BARCELONACULTURA
Jordi Martí
Informe del Consell 
de la Cultura
BALANÇ
Octavi Rofes
10 Xavier FinaNúria Benach RoviraEulàlia BoschEduard Miralles i VentimillaJosep Ramoneda

SUMARI
NOTA A AQUESTA EDICIÓ
Aquest any us presentem l’edició de
Barcelona cultura en tres parts: una
primera part és l’edició en paper, en
la qual trobareu, d’una banda, la pre-
sentació i el balanç institucionals i, de
l’altra, els articles coordinats pel Co-
mitè executiu del Consell de la Cul-
tura de Barcelona, que constitueixen
l’Informe anual de la cultura; una se-
gona part, en edició digital, que re-
cull la memòria de l’activitat més des-
tacada de la ciutat en els diferents
àmbits de la cultura, i, finalment, tam-
bé en edició digital, els indicadors cul-
turals de la ciutat, que resumeixen
quantitativament aquesta activitat.
pel que fa al resum de l’activitat cal
tenir en compte que el present balanç
s’ha elaborat a partir de la informació
que han facilitat les entitats que hi
apareixen, tant la que s’ha escrit ex- 3 >> APUNTS PER A UN BALAN Ç
pressament per a aquesta publicació Jordi Martí. Delegat de Cultura de l’Ajuntament 
com les dades que han fet públiques de Barcelona (2007-2011).
les diverses entitats als seus webs o
en altres mitjans de comunicació. el 7 >> INFORME ANUAL DE LA CULTURA
material recollit ha servit de base per Balanç del desplegament de les polítiques culturals
a la redacció dels textos, que s’han municipals.
hagut d’adaptar amb l’objectiu de pre-
sentar la informació de la manera més 25 >> SIS MIRADES SOBRE BARCELONA CULTURA
clara i entenedora possible. Un recull o CTAVI Ro. fxeAsVIeR fINA. NúRIA BeNAC h RoV. IReAU LàLIA Bo.sCh
d’aquesta mena obliga a prendre de- eDUARD MIRALLes I VeNTIMILLA. Josep RAMoNe .DA
cisions respecte a l’estructura, l’orde-
nació, la selecció i la priorització dels 53 >> ACTIVITAT CULTURAL DE BARCELONA
continguts. en aquest sentit, el balanç Resum de l’activitat cultural de la ciutat de Barcelona i
que teniu a les mans és el resultat d’u- indicadors de l’any 2010.
na de les moltes possibles maneres
d’enfocar la mirada sobre l’activitat
cultural de tot un any a la nostra ciu-
tat. evidentment, n’hi pot haver d’al-
tres d’igualment vàlides.
per acabar, agraïm la col·laboració
de les entitats, organitzacions, asso-
ciacions i institucions que apareixen
en aquesta publicació, sense les quals
aquest recull no hauria estat possible.
BARCe Lo NACULTURA 3
Imatge de la coberta: esplanada de la plaça de la Rosa
dels Vents, Barcelona.
INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA BARCELONA CULTURA. BALANÇ 2010
CoNsELL D’ADMINIsTRACIó DIRECCIó
Montserrat Tort
pREsIDENTA pilar Roca
Imma Moraleda i pérez
VICEpREsIDENTA CooRDINACIó
Montserrat Ballarín i Espuña Assumpta Manils
Isis olba
VoCALs
Jaume Ciurana i Llevadot REDACCIó
Ángeles Esteller Ruedas Laia Cabal
Ricard Gomà i Carmona Marta pérez
Antonio Monegal Brancós 
David Albet i sunyer DoCUMENTACIó
Josep Ma. Montaner i Martorell Marta pérez
flavia Company Navau Clàudia Alemany
Maria del Mar Dierssen i soto
Daniel Giralt-Miracle INDICADoRs
pius Alibek Isis olba
Carmen Cazalla ocaña pere Casas
Josep sánchez i Baró 
CooRDINACIó EDIToRIAL
DELEGAT DE CULTURA I VoCAL Meritxell Téllez
Jordi Martí i Grau
DIssENy GRàfIC
GERENT Luz de la Mora
Marta Clari i padrós
CoRRECCIó DE TExTos
sECRETàRIA Laia Cabal
Montserrat oriol Bellot Isabel Clapés
Taduccions Món
CoMITè ExECUTIU DEL CoNsELL
DE LA CULTURA DE BARCELoNA IMpREssIó
Antonio Monegal Brancós, pREsIDENT syl Creaciones gráficas y publicitarias, s.A.
flavia Company Navau
xavier Cordomí fernández
Daniel Giralt-Miracle
Joan ollé freixas
Rosa pera Roca
Eva Vila purtí
Dipòsit legal:
© Edició 2011: Institut de Cultura de l’Ajuntament 
de Barcelona
© Textos: els autors 
© fotografies de l’edició impresa: Javier Carles
© fotografies de l’edició digital: Josep Aznar, 
palau de la Virreina Jordi Casañas, Mariano herrera, pep herrero, 
La Rambla, 99 Robert Justamante, Gunnar Knechtel, Alfred Mauve,
08002 Barcelona Jordi Mota, Eva Ruiz, Manel sala, Jordi ollé Macià i
www.bcn.cat/barcelonacultura Giannina Urmeneta
LA CULTURA, GARANTIA DE PROGRÉS
JoRDI MARTÍ 
DELEGAT DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELoNA (2007-2011)
BARCELoNACULTURA 5
En moments de canvi profund, de sacsejada complexitat del món contemporani; els es-
social, política o econòmica, com els que vi- pais escènics i els festivals, com a proveïdors
vim actualment, l’art i les pràctiques artísti- d’experiències culturals compartides en un
ques, la recerca científica o el pensament món massa individualitzat; les festes al car-
constitueixen finestres obertes a noves pers- rer que afavoreixen l’apropiació de l’espai
pectives, que fugen del pensament lineal i públic per part dels ciutadans; els programes
fan de la crítica la seva raó de ser. dedicats al patrimoni i a la memòria que con-
L’any 2010 tanca la primera dècada del se- tribueixen a la construcció de relats en el
gle xxI. han estat uns anys de transforma- temps, fugint d’un present continu on es perd
cions profundes de les bases socials, econò- tota mena de narració.
miques i culturals; i també temps d’incerteses Resulta evident que les pràctiques cultu-
i temors. La crisi ha mostrat la cara més fos- rals generen comunitat i ciutadania, allò que
ca de la globalització. Una crisi que es gene- molts defineixen com la dimensió social de
ra lluny, que apareix gairebé per sorpresa, la cultura. Viure a la ciutat és viure en comu-
que irromp de manera brutal a la ciutat i que nitat i, avui, les pràctiques culturals enteses
triga massa a abandonar-la. La ciutat d’avui de manera àmplia fan aflorar noves formes
esdevé una mena de contenidor dels proble- de viure plegats. són perceptibles en moltes
mes globals. Estem immersos de les celebracions que prenen
en una realitat urbana que pren
la forma de la xarxa, el paradig- ÉS IMPORTANT
el carrer com a escenari, en els
moviments socials que reivin-
ma d’aquest segle. I la xarxa, ARTICULAR
com ens ha ensenyat internet, PROGRAMES
diquen la memòria dels llocs, en
els clubs de lectura de les bi-
no ofereix una única narració, PÚBLICS QUE blioteques, en el ric teixit d’a-
ni una estructura jerarquitzada, GARANTEIXIN EL teneus i associacions de barri o
sinó un hipertext que condueix DESENVOLUPAMENT en les pràctiques artístiques
d’un punt a l’altre amb itinera- CULTURAL DE amateurs.
ris infinits; en poques paraules, BARCELONA Barcelona, una ciutat amb ca-
la ciutat és avui un oceà, tan I ASSEGURIN ràcter, valors i sensibilitat, no és
apassionant com inabastable. EL PAPER
Aquesta és la nostra Barcelona, VERTEBRADOR
una capital econòmica o finan-
cera, tampoc una capital políti-
una realitat urbana a la qual han DELSEQUIPAMENTS ca, però la seva ubicació geo-canviat el sistema operatiu. I LES POLÍTIQUES gràfica, la seva mediterraneïtat,En aquest nou entorn carac- el seu catalanisme cosmopoli-
teritzat pels canvis estructurals, CULTURALS. ta, la llengua i la cultura pròpies
la cultura que es produeix a la són elements que treballen en
nostra ciutat disposa de moltes de les res- la consolidació d’una capital cultural que miri
postes que exigeix el panorama actual. per de fit a fit qualsevol altra realitat urbana in-
això, és important articular programes pú- ternacional. Les ciutats europees poden op-
blics que garanteixin el desenvolupament cul- tar a ser ciutats museu, susceptibles de ser
tural de Barcelona i assegurin el paper ver- visitades i consumides, o ciutats laboratori,
tebrador dels equipaments i les polítiques espais urbans que als seus atractius històrics
culturals: les biblioteques, com a centres d’ac- i naturals hi afegeixen la capacitat creativa i
cés al coneixement i generadores de ciuta- la generació d’idees en qualsevol àmbit o sec-
dania; les fàbriques de Creació i els centres tor. Aquesta és la bona direcció, la magnífi-
de recerca, com a proveïdors de la creativi- ca vitalitat que expressen les arts escèniques,
tat que necessita un entorn que vol ser com- els diferents festivals i la producció audiovi-
petitiu en innovació; els museus i centres d’art, sual que es registra a la ciutat; en resum: la
com els mitjans que exploren i expliquen la que afavoreix un teixit empresarial vinculat
6 BARCELONACULTURA
a la cultura i a la creativitat, que és un dels arribarem amb un ecosistema que equilibri
sectors econòmics que millor estan supor- les lògiques del mercat i els seus agents em-
tant els efectes de la crisi econòmica a Bar- presarials amb una potent intervenció públi-
celona. ca acompanyada de la complicitat del tercer
En temps de crisi, però, sempre surten els sector cultural. Des de l’Ajuntament de Bar-
que malden per empetitir l’Estat, entonant celona hem estat demostrant els darrers anys
les salves a favor del mercat i menystenint la que l’augment del percentatge dels pressu-
intervenció pública. Resulta curiosa aquesta postos públics dedicat a la cultura és una in-
capacitat per culpar el sector públic d’una versió estratègica, una inversió de futur, una
crisi provocada pels mercats financers i per inversió per a la ciutadania i per a una ciutat
desdibuixar la importància de les polítiques millor, més culta, més ben posicionada i més
públiques. A la capitalitat cultural només hi competitiva.
BARCELoNACULTURA 7
8 BARCELONACULTURA
CONSELL DE LA CULTURA DE BARCELONA
INfoRME ANUAL 2010
Aquest és el segon any que el Comitè
Executiu del Consell de la Cultura de
Barcelona assumeix la responsabilitat de
redactar un balanç de les polítiques
culturals. El 2009, l’objectiu que el Comitè
es va proposar va ser el de valorar la
implementació del Pla estratègic de
cultura. Nous accents 2006 i analitzar en
quina situació es trobava el seu
desplegament: quines fites s’havien assolit,
quines iniciatives estaven en marxa i ben
encaminades, quins temes quedaven
pendents i era necessari abordar, i quins
passos no s’havien fet i no semblava
recomanable emprendre o, com a mínim,
no eren prioritaris. Aquesta mena de
diagnòstic, contrastant una estratègia a
mitjà i llarg termini amb els resultats
assolits, no té sentit fer-lo cada any. 
A més, aquell primer informe es va fer
prenent com a base l’experiència del
primer any de treball del mateix Comitè 
i l’expertesa concreta dels seus membres,
sense haver disposat de temps per recollir
contribucions externes i sense pretensions
de dur a terme una recerca documentada
sobre un ventall sectorial complet. Es
tractava de recórrer els diversos apartats
del pla estratègic i contrastar-los amb els
BARCELoNACULTURA 9
trets més notables de la situació present. més que mai, regeix les polítiques
Els temes tractats eren sobretot els que culturals. s’ha d’afegir que la divisió de les
havien reclamat l’atenció del Comitè al comissions tampoc s’ajusta amb exactitud
llarg del 2009, i el diagnòstic era el a la varietat de pràctiques que componen
resultat d’un procés de debat entre els la cultura contemporània: hi ha agents
seus membres: una visió informada però culturals que potser no tenen veu a cap
inevitablement limitada pels punts de vista comissió, activitats que pertanyen a
particulars. diverses comissions o que no acaben
Aquest balanç del 2010 tampoc pretén d’encaixar en una d’específica, mentre que
ser exhaustiu, i les valoracions també són d’altra banda és cada cop més freqüent la
responsabilitat exclusiva dels membres del presència d’iniciatives i projectes basats en
Comitè, però amb més temps i la recerca, la innovació i la creativitat
premeditació ha estat possible aprofitar-se aplicada, fortament transversals, i, per tant,
de les valuoses aportacions de absents en qualsevol categorització
representants dels diferents sectors de la merament sectorial. Tot i això, la
cultura a la ciutat. Al llarg de la tardor del informació recollida ha estat vital per
2010 es van convocar les onze comissions fonamentar les reflexions del Comitè i
sectorials del Consell de la Cultura de valorem molt positivament la participació
Barcelona: Arts Visuals, Ciències, Cinema, de les comissions en aquest balanç.
Circ, Cultura popular i Tradicional, Dansa, hem comprovat que hi ha moltes
Disseny, Lletres, Música, patrimoni i Teatre. preocupacions compartides i temes
A aquestes comissions se’ls va encarregar recurrents, que són els que han facilitat
que discutissin i proposessin quins eren els l’agrupació de l’informe al voltant d’uns
temes i els problemes que preocupaven el pocs eixos. També és cert que el punt de
sector, com descriurien el seu estat i les vista expressat en un entorn com el
seves circumstàncies actuals, per tal que d’aquestes comissions és sovint unilateral,
aquest debat alimentés l’informe del més representatiu dels plantejaments i
Comitè Executiu. hem d’agrair reclamacions dels agents del sector que
primerament, i sobretot, aquesta feina feta de les necessitats dels ciutadans. per això
per les comissions, sense la qual aquest s’ha de posar en perspectiva el conjunt de
informe no hauria pogut gaudir d’una visió les carències del sistema i distingir entre
panoràmica, encara que no sigui completa. les que demanen una atenció inexcusable i
La presentació de l’informe com a tal no les que són aspiracions molt respectables
està organitzada sectorialment, sinó per però difícils de satisfer des del sector
una selecció de grans temes transversals. públic.
hem escollit una agrupació temàtica per El suport públic a les iniciatives culturals
tal d’evitar redundàncies i solapaments en s’ha de guiar per certs criteris que no es
les qüestions que es tracten, i perquè ens poden perdre de vista, com l’excel·lència,
sembla que la funció del Comitè no pot ser la sostenibilitat, la competitivitat i el retorn
perdre’s en el detall de la casuística social, és a dir, una sèrie d’indicadors que
concreta, sinó que hem de mantenir la no sempre són fàcilment mesurables, però
perspectiva del conjunt. Tampoc podem que representen la necessitat de rendir
ser la veu de les reivindicacions d’un comptes del suport rebut més enllà de la
col·lectiu específic, sinó que aquestes s’han mera justificació comptable. Un informe
d’equilibrar sempre amb les necessitats, els com aquest, que parteix d’haver escoltat
interessos i les demandes de la resta, en la les veus dels sectors, és un exercici
permanent negociació entre el que és d’equilibri entre la valoració dels resultats
desitjable i el que és possible, que, avui assolits, dels desitjos pendents de satisfer i
10 BARCELONACULTURA
del que és raonable esperar de les la gestió econòmica, en l’atracció i
polítiques culturals. fidelització de públics, en l’optimització de
Els debats generats en cadascuna de les les infraestructures, en la projecció
comissions del Consell, al marge dels temes internacional i, per descomptat, en últim
específicament sectorials, han animat el lloc però com a màxima prioritat, en la
Comitè Executiu a proposar sis categories producció de coneixement.
d’anàlisi en aquest informe anual del 2010: Assumim que haurem de ser imaginatius
la creativitat, l’economia, els públics, els perquè no podem ser rics, però la realitat
espais, la internacionalització i, finalment, és que l’abundància de recursos no està
el coneixement. necessàriament en relació directa amb
l’excel·lència. hem de ser creatius perquè
CREATIVITAT és l’única manera d’assolir una producció
Aquests dies es parla insistentment de la cultural de qualitat, no redundant ni
creativitat, fins i tot com a eslògan polític, subsidiària. L’excel·lència de la creació
com si fos la panacea de tots els mals artística no es pot inventar ni gestionar ni
associats a la regular des de les administracions
crisi d’un model públiques. però sí que es pot treballar
de societat. EN UN ARTICLE políticament per desenvolupar un entorn
També circula PUBLICAT A favorable, una societat oberta i acollidora,
amb gran EL PAÍS EL 15 DE amb infraestructures de suport que
fortuna el FEBRER DEL 2011, permetin al creador donar el millor de si
concepte de JOSEP RAMONEDA mateix, i amb ciutadans formats en la
ciutat creativa, COMENTA QUE pràctica i la recepció de la cultura.
que desplaça UN DELS GRANS per aquest motiu parlem de la creativitat
cap a la REPTES DE LA com un concepte mare: ser creatius en la
dimensió CIUTAT DE producció cultural no és el mateix que ser
col·lectiva una BARCELONA ÉS creatius en les polítiques culturals. En
capacitat que CONSOLIDAR LA termes de producció es detecten
és pròpia dels SEVA CONDICIÓ símptomes molt positius en diversos
individus. DE CAPITAL DE LA sectors, reconeguts en les reunions de les
El concepte de CREATIVITAT EN comissions, i es tracta d’identificar les
creativitat és EL MÓN GLOBAL. iniciatives més prometedores per donar
molt ampli, vol suport a aquesta tendència. En un article
dir massa coses publicat a El País el 15 de febrer del 2011,
diferents, i en l’àmbit de la cultura sembla Josep Ramoneda comenta que un dels
que identifiqui una característica dels que grans reptes de la ciutat de Barcelona és
la produeixen, que sigui patrimoni dels consolidar la seva condició de capital de la
creadors. però el que significa és que una creativitat en el món global. si es tracta de
societat capaç de ser una fàbrica d’idees consolidar, vol dir que aquesta condició ja
noves, de produir coneixement innovador, es dóna o està en camí de fer-ho, i això
té millors possibilitats de respondre i implica un reconeixement del capital
adaptar-se als desafiaments creatiu de la ciutat: estem parlant a la
i les transformacions dels temps actuals. vegada de capitalitat i capitalització. 
Vista així, la creativitat no és un tret I la possibilitat de consolidar aquest
exclusiu dels artistes i els creadors, sinó un potencial, de treure un màxim rendiment 
concepte mare, vinculat a tota la resta de a aquest capital, sí que depèn d’iniciatives
categories que es discuteixen en aquest polítiques, no està a l’abast del ciutadà
informe: s’ha de fomentar la creativitat en individual.
BARCELoNACULTURA 11
fins ara les polítiques culturals s’han i producció romandria buida de
regit per una divisió, sovint artificial, continguts.
entre creació, difusió i formació; en s’ha de reconèixer que aquestes tres
l’àmbit municipal l’èmfasi s’ha posat categories no són del tot útils perquè no
habitualment en la difusió. per exemple, estan prou diferenciades i se solapen en
en el repartiment de les subvencions de molts aspectes. Certes formes de difusió
l’any 2010 la difusió es va emportar més representen una via de suport a la creació
del 65 % dels diners. si hi afegim els perquè redunden en benefici dels creadors
recursos dedicats a equipaments, com i intèrprets que hi participen, i per tant a
museus, considerats en part com a espais aquest tipus d’iniciativa se li hauria de
de difusió, i esdeveniments de producció reconèixer aquest valor afegit. L’equilibri
municipal, com el festival Grec, s’aprecia és difícil, perquè les circumstàncies varien
en quina direcció va l’esforç. I si aquí molt entre els diferents sectors.
estem parlant de fomentar la creativitat, A la Comissió de Teatre es feia un
és evident que fa falta un lleuger diagnòstic optimista de la situació del
realineament de les prioritats, sector, i es felicitava per l’eclosió de noves
reequilibrant-les, entre altres motius, dramatúrgies catalanes en un context de
perquè la difusió sense creació creixement del nombre de sales, però a la
12 BARCELONACULTURA
vegada es constata l’existència d’una entre gestors i artistes, i es digués que
llacuna entre la sortida de la formació i la falta potenciar els gestors culturals. No
producció a les sales. A la de Circ, en necessitem només artistes creatius, sinó
canvi, es valoraren positivament els últims també empresaris i gestors creatius,
quatre anys en termes d’espais de programadors i comissaris creatius,
formació i creació, amb la inauguració de entitats creatives, usuaris creatius, futurs
La Central del Circ, però l’exhibició es economistes i advocats creatius. És a dir,
considera encara insuficientment resolta, es tracta de fomentar la creativitat en el
i es pregunten què passarà amb els conjunt de la col·lectivitat, que és el que
creadors que surtin de La Central. millorarà el cultiu de futurs creadors
Els artistes visuals, d’altra banda, tenen artístics.
majoritàriament una dinàmica de treball Mentre es parla molt de creativitat,
més individual, i demanen que s’ampliï el rarament es fa referència al talent, potser
suport a més varietat de projectes, no tan perquè hi ha la percepció que es tracta
enfocats a la difusió, que incloguin la d’un atribut minoritari, d’una
creació i la producció. per a aquest excepcionalitat individual que resta fora de
col·lectiu, es tracta de relativitzar la l’abast de les polítiques culturals; però el
inversió en infraestructures i donar suport cert és que el talent també es cultiva,
a processos, pensant en termes d’inversió s’educa i s’alimenta de la riquesa de
humana i de recerca: en la necessitat de l’entorn cultural. Una societat que no
productors, de públic i d’una xarxa cultivi i defensi el talent no pot aspirar a
d’intercanvis. per al sector de l’audiovisual l’excel·lència cultural. I la fàbrica primordial
el suport a la creativitat passa per l’atenció de talent és l’escola.
a altres suports audiovisuals digitals, a per això mateix, és una llàstima que no
nous formats tecnològics, reconeixent un es pogués posar en marxa el pla
canvi de model en què juguen nous agents d’ensenyaments artístics anunciat l’any
que ho fan tot (producció, distribució i passat, que prenia com a model d’èxit el
exhibició) i que estan insuficientment pla de biblioteques, i que d’alguna manera
representats a la Comissió. per a la hauria ajudat a compensar les carències
Comissió de Música, el nombre de del sistema educatiu reglat en aquest
concerts augmenta, si bé el públic es àmbit. seria desitjable que es reprengués
manté estable; però la veritable aquesta iniciativa, potser amb objectius
assignatura pendent és la formació. més modestos, adaptats a l’actual
No totes aquestes preocupacions poden conjuntura econòmica, sobre la base d’una
trobar resposta en les iniciatives del sector negociació entre el sector públic i el privat
públic. La responsabilitat de donar sortida per tal d’evitar solapaments i maximitzar
a onades de joves creadors que demanen els recursos. s’hauria d’afavorir la
vies de difusió no pot ser assumida vinculació entre les escoles de formació
unilateralment per les administracions, artística i l’educació reglada, i ajudar així 
servint els interessos d’una part; el tema a dignificar els ensenyaments artístics. 
també s’ha de plantejar des d’altres Es tracta també aquí de ser imaginatius,
elements de l’equació, cultivant la acceptant que no és un procés a curt
demanda, donant suport als emprenedors termini sinó un pla estratègic ambiciós.
i facilitant eines de gestió per al La separació entre cultura i educació és
desenvolupament de la iniciativa privada un dels grans handicaps de la política
i del teixit associatiu. És simptomàtic, en cultural en aquest país que s’ha de
aquest sentit, que a la Comissió de Dansa, superar, sobre el qual tornarem a incidir
per exemple, es lamentés un desequilibri en el darrer apartat d’aquest informe. per
BARCELoNACULTURA 13
un costat dificulta les mesures diàleg entre els artistes emergents i els
estratègiques per tractar els problemes consolidats, i connectar la creació amb el
des de l’arrel, en l’etapa formativa, pel teixit social convidant el públic a la
que fa al cultiu de nous creadors i de participació activa. A la Comissió de
nous públics. Aquesta divisió, per Disseny es reclamava que els agents del
exemple, és un obstacle perquè les disseny i l’arquitectura no es deixessin de
escoles rebin ajuts destinats a l’activitat banda en el programa de fàbriques de
cultural. per l’altre costat, no té en Creació, ja que si bé alguns d’aquests
compte que, com va dir Calixto Bieito en espais estan especialitzats i gestionats pels
la cerimònia de lliurament dels darrers professionals d’un determinat sector, n’hi
premis Ciutat de Barcelona, la cultura és ha d’altres, com és el cas de fabra i Coats,
l’educació dels adults. Aquesta visió amb una gran capacitat multidisciplinària.
holística, integradora de les diverses fabra i Coats, per exemple, incorpora una
dimensions del fenomen cultural, és escola de música en la qual el sector
indispensable per fer realitat la idea tan públic aporta la infraestructura i el sector
repetida que la creativitat contribueix privat posa el personal format. Tota
al progrés del aquesta àmplia gamma de possibilitats per
conjunt de la desenvolupar confirma la centralitat del
societat. UNA SOCIETAT programa en el reforçament de la
Un dels QUE NO CULTIVI creativitat a la ciutat.
instruments més I DEFENSI EL Un aspecte no menor d’aquesta noció
eficaços de la TALENT NO POT segons la qual la creativitat ha d’arribar a
política cultural ASPIRAR A totes les activitats vinculades a la cultura,
recent per L’EXCEL·LÈNCIA fins i tot a l’administració de les
avançar en CULTURAL. infraestructures, i que podria vincular-se
aquesta direcció I LA FÀBRICA també a les fàbriques de Creació, 
és el programa PRIMORDIAL té a veure amb la conveniència que 
de fàbriques de DE TALENT ÉS les polítiques culturals s’enfoquin 
Creació, que, a L’ESCOLA. cap a la provisió d’eines per fomentar
més de fer el l’emprenedoria i la creació
que indica el seu d’infraestructures humanes: al marge dels
nom, hauran de ser llocs de formació ajuts directes a l’activitat, seria
i difusió de les arts i la cultura. La iniciativa interessant que el sector públic facilités 
dóna resposta a necessitats i demandes i donés suport a les tasques
històriques de diversos sectors: d’assessorament de gestió i a les tutories,
proporciona espais d’assaig a les arts un tipus d’assessoria que podria estar
performatives, com el teatre, la dansa, lligada a les fàbriques de Creació i
el circ i la música; tallers per a artistes, comptar amb la col·laboració de
i espais habilitats per a la gravació, la l’Associació de professionals de la Gestió
producció audiovisual i la creació amb Cultural de Catalunya. 
suports digitals. però a la vegada s’ha de L’objectiu seria avançar cap a un model
fomentar la transversalitat d’aquests nous integrat, centrat en la creativitat, en què
equipaments com a espais que acullin les relacions entre la iniciativa particular i
també la formació, la producció i la pública no són de dependència, sinó de
l’exhibició (tal com es va proposar a la col·laboració envers l’optimització dels
Comissió de Teatre), com a llocs de recursos i la sostenibilitat del sistema. I la
trobada i intercanvi, on generar sinergies creativitat és el substrat necessari perquè
entre disciplines artístiques, afavorint el tots els apartats següents funcionin.
14 BARCELONACULTURA
ECoNoMIA moments de precarietat, que cal evitar
La proposta de proveir els agents culturals contraposar polítiques socials a polítiques
d’eines per millorar la gestió, la captació culturals, com si les primeres fossin una
d’ajuts, la capacitat de generar recursos necessitat i les segones un luxe decoratiu,
propis, la comunicació amb el públic, perquè les polítiques culturals són
l’organització de xarxes de col·laboració i polítiques socials. I en aquest sentit
l’aprofitament dels instruments manifesta que:
tecnològics, està directament relacionada si fins ara s’ha afirmat que la cultura és
amb l’oportunitat que representa un un motor econòmic, això continua sent
determinat context de crisi per cert.
reconsiderar alguns aspectes de la relació si fins ara s’ha defensat que la creativitat
entre iniciativa pública i iniciativa privada cultural és un factor essencial de progrés i
en l’àmbit cultural, optimitzant les transformació de la nostra societat, això
inversions i els ajuts, i a la vegada continua sent cert.
prestigiant-ne el retorn social. si fins ara s’ha argumentat que la cultura
Cada vegada es nota més l’impacte de la és fonamental per a l’educació dels
crisi econòmica en les polítiques culturals. ciutadans i per elevar el nivell del conjunt
Les retallades en el pressupost municipal de la societat, això continua sent cert.
de cultura són en aquest moment menors si fins ara s’ha insistit que la cultura és
que les que proposa la Generalitat, però un instrument de cohesió social i
no són insignificants i, sobretot, no es pot d’integració de col·lectius diversos, això
preveure quan s’invertirà la tendència, o si continua sent cert.
ho arribarà a fer. Quan els recursos són per tot això, no s’ha de renunciar, per
escassos, sembla que es demana a la exigències d’una mal entesa austeritat que
cultura, amb més cruesa que a altres ens passaria factura en el futur, a mantenir
sectors de l’economia, que justifiqui la el rumb de les polítiques culturals i a
seva rellevància, com si no estigués prou continuar fent un esforç inversor decidit en
demostrada per l’estatus que una societat cultura, que estigui a l’alçada de les
concedeix als seus grans creadors. hi ha nostres aspiracions com a societat.»
un greu error d’apreciació en aquestes Ara que les mesures d’austeritat semblen
actituds utilitaristes que contaminen el inevitables, la lluita és per aconseguir que
mateix discurs sobre les motivacions de aquesta conjuntura no perverteixi les
les polítiques culturals. Es tracta de donar nostres prioritats, que una visió política a
valor a la cultura i no de demanar-li una curt termini no posi en perill el
utilitat social immediata. funcionament i la vitalitat d’una
En aquest clima d’incertesa i previsible infraestructura cultural, que és el resultat
revisió de les prioritats, el Comitè Executiu de dècades d’esforç i del treball de
va presentar davant del ple del Consell de diverses generacions compromeses amb la
la Cultura de Barcelona, reunit al Museu reconstrucció d’una cultura que una guerra
picasso el 16 de setembre del 2010, una i una dictadura havien deixat molt
declaració titulada «Les polítiques culturals malmeses. 
en temps de crisi econòmica», que deia: Les retallades afecten, en diferent
«En l’actual context de crisi econòmica, mesura, totes les administracions
el Comitè Executiu del Consell de la públiques i tots els seus àmbits d’activitat,
Cultura de Barcelona considera oportú però la proporció de les despeses ve
recordar, abans que aquesta temptació determinada per decisions polítiques. En
s’introdueixi en el discurs i el debat sobre els darrers anys, la partida del pressupost
la utilització dels recursos públics en municipal dedicada a cultura va pujar fins
BARCELoNACULTURA 15
a representar el 6 %. La inversió en En l’àmbit patrimonial, és important
equipaments i projectes culturals a mantenir una política activa
Barcelona es va multiplicar per 2,5 entre el d’adquisicions i d’incentivar les cessions 
període 2004-2007 i el 2008-2011, i en i donacions. En cas contrari, les
aquest darrer va arribar als 246 milions col·leccions dels nostres museus s’anirien
d’euros. Aquestes xifres demostren una empobrint progressivament i es perdria
aposta política decidida a favor de la l’impuls que se’ls ha intentat donar en els
cultura que, en les línies generals darrers temps. Els objectius d’excel·lència
d’orientació, si no pot ser en xifres en aquest camp només es podran assolir
absolutes, convé mantenir. potenciant les aportacions del sector
La convocatòria de subvencions del privat mitjançant una revisió en
2010 no va patir cap retallada; ben al profunditat de les normatives
contrari, es va beneficiar d’un increment relacionades amb el patrocini i el
del 10 % en el conjunt, que el Comitè va mecenatge, una vella assignatura 
distribuir amb criteris selectius, buscant pendent de l’economia de la cultura 
recompensar l’excel·lència, tot i ser a l’Estat espanyol.
conscients que l’ajuda no estava a l’alçada En aquest context resulta imperatiu
de les necessitats. Una cosa que els recuperar la iniciativa impulsada el 2009
membres del Comitè hem après en el per la fundació Barcelona Cultura a
procés d’avaluar les sol·licituds de través del Decàleg per a una nova aliança
subvencions a projectes culturals i en les pública-privada en cultura, en el qual es
entrevistes fetes als responsables presentava una proposta per a una nova
d’iniciatives de diversa envergadura, és fiscalitat cultural. Aprofundir en aquesta
que a Barcelona s’estan aconseguint aliança comporta també reconèixer el
resultats d’alt nivell amb uns pressupostos paper que fan dintre del sistema cultural
molt ajustats, amb pocs recursos. Tot això empreses com les llibreries i les sales de
gràcies a la voluntat, vocació i entrega cinema que programen amb criteris
dels creadors i agents culturals d’aquesta alternatius als del cinema comercial.
ciutat. Aquestes empreses mereixen ser
En un moment de restricció de recursos, reconegudes com a equipaments
la prioritat ha de ser mantenir el suport a culturals i haurien de rebre un tracte
l’activitat. A la nostra ciutat, i en el conjunt especial en termes fiscals i normatius.
del nostre país, la majoria dels grans Diversos sectors, sobretot de les arts
equipaments culturals dediquen la escèniques, es queixen de la manca de
proporció més alta dels seus pressupostos suport a les escoles privades dedicades 
al manteniment de la infraestructura de al seu àmbit, un efecte negatiu de la
funcionament, i la més baixa a activitat, no separació entre cultura i ensenyament
perquè la infraestructura estigui que el pla d’ensenyaments artístics hauria
sobredimensionada sinó perquè els de contribuir a neutralitzar, i de la
recursos per a activitat són escassos. s’ha necessitat d’atendre el finançament
de procurar, per tant, que aquest apartat, d’espais de creació privats, cosa que ja 
el dels recursos per a activitat, no pateixi es fa per la via de les subvencions
fins al punt de perjudicar el teixit municipals. potser estem parlant, encara
professional del sector respectiu, perquè que a una escala substancialment
són els recursos que repercuteixen diferent, d’alguna forma de concertació
directament en els creadors, intèrprets i en cultura que aprofiti infraestructures
tècnics que formen el substrat humà de la existents i recursos humans ja
producció cultural. disponibles, en un esforç per evitar la
16 BARCELONACULTURA
competència entre el sector públic i el cultural amb altres polítiques de ciutat 
privat. —turisme, promoció econòmica,
Una necessitat evident, que es va urbanisme, etc.—, entenent que la política
comentar a la reunió de la Comissió de cultural no pot estar desconnectada de les
Teatre, és coordinar la gestió de la política altres polítiques.
BARCELoNACULTURA 17
púBLICs mitjançant el programa Barcelona Ciència,
La captació i formació de públics ha de ser amb iniciatives com ara la festa de la
un dels objectius prioritaris de la política Ciència, l’EscoLab: l’Escola al Laboratori i
cultural. És una condició de la sostenibilitat el cicle de conferències «Visions de la
del sistema i a més a més és una de les ciència a les biblioteques», amb la
línies estratègiques en què la intervenció contribució d’institucions com el Museu de
del sector públic pot tenir més impacte. Ciències Naturals, CosmoCaixa, el parc
El talent artístic no es pot fabricar amb Científic de Barcelona, el parc de Recerca
iniciatives polítiques, només es poden Biomèdica i l’Espai Laboratori de l’Arts
posar les condicions favorables perquè santa Mònica.
fructifiqui i es manifesti amb plenitud, i Les discussions en la Comissió de
entre aquestes condicions hi ha l’existència Ciència van ser exemplars en aquest sentit:
d’un teixit formatiu com a caldo de cultiu pràcticament totes les propostes anaven
de la creativitat i d’un entorn social encaminades a millorar la comunicació
receptiu a les propostes culturals: una de entre el que es fa en l’àmbit de la recerca
les maneres de treballar per millorar la científica i el conjunt de la societat. Es
qualitat de l’oferta és crear demanda. demanava millorar la relació entre l’esforç
En aquesta ciutat es fa un esforç notable de les institucions per la ciència i la
de difusió de la cultura i els indicadors repercussió del missatge, que tendeix a
diuen que el públic hi respon positivament. moure’s sempre en els mateixos cercles. Es
Tenim molts festivals de música, alguns del tracta de buscar finestres d’oportunitat per
quals, com el sónar, el primavera sound o incorporar el coneixement científic a les
el festival de Jazz de Barcelona, són pràctiques quotidianes, obrint, per
referència internacional. La festa col·lectiva exemple, debats sobre temes de
de Montjuïc de Nit del 2010 va reunir preocupació ciutadana, com el túnel de
90.000 persones. La Nit dels Museus va l’AVE, les cèl·lules mare o les modificacions
acollir prop de 100.000 visitants i 500.000 en la limitació de velocitat. Una altra
es van aprofitar de la gratuïtat de les possibilitat seria realitzar un mapa
visites els diumenges a la tarda. Disposem d’activitats i equipaments de ciència per
de 21 sales que programen música en viu tal de donar-los més visibilitat.
i de 47 sales i espais per a les arts L’enfocament, per tant, no se centrava en
escèniques. segons ADETCA, la els problemes dels agents del sector sinó
temporada 2009-2010 el conjunt dels en la repercussió social del que fan i en la
teatres va tenir més de 2.600.000 necessitat d’ampliar-ne l’abast de la
espectadors. Tenim uns pocs festivals difusió.
literaris, però molt selectes i especialitzats, Aquest és un dels grans desafiaments
com Kosmopolis, Món Llibre, BCNegra, per a la cultura: la cerca de nous públics i
Barcelona poesia i la setmana del Llibre en la fidelització dels ja iniciats. Aquest segon
Català. potser tenim massa festivals de objectiu és més senzill d’assolir que el
cinema, perquè hi ha solapaments temàtics primer. si el producte compleix les
evidents i convindria una concentració expectatives, la cultura crea addicció per si
d’esforços que afavorís els més mateixa perquè millora la qualitat de vida.
consolidats, però compleixen una funció però en primer lloc s’ha de tastar, s’ha
important complementant l’oferta d’aprendre a gaudir-ne. per aquest motiu,
comercial i programant pel·lícules que no l’educació és la millor manera
arriben a les sales. Des que el 2007 es va d’incrementar la demanda cultural sense
celebrar l’Any de la Ciència, s’està rebaixar les exigències de qualitat; per això
fomentant la difusió de la cultura científica insistim que no es pot desvincular
18 BARCELONACULTURA
educació de cultura. Aquest temps de crisi social de l’Ateneu de Nou Barris, el festival
és, com ja dèiem, el moment oportú per Raval(s) (fundació Tot Raval), «Bellesa
obrir una reflexió a fons sobre la necessitat cura» (Museu Monestir de pedralbes -
de revisar les formes de relació amb els MUhBA) i prop d’un centenar d’iniciatives
públics, els canals d’accés a la cultura i els promogudes pel tercer sector, el sector
requisits de rellevància i retorn social, públic i el privat, que han estat recollides
fugint de l’utilitarisme. en el primer «Mapa d’experiències
Una conseqüència concreta hauria de ser significatives» de la xarxa Cultura per la
valorar el retorn d’inversió de recursos inclusió social. 
públics en resultats de formació i augment La cultura popular d’arrel tradicional és
de públics. Aquest hauria de ser també un sector fonamental en termes de
uns dels criteris que s’haurien d’aplicar per participació ciutadana i com a via d’accés
seleccionar els projectes culturals que se del ciutadà a la cultura. És un sector que
subvencionen. L’altre aspecte que cal tenir està consolidant les seves eines de treball i
en compte és que no es poden mesurar l’estructura institucional, i que ara té com a
resultats purament quantitatius, com si el reptes el desenvolupament del protocol
públic fos un col·lectiu homogeni, sinó que festiu, el desplegament de la xarxa de
s’ha de discriminar entre públics amb centres i el foment de la
característiques, expectatives i necessitats interdisciplinarietat. Convé superar els
específiques. Els públics joves, els prejudicis de la distinció entra alta i baixa
universitaris i els col·lectius de nouvinguts, cultura, perquè de fet el model de la
per exemple, han de ser destinataris cultura popular s’hauria de prendre com a
d’iniciatives dirigides a incrementar la seva exemple de treball en xarxa, de capacitat
participació com a usuaris i productors de de fer difusió, de voluntariat i
la cultura. associacionisme que optimitzen els
L’any 2010 es va completar amb gran recursos, en un camp en què la distinció
èxit la primera fase del pla de biblioteques entre agents i públics es desdibuixa.
iniciat el 1998, que constitueix una xarxa A la Comissió de Música es va comentar
molt eficaç per fomentar l’accés del que l’augment del nombre de concerts no
ciutadans a la cultura i integra la difusió i comporta un augment del públic: sembla
la formació de nous públics. Una de les que hi ha un sostre que no se supera,
funcions més rellevants de la biblioteca és, l’oferta creix sense que s’incorporin nous
cada vegada més, el paper que fa com a espectadors. L’assistència creix als
eina de cohesió social. També a la festivals d’excel·lència, però no a l’oferta
primavera del 2010 es va crear la xarxa habitual. s’està generant una cultura del
Cultura per la inclusió social: per primera fenomen i potser cal fomentar la curiositat
vegada, 25 entitats dels àmbits social i del públic donant més suport a la
cultural creen una xarxa d’acció orientada comunicació.
a afrontar les desigualtats culturals. El tema de la comunicació és bàsic per
Aquesta xarxa ha d’ajudar a fer més millorar l’accessibilitat a la cultura. s’han
visibles iniciatives ja existents, que d’aprofitar tots els mitjans disponibles per
impliquen posar en valor el retorn social fer publicitat de l’activitat cultural, explicar
de la cultura, com ara: «L’Auditori apropa», més, anunciar les ofertes. La revista de
«Cultura apropa» (Mercat de les flors, l’Ajuntament, que arriba a totes les cases i
Teatre Lliure, Gran Teatre del Liceu, no parla de cultura, s’hauria de poder fer
L’Auditori, TNC - Teatre Nacional de servir per donar aquest servei, entenent-la
Catalunya), «Museu portàtil» (Museu de no com un vehicle de propaganda sinó
Ciències Naturals), TRANsformas, el Circ com un recurs públic. s’han millorat les
BARCELoNACULTURA 19
prestacions del Canal Cultura, però és una disseny, i de l’edifici Blau del fòrum, que
eina amb moltes més possibilitats, que ha d’acollir l’exposició permanent del
podria transcendir la seva dimensió Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
d’aparador per convertir-se en plataforma s’ha acabat la primera fase de la
de continguts, com ara conferències en rehabilitació del Canòdrom per tal de
línia, etc., seguint la dinàmica de l’Anella convertir-lo en centre d’art, però sembla
Cultural. Un altre canal de comunicació que aquest és un projecte encara ple
que s’hauria d’aprofitar més com a d’incerteses i obstacles, que sobretot
plataforma de continguts i no només com requerirà aclarir els compromisos
a agenda és BTV: una televisió amb econòmics de les administracions.
vocació de servei públic hauria de donar Molt sovint el relat de les polítiques
una atenció prioritària a la cultura. culturals es concentra en els equipaments 
L’objectiu no és només la informació, i la inversió en infraestructures. És el
sinó donar eines perquè la gent disposi de resultat més tangible, allò que té un
més opcions i sàpiga escollir. Molt sovint component patrimonial i que es pot
la manca d’hàbit en un determinat consum inaugurar, en un camp com és el de la
cultural es converteix en una barrera quasi cultura en què abunden les expressions
infranquejable que impedeix a la gent efímeres i es produeixen coses tan etèries
saber què hi ha al seu abast i, fins i tot, com les emocions, les idees i el
canviar d’aficions. El cultiu de nous públics coneixement. però correm el perill que
consisteix a suprimir aquestes barreres. quan parlem d’un canvi de model
Quan es parla d’accessibilitat i nous econòmic cap a la societat del
públics és inevitable parlar també de coneixement, a la pràctica simplement
preus. És clar, per exemple, que en una estiguem canviant la cultura del totxo pel
ciutat com Barcelona els universitaris totxo de la cultura, quan el que s’hauria de
compleixen les condicions per ser usuaris substituir és la cultura de la construcció
estables, i fins i tot preferents, dels per la construcció de cultura. hem
equipaments culturals. Convindria establir d’assumir que estem de veritat en un canvi
mecanismes perquè els universitaris vagin de paradigma. És probable que s’estigui
als museus, i una possible estratègia per tancant un cicle en relació amb l’habilitació
fidelitzar-los no només a ells, sinó al públic de grans equipaments: ara tocarà
jove en general, seria crear un carnet de consolidar i rendibilitzar els espais
consum cultural gratuït per a joves que disponibles. per tant, s’hauran de reconduir
donés accés als equipaments públics, i així les prioritats. No podem perdre de vista
es posaria l’èmfasi en la dimensió social que el que importa no són els llocs, sinó el
dels museus. que s’hi fa.
El problema ja no és haver de buscar
EspAIs espais sinó canals d’accés al públic. s’ha
El 2010 ha estat l’any de la reobertura, d’intentar resoldre la típica tensió entre
després de les reformes, d’institucions tan espais i públics: evitar habilitar espais
emblemàtiques com la fundació Tàpies sense saber per a què serviran i a qui
o el Lliure de Gràcia, i de la remodelació serviran. Convé superar el model de la
de l’Antic Teatre i la sala Arteria paral·lel. «casa de...», no pensar en termes
Estan a punt de concloure les obres de d’equipaments sinó més en projectes i
l’annex del Museu picasso, del nou Auditori activitats. L’èxit de programes com el de
del CCCB, de la fabra i Coats, de La fàbriques de Creació és que respon a una
Central del Circ, del DhUB, que ha de demanda real, que està identificada, i té
concentrar moltes iniciatives al voltant del capacitat per omplir l’espai de continguts.
20 BARCELONACULTURA
però precisament per això s’ha d’incentivar De manera semblant, el Disseny hub
el caràcter polivalent de certs Barcelona (DhUB) s’haurà de convertir 
equipaments, permetent que siguin a la en articulador d’una xarxa que ha de
vegada espais de creació, formació, coordinar els agents vinculats al sector:
producció, exhibició i recerca. una xarxa de programari local.
Encara que considerem que s’ha de Aquest procés comporta també donar
mantenir l’impuls de suport a la cultura, no suport a espais petits de titularitat privada,
es pot negar que les circumstàncies són a espais de creació, a espais independents
diferents i és necessari un procés d’exhibició de cinema i a la xarxa de sales
d’ajustament i racionalització. El moment de ciutat. fins i tot es pot plantejar, com
demana imaginació i alguns canvis de es va fer a la Comissió de Música, que una
plantejaments en la utilització dels fàbrica de Creació com la fabra i Coats
recursos públics. El canvi de paradigma pugui acollir associacions sectorials. En
implica desmuntar la noció d’equipament canvi, la creació d’equipaments de nova
com a lloc per reunir-se, com a instrument planta, com una possible Casa del Llibre o
de comunicació i intercanvi sectorial, de l’Escriptor, que serviria per rescatar
perquè aquesta funció ja no depèn de importants arxius empresarials o personals
l’espai material del món de les lletres, sembla difícil de
des que les justificar en l’actual conjuntura, havent-hi
xarxes virtuals la EL QUE S’HAURIA alternatives com el dipòsit d’aquests arxius
compleixen. Les DE SUBSTITUIR en la futura Biblioteca Central Urbana de
xarxes de ÉS LA CULTURA Barcelona, el projecte de la qual es va
col·laboració DE LA presentar el setembre del 2010.
tenen avui en dia CONSTRUCCIÓ
un paper decisiu PER LA INTERNACIoNALITZACIó
en qualsevol CONSTRUCCIÓ DE La cultura a Barcelona ja és internacional,
projecte cultural. CULTURA. HEM perquè molts dels ciutadans que la
hem de D’ASSUMIR QUE produeixen i la gaudeixen són originaris 
començar a ESTEM DE de països de tot el món. Ens visiten molts
pensar més en VERITAT EN UN turistes que participen de l’activitat
termes de CANVI DE cultural i dels esdeveniments d’abast
connectivitat i PARADIGMA. global, com el sónar, que atrau visitants
virtualitat que de amb aquest interès concret; però a més
noves d’espectadors atraiem talent, molts
infraestructures materials, per tal creadors i agents culturals estrangers
d’aprofitar al màxim les sinergies, creant s’han establert entre nosaltres com a
xarxes de centres i agents culturals i residents permanents. Tenim creadors i
reforçant les que ja existeixen. col·lectius artístics molt actius fora de les
El desenvolupament d’una xarxa de nostres fronteres i produccions d’èxit a
centres museístics que configuren el l’estranger. L’agenda d’activitats a la
Museu d’història de Barcelona (MUhBA) ciutat, sobretot pel que fa a concerts i
ha donat a aquest Museu una dimensió i festivals, inclou molts convidats de fora,
un sentit inimaginables sense aquesta s’acullen rodatges de tot arreu i, en
interconnexió. També el Museu de Ciències conjunt, la diversitat i la riquesa de la vida
Naturals de Barcelona (MCNB) ha passat a cultural a la ciutat la identifica
funcionar com una xarxa amb diferents internacionalment com una ciutat de
seus al parc de la Ciutadella, a Montjuïc i, cultura. per sobre de tot, la cultura que 
ara, al Museu Blau, a la zona del fòrum. es fa a la nostra ciutat és internacional
BARCELoNACULTURA 21
22 BARCELONACULTURA
perquè es produeix en diàleg amb el pel·lícules estrangeres contribueix a fer-ho
que es fa a la resta del món, cosa que és i Barcelona-Catalunya film Commission
pròpia de qualsevol projecte cultural que obre les portes a aquesta possibilitat. Es
aspiri a l’excel·lència. però si valorem la dóna suport a iniciatives culturals a
nostra balança d’intercanvis, pesa més la Barcelona que són referència internacional,
nostra capacitat d’importar cultura i i els premis Ciutat de Barcelona
atreure usuaris que no pas la d’exportar-ne. recompensen aquesta projecció.
s’hauria de fer un esforç per corregir Tanmateix, no hi ha hagut una estratègia
aquest dèficit i convertir en objectiu institucional de projecció exterior a escala
estratègic facilitar les condicions perquè municipal ni un organisme que se n’ocupi
els nostres productes culturals puguin específicament.
traspassar fronteres, no forçant Des de diferents sectors s’està demanant
artificialment la difusió exterior, sinó algun tipus d’acció concertada a escala
donant suport a la producció de qualitat municipal. A les comissions de Teatre i de
per tal que pugui ser coneguda i Cinema es va parlar de la necessitat 
reconeguda arreu. La primera i de buscar fórmules de projecció exterior
probablement única condició de la de creadors i produccions. També a la de
projecció internacional és que el que es fa Música es va dir que s’hauria de potenciar
localment valgui la pena, que interessi, que que els músics viatgin més a la resta del
estigui ben fet. La internacionalització no món. Les reclamacions dels sectors no
s’aconsegueix fabricant un tipus de justificarien per si mateixes una intervenció
producte especial per a l’exportació, municipal en aquests processos. La raó de
explotant les nostres particularitats o fons ve donada per la pròpia dinàmica de
copiant el que es fa fora, sinó demostrant la interacció cultural i s’ha de llegir des del
que participem en la mateixa conversa que punt de vista invers: no fa falta un motiu
la resta del món. per mirar cap enfora, el que és impensable
per aquest motiu, en un moment com avui en dia és una cultura d’alt nivell
l’actual, s’ha de tenir cura que la producció tancada en si mateixa. si estem defensant
no pateixi, perquè això perjudica la que a Barcelona hi ha talent i creativitat,
capacitat de projecció. És a dir, no es vol dir que hi ha vocació d’exterioritat. I
poden dissociar les dues dinàmiques i seria difícil d’explicar que un sector públic
l’esforç d’internacionalització no s’ha de que treballa activament per promoure
basar tant en la difusió, sinó que ha de l’excel·lència es desentengués de la gestió
cuidar també la creativitat i la producció. d’una de les conseqüències gairebé
Aquesta visió integrada obliga a revisar inevitables i d’un dels indicadors més clars
certes divisions de competències molt d’excel·lència en el moment actual. I aquí
arrelades en les estructures administratives hauríem d’ampliar a més a més el
del nostre país. concepte de projecció exterior perquè
Durant molt de temps la premissa ha inclogui també les iniciatives generades a
estat que de la difusió exterior de la nostra Barcelona que viatgen a la resta de l’Estat.
cultura se n’ha d’ocupar l’Institut Ramon si parlàvem de premiar la capacitat dels
Llull, que per això té encomanada aquesta projectes de captar nous públics, aquests
missió específica, i que no era necessari nous públics no poden ser només locals. 
que l’administració municipal s’hi veiés si la ciutat de Barcelona és una potència
implicada de manera directa. Evidentment cultural, aquesta potència s’expandeix 
es valora tot allò que propagui amb èxit i la política cultural de l’Ajuntament no pot
la marca de Barcelona arreu del món, fins restar restringida als límits territorials 
i tot la participació en la producció de del municipi.
BARCELoNACULTURA 23
No estem defensant la creació d’una promoure la internacionalització en
rèplica local de l’Institut Ramon Llull. Això qualsevol dels seus aspectes, i de fet
no tenia sentit abans i encara en té menys estem constatant que la projecció exterior
en l’actual conjuntura econòmica. No es és una condició i una conseqüència
tracta de generar una nova estructura ineludibles del reconeixement de
administrativa, sinó de donar eines als l’excel·lència, s’haurien de prendre
agents culturals. La internacionalització urgentment les mesures necessàries per
és fins a cert punt un tema de know how. eliminar aquest obstacle.
s’han de proveir vies per agilitzar la
transmissió de l’expertesa i per compartir-la. CoNEIxEMENT
Amb informació sobre el sistema es pot La cultura és creativitat, però alhora és
explotar més el partenariat europeu, coneixement, i per tant la cultura també és
i molts projectes es beneficiarien de educació. Tornem a ser on érem al
facilitar-los els tràmits de sol·licitud d’ajuts començament d’aquest informe. La visió
europeus. Un pas recomanable seria reduccionista de la cultura com a lleure i
l’organització de jornades o sessions entreteniment no té en compte els beneficis
informatives, amb la col·laboració de la individuals i col·lectius que se’n deriven. 
Comissió Europea, la fundació Barcelona La cultura forma part de la indústria de les
Cultura i fins i tot el Cercle d’Economia, idees, el més necessari dels serveis del
per orientar els responsables de projectes. tercer sector, i seria inconcebible defensar
El treball en xarxa és una part important la societat del coneixement sense un
d’aquest impuls de projecció exterior. Es compromís decidit amb la cultura. 
pot aprofitar l’exemple d’alguns sectors, Les polítiques culturals són un instrument
com el de la dansa, que han avançat molt per a l’educació de la ciutadania i per a
en la creació de xarxes europees. Les l’avançament del coneixement.
iniciatives d’èxit són sovint les que es En els darrers temps una part notable
vinculen a xarxes i mercats internacionals, d’aquesta tasca l’estan assumint
però s’ha tendit a desaprofitar els espais programes que transmeten l’experiència
europeus d’intercanvi, i potser es podria de la cultura als estudiants més joves, com
afavorir que es creïn aquí, per fer una Construint Mirades (Drac Màgic), Cinema
tasca semblant a la de Temporada Alta en Curs (A Bao a Qu), El Meu primer
a Girona. Cal posar en valor, en aquest festival (Modiband), Espai Eart
sentit, iniciatives com la xarxa de festivals (Experimentem amb l’Art), projectes de
mediterranis Kadmos, creada el 2008, i dansa a les escoles (sudansa) o Creadors
formada pel festival d’Avignon, el festival en Residència als instituts de Barcelona
d’Atenes – Epidaurus hellenic festival, (Institut de Cultura de Barcelona, CoNCA 
l’International Istanbul Theatre festival i Consorci d’Educació de Barcelona). En
i el Grec festival de Barcelona. aquest marc tenen un paper molt destacat
Un problema endèmic dels projectes les escoles privades d’ensenyaments
culturals d’abast internacional produïts artístics que en alguns camps, com el del
a Barcelona és la dependència d’ajuts cinema, han assolit nivells considerables
públics, de l’Ajuntament i la Generalitat, d’excel·lència. per estendre els beneficis
que es regeixen per un calendari de d’aquesta educació i incrementar el
convocatòria que no permet conèixer nombre de destinataris convé tornar a
la resolució amb prou temps per assumir posar sobre la taula dels projectes
compromisos internacionals. Molt sovint estratègics el pla d’ensenyaments artístics
l’esdeveniment se celebra sense saber si es i recuperar-ne els principis essencials des
disposen dels recursos. si hi ha voluntat de de plantejaments negociats i realistes.
24 BARCELONACULTURA
En aquest sentit separar la ciència i la Museu d’història de Barcelona tenen en
recerca de la cultura és tan contraproduent aquest aspecte un protagonisme evident,
com desvincular-la de l’educació. Els espais amb el seu treball en xarxa que combina 
de creació s’han de considerar també com a la dimensió investigadora, l’educativa i la
incubadores de recerca, amb funcions patrimonial, i incorporant a l’imaginari
d’R+D en els seus camps respectius. col·lectiu espais tan suggerents com el
És particularment significatiu el doble paper futur Centre Cultural del Born. Destaquen,
dels museus com a centres de recerca i igualment, les aportacions a la construcció
com a mediadors entre la producció de de la memòria impulsades pel Museu
coneixement i els públics, sobretot a causa Etnològic (especialment amb l’exposició
de l’aportació progressivament més «fam i guerra a Catalunya») i per l’Arxiu
important que fan els seus serveis educatius fotogràfic, amb el suport a projectes
i d’un seguit de propostes paral·leles, d’impacte ciutadà com el promogut el
en diàleg amb les exposicions, que tenen 2010 per l’associació Arqueologia del punt
un rèdit de participació directa de la de Vista. 
ciutadania, vinculant sovint diferents No podem oblidar tanmateix que
segments de públic, sens dubte territori l’elaboració de la memòria col·lectiva no
abonat per a la incorporació de nous depèn només dels museus, sinó que també
usuaris. la trobem a la literatura, el teatre, les arts
L’elaboració del pla estratègic del Museu visuals, la fotografia, el cinema... La cultura
de Ciències Naturals delimita l’enfocament en el seu conjunt és arxiu i fàbrica de
de les seves diferents instal·lacions i, coneixement. No és només un patrimoni
desplaçant la vessant expositiva cap d’obres i monuments, sinó un repertori
al Museu Blau i el Museu Martorell, d’eines per relacionar-nos amb el món. El
de caràcter més històric, permet dedicar 2010 i aquest any en què ens trobem no
l’edifici del Castell dels Tres Dragons a s’han de veure només com a anys de crisi,
l’estudi i a la documentació de les sinó com a anys crítics, un temps de
col·leccions. El Museu de Ciències Naturals, transició que ens obliga a revisar
juntament amb altres museus municipals, pràctiques establertes de les polítiques
acull 104 projectes de recerca dels culturals i que a la vegada ens ha d’animar
mateixos centres o que es desenvolupen a posar en valor la cultura, a reconèixer la
conjuntament amb altres institucions contribució que fa a la riquesa del conjunt
acadèmiques i universitàries. de la societat, no ja en termes econòmics
La necessitat de reflexionar sobre els sinó de coneixement. fer justícia al que 
arxius dels museus i aprofitar-ne el la cultura representa per a la ciutat, o per
potencial per a la investigació s’ha anat a qualsevol col·lectivitat, no es podrà mai
materialitzant en la creació d’espais quantificar en tants per cent a l’alça o a la
annexos que volen transcendir la missió baixa. És més aviat un problema de
patrimonial dels museus. Al ja existent prioritats, de com fem servir els recursos
Centre d’Estudis i Documentació del disponibles. I això depèn de si decidim que
MACBA s’hi acaba d’afegir el Centre de la cultura és una decoració prescindible 
Coneixement i Recerca del Museu picasso. o és el que ens fa ser qui som.
També el DhUB va obrir el 2010 la seva
branca de recerca, el Centre de
Documentació localitzat al DhUB Montcada. EL COMITÈ EXECUTIU DEL CONSELL DE LA CULTURA
La construcció del discurs de la memòria DE BARCELONA ESTÀ FORMAT PER:
és també una contribució decisiva de la ANTONIO MONEGAL (PRESIDENT), FLÀVIA COMPANY,XAVIER CORDOMÍ, DANIEL GIRALT-MIRACLE, 
cultura al coneixement. Institucions com el JOAN OLLÉ, ROSA PERA I EVA VILA.
BARCELoNACULTURA 25

ATIVIT
AT
CRE
Ó
LA CREA
CI
LA CIUT
AT I 
A finals del segle passat, Barcelona conju-
rava amb afany i eficàcia el fantasma de shef-
field, la ciutat que la pel·lícula The Full Mon-
ty, de peter Cattaneo, havia convertit en
l’emblema de la cruenta reconversió social
i cultural associada a la postindustrialitza-
ció. superfícies obsoletes de la Barcelona in-
dustrial s’havien transformat en nous espais
públics, com el parc de la pegaso, o centres
comercials, com La Maquinista, que feien vi-
sible la cara amable del creixent predomini
d’activitats terciàries: una ciutat més ober-
ta, més neta, atractiva per als turistes i que
projectava una visió de futur sobre els an-
hels dels ciutadans. però tot just iniciat el
nou mil·lenni, sorgiren dubtes sobre les vir-
tuts i la solidesa del model que semblava ha-
OCTAVI ROFES ver esvaït les boires d’un declivi industrial ir-
ANTRopòLEG I sUBDIRECToR 
DE L’EsCoLA EINA rebatible. Amb el canvi de segle, haver assolit
la capitalitat mediterrània de creuers, de-
mostrar la capacitat per concebre i organit-
zar grans esdeveniments esportius i cultu-
rals, o disposar d’edificis icònics d’arquitectes
mediàtics es percebia, de sobte, com a ac-
cions massa properes a les pobres evolu-
cions dels obrers de The Full Monty un cop
reconvertits en strippers. La sorpresa i l’or-
gull dels ciutadans deixava pas a una crei-
xent indiferència i, fins i tot, a mostres visi-
BARCELoNACULTURA 27
bles d’hostilitat. Les inquietuds socials tro- buït per les seves pròpies forces, però a la
baven el seu equivalent també en inquietuds vegada mal·leable i permanentment inaca-
epistemològiques. Noves preguntes, sorgi- bat. preguntar-se per la força creativa de Bar-
des sota l’empara de les teories de Richard celona no pot reduir-se, doncs, a la suma de
florida, i amb creativitat com a paraula clau, les accions dels individus creatius; s’han de
ocupaven un lloc preeminent en els debats tenir en compte, també, les connexions en-
sobre el futur de la ciutat: és Barcelona una tre aquestes accions i les inèrcies transfor-
ciutat creativa? Es donen les condicions per madores de la realitat en què s’insereixen i
al sorgiment i la implantació d’una vigorosa que, al seu torn, també transformen. 
classe creativa? pot ser, l’economia creati- Entendre la creació com un procés de di-
va, el motor per al creixement econòmic i la ferenciació permet distanciar-se de la rela-
regeneració social? poc després, l’esclat de ció unívoca que sovint establim entre globa-
la bombolla immobiliària i la crisi financera lització i homogeneïtzació. És des de la
internacional no van fer més que accentuar imaginació global, de fet, que els llocs dei-
la necessitat d’imaginar el futur de la ciutat xen de pensar-se com a entitats estàtiques,
posant l’èmfasi en la creativitat. les fronteres deixen de garantir una estan-
De quin tipus de ciutat parlem quan par- quitat duradora i es generen les diferents
lem de la ciutat creativa? ferran Mascarell1 combinacions entre les relacions socials lo-
fa bé d’advertir contra la hipòstasi del con- cals, d’una banda, i les forces i connexions
cepte de ciutat: la ciutat no és, per si matei- nacionals, transnacionals i locals, de l’altra,
xa, creativa, ho són les actituds dels ciuta- que fan de cada lloc una especificitat única.
dans, de les institucions i de les empreses. Les activitats creatives són les que transfor-
parlar de ciutats creatives és, per tant, situ- men, de manera significativa, les tradicions
ar-se més a prop de les estratègies de mar- heretades no per esborrar-les sinó per rege-
ca i de les tendències de moda que no pas nerar-les, dotant-les de nous sentits i reacti-
de les realitats urbanes. Tot i que la consta- vant-ne la repercussió. Només els moviments
tació sembla irrefutable, no ens hauria de fer puritans, com en bona mesura va ser-ho la
perdre de vista que la creativitat, com tota modernitat, se senten incòmodes amb el pa-
activitat humana, té components lligats a la limpsest i la hibridació, i imaginen l’emergèn-
individualitat intencional junt amb d’altres cia de noves pràctiques culturals des de la
que cal situar a l’esfera de la persona social. tabula rasa amb el passat. fixem-nos, en sen-
En aquest sentit, la creativitat individual no tit contrari, en la relació que mantenen algu-
deixa de ser una resposta a la creativitat nes arquitectures amb un lloc d’origen no in-
col·lectiva i, al seu torn, aquesta ho és a les tercanviable: com Carlo scarpa pren de
incessants transformacions de l’entorn ma- Venècia i del precari equilibri amb l’ecosis-
terial, cultural i, fins i tot, natural. tema de la llacuna un continu i fràgil reajus-
stuart McLean2 ha proposat anar més en- tament més que una imposició definitiva de
llà de les explicacions que situen el fet crea- formes, o com Daniel Libeskind projecta el
tiu en una cadena de causalitats originada en Jüdisches Museum des de les fractures his-
el context social, històric o cultural: les acti- tòriques, socials i urbanes de Berlín. si el pri-
tuds creatives dels individus participen d’u- mer comparteix i reforça el caràcter amfibi
nes capacitats de diferenciació pròpies de de la ciutat, l’obra del segon creix des dels
l’entorn que són recollides i, al mateix temps, buits de la trama urbana i les ferides del cos
transformades per la imaginació i l’elabora- social per extreure’n símbols eloqüents. No
ció de nous mons verbals, visuals o materials. hi ha, de la mateixa manera, en l’arquitectu-
L’acte creatiu no té lloc en un escenari està- ra de Josep Maria Jujol, d’Enric Miralles o de
tic i passiu on només els individus en són Josep Llinàs expressions de la creativitat pro-
agents actius, sinó en un món dinàmic, im- teica de Barcelona que conjuga l’estretor, la
28 BARCELONACULTURA
densitat, la continuïtat i la manca d’espais en gic de cultura situa en els «espais de risc, de
guaret3 en l’imaginari de la ciutat? prova i assaig, i d’experimentació en tota
si la creativitat combina inventiva i defe- mena de llenguatges artístics».5
rència, canvi i repetició, la seva gestió s’hau- Un projecte que pot fer plausible una rela-
rà d’esmerçar a construir ponts entre el pas- ció més propera i dinàmica entre creació i
sat i el futur, entesos com a construccions patrimoni és la xarxa de fàbriques de Crea-
culturals des de les quals es pensa el present. ció. pot semblar anacrònic parlar de fàbri-
Caldria, doncs, que en els deu programes es- ques en un moment en què els sectors crea-
tructurants del pla estratègic de cultura de tius adopten el llenguatge i les maneres dels
Barcelona, la «Barcelona laboratori» del pri- serveis; res més allunyat de l’imaginari dels
mer programa no estigués massa lluny del creadors contemporanis de coll i corbata que
«Coneixement, memòria i ciutat», que n’és el l’univers de bata blava de la producció, el ta-
setè. Entendre que per accedir a un museu no ller i el treball industrial. però és precisament
s’hauria d’anar vestit, ni amb actitud, gaire di- des d’aquest anacronisme que es pot gene-
ferent de com es va a un centre de producció rar la tensió necessària per a la creativitat
cultural ajudaria a potenciar la producció de com a procés diferenciador sorgit de l’expe-
nous contextos locals des del potencial ofert riència singular del lloc. A les places i als cen-
per l’activació del patrimoni. tres comercials de finals del segle passat, els
per a Laurajane smith,4 la gestió del patri- vestigis d’elements fabrils preservats com a
moni és una pràctica social i un procés cul- llocs de memòria, o com a fragments d’un in-
tural en què allò que es conserva, es preser- ventari d’estilemes arquitectònics, semblen
va i es transmet no són llocs i objectes més aviat els decorats d’una obra que ja ha
històrics i monumentals, sinó sentits i valors deixat de representar-se. El repte de la reha-
dominants. La producció del sentit de perti- bilitació de La Escocesa, Can Ricart o fabra
nença a través de la gestió del patrimoni es i Coats és mantenir vius els espais, aconse-
realitza sovint per mitjà de la mobilització de guir que convisquin i participin activament
discursos patrimonials autoritzats que regu- en processos creatius que permetin, al ma-
len l’accés als elements materials amb els teix temps, imaginar nous passats i reviure
quals s’estableixen els vincles oficials de con- antics futurs.
tinuïtat i ruptura entre els valors i aspiracions
d’un col·lectiu i les seves narratives sobre el
passat. per a smith, el discurs patrimonial au-
toritzat no només defineix què és patrimoni,
sinó que institucionalitza una mentalitat que
construeix la realitat i normalitza un tipus sin-
gular de vivències: les experiències patrimo- 1 MAsCARELL, fERRAN: «Ciudades creativas: industrias
nials. El discurs expert, per tant, pot tendir a culturales, lugares, actores y estrategias». A: MANITo,
regular el coneixement i les pràctiques pro- fÉLIx (ed.). Ciudades creativas. Vol 2. Creatividad,innovación, cultura y agenda local. Barcelona: Kreanta,
fessionals, així com la relació amb el patri- 2010, p. 28.
moni de les institucions culturals i les empre- 2 McLEAN, sTUART: «stories and Cosmogonies:
ses de serveis turístics i de lleure. Ara bé, Imagining Creativity Beyond “Nature” and “Culture”».Cultural Anthropology, vol. 24, núm. 2, 2009, 
aquest mateix patrimoni pot ser, també, clau p. 213-245.
en la capacitat per donar resposta al conei- 3 Dec a l’arquitecte i poeta Joaquim Español l’ús
d’aquesta analogia agrícola per caracteritzar el paisatge
xement rebut si les restes arqueològiques, urbà i, potser també, la geografia moral de Barcelona.
els monuments o les col·leccions d’objectes 4 sMITh, LAURAJANE. The Uses of Heritage. Londres:
del passat deixen d’estar reclosos en els con- Routledge, 2006.
5 MARTÍ, JoRDI (dir.), Pla estratègic de cultura 
fins del discurs patrimonial oficial per inte- de Barcelona. Nous accents 2006. Barcelona:
grar-se en les pràctiques que el pla estratè- Ajuntament de Barcelona, 2006.
BARCELoNACULTURA 29
ECONOMIA
ECONOMIA I CULTURA EN TE
MPS DE CRISI
1. La relació entre cultura i economia és mul-
tidimensional i en cap cas neutra. Els discur-
sos hegemònics dels últims anys sotmeten
la cultura a la lògica econòmica en el marc
d’una tendència que excedeix l’àmbit cultu-
ral. L’hegemonia d’aquest pensament es fa
evident des del moment que són els matei-
xos sectors culturals —fins i tot els que ocu-
pen una situació de major fragilitat— els que
quan reivindiquen el paper fonamental de la
cultura, ho fan sobretot en clau de desenvo-
lupament econòmic.
És evident que el sector cultural té un im-
pacte econòmic: tant com a sector d’activi-
tat —impacte directe— com en relació amb
les externalitats que genera —impactes indi-
rectes i induïts. però reduir el seu impacte a
aquesta lògica o bé respon a una determina-
da concepció reduccionista de la cultura o
bé suposa unes relacions de causalitat a mig
camí entre l’axioma i el mite. En qualsevol
cas, es tracta de l’opció recurrent davant la
dificultat de legitimar la despesa pública en
cultura des dels seus valors intrínsecs. El re-
torn en termes econòmics és l’argument le-
gitimador de moltes polítiques culturals i la
causa que massa sovint es plantegi la rela-
ció entre economia i cultura des d’una pers-
pectiva subsidiària i simple.1
VIER FIN
A L
XA TURA GEsToR CU
L
fILòsof
 I
BARCELoNACULTURA 31
No obstant això, s’ha de reconèixer que en amb un alt grau de fidelitat i amb una afec-
temps de crisi el desconcert augmenta en la tació relativa de la crisi. Això pot explicar,
mateixa mesura que la necessitat d’un argu- per exemple, que les dades de la temporada
mentari potent. I que sembla que l’espai del 2009-2010 dels teatres de Barcelona siguin
debat queda reduït a allò que és mesurable pràcticament les mateixes que les de la tem-
en termes econòmics. per tant, sense renun- porada anterior (amb un lleuger descens del
ciar a la resta de dimensions de la cultura i 2 % dels espectadors i un lleuger augment
des de la comprensió de les lògiques que mo- del 0,4 % de la recaptació).2 Ara bé, per al sec-
uen els àmbits de decisió, és pertinent ana- tor teatral les principals conseqüències eco-
litzar el sector cultural des d’una perspecti- nòmiques de la crisi provenen de la reduc-
va econòmica. ció dels recursos públics: no tant per l’efecte
De les diverses perspectives possibles de en les subvencions i sobretot de la tardança
l’anàlisi sobre aquesta dimensió de la cultu- a fer-les efectives, que també, sinó per la re-
ra a Barcelona l’any 2010, prioritzo tres ei- ducció de les contractacions. Una pota fona-
xos: la conjuntura econòmica dels sectors mental de la viabilitat econòmica de la pro-
tradicionals de la cultura, Barcelona com a ducció teatral catalana —que pràcticament
paradigma de la implantació i del debat so- equival a dir barcelonina— són els bolos, con-
bre les indústries creatives i, finalment, la cul- seqüència de les contractacions dels teatres
tura com a factor de desenvolupament eco- municipals del país. Aquesta font d’ingres-
nòmic des de la perspectiva de la projecció sos s’ha reduït de forma significativa i a curt
internacional de la ciutat. i mitjà termini no es preveu un canvi de ten-
dència. Aquest fenomen transcendirà la con-
2. El nou paradigma tecnològic posa en cri- juntura i acabarà provocant un canvi estruc-
si, en el sentit més ampli del terme, els sec- tural en el sistema català de producció,
tors tradicionals de la cultura. Aquest és un distribució i exhibició, en què el risc i les res-
fenomen que transcendeix, òbviament, els lí- ponsabilitats es repartiran d’una manera di-
mits de Barcelona. però no per això deixa de ferent a l’actual.
ser el que més ha afectat l’economia dels sec- Els sectors industrials en sentit estricte es
tors culturals de la ciutat. Un cas paradigmà- mouen en unes tendències de caràcter més
tic és el de la música, en què coincideixen global. En el cas del llibre, tot i que el 2010
tres factors relacionats entre si, tant en les ha estat un any important per al llibre elec-
causes com en els efectes: un gran moment trònic en català, encara no s’ha produït la re-
del talent creatiu local, una revolució coper- volució anunciada. La facilitat amb què hem
nicana de la indústria i un protagonisme crei- canviat de suport en el consum musical i au-
xent de la música en viu. En aquest sentit cal diovisual no és comparable a la lentitud amb
considerar els programadors de música en què aquest canvi s’està fent en el cas del lli-
viu com a emprenedors i com a eix bàsic per bre. El sector es renova i es prepara, però les
a la sostenibilitat econòmica del sistema mu- editorials continuen fonamentant la part cen-
sical de la ciutat. tral del seu negoci en el llibre tradicional.
Des de la perspectiva del consum, sovint El sector de l’audiovisual sí que s’ha vist
s’ha considerat el sector cultural com acíclic. obligat a una renovació constant del seu mo-
En una primera anàlisi pot semblar difícil d’ex- del de negoci. El que ja ningú pot discutir, i
plicar ja que es pot considerar com una des- el 2010 n’és un any paradigmàtic, és la com-
pesa familiar prescindible, però des de la con- patibilitat i la complementarietat de la indús-
firmació de les dades es poden trobar algunes tria i el talent per fer un sector audiovisual
raons: un avantatge competitiu —en termes viable econòmicament. Una cadena de valor
de gaudi i de preu— respecte d’altres usos en què els productes es defineixen en funció
del temps lliure i una franja de consumidors d’uns objectius que estan determinats per la
32 BARCELONACULTURA
seva naturalesa i que determinen el seu mo- da, una extensió del concepte tradicional d’in-
del de finançament. productes televisius com- dústries culturals que permet incloure sota
petitius, cinema de prestigi, cinema de gran el concepte d’indústries creatives sectors que
producció, serveis auxiliars que donen gruix tradicionalment han estat obviats per les po-
empresarial i capacitació professional3 són lítiques culturals;6 de l’altra, la reflexió sobre
alguns dels elements que, combinats, perme- la creativitat i les anomenades classes crea-
ten començar a parlar d’un sistema audiovi- tives com a factor de desenvolupament i de
sual català. benestar d’una ciutat.7 Barcelona, en una
finalment, el sector de les arts visuals és aposta potser una mica massa eclèctica, tam-
el que de forma més evident ha patit les con- bé participa d’aquesta doble tendència.
seqüències de la crisi. També cal destacar Des de la perspectiva de les indústries crea-
que ha estat el primer a patir aquestes con- tives, hi ha dos tipus de moviment expansiu:
seqüències i el primer a generar indicadors el que es produeix dintre dels mateixos sec-
positius. Tot i que la tradicional opacitat del tors culturals (obviant els judicis vinculats al
sector impedeix tenir dades concloents, sem- valor estètic o cultural de les propostes) i el
bla que es pot afirmar que durant el 2010 el que permet incloure nous sectors. En aquest
mercat de l’art ha tocat fons i, per tant, en- segon tipus, el cas més exemplar de Barce-
cara que sigui en termes de tendència rela- lona és el del disseny. La seva capitalitat in-
tiva, ha iniciat una lleugera recuperació. discutible en relació amb aquest sector s’ha
Un fenomen que sense ser estrictament reforçat amb el projecte DhUB, que incor-
nou el 2010, sí que representa la consolida- pora els discursos més actuals sobre la inno-
ció d’una tendència inevitable, és la conver- vació i que s’emmarca en una estratègia més
gència intersectorial. En aquest sentit, es tro- global vinculada al districte del 22@ —amb
ben exemples de complicitats i col·laboracions el qual fa frontera.
entre algunes de les empreses líders del seu Des de la perspectiva de les ciutats crea-
sector.4 però també cal destacar en aquesta tives i en l’ordre de la declaració d’intencions,
lògica un fenomen que té altres derivades: Barcelona pertany a la xarxa de ciutats eu-
el naixement d’un sector jove que fa de la in- ropees Creative Metropoles. però el caràc-
terdisciplinarietat la seva identitat i que té ter de ciutat creativa de Barcelona no prové
tot el perfil de l’emprenedor. Representa una ni del fet de pertànyer a una xarxa, ni tan sols
generació que no ha nascut al caliu de les del d’acollir propostes especialment innova-
subvencions, que pensa en termes de mer- dores des de la perspectiva tecnològica. El
cat global i que integra les TIC sense esfor- caràcter creatiu de la ciutat és un intangible
ços complementaris. Necessita un entorn fa- i un compromís. Un intangible vinculat al ta-
vorable, i Barcelona ho és i ho ha de seguir rannà, a l’estructura urbana, al disseny de l’es-
sent. però això no ha de significar que entri pai públic i a la capacitat acollidora, entre
en la «roda de les subvencions».5 El seu com- molts altres factors. I un compromís que el
promís artístic no s’oposa a la imprescindi- 2010 ha pres cos amb les fàbriques de Crea-
ble necessitat de sostenibilitat econòmica ció. Un intangible i un compromís que, tot i
dels seus projectes. És l’espai de la innova- no ser-ne l’objectiu central, i precisament per-
ció, no només de continguts, sinó, especial- què no ho és, té conseqüències econòmiques. 
ment, de sistemes de gestió i difusió: en de-
finitiva, de model de negoci. 4. No és necessari insistir en la importància del
canvi de model productiu de Barcelona —en
3. si se’m permet una simplificació —que, com un context que ho demana— ni en el protago-
totes, és discutible— que faciliti l’explicació, nisme que té el turisme per al desenvolupa-
els debats i les anàlisis sobre les ciutats crea- ment econòmic de la ciutat. I en ambdós ca-
tives responen a una doble mirada: d’una ban- sos, el sector cultural hi té un paper cabdal.
BARCELoNACULTURA 33
El pla estratègic de turisme de la ciutat de de la gestió. En aquest sentit, la crisi és una
Barcelona aprovat el 2010 posa l’èmfasi en oportunitat per millorar l’eficiència —sense
la identitat de la ciutat o, dit altrament, en el que això suposi cap renúncia en els contin-
model que es pretén projectar. En aquest guts— i la transparència. El 2010 ens ofereix
sentit, i fins i tot en termes de sostenibilitat un contrast exemplar: el cas palau —que no
econòmica, els conceptes centrals tenen re- és independent dels dèficits que tenia el seu
lació amb factors vinculats, de manera més projecte cultural— i L’Auditori —en què l’efi-
o menys explícita, amb la cultura. ciència en la gestió ha anat acompanyada
El protagonisme de l’oferta cultural en la d’un projecte ple de sentit. De la mateixa ma-
tria de Barcelona com a destí és indiscutible. nera que el fi i els mitjans no són autònoms
però també ho és que, més enllà de les ico- entre si (els uns expliquen els altres i vice-
nes òbvies, el grau de coneixement de la di- versa), la perspectiva econòmica —comple-
versitat de la ciutat i d’aprofundiment de l’ex- xa— i la cultural s’alimenten i es justifiquen
periència no respon al model que volem mútuament.
projectar. per il·lustrar-ho, el 2010 és paradig-
màtic. La consolidació del fenomen Barça i
l’explosió del fenomen sagrada família repre-
senten un model de ciutat i d’oferta cultural
que ens projecten d’una manera molt deter- 1 Una crítica més extensa de la relació entre economia i
minada. D’altra banda, l’estratègia del Museu cultura i de l’ús instrumental de la cultura es pot trobar al’article «Economia i cultura: de l’oxímoron al pleonasme»
picasso o del MACBA de rebel·lar-se contra que em va publicar la revista Cultura, en el seu 
el seu destí d’acollidors de turistes desorien- número 2, del juliol del 2008, un monogràfic dedicat a la
cultura com a motor econòmic.
tats és un exemple del sentit dels projectes 2 Cal tenir en compte que aquestes dades inclouen els
culturals públics. sense renunciar a la neces- quatre nous teatres que van començar a programar la
sitat de tenir un alt nombre de visites i d’en- temporada 2009-2010. En aquest sentit, en temps de
crisi aquesta dada també s’ha de destacar.
trar en els circuits habituals dels turistes, 3 En aquest sentit és destacable i bàsic el paper que
aquestes dues institucions pretenen que l’ex- representa Barcelona-Catalunya film Commission.
periència del turista sigui tan transformado- 4 Grup 62 i focus, amb el projecte i el fenomen Geronimostilton, per exemple.
ra i completa com pugui. I sense renunciar a 5 Les fàbriques de Creació han de tenir, en aquest àmbit,
aquest target de visitants, el volen fer com- un paper fonamental.
patible amb el compromís amb la ciutadania 6 Aquest debat s’exemplifica en el model anglosaxó depolítiques culturals contraposat al model francès. 
de Barcelona en tota la seva diversitat. 7 La referència obligada és Richard florida.
Una mirada simple i purament economicis-
ta dels resultats del Museu picasso el mos-
trarien com un cas històric d’èxit. però el can-
vi dels últims anys, consolidat aquest 2010,
era necessari i té relació amb el coneixement,
amb la innovació, amb el sentit, amb l’equi-
tat. I aquests conceptes no són aliens a una
mirada econòmica de la realitat cultural. 
5. En temps de crisi, la política i la política
cultural són més necessàries que mai. El nu-
cli del problema no es pot reduir al compte
de resultats. Cal omplir de sentit les políti-
ques públiques: per aquest motiu el repte
central és el de la relegitimació, tant en ter-
mes conceptuals com des de la perspectiva
34 BARCELONACULTURA


NÚRIA BENACH ROVIRA
pRofEssoRA A LA UNIVERsITAT DE BARCELoNA
ESPAIS
TRES RECORREGUTS PELS ESPAIS DE
LA CULTURA A LA BARCELONA DEL 2010
Deia Lewis Mumford, historiador i urbanista mentari, ens proposem de recórrer els espais
ben afí a les utopies, que l’organització físi- culturals de la Barcelona del 2010 a través
ca d’una ciutat, amb les seves indústries i els de tres itineraris diferents. De primer, a tra-
seus mercats, les seves vies de comunicació vés dels espais construïts o equipats inten-
i el seu trànsit, no era sinó el teatre de la vida cionadament per allotjar-hi activitats cultu-
social. La ciutat construïda no era, per aquest rals de tota mena i en totes les escales d’acció:
autor, sinó el marc (i potser també el resul- des dels equipaments de la ciutat, sovint amb
tat) de la vida urbana, de manera que po- impacte fins i tot internacional, fins als espais
dríem dir que la ciutat és tota ella un espai culturals de proximitat, que són els espais
de cultura gairebé per definició. D’una ban- pensats sobretot per servir el barri on s’ubi -
da, perquè tot espai és susceptible que s’hi quen. El segon itinerari pretén guiar-nos a
desenvolupi alguna o altra forma d’activitat través de les activitats culturals sense espais
cultural. De l’altra, perquè l’espai també crea predefinits, aquelles que utilitzen espais dis-
cultura; la concentració, la proximitat, el «si- continus, espais en desús, espais efímers o
necisme», que diu el geògraf Edward soja, virtuals, espais que són apropiats, creats i re-
són condicions espacials que condueixen a creats com a espais culturals. Acabarem amb
la creació. A les ciutats, sobretot en aquelles un tercer i últim recorregut, buscant cultura
que són denses i riques en interacció social, en aquells espais que són o han estat espais
com Barcelona, la cultura està en constant culturals però que es troben en moments de
ebullició i es desplega en molts i molt diver- tensió o incertesa per un sobreús, per oblit
sos espais de la ciutat. En aquest breu co- o per perill de desaparició.
BARCELoNACULTURA 37
1. Comencem per aquells espais construïts ex- rehabilitació o reforma durant el 2010. Algu-
pressament per fer-hi, per practicar-hi o per nes tenen una vella història de lluites veïnals
mostrar-hi fets o esdeveniments culturals: els i d’activitat cultural, com l’Ateneu popular de
equipaments culturals a escala de ciutat (mu- Nou Barris, l’hangar o la Nau Ivanow. D’al-
seus, teatres, auditoris, cinemes) o aquells que tres, escampades per diversos barris de la
són pensats a una escala més propera a la ciutat, oferiran, quan estiguin acabades, més
quotidianitat, com els centres cívics. espais ben equipats a un teixit creatiu ja exis-
En consonància amb el paper central que tent. Encara cal esmentar, és clar, molts al-
es destina a la cultura en les polítiques urba- tres espais de creació de petit format, fruit
nes actuals i amb una visió que prioritza la de l’esforç d’iniciatives individuals —algunes
cultura amb més repercussió exterior, una de les quals reben suport municipal i altres
quantitat molt notable de recursos es desti- no—, els quals, escampats per la ciutat, fan
na a l’ampliació i readequació dels grans equi- fort aquest teixit; en trobem una gran implan-
paments culturals públics per fer més visible tació a Ciutat Vella, al poblenou i a Gràcia.
i efectiu el seu paper en la projecció interna- En conjunt, la potència i la capacitat d’ir-
cional de la ciutat. El 2010 ha estat, tanma- radiació dels grans equipaments culturals
teix, un any tant d’obres com de retards en conviu amb una cada cop més densa xarxa
l’execució per la retallada de pressupostos a d’espais culturals a escala més de barri, que
la qual ens ha acostumat l’actual situació eco- estan mostrant una forta capacitat per allot-
nòmica, tot i que s’hagin inaugurat diversos jar-hi activitats culturals ben diverses, des de
espais nous: l’espai renovat a l’interior de l’i- les exposicions fins als tallers, des de la dan-
lla de la fundació Tàpies, la quarta sala de sa fins a l’experimentació visual o el teatre
L’Auditori, l’ampliació del Museu picasso. El (n’és una mostra el festival de teatre Escena
2010 també ha estat l’any de l’inici de la cons- poblenou, que el 2010 arribava a la novena
trucció del nou centre d’art del Canòdrom i edició, al Centre Cívic Can felipa). 
de la nova seu del nou centre del Disseny hub
Barcelona (DhUB) a la plaça de les Glòries, 2.No hi ha dubte que els espais equipats, com
destinats ambdós a consolidar les operacions els esmentats, s’omplen de contingut cultu-
de renovació urbana del sector on s’ubiquen. ral i n’atrauen més. Tanmateix, en un segon
Una altra escala ben diferent d’equipaments itinerari, trobem una activitat cultural més o
culturals la constitueixen els anomenats equi- menys constant que no compta amb uns es-
paments de proximitat, amb una xarxa diver- pais predeterminats. És l’activitat, l’impuls de
sa quant a orientació i activitat, com els cen- fer, mostrar o difondre una activitat cultural,
tres cívics, alguns centres amb especialització el que fa l’espai. El carrer continua sent, és clar,
definida, com el Centre Artesà Tradicionàri- l’espai més lliure, flexible, barat i imprevisible,
us (música tradicional) o l’Ateneu popular de i la cultura popular sempre se n’ha servit per
Nou Barris (escola de circ), que tenen pro- reivindicar o per mostrar-se. A banda de l’ús
jecció de ciutat, però que mantenen un con- ja institucionalitzat de les festes majors de la
tacte més estret amb el seu entorn directe. ciutat o dels barris, l’espai públic, la plaça, con-
Aquí cal fer esment també del progressiu tinua sent l’espai privilegiat per a les activitats
procés de realització d’una aposta del Pla es- noves, les esporàdiques, les que busquen el
tratègic de cultura. Nous accents 2006: les públic espontàniament, les que no cobren en-
anomenades fàbriques de Creació, antics re- trada. hi ha activitats culturals que constant-
cintes fabrils que han esdevingut espais al ment busquen el lloc on expressar-se, espais
servei de la creació i l’art. Vells espais de pro- que no sempre han estat concebuts, almenys
ducció, doncs, per a noves propostes de crea- principalment, com a espais de creació: la mú-
ció. fins a vuit antigues fàbriques, avui de sica en viu als bars i pubs, al carrer o al metro;
propietat municipal, han estat en procés de les llibreries convertides sovint en centres de
38 BARCELONACULTURA
debat; l’expressió artística en espais alterna- també en l’aspecte cultural. Tanmateix, la
tius, sovint itinerants, de vegades efímers, fins creativitat i la pressió del mercat no sempre
i tot virtuals, no fa sinó donar densitat i sentit conviuen bé. Aquesta tensió es manifesta so-
cívic a la vida urbana. vint en l’amenaça, si no en la desaparició,
La multiespacialitat és una característica fre- d’espais que havien estat emblemàtics o que
qüent dels festivals, els de cinema, els de tea- eren portadors d’una gran càrrega simbòli-
tre... I a Barcelona, n’hi ha un bon grapat que ca. hi ha activitats que desapareixen o que
any rere any van afegint noves edicions al seu deixen de ser rendibles i l’espai on s’ubica-
historial. per exemple, el moment d’eferves- ven se’n ressent, essent de vegades l’únic ac-
cència pel qual passen els festivals musicals a tiu amb un valor de mercat. El declivi pro-
Barcelona és més que notable (una quarante- gressiu del paral·lel a les darreres dècades
na llarga); en alguns casos utilitzen els grans n’és una mostra, per bé que durant el 2010
auditoris o altres equipaments públics que es s’han visibilitzat esforçats signes de recupe-
despleguen amb una gran facilitat aparent per ració simbolitzats pel retorn del mític El Mo-
la vintena de sales de música en viu que hi ha lino, que havia tancat portes tretze anys en-
actualment a la ciutat, per centres de barri, per rere. La preocupació per les dificultats dels
espais públics, etc. Des dels grans festivals espais tradicionals per sobreviure és creixent,
amb gran ressò internacional, com el sónar, tal com mostra la tasca de l’observatori in-
el primavera sound o el festival Internacional ternacional Theatre at Risk, que ha contribu-
de Jazz de Barcelona, fins als festivals amb ït decisivament en l’estudi i la denúncia del
més limitacions quant a projecció però no pas deteriorament de diversos teatres i, per tant,
quant a ambició i qualitat, com el Tradicionà- en les accions per preservar-los.
rius, dedicat a la música folk, o el festival de
Blues de Barcelona. Aquest darrer, nascut al finalment, val a dir que un focus de tensió
barri de la prosperitat, ha tingut una gran pre- important prové, aquí també, dels efectes de
sència a tota la ciutat en la seva vuitena edi- l’èxit turístic de la ciutat. La tensió entre cul-
ció i constitueix una mostra de festival molt tura i consum, entre espais turístics i espais
arrelat en la vida local, però amb voluntat ex- dels ciutadans, entre espais reinterpretats
plícita d’anar més enllà, utilitzant els equipa- per a un consum ràpid i espais de memòries
ments de barri però també les sales de músi- i de significats complexos és avui ben pre-
ca en viu, i, fins i tot, oferint concerts en llocs sent a moltes ciutats, especialment en les que
insòlits, com ara hospitals o presons. tenen un patrimoni historicoartístic ric i una
activitat cultural intensa. Els beneficis d’ex-
3. La sociòloga sharon Zukin s’ha referit a la plotar intensivament la producció cultural i
creixent importància del que anomena «eco- el patrimoni urbà hi són, però els riscos de
nomia simbòlica de la ciutat», basada en el perdre pel camí el sentit de ciutat, l’energia
turisme i en la indústria de l’entreteniment. creativa i la capacitat d’innovació de l’activi-
La cultura s’ha convertit, és clar, en una font tat que no ha estat concebuda per ser un ne-
de riquesa per a les economies urbanes sem- goci, també. sovint tenim la sensació que la
pre amatents a la recerca de nous motors de tan cobejada «Barcelona en el mapa» s’ha
creixement. El paper de la cultura en l’eco- convertit, potser sense adonar-se’n, en una
nomia urbana s’ha multiplicat i intensificat en mera «Barcelona a la guia». per això, per bé
els darrers decennis amb repercussions que que els espais culturals de més projecció cap-
van mes enllà de l’estrictament econòmica, tin l’atenció i els recursos, cal assegurar que
afectant la configuració, les funcions i les ca- les iniciatives culturals sorgides des de baix
racterístiques socioespacials de la ciutat i comptin amb el suport i, sobretot, amb els
també determinant bona part de la política espais per crear, innovar i contribuir a la vida
cultural de la ciutat, obligada a sobresortir social que defineix la ciutat.
BARCELoNACULTURA 39
40 BARCELONACULTURA
CONEIXEMENT
BARCELONA 2010: ENTRE CULTURA I EDUCACIÓ
EULÀLIA BOSCH
pRofEssoRA DE fILosofIA
«A les ciutats se les coneix, com a les persones, pel caminar.»
Robert Musil, L’home sense qualitats
I
Era l’any 1959 quan André Malraux, amb el Empès per aquest remolí, el saber acumu-
suport del president Charles De Gaulle, crea- lat, que sovint quedava mal atrapat entre les
va a frança el Ministeri d’Art i de Cultura, estructures patrimonials i les docents, va sem-
inaugurant així un àmbit específic i exclu- blar que començava a desplaçar-se cap a un
siu per a l’anomenada alta cultura. Aquest terreny nou definit per la inexistència de fron-
gest ha estat replicat moltes vegades en pa- teres rígides en el seu interior.
ïsos diversos i des d’aleshores la història Des d’aleshores, cultura i educació busquen
que distancia la cultura de l’educació no ha amb més interès que mai models de col·la-
fet més que créixer. boració que tinguin en les noves tecnologies
La ciutat de Barcelona no va quedar al mar- de la informació un aliat i no un enemic, i pa-
ge d’aquesta fractura, i no va ser fins a l’ad- ral·lelament es revitalitza el debat sobre les
veniment de la democràcia que, molt tímida- relacions entre la informació i el coneixement.
ment encara, van començar a establir-se els Que aquesta breu introducció serveixi per
primers contactes entre les institucions res- mostrar la perspectiva des de la qual he lle-
ponsables del patrimoni cultural i el món de git els documents que compilen l’acció cul-
l’educació, entès en el seu sentit més ampli. tural de Barcelona l’any 2010.
Mentre els equips directius dels museus,
els responsables de les biblioteques i els cen- II
tres culturals i de lleure, i els professionals La incidència de les noves tecnologies en les
dels diferents nivells educatius buscaven, formes d’accés i de creació de coneixement
amb major o menor fortuna, fórmules d’apro- descriu un univers basat en la permanent in-
pament entre si, convençuts que els seus pro- terconnexió entre les diverses fonts docu-
grames les requerien, les noves tecnologies mentals existents.
digitals van començar a entrar en joc. Barcelona, seguint un pla d’acció iniciat ja
Així doncs, abans d’haver reestablert la sin- l’any 2007, se n’ha fet ressò tant en l’enfoca-
tonia necessària entre cultura i educació, un ment de les inversions com en els planteja-
devessall d’informació de tot tipus es va anar ments emprats per incrementar la qualitat
fent accessible, amb una rapidesa vertigino- dels serveis que posen el patrimoni a dispo-
sa, al conjunt de la ciutadania. sició dels ciutadans.
BARCELoNACULTURA 41
La memòria de l’any 2010 inclou un seguit rior, viu i en transformació constant. per això
de millores importants en les infraestructures té molt més sentit establir nexes d’unió en-
dels centres museístics i culturals i en la do- tre els punts neuràlgics de la història urbana
tació de nous equipaments que suposen una i el Museu com a centre d’interpretació, que
veritable ampliació de la xarxa disponible. no pas reproduir en gràfics i maquetes la re-
hi ha alguns aspectes d’aquest programa alitat existent.
anual que em sembla que apunten cap a di- Altra vegada s’intueixen en aquest procés
reccions noves que val la pena assenyalar. connexions entre cultura i educació que per-
Una d’aquestes seria la que uniria, seguint meten mantenir la totalitat de la xarxa urba-
una línia imaginària, la creació del Centre de na com a centre d’interès.
Coneixement i Recerca, com a part integrant L’activitat intensiva que proposa el picas-
del Museu picasso, i la diversificació de pro- so encaixa molt bé amb el desplegament ex-
jectes concrets dispersos per la ciutat i vin- tensiu que porta a terme el MUhBA. Moltes
culats al Museu d’història de Barcelona. formes intermèdies són, a més, possibles.
Després d’una llarga etapa en la qual sem- Un altre dels aspectes de la memòria cul-
blava que, a Barcelona, els contenidors cul- tural de l’any 2010 que voldria destacar és
turals es bastien amb independència dels l’impuls del programa Barcelona Ciència. Tot
continguts que després haurien d’acollir, la i que el Museu Martorell, inaugurat l’any 1872,
proposta que el Museu picasso fa amb el nou és l’equipament museístic més antic de la ciu-
Centre de Coneixement i Recerca aporta una tat, les formes pròpies de presentació públi-
forma concreta de trobada entre cultura i ca de la cultura científica han mantingut
educació que pot multiplicar fàcilment l’a- aquesta cultura científica restringida a sec-
tractiu de la visita al centre —especialment tors molt reduïts de la ciutadania.
la visita dels mateixos ciutadans de Barce- Aquest és, en si mateix, un tema de gran
lona— i al mateix temps enriquir la vida del complexitat. Com a mínim va des de l’antiga
Museu. divisió de l’aprenentatge escolar entre les
Iniciatives d’aquest ordre permeten pen- ciències i les humanitats —que estranyament
sar, per exemple, que siguin grups de recer- portava implícita una relació d’oposició—, fins
ca amb seu permanent o temporal al mateix a la facilitat amb la qual avui podem accedir
Museu els que acabin creant activitats i ma- a imatges ben precises de fenòmens cientí-
terials d’informació i consulta per als visitants, fics extraordinàriament complicats.
o que les universitats tinguin una vinculació El trasllat de la seu central del Museu de
més directa amb la conservació i creació del Ciències Naturals —que, com el MUhBA, té
patrimoni cultural, o que els ensenyants tro- un conjunt d’espais, programes i projectes
bin un major suport quan inclouen les expo- sota la seva direcció— aporta una ocasió ben
sicions en els seus plans docents… En defini- interessant per capgirar una mica aquesta
tiva, recorden la voluntat expressada per Joan tradició tan desafortunada. 
Miró quan va imaginar la seva fundació. A la curiositat que genera un nou equipa-
Aquest augment de la diversitat d’usos i ment se li suma el fet que les ciències na-
funcions que sembla implícita en la idea d’un turals estan directament implicades en la
centre de coneixement i recerca lligat a un comprensió de fenòmens que avui són molt
museu pot ser vist, crec, com l’altra cara d’u- populars: la climatologia, la producció d’e-
na dispersió de programes i projectes que nergia, les diferents formes de reproducció
tenen lloc a seus diverses, però que es man- biològica possibles avui… En aquest sentit,
tenen sota la direcció del Museu d’història l’accés al pensament científic a través de
de Barcelona. les ciències naturals potser resulta més pro-
La ciutat de Barcelona és alhora part del per i es complementa bé amb activitats ja
contingut del MUhBA i el seu context exte- ben arrelades en el món educatiu com ara
42 BARCELONACULTURA
la festa de la Ciència o l’EscoLab: l’Escola internet un bon contrapunt, però que no pot
al Laboratori. ser substituïda per cap mena de virtualitat. 
Encara en aquest capítol, voldria assenya- La segona fa referència a la cita de Robert
lar la connexió entre aquesta presència de la Musil que obria aquest text: a les ciutats se les
ciència en el mapa cultural de la ciutat i el coneix pel caminar. Cultura i educació són part
seu ressò en la xarxa de biblioteques, com a fonamental de l’aparell motor urbà i l’escissió
exemple de ruptura de l’esquema que opo- que va néixer a frança a mitjan segle xx no ser-
sava les ciències i les humanitats. veix avui per alimentar la fluïdesa necessària
Un tercer aspecte que mereix, crec, aten- entre el sentit de realitat i el sentit de possibi-
ció és la proposta cada vegada més desen- litat que tots tenim i que les ciutats articulen.
volupada del Disseny hub Barcelona. La tercera, que serveix de marc a les altres
No hi ha dubte que el disseny té una llar- dues, té a veure amb la constatació del grau
ga i rica tradició a la ciutat i que s’entén la creixent d’heterogeneïtat de la ciutadania de
voluntat de crear un centre de referència que Barcelona, que fa que l’estructura social de la
permeti visualitzar-ne la història al mateix ciutat sigui cada vegada més complexa.
temps que es creen les condicions per a la Aquesta realitat, que de vegades es veu com
nova creació. a font de conflicte, és de fet un pou de rique-
En aquest moment, la dispersió de seus sa si la vida cultural se’n fa ressò, la reconeix
sembla reclamar aquesta centralitat de què i l’alimenta. Això vol dir donar-li cabuda en
disposa el MUhBA, per exemple. Aspectes els museus d’art —en les seves polítiques ex-
tan importants com el disseny de la informa- positives i d’organització d’activitats—, en els
ció, que serà una de les àrees del futur cen- centres de ciències —amb el reconeixement
tre de centres, és un àmbit d’interès creixent i la difusió d’una història en què tots som deu-
en què cultura i educació es troben i, fins i tors de tots—, en els espais dedicats al disse-
tot, sovint es confonen. ny —on l’alta cultura i la cultura popular són
sovint una mateixa cosa— i en la vida de la
III xarxa cultural mateixa que, si es va articulant
Vull concloure aquest breu comentari sobre harmònicament amb la xarxa educativa, pot
alguns aspectes de la proposta cultural de arribar a constituir una font de plaer i de co-
Barcelona l’any 2010 amb tres observacions. neixement capaç de resistir alguns dels em-
La primera fa referència a com la progra- bats més punyents de la vida contemporània.
mació cultural de la ciutat estimula o refrena Crec que hi ha bona part de veritat en el
el desig de coneixement dels ciutadans. En que diu la poeta colombiana de pares liba-
aquest sentit, el concepte mateix de cultura nesos Meira Delmar: «Només la cultura ens
funciona com una xarxa, que pot trobar en pot salvar de la violència».
BARCELoNACULTURA 43
BLI
CS
PÚ
44 BARCELONACULTURA
EDUARD MIRALLES I VENTIMILLA
LINGüIsTA I POLICY-MAKER EspECIALITZAT EN CoopERACIó CULTURAL
MATEU VINT-I-CINC, CATORZE-TRENTA...
BARCELoNACULTURA 45
per què les polítiques per a la cultura, a dife- ment» i «ser a internet» esdevé condició ne-
rència d’allò que succeeix en altres contextos cessària però insuficient per a la plena exis-
com ara el paradigma de la comunicació (per tència cultural (Eduard Delgado: «hacia una
al qual la recepció és tan important com l’e- nueva articulación de los espacios lingüísti-
missió o com el mateix missatge) tendeixen a cos y culturales»; 2004), unes polítiques de
relegar sistemàticament els seus destinataris «democratització de la cultura» basades en
a una posició residual, passiva i restringida de el monopoli de les estratègies de difusió cul-
la condició de ciutadania concebuda estricta- tural amb finalitats presumptament igualità-
ment com a «públic»? Aquesta circumstància ries i democràtiques han contribuït parado-
probablement no és altra cosa que un efecte xalment a una redistribució inversa del capital
pervers de les polítiques dites de «democra- cultural entre els diversos estrats socials i
tització de la cultura», majoritàries en l’Euro- econòmics (Antoni Ariño: Prácticas cultura-
pa de la democràcia i el benestar que es con- les en España, 2010), posant en evidència una
solida progressivament a partir de la segona nova i subtil forma de darwinisme social si-
Guerra Mundial (l’Arts Council de Gran Breta- milar a aquella patologia dels ecosistemes
nya es funda l’any 1946 i el ministeri francès naturals que, dècades enrere, els científics
dels «afers culturals» es funda l’any 1959) i, pel de la natura van batejar com a «efecte Ma-
que fa al cas espanyol, a partir de la transició teu», en referència a la paraula evangèlica
democràtica (el Ministeri de Cultura espanyol dels talents (Mateu 25, 14-30).
es crea l’any 1977, les àrees municipals i pro- De cara als anys que vindran s’imposa, en
vincials de Cultura es despleguen a partir de conseqüència, un gir veritablement coperni-
l’any 1979 i les conselleries o departaments au- cà de les polítiques per a la cultura. Un gir
tonòmics de Cultura neixen en la primera mei- que situï en primer pla no les institucions que
tat de la dècada dels vuitanta). Unes polítiques les fan possibles i el llautó de les seves ma-
que xifren el més preuat dels seus objectius en quinàries difusores i democratitzadores (equi-
la provisió per part de l’Estat de l’oferta més paments, operadors, programacions), sinó
àmplia possible de béns i serveis mitjançant l’energia que enlluerna fruit de l’arc voltaic
diverses estratègies de difusió cultural i artís- que es produeix entre els dos pols entre els
tica: posar la cultura a l’abast de la gent i així, quals hi ha bona part de les dinàmiques de
de retruc, contribuir a la reconquesta de la le- la cultura: el pol de la creació (massa sovint
gitimitat de les institucions públiques, renova- condemnada a l’estricta condició de «pro-
des o de nova planta, que ho fan possible. ducció de continguts») i el pol de la ciutada-
Trenta anys més tard, un nou context de nia (massa sovint condemnada a la mera con-
globalització galopant i de digitalització avan- tingència de «retenció, foment o captació de
çada no només posa en evidència que fins i públics»). Qui això subscriu viu instal·lat en
tot en una hipotètica situació d’accés virtu- la convicció, no per incerta menys aferrissa-
al o presencial de tota la població a totes les da, que és en la conquesta d’aquesta nova
formes i modalitats d’art i de cultura, només intersecció entre creació artística i ciutada-
determinats segments socials converteixen nia cultural activa on caldrà situar d’ara en-
aquesta possibilitat en una realitat efectiva, davant el centre neuràlgic de les polítiques
sinó que la nova configuració del mercat, mal- per a la cultura, superant la dicotomia esco-
grat que en teoria fa que la presència de la làstica entre la cultura entesa sociològica-
creació i els creadors sigui més fàcil i econò- ment com a territori de les belles arts i la con-
mica, no contribueix de fet a una ampliació cepció estrictament antropològica de la
del capital creatiu que és a la base del capi- cultura, que ha dominant l’escena del pensa-
tal social. Dit en altres paraules: així com el ment polític sobre el tema d’ençà dels anys
«reconeixement» ha passat a ser un dels pro- vuitanta, considerada com a conjunt de creen-
blemes centrals de la «societat del coneixe- ces, pensaments, costums i formes de vida;
46 BARCELONACULTURA
i cercar en aquesta nova cruïlla les potencia- museus) per part de la ciutadania enfront de
litats regeneradores de fenòmens com la in- la seva importància com a recurs per a l’atrac-
serció de creadors en processos comunita- ció de forasters; o bé reflexionar sobre l’ofer-
ris, la dimensió expressiva de les pràctiques ta musical existent, clàssica o moderna, i la
quotidianes, etc. (Jesús Martín Barbero: «pen- seva capacitat d’incentivar la demanda per
sar la globalización desde la cultura», 2004). part d’uns contingents d’aficionats virtual-
Caldria que parléssim, doncs, menys de pú- ment imparables; o afrontar amb serenitat
blics (de nous i vells públics, de captació i re- l’encara escàs impacte de la ingent inversió
tenció de públics) i més de com des de la cul- bibliotecària duta a terme sobre l’increment
tura contribuïm a la construcció de ciutadania de la població lectora; o analitzar les fluctua-
activa, entesa com una dimensió fonamental cions en el consum audiovisual i les noves ma-
del nou projecte polític. De la mateixa mane- neres com aquest consum es produeix; o, fi-
ra que l’anomenada «societat civil» cultural no nalment,observar com l’oferta i la demanda
són només els gremis (creadors, mediadors, en els diversos sectors de les arts en viu s’a-
prescriptors) que sovint segresten la seva re- comoden a una nova conjuntura producte
presentació i arriben fins i tot a determinar els d’aquesta crisi feta de tantes crisis… Una cri-
grans temes de l’agenda cultural col·lectiva, la si, tot sigui dit, que està demostrant arreu del
ciutadania cultural no és només el públic, pre- món que té un impacte sobre la disminució
sent o absent, que participa en la vida cultu- de les pràctiques culturals no només menor
ral o que no ho fa. I tanmateix, només a partir sinó fins i tot contrari a allò que caldria témer
d’una reflexió acurada i seriosa sobre els pú- d’antuvi. Tal com es va constatar a Argenti-
blics potser serem capaços d’abordar en con- na i els altres països del Mercosur a propòsit
dicions satisfactòries la qüestió de la ciutada- de la crisi financera coneguda com el «corra-
nia cultural activa. primerament, perquè si fins lito» d’ara fa deu anys, en temps de maror les
ara parlar de públics tenia a veure sobretot pràctiques culturals es converteixen en un ve-
amb el desplegament més o menys tàctic de ritable valor refugi per a la ciutadania (vegeu
vells i nous sistemes de maximització d’au- l’informe de la UNEsCo Preliminary elements
diències relacionats amb la comunicació i el in terms of an inventory on the sector of cul-
màrqueting, ara es tracta d’implantar meca- ture in the contact of global crisis, 2009).
nismes més estratègics que facin possible el Els noms potser no fan les coses; tanma-
salt amb poc risc des de l’ús més o menys pas- teix, tot i que avaluar la seva contribució a un
siu d’un servei cultural o l’assistència més o canvi real i efectiu no sigui sempre fàcil, no
menys sovintejada a una activitat artística fins és el mateix parlar d’«objectes perduts» que
a la implicació ciutadana activa a través de la de «troballes», com no ho és parlar d’«ense-
proposta de noves iniciatives o l’assumpció nyament» que d’«educació», dir «usuari» o dir
de responsabilitats en la gestió, o el pas de les «client». sospito, en aquest sentit, que quan
pràctiques individuals a les responsabilitats els professionals del sector de manera més o
col·lectives, passant pels diversos graus inter- menys inconscient van començar a autoqua-
medis de sociabilitat més o menys provisio- lificar-se de «programadors», les polítiques
nal, inestable o difusa. per a la cultura van fer un pas subtil però per-
També cal parlar de públics, accentuant la ceptible cap a l’altra banda de la ratlla, per-
dimensió plural d’aquest terme, perquè en el dent la seva centralitat en un territori simbò-
camí cap a la ciutadania culturalment activa lic que ara cal justament reconquerir. D’aquí
hi ha distàncies, posicions i percepcions cer- ve la importància de parlar de públics supe-
tament diverses; en una ciutat com Barcelo- rant els estigmes de la «captació» o de la «re-
na no és el mateix, dit només a tall d’exem- tenció», projectant el concepte cap als domi-
ple, partir de la relativament baixa apropiació nis encara inexplorats de la construcció d’una
de l’àmplia oferta patrimonial (monuments i nova ciutadania culturalment activa.
BARCELoNACULTURA 47
INTERNACIONALITZACIÓ
48 BARCELONACULTURA
JOSEP RAMONEDA
fILòsof I DIRECToR DEL CCCB
13 TESIS SOBRE LA
INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CULTURA
Internacionalitzar la cultura s’ha convertit en
un dels tòpics de tot discurs de política cul-
tural. sembla que aquesta referència és la
prova de modernitat de qui la pronuncia. però
no n’hi ha prou amb dir-ho: cal fer-ho i cal
creure-ho. heus aquí algunes tesis sobre la
internacionalització cultural de Barcelona.
1. El punt de partida de qualsevol projecte
de fer internacional la cultura passa per la
convicció que només hi ha una cultura, i que
quan parlem de cultures al·ludim a les dife-
rents decantacions que la cultura pot tenir
segons les circumstàncies de lloc, de tradi-
ció, de temps, de referències, d’experiències.
Quan hegel ens diu que cultura és la mane-
ra de parlar, treballar i desitjar d’una comu-
nitat, ens està dient que totes les cultures
tenen unes bases comunes: la parla, el tre-
ball i el desig.
2. La internacionalització de la cultura co-
mença per una bona recepció de les cultu-
res foranes. És molt difícil relacionar-nos amb
el que no coneixem. per això és molt impor-
tant disposar d’institucions que ens portin
aquí les coses que es creen, es pensen, es di-
uen i es produeixen a fora i que les facin en-
trar en relació amb les coses que es fan aquí.
BARCELoNACULTURA 49
3. La bona internacionalització és la que neix pel compte de resultats. però és tan patètic
fruit de la necessitat. No hi ha un manament defensar la internacionalització de la cultura
que digui: faràs el que calgui perquè la teva com a inversió, com justificar la immigració
activitat cultural surti a fora. I encara que hi pels béns econòmics que ens genera o l’edu-
fos no serviria de gaire. És el procés creador cació perquè garanteix un lloc de treball mi-
i el de relació els que han de determinar el re- llor (cosa falsa, d’altra banda). No, la cultura
corregut de la nostra feina. El procés creador s’ha d’internacionalitzar perquè una societat
demana sovint canvis de registres que ens cultural o un creador cultural tancats sobre si
obliguen a mirar a fora, perquè sinó ens atu- mateixos estan condemnats a l’extinció.
rarem i, en aquest camp, quan un s’atura és
mort. Una bona recepció garanteix l’entrada 7. per això la internacionalització és una ac-
en relació amb creadors i savis d’arreu. I el titud de l’esperit. No s’ha de confondre ni
contacte fa coneixement, i el coneixement fa amb el fet de sortir a fora ni amb el de ven-
projecte compartit, és a dir, internacional. dre a fora. hi pot haver gent molt internacio-
nal que no hagi sortit mai de casa seva, però
4. La internacionalització a cop d’eslògans que estigui totalment amarada d’universali-
i de talonari té els peus de fang. A la que tat cultural. són excepcions, però n’hi ha. I hi
s’asseca l’ajuda que se li ha injectat, la ma- pot haver gent molt provinciana que hagi do-
joria de les vegades, cau. Es poden fer cam- nat la volta al món, però que el segueixi ve-
panyes de promoció amb caràcter excep- ient –i expressant– per un forat. D’aquests,
cional i temporal, però la solidesa la dóna la n’hi ha en abundància.
capacitat expansiva del mateix projecte. Aju-
dar la internacionalització vol dir potenciar 8. El voluntarisme de les polítiques d’inter-
projectes internacionals, amb la participa- nacionalització cultural és un esforç inútil
ció directa del lloc de destí; no sembrar bo- sempre que no estigui construït sobre neces-
lets en paracaigudes. sitats culturals reals. fer perquè s’ha de fer
no ha portat mai a res. Certa pedagogia del
5. La internacionalització comença per la in- caràcter universal de la cultura –anava a dir
terrelació amb els creadors culturals formats de l’internacionalisme cultural- és indispen-
a fora que són aquí. És una via eficaç per re- sable. I hauria de començar a les escoles, però
conèixer-se i entendre’s. En definitiva, la in- això és probablement incompatible amb les
ternacionalització és una qüestió de reconei- dèries endogàmiques de l’educació nacional.
xement: busquem reconeixement, donem
reconeixement. I és una via per experimentar 9. La internacionalització cultural d’una ciu-
el pes del context. No hi ha res més contrari a tat es pot valorar de diverses maneres: per
la internacionalització de la cultura que les fes- les aportacions als diferents cànons mundials,
tes de la diversitat. L’exhibició de les peculia- però també per la seva capacitat d’atreure
ritats culturals de llocs diversos, posades una actors culturals diversos, és a dir, perquè és
al costat de l’altra, és qualsevol cosa menys una ciutat imant per als creadors i contribu-
experiència cultural. La diferència consagra- ïdors culturals; saber cap on volen anar ens
da en arquetips és acultural, de la mateixa dóna pistes interessants. I aquest poder d’a-
manera que la indiferència és apolítica. tracció és incompatible amb la idea de ciu-
tat asèptica, inodora i indolora que cada cop
6. El més pobre de tots els arguments per a se’ns proposa més com a ideal.
la internacionalització de la cultura és l’eco-
nòmic. Vol dir que no ens interessa per raons 10. La internacionalització de la cultura tam-
culturals sinó per fer negoci. És cert que en bé passa per la ciència. I Barcelona no ho
el moment en què vivim tot s’ha de justificar pot oblidar. La funció bio, en totes les seves
50 BARCELONACULTURA
decantacions, és probablement la que li ha Aquesta acció és, en cert sentit, generosa,
donat un lloc cultural més potent al món, i no es resigna a la comoditat d’allò conegut.
la que té més futur per córrer. La tradició Accepta la renovació permanent dels codis
empeny. que és la creativitat cultural. per això la in-
ternacionalització acompanya les millors ciu-
11. Barcelona ha exportat un model de ciutat, tats. La ciutat és, per definició, canvi; la crea-
un estil, una manera de relacionar-se amb ció cultural, també.
l’entorn, que perviu més enllà del seu propi
èxit. Quan aquí el considerem esgotat —i en 13. però no tota internacionalització és digni-
molts sentits ho està— a fora encara se ce- ficació cultural. El recurs al kitsch, l’aposta per
lebra i s’imita. Internacionalitzar també és sa- la grandiloqüència formal, l’amanerament, por-
ber anticipar la decadència i reconstruir el ta al turisme, no a la internacionalització cul-
model abans que es floreixi. I que els altres tural. A Barcelona, tenim dos exemples canò-
se n’adonin. nics de la diferència entre internacionalització
i propaganda: l’Eixample, la forma universal
12. Al fons de tota internacionalització hi ha de la ciutat; i la sagrada família, conversió (i
una acció bàsica: el pas del singular a l’uni- mai millor dit), per a l’explotació com a icona
versal. La capacitat d’emetre signes fàcilment turisticoreligiosa, d’una obra que havia de ro-
intel·ligibles amb altres claus d’interpretació. mandre respectuosament inacabada.
BARCELoNACULTURA 51
52 BARCELONACULTURA

 
  
BARCELONA CU
LT  
CAPÍTOL 1. ARTS VISUALS I DISSENY CAPÍT OL 6. MÚSIC A
1.1. Museus d'arts visuals i disseny 6.1. Grans equipam ent s musicals
1.2. Centres d'arts visuals i disseny 6.2. Temporades i cicles m usicals
1.3. Fàbriques de Creació 6.3. Sales de mú sica en viu
1.4. Activitats i iniciatives diverses 6.4. Activitats i in iciatives diverses
CAPÍTOL 2. HISTÒRIA I MEMÒRIA CAPÍT OL 7.  AUDIOVISUALS
2.1. Museus d'història, arqueologia i 7.1. Rodatges  a Bar celona
etnologia 7.2. Barcelona-Ca talunya Film Commission
2.2. Arxius històrics 7.3 . El públic i les sales
2.3. Espais d'interès arquitectònic 7.4. Activitats  i iniciatives diverses
2.4. Activitats i iniciatives diverses
CAPÍT OL 8. FESTIVALS
CAPÍTOL 3. CIÈNCIA 8.1. Grec Festival de Bar celona
3.1. Museus i centres de ciències 8.2. Més festivals a Barc elona
3.2. Activitats Barcelona Ciència
3.3. Altres iniciatives de ciència CAPÍT OL 9. FESTES I TRADICIONS
9.1. Festes d'àmbit de ciutat 
CAPÍTOL 4. LLETRES I BIBLIO TEQUES 9.2. Alt res festes a la c iutat 
4.1. Biblioteques 9.3. Activitats i iniciatives diverses
4.2. Entitats de promoció i difusió 
de la llengua i la cultura catalanes CAPÍTOL 10. BARCELONA INT ERNACIONAL
4.3. Barcelona i els llibres 10.1. El món a Barcelona
4.4. Activitats i iniciatives div er ses 10.2. Barcelona al món
CAPÍTOL 5. ARTS ESCÈNIQUES CAPÍT OL 11. LA CU LTURA DES DE L’ÒPTICA
5.1. Sales d’arts escèniques I L’ACTUACIÓ MUNICIPALS
5.2. Espais singulars i centres d'assaig 11.1. La política cultural des de l’Ins titut de
5.3. Fàbriques de Creació Cultura de B arcelon a
5.4. Centres de producció 11.2. La política cult ural des dels districtes 
5.5. Les companyies d’arts de la ciutat
escèniques
5.6. Activitats i iniciatives diverses INDIC ADORS CULTURALS DE LA CIUTAT
AL 
 TURA 2010
. EDICIÓ DIGIT
1
ARTS VISUALS 
I DISSENY
1. 1. MUSEUS  D ’ARTS 
VISUALS I DISSENY
1.1.1. CE NTRES PÚBLICS clar exe mple. El 2010 l’ex pos ició de l’any
anterior, «Imatges secret e s», ha rebut el
MUSEU PICASSO premi ACCA (Associació Catalana deCrítics d’Art). El  progr ama d’itin eràncies —
www.mu se upicasso.bcn.cat «Linogravats» i «Taurom àquia»— ha seguit
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA fent ruta mos trant e ls  fons de gr avat de la
col·lecció.
1.369.187 usuaris
3 exposicions temporals La col·lecció, centre neur àlgic del mus eu,
és objecte d’un  estudi radiogràfic qu e està
El Museu Picasso de Barcelona és el fent af lorar un nou coneixement de les
centre de referència per al coneixemen t obres. Algunes de les c onc lusions han
dels anys de formació de Pablo Ruiz estat pres entades a l es Jo rnades de
Picasso i, sobretot, és la màxim a expressió Restauració celeb rades al Museo Nacional
de la forta vinculació de Picasso amb la Centro de Arte Reina Sofía.
ciutat. Creat per voluntat personal de
l’artista i obert al públic el 196 3, el museu L’àmplia polí t ica de préstecs d’obra ha fet
acull un fons de més de 3.800 obres, que que el museu h agi  estat  present  a 24
componen la col·lecció permanent, i exposicions d’arreu de l  món —des dels
ofereix una dilatada programació Estats Units fins a Au stràlia—, amb un
d’exposicions temporals. total de 99 peces. 
La programació del 2010 ha estat El museu  ha estat  treballant en la
marcada per les línies estratègiques del digitalització d els seus fo ns i ja és
centre, concebut com a espai de debat i possible la consulta en línia  del 65% de la
participació: potencia r la recerca i el col·lecció, amb mé s de 1.600 imatges
coneixement des del mateix museu i disponi bles.
continuar la revisió de les narratives
picassianes i la recepció crítica de l’artista En l’àmb it  de comunit at i  programa  social,
en l’entorn barceloní i espanyol. Aquesta desta ca la col·l abo ració del mu seu  amb el
línia de recerca es veurà fortament programa educatiu de l’Hospital San t Joan
impulsada amb l’obertura del nou Centre de Déu, la posada en marxa del  Club de
de Coneixement i Recerca al nou edifici, Lectura i la bona rebuda de la primera
les obres del qual han anat avançant a edició a l’Estat espa nyol de Big Draw, una
molt bon ritme. inic iativ a participativa sobre l’e xperiència
de dibuixar, qu e  ha ocupa t el museu i  deu
El programa d’exposicions d’enguany ha espais més del barri. 
tingut una triple vessant: la revisió dels
discursos picassians —«Picasso vs. En l’àmb it  educat iu, s’ha present at un
Rusiñol» i «Picasso davant Degas»—, projecte singular: les sales de Las Meni nas
l’entrada a la creació contemporània s’han obert a la par t icipació creativa dels
—amb una exposició de l’artista canadenc alumnes de l’Escola d’Art i Disseny  Deià,
Rodney Graham— i la producció de que han elaborat diverses propostes
mostres basades en la col·lecció. La nova expositives per a la sèrie. També s’ha
línia d’exposicions de mitjà format organitzat la primera edició del postgrau
centrada en l’estudi i la recerca al voltant «La gesti ó mu seíst ica: com es fa funcionar
dels propis fons —la primera ha estat un muse u», coorganitzat am b l’Institut
«Ciència i caritat al descobert»— n’és un d’Educació  Contínua (ID EC) de la
BA RCELONACUL TURA 55
Universitat Pompeu Fabra i que durà a MUSEU NACIONAL D’ART
terme un projecte pilot de co l·la boració
amb els estudiants del màster de MuseumDE CATALUNYA. MNAC
Studies de la Johns Hopkins University, awww .mnac.cat
Massachusetts. TITULARITAT: CONSORCI AJUNTAMENT DE
BARCELONA, GENERALITAT DE CATALUNYA I
Pel que fa al projecte d’Intern et i, en MINISTERI DE CULTURA
concret al de web 2.0, el museu ha ass olit
una posició de referència en l’àmbit897.179 usu aris 
espanyol i internacional. En aquest senti6t , exposicions tempo rals
el premi rebut als Estats Units en el marc
del congrés Museums &  the Web, la El Museu Nacional d’Art de Catalunya
part icipació activa a les trobades (MNAC) est à situat al Palau Naciona l de
internacionals o l’au toria d’un article sobMroentjuïc , un edi fici  construït per a
l’experiència del Museu Picasso dins l’ass aig l’Exposició Internaciona l de Barcelona del
Twitter for Museums en són clars exempl es. 1929. 
La presèn cia activa a les xarxes  s ocials
compt a ja amb  una elevada quoEtla M dueseu custodia, estudia i exhi beix les
lecto rs del bloc (100 .000v laeluo ctuses rceosl·lecc i on s que abasten des de
acumulades), d’amics al Facebol’oarkt  (r1o2m.3à0n0i)c fins a l es avantguardes del
x (ax mi dése se gdueidl oGrasb ain Tewt iNttuemr (i3sm.30àt0ic). sEelg wlee b del
de CataluMnyuaseu r ei pla 2 B.9i3b2li ovisitetse cdaià dri’eArt),s i de mitjana.
ofereix un viatge a través  de  mil anys d’ar t àmplia ofer ta d’activita ts es completa
català, contextualitza t en relació amb l’art amb la celebració de tot un seguit  de nits
espanyol i europeu. al M N AC amb comentaris a peu d’obra i
actua cions musicals, c om l a Nit dels
Durant l’any 2010 el MNAC ha dut a terme Museus, Montjuïc de Nit i Nit d ’Hivern, 
tot un seguit d’activitats e mmarcades dins a les quals han  assi st it més de 
la commemoració del seu 75è aniversari. 21.000 v is itants.
En aquest context, s’ha n reobert la D’altra banda, c al destacar la intensa t asca
Col·lecció d’Art Gòtic i la Col·lecció d’Art desenvolupada  en l’àmbit de la
del Renaixement i Barroc, que conté el restauració  i la conservació  preventiva,
Llegat Cam bó i la Co l·lecció Thyssen- tant de pec e s del MNAC c om d’obres d’art
Bornemisza, després d’una re modelació d’altres museus i institucion s de
que introdueix importants millores en les Cata lunya, i la important tasca duta a
instal·lacions, en la il·luminació i en la ter me  en l’àmbit de les adqu isicions. 
conservació preve ntiva. Pel que fa a la compra d’obres d’art cal
ressaltar, entre d’altres, la del Retaul e 
D’entre els projectes del 75è an iversa ri de sant Miquel  arcàngel, atribu ït a Joan
destaquen les exposicions «Praga, París, Ma tes, la de l’obra Carmen Bastián, de
Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 Marià Fo rtuny, la del carte l l Salchichón de
a 1948», amb 170 fotografie s, docu men ts i Vich, d’Alexandre de Riquer, la de l’ob ra
pel·lícules que mostren la riques a Autoret rat, de Ramon  Casa s, div erses
experimental que va cara cteritzar la compres de fot ografies, com l a de 
fotografia de les avantguardes; « Joia 20 fotografies de Joan Vi latobà o la 
d’artista. Del modernisme a de 26 fot ografies d’Agust í Centelles, i
l’avantguarda», que apl ega al voltant de diverse s compres de peces n umismàtiques.
300 peces que ens per meten conèixer
l’apropament al món de la joieria dels Cal fer esmen t també del nou portal de
principals artistes que van enca pçalar les col·leccions en línia del MNAC, primer a
xx, i tendències creati ves del fèrtil segle fase d’un ambi ciós project e de gesti ó
«La moneda falsa. De l’antiguitat a l’eu ro», documen tal i de contingu ts d el MNAC que
que presenta 350 peces, entre monedes, permet consultar les prop de 1.9 00 obres
bitllets de banc i targetes de crèdit (tant exposades a l es col·lec cio ns permanents
autèntics com falsos), documents, del Museu visualit zant la i matge de les
instruments de fabricació legals i de obres, així com  la seva fitxa tècnica, amb
falsificació. la info rmac i ó en tres idiomes: cat alà,
castellà i an glès.
L’activitat pública s’ha complementat amb
diversos cursos, conferències i seminaris Fina lment, cal menc ionar les publi cacions
especialitzats, entre els quals cal destacar editades pel MNAC, com  els catàlegs de
els mòduls de màsters relacionats amb el les exposicion s temporals, el  butlletí  i la
patrimoni, tant de la Universitat de memòria del  MNAC del 2010 i alt res
Barcelona com de la Universitat publicacions, c om ar a R amon Martí Alsina.
Autònoma de Barcelona. El gran dia de  Girona: ana tomi a  d’un
Paral·lelament, s’han desenvolupat tallers i quadre.
activitats escolars, i activitats familiars.
També s’han posat en marxa les visites a
algunes de les sales de reserves del MNAC
on es custodien les obres d’art. Aquesta
BA RCELONAC ULTURA 57
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ guan yadora de l  premi Jo an Miró 2009, 
www.bcn .fjmiro.es i «Let Us Face the  F uture. Art britànic1945-19 68». A l’Espai 13 s’ha  presentat el
TITULARITAT: FUNDACIÓ AMB PRESÈNCIA cicle «So impl ícit», que in clo u els artist es
D’INSTITUCIONS PÚBLIQUES AL PATRONAT Marcus Coat es, Esther Mañas i Arash
Moori, Michae l  Sailstorfer, Su-Mei- Tse i
1.102.558 usuaris João Onofre.
12 exposicions temporals
La Fundació Joan Miró, situada al parc de
Montjuïc, en un magnífic edifici de Josep
Lluís Sert, acull la c ol·lecció púb lica més
important de l’obra de Joan Miró .
Durant l’any 2010 les activitats de la
Fundació Miró s’han continuat a rticulant a
partir de dos eixos fonamentals: les
relacionades amb Joan Miró i les que
afavoreixen el coneixement i la difus ió
d’artistes contemporanis.
Pel que fa al primer apartat, la
incorporació a la Fundació Joan Miró de
17 obres originals de Miró damunt paper,
provinents de la família, és, sens dubte, el
fet més destacat del 2010. Aquesta
incorporació és fonamental per al
coneixement de l’obra de  Miró i respon a
la vocació de la Fundació d’apropar i
donar a conèixer l’obra de l’artista al
públic en general.
També cal destacar la presentació de Play
Miró al Festival de la Infància de Barcelona
com a projecte dins del Plan Avanza del
Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, que
ajuda a consolidar un ambiciós programa
d’activitats educatives.
Pel que fa a la difusió d’artistes del segle
xx i xxI, en el transcurs del 2010 la
Fundació ha presentat les exposicions
«Murals. Pràctiques murals
contemporànies», una mostra que ofereix
una panoràmica del renaixement de les
pràctiques murals en els nostres dies,
«Partit amistós – sentiments electrònics»,
de l’artista suïssa Pipilotti Rist,
58 BARCELONACULTURA
MUSEU D’ART presentat  una mostra  de 25 0 obres de
CONTEMPORANI DE Rodney  Graham en el context d’una granexposició retrospectiva que  viatjarà a
BARCELONA. MACBA Basilea  i Hamburg. Així mateix, s’ha
www.macba.es dedicat la p rimera retrospe ctiva a l ’Estat
TITULARITAT: CONSORCI AJUNTAMENT DE espanyol a Ray Johns on , l’instigador de
BARCELONA, GENERALITAT DE CATALUNYA, l’art postal  i un del s precursors de l’ar t
FUNDACIÓ MACBA I MINISTERI DE CULTURA pop, i l’exposició més important de John
Cage des de la se va mort, el 1992:
746.592 usuaris «L’anarquia  del silenci. John Cage i l’ar t
14 exposicions temporals experimen ta l».
El Museu d’Art Co ntemporani de Cal dest acar també les mostres «Gil 
Barcelona (MACBA) és un referent J. Wolman. Sóc immortal i est ic viu», 
de la creació artística dels ú ltims la p rim e ra a l ’Estat espanyol d’un del s
cinquanta anys en l’àmbit internacional artistes més enigmàtics i essencials de la
i s’ha convertit en una plataf orma xx; «A casa de segona mei tat de l segle 
de difusió, investigació, diàleg i Konrad Fisc her», unes 300 obres  de Bruce
experimentació entorn de l’art i la cultura Nauma n, Bernd & Hil la Becher, On Kawar a,
contemporanis. Eva Hesse, Donald Judd, Sol  LeWitt,
Hanne Darboven , Piero Manzoni , Joseph
Al llarg del 2010 el MACBA ha presentat Beuys, Mar io Merz, Juan Muñoz i Gregor
diverse s e xposicions, d’entre les Schneider, entre d’altres, reunides per una
quals destaq uen  «Esteu a punt per  de les  fi gur e s més influent s de l’art
a la televisió?», que reuneix contemporani , i «Amb la probabilitat de
145 experiments fets per a  la televisió ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. A rxius
per 150 artistes i pensad ors, com Andy d’una actitud».
Warhol, Bill Viola, Lévi-Strauss, Guy
Debo rd , Richard Serra, Martha Rosler, Les exposicions de la Capella MAC BA
Joan Jonas, Joseph Beuys, Albert Serra, tenen un denominador c omú: haver estat
John Berger o Robert Hughes, entre realitzades específicament p er a la seva
d’altres; i «“Benigrames” al MACBA», que presentació e n  aquest espai . De dues
ha presentat l’alfabet múltiple de Benet d’aque stes exposicions s’han presen tat
Rossell i ha omplert de cal·ligrames el dos textos de la sèrie Capella MACBA, 
Museu d’Art Contemporani de Barcelona, una línia de publicacion s de distribució
amb motiu de l’exposició prospectiva gratuïta a través d’Internet: Ahir, demà, 
més gran mai dedicada a aquest creador de l’a rti sta Armando Andrade Tudela, 
polifacètic. i La ronda, de Latif a Ec hakhch.
També cal esmentar les diferents A l’abril s’ha pogut  visitar la mostra
exposicions que s’han anat presentant «Canòdrom  00: 00:00» al  nou Canòdrom
d’autors contemporanis. Han finalitzat les Centre d’Art Contem porani d e Barcelona.
exposicions «Modernologies. Artistes La inauguraci ó s’ha fet c oin cidir amb la
contemporanis investiguen la modernitat i finalització de la  pr im era fase  de les obres
el modernisme», amb 130 obres de més de rehabilitació. Mentresta nt, s’ha posa t
de 30 artistes que conviden a reflexionar en marxa el conveni  que ha de coordinar
sobre el llegat de la modernitat i el cànon el MA CBA amb aquest n ou espai i amb el
implantat per Occident. També s’ha de la Capella.
BARCELONACU LT URA 59
A finals del 2010 la Fundac ió ”la Caix a” DISSENY HUB BARCELONA.
i la Fundació MACBA anunciaven les
primeres accions conjuntes que duran a DHUB
terme no solament en l’àmbit expositiu, www.d hub-bcn.cat
sinó també en relació amb els progr amTIeTUsLARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA
d’educació i investigació. El conven i
proposa unir les col·leccions d’art 198.778 u suaris
contemporani, cosa que suposa un fon7s e dxeposicions temporals
4.450 obres en total i el converteix en un
dels més significatius d’E spanya i Edle Dl sisusdeny Hub Barcelona (D HUB) és un
d’Europa del període comprès entre lamuse u, un  centre, u n laborator i dedicat a
segonxax mi el’iatcatu daelilt aste.gle la nova re alitat canviant del d isseny e n
Quatre exposicions a Barcelona, Madrid i totes les seves ve ssants. El desembre d el
Palma posen en marxa aquest acor d entre 2008 es va presentar i inaugura r el n ou
les dues fundacions. centre del disseny de la ciutat,  que, fins 
a l a inauguració  de la seu definitiva a la
Finalment, és important apuntar que el plaça de  les Glòries, desenvolup a  la seva
Museu Nacional d’Art Co ntemporani de tasc a en dues se us temporals: DHUB
Seül ha acollit 150 obres de la Col·lecció Pedralbes (col·leccions d’arts decoratives,
MACBA, en la primera presen tac ió dels tèxtil i d’indu mentà ria i arts gràfiques) 
fons del MACBA que s’ha fet a l’Àsia. i DHUB Montcada (q ue ac ull les
exposicions temporals,  galeries d’estudi 
i a ctivitats).
Dins de les activitat s del 2010, desta ca el
pro grama Lab or atori de  Fabricació,
dedicat a l’anàlis i de les noves tecnologies
de fabricació digi ta l tridimensi onal .
L’activitat  s’ha presentat com una
infraestructura obert a, i ha donat cabuda
al de senvolupa ment de t ot a una sèrie
d’activitats par al·leles, exposicions,
conferències, tallers i semina ri s, amb
l’objectiu de consolidar una  anàlisi
contínua del  n ou  context  productiu.
D’aquesta man era, din s d’ aquesta act iv itat
han tingut l lo c les exposicions «Full
Printed. Imprimint objectes », «(Fab).
Bots», «Hàbit ats i con tra-hàbitats» 
i «Prototips de treball». 
El programa Laboratori de Fabricació
també ha inclòs el DHUB Fab, un
laboratori de fabricació digital amb
maquinària CNC que h a permès
experimentar la producció de prototips i
objectes in situ  mi tjançant tallers adreçats
a professionals i no professionals.
Finalment, també en el mar c del MUSEU FREDER IC MA RÈS 
Laborat ori de Fabricació, s’han celebrat
al DHUB Montcada les DHUB Sessions, www.museum ares.bcn. ca t
una sèrie de conferències am b la inteTnIcTUióLARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA
de promoure la reflex ió sobre l’evolució
de les noves tecnologies de fabric5a.9ci4ó6 us uaris
digital, amb especial èmfasi en els
sistemes de f abricació additiva i elE sl eMuuseu Frederic  Marès, instal·lat en una
impacte en els pro cessos de dispseanrty  di edlse  espais que  o cupava l’antic Pala u
producció. Reial  Major dels comtes de Barcelona,
reuneix una v al uo sa col·lecció de diverses
D’altra b anda, al llarg del 2010 el DHUB obres i objectes ar tístics que  l’escultor
ha presentat l’expo sició t emporal Frederic Marès (18 93-1991) va aplegar a l
«Outumuro LOOKS. Vint anys llarg de la seva vida.
fotografian t moda (1990-2010)», una
retrospectiva amb 220 instantànies de Duran t el 2010 han contin uat les obres
Manuel Outumuro, un dels fotògrafs més d’execució de l a tercer a fase del projecte
prestigi osos del  nostre  país, i les gale ries de remodelatge muse ogràfic de la secció
d’estudi «Imatges d e moda» i «Papers d’escultura, obres iniciades l’octubre del
pintats», amb els fons del Museu de les 2009. El projecte arquit ectònic per met
Arts Decoratives i del Gab inet de les Arts acaba r de posar al dia l’exposició de les
Gràfiques. xV al xIx a la escultu res dels s egles 
primera planta del Museu, i una pet ita part
de la sePgeol nqau,e q fuae a c olersre  cspoonl·le  al cGcaiobninse, tdurant el
del Col·2le0c1c0io pneisrt aa.l  AGrarabnin deet ld perojec ltees s A’hrats Gràfiques
intensificats’h ad ea dmqaunierirta una  nsoelteacbcleió l da’ob ra del 1945
restauraacli ó1990  dde Jo’suenpa  sèPrilea -dN’oabrbreosna (unes 
es2c5u0lt òpreiqcueess) , if 1o0n acmaretnetllas d lme’anut ttoarllse spione rs
xx, en tre policrodmele ds,i sqsueen yh gràafinc  dd’eolc segulep ar un lloc
altres adquisicions. Per a la col·lecció desta cat en el  nou discurs museogrà fic.
del Museu Tèxtil i d’Indumentària s’han Fruit d’ aquest objectiu  és el Programa de
incorporat un total de 19 vestits Restauració 2010-2011, q ue compta amb
dissenyats entre el 1996 i el 2009 per el patr oci ni de diverses empreses i
Josep Font, David Valls, Ailanto, particulars, impulsat i dirigit pel
Josep Abril, Custo Barcelona, Julie Sohn, Departa ment de Conservaci ó-Res tauració.
Isabel de Pedro, Giménez i Zuazo A més, s’ha restaurat la col·le cció de
i Antonio Miró. I la col·lecció del Museu teixits i i ndumentària.
de les Arts Decoratives s’ha incrementat
amb les peces següents: un bressol Paral·lelament, aprofitant el tancament, 
de fusta corbada del 1899, 17 papers el Museu ha elabor at un nou Pla de
pintats contemporanis (d’entre senyalització i comunicació, interna 
el 2000 i el 2009) de dissenyadors i externa, que  afecta no sols l’exposició
diversos locals i internacionals, perman ent, sinó també l’ext e rior —verger 
5 mobles d’oficina procedents de i pe rímetre de l’edifici—, i fins i tot l’entorn
Banca Catalana, de José María Fargas més proper . A ixí ma teix, el no u pla
Falp (del 1968), i 90 revistes incideix en alguns aspectes de millora
d’arquitectura internacionals, d’entre d’accessibilitat. Dins d’aquest nou pla, es
el 1950 i el 1985. publicarà un a guia profusament i l·lustrada
BA RCELONACUL TURA 61
(en català, castellà i anglès) i hi haurà un Des del dese mbre del 2010 es pot
nou servei d’audioguies (en català, consultar en línia  el catàleg de la
castellà, anglès i francès). biblio teca del Museu, que a plega uns
8.000 registres. El catàleg de les
Des del tancament del museu fins al maig col·leccions és con sultable en línia des  del
del 2011, data prevista de reobe rtu ra, es desembre del 2009.
pot visitar al verger del museu la mostra
«Estem d’obres, visita el nostre pati», que
permet conèixer el centre i seguir l’estat
de les obres interactivament des d’un eFsUNDACIÓ ANTONI TÀ PIES
pantalles tàctils. També pot seguir-se el
remodelatge que s’està fent a través dwelww.fundaciotapies.org
web mitjançant l’enllaç del projecte TITULARITAT: FUNDACIÓ AMB PRESÈNCIA
«Trans·formare. Lecture s de  la D’INSTITUCIONS PÚBLIQUES AL PATRONAT
transformació del Museu Frederic Marès»,
dut a terme per un grup d’artis8te1.s7 2d7e lusuaris
Departament d’Escultura de la 7F aexpocsuicionslt atet mdeporals
Belles Arts, que segueixen, des de
l’octubre del 2009, el pLroac Féus nddea canvciió del  Antoni Tàpies va ser  creada
Museu, i el plasmen en les se vle’any s1 98c4r epaecri ol’anrstista  Anton i Tàpies amb
plàstiques. Amb motiu de la re l’obojbecetrituu de rapromoure l’estudi i el
del centre, es podrà veure uncoa nmeioxsetmraent de l ’a rt  moder n i
d’aquestes creacions a la sala contemporani .
d’exposicions temporals.
El gener del 2008 va tan ca r les portes al
Quant a l’àmbit de recerca aplic ada a les públic per dur a terme un a reforma
col·leccions del Museu, s’ha pres en tat el arquitectò nica de la seva seu. Els dies 5, 6
Catàleg d’escultura i col·leccions del món i 7 de m a rç del 2010 ha reobert amb tres
antic. Fons del Museu Frederic Marè s/5 i jornades de portes obert es  e n les quals
s’ha continuat treballant e n l’elaboració s’han dut a term e  visites co me ntades i
dels catàlegs del moble i d’escultura i activitats especials.
pintura.
La mostra inaugural per a la reober tura
Pel que fa a l’increment de les ha estat «Antoni Tàpies. E ls llocs de l’art» ,
col·leccions, durant el 2010 el Museu ha que inclou o bres de l’artista dels darrers
ingressat la col·lecció de 274 armes vint anys i una se lecció d’obres de la
procedent del recentment tancat Museu col·lecció privada de l’artista,  que
Militar de Montjuïc, que Frederic Marès comprèn peces que van des de  l’art
havia donat a l’Ajuntament de Barcelona egipci antic fins a  l’art m odern oc cidental.
l’any 1962. Un segon ingrés correspon a la Altres exposicions d’aq uest 2010 han
donació de la Reial Acadèmia Catalana de estat «Alma Matrix. Bracha L. Ettinger i
Belles Arts de Sant Jordi, procedent de Ria Verhaeghe» i «Eva Hess e . Treballs de
l’herència de Josep M. Garrut, constituïda l’estudi», mostrades a travé s d’un
per un centenar d’estampes religioses del proj ecte dirigit p er Ca therine de  Zegher.
xIx i diversos objectes, com ara segle En el marc de les exposicions, la
ventalls, claus, daguerrotips o, fins i tot, Fundació Antoni Tàpies i la Càtedra d ’Art
un autòmat. i Cultura Contemporanis de la Univer sitat
de Girona han orga nitzat el semin ari L’art
62 BARCELONACULTURA
processual i l’objecte: la repetició, de l’edifi ci històric de Ll uís Dom ènech 
l’efímer. i Montaner, seu de la Fu ndació.
També s’ha presen tat una selecció nova
del fons de la col·lecció que ha tingu t com
a punt de partida l’obra Fusta pintada i MUSEU BARBIER-MUELLER
rascada, que pertany a la col·lecció de
l’artista i que ha estat prestada a la D’ART PRECOLOMBÍ
Fundació per ser mostrada en públic perwww.barbier-mue ller.ch
primera vegada. TITULARITAT DE L’EQUIPAMENT: AJUNTAMENT
DE BARCELONA
La Fundació Antoni Tàpies enguany ha TITULARITAT DE LA COL·LECCIÓ: PRIVADA
mostrat la primera retrospectiva a escala
europea de l’artista Anna Ma ria Maio3l4in.0o5. 3 usuaris
L’exposició, comissa riada per He2le enxaposicions tem porals
Tatay, fa un recorregut pel treball
d’aquesta artista brasiler a d’origenE li tMaluiàs,eu Barbier-Muell er d’ Art
prenent com a eix articulador els seuPsrecolombí, dedicat excl usivament a l’art
dibuixos, però incloent també algunes de precolombí (del 150x0V I daeC l aal segle 
les seves fotografi es, pel·lícnuolsetsr,a escu eltruar)e, smostr a una de les millors
i instal·lacions. En el marc d’aquecsotla·leccions en el seu gèn ere, q ue inclou
exposició s’ha presentat el seminari Ser, escultu res, ceràmiqu es, teix its i objectes
fer, pensa r: trobades en l’ar t com a  vida, rituals. En el conjunt de l a col·lecció es
organitzat en col·laboració amb la Càtedra manifesten la maj ori a d’e stils de les
d’Art i Cultura Contemporanis de la cultures prehisp àniques proceden ts de
Universitat de Girona, i el projecte Mesoamèrica, Amèrica Central , Am èrica
d’investigació «Polítiques d’arxiu i noves andina i Amazònia.
tendències en les pr àctiques ar tístiques
contemporànies». El programa d’activitats Duran t aquest 2010, el Museu B ar bier-
de l’exposició Anna Maria Maiolino també Mueller d’Art  Precolombí ha notat un
ha acollit la proposta de dansa «Moviment increment d’un 4,5% en el nombre de
a Entrevidas (Entre vides)», amb una sèrie visitants , que es t radueix  tant en un
d’intervencions de ballarins d’IT Dansa augment de visita nts  a les exposicions
Jove Companyia de l’Institut del Teatre de com dels participant s a les activit ats
Barcelona i del Conservatori Superior de organitzades pel Museu. 
Dansa de l’Institut del Teatre de
Barcelona. D’aquest an y cal destacar la  bo na acolli da
que ha tingut l’exposici ó «Rast res del
Finalment, cal esmentar que el Servei Nord. La Nord-amèrica a ntiga», tan t per
Educatiu de la Fundació Antoni Tàpies part del públic  com per part dels
ha presentat al llarg de l’any una especia listes i l a pre msa . 
programació permanent d’activitats amb
l’objectiu de difondre el pensament Pel que fa a activitats educatives, s’han
i l’obra de l’Antoni Tàpies, apropar la dut a terme a mb m ol t d’èxi t  els tallers
contemporaneïtat des de diferents infantils «Vols ser un escrivà maia?» i  «Fes
perspectives a partir dels artistes l’indi!», a més de visi tes guia de s, que han
presentats a les exposicions temporals augmentat respecte a anys anteriors .
i posar de relleu el valor patrimonial 
BA RCELONAC ULTURA 63
Durant aquest 2010 també s’ han  realitzat contemporàni a o ccidental » i «Maria Bofill i
dos cicles de conferències acadèmiques l’art de la porcellana. 1980-2010»—, tam bé
amb ponents nacionals i internacionals: ha per mès a mpliar el nombre de vis it ants i
les jornades Art  i mite: el Temple  Major usuaris d’al tres à mbi ts de la cu ltura. La
asteca de Tenochtitlan i els seus mostra «Zo omania. Del símbol a l a
significats, i Recorreguts per l’Amèrica del mascota» ha estat dedicada, sobretot, a
Nord nadiua.  Viatges, rituals i vida. estudiar, restaur ar  i donar a con èixer una
petita part de l e s col·lecc i on s del Museu
de Cer àmica de les reserves del Museu,
que mai havien estat exposades.
MUSEU DE CERÀMICA
El conjunt d’activi tats per a adults, com
www.museuceramica.bcn.cat ara el cicle de  v isites a col·leccions
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA privades «Conviure amb l’art» o el cicle de
conferències «Memòria medieval», entre
85.343 usuaris d’altres, i l es v isi tes gu ia des per a grups
3 exposicions tempora ls especials a càrrec de persones voluntàries
del Museu, conju ntament amb els tallers i
El Museu de Ceràmica, ubicat al Palau visites guiades per a nens i nenes, han
Reial de Pedralbes,  ens permet s ubmergir- permès din amitzar i fidelitzar nous
nos en una col·lecció dels objec tes més públics. 
significatius de la ceràmica decorada
espanyola des de les primeres Per tal d’actual itzar el fun ci onam ent del
produccions hispanoàrabs fins a Museu de Ceràmica, s ’han rem odelat les
l’actualitat. vitrines d e dues sales i  s’ha canviat  la
senya lització i l a retolació d’alguns espais. 
Al llarg de l’any 2010 s’han projectat
diferents esdeveniments culturals per
promoure la riquesa de les col·leccions del
Museu de Ceràmica i per ampliar el
nombre de visitants i usuaris de diferents
àmbits de la cultura. D’una banda, s’ha
potenciat la difusió de la institució a
través dels mitjans de comunicació i, de
l’altra, s’ha promogut la presència del
Museu a partir de la col·laboració amb
altres institucions i iniciatives, entre les
quals hi ha el festival LOOP Videoart
Barcelona, Amics dels Museus, Ministeri de
Cultura, Amics del MNAC, Fundación
Francisco Godia, Christie’s, Associació per
a l’Estudi del Moble, Universitat de
Barcelona i Any Maragall.
L’organització de dues exposicions
itinerants, a Muel i València 
—«Confluències en el fang. Terrissa
tradicional africana i ceràmica
64 BARCELONACULTURA
1.1.2. CENTRES PRIVATS grups, que va n m arcar un abans i un
després en les m anifestacions artísti ques
FUNDACIÓ FRAN DAUREL espanyoles.
www.fundaciofrandaurel.com Una a ltra exposició importan t d’en guany
ha e stat la d el «5è Co ncurs de Pin tura i
92.193 usuaris Escultu ra Figurativ a’10», organitzat per la
4 exposicions temporals Fundac ió de les Arts i els Artistes, en la
qua l s ’han exposat 55  obres, ent re p intura
Ubicada al Po ble Espanyol, i a mb una i escu l tura, i que té com a princi pal
col·lecció permanent qu e recull peces objectiu  la pro moció de l’art figur atiu.
d’artistes tan rellevants com Dalí, La Fundació Fran Daurel tam bé ha
Guinovart, Ràfols-Casamada, Cuixart, col·laborat amb el Dia Internacional dels
Tàpies, Barceló, Plensa, Millares i Picasso, Museus i  amb Montjuï c de Nit.
entre d’altres, la Fundació Fr an Daurel
també posa a l’abast de tothom una sèrie
d’exposicions temporals d’artistes de
renom. FUNDACIÓN FR AN CISCO
En el decurs de l’any 20 10, la Fundació GODIA
Fran Daurel ha presentat diwvewrswes.fundacionfgodia.org
exposicions, entre les quals cal destacar
«La porta oberta: l’inici de l1’6a.b7s9t4ra ucsció»u,aris
del Grupo Pórtico - Grupo Zar2ag eoxzpao, saicmiobns tem porals
la presentació de 30 olis i diversa
documentació de les activitats de toStist uaddao sdes del fina l de 2007 a l’edifici
modernista  Casa  Garriga i Nogués,
aques ta fundació ac u ll una de  les
col·leccions privades més important s de
l’Estat espanyol. Amb un t ot al de cent
obres en exposició, el conjunt de
Franci sco Godia abast a un extens  període
xII fins de la història de l’art, des del segle 
als nostres dies.
Durant l’any 2010, la Fundación Francis co
Godia ha presentat l’exp osició permanent
«La C ol·lec ció», les expos icio ns tempor als
«Zeng F anzhi», so bre aquest artista
considerat un dels valo rs més  s òlids de la
plà stica xines a, «De Luca Giordano a G oya.
xVIII a Esp anya» i, dins  del Pintura del segle 
festival LOOP, «El quadre inquiet».
A més , aquesta fundac ió ha organitzat
talle rs infantils durant  tot l’any i els  cicle s de
conferències « Les col·leccions medievals,
obres  en  es tudi» i «Els déus captius».
BARCELONACU LT URA 65
FUNDACIÓ SUÑOL Al Nivell Zero, s’ha pogut cont emplar part
de l’obra recent d’Àngel Jové, el qual feia
www.fundaciosunol.org molts anys qu e no e xposava a Barcelona.
En sentit  o posat, pel  fet de tractar-se
13.720 usuaris d’una artista jove, Lu pe  Pérez h a fet
7 exposicions temporals endi nsar el públic  en un t reba ll
videogr àfic  sobre la  visió dels fets
La Fundació Suñol va obrir les portes a l quotid ians.
públic el 21 de maig de 2007 i ofereix una
plataforma de coneixement i refle xió Una altra acti vi tat dest acada del 2010 ha
sobre les arts plàstiques mitjançan t la estat la celebració, co njuntament amb
mostra de la col·lecció de Josep Suñol, l’entitat A*DESK, d’una sessió de crítica
formada per més de 1.200 obres d’art d’art, en viu i en  direc te, que  ha tingu t una
contemporani. gran acc eptació.
Durant el 2010, s’han re alitzat tres grans Per acabar l’any, s’h an presentat al Nivell
exposicions a la seu del passeig de Gràcia, Zero dues instal·lacions sonores
i tres actes relacionats amb les arts visu als experimentals , dels col·lectius Gull ibloon i
a l’espai Niv ell Zero, a més de  diverses Synchronator, organitzades per  Ull Cec.
col·laboracions amb altres esdeveniments
i entitats, com el festival LOOP, el festival A més, la Fundació Suñol ha participat a
BAC!, Ull Cec o el projecte «Creadors en diferents jornades  de portes obertes, com
Residència» als instituts de Barcelona, un la Nit dels Museus i  el Dia Int ernacional
projecte organitzat per l’associa ció A Bao dels Museus.
A Qu, l’Institut de Cultura de Barcelona i
el Consell Nacional de la Cultura i de les
Arts (CoNCA), amb la col·laboració del
Consorci d’Educació de Barcelona. Aquest
darrer projecte hFa UsigNniDficAatC laI Óvin VcuIlaLA cCióA SAS
de la Fundaciwó wa wun. fpurnodjeactcei oevduilcaaccaiosnal as.com
que potencia la pràctica de l’art entre els
estudiants de1 9s.e6c12u ndàursiuaa ir iqsue ha culminat
amb una expos7ic eióx pdoes lieciso onbs rtesm ip eolsrals
materials generats en els processos
creatius a la FuLnad aFcuinód Sauñolc.ió  Vila Casas disposa a
Barcelona de tres espais d’exposici on s:
Les exposicions mostrades a lCesa ns aFlerasm dies, Espai Volar t  i Es pai Vol ar t 2.
la Fundació han estat dues d’individuals,
de Joan Hernández Pijuan i de Luis Ubicat al distric te tecnològic del 22@, Can
Gordillo, i una de col·lectiva, Framis s’emplaça en una an tiga fàbrica de
conceptualitzada íntegrament des dex lVaIII rehabil lliatnaad ade finals del s egle 
Fundació Suñocl,o im ti tau leada «spSaigi neexsp oi sitiu i com pta amb una
Escriptures». Els tres prosjuepceterfsí chiea n de més de 5.800 metres
afavorit que el públic coneqguuaid mraitllso, rd ellss  quals 3.400 acullen la
artistes més ben representatsc odli·nlesc lcaió permanen t i les mostres
Col·lecció Josep Suñol i la inc tiedèncmiap doeral ls. Al ll arg de l ’a ny 2010, Can
signe, la lletra, la paraula i l’escriptura en Framis s’h a anat  po sicionant com a es pai
el món de l’art. expositiu q ue difon i promociona l’art
66 BARCELONACULTURA
contemporani català a través de la ALTRES MUSEUS 
col·lecció permanent, de  les m os tres
tempor als i de la convocatòria de pI rCemOisL·LECCIONS
que atorga la Fundació Vila Casas en les
seves diverses disciplines. Can FraAm ims és de  tots els museus i  col·leccions
també compta amb un servei educatiu id’art exposats  fins ara, a  Barcelona n’hi ha
una àrea destinada a la  celebració de d’altres d’í ndole diversa que cal  destacar
tallers que, enguany, ha gaudit d’un per què també  trebal len nodrint  l’à mbit de
excel·lent reconei xement per part dels les arts vi suals.
docents. 
Des del 199 8F, ulan dació Cuixart, amb un
Al març del 2010, Can Framisi mhap oinrticainatt  paatrimoni d’o bres de l’artista de
l’Espai AO dues propos tes expqousii tdivueus el n oqu me, p romou el coneixement de
inclouen, d’una banda, el cicle el’oxbra pdoes  iCtiuuixart com a figura cabdal de
«L’art de col·leccionar» i, del ’la’artlt crxaax,t .a« ElUàn ndtrel  asletgreles 
artista del fonosb»j.e cCtoiums,i svsariaodl aprom pel croítuicre i la i nvest igació de
historiador de l’art Danl’iaerlt  Gciartaalltà- Mdier alac lep,ostguerra i de les
«L’art de col·leccionar» taép coortmac aio onsb jdeec tli’uart català a escala est a tal i
homenatjar la tasca duta a i ntteerrmnaec pi eolsna l durant la segona me itat del
col·leccionisxtxe,sf odmel nostreen tapr aeíls d ie, baal stme aga llt’eeix ntorn d e
temps, donar at ecmonèixere cso cl·olemc claio pnrsoducció artística en el nou
privades, sovint descmil·leonnni i lees tengduède ncsi epse el mgran ergents , i
públic. D’altra banpdrao,m eol cciioclnea r«Un e alsr tjistoa ves artis tes i  les noves
del fons» ha presentat, al llarg da’apqourtacioenss ent tècniques pi ctòriques.
any, dues exposicions te Amqupeosrtasl sfi ns es c oncreten en el Ta ller
dedicades als pintors Guerrero CMueidxainrta  Bi CN, en la col·lab oració amb
Antoni Taulé. institucions, museu s, estamen ts universitaris
i científics, et c., i en l’org anització de
Quant a la vinculació de l’espai amb conferències, col ·loquis i taules rodones.
projectes de dinamització i coneixement,
Per la seva banda, lFa uCnadna Fciróa mJoisa nh aB rpoasrstaic, ipat, amb gran èxit de
constituïda l’any 1999 acmonbvoca teòl rpiaro, peòns liat  cedleebració del projecte
promoure i consedreva dr ilv’oulgacbióra d d’a’arqquiteucteusrta p io uertbaanisme
i difondre« 4el8 sHe uO mpeisns aHousteg eB aC Nun» .am pli
nombre de lecto rs i espectado rs, enguany
Pel que hfaa  aolrsg easnpaisi tdz’aetx ptrosiecsio itnisn eErsapriasi brossians per
Volart i Espai CVioultaartt  V2e —llau bi Sicaantts  Gae rvasi, visites guiades i
l’Eixample barceloanltír ei so anc es ptreosj eacl tveonltant d e l’o bra i el
exposicions d’artistes del fonpse ni sda’amlternets de Joan Br ossa.  A l’espai
autors que han esdevingut cabdda’lesx epno slaició permanent d’obres  de J oan
història recent de l’art català— , enguanyBrossa  s’ hi ha fet la presentació del llibre
han acollit diverses exposicions, com les de música visual de Jose p Mar ia Mestre s
dedicades a Joaquim Chancho i Gabriel. Quadreny titulat Tot mu da de color al so de
Així mateix, per primera vegada l’Espai la flauta, editat per l’Ajun tament de
Volart 2 ha exposat les obres Barcelona. La F und ació també ha acollit
seleccionades al premi de pintura que, l’exposició «Sextet visual català», amb
enguany, ha premiat el pintor Jordi Isern. obres de J. M. Calleja, Bartomeu Ferrando,
Andreu Terrades, Guillem Vilad ot, Jose p
BARCELON ACULTUR A 67
Iglésias del Marquet i el mateix Joan
Brossa, i ha pre stat obres de Joan Brossa
per a exposi cions d’altres insti tucions de
Barcelona, de l’Estat espanyol i d’Europa.
El dia 20 de març ha Mobuesretu e dl el
Modernisme Català, ubicat a la Cas a
Bertrand, un edifici modernista de
l’arquitecte Enric Sagnier. Es tracta d’un a
iniciativa privada dels col·lec cio nistes i
antiquaris Fer nando P inó s i Maria Guirao,
de la galeria Gothsland. Aquest Museu
està dedicat íntegrament al modernisme
català i posa a l’abast del públic 350
obres  —moltes de les quals són inèdites—
entre pintures, escultures i mobiliari, de
42 dels artistes més representatius
d’aquest corrent artístic. S’hi poden trobar
peces d’Antoni Gaudí, Joaquim Mir,
Anglada i Camarasa, Casas o Rusiñol.
Si hi ha un lloc a Barcelona on es
concentren la his tòria i l’art religiós de
gremis i de monarquies que van regir la
ciutat al llarg dels segles, aques t lloc és,
sens dubte, la catedral. Entre les obres del
Museu de la Catedral que s’hi exposen,
destaquen La Pietat de Bartolomé
Bermejo i la Glorificació de S ant Oleguer i
Santa Eulàlia, una sorprenent pintura que
recobreix la volta de creu. Des de l’any
2007, el Museu de la Catedral incorpora la
Secció de Sant Se,vfeinrs aleshores
tancada al públic i que actualment està
reservada per a exposicions d’art barroc i
contemporani.
Ben a prop tenim el Museu Diocesà de
Barcelona, a l’edifici de la Pia Almoina,
monument nacional integrat a la muralla
romana. Aquest Museu, que incorpora la
torre i la muralla romanes, del segle IV,
reuneix un fons artístic de més de 3.000
obres entre escultures, pintures,
orfebreria, ceràmica i diversa
indumentària religiosa; hi destaquen
l’etapa visigoda, l’època romana i l’edat
mitjana fins al segle xxI.
68 BARCELONACULTURA
1.2.1. CENTRES PÚBLICS
CENTRE DE CULTURA
CONTEMPORÀNIA DE
BARCELONA. CCCB
www.cccb.org 
TITULARITAT: CONSORCI AJUNTAMENT DE
BARCELONA I DIPUTACIÓ DE BARCELONA
359.964 usuaris 
10 exposicio ns tem porals
El Centre d e Cul tura Contemporània 
de Barcelona té una superfície total de
15.000 metres quadrats, distribuï ts en tres
sales d’exposicions, du es  aules, un auditori
i espais polivale nts, com el vestíbul, el pati
de les  Dones i la sala Mi rador.
El CCCB ha continuat aquest 2010 marcat
per la  celebració de l’Any Cerdà. Entre les
actua cions més importants en a quest
esdeve niment s’han de destacar el s
itineraris urbans, el Premi Euro peu de
l’Espai Públic i el congrés Cerdà
postmetròpolis. El govern de les regions
XXI. metropo li tanes al  segle 
Pel que fa al pr ograma  d’exposicions del
2010, ha n finalitzat les que s’iniciaren el
2009, com «Cerdà i la Barcel ona del futur.
Realita t versus projecte» i «Local, local! 
La c iutat que ve», que re corda va els tre nta
anys dels ajuntaments democràtics després
del llarg període dictatoria l, i s’han
xxI», pres entat «Atopia. Art i ciutat al segle 
«Barcelona-València-Palma, una història 
de confluè ncies i divergències», «Per
Laberints», u na nova edició d el «World
Press Pho to» i «El d_ efec te barroc.
Polítiques de la imatge hispana ».
Festivals de  diferent s disciplines i for mats
han estat presents durant tot l’any al
CCCB. Cal des tacar les col·laboracions
amb els  fe stivals Grec i Món Ll ibre,
BA RCELONACUL TURA 69
SENY
1.2. CENTRES D’ARTS VISU
ALS I DIS
Durant l’a ny 2010, La Virrei na Cen tre d e promoguts per l’Institut de Cu ltura, i amb
la Imatge ha dut a terme una reforma el Festival de  Flamenco Ciutat Vella,
dels seu s e spais a l Palau  de  la Virrein a Festival Àsia, BAFF, Sónar i SónarKids,
amb la finalitat de millorar l’acollida  dels Hipnotik Festival, L’Alter nativa, Zeppelin,
visitants, increment ar la q ualitat de les Festival Internacional d’Arquitectura
sales  d’e xposic ió i re organ itzar l’itine rari. eme3, The Influencers, Dies de Dansa i
L’antiga sala xavier Mis erach s s’ha Drap’Art. 
despl açat a l a segona planta p er situar-
se al bell mig del recorregu t expositiu i Les sessions del cicle I+C+i han demostrat
acollir ex posicions mono gràfiques de la necessitat de debatre sobre n ou s
petit fo rmat. Així mateix,  la segona formats i s obre la investigació en l’àmbit
planta s’ha seg mentat en b locs q ue han cultural. Durant el 2010 I+C+i ha
permès simulta niejar fins a tres experimentat amb noves propostes, 
exposicions. i ha ofert sessions més pràc tiques que
permeten una interacció amb el públic
Aquesta nova  distribució de  l’espai ha més òptima. D’altra banda,  la co ntinu ïtat
permès posar en m arxa un programa de l’Anella Cultural ha ajudat a millorar 
diversificat , com ha passat amb les en l’intercanvi de continguts en línia amb
exposicions «Guia secreta de la Rambla. altres institucions de Catalunya. 
Instantànies del ca rrer», «Ocañ a 1
973-1983: accions, actuacions, a ctivisme»,
«Barcelona e n blanc i negre, revisitat» i
LA VIRREINA CENTRE DE «Fre deric Ballell. La Rambla 1907-19 08»,
LA IMATGE totes quat re sota la rúbrica de «Gu iasecreta de la Ram bla»; o, altrament,
www.bcn.cat/ unifica r el recorregut, com ha es tat el ca s
virreinacentredelaimatge de l’exposició «Antifot oper i odisme»,
instal·lada a la totalitat de l a segona
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA
planta.
86.353 usuaris
8 exposicions temporals Però el canvi d’orientació més imp or t ant
des del punt de vista de la programació
L’any 2008 el centre d’exposicions de la cal situ ar -lo en la nova línia de
Virreina va començar una nova etapa com pro gramació a Virreina LAB. Aqu es t espai
a Centre de la Imatge. Des d’aleshores, la s’ha obert a projec tes i presentacions que
seva programació ha passat per la permeten debats públics, com ara l a
fotografia, l’audiovisual, els espots presentació d’un proj e cte d’arxiu de
electorals, l’edició de llibres, els festivals Martha Rosler. 
literaris, les xerrades, la documentació
digital o la literatura expandida en l’era de El nombre creixent de visitants respecte 
la imatge. a temporades anteriors i una major
70 BARCELONACULTURA
presència als mitjans pr oven que La BCN  Producció i la segona de l’Espai Cub.
Virreina Centre de la Imatge atrau un En els darrers any s BCN Producció s’ha
públic ampli que troba en aquesta anat con solidant com una plataforma per
institució un espai peculiar on, a més de al suport i la visibilitat de l’activitat
l’exposició, es té cura de promoure un creadora dels artistes de la ciutat.
debat associat a les imatge s.  
En la setena entre ga del projecte
«Roundabaut Enc oun ter Programm»,
l’expos ició «L’u n i el m úl tiple» ha per mès
LA CAPELLA mostrar el fru it dels in terc anvis que
diverses in sti tucions artístiques de l’Estat
www.bcn.cat/lacapella espanyol, encapçalades per  Hangar,
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA mantenen amb E gipte. Aque st a e xposi ció
s’ha present at a finals del 2010 i principis
57.145 usuaris del 2011 al Caire.
10 exposicions temporals
També ha estat im po rtant aqu est any la
La Capella, un edifici del segle xV que col·laboració de La  Capella amb a ltres
forma part del conjunt arqu itectònic de programes cult urals de la ciutat; per
l’antic Hospital de la Santa Creu, és l’espai exemple, s’hi ha celebrat la Trobada de
que l’Institut de Cultura de Barcelona novel·la  negra de Barcelona: BCNegra. 
dedica a la creació emergent. Durant els
darrers anys l’activitat s’ha cen trat en
l’organització d’expo sic ions amb l’objectiu
d’apropar al públic les propostes més
innovadores dels artistes de la ciutAatR. TS SANTA  MÒNICA
També s’ha dedicat a la promoció wdeww.artssantamonica.c at
projectes d’intercanvi que permeteTnITULARITAT: GENERALITAT DE CATALUNYA
difondre les propostes  que provenen
d’altres ciutats i àrees culturals 2d6e4l .m5ó7n2 usuaris
per posar en contacte amb altres18 exposicions tem porals
contextos els creadors vinculats a
Barcelona. Des de l ’any 2009, amb l’inici d’una nov a
etapa sot a la direcció de Vicenç Altaió,
Durant l’any 2010, el nombre de visites a l’Arts Santa Mònic a ha esdevingut un
les exposicions organitzades per La ce ntre inter disciplinari, un espai d e diàleg
Capella ha augmentat respecte a l’any entre art, ciència, pensam ent i
anterior. Enguany s’han alternat propostes comun icació.
de caràcter més participatiu com les
Jornades Blocs & Clu bs II o l’exposició De les moltes  activita ts programad es
«ID#5 Ciutats intervingudes», amb els durant el 2010, en destaca  l’exposició
projectes de la quarta edició del programa «Barceló aban s de Barceló.  1973-1982»,
BARCELON ACULTUR A 71
«xarxes. Viat ge  per les infraestructuqreuse  ha rebut més  de 57.000 visites. Es
de Catalunya », «Religió, lle ngua,t rcaucltat udr’ua naa selecció de l’obra inicial i
Catalunya», «Anna  Boyé. Mmanéss  ad le’oscboran!e»g, uda de l’artista mallorquí,
«Amb Pamuk per Ist anbuqlu»e,  «vCaa dmeís d deel 1973 fins  a la  seva
Sant Ja ume», «La  Meditcoensagrraàcnióia  idnteel rsneagclieonal amb la seva
x . Rxealitats i  mirades», «100% Residència. participació a la Documenta de Kassel,
1910-2010. La Res idencia de Estudiantes l’any 1982. Paral· lelament, s’ha pogut
compleix  cen t anys », «Premi s Devlteau. r5e0 a CaixaForum la mostra «Miquel
anys amb el disseny 1960-2010B»,arceló. 1 983-2009. La solitude
«Barcelona a lta costura » i o«rEgl apnaiíssa tdiev el»,e qsue repassa la seva
emocions. 150 números dtera ljae crteòvriias ata partir d’aquell moment i
Descobri r Catalunyperam»et a. l’espectador acostar-se a
l’experiènci a creativa, misteriosa, diversa i
provocadora de l’artista. Ha estat una
afortunada coincidència, que ha permès
1.2.2. CENTRESm PoRstrar dIVeA mTSanera conjunta la tr ajectòria
creativa de Miquel Barceló. Altr es
CAIXAFO RUM exposicions destacades de l’Ar ts Santa
Mònica d’enguany han estat «Societats
www.laca ixa.es/obrasocial virtuals. Gamer’s edition»  i «La col·lecció
TITULARITAT: PRIVADA de col·leccions de Guy Selz», totes dues
amb més de 30.000 visites. 
1.552.110 usu aris
15 exposicions temporals A més de les exposicions, el centre també
ha acollit un gran nombre d’activitats, com
CaixaForum és un de ls  centre socials debats, concerts, presentacions  literàries...,
i culturals de l’Obra Social  ”l a Caixa” a moltes de les quals s’enregistren en
Barcelona i  està ubicat en un  edifici streaming i poden ser seguides a través del
emblemàtic de la  c iutat , l’antiga f àbricalloc web de l’Arts Santa Mònica.
Casaramona, obra de Josep Puig i
Cadafalch, exemple de l’arquitectur a
modernista i ndustrial.
PALAU ROBERT Duran t l’any 2010, Cai xaForum Barcelona
www.gencat.cat/probert ha ofert u na extensa  progra mació
TITULARITAT: GENERALITAT DE CATALUNYA d’activitats per a tots els públi cs :
exposicions d’art de  diferents èpoques 
506.357 usuaris i cultures i de diverses especiali tats
(pintura, fotografia, escultura...), amb
El Palau Robert proporciona informació activitats complementàries, com
turística i cultural de Catalunya, i en les conferències, tallers, presentacions en
diverses sales del centre s’ofereix una família, visites comentades per  a l públi c
àmplia programació d’activitats que van general i c oncertades per a grups, visites
des de les exposicions temàtiques fins a dinamitzades per a gr ups escolars, visites
concerts o tallers pedagògics. comenta des per a persones amb
dificultats au ditives i cafè tertúlia per 
Entre les exposicions que s’han pogut a gent gran.
visitar al llarg del 2010 destaquen
72 BARCELONACULTURA
Entre les moltes exposicions organitzades, quotidians que h an determ inat les
la més visitada de l’any 2010 ha estat la creacions de molts a rt istes, amb més de
dedicada a repassa r els  darrers vint-i-cinc 130.000 visitants.
anys de trajectòria de Miquel Barceló, amb
més de 228.000 visitants. Altres El programa d’ act ivitats s’ha completat
exposicions destacades de l’any han estat amb cicl e s de lit erat ura, pen sament,
les dedicades al director Federico Fellini, història, pro jeccions de cinema, activit ats
al fotògraf Jacque s Henri Lartigue i a les multimèdia, con certs, arts escèniques,
fotografies d’Isabel Mu ñoz a «Infància», especta cles de producció pròpia i tallers
amb més de 100.000 visitants cadascuna. dirigits al públic escolar i familiar, i amb la
partici pació en acti vi tats espe cia ls, com 
En aquest 2010 CaixaForum ha exh ibit de la N it dels Museus, Montjuïc de Nit 
la Col·lecció d’Art Contemporani de la i el fes tival de v ideoart LOOP. De la
Fundació ”la Caixa” un  conjunt d’obres
d’art espanyol dels anys cinquanta i
seixanta sota el títol «Humà,
massa humà», que també ha
rebut més de 100.000
visitants, i «Objectes
desclassificats»,
una mostra 
d’objectes
BARCELON ACULTUR A 73
programació educativa destaquen els creatives i innov adores de la primer a
programes dedicats a l’educació en valors, x . Lx’exposmiceióit adte del segle 
a la cooperació i al respe cte en la M arina A bramovic most ra , a  través d’un
convivència. vídeo i una sèrie de fotogra fies preses a
les cuines de la seu de La Labo ral de
En conclusió, al llarg del 2010 CaixaForum Gijón, com Mar ina Abram ovic reflexiona
ha organitzat més de 500 activitats per sobre santa Teresa d’Àvila . Per altra
apropar la cultura a tots els púb lics i a banda, amb l’exposici ó sobre Ma riscal ha
totes les edats. submer git els vi sitant s en els darrers
quarant a anys del m ón multidisciplina ri
de la factoria d e l ’Estudi Mariscal, a
través d’un llenguatge creatiu propi
LA PEDRERA DE marcat de molt a prop per la influència
CATALUNYACAIXA del còmic i l a cultura p op. Pel que f a al’últ ima exposició, s’han pog ut admirar
www.fundaciocaixacatalunya.org els dibu ixos originals que Perico Pastor
TITULARITAT: PRIVADA va fer per a l a Bíbli a c atala na
interconf ession al.
1.022.887 usuaris
5 exposicions temporals A banda de le s exposicions, al lla rg del
2010 l a Ped rera h a programa t activitats
La Casa Milà, con eguda popularment molt divers es per a p úblic gener al,
com la Pedrer a, és un edifici singular especialitzat, fam iliar, escolar i per a
construït entre el 1906 i el 1912 per persones amb d iscapacitat, amb un total
Antoni Ga udí i declarat Patrimoni de gairebé 50.000 a ssi stents. Entre
Mund ial de la UNESCO l’any 1984. aqueste s activit at s dest aquen les que
Actualment l’edifici és la seu de l’Obra s’han organitza t paral·lelamen t a les
Social de CatalunyaCaixa i allot ja un exposicions d e Fortuny i  Mari scal,
important centre cultural de referè ncia compostes p er taules rodones, concerts 
a la ciutat pel conjunt d’activitats que i diàlegs de diferents fo rmats a mb altres
organitza i pels diferents espais creadors; els cicles propis de música i de
museístics i d’ús públic que inclou. dansa  com  el «De Pro p» , « Jazz Juliol»,
«Cele bracions», de música
Les exposicions temporals programades contemporà nia, o «Dansa  ara»; les
l’any 2010 han estat «Maillol», «Fortuny, el jornades de cinema Sense fro nteres.
mag de Venècia», «Marina Abramovic. The Panorama sobre el cinema d’autor c atalà
Kitchen, homage to Saint Therese», contempor ani i les acti vitats en
«Mariscal a la Pedrera» i «Perico Pastor: la col·laboració amb  altres ins titucions, com
Bíblia il·luminada». l’ESMUC, l a Fund ació Ernest Lluch, la
Fundació Mas i M as, la  Funda ció Pau
Amb «Maillol» s’ha pogut admirar, a Casals, entre moltes  altres. En l’àmbit de
través d’un recorregut restrospectiu, una les activit ats famil iars, cal destacar el
mostra de totes les facetes creatives de cicle «Gaud eix de l a cultura en família !»,
l’insigne escultor. Amb «Fortuny, el mag així com la gra n Fes ta Famil iar  
de Venècia» s’ha pogut conèixer la de l’Arquitectura i les f uncions d el
brillant trajectòria de Marià Fortuny i de musical de la Pedrera  Un cau de mil
Madrazo, una de les personalitats més se crets.
74 BARCELONACULTURA
ALTRES CENTRES Fundat el 1 90FA3,D el( Foment de les
D’EXPOSICIONS Arts i del Disseny) s’ha co nvertit en unde ls centres de  referència de
l’arquitectura i del disseny de Barc elona.
A la ciutat hi ha u na quantitat inaba stable Enc lavat a l’antic convent dels Àngels,
de centres d’exposicions privats que x reVecI ud pifeicrai td le’al nsye g1l9e9 9
completen el panorama de les arts visuals pe ls arquitectes Llu ís Clote t i Ignacio
a Barcelona. En aquest apartat esmentem Pa ricio, e l FAD dispo sa d’u na sala
alguns d’aquests centres. d’exposicions (una de les  més belles
mostres de l’ arquite ctura gòtica a
FundaLcaió  Foto Colectania ha Barcelona) i d’altres espais on a l lla rg de
organitzat al ll arg del 2010 u n seguit l’any es desenv olupen u n bo n  grapa t
d’exposicions i activitats que continuen d’activitats culturals, co m conferències,
la tasca iniciada el 2002:  la pr omoció presentacions, trobades , etc. Duran t el
de la fotografia com a disciplina artística, 2010 el FAD ha consolida t la seva  tasca
la pràctica de col·leccionar i de  foment, investig ació i divulga ció del
l’aprofundiment en el seu coneixement. disseny a través de diversos p rojectes i
La programació d’exposicions ha accions. Alguns d’aquests, com «Mater.
combinat una mostra d ’una col·lec ció de Centr e de M aterials del FAD», «FAD.
fotografia internacional («El Pes de la xar xes d’Opin ió», «Obse rvatori del
Ciutat. Fotografi a llatinoamericana Disseny» o «Me stres. L a Cadena d el
a la col·lecció Anna Gamazo de Abelló»), FAD», són proje ctes de llarg recorregu t
una exposició monogràfica dedicada a que, am b  el temps , s’ha n convertit en
un clàssic de la fot ografia («Paco Gómez. referents  din s  de l’àmbit de la cultura i el
Ordre i deso rd re») i un a exposició disseny al nostre país. En l’àmbit de
dedicada a la fotograf ia contemporània l’urbanisme, el concurs Raco ns Pú blics ha
portuguesa («Impressions i comentaris. tornat a pr es entar una sèrie de projectes
Fotografia contempo rània portuguesa»). adreçats a r ecuperar diversos racons de
Aquest model expositiu ha ofer t tres Barcelona qu e actualment es tro ben e n
aprop aments diferent s al món estat d’aba ndonament o degrad ació. I,
de la fotografia, amb l’objectiu de com cada any, les diverses ass ociacions
contribuir a la riquesa del panorama de l FAD han organitzat, entre moltes
artístic de Barcelona. També s’han fet altres activ itats, el lliurament dels seus
activitats paral·leles a les exposicions, premi s , referents indisc utib les en els seus
com el taller dirigit a fotògrafs àmbits corresponents. Aquest h a estat
professionals «Construcció de sentit l’últim  any que to ts aquests guardons
i edició», impartit per Pablo Ortiz s’han lliurat se para dament; a  partir  del
Monasterio. 2011, els Premis  FAD , Laus, Delta,
MO DAFAD , ARTFA D, els FA D Sebastià
Els diferents espais expositius de la seu Gasch i el City to City Barcelona FAD
Col·legi Oficial de Barcelona del Award s ’em ma rcaran en e l progr ama de l
d’Arquitectes de Catalunya (COAC) (sala FADfest, la gran q uin zena anual del
d’exposicions, espai Picasso i espai B’art) disseny. Ar quitectura, interiorisme ,
acullen durant tot l’any un  bon nombre urbanism e, disse ny  industrial, dissen y
de propostes orientades al compromís gràfic,  publicitat, moda, joie ria, a rt i
del Col·legi d’apropar l’arquitectura als artesania formaran part d’aquesta
ciutadans. trobada inelu dible.
BA RCELONAC ULTURA 75
HANGAR
www.hangar.org
1.3. FÀBRIQUES Hanga r és un centre per a la producci ó i larecerca artística fundat el  19 97 per
DE CREACIÓ l’Asso ciació d’Artistes Visuals deCatalunya (AAVC)  per donar suport a
creadors i artist es  i oferi r s erve i s que
s’adaptin a les nec e ssitats de producció
que sorg eixen e n  el món de la creació. Es
troba situat  en un  e difici del  recinte de
Can Ricart, al barri del Poblenou.
L’any 2010 ha com e nçat amb un canvi en
la direcc ió . Pedro Soler ha de i xat  la
direcció i s’hi ha incorpo rat T ere Badia,
després del co ncurs cele brat per
l’Asso ciació d’Artistes Visuals de
Catalunya la tardor del 2009. L’encàrrec
de la  nova direcció se  centra  a enfortir les
relacions i el  t reba ll en x arxa, optimitzar i
ampliar els actuals serveis als arti stes
visuals, estructurar un bon equi p tècnic i
augmentar els rec ursos e conòmics. Un
altre dels obj e ctius propo sats és el
d’assumir el paper que té Hangar en els
pro cessos de transformació ta nt del ba rr i
del Poblenou co m de la ciut at, també en
el marc de les Fàbriques de Creaci ó i del
22@.
Hanga r ha ref orçat e l treball multi sectorial
i multidisciplinari, tant en  la qual itat com
en la quanti tat de les rela cions
intrasectorials. Destaquen els convenis
signats amb el project e desenvolupat a mb
el dis tricte de Sa nt Martí de joves i
te cno logies o els convenis amb l es
universitats o  amb associacions com
Escena Poblenou o Ul l Cec.
També s’ha n impulsat accions destinades
a la investi gació i la produc ció  a rtística, i
d’aquesta  ma nera es potencia H angar com
un lloc  d’experimen tació. Un exempl e
d’això h a  estat l a presen tació del projecte
«Grid_Spinoza » de concep tualitza ció
76 BARCELONACULTURA
expandida, impulsat per Hangar i el Parc institucions culturals, com les reali tz ades
de Recerca Biomèdica amb el finançament amb Carles Taché i Antoni Estany.
de la Fundación Española para la Ciencia
y la Tecnología.
D’altra banda, enguany han estat clau les LA ESCOCESA
obres d’ampliació del centre.  In iciades el
mes de juliol, es c omptarà amb tres wnowusw.laescocesa.or g
espais (plató, laborato ris i medialab i
residència) que ampliaran uns 80L0a  Emsectorecessa és un centre  enfocat
quadrats més els espais actuals, especia lm ent a la  creaci ó artíst ica en les
d’aproximadament 1.800 metres quadrats. arts visua ls, gestionat per l’Associació
També ha estat important la con nexió d’Idees. Situat  al Pobl e no u, ofereix  espais
d’Hangar a Internet2, gran  xarxa de fibra de treball a pr eus assequibl e s per a la
òptica de banda ampla i guifi. net que comun itat artíst ica. A la vegada, treballa
permetrà participar a l’Anella Cultural. la g estió cultural per tal de fo mentar la
Amb el repte de l’ampliació del centre producció dels seus artistes residents,
s’ha actuat tamb é en le s es tructures gen erar int ercanvis amb altre s centres i
organitzatives internes. partici par en la vida cultural del bar ri  i de
la ciutat. Actual ment acull a les seves
Pel que fa a l’objectiu d’oferir als projectes insta l·lacions més de 30 artistes.
artístics el millor co ntext possible per a la
seva realització, s’ha presentat l’espai de D’e ntre les activitats desenvo lupades el
residència i suport a en titats independents 2010 cal d estacar la part ici pació de La
i col·lectius artístics  com Minipimer.tv o Escocesa  a l’Off-LOOP , en el marc del
Idensitat.  A més  de l’oferta de residència, festival de videoa rt  LOO P, i se suma, així,
s’ha incorporat un nou espai d’aula a les propostes  d’entitats i plataformes de
equipada per a la formació o per  a la ciutat que amb motiu del festival
presentacions interactives que ten en a programen projectes ent orn  al videoart.
veure amb l’entorn artístic. La Escocesa ha presentat  una exposició
de ví deos dels seus artistes re sidents per
Amb relació a la formació, s’ha continuat la q ual han passat 300 persones.
amb el programa de Formació Contínua
d’Artistes Visuals en la seva part Una a ltra de les activitats destacades del
tecnicotecnològica i s’han convidat 2010 ha estat l’exposició «La Es cocesa
artistes residents a l’estranger que vénen amb el barri», una a ctivitat e mma rcada en
convidats per altres institucions per un dels objectius d ’a propament  al barri
establir sinergies entre els diferents que es  proposa el centre. L’exposició,
projectes. Cal destacar la formació ubic ada al Centre Cívic Can  Felipa, ha
impartida per Sophie Whettnall. compt at amb la participació de 150
artistes del barri  i  amb més de 1.500
En l’àmbit del suport a la producció, als visites.
tallers d’Hangar s’hi han allotjat prop
d’una vintena d’artistes gràcies a una Fina lment, engua ny La Escocesa tam bé ha
redistribució dels espais del taller. També partici pat en els Tallers Obe rts del
s’han fet sessions conjuntes entre els Poblenou: ha pogut mostrar les obres dels
diferents artistes residents, a les quals han 21 artistes re si de nts i de l’exposició de
assistit representants d’altres entitats i serigraf ia «Edició Limitada», i  quatre
BA RCELONAC ULTURA 7 7
artistes de La Escocesa i tres artistes de l’artista Á lvaro  Ramírez, a més d’altres
mexicans convidats han realitza t un a activitats vinculades a la programació
pintura en viu, amb l’assistèn cia d’una c ultural del dist ricte de Sant An dreu.
cinquantena de persones.
Duran t el 2010 també s’hi han realit zat
pro jectes de  formaci ó adreçats a
pro fes sionals i especial istes del camp de
ARTS VISUALS A FABRA les arts vi sua ls. Es poden iden tificar
I COATS diferents tendències en aquest apa rtat detrobades, c om l es propostes generades
per col·lectius i creadors en  residència o
Aquest any ha estat marcat per l’inici de amb una vinculaci ó di re cta amb l’espai. En
les obres d’adequació de fin itiva de la són exemples les sessi ons de fotografia
fàbrica de creació Fabra i Co ats, el juny Ping-Pong, a iniciat iva de T anit Plana, o
del 2010, després d’una primera pro postes com Breakout , a iniciativa de
adequació provisional realitzada l’any Citilab Cornel là, que han permès plantejar
2008. Durant el primer semestre del 2010, nous formats d’intercanvi entre
Fabra i Coats ha anat mantenint  la lín ia pro fes sionals de l’àmbit del disseny,
d’activitats iniciada l’any 2009. l’arquitectu ra, el màrqueting o de l’àmbit
multimèdia.
Pel que fa al programa d’acollida  de
projectes d’investigació i producció La presentació pú blica (en u n for mat
cultural, s’ha dut a terme la segona reduït) del treball que  s’està
convocatòria per al desenvolupament de desenvolupant és una part intrínseca del
projectes de residència artística. pro cés de qu alsevol cre ació. Des d’aquest
D’aquesta convocatòria s’han se leccionat punt de vista cal  esmentar la presentació
un total de 8 propostes noves, de les dels project es de les companyies que
quals cal destacar,  e n l’àmbit de les arts havien est at desenvolupant  la seva
visuals, IN.ES.A.V.E (Innovació i Estudi de pro posta a Fabra i Coats en règim  de
les Arts Visuals des d’Europa), Alba Mayol residència, com  ara Á lvaro Ramí rez  o Alba
Curci i Álvaro Ramírez Salvador. A Mayol, així com dels tres col·le ctius del
aquestes propostes s’hi ha d’afegir el pro grama de residències dels Tall ers
projecte «Art 3», iniciat el 2009. A banda Pinotxo del programa Sant Andreu
d’aquests projectes, també s’hi han Contemporani. Les presentaci on s han
realitzat propostes de caràcter esporàdic estat la mostra de ls  respect ius processos
en períodes inferiors a un mes (2, en el de treball, en què  l’espai físic (la ma teixa
cas de les arts visuals). Fabra i Coats) i el con text social de Sa nt
Andreu han estat e ls protagonistes. Els
En el seu paper de ser també un referent escen ar is de la presentació  d ’a questes
cultural en el territori més proper, a Fabra i pro postes han  estat e l  l liurame nt dels
Coats s’hi ha dut a terme un conjunt de Premis Miquel C asablanca i l a festa de
projectes de creació comunitària, d’entre cloenda de l’activita t tempor al a Fabra i
els quals cal destacar «Sorra, morter, runa», Coats.
78 BARCELONACULTURA
1.4. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES
BARCELON ACULTUR A 79
Una iniciativa innovaledso arac teivni tealt csa qmupe dlees  lgesaleries d’art han
arts visuals que ha tinpgruot llocm ao Bgut coarncjeulnona tament. D’u na banda,
Creadordsu erannt l’any 20 10 ha estaste tanta  galeries de tot Catalunya han
Residència als instituts de Barc elona, un obert les po rtes el dissabte 5 de ju ny fins
projecte organitzat per l’associació A Bao Feast ma idteja nl’Aitr et na  llesa primera 
A Qu, l’Institut de Cultura de Barcelona i eGl aleries, un esdevenimen t organitzat per
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts l’associació (Art)  Catalunya, i que es
(CoNCA), amb la col·laboració del preveu que es conv erteixi e n un acte
Consorci d’Educació de Barcelona. Es d’atracció i t robada del públic, els
tracta d’una proposta que a favoreix el galeristes i el món de la cultu ra en
contacte entre creadors i estudiants de general. A més de  les e xposicions
secundària i que permet gen er ar noves pro gramades, l a iniciativa ha  inclòs
formes i contextos d e creació. Els creadors activitats en viu tant a l es galeries com a
conceben un projecte artístic per ser peu de carrer, com ara música, vídeo,
desenvolupat amb un grup d’estudiants te atre, circ  o  dansa.
d’ESO que participen en la ideació i
realització de  l’obra durant tot el curs D’altra banda, un any més, les principals
escolar. D’aquesta manera, e ls est udiants galeries d ’a rt de la ciutat h an obert la
descobreixen l’art contemporani a partir te mporada con juntament. La inauguració
del contacte i del diàleg continuat amb un ha tingut ll oc el 16 de set embre, i ha
creador, i reflexionen sobre l’art a partir de tingut per objecti u donar visibilitat a la
la pròpia exp eriència. tasca que fan les galeries d’apropar l’art al
públic i potenciar la creació emergent. A
La proposta planteja als creadors el repte Barcelona, el cen tre de la celebració ha
d’actuar a l’aula com a artistes, no per estat el carrer Co nsell de Cen t, el gran
impartir un taller, sinó per re alitzar una centre galerístic de l a ciuta t i de
obra coherent amb la seva trajectòria Catalunya, però les ac t iv itats s’han estès
comptant amb la partic ipa ció activa d’un per les galeries de pobl ac ions com
grup de joves que comparteix to tes les Tarrag ona , Giro na , Cadaqués, San t Cugat
fases del procés: ideació, disseny, del Vallès i  Sa badell, entre d’a ltres .
producció i realització. Aquesta ha estat la pri me ra acció conjunt a
d’una tempor ada en què se celebren els
Durant el primer pla pilot del projecte 20 anys de l ’associació de galeries Art
(curs 2009-2010) es van desenvolupar Barcelona, que aplega la majoria
tres residències en tres instituts de la d’aquests espais. 
ciutat. Les tres obres realitzades durant el
curs, juntament amb els materials Seguint amb les iniciatives prom ogudes
generats en els processos creatius, es van per les galeries, les quatre associacions de
exposar a la Fundació Suñol. Per al segon galeries d ’a rt de Catalunya — Gremi de
pla pilot (curs 2010-2011) s’han engegat Galeries d’Art de Catalunya (GGAC), (Art)
cinc noves residències en cinc instituts Catalunya, Art  Barcelona (Abe) i
diferents dels del primer pla pilot. Els Galeristes Independents d’Art de
processos de creació i tota la informació Catalunya (GIC)— ha n organi tzat l a
sobre les residèncieTsa rid eolr p droe jle’Actret.  sE’hsan segona edi ció  de la 
trpaoctgau dt ’suengauir a  itnriacviaétsi vdae q luae xarx av.a  néi xer amb
la voluntat de crear un a progr amació
En el camp dec uleltsu rgaal ledrisiesse nd’arty daed ala per apropar les
ciutat, durant el 2g0a1l0er hieasn d estat’ amúltritp ale lsa ciutadania i a postar per
80 BARCELONACULTURA
esdeveniments artístics que facilitin que Saladestar ha organitza t Extra~ràdio, als
l’art es visqui, entretingui i faci pensar, Lluïsos de Gràcia, les primeres
que se’n parli i, sobretot, que neixin nous jornades/tallers  sobre acció cultural i
apassionats de l’art. El nexe c omú  per a ciutat. Les jornades han abordat di ferents
totes les galeries participa nts a l’edició experiènci es d’art, partic i pació i
2010 ha estat el disc de vinil. C ada  galeria pen same nt crític des de pràctiques
ha encarregat a un dels seus artistes una relacionals. Sa lad estar basa la seva força
obra d’art amb l’única condic ió que hi principal en el  treba ll en xarxa, i  entén  el
aparegués físicament un disc de vinil. ter ritori de l a produ cció cultural com un
S’han presentat obres de totes les àmbit creatiu comp lex de revisió i
disciplines artístiques: quadres, tr ansf ormac i ó.
fotografies, insta l·lacions, perfo rmances,
escultures, vídeosE, xeptce.r Pimareanl·tlemla mamenbt ,l’Art és una assoc iació
s’han programat altrefso ramc adac ipoer u n sg druupra dnet els  persones
dies de la mostra,v cinocmulades  auln m cóirnc udiet  dl’e avrisitat i l’educació que
a les galeries o udne st adlele r al’many 199b vin3i lstr epbear lala amb el propòsit
infants, a l’FNAC. d’estimular la creativitat  i de potenciar
una mirada crític a cap a la  realitat
Barcelona compta també ambco unnt ebmopnoràni a. Aquest 2010 ha or ganitzat
nombre de col·lectius i entitats, ulbai cvautiste ana edició del Curs de for mació per
diferents zones de la ciutat, que obren a di namitzadors d’art contemporani.
camí en l’àmbit de les arts visuals amb També ha ampliat el seu espai de treball i
apostes suggerents, sovint pion eres, ha organitza t la convocat òr i a Artistes en
vinculades a l’art contemporani. Residèn c ia, que oferi a als artistes en
residència la pos sibilita t de formar part de
Un exemple d’aquest tipus de col·lectius el la p rograma ció estable de  l’E spai EART . A
Niu, un espai artístic del barri trobem a més, durant el mes de març ha programat
del Poblenou que produeix, mostra i difon el cic le « Kalidoscopi» de projectes
creació audiovis ual i multimèdia, art edu catius i ar t conte mpo rani. Aquest cicl e
digital i música contemporània té la intenció de donar  a conèixer
independent. Enguany ha organitzat investigacions e n re c ursos peda gògics i
diverses presentacions i jornades, com experiènci es educat ives relacionades amb
Videologies & performances_00, i ha les metodologies de l’art contemporani,
assumit la selecció de «VideoDansa & aplic a bles a l’au la  i a l’espai expositiu.
VideoArt from CAT», del festival de També ha pro du ït, entre alt res
videoart LOOP. També ha participat al exposicions, «Dissecc i ons oníriques», una
festival Femelek, que enguany duia el mostra ar t isticoeducativa am b els artistes
lema «Dona, art i tecnologia», Verónic a Aguilera, Maria  Cosmes 
comissariant la projecció de videodanses. i Nú ria Güell.
Així mateix Niu ha acollit diverses
exposicions, entre les quals destaquen Nodes de Gràcia ap lega un El col·lec tiu 
«Nicko Nogués & friends» (col·lectiva), de conjunt d’entitats i d’espais del bar ri de
disseny, fotografia i il·lustració, i Gràcia que es car ac teritze n p er la seva
«Bedroom captures», de fotografies de estreta vinculació amb e l camp d e la
Paloma Merchan. creació contemp orània  des dels àmbits de
la creació escènica (tragantDansa, La
Del 17 al 20 de desembre, i en el marc del Caldera ), la  creació i l’e ducac ió
ProjectePÚBLIC 2010, la  plataforma contemporànies (Ex perimentem amb l’Ar t)
BARCELON ACULTUR A 81
o la música (Gràcfian aTle rridtoerl i sSeoun torr). ajeLcetse. L’objectiu d’aquesta
entitats i espais que ianstesogcreianc Nióo hdae se dste at apl egar  el treball dels
Gràcia es proposen com a ofbojetòcgtiru searfvirs més representatius de la  cultur a
de plataforma per als creadors que de la  imatge des del 195 0 fins a
necessitin llocs de visibi lització: un espai on l’actualitat i  treb allar en i ntera cció amb
explorar, exempt de límits for mals, socials i altres insti tucions de la ci utat, cr í tics,
comercials. El 2010 aquest col·lectiu ha te òrics i públic e n genera l. Abans de la
presen tat l’espectacle NodesCartisRes, que seva dissolució, l’associació h a organitz at
ha co nsistit en la presentació pública del la sisena edició de Fotoint e rpreta. Navarro
resultat del treball de recerca i cr eació Herrera ha estat la  fotògrafa escollida amb
conjunta porta t a terme per crea dors de un treball basat en el llibre Devo radores,
cadascuna de les entitats. d’Antonio  Pomet. El resultat final s’ha
pogut veu re sota el  títol «La Dur ación», a
Col·lectiu Platoniq ha Per la seva banda, el la Biblioteca Ca n Fabra. 
continuat amb pro jectes com «Degoteig» ,
una xarxa social de finançament  distribuït Un altre espa i destacat  d’experi mentació i
basada en la investigació per La Santa, qu e ha creació a Barcelona é s 
desenvolupar una incubadora de projectestornat a encarregar-se de l’orga nització
d’innovació cultural. Aquesta inv estigació del B ac! Festival Inte rnacional d’Art
apunta a concebre un proce diment que Contempo rani a Barcelona, un festival que
ajudi a connectar les idees provinents de enguany ha celebrat l’onzena edici ó, amb
l’àmbit cultural amb altres àmbits (com el el Ja pó com a país co nvi dat. (Trobareu
social, l’educatiu, el tecnolò gic, el de la informació del f es ti val Bac! en l’apartat
salut, etc.) i organitzar puntualment «Festivals d’arts visuals» del capítol  8.)
sessions de treball intensiu entre els
creadors i les organitzacions int eressades La Carboneria taAmlb lélarg d’aque st  any, 
a donar suport als projectheas aselecccoiollint di aftesr.ents exposicion s i activitats.
«Degoteig» é s una xarxa taLmab sée ua dInet eDrnraept,’Art és una vel la
des d’on fa possibles les micrcoadrbononeriacion, censtre d’operacions de
del públic cultural, les inslt’aitsuscoicoinasc ioó  lie dsel festival, i té una sala
empreses, a projectes inndo’evxapdosrs: uinca viaions, especiali tzada en art
alternativa de finançament d’acorde caicmlabt, o n es r e alitzen exposi cions d’art,
els nous models digitals. A més, Platoniq disseny i ar tesania d’arreu del món creats
ha continuat desenvolupant durant el a partir de materials de rebuig. A més,
2010 la plataforma d’Internet YOUCOOP, l’espai compta  am b un centre de
el seu laboratori d’I+D on es poden trobar documenta ció  am b literatura sobre art
des de les seves línies d’investigació fins a brut, art recic lat, h istòria social de la
jocs i projectes d’agents afins a la filosofia bros sa i altres te mes afi ns. Una de l es
i la pràctica de Platoniq. A través de exposicions destac ades del 201 0 ha estat
YOUCOOP es faciliten processos de «Peixo s», una mostra col·lectiva  amb
cooperació i innovació social per mitjà de obres d’Orson Buch, Ptolemy Elringt on i
dinàmiques, metodologies i tallers que xavi Molin a. 
ajuden a introduir canvis culturals en
organitzacions com ONG, cooperatives Ulls També al Po blenou hi tro bem l’espai 
o empresBelsa usos.c Uiablsic. at al cor del b arri,  durant e l
2010 ha c omptat amb els a rtiste s residents
Centre de Fotografia El 2010, el Raül Bermúdez  (mestre del reciclatge) ,
Documental de Barcelona ha arribat al Oliver Kornblum (pintor) i Julia  Clay
82 BARCELONACULTURA
(tècniques tradicion als amb tècniques de També aquest 2010 s’han celebrat les
fotog rafia i digitals), així com amb jornades de Tallers Obe rts  de Sarr ià - Sant
l’Associació d’Artesania de S ant Martí. Gervasi, els Tallers Ober ts de Gràcia i els
Tallers Oberts de Ciutat Vella, que han
Un esdeveniment que ja s’ha convertit en continuat  propicia nt el di àleg entre els
tot un clàssic a Barc Tealolenrs a són e ls artistes i el pú blic. La su ma de tallers
Oberts, les jornades de portes obertes oberts a Sarrià  - Sa nt Gervasi, Gràcia i
dels tallers i estudis de diferents artistes i Ciutat Vella, celebra ts durant  les mat eixes
creadors dels div ersos ba rris de la ciutat. dates, ha  estat possibl e gràcies a la
Durant uns dies, escultors, gravadors, partici pació de més de 4 00 artistes que
joiers, pintors, ceramistes i fotògrafs han mos trat la  seva obra en un  total de
permeten que les mirades e ncuriosides 152 tallers. Una novetat d’enguany ha
del públic penetrin dins dels seus mons de estat el «Racó del col·leccionisme
creació privats. També és habitual que es alternati u», s’han pogu t adquiri r obres
programin activitats paral·leles, com ara originals que no podien  superar els 
tallers, visites guiades i exposicions 100 euros .
col·lectives.
La També ca l esmentar l’espai cul tural 
Els Tallers Oberts del Poblenou (TOP) Féusndició, Fund’acció Experimental del
un esdeveniment anual que se celebra Peonblenou, un taller de creació artí st ica
el marc de la fes ta major  del barri i qcuoen étsemporàni a o n es desenvolupen
impulsat per diferents espais de creació idiverses acti vi tats creatives. Aquest 2010
expositius de la zona, com Hangar, La ha a collit, entre altres propostes,
Escocesa, l’espai cultur al La Fundició, Niu, l’expos ició de cart ells de festa major del
La Central del Circ, Ulls Blaus, el Q uadrat 15è aniversari de l’a ssoc i ac ió cultural La
9 i el Centre Cívic Can Felipa, un dels Raspa del Poblen ou i la Mostra Col·lectiva
centres cívics més actius en la promoció i dels Artistes Residents, en el marc del
projecció de les arts visuals a la nostra TOP 2010.
ciutat. El 2010 el TOP ha com ptat amb la
participació de Marta Alemany, Col·lectiu Fina lment, cal indicar que a  Barcelona
AMASB, Ana Álvarez-Errecalde, Joan-Marc s’organitz en cada any  molts festivals
Llapispanc, Ricard Casabayó, Paul Daly, d’arts visua ls. Trobareu tota la informació
Esther Levigne, Germán Portal o Jorge referent a aqu ests festivals en l’ apartat
Rodríguez-Gerada, entre altres artistes. «Festivals d’arts visuals» del capítol  8.
BARCELON ACULTUR A 83
2
HISTÒRIA 
I MEMÒRIA
2.1. MUSEUS
D’HISTÒRIA ,
ARQUEOLOGIA 
I ETNOLOGIA
2.1.1. CENTRES PÚBLICS Internacional de Museïtzaci ó de Jaciments
i Patrimoni, cel ebrat a  Toledo, i el
desenvolupament de la recerca sobre
MUSEU D’HIS TÒRIA DE història antiga i tardoa nt iga.
BARCELONA. MUHBA Quatr e noves exposici ons han ab or dat
www.museuhistoria.bcn.cat moments històrics ben sign ificatius de la
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA ciutat: «Cerdà i Barcelona. La  primera
metròpoli (1853-1897)», «Ja tenim 600! La
653.707 usuaris repr es a sense democràci a. Barcelona,
4 exposicions temporals 1947-1973», «Güell, G audí i Barcelona.
Expressió d’un ideal urbà» i «Salomó Ben
El Museu d’Història de la Ciuta t de Adret de Barcelona, 1235-1310. El  t riomf
Barcelona (MUHBA) està integrat per d’una ortodòxi a».
diversos espais i té la seu principal a la
plaça del Rei, la qual, amb més de D’altra banda, s’h a continuat treballa nt en
4.000 metres quadrats oberts al públic, el futur espai de Fabra i  Coats, en el
ofereix als visitants la possibilitat ce ntre Oliva Artés i en la rehabilitació i
d’endinsar-s e e n  l’antiga Barcino. Els museït zació de les bateries a nt iaèries i les
espais del MUHBA són: el Museu Monestir barraques del t uró de  la Rovira. Aquestes
de Pedralbes, el Museu Casa Verda gu er, el inic iatives s’han  acompany at d’un  nodrit
Centre d’Interpr etació del Park Güell, nombre d’activitats educatives, itineraris,
l’Espai de Santa Caterina, el Centre visites guiades i d’autor i de dues noves
d’Interpretació Històrica Refugi 307 del guies d’hist òria urbana: Gau dí/BCN i
Poble Sec, el Centre d’Inte rpretació del Diagonal /BCN.
Call, la Via Sepulcral romana de la plaça
de la Vila de Madrid i el Temple d’August. L’activita t museística, juntament am b la
dinàmica de recerca habitual del Museu,
Durant el 2010 el MUHBA ha obert  al públic ha facilita t l’edició i presentació d’una
la d omus romana del segle iv que hi ha al desena  de publ icacio ns del MUHBA, entre
subsòl de l’actual carrer Sa nt Honorat i ha les qua ls cal destacar: Decidir la ciuta t
dut a terme la renovació museogràfica futura . Barce lona 1959, el catàleg Cerd à  
del Centre d’Interpretació del Park Güell i Barcelona. L a primera metròpoli 
i del Centre d’Interpretació del Call. (1853-1897), l’edi ció  facsímil Bar celona
artística i industrial, 19 17. Fer ciutat a
Al llarg de l’any també s’ha ampliat i XIX i XX, través dels merca ts. Europa segl es 
consolidat ele nlso dmobsr aen i la duiavreirss idt’aatr qduee ologia i pat rimoni
formats expositius i exdpeli cBaatricuesl odneal  corresponents als anys 
MUHBA: espais museït2z0a0ts8,  ei x2p0o0s9icions i, el sisè nú mero de la revista
visites, itineraris, guies d’històQriuaa urhrbisa.na,
publicacions, jornades i debats, així com
la seva incorporació al debat Seu’hrao paevu ançat en la recerca, posada en
sobre el patrimoni i els museus de vcaiutatl,or i  comercialització de no us
amb la creació de la xarxa de Museus patrimonis històrics de Barcelona, com és
d’Història de Ciutat d’Europa (en la qual el ca s de la rica tradició culin àr ia medieval
s’han integrat 18 museus i centres (amb la Fundació Al ícia), mu sical (amb
d’interpretació urbana de tot el l’ESMUC i el Festiva l Gre c) i de j oies i
continent), l’organització del VI Congrés perfums de la ciutat.
BA RCELONACUL TURA 8 5
Al Centre de Recerca i De bat del MUHB ACENTRE CULTURAL 
s’han realitzat 16 diàlegs d’història urbana
i patrimoni i 7 jornades, entre les  qualDs cEalL BORN
destacar: Ciutat i comerç a la  Barcelona
baixmedieval: noves perspectives (Laam pbr eslència de l jaciment de restes
CSIC), El consol de la bellesa, Els vitraallrsqueolò giques dexl V si elIgI l’e structura
del Monestir de Pedralbes i la sevade l’edifici de l’antic mercat centr al  de
restauració, La imatge històrica de Barcelona –que li fa d’embolcal l– , doten 
Barcelona en l’obra de Ja ume Vicens i el futur Centr e  Cultural del Born d’uns
Vives (amb l’AHCB) i la presen tació trets diferents dels  de qualsevol
pública de la Carta Arqueolò gica de equi pament cult ural europeu. Aquest
Barcelona pel que fa als districtes de centre, que es podrà travessar de maner a
Ciutat Vella i l’Eixample. gratuïta de punta a punta, des del carrer
Comerç, quedarà plenament integrat a
El Servei d’Arqueologia ha desenvolupat l’entorn urbà, social i cul tural.
una cinquantena d’estudis d’im pacte
arqueològic, ha conformat i validat uns Duran t l’any 2010, el Proje cte del Bor n ha
500 projectes de llicències urbanístiques i avançat en tres lín ies bàsiques: patrimoni,
ha informat de 175 assenyalaments recerca i creació. Pel que fa  al pat rimon i,
d’intervenció; aix ò últim  ha com portat la s’ha treballat en la rest auració de l’edifici ,
redacció de 110 projectes d’intervenció en projectes d’a rquitectura interi or i de
arqueològica, que han implicat l’obertura museografia i en la restauració i l’estudi
d’unes 90 intervencions arque ol ògiques. del miler llarg d’objectes arqu eol ògics per
D’altra banda, el laboratori de res tauració a la futura exposició pe rman e nt del  Born.
del Servei d’Arqueologia h a f et e l
seguiment de materials de 31 En el camp de la recerca, aquest any s’han
intervencions i ha tractat curativament publicat 4 nous títols de la col·lecció de
676 peces. llibres vinc u lats al  projecte i s’ha reedit at
el llibre La ciutat del Bor n, de l’historiador
Les col·leccions del MUHBA s’han ampliat i responsable del projec te de l  Centre
amb 977 objectes. Entre les noves Cultural del Bo rn Albert Garc ía Espuche,
adquisicions destaca l’ingrés d’una parada guardonat per aquesta obra amb el Premi
modernista del mercat de Sant Antoni i la Ciutat de Barcelona  2009 i el Prem i
donació d’un vehicle Seat 600 D. A l’Arxiu Nacional de Cultur a 2 010. Amb aquest s ja
Arqueològic hi han entrat 494 caixes són 10 els lli bres publicat s fi ns ara. Es
corresponents a 56 intervencions, i el troben en preparació els propers 7 volums
Servei de Restauració i Conservació ha de la  col·lec ció  «La  c iutat  del Born.
restaurat més de 600 peces de materials Barcelona 17 00».
diversos, a més de dur a terme les tasques
habituals d’inspecció i manteniment de En la línia de l a creac ió, s’han i niciat
centres i jaciments arqueològics. col·laboracions amb diverses e n titat s
catalanes i de f ora del país per crear
Durant el 2010 el MUHBA ha experimentat pro grames en e l s àm bits de la música, la
un notable increment de visitants, tant en dansa, la festa, la liter atura...
els diferents espais patrimonials com en
les exposicions temporals i en els diversos
actes programats.
86 BARCELONACULTURA
MUSEU MARÍTIM d’aque st any 2010 ha estat la posada  en
DE BARCELONA. MMB marx a del projecte  «N orai», un projectedesenvolupat en el ma rc de la política de
www.mmb.cat responsabilitat social del Museu. El
TITULARITAT: CONSORCI AJUNTAMENT DE projecte «Nora i» incorpor a la gastronom ia
BARCELONA I DIPUTACIÓ DE BARCELONA i aspectes de formació i i nserció social a l
discurs del Museu i a l’itiner ar i per la
432.002 usuaris cultura maríti ma. 
1 exposició temporal
En l’àmb it  divulgatiu s’han fet 9
El Museu Marítim de Barcelona és un exposicions temporals, de les quals
centre dedicat a la  conservació, estudi i desta quen «Els treballs al port de
difusió de la cultura m arítima del nostre Barcelona », «Re trat s de mar» , «Escoles
país des del punt de vista de la relació d’altres mons», «Mestres d’aixa i  calafats
entre l’home i el mar. És una institució de la Cost a Brava», «Immersió. Narcís
amb més de vuitanta anys d’història i és Monturiol i la conquesta del f ons del mar»
dels pocs museus en què el contingut i «El Ma rí t im entre bombes».
(patrimoni marítim) i e l continent
(construc ció naval) van lligats pel mateix Duran t el 2010 s’h a estat treballa nt també
discurs temàtic. Una de les peces més en la reda cció del n ou projec te
emblemàtiques que  té el Museu és museogrà fic, que ha de contemplar una
l’edifici, les Drassanes Reials de Barcelona, nova m useo grafia per a l’exposició
considerat com un dels  principals edificis perman ent del Mu seu.
dedicats a la construcció naval que es
conserven, amb més de set-cents anys
d’història.
MUSEU D’HISTÒRIA 
Per aquesta raó el prDogEra CAma  desenvolu patal llarg de l’any 201T0A s’hLaU cNenYtrAat a
desenvoluwpawr wle.sm achtcuact.iconast previstes al
Pla de resTtaITuUrLaAcRióIT AdTe: GleEsN DERraAsLsITaAnTe sD ER CeAiaTlAsLUNYA
de Barcelona en la seva primera i segona
fases, que3 h0a6 .c2o5m6 purès lsau ianrtiesrvenció en la
restauració de9  lexsp toresisc inoanuss t deme pornaelsnt i la
nau central. Cal destacar la intervenció
arqueològica Eelf eMcutsueaud ad ’aH liast tòortia litadte d Cea ltaalu nya té
zona, amb uns resull’toabtjse ectsipue dceta dciufloanrsd:r eh ala hi stòri a de
aparegut una necròpolCisa traomanluan, yaam dbe ms ésdels seus orígens més
de sis segles d’ús, les restesr edme olats fins a l’actual itat. Aquest espai
xIII i xIV i, al mateixdrassana dels segles interactiu , de con cepció innovadora i  am b
temps, molts elements d’entre els segles vocació claramen t pedagògica, ocupa una
xVIII i xx. part dels  antics magatzems generals d e
comerç del port de Barcelona i també
Un dels aspectes que també cal destacar organitza activit ats especí fiq ues i
són les activitats de proximitat, que han exposicions temporals.
afavorit que el Museu s’impliqui més en la
dinàmica cultural de la ciutat. Un dels
projectes que han marcat l’actuació
BA RCELONAC ULTURA 8 7
Entre  les exposicions t emporals Pere  de Rodes, les «N its d’estiu»
destacades de l’any 2010, hi trobem: al ca stell  d’ Escornalbou  i els  concerts 
«Colònies industrials», al voltant de la a la Ruta del C ister.
qual s’han fet diversos actes, com ara
l’activitat familiar «Històries de Dels congress os i semi naris que el 
colònies»; «Jaume Vicens i Vives i la M use u ha orga nitzat al l larg del 20 10, 
nova història 1910-1960», dins  el marc cal destacar el con grés IV centenari 
de l’Any Vicens i Vives, que commemor a de l’expulsió dels moris cos 
el centenari del naixem ent  i el Barc elona-Ascó-Miravet, e l tercer  
cinquantenari de la  mort d’aquest simposi sobre el monaquisme 
historiador, i «La Nova Canç ó. La veu mistercen c Els monestirs cis tercencs:
d’un poble», a l’entorn de la qua l també recuperació i res tau ració del s eu
s’han organitzat activitats, com ara el x -xIx), xI pat rimoni arquit ectònic (s. 
cicle de recitals edles  aNcotveas Cadnec óc o«mNmitsemora ció del centenari 
d’estiu a la terrassa dedle m Juausemue»  Vdiucreanns i  tVives, el cicle de
els mesos de juliol, caognofsetr èi nsectiesm «bRreo,man ia Gothica. 
amb un gran èxit de púEbllsic o. rígLe’enxsp does ilcai óidentitat europea» 
itin erant «Per brui xla Pi mrimetezrian erT a. robada gal eusca
La cacera de bruixesd a’h Cisatotarliuadnyoars»/ es: entre la construcció
s’ha dut al Palau Fniraacl iio dnael  Ci la oreng prreessssioós  identitària.
de Tarragona i a la canònica de 
Vilabertran.
Cal destacar l’acte de comm emo ració del
850è aniversari de la fundació del
monestir de Santes Creus, coincidint amb
la finalització dels treballs de res tauració
de les tombes reials del monestir, tombes
xIV i que corresponen que daten del segle 
als reis Pere II el Gran, Jaume II i la seva
esposa Blanca d’Anjou i l’almirall Roger 
de Llúria.
El Museu d’Història de Catalunya ha
organitzat al llarg de l’any 2010 diverses
jornades de portes obertes i activitats
gratuïtes per a tothom per les festivitats
de Santa Eulàlia, Sant Jordi, la Mercè, el
Dia Internacional dels Museus, la Diada
Nacional de Catalunya i les Jornades
Europees del Patrimoni.
Enguany també ha organitzat diversos
cicles de concerts en alguns dels
conjunts patrimonials que gestiona, com
ara el VI Cicle de Música Sacra, a la
col·legiata de Sant Vicenç del castell de
Cardona, el x Festival de Música a Sant
88 BARCELONACULTURA
MUSEU ETNOLÒGIC Nacional de Colòmb ia, « Sant Petersburg i
la Rús sia mu ltina cional», del Museu Rus
www.museuetnologic.bcn.cat d’Etnografia, i «Colòmbia vista i sentida»,
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA del Go vern de Colòmbia. A mb l’Asso ciació
d’Amics de l’E tnològic  ha iniciat un cic le
47.398 usuaris d’exposicions de fotogr afia etnogràfica
6 exposicions temporals amb «Dones d’Etiòpi a», de Petra J iménez.
Per Nadal ha pr esentat due s noves
El Museu Etnològic és un espai de exposicio ns de creació: «Figures  de
coneixement entre cultures en un món pessebre.  Grans mes tres catalans», amb la
plural, i té les ciutats, les viles i els pobles Federació de Pesseb ristes de Catalunya, i
com a primers ele me nts de referència per «El calendari d els  pagesos, 150 anys
a l’estudi de la societat en tota la seva mesur ant el temps », amb Edicio ns Tomás,
complexitat. de la qua l j a s’han pr ogramat e xposicions
itinera nts per tot el país durant el 2011. 
El Muse u Etnològic s’ha con solidat com un
centre patrimonial obert a la ciut at i proper El 2010 s’ha int ensificat l’activitat
a la  gent de Barcelon a. L’equip de científica. El Museu  ha estat  declara t per
professionals, en estreta relació amb la Gen eralit at de Catalunya Antena  de
asso ciacions de voluntariat cultural i amb l’O bservatori per a la Recerca  del
institucions i professionals d’arreu, ha fet Patrimoni  Etnolò gic de Ca taluny a i s’ha
possible posar en pràctica un a nova consolidat la col·laboració am b el
concepció de la museologia i una intensa postgrau d’an tropologia vi sua l de la
programació d’activitats . Les  8 ex posicions Universitat de Barcelona .
programades el 2010 en són un a prova.
Destaca la col·labora ció  del Museu
Engu any el Museu ha Etnològic en diferents proj ectes externs,
acollit les exposici ons com el  del nou museu d’e t no grafia del
«Real Expedición Douar d’O ulad M’Tàa a la Hauss de
Botánica», del Museu Marràqueix o el del Museu Sna Jol ob il de
San Cristó bal de las Casas (Chiapas). A
més, s’han o rganitzat activ itats con juntes
amb els  conso lats generals de Veneçuela,
Colòmbia, Guatemala i el Japó. 
Finalment, cal esmentar que s’han dut a
terme importants obres de millora de  les
infra estructures del Museu: re no vació de
cobertes, patis inter iors, il·luminació i
ac cessos, i adaptació de l es instal·lacions
per a persone s amb mobilitat r eduïda.
Destac a també la remodelació de les sales
dedi cades  a Amèrica i a Papua Nova
Guinea, q ue ha posat en valor l’arquitectura
interior original de l’edifici actual, del 1973,
i això ha comp ort at que s’esta bleix i un
diàleg harmònic en tr e la museografia i
l’arquite ctura d’ avantguarda .
BARCELON ACULTUR A 89
MUSEU D’ARQUEOLOGIA col·leccions Amat ller», que pe rmet gaudir
DE CATALUNYA d’una selecció de  les millors peces devidre d’aquestes col·le ccions,
www.mac.cat considerades de l e s més importants del
TITULARITAT: GENERALITAT DE CATALUNYA país, tant per la r i ca  varietat de les seves
peces com per la qualitat d’alguns del s
26.012 usuaris seus exemplars, i que des del 2009, i
4 exposicions temporals mentre durin les obre s de rest auració i
rehabilitació de la Casa Amatller, el MAC
El 3 de novembre del 1935 s’inaugura va a cust odia i con tribueix a fer que es
Barcelona un nou i gran equipament coneguin.
museístic: el Museu d’Arqueologia de
Catalunya (MAC). Es tracta del segon gran Finalment, en u n m arc més general, l ’a ny
museu que va impulsa r la Gene ralitat 2010 s’ha crea t la xarxa  de Museus i
republicana i que va ser inaugurat u n any Jaciments Arqueològics, en capçalada pel
després del que avui és el Museu Nacional Museu d’Arqueologia de Catalunya .
d’Art de Catalunya, també a la mu ntanya Aquesta xar xa permetrà que els v uit
de Montjuïc. L’any 2010 s’ha  celebrat, per museus ar queològics més rellevants de
tant, el 75è aniversari de la inauguració Catalunya portin  a terme una política
del MAC. museística comuna. 
Per commemorar aquest aniversari, s’ha
presentat la mostra «75 imatges / 7 5
anys», una selecció deM seUtaSntEa-Uci nOc LÍMPIC I DE
imatges procedents deL n’EomSbProOsoRs Tar xJiuOANs  ANTONI
històrics. També s’ha editat un  llibre
miscel·lani comSmAemMoAratRiuA deN cCarHàcter
historicista, en wquwèw s’.amnaulistzeeuno elinm detall picbcn.cat
molts aspectesT dITeUlLsA pRrIeTAcTe:d FeUnNtDsACI Ói  dBeA RleCsELONA OLÍMPICA
tasques realitzades al llarg de tr es  quarts
de seg1l4e6 e.8n1 0el s cuasmuaprsis de la recerca i la
difusió d5e le pxaptorsimicoionnis a treqmuepolròaglsic.
D’altra bEanl dMau,s ie due Osplírméps idc’ ui nd einten sl’ Etrsepboartll, ubicat a la
de remodelamciuón, tealn 8y ad ’doec tMuobnret js’huaïcn, mostra u na
presentat 11 novesp esarslepse cdtei l’veax pgolosibcaiól de l’esport  en totes les
permanent, dedicades eav elas  pdrieshcistpòlriinae is a i modalitats en un espai
les cultures fenícia i gregain. tLeara rcetniuovac iqóue disposa d’una avan çada
ha actualitzat el discurs, ha incortpeoratcno logia aplica da a tots els à mbits.
noves peces i una nova museografia i ha
assolit, així, una presentació més dinàmica Del 10 al 12 de juny del 2010 la Fundació
i entenedora. L’actuació s’emmarca en un Barcelona Olímpica - Museu Olímpi c i de
procés de remodelació que afectarà totes l’Esport Joan  Antoni Samaranch ha
les sales del Museu i que està previst que organitzat la  primera ed ició del BCN
finalitzi el 2013. Sports Film F est ival, una finestra ober ta a
les produc cio n s audiovisuals relacionades
Pel que fa a les exposicions temporals, amb el món de l’esport i els seus v alors
destaca la mostra «Ànimes de vidre. Les essencials, així com la relació de l’esport
90 BARCELONACULTURA
amb el medi ambient, el respecte a la Tibidabo , ubicat  en un antic teatre del
diversitat i els valors culturals. En aquesta 1909 dins del parc  d’atra ccions del
primera edició s’ha projectat una mostra Tibidabo . Aqu es t curiós  Museu conté una
de les principals produccions dels darrers col·lecció de mé s de 40 peces, entre
anys, tant en format llargmetratge com autòmats i a lt res jocs me càn ics,
curtmetratge. Una de les prioritats repr es entati ves de  cultures d’arreu  del
d’aquest festival són les produccions món. S’hi  poden tro bar des d’e xemplars
catalanes i de la resta de l’Estat espan yol, xIx i comen çaments del de fina ls del segle 
principalment les relacionades amb el xx fins a l a m és recent adquisició: Els
tema de l’olimpisme, els esports german s Ga üs o l’e quilibri de l món, una
d’aventura, el muntanyisme, l’exploració, peça finalista del concurs d’autòmats de
el submarinisme, etc., però no només del l’Exposició  U niv er sal que es va  celebr ar
gènere documental, sinó també de ficció i l’any 2005 a Aichi (Japó). El fon s d’aquest
d’animació, sempre de temàtiques Museu és considerat un dels millors del
relacionades amb l’esport. món, especialment per l’estat  de
conservació de les peces.
El Museu Olímpic i de l’Esport cada
trimestre inaugura una no va exposició
tempor al. Les exposicions temporals del
2010 han estat: «Passió pel futbol», « Els 2.1.2. CENTRES PRIV ATS
orígens del beisbol a Espany a», «L’esport
és il·lusió» i «Vías Verdes». Cal destacar El Museu del FC Barcelona enguany ha
l’exposició «I  Premi Interna cio na l renova t les seves plan tes per oferir al
d’Aquarel·la Esportiva», nascuda ar ran visitant un museu mode rn, amb murals
d’aquest premi, organitzat per la Fundació interactiu s, audiovisual s de gran  format,
Barcelona Olímpica. En la mostra s’hi han noves taules vitrina i una e xtens a
pogut veure una vintena d’aquarel·les, col·lecció d’o bjecte s que permeten
entre guanyadores i finalistes, conè ixer la història del FC Barcelona.
seleccionades per un jurat expert. La Aquesta renovació, en la qual s’ha apl icat
temàtica central ha e stat l’atletisme, un plant ejament museogràfi c modern,
coincidint amb els Campionats d’Europa contemporani  i amb un fort comp onent
d’Atletisme que han tingut lloc a la ciutat tecnològic, ha rebut  una crítica m olt
aquest estiu. Així, autors de procedències, positiva per part dels so cis i visitants i ha
edats i trajectòries artístiques ben suposat un increment proper al 20% de
diverses s’han citat en aquesta exposició les visites.
per il·lustrar la vessant artística de
l’esport, el gran oblidat de la història de La Fundació Arqueològica Clos - Museu
l’art occidental. Egipci de Barcelona és una entitat
compromesa amb la investig ac ió, l’estudi i
El 28 de juny, Dia Olímpic, el Museu la d ifusió  de l’anti c Egipte, i disposa d’una
Olímpic i de l’Esport ha organitzat de les  col·lecci on s privades d’ar t i cultur a
diversos actes de caràcter lúdic i egípcies més importants d’Europa. El 2010
institucional, i ha aprofitat aquest dia per ha a collit du es ex pos icions  tempor als
fer el lliurament de guardons del I Premi inèdites: «Art fu nerari precolombí. La
Internacional d’Aquarel·la Esportiva. passió de  Tórtola Valencia», una acurada
selecció de 200 peces pe rtanyents a l a
Un altre museu singular vinculat al capítol col·lecció d’art precolombí  de la Fundació
d’història és el Museu dels Autòmats del Arqueològica Clos, i «Secrets del Museu
BA RCELONACUL TURA 9 1
Egipci», una mostra de les últimes trime strals com a complemen t a les
adquisicions de la Col·lecció activitats  fixes: conce rts , cinefòrum,
d’Arqueologia Egípcia Jordi Clos concerts poètics... També ha  organitz at 
juntament amb fotografies antigu es i el x Concurs  Internacion al de Figures de
llibres del fons documental de la  Fundació xoco lata  al Museu i el III Co ncurs  de
Arqueològica Clo s.  L’exposició  i tinerant Fotografia i x ocolata, i ha  participat en
«Egipte, el pas a l’eternita t», que s’ha jornades  de divu lgació cultural, com el
mostrat a la Fundació Caixa Tarragona, ha Dia Internacional dels M us eu s, les
superat totes les previsions de públic: més Jornades Eu ropee s del Patrimoni o la
de 15.000 visitants en tres mesos Setmana de la C iència, i en fires i salons,
d’exhibició. Pel que fa a la recerca, s’ha com el Saló Internacional de T uris me de
consolidat la cinquena campanya de Catalunya. D’e ntre els dive rsos actes i
treballs arqueològics al jaciment de activitats  que ha acollit enguan y el Museu
Sharuna (Egipte), on la Fundació de la xocolata , destaca la visita d e
Arqueològica Clo s excava juntament amb diverses escoles d’hote leria d’E uropa i els
la Universitat de Tübingen des del 2006, i Estats Units, fet que ha poten ciat la
s’han presentat als mitjans, amb un ampli difusió de la cu ltura i els costums ca talans
ressò mediàtic, els resultats obtinguts en el món de la xocolata i la pastisseria en
arran de l’últim a intervenció a la  Dama de general. Finalment, cal des tacar la
Kemet, una important peça de la col·laboració del Museu en divers es
col·lecció permanent. Enguany el Museu accions amb entitats de caràcter social,
Egipci ha participat per primera vegada a com ara amb l’Observatori Europeu de la
la jornada de portes obertes de la Nit dels Televisió Infan til o a m b  Interm ón-Oxfam.
Museus, amb gran èxit: gairebé 3.00 0
visitants. Finalment, pel que fa a formació, El Museu de l’Eròtica, ubi cat al cor  de
cal destacar el reconeixement que han Barcelona, vol apo rta r a la ciutat un centre
obtingut els cursos del Programa d’in formaci ó di dàctic, intere ssant i lúdic al
d’Estudis per part de la Generalitat de voltant de l ’erotisme i té un fons de més
Catalunya. de 800 peces i una exposici ó d’art eròtic
contemporani  am b artistes  de  renom
El Museu de Cera, inaugurat l’any 197 3, internacional. E n guany s’ha ofert
mostra 265 figures de cera i escenografies l’expos ició temporal  «P intur a real i sta», 
que recreen personatges tant del món real de l’artist a Antoni  Lasheras.
com del de ficció. També compta amb
l’Expomuseu, una dependència annexa en Per la seva  part, el Museu del Calçat és
la qual es mostren exposicions temporals. una mostra de repro du ccions de cal çat
II fins al segle xV , qIIuI e des del segle 
inPcleoru l au nse avpaa brtaantd dae, deilc Matu as esua bdaet elas de
pexrosoconlaattgae os fiel·rleiuxs utrne sre oc oprorepguulatr ps,e elsntre els
qoruíaglesn dse dstea lqau xeonc olPataau, la s eCvaas alrsr, Núibriaad Fa a eliu,
EuropaC i hla rsliev Ra idveiflu osió co lma  purnim eeleram beonta  catalana 
situat entre el dmei tme ui nlata rneyaali tqaut,e q vuae arribar a l’Everest,
relaciona tradicaiólç amdab fut upre ri qCuaerl efos rVmaallès.
part de l’imaginari col·lectiu de la nostra
societat. Durant eEl 2l 0M1u0s eul  Mdeuls eRue ih dae la Màgia é s un espai
continuat organitzantd teadlliecrast  dae l’estudi i la difusió de
pastisseria adreçats all’ ipl·lúubsliiocn aisdmuelt.  aSmeub de l’Associaci ó Cul tural
un caràcter semiprofessioEnl aRle ii  adcet ilvai tMatàsgia , està ubicat al car rer de
92 BARCELONACULTURA
l’Oli i és molt a prop de la centenària En un altre àmbit del tot di ferent trobem
botiga del mateix nom. El Museu ofereix el Museu Etnogràfic Andinoamazònic,
l’exposició del fon s h istòric, artístic i insta l·lat al convent dels ca putxins de
documental de l’establiment El Rei de la Sarrià i que conté materials etnogrà fics
Màgia. recoxllxits des dels primers anys del segle 
pels religio sos capu txins a la vasta zona
A Barcelona també hi ha la possibilitat de l’Amazònia colombiana . Al museu
de fer un viatge per la perfumeria  de totes s’expo sen alguns dels elements més
les èpoques de la mà del Museu del signif icatiu s de l’etnografia, la zoologia i la
Perfum, que recull l’evoluc ió de les botàni ca andinoamazòniques, a ixí com
ampolles i recipients per a perf ums a una col·lecció de ceràmica precolombina i
través de la història i la geografia. testimonis etnogrà fics d’altres cultures.
2.2. ARXIUS HISTÒRICS
BA RCELONAC ULTURA 93
ARXIU HISTÒRIC DE LA Barcelona. H an visitat les diferents
CIUTAT DE BARCELONA exposicions un total de  39.491 persones.
www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric Aquest any l’Arxiu tam bé ha manti ngut el
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA seu programa de  publicac i on s, amb
l’edició de les obres segü ents: Catàleg
12.47 4 us uaris dels pergamins m unicipals de Barcelona,
27.989 consultes anys 1501-1530 (Vo lum V); La Casa Brusi i
el Diario  de Barc elona, 1775- 1957; Urban
L’Arxiu His tòric de la Ciu tat de Barcelona narrativ es. The literary construction of
(AHCB) és el centre respon sable  de la Barc elona, en coedició amb la Fundació
cus tòdia, el tractament, la conservació i la Tàpies; Aproximacions a la història de l a
difusió del patrimoni documental cartografia de Barcelona, en c oedició amb
municipal medieval i mode rn, d’altres fons l’In stitut Cart ogràfic de Cata lunya); tres
documentals d’ut ilitat pe r a la història de monografie s (núm. 23, 24 i 25) de la
la ciutat, així com de materia ls sonors, col·lecció «Quaderns del Seminari
audiovisuals, bibliogràfics, he merogràfics i d’Història de Barcel ona»;  el volum 16 de la
fotogràfics (aquests últims ubic at s a l’Arxiu revista Barcel ona Quaderns d’ His tòr ia
Fotogràfic) que e s consideren d’interès per i els volums 43 i  44 de la rev is ta Histo ria
a la investigació i la rece rca històrica. antr opolog ía y fuentes orales.
Les activitats organitzades durant l’any Duran t aquest any  també s’han continuat
2010 han tingut molt bona acoll ida i els treball s i  projectes d’organització i de
participació, sobretot les visites descripció de ls fons documentals per
comentades, els cursos d’històri a de facilitar la recerca i posar-los a l ’abast dels
Barcelona i les petites exposicions usuaris i in vesti gador s. D e staca la
documentals al vestíbul del centre. Els continuació de la  c atalogació dels
cursos i jornades oIxrgaa xnVitIIzI)a, tlsa aquest any pergamins municipals (segles  
del fons hi shtaònr ice sdtaetls l eJso cJso rFnlaodraels s  de’Història  de la
Barcelona i  laC daert odgi ravfeiars dese  cBoalrc·elelocncaio (ncso ordgeanitzades
plànols,am bd li’bInusitxiotust  i Cagrtroagràfvica tde sC dateal lfuonnysa )g,r eàlfic.
cursT aLma binéd sú’shtaria d ec olenst iinudaiat nlae sg aestió i
Barceloln’aac, t1u7a3li0tz-1a8c5ió0 ,d i ela l joersn acodla·l eLca ci on s
imatge històrica dhee Bmaerrcoeglorànfaiq eun l’ eosbra  di ebibliogràfiques, i la
Jaume Vicens i Vives (cinocoorganirtpzoadraac aióm dbe registres bibliogràf ics
el MUHBA). retrospect ius al Catàle g Col·lectiu de les
Unive rsitats de Catalunya (CCUC).
Pel que fa al programa expositiu realitzat
al vestíbul del centre, dins el cicle «UnU tnas atltre aspecte rellevan t són els projecte s
de l’Arxiu» s’han fet dues mostres de de digitalització i de p reservació dels
documents: «Homenatge a Josep M. documents de d iver sos fons i col·leccions,
López-Picó» i «Indianes, valor afegit». Així entre els quals destaquen  els llibres
mateix, també s’ha presentat l’exposició d’acor ds del Consell de  Cent,  diversos
«Apocalíptica. Els rastres de la mort a plànols i cartells de  gra n format dels
través de la història, segles xvi-xviii», seg les xix i xx, els exemplars de dive rses
produïda per l’Arxiu Històric de Girona i publicacions periòdiques ba rcelonines  del
xIx o diversos vocolumpletadsa  ia ompb doucsucmleesn dtse loriginals dels seg le 
fons bibli ofgornàsf idce l’A hrxisituò Hricis.tò ric de la Ciutat de
94 BARCELONACULTURA
Pel que fa a la consulta de la Antoni Capella  Cont ra, fruit d’una
documentació, l’any 2010 s’ha  registrat un col·laboració amb l a Subdirecció d’Arxius
lleuger increment re specte de l’any de la General i tat i l’A rxi u C om arcal del
anterior, amb 12.474 usuaris del servei de Baix Penedès, i una col·lecció de m és d’un
consulta, 27.989 documents consu ltats, ce ntenar de còpies vin tage de les
133.358 usuaris de recursos e lectrònics fotograf ies de la Gue rra Civil del fotògraf
(catàlegs i bases de dades accessibles per Agustí Centelles, fruit d’un comodat de la
Internet) i 310.530 consultes de  recursos Fundac ió Vila Casas, aix í com un t aller de
electrònics. daguerreotípi a i una  col·lec ció  de
daguerreotips procedent de la  família
Finalment, cal destacar que durant l’any Blanxart de Sa nt Joan de  les Abadesses.
2010 l’Arxiu ha prestat documents a També de staca l’encàrre c sobre temes
diferents organismes i institucions, edu catius de  la ciuta t al fotògraf Red
destinats a exposicions te mporals. En Caballo, que s’expo sarà durant l’any 2011 a
total s’han prestat 131 documents de La Virreina Centre de la Ima tge.
diverses tipologies per a 13 exposicions.
Pel que fa a la difusió , l’Arxi u ha mostrat
dues ex posicio n s: «Frederi c B allell. La
Rambla  1907-1908 », en para l·lel amb La
ARXIU FOTOGRÀFIC DE Virreina Cen tre de la Imatge, i « Eugeni
BARCELONA Forcano. La meva Ba rce l on a», fruit de ladonaci ó del fotògraf l ’a ny anterior i en
www.bcn.cat/arxiu/fotografic col·laboració amb l a Sa la Ciutat. Totes
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA dues ex posicio n s han gene rat la
publicació dels catàlegs corresponents.
1.493 usuaris També s’ha iniciat un cic l e d’activitats sot a
108.965 consultes el títol «After Foto Barcelona», amb la
presència del fotògraf n ord-americà Mark
L’Arxiu Fotogràfic, amb seu a l’antic Klett, que ha impartit un a conferència i
convent de Sant Agustí, és responsable de diversos tallers educ atius s obre
la custòdia, el tractament, la conservació i refotografia, amb la col·laboració de
la difusió dels fons fotogràfics que abans l’associació Arqueo logia del Punt de Vist a.
pertanyien a l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Al llarg del 2010, l’Arxiu Fotogràfic de
Barcelona ha consolidat el seu estatus de
centre propi del Sistema Municipal ARXIU DE LA CORONA
d’Arxius i ha continuat amb la dinàmica
d’ingrés, descripció i difusió de fons D’ARAGÓ
fotogràfics d’interès per a la història de www.mcu.es/arc hivos/MC/ACA
Barcelona. TITULARITAT: MINISTERI DE CULTURA
Durant l’any s’han rebut ingressos El 20 de g ener del 2007 es va inaugu rar
fotogràfics importants, tant de fons oficialm ent la restauració d el Palau del
municipals com de fons privats. L’Arxiu ha Lloctinent, al carrer dels  Comtes, seu
ingressat diversos fons procedents de hi stòrica  de l’Arxiu de la  Corona d’Aragó
l’Institut d’Educació i del districte de des  del 18 53, després de més de dos anys
Gràcia, però els que més destaquen són d’obres. A ixí d oncs, des d el 2007, l’Arxiu
els ingressos de fons privats del fotògraf de la Corona d’Aragó té dues seus: la
BARCELONACU LT URA 95
històrica del Palau del  Lloctin ent i la A més del s arxius esmenta ts en aquest
moderna, al carrer dels Almogàvers. Per a capítol, entre els més signif icatius de la
l’atenció a la investigació i l’accés a la ciutat també s’ha de parla r de  l’Arxiu
documentació, la nova seu compta amb Munic ipal de Barcelo na. L’Arxiu  Municipal
tots els serveis que garanteixen la consulta de Barcel ona atresora la  documentació
i la reproducció de documents i volums pro duïda pels òrgans de govern de la
que es conse rven en els seus dipòsits, ciutat des de l a creació  del règim
situats al mateix edifici. Al llarg del 2010 xIII, municipal de Barcel on a, a mitjan segle 
més de 500 investigadors d’arre u dfienl sm aó ln’actualita t. També és el dipositari de
han consultat docume ntació de l’Arfxoinus. i document s de pro cedència privada
Una gran part dels esforç os del c entrqeu vea n complementen i redescobreixen
dirigits a la di gitilització dels f ons paespr ectes concrets i quotidians de la ciutat .
facilitar aquestes consultes. El patrimoni documenta l de l’Ajuntamen t
de Barcel ona és mo lt ric i divers, i hi
Durant el 2010 la sala d’exposicions ha conviuen tot ti pus de suports: des del
acollit dues mostres documentals: «El pergamí fins als documents digitals.
perfume de la amistad», que reuneix una Aquest pat ri moni assoleix més de t renta
selecció de les cartes diplom àtiques àrabs quilòmetres de docu ments en paper, més
més belles conservades a l’Arxiu, i una de dos mili ons de fotograf ies i milers de
exposició sobre Francesc de Borja com a documents gràfics, audi ovis uals i sonors .
virrei de Catalunya. 
Actualment, l ’Arxiu  Municipa l de
El Palau del Lloctinent ha continuat Barcelona el fo rm en una xarxa de centres
col·laborant en diverses activitats culturals distribuïts per diferents indrets de la
vinculades al caràcter humanista de la ciutat. Algu ns d’aquests centre s estan
institució. Festivals com el MarrocFest, especialitzats, com  l’ Arx iu Històric de la
cicles de conferències com el dedicat al Ciutat de Barcelona , l’Arxiu Fotogràfic de
poeta Nikos Kavadias o la jornada de Barcelona (dels quals ja s’ha parlat  més
portes obertes 48H Open House BCN han amunt) i l’Arxiu Mun icipal Contemp orani
permès la programació al Palau del de Barcel ona, que conse rva la
Lloctinent de concerts, xerrades, recitals, documentació  generada o rebu da per
visites guiades, taules rodones i l’Administració municipal a pa rt ir del
congressos, com ara el congrés Cultuxrali Iqxualsevol altre primer terç del segle 
Hybridities: Chrfsointisa ndso, cMuumselinmtas lan idn sJteitwusciona l del ma teix
in the Medieval Meditarrpaenreíoadn,e o qrganiuzea tes consideri  d’interès per  a la
per la Universitat de Califòrnia, hqiusetò hraia cont e mpo rània de la ciutat.
reunit especialistes de tot el mó n. D’altres , són cen tres de  p roximitat, com la
xarxa d’Arxius Municipals de  Distr i cte
I, com ja és habitual, aquest any l’Arxiu de (arxius responsabl e s de la documen tació
la Corona d’Aragó s’ha tornat a afegir a la pro duïda per l’Administra ció  municipal
celebració de Corpus, amb l’ou com balla, dels distric tes), i  uns altres són arxius
i del dia de Sant Jordi. centrals de sectors i empreses municipal s.
96 BARCELONACULTURA
Amb motiu del Dia Internacional dels francoromana i meroví ngia, dels 
Arxius, durant tot el mes de juny del 2010 V-VII. També té uns 200 cò dexs, segles 
l’Arxiu Municipal de Barcelona ha alguns amb miniatures  (com el Missal de
presentat un seguit d’activitats que han santa Eulàlia de  D e storrent s), diferents
permès visitar un arxiu per dins i entrar en incunablesx Vi Ieid uinscio ns del segle 
llocs on, de forma habitual, no s’hi pot 40.000 pergami ns (dels segleIsx al xVII).
accedir. També ha presenta t, a tr avés
d’exposicions, alguns de ls do cumeFninalmtesn mt, éss’ha de d estacar l’Arxiu Històric
destacats, i ha explicat, per mitjdà ed Perotoco ls de Barcelo na (AHP B),
conferències, alguns passatges de la in tegrat pels ma nuals, llibres no tals i
història de la nostra ciutat, entre moltes protocols del districte no tarial de la capital
altres propostes. catalana i que  ha esde ving ut el primer
arxiu de l’Estat espanyo l d’entre els
L’objectiu ha estat difondre el ric notarials, tant per l’antiguitat com per la
patrimoni documen tal de Barcelona i fer continuïtat i la transcendència  dels se us
apropar els ciutadans als centres de fons; alhora, és u n dels princip als centres
l’Arxiu Municipal de Barcelona per tal que d’investigació i estudi del país. Duran t l’any
coneguin millor u na ins titució que s’ocupa 2010, l’AHPB  ha continuat d esplegant les
de vetllar per la memòria de la ciutat. funcions que li són pròpie s co m a centre
responsable de la custòdia , el tractament i
Així mateix, entre els arxiu s de titularitat la difusió del patrimoni docum ental
pública també hi trobem l’Arxiu Històric de gen erat per la institució notarial
la Diputació de Barcelona, una unitat de barc elonina, des de la seva gènesi, a l’inici
caràcter central  que dó na ser vei a tota del  segle  xiii, fins avui. C om a aspec tes
l’estructura administrativa de la corporació, més remarc ables de la tasca duta a terme
adreçat a tots els ciutadans i obert a la per l’Ar xiu Històr ic de Proto cols de
consulta dels documents que custodia i al Barcelona durant l’any 2 010  cal de stacar,
treball en el camp de l’estudi i de la entre d’a ltres, l’impuls del proje cte de
investigació. La documentació històrica es digita litzac ió de ls fons medievals, la
guarda al recinte de la Maternitat, en un continuació del projecte de descripció del
edifici rehabilitat per l’arquitecte Norman fons doc umenta l, la  publicació del n úmero
Cinnamond. La documentació xxVIII  de la revista a nual Estud is històrics i
corresponent als darrers anys ocupa 4.700 doc ument s dels arx ius de protocols i el
metres lineals distribuïts entre l’edifici del servei i difu sió dels seus fons. Aque sta és,
Rellotge (al recinte de l’Escola Industrial), sens dubte, la finalitat últim a del conjunt
l’edifici de Can Serra (seu corporativa) i el de tasques desenvolu pades a l’A rxiu . Amb
recinte de les Llars Mundet. un nivell d e co nsulta creixent, la xifra
d’usuaris i consultes  situen aqu est centre
L’Arxiu Capitular de la Catedral de entre els més prestigiosos i visitats del
Barcelona custodia, entre altres joies país. En nombre d’usuaris de l’any 201 0
documentals, papirs de factura egípcia s’ha situat al voltant dels 2.000 i les
hel·lenística, però de procedència consultes han sup er at les 10.000.
BARCELON ACULTUR A 97
AI
S
SP S
IC
 E È Ò
N
2.3
.
TE
R T
N ITE
C
D’IRQ
U
A
Barcelona s’ha convertit en un indiscutible ha pogut visitar u na exposició tempora l
pol d’atracció turística bastit, en part, a dedicada als vitr alls, obra de l’artista Joan
partir d’una sèrie d’espais d’indubtable Vila-G rau.
interès arquitectònic convertits en
autèntics símbols de  la ciutat. També ha contin uat obert a als visitants la
Casa Museu  Gaudí, situada dins el recinte
Un exemple clar n’és la Casa Batlló, una del Park Güell, que consta de quatre
obra mestra de Gaudí situa da al passeig plantes on es troba mobili ar i  variat de
de Gràcia, un edifici únic, singular i diferents ca ses projectades  per Gaudí.
excepcional, declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO  l’any 2005. La Així mateix trob em el Pavelló  Mies van d er
Casa Batlló ofereix visites  audioguiades Rohe , ges tionat per la Fundació Mies van
que inclouen un recorregut per la plan ta der Rohe, que centra la seva activitat en
noble, els patis, l es go lfes i el terrat, i l’impuls del de bat sobre te mes prop is de
també una exposició d’una col·lecció de l’arquite ctura i l’urbanisme moderns 
cadires dissenyades per Gaudí per a la i contemporanis , des de la perspectiva 
Casa Batlló i la Casa Calvet. L’an y 2010 de seva condició urbana, i en la difusió 
s’han organitzat per primera vegada les i sensibil ització pública en aquestes
«Visites Nocturnes», una activitat que matèries.  El 2010 e l P avelló Mies van de r
inclou música en viu i servei de cava. Rohe , referent arquitectònic clau del 
D’entre els nous projecxtxe,  hsa,  c adlu dt eas tearcmare l adiverses activitats segle 
recuperació de lav ipnlcaunltaad essegon aam. b l’art i l’arquitectura
contemporània i que pos en de  relleu la
L’any 2010 ha si gnificat un final cda’peittaapliatat i la interna cionalitat de
esperat al llarg de molts anys i l’inici Bda’urcnelona en matèria ar quitectònica. Entre
nou cicle per al temple expiator i de ellsa actes d’enguany destaquen, en primer
Sagrada Família, ja qu e  ha finlalolictz, aetl Perlemi d’Ar quitectura Contemporània
cobriment de la nau central.M Aie ps avratnir der Rohe,  concedit per la Unió
d’aquest moment, dins de l’edificEi us’rhoip peoat i la Fundació Mies van der R ohe
veure un espai de  4.500 metres qdue Baardracteslona, que té per obje ctiu
amb capacitat per a més de 10.000reconèix er i pote nciar la qualita t d e
persones, un espai lliure de bastides que l’arquite ctura actual a Eur opa. Els resultats
deixa al descobert un gran bosc de d’aquest premi s’ han difós a través d’una
columnes que proporciona al visitant una exposició  itin erant pr esentada a destacats
experiència estètica única. Per totes ce ntres d’arquitectura euro peus i
aquestes característiques, per la seva internacion als. La col·lecció de la Fundació
estructura original i per la magnificència Mies van der Rohe «Construint la ciutat. La
de l’espai, la nau del temple de la Sagrada millor arquitectur a europea» ha estat
Família enguany ha estat guardonada amb exposada a l’espai Roca Barcelona Gallery.
el Premi Ciutat de Barcelona En el marc del prog rama Ciutats
d’arquitectura i urbanisme. D’altra banda, Mediterrànies, impulsat des de la Càtedra
el 2010 també ha significat per a la Mies van der Rohe,  en col·laboració amb la
Sagrada Família l’obertura al culte: el 7 de Universitat Politècnica de Catalu nya i altres
novembre ha tingut lloc la cerimònia de inst itucions de païs os med iterranis, s’ha
dedicació del temple presidida pel sant realitzat un taller de projectes a Istanbul.
pare Benet xVI, que ha declarat la Dins aquest contex t d’estudi entorn la
Sagrada Família basílica. Finalment, cal Mediterrània,  s’ ha celebrat la ci nquena
destacar que aquest any a la basílica s’hi edic ió de l cicle  de d ebats i conf er èncie s
BA RCELONACUL TURA 9 9
«Coup de Dés», al Pavelló Mies van der formació, la relació, el lleure i la cultura,
Rohe. El 2010 el Pavelló Mies van der Rohe que comptarà amb tre s grans
ha rebut un total de 83.560 visita nts. equi paments: el Centre de  Recursos
Internacional per l a Pau de Barcelona,
La Casa Amatller és el segon gran l’Espai de la Memòria i el Centre
monument modernista del passeig de d’In terpretació de la Montjuïc.
Gràcia, projectat per l’arquitecte Josep
Puig i Cadafalch entre els an ys 1898 i Duran t el 2010 diferents associacions,
1900. Al llarg del 2010 la Casa Amatller ha federa cions, consola ts, el mateix
ofert visites comentades d el pis  prin cipal i Ajuntament i empreses priv ades han
antiga residència de l’industrial Anton i organitzat div ersitat d’actes per mostrar
Amatller i l’exposició fotogràfica als barceloni ns la recuperació  del Castell
«L’escultura de la Casa Amatller». per a la ciutat  i les múlti ples possibilitats
que ofereix a quest equipa ment: cursos de
El Palau Güell de Gaudí ha entrat aquest formació especialitza da, conferències,
2010 en la darrera fase de la sev a exposicions, homenatges, activitats
restauració. Les obres han  o bligat a tancar esportives i cul turals... E ntre les activitats
l’edifici a les visites públiques a partir de culturals que s’hi ha realitzat cal fer
l’1 de juny (es preveu que les obres menció del s espectacles de circ
finalitzin l’abril del 2011). Un dels actes organitzats en el marc de les fest es de la
més destacables d’aquest any ha estat Mercè, de l festival  Sa la Montjuïc i de la
l’activitat conjunta del Palau Güell amb participació del Castel l al programa
l’Associació  de  Forjadors de Catalunya, Montjuïc  de Nit, entre moltes altres.
relacionada amb els treballs de  forja, tant
estructurals com ornamentals, q ue Gaudí També de staquen l es exposici ons
va incorporar al Palau. te mporals que s’h an pogut visi t ar  durant
l’any al Castell, com és el cas de
El Castell de Montjuïc és una a ntiga «Barcelona té castell!» que, des del juny
fortalesa militar, situada a la  muntanya de del 2008, permet conèixer l’an tic Cos de
Montjuïc, amb una llarga i dilatada història Guàrdia i el dipòsit d’aigua de Santa
vinculada a la ciutat. Actualment el Castell Amàlia, que anteriorment no es podi en
es troba immers en una nova etapa, visitar, i expli ca  detalladam ent els nous
iniciada l’any 2009, després del usos que en  un futur proper t indrà aquest
tancament del Museu Militar. Aquesta equi pament. Durant l’any 2010, prop de
nova etapa inclou unes obres de gran 200.000 persones han visitat l’exposici ó.
envergadura, iniciades al juny del 2010
que, tot i que en cap moment han Amb un a àmplia majoria de persones de
comportat el tancament de l’equipament nacionalitat est rangera, al llarg del 2010
als visitants, en determinades ocasions, un total d’1.200.000 persones han v is it at
per raons de seguretat, han obligat a el Castell de Mont juïc com a espai
modificar itineraris o a suspendre d’in terès arqui tectònic , xifra que
puntualment algunes activitats. Arran de repre senta un fort augm ent respecte a
les obres de rehabilitació s’han descobert anys anteriors. 
les restes d’un baluard del 16 50, una
destacada troballa arqueològica. En
finalitzar les diferents etapes de les obres,
el Castell esdevindrà una fortalesa oberta
envoltada de jardins, un espai per a la
100 BARCELONACULTURA
2.4. ACTIVITA TS I
INICIATIVES DIVERSES
Durant l’any 2010, la Comissió de la Artístic  a  les empres es barcelonines Mas i
Memòria Històrica ha continuat Mas, p er la gestió del club de j azz
desenvolupant la seva ta sca per conservar Jamboree, i T he Proj ec t, per l’organit zació
la memòria de personatges il·lustres o de del Festival  Internac ion al de Jazz de
fets signifi catius relacionats amb la història Barcelona . I el Tall e r de Músics ha rebut la
sociocultural de la ciutat. En aquest sentit Medalla d’Or al  Mèrit Cultura l pels seus 30
s’ha col·locat  una placa en record a anys de promoció de la  crea ci ó mu sical en
Federico Garc ía Lorca a l’entr ada d el Teatre el món d el jazz i  del flamenc.
Goya, una placa que fa al·lusió a l’estrena,
el 24 de juny del 1927 en aquest mateix Amb motiu de la Diada  Nacional de
teatre, de la seva obra Mariana Pineda. Una Cata lunya, l’11 de set e mbre, l a historiadora
altra placa s’ha posat a l’Escola Moderna i professo ra titu lar d’histò ria moderna de
Francesc Ferrer i Guàrd ia, i, paral·lelament, la Universitat Complutense de Madr i d,
s’ha fet el canvi de denominació de l’antig a Virginia León, ha pro nunciat la
avinguda del Marquès de Comillas, que ha confe rència  «Im atge i poder d’una reina:
passat a ser l’avinguda de Francesc Ferrer i Elisabet  Cris tina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Guàrdia. Aquest canvi de nom ha rebut el a Catalunya  durant la Guerra d e
suport de més de 1.500 persones i de 160 Suc cessió». Elisabet Cristin a de Brunsvic-
entitats. A la Casa de l’Ardiaca també s’ha Wolfenbü ttel va ser re ina d’Espanya i
instal·lat una placa dedicada a Jaume emperadriu del Sac re Imper i  com a
Vicens i Vives, amb motiu del centenari del esposa del  rei d’Es panya Carles III, més
seu naixement i del cinquantè aniversari tard emperador Carles VI. Es tracta d’una
de la seva mort. L’acte de descoberta de la figura poc coneguda però de gran
placa ha estat inclòs en la jornada La signif icació  política durant e l  conflicte
imatge històrica de Barcelona en l’obra dinàstic desencadenat a la monarquia
de Jaume Vicens i Vives, que el Museu hispa na i, sobretot, per la sev a estreta
d’Història de Barcelona i l’Arxiu Històric de vinculació amb els catalans.
la Ciutat han organitzat amb motiu de les
dues efemèrides. L’any 2010 s’ha celeb rat l’Any Monturiol
amb motiu del 150è aniversari de l’ avarad a
Per acord del plenari municipal, el 2 de del primer Ictineu. La proposta d e celebrar
febrer s’ha atorgat la Medalla d’Or al Mèrit l’Any Monturiol va néixe r l’e stiu del 2004,
BARCELONACU LT URA 101
juntament amb la idea de construir un i expli ca r a  la ciut adania le s f uncions i
modern submarí científic per pa rt de serveis que ofereix.
l’empresa Ictineu Submar ins. Es tracta d ’un
submarí de proporcions reduïdes  però Diverses p ubl icacions han aprof undit en e l
d’altes prestac ions, pensat com una eina coneixement i la difusió d’a spectes
versàtil i segura, que es pugui utilitzar tant relaciona ts amb  la his tòria a la n ostra
en tasques d’investigació i recerca com en c iutat. S’ha presentat l’Anuari d’Arqueologia
treballs marít ims i oce anogràfics diversos. i Patrim oni de Barcelona  2009 en un acte
La profunditat de treball serà fi ns a 1.200 en què s’ha impartit la conferènc ia «Agus tí
metres, amb la  qual cosa es pod rà treballar Duran i Sa npere: fig ura  clau en el salvament
al 60% del fons marí del Mediterrani i protecció del patrimoni his tòri c,
occidental. documental i arqueològic d e la Catalunya
xx», a  càrrec de Francesc de m itjan segle 
Durant l’any han reGbaurct íal’ hAolmo enantgsoe de ,l acatedràtic  de prehistòria de
ciutat diversos personatges dlae sUtnaicvaetrs.i tEalt de Barcelona.
10 d’octubre, el poeta Joa n Maragall, amb
motiu del 150è aniversari dTeal msebué s’ha  presentat el  llibre Fer ciutat a
naixement, ha estat homenatjat tarmavbé sla dels merXcIX i ats.  Europa, segl es 
inauguracióx xd,’ un ab uosbtr a  clao npjluançtaa  Meodliitnaad.a per l’Inst itut
L’acte l’ha predseid Citu Pltausrqau dael  MBarcaeglaoll. El n2a2 que ex plora el
de setembre s’ha desmcoóbne drte lusn ma eprlcaacta as e uropeus per tal de
l’Hotel Cuatro Naciones, a lcao Rmapmrebnlad,r e ncom aquests equipamen ts
homenatge al músic polonès Fhrean mdoedreiclat les nost res ciut ats en l ’àmbi t
Chopin amb motiu del 200 aniversacroi mdelrcial, u rbanístic i de rel acion s
seu naixement i en record de  la seva humanes. Els mercats coberts, com  a
estada a Barcelona els anys  1838-1839. El forma nova d’arquitectura i d’urbanisme,
fotògraf Agustí Centelles també ha estat es va n implanta r a l’Europa urbana a
objecte del reconeixementx Idxei leas va nciutat començaments del segle  
genaemrabl iutznar  palmacba  lqa udei fhuasi óe sdtaetls inst aml·elardca ts a la
defa vçiadnrea id feelr númroe drou r3a1n dt elal  csaergroenr aCiuta mt deeitat de
Balasgeugelre, .on va tenir el seu taller durant
molts anys. Es vol recordar, així, la
trajeFcitnòarlima edn’ut,n la’a dnye les 2fi0g1u0r ehsa m eés stat esp ecialment
importants de lrae lcleuvltaunrta p cealt qaluaen afa al coneixement i la
contemporània. Edl icfuosnióju dnet ld pea ltari mseovnai  odberlsa cementiris de la
fotogràfica, sobrectot liua tpata.r Et lqs uce mabeansttirais de Barc elona són
l’etapa de la Guerra Civvile, rciotanbslteitsu meiuxs uen us a l’aire lliure, amb
dels llegats més importantsim dpeo lrat amnetsmòr ioabres arquitectòniques i
de Catalunya. escultòriqu es representatives dels artistes
de l’època de la se va creació, i ens ajuden a
Amb motiu de la celebració del Dia explicar i comprendre millor una part de la
Internacional dels Arxius, que cada any se història i de l’evolució de la ciutat. Els
celebra el 9 de juny, l’Arxiu Municipal de cementiris de l Pobl enou i de Montjuïc han
Barcelona ha organitzat una sèrie experimentat un in cr ement important de
d’activitats obertes a tothom, com ara visites i formen part de la  Ruta Euro pea d e
conferències, exposicions, visites guiades Cementiris, que va ser a provada pe l Consell
i jornades de portes obertes per donar a d’Europa i que  ap lega 49 cement iris de 
conèixer el patrimoni de què té cura 37 països de la  Unió.
102 BARCELONACULTURA
3
CIÈNCIA
IESC
 CIÈ
N
ES 
DE
R
NT
S I 
CE
SEU
.1. M
U
3
MUSEU DE CIÈNCIES Referent a l es noves tecnologies, el Museu
NATU R AL S D E BARCELONA. ha entrat amb força al mó n 2.0 a mbpermanènci a a diverses xa rxes i ha
MCNB inau gurat un bloc extern i un d’int ern . Les
www.bcn.cat/museuciencies visites al web corporatiu han augm entat
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA un 120%. 
113.881 usuaris Les activi tats i taller s familiars h an
2 exposicions temporals continuat am b normalitat  els caps de
setmana del primer semestre de l’any. Un
El Museu de Ciències Naturals de cop al mes s’han fet «Aperitius de
Barcelona reuneix les col·leccions Ciència», «Clubs dels Llunàtics» i el cicl e
de zoologia i de geolo gia al parc de la «+ Que Plante s». Pel qu e  fa a les
Ciutadella i les de botànica al Jar dí exposicions, cal a no menar la mostra
Botànic de Montjuïc. El Museu treballa «Exploradors: aventu ra i biodiversitat», a
principalment per avançar en el l’edifici de Zoologia.
coneixement i la conservació de  la
diversitat natural de Catalun ya i  del seu Les col·leccions del Muse u han continuat
entorn proper, així com per promoure augmentant grà cies als treballs de recerca
l’aprenentatge i la de scoberta d el món i recol·lecció i a le s don acions de
natural entre els ciutadans. particulars, d’entre les quals de st aca una
col·lecció d’entomologia que consta de
Durant el 2010 el Museu ha estat 142 caixes.
treballant de manera intensiva en el
projecte del no u equipament cultural, el Des del Museu de Cièncie s Natur als de
Museu Blau, concebut per convertir-se en Barcelona es coo rdina el programa
el centre de referència de les ciènc ies Barcelona Ci ència, que  organitza  durant
naturals a Barcelona. Aquest nou centre l’any un conjunt d’ac tivitat s a l’entorn de
està situat al parc del Fòrum i la ciència, com la  Festa de la Ciència al
s’inaugurarà el m arç del 2011. S’ han parc de la  Ciutadella o l es Tertúlies de
desenvolupat els treballs de prepara ció, Ciència al P alau de l a Virrei na. D’aquestes
restauració i documentació dels objectes i d’altres acti vi tats d’aqu es t programa se’n
de la col·lecció que han de formar part parla més e ndavant, en l’apartat
de la nova exposició permanent «Planeta «Activitats de Barcelona Ciència»
Vida», que acollirà el Museu Blau. d’aquest mateix capít ol.
Al mateix temps, s’ha treballat en la
concreció del projecte museològic 
i museogràfic, en la definició i el
seguimJeAnRt dDelÍs  BseOrveTiÀs pNerImCa nDenEts 
que s’BenAcabiran en el nou equipament i en el proRgrCamEaL dO’acNtivAitats 
i de cowmwuwnic.jacridó idbeol nou tcaentirce.bcn.cat
museíTsItTicU.LARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA
EnguaEnly J sa’rhdaí nB toatnàcnaict deles  Bcaernctreselona és una
museístics dines tliatu Cciuót amduenlliac:i pel Muasl eaul ser vei de  la societat
Martorell, al gener, i eql uCea pstrelsle drveals  cTorle·lsecc ions de pla ntes
Dragons, al juny. mediterrànies  de tot el món. Entre els seus
104 BARCELONACULTURA
objectius principals d estaca la cons ervacióEnguany, la bi blio teca de l’Instit ut Botànic
i documentació del patrimoni natural  de s’ha enriquit co nsiderab lement en l’àmb it
Catalunya. S’estructura en cinc parts q ue de la bibliografia paisatgística amb la
recreen la vegetació dels ecosistemes incor poració del llegat de la paisatgista
naturals de les cinc re gions d el món amb barcelon ina Bet Figueras, desapa regu da
clima mediterrani: la conca mediterrània, aques t 2010, autora del projecte
Califòrnia, xile, Sud-àfrica i Austràlia. paisatgísti c del nou Jardí Botànic de
Barcelona .
Respecte de les activitats de divulgació
que s’organitzen pe r iòdicament al Jardí Com a activit ats desta ca des cal esmentar
Botànic de Barcelona, «Planta’t al J ardí» la inaugurac ió al febrer de l’exposició
s’ha consolidat com una de les activitats «Descobrir Eugeni Sierra. Le s passes d’un
familiars més emble màtiques del centre. il·lustrador internacional», una
Entre les dues edicions del 2010 bioexposició qu e viatj a a  la Barcelona dels
(primavera i tardo r ) aquesta iniciativa ha anys trenta, al xile dels anys cinquanta i a
atret prop de 2.500 persones. l’interior de les il·lustr acions d’Eugeni
Sierra. Al jun y s’h an dut a  terme les II
A banda de les activitats que duu a terme, Jornades Catalanes de  Conser vació de
el Jardí Botànic resulta molt útil per a les Flora, amb la presència de prop de 140
investigacions que es fan a l’Institut experts i professionals vinguts d’arreu dels
Botànic en pro de la biodive r sitat. Al llarg Països Catala ns. Aqu es tes jornades, al
del 2010, el Jardí Botà nic ha continuat llarg de les quals s’han  presentat un total
amb la seva tasca de conservació, recerca de 66 com unicacions, han tractat tots els
i documentació de les c ol·leccions de camps de la conservació de la flora. 
planta viva, que ha pe r mès  tirar endavant
trobades especialitzades i cicles  de
divulgació destinats als interessats. 
COSMOCAIXA
www.laCaixa.es/Obra Social
INSTITUT BOTÀNIC DE TITULARITAT: PRIVADA
BARCELONA 2.128.453 usu aris
www.institutbotanic.bcn.cat 6 exposicions temporals
TITULARITAT: CENTRE MIXT CONSELL SUPERIOR
D’INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES (CSIC) - Duran t l’any 2010 CosmoCaixa ha
AJUNTAMENT DE BARCELONA desenvolupat un programa d’a cti vitats
adreçades tan t al gran públ ic com a
L’Institut Botànic de B a rcelona és un edu cad or s i professionals:  expo sicions,
centre de recerca especialitzat en la confe rències, jo rnades, cursos,
sistemàtica vegetal i l’estudi de la flora de commemoraci ons especials, etc. 
la Mediterrània, i la seva principal tasca és
la recerca botànica. És, per la seva Les exposicions programade s enguany
rellevància científica i el volum de les han estat: «Nombres de bona família»,
seves col·leccions, el segon centre botànic «Parlem de drogues», «Darwin
d’Espanya. El centre conserva les observado r. Darwin natur alista»,
principals col·leccions botàniques creades «Abracadabra. Il·lusionisme i ciència»,
a Catalunya des dexlV sIIe. gle «Reciclatge » i «Aire».
BA RCELONACUL TURA 105
Pel que fa als cicles de conferències, cal per a totes le s edats al voltant  de
destacar «Abracadabra... i el cervell crea l’expos ició de re ciclatge i d’un programa
el món», al voltant de l’exposició de nou de l planeta ri : «Astronomia: 3.000
màgia i ciència. També cal esmentar el anys d’observacio de l  cel».
cicle «Ciència i ciutadà», i «Del residu a la
matèria primera», de sensibilització Al novembre, en el  marc  de la 15a
mediambiental. Setmana de la Ciència, i per sisè any
consecu ti u, s’ha con voca t la Mostra del
Dins de les activitats que C os mo Caixa Llibre de Ciè n cia, en col·laboració amb
ofereix als educadors, s’ha  de fer especial l’In stitut de Cu ltura de Barcelona i la
menció a les jornades: Jornada de llibreria Laie, i s’ha engegat  la novena
Geologia, coorganitzada amb la facultat convocatòria del concurs de contes  de
de Geologia i l’ICE de la UB, Jornades ciència «Fem contes de ciència », activita t
sobre Neurociència i Educació, prò pia de CosmoCaixa que té una gr an
coordinades pel professor Ignasi Morgado, acceptació en tre els centres educatius.
de la UAB, i Jornades sobre les
Tecnologies de la Informació i la
Comunicació i el Canvi Educatiu,
coordinades per Pere MarquèsP, pAroRfeCss oZr OOLÒGIC DE
de la UAB i director de l grup de recerca
DIM-UAB, i en col·laboració ambB AelRCELONA
Col·legi Oficial de Doctowwrws .iz Loliocebarncicaetsl oena.com
Filosofia i LletresT iI TeUnL ACRièITnAcTi:e EsM dPeRESA MUNICIPAL
Catalunya.
1.054.885 usu aris
CosmoCaixa també2 exp hoas iocriognasn ittezmatp jorranlasdes
científiques al llarg de l 2010, com ara la
Jornada de Lla’a Fnoy 201r0m ealc ióZoo Inte dgera Bl aernc eSlaolnuat, ha
coorganitzcaodnati naumabt  aIEvS, FaCnCçSaMnt  ie CAMnF eICl ,seu projecte de
i la jornada Càncdere. sCdaopb la munean medt iecnin adues instal·lacion s
personalitzada, amb la pzroeosèlòngciiqau del es: d’un a banda, el  nou zoo
premi Nobel de medicina J. Michameal rí, especi alitzat  en animals mar i ns i
Bishop. Com a novetat, i en col·l aboració situat al fro nt litoral del Besòs, i de l’altr a,
amb l’Institut de Ciència i Tecnologia una renovació int egral d el  zoo de la
Ambientals de la UAB, s’ha desenvolupat Ciutadella, exemple de la qual és  la nova
la jornada Podem trencar la nostra instal·lació dels dragons de Komodo, Terra
addicció a l’energia fòssil?, una de Dra gon s. 
experiència multimèdia innovadora que
manté una conversa pública d’ab ast El Z oo de Barcelona ha est at amfitrió de
mundial sobre el futur de l’energia. També la reunió de primavera dels conser vadors
cal destacar les II Jornades de la Fundació d’amfibis i rèptil s dels zoològics de
Roger Torné, Canvi climàtic i Salut Infantil. l’European A ssociat ion of Zoos and
En el marc d’aquestes jornades s’ha Aquaria: l’EAZA Midyear Amphibian &
celebrat la conferència «Canvi climàtic, Reptile TAGs Meeting.
biodiversitat i salut humana».
Entre les  efemèrides celebrades aquest any
Al setembre, CosmoCaixa ha celebrat el 2010, destaca el tr enta-cinquè aniversari de
seu sisè aniversari amb activitats especials la creació de l D epartament d’Educació d el
106 BARCELONACULTURA
Zo o, que al llarg d’a quests anys  ha L’AQUÀRIUM
consolidat una oferta ed ucativa variada i de
qualitat, que  permet que més dew 6w0.w00.a0quariumbcn.com
persone s passin ca da anyT IpTeUlLsA dRiIfTeArTe:n PtRsIVADA
programes i activitats que1. 6o6r0ga.2nitza6.1 usuaris
També cal remarcar la inauguració del
Quadre d’Honor del Zoo, queL ’Aqvoulà reiutre m de Barcelona és el centre marí
homenatge a les personalitats lqúudeic h ia enducatiu més important del món en
destacat per la seva apor tactióem alàtica mediterràn ia. Un conjunt de 35
desenvolupament del Parc Zoolòagqiuca or enis e, l11.000 exempla rs  de 450 espècies
camp de les ciè nci es naturals a la ciudtifaetr deents, un túnel  su bmarí de 80 metres,
Barcelona, com Antoni Jonch, J ordi Sabsaitse rmilions de litres d’aigua i un immens
Pi, Lluís Martí-Codolar, els germans Luera ioceanari, únic a Europa , fan d’aquest
Odón de Buen. ce ntre un espectacle únic i una referència
d’oci que ja  ha estat v isitat per més de 18
Quant als animals que viuen al zoo, cal milions de persones.
esmentar l’arribada, durant aquest any
2010, d’espècies com l’ó s formiguer, la Duran t l’any 2010, continuan t amb la seva
trenca, el facoque r o el nilgau, i de nous tasca de divulga ci ó, entretenim ent i
exemplars, com l a femella de dragó de edu cació, L’Aquàrium ha desenvolupat
Komodo i cinc llops ibèrics. Cal destacar noves propostes i activitats. S’han pogut
el cas de la trenca, actualment l’espècie veure les exposicions permanents
de vertebrat més escassa del nostre «Planeta Aqua », per descobrir moltes de
territori, en la conservació de la qu al les criatures que s’han adaptat a les més
participa el Zoo de Barcelona mitjan ça nt diverses con dicions del medi aquàti c,
un conveni de col·laborac ió amb el l’expos ició de meduses «Les papallones
Departament de Medi Ambient de la del mar», el nom de la  qual respon al
Generalitat. procés de me t amo rfosi que pateix la
medusa quan abandona la seva anterior
D’altra banda, i en el marc del Programa etapa de pòlip i es transforma en med usa,
de Recerca i Conservació del Zoo 2009- i «Explora!», un espai interactiu per don ar
2011, aquest any s’ha fet el lliurament de a conèixer el món ma rí  als nens i nenes,
la segona edició de les beques PRIC i la que conté més de 50 int e ractivitats per
sisena edició de la beca Floquet de Neu. tocar, mira r, esco l tar, investiga r i descobrir
S’han atorgat fins a nou beques PRIC la natura . A «Explora!» es representen tres
sobre projectes de conservació, tant de ambien ts de la cost a mediter rània: els
fauna autòctona com de  fauna al·lòctona. aiguamolls del delt a de l’Ebre, una zona
A més de les beques, a finals d’aquest any de la Cost a Brava i una co va submarina de
el Programa de Recerca i Conservació té les illes Medes.
activats també tretze programes
específics —projectes de recerca concrets Un dels objectius princ ipals de L’Aquàriu m
amb una durada definida— i onze de Barcelona és ac onse guir que el  ma r
programes marc —projectes de recerca deix i de ser un desconegut  per als
que es duen a terme dins de les escolars de totes les edat s. Per això, el
instal·lacions del zoo o amb subjectes o Departa ment d’Educació h a elabora t un
materials de la col·lecció del zoo, de llarga programa pedagògic per a cada curs
durada i que abasten camps de recerca escolar, des d’educació  infanti l fins a
amplis. batxillerat.
BA RCELONACUL TURA 107
A banda de les activitats escolars, A més, s’h an fet programes monogrà fics
L’Aquàrium també ha p rogramat en períodes concrets, entre els quals
activitats fa miliars (com els tallers destaquen l’activita t «Avui parlem amb...  »,
«Les estrelles del Mar» i «Els pingüins, el programa d’activitat s de Nadal i d e
aus amb esmòquing», o les visite s Setmana Santa, la pa rt icipació en la
guiades per a famílies), activitats celebració de l a Setmana del Medi
infantils («Dormir amb  taurons», Ambient  al juny, etc. En c ada una
festes d’aniversari...) o activitats per a d’aquestes acci ons s’han fet taller s, jocs,
adults, com la «Immersió amb conferències, concursos  i un munt
taurons». d’activitats diverses i espe cífiques. 
3.2. ACTIVITATS DE BARCELONA CIÈNCIA  
108 BARCELONACULTURA
A partir de la commemoració de Barcelona Es tract a d’ una mostra de  gra n format,
Ciència 2007, l’Institut de Cultura ha instal·lada al pa rc de la Ciuta della, que h a
consolidat aquest programa com una línia constitu ït una bo na oportunitat, tant per al
estable de treball per apropar la cultura públi c general com per a l ’especiali tzat , de
científica a la ciutat. Durant l’any 2010, el conèixer el pr océs de construcció de l’LH C,
programa ha continuat amb l’objectiu de un dels acceleradors de part ícules més
donar suport a iniciatives de diferents grans i q ue rep resenta una f ita històrica en
agents culturals per fer arribar la ciència a l’àmbit d e la físi ca de partícules. Com a
la societat, i a endegar projectes i activitats complemen t de la mostra s’ha n programat
que contribueixin a divu lgar el coneixement v isites guiades i conferències a càrrec
científic a través d’una oferta de q ualitat d’investigadors de la Univers itat d e
amb una àmplia projecció que tingui la Barcelona,  l’Institut de Ciències del Cosmos i
complicitat de ls diferents sectors culturals. l’Organització Europea per a la R ecerca
Nuclear (més c oneguda per CERN, la sigla
L’any 2010 el  programa ha organitzat del seu n om original en  francès).
diverses act ivitats i projectes com la Festa
de la Ciència, les Tertúlies de Ciència al
Palau de la Virreina, l’exposició «El CERN a
través de los ojos de Peter  Ginter» i
EscoLab: l’Escola al LabEoSraCtoOri. LTaAmBbé:  hLa’ESCOLA  AL
desplegat propostes especi aLlsA peBr Oa lRa ATO RI
Setmana Mundial del Cervell i la Setmana
de la Ciència, així comD e gpenr earl  ac aanbarli lCultura
Ciències. A més, de2s. 8d4e0 B piblalicoetesques de
Barcelona s’han rea2li5tz caet natcrteisv idtaet s prerc earca participants
adults i per al públic familiar, ex posicions i
guies de lectura soPbareti ctiepmares d d’aec mtuanlietarat  activa i desc obrir
científica. quines poden ser les aplicacions d e les
ciències,  com s’org anitze n els  la boratoris i
com desenvolupen e ls seu s projecte s
d’investigació és l’ objectiu del programa
«EL CERN A TRAVÉS DE EscoLab: l’ Esco la  al Labor atori, un
LOS OJOS DE PETER program a d’activit ats gratuïtes ad re çades
GINTER». als alumne s de secundària, cicles formatiusEXPOSICIÓ ITINERANT i batxille rat, organitzat c onjuntament am b
l’In stitu t d’Educació de Bar celona. Les
Del 26 de gener al 7 de febrer propos tes d’enguan y han inclò s
3.650 assistents demostr acions so br e la pr ogramació d e
robots,  la maniobra dels  vaixells , com és un
Després de visitar diverses ciutats laboratori de microbiologia o com funciona
espanyoles, aquesta exposició itinerant una sm art room, a  més d’a favo rir  el
produïda pel Centre Nacional de Física de contacte amb els  investig adors i conèixer
Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN) directament què es pot fer per  lluitar
del CSIC, s’ha presentat de manera conjunta contra el càncer. Com a novetat, el Centre
a Terrassa i Barcelona, gràcies a la de Regula ció Genòmica ha ofert tre s
col·laboració amb el Museu de la Ciència i la activitats que es poden realitzar en anglès i
Tècnica de Catalunya i el Grup de Física de s’ha implementat la gestió  de reserves a
Partícules de la Universitat de Barcelona. través d’un aplicatiu en línia.
BARCELONACU LT URA 109
BARCELONA I LES per par ticipar en un programa molt divers 
NEUROCIÈNCIES: a l’entorn de temes com la diversitatbiològi ca , la robòtica, l’ origen del cosmos,
LA SETMANA MUNDIAL les aplicacions d e les matemàtiques o el
DEL CERVELL I LA FIRA LES desenvolupament de la tecnologia,  entre
IL·LUSIONS DEL CERVELL molts d’altres.
D’entre les més de 70 acti vi tats destaqu en
Del 15 al 22 de març i 2 de desembre els experimen ts i demostracions sobre
5.138 assistents física i sobre les propietats de la l lum i els
16 centres de recer ca participants làsers, el perquè dels volc an s, algues que
viuen  en el gel marí  o  les aplicacions de la
Un any més, Barcelona s’ha sum at a la cripto grafia. Els «Rep tes matemàtics» han
celebració de la Setmana Mundia l del seduït grans i petits, així  com el mural
Cervell, la qual se segueix a més de 76 col·lectiu sobre la diversitat  humana «Som
països, amb l’objectiu de donar a  conèixer diversos», el joc de portes i enigmes «El
els esforços que s’e stan realitzant en laberin t de la físi ca» i la simulació d’un
l’es tudi  del cervell humà. Coordinat per viatge de p rospecc ió submarina. La
Mara Dierssen, investigadora del Centre te cno logia ha estat present a través de la
de Regulació Genòmica, s’han organitzat presentació de xarxes de  sen sor s
activitats dirigides a alumnes de primària i intel·ligents i el desenvolupament de
secundària, a més de co nferències i rob ots, des dels programats per nens i
demostracions sobre els gens musicals i nenes a partir de kits fins als urbans Tibi i
l’evolució de la cre ativitat, els efectes  del Dabo, els P ico-rover dissenyats per an ar  a
cànnabis, la consciència i la ment, la la lluna o els robots  submarins.
neuroeconomia o el cervell robòtic a
diferents espais com el Museu Barbier- Un any més la Festa de la Ciència ha aco llit
Mueller d’ Art Precolom bí, el Museu de activitats d’abast ciutad à, en aq uest cas la
Ciències Naturals de Barcelona, l’Escola segona «Mostra de Recerca Jove de
Superior d’Art Dramàtic Eòlia o la Barc elona» i «BioBlitzBcn 2010», 24 hor es
Biblioteca Sagrada Família. Per de recerca intensiva de biodiversitat urbana
complementar la presència de les que han aconsegu it un  inventari
neurociències a la ciutat, al desembre s’ha d’artròpodes  de la Ciutadella. A les
organitzat la fira Les Il·lusions del Cervell, microxerrades s’han presentat t emes
amb experiments, xerrades, espectacles i d’actualitat científica i  de repercussió social
projeccions. tan diver sos com per què  s’expa ndeix
l’univers, la utilita t dels robots urbans, els
ratolins xocoadd ictes,  els drets  dels animals
o els ma terials del futur. També  s’ han
FESTA DE LA CIÈNCIA 2010 programat diversos espectacles en què la
desertització dels hàbitats, l’ori gen d el
12 i 13 de juny cosmos i el lluminós  Cercant les  estrelles
14.000 assistents verde s s’h an combinat amb un concert de
44 centres i institucions màquine s tecnològique s recic lades, a més
de contes a la ja tra dicional biblioteca de
La quarta edició d’aquesta cita ciutadana c iències, jocs virtu als, itineraris de flora,
amb la ciència que se celebra al parc de la microfauna i fo tografia naturalista,
Ciutadella ha atret més de 14.000 persones observació  d’as tr es i cinema. 
110 BARCELONACULTURA
LLIBRES I CIÈNCIA AMB EL CANAL CULTURA
MOTIU DE LA SETMANA DE CIÈNCIES / LATALAIA
LA CIÈNCIA 2010
Associat al portal Barce l ona Cultura, el
Del 13 al 24 de novembre canal Cultura Ciències consti tueix una
2.281 assistents plataforma a través de la qual s’informa
de les  divers es propost e s de divul gaci ó
Per conèixer les principals novetats en la científica a la ciutat, fet  que reforça el
literatura de divulgació científica s’ha pape r de la ciència  com a pa rt  de la
presentat, com cada any en col·laboració cultura. L’actuali tzació constant  de les
amb CosmoCaixa, Biblioteques de notície s i l’agenda  d’ac tivitats, a ixí com el
Barcelona i la llibreria Laie,  un  conjunt butlletí elec t rònic a ssociat, laTalai a,
de propostes que inclouen exposicion s de repr es enten  un vehicle d’àmp li a
llibres, com la VI Mostra de Llibre de tr ansm issió d’informació. Al llarg del  2010
Ciència, i activitats adreçade s al públic s’han publicat tres números del butll etí en
infantil i familiar,  com «L’ inventor els qua ls s’han recoll it temes d’actu alitat a
d’il·lusions», «Els experiments omplen tr avés d’articles, entrevistes i ressenyes  de
CosmoCaixa» i «Quin co nte més animal». llibres i recursos. 
Com a compl eme nt del porta l, s ’han creat
recurso s i continguts especials que
TERTÚLIES DE CIÈNCIA inclouen el joc virtua l Oracle 3.0 i diversescàpsules audiovisuals realitz ades a partir
AL PALAU DE LA VIRREINA: d’algunes de les microxerrades de la Festa
FER VEURE de la Ciència i de  les Tertúl ies de Ciència
al Palau de la Vi rreina.
27 i 28 de novembre
215 assistents
Les segones Tertúlies de Ciència al Palau ACTIVITATS 
de la Virreina, organitzades conjuntament DE BIBLIOTEQUES DE
amb Virreina Centre de la Imatge, han dut
el títol Fer veure i s’han centrat en els BARCELONA
sistemes de representació, des dels gràfics
i esquemes sorgits al Renaixement fins a 1.400 a ssisten ts
l’evolució d’eines infogràfiques disponibles
a la xarxa, a partir dels quals la Entre la progr amació per a adults , e l
visualització de dades i d’informació ens cicle «V isions  de  la ci ència» és una
facilita la comprensió de nosaltres proposta estable de Bibli ot eques d e
mateixos i del món. El cap de setmana ha Barcelona, ja una tradició de la
proposat un programa de xerrades divulgació de les ciències a la ciutat, que
il·lustrades i un taller per a tots els públics engua ny s’ ha centrat en t res grans
comissariat per Andrés Hispano i ha temes: «La c artog rafia avui», amb la
comptat amb la participació de La Mosca, col·laboració de l’In stitut Cartogràfic de
Fernando de Felipe i Iván Gómez, Catalunya (8 conferències entre gener i
Bestiario.org-Andrés Ortiz, José Luis de març); «Mir ade s sobre l’envelliment» 
Vicente i Félix Pérez-Hita. (7 conferències ent re abril i juny) , 
BARCELON ACULTUR A 111
i «El valor de la bio diversitat», u na
mir ada sobre la b iodiversitat de
Barc elona i del con jun t de Catalunya 
(7 conferències ent re octu bre i
desembre). 
Un altre dels progr ames emblemàti cs  és
«El valor de la paraula», un es pai de
trobada entre els autors i els seus  lectors,
que al novem bre  ha tingut  com a
convidada Siri Hustvedt, que  ha conversat
amb Óscar Vilarroya. I en el marc de
«T’interessa», xerrades sobre temes
d’actualitat o d’inte rès general, s’ha parlat
sobre la mete orologia en exper im ents i els
secrets del cer vell .
Entre la prog ramació per al pú blic
familiar cal esment ar El so mni  de Galileu,
un espectac le de petit form at que s’ha
representat en  diferents bib lio teques de
la ciutat, entre gener i  maig, i també
tallers per divulgar, a través dels llibres,
diver ses àrees de coneixement  d’una
manera lúdica  i partic ipativa.  Destaquen
«Ós pola r, saps per q uè s ’est à fonent el
teu món?»,  «Pl aneta terra» i  «Un viatge
per l’univers». 
LES SUBVENCIONS A
PROJECTES DE
DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
El 201 0 s’ha  atorgat sub venció a diversos
projectes duts a terme tant per centres
de recerca i universitats com per entitats
de la ciutat. La temàtica de les dif erents
propostes inclou  tant activitats
d’experiment aci ó i observació com
xerrades divulg atives a  l’entorn de 
temes com l’astronomia i les
ne urociències, i tamb é p ropostes que
fac iliten l’ apropament  dels j oves a la
tasca dels cie ntí fic s que treb allen a
Barc elona.
112 BARCELONACULTURA
IÈNCIA
IATIVES DE
 C
3.3.     ALT
RES INIC
es vol donar a co nèixer la realit at i l es Des d’altres i nstituci ons de la ciutat, a més
perspecti ves d’al guns dels rept es de les universitats i centres de recerca, es
científics i socials actua ls;  el ce rta men porten a terme programes de divulgació
anual de fotograf ia científi ca  FOTCIENCIA, científica en rel aci ó amb l’àmbit cultural.
convocat pel C on se ll Superior L’Institut d’E studis Catalans (IEC), amb més
d’Investigac ion s Ci entífiques (CSIC) i l a de 100 anys d’història, té per objecte la
Fundac ió Espanyola per a l a Ciència i l a rece rca i divulgació cien tífiq ues,
Tecnologia (FE CYT), i les conferèn cies i principalment de tots els elements de la
jornades dedicades a l a divulgaci ó cultura catalana. Les més de 300 acti vitats
científica en t ots els seus camps, però anuals de les seves societats científiques 
també d ’a ltres àmbits de la  cultur a, com la —gairebé trenta— són à mplies i rique en
ce lebració dels a ctes d’ho men atge a Nikos propostes oberte s al conjunt  de la ciutat.
Kavadias o Néstor Luján, entre d’altres. D’e ntre les realitzades durant el 2010 es
poden destacar el 4t Congrés Europeu
Fina lment, cen tres com l’Arts Santa d’Hi stòria de la Ciència, les j ornades de
Mònica tenen una línia de treball sobre la portes obertes a l’IEC Darwin a l’escola, 
ciènc ia i l’art qu e e s posa de manifest en el cicle anual de conferències «Els premis
les propostes del seu espai La borat ori. Nobel», les Terceres Jornades de Revistes
Duran t el 2010 s’h an pogut veure les Científiques Catalanes, les 2es Jornades
exposicions «Antà rt ida. Temps de canv i», sobre Sostenibilitat i Canvi Climàtic, i el
«Matèria cond ensada. Cuin ar  ciència», cicle «Conferències Magistrals», un cicle de
«Cultures del canvi . Àtoms soc ials i vides conferències sobre diverses branques del
electròniqu es » i «Pensar Art – Actuar saber destinades a la difusió dels
Ciència ». Totes aques tes mostres i ntenten coneixements científics a la societat.
trobar els pu nt s de conta cte amb l’ar t  i el Aquesta activitat científica i acadèmica de
diàleg entre artistes i científi cs de diverses l’Institut queda reflectida en les sèries 
disciplines, una  c rea tivitat artística que de monografies o les revistes periòdiques
busca nous continguts i tem àtiques, noves que editen les seccions i les societats filials,
eines  de creac ió o bé nous llenguatges i també s’acompanya d’exposicions de
vinculats a la ciència. Com di u el temàtiques diverses.
responsable d’aqu e st espai, Josep Perelló,
«La ciènc i a hauria de  ser un del s Pner lau cselivsa banda, la Residència
impu lsors de la nova creatdiv’Iintavte.s Etilgadors pertanyent al CSIC ha
Laboratori és sala d’expocosinctiionnusa ti  epsopratai nt a terme un extens
per dese nvolupar propjreocgtreasma  do’actinvi tcaiètsn.c Eian,t arert les activitats
i educació (tadnestatc aedsceosl adr’a cqoumes ut n2i0ve10rs iets tràorbein eal)s
es dcoicnlesn de « lLaa m Vàe»u. de la Ciència», en què
BARCELON ACULTUR A 113
4
LLETRES I BIBLIOTEQUES
114 BARCELONACULTURA
BIBLIOTEQUES 
DE BARCELONA
www.bcn.cat/b iblioteques
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA
36 biblioteques
5.982.936 visites
El 1996 l’Institut de Cultura de Barcelona
començ à a treballar en l’elabo ració del Pla
de Biblioteques de la ci utat de Barcelona
per al període 1998-2010. Amb aquest
projecte la ciutat apostava per l es
biblioteques com  a cent res cu lturals de
proximitat. El Pl a es va posar en marxa el
1998 i el 2010 h a estat l’ any fixat com a
fita per asso lir  els objectius proposats.
Ara , finalitzat el pe ríode del Pla, gairebé
tots els objectius s’han acompler t i, en
alguns casos, fins i t ot s’han superat, 
per exempl e pel qu e fa al n ombre
d’equipaments, als hora ri s d’obertura de
les bib lioteques, a les col·leccions, 
a l’adequació dels recursos digitals, 
al nombre de visites i de  préstecs de
documen ts, a l’o ferta  d’ activita ts culturals
i de  formaci ó... Aque sts ob jectius, sumats
al treball cooperatiu amb la  resta d’a gents
socials, e ducatius i cultura ls de la ci utat,
han aconseguit  que les bi blioteques 
de Barcelona siguin, per cinqu è  any
consecutiu, l’equipam ent municipa l més
ben  valora t en l’enquesta de satisfacció
que fa anualment l’Ajuntame nt de
Barcelona . 
Aquesta valoració i l’èxit del Pla estan
acreditats pel fet que el 49% de l a
població de la ciutat di sposa del carnet
de Biblioteques de Barcelona que, a més
de permetre accedi r a tots els serveis que
presten  aquests equ ipaments, ofereix
avantatges i descomptes en més d’un
ce ntenar d’ofertes culturals d e la ciutat.
Davant la finalització del Pla de
Bi blioteq ues de Barcelona calia pensa r en
BA RCELONACUL TURA 115
4.1. BIBLIOTEQUES
el futur, i per això durant el 2 010 s’ha INTERVENCIONS DEL 20 10
treballat int ensament per posar les bases D’altra banda, dins la lògica de creixement
de treball dels propers deu anys. Aquest i aplicació del Pla de Bibli oteques, el  2010
procés s’ha concentrat en dues la xarxa de bibliot eques de la  c iutat  s’ha
actuacions: l’organització de les jornades ampliat amb un  nou equipa ment de
Els futur s de l a biblioteca pública i proximitat, amb e l  qual s’arriba a les 36
l’elaboració d’un nou document que biblio teques públiques, i un dels
estableixi els àmbits i les línies de treball equi paments exist ents s’ha reformat
de Biblioteques de Barcelona fins íntegrament .
al 2020.
El 2 de mai g s’ha inaugurat la nov a
Les jornades Els futurs de la bib liot eca biblio teca de prox im itat, la Bibli oteca
pública s’han desenvolupat del 13 al Gòtic – Andreu Nin, que est à situada a  la
15 d’octubre a la Biblioteca Jaume Fuster. planta baixa de l’antic  Gran Hot el Falcón ,
A partir del treball de div erses comissions al número 30 de la Rambla.
s’han elaborat els continguts de les
jornades, que s’han concretat e n una sèrie El nom de la biblioteca és un homen atge a
de debats al voltant de tres grans eixos: Andreu Ni n, secretari gener al de la CNT,
Usuaris i serveis, Continguts dig ita ls i dirigent destacat del POUM i notable
Espais. S’han convidat professionals de traductor al c atalà del s grans mestres de
diversos països del nord d’Europa, dels la novel·l a russa. 
Estats Units i d’Espanya perquè aportessin
la seva experiència en aquests debats. La Biblioteca dis posa d’espai mu ltimèdia i
El resultat ha estat mo lt satisfactori: més del servei Internet i  +, i comparteix la sala
de 400 inscrits han assistit a les diverses d’acte s de l’edifici que oc u pa l’escola de
sessions de debat. disseny Eli sava. És la quart a biblioteca del
districte de Ciut at V ella.
Les principals aportacions que han fet els
ponents a aquestes jornades han permès Al llarg del 2010 s’han dut a terme obres
enriquir el document Biblioteques de de millora de les i nstal·lacion s de la
Barcelona: 10 anys +. Nous reptes i noves Biblioteca Sant Pau i Santa Creu. La
oportunitats. Del Pla de Biblioteques intervenció ha consisti t a adequa r
de Barcelona del 1998 a les propostes del l’estructura de l’e difici a les funcionalitats
2020. Aquest document, a més de fer de la  Biblioteca per poder oferir un servei
un ràpid balanç de l’aplicació del Pla millor als u suaris: s’han refet les
1998-2010, estableix dotze àmbits de instal·lacions elèctriques i el cablejat
treball i les línies d’actuació que s’hauran informàti c, s’ha inst al·lat  c limatitza ció a
d’anar desglossant fins al 2020 per poder tots e ls espais, s’ha repavimentat el terra i
fer front als reptes que els canvis en la s’han netejat les voltes gòt i ques, entre
societat i en els sistemes de transmissió altres ref ormes.
del coneixement van proposant cada dia.
El document, que es publicarà el 2011, El balanç de l’any 2010 ha estat, doncs,
proposa també un mapa d’equipaments una mostra de l’excel·lent acolli da dels
que arriba fins a les 50 biblioteques barcelonins a les biblioteque s. Conti nguts,
(40 de proximitat i 10 de districte), aprenentatge, lleure, creativit at,
a més de la Biblioteca Central Urbana proximitat, c oopera ció i convivència són
(la biblioteca pública de l’Estat a les paraules que resume i xen un any  de
Barcelona). feina com promesa, u n pas més en el
116 BARCELONACULTURA
desenvolupament (i aqu est any, nacional que és, té ent re le s seves
finalització) del Pla de Biblioteques. funci ons principals recollir, con servar 
i difondre la  prod ucció bib li ogràfica
Pel que fa a la Comissió de Lectura catalana, vetlla r per la c onse rvació i la
Pública, l’espai de par ticipació municipal difusió de l patrimoni  bibliogr àfic i
relacionat amb la lectura pública, mantenir la condició de centre de consul ta
promogut pel Consorci de Bibliotequ es de i recerca científica de caràcter un iver sal .
Barcelona, aquest 2010 ha presentat
diversos projec tes, entre  e ls quals hi ha La trajectòria d e la Biblioteca de
les jornades i el document de refle xió, i Cata lunya h a estat paral·l ela  als
una proposta d’ am plia ció dels membres esdeve niments històri cs de la ciutat.
que formen part de la mateixa comissió. Actualment, aquesta en titat proposa un
seguit  de pro jectes q ue posen a
BIBLIOTECA CENTRAL URBA NA disposició de la ciutadania document s 
La Biblioteca Central Urbana de en qualsevol suport mitjançant les
Barcelona, la biblioteca pública de l’Estat tecnologies de la informa ció  i la
a Barcelona, serà la bibliote ca pública més comun icació. Molts d’aquest s projectes
gran de tot l’Estat, amb 18. 000 metres formen part del Pla Estratè gic  2009-2012 i
quadrats. Serà construïda per l’Estat en s’han m ater i alitzat en actuacio n s
terrenys cedits per l’Ajuntament de determinades dutes a terme dur an t el
Barcelona i la gestionar à  la Generalitat. 2010.
Aquest 2010 ha estat l’any de l’impuls Una d’aquestes ac t uacions ha estat la
definitiu de la Biblioteca, amb la resolució digitalització d e llibres de cinc
del concurs per al projecte arquitectònic, biblioteques catalanes en el marc de
que l’ha guanyat l’arquitecte barceloní Google Llibres. Aquesta iniciativa està
Josep M. Miró, de l’equip Nitidius liderada per la Biblioteca de Cata lunya i hi
Arquitectes. Es preveu que les obres de partici pen les biblioteque s de l’Ateneu
construcció comencin a principis del 2 012. Barcelonès, el Centre Excursionista de
Cata lunya, el monestir de Mont serrat 
i el sem inari de Ba rcel ona. La participació
de les  cinc bibl io teques pe rmetrà fer
BIBLIOTECA DE ac cessibles a Internet cent e nars de milers
CATALUNYA de llibres, la qual cosa significa , a mésd’una millora en l’acc é s a la informació,
www.bnc.cat una gran oportunitat per project ar  la
TITULARITAT: GENERALITAT DE CATALUNYA cultura catalana a Internet. En acabar el
2010 hi ha processats més de 80.000
45.239 usuaris llibres de l es cinc biblio teques catalanes
19.157 consultes partici pants, bona part dels qu als ja es
poden llegir a Google Lli bres.
La Biblioteca de Catalunya  va ser creada
per un grup d’intel·lectuals i polítics el El novembre del 2008 es va  present ar
1907 amb l’afany de situar la societat i la Europeana, la  bibliot eca multimèdi a
cultura catalanes al mateix nivell que el digital europea, en la qual la  cultur a
de la resta de països d’Europa. Aquesta catalana és present per mitjà de la
continua sent una de les seves línies Biblioteca de Catalunya, que n’ha fet la
d’actuació. Alhora, com a biblioteca versió en cat alà. Al fin al del 201 0 la
BA RCELONAC ULTURA 117
Biblioteca de Catalunya ja hi ha aportat obert, el text sencer de 121.000 ar ticles de
més de 12.000 objectes digitals, entre els 313 revistes científiqu e s, culturals i
quals hi ha manuscrits, incunables, erudites cata lanes de 58 inst itucions, i el
fotografies, enquadernacions artístiques, portal Mem òria Digital de Catalunya ,
cartells i mapes, i es preveu que la xifra dipòsit cooperati u des del qual es poden
continuï creixent. consultar, t ambé en accés obert,
col·leccions digi talitzades de revistes
Un altre dels projectes engegats, el catalanes antigues, fotografi es , mapes,
projecte PADICAT (Patrim oni Digital de cartells, ex-libris, etc ., relacionats amb
Catalunya), té per objectiu compilar, Catalunya. Amb la finalitat d’augmentar la
processar i donar accés permanent a la visibilitat i l a consulta  del pa tri moni
producció digital catalana. Al final del català, la Memòria Digital de Catalunya
2010 hi ha 39.587 llocs web capturats amb conté 1. 139.496 imatges (de 24.848
un volum de 7,5 TB. El projecte compta documents) repartides en 51 c ol·leccions.
amb la col·laboració del Ce ntre de
Supercomputació de Catalunya (CESCA) i
el suport de la Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la
Informació del Departament de BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS
Presidència de la Generalitat de www.bpa .es
Catalunya. TITULARITAT: PATRONAT AMB PARTICIPACIÓ
PÚBLICA
La Biblioteca de Catalunya també ha estat
la impulsora del projecte ARCA (Arxiu d1.e823 usuaris
Revistes Catalanes Antigues). Es tracta
d’un portal d’accés obert que in cloLua Biblioteca Pú blica Arús, fundada l’any
col·leccions completes de re vist 1e8s9 q5u , eé sh un can entre de recerca especial itzat
estat representatives dins la cultuerna  mi loavimen ts so cials conte mporanis i
societat catalanes però que ja n o es pro ducxcIxiói bibliogràfica del segle 
publiquen. En finainliitczisa rd le’al nxyx .s ’hiÉ ps oudnean biblioteca d’accés
consultar 253 títolsp iú hbi licco, lt·loatb io qreune  2p0er la si ngularitat del seu
institucions o entitatsfo. ns va adreçada especialment  a
investigadors o persones intere ssades en
CLACA (Clàssics Catalans) ésla u cnu altlutrrea i la so cxIx i ietat del segle 
projecte impulsatp prienrc ilpa iBs idbelilo xtexci aa  deestudiants uni versitaris.
Catalunya. És un portal que dóna accés a
la guia digital de clLà’sasniyc s2 c0a0t9alans  ei s ’hivan in iciar les obres de
pot trobar tot tipus d’informraecfioórç d’estructures i de reforma de
relacionada amb escriptors, lm’eúdsificicsi, de la Biblioteca, qu e han finalit zat
il·lustradors, historiadors i artistes coamq uaersat 2010.
Francesc Eiximenis, Jacint Verdaguer,
Mercè Llimona o Frederic Mompou. La Biblioteca, a m és de complir la  seva
funció pròpia co m a espai on investigar i
La Biblioteca de Catalunya tamb é ha consultar els fets histò rics, al llarg del
participat en altres projectes, entre els 2010 ha par ticipat i ha col ·laborat  en
quals destaquen el portal RACO (Revistes diferents activit ats de la ciutat, de
Catalanes amb Accés Obert), un dipòsit vegades obrint-se al públi c per fer visites
des del qual es pot consultar, en accés guiades o jor nades de portes o bertes i
118 BARCELONACULTURA
altres vegades don ant suport a iniciatives 1865, a petic ió de la Guàrdia Urbana de
relacionades amb la història o el temps Barcelona . També ha co l·laborat en
que ha viscut la Biblioteca. l’elaboració  d el Ca tàleg del  P atrimoni
Bibliogràfic de Catalunya corresponent a
Així, ha participat en les festes majors l’any 2010 amb una su bvenc ió que ha
dels barris de la dreta de l’Eixample i Fort obtin gut de la Bibliotec a de Catalunya.
Pienc, i també en la «48H Open House
Barcelona», i ha donat su port a l’Any Fina lment, cal des tacar que enguany la
Monturiol i a la Fundació Francesc Ferrer i Biblioteca Pública Arús ha continuat
Guàrdia, per posar alguns exemples de oferint cl asses pràctiques, conferències i
col·laboració. presentacions de  llibres.
Al llarg del 2010 , el Patro nat Biblioteca
Pública Arús ha firma t convenis de
col·laboració institu cioBnaIlB, L aIcOadTèEmCicaA,  DE L’ATENEU
científica o cultural aBmAb lRa CDiEpuLtació deBarcelona, la Lògia Barcelona MaOreNÈS
Nostrum del Grand Owriwenwt d.aet eFrnaenuceb, clan.org
Fundació Francisco LTaITrUgLoA CRaITbAaTl: lPeRroIV ADiA les
diverses entitats de l tercer pis de l’edifici
de la Biblioteca2.2.527 usuaris
40.595 consultes
La Biblioteca també ha organitzat
trobades internLaac iBoinballiso,t ecocam d pee lr’A etxeenmeup lBearcelonès té la
el I Encuentro Intmerinssaicói odnea lc odnes Leorgiavsa rd, egestionar i difondre
Investigación: «Histoelrsia s eyu tsr afdicoiónn s moderns i pat rimonials, i ser
iniciática en Europa», i diverusne scentre d’i nformació i de servei or ientat
exposicions, tant pròpies com en al p úblic investigador en general , i
col·laboració amb altre s  instituciopnasr.ticularment als socis i alumnes de
Enguany ha muntat les e xposicilo’Antsene u«Els .
càtars a la península Ibèrica: textos,
rostres i terres» i «Los tebeos y SLha eBrliobclikoteca s’actua litza de manera
Holmes», i dues mostres: una del fonpse rdmean ent amb una política de noves
la Biblioteca Pública Arús i l’altra amb leasdquis icions que ab asta un ampl ís sim
darreres donacions de maçoneria de espectre de  l’ac tualitat cultur al, artísti ca i
Josep Maria Torres Freixa i d’Assumpta intel·lectual. Des de la  seva fundació l’any
Corbera Santanach. En col·laboració amb 1860, el creixement del seu fons h a estat
altres institucions, s’ha pogut veure, entre continu i en l’actualitat consta de prop de
altres exposicions, «Barcelona i els Jocs 300.000 volums . És , tant per n ombre de
Florals, 1859», al Museu d’Història de volums com per la  importància del s seus
Barcelona, i una mostra patrimonial sobre fons, la biblioteca  c ivil priva da més
Narcís Monturiol, a l’Ateneu Barcelonès. rellevant de Catalunya.
Pel que fa a les publicacions, la Biblioteca Pel que fa a l’activitat del 2010, la
ha continuat editant els llibres de la Biblioteca ha  continuat treballan t perquè
col·lecció «Papers de l’Arús» i també una els seus a ctius pa trim on ials pugui n estar a
edició facsímil del Reglamento para la l’abast de tota l a ciutadania, amb l’aju da
Guardia Municipal de Barcelona de l’any de les  noves tecnologies, par ticipant en
BARCELON ACULTUR A 119
ALTRES BIBLIOTEQUES els projectes més punters de  patrimon i
digital de l’Estat espanyol. La participació
Hi ha  una bona colla de bibliotequ es activa en el cercador de Google Llibres,
privades arreu de la ciu tat de Barcelona. en la Memòria Digital de Ca talunya o en la
Són bibli oteques de diverse s entitat s, com Biblioteca Virtual de Prensa Histórica en
ara ateneus, centres cul turals o esportius, són clars exemples. Així mateix, l’an y 2 010
centres de recerca o centres de ha estat l’any de llançament del projecte
documentació , o bé biblioteques «Almirall», el portal de cultu ra i
xIx. Aquest projecte especialitzades dels dif erents pensament del segle 
reforça l’especialització de la Biblioteca equi paments públ ics i privats de la ciutat.
en l’estudi del segle xIx a Catalunya, a Les universitats, per exemple, tenen
partir de la col·labo ració a mb a ltres biblio teques generals i biblioteques
biblioteques i centres de rec e rca. Té per especialitzades en les disciplines  pròpies
objectiu preservar els fons, posar -los a de le s diverses facultats. 
l’abast de tots els ciutadans i fomentar la
investigació dels corrents de pensament També molts muse us  de la ciutat disposen
xIx. del segle de biblioteca espe cialitzada en la ma tèria
del mu seu. Sov int aque stes bibl ioteques
La Biblioteca, que obre dotze hores te nen fons difícils d e trobar en altres
diàries 360 dies l’any, ha vist com centres. B ona part d’aqu es tes
s’incrementava exponencialment el seu ú s, biblio teques, a m é s de treballar per
i en els darrers mesos del 2010 ha arribat incrementar el s se us f on s i donar un bon
a tenir les xifres més alte s de la seva servei tot l ’a ny , gradualment estan posa nt
història, amb més de 10.000 visitants al els seus catàlegs a l’ abast dels usuar is a
mes i més de 1.400 préstecs al mes. través de l a xarxa, fet que les fa més
presents i més accessibles al  conjunt de la
ciuta dania. Aquest és el cas  dels museus
municipals de la ci utat, que durant el 2010
han po sat en línia els catàlegs de les sev es
biblio teques i que el 2011 j a disposaran
d’un catàleg col·lectiu.
120 BARCELONACULTURA
ATEN EU BARCELO NÈS
www.ateneubcn.org
TITULARITAT: PRIVADA
4.2. ENTITAT S L’Ateneu Barcelo nès té una escola
DE PROMOCIÓ d’escriptura capdavantera a es ca laeuropea, u na de les programa ci ons
I DIFUSIÓ DE d’activit ats més intensa i extensa deBarcelona  i, com ja s’ha comentat més
LA LLENGUA amun t, la biblioteca patrimonial pr ivadamés rellevant de  Catalunya.
I LA CULTURA L’any 2010 l’Atene u Barcelonès ha
CATALANES continuat  amb la tasca de promoció,
difusió i ren ovació que està  duent a terme
aques ts darrers a nys , que ha com portat
un augment de socis constant, l a
presència pràcticament  diària als mitj ans
de comunicació, l’edici ó de  dos llibres
sobre l’entitat i l’entrada a les xarxes
socials.
En termes arquitectònics s ’ha finalitzat la
remodelació de l es dues façanes del Palau
Savassona, que es va i niciar el 2009 amb
la inten ció de sanejar les façanes
estructuralment i , alhora , de donar a
l’Ateneu  una imatge de  centre cul tural
referent per a la c iutat . En aquesta
mateix a reforma s’ha remodelant la sala
polivalent de la plant a baixa , per tal
d’ofer ir una sala a peu de ca rrer que
respongui a  les nece ssitats actuals, i
l’antiga sala d’actes, per c onvertir-la en
auditori amb l’equipa ment tec nol ògic
necessari per poder-h i fer activitat s ben
diverses, com ara conferències,
projeccions cinem atogràfiques, concerts o
repr es entacions teatra ls de petit forma t. 
Pel  qu e fa a  l’act ivitat, l’es cola
d’escriptura cre ativa de l’Ateneu h a
consolidat l’oferta de cursos virtuals qu e
havia iniciat el 2009 i que, juntamen t
amb els curso s presenc ials, fan qu e s igui
una de les escol es que acull més alumnes
d’Europa . El c urs 2 009-2010 ha
BA RCELONACUL TURA 121
aconseguit la xifra rècord de 1.500 en guany s’ha assoli t la xifra de 
matrícules, sobretot per l’ampliació del 39.986 insc ripci ons . E l 72% de les
ventall dels cursos que s’ofereixen i de insc ripcions han estat de p ers ones
l’oferta virtual, que ha permès programar d’origen est ra nger.
cursos en català i castellà p er a alumn es
d’arreu del món. En els da rrers anys el  CNL de Barcelona
ha augmentat  l’oferta de ls curs os
En la programació d’activitats pròpies s’ha d’acoll iment lingüístic (nivel ls inicials i
consolidat una oferta temàtica v ariada bàsics) i, especialment, ha bu scat els
i transversal, amb la voluntat de donar col·lectius de pobl ació que tenen més
resposta a les inquietuds ciutad anes dificultats per apropar-se al s cursos de
i de ser partícips dels principals debats català, com ara els col·lec tius xinès i
polítics, socials, econòmics i culturals del pakistanès.
país.
Duran t el 2010 s’han  tornat  a impulsar dos
Finalment, s’està treballant per mantenir i pro grames especí fics  adreçats a sectors
ampliar el servei als socis, amb l’intercanvi pro fes sionals: d’una  banda, s’han
d’ofertes d’altres centres culturals, visites organitzat cursos de c atalà adreçats al
a museus i exposicions o viatges  culturals. sector de la restauració. Aquests cursos
L’objectiu és que la xifra d e 4.0 00 s ocis han tingut molt bon a acoll ida: s’hi han
aconseguits aquests darrers anys continuï inscrit 601 treballadors de bars i
augmentant. restaurants, més del doble  que els inscrit s
l’any anterior. D’alt ra ban da, també s’han
fet cursos per a auxiliars de  geriatria i
atenció domicili àr ia del sector d e l’at enció
CENTRE DE a la gent gran. A quests  cursos  han tingut
NORMALITZACIÓ 216 inscripcions, m és del triple de les del2009.
LINGÜÍSTICA DE
BARCELONA Pel que fa a les dades de s eguiment dels
cursos, en els niv ells d’acollime n t
www.cpnl.cat lingüístic ha augmenta t considerablement
TITULARITAT: CONSORCI AJUNTAMENT DE el nombre de pe rson es que acaben  el curs
BARCELONA I GENERALITAT DE CATALUNYA (el 2006 acabava el curs el 59% de
l’alumnat, i e l  2010 l’ha acabat el 71,5%).
39.986 inscrits als cursos de català De tots els alumnes qu e acaben el cur s, el
90% n’assoleix el ni vell.
El Centre de Normalització Lingüística
(CNL) de Barcelona amplia any rere any Una dar rera dada signi ficativ a és que en
l’oferta general de cursos de tots els els cursos de su fic i è ncia (ni vell  C) el 16,7%
nivells, especialment els d’acolliment de le s inscripcions corresponen a
lingüístic, i potencia una oferta adaptada persones nascudes fora de Cat alunya. 
a les necessitats de col·lectius específics. El 200 7 l e s persones nouvingudes nom és
repre sentaven el 9,2% de les in scri pcions
Malgrat la disminució de persones al en aquest nivell.
cens de població estrangera a la ciutat
de Barcelona, les inscripcions als cursos Finalment, cal desta ca r que s’ha
de català del CNL no s’han aturat i mantin gut l’i mpu ls al programa de
122 BARCELONACULTURA
Voluntariat per la Llengua. Amb aquest la transcrip ció fonètica  in closa; el
programa es fomenten trobades entre congrés interna cional so bre la figura del
alumnes que estan aprenent català i re i Martí l’Hu mà —que ha aplegat
persones que ja el coneixe n per tal que histor iadors i espe cialist es d’arreu
parlin entre ells, amb l’objectiu d’afavorir d’Europa  per debatre les da rreres
la fluïdesa oral i estimular l’ús del català aportacion s científiques sob re el rei
en entorns informals fora  de  l’aula. L’any català i el compromís de  Casp— i el cicle
2010 des del CNL de  Barc e lon a s’han de conferències en commemora ció de
constituït 2.024 parelles de voluntaris Jaume Vicens Vives; les Terceres
lingüístics a la ciutat,  un 17% més que el Jorn ades Catalanes de Revistes
2009. Científiques, amb  èxit d e part icipació de
professionals del sector, sob re la
Tota l’act ivitat del Centre de publicació i e dició de revis tes  a intern et;
Normalització Ling üística de Ba rcelona les co nferències ma gistrals d’experts
i els resultats que se n’obt enen internaci onals sob re tem es d’in te rès
corrobor en, d’una banda, l’esforç de le s científic i c ult ural;  l’homenatge al filòleg i
administracions per apropar la llengua escriptor Joan Bastardas; les Prove s
catalana a les persone s nouvingudes i, Cangur de Matemàti ques per estimular el
de l’altra, l’esforç d’ aquestes persones coneixement matemàt ic ent re alumnes
per incor porar la llengua catalana a ls de bat xiller at, a mb  més de 22 .000
seus hàbits lingüístics, i a quest esforç participant s; la present ació d el nou
és una mostra més de  les seves volum de  La ciència en  la història de ls
ganes d’apropament a la comunitat Països Cat alans, i la presenta ció del
autòctona. Segon informe del canvi cli màtic  a
Catalu nya, que  dó na conti nuï ta t al prime r
informe, elaborat  de  manera pion era a
tot l’Estat espanyol.
INSTITUT D’ESTUDIS
CATALANS A ba nda d’aquestes activitats, l’IEC n’h aorganitzades i dut a t e rm e  mo l tes més, en
www.iec.cat solitari o en  col·laboració  amb altres
TITULARITAT: PRIVADA institucions.
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és una També ha publi cat desen es de
corporació acadèmica, científica i cultural monografie s i de revistes, i aquest fet l’ha
que té per objecte l’alta recerca científica consolidat c om a  pr imera edi torial
i, principalment, la de tots els elements de científica en català. Ta mbé  cal destacar
la cultura catalana. que ha celebrat  l’acte de l liuramen t dels
LxxIx P remis Sant Jordi.
Durant el 2010 l’IEC ha prosseguit amb la
seva tasca de promoció de la llengua, la L’IEC prossegueix la seva tasca
cultura i la ciència catalanes, en tots els d’investigació amb més de 90 prog ra mes
àmbits del saber. Com a activitats de recerca en marxa , cor resp one nts  a les
destacades, cal assenyalar: la presen tació cinc sec cions de què es comp on:
del Nomenclàtor oficial de toponímia Històrico-Arq ueo lògica, d e Ci ències
major de Catalunya, en col·laboració amb Biològiques, d e Ci ències i Tec nologia,
la Generalitat de Catalunya, que recull Filo lòg ica i de F ilo sofia i C iències
prop de 53.000 topònims catalans amb Socials.
BA RCELONAC ULTURA 123
ÒMNIUM CULTURAL de la  ciutat  i una festa pop ular a la plaça
Sant Ja ume que ha donat el  tret  de
www.omnium .cat sortida a l es re vetlles de tots e ls barris i
TITULARITAT: PRIVADA en què han pa rti cipat un miler de
persones i 25 ent itats de  la ciuta t.
Òmnium Cultural és una entitat s ense
ànim de lucre formada per m és de 20.000 L’11 de setembre, per onz è any consecutiu,
socis d’arreu del territori català. Treballa Òmnium ha organitzat la Festa p er la
per la cultura, per la llengua cat alana i Llibert at, al passeig Lluís Companys, per
pels drets de Catalunya com a país. commemorar la Diada Nacional de
Atorga els premis literaris de la vetllada Catalunya. Entre les  activitats realit zades
més important en llengua cata lana, la Nit destaquen jocs  i tallers pe r a  les famílies,
de Santa Llúcia, i participa activament en un dinar popula r amb l’actuació de Quim
la construcció del futur de l país. Vila i, a la nit, un concert amb e ls grups At
Versaris + A strio, Els Pets i Els Amics de les
Al llarg del 2010 ha organitzat diversos Arts. Hi han participat 25.000 persones.
actes i activitats. La nit del 22 d ’abril, i per
segon any consecutiu, ha celebr at a la sala El 17 de desembre, Òmnium ha l liurat els
Luz de Gas una festa amb representants premis de la 60a  Nit de Santa Ll úcia, en
del món literari i editorial català per donar un escenari de fe st a i màgia. E l s
la benvinguda a la diada de Sant Jordi. guardonats ha n estat, e ntre d’altres,
Durant l’acte  s’han fe t públics els resultats Ramon Solsona, Jor di Cabré, Alba Dedeu i
de La Llança de Sant Jordi, una enquesta M. Rosa Fon t. La festa ha  serv it per
feta per Internet per avanç ar els llibres encetar simbòlicament la cele bració del
que es regalarien més durant la Diada. La 50è aniversari de l ’en ti tat, que s’allargarà
vetllada ha comptat amb le s act uacions amb diversos act es  al llarg del 2011.
dels grups Folkincats i El Petit de Cal Eril i
amb la participació d’unes 400 pers on es. A banda d ’aquest s acte s, durant tot l’any la
I l’endemà, dia de Sant Jordi, l’entitat ha seu nacional de l’entitat ha acollit una
estat present a la rambla de Catalunya programació contin uad a d’activitats, com
amb un espai de signatura de llibres i una els cicles regul ars  «El s Dijous  de l’Òmnium»
activitat participativa per donar a conèixer (xerrades, pr oje ccions i ta ules rodones),
els actius de la cultura catalana entre els «Dimecres presentem» (productes
vianants. c ulturals ) i altres cicles temàtics. En total ha
rea litzat 65 activit ats, amb la participació
El 14 de juny, Òmnium ha lliurat el 42è d’un es 2.000 per sones. 
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes  a
l’escriptor Jaume Cabré, en el transcurs També durant tot l’any, i a diversos espais
d’un espectacle al Palau de la Música en el i equipaments de Barc elona, s’han dut a
qual han assistit 1.800 persones. I durant te rme el programa «Quedem?», una
el mes de maig, a la seu nacional de iniciativa d’Òmnium que ofereix activitats
l’entitat, s’ha fet un cicle sobre l’obra culturals i de lleure  o bertes a totes l es
d’aquest escriptor. persones que tenen  inte rès a con èixer la
ciutat, tan t s i fa molt temps que hi viuen
El 23 de juny, l’entitat ha organitzat els com si en  fa poc, amb l’objecti u d’enfor tir
actes de rebuda de la Flama del Canigó i la cohesió  social. En total a Barcelona
l’inici de la revetlla de Sant Joan a s’han f et 1 88 activitats , que han comptat
Barcelona, amb un recorregut pels carrers amb 4.300 as sistents.
124 BARCELONACULTURA
Deu centres escolars  i 2.000  alumnes de Fi nalment, cal de stacar que Òmnium
Barcelona han participat al co ncurs de Cultural ha continuat don ant  su port al
narrativa escolar Sambori Òmnium, i n ou programa Voluntari at per la Llengua.
centres més ho han fet al projecte Enguany hi han p articipat 300 pe rsones,
«Escoles en xarxa», impulsat per Òmnium que han cons tituït 1 50 parelle s lingüístiques,
Cultural i Vilaweb. i s’han format diversos grups de conv ers a.
BARCELONACU LT URA 125
4.3. BARCELONA I ELS LLIBRES
Un dels actius més importants de la més rellevants de la narrativa o del
indústria cultural de la nostra ciutat és el pensamen t cont e mpo ranis. 
sector editorial, que produe ix anualment
més del 30% del total dels llibres editats a La llibreria La Central é s una lli breria
tot l’Estat i compta amb unes 200 especialitzada en  filo sofia, humanitats,
empreses editorials. història, ciències socials , antropol ogia,
estudis cl àssi cs i art, i està dotada d’un
Barcelona és la capital de l’edici ó en important fons dedicat al pensament
llengua catalana, el centre dels principals contemporani . D’entre els ac tes que
grups editorials del món en  llengua organitza regularment, destaquen les
castellana, té algunes de l es editorials presentacions de  llibres. Enguany, a més
espanyoles de més prestigi i és seu de presentar  diversos lli bres, ha organit zat
d’importants editorials de  llibres infantils i un taller d’edició artesanal de ll ibres
juvenils, així com de llibres de text. il·lustrats a càrrec de Rafael Cast añ er.
També ha inaugu rat u na nova secció
infantil a La  Central del Raval, i hi ha
pro gramat activita ts d’accés l liure, com
LLIBRERIES narra cio ns de contes, tallers de  còmic i
tallers d’il·lustrac ió. 
Barcelona té unes 200 llibreries,
aproximadament la meitat de totes les La Casa del Llibre és una ll i bre ria on
llibreries de Catalunya, i mo ltes duen a podem trobar t ot tipus de l iteratur a i
terme una tasca impo rtant per difondre la llibres especia litzats en matèries com la
literatura a tra vés d’activitats diverses. política, les humanitats, l’art, l’e conomi a o
les ciències. Entre altres activitats, a la seu
La llibreria de la Barceloneta Negra y del passe ig de Grà cia s’hi organitzen
Criminal, especialitzada en novel·la negra, periòdicamen t presentacions de llibres. 
organitza amb assiduïtat pres en tacions de El setembre de l 2010 aqu es ta cadena h a
llibres i «baptismes negrocriminals», en obert un a  nova boti ga a la Rambl a, on es
els quals es presenten autors  i novetats poden trobar n ovetats edit orial s i llibres
entre gots de vi negre i musclos. També de fons, i  que s’afegeix a les llibreries que
participa activament en l’organització del ja existien al passeig de Gràcia i al centre
Festival BCNegra, juntament amb l’Institut comercial La Maquinista. 
de Cultura, i convoca el concurs Primera
Frase Florenci Clavé, en homenatge al Altaïr é s, avui dia, una de les llibrer i es  més
conegut grafista. grans d’Europa especiali tzades en via tges.
Al llarg del 2010 ha dut  a terme iniciati ves
La llibreria Laie també ha organitzat que han anat des de les exp osi cions, com
aquest 2010 diferents accions per «Al voltant de  l’ Annapurna», de Jaume
promoure la lectura: ha presentat diversos Balanyà, «El viatger anòni m», de Dani
llibres i ha participat en cicles de Lasalle, o «Mercat s del món», d’Àngels
conferències. Per Sant Jordi ha proposat Ferrer, fins a presentacions de llibres.
una singular iniciativa: ha organitzat una
jornada de signatures, però  no La llibreria Al·lots - El peti t príncep és una
d’escriptors sinó de traductors, perquè la de le s poques llibreries especialitzades en
llibreria Laie és del parer que sense els literatura infantil i  j uvenil que hi ha a l a
traductors no coneixeríem ni els grans ciutat de Barcelona. Des de l’any 1996
clàssics de la literatura ni les tendències ofereix una ac urada selecció de lli bres per
126 BARCELONACULTURA
als més petits, per als primers lectors i per FIRES
a joves, junt amb activitats
d’assessorament. Durant el 20 10, un dia al Més enll à de les llibreries, el sector
mes la llibreria ha continuat acollint les editorial t é un alt re escenari
tertúlies adreçades a mestres, imprescindible: les fires de llibres.
bibliotecaris i amants de  la literatura Barcelona  acull diverses fires anuals de
infantil i juvenil,  en  què es  comenten i es llarga tradició, com la Set mana del Lli bre
ressenyen les novetats editorials. Aquestes en Català, el Sa ló Internacional del Còmic
tertúlies han esdevingut un punt dinàmic de Barcelona, la Fira del Llibre d’Ocasió
d’intercanvi d’on sorgeixen propostes Antic i Modern i, cada dos anys, el L iber.
noves i idees que contribueixen a con èixer
millor el món de la liter atura infan til i La Setmana  del Llib re en Català és un
juvenil. gran apar ador de la producció editorial
del mercat  en cat alà amb diversos act es
Abacus Cooperativa és una altra de les festius, com ara sign atures de ll ibres per
llibreries de la ciutat que ofereix un part dels  aut ors o un program a
programa d’activitats que neix de la d’activit ats per als nens i ne n es  de les
voluntat d’acost ar la cultura, l’educació i la escoles i per al públic famili ar. El 2010 ha
societat als soci s de la coopera tiva d’una arribat a la vi nt-i-vui tena edició,
manera directa i atracti va, i que inclou consolidada com un  dels esdevenim ents
presentacions de llibres,  dissabtes culturals al voltant  de la llengua i la
infantils, nar racions de rondalles, etc. literatura catalana de m és trajectòria. 
D’entre les activitats pr ogramades el 2010,
ha destacat la vi sita de la Tina Després de passar per Sant Cugat en la
Superbruixa,  els taller s «Aprèn anglès darrera e dició, engua ny s’ha c e l ebrat  al
cantant» i el taller de fang de color s parc de la Ciutadella del 10 al 19 de
«COLORPLUS». setembre am b un nou mode l  de fira i amb
una apos ta per vincu lar la Setmana del
El 6 de març del 2010 la llibreria Bertand Llibre a la  Diada Nacional de Catalu nya. El
ha celebrat el seu primer aniversari amb lema de la fira ha estat «Més  gran i  am b
diverses iniciatives culturals que han més festa que mai». Més gran per què, a
inclòs, entre d’altres, un taller infantil de part de troba r-hi t otes les novetats de
cal·ligrafia japonesa, circ artístic, l’any, també s’hi h a pogut trobar un fons
degustació de vins i un concert de jazz. editorial de l libres e n cat al à m és ex tens
Amb un fons de més de 100.000 títols i que en cap de  les edicions an teriors i
un local de 1.500 metres quadrats a la totes les revistes en cata là. P e rò, a més  a
rambla de Catalunya, aquesta llibreria més, aquesta edici ó ha  prog ramat 200
portuguesa fa especial atenció a la actes entr e concer ts, tertú lies , còct els,
literatura, l’assaig, la poesia, els llibres lectures, n arracions de co ntes, jocs,
il·lustrats, pràctics i tècnics i la literatura especta cles, cinema, recital s, debats,
infantil i juvenil. diàlegs , so pars literaris i un munt de
sorpre ses.
Les act ivitats que han tingut més
assistè ncia de públic han estat les
activi tats famil iars en gene ral i, en
particular, les relacionades amb
personatges de fi cció, els t allers de
BARCELON ACULTUR A 127
treballs manuals i els espectacles Un dels atra ctius  del Saló  és la quan tita t
familiars. Cal destacar l’èxit que també ha dels autors convidats i, so bretot, el renom
tingut la presentació dels Amics dels i e l prestigi d’aquests autors.  Entre els
Clàssics i del llibre de Gerard Piqué. artistes vinguts de fora de l’Estat
espanyo l per participar en el Saló 2010,
L’escriptora i mestra Maria Barbal ha es troben Jacque s Tardi, J ean Pierre
rebut, en el marc  de la Setmana, el xIV Verney, Moebius, Lewis Trondheim,
Premi Trajectòria, premi que es lliura Bastien Vivès, Charles Berberian, Merwan
anualment des del 1997 a un professional Chabane, Tanino L iberatore, Gilbert
vinculat al m ón de la cultura catalana que Shelton, Jeff Smith, Ivan Reis,  G ene Ha,
hagi destacat en la seva divulgació. Jock, Andy Digle i Simone Gail. Ta mbé
han estat convidats  més de 300 autors
La Setmana del Llibre en Català enguany espanyo ls.
l’han visitat 75.000 persones.
Entre els Premis del Sal ó, s’ha de desta ca r
Una altra fira destacada de Barcelona és el el Gran Premi, ato rgat a Rubén Pellejero,
Saló Internacional del Còmic de  Barcelona els gua rdons a la millor  o bra, guió i  dibuix,
que és, avui dia, el saló d’aquestes que han anat a parar a El arte de volar,
característiques més important de l’Estat d’Antoni o Altarriba i Ki m, i el Premi Josep
espanyol. El gran èxit de públic, l’enorme Toutain  a l’autor revelació, que s’ha
repercussió als mitjans de comunicació i concedit a Alf on so Zapico.
l’alta participació d’empreses expositores
són alguns dels fets més rellevants Enguany han visita t el Saló Internacional
d’aquesta gran festa del còmic. del Còmic de Barcelona 100.000
persones.
Enguany el Saló, celebrat al Palau 8 de la
Fira de Barcelona, ha arribat a l’edició Organitzada pel Gremi  de Llibreters de
número vint-i-vuit, i ha tingut com a Vell de Catalunya, la Fira  del Llibre
convidats d’honor Holanda i E us kadi. El d’Ocasió A ntic i Modern és tot un clàssic a
cartell d’aquesta edició ha estat  obr a de la Barcelona, amb més de mig segle
dibuixant Ana Miralles, guanyadora del d’història. A questa fira , ubicada al passeig
Gran Premi de l’edició anterior del Saló, i de Gràcia, ofereix una exhaustiva selecció
de la qual enguany també s’ha presentat de llibres i  grava ts tant antics com
una exposició antològica. moderns, ent re el s quals es poden t robar
rareses i joies e ditorials.
En aquesta edició el Saló ha ofert
exposicions, taules rodones, conferències, La cinquanta-n ovena edició de la Fira s’ha
concerts i tallers de còmic i aerografia. Cal celebrat del 17 de setembre al 3 d’octubre.
destacar la mostra titulada «Els ritmes del Duran t dues setmanes  llargues el  passeig
còmic» i l’exposició «Còmics en de Gràcia de Ba rce l ona ha quedat ocupa t
cartellera», centrada en la relació, cada per boti gues improv isa des de llibres, en
cop més intensa, entre cinema i còmic. un any en què el  protagon ista ha estat el
També han destacat les exposicions llibre de fotografia.
d’il·lustracions d’autors de còmic
utilitzades per a portades de discos, i les La Fira  2010 ha vo lgut h omenatjar
dedicades a personatges, a dibuixants i a l’escriptor Josep Termes, que ha estat
còmics guanyadors de diver sos guardons l’encarregat de llegir el pregó. L’autor  del
del certamen del 2009. cartell ha estat el fotògraf Toni Catany.
128 BARCELONACULTURA
Enguany la Fira ha tornat a obrir, per línia. L’elaborat programa d’ act ivitats de
tercer any consecutiu, el punt de l’edició d’enguany  ha inclòs 86 jornades
reciclatge «El llibre solidari», gràcies a una tècniques, el tema central de les qual s ha
iniciativa conjunta del Gremi de Llibreters estat l’aplicació de  les noves tecnologies
de Vell de Catalunya i U NICEF, que al sector editorial, i s’han  proposat
convida a tothom a don ar llibres per opcions per rendibilitzar el negoci i
vendre ’ ls a un preu simbòlic. Els diners digitalitzar l’a ct i vitat d’editors , llibreters,
recaptats són per al projecte «Escoles distrib uïdors, aut ors, impressors i
Amigues de la Infància» que la UNICEF biblioteques, entre altres s ectors. D’entre
duu a terme a Moçam bic. les jorna des  que ha n tingut mé s
seguimen t, cal de st ac ar  les que han versat
La majoria dels expositors que han sobre la venda de  llibres a través de
participat a la Fira form en part del Gremi disposit ius mòbils, la promoció i la marca
de Llibreters de Vell de Catalunya. La Fira editorial en les xarxes socials, e l llibre de
representa, per al s llibreters de vell, el text i les publicacions tècniques digi tals,
20% de la seva facturació anual. els drets d’autor amb relació a l’e-book i
el préstec de llibres ele ctrònics a les
Finalment, cal mencionar la fira Liber. Es biblioteques.
tracta d’un certamen per a  professionals
de l’àmbit editorial promogut per la La convida da d’honor, Puerto  Rico, 
Federación de Gremios de Editores de ha participa t a la fira  amb més de 
España. És una fira anual que alterna la 50 editorials i una t re n tena d’escriptors
seva seu entre Barce lona i Madrid. El convidats. El Saló ha servi t per fer
certamen aposta per la conè ixer la litera tura actual de l’illa 
internacionalitzaci ó del se ctor editorial en i establir nombrosos cont actes per
castellà i s’ha convertit e n una  trobada promoure l ’exportació de l s se us llibres 
obligada per a la indústria editorial al mercat  europe u i hispan oa mericà.
espanyola i llatinoamericana.
La vint-i-vuitena edició de la Feria
PREMInItSer nLacITioEnaRl dAelR LIibSro, Liber 2010, s’ha
celebrat al Palau 1 del recinte Gran Via 2
Des ded le aF icraiu dtae Batr cdeelo Bnar,c aemlobn a sl’ah cultaunra de
Pimuperuto Rliscaot  ctoram a cdoicnivoindaaldmae ndt’h onuonr .bon nombre
de guardons literaris que concedeixen
A Liber 2d0i1v0e rhsie hsa in assissttiit t7u0c0io ends iit oerniatls,itats. Premis de
que han exposat teolsts s euesl sll igbèrnese ries i to tes les ca tegories:
productes, i 6.857 professipornoaslsa ,d peo 1e5sia, n ovel·la  negra, o bres
països diferents. Aquestes xifres consitnaètednites, perio disme escr it, literat ura
la internacionalització de Liber i del sector infantil i juvenil, i u n llarg etcètera.
del llibre espanyol.
L’A juntamen t de Barcelona co nvoca
En aquesta convocatòria s’ha reforçat la anualment els Premis Ciutat de Barcelona
presència d’empreses dedicades a l’edició amb l’objectiu de guar donar la creació, 
digital, una aposta que ha permès ampliar la in vestigació i la producci ó de qualit at
el perfil del visitant del Saló i atraure més realitzada  a Barcelona pe r cread ors o
professionals del disseny gràfic, de col·lectius que hi treballen o per
continguts multimèdia i del màrqueting en institucions i organ itzacions barcelonines
BA RCELONACUL TURA 129
que les promouen o les pro due i xen. En el La mateixa e ditorial Planeta conced eix, des
camp de la literatura, els Premis Ciutat de del 1981, el Premi d e les Lletres Catalanes
Barcelona 2010 han g uardonat Ponç R amon Llul l. En aquest guardó hi co ncor re n
Puigdevall en la categoria de literatura en tant  obres de ficció (novel·les, narracio ns)
llengua catalana per l’obra Un dia tranquil, com de no- ficció  (assaigs, memòries,
i Luis Magrinyà en literatura en llengua biografies, e tc.) originals i inèdit es. És el
castellana per Habitación doble. El premi premi més be n d otat de les lletres
de traducció en llengua catalana ha estat c atalanes. L’edició d’enguany del premi,  tal
per a Joan Fontcuberta, per la t raducció com s’ha  esdevingut en les tres e dicions
de l’alemany del llibre La impaciència del anter iors, l’han convocat conjuntament
cor, de Stefan Zweig. l’editorial Planeta i el Gove rn d’Andor ra. La
trentena edici ó del Premi d e les Lletres
Un altre premi que convoc a l’Ajuntament Catalanes Ramon Llull s’ ha con cedit, en una
de Barcelona és el premi Pepe Carvalho cerimònia a l’Aud itor i Nacional d’Andorra, a
de novel·la negra, una iniciativa de Ordino, a Vicenç Villatoro, p er l’obra Tenim
l’Institut de Cultura que s’atorga en un nom, una no vel·la que explica el s fils
memòria de l’escriptor Manuel Vá zquez emotius i sentimentals d e la realitat
Montalbán i del seu cèlebre detectiu. En  la c atalana d’avui  a través del Barça i del
seva curta trajectòria aquesta distinció conflicte d’una família.
s’ha convertit en to t un referent dels
seguidors de la novel·la negra. El Un altre premi litera ri  de llarga  tradi ció
guanyador de la cinquena edició del premi també el concedeix una  e ditorial
Pepe Carvalho ha estat l’es criptor escocès barcelonina, l’editorial Dest ino . El premi
Ian Rankin. El guardó s’ha lliurat  al Saló de Nadal de novel·la en castellà és el premi
Cent de l’Ajuntament de Barc elo na en el literari més an tic de l’Estat espanyol: es
marc de la tr obada de novel·la negra de convoca des del 1945. El seu lliura ment
Barcelona BCNegra. sempre té lloc la nit de Reis a l’h otel Ritz i
es concedeix a la millor obra i nèdita, n o
Altres entitats barcelonines enguany premiada amb anterioritat i escrita en
també han convocat premis lite raris, castellà. Aquest any s’ha ator gat a
alguns dels quals tenen una forta  tradició l’escriptora Clara Sánchez per l’obra 
a la nostra ciutat. És el cas del premi Lo que esconde tu nombre, un novel·la 
Planeta de novel·la, un premi literari de de tints policíacs i t hriller psicol ògic.
llarga trajectòria que concedeix l’editorial
Planeta des del 1952 a la millor obra En la mateixa vetllada en què s’entrega el
inèdita. És el premi més ben dotat de la premi Nadal, l’edi torial Destino t amb é
literatura escrita en llengua castellana. En lliu ra el premi Josep P la  de narr ativa en
l’edició d’enguany, la cinquanta-novena, el català, creat el 1 968. S’hi poden presentar
guanyador ha resultat l’escriptor barceloní obr es de narrativa  e n català sense
Eduardo Mendoza amb la novel·la Riña de limitació de gènere: novel·la , conte, relat,
gatos, que narra el desembarcament d’un memòries, biogra fia, diari... La quar anta-
anglès misteriós a Madrid l’any 1936, just dosena edi ció  del premi Josep Pla l’ha
abans d’esclatar la Guerra Civil. L’obra guan yat la  periodista mallor quina Lluci a
finalista ha estat la novel·la intimista Ramis amb la  novel ·la Egosurfing, novel·la
El tiempo mientras tanto, de la valenciana pro tagonitzada per una perio dista que
Carmen Amoraga. Els guardons s’han escriu habitualment  llibres  d’autoaju da i
lliurat en una festa literària al Palau de que resulta acusada de ma nera in cidental
Congressos de Catalunya. d’un homicidi.
130 BARCELONACULTURA
Òmnium Cultural organ itza cada any la Nit llengua, s’ato rguen do s premis: liter atura
de Santa Llúcia, la Fe sta de les Lletres catalana i a ltres literatures. L’edici ó
Catalanes, la vetlla da literària més d’enguany, l’on zena, h a concedit el Premi
important en llengua catalana, que Llibret er de literatu ra cat alana a la  novel ·la
concedeix diversos premis co r res pon en ts Malet es perdudes, de Jordi Pu ntí. La
a diferents categories. Enguany la Nit de primera novel·la de Jordi Punt í narra la
Santa Llúcia ha arribat a la seixantena recerca que duen a terme quatre fill s de
edició i s’ha ce leb rat a l’Àtrium de nacionalitat s diferen ts i de mares diferents
Viladecans. El prem i principal és el premi per trobar el seu mat eix pare.
Sant Jordi de novel·la, que enguany s’ha
atorgat a l’escriptor Ramon Solsona per la L’antropòleg, poeta i escr iptor xavier
seva novel·la L’home de la maleta, una Theros ha estat el guanyador de l a tercer a
història protagonitzada per un vell músic edició del premi Jos ep Maria Huer tas
d’orquestres de ball que no entén el món Claveria de periodis me escrit, amb l’obra
d’avui en dia; el finalista d’aquest premi h a La Sisena Flot a a Barcelona. Qua n els
estat l’advocat i gestor cultural Jordi nor d-americans e nvaïen la Rambla. El
Cabré, amb la novel·la Després de Laura. treball premiat inv e stiga c om l ’arri bada
Durant la mateixa nit la poetessa M. Rosa dels vaixells de la Sisena Flota  nord-
Font ha guanyat el premi Carles Riba de americana  el 1951 va ma rcar el  caràcter  de
poesia amb Un lloc a l’ombra. Pel que fa al Barcelona  duran t trenta-sis anys. Aquest
premi Mercè Rodoreda de contes i gua rdó vol retre homenatge a la figura  del
narracions, l’ha obtingut l’escriptora Alba periodi sta  Jose p Maria Hu ert as C laveria i
Dedeu per l’obra Gats al parc. fomentar el s l libres  de bon periodi sme. El
jurat el fo rmen  e ls membres de La
El Premi Llibreter de narrativa el convoca Lamentable Penya de Casa Leopoldo (el
el Gremi de Llibreters de Barcelona i de col·lectiu impulsor de l premi) i enguany,
Catalunya. A partir de les obres actua nt com a convi dat, tam bé l’escriptor
publicades l’any anterior, en qualsevol Jua n  Mars é.
BARCELON ACULTUR A 131
Sant Jordi és, segur ament, la j or na da
popula r vinculada als llibres més
emblemàtica del món. Però Barcelona
també com pta al ll arg de l ’a ny amb altres
ce lebracions qu e tene n la literat ura com a
protagonista, com  ara festivals, trobades,
cicles, rutes literàries, seminaris, fires,
homenatges a esc riptors, re citals poètics,
debats, premis...
Algu ns  festivals li teraris han arrelat amb
força al calenda ri  cultural barceloní. És el
cas de BCNegra, la  trobada  de novel·la
negra de Barcelona, que c onvoca autor s i
especialistes de no vel·la negra  d’ar reu i
ofereix un extens programa d’activit ats,
entre les quals destaca e l  premi Pepe
Carvalho. O el festival Món Llibre, la  festa
del llibre per a nens  i nenes de 0 a  12
anys, que programa més de 100 acti vi tats
concentrade s en un cap de setmana. O
Barcelona Poesia, qu e inclou el Festival
Internacional de Poesia, e l s Jo cs Florals i
la Setmana de la Poesia, i q ue  s’ha
convertit en una cita cultural
imprescindible de la ciutat. (T robareu
informació ampliada d’aquests tres
4.4. festiv als i d’altres festivals liter ar is deS Barcelona en l’apartat «Festiv al s literaris»
CTIVITAT del capítol 8.)A
IATIVES INIC Un altre acte a l’ent orn del llibre que estàI agafant volada a Barcelo na és la Trobada
DIVERSE
S d’Il·lustradors Sant Jordi, qu e té lloc el  dia
de Sant Jordi al bar ri de Gràc i a. Aquest
2010 se n’h a celebrat la  tercera  edició,
que ha organ it zat la l libreria Casa Anita  i
l’editorial  Ekaré i  que ha co mptat amb els
il·lustradors convidats Lluís Farré, Elena
Odriozol a , Javier Sáez Ca stá n, Aitan a
Carrasc o, G usta vo Roldán, Mariona
Cabassa i Roger Olmos.
D’altra banda, l’Associació Col·legial
d’Escripto rs  de Catalunya (ACEC) ha
organitzat el segon cicle «Tradu ir la
tar dor», després de  l’èxi t que va  tenir
aquesta iniciativa engegada l’any  pa ssat.
132 BARCELONACULTURA
Un dels principals objectius d’aquestes partici pació de més de 50 associats, a
jornades és aconseguir que la feina del diversos punts dels P aïs os Catalans.
traductor sigui reconeguda en  l’espai També ha participat en l ’organi tzació del
social. Amb el lema «Nous reptes per als xVIII Seminari sobre la Traducc i ó a
traductors literaris», el cicle, coordinat per Catalunya, celebrat a Vil anova i la  Geltrú,
Lluís Maria Todó, ha constat de du es que ha vers at sobre la traducció de la
taules rodones: una dedicada a les literatura in fantil i  juvenil i que ha compt at
llengües eslaves, amb Simona Škrabec, amb la participació de Núria Font , Miquel
Adan Kovacsics i Bożen a Zabo klicka, i una Desclot, David Nel·lo , Auro ra Ballester i
altra en la qual s’ha parla t de les Pilar Esterlich, en tre d’ altre s.
traduccions del japonès i del x in ès;
aquesta segona ha estat moderada per L’Associació de Jov es Escriptors en
Manel Ollé i ha reunit els especialistes Llengua Catalana (AJELC) també ha
Albert Nolla, Carles Padró i Alicia organ itzat div er ses a ctivitats, com
Relinque. l’«Itinerari poèt ic per Manresa», que ha
ofert en el marc de la setze na edició de
Per la seva banda, al llarg de l’any 2010 Manresa Solidària, o  l’ac te «VerdCel» al
les tres associacion s d’escripto rs  amb seu Casino de Vic, amb Pau Riba.
a Barcelona han continuat les seves
activitats de difusió i enfortiment del El PEN Clu b Català al llarg de l’any ha
sector. ting ut un extens programa d’activit ats,
d’entre les qual s destaca el debat
L’Associació d’Escripto rs en  Llengua «Escriptur a, digital ització i mercat
Catalana (AELC) ha farcit el 2010 literari», celebrat a València, i la
d’activitats  diverses, tant pròpies com en convocat òria del I Premi Internacional Veu
col·laboració amb altre s  e ntitats. Ha Lliure, que ha gua nyat  el  periodista cub à
organitzat els cicles «Escriptores al Normand Hern ández G on zález.
terrat», «Lletres dites», «Diàlegs a tres»,
«Amb2», «Tritextuals» i «Camaleons o la També cal destacar qu e aquest 2010 el
màgia de l’ofici de traduir», entre d’altres, PEN Català ha de nunciat davant l’ONU la
i el lliurament de premis, entre els quals hi marg inació del català a l a justícia, amb  un
ha el premi Jaume Fuster dels escriptors informe qu e ha presentat  a les Nacions
en llengua catalana i els Premis Octubre. Unides a  Ginebra, en la se ssió de l’Examen
Periòdic Universa l d’Espanya (EPU).
D’altra banda, l’AELC ha participat en
diverses activitats, com ara en l’acte «Els Enguany, el PEN Català ha rebut el guardó
escriptors valencians llegeixen les seues a la trajectò ria int ernacional d’u na entitat,
narracions», en el marc de la 41a Fira del una de les modalitats dels gua rdons a la
Llibre de València, amb Francesc projecció internacional de les
Company, xavi Sarrià i Jordi Sebastià; les organ itzacions cata lanes que  convoca el
jornades sobre drets digitals Literatura i Govern de la  Ge nerali t at en
àmbit digital: drets i creativitat, reconeixem ent a les entitats i  persones
celebrades a Barcelona; l’homenatge a que han destacat per la seva tasca de
Espriu «Assentiré de grat: hom enatge a projecció internacional de Cata lu nya.
Salvador Espriu en el 25è aniversari de la
seva mort», a València, i la celebració de El tret de sortida de la festa de Sant Jordi
la Nit de Narradors, a Banyoles, i del Dia ha e st at el pregó de  la lectura de
Internacional de la Traducció, amb la Bibl ioteques d e Barcelona, en aquesta
BARCELON ACULTUR A 13 3
ocasió el 22 d’abril. Enguany  ha  anat a món de les l lengües al s c iutadans, fer
càrrec de l’escriptor José Luis S ampedro i viure la ri quesa lingü íst ica de manera
s’ha celebrat, com ja és habitual , al Saló positiva a la societat i i d ifondre l es grans
de Cent de l’Ajuntament. possibilitats que les llengüe s i  les seves
comunitats ofereixen. 
Entre els llibr es més venuts d’aquest Sant
Jordi, segons les fonts del Gremi de Aquestes propostes s’ha n mater ialitza t
Llibreters de Catalunya, es troben, pel que enguany en diverses inici atives: s’han
fa a ficció en català, les novel·les Se sabrà muntat exposicions, c om «Batekmila:
tot, de xavier Bosch, Maletes  perdude s, de mons bascos / euskal munduak»,
Jordi Puntí,  i Boulevard dels france sos, de impulsad a per Euskal Er ak undea - In stitut
Ferran Torrent. Quant als llibres de no- Cultural Basc; s’han fet presentacions de
ficció en català, el llibre més venut ha llibres, com la de l’o bra Babel o barbar i e:
estat El viatge al poder de la ment, una p olítica lingüística l egítima y eficaz
d’Eduard Punset, seguit de molt a prop para la convive nc ia, de  Patxi Baztarrika; hi
per La màscara del rei Artur, de Pilar ha hagut conferèncie s, com «Els reptes de
Rahola, i El viatge d’anada i tornada, de les comunitats lingüístiqu e s mitjanes en
Gerard Piqué. entorns urbans multi lingües», or ganitzada
amb el Ce ntre Unive rs it ar i de
La ficció en castellà l’han encap çalat Sociolingüí stica i Comunicació de la UB, 
El asedio, d’Arturo Pérez Reverte, i s’ha n realitzat  j or n ades, com la 
Venganza en Sevilla, de Matilde Asensi, i V Jornada Interna cional de Bones
Dime quién soy, de Julia Navarro, i en la Pràctiques de Gesti ó del Multil ingüisme,
categoria de no-ficció en castellà els més titu lada La gestió del m ultilingüisme a
venuts han estat El viaje al poder de la l’aula: experiències de ls centres educatius.
mente, d’Eduard Punset, De qué hablo
cuando hablo de correr, de l’autor japonès
Haruki Murakami, i Superar la ad versidad.
El poder de la resiliencia, de Luis  Rojas
Marcos.
D’entre els llibres anomenats mediàtics cal
destacar El Crackòvia de les 6 copes,
escrit per diversos autors, Segueixo dient,
d’Andreu Buenafuente, i Paraula de Pep,
també de diversos autors.
En l’àmbit de la literatura juvenil els més
venuts han estat els llibres de la col·lecció
de Geronimo Stilton, seguits de
«Cazadores de sombras», de Cassandra
Clare, i «La xxL», d’Eduard Márquez i
Artur Laperla.
Finalment, cal destacar les activitats que
Linguamón – Casa de les Llengües ha dut
a terme al llarg del 2010. Aquest
organisme, creat el 2005, vol acostar el
134 BARCELONACULTURA
5
ARTS ESCÈNIQUES
5.1. SALES D’ARTS ESCÈNIQUES
Segons les da des recollides durant l’any
per ADETCA (Asso ciació d’Empreses de
Teatre d e Catalu nya), el 2010 les arts
escèniques a Ba rcel ona han rebut  més  de
2,5 milions d ’espectadors, una xifra
lleugerament inferior a la de l’any 2009 ,
en què, després d’un s quants anys 
de creixement contin uat, e s va arribar 
al màxi m històric de 2,7 mil ions .
Si bé la xifra d’espectadors ha dis minuït
lleugerament, no succeeix el mateix amb
el nombre d’espais escènics, ja  que el
2010 ha estat un any especialment intens
pel que fa a inauguracions i reo bertura de
sales. D’una banda, s’han obert nous
espais de petit format, com  e l Teatre
Akadèmia, l’Almeria Teatre (inaugurat 
el desembre del 2009 però a ple
funcionament durant el 201 0),  Porta 4, 
El Teatre Més Pe tit del Món o la Sala
FlyHard, però també s’ha inaugurat una
sala de més d5e .12.10. 0C IbRutaquCeUsI,T la P nÚoBvLaI Csala
Arteria Paral·lel, gestio nada pe r la SGAE
(SocieMtatE GRenCerAalT d ’ADuEto rLs Ei ES FdLiOtorRSs)., que
DpaAssNa aS aAm pIl iAar RelT cS DonEjuLnt de teatres de
MOl’aVviInMguEdNa mTés teatral de la  ciutat.
www.mD’aelrtrcaa bandtaf,l oelr s20.c1a0t tam bé ha estat l’an y
TITULARITAT: CONSeOnR qCuI èA JhUaNnT AreMoEbNeTr Dt Ealgunes sales que h an
BARCELONA I GENERAeLsITtAaTt DtaEn CcAaTdAeLsU dNuYArant un temps, més o
menys llarg, a causa de les im portants
54.09 5 espectador s remodelacions que s’hi han fet. És el cas
76,45% d’ocupació de l’Antic Teatre, que ha tornat a obrir al
gener, del Teatre Lliure de Gràcia, qu e ho
El Mercat de les Flors thé ac ofemt al sete am obbrjee,c oti ud’El Molino, la
convertir-se en u histnò rciecan tsalrae d dee m reufseicrè-hnaclila del Paral·lel,
per a la inveqsuteig haac itóo, rpnraotd au accixieóc, acr eealc tieól ó ai l’octu bre.
difusió de  la dansa i  les arts del moviment.
El 20 Te1n0in, tl’ aeny c doeml psteeu t 2o5tsè  ealsn espiavies rques ahran i, el
fet prMogeracmata hciaó  cmenétsr aot m lae nseyvs ae satcatbivleitat en  la
durant el d2a0n10sa a i B alercse alorntsa ,d leal  ciumtaot vhima ent a partir d e
tingut en actiu 57c isnacle lsín die’asr tess etrsactèngiiqquueess: d’actuació: supor t
30 sales de més de a2 0la0 c lroecaaclitóa, tesx, 1h7ib siaclieós artística, treball
de menys de 200 loacmalbit aetls  (deilv leímrsiot sp eprúqbulèics, inc e ntivació del
una sala es consideri de pectoitn feoirxmemate) ni t1 0i acció territo rial.
sales especials (espais que s’utilitzen per
fer exhibició però que no reuneixPeenl  lqeuse fa a la creació, engu any el Mercat
condicions per ser considerats pròpiamhean atcollit 14 co produccions artístiques,
sales d’arts escèniques). A més de tots correspo nents a t reballs de companyies
aquests espais, Barcelona també compta com Jordi Co rtés / Alta Realitat , Les
amb una xarxa d’espais de creació i centres Slovaks, Touj ours, Proyecto Ti toyaya,
d’assaig, que treballen en l’àmbit de les arts Pro jecte Galil ei, Cobosmika, Bebeto Cidra,
escèniques, ja sigui en teatre, dansa o circ, Íker Gómez, Àngels Margarit / Mudances,
o bé des de la multidisciplinarietat de hello!earth, Nicole Seiler, Baró d’Evel i
llenguatges. A continuació trobareu Aracaladanza. Cal  destacar, també, el
l’activitat més destacada del 2010 de tots pro cés creatiu genera t amb el Project e
aquests espais i sales. Fibonacc i, que ha permès establir
136 BARCELONACULTURA
desta car els cicles de conf erè ncies que col·laboracions amb la companyia 
s’han ofert: «Centdan ses » (conferèn cies Les 7 Doigts de la Main, amb artis tes
de la temporada 2 009-2010) i «Trames. locals i amb una de les Fàbriques de
Dramatúrgi es i derives» (conferències Creació de la ciutat: La Central del Circ.
de la temporada 2 010-2011).
En l’ambit de l’exhibició, la programació
L’object iu de generar con eixement al del Mercat de les Flors ha inclòs un total
voltant de la dansa i les arts del moviment de 43 espectacles, incloses les
s’ha a rt iculat a partir de l  Ce ntre de coproduccions, i s’ha articulat a partir de
Documentació (amb un arxiu audiovisual dos conceptes: d’una banda, la memòria
de prop de 3. 000 DVD de tot tipus de de la dansa (temporada 2009-2010), amb
dansa) i del conjunt de publicacion s i companyies com Batsheva, Lemi
audiov isu als del Mercat. La celebració del Ponifasio, Danza Contemporánea de Cuba,
mov-s 2010, dedicat a l’espectador actiu , William Forshyte i el cicle «Llançar [el
ha a plegat gairebé 400 inscrits i 2.700 cos] a la batalla» (Shantala Shivalin gappa,
especta dor s al Museo Nacional Cen tro CaboSanroque, Ea Sola, O lga de Soto).
de Arte Reina  Sofía  i altres equipamen ts D’altra banda, la participació del públic
escènics  de Madrid. (temporada 2010-2011), amb el cicle
«Miraquiballaquí» (Sònia Gómez , Pepe
El Mercat  ha esdevi ngut mot or de Hevia, Belén May a i Olga Pericet, Mopa
projectes i genera dor de xarxes amb Producciones, Otradanza, Trànsit Dans a,
altres insti tucions i equi paments cul turals Thomas Noone), una retro spec tiva dels
amb l’objectiu de crear nous públics per a vint-i-cinc anys dedicats a  la da nsa
la d ansa, com en  el cas de Flamenc d’Àngels  Margarit / Mudances, el cicle
Empíric (di ns del Festi val de Fla menco «Arts del Desplaçament» en format de
Ciutat Vella), el festival de  dansa bcstx (al passeig pel barri del Po ble-sec  i un cicle
Tanta rantan a), Punt  de Troba da (al Museu de dansa i circ.
Picasso), el Grec . Festival de Barcelona  i la
primera edició de Dansalo na. En l’àmbit El treball amb els diver sos públics  ha
internacional , el fet més desta cat ha est at estat un dels eixos n euràlgics de l’activitat
el lidera tge, per  part del Mercat , del del Mercat, i s’ha estructurat en un ampli
projecte europeu  «Modul-dance», programa: el cicle «Dan Dan Dansa» ha
compar t it per 22 cases de dansa  de tot muntat activitats per a escoles de
Europa (de 15 països dife rents), per donar primària i per al públic familiar, i ha ofert
suport a a rtis tes a par tir  del seguiment i l’eina Maleta Didàctica, per treballar a
assessorament e n el procés creatiu , de la classe, i un curs de formació de
residència per crear, de l a producció i la professorat; l’activitat «Ballem una pel·li»
difusió. s’ha programat per a instituts ; «Tot
Dansa» s’ha dut a terme en col·laboració
Fina lment, s’ha de destacar qu e d’agost a amb l’IMEB; el programa per a
desembre s’h an fe t les obres  de la segona espectadors «Mitja hora abans» ha ofert
fase del proj ecte de rehabilitació de sessions de contextualització dels
l’edifici del  Mercat de l e s Flo rs, que han espectacles; el programa «Conversa
consistit en la fi nalització d e la nova asamlab...» ha organitzat converses i
d’assaig Pina Bausch, un nou espai cdoel·loquis entre el públic i els creadors i
camerinos, i  també la renova clieós d ceolmpanyies en acabar la funció; «La
siste ma de clima titzacidóa in ds’ain nsota fla·la pcoiór» ha tingut lloc en algunes
elèctric a gener al.biblioteques municipals, i, finalment, cal
BARCELONACUL TU RA 137
TEATR E L LI URE Vida pr ivada, de Josep Maria de Sagarra,
dirigida per xavier Albert í, i la l ectura
www.teatrelliure.cat poètica Només uns ve rsos, dirigida per
TITULARITAT: FUNDACIÓ CONCERTADA AMB Pau Carrió. A l ’Espai  Lliure, obert fins a
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA DIPUTACIÓ finals de juliol, ha  tingut un èxit
DE BARCELONA, LA GENERALITAT DE aclaparador American Buffalo, de David
CATALUNYA I EL MINISTERI DE CULTURA Mamet, d irigit per Julio Manrique, i s’ha
presentat La fe bre, de Wallace Shawn,
81.990 espectadors dirigida per Carlota Subi rós. Aix í m atei x,
80,37% d’ocupació el restaur at Tea tre Ll iure de Gràcia ha
obert les sev es  portes amb Gata sobre
El Teatre Lliure s’ha consolidat c om un dels teulada de zinc, de T e nnessee Wil liams,
referents escènics del panorama teatral dirigida per Àlex Rig ol a.
nacional. La seva trajectòria ofereix una
programació teatral i nnovadora i una El 2010 el Teatre Lliu re ha cooperat amb
àmplia presència dels llenguatges escènics altres teatres i entita ts en la  coproducció
contemporanis en espectacles nacionals i de diversos espectacles, entre els quals
internacionals. L’any 2001 va inaugurar la destaque n Ap rès moi, le délu ge, d e Lluïsa
nova seu a l’antic Palau de l’Agricult ura, a Cu nillé, dirigida per Carlota Subirós,  en
la muntanya de Montjuïc, i el setembre del coproduc ció amb  el CDN ; Belmonte, de
2010 ha reobert la seu de Gràcia. Lidia Azzop ard i i Cesc Gelabert concebuda
en col·laboració a mb el músic Carles
L’any 2010 s’ha iniciat l’última temporada San tos i l’artista plàstic Frederic Am at
d’Àlex Rigo la com a director del Teatre (remuntatge de la peça origina l de 1988
Lliure. Rigola ha encapçalat el projecte per commemorar els 30 anys de tre ball de
artístic d’aquest teatre des del març del Gela bert Azzop ardi Companyia de Dan sa),
2003. i Chicha Montenegro Gallery,  l’última
creació escè nica d el compo sitor C arles
Durant el 2010 les seus de Montjuïc i San tos en coproducció amb El Canal.
Gràcia del Teatre Lliure han acol lit 368
representacions, que han comptat amb Els escenaris del Lliure han  acollit  com a
81.990 espectadors. També cal comptar convidats els espectac l es nacionals Im
les 81 representacions de les produccions (goldenen) Schnitt I / L a secció (daurada),
pròpies del Teatre Lliure que s’han fet en de G. Bo hner (Gelabert Azzopardi
les gires. Companyia de Dansa ); El encuentro de
Descartes con Pascal joven, de J-C.
Seguint el seu interès pels textos teatrals Brisville , dirigit per Jo sep Maria Flota ts;
que suposen un repte per a la Futuros difuntos, de la companyia La
interpretació, durant el 2010 el Teatre Zaranda; La casa de Bernarda Alba, de la
Lliure ha presentat com a produccions companyi a TNT-El Vacie;  Fin de p a rtida,
pròpies a la Sala Fabià Puigserver de Samuel Beckett i  l’esp ect acle musical
Rock’n’roll, de Tom Stoppard, i 2666, de Somiatruites, d’Albe rt Pla i Pascal
Roberto Bolaño, totes dues dirigides per Comelade. D’entre els espectacles invitats
Àlex Rigola; La pantera imperial, de Carles de primera línia  internacional s’ha d e
Santos; Dictadura-Transició-Democràcia, destacar l a presència de l’històric
una proposta firmada per xavier Albertí, muntatge del Berliner Ensemb le Der
Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi aufhalts am e Aufstieg des Arturo Ui, de
Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs; Bertolt Br e cht, dirigit per Heiner Mül ler; el
138 BARCELONACULTURA
díptic del dramaturg i dire ctor argentí d’Anton Txèkhov, amb direcció  de Gerardo
Daniel Veronese sobre l’obra d’Ibsen Vera, i Wi ld Cursive, de l  Cl ou d Gat e Dance
format per El desarrollo de la civilización Theatr e de Taiwan. Ja en el marc de la
venidera i Todos los grandes gobiernos tempo rada 20 10-2011 s’han representat les
han evitado el teatro íntimo, i, un  any més, obres Joan Maragall, l a llei d’amor, a mb
un Shakespeare sota la firma de Thomas direcci ó de Joan Ollé, i Ago st, de Tr acy
Ostermeier: Othello. Letts, dirigida per  Sergi Bel be l.
En l’àmbit de la més estricta creació La Sala Petita ha acolli t els espectacles
contemporània s’ha celebrat una nova Electra, de Sòfocles, dirigit per Oriol
edició del cicle «Ra dicals Lliure». (Trobareu Broggi; Marburg, de G uillem Clua, am b
informació de «Radicals Lliure» en l’apartat direcci ó de Rafel Dura n; La Venus de
«Festivals d’arts escèniq ues» del capít ol 8.) Willendorf, de Iago Per icot; Misteri de
dolor, d’Adri à Gual, dir i git per Manel
Finalment, el 2010 e l Teatre Lliure ha Dueso; A l’ arca a les vuit, d’Ulrich Hub,
continuat exportant diver ses produccions amb di recció de Marc Hervàs, i Plecs, de
pròpies a festivals nacionals i Manolo Al cá ntara i xavi er Er ra, dirigi t per
internacionals. Manolo Al cá ntara i Karl Stets.
Les propostes de la Sala Talle rs enguany
han estat Història de  Joan, nascut d’ un ós,
TEATR E N ACIONAL DE d’Albert Vidal, i SGAG, Societat General
CATALUNYA. TNC d’Aigües Globals, de Vol Ras, amb di recciód’Esteve Ferrer.
www.tnc.cat
TITULARITAT: GENERALITAT DE CATALUNYA Fina lment, din s del Projecte T6 cal
esmentar  les o bres M de Mortal (autor i
158.375  espect adors director: Carl es Mallol), A mi no em digui s
73,46% d’ocupació amor (a utora i  directora: Mart a Buchaca) i
Lluny de Nuuk (autor i direc tor: P ere
El Teatre Nacional de Catalunya és un Riera), totes a la Sala Tallers.
centre de creació fonamentalment teatral i
un instrument útil per a la creativitat dels
artistes i també per a la trobada del
creador i la societat. SAT! S AN T ANDREU T EATRE
La programació de l’any 2010 de la Sala www.bcn.cat/santandreuteatre
Gran, en el marc de la temporada 2009- TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA
2010, ha començat amb Llits, de Lluís
Danés, i ha continuat amb Escenes d’un 45.486 espect adors
matrimoni i Sarabanda, d’I. Bergman, amb 43,5% d’ocupació
direcció de Marta Angelat; L’auca del
senyor Esteve, de Santiago Rusiñ ol, Duran t el 2010 la progr am ació  del saT!, el
dirigida per Carme Portaceli; La casa sota Sant A ndreu Teatre, ha continuat gira nt al
la sorra, de Joaquim Carbó, dirigida per voltant dels espectacles fa miliars (BCN
Joan Maria Segura; Nit de Reis, de William Familiar), la dansa (BCN Dansa) i la
Shakespeare, amb direcció de Josep Maria programació per a adults (BCN
Mestres; Reprís, de Teatre Mòbil; Platonov, especta cle). Aquest equipame n t teatral
BARCELON ACULTUR A 139
del districte de Sant Andreu enguany  ha amateurs del districte de Sant Andreu; l a
acollit 259 funcions i ha program at 49 Mostra de Teatre Infantil de Barcelona, en
espectacles. col·laboració amb l ’IME B , amb «tastets »
d’espectacles fets per  alumnes de
Pel que fa al teatre familiar, i en la línia de primària de tota la ciutat, i la mostra «F lic
programació de teatre contemporani i de Flac», organitzada per  l’Institut Barcelona
qualitat, el saT!  ha ofert l’estrena del Esports, en la qual alu mnes de sisè de
darrer espectacle de l’Estaquirot Teatre, primària pa rticipen en un treball de circ i
Ploramiques, les presentacions a educació fí sica.
Barcelona de Zing Zing, de  la co mpanyia
de dansa Roberto G. Alonso, i Tortuga,
l’illa d’en Tresot, de la Pera Llimonera. A
més, gran part dels espeBAcRtaCcleEsL taOmNbéA TEATRE
han programat funcions per a escoles, en
el marc d’una forta caMmUpaSnIyCa AescLo.l aBr dTeM
teatre, música i dansaw.ww.bsmsa.cat
TITULARITAT: AJUNTAMENT DE BARCELONA
Quant als espectacles de dansa, enguany
s’ha presentat la prod3u7.c6c2ió1  edseple Mcteardcoatr sde
les Flors V.I.T.R.I.O.L, 5d1e,6 l4a% compa d’ocnuypiació
Jordi Cortés / Alta Realitat, seguint la línia
iniciada l’any 2009 d’aEclo Blliarr ceesploencatacle Tseatre Musical (BTM), anti c
de dansa integrada. D’ aquesPt aglaèun edre ls Espo rts, va ser c onst ruït l’any
també s’ha programat l’espectacle 1955 per acollir els segons Jocs del
Trespass, de la companyia anglesa Mediterrani . L’any 2001 va ser remodelat i
StopGAP. Lanònima Imperial ha estrenat es va  configurar definitivament com a
El cas Kuleshov, i Thomas N oo ne Dance, recinte d edicat al te atre  de gran f or mat. El
que continua com a companyia associada, Barcelona T e atre Musical é s avui  dia una
ha presentat The Room (fase III) i Curts. A instal·lació amb una  gran c apac itat i
l’abril s’ha celebrat la setena  e dició del moltes possib ilitats  escèniques, que acul l
festival DANSAT. (Trobareu informació de espectacles m usic als, concerts, actes
DANSAT en l’apartat «Festivals d’arts privats i al tres p ropostes.
escèniques» del capítol 8.)
Duran t el 2010, entre a lt res es pectacles,
En l’apartat BCN espectacle han passat s’ha programat el mu sic al de Disney 
pel saT!, entre altres espectacles, El millor La Bella y la Bestia, l’òpera La Traviata,
dels mons, a càrrec de la companyia l’espectacle F lamenco Hoy, de Carl os
Teatre EsSela, Timbals a la nit, de la Saura,  els conc e rts de Farruquito i de
companyia Pròleg, El sueño de Bambi, de Paco Ibáñ ez, i l’ act uació de Les Lut hiers.
la companyia Entropel, i, de la companyia
Guillem Albà i l’Always Drinking Marching
Band, Flirt, espectacle nominat als Premis
Max com a espectacle revelació.
Finalment, durant aquest any, i com a
promoció de les arts escèniques, s’han
tornat a celebrar el Fica’t al SAT!, adreçat
a les companyies d’arts escèniques
140 BARCELONACULTURA
INSTITUT DEL TEATRE L’any 2010 el MAE ha ofert un del s
projectes més a mbi ciosos  de l’Institut del
www.institutdelteatre.org Teatre d els darrer s anys: el via tge per  l a
TITULARITAT: DIPUTACIÓ DE BARCELONA història de l’escena c atalana. Es tracta
d’un innova dor p rojecte museològic
14.792 espectadors virtua l  que repassa la història de les ar ts
71,12% d’ocupació escèniques catalanes, en clau divulg ativa ,
a través d el fo ns del MAE, en català,
TEATRE OVIDI MONTLLOR I TEA TRE castellà i an glès.
ESTUDI
També ca l destacar l’exposició «P au
L’Institut del Teatre té  a Barcelona dos Barceló. L’escena en imatges, 1954-1990»,
espais teatrals propis amb programació al dedicada a qui  fou un dels  fotò grafs més
llarg de l’any. Un d’ aqu e sts es pais és el vinculats al  món  de l’espectacle durant la
Teatre Ovidi Montllor, concebut com una xx; le s guies segona dè cada del segle 
sala tradicional a la italiana i ambtemàtiqu es  digitals sobre Jaume
capacitat per a 320 espectado rs qMueel,en dres i Joa n Maraga ll, i la
entre altres propostes, el 201 0 ha  ofert incor poració de les col·lecc i ons d’ar t ,
diversos tallers i mostres de dansa. castany ole s i decorats a Escen a Digital, l a
base d e dades d’i matge s de les
L’altre espai és el T eatre Estudi,  una petita col·leccions museíst iq ues.
sala experimental amb un afo rament
màxim de 120 espectadors, que acull Pel que fa a les participacions, cal
diferents activitats acadèmiques, docents desta car que enguany el MAE ha
i culturals, i en la qual els alumnes de partici pat en el projecte europeu «ECLAP
l’Institut del Teat re te nen l’oportunitat (European Collected Libra ry  of Ar tist ic
d’investigar amb div erses possibilitats Per formance) » i en el projecte «Manos
espacials de relació espectacle-públic. Teatrales», i ha col·la borat amb Ventu ra
Pon s: ha c edit esbossos escenogràfi cs per
al film Mil c retins.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I
MUSEU DE LES ARTS ESCÈNIQUES
L’Institut del Teatre tam bé  acull el Centre 5.1.2. XARXA PRIVADA
de Documentació i Museu de les Arts
Escèniques (MAE), un servei d’informació i 5.1.2.1. SALES DE MÉS DE  200 BUTAQUES
documentació especialitzat en teatre,
dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia,
circ i manifestacions parateatrals, queCLUB CAPITOL
inclou un dels fons bibliogràfics i www.grupbalana.com 
documentals més importants d’Europa i
un museu amb notables col·leccions. El Club Capitol, ubicat al capdamunt de la
Rambla , s’ha convertit en el re ferent
El MAE té com objectiu donar suport a la barcelon í de la co mèdia. Aquesta sala va
docència i la recerca als alumnes i ser l’epicentr e  dels xous de Pepe Rubi anes
professors de l’Institut del Teatre, així com durant anys i, a poc a poc, s’ha  converti t
a tots els investigadors i professionals del en sin òn im d’humor, caràcter i la mil lor
món de les arts escèniques. stand up  comedy del nostre país.
BARCELONACUL TU RA 141
L’1 de març del 2010, coincidint amb el l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del
primer aniversari de la mort de Pepe capítol 8); la màgia del Mag La ri, i els
Rubianes, la Sala 1 del Club Capitol ha espectacles d’humor de Los Morancos,
passat a anomenar-se Sala Pepe Ru bian es, que han at ret 31.907 espectad ors.
en homenatge a l’artista.
Entre altres espectacles, la Sala Pepe
Rubi anes del Club Capitol ha acollit l’obGraUASCH TEATRE
M’agrada molt el q ue fas i la tercera
temporada del cicle de monòlegsw «wCowm.geduyaschteatre.com
Zoo, els animals de la comèdia», amb
Rica rdo Castella, Joaquin ReyIensa, uEgrnuerasto  com a Teat re de l’Eix ample l’any
Sevilla, Diego Arjona i Antonio Castelo. 1995, aquesta sala ofereix normalment
te atre per a adu lts duran t els vespres,
Dels espectacles que s’han pogut veure a te atre per a escol e s m ol ts matins a la
la Sala 2, destaquen Verás que todo es setmana i teatre per a públic  familiar el s
mentira, de l’artista Godoy, Petita fe ina matins i les tar des del cap se tm ana.
per a pallasso vell i L’habitació de
Verònica. Entre d’altres, durant l’any 2010 s’han
pro gramat les obre s Cyrano d e Bergerac,
Heidi i Pell a p ell, de la companyi a
Magatzem d’Ars, Tres sombreros de c op a,
COLISEUM de Trust Espectacles, Sexe i gel osia, de
Comèdies de Boulevard, La ll egenda de
www.grupbalana.com Sant Jordi, de  La  Roda Pro duccions, els
espectacles de dansa de la companyia
Amb més de 1.600 localitats, el Coliseum, Fem Cultura i els espectacles de l a
inaugurat l’any 1923, és una de les sales companyi a G uasch Teatre Els tres
més grans de la ciutat i una mostra porquets, Rí nxols d’Or i els tres Óssos,
significativa de l’arquitectur a Alícia al país de les merav elles i Ve’t-ho
monumentalista dels anys vint. Des de fa aquí uns pastorets.
tres anys, el Coliseum, que durant dècades
va funcionar com a cinema, ha tornat a
programar teatre.
JOVE TEATRE REGINA
El seu escenari ha acollit activitats tan
diverses com la gala dels Premis Gaudí; www.jtregina.com
els ballets de Moscou i de Boston, el
Ballet Corella i el Ballet Ruso; el grup El Jove Teat re Regina, co ntinuant a mb la
Mayumana i el seu espectacle Momentum, seva política d’oferir espectacles de
amb 11 artistes de diferents nacionalitats qualitat al públic i nfantil de Barcelona, al
capaços de barrejar teatre, música, llarg del 2010 ha  fe t 2 38 representacions,
percussió, acrobàcia i humor; els concerts totes de teatre per a nens i nenes d’ent re
d’Isabel Pantoja i Miguel Poveda; el 3 i 14 anys , amb un total de 54.7 92
flamenc de Cayetana, su pasión i de la espectadors.
primera edició del Festival de Flamenco
Carmen Amaya (trobareu informació del L’any s’ha ini ciat amb les darreres
Festival de Flamenco Carmen Amaya en repre sentacions d’El conte de Nadal, obra
142 BARCELONACULTURA
d’exitosa presència a la ciutat al llar g de d’Anton Txèkhov, dirigida per David
cinc nadals consecutius. Selvas, i Pri mer amor, de  Sam uel Beckett,
creada i dirigida pe r Miquel Gorriz i À lex
De tota la programació de l’any, Ollé, i interpr et ada per Pere A rquillu é com
destaquen quatre espectacles: Els tres a ú nic actor.
porquets, de la companyia Dreams Teatre,
ha estat tot un èxit de  públic; l’estrena Fina lment, din s la primera ed ició del
d’Aladdí, espectacle de la nova companyia festival Dansalona, s’ha presentat Dios
El Petit Fantàstic, amb copro ducció del menguant e, de la com pany ia de dan sa
Jove Teatre Regina, ha re presentat la Mar Gómez. 
primera vegada que el teatre  ha  donat
suport a una comp a nyia emergent, i els
resultats han estat òptims; l’estrena de
Gats, producció pTròEpAiaT, ha supRosEat BO RRÀS
l’unànime reconeixement de públic i
crítica, i, finalmenwt,w law re.gersutrpenbalaan dae.com 
Pastorets superest el, pensat per  a públic
familiar, Aqul ell asr’gh ad reebut  la’amny  2b0 e10nt auqsiuaesme.st  popular
teatre de la plaça Urqu inaona ha
presentat , entre altres espectacles, l’obr a
6 clas es de ba i le en 6 semanas, dirigi da
LA VILLARROEL per Ta mz in Townsend i interpre t ada per
Lola Herrera i  Juanjo Art e ro; els
www.lavillarroel. cat especta cles d’humor de Faemino y
Cansado, Parecido no es lo mismo, i de
Fundada l’any 1972, La Villarroel sempre Gabino Di ego, Una no che con Gabino, i  el
s’ha distingit per la seva vitalitat i pel seu muntatge Pe l davant i pel  darrera, una
compromís social. Gestionada pel Grup obra que han  vi st 70.558 espectadors i
Focus i amb la direcció artística de Carol que ha esdev in gut un è xit de públic i de
López, s’ha conve rtit en finestra per a la crítica.
dramatúrgia contemporània, el teatre
d’autor viu, i en especial, l’autoria
catalana.
TEAT RE CONDAL
L’any 2010 han passat per La Villarroel
52.177 espectadors. D’entre els www.teatrecond al.cat
espectacles que ha ofert aquesta sala cal
destacar Boulevard, escrita i dirigida per L’any 1992 Focus va assum ir la gestió del
Carol López; Tres dones i un llop, de Teatre C on dal i des de llavors s’ha
Javier Daulte, dirigida per Carol López; impu lsat un a línia de program ació basada
l’espectacle DivertidaMENT, amb el fonamental ment en la comèdia, dirigida al
mentalista Ramon Fauria; L’illa dels gran públic, però que no perd de vista la
Monzons, amb dramatúrgia i direcció de qua litat de les pro po stes.
Jordi Faura, i Pluja constant, de Keith Huff,
dirigida per Pau Miró. Les obres que s’han represen tat al Conda l
durant l’any 2010 són: La dob l e vida d’en
Dins la programació del Festival Grec, John, un vodev il de Ray Cooney di rigit per
s’han presentat les obres La Gavina, Àngel Llàcer; l a reposic i ó de  La Glò ria del
BARCELONACU LT URA 143
mercat, de Joan Pera, dirigida per Víctor aposta d e l’any ha estat l’e stren a d’Un déu
Muñoz i Calafell i interpretada pel mateix salvatge, de Yasm ina Reza, amb direcció
Pera; Brots, de la companyia Toni Albà, de Tamzi n Townsend. La vid a  por delant e,
dirigida per Watashi Tachi (Toni Albà); de Romain  Ga ry , amb direcció de Josep
l’espectacle de dansa Don Quixo t, de la Maria Pou i amb Concha  Velasco de
Companyia de Balle t de Sa nta Coloma de pro tagonista i que va ser el gran èxit de la
Gramenet – David Ca mpos, amb direcció i te mporada anterior, ha tornat  a fer
coreografia de David Campos; Rigor te mporada el 2010 al teatre on es va
mortis, escrita i dirigida per José Luis estrenar. Finalment, s’ha pogut veure la
Martin; Reugenio, so ta la direcció de comèdia Fugad as, de Pierre Palmade i
Gerard Jofra, un homenatge al còmic Cristophe  Duthuron, amb direcció de
desaparegut el 2001, Eugenio, amb la Tamzin Towsend, i l’e specatcl e  Baraka, 
col·laboració especial del còmic veterà de Maria  Goos i a mb direcció de Javi er
Joe Rígoli, i l’espectacle musical Geronimo Daulte, una co produ cció internacional de
Stilton, el mus ical del Regne de la Focus amb Argentin a que ha acaparat
Fantasia, amb guió i lletres de les cançons elogis del públic i la crítica de  diferents
d’Enric Llort, composició i direcció països.
musical de Manu Guix i direcció escènica
d’Àngel Llàcer. Finalment, el 31 d e El claqué, el ritme i la percussió de Camut
desembre s’ha fet una funció única Band també s’han fet un lloc al  Goya en el
especial de celebració de Cap d ’An y, marc del festival Dansalona durant el s
Chin-Chin, amb Joan Pera i Amparo mesos d’agost i setembre . 
Moreno, amb la col·laboració especial de
Roger Pera. Al marge de l’activitat teatral, el Teatre
Goya també  ha estat escenari d’a ctivitat s
Al llarg del 2010 han assistit a les  diverses para l·leles, co m la conferència impar t ida
funcions dels espectacles del Teatre pel per iodista Lluís Permanyer sobre la
Condal un total de 103.808 es pectadors . història dels t eatres de la ci utat de
Barcelona, o rganitzada per la Fundació
Romea.
TEATRE GOY A
www.teatregoya.cat TEA TR E POLIO RA MA
El Teatre Goya, amb direcció artística de www.teatrepoliorama.com
Josep Maria Pou, aposta per grans títols
d’autors contemporanis internacionals i El Teatre Poliorama e st à gestionat per
per la qualitat amb la intenció d’arribar al 3xtr3s, u na empresa  fo rm ada per
gran públic, i busca mantenir els l’associació de Tricicle, Dagoll Dagom i
espectacles en cartellera durant mesos. Anex a.
L’any 2010 el Teatre Goya ha atret 105.436 Duran t el 2010 han  passat pe r l ’escen ar i
espectadors. La programació ha arrencat del Teatre Poliora ma deu espect acl es  ben
amb l’obra Un marit ideal, d’Oscar Wilde, variats, entre els quals destaca l a segona
amb direcció de Josep Maria Mestres i un te mporada de Garrick, de la companyia
repartiment de primer nivell, que ha estat Tricicle; l’ac tuació del mag Juan Tamariz,
un èxit rotund de públic. La segona que ha actuat a Barcelona de sprés de
144 BARCELONACULTURA
quatre anys d’absència als esc enar is de la unànime de la cr í tica; i The Haml et’s
ciutat; la segona temporada de la comèdia Cir cus, i Angeli n a o el honor de  un
Dos menos, de Samuel Benchetrit, amb brigadier.
José Sacristán i Héctor Alterio; l’obra
Còmica vida, de Joan Lluís Bozzo, A l’estiu, en el marc del festi val Grec, el
interpretada per la company ia Per- Romea ha presentat un a versió d e 
Versions; l’espectacle Non Solum, de Sergi La l ección, de Ionesco, sota l a direcció de
López, guardonat amb diversos premis, i Joan Maria  Gual, i  Almuerzo en casa 
la quarta temporada de l’exitós espectacle de los Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss),
El mètode Gronhölm, de Jordi Galceran, de Tho ma s Bernhard, en aquest cas una
que sens dubte s’ha c o nver tit en un dels coproducció del Gre c i el Te atre Romea
fenòmens teatrals dels escenaris de la dirigida per Josep Mari a Mestres. 
ciutat.
La prime ra edició de l  festival Dan sal on a
Dins del Grec Festival de Barcelona, la també s ’ha fet present al  Rom ea amb dos
companyia T de Teatre ha estren at especta cles de dansa de la c ompanyi a
l’espec tacle Delicades, escrit i dirigit per Trànsi t Dansa, de l a core òg rafa Mar ia
Alfredo Sanzol. Rovira : Somorrostro i Paso di stinto.
Els últims espectacles de l  2010 al Romea
han estat La marquesa de  O, de Hein rich
TEATR E R OMEA von Kleist, dirigit pe r Magüi Mira , Jugant
amb Mol ière, dirigi t per Esteve Polls, i l a
www.teatreromea.com producció pròpia L’hort dels cirerers,
d’Anton Txèkhov, amb direcció  de Julio
Ges tionat pel Grup Focus i amb direcció Manrique.
artística de Calixto Bieito, el Teatre
Romea té un paper m olt rellevant en el El Teatre Romea ha rebut 80.293
panorama català, estatal i internacional, i especta dor s durant e l 2 010.
s’ha convertit  en motor de les
avantguardes teatrals apostant per
propostes arriscades i innovadores que
tracen les línies de futur de l’escenaT,EAT RE T ÍVOLI
sense renunciar a la recuperació i revisió
dels clàssics. www.grupbalana.com
El virtuosime musical i el sentit de l’Ehlu Tmeaotrre Tívoli és, s ense cap mena de
d’Yllana i Ara Malikian, a Paganini, i dubte, un dels teatres més bonics i
l’espectacle familiar Num3r@lia, de emblemàtics de la  nostra ciut at, i té un
Comediants, han estat les primeres aforament de més de 1.6 00 e spectadors. 
propostes del Teatre Romea del 2010,
seguides de la producció pròpia El cafè, El 2010 el Tea tre Tívoli ha ofert l’exit ós
de Carlo Goldoni, amb direcció de Joan musical Hoy n o me puedo levanta r, amb
Ollé; la sarsuela Romances d’amor, música de  Mecano i basat en la història de
interpretada per l’Orquestra Simfònica del dos amics que als anys vuitanta marxen a
Vallès; l’espectacle Duet per a una sola Madrid  per pr ovar fortuna e n  el món de la
veu, de Tom Kempinski i amb direcció de música. Aquest e spec tacle ha a plegat
Magda Puyo, que ha rebut l’aplaudiment 187.808 especta dors.
BARCELON ACULTURA 14 5


TEATR E VI CTÒRIA Paral·lel, ha inaugurat due s sales: 
El Molino i  l’Arteria Paral·lel. El Molino, el
www.teatrevictoria.com mític cafè concert de l Paral·l e l, ha torn at a
obrir les portes després de dos anys
El Teatre Victòria, gestiona t per 3xtr3s, d’o bres amb l’espect acle Made in  Pa ral·lel .
s’ha consolidat els darrers anys com una L’Arteria Paral·lel, un edifici remodelat que
de les sales privades amb més públic de en altres èpoques s ’havia anomenat Teatro
Barcelona. Español, Studio 54 i Scènic, representa
una iniciati va cult ural més pe r a la
El 2010 ha programat set espectacles: un reactivació de l’avinguda del Paral·lel . La
de dansa clàssica, un de dansa urbana, un nova sala s’ha in augurat amb un  dels
d’òpera, dos de teatre clàssic, un de circ muntatges més rellevant s de Dagoll
cabaret i un musical; tots de procedències Dagom, l’espectacle musica l Nit de San t
ben diverses: Rússia, Catalunya,  Gran Joan, recuperat vint-i-nou anys després de
Bretanya, Madrid i Holanda. la seva estrena, i  que es pot co nsiderar un
petit home nat ge al gènere de  la revista
Les propostes programades han estat el musical, tan prò pia de la  nit del Paral·lel
ballet de Russian Ballet Stars; l’espectacle barceloní.
de hip-hop Brodas Bros, de la Companyia
Brodas; l’òpera The Opera Show; dues
obres de teatre clàssiques interp retades
per la Compañía Nacional de Teatro 5.1.2.2.  S ALES DE MENYS 
Clásico: ¿De cuándo acá nos vino?, u n DE 200 BUTA QUE S
vodevil de Lope de Vega, i El pintor de  su
deshonra, un drama de CalderónA deL lMa ERIA TEATRE
Barca; l’espectacle de circ cabar et
Charlatans, a Comedy Show, dwelsw Aws.hatlomneriateatre.com
Brothers, i el muntatge 40 El Musical, u n
gran musical de les millorsL c’Aalnmçon es de rlia Teatre, i naugurat el 2009,
història de l’emissora de ràdio Losa q4u0est 2010 ha exhibit  un to t al  de 24
Principales. espectacles, ha realitzat 311
repre sentacions i ha rebut gairebé 12.000
Dins dels teatres privats de més de espectadors.
200 butaques també cal anomenar el
Teatre Apolo, ubicat al Paral·lel i amb un Els especta cl e s han t oc at discipl ines
aforament de gairebé mil persones, que diverses: 8 són de producc ió pròpia, duts
enguany ha presentat l’espectacle A, el a terme per la compa nyia resi dent Gat aro;
musical de Nacho Cano, amb 26.848 3 són c op roduccions, i 13 de producci ó
espectadors, i el Teatreneu, un teatre que aliena. S’han pogut ve ure, entre altres
treballa per la difusió de les arts escèniques pro postes, els esp ectacles de teatre
a la nostra ciutat i per oferir un lloc als musical The Black Rider i Peg ados, les
creadors i als artistes, i d’aquesta manera obr es de teatre 5 noies i un vestit i 
ha esdevingut un escenari on es poden El casame n t dels p etitburgesos, el
trobar les primeres figures de l’escena i els muntatge de dansa Dolça vida i  la sarsuela
nous valors emergents. Sopar p e r a dos (si pot ser!).
Finalment, cal destacar que enguany El mes de juliol s’ha celebrat la quart a
l’avinguda més teatral de la ciutat, el edici ó del Festival Barcino.
148 BARCELONACULTURA
BROSSA ESPAI ESCÈNIC SALA BECKETT
www.espaibrossa.com www.salabeckett.cat
El Brossa Espai Escènic, un petit loca l per La Sala Bec kett / Obrador Int ernacional
a 60 espectadors, és un espai de creació a de Dr amatúrgia és un teatre de petit
l’entorn de l’univers escènic i poètic de format dedicat a  la creació, la recerca i
Joan Brossa i de totes aquelles activitats , l’experimentació teatrals, amb un a
teatrals i parateatrals, q ue responen als marcada vocació d’inci dir en el pa norama
principis bàsics de les avantgu ardes gen eral de l a dramatúrgia contempor ània
històriques i de la creació contemporània. internacional . Tant les se ves produccions
com la seva programa ció  i el c onj unt de
D’entre els espectacles que s’han pogut les activitats de formació i  recerca estan
veure al llarg del 2010 a l’Espai Brossa, cal enfocade s ca p a una m atei xa direcci ó: la
destacar el muntatge a partir de te xtos de promoc ió de l’aut ori a contempor ània i
Montserrat Roig M de Ro ig: paraules l’estímul de  les noves forme s de la
d’avui; l’espectacle Retorn a Andratx, al dramatúrg ia.
voltant de l’obra de Baltasar Porcel; l’obra
Manifest Groc, esp ectacle a partir Duran t el 2010 la Sala  Beckett / Obrador
del Manifest Groc de Dalí, Gasch i Internacional de D ramat úrgia ha continuat
Muntanyà; la construcció amb textos de donan t a conèixer nous textos catalans,
Salvador Espriu Amor he rmètic, en el vint- entre els quals destaquen El ber enar
i-cinquè aniversari de la mo rt del poeta, i d’Ulisses, d’E nric Nolla, Elèctrics, de Pau
Antígona 18100-7, una reflex ió sobre el Miró, Zwdu o El dubte/L e doute/Der
text de Sòfocles. Zweifel i Un al tre Wittgenstein si us plau,
o L’holocaust, d’Albert Mestres, i  El alma
A més, el Bro ssa Espai E scènic ha se serena, de Lluï sa Cunillé i  Paco
organitzat durant el 2010, i fora de la seva Zarzo so.
programació regular, quatre activitat s
des tacades: «Festes  de Commedia Alhora, també h a estren at te xtos
dell’Arte» a la plaça, un conjunt internacional s de referència , com ara
d’espectacles de Commedia dell’Arte, dins (Salvatges ) Home d’ull s tristos, de Händl
del programa de la Festa Major dels barris Klaus, Reacció, de Lutz Hübn er, Bashir
de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; Lazhar, d’Evelyne de  la Chenelière, i  Coses
la tercera edició de les «12 hores de màgia que d èiem avui, de Neil LaBute, un dels
al Brossa», en el marc de la Mercè; dues grans è xits de crítica i públi c de la dar rera
noves edicions de l’«Escola de edició del Festival Grec.
l’Espectador», amb 150 alumnes de totes
les edats interessats a aprofundir en la Finalment, el teatre h a en cetat una 
mirada a les arts escèniques, i la vuitena nova línia a rtísti ca cons isten t a
edició del festival BarriBrossa, que, com en programar comp an yies in dependents
anteriors edicions, ha proposat explorar que, tot i tenir  ja una llarga trajectòria,
nous territoris de la poesia, de l’escena encara no havien pogut most rar la seva
intergenèrica, de les avantguardes feina de ma nera regular a Barcelona. En
digerides i de les dramatúrgies aques t sentit, s’hi ha pogu t veure el
submergides. (Trobareu informació del treball d e l’Associ ació Artística Indiges t,
BarriBrossa en l’apartat «Festivals d’arts l’Agrupación Señor Serrano o El pont
escèniques» del capítol 8.) flotant.
BARCELONACUL TU RA 149
Quant a les activitats f ormatives, el 2010 de Maria  Rov ira, fundadora de  la
ha tingut lloc la cinquena edició de companyi a Trànsit Dansa, amb l’obra
l’«Obrador d’estiu», una trobada de Evangelium.
caràcter internacional en la qual
dramaturgs, directors i actors de la talla Dels espectac l es representats, diversos
de Simon Stephens, Neil La bute, Enzo han estat interpretats p er a ctors novells i
Cormann, Will Keen o Marco Calvani han directors amb poc recorregut teat ral, amb
impartit cursos i tallers en què han arribat resultats altament sat isfact oris en tots els
a participar alumnes de fins a deu països casos. També hi han tin gut cabuda
diferents. directors i actors ja consolidats en el  món
te atral, amb la posad a en escena de
Finalment, els darrers anys la Sala Beckett diverses obr e s d’autors clàssics.
/ Obrador Internacional de Dramatúrgia
ha potenciat la promoció de ls a utors
catalans a l’estranger. Amb aques t
objectiu, el 2010 ha continuat pTroEmAovent TR E DEL RA VAL
el web www.catalandrama.cat, que permet
accedir a les traduccio ns dew twe w.txetoast rteeadtreallrsav al.com
catalans a altres llengües, i ha or ganitzat
cicles de lectures drEalm Teaatitrzea desl  Rdaev taelx, tsoi stuat a les
catalans a Grècia, Pionlsòtal·lanciao ni sA dlem l a npyaar.ròquia de Nostra
Senyora del Carme, al ba rri del Raval, va
néix er  am b esperit c om batiu i de servei,
amb una alta exigència artística i  amb
SAL A  MUNTANER l’objectiu de fer reflexiona r l’espectador.
Per això prioritza els projectes
www.salamuntaner.com comprom es os, en què s’u tilitza el
lleng uatge i l’e xpressió com  a eina de
La Sala Muntaner, creada l’any 1995 a denúncia social, des de totes les
l’antic espai Empòrium del carrer disciplines de les arts  escèniques.
Muntaner, va néixer amb la idea de donar
suport a autors, directors, actors i altres El 20 10 e l Teatre del  Rav al ha tornat a
professionals de l’escena més emergent. pro gramar espectac l es  per a adu lts i per a
públic infan til. P el que fa al t eatre per a
Durant el 2010 a la Sala Muntaner s’han adults , els espectacl es, tots d’alta qualitat,
representat 21 o bres, 16 de les quals són han girat  entorn a un tipus de  temàtica
de companyies catalanes i 5 de la resta de que dóna identitat a l ’espai i a la
l’Estat. S’han fet 424 representacions, a pro gramació, com és el cas dels
les quals han assistit un total de 22.615 espectacles Sil enciados, que tracta
espectadors. D’entre els espectacles l’homosexualitat i la tolerància; Sil encis,
programats destaquen: Sopar de Nadal, que posa en escen a la violència de
Petita feina per a pallasso vell, F iguretes gènere; F- 23, que s’endinsa  en la memòria
de vidre, ¿Quieres salir conmigo?, La veu històric a, i McBeth c on  queso, amb una
dels poetes morts, La música, I2 (Idos), El te màtica molt social q ue aborda el tema
congelador, Els convidats, La majoria dels de la  prec ar i etat laboral en els joves. 
suïcidis són en diumenge, Callejeras i
Cadira. La Sala Muntaner també s’ha Quant al t e atre dirigi t a infan ts, el Teatre
endinsat en el món de la dansa, de la mà del Raval ha bu scat recuperar l a sav iesa
150 BARCELONACULTURA
popular dels contes i la tradició, i Desig d ’òper a, amb dra matúrgia i direcci ó
fomentar el gust i el costum pel teatre. En d’Eles Alavedra i Guill em  Peire; 
la programació d’aquest any aquesta sala La síndrome de Buca y, amb dr amatúrgia i
ha apostat fortame nt pels espe ctacles de direcci ó de Joan Gallart; Roba’m la
titelles. A partir de la temporada 2009- cartera, amb  dramatúrgia i  direcció
2010, el Teatre del Raval ha participat a la d’Andreu Rifé;  Pasta full a da, d’Ever
campanya escolar «L’es cola al teatre» Blanchet, dirigit per Òscar Molina, 
amb l’objectiu de facilitar a les escoles un i E l trapella P ere i el  llop, amb
instrument eficaç que complementés la dramatúrg ia i direcció d’Isabel Millá n.
seva tas ca educativa. 
La creació i exh ibició de t e mpo rada de
Durant aquest any 2010, el Teatre del teatre i dan sa s’ha complem entat amb el
Raval també ha acollit la celebració de la Festival Avantime, un festival de
15a Mostra de Teatre de Barcelona, amb la dramatúrg ia inde pendent qu e  té l loc els
representació de 18 es pectacles . mesos d’es tiu. 
(Trobareu informació de la Mostra de
Teatre de Barcelona en l’apartat «Festivals
d’arts escèniques» del capítol 8.)
TEAT RE TANTARANTANA
www.tantar antana.com
TEATR E G AUD Í
BARCELONA Des dels seus inicis, el Teatre Tantarantana
www.teatregaudibarcelona.com ofereix una progra mació doble per aadults i per a pú blic fami liar. El  2010 ha
divid it la programació en tres blocs, a fi
Nascut el febrer del 2008, el Teatre Gaudí de facilitar-ne la comunicac ió i la
Barcelona (TGB), un equipament cultu ral visibilitat: TANTAdansa, TANTAteatre i
de creació, producc ió i exhibició escènica TANTAinfantil.
i residències, vo l ser u n punt de referència
del teatre més íntim i pròxim  que es fa a TANTAdansa recull  el s dos cicles de
la capital catalana. La seva gestió i dansa:  el festival de dan sa bcstx,
direcció van a càrrec del mateix equip del coproduït  am b el Mercat de les Flor s i que
Versus Teatre. en la quarta edició ha presentat cinc
compan yi e s provine nts de Cat alunya, de
L’equipament posa al servei de la la resta de  l’Es tat i  d’Europa, i el Cicle de
professió teatral dos espais escènics Teatre F í sic, Dansa i P erforman ce, produït
equipats tècnicament per a l’activitat: la pel Tantarantana i que enguany ha
Sala Gran La Claca i la Sala Petita Teresa ce lebrat la sisena e dic ió. Aquest cicle ha
Calafell. I proposa cultura, frescor, talent, mostrat el treball de nou companyies d e
ofici, divertiment, oci, reflexió i risc. dansa de Catalu nya, de la res tat de l ’Es tat
i d’Europa. La  nove tat del  2010 ha est at
Entre els espectacles programats durant l’organit zació de dos tallers ober ts als
el 2010 al TGB destaquen Els músics de ballarins prof essiona ls i una residència.
Bremen, dels Germans Grimm, amb
dramatúrgia d’Ever Blanchet i direcció Pel que fa a TANTAt eatre, cal dest acar
d’Eles Alavedra; Desiguals, amb dues no vetats: d’una banda, el I Cicle de
dramatúrgia i direcció d’Ever Blanchet; Complicitats en xarxa, un c icle que vol ser
BA RCELONACUL TURA 151
una finestra oberta per presentar
espectacles prodüits per sales alternatives
de la resta d’Espanya. Enguany han vin gu t
espectacles del Teatre del Mar (Palma  de
Mallorca), del Teatro de la Estac ión
(Saragossa), de La Fundición (Sevilla) i
del Guirigay (Extremadura). Alhora, el
Tantarantana ha pogut presentar dues de
les seves produccions en aquests quatre
espais. L’altra novetat ha estat el cicle
«Parlem de mites», que ofereix quatre
propostes a partir de persona tges mítics:
Tennessee Williams, Antoine de St.
Exupéry, François Villon i Ja mes Dean .
Encara pel qu e fa al teatre, el Tantarantana
ha co ntinuat d onant suport a  la
dramatúrgia contemporània catalana amb
les estrenes d’autors catalans com Carles
Mallol, Miquel Àngel Raió, P ablo Ley, Jordi
Silva o Victòria Szpunberg al costat de
noms prestigiosos com Federico Garcí a
Lorca, Miguel Hernández i Harold Pi nter.
Dins de la programació per a públic
familiar i per a escoles, TANTAinfan til ha
presentat el treball de 12 compan yies,
entre les quals destaquen el Centre de
Titelles de Lleida, la companyia de J ordi
Bertran, la centenària Titelles Vergés i la
companyia de dansa Iliacan. 
VERSUS TEATRE
www.versusteatre.com
Diari d’un boig, de Nikolai V. Gógol; Si av ui
El Versus Teatre programa, crea i produeix és diume nge demà és dijous, d’Isis Martín 
espectacles amb dramatúrgia i directors i Alei x Fauró; La peixa tera, de Txus
emergents, cercant i ponderant Estruch i Al Víctor; Tols toi  «Kreutzer»
l’excel·lència i l’originalitat, amb una Beetho ven, de Quim Lecina;  W ond erful
atenció especial pel teatre musical sounds, d’Eles Al avedra;  El senyor de les
alternatiu, el teatre de crea ció  i les noves mosques 2.0, d’Abel Co ll i Joan F l ores;
tendències. Com si entrés en  una pàtria, de Joan
Maragall, amb dramatú rgia i di recció de 
Algunes de les obres presentades aquest Josep Maria Miró, o El poeta y Platero, 
any han LeSsMtaAtL VEATS, de Biel Perelló; de René Fernández. 
152 BARCELONACULTURA
G
SA
I
S
’A
S S DR
LA TR
E
U
NG CE
N
 SI I
 
S
PA
I
S
. E
5.2
ANTIC TEATRE producció a  les quals s’ha  do nat suport,
d’espectacles d’al tres co mpa nyies en gi ra,
www.anticteatre.com d’assaigs ob erts de les peces que han
treballat un projecte en residència
Antic Teatre - Espai de Creació ha tornat a artística d’inv es tigació a l’AdriAntic (An tic
obrir el 2010 després d’estar tancat un Teatre), de presentacions de peces no
temps per reformes. Les seves principals acaba des, de festiv als propis i
línies d’activat són dues: d’una banda, d’exposicions. L’ altra l ínia bàsica és el
l’exhibició de diverses propostes, com ara suport a la recerca , crea ció i producció
de les estrenes resultants de les d’espectacles a través de convenis de
residències artístiques de creació i col·laboració amb e ls  ar tistes per  a l
BA RCELONAC ULTURA 153
desenvolupament de residències espectacles de producció pròpia, com
d’investigació o per al desenvolu pamen t Molts records per a Ivanov, seleccionat pel
de residències de creació i producció. Festival Iberoamericano de Teatro de
Bogotá 2010, però també pels nous
Fugint dels conceptes habituals com talents del teatre emerge n t amb
teatre o dansa, simplement per qu è l’Antic pro postes com Le s normes de l a
Teatre no fa teatre o dansa convencional, desesperació, La corda fl uixa o Pèl a l pit.
des del 2010 ano mena les disciplines o
gèneres de la següent manera: noves Pel que fa a la programació musical , el
dramatúrgies, nous llengua tges del cos i Círcol Maldà ha obert les seve s portes a
moviment, noves tecnologies, teatre figures de renom internacional com la
d’humor / teatre d’objectes , circ, pianis ta de jazz  Michel Faber o la
projeccions d’audiovisuals, prop ostes cantautora americ ana Sylvie Lewis. A més,
poètiques, música, performance i teatre ha acabat l’any e ncetant  amb Lluís Vidal
social. una program ació m usical protagonitzada
per músics de casa nostra que actuar an en
Durant el 2010 han passat per l’An tic cicles de quatre concerts per presentar l es
Teatre 7.758 espectadors, re pa rtits en seves propos tes amb formacions i estils
253 funcions de 75 companyies o artistes musicals variats.
diferents. A més, l’Antic Teatre ha
organitzat 16 residències de creació i
producció i 8 residències d’investigació, 
2 cursosC deO fNormSaEcRió,V 1A joSrnada de
formació (Podem viure sense capitalisme)
i 2 trobawdews wde.c toeantsree rsvoacisa.lt.k
Conservas és un projecte d’agitació
cultural per a l a transformació social a
CÍRCOL MALDÀ partir de la recerca, producció, difusió i
gestió de propost e s innova dores en el
www.circolmalda.org camp de les arts escèn iques i visuals.
El Círcol Maldà, situat al cor de Ciutat Entre les acti vi tats dest ac ades aquest
Vella i amb capacitat per a 65 persones, 2010 s’han d’esmentar els cursos que ha
es consolida com a espai singular de les acollit la sala Conserva s, entre els quals
arts escèniques a Barcelona, en aquest destaque n: «Cançó tradicional per a
segon any des de la seva reobertura, pro fes sionals escènics»; «Creació musical
després que es reformés per adaptar-se a amb eines electròniques i informàtiques»,
una nova orientació en el món de les arts centrat a descobrir t ecnologies i
escèniques. Aquest espai aposta experimentar conjunta me nt amb la mús ica
clarament pel teatre compromès amb la electrònica i l’art sonor;  «Streaming per  a
paraula i per la preservació de l’esperit emissions en directe d’espectacles», ja
propi de la sala, centenària, que ha que Conserva s s’ha convertit en un dels
combinat des dels seus orígens teatre i grans e xperts en retran smis sió per
música en un espai per a espectacles de streaming de les seves activitats, sobretot
caràcter íntim. dels festivals, i «Po sada en escena per a la
transformació social», a mb l’obj ectiu
La programació de teatre ha apos tat per d’ampliar la mirada i les possibilit ats del
154 BARCELONACULTURA
teatre per interven ir e n aquest present i INnMoti on , o  l’actriu ca talana Judit Saula,
en aquest entorn social. que hi ha a ssajat l’o bra Posseïts3. I
diverses vegades a l ’a ny difere nts
Conservas treballa també en coordinació estudi ants d’escoles de cinema utili tzen
amb altres col·lectius, amb els quals Conservas com a  plató gratuït.
organitza activit ats conjuntament. Entre
els projectes que Conservas  ha dut a
terme el 2010 destac a «Exga e», un
projecte de creació art ístLicAa i  CcuAltuLraDl qEuRe A
respon a les cites contemporànies i que ha
obtingut grans resultats dwews dwe.ll asecualdera.info
començament, el 20 08 .
La Caldera, Centre de Creació de Dansa  i
Sota el títo l «(D’Ar)t sE vEoslcuètnion Siuqmuemsi tC. oEnlstem porànies, és un
beneficis de la cultura.  Neosspaaltir est carbele md,e creació in dependent
nosaltres decidim», del 29 al 3f1u ndde amt al’arçny 1995 pe r deu artistes que té
ha tingut lloc una cimera ciutadana upne rdo ble enfocament: d’una ba nda,
obrir les ments dels ministres de cultu orraganitza diverses activi tats de suport  a la
de la Comunitat  Europea, reunits a creació dirigi da als professi onals i, de
Barcelona en el marc de la presidèn cial’altra, fa visibles una sèrie  d’ activitats  que
espanyola de la Unió Europea. S’han s’obren a l públi c.
organitzat tr es di es d’activitats de tota
mena per mostrar la cultura proposada El 2010 la pro gramació més
per a l’era digital. repr es entati va que ha dut a terme La
Caldera ha passat per diversos programes,
Enguany Conservas ha organitzat la entre d’altres la Caldera Aula, laboratoris
tercera edició dels oxcars, a la Sala Apolo amb Àn gels Marga ri t, Toni Mira i Dav id
de Barcelona, on s’han reunit desenes Dalmaz o, Jordi Corté s i  Tono Lachky, el
d’artistes amb gran èxit de públic, i el curs intensiu, a càrrec de Susan Klein i
Free Culture Forum, que s’ha demostrat Ariadna Monfo rt, i Caldera  Residències ,
com un espai necessari i impre scindible que enguan y h a donat su por t  a 17 artistes
per a l’actual moment històric que vivim. nacionals i internacionals.
L’atenció internacional que genera ha fet
que l’Open Society Foundation volgués El programa Ca ldera Públics ha acollit
implicar-se en l’organització. dues e dicions de Caldera Obert, i s’han
realitzat dues Cartes Blanques, una a In és
Aquest 2010 Barcelona Poesia ha celebrat Boza i l’altra a Toni Mira.
una de les seves sessions a la sala
Conservas, amb la participació de Per  quart any consecutiu, el  centre de
Misaluba Quintet de Fusta amb Ca rles Hac creació i recerca artísti ca La Caldera ha
Mor i altres autors. col·laborat en el Fest ival Grec, amb
actua cions d’artistes nacionals i
Finalment, cal destacar que diversos internacional s, xerrades ent re el públic i
artistes i col·lectius de creadors troben a els artistes cada dia abans dels
Conservas un centre per assajar les seves especta cles i taules rodones / espai s de
produccions, com ara Julio Wallovits, amb diàleg amb especial istes de les ar ts i el
la seva obra Las Listas, una coproducció pen same nt al voltant de la creació
de Conservas estrenada al festival contemporàni a.
BARCELONACU LT URA 155
El programa que intervé en el territori, Enguany La Puntu al  ha rebut la v isita de
Caldera Barri, ha programat «Fem història directors de tea tres, festivals i company ies
/ Memòria 79», una activitat de titelles d’Austràlia, It àlia, An glaterra,
extraordinària en coproducció amb el Polònia , l’Índ ia, els Estats Units i el
Mercat de Les Flors, i diverses activitats Canadà. El s ecreta ri gener al de l’UNIMA
dins els actes de la Festa Major  de Gr àcia, (Unió Internacional de la Marion eta),
el festival Dispositiu LEM i l’InOut Festival. Jacques T rudeau, també ha visitat aquest
També s’han organitzat Dies de Nodes i espai en tres o casi ons.
NodesCartisRes, una proposta artística
que s’articula entre tote s les ent itats A banda dels espect acles ofert s, al llarg
associades a Nodes de Gràcia: del 2010 La Puntual  també ha organitzat 
tragantDansa, Experimentem  amb l’Art, 7 talle rs i  c ursos  per a nens i 2 per  a
Gràcia Territori Sonor i S aladestar. adults , amb Pilar Aguas, Nú ri a Mestres  i
Eugenio Na varro c om  a responsables, i un
A més a més de les activitats que curs d’il·luminació per  a teatres  de titel les
programa La Caldera, el centre acull impartit pel reconegu t il·lumina dor 
projectes d’agents externs. El 2010 ha J. Diego Ramír ez. 
treballat en xarxa, entre d’altres, amb
l’Associació  de  Professionals de la Dansa
de Catalunya, el Dia Internac ion al de la
Dansa, Las SNanAtaUs,  lIaV PAlatNafOormWa Caníbal,
tragantDansa, el Certamen Coreográfico
de Madrid, NwUw2’Sw, .enla Puroivjeacnteo wVaca, La.com
Porta i AREAtangent.
La Nau Ivanow, situ ada a l’antiga fàbrica
de pintures Ivanow, a l a Sa grera, es perfila
com un  destacat  espai per a l a creació, la
LA PUNTUAL pro ducció, l’exhibició i la difus ió culturals,
amb un pr ograma d’activitats de marcat
www.lapuntual.info caràcter multi di sciplinari.
La Puntual és un espai escènic que impulsa El 2010 ha portat novetats  a la N au Ivanow.
des de la seva inauguració, el setembre Pe r exemple, pel que f a a la d an sa,  s’ ha
del 2005, línies d’activitat relacionades incrementat el nombre d’ espectacle s i s’ha
amb l’univers dels putxinel·lis, és a dir, iniciat un cic le de Tap Jam Sess ions, amb
presentació d’espectacles, tallers, música en viu, amb  se ssions u n cop al mes.
conferències i cursos relacion ats amb els Enguany la Na u ha acolli t el setè Festival
titelles, les ombres xineses, les marionetes de C laqué de Bar celona.
i el teatre d’objectes. 
D’altra banda, s’ha impulsa t el predomini
Durant el 2010 s’han fet 234 de la  fotografia en la programació
representacions de 24 espectacles d’expo sic ions, gairebé de m anera establ e,
diferents, que han representat 18 organitzades pel gr up Photosagrer a. Cal
companyies (12 de Catalunya, 3 d’altres destacar l ’exposició «Modernitza ció», tret
autonomies i 3 de l’estranger) i que han de sortida  de la primera trobada del
rebut més de 8.000 espectadors. Cada festiv a l EUROPES  a Barcelona, un festival
vegada amb més regularitat es programen de cul tura europea contemporània
espectacles en anglès. organitzat pe r La Fábrica. 
156 BARCELONACULTURA
De l’àmbit de la música cal destacar que L’eix conceptual de  Porta 4 se centra en el
el nombre de concerts ha  e stat teatre independent, entès c om un espai
considerable, així com la div e rsitat en els professi onal, auto generat i au tònom. Les
gèneres. S’ha continuat amb els cicles ja àrees de l a s eva or ganització són la
estables: IV Cicle Fe m Música!, de música formació te atral, la inv estigació i
de cambra, i les «Hot Jam Sessions», que producció escènica i la  programació de la
ofereixen un concert mensual. A més del sala.
jazz, hi ha hagut co ncerts de tango,
flamenc, música mexica na,  música Pel que fa a programació, d urant el 2 010
experimental i música elèctronica. Aquest Porta 4 ha ac ollit tres  cicles: el primer,
any la Nau ha acollit do s  concerts «Liminal  Gr », una coproducció de Porta 4
benèfics: un d’ajuda a Haití i l’altre a i Trànsit, ha  tingut l loc  un cap de s etma na
Metges Sense Fronte res. al mes i ha constat de vu it càpsules o
temes: el w estern, le s distracc i on s, «Demà
Quant al teat re, la Nau Ivanow té la ho deixo », tecnologia punta, vampirs,
voluntat de desenvolupar i p ot enciar el L’avorriment, M’agrada la  velocitat 
suport a joves creadors, i això ho i El final feliç. «Liminal Gr» és un cicl e
concreta ajudant els artistes en totes les tr ansversal  en què tota la creació hi 
etapes del desenvolu pament dels seus té cabuda: conferè ncies, t e atre,
projectes. P roducc ió, assaig, exhibició performances, dansa, videocreació,
i formació són els quatre grans àmbits monòlegs, i nstal·lacions, etc. Hi h an
que co breix. Per això, el nombre partici pat, entre  d’altres:  Manuel Delg ado,
d’espectacles de t eatre  del 2010 ha estat Companyia N octurna, Festival Wevoo, Nao
elevat i molt divers. Albet i Marcel Borràs, Miguel Noguera,
José An tonio Delgado,
Finalment, cal esmentar que, a finals Ínt imoteatroitinerante, La Caldera, Víctor
d’any, l’Ajuntament de Ba rcelona ha Nubla, Micromassa  i Accidents Polipoètics. 
adquirit la Nau Ivanow amb l’objectiu
d’incorporar-la a la xarxa pública de El segon cicle ha estat el de so
Fàbriques de Creació. experimen ta l HUM. Mensua lm ent, els
artistes han presentat propostes sonores
en un ambien t en el q ual l’exper im entació
i la improvisació són elements constitutius
PORTA 4 del caràcte r i  el desenvolupament de la
performance m atei xa.
www.porta4.cat
I, finalment, hi ha hagut el cicle de teatre
Porta 4 és un espai teatral de petit infantil «El pe t it espai Por ta 4», que s’h a
format situat al barri de Gràcia. Si bé es divid it en du es etapes, la de la primavera i
consolida amb aquest nom des de la d e la tardor.
l’octubre del 2010, ja compta amb cinc
anys d’història. Els seus orígens es A pa rti r del novembre ha come n çat la
remunten a l’any 2006, quan s’inicia el programació regular de Porta 4, de la qua l
projecte de formació teatral, i el 2009 es cal dest acar Yo no sé  cuentos alegr es, de
converteix en La Escuela Teatro i en la la companyia Liqui dación por Derribo;
sala El Off. El 2010 el projecte de Elsa i Anna, de la companyia Tèquina
formació, producció i exhibició s’unifican Teatre, i El  último tren, de la Compa nyia
amb el nom de Porta 4. Nocturn a. 
BARCELON ACULTUR A 157
TEATR E AKADÈMIA The living room, a mb direcció de Th omas
Richards. 
www.teatreakademia.cat
A banda de les representacions, el Teatre
El Teatre Akadèmia és un nou equipament Akadèmia ha organit zat una  sèrie
polivalent de 300 me tres quadr ats que d’activitats cultu rals para l·leles, com a ra la
neix el 2010 amb la volunta t de con vertir- conferència obe rta al públ ic de Thomas
se en un centre de trobada i de s uport de Richards, la projecció de la pel·lícula
companyies i projectes teatrals documental Opus in Aya Irini o diverses
fonamentats en la paraula i la poesia  i que pro postes pedagògi ques.
troben dificultats per incorpo rar-se als
circuits comercials de la ciutat. Altres espais sin gulars de Barcelona  que
han program at diverses activitats al llarg
La producció i exhibició d’espe ctacles del 2010 han estat el Cafè Teat re Llan tiol,
teatrals i poètics, la formació c ontinuada, un petit i hi stòric espai e scènic del Rav al
la recerca i el debat a l’entorn del teatre i que des dels seus ini cis ha apostat  per
de l’ofici d’actor són alguns dels eixos noves produccions i les propostes m és
d’una iniciativa que també inclo u el teatre alternatives d e disciplines di verses; el
com una eina de sensibilització i Riereta Teatre, una sala d’unes 85
integració de les persones amb localitats ubicada al multiespa i de l’escola
discapacitat i el teatre per a nens i joves. de teatre que li dóna el nom, al cor del
Raval, que presenta muntatge s de peti t o
L’espai està situat als baixos d’un edifici mitjà format  i que e st à vinculada
de la Diagonal, a tocar de Fran cesc Macià, directament al centre de  formació, i la
en una zona sense gaire oferta teatral, i té Sala FlyHard, una nova sala in augurada el
un aforament màxim de  110 espectadors. 15 d’octubre del 2010 al bar ri de Sants,
que té per objectiu acoll ir  o bres d’autor s
El Teatre Akadèmia s’ha inaugurat com a catalans contemporanis. 
teatre el dia 3 de març del 2010 amb
Electra, una producció pròpia a partir de Al cor del barri de  G ràcia hi trobem El
la tragèdia de Sòfocles, amb direcció Teat re Més pe tit del Món, u n espai íntim
escènica de Konrad Zschiedrich. Aquesta que recrea els con certs d ’altres èpo ques,
obra ha estat escollida expressament quan la música de Beethoven o de Ch opin
perquè representa la línia artística del no s’interpretava en àm plie s sales  de
teatre. També s’ha representat concerts, sinó en íntims salons p rivats amb
l’espectacle de clown Un Ramon de capacitat pe r a quinze o vint privilegiats.
Mandarines, dirigit per Sergi Pons, i Només piano é s la refina da propos ta
Training, un espectacle coreogràfic basat musical que El Teatre mé s Petit del M ón
en la comunicació dels principis de proposa per als dissabtes al vespre. Luis
Grinberg sobre la llibertat i la vida de Arquer, nominat compositor  de bandes
creativa personal en el moviment. sonores, concertista i excepcional
improvisador, interpreta , a un parell de
Aquest nou espai també ha acollit els metres dels seus convidats, p ec es de
assajos de les obres Cuttla s, anatomia Ch opin, Beethoven, Mozart i les seves
d’un pistoler i Cinc contes diferents, totes pròpies compo sicions i improvis acion s. 
dues dirigides per Sergi Pons, i I smene, La vetllada finalitza, tot prenent una copa
germana d’Antígona, dirigida perx BIxoris de cava, en un ro mà ntic jardí del seg le 
a la lluRmo tendset eleins.  eAs ppeolmrtae st.ancada, ha presentat
158 BARCELONACULTURA
ATEN EU POPULAR DE NO U
BARRIS
www.ateneu9b.net
L’Ateneu és u n cent re referent pel seu
projecte d’inte rvenció  social a través de la
cultura i la promoció del circ i les arts
parate atra ls. Els tres progr am es d’actuació
del projecte són la formació i el circ
social, l a programació cultu ral contin uada
i el suport a la creació i le s produccions
pròpies.
Duran t el 2010, i  pel que fa a l’àrea de
formació i circ social, cal destacar la
creació de di ferents com issions per donar
suport a la tasca formativa: la Comissió de
Formació i  Ci rc Social o l’H AMPA (Heroica
Associació de Ma res i Pares d’Alumnes), la
consolidació dels programes formati us de
l’Ateneu  i l’activitat habi tual de formació
de l’Escola Infantil de Ci rc (amb 85
alumnes), l’Escola Juve nil de Circ (amb 16
alumnes), els Tall e rs  de Circ  (amb més de
2.000 participants) o l’Escola Popular de
Teatre ( amb 15 alumnes). 
És important fer esm e nt dels project es de
cooperació  internacional, com la
partici pació en el  projecte de cooperació
Quebe c-Catalun ya, en  l’intercanvi
Barcelona -Stuttgart o en la xarxa Eu ropea
de Fo rmac ió i Circ Social  Caravan.
Pel que fa a la programació cu ltural
continuada els caps de setmana, de gra n,
mitjà  i petit format , l’Ateneu ha ofer t
activi tats artí stiques pluridisci plinàries,
música, teatre, arts parateatrals, circ,
literatura, activitat s i nfantils, actes
sociocultu rals del territori i ac tes solidaris,
una suma de propostes culturals de
qua litat a mb l’obje ctiu d’apropar la cult ura
als barr i s populars. En total han est at més
de 14.500 person es les que han ass istit a
les activitats program ades per l’Ateneu, i
més de 7.000 les actuacion s en què
BA RCELONACUL TURA 15 9
5.3. FÀBRIQUES DE
CREACIÓ
l’Ateneu ha participat de les activitats europeu «Circ-que-o!»; amb el centre de
del barri. creació Es pace Catastrophe (Brussel·les)
ha iniciat un nou projecte internaci onal de
Finalment, i respecte al suport a la creació residències de creaci ó itineran ts; amb la
i les produccions pròpies, s’h a de destacar xarxa de centres de creació i exhibici ó de
la catorzena edició del Circ d’Hivern amb Jeunes Talents Cirqu e (a França, Suècia,
l’espectacle Limbus, que han pogut veure Finlàndia, Croàc i a i Angl aterr a) ha
8.200 persones, i la convocatòria  de la establert conve rses per inte grar-se a
quinzena edició d’aquest circ, amb la aquest ambiciós pro j e cte de c reacions
selecció del projecte de Ricardo  Gallardo. contemporàni es de circ;  amb el Théâtre
També s’han consolidat els Com binats de Samovar (París) h a signat un conveni de
Circ en la seva edició del 201 0. coopera ció  que ha permès una doble
residència de  creació d’una companyia
catalana, i amb la companyi a quebequesa
Les 7 Doigts de la Main i el Mercat de les
LA CENTRAL DEL CIRC Flors ha realitzat el projecte  de creació
«Projecte Fibonacci». 
www.lacentraldelcirc.cat
Aquest pas de La  Ce ntral del Circ ha obeït
El 2010 La Central del Circ ha  iniciat un a l’estratègia d’obrir l ’equipament i les
període d’internacionalització i de seves acti vi tats més enl là dels límit s fí si cs
visibilitat després de la consolidació de de l’espai provisional, i així es prepara per
l’equipament en el món del circ català el a la gestió multipl icada de continguts que
2009. Aquest va ser e l primer an y tindrà a la seu definitiva.
d’obertura completa de l’espai, i es va
registrar un notable increment del nombre A la vegada , l’accés als circuits
d’usuaris en l’activitat pròpia internacionals ha estat una mostra de l a
(entrenament, residències de creació i permeabil itat de  l’e quipament als  seus
formació) respe cte a l’any anterior. El usuaris, e l sector profess ional del circ, que
2010 aquest volum d’usuaris s’ha no coneix nacionali tats i qu e, cada vegada
mantingut a un nivell similar al del 2009, més, integra a rtistes de  diferents  països i
fet que s’interpreta com que l’oferta acull de dif erent s disc ipline s en  la recerca de
des del 2009 el màxim d’usuaris que pot nous llenguatges.
acollir em relació amb a les dimensions de
l’espai. S’estima que aquesta xifra variarà La internacionalització ha anat en
notablement a partir del 2011 amb el paral·lel a la vis ibilitat externa del centre,
trasllat a les noves instal·lacions . gràcies a  les activitats d’exhib ició que s’hi
han dut a terme: dos cabarets que h a n
Amb la confiança i seguretat que ha mostrat el treball de le s co mpanyies
suposat per al projecte el reconeixement reside nts, d’una ban da, i, de  l’altra, banda ,
del sector català, el 2010 La Central del i les quatre representacions del Projecte
Circ ha establert diverses línies de Fibonacci. Aque stes accions n o nomé s
cooperació amb equipaments de circ han significat una ob ertura del centre al
europeus i s’ha fet present en les públic general, s inó que han contribuït a
principals xarxes de circ a escala l’objectiu  de La  Central d el Circ de fer
internacional. Amb la fàbrica de creació pedagogia a la societat so bre els
La Grainerie (Tolosa) ha consolidat els processos  cre atius i el treball previ
llaços i les accions en el marc del projecte exist ent al format ac abat d’un espec tacle.
160 BARCELONACULTURA
L’any 2010 ha supo sat l’execució de les de les arts escèni ques, les d’Ampar o Novas
obres de l’espai definitiu, amb l’elaboració Coya i 88 Infinits Fae Mag 300 B., d’ Arnau
del Pla d’equipamen t, el se guiment i la Vilardebò i Ad riana C ésp edes.  A aquestes
coordinació de les obres,  les visites de propostes s’hi han d’afegi r les que ja es van
protocol amb in stituc ions i iniciar el 2009 de la  Companyi a Sifó,
administracions i les vis ites de xarxa amb l’Associ ació Vintana, l’Associació M oviment
altres equipaments escènics. Art Contra la  Barbàrie, AREA tangent i
l’Associ ació Cultural  El Pal omar. També, per
Finalment, cal destacar que durant el 2010 un acord amb Barce lona Activ a, s’hi ha
han estat un total de 381 u suaris els  que acollit  l’Esco la Taller d’Escenografia.
han utilitzat les instal· lacions de La Central
del Circ. El ritmA eb ad’insncrdipa cdio’aquenssts pr mojenctes, sau Falasbra i
s’ha maCnotaintsg utt aal mvobléta sn’ht id healsn  9re uasuarliist,zat propostes
fet que mostdrae  ucnaa incràocrtpeorr aecspo ió ràedsitca benle  pier íodes
regular de públicsin nfeoruis,o erns ap artun mes. En l’àmbit de les arts
procedents de les esceoscènilqeuse dse ha  cinr ce s(qtaute 10 projectes, d’en tre
generen joves profesesliso nqaulas quels  sd’ienstteagqrueenn  l’assaig i l a producció
al mercat de treball) i en partd per ol’úceltdimen etspecta cle de La Fu ra dels Baus
dels artistes de fora de  Catalunyao  qduee ,l ’edsepectacle Delicade s, de la
manera permanent, es van incorporacnot malpan yi a T de Teatre, coprod uït amb el
mercat català. Grec Festival de B arc e lona.
Du rant el 2010 ta mbé hi  ha hagut trobades
i esdeveniments de creació col· laborativa i
ARTS ESCÈNIQUES A d’intercanvi entre cr eadors , d’entre  els
FABRA I COATS quals d es taca la trob ada d’entitats icompanyies involucrades en el Pr ograma
TTP (Teatre pe r Tots e ls Púb lics), que ha
Aquest any ha estat marcat per l’inici de estat un exemple d el paper  aglu tinador i
les obres d’ ade qu ació  definitiva de la d’espai de s ocialització entr e creadors que
fàbrica de creació Fabra i Coats, el juny pot des en volupar Fabr a i Coats. 
del 2010, després d’una primera
adequació provisional realitzada l’any En aquest període a Fabra i Co ats també
2008. Durant el primer semestre del 2010, s’hi han du t a terme 10 projectes de
Fabra i Coats ha anat mantenint la línia formació adreçats a professionals i
d’activitats iniciada l’any 2009 especia listes del  cam p de le s arts v isu als.
(desenvolupament de projectes de creació Una a ltra línia que s’h a anat plantejant ha
i residència de curta durada, i acollida estat la dels projectes de dan sa integ rada
d’actes i esdeveniments públics proposats des de la productor a Alta
relacionats amb la creació artística). Reali tat i que ha perm ès in vestigar  en
l’àmbit d e la creació coreogràfica amb
Pel que fa al programa d’acollida de persones amb alguna di sca pacitat  motri u.
projectes d’investigació i producció cultural,
s’ha dut a terme la segona convocatòria per Fina lment, aquest  espai també h a acollit
al desenvolupament de projectes de presentacions públiques de ls treballs
residència artística. D’aquesta convocatòria desenvolupats, com les presentacions de
s’han seleccionat un total de 8 propostes l’Associació Moviment Art contra la
noves de les quals cal destacar, en l’àmbit Barbàrie.
BARCELON ACULTUR A 161
5.4.
CENTRES DE PRODUCCIÓ
AREATANGENT Reconeg uda internacionalment, la Caixa
d’Eines del Teatro de los Sen tidos ha acollit
www.areatangent.com des del seu naixement, a través dels seus
tallers , pro jectes de creació i investigació, 
AREAtangent és una plataforma per a i del seu po stgrau, cente nar s d ’ar tistes i
creadors d’arts escèniques i parateatrals professionals vinguts d’arreu del món. 
que treballa com a espai de gestació de
noves propostes  i com a espai de mostra. Sense ana r més lluny, en les edicions
Acull iniciatives que uti litzen la 2009-2010 i 2010-2011 l a Caixa d’Eines ha
multidisciplinarietat de llenguatges i que coordinat, en col·laboració amb la
conjuguen les diferents sensibilitats del Universitat de Giro na, el postgrau
paisatge escènic actual. Llenguatge Sensorial i Poètica del Joc,
que ha reunit al um nes vinguts de diversos
Durant l’any 2010 ha dut a terme tot un llocs de l’E stat espan yol, França,
seguit d’activitats e n relació amb la dansa Finl àndia, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia,
i el teatre que han inclòs co produccions i Argentina i  Mèx ic.
produccions de projectes esc ènics,
textuals i expositius, que s’han presentat En l’àmb it  de la investigac ió, el 2010 la
públicament en festivals i espais tant de Caixa d’Eines ha coordinat la xar xa
Barcelona com de fora de la ciutat. De les Internacional d’Inve st igació en Poètiques
activitats de Barce lon a destaquen la dels Sentits. Aquesta xarxa es va
creació del cicle de pro gramació «Llançar constituir oficialment el novembre de l’any
el cos a la batalla II» al Mercat de les 2009 i avui dia es tà integrada per la
Flors; l’estrena al Merca t de les Flors Università di Firen ze, la  Univers ità La
d’Apple Love, d’Iker Gómez; la participació Sapienz a de Roma, la Univ e rsi té Charles
al Grec amb l’estrena de L’home estampa, De Gaull e -Lille 3, la Fundació Universitat
de Raquel Tomàs, i la gira de Roser López de Girona, l’Associazione Cultural e
Espinosa amb Còncau II. ARCADIA-Ars In, la Associa zio n e Cultur ale
Teatro Studio Blu - Centro  Culturale il
Funaro i l ’Associació Caixa d’Eines del
Teatro de lo s Sen tidos.
CAIXA D’EINES DEL El mes de nov embre s’ha  celebr at la I
TEATRO DE LOS SENTIDOS Tro bada de l a xarxa Internaciona l
www.teatrodelossentidos.com d’Investigac ió en Poètiques dels Sentits,que ha comptat amb més de  1 10 assi stents
vinguts d’arreu  d’Europa i Amèrica.
Caixa d’Eines del Teatro de los Sentidos és
una associació cultural que funciona des A més, l a Caixa d’Eines ha iniciat aquest
del 2004 i que està estretament vinculada 2010 la direcc ió artística d’un projecte
al Polvorí de Montjuïc i a la companyia de europeu d e teat re sensorial  subv encionat
teatre i investigació Teatro de los Sentidos. per la  Comu nitat Europea que treballa el
La Caixa d’Eines té projectes de formació tema de la generositat amb adol escents
en l’àmbit de les poètiques dels sentits i la d’Itàlia, Bèl gica, Fran ça , D inamarca i
memòria del cos, i també investiga sobre la Eslovènia.
implementació d’aquests ll enguatges a
altres disciplines artístiques i professionals. Al llarg de l  2010, al Polv orí s’han celebrat
els cic l es de tallers de tardor i pri mavera
BARCELON ACULTUR A 163
sobre la poètica dels sentits i la imatge durant el mes de  juny i a l a tardor ha fet
sensorial, així com un taller inte nsiu te mporada a Madr i d, al teatre María
internacional durant el mes de juny. Guerrero.
Aquest espai ha acollit durant e l mes de
juliol, i per primera vegada, la pres entació
d’una obra del Teatro de los Sentidos en
el marc del Grec. Festival de BarcelonaL: A PORT A
La Trastienda, una nova creació d’Enrique
Vargas sobre el tema de la vida,  la mworwt iw.laportabcn.com
la celebració.
La Porta  és un col·l e ctiu d’artistes que des
Per altra banda, de s de la Caixa d’Eines del 1992 genera activitats i con textos per
també es coordinen i es gestionen les a la creació, e l pensament i la investigació
diferents activitats d’investigaci ó, de propostes escèniques contempor àn ies
artístiques i formative s no directament al voltant  del cos i e l  mo viment.
relacionades amb Teatro de lo s Sentidos
que tenen lloc al Polvorí. L’any 2010 ha estat un any especialmen t
intens per La Porta . A més de man tenir les
línie s d’a cció (crea ció, difusió-exhi bi ció,
connexió i  pensament) i incidir en els
LA PERLA 29 objectiu s general s mit jançant el
desenvolupament dels seus proj ectes
www.laperla29.cat habituals, ha a conseguit un espai de
treball propi: u na nau de 140 metres
La Perla 29 és  un centre de crea ció i quadrats situ ada a prop de la  plaça
producció escènica fundat pels directors Espanya que permetrà aprofun dir i
Oriol Broggi i Carlota Subirós amb generar nous marc s de suport a la creació. 
l’objectiu de dur a terme projectes propis
en tota mena de formats. Des del seu Enguany s’han du t a terme dos ci cles
origen, La Perla 29 neix ass ociat a Pas 29 d’activitats amb car àcter sweet, moments
(gestoria artística), amb la conv icció que de pràctica escènica i de  trobada amb la
el diàleg constant entre producció i mirada del públ ic per a project es de
creació és la base per a un creadors v inculats als Espais Còmodes de
desenvolupament versàtil, eficaç i viable. col·laboració: «Sweet Març», presentat a
La Pode rosa, i «Sweet Ben èfic», present at
La Perla 29 ha continuat el 2010 la seva al nou  espai de La Porta, tots dos amb
habitual col·laboració amb la Biblioteca de diverses pro postes.
Catalunya, on ha presentat Natale in casa
Cupiello, d’Eduardo de Filippo, amb A l’abril  s’ha celebrat  al CCCB la cinquena
direcció d’Oriol Broggi, i ha reestrenat edici ó de les Nits Salvatge s, un marc
Hamlet, l’èxit de la temporada anterior, d’experimentació escènica, amb
també amb direcció d’Oriol Broggi. excel·lents resultat s tant de públic com de
difusió als m itjans de co municació.
Enguany La Perla 29 també ha dut a
terme una coproducció amb el Centro Enguany també ha t ingut ll oc la s egona
Dramático Nacional i el Festival Grec: edici ó del projec te «3 Processos de
Questi fantasmi, d’Eduardo de Filippo, Cr e ació»  i la quar t a edició del ci cle virtual
s’ha estrenat a la Biblioteca de Catalunya «Sobrenatural», un en cà rrec especial a
164 BARCELONACULTURA
artistes escènics que h a inclòs unes a través d e tallers, afavoreix l’apropament
trobades internes de reflexió  amb els de l’a lumne a altres di sciplines artístiques
artistes. i als  seus creadors, i  trag antDa nsa, espai
dedicat a l’act iv itat artística i docent de la
En l’àmbit internacional a principis d’any dansa contempor ània i a altres  disciplines
La Porta ha promogut una acció concreta al voltant del c os i e l mo viment.
per connectar creadors locals amb agents
i estructures de suport belgues, amb Un altre e spai dedicat a la dansa és el de
l’objectiu de potenciar i establir noves  vies Las Santas: Bea Fernández, Mòn ica
de circulació de la crea ció  que es Munta ner i Silvia Sa nt Funk. Elles
produeix aquí per als circu its més defineixen l’espai de  La  Podero sa, al
interessants a escala europea . carrer de la Riereta , com una  pl ataforma
de mob il ització del co s i del pe ns ament a
partir de la qu al  ince n tiven i agiten
l’escena cultural del seu entorn immediat.
Hi ha altres col·lectius que treballen a
Barcelona en l’àmbit de les arts També el Barcelona Internat io nal Dance
escèniques. És el cas  d’Almazen, que Exchan ge (BIDE) proporcion a una
continua mantenint el seu pape r plataforma per al treball  en xarxa i
indiscutible de laboratori de creació i l’intercanvi creatiu entre  coreògrafs,
experimentació artística a l cor de Ciutat ballarins i performers professiona ls. En
Vella, amb una s òlida aposta per nous aques ta tercera edició el  BID E s’ha
formats escènics que conjuguen consolidat c om u na platafo rma única en el
disciplines com el clown contemporan i, la seu concepte, ja que proposa u na forma
màgia, la narració oral, la  músic a o el de treball horitzont al , un espai per
cinema. conè ixer-se i treballar plegats, trobar
inspiració i possibles future s
El 2010 ha programat, entre altres col·laboracions en  l ’à mbit de l a
activitats, el c icl e «Alm a sile nc ios a», a mb performance, la investigació i
quatre espectacles en llengua de signes l’ensenya ment. El BIDE 2010 ha a collit un
catalana, amb l’objectiu de trencar grup de 45 persones de di fe rents cultures
qualsevol barrera de comunicació als i disc iplines del  m ovim ent.
escenaris; o el cicle «Very important
women», que vol donar visibilitat a les
dones creadores que treballen les
emocions a través del clown, la narració
oral i la música. També ha acollit al llarg
d’aquest any diversos tallers, com els
tallers de clown «Clown y emociones» 
i «Clown para mujeres». 
També existeixen a la ciutat diversos
centres i plataformes de producció i
creació escènica que centren la seva
atenció en la dansa. Al barri de Gràcia
trobem l’Espai de Dansa i Creació Àrea
que, a més d’oferir diversos cursos, també
és un centre d’investigació i creació que, 
BA RCELONACUL TURA 16 5
Divers os col·lectius  de professionals d e
l’àmbit de  les arts esc è niques
desenvolupen a Barcelona una i ntensa
tasca de connexió entre la c reació, l es
admin istracions i el territori, i ofereixen
diferents serveis als seus as sociats.
CIATRE, Associaci ó de Companyies de
Teatre Professionals de Catalunya, és una
associació de companyies de teatre
professiona l que va néixer amb la fi nalitat
d’enfortir i preservar un estil independe nt  i
privat de crea ció, gesti ó i  dif usió
d’espectacles teatrals. Entre altres activitats,
CIATRE ha organitzat engu any, jun t amb A
Portad a, el C ome and See 2010 de
promoció a p ro gramadors internacionals, al
Teatre Nacional  de Catalunya.
L’Associació d’Ac tors i Directors
Pro fes sion als de Catalunya (AADPC), que
aglutina actors, dire ctors i escenògr afs, ha
continuat am b diferents activit ats i amb la
renovació de la sev a revista, Entr eacte, ar a
també en ver si ó digital. 
Les companyies d’arts escèniques de la
ciutat gaudeixen en general d’un gran
prestigi arreu. Durant el 2010 han dut a
te rme div e rs es  ac tivitats i accions, les més
signific atives de les quals apuntem a
continuació.
Dagoll Dagom ha  estrenat a Barcelona la
nova versió de l’espec t ac le teatral  Nit de
Sant Joan. La màgia de la revetlla del
solstici d’estiu ha torna t després de
gairebé trenta  anys de la seva estrena
amb un fo rmat de revista galàctica que
s’adapta als nous te mps i  que en p otencia
l’impac te visual  i escènic. Aquest a estrena
ha co incidit a mb l’obertura del nou espai
Arteria Paral·lel. Dago ll Dagom també ha
presentat duran t l’any Aloma, de Mercè
Rodoreda, a la Sal a Gran del TNC, i ha
portat de gir a l’espectacle Còmica vi da,
escrit per Joan  Lluís Bozzo  i dirigit per
Pep C ruz. 
5.5. LES COMPANYIES D’ARTS ESCÈNIQUES
La Fura dels Baus ha volgut despertar els Gelabert- Azzopardi , Iliacan, Increpación
cinc sentits amb una nova obra  basada en Danza, Kòni c  Thtr, Lanònima Imperial , Mal
un clàssic de Shakespeare. D egustació de Pelo, Nat s Nu s, Ro berto G. Al onso,
Titus Andronicus reprèn els  e lements més Roseland Mus ical, Senza  Tem po, Societat
característics del llenguatge de la Fura. Doctor Alonso, Sol P icó i Thomas Noone
D’altra banda, ha presenta t les  òperes Danc e.
Carmina Bur ana a Z imbabue, amb artistes
locals. Aquesta ha esta t la primera vegada Per la seva banda, l’APdC c ontinua amb  la
que la companyia arriba a  l’Àfrica negra, tasca de dif usió de la dansa des del se u
després d’inaugurar els festivals d’art a les portal, en què es pot trobar tota l’actualitat
ciutats australianes de Perth i Adelaide i del sector (n otíci es, programació, cursos,
dirigir l’espectacle Win dows of  the  City a ofertes de feina, convocatòries, etc.), a més
l’Exposició Universal de xangai. d’un am pli apar tat de recurso s i
documentació amb les eines c lau per al
La companyia Pepa Plana ha estat present desenvolupament del prof es sional de la
a la Fira de Fribur g a mb es pectacle dansa en tots els seus àmbits.
L’atzar, al Festival Internazionale del
teatro di Lugano amb Penèlope, ha dut de A més, l ’APdC, l’Associació d’Escoles de
gira per Catalunya i Saragossa els Dansa Au toritzades i  la Federació
espectacles Penèlope i De Pe a Pa, i ha f et Cata lana de Professors de Dansa han estat
tempor ada a la Sala Muntaner de treballant en una guia bàsi ca per a la
Barcelona amb P enèlope. Enguany la docència de la  dansa, amb el s uport del
pallassa també ha actuat al Clownin, el Departa ment d’Educació de la Genera litat
festival biennal de pallasses que se de Catalunya. Els objectius d’aquesta gui a
celebra a V iena. són donar a conèixer la importància d’un
ensenyament de qualitat en t ot l’àmbit de
Tricicle ha presentat durant nou setmanes la d ansa i els requisit s necessaris per
Garrick a Madrid i després ha portat impartir  aquesta disc i plina. Aquest
aquest espectacle a Sevilla, València i documen t està dirigi t a escoles de dansa,
Valladolid, entre altres ciutats. Aqu es t mestres, pares, alumnes, centres cívics,
2010 ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit en AMPA i a totes les pe rson es que tenen
Belles Arts i el Premi Internacional relació amb la  dansa, per aconseguir una
d’Humor Gat Perich en reconeixement als praxi de la dansa digna  i eficient.
seus trenta anys sobre els escenaris.
Entre les a cti vi tats més destacades de les
En l’àmbit de la dansa, hi ha dues compan yi e s de dansa de la ciutat, cal
associacions molt actives, l’Associació esmentar  la celebració dels t renta anys de
de Companyies Professionals de Dansa de la companyia Gelabe rt-Azzopardi , amb la
Catalunya (ACPDC) i l’Associació reposició i actua lització de Belmonte, al
de Professionals de la Dansa de Catalunya Teatre L li ure. Aquest a obra és, sen s dubte,
(APdC), que treballen pel bon un dels munta tges més embl em àtics,
desenvolupament professional de la dansa estrenat  l’any 198 8, que s’ha  con vert it en
al nostre país i el seu reconeixement social. referent de la dansa contemporània del
nostre país.
L’ACPDC està constituïda per 18 empreses
de dansa catalanes: Àngels Margarit / Aquest 2010 , la companyia Mudances,
Mudances, Cobosmika Company, Color d’Àngels Margar it, ha complert vint-i-cinc
Dansa, Erre que Erre, Fani Benages, anys i ha pr oposat un conjunt d’activitats
BA RCELONAC ULTURA 167
que mostren perspectives diferents  del seu Finalment, la companyia Raravis,
treball al voltant de la dansa i la creació. El d’André s Corchero i Rosa M uñoz, ha
projecte transversal ha inclòs formació, presentat la p eça  Lemon 5, d e Ro sa
transmissió, creació, d ifusió i arxiu. M uñoz, en què la coreògra fa  treballa al
voltant de l’esforç físic, la disciplina i
Trànsit Dansa, sota la direcció de la l’exercici codific at i repetitiu com a
coreògrafa Maria Rovira, ta mbé  ha expressió de puresa . La companyia
commemorat el seu vint-i-cinquè també  ha presenta t, a l’Antic Teatre d e
aniversari. Durant el 2010,  la creadora h a Barc elona, una nova fase de «Camí-
presentat a Barcelona projectes com M ichi», d’André s Corc hero , u n projecte
Somorrostro i Pas diferent, la nova obra de recerca obert al públic sob re el
Désir i la peça curta Evangelium. A més, material  gener at pel ball arí i coreògraf
ha dut de gira per Europa l’obra  El salt de des dels seus inicis al Japó, el 1986, 
Nijinski i ha participat en diferents amb Kazuoh Ohno i Min  Tanaka, 
projectes coreogràfics a Hispanoamèrica. fins a l’actua lit at .
Després de presentar-se en diversos teatres
i festivals d’Espan ya i Suècia des dels inicis
del 2009, Sol Picó ha continuat enguany
amb la gira de l’obra El llac de les mosques,
que l’ha portat, entre altres indrets, al
Congo. Aquest espectacle ha estat
guardonat com a millor trebal l co reogràfic
en la tretzena edició dels Premis Max.
Per la seva banda, la companyia Nats Nus,
guardonats el 2009 amb el Prem i Ciutat
de Barcelona de dansa, enguany han
presentat per Catalunya i Espanya el seu s
espectacles infantils Maps i Minimón.
Lanònima Imperial ha dissenyat el
projecte sociocultural «Inventar la
mirada», en col·laboració amb el Taller
Escola Barcelona (TEB) i amb el suport de
l’Obra Social la Caixa i l’Estruch de
Sabadell. Aquest projecte, amb tallers
d’expressió corporal, plàstica i musical, té
com a finalitat la realització de material
fotogràfic inspirat en els quadres clàssics
de grans mestres reinterpretats per
alumnes del TEB amb discapacitat
psíquica. La companyia també ha
presentat el muntatge, estrenat a Buenos
Aires, El cas Kuleshov, una autèntica
barreja d’elements, com la projecció
cinematogràfica, la coreografia, l’oratòria i
la música en viu d’un trombó.
168 BARCELONACULTURA
L’acte «BCN ai xeca el teló», de
presentació de la t emporada 2010-2011,
enguany s’ha celebrat al Teatre Victòria el
5.6. 6 de setembre i ha est at retransmès perTV3. Aquest any  s’ha vol gut fer un
ACTIVITATS homenatge al  Paral·le l , l’av inguda d e laciutat més vinculada histò ric ament al món
I INICIATIVES del teatre i el cabaret. Aban s de la gal a, el
Saló de Ce n t de l’Ajunt ament de
DIVERSES Barcelona  ha acollit  una c onferèn cia
magistral de Josep Mar ia Benet i  Jor net,
presentada per S ergi Belbel.
En els P remis Max, enguany hi ha hagut
una àmplia representació catalana entre
els nomi nats. S’ha premiat l’adapta ció de
Mort d’un v ia tja nt, d’Eduardo Mendoza,
Sol Picó per la millor coreograf ia i Mario
Gas per Sweeney Todd com a mil lor
director musi cal.
També han rebut un reconeixement
especia l l’autor Josep Maria Benet i
Jornet, guardona t amb el Premi Max
d’Honor per  la sev a recerc a de nous codis
creatius i la seva constància i tenacitat en
la p rojecc ió intern acio nal del teatre cat alà,
i el fotògraf barceloní  Ro s Ri bas,
que ha rebut el  P remi Max de la
Crítica.
El Premi Ciutat de Ba rce l ona de
te atre enguany  ha re caigut e n Pere
Arquillué pe r la seva int e rpretació en
les obres Prime r amor, de Sa muel
Beckett, i V ida privada, de Jo se p Maria
de Sagarra, i el  de dansa i  c i rc l ’ha rebut
Mar Gómez, per les representacions de
Dios men guante a La Vi l larroel.
Fina lment, cal afegir que a Barcelona cada
any s’organit zen molts festivals d’arts
escèniques. El 2010 se n ’han programat
més d’una vint ena, els quals trobareu
explicats en l ’apar t at «Fe st ivals d’arts
escèniques» del capítol 8».
BARCELON ACULTUR A 169
6
MÚSICA
  6.1. GRANS EQUIPAMENTS MUSICALS
170 BARCELONACULTURA
L’AUDITORI La nova Sala 4 Alic i a de Larro cha,
inaugurada el mes de desembre i amb
www.auditori.cat capaci tat per a  152 pers on es , es destinarà,
TITULARITAT: CONSORCI AJUNTAMENT DE entre altres act iv itats, al s assa jos de la
BARCELONA I GENERALITAT DE CATALUNYA Banda Municipal, del grup instrumental
Bcn216 i d’al tres gr ups resi dents de
431.409 espectadors als concerts L’A uditori, com la Capella  Reial de
a dins l’Auditori Cata lunya o l ’OBC. També s’utilitzarà com
77,03 % d’ocupació a sala  d’actes de l’ESMUC, per a concerts
de l’Acadèmia i per a proj ectes de final de
Situat al costat de la plaça de les Glòries, carrera dels e studiants. 
aquest és el centre polivalent dedicat a la
música més important de la ciutat. La diversitat de línies musicals
L’Auditori té una gran sala simfònica, una programades pe r tal d’abraçar els gustos
sala polivalent, una sa la per a música de del públic més amp li ha comp tat amb
cambra i acull l’Escola Superior de Música diversos cicles espec í fics:  L’Audi tori
de Catalunya (ESMUC) i, des de l’any Antiga, amb un  total de  12 concerts i
2007, el Museu de la Música. 6.600 assisten ts; L’Auditori Cambra, amb
30 concerts i 11.600 assist ents; L’A uditori
L’onzè any d’activitat de L’Auditori s ’h a Contempo rània, a mb 24 concert s i  11.000
caracteritzat per la incorporació del nou especta dor s;  L’Audi tori Co ral, amb 
director titular de l’Orquestra Simfònica 9 c on certs i 3.500 assistents; L’Auditori
de Barcelona i Nacional de Catalunya Jove, amb 10 concerts i 3.6 00
(OBC), Pablo González, per la inauguració especta dor s, i L ’Auditori Esmuc, amb 
de la Sala 4 Alicia de Larrocha  i per 9 c on certs i 4.200 assistents.
l’espec ial èxit d’alg un es de le s in iciatives
en favor de la pluralitat  de la música en La programació d e conc e rts es colars,
viu de qualitat i la recerc a de nous familiars i partici patius de  L’Aud itori
públics, com per exem ple el programa Educa continua suposant una línia de
L’Auditori Apropa o el de promoció i for ça prioritària de l ’activitat  de L’Auditori,
fidelització de públic Amics de L’Auditori. i enguany ha program at 160 concer ts, que
han rebut 112 .000 assistents. 
L’Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya (OBC) és el primer El capítol de músi ques populars, en les
grup resident de L’Auditori i e l més tres línies de L’Auditori Jazz, L’Audi tori
destacat pel que fa a la quantitat de Moderna i L’Auditori Món, ha  ofert  6 4
concerts, volum de públic i pressupost concerts, als qu als han assistit  38.200
econòmic. Al llarg del 2010, i amb el nou persones, am b diferents cicles i al guns
impuls que ha emprès el director Pablo festivals consolidats, com el Festival
González, l’OBC ha programat cicles Internacional de Percussió de Catalunya i
dedicats al bicentenari del naixement de el Festival de Músique s del Món (trobareu
Schumann, el centenari de la mort de tota la informació referen t a aquest s
Mahler i el cinquantenari de la mort a festivals en l’apartat «Festivals de músi ca»
l’exili del compositor català Robert del capítol 8).
Gerhard. L’OBC ha tingut un total de
176.914 assistents als seus 119 concerts, 16 La Banda Municipal de Barcelona , de 
dels quals s’han fet fora de L’Auditori, a la q ual es parla  més endavant, ha 
diferents ciutats catalanes. obtin gut un n otable èxit de  públic en  els 
BA RCELONAC ULTURA 171
39 concerts de la seva temporada a visitant en  el coneixement i el gaud i de
L’Auditori, amb 30.831 as sistents. la música. La col·lec ció d ’instruments  
i els audiovisuals són el punt de par tida
El cinquè any d’existència de L’Auditori de les visites fam iliars  i la programació
Apropa, programa social de concerts educativa  del M useu, que ofereix
pioner destinat a acostar la música a  preu diver sos con ting uts  i propostes
reduït als col·lectius d’exclusió social, h a didàctiques. Tenint en  compte la
rebut 7.135 assistents i ha s ignificat la  seva diver sitat  de públics i sectors
ampliació al Teatre Nacional de Catalu nya, profe ssi onals als quals s’a dreça, el Museu
el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, programa una oferta de visites, sessions
amb la perspectiva de fer-se exten siu als divulgativ es,  t ècniqu es i d e formació
equipaments culturals de  311 municipis de amb la voluntat de dona r a  conèixer els
Catalunya, gràcies a la co l· laboració de seus fons patri mo nial s.
l’Institut Català d’Assistència Social de la
Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Duran t el 2010 el Mu seu de la Música ha
Barcelona. Ja co mpta amb 659 centres mantin gut els seus ci cles de concerts i un
socials inscrits. ampli progr am a d’activitats adreça des a
un públic ampli  i divers. Aqu es tes
El Centre Robert Gerhard, en la seva tasca activitats posen una atenció especial en el
de promocionar i difondre  el patrimoni coneixement de l a nova exposició
musical català, ha organitzat un primer permanent a través dels iti neraris
cicle de concerts i ha part icipat en audiovisu als Orpheus i Petit Orpheus.
diversos festivals (a Girona, la Seu d’Urgell D’altra banda, s’han ofert audicions de
i el Vendrell) i en iniciatives de música en viu, acti vi tats per a  famílies,
recuperació discogràfica, tant en visites dinamitzade s... 
producció pròpia com en col·laboració
amb altres segells.
El conBjuAnt NdeDlsA co nMceUrtNs iI aCcItPesA qLue  DhaEn
tingutB lloAc Ra CL’AEuLditori l’han seguit444.000 personesO. NA
55.306 espectadors
88,88 % d’ocupació
MUSEU DE LA MÚSICA La Banda Municipa l de Barcelona divideix
www.museumusica.bcn.cat el seu treball en dues vessant s. D’una
banda, els concer ts als barris de
54.159 usuaris Barcelona, a l’aire lliure o en local s
tancats, fent u na tasca de divulgació
L’exposició permanent del Museu de la musical p op ular. De l’ altra, po rta  a terme
Música, inaugurada a L’Auditori el març una temporada  pròpia de concer ts, de
del 2007, acull prop de cinc-cents novembre a maig, a L’Auditori. També
instruments i documents musicals que desenvolupa un a sèr ie de concerts d’estiu
recorren l’evolució de la música a través a L’Auditori, i altres dins el cic le «Música
de la història. Presentada amb suports als Parcs». Mereixen una  dedicació
audiovisuals (música, imatge, text/veu), especial e ls conc e rts escolars educatius
i en tres idiomes, l’exposició introdueix el que organitza L’Auditor i.
172 BARCELONACULTURA
Durant el 2010 la Banda Municipal de dut a terme 15 funcions  al Tea tre Lliure i
Barcelona ha estat dirigida per directors ha inaugurat la Fi ra Mediterrània de
internacionals de renom, com José R. Manresa amb l’espectacle Belmonte,
Pascual Vilaplana, Henrie Adams, Jan musica t per Carlos Santos i  dirigit per
Cober, Robert Reynolds o Franz-Paul xavier Pi qué.
Decker, i ha estat acompanyada de
solistes com Jordi Vilap rinyó,  Ricard Tota l’activ itat de l’any ha estat
Borrull, Dario Mariño, Magdalena Barrera, compag inada amb e ls  nombrosos act es
Mireia Farrés, José Mor, Luís Parés i Albert protocol·l ar is on ha estat present la Banda
Guinovart. El concert de Nadal ha comptat Municipal de Barcelo na, c om ar a el Dia
amb la Coral Sant Jordi i la  Coral Ca ntiga. d’Europa o els Jocs Flor als.
Entre el repertori interpretat, destaquen
l’estrena d’algunes de les obres d’en càrrec
amb motiu del 125è aniversari de la
Banda, com Jaume I el ConquGisRtaAdoNr,  dTeEATRE DEL LICEU
Joan Lluís Moraled a, Concert per a piano,
d’Albert Guinovart, i la nowvwa vwe.rlsiicóe dueb arFcoeclona.com
d’aucell, de Joan GuinjoTIaTnU.L TAaRmITAbTé:  CeOn NeSlORCI AJUNTAMENT DE
marc de L ’Auditori hBaA RreCaElLiOtzNaAt , uDnIP cUiTcAleC IdÓe DE BARCELONA,
concerts a l’estiu amGEbN pErRoAgLrIaTAmTe DsE m CéAsTALUNYA I MINISTERI DE
populars amb l’objeCcUtLiuT UdR’aApropar-se a
nous públics. Dins el projecte educatiu  de
L’Auditori, la Ba2n4d6a. 50M0 uenspecitcaidpoalr sha seguit
realitzant 8d5u,e5s7  a%u ddi’coicounpsa ecsiócolars, Va de
banda i L’ocell de foc. 
Ina u gura t l’any 1847, el Gran Te atre del
Fora del marc de la se Livcae us efua  macétsu adle,  la15 0 an ys que és el teatre
Banda Municipal de Barcelonad h’òapera més important de l’Estat
participat activament en la veisdpaa cnuylotul. ralDestruït per un  ince n di l’any
de la ciutat i ha intervingut en diferen 199t4s  i reinau gurat el 1999, el Liceu és un
esdeveniments. En col·laboració amb dels símbols identificadors de Barcelona i
Parcs i Jardins ha participat al cicle de un equipamen t fo n amental del patrimoni
concerts «Música als Parcs», als parcs de cultural de la ciutat. 
la ciutat, durant els mesos de juny i juliol.
També a l’estiu la formació ha fet un Dels mun tat ges que han tingut l loc al Gran
concert al Teatre Grec, en el marc del Teatre d el Liceu  duran t el 2010 cal
Festival Grec, amb un repertori d’àries de desta car, ent re al tres títols, L a fille du
sarsuela i òpera, acompanyada pels rég iment, de Gaetano Donizetti, am b dos
cantants Marta Matheu i Jose Antonio dels cantants més rellevants de l  momen t:
López, i dirigida per Salvador Brotons. Jua n  Diego Flores i P atrizia Ciofi,
Com en altres anys, la Banda ha ofert ac ompa nyats d’Ángel Pavlo vsky en el seu
concerts dins el calendari festiu de la debut al Liceu, en u na producció signada
ciutat: en el marc de la Mercè, un concert per Lau ren t Pélly i dirigida musica lm ent
de Festa Major a L’Auditori i altres per Yves Abel; El rapte al serrall, de
concerts per molts barris de la ciutat. Wolfgan g Amadeus Mozart, de  la mà del
director musi cal Ivor Bol ton i el  director
En col·laboració amb la companyia de d’escena Christof Loy, amb el debut al
dansa Gelabert-Azzopardi, la Banda ha Liceu de la gran sopra no Diana Damrau;
BARCELONACUL TU RA 173
Tristan und Isolde, de Richard Wagner, PALAU DE LA MÚSICA
amb l’escenografia que el pintor David
Hockney va crear per a aquesta producció CA TALANA
de l’Òpera de Los Angeles; El cavaller de www.pala umusica.or g
la rosa, de Richard Strauss, de la mà de TITULARITAT: CONSORCI AJUNTAMENT DE
Michael Boder, director musical titular del BARCELONA, GENERALITAT DE CATALUNYA I
Liceu, i Martina Serafin, Sophie Koch i MINISTERI DE CULTURA
Ofèlia Sala a càrrec dels tres papers
protagonistes; Iphigenie auf Tauris, de 403.572 espectadors
Christoph Willibald Gluck, espectacle de 67,22 % d’ocupació
dansa i òpera, fruit de l’aproximació a
aquest gènere de la gran coreògrafa Obra de l’arq uitecte Lluís Domènech i
alemanya Pina Bausch; Carmen, de Montane r, el Pala u de la Mús ica està
Georges Bizet, amb una relectura de considerat un dels màxims exponents del
Calixto Bieito i cantants de la categoria de modernisme. L’any 1997 va ser declar at
Béatrice Uria-Monzon o Roberto Alagn a, Patrimoni  de la Humani tat pe r la UNESCO
entre d’a ltres; Into the Little Hill, de i el 2008 va  celebr ar  els cent anys. 
George Benjamin, espe ctacle que
s’emmarca en la política de l Liceu Les activi tats qu e s’han portat  a terme al
d’afavorir i donar a conèixer l’òper a Palau de  la Música Catalana d urant l’an y
contemporània, i Falstaff,  de Giuseppe 2010 han est at domin ades per una cla ra
Verdi, amb una producció de Peter Stein voluntat de recuperar l a normalitat  i de
dirigida musicalment pel reconegut Fabio mirar ca p al futur, després de l’etapa difícil
Luisi. que, arran del s esdeveniment s relacionats
amb l’anterior direcció, ha  viscut l’entitat.
Al llarg de l’any el Gran Teatre del Liceu
ha dut a terme altres activitats En el terreny instituciona l, s’han celebrat
relacionades amb la pro mo ció  de l’òpera, dues assemblees e xtraordi nàries de
com el curs «Òpera Obert a» (amb l’Orfeó Català, per aprova r els nous
32 universitats d’Espanya, França, A ndorra estatuts de l’associació i per  escollir de
i Amèrica llatina), l’Anella Cultural (amb manera inequívocament democràtica la
l’emissió d’espectacles en 8 teatres de nova Junta Directiva.
Catalunya), la retransmissió de 
3 espectacles en cinemes d’Europa i els Pel  que  fa a  l’activitat m usi cal, d urant
EUA, la retransmissió en directe de la l’an y 2010 el Palau ha  ma ntingut un ritme
sarsuela Doña Francisquita a la platja de la d’activ itat intens i normalitzat, tant des
Barceloneta, els jardins del Palau  Robert i del punt de vista quantitatiu com des  del
Ca l’Estruch, de Sabadell, i la recuperació qualitatiu . E n l’àmbit coral, des de
del patrimoni operístic amb sempr e estret ament lliga t a l’activitat d el
l’enregistrament en DVD de l’òpera Palau, cal remarcar la po tenciació de
L’arbore di Diana, del composito r valencià l’estructura peda gòg ica a través de
barroc Vicent Martín i Soler. l’Escola Coral de l’Orfe ó Català, que
integra el s cors de formació (Cor 
de Petits, Co r I nfant il, Cor Jove i Cor de
Noies) i el suport a les a ctivitats i la
projecció interna i ex terna  del  c or de
l’Orfeó Català i del Cor de Camb ra  del
Palau de la Música Catalana.
174 BARCELONACULTURA
En el terreny de la música clàssica,
destaquen els cicles propis, organitzats
per la Fundació Orfeó Ca talà - Palau de la 6.2. TEMPORADES 
Música, tant a la sala de concerts com al
Petit Palau, juntament amb els presentats I CICLES  
per altres promotors (Ibercam e ra,
Euroconcert, Promoco ncert, etc.). MUSICALS
Actualment, el Palau é s una s ala oberta a
tots el gèneres i modalitats musicals i, en
aquest sentit, ha acollit activitats
programades per promo tors externs, com
el Festival Internacional de Jazz de
Barcelona o el Fe stival del Mil·len ni, entre
d’altres, a més de n o mbrosos actes
institucionals, empresarials i socials.
Aquest any el Palau de la Música Catalana
ha presentat, per primera vegada,
activitats musica ls i lúdiques dura nt el
mes d’agost.
A Barcelona hi ha diverses entitats, Consort Wien o l’aclamat conjunt italià I
associacions, fundacions i formacions Musici. També cal destacar  la p re sentació a
musicals que cada any programen Barc elona de t res co njunts  de gran
temporades i c icles musicals que of ereixen reconeixement intern acional : l’A cies
concerts de qualitat per a tots els gus tos: Quartett, de Viena, o el Mozar t Piano
temporades de música clàssica, de música Quartet, d e Berlín, al costat de ls pianistes
contemporània, cicles d’or gue, d’obres de Mart in Stadtfeld i M ichal Drewnowski. Ha
compositors catala ns actuals, de música de sobresortit la interpretació de la g ran Missa
cobla o concerts de jazz, entre d’altres. en si menor o  El c lave ben temperat, de
Bach. Altres pro grames han girat a l’e ntorn
Una d’aquestes entitats, que duu a terme un dels  grans compositor s b arrocs i clàssics
ampli ventall d’activitats en  el  camp de la com Vivaldi, Moza rt,  Beethoven o Brahms.
música clàssica, és E uroconcert.  Entitat S’ha posat un acc ent impo rtant en la
fundada l’any 1985 a Ba rcelona, actua commemoració del tres-ce nts aniversari del
principalment com a promotora d’uns cicles naixement de Perg olesi i del dos-cents
de concerts de llarga trajectòria i destacada aniversari del naixement de C hop in.
proj ecció internacional: la  Temporada
Musical al Palau de l a Música Catalana, el En el Cicle d’Orgue a la catedral de
Cicle d’Orgue a la catedral de Barcelona Barcelona h i ha participat u na selecci ó de
i el Cicle Música i «Músics de Catalunya». reconegut s i ntèrprets catalans i
internacionals amb els grans com positors
Durant el 2010 Euroconcert ha organitzat del reperto ri organístic, des de Bach o
26 concerts: 12 de la Temporada Musical al Messiaen fin s a Mom pou o Bernat
Palau de la Música Catalana (10 con certs Vivancos.
al Palau de la Música i 2 al monestir de
Pedralbes), 8 del Cicle d’Orgue a la Una altra de l es e ntita ts de programació i
catedral de Barcelona i 6 del Cicle pro moció de  la música a  la ciutat de
«Música i Músics de Catalunya». La Barcelona, de reconegut presti gi al circuit
programació, com en anys an teriors, se europeu de la música clàssica, és
circumscriu bàsicament a la música de Ibercamera. Al llarg del 2010 I bercamera
cambra i ofereix unes seleccionades ha co ntinuat oferint les dues temporades
propostes portades a terme per destacats estables de concerts de música clàs sica
intèrprets nacionals i internacionals. amb orquestres, formacions , soli stes i
directors de mà xim nivell a L’Auditori i al
Euroconcert ha organitzat la xxV i xxVI Palau de  la Música. Els concerts
Temporada al Palau de la Música Catalana, pro gramats  a L’Auditori formen una oferta
fet que confirma la continuïtat i solidesa aïllada, articul ada a través de l’ab on ament
d’un projecte musical definit com un segell Orquestre s I nternaci onals a L’Auditori. Els
peculiar i distintiu. Hi han destacat dos concerts pres entats a  les tempor ades
noms de prestigi de la música catalana: el d’Ib ercamera són tots de producció
Claret Piano Quartet –que, amb el seu prò pia, específicament pensats  per al
concert, debutava a Barcelona– i el pianista públic barceloní. La program ació
Josep Colom. L’escaiença del vint-i-cinquè adquireix, en con seqüència, un alt gr au de
aniversari ha permès programar altres coherència i  qualitat. Entre les formacions
concerts d’elevat nivell internacional: els 12 presentades aquest any cal destacar
violoncel·listes de la Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Si mfòni ca de Bamberg,
el Cor i l’Orquestra Barroca de Stuttgart, l’Orquestra Filharmònica de Dresden, el
l’Orquestra Salzburg Solisten, el Bach Cor de Nen s de Windsbach, l’Engli sh
176 BARCELONACULTURA
Chamber Orchestra, la Filha rmòn ica vegada més nombrós, que també dóna
Txeca, la Staatskapelle de Weimar amb suport a a quest programa de promoció en
l’Orfeó Donostiarra i l’Orquestra Simfònica concerts com el del Festival Grec (a la
del Teatre Mariinski de Sant Pe tersburg. plaça del Rei de Barcelona) o la ballada
de Sant a Eulàlia.
L’any 2010 l’ Institut de Cultura de
Barcelona ha seguit donant suport a la Fa mé s de deu a nys que Parcs  i Jardin s va
Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelon a posar en mar xa l’e xperiència «Música als
amb el programa de promoció i dif usió de Parcs» am b l’obj ectiu d’apropar la música
la música de cobla. Al llar g de l’any la de qualitat a tots el s públics i, alhora,
formació ha ofert 21 actuacions, tres de utilitzar els espais verds de la ci utat com a
les quals han servit per enregistrar el CD escenari no només de passei g, jocs i
Rafael Ferrer. Sarda ne s. D’a quests 2 1 repòs, sinó també de cultu r a. Des del
concerts, 20 s’han fet a Barcelona. El primer moment , tant el ci c le de música
programa de promoció de mú sica per a clàssica com  el cicle de jazz han estat
cobla d’aquest 2010 ha  significat la elements  clau per vinc ular la cultura, l a
consolidació de les  propostes natura i les nits d’estiu.
d’arrelament al territori exercides fins ara:
la Cobla Ciutat de  Ba rc elona ha estat El 201 0 la progra mació  de «Música als
present en activitats emblemà tiques de la Parcs»  s’ ha ampliat res pecte a l’any
ciutat organitzades per entitats i anterior, fet que  representa la consolidació
organitzacions se nse ànim  de  lucre, com del cicle. S’han pr ogramat 29  concerts que
l’Aplec de Gràcia o l’Aplec Nadalenc, entre han atr et, apro xi madament, 9.200
d’altres. La proposta de difusió de espectado rs; la qualitat d els  grups musicals
caràcter més popular i pròxim a la ha comportat que el cicle hagi tingut molt
ciutadania s’ha vist complementada per la bona acollida per part del públic.  
voluntat de la Cobla Sant Jordi de vincular
al programa municipal els actes i Els con certs han t ingut l l oc  a ls parcs  de la
propostes artístiques de més visibilitat i Creueta del  Coll , de la Guineueta, de la
qualitat,  com ara el cele brat Barceloneta, de Diagonal Mar, Turó Park i
enregistrament del CD Amargós&Vidal: de la Ciutadell a, i els ja rdins del s Drets
dues visions contemporànies de la cobla, Humans, Am argós (jardí del Teatre Grec) i
enregistrat gràcies al suport municipal, el del Príncep de Giron a duran t els mesos de
concert La Cobla convida Pascal juny, juliol i a gos t.
Comelade, en el marc del tercer Cicle de
Música per a Cobla, que té lloc  a L’Associació Catalana d’Intèrprets de
L’Auditori de Barcelona, o el tradicional Música Clàss ic a (ACIMC) ha prese ntat la
cicle promogut pel Palau de la Música novena ed ició de l «Cicle  Anna Ricci, de
Catalana «Cobla, cor i dansa». nosaltr es a vosaltres», cic le que va néixer
amb la voluntat de  difondre obres actuals
Finalment, cal apuntar que el calendari de compo sitors catalans,  triades i
festiu de la ciutat esdevé un moment de interpretades  per músics  professionals de
trobada i reconeixement de la Cobla i els primer nivell, tots ells socis de l’ACIMC.
ciutadans. Per això les activitats Aquesta asso ciació és una entitat  sense
programades amb motiu de la Mercè (la ànim de  lucre fun dada l’any 1992 que té
ballada a la catedral de Barcelona o el com a  finalita t sensibilitzar la societat i les
multitudinari concert a la basílica de la inst itucions sobre l a problemàt ica d el
Mercè) són esperades per un públic cada músic p rofessional, do nar  suport
BARCELON ACULTURA 177
sindicalment a les figures de l’intèrpret i del
docent de la música i vetllar per la cultura
musical catalana en el sentit més ampli .
Aquest cicle incorpora un concert
inaugural en el qual es ret homenatge per
la seva trajectòria artística a una figura
destacada del món de la música clàssica
catalana. En aquesta ocasió, més de vint
intèrprets han dedicat el concert al
pianista i compositor Carles Santos, a
l’Espai Lliure del Teatre Lliure. Els altres
cinc concerts del cicle s’han ofert a la
Casa Orlandai, i cadascun ha co nclòs amb
les trobades entre compositors i
intèrprets, obertes també a la participació
del públic assistent.
La programació ha inclòs obres de
Salvador Brotons, Albert Guinovar t, Jordi
Vilaprinyó, xavier Montsalvatge i xavier
Benguerel, entre d’altres. Els int èrprets
han estat Evelio Tieles i Cecilio Tieles;
Quartet Afrodisax; Elisabetta Rienzi i
Josep Maria Gironell; Lluís Sintes i Pau
Damià Riera, i Chiril Maximov i Ester Vela.
Altres temporades i cicles musicals que
s’han celebrat a Barcelona al llarg del
2010 han estat la vint-i-cinquena 
edició del Cicle de Música Contemporània
xx-xxI, convocat per la Fundació Música
Contemporània; la tretzena edició de la
Temporada AvuiMúsica, el gran aparador
de la música contemporània a Barcelona
que organitza l’Associació Catalana de
Compositors i que incideix en la difusió 
de les obres dels compositors catalans, 
i l’onzena edició del cicle de música
contemporània «Nous Repertoris - Música
xxI», organitzat pel Gremi d’Editorials de
Música de Catalunya i les Joventuts
Musicals de Barcelona amb la
col·laboració de la Societat General
d’Autors i Editors (SGAE), la Universitat
de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu 
i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya (OBC).
178 BARCELONACULTURA
BIKINI
www.bikinibcn.com
La sala Bikini, formada per tres esp ais i
amb una pro gramació molt eclèct ica, ha
estat sempr e  un referen t de la n it
barcelon ina com a plataforma per al
llançament de grups  i figures locals i l a
presentació d’artistes i bandes
internacional s. 
Duran t l’any 2010, la sala Biki ni ha
programa t 1 15 concerts, d’a rtis tes tant
estr angers com naci onals, amb un públic
aproximat de 50.000 perso nes. D’entre
les actuacions d’artistes intern acionals hi
ha les de Richard Hawley, Talib Kweli ,
Florence & t he Machine, Gil Scott Heron,
Mark Lane ga n, Bill Wyman, The Wh itest
Boy Alive, Eels, John Hiatt, Imelda May o
Macy Gray . Dels artiste s nacionals que han
actuat a l’escenari de Bikini  cal destacar
Najwa Ni mri, Maldita Nerea, Los Secretos,
Morod o, Ojos de Bruj o, Ar iel Rot, Cris
Jua n ico, El Pes cao, Nothink, Sin iestro
Total, ZPU  o  Raimundo A mador.
La sala Bikini també ha acolli t
esdeve niments destacats de l’escena
musical barcelonina: l’homenatge
Recordant Marc G rau, e l lliuram ent dels
Premis Enderrock, la final del concurs
Sona 9 i diversos c oncerts del F es tival de
Guitarra de Barcelona , el Festival
Internacional de Jazz de B arc e lona i el
Primavera Clu b, entre d’a ltres.
HARLEM JA ZZ CLUB
www.harlemjazzclub.e s
El Harlem Ja zz Club é s u na de les sales de
jazz  m é s antigues de Catalunya, un
equ ipament sociocultural que programa
concerts de qu alitat inint e rrompudamen t
BA RCELONAC ULTURA 179
6.3. SALES DE MÚSICA EN VIU
des del 1987.  A mb una infraestructura del 2010 h an estat els cicles «Petits
coherent amb l’activitat que desenvolupa, concerts», «Músiques disperses»,
és l’aparador d’un bon nombre d e bandes «C oncerts vermut» i «Grà cia jazz sessio ns»
que busquen obrir-se camí en l’escena i el Fe stigàbal ( el festiva l qu e fin s al 2010
musical i, alhora, és l’escenari d’artistes ha tingut lloc a la plaça Rovira en el marc
consolidats que prese nten les seves noves de la Festa Major del barri). D’entre els
propostes. artistes consagrats de l pano ra ma català
que han actuat a l’H eliogàbal, des taquen
L’any 2010 la sala ha organitzat 216 Qu imi Portet,  M ishima, Le Petit Ram on,
concerts, amb uns 550 músics pa rticipants San josex i The New Raemon, en tre d’altres.
i uns 40.000 assistents. A més dels Pel que fa als artistes del nou panorama
concerts programats, al llarg de l’a ny el catal à, cal d estacar les actuacions
Harlem ha participat, cedint el seu espai i d’Espaldamaceta, El Petit de  Cal Eril,
la seva infraestructura, al festival Inspira, Me and the Bees,  M aria Coma, La
BARNASANTS, a la Mercè, al Festival de Brigada, Le Pianc, Renaldo i Clara, Seward
Música Popular de Barcelon a MPB, al i Za!, entre d’altres. L’Heliogàbal també ha
Festival Internacional de Jazz de programat concer ts d’artistes rellevants
Barcelona i al Fe stival Cub à de Cinema de del pop estatal, com ara Ainara L egardon ,
Casa Amèrica , fet amb què es referma Anari, The Marzipa n Man, Maga o Re migi
com a infraestructura cultural de caràcter Palmero, i d’artistes de renom
privat amb la qual compten tant internacional, c om Mark K oze lek, Ora
institucions públiques com empreses Cogan, Scott M cCloud, D aniel Higgs , Mark
privades del sector. Eitzel, B art Davenp ort, Vag ue Angels 
i Damon and Naomi, entre d’a ltres.
La idea d’espai de llibertat, creativitat i
transgressió artística que és a la base del El petit bar de Gràcia organi tza activitats
Harlem Jazz Club es reafirma any rere any culturals de tota mena, a més dels
i compleix amb escreix els objectius fixats. concerts, com ara e xposi cio ns,
presentacions de  llibres i recitals poètics.
Sense tenir en com pte el Festigàbal, al
llarg del 2010 l’H e lio gàbal ha  ofer t  un
HELIOGÀBAL total de 239 actes cultu rals, als q uals han
assistit 14.878 espe ctado rs.
www.heliogabal.com
L’any del quinzè aniversari, l’Associació
Cultural Heliogàbal ha mantingu t totes les JAMBOREE
línies de programació que ha anat
consolidant al llarg dels anys. Com semprewww.masimas.com/jambore e
ha fet, l’Heliogàbal ha apostat també
aquest darrer any per la qualitat, la El 20 10 ha estat un any molt i ntens i
proximitat i la diversitat en l’oferta signific atiu per a la sala Jam boree: el 9 de
cultural. D’aquesta manera, l’associació ha gener l’emblemàtica cava de la plaça Reial
continuat obrint-se a nous públics sense ha co mplert cinquanta anys d’història, i
deixar de fidelitzar el públic més habitual. això la converteix en un dels clu bs de jazz
més antics  de l’Estat. Aque st  aniversari
Pel que fa a la música en directe, les línies s’ha celebr at amb un a sèrie de concerts
d’activitats musicals programades al llarg molt especials. 
180 BARCELONACULTURA
D’una banda, hi ha hagut un record per a sessions matinals cada di umenge p er  a
les grans figures del jazz. Així, per públic infantil, amb ac tuacions de grups
exemple, s’han preparat dos concerts com La ura Simó i Fra ncesc Burrull o
homenatge a Tete Montoliu, una actuació Paulinho  Lêmo s &  H oracio Fumero, entre
per recordar la figura de Jo hn  Coltrane, un d’altres. 
altre concert home natge a Lou Bennett i
un tribut al bateria Elvin  Jones. Fina lment, cal des tacar que aquest any
també ha estat  l’any del reconei xement de
A banda d’aquestes actuacions, també la tasc a de difusió de l  jazz que ha dut a
s’han creat dues formacions integr ades ter me  la sala Ja mboree al llarg de la seva
per alguns dels millors jazzmen nacionals: història: el 2 de febrer l ’Ajuntament de
d’una banda, The Jamboree All Stars, amb Barcelona  li ha atorgat la Medalla d’Or al
Llibert Fortuny, Perico  S am be at, Albert Mèrit Artístic. 
Bover, Masa Kamagu ch i i Marc Miralta i, de
l’altra, The Jamboree Gold Stars, amb
tòtems del jazz clàssic, com Josep Maria
FaJrAràZZs , SFÍra CncLesUc BBurrull i Adrià Font. Molts
altres músics nacionals han brillat damunt
wwlw’e.stcaelnlearri dedl eJammubsoircese. cdourmant aquest
2010: el trio integrat per Carles  Ben avent,
Des de l aJ soervgae  cPardroe ai cTiió lno’a  dnyi  Ge1r9a9ld2o, el J,a lzaz cantant
Sí Club pLarougrar Siammó, la coan mtraúbsiaciax iesn vtia u c aGdiau ldiai aV ialle,
s’ha ceol nsavxeortfionti setna uGno rkad eBles neístepza,is  dee l
referènscaixao pfoenri setsac oDlatanri mNel·lo oú esli cbaa teenr idai J recoterd. i
GeRsotisosnya, te ndterse  de’al lTtraellse.r de Mús ics, en el
tr anscurs dels darrers anys aqu est club ha
La progarcamaocnió desl eJgaumitb uonree ta mcobnéc huarrència aman t no
inclòs grans noms del jaszozla qmueen ets c odue lf joarzaz, si nó també d’altres
de les nostres fronteres, com úeslsique s.
saxofonistes Ravi Coltrane, Scott
Hamilton, Jerry Bergonzi, JesseE Dlsa cviicsl ei s que s’han dut a  t erme aquest
Miguel Zenón; el jove trompetista 2010 h an tingut un públic as sistent molt
Christian Scott; els guitarr istes Peter divers i han estat els següen ts:  els
Bernstein, Bernard Allison i Lionel Loueke; dilluns, «Mestres del Jazz» ; els d ima rts,
els bateries Roy Haynes i Jeff Ballard, la «Jam Session de p op/ rock/blues»; els
contrabaixista i cantant Esperanza dimecres, « Hot Jazz» , que, a pa rtir d el
Spalding, o l’orquestra Porteña Jazz Band, novembre i de spré s de vuit  anys amb el
entre una llarga llista. grup Ivanow, ha passat el relleu  al cicle
«Rumba Catalana», amb el grup Papa wa
També dins la celebració del 50è com a pro t agonis ta;  els di jou s,
aniversari i emmarcat en el San Miguel «Descarga  Cuban a»; els divend res,
Mas i Mas Festival, a l’agost l’activitat del «Fla men co»; els dissabtes,  Jam S ession
Jamboree s’ha traslladat a un escenari de jazz, i els diumenges,  «Jam Ses sion
enmig de la plaça Reial, on han actuat la de pop/rock/bl ues».
Big Acoustic Band, entre altres músics. 
En total, al l larg del 2010 el Jazz Sí Club
Per fer arribar el jazz a tothom, durant el ha ofert  34 0 concerts, e ls  quals han rebut
febrer i el març el Jamboree ha programat 22.700  assistents.
BA RCELONAC ULTURA 181
LUZ DE GAS SALA A POLO
www.luzdegas.com www.sala-apolo.com
Inaugurada l’any 1995, Luz de Gas s’ha Des del 1991 l’Apolo funciona com a sala
convertit en una de les sales de música en de concerts i cl ub nocturn, i  l’a ny 2 006 va
directe de format mitjà més consolidades inau gurar una segona sala, co neguda com
de la ciutat. Ambientada encara amb La [2] d’Apolo, a mb una capa cit at idòni a
l’esperit del cabaret Belle É poque que per a concerts de format mitjà i que s’ha
abans ocupava el local, per aquesta sala convertit en espai de referència per a
han passat artistes de renom tant grups pe tits o independents que busquen
nacionals com internacionals. El  2010 Luz prestigi. Estil s com el pop, el  rock, el ja zz,
de Gas ha celebrat els 15 anys d’existència les músiques del món, l a m úsica negr a, el
amb una festa que ha comptat amb un mestissatge, el flamenc o la música
concert exclusiu de Rosario i Estopa. electrònica són el s habitual s a l’agenda de
les dues sales .
L’any  2010 a les dues sales de l’Ap olo hi
RAZZMATAZZ han actuat prop de 850 artis tes amb
propos tes molt hetero gènies: Yo La Tengo,
www.salarazzm atazz.com Dinosaur Jr,  Giant Sand, Tindersticks, The
Swell Season,  Robert F ripp & Theo Travis,
Razzmatazz és  una de les dis coteques i de Pe nnywise, Skatalite s, La Gossa Sor da,
les sales de concerts més importants de Solomon Bu rke, Morcheeb a, La Mala
Barcelona pel que fa a dimensions, R odríguez, Amaral, New Rae mon...
prestacions i instal·lacions. Disposa de
cinc sales en les quals es programen Aquest any ha de stacat per  l’èxit com  a
diferents tipus de música, encara que els club d’entre setmana amb les sessions
estils que hi tenen més presència són d’Antikaraoke, Nasty Mondays, Crappy
l’indie pop, el rock alternatiu i la música Tuesdays, Rum ba Club, Mundo Caníbal,
electrònica. El 2010 aquesta mítica sala ha Powder Room i els dijous de  La [2] . Nitsa
celebrat el seu desè aniversari amb una Club i  La  [2] de Nit sa, amb residència
programació especial que reflecteix durant els caps de setmana i programats
l’esperit que ha impregnat els seus pels organitzadors del Pr im avera Soun d,
escenaris durant tots aquests anys. Aphex continuen aportant prest igi a la sa la amb
Twin, LCD Soundsystem, Suede, Caribou, la contractaci ó de  discjòqueis i g ru ps de
Jamaica, Yelle o Two Door Cinema Club música consolidats o emer gents però que
són alguns dels noms que han passat per ben de pr e ssa rebe n gran repercussió
la sala entre el 5 de novembre i el 22 de internacional.
desembre amb motiu d’aquesta
celebració. Entre els concerts de tarda o També de staquen e l s c icles mensuals
nit i les sessions de clubs de cap de destin ats a u n públic més a dult, com el
setmana, durant l’any s’han fet al «Jazz & Swing», «Flamenco Ob-sessi on s»,
Razzmatazz 286 concerts, que han estat «Martes Locos del Paral·lel » (amb ant ics
seguits per 404.693 assistents. artistes del barri), «Revolta» i el flamant
«Taboo: Barcelona Burlesque Nigh ts», que
un dijous al mes ens acosta al món d el
burlesc, el teatre, els faquirs, el deliri i la
182 BARCELONACULTURA
música jazz de la mà de la banda de Dani jam-sessions de rock els dimarts i de
Nel·lo. blues els d ijo us, estil mu sic al del qua l la
Sala és un referent dins del panorama del
La Sala Apolo també ha donat cabuda a blues de Barcelona arran d’aquestes
festivals com Festín Caníbal, Caprichos de sessions, que of ereix amb la Societat 
Apolo, Primavera Sound, Primavera Club, de Blues de  Barcelona (SBB). 
In-Somni, De Cajón! o el Festival de A més, enguany ha col ·laborat en el
Guitarra de Barcelona, entre d’altres. primer concurs Budweiser de blue s de
Barcelona.
També ha contin uat de dicant el s dilluns a
SALA  MONASTERIO concerts acústics o de c antautors, dels
qua ls destaquen els de Rafa Pons,
www.salamonasterio.com Marwan, Lui s R amiro, Gastelo, Pablo Moro,
Pepe Curioni, Joan  Beren guer, Norman
Aquest any 2010 la programació de la Barrio i el conc e rt benèfic a favor del
Sala Monasterio s’ha car acteritzat per Banc dels Aliments.
l’ampliació de les actuacions de bandes
nacionals i locals respecte de l’any
anterior.
SIDECAR
De les actuacions internacionals
destaquen les formacions Fuzztones, The www.sidecarfactoryclub.com
Attention, Cheap Time, Turner Cody,
Explosivos, A Jigsaw, Flaming Sideburns, Fidel a la seva aposta per la música en
Los Peyotes o Carvin Jones, entre d’altres. directe i pels grup s loc als, al ll arg
d’aque sts anys  han actuat a Si decar
Dins del panorama rocker nacional han músics que després s’han convertit en
actuat grups com ara Maggot Brain, Ston e referències nacionals i interna cionals.
Circus, Tea, Discipulos de Dionisios, Star
Mafia Boy, Radioactive Kids, Haddock D’e ntre tots els artis tes que han passat
Orphans o la reunió exclusiva dels Basque per l’escena ri del Sidecar durant el 2010
Country Pharaons. desta quen The Pai ns of Being Pure at
Heart, Pau Riba, Greg Dulli, La Banda
I pel que fa al panorama local, les Municipal del Polo Norte, T halia Z edek,
actuacions més significatives han anat a Aina ra Legardon , A Place to Bury
càrrec de bandes com Els Trons, Biscuit, Strangers, Ari zona Baby, The Tallest  Man
The Gurus, Mujeres, The Picos Pardos, on Earth, Niños Mutan tes o Tarántula,
Cancerberos o Chaqueteros i, dins del entre d’altres.
blues, A Contra Blues, Lone Rhino Club o
Tota Blues Band. També cal esmentar les Al Sidecar s’han ofert un  total de 156
actuacions de Luz Verde, Gangsters of concerts amb una assistència  de 13.136
Love, Peter Loveday i Forró Afiado, els persones.
quals ja fa tres anys que toquen
setmanalment al local.
Al llarg de l’any la Sala Monasterio 
ha continuat amb la programació de 
BARCELONACUL TU RA 183
TARANTOS Altres sales de la ciutat amplien el ventall
d’o ferta de concerts en viu  de tota mena
www.masimas.com/t arantos de gèneres mus ic als. 
La sala Tarantos és un dels tablaos La sala Moog h a pre sentat actuacions de
flamencs més antics i amb més solera de discjòque is i bandes de la quali tat de
la ciutat de Barcelo na. Situat a l a plaça Remute, Alexan der K owalski, Drama
Reial, va obrir les portes l’any 1963 i Society, Fun k D’Void Mutek, Sonja Moonen
manté l’esperit inicial amb actuacions de o Le K, entre d’altres, i ha col·laborat  en la
flamenc d’alt nivell. gir a estatal d’Elf Power.
Durant el 2010, la sala Tarantos ha seguit Per la seva ban da, el Bel-Luna J azz Clu b
la línia iniciada els darrers anys, amb Els ha continuat apostant pels grups locals
30 Minuts de Flamenc, un format de de jazz i els diferents estils: bugui-bugu i,
concert pensat per arribar a un públic swin g, bebop... El  2010 ha comptat amb
molt ampli, amb tres sessions diàries de formacions d’alt nivell com Ll uís Coloma
mitja hora de durada,  tant d’artistes Trio , Rodr i go Bal dubuino Trio , Amilkar &
emergents com de músics amb una The S ophisticated Ensem ble,  Lorcelli
trajectòria molt important en  e l terreny Trio , Bernat Font  Trio o Dani Pérez
d’aquesta música. Així, durant el 2010 han Quintet. 
passat per l’escenari del tablao cantaores
tan consolidats com Sara Flores i joves La Sala BeCool tam bé ha programat  un
promeses com Alba Carmona. gran nombre de concerts , amb grups com
Johnny Branchizio Q uintet  & The Lindy
En el terreny del ball, cal destacar la Hop Connection, Love of Lesbia n, Marnie
presència d’artistes com Nacho Blanco, Stern o el cantautor Javier Krahe, així com
Yo landa Cortés, Iván Alcalá i Iñaki el tercer Festival El Ecuali zador, amb els
Márquez; i, en l’àmbit del toque, grups Puerto Esperanza , Co hen, The
guitarristes de la talla de Jo sé A ndrés Happiness Proje ct, Segunda Apnea i Bull it. 
Cortés i Eduardo Cortés, que formen par t
de la companyia de Rafael Amargo. Javier Urqu ijo  ha estat un dels ar tistes qu e
han actuat a la sala BeGood, una de les
En el marc del San Miguel Mas i Mas sales més hi stòriques del Poblenou, i
Festival, per tal d’arribar a un major també ho han fet grups de t endències tan
nombre de persones, la sala Tarantos ha variades com Wacken Metal Bat tle
doblat la quantitat de se ssions diàries, de Afterlife, Alyanza, Sa n Leon, Tabula o
tres a sis: les tres primeres, Alacr án.
protagonitzades per una formació
encapçalada pel pianista clàssic Lluís La sala Mephisto, especialitzada en rock
Avendaño, i les tres últimes, amb el dur, ha p articipat  en el Festival Emer genza
quadre flamenc de Pedro Córdoba, per a grups emergent s independents
prestigiós bailaor del nostre país. d’arr eu del món, am b més de 150 ciutats
participants. En el m arc del festival, la
Fora del terreny del flamenc, cal remarcar Sala Mephisto ha acollit grups com All F all
els espectacles adreçats al públic infantil, en Out, Psychosomatic o P rotocol Monsters.
què diferents artistes han apropat els més També han passat per aquesta sal a els
petits al món de la música, la improvisaci ó, grups El Reno Renard, King Horror, Lion
els contes, la màgia i els titelles. Soldiers o Scandelion, entre d’altres.
184 BARCELONACULTURA
El mític bar Pastís ha presentat Històries
de tango, amb Carolina Pereira , o la
vetllada Ta ngos en viu!!, amb Romina
Blanco, i ha acollit miniconcerts d’artistes
tan heterodoxos com el na varrès Tonino
Carotone.
Finalment, la Sala Zacarías ha programat6.4. AC T IVITATS 
actuacions de grups com l’Abbey Road
Tour, consolidat com la  ba nda  de tribut als I INICIATIVES
Beatles més impo rtant del panorama
espanyol; la formació Papito Project, que DIVERSES
ha actuat tots els dissabtes de juliol, i el
grup de fusió Son3, que conjuga diferents
estils musicals: swing, jazz tropical,
música cubana... 
A més d’un gran nombre de festivals de Per la seva  banda, l’ as sociació FORCAT ha
música (trobareu tota la info rmació organitzat la  sego na edició de la Diada de
referent als festivals musicals de la ciutat la Rumba, amb una jornada plena
en l’apartat «Festivals de música» del d’activitats gratuïtes de t ota mena i per a
capítol 8), Barcelona acull moltes tots e ls públics, pe r mostrar el món de la
activitats i iniciatives musicals q ue la rumba catalana a tota la soci etat. Ent re
posicionen internacionalment i que altres activi tats, s’ha progr amat un taller
propicien la seva ober tura cap a tota de la  tècnica  rítmica anomenada guitarra
mena de tendències. ventilador amb A ntoni «Si cus» Carbonell,
un taller de percussió de rumba  amb
Cal destacar, per exemple, els p rojectes Rafalito Salazar, P eret Reyes i Jack
musicals real itzats a la fàbrica de c reac ió Tarrad ellas i una taula rodona sobre la
Fabra i Coats. Fins a l’inici de les obres rumba catalana. La S uper Rumba Jam de
d’adequació, el juny del 2010, s’ha cloenda de la Diada ha aplegat artist es i
mantingut la línia d’activitats iniciada bandes com Estrellas de Graci a, Gertrudis,
durant l’any 2009. Pel que fa a les Ai Ai Ai, La Troba Kung-Fú, La  Pegatina,
residències en l’àmbit d e la música, hi Chipén, Los Manolo s o Sabor  de Gracia.
han continuat treballant l’Òpera Studio
Barcelona, Scanner FM i l’Associació Pel que fa als  premis , el cantautor
Internacional Music Crossroad i, de barceloní Joan Manuel Se rrat h a estat
mane ra puntual, h i ha assajat la formació guardonat amb el Premi Ciuta t de
musical de Lídia Pujol. També s’hi h an Barcelona en la ca tegoria de música pel
dut a terme projectes de formació pro jecte «Hij o de  la luz y de la sombra»,
adreçats a p rofessionals i especialistes, en homen atge a Miguel H e rnández, així
entre  els quals destaca la classe com per la sev a brillant t rajectòria, la
magistral  de la Sant Andreu Jazz Band, pro funda vin culació amb la ciutat de
amb la presència de Jef f Mills , u n dels Barcelona i  l’extr ao rdinària aport ació al
referents de la música electrò nica pa trimoni cultural universal.
internacion al, i del saxofonista nord-
americà Dikk  Oats. En el marc dels Premis Ender rock, els
premis de la músic a catalana, aquest  2010
El Taller de Músics ha continuat aquest el cantautor Quimi Portet ha rebut el
2010 amb el seu paper de catalitzador i guardó al millor artista  de l’any, tant pels
promotor d’un gran nombre d’iniciatives seus direct es com pel seu nou  disc, Viat ge
consolidades a força d’experiència i a Montserrat. Els Amics de les Arts han
passió. D’entre les activitats que rebut el guardó de  m illor  grup revelació,
desenvolupa anualment a la ciutat de millor disseny de  portada i m il lor  l letra per
Barcelona, destaquen el Festival de la de  la cançó L’home que  treballa  fent el
Flamenco Ciutat Vella i el Seminari gos. Segons la crít ica, el millor dis c de
Internacional de Jazz, Flamenco i folk del 2010 ha estat el de Pepe Gimeno
Músiques Improvisades Llatines. Aquest «Botifarra», i el mill or en altres llengü es,
últim es realitza cada estiu per posar en Now!, de The P e pper Pots. La votació
pràctica i consolidar els coneixements popular ha triat  en la categoria de pop-
adquirits pels estudiants durant l’any. En roc k La  Pegatina com a m illor grup, 
aquesta edició hi han participat, entre A cada passa, de la ban da At Ver saris,
altres músics, el pianista i compositor com a mil lo r disc, els Man el com a millor
Danilo Pérez i el percussionista porto- grup en directe i la cançó Vitralls, de
riqueny Giovanni Hidalgo. Whiskyn’s, co m la millor cançó  de l’any.
186 BARCELONACULTURA
Un any més s’ha celebrat el Concurs beatmaker Ferran MDE. Al se tembre La
Internacional de Música Maria Canals Bàscul a també ha acollit el  festival Day of
Barcelona, del qual ha resultat guanya dor Doom, amb els gru ps Pagan Altar (Regne
l’ucraïnès Denis Zhdanov. En segon i Unit), W archety pe (Barcelona) i Deca
tercer lloc han qu edat la rus sa Olga Debilan e (Eslovènia), e ntre d’al tres. I al
Kozlova i el finlandès Marko Hilpo. desembre ha est at el torn del Festival
MetalCov a, que p rojecta el vessant més
D’altra banda, la Fundació Privada undergrou nd del metal i promo ciona
Francesc Viñas organitza anualment, i de bandes catala nes, com Reptil -e, ADN,
manera ininterrompuda des de l’any 1963, Zarpa i Hammerhead, entre d’a ltres .
el Concurs Internacional de Cant Francesc
Viñas. El primer premi de l’edició del 2010, Així mat eix  el Laboratori Musical  Les
a la qual s’han presentat un total de 5 36 Basses, dins  de la progra mac i ó del Circuit
joves cantants dels cinc continents, ha de Nit, ha reunit  grups com La Ex Sonrisa
estat per a la coreana Sun young Seu, pel Etiope, Nalle Club i Okanbata.
que fa a veus femenines, i per al nord-
americà Russell Thomas, en veus Fina lment, i segons les dades de la
masculines. En l’edició d’enguany tots els Societat  General d’Autors i Editor s
guardonats han estat tenors i sopr an os  i (SGAE), els concerts més mu ltitudinaris
no hi ha hagut lloc en el palmarès per a que s’ han celebrat a Barcelona el 201 0
mezzosopranos, contralts,  barítons, baixos han tingut llo c al Palau Sant  Jordi. A
ni contratenors. banda del c oncert doble  d’El Barrio
(gener), que ha reun it 26.000 espectadors
El Concurs de Cantautors d’Hor ta- entre els dos dies, la resta de concerts no
Guinardó ha celebrat la seva cator zena ha su perat  els 18.000 esp ec t ador s. Lady
edició. Organitzat pel C en tre Cívic Matas  i Gaga (dese mb re), Shakira (novembre) i
Ramis, aquest mític concurs ha donat com Aerosmith (j uny) han e st at els concerts
a guanyador Ruso Sala,  s e gu it de Vicente que en un sol d ia han reunit  m és  públic
Calatayud i de Juan Manuel Galeas. El (tots  amb més de 17.000 assistents),
primer premi garanteix la participació en mentre qu e altr e s cantant s, com Eros
diversos concerts, com el que s’emmarca Ramazzotti (febrer), Joaquín Sabina
en el BARNASANTS 2010. (octubre) o Migue l  Bosé (setembre) han
atret entr e  10.000 i 16.000 persones.
Un espai de districte destacat en l’àmbit Alejandro San z ha visitat la ciut at en dues
musical emergent de la ciutat és l’Espai ocasions (maig i setembre) i entre el s dos
Jove Boca Nord, que enguany ha acollit, concerts ha aplegat prop de 30.000
entre altres iniciat ives, el Festival persones. Tamb é han visit at la ciutat
SoloMusicos.com, de pop-rock, amb les alguns noms  mítics de l’escena  mus ical,
bandes Los Seis Días, El Último Ingenuo i com la banda Supe rtramp, que ha  actuat
Klaudia, i també el Barcelona VisualSound al setembre davant de 12.740 persones, o
i el Festival Anxöve. el ca ntant Sting, que a l’octubre ha ofert
un concert a 5.594 segu idors.
També s’ha de destacar la tasca que fa La
Bàscula, espai de creació i experimentació
musical, que enguany ha tornat a
programar el Festival Bàscula Hip-Hop,
amb els grups Proxl & Dlo, Praxiz i JML &
King-der, el discjòquei Surmano i el
BARCELON ACULTUR A 187
S 
DAT
GE
LON
A
7.1. R
O CE
A B
AR
LS
SU
A
VI7 IO
AU
D
188 BARCELONACULTURA
La ciutat de Barcelona ha  e stat, un any Cata lunya com a plató han est at les
més, l’escenari escollit per a la realització protagonistes de la cart ellera catalana  
d’un bon nombre de mu ntatges les dar reres setmanes de l  2010. Durant 
fotogràfics, documentals, reportatges, el des embre, fi ns a 14 pel·l ícules amb 
sèries de televisió,  e tc. L’any 2010 s’ha les qua ls la Barcelon a-Cataluny a Film
tancat constatant l’estabilitat del sector i Commission (BCFC) ha c ol·laborat han
l’activitat fílm ica a Barcelona, tot i la crisi coincidit a les s ales catal anes. Entre
econòmica. Amb 43 llargmetratges rodats aques tes hi ha Biutiful, d’A lejandro
a la ciutat al llarg de l’any, han passat per González Iñarritu, Pa negre, d’Agustí
Barcelona noms tan destacats com el Villaronga, i 3 metros sob re el ci elo, 
director Steven Soderbergh i els actors de Fernando Gonzál ez Molina, rodades 
Ewan McGregor i Antonio Banderas per al el 2008, 2009 i 2010, respectivament.
rodatge de Haywire. També és destacable
l’activitat de directors lo cals de renom La xarxa d’oficines d’atenció al s rodatges
internacional, com Jaume Balagu eró arreu del  territ ori català que ha impulsat
(Mientras duermes), directors cata lans de la BCFC ha ta ncat el 2010 amb 
la talla de Manuel Huerga (Operación 159  mem bres repartits per les qua tre
Malaya) o Joaquim Oristrell (Trinca. La províncies ca talanes, que posen els seus
biografia no autoritzada) i no us espais a  disposició de les produccions
realitzadors, com Kike Maíllo (Eva) o audiov isu als i fa cil iten  els tràmits de
Marçal Forés (Animals). gesti ó dels permisos  de rod atge a les
seves localit ats.
Els llargmetratges rodats a Barcelona el
2010 han comptat amb la intervenció
d’actors nacionals de prestigi, com Marta
Etura, Mario Casas, Elsa Pataki, Amaia
Salamanca, Elvira Mínguez,  Migu el Ángel
Silvestre o  Luis Tosar, i també d’actors
catalans consolidats de la talla de 
Lluís Homar, Pere Ponce, Sílvia Bel,
Montse Guallar, Íngrid Rubio, Aina Clotet,
Nausicaa Bonnín, Marina Gatell o Joel
Joan, entre d’altres.
Tot i que les produccions catalanes han
continuat predominant, Barcelona ha
acollit rodatges de les nacionalitats més
diverses, com els Estats Units (Haywire, 
de Steven Soderbergh), l’Índia, amb dos
llargmetratges (Don Seenu, de Gopichand
Malineni, i Zindagi Na Milegi Dobara, de
Zoya Akhtar), Grècia (Dos, d’Eustathios
Athanasiou), el Regne Unit (Any Human
Heart, de Michael Sammuels) o els Països
Baixos (Rabat, de Jim Taihuttu).
Algunes de les produccions que han
escollit Barcelona i altres punts de
BA RCELONAC ULTURA 18 9
LLARGMETRA TGES RODATS A BARCELONA L’ANY 2010
LLARGMETRATGES DE FIC CIÓ PER A CINEMA
TÍTOL PRODUCTORA DIRECTOR PAÍS
3 metros sobre el cielo Zeta Cinema Fernan do
Antena 3 Films G on zález  Moli na Espanya
Globomedia
88 Media Films Jordi Mollà Catalunya
Animals Escándalo Films Marça l Forés Catalunya
De mayor quiero ser soldado Canónigo Films C hristian Molina Catalunya
Dictado Oberón Cinematog ráfica Antonio Chavarrías Catalunya
Don Seenu RR Venkat Gopichand Malineni Índia
Dos Yvvoni Roman Films LTD E ustathio s Athanasiou Grècia
El gènere femení Produccions Kilimanjaro C ar los Benpar Catalunya
El monje Morena Films Domi nik Moll Espanya
Emergo Versus Enterta inment C ar les Torrens Catalunya
En el camino — — Catalunya
Eva Escándalo Films Kike Maíllo Catalunya
Floquet de Neu Filmax Andrés Schaer Catalunya
Haywire Relativity Media Steven Soderbergh Estats 
Units
La invasión de los anenoucos Luis Marco Luis Marco Catalunya
La nieve — — Catalunya
Transgression Just Films Enric Alberich Catalunya
Memorias de Alicia 100 por 100 Audiovisual Rui Baptista Catalunya
Mientras duermes Filmax Jaume Ba lagueró Catalunya
Mil cretins Els Films de la Rambla V entura Pons Catalunya
Molta merda Verne Films S antiago Lapeira Catalunya
Open 24h Zabris kie Films C ar les Torras Catalunya
Orson West Canónigo Films Fran Rov ira Catalunya
Per què? Per què?* Joaquim Herrero Joaquim Herrero Catalunya
Rabat Habberkrats Jim Ta ihuttu 
Victor D. Ponten — — Holanda
Uruguay Producciones Kaplan Salomón Shang Catalunya
Zindagi Melegi Na Dobara Excel Entertainment Zoya Akhtar Índia
* Producció registrada el 2009 i que ha desenvolupat una part o la totalitat del seu rodatge durant el 2010.
190 BARCELONACULTURA
LLARGMETRATGES DE FICCIÓ PER A TELEVISIÓ
TÍTOL PRODUCTORA DIRECTOR PAÍS
Alakrana T elecinco Cinema Salvador Calv o Espa nya
Faust o Produccion e s 
Zentropa Spain
Any Human Heart ** Celtic Films Michael Samm uels G ran
Carnival Films Bretanya
Barcelona ciuta t neutral** Prodigius Cinema Sònia Sánchez Catalun ya
El camino B ackDoor Productions Lluc Oliv eras Catalun ya
El criminal Kálida Producciones Carles Vila Espa nya
Ermessenda** O video TV Lluís Maria  Güell Catalun ya
Felipe y Letizia** B ru tal Media Joaqu im  Oristrell Catalun ya
Germanes O video TV Carol  López Catalun ya
La mujer olvidada Distinto F ilms Laura Mañà Catalun ya
Las olas O livo Films Alberto Morais Espa nya
Operación Malaya Mediapro Manuel Huerga Catalun ya
Trinca. La biografia 
no autoritzada Diagon al TV Joaqu im  Oristrell Catalun ya
** Minisèrie de televisió.
LLARGMETRATGES DOCUMENTALS
TÍTOL PRODUCTORA DIRECTOR PAÍS
Bicicleta, cullera, poma* Cromosoma SA Carles Bos ch Catalunya
Edulcorante Cooperativa — Catalunya
La maleta mexicana Mallerich Films Trisha Ziff Catalunya
Train of Ideas — — Catalunya
* Producció registrada el 2009 i que ha de senvolupat una part o la totalitat del seu rodatge durant el 2010.
BARCELON ACULTUR A 191
L’any 2010 la Barcelona-Catalunya Film
Commission ha registr at un total de 
1.682 produccions a B arc e lona, un 20%
més que les d’ara fa  un any. D’aquestes
1.682 produccions, la  BCFC n’ha atès 630
(xifra que representa més de l  3 7% de
totes les registrades a  la ciut at), la  ma jor ia
de le s quals (el 82%) són ca talanes; la
resta són, princ i palment, del Regne Un it 
i el Japó, segui de s de França, els Estats
Units, Alemanya i  H olanda.
Entre les pro duccio ns que han sol ·licitat
directament els s erv eis d’aques ta ofi cina
destaqu en, per la seva complexi tat i i mpac te
sobre la  ciutat, els 43 llar gmetratg es que
s’han rodat a Barcelona , xifra que repre senta
u na lleu gera disminució respec te del 2009.
D’aquest s 43 llargmetra tges, 27 són de
f icció per a cinema, 1 2 són de ficció per a
televisió  (8 telefilms i 4 mi nisèries) i 4 són
llargmetratges documental s. Desta quen els
r odatges de la nova pel ·lí cula de Steven
Soderbergh (Haywire) i el treball de
directors nacionals  c om Jaume Bala gueró
( Mientras duer mes) o Fernando G onzález
M olina (3 metros sobre el cielo), directors
locals com Ventura Pons (Mil cretin s) , Carles
192 BARCELONACULTURA
7.2. BARCELONA-CATALUNYA
FILM COMMISSION 
Bosch (Bicicleta, cullera, poma) i Antonio
Chavarrías (Dictado) i directors novells com
l’actor Jordi Mollà (88) o Kike Maíllo (Eva).
En aquest tipus de produccions,
precisament a causa de la seva
complexitat, la BCFC organitza reunions
amb la productora i amb els diferents
departaments de l’Ajuntament implicats
en el rodatge, i duu a ter me u n s eguimen t
continuat del tràmit de permisos de
filmació a la ciutat de B arcelona.
En el camp de la promoció del territori i la
indústria, la BCFC ha estat present a7 l.e3s . EL PÚBLIC 
principals cites cine matogràfiquIes  LdeES SALES
l’any, co m el Festival Inte rnacional de
Cinema de Berlín, el Locations Trade Show
de Santa Monica, el Festival Interna cional
de Cinema de Cannes, el Festival de
Cinema Fantàstic de SCeagtaolnusn yleas i  deal Sevdilela s de l’Institut Català
International Locations Expod.e les Indústries Cultu rals (ICIC), h i
ha ha gut 194 sales de cinema en
Pel que fa a la xa rxa territorial d’oficifnuenscionament a la ciutat de
d’atenció als rodatges, es constata qBuea rvcaelona durant l ’any 2010, qu atre
creixent cada any. En guany, la BCFC hamenys qu e l’any anterio r. Respecte
tancat l’an y amb 159 membres, un 43% maél snombre d’espectadors, i seguint 
que els registrats en fina litzar el 200la9 l.ín ia desce ndent ja habitual els
darrers anys a tot l’Estat, el cinema
El 2010 l’Ajuntament de Barcelona ha de circuit com e rcial  a Barcelona ha
inaugurat un nou sistema electrònic de continuat pe rdent públic (un 13,5 %
sol·licitud de permisos de rodatge, pioner respecte a l 2009) i s’ha situat en 
a Europa. El programa integra totes les 7,5 mi lions d’e spec tadors.
administracions vinculades a la via pública
i, per tant, permet agilitzar i facilitar els Ara b é, el púb lic de ci nema en
rodatges a la via pública, realitzar el cat al à s’ha in crementat notabl ement
procés de sol·licitud i obtenció del permís a les sales de tot Catalunya: ha
en línia, aconseguir llicències de cr e scut un 52 %. En tre les  pel·lícul es
filmacions i fotografia de forma rodades en català més vist es  el 20 10
automàtica i consultar de manera destaquen Pa negre, Bi utiful o el
immediata la disponibilitat d’un carrer o documental Bicicleta , c ullera, poma,
d’una plaça. Durant el 2010 s’han totes tres  rodades a Barcelona. La
gestionat a través d’aquest nou sistema pro ducció catalana amb més públic 
3.459 permisos, dels quals 1.271 eren i més recaptació h a estat 3 metros
generals i s’han pogut tramitar amb el sobre el cielo, ba sada en el best-
sistema més àgil. Dels 2.187 restants se seller de Federico  Moccia, i t ambé
n’han autoritzat 1.579 i denegat 70. La rodada, principalment, a l a ciutat
resta s’han cancel·lat. comtal.
BARCELON ACULTUR A 193
FILMOTECA DE CATALUNYA
www.gencat.cat/cultura/icic/
filmoteca
TITULARITAT: GENERALITAT DE CATALUNYA
109.346 espectadors
La Filmoteca de Catalunya, a més de
difondre filmografies de qualitat d’arreu,
té com a finalitat recuperar, conservar,
catalogar i restaurar el patrim on i
audiovisual de Catalunya per donar-lo a
conèixer i ges tionar el patrimoni
documental especialitzat en audiovisual.
Al llarg del 2010 a la Filmoteca s’hi han f et
973 sessions cinematogràfiques. Les
retrospectives d’autor  han estat d’una
gran amplitud: des dels clàssics del cin7e .4. ACTIVITATS 
mut i sonor, com F. W. Murnau, Monta Bell,
Mikio Naruse i Jacques Tati, fins als I INICIATIVES
directors en actiu, com Wern e r Her zog,
Albert Serra, Gus van Sant, JoaquimDIVERSES
Oristrell i Nuri Bilge Ceylan, passant pels
homenatges a Eric Rohmer, Claude
Chabrol i Joseph Strick. Enguany també
s’ha posat una atenció especial al gènere
documental, amb D. A. Pennebaker  i Ch ris
Hegedus, Marcel Hanoun i Claire Simon.
Al llarg de l’any la Filmoteca ha organitzat
diverses taules rodones i conferències,
amb la participació de 111 convidats.
Destaquen els seminaris La llum al cinema
i Els oficis del cinema, aquest últim
organitzat en col·laboració amb l’ESCAC, i
el curs «Aula de cinema», sobre la història
del cinema, curs impartit en 30 sessions i
que ha rebut 300 alumnes.
Han estat especialment interessants, pel
seu valor documental, les Jornades sobre
el Patrimoni Audiovisual, en què s’han
programat sis sessions per presentar les
restauracions i recuperacions patrimonials
fetes per l’Arxiu de la Filmoteca de
Catalunya.
194 BARCELONACULTURA
En l’àmbit de la producció audiovisual, cal 33 dies  i gau dia de bones perspectives
esmentar l’activitat realitzada a la fàbrica de distribució interna cional.
de creació Fabra i Coa ts, que ha acollit
projectes relacionats amb el món La pel·lícula Tres dies amb la famíl ia,
audiovisual, com el del co l·lectiu O.A.U., la dirigida per Mar Coll, h a esta t la gran
producció del qual ha estat guardonada al triomfadora de la segon a edició dels
Festival I nternacional de Cinema de Premis Gaudí, a mb els guardons  a la millor
Tarragona REC!. D’altra banda, l’estat de pel·lícula en llengua c atalana, a la mill or
conservació de la Fabra i Coats, la seva direcci ó i a la millor protagonista
ubicació i les condicions de lluminositat femenin a, en reconeixem ent a la
l’han convertit en un espai cada cop més interpretació de Nausicaa Bonnín. Les
sol·licitat com a espai de rodatge dues v ides d’André s Rab adán, que ha
audiovisual i de fotografia. S’hi han funci onat molt bé als festivals de cinema
rodat 2 documentals, 1 curtmetratge de França, també ha estat guardonada
i 5 produccions per a publicitat, amb els  Premi s Gaudí: al mil lo r
4 produccions per a televisió, protagonista masculí, per la interpretació
2 de videodansa i 1 de música, a més de l’a ctor Àlex Brendemühl , i als mill ors
de les diferents sessions fotogràfiques que actor i actriu secu ndaris, per les
hi han tingut lloc, de les quals s’han de actua cions d’Andrés  Her rera  i Clara
destacar les relacionades amb la Segura. Atorgats per l’Ac a dèm ia del
promoció d’espectacles i artistes que han Cinema Català, aqu es ts premis han donat
estat desenvolupant la seva feina a Fabra un nou impuls a m ol tes de les pel·lícules i
i Coats. treballs gu ardonats , que s’ha n reestrenat a
les cartelleres dels cinem es barcelonins.
D’altra b anda, el cinema català, conce but
majoritàriament des de Barcelona, viu en Fina lment, el P remi Ciu tat de Barcelona
aquests moments una situació d’audio visuals s’ha a torgat aquest 2010 a
esperançadora. En els dos darrers anys, Lluís Miñarro, com  a pro ductor de l es
pel·lícules de producció o coproducció pel·lícules Ai ta, Blow Horn, Familystrip,
catalana han rebut més d’un centenar de Finiste rrae, La mosquitera i Tío Boonmee
premis en festivals de cinema d’arreu del rec uerda sus vidas pasadas, per  u na
món. Les quatre primeres cintes de aposta excepcionalmen t reflec t ida dur ant
l’Estat espanyol que han competit per la aques t any en l’estrena de sis pel·lícules,
Concha de Oro al Festival Internacional que demo stren la viabil itat d’un cinema
de Cinema de Sant Sebastià han estat inn ovador, reconegut internacional men t.
pel·lícules catalanes de productores amb
seu a Barcelona: Pa negre, d’Agustí A la c iutat de Barcelona el  nombre d e
Villaronga, la guanyadora del premi del ce rtàm e ns i mostres  de cinema continua
jurat Elisa K, de Judith Colell i Jordi augmentant an y rere any, a mb propost es
Cadena, Aita, de José María de Orbe i El que tenen e n compt e tota me na  de
gran Vázquez, d’Oscar Aibar. Catalunya públics  i gèn eres i qu e possibiliten
es va fent forta en les creacions que estrenes de fi lm s de ficció i docum entals
aporten un important plus creatiu i al que difícilment ar ribarien a le s n ost res
mateix temps ofereixen missatges sales. Enguany a la n ostra ciutat s’hi h an
d’intensitat global. Pa negre és un dels ce lebrat més de trenta festivals i mostres
exemples d’aquest nou model. A finals de cinema. En trobareu tota  la informació
del 2010 la pel·lícula d’Agustí Villaronga a l’apartat «Festi vals d’aud io vi suals» del
ja arribava als 120.000 espectadors en capítol 8.
BA RCELONACUL TURA 195
8
FESTIVALS
8.1. GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA
196 BARCELONACULTURA
GREC 2010 FESTIVAL El Teatre Grec de  Mo ntjuïc ha tornat  a ser
DE BARCELONA l’espai emblem àtic del Festival, i hapresentat  al seu amfiteatre 17 del s
34a edició especta cles programats, i nclòs
www.bcn.cat/grec l’espectacle inaugur al, que a quest any ha
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA. estat una obra de teatre clàssic, Prometeu.
AJUNTAMENT DE BARCELONA També ha acolli t la instal ·lació japonesa
spe ctra [barcelona], una potent escultura
111.446 espectadors de llum situada a l’amfiteatre, que ha
66% d’ocupació il·luminat el cel  de la ciutat una nit
13/6 - 1/8 senc era. Un a exper iència ún ica amb què,
per prim er cop, el Grec Festival de
El Grec Festival de Barcelona és la Barcelona  ha col·la borat am b el festival
principal cita de la ciutat amb el teatre, la Sónar.
dansa, la música i el circ. És un f estival
amb una llarga t radició,  que ha es devingu t El F e stival ta mbé ha ti ngut activit at en
la principal proposta  c ultural de l’estiu altres espais de la munta nya de Montjuïc,
barceloní i també una referència al com el  Mercat de les Flo rs, e l  Teatre
calendari europeu de fes tivals. Pren el Lliure, el  CaixaForum, la Fundació Miró,
nom del principal espai del Festival: el les ins tal·lacions de l’Institu t del Teatre 
Teatre Grec de Montjuïc . i el Polvorí  de Montjuïc . Però el Fest ival va
més enllà de la mun tanya de Montjuïc i
El Grec ha arribat l’any 2010 a la seva 34a també es desenvolu pa en di versos
edició i ha estat  el quart Fe stival equ ipaments cult urals de l a ciutat: el
consecutiu sota la direcció  artística de MACBA, el CCCB, el Museu Picasso, 
Ricardo Szwarcer. el Teatre Romea, el TN C, L’Auditor i, 
la Biblioteca de Catal unya, el con vent de
Al llarg de set setmane s , del 13 de jun y a Sant Agustí, la Sala Beck e tt, La Caldera, 
l’1 d’agost, el Grec  ha ofert als la p laça del Rei i diverses biblioteques de
espectadors de la ciutat un total de 63 Barcelona . A més a més, el  2010 s’ha vist
espectacles. Entre aquestes propostes n’hi enriquit amb la incorporació del recinte
ha 21 de teatre, 12 de dansa, 24 de música del MUHBA a Vil·la  Joana i de tres de les
i 3 de circ, a més d’un recital de poemes sales de referència barcelonines: La
de Joan Maragall, al recinte del MUHBA a Villar roel, el Teatre Poliorama i el Club
Vil·la Joana, i la «Cerimònia del te», al Capitol.
Museu Picasso. De totes aquestes
propostes, 21 han estat de producció El teatre, gènere protagoni sta del Grec, 
pròpia. A banda dels espectacles, s’han ha e stat present a l Festiva l amb 
presentat els cicles «Conv er ses a les 21 espectacles i un total de 283 funcions.
biblioteques» i «Juliol a La Cuina», fruit El Teatre Grec ha estat l ’escenari de 3 d e
de la col·laboració amb Biblioteques de les produc cio ns teatrals: Pr ome teu, de
Barcelona, i també s’ha renovat un any Carme Porta celi; L’ Odi ssea, d’Homer,
més la participació del Festival a interpretada per Lluí s Soler, i Bolívar,
l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett. frag me nt os de un sueño, dels colombians
El país convidat de l’edició d’enguany ha Omar Porras i Wil liam Ospina.
estat el Japó, i, per tant, hi han tingut un
pes destacat les produccions de teatre, El Grec ha a postat amb força per la dansa
dansa i música vingudes d’aquest país. en les últimes edic io n s del Festival, 
BA RCELONAC ULTURA 197
i a l’edició del 2010 la dansa ha destacat
tant pel nombre com per la qualitat dels 8.2. MÉS FES TIVALS
espectacles. La Caldera s’ha reaf irmat
com a espai de referència per als joves A LA CIUTAT 
artistes emergents, i Dies de Da ns a h a
tornat a presentar múltiples propostes a
diferents espais de la ciutat (i també de
fora de la ciutat).
Pel que fa a la música, han acompanyat
les nits d’estiu del Festival 27 pr opostes
musicals, 10 de les quals han tingut lloc a l
Teatre Grec. D’entre aquestes cal destacar,
per l’èxit de públic, els 5 concerts que va
fer Joan Manuel Serrat per presen tar el
seu nou disc, Hijo de la  luz y de la sombra.
I, com ja és habitual, la plaça del Rei
també ha estat escenari protagonista de
la música: s’hi han fet 9 concerts.
I, pel que fa al circ, s’han pogut veure tres
espectacles de circ firmats pels artistes
suïssos Martin Zimmermann (coreògraf) i
Dimitri de Perrot (músic i compositor):
Gaff Aff, Öper Öpis i Chouf Ochouf,
aquest últim interpretat pel Groupe
Acrobatique de Tanger.
L’edició del 2010 del Grec ha estat la  que
ha aplegat més  públic dels últims anys.
Enguany, 15 espectacles han exhaurit les
entrades.
198 BARCELONACULTURA
8.2.1. FESTIVALS D’ARTS VISUALS catalans, en  col·labor aci ó amb la Sala
d’Art Jove. Tamb é hi ha h agut dues
LOOP. VIDEOART novetat s destacades: «Videoart de nit»,
BARCELONA una activitat  o rganitzada en col·laboracióamb les  galeries de Barcelo na que
8a edició partici pen en el  festival, i «Vi deoart per a
www.loop-barcelona.com nens», un projecte d’Ánge la Molina
ORGANITZA: LOOP BARCELONA produït per la Sala Parpalló de Valènci a.
4.000 assistents
12/5 - 22/5
SWAB BARCELONA. FIRA
LOOP Barcelona és una plataforma INTERNACIONAL D’ART
especialitzada en la reflexió, la difusió i la
comercialització de l’art en format vídeo, i CONTEMPORANI
això es materialitza en un esdeven iment 3a edició
anual de referència intern acional articulatwww.swab.es/cat
en tres eixos: festival, fira i panels ORGANITZA: ESPACIO DE ARTE
d’experts. En la seva vuitena edició, el CONTEMPORÁNEO DIEZY7, S.L.
LOOP ha tornat a reunir a Barcelona
professionals i amants del vide oart, 1i3 h.0a00 assistents
programat prop de 1.000 creacions 1d3e/5 - 16/5
754 artistes en 1 01 espais repartits  per
tota la ciutat: des de museusL, ac etnetrcreesr ad e’adritci ó de Sw ab ha repres entat
i galeries fins a llibreries, botigues i hotellas .conso l idació de la  fira. Després de les
dues primeres e dic ions a les Rei al s
El LOOP aposta decididament per les Drassan es de Barcelona, en aquesta
propostes artístiques emerge nts ocasió Swab s’ha traslladat al Pavelló Italià
procedents de l’àmbit universitari de Fira de Barcel ona, on s’han  presentat
internacional. En aque sta edició ha les obres d’artistes emergent s n acionals i
establert una sèrie de col·laboracions i internacional s de 32 galeries de 9 països
convenis amb 36 universitats de 19 països diferents: Fr ança, Al eman ya, Itàli a, Regne
involucrades en l’ensenyament i la difusió Unit, Argentina, Cuba, Est ats Units,
del videoart, i ha gestat un programa de Dinama rca i Espanya. Ha desta cat la
pràctiques per als alumnes centrat en la partici pació de nombroses  galeries
producció, investigació i documentació barcelon ines, així com de gale ries
del vídeo. aleman yes, principalmen t berlineses, que
han vingut de la fira Preview Ber lin , la Fir a
D’entre els projectes i els programes d’Art Cont emporani Emerg ent de Berlí n
presentats enguany destaca l’exposició que col·lab or a amb Swa b.
«Visions remotes», a l’Arts Santa Mònica,
una selecció de 50 peces de les últimes De les activitats a rt ís tiques de l a fira, ha
set edicions de la Fira  LOOP; l’exposició a desta cat la in tervenció de l’artist a
la Fundació Suñol «Looping Memories», aleman y J an V ormaan  a diferents llocs
de peces de videoart d’una col·lecció emblemàtics de la  ciutat , per on ha creat
Suïssa, i el projecte experimental «Treballs l’anomena da Ruta LEGO amb  e l seu
forçats», una selecció de vídeos creats per projecte «Dispatchwo rk ». Aque st  project e,
l’escena més emergent de videoartistes
BARCELON ACULTUR A 199
realitzat en ciutats com Nova York, Berlín Love of Lesbian, juntament amb 
o Tel Aviv, ha arribat a Barcelona durant El Estafador, o el concert d’i na uguraci ó
els dies de Swab i ha omplert escletxes i amb el gr up MegaAfonia; un taller de
racons d’edificis històrics de la c iutat amb mascotes i una co nferènci a sobre les
peces de LEGO. mascotes olímpiques, tots dos a la galeria
Duduá, i el mercat de llibre autoeditat i
L’èxit d’assistència, uns 13.000 visitants, i altres objectes artístics fets a mà o de
la gran presència a la premsa, tant local tir ades limitades , amb participants d’arreu
com nacional, deixen palesa la del món. El mercat ha estat un l loc
consolidació de Swab i n’asseguren la d’in tercanvi d’idee s i de cultura gràfi ca:
continuïtat els propers anys i una des del llibre d’il ·lustració fin s a les
vinculació encara més impor tant amb la samarretes.
ciutat de Barcelona.
ILU·STATION ARQUINSET. SETMANA 
2a edició DE L’ARQUITECTURA
www.ilustation.com 4a edició
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ NOVENO A www.arquinfad.org
ORGANITZA: ARQUINFAD I COAC
5.000 assistents
3/6 - 13/6 30/9 - 7/10
Ilu·Station és el primer festival Arquinset t é dos o bjectius: co nvertir- se en
d’il·lustració i edició independent de un punt de trobada  del professi onal amb
Barcelona, i té com a objectiu d ifon dre la la societat, i fomentar e l deba t i
cultura de la il·lustració en totes les seves sensibilitzar sobre la cultura
vessants a través de diverses exposicion s i arquitectò nica, l’i nteriorisme, l’espai
altres activitats. públic, el paisatgi sme , l’urbani sme i altres
disciplines de l’espai. 
En aquesta segona edició, coincidint amb
el Mundial de Futbol de Sud-àfrica, el En aquesta quarta edició, Arqu inset s’ha
futbol ha estat un dels motius de les bastit al voltant de l a idea que la
activitats del festival i el tema comú de les transformació arquitectònica d e Barcelona
8 exposicions repartides per tot Barcelona. s’ha de  cent r ar  en la remodelació, l a
L’exposició principal s’ha fet a la galeria rehabilitació i la impl eme ntació de nous
Miscelanea, amb l’obra d’autors de tots els usos al teixit u rb à exis tent . E l programa
racons del món. Cal destacar els artistes de d’activitats s’ha estructurat  entorn
la revista Finerats, de l’associació d’aquesta  idea i ha abordat temes de
Estudiosos del Tema, de la revista digital rotunda actu alitat: la regeneració i la
El Estafador, il·lustradors de l’entorn de la sostenibilitat  de la ciu tat. S’h a incidit en la
galeria Duduá i l’estudi de dissen y valencià necessitat de recu perar edifici s obsolet s,
Tactel Graphics, entre d’altres. ja que represen ten un patrimoni col·lectiu
i tenen un elev at in terès per a la ciutat,
A banda de les exposicions, hi ha hagut tant des del pu nt de vista cultural  com
concerts, com ara el concert il·lustrat de econòmic i turístic.
200 BARCELONACULTURA
Durant tota una setmana s’ ha n fet d’oficines con temporanis, c om els  de RNE
conferències, exposicions, portes obertes i Media -Tic.
a estudis profes si onals, taules rodones,
rutes per edificis amb nous usos, Les visit es arqui tectòniques han ti ngut un
presentacions de llibres,  lliuraments  de va lor af egit: el públic ha  po gut dialogar
premis i diverses activitats organitzades amb els  arquitectes i autors dels diversos
per empreses col·laboradores. projectes, amb els usuaris actuals dels
edifi ci s o am b els respons ables de la
planificació de l’àrea visitada. Conèixer les
particularitat s de cada edifi ci a partir de
48H OPEN HOUSE BCN les explic acions dels mateixos autor s és
1a edició una de les claus que definei x la filosofadel 48H  Open House B CN.
www.48hopenhousebcn.org
ORGANITZADOR: ASSOCIACIÓ ARQUITECTURA La inauguraci ó del festival  ha comptat
REVERSIBLE amb la presència i el su por t  de Vict ori a
Thornton, funda dora i directora d’Open-
25.000 assistents City, el festival homòleg que es fa a
16/10 - 17/10 Londres des de fa 18 anys.
Barcelona ha esdevingut la primera ciutat Amb la  inclusió de Barcelona a la xarx a
mediterrània que  ha celebrat e l 48H Open Open House Wor ldwide augmenta el
House BCN, un esdeveniment gratuït de carà cter de m oviment  internacional
caràcter divulgatiu que ha obert al públic d’aque st esdevenimen t arquitectònic que
130 edificis de diferents tipologies, formes té lloc a diverses ciut ats del món.
i mides per acostar i popularitzar
l’excel·lència de la bona arquitectura i
l’urbanisme.
BAC! FESTIVAL
L’afluència de públic que ha participat en
la primera convocatòria d’aquest INTERNACIONAL 
innovador esdeveniment demostra D’ART CONTEMPORANI 
l’interès que desperta aquesta propostaA.  BARCELONA
Durant dos dies més de 25.000 visitants
han recorregut espais tan singulars com11a edició
ara els passadissos de la xarxa de www.bacfestival.com 
clavegueram de Barcelona; la Torre ORGANITZA: LA SANTA. NUEVO ESPACIO DE
Girona, on està ubicat el EXPERIMENTACIÓN Y CREACIÓN 
supercomput ador Mare Nostrum; l’Hotel
Casa Camper; el claustre de l’antic 7.0 00 ass istents
Monestir de Sant Pau del Camp; el Palau 4/11 - 4/12
Savassona, on hi ha l’Ateneu Barcelonès;
el Palau Baró de Quadres, seu de la Casa El Bac! va néixe r el 1999  per cobrir el buit
Àsia, i la Torre Figuerola, masia catalana que hi havia d’un festival  d’ ar t
xVdoenl  sheig hlea ubicat el Museu contemporani  que mostré s les diferents
Palmero. També han tingut bona acollida disciplines de l’art del nostre temps i
les visites a habitatges privats de barris fomentés la participació d’artistes
com l’Eixample o el Born i a edificis emergents tant a escala naciona l com
BA RCELONACUL TURA 201
internacional. Des d’aleshores e l Bac! és d’art i objectes de disseny fets amb
un dels festivals d’art contemporani de materials reciclables, intervencions a
referència i sempre ha tocat temes l’espai públic, espai de reflexió, fi res d’art i
propers als discursos del pensam ent disseny, tallers interculturals pa rticipat ius,
contemporani i amb la transversalitat com espectacles i perform ances, au diovisuals i
a element comú. cinema del medi ambi ent.
L’onzena edició del Festival ha dut el En aquesta vuitena edició, el Drap’Art ha
subtítol «El temps encapsulat». El temps tornat a bu scar l’equ ilibri entre els més de
ha estat el tema propo sat als artistes, als 150 artistes participant s, nacionals i
quals s’ha donat total llibertat per internacionals, novell s i  consolidats , per
tractar-lo. Aquest binom i temps -ar t ha pro piciar l’in tercanv i entre països i
estat, potser, el responsable que, a generacions.
diferència d’altres anys, el víde o, la
fotografia i la performance hagin estat les Com a incentiu especial, el Festival ha
disciplines escollides per la majoria dels convocat per tercer any c on se cutiu el
artistes, provinents, com sempre, de premi Residu’Art, que s’ha atorga t a
diferents punts del món. El país convidat Armengol en  la categoria d’artista
en aquesta edició per participar amb les pro fes sional i a Amalgama Es tudi en la
seves propostes innovadores i categoria d’artista em e rgent .
investigacions artístiques i tecnològiques
ha estat el Japó.
L’edició del 2010 s’ha desenvolupat en Els festivals  d’arts visuals que s’han pogut
quatre espais diferents: la C asa À sia, l’Arts veur e duran t el 2010 a Barcelona, però, no
Santa Mònica, el Nivell Zero de la acaben aquí. D’u na banda, ha tingut lloc el
Fundació Suñol i la galeria H2O. Fem Art, la mostra d’art de dones
organitzada des de  Ca la Dona que vol
oferir un e spa i de prom oc i ó d’a rt de
dones en t re d on es . Enguany s’ha arr ibat a
DRAP’ART. FESTIVAL la setzena edici ó, que ha dut el t ítol «La
INTERNACIONAL DE higie ne i la neteja» i  que ha a plegat  1.7 50persones.
RECICLATGE ARTÍSTIC
8a edició També s’ha  tornat a celebrar el F estival
Internacional d’Ar qu itect ura eme3, que ha
www.drapart.org ofert exposicions, con ferènci e s, debat s,
ORGANITZA: DRAP’ART audiovisu als i tallers que han mostrat les
te ndències i els treballs més innovador s
18.514 assistents en l’àmbit de l’arquitectura. La cin quena
18/12/10 - 9/1/11 edici ó del Festival s’ha dut a t erme al
CCCB, al MACBA i  al Disseny Hub
El 2010 el Drap’Art, Festival Internacional Barcelona, i ha co nvocat al volta nt de
de Reciclatge Artístic, s’ha celebrat, com 1.000 assi stent s.
cada any, al CCCB i als espais oberts dels
voltants, i s’ha desenvolupat en vuit L’en contre  inte rnacio nal de fets
modalitats que ens acosten al reciclatge performàtic s, eBent, ha  fe t deu any s.
creatiu: exposicions col·lectives d’obres Aquest festival és una d e les principal s
202 BARCELONACULTURA
referències de l’art d’acció a Espan ya. ha celebrat la reedició de dues novel·les
L’edició d’enguany s’ha celebrat a les policíaques que Te renci Moi x va escriure
Cotxeres Borrell de Barc e lon a a mb amb el pseudònim de  Ray Sorel, ha pa rlat
performances, projeccions de vídeo i del nar co tràfic amb l’exdetec t iu privat i
altres activitats que han mostrat una escriptor Don Winslow i ha donat una
àmplia varietat de tendències dins l’art ullada al cine ma que es rodava a
d’acció actual. Barcelona  als grisos anys seixa nta, amb
una primera col·laboraci ó amb la
Finalment, cal destacar la inauguració Filmot eca  de Cat al unya.
d’un nou festival d’arts visuals, OjodePez
Photo Meeting Barc elona. Fotògrafs , El premi Pepe Carvalh o, en homenatge a
editors i experts en fotogr afia docu men tal Manuel Vá zque z Montalbán, s ’ha lliurat en
s’han donat cita a La Virreina Centre de la aques ta o casió a l’autor escocès Ian
Imatge per compartir, debatre  i posar Rankin, escriptor qu e , segons el ju rat,
sobre la taula les tendències ac tuals i els recull l a tradició brit ànica de narrat iva
problemes amb els quals tre ba lla el sector. policial i l’adapta a l’actualit at.
La primera edició d’aquest festival ha
programat mé s de  55 h ores d’activitats, D’e ntre els convidat s inte rna cionals que
ha convidat 38 autors i ha atret 450 han acudit a la trobada cal de st acar  Don
assistents. Winslow, Joh n Connolly, Pac o Ignacio
Taibo II, Åsa Larsson, Camilla Läckberg,
K.O. Dahl i Arnaldu r Indridason. El festival
també ha aplegat molts escriptors i
8.2.2. FE STIVALS LITER ARIS escriptores del gènere negre espanyol.
BCNEGRA. TROBADA Una de les novetats d’aquesta edici ó deBCNegra ha estat el seguiment, a través
DE NOVEL·LA NEGRA DE de Twitter, Facebook i el web Canal
BARCELONA Cultura, de l a nov el·la Serial Chic ken, que
6a edició escrivia Jordi Cervera en l ínia. A aquestainic iativ a s’hi han sumat més de 1.600
www.bcn.cat/cultura/bcnegra internaut es .
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA.
AJUNTAMENT DE BARCELONA Com cada any, Biblioteques de Barcelona
ha programat durant aquest a setmana
3.744 assistents activi tats al voltan t de la n arrativa negra i
1/2 - 6/2 crimina l: l’exposició «Tardi: retrat en blanc
i negre», un recorregut per l’obra de
La sisena edició de BCNegra, la Trobada l’h istorietista francès Jacques Tardi; els
de Novel·la Negra de Barcelona, ha reunit itineraris adreçats a l públi c infant il,
3.068 assistents i 65 autors i especialistes programa ts a tretze bi blioteques de la
de novel·la negra, i 24 editorials hi han ciutat; la  quarta Trobada dels Clubs de
col·laborat. Lectura de Novel·la Negra Juvenil ... També
han tingut una pro gramació molt negra i
En el programa d’aquesta edició, BCNegra crimina l durant  el mes de febrer els cicles
ha fet un homenatge al gran editor i habituals «Parlem amb... » i «La
novel·lista Mario Lacruz, s’ha incorporat a Claqu eta», amb dues  projeccions de
les celebracions dels 100 anys de la CNT, cinema negre.
BA RCELONACUL TURA 203


LITERALDIA. L’EUSKAL MÓN LLIBRE
HERRIA D’AVUI, 6a edició
EN LA LITERATURA www.bcn.cat/cultura/monllibre
6a edició ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
www.literaldia.com
ORGANITZA: EUSKAL ETXEA 14.500 assisten ts
17/4 -  18/4
2.000 assistents
18/3 - 23/4 La sisena edició de Món Llibre, la festa del
llibre per a nens i nenes, s’ha celebrat al
El festival de literatura b asca Literaldia llarg d’un ca p de setmana al CCCB, la
té com a objectiu donar a conèixer la plaça de Joan Coromines i el MACBA, i ha
literatura que es fa al País Basc, rebut 14.500 participants. Aquesta festa
especialment la que es fa en eusquera. literària l’organi tza l’Instit ut de Cul tura
Com en altres edicions, ha estat amb la col·laborac ió de Bibli oteques de
organitzat per les diferents entitats que Barcelona, el CCCB, el MACBA  i una
treballen i promouen la llengua basca a cinquanten a d’edi torials de  literatura
Barcelona: la Universitat Au tò noma de infantil i juv enil, i s’adreça a to ts els nens i
Barcelona, la Universitat de Barc elona, nenes de la ciutat de 0 a 12 any s. 
l’Escola Oficial d’Idiomes i l’Euskal 
Etxea. En guany s’hi han afegit En aquesta edició s’ha repetit
dos col·laboradors nous: l’experiència d’Els Savis del Què Llegim ,
Linguamón - Casa de la Llengües i EKE un grup d’especialist e s en literatu ra per a
(Euskal Kultur Erakundea – I nst itut nens i nenes que han assessorat  les
Culturel Basque). famílies  que s’h an acostat  a Món Llibre 
i els h an r ecomanat les millors lectures. 
Aquesta sisena edició del festiv al ha Una altra acti vi tat que  també s’ha repeti t, 
tornat a comptar amb escriptors i que ha tornat a ser un dels actes
consagrats, com Kirmen Uribe, i novells, principals del festival, ha estat la
com Aritz Galarraga, i ha desplegat un participació del c onvidat internacional,
ampli ventall d’activitats: xerrades sobre que enguany ha estat l’au tor de la Tina
literatura basca i els seus autors, recitals Superbruixa, Kn ister. El nov el·lista s’ha
de poesia, taules rodones, projeccions de trobat amb els seus lect ors i  ha firmat
documentals, presentacions de llibres, llibres.
rutes literàries per Barcelona,
conferències, col·loquis, representacions Però Món Llibre ha programat moltes m és
teatrals, exposicions... Cal destacar activitats, més de 100, d’ent re les quals
l’exposició «Batek mila, els mons destaque n: l’espai Nascuts per Llegir,
bascos», instal·lada al vestíbul de l’edifici destin at a i nfants de 0 a 3 anys, que
històric de la Universitat de Barcelona, fomenta les experi è ncies emotives a partir
que ha permès apropar l’eusquera i el del llibre  i que enguany ha celebr at el
poble basc als barcelonins d’una manera cinquè aniversari; la sec ció  de lectura Món
molt directa i amena, i aquest ha estat un Llibre Digital , per famil iaritzar els més
dels motius principals de l’èxit joves en la lectura digital a  partir de 15
aclaparador de l’edició d’enguany del lecto rs electrònic s proporcionats per
festival. Leqtor.com; el taller de poesia i l·lustra da
206 BARCELONACULTURA
«Poem Express», i la proposta «A la consag rats, d’aquí i d’al là , que han repartit
manera de...», un projecte fet en poesia per diferents espais emblemàtics
col·laboració amb destacats artistes de de Barcelona, des de  la Biblioteca de
diferents disciplines, tots exponents de la Cata lunya fi ns a la plaça de Rei, passant
creació més contempor ània, que en pel Palau de la  Virrein a, el verger  del
aquesta edició han explicat històries amb Museu Frede ric Ma rès, el pati de l’Instit ut
un estil molt personal. Una zona de pícnic d’Estu dis Catalans, la Casa Museu Joan
i un restaurant amb plats literaris, un Maragall, el Cem entiri de Poblenou i
mercat d’intercanvi de llibre s, portes diverses bib li oteques de la ciutat, entre
obertes durant tot el cap de setmana a l altres escenaris.
MACBA i al CCCB, i un rac ó per conèixer i
dibuixar amb els joves il·lustradors de El F e stival Internaciona l de Poesia, el
l’Escola de la Llotja, entre altres activitats, tr adicional esdeve niment que té ll oc ca da
han complementat l’oferta de Món Llibre. any al P al au de l a Música Cata la na, en la
seva 26a edició s’ha  conve rtit, per primer
cop, en l’ acte i naugural de tota la Setmana
de Poesia. L’altre acte t radicional
BARCELONA POESIA emmarcat dins de Barcelona Poesia és el
14a edició lliurament del Prem i de P oesia  JocsFlorals de Barcelona, al  Saló  de Cent de
www.bcn.cat/canalcultura l’Ajunt ament de Barcelo na. El guanyador
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA. de l’edició 2010 ha esta t el poeta valencià
AJUNTAMENT DE BARCELONA Lluís Roda, pel seu po e mar i  Nad ir.
5.100 assistents Com a novetat s d’enguany, Barcelona
13/5 - 19/5 Poesia ha obert àmbi ts per a l’e xploració
de nou s territ ori s po è tics; ha creat el cicle
Barcelona Poes i a, qu e inclou el Festival «Enrenous» per involucrar-se més amb els
Internacional de Poesia, els Jocs Florals i espais que pr og ramen poesia tot l’any; ha
la Setmana de la Poe sia, s’ha convertit en obert el  bloc Barcelona Poesia, on s’han
una cita cultural imprescindible de la pogut llegir crítiques, poemes, cròniques i
ciutat. Enguany ha arribat a la catorzena apunts al voltant de les activitats i els
edició, amb una direcció nova (Eduard poetes vincula ts a aquesta edició, i ha
Escofet, Martí Sales i Ester xargay) que ha convocat, juntament am b la revista Time
posat èmfasi en les pràctiques poètiques Out, el I Concurs de Po e sia per SMS, amb
més innovadores i actuals, com l’spoken l’objectiu d’ adaptar el gè nere poètic a la
word, la micropoesia, la videopoesia, la cultura popul ar i als nous llen guatges del
performance poètica i l ’slam poetry, i exn . xI segle 
la combinació de la poesia amb altres
disciplines artístiques com la música, la
dansa, el teatre, les arts visuals i les noves
tecnologies. El país convidat d’enguany ha
estat Ucraïna i el festiva l ha aplegat més
de 5.000 assistents.
L’edició del 2010 ha o fert més d’un
centenar de propostes de creació poètica
en què han participat poetes novells i
BARCELON ACULTUR A 207
MUNT DE MOTS. FESTIVAL KOSMOPOLIS. FESTA
DE NARRACIÓ ORAL  DE INTERNACIONAL DE LA
BARCELONA LITERATURA
1a edició 5a edició
www.muntdemots.org www.cccb.org/kosmopolis/ca
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ MUNT DE PARAULES ORGANITZA: CCCB
2.300 assistents 1.876 assistents
16/10 - 23/10 23/10 - 23/10
Del 16 al 23 d’octubre del 2010 s’ha Kosm opoli s, Festa Internacional  de la
celebrat el primer Festival de Nar ració Literatura, és una  trobada  literària bien nal
Oral de Barcelona, el Munt de Mots, un que se celebr a al CCCB. És una festa
projecte nou, sense precedents a la ciutat. laboratori d’esperit in novador que exp lora
El Festival ha portat 91 activitats nous temes, gèneres i formats liter ar i s a
relacionades amb la narració oral a través de t res eixos: l a parau la oral, la
diversos espais de la ciutat, especialment para ula impresa i la paraula  e lectròni ca.
als centres cívics. 
L’edició de l 2 010 ha estat un preludi de
Munt de Mots és la culminació d’anys de Kosmopolis  2011,  un a jo rnada especial  que
col·laboració dels centres cívics i les s’ha dedi cat al BookCa mp, a les
biblioteques de Barcelona per donar conferències de Zygmunt Bauman i
suport al món dels contes. Hi han Lawrence Lessig, a l’exposició «Peti ts
participat 42 es pais entre centres cívics, edit ors, grans llibres» i a una edició especial
biblioteques, museus, teatres i lo ca ls de de Canal Alfa per revi sar els m illors
lleure o d’oci nocturn, i hi han assistit més moments d’edicions anteriors de l festival.
de 2.300 persones.
L’e ix centra l de la prog ramació ha estat el
Les activitats que s’han dut a terme han BookCamp, una  trobada en què uns 
estat múltiples; a banda de narracions i 400 particip ants entre ed itors, escriptors,
maratons de contes, també s’han lectors, investigadors, professors, experts
programat exposicions, xerrades, tallers, en nov es t ecnolog ies  i eines  2. 0, blocaires 
conferències, trobades de narradors i una i distribuïdors  ha n deba tut s obre els nous
projecció. La diversitat de la programació forma ts de le ctura i escriptu ra, el futur del
ha fet que Munt de Mots hagi arribat a llib re imprès,  els nou s suports digitals,
diferents públics: adult, infantil i familiar. l’edició independen t i altres te mes so bre 
el futur del llibre i l’ edició. La trobada ha
Cal destacar l’èxit de públic que han tingut l’atractiu afegi t que els mateixos
tingut els actes d’inauguració i de cloenda participants  podien anar intervenint en línia
del Festival. L’acte inaugural ha tingut lloc en un wiki c reat amb aque sta f inalitat.
al Teatre Romea, i el públic, unes 500
persones, gairebé ha omplert tota la sala. També ca l  destacar les du es conferències
A la cloenda, que s’ha fet al Centre Cívic del festi val: Zygmunt  Bauman, premi
Pati Llimona, hi han assistit 150 persones. Príncep d’Astúries de Comuni ca ció i
Humanitats 2010, ha parlat  de les noves
dimensi ons de  la desigu altat, i Lawrence
208 BARCELONACULTURA
Lessig, un dels creado rs de  Creative Concentració de Titelles, que es fa des del
Commons, ha fet una exposició sobre els 1999. Enguany, i c oin cidint amb el Dia
drets d’autor en l’era digital i la defens a Internacional del Titell a (21 de març),
de la cultura lliu re. aques ta trobada única a la ciutat ha rebut
un nou impuls i s’ha convertit en un
festival, que neix amb la voluntat de ser
tr ansversal  tant pel que fa als llenguatges
Durant el 2010 hi ha hagut altres festivals artístics com pel qu e fa als pú blics de
literaris a la ciutat, co m ara el 18è Festival l’espectacle en  viu, i sobretot, neix amb la
de Polipoesia de Barcelona, una de les voluntat de t enir una m irada atenta al
més importants mostres de poesia conjunt de l a creació  contem porà nia.
experimental, sonora i d’avantguarda que
es fan a Catalunya, Espanya i Europa. La primera ed ició del TOT
Enguany s’ha celebrat al Centre Cívic (Titelles·Objectes·Teatre) ha tin gut lloc al
Torre Llobeta i ha ofert 11 recitals. Poble Es panyol del 21 al 28 de  març, i ha
pres entat 15 funcions d’algunes de les
Un altre festival que cal destacar és el companyies més reconegu des del
Human Book, el festival de llibre d’ar tista i panorama titellair e català, i també de
de la petita edició. La tercera edició companyies d e renom de fora del nostr e
d’aquest festival, que ha tingut lloc a país. D’entre les diverses funcions que s’han
diferents espais de Barcelo na,  s’ha  dedicat pogut veure cal destaca r l’espectacle de la
al llibre com a nece ssitat expressiva de companyia italiana Walte r Broggini, Solo,
l’home, i ha programat activitats i mostres que s’ha estrenat per primera vegada a
que han congregat prop d’un miler Catalunya; Pe dra a pedra, de la companyia
d’assistents. El Teatre de  l’Home Dibuixa t, qu e ha
omplert totes les funcions i ha gener at els
comentar is més elog iosos del públic;
Somnis d’Alícia, de la compa nyia T eatre  Nu;
8.2.3. FESTIVALS D’ARTS  ESCÈNIQUES Roda, Roda… Rodoreda!, de la company ia
Engruna Tea tre,  i Punzelle, un espectacle
TOT. FESTIVAL DE TITELLES de carrer  de la companyia canadenca
I TEATRE D’OBJECTES DE Poupé es (K)rinkées.
BARCELONA Amb TOTal Experien ce, el Festival ha ofert
1a edició un espectacle de format singular, un recull
de números embl e màtics d’algu nes de les
www.poble-espanyol.com/pemsa millors c ompanyies de Catalunya: T oni
/ca/01-el-poble/tot-festival.html Zafra , Jordi Beltran, Valeria Gi uglietti,
ORGANITZA: EL POBLE ESPANYOL DE Titelles Vergés, Núria Mestres, Trac Trac
BARCELONA Titelles, grup de titelles Pea Green Boat i
l’Associació Pe pe Otal.
1.200 assistents
21/3 - 28/3 El Quebec és  un  país ex emp lar  pel que 
fa a les polítiq ues de suport a les arts
El 2010 s’ha celebrat la primera edició del escèniques. Per aqu es t motiu, en paral·lel al
TOT, Festival de Titelles i Teatre Festival s’ha po gut veure l’exposic ió «Una
d’Objectes de Barcelona, un f estival que finestra oberta als titelles del Q uebec», de
ha nascut de la trobada anual l’Associació Quebequesa de Marionetes.
BA RCELONACUL TURA 209
BARRIBROSSA Universita t Autònoma de Barcelona, com
8a edició a extensió acadèmica del festival, i elcarrer d’Allada-Ver mel l. L’ass istència ha
www.espaibrossa.com estat del 100%.
ORGANITZA: BROSSA ESPAI ESCÈNIC
1.700 assistents 
12/4 - 23/4 RADICALS LLIURE
El Barribrossa no és únicament un  festival, 4A EDICIÓ
és un conjunt d’accions relacionades amb www.teatrelliure.com
les arts teatrals, cohesionat i vertebrat de ORGANITZA: TEATRE LLIURE
manera que susciti nexes d’u nió amb el
pensament i l’art co ntemporani. En 1la3 /s5e v- a5/6
vuitena edició, el BarriBrossa ha
aprofundit en tres aspectes: l’ofertaRadicals Ll iure ha arribat a la qua rta
vehiculada a través d’un creador convidaet,dici ó. Sem pre amb la voluntat  d’obrir el
que permet centrar el discurs conceptual te atre a formats i id ees que sovint no
de la programació; la complicitat amb el arriben als escenaris del gran públic, ha
territori des de la col·laboració amb ofert 13 espectacl e s, nacionals i
diferents equipaments cultu rals de Ciutat internacionals, repartit s en quatre
Vella, i la consolidació d’espa is d e reflexió setmanes.
i d’experiència escènica. 
Bona part de les propostes d’enguany han
El creador convidat d’enguany ha estat certific at un llengu atge pe rsona l, sovint
Valère Novarina. El fe stival ha proposat amb una bona dosi de tecnologia, i una
tres posades en espai de  l’obra de tres dramatúrgia mol t oberta. D’entre els
poetes catalans, Perejaume,  Lluís Solà i espectacles intern acio nals cal esmentar
Víctor Sunyol, que, com Valère Novarina, Stif ters Dinge, de Heiner Goebbel s, una
conviden a sentir el batec de la parau la, a pro ducció d’envergadura, una s imf onia on
explorar la veu i el llenguatge, a compartir els personatges són u ns pianos que es
la sensualitat del text poètic. Un altre desplacen per l ’escen a; Bonanza, de la
muntatge que ha destacat en aquesta companyi a Berlin, i  Mi vida después, de
edició ha estat l’homenatge al poeta Lola Arias. De les p ropostes nacionals han
Miquel Bauçà, amb la participació de més destacat els espect ac l es Artefacte, d’ Àle x
de 30 poetes, entre els quals figuren Enric Serrano, una performance físic a i poètica,
Casasses, Albert Roig, Antoni Clapés, amb àu dio i vídeo generats en temps real;
David Ymbernon, Esther xargay i Carles Del sa grat instint de no  tenir teories, de
Hac Mor. Finalment, cal subratllar Tomàs Aragay, u n joc provocador a partir
l’exposició «El teatre del dibuix: 2.587 de te xtos de Fernando Pess oa; Ve rsus, de
personatges i 311 definicions de Déu», de Rodrigo García, obra  que alt erna el te xt
l’obra plàstica de Valère Novarina. provocador amb l es  sentèn cies
contundents, i els espectacles d’Angélica
El Barribrossa 2010 ha ofert un conjun t de Liddell, Macarena Recuerda, Jordi Oriol,
18 activitats en 8 equipaments diferents: l’Agrupació n Señor Serrano, David
el Museu Picasso, el MACBA, el CCCB, Espinosa i África Nav arro. En aquesta
l’Arts Santa Mònica, el convent de Sant ocasió, el ci cle ha coproduït 4 espectacles
Agustí, el Brossa Espai Escènic, la amb els creadors Alber t  Se rra, Serg i
210 BARCELONACULTURA
Fäustino, Roger Bernat i amb la Societat artistes professionals de la Rep ública de
Doctor Alonso. Core a. I s’han  redef init els objectius dels
tallers que Dies de Dansa  ofereix des de
Radicals Lliure s’ha tancat l’últim cap de fa anys, amb la finalitat de buscar el vi ncle
setmana amb el tradicional Radicals entre la  dansa i la  comunita t i per mostrar
Weekend, la mostra per a professionals que la dansa és un element integ rador.
que uneix artistes i programadors d’arreu
en un intercanvi sempre enriqu idor. Art A Dies de Dansa 2010 h i han parti cipat 29
escènic en el sentit més ampli de la companyies locals , nacionals  i
paraula. internacion als, entre les qua ls cal destacar:
420PEOPL E (Re pública Txeca), Aula de
Teatre de Mataró (Ma taró), David
Zambrano ( Països  Baixos), El G ato Az ul
DIES DE DANSA. FESTIVAL (Sitges), Ember (Espanya), La Saca
INTERNACIONAL DE DANSA (Sitges), La Macana (Espanya/Cuba), Marie-Caroline Homina l (Suïssa), M onika Zgustova
CONTEMPORÀNIA EN / Silvia Cues ta (Sitges), Olga Clavel i
PAISATGES U RBA NS Miryam Mariblanca (Catalunya), Rar avis
19a edició (Catalun ya),  Sharmini Tharmaratnam &Soumik D atta ( Índ ia ), TG Maneje ( Sitges),
www.marato.com Trànsit Dansa (Matar ó) i divers es
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ MARATÓ DE companyies d e la República de Corea.
L’ESPECTACLE
5.900 assistents 
1/7 - 5/7 DANSALONA
Dies de Dansa, Festival Internacional de 1a edició
Dansa Contemporà nia en Paisatges Urbans, www.bcn.cat/cultura/da nsalona
és un esdeven iment artístic que es ORGANITZA: MERCAT DE LES FLORS I FOCUS
desplega en diferents espais urbans.
Consta d’una programació de dansa amb26.812 assistents
una gran varietat de llenguatges, 19/8 - 24/9
tendències i procedències. En la dinovena
edició, el Festival, desenvolupat en el marcEl 2010 s’ha celebrat  l a primera edició de
del Grec, s’ha tornat a celebrar en quatre Dansalona, un esde veni ment cult ural amb
ciutats diferents: Barcelona, Mataró, Barcelona  i la dansa  com a denominadors
Sabadell i Sitges. Enguany hi han participat comun s, que vol situar aquesta ciutat al
35 programadors de tres continents: costat de les c apitals europees de
Europa, Àsia i Amèrica del Sud. Gairebé referència mitjanç ant una oferta plural de
6.000 persones han assistit a les diferents dansa tant als carrers com al s teatres
mostres de dansa només a la ciutat de durant els mesos d’agost i  setembre. Es
Barcelona; a aquesta xifra cal afeg ir-hi tr acta d’una inicia tiva del sector escèni c,
2.400 persones més que han seguit Dies de públic i privat, impulsat pel Mercat de les
Dansa a Mataró, Sabadell i Sitges. Flors i Focu s, amb el suport de  la
Generalitat  de Cat al unya, l ’Aju ntament de
En l’edició del 2010 s’han programat Barcelona  i el Consell Nacio nal de la
diversos espectacles de companyies i Cultura i de l es  Ar ts (CoNCA ).
BA RCELONACUL TURA 211
Dansalona s’ha inaugurat dins dels  actes ser representats al carrer davant un públic
festius de la Festa Major de Gràcia amb familiar.
l’actuació de tres grups de dan sa que h an
ofert danses tradicionals d’arreu del mLeósn p. ropostes del MAC han estat molt
L’escenari de la cloenda del f est idviavle hrsaes, però tot e s han tingut en com ú
estat el parc de la Ciutadella, on s’han una mirada c ontemporània, la con dició
representat diversos espectacles de dansa d’espectacles f ami liars i un sentit de
emmarcats dins La Mercè. Entremig, s’han l’hum or q ue les fa f resques i diver t ides,
programat cinc se tmanes d’espectacles de sense renun ci ar  en cap moment a la
dansa en diversos espais de la ciutat, com tè cnica més exquisida.
l’Almeria T eatre, el Gran Teatre del Liceu,
La Villarroel o el Teatre Lliure, entre D’entre les múltiples propostes del MAC  al
d’altres, i de div ersos formats: s’ha n pogut Castell de M ontjuïc destaca e l Combinat
veur e danses tradicionals, hip-hop, dansa de Circ, qu e ha reunit a rtistes  visto s al
contemporània, dansa africana, jazz, Festival Mondial du Cirq ue du Demain , un
dansa clàssica, flamenc, dansa visual, aparador de noves tendències en el món
dansa cantada, dansa d’humor, òpera del circ que s e
ballet, ball sobre sorra, i tam bé  fu sions celebra a París.
entre estils diferents. Hi han participat, També cal
entre altres companyies de dansa, la destacar
Companyia Mar Gómez, Àngels Margarit / l’espectacle
Cia. Mudances, Gelabert-Azzopardi, Camí, del
Companyia de Dansa Cotton, Raravis  i
Trànsit Dansa.
MERCÈ ARTS DE CARRER.
MAC
1a edició
www.bcn.cat/merce 
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
153.084 assistents
23/9 - 26/9
La Mercè ha estrenat enguany el Mercè Arts
de Carrer (MAC), un festival d’art s de carrer
ple de creacions contemporànies per a tots
els públics. El MAC ha omplert de
propostes teatrals, circ, dansa i animació
els espais del parc de la Ciutadella, el
Castell de Montjuïc i el Canòdrom. Es tracta
d’espectacles majoritàriament de nova
creació, de companyies d’aquí però també
de diferents països del món, i pensats per
212 BARCELONACULTURA
guanyador del Premi Nacional de Circ de elegant de  les Kriskats,  un duet femení de
Catalunya del 2006, Chez Leandre, un tècnica imp ecable amb molt sentit d e
espectacle ple de senzillesa i emocions; les l’estètica i de l’humor.
propostes singulars de Guixot de 8 i la
seva col·lecció de materials reciclables i Al Canòdrom, un altre dels escena ris del
estàtues mortes, o de Ka rroart, un carro MAC, s’hi ha pogut veu re l’actuació de
que amaga un espectacle encisador dues com panyies de teatre de ca rrer
d’ombres xineses; l’espectacle d’humor, emblemàtiques i veteran es:  l’Alw ays
acrobàcies i jocs malabars Mono A Mono Drinking Marchi ng Band, una
B , dels andalusos Capitán Maravilla divertidíssi ma  banda de  carrer amb
Productions, amb dos micos i un Mini; percussió, trompetes i trombons, i
l’espectacle  de titelles El retorn dels Artristras , amb Pandora, u n espectacle
putxinel·lis, dels ca talans Titelles Vergés; la fascinador de dansa contempor ània,
dansa aèria sobre una mena de trapezi sorpre ses i innovaci ó que s’inspi ra en la
gegantí Orbite, de la companyia suïss a Off mito logia clàssica.
Off; els tit elles de guinyol del britàni c Rod
Burnett i la veterana comp an yia Fina lment, el pa rc de la Ciutadel la  també
espanyola L ibélula, una de ha a collit di verses propostes del  Mercè
les grans reno vadore s Arts de Car rer, com ara Cíc lic, de la
del gènere a compan yi a Laitrum, un a funció de teatre
Europa, i el que es  desenvolu pa mentre el públic
trapezi peda la dalt d’una bici cleta; Rodafonio, de
la Factoria Circular, una roda gegant a
l’interior de la qual viatgen quatre músics;
l’espectacle combinat de teatre de titelles,
arts de carrer, cinema, humor i moltes
coses més, de la companyia francesa
Anonima Teatro; Barco de arena, la nova
proposta, a cavall entre la dansa
contemporàni a i l’espectacle de car rer, de
Claire, un dels grans  noms de les arts de
carrer del n ostre país; la lectura  en clau de
hip-hop del conte per a  nens Dimitri, del
raper El Nota; Staff fragm ento, un
especta cle impactant  de dansa
contemporàni a de La Int ru sa;  Vo alá, un
especta cle d’una bellesa sofisticada
d’acrobàcies aèries pl e de màgia, m úsica i
poesia, de la company ia argent ina V oa lá
Project; Pu ck c inema carav ana, el cinema
més peti t del món, una caravan a on caben
set person es i on es projecten cur ts que
són peti tes joies de l  cinema d’anima ció, i
Dios men guante, el nou es pectacle de la
compan yi a de dansa Mar Gómez,
protagonitzat per un a dona forta, una
rentadora i una bugada inac abable, entre
altres espectacles.
BA RCELONAC ULTURA 213
MOSTRA DE TEATRE DE ESCENA POBLENOU
BARCELONA 9a edició
15a edició www.escenapoblenou.com
www.mostradeteatredebarcelona. ORGANITZA: ASSOCIACIÓ ESCENA POBLENOU
com 5.000 assistents
ORGANITZA: ARTÍPOLIS 14/10 - 17/10
1.361 as sistents Escena Poblenou é s un festival
5/10 - 4/ 1 1 multidisciplinari de les arts esc èniques
contemporàni es que t é l loc  en diversos
La Mostra de Teatre de Barcelona és un indrets del barri del Poblenou. Creat el
projecte de promoció i difusió artí stica que 2002 com una plataforma per a noves
va néixer amb l’objectiu de promoure pro postes de llenguatges tan  div ersos
espectacles de petit format i tamb é autors, com la dansa, el teatre físic, el clown, el
actors i directors novells, d’acostar la circ, el teatre de carrer i le s performances,
col·lectivitat al teatre, de crear nous t extos Escena Poblenou avia t es va converti r en
teatrals i d’implicar l es institucions en la l’aparador  ideal d’una esce n a alternativa
promoció de joves valors. Actua lment s’ha que s’estava coent però  que no tenia
convert it en un dels esdeveniments visibilitat.
culturals més esperats a la ciutat, tant pels
professionals com pel  públic en general. La novena  edició del fest ival h a  estat
dirigida, per primer  cop en solitari, per
En cada edició la Mostra posa de manifest l’art ista i dram at urga Ad a Vi laró, a mb 
el gran moment que viu el teatr e de el su port d el Centre C ívic Can F elip a. 
creació a Catalunya, fet que es r eflecteix En aquesta edició s’han presenta t un
en el gran nombre de projectes que opten total de 23 representacions  rep artides al
a ser seleccionats. En aquesta q u inzena llarg de 4 dies. 10 diferents e spais de
edició, els projectes presentats han arribat programaci ó han ac ollit l es 
als 85. D’aquests, se n’han seleccionat 18 15 companyies prog ra mades. Les peces,
que, com ja es va fer en l’edició anterior, de compan yie s ca tal anes i nacionals ,
s’han pogut veure al Teatre del Raval. s’han seleccionat per arri bar tan t a un
L’índex de seguiment ha estat molt alt: hi perfil d e públic especi alitza t amb el
han assistit 1.361 persones. Les 18 llenguatge esc ènic co ntemporani c om a
companyies guardonades provenen de un públic més familiar.  Leo B assi, T xa lo
diferents poblacions catalanes i d’altres To loza o David Espinosa & Vicente
comunitats autònomes, i tindran Arlandis en teatre,  Mònica Muntane r,
continuïtat dins de la programació estable Pere  Faura o David Fernán dez  en  dansa,
del Teatre del Raval. o les companyies Córcol es,  Lapoet i
Anècdotes Anatòmiq ues en ci rc, só n
Cal destacar l’espectacle inaugural, alguns dels noms destacats d’aquesta
Cyrano’s, una adaptació d’Oriol Broggi de edició. La prog ramació s’ha co mpletat
la coneguda obra d’Edmund Rostand. El amb diverses pe rformances, especta cles
muntatge, molt coral, ha tingut molt bona de carrer, represe nta cions familiars, una
rebuda per part del públic. La Mostra s’ha exposició fotogràfica a cà rrec d’ Urtane l 
tancat amb Naranjas exprimidas, de la i una acció u rba na a l’estació del 
companyia La Cantera. metro.
214 BARCELONACULTURA
Pel que fa a les col·laboracions, en L’organització de l Festiv al treballa per
aquesta edició s’ha continuat el treball ac on seguir que el Festival de Flamenco
conjunt amb NIU i Han gar, i s’hi han afegit, Carmen Amaya es  pugui celebrar
entre d’altres, Can Fram is - Fundació Vila anualment i que el 2013, an y de la
Casas i La Central del Circ. commemoraci ó del centenari del
naixem ent de Carmen Am aya i 25è
Escena Poblenou ha tancat la novena aniversari de  la cre ació d’El Tablao d e
edició amb molt bons resultats, una gr an Carmen, ja estigui ben consolidat.
qualitat artística i una conv ocatòria de
públic molt satis factòria. La nova direcció
artística consolida una línia de
programació més contemporNànOia Vi EMBRE VACA
continua apostant per la
multidisciplinarietat, el risc i e10l saup eordt iac liaó
creació. www.projectevaca.com
ORGANITZA: PROJECTE VACA
889 assistents
FEST IV AL D E F LA4/M11 - 28/ E11NCO
CARMEN AMAYA
1a edició Novembre Vaca  é s una mostra decreadores escèniqu es que engu any ha
www.festivalcarmenamaya.c om arribat a la dese na edició. Repartides en 11
ORGANITZA: EL TABLAO DE CARMEN dies di feren ts, s’han d ut a ter me quatre
activi tats: l es Jornades de Teatre Social ,
1.821 assistents que han incl òs ponències, dos tallers, una
22/10 - 23/10 repr es entació i una  exhibició audiovis ual;
el cic le « Llunàt iques», un ci cle de
El Festival de Flamenco Carmen Amaya ponèn cies i performances; l’espect acl e de
neix amb un doble objectiu: retre cabaret Vacabaret, i l ’obra de  teatre
homenatge a Carmen Amaya, una musical El rap de Lady M.
catalana universal poc reconeguda i poc
recordada, i conservar-ne el llegat i la El F e stival s’ha desenvolu pat al Centre de
seva manera de veure i sentir el flamenc. Cultura Francesca Bonnemaison, a La
Caldera i a l a llibreria Pròleg.
En la seva primera edició, el Festival de
Flamenco Carmen Amaya s’ha programat L’edició  del 2010 de l a desena mostr a de
entres activitats diferents: un cicle creadores escèniqu es ha tingut una forta
d’actuacions d’El Tablao de Carmen, el I reperc ussió en la premsa i u na alta
Concurs Carmen Amaya, guanyat per la assistè ncia de públic als e spec t acles,
bailaora Saray de los Reyes, i el festival especia lm ent al cicle «Llunàti ques».
pròpiament dit, que s’ha celebrat durant
dos dies al Teatre Coliseum amb la El Projecte Vaca ha  organit zat també
participació de primeres figures del aques t any, del 7 al 28 de juny, la primera
flamenc: Remedios Amaya, Montse Cortés, edició de «Primavera Va ca », un cicle de
Manuela Carrasco, Tomatito y Juana lectures dramatitzades d’autores
Amaya, i els artistes d’El Tablao de contemporàni es. La mostra, que ha tingut
Carmen. per escenari la seu de l’SGAE, ha  nascut
BARCELONACU LT URA 215
amb l’objectiu d’establir-se com  u n de Barcel ona, el festi val de da nsa bcstx,
esdeveniment anual que se r ve ixi les 12 hores de màgia al Bro ssa, el
d’aparador de la feina desenvolupada per Barcelona Dan ce Fest ival i  el  Màgicus -
les dramaturgues catalanes. De la primera Festival de Màgia Jove.
edició del cicle «Primavera  Vaca» cal
destacar la qualitat dels textos, el resultat
amb el públic i, especialment, la tertúlia
posterior entre el públic, l’e quip artístic i 8.2.4. FESTI VALS DE MÚSICA
la dramaturga.
FES TIVAL DEL MIL·LENNI
11a edició
Del 7 a l’11 d’abril, i sotwa ewl wlem.fea s«tLiva adla-nmsaillenni.com/cat
a prop teu», s’ha celebOraRtG lAa NsIeTtZeAn: aC OeNdCicEióRT STUDIO 
del DANSAT, el festival de dansa del Sant
Andreu Teatre. El DANS4A9T.8 28ha  a sisnicsltòesnts , una
vegada més, una p9r/o1g2/ra0m9 a-c 2ió0/4/ 10
heterogènia, innovadora i, sobretot, de
qualitat. Ha comptaLt’ oanmzbe ncao medpicainyó deiel sFestival del Mi l·lenni
catalanes de renomh, ac oemng Seogla tP iecló d oe seelms bre del 2009 i ha
guardonats amb el tPinregmuti lCloiuc durtant td meés de quatre mesos al
Barcelona de laP daalanus ad Neats  Nulsa,  Menútsrieca Catalana i  al Gran
d’altres. Hi han assis Tteita 6tr6e5 d esl pLeicetaud. oSr’hs.an programa t 
37 concerts amb un a o cupació mitjana 
Com ja és habitual, el Festival ded em Téist edlleels  80%. D’aq uesta manera ,
al Carrer, que enguany ha arribat a la l’organitza ció ha vist recompensa t l’esforç
sisena edició, s’ha celebrat en el marc de d’haver programat  un cartell eclèctic, que
les festes de La Mercè. El carrer Allada - pogués atraure un  ampli espectre de
Vermell ha estat un any mé s l’escen ar i públic, amb la qualitat artística i  el
d’actuacions i tallers de titelles adreçats praelstigi co m a  eix vertebral dels concerts.
públic infantil i familiar. S’ha ap ostat clarament per formacions i
artistes nacionals, com ara Love of
Lesbian, Fangoria, Marlango (en un
espectacul ar  concert  de cloenda) , Nacho
El Festival Barcelona en Butoh ha arribat a Vegas, Estr e lla More nte, Ro sana, Antonio
la tercera edició. El butoh, a mig camí Orozco, Peret i Tomatito, entre d’altres.
entre el teatre i la dansa, cada any atrau L’organització ha destacat d’a questa
més seguidors; en aquesta edició hi han edici ó l’èxit acla parador de la  banda
assistit 1.000 persones, que han omplert Manel, que ha ex haurit les locali tats del
tots els espectacles. Cal destacar la seu primer Palau i també  les d’un segon
participació d’artistes novells de concert que es va programar per sa tisfer
Catalunya i d’Espanya i també d’artistes la de manda dels seus i ncondici onal s.
reconeguts, com ara Atsushi Takenouchi,
Sabien Seume i Yuko Ota. El ressò mediàtic se l’ha end ut,
majoritàriament, Kevin Co stner que , en dos
Altres festivals que han tingut lloc concerts al Palau de  la Música amb la seva
enguany a Barcelona en l’àmbit de les arts banda Modern West Band, ha presen tat la
escèniques han estat el Festival de Claqué seva faceta musical. L’actor ha actuat per
216 BARCELONACULTURA
primera v egada a l’Estat espanyol en uns l’ampli ventall de mú sic s dels P aïsos
concerts que no han decebut les Cata lans. I, al  costat dels grups autòctons
expectatives dels seus seguidors. T ambé del país, el Festival ha acollit artistes
altres artistes interna cionals han ofert internacional s i  de la Mediterrània, d’entre
concerts d’alta qualitat i èxit de públic: els qua ls cal destacar el Trio Guerbigny,
Michael Bolton, Rufus Wainwright i Woody de França, Carlos Mejía God oy , de
All en, entre d’altres. Nicaragua, Tom Rustad, de Noruega, i el
Gruppo Tr aballo, d’I tàlia. Les músiques
El desembre del 2010 ha engegat la proceden ts de les altres cult ures de l’Estat
dotzena edició del Festival del Mil·lenni, han trobat la màxi ma  rep resentaci ó en les
que s’allargarà fi ns a f ina ls d’abril del 201 1. actua cions dels basc os Kepa Junkera  +
En el seu primer tram del 201 0, es Melonious Quartet, la gallega Mercedes
confirmen les bone s xifres d’assistència i Peón i Nuevo Mester de Jugl aría, que ha
d’acollida del públic. ce lebrat els seus 40 anys d’ac t iv itat amb
un concert espec ial a L’Auditori. 
L’habit ual cap de s etmana dedi cat a la
FEST IV AL FOLK cultura de l es Illes Balea rs, amb elsFoguerons de  Sant Ant oni, enguany  s’ha
INTERNACIONAL compl etat amb propostes del País
TRADICIONÀRIUS Valencià, com  Ur bàlia Ru rana o la
23a edició Romànti ca del Saladar.
www.tradicionarius.com Pel que fa a les activitats paral·leles, en
ORGANITZA: CAT. CENTRE ARTESÀ aques ta edició s’han inaugurat l es
TRADICIONÀRIUS trobades famil iars Matinals Infant ils Folk al
CAT, conduïdes pel grup Ara Va de Bo, i
15/1 - 26/3 s’ha ma ntingu t el programa de Fol k als
Mercats. Però e l Tradici onàr i us és molt
La música tradicional i d’arrel ha tornat a més que  m úsica: s’han o rganitzat
l’hivern a Barcelona amb la 23a edició del ce rcaviles, t ast s gastronòmics, tallers de
Festival Folk Internacional Tradicionàrius, formació i exposicions.
que ha programat prop de 50 actuacions i
activitats que han omplert de folk i
músiques del món diversos espais de la
ciutat durant poc més de dos mesos. BARNASANTS
El concert de Pepe Gimeno «Botifarra» al 15A EDICIÓ
Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) ha www.barnas ants.com
donat el tret de sortida al Festival, que ORGANITZA: BARNASANTS 
enguany ha presentat els nous treballs
d’una llarga llista de músics, com ara 10.033 assist ent s
Radiokuartet, Els Groullers, Bauma, 15/1 - 28/3
Albeniara, Ton Rulló i la Pegebanda, i Sol i
Serena, entre d’altres. Artistes com ara El BARNASANTS es consolida en el
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, panorama dels c e rtàm ens de cançó
El Belda i el Conjunt Badabadoc, i El Petit d’autor  a Catalunya i a Es panya per la
de Cal Eril, entre molts altres, formen seva voc ació intern acionalista, la  intenció
BARCELON ACULTUR A 217
d’obrir-se a les propostes dels c readors FES TIVAL INT. DE
emergents, el fet d’acollir artistes
consagrats i la vocació de fer possible PERCUSSIÓ DE CATALUNYA
l’intercanvi artístic i professional. I ho fa 5a edició
portant a escena la paraula compromesa i www.auditori.cat 
la música de qualitat a diversos espais de ORGANITZA: L’AUDITORI
la ciutat de Barcelo na i d’altres ciutats
dels Països Catalans, escenaris com les 4.175 assis tents
Cotxeres de Sants, L’Auditori de 5/2 - 28/2
Barcelona, el Teatre Joventut de
l’Hospitalet de Llobregat, el Palau de
Congressos de Girona, el Te atre Zorrilla Eld Feestival Internacional d e Percussió de
Badalona, l’Auditori de Sant Cugat del Catalunya ha anat cr eixent i ha arribat a la
Vallès i el Black Note de Valènci a, entre c inquena edició h avent asso lit bona p art
d’altres. dels  seus objectiu s: of erir propostes locals iinternacionals de músics consolidats i de
El BARNASANTS 2010 ha programat 85 músics emergen ts; realitzar co ncerts també
concerts. D’aquests, 34 han serv it per fora de L’Auditori, en  dive rses poblacions;generar un CD r ecopilatori a mb els grups
presentar nou disc. Han estat més de dos participants , que amb el cin què d’aq uesta
mesos d’intensa programació tant edició configura u na àmplia mostra de la
d’artistes consagrats co m de  novells. millor percussió que e s fa  a Catalunya al
D’entre les veus consagrades, cal destacar costat de primeres figures internacionals, i
Víctor Manuel, Jabier Muguruza, Ester explicar qu e els límits de la perc ussió  só n
Formosa, Joan Isaac i Luis Eduardo Aute, indefin its , amb  estranys  instruments q ue
Javier Krahe, Javier Ruibal, Toti Soler, ens aporten so noritats desconegudes més
Carlos Mejía Godoy, Pedro Guerra, Patxi enllà dels instruments convencionals. Tot
Andión, Gerard Quintana, Da nie l Viglietti, això sense per dre de vista la  voluntat del
Enric Hernàez, xavier Ribalta, María Festival: d onar prioritat a la curta distància,
Dolores Pradera i Raimon. Entre els valors la proximitat, la curiositat, l’originalitat, la
emergents han ac tuat, entre  altres novetat i la  q ualitat.
cantautors, Cesk Freixas, El niño de la
hipoteca, Soledad Villamil, Rebeca La programació ha arrencat amb l’israelià
Jiménez, Marwan, Maria Inés Ochoa, Oliva R avid Goldschmidt al Hang, unit a la
Trencada, Dani Flaco, Maria de Medeiros i c rista l·lina veu i a la sensib ilitat de Sílv ia
Òscar Briz. Pé rez, i Llama, amb la col·labora ció d’Aleix
Tobías, i el seu per sonal passeig pe r
En aquesta edició, el festival ha continuat sonor itats divers es, des del jazz fins al fado,
cercant ponts amb els països passant pel flame nc i la cançó popular. Han
llatinoamericans, i això s’ha traduït en la completat el car tell el trio de jaz z Asstr io;
presència de 16 artistes d’aquest continent Somor rostro Dansa Flamenca, amb  Nacho
i en dos homenatges: l’un, dedicat a Víctor Blan co i Eli Ayala; el percus sionista i
Jara, i l’altre, al centenari de la revolució guitarrista Odr ac ir Lavid; el g rup Ialma i la
mexicana. seva música derivada  d els cants
tradicionals  de Galícia; Utropic i el seu
homenatge als rit mes  tropicals i brasilers; el
duet de Barc elona Cuch ullo i el seu original
i estimulant folk ps icodèlic, i, tancant el
Festival, el co nju nt de percussió de l’ESMUC.
218 BARCELONACULTURA
DE CAJÓN. FESTIVAL En aque st a edició, el Festi val de Guitar ra,
FLAMENCO amb el fe rm compromís de  continuaroferint bones propostes de  gran qualitat,
DE BARCELONA ha ofert un total de 33 concer ts d’estils ben
5a edició diferents, es tructu rats  a  partir d e tres eixos
vertebra dors. El primer  eix l’han encapçalat
www.theproject.es alguns dels millors guitarristes d’arreu, com
ORGANITZA: THE PROJECT ara Path M eth eny , Robert Fripp , John
Mayall i el gran mestre Paco de  Lucía, que
14.949 assistents va  r ealitzar dos memo rables conce rts al
11/2 - 15/4 Gran Teatre de l Liceu. El seg on eix l’han
format Cesa ria Evora, amb la seva
La cinquena edició del festival De Cajón, excepciona l veu, Jorge D rexler, Carlos Goñi,
Festival Flamenco de Barcelona, ha estat Loquillo i Roger Mas , entre altres noms
la més eclèctica de la seva encara curta destac ats. I per últim, la forta aposta p er
però intensa història, i hi han tingut l’escen a i la creació de casa nostra ha
cabuda tant artistes  flame ncs com figures determinat el ter cer eix, amb les actuacions
provinents d’altres camps. de grups emerg ents c om ara  Mishima, Els
Amic s de l es Arts,  Anna  Roig i Las Migas.
La programació d’enguany ha comptat amb
una  vintena d’actuacions amb noms
destacats com ara Rosario, Pitin go, Antonio
Canales & Amador Rojas, José «El Francés»,
La Shica i Los Planetas, entre molts altres, NenOUS SONS. MÚSIQUES
un ampli i divers ventall d’oferta musical quCeONTEMPORÀNIES
s’ha pogut veure al Gran Teatre del Liceu, a1l0a edició
Teatre Apolo, a la sala Luz de Gas, al Palau
de la Música i a altres espais de  la ciutawt.ww.auditori.cat
ORGANITZA: L’AUDITORI
5.935 assistent s
FESTIVAL DE GUITARRA 6/3 - 28/3
DE BARCELONA Nous Sons, Músiques  Contempor ànies, és
21a edició un fest ival de músiques contemporàni esque , a més de servir de plataforma per
www.theproject.es donar a conèixer al  país artistes i
ORGANITZA: THE PROJECT compositors de prest igi internacional dins
el gènere de les músiques
27.391 assistents contemporàni es, també ha es devingut  un
21/2 - 20/6 tr ampo lí per als nou s valors emergents .
Convertit ja en tot un clàssic de la La desena edició d’aqu est festival ha
temporada primaveral, el Festival de donat cabuda a  propostes que, en
Guitarra de Barcelona ha arribat al seu 21è aparença, po den semblar di ver gents, però
aniversari i ho ha fet amb una programació que responen  a realitat s t raçades des de
eclèctica i cosmopolita, que comprèn un la reflexió i el ri gor, n asc udes sempre des
important elenc d’artistes de primera línia de la necessitat interior d’avançar. Així,
vinculats al món de la guitarra. algunes insist e ixen en el fo lklo re com  a
BA RCELONACUL TURA 219
referent mentre que d’altres arti cu len  unL’ediació  d’enguany, sota l’epígr af «Europa
estructura de gran complexitat; hi ha 1610: les noves músiqu es», ha vingut
músiques sorgides dels sorolls a cau carregada d’un magnífic progra ma. Hi ha
d’orella i composicions que responen a hagu t concert s tan esperats com el de
especulacions matemàtiques o que l’organista André s Cea  Galán, que ha
s’emmirallen en la natura i  l’espiritualitat. interpretat obres per a teclat del segle
xV ; elII de Diego Are s, que ha  tocat  al
Els encarregats d’atansar-nos aquests clavicèmbal o bres de Pieter  Janszoon
universos sonors han estat tant formacions Sweelinck, William By rd, Antonio de
amb una llarga tradició al darrere, com ara Cabezón i Joan Baptista Caba nilles; el del
la London Sin fon ietta i l’Arditti String Cor Madrigal, titula t L a música religiosa
Quartet, com joves intèrprets que ja han catalana  al voltant de  1610; el del  tenor
demostrat un neg uit  i una s olvència idèntics, Marco Beasley, que h a interpretat cançons
d’entre els quals han des tacat SMASH de Clau dio Montever di, Giul io C accini i
ensemble, que ha inaugurat el festival, Dúo Giro lamo  F rescobaldi, i el  de La
Rosado-Apellániz i B3: Brouwer Trio. Caravagg ia, titulat Su la cetra amorosa,
basat en obres de Tarquinio Merula. Els
Durant gairebé un mes, el ce rtamen dirigit concerts més aplaudits han an at a càrrec
per Josep Maria Guix, amb la volun tat de dues e xcel·len ts agrupacions musicals:
d’acostar la música contemporània al la Holland Baroq ue Society, que ha
públic més ampli possible, tamb é ha ofert interpretat obres de Heinrich Schütz i
diverses actuacions gratuïtes. Eustache du Caurroy, i l’Orquesta Barroca
de Sevilla, que ha delect at el públic amb
el Nisi Dominus de Viva ldi i el  Sa lv e
Regina de Dom e nico Scarlatti.
FESTIV AL D E MÚSICA
ANTIGA
33a edició FES TIVAL DE F LAMEN CO
www.auditori.cat CIUT AT VELLA
ORGANITZA: L’AUDITORI 17a edició
5.570 assistents www.flamencociutatvella.com
20/4 - 10/5 ORGANITZA: TALLER DE MÚSICS, CCCB,
AJUNTAMENT DE BARCELONA I MERCAT DE 
El Festival de Música Antiga torna cada LES FLORS
any a Barcelona per mostrar tot el
paisatge musical europeu, tan variat i ple 8.200 assistents
de contrastos, del barroc i el seu 19/5 - 22/5
desenvolupament posterior.
El Fe stival de F lamenco Ciutat Vel la ha
El protagonista d’aquest període és, esde vingut imprescindi ble en l’escena
indubtablement, Claudio Monteverdi, autor flamenca de Barcelona i una cita de
de les famoses i sumptuoses Vespres, que primer ordre en  e l calendar i  c ultur al de
es van publicar ara fa 400 anys a Venècia, Ciutat Vell a.
les quals han inaugurat a L’Auditori, de la
mà de Christina Pluhar i L’Arpegiatta, la 33a Enguany el Festival ha bri ndat al públic
edició del Festival de Música Antiga. l’oportunitat de gaudir, durant qu atre dies,
220 BARCELONACULTURA
de les veus, el ball i la g uitarra  de grans d’escenaris i artistes, i també de la duració
creadors, com ara E l Lebrijano, Mayte de la cita musical. Amb l ’o bjectiu d’acostar
Martín, Carmen Linares, José de la la música a tanta gent com  sigui possible,
Tomasa, Rocío Molina i Pastora  Galván, i l’organitz ació ha ana t engrossint el carte ll
descobrir noves produccions a càrrec de principal amb una programació
les companyies de dan sa de referència. complementà ria q ue ha guanyat rellevància
i ha pres  el nom de Primavera a la Ciutat.
En aquesta dissetena edició, el festival ha En aque st a edició, la  prog ramació
fet una mirada a la poesia, a la poesia com complementà ria ha atret prop de 6.000
una companya inseparable del flamenc. persones en els seus diferents esp ais.
L’obra de Miguel Hernández, en el
centenari del naixement del poeta, ha En la des ena edici ó del festival  s’han ofert
estat la poesia protagonista. actua cions en directe  de músics i
formacions tant  de l’àmbit l oca l i nacional
També s’ha celebrat la s egon a edició com de l’àmbit internacional, i tant
de Flamenc Empíric, un aparador de la d’artistes consolidats com de músics
creació contemporània en el marc del emergents. Alguns dels concer ts més
flamenc, pel qual han passat alguns dels esper ats han  anat a càrrec d’a rt is tes com
creadors emergents del ball fla menc més ara Monotonix, T he Fall , Surfer Blood,
avantguardista: s’han po gut veure mostres Titus Andronic u s, Pony Bravo, Crocodiles,
de peces curtes experimentals de dansa i Harlem, The Oh Sees, Tortois e, Wild
música, documentals i un viatge fotogràfic Beasts, Pavement, Fuck Buttons , Owen
que, en el seu conjunt, parlen d’art en Pallett, The New Pornographers, Low, Best
evolució. Coast, Nu eva Vul cano, G ar y Numan,
Sellac, The King Khan & BBQ S how, Black
Ma th Horseman, Yeasayer, The Bloody
Betroots, Mujeres, Michael Rother &
SAN  MIGUE L PRIMA VERA Friends, Beach House, The Drums, The
SOUND Antlers, Pet Shop Bo ys i S unny Day Real
10a edició State, entre molts d’altres.
www.primaverasound.com El Min imúsica, que s’ha fet per quart any
ORGANITZA: PRIMAVERA SOUND consecutiu, ha o fe rt actuacions musicals
enfocade s al públi c i nfant il, en les qu als
101.200 assistents diversos artistes adapt en el seu repertori
27/5 - 29/5 o compone n nove s cançons per als més
petits , com ara Di ploide, un duo de
San Miguel Primavera Sound es consolida Valladolid que ha ent usiasmat el s
com un clar referent internacional de la seguido rs mé s joves de  la música
música independent amb més de 100.000 independent .
assistents i 240 actuacions. En els seus deu
anys de trajectòria, el festival ha programat La principal noveta t d’aquesta edició ha
més de 1.300 concerts i s’ha convertit en un estat la creació de PrimaveraPro, una  eina
punt de trobada entre espectadors i nova per a la indústria mu sic al, un pun t 
artistes de diverses generacions. de trobada per als professi on als de
L’increment progressiu de públic l’àmbit m usical. La primera edició 
experimentat en cada edició ha anat de Prim avera Pro ha e stat u n gran encert,
acompanyat d’un augment del nombre cosa que n’assegura  la conti nuïtat.
BARCELONACU LT URA 221
FESTIV ALS 2010, PER M ESOS
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANITZA
GENER
Audiovisuals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·l enni 09/12/2009 20/04/2010 Concert Studio
Música 6a Capri chos de Apolo 03/01/2010 16/03/2010 Sala Apolo i diverses entitats
Música 23a Festival Folk Inter nacional Tr adicionàrius 1 5/01/2010 26/03/2010 CAT. Centre Artesà Tradicionàrius
Música 15a BARNASANTS 1 5/01/2010 28/03/2010 BarnaSan ts
FEBRER
Audiovisuals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·l enni 09/12/2009 20/04/2010 Concert Studio
Música 6a Capri chos de Apolo 03/01/2010 16/03/2010 Sala Apolo i diverses entitats
Música 23a Festival Folk Inter nacional Tr adicionàrius 1 5/01/2010 26/03/2010 CAT. Centre Artesà Tradicionàrius
Música 15a BARNASANTS 1 5/01/2010 28/03/2010 BarnaSan ts
Literatura 6a BCNegra. Trobada de Novel·l a Negra de Barcelona 01/02/201 0 06/02/2010 Institut de Cu ltura. Ajuntament de Barcelona
Multidisciplinaris 7a The Influencers 01/02/201 0 06/02/2010 d-i-n-a i 010010111 0101101.ORG
Audiovisuals 13a DocsBarcelona 02/02/2010 07/02/201 0 Paral·lel 40
Música 5a Festival Internaciona l de Percu ssió de Catalu nya 05/02/2010 28/02/2010 L’Auditori
Audiovisuals 7a Barcelona Visual Sound. Festival Aud iovisual  de Creació Jove 09/02/2010 19/02/201 0 Aju ntam en t de Barcelona
Música 5a De Cajón. Festiv al Flamenco de Barcelon a 1 1/02 /2010 15 /04/2010 The Project
Música 5a BCNmp7 1 3/02/2010 16/07/201 0 CCCB
Música 4a IN-SOMNI. F es tival Itinerant de Mú sica Independen t de Catalun ya 1 8/02/2010 20/02/201 0 Associació Cultural de l’Individu Ocult
Multidisciplinaris 15a Minifestival de Música i Cu ltura I ndependent  de Barcelona 20/02/2010 2 7/02/201 0 Associació Minifestival de Música Independen t
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21 /02/201 0 20/06/2010 The Project
Multidisciplinaris 14a De Prop 25/02/2010 18/03/2010 Fu ndació C aixa Cataluny a
MARç
Audiovisuals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·lenni 09/12/2009 20/04/2010 Concert Studio
Música 6a Caprichos de Apolo 03/01/2010 16/03/2010 Sala Apolo i diverses entitats
Música 23a Festival Folk Internacional  Tradicionàrius 15/01/2010 26/03/2010 CAT. Centre Artesà Tradicionàrius
Música 15a BARNASANTS 15/01/2010 28/03/2010 BarnaSants
Música 5a De Cajón. Festival Flamenco de Barcelona 11/02/2010 15/04/2010 The Project
Música 5a BCNmp7 13/02/2010 16/07/2010 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21/02/2010 20/06/2010 The Project
Multidisciplinaris 14a De Prop 25/02/2010 18/03/2010 Fundació Caixa Catalunya
Multidisciplinaris 5a Femelek 04/03/2010 06/03/2010 Femelek Grup
Música 10a Nous Sons. Músiques Contemporànies 06/03/2010 28/03/2010 L’Auditori
Música 1a Festival Crudités 12/03/2010 12/03/2010 Producciones equilibristas
Audiovisuals 13a Curt Ficcions Barcelona 12/03/2010 18/03/2010 Curt Ficcions
Multidisciplinaris 1a Primavera Cultural 17/03/2010 22/06/2010 TMB
Literatura 6a Literaldia. L’Euskal Herria d’avui, en la  literatura 18/03/2010 23/04/2010 Eusk al Etxea
Arts escèniques 1a TOT. Festival de Titelles i Tea tre d’Objectes de Barcelona 21/03/2010 28/03/2010 El Poble Espanyol de Barcelona
Multidisciplinaris 7a Festival Sopes del Món Mundial x21/03a/r2x0a1 0 9B2a1r/r0is3 /2A0c1u0ll i  x arxa In tercanvi de Coneixements
Multidisciplinaris 7a Now. Trobades en el present continu 25/03/2010 27/03/2010 CCCB
FESTIVALS 2010, PER MESOS
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANIT ZA
GENER
Aud iovi suals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·lenni 09/ 12/ 2009 20/04/ 2010 Concer t Studio
Música 6a C aprichos  de Apolo 03/ 01/2010 16/03/2010 Sala Apolo i dive rses enti tats
Música 23a Festival Folk Intern aci onal Tradicionàrius 15/ 01/2010 26/03/2010 CAT . Ce ntre  Arte sà T radi cionàr ius
Música 15a BARNASANTS 15/ 01/2010 28/03/2010 BarnaSants
FEBRER
Aud iovi suals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·lenni 09/ 12/ 2009 20/04/ 2010 Concer t Studio
Música 6a C aprichos  de Apolo 03/ 01/2010 16/03/2010 Sala Apolo i dive rses enti tats
Música 23a Festival Folk Intern aci onal Tradicionàrius 15/ 01/2010 26/03/2010 CAT . Ce ntre  Arte sà T radi cionàr ius
Música 15a BARNASANTS 15/ 01/2010 28/03/2010 BarnaSants
Literatura 6a BCNegra. Trobada de Novel·la Negra de Barcelona 01/02/2010 06/02/201 0 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Multi dis ciplinari s 7a The Influencers 01/02/2010 06/02/201 0 d-i -n -a i 0100101110101101.ORG
Aud iovi suals 13a Docs Barcelona 02/02/201 0 0 7/02/2010 Paral·lel 40
Música 5a Festival Internacional de Percussió de Catalunya 05/ 02/ 2010 28/02/2010 L’Au ditor i
Aud iovi suals 7a Barcelona Visu alSound. Fest ival Audiov isual de Creació  Jove 09/02/2010 19/02/2010 Aj unt amen t de Bar celona
Música 5a De Ca jón. Festival Fla men co de Barcelona 11/02/2010 15/04/2010 Th e Pr oje ct
Música 5a BCNmp7 13/02/ 2010 16/07/2010 CCCB
Música 4a IN-SOMNI. Festival Itinerant  de Música Independent de Catalunya 18/02/ 2010 20/02/2010 Associació C ultur al  de l’ Indiv idu  Ocu lt
Multi dis ciplinari s 15a Minifestival de Mú sica i  Cu l tura Independent de Barcelona 20 /02/2010 27/02/201 0 Associació Mini fe stiv al de M ús ica Indepen de nt
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21 /02/ 2010 20/06/2010 Th e Pr oje ct
Multi dis ciplinari s 14a De Prop 25/02/ 2010 18/03/2010 Fundació Caixa Cat al uny a
MARç
Aud iovi suals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·lenni 09/ 12/ 2009 20/04/ 2010 Concer t Studio
Música 6a C aprichos  de Apolo 03/ 01/2010 16/03/2010 Sala Apolo i dive rses enti tats
Música 23a Festival Folk Intern aci onal Tradicionàrius 15/ 01/2010 26/03/2010 CAT . Ce ntre  Arte sà T radi cionàr ius
Música 15a BARNASANTS 15/ 01/2010 28/03/2010 BarnaSants
Música 5a De Ca jón. Festival Fla men co de Barcelona 11/02/2010 15/04/2010 Th e Pr oje ct
Música 5a BCNmp7 13/02/ 2010 16/07/2010 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21 /02/ 2010 20/06/2010 Th e Pr oje ct
Multi dis ciplinari s 14a De Prop 25/02/ 2010 18/03/2010 Fundació Caixa Cat al uny a
Multi dis ciplinari s 5a Femelek 04/03/ 2010 06/03/2010 Femelek Grup
Música 10a N ou s Sons . Músiqu es Contemporànies 06/ 03/2010 28/03/2010 L’Au ditor i
Música 1a Festival Crudités 12/03/ 2010 12/03/2010 Producciones equil ibristas
Aud iovi suals 13a C urt Ficcions  Barcelona 12/03/ 2010 18/03/2010 Curt  Ficci ons
Multi dis ciplinari s 1a Primaver a C ultural 17/03/2010 22/06/2010 TM B
Literatura 6a Literaldia. L’Euska l H erri a d’avui, en la literatura 18/03 /2010 23/04/2010 Eu skal Etxea
Arts escèn iques 1a TOT. Festival de Titelles i Teatr e d ’Ob jectes de Barcelona 21 /03/ 2010 28/03/2010 El  Poble Espanyol de  Barcelona
xarxa 9Barris Acull i xarxa Intercanvi de Coneixements Multi dis ciplinari s 7a Festival Sopes del Món Mundial 21 /03/ 2010 21/03/2010
Multi dis ciplinari s 7a N ow. Trobades en el present continu 25/03 /2010 27/03/2010 CCCB
BARCELON ACULTUR A 223
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANITZA
ABRIL
Audiovisuals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·l enni 09/12/2009 20/04/2010 Concert Studio
Música 5a De Cajón. Festiv al Flamenco de Barcelon a 1 1/02 /2010 15 /04/2010 The Project
Música 5a BCNmp7 1 3/02/2010 16/07/201 0 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21 /02/201 0 20/06/2010 The Project
Multidisciplinaris 1a Pr imavera Cu ltural 1 7/03/2010 22/06/2010 TMB
Literatura 6a Literaldia. L’Euskal Herria d’avui, e n la lit eratura 1 8/03/2010 23/04/2010 Eusk al Etxea
Arts escèn ique s 7a DANSAT 07/04/2010 11/04/2 010 saT ! Sant An dreu Teatre
Audiovisuals 12a Mecal. Festi val Internacional de Cur tm etratges de Barcel ona 09/04/2010 18/04/2010 Associació Mecal
Arts escèn ique s 8a Bar riBrossa 1 2/04/2010 23/04/2010 Bro ssa Espai Escèn ic
Música 1a Festival Contemporàn ius 1 6/04/2010 14/05 /2010 CAT. Centre Artesà Tradicionàrius
Literatura 6a Món Llibre 1 7/04/2010 18/04/2010 Institut de Cu ltura. Ajuntament de Barcelona
Música 33a Festival de Música Antiga 20/04/2010 10/05 /2010 L’Auditori
Literatura 3a Human Book 23/04/2010 01/05 /2010 Aso ciación  Cultural Ilde
Música 1a Festival Es cenaBCN 23/04/2010 23/04/2010
Audiovisuals 3a BANG. Festival de Vi deoa rt de Barcelona 26/04/2010 30/04/2010 Ob - Art Video
Audiovisuals 12a BAFF. F estival de Cinema Asiàtic de Ba rcelona 30/04/2010 09/05/2010 100.000 retinas
MAIG
Audiovisuals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Arts visuals 8a LOOP. Videoart  Barcelona 1 2/05 /2010 22/05/2010 LOOP Barcelona
Arts visuals 3a Swab Barcelona. Fira Internaci on al d’Art C on temporani 1 3/05/2010 16/05/2010 Espacio  de Arte Con temporáneo  Diezy 7, S.L.
Arts visuals 16a Fem Art 20/05 /2010 04/06/2010 Associació Ca la D ona de Barcelo na
Literatura 3a Human Book 23/04/2010 01/05 /2010 Aso ciación  Cultural Ilde
Literatura 14a Barcelona Poesia 1 3/05/2010 19/05 /2010 Institut de Cu ltura. Ajuntament de Barcelona
Arts escèn ique s 4a Radicals Lliure 1 3/05/2010 05/06/2010 Teatre Lliure
Arts escèn ique s 7a Festival de Claqué de Barcelona 23/05/2010 30/05/2010 Associació Tot Pel Claqu é
Arts escèn ique s 4a bcstx 26/05/2010 06/06/2010 Mercat de les Flo rs i Teatre Tantarantana
Música 5a BCNmp7 1 3/02/2010 16/07/201 0 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21/02/2010 20/06/2010 The Project
Música 1a Festival Contemporànius 16/04/2010 14/05/2010 CAT. Centre Artesà Tradicionàrius
Música 33a Festival de Música Antiga 20/04/2010 10/05/2010 L’Auditori
Música 1a PalauJazz 09/05/2010 14/05/2010 The Project
Música 2a Plug Festival 15/05/2010 15/05/2010 Pendrive Reco rds
TaMllúesr iMcaú sics, CCCB1, 7Aaj unt. BFaerscteivl alo dnae  idF MlacmaeFte. n cleos l oCrisutat Vella 19/05/2010 22/05/2010
Música 10a San Miguel Primavera Sound 2 7/05/2010 29/05/2010 Primavera Sound 
Audiovisuals 12a BAFF. Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona 30/04/2010 09/05/2010 100.000 retinas
Audiovisuals 5a Zinemaldia 07/05/2010 28/05/2010 Eusk al Etxea
Audiovisuals 1a Mostra de Cinema del Quebec de Barcelona 21/05/2010 23/05/2010 Associació Mecal
Multidisciplinaris 1a Primavera Cultural 17/03/2010 22/06/2010 TMB
Multidisciplinaris 3a BarnÀfrika. Afrofestival de Catalunya 22/05/2010 25/05/2010
JUNY
Audiovisuals 9a xcèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 5a BCNmp7 13/02/2010 16/07/2010 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21/02/2010 20/06/2010 The Project
Multidisciplinaris 1a Primavera Cultural 17/03/2010 22/06/2010 TMB
Arts escèniques 4a Radicals Lliure 13/05/2010 05/06/2010 Teatre Lliure
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANIT ZA
ABRIL
Aud iovi suals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 11a Festival del Mil·lenni 09/ 12/ 2009 20/04/ 2010 Concer t Studio
Música 5a De Ca jón. Festival Fla men co de Barcelona 11/02/2010 15/04/2010 Th e Pr oje ct
Música 5a BCNmp7 13/02/ 2010 16/07/2010 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21 /02/ 2010 20/06/2010 Th e Pr oje ct
Multi dis ciplinari s 1a Primaver a C ultural 17/03/2010 22/06/2010 TM B
Literatura 6a Literaldia. L’Euska l H erri a d’avui, en la literatura 18/03 /2010 23/04/2010 Eu skal Etxea
Arts escèn iques 7a DANSAT 07/04/2010 11/04/2010 saT ! Sant  Andreu Teatre
Aud iovi suals 12a Mecal. Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona 09/04/2010 18/04/2010 Associació Mecal
Arts escèn iques 8a BarriBrossa 12/04/2010 23/04/2010 Brossa Espai  Escènic
Música 1a Festival Contemporànius 16/04/2010 14/05/2010 CAT . Ce ntre  Arte sà T radi cionàr ius
Literatura 6a Món  Llibre 17/04/2010 18/04/2010 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Música 33a Festival de Música Antiga 20 /04/ 2010 10/05/ 2010 L’Au ditor i
Literatura 3a Hu man Book 23 /04/2010 01/05/2010 Asoci aci ón Cultur al Ilde
Música 1a Festival Escen aBCN 23 /04/2010 23/04/2010
Aud iovi suals 3a BANG . Festival de Vid eoa rt  d e Ba rcelo na 26/ 04/2010 30/04/201 0 Ob - Art Video
Aud iovi suals 12a BAFF. Festival de Cinema Asiàtic d e Barcelo na 30/04/ 2010 09/05/2010 100.000 re tinas
MAIG
Aud iovi suals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Arts visual s 8a LOOP. Videoart Barcelon a 12/05/ 2010 22/05/2010 LOOP Barcelon a
Arts visual s 3a  Swab Barcelona. Fira Internacion a l d’Art Contempora ni 13/05/2010 16/05/201 0 Es pacio de Ar te Con temporá ne o Diezy 7, S. L.
Arts visual s 16a Fem Art 20 /05/2010 04/06/201 0 Associació C a l a Dona de  Barce lona
Literatura 3a Hu man Book 23 /04/2010 01/05/2010 Asoci aci ón Cultur al Ilde
Literatura 14a Barcelona Poesia 13/05/2010 19/05/201 0 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Arts escèn iques 4a Radicals Lliure 13/05/2010 05/06/2010 Teatre  Lliu re
Arts escèn iques 7a Festival de Claqué de Barcelona 23 /05/2010 30/05/2010 Associació Tot Pe l Claqué
Arts escèn iques 4a bcstx 26/ 05/ 2010 06/06/201 0 Me rcat  de les Fl ors i Tea tr e Tant ar an tana
Música 5a BCNmp7 13/02/ 2010 16/07/2010 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21 /02/ 2010 20/06/2010 Th e Pr oje ct
Música 1a Festival Contemporànius 16/04/2010 14/05/2010 CAT . Ce ntre  Arte sà T radi cionàr ius
Música 33a Festival de Música Antiga 20 /04/ 2010 10/05/ 2010 L’Au ditor i
Música 1a PalauJazz 09/05/ 2010 14/05/2010 Th e Pr oje ct
Música 2a Plug Festival 15/ 05/ 2010 15/05/2010 Pendri ve Recor ds
Taller Músics, CCCB, Ajunt. Barcelona i Mcat. d e Fle s lor s Música 17a Festival de Flamenco Ciutat  Vella 19/05/2010 22/05/2010
Música 10a S an Miguel Primavera Sound 27/05/2010 29/05/2010 Pri mavera Soun d 
Aud iovi suals 12a BAFF. Festival de Cinema Asiàtic d e Barcelo na 30/04/ 2010 09/05/2010 100.000 re tinas
Aud iovi suals 5a Z inemaldia 07/05/2010 28/05/201 0 Eu skal Etxea
Aud iovi suals 1a Mostra de Cinema del Quebec de Barcelona 21 /05/ 2010 23/05/201 0 Associació Mecal
Multi dis ciplinari s 1a Primaver a C ultural 17/03/2010 22/06/2010 TM B
Multi dis ciplinari s 3a BarnÀfrika. Afrofestival de Cat al unya 22/ 05/ 2010 25/05/2010
JUNY
Aud iovi suals 9a x cèntric 03/12/2009 30/06/2010 CCCB
Música 5a BCNmp7 13/02/ 2010 16/07/2010 CCCB
Música 21a Festival de Guitarra de Barcelona 21 /02/ 2010 20/06/2010 Th e Pr oje ct
Multi dis ciplinari s 1a Primaver a C ultural 17/03/2010 22/06/2010 TM B
Arts escèn iques 4a Radicals Lliure 13/05/2010 05/06/2010 Teatre  Lliu re
BA RCELONACUL TURA 225
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANITZA
JUNY
Arts visuals 16a Fem Art 20/05 /2010 04/06/2010 Associació Ca la D ona de Barcelo na
Arts escèn ique s 4a bcstx 26/05/2010 06/06/2010 Mercat de les Flo rs i Teatre Tantarantana
Arts visuals 2a I lu·Station 03/06/2010 13/06/2010 Associació No veno  A
Multidisciplinaris 7a Mostra Sonora i Visual 03/06/2010 06/06/2010 Aju ntam en t de Barcelona
Audiovisuals 2a Mecal Air 04/06/2010 10/09/2010 Associació Mecal i El Poble Espanyo l
Audiovisuals 9a Mostra de Curtmetratges Dr. Mabuse 05/06/2010 12 /06/201 0 La Jarra Azu l
Arts escèn ique s 1a Pr imavera Vaca 07/06/2010 28/06/2010 Pro jecte Vaca
Audiovisuals 1a BCN Sports F i lm  Festiv al 1 0/06/2010 12 /06/201 0 Museu Olím pic i de l’Esport Joan An to ni Sam aranch
Audiovisuals 18a Mostra Inter nacional de Fil ms de Dones de Ba rcelon a 1 0/06/2010 20/06/2010 Coop. Promotora Mitjans Audio visuals
Música 16a Simbiruta 1 1/06/2010 12 /06/201 0 Casal de jo ves de la Guineueta
Multidisciplinaris 34a Grec 2010 Festival de Barcelona 1 3/06/2010 01/08/201 0 Institut de Cu ltura. Ajuntament de Barcelona
Multidisciplinaris 1a MarrocFest 1 4/06/2010 20/06/2010 Orígens
Só nar. Festival Inte rnacional de Música Avançada i Ar t M1u7l/t0im6è/d2i0a10 19 /06/2010 Talle r Músics,  CCCB , AjMunúts. icBarcelondae  Fl eil oMc1s7atars . 
Audiovisuals 12a Festival de Cinema J ueu de Barcelon a 30/06/2010 10/0 7/2 010 Associació Festiva l Cinema Jueu a Barcelona
JULIOL
Música 5a BCNmp7 1 3/02/2010 16/07/201 0 CCCB
Audiovisuals 2a Mecal Air 04/06/2010 10/09/2010 Associació Mecal i El Poble Espanyo l
Multidisciplinaris 34a Grec 2010 Festival de Barcelona 1 3/06/2010 01/08/201 0 Institut de Cu ltura. Ajuntament de Barcelona
Audiovisuals 12a Festival de Cinema J ueu de Barcelon a 30/06/2010 10/0 7/2 010 Associació Festiva l Cinema Jueu a Barcelona
Arts escèn ique s 19a Dies  de Dansa. Fest. Int. Dansa C ontemp. en Paisatges  Urbans 01/07/201 0 05/07/2010 Associació Marató de l’Espectacle
Música 11a Festival Flam enco a Nou Barr is 01/07/201 0 03/07/2010 Nou Barris. Ajun t.de Barcelon a i Fasol Management
Audiovisuals 15a FIRE!! Mostr a Internacional de Cinem a Gai i Lesbià 01/07/201 0 10/0 7/2 010 Casal Lambda
Multidisciplinaris 3a Argentina –  Catalunya, tan lluny, tan a prop 01/07/201 0 18/07/201 0 La Casa Ama rilla i Fedelatina
Música 6a Barcelona Festi val of Song 03/07/2010 12 /07/2010 Patricia C aicedo
Audiovisuals 8a Sala Montjuïc 05/07/2010 06/08/2010 Associació Cultural Mo diband 
Música 2a Els Concerts de l’Estiu al Poble Espa ny ol 08/07/2010 28/07/2010 The Project
Arts visuals 1a OjodePez  Photo Meeting Barcelona 1 5/07/2010 17/07/201 0 La Fábrica
Multidisciplinaris 2a nunOff. Festival de Creació Emergent d e Barcelona 1 5/07/2010 07/08/2010 nunArt
Música 3a Cruïlla BCN 16/07/2010 17/07/2010 VISUALSONORA SCCL - AA COMPANY
Multidisciplinaris 10a L’alegria del Barr i 17/07/2010 17/07/2010 La Trifulca
Multidisciplinaris 3a Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional al Poble Sec 21/07/2010 25/07/2010 G I D Reinaxença
Música 8a San Miguel Mas i Mas Festival 29/07/2010 31/08/2010 Grup Mas i Mas
AGOST
Audiovisuals 2a Mecal Air 04/06/2010 10/09/2010 Associació Mecal i El Poble Espanyo l
Multidisciplinaris 34a Grec 2010 Festival de Barcelona 13/06/2010 01/08/2010 Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona
Audiovisuals 8a Sala Montjuïc 05/07/2010 06/08/2010 Associació Cultural Modiband 
Multidisciplinaris 2a nunOff. Festival de Creació Emergent de Barcelona 15/07/2010 07/08/2010 nunArt
Música 8a San Miguel Mas i Mas Festival 29/07/2010 31/08/2010 Grup Mas i Mas
Audiovisuals 9a Gandules 03/08/2010 26/08/2010 CCCB
Multidisciplinaris 1a Festhum 03/08/2010 24/08/2010
Música 2a Barcelona Summer Week 04/08/2010 08/08/2010 Quakesound Producciones
Música 6a Busker’s Festival Barcelona 05/08/2010 08/08/2010 La Casa Ama rilla
Música 1a Barcelona Music Conference 06/08/2010 07/08/2010 Grupo Costa Este
Música 5a Festigàbal 15/08/2010 17/08/2010 Associació Cultural Heliogàbal
Arts escèniques 1a Dansalona 19/08/2010 24/09/2010 Mercat de les Flors i Focus
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANIT ZA
JUNY
Arts visual s 16a Fem Art 20 /05/2010 04/06/201 0 Associació C a l a Dona de  Barce lona
Arts escèn iques 4a bcstx 26/ 05/ 2010 06/06/201 0 Me rcat  de les Fl ors i Tea tr e Tant ar an tana
Arts visual s 2a I lu·Station 03/ 06/2010 13/06/2010 Associació N oven o A
Multi dis ciplinari s 7a Mostra Sonora i Visual 03/ 06/2010 06/06/201 0 Aj unt amen t de Bar celona
Aud iovi suals 2a Mecal Air 04/06/201 0 10/09/2010 Associació Mecal i  El Poble  Espany ol
Aud iovi suals 9a Mostra de Curtmetratges Dr. Mabuse 05/ 06/ 2010 12/06/2010 La Jarr a Azul
Arts escèn iques 1a Primaver a Vaca 07/06/ 2010 28/06/2010 Proj ecte  Vaca
Aud iovi suals 1a BCN Sports Film Festiv al 10/06/2010 12/06/2010 Mu seu Olímpic i de l’ Esport Joan  An toni  Samar an ch
Aud iovi suals 18a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona 10/06/2010 20/06/2010 Coop. Promotora Mit jans  Au di ovisuals
Música 16a S imbiruta 11/06/2010 12/06/2010 Cas al  de  joves de  la Gui ne ueta
Multi dis ciplinari s 34a G rec 2010 Festival de Barcelona 13/06/2010 01/08/ 2010 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Multi dis ciplinari s 1a MarrocFest 14/06/2010 20/06/2010 Oríge ns
Sónar. Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia 17/06/2010 19/06/2010 Taller Músics, CCCB, Ajunt. Ba rcelona i Mcdaet . leFs lors Música 17a
Aud iovi suals 12a Festival de Cinema Jueu de Bar celona 30/06/2010 10/07/2010 Associació Fe stival  Cinema Jue u a Barcelona
JULIOL
Música 5a BCNmp7 13/02/ 2010 16/07/2010 CCCB
Aud iovi suals 2a Mecal Air 04/06/201 0 10/09/2010 Associació Mecal i  El Poble  Espany ol
Multi dis ciplinari s 34a G rec 2010 Festival de Barcelona 13/06/2010 01/08/ 2010 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Aud iovi suals 12a Festival de Cinema Jueu de Bar celona 30/06/2010 10/07/2010 Associació Fe stival  Cinema Jue u a Barcelona
Arts escèn iques 19a Dies de Dan sa. Fest. Int. Dansa Contemp. en Paisatges Urbans 01/07/2010 05/07/2010 Associació Mar at ó de  l’ Espe cta cle
Música 11a Festival Flamenco a Nou Barris 01/07/2010 03/07/2010 Nou B ar ris. Ajun t.de Barce lon a i  Fasol Managemen t
Aud iovi suals 15a FIRE!! Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià 01/07/2010 10/07/2010 Cas al  Lambda
Multi dis ciplinari s 3a A rgentina – Catalunya, t an  ll uny, tan a prop 01/07/2010 18/07/201 0 La Casa Amari lla i Fe delat ina
Música 6a Barcelona Festival of Song 03/ 07/2010 12/07/2010 Patri cia Caice do
Aud iovi suals 8a S ala Montjuïc 05/ 07 /2010 06/08/2010 Associació C ultur al  Modiband 
Música 2a E ls Concerts de l’Es tiu  al  Poble Espanyol 08/07/ 2010 28/07/2010 Th e Pr oje ct
Arts visual s 1a O jodePez Photo Meeting Barcelo na 15/ 07 /2010 17/07/2010 La Fábrica
Multi dis ciplinari s 2a nun Of f. Festival de Creació Emergent de Barcelona 15/ 07 /2010 0 7/08/2010 nu nArt
Música 3a C ru ïlla BCN 16/07/2010 17/07/2010 VISUALSONORA SCCL - AA COM PANY
Multi dis ciplinari s 10a L’alegria del Bar ri 17/07/2010 17/07/2010 La T riful ca
Multi dis ciplinari s 3a Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional al Poble Sec 21 /07/2010 25/07/2010 G I D Rei naxen ça
Música 8a S an Miguel Mas i Mas Fest ival 29/07/2010 31/08 /201 0 Gr up M as i Mas
AGO ST
Aud iovi suals 2a Mecal Air 04/06/201 0 10/09/2010 Associació Mecal i  El Poble  Espany ol
Multi dis ciplinari s 34a G rec 2010 Festival de Barcelona 13/06/2010 01/08/ 2010 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Aud iovi suals 8a S ala Montjuïc 05/ 07 /2010 06/08/2010 Associació C ultur al  Modiband 
Multi dis ciplinari s 2a nun Of f. Festival de Creació Emergent de Barcelona 15/ 07 /2010 0 7/08/2010 nu nArt
Música 8a S an Miguel Mas i Mas Fest ival 29/07/2010 31/08 /201 0 Gr up M as i Mas
Aud iovi suals 9a Gandules 03/ 08/ 2010 26/08/2010 CCCB
Multi dis ciplinari s 1a Festhum 03/ 08/ 2010 24/08/201 0
Música 2a Barcelona Summer Week 04/08/2010 08/08/2010 Quakes ound Producci one s
Música 6a Bus ker’s F es tival Barcelona 05/ 08 /2010 08/08/2010 La Casa Amari lla
Música 1a Barcelona Mu sic Con ference 06/ 08/2010 0 7/08/2010 Gr upo Costa Este
Música 5a Festigà bal 15/ 08/2010 17/08 /201 0 Associació C ultur al  He li ogàbal
Arts escèn iques 1a Dansalona 19/08/2010 24/09/2010 Me rcat  de les Fl ors i Focus
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANITZA
SETEMBRE
Audiovisuals 2a Mecal Air 04/06/2010 10/09/2010 Associació Mecal i El Poble Espanyo l
Arts escèn ique s 1a Dansalona 1 9/08/2010 24/09/2010 Mercat de les Flo rs i Fo cu s
Música 20a Festival l’Hora del Jazz. Memorial Tete Montoliu 03/0A9/201s0s. 3d0e/09/ 2M0ú1s0ics de J azz i Músi ca Mo derna  de C atalunya
Multidisciplinaris 3a Nits del Ramad à 05/09/2010 09/09/2010 Institut Europeu de la Mediterrània
Música 8a Festival de Blues de Barcelona 1 0/09/2010 20/09/2010 Associació Capibola Blues
Audiovisuals 3a Una Mirada al Sur. Mostra de Cinema  Peru à 1 0/09/2010 23/09/2010 Ass. Caleidoscopio  i Ass. Co ntrapunto Multimedia
Audiovisuals 20a Cicle de Cinema de Dones 1 C4en/0tr9e/20 1d0’Inf28o/0rm9a/2ci0ó1 0i Recursos per a le s Don)e s (CIRD
Multidisciplinaris 6a Cicle de Teatre Físi c, Dansa i P erformance 1 5/09/2010 03/10/2010 Teatre T anta ran tana
Multidisciplinaris 9a Festival Àsia 1 6/09/2010 26/09/2010 Casa Àsia
Multidisciplinaris 7a Hipnotik Festival 1 8/09/2010 18/09/2010 Hipnotik , SL - Sonarcam
Arts escèn ique s 1a Mercè Arts  de Carrer. MAC 23/09/2010 26/09/2010 Institut de Cu ltura. Ajuntament de Barcelona
Música 18a BAM. Barcelona Acció Musical 23/09/2010 25/09/2010 Institut de Cu ltura. Ajuntament de Barcelona
Arts escèn ique s 3a 12 hores de màgi a al Bros sa 24/09/2010 24/09/2010 Bro ssa Espai Escèn ic
Música 2a Catalunya  Arte Fla menco 24/09/2010 19/12/2010 Fa so l Mana gement
Arts escèn ique s 6a Festival de Titelles al Carrer 25/09/2010 25/09/2010 La Puntual. Putxin el·lis de Barcelona
Arts Visuals 4a Arquinset. Setmana de l ’Ar quitectura 30/09/2010 07/1 0/2010 Arquinfad i COAC
OCTUBRE
Multidisciplinaris 6a Cicle de Teatre Físi c, Dansa i P erformance 1 5/09/2010 03/10/2010 Teatre T anta ran tana
Música 2a Catalunya  Arte Fla menco 24/09/2010 19/12/2010 Fa so l Mana gement
Arts visuals 4a Arquinset. Setmana de l ’Ar quitectura 30/09/2010 07/1 0/2010 Arquinfad i COAC
Música 15a Festival de Músiques del Món 01/10/2010 16/1 0/2010 L’Auditori
Literatura 18a Festival de Polipoesia de Barcelona 02/10/2010 02/10/2010 La Papa (Perfo rmers, Artistes i Poetes Associats)
Arts escèn ique s 3a Barcelona Dance Festival 02/10/2010 03/10/2010 Jetlag Tradin g, S.L.
Música 42 a Voll-Damm Festival Internacional de  Jazz de Ba rcel ona 02/10/2010 02/12/2010 The Project
Audiovisuals 5a Flux. F estival de Vídeo d’Autor 04/10/2010 12 /12/2010 Habitual Video  Team
Arts escèn ique s 15a Mostra de Teatre de Barcelona 05/10/2010 04/11 /2010 Artípolis
Arts visuals 5a Festival Internaciona l d’Arquitectura  eme3 06/10/201 0 09/10/2 010 ADN Asociación Cu ltural Multidisciplinar
Música 3a MPB. Festival de Mú sica Popular de  Barcelona 09/10/2010 07/1 1/2010 Zingaria Produccions 
Multidisciplinaris 2a Lancelona 09/10/2010 12/10/2010 Packet Loss
Audiovisuals 7a Mostra de Cinema Colombià 11/10/2010 26/10/2010 Associació Imago Barcelo na
Multidisciplinaris 4a Ulls. Festival Barcelona Cultura 13/10/2010 17/10/2010 Asociación Cultural Ulls Art
Arts escèniques 9a Escena Poblenou 14/10/2010 17/10/2010 Associació Escena Poblenou
Música 15a Dispositiu LEM. Encontre Internacional de Música Experimental 14/10/2010 30/10/2010 Gràcia Territo ri Sonor
Música 15a Festa de Tardor Ribermúsica 14/10/2010 17/10/2010 Fundació Ribermúsica
Audiovisuals 2a Subtravelling 15/1 0/201 0 24/10/2010 TMB
Audiovisuals 10a Fest. Int. de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona 15/1 0/201 0 24/10/2010 Festival Int. de Cinem a Gai i Lèsbic de Barcelona
Multidisciplinaris 2a Festival Lilliput 15/1 0/201 0 13/11/2010 Patrícia Ciriani i Institut Català  d’Antropologia
Arts visuals 1a 48H Open House BCN 16/10/2010 17/10/2010 Associació Arquitectura Reversible
Literatura 1a Munt de Mots. Festival de Narració Oral de Barcelona 16/10/2010 23/10/2010 Associació Munt de Paraules
Multidisciplinaris 1a Europes 21/10/2010 14/11/2010 La Fábrica
Arts escèniques 1a Màgicus - Festival de Màgia Jove de Barcelona 22/10/2010 24/10/2010 Lluïsos de Gràcia i Cia. Mag Oli
Arts escèniques 1a Festival de Flamenco Carmen Amaya 22/10/2010 23/10/2010 El Tablao de Carmen
Literatura 5a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura 23/10/2010 23/10/2010 CCCB
Multidisciplinaris 16a Pulgas Mix. Festival de Cultura en Acción 23/10/2010 24/10/2010 Associació Cultural Pulgas Mix
Audiovisuals 8a In-Edit Festival 28/10/2010 07/11/2010 In-Edit. Festival
Música 13a EH SONA! Festival de Música Basca a Barcelona 30/10/2010 11 /12/2010 Eusk al Etxea
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANIT ZA
SETEMBRE
Aud iovi suals 2a Mecal Air 04/06/201 0 10/09/2010 Associació Mecal i  El Poble  Espany ol
Arts escèn iques 1a Dansalona 19/08/2010 24/09/2010 Me rcat  de les Fl ors i Focus
Música 20a Festival l’Hora del Jazz. Memorial Tete Montoliu 0A3/ss. 0d9e/ 2M0ú1s0ics 3d0/09e/ 2J0az10z i Música Modern a de Catalunya
Multi dis ciplinari s 3a N its  del Ramadà 05/ 09/ 2010 09/09/2010 Ins tit ut Eu ropeu de  la Me dite rr àn ia
Música 8a Festival de Blues de Barcelona 10/09/2010 20/09/2010 Associació C apibola Bl ues
Aud iovi suals 3a Una Mir ada  al Sur. Mostra de Cinema Peruà 10/09/2010 23/09/2010 Ass. Caleidoscopio i A ss. Con trapun to Mu lti me dia
Aud iovi suals 20a C Ceicnlter ed e Cd’iInefomram dae Dcoinóes  i Recursos per a les Don)es (CIRD 14/09/2010 28/09/2010
Multi dis ciplinari s 6a C icle de Teatre Físic, Dansa i  Performance 15/ 09/2010 03/10/2010 Teatre  Tantar antana
Multi dis ciplinari s 9a Festival Àsia 16/09/2010 26/09/201 0 Cas a À sia
Multi dis ciplinari s 7a Hipnotik Festival 18/09/2010 18/09/2010 Hi pn otik,  SL - Sonarcam
Arts escèn iques 1a Mercè Arts de Carrer. MAC 23 /09/2010 26/09/201 0 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Música 18a BAM. Barcelona Acció Musical 23 /09/2010 25/09/2010 Ins tit ut de Cultu ra . Ajun tame nt  de  Barce lona
Arts escèn iques 3a 12 hores de màgia al Br ossa 24/09/2010 24/09/2010 Brossa Espai  Escènic
Música 2a C atalunya Arte Fla men co 24/09/2010 19/12/2010 Fasol Manage me nt
Arts escèn iques 6a Festival de Titelles al Carrer 25/09/ 2010 25/09/2010 La Pu ntual. Pu txin el·l is de  Barce lona
Arts Visuals 4a A rquinset. Setmana de l’Arquitectura 30/09/2010 0 7/1 0/2010 Arqu infad i  COAC
OCTUBRE
Multi dis ciplinari s 6a C icle de Teatre Físic, Dansa i  Performance 15/ 09/2010 03/10/2010 Teatre  Tantar antana
Música 2a C atalunya Arte Fla men co 24/09/2010 19/12/2010 Fasol Manage me nt
Arts visual s 4a A rquinset. Setmana de l’Arquitectura 30/09/2010 0 7/1 0/2010 Arqu infad i  COAC
Música 15a Festival de Músiques del Món 01/10/2010 16/10/2010 L’Au ditor i
Literatura 18a Festival de Polipoesia de Barcelona 02/10/2010 02/10/2010 La Papa (Pe rforme rs, Ar tistes i  Poe te s A ss ocia ts )
Arts escèn iques 3a Barcelona Dance Festival 02/10/2010 03/10/2010 Je tl ag Tr ading, S.L.
Música 42a Voll-Damm Festival Inter nacion al d e J az z d e Ba rcelona 02/10/2010 02/12/2010 Th e Pr oje ct
Aud iovi suals 5a Flux. F es tival de Vídeo d’Autor 04/10/2010 12/12/2010 Habitu al  Video Team
Arts escèn iques 15a Mostra de Teatre de Bar celona 05/10 /2010 04/11/2010 Art ípolis
Arts visual s 5a Festival Internacional d’ Arquitectura  e me3 06/10/201 0 09/ 10/2010 ADN Asociación Cu lt ural Multidis ciplinar
Música 3a MPB. Festival de Música Popular de Barcelona 09/ 10/2010 0 7/1 1/ 2010 Zi ngaria Producci ons  
Multi dis ciplinari s 2a Lancelona 09/ 10/2010 12/10/2010 Packet  Loss
Aud iovi suals 7a Mostra de Cinema C ol omb ià 11/10/ 2010 26/10/2010 Associació Imago Barcelon a
Multi dis ciplinari s 4a Ulls. Festival Ba rcelona C ultura 13/10/ 2010 17/10/2010 Asoci aci ón Cultur al Ulls Art
Arts escèn iques 9a E s cena Poblenou 14/10/2010 17/10/2010 Associació Es cena Poble nou
Música 15a Dispositiu LEM. Encontre Internacional de Música Experim ental 14/10/2010 30/10/2010 Gràcia Ter ritori  Sonor
Música 15a Festa de Ta rdor Rib ermú sica 14/10/2010 17/10/2010 Fundació Ri ber mús ica
Aud iovi suals 2a S ubtravellin g 15/10/201 0 24/10/2010 TM B
Aud iovi suals 10a Fest. Int. de C in ema Gai i Lèsbic de Barcelona 15/10/201 0 24/10/2010 Fest ival In t. de  Ci ne ma Gai i Lè sbic de  Barce lon a
Multi dis ciplinari s 2a Festival Lilliput 15/10/201 0 13/11/2010 Patrí cia Ci riani  i Ins ti tut  Ca talà d’Antropologia
Arts visual s 1a 48H Open Hou se BCN 16/10/2010 17/10/2010 Associació A rqui tectu ra Reversibl e
Literatura 1a Mu nt de Mots. F es tival de Narració Oral de Barcelo na 16/10/2010 23/10/2010 Associació Munt  de P araul es
Multi dis ciplinari s 1a E u ropes 21 /10/2010 14/11/2010 La Fábrica
Arts escèn iques 1a Màgicu s - Festival de Màgia Jove de Barcelona 22/10/2010 24/10/2010 Lluï sos de Gr àci a i  Ci a.  M ag Oli
Arts escèn iques 1a Festival de Flamenco Carmen Amaya 22/10/2010 23/10/2010 El  Tabl ao de  Carmen
Literatura 5a Kosmopolis. Festa Intern aci on al de la  Literatura 23 /10/2010 23/10/2010 CCCB
Multi dis ciplinari s 16a Pulgas Mix. Festival de Cultura en Acción 23 /10/2010 24/10/2010 Associació C ultur al  Pul gas M ix
Aud iovi suals 8a I n-Edit Festival 28 /10/ 2010 0 7/1 1/ 2010 In-Edit.  Fe stiv al
Música 13a E H SON A! Festival de Música Basca a Barcelona 30/10 /2010 11/12/2010 Eu skal Etxea
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANITZA
NOVEMBRE
Audiovisuals 10a x cèntric 21 /11/2010 05/06/2011 CCCB
Música 2a Catalunya  Arte Fla menco 24/09/2010 19/12/2010 Fa so l Mana gement
Música 42 a Voll-Damm Festival Internacional de  Jazz de Ba rcel ona 02/10/2010 02/12/2010 The Project
Audiovisuals 5a Flux. F estival de Vídeo d’Autor 04/10/2010 12 /12/2010 Habitual Video  Team
Arts escèn ique s 15a Mostra de Teatre de Barcelona 05/10/2010 04/11 /2010 Artípolis
Música 3a MPB. Festival de Mú sica Popular de  Barcelona 09/10/2010 07/1 1/2010 Zingaria Produccions 
Multidisciplinaris 2a Festival Lilliput 1 5/1 0/201 0 13/11/2010 Patrícia C iriani i Institut Català  d’Antropologia
Multidisciplinaris 1a Europes 21 /10/2010 14/1 1/2010 La Fábrica
Audiovisuals 8a I n-Edit F estival 28/10/201 0 07/1 1/2010 In-Edit. Festival
Música 13a EH SONA! Festival  de Música Basca  a  Barcelona 30/10/2010 11/12/2010 Eusk al Etxea
Audiovisuals 21a Ar tFutura 03/11 /2010 09/11/2010 ArtFutura
Arts visuals 11a BAC! Festival  Internacional d’Art Contemp ora ni a Barcelona 04/11/2 010 04/12 /2010 La Santa. Nuevo Espacio de Experiment. y Creación 
Arts escèn ique s 10a Novembre V aca 04/11/2 010 28/11/2010 Pro jecte Vaca
Audiovisuals 15a Mostra de Cinema Africà de Barcelona 05/11/201 0 11/11/2010 Associació Cultural l’Ull Anòn im
Arts escèn ique s 3a Festival Barcelona en Butoh 06/11/2 010 14/1 1/2010 Associació Cultural Cos Transito ri
Música 8a Músics al Metro de Barcel ona 1 1/11/2010 13/11/2010 TMB i AMU C BCN
Audiovisuals 17a L’Alte rn ativa . Festival de Cinema Independ ent de Barcelona 1 2/11/2010 20/ 11/2010 La Fàbrica de Cinema Alternatiu de Barcelona
Multidisciplinaris 8a Raval(s) 1 2/11/2010 13/11/2010 Fu ndació T ot Raval i 97 organitzacio ns del Raval
Audiovisuals 22 a Marató de Cinema F antàstic i de T error de  Sants 1 5/1 1/2010 20/ 11/2010 Secret. d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
Audiovisuals 14a Festival Internaciona l de l’Audi ovi sual  de Barcelona (FIAB) 1 6/ 11 /2010 19/11/2010 Observatori Europeu de T elevisió Infantil
Arts Visuals 10a e Bent 1 7/11/2010 20/ 11/2010 Associació Cultu ral Clu b 8. Difusió de la P erforma nce
Audiovisuals 4a Musiclip Fest ival 1 9/ 11 /2010 26/1 1/2010 Activa Films
Audiovisuals 3a El Meu Primer F est ival 20/ 11/2010 28/11/2010 Modiband
Música 4a Festival No-No-Logic 23/ 11 /2010 2 7/ 11/2010 Ass. Cult. La Olla Expréss
Música 5a San M iguel P ri maver a Clu b 24/11/2010 28/11/2010 Primavera So und S.L
Audiovisuals 1a MIRADOCS. Barcelona Mir ades Do cum entals 24/11/2010 04/12 /2010 Cin eclub Barcelona Espai de Cinema i Casa Elizalde
DESEMBRE
Audiovisuals 10a x cèntric 21 /11/2010 05/06/2011 CCCB
Música 2a Catalunya Arte Flamenco 24/09/2010 19/12/2010 Fasol Management
Música 42a Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona 02/10/2010 02/12/2010 The Project
Audiovisuals 5a Flux. Festival de Vídeo d’Autor 04/10/201 0 12/12/2010 Habitual Video Team
Música 13a EH SONA! Festival de Música Basca a Barcelona 30/10/2010 11 /12/2010 Eusk al Etxea
Arts visuals 11a BAC! Festival Internacional d’Art Contemporani a Barcelona 04/11/2010 04/12/2010 La Santa. Nuevo Espacio de Experiment. y Creación 
Audiovisuals 1a MIRADOCS. Barcelona Mirades Documentals 24/11/2010 04/12/2010 Cineclub Barcelon a Espai de Cinema i Casa Elizalde
Música 12a Festival Els Grans del Gospel 06/12/2010 20/ 12/2010 The Project
Música 11a Zeppelin 06/12/2010 11 /12/2010 Orquestra del Caos
Música 12a Festival del Mil·lenni 10/12/2010 28/04/2011 Concert Studio
Música 2a No Hunger Festival 12/12/2010 12/12/2010 Acció contra la Fam
Audiovisuals 1a Off Cinemart 16/12/2010 19/12/2010 Nou Cinemart SLU
Arts visuals 8a Drap’Art. Festival Internacion al  de Reciclatge Artístic 18/12/2010 09/01/2011 Drap’Art
Font: cada festival.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
MES ÀMBIT EDICIÓ NOM DEL FESTIVAL INICI FINAL ORGANIT ZA
NOVEMBRE
Aud iovi suals 10a x cèntric 21 /11/2010 05/06/2011 CCCB
Música 2a C atalunya Arte Fla men co 24/09/2010 19/12/2010 Fasol Manage me nt
Música 42a Voll-Damm Festival Inter nacion al d e J az z d e Ba rcelona 02/10/2010 02/12/2010 Th e Pr oje ct
Aud iovi suals 5a Flux. F es tival de Vídeo d’Autor 04/10/2010 12/12/2010 Habitu al  Video Team
Arts escèn iques 15a Mostra de Teatre de Bar celona 05/10 /2010 04/11/2010 Art ípolis
Música 3a MPB. Festival de Música Popular de Barcelona 09/ 10/2010 0 7/1 1/ 2010 Zi ngaria Producci ons  
Multi dis ciplinari s 2a Festival Lilliput 15/10/201 0 13/11/2010 Patrí cia Ci riani  i Ins ti tut  Ca talà d’Antropologia
Multi dis ciplinari s 1a E u ropes 21 /10/2010 14/11/2010 La Fábrica
Aud iovi suals 8a I n-Edit Festival 28 /10/ 2010 0 7/1 1/ 2010 In-Edit.  Fe stiv al
Música 13a E H SON A! Festival de Música Basca a Barcelona 30/10 /2010 11/12/2010 Eu skal Etxea
Aud iovi suals 21a A rtFutur a 03/11/2010 09/ 11/2010 Art Futu ra
Arts visual s 11a BAC! Festival Internacional d’Art Contemporani a  Ba rcelo na 04/11/2010 04/12/2010 La Santa.  Nu evo Es pacio de Exper ime nt. y Creación  
Arts escèn iques 10a N ovembre Vaca 04/11/2010 28/11/2010 Proj ecte  Vaca
Aud iovi suals 15a Mostra de Cinema Africà de Barcelona 05/11/2010 11/11/ 2010 Associació C ultur al  l’Ull An ònim
Arts escèn iques 3a Festival Barcelona en Butoh 06/11/2010 14/11/2010 Associació C ultur al  Cos  Trans it ori
Música 8a Mú sics al Metro de Barcelona 11/11/2010 13/11/2010 TM B i AMUC  BCN
Aud iovi suals 17a L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona 12/11/2010 20/11/2010 La Fàbrica de  Cine ma Al tern at iu de  Barce lon a
Multi dis ciplinari s 8a Raval(s) 12/11/2010 13/11/2010 Fundació Tot Raval  i 97 organi tzacion s del Rav al
Aud iovi suals 22a Marató de Cinema Fantàstic i de Terror d e Sa nts 15/11/2010 20/11/2010 Secret . d’Entitats de Sants,  Host afrancs i l a Bor deta
Aud iovi suals 14a Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona (FIAB) 16/11/2010 19/11/2010 Obse rvatori  Europeu  de Televisi ó Infan til
Arts Visuals 10a e Ben t 17/1 1/ 2010 20/11/2010 Associació Cultural Club 8. Difusió de la P erforman ce
Aud iovi suals 4a Mu siclip Festival 19/11/2010 26/11/2010 Act iva Films
Aud iovi suals 3a E l Meu Primer F estival 20 /11/2010 28/11/2010 Modiband
Música 4a Festival No-No-Logic 23 /11/201 0 27/11/2010 Ass. Cult.  La Olla Expré ss
Música 5a S an Miguel Primavera Club 24/11/2010 28/11/2010 Pri mavera Soun d S.L
Aud iovi suals 1a MI RADO CS. Barcelon a Mirades Documentals 24/11/2010 04/12/2010 Cine club Barce lon a Es pai de  Cine ma  i Cas a El izalde
DESEMBRE
Aud iovi suals 10a x cèntric 21 /11/2010 05/06/2011 CCCB
Música 2a C atalunya Arte Fla men co 24/09/2010 19/12/2010 Fasol Manage me nt
Música 42a Voll-Damm Festival Inter nacion al d e J az z d e Ba rcelona 02/10/2010 02/12/2010 Th e Pr oje ct
Aud iovi suals 5a Flux. F es tival de Vídeo d’Autor 04/10/2010 12/12/2010 Habitu al  Video Team
Música 13a E H SON A! Festival de Música Basca a Barcelona 30/10 /2010 11/12/2010 Eu skal Etxea
Arts visual s 11a BAC! Festival Internacional d’Art Contemporani a  Ba rcelo na 04/11/2010 04/12/2010 La Santa.  Nu evo Es pacio de Exper ime nt. y Creación  
Aud iovi suals 1a MI RADO CS. Barcelon a Mirades Documentals 24/11/2010 04/12/2010 Cine club Barce lon a Es pai de  Cine ma  i Cas a El izalde
Música 12a Festival Els Grans del Gospel 06/12/2010 20/12/201 0 Th e Pr oje ct
Música 11a Zeppelin 06/12/2010 11/12/2010 Orquestr a del C aos
Música 12a Festival del Mil·lenni 10/12/2010 28/04/201 1 Concer t Studio
Música 2a N o Hun ger Festival 12/12/2010 12/12/2010 Acci ó cont ra la Fam
Aud iovi suals 1a O ff  Cinemart 16/12/2010 19/12/2010 Nou Ci ne mar t SLU
Arts visual s 8a Drap’Art. Festiva l Interna cional de Reciclatg e Artístic 18/12/2010 09/01/2011 Drap’Art
F ont : cada fest ival.
Elabo ració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
SÓNAR. FESTIVAL interessants com Joy Orbison, Roska,
INTERNACIONAL Zomby, K ing Mida s Soun d, HudsonMohawke, Speec h Debelle (guanyador a
DE MÚSICA AVANÇADA del prestigi ós  Mercury Prize 2009 ),
I ART MULTIMÈDIA Goldielocks i Mary Anne Hobbs. P erò
17a edició l’actuació m és e sperada vinguda de terresbritàn iques ha estat la de Roxy  Music, que
www.sonar.es ha tor nat als  escenaris espa nyo l s am b la
ORGANITZA: ADVANCED MUSIC seva actuació al  Sónar de Nit, gairebé tres
dècades després  de  la seva darrera
84.070 assistents actuac ió a Barcelona.
17/6 - 19/6
El Sónar, com a novetat d’aquesta edició,
El Sónar, Festival Internac ional de Música ha co mpa rtit especta cl e  amb el F estival
Avançada i Art Multimèdia, ha esdevingut Grec: tots dos festivals han  celebr at una
un festival de gran prestigi internacional nit conjunta al Teatre Grec de Barcelon a.
que va més enllà de l’estricta faceta El reputat compositor i ar t ista visual
musical i s’endinsa en la cultura japonès Ryoji  Ikeda ha  presentat spectra
electrònica. [barcelona], u na espectacular es cultur a
lluminosa q ue ha il ·luminat el cel de
La dissetena edició del Sónar s’ha Barcelona.
desenvolupat al llarg de tres d ies
d’activitat frenètica: s’han pro gramat 
145 activitats, entre concerts, sessions 
de DJ, exposicions i projeccions, d’uFn ES TIVAL FLAMEN CO A
total de 301 artistes de 24 països NOU BARRIS
diferents. 11a edició
En aquesta edició, el Festival h a wacwwo.bllcitn.cat/noubarris 
espectacles exclusius que s’haOnR GeANITsZtAre: DnIaStTRICTE DE NOU BARRIS.
per primer cop a EspanyaA, cJUoNmT AlaMENT DE BARCELONA
presentació del nou treball de
formacions som ara Chem1i.c8a0l0 B arossthisetrs,ent s
LCD Soundsystem, Plastikman,1 /A7i r-, 3/7
Dizzee Rascal, Hot Chip, Jónsi, 
2manydjs, Broadcast, MatthewE Hl eFrebsetirvt,al Flamenco a Nou Barris és una
The Pinker Tones i Booka Shade,d een lteres pr opostes de referència a
d’altres. Barc elona p el que fa a l a cultura
flamenc a. Duran t onze anys el programa
El Sónar 2010 ha centrat la mirada en d’aquest fe stival  combina el flamenc més
l’efervescent i polièdrica escena musical ortodox amb la fus ió, l’experiència  amb
del Regne Unit. Grans noms de la nov etat i la  consagració de primeres
l’electrònica de les illes britàniques hi han figures amb els nous talents de l f lamenc
estat presents amb els seus nous treballs, a Catalunya.
com Dizzee Rascal, Matthew Herbert i Hot
Chip. El Festival també ha posat especial L’onzena edici ó del Festival h a torna t a
atenció a l’underground britànic. oferir les tres vessants del flamenc: cant,
D’aquesta escena provenen artistes tan toc i ball, i ha tornat a barrejar les
232 BARCELONACULTURA
primeres figures amb els valors cata lans l’espera t r e torn de Bebe als escena ris amb
més joves. Entre e ls artistes participan ts h i els barcelonins Shinoflow, en són alguns
ha hagut Antonio Re yes, Antonio Can ales exemples. També s’ha pogut gaudir en
& Amador Rojas, Cañizares, Juana «La del exclusiva de du es  grans veus
Pipa», La Macanita, Dolores Agujetas, internacional s: la brasil e ra Ana Carolina i
Manuel Jiménez «Bartolo»  i Israel Galván. la reina del rhythm and blues Erykah
Badu.
ELS CONCERT S DE L’ESTIU
AL POBLE ESPANYOL CRUÏLLA BCN
2a edició 3a edició
www.theproject.es www.c ruillabarcelona .com
ORGANITZA: THE PROJECT ORGANITZA: VISUALSONORA SCCL – AA
COMPANY 
16.999 assistents
8/7 - 28/7 18.000 assistents
16/7 - 17/7 
El festival Concerts de  l’Estiu al Poble
Espanyol, un cicle de concerts polièdric i El festi val Cruïlla BCN busca la qu alitat
molt atractiu que pro posa actuacions a musical, v ingui d’on vingui, i dibuix a una
l’aire lliure durant les nits d’estiu a la programació basa da a te ixir complicitats
ciutat, ha repetit l’expe r iè nc ia iniciada el amb el públic i  aconsegui r que Barcelona
juliol del 2009. S’han mantingut els espais gaudeixi d’u n festival sense fronteres
amplis i la grada numerada per manent als musicals. L’objectiu és apost ar  per un
concerts, però la programació ha aportat concepte de músiques u rbanes amb arrels,
novetats en l’enfocament, de caràcter més noves sonoritats que neixen de l’evolució
contemporani, pensat per a una audiència que vi uen les societats de tot  el món, on
jove. tot es barreja, on les tradicions agafen
noves dimension s i on es compart eixen
Però la gran novetat d’aqu esta segona capaci tats creatives. De s d’a questa
edició ha estat l’agermanament de grans perspecti va, Barcel on a s’ha confirmat com
noms tant nacionals com internacionals a u n lloc únic i especial on es
amb grups de referència de l’escena desenvolupen i consoliden les
musical catalana. El resultat ha estat una manifesta cions m usicals i cul turals més
variada oferta musical de gran qualitat, diverses.
que s’ha inaugurat amb el doble cartell
integrat per Els Pets i Els Amics de les La tercera edici ó del festiv al ha ofert més
Arts i que s’ha anat desplegant amb de 40 concerts repartits e n dos dies al
concerts que combinaven formacions Parc del F òrum. H a comptat  amb caps de
catalanes amb grups no catalans: el grup cartell com Ben  Harper & Relen tless7,
català Gossos amb el pop internacional i Mucha chito Bombo Infie rno, Alpha Bl ondy,
estilitzat de Milow, el pop-folk dels Macaco  i xavier Ruud, entre  d’altres.
noruecs Kings of Convenience amb També han tingut una presència
Mishima com a teloners de veritable luxe, desta cada els artistes catala ns, com
el pop-rock d’Antonio Orozco amb el Albert Pla, Roger Mas, Love of Lesbian,
tribut Lo Mejor de El Último de la Fila i D’Callaos i m olts altre s.
BARCELONACUL TU RA 233
SAN  MIGUE L MAS I MAarStistes com Sílvia  Pérez Cruz i Raül
FESTIV AL Fernán dez «R efree», Llib ert  Fortuny i M anelCamp,  The Minst rel s, Lucrecia, ELM, D ani
8a edició Molina Quartet, Al be rt Bover amb Masa
www.masimas.com/festival Kamaguchi i  Jordi Rossy, xangoa, Dani
ORGANITZA: GRUP MAS I MAS Nel·lo 4, Ped ro Córdoba, Flavio Rodríguez i
Hardfloor - Liv e + Om ar León, entre d’altres.
29/7 - 31/8
El San Miguel Mas i Mas Festival és una
suggerent alternativa a la minsa  oferta de BARCELONA SUMMER WEEK
concerts que hi ha a la ciutat de Barcelona 2a edició
durant el mes d’agost i vol intro duir en
aquest període la música de qualitat www.barcelonasummerweek.com
menys comercial. ORGANITZA: QUAKESOUND PRODUCCIONES
Des de l’excel·lència dels 30 Minuts de 11.000 assistents
Clàssica fins a la negritud del jazz, passan4t/8 - 8/8
per la fogositat del flamenc, la força
hipnòtica dels ritmes electrònics i les Del 4 al 8 d’ago st, Barcelona ha  acollit l a
sonoritats m és ballables del fu nk, l’R&B, el segona edi ció  del festival de música
gospel o el hip-hop, hi ha hagut música dance Barcelona Summer We e k (BSW),
per a tothom i tots els gustos repartida  en que s’ ha cel ebrat en diferents espais de 
escenaris tan diversos com La  Pedrera, la ciutat. Pel BSW enguany hi h an passat
L’Auditori i les sales Luz de Ga s,  Moog, 11.000 pers on es que han volgut gaudir 
Jamboree i Tarantos. de destacats artistes int ernacionals.
Com a gran novetat d’enguany, els 30 En aquesta segona edici ó han parti cipat al
Minuts de Música al Palau han obert la festiv a l artistes com  Ferry Co rsten, Booka
sala de cambra per regalar al públic Shade,  Misst ress Barbara, Wally Lopez,
petites però intenses dosis de jazz, fado, Robbie Rivera, Funkerma n i Javi Mula,
flamenc, cançó d’autor, música clàssica i entre d’altres. 
altres sons cada dia d’agost.
Han estat molt especials els concerts
d’inauguració i cloenda del Festival: el BUSKER’S FESTIVAL
primer, amb la maliana Rokia Traoré, diva BARCELONA
de la música africana, i el segon, amb una
de les veus més personals del pop 6a edició
espanyol, Sole Giménez, que s’ha acostat www.buskersfestivalbarcelona.org 
amb mestria al món del jazz i la música ORGANITZA: LA CASA AMARILLA 
llatina. Entremig s’han anat desgranant una
bona colla de concerts. D’entre els 40.000 assistents
intèrprets de música clàssica han destacat 5/8 - 8/8
el Trio Arriaga, Jean-François Dichamp, Alí
Jorge Arango, Maria Escobar i Alan Branch, El Busker’s Festival Barcelon a és un
Alexey Lebedev i Ensemble Gaudí. La resta festiv a l inter nacional de mú sics d e carrer
d’estils musicals han estat representats per que converteix la ciutat en la seu
234 BARCELONACULTURA
mediterrània del circuit europeu de primer a ed ició del festival s’ha celebrat
festivals Busker’s. Està pensat per a tota la dur ant do s dies i  ha reunit diversos
família i es desenvolupa sempre el pr imer discjòqueis inter nacionals, entr e ells, el
cap de setmana del mes d´agost al barri número u del món, Armin Van Buuren, i
de la Barceloneta. també Above &  Beyond, P aul Van Dyk,
Markus Schulz i molts al tres. La
El Busker’s Festival Barcelon a és un festival programació del BMC tam bé ha deixat lloc
de música solidari organ itzat per La Casa a dis cjòqueis locals i n acionals que s’e stan
Amarilla, una entitat cultur al sense ànim d e obrint pas entre els m illors , com  els catalans
lucre que porta a terme molts altres Alber t Neve i MAR-T o  el mad rileny Juanjo
projectes d´àmbit sociocul tural, de d ifusió Martín, que  l’any passat va ser elegit  el
artística i de cooperació i nterna cional. El sego n millo r discjòquei es panyol.
Festival funciona com a  plataforma per
donar a conèixer músics de car rer amb
propostes molt interessan ts. Enguany el
FestivFalEhSa TcoImGpÀtaBt aAmLb l’apadrinament
dels O5jocausa da
s  deed Birujels múscici
o
só
, que s’han unit a la
 de ca rrer.
www.heliogabal.com
EnO lRaG sAisNeITnZaA :e AdSicSOióC IdAeClI FÓe sCtUivLTaUlRhAi Lh HaEnL IOGÀBA L
participat bandes de músics de carrer
p15ro.0f0es0s iaosnsaisltse pnrtoscedents de França,
S15u/ïs8s -a , It1à7l/i8a , Argentina, Austràlia,
Equador i Alemanya, en tre altres països.
La cinquena edi ció  del Fe st igàbal ha
confe ccionat u na oferta musical de
qua litat en  el si de la Festa Maj or  de
Gràcia. El programa de l  Festigàbal, que
BARCELONA MUSIC fuig d’estridències i de conven cionalismes
CONFERENCE i és e st ilísticament transversal, f a créixer
1a edició els visitants de la fes ta i fideli tz a un ti pusde públic que aposta, sobretot, pel
www.barcelonamusicconference.com civisme i la qualitat.
ORGANITZA: GRUPO COSTA ESTE
Tres concerts tr iples en horar i noctur n, tres
10.000 assistents conce rts de ta rda i un de mi gdia: aq uesta
6/8 - 7/8 ha est at la programació del F estigàb al.  O,
dit d’u na altra  manera: Da ni Pérez Tr io,
L’any 2010 neix el festival Barcelona Music Inspira, Z a!, Pony Bravo,  P ascal Comelade,
Conference (BMC) amb l’objectiu de Les Anciens, Es perit! , Charades,  Paolo
convertir-se en l’epicentre de la música i Angeli & Oriol Roca, I ED’08,  Josep Puntí,
la cultura dance a Europa, i per Joan Colomo i Els Trons.  Pràcticament
aconseguir-ho ha anat a buscar els millors totes les  formacions són catalanes i, fora
i més coneguts artistes d’arreu. d’això,  no  compartei xen ga ire res més.
El BMC pretén convertir-se en un festival El F e stigàbal ha ofer t  una producció
anual que reuneixi els millors discjòqueis pròpia: u n concert vermu t a càrrec de
del món, i ha començat amb bon peu. La Pascal Comelade que, acompa nyat de
BARCELON ACULTUR A 235
quinze músics, ha fet un recorregut a gran pr e st igi, un aparador de l a música 
través dels grans riffs de guitarra de la de ja zz i moderna qu e es fa act ua lment a
història del rock des de la seva ò ptica, Catalunya.
sempre personal i desoncertant. 
El fet més destaca t de l’edició del 2010
Els concerts de tarda han ensenyat la cara ha estat l a celebrac ió del 20è aniversari
més jazzísti ca i experimenta l de la del Fes tival, amb un  conce rt especial a la
programació. La guitarra sarda de Paolo sala Luz de Gas, que va marcar l’inici del
Angeli i els ri tmes d’Oriol Roca, les Festiv al d’eng uany. I la  novetat, la
improvisacions dels IED’08 i el jazz més incorporació de dos nous e spais dins la
acadèmic del Dani Pérez Trio han f et gaudir programaci ó noc t urna: el Con tinental Bar
un públic de totes les edats a mitja tarda. (a Gràcia) i el Caf è del C onservatori del
Una hora que, generalment, que da força Liceu (a C iut at Vella). L’experièn cia en
desatesa pels programadors de la Festa tots dos casos ha estat  mo lt pos itiva i
Majo r. aquests locals fo rmaran part de la
propera edició  del Fes tival, jun tament
La nit, com sempre, ha tornat a marcar la amb els altres e spais que han acollit
diferència. Allunyat de les propostes  més concerts nocturn s: Jamboree, Centre
massificades i artísticament menys Cívic Can Deu, 23 Ro badors i Sala
arriscades, el Festigàbal ha presentat, com M onasteri o.
ja és h abitual, concerts memorables. Des
dels loops esquizofrènics de Za!, les Quant a la programació d’a quest any, ha
atmosferes de Pony Bravo o les genialitats destacat la v arietat d’estil s representats i,
de Josep Puntí i Joan Colomo, pas sant pels per sobre de tot, la const atació del gran
enormes solos d’Els Trons i la  reivindicació moment creati u que viue n els grups
pseudofolk d’Esperit!, fins a arribar a les catalans de ja zz i música moderna. Una
delícies pop de Chara des i d’Inspira i als prova d’això és que el repert ori  de la gr an
estirabots tardolaietans dels grans Les majoria de grups programats era de
Anci ens, tota l’oferta del Festigàbal ha composició pròpia. També cal destacar
tornat a ser una demostració de que s’ han presentat se t discos, aprofitant
personalitat pròpia d’un festival que tot just la projecci ó mediàtica que t é  l’Hora del
ha celebrat la cinquena edició. Jazz.
Al llarg del mes de setemb re, 
a la plaça de la Vila de Gràcia s ’ha 
FESTIVAL L’HORA DEL JAZZ. pogut gaudir de  la música d e:
MEMORIAL TETE MONTOLIU R aspall/Rossi/Warburton/Steimberg
20a edició Quartet, Th e Far Saints , Hat, CeceGiannoti, Ma tteo Sacilotto Quartet,
www.amjm.org Andreu Martínez, Marina Vallet Sextet i
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ DE MÚSICS DE JAZZ I M artí Serra Trio + Serg i Si rvent. I pel que
MÚSICA MODERNA DE CATALUNYA fa a  la programació  noct urna, a ls
diferents  clubs p art ici pant s, els  amants
7.000 assistents del jazz s’h an pogut aco sta r a les
3/9 - 30/9 propostes de B indu Trio, Gon z alo 
del Val Quartet, Víctor de Diego Group, 
Després de vint anys, el Festival l’Hora GPS Trio, Open Arms  i Roba dors 
del Jazz s’ha consolidat com un festival de 23 Trio.
236 BARCELONACULTURA
FEST IV AL D E BLUES 
DE BARCELONA
8a edició
www.festivalbluesbarcelona.com
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ CAPIBOLA 
BLUES
8.500 assistents
10/9 - 20/9
El Festival de Blues de Ba rcelona
arriba a la vuitena  e dic ió amb un
augment significatiu de públic,
tant als concerts i a les diverses
activitats, com a les classes
magistrals. Ha aconseguit
atraure 8.500 perso nes que
han assistit a espectacles
d’altíssima qualitat.
Aquesta cita anual amb el
blues té una marcada
voluntat social, no només
pel seu caràcter gratuït,
que permet l’accés obert
als seus concerts, sinó
també per la seva
programació de naturalesa
solidària, amb concerts a
l’Hospital de la Vall d’Hebron 
i a les presons de Wad-Ras i la
Model.
El Festival de Blues de Barcelona
ha presentat en aquesta vuitena
edició un programa amb figures de
blues nacionals i internacionals, entre les
quals destaquen: Atomic Boy Blues,
Black Cat Bone, Big Mama Montse,
James Harman, Gumbo, Bernat Font Trio, 
Al Copley, Barcelona Blues Big Band,
George Bedard & The Kingpins i Philippe
Le Jeune. El Festival s’ha obert a
diversos locals emblemàtics de la ciutat:
Jamboree, Harlem, Honky i Luz de Gas, i
ha aconseguit omplir-los.
BARCELON ACULTUR A 237
BAM. BARCELONA ACCIÓ El panorama int ern acional ha estat
MUSICAL repre sentat per Everything Everyth ing,Selah Sue, O2ZEN, Anti-po p Co nsortium ,
18a edició The Morni ng Bende rs, Le  Peuble de
www.bcn.cat/bam l’Herbe , Gol dfrapp, Jil I s Lucky, Ólöf
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA. Arnald, Hindi Zahra, Surgeon i Ash, entre
AJUNTAMENT DE BARCELONA altres artist es .
167.920 assistents El cicle de músiques modern es i populars
23/9 - 25/9 dirigit a nens i nenes ha ofert a l BAM una
altra vetllada per  a l record. En aquesta
El festival BAM, Barcelona Acció  Mus ical, ocasió, el Mi nimúsica ha comptat amb Me
arriba a la seva majoria d’edat mantenint- and the Bees, Gentle Music Men, Els
se fidel als seus inicis: oferir als ciutadans Surfing Sirl es i  Oh! Cake & T he Cooki e,
una programació musical gra tuïta i oberta que han ofert música no t ípicament
a les últimes tendències musica ls, tant de infantil a u n públic infantil .
l’escena local com de la interna cional.
Celebrat com cada any  e n e l marc de La
Mercè, el BAM 2010 hCa Atornat aT pAorLtaUr NelYA ARTE
millor de l’escena musical, aFmLbA aMrtisEteNsCO
consagrats i amb noves pro2mae sesd, icii óamb
un ampli ventall dw’ewstwils musicalsrepresentats: pop, folk,. crock, amtúasliucany aarteflamenco.com
experimental, traOdRicGioAnNaITl,Z eAl:e FcAtSrOònL iMcaA,NAGEMENT
alternativa, tropic3a.2l,0 s0o uals, rumba catalana,ska, reggae, jaz2z4, /b9l u-e
s
 s,1 f
istents
9u/n1k, 2country, 
hip-hop, swing, rap, techno, músiques 
del món... El festival Cata lu nya Arte Flamenco és un
festiv a l que g ira entorn  de la cul tura del
L’escena catalana ha vingut carregada de flamenc i que t é un doble objectiu: d’una
qualitat, i ha comptat amb algunes de les banda, donar a co nèixer joves valors del
bandes més aclamades. D’entre els flamenc i, de l’altra, ressa ltar la tasca de
artistes que han pujat als escenaris, pro moció i difusió d’aquest  art per part de
podem trobar noms com La Pegatina, les diverses i nombroses entit ats culturals
Nueva Vulcano, La iaia, Seward, Els Amics andaluses presen ts a Catal unya. 
de les Arts, Mishima, Obrint Pas, La Banda
Municipal del Polo Norte, Bullit, Nacho La segona ed ició del festival ha arrencat
Umbert & La Compañía, Obeses, Mine!, al Gran Teatre d el Liceu amb un concert
The Gramophone Allstars i Bikimel. d’Enrique Morente, desaparegut el
desembre d’aque st  2010. Morente és una
Pel que fa a les formacions d’àmbit estatal de le s figur e s m és e mblemàtiqu es del
que han participat a l’edició d’enguany del flamenc, i mo lts el con sideren el gran
BAM, cal destacar Aqeel & Mental People, innovador del gèn e re. Da rrere seu, una
Speak Low, Hyperpotamus, Tulsa, Monkey infinitat de grans artistes del panorama
Brothers, Arizona Baby i Vinila von del flamenc actual, com Farruquito,
Bismark & The Lucky Dados, entre d’altres. Antonio Canales, José Mercé, Paco de
238 BARCELONACULTURA
Lucía, Mayte Martín, Cañizares i Esperanza Burkina  Faso o el Marroc. És el cas de
Fernández, han fet les  de lícies de tot el Lokua Kanza (Congo), Victor Démé
públic català en diferents escenaris, com (Bu rkina Faso), Don B igg (Marroc), N ino
ara el Barcelona Teatre Mu sical, el Liceu, Galissa (Guinea Bissau) i Bino Barros (Cap
l’Auditori de Girona  i els teatres de Verd).
localitats com Badalona, San ta Coloma de
Gramenet, L’Hospitalet, Granollers, Lleida
o Manresa.
Aquesta segona edició haV inOclLòsL d-iDveArseMsM FESTIVAL
activitats paral·leles als coINncTerEtsRN, cAomC IaOraNAL DE JAZZ
conferències il·lustradeDs, Eac tBuaARcCioEnLOsN dAe
flamenc a les entitats, expos
presentacions d4e 2daisc eosd, ciclai
iócions,sses
magistrals i altrwesw acwti.vthitaetps,r aomjebc lt’o.ebsjectiu
de consolidar-sOe RcGoAmN IeTlZ fAe: THEs PtiRvOaJl ECTflamenc
de referència de tot C atalunya. 
22.062 assistents 
2/10 - 2/12
FEST IV AL D E MÚSIQLU’hEisStòric Festival Intern ac ional de J azz de
DEL MÓN Barcelona , de ressò mu ndial, h a vetllat
15a edició sempre per una línia de  programació que,tot i que té en compte els grans clàssics i
www.auditori.cat les figures de renom i  prestigi indiscuti ble,
ORGANITZA: L’AUDITORI també s ’endin sa en els camins  del jazz
més avantguar dista i de  nova creació.
1.274 assistents
1/10 - 16/10 En la 42a  edició, h a exhaurit les entrades
dels co ncerts a L’Audito ri i al Palau  de la
Ja fa 15 anys que va néixer a Barcelona el Música de Sonny Rollins, Chick Corea,
Festival de Músiques del Món, un Chuch o Valdés, Jamie Cullum, Concha
esdeveniment que durant els últims quatre Buika, Ke nny Garre t t i Swing, Swi ng,
anys ha obert les portes de L’Auditori a Swing, amb la Locomotora Negra, les de
grups de músics de tot el planeta, amb la les actuacions de l’O riginal Jazz Orquestra
voluntat de crear vincles entre realitats Taller de Músics i Kurt Rosenwinkel, a Luz
diferents i de fer conèixer, a través de les de Gas, l e s de la majoria de concer ts  del
melodies i els ritmes, trets culturals que cicle «Veus de Barcelona» , al Harlem, i  les
ens són llunyans. dels co ncerts fam iliars al Gran Hotel
Havan a Jazz Vocal i Elligton & Basie.
Així, seguint la línia iniciada l’any passat
amb un canvi de direcció, el Festival s’ha El Fes tival, c om ja és habitua l, ha
dedicat a una regió específica, l’Àfrica organitzat un seguit d’activit ats
negra, a la qual enguany s’hi ha sumat el paral·leles que han donat molt de color a
Magrib, la part més septentrional d’aquest la programació: el Mar xing Band del Bus
gran continent. El Festiva l ha convidat Turísti c pel centre de Barcelona, els
algunes de les figures més emblemàtiques concerts al metro, el s maridat ges de vins
procedents de països com el Congo, al M onvínic, l’ex posició de fotografies
BA RCELONAC ULTURA 239
«Jam Session», els sopars  als Jardinets DI SPOSITIU LEM. ENCONTRE
de Grà cia amb Isma Prados, Joa n Anton
Cararach i alguns dels músics m éINs TERNACIONAL DE MÚSICA
rellevant s del F estival i lesE XcPonEfeRrèIMncEiesN TAL
a la Biblioteca J aume1 5Fuas teerd, eicntiróe 
d’altres.
www.gracia-territori.com
ORGANITZA: GRÀCIA TERRITORI SONOR
10.825 ass istents
MPB. FESTIVA L DE MÚSICA 14/10 - 30/10
POPULAR DE BARCELONA
3a edició Des dels seus inicis, la voluntat del fest ivalLEM ha est at presentar al públic de totes
www.festivalmpb.c om les edats espectacl es mu sicals innovadors ,
ORGANITZA: ZINGARIA PRODUCCIONS inusuals, de risc, inèdits.
6.500 assistents L’e dició del Dispositiu LEM d’en guany ha
9/10 - 7/11 aprofundit en algunes de les línies de
treball que  des de fa temps e s p re tenen
El Festival de Música Popular de potenciar com a trets distintius del
Barcelona, MPB, s’ha consolidat com un Dispositiu i que el posen en relació amb el
dels esdeveniments culturals  de  la ciutat te ixit cultu ral i associatiu de  la ciutat,  el seu
amb personalitat pròpia, ja que presenta panorama de creació emergent i les altres
una oferta musical de qualitat en la qual formes d’expressió  ar tística. En aquest
coexisteixen grups consolidats amb sentit, hi ha diversos punts de l’edic ió del
propostes noves o emergents, alhora que 2010 que cal desta car: el percentatge de
la programació inclou un com promís amb propos tes locals exhibides durant els 
la societat i el moment en qu è es 13 dies d’activitat, que suposen  prop  del
desenvolupa. A més a més, amb  la 60% de la progr amació total; l’ampliació  de
voluntat d’acabar amb els guetos culturals la xarxa d’espais i e ntitats integrades en
i alliberar espais de la capital c atalana, els aque st a pro gramació, amb  la  inclusió
concerts es reparteixen per tota la d’escenaris c om Circuit To rç at, Eat Meat
geografia de Barcelona. R aw Gallery  i l’església de Santa Maria de
Gràcia, entre d’ alt res; l’en cetame nt d’una
De la tercera edició del Festival cal nova  línia de c ol·laboració amb  el Cent re
destacar la presentació en exclusiva de Cívic d’El Coll-La Br ugu era i Ràdio Gràcia, 
deu temes inèdits de Serge Gainsbourg, i l’apropament a formes emergents d e la
musicalitzats per Jean Paul Wabotai en el c reació literà ria per mitjà de la participació
disc AmourS Gainsbourg, en un concert al L EM de crea dors i co l·lectius d’aquest
que va despertar l’interès dels mitjans de àmbit (Javier Calvo, Les Males He rbes,
comunicació de diversos països europeus; Carles Andreu, Jo ana Brab o).
l’homenatge al pianista Francesc Burrull,
que va fer 76 anys tocant rodejat d’un bon El país convidat en aquesta edició i que hi
nombre de músics de renom; el concert ha tingut un paper molt importan t, ha
de rap en homenatge a la fundació de la estat França, i  especialment  la ciuta t de
CNT fa 100 anys, i la inauguració de nous Montpeller, amb la participa ció d’ar tistes
espais musicals. vinculats a l’associació Sonorités.
240 BARCELONACULTURA
FESTA DE TARDOR Ribermúsica : Tantarantan!, Ve-Ri-No-T ek,
RIBERMÚSICA Basquet Beat  i Riborque stra. Per  primerany, l’IEMed ha  portat un  dels seus
15a edició concerts del cic l e «Músiques de l a
www.ribermusica.org Mediterràni a» al claustre del  convent  de
ORGANITZA: FUNDACIÓ RIBERMÚSICA Sant Agustí amb l’ actuació de l a cantant
croata Tamara Obro vac, i  el Museu Picasso
8.000 assistents ha a collit el concert de  cloenda, amb
14/10 - 17/10 l’actuació del quartet de saxos SaxQ ueSí.
La Gran Festa de la Mú sic a de la Ribera
del 1995 va ser l’embrió d’un
esdeveniment que va m arcar un noEuH p uSntde partida en l’escena ciutadana: el ONA! FESTIVAL 
Festival de Tardor Ribermúsica.  ADqEue sMt ÚSICA BASCA A
festival ha esdevingut un model BdeARCELONA
cohesió social amb la música com a
catalitzador; tot el barri de la R1i3bear aedició
convertit en escenari: totes lesw mwúswiq.euehss,ona.com
tots els espais, tots els públics.OR GAAraN IhTZaA: CENTRE CULTURAL EUSKAL ETXEA
recuperat els orígens i s’ha reinventat per
donar lloc a la Festa de  Ta5r.00d0o arssistents
Ribermúsica, el lema de3 0la/ 1q0u -a l1 1h/a12 estat
«Compromís social amb excel·lència
artística». El festi val de música  basca EH SONA! té
com a objectiu fer de  plataforma a grups
En aquesta edició torna la nit deblascos de qualit at i apropar al públic
divendres com la nit de música i copbeasr caelslon í tot el vent all de les m il lor s
bars de la Ribera, e vocant els primers propostes musicals  que ofereix Euskal
anys del festival. L’acte  central, que cada Herria. 
any té Santa Maria del Mar com a auditori
privilegiat i que enguany s’ha dedicat a la Es tra cta d’un f es ti val molt consagra t a la
memòria de Raimon Panikkar, ha dut per ciutat, i que contin ua creixent a ny rere
títol Ribermúsica 15 anys: Art-Ciència- any, tant en  termes de qualitat com de
Espiritualitat, un poema escènic d’alt qua ntitat. I aquesta e dició, la que fa
refinament artístic, protagonitzat per tretze, ha esta t la de més qualitat, més
l’actor Sergi Mateu, les formacions assistè ncia i més ressò de la seva hi stòria,
Hirundo Maris i Annuwas, els ballarins i tam bé la que ha programat més
Alejandro Altamirano, Julia Koch i Rachida concerts: un total de 14.
Aharrat, i el grup d’infants Tantarantan!
La tretzena edició ha  compta t amb un
El projecte «Música, Art i Comerç», que ha programa carrega t de bona mú sica, nous
desplegat més de setanta propostes talents per desc obrir, talents més que
interdisciplinàries de joves intèrprets i consag rats i  mo l tes altres iniciatives.
altres de música comunitària, ha tingut el D’e ntre els artist es de re no m, cal destacar
punt culminant a «Cultures en ritme», amb el poli facèti c Jo seba Tapia, mol t conegut
tots els grups infantils i juvenils que en e l m ón fo lk  català , i The K luba, conegut
treballen dins de l’àrea social de sobretot pel seu líder, Juant xo Ska lariak.
BARCELON ACULTURA 241
Músics consagrats, com Gose, Oreka Tx, actuar en els 32 pun ts d isponibles a l a
Gari i Sorkun, i nous grups, com xarxa i en el festival Músics al Met ro de
Malenkonia, Ze esatek, Napoka Iria, Aupa Barcelona.
Quartet i Bide E rtzean, han re presentat
amb una qualitat molt alta els diferents De l’11 al 13 de n ovembre ha t ingut lloc  
estils de música en eusquer a que es fa al vestíbul principal de  l’e stació
avui en dia. d’Univers itat  del metro de Barcelona 
el v uitè festival Músics al Metro 
La música d’Iparralde (les províncies del de Barcelona, una veritable marató de
País Basc del nord) també ha tingut el seu conce rts prot agonitza da per b ona part dels
racó en aques ta edició  a través del pop intèrprets que actuen habitualment en
d’Amaia Riouspeyrous i la música de determinats punts de les instal·lacions de la
corda d’Andoni Agirre. xarxa. Concerts de jazz, pop , folk, rock i
música d’autor, en tr e altres estil s musicals.
Una de les novetats d’enguany ha estat la
primera edició del concurs EH SONA! Els Aquest any, com a novetat, el me tro de
guanyadors, Sokaide, han ac tuat, Barc elona ha arribat a un acord amb el
juntament amb Ze esatek, a l’Espai Jove metro de P orto per a l’intercanvi cultural
La Fontana. dels  projectes musicals respectius. Amb
motiu d ’aquest acor d, la banda del me tro
de Porto Os Andant es ha participat al
festival barceloní, i els músics sel eccionats
MÚSICS AL METRO DE del projecte de B arcelona, Hugo Guerr er o,Enric d’Armengol, Cuni Massa i Santiago
BARCELONA Castillo , han via tjat a Por to per actuar dins
8a edició el progra ma de regulació d’espais dels
músics del metr o portuguès.
www.musicsalmetro.tmb.cat i
www.xarxabcn.net/amuc
ORGANITZA: TMC I AMUC BCN 
SAN  M IGUEL PRIMAVERA
11/11 - 13/11 CLUB 
Ja fa deu anys, el 2001, Transports 5a edició
Metropolitans de Barcelona (TMB) i www.primaveraclub.com
l’Associació de Músics de Carrer (AMUC ORGANITZA: PRIMAVERA SOUND 
BCN), amb la col·laboració del Districte de
Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, 8.000 assistents
van iniciar un projecte pioner per regular 24/11 - 28/11
la presència de músics en punts concrets i
senyalitzats de les instal·lacions de la La versió hivernal del Primavera  Sound ha
xarxa de metro. tornat a tenir lloc de  f orma simul tània a
Madrid i Bar celona. L’esd eveniment
El resultat del projecte al llarg d’aquest musical ha arribat a la cinquena edició,
temps de col·laboració ha estat molt marcada per l a recerca de grups inèdits i
satisfactori per a tothom. Actualment, són de noves promeses. El balanç dels
més de 200 les formacions musicals resultats ha estat  mo l t positiu, t an t 
registrades per l’AMUC BCN que poden en termes artístics com  de públic:  
242 BARCELONACULTURA
8.000 persones han assistit als divers os FESTIVAL ELS GRANS 
concerts de Barcelona. DEL GOSPEL
San Miguel Primavera Club ha brindat 12a edició
actuacions excel·lents, com les  de Dä wMww.theproject.es
FunK & Master Blazter, a la Sala ApoOlRoG, ANITZA: THE PROJECT
Tweak Bird, al Moog, o els dos con certs
magistrals, rotunds i emocionan6ts.4 d2e6  laassistents
llegenda del pop Edwyn Collins,6 a/1 B2 i-k i2n0i /i12
al Casino de l’Aliança del Poble Nou.
Els Grans del Gos pel aposta  per la
Però la llista de notables artistes continu quaa:litat com a  princ ipal premissa , i per
Triángulo de Amor Bizarro  han demostrat això inc orp ora a la programació els
en una Sala Apolo plena a vessar per  què artistes més  interessants de l’àmbit
s’han convertit en un dels grups del internaci onal i bus ca l’a ute nticita t com a
moment amb el seu segon disc, i els valor a  destacar.
barcelonins Seward ha n ofer t un  directe
brillant. També cal destacar la presència Aquest any el  Festival ha arribat a la
dels escocesos Teenage Fanclub i el seu dotzena edició. Des de fa quatre anys 
preciosista pop de guitarres, el líder de ha pres un a nova di mensió, ha 
Sebadoh i component de Dinosaur Jr. Lou ampliat horitzo ns més enllà de la ciutat 
Barlow, l’electrònica orgànica dels de Barcelona, i ha entrat a formar part 
canadencs Holy Fuck, The Jim Jones del Festival  de Gospel de 
Revue i seu rock hipervitaminat, els sets Cata lunya.
acústics de Sophia, la presentació del nou
disc de Wavves i l’estrena al nostre país Aquesta dotzena edició h a comprès noms
de John Grant amb el seu disc Queen Of de referència de l’escena inter nacional,
Denmark, entre altres propostes. com l’imparable Londo n Comm unity
Gospel Choir o el s j a clàssics Mississippi
D’entre els grups, tant nacionals com Mass Choir i T he Brotherhoo d Singers. A
internacionals, encara per descobrir, han més d’aquestes tres actuacions
actuat els foscos britànics S.C.U.M, la programades a Barcelona capital, el
revelació pop Yuck des dels Estats Units, el Festiv al s’ha estès pe r San ta Coloma  de
folk d’accent anglès de Smoke Fairies, el Grame net, Sant Cugat, Vi la decans,
pop d’exuberants arranjaments  dels l’Hospitalet de Llobregat , Giro na ,
finlandesos Rubik, el noise dels barcelonins Granoll ers, Vilafranca del P enedès, Mataró,
Der Ventilator i molts altres artistes. Arties i  Andorra. 
BA RCELONACUL TURA 243
Al febrer ha tingut lloc la quarta edició de 8.2.5. FESTIVALS D’AUDIOV ISUALS
l’IN-SOMNI, Festival Itinerant de Música
Independent de Catalunya, que enguany DOCSBARCELONA
ha comptat amb formacions com ara Els
Amics de les Arts, Affoniks, Piano Magic o 13a edició
The Cinematiks , e ntre d’altres. Han assistitwww.d ocsbarce lona.com
als concerts 3.200 persones. ORGANITZA: PARAL·LEL 40
Un dels festivals de  música nous del 2010 4.758 assistents
ha estat el Festival Contemporànius, un 2/2 - 7/2
aparador de les n oves propos tes a ca vall 
de la música tradicional i del jazz, la DocsBarcelona, el  fest ival in ternacional de
impr ovisació experimental, la música de documentals, és una trobada de debat ,
cambra... 218 ass istents han p ogut gauddir’e ntretenimen t, de p rojecci on s i  de
de grans artistes com Marce l Casellas amb el xerrades que se c e lebra a Barcelona amb
seu grup Estramp Jaç, el q uartet Folkincats, creadors de recents, bons i variats
Marc Egea amb Kaulakau i els Domini Màgic. documentals. Do csBarcelo na és la cita
ineludible i de qualitat per a totes
Un altre festival nou d’enguany ha estat el aquelles persones, professi on als  o no, que
PalauJazz, un curt però intens tast del volen fer un v iat ge  fins al centre mateix
millor jazz barceloní i internacional. Els de la  reali tat més proper a o mé s l lunyan a.
concerts s’han fet al Petit Palau, hi ha n
assistit 1.380 persones, i hi ha n a ctu at En la tretzena edi ció , el festival ha sumat
intèrprets d’una qualitat excepcional, com dues n oves secci ons a Panorama, Le
ara el trio Fly, el pianista dominicà Michel Dernier Repa s, Historia, 12-16, Cat alan Day
Camilo, i el saxofonista Chris Potter i el i xtra : D’Amèrica , una finestra dedi cada a
seu quartet Underground. documentals provin ents de països
d’Amèrica Llatina, i 7-11 una  secció oberta
La quarta edició del festiva l internacional al públic infantil. Un  total de 8 seccions,
de música «no lògica» No-No-Logic ha totes a càrr e c de programadors convidats,
ofert una barreja d’estils musicals i amb un interessant vent all de títols
actuacions que es fa estrany de veure sota internacionals i cl asses m agistrals.
una mateixa programació. En aquesta
edició hi han participat artistes com ara Les dues pel·lícule s a mb m és espectadors
Holger Hiller, Macromassa, Nad Spiro, de tot el festiv al han estat Pecados de mi
Ergo Phizmiz, Bonne Humeur Provisoire, Padre, de Nicolas Entel, i To Shoo t an
Carles López i Jim Avignon, entre d’altres, Elephant, d’Alberto Arce.
que han atret 920 assistents.
Per concloure la secció de festivals de
música, cal esmentar el festival Caprichos
de Apolo, el cicle de música popular
contemporània BCNmp7, el Festival
Crudités, el festival jove de la Guineueta
Simbiruta, el Barcelona Festival of Song,
el festival de projectes sonors Zeppelin i
el festival indie contra la fam No Hunger
Festival.
244 BARCELONACULTURA
CURT FICCIONS BARCELO NAMECAL. FESTIVAL
13a edició INTERNACIONAL DE
www.curtficcions.org CURTMETRATGES 
ORGANITZA: CURT FICCIONS DE BARCELONA
1.578 assistents 12a edició
12/3 - 18/3 www.mecalbcn.org
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ MECAL 
Al llarg dels anys, el festival C ur t Ficcions
Barcelona ha ana t am pliant la sev13a.120 as sistents
activitat a nous camps i noves ciu9ta/t4s ,-  h18 a/4
ofert els millors curts al màxim nombre
possible d’espect adors i s’ha coLnav edrotittz enean edic i ó de Mecal, e l  Festiv al
un festival de referència. Internacional de Curtmetratges de
Barcelona , s’ha celebra t en diferents
La tretzena edició del festival s’ha espais de la ciutat, com ara el Cinema
traslladat als cinemes Alexandra de Maldà, la Residènc ia d’Investigadors,
Barcelona. Les activitats més importants l’Ins titut Fra ncès de Barcelo na i l’Espai
s’han desenvolupat al voltant de les Cultural Caja Madri d, entre d’altres.
projeccions dels curtmetratges a concurs, Aquest any, com a novetat , s’hi ha afegit
un total de 24 pec es distribuïdes en tres el MA CBA.
programes. Els premis als c urts
guanyadors, que s’han lliurat en l’acte de S’han project at pro p de 300 obres
cloenda, han estat : La dama  y la muerte, provinents de m é s de 30 paï sos,
de Javier Recio, Amona Putz, de Telmo seleccionades d’entre les gairebé 3.500
Esnal, La historia de siempre, de José Luis mostres rebudes, una x ifra rècord. La
Montesinos, i Serendipia, de María Sanz. projecció de 300 ob res ha estat una
oportunit at únic a de veure el millor
Com a activitat paral·lela i en col·laboració d’aque st àmbit a la  Ciutat  Comtal .
amb Portugal i Mèxic, s’han projectat dos
programes de curtmetratges: el primer, Les tres seccions a  competició
«Tan cerca, tan lejos», ha recollit (Internacional , Obliqu a i Documental)
19 curtmetratges entorn del concepte de s’han complementat amb nombroses
cultura global; el segon programa, secci ons paral·l e les: a Bèlgica P aís
«¡A la viva México!», l’han format Convidat, s’ha pogut conèixer el mi llor
8 curtmetratges que mostren la particular cinema en for mat de cur t d’aquest paí s i
manera d’interpretar la realitat dels de les  seves escoles d’anim ac ió, de molt
mexicans. A més a més, el festival ha bona reputa ció ; s’ha de dic at una
passat dues projeccions matinals de curts retrospec tiva a Eric Rohm er, el  ci neasta de
per als estudiants de secundària i la N ouvell e Vague; els amant s del
batxillerat, anomenat ¡No te duermas!, fantàstic han  gaudit de  les sessions
amb els millors curts d’edicions anteriors. temàtiqu es  Vampir, Zombi i Ovni; l a secció
Back to the Future ha mostrat
curtmetrat ges del passat que imaginaven
la nost ra actual itat; l a secció Green ha
posat de manifest inquietuds ecològiques;
l’aclamada sèrie Gree n Porno, d’I sabella
BARCELONACUL TU RA 2 45
Rossellini, s’ha pogut visionar en pan talla història del cin ema cont empor ani coreà,
gran; l’univers femení ha tingut el seu amb obres d’algun s dels directors que han
espai amb Womart; curtmetratges marcat l’eclosió del nou cinema d’aquest
catalans i d’escoles de cinema de país, com  Kim Ki-duk, H on g Sang-soo,
Barcelona també han tingut secció pròpia; Park Chan-woo, Joon Bong-ho o Lee
hi ha hagut sessions matinals infantils per Chan-dong. L ’altra novetat  ha estat la
als més menuts; a l’apartat de videoclips creació del BAFF ANIME , un festival dins
s’ha dedicat una retrospectiva sobre els del festi val dedicat excl usi vament a
anglesos Blur, un recull del millor de l’animació i en el qual s’han projecta t
l’actualitat internacional i un esp ecial retrospect ives, estrenes de llarg metratges
8bits, i altres formats de curts, com la i sèries.
publicitat creativa i els motion-graphics,
han acabat de completar una programació Pel  que  fa a ls premis concedits,  el Durió
que abraça totes les formes audiovisu als d’Or del BAFF 20 10 se l’ha endut Au
en format de curtmetratge. R evoir Taipei (Yiya Taibei), di rigida per
Arvin Chen (Taiwan /E UA,  2010). El BAFF
Entre les activitats paral·le les, s’han també  ha conced it una menció especial a
organitzat trobade s de realitzadors At the End of Da ybreak (Sham  Moh),
europeus a escoles de cinema de la ciutat, d’Ho  Yuhang (Malàisia / Hong Kong /
una batalla de programa dors i un concert de Corea del Sud, 2009). El  premi NETPAC
la banda belga Das Pop a la  Sala Ci ty Hall. s’ha lliurat a la pel·lícula Bet ween Two
Wor lds (Asahin Wetei), de Vimukthi
Jayasundara (Sr i Lanka / França, 2009).
El Premi a la Distribuci ó ha an at a parar a
BAFF. FESTI VAL  DE CINEM A la pel·lícul a de Johnnie To Vengeance
ASIÀTIC DE BARCELONA (Fuk Sao) (Hong  Kong / Fra nça, 2009).
12a edició El jurat  del D-Cinema del BAFF 2010 haatorgat el premi  a la millor pel·lícula
www.baff-bcn.org realitzada  en  format digital a Children
ORGANITZA: 100.000 RETINAS M etal Divers (Bakal  Bo ys), del director
filipí Rals ton Jo ver  (Fili pines, 2009). El
30/4 - 9/5 jurat  també ha decidit destacar i
concedir una menció especial a  la
El BAFF, Festival de Cinema Asiàtic de pel·lícula coreana I’m in trouble! (Nann eu
Barcelona, és un festival de Gonkyeong e Cheohaetda!) , d el d irector
característiques úniques a tot Espanya, So Sang Ming (Corea del Sud,  2009), que
dedicat exclusivament a les debuta amb a quest film després de
cinematografies asiàtiques, i des del seu dirigir diversos curtmetratges. Finalmen t,
naixement ha experimentat un creixement el Premi del Públic ha  es tat per a la
espectacular en tots els àmbits. pel·lícula present ada dins del BAFF
Anime One Piece: Strong World de
En aquesta dotzena edició, el BAFF ha M une hisa Sakai (Japó, 2009), que ha
projectat un total de 70 llargmetratges, i esgota t el s t res passis programa ts en e l
també ha ofert diversos progra mes  de Festiv al i  ha ar rasat entre els a fic iona ts
curtmetratges. del cine ma d’animació. El segon Premi
del Públic s’ha concedit a la pel·lícu la
Les novetats d’aquest any han estat, d’una Summer Wars de Ma moru Hosoda (Japó,
banda, la secció especial dedicada a la 2009). En tercer l loc, h a quedat la
246 BARCELON ACULTURA
pel·lícula Mothe r de Bong Jon g-h o MOSTRA INTERNAC ION AL
(Corea del Sud, 2009). DE FILMS DE DONES 
L’edició del 2 010 del BAFF és l’última DE BARCELONA
edició que es farà d’a que st Festiva 1l8dae  edició
Cinema Asiàtic.
www.mostrafilmsdone s.cat
ORGANITZA: COOPERACIÓ PROMOTORA
MITJANS AUDIOVISUALS
MECAL AIR 4.777 assis tents
2a edició 10/6 - 20/6
www.mecalbcn.org 
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ MECAL I EL POBLE La Mostra I nterna cional de Films de Dones
ESPANYOL de Barcelona té per objectiu promoure el
cinema dirigit per dones, fer visible la
5.000 assistents cultura aud io vi sual femenina , projecta r
4/6 - 10/9 pel·lícules de realitzadores d’ ab ast
internacional  i  fer  eviden t la importància
de la contribuci ó de les dones en el
De l’èxit d el Mecal, el Fe stival desenvolupament de la creació
Internacional de Curtmetratges de audiov isu al. 
Barcelona, va néi xer la prop osta de fer
un fest ival de curtmetratg es a l’aire  lliu re Després de divuit an ys d’història,  la
les nits dels divendres d’estiu i de die s Mostra s’ha convertit en un espai cu ltu ra l
especials, com la revetlla de Sant Joan estable i una plataforma d’exhibició
o el dia de por tes obert es d’El Poble alternat iva cada co p més compromesa
Espanyol. De princip is de juny a amb el debat sobre els processos
setembre, la plaça del Baluard del Poble creatius. En guany, mé s de 50 pel·lícules ,
Espanyol de Barcelona es converteix d’entr e les q uals n’hi ha moltes q ue n o
en una sala de cinema a la fresca. Es s’han estrenat al no stre pa ís, i una
tracta d’un esdeveniment audiovisual variada programa ció d’activitats
que combina projeccions de paral·leles han omplert du rant deu dies la
curtmetratges, que es poden visionar des Filmoteca de Catalunya, l ’Espai
d’hamaques, amb una barra de begudes Francesca Bonnemaison, el Centre de
i barbacoa. Cultur a de  Do nes Francesca
Bonnemaison i el CCCB. S’han proje ctat
La segona edició de Mecal Air ha film s de tota me na din s les d iverses
confirmat l’èxit de la proposta. Aquest seccions  de la Mostra: Pan orama
esdeveniment audiovisual i Docume ntal, Panorama Ficcions, El sexe
ludicograstronòmic ha ofert 17 sessions de del Àngels, Assajos visuals, Històries del
curtmetratges, videoclips i fins i tot feminis me, Clàss iques, Pioneres, Cur ts  en
publicitat creativa, al voltant d’idees ficció...
temàtiques, amb títols com Terror al bosc
(especial terror), Toca’m aquí. No, aquí no. La inauguraci ó s’ha celebrat a  l’aire lliure,
Aquí (especial sexe) o Sóc estrany, en com ja és habitu al, a la plaça de la
comptes de parlar canto (especial Virreina, a mb l’estrena  e n exclusiva de la
musicals). pel·lícula The Moon  Inside You ( La luna en
BARCELONACU LT URA 2 47
ti), de Diana Fabiánová. En l’ac te de La programació s ’ha estructurat en
cloenda, també a l’aire lliure , a l ’Espai diver ses seccions:  secció oficial, de
Francesca Bonnemaison, s’ha vis ion at ecllàs sics, documentals  i curts. Dins la
documental The Heretics, de la secció oficial cal  desta car la  preestrena a
realitzadora Joan Braderman. Barc elona d e Gainsbou rg, Vida de un
h éroe, i la projecció dels films Aj ami i
Amb l’objectiu de difondre l’obra de Cinco días sin  No ra, tots dos g uardonats
cineastes poc reivindicades, l’edició del amb diversos premis. La secció de
2010 ha dedicat un monogràfic a Bette clàs sics ha d ut al Maldà pel·lícules  molt
Gordon amb el nom «Imatges del desig: el aclamade s i també repetidament
cinema de Bette Gordon». G ordon, figura guardonades: Au revoir l es enfants, 
indispensable del cinema experimental i Il  giardino d ei Finzi-Contini, Maravillas,
l’avantguarda del Nova York d’entre els Julia i Le der nier m etro, entre altres
anys setanta i vuitanta, ha estat  convida da obres  mestres.
al festival i ha presentat dues de les seves
pel·lícules: Variety i Handsome Harry, A banda de les sessions
aquesta última estrenada en primícia al cinematogràfiques, s’han fet  activita ts
nostre país. para l·leles, co m a ra la ta ula rodona
«Desaparecidos: Los  caminos del duelo
A més a més, les realitzadores convidades ante la ausen cia de los cuerpos» al
han presentat els seus films i han Memorial Democràtic, i la fest a popular de
dinamitzat la Mostra a través de diverses cloenda a  la plaça  de Sant F e l ip Neri, amb
activitats, com tallers, visites guiades a la projecci ó d’una sele cció de curts de
exposicions, taules rodones i debats. Filmets Badalona Film F e stival i  l’actuació
musical d e Racalmut o.
FESTIV AL D E CINEMA  JUEU
DE BARCELONA FIRE!! MOSTRA
12a edició INTERNACIONAL DE
www.fcjbar celona.org CINEMA GAI I LESBIÀ
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ FESTIVAL DE CINEMA
JUEU A BARCELONA 15a edició
www.lambdaweb.org
4.500 assistents ORGANITZA: CASAL LAMBDA
30/6 - 10/7
6.620  assistents
La dotzena edició del Festival de Cinema 1/7 - 10/7
Jueu de Barcelona ha portat al Cinema
Maldà i a la plaça Sant Felip Neri una La Mostra Internaciona l de Cinema Gai i
programació cinematogràfica de luxe, Lesbià vol ser una referència en l’àmbit
amb un gran nombre de produccions fílmic de  temà tic a gai i lesbiana oberta a
guardonades en certàmens internacionals. tot tipus de públics. La q uinzena edició ha
S’han projectat films llargs i curts, tant de engegat uns dies abans del programa
ficció com documentals, que en alguns oficial amb un cicle educatiu que ha
casos el Festival ha tingut l’honor organitzat a FNAC, amb diferents
d’estrenar a l’Estat espanyol. activitats.
248 BARCELONACULTURA
L’acte d’inauguració, ja dins del programa clase; s’ha n restaurat cintes clàssiques, co m
del festival pròpiament dit,  ha tingut lloc a La naranja mecànica, i s ’han homenatjat
l’Institut Francès, amb l’estrena de la mestres del cinema com Luis García
pel·lícula El refu gi, de Fra nçois Ozon, i Berlang a amb El Verdugo, i Jacques Tati,
amb una festa a la Sala Apolo, amb amb Las vacacione s del señor Hulot. 
l’actuació del grup Hydrogenesse i de
diversos discjòqueis. Aquests títols s’han combin at amb
comèdi es  més recents, co m Busc ando un
La programació d’enguany ha ofert un beso a m edianoche, RocknRolla, o
total de 18 pel·lícules  (6 més que l’any Revolution a ry Ro ad. 
anterior), 7 docume ntals i 5
curtmetratges, i s’ha dividit en diferent Un dels plat s forts de Sala Montjuïc 2010
seccions (Secció Oficial,  La Mir ada  de..., ha e stat la p el·lícula sueca Déjame entrar, i
Som família, A l’Est de l’Edèn) i dues també la propo st a familiar de l’estiu , 
sessions especials (Sessió Experimental i Mi vecino To toro, film d’animaci ó que 
Sessió Clàssica). Les projeccions s’han ha reunit més de 2.500 persones. 
emès a l’Institut Francès i a Casa Àsia. La pel·lícula Va l s con Bashir també ha
D’entre totes, 11 han estat estrenes a estat molt aclamada pels espectadors.
l’Estat espanyol (9 a Barcelo na ).
En aquesta edició ta mbé hi ha  hagut una
producció de cine c oncert, amb la mítica
La q uimera del oro, acompanyada  d’una
SALA  MONTJUÏC petita orquestra. 
8a edició Per  clausurar el cicle 2010 Sal a Montjuïc
www.salamontjuic.org ha proposat als  espectadors escollir  entre
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ CULTURAL MODIBAND tres títo l s c atalans:  Smoking room, 
El truco  del manc o i 25 kilates. El film
33.500 assistents escollit pel públic ha estat Smoking Room.
5/7 - 6/8 
Cada sessió ha anat prec e dida d’una
Sala Montjuïc és un festival que té lloc actua ció musical en directe de ban des  de
cada estiu al fossar del Castell de Montjuïc jazz  i for ma cions de música d’arrel
i que té la vocació d’oferir una mostra de tr adicional.
cinema de qualitat a l’aire lliure per gaudir
del cinema d’una manera diferent, en un
entorn privilegiat i en un ambient popular
de trobada social. GANDULES
La vuitena edició del festival ha programat 9a edició
durant 15 nits d’estiu concerts, curts i www.cccb.org 
llargmetratges amb un seguiment de públic ORGANITZA: CCCB 
superior a altres edicions. En aquesta
ocasió Sala Montjuïc ha apostat per un 7.860 assistents
cinema més arriscat i minoritari, en clau de 3/8 - 26/8
comèdia, drama, thriller o documental.
S’han projectat films amb una clara vocació Gandules s’ha consoli dat com al guna cosa
de denúncia social, com Gomorra o La més que  un cicle de  cinema d’estiu amb
BARCELON ACULTURA 249
èxit. El públic de Barcelona continua FLUX. FESTIVAL DE VÍDEO
desbordant l’aforament del pati del Centre
de Cultura Contemporània de Barcelona, D’AUTOR
amb més de 600 persones per sessió, i les 5a edició
pel·lícules programades fas cinen  any rerwe ww.fluxfestival.org 
any. Gandules s’ha convertit en un punt dOeRGANITZA: HABITUAL VIDEO TEAM
trobada i una plataforma des de la qual
s’explora un conc epte de cinema  1o.3b0e0rt  aissistents
integrador que barreja gèneres, 4/10 - 12/12
llenguatges i èpoques.
El festival Flux, Festival de Vídeo d’Autor,
Cada any Gandules articula la seva vol ofer ir una pl ataforma per als autors de
programació seguint un tema, i enguanyvídeo vinculats a la  ciutat de Barcelona
han estat els laberints, en paral·lel a que treballen en e l  c amp del vídeo de
l’exposició homònima del CCCB. Gandules creació (videoart, documental de creació,
2010 ha estat plena, més que mai, de videoinstal·lacions, etc.). 
ficcions de deambulacions de personatges
perduts i sense rumb, rec erques sense fi, Els autors centra ls de la cinquena edi ció
viatges cap al desconegut; per això s’ha del Flux han est at Nora Ancarola, Car les
titulat «Lost, Lost, Lost». Congost, Nú ria Font, Joan Morey, María
Ruido i Mire i a Sallarès, els qual s han
La novena edició de Gandules ha  volgut estrenat els  seus autoretrats, obres
reflectir un cinema obert, que permeti una inèd ites encà rrec del Festival, i han
àmplia gamma de materials  i noves participat en col·loquis.
propostes. Amb aquest objectiu  s’h an
mostrat films que van des dels híbrids L’acte inaugural del Festiva l ha servit per
experimentals fins als grans del cinema presentar una versió in èdita de l’espectacle
clàssic, passant pel cinema independent. de Sonia Góme z Ex periè ncies am b un
D’entre els clàssics cal destacar Alphaville, desconegut sho w,  dins de la  secció Influx ,
El ángel exterminador, El sirviente de en què la  pres ència  del vídeo es combina
Losey o Lost Highway. S’han pogut amb altres discipli nes  artístiques.
visionar peces no tan clàssiques però
d’autors de renom, com Toute la mémoire El Festiva l també ha presen tat dues
du monde, La ley del más fuerte, Toby videoinstal·lacions en què s’exper i menta
Dammit o Sans Soleil. També s’han amb formats alternatius de presentaci ó de
projectat dos curtmetratges de producció les obres videogràfiques: Flux
pròpia: Pieza pluma para asuntos graves i VideoCapsa, videoinstal·lació col·lect iva
Shaban i Subhan. El festival ha tingut integrada per vídeos de xavi Casadesús i
l’ocasió d’estrenar pel·lícules com Le père Pablo Paz, Lis Costa, El ena Ferrer, Joan
de mes enfants o White Mate rial i de Lopez Lloret i  Mer i C ollazos, Sílvia
recuperar-ne algunes que no havien estat Mestres, Tommas o Pedone, T oni Serra,
estrenades, com Wanda o Little Fugitive. Jacobo Sucari, Eugenio Tisselli i Ester
xargay; i Fl ux Mut, videoi nstal·lació
Gairebé 8.000 persones han passat pel silenciosa encarrega da a l’artista Tres.
CCCB al llarg de les 12 sessions del cicle.
Aquesta xifra confirma de nou que Aquest any, a més dels actes esmentats,
Gandules és una activitat que té molt desenvolupats a l’Arts Sa nta M ònica, s’ha
bona acollida entre el públic. c reat la secció Flux Club, e l nou club de
250 BARCELONACULTURA
vídeo de Barcelona, que ha tingut lloc demostren les xi fres d’assistència i el f et
a l’Anti c Teatre. Han estat vuit sessions de que en algunes se ssio ns s’han exhauri t les
periodicitat setmanal  amb projeccions, entrades. Aquesta edi ció  ha confirmat
col·loquis i videoperformances que han l’èxit de par t icipació que  havi a aconseguit
permès presentar el treball d ’autors molt els últims anys i ha a ssol i t la xifr a total de
diversos, com Albe rt Merino, Nikka i Alba 3.132 assistents (1.000 més que  l’edició
G. Corral, Léos Ator i Josep M. Jordana, anterior), repartits en les dues setmanes
Jacobo Sucari i Llorenç Soler, entre d’altres. que ha durat la Mostr a i en l es dif erents
activi tats programade s:  9 llargmetratges,
42 curtmetrat ges i 12 documental s, 7
taules  rodones i col·loqui s, u n concert, un
MOSTRA DE CINEMA homenatge a Ca li, una  e ntrega del premi
COLOMBIÀ Imago i la diàspora per Ciutat  Vella. Els
7a edició actes han tingut lloc e n div ersos espa is dela ciutat: la Casa Amèrica Cata lunya, la
www.imagobarcelona.org Universitat de Barcelona , el CCCB, els
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ IMAGO BARCELONA Cinemes Casabl anca-Kaplan, la Biblioteca
Jaume Fuster, el C3 Bar i la seu de l’S GAE.
3.132 assistents
11/10 - 26/10
La Mostra de Cinema Colombià continua SUBTRAVELLING
mantenint els con tinguts que l’han
caracteritzat des de la primera edició: la 2a edició
soli daritat, la pau, la resolució de conflictess,ubtravellingfestival.tmb.cat 
el diàleg intercultural i la convivència, entreORGANITZA: TMB
altres valor s, han estat presents  en els
diferents audiovisuals q ue s’han 18. 0p0ro0je acstsaits.tents
15/10 - 24/10
Prenent com a eix ce ntra l el conflicte
polític i social que viuL C’ooclòtumbbia (rie t admbéel 2010 ha engegat la segona
altres conflictes d’arreu del món), eedlsició del Subtravellin g, la mostr a
diversos autors participants de la mostrianternacional  de curtmetratges al metro,
d’enguany, cadascun des del seu gènere ique ha tingut lloc a l’estació de metro
visió, han intentat reflectir fragments de lad’Unive rsitat (L1 i L2) i a l’Espai Mercè
realitat colombiana en diferents èpoques, Sala a  Dia go nal (L5).
llocs i circumstàncies. També s’ha pogut
debatre sobre el papeCr odmel  ecnin le’amntae reinor edició, el programa del
situacions com les delS cuobntrfalivcetel  clionlgo ms’hbaià  d ivi dit en tres secc ions:
amb dos dels directors colombians Mmiécsrocurts, Campus i Palmarès, i e nguany se
prestigiosos: Harold Trompetero i Luis n’hi ha afegit un a d e nova : Roda a TMB, un
Alberto Restrepo. concurs púb lic de mi cro curts de tres minuts
de du rada rodats a mb mòbil a les
La setena edició del festival, com cada instal·lacions del metro i de ls autobusos de
any, ha apostat per oferir projectes TM B; aqu esta s ecci ó ha estat molt ben
cinematogràfics que es troben fora del rebuda: s’h i han p resentat 60 microc urt s. 
corrent comercial i que han tingut molt La secció Microcurts h a s elec cionat 
bona acollida entre el públic, com ho 30  curtm etratg es de tres minuts  de dura da,
BARCELONACU LT URA 251
dividits en 15 històries de ficció i 15 El film The adults in the  room, d’Andy
d’animació, amb un premi també diferenciat Blubaugh, u n documental sobre la relació
per a c ada tipologia. De la categoria que el mat eix director va  mantenir  durant
Campus s’h an escollit 12 cur tmetratges deu anys amb un home  q ue li tri plicava
real itzats per alumnes de les escoles i l’edat, ha obert la de se na edició de la
universitats de cinema de Catalunya.  mostra d’aquest any, que acull 4 2 films,
entre llargmetratges, docu me ntals i curts,
En aquesta edició, TMB ha col·laborat amb de 22 paï sos.
l’Acadèmia del Cinema Català i també ha
projectat alguns curts sel eccionats per als Com en a ltres e dicion s, aquest a cita
Premis Gaudí 2009 al minicinema cinematogràfica ha tingut tres jurats: el
d’Universitat. Aquesta estació, a banda de jurat  de professional s dels  mi tjans
convert ir-se en sala de cinema, també ha audiovisuals, que ha atorgat  el premi
estat  el centre neuràlg ic de debat sobre el Diversit at  al millo r l largm etratge de
món del curtmetratge . A la taula rodona ficció, el jur at de críti cs de ci nema, que
«Difusió del curtmetratge: els nous reptes» ha decidit e l premi Doc- LGTI B al millor
hi han particip at ponent s d’una trajectòria documen tal, i el jurat d ’alumnes
àmpliament reconeguda dins l’àmbit del d’escoles de cine ma, qu e h a  concedit 
cinema, com directors de festivals, el premi Curt-LGTIB al millor
distribuïdors e uropeus, realitzadors i curtmetratge .
productors especialitzats en cur tmetratges .
En aquesta edició el Festival  ha donat
L’èxit d’aquesta segona edició del suport a films realitzats  per joves
Subtravelling ha estat indiscutible: el web cineastes que den uncien l’homof òbia a
del festival ha rebut més de 32.000 les e scoles, i ha volgut re tre homenatge
visites, i 18.000 usuaris han gaudit en a Giovanni Minerb a, fun dado r d el Festival
directe del minicinema de l’e stació de Internacional de Cinema  GLBT de Torí,
metro d’Universitat. pione r a Europa  d’aque sta
especialització temàtica. I,  com ja és
habitual, ha  desc obe rt nou s talen ts,
especialment europ eus , i ha dedicat 
FESTIVAL INTERNACIONAL la secció Panorama L latin oamericà a produccions recents  d’Amèrica 
DE CINEMA GAI I LÈSBIC DE Llatina.
BARCELONA
10a edició
www.barcelonafilmfestival.org IN-EDIT FEST IVA L
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ FICGLB 8a edició
6.320 assistents www.in-edit.beefeater.e s
15/10 - 24/10 ORGANITZA: IN-EDIT PRODUCCIONES
El Festival Internacional de Cinema Gai i 27.000 assistents
Lèsbic de Barcelona té com a objectiu la 28/10 - 7/11
promoció, la difusió i l’impuls del cinema
de qualitat de temàtica homosexual, In-Edit Festiva l és l’ún ic  festival de cinema
bisexual, transgènere i intersexual. documental musical que  hi ha a l’Estat
252 BARCELONACULTURA
espanyol i un dels pocs que hi ha al món, i ARTFUTURA
ha tancat la vuitena edic ió celebrant de
nou la gran acollida per part del pú bli2c,1A EDICIÓ
amb una programació que ha omplerwtw lews.artfutura.org
sales amb el millor del cinema i el ORGANITZA: ARTFUTURA
documental musical.
3/11 - 9/11
Durant 11 dies, els cinemes Aribau Club i
Aribau Multisales i l’Auditori B laAnrtFutquura, eel rn fae st ival de cultura i
han acollit la vuitena edic ió cdr’euant ifveistitvalat digital de referència a l ’Estat
que, per primera vegada, ha deixaet sdpea nsyol,e r ha creuat fronteres. Per primera
un festival només pensat per  avl epgúabdliac, il ehsa  conferències i exposicions
obert un nou apartat per a profespsiroinncailpsa: ls se cel eb re n  a Buenos Aires.
el Mercat Internacional de Documental Alhora, ArtFutura ha ampliat l’aposta a
Musical de Barcelona. quinze ci utats: Al acant, Andorr a,
Barcelona , Gijón, Gr anada, Hua rte-
De l’edició d’enguany destaque n  la Marató Pamplona, Ma drid, Múrcia, Palma de
Nocturna London’s Backstage, una Mallorca, Segòvia, Tenerife, Valladolid,
selecció de concerts històrics de bandes Vigo i Saragossa.
britàniques, i el cicle «Pennebaker &
Hegedus» a la Filmotec a, un homenatge Com en al tres anys, ArtF utura ha
als documentalistes D. A. Pennebaker i organitzat conferències, pro jeccions i
Chris Hegedus, dels quals, gràcies a la exposicions, on s’ha mo strat e l més nou
col·laboració de la  Filmoteca  de en e l camp de la  c reativitat digital .
Catalunya, s’han programat diversos
documentals, incloses obres de caràcter El programa a udiovisual d’ArtFutura ha
no musical. inclòs 8 h ores de material dividit en 10
projeccions d’imatges  d’ alt impacte, amb
Un any més l’In-Edit ha complementat les les últimes aportacions en  animació 3D,
projeccions amb una sèrie d’activitats motiongra phics, vid eojocs i efectes
paral·leles a l’Auditori Blanquerna, com la especia ls. El programa ha i nclòs
trobada amb Jorge Tur Moltó (director documen tals com We Live in Publi c,
del documental Si yo fuera tú me seleccions d’animació 3D (3D Futura Show
gustarían los Cicatriz), Kikol Grau i i 3D a L’Estat espanyol), un especial
Virginia García del Pino; la conferència dedicat a Passion Pi cture s, la selecci ó
espectacle amb Venga Monjas, i la classe Futura Graph ics (mo tiongraphics, virals,
magistral amb dos dels grans noms del videocli ps... i més) i  una secció nova:
documental musical: D. A. Pennebaker i World Wide Work  (dedicada a la
Chris Hegedus. creativi t at a internet). El Programa
Audiovisual Cir cuito Futura s’ha projecta t
El film guanyador del premi Beefeater simultàniament a les quinze ciutats que
In-Edit a la secció Oficial Internacional ha formen part del circuit. A Barcelona les
estat High on Hope, dirigit per Piers confe rències i projeccions han  t ingut l l oc
Sanderson. L’obra Venid a las c loacas a l’Arts Santa  Mònica. 
(La historia de la Banda Trapera del Río),
dirigida per Daniel Arasanz, ha guanyat el L’edició  d’enguany ha t ingut com  a
premi de la secció Oficial Nacional i el protagonista pri ncipal l a p re sentació del
premi Beefeater del públic. documen tal We Live i n Publi c, un
BARCELON ACULTUR A 253
extraordinari film sobre les xarxes socials i La secció Retros pectiva d ’aq uest any
la privacitat a internet, guanyad or de la s’ha dedicat als au tors clau d el cin ema
passada edició del Sundance. Hi ha hagut africà i s’ha ofert una nodrida
tres exposicions que  també han tingut un programaci ó, tan t de pel·lícules  de ficció
paper rellevant en aquesta edició: com de documentals, d’obres d’Ousmane
l’exposició dels treballs de Pe ter Sembène, Idris sa Ouedraogo i Djibril
Candeland, el director dels clips Diop Mambéty, entre altres  cineastes. 
revolucionaris del Gorillaz; l’exposició de La secció Producc ions R ecents ha
Tim Hope, que ha treballat en els clips de presentat obres de  fi cció i docume nta ls
Coldplay i de One Giant Leap, i l’exposició estrenades el 2010 i  premiades al
«Futura Graphics», d’especialistes en  la FESPACO (Fest iv al Pana fricà de Cinema
creació d’il·lustracions gràfiques per a d’Ouagadougou) i una nova secció
publicitat. De l’edició d’enguany dedicada a les escoles de cin ema
d’ArtFutura també cal destacar les africanes que ens  ha per mès descobrir
projeccions de Jonathan Wells. els t reballs de l’E scola de Ma rràqueix
(ESAV) i del M àster de Gu ió de la 
UGB de Saint-L ouis, al Senegal.  
A aquestes seccions s ’hi ha  afegit un a
especial Mama Àfrica dedicada  a les
MOSTRA DE CINEMA produccio ns audi ovisuals d’Argentina i
AFRICÀ DE BARCELONA M èxic.
15a edició A banda de les diverses seccions, també
www.ullanonim.org cal destacar una projecció destinada al
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ CULTURAL L’ULL públic infan til i un a classe magistral
ANÒNIM impartida per Moussa Touré als alumnes
del centr e de formació ocupacional  
3.200 assistents CIFO.
5/11 - 11/11
L’Associació Cultural L’Ull Anònim ha
dissenyat i promou des del 1996 el
projecte Mostra de Cinema Africà de L’ALTERNATIVA. FEST IVA L
Barcelona, com a punt de trobada i canal DE CINEMA INDEPENDENT
de difusió del cinema i l’audiovisual del DE BARCELONA
continent africà a Catalunya i l’Estat
espanyol. 17a edició 
www.alternativa.cccb.org
Aquest any la Mostra de Cinema Africà de ORGANITZA: LA FÀBRICA DE CINEMA
Barcelona ha tingut lloc als Cinemes ALTERNATIU DE BARCELONA
Méliès, on s’han pogut visionar un total de
32 pel·lícules (9 llargmetratges, 12 9.349 assis tents
curtmetratges i 11 documentals) 12/11 - 20/11
procedents d’Algèria, Burkina Faso, el
Camerun, la Costa d’Ivo ri, Madagascar, el L’Alterna tiva és un  festival de referència
Marroc, el Senegal i Sud-àfrica, i de països imprescindible per als profession als del
amb població afrodescendent, com sector cinematogràfic i un dels més
l’Argentina i Mèxic. importants del cinema in dependent  a
254 BARCELONACULTURA
l’Estat espanyol i  Europa. El festival de de fic ció; Glubinka 35x45, e n
Cinema Independent de Barcelona ofereix Llargm etratge d ocumental ; Time’s Up,  
un panorama de la cinematografia de Marie-Cat herine Theiler i Jan Peters , 
independent contemporània, testimoni i Triumph of  the Wild,  de Marth a Colburn,
d’una comunitat efervescent al mar ge del en Curtmetratge, i el cur t Un mo nde 
circuit comercial. pour soi, de Ya nn Sin ica, en la  
categoria de Premi del  Pú blic a l M illo r
La disseten a edició de l’Alternativa s’ha Curt metratge .
celebrat en diversos espais de la ciutat:
el CCCB, l’Institut Francès , la Casa
Amèr ica Catalunya, la Filmoteca de
Catalunya i el Cin ema Maldà. L’èxit 
de convocatòr ia ha estat claMr: nAomRéAs Tpel Ó DE  CIN EMA
CCCB hi han passat 9 .349 amants del FANTÀSTIC I DE TERROR  
cinema independent. DE SANTS 
Enguany, després de rebre  2.020 22a edició
pel·lícules de 79 pa wïswows, .5cotx1e trebsa-lclsa hsaine t.org/marato
competit en leOs RsGeAccNiIoTZnAs : oSfEicCiRaElsT,A eRnIA lTe Ds ’ENTITATS DE
categories de SLAlaNrTgSm, HeOtrSaTtAgFeR dAeN CfiSc cI LióA, BORDETA
Llargmetratge documental i Curtmetratge.
A més, s’han p2re.10se0n taasts cinics tseenctcsions
paral·leles, cadasc15u/n1a1  -d 2e0 le/1s1 quals ha
descobert filmografies insòlites o de
circulació molt limitada,  incloe nt-h i una
sessió deL ac iMneamr a afatóm diliar, ie a Ccoinmepmaan yFadnetàsstic i de Terror
per taules rodoénse usn, ua nsa joerntmadaana de per adic ada a aquesta
professionals, un semeinsaprei cdiae múlistiacta d eque acull t ambé el Concurs de
cinema i una masterclass. Curts, qu e ha esdev ingut una bona
plataforma per als joves realitzadors
En aquesta edició el Festival s’ha aficionats al gène re.
aproximat a Raymond Depardon, un dels
directors de cinema documental més La Mara tó vol oferir una progra ma ció
prestigiosos del panorama cinematogràfic variada combinant la p rogra mac ió de
francès d’avui. D’altra banda, aquesta curts d e n ous rea litz ado rs, pel·lícules de
edició també ha estat marcada per la re alitzac ió recent, l largs qu e estan fora
visita d’un dels personatges més dels circuits c omercials , pel·l ícu les
importants de la renovació del cinema d’autor, se ssi ons de gore i pro jeccions
contemporani a l’Estat espanyol: Lluís freakes. Engu an y s ’han projectat 18
Miñarro. Miñarro ha ofert una classe curtmetratges d els més de la centena
magistral, que ha tingut una participació que s’han presentat  al xII Con curs de
molt alta, i ha presentat la seva darrera Curt s, i dotze hores de projeccions de
pel·lícula, Blow Horn. llargmetratges del gènere a «La nit 
més llarga»; s’ha repetit l’experiència 
Els guanyadors de les seccions oficials del «Cortos para co rtos» i la 
han estat: Viajo porque preciso, (Volto Minimarató, i s’ha iniciat un  cicle de
porque te amo), film brasiler de Marcelo conferències sobre el tema fantàstic i el
Gomes i Karim Aïnouz, en Llargmetratge terr or.
BA RCELONACUL TURA 255


EL MEU PRIMER FESTIVAL XCÈNTRIC
3a edició 9a edició
www.elmeuprimerfestival.com www.cccb.org
ORGANITZACIÓ: MODIBAND ORGANITZACIÓ: CCCB
6.040 assistents 2.548 assistents
20/11 - 28/11 3/12/09 - 30/6/10
El Meu Primer Festival és una m os tra dxecèntri c és un fes tiva l de cinema
cinema per a nens i nenes de 2 a 12 anys experimental, documental i d’ass aig que
que té l’objectiu d’acostar als més petits programa el CCCB. El pro grama
obres cinematogràfiques d’arreu del món i au diovisual estable  del CCCB s’ha
de tots els temps que no tenen cabuda a po sicionat a  l’Estat espanyol com a
les sales de cinema comercials. pantall a de referència  per a aque st
cinema. La qualitat dels  programes i la
La tercera edició de la mostra ha div ersificació d ’a ctivitats han expandit
continuat cre ixent pel que fa als continguts més enllà de l’au ditori (cinema
espectadors, que han estat 6.040, en directe, publicacions) i de les par ets
repartits de forma equitativa entre del mateix cen tre (streamin g, facebook,
escolars i públic  familiar. També ha programes itine rants). Enguany h a assolit
crescut el nombre de projeccions, el re coneixeme nt inter nacional dels
seccions i espais. A les cinc se ccions de artistes i p rofessio nals d’aque st àmb it
les edicions anteriors, enguany se n’hi ha n gràcies a l seu arxiu (l’únic especialitz at
afegit dues de noves: Petits Experiments, en cinema exper imental),  els programes
per al festival l’Alternativa, i Competició itinerants i la vis ita de cineastes i
Internacional, un concurs internacional de comissaris de fora. Al marge de les
curtmetratges en què els més petits han modes, el repte del festival és  donar llum
votat la seva peça prefe rida. sobre temes i estètiques del nostre temps
a t ravés de la sensibilitat dels artistes
El Meu Primer Festival ha projectat 63 au diovisuals i la reflex ió dels teòrics amb
obres de temàtiques, formats, gèneres i la complicitat dels es pectadors.
èpoques diferents, la majoria inèdites a L’xcèntric aposta per la  creació de
tot l’Estat, i amb França com a país continguts propis,  pr ogr ames i textos
convifat. Cal destacar, dins la secció originals que ajud in a con èixe r un c inema
Animació Francesa, l’estrena de La Mida essencial, reivindicatiu del propi p aper
i el Migú, i, dins Una Finestra al Món, del cinema en  la cu ltur a i gairebé sempre
El secret de Kells, estrenada en català desconegut.
gràcies a la col·laboració de TV3.
L’any 2010 ha acollit dues edicions del
Els espais de projecció d’aquesta edició han festiv a l: de gene r a juny, l a novena edici ó,
estat els Cinemes Verdi Park, la Filmoteca iniciada el 2009; el novembre ha engegat
de Catalunya, el CCCB i l’Institut Francès de la de sena edició, que s’ha inaugurat amb
Barcelona. Aquest últim, a banda d’acollir la una sessió protagonitzada pel ci neasta
programació de País Convidat i la David Dom ingo. Al l larg de tot el mes de
Competició Internacional, també ha ofert desembre ja s’han pogut veure obres
espais per als tallers «Ombres xineses», d’auto rs com Ben Rivers, Jim Jen nings,
«Parlant amb el Gest» i «Stop Motion». Jean Rouch, Albert Triviñ o, Nick Hamlyn.
258 BARCELONACULTURA
El treball de recerca  més complet sobre Musiclip Festiva l s’ha consagrat  en la seva
cinema experimental espanyol ha donat qua rta edició c om e l  fest ival més
com a resultat un cic le i una publicació en importan t en l’àmbit nacional de
DVD amb les pel·lícules experimentals continguts audio visuals relacionat s am b
espanyoles més significa tives des  dels els vide ocl ips, les noves tecnol ogies
anys 50 fins ara: DEL ÈXTASIS AL aplic a des a l’audi ovisual i la projecci ó
ARREBATO. 50 años del otro cine español. internacional  dels treballs fets a casa
Cal destacar que aquest any s’ha nostra . Aqu es t festival premia  cada any
presentat a l’Anthology Film Archives de els millors vide ocl ips, curtmetratges i
Nova York, la National Gallery de documen tals musicals d’arreu del món; en
Washington, la Cinema theque de Praga, el l’edició d’enguany  hi han concursat 28
Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el països, 1.122 dir e ctors, 879 productores i
Festival de Cine Sinfronteras de Colombia 978 art istes musicals. H i han assistit 76 8
i l’Ibrahim Theater de Philade lphia. persones.
Altres festivals d’audiovisual s que han
tingut lloc a Barcelo na durant el 2010 h an
Al llarg del 2010 s’han pogut veu re altres estat el Barcelona  VisualSound, Festival
festivals d’audiovisuals a Barcelona, com Audiovisual de Creació Jove; el BANG,
ara el Zinemaldia, un festival que té com a Festival de Videoart de B arc e l on a; la
finalitat difondre la diversitat de Mostra de Cinema del  Quebec de
propostes cinematogràfiques que es Barcelona ; la Mostra de Curtmetratges Dr.
desenvolupen actualment al País Basc. La Mabuse; el Cicle de  Ci nema de Dones;
cinquena edició del Zinemaldia ha MIRADOCS, Barcel ona Mirades
projectat 7 pel·lícules, molt diverses, i hi Documental s, i la mostra Off Ci nem ar t, un
han assistit 500 persones. avançam ent del qu e serà el Festiva l
Internacional de Cinema d’Aut or  de
Un f estiva l nou d’enguany ha estat el BCN Barcelona  - Cinemart 2011, que se
Sports Film Festiva l, una finestra oberta a ce lebrar à per primera vegada a la
les produ ccions audiovisuals sobre l’es port primavera del  2011.
i la seva relació amb el medi ambient, el
respecte a la diversitat i els valors culturals.
S’han projectat 30 hores de produccions
recents del gènere documental, de ficció i 8.2.6. FESTIVALS  MULTI DISCIPLINARIS
d’animació, entre les quals hi ha pel·lícules
TguHaEny aIdNorFesL dUeE feNstiCvaElsR deS r enom. Hi han
7asas isetidt uicneiós 700 persones.
wElw Fwes.tihvael iInnftleurneanccioenrasl. odreg l’ Audiovisual
OdReG BAaNrIcTZeAlo: nDa_ I(_FNI_AAB I )0, 1d0e0s10p1r11é0s1 0d11e0 1c.OaRtoGrze
edicions, ha demostrat que la producció
3d.0’a0u0d iaosvsisisutaelnst sde valors i sentit humanitari
1é/s2  u- n6 /fe2t universal. Enguany hi han
participat més de 100 produccions,
Tohreg aInfitluzeadncees res né sd ifeurenn ftess ctiavtegoarl ie«sd,’ ai rt,
s’hang auteorrrgilalat doe sl ap creomis, melu Cnriceactiuó  ii el
premi UNeInCtEreF.t eUnnimese 6n0t 0ra dpiecraslo»n qeus eh eaxnplora formes
passat peclo Fnetrsotivvearltiadle lsla drg’a drte d qeu laat rceo dmieusn. icació i
BARCELONACU LT URA 259
presenta projectes independents que MINIFESTIVAL DE MÚSICA I
juguen amb les cultures populars globals,
s’infiltren en la comunicació de masses i CULTURA INDEPENDENT DE
sotmeten a mutació  les modes, el consum BARCELONA
i el fetitxisme tecnològic. 15a edició
La setena edició del fe stival s’ha celebwrawtw.minifestival.net 
principalment al CCCB, i algunes activOiRtaGtAsNITZA: ASSOCIACIÓ MINIFESTIVAL DE
s’han fet a l’edifici Fabra i Coats i en MÚSICA INDEPENDENT
diversos espais públics de la ciutat, com
ara el Parc de les Tres xemeneies. 1.230 assistents
20/2 - 27/2
D’aquesta edició destaca la presentació
de 8 artistes i col·lectius internacionalLsa qu inzena edició del Mi nifestival de
procedents dels Estats Units, França, ItàliaMúsica i Cultura Independent ha engeg a t
i Catalunya, i la projecció de dues amb una mos tra de c inema d e petit format i
pel·lícules: Strange Culture i The Yes Men independent al convent de Sa nt Agustí.
Fix The World. També s’han fe t activitats S’han organitz at diverses ac tiv itats per
paral·leles, com la intervenció en l’espai do nar a conèixer un cinema fet amb molta
visual urbà amb Zev s,  la interven ció en pa ssió, sempre amb  pocs mitja ns, i ara
l’espai mediàtic amb els col·lectius Iocose t ambé p el plaer de recuper ar unes maneres
i Carpintería Social, i e l taller de reciclatge de fer ja perdudes o per buscar noves
i autoconstrucció de bicicletes liderat per formes d’ex pre ssió en produccions actuals .
col·lectius de la ciutat i el col·lectiu B lack Hi ha  hagut producci ons actual s en Súper 8 i
Label Bike Club, de Nova York. Hi han 16 mm, una mostra di dàctica  d’ap arells
participat, entre altres artistes i col·lectius, ci nem a togràfics, el concurs Rall y
The Yes Me n, James Acord,  D o nkijote, Cinematogràfi c en 8 mm i  le s ac tuacions de
Joan Leandre, Critical Art Ensemble i Nacho Umbert i de Minimal amb pr ojeccions
Iocose. reali tzades en Súper 8 pe r a l’ocasió.
LaL ’rEessppaoi sJtoav dee Ll ap úFbolnicta en anqau ehsat ae setdaitc li’óescenari
ha esdtaet  lala mi lploarr td emsé ds emlsu isniiccaisl  ddeell festival , que ha
festival, el d2u0t0 a4 G: aràl cvioal tgaanitr edbeé  3v.0ui0t 0hores de
persones hcaonn caesrstiss taitm ab l easc tduivaersecsions com la del
activitats progcroammpaodseitso. r anglès Luke  H aines, la de Mark
Gardener o les de les ba ndes catalanes
Mujeres, The Last 3 Lines, Mi nimal i Two
Dead Cat s, entre d’altres.
Els concerts també han generat activitats
para l·leles, co m la Tercera Jorn ada de
Reflexió al voltant  de la sit ua ció de la
música independent , amb els músics Mar k
Gardener, Rebecca Gates, Antonio Arias,
Mat ias, Roger López, entre d’altres. Cal
destacar, també, l’exposició de fotografies
de Rebe cca Gates i del  col·lectiu
fotogrà fic S ubgrup.
260 BARCELONACULTURA
PRIMAVERA CULTURAL NOW.  TROBA DES EN EL
1a edició PRESENT CONTINU
www.primaveracultural.tmb.cat 7a edició
ORGANITZA: TMB www.cccb.org/now
ORGANITZA: CCCB
17/3 - 22/6
1.400 a ssisten ts  
La primera edició del festival Primavera 25/3 - 27/3
Cultural ha presentat una programació
cultural que, al llarg de tota la pr imaver a, Now és un projecte focali tzat e n les
ha omplert les instal·lacions del metro i tr ansf ormac i ons c ientífiqu es ,
dels autobusos d’una multitud de tecnològiques, artí st iques, socials i
propostes musicals, teatrals, de espirituals que e st an teni nt lloc al
videocreació, de m oda, literàries, etc., xxI. començ am ent del segl e  
amb l’objectiu de fomentar els valors
socials i culturals d e  la ciLu’teadt icdieó B  20ar1c0e dloen Na ow s’ha estructurat al
i l’À rea Metropolitanvao, ldtainst el dmea tresr tce dmeels: les xarxes
transport públic i lcao mopbl ilietxaet ss,o stlean cibuletu. ra mòbil i la massa
crítica. Aquests  tres e i xos han bastit  un
Aquesta iniciativa ha estat el punt pdreograma que ha desenvolupat la teoria
partida del nou projecte TMB Cultudrea , leusn  rela cions que s’e stableixen  en xa rxa
pla que expr essa el com promís de TMB entre le s persones, els públi cs, els
amb la promoció i la democratització de especta dor s i els participa nts de qualsevol
la cultura i que pretén aproximar-la als tipus d’activita t humana.
usuaris per enriquir l’experiència del
viatge i donar un valor afegit al transport Hi ha hagut co nferènc ies i xerra des, com
públic. ara la de Ricard Solé, la de l físic Philli p
Ball i la del  col·lectiu ZZZINC, entre
Entre les activitats qu e s’han emmarcat d’altres. Les trobades h an conclòs amb un
dins el programa de la Primavera Cultural debat sobre la cultu ra mòbil, e n què han
del 2010, hi ha hagut propostes habituals, partici pat diversos experts en  l a matèr ia:
com les activitats dels músics al metro, Genís Roca, Iñaki Amate, Ru dy de Wa ele,
però també s’han presentat moltes Alberto Tognazzi i  Fabie n  Girardi n.
propostes culturals noves i pioneres, com
ara una desfilada de moda a A No w també hi ha hagut espai per al s
l’intercanviador de metro de Diagonal, tallers, com el que  ha versat sobre la
diverses passejades de vehicles històrics creació de vídeo en suport mòbil, al  qual
de bus i metro, l’obertura d’un nou espai han participat diversos grups de música
d’exposició per a la creativitat amb el nom independent  emergent. A més, s’han
d’Espai Mercè Sala, una actuació de projectat documentals sobre els t elèfons
ballarins i percussionistes a l’estació mòbils a l ’Àfrica i s’h an pogut veure
d’Universitat, mostres de teatre dalt d’un minipel·lícul es c reades per  a diferents
itinerari per commemorar la passejada festivals de cinem a por tàtil. 
poètica que el 1979 va fer Joan Brossa per
Barcelona dins el festival BarriBros sa i una Fina lment, de la  setena  e dició de Now
nova edició del Concurs de Relats Curts de també ca l destacar la participació de
TMB per Sant Jordi, entre altres iniciatives. Kònic Thtr, que han dut  a terme una
BA RCELONACUL TURA 261
performance teatral audiovisual que organitzat al  volt ant d’aquest tema han
connectav a una actuació p resen cial a atret la participaci ó de centenars de
Barcelona amb una actuació virtual que musulmans s ufís  d’arreu  d’E uropa, i també
s’estava realitzant al Brasil. la curiosit at de molts b arcelo nins.
La Mostra de Cinema Marroquí també ha
estat mol t aclamada, tant pel que fa a les
MARROCFES T pel·lícules de ficció proj ectades al lla rg de
1a edició la setmana com a la j orna da dedocumentals.
www.marrocfest.com
ORGANITZA: ORÍGENS L’acte de c loenda ha anat a cà rrec del
grup Rumb amàzigha . Aquests mú sics han
4.000 assistents posat e l millor punt  final a una jornada
14/6 - 20/6 que ha aplegat milers de pers on es a la
plaça del Rei.
MarrocFest és un festival que  s’ha creat
amb l’objectiu d’apropar les cultu res El primer Ma rrocFest h a estat un èxit de
marroq uina i ca talana a través de la convocatòria i de partic i pació: ha
primera setma na cultural del Marroc a aconseguit aplegar una vintena d’entitats i
Barcelona, una set mana cultural que vol fer institucions i ha atret la parti cipació de
conèixer als ciutadans de qualsev ol origen milers de ciutadans.
la cultura marroqu ina des de totes les seves
vessants: socioeconòmica, gastronòmica,
espiritual, literària, musical, de pensament…
Una proposta d F’eEntSesa catTalIaVnoAmL ÀSaIrAroquina
adreçada al co9s, ala  emdenitc ii ól’ànima.
Per assolwir welws o.cbjectiausa parosipao.esast/sf, esl tival
MarrocFeOsRt GhAaN oITfZeArt: CmAúSlAti pÀlSeIAs activitats
que han tingut molt bona acollida entre el
públic: e2ls1 .t1atu0a4t gaess dei shtenntsa , el cuscús i
la variada ofer16ta/ 9g a- s2t6ro/9nòmica de la cuina
marroquina, la cal·ligrafia àrab i tifinag, 
els productes Eml aFreroqusitnisv adle À bseiall, efseastival de  les cultures
personal, les imatgesa dsieàlt iMqaurerso co rdgea nlaitzat ca da any des de
fotògrafa Rhoda Moreno i 2d0e0ls1  fpinearl iCstaessa Àsia, reuneix espectacl es,
del Fotoconcurs Olympus MparorocFejsetc, cions, exposicions i  activita ts
les taules rodones del cicle «Diàlegs pdreo cedents de tots els països asi àtics.
MarrocFest», en són alguns exemples.
En la novena  edició, i durant dues
L’altra gran descoberta d’aquest setmanes, més de 20.000 persones han
MarrocFest ha estat el sufisme, la via gaudit de l’oferta de 40 acti vi tats
espiritual de l’islam. La primera Trobada diferents, vi nculades a 17 païs os orienta ls i
Sufí de Catalunya ha comptat amb la realitzades  per més de 200 participan ts.
presència de Sidi Moulay Mounir,
responsable per a Europa i Amèrica de la El Fe stival Àsia s’ha instal·lat al centre de
Qadiriya Boutchichiya. Els actes que s’han la ciutat i, com ja és habitual, una part 
262 BARCELONACULTURA
de la programació s’ha desenvolupat dins El festi val ha acollit c onferències, tallers,
les festes de La Mercè, i l’altra s’ha repartit com el  curs de producció musica l i el
entre l’Ateneu Barcelonès , el MA CBA , el d’escriptura hip-hop, i molts concerts de
CCCB i la Biblioteca Nacional de grups com  D JQbert, SFDK, Morodo,
Catalunya. Chacho Brodas i Crew Cue rvos, entre
d’altres.
Els assistents al Festival han pogut gau dir
d’un grapat d’activitats programades amb Així mat eix , en el marc de  la trobada s’han
l’objectiu de descobrir l’Às ia amb els cinc fet les com peticions Batalla MC’s, 1 vs 1
sentits. S’ha pogut participar, entre altres Hipnot ik  Playgr ound, 2 vs 2 Bgirl Battle, 5
propostes, en una cerimònia del te amb vs 5 Cr ew Battle i Help Graff Competición.
Chadu Raku, al recital de  Katy Evogh li, a
la Passare l·la de ls Vestits i dels Costums, a
les Paraules d’Orient, a l’Aula dels Sabors i
dels Sabers Ui aL lLa SPl.a çFaE dSels JocsT iI lVesAL
Pràctiques. BARCELONA CULTURA
De tots els conce4rtsa q eued si’chaión ofert, cal
destacar el wdew mwú.suicllas t.orardgicional coreana
del grup ParOisR’GBAimNIbTaZAp:;  AeSl OdCeI AlaC IbÓaNn CdUaL dTUeRAL ULLS ART
rock xinesa Shan Ren Band,  que h a
aplega1t1 .0m0é0s dea 1s.s8is0tent 0 spe rson e s; el de
13/10L e- o17n/a10rd Eto,  que  ha  fe t vibrar el públic
amb la percussió dels seus timbals i
Ulls és un festival g cauldtuirr ade lal mbaurlrteidjais dc’iapqliuneari sts sons tan
que promou manifejsapontaecsiosn sa marbtí setli qcluaeqsué i el saxofon, i
inn ovadores l’ac il acmonat coencermt dp’oAbrar-àunli–eHsa dqe, sd del’una
Pvaiskiiós tlal n.atinoamericana . E l festival vol
aproxima r el llengu atge experimental al
públic a través d’espectacles moderns i
inn ovadors .
HIPNOTIK FESTIVAL
7a edició En la quarta edic i ó d’Ulls, diversos espaisurbans, entre els qual s hi ha el Mercat de
www.hipnotikfestival.com les Flors, la  plaça del Rei, l’Institut del
ORGANITZA: HIPNOTIK FAKTORY Teatre i la Bibli oteca Jau me  F uster, han
estat escenari d’aquest Festival que, amb
4.500 assistents una programació variada  i gra tuïta, es
18/9 - 18/9 divid e ix en activitats de formació 
—cursos, tall ers i classes magistr als — 
L’Hipnotik és un esdeveniment i activitats d’exhibi ció  — amb espectacles
multidisciplinari que engloba les quatre de teatre, c i rc, poesia, dansa,
formes principals d’expressió del hip-hop: performances i música.
dansa (breakdance), música (discjòqueis),
escriptura (rap) i arts plàstiques (grafit). De l’àrea formativ a cal desta ca r el taller
També hi tenen cabuda altres vies sobre la pr àctica del monòleg  que ha
d’expressió com el cinema, l’audiovisual o impartit el director i es cr i ptor alemany
la fotografia. Patrick  W engenroth. Pe l que fa a les
BA RCELONAC ULTURA 263
activitats d’exhibició, s’han fet e spectacles Jean-Cha rles Fitoussi, la primera
de teatre, com l’obra Donde com ienza el instal·lació a Barcelona del videoartist a
día, de la formació argentina Intimoteatro, brasiler C aetano Dias, la instal·laci ó
i Terror visión, un espectacle de teatre sonora del francès  Arno Fabre, les
gestual de la Cía. Lalupe; de poesia, com intervencions espacials de fo rta emoció
el del poeta Gonzalo Escarp, que ha ofert de la  danesa Annette Me rril d, els tres
un combat poètic improvisat; de circ, com quioscos qu e Jean-Philippe Peynot ha
el de la veneçolana Judith Perozo o el de cobert  de poemes i l’adaptació amb
Camille Grog, una barreja de  clown , acordionista d’u n espectacle de dansa de
pantomima i comèdia física, i de da ns a Miryam Mar i blanca. S’ha  posat èmfasi
contemporània, com el dels ballarins especial e n la música electròni ca: s’ha
Borucki-Cardona, entre d’altres. transmès en str e aming àudi o i vídeo des
del quiosc  de Bonsuccés 13 i,
simultàniament, d es d’altres ciutats del
món.
FESTIV AL LI LL IPUT
2a edició 
festivallilliput2010.blogspot.com RAVAL(S)
ORGANITZA: PATRÍCIA CIRIANI I INSTITUT
CATALÀ D’ANTROPOLOGIA 8a edició 
www.totraval.org
5.000 assistents ORGANITZA: FUNDACIÓ TOT RAVAL 
15/10 - 13/11 I 97 ORGANITZACIONS DEL RAVAL
El Festival Lilliput és una pro posta cultural 10.014 assistents
original que vol mostrar una Barcelona 12/11 - 13/11
diferent a partir d’un re corregut  pels
quioscos d’escala que es transformen, pLear vuitena edi ció  del festiva l de cultura
a l’ocasió,  en llocs d’exposició i actuacions Raval(s) ha ofert u n total de 77 activitats
artístiques. de caràcter molt divers: tallers,
espectacles de ball, dansa, música, teat re,
En l’edició 2010 s’han escollit 9 quioscos animacion s, exposici ons, itineraris per
Lilliput en ple centre històric, entre els conèixer el barri i v is ites als grans
més de 100 inventariats, majoritàriament equi paments culturals del Rava l, entre
ubicats al nucli antic. d’altres.
Els artistes, seleccionats a Barcelona, Enguany s’ha aprofi tat l a celebració del
França, Alemanya, Dinamarca i el Brasil, desè aniversari de la r am bla del Raval  per
han proposat obres i accions realitzar a cti vi tats en aquest espai , com
compromeses amb l’art actual: l’activisme, ara concerts, t allers, espectacles
la globalització i la política, sempre sota d’animació , de dansa i espor tius, i dues
una capa poètica. exposicions: un a del Pla de Barris de Rava l
Sud i l’altra de SOS Racisme.
D’entre les obres i activitats que s’han
pogut veure als quioscos, cal destacar Com a novetat  de Raval(s) 2010, s’ha
l’estrena mundial del segon llargmetratge realitzat la Fir a de Comerç, amb la
rodat amb mòbil del cineasta francès participació de 45 comerços del barri .
264 BARCELONACULTURA
Aquest any s’ha volgut donar més fest iva ls de sop es d’aq uestes dues
protagonisme a les activitats artístiques ciutats. 
produïdes des del Raval. Així, s’han inclòs
al programa iniciatives de diferents També, i per t ercera vegada, s’ha dut a
col·lectius artísti cs presents al barri, com ter me  el proj ecte «Ar gentina - Catalunya,
el Col·lectiu Lluna Vivent, l’Associació el tan lluny, tan a prop», una  trobada
Arco de la Virgen, el Taller de Ideas i d’intercanvi cultural que té lloc en
ZZZINC, entre d’altres. diferents espais  de la ciutat i la seva
rodalia. De l’1 al 18 de jul iol  1.200 v isitants
El festival ha estat u na oportunitat per han pogut gaudir de concerts, exposicions
reflectir la diversitat existent al barri del d’art, projeccions de cinema i
Raval a partir de les diferents activitats documen tals, espectacl es de dansa,
realitzades. Un e xemple d’això  ha estat el gastronomia argentina i  altres a ctivitat s
concert de cant coral cele brat a l’església artístiques i cult urals.
de Sant Agustí, una actuació con junta  de
diverses corals del barri: coral de l’Escola Un altre fest ival mul tidisciplinar i  que ha
de Músics i JPC, CMGG Josep Tarradellas, tingut lloc a Barcelo na el 2010 ha estat el
CMGG Josep Trueta, Món Raval, nunOf f Festival de Creació Em ergent  de
Agrupació Coral Recre ativa Les Flors de Barcelona . Aquest  festival, que es va
Maig i Coral de Colònies Jordi Tur ull. engegar tot jus t l’ any anterio r, ha
esdevingut v iver i  espai de trobada,
creació i investigació de grups amb
mentalitat mu ltidiscipl inària. Enguan y, 32
D’altra banda, un gran n o mbre grups tant de l’àmbit local com del
d’associacions africanes de Catalun ya i nacional i l’i nternaciona l han mostrat les
d’entitats de solidaritat amb Àfrica s’han seves creacions de da nsa, t e atre, música,
unit per preparar la tercera edició del titelles, audiovisuals, poesia, videodansa i
BarnÀfrika Afrofestival de Catalunya, que altres disciplines a 2.000 persones que
s’ha celebrat del 22 al 25 de maig a l parc s’han acostat al claustre de l ’Oratori de
de l’Estació del Nord i al Centre Cívic Sant Felip Neri.
Parc-Sandaru. Amb la voluntat d’apropar i
donar a conèixer les cultures africanes i Un any  més s ’ha t orn at a c onvocar a
afroamericanes al públic català, enguany Barcelona  el festival  les Nits del Rama dà.
BarnÀfrika ha programat taules rodones Aquesta celebració oberta a  tothom, qu e
sobre temes quotidians i ha volgut gaudir vol posar de relleu l ’esperit de trobada
amb els barcelonins de les expressions espiritual i festiva del r am adà, l’organit za
culturals africanes a través de l’Ins titut Europeu de la Mediter rània
degustacions, jocs, concerts i tallers. (IEMed), i engu any ha tingut lloc del 5 a l 9
de setembre. La t e rcera edició de les Nits
El 21 de març s’ha celebrat amb gran de Ram adà ha ofert a L’Auditor i  de
èxit, a la marquesina de la Via Júlia, el Barcelona  un concert d’homenatge a
setè Festival de Sopes del Món Mundial, l’artista més coneguda  i respectada del
organitzat per la xarxa 9 Barris Acull i la món àr ab, Oum Kalsoum. El progra ma del
xarxa d’Intercanvi de Coneixements. festival també ha  inclòs altres activit ats,
Com en els anys anteriors, tothom que ha que han anat des de tallers infa ntils, a
elaborat una sopa ha pogut participar en càrrec de l’Associació Ibn Batuta, fi ns a un
el concurs de dos viatges, a Lille i a iftar p opular de trencamen t del dejuni a la
Bolonya, per conèixer en persona els rambla del Raval.
BARCELONACU LT URA 265
El convent de Sant Agustí ha acollit la
setzena edició del Pulgas Mix, Festival de
Cultura en Acción, una festa que parteix
de la idea que l’art popular hauria d’estar
més present en la vida diària dels
habitants del planeta. Enguany hi han
participat més de 100 artistes de diferents
àrees i hi han assistit 3.000 persones. Hi
ha hagut un mercat ambulant, cinema
alternatiu, sessions de discjòqueis,
espectacles interactius amb pe r forman ces
i tallers educatius sobre medi ambient i
reciclatge creatiu.
Al llarg del 2010 Barcelona ha ofert altres
festivals multidisciplinaris: De Prop;
Femelek; Mostra Sonora i Visual ; Cicle de
Teatre Físic, Dansa i Perf ormance, i
Lancelona.
266 BARCELONACULTURA
9
TES
 I S
ES ICIO
N
F D
TRA
TATIU
E C
BIT
 D
 D’À
M
STE
S
9.1.
 FE
BARCELON ACULTUR A 267
LA MERCÈ total de 1 30 concerts per a tots els
gustos . S’ ha vol gut incidir en dos
www.bcn.cat/merce objectius principals: programar artistes
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA. de la ciutat, del seu entorn  i del país, i
AJUNTAMENT DE BARCELONA donar a cada esc ena ri una per sonalitat
pròpia. El BAM (Barcelon a Ac ció
1.418.292 assistents M usical), el festival de músiques
23/9 – 26/9 independents, h a arribat a  la divuitena
edició, amb 67 propostes musicals
Pels volts del dia de la Mercè, el 24 de programades, amb un  dels cartells més
setembre, Barcelona cele bra la seva festa sòlids i coh erents de la seva h istòria i
major. Com a darrera celebració prèvia a una apos ta clara pel ta lent local (que
la tardor, La Mercè és un festival de representa la meitat de la programació) 
festivals, que concentra en pocs dies i nous grups emergents.
centenars d’activitats de tota mena.
D’entre les activitats m és  participatives de
L’edició de La Mercè del 2010 ha tingut la festa, cal destacar l a cavalcada
lloc del 23 al 26 de setembre. Durant (dedica da en aqu esta edició a la música,
aquests dies de celebració s’ han  ofert amb motiu de l’any Chopin), el correfoc, 
més de 500 propostes entre concerts, la gim cana, la festa castellera i, per  cl oure
espectacles de dansa, circ, a rts de c arrer la festa, el pirom usical. I, com  cada any, 
i activitats relacionades amb la cultu ra La Mercè ha acollit la cursa popular i
popular i tradicional, que han aplegat al altres activi tats esportives, el F estival
voltant d’1.400.000 person es. La Mercè Pirotècnic  I nterna ci onal de Barcelona, el
d’enguany ha aconseguit consolidar un Festival Àsia i la Mostra d’Associacions 
nou model de festa, pensat per a l de Barcel ona, que enguany ha complert
conjunt de ciutadans, i amb una aposta quinze anys. Tamb é han tornat els
per la qualitat de les propostes espectacles de llum a  la plaça Sant
artístiques. Jaume, i aquest any  s’hi ha afegit el parc
de la  Ci utadella .
Pel que fa als espais, en aquesta edició
s’han incorporat a la festa el Canòdrom, I un any més durant aquestes dates s’han
l’avinguda Maria Cristina  i el recinte de celebrat jo rn ades de portes obertes a la
Ponent del Castell de Montjuïc. Aquests majoria de m useus i centres d’exposicions
escenaris s’han sumat a la trentena de la  ciutat .
d’espais principals de La Mercè.
Sota la direcció de Marta Almirall, l’edició
Una altra novetat d’enguany ha estat la 2010 de La Merc è  ha comptat amb el
primera edició del Mercè Arts de Carrer poeta i arquitecte barcelo ní Joan Margarit
(MAC), un festival d’arts de carrer ple de com a pregoner i amb el dissenyador
creacions contemporànies per a tots els Claret Serrahima i el seu estudi Cla-se
públics. El MAC ha omplert de propostes com a a utors del diss en y del cartel l. La
teatrals, circ, dansa i animació els espais ciutat convidada en aque st a o casi ó ha
del parc de la Ciutadella, el Castell de estat D akar, i el públi c barceloní ha pogut
Montjuïc i el Canòdrom. gaudir de diverses mostres de la
creativitat i l’efervescència a rtística
Com cada any, la música ha estat un dels d’aquesta  ciutat , que combina tradició i
plats forts de La Mercè: s’han ofert un modernitat. 
268 BARCELONACULTURA
LA CAVALCAD A DE REIS Crida Ciut adana s’ha n seleccionat 230
ciutadans; a través de la Crida Artística,
www.bcn.cat/canalcultura 289 alumnes de 22 escoles de dansa i
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA. teatre de Barcelon a han estat seleccionats
AJUNTAMENT DE BARCELONA per part icipar en e ls  se guicis artístics.
350.000 assistents En total, a la  Cavalcada de Reis del 2010
5/1 hi han partic i pat 1.200 persones.
La tarda del 5 de gener del 2010, com D’altra banda, a mb la intenció de fa cilitar
cada any, h an arribat al port de Barcelona, la visibilitat  del seguici , i com ja es va fer
a bord del p ailebot Santa Eulàlia, Ses l’any passat, s’ha fet una caval cada en dos
Majestats el s Reis d’Orie nt, Melcior, Gaspar nivells, i s’ha afegi t als element s alts i a les
i Baltasar, acompanya ts del  seu seguici. carros ses habitual s un centenar de
xanquers qu e han donat vida als
Com en els darrers anys, la Cavalcada del personatges més representatius  de cada
2010 ha apostat per la creació a rtística, compar sa, i també unes plat aformes
amb companyies i artistes prof essionals elevades 2,80 metres sobre  el t erra des
del món del teatre, la dansa i la música. d’on actors i ballarins ha n apropat la festa
S’ha concebut una cavalcada espectacle: als espec tadors més allunyats de la
totes les carrosses que ac ompa nyaven les comiti va.
dels Reis han estat un escena ri en
moviment. Un equip d’escenògrafs, D’e ntre les nov etats d’aqu est any cal
artistes plàstics, músics i coreògraf s han desta car l a presència del carter reial a
treballat plegats per aconseguir que la l’Ajunt ament de Barcelo na duran t els dies
Cavalcada de Reis 2010  fos l’espectacle abans de Reis, 6 carross es  de nova
de carrer més gran de Barcelona. Uns creació, nous estendards, patges
350.000 ciutadans han seguit la recollidors de xumets a cada com parsa i 3
Cavalcada pels carrers de la ciutat. elements  mò bils nous: la Nau Estel, un
ocell camallarg gegant i  una trentena de
La Cavalcada d’enguany, que ha estat tricicles  bústia.
retransmesa per BTV, s’ha estructurat en 7
grans blocs, integrats per 286
professionals, 840 metres d’espectacle
itinerant,C 5A quRilNòmAeVtreAs Lde recorregut,
15.000 quilos de caramels (amb caramels
aptes pewr aw nwen.bs ccnel.ícaacst)/ ci aunrn caevnateln ar de
voluntariOs RdGeA lN’aITsZsAo:c IiNaScTióIT UVTo lDuEn tCaUrLisT U2R0A0. 0.
Hi han inAteJUrvNiTnAgMuEt NaTs sDoEc BiaAcRioCnELsO iNA
col·lectius diversos, com l’Associació
Catalana1 0d.e0 0R0es aidsseinsttes nStesnegalesos,
l’Associa1c3ió/2 M edia Àfrica, la Coordinadora
de Colles de Diables i Bestiari de Foc de
BarcelonEal  iC laa rCnaovoardl dineald 2o0r1a0 d, em Garecgaatnte prser  un fort
de Barcelona.compone nt de proximitat, ha  volg ut donar
presència al  nou entram at dels barris que
Un any més la Crida ha sol·licitactonfiguren la ciutat de Ba rcel on a.
col·laboradors per a la Cavalcada. De la L’A juntamen t ha dona t un nou impuls a la
BA RCELONACUL TURA 269
festa mitjançant un treball de FES TES DE  SANTA EULÀLIA
dinamització i una campanya de
subvencions per a grups i entitats de la www.bcn.cat/cultura/santaeulalia 
ciutat. Els protagonistes, grups i ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA.
col·lectius que realitzen activitats  a la AJUNTAMENT DE BARCELONA
ciutat, han constituït la primera part de la
rua del Carnaval representant, cadascu n12/2 – 14/2
d’ells, el barri al qual pertanyen.
Des de ja fa uns an ys, el programa
El dissabte 13 de febrer la gran rua del d’activitats de les Festes de  Sa nta Eulàli a
Carnaval ha desfilat a ritme de rumba, —la Festa Major d’hivern de Barcelona—
com ja és habitual, i enguany per inclou un ampli vent al l d’espectacles de
l’avinguda del Paral·lel. Hi han participat qualitat adreçats al públ ic infan til. En
més de 3.000 persones i 55 comparses, aquestes festes hi destaqu en les activitats
de les quals 34 han estat representatives tradicionals o relacionades amb la cultur a
de diferents barris. La comparsa  oficial, popular i d’altres destinade s al públic
coreografiada per l’escola de dansa familiar, i  en què els protagoni stes són
Varium, ha encapçalat la festa fent un tots e ls nens i ne nes de la ci utat.
homenatge al Ballet Zoom i a la televisió
dels anys setanta i vuitanta. Les Festes de Santa  Eulàlia eng uany 
s’han celebrat del  12 al 14 de febrer i han
Enguany, amb l’aprovació del pr otocol comptat amb la  im plicació de més de 
festiu el desembre del 2009 , els  gegants 50 entitats, instit ucions i esc oles,
vells de la Casa de la Caritat o del coordinades per l’I nstitut de Cultura.
Carnaval, anomenats Rodanxó i
Rodanxona, han obert la rua del Carnaval i S’han programat més de 50 activitats, la
així es preveu que ho facin cada any. majoria de  les quals s’han concentrat a
Ciut at Vella. Hi ha  ha gut una vintena
Per tal d’incentivar la participació de les d’actuacions tradicionals , com c er caviles,
entitats i grups, aquest an y s ’h a afegit un c as tellers, passe jades de gega nts i
nou premi especial del jurat a la millor correfocs, entre d’altres; s’han of ert una
comparsa de barri. Les comparses del vintena d’espectacles de dansa, teatre,
Carnaval poden optar a un total de 8 música, cir c i itineraris de contes; s’han
premis, amb una dotació econòmica afegit a la festa 3 nous espais in teriors: el
global de 20.000 euros. L’acte de MACBA, el Teatre Poliorama i el Museu
lliurament de premis ha tingut lloc al Marí tim, que han acollit un ampli programa
Museu Marítim el dimecres 17 de febrer, d’activita ts i representacions; s’ha fet
coincidint amb l’enterrament de la sardina, jornada  de porte s o bertes i activitats
i l’ha encapçalat l’actuació del grup FuFü- adreçades als més  petits en una t rente na
Ai. Aquest grup ha estat el creador de la de m useus i c entres d ’exposició de la
música i la lletra de la rumba del Carnaval c iutat, i 3 bib lioteques de Barcelona (Sant
d’enguany. Antoni - Joan Oliver, Poblenou - Manuel
Arranz i Vapor Vell) s’han sumat a la festa
amb la representació La L aia i en Pinx o.
Una de les nov etats d’aquest any ha est at
la pa rticipació de ci nc dames màgiqu es
que han representat l a La ia; cinc Lai es
270 BARCELONACULTURA
màgiques que, amb el seu art, han fet de 20 dels festivals més importants  de la
mestres de cerimònies de les diverses ciutat (Sónar, Voll  Damm  Festival
actuacions programades. Internacional de Jazz de B arc e lona,
Festival de G uitarra, De Cajón!, San Miguel
L’autora del cartell d’enguany ha es tat Primavera Sound , BAM o Tradicionàri us,
Sonja Wimme r. La Laia que hi ha per citar-ne alguns) han programat, en 13
representat convida els ciutadans a viure escenaris diferents, gairebé una setantena
la màgia d’una Barcelona plena de color, de grups  i artistes de diversos països i
espectacles, jocs i cultura. gèn eres, qu e van  des de la música
electrònica fins  al flamenc, pas sant per la
música tradicional, el hip-hop, el pop i
rock alternatiu, l a m úsica d’autor o el jazz,
MONTJUÏC DE NIT entre altres estil s. Hi ha ha gut actuacions
3a edició d’artistes com Guillam ino, ChanoDomínguez, Mazoni  i les Mazoni, The New
www.bcn.cat/cultura/montjuicnit Raemon, El Not a, Quico  Pi de la S erra,
ORGANITZA: INSTITUT DE CULTURA. Ester Formosa, Le Peti t Ramo n, Mil
AJUNTAMENT DE BARCELONA Pesetas, Mique l  Gil, Delafé y Las Flores
Azules, La Pegatina i Lucre cia , entre
90.000 assistents d’altres.
3/7
S’han project at curtmet ratg es,
L’èxit de les dues primeres edicions de esdeve niments esportius en  pantalla  gran
Montjuïc de Nit ha fet repetir l’experiència i pe l·lícules documentals musicals. T ambé
d’of erir als barcelonins un a nit d’accés s’ha po gut gaudir  de pro postes d’arts
lliure i popular dedicada a les arts i la escèniques, com l ’espect ac le de
cultura. El 3 de juliol, de les vuit del Somorrostro D ansa Flamenca, i  de
vespr e a les dues de  la matinada, teatres, diverses exposicions i col·leccions als  
museus, jardins, equipaments esportius i 7 museus i  espais d’interès de Montjuïc
altres espais de la m un tanya de Montjuïc que han obert portes: CaixaForum , Castell
han obert les seves portes per presentar de Montjuïc, Fun dac ió Joan Miró, Museu
sis hores ininterrompudes de música i una Etnològic, Museu Nacional  d’Art de
oferta cultural paral·lela que han portat Cata lunya (MN AC), Museu Olímpic i de
unes 90.000 persones fins a la muntanya. l’Esport i Poble Espanyol. 
BARCELON ACULTUR A 271
9.2. ALTRES 9.2. 1. FESTES MAJORS DE BARRI
FESTES A LA Un exempl e de la diversitat cultu ral de laciutat són les festes majors dels diferents
CIUTAT barris qu e la integren. Aquestes han
esde vingut amb els anys una cl ara
celebració de l a identi tat local de
Barcelona.
La Fe sta Major de Gr àci a d’e nguany,
celebrada del  15  al 25 d’agost, s’ha
inau gurat amb el pregó del  c uiner Isma
Prados.
La festa gracienca ha of ert  un ampl i
ventall d’ac tivitats, com ara gi mcanes,
dinars p opulars, concu rsos de sudoku s,
havan eres, balls i envelats, actuacions
castelleres, concurs de fotografia,
pro jeccions de ci nema a la fresca i
concerts ben variats, que han anat des del
hip-hop cubà de Non o fins als temes
incla ssificables de The  Incorregibles Blues
Band, els tributs  al s Beatl es i a V an
Morrisso n o  el concert de Tir ant lo Funk,
entre d’altres.
Enguany s’han gu arni t 17 carrers i places.
Verdi del Mig, amb una ambient ació
inspirada en un bosc surrealista, ha estat
escollit el carrer més ben gu arnit de l a
Festa  Major, seguit de l a plaça Rovira i
Trias i la  plaça de la  Vila.
Després d’una set ma na de festa a  Gràcia,
les celebracion s s’ha n tra sll adat al  barri de
Sants, on l’ac tri u Amparo Moreno ha llegit
el pregó que ha dona t la benvinguda a la
Festa  Major de Sants.
La Fe sta Major de Sants s’ha celebrat d el
22 d’agost al 28 d’agost i h a acollit
actuac ions cas telleres, fires d’artesania,
balls, àpats popu lars, tallers de  treballs
manuals,  guerre s d’ aigua i  escuma i molta
música amb grups com Insomni, Unknown,
On the van, Motorpriest o l’Ivanow Jazz
Group, entre altres  fo rm acio ns. 
272 BARCELONACULTURA
El carrer Finlàndia ha tr en cat l’hegemonia Festa Major de Vallcarca 
del carrer d’Alc olea de Dalt, guanyador en (primera quinzena de  setembre)
les darreres tres edicions, i s’ha emportat
el primer premi del concurs de Festa Major de la Bor deta 
guarniments de carrers, seguit del carrer (primera quinzena de  setembre)
Rosés.
Festa Major de la Ri bera 
Però hi ha molts altres barris de la ciutat (primera quinzena de  setembre)
que es vesteixen de  fe sta durant uns dies
per celebrar la seva identitat: Festa Major del P oble Nou 
(mitj a n setembre)
Festa Major de Sant Antoni 
(mitjan gener) Festa Major de les Planes 
(mitj a n setembre)
Festes de Sant Medir 
(principi de març) Festa Major de Montbau  
(se gona quinzena de setembre)
Festa de Sant Josep Or iol / el Pi 
(segona quinzena de març) Festa Major de Verdum 
(se gona quinzena de setembre)
Festa Major de Porta 
(primera quinzena de juny) Festa Major de la Ra mbla 
(primera quinzena d’octubre)
Festa Major del Coll 
(primera quinzena de juny) Festa Major d’Hostafrancs (final de
setembre - principi d’octubre)
Festa Major de Fort Pie nc  
(primera quinzena de juliol) Festa Major de Sant Miquel / Barcel oneta
(final de set embre - principi d’octubre)
Festa Major del Raval ( mitjan juliol)
Festa Major de les Corts 
Festa Major del Poble Sec (segona (primera quinzena d’octubre)
quinzena de juliol)
Festa Major de la Verneda 
Festa Major de Santa Maria de  Vallvidrera (se gona quinzena d’octubre)
(mitjan agost)
Festa Major del Clot - Ca mp de l’Arpa
Festes de Sant Roc / Barri Gòtic (primera quinzena de  novem bre)
(mitjan agost)
Festa Major de la Sagrera  
Festa Major al Park Güell (se gona quinzena de novembre)
(mes de setembre)
Festa Major de Sant Andre u 
Festa Major del Camp d’en Grassot (final de novembre - principi  de
(primera quinzena de setembre) desembre)
Festa Major d’Horta 
(primera quinzena de setembre)
BARCELON ACULTUR A 273
9.2.2. M ÉS FESTES Catalunya. Celebrada al recinte del  Pa rc
del Fòrum de Barcelona i  Sant Adr i à de
El públic familiar gaudeix  a Barcelona i Besòs entre el 23 d’abril i el 2 de maig, ha
durant tot l’any d’un gran nombre de presentat espectacles i ac tuacions dels
festes de temàtiques diverses que quadres de ball que  ofereixe n  totes  les
generalment tenen lloc en cap d e entit ats qu e hi participen. D’e ntre els
setmana. espectacles estel·lars que s’han pogut
veur e, cal destacar les actuacions dels
En el marc de la celebració del Dia Mundial grups Arenas, Azabache, Ba llet Flamenco
de l’Aigua, l’Agència Catalana de  l’Aigua ha Embrujo, el  concert de Requiebros i la
organitzat la dotzena edició de la Festa de festa Rad io l é per a artistes andalu sos,
l’Aigua, que s’ha celebrat el 21 de  març. amb Alicia Fernán dez i Paco Candela,
Una de les novetats d’ enguany ha estat entre d’altres.
«El Mural de l’Aigua», un taller de di buix en
què infants i joves han pogut express ar el Un altre exemple de vitali tat festiva es
seu punt de vista sobre la importància de troba als diferents c entres regi on als  de la
l’aigua. La festa també ha comptat amb ciutat que, a més de c e lebrar les  diades
l’actuació musical dels SP3 i la cerca vila de le s sev es comunitats autò n omes,
Somnis de l’Aigua, entre altres actes. ofereixen un  significatiu ventall
d’activitats a les seves seus. 
D’altra banda, al parc de la Ciutadella i al
passeig Lluís Companys el 24 i 25 d’abril És el cas del Centro Aragonés, qu e ha
s’ha celebrat la quinzena edició de la Fira celebrat diver sos actes festius: la
per la Terra, dedicada al naixement de la commemoració del  dia d’Aragó el 23
«generació verda, la generació que ha de d’abril, una trobada de corals i de timbals,
repensar la nostra vida respectant més el un festival de bombo s i  timbals, el  Festival
planeta». Aquesta fira reuneix cada any de Jota Pilar 2010 i un ho menatge a José
artistes, terapeutes, arte sans, Antonio Labordeta .
massatgistes, elaboradors de productes
agroalimentaris i cuiners de diferents També són moltes  les activit ats
regions del país. recreatives, culturals i formatives que ha
organitzat el C entro Ga lego de Barcelona
El parc de la Ciutadella també ha tornat a durant el 2010: cursos de llengua i cultura,
acollir una nova jornada de la tradicional actuac ions m usic als i la formació d’un
Tamborinada, el 30 de maig. Enguany la grup musical i d’una nova coral. 
Tamborinada ha volgut llançar un
missatge de sensibilització respecte a les Duran t tot el 2010 la Casa de Andalucía
persones amb discapacitats físiques, de Barcel ona ha impartit classes de
sensorials i intel·lectuals i el dret que sevillanes i de balls de saló i ha organi tz at
tenen de gaudir en igualtat de condicions trobades literàries. També ha promogut
de les activitats lúdiques i educa tives, i ho l’onzena edició del Concurso Nacional de
ha fet amb el lema «Belluguem-nos tots». Copla Andaluza i h a lliurat el guardó «El
Organitzada per la fundació de lleure La andaluz del año 2010» a José M. Pul ido,
Roda, aquesta festa ha proposat 30 gerent edi tor de la re vi sta Raíces
espectacles i 60 tallers. Andaluz as.
Finalment, cal fer referència a la trenta- L’Espai Mallorca cont inua amb l es seves
novena edició de la Feria de Abril de tasques de pr omoció de  la cultur a de les
274 BARCELONACULTURA
Illes Balears a Catalunya. Aquest 2010 ha ocasió la celebra ció s’ha desenvolupat
acollit, entre altres activitats, l’exposició amb la col·laborac ió de la Un ió
«Cabrera», d’Andreu Terr ades; diferents d’Associacions Islàmiques de Catalunya.
taules rodones, com la de la no vel·la n egra Després de la celebrac ió d el ramadà
mallorquina; concerts, com el del grup (trobareu informació de les Nits del
L’Atelier, i presentacions de llibres, com La Ramadà en l’apartat «Festivals
col·lecció de pintura del Mus eu Dioce sà de multid isciplinaris » de l capít ol  8.), la F es ta
Mallorca. També ha presentat els poemaris del xai és una  de les més destacades del
Sema, de Jordi Mas, xxIx Premi Senyoriu calendari musulmà.
d’Ausiàs  Marc, i Boscos, d’ E nric Umbert,
guanyador del II Pre mi Miquel Costa i Duran t el 2010, i  seguint l’ordre
Llobera per a poetes inèdits. crono lògic, les di ferents com unitats també
han celebrat el muharram o an y n ou
L’Espai Mallorca tam bé  ha participat, junt musulmà, el dia de l’Ashura musul man a, el
amb El Pen Català, el col·lectiu Pèl Capell i Carnaval  (molt viu ent re les comunitats
la Casa de l’Est, en els actes del Dia llatinoamerican es) i l’any nou xi nès.
Internacional de la  Tradu cció, celebrat el Barcelona  també ha acollit la celebr ació
30 de setembre i dedicat aquest any a la del Paishaki o any nou sikh, el Pesah o
literatura sèrbia. Pasqua jueva, el Buddha jayanthi /
Buddha purnima (co munitat budista), l’Inti
Enguany també s’han to rnat a celebrar a Raymi o festa del déu Sol quítxua, la festa
Gràcia els ja tradicionals Foguerons de de San Pedro y S an Pablo (comuni tat
Sant Antoni. La festa, que l’organitza equ atoriana), el Rosh Hasha nah o any nou
l’Associac ió Albopàs  de  sa Pobla i que jueu, el Yo m Kippur i el  D ia del Perdó
forma part del festival Tradicionàrius, ha (comun itat ju eva), el Diwali o any nou
inclòs diferents activitats, com el concert hin dú, i el  D í a de Muertos o el Día de
a càrrec de les formacio ns  Germans Difunto s (comunita ts mexicana i
Martorell i Cundordia a Launeddas, la equ atoriana).
tradicional encesa de foguerons a les
places del Diamant, la Virreina, del Nord i Fina lment, cal fer referència a l es
els carrers Verdi del Mig, Verdi de Dalt, ce lebracions de  les festes n ac ionals de les
Joan Blanques, Torres, Tordera i Llibertat, diferents com unitats hispanoamericanes,
una cercavila i els balls i cants mallorquins sempre multitu dinàries.
amb l’actuació musical i ballada dels
grups Carumbau, Abeniara i diverses El 18 de juliol el recinte del Fòrum ha
colles de xeremiers. ac ollit el Dia de Colòmbia a Barcelona
amb di verses activitats, en tre l es quals ha
Altres comunitats establertes a Barcelona desta cat l’actuac i ó del grup de música El
també celebren a diferents barris de la Binomio de Oro. 
ciutat les seves festes i commemoracions.
Es tracta de celebracions vinculades als La població peruana resident  a Barcelona
calendaris musulmà i hebreu, a les ha pogut gaudir  de la seva Festa Nacional
festivitats budista, hindú, xinesa i sikh, o a del Perú a Barcelo na, ce l e brada l ’1 d’agost
les diferents tradicions llatinoamerican es, també al reci nte del Fòrum i que ha
entre d’altres. aple gat un es  20.000 persones. La trobada
ha e stat organ itzada per la Federació
És el cas de la Festa del xai, celebrada d’Entitats Peruanes a Catalunya  i ha
enguany el 16 de novembre. En aquesta compt at amb la participació de div ersos
BA RCELONAC ULTURA 275
grups folklòrics, com Perú Ritmos y
Costumbres, Alma Peruana i Takyllacta, 9.3. ACTIVITATS
així com la de la cantant peruana Brenda
Mau i les orquestres Foc Latino i Grupo I INICIATIVES
America. La gastronomia peruana ha DIVERSES
tingut un paper destacat a la festa:
gairebé 20 estands de res tau rants s’ha n
instal·lat al recinte per a l’ocasió.
Per la seva banda, la comunitat xilena
resident a la Ciutat Comtal ha preparat
per al Dia Nacional de xile dos dies de
celebració, el 18 i 19 de setembre, a les
Cotxeres de Sants. A la festa hi h an
participat Lucybell, Dj Raf, Dj Nayeke, Circ
d’Alma, Alex Peralta, Lloro Chor oy i Mario
Farías, entre altres artistes. 
Els ciutadans bolivians també han celebrat
el seu dia a Barcelona. Més de 5.000
persones s’han reunit per celebrar el
bicentenari de la independència de Santa
Cruz de la Sierra. La Festa de B olívia ha
comptat amb la participació de Limber
Ortiz, declamador de poesia c ostumista,
entre altres actes.
El 8 d’agost s’ha celebrat al Parc del
Fòrum la Festa Nacional de  l’Equador, que
ha programat diverses activitats cultura ls  i
gastronòmiques en commemoració de la
independència de l’Equador.
Així mateix, i per quart any consecutiu, la
MusiCultural Associación Oriental en
Catalunya ha organitzat la commemoració
del 185è aniversari del Dia de la
Independència de l’Uruguai. La festa s’ha
fet al moll de la Marina, al Port Olímpic, el
dissabte 28 d’agost.
Malauradament, enguany, per manca de
suport econòmic de patrocinadors i
institucions mexicanes, no s’ha pogut
celebrar la Setmana de Mèxic a Barcelona.
276 BARCELONACULTURA
Inaugurada el setem bre del 2009, la Casa la Casa dels Entrem es os, del 6 al 13 de
dels Entremesos ha anat consolidant-se febrer, am b visit es programa des  a
aquest 2010 com a refere nt de  la l’expos ició fotogràfica « Bestiari Festi u
producció, difusió i prestació de s er veis Europeu (1870-1970)», de  Ra mon S aum ell;
en l’àmbit de la cultura popular d’arrel la col·laboració e n l’acte  central del
tradicional a Barcelo na. cinquantè  a niv e rsa ri de la recuper ació
dels gegants i gegantons d el Pi;
La Casa dels Entremesos ha ofert un l’organit zació de l’exposi ció del Seguici
extens ventall d’activitats, com  a Popular de Barcel ona al Pati G òt ic de
organitzadora o com a col·laboradora, l’Ajunt ament de la ci uta t;  la conferència
com ara festes populars, tallers, cur sos, «L’expan sió  de la dansa d’escol a a
conferències, concerts , prese ntacions dxeVI i xVIII», Cata lunya en tre els segles 
llibres i discocos ni fperogrraèmnceisa didà icl·tluicsst rpaedra  aamb música, dansa
escoles. i projeccions de documents in è dits, a
càrrec de Carles Mas, o el taller «La
D’entre totes aquestes activiCtaatfse, tcearal », de l ’Es bart Català d e Dansaires,
destacar la Jornada de Portes Obertedse deicat a jotes i alt res dan ses de l’Aragó.
BA RCELONAC ULTURA 277
A banda de la Casa dels Entremesos, són També ha programat un cu rs de formació
moltes les entitats de cultura popular que de grups  de foc.
durant aquest 2010 han dut a terme una
important tasca de difusió i projecció de L’Agrupació B est iari Festiu i Popular  de
la cultura d’arrel tradicional. Catalunya tam bé  ha tingut diverses
actuac ions durant el 2010, entre les quals
La Coordinadora de Geganters de cal destacar la Plan tada de les Coll es de
Barcelona, que aplega les 27 colles de Cultura Popul ar  a la plaç a de la Vil a de
geganters en actiu de la ciutat, ha Gràcia , la xII Mostra de Bestia ri  de
celebrat el seu 25è aniversari, ha tornat a Catalunya i l’exposició «Insectes i bitxets
coordinar durant La Mercè tots  e ls  actes festius i de foc» en el marc de les Festes
geganters de la festa i ha organitzat la de Santa Eulàlia. Ta mbé ha c ol·laborat en
x Mostra de Gegants de Barcelona. En la celebraci ó de la concessió de la Creu de
aquest marc, cal destacar la pre sentació, Sant Jordi a l’Esbart Ca talà de  Dan sai res,
el 22 de setembre, dels gegants Chopin  i en l’exposició «L’Àliga de Vil afranca del
George Sand, apadrinats pels gegants de Penedès, una figura amb m é s de 400 anys
la Ciutat. d’història» i en les m ostres del Bes tiari de
Foc de Barcelona i del Seguici Popular de
La Coordinado ra també ha coorganitzat la ciutat durant La Merc è. Finalment, ha
l’Any Geganter 2010 junt am b l’Agru pació coordinat la mostra de bes ti ari de Nadal  al
de Colles de Geganters de Catalunya, Poble nou.
la Coordinado ra de Colles de Geganter s
de les Comarques Meridionals de La Coordina dora d’Enti tats Sardanistes de
Catalunya i el Cercle Internacional d’Amics Barcelona va néixe r amb la ide a de
dels Gegants. fomentar la sardana c om  a f et cultural, en
totes les seves manife st ac ions, d’aglutinar
Per la seva banda, els Castellers de totes les entitats que fan activ itats
Barcelona han actuat en celebracions tan sarda nistes de man era habitual a
diverses com la festa de celebració del Barcelona i  d’impulsar i  coordinar les
seu 41è aniversari, el Festival de la activitats sarda nis tes i de la música per a
Infància, les Festes de Santa Eulàlia, La cobla . Enguany ha organitzat diversos
Mercè o la recepció del 20è Campionat actes, com ara  la trobada sardan ista
Europeu d’Atletisme. infantil de San ta Eulàlia am b la Cobla
Contemporània.
La Coordinadora de Colles de Diables i
Bestiari de Foc de Barcelona engloba D’altra banda, aquest any s’ha celebrat 
una seixantena d’entitats amb diables la vint- i-sisena edició dels Divendres a la
adults i infantils, amb bestiari i amb Pl aça del Rei amb la m ateixa voluntat de
tabalers, tant de Barcelona ciut at com de recuperar antigue s tonades vuitcentistes
la seva àrea metropolitana. Al llarg del i ballar danses  tradiciona ls al car rer. 
2010 la Coordinadora ha participat en Els Divendres han dansat d es del 
múltiples activitats; en són un exemple el 9 d’abril fins al 18 de juny i han reunit
Cau de Bruixes de Centelles, el Correfoc grups com  Rumb al Bar,  Muscat, Philippe
de Santa Eulàlia, el 20è Aniversari dels Pl ard, Ratafia, Pocaso lfa, Se’n Fa Una,
Diables de Sant Cugat del Vallès, la M arsupiales, Gui rig ay i  La Portàtil FM,
Trobada de Trabucaires, el Concurs de Sants & Fot i La Vallesana, As sociació
Percussió Malignes del Guinardó i les d’Acordionis te s Diat ònics dels Països
diferents activitats de foc de La Mercè. Catalans.
278 BARCELONACULTURA
BARCELONA
INTERNACIONAL
10
10.1. EL MÓN 
A BARCELONA
BARCELON ACULTUR A 279
10.1.1. CENTRES D’ESTUDIS La presidènci a espanyola de l a Unió
INTERNACIONALS Euro pea, que j a va ser obje cte d’u n treb all
extensiu per part de l’equip
CENTRE D’ESTUDIS I d’investigadors del CI DO B durant el 2009,
DOCUMENTACIÓ ha representat un focus importantd’activitat, reflexió i segu im ent durant el
INTERNACIONALS A 2010. El CIDOB ta mbé ha treballat en el
BARCELONA. CIDOB paper que Barcelona i Catalun ya haura n
de tenir en l a consolidació d’un projecte
www.cidob.org que tindrà la seu a casa no st r a, i ha dut a
te rme una recerca sobre aquest tem a. 
El Centre d’Estudis i Documentació
Internacionals a Barcelona (CIDOB) és A més de seguir  l’ agenda inte rnacional d el
una comunitat dinàmica d’analistes  nostre entorn i inten tar incidir-hi, el CI DOB
i documental istes que treballa pe r ha aspirat ta mbé  a intr oduir-hi temes nous.
elaborar i oferir a tots els actors polítics, Ha realitzat un informe transversal, amb la
des de la ciutadania fins a le s participaci ó de la major part dels analistes
organitzacions internacionals, i nformació del CIDOB, que desplega u na reflexió de
i idees per for mular i impulsar p olítique s fons i aporta punts de vista  no us sob re la
que r everteixin en un món  més segur, política de  gestió del moviment de
lliure i equitable per a les persone s. persones en les fronteres i els seus efectes
El 2010 el CIDOB ha posat en ma rxa el des d’una òptic a multid iscip linària que
Pla director quadriennal (2010-2013), trac ta les q üestions  d’ima tge exterior
aprovat pel seu patronat al desembre del d’Europa i Espany a, les g aranties juríd iques,
2009. La programació per al 20 10 ja ha l’impacte sob re  la vida de les persones, els
tingut en compte les línies mestres efectes culturals, sobr e el
d’aquest Pla director, que suposa, a més, desenvolupament, eco nòmics, etc.
una adaptació que va més enllà dels
continguts i l’orientació de la Els anu a ri s, especialment  l a vint-i-u nena
programació, ja que afecta la m anera de edici ó de l’anuari internacional, aquest any
treballar, d’investigar, de comunicar, dedicat a Rússia, els números de la
de finançar les activitats, etc. Revista CIDOB d’Afer s Internac ionals i l es
publicacions en lín ia han es tat, com
L’adaptació de les metodologies de sempre, el co mplement dels nombrosos
treball per poder aconseguir els seminaris i a ctes que ha desplegat la
objectius del Pla a mitjà termini ha estat institució al llar g del 2010.
el factor determinant durant l’any: en
funció d’això, les descripcions dels llocs
de treball han estat redefinides, i els
INST produITctUesT, t aEntU les publRicOacPioEnsU c oDm Ele sLA
activiMtaEts,D s’IhTaEn RreRvisÀatN aI lAa .ll uImE MdeE leDs 
noves orientacions estratègiq ues. 
www.iemeLad .poorsgada en marxa d’un projecte de
recerca de quatre anys, amb caràcter
L’Institu ttr aEnusrvoepresal i uimpl idcaen lta  lMa etodtitaelritrat àdne la ia
capac(iItEaMt edd’a)n àléissi uinnsat aeln·ltadait, ahta i nestat egr ada per la
el tret caracterísGteicn edrea lliata nt odvea  Cmaatanleurnay a, e l  Minist eri
de treballar el 2010. d’Afer s Estrangers i Coopera ció i
280 BARCELONACULTURA
l’Ajuntament de Barcelona. Creat acadèm ics i experts de més de  
inicialment per la Generalitat com una 70 països i que ha c omptat amb u n ampli
entitat de caràcter fonamentalment programa cultural i ntegrat per concerts,
cultural, l’Institut s’ ha ana t adaptant al exposicions i una mostra de c i nema;
sorgiment i l’evolució de la política l’organit zació, com a coordinador de l a
d’associació euromediterrània fins  a xarxa espan yola  de la Fundació
constituir una in stitució europea de Euromediterr ània Anna Lindh per al Diàleg
referència per al se guiment i l’impuls de entre Cultu res (FAL), del I Fòrum Anna
les relacions d’Europa amb la Mediterrània Lindh, que ha  reunit a Barcel ona més de
i del Procés de Barcelona en to ts els seus 900 representants d’o rganit zacions de la
vessants: polític, econòmic, social i societat  civil dels 43 països
cultural. euromediter ranis, i el congrés
internacional  IV Centena ri de l’Expul sió
L’acció de l’Institut Europeu de la dels Mori scos, commemoratiu  del IV
Mediterrània durant el 2010 s’ha orientat a ce ntenari de l’expulsió dels moriscos
contribuir a la posada en funcionament de d’Espan ya.
la Unió per la Mediterrània (UpM) i la seva
secretaria permanent amb s eu a Els cicles de  conferències divulgatives
Barcelona, a impulsar els seus projectes també han tingut un pe s mo l t important
prioritaris i a propiciar l’apropament en e l pla de treball de l’IEMed . L’Institut
d’Europa, Espanya i Catalunya a la realitat ha a collit un any més les conferències
mediterrània a través d’una pres èn cia d’àmbit  mediterrani del ci cle «Altaveu 
creixent en diferen ts xarxes de les  cultures» que, amb el suport de
euromediterrànies, el foment del debat i la l’Ajunt ament de Barcelo na, organitza el
refle xió al voltant de le s principals Club d’Amics de  la UNESCO dur ant tot
qüestions i processos regionals o la l’any acadèmic, i en  què s’ofereixen
sensibilització o mobilització de la xerrades monogràfiques s obre Turquia, el
ciutadania. El treball coordinat amb les món jueu, el Moderni sme , la Roma antiga ,
institucions que formen el consorci que el Marroc, els càtars, l’isla m, Egipte i  el Nil,
governa l’IEMed ha estat decisiu, un any Grècia o la Corona d’Aragó.
més, per dur a terme aquests objectiu s
centrals, i ha consolidat l’Institut com a Les exposicions co ns titueixen una de les
referent de primer ordre en el seguiment i grans apostes culturals de  l’IEMed per
impuls de les relacions d’Europa amb la difondre diferents a spe ctes de l es cultures
Mediterrània. mediterràni es. Mereixen una menció
especia l dues grans mo stres du rant el
El llarg del 2010 l’IEMed ha organitzat un 2010. D’u na banda, «La Medit errània del
centenxa.r  Rdxe’aclittiavtista it sm, entre ifròartgumess»,, que h a segle 
seminarisp ir osipmopsaots iasl sin steurnsa civoinaslist,a tnatlsle ursn  viatge
d’experts, cicles idl·leu sctornaferètn acmiebs  ie dl efobnast sf,otogràfic de
concerts i exposicioln’As,g iè hnac ipa rEoFdEu ïpt eplrso dpiferents
d’una cinquantena dees dpeuvbelicacnioimnse netns que han marcat la història
diferents formats. D’entdre  alaq uMeesdtait egrrraànnia. D’alt ra banda, la
varietat, i pel que fa a l’àmmboits tdrea leax cpuolstaudraa  a la xina «L a
i la seva promoció, són destacablMese dtrietesrràni a, l’altre origen del món»,
iniciatives: l’organització del III Congorérgsanitzada en  col·laboració amb
Mundial WOCMES Barcelona 2010, que hl’aAjunt ament de Barcelo na i el Mus eu
aplegat a Barcelona més de 2.700 Marítim , ha donat la possibilitat al públic
BARCELON ACULTUR A 281
asiàtic i internacional de conèixer el cresol econòmiques i hist òri ques dels diferents
cultural que és la Mediterrània amb motiu països de l’Amèrica Ll atina amb la finali tat
de l’Exposició Universal de xangai. d’ampliar, enfortir i aproximar, des dels
diversos àmbits de l a cooperaci ó, les
Els formats musicals complementen relacions entre la comunitat
l’ofert a  cultural que l’IEMed posa a hispanoamer i ca na i Ca talunya. 
disposició de la ciutadania amb, d’una
banda, el cicle «Músiques de la Duran t el 2010, la Casa Amèrica ha
Mediterrània», que durant el 2010 ha organitzat i im pulsat gairebé 
portat a Barcelona intèrprets i músics de 200 activitats, sempre  relacionades amb
Grècia, Croàcia,  Turquia, el Marroc o la cultura llatinoamerican a: expos icions,
Palestina que tenen com a comú recitals, jornade s de debat i anàli si,
denominador la fusió de diferents col·loquis, cicles de c inema i documentals,
tradicions musicals mediterrànies, i, d’altra conferències, presenta cio ns de llibres...
banda, la tercera edició de Nits  del D’entre totes aqu estes activ itats, cal
Ramadà, amb la col·laboració de destacar el  concer t  reci ta l Del amor, que
l’Ajuntament de Barcelona, una festa va protagoni tzar a L’Auditori el poeta i
oberta a tothom, que apropa als escriptor argentí Juan Gelman am b el
barcelonins la cultura àrab (trobareu músic i b andoneonista Rodolfo Mederos.
informació de les Nits del Ramadà en També ha tingut  un fort seguimen t la
l’apartat «Festivals multidisciplinar is» del celebració del Fet a Amèri ca, Festival
capítol 8). Internacional de Nove l ·la Co ntemporània
en Llengua Castel lana, amb la participació
Finalment, aquest 2010 l’IEMed ha editat de setze autors l latinoame ric ans que han
publicacions d’àmbit cultural, c o m la compartit les seves experièn ci e s am b el
revista semestral Quaderns de la públic. O, t ot seguint la tradició mexican a
Mediterrània, les edicio ns d’Els  amazics del Dia de Difunts, la  instal·lació a la seu
avui, la cultura berber o Barcelona i el de Casa Amèrica d’un alt ar  dedicat a la
gran comerç d’Orient a l’edat mitjana, figur a de l’escriptor i i ntel·l ectual mexicà
el catàlXeXg La Mediterrània del segle Carlos Monsiváis, traspassat uns mesos
o l’antologia de contes i relats Un mar de abans. També hi ha  hagut un record per a
paraules. Mario Benedetti, e n  un acte amb el
cantautor uruguaià Daniel Viglietti i el
periodista Juan Cruz, i Joan Manuel
Serra t, que h i ha intervingut per
10.1.2. ENTITATS INTERNACIONALS DE te leconferència.
PROMOCIÓ CULTURAL
Un altre dels autors de referència
CASA AMÈRICA llatinoamericans, l ’ar gentí Rodolfo F ogwill,
CATALUNYA ha present at a Casa Amèrica Catalunya,
setmanes abans de de i xar-nos, l’edició a
www.americat.net Espanya dels seus Cuentos completos i  la
seva aclamada n ovel·l a Los pichiciegos.
La Casa Amèrica Catalunya és una Altres destacats escript ors que han passat
institució que genera, impulsa, organitza per l’entitat el 2010 són Antonio Skármeta
i col·labora en actes, projectes i (xile) , Juan Gabriel Vásqu ez (Colòmbia),
programes per difondre i intercanviar Juan Villoro (Mèxi c) i Sant iago
coneixements sobre les realitats culturals, Roncagliol o (Perú). I també el veneçolà
282 BARCELONACULTURA
Alberto Barrera Tyszka o el mexicà Elmer CASA ÀSIA BARCELONA
Mendoza, que han intervingut en les
jornades «Narcocultura», sobre la influència www.c asaasia.cat
del fenomen narco en les man ifestacions
culturals dels països de l’Amèrica Llatina.La Casa Às ia té com a objectiu promoure 
També s’ha abordat un altre fenomen i desenvolupar projectes i activitats que
regional: el dels anomenats telepresidents. contribu eixin a con èixer millor el continent
asiàtic i impuls ar les relacions entre
El 2010 ha estat l’ any del bicentenari de les Espanya i els països d’Às ia i de l’ àrea de l
independències de Mèx ic, xile, Veneçuela, Pacífic, especialment en l’àmbit
l’Argentina i Colòmbia. Casa Amèrica inst ituciona l, econòmic, acadèmic  i cultural .
Catalunya se n’ha fet ressò a través  de les
jornades «Cròniques de bice ntenaris», amb Entre les exposicions que organitza  Casa
intervencions d’intel·lectuals , artis tes, Àsia, el 2010 hi trobem les dedicades a
escriptors, rep resentants de les comunitats diversos països asiàt ics, com l’Afganistan,
indígenes i historiadors . En el mateix un país sumit en un conflicte de soluci ó
context, l’entitat ha alberga t l’exposició incerta des de fa més de trent a a nys , o
«Liberando al Libertador», en què artistes Core a del Nord, un projecte exposit iu
llatinaomericans disseccionen la figura de format per  imat ges que són el resultat de
Simón Bolívar, també protagonista de la la g ràfica d’aqu es t país al l larg de sis
lectura que  s’ha ofert per Sa nt Jordi al pati dècades, des de la fir ma  de l’armistici el
del Museu Frederic Marès: durant 9 hores, 1953 fins a l’actualitat .
80 volun taris, entre actors, per iodistes,
representants del cos  consular En l’àmb it  de l’audio visual, s’han presentat
llatinoamericà, artistes i anònims amants diversos cicles de cinema, com el «Cicl e
de la literatura han llegit El g eneral en su de cinema asiàtic », la mostra de cinema
laberinto, recreació dels ú ltims mesos de «Cinemes de l’Afgani stan: relats de gènere
vida de Bolívar, obra de Gabriel García i societat» i el cic l e de cine ma  d’Akira
Márquez. Kuro sawa, que ha apl egat la producció del
director japon ès des dels anys seixanta
En el capítol audiovisual, s’ha celebrat la fins als noranta. També han t ingut ll oc el
quarta edició a Barcelona del Festival de cicle de cinema asiàtic «AnimaSpace»,
Cine Pobre Humberto Solás de Gibara amb una pro gramació molt relacionada
(Cuba). Enguany, el certamen ha acollit un amb l’esdevenim e nt més important que
càlid homenatge al muntador de cinema l’animac i ó japonesa ha viscut a la ciu tat, el
cubà Nelson Rodríguez. Saló del Manga de B arc e lona, i la
cinquena edici ó de la Setmana de Cinema
El V Premi Casa Amèrica Catalunya a la de Hong Kon g, que ha  arr ibat a Barcelona
Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica aquest amb un homenatge al director, guionista i
any s’ha concedit al rotatiu salvadorenc productor T sui Hark. 
Co Latino. I en el capíto l d’exposicions, s’ha
ofert la col·lecció d’imatges del fotògraf Fina lment, Casa Àsia ha tornat  a participar
catalanodominicà Wifredo García al festival de vi deoart LOOP i a la festa de
«Peculiars obsessions», al Palau Moja, i la comunitat  bengalí, que aqu es t any ha
l’exposició fotogràfica «La festa de la rendit homenat ge a Sir Rabindranath
colla», el registre audiovisual d’una Tagore, poeta bengalí, fi lòsof, artista,
processó d’arrels catalanes que se celebra dramaturg , músic i novel·l is ta, premi Nobel
cada any a la ciutat cubana de Matanzas. de literatura  l’any 1913.
BARCELON ACULTUR A 283


BUREAU DU QUÉBEC À La Fe sta Nacional d el Quebec,
BARCELONE organitzada al Pal au Moja al j uny, hacomptat amb l’actuació de dos músics
www.quebec-españa.es excepcionals: Boson Mo, guan yador del
premi Joseph-Roule au, del concurs
L’Oficina del Quebec a Barcelona (BQB) musical internacion al de Mont-real, i la
és, des del 1999, la representació oficial pianis ta Louise-Andrée Baril.
del Quebec a Espanya.  E l BQB ofereix uns
serveis diversificats en els sectors de El BQB ha donat  suport novament  a
l’economia, els afers públics i culturals i l’organitza ció i a la promoció de l’escola
supervisa l’aplicació de la coope ració d’estiu Mont-real-B arc e lona so bre la
bilateral entre el Quebec i Catalunya. La gestió de la creativit at en l a so cietat
seva activitat s’estén a tota la península d’in novació. L’escola d’e stiu és fruit d’una
Ibèrica amb la finalitat de promoure els iniciativa conjunt a entre l’escola HEC
valors del Quebec, de les seves (Hautes Études Commerciales) de 
institucions i dels seus professionals, de Mont-real i la Universitat de Barcelona.
donar suport a la promoció i a la difusió L’edició  d’enguany, en què han  participa t
de la cultura quebequesa a Espan ya i de 80 alumnes, procedents majoritàriamen t
promoure el comerç  i le s inversions. de Mont-real i  de Barcelona, ha conclòs
amb gran èxit.
L’any 2010 el BQB ha organitzat la
primera edició de la Mostra de Cin ema del Finalment, cal in dicar que al llarg del
Quebec, en què ha presenta t una selecció 2010, l’O ficina del Quebec ha contribuït a
de les obres més significatives de la la promoció  de diverses exposicions i
creació cinematogràfica quebequesa gires d’artist es quebequesos, i niciades per
recent, en col·laboració amb l’Associació col·laboradors locals: Jul ie Houle, al
Mecal, la Societat per al Des en volupament Centre Cívic Can Felipa, Marion
de les Indústries Culturals del Quebec i el Labrecque, a l’Hangar, Chih-Chien, al
festival Prends ça court!, de Mont-real. festiv a l LOOP , J anick Laberge, a la Gal eri a
Zero, Mich el de Broin, a l a Ga leria Toni
La marioneta quebequesa ha ocupat un lloc Tàpies, i Arcade Fire, al Cirq ue du Soleil.
d’honor al TOT Festival, amb l’espectacle
Punzelle, de la companyia canadenca
Poupées (K)rinkées, i amb la presentació de
l’exposició inèdita «Una finestra oberta als INST ITUT FRA NCÈS DE
titelles del Quebec», de l’Associació BARCELONA
Quebequesa de Marionetes, que retrata
l’evolució de l’art de la marioneta al Quebec. www.institutfrances.org
Pel que fa al circ, s’ha d’esmentar el molt L’Institu t Francès de Barcelona (I FB) v ol
aclamat Projecte Fibonacci, presentat pel ser un punt d’in tercanvi cultu ral entre
BQB i la companyia quebequesa Fran ça i Catalu nya, i de manera m és
Les 7 Doigts de la Main. Una iniciativa general, d’Espan ya, i t ambé un fòrum
ambiciosa de col·laboració internacional intercultural de debat d’idees i
que ha contribuït a la creació d’un presentació d’obres artístiques de
espectacle multidisciplinari i inusual, nombros es comunitats  que troben en
basat en el treball col·lectiu de 13 artistes l’In stitut un l loc  o n mos trar-se o
quebequesos i catalans. expressar-s e.
286 BARCELONACULTURA
El 2010 ha estat un any d’obertura i en clau d’hum or, i la «Se t man a de cinema
d’intercanvis amb els col·laboradors aleman y» al Cinema Maldà, on s’han pogut
catalans. Tant per les residències d’artistes veure pel·lí c ules que encara no havien
com per la col·laboració amb el Mercat de estat estrenades al nostre territori. També
les Flors i el Bureau du Québec de ha col·laborat en el Festiva l de Cinema
Barcelona, amb el Projecte Fibonacci, Jueu de Barcelona, en què  ha presentat
acollit per La Central del Circ, l’IFB ha tres films.
sabut seguir el seu camí, enlluernat per
una cooperació fructuosa amb les El Goethe-Institut ha presentat, a la seva
institucions artístiques barcelonines. Dins seu, l’exposició fotogràfica de Raul
d’aquest context, cal recordar  l’espectacle Hausmann , l’invent or del fotomuntatge, i
de funambulisme de la companyia Les [iStoryBox], de F l orian Thalhofer, un
Colporteurs al Mercat de les Flors. projecte audiovisual documental en què
l’espectador tria l ’ordre de l a narració. La
Al maig l’IFB ha co organitzat amb l’Arts gale ria Projec teSD ha mostrat l’obra de
Santa Mònica les jornades filosòfiques Jochen Lemper t, que versa sobre la vida
«Què se n’ha fet de la veritat? Què se n’ha anima l, i, a la  Univer sitat Pompeu Fabra,
fet de la revolució?», que proposen ha tingut l l oc  l’exposició «Man spr i cht
analitzar la societat actual amb una visió Deutsch», una experiènc i a v iva, tà ctil i
crítica i inconformista. A banda d’aquestes sensorial de la llengua alemany a.
jornades revolucionàries, al llarg de l’a ny
l’IFB ha presentat diverses activitats Un dels plat s forts d’enguany ha estat
trencadores de les no r mes  a cceptades. l’h omenatge a Walter Ben jamin en el  70è
aniversari de  la seva mort. Durant gairebé
Finalment, cal destacar les festes tres mesos s’han fet debats, projeccions,
estacionals que ha organitzat l’Institut lectures escenificades i dues exposicions,
Francès de Barcelon a a l carrer Moià que com la de Francesc Abad, al  volt ant de la
han acollit mile rs de pe rsones. figura d’aquest er udit.
Un dels eixos clau de l’ activitat del
Goethe-Institut el 2010 ha estat el teatre,
GOETHE-INSTITUT especia lm ent l’in fantil i  juvenil: el G oethe-
Institut ha co l·laborat amb el TNC, l a Sala
www.goethe.de/barcelona Beckett i la  Fira de Teatre Infantil i Juvenil
d’Igualada, entre d’ altre s. Les obres
El Goethe-Institut és l’institut de cultura Reacció i A l’arca a  les vuit han tingu t una
d’Alemanya i és present arreu del món. El gran reper cus sió mediàtica i han obtin gut
seu objectiu és la promoció del crítiques excel·lents.
coneixement de la llengua alemanya a
l’estranger, la cooperació internacion al en
el camp de la cultura i el foment de la
cooperació amb els agents culturals A ba nda de le s entitats esbossades  fins
locals. aquí, cal indic ar  que a Ba rcelona 
hi ha altres entitats int ernacionals de
Al llarg del 2010 el Goethe-Institut ha promoc ió cultural. L’Institut d’Es tudis
promogut actes culturals  de  tota mena. Nord-am eri cans va se r fu ndat l’an y 1 95 1
Pel que fa al setè art, ha organitzat els com a associa ció privada, s ense afan y de
cicles «Europa riu», sobre el xoc cultural, lucre, destinada a promoure l’intercanvi
BA RCELONAC ULTURA 287
cultural amb els Estats Units des de Barc elona abraça u n munt
Catalunya. La seva activitat principal és d’or ganit zacions i entitats v inculades
l’ensenyament de la llengua i la cultura directament a les  comunitats que la
nord-americanes i actua com  a pont integren, i aquestes cada cop nodreixen
cultural amb els Estats Units am b una gran amb més força el teixit cultural que les
varietat d’activitats que inclouen acull. Cada cop són més  nombro ses les
projeccions de llargmetratges,  actuacions celebracions festives que s’organitzen a la
musicals, exposicions d’ar ts visu als, nostr a ciutat vinculades directame nt a
seminaris i conferències. aquestes nove s com unitats.  És el cas,
entre molts  d’altre s,  de la Fe sta del x a i, 
L’Istituto Italiano di Cultura és un el Dia de Colòmbia, la Festa  Nacional del
organisme oficial d’Itàlia que té l’objectiu Perú, el Dia Nacional de xile, la Festa de
de promoure i difondre la llengua i la Bolívia, la Festa Nacio nal de l’Equador o
cultura italianes al no stre país a través de el Dia de la Inde pendència de l’ Urugu a i.
l’organització d’esdeveniments c ulturals (Trobareu in formació de to tes aquestes
que afavoreixin la circulac ió de les idees. fe ste s en l’apartat « Més feste s» de l
capítol 9.)
Finalment, The British Council treballa
conjuntament amb socis e spany ols i D’altra banda, la  fe sta major de la ciutat,
britànics per mostrar el millor de La Mercè, enguany ha t ingut Dakar com a
l’educació, la innovació i la creativitat ciutat convidada, una de les capital s
britàniques. De fet, és el principal canal de culturals més importants  de l’Àfrica. De
la diplomàcia pública del Regne Unit a la Dakar i el Senegal han  arribat e spectacles
nostra ciutat i posa en contacte person es i que s’ han representat a l Teatre Grec, al
institucions locals amb persones i parc de la  Ciutadella, a la plaça C atalun ya
institucions britàniques mitjançant els i a l ’avinguda Catedral. D’entre les
seus programes de ciència, societat, art pro postes presentades de staquen:
i educació. l’actuació d’Àfrica Camut Band, en què
catorze bal larins i percussionistes,
acompanyats de músics senegalesos,
ofereixen claqué, percussió africana i ball
Barcelona és reconeguda sobre sorra; la festa sabar, a l v oltant de la
internacionalment com a ciutat de música i del ball, als jardins  del Teatre
cultura, i per això la cultura d’arreu dels Grec; l’espectacle de  dansa, cant i música
cinc continents ve a Barcelona. del gr up de dansa  conte mpo rània Tena ne;
Organismes i entitats culturals o d’estudis l’actuació del perc ussionista senega lès
internacionals tenen seu a la ciutat, Doudou N’di aye Rose, am b el col·lectiu de
cultures d’arreu del món hi organitzen percussió experimental català Tactequeté i
festivals, cicles, congressos, celebracions quaranta p ercussionistes afr icans
festives, concerts, exposicions.. . per residents a Catalunya, i, final ment, la nit
donar a conèixer la seva riquesa cultural, africana de luxe de la mà de dues figures
creadors d’arreu del món troben a de la  música africana:  Daby Tou ré, un
Barcelona un espai per presentar les músic senegalès que co mbina l’herència
seves obres, per desenvolupar les seves musical a fric ana amb ritmes i nternacionals
tasques culturals... Barcelona manté, com el jazz, el pop o  el funk, i Awadi, la
doncs, una infinitat de relacions culturals figur a més destacada del rap a fricà, que
internacionals i atrau la cultura que es utilitza les noves t e cno lo gies sense
fa arreu. oblidar e l llegat cultural del seu p aís en
288 BARCELONACULTURA
unes cançons que parlen de la La música intern acional també h a tingut
problemàtica social del continent. cabud a al Teatre  G rec: hi  han actu at les
canta nts Adri an a Calcanhotto i Cor inne
I el Grec 2010 Festiva l de Barcelona ha Bailey Rae, i e ls artiste s de jazz de McCoy
dedicat en l’edició d’enguany la seva Tyner Tri o & Joe Lovano i Dee Dee
mirada internacional al Japó.  A quest país, Bridgewat er.
a través del cicle «Panorama Japó», ha
donat a conèixer al públic barceloní I, pel que fa al circ, el Grec ha ofert tres
algunes de les propostes més innovadores especta cles de circ f irmats pe l s ar tistes
dels creadors nipons contemporanis, com suïssos Martin  Z im mer mann (coreògraf) i
ara les actuacions de Ryoji Ikeda test Dimitri de Perrot (músic i co mpositor):
patter [live set] i spe ctra [barcelona]; les Gaff Aff, Öper Öpis i Chouf Ochouf,
obres La càmera lúcida, de Shiro Takatani, aques t últim interpretat  pel Groupe
i Air C onditioner and t he Farewell Speech, Acrobat ique de Ta nger.
de Toshiki Okada; el muntatge de dansa
Ki, una coproducció del Grec 2010 Festival A més de l Grec 2010 Festival  de
de Barcelona i el Yachiyoza Centenary Barcelona , també hi  ha hagut molts altres
Commitee amb concepte i direcció de festivals que h an v ol gut apropar les
Frederic Amat i Cesc Gelabert i realitats culturals d’altres països a la
interpretada per Cesc Gelabert i els cultura de l a ciutat. És el cas dels
ballarins japonesos Katsura Kan i multid isciplinaris  MarrocFest, el Festival
Tomohiko Tsujimoto; els espectacles Àsia o e l  festival Ull s i de diverses mostres
Dead 1 i Quick Silver, de Ko Mu robushi, un de cinema, com ar a el Fest ival de Cinema
dels màxims exponents actuals del butoh; Asiàtic de Barcelo n a BAFF, el Festival de
la creació Mirror and Music, del ballarí i Cinema Jueu de Barcelona, la Mostra  de
coreògraf Saburo Teshigawara, i Shinbaï, Cinema Colombià, la Mostra de  Ci nema
le vol de l’âme, e specta cle  de  la mestra Africà de Barcelona o la Mostra de Cinema
d’ikebana Seiho Okudaira i la ballarina del Quebec de Barcelona. Cal desta car
contemporània Emmanuelle Huyn. que aquest 2010 la Ciutat  Comt al  ha
ac ollit la primera edició del f estival
Les actuacions internacionals del Grec no EUROPES, un a iniciativa que pretén
s’han limitat a les propostes japoneses. convertir la capital catalana e n l’epi centre
El Teatre Grec ha estat l’escenari de la de la cultura contem porània europea,
producció teatral Bolívar, fragmentos de entenent la cultura en un  sentit ampli: arts
un sueño, dels colombians Omar Porras i plàstiques i visual s, música, cinema,
William Ospina. EI teatre europeu hi ha literatura, arts escèniques, gastronomi a,
estat representat aquest any pel director arq uitec t ura, di sseny i moda. L’objectiu
britànic Bijan Sheibani i la companyia ATC, del projecte és reflectir la diversit at
que ha interpretat Eurydice, una revisió cultural d’E u ropa, més enllà de les seves
del mite clàssic a càrrec de Sarah Ruhl. Pel fro nteres polítiques i econòmiqu es, i s’ha
que fa a la dansa, el Teatre Grec ha acollit desenvolupat en més de 200 espais
dues de les propostes de creadors culturals de la ciutat . Molts altres festivals
estrangers: Dunas, fruit de la col·laboració de tota mena de discipline s han portat a
entre el ballarí i coreògraf belga d’arrels Barcelona  c rea ci ons d’art istes d’arreu. En
àrabs Sidi Larbi Cherkaoui i la bailaora són exemples el festival de videoart LOOP,
flamenca María Pagés, i En atendant, la la Fira Int e rnacional d’Art Cont emporani
creació 2010 de la companyia belga Rosas Swab, el Barcelona  Poesia, el Kosmopolis,
dirigida per Anne Teresa De Keersmaeker. el festival TOT, el Ra dicals Lliure, Dies de
BARCELON ACULTUR A 289
Dansa, el Festival del Mil·lenni, el Festival edici ó de l’«Obrador d’estiu», una trobada
Folk Internacional Tradicionàriu s, el de caràcter in ternacion al  en la qual
Primavera Sound, el Sónar, el Festival de dramaturgs, directors i act ors de la talla
Blues de Barcelona, el Festival de Simon Stephens, Neil Labute, Enzo
Internacional de Jazz de Barce lona, el Cormann, Wi ll Keen o Marco Calvani han
Mecal, l’In-Edit Festival, The Influencers i impartit curso s i tallers en què han
el Festival Lilliput, entre molts altres. participat alumnes de fins a de u països
(Trobareu informació de tots els festiva ls diferents.
de Barcelona en l’apartat «Mé s festivals a
la ciutat» del capítol 8.) D’altra banda, la  Cai xa d’E i nes del Teatro
de los Sen ti dos acull des del seu
La ciutat de Barcelona ha estat, un any naixem ent, a tra vés de ls  se us tallers,
més, l’escenari escollit per diversos pro jectes de  creació i  investigació i del
directors de cinema per rodar-hi les seves seu postgrau, centenars d’artistes i
pel·lícules. Al llarg de l’any Barcelon a ha pro fes sionals vinguts d’a rreu del món. En
acollit rodatges de les nacionalitats més les edic ions 2009-2010 i 2010-2011 ha
diverses, com ara dels Estats Units (amb coordinat, en  col·labora ció  amb la
la pel·lícula Haywire, de Steven Universita t de Giro na, el postgrau
Soderbergh), l’Índia, amb dos Llenguatge Senso rial i Poètica del Joc,
llargmetratges (Don Seenu, de Gopichand que ha reunit alum nes vinguts de div ersos
Malineni, i Zindagi Na Milegi Dobara, de llocs de l’E stat espa nyol , F rança,
Zoya Akhtar),  Grècia (amb el film Do s, Finlàndia, Bèlgic a, Dinamarca, Itàli a,
d’Eustathios Athanasiou), el Regne Unit Argentina i  Mèxi c. Aque st any també ha
(amb Any Human Heart, de Michael coordinat la xarxa In ternacional
Sammuels) o els Països Baixos (amb el d’Investigac i ó en Poètiqu e s dels Sentits,
llargmetratge Rabat, de Jim Taihuttu). integrada per la Università d i Firen ze, 
la Università  La S apienza de Roma , la
També museus, centres i associacions Université C harles De Gaulle-Lille 3, 
culturals, companyies i sales d’arts la Fun dació Universitat de Girona,
escèniques i temporades de música i l’Asso ciazione Culturale ARCADIA-Ars In,
teatre han portat grans artistes dels cinc la Associazi one Culturale Teatro Stu dio
continents a Barcelona durant l’any 2010. Blu - Centro Cu lturale il Funaro i
És el cas, per exemple, del Teatre Romea, l’Asso ciació Caixa d’E ines del Teatro de
que ha estrenat People, cars & oil, un los Sentidos. Al nove mbre s’ha celebrat la
espectacle en català i en alemany format I Trobada de l a xarxa Internacional
per dues obres amb la mateixa d’Investigac i ó en Poètiqu e s dels Sentits,
escenografia i dirigit per la jove directora que ha compta t amb més de 110 assistents
alemanya Anette Pullen i per Josep vinguts  d’arreu d’Europa i Amèrica. 
Galindo. O la Sala Bec kett, que ha A més, la Ca ixa d’Eines ha ini ciat aqu est
estrenat textos internacionals de 2010 la di recc ió artística d’un projecte
referència, com ara (Salvatges) Home europeu de teatre sensorial su bvencionat
d’ulls tristos, de Händl Klaus, Reacció, de per la Comunitat Europea qu e  treballa el
Lutz Hübner, Bashir Lazhar, d’Evelyne de te ma de la generositat amb adolescents
la Chenelière, i Coses que dèiem avui, de d’Itàlia, Bèlgi ca, França, D inamarca  i
Neil LaBute, un dels grans èxits de crítica i Eslovènia.
públic de la darrera edició del Festival
Grec. En el camp de la formació, enguany El Mercat de les Flors ha presentat al llar g
la Sala Beckett ha organitzat la cinquena de l’an y espectacles de companyies
290 BARCELONACULTURA
d’arreu, com ara les companyies Les professi onal que aplega les quatre regions
Slovaks, Toujours après minuit, Batsheva associades a la  pla tafo rma (Aragó,
Dance Company o Dan z a Contemporánea Cata lunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-
de Cuba, entre d’altres, i ha realitzat el Pirin eus) i ha i ncidit en  el panorama de la
projecte de creació Projecte Fibo nacci dansa contempor ània en els quatre
amb la companyia quebequesa ter ritoris i en els aspectes lligats al
Les 7 Doigts de la Main i am b La Centr al desenvolupament de la disc i plina pel que
del Circ. Però el que més destaca de les fa a la difusió, la producció i el públic. A
iniciatives que ha dut a terme el Mercat de més, ha prese n tat quatre espectacles, un
les Flors en l’àmbit internacional és que ha per cada territ or i .
liderat el programa Modul-dance, un
projecte europeu de su port a la creació, En l’àmb it  de la mú sic a, Barcelona ha
la producció i la difusió en què participen ac ollit aquest 2010 dues tro bades de
22 cases de dansa de 15 països diferents  professi onals inter nacionals per
i que inclou més de 400 treballs artístics. promoc ion ar  els grups catalans de folk i
És la primera vegada que una entitat de les  músiques del m ón: el Meet Catalan
espanyola dirigeix un projecte de dansa Folk i el Meet Catalan World Musi c. Al
d’aquest abast, i per al Mercat representa febrer ha ti ngut lloc el Meet Catal an Folk,
un reconeixement a la se va tasca de organitzat per l’Institut Català de les
suport i difusió de la dansa a escala Ind ústries Culturals  (ICIC), amb la
europea. col·laboració del Me rca t de la Mú sica Viva
de Vic , la Fira Medite rrània de Manresa, el
Continuant en l’àmbit de la dansa, cal Festival F olk  Internacio n al Tradici onàr i us i
destacar la participació del Grup Estable L’A uditori de Barcelona. Hi  han particip at
de l’ Aula de Dansa de la Universitat més de 50 program adors i mànagers del
Autònoma de Barcelona (UAB) du rant sector catalans i  41 de fo ra de Ca ta lunya.
aquest curs acadèmic, juntament amb la França, amb 12 pro gramadors i Bèl gica,
Universitat de Tolosa i la Cie. Taffanel de amb 9, són els països que m és s’ha n
Montpeller, en el projec te euroregional de interessat pel Me e t Catal an  Folk, seguit s
dansa «La vibració de les metamorfosis». pel Re gne Unit (5), Espanya  (4) i Holanda
Els estudiants de les dues universitats, (4). Alguns dels grups i arti stes escollits
barrejats amb ballarins professionals de la per donar a conèixer l a música folk feta a
Cie. Taffanel, sota la direcció artística de Cata lunya h an estat  Miquel Gi l  & Manel
Jackie Taffanel i el videoasta David Olvari, Camp Trio, Sílvia Perez Cruz & Ravid
han presentat la peça La même la peau al Goldschmidt. Llama, Carles Dénia  i la
teatre de la UAB. Nova Rimaire, Lídia Pujol , Eduar d I niesta,
El Pont d’Arcal ís , Kaulakau, Botifarr a, S ol  i
Finalment, cal fer esment que a l’octubre Serena i Viotrònica. La segona trobada de
Barcelona va ser l’escenari de Dansa, una professi onals inter nacionals ha es tat un
trobada professional transfronterera sobre gran apar ador de les músiqu es  del món
dansa contemporània organitzada per la fetes a Catal unya. El Meet Catalan  World
plataforma Convivencia Pyrénées Music, or ganitzat per l’ICIC, s ’ha celebrat
Méditerrannée i l’Institut Català de les al d esembre, amb la part ici pació de 145
Indústries Culturals, en col·laboració amb professi onals inter nacionals, entre
l’Institut Culturel Français, l’Institut del programadors (82) i m ànagers (63). Dels
Teatre de Barcelona, el Sant Andreu programadors, 22 són catalans, 4 de
Teatre i el Mercat de les Flors. La trobada l’Estat espanyol, 21 de  Bèlgica i Hol anda,
s’inscriu dins d’una dinàmica d’intercanvi 12 d’Ità lia, 9 de Fr ança, 5 d’Aleman ya, 
BA RCELONACUL TURA 29 1
5 del Regne Unit i d’Irlanda, 2 de la precedid a pel Fòrum Europeu d’Indústries
República Txeca, 1 del Japó i 1 de Sèrbia. Culturals, organi tzat p el Minister i de
S’hi han pogut veure les actuacions de 14 Cultura i la Comissió Euro pea. El F òrum,
grups catalans que han mostr at el més que ha tingut lloc els die s 29 i  30 de març
representatiu i actual de les músiques del a la Llotja de Mar, pretén  servir d e punt de
món catalanes. Entre els grups i artistes trobada i de diàleg de l sector cultural
que hi han actuat hi ha noms com ara europeu. Amb a quest objecti u, experts i
Sabor de Gràcia, La Troba Kung-Fú, pro fes sionals de la cultura d’arreu
D’Callaos, Companyia Elèctrica Dharma, d’Europa han  debatut  els reptes a què
Folkincats, Costo Rico, Residual Gurus o s’e nf ronten les indústries culturals de t ot
Ginesa Ortega. tipu s. L es reflexions de l Fòrum han s ervit
per en riquir els c ont inguts del Llibre Ver d
Barcelona també ha estat el punt de sobre les indúst ries culturals i creatives de
trobada de les jornades internacionals la Comissió Euro pea.
sobre el futur de les biblioteques que han
portat experts mundials en la matèr ia  a la Del 26 a l 28 d’abril ha tingut lloc a
ciutat. Les jornades «Els futurs d e la Barc elona una tr obad a dels  membres d els
biblioteca pública» s’han desenvolupat del Districtes de  Cr eativitat per co nèixer els
13 al 15 d’octubre a la Bibliote ca J aume po ls d’innovació i creativitat catalans.
Fuster. Els continguts de les jornades Creada el 2004, a questa xarxa reuneix  
s’han concretat e n una sèrie  de debats al 12 dels territoris m és innovadors del món
voltant de tres grans eixos: Usuaris i i e s basa en l’inter canvi d e bones
serveis, Continguts digitals i Espais. S’h an pràctiques i experiències en e l camp de
convidat professionals de diversos països l’empresa,  la c ultura i l’e ducació. Els
del nord d’Europa, dels Estats Units i membres de la xa rxa són Catalunya,
d’Espanya perquè aportessin la seva Baden-Württemberg (Alemanya ), Flandes
experiència en aquests debats. El resultat (Bèlgica), Karnataka (Í ndia), Llombardia
ha estat molt satisfactori: més d e 400 (Itàlia ), Oklahoma (EU A), N ord-Pas de
inscrits han assistit a les diverses sessions Ca lais (F ranç a), Qingd ao (xina) , Rhô ne-
de debat. Alpes (França), Escòcia (Regne Unit),
xangai (xina) i Tampere ( Finlà ndia). La
Una altra trobada cultural internacional trobada s’ha estructurat en 6 eixos  que
que cal destacar és el Consell informal de giraven entorn de la creativitat,
ministres de Cultura, que s’ha celebrat el l’emprenedoria , la tecnolo gia, el ta lent i la
31 de març. Els ministres de Cultura dels formació, entre altr es temes, i que han
27 estats membres de la Unió Europea i la inclòs vis ites culturals, com ara al Gran
comissària europea d’Educació, Cultura, Teatre de l Lic eu i a l’empresa d’efectes
Multilingüisme i Joventut, Androulla especials DDT.
Vassiliou, s’han reunit a Barcelona en el
marc de la presidència espanyola de la D’entre e l seguit de conferències, xer r ades
UE. Els ministres han acordat un i col·loquis sobre div ersos a spe ctes de l a
document final en què es reivindica el pes vida cultural  i  creativa ac tual, cal destacar
tant econòmic com creatiu de les la conferènci a «Framing a  competitive
indústries culturals europees, i en què es future - the creative and kn owledge
demana que la cultura sigui un d els eixos econom y i n european citie s», organitzada
centrals de la nova «Estratègia UE 2020» per la Univ ersi tat de  Barcelona, que s’ha
per aconseguir una economia més presentat els dies 27, 28 i 2 9 de maig en el
competitiva. Aquesta reunió ha estat marc de la cloenda del project e europeu
292 BARCELONACULTURA
«Accommodating Creative Kno wledge investigad ors i professionals de tot
(ACRE) - Competitiveness of European Europa d’uni r-s e per compartir les seves
Metropolitan Regions within  the Enlarged experiènci es i conei xements al voltant de
Union». Aquest esdeveniment ha ofert fomentar l a creativitat i la inn ovació en les
l’oportunitat als responsables polítics, ciutats i regions metropolitane s.
BARCE
LONA
  A. L2  MÓ
10. N
BA RCELONAC ULTURA 293
El món és a Barcelona, però també francesos de Les Nuits de  Fourvière (Lió),
Barcelona es projecta al món amb tot un L’Apostrophe (Cergy-Pontoise), Le Lieu
ventall d’iniciatives culturals que viatgen Uniqu e (Nantes) i Le Man è ge (Reims), i el
arreu amb el segell indiscutible de la Festival Iberoamericano de Teatro de
ciutat que les ha vist néixer. Són molts els Bogotá, a Colòmbia, entre altres espais.
artistes amb seu a Barcelona que es
mouen pels cinc continents, i també són D’altra banda, el Teatre Romea ha
moltes les entitats, col·lectius i presentat amb el Teatro San  Mar tín de
organismes que, a partir de xarxes Buenos Ai res una nova posada en escena
internacionals, es projecten i es reforcen de La vida es sueño, el clàs sic de Calderón
més enllà de la ciutat. Els m useus , els de la  Barca , amb ver sió  i direcció de
teatres i altres centres cultur als també Calixto Bieit o, que ha rebut  mol t bones
exporten exposicions, concerts, obres i crítiques. Per al nou muntatge, que
mostres significatives de tot el que es s’inclou en el marc de la celebra ció del
mou en l’àmbit de la cultura a la Ciutat 50è aniversari d’aquest pre st igiós  teatre
Comtal. arge ntí, Bie i to ha seleccionat un
repartiment de primers actors d’aquel l
Pel que fa a les arts escèniques,  s’ha de país en capçalat per Joaquín  Fur ri el i
destacar la promoció que la Sala Beckett Muriel Santa Ana, entre d’ altre s. Aquest a
fa dels autors catalans a l’es tran ger. Amb és una coproducció del  Te atre Romea i el
aquest objectiu, el 2010 ha cont in uat Complejo Tea tral de B uenos Aires amb el
promovent e l web www.catalandrama.cat, suport d’Ib erescena, Bicente nario (200
que permet accedir a les traduccions de Años de In dependenc ias
textos teatrals catalans a altres llen gües, i Iberoamericanas), AE CID i  el Centro
ha organitzat cicles de lectures Cultural de Españ a en Buen os Aires, i  am b
dramatitzades de textos catalans a Grècia, la col·laboració del Teatre-Auditori  Sant
Polònia i Alemanya. Cuga t.
El Teatre Lliure manté la seva presència a Calixto Bieit o, el director artístic del
festivals nacionals i internacionals a mb les Teatre Romea, aquest 2010 ha estat
produccions pròpies. Aquest any han guardonat amb el Premi Ciuta t de
destacat les gires de Nixon-Frost, de Peter Barcelona de projecció internacional de la
Morgan, 2666, de Roberto Bolaño, i ciutat de Barcelona, per la seva projecció
Rock’n’Roll, de Tom Stoppard, totes sota internacional, m olt  abundant i de gran
la direcció d’Àlex Rigola; American èxit, a l llarg de la seva carrera i
Buffalo, de David Mamet, dirigida per especialment durant l’any 2010, i per la
Julio Manrique, i els espectacles Piturrino seva capacitat per di fondre arreu del  món
fa de músic i La pantera imperial, de el teatre de l a ciuta t de Barcelona i  els
Carles Santos. Els espectacles 2666 i seus professi onals.
Piturrino fa de músic s’han presentat al
teatre MC93 Bobigny de París, dins del A banda de la present ac ió de La vida es
cicle «Balade Catalane», una mostra de sueño a Buenos Aires, Bieito h a estrenat
literatura, música i teatre català que s’ha altres pro jectes a  di verses ci utats
celebrat paral·lelament a la fira europees: l’òpera Le grand maca bre, del
Expolangues, que enguany ha tingut la compositor h on garès Györgi Liget i, al
llengua catalana com a convidada d’honor. Teatre de F riburg de Brisgòvia
A banda del teatre MC93 Bobigny de (Alemanya); l ’òpera Parsifal, de Richard
París, el Lliure ha trepitjat els escenaris Wagner, a l’Òpera de Stutt gart, amb
294 BARCELONACULTURA
direcció musical de Manfred Honeck i els de creació i  exhibició de Jeunes Talents
cantants Andrew Richards i Gregg Baker; Cirque (a Fran ça, Suècia, Finlàndia,
l’oratori contemporani Stemmer, al Cro à ci a i Angl aterra) ha establert
Festival I nternacional de Bergen converses per in tegrar-se a aquest
(Noruega), amb dramatúrgia del mateix ambici ós projecte de creacions
Bieito i Marc Rosich, inspirat e n la Passió contemporàni es de circ; amb el Théâtre
segons sant Mateu, de Bach, i e n textos de Samovar ( París) ha signat un conveni de
diferents escriptors i filòsofs cooperació  que ha permès una doble
contemporanis, així com en la música residència de creació d’una com panyia
d’artistes c ontemporanis com Nick Cave, catalana, i a mb la c ompan yi a quebequ es a
Pj Harvey, Abba o el pop nòrdic. Les 7 Doigts de la Main i  el Mercat de l es
L’espectacle és una coproducció del Flors ha realitzat el project e  de creació
Festival I nternacional de Bergen i el Projecte Fibonac ci.
prestigiós Betty Nansen Teatret de
Copenhaguen, on es representarà A més, di versos col·lectius, gru ps i
posteriorment durant la temporada 2010- compan yi e s han portat a diverses ciutats
2011. Bieito també ha estrenat amb gran del planeta els seus darre rs e spectacles.
èxit l’òpera Aïda, de Verdi, al Teatre de La Fura dels Baus h a presentat les òperes
Basilea (Suïssa), amb la soprano Ángeles Carmin a Burana a Zimbabe, a mb artistes
Blancas en el paper protagonista, i, per locals. Aquesta ha estat l a primera vegada
primer cop, ha debutat a l’Òpera Estatal que la companyia ha arribat a l’Àfrica
de Baviera (Bayerische Staats oper), a negra, després d’in augurar el s fest ivals
Munic, amb una nova producció de d’art a les ciutats austral ia nes de P erth i
Fidelio, de Beethoven. Adelaide i dirigir l’espectacle Wi ndows of
the City, a l’Exposició Universal de xangai.
També el Grec 2010 Festival de B arcelona Trànsi t Dansa, sota la direcció de la
ha establert un arc extens de coreògrafa Maria Rovira, també ha rodat
col·laboracions i coproduccions, tant a pel món. Durant el 2010, la  creadora ha
escala nacional com inte rnac ion al. En dut de gira per Europa l’obra El sa l t de
aquest sentit destaca la xarxa de Festivals Nijins ki i ha p arti cipat e n diferents
Mediterranis Kadmos, constituïda el 2008 projectes coreogràfi cs a Hispanoamèrica.
i formada per quatre festivals europeus Sol Picó ha continuat e nguany amb la  gira
(Barcelona, Avinyó, Atenes i Istanbul). de l’obra  El llac de les m osques, que l’ha
portat, entre altres indrets, al Congo. I la
El circ barceloní també viu una etapa compan yi a Pepa Plana ha estat p resent a
important pel que fa a la projecció la Fira de Friburg, amb espe ctacle L’a tzar,
internacional. El 2010 La Central del Circ i al Festival Internazionale del Teatre de
ha establert diverses línies de cooperació Lugano , amb Penèlope. També ha act uat
amb equipaments de circ europeus i s’ha al Clow nin, el f estival biennal de pallasses
fet present en les principals xarxes de circ que se  celebr a a Viena.
a escala internacional. Amb la fàbrica de
creació La Grainerie (Tolosa) ha En l’àmb it  audiovisual , a més de la bona
consolidat els llaços i les accions en el posició que alguns del s llargmet ratges i
marc del projecte europeu Circ-que-o!; curtmetrat ges produïts a la ciu tat ha n
amb el centre de creació Espace obtin gut en festi vals internacionals aquest
Catastrophe (Brussel·les) ha iniciat un nou 2010, la Barcelona-Catalunya Film
projecte internacional de residències de Commission ha estat present a les
creació itinerants; amb la xarxa de centres principals cite s ci nematogràfiques de
BARCELONACU LT URA 295
l’any, com el Festival Internaciona l de ambiciosa que ha presentat més de 
Cinema de Berlín, el Locatio ns  Trade Show 30 activitats entre concerts, conferències 
de Santa Monica, el Fes tival Internacional i projeccion s. Els projectes del prestigiós
de Cinema de Cannes, el Fe stival de segell barc eloní spa.RK:  Bradien i bRUNA
Cinema Fantàstic de Catalunya i el Sevilla i els artistes Fa raó n i Huan hi han
International Locations Expo. repre sentat l’escena musical catalana
actual. No és la primera incursió que 
Al festival xcèntric, al CC CB,  s’ha pogut fa Sónar en territori  nord-americà: 
conèixer el treball de rec erca més complet el 2009 va celebrar dos esdeveniment s a  
sobre cinema experimental espanyol, que Nova York i Washington.
ha donat com a resultat un cicle i un a
publicació en DVD amb les pel·lícules D’altra banda, al llarg de l’any el Gr an
experimentals espanyoles més Teatre del Liceu ha dut a terme diverses
significatives des dels anys  cinquanta fins activitats relacionades amb la promoció
ara: Del éxtasis al arrebato. 50 a ños del de l’òpera més enllà de l e s nostres
otro cine español. Aquest treball s’ha fronteres, com ar a la retransmissió de tres
presentat a l’Anthology Film Archives de espectacles a cinemes d’Europa i els EUA.
Nova York, la National Gallery de
Washington, la Cinemathequ e  d e Praga, el En l’àmbit  de les arts visuals i el disseny,
Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el el Museu  Nacional d’Art Contemporani de
Festival de Cine Sinfronteras de Colòmbia Seül h a acollit 150 obres de la Col ·lecció
i l’Ibrahim Theater de Philadelphia. MACBA en la primera  presentació dels
fons del MACBA que s’ha fe t  a l’Àsia.
Un altre festival també ha creuat L’exposició, que duu per  títol «L’ombra de
fronteres: ArtFutura, el festival de cultura i la pa rla. Obres de la Col·l e cció MACBA»,
creativitat digital de referència a l’Estat ha tingut ll oc en el marc de la
espanyol. Per primera vegada , le s commemoració del  60è aniversari de l es
conferències i exposicions principals del relacions dipl omàtiques ent re Corea i
festival s’han celebrat a Buenos Aires. Espanya.  Les obres seleccionades
Alhora, ArtFutura ha ampliat l’ a posta a pertanyen a artistes catalans, espanyols i
quinze ciutats: Alacant, Andorra, internacionals de div erses generacion s 
Barcelona, Gijón, Granada, Huarte- i mostren com les rupture s han conformat
Pamplona, Madrid, Múrcia, Palma de noves tradicions artístiques. 
Mallorca, Segòvia, Tenerife, Valladolid,
Vigo i Saragossa. L’àm plia polít ica de préstecs d’obra ha  fet
que el Museu Pic as so hagi estat present al
Entrant ja de ple en l’àmbit de la música, llarg del 2010 a 24 expo sicions d ’a rreu del
del 9 a l’11 de setembre s’ha celebrat la món, amb un total de 99 pece s. D’entre
primera edició de Sónar Chicago, una aquestes exposicions hi ha, per exemple,
edició germana de format reduït del «Goya y el mu ndo moderno», que s’h a
festival Sónar de Barcelona, que neix instal·lat a l P alazzo Reale, a Milà;  «P icasso:
gràcies a la iniciativa de l’Institut Ramon Peace and Freedom», que s’ha pogut
Llull, el Chicago Department of Cultur al veur e al Tate Liverpool, a Liverpool, i a
Affairs, Advanced Music –creadors del l’Albertina Museum, a Viena; «Paths to
festival de Barcelona– i AC Entertainment. Abstraction - 1867  to 1917», exposada a
Sónar Chicago ha tingut lloc en espais The Art Ga llery o f New South Wales, a
singulars de primer nivell de la ciutat Sydney; «Picasso Looks at Degas», que ha
nord-americana amb una programació arribat fins a The Ster ling and Francine
296 BARCELONACULTURA
Clark Art Institute, a William stown (EUA); presenta 8 peces de gran escala del 2004
«Dans l’atelier de Picas so», que s’ha al p resent  i  altres instal·l acions  pensades
presentat al Gra phik Museum ,  a Münster, per l’art is ta per a aquest espai. És la
Alemanya, i «Centenary Exhibition Pablo primera e xposició d’un a rtis ta viu al
Picasso», mostrada al Kunsthaus Zürich , Nasher Scul pture C enter.
a Zuric.
No podem tancar aquest apartat sense
La Capella, amb el projecte «Rondabout parlar d’història i  memò ria . D urant el 2010
Encounter Program», s’ ha centrat a ajudar la Fun dació Mies van der Rohe ha
a potenciar els intercanvis que ja desenvolupat diverse s accions i
existeixen en el teixit artístic. En la setena programes que pose n de relleu la
entrega d’aquest proje cte, l’exposició capita litat  i la in ternacionalit at de
«L’un i el múltiple» ha permès mostrar el Barcelona  en matèria arquitect ònica. Entre
fruit dels intercanvis que diverses les activitats realitza des enguany destaca
institucions artístiques de l’Estat espanyol, el premi d’ar quit e ctura contemporània de
encapçalades per Hangar,  mantenen amb la Unió  E uropea Premi Mies van d er  Rohe,
Egipte. Aquesta exposició s’ha presentat a concedit pe r la Unió Europea i la Fu ndació
finals del 2010 i principis del 20 11 a el Mies van der Rohe, que t é  per objectiu
Caire. reconèixer i potenc i ar  la qual itat de
l’arquitectura actual a Europa. Al llarg de
La Fundació Joan Brossa ha prestat obres l’any s’han difós els resulta ts d’a quest
de Joan Brossa per a exposicions d’altres premi a través de l’exposició itinerant
institucions de Barcelona, de l’Estat presentada a destacats centres
espanyol i d’Europa, expo sicio ns com ara d’arquitectura europeus i i nternacionals:
«Magic Show», que ha voltat per Institut França is d’ Architecture (París),
Anglaterra al llarg de  tot u n any, «Escrito Arquerías de los Nuevo s Ministerios
está», que s’ha exposat al Museo Patio (Madri d), Architekturzent rum Wien
Herreriano de Valladolid, «Dau al set», que (Viena), Trienn al e di Mila no  (Milà) i For um
ha seguit la seva itinerància i s’ha d’Urban ism e et d’Arch itecture (Niça),
presentat a Madrid, i «Homo Ludens», que entre d’altres. La versió fotogràfica
s’ha mostrat a la Fundación Museo Jorge d’aque sta ex posició ha estat presentada a
Oteiza de Alzuza, a Navarra. les ins titucions segü ents : The National
Museum of A rt , Archi tecture and Desi gn
Al llarg de quatre mesos l’escultor (Oslo), National Gal lery for foreign Arts
barceloní Jaume Plensa ha exposat la (Sofia), U niv er si ty  Cam pus (Praga)  i Tongi
mostra «Genus and Species» al Nasher University (Pequín), entre d’altres. En el
Sculpture Center de Dallas. Aquest Museu marc del programa Ciutats Me di terrànies,
és un recorregut de primera qualitat per impu lsat des de la Càtedra Mi es van der
xx. Dins d’aquest tota l’escultura del segle Rohe, en col·labo ració amb la Un iver sitat
context històric, Ple ns a  ha sabut situar la Politècnica  de Catalunya i al tres
seva pròpia idea de l’escultura. L’artista fa institucions de paï sos de  la conca
servir l’entrada, les galeries, el jardí i el mediterràni a, s’ha realitzat un ta ller de
mateix carrer per instal·lar la seva obra, projectes a Is tanbul, a la seu del
que és una reflexió de com cal acostar-se Metropolitan Pl anning & U rban Design
al problema de l’escultura des de diferents Center  d’Istanbu l.
perspectives i com es poden combinar
diverses aproximacions intentant trobar El 2010 el Museu d’Història de Barcelona
solucions innovadores. L’exposició (MUHBA) ha enge gat un a línia de treball
BARCELON ACULTUR A 297
estable amb altres ciutats. En primer lloc,
amb la creació de la xarxa de Mu seus
d’Història de Ciutat d’Europa, en la qual ja
s’han integrat 18 museus i cen tres
d’interpretació urbana de tot el continent.
En segon lloc, amb l’inici dels contactes
amb les ciutats xineses, on a ra es
comença a plantejar el problema de com
modernitzar les ciutats sense fer taula
rasa, amb la mateixa força que aquest
debat va tenir en el passat a Barcelona.
Aquest salt endavant en la projecció
internacional del Museu es beneficia, sens
dubte, de la consolidació del seu Centre
de Recerca i Debat, que  aviat podrà
comptar amb un consell científic amb u n
ampli espectre d’historiadors i estu diosos
del patrimoni,  i també de la concentració
d’esforços en aquells processos clau en la
trajectòria de la ciutat. 
D’altra banda, destaca la col·laboració del
Museu Etnològic en diferents projectes
externs, com el del nou museu
d’etnografia del Douar d’Oulad M’Tàa a  la
Hauss de Marràqueix o el del museu Sna
Jolobil de San Cristóbal de las Casas
(Chiapas). A més, s’han organitzat
activitats conjuntes amb els consolats
generals de Veneçuela, Colòmbi a,
Guatemala i el Japó.
Finalment, el Museu Egipci de Barcelona
duu a terme projectes de recerca.
Enguany s’ha consolidat la cinquena
campanya de treballs arqueològics al
jaciment de Sharuna (Egipte), on la
Fundació Arqueològica Clos – Museu
Egipci de Barcelona excava, juntament
amb la Universitat de Tübingen, des del
2006.
298 BARCELONACULTURA
11
LA CULTURA DES DE L’ÒPTICA 
I L’ACTUACIÓ MUNICIPALS
La política municipal en matèria de cultu ra el seu funcionament a  l’ assu mpció de
a Barcelona està enfocada, des de fa uns noves i més nombro ses  respon sabi litats.
anys, a posar en v alor la cooperació entre L’objectiu ha estat respo ndre  m és
el sector públic i el sector privat, un eficaçment  a les necessi tats de l  sector
sector format per un teixit creatiu, social i cultural i, de manera esp ecial, a la
associatiu d’una gran riquesa, qu e ha estat importància  c rei xent que l a cultura té per
i segueix sent clau per entendre la realitat al de senvolupa ment urbà.
cultural de la nostra ciutat.
Així mateix, en termes generals , la
ciutadania valora positivament els 11.1.1. EL CONSELL DE LA CULTURA DE
resultats de l’actuació del consistori en BARCELONA
temes de cultura, tal com es reflecteix en
els resultats de l’Enquesta de Serveis El Consell d e la Cultura de Barcelona,
Municipals que regularm en t fa posat e n marxa l’ an y 2007 com una  de les
l’Ajuntament de Barcelona als barcelonin s: principals mesure s del Pla Estratègic de
les biblioteques (com a ser ve i més ben Cultura Nous accents 2006, ha des plegat
valorat), les festes populars (com La la totalitat de les seves fu ncions  durant
Mercè) i les activitats culturals  e n general l’any 20 10. 
estan entre els cinc serveis més ben
valorats pels ciutadans. Amb l’elaborac i ó del primer Informe anual
de la  cultura l’any 2009, redactat pels
membres del Comitè  E xecutiu del Consell
(Antonio Monegal, Flavia  Company, xavier
11.1. LA P OLÍT ICA CULTURAL DES DE Cordomí, Dani el Giralt-Miracle, Joan  Ollé,
L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA Rosa Pera i Eva  Vila), s’h a tancat  la fase
de posada en marxa d’aquest organi sme. 
L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)
va ser creat l’any 1996 per tal de gestionar Així mateix, les subvencions muni cipals de
de manera més àgil i e fe ctiva l’activitat cultura corresponents al 2010 han estat
cultural de la ciutat i, des d’aleshores, ha valorades per una comissió nomenada pel
treballat amb la voluntat de cooperar amb Consell, i el seu Comitè Exe cutiu s’h a
el sector artístic i creatiu, l’associatiu i el ocupat de seleccionar els membres dels
privat. La participació en els grans jurats dels Premis Ciut at de Barcelona.
equipaments culturals, a través de Així do ncs, comença a consolidar-se una
fundacions o consorcis, l’establiment trajectòria net am ent executiva, decisòria,
d’acords de col·laboració per a grans d’un Consell que t ambé mant é el seu
esdeveniments o festivals, el suport a la caràcter consultiu i de participació. 
creació o a la música en viu a través de
subvencions, o el programa Fàbriques de La presentació pú blica de l ’Infor me anual
Creació, són exemples d’aquesta de la  cultura 2009, en el marc de la reunió
cooperació. del Ple del Consell de la Cultura de
Barcelona (Museu Picasso, 16 de s etembre
Durant els seus primers anys de vida, del 2010), ha permès co ntrastar el s eu
l’Institut es va anar consolidant com contingut amb els representants de les
l’agent públic articulador de les polítiques principals entitats culturals de la ciutat,
culturals a la ciutat i, en els darrers cinc amb els representant s dels grups polí tics i
anys, ha anat adaptant la seva estructura i amb les per sone s de reconeguda vàlua en
300 BARCELONACULTURA
l’àmbit cultural que  formen part del Ple entitats dels  àmbits social i cultural que
del Consell (Jordi Balló, Jordi Jan é, An na desenvolupen projectes orientat s a
Maria Moix, Toni Mir a, Ramon Muntaner i afro ntar les desigualtat s c ulturals. La
Joan Oller, entre d’altres). primera acció visible de la xa rxa ha estat
el «Mapa d’exp er i ències significatives» per
En aquest marc, s’ha obert un  procés que la inclusió social de Ba rcelona, que
ha continuat amb les reunions de les onze analitza a fons qu inze projectes cultura ls
comissions del Conse ll (Arts Visuals, que incorporen la dim ensi ó inclusiva en
Ciència, Cinema, Circ, Cultura Popular i els seus obj e ctius. Algunes de les
Tradicional, Dansa, Disseny,  Lletres, experiènci es analitza des só n «L’Auditori
Música, Patrimoni i Teatre), fetes durant la apropa», «Cultura apro pa» (Mercat de l es
tardor del 2010, i que h an permès aportar Flors, Teat re L li ure, Gran Teatre del Liceu,
sensibilitats i elem e nts valoratius a la L’A uditori, TN C - Teatre Nacional de
redacció del segon Informe anual de la Cata lunya), «Museu portàti l» (Museu de
cultura. Més de 250 perso nes, Ciències N atura ls), TRANSfor mas, el Circ
representatives de la diversitat de mirades Social de l’At e neu P opular de Nou Bar ris,
i de plantejaments de to ts els  sectors de el festival Raval(s) (Fundació Tot Raval)
la vida cultural de Barcelo na , han o «Bell esa cura» (Museu Mon es tir de
contribuït a destac ar aspecte s significatius Pedralbes - MUHBA).
i amb caràcter es tratè gic de l’estat
cultural de la ciutat que el Comitè Com ja s’ ha comentat, les subvencions
Executiu ha tingut en c o mpte en atorgades per l’Institut de Cultu ra l’a ny
l’elaboració de l’Informe anual de la 2010 han estat valo rad es  per u na
cultura 2010. comissió nom enad a pel Conse ll de la
Cultura de Barce lona. De les 615
Encara en l’àmbit consultiu  i participatiu, sol·licituds que s’ han pr es entat a  la
també cal destacar la posada en ma rxa, a convocatò ria ordinària, 353 han rebut
l’abril del 2010, de la Comissió de subvenció, per un import total de
Seguiment del Protoc ol Festiu de la Ciutat 4.753.000 euros, una quantitat
de Barcelona. Tal com prescriu el Protocol lleugerament supe rior a  la concedida
Festiu de la Ciutat de Barcelona, l’alcalde l’any anterior. En la m ateixa línia q ue els
ha nomenat les set persones membres da rrers  any s, l’Institut d e Cultura ha
d’aquesta Comissió  (Ma rta Almirall, conti nuat prioritza nt el suport a les
Amadeu Carbó, Antoni Carné, Raimon activitats de difusió c ultural, activitats  a
Cervera, xavier Cordomí, Josep Fornés i le s quals s’ha  dedicat un 65% del total de
Gerard Preminger), a p roposta del Comitè le s subvencions conc edides. Com en
Executiu del Consell, una vegada altres ocas ions,  s’ha posat un èmfa si
escoltada la Comissió de Cultura Popular i especial als múltiples i diverso s festivals
Tradicional del Consell. Una Comissió que que se celebren a la ciutat,  molts dels
ja ha iniciat els seus treballs, orientats a quals s’ han consolidat al llarg dels anys, 
vetllar pel compliment del Protocol Festiu i en alguns casos han arribat a asso lir un
i a impulsar-ne l’actualització. important reco neix ement i projecció
internacionals. Així mateix, el 2010 s’ha
D’altra banda, el Consell de la Cultura de seguit intensificant e l suport a la creació
Barcelona, en el marc de l’Acord Ciutadà (amb un 23% del total de l’impor t de la
per una Barcelona Inclusiva, ha posat en convocatò ria) i als projectes d’educació
marxa la xarxa Cultura per la inclusió artística (am b un s 187.000 euros, xifra
social, impulsada per 25 de les principals superior a la d’anys anteriors).
BARCELON ACULTUR A 301
Una altra de les atribucions del Consell de l’alemany del llibre La impaciè n cia del cor,
la Cultura de Barcelona és la d’escollir els de Stefan Zweig.
membres dels jurats dels Premis Ciutat de
Barcelona, selecció  de la qual s’encarrega EDUC ACI Ó: al projecte «Bandes fora!», de
el Comitè Executiu del Consell. E ls l’In stitut Joan d’Àu stria , coordinat per les
guardonats en l’edició 2010 d’aquests tutores Gemma Castro i Gemma Montoya.
premis han estat:
TEATRE : a Pere Arquillué, per la seva
ARTS VISUALS: a l’exposició interpretació en les obres Primer amo r, de
«Antifotoperiodisme», c omissariada per Samuel Be ckett, i Vida  privada, de Josep
Carles Guerra i Thomas Keenan. Maria de  Sagarra.
DISSENY: al Col·lectiu Surtido, p er DANSA I CIRC: a  Mar  Gó mez, per l es
l’exposició «Cualquier cosa menos un repre sentacions de Dios menguante, a 
zapato». La Villarroel.
ARQUITECTURA I URBANISME: a la nau MÚSICA: a Joan Manuel Serrat, pel
del Temple de la Sagrada Família d’Antoni pro jecte Hijo de l a luz y de la sombra.
Gaudí, portada a terme per l’equip de la
Direcció Facultativa (Jordi Bonet i AUDIO VISUALS: a Lluís Miñarro, com 
Armengol, Carles Buxadé i Ribot, Jordi a producto r de les pel·l ícules Aita, 
Coll Grifoll, Jordi Faulí i Oller, Josep Blow Horn, Fami lystrip, Finister rae, 
Gómez Serrano i Joan Margarit i La moquistera i Tío Boonmee recuerda 
Consarnau). sus vidas pasada s.
AGUSTÍ DURAN I SANPERE D’HISTÒRIA MITJA NS DE COMUNICA CIÓ: a Toni Marín ,
DE BARCELONA: a Antoni Dalmau i director del programa Mat í a 4 bandes , de
Ribalta, per l’obra El procés  de Montjuïc. Ràdio 4.
BarceXloIXn.a al final del segle 
PROJECCIÓ INTERNACIONAL:  a Calixt o
INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA: al treball Bieito.
conjunt de Niek van Hulst i Romain
Quidant. L’acte de lliurame nt dels Premis Ciutat  de
Barcelona s’ha fet el dia 15 de febrer del
INNOVACIÓ TECNOLÒGICA: a Bestiario, 2011 al Saló de Cent de l ’Ajuntament de
pel projecte Impure. Barcelona. 
LITERATURA CASTELLANA: a Luis
Magrinyà, per l’obra Habitación doble.
11.1. 2. SUPORT A LA CREACIÓ
LITERATURA CATALANA : a  Ponç
Puigdevall, per l’obra Un dia tranquil. A partir de les propostes del Pla
estratègic  de Cultur a Nous accents 2006,
ASSAIG: a Rafael Argullol per Visión l’In stitut de Cu ltura impu lsa el projecte de
desde el fondo del mar. Fàbriques de Creació per donar resposta a
la necessitat de dotar la ci utat d’una x ar xa
TRADUCCIÓ EN LLENGUA CATALANA: a d’espais de suport a  la creació, i ho fa
Joan Fontcuberta Gel, per la traducció de rehabilitant espais d’interès patrimonial. 
302 BARCELONACULTURA
El tret definitori de l’any 2010 en  par lar socials més sosten ibles com pe r ocupar
del programa Fàbriques de Creació és un espai destacat com a generadors de
l’inici de les obres de re ha bilitació en la continguts en el context de la societat del
major part dels espais que integren cone ixement. 
aquest programa. La Central del Circ al
gener, La Seca al març , Fa bra i Coats i El Per  altra banda, i de cara a la  viabilitat
Graner Illa Philips al juny, Hangar al juliol i futu ra d’aquests equipament s, s’ha
l’Ateneu Popular de Nou Barris al començ at a treballar en la recerca de
desembre han iniciat les obres de noves fórmules de fin ançament i de noves
remodelació integral o d’ampliació, vies de col·laborac ió per a l’o ptimització
segons els casos. Pe r aquest fet, bona dels recursos. Dues lí nies de treball
part de l’activitat  dels espais  s’ha vist compl eme ntàries, qu e s’han repetit  en la
paralitzada o, si més no, fortament major part de projec tes, h an estat l a
condicionada per unes obres que han partici pació en xarxes d’interc anv i a
comportat una inversió total de prop de escala i nterna cional i la vi sibilització de la
19 milions d’euros. tasca desenvolupa da en aquest s
equ ipaments —tant a través d’activitats
Al llarg del primer semestre de l’any 2011 es obertes al públi c com de c ol·laboracions
preveu l’obertura de la major part d’aquests amb institucions, festi vals, espai s
equipaments (excep te el cas de l’Ateneu expositius...—. Ambdues vi es han servit
Popular de Nou Barris, en què les obres d’aparadors per a la difusió de les
s’allargaran fins a finals de l’any 2012). El propostes que s’estan desenvolupant en
projecte que quedarà pendent de aques ts es pais.
rehabilitació serà el de La Escocesa, que
caldrà afrontar dur ant els propers anys. Una a ltra de les qüestions a remarcar és el
desenvolupament de la imatge  i
Cal destacar l’adquisició, per part de comun icació conjun ta del project e que
l’Ajuntament de Barcelona, de l’edifici s’ha concretat a t ravés de la producció
central de la Nau Ivanow, equipament d’un llibret explicatiu del programa
gestionat per la Fu ndació Sagrera i que ha Fàbriques de Creació —que recul l i
passat a formar part del programa sintetitza els pr ogram es de conti nguts
Fàbriques de Creació a partir del mes de d’aque sts espais i el procé s de
novembre. tr ansf ormac i ó fruit de la rehabil itació
arq uitec tò nica— i de  l’activació del web
El 2010 ha estat, per tant, un any de del progra ma. L’objectiu  és oferir  un
trànsit per reformular els projectes de panorama clar dels diferent s espais de
cara a la represa de l’activitat el 2011 , que creació tant  de titularitat mun icipal com
tindrà lloc en un nou escenari d’espais de titularitat privada (que reben suport
millors i més ben condicionats, però per part  de l’ICUB) que configuren un
també en un context econòmic poc ec osistema cultural dens i  divers  de
favorable i de disminució de recursos. propostes i centre s culturals. 
De fet, una de les percepcions més L’any 2010 l’Institut de C ultura ha
àmpliament compartides per les diferents continuat  amb la líni a oberta el 2008 de
entitats gestores de les Fàbriques de suport a projectes ja exist ents amb la
Creació és la necessitat de relacionar la concessió de subvencion s dest inades a
producció i creació cultural amb altres inversions en espai s de cre ació i
àmbits, tant per oferir noves alternatives d’experimentaci ó artíst ica privats i a sales
BARCELON ACULTUR A 303
de música en viu. Han esta t 6 els es pais estudi, la creació d’un  nou marc l egal per
de creació privats que engu any s’han a la millo r go vern ança del patrimoni
pogut beneficiar d’aquesta convocatòria cultural de la  ciutat  i les obres de millor a i
(Almazen, Atrium, La Calder a, M iscelanea, rehabilitació dels diferents equipaments.
Nau Ivanow i tragantDansa), amb un
import total de 96.617 euros. Es tracta Amb relació a la projecció pública del
d’espais multidisciplinaris, qu e  reflecteixen pa trimoni, és de de st acar que du rant el
l’evolució de les manifestacions artístiques 2010 el conjunt de m useus i c e ntres
emergents, i que donen lloc a creacions d’expo sic ions municip als de la ciut at han
que superen les definicions artístiques estat visitat s per  més de 3 milions de
clàssiques. persones. Des de  l’Institut de Cultur a s’ha
seguit treba llant en la línia  d’atr au re nous
Pel que fa al suport a les sales de música públics que s’apropin al patrimoni de la
en viu, aquest any 2010 s’ha tornat a fer la ciutat. Una d e les inici atives més
convocatòria anual de subvencions, que interessants que impu lsa  l’Institut en
aquest any s’han atorgat a le s sales Apolo, aquest se ntit, des de ja fa uns quants
La [2] d’Apolo, Bikini, Harle m Jazz Club, anys, és la  Nit dels Museus , una activitat
London Bar i Sidecar. que contribueix  any rere any a fer arribar
un públic molt di vers i heterogeni als
Aquestes línies de subvencions museus, q ue, en molts casos, s’hi apropa
complementen la convocatò ria ordinà ria, per primera vegada. A l ’edició  d el 2010,
la qual no està destinada al finan çament alguns museus i c e ntres de l’àrea
d’obres o a l’adquisició d’equipament metropo litana de Barcelona s’han adherit
tècnic. És voluntat de l’Ins titut de Cultura per primera vegada a aquesta inici ativa .
donar suport a aquells espais de creació i En total, 40 ce ntres ha n obert les portes
sales de música que requereixen aquest de manera gratuïta l a nit del dissabt e 15
tipus d’inversions, per tal que pu guin dur de maig (de 19 a 1 h) i han ofert un gran
a terme la seva tasca de suport a l’artista ventall d’ac tivitats lúdiques
en les millors condicions possibles. compleme ntàries. La Nit dels Museus és
una iniciati va prom oguda pel Consell
Finalment, en l’apartat de les aportacions d’Europa en l a qual participen més de
extraordinàries per a obres de 2.000 m useus de 40 paï sos. 
remodelació, trobem les que s’han fet a
través de convenis amb entitats com la D’altra banda, en coordinaci ó amb
Sala Beckett, l’Associació d’Artistes l’In stitut Municipal de Perso nes amb
Visuals - Hangar i el Taller de Músics (Can Discapacitat, s’ha  im pulsat un pla per
Fabra). millorar l’accessibilitat co municat iva als
museus mun icipals. 
Amb l’objectiu de conèixer el nivell de
11.1.3. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DEL satisfacció del s u suaris dels museus de la
PATRIMONI ciutat i de  disposar de dades sobre el
perfil del públic que els visita, l’Instit ut de
Pel que fa al conjunt del patrimoni de la Cultura ha impu lsat i coordinat  una
ciutat, l’Institut de Cultura de Barcelona enquesta de púb lic en la  qual han
ha treballat en diferents línies d’actuació: participat t ots els museus munici pals i
la projecció pública dels museus, la consorciats, més e ls  centres privats que
potenciació de les tasques de recerca i s’hi han volgut adhe rir  (en aquest ca s, la
304 BARCELONACULTURA
Pedrera, de la Fundació CatalunyaCaixa). deteriorament, la pèrdua o la destrucció
Sota la direcció tècnica de  la Direcció de béns culturals. Fruit de  l’acord de
d’Estudis i Avaluació de  l’Ajuntament de col·laboració amb e l Departament de
Barcelona, s’ha seleccionat un a mostra de Cultura i Mit jans de Comunicació de la
4.200 persones entre el públic dels Generalitat  de Cat al unya i l’Institut de
museus i centres participants, a qui s’h a Cultura de B arcelo n a, s’ha aprovat la
realitzat l’enquesta. Com a dada creació del Consorc i del Museu  Nacional
significativa cal r emarcar el nivell de de Ciències Natu rals, que inclou t ots els
satisfacció dels enquestats amb la visita al equ ipaments del Mu seu de Ciències
centre, que, de mitjana, se situa en un 8,4 Naturals de Barcelona. 
sobre 10.
Pel que fa a les millores en el s
En el camp de la recerca i estudi, el 2010 equ ipaments i l a pre se ntació de nous
s’ha realitzat un esforç molt destacat per projectes, un bon nombre d’espais
posar a l’abast del públic la consulta de patrimonials han estat afe ctats per obres
les col·leccions dels m us eus a través de mil lora i rehabi litació. Durant el 2010 el
d’internet, amb el desenvolupament d’un Museu de Ciències Natural s de Barcelona
aplicatiu informàtic especialitzat, ha e stat treballant de forma intensiva en
l’eMuseumPlus. Properament,  e ls catàlegs el projecte de la seva no va seu, el  Mus eu
dels fons de totes les  bibliotequ es dels Blau (antic edif ici Fòrum), que
museus municipals també seran s’ina ugurar à el març del 2011. Tam bé han
consultables per internet. Des de finals de continuat  les obre s de reforma del Museu
desembre del 2010 ja està disponible en Frederic Marès, inic i ades l’octubre del
línia el catàle g de les bibliotequ es del 2009, unes obres que  permetran ampliar
Museu Picasso, el Museu de la Música, el l’espai expositiu, condiciona r l’espai  de
Museu Frederic Marès, el Museu reserva de les col·lec cio ns i millora r
d’Etnologia i el Museu d’Història de l’accessibilitat i la  senyalitza ció. Es preveu
Barcelona, accessibles a través dels seus que el Museu reobri el mai g del 2011. 
respectius webs. El catàleg c ol· lectiu
d’aquestes bibliote ques també es  pot El Museu d’Història de Barcelona t ambé
consultar des del web del canal Cultura. ha e stat afect at per obres i ina uguracions.
El 23 d’abril, al subsòl de  la Casa Morell, a
El 2010 ha estat també l’any en què s’han tocar de la plaça  Sant Jaume, ha obert les
iniciat noves propostes en la governança portes el centre Domus i Sitges, un nou
del patrimoni cultural de la ciutat: s’ha ce ntre patrimonial de primer ordre on
impulsat l’acord i la cooperació amb la conviue n, en un  mat eix jaciment, vestigis
Generalitat de Catalunya per a la gestió de la Barci no  romana i res tes d’un casal
d’aquest patrimoni. En concret, en el marc del call medieval: una domus romana del
IV i sis enormedse  slait gLelesi  ddee ll p’aatlrtiam oneid cautltural 276/2005 segle 
mitja na. Aixíi mdea tlae ixC,a ertl a2 9M udnei cmipaaigl  des B’haarcelona, s’ha
inaugurat pr oecl endoiut  ap rlao jcercetaec pióe rd ae la CoCmasisas iódel
GuaTredrar idtoerli aPla drke lG Püaetlriml. oDn’i Caultlrtau rbal dea lnada, el 6
Ciutda’to cdteu bBraer cse’hloan par ae steranvtaéts  edle p lrao jqeucatl ees de
reconereixheanb lielist coamcipóe dtèen lc’aienst igdae fàbrica Oliva
l’AjuntamAerntét sd, eq uBea recse lcoonnav epretrir a làa en una nova seu
creació, gestdióe li mManUteHnBiAm,e anlt P doebllenou, dedicada a
patrimoni cultudriavlu i l’adlgoaprc ilóa dtrea dleicsió indust ri al de la ciu tat.
mesures oportunes per eviTtamr eblé han conti nuat durant el 2010 les
BA RCELONACUL TURA 305
obres de rehabilitació de l’antic Mercat del pensades especialment per al públi c més
Born, que acollirà el Centre Cult ural del jove, s’ha di versi ficat l’oferta d’activitats
Born. en funció de frang es ho ràries..., però
l’actuació m és im port ant en a quest àmbit
Per la seva banda, les obre s d’am pliació ha estat l’obertura gratu ïta dels museu s
del Museu Picasso, amb la creac ió d’un municipals els diumen ges a la tarda.
edifici de nova planta de 1.600 metres Aquesta inici ativa  s’ha afegit  a les noves
quadrats, permetran consolidar el paper pro postes relacionades amb la política de
d’aquest Museu en l’àmbit de la recerca  i preus que j a s’estan consolidant en el
el coneixement del llegat de Picasso. Al conjunt de programes culturals, com el
primer pis del nou edifici s’hi han d’ubicar carnet d el Museu Pi ca sso, e ls abonaments
la biblioteca, l’arxiu i el centre d e pro posats en el Grec Festival  de
documentació i, a la planta baixa, els Barcelona, les reduccions en  e l preu per a
espais destinats als serve is  e ducatius i determinats col·lectius o el progr ama
científics. L’objectiu és convertir  aqu est «Cultura apr opa» per a c ol·lec tius
nou edifici en un c entre d’estudis desafavorits.
picassians de refe rència inte rnacional. 
La inauguració d’aquest nou espai està Aquest 2010 s’h a remodelat t otalment
prevista per als primers mesos del 2011. l’oficina de venda d’en trades de 
La Virreina a mb un horari mé s am pli de
Finalment, les obres de la futura seu del servei i amb diferent s ofertes de venda
Disseny Hub Barcelona han seguit d’entrad es (inclosa l’ofer ta last minute), i
endavant a la plaça de les Glòries . així ha esdevi ngut la se u  central de venda
d’entrad es culturals  de Barcelona, la nova
oficina Tiquet Rambles, u n ser vei que ha
d’ajuda r a comunicar i  a fer més
11.1.4. COMUNICACIÓ AMB LA accessible l’oferta cultural de la  ciutat . 
CIUTADANIA
Una altra líni a de treball ha estat la
Amb relació a la comunicació amb la recerca de c ompl icitats am b els diferents
ciutadania, des de l’Institut de Cultura s’ha agents cultural s de la ciutat pe r dona r a
continuat treballant en diverses línies conèixer l’activitat cultural, tan t a través
d’actuació amb el doble objectiu de d’in iciatives com l a Nit del s Mus eus o
millorar la proximitat amb el públic usuari Montjuïc  de Nit com a través del «Set de
de la cultura i d’arribar a nous públics. cultura», la proposta impul sada per
Turisme de Bar celona en el marc de la
Una d’aquestes línies d’actuació ha estat Barcelona Opportunity We e k, e n la qua l
l’ampliació d’horaris i l’establiment de han estat presents teatres, cin emes i
noves polítiques de preus. Si l’esforç que museus de la ciutat.
s’havia fet fins ara s’havia centrat en
l’ampliació dels horaris del conjunt de Amb l’objectiu d’atreure nous públics per
biblioteques —amb què s’ha assolit una a la cultura, la prom oci ó de ls servei s i
mitjana d’horari d’obertura per centre pro grames cult urals s’ha dotat de nous
superior a la de qualsevol dels països recurso s. En el marc del Pla  d’Accés a la
europeus—, aquest 2010 s’ha estat Cultura impulsa t per l’Inst itut de Cult ura,
treballant en l’anàlisi dels preus i els el 2010 el s recursos s’han centrat
horaris dels museus municipals. S’han fet principalment en  l’à mbit de les noves
noves propostes de programes de nit, te cno logies: obertura  a nous canals,
306 BARCELONACULTURA
renovació de webs, presència a nous estr atègi cs  de cult ura de Lille, Tolosa de
mitjans i a x arxes socials.. . Ta mbé s ’han Llenguadoc, Medellí n, Quito, Buenos Aires,
engegat noves propostes, com les maletes Mont-real, etc. El 2010 ha es tat l ’any en
didàctiques o els expositors amb què per primera vega da un govern
informació sobre l’oferta cultural, ubicats nacional (el del Q uebec)  s’ha adherit  a
als centres cívics de la ciutat. l’Agenda 21 de la c ultura . 
Finalment, cal destacar el treball realitzat Per  altra banda, el 2010 Barcelona ha
en el marc del Pla de Sistemes impulsat renova t la presidència  de la Comissió de
per l’Institut, que ha permès co ordinar i Cultura de l ’organis me internaci onal
orientar les acci o ns re lacionades amb els Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), per
sistemes d’informació —tant interns com al p er íode 2011-2013, i continua liderant
de relació amb l’exter ior— i del qual ja un moviment de gra n abast i nternaciona l.
s’han començat a veure alguns fruits , com També ca l destacar qu e els responsa bles
ara les eines de gestió de públics o de munic ipals de l’Agenda 21 de l a cultura
gestió de col·leccions dels museus, o les han participat, com a observa dors, en els
eines d’interrelació, com l’Anella  Cu ltural. òrgans de la Convenció de la UNESCO
sobre la diversitat cultural. 
L’A juntamen t de Barcelona, en el marc de
11.1.5. PRESÈNCIA I NTERNACIONAL l’Agenda 21 de la c ultura , el 2010 ha
promogut la convocatòri a d’ajuts per 
La internacionalitzac ió i la projecció a projectes de coopera ció al
exterior de la cultura fe ta a la nostr a desenvolupament dirigida a ciutat s i
ciutat és una realitat des  de ja fa anys. governs locals de païso s de l’Àfri ca,
Alguns dels projectes que han tingut més Hispanoamèri ca  i la Me di terrània,
ressò internacional durant el 2010 —dels membres directes o in directes de CGLU.
quals ja s’ha parlat a bastament al capítol És destacable l’èxi t de partici pació i la
10— han rebut suport m un icipal. En aquest qua litat dels projectes guanyadors
sentit destaquen la pre sència del f es tival d’aque sta conv oc atòria, gestionada per
Sónar a Chicago i del Museu d’Art Barcelona  Solidària en co operació amb
Contemporani de Barcelona a Corea. CGLU i l’AECID —Agenc ia Española de
Barcelona també ha estat el punt de Cooperación I nternaci onal para el
trobada de les jornades internacionals Desarr oll o—, a la qual s’han presentat 78
sobre el futur de les biblioteques que han expressions d’interè s i 26  proje ctes, del s
portat experts mundials en la matèria a la qua ls 11 han estat subvencionat s. 
ciutat.
Seguint en aquest  marc , un dels fets més
Pel que fa a l’Agenda 21 de la cultura, de desta cats del 2010 ha esta t l’aprovació de
la qual l’Institut de Cultura és un dels la d eclaració «La cu ltura és e l  quart pilar
principals impulsors, el 2010 ha arribat a del desenvolu pament sostenib le», que ha
410 el nombre de ciutats, governs locals, tingut lloc al novembre, durant l a C imera
associacions i institucions que hi estan Mundial de Líders Locals i Regionals - 3r
vinculats. El text de l’Agenda 21 de la Congrés Mundial de CGLU. Es t racta d’un
cultura ja està disponible en 19 llengües. documen t de gra n impor tància pel qual el
També és destacable la millor qualitat i Buró Executiu de CGLU pren una pos ició
major nombre d’iniciatives que clara, favorable als temes cult urals, en el
explícitament s’hi relacionen: plans debat sobre el desenvolupament . Aquest
BA RCELONAC ULTURA 307
document representa una fita important diversitat cultura l, el suport a tota mena
en la cooperació del desenvolup ament d’accion s i  d’iniciatives destin ades a la
sostenible i en la formulació de les conservac ió, exhibició i difusió del
polítiques culturals locals. pa trimoni cultural i artí stic , i la projecci ó i
divulgació inter na cional de l a cultura
D’altra banda, les relacions internacionals catalana. Sota la  presidència de l ’alca lde
de l’Institut de Cultura s ’han de Barcel ona i la vi cepresidència de
complementat amb l’atenció instituciona l Miquel Ro ca i Junyent —que tam bé és el
a ajuntaments, empreses i universitats president dels cercles dels museus— , el
que han sol·licitat entrevistes o 2010 s’ha renovat i ratifica t el Patronat  de
inf ormació sobre les polítiques c ulturals la Fun dació amb la presènci a de 20
de Barcel ona o sobre els programes o empreses especialment  destacades en el
projectes de l’ICUB en la seva dimensió mecenatg e i el patrocini  de pro grames
internacional. Anualment s’atenen unes culturals de la  nostra ciutat. 
120 consultes d’aquest estil. També s’ha
donat suport als programes i pr ojectes Des de la seva constitució, la Fundació
culturals de l’Ajuntament de Barcelona en Barcelona Cu ltura promou la creació dels
temes internacionals, com la proposta del cercles del s m useus de la ci utat de
MUHBA per a la declaració de B arcelon a Barcelona. E l cercle, figu ra recollida en els
com a patrimoni gòtic de la humanitat, estatuts de la Fundació, apl e ga aquell es
la visita dels experts del Consell empreses i inst itucions arre lades a
Internacional dels Monuments i Llocs Barcelona que decideixen comprometre’s
Historicoartístics (ICOMOS) a la Sagrada amb un m useu (o museus) de la ciutat i
Família, la presència de Barcelo na a amb la tasca de preservar-ne i donar-ne a
l’Exposició Universal de xangai 2010 o conèixer el pa trimoni històri c, cultur al,
l’atenció pro tocol·lària a les visites artístic i  científic. El  progr ama dels cercles
coordinades per Barcelona Solidària configura un m odel innovador i
(grups de Mali, Moçam bic, C olòmbia, transparent en l’estratègia d’establ iment
etc.). de relacions ent re  els agents p úblics i
privats, en què totes les parts integrants
fan una aposta de cidida pel mecenatge i
el patroci ni.
11.1.6. RELACIÓ AMB EL SECTOR PRIVAT:
LA FUNDACIÓ BARCELONA CULTURA L’any 2008 es va aprovar la creació del
Cer cle del Mu seu d’Hist òria de Barcelona
Bona part de les actuacions esmentades (MUHBA), i el 2009, la del Cercle del
no haurien estat possibles sense Museu de Ciències Nat urals de Barcelona.
l’aportació i la participació del sector La Funda ció  Barcelona Cultura, al costat
privat. En aquest sentit, l’any 2010 ha d’aquests cerc l es , ha treballat durant el
continuat sent clau per a l’Institut de 2010 en diferents  projectes. 
Cultura la vinculació a la Fundació
Barcelona Cultura (FBC), el principal En el cas del Cercl e del MUHBA són
òrgan per a la promoció i projecció de la destacables l’exp osició a l Sa ló del Tinell
cultura barcelonina amb el supor t del «Cerdà i Barcelona. La pri mera metròpoli,
sector privat. L’objecte de la Fundació 1853-1897», que ha comptat  amb la
Barcelona Cultura és la promoció i el col·laboració de Sie men s i  Abertis, i les
conreu de la cultura en totes les seves activitats relacionades amb el projecte
manifestacions, vetllant pel foment de la Aigu a /BCN, que es desplegaran durant el
308 BARCELONACULTURA
2011 i que han e stat possibles gràcies a les tr avés de l a Fundació Barcelona Cultur a
aportacions d’ AGBAR. També ha es tat clau amb una mitjan a d’1,5 milions anua ls, així
el suport de Gas Natural, que ha permès com el s i ngr e ssos aconseguits a t ravés de
l’adquisició de dos quadres p er al MUHBA. la venda d’entrades de  museus i
Altres aportacions com les de El Per iódico, programes cult urals, que han contribuït a
Abacus, Canon o Ju lià han aj udat al l’incremen t global del pre ssu pos t.
fina nçament del con junt de les activitats
del Museu d’Història de Barcelona. Pel que fa a la despesa, prop d’un 45% 
tdel pressupost de l’Ins titut de Cu ltura
s’ha destina t als grans equipaments de la
ciutat (museus , teatres i biblioteques en
11.1.7. RECURSOS PER A LA CULTURA consorci amb l ’Ajuntament) i  al suport a
les ent itats a travé s dels programes de
L’Institut de Cultura de Barcelona gestiona subvencions. La resta del press upost s’ha
una bona part de la despesa total que desti n at al funcionament bà sic i a les
l’Ajuntament de Barcelona dedica a activi tats dels progr am es i centres que
cultura. Concretament, el pre ssu post del depenen de l’Institut. 
2010 de l’Institut ha estat de 117 milions
d’euros. La despesa en inv ersió en infraestructures
pròpies o consorciades, que ha crescut
Pel que fa als ingre ssos és im portan t exponenc i alment aquest mandat , ha
destacar que s’ha renovat el con ven i anual permès t ant l’actuaci ó en la rehabilit ació 
per al finançament d’institu cio ns culturals o la co nstrucció d’equipaments com la
amb el Ministeri d’Econ omia i Hisenda i el incor poració al patrimoni públ ic de
Ministeri de Cultura, en el marc de la Carta col·leccions privades en règim de
Municipal de Barcelona. També han estat comodat, com ha  e stat el cas del fons
importants les aportacions rebudes a Centelles o del fons Masp on s.
BARCELON ACULTUR A 30 9


ALGUNES DA DES DEL PRESSUPOST DE L’ICUB, 2010
DESPESES
APORTACIONS A ALTRE S E NTITATS
Aportacions per funcionament a consorcis i fundacions .................................................. 45.762,18
Aportacions per inversions a consorcis i fundacions .......................................................... 9.625,49
Subvencions a entitats................................................................................................................. 4.753,00
GESTIÓ PRÒPIA
Grec Festival de Barcelona .......................................................................................................... 4.882,19
La Mercè.......................................................................................................................................... 4.034,23
Exposicions a La Virreina i a La  Capella ................................................................................. 2.065,32
Museu Picasso ................................................................................................................................. 7.537,33
Museu d’Història de Barcelona. MUHBA ................................................................................. 6.638,64
Museu de Ciències Naturals de Barcelona. MCNB.................................................................. 7.2 22,21
INGRESSOS
APORTACIONS D’ALTRES ENTITATS
Patrocinis1......................................................................................................................................... 3.957,48
Subvencions rebudes d’altres administracions........................................................................ 1.123,29
INGRESSOS PROPIS 
Venda entrades, activitats ............................................................................................................ 8.188,74
1 S’inclouen les aportacions de la Fundació Barcelona Cultura.
Font i elaboració: Institut  de  Cultura. Ajuntament de Barcelona.
En l’àmbit de la gestió dels recursos, s’ha fer-ho) la mitjana de dies de pagam ent de
de destacar l’esforç que ha fet l’Institut de les fac tures s’h a situat en 37 di es.
Cultura aquest 2010 per adaptar-se a la
Llei 15/2010 de mesures contra la Finalment, cal destacar la imp ortància del
morositat en les operacions comercials. c apital humà que treballa dir ec tament e n
L’aplicació de diverses mesures l’àmbit de la cultura sota e l p araigua de
correctores en la gestió econòmica de l’actuació municipal. Tots aquests projectes
l’Institut ha fet possible reduir el termini són possibles gràcie s a la implicació i a la
de pagament de factures: mentre que la feina diària d ’un es 45 0 p ersone s q ue
mitjana de pagament del tercer trimestre treballen directament des de l’Institut de
de l’any era de 63 dies, a 31 de desembre Cult ura, i de més de 1.500 que h o fan des
(abans del termini establert legalmen t per dels  centres en co nsorci amb l’Ajuntament.
312 BARCELONACULTURA
11.2. LA POLÍTICA CULT URAL DES DELS rigor i compromís, depassen l’àmbit
DISTRICTES DE LA C IU TAT d’influència de l mat e ix barri. És el ca s de
Ribermúsica , que v a celebrar el qui nzè
L’altra àrea d’atenció municipal a la aniversari de l Festiv al de Tard or
cultura és la que es fa des dels districtes. recuperant la Gran Festa de la Música de
A continuació es prese nta la visió dels deu la Ribera i q ue desenvo lupa un project e
regidors dels districtes de la ciutat sobre social i mporta nt amb la músi ca com a fil
el més destacat de l’any 2010 al territori. conductor. 
També va cont inuar la col·laboració amb
el festival BarriB rossa, qu e e l 2 010 va
CIUTAT VELLA ce lebrar la seva vu itena edició seguint
Assumpta Escarp Gibert amb l’objectiu de crear una xarxa de
REGIDORA DEL DISTRICTE compl icitats am b el terri tori, d’establir
ponts de diàleg entre les arts visuals i
Durant l’any 2010 la cultura ha con tinuat musicals i els diferents gèneres escènics. 
sent un element clau per la cohesió social
i l’equilibri territorial dels barris de Ciutat El supo rt a project es que al llarg dels
Vella. anys s’han con sol idat i s’han estès més
enllà  de l’àmbit del Districte es fa palès
Seguint les línies estratègiques establertes amb els Tallers Oberts de Ciutat Vella, 
al Pla d’Actuació del Districte (PAD), s’han la inici ativ a del FAD que va a rribar a la
impulsat actuaci o ns pe r potenciar la dissetena edició aconseg uint que 
participació de la ciutadania, incrementar a la proposta d’ obr ir les  port es dels
la demanda cultural i augmentar l’oferta artistes i creadors s’hi sumessin 
d’equipaments. per primer cop els districtes  de Gràcia 
i Sarrià-Sant Gervasi. 
En aquest sentit durant l’any 2010 es va
completar el m apa  de  biblioteques de Duran t el mes de març, la Ram bla es va
Ciutat Vella amb la inauguració de la convertir en el  centre neu ràlgic de la
Biblioteca Gòtic - Andreu Nin, la quarta Barcelona  més creativa, am b la celebració
biblioteca pública del Distric te i la trenta- del festival Rambleros. Tot u n seguit
sisena de tot Barcelona. D’aquesta manera d’espectacles, debats, co ncerts i
el Districte ha aconseguit l’objectiu de exposicions v an reivindicar l’esperit obert
tenir una biblioteca per barri. de la dècada dels vuitanta , que va
contr ibuir a crear una part del caràcter i l a
Així mateix es va reobrir la Biblioteca Sant creativi t at de Barcelo na. 
Pau i Santa Creu completament
remodelada després de realitzar-s’hi les L’aposta per apropar la cultura ar reu del
obres de modernització de serveis com la ter ritori ha co ntinuat a través de les
climatització, la instal·lació elèctrica i programacions e speci alitzades dels
l’accessibilitat. ce ntres  cívics, la setena edició de la
Mostra Sonora i Visual al  Centre C ív ic
La col·laboració amb el teixit social va Convent de Sant  Agustí, la Mostra Donart
continuar sent un dels eixos bàsics de al Centre Cívic Drass anes i el fes ti val Mun t
l’aposta per la dinamització cultural del de Mots al  Pati Lli mona . El Centre Cívic
territori i es va concretar amb el suport a Barceloneta va acol lir una nova edició del
algunes de les iniciatives que, pel seu Dansa-esc oles, un projecte destinat  a
BARCELON ACULTUR A 313
apropar la dansa als alumnes de pr imària contacte de més de 100 jove s a lumnes
de les escoles del barri. amb el procés creatiu i artí stic.
Finalment, el foment de la cultura popular Amb la seva onzena edició, el Premi de
s’ha concretat amb el suport a les Relats Curts del Centre Cívic de la
activitats que han dut terme la Sagrada Família  es manté amb ener gi a
Coordinadora de Colles de Gegants i renovada i compta amb l a col·labor ació de
Bestiari de Ciutat Vella, l’Esbart Català de la biblioteca del Districte. Aque st  premi va
Dansaires i els Falco ns de B arcelona. néix er  per commemorar el 8 de març, Dia
de la  D on a T reba lladora, dintre  del cicle
A través d’aquestes actuacions Ciutat «Fem en  femení», amb la inte n ció de crear
Vella ha fet palès que la promoció i la un espai de refle xió, creativi tat i expressió
difusió de la cultura és un eix fonamental literària p er a dones. 
de la convivència quotidiana.
En les convocatòries vinculades als
centres cív ics de la Casa Eliza lde i la Casa
Golferichs és on trobem representat
EIXAMPLE l’àmbit de  les arts visuals.
Ramon Nicolau Nos
REGIDOR DEL DISTRICTE Al Centre Cívic  Golfe richs, que e stà
especialitzat en l’à mb i t multimèdia i la
L’any 2010 ha estat un any de continuïtat fotografia —especialització que  s’articula
al Districte de l’Eixample, que ha basat la a través dels seus p rojectes Eines
seva acció principal en la difusió, M ultimèdia i Fra ncesc C atalà Roca—, s’ ha
divulgació i creació de nova activitat dut a term e la segon a edició de la be ca
cultural. Golferichs d’A rts Visuals, en la q ual es
podien presentar projectes individuals o
Cal destacar la feina feta des del Centre col·lectius que fomen tes sin  la
Cívic Cotxeres Borrell, un centre  entregat transversalitat art ística; h a tingut un gran
a les arts escèniques en què el teatre i la èxit de convo catòria amb 21 projectes
dansa són les disciplines que li donen presentats dels q uals 2 han estat
identitat. El Laboratori vinculat a l’Espai premiats.
Escènic Tísner, un projecte de suport a
nous creadors, ha col·laborat en la Aquest any també hem cel ebrat la segona
producció de més de 10 espectacles que edici ó de la Convoca tòria d’Arts Visuals
hem pogut veure a la mostra que el de la  Casa Elizalde, un pro jecte de supor t
mateix centre realitza cada tardor i també a la creació amb l a intenció de revitalitzar
a les cartelleres d’algunes sales de la el servei d’exposicions. La t e màtica
xarxa de sales alternatives de la ciutat. escollida ha estat el concepte  momen ts
crítics, i s’hi val orava la qu alita t tècnica i
En la seva cinquena edició, CreArt s’ha l’originalitat, així com la possibili tat de
consolidat com a projecte de connec tar amb el públic. El resultat del
sensibilització i formació en arts pro jecte guanyador h a estat exp osa t a les
plàstiques adreçat a les nenes i als nens sales de la Casa Elizalde durant  el mes de
de les escoles de primària del barri de novembre d’enguany i s’han editat cinc-
Fort Pienc i ja forma part dels projectes cents exemplars d’un  catàle g que il·lustra
destacats de Barcelona Ciutat Educadora; la qualitat del discurs i e l gran potencial
a més ha assolit l’objectiu de fidelitzar el dels llenguatges con temporan is.
314 BARCELONACULTURA
No podem deixar de banda la important Sortidor es porta a terme amb l ’objectiu
tasca que en el camp de la divulgació de fomen ta r la intercu lturalit at i l a difusió
cultural i la formació de públics f an els cultural al barri del Po ble Sec.
nostres cinc centres cívics forta men t
implicats al territori, amb u na Una a ltra acti vi tat cul tural i mporta nt al
programació, aquest any, de més de 282 District e  és el cer tamen literari Francesc
espectacles de petit format, amb 35.188 Candel, un certamen que contribuei x al
espectadors en la programació estable i la foment i  l a promoció de la cre ació literària
celebració del desè aniversa ri del cicle «A en tots els àmbits:  el barri, el districte, la
la fresca» com a festival especial d’es tiu. ciutat i Cataluny a.
Cal dest acar també el treball  en xa rxa dels
ce ntres  del Districte com a motor per la
SAN TS-MONTJUÏC creativi t at i l a cultura de proximitat als
Imma Moraleda Pérez barris.
REGIDORA DEL DISTRICTE
També ca l apunt ar el treball de suport a la
El Districte de Sants- Mon tjuïc és un creació realitzat al voltant de la dansa al
districte ric en cultura tr adic ion al i Casinet  d’Hos tafrancs amb «Assai g en
popular, caracteritzat per un dens i ric compan yi a», una mostra d’espe cta cles en
teixit associatiu i per les diferen ts fase de pr oducció que es fa el primer
activitats socials i cu lturals que  s’h i dilluns de cada m e s, i la Mostra d’Ar t s
realitzen. Escèn i ques Thalia  del Centre Cívic El
Sortidor, així com la  prog ramació cultur al
De les activitats p or tades a terme al llarg per a adults que es real itza a la  Sal a
del 2010, en destacaria les següents: Pepita Casanellas . 
Les matinals infantils, Matinals, iniciades Fina lment, no podem obvi ar  totes
amb molt èxit de públic al Casinet aquelles activitats culturals tradicionals
d’Hostafrancs, una activitat que des de f a com són les f es tes majors dels bar ris que
anys s’ha organitzat al Centre Cívic El comencen el mes de juny i finalitzen el
Sortidor i a la Sala Pepita Casanellas; ara, mes d’o ctubre, les trobades castelleres,
la programació al Casinet d’Hostafrancs les colles de dia bles, les coll es  gegant eres,
ha fet possible que s’ampliï aquesta oferta el Festival Internacio n al de Música i Da nsa
cultural adreçada als infants dels nostres Trad icional, les t robades d’havaneres o
barris. l’aplec  de sardane s, entre d’altres.
La Cuina del Món. Durant dos dies, el
carrer s’omple de colors, sabors i olors
d’arreuL dEeSl m CónO i ResT tSransforma en un
espai pMeorn at slear craotn Sváivnècnhceiza Yi upsetre al diàleg
entre cRuElGtuIDrOesR,A m DiEtjLa nDçISaTnRtI CleTEs pràctiques
culinàries que ens mostren un tast de la
culturaA dl eDliss tparrtiicipatnet sd. e les C orts hi  ha una llarga
tr adició de treball conjunt entre les
Així mateix, el programean t«itAa ttsa iu alas!s»o tcéia unaci ons i l’Administració
programació regular de gasmtruoniocmia ipi al. Gràc i es a aquesta col·labor aci ó
cultura, que des del Centre Cívic El s’organitz en nombroses a ctivitat s culturals
BA RCELONAC ULTURA 315
i festives. Us presentem una m ostra Molina. El llibre, editat pel Di st ri cte,
d’algunes de les propostes realit za des explica en quine s condicions vivien  les
durant l’any 2010. preses i els seus fil ls i filles, ai xí com la
seva realitat  social i personal en aquesta
El Concurs Internacional de Música de les presó, que era a l’avinguda  Diagonal, on
Corts, música de cambra i solistes, té com actualment hi ha els grans magatzems  El
a finalitat estim ular els joves intèrprets i Corte Inglés. També e s va col·l ocar a la
donar-los suport en la seva c arrera façan a d’aquests magatzems un a placa en
musical. A la sisena edició del 2010 hi van record de la presó de les Corts, en u n acte
participar 20 solistes i 13 grups. D’en tre molt emotiu i m ultitudinari.
els 57 participants van ser escollits per  a
la semifinal 10 intèrprets (5 solistes i 5 La Fe sta Major del 2010 v a ten ir  lloc del 2
grups), cadascun dels quals va realitza r u n al 12 d’octubre. El programa d e festes va
concert al Centre Cívic Can Deu dura nt el incloure més de  200 acti vitats
28 i 29 de maig de 2010. El dia 21 de juny, organitzades per la Comi ssió de Festes,
a l’Auditori Axa va tenir lloc la final i el integrada per comissions de 10 barris.
lliurament de premis. Els guanyadors van Malgrat que la pluj a va obligar a
ser, en la categoria de solista, la saxòfon suspendre alguns actes , la festa d’enguany
Fàtima Hidalgo, i en la categoria de va aplegar més de 37.000 persones.
cambra, el duet de clarine t i piano Joan
Sampere i Joan Francesc. El Premi de Te atre  Distr icte de les Cor ts
va néixer l’any 2008 i és el segon premi
Amb la intenció d’arribar a nous públics es de Catalunya  si es té en  compte la dotació
van ampliar les modalitats de la econòmica. E n l’edició del 20 10 s’hi van
convocatòria dels Jocs Florals 2010. Hi presentar 36 produc cio ns , de les qual s la
havia les modalitats següe nts : poema comissió va seleccionar-ne 5 per a la fase
d’una pàgina, recull de poemes, premi de final. El premi  es concedeix al mil lor
poesia i fotografia poètica. espectacle i, per ta nt, s’hi valora el trebal l
d’equip. La cloenda i l’acte de lliurament
Es continua treballant en la línia de de premis va ser el 12 de desembre al
consolidar els cicles culturals dels centres Centre Cívic de les Cort s.
cívics: jazz, clàssica, diumenges musicals,
dansa i teatre. Un dels programes que cal
destacar és el de dansa a les escoles, que
SAenR lR’edIÀici-óS dAel N20T10 G haE cRoVmAptaStI amb 880
Saraal uJmaunrersie dta’e Gduacranceiór  primària i secundària.
REGIDORA DEL DISTRICTE
Amb motiu del desè aniversari de la
La Bseibnlsioibtei calit laets  pCeorrts -lMa icquuletul rLal oi nlegsu emrúas, alltiples
carrerfo Rrmiereas  Bdl’aenxcpare, s1-s3ió,  eéss  vuann d oerlgs atnreittzsa mr és
diverseigsn aifcictivitaattsi udsu ir avnatlu eols mose sdel nostre Districte.
d’octubreL,’ acrot,m la a lriate urant umrau rial,  lunaa  hpirsotòproias teas m ost ren
escènica, música i acvtieus lii terparreisn.en for ma  en pro postes creatives
i innovadores  en què par ticipen en titat s i
L’octubre del 2010, dins del marc de la persones del s ba rr i s. 
Festa Major de les Corts, es va presentar
el llibre La presó de dones de Barcelona. Enguany , coincidint a mb el 150è
Les Corts, 1939-1959, de Maria Pilar aniversari del naixement  de  Joan
316 BARCELONACULTURA
Maragall, s’ha fet, conjuntament amb una alta partic i pació tant e n els tallers
l’Arxiu Maragall, un cic le poètic, «Els trimestr als com en l es activita ts
dimarts de Maraga ll», en record de programades. Els cic les de música i les
l’insigne poeta de Sant Gervasi. També exposicions s’h an consolida t en les
s’ha retut homenatge a  altre s figures de programacions de tots els centres , com
la cultura lligades al Districte : al fotògraf també el concurs de  ciutat Ma ria Canals o
Agustí Centelles , testimoni de la Guerra el festival Europes.
Civil a Barcelona, amb una plac a
commemor ativa al se u estudi, al carrer Ha estat un an y d’implicació i
de Ciutat de Balaguer, 31; i a l’escultor col·laboració de tot hom a l’en torn de la
Martí Llauradó, amb la col·locació d’una cultur a en les seves múltiples
escultura , Alba, a la plaça del barri expressions. Els barris , i les persones que
de les Tres Torres que porta el seu hi viuen, han aconseguit ser els autèntics
nom. re ferents d’una cultu ra vi va i activa del
Districte. 
Com cada any, els artistes dels barris de
Sarrià i Farró han obert els seus  tallers per
compartir amb el veïnat le s seves obres.
Ha eGstRat ÀelC vuIAitè any a Sarrià i el quar t al
FaGruróill emn  qEusèp reiuls  Aavrteinstdeasñ hoan omplert els
baRrErGisID aOmRb D EleLs D sIeSTvReIsC oTEbres i han animat
persones de totes le s e dats a contemplar
Gràcia éls’a tret rernit ovriiu c au llt’iunrteraiol;r  edlse lse purso bpais esrpraisi s
cresa’etxiupsl.i qPueern prim epre ar ny , la ceelsl Teallersb Oració dbee lr est sfestes
s’han odregl anistezua tr ico cnajulenntdama entr ia fmesbt iCui,u pteatr la
Vella, com ap raocdtiuvcitcaiót  dce ciutat il taumrabl ela petita i  mitjana escala
suport del FAD. i pe r la ver tebrac ió de l’eix cultural nord-
sud, a través dels seus equ ipaments
També ha estat un any de n ou s cpuroltjuercatless. .
S’ha posat en marxa un a iniciativa per a  la
recuperació de la memòrPiae lh qisuteò rfiac aal calendari festiu, Grà cia
gràfica del Districte amb la ccolm·lapbtoraac iaómb un protoc ol festiu des del
de persones i entitats dels diferen2ts0 0ba8r, rqisu,e ha estat revis at, durant tot  el
que hi han aportat fotografies, dibuixos2, 010, per la Com issió de Seguiment del
pel·lícules, etc., i han fet possible la Protocol Festiu, una comissió que aglutina
creació d’un fons fotogràfic viu de més les nou colles de c u ltura popular i les
d’un miler d’imatges. Aquest projecte ens entitats festives de Gràcia i experts en
ha apropat al passat dels diferents nuclis cultura popul ar, la  qual ha deliberat al
urbans, ha refermat vincles entre el veïnat voltant de les 14 festes pròpie s del
i ha incrementat el valor històric de l’Arxiu calendari tradic ional festiu gracienc i  la
del Districte. vintena de figures  festive s.
Els equipaments del Districte han aportat Entre les festes més característiques,
diverses propostes culturals de gran Gràcia compta  amb la de San t Medir 
acollida entre el veïnat. La Biblioteca Clarà (3 de març) els Foguerons de Sa Pobla a
ha celebrat el desè aniversari amb una Gràcia (últim cap de setmana  de gener) i
oferta adaptada a tots els públics, i els la Revolta de les Quintes ( primer i segon
centres cívics han aconseguit, un any més, cap de setmana d’abr il), f esta qu e
BARCELONACUL TU RA 317
commemora la sublevació d e les quintes el Cicle Nits Clàssiques a Gràcia o els
a Gràcia l’abril de 1850. I ent re totes festiv a ls inter na cio nals Festi val
aquestes hi  ha les Festes de Gràcia, Tradic ionàrius, Dispositiu LEM, Festival
festa d’interès nacional, que entre  el l’Hora del Jazz o l’emergent nunOf f d’arts
15 i el 21 d’agost aglutinen milers de escèn iques, els juliols al Clau stre de S ant
visitants i centenars de festers al voltant Felip Neri. Sense oblidar els espais de la
de l’essència dels guarniment s de Plaça del Folk, l a Plaça del Swin g o la
carrers i pla ces i el desenvolup ament Plaça de la Paraul a, en el  ma rc de les
de les tradicions en una festa, Festes de Gràcia .
la primera constància de la qual data 
de 1827. En aquest m ateix àmbit s’emmarquen les
accions del projecte de recuperació de
Pel que fa a la producció cultural, Grà cia l’antiga edit ori al  Br uguera, que el  2010 ha
compta amb desenes de Fàbriqu es de comptat amb la  producció d’un
Creació artística, de petita escala i documental, L’Editorial Br uguera des del
iniciativa privada . En aqu est sentit, e l barri del Coll, el  rebate i g del Centre Cívic
Districte de Gràcia dóna suport a El Coll-La Bruguera, la  cre a ci ó del Fons
aquestes iniciatives que es vertebren Bruguera sobre la indúst ri a editorial al
molt sovint en el treball en xa rxa, amb barri del Coll , exposicions, taules rodones
l’espai públic com a escenar i o els espais i la col·laboració  en la producc i ó de
de nova creació que van sorgint en el documentals i estudis, e n el marc d’un
territori i que se sumen a les entita ts pro jecte part icipa ti u amb els
històriques que conformen el G-6 (Centre extreballadors i veïns del barri.
Moral, Cercle Catòlic, Lluïsos de Gràcia,
Fundació Festa  Major, Federaci ó de Sant Finalment, en el terren y dels
Medir i Fed eració de Colles de Cultura equipaments culturals,  s’han  iniciat les
Pop ular). obres  del Centre Cultural La Violeta,
després d ’un procés partic ipatiu a mb les
Gràcia no s’explicaria sense iniciatives Colles de C ultura Popula r de Gràcia ; s ’ha
culturals com la de la xarxa Nodes de iniciat la construcci ó del Centre C ultural
Gràcia, amb projectes de residències Albert Musson s, futura s eu d e la
d’artistes, que aglutina disciplines com la Fundació Fes ta Major de Gràcia i els
dansa, el teatre, la música experimental Castellers  de la Vila de Gràcia, i s’han
i les arts visuals. Nous espais de creació i finalitzat  les o bres  de la co ns trucció de
difusió com la Sala El Off de Porta 4, la Biblioteca de Penitents, que durà el
l’Almeria Teatre, el Lliure de Gràcia, que ha nom de M. Ant onieta Cot i Miralpeix, 
reobert les seves portes el 2010, o la nova i amb la qua l, juntament amb  les
proposta de teatre radiat de les entitats biblioteques V ila de Gràcia (2002) 
de teatre amateur de Gràcia amb la i Jaume Fuster ( 2005), s ’assol eix en els
col·laboració de Ràdio Gràcia, se sumen al objectius del Pla de Biblioteques a
conjunt de l’oferta teatral reconeguda Gràcia. Els centre s cívics La Sedeta i El
històricament. Coll-La Bruguera , junt amb el Centre
Artesà Tradicionàr ius (rehabilitat el
En la línia de la difusió cultural s e situen 2007) i l’Espai Jove La Fontana (2009)
també la Setmana de la Dansa a Gràcia , tanquen el mapa  d’eq uipaments cultu ra ls
que consolida una programació àmplia al a Gràc ia, que defineix un eix vertebrador
voltant del Dia Internacional de la Dansa, de la cultura de nord a s ud al Districte 
la Trobada d’Il·lustradors, per Sant Jordi, de Gràcia.
318 BARCELONACULTURA
HORTA-GUIN ARDÓ
Elsa Blasco Riera
REGIDORA DEL DISTRICTE
Des del Dist ric te d’H orta-Gu inardó, amb
l’afany i la voluntat de dur a terme
polítiques de proximit at cu lt ural, sempre
hem apo st at per posar en  valor les
dinàmiques creatives de tots els agents
culturals que inte rvenen als equip aments,
associacions, entitats i grups.
En aquesta líni a és on hem d’emmarcar  tot
el dibuix de progra mes, equipamen ts i
serveis que tenen com a eix central
d’intervenció la proxim itat i la promoció
dels di feren ts programes cultur als del
District e.
Al Dist ric te d’Horta- Guinardó comptem
amb un e xtens map a d’equipaments de
proximitat que donen aixoplu c a les
demandes cultura ls dels diferents agents
públics  i privats, c ol·lectius, ent itats i
grups formals i infor ma ls.
Des dels dif erents equipaments
sociocultu rals de proximi tat (cinc centres
cívics, dos ca sal s de barri, q uatre
biblioteques i un espai  j ove) es dóna
suport i aixopluc a totes aquelles
propostes que tenen a v e ure amb  les
dinàmiques cult urals dels bar ris.
Al marge dels equipaments de titularitat
munic ipal, les diferent s entitat s que
formen part del conglomerat cul tural del
District e  (amb o sense seu soci al pròpia)
ofereixen tot un venta ll  de possibilit ats
d’anar creant xarxa i complement ar  les
propostes cult urals.
Donar sentit, articular, promo ure, v incular
i vehicul ar  línies de programació cultural,
tot apostant pe r dona r ofer ta als diferents
sectors de població, és l ’objectiu del
District e.
BARCELON ACULTUR A 319
PROGRAMACIÓ CULTURAL – La Tarima és un  cicle que apo st a per una
A HORTA-GUINA RD Ó programació musical m ensual de tots els
estils durant tot l’any.
Cicles i programes del Districte a
equipaments i entitats: – Stripart, la mostra de joves creadors,
que ja és un clàs sic a la ciut at de
– Cicle d’espectacles infantils: més de Barcelona, es desenvo l upa el mes de
30 espectacles infantils als equipaments juliol al Centre Cívic Guina rdó.
de proximitat.
– El Festival Barcelo na Visual Sound, marca
– Clàssica a Horta-Guinardó: actuacions de referència d e ciu tat quant a la creació
musicals de clàssica als equipaments audiovisual,  es desenvolupa a l’E spai Jove
culturals del Districte am b activitats Boca Nord, que, conjun tament amb el
complementàries de  visites guiades i GRAFF —una mostra im prescindible a
una actuació final el Dia de la Música, a Barc elona de les diferents pr opostes
diferents parcs, de les escoles de música artí stiques urbanes— conformen un tot en
ubicades al Districte. allò relacionat a mb la creació jove.  
– Zona Flamenca: durant els me sos – Districte literar i. Marca del Districte que
d’octubre i novembre al Distr icte es vol ser de referència, amb  la  singularitat
promou la música flamenca de joves de l’aposta de les quatre biblioteques per
intèrprets (conc erts i grups de flamenc, conformar un cong lomerat d’accions
exposicions, documentals i divulgació). vinc ula des a la cre ació literà ria: poesia a
la Biblioteca Mercè Rodored a, amb el
– Mostra de Teatre: diferents grups de c icle «De pens ament, paraula i ob ra»;
teatre amateur posen en solfa la creació narrativa bar celonina con temp orània amb
escènica. «Narraeldors», a  la b iblioteca J uan M arsé;
novel·la ne gra i cr iminal amb el pr ojecte
Cicles i programes singulars: «Bla ck & Barna», a la Biblioteca Montbau,
i teatre amb el cicle «Horta a escena», a
Desenvolupats des dels centres cívics, la Biblioteca d ’Horta-Can Ma riner.
l’Espai Jove Boca Nord i les biblioteques,
donen resposta a les inquietuds i propostes Cicle del calendari festiu, popular i
culturals del Districte, i assoleixen la doble tradicional: 
funció de prestació interna i externa.
– La Cavalcada de Reis d’Horta-Guin ardó.
– Desplaça’t. Referent de les arts de carrer
desenvolupat des del Centre Cívic Casa – Les  diverses festes majors dels diferent s
Groga. barris del Dist ricte.
– El Concurs de Cantautors al Centre Cívic – L’imaginari festi u popular (diables,
Matas i Ramis. Referent de la cançó drac s, gegants, capgrossos) és
d’autor a escala estatal. repr e sentat per les diferents enti tats de
cultura popul ar del Districte.
– El Cel del Carmel, al Centre Cívic del
Carmel, proposa una barreja de cinema, Quan estigueu llegint aquestes l ínies, el
literatura, tallers, fotografia i un concurs Districte  haurà c rescut amb dos nous
de bandes sonores. equi paments de proximitat que
320 BARCELONACULTURA
n’enriquiran encara més les dinàmiques i altres festes de regust similar, com les
socioculturals: el Ca sal d’Entitats Mas Cruces de Mayo i  la Fe ria  de Abril. D’altra
Guinardó i el casal de barri Casal Font banda, els veïns de l  territ ori  participen
d’en Fargues. activament en es deveniments  com  la
Cavalca da de Reis, el Ca rnestoltes, la Laia,
La Mercè, la diada de Sant Jordi i la F est a
de la Música.
NOU BARRIS
Carmen Andrés Añon Per  àrees temàti ques, la música  és una
REGIDORA DEL DISTRICTE faceta amb mú ltiples pun ts d’atr acció
entre els quals hi ha  els diverso s cicles
Els diferents fluxos de població qu e ha n temàtics de l  Centre Cív ic Les Basses, el
anat arribant a la ciu tat al llarg dels anys cicle «Músic a als Parcs» (al juliol a l parc
han anat modelant tant l’espai u rbà  com Central), o el Festival de Blues (a l
el teixit social de No u Barris. És un tret setembre), a m és  d’iniciatives plenamen t
distintiu que influencia decisivament en el consolidades i àmpliam ent reconegudes
seu calendari festiu i es fa palpable en com la Banda Simfònica de les Roquet es i
cada acte cultural, en cada trobada veïnal. les corals Canticòru m i l’Ideal d’en  Cl avé.
El Districte de Nou Barris ha prestat el seu L’àmbit li terari com pta amb diverses cites,
suport a la majoria dels projectes culturals com ara el Concurs Literari de  Nou Barris,
que han sorgit del seu entramat social i h a els Jocs Florals  Escolars, el CyberPoem
col·laborat amb el movim ent associatiu (de poètiques digitals, que Torre Llobeta
per desenvolupar iniciatives i gestion ar  la acull a l’oct ubre) i  el Festival de Polipoesia
xarxa d’equipaments i propostes que es (que a l setembre va celebrar la divui tena
generen en els diferents epicentres edició). El circ  és l’àrea que imprimeix
culturals dels seus tretze barris, molts dels més caràcter a Nou B ar ris a través de
quals acullen activitats de ressò i l’activitat de l ’Ateneu Popu lar, recentment
repercussió d’abast general de la ciutat. insta urat  com a Fàbri ca de Creació, que a
més d’o rganit zar les edicion s trenta- nou i
D’entre les festes p opulars de més qua ranta del  Combi nat de Circ, el 2010 ha
arrelament social en destaquen les ac ollit algu nes de les company ies
múltiples festes majors dels barris. La capdavanteres de la ciutat  i ha generat
Festa Major de Nou Barris (al maig) acull alguns dels espect ac les que més
en el seu calendari tant activitats de gran reperc ussió han tingut en el sector (com
poder de convocatòria, com ara el mercat ara l’espe ctacle Circumstàncies, que
al carrer (primerament de regust medieval configura el 15è Circ d’H ivern) . L’art  es
i actualment de regust modernista), i un manifesta  en especiali tats com l a pintura,
gran nombre d’activitats i propostes l’aquarel·la, el dibuix, la il·lustraci ó i
generades per les entitats del Districte. A l’escultur a en molts equipaments
Nou Barris també tenen lloc algunes grans munic ipals, i pel que fa al còmic el Cen tre
manifestacions d’àmbits més concrets, Cívic Porta-Sóller impulsa el C on cur s de
com l’Aplec de Tardor de les Roquetes, Còmic de Nou Ba rr i s (que ha arribat a
capaç de reunir tot el sector sardanista l’onzena edició) mentre qu e  en fotograf ia
del país al parc de la Guineueta, les Festes el Cent re Cívic Can Basté és c apdavanter
de San Froilán, veritable punt de reunió de l’especi al itat a travé s de l’organització
de la comunitat gallega de Catalunya, el de diverses exposicion s de primer nivell i
Festival Sopes, trobada multitudinària dels del Fòrum Fot ogràfic, certam en biennal
gustos interculturals, el Festival Flamenco que ha celebrat  la desena edició. Pel que
BA RCELONAC ULTURA 321
fa al cinema, a Nou Barris és present Congrés-Indians al mapa cult ural de l a
bàsicament a través del Cicle de Cinema ciutat amb el  Centre d’Art Con temporani
de Can Basté i del festival S ólo para de Barcel ona, que ja ha c omençat i t é un
Cortos, l’expr essió més celebrada i de més director al capdavant. 
repercussió nacional i internacional.
Però el Districte de Sant Andreu v ol
Un calendari atapeït i divers que  fa dels revalorar el seu territori tot acostant  l a
barris de Nou Barris una de les àrees més cultura a to t s els seus barris. Per aquest
inquietes i innov ado res de la ciutat, amb motiu, e sperona conjuntament amb el de
regust de tradició i amb apostes de futur Nou Barris l a ruta per les Cases d e les
que generen una personalitat culturalment Aigü e s, on el conj unt de Trinit at Vella, 
única. en funcionament, és una mostra del
Modernisme aplicat a  les infrae st ructures
hidràulique s de la ciut at. També volem fer
accessible el  patrimoni i ndustrial del
SAN T AND R EU Districte  i, per aquest motiu,
Gemma Mumbrú Moliné s’organitzaran rutes històrique s p el
REGIDORA DEL DISTRICTE polígon dels barris de Bon Pastor i Baró
de Viver, i a la sala de màquines de la
El Districte de Sant Andreu està Fabra i Coats. Fi nalment, vi ndiquem la
esdevenint un espai notable en el camp Casa Bloc de Sant Andreu com a
cultural. I això és el fruit d’ una  aposta. memorial hi stòric i arquitectò nic; la
És per això que ja disposem dels espais rehabilitació d’un h abitatge com a es pai
emblemàtics  amb les reforme s o els d’in terpretació permetrà començar a fer
projectes de rehabilitació o bé molt aquesta tasca de memorial.
avançats  o bé enllestits. 
Als barris de la Sagrera i Navas, les obres
Tot de propos tes per tal de rehabilitar el de l’AVE avancen  de manera ver tiginosa i
recinte de la Fabra i Coats ja estan en s’han f et els enlla ços amb les lí nies 9 i 10
marxa i amb les obres engegades. del metro. Un a ssump te pe ndent és el  de
La Fàbrica de Creació està molt avançada; la rehabilitació de la To rre del Fang.
a hores d’ara, hi ha dos projectes de Aquesta masia històrica ha estat
persones del Districte desenvolupant-s’hi i suste ntada per una llosa de f ormigó i
s’ha posat en marxa el programa de colla da per uns ti rants metàl·lics que ha n
residències Pinotxo 2010 dins del Sant permès co mpatibilitzar l’obr a de la
Andreu Contemporani, que facilita als infraestructura amb  la seva preservació.
guanyadors del concurs l’espai per Ben aviat, comen çarà la rehabi litació de la
desenvolupar-hi el seu projecte d’arts façan a i l’in terior, de manera que posarem
visuals. L’edifici d’entitats ja s’ha acabat i al servei de l a ciuta t un edi fici ren ovat
la sala polivalent arrencarà aquesta havent-ne respectat la configuració
mateixa tardor. Han començat els treballs original . 
a l’edifici de planta baixa del carrer Sant
Adrià per habilitar-lo com a seu d’entitats Finalment, cal desta ca r que el Di stri cte
de referència a escala superior del continua amb l a s eva t asca per tal de
Districte. potenciar els seus tradicionals pu nts for ts
culturals: el saT ! ha esdevin gut un es pai
Una altra joia cultural del Districte és el de referència en l’àmb it de la  dansa i del
Canòdrom, que situarà el barri de te atre famili ar; la Nau Ivanow ha estat
322 BARCELONACULTURA
adquirida, en propietat, per l’A ju ntament (Noves Formes Escèni ques), i  s’ha
de la ciutat i continua amb un gran è xit contr ibuït a crear la com panyia de teat re
de programació; el Sant Andreu de ca rrer Kamchàtka, actua lm ent
Contemporani cada cop té més compan yi a resident. Dins del festival
participants i de diferents països, i ofereix també hi ha coproducc ions amb la Sala
un ventall més gran de propostes i serveis d’Art Cont emporani de Can  Felipa.
—una dada: a l’edició d ’enguany, hi
prendran part més de 300 arAtis ltae sm—a;t eixa d iscipl ina d’arts escèniq ues
el Centre Municipal de Cultura Popular trobem el cicle e n format de c aba ret
acull entitats i iniciatives de gran interès... «FragMenTs», en què tenen cab uda tot tipus
Cal anotar, com a novetat, que s’estan fent de disciplines: teatre, música, dansa, ci rc...
obres d’adequació per a l’ús com a seu organit zat pe l Centre Cívic Parc-Sandaru. 
d’activitats i projectes de  la coneguda
entitat Talle r de MTúasmbiéc s en. el Centre Cívic Parc-Sandaru es
desenvolupa el  progr ama «SOS tenibilitat»,
En definitiva, tenim benq uetr açpalet guan  apcrcoijoencst eal voltant del 
per apropar la culturam a etdoit sa mels barrbisi,e pnte.r L’any 2010 es van realitzar 
fer del Districte un dels eixo3s cicl ede las.
Barcelona metropolitana.
El Centre Cívic Sant Martí va organitzar  l a
tretze na fira de teatre i animació al parc
de Sant  Martí, el Mercateatre, el dia 10 de
SAN T MARTÍ julio l, que és una mos tra d’arts escèniques
Francesc Narváez Pazos de ca rrer que  pretén oferir una  via perquè
REGIDOR DEL DISTRICTE els joves creadors donin a  conèixer les
seves propostes. A aquesta edició s ’hi van
De nou volem destacar la celebració al presentar 12 propostes amb una
Districte de la novena edició del festival assistè ncia d’unes 600 perso nes de
d’arts escèniques Escena Poblenou, que públic.
es va realitzar del 14 al 17 d’octubre, que
va oferir 25 actuacions i va aplegar més També ca l assenyalar  que es manté el
de 4.000 persones en els diversos  espais Cicle de Flamenc al Besòs (In)Fusión
en què es desenvolupaven les actuacions, Flamenc a, que va  celebrar la seva vuitena
espais teatrals de molta tradició al barri i edició de l’11 al 26 de novembre. Va
espais exteriors. Aquest festival està compt ar am b artistes de gran nivell, com
organitzat per l’Associació Escena Carles Benavent  o Cathy Clare t, amb
Poblenou amb la participació cabdal del l’assistència d’un e s 9 00 perso n es . Té com
Centre Cívic Can Felipa. En 8 anys s’hi han a objectius el suport a la creac ió, la
afegit dies de programació: dels 2 dies del formació i la difusió cultura l.
primer festival s’ha passat als 4 dies de les
darreres edicions. S’ha col·laborat amb Per petracions és una mostra
diverses entitats i associacions culturals d’intervencions efímeres a l’espai urbà,
de la ciutat de Barcelona i de l’estranger; que es  va realitza r el 29 de maig de l’any
s’han organitzat tallers de caràcter passat  a la ram bla Guipúsco a (entre els
internacional; s’ha engegat un projecte carrers  Bac de Roda i  Selva de Mar).
euroregional amb festivals francesos; Aquesta ed ició  va comptar am b 
s’han fet coproduccions; s’ha engegat la 15 propo stes artísti ques i va  tenir un
beca d’ajut als processos de creació NOF públic d’unes 2 .000 persones.
BARCELONACUL TU RA 323
Al juliol es va realitzar la tercera edició de – La implementaci ó a l’Instit ut Besòs , amb
la mostra Besmina, celebrada en espais Hanga r i el Pla Ed uc atiu d’Entorn del
del barri del Besòs i el Maresme, de Besòs, d’u n pr ograma anomenat «Joves i
Barcelona, i el de la Mina, de Sant Adrià Noves Tecnologies», amb e l suport de l a
de Besòs. Uns 100 joves artistes, amb la Fundac ió ”la C aixa”.
intervenció del Centre Cívic Besòs i l’Espai
Jove La Mina, van oferir més de 20 – Accions formatives entre el Pla Edu catiu
mostres artístiques, que van ser visitades d’Entorn del Besòs i La  Central del Circ.
per 400 persones, aproximadamen t.
– L’exposició al Centre Cívic Can  Felipa
Cal destacar també el cicle de música del projecte «Confluències pe r a la
negra «Say it Loud» i el co nc urs des/educació», amb l’Institut S ant Josep
Emmaketam, realitzats al Centre Cultural de Calassanç.
La Farinera del Clot. 
– El suport a la recer ca s obre « fronteres» en
També convé assenyalar l’organització per l’espectador de teatre, d ’Escena Poblenou.
part del Districte de Sant Martí, i les
associacions i entitats dels dife re–nEtsl proje c te «Autoretrat i autoestima»,
barris, d’un seguit de propostes lúdiques,dins de l Cons ell de Dones, pe r presen tar
festives i culturals, emmarcades en la el 8 de ma rç.
vint-i-unena edició de l’Estiuàs de Sant
Martí, amb activitats ben diverses: música, A banda, cal esment ar  les següents
cinema, teatre, dansa, circ, gastronomia, intervencions:
tradició i noves propostes, accions
solidàries... i tot dins del marc de la – La quaranta-vui tena edició dels Premis
sostenibilitat. Sant Martí, que van acollir  300 convidats
del teixit a ssoci atiu de Sant Martí.
El nombre de participants als 20 actes va
ser d’unes 3.000 persones. Es mereix una – El segon cert am en literari Paraules a
menció a banda una de les activitats Icària, conjunt am ent amb l’edit orial
centrals de l’Estiuàs, la cantada Edicions Sar agossa.
d’havaneres a la platja, que coincideix
amb la Festa Major de la Vila Olímpica i se – El Dia d’Andalusi a, la Diada de Catalunya 
celebra el primer cap de setmana de juliol. i el Dia d e Ceuta són actes institu cionals i
Es tracta d’una actuació de diversos grups commemoratius que tenen  molta
d’aquest gènere musical, a més participació i estableixen lli gam s entre
d’activitats lúdiques adreçades als més les associacions del Districte.
petits. Va aplegar una gran afluència de
públic, al voltant de 3.500 persones. – La col·la boració  del Districte al
desenvolupament de les feste s m aj or s i
Durant el 2010 s’ha desenvolupa t del calendari.
l’objectiu de treballar la vincula ció al
territori de les Fàbriques de Creació. – Les biblioteques van real itz ar itineraris
Aquest treball s’ha realitzat en 6 accions: literaris  pe r d iferents barris del
Distric te. Aque sta  iniciativa és  fruit 
– La creació de la Taula de cultura de Sant de la col·laboraci ó del Con sorci d e
Martí, amb la participació de 8 centres Biblioteques de Ba rcelona i  el  Districte
d’arts visuals del Districte. de Sant Martí.
324 BARCELONACULTURA
INDICADORS CULTURALS DE BARC ELONA 2010
DADES GENERALS
La cultura en xifres, 2007-2010
Altres dades de Ba rcelona
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Dades globals
Centres municipals i consorciats
Centres d’altres institucions públiques
Centres privats
Exposicions tempor als d’arts visuals i disseny
Exposicions tempor als d’història
Exposicions tempor als de  cièn cies
ARxIUS I BIBLIOTEQUES PATRIMONIALS
Dades globals
BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
Dades globals
Dades per centre
ARTS ESCèNIQUES
Dades globals
Obres de més de 25. 000 espectadors
Dades d’ocupació en sales de més de 200 localitats
Dades d’ocupació en sales de menys de 200 localitats
Dades d’ocupació en teatres especials
MÚSICA
Dades globals
Grans auditoris i formacions musicals estables
Macroconcerts
Sales de música en viu
AUDIOVISUALS
Principals produccions a Barcelona
Cinemes del circuit comercial
FESTIVALS
Dades globals
Dades per àmbits
Grec 2010 Festival de Barcelona
FESTES DE CIUTAT
Dades globals
La Mercè
BARCELON ACULTUR A 325
DADES GENERALS
La cultura en xifres, 2007-2010
                                                                        2007                          2008                          200 9                          20 10       % VARIACIÓ 
                                                                                                                                                                                               2010/2009
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Equipaments .............................................41 ..........................41 .......................... 4 0 .......................... 3 9
Usuaris ........................................ 17.460.120 ..........17.691.954 ..........17.20 6 .3 4 7 .......... 17 .59 8 .3 7 2 ......................2
Visites a les exposicions......... 16.159.915 ..........16.114.247 ..........15.18 6 .4 9 0 .......... 15 .85 7 .6 8 0 ......................4
ESPAIS D’INTERèS ARQUITECTÒNIC1
Equipaments ...............................................5 ............................6 ............................7 ............................7
Usuaris .......................................... 3.970.467.............3.935.762.............4.830 .25 8............. 5 .158.733 ......................7
ARxIUS2
Equipaments ...............................................2 ............................2 ............................3 ............................3
Usuaris ................................................ 18.029 ..................16.610 ..................15 .65 1 .................. 15.894 ......................2
Consultes ........................................... 98.458 ................113.513 ................11 3 .8 2 8 ................ 14 7 .3 0 6.................... 2 9
BIBLIOTEQUES DE BARCELONA (xarxa pública)
Equipaments .............................................31 ..........................32 .......................... 3 5 .......................... 3 6
Visites............................................ 5.172.624.............5.756.946.............6.119 .28 5............. 5 .982.936..................... -2
Préstecs ........................................ 3.905.107.............4.336.236.............4.390 .99 3............. 4 .439.460 ......................1
ARTS ESCèNIQUES
Sales............................................................45 ..........................45 .......................... 5 3 .......................... 5 7
Espectadors................................. 2.386.286.............2.623.944.............2.710 .77 1............. 2 .538.896..................... -6
% d’ocupació ............................................61 ..........................55 .......................... 5 6 .......................... 5 3..................... -3
MÚSICA3
Equipaments ...............................................6 ..........................28 .......................... 2 5 .......................... 2 0
Espectadors  ..............................1.566.017.............2.470.333.............2.442 .74 2............. 2 .346.031..................... -4
% d’ocupació grans auditoris ..................79 ..........................80 .......................... 76 .......................... 75 .....................-2
CINEMES DEL CIRCUÏT COMERCIAL
Sales .........................................................201........................198 ........................198........................ 194
Espectadors .................................9.514.453.............9.023.373 .............8.664.843 .............7.494.529 ..................-14
Pel·lícules exhibides ..............................834........................780 ........................756........................ 706 .....................-7
FESTIVALS
Nombre ......................................................91........................113 ........................128........................ 144 ....................13
1. L’any 2009 s’han començat a comptabilitzar les visites al castell de Montjuïc.
2. El 2010 no es disposen de les dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però s’han afegit les dades de l’Arxiu Històric de
Protocols de Barcelona.
3. Inclou les dades dels tres auditoris de la ciutat (Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Ca ta lana), els
concerts amb més de 5.000 espectadors i, a partir del 2008, les sales de música en viu.
Fonts: dades de les biblioteques: Biblioteques de Barcelona; dades d’arts escèniques: ADETCA; dades de les sales de música en
viu: ASACC; dades d’audiovisuals: Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC); resta de dades: cada centre o programa.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
326 BARCELONACULTURA
DADES GENERALS
Altres dades de Ba rcelona, 2010
Població de la ciutat ....................................................................................................................................... 1 .61 9.3 37
Població de la Regió Metropolitana............................................................................................................ 5 .01 2.9 61
Turistes ............................................................................................................................................................... 7 .13 3.5 24
Consultes als punts d’informació turística ................................................................................................ 3 .36 1.5 18
Fonts: dades de població: Departament d’Es tadística, Ajuntament de Barcelona; dade s de turisme: Turisme de Barcelona.
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Dades globals, 2010
NOMBRE D’EQUIPAMENT S VISITAN TS USUA RI S
Arts visuals i disseny
Museus i col·leccions.............................................14 ...................................3 .00 6.9 41 ............................... 4 .97 6.6 82
Centres d’exposicions .............................................7 ...................................2 .88 1.1 54 ............................... 3 .84 9.3 88
Història i memòria
Museus i col·leccions.............................................13 ...................................3 .20 1.2 95 ............................... 3 .79 0.6 66
Arxius ..........................................................................1 .........................................2 3.7 36..................................... 24.156
Espais d’interès arquitectònic...............................7 ...................................5 .05 5.8 78 ............................... 5 .15 8.7 33
Ciències
Museus i col·leccions...............................................4 ...................................3 .37 2.0 00 ............................... 4 .95 7.4 80
TOTAL .......................................................................46 .................................17.541.004.............................22.757.105
Font: cada centre.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
BARCELON ACULTUR A 32 7
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Centres municipals i consorciats, 2010
VISITES  A U SUARIS TOTAL
VISITANTS EXPOSICI ONS D’ACT IVITATS D’USUARI S
I SERVEIS
MUSEUS I COL·LECCIONS 4.785.749                          7.124.144
Arts visuals i disseny
Museu Picasso ...................................................................1.065.388          1.344.897 ............ 1.369.18724.290 ......
Museu Frederic Marès1....................................................................—                       — .............. 5.946 5.946 ..............
Museu Barbier-Mueller d’Art  Precolombí .....................3..2...704               32.704 ..............1.349 ....3..4....0..5. 3
Disseny Hub Barcelona. DHUB .........................................101.864             18 129.89.77843 ............ 15.835..........
Museu de Ceràmica.................................................................45.538               82.930 ..............2.413 ....8..5....3..4. 3
Museu d’Art Contemporani de Barcelona. MACBA ......369.918             65 764.60.59228 ............ 90.564..........
Museu Nacional d’Art de Cat alu nya. MNAC ........4..5...6...0..5. 9             82 889.7.17913 ............ 68.466..........
Fundació Joan Miró ..............................................................561.217          1.039.456 ............ 1.102.55863.102 ......
Fundació Antoni Tàpies2........................................................81.727               71.244 ............ 81.72710.483 ............
Història i memòria
Museu d’Història de Barcelona. MUHBA3 ........................535.412             60 695.31.70787 ............ 44.520..........
Museu Etnològic ......................................................................20.448               43.167 ..............4.231 ....4..7....3..9. 8
Museu dels Autòmats del Tibidabo ....................................99.939               99.939.....................— ............99.939
Museu Marítim de Barcelona. MMB ..................................181.737             36 463.29.00274 ............ 65.028..........
Museu de la Música.................................................................33.823               33.755 ............ 54.15920.404 ............
Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch 63...8..82             12 174.67.81064 ............ 19.046..........
Ciències
Museu de Ciències Naturals de Barcelona. MCNB4.........81.208               93.421 ............ 113.88120.460..........
Parc Zoològ ic...............................................................1...0...5.4.885          1.000.526 ............ 1.054.88554.359 ......
CENTRES D’ExPOSICIONS 500.367                          503.462
La Virreina Centre de l a Imatge........................................8...4.775               84.775 ..............1.578 ....8..6....3..5. 3
La Capella..................................................................................55.628               55.628 ..............1.517 ....5..7....1..4. 5
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona...........359.964             20 315.95.96424 ..........158.440..........
ARxIUS 23.736                          24.156
Arxiu Fotogràfic de Barcelona.............................................23.736               23.736.................. 24.156 420 ............
ESPAIS D’INTERèS ARQUITECTÒNIC 1.590.586                          1.693.441
Castell de Montjuïc............................................................1.200.000                       —.....................— ......1.302.855
Temple d’August (MUHBA).................................................307.026                       —.....................—..........307.026
Pavelló Mies van der Rohe ....................................................83.560                       —.....................— ............83.560
1. El Museu Frederic Marès està tancat des de l’octubre del 2009.
2. La Fundació Antoni Tàpies va reobrir el març del 2010.
3. El maig del 2010 es va reobrir la Casa del Guarda del Park Güell.
4. Les seus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona de la Ciutadella estan tancades al públic des del juny del 2010.
Font: cada centre.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
328 BARCELONACULTURA
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Centres d’altres institucions públiques, 2010
VISITES A USUARIS TOTAL
VISITANTS EXPOSICI ONS D’A CTIVIT ATS D’USUARIS
I SE RVEIS
MUSEUS I COL·LECCIONS 280.297 332.268
Història i memòria
Museu d’Arqueol ogi a de C atalunya ......................2..6....0..1..2.... 26.012.....................—............26.012
Museu d’Història de Catalunya ..........................................254.285 254.285 ............51.971 306...2..5..6...
CENTRES D’ExPOSICIONS 703.060 770.929
Arts Santa Mònica.................................................................196.703 246.848 ............17.724 264...5..7..2...
Palau Robert...........................................................................506.357 506.357.....................—..........506.357
ESPAIS D’INTERèS ARQUITECTÒNIC 62.103 62.103
Palau Güell1 ...............................................................................62.103 —.....................—............62.103
1. El Palau Güell està tancat al públic des del juny d el 2 010  per obres de millora.
Font: cada centre.
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
BA RCELONAC ULTURA 329
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Centres privats, 2010
VISITES  A U SUARIS TOTAL
VISITANTS EXPOSICI ONS D’ACT IVITATS D’USUARI S
I SERVEIS
MUSEUS I COL·LECCIONS 4.514.190 6.268.416
Arts visuals i disseny
Fundació Fran Daurel...........................................................237.971 391.878 ..................315....3..9..2...193
Fundació Suñol ..........................................................................9.414 12.488 ..............1.232 ............13.720
Fundación Francisco Godia ..................................................15.239 15.239 ..............1.555 ............16.794
Fundació Vila Casas................................................................16.902 16.902 ..............2.710 ............19.612
Museu del Modernisme Català .............................................13.000 13.000.....................— ............13.000
Història i memòria
Museu de la xocolata ...........................................................141.292 141.292 ............38.626..1...7..9....918
Museu Egipci ..........................................................................305.128 277.183 ............27.945..3...0..5....128
Museu del FC  Barcelona ..........................................1....3..1..1.638 1.311.638.....................— ......1.311.638
Museu de Cera de Barcel ona...........................................1...98.972 198.972.....................—..........198.972
Museu de l’Eròtica...................................................................28.727 28.727.....................— ............28.727
Ciències
CosmoCaixa............................................................................721.337 1.707.803 ..........420.6502..1...2.8.453
L’Aquàrium...........................................................................1.514.570 1.514.570 ..........145.6911..6...6.0.261
CENTRES D’ExPOSICIONS 1.677.727                          2.574.997
CaixaForum ...........................................................................733.945 1.241.572 ..........310.5381..5...5.2.110
La Pedrera de CatalunyaCaixa...........................................943.782 973.603 ............49.2841.022.8..8..7..
ESPAIS D’INTERèS ARQUITECTÒNIC 3.403.189                          3.403.189
Temple Expiatori de la Sagrada Família .............2....3..1..7. .349 —.....................— ......2.317.349
Casa Museu Gaudí.................................................................412.054 —.....................—..........412.054
Casa Batlló..............................................................................673.786 —.....................—..........673.786
Font: cada centre.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
330 BARCELONACULTURA
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Exposicions tempor als d’arts visuals i disseny, 2010
DATES VISITES1
MUSEU PICASSO 342.190
Imatges secretes. Picasso i l’estampa erò tica  jap onesa .......................05/11/ 09 - 1 4/ 02 /10............... 5 1.2 48
Picasso vs. Rusiñ ol .........................................................................................28/05/ 10 - 0 5/ 09 /10 ............ 170.028
Picasso davant Degas....................................................................................15/10/ 10 - 1 6/ 01 /11 ............ 120.914
MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ 32.704
Obres mestres de l’art precolo mbí a les col·lec cion s 
Barbier-Mueller................................................................................................27/11/ 08 - 0 1/ 05 /10................. 9.332
Rastres del Nord. La Nord-amèrica antiga...............................................08/05/ 10 - 3 1/ 12 /10............... 2 3.3 72
DISSENY HUB BARCELONA. DHUB 92.827
Espai 0
Helvetica . Un a nova tipografia? ..................................................................01/12/ 09 - 0 7/ 03 /10............... 1 1.4 42
Imatges de moda. Galer ia d’estudi ............................................................18/03/ 10 - 2 0/ 06 /10............... 1 8.5 58
Papers pintats..................................................................................................06 /07/10 - 31/10/10 .............. 2 1.2 49
Hàbitats i contra-hàbitats. «Italy: the new domestic 
landscape», MoMA 1972 ...............................................................................12/11/ 10 - 2 0/ 02 /11................. 5.145
Espai 1
Outumuro LOOKS. Vint anys  fotografiant moda (1990 -2010) ............21/01/ 10 - 2 5/ 04 /10............... 1 8.3 76
Joost Swarte i Javier Mariscal: Alternatives de p aper ..........................21/04/ 10 - 1 3/ 05 /10................. 2.489
(FAB). BOTS.....................................................................................................15/06/ 10 - 2 9/ 05 /11............... 1 5.5 68
MUSEU DE CERÀMICA 37.392
Confluències en el fang. Terri ssa tradicion al africana 
i ceràmi ca contemporània occidental .......................................................24/02/ 10 - 0 6/ 06 /10............... 1 2.3 74
Maria Bofill i l’art de la porcellana. 1980-2010........................................16/06/ 10 - 1 7/ 10 /10............... 1 8.6 52
Zoomania. Del símbol a la masc ota...........................................................27/10/ 10 - 2 7/ 03 /11................. 6.366
MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. MACBA 489.404
Modernologies. Artistes contemporanis investiguen 
la modernitat i el modernisme ....................................................................2 3/09/09 - 17/01/10 .................6.567
L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental...........................2 3/10/09 - 10/01/10 .................5.820
Ray Johnson. Completa-ho i retorna-ho si us plau................................0 6/11/09 - 10/01/10 .................4.923
El mal d’escriptura. Un projecte sobre text 
i imaginació especulativa .............................................................................2 0/11/09 - 25/04/10 ....................757
Rodney Graham. A través del bosc............................................................3 0/01/10 - 18/05/10 ...............57.330
La Ricarda i Renata Lucas ............................................................................0 3/07/09 - 07/02/10 .................3.629
John Baldessari. Pura bellesa ......................................................................1 0/02/10 - 25/04/10 ...............45.095
Armando Andrade Tudela. Ahir, demà......................................................1 0/03/10 - 06/06/10 .................7.103
Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Conrad Fisher. 
Arxius d’una actitud.......................................................................................1 3/05/10 - 12/10/10 ...............76.423
Paral·lel Benet Rossell ...................................................................................1 1/06/10 - 23/01/11 ...............93.719
Gil J. Wolman. Sóc immortal i estic viu ....................................................0 4/06/10 - 09/01/11 ...............96.647
Latifa Echakhch. La ronda ............................................................................0 7/06/10 - 06/02/11 ...............70.630
Zero TV..............................................................................................................0 4/11/10 - 25/04/11 ....................274
Esteu a punt per a la televisió? ...................................................................0 4/11/10 - 25/04/11 ...............20.487
BARCELON ACULTUR A 331
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Exposicions temporals d’arts  visuals i disseny, 2010
DATES VISIT 1 ES
MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. MNAC 476.867
Els ibers, cultura i moneda...........................................................................2 1/05 / 09 - 02 / 05/10............... 19 .84 2
La princesa sàvia. Les pi ntures d e santa Caterina 
de la Seu d’Urgell ...........................................................................................0 2/10 / 09 - 28 / 02/10............... 63 .07 9
Convid ats d’h onor. Commemoració del 75è aniversari del MNAC ....0 2/12 / 09 - 11 / 04/10 ............ 1 59. 222
Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica d e 1918 a 1 94 8 ....... 1 8/05 / 10 - 12 / 09/10 ............ 1 24. 745
La moneda falsa. De l’antiguitat a l’euro ..................................................1 1/06 / 10 - 01 / 05/11............... 47 .80 1
Joies d’artista . Del modernisme a l’avantguarda....................................2 7/10 / 10 - 13 / 02/11............... 62 .17 8
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ 487.901
Frantisek Kupka...............................................................................................2 2/11 / 09 - 24 / 01/10............... 19 .51 0
Nadala 09. Tere Recarens ............................................................................0 3/12 / 09 - 10 / 01/10................. 1 .80 2
It’s embarrassing, but f or some time now, 
I’ve on ly had  title i deas in English..............................................................1 7/12 / 09 - 21 / 02/10................. 6 .64 9
Murals. Pràctiques murals contemporànies..............................................1 9/02 / 10 - 06 / 06/10 ............ 1 88. 076
Arquitectures de silenci. To m Kotik ...........................................................0 4/03 / 10 - 25 / 04/10................. 9 .02 7
Excés de yang. Sophie Whettnall ...............................................................0 7/05 / 10 - 27 / 06/10................. 8 .73 2
Partit amistós - sentim en ts el ec trònics. Pipilotti Rist ...........................0 8/07 / 10 - 01 / 11/10 ............ 1 96. 263
Sirous Namazi ..................................................................................................0 9/07 / 10 - 05 / 09/10............... 18 .58 0
Dawn Chorus. Marcus Coates ......................................................................0 8/10 / 10 - 05 / 12/10............... 10 .58 4
Let us Face the Future. Art britànic 1945- 1968 ......................................2 7/11 / 10 - 20 / 02/11............... 14 .06 3
Abans no canti el gall ....................................................................................0 2/12 / 10 - 09 / 01/11............... 12 .73 6
Invoking a Demon Landscape .....................................................................1 7/12 / 10 - 06 / 02/11................. 1 .87 9
FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES 71.244
Antoni Tàpies. Els llocs de l’ art ...................................................................0 4/03 / 10 - 02 / 05/10............... 25 .90 2
La Fundació Antoni Tàpies. Procés d e reforma......................................0 4/03 / 10 - 02 / 05/10 .......................—
Eva Hesse. Treballs d’estudi.........................................................................14/ 05/10 - 01/08/10 ...............18.900
Alma Matrix. Bracha L. Ettinger i Ria Verhaeg he ...................................14/ 05/10 - 01/08/10 .......................—
Antoni Tàpies. Selecció de la col·lecció....................................................13/ 08/10 - 26/09/10 ...............11.639
Antoni Tàpies. Col·lecció ..............................................................................05/ 10/10 - 16/01/11 ...............10.829
Anna Maria Maiolino.......................................................................................15/ 10/10 - 16/01/11 .................3.974
FUNDACIÓ SUÑOL 12.488
Joan Hernández Pijuan..................................................................................04/ 02/10 - 29/05/10 .................4.100
ACTE 15: Àngel Jové .....................................................................................11/ 03/10 - 08/05/10 .................1.113
Looping Memories..........................................................................................12/ 05/10 - 05/06/10 .................2.465
Signes i Escriptures. Col·lecció Josep Suñol ...........................................10/ 06/10 - 02/10/10 .................1.345
ACTE 16: Lupe Pérez García ........................................................................01/ 07/10 - 18/09/10 ....................945
Luis Gordillo. Sense títol (provisional) ......................................................21/ 10/10 - 29/01/11 .................1.797
En residència. Creadors als instituts de Barcelona................................15/ 11/10 - 11/12/10 ....................723
332 BARCELONACULTURA
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Exposicions tempor als d’arts visuals i disseny, 2010
DATES VISITES1
LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE 84.775
Virreina Exposicions
Noh Suntang. Estat d’excepció ...................................................................04/11/ 09 - 2 4/ 01 /10 .................... 5 07
Guia secreta de la Rambla. Instantànies del carrer ...............................26/03/ 10 - 2 4/ 05 /10............... 1 9.9 47
Antifotoperiodisme ........................................................................................06/07/ 10 - 1 0/ 10 /10............... 1 3.9 03
Carnival stri pp ers. Sus an Meiselas // Foc divers. 
Bruno Serralongue..........................................................................................01/12/ 10 - 3 0/ 01 /11................. 5.884
Virreina LAB
Sojor íntim. Fotogrames de la intimitat familiar. 
Frédéric Nauczyciel........................................................................................19/11/ 09 - 1 4/ 02 /10................. 8.986
xavie r Ribas . La Catalana .............................................................................21/06/ 10 - 0 5/ 09 /10................. 5.760
Fotomercè 2009 ..............................................................................................15/09/ 10 - 1 7/ 10 /10............... 2 5.5 12
If y ou lived here still. Projecte de Martha R osler....................................29/10/ 10 - 3 0/ 01 /11................. 4.276
LA CAPELLA 55.628
Ketubah: Contratos familiares de Brooke Borg ......................................10/12/ 09 - 1 0/ 01 /10................. 3.609
Geòrgia & altres qüestions. xavier Ristol .................................................14/01/ 10 - 2 8/ 02 /10................. 2.358
BCNegra. Trobada de N ovel·la Negra de Barcelona..............................01/02/ 10 - 0 6/ 02 /10................. 2.998
Blocs & Clubs II. De la cultura distribuïda a la transformació 
del coneixement..............................................................................................25/02/ 10 - 2 7/ 02 /10 .................... 1 50
L’un i el múl tip le. Artistes d’Egipte i Catalunya......................................15/05/ 10 - 0 4/ 07 /10................. 7.824
Generació 2010. Beques d’art C aja Mad rid..............................................21/06/ 10 - 0 5/ 09 /10............... 1 2.0 07
ID#5 Ciutats intervingudes...........................................................................15/07/ 10 - 1 2/ 09 /10................. 9.877
BCN Producció 10...........................................................................................21/09/ 10 - 2 1/ 11 /10............... 1 2.9 69
Hacer la O con un canuto. Alberto Gracia ...............................................02/12/ 10 - 2 3/ 01 /11 .................... 7 66
Sinapsis. Exposició de l’Escola Massana...................................................15/12/ 10 - 2 3/ 01 /11................. 3.070
CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA. CCCB 201.524
Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte .......................2 0/10/09 - 28/02/10 ...............20.913
BAC! 09. Pandora’s Boxes (Dona/art/avui) .............................................0 1/12/09 - 03/01/10 .................1.218
Drap’Art 09. 6è Festival Internacional de Reciclatge Artístic..............1 8/12/09 - 10/01/10 .................3.346
Local, local! La ciutat que ve.......................................................................2 2/02/10 - 25/04/10 ...............11.759
Atopia. Art i ciutat al segle xxi ...................................................................2 4/02/10 - 24/05/10 ...............34.056
Barcelona - València - Palma. Una història de confluències 
i divergències...................................................................................................2 5/05/10 - 12/09/10 ...............18.796
Per Laberints....................................................................................................2 8/07/11 - 09/01/11 ...............55.344
World Press Photo 2010................................................................................0 4/11/10 - 08/12/10 ...............35.413
El d_efecte barroc. Polít iques de la im atge hispana.............................0 9/11/10 - 27/02/11 ...............10.170
Drap’Art .............................................................................................................1 7/12/10 - 09/01/11 ...............10.509
BARCELON ACULTURA 333
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Exposicions temporals d’arts  visuals i disseny, 2010
DATES VISIT 1 ES
ARTS SANTA MÒNICA 246.848
Societats virtuals. Gamer’s edition ............................................................2 7/01 / 10 - 11 / 04/10............... 30 .75 4
La col·lecció de col·leccions de Guy Selz.................................................2 7/01 / 10 - 11 / 04/10............... 30 .35 5
Mireya M asó. Antàrtida. Temps de canvi ..................................................1 7/03 / 10 - 27 / 06/10............... 16 .70 0
Valère Novarina. 2.587 personatges i 311 definicions de Déu. 
El teatre del dibuix .........................................................................................2 1/04 / 10 - 27 / 06/10................. 8 .30 2
Jordi Bernadó i Massimo Vital i.  L a Rambla. In/Out.  Barcelona .........2 1/04 / 10 - 27 / 06/10............... 11 .31 3
Visió remota. Loo p Barcelona (2003-2009).  
Una tria a càrreg de Paul Young.................................................................0 7/05 / 10 - 27 / 05/10................. 3 .37 6
Albert Serra. El cinema en llibertat............................................................2 7/05 / 10 - 27 / 06/10................. 2 .14 1
Desplaçaments ................................................................................................0 3/06 / 10 - 27 / 06/10................. 2 .05 6
Pat Andrea. Pat Andrea i Alícia ..................................................................0 8/07 / 10 - 26 / 09/10............... 17 .21 4
Matèria condensada. Cuinar ciència ..........................................................0 8/07 / 10 - 01 / 11/10............... 27 .36 2
Emiliana design studio. Nit d’estiu .............................................................0 8/07 / 10 - 05 / 12/10................. 3 .07 5
Vagina dentata organ. The London punk tapes .....................................1 5/07 / 10 - 26 / 09/10................. 9 .63 0
Barceló abans de Barceló. 1973-1982 .......................................................1 5/07 / 10 - 26 / 09/10............... 57 .82 9
TV/ARTS/T V. La televisió presa pels artistes .........................................1 5/10 / 10 - 05 / 12/10............... 13 .57 3
Josep M. Mestres Quadreny. De cop de poma a trànsit b or eal .......... 1 5/10 / 10 - 09 / 01/10................. 6 .53 3
Catalitzadors. Art, educació, territori........................................................1 8/12 / 10 - 25 / 04/11................. 2 .59 9
Pensar art - actuar ciència. Swiss artists-in-labs ....................................1 8/12 / 10 - 15 / 05/11................. 2 .42 1
Salvat-Papasseit. Po etavantguardistacatalà ............................................2 3/12 / 10 - 03 / 04/11................. 1 .61 5
FUNDACIÓ FRAN DAUREL 153.907
Premi Ibercaja - Pintura Jove 2009 ............................................................2 1/01 / 10 - 14 / 03/10............... 21 .49 1
Una finestra oberta als titelles del Quebec..............................................2 5/03 / 10 - 24 / 05/10............... 39 .97 9
Grupo Pórtico - Grupo Zaragoza. La porta oberta: 
l’inici de l’abs tracció.......................................................................................1 5/07 / 10 - 26 / 09/10............... 58 .59 7
5è Concurs de Pintura i Escultura Figurativa’10 ....................................21/ 10/10 - 09/01/11 ...............33.840
FUNDACIÓN FRANCISCO GODIA —
Zeng Fanzhi......................................................................................................27/ 10/09 - 13/02/10 .......................—
De Luca Giordano A Goya. Pintura del segle xVIII a Espanya............27/ 10/10 - 28/02/11 .......................—
FUNDACIÓ VILA CASAS 16.902
Gabriel. Plectops.............................................................................................21/ 01/10 - 20/03/10 .......................—
Joaquim Chancho. Seqüències 2006-2009...............................................21/ 01/10 - 20/03/10 .......................—
Guerrero Medina. La retirada. Exilis...........................................................01/ 03/10 - 17/07/10 .......................—
L’art de col·leccionar (El món de les col·leccions privades): 
Rafael Tous .......................................................................................................08/ 03/10 - 30/04/10 .......................—
L’art de col·leccionar (El món de les col·leccions privades): 
Felip Massot .....................................................................................................24/ 05/10 - 03/07/10 .......................—
Antoni Taulé. La magie du silence..............................................................27/ 09/10 - 12/02/11 .......................—
L’art de col·leccionar (El món de les col·leccions privades): 
Sisita Soldevila ................................................................................................18/ 10/10 - 15/12/10 .......................—
334 BARCELONACULTURA
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Exposicions temporals d’arts visuals i disseny, 2010
DATES VISITES1
CAIxAFORUM 1.241.572
Els mons de l’islam.........................................................................................02/01/10 - 17/01/10...............17.541
FotoPres “la Caixa” 09...................................................................................02/01/10 - 21/02/10...............57.836
Cambodja, terra d’esperança.......................................................................02/01/10 - 28/02/10...............41.558
Cosmètica dogmàtica....................................................................................02/01/10 - 11/04/10...............73.082
Modernisme-modernitat ...............................................................................02/01/10 - 31/12/10 ............114.210
Es compta darrere de l’os - Espai de dolor, de Joseph Beuys............02/01/10 - 31/12/10...............36.748
Federico Fellini. El circ de les il·lusions ....................................................17/02/10 - 13/06/10 ............107.201
Objectes desclassificats ................................................................................12/03/10 - 22/08/10 ............135.928
Infància. Fotografies d’Isabel Muñoz .........................................................17/03/10 - 29/08/10 ............122.202
Un món flotant. Fotografies de Jacques Henri Lartigue ......................05/05/10 - 03/10/10 ............128.491
Qiu Anxiong. La temptació de la terra......................................................12/05/10 - 09/06/10.................6.325
L’atletisme. L’esport més humà...................................................................08/07/10 - 08/08/10...............11.742
Miquel Barceló 1983-2009 ............................................................................16/07/10 - 31/12/10 ............217.429
Humà, massa humà ........................................................................................16/09/10 - 31/12/10 ............106.607
Rutes d’Aràbia..................................................................................................12/11/10 - 31/12/10...............64.672
LA PEDRERA DE CATALUNYACAIxA 29.821
Aristides Maillol...............................................................................................19/10/09 - 31/01/10.................7.500
Fortuny, el mag de Venècia .........................................................................02/03/10 - 27/06/10.................8.500
Marina Abramovic. The Kitchen. Homage to Saint Therese ................13/05/10 - 26/05/10.................3.000
Mariscal en la Pedrera ...................................................................................29/09/10 - 30/01/11.................9.000
Perico Pastor: la Bíblia il·luminada.............................................................22/12/10 - 20/01/11.................1.821
1. Dades corresponents als dies oberts durant l’any 2010.
Font: cada centre.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
BA RCELONAC ULTURA 335
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Exposicions temporals d’història, 2 010
DATES VISIT 1 ES
MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA. MUHBA 73.775
Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme..... 1 7/07 / 09 - 14 / 03/10................. 2 .24 9
Barcelona-Madrid. 40 anys d ’acció veïnal ................................................2 7/11 / 09 - 31 / 01/10................. 1 .77 6
Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli 1853-1897.............................2 6/02 / 10 - 26 / 09/10............... 66 .48 4
Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona, 1947 -1 973 .1 9/11 / 10 - 26 / 06/11................. 3 .26 6
MUSEU ETNOLÒGIC 26.254
Guerra i fam a Catalunya ..............................................................................0 4/07 / 09 - 30 / 11/10............... 14 .65 4
Real Expedición Botánica.................................................................................25/04 / 10 - abril 11................. 8 .39 1
Sant Petersburg i la Rússia mul tinacional ................................................1 8/10 / 10 - 07 / 11/10 .................... 82 6
Dones d’Etiòpia ...............................................................................................1 4/11 / 10 - 07 / 12/10 .................... 66 3
El calendari dels pagesos, 150 anys mesurant el temps ......................1 2/12 / 10 - 16 / 01/11 .................... 86 0
Figures de pessebre. Grans m estres catalans .........................................1 2/12 / 10 - 02 / 02/11 .................... 86 0
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA. MMB 40.941
El Marítim entre bombes ..............................................................................0 1/01 / 10 - 31 / 12/10............... 40 .94 1
MUSEU OLÍMPIC I DE L’ESPORT JOAN ANTONI SAMARANCH 63.882
Passió pel futbol .............................................................................................0 4/02 / 10 - 29 / 03/10 .......................—
Els orígens del beisbol a Espanya ..............................................................3 0/03 / 10 - 27 / 06/10 .......................—
I Premi Internacional d’ Aquarel·la Espor tiva............................................2 8/06 / 10 - 01 / 09/10 .......................—
L’esport és il·lusió ...........................................................................................0 2/09 / 10 - 01 / 11/10 .......................—
Vías Verdes.......................................................................................................0 2/11 / 10 - 10 / 01/11 .......................—
ARxIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA 23.736
1909: fotografia, ciutat  i conflicte ..............................................................1 7/06 / 09 - 30 / 01/10 .................... 88 6
Frederic Ballell. La Rambla 1907-1908......................................................0 9/03 / 10 - 22 / 05/10................. 2 .90 8
Eugeni Forcano. La meva Barcelona .........................................................28/ 06/10 - 15/01/11 ...............19.942
CASTELL DE MONTJUÏC 288.424
Barcelona té Castell .......................................................................................01/ 01/10 - 31/12/10 ............199.424
Canvi de rumb .................................................................................................06/ 05/10 - 15/08/10 ...............52.000
Henry Durant....................................................................................................15/ 06/10 - 31/08/10 .................4.500
Europa 2020 .....................................................................................................09/ 09/10 - 10/10/10 ...............20.500
Pobles harmonia .............................................................................................27/ 10/10 - 19/12/10 ...............12.000
MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA —
Visions d’Egipte. Oxirrinc, ahir i avui.........................................................01/ 10/09 - 10/01/10 .......................—
Projecte Monthemhat. Les mòmies oblidades ........................................05/ 05/10 - 05/09/10 .......................—
Ànimes de vidre. Les col·leccions Amatller .............................................28/ 10/10 - 22/05/11 .......................—
75 imatges / 75 anys .....................................................................................04/ 11/10 - 13/03/11 .......................—
336 BARCELONACULTURA
MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA 120.935
Colònies industrials ........................................................................................01/12/ 09 - 0 7/ 04 /10 .......................—
Catalunya terra pagesa .................................................................................09/12/ 09 - 2 4/ 01 /10 .......................—
Jaume Vicens i Vives i la nova història 1910-1960.................................11/02/ 10 - 3 0/ 03 /10 .......................—
Santes Creus. De monestir a monument 1821-192 1..............................09/04/ 10 - 1 6/ 05 /10 .......................—
Nous Genis........................................................................................................27/05/ 10 - 2 7/ 06 /10 .......................—
La Nova Cançó. La veu d’un poble.............................................................03/06/ 10 - 0 1/ 11 /10 .......................—
La Costa Brava abans de la Costa Brava. 
Fotografi es de la Casa de la Postal,  1 915-1935......................................15/07/ 10 - 2 6/ 09 /10 .......................—
La transformació del lit oral de la Barcelon eta ........................................23/09/ 10 - 0 8/ 10 /10 .......................—
El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines ....30/11/ 10 - 0 9/ 01 /11 .......................—
MUSEU EGIPCI 58.429
Art funerari precolombí. La pass ió d e Tórtola  Valencia .......................01/01/ 10 - 3 0/ 05 /10............... 3 0.8 91
Secrets del Museu Egipci..............................................................................20/07/ 10 - 3 1/ 12 /10............... 2 7.5 38
1. Dades correspo nents als dies oberts durant l’any 2010.
Font: cada centre.
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
MUSEUS I ALTRES CENTRES D’ExPOSICIONS
Exposicions tempor als de  cièn cies, 201 0
DATES VISITES1
MUSEU DE CIèNCIES NATURALS DE BARCELONA. MCNB 32.895
Exploradors: aventura i biodiversitat ........................................................2 9/ 10/09 - 30/05/10............... 21.844
Descobrir Eugeni Sierra. Les passes d ’un il· lu strador internac io nal... 09 /02/10 - f ebrer 11............... 11.051
PARC ZOOLÒGIC DE BARCELONA —
Zoo Natura. Exposició fotogràfica dels treballadors del Zoo.............20/06/10 - 31/12/10 .......................—
35è aniversari del Departament d’Educació del Zoo ............................15/12/10 - 31/12/10 .......................—
COSMOCAIxA 1.132.773
Nombres de bona família .............................................................................16/07/08 - 18/04/10 ............121.438
Parlem de drogues .........................................................................................15/01/09 - 31/01/10 ...............12.689
Darwin observador. Darwin naturalista .....................................................20/10/09 - 15/11/10 ............298.802
Abracadabra. Il·lusionisme i ciència...........................................................18/11/09 - 09/01/11 ............522.317
Reciclatge .........................................................................................................03/06/10 - 07/11/11 ............132.060
Aire. Respiració i salut infantil.....................................................................14/10/10 - 16/10/11 ...............45.467
1. Dades corresponents als dies oberts durant l’any 2010.
Font: cada centre.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
BARCELONACUL TU RA 337
ARxIUS I BIBLIOTEQUES PATRIMONIALS
Dades globals, 2010
USUARIS CONS ULTES
BIBLIOTEQUES PATRIMONIALS 69.589 59.752
Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.............................................................2 2. 5 27 ........................................... 40 .59 5
1.................................................................................1.823.......................B...i.b..l.i.o...t.e..c..a... .P..ú...b..l.i.c—a Arús
Biblioteca de Catalunya ...............................................................................4 5. 2 39 ........................................... 19 .15 7
ARxIUS 15.894 147.306
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona .................................................1 2. 4 74 ........................................... 27 .98 9
Arxiu Fotogràfic de Barcelona .....................................................................1 .49 3......................................... 1 08. 965
Arxiu Històric de Protocols de B arcelona .................................................1 .92 7 ........................................... 10 .35 2
1. La Biblioteca Pública Arús no com ptabilitza les consultes.
Font: cada centre.
Elaboració: Institut  de C ultura. Ajuntament de Barcelona.
BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
Dades globals, 2010
Equipaments............................................................................................................................................... 36
Metres quadrats................................................................................................................................. 49.835
Visites ............................................................................................................................................. 5.982.936
Nous carnets....................................................................................................................................... 70.616
Persones inscrites (carnets) ......................................................................................................... 810.431
Documents prestats .................................................................................................................... 4.439.460
Font: Biblioteque de Barcelona.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
338 BARCELONACULTURA
BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
Dades globals, 2010
SUPERFÍCIE F ONS PUNTS DE
2)(M DOC UMENTAL L ECT URA VISITES PRÉSTECS
DISTRICTE DE CIUTAT VELLA
Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat ....................836 .............44 .24 0.............. 87 ........... 102 .90 4 .......113.139
Biblioteca Francesca Bonnemais on .......................1.663 .............90 .10 4 ........... 222 ........... 186 .96 9 .......177.723
Biblioteca Gòtic - Andreu Nin.....................................994 .............20 .12 7 ........... 155 ............. 59 .61 2..........4 0.0 06
1 ..............................950 .............54.765 ...........124 ...........135.428..........78.403 Biblioteca Sant Pau i Santa Creu
DISTRICTE DE L’EIxAMPLE
Biblioteca Fort Pienc .................................................1.091 .............48 .51 9.............. 97 ........... 205 .97 7 .......147.757
Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Angla da ................270 .............24 .44 2.............. 64 ............. 49 .27 6..........4 8.8 98
Biblioteca Joan Miró .....................................................750 .............68 .62 4 ........... 207 ........... 168 .18 5 .......172.481
Biblioteca Sagrada Família.......................................2.641 .............82 .25 5 ........... 294 ........... 367 .80 9 .......328.539
Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver .....................1.322 .............36 .08 5 ........... 109 ........... 198 .32 5 .......131.553
Biblioteca Sofia Barat ...................................................535 .............42 .27 1.............. 74 ........... 108 .09 5 .......102.372
DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
Biblioteca Francesc Candel......................................2.091 .............47 .35 9 ........... 183 ........... 137 .63 5 .......110.099
Biblioteca Poble Sec - Francesc Boix .......................539 .............37 .37 9.............. 93 ........... 126 .28 7 .......101.091
Biblioteca Vapor Vell .................................................2.000 .............96 .60 5 ........... 294 ........... 379 .21 8 .......232.595
DISTRICTE DE LES CORTS
Biblioteca Can Rosés ....................................................770 .............43 .40 8 ........... 111 ........... 109 .90 2..........8 2.1 54
Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras.............1.431 .............82 .82 1 ........... 203 ........... 206 .22 4 .......143.080
DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI
Biblioteca Clarà ..............................................................762 .............50 .66 6 ........... 102 ........... 116 .18 1 .......112.030
Biblioteca Collserola - Josep Miracle........................460 .............31 .31 3.............. 73 ............. 39 .02 5..........3 5.6 76
DISTRICTE DE GRÀCIA
Biblioteca Jaume Fuster ...........................................5.636 ...........101.920 ...........325 ...........734.698 .......358.885
Biblioteca Vila de Gràcia ..........................................1.024 .............48.594 ...........153 ...........229.640 .......164.932
DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ
Biblioteca El Carmel - Juan Marsé .........................2.392 .............83.174 ...........314 ...........192.399 .......149.815
Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda .................2.060 .............89.805 ...........214 ...........277.441 .......177.509
Biblioteca Horta - Can Mariner ................................2.170 .............39.399 ...........125 ...........174.866 .......131.276
Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró ..................570 .............35.979 ...........179 .............40.923 ..........51.574
DISTRICTE DE NOU BARRIS
Biblioteca Canyelles ......................................................450 .............29.484 ..............68 .............13.913 ..........22.493
Biblioteca Les Roquetes ...........................................1.193 .............29.837 ...........129 .............95.028 ..........71.255
Biblioteca Nou Barris .................................................2.010 .............80.452 ...........276 ...........312.074 .......168.835
Biblioteca Torre Llobeta ...............................................108 .............13.028 ..............33 .............18.205 ..........25.716
Biblioteca Zona Nord .................................................1.462 .............35.236 ...........140 .............89.796 ..........53.307
BARCELON ACULTURA 339
DISTRICTE DE SANT ANDREU
Biblioteca Bon Pastor ................................................1.574 .............44.13 4 ........... 109 ............. 82.938.......... 59 .23 1
2 .....................................................700 .............46.51B8i.b..l..i.o..t..e..c..a8 6G.a..r..c..i.l.a..s1o0 6. 3 86.......... 99.308
Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra ...................3.000 ...........124.040 ........... 389 ........... 371.652 ....... 2 79. 866
Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet ...................2.211 .............34.87 2 ........... 183 ............. 65.032.......... 53 .82 3
DISTRICTE DE SANT MARTÍ
Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz....................1.550 .............37.46 3 ........... 184 ........... 204.916 ....... 1 47. 336
Biblioteca Ramon d’ Alòs-Moner.................................380 .............31.34 9.............. 80 ............. 56.412.......... 56 .22 3
Biblioteca Sant Martí de Provençals .........................280 .............27.68 8.............. 89 ............. 69.594.......... 58 .16 7
Biblioteca xavier Benguerel ....................................1.960 ...........108.278 ........... 120 ........... 149.971 ....... 1 52. 313
TOTAL..........................................................................49.835........1.942.233 ........5.688........5.982.936 ....4.439.460
1. La Biblioteca Sant P au i Santa Creu ha estat  tancada per obres de remodelac ió del 04/05/09 al 30/04/10.
2. La Biblioteca Garcilaso ha estat t ancada per obres de manteniment del 19/07 al 10/09/10.
Font i elaboració: Biblioteques de Barcelona.
340 BARCELONACULTURA
ARTS ESCèNIQUES
Dades globals, 2010
SALES DE TEATRE SALES DE TEATRE SA LES DE TEATRE TOTAL
DE +200 LOCALITAT S DE –200 LOCALITATS ESP1 ECI ALS
Sales..................................................................30 ................................17 ................................ 10 ................................ 57
Espectacles ...................................................436 ..............................41 0 ................................ 34 .............................. 8 80
Funcions .....................................................6.978...........................4.285 .............................. 142 ........................ 1 1.4 05
Af orament .......................................... 4.174.487 ......................478.128 ........................ 96.892................... 4 .74 9.5 07
Entrades venudes ............................. 2.045.776 ......................177.367 ........................ 66.885................... 2 .29 0.0 28
Taquillatge(€) ..................................56.863.00 3...................1.835.517................... 1.663.026................. 60.361.546
% de venda.......................................................49 ................................37 ................................ 69 ................................ 48
Espectadors ....................................... 2.247.509 ......................211.835 ........................ 79.552................... 2 .53 8.8 96
% d’ocupació....................................................54 ................................44 ................................ 82 ................................ 53
1. Espais singulars de la ciutat on s’han fet representacions teatrals.
Font: ADETCA.
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
ARTS ESCèNIQUES
Obres de més de 25.000 espectadors, 2010
%
TÍTOL SALA FUNCIONS ESPECTADORS AFORAMENT D’ OCU P.
Hoy no me puedo levantar..............................T eatre Tívoli ...........3 17 ............ 187.808 ........... 473.915 ............ 40
Pel davant i pel darrera..................................Teatre Borràs ...........1 11............... 70.558 ............. 7 8.4 77 ............ 90
La doble vida d’en John ...............................Teatre Con dal ...........1 64............... 57.947 ........... 112.018 ............ 52
40 el musical...................................................Teatre Victòria ...........118 ...............57.596 ...........154.236 ............ 37
El mètode Gronhölm................................Teatre Poliorama ..............99 ...............49.445 .............69.102 ............ 72
Un déu salvatge ..................................................Teatre Goya ...........105 ...............37.431 .............52.500 ............ 71
Los Morancos ...............................................Teatre Coliseum ..............26 ...............31.907 .............37.001 ............ 86
Nit de Sant Joan ..........................................Arteria Paral·lel ...........107 ...............31.363 .............78.431 ............ 40
L’auca del senyor Esteve.......Teatre Nacional de Catalunya..............48 ...............30.141 .............40.752 ............74
Carmen ................................................Gran Teatre del Liceu ..............13 ...............29.463 .............29.799 ............ 99
Disney Live ..................................................Palau Sant Jordi................9............... 28.744 .............30.258 ............ 95
A. Un musical ....................................................Teatre Apolo ..............75 ...............26.848 .............69.375 ............ 39
Nit de Reis ...........................Teatre Nacional de Ca talunya ..............41 ...............25.915 .............34.645 ............ 75
Un marit ideal ......................................................Teatre Goya ..............67 ...............25.741 .............33.500 ............ 77
Font: ADETCA.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
BARCELONACU LT URA 341
ARTS ESCèNIQUES
Dades d’ocupació en sales de més de 200 loca litats, 2010
SALA NOMBRE D’ESPECTA CLE S ES PECTADORS % D’OCUPACIÓ
Ale xandra Teatre .............................................................................4 ............................... 24.987 ............................... 4 9
Arteria Paral·lel................................................................................4 ............................... 36.690 ............................... 3 9
Barcelona Teatre Musical ..............................................................6 ............................... 37.621 ............................... 5 2
Club Capitol (Sala 2)......................................................................9 ............................... 46.753 ............................... 5 3
Club Capitol (Sala Pepe Rubianes) ..........................................13 ............................... 90.060 ............................... 3 8
Coliseum .........................................................................................17 ............................. 1 55. 600 ............................... 5 3
El Molino............................................................................................1 ............................... 12.124 ............................... 8 8
Fundació Joan Miró........................................................................8 ............................... 17.935 ............................... 7 3
Gran Teatre del Liceu...................................................................41 ............................. 2 71. 632 ............................... 8 4
Guasch Teatre ................................................................................ 21 ............................... 41.951 ............................... 4 0
Institut del Teatre (Sala Ovidi Montllor) .................................10.................................. 6 .35 0 ............................... 6 6
Jove Teatre Regina.......................................................................13 ............................... 54.488 ............................... 6 8
La Villaroel...................................................................................... 12 ............................... 52.177 ............................... 5 4
Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany)..............15 ............................... 13.461 ............................... 7 2
Mercat de les Flors (Sala Ovidi Montllor)...............................27 ............................... 19.401 ............................... 6 8
saT! Sant Andreu Teatre..............................................................45 ............................... 43.770 ............................... 4 7
Teatre Apolo.....................................................................................8 ............................. 1 03. 085 ............................... 4 6
Teatre Borràs....................................................................................9 ............................. 1 24. 068 ............................... 5 9
Teatre Condal...................................................................................9 ............................. 1 03. 808 ............................... 4 7
Teatre Goya ......................................................................................6 ............................. 1 05. 436 ............................... 6 7
Teatre Lliure (Gràcia) .....................................................................1 ............................... 14.888 ............................... 9 8
Teatre Lliure (Sala Fabià Puigserver) ......................................27 ............................... 58.477 ............................... 7 4
Teatre Nacional de Catalunya (Sala Gran) .............................11 ............................. 1 09. 232 ............................... 7 4
Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita) .............................7 ............................... 35.361 ............................... 7 1
Teatre Nacional de Catalunya (Sala Taller s).............................6 ............................... 13.782 ............................... 7 8
Teatre Poliorama...........................................................................21 ............................. 1 66. 054 ............................... 6 5
Teatre Romea.................................................................................18 ............................... 80.689 ............................... 4 6
Teatre Tívoli ......................................................................................1 ............................. 185.866 ...............................39
Teatre Victòria ...............................................................................10 .............................112.284 ...............................44
Teatreneu I (Sala xavier Fàbregas) ..........................................56 .............................109.479 ...............................42
TOTAL............................................................................................436..........................2.247.509 ...............................54
Font: ADETCA.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
342 BARCELONACULTURA
ARTS ESCèNIQUES
Dades d’ocupació en sales de menys de 200 localitats, 2010
SALA NOMBRE D’ESPECTACLES E SPEC TADORS %  D ’O CUPACIÓ
Almeria Teatre ...............................................................................21................................ 11.355 ............................... 30
Antic Teatre....................................................................................65 .................................. 5.736 ............................... 36
Biblioteca de Catalunya ................................................................4................................ 18.195 ............................... 93
Brossa Espai Escènic ...................................................................20 .................................. 7.158 ............................... 53
Cafè Teatre Llantiol ......................................................................28 .................................. 8.206 ............................... 17
Círcol Maldà ...................................................................................26 .................................. 4.962 ............................... 42
Institut del Teatre (Sala Estudi) ................................................23 .................................. 6.579 ............................... 76
Institut del Teatre (Sala T al lers) ................................................15 .................................. 1.863 ............................... 75
Nau Ivanow.....................................................................................15 .................................. 2.590 ............................... 41
Sala Beckett ...................................................................................24................................ 10.382 ............................... 64
Sala Muntaner ................................................................................21................................ 22.522 ............................... 37
Teatre del Raval.............................................................................21................................ 11.107 ............................... 30
Teatre Gaudí Barcelona (Sala Gran).........................................15................................ 15.382 ............................... 42
Teatre Lliure (Espai Lliure) ...........................................................8................................ 14.747 ............................... 86
Teatre Tantarantana .....................................................................45................................ 25.649 ............................... 57
Teatreneu II (Sala Cafè Teatre)..................................................36................................ 32.090 ............................... 41
Versus Teatre .................................................................................23................................ 13.312 ............................... 56
TOTAL............................................................................................410..............................211.835 ...............................44
Font: ADETCA.
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
ARTS ESCèNIQUES
Dades d’ocupació en teatres especials, 2010
SALA NOMBRE D’ESPECTACLES ESPECTADORS % D’OCUPACIÓ
Centre Cívic Conven t de San t Agustí ........................................1 ..................................... 156 ...............................80
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB.......2 ..................................... 810 ...............................49
La Caldera ........................................................................................3 .................................. 1. 120 .............................100
La Central del Circ ..........................................................................1 .................................. 1. 100 ...............................93
Mercat de les Flors (diversos espais de la ciutat)..................3 ..................................... 477 ...............................62
Mercat de les Flors (Hall)..............................................................3 ..................................... 888 ...............................93
Palau Sant Jordi ..............................................................................1................................ 28.744 ...............................95
Pl. Margarida xirgu.........................................................................2 .................................. 2. 624 ...............................90
Polvorí de Montjuïc ........................................................................1 .................................. 1. 527 ...............................95
Teatre Grec .....................................................................................17................................ 42.106 ...............................75
TOTAL..............................................................................................34................................79.552 ...............................82
Font: ADETCA.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
BARCELONACU LT URA 343
MÚSICA
Dades globals, 2010
NOMBRE D’EQUIPAMENTS CONCERTS  ESPE CTADORS
Grans auditoris .................................................3 ............................................. 1 .15 2 ..................................... 1.081 .48 1
Macroconcerts ..................................................1................................................... 20......................................... 2 39. 913
1................................16 .............................................3.169 .....................................1.0 24.637 Sales de música en viu
1. Sales de música en viu de les quals es disposa de dades d’assistència.
Font: cada centre; SGAE. Societat General d‘Autors i Editors i ASACC.
Elaboració: Institut  de C ultura. Ajuntament de Barcelona.
MÚSICA
Grans auditoris i formacions mu sicals es tables, 2010                                
CONCERTS ESPECT ADORS AFORAMENT % D’OCU P.
GRANS AUDITORIS
L’Auditori ..........................................................................507....................43 1 .4 0 9.................... 560.037................... 7 7
Palau de la Música Catalana........................................511....................40 3 .5 7 2.................... 600.342................... 6 7
Gran Teatre del Liceu ....................................................134....................24 6 .5 0 0.................... 288.070................... 8 6
FORMACIONS MUSICALS ESTABLES
Banda Municipal de Barcelona .....................................77 ......................55.306...................... 6 2. 2 26................... 8 9
Orquesta Simfònica de Barcelona
i Nacional de Catalunya. OBC.....................................119....................17 6 .9 1 4.................... 227.205................... 7 8
Font: cada centre.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
344 BARCELONACULTURA
MÚSICA
Macroconcerts, 2010
DAT A LLOC ESPE CTADORS
El Barrio......................... 22/01/2010 i 23/01/2010.................................Palau Sant Jordi.......................... 2 6.0 06
Lady Gaga...............................................07/12/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 7.9 35
Shakira .....................................................24/11/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 7.7 37
Aerosmith................................................27/06/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 7.7 01
Eros Ramazzotti ....................................16/02/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 6.1 10
Alejandro Sanz .......................................15/09/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 5.8 36
Joaquín Sabina ......................................28/10/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 3.7 00
Alejandro Sanz .......................................12/05/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 3.7 00
Supertramp.............................................18/09/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 2.7 40
Kiss ...........................................................24/06/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 1.0 07
Michel Buble ...........................................30/10/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 0.8 48
Miguel Bosé ............................................30/09/201 0.................................Palau Sant Jordi.......................... 1 0.2 51
Arcade Fire .............................................21/11/201 0.................................Palau Sant Jordi ............................ 9.482
Fito & Fitipaldis .....................................11/12/201 0.................................Palau Sant Jordi ............................ 9.427
Alicia Keys...............................................02/06/201 0.................................Palau Sant Jordi ............................ 9.223
David Bisbal ............................................18/06/201 0.................................Palau Sant Jordi ............................ 8.974
El Barrio...................................................20/11/201 0.................................Palau Sant Jordi ............................ 8.421
Sting .........................................................29/10/201 0.................................Palau Sant Jordi ............................ 5.594
Mika ..........................................................18/04/201 0.................................Palau Sant Jordi ............................ 5.221
TOTAL.....................................................................................................................................................................239.913
Font: SGAE. Societat General d’Autors i Editors.
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
BA RCELONACUL TURA 345
MÚSICA
Sales de música en viu, 2010
NOMBRE  D E CONCERTS ASSISTENTS
Bikini ....................................................................................112.............................................................................. 49 .13 2
Harlem Jazz Club.............................................................. 216.............................................................................. 40 .00 0
Heliogàbal ..........................................................................210.............................................................................. 15 .09 1
Jamboree............................................................................ 334.............................................................................. 50 .00 0
Jazz Sí Club........................................................................ 340.............................................................................. 22 .00 0
La [2] d’Apolo ...................................................................285.............................................................................. 79 .80 0
Luz de Gas.............................................................................—.......................................................................................—
Moog ......................................................................................65.............................................................................. 23 .00 0
Razzmatazz........................................................................ 286............................................................................ 4 04. 693
Rocksound..........................................................................200.............................................................................. 11 .50 0
Sala Apolo ..........................................................................188............................................................................ 1 57. 920
Sala Be Cool.......................................................................109.............................................................................. 20 .16 5
Sala Be Good .......................................................................69 ................................................................................ 6 .34 8
Sala Mephisto.......................................................................61.............................................................................. 12 .87 2
Sala Monasterio.................................................................206.............................................................................. 28 .98 0
Sidecar ................................................................................156.............................................................................. 13 .13 6
Tarantos............................................................................... 332.............................................................................. 90 .00 0
TOTAL .................................................................................................................................................................1.024.637
Font: ASACC.
Elaboració: Institut  de C ultura. Ajuntament de Barcelona.
346 BARCELONACULTURA
AUDIOVISUALS
Produccions audiovisuals, 2010
Llargmetratges de ficció ............................................................................................................................................. 39
Curtmetratges.............................................................................................................................................................. 2 35
Rodatges publicitaris ................................................................................................................................................. 2 87
Fotografi es.................................................................................................................................................................... 4 46
Programes d’entreteniment  televisiu ..................................................................................................................... 1 54
Reportatges i documentals ...................................................................................................................................... 1 54
Altres produccions...................................................................................................................................................... 3 67
TOTAL.........................................................................................................................................................................1.682
Font: Barcelona-Catalunya Film Commission.
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
AUDIOVISUALS
Cinemes del circuit comercial,  20 10
Sales ............................................................................................................................................................................... 194
Butaques.................................................................................................................................................................. 44.178
Pel·lícules exhibi des ................................................................................................................................................... 706
Sessions ................................................................................................................................................................. 260.176
Espectadors....................................................................................................................................................... 7 .49 4.5 29
Font: Institut C atalà de les Indústries Culturals (ICIC).
Elaboració: Institut  d e C ultura. Ajuntament de Barcelona.
FESTIVALS
Dades globals, 20101
NOMBRE DE FESTIVALS ASSISTENTS
Arts visuals ............................................................................10 .............................................................................76.239
Literatura..................................................................................8 .............................................................................30.670
Arts escèniques ....................................................................17 ...........................................................................202.993
Música .....................................................................................41 ...........................................................................706.276
Audiovisuals ..........................................................................29 ...........................................................................168.741
Multidisciplinaris (inclou el Grec) ....................................16 ...........................................................................181.256
TOTAL...................................................................................121 .......................................................................1.366.175
1. Dades dels festivals dels quals es disposa de dades d’assistència.
Font: cada festival.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
BA RCELONACUL TURA 347
FESTIVALS
Dades per àmbits, 2010
ÀMBIT / EDICIÓ I NOM DEL FESTIVAL INICI FI NAL AS SIS TENTS ENTITAT ORGANITZADORA
ARTS VISUALS 76.239
8a LOOP. Videoart Barcelona.......................................................................................................................... 12/05 / 201 0 ......... 22/ 05/20 10.................4.000 ...................LOOP  Bar celona
3a Swab Barcelona. Fira Internacional d’Art Contemporani ................................................................... 13/05 / 201 0 ......... 16/ 05/20 10...............13.000 ...................Espacio de Ar te Contemporáneo Diezy7 , S.L.
16a Fem Art ........................................................................................................................................................... 20/05 / 201 0 ......... 04/ 06/20 10.................1.750 ...................Associació Ca la Dona de Barcelona
2a Ilu·Station........................................................................................................................................................ 03/06 / 201 0 ......... 13/ 06/20 10.................5.000 ...................Associació No veno A
1a OjodePez Photo Meeting Barcelona........................................................................................................ 15/07 / 201 0 ......... 17/ 07/20 10 ....................450 ...................La Fábrica
4a Arquinset. Setmana de l’Arquitectura ..................................................................................................... 30/09 / 201 0 ......... 07/ 10/20 10 .......................— ................... Arquinfad i COAC
5a Festival Intern acional d’Arquitectura eme3 ........................................................................................... 06/10 / 201 0 ......... 09/ 10/20 10.................1.000 ...................ADN Asociación Cultural Multidisciplinar
1a 48H Open House BCN ................................................................................................................................. 16/10 / 201 0 ......... 17/ 10/20 10...............25.000 ...................Associació Arquitectura Reversible
11a BAC ! Festival Internacional d’Art Contemp orani a Barcelona........................................................... 04/11 / 201 0 ......... 04/ 12/20 10.................7.000 ...................La Santa. Nuevo Es pacio de Experim entación y  Creació n 
10a eBent................................................................................................................................................................ 17/11 / 201 0 ......... 20/ 11/20 10 ....................525 ...................Associació Cu ltur al Club 8. Difusió de la Performance
8a Drap’Art . F estival Internacional de Reciclatge Artístic....................................................................... 18/12 / 201 0 ......... 09/ 01/20 11...............18.514 ...................Drap’Art
LITERATURA 30.670
6a BCNegra. Trobada de Novel·la Negra de Barcelona............................................................................ 01/02 / 201 0 ......... 06/ 02/20 10.................3.744 ...................Institut de Cultur a. Ajuntament de Barcelona
6a Literaldia. L’Eus kal Herria d’avui, en la literatura ................................................................................. 18/03 / 201 0 ......... 23/ 04/20 10.................2.000 ...................Euskal Etx ea
6a Món Llibre....................................................................................................................................................... 17/04 / 201 0 ......... 18/ 04/20 10...............14.500 ...................Institut de Cultur a. Ajuntament de Barcelona
3a Human Book .................................................................................................................................................. 23/04 / 201 0 ......... 01/ 05/20 10.................1.000 ...................Asociación Cultur al Ilde
14a Barcelona Poesia .......................................................................................................................................... 13/05 / 201 0 ......... 19/ 05/20 10.................5.100 ...................Institut de Cultur a. Ajuntament de Barcelona
18a Festival de Polipoesia de Barc elona........................................................................................................ 02/10 / 201 0 ......... 02/ 10/20 10 ....................150 ...................La Papa (Perfor mers, Artistes i Poetes As sociats)
1a Munt de Mots. Festival de Narració Oral de Barcelona ...................................................................... 16/10 / 201 0 ......... 23/ 10/20 10.................2.300 ...................Associació Mun t de Paraules
5a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura................................................................................. 23/10 / 201 0 ......... 23/ 10/20 10.................1.876 ...................CCCB
ARTS ESCèNIQUES 202.993
1a TOT. Festival de Titelles i Teatre d’Objectes de Barcelona................................................................ 21/03 / 201 0 ......... 28/ 03/20 10.................1.200 ...................El Po ble Espanyol de Barcelona
7a DANSAT........................................................................................................................................................... 07/04 / 201 0 ......... 11/ 04/20 10 ....................665 ...................saT ! San t Andreu Teatre
8a BarriBrossa ..................................................................................................................................................... 12/04 / 201 0 ......... 23/ 04/20 10.................1.700 ...................Brossa Espai Escènic
4a Radicals Lliure ...............................................................................................................................................13/05/2010 .........05/06/2010 .......................— ................... Teatre Lliure
7a Festival de Claqué de Barcelona ..............................................................................................................23/05/2010 .........30/05/2010.................1.500 ...................Associació Tot Pel Claqué
4a bcstx ................................................................................................................................................................26/05/2010 .........06/06/2010 ....................469 ...................Mercat de les Flor s i Teatre Tantarantana
1a Primavera Vaca..............................................................................................................................................07/06/2010 .........28/06/2010 ....................192 ...................Projecte Vaca
19a Dies de Dansa. Fest. Int. de Dansa Contemporània en Paisatges Urbans .....................................01/07/2010 .........05/07/2010.................5.900 ...................Associació Marató de l’Espectacle
1a Dansalona .......................................................................................................................................................19/08/2010 .........24/09/2010...............26.812 ...................Mercat de les Flor s i Focus
1a Mercè Arts de Carrer. MAC.........................................................................................................................23/09/2010 .........26/09/2010 ............153.084 ...................Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona
3a 12 hores de màgia al Brossa......................................................................................................................24/09/2010 .........24/09/2010 ....................400 ...................Brossa Espai Escènic
6a Festival de Titelles al Carrer ......................................................................................................................25/09/2010 .........25/09/2010 .......................— ................... La Puntual. Putxinel·lis de Barcelona
3a Barcelona Dance Festival ...........................................................................................................................02/10/2010 .........03/10/2010 ....................500 ...................Jetlag Trading, S.L.
15a Mostra de Teatre de Barcelona .................................................................................................................05/10/2010 .........04/11/2010.................1.361 ...................Artípolis
9a Escena Poblenou ..........................................................................................................................................14/10/2010 .........17/10/2010.................5.000 ...................Associació Es cena Poblenou
1a Màgicus - Festival de Màgia Jove de Barcelona ...................................................................................22/10/2010 .........24/10/2010 ....................500 ...................Lluïsos de Gràcia i Cia. Mag Oli
1a Festival de Flamenco Carmen Amaya.....................................................................................................22/10/2010 .........23/10/2010.................1.821 ...................El T ablao de Carmen
10a Novembre Vaca .............................................................................................................................................04/11/2010 .........28/11/2010 ....................889 ...................Projecte Vaca
3a Festival Barcelona en Butoh ......................................................................................................................06/11/2010 .........14/11/2010.................1.000 ...................Associació Cultural Cos Transitori
348 BARCELONACULTURA
FESTIVALS
Dades per àm bits, 2010
ÀMB IT / EDICIÓ I  N OM DE L FES TI VAL INICI FIN AL ASSISTENT S EN TITAT O RG ANITZADORA
ARTS VISUALS 76.239
8a LOOP.  Videoart Barcelona.......................................................................................................................... 12/05/2010 ......... 22/05/2010.................4.000 ...................LOOP Barc elona
3a Sw ab Barcelona. Fira Internacional d ’Art Contemporani ................................................................... 13/05/2010 ......... 16/05/2010...............13.000 ...................Espaci o de  Ar te C ontemp oráneo Diezy7 , S.L .
16a Fem Art ........................................................................................................................................................... 20/05/2010 ......... 04/06/2010.................1.750 ...................Associació Ca la Dona de Barcel ona
2a Ilu·Station........................................................................................................................................................ 03/06/2010 ......... 13/06/2010.................5.000 ...................Associació Noven o A
1a O jodeP ez Photo Meet i ng Barcelona........................................................................................................ 15/07/2010 ......... 17/07/2010 ....................450 ...................La Fábrica
4a Arquinset. Setmana de l’Arquitectur a ..................................................................................................... 30/09/2010 ......... 07/10/2010 .......................— ................... Arqu inf ad i COAC
5a Festival I nternacional d’Arquitectur a eme3 ........................................................................................... 06/10/2010 ......... 09/10/2010.................1.000 ...................ADN Asociación Cu ltural Mul tidisc ip linar
1a 4 8H Open House BCN ................................................................................................................................. 16/10/2010 ......... 17/10/2010...............25.000 ...................Associació Arqu ite ctur a Rever si ble
11a BAC! Festival Internacional d ’Art Contemporani a Barcelona........................................................... 04/11/2010 ......... 04/12/2010.................7.000 ...................La Santa. Nuevo Espaci o de  Ex peri me ntación y Creación 
10a e Bent................................................................................................................................................................ 17/11/2010 ......... 20/11/2010 ....................525 ...................Associació Cul tu ral  Club 8. Difusi ó de  la Perf ormance
8a D rap’A rt. Festiva l Internacional de R eciclatge Artístic....................................................................... 18/12/2010 ......... 09/01/2011...............18.514 ...................Drap’Ar t
LITERATURA 30.670
6a BCNegra. Tr ob ada de Novel·la N egra de Barcelona............................................................................ 01/02/2010 ......... 06/02/2010.................3.744 ...................Ins titut de  Cultura.  Ajunta me nt d e Barcel ona
6a L iteraldia. L’Eus kal Herria d’avui, en la literatura ................................................................................. 18/03/2010 ......... 23/04/2010.................2.000 ...................Eu skal Etxea
6a Món Llibre....................................................................................................................................................... 17/04/2010 ......... 18/04/2010...............14.500 ...................Ins titut de  Cultura.  Ajunta me nt d e Barcel ona
3a Human Book .................................................................................................................................................. 23/04/2010 ......... 01/05/2010.................1.000 ...................Asoci aci ón Cu ltu ral  Il de
14a Barcelona Poesia .......................................................................................................................................... 13/05/2010 ......... 19/05/2010.................5.100 ...................Ins titut de  Cultura.  Ajunta me nt d e Barcel ona
18a Festival d e Polipoesia d e Barcelona........................................................................................................ 02/10/2010 ......... 02/10/2010 ....................150 ...................La Papa (Performer s, Ar tis tes i Poe te s A ssociats)
1a Munt de Mots. Fest ival de Narració Oral de Barcelona ...................................................................... 16/10/2010 ......... 23/10/2010.................2.300 ...................Associació Mu nt de Paraules
5a Kosmopolis. Festa Internac ional de la Literatura................................................................................. 23/10/2010 ......... 23/10/2010.................1.876 ...................CC CB
ARTS ESCèNIQUES 202.993
1a TOT. Festiv al  d e T itell es i Teatr e d ’O bjectes de Barcelona................................................................ 21/03/2010 ......... 28/03/2010.................1.200 ...................El  Poble Es panyol  de Barce lona
7a DANSAT........................................................................................................................................................... 07/04/2010 ......... 11/04/2010 ....................665 ...................saT ! Sant  Andre u Teat re
8a BarriBrossa ..................................................................................................................................................... 12/04/2010 ......... 23/04/2010.................1.700 ...................Bros sa Espai Escè ni c
4a R ad icals  L liure ............................................................................................................................................... 13/05/2010 ......... 05/06/2010 .......................— ................... Tea tre  Lliu re
7a Festival d e Claq ué de Barcelona .............................................................................................................. 23/05/2010 ......... 30/05/2010.................1.500 ...................Associació Tot Pel  Claqué
4a bcstx ................................................................................................................................................................ 26/05/2010 ......... 06/06/2010 ....................469 ...................Me rcat de les Flors i  Te at re T antarantana
1a P rimavera Vaca.............................................................................................................................................. 07/06/2010 ......... 28/06/2010 ....................192 ...................Projecte Vaca
19a D ies d e Dan sa. Fest. Int. de Dansa Contemporània en Paisatg es Urb ans ..................................... 01/07/2010 ......... 05/07/2010.................5.900 ...................Associació Marató de l’Espect acl e
1a D ansa lona ....................................................................................................................................................... 19/08/2010 ......... 24/09/2010...............26.812 ...................Me rcat de les Flors i  F ocus
1a Mercè Arts de Carrer. MAC......................................................................................................................... 23/09/2010 ......... 26/09/2010 ............153.084 ...................Ins titut de  Cultura.  Ajunta me nt d e Barcel ona
3a 1 2 hores de m àgia al Brossa...................................................................................................................... 24/09/2010 ......... 24/09/2010 ....................400 ...................Bros sa Espai Escè ni c
6a Festival d e Titelles al Carrer ...................................................................................................................... 25/09/2010 ......... 25/09/2010 .......................— ................... La Puntual . Pu tx inel ·li s d e Barcelona
3a Barcelona Dance Fes ti val ........................................................................................................................... 02/10/2010 ......... 03/10/2010 ....................500 ...................Je tl ag Tradi ng, S. L.
15a Mostra de Teat re de Barcelona ................................................................................................................. 05/10/2010 ......... 04/11/2010.................1.361 ...................Artípol is
9a E scena Poblenou .......................................................................................................................................... 14/10/2010 ......... 17/10/2010.................5.000 ...................Associació Esce na Poble nou
1a Màgicus - Festi val de Màgia Jove de Barcelona................................................................................... 22/10/2010 ......... 24/10/2010 ....................500 ...................Llu ïsos de Gràcia i Cia. Mag Oli
1a Festival d e Flamenco Carmen Amaya..................................................................................................... 22/10/2010 ......... 23/10/2010.................1.821 ...................El  T ablao de Carmen
10a Novembre Vaca ............................................................................................................................................. 04/11/2010 ......... 28/11/2010 ....................889 ...................Projecte Vaca
3a Festival B ar celo na en Butoh ...................................................................................................................... 06/11/2010 ......... 14/11/2010.................1.000 ...................Associació Cul tu ral  Cos Transi tori
BARCELONACU LT URA 349
FESTIVALS
Dades per àmbits, 2010
ÀMBIT / EDICIÓ I NOM DEL FESTIVAL INICI FI NAL AS SIS TENTS ENTITAT ORGANITZADORA
MÚSICA 706.276
11a Festival del Mil·lenni .................................................................................................................................... 09/12 / 200 9 ......... 20/ 04/20 10...............49.828 ...................Concert Studio
6a Caprichos de Apolo ..................................................................................................................................... 03/01 / 201 0 ......... 16/ 03/20 10.................3.800 ...................Sala Apolo i diverses  entitats
23a Festival Fol k Internacio nal Tradicionàrius.............................................................................................. 15/01 / 201 0 ......... 26/ 03/20 10 .......................— ................... CAT. Centre Artesà T radicionàrius
15a BARNASANTS................................................................................................................................................ 15/01 / 201 0 ......... 28/ 03/20 10...............10.033 ...................BarnaSants
5a Festival Intern acional de Percussió de Catalunya................................................................................ 05/02 / 201 0 ......... 28/ 02/20 10.................4.175 ...................L’Auditori
5a De Cajón. Festival Flamenco de Barcelona ........................................................................................... 11/02 / 201 0 ......... 15/ 04/20 10...............14.949 ...................T he Pro ject
5a BCNmp7.......................................................................................................................................................... 13/02 / 201 0 ......... 16/ 07/20 10.................2.136 ...................CCCB
4a IN-SOMNI. Festival Itinerant de Música Independent de Catalunya................................................ 18/02 / 201 0 ......... 20/ 02/20 10.................3.200 ...................Associació Cu ltur al de l’Individu Ocult
21a Festival de Guitarra de Barcelona ............................................................................................................ 21/02 / 201 0 ......... 20/ 06/20 10...............27.391 ...................T he Pro ject
10a Nous Sons. Músiques Contemporànies ................................................................................................... 06/03 / 201 0 ......... 28/ 03/20 10.................5.935 ...................L’Auditori
1a Festival Crudités ........................................................................................................................................... 12/03 / 201 0 ......... 12/ 03/20 10 ......................90 ...................Pr oducciones equilibristas
1a Festival Co ntemporànius ............................................................................................................................ 16/04 / 201 0 ......... 14/ 05/20 10 ....................218 ...................CAT. Centre Artesà T radicionàrius
33a Festival de Música A nt iga .......................................................................................................................... 20/04 / 201 0 ......... 10/ 05/20 10.................5.570 ...................L’Auditori
1a Festival EscenaBC N ..................................................................................................................................... 23/04 / 201 0 ......... 23/ 04/20 10 .......................— ................... EscenaBCN
1a PalauJazz ........................................................................................................................................................ 09/05 / 201 0 ......... 14/ 05/20 10.................1.380 ...................T he Pro ject
2a Plug Festival................................................................................................................................................... 15/05 / 201 0 ......... 15/ 05/20 10 .......................— ................... Pendr ive Recor ds
17a Festival de Flamenco Ciutat Vella............................................................................................................ 19/05 / 201 0 ......... 22/ 05/20 10.................8.200 ...................T aller de Músics , CCCB, Ajuntament de Barcelo na i Mercat de les  Flors
10a San Miguel Primavera Sound ..................................................................................................................... 27/05 / 201 0 ......... 29/ 05/20 10 ............101.200 ...................Pr imavera Sound 
16a Simbiruta......................................................................................................................................................... 11/06 / 201 0 ......... 12/ 06/20 10 ....................800 ...................Casal de joves de la Guineueta
17a Sónar. Fes tival Internacion al d e Música Avançada i Art Mul ti mè di a............................................... 17/06 / 201 0 ......... 19/ 06/20 10...............84.070 ...................T aller de Músics , Ajuntament de Barcelona, CCCB i Mercat de les  Flors
11a Festival Flamenco a Nou Barris ................................................................................................................ 01/07 / 201 0 ......... 03/ 07/20 10.................1.800 ...................Districte de Nou Barr is. Aju ntam ent de Barcelona i Fas ol Management
6a Barcelona Festival  of S ong ........................................................................................................................ 03/07 / 201 0 ......... 12/ 07/20 10.................1.300 ...................Patricia Caicedo
2a Els Concerts de l’Estiu al Poble Espanyol .............................................................................................. 08/07 / 201 0 ......... 28/ 07/20 10...............16.999 ...................T he Pro ject
3a Cruïlla BCN..................................................................................................................................................... 16/07 / 201 0 ......... 17/ 07/20 10...............18.000 ...................VISUALSONORA SCCL - AA COMPANY
8a San Miguel Mas i Mas Festival ................................................................................................................... 29/07 / 201 0 ......... 31/ 08/20 10 .......................— ................... Grup Mas i Mas
2a Barcelona Summer Week ........................................................................................................................... 04/08 / 201 0 ......... 08/ 08/20 10...............11.000 ...................Quakesound P roducciones
6a Busker’s Festival Barcelona ....................................................................................................................... 05/08 / 201 0 ......... 08/ 08/20 10...............40.000 ...................La Casa Amarilla
1a Barcelona Music Conference......................................................................................................................06/08/2010 .........07/08/2010...............10.000 ...................Grupo Costa Este
5a Festigàbal .......................................................................................................................................................15/08/2010 .........17/08/2010...............15.000 ...................Associació Cultural Heliogàbal
20a Festival l’Hora del Jazz. Memorial Tete Montoliu ................................................................................03/09/2010 .........30/09/2010.................7.000 ...................Associació de Músics  de Jazz i Música Moderna de Catalunya
8a Festival de Blues de Barcelona .................................................................................................................10/09/2010 .........20/09/2010.................8.500 ...................Associació Capibola Blues
18a BAM. Barcelona Acció Musical ..................................................................................................................23/09/2010 .........25/09/2010 ............167.920 ...................Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona
2a Catalunya Arte Flamenco ...........................................................................................................................24/09/2010 .........19/12/2010.................3.200 ...................Fasol Management
15a Festival de Músiques del Món ...................................................................................................................01/10/2010 .........16/10/2010.................1.274 ...................L’Auditori
42a Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona ...................................................................02/10/2010 .........02/12/2010...............22.062 ...................T he Project
3a MPB. Festival de Música Popular d e Barcelona ....................................................................................09/10/2010 .........07/11/2010.................6.500 ...................Zingaria Produccions 
15a Dispositiu LEM. Encontre Internacional de Música Experimental ....................................................14/10/2010 .........30/10/2010...............10.825 ...................Gràcia Territor i Sonor
15a Festa de Tardor Ribermúsica.....................................................................................................................14/10/2010 .........17/10/2010.................8.000 ...................Fundació Ribermúsica
13a EH SONA! Festival de Música Basca a Barcelona ................................................................................30/10/2010 .........11/12/2010.................5.000 ...................Euskal Etxea
8a Músics al Metro de Barcelona....................................................................................................................11/11/2010 .........13/11/2010 .......................— ................... TMB i AMUC BCN
4a Festival No-No-Logic...................................................................................................................................23/11/2010 .........27/11/2010 ....................920 ...................Ass. Cult. La Olla Expréss
5a San Miguel Primavera Club ........................................................................................................................24/11/2010 .........28/11/2010.................8.000 ...................Primavera Sound S.L
12a Festival Els Grans del Gospel ....................................................................................................................06/12/2010 .........20/12/2010.................6.426 ...................T he Project
11a Zeppelin ..........................................................................................................................................................06/12/2010 .........11/12/2010 ....................115 ...................Orquestra del Caos
12a Festival del Mil·lenni ....................................................................................................................................10/12/2010 .........28/04/2011...............12.660 ...................Concert Studio
2a No Hunger Festival.......................................................................................................................................12/12/2010 .........12/12/2010 ....................800 ...................Acció contra la Fam
350 BARCELONACULTURA
FESTIVALS
Dades per àm bits, 2010
ÀMB IT / EDICIÓ I  N OM DE L FES TI VAL INICI FIN AL ASSISTENT S EN TITAT O RG ANITZADORA
MÚSICA 706.276
11a Festival d el  M il·lenni .................................................................................................................................... 09/12/2009 ......... 20/04/2010...............49.828 ...................Concert Studi o
6a C apri chos de Apolo ..................................................................................................................................... 03/01/2010 ......... 16/03/2010.................3.800 ...................Sala Apol o i div erses entit ats
23a Festival F olk Internacional Tradicionàrius.............................................................................................. 15/01/2010 ......... 26/03/2010 .......................— ................... CAT.  Ce ntre A rtesà Tradici onà ri us
15a BARNASANTS................................................................................................................................................ 15/01/2010 ......... 28/03/2010...............10.033 ...................BarnaSants
5a Festival I nternacional de Percuss ió  d e Catalunya................................................................................ 05/02/2010 ......... 28/02/2010.................4.175 ...................L’Auditori
5a D e C aj ón. Festiva l Flam enco de Barcelona ........................................................................................... 11/02/2010 ......... 15/04/2010...............14.949 ...................The Proj ect
5a BCNmp7.......................................................................................................................................................... 13/02/2010 ......... 16/07/2010.................2.136 ...................CC CB
4a IN-SOMNI. Festi val Itinerant de Música Independent de Catalunya................................................ 18/02/2010 ......... 20/02/2010.................3.200 ...................Associació Cul tu ral  de  l ’Indivi du Ocult
21a Festival d e Guitarra de B arc elo na ............................................................................................................ 21/02/2010 ......... 20/06/2010...............27.391 ...................The Proj ect
10a Nous Sons. Músiques Contemporànies ................................................................................................... 06/03/2010 ......... 28/03/2010.................5.935 ...................L’Auditori
1a Festival Crud i tés ........................................................................................................................................... 12/03/2010 ......... 12/03/2010 ......................90 ...................Producci ones e quilibris tas
1a Festival C ontemporànius ............................................................................................................................ 16/04/2010 ......... 14/05/2010 ....................218 ...................CAT.  Ce ntre A rtesà Tradici onà ri us
33a Festival d e Músi ca Antiga .......................................................................................................................... 20/04/2010 ......... 10/05/2010.................5.570 ...................L’Auditori
1a Festival Escena BCN ..................................................................................................................................... 23/04/2010 ......... 23/04/2010 .......................— ................... Escen aBCN
1a PalauJazz ........................................................................................................................................................ 09/05/2010 ......... 14/05/2010.................1.380 ...................The Proj ect
2a P lug Festival................................................................................................................................................... 15/05/2010 ......... 15/05/2010 .......................— ................... Pendrive  Re cords
17a Festival d e Flamenco Ciutat Vella............................................................................................................ 19/05/2010 ......... 22/05/2010.................8.200 ...................Tall er de Músics, CCCB, A junt am ent de Barcel ona i  Mercat de l es Fl ors
10a S an Miguel Primavera Sound ..................................................................................................................... 27/05/2010 ......... 29/05/2010 ............101.200 ...................Primave ra Sou nd 
16a S imbiruta......................................................................................................................................................... 11/06/2010 ......... 12/06/2010 ....................800 ...................Cas al de  joves de la Guineuet a
17a S óna r. Festival Int erna cional de Música Avançada i Art Mult im èdia............................................... 17/06/2010 ......... 19/06/2010...............84.070 ...................Tall er de Músics, Ajunt ame nt de Barcel ona, C CCB i Mercat de  l es Fl ors
11a Festival Fl amenco  a Nou Barris ................................................................................................................ 01/07/2010 ......... 03/07/2010.................1.800 ...................Di stricte  de Nou Bar ris. Ajuntame nt de Ba rcel ona  i Fasol Managem ent
6a Barcelona Festival of S ong ........................................................................................................................ 03/07/2010 ......... 12/07/2010.................1.300 ...................Pat rici a Cai ce do
2a E ls Concerts de l’Estiu al Pob le Espanyol .............................................................................................. 08/07/2010 ......... 28/07/2010...............16.999 ...................The Proj ect
3a C ruïlla BCN..................................................................................................................................................... 16/07/2010 ......... 17/07/2010...............18.000 ...................VISUALSON ORA SC CL  - AA CO MP AN Y
8a S an Miguel Mas i Mas F es tival ................................................................................................................... 29/07/2010 ......... 31/08/2010 .......................— ................... Grup Mas i  Mas
2a Barcelona Summer Week ........................................................................................................................... 04/08/2010 ......... 08/08/2010...............11.000 ...................Quakesound Producc iones
6a Busker’s F estival Barcelona ....................................................................................................................... 05/08/2010 ......... 08/08/2010...............40.000 ...................La Casa Amaril la
1a Barcelona Music C onference...................................................................................................................... 06/08/2010 ......... 07/08/2010...............10.000 ...................Grupo Cos ta Este
5a Festigàbal ....................................................................................................................................................... 15/08/2010 ......... 17/08/2010...............15.000 ...................Associació Cul tu ral  He liogàbal
20a Festival l’Ho ra del Jazz. Memorial Tete Montoliu ................................................................................ 03/09/2010 ......... 30/09/2010.................7.000 ...................Associació de Músi cs de Jazz i Mús ica Moder na d e Catalunya
8a Festival d e Blues de Barcelona ................................................................................................................. 10/09/2010 ......... 20/09/2010.................8.500 ...................Associació Capi bola Blue s
18a BAM. Barcelon a Acció Musical .................................................................................................................. 23/09/2010 ......... 25/09/2010 ............167.920 ...................Ins titut de  Cultura.  Ajunta me nt d e Barcel ona
2a C atalunya Arte Fla menc o ........................................................................................................................... 24/09/2010 ......... 19/12/2010.................3.200 ...................Fasol Manage ment
15a Festival d e Músi ques del Món ................................................................................................................... 01/10/2010 ......... 16/10/2010.................1.274 ...................L’Auditori
42a Voll-Damm  Festival Internacional de Jazz de Barcelona ................................................................... 02/10/2010 ......... 02/12/2010...............22.062 ...................The Proj ect
3a MPB. Festival de Música Popular de Bar celona.................................................................................... 09/10/2010 ......... 07/11/2010.................6.500 ...................Zi ngar ia Produ ccions 
15a D ispo sitiu LEM . Encontre Inter nacional de Música Experimental .................................................... 14/10/2010 ......... 30/10/2010...............10.825 ...................Gràcia Terr itor i Sonor
15a Festa de Tardor Ribermúsica..................................................................................................................... 14/10/2010 ......... 17/10/2010.................8.000 ...................Fundaci ó Ribermús ica
13a E H SONA! Festiv al de Música Basca a Bar celona ................................................................................ 30/10/2010 ......... 11/12/2010.................5.000 ...................Eu skal Etxea
8a Músics al Metro de Barcelon a.................................................................................................................... 11/11/2010 ......... 13/11/2010 .......................— ................... TM B i  AMUC BCN
4a Festival N o-No-Logic................................................................................................................................... 23/11/2010 ......... 27/11/2010 ....................920 ...................Ass. Cult. La Oll a Expré ss
5a S an Miguel Primavera Club ........................................................................................................................ 24/11/2010 ......... 28/11/2010.................8.000 ...................Primave ra Sou nd S.L
12a Festival Els Grans del Gospel .................................................................................................................... 06/12/2010 ......... 20/12/2010.................6.426 ...................The Proj ect
11a Zeppelin .......................................................................................................................................................... 06/12/2010 ......... 11/12/2010 ....................115 ...................Orque stra del Caos
12a Festival d el  M il·lenni .................................................................................................................................... 10/12/2010 ......... 28/04/2011...............12.660 ...................Concert Studi o
2a No Hunger Fes tival....................................................................................................................................... 12/12/2010 ......... 12/12/2010 ....................800 ...................Acció c on tra l a Fam
BA RCELONAC ULTURA 351
FESTIVALS
Dades per àmbits, 2010
ÀMBIT / EDICIÓ I NOM DEL FESTIVAL INICI FI NAL AS SIS TENTS ENTITAT ORGANITZADORA
AUDIOVISUALS 168.741
9a xcèntric ........................................................................................................................................................... 03/12 / 200 9 ......... 30/ 06/20 10.................2.548 ...................CCCB
13a DocsBarcelona............................................................................................................................................... 02/02 / 201 0 ......... 07/ 02/20 10.................5.228 ...................Paral·lel 40
7a Barcelona VisualSound. Festival Audiovisual de Creació Jove ........................................................ 09/02 / 201 0 ......... 19/ 02/20 10 .......................— ................... Ajuntament de Barcelona
13a Curt Ficcions Barcelona .............................................................................................................................. 12/03 / 201 0 ......... 18/ 03/20 10.................1.578 ...................Curt Ficcions
12a Mecal. Festival Internacional de Curtmetratges de B arc elona ......................................................... 09/04 / 201 0 ......... 18/ 04/20 10...............13.120 ...................Associació Mecal
3a BANG. Festival de Vi deoart de B arcelona ............................................................................................. 26/04 / 201 0 ......... 30/ 04/20 10.................1.250 ...................Ob - Art Video
12a BAFF. Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona................................................................................... 30/04 / 201 0 ......... 09/ 05/20 10 .......................— ................... 10 0.0 00 retinas
5a Zinemaldia...................................................................................................................................................... 07/05 / 201 0 ......... 28/ 05/20 10 ....................500 ...................Euskal Etx ea
1a Mostra de Cinema del Quebec de Barcelona ........................................................................................ 21/05 / 201 0 ......... 23/ 05/20 10 ....................745 ...................Associació Mecal
2a Mecal Air ......................................................................................................................................................... 04/06 / 201 0 ......... 10/ 09/20 10.................5.000 ...................Associació Mecal i El Po ble Espanyo l
9a Mostra de Curtmetratges Dr. Mabuse...................................................................................................... 05/06 / 201 0 ......... 12/ 06/20 10 ....................700 ...................La Jar ra Azul
1a BCN Esports Film Festival.......................................................................................................................... 10/06 / 201 0 ......... 12/ 06/20 10 ....................700 ...................Museu O límpic i de l’Espor t Joan Anto ni Samaranch
18a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona ...................................................................... 10/06 / 201 0 ......... 20/ 06/20 10.................4.777 ...................Coop. Promotora Mitjans Audiovisuals
12a Festival de Cinema Jueu de Barc elona................................................................................................... 30/06 / 201 0 ......... 10/ 07/20 10.................4.500 ...................Associació Festival Cinema Jueu a Bar celona
15a FIRE!! Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià............................................................................ 01/07 / 201 0 ......... 10/ 07/20 10.................6.620 ...................Casal Lambda
8a Sala Montjuïc ................................................................................................................................................. 05/07 / 201 0 ......... 06/ 08/20 10...............33.500 ...................Associació Cu ltur al Modiband 
9a Gandules ......................................................................................................................................................... 03/08 / 201 0 ......... 26/ 08/20 10.................7.860 ...................CCCB
3a Una Mirada al Sur. Mostra de Cinema Peruà.......................................................................................... 10/09 / 201 0 ......... 23/ 09/20 10 .......................— ................... Ass. Caleidos copio i Ass. Contrapun to  Multimedia
20a Cicle de Cinema de Dones ......................................................................................................................... 14/09 / 201 0 ......... 28/ 09/20 10 ....................309 ...................Centre d’Inform ació i Recur sos per  a les Do nes (CIRD)
5a Flux. Festival de Ví deo d’Autor ............................................................................................................... 04/10 / 201 0 ......... 12/ 12/20 10.................1.300 ...................Habitual Video Team
7a Mostra de Cinema Colombià...................................................................................................................... 11/10 / 201 0 ......... 26/ 10/20 10.................3.132 ...................Associació Imago Bar celona
2a Subtravelling .................................................................................................................................................. 15/10 / 201 0 ......... 24/ 10/20 10...............18.000 ...................T MB
10a Fest. Int. de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona .................................................................................... 15/10 / 201 0 ......... 24/ 10/20 10.................6.320 ...................Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona
8a In-Edit Festival .............................................................................................................................................. 28/10 / 201 0 ......... 07/ 11/20 10...............27.000 ...................In- Edit Festival
21a ArtFutura ........................................................................................................................................................ 03/11 / 201 0 ......... 09/ 11/20 10 .......................— ................... ArtFutura
15a Mostra de Cinema A fr ic à de Barcelona .................................................................................................. 05/11 / 201 0 ......... 11/ 11/20 10.................3.200 ...................Associació Cu ltur al l’U ll Anònim
17a L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona ..........................................................12/11/2010 .........20/11/2010.................9.349 ...................La Fàbrica de Cinema Alternatiu de Barcelona
22a Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants ................................................................................15/11/2010 .........20/11/2010.................2.100 ...................Secretariat d’Entitats  de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
14a Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona (FIAB) ............................................................16/11/2010 .........19/11/2010 ....................600 ...................Obser vatori Europeu de Televisió Infantil
4a Musiclip Festival............................................................................................................................................19/11/2010 .........26/11/2010 ....................768 ...................Activa Films
3a El Meu Primer Festival.................................................................................................................................20/11/2010 .........28/11/2010.................6.040 ...................Modiband
1a MIRADOCS. Barcelona Mirades Documentals .......................................................................................24/11/2010 .........04/12/2010 ....................360 ...................Cineclub Barcelona Espai de Cinema i Casa Elizalde
1a Off Cinemart .................................................................................................................................................16/12/2010 .........19/12/2010.................1.000 ...................Nou Cinemart SLU
10a xcèntric ...........................................................................................................................................................21/11/2010 .........05/06/2011 ....................637 ...................CCCB
352 BARCELONACULTURA
FESTIVALS
Dades per àm bits, 2010
ÀMB IT / EDICIÓ I  N OM DE L FES TI VAL INICI FIN AL ASSISTENT S EN TITAT O RG ANITZADORA
AUDIOVISUALS 168.741
9a xcèntr ic ........................................................................................................................................................... 03/12/2009 ......... 30/06/2010.................2.548 ...................CC CB
13a D ocs Barcelona............................................................................................................................................... 02/02/2010 ......... 07/02/2010.................5.228 ...................Paral·l el  40
7a Barcelona VisualSoun d. Festiva l Au diov isual de Creació Jove ........................................................ 09/02/2010 ......... 19/02/2010 .......................— ................... Aj untamen t de Barc el ona
13a C urt Ficcions Barc elo na .............................................................................................................................. 12/03/2010 ......... 18/03/2010.................1.578 ...................Curt  Ficci ons
12a Mecal. Festi val Internac i onal de Curtmetratges de Barcelona ......................................................... 09/04/2010 ......... 18/04/2010...............13.120 ...................Associació Mecal
3a BANG. Festival de Videoart de Barcelona ............................................................................................. 26/04/2010 ......... 30/04/2010.................1.250 ...................Ob - Ar t Vi deo
12a BAFF. Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona................................................................................... 30/04/2010 ......... 09/05/2010 .......................— ................... 100.000 ret inas
5a Z inemal dia...................................................................................................................................................... 07/05/2010 ......... 28/05/2010 ....................500 ...................Eu skal Etxea
1a Mostra de Cinema d el  Q uebec de Barcelona ........................................................................................ 21/05/2010 ......... 23/05/2010 ....................745 ...................Associació Mecal
2a Mecal Air ......................................................................................................................................................... 04/06/2010 ......... 10/09/2010.................5.000 ...................Associació Mecal i  El Pob le  Espanyol
9a Mostra de Curt metratges Dr.  Mabuse...................................................................................................... 05/06/2010 ......... 12/06/2010 ....................700 ...................La Jarra Azul
1a BCN Es po rt s Film Festival.......................................................................................................................... 10/06/2010 ......... 12/06/2010 ....................700 ...................Mu se u Ol ímpi c i  de  l’Esp ort  Joan Antoni Sam aranch
18a Mostra Int ernacional de Films de Dones de Barc elona ...................................................................... 10/06/2010 ......... 20/06/2010.................4.777 ...................Coop.  Promotora M itj ans Audiovisuals
12a Festival d e Cinema Jueu de Barcelona................................................................................................... 30/06/2010 ......... 10/07/2010.................4.500 ...................Associació Fest ival  Cinem a Jueu a Barcelona
15a FIRE!! Mostra Internac ional de Cinema Gai i Lesbià............................................................................ 01/07/2010 ......... 10/07/2010.................6.620 ...................Cas al Lambda
8a S ala  Montjuïc ................................................................................................................................................. 05/07/2010 ......... 06/08/2010...............33.500 ...................Associació Cul tu ral  Modiband 
9a Gandu les ......................................................................................................................................................... 03/08/2010 ......... 26/08/2010.................7.860 ...................CC CB
3a U na Mirada al Sur. Most ra de Cinema Peruà.......................................................................................... 10/09/2010 ......... 23/09/2010 .......................— ................... Ass. Caleidoscopio i A ss. C ontrapunto Multim edia
20a C icle de Cinema de Dones ......................................................................................................................... 14/09/2010 ......... 28/09/2010 ....................309 ...................Centre  d’In for mació i Rec ursos per  a le s Done s (CIRD)
5a Flux. Fes tival de Ví deo  d’Autor ............................................................................................................... 04/10/2010 ......... 12/12/2010.................1.300 ...................Habi tu al  Vide o Team
7a Mostra de Cinema Co lombià...................................................................................................................... 11/10/2010 ......... 26/10/2010.................3.132 ...................Associació Imago Barce lona
2a S ubtravelling .................................................................................................................................................. 15/10/2010 ......... 24/10/2010...............18.000 ...................TM B
10a Fest. Int . de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona .................................................................................... 15/10/2010 ......... 24/10/2010.................6.320 ...................Festi val  In ternacion al  de Ci ne ma Gai i  Lèsbic de Barcel ona
8a In-Ed it Festival .............................................................................................................................................. 28/10/2010 ......... 07/11/2010...............27.000 ...................In-Edit Fes tiv al
21a ArtFutura ........................................................................................................................................................ 03/11/2010 ......... 09/11/2010 .......................— ................... ArtFutura
15a Mostra de Cinema Af ricà de Barcelona .................................................................................................. 05/11/2010 ......... 11/11/2010.................3.200 ...................Associació Cul tu ral  l’Ull  A nòni m
17a L’A lter nativa. Fes tival de Cinema Indep endent de Barcelona .......................................................... 12/11/2010 ......... 20/11/2010.................9.349 ...................La Fàbrica de C inema Alter nat iu de B arcelona
22a Marató de Cinema Fan tàstic i de Terror de Sants ................................................................................ 15/11/2010 ......... 20/11/2010.................2.100 ...................Secret ariat d’Entitats de Sants, H ostafrancs i la Bordet a
14a Festival I nternacional de l’Audiovisu al d e Barcelona (FIAB) ............................................................ 16/11/2010 ......... 19/11/2010 ....................600 ...................Obse rvatori Europeu d e Te levis ió Infant i l
4a Musiclip Festival............................................................................................................................................ 19/11/2010 ......... 26/11/2010 ....................768 ...................Act i va Fi lms
3a E l Meu Primer Festiva l................................................................................................................................. 20/11/2010 ......... 28/11/2010.................6.040 ...................Modi band
1a MIRADOCS. Barcelona Mirades  Documentals ....................................................................................... 24/11/2010 ......... 04/12/2010 ....................360 ...................Cine club Barcelona Espai de Cine ma i Cas a El izald e
1a O ff Cinemart ................................................................................................................................................. 16/12/2010 ......... 19/12/2010.................1.000 ...................Nou Cinemart SLU
10a xcèntr ic ........................................................................................................................................................... 21/11/2010 ......... 05/06/2011 ....................637 ...................CC CB
BA RCELONAC ULTURA 353
FESTIVALS
Dades per àmbits, 2010
ÀMBIT / EDICIÓ I NOM DEL FESTIVAL INICI FI NAL AS SIS TENTS ENTITAT ORGANITZADORA
MULTIDISCIPLINARIS 181.256
7a The Influencers.............................................................................................................................................. 01/02 / 201 0 ......... 06/ 02/20 10.................3.000 ...................d-i- n-a i 0 10010111010 1101.ORG
15a Minifestival de Música i Cultura In dependent de Barcelona.............................................................. 20/02 / 201 0 ......... 27/ 02/20 10.................1.230 ...................Associació Minif estival de Mú sica Independent
14a De Prop ........................................................................................................................................................... 25/02 / 201 0 ......... 18/ 03/20 10 ....................852 ...................Fundació  Caix a Catalunya
5a Femelek........................................................................................................................................................... 04/03 / 201 0 ......... 06/ 03/20 10 ....................750 ...................Fem elek Grup
1a Primavera Cultural ........................................................................................................................................ 17/03 / 201 0 ......... 22/ 06/20 10 .......................— ................... T MB
7a Festival Sopes del Món Mundial ............................................................................................................... 21/03 / 201 0 ......... 21/ 03/20 10 .......................— ................... xarx a 9Barr is Acu ll i xarxa Intercanvi de Coneix ements
7a Now. Trobades en el present continu...................................................................................................... 25/03 / 201 0 ......... 27/ 03/20 10.................1.400 ...................CCCB
3a BarnÀfrika. Afrofestival de Catalunya ..................................................................................................... 22/05 / 201 0 ......... 25/ 05/20 10 .......................— ................... K AFU  BÁ
7a Mostra Sonora i Visual ................................................................................................................................ 03/06 / 201 0 ......... 06/ 06/20 10 .......................— ................... Ajuntament de Barcelona
34a Grec 2010 Festival de Barcelona ............................................................................................................. 13/06 / 201 0 ......... 01/ 08/20 10 ............111.446 ...................Institut de Cultur a. Ajuntament de Barcelona
1a MarrocFest...................................................................................................................................................... 14/06 / 201 0 ......... 20/ 06/20 10.................4.000 ...................Or ígens
3a Argentina – Catalunya, tan lluny, tan a prop ......................................................................................... 01/07 / 201 0 ......... 18/ 07/20 10.................1.200 ...................La Casa Amarilla i Fedelatina
2a nunOff. Fes tival de Creació Emergent de Barcelona .......................................................................... 15/07 / 201 0 ......... 07/ 08/20 10.................2.000 ...................nunArt
10a L’alegria del Bar ri ......................................................................................................................................... 17/07 / 201 0 ......... 17/ 07/20 10 .......................— ................... La T rifulca
3a Festival Intern acional de Música i Dansa Tradicional al Poble Sec.................................................. 21/07 / 201 0 ......... 25/ 07/20 10 .......................— ................... G I D Reinaxença
1a Festhum .......................................................................................................................................................... 03/08 / 201 0 ......... 24/ 08/20 10 .......................— ................... T eatreneu i Poble Espanyol
3a Nits del Ramadà............................................................................................................................................ 05/09 / 201 0 ......... 09/ 09/20 10 .......................— ................... Institut Euro peu de la Mediterr ània
6a Cicle de Teatre Físic, Dansa i Performance............................................................................................ 15/09 / 201 0 ......... 03/ 10/20 10 ....................760 ...................T eatre Tantarantana
9a Festival Àsia................................................................................................................................................... 16/09 / 201 0 ......... 26/ 09/20 10...............21.104 ...................Casa Àsia
7a Hipnotik Festival ........................................................................................................................................... 18/09 / 201 0 ......... 18/ 09/20 10.................4.500 ...................Hipnotik, SL - Son arcam
2a Lancelona ....................................................................................................................................................... 09/10 / 201 0 ......... 12/ 10/20 10 .......................— ................... Packet Loss
4a Ulls. Festival Barcelona Cultura ................................................................................................................ 13/10 / 201 0 ......... 17/ 10/20 10...............11.000 ...................Asociación Cultur al Ulls Art
2a Festival Lilliput .............................................................................................................................................. 15/10 / 201 0 ......... 13/ 11/20 10.................5.000 ...................Patrícia Ciriani i Institut Català d’Antropologia
1a EUROPES ........................................................................................................................................................ 21/10 / 201 0 ......... 14/ 11/20 10 .......................— ................... La Fábrica
16a Pulgas Mix. Festival de Cultura en Acción ............................................................................................. 23/10 / 201 0 ......... 24/ 10/20 10.................3.000 ...................Associació Cu ltur al Pulgas  Mix
8a Raval(s) ........................................................................................................................................................... 12/11 / 201 0 ......... 13/ 11/20 10...............10.014 ...................Fundació  Tot Raval i 97 or ganitzacions del Raval
TOTAL 1.366.175
Font: cada festival.
Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
354 BARCELON ACULTURA
FESTIVALS
Dades per àm bits, 2010
ÀMB IT / EDICIÓ I  N OM DE L FES TI VAL INICI FIN AL ASSISTENT S EN TITAT O RG ANITZADORA
MULTIDISCIPLINARIS 181.256
7a The Influencers.............................................................................................................................................. 01/02/2010 ......... 06/02/2010.................3.000 ...................d-i-n-a i 0100101110101101.ORG
15a Minifestival  de Música i Cultura Independent de Barcelona.............................................................. 20/02/2010 ......... 27/02/2010.................1.230 ...................Associació Mi nif es tival de  Música  Inde pende nt
14a D e P ro p ........................................................................................................................................................... 25/02/2010 ......... 18/03/2010 ....................852 ...................Fundaci ó Cai xa Ca talunya
5a Femelek........................................................................................................................................................... 04/03/2010 ......... 06/03/2010 ....................750 ...................Femelek Gr up
1a P rimavera Cultural ........................................................................................................................................ 17/03/2010 ......... 22/06/2010 .......................— ................... TM B
7a Festival Sopes del  M ón Mundial ............................................................................................................... 21/03/2010 ......... 21/03/2010 .......................— ................... xarxa 9Barr is Acul l i  xarxa Inte rcanvi  de Conei xem ents
7a Now. Trob ades en el present continu...................................................................................................... 25/03/2010 ......... 27/03/2010.................1.400 ...................CC CB
3a BarnÀfrika. A fr ofestival de Catalunya ..................................................................................................... 22/05/2010 ......... 25/05/2010 .......................— ................... KAFU BÁ
7a Mostra Sonora i Visual ................................................................................................................................ 03/06/2010 ......... 06/06/2010 .......................— ................... Aj untamen t de Barc el ona
34a Gr ec 2010 Festival d e B arcelona ............................................................................................................. 13/06/2010 ......... 01/08/2010 ............111.446 ...................Ins titut de  Cultura.  Ajunta me nt d e Barcel ona
1a MarrocFest...................................................................................................................................................... 14/06/2010 ......... 20/06/2010.................4.000 ...................Orígens
3a Argentina – Catalunya, tan lluny, ta n a prop ......................................................................................... 01/07/2010 ......... 18/07/2010.................1.200 ...................La Casa Amaril la i  Fedela tina
2a nunOff. Festival de Creació Emergen t d e B arcelona .......................................................................... 15/07/2010 ......... 07/08/2010.................2.000 ...................nunArt
10a L’a legr ia del Barri ......................................................................................................................................... 17/07/2010 ......... 17/07/2010 .......................— ................... La Trif ulca
3a Festival I nternacional de Música  i Da nsa  Tradicional al Poble Sec.................................................. 21/07/2010 ......... 25/07/2010 .......................— ................... G I D Rein axe nça
1a Festhum .......................................................................................................................................................... 03/08/2010 ......... 24/08/2010 .......................— ................... Tea tre ne u i  Poble Es panyol
3a Nits  del Rama dà............................................................................................................................................ 05/09/2010 ......... 09/09/2010 .......................— ................... Ins titut Eu ropeu  de  la Mediter rània
6a C icle de Teatre Físic, Dan sa i Per for mance............................................................................................ 15/09/2010 ......... 03/10/2010 ....................760 ...................Tea tre  Tantarantana
9a Festival À sia................................................................................................................................................... 16/09/2010 ......... 26/09/2010...............21.104 ...................Cas a Àsi a
7a Hipnotik Fest ival ........................................................................................................................................... 18/09/2010 ......... 18/09/2010.................4.500 ...................Hipnoti k, SL  - Sonarcam
2a L ancelona ....................................................................................................................................................... 09/10/2010 ......... 12/10/2010 .......................— ................... Packe t Loss
4a U lls. Festival Ba rcel ona Cultura ................................................................................................................ 13/10/2010 ......... 17/10/2010...............11.000 ...................Asoci aci ón Cu ltu ral  Ul ls A rt
2a Festival Lill iput .............................................................................................................................................. 15/10/2010 ......... 13/11/2010.................5.000 ...................Pat ríci a Ciri an i i I nstit ut Català d’ Ant ropolog ia
1a E UROPES ........................................................................................................................................................ 21/10/2010 ......... 14/11/2010 .......................— ................... La Fábrica
16a P ulgas Mix. Fest ival de Cultur a en Acción ............................................................................................. 23/10/2010 ......... 24/10/2010.................3.000 ...................Associació Cul tu ral  Pulgas Mix
8a R aval(s) ........................................................................................................................................................... 12/11/2010 ......... 13/11/2010...............10.014 ...................Fundaci ó Tot Raval i 97 organi tzacions del  Rav al
TOTAL 1.366.175
F ont : cada festival.
Elaboració: Institut de Cultura.  Ajuntament de Barcelona.
BARCELON ACULTUR A 355
FESTIVALS
Grec 2010 Festival de Barcelona
ESPECT ACLES AFORAMENT ESPECTADO RS % D’OCU PACIÓ
Teatre .............................................20...............................95.200............................... 57. 479 ...................................... 6 0
Dansa.............................................. 10...............................25.130............................... 17. 166 ...................................... 6 8
Música ............................................27...............................41.949............................... 32. 208 ...................................... 7 7
Circ....................................................3.................................4.990................................. 3. 092 ...................................... 6 2
Altres ................................................3.................................1.551................................. 1. 501 ...................................... 9 7
TOTAL ............................................63 ............................168.820 ............................111.446 ......................................66
Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
356 BARCELONACULTURA
FESTES DE CIUTAT
Dades globals, 2010
ESPECTADORS
La Mercè............................................................................................................................................................. 1 .41 8.2 92
Cavalcada de Reis ............................................................................................................................................... 350.000
Nit dels Museus...................................................................................................................................................... 9 7.5 65
Montjuïc de Nit....................................................................................................................................................... 9 0.0 00
Festa de la Ciència................................................................................................................................................ 1 4.0 00
Carnaval ................................................................................................................................................................... 1 0.0 00
Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
FESTES DE CIUTAT
La Mercè, 2010
ESPECTADORS
Piromusical............................................................................................................................................................ 150.000
Correfoc ................................................................................................................................................................... 8 0.0 00
Festival Pirotècnic In ternacio nal ....................................................................................................................... 4 2.0 00
Cavalcada de la Mercè ....................................................................................................................................... 110.000
Mercè Arts de Carrer. MAC ............................................................................................................................... 153.084
BAM. Barcelona Acció Musi cal......................................................................................................................... 167.920
Altres concerts..................................................................................................................................................... 257.646
Projeccions.............................................................................................................................................................. 3 3.3 50
Portes obertes museus i altres cen tres ......................................................................................................... 145.469
Resta d’espais i altres activitats ......................................................................................................................155.673
Itineràncies tradicionals.....................................................................................................................................123.150
TOTAL .................................................................................................................................................................1.418.292
Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
BARCELON ACULTUR A 357