M 08 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Memòria 2008 de Barcelona Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Memòria 2008 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona Memòria 2008 Sumari 07 Presentacions 13 1. Organització 1.1. Funcions de l’IMD Pàg. 15 1.2. Òrgans de govern Pàg. 15 1.2.1. Composició del Consell Rector Pàg. 15 1.2.2. Composició de la Comissió Executiva Pàg. 16 1.3. Organigrama Pàg. 17 19 2. Línies estratègiques 2.1. Accessibilitat física i mobilitat Pàg. 21 2.1.1. Accessibilitat física a l’espai públic Pàg. 21 2.1.2. Espais de lleure i equipaments Pàg. 22 2.1.3. Serveis urbans i medi ambient Pàg. 24 2.1.4. Millores en l’accessibilitat al transport públic i la mobilitat Pàg. 24 2.1.5. Servei Públic de Transport Especial Pàg. 25 2.2. Accessibilitat comunicativa Pàg. 29 2.2.1. Accessibilitat als actes públics Pàg. 29 2.2.2. Comunicació i informació accessible, tràmits i gestions municipals Pàg. 30 2.2.3. Cultura accessible Pàg. 31 2.3. Habitatge Pàg. 32 2.4. Autonomia personal i vida independent Pàg. 36 2.4.1. Projectes de suport a l’autonomia personal i a la vida independent Pàg. 36 2.4.2. Serveis residencials Pàg. 37 2.4.3. Servei d’Atenció al Públic (SAP) Pàg. 41 2.4.4. Serveis d’Atenció Precoç (EIPI) Pàg. 44 2.4.5. Integració sociolaboral (EAL) Pàg. 45 2.4.6. Suport als serveis socials d’atenció primària Pàg. 50 2.4.7. Suport als serveis d’educació, esport i lleure Pàg. 52 2.4.8. Pla d’equipaments de serveis socials Pàg. 55 2.5. Participació i promoció associativa Pàg. 58 2.5.1. Participació ciutadana Pàg. 58 2.5.2. Associacionisme Pàg. 62  2.6. Recerca i coneixement Pàg. 65 2.6.1. Coneixement de la població Pàg. 65 2.6.2. Projectes europeus Pàg. 65 2.6.3. Recerca Pàg. 67 2.6.4. Docència Pàg. 67 69 3. Activitat institucional 3.1. Activitat del Consell Rector i de la Comissió Executiva Pàg. 71 3.2. Convenis i pactes de col·laboració Pàg. 72 3.3. Relacions institucionals Pàg. 74 3.4. Comunicació Pàg. 75 3.5. Recursos humans, formació i gestió d’expedients Pàg. 77 79 4. Estats financers i liquidació de pressupost Presentació  La missió de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) és impulsar polítiques que promoguin l’accessibilitat de les persones amb algun tipus de disca- pacitat -física, intel·lectual, auditiva, visual o amb trastorn mental- a la vida ciutada- na. Com s’explica en aquesta publicació, la majoria de les actuacions que duem a terme per aconseguir-ho estan gestionades directament des de l’IMD i, alhora, es treballa estretament d’una manera transversal amb moltes àrees de l’Ajuntament de Barcelona. Cada any, però, es posa èmfasi en algun àmbit concret i, actualment, s’està inci- dint d’una manera important en l’accessibilitat comunicativa. Treballem perquè la informació i la comunicació arribin a les persones amb discapacitat sensorial, mit- jançant els recursos d’adaptació que calguin, d’una manera ràpida i entenedora. En totes aquestes actuacions, les persones amb discapacitat hi contribueixen amb propostes i iniciatives, mitjançant la seva participació als òrgans de govern i en al- tres espais de l’IMD. D’aquesta manera avancem plegats en l’objectiu de construir la Barcelona inclusiva i cohesionada que tots desitgem. Barcelona és, cada dia més, una ciutat per a tothom, on qualsevol persona pot desenvolupar el seu projecte de vida. Una ciutat sensible a les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes. Una ciutat que afronta els canvis i els reptes actuals d’una manera creativa i innovadora, com sempre ha fet al llarg de la seva història. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona Presentació 8 L’IMD aquest any ha celebrat els vint-i-cin anys de creació dels equips mu- nicipals d’atenció precoç per a la petita infància, els anomenats EIPI (Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància). Es tracta de serveis amb presència als districtes de Ciutat Vella i de Nou Barris, que formen part de la xarxa pública de Centres de Desenvolupament Infantil i d ‘Atenció Precoç (CDIAP) distribuïda terri- torialment a la ciutat. Quan el pediatre o algun altre professional sospita que un in- fant pot tenir una dificultat, un problema o un trastorn en el seu desenvolupament durant els primers anys de vida, pot aconsellar la família que demani atenció a l’EIPI de la seva zona per poder obtenir una valoració i un diagnòstic i, en cas que calgui, que pugui rebre també el tractament més adequat a les necessitats detec- tades. Els EIPI també fan atenció preventiva i suport a la integració escolar i social, en coordinació amb els professionals dels serveis de salut, d’educació i socials. Pel que fa a l’accessibilitat física, enguany s’ha planificat i elaborat els materials divulgatius de la campanya Via lliure a l’accessibilitat, que s’endagarà a primers de gener del 2009, amb l’objectiu de conscienciar els comerciants de la necessitat de no ocupar la vorera i d’una manera especial, la línia de façana, perquè les perso- nes cegues puguin moure’s amb seguretat i autonomia. El Servei Públic de Transport Especial, ha posat en funcionament dos dispositius especials per atendre les persones que no poden utilitzar el transport públic ordi- nari per motius personals o per problemes d’accessibilitat a la xarxa de transport i a la via pública. També s’ha iniciat l’estudi sobre el Servei de Transport Especial, que aportarà informació sobre l’ús que es fa d’aquest servei que ara compleix 30 anys, i també sobre les tendències i les previsions de futur. Aquest servei s’ofereix conjuntament amb l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT). Enguany, ha aug- mentat un 4,38 % respecte a l’any passat. També s’ha millorat l’accessibilitat a la informació a la xarxa de transport públic. S’ha instal·lat el Sistema d’Informació a l’Usuari (SIU) a 427 autobusos, del total de les 17 línies de la ciutat. Aquest servei aporta informació acústica i visual sobre la línia, la direcció i la propera parada que farà l’autobús En la línia d’impulsar l’accessibilitat comunicativa, s’està avançant també en molts àmbits. En el cultural, s’han promogut sessions de teatre accessible al Teatre Lliure, al Teatre Grec i al Teatre Nacional de Catalunya. També s’està impulsant en museus de la ciutat i en diversos actes culturals i s’ha garantit l’accés a les principals fes- tes de la ciutat i als actes organitzats durant les festes de la Mercè. Així mateix, es treballa per eliminar barreres de comunicació per a les persones amb discapacitat sensorial en actes públics de la ciutat. S’hi posa transcripció escrita en pantalla, tra- ducció a la llengua de signes, es faciliten emissores de freqüència modulada i es fan instal·lacions d’anells magnètics en sales dels equipaments municipals. 10 Per tercer any consecutiu, s’ha instal·lat l’IMD a la Ciutat de les Persones en el marc de les festes de la Mercè. S’hi van posar jocs de sensibilització sobre les dis- capacitats i sobre com fer una ciutat per a tothom. Aquest any també es van dis- tribuir exemplars del conte Som capaços! Aprenem a conèixer les discapacitats, com a instrument de difusió sobre aquesta temàtica. Tot considerant les necessitats d’habitatge accessible i assequible i d’acord amb les propostes de la Comissió d’Habitatge i Domòtica s’ha redactat el Programa d’Habitatge per a Persones amb Discapacitat 2008-2016. Aquest document pre- tén que es considerin adequadament les necessitats d’habitatge que tenen les persones amb discapacitat al Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. Aquest pla s’ha elaborat també per mitjà d’un procés participatiu, conjuntament amb di- versos organismes i entitats i està previst que s’aprovi al 2009. També s’han elaborat les conclusions del projecte pilot Per a l’autonomia personal i la vida independent que ha estat una iniciativa de les persones amb discapacitat física que opten per l’autogestió a l’hora de cobrir les necessitats d’assistència personal. Cal destacar també que enguany, en el marc de desenvolupament de la Carta Municipal, s’ha fet el traspàs de la gestió de la residència Amílcar al Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Un altre esdeveniment singular d’aquest any ha estat la celebració de l’Assem- blea General de l’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom, el mes de novembre a Dublín. A més de l’Assemblea General de membres de l’Observatori, s’hi va fer la reunió del Consell Consultiu i la conferència Access and the city, orga- nitzada per l’Ajuntament de Dublín i el Centre for Excellence in Universal Design de la National Disability Authority d’Irlanda. Per a aquesta jornada, l’IMD va editar un recull de bones pràctiques sobre accessibilitat comunicativa i també un fullet infor- matiu sobre els objectius de l’Observatori. Aquest any s’han renovat convenis de col·laboració que l’IMD manté amb diver- ses entitats i organismes i se n’han signat de nous amb la Federació Catalana de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM), amb l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, amb Barcelona Activa. Així mateix, la participació ciutadana de les perso- nes amb discapacitat, eix principal de la naturalesa de l’IMD, ha mantingut la seva dinàmica mitjançant les comissions de participació, els consells d’accessibilitat, les taules d’entitats, els grups de treball. Hi han participat, aproximadament, 240 entitats de persones amb discapacitat. Ricard Gomà i Carmona Tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania President de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Organització 1 1.1. FUNCIONS DE L’IMD 1.2. ÒRGANS DE GOVERN L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Els òrgans de govern de l’IMD són el Consell de Barcelona (IMD) és un organisme autònom de Rector, la Comissió Executiva i la Presidència. l’Ajuntament de Barcelona, creat l’any 1989 a par- tir de la fusió del Patronat Municipal de Disminuïts Físics i del de Disminuïts Psíquics. 1.2.1. COmPOsiCió dEL COnsELL RECtOR És missió de l’Institut promoure l’accessibilitat, El Consell Rector està format per deu regidors/es entesa com l’accés de les persones amb disca- o càrrecs de l’Ajuntament, i per deu representants pacitat a les activitats, serveis, espais i en defini- de les persones amb discapacitat de la ciutat de tiva a la vida de la ciutat, i per tant, no solament Barcelona escollits per elecció directa. com a possibilitat de desplaçament, sinó també com a possibilitat d’accedir-hi i de gaudir-ne com Per Part De l’ajuntaMent: a part del conjunt de la ciutadania. President: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona. Tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania Vicepresident: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos. Regidor delegat de Mobilitat Membres: • Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón. Regidora del Districte de Nou Barris • S r. Josep Cruz i González. Representant del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya • Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Regidora i repre- sentant del Grup Municipal de Convergència i Unió • I ma. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner. Regidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi • Ima. Sra. Glòria Martín Vivas. Regidora i repre- sentant del Grup Municipal del Partit Popular • Sra. Isabel Ribas i Seix. Delegada de Salut Pública • Sr. Ricard Fayos i Molet. Director tècnic d'Urba- nisme del Sector d'Urbanisme • S ra. Glòria Figuerola i Anguera. Gerent de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania 15 MeMBreS rePreSentantS De leS 1.2.2. COmPOsiCió dE LA COmissió PerSoneS aMB DIScaPacItat: ExECutivA En representació de les persones amb disca- La Comissió Executiva està formada per sis membres pacitat física: designats per l’Ajuntament i sis dels representants de • Sra. M. Pilar Díaz López les persones amb discapacitat al Consell Rector. • S ra. Rita Granada Molins • S ra. M. Carme Riu i Pascual Per Part De l’ajuntaMent: • Sra. M. José Vázquez i Arias • Sra. Alicia Vélez Ortiz President: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona. Tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania En representació de les persones amb trastorn mental: Membres: • Sra. Imma Arriaga Guillén • Sr. Sebastià Buenestado i Caballero (fins al mes • S r. Xavier Trabado Farré de maig), Sr. Albert Piqué i Ros (fins al mes de juliol) i Sr. Raül Casas Velo (a partir de novembre). En representació de les persones amb disca- Transports Metropolitans de Barcelona pacitat auditiva: • Sra. Anna Carbó i Ribugent (fins al mes de juliol) • Sra. Francesca Llorens i Albiñana i Sr. Carles Sala Marzal (a partir de novembre). Institut de Cultura de Barcelona En representació de les persones amb disca- • S r. Joaquim Pascual Sangrà. Patronat Municipal pacitat visual: de l’Habitatge • Sra. Belén González Herrero • S ra. Maribel García i López (fins al mes de juliol) i Sr. Roberto Castro Álvarez. Grup de Treball per a En representació de les persones amb disca- la Millora de l'Accessibilitat pacitat intel·lectual: • Sra. Lorena Ventura i Calvo. Barcelona Activa SPM • S r. Joan Manel Moscat Martínez També hi assisteix l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, vicepresident de l’IMD en rePreSentacIó DelS treBallaDorS I treBallaDoreS: Per Part DelS rePreSentantS De leS PerSoneS aMB DIScaPacItat: Les centrals sindicals: Sr. David Plantada i Sagrera (UGT) • Sra. Pilar Díaz i López • Sra. Belén González i Herrero El Comitè d'Empresa: • Sra. Francesca Llorens i Albiñana Sra. Pilar Vega i Checa • Sr. Joan Manel Moscat Martínez • Sra. M. Carme Riu i Pasqual Secretària delegada: Sra. M. Rosa Mateu Lengo • Sr. Xavier Trabado i Farré Interventora delegada: Sra. Pilar Pérez Andreu Gerent: Sra. Roser Torrentó Sanjust Secretària delegada: Sra. M. Rosa Mateu Lengo Gerent: Sra. Roser Torrentó i Sanjust 1 1.3. ORGANIGRAMA CONSELL RECTOR Consell assessor COMISSIÓ EXECUTIVA GERÈNCIA Coordinació i Comunicació Administració PLANIFICACIÓ I PROSPECTIVA PROMOCIÓ I SUPORT SERVEIS D’ATENCIÓ DIRECTA Central Territorial Atenció Servei inserció Serveis Transport SAP precoç laboral residencials especial Per dur a terme les seves actuacions, l’IMD s’ha dotat de l’estructura organitzativa següent: Aquesta estructura ordena l'activitat al voltant de tres eixos: • Atenció directa. Són serveis que donen resposta a les demandes d’informació, atenció precoç, tre- ball, acolliment residencial i transport de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona. • Promoció i suport. Treballa conjuntament amb diferents departaments municipals, centrals i territo- rials, assessorant, buscant respostes perquè les persones amb discapacitat puguin fer ús dels seus serveis i gaudir-ne. També fomenta la participació ciutadana i l’associacionisme mitjançant el suport a les entitats de persones amb discapacitat de la ciutat i la dinamització de les comissions de participa- ció. Té una especial incidència en les línies estratègiques d’accessibilitat física i comunicativa, mobili- tat, accés i suport a la llar, atenció social i altres serveis personals, integració educativa i sociolaboral i participació i promoció associativa. • Planificació i prospectiva. Observa la realitat social i les tendències poblacionals de les persones amb discapacitat per preveure els escenaris de futur i les possibles respostes. També controla la pro- ducció dels serveis i elabora projectes i noves propostes. 17 Línies estratègiques 2 19 El programa marc de l’Institut inclou els objectius 2.1. ACCESSIBILITAT FÍSICA I i en conseqüència les actuacions que despleguen MOBILITAT els serveis de l’Institut, les quals es porten a terme amb la col·laboració d’altres òrgans i departa- Es tracta d’un conjunt d’actuacions dirigides a ments municipals. Els objectius per a l’any 2008 garantir l’accés i la utilització a totes les persones i s’han agrupat en les línies estratègiques següents: en condicions de màxima autonomia i igualtat, de l’espai urbà i dels seus elements i mobiliari; dels 1. Accessibilitat física i mobilitat edificis, equipaments, instal·lacions públiques i/o 2. Accessibilitat comunicativa de pública concurrència; i dels serveis de trans- 3. Habitatge port públic, amb vista a l’exercici efectiu del dret a 4. Autonomia personal i vida independent la mobilitat de les persones amb discapacitat. 5. Participació ciutadana i associacionisme 6. Recerca i coneixement 2.1.1. ACCEssibiLitAt físiCA A L’EsPAi PúbLiC La ciutat té 1.010 km accessibles, que suposen un 91% del total del territori amb possibilitat de ser accessible. També és accessible el 100% de la flota d’autobusos de TMB. En l’àmbit dels districtes, destaquen les actuaci- ons següents referents a la millora de l’accessibi- litat física: • A Sants-Montjuïc s'ha participat a la Comissió d’Ocupació de la Via Pública, la tasca de la qual és garantir l’accessibilitat de la via pública quan es demana ocupar-la en les llicències d’obres. També s’ha participat en els projectes d’acces- sibilitat de: el carrer Concòrdia i Eix de Sants; el projecte d’urbanització i accessibilitat al barri del Polvorí, juntament amb BAGURSA i l’Associació de Disminuïts de Sants; en el projecte d’urbanització del passatge Montserrat Andrés, juntament amb tècnics de l’IMU i de l’ONCE; i en els projectes de rehabilitació de la Casa del Rellotge, de l’Edifici de la Capa i de la ludoteca Casa dels Colors. 21 • A l districte de les Corts s’ha participat en el • Finalment, a Sant Martí s’ha participat en el projecte de remodelació del Centre Cívic de premi Comerç Accessible 2008 organitzat pel Can Deu. Districte, en l’organització de la votació, la va- loració de l’accessibilitat del comerç i també en • Al districte de Sarrià-Sant Gervasi s’ha col- la seva difusió. També s’han elaborat informes laborat en el projecte de millora de l’accessibili- de millora de l’accessibilitat a diferents espais tat al barri de Vallvidrera. i equipaments del districte, com al barri del Besòs o la Fira d’Abril. • A Gràcia s’ha revisat l’accessibilitat de diferents espais: de l’Equipament Sociocultural al carrer caMPanya Via lliure a l’accessibilitat Gran de Gràcia i del projecte de remodelació del Centre Esportiu Municipal Can Toda. També • En compliment del programa 2008 de l’IMD, s’ha participat en els treballs per remodelar la s’ha planificat la campanya Via lliure a l’ac- plaça Lesseps. cessibilitat. L’objectiu d’aquesta campanya és conscienciar els comerciants de la necessitat • A Horta-Guinardó s’ha donat suport a l’actuació de no ocupar la vorera i especialment la línia de dels tècnics pel que fa a l’accessibilitat física i la façana perquè les persones amb discapaci- l’accessibilitat comunicativa dels nous projec- tat, especialment les persones cegues, puguin tes d’un punt d’informació jove, casals de gent moure’s pel carrer amb seguretat i autonomia. gran, apartaments per a gent gran, i el casal de Can Fargas. Ha estat necessària la coordinació amb els Serveis d’Inspecció i amb tècnics de tots els dis- També s’ha fet el seguiment de l’accessibilitat a la trictes, amb Barcelona Informació, i també s’ha via pública en actes especials, i en algunes para- treballat amb associacions de comerciants. des de bus concretes. Durant el 2008 s’ha elaborat el material gràfic i • A l districte de Nou Barris s’ha participat en el se n’ha preparat la distribució. Es preveu que la Pla de mobilitat de Can Peguera. També s‘ha campanya es podrà iniciar la primera quinzena de fet el seguiment de l’accessibilitat de les para- gener de 2009, quan s’hi podrà incorporar el per- des Valldaura i Roquetes de la línia 3 de metro sonal del Pla d’ocupació que farà la distribució del i s’ha valorat l’accessibilitat a diferents espais material. d’interès de l’àmbit de l’esport o biblioteques, entre d’altres. 2.1.2. EsPAis dE LLEuRE i EquiPAmEnts També s’ha col·laborat en els treballs de la Taula Policial Administrativa mitjançant l’elaboració PlatgeS d’un treball interdepartamental sobre temes d’accessibilitat. • D urant la temporada d'estiu de 2008, a les platges de Sant Sebastià i de la Nova Icària han funcionat els serveis de suport al bany per a 22 persones amb discapacitat, amb la col·laboració • Quant a l’ús del servei de suport al bany, la de voluntaris i voluntàries de la Creu Roja. I a la campanya ha finalitzat amb els resultats se- platja de la Nova Mar Bella s’ha ofert el servei de güents: préstec de cadira amfíbia. També ha funcionat aquest servei a l’àrea de banys del Fòrum. Indicadors 2008 2007 • L a cobertura del servei de suport al bany ha es- Nombre d’usuaris i usuàries 320 418 tat la següent: Nombre de voluntaris i voluntàries 168 184 Nombre d’intervencions 2.153 1.948 Platja Horari Prestació del servei de suport al bany Grau mitjà de satisfacció personal 4,1 / 5 4,5 / 5 Sant Sebastià d’11 a 14 h Diari: juliol, agost i 1a quinzena • A petició del Departament de platges, s’ha fet Nova d’11 a 14 h de setembre una visita i elaborat un informe respecte l’acces- Icària de 16 a 19 h Caps de setmana i festius: juny i 2a sibilitat de la zona de banys del Fòrum i la valo- Nova Mar quinzena de setembre ració de les condicions necessàries per prestar Bella d’11 a 18 h un servei de suport al bany en aquesta zona. • L ’IMD també ha fet l’assessorament tècnic so- • La dotació d’elements d’accessibilitat a les plat- bre l’accessibilitat en el projecte, El centre de la ges de Barcelona és la següent: platja, d’instal·lació d’un punt d’informació infor- matitzat per als usuaris. Elements d’accessibilitat 2008 Passeres estretes fins a l’aigua 7 altreS actuacIonS Lavabos adaptats 37 • Castell de Montjuïc. Juntament amb el se- Dutxes adaptades 7 cretari del Grup de Treball per a la Millora de Reserves d’aparcament 49 l’Accessibilitat (GTMA), s’ha assessorat sobre Caseta-vestidor 3 l’adaptació de l’espai per a la celebració de la recuperació per a usos civils, socials i cultu- Cadires amfíbies 6 rals, ja que s’hi han detectat greus problemes Grua-elevador 3 d’accessibilitat. Com que l’espai ja té un pla de reforma global, per al dia de la festa es prenen mesures de caràcter efímer. A la platja de Sant Sebastià s’ha incorporat, a més, el recurs de les crosses amfíbies com a ele- ment de suport al bany. 23 2.1.3. sERvEis uRbAns i mEdi AmbiEnt • R epresentants d’entitats i membres de la Comissió de Transport de l’IMD han visitat un bus S’ha col·laborat en: de la línia 32 per provar el funcionament del SIU. • Accessibilitat dels contenidors de recollida de brossa Metro • I dentificació d’elements urbans no accessibles, per tal d’evitar-ne la utilització Al final de 2008, l’estat de les estacions de les líni- • Criteris d’accessibilitat i mobilitat que cal tenir en es de metro de TMB és el següent: compte durant l’execució de les obres a la via pública Situació Estacions de metro Nombre total d’estacions 123 100 % 2.1.4. miLLOREs En L’ACCEssibiLitAt AL tRAnsPORt PúbLiC i LA mObiLitAt Estacions amb ascensor des del carrer fins a les andanes 81 66 % XarXa D’autoBuSoS Estacions on estan fent obres d’instal·lació d’ascensor 14 11 % • Tots els autobusos de TMB (1.091 unitats) són Estacions amb projecte vehicles de pis baix i tenen rampa d’accés per a d’obres d’instal·lació 12 10 % persones amb mobilitat reduïda. (pendents d’iniciar-les) • TMB està fent millores en l’accés a la comuni- Estacions amb projecte pendent 16 13 % cació a la xarxa de bus mitjançant la instal·lació progressiva del Sistema d’Informació a l’Usuari (SIU). Aquest sistema dóna informació visual i • S’han fet dues visites a la parada de metro acústica dins de l’autobús i des de fora mitjan- Sagrada Família de la línia 5 per comprovar les çant un comandament a distància. Està instal·lat actuacions dutes a terme a l’andana, obres que en un total de 427 vehicles de 17 línies (7, 10, pretenen minimitzar els efectes negatius que 17, 19, 20, 24, 28, 32, 33, 34, 41, 43, 47, 50, té el gap (separació horitzontal i vertical entre 55, 74, 141). l’andana i el tren) a l’hora de pujar i baixar amb cadira de rodes del comboi. Han visitat aquesta • T ambé s’ha millorat l’accessibilitat comunica- estació un total de dotze representants i tèc- tiva a les parades de bus mitjançant la instal- nics de TMB, del departament de PTOP de la lació de Pantalles amb Informació a l’Usuari Generalitat i de GISA, de la secció d’accessibili- (PIU). A final de 2008 aquest sistema s’ha tat de la Diputació de Barcelona, de la Fundació instal·lat a 18 parades de bus, cosa que per- CIM de la UPC i de l’IMD. met conèixer el temps d'espera i, en una fase futura, permetrà saber les possibles incidènci- • L’IMD ha fet sis sessions formatives sobre es i alteracions del servei. l’atenció a les persones amb discapacitat per a un total de 47 persones de TMB, entre personal 2 de les oficines d’atenció al públic i caps de línia cions que preveuen les ordenances municipals. de bus i metro. Totes les demandes han estat concedides. SeMàforS SonorS 2.1.5. sERvEi PúbLiC dE tRAnsPORt • Des del Districte de l’Eixample s’ha fet una peti- EsPECiAL ció d’instal·lació prioritària de semàfors sonors a la zona de la nova seu de l’ONCE, i s’ha donat És un servei de l’Entitat Metropolitana del informació pública del calendari i de les zones Transport (EMT) i l’Institut Municipal de Persones d’instal·lació. amb Discapacitat (IMD). Aquest servei el gestio- • A Gràcia s’ha fet la proposta del canvi d’ubica- nen l’IMD i les empreses Centre Metropolità d’In- ció d’alguns semàfors sonors a l’entorn del camí formació i Promoció del Transport (CETRAMSA) i escolar del centre Pau Casals. Transport Ciutat Comtal (TCC) • El Districte d’Horta ha fet el recull i la gestió de les demandes d’ubicació de semàfors sonors És un servei que s’utilitza quan els vehicles del al districte. transport regular o els itineraris no són accessi- • A l Districte de Nou Barris s’ha treballat amb bles per a persones amb mobilitat reduïda que PRONOBA per dotar de semàfors sonors al presenten especials dificultats de desplaçament. barri de Roquetes i en altres zones del districte, Durant el 2008, el nombre d’usuaris que han sol- segons la demanda dels usuaris o entitats. licitat el servei ha estat de 2.770 persones, de les quals 446 han utilitzat tant serveis fixos com es- reServeS D’aParcaMent poràdics. Els resultats del servei són els següents: • P resentació dels plans de reserves públiques Any Any Variació d’aparcament als districtes de les Corts i Resultats 2008 2007 anual % Sant Martí. Total de viatges 253.750 243.082 4,4% targeteS D’aParcaMent Usuaris de serveis fixos 626 592 5,7% El Servei d’Atenció al Públic ha rebut 1.682 de- Usuaris de mandes de tramitació de targetes d’aparcament serveis 2.590 2.290 13,1% de les quals, se n’han concedit 1.204. esporàdics SuBvencIonS De l’IMPoSt De vehIcleS De traccIó MecànIca (IvtM) DaDeS DelS vIatgeS fIXoS S’han rebut 38 demandes de subvenció del cost • Viatges a centres: la destinació d’aquests vi- de l’IVTM per al transport de persones amb dis- atges són centres de serveis socials especialit- capacitat (vehicles adaptats a nom de familiars i zats, centres de formació reglada, ocupacional d’associacions) com a complement a les exemp- o centres esportius. 25 Viatges a centres 2008 2007 Microbús 73.633 71.124 Taxi 66.019 59.019 Total 139.652 130.143 Usuaris 573 541 Variació nombre de viatges: 9.509 (7%) Variació nombre d’usuaris: 32 (6%) • V iatges laborals: destinats a empreses ordinàries i a centres especials de treball. Viatges laborals 2008 2007 Microbús 29 86 Taxi 4.736 4.857 Total 4.765 4.943 Usuaris 53 51 Variació nombre de viatges: -178 (-4%) Variació nombre d’usuaris: 2 (4%) DaDeS DelS vIatgeS eSPoràDIcS • Viatges amb destinacions diverses (metge, oci, esport, lleure...). Viatges esporàdics 2008 2007 Microbús 4.389 3.188 Taxi 104.943 104.878 Total 109.332 107.996 Usuaris 2.590 2.290 Variació nombre de viatges: 1.336 (1%) Variació nombre d’usuaris: 300 (13%) 2 • Gràfics d’evolució mensual dels viatges per tipus de viatge (centres, laborals i esporàdics): Nombre de viatges a centres per mes (2008) 15.501 13.852 13.555 13.758 13.173 12.355 12.009 11.803 10.854 10.779 10.173 8.301 8.398 6.944 7.452 6.622 6.426 6.673 6.181 6.293 6.908 7.103 5.376 5.503 6.541 5.254 6.306 5.929 5.828 5.510 5.276 4.797 4.181 1.840 1.184 653 Micro Taxi TOTAL Nombre de viatges laborals per mes (2008) 1000 800 600 466 475 464 467 481 460 423 393 398 465 473 463 400 466 480 460 422 385 397 288 317 275 317 200 134 134 8 1 1 2 1 1 1 0 13 0 1 0 gener febrer Març abril Maig juny juliol agost Setembre octubre novembre Desembre 27 Nombre de viatges esporàdics per mes (2008) 12.000 10.866 10.691 9.306 10.102 10.112 10.000 8.876 8.808 8.941 8.983 10.533 10.280 8.141 9.403 8.563 9.741 8.586 8.930 8.000 8.409 8.574 8.435 7.853 8.257 5.943 6.000 5.942 4.000 2.000 699 399 290 288 376 367 548 411 1 306 333 371 gener febrer Març abril Maig juny juliol agost Setembre octubre novembre Desembre Micro Taxi TOTAL Nombre de viatges esporàdics per mes (2008) 300.000 253.750 250.000 243.082 237.462 200.000 189.270 155.063 150.000 130.311 139.652 129.478 130.143 111.402 109.332 94.653 102.619 107.996 100.000 101.033 80.723 70.067 71.753 53.141 50.000 39.883 centres 22.527 laborals 7.269 8.439 9.705 6.115 5.365 4.943 4.766 esporàdics total 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 28 2.2. ACCESSIBILITAT COMUNICATIVA • C avalcada de Reis. El pregó dels Reis ha comptat amb interpretació en llengua de signes Es tracta de les actuacions adreçades a garantir i s’han mantingut les reserves per a persones l’accessibilitat comunicativa, especialment a les amb discapacitat. persones amb discapacitat sensorial. Actuacions que han de garantir l’accessibilitat a la informació, • Rua de Carnaval. La celebració de la rua s’ha als tràmits, a les gestions municipals i a les activi- descentralitzat aquest any i, per tant, ha calgut tats culturals. fer el seguiment del nou recorregut mitjançant la coordinació amb l’ICUB per tal de garantir l’ac- cessibilitat al llarg del recorregut, la instal·lació 2.2.1. ACCEssibiLitAt ALs ACtEs PúbLiCs de lavabos adaptats i fer les reserves per a per- sones amb discapacitat a la zona del jurat. En l’àmbit de ciutat, l’IMD ha intervingut en els preparatius de les celebracions següents: • Òpera a la platja. Participació a la reunió de coordinació per tal de garantir que l’acte sigui • M ercè 2008. L’IMD ha participat a les reunions accessible per a les persones amb discapacitat, de coordinació organitzades per l’ICUB. S’han tot i que no es considera adient fer una reserva acordat les mesures d’accessibilitat següents: per a les persones amb discapacitat A causa de interpretació en llengua de signes i subtitulació les característiques de l’espai. en l’acte del pregó al Saló de Cent i a la plaça de Sant Jaume; reserves d’espai per a perso- • Saló de la Infància. A l’espai de lectura de l’es- nes amb mobilitat reduïda als escenaris princi- tand de l’Ajuntament, hi va haver una zona de pals en diferents actes; estat de l’accessibilitat descans accessible amb material per a nens i als nous espais on es fan actes de la Mercè, nenes amb problemes motrius i també altres ma- com el Castell de Montjuïc o la fàbrica Fabra i terials de sensibilització cedits per l’ONCE (lupa Coats TV, jocs d’ordinador adaptats, contes en tinta i en braille i contes amb textures). A l’espai Conta • Mostra La ciutat de les persones. L’IMD Contes, hi havia interpretació en llengua de sig- ha participat a les reunions de coordinació nes. També s’hi han fet diferents activitats de d’aquesta mostra que té lloc durant les festes sensibilització i dues representacions de l’espec- de la Mercè i ha lliurat als diferents representants tacle Companys de barri de la federació ECOM. dels departaments municipals un document sobre les mesures d’accessibilitat que s’han de Pel que fa a les festes que tenen lloc als barris tenir en compte perquè l’esdeveniment sigui ac- i districtes, s’ha treballat perquè s’adoptin les cessible pel que fa a l’accessibilitat física, infor- mesures d’accessibilitat necessàries per afavorir mació i participació. En l’edició 2008 d’aquesta la participació de persones amb discapacitat, i mostra s’ha fet un seguiment especial de les també perquè entitats del sector de persones rampes d’accés als estands, atesa la dificultat amb discapacitat col·laborin en l’elaboració de la que presenta el passeig de Gràcia. programació d’aquestes festes. L’any 2008 des- taquen les col·laboracions i les festes següents: 29 • A Sarrià-Sant Gervasi: la Festa dels Sentits, de l’Alegria (joves amb discapacitat intel·lectual) celebrada al Casal de Sarrià. S’ha fet una tre- a la Cantada de Nadales. ball de coordinació amb el Centre de Recursos Pedagògics i les escoles especials del districte. 2.2.2. COmuniCACió i infORmACió • Al districte de Gràcia: s’ha treballat per l’acces- ACCEssibLE, tRàmits i GEstiOns sibilitat de les festes de Sant Medir i Major de muniCiPALs Gràcia. S’han fet les reserves corresponents i s’ha participat en un grup de treball que ha • Anell magnètic. L’any 2008 s’ha fet una tasca tractat les millores d’accessibilitat en tres carrers de control del funcionament dels anells magnè- i també s’ha fet el seguiment de les millores in- tics instal·lats a diferents sales d’equipaments troduïdes en anys anteriors. S’ha fet el disseny municipals. Mitjançant un aparell electrònic que i el seguiment de la recollida de dades sobre verifica si el funcionament és correcte, s’hi han accessibilitat amb un equip d'observadors del detectat diverses incidències, que comportaran Taller d’Història de Gràcia. unes revisions més acurades i fins i tot la substi- tució d’algun aparell. • A l districte d’Horta-Guinardó: s’ha promogut la participació de les escoles d’educació especial També s’ha treballat per millorar el coneixement i altres entitats de persones amb discapacitat que tenen els professionals responsables dels en les activitats del districte a les festes de Sant equipaments, sobre quin és l’ús d’aquest ajut i la Jordi i Carnestoltes. seva utilitat. • A l districte de Nou Barris: s’ha vetllat per l’ac- • Butlletins accessibles. L’any 2008 s’han edi- cessibilitat i la dotació d’elements adaptats a la tat dos números del butlletí Gràcia accessible. Festa Major del Districte, i s’ha promocionat el També s’ha editat el butlletí sonor Barcelona Triangular de Futbol adaptat. Dins el marc de informació al districte de Sants-Montjuïc (10 nú- la gimcana de la sensibilització, s’ha facilitat la meros) i a Gràcia (3 números). projecció del vídeo Un passeig per Nou Barris de l’Associació de Persones Dependents de • Edicions accessibles. S’ha editat una versió Nou Barris. També s’ha vetllat per la participa- amb el contingut de l’exposició Mira’ns, no som ció de les persones amb discapacitat al Festival invisibles. S’ha enviat al domicili de les persones de Flamenc, Festival de Jazz, Carnestoltes i la amb discapacitat visual del districte de Sants- Cultura va de Festa. Montjuïc. • A Sant Andreu s’ha donat suport als grups de • Informació i tràmits municipals. L’IMD ha tre- teatre d’ASEM i a la coral d’AMIBA. ballat amb els departaments de comunicació dels districtes i amb la Direcció de Comunicació • Al districte de Sant Martí s’ha facilitat la partici- de l’Ajuntament per millorar l’accessibilitat de pació d’entitats en activitats del districte, com la informació escrita que s’edita des d’aquests per exemple, l’actuació del grup de coral El Cor departaments municipals (fullets, tríptics, etc.), 30 També s’ha treballat perquè tinguin en compte de l’escenari. Per a aquestes sessions es va mesures alternatives a la comunicació en cas de comptar amb la col·laboració de cinc voluntaris donar un telèfon de referència. de la Creu Roja per acompanyar les persones amb discapacitat visual. 2.2.3. CuLtuRA ACCEssibLE • T eatre Nacional de Catalunya (Sala Petita): una sessió amb subtitulació de l’obra Ensam. BIBlIotequeS MuSeuS • A l districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’ha donat suport al programa de voluntariat de la Biblioteca • M useus de Barcelona: s’ha organitzat una Clarà i al programa de formació permanent amb sessió sobre accessibilitat amb els referents de taller d’escriptura per obtenir un recull d’experi- comunicació. Pel que fa al Museu d’Història ències personals i vivencials dels voluntaris amb de la Ciutat, s’ha fet una reunió amb la Direcció la redacció del llibre Qui dóna a qui? de Patrimoni de l’ICUB per reprendre el treball sobre les mesures d’accessibilitat als diferents teatre centres dependents del Museu. Durant el 2008 s’han programat funcions de te- • R efugi de Sant Adrià: visita per valorar les me- atre accessible a tres espais i s’ha fet difusió de sures d’accessibilitat per a persones amb disca- totes les sessions a les entitats del sector de per- pacitat visual, juntament amb responsables de sones amb discapacitat visual i auditiva. museus de l’ICUB • Teatre Lliure: quatre sessions de teatre acces- • Museu Marítim de Barcelona: presentació de sible dels espectacles La tour de la défense, les signoguies, material que permetrà que els Yvonne, princesa de Borgonya, Rock i El bordell. visitants amb discapacitat auditiva tinguin accés També s’ha promogut la instal·lació d’un anell a un nou sistema d’informació i comunicació de magnètic a la sala Fabià Puigserver i s’han ela- caràcter interactiu. borat programes de mà en braille i amb paper amb lletra de mida i contrast adient per a les • Museu de la Música: s’ha elaborat una pro- persones amb discapacitat visual. posta d’actuació per millorar l’accessibilitat al Museu de la Música. • Teatre Grec: es van programar dues sessions amb audiodescripció (El Ángel Exterminador i altreS acteS culturalS Las Troyanas), dins la programació del Festival Grec. També es van proporcionar programes de Durant el 2008 també han destacat les activitats mà en braille i en lletra de mida i contrast adient. culturals següents, relacionades amb l’accessibilitat: Es va oferir als espectadors amb discapacitat visual la possibilitat de baixar a l’escenari per to- • E xposició Segones versions. Exposició de fo- car l’escenografia de l’espectacle i una maqueta tografia inaugurada amb motiu del dia internaci- 31 onal de les persones amb discapacitat al Centre 2.3. HABITATGE Cívic Sagrada Família. Aquesta exposició inclou continguts de sensibilització i està adaptada per Es tracta d’un conjunt d’actuacions adreçades a a persones cegues. promoure habitatges assequibles i accessibles, adaptats, amb la incorporació de la domòtica i • E xposició Mira’ns, no som invisibles. altres ajudes tècniques. Exposició itinerant sobre el moviment associa- tiu de persones amb discapacitat del districte de Sants-Montjuïc per commemorar el dia in- PrograMa D’haBItatge ternacional de les persones amb discapacitat. Presentada a vuit sales del districte, l’exposició L’any 2008 s’ha elaborat el Programa d’habi- ha mostrat les capacitats de les persones amb tatge per a persones amb discapacitat 2008- discapacitat. 201. Es tracta d’un document de propostes per donar resposta a la demanda d’habitatge de • Exposició Pla d’equipaments de serveis les persones amb discapacitat de la ciutat de socials per a persones amb discapacitat. Barcelona i que té com a objectiu que es conside- Aquesta exposició itinerant s’ha mostrat en sis rin les necessitats del col·lectiu de persones amb equipaments del districte de Sant Martí durant discapacitat en l’elaboració del Pla d’habitatge de sis mesos. Barcelona 2008-2016. • Presentació del llibre Sords profunds, però hi Així, per primera vegada el Pla d’habitatge de sentim i parlem! Assessorament a la proposta Barcelona, que s’aprovarà al llarg de 2009, inclou- d’edició i en l’organització de l’acte de la pre- rà l’opció d’habitatges dotacionals per a perso- sentació del llibre. nes amb discapacitat dins el programa específic transversal d’accés a l’habitatge per a persones • Cinefòrum. Dins la Setmana Cultural del Centre amb discapacitat. Cultural de Font de la Guatlla (Sants-Montjuïc), es programa un fòrum al voltant de la pel·lícula El Programa proposa dos tipus de mesures que Bailo por dentro. Hi participen 45 persones. Al han de ser considerades en el conjunt de progra- districte d’Horta-Guinardó s’han organitzat tres mes del Pla d’habitatge de Barcelona: mesures cinefòrums sobre salut mental als casals de d’accessibilitat, domòtica i ajudes tècniques; i gent gran. mesures per compensar el greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat en • E spectacles infantils: quatre representacions els requisits d’accés a l’habitatge. de l’espectacle Junts, podem a les biblioteques i centres cívics del districte d’Horta-Guinardó; representació de l’activitat de conta contes de Les tres bessones a tres casals infantils del dis- tricte de Sant Martí per la diada de Sant Jordi. 32 • M esures d’accessibilitat, domòtica i ajudes tèc- Diferencial per niques. Ingressos compensar Ingressos a) Compliment estricte de les condicions d’ac- màxims el greuge màxims econòmic compensats cessibilitat i disseny establertes a la normativa comparatiu vigent1 en el 3% d’habitatges accessibles re- servats per a persones amb mobilitat reduïda. 2,5 vegades b) Necessitat de concretar els requisits de pre- l’IPREM 6 vegades adaptació que cal garantir, segons es preveu Persones fins al l’IPREM que s’estableixi en el nou codi d’accessibilitat. 3,5 75% de discapacitat c) Necessitat de garantir que tots els habitatges vegades l’IPREM  vegades públics siguin practicables i adaptables. l’IPREM d) Necessitat d’inspeccionar el compliment de Persones amb el 7,5 vegades l’IPREM les mesures d’accessibilitat en els habitatges 75% o més de de nova construcció. discapacitat • Compensació del greuge econòmic comparatiu b) En el requisits d’ingressos mínims per a l’ad- de les persones amb discapacitat en els requi- judicació dels habitatges. Per compensar el sits d’accés a l’habitatge: greuge, es proposen dues opcions: a) Es proposa canviar els requisits d’ingressos – A mpliar el mínim d’ingressos per poder màxims per a l’adjudicació dels habitatges i accedir a un habitatge: el cost anual del llo- apujar el llindar d’ingressos màxims per com- guer podrà arribar fins al 50% dels ingres- pensar el greuge comparatiu econòmic a què sos anuals de la unitat de convivència fan front les persones amb discapacitat. El – En cas que se superi aquest 50%, es pro- diferencial proposat és 2,5 vegades l’IPREM posa que el lloguer es fixi en un 30% com a per a les persones amb un grau de discapa- màxim de les rendes anuals de la unitat de citat inferior al 75% i de 4 vegades l’IPREM convivència. per a les persones amb un 75% o més de discapacitat. Per tant, els ingressos màxims En el Programa es fan les propostes concretes per a aquests dos col·lectius són, 6 vegades següents perquè s’incorporin als capítols corres- l’IPREM i 7,5 vegades IPREM. ponents del Pla d’habitatge de Barcelona. Capítol 1. Programes per a la rehabilitació del parc d’habitatges 1 Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat • Barreres arquitectòniques. En els casos en què d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat uni- calgui fer-hi obres d’eliminació de barreres ar- versal de les persones amb discapacitat, i decret quitectòniques que impliquin el conjunt de la co- 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la munitat de propietaris, aplicar a la persona amb llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de discapacitat subvencions directes, avantatges l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitec- fiscals o actuacions convingudes ponderades, tòniques, i d’aprovació del codi d’accessibilitat. d’acord amb el greuge econòmic comparatiu. 33 • Domòtica i ajudes tècniques. Elaboració d’un ment de persones amb discapacitats intel- manual que inclogui els elements que garantei- lectuals i malaltia mental, hi puguin accedir. xin l’accessibilitat integral de l’habitatge a per- • Reserva d’habitatges adaptats. sones amb qualsevol tipus de discapacitat, amb − El 3% d’habitatges adaptats per a persones l’objectiu d’aplicar-lo a l’habitatge amb protec- amb barem de mobilitat reduïda han de complir ció oficial i d’establir determinades instal·lacions les condicions d’accessibilitat que marca la le- predomòtiques dels habitatges. gislació vigent. Capítol 2. Mobilització del parc d’habitatge • Durada dels contractes de lloguer dels habi- buit tatges dotacionals per a joves • L loguer assequible. Elaboració i aplicació d’un − A llargar la durada dels contractes de llo- programa de mobilització de pisos buits per po- guer a les persones amb discapacitat de 5 der disposar d’habitatges de lloguer assequible, a 10 anys. Una possibilitat seria que passats a través d’intermediació o convenis de cessió els cinc anys (moment en què es s’acaben temporal amb els seus propietaris. els contractes per a joves, etc.), es revisés la situació de la persona amb discapacitat i hi Capítol 3. Programa de gestió de sòl hagués la possibilitat de renovar el contracte • Permutes. per un període de cinc anys més. O bé, que − Establir per reglament les condicions d’accés directament es fes un contracte de 10 anys. a un habitatge amb protecció oficial per a les − Permutar l’habitatge de lloguer dotacional persones amb discapacitat que siguin propie- per a joves per un altre d’habitatge prote- tàries d’un habitatge que no reuneixi les con- git quan el jove amb discapacitat ha ex- dicions d’habitabilitat i accessibilitat adients. haurit la durada del contracte. − En el cas dels grups de joves amb discapa- citat que disposen d’un habitatge dotacional Capítol . Programa de construcció d’habitat- de lloguer per a joves, permetre la permuta ge dotacional. de l’habitatge dotacional per un habitatge de • H abitatge dotacional per a persones amb protecció oficial. discapacitat entre els 3 i  anys. Creació de pisos amb serveis comuns i/o suport per a Capítol 5. Promoció d’habitatge protegit. aquest col·lectiu, que quedava exclòs dels plans • C anvi de la Normativa i requisits d’accés. d’habitatge específics per a joves i gent gran i − Nivell d’ingressos màxims: Aplicar la compen- que se situa al voltant de 42.563 persones. Cal sació del greuge econòmic de les persones tenir en especial consideració els col·lectius de amb discapacitat abans esmentada. persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn − Nivell d’ingressos mínims: Aplicar la compen- mental. Es proposa que les entitats del sector sació del greuge econòmic de les persones puguin participar en la prestació del suport, mit- amb discapacitat abans esmentada. jançant la cessió de l’habitatge dotacional. • Persones jurídiques. S ’estima una necessitat de 396 pisos amb suport − Permetre que optin a habitatges persones i amb serveis amb una capacitat de quatre pla- jurídiques, de manera que entitats, principal- ces per pis. Es preveuen dos tipus d’habitatges: 3 − P isos per a persones amb discapacitat altreS actuacIonS amb prestacions a càrrec del programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar (40% L’IMD també ha promogut les intervencions se- dels habitatges dotacionals). güents pel que fa a l’habitatge: − Pisos amb suport gestionats per entitats de persones amb discapacitat (60% dels • S’han mantingut contactes amb l’Institut habitatges dotacionals), amb la previsió de fer Municipal d’Urbanisme per tal de conèixer els una reserva de pisos contigus per poder ren- mecanismes d’adjudicació dels habitatges dibilitzar la gestió del suport. adaptats i s’ofereix la col·laboració de l’IMD en • Habitatge dotacional per a joves. Millorar l’ac- les adjudicacions. cés de joves amb discapacitats intel·lectuals i trastorn mental que reben suport d’entitats del • Atesa la dificultat que tenen les persones amb sector. Es preveu la reserva de pisos contigus discapacitat per accedir a un habitatge una ve- per a dotze persones com a màxim per rendibi- gada han passat els cinc anys prescriptius en litzar el suport. l’ocupació d’un habitatge dotacional per a jo- • Habitatge dotacional per a gent gran. Reservar ves, l’IMD ha fet una proposta perquè es consi- el 5% dels habitatges per a persones de més de deri la possibilitat d’ampliar aquest termini en el 65 anys i mobilitat reduïda, d’acord amb l’esti- cas de les persones amb discapacitat. L’acord mació de la població que pot necessitar aquest ha estat prorrogar el contracte dos anys sempre tipus d’habitatge. que es reuneixin la resta de requisits per accedir a aquest tipus d’habitatge. Capítol 7. Foment de l’oferta d’habitatge de lloguer • Pel que fa a dos casos que plantejaven proble- • Aplicar barems econòmics per tal de com- mes d’accessibilitat en habitatges adaptats, s’hi pensar el greuge econòmic, com el que recull han fet les visites i els informes corresponents. la proposta del capítol d’habitatge protegit. Capítol 8. Modificacions en les normatives en matèria d’habitatge • Adequar les normatives segons les necessitats de les persones amb discapacitat i el greuge econòmic. Capítol 9. Atenció al ciutadà i suport en l’accés a l’habitatge • Garantir l’accessibilitat física i comunicativa de la informació i correcta atenció a la persones amb discapacitat. 35 2.4. AUTONOMIA PERSONAL I VIDA − P rocedència: el 43% viuen a casa seva i un INDEPENDENT 57% són usuaris d’un servei residencial. − Situació laboral: 92,8% pensionistes, 21% te- Actuacions adreçades a fomentar l’autonomia nen feina remunerada i 14% estudien. personal i la vida independent de les persones − Ingressos: el 50% no supera l’IPREM i un amb discapacitat per mitjà de serveis que facin 14% supera dues vegades l’IPREM. possible la vida quotidiana, l’accés a l’educació, al treball, a la salut, a la pràctica esportiva i al • Serveis d’assistència personal. Inclouen lleure. També s’hi inclouen actuacions dirigides al l’ajuda a les activitats de la vida diària (higie- desplegament de la xarxa d’equipaments i serveis ne, vestir-se o transferències, entre d’altres), a socials per a persones amb discapacitat les activitats domèstiques (cuina, neteja, etc.) i acompanyaments per motiu de treball, estudi, viatges... 2.4.1. PROJECtEs dE suPORt A L’AutO- − Gestió: el 36% dels participants han gestionat nOmiA PERsOnAL i LA vidA indEPEndEnt personalment la contractació d’aquest servei. Els altres participants (64%) han encarregat Projecte Per a l’autonoMIa PerSonal I la tasca de contractació del servei a l’OVI la vIDa InDePenDent (Oficina de Vida Independent), tot i que la se- lecció dels assistents la fan generalment els L’any 2008 s’han presentat els resultats de la participants. primera etapa del projecte, que es va iniciar a fi- − Hores d’assistència: la mitjana d’hores d’as- nal de 2006, i s’hi apunten algunes conclusions sistència personal ha estat de 49 hores set- i propostes d’actuació. A continuació es descriu manals (entre 3 i 112 hores/setmana). El nom- breument aquest projecte: bre d’assistents per persona ha oscil·lat entre 1 i 4, amb una mitjana de 2,58 per participant. • Objectius. Disposar d’una alternativa que possibiliti que les persones amb discapacitat • Resultats: el projecte ha incidit en diferents as- física puguin gaudir d’una vida més autòno- pectes de la vida dels participants, i també en ma. Facilitar l’elecció dels serveis d’assistència la dels seus familiars-cuidadors. A continuació personal. Finalment, testar aquesta alternativa se’n resumeixen els resultats principals: amb una prova pilot en la qual participaran 14 − G rau de satisfacció: 75% dels participants persones. valoren l’experiència com a “molt bona”. Destaquen que els ha permès guanyar “auto- • Participants: 14 persones amb les característi- nomia, responsabilitat, seguretat, autoestima, ques següents. intimitat i dignitat”. − Gènere: 57% homes i 43% dones. − Canvis vitals: a conseqüència de la utilit- − Edat: 28,5% menors de 30 anys, 50% entre zació d’aquest servei, s’han produït canvis 31 i 50 anys i 21,5% majors de 50 anys. importants en la vida quotidiana d’alguns − Grau de discapacitat: el 85% dels participants participants: quatre persones han començat superen el 75% de discapacitat. a treballar, una persona s’ha emancipat i tots 3 els participants han remarcat la millora en les Donar SuPort al Projecte me’n relacions socials i familiars. Vaig a casa, Per a l’autonoMIa De − Altres canvis: l’assistència personal externa leS PerSoneS aMB DIScaPacItat també té efectes sobre la vida de les perso- Intel·lectual nes més properes als participants perquè els ha alliberat de tasques i temps de dedicació. • També continua la col·laboració amb el Servei − Característiques dels participants: l’alternativa de Suport a la Llar de la Fundació Catalana de vida independent es demostra viable per a Síndrome de Down en el projecte Me’n vaig a persones amb qualsevol tipus de discapacitat casa. Aquest projecte ha facilitat l’opció de vida física, amb independència del tipus i del grau. independent a tres persones amb discapacitat No obstant això, és necessari que els partici- intel·lectual durant el 2008 i s’ha iniciat l’estudi pants estiguin disposats a assumir un projecte per a una altra persona. de vida independent. − Costos econòmics: en la majoria dels casos, el cost del projecte de vida independent és 2.4.2. sERvEis REsidEnCiALs menor que el d’un servei residencial. reSIDèncIa aMílcar col·laBoracIó aMB el centre De vIDa InDePenDent És un equipament residencial per a persones adultes amb gran discapacitat física de l’Institut S’ha iniciat una col·laboració amb el Centre de Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). Ha Vida Independent pel que fa a l’estudi de la ne- estat gestionat per l’IMD des de la seva creació cessitat de productes de suport i domotització l’any 1983 fins al setembre de 2008, moment en d’habitatges de tres persones del projecte Per a què se n’ha traspassat la gestió al Consorci de l’autonomia personal i la vida independent. Serveis Socials de Barcelona. Projecte De suport a les famílies llar-reSIDèncIa vIla olíMPIca de persones amb discapacitat intel·lectual El servei residencial experimental Vila Olímpica va ser inaugurat al maig de 1999. Es tracta d’un • Es continua col·laborant amb el Servei de equipament públic registrat com a llar-residèn- Personal de Suport per a les Famílies de cia per a persones amb discapacitat física al Persones amb Discapacitat Intel·lectual mitjan- Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials çant un conveni entre l'Ajuntament i la Federació del Departament d’Acció Social i Ciutadania de APPS. Aquest servei ha prestat 591 serveis a la Generalitat. 86 famílies, la qual cosa ha suposat un total de 7.763 hores. La capacitat del servei és de sis places, repartides en tres apartaments de dues places cadascun. Funciona tots els dies de l’any, i els serveis que s’hi presten inclouen des del suport personal fins 37 a les activitats de la vida diària als serveis de men- Programes individualitzats jador, neteja i manteniment de l’equipament. S’estructuren mitjançant diverses disciplines amb la finalitat de millorar l’autonomia personal i la Els apartaments tenen sistemes de control de qualitat de vida dels residents. l’entorn domèstic (motorització, automatisme i control amb sensors) adaptats a les necessitats Legal de les persones usuàries. • La situació actual dels residents és: 17 perso- nes amb incapacitació total i 5 amb incapacita- Residents ció parcial. • S 'ha prestat servei a dues dones i a quatre ho- • S’ha mantingut la coordinació permanent amb mes. La mitjana d'edat dels residents és de 57 les fundacions tutelars de 16 residents i se’ls anys (entre 46 i 80 anys). han lliurat informes individuals trimestrals refe- • L a mitjana del grau de disminució és del 87% rents als programes individuals i a les despeses (entre el 65% i el 100%). Els programes de man- mensuals. També s'ha mantingut el contacte teniment i millora de l’autonomia personal indi- amb els familiars tutors per a l'actualització de quen que tres usuaris tenen un grau de depen- pactes i del seguiment d'informació. dència severa, dos de dependència moderada i • S’han dut a terme diversos tràmits per a la re- una persona amb dependència lleu. novació de documents personals (DNI, targeta • Quant a l’activitat externa, cal destacar que rosa, targeta d’acompanyant). També s’han fet cinc residents fan activitats formatives o de col- les gestions per valorar-ne la dependència. laboració amb entitats. Psiquiàtrica llar-reSIDèncIa vallDaura • Alguns residents reben tractament psiquiàtric i/o tractament psicoterapèutic. El centre on reben És un equipament residencial creat l’any 1992 i atenció és el CAP de Salut Mental de Nou Barris- de titularitat de l’Institut Català d’Assistència i de Zona Nord. La situació actual és la següent: Serveis Socials (ICASS). Està gestionada des del seu inici per l’IMD. Té una capacitat per a 24 pla- Tipus de tractament Residents ces, i la població atesa són persones adultes amb Psiquiàtric 10 discapacitat intel·lectual i trastorn de l’estructura de la personalitat. Psicoterapèutic 2 Psiquiàtric i psicoterapèutic 7 Residents • Hi ha 22 residents: 11 homes i 11 dones. La Educativa mitjana d’edat és de 49 anys. • E l grau de l’autonomia dels residents és d’11 • El grau de disminució oscil·la entre el 44% i el persones amb suport limitat o intermitent i 11 100%, amb un valor mitjà del 72,8%. usuaris amb suport extens o generalitzat. • L’any 2008 hi ha hagut dues altes i una baixa • P er tal de mantenir o millorar el grau d’autono- per defunció. mia personal, es treballen els aspectes educa- tius referents a autonomia personal, autonomia 38 econòmica, utilització correcta dels estris de la • A la residència, voluntaris de la Creu Roja hi han comunitat, relacions i adaptació social, autono- col·laborat per celebrar i fer les activitats de les mia domèstica, temps lliure, família i, sexualitat i festes de Carnestoltes, Castanyada i Nadal. afectivitat L’equip educatiu ha organitzat un campionat d’escacs i un altre de dòmino. Pedagògica • Les activitats formatives que fan actualment els • A l llarg de l'any, s’han programat diverses sorti- residents són: iniciació al grafisme i lectoescrip- des de caire lúdic per visitar museus i diferents tura (2 persones), formació per a neolectors (4 espais d’interès de la ciutat, participar en festes persones) i activitats a l’escola d’adults (6 per- o assistir a espectacles, entre d’altres activitats. sones). Sanitària Laboral / Ocupacional • E ls residents reben atenció sanitària al CAP • Aquestes activitats es desenvolupen en un cen- Guineueta: al llarg de l’any, s’han requerit 124 tre ocupacional (14 persones) i en un centre visites al metge de capçalera d’aquest centre i especial de treball (4 persones). Al llarg de l’any, 341 visites a altres especialistes. S’han practicat 4 usuaris no han fet cap activitat per diferents les proves mèdiques necessàries (71), i també motius (edat, atur, malaltia o assistència a un s’han fet les corresponents sessions de rehabili- centre de dia). tació o visites a altres professionals (podòleg). • Hi ha hagut 31 urgències, ateses en serveis Esportiva / Cultural hospitalaris (en 14 de les quals ha calgut un in- • Els residents que ho desitgen fan activitats es- grés hospitalari), al servei d’urgències del CAP portives, adreçades al manteniment de la forma (10), a la mateixa residència (3) o al servei 061 física, i també participen en activitats de lleure (4). A més, hi ha hagut tres intervencions quirúr- en diferents serveis: giques. Activitats esportives / culturals Residents PISoS tutelatS caSa Bloc Esplai 9 Gimnàstica de manteniment Els pisos tutelats Casa Bloc es van crear l’any i rehabilitació 2 1995, són de titularitat de l’IMD i estan finançats Activitats esportives 2 per mitjà del conveni de cooperació interadmi- nistrativa entre el Departament d’Acció Social i • El nombre d'usuaris que han anat de vacances Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i l’Ajun- amb empreses de lleure ha estat: tament de Barcelona. Període Residents Es tracta de dos pisos de la Casa Bloc amb vuit Nadal 12 places per a persones adultes (fins als 65 anys) Setmana Santa 13 amb discapacitat intel·lectual, com a segona fase Estiu 15 del seu aprenentatge a la Residència Valldaura. El pas d’un servei a l’altre es fa amb autorització 39 judicial i d’acord amb l’aplicació i els resultats dels Esportiva / Lúdica programes habilitadors-rehabilitadors portats a • Alguns residents fan regularment alguna mo- terme a la Residència Valldaura. Es tracta d’un dalitat esportiva o adreçada al manteniment de suport limitat desenvolupat per educadors que la forma física, o bé assisteixen a activitats de treballen diàriament amb els residents, únicament lleure. en determinats moments del dia. Activitats esportives / culturals Residents Població atesa Gimnàstica de manteniment • Set persones. Tots els residents són homes i la i rehabilitació 4 mitjana d'edat és de 53 anys. Psicomotricitat 2 • El grau mitjà de discapacitat és del 72%. Esplai 4 PrograMeS InDIvIDualS • Quant a les vacances, els residents que han Legal assistit a activitats organitzades per entitats de • S'ha mantingut la coordinació amb els tutors i lleure o per agències de viatges han estat els les fundacions tutelars. següents: • Hi ha sis residents amb incapacitació total i un amb incapacitació parcial. Període Residents Nadal 3 Psiquiàtrica • Els residents poden rebre tractament psiquiàtric Setmana Santa 4 i/o tractament psicoterapèutic. Actualment, dos Estiu 5 residents reben aquest tipus de tractament: una persona rep tractament psiquiàtric i una, psico- Laboral / Ocupacional terpèutic. El centre on reben atenció és el CAP • Aquesta activitat es desenvolupa en un centre de Salut Mental de Nou Barris-Zona Nord. ocupacional (quatre persones) o en un centre especial de treball ( una persona). Educativa • S 'han elaborat i aplicat quatre programes edu- Sanitària catius. • Els residents reben atenció sanitària al CAP Guineueta. Durant el 2008, els usuaris han fet Pedagògica 35 visites al metge de família, 73 a metges es- • L es activitats formatives que fan els usuaris dels pecialistes i també s’ha requerit una intervenció pisos són: iniciació al grafisme i a la lectoescrip- quirúrgica ambulatòria. tura (2 persones) i activitats a l’escola d’adults (3 persones). 0 2.4.3. sERvEi d’AtEnCió AL PúbLiC (sAP) El Servei d’Atenció al Públic de l’IMD (SAP) funciona des de l’any 1993 per oferir Informació sobre recur- sos i serveis existents, per a les reclamacions i suggeriments i per a la tramitació de la targeta del servei públic de transport especial, la targeta de tolerància d’aparcament i les sol·licituds de subvenció de l’IVTM. Resultats globals Any 2008 Increment anual % Nombre total de demandes 51.826 4% Nombre total d’usuaris 13.876 -7% Indicadors de l’activitat Informació: total 42.609 6% Reclamacions: total 6.305 10% Tramitacions: 2.919 -23% − Targeta de transport especial 1.199 -23% − Targeta d’aparcament 1.682 -23% − Subvenció IVTM (no conductors) 38 23% Indicadors de població atesa Persones i famílies (per tipus de discapacitat) 13.385 -7% − Física 11.038 -6% − Intel·lectual 833 -15% − Mental 740 6% − Auditiva 322 -11% − Visual 452 -27% Estudiants, professionals i entitats 491 -6% 1 Detall Del ServeI Informació S’ofereix informació telefònica i presencial a les persones amb discapacitat i a les seves famílies, als pro- fessionals i a les entitats. També s’ofereix suport a les oficines d’atenció al ciutadà (OAC). Demandes d’informació (any 2008: 2.09) Tranport propi .585 .871 Tranport públic 9.19 9.13 Educació 8 91 Salut/Valoracions 1.50 1.77 Cultura/Esport/Lleure 1.751 1.788 Serveis socials 2.50 2.55 Ajuda econòmica 1.930 1.981 Laboral 1.21 1.80 Habitatge 37 371 Ajudes tècniques 312 385 Urbanisme/Barreres 5 81 Legals/Jurídiques 10.5 12.301 Generals 5.57 5.012 0 2.000 .000 .000 8.000 10.000 12.000 1.000 ANY 2007 ANY 2008 2 Reclamacions Es recullen i tramiten reclamacions relacionades amb el funcionament i les prestacions de l’Administra- ció a les persones amb discapacitat. A continuació veiem la distribució per àmbits de les reclamacions de l’any 2008 i les del 2007. Any 2008: .305 reclamacions e f d a Transport propi 2% c b Transport públic especial % c Transport públic ordinari 2% d Accessibilitat 1% e Serveis personals i laboral 5% a f Legals/Jurídiques % b Any 2007: 5.71 reclamacions e f d c a Transport propi 31% b Transport públic especial 0% c Transport públic ordinari 2% d Accessibilitat 1% a e Serveis personals i laboral 3% f Legals/Jurídiques 3% b 3 2.4.4. sERvEis d’AtEnCió PRECOç (EiPi) tractaMent Els Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància • Durant l'any 2008 s’han portat a terme els pro- (EIPI) estan ubicats als districtes de Ciutat Vella grames de tractament per a un total de 309 i de Nou Barris. Formen part de la xarxa públi- casos entre els dos equips Els tractaments es ca dels Serveis d’Atenció Precoç (SAP) de la distribueixen de la manera següent: Generalitat de Catalunya, i estan catalogats com a serveis concertats mitjançant un conveni marc Modalitat de tractament Total amb corporacions locals. Preventiu 134 Aquests equips han celebrat 25 anys d’activi- Terapèutic 206 tat l’any 2008, durant els quals han atès nens Seguiment 8 i nenes, amb problemes de desenvolupament, d’edats compreses entre els 0 i els 6 anys. Total de tractaments 348 Resultats globals 2008 % respecte 2007 • E l nombre total de sessions de tractament ha Nens i nenes atesos 458 -2% estat de 5.826 amb una mitjana de 16,7 sessions Nombre de casos per tractament. A continuació presentem el gràfic diagnosticats 364 -2% d’evolució de resultats quant a tractaments: Nombre de tractaments 348 -5% SuPort a la IntegracIó eScolar PrevencIó I SocIal • S ’han fet 35 sessions de prevenció amb diferents • S ’ha donat suport a un total de 72 casos d’in- professionals per difondre, sensibilitzar i assesso- tegració de nens i nenes a escoles bressol, rar sobre la prevenció i la detecció precoç. escoles especials, escoles ordinàries i esplais, ludoteques i casals i també a l’espai familiar. DIagnòStIc Integració Nens i nenes • S’ha completat la diagnosi d’un total de 364 nens i nenes. Escola bressol 23 Escola ordinària 30 • Tot plegat ha implicat 315 diagnòstics neurope- Escola especial 8 diàtrics i 98 diagnòstics psicològics i s'han dut a terme 1.446 sessions de diagnòstic, amb una Esplai, ludoteca o casal 5 mitjana de 3,5 sessions per diagnòstic fet. Al Espai familiar 6 gràfic que es presenta a continuació, es detalla l’evolució del nombre de casos diagnosticats Total 72 durant els darrers anys:  altreS actIvItatS rellevantS elS reSultatS gloBalS De l’eal han eStat: • E ls EIPI treballen coordinadament amb els ser- veis sanitaris, socials, pedagògics i escolars de Any % respecte l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat Resultats de l’EAL 2008 al 2007 de Catalunya. Per aquest motiu, es mantenen Valoracions i orientacions 293 22% contactes i es fan reunions periòdiques amb els Inscripcions a cursos 182 15% professionals dels diferents dispositius de Ciutat Vella i Nou Barris. També es manté la relació Contractes 234 -10% amb entitats i taules d’entitats de persones amb Programes individuals de 565 -1% discapacitats. suport o seguiment: - R ecerca activa 260 4% • Participació a la Xarxa d'Atenció a les Famílies d’ocupació i Infants del Raval (XAFIR) amb una periodicitat - F ormació 176 2% mensual, que aplega professionals de l'EAIA, - O cupació 129 -15% EAP, serveis de pediatria i serveis socials de la zona. Assessoraments legals 214 -24% • Organització de cinc sessions de treball amb ServeI D’acollIDa, InforMacIó, grups de pares de sis escoles bressol. Hi ha as- valoracIó I orIentacIó sistit un total de 150 persones. • Total de demandes rebudes: 430 • Total de demandes ateses: 293 2.4.5. intEGRACió sOCiOLAbORAL (EAL) (72 en llista d’espera i 65 usuaris no presentats) L’EAL és el servei de l’Institut Municipal de • D 'aquestes 293 demandes ateses, 120 cor- Persones amb Discapacitat de Barcelona, creat responen a dones (41%) i 173 a homes (59%). el 1985, per donar suport a la integració labo- Segons el tipus de discapacitat, la distribució és ral de les persones amb discapacitat (SSIL ex- la següent: tern), inscrit al Registre d’Entitats i Serveis del - Persones amb discapacitat física: 178 (61%) Departament d’Acció Social i Ciutadania de la - Persones amb discapacitat Generalitat de Catalunya i finançat per mitjà del intel·lectual: 50 (17%) conveni de cooperació interadministrativa entre - Persones amb trastorn mental: 27 (9%) l’aquest departament i l’Ajuntament de Barcelona. - Persones amb discapacitat auditiva: 33 (11%) - Persones amb discapacitat visual: 5 (2%) • Es constata que el 40% dels usuaris atesos són persones amb pluridiscapacitat: el 30% (88) te- nen dues discapacitats i el 9% (29) en tenen de tres tipus. 5 • T ambé s'ha de considerar l'augment del nombre de persones immigrades, que han estat el 15% (44 usuaris) de les persones ateses durant el 2008. • De les 293 demandes ateses, 151 són primeres demandes, i 142 corresponen a segones entrevistes (de revisió o complementàries). • A l gràfic següent es detalla l’evolució del nombre de primeres valoracions dutes a terme en els darrers anys: Primeres valoracions ateses (2002-2008) 400 350 323 30 300 29 250 27 200 195 151 150 122 100 50 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 ServeI De forMacIó Aquest servei du a terme les tasques següents: • Gestiona la borsa d’ofertes formatives, i informa els/les demandants de formació que es proposa. • Assessora i gestiona les inscripcions o les matriculacions als cursos, els organitza, quan és necessari, i en fa el seguiment. • Supervisa els programes individualitzats de suport o seguiment de la formació (que executa l’equip d’educadors i d’educadores).  Borsa d’ofertes formatives ServeI D’ocuPacIó • L a taula següent recull el nombre d’usuaris in- formats i el nombre de matriculats als diferents El Servei d’Ocupació desenvolupa les tasques tipus de cursos: següents: – O rdinaris: concertats amb altres entitats i ins- – Gestiona la borsa d’ofertes de treball i n’informa titucions els/les demandants de treball. – Específics: concertats amb altres entitats i ins- – Dóna suport a la presentació de les proves titucions d’accés i/o oposicions, assessora els usuaris – Organitzats per l’EAL: inclouen l'oferta de en les gestions per formalitzar els contractes de l'Aula Oberta de Formació treball i en fa el seguiment. – Supervisa els programes individualitzats de su- Tipus de curs Usuaris matriculats port o de seguiment (que executa l’equip d’edu- cadors i d’educadores). Ordinari 24 Específic concertat 10 BorSa D’oferteS De treBall Específic EAL 148 • S’han obtingut i gestionat 127 ofertes de treball Total 182 que corresponen al nombre de llocs de treball que es detallen a la taula següent: • E l 49% (89) dels matriculats són dones i el 59% (93) són homes. Sector Llocs de treball • El total d'inscripcions o matrícules que cor- Administració pública 116 responen a usuaris amb les discapacitats se- Empresa privada 194 güents: Centre especial de treball 45 - P ersones amb discapacitat física: 103 (57%) - P ersones amb discapacitat Total 355 intel·lectual: 55 (30%) - P ersones amb trastorn mental: 11 (6%) - Persones amb discapacitat auditiva: 10 (5%) • S’han gestionat un total de 747 informacions a - P ersones amb discapacitat visual: 3 (2%) persones que han sol·licitat feina a l’EAL, amb una distribució de 39% de dones (290) i el 61% • L’EAL ha organitzat els nou cursos específics d'homes (457). següents: un curs de recerca activa d’ocupació (CRAO), sis cursos a l'Aula Oberta, un curs de preparació per a les oposicions per al cos de subalterns de la Generalitat de Catalunya i un curs de preparació per a l’accés restringit a per- sones amb dificultats d’integració laboral atesa la seva capacitat intel·lectual. 7 contractacIó • Finalment, s’han aconseguit 234 contractes laborals, per a 92 dones (39%) i 142 homes (61%). • L a distribució de tipus de contractes i d’empresa és la següent: Sector Contractes Contractes indefinits temporals Total Administració pública 8 6 14 Empresa privada 43 148 191 Centre especial treball 3 26 29 Totals 54 180 234 • L a relació entre la modalitat de contracte (indefinit o temporal) i el tipus de discapacitat s’aprecia a la taula següent: Sector Contractes Contractes indefinits temporals Total Física 28 117 145 Intel·lectual 13 27 40 Trastorn mental 3 13 16 Auditiva 8 15 23 Visual 2 8 10 Total 54 180 234 Contractes formalitzats (2002-2008) 400 350 308 300 277 272 20 250 23 2 23 200 150 100 50 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 8 ServeI De SuPort aSSeSSoraMent legal I aDMInIStratIu Aquest servei elabora programes individualitzats • S’han dut a terme 214 actuacions d’assessora- que van adreçats a la recerca activa d’ocupació, a ment legal i administratiu. la formació i a l’ocupació i inclouen les actuacions – Un total de 186 han tingut com a destinataris següents: usuaris o familiars d'usuaris, amb la distribució – Actuacions d’informació d’ofertes (dedicació de següent: 15 a 20 minuts per usuari i sessió). – P ersones amb discapacitat física: 101 (54%) – A ctuacions d’animació i promoció (dedicació – Persones amb discapacitat d’1 a 2 hores per usuari i sessió). intel·lectual: 24 (13%) – A ctuacions específiques de seguiment i de su- – Persones amb trastorn mental: 42 (23%) port, amb una durada més llarga (20 hores per – Persones amb discapacitat auditiva: 12 (6%) usuari). – Persones amb discapacitat visual: 7 (4%) – També han atès un total de 28 entitats o profes- PerSoneS ateSeS sionals. • S’han atès 234 persones, i la seva distribució altreS actuacIonS Per a la InSercIó per tipus de discapacitat és la següent: laBoral – P ersones amb discapacitat física: 132 (56%) – Persones amb discapacitat • El Plenari Municipal de desembre va aprovar la intel·lectual: 54 (23%) mesura de govern Contractació responsable: – P ersones amb trastorn mental: 14 (6%) nou impuls de la contractació social i ambiental. – Persones amb discapacitat auditiva: 24 (10%) Aquesta mesura inclou la reserva de determinats – Persones amb discapacitat visual: 10 (4%) contractes administratius d’obres, subministra- ments o serveis per a centres d’inserció laboral • L a distribució per gènere és: 91 dones (39%) i de persones amb discapacitat, empreses d’in- 143 homes (61%). serció sociolaboral o per a entitats d’integració laboral i/o social de persones amb risc d’exclusió PrograMeS InDIvIDualS social. • P er a aquests usuaris s’han elaborat 565 pro- • L’IMD forma part de la Xarxa d’Inserció Socio- grames individuals, que emmarquen les inter- laboral de Barcelona, que lidera Barcelona vencions professionals següents: Activa i compta amb la participació de la Direcció de Benestar Social de l’Ajuntament, i Nombre també amb la de diferents entitats de persones Tipus de programes de programes amb discapacitat. La seva missió és propiciar Suport i seguiment en la recerca activa d’ocupació 260 un marc idoni per compartir, amplificar i reorien- tar l'estratègia d'inclusió sociolaboral a la ciutat Suport i seguiment en la formació 176 de Barcelona. Suport en l’ocupació 129 Total programes 565 9 • S’ha complert la reserva laboral del 5% en 2.4.6. suPORt ALs sERvEis sOCiALs l’oferta pública a fi de mantenir almenys el 2% d’AtEnCió PRimàRiA de contractació de persones amb discapacitat a l’Ajuntament. A més, l'IMD continua participant Aquest servei dóna suport als professionals de en la Comissió per a la Inclusió de Clàusules les Unitats Bàsiques d’Atenció Social Primària Socials en els processos de contractació públi- (UBASP) dels districtes de la ciutat de Barcelona. ca municipal, per tal de controlar que es com- Té com a funcions la informació, el suport i l’as- pleixi la reserva del 2% a les empreses adjudica- sessorament especialitzat i el seguiment de l’evo- tàries de més de 50 treballadors. lució de les persones amb discapacitat ateses en aquests centres. S’ofereixen els serveis d’atenció • Assistència a la presentació de l’Estratègia per a telefònica i correu electrònic (consultes i deman- la inserció laboral de les persones amb discapa- des d’assessorament) i d’atenció presencial (as- citat a Catalunya 2008-2010. sessorament, suport, seguiment i valoració). • P articipació a les activitats celebrades amb mo- Els indicadors de resultats de l’any 2008 han es- tiu del Dia de l'Emprenedor (27 i 28 de maig). tat els següents: • Participació a la jornada Trencant motllos. El repte % respecte de l’ocupació per a persones amb discapacitat Resultats globals Any 2008 2007 que modifica el seu perfil de competències (4 i Nombre total de 5 de desembre), organitzada per la Federació demandes 95 % ACAPPS, ACTAS, Fundació ECOM, AMM FEINA Consultes i 564 8% i FSC. assessoraments 195 18% Casos de suport 209 -8% • Assistència a la presentació del Proyecto Casos de seguiment Discatel, d’investigació sobre el teletreball de les Nombre de persones amb discapacitat als centres de co- professionals atesos 32 -1% municació telefònica. • X errada a les Escoles Fàsia sobre les possibles Població atesa sortides laborals dels alumnes d’educació es- per tipus de Any 2008 % respecte 2007 pecial. discapacitat • P articipació a la jornada organitzada per la Física 239 -2% Intel·lectual 195 -8% Fundació Tres Turons durant la celebració del Mental 69 15% dia de la salut mental. Auditiva 19 -17% Visual 29 61% No disponible 14 -26% Total 55 -2% 50 conSulteS De ProfeSSIonalS DelS SeguIMent I valoracIó De l’atencIó a ServeIS SocIalS leS PerSoneS aMB DIScaPacItat alS centreS De ServeIS SocIalS S’han atès 564 consultes i/o assessorat per telè- fon, correu electrònic i presencialment, als centres S’ha fet el seguiment de 209 casos. La distribució de serveis socials. La distribució per districtes és per districtes és la següent: la següent: Districte Casos de seguiment Consultes Ciutat Vella 45 Districte i assessoraments Eixample 5 Ciutat Vella 61 Sants-Montjuïc 51 Eixample 41 Les Corts 4 Sants-Montjuïc 95 Sarrià-Sant Gervasi 9 Les Corts 10 Gràcia 16 Sarrià-Sant Gervasi 15 Horta-Guinardó 25 Gràcia 26 Nou Barris 14 Horta-Guinardó 78 Sant Andreu 5 Nou Barris 62 Sant Martí 35 Sant Andreu 34 Total 209 Sant Martí 142 Total 5 altreS actuacIonS SuPort a l’atencIó De leS PerSoneS • En relació amb el desplegament de la Llei de aMB DIScaPacItat alS centreS De l’autonomia personal i atenció a les persones ServeIS SocIalS en situació de dependència, l’IMD ha contactat amb els responsables de l’Àrea d’Acció Social S’ha intervingut en 195 casos de suport. La distri- i Ciutadania de l’Ajuntament per tal d’oferir su- bució dels casos per districtes és la següent: port i formació en l’elaboració dels programes individuals d’atenció (PIA) de les persones amb Districte Casos de suport discapacitat. S’ha assistit a diverses reunions i Ciutat Vella 24 també s’ha organitzat una sessió de formació Eixample 12 per als treballadors socials que elaboren els PIA. Sants-Montjuïc 42 Les Corts 0 • A Ciutat Vella s’han tramitat 14 ajudes per al Sarrià-Sant Gervasi 0 menjador escolar d’infants que assisteixen a Gràcia 10 un total de set escoles d’educació especial en Horta-Guinardó 30 altres districtes. Aquestes gestions han suposat Nou Barris 26 l’elaboració de 20 informes i la coordinació amb Sant Andreu 9 16 professionals. Sant Martí 42 Total 195 51 • L’IMD també ha recollit les demandes d’equipa- 2.4.7. suPORt ALs sERvEis d’EduCACió, ments i locals per a seu social de diferents enti- EsPORt i LLEuRE tats del sector de les persones amb discapacitat als districtes. eDucacIó atencIó a la PoBlacIó IMMIgraDa En l’àmbit central, l’IMD ha participat en els pro- jectes següents : • L’IMD ha treballat en coordinació amb la Direcció de Programa d’Immigració i l’Àrea de • Projecte educatiu de ciutat de Barcelona: Desavantatge Social de la federació APPS en participació a les jornades tècniques anuals rea- un projecte de millora de l’atenció a la població litzades pel Projecte Educatiu de Ciutat. També nouvinguda: s’ha fet una proposta d’ampliació s’ha assessorat tècnicament sobre mesures per a l’ampliació del manual de procediment d’accessibilitat a la comunicació. d’acollida, de la guia de recursos de l’IMD, i també una proposta d’enllaços a les webs mu- • Escola inclusiva: s’ha treballat amb l’IMEB els nicipals d’Immigració i B-Accessible. temes de l’accessibilitat arquitectònica a les escoles, la participació dels alumnes integrats a SeguIMent Del ServeI D’acoMPanyaMent l’escola ordinària a les activitats de fora de l’es- aMB voluntarIS De la creu roja, cola, monitors de suport en el temps de men- MItjançant un convenI aMB jador, participació normalitzada dels alumnes l’ajuntaMent De Barcelona d’escoles d’educació especial als Jocs Florals de la ciutat. • E s tracta d’acompanyar persones amb proble- mes de dependència funcional o dificultats de En l’àmbit de districtes s’han treballat els desenvolupament social perquè puguin fer les temes següents: activitats quotidianes i afavorir i potenciar la seva autonomia i la integració social. • Eixample: s’ha tractat la necessitat de suport a la integració en activitats i serveis extraescolars, Intervenció Persones ateses com el menjador escolar. Atenció individual 40 Atenció grupal 714 • L es Corts: s’ha donat suport a les escoles Suport al bany 320 d’educació especial del districte en temes con- crets ( reubicació, el mapa escolar i altres pro- jectes de futur), i també a la proposta de taller • També s'ha donat suport a les sessions acces- Tasta la mediterrània de la Federació Plataforma sibles del Teatre Grec i a l’activitat Estiu sense d’Entitats de Persones amb Discapacitat de les barreres al Tibidabo. Corts, en la qual han participat centres ocupaci- onals, centres especials de treball i escoles es- pecials del districte de les Corts i del de Sarrià- Sant Gervasi. 52 • Sarrià-Sant Gervasi: s’ha fomentat la participa- • I ncidències. els tècnics de l’IMD ubicats als ció de les escoles d’educació especial en dife- districtes han fet el tractament de les incidències rents activitats culturals i de lleure. També s’ha per problemes d’accessibilitat a les instal·lacions participat al Seminari d’Educació Especial i al esportives o per manca de monitor de suport o jurat dels Jocs Florals Escolars. d’un recurs adaptat, especialment pel que fa al programa Aprèn a nedar, adreçat a infants de 1r • Horta-Guinardó: s’ha donat suport a la inclusió de primària de les escoles públiques i a l’alum- de les escoles d’educació especial al programa nat de 6 a 8 anys de les escoles d’educació es- Salut i Escola i a les activitats de sensibilitza- pecial de la ciutat. ció organitzades pel CRP (actuació de titelles Companys de barri, el reportatge Viu la dife- • Esport adaptat. Des de l’IMD s’ha participat rència i taula rodona als IES). També s’ha donat en diferents esdeveniments de foment i pràctica suport a la coral de l’escola especial Verge de de l’esport adaptat, i s’ha donat suport a les Montserrat. entitats del sector que presenten activitats per a persones amb discapacitat. En l’àmbit dels dis- • Nou Barris: s’ha donat suport a les activi- trictes, destacarien les activitats següents: tats relacionades amb el còmic Som capa- – Sants-Montjuïc: primer Cros Popular de ços!, a la xerrada Afectivitat i sexualitat en les Sants, adaptat a persones amb discapacitat persones amb discapacitat intel·lectual i la intel·lectual. Amb la col·laboració de la federa- jornada Escolta, veus com no som tant dife- ció ACELL, el Centre Ocupacional Sant Josep rents? Caminem junts! per commemorar el Dia i el STO l’Artesà. Internacional de les Persones amb Discapacitat. – L es Corts: continua l’Special Hockey, activitat per a persones amb discapacitat intel·lectual, eSPort amb un increment del nombre de participants, de clubs federats i de partits. Des del Districte • Programa Per un esport sense barreres. s’organitza el Campionat de Catalunya d’Spe- Aquest programa inclou totes les instal·lacions cial Hockey i el tècnic de Promoció i Suport ha municipals, personal i tècnics experts en esport participat en l’adaptació del Reglament de la adaptat i inclusió, i també la col·laboració d’una Federació Internacional d’Hoquei Herba. comissió assessora formada per entitats del – Sarrià-Sant Gervasi: el Districte ha signat un sector de persones amb discapacitat i tècnics acord amb el DIR Diagonal per programar experts en la matèria. L’objectiu és la inclusió de activitats aquàtiques per a persones amb dis- les persones amb discapacitat a l’oferta ordinària capacitat. i també la promoció de l’esport adaptat. – Horta-Guinardó: dues jornades d’esports adaptats dins el programa A l’escola fem es- • Guia de serveis. Al llarg de l’any, s’ha revisat i port, amb la participació de sis IES, 346 alum- recollit la informació sobre les instal·lacions es- nes i 3 federacions esportives. portives municipals, les adaptacions i els esports – Nou Barris: s’ha facilitat la participació dels adaptats que s’hi practiquen. Es preveu difondre alumnes de l’escola especial Sant Joan de aquesta informació mitjançant una guia de serveis. la Creu a la cursa infantil de la Zona Nord. 53 També s’ha donat suport a la cursa adaptada representats el Districte, Parcs i Jardins, l’IMD, popular de la Festa Major del districte, a la Foment de Ciutat Vella i, puntualment, l’Insti- creació d’un club de bàsquet amb cadira de tut Barcelona Esports. També hi col·laboren rodes al districte i s’han promogut activitats entitats com la Federació ECOM, ACELL, la adaptades al projecte Esport en Marxa 2008. vocalia persones amb discapacitat de la AV – S ant Andreu: s’ha donat suport a la participa- Barceloneta, TEB-Baceloneta o la Federació ció de persones amb discapacitat a la cursa d’Esport Persones amb Discapacitat Física, de la Maquinista. entre d’altres. lleure Campanya de vacances d’estiu • E s participa en l’elaboració de criteris per a la in- Activitats estables de lleure per a infants tegració d’infants i joves amb discapacitat a les • Les activitats de lleure estables es desenvolu- activitats de la campanya d’estiu que promou pen al llarg de tot l'any en casals i ludoteques. l’Ajuntament. Durant el 2008, s’ha treballat per a la integració d’infants amb discapacitat a les activitats de • La demanda es gestiona d’una manera centra- lleure estables als districtes de Ciutat Vella, l’Ei- litzada, amb un treball d’informació i gestió previ xample, Gràcia i Horta-Guinardó. que es fa als districtes entre els tècnics d’infàn- cia i joventut i de promoció i suport de l’IMD. • A Sarrià-Sant Gervasi, s’han ofert activitats d’esplai per a infants amb discapacitat intel- • S ’ha fet l’estudi de 205 sol·licituds de monitor lectual de 4 a 10 anys al casal de Sarrià. de suport, i s'ha assessorat els referents dels districtes sobre la necessitat o no de tenir un Activitats estables de lleure per a joves suport específic per integrar-hi els infants. En i adults tots els casos, s'ha fet una devolució per escrit • Al districte de les Corts s’ha fet el seguiment i a l’entitat sol·licitant i també s'ha fet el segui- la valoració del projecte de temps lliure per a ment d'alguns casos. persones amb discapacitat intel·lectual al Centre Cultural de les Corts, amb increment de l’activi- • La mitjana de torns que han fet els nens i les tat i foment d’un taller de informàtica bàsica nenes amb discapacitat que han tingut monitor de suport a la campanya ha estat de 3,6 torns • A Sant Andreu s’ha treballat en un projecte de per nen/nena. Els resultats es poden veure a la lleure per a persones amb discapacitat intel- taula següent: lectual en un centre cívic del districte. També ha continuat el grup de tabalers de persones amb discapacitat intel·lectual. • P rojecte Espai de Mar: durant el 2008 s’ha constituït el grup de treball de seguiment per a la implantació del projecte, en el qual estan 5 Sol·licituds Atorgats Districte Cost Dies coberts Activitats diferents Nens Torns Nens Torns Ciutat Vella 14 62 14 39 17.146,14 196 8 Eixample 35 91 23 79 22.598,98 426 12 Sants-Montjuïc 15 53 12 42 14.685,15 202 8 Les Corts 8 36 6 25 6.435,07 122 3 Sarrià-Sant Gervasi 8 33 5 14 5.277,02 68 3 Gràcia 14 62 9 38 12.112,06 152 7 Horta-Guinardó 28 129 24 100 22.850,00 406 15 Nou Barris 19 68 16 66 18.555,17 411 11 Sant Andreu 15 68 11 54 17.518,81 246 5 Sant Martí 49 189 40 122 43.358,49 688 19 TOTAL 205 791 10 579 180.53,89 2.917 91 2.4.8. PLA d’EquiPAmEnts dE sERvEis sOCiALs El 13 de juliol de 2005 es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, en matèria d’equipaments de serveis socials per al període 2005-2007. actuacIonS Del 2008 • La relació de solars o locals cedits es detalla a la taula següent: Data de cessió Ubicació Districte Entitats / Administració Febrer 2008 Camí de Mas Sauró Sarrià-Sant Gervasi ICASS Febrer 2008 Gran Via, 120 Sants-Montjuïc Fundació Pere Mitjans Març 2008 Passeig Taulat, 116 Sant Martí Fundació Pere Mitjans Octubre 2008 Via Augusta, 364 Sarrià-Sant Gervasi Fundació Auxilia 55 eStat actual Del DeSenvoluPaMent Del convenI • Equipaments públics: cessió de solars o locals per a cinc residències i una llar-residència. Tipus de discapacitat Ubicació Districte Situació Trastorn mental Montnegre, 21 Les Corts Obres iniciades (2008) Física Casernes Sant Andreu Cessió Intel·lectual profunda Pendent assignació Nou Barris Pendent Intel·lectual amb tras- torns de comportament Dr. Font i Quer Sants-Montjuïc Cessió Intel·lectual profunda Camí de Mas Sauró Sarrià-Sant Gervasi Cessió Intel·lectual amb tras- torns de comportament Gran Via, 970 Sant Martí Obres iniciades (2007) • Equipaments concertats amb entitats d’iniciativa social: cessió de solars o locals per a sis residències i un centre diürn. Tipus de discapacitat Entitat Districte Situació Intel·lectual profunda ACAM Ciutat Vella Cedit Física Esclat Sants-Montjuïc Obres iniciades (2008) Física (centre diürn) Fundació Pere Mitjans Sants-Montjuïc Obres iniciades (2008) Física ASPACE Sants-Montjuïc Cedit Intel·lectual (trastorns de TEB Sant Andreu Cedit (condicionat) comportament) Intel·lectual profunda F. Pere Mitjans Sant Martí Cedit Física Auxilia Sarrià-Sant Gervasi Cedit 5 • Per a la creació de llars-residència, s'han cedit o posat a disposició els solars i els locals següents: Tipus de discapacitat Entitat Districte Situació Física Associació Civader Ciutat Vella Cedit Intel·lectual Ajuntament/l’Olivera Sarrià-Sant Gervasi Obres iniciades (2008) Intel·lectual Mégara-GESIS Horta-Guinardó Posat a disposició Física F. Catalana Paràlisi Cerebral Sant Martí Cedit Intel·lectual El Xop Sant Martí Posat a disposició Intel·lectual Plataforma de les Corts Les Corts Posat a disposició Intel·lectual TEB Sant Andreu Cedit (condicionat) 57 2.5. PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ASSOCIACIONISME Recull un conjunt d’actuacions adreçades a fomentar la participació ciutadana de les persones amb dis- capacitat i a promoure l’associacionisme en aquest sector. 2.5.1. PARtiCiPACió CiutAdAnA • B ase de dades d’entitats i serveis per a persones amb discapacitat en el programa ASIA: l’IMD fa el manteniment de les dades d’entitats de persones amb discapacitat. • Òrgans de participació. S’ha donat suport i participat als òrgans municipals de participació dels dis- trictes següents: – C iutat Vella: Comissió d’Accessibilitat – Eixample: Taula d'Entitats i Grup de treball de l'exposició de fotografies – S ants-Montjuïc: Consell de Persones amb Disminució, Comissió d'Accessibilitat i Grup de treball – Les Corts: Consell Sectorial i Comissió de Treball d'activitats del districte – S arrià-Sant Gervasi: Taula d’Entitats i serveis de persones amb disminució – G ràcia: Comissió d'Accessibilitat – Horta-Guinardó: Consell Sectorial de Persones amb Discapacitat – Nou Barris: Taula d'Entitats, Comissió del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i Comissió de la Guia d’Entitats – S ant Andreu: Comissió d’Entitats de Persones amb Discapacitat – Sant Martí: Comissió d'Accessibilitat i Grup de treball del Pla d’equiments Districte Organismes Entitats Reunions Assistents Temes Informes de participació tractats elaborats Ciutat Vella 1 – – – – – Eixample 2 48 4 24 9 – Sants-Montjuïc 3 22 8 88 12 4 Les Corts 2 15 20 176 32 23 Sarrià-Sant Gervasi 1 23 2 35 8 3 Gràcia 1 32 – – – – Horta-Guinardó 1 25 9 110 16 3 Nou Barris 3 25 14 47 37 6 Sant Andreu 1 41 3 40 3 1 Sant Martí 2 7 6 73 12 3 Total 17 238  593 129 3 58 gruPS De treBall Es tracta de grups per impulsar i fer el seguiment de projectes concrets que hagin proposat els repre- sentants de les persones amb discapacitat al Consell Rector de l’IMD.En aquests grups també partici- pen tècnics municipals. Durant el 2008, s’ha creat el grup de treball de seguiment de l’estudi Recomanacions per a la millora de l’atenció social a les persones amb trastorn mental a la ciutat de Barcelona. Aquest grup de treball està format per: Imma Arriaga i Xavier Trabado, membres del Consell Rector de l’IMD; Antoni Vila, Ramon Novell i Carme Basil, membres del Consell Assessor de l’IMD; Josep Farrés, de la Direcció de Serveis de Salut; Carles Salanova, de l’Observatori Social de Barcelona; i Carme Fortea, del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables. També ha tingut activitat el grup de treball de seguiment del conveni del Pla d’equipaments de serveis socials i el grup de treball de seguiment del projecte Per a l’autonomia personal i la vida independent. coMISSIonS De PartIcIPacIó • A questes comissions temàtiques, les presideix un representant de les persones amb discapacitat del Consell Rector, i estan formades per entitats i tècnics especialistes en el tema. Les funcions de les co- missions són: proporcionar i rebre informació, recollir observacions, suggeriments i propostes. • A la taula següent s’observa el nombre de reunions, assistents i entitats que han participat a les co- missions de participació durant l’any 2008: Comissió Entitats Assumptes Informes de participació membres Reunions Assistents tractats elaborats Transport 36 4 108 9 - Urbanisme 35 3 54 10 - Comunicació 17 4 62 7 2 Habitatge i domòtica 45 8 109 6 3 Llei d’autonomia personal i Llei de 48 3 85 3 - serveis socials 59 Comissió de Transport tats: Vocalia de Persones amb Discapacitat de • A questa comissió ha fet quatre reunions, a les l’AV de Sant Martí, de Porta, de la Barceloneta, quals han assistit un total de 108 persones. de l’Esquerra de l’Eixample, d’Horta, Gran Via- Formen part de la comissió les entitats se- Perú/Espronceda i del Sud-oest del Besòs, güents: Vocalia de Persones amb Discapacitat Associació MATA, Front de Solidaritat amb els de l’AV de Sant Martí, de Porta, de Gran Via- Disminuïts Físics, Confederació ECOM, ASEM, Perú/Espronceda, de Sants-Monjuïc, d’Hor- FAVB, Federació APPS, ONCE, CRECER, ta, de l’Esquerra l’Eixample, de Navas i de Lliga Reumatològica Catalana, Dones no la Barceloneta, Associació MATA, Fundació Estàndards, ASPAYM Catalunya, FRATER, Privada AMIBA, FRATER, Associació Nacional Associació Barcelonina de Pensionistes de CRECER, Associació Catalana de Cecs, l’ONCE, Associació Catalana la Llar de l’Es- Confederació ECOM, Lliga Reumatològica, clerosi Múltiple, Associació Catalana de Cecs, ASEM Catalunya, FAVB, ACAPPS, ONCE, ACIC, ACAPPS, Associació de Disminuïts de Sants Dones no Estàndards, Front de Solidaritat amb Montjuïc, Associació Catalana per al Parkinson, els Disminuïts Físics, Associació Catalana la Associació d’Amputats Sant Jordi, Associació Llar de l’Esclerosi Múltiple, Associació Catalana d’Afectats de Còlon Irritable de Catalunya, Unió d’Atàxies Hereditàries, Associació Barcelonina de Persones amb Discapacitat de Catalunya, de Pensionistes de l’ONCE, Associació Catalana Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, de Malalts de Huntintong, ASPAYM Catalunya, Associació Catalana d’Afectats de Cistitis Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, Intersticial, Associació de Persones Dependents Associació d’Amputats Sant Jordi, Fundació de de Nou Barris, Fundació de Cecs Manuel Cecs Manuel Caragol, Unió de Persones amb Caragol, ACIC, Federació APPS, Plataforma en Discapacitat de Catalunya, Associació Catalana Defensa del Servei Porta a Porta i Associació de per al Parkinson, Federació APPS, Associació de Persones amb Discapacitat de Nou Barris. Persones Depenents de Nou Barris, Plataforma en Defensa del Servei Porta a Porta i Associació • Ha tractat els temes següents: lavabos públics de Persones amb Discapacitat de Nou Barris. accessibles; projecte d’instal·lació de semàfors sonors, accessibilitat a la via pública al barri del • H an tractat els temes següents: pla de parades, Polvorí, accessibilitat de les carpes i exposici- servei de transport especial, Sistema d’Informa- ons efímeres, accessibilitat a les exposicions ció a l’Usuari de TMB, targeta de permissibilitat permanents al Fòrum, projecte les Arenes, d’aparcament, dificultats d’accessibilitat detec- WC químics adaptats, accessibilitat Castell de tades a diferents mitjans de transport urbà, ac- Montjuïc, campanya Via lliure a l’accessibilitat, cessibilitat al tramvia, accessibilitat al Funicular servei amb suport al bany durant la temporada de Montjuïc, sistema d’embarcament als auto- de platges. busos i accessibilitat metro (gap). Comissió d’Informació i Comunicació Comissió d’Urbanisme • A questa comissió ha fet quatre reunions, a les • Ha fet tres reunions, a les quals han assistit un quals han assistit un total de 62 persones de total de 54 persones. En formen part les enti- les entitats: CERECUSOR, ONCE, FESOCA, 0 ACAPPS, ASOCIDE, FECAFAMM, ASPACE, Bífida, AREP, ASEM Catalunya, FAVB, ONCE, ACCDV, ACIC, Casal de Sords de Barcelona, Associació FRATER, ACCDV, Associació Dones APSOCECAT, AICE, FECAPANSISC, Fundació no Estàndards, Associació Esclat, FESOCA, Catalana per a la Paràlisi Cerebral, Fundació de AFAP, Fundació Privada Catalana Tutelar de Cecs Manuel Caragol; CREDAC; Centre d’Higie- Discapacitats Psíquics, ASPAYM Catalunya, ne Mental de les les Corts. Confederació ECOM, Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, ASPACE, Plataforma en • Han treballat els temes següents: Llei 27/2007, Defensa del Servei Porta a Porta, Associació de guia de bus en braille, accessibilitat a la co- Persones amb Discapacitat de Nou Barris. municació a BTV, teatre accessible (document de bones pràctiques), mesures d’accessibilitat • H a tractat les aportacions següents al Programa i serveis per a persones amb discapacitat al d’habitatge per a persones amb discapaci- Consorci de Biblioteques, accessibilitat al web tat perquè s’incorporin al Pla d’habitatge de www.bcn.cat, vies de comunicació amb els di- Barcelona 2008-2016: condicions d’accés a ferents serveis municipals, SIU (Sistema d’Infor- l’habitatge i la incorporació de l’estudi sobre el mació a l’Usuari de TMB), adaptació del sistema greuge econòmic comparatiu de les persones de teleassistència per a persones amb discapa- amb discapacitat, les condicions d’accessibilitat citat auditiva. i mobilitat interior, el registre únic de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial, la domòtica i Comissió d’Habitatge i Domòtica els ajuts tècnics, la modificació de la normativa • A questa comissió ha fet vuit reunions amb un que permeti l’accés a l’habitatge amb protecció total de 109 persones assistents de les entitats oficial a les persones jurídiques que treballen següents: Taller el Xop CCL, Oficina de Vida amb persones amb discapacitat intel·lectual i Independent, Taller Escola Barcelona, Grup trastorn mental. Corporatiu TEB, Associació Catalana la Llar de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple, Fundació Malalts Comissió de la Llei de promoció de l’autonomia Mentals de Catalunya, UPDISCAT, AICE, Vocalia personal i atenció a les persones en situació de de Persones amb Discapacitat de l’AV del dependència i de la Llei de serveis socials barri de Porta, de l’Esquerra de l’Eixample, de • Aquesta comissió ha fet tres reunions, amb Sant Martí i d’Horta, Associació Catalana per un total de 85 assistents. En formen part les al Parkinson, Associació Catalana d’Hemofilia, entitats: Associació PMM DAU, ILLESCAT, Associació MATA, Associació Taller Ocupacional FECAPANSISC, APSOCECAT, Fundació Ariadna, Associació Centre d’Higiene Mental Catalana Tutelar ASPANIAS, Vocalia de per- de les Corts, Federació Plataforma d’Entitats sones amb discapacitat de l’AVV de l’Esquer- de Persones amb Discapacitat de les Corts, ra de l’Eixample, del barri de Porta i de Sant Federació APPS, ACAPPS, Escola Moragas, Martí, Fundació Malalts Mentals de Catalunya, Crecer Catalunya, Lliga Reumatològica l’Alba Centre Especial i UME, FEMAREC, Catalana, APSOCECAT, GSIS, GSISDOS i Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Fundació Jacinta Sastrada, Associació d’Am- Lourdes, Federació ACAPPS, Oficina de Vida putats Sant Jordi, AMIBA, Associació Espina Independent, FECAFAMM, Centre de Recursos 1 ASPACE, Associació MATA, Associació de Pensionistes i Jubilats de l’ONCE, Acció Psoriasi, GAEM Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple, Federació APPS, ALDEC, Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, FRATER, Associació Catalana la Llar de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple, Sínia, Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, Escola Guimbarda, Fundació Tallers de Catalunya, Coordinadora de les Corts, UPDISCAT, ONCE, ASPAYM Catalunya, CRECER Catalunya, Associació d’Amputats Sant Jordi, Associació Catalana per al Parkinson, AREP, Centre d’Higiene Mental les Corts, CPB SSM, ACICDV, AICE, Nexe Fundació, Jo Existeixo, AREP, Escola Especial Paideia, Plataforma en Defensa del Servei Porta a Porta i Associació de Persones amb Discapacitat de Nou Barris. • H a treballat els temes següents: aportacions i experiències de les entitats en relació al procés d’im- plantació de la Llei d’autonomia personal; informació i dades sobre la implantació de la Llei d’autono- mia personal a la ciutat de Barcelona; presentació de la Llei de serveis socials de Catalunya. 2.5.2. AssOCiACiOnismE SuBvencIonS Convocatòria de ciutat • S’ha assessorat els tècnics municipals de les àrees d’Acció Social i Ciutadania i d’Educació, Cultura i Benestar per a l’estudi i la valoració dels projectes que han presentat entitats del sector de persones amb discapacitat. Han rebut subvenció 78 entitats per a un total de 86 projectes. L’import d’aquestes subvencions és de 361.374€. Àrea Entitats que han Subvencions Subvencions rebut subvenció sol·licitades atorgades Import total (€) Acció Social 20 67 22 88.524 Esports 34 41 39 193.750 Dones 1 2 1 1.000 Drets civils 5 7 5 18.000 Joventut 2 3 2 2.100 Participació ciutadana 10 12 11 32.500 Salut pública 4 5 4 19.500 Immigració 1 1 1 3.000 Cultura 1 1 1 3.000 Total 78 139 8 31.37 2 Convocatòries de districte • E ls tècnics de l'IMD ubicats als districtes municipals han elaborat informes de la totalitat dels projectes presentats. El nombre de subvencions atorgades ha estat de 99 per a un total de 93 entitats, l’import de les quals és de 91.222€. A continuació es presenta el resum de la distribució de les sol·licituds, dels atorgaments i dels imports de les subvencions: Districte Entitats que han Subvencions Subvencions rebut subvenció sol·licitades atorgades Import total (€) Ciutat Vella 1 1 1 1.000 Eixample 7 6 7 7.750 Sants-Montjuïc 9 7 7 9.480 Les Corts 13 13 15 7.200 Sarrià-Sant Gervasi 19 16 19 14.800 Gràcia 6 5 5 10.850 Horta-Guinardó 17 16 24 25.867 Nou Barris 7 7 7 6.250 Sant Andreu 7 7 7 3450 Sant Martí 7 7 7 4.575 Total 93 85 99 91.222 ProMocIó De leS entItatS Del Sector • El president i/o la gerent de l’Institut han mantingut 55 reunions amb 42 entitats, per tractar qüestions vinculades a l’actualitat del món associatiu de les persones amb discapacitat de la ciutat. També han as- sistit a un total de 38 actes organitzats pel sector de persones amb discapacitat i han visitat vuit entitats. MoStreS D’entItatS • S 'ha facilitat la participació d’entitats del sector de persones amb discapacitat a les mostres d’entitats organitzades als districtes de les Corts i d’Horta-Guinardó i s’han dut a terme accions per garantir l’accessibilitat d’aquests espais. DIa InternacIonal De leS PerSoneS aMB DIScaPacItat • S ’han celebrat actes als districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí. 3 acteS De SenSIBIlItzacIó Español de Subtitulado y Audiodescripción (CESyA), la Comisión del Mercado de las • A Sants Montjuïc, es van programar 3 activi- Telecomunicaciones (CMT) i el Comité tats de sensibilització en el marc del Projecte Español de Representantes de Personas con d’educació viària de la Guàrdia Urbana. A la Discapacidad (CERMI). jornada festiva ACAMPASANTS s’ha promogut un 3x3 de bàsquet amb cadira de rodes activitat • Suport al XXV Congrés ASEM, juntament amb de sensibilització entre els esplais de Sants- altres departaments i serveis municipals. Montjuïc. • Suport a la Fundació Catalana Síndrome Down • Al districte de les Corts s’ha col·laborat en el per a l’ l’edició del llibre Su hijo con Síndrome de reportatge El factor sensible, l’objectiu del qual Down. De la A a la Z. és la sensibilització i el coneixement de les dife- rents discapacitats. SuPort a entItatS • Suport en la creació d’un grup d’ajuda mú- tua de l’Associació de Disminuïts de Sants- Montjuïc. • Al districte de Gràcia s’ha donat suport a la par- ticipació de les entitats Eneida, Arapdis i Guru en diferents acitivitats. També s’ha donat suport als actes de promoció de la salut de la Lliga Reumatològica Catalana. • Al districte de Sant Martí, s’ha donat suport a la creació de l’associació de voluntariat del grup empresarial 22@Network i s’ha gestionat la de- manda de voluntaris per tal que un total de vuit projectes puguin rebre el servei d’aquests volun- taris durant el primer trimestre del 2009. També s’ha col·laborat amb el projecte de voluntariat Carrefour Solidari i tres entitats del districte que fan atenció a infants amb discapacitat. • S uport al III Congreso de accesibilidad en los medios audiovisuales para personas con discapacidad, organitzat pel Centro  2.6. RECERCA I CONEIXEMENT oBServatorI euroPeu cIutatS I PoBleS Per a tothoM Es tracta d’un conjunt d’actuacions dutes a terme per conèixer la realitat i les problemàtiques de les L’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a persones amb discapacitat, per estudiar, analitzar Tothom (www.bcn.cat/europeforall) és un projec- i dissenyar serveis, recursos i ajudes tècniques i te que promou l’IMD. Els seus objectius són els per proposar, fomentar i desenvolupar projectes següents: innovadors en aquest camp. 1. Potenciar la participació ciutadana i treballar per aconseguir que les ciutats i els pobles siguin l’en- torn en el qual totes les persones puguin conviu- 2.6.1. COnEixEmEnt dE LA PObLACió re, formar-se, treballar i desenvolupar-se perso- nalment amb un total respecte a la diversitat. • El projecte Usuari recull les dades de les per- 2. C onèixer la situació de les ciutats quant a l’ac- sones amb discapacitat que ha atès l’Institut cessibilitat i reconèixer i analitzar la informació Municipal de Persones amb Discapacitat. En sobre l’estat de les ciutats o pobles, i també aquesta base de dades, n’hi consten 23.322. observar l’evolució de cada ciutat o poble. S’han produït 16 explotacions postals de les 3. Promoure l’intercanvi d’experiències per tal dades. d’afavorir el desenvolupament de les polítiques més adients, mitjançant la difusió de les bones • A partir de les dades de població amb certificat pràctiques desenvolupades per les ciutats en de disminució de la ciutat de Barcelona que els diferents àmbits d’actuació i la creació d’es- ens ha facilitat la Generalitat de Catalunya s’han pais de debat per a les administracions i enti- fet diferents estudis i aplicacions en funció de tats implicades. diferents variables (gènere, edat, tipus i grau de discapacitat, barem de mobilitat reduïda i de ter- − E s continuen duent a terme les funcions de la cera persona i districte municipal). Secretaria de l’Observatori i la gestió de la pàgi- na web www.bcn.cat/europeforall. Les activitats de secretaria s’han centrat en la gestió del web, 2.6.2. PROJECtEs EuROPEus el recull de bones pràctiques i la traducció d’al- gunes d’aquestes pràctiques a l’anglès, l’asses- DeclaracIó De Barcelona la ciutat i sorament en la publicació de les bones pràcti- les persones amb disminució ques i les activitats de comunicació i informació mensual amb els municipis i entitats adherits. • L'any 2008 s'ha adherit a la Declaració de Barcelona la ciutat alemanya de Konstanz. El − L ’any 2008, s’ha celebrat l’Assemblea General total de signants de la Declaració és de 360. de membres de l’Observatori. Va tenir lloc a la ciutat de Dublín, juntament amb la conferència Access and the city. Amb motiu d’aquesta as- semblea, s’ha editat un recull de bones pràcti- ques sobre l’accessibilitat comunicativa publica- 5 des al web fins al 2008, i també un tríptic sobre Tremp, Valls, Vic, Vigo, Vilafranca del Penedès, els objectius de l’Observatori. Vilamitjana, Vilanova i la Geltrú i Saragossa. − T ambé s’han fet dues reunions del Consell − També s’ha adherit al projecte l’entitat Consultiu (a les ciutats de Sabadell i de Dublín). Access Unlimited (Israel). Les 18 entitats col- Els temes tractats han estat: definició de bo- laboradores del projecte són Access For All, nes pràctiques, adequació de la pàgina web, Access Unlimited, Associació Catalana de Cecs candidatura de Lisboa per formar part del i Disminuïts Visuals, Associació de Persones Consell Consultiu i organització de la propera Depenents de Nou Barris, Disminuidos Assemblea General. Físicos de Aragón, Dones No Estàndards, EIDD Design for All Europe, EuCAN-European − A ltres tasques desenvolupades durant el 2008 Concept for Accessibility Network, European han estat la modificació d’alguns apartats del Disability Forum, Federació APPS, Federació web i l’assistència a la conferència Acting loca- ECOM, IES Alcalá-Departamento de Servicios lly for a society for all, celebrada a Brussel·les Socioculturales y a la Comunidad, Info- per commemorar el Dia Internacional de les Handicap/EuCAN-European Concept for Persones amb Discapacitat. Accessibility Network, Institut Universitari d'Es- tudis Europeus-Projecte ACCEPLAN, National − Pel que fa a les adhesions, s’ha registrat l’alta Disability Authority, ONCE Catalunya, Sosmatic i del govern local de South Dublin (Irlanda), de Design For All Foundation. manera que es tanca el 2008 amb un total de 65 ciutats o governs locals. Són membres de − L’any 2008, s’ha promocionat la publicació de l'Observatori els ajuntaments de les ciutats se- bones pràctiques de les ciutats membres, amb güents: Alcalá de Guadaíra, Alcorcón, Alacant, el resultat de 17 bones pràctiques noves penja- Amposta, Andorra, Arbúcies, Argentona, des al web. Això ha representat passar de 75 a Badalona, Banyoles, Barakaldo, Barcelona, 92 bones pràctiques en acabar l’any Bedford, Blanes, Bologna, Castenaso, Copenhaguen, Donostia-San Sebastián, − L’Observatori manté la vinculació amb l’Ob- Dublín, Elda, Elx, Esplugues de Llobregat, servatori Social de Barcelona, promogut pel Estocolm, Falset, Ferrara, Ferreries, Fontaine- Departament de Recerca i Coneixement de l'Evêque, Formigine, Granollers, Guardiola de l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajun- Berguedà, Haifa, Helsinki, Jerusalem, la Pobla tament, com a secció específica dedicada al de Segur, la Seu d'Urgell, Leeds, l'Hospitalet col·lectiu de les persones amb discapacitat. de Llobregat, Lisboa, Lleida, Luxemburg, L’Observatori s’ha adherit a la Comissió d’In- Mataró, Navàs, Newcastle upon Tyne, Palma clusió Social i Democràcia Participativa del de Mallorca, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Boi CGLU com a membre col·laborador; ha par- de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant ticipat com a tal en la redacció del document Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant polític d’inclusió social Construïm les ciutats Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, inclusives del segle XXI, aprovat pel Consell Sitges, South Dublin, Tàrrega, Toledo, Torelló, Mundial del CGLU.  2.6.3. RECERCA • Participació a la jornada Classificació diagnòsti- ca de 0-3, organitzada pel Departament d’Acció • Recomanacions per a la millora de l’atenció Social i Ciutadania. social a les persones amb trastorn mental a la ciutat de Barcelona. L’any 2008 s’ha iniciat • Participació a la jornada promoguda per l’As- aquest estudi, l’objectiu del qual és identificar sociació Catalana d’Enginyeries i Consultories les necessitats de serveis socials que tenen les Mediambientals (ACECMA), sobre les mesures persones amb trastorn mental sever a la ciutat d’accessibilitat i el servei de suport al bany a les de Barcelona. platges de Barcelona. L’any 2009 es presentaran les conclusions de l’estudi, que tractaran d’assolir els objectius se- • Participació a la taula rodona Sinergias entre güents: el movimiento asociativo, la administración y el − Identificació de les necessitats de serveis tejido empresarial, dins la jornada “Transporte socials que tenen les persones amb trastorn accesible para Todos”, organitzada per mental sever per tal de poder gaudir de la mà- Disminuídos Físicos de Aragón a Saragossa. xima qualitat de vida possible. − Concreció de la població actual afectada i es- • Participació al curs de postgrau Especialista timació de la projecció per a l’any 2011 Universitari en Atenció Primerenca: Detecció, − Descripció de l’oferta serveis socials (l’actual i diagnòstic i tractament en l’infant de 0 a 6 anys. la que s’està desenvolupant ) per a les perso- Universitat de les Illes Balears. nes amb trastorn mental sever o de greu evo- lució a la ciutat i identificació dels possibles • P articipació al curs La ciutat i la por, dins la pro- dèficits. gramació d’estiu “els Juliols” de la Universitat de − Recomanacions concretes pel que fa a estra- Barcelona. tègies i accions de futur per fer possible una atenció global i completa de les necessitats • P articipació al màster en Atenció precoç i fa- d’atenció social de les persones amb trastorn mília, organitzat per la Facultat de Psicologia, mental sever de la ciutat. Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna- Universitat Ramon Llull. 2.6.4. dOCènCiA • Participació al màster en Desarrollo infantil y atención temprana, organitzat per la Universitat • Curs Atenció global al nen i a la família, organit- de València i l’Associació Valenciana d’Atenció zat per l’Associació Catalana d’Atenció Precoç. Precoç. • Participació a la jornada La importància del • Participació al seminari Classificació diagnòstica no i dels límits organitzada pel CDIAP Mollet, de 0-3. CDIAP de l’Espiga. Ajuntament de Mollet, IMSD, Departament la Conselleria d’Acció Social de la Generalitat de • Xerrada sobre la funció de l’IMD al Postgrau de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Polítiques socials i comunitàries de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. 7 Activitat institucional 3 9 3.1. ACTIVITAT DEL CONSELL al bus i mesures de millora del gap al metro), RECTOR I DE LA COMISSIÓ l’accessibilitat comunicativa a les biblioteques, EXECUTIVA museus i teatres, Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i evolució del Programa d’habitatge Durant l’any 2008, s’han fet sis reunions: dues del per a persones amb discapacitat, Pacte per a Consell Rector i quatre de la Comissió Executiva. l’ocupació de qualitat a Barcelona 2008-2011, Dels temes tractats, cal destacar-ne els següents: servei de suport al bany a les platges i projecte Espai de mar a la Barceloneta, espai de l’IMD a • Presentació i aprovació de la Memòria i dels comp- La ciutat de les persones, programa Per un es- tes anuals del 2007, del Programa marc de l’IMD port sense barreres, assemblea general de l’Ob- del 2008, amb les aportacions dels representants servatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom. de les persones amb discapacitat, i del pressupost També s’han presentat altres temes i informaci- i la plantilla de personal per al 2009. Informació ons d’interès: informe sobre les implicacions de de l’actualització dels preus públics dels serveis la Llei 27/2007, per la qual es reconeixen les llen- residencials per a l’any 2009. Informació sobre el gües de signes de l’Estat, projecte de Barcelona Programa d’actuació municipal 2008-2011. per la qualitat de vida, la cohesió i amb oportu- nitats per a les persones; commemoració del • Presentació dels nous membres de la Comissió 25è aniversari de la creació dels EIPI, evolució Executiva: Sr. Sebastià Buenestado i Caballero, de la implantació de la Llei de promoció de l’au- Sra. Pilar Díaz i López i Sr. Joaquim Pasqual i tonomia personal i atenció a les persones en Sangrá. També es va presentar la Sra. Glòria situació de dependència, exposició Diàleg a les Figuerola i Anguera al Consell Rector. Fosques. Altres temes tractats han estat: canvi de presidència de la Comissió de Transports, re- • Informació de convenis: per a la creació de serveis, presentant de les persones amb discapacitat al entre el Departament d'Acció Social i Ciutadania Consell de Drets Humans i Pau, canvi d’imatge de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament corporativa de l’IMD i de l’Àrea d’Acció Social i de Barcelona i les entitats: Fundació ASPACE Ciutadania, actes organitzats en ocasió del Dia i Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral Internacional de les Persones amb Discapacitat. Aprovació de l’adhesió al Protocol general del Pla de concertació xarxa Barcelona municipis de qua- Tots els representants de les persones amb dis- litat 2008-2011. Conveni amb FECAFAMM. capacitat del Consell Rector també han estat convocats a una sessió informativa sobre l’estruc- • Seguiment específic del Programa de l’IMD: ser- tura del pressupost de l’IMD. A banda, també han vei públic de transport especial, pla de reserves participat en sis reunions extraordinàries per trac- públiques d’aparcament, traspassos al Consorci tar altres temes específics. de Serveis Socials, oferta pública d’ocupació, informació sobre el procés d’ISO 9001:2000 en També han tingut una participació activa als ac- els serveis de l’EAL i del SAP, projecte de millora tes públics següents: Consell de Ciutat, Consell de les instal·lacions dels EIPI, campanya de sen- d’Habitatge Social, Plenari del Consell Municipal sibilització Via lliure a l’accessibilitat, millores en de Benestar Social i a la inauguració de la jornada l’accessibilitat al transport (sistema d’informació de celebració del 25è aniversari dels EIPI. 71 3.2. CONVENIS I PACTES DE • Amb la Universitat Politècnica de Catalunya i COL·LABORACIÓ l’Ajuntament de Barcelona (Grup de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat i Institut Municipal l’any 2008, l’IMD ha SIgnat elS convenIS de Persones amb Discapacitat), per promoure SegüentS: actuacions que contribueixin a millorar l’accessi- bilitat a la ciutat. • C onveni amb la Federació Catalana de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM), per a la col- • A mb l’Associació Oficina de Vida Independent laboració en el desenvolupament d’activitats (OVI), col·laboració en el desenvolupament del dirigides a la prevenció, l’atenció, la integració i projecte Per a l’autonomia personal i la vida in- la promoció en general del benestar de les per- dependent. sones amb trastorn mental i les seves famílies. • Amb Barcelona Activa SPM i la Direcció d'Acció • C onveni amb l’Institut Municipal de Parcs i Social de l'Ajuntament, per promoure la Xarxa Jardins per a l’elaboració de l’estudi sobre el grau d'Inserció Sociolaboral de Barcelona. d’integració laboral de les persones amb disca- pacitat que treballen en aquest organisme i el • Per a les pràctiques d’integració laboral, amb disseny d’un pla d’atenció i seguiment individual. les empreses Traycco Publicitat, SL, Abaco Disseny Floral, SL, Manad SA, Nexus Legal • Acord de col·laboració amb Barcelona Activa Barcelona, SL, i Hobby Pantalles, SL. SPM SA en el marc del projecte Barcelona Millora amb Oportunitats per a les persones, • Amb l’Institut de Prestacions d'Assistència mitjançant el qual s’han contractat cinc perso- Mèdica al Personal Municipal (PAMEM) per a la nes en pla d’ocupació per intervenir en accions prestació de serveis higienicosanitaris a les resi- d’especial interès social i comunitari. dències Amílcar i Valldaura. l’IMD Manté o renova elS convenIS • A mb el Consorci per a la Normalització SegüentS: Lingüística (CNL Barcelona), per a la formació en llengua catalana dins l'Aula Oberta de l'IMD. • Amb la Generalitat i les entitats ACAM, ASPACE, Civader, Esclat, Fundació Catalana per a la • Amb l'Institut de Cultura de Barcelona, el Paràlisi Cerebral, Fundació Pere Mitjans, per al Comitè Català de Representants de Minusvàlids desenvolupament del Pla d’equipaments de ser- (COCARMI) i el Foment de les Arts Decoratives veis socials per a persones amb discapacitat. (FAD) per fomentar el disseny accessible. • Amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania • A mb l’Institut Català d’Assistència i Serveis de la Generalitat de Catalunya, el Districte de les Socials (ICASS) pel que fa a la gestió de les resi- Corts i la Coordinadora d'Entitats pro Persones dències Valldaura i Amílcar. amb Discapacitat, per a la creació d'un centre ocupacional. 72 • Amb la Universitat de Barcelona per a la borsa • Conveni de col·laboració entre el Departament de treball d'estudiants amb disminució (signat d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de el 1993), i amb la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament, en matèria d’equipa- Catalunya per a la investigació i la docència (sig- ments de serveis socials 2005-2007. nat el 1991). • C onveni marc de l’Ajuntament de Barcelona • Amb diverses entitats, com la Federació ECOM, amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania la Fundació Institut Guttmann i la Fundació de la Generalitat de Catalunya, per a serveis so- Tutelar ASPANIAS, per col·laborar en accions cials per a persones amb discapacitat. de formació, informació, divulgació i elaboració de propostes. Amb l’Institut de Treball i Serveis • A mb la Diputació de Barcelona, per a l'Observa- Socials (INTRESS), per col·laborar en temes tori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom. d'inserció laboral. Amb l'Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes • A mb diverses entitats (Fundació Pere Mitjans, (ACAPPS), per al foment de la integració labo- Institució Sant Medir, Escola Taller Barcelona) ral. I amb l'Associació ESCLAT per a l'estudi, la per al seguiment de la cessió de solars o locals promoció i el desenvolupament d'iniciatives per municipals. fomentar l'autonomia personal i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapa- l’IMD taMBé col·laBora aMB: citat, en especial la d’aquelles persones amb greus afectacions. • L ’Entitat Metropolitana del Transport, Transports Metropolitans de Barcelona, les diferents di- • Amb l'Entitat Metropolitana del Transport i reccions de l'Àrea d'Acció Social i Ciutadania, l'Ajuntament, per al Servei Públic de Transport l'Àrea de Medi Ambient, l’Institut de Parcs i Especial. Jardins, l’Institut de Cultura, l’Institut Barcelona Esports, Barcelona Activa, l’Institut del Paisatge l’InStItut PartIcIPa en elS convenIS Urbà i la Qualitat de Vida i la Direcció de SegüentS: Comunicació i Qualitat, la Direcció de Serveis de Mobilitat, l’Institut Municipal d’Educació, el • Amb la Federació APPS, per al projecte Suport Gabinet Tècnic de Protocol, l’Institut Municipal a les famílies de persones amb retard mental i d'Urbanisme, el Patronat Municipal de l'ha- amb la Fundació Catalana Síndrome de Down, bitatge, la Direcció de Serveis de Llicències i per a la promoció de l’autonomia de les perso- Inspecció, entre d’altres. nes amb discapacitat intel·lectual i per al projec- te Me’n vaig a casa. L’IMD ha donat resposta a les preguntes, precs i proposicions que han formulat els grups munici- • Conveni entre la Creu Roja de Barcelona i l’Ajun- pals de l’oposició. S’han contestat 32 peticions, tament per fomentar el voluntariat. que han suposat 79 preguntes i precs específics sobre els temes següents: l’accessibilitat física i comunicativa als centres de serveis socials, 73 museus, edificis, teatres i habitatges, el servei 3.3. RELACIONS INSTITUCIONALS de transport especial, l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual i a les persones amb trastorn mental, la cessió de solars a entitats, la PartIcIPacIó en organISMeS integració laboral, l’atenció precoç i l’esport. L’IMD ha participat, com a membre, als organis- Pel que fa a la Comissió d’Acció Social i mes següents: Ciutadania, cal destacar que s’han tractat els temes següents: situació del servei públic de • Grup Municipal de Treball per a la Millora de transport especial, accessibilitat a la comunica- l'Accessibilitat ció, Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a • Comissió Mixta del Consorci de Serveis Socials Tothom, resultats del Pla d’accessibilitat i la cam- • C onsell Municipal de Formació Professional i panya de sensibilització Via lliure a l’accessibilitat. Ocupacional • Consell Social i de Participació de l’Institut Per últim, cal fer esment de la presentació de l’In- Guttmann forme sobre les actuacions municipals en matèria • Comitè organitzador de la Fira Minusval de d’accessibilitat comunicativa a la Comissió del Lleida Consell Municipal d’Acció Social i Ciutadania i al • Consell General del Pla estratègic metropolità Comitè de Coordinació de l’Àrea d’Acció Social i de Barcelona Ciutadania. • Xarxa d’inserció sociolaboral de Barcelona organItzacIó D’acteS InStItucIonalS L’Institut ha organitzat els actes següents: • Jornada de celebració dels 25 anys dels Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància (EIPI). En ocasió del 25è aniversari d’aquests equi- paments, l’IMD va organitzar una jornada de caràcter científic sobre l’evolució de l’atenció precoç i el seu futur. Hi van assistir 225 profes- sionals dels diferents àmbits de l’atenció a la infància. l’InStItut ha col·laBorat en altreS acteS: • Col·laboració en l’organització de la taula rodo- na sobre dones amb discapacitat del Plenari del Consell Municipal de Dones. 7 recePcIó De rePreSentantS 3.4. COMUNICACIÓ D’InStItucIonS • S'han fet 28 intervencions o emissions de notí- • S 'han atès els representants de les entitats o de cies a la ràdio, a la televisió i a la premsa general les ciutats següents: Institut de Seguretat Social (Onda Rambla, Canal 24 h de RTVE, TV3, TVE de Portugal, delegació del Govern Federal Catalunya, 20 minutos, ADN, Avui, Diari ADN, d’Alemanya, Ajuntament de Tonsberg (Noruega), El País, El Periódico, El Punt, La Razón, La Asociación de Discapacitados y Minusválidos Vanguardia, Qué! i revista Barcelona Informació). de Tonsberg, Ajuntament de Halmstad (Suècia) i També s’han publicat tres articles a la premsa Ajuntament de Viena (Àustria). especialitzada (ECOM Informa i revista Sobre Ruedas) i s’han inserit notícies als webs de l’IMD, al portal Barcelona Accessible, al web de l’Ajuntament i a la intranet municipal. • Els temes sobre els que han tractat les infor- macions anteriors han estat els següents: el transport (12), l'accessibilitat (9), el Projecte per a l'autonomia personal i la vida independent (3), desenvolupament del Pla d’equipaments de Serveis Socials (2), temes relacionats amb la integració laboral (2), els EIPI (2) i la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (1). • Gestió i actualització dels continguts de les pàgines web Barcelona Accessible (www.bcn. cat/accessible) i de l’IMD (www.bcn.cat/imd). També s’ha actualitzat la web de la Declaració de Barcelona La ciutat i les persones amb dis- minució. • Participació de l’IMD a la mostra La ciutat de les persones durant les festes de la Mercè: s’hi ha instal·lat una carpa on es recreen els espais d’una ciutat per a tothom, amb informació sobre les principals actuacions municipals adreçades a les persones amb discapacitat. S’han organit- zat diferents activitats de sensibilització dinamit- zades per monitors i adreçades a nens i nenes, que han inclòs un joc de descoberta de murals i 75 la distribució d’una postal de la qual es van lliu- Rector i la Comissió Executiva, membres de les rar 3.000 exemplars. El nombre de participants comissions de participació, relacions institucio- en l’espai de jocs ha estat de 3.500 persones nals i càrrecs municipals. (1.600 nens i nenes i 1.900 acompanyants). L’espai de contes s’ha ampliat amb més contes • Som capaços! Aprenem a conèixer les discapa- adaptats i s’han distribuïts 1.400 exemplars del citats. Edició de 1.500 exemplars. conte Som capaços! Aprenem a conèixer les discapacitats. També es va mostrar un vídeo so- • P rograma de la jornada de celebració dels 25 bre l’accessibilitat a les platges com a exemple anys del Equips Interdisciplinaris per a la Petita de comunicació accessible. Infància. Edició i difusió de 400 fullets. L’espai va rebre 5.000 visitants i ha estat el més • Fullet de l’Observatori Europeu Ciutats i Pobles ben valorat pels usuaris, segons l’enquesta elabo- per a Tothom. Edició de 1.000 exemplars. rada per l’Àrea d’Educació, Cultura i Benestar de l’Ajuntament. • Accessibilitat Comunicativa. Recull de Bones Pràctiques. Edició de 500 exemplars. • En ocasió de les eleccions al Parlament espa- nyol del 9 de març, l’IMD va informar sobre el • T ramesa de la publicació Barcelona: actuacions vot accessible a les persones amb discapaci- municipals per a les persones amb discapacitat, tat visual registrades a l’IMD (1.773 persones). editada el desembre de 2007. També es va trametre per correu electrònic a les entitats de persones amb discapacitat visual i sordcegues, a algunes persones usuàries i als membres del Consell Rector. MaterIalS DIvulgatIuS I PuBlIcacIonS • Full Informatiu Donant Pas: se n’han editat i dis- tribuït tres números amb un tiratge de 85.200 exemplars en paper, 5.675 en CD d’àudio i 60 en braille. També s’ha tramès per correu electrò- nic a les entitats de persones amb discapacitat visual, a les biblioteques municipals i a persones amb discapacitat visual usuàries de l’IMD que ho han demanat. • Memòria d’activitats 2007: edició de 700 exem- plars, que inclouen un CD amb la versió elec- trònica de la publicació. S’ha distribuït entre entitats associatives, representants del Consell 7 3.5. RECURSOS HUMANS, forMacIó FORMACIÓ I GESTIÓ D’EXPEDIENTS • D urant l’any 2008, 64 treballadors i treballa- • E l nombre total de persones que configuren la dores de l’Institut han participat a un total de plantilla de l'IMD en acabar l'any 2008 és de 61 23 accions formatives, segons la distribució persones. L’estructura dels llocs de treball és la següent: següent: Accions Categoria Personal % Tipus d’acció formativa formatives Alumnes Gerència 1 2% Formació FOCO 11 17 Tècnics superiors 12 20% Formació demanada 1 1 Tècnics mitjans 28 46% pels treballadors/es Administratius Jornades i congressos d’administració general 2 3% demanats pels 8 14 treballadors/es Tècnics auxiliars d’activitats socials 10 16% Jornades i congressos oferts per l’IMD 1 14 Auxiliars pràctics d’activitats socials 3 5% Cursos oferts per l’IMD 2 18 Auxiliars pràctics Total 23  d’administració general 4 7% Subalterns 1 1% geStIó D’eXPeDIentS aDMInIStratIuS Total 1 100% • S’han gestionat 102 expedients administratius. • S’han convocat dos concursos, per a la selec- • S’han dut a terme 55 accions administratives ció d’un tècnic de promoció i suport i del cap destinades a compres i manteniment. de Serveis. També hi ha hagut un procés de se- lecció amb convocatòria pública en relació amb la l’ampliació de la borsa de treball de tècnics auxiliars d’activitats socials. • S’han fet un total de 83 contractes laborals de suplència. S’hi han incorporat tres persones com a funcionaris interins i sis com a funcionaris de nou ingrés. 77 Estats financers 4 i liquidació de pressupost 79 BALANçOS DE SITUACIÓ A 31 DE DESEMBRE DE 2008 I 2007 ACTIU 31/12/08 31/12/07 PASSIU 31/12/08 31/12/07 IMMOBILITZAT FONS PROPIS Immobilitzacions immaterials 339.315,10 274.369,89 Patrimoni i reserves 843.412,31 843.412,31 Immobilitzacions materials 427.685,85 471.485,71 Resultats pendents d’aplicació 557.111,48 22.182,19 Immobilitzacions financeres: Resultat de l’exercici (Estalvi) (214.308,15 ) 534.929,29 Total immobilitzat 77.000,95 75.855,0 Total fons propis 1.18.215, 1.00.523,79 SUBVENCIONS DE CAPITAL 259.312,78 290.37,87 REBUDES ACTIU CIRCULANT Deutors CREDITORS A CURT TERMINI Deutors per drets reconeguts 2.618.828,60 2.116.986,23 Creditors per obligacions de l’exercici corrent Reconegudes 1.760.696,54 566.963,66 Deutors per drets reconeguts Creditors per devolució. 259.382,31 300.803,55 d’exercicis anteriors d’ingressos Administracions públiques 148.703,03 178.680,33 Provisions per operacions (198.511,73 ) (409.315,10 ) de tràfic Total deutors 2.679.699,18 2.008.474,68 Préstecs rebuts - - Altres creditors 14.833,86 23.887,60 Altres deutors 6.030,19 8.256,42 Despeses diferides 231.170,28 314.548,93 Altres provisions de deutors Tresoreria 357.034,78 149.434,06 Partides pendents d’aplicació 19.472,58 19.472,58 Ajustaments per Ajustaments per periodificació 189.360,39 117.576,00 periodificació Total actiu circulant 3.02.7,15 2.1.15,1 Total creditors a curt termini 2.3.23,8 1.221.129,10 TOTAL ACTIU 3.809.75,10 2.912.020,7 TOTAL PASSIU 3.809.75,10 2.912.020,7 81 COMPTE DE RESULTATS CORRESPONENTS ALS EXERCICIS ANUALS ACABATS A 31 DE DESEMBRE DE 2008 I 2007 Exercici Exercici Exercici Exercici DEURE HAVER 2008 2007 2008 2007 DESPESES: INGRESSOS: Despeses de personal 3.045.034,19 3.108.475,14 Ingressos per transferències Dotacions per 6.277.995,43 6.138.878,05 amortitzacions d’immobilitzat 91.907,75 103.890,39 Altres ingressos 78.063,81 100.121,12 Variació de les provisions (210.803,37) 253.018,29 Treballs, subministraments i serveis exteriors 1.118.222,95 1.079.603,12 Transferències corrents 2.146.333,78 1.387.703,91 Transferències de capital Total despeses Total ingressos .190.95,30 5.932.90,85 .35.059,2 .238.999,17 d’explotació d’explotació Resultats positius Resultats negatius 15.33,9 30.308,32 d’explotació d’explotació Despeses financeres 471,88 646,91 Ingressos financers 11.775,98 11.850,52 Resultats financers Resultats financers 11.30,10 11.203,1 positius negatius Resultats positius de Resultats negatius de 17.8,0 317.511,93 les activitats ordinàries les activitats ordinàries Subvencions de capital traspassades a resultat 31.055,09 37.875,18 Despeses i pèrdues 1.259,66 Ingressos extraordinaris extraordinàries Despeses d’altres exercicis 421.031,33 Ingressos d´ altres exercicis 259,71 179.542,18 Resultats extraordinaris Resultats extraordinaris 217.17,3 (390.97,19 ) - positius negatius Resultats positius de Resultats negatius de 53.929,29 (21.308,15) l’exercici l’exercici 82 Drets PRESSUPOST Previsió Crèdit Drets pendents Modificacions reconeguts Cobrats D’INGRESSOS Inicial definitiu de cobrar nets Taxes i altres 5.760,00 0,00 5.760,00 78.063,81 76.144,64 1.919,17 Transferències corrents 6.392.494,16 158.416,00 6.550.910,16 6.349.779,82 3.732.870,39 2.616.909,43 Ingressos patrimonials 10,00 0,00 10,00 11.775,98 11.775,98 0,00 Transferències de capital 10,00 0,00 10,00 0,00 0,00 0,00 Actius financers 10,00 1.242.804,34 1.242.814,34 0,00 0,00 0,00 SUMA INGRESSOS .398.28,1 1.01.220,3 7.799.50,50 .39.19,1 3.820.791,01 2.18.828,0 Obligacions Obligacions PRESSUPOST DE Previsió crèdit Pagaments Modificacions reconegudes pendents DESPESES Inicial definitiu efectuats netes de pagar Personal 3.441.680,02 -43.286,58 3.398.393,44 3.046.574,22 3.025.780,78 20.793,44 Béns corrents i serveis 1.323.053,51 46.961,22 1.370.014,73 1.132.037,11 883.311,69 248.725,42 Despeses financeres 10.100,00 0,00 10.100,00 335,74 335,74 0,00 Transferències corrents 1.577.420,63 1.225.231,70 2.802.652,33 2.641.745,10 1.314.735,61 1.327.009,49 Inversions reals 12.020,00 15.814,00 27.834,00 26.778,10 7.518,67 19.259,43 Transferències de capital 34.000,00 156.500,00 190.500,00 86.275,00 0,00 86.275,00 Actius financers 10,00 0,00 10,00 0,00 0,00 0,00 SUMA DESPESES .398.28,1 1.01.220,3 7.799.50,50 .933.75,27 5.231.82,9 1.702.02,78 83 LIqUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI COMPRéS ENTRE L’1 DE GENER I EL 31 DE DESEMBRE DE 2008 ROmAnEnt dE tREsORERiA (euros) 2008 2007 1. (+) Fons líquids 357.03,78 19.3,0 2. (+) Drets pendents de cobrament 2.82.570,55 2.03.85,18 (+) del pressupost corrent 2.618.828,60 2.116.986,23 (+) dels pressupostos tancats 259.382,31 300.803,55 (+) d’operacions no pressupostàries 3.832,22 5.547,98 (+) administració recursos d’altres ens públics 0,00 0,00 (-) cobraments fets pendents d’aplicació definitiva 19.472,58 19.472,58 3. (-) Creditors pendents de pagament 1.929.050,89 78.51,97 (+) del pressupost corrent 1.702.062,78 508.934,82 (+) dels pressupostos tancats 58.633,76 58.028,84 (+) d’operacions no pressupostàries 169.756,28 202.567,93 (+) administració recursos d’altres ens públics 0,00 (-) pagaments fets pendents d’aplicació definitiva 1.401,93 969,62 I Romanent de tresoreria (1+2+3) 1.290.55, 1.78.737,27 II (-) Saldos de dubtós cobrament 198.511,73 409.315,10 III (-) Excés de finançament afectat 189.360,39 117.576,00 IV Romanent de tresoreria per a despeses generals 902.82,32 1.257.8,17 (-) Romanent de tresoreria d’incorporació voluntària 233.739,10 180.138,03 Romanent de tresoreria de lliure disposició 8.93,22 1.077.708,1 8 LIqUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI COMPRéS ENTRE L’1 DE GENER I EL 31 DE DESEMBRE DE 2008 REsuLtAt PREssuPOstARi (euros) Obligacions Resultat CONCEPTES Drets liquidats Ajustaments reconegudes netes pressupostari a. Operacions corrents 6.439.619,61 6.820.692,17 b. Altres operacions no financeres 113.053,10 1. Total operacions corrents (no financeres) 6.439.619,61 6.933.745,27 2. Actius financers 3. Passius financers RESULTAT PRESSUPOSTARI .39.19,1 .933.75,27 (9.125,) Ajustaments: 4. Crèdits finançats amb romanent de tresoreria lliure per despeses generals (+) 999.799,95 5. Desviacions negatives de finançament (+) 50.785,24 6. Desviacions positives de finançament (-) 189.360,39 RESULTAT PRESSUPOSARI AJUSTAT 33.889,90 85 EVOLUCIÓ DE LES FONTS DE FINANçAMENT (MILERS D’EUROS) 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2005 2006 2007 2008 Ajuntament Altres ingressos Organismes de la UE Altres entitats locals Generalitat de Catalunya 8 Edita Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Impressió Imatge i Producció Editorial Ajuntament de Barcelona © de l’edició Ajuntament de Barcelona D.L.: B-32199-2009 Aquesta publicació es troba a Internet a l’apartat de Publicacions dels webs: www.bcn.cat/imd www.bcn.cat/accessible M 08 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Memòria 2008 de Barcelona Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Memòria 2008