ACTIVITAT 2003 Edició Autoritat del Transport Metropolità c/ Muntaner, 315-321 08021 Barcelona Telèfon +34 93 362 00 20 Fax +34 93 362 00 22 e-mail: atm@atm-transmet.org web: www.atm-transmet.org Dipòsit legal: B34284-2004 Impressió: Estudi 6 Disseny i Maquetació: www.aidcreativos.com Barcelona, juliol de 2004 CAPÍTOL 1 PRESENTACIÓ DEL CONSORCI 7 1 ADMINISTRACIONS INTEGRANTS DE L’ATM 9 2 ÒRGANS DE GOVERN, ASSESSORAMENT I CONSULTA 10 3 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I RECURSOS HUMANS 18 CAPÍTOL 2 ACTUACIÓ DE L’EXERCICI 2003 21 1 PLANIFICACIÓ D’INFRAESTRUURES I SERVEIS 23 1.1 Informe anual de seguiment del PDI 2001-2010 23 1.2 Desenvolupament d’actuacions del PDI 29 1.3 Estudis de viabilitat derivats del PDI 30 1.4 Altres estudis i projectes de traçat 30 1.5 Pla de Serveis de Transport Públic Col·lectiu 2005 31 2 GESTIÓ DE PROJECTES 36 2.1 Tramvia Diagonal - Baix Llobregat 36 2.2 Tramvia Sant Martí-Besòs 40 3 SISTEMA TARIFARI INTEGRAT 43 3.1 Vendes i utilització del Sistema Tarifari Integrat (STI) 44 3.2 Tarifa mitjana ponderada 47 3.3 Índex d’intermodalitat 48 4 SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC INTERURBÀ NOCTURN 49 5 ACTUACIONS CONTRA EL FRAU 50 6 ATENCIÓ AL CIUTADÀ 52 7 CENTRE D’INFORMACIÓ TransMet 53 8 PLÀNOLS DE LA XARXA FERROVIÀRIA INTEGRADA 54 9 PROGRAMA DE MILLORA DE LA FLOTA I DE LA SEVA ACCESSIBILITAT 56 10 TECNOLOGIES DE SISTEMES DE TRANSPORT 57 10.1 Gestió de la Integració Tarifària (SGIT) 57 10.2 Projecte de Targeta XIP Sense Contacte 57 10.3 Sistema d’Ajut a l’Explotació (SAE) 58 10.4 Empresa mixta ATM - Busmet Serveis 58 10.5 Sistema d’Informació Geogràfica i Documental (SIG-SGD) 60 11 ÀMBIT DE L’ACTUACIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA 61 11.1 Finançament del Sistema 61 11.2 Gestió pressupostària 62 12 ÀMBIT DE PROJECCIÓ EXTERIOR 63 CAPÍTOL 3 ESTADÍSTIQUES DEL SISTEMA 67 1 TransMet XIFRES 2003 68 2 ESTUDIS I ENQUESTES 72 2.1 Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2001 (EMQ ‘01) 72 2.2 Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner 79 CAPÍTOL 4 INFORME D’AUDITORIA 85 CAPÍTOL 5 PRESSUPOST 2004 125 ANNEX CD contenint l’informe en les llengües catalana, castellana i anglesa L’ATM EN UNA CRUÏLLA DECISIVA El transport públic viu ara moments Pla director d'infraestructures, esdeve- transcendentals. És, sense cap mena nen guia imprescindible per a posar de dubte, la principal aposta per la el crit d'alerta, de present i de futur, mobilitat i ha de ser la màxima garan- en la insuficiència dels recursos tia de solucions eficients i durables. actuals respecte als que caldria anar posant a contribució per a fer possi- A l'ATM seuen a la mateixa taula el ble un horitzó de mobilitat desitjable i Govern de Catalunya, els governs esperançador. locals i les empreses públiques de transport de viatgers. És una gran En el context d'un debat obert i secto- oportunitat. rial sobre els dèficits del finançament dels serveis públics, l'ATM reclama l'a- Tenim l'ocasió immillorable de compar- tenció sobre un debat més obert, glo- tir l'“autoritat” concertada que agru- bal, no restringit a àmbits, sinó situat en pem i que hem d'exercir. I reclamem el el terreny de les necessitats universals reconeixement de la prioritat d'una compartides per la ciutadania. És clar tasca que es situa cada cop més al pri- que la salut i l'educació tenen un com- mer nivell dels serveis públics que la ponent menys anònim, més humà, però ciutadania espera que responguin a algú sabria negar al transport públic la les expectatives raonables d'una admi- rellevància d'un servei de necessitat nistració al servei del progrés igualitari. creixent per reduir i acotar el transport privat i afavorir l'oferta i la demanda Afrontem el repte de superar el risc de de transport dels ciutadans? col·lapse de l'àmbit de la nostra actua- ció. I ho hem de fer amb més recursos Algú creu que és possible el creixement i amb més mitjans. Més diners per a exponencial dels sistemes de transport més serveis, serveis nous i més diners individuals i privats, sense posar en risc per a un manteniment digne. Dues exi- la viabilitat del conjunt del sistema de gències complementàries que omplen vida que volem? l'argument de l'any que tanca i sobre- tot encaren l'any que obre aquesta Potser la determinació exacta del llin- Memòria. dar crític de la mobilitat acabi sent l'au- tèntic i quasi únic termòmetre de la sos- La qüestió clau és si sabrem tenir el sen- tenibilitat. Vet aquí la dimensió de la tit de l'oportunitat i de l'anticipació. Si tasca que ens espera. les solucions que arbitrem seran canvis en profunditat, d'escala, i no simples pedaços a una situació d'emergència. Joaquim Nadal i Farreras D'aquí que els pilars de la nostra President de l'Autoritat del actuació, el contracte-programa i el Transport Metropolità 5 1 Presentació del Consorci 1 ADMINISTRACIONS lars de serveis de Transport Urbà de la INTEGRANTS DE L’ATM regió metropolitana de Barcelona (AMTU). Cal destacar la presència de L’Autoritat del Transport Metropolità representants de l’Administració (ATM) és un consorci interadministratiu General de l’Estat en els òrgans de de caràcter voluntari, creat el 1997, al govern de l’ATM, en qualitat d’obser- qual es poden adherir totes les admi- vadors. nistracions titulars de serveis públics de transport col·lectiu de la regió metropo- L’ATM té com a finalitat articular la coo- litana de Barcelona. peració entre les Administracions públi- ques titulars dels serveis i de les infraes- Les Administracions consorciades són tructures del transport públic col·lectiu la Generalitat de Catalunya (51%) i de l’àrea de Barcelona que en formen administracions locals (49%), compo- part, i també la col·laboració amb sades per l’Ajuntament de Barcelona, aquelles que, com l’Administració de l’Entitat Metropolitana del Transport l’Estat, hi estan compromeses financera- (EMT) i l’Agrupació de Municipis titu- ment o són titulars de serveis propis. Desplaçaments setmanals dintre de la comarca de residència (en milers) (% sobre el total dels desplaçaments de la comarca de residència) (EMQ 2001) Principals desplaçaments setmanals intercomarcals (en milers) (EMQ 2001) 9 2 ÒRGANS DE GOVERN, ASSESSORAMENT I CONSULTA En els òrgans de govern, assessorament i consulta de l’ATM, hi estan representats els diferents organismes i administracions relacionats amb el transport públic col·lectiu. Consell d’Administració Comitè Executiu Comissió d’Assessorament Comissió Comissió Comitè de Ponència Ponència Tècnica Econòmica Seguiment de la Tècnica d’Usuaris iJurídic Integració Tarifària d’Operadors Beneficiaris Òrgans de consulta Direcció General i assessorament Secretaria General Direcció Tècnica Administració Unitats Comunicació Funcionals Planificació Desenvolupament Relacions amb Finançament de Projectes Operadors del Sistema i Estudis Sist. Informació i Oficina Tècnica Serveis Funcionals 10 Consell d’Administració El Consell d’Administració és l’òrgan rector de l’ATM. Es compon de divuit membres de ple dret - nou en representació de la Generalitat de Catalunya, set en representa- ció de les Administracions locals constituents (Ajuntament de Barcelona i EMT) i dos en representació de l’AMTU -, i dos en representació de l’Administració de l’Estat amb caràcter d’observadors. Assisteixen també a les reunions el Director General i el Director Tècnic. Consell d’Administració a 31 de desembre de 2003: President Joaquim Nadal i Farreras (1) Vice-president 1r Xavier Casas i Masjoan Vice-presidenta 2a Maite Arqué i Ferrer (2) Vocals Jaume Alsina i Oliva Pere Galí i Kelonen Antoni Herce i Herce Jordi Hereu i Boher (3) Antoni Lluch i Molinari Dídac Pestaña i Rodríguez Jordi Portabella i Calvete Josep Pujadas i Maspons Lluís Ridao i Martín Anna Sala i Andrés (4) Ramon Seró i Esteve Lluís Tejedor i Ballesteros Enric Ticó i Buxadós Pere Torres i Grau Vocal i Director General Francesc X. Ventura i Teixidor Observadors José Mª Cacho Herrero Miguel Pozo de Castro Secretària Montserrat Viñas i Pons (1) Des del 22 de desembre de 2003 (DOGC núm. 4035 de 22 de desembre de 2003), amb anterioritat presidia el Sr. Felip Puig i Godes (2) Des del 2 de novembre de 2003, en substitució del Sr. Celestino Corbacho i Chaves (3) Des del 28 de juliol de 2003, en substitució de la Sra. Carme San Miguel i Ruibal (4) Des del 10 de desembre de 2003, en substitució del Sr. Antoni Prunés i Santamaria 11 La nova composició del Consell d’Administració des del 3 de març de 2004 és la següent: President Joaquim Nadal i Farreras Vice-president 1r Xavier Casas i Masjoan Vice-presidenta 2a Maite Arqué i Ferrer Vocals Martí Carnicer i Vidal Jordi Casso i Samsó Jordi Cots i Domínguez Ricard Fernández i Ontiveros Jordi Follia i Alsina Jordi Hereu i Boher Jordi Julià i Sort Josep Mayoral i Antigas Manel Nadal i Farreras Oriol Nel·lo i Colom Dídac Pestaña i Rodríguez Jordi Portabella i Calvete Anna Sala i Andrés Lluís Tejedor i Ballesteros Vocal i Director General Ramon Seró i Esteve Observadors José Mª Cacho Herrero Miguel Pozo de Castro Secretària Montserrat Viñas i Pons 12 Comitè Executiu El Comitè Executiu del Consell d’Administració està format per sis membres d’aquest, tres en representació de la Generalitat de Catalunya, dos en representació de les Administracions locals constituents i un en representació de l’AMTU. Assisteixen també a les reunions el Director General i el Director Tècnic. Té la funció general d’examinar i elevar al Consell d’Administració les propostes sobre instruments de planificació del Sistema Metropolità de Transport Públic Col·lec- tiu, convenis de finançament i contractes de serveis amb administracions i operadors, sistema tarifari i pressupostos anuals, entre d’altres. Membres del Comitè Executiu a 31 de desembre de 2003: President Francesc X. Ventura i Teixidor Vocals Maite Arqué i Ferrer (1) Antoni Lluch i Molinari Anna Sala i Andrés (2) Ramon Seró i Esteve Enric Ticó i Buxadós Secretària Montserrat Viñas i Pons (1) Des del 10 de desembre de 2003, amb anterioritat exercia el càrrec la Sra. Carme San Miguel i Ruibal (2) Des del 10 de desembre de 2003, amb anterioritat exercia el càrrec al Sr. Antoni Prunés i Santamaria El Comitè Executiu nomenat pel nou Consell d’Administració té la composició següent: President Ramon Seró i Esteve Vocals Maite Arqué i Ferrer Jordi Hereu i Boher Jordi Julià i Sort Manel Nadal i Farreras Anna Sala i Andrés Secretària Montserrat Viñas i Pons 13 Ponència d’Usuaris i Beneficiaris La Ponència d’Usuaris i Beneficiaris del Transport Col·lectiu Metropolità és l’òrgan de participació i consulta dels agents institucionals i socials en el funcionament del Sistema Metropolità de Transport Públic Col·lectiu de l’àrea de Barcelona. Els seus membres a 31 de desembre de 2003 són els següents: Presidenta Maite Arqué i Ferrer (1) Vocals designats pel Francesc X. Ventura i Teixidor consell d’administració Carme San Miguel i Ruibal En representació d’entitats Joan Antoni Pavón i Montagut Associació Catalana de Municipis José Luis Rodrigo Jiménez Associació Catalana de Municipis Associació per a la Promoció del Transport Públic Manel Ferri i Tomás Comissions Obreres Julián Carrasco i González Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya Miquel Martí i Escursell Consell de Cambres de Comerç de Catalunya Neus Petreñas i Urdangarín Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona Joan Carles Sánchez i Salinas Federació de Municipis de Catalunya Foment del Treball Salvador Alapont i Sisquella Foment del Treball Joan Torres i Carol Fundació RACC Joan Paz i Sánchez Unió General de Treballadors Secretària Mayte Capdet i Sorribes (1) Des del 2 de novembre de 2003, en substitució del Sr. Celestino Corbacho Ponència Tècnica d’Operadors La Ponència Tècnica d’Operadors del Transport Col·lectiu Metropolità és l’òrgan de col·laboració i consulta del Consorci de l’ATM en qüestions de caràcter tècnic i està composada per representants dels operadors de transport públic de la regió metro- politana. 14 Membres de la Ponència Tècnica d’Operadors a 31 de desembre de 2003: President Francesc X. Ventura i Teixidor En representació dels operadors Albert Tortajada i Flores, i Oriol Juncadella i Fortuny FGC Abelardo Carrillo Jiménez, i Josep Manau i Fuster Rodalies Renfe Constantí Serrallonga i Tintoré, i Manel Villalante i Llauradó TMB Fermín Casquete i Álvarez, i Josep M. Martí i Escursell Operadors privats Convidat amb caràcter permanent Joan Álvarez i Torras President de FECAV Secretari Jordi Prat i Soler Comissió d’Assessorament Jurídic Aquesta comissió dóna assistència i assessorament jurídic al Comitè Executiu. Els seus membres a 31 de desembre de 2003 són: Josep M. Fortuny i Olivé Generalitat de Catalunya Jaume Galofré i Crespí Ajuntament de Barcelona Sebastià Grau i Ávila EMT Josep Maria Amorós i Bosch AMTU Montserrat Viñas i Pons ATM Comissió Tècnica La Comissió Tècnica assessora tècnicament el Comitè Executiu. Els seus membres a 31 de desembre de 2003 són: Francesc X. Ventura i Teixidor President de la Comissió Jordi Casso i Samsó DPTOP Marc A. Garcia i López DPTOP Josep A. Acebillo i Marín Aj. de Barcelona Pelayo Martínez i Bauluz EMT Lluís Alegre i Valls AMTU Josep Lluís Castell i Romero AMTU Albert Tortajada i Flores FGC Constantí Serrallonga i Tintoré TMB Jordi Prat i Soler ATM Montserrat Viñas i Pons Secretària 15 Comissió Econòmica La Comissió Econòmica dóna assessorament de tipus econòmic al Comitè Executiu. Els seus membres a 31 de desembre de 2003 són: Francesc X. Ventura i Teixidor President de la Comissió Gemma Mata i Camps DPTOP Josep Pagès i Muñoz DEF Joan Raurich i Llach Aj. de Barcelona Albert Martínez i Lacambra EMT Joan Benet i Guardiola AMTU Lluís Huguet i Viñallonga FGC Constantí Serrallonga i Tintoré TMB Jordi Prat i Soler ATM Montserrat Viñas i Pons Secretària 16 Comitè de Seguiment de la Integració Tarifària El Consell d’Administració del 15 de novembre de 2000 va acordar la creació del Comitè de Seguiment de la Integració Tarifària (CSIT) compost per les administracions i els operadors implicats, com a suport tècnic per al seguiment de la integració tarifà- ria dins del seu àmbit de gestió. Els seus membres a 31 de desembre de 2003 són: En representació de les administracions: Generalitat de Catalunya Marc A. García i López Ajuntament de Barcelona Manel Villalante i Llauradó EMT M. Teresa Carrillo i Palacín AMTU Fermí Manchado i Zambudio En representació dels operadors públics: TMB Francesc Bellver i Creus FGC Enric González i Margarit Rodalies Renfe Miguel Ángel Remacha Fuentes En representació dels col·lectius d’operadors privats: Operadors privats àmbit EMT Fermín Casquete Álvarez Operadors privats àmbit interurbà Salvador Alapont i Sisquella Operadors privats àmbit urbà altres municipis Manel Puig i Belza Representants de l’ATM: Director General Francesc X. Ventura i Teixidor Director Tècnic Jordi Prat i Soler Cap Servei Sistemes d’Informació Eduard Blasco i González Cap Servei Comunicació i Estudis Mayte Capdet i Sorribes Cap Unitat Finançament del Sistema Lluís Rams i Riera 17 3 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I RECURSOS HUMANS 3.1 Estructura organitzativa En el transcurs de l’any 2003 no hi ha hagut canvis en l’organigrama de l’ATM. L’equip a 31 de desembre de 2003 era de 34 persones. L’estructura organitzativa de l’ATM es compon de la Direcció General, de la que depenen la Direcció Tècnica, que integra les unitats de Planificació, Desenvolupament de Projectes, Relacions amb els Operadors i Finançament del Sistema, així com dels serveis funcionals integrats per la Secretaria General, Administració, Comunicació i Estudis i Sistemes d’Informació i Oficina Tècnica. Direcció tècnica • Unitat de Planificació: les funcions principals són l’elaboració, seguiment i l’ac- tualització del Pla Director d’Infraestructures, el seguiment de les actuacions del Conveni de Finançament d’Infraestructures, la redacció del Pla de Serveis, la realització d’estudis de traçat i de mobilitat, la coordinació de les comissions de seguiment corresponents, etc. • Unitat de Desenvolupament de Projectes: les funcions principals són el desenvo- lupament del Projecte del tramvia Diagonal - Baix Llobregat i del tramvia Sant Martí - Besòs, projectes de millora dels intercanviadors, el seguiment tècnic dels contractes de subministrament de material mòbil, etc. • Unitat de Relacions amb Operadors: les funcions principals són el seguiment dels Contractes amb els diferents operadors de transport, el seguiment de les subvencions, la coordinació del sistema de qualitat, etc. • Unitat de Finançament del Sistema: les funcions principals són l’establiment i el seguiment de Convenis de Finançament amb l’Administració General de l’Estat i les Administracions consorciades, contractes programes amb els operadors públics, etc. Serveis • Secretaria general: les funcions principals són la preparació dels acords que es presenten als òrgans de govern; l’elaboració de les actes dels esmentats òrgans, la preparació de certificats, la custòdia de la documentació, el segui- ment de l’acompliment dels acords, i l’assessorament en dret al Consell d’Administració, el Comitè Executiu i les Comissions. • Administració: les funcions principals són la gestió pressupostària, comptabilitat, tresoreria, gestió d’inventari, gestió dels recursos humans, contractació, registre, gestió de compres i manteniment, etc. • Comunicació i Estudis: les funcions principals són la gestió del Sistema Tarifari Integrat, l’establiment del marc contractual amb els diferents operadors, la ges- tió de la política de subvencions als operadors del transport, la definició del sis- 18 tema de qualitat de l’ATM, la gestió del Centre d’Informació TransMet, la rela- ció amb els mitjans de comunicació, les accions de comunicació i desenvolupa- ment de la implantació de la marca del sistema, la realització d’estudis de mer- cat i la creació de bases de dades d’informació del sistema, l’Observatori de la Mobilitat, el Centre de documentació, etc. • Sistemes d’Informació i Oficina Tècnica: les funcions principals són la construc- ció de les bases cartogràfiques que permetin tenir un Sistema d’Informació Geogràfic propi, l’administració i la gestió del sistema d’informació de l’Entitat, el desenvolupament de programes i aplicacions, el suport tècnic a estudis i pro- jectes, l’elaboració de requeriments funcionals, de sistemes de validació i venda i del sistema d’ajut a l’explotació, etc. 3.2 Recursos humans A 31 de desembre de 2003 la composició de la plantilla és la següent: Directius i responsables de gestió Francesc X. Ventura i Teixidor, Director General Jordi Prat i Soler, Director Tècnic Eduard Blasco i González, Cap del Servei de Sistemes d’Informació i Oficina Tècnica Mayte Capdet i Sorribes, Cap del Servei de Comunicació i Estudis Lourdes Costa i Vidal, Cap del Servei d’Administració Xavier Roselló i Molinari, Adjunt al Director Tècnic Àngel Sangrós i Bondia, Cap del Servei de Desenvolupament de Projectes Montserrat Viñas i Pons, Secretària General Francesc Calvet i Borrull, Cap de la Unitat de Planificació Maria Montaner i Maragall, Cap de la Unitat de Relacions amb Operadors Alfred Pallardó i Beltran, Cap de la Unitat de Desenvolupament de Projectes Lluís Rams i Riera, Cap de la Unitat de Finançament del Sistema Personal tècnic i de suport Montserrat Alegrí i Garcia Montserrat Hernández i Rovira Xavier Andreu i Sedó Carolina Lages i Llopis Lluís Avellana i Pla Miquel Lamas i Sánchez Magda Baró i Callejas Agustí López i Marín Josep Caldú i Cebrián Mònica Lladó i Garcia Jordi Clària i Martínez Josep Martínez i Lacambra Carme Fàbregas i Casas Josep Moya i Matas Anna Farrero i Vallès Teresa Riba i Ventura Montserrat Ferré i Corretja M. Asunción Roig i Roura Núria Fontova i Jordana Sílvia Sanchón i Llausí Sonia Gómez i Gil Rosa Solans i Castells 19 2 Actuació de l’exercici 2003 1 PLANIFICACIÓ D’INFRAES- donava compte, finalment, de la situació TRUCTURES I SERVEIS dels estudis de viabilitat de noves actua- cions, acordats en el desplegament del 1.1 Informe anual de seguiment PDI (aquest apartat figura al punt 1.3 de del PDI 2001-2010 la present memòria d’activitat). El Pla Director d’Infraestructures de En el quadre que segueix, extret de l’in- transport públic col·lectiu 2001-2010 forme esmentat, s’assenyala l’estat d’e- (en endavant PDI) va ser aprovat pel xecució de les actuacions del PDI a Consell d’Administració de l’ATM el 25 juny de 2003. La inversió quantificada d’abril de 2002 i definitivament pel del grau d’execució material de cada Govern de la Generalitat el 25 de juny actuació, així com dels tres programes del mateix any. Com en tota planifica- i del conjunt del PDI, ha requerit infor- ció, cal comprovar que el desplega- mació detallada de l’obra executada ment del PDI s’efectua d’acord amb les efectivament, a través de les certifica- previsions que hi són contingudes; en cions d’obra, que ha proporcionat en aquest sentit, el propi Pla preveu una cada cas l’organisme responsable: la revisió quinquennal de l’adequació DG de Ports i Transports, en la major entre el programa d’actuacions i l’evo- part d’actuacions, però també GISA lució de la mobilitat en aquest període, (amb relacions valorades per a l’L9) i funció de la localització residencial la pròpia ATM (en el cas del tramvia). d’activitats i d’equipaments, així com La situació a desembre 2003 de les també un informe anual de seguiment actuacions dels diferents programes del grau de realització de les actua- figura en els quadres següents: cions previstes al PDI. Resum de licitacions i inversió efectuada a juny de 2003 Aquest informe anual, corresponent al primer any de vigència del PDI (fins a Programa Pressupost(1) Obra Inversió Grau juny de 2003), ha estat presentat al d’Actuació (M€) licitada efectuada(2) de licitació d’execució Consell d’Administració de l’ATM el 28 (M€) (M€) (%) (%) de juliol. En ell s’analitzava l’evolució Ampliació de xarxa 5.367,08 3.423,74 276,43 63,79 5,15 sòcio-econòmica de la regió metropolita- Modernització i 544,82 68,89 45,49 12,81 8,35 na de Barcelona (RMB), comparant la millora situació 2002 de les principals magni- Intercanviadors 261,20 12,13 3,37 4,64 1,29 tuds -població, motorització, nous habi- (3) tatges- amb la definida al Pla, amb Total PDI 6.173,10 3.505,66 325,29 56,79 5,27 dades de 1999. Es donaven després les (1) Pressupost que figura al PDI 2001-2010 o al Conveni de Finançament d’Infraestructures dades 2002 del sistema metropolità de (2) Font: DG Ports i Transports (Conveni de Finançament d’Infraestructures), GISA (L9) i ATM (Tramvia) transport públic col·lectiu, descrivint-ne (3) Sense el programa d’actuacions a la xarxa ferroviària estatal també breument la seva evolució darre- ra. S’entrava seguidament en el nucli principal de l’informe de seguiment, amb la descripció de l’estat d’execució de cadascuna de les actuacions aprovades del PDI, agrupades per programes; es 23 24 25 Programa d’ampliació de xarxa Actuació Situació a desembre de 2003 AX01 - Perllongament L1 Feixa Llarga–El Prat (Pl. Catalunya) Iniciat l’estudi informatiu i d’impacte ambiental AX02 - Perllongament L1 Fondo–Badalona Centre No iniciada AX03 - Connexió L2 Sant Antoni–Fira Montjuïc 2 Projecte constructiu en redacció AX04 - Perllongament L2 Pep Ventura–Badalona Centre* Encarregat projecte constructiu AX05 - Perllongament L3 Canyelles–Trinitat Nova* Obra adjudicada i en execució AX06 - Perllongament L4 La Pau–Sagrera TAV* Redactat estudi informatiu, a modificar AX07 - Perllongament L5 Horta–Vall d’Hebron* Adjudicada l’obra i en execució AX13 – Perllongament FGC Pl. Espanya - F. Macià- Gràcia/Provença Estudi informatiu i d’impacte ambiental AX14 - Perllongament Terrassa Rambla–UPC/ Vallparadís*. Adjudicada i en execució AX15 - Perllongament FGC Sabadell Rambla - Pl. Espanya Estudi informatiu en estat de revisió per Patrimoni Cultural AX16 - Telefèric Esparreguera–Olesa* (inclosa dins l’actuació MM11) Obra adjudicada AX17 – Línia Castelldefels- Sant Boi- Sarrià Aprovat el traçat a partir de l’estudi d’alternatives. En redacció el projecte constructiu AX18 - Metro lleuger Trinitat Nova–Can Cuiàs. Superestructura* Entra en servei el 14 de desembre AX19 - Plataforma reservada autobusos Caldes Montbui- Mollet/Santa Perpètua Estudi informatiu redactat Línia L9 (Actuacions AX08-11) L9. Tram Sagrera Meridiana–Can Zam/Gorg Adjudicat projecte i obres d’infraestructura i estacions. En execució L9. Trams Aeroport–Parc Logístic–Zona Universitària–Sagrera Meridiana Adjudicades les obres (excepte tram Aeroport - el Prat) L9. Túnel Sagrera Meridiana–Parc Logístic Adjudicades les obres L9. Projectes sectorials (ascensors, escales mecàniques, sistema peatge) Adjudicats Tramvia AX12a - Tramvia Diagonal–Baix Llobregat Adjudicat i en execució AX12b - Tramvia Glòries–Besòs Adjudicat i en execució Material mòbil (L9, renovació L5 i altres, 89 trens) Adjudicat * Actuació inclosa en el 3r Conveni de Finançament d’Infraestructures 26 Programa de modernització i millora Actuació Situació a desembre de 2003 MM01 - Conversió d’L4 en L2. La Pau-Pep Ventura* En servei MM02 - Noves estacions de Metro Maresme (L4)* En servei Metro Cardenal Reig (L5)* Estudi informatiu + EIA + projecte constructiu redactats Virrei Amat (L5)* Iniciat l’estudi informatiu, d’impacte ambiental i projecte constructiu MM03 - Millora d’estacions i nous vestíbuls (Vallcarca + Feixa Llarga) En redacció el projecte constructiu de Vallcarca, acabat el de Feixa Llarga i en execució el de Sants Estació (L3) MM04 - Adaptació estacions Metro a PMR (Línies 1, 3, 4 i 5)* Licitades les obres de les línies 1,4 i 5 MM05 - Renovació de via de Metro Licitada a part d’L3 (FMB) MM06 - Millores en explotació i manteniment Sense dades MM07 - Seguretat a la xarxa de Metro Licitat el sistema de vídeo-vigilància centralitzat (48 estacions) (FMB) MM08 - ATP-ATO Línia 4 Adjudicat MM09 – Semi-soterrament a Pallejà (FGC)* Adjudicada i en execució MM10 - Desdoblament via el Palau- Martorell (FGC)* Obra adjudicada i en execució MM11 - Desdoblament Martorell- Olesa (FGC)* Pendent de Declaració d’impacte ambiental MM12 - Supressió passos a nivell (FGC)* Adjudicat el de Callús, en licitació el de Piera, i redactats els de Vallbona i Masquefa MM13 - Adaptació a PMR (FGC) En redacció els projectes constructius d’adaptació MM14 – Allargament andanes a Bonanova i Tres Torres (FGC)* En servei MM15 - Senyalització i control de la circulació (FGC) Sense dades MM16 - Nova estació a Amadeu Torner No iniciada * Actuació inclosa en el 3r Conveni de Finançament d’Infraestructures 27 Programa d’intercanviadors Actuació Situació a desembre de 2003 IN01 - Intercanviador Pl. Catalunya (Metro L1-L2-L3-L4, FGC i Renfe) Redactat avantprojecte i estudi de viabilitat econòmica (ATM) IN02 - Intercanviador l’Hospitalet Centre (Metro L1-L9 i Renfe) Redactat projecte bàsic (en col·laboració amb el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de l’Hospitalet) IN03 - Intercanviador Sagrera Meridiana Projecte i estudi d’impacte ambiental en licitació IN04 - Intercanviador Arc de Triomf* En revisió estudi d’alternatives de remodelació i millora accessos IN05 - Intercanviadors relacionats amb el TAV A càrrec del GIF, en destinar-se el nou túnel passant al TAV IN06 - Intercanviador Martorell Central (FGC, Renfe i Estació Bus) Inclòs al desdoblament d’FGC el Palau-Martorell IN07 - Intercanviadors línia el Papiol - Mollet (Renfe i FGC) Efectuat l’estudi de demanda de la línia i els intercanviadors (ATM) IN08 - Intercanviadors línia Castelldefels - Sant Boi - Cornellà A preveure en el projecte constructiu de l’L12 IN09 - Intercanviador Quatre Camins* En servei, inaugurat el 4/7/03 IN10 – Aparcaments de dissuasió (FGC) Sense dades IN11 - Noves estacions d’autobús i aparcaments a estacions de metro Licitada estació d’autobusos de Cerdanyola del Vallès * Actuació inclosa en el 3r Conveni de Finançament d’Infraestructures 28 En aquest primer any de vigència del PDI 2001-2010, doncs, s’han iniciat les activi- tats preparatòries (redacció d’estudis informatius o projectes constructius) en gairebé totes les actuacions; estan en execució les obres dels principals projectes (L9, els dos tramvies, el perllongament d’L5, el metro lleuger de Can Cuiàs ja en servei, etc.), el que suposava un nivell de licitació del 56,79% del conjunt de les actuacions; final- ment, l’obra ja executada comportava una inversió realitzada de 325,3 MÛ, un 5,27% del total de la inversió prevista en aquests programes del PDI 2001-2010 (dades de l’informe anual de juny de 2003). 1.2 Desenvolupament d’actuacions del PDI Per tal de desenvolupar el PDI 2001-2010 aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat el 25 de juny de 2002, l’ATM ha elaborat els estudis de tres actuacions: • Estudi d’alternatives de traçat de la nova línia Castelldefels - Sant Boi - Sarrià: concurs convocat el 13 de juny de 2002; l’estudi amb el traçat acordat amb els Ajuntaments i la Comissió de seguiment es va aprovar en el Consell d’Administració del dia 8 de maig de 2003. • Projecte bàsic de l’intercanviador de la Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat): en desenvolupament del Conveni subscrit amb l’Ajuntament, el concurs va ser con- vocat el 13 de juny de 2002 i, després de l’acord amb el Ministeri de Foment, el GIF i les Administracions consorciades, es va finalitzar el mes de maig de 2003. • Estudi d’alternatives de traçat del metro lleuger Badalona Centre - Can Ruti (actualment en elaboració): a més del traçat, l’estudi establirà el punt d’inici del metro lleuger. D’altra banda, l’ATM participa activament en les Comissions de seguiment, promogu- des per la DG de Ports i Transports, dels projectes constructius, estudis informatius i estudis de viabilitat tècnica de les 20 actuacions del PDI següents: - Perllongament de la línia L1: Hospital de Bellvitge – El Prat de Llobregat - Nou vestíbul i connexió a l’estació Hospital de Bellvitge d’L1 - Perllongament de la línia L2 entre Sant Antoni i Fira 2 - Nou vestíbul a l’estació de Vallcarca de la línia L3 - Nova estació de la línia L4 a Virrei Amat amb correspondència amb l’L5 - Nova estació d’L5 a Sant Ramon - Nou vestíbul a l’estació de Can Vidalet a la línia L5 - Estudi informatiu de la nova línia L12: Castelldefels – Sarrià - Perllongament Terrassa Rambla - Can Roca (FGC) - Perllongament Sabadell Rambla - Pl. Espanya (FGC) - Nou vestíbul a l’estació d’Almeda d’FGC - Eixamplament d’andana direcció Sarrià de l’estació de Provença d’FGC - Nou vestíbul costat carrer Roselló de l’estació de Provença d’FGC - Estudi funcional de l’estació de Sarrià d’FGC 29 - Nova estació a Vullpalleres (FGC) - Perllongament d’andanes i millora d’accessibilitat de l’estació Peu de Funicular d’FGC - Millora d’accessibilitat a les estacions d’FGC (adaptació a PMR) - Perllongament d’andanes a l’estació de Sant Gervasi (FGC) i millora d’accessi- bilitat - Carril reservat per a autobusos a l’Autopista A-2 entre l’Avinguda Diagonal i Molins de Rei - Intercanviador d’Arc de Triomf 1.3 Estudis de viabilitat derivats del PDI Com a conseqüència de les al·legacions presentades al PDI aprovat inicialment, es va acordar sotmetre algunes de les actuacions derivades de les seves peticions a estudis de viabilitat, per poder prendre la decisió d’incorporar-les - o no - a aquest PDI 2001- 2010 (en el segon quinquenni) o a propers Plans, amb major coneixement de causa. Els estudis de viabilitat realitzats aquest exercici 2003 són els següents: • Estudi conjunt de la nova línia ferroviària orbital Mataró - Granollers, Granollers - Sabadell, Terrassa - Martorell i Vilafranca - Vilanova (en fase d’execució), amb Comissió de seguiment independent per a cadascun del quatre trams • Perllongament del tramvia Diagonal - Baix Llobregat, en el tram Sant Feliu - Molins de Rei - Quatre Camins • Alternatives de traçat del Tramvia Cerdanyola - Centre Direccional - UAB/Sant Cugat • Estudi de viabilitat d’una nova estació d’FGC entre les estacions de Sarrià i Peu del Funicular a l’alçada del carrer Anglí • A més s’han llançat a concurs i adjudicat dos altres estudis de viabilitat, actual- ment en fase d’elaboració: • Estudi de viabilitat del perllongament: Sabadell – Castellar del Vallès (FGC) • Estudi de viabilitat i d’alternatives de traçat del tramvia Cornellà – Almeda – Feixa Llarga 1.4 Altres estudis i projectes de traçat D’una banda, cal esmentar l’elaboració del document “Pasos inferiores”, realitzat en col·laboració amb Renfe i la Direcció General de Ports i Transports, on s’analitzen dotze estacions de la xarxa de rodalies de Barcelona que necessiten d’un tractament específic de pas inferior per tal de possibilitar-ne el tancament amb ocasió de la inte- gració tarifària, i es formulen i s’avaluen propostes tècniques concretes. Les estacions analitzades són Vilanova i la Geltrú, Sitges, Platja de Castelldefels, Castelldefels, Gavà, Vilassar de Mar, El Masnou, Arenys de Mar, Mollet – Sant Fost, Montmeló, Montcada i Reixac –Santa Maria i Barberà del Vallès. 30 D’altra banda, l’ATM va encarregar l’informe Compatibilitat de l’emplaçament del sin- crotró amb els traçats ferroviaris a l’àmbit del Centre Direccional del Vallès, on s’ana- litza la repercussió que tindria la construcció del sincrotró en relació a les diferents propostes d’infraestructures ferroviàries en aquest àmbit. Finalment, l’ATM també ha elaborat el document Proposta inicial d’actuacions priori- tàries en transport públic als polígons industrials de l’RMB, realitzat com a fruit del Conveni signat per l’Associació Pacte Industrial de l’RMB i l’ATM, on s’ha formulat una primera proposta d’actuacions als 20 polígons industrials amb una major mancança d’oferta en TPC. 1.5 Pla de Serveis de Transport Públic Col·lectiu 2005 El Pla de Serveis és un instrument de desenvolupament de la funció de planificació dels serveis i d’establiment de programes d’explotació coordinada per a totes les empreses que els presten, funció que l’article quart dels Estatuts, en el seu punt segon b), atorga a l’ATM. La proposta de Pla de Serveis va presentar-se al Consell d’Administració del 12 de desembre de 2002 i al llarg del 2003 s’ha continuat treballant en diversos estudis complementaris. El contingut d’aquests estudis es resumeix al final d’aquest punt i són: • Viabilitat d’implantació de carril reservat a l’autobús en els accessos a Barcelona • Estudi de la mobilitat de difusió a les parades d’autobusos interurbans a l’inte- rior de Barcelona • Situació actual i propostes de millora de les cruïlles semaforitzades situades als itineraris dels serveis de transport regular de viatgers (RMB) La propera inauguració del Fòrum Internacional de les Cultures el maig de l’any 2004 ha dut a signar un conveni de col·laboració entre el dit organisme i l’ATM mitjançant el qual aquesta dóna suport en la planificació dels transports públics que hi accedei- xen i la fabricació de títols de transport integrats, especials per a l’esdeveniment. S’han continuat els estudis en col·laboració amb els Ajuntaments sobre la reorganit- zació de serveis de transport municipals. Aquest any s’han dut a terme amb els muni- cipis següents: - Granollers i municipis veïns: Canovelles, Les Franqueses i La Roca - Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera de Mar - Igualada i municipis veïns Així mateix, de cara a l’ampliació del servei de les Persones amb Mobilitat Reduïda (PMR) a l’àmbit de tota la RMB, s’ha elaborat un estudi per precisar els criteris de ser- vei a aquest col·lectiu enfront de les PMR Severa, que no poden accedir al servei regular adaptat. 31 En el camp de la nomenclatura s’ha elaborat la proposta inicial de la denominació de les parades del tramvia Sant Martí – Besòs. Juntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya s’ha endegat un estudi sobre comparació de capacitats dels diferents modes de transport urbà i metropolità. 1.5.1 Viabilitat d’implantació de carril reservat a l’autobús en els accessos a Barcelona Aquest estudi va tenir per objecte l’anàlisi de la rendibilitat econòmico-social dels carrils bus amb infraestructura específica als quatre principals accessos a Barcelona. La definició i valoració de les actuacions necessàries per a la implantació del carril bus en els trams esmentats s’exposen a continuació. A) Corredor de Diagonal – Molins de Rei (11,1 km) L’estudi “Implantació d’un carril reservat per a autobusos a l’autopista AP-2 entre Molins de Rei i l’avinguda Diagonal” redactat per encàrrec de la DGPT defineix diverses alternatives, totes elles basades en la construcció d’una calçada central segregada en dos carrils i reversible, amb diferents possibilitats en quant a ramals d’enllaç de la mateixa amb la xarxa viària general. El tram de l’autopista AP-2, des de Diagonal fins la ronda Litoral comença amb la con- nexió entre Diagonal i l’autopista AP-2, a l’alçada de la ronda de Dalt i tots els ramals d’enllaç d’aquesta i accessos d’Esplugues. És un tram on s’haurà d’integrar a les infraestructures existents les que corresponen a la inserció als marges de la Diagonal de la nova calçada central segregada d’autobusos. L’alternativa considerada acon- segueix la continuïtat total de la calçada central, definida a la mitjana de l’autopista AP-2, amb els carrils bus existents a la Diagonal. La continuació per l’autopista AP-2, d’uns 4,5 km, disposa d’una calçada central, que s’inicia en el tram d’enllaç descrit anteriorment, fins a l’enllaç de l’autopista AP-2, la ronda Litoral i l’autovia N-II, on s’han de disposar uns ramals específics per a autobu- sos que discorrin soterrats i facin possible a les circulacions que provenen de la N-II d’incorporar-se a la calçada central segregada de l’autopista AP-2. El tram de l’autopista AP-2 des de la ronda Litoral fins a l’enllaç de Molins de Rei, d’uns 5 km, disposaria d’una calçada central segregada que s’inicia a l’anterior tram i finalitza a l’enllaç de Molins de Rei. La Comissió de Seguiment ha manifestat la viabilitat tècnica d’aquesta solució. 32 B) Corredor Gran Via Sud (3,3 km) Una definició del carril bus destinada a servir només els serveis de transport públic (autobús i taxi) amb origen o destinació a la nova estació intermodal del Prat de Llobregat i de la carretera B-201 podria situar-se a la mitjana de l’autopista, però seria a costa dels carrils destinats al trànsit general, que veurien reduït, per tant, el nombre de carrils amb la remodelació. Cal tenir present, però, que la construcció de la pota sud va significar una disminució sensible de les intensitats de trànsit en el corredor, de forma que actualment no s’en- registren demores significatives en aquest tram. La baixa entitat dels estalvis de temps assolits fan que l’anàlisi de la viabilitat d’implan- tació en aquest tram resti fora de les possibilitats del present estudi. Es considera que no és convenient la implantació d’un carril bus en aquest tram. C) Corredor Meridiana - C58 (6,5 km) L’estudi ”Implantació d’un carril reservat per a autobusos a l’autopista C-58, entre el nus de Ripollet i l’avinguda Meridiana” redactat per encàrrec del DPTOP l’any 2001, defineix dues alternatives, una seguint el traçat de l’autopista i altra per la carretera N-150, i ambdues es basen en la concepció d’un únic carril d’entrada a Barcelona: L’alternativa considerada discorre per l’autopista C-58. Té l’origen a la intersecció de la Meridiana amb l’avinguda de Rio de Janeiro, i el seu final abans de l’obra de fàbri- ca de pas sobre la línia de Renfe propera a l’enllaç de Ripollet. El carril d’ús exclusiu d’autobusos se situa a la dreta de la calçada de l’autopista d’entrada a Barcelona, ampliant la plataforma i segregant-lo mitjançant barrera de seguretat rígida tipus New Jersey. El carril discorre en viaducte en uns 2 km per entrar a la Meridiana, salvant la N-150, la plataforma de Renfe i altres vials existents a aquesta zona, amb un traçat sensiblement paral·lel a l’autopista C-58; i també discorre en estructura elevada per a salvar els accessos a l’estació de servei existent en aquesta autopista. El tram des de l’enllaç de Ripollet fins a l’autopista A-7, d’uns 3 km, no pot ubicar-se com en el tram anterior a la dreta de la calçada de sentit a Barcelona, donat que l’enllaç de Ripollet impediria la seva continuïtat; així, la inserció més idònia seria una calçada central segregada que connectaria amb la disposada en el tram següent mit- jançant un ramal específic reservat per a autobusos. La DGPT està realitzant l’avantprojecte constructiu d’aquest accés. Tot i que viable tècnicament, el seu cost és elevat. 33 D) Corredor Gran Via Nord (7,5 km) El tram de l’autopista C-31 N des de la ronda Litoral fins l’enllaç amb ctra. B-500 compta amb un traçat que discorre elevat, en viaducte en alguns indrets, respecte de la trama urbana que travessa (Sant Adrià i Badalona) i presenta fortes limitacions d’espai (mitjana estreta) per a la instal·lació de carrils sense afectar a l’oferta destina- da al trànsit general, a les quals s’afegeixen les dificultats de connexió al nus de ronda Litoral. Tots aquests factors fan pràcticament inviable la instal·lació de carril bus sense reduir el nombre de carrils destinats a la circulació general en un tram on, a més a més, les intensitats de circulació d’autobusos són inferiors que a la resta de corre- dors. El tram de l’autopista C-31 N, des de l’enllaç ctra. B-500 fins a l’enllaç amb la B-20 presenta una secció transversal similar a la de l’anterior, encara que en aquest cas hi ha la possibilitat d’ampliar la plataforma de l’autopista per la banda exterior. Malgrat tot, i donat que un carril bus en aquest tram no tindria continuïtat en direcció a Barcelona, i la seva implantació de forma aïllada no suposaria pràcticament cap millora en el temps total de recorregut del corredor, degut a l’estrangulació que supo- saria el tram de Badalona abans esmentat, es descarta la implantació de carril bus. L’estudi d’alternatives de la DGPT confirma la poca viabilitat constructiva d’aquest projecte. 1.5.2 Mobilitat de difusió L’objectiu d’aquest estudi va ser l’anàlisi dels moviments dels usuaris amb origen a l’ex- terior de Barcelona i que hi arriben en autobús interurbà, un cop n’han baixat. Aquesta informació pot ajudar a decidir la idoneïtat de les ubicacions de les esta- cions esmentades o, altrament, la conveniència de modificar-ne la situació. L’àmbit de l’estudi ha estat el conjunt de les línies sota competència de la DGPT i l’EMT amb caràcter interurbà, més les d’àmbit nacional i internacional. El nombre de parades considerades va ser de 24, entre les quals cal destacar l’esta- ció de Fabra i Puig, l’estació del Nord, Sagrera, l’estació de Sants, Borrell - Josep Tarradellas, Collblanc i Pl. Espanya (Paral·lel). L’estudi va consistir en la realització de 3.415 enquestes personals als usuaris/clients quan s’esperaven per agafar un dels autobusos interurbans. Algunes de les conclusions a què arriba l’estudi són les següents: • Per al 64,5% dels enquestats el desplaçament s’ha efectuat per motius treball o estudis • El 43,7% dels enquestats van a peu fins a la parada. El segon mitjà més utilitzat és el metro 34 • El 50% dels enquestats utilitza l’autobús descartant el tren, com a mitjà alterna- tiu, perquè la parada d’autobús és més a prop del lloc origen i/o destinació. El 33,2% dels enquestats considera que és més còmode i el 25,7% l’utilitza per- què no hi ha parada de tren al seu municipi • El temps del desplaçament dins l’autobús és de 36,2 minuts de mitjana pel total de viatgers de la mostra • El temps mitjà de difusió, és a dir el temps mitjà que triguen els enquestats a arri- bar fins la parada d’autobús, és de 15,3 minuts La distància mitjana que han recorregut els enquestats que van a peu fins la parada d’autobús és de 575 metres. 1.5.3 Situació actual i propostes de millora de les cruïlles semaforitzades situa- des als itineraris dels serveis de transport regular de viatgers L’inventari de les cruïlles problemàtiques va dur-se a terme mitjançant una enquesta realitzada als operadors als quals se’ls demanava on trobaven les dificultats princi- pals de pas. La informació obtinguda va servir per identificar un conjunt de punts con- flictius a la xarxa viària. Posteriorment van seleccionar-se els punts de més importància, procurant a més que observessin una certa homogeneïtat en la distribució territorial. Aquestes cruïlles o trams de carrer es troben als municipis de Vilafranca del Penedès, Pallejà, La Palma de Cervelló, Terrassa, Sabadell (2 punts), Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Mollet del Vallès (4 punts), Granollers (2 punts), Mataró, La Llagosta, Arenys de Munt, Esparreguera, Cardedeu i Vilassar de Dalt. Per a cada cruïlla s’aporta la informació següent: - Inventari vial i fases semafòriques - Plànol d’aforament direccional - Aforament manual - Inventari fotogràfic - Composició del trànsit - Anàlisi d’intensitats i capacitats - Diagnosi i propostes - Intensitats i capacitats resultants amb l’aplicació de la proposta En general, les solucions proposades són canvis de temps de verd que afavoreixen el pas dels autobusos, encara que a vegades es detecta que tan sols cal controlar l’aparcament il·legal. 35 2 GESTIÓ DE PROJECTES 2.1 Tramvia Diagonal - Baix Llobregat El Consell d’Administració de l’ATM, en sessió ordinària de data 27 de febrer, va aprovar definitivament la Modificació número 1 del Projecte constructiu del Sistema de Tramvia - Metro Lleuger en el corredor Diagonal – Baix Llobregat, corresponent al tram Av. Diagonal / Martí Franqués – Carretera de Collblanc. El Comitè Executiu de 3 d’abril de 2003 va aprovar els aspectes tècnics dels ajusta- ments de traçat a l’Av. Barcelona i a l’Av. Baix Llobregat, als termes municipals de Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat. Aquests ajustaments, que es van formalitzar en el Modificat número 2, van suposar la substitució de les parades 27 i 28 per una única a l’Av. Baix Llobregat a l’alçada del carrer de la Fontsanta i la prolongació de la línia T2 al llarg de l’Av. Barcelona, executant en via única el tram del ramal de T3 de l’Av. Baix Llobregat fins al nou baixador. El Projecte modificat va ser aprovat definitivament pel Consell d’Administració de 28 de juliol de 2003. En aquest mateix Consell d’Administració s’aprovà el Projecte d’Explotació del siste- ma i els costos anuals que se’n derivaran, tant en la primera fase prevista (línies T1, T2 i T3 fins P28), com en la fase segona (T3 fins P31). En el Projecte d’Explotació es descriu la xarxa tramviaire i les freqüències de pas de la següent manera: • La xarxa està formada per tres línies, que s’anomenen de forma abreujada T1, T2 i T3. • Aquestes tres línies comparteixen trams comuns en l’operació: totes elles disco- rren pel tram P01-P16 (Francesc Macià- Montesa). A partir d’aquesta estació, les línies T1 i T2 comparteixen un tram fins a la P22 (Bon Viatge) on acaba la línia 1, mentre que la línia 2 segueix fins al Baixador (extrem de l’Av. Barcelona). D’altra banda, la línia 3, a més del tram comú, es perllonga des de la bifurca- ció posterior a la P16 fins a la parada P31(Consell Comarcal del Baix Llobregat). • Intervals de pas: Intervals de pas en dies feiners 5-7 h 7-22 h 22-24 h 22-2 h (div. i diss.) P1 - P22 20’ 5’ - 10’ 20’ 20’ P22 - P26 20’ 15’ 20’ 20’ P16 - P31 20’ 15’ 20’ 20’ Tronc comú 10’ 5’ 10’ 10’ 36 Intervals de pas en dissabtes 5-16 h 16-22 h 22-2 h P1 - P22 20’ 15’ 20’ P1 - P26 20’ 15’ 20’ P16 - P31 20’ 15’ 20’ Tronc comú 10’ 7,5’ 10’ Intervals de pas en diumenges, festius i vigilies de festa 6-24 h 24-2 h P1 - P22 20’ 20’ P1 - P26 20’ 20’ P16 - P31 20’ 20’ Tronc comú 10’ 10’ Com a fites significatives assolides en el procés de posada en funcionament de la xarxa tramviaire del Baix Llobregat, durant l’any 2003 destaquen: • A l’abril els quatre primers tramvies acabats de fabricar ja van superar totes les proves estàtiques i dinàmiques necessàries per a ser homologats per la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat. • Al maig van arribar les primeres unitats de tramvies a les cotxeres de Sant Joan Despí. • A l’agost van començar a circular en període de proves els tramvies entre les parades 20 i 22 als termes de Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat. • Al setembre es va inaugurar l’intercanviador de Maria Cristina i el mes de novembre va entrar en servei el de Palau Reial. • A mitjan novembre van començar les proves amb tramvies entre les parades 22 i 26 a Sant Joan Despí. • A principis de desembre van començar les proves amb tramvies a la Diagonal. • Al desembre es realitzaren les proves amb tramvies a tota la línia T1. La descripció dels aspectes més significatius de les obres en els diferents termes muni- cipals és la següent: Barcelona: Les principals actuacions es van realitzar al carrer d’Adolf Florensa i a l’Av. Xile. Assenyalar que la implantació del tramvia a aquesta zona ha suposat l’execució d’un pas inferior entre les Escoles Tècniques Superiors d’Industrials i d’Arquitectura i la modificació dels vestíbuls del metro de Maria Cristina i de Palau Reial (L3), amb implantació d’ascensors accessibles per a PMR. 37 L’Hospitalet de Llobregat: Es van desenvolupar tant les obres d’urbanització com les obres tramviaires al llarg de la Carretera de Collblanc en tot el terme, i es va ampliar la calçada existent per permetre la implantació del tramvia per mitjà de passarel·les de vianants al Pont de Collblanc i al Pont de Can Rigalt. El calaix per al desviament d’una important línia d’alta tensió va fer necessari el desviament provisional del trànsit. Esplugues de Llobregat: Les obres es van centrar, durant el 2003, principalment en l’Av. Laureà Miró, on es va ampliar el Pont d’Esplugues i el Pont de Can Clota. Cornellà de Llobregat: Es van finalitzar les obres de la Carretera d’Esplugues i del calaix de l’intercanviador de Cornellà que permetrà el pas sota la línia de Renfe tant del tramvia com del trànsit viari. Sant Joan Despí: Es va finalitzar l’execució de la plataforma tramviaire a la BV-2001 i a l’Av. Barcelona fins a la parada P26. Es va procedir a la urbanització de les cot- xeres i a l’execució de l’edifici de tallers. Sant Just Desvern: Es va iniciar l’execució de la reposició de serveis afectats i de l’es- tació transformadora del Walden a la Carretera Reial i es va iniciar la col·locació dels elements de via a Sant Martí de l’Erm. Del pas inferior sota l’A2, que va suposar el desviament per fases d’execució del trànsit d’aquesta autopista, es va finalitzar l’es- tructura i la realització de l’excavació corresponent. Durant el proper 2004 es preveu: - A l’abril, la posada en servei comercial de la primera fase d’explotació. - La continuació de les obres entre P28 i P31 i la posterior posada en funciona- ment de la segona fase d’explotació. - La finalització dels acabats d’urbanització de les línies T1, T2 i T3. - Les obres d’urbanització pel Compliment del Conveni de Cessió des de la P31 al límit de Sant Feliu de Llobregat. Els presumibles punts crítics de les obres pendents poden ser les afectacions al trànsit a la Carretera Reial a Sant Just Desvern i l’estructura del Pont Reixat. 38 2.2 Tramvia Sant Martí-Besòs El 3 de gener de 2003 es va signar el Contracte per a l’execució i explotació del Tramvia - Metro Lleuger Sant Martí - Besòs en els termes municipals de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona, amb un pressupost de 205 MÛ. El Tramvia consta de 3 fases que en principi varen quedar definides de la següent manera: - Fase 1 Estació del Nord – Sant Adrià de Besòs (Renfe) - Fase 2 Ciutadella | Wellington – Badalona - Fase 3 Rambla de la Mina Els terminis previstos d’entrada en servei eren, per a la fase 1, el mes d’abril de 2004 i, per a la fase 2, el mes de gener de 2005, en coordinació amb la construcció de les obres de remodelació i soterrament de la Gran Via. El tram de la Rambla de la Mina s’executarà en el termini de 12 mesos comptats des del moment que es dispo- si dels terrenys. L’Acta de comprovació del replanteig, acte final que dóna inici a l’execució de les obres, es va signar el 7 de gener de 2003. A partir d’aquesta data les obres s’han desenvolu- pat a bon ritme pel que fa a la fase 1, i amb més dificultats pel que fa a la fase 2. Les incidències més destacades de la fase 1 han estat: • La modificació de traçat del tram de la fase 1, que el Comitè Executiu de 15 de setembre va establir, segons l’itinerari Sant Adrià (Renfe) – Fòrum 2004 – Diagonal – Glòries – Meridiana – Ciutadella Vila Olímpica (L4 Metro), deixant sense efec- te temporalment la connexió tramvia–metro–ferrocarril a l’estació del Nord. • El Conveni signat entre l’ATM, Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA, i Tramvia Metropolità, SA, per a la col·laboració en l’execució de diferents obres del sistema tramviaire que ens ocupa, al sector del carrer Taulat, ratificat pel Consell d’Administració de 28 de juliol de 2003. • La signatura d’un Conveni amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs modificant la secció de la plataforma al llarg de l’avinguda de Catalunya i reduint el nom- bre de parades al carrer Cristòfol de Moura, ratificat pel Consell d’Administració de 10 de desembre de 2003, i que manifesta el total acord de l’Ajuntament amb la implantació del tramvia dins del seu terme. En el segon tram de les obres, actualment Diagonal – Rambla del Poblenou – Gran Via – Alfons el Magnànim – Cristòfol de Moura – Sant Adrià de Besòs – Badalona, cal assenyalar les dificultats a bona part del traçat que podrien comprometre seriosa- ment els terminis de l’entrada en servei de la segona fase del tramvia: • A la Rambla del Poblenou, a part de la contestació veïnal, està en curs, a càrrec de Bagursa, la modificació del PGM i les expropiacions necessàries per deixar una amplada de plataforma suficient des del carrer Perú fins a la Gran Via. 40 • A Alfons el Magnànim no es disposa del permís de la Comissió d’obres de l’Ajuntament per iniciar-les. • El mateix es pot dir al carrer Cristòfol de Moura on està prevista l’execució, sense data de termini, d’un aparcament soterrat que ocupa part de la platafor- ma tramviaire, incidint de manera negativa en la implantació del tramvia. • Finalment a Marquès de Mont-roig, Badalona, la pressió veïnal ha paralitzat les obres iniciades durant el mes de setembre. Hi ha discrepàncies amb els respon- sables municipals sobre l’àmbit de la urbanització que s’ha de portar a terme. El concessionari va lliurar una primera versió del Projecte d’Explotació el 26 de març de 2003, tal i com exigeix el contracte de Concessió. Posteriorment, Tramvia Metropolità del Besòs va lliurar el Projecte d’Explotació amb una sèrie d’aclariments, fruit d’una revisió prèvia. El Comitè Executiu de l’ATM del 15 de setembre va acordar que la Línia 1 d’aquest sistema tramviaire acabi en el carrer Wellington, en comptes de a l’estació del Nord–Arc de Triomf. En aquest sentit, el concessionari ha refet el Projecte d’Explotació, lliurant-ho definitivament el 28 de novembre. Actualment, està en procés de revisió per part dels serveis tècnics de l’ATM. 41 3 SISTEMA TARIFARI INTEGRAT El projecte de la Integració Tarifària al conjunt de l’RMB, promogut per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’EMT, es va aprovar pel Consell d’Administració de l’ATM al novembre del 2000 amb els objectius següents: • Crear un sistema de tarifes fàcil d’entendre i basat en principis acceptats pels usuaris. • Que el sistema de transport públic metropolità sigui percebut com a una xarxa integrada. • Contribuir a posicionar el transport públic com a sistema més atractiu als usuaris. El calendari d’implantació d’aquest projecte als diferents operadors ha estat el següent: Any 2001 Asser, Authosa, Autocars R. Font, Autocorb, Autos Castellbisbal, Cingles Bus, Cintoi Bus, Empresa Casas, Empresa Plana, Empresa Sagalés, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Fytsa, Hispano Igualadina, La Vallesana, Martí Colomer, Metro de Barcelona, Mohn, Oliveras, Rodalies Renfe (primera corona), Rosanbus, Sarbús, Soler i Sauret, TMB, Transports Generals d’Olesa, Transports Lydia, Transports Públics, Tusgsal i els serveis urbans de Sabadell (TUS) i Sant Cugat del Vallès (Sarbús i Saiz Tour). Any 2002 Tots els serveis de Rodalies Renfe, Bus Castellví, Empresa Pous, Hispano Llacunense, Marès-Trans, Montferri Hnos. i els serveis urbans de Castellbisbal (Autos Castellbisbal), Mataró (Mataró Bus) i Rubí (Transports Públics) i el servei de l’autobús del Port (Transports Ciutat Comtal). 43 Any 2003 • L’1 de gener es van integrar els serveis urbans de Terrassa (TMESA) i d’El Papiol (Autos Castellbisbal) i l’operador interurbà Hispano Llacunense • El 15 de gener es va integrar el servei urbà de Granollers (Autobusos de Granollers) • El 3 de març es van integrar el servei urbà de Vallirana (Soler i Sauret) i el ser- vei interurbà instat pel municipi de Mollet del Vallès • El 24 d’abril es va integrar el servei urbà de Molins de Rei (Molins Bus UTE) • En el mes de maig es van incorporar els serveis urbans següents: • 2 de maig de 2003, Cerdanyola del Vallès (Sarbus) • 5 de maig, Vilassar - Cabrera de Mar (Empresa Casas) • 7 de maig, Igualada (TUISA) • El 7 de maig també es va integrar l’operador interurbà SA Masats Transports Generals 3.1 Vendes i utilització del Sistema Tarifari Integrat (STI) L’any 2003 s’han recaptat per la venda de títols integrats 271.885.709,86.- € sense IVA. Aquesta recaptació representa un creixement d’un 11,20% respecte a les vendes de títols integrats del tancament de l’any 2002 (244.498.066,56.- € sense IVA) i un 33,32% respecte les de l’any 2001. La recaptació mensual acumulada respecte l’any 2002 es representa en el gràfic següent: Vendes acumulades 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des vendes acumulades 2003 22.850 45.266 70.360 92.957 117.444 139.398 161.197 175.005 198.848 225.503 249.115 271.886 vendes acumulades 2002 21.173 41.159 61.132 83.983 105.902 124.356 144.026 156.406 176.923 201.739 223.786 244.498 vendes acumulades 2003 vendes acumulades 2002 44 Recaptació milers € Respecte les unitats venudes de títols integrats, aquestes han estat 36.443.513 títols ATM (excloent les unitats de T-Esdeveniment), que superen els 34.462.504 de títols venuts en l’exercici 2002. Això representa un creixement d’un 5,73% en el nombre d’unitats venudes l’any 2002 i d’un 15,09 % respecte les del primer exercici d’implan- tació de l’STI (31.660.888 de títols venuts). El següent quadre recull de forma més detallada la venda de títols integrats, els des- plaçaments assignats i la recaptació de l’exercici 2003, per tipus de títol ATM: Títol Unitats venudes % Desplaçaments venuts* % Recaptació % T-DIA 220.643 0,61 1.765.144 0,37 939.722,91 0,35 T-10 34.195.959 93,79 341.959.590 72,07 206.747.070,88 76,04 T- 50/30 1.259.467 3,45 62.973.350 13,27 32.897.767,29 12,10 T-Mes 675.733 1,85 53.806.559 11,34 24.999.837,75 9,19 T-Esdeveniment 21.500 0,06 906.000 0,19 182.710,28 0,07 T-Trimestre 16.468 0,05 3.910.549 0,82 1.774.287,39 0,65 T-Jove 25.553 0,07 6.075.991 1,28 2.739.844,77 1,01 T-Familiar 43.690 0,12 3.058.300 0,64 1.604.468,59 0,59 TOTAL 36.459.013 100,00 474.455.483 100,00 271.885.709,86 100,00 * desplaçaments assignats pel Reglament de la Mesa de la Cambra Les validacions totals efectuades amb títols integrats ATM durant l’any 2003 han estat de 582.711.266 validacions. Això suposa un increment del 5,56% respecte les vali- dacions de l’exercici 2002 (551.995.924 validacions) i d’un 26,3% respecte les vali- dacions de tancament de l’exercici 2001 (461.616.879 validacions). Validacions ATM acumulades 700 600 500 400 300 200 100 0 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Acumulat validacions ATM 2003 Acumulat validacions ATM 2002 45 Milions de viatgers Del total de validacions dels títols ATM l’any 2003, la T-10 representa el 72,17% dels viatges en títols integrats, seguida de la T-50/30 que representa el 13,32% i la T-Mes suposa un 11,90 % dels viatges tal com mostra el quadre següent. Validacions títols ATM 2003 Títol Validacions % Utilització T-DIA 949.456 0,16 T-10 420.596.727 72,18 T- 50/30 77.635.081 13,32 T-Mes 69.321.869 11,90 T-Esdeveniment 253.081 0,04 T-Trimestre 4.183.970 0,72 T-Jove 5.754.626 0,99 T-Familiar 4.016.456 0,69 TOTAL 582.711.266 100,00 Aquesta distribució en l’ús de títols integrats tendeix a l’estabilitat si es compara amb la distribució dels darrers exercicis. Validacions títols ATM (%) Títol 2001 2002 2003 T-10 71,80 72,34 72,18 T- 50/30 11,70 13,33 13,32 T-Mes 16,32 12,30 11,90 Altres 0,18 2,03 2,60 TOTAL 100,00 100,00 100,00 Pel que fa a la incidència de títols integrats en el global dels desplaçaments es cons- tata la consolidació de l’ús de títols integrats assolint una quota de gairebé el 70% de les validacions del sistema. 2001 2002 2003 Validacions títols ATM 461.616.879 551.995.924 582.711.266 Validacions totals del sistema 755.430.000 800.050.000 837.127.500 Utilització dels títols integrats 61,11% 69,00% 69,61% 46 Per observar l’evolució en l’ús del transport públic des d’abans de la introducció del STI, cal convertir els títols venuts en viatges potencials, mode en que abans es calcu- lava la xifra de viatgers. Aquest exercici condueix a un càlcul de 883 milions de viat- ges venuts, xifra que representa un increment acumulat des de l’inici de la integració tarifària del 18%. 900,0 882,9 850,0 846,9 800,0 800,3 748,5 750,0 726,5 714,0 700,0 691,6 650,0 600,0 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 viatges venuts (millions) 3.2 Tarifa mitjana ponderada L’evolució de les tarifes mitjanes ponderades des de la introducció del STI ha estat la següent: preu viatge % variació TMP títols % variació TMP % variació T-10 (€) interanual ATM (€) interanual sistema (€) interanual 2000 0,4634 0,5856 2001 0,4142 -10,62 0,4397 0,5690 -2,83 2002 0,4361 +5,29 0,4429 +0,73 0,5422 -4,71 2003 0,4517 +3,58 0,4666 +5,35 0,5612 +3,50 47 Constitució ATM Inici STI Es pot observar l’increment de la tarifa mitjana dels títols ATM que ve donada per una major adequació del nombre de zones dels títols a la realitat del desplaça- ment. 0,800 0,600 Preu de T-10/viatge TMP títols ATM 0,400 TMP SMTPC 0,200 0,000 2000 2001 2002 2003 3.3 Índex d’intermodalitat Tal com preveia el projecte de l’STI, durant l’exercici 2003 s’ha implementat el bit de seguiment dels títols magnètics, de manera que no s’han realitzat enquestes per a la determinació de distribució d’ingressos. Així la intermodalitat de l’exercici mesurada amb el nou sistema dóna els resultats següents: Índex d’intermodalitat 2003 Títol Índex % T-DIA 6,66 T-10 19,85 T- 50/30 26,19 T-Mes 14,00 T-Trimestre 12,64 T-Jove 19,52 T-Familiar 17,36 El grup tècnic de la Integració tarifària és en procés d’anàlisi dels resultats d’explo- tació del bit de seguiment amb l’objectiu de maximitzar la seva fiabilitat. 48 0,463 0,586 0,414 0,440 0,569 0,436 0,443 0,542 0,452 0,467 0,561 4 SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC INTERURBÀ NOCTURN El novembre de l’any 2001 es van posar en marxa 17 noves línies metropolitanes d’autobús nocturnes. Les dades d’utilització d’aquests serveis per a l’any 2003 són les següents: Serveis interurbans nocturn any 2003 Línia Destinació Viatgers N30 Vilanova- Vilafranca 65.984 N40 Vilafranca 8.121 N50 Martorell 19.416 N51 Esparreguera 13.461 N60 Terrassa- Vacarisses 13.068 N61 Rubí 28.692 N62 UAB- Sant Cugat 25.479 N63 Terrassa- Matadepera 11.044 N64 Sabadell 36.085 N65 Sabadell- Castellar del Vallès 25.935 N70 Caldes de Montbui 8.617 N71 Granollers 35.168 N72 La Garriga 10.706 N73 Granollers- Sant Celoni 24.408 N80 Mataró 32.996 N81 Vilassar 21.537 N82 Mataró- Pineda 53.258 Total 433.975 Comparant aquesta xifra total amb la corresponent a l’any 2002 s’aprecia un incre- ment de demanda del 40,5%. viatgers ∆ (%) 2002 308.973 40,5 2003 433.975 49 5 ACTUACIONS CONTRA EL FRAU El grup constituït l’any 2002 ha continuat treballant en les línies d’actuació definides: normativa, operativa i de comunicació. 5.1 Línia normativa En aquesta línia, el grup ha formulat una proposta legislativa per adequar el marc nor- matiu que regula el frau en el sistema metropolità de transport públic col·lectiu en totes les seves tipologies. Les administracions titulars dels serveis han de implementar aques- ta adequació que ha aprovat el Consell d’Administració de l’ATM. Estudi del frau existent: S’ha realitzat un estudi homogeni del nivell de frau en l’àm- bit del STI per enquesta personal a bord dels vehicles en un mateix context temporal, en dies feiners. L’univers d’estudi va ser tots els operadors integrats, tant ferroviaris com per carretera i tant urbans com interurbans. Es presenten els resultats en una taula amb tres columnes: els resultats obtinguts sobre la mostra (99.035 etapes de transport analitzades), expandits a valors totals de sis- tema (l’univers és de 2.792.744 etapes en dia feiner mig) i en percentatge de frau. Resultats de l’estudi del frau dia feiner mig mostra univers % Etapes 99.035 2.792.744 100 Reconeix no portar 664 21.598 0,8 Nombre de zones incorrecte 2.392 45.217 1,6 Identificació incorrecta 312 11.690 0,4 Títol no validat 1.306 40.552 1,5 No mostra títol i declara nombre de zones incorrecte 94 2.190 0,1 Frau trobat 4.678 119.481 4,3 No vol mostrar 1.333 45.700 1,6 Diu que no té temps 579 21.227 0,8 Diu que no el troba 400 13.814 0,5 Frau probable 2.312 80.741 2,9 TOTAL FRAU 6.990 200.222 7,2 50 5.2 Línia operativa Per tal de crear una sistemàtica homogènia d’inspecció i, en base al marc normatiu comú, realitzar una mateixa tasca d’intervenció a tota la xarxa, es va convenir crear un grup tècnic contra el frau, el propòsit del qual és intercanviar informació, tendèn- cies i incidències de les seves actuacions inspectores i coordinar determinades actua- cions quan es consideri convenient. El grup està format per representants dels opera- dors integrats i de la pròpia ATM. La primera tasca realitzada ha estat un curs de for- mació d’interventors. Curs de formació d’interventors: Es va impartir un curs de formació d’interventors durant els mesos d’octubre i novembre, el contingut del qual va ser treballat pel grup tècnic d’actuacions contra el frau. Hi van assistit 50 persones de 26 operadors del transport. El temari del curs es va distribuir en quatre sessions: el Sistema Tarifari Integrat, Normativa, Procediments d’actuació i Actituds de l’interventor. 5.3 Línia de comunicació Es va proposar iniciar l’any 2004 la informació al ciutadà/usuari de les actuacions contra el frau i de quins són els seus resultats. 51 6 ATENCIÓ AL CIUTADÀ 6.1 Atenció personalitzada Aquest servei ha continuat augmentant la seva activitat al llarg de l’any 2003 realit- zant l’atenció telefònica i la resposta als escrits rebuts per via electrònica i als entrats pel Registre de l’ATM. El volum de consultes ateses per via telefònica ha estat de 2.400 i s’ha donat respos- ta a 1.020 escrits arribats mitjançant correu electrònic i correu postal. Les temàtiques d’aquestes consultes han estat principalment referides a: • Funcionament del Sistema Tarifari Integrat • Informacions sobre les diverses actuacions incloses al PDI 2001-2010 • Informació sobre els serveis dels operadors de transport • Queixes i reclamacions pel funcionament de serveis de transport • Incidències en el funcionament dels títols integrats de transport 6.2 Biblioteca Aquest centre de documentació especialitzat en transport públic ha augmentat el seu fons incorporant 400 noves publicacions i mantenint la seva hemeroteca amb un volum de 125 títols de revistes i publicacions periòdiques. S’ha atès un total de 75 visites a la biblioteca. 6.3 Web (www.atm-transmet.org) La cura en el manteniment i l’actualització dels continguts de la pàgina web ha gene- rat un augment en el nombre de visites respecte de l’any anterior; s’ha comptabilitzat un total de 107.200 visites. 52 7 CENTRE D’INFORMACIÓ TransMet L’any 1998 es van signar els primers protocols de col·laboració amb els operadors de transport públic i amb les principals emissores de ràdio per oferir el servei d’infor- mació de l’estat de la xarxa de transport públic metropolità i les notícies que es van generant en el sistema. Durant l’any 2003 les emissores de ràdio que realitzen connexions són: Catalunya Ràdio - Catalunya Informació, Com Ràdio, Cadena Cope, Onda Cero Ramblas, Ràdio Barcelona - Cadena Ser, Ona Catalana Barcelona - Ona Música Barcelona, RAC 1 - RAC 105, Ràdio Gràcia, Ràdio Club 25, Ràdio Ciutat Badalona, Ràdio Rubí, Ràdio Ripollet, Ràdio Hospitalet, Ràdio Santa Perpètua, Ràdio Premià, Ràdio Florida, Ràdio Castelldefels, Ràdio Sant Feliu, Ràdio Sant Cugat i Ràdio Sabadell. Aquest any s’han realitzat un total de 8.060 connexions, emetent 1.154 informacions d’interès, i en un 20% dels casos aquestes connexions han informat d’incidències en el sistema. L’altre mitjà que permet fer connexions en directe és la televisió. Durant aquest any, a través del teletext de Televisió de Catalunya ha estat possible l’accés immediat i per- manent, durant 24 hores al dia, a les incidències del transport metropolità, la mateixa informació que proporciona el Centre d’Informació TransMet en les comunicacions radiades. A aquesta informació també s’hi pot accedir a través de la web de TV www.tvcatalunya.com/atm o a través d’un enllaç a la web de l’ATM www.atm- transmet.org i la del portal Mobilitat de la Generalitat de Catalunya www.mobilitat.net. 53 8 PLÀNOLS DE LA XARXA FERROVIÀRIA INTEGRADA Dins la regió metropolitana de Barcelona es consideren quatre tipus de serveis de la xarxa ferroviària: - Serveis urbans: línies de metro, identificats amb una L - Serveis metropolitans: serveis suburbans, identificats amb una S - Serveis de rodalies: identificats amb una R - Serveis de tramvia: identificats amb una T Aquest canvi de nomenclatura i d’identificadors de línies comporta modificacions importants a la xarxa d’FGC i la definició d’un plànol de xarxa únic per a tots els ope- radors ferroviaris. Aquest plànol s’ha definit en dos àmbits: primera corona i total de l’àmbit del sistema tarifari integrat. La implantació a la xarxa d’FGC es va realitzar el 3 de novembre i a la xarxa de Metro es va realitzar a l’entrada en funcionament de la nova línia 11. Els canvis de nomenclatura d’FGC són: - U6: Pl. Catalunya – Reina Elisenda esdevé L6 - U7: Pl. Catalunya – Av. Tibidabo esdevé L7 - U8: Pl. Espanya – Molí Nou – Ciutat Cooperativa esdevé L8 Els canvis de nomenclatura de metro són: - L’estació Feixa Llarga (L1) passa a denominar-se Hospital de Bellvitge - L’estació Cornellà (L5) passa a denominar-se Cornellà Centre Les línies de rodalia de Renfe (C) canvien la inicial per R. 54 Xarxa Ferroviària Integrada Red Ferroviaria Integrada Integrated Railway Network 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 R5 Manresa-Baixador Lleida Manresa-Alta R4 Manresa 6 Manresa-Viladordis P Puigcerdà P Sant Vicenç-Castellgalí Sant Vicenç de Castellet Castellbell i el Vilar Castellbell i el Vilar 5 Monistrol de Montserrat R3 Vic P Monistor l de M. Monistrol-Vila Sant Joan Vacarisses 4 * Montserrat Vacarisses-Torreblanca Balenyà Tona-Seva Montserrat- R6 Igualada Santa Cova Aeri Balenyà P Sant Miquel de GonteersViladecavalls Viladecavalls 3 Els HostaletsTerrassa Centelles S1 Terrassa-Rambla Vilanova del Camí Torrebonica * Castellarnau * Sant Martí 6 de Centelles Sabadell Nord P La Pobla de Claramunt P Les Fonts Figaró S2 Sabadell-Rambla Sabadell Center P Capellades 5 P Sabadell-Estació La Garriga P Sabadell Sud P P Vallbona d’Anoia S4 Olesa de M. Sant Quirze P P * P Piera Rubí S55 Universitat Autònoma Les Franqueses del Vallès P 4 Bellaterra Masquefa Barberà del Vallès P Hospital General Sant Joan P Granollers-CanovellesP Can Parellada Mira-sol S5 Sant Cugat Cerdanyola del Vallès PAbrera Parets del Vallès P P La Beguda P P 2 Montcada i ReixacSanta Maria Mollet Santa RosaP 3P P ValldoreixP Sant Esteve Sesrovires Montcada i Reixac Santa Perpètua Sant Sadurní Manresa de Mogoda d’Anoia P La Floresta Gelida P Montcada Ripollet P P P Gelida-Inferior S8 Martorell-Enllaç Les Planes Montcada Montcada La Mollet P Granollers Les Franqueses P Llinars P P Riells i Viabrea- Bifurcació i Reixac Llagosta Sant Fost Montmeló Centre Granollers Nord Cardedeu del Vallès Palautordera Sant Celoni Gualba BredaGelida-Baixador P Martorell-Vila Gelida-Superior Baixador deCastellbisbal P Vallvidrera Can Cuiàs P Lavern S7 El Palau Vallvidrera-Superior Hostalric P Subirats P El Papiol P 1 Ciutat MeridianaTibidabo P Sant Andreu de la Barca Torre Baró Torre 2 R2Molins de Rei Carretera de Montbau Mundet Vallbona del BaróLa Granada les AigüesPeu del Maçanet-MassanesP Pallejà Funicular Vallvidrera Vall d’Hebron Valldaura L3 Canyelles Casa de Sant Feliu de Llobregat P Pl. del l’Aigua P Quatre Camins Inferior GironaFunicular Portbou Propera inauguració R1 Sant Joan Despí T3 Consell Comarcal Próxima inauguraciónS33 L6 Penitents Trinitat NovaCan Ros Next Inauguration 1 Maçanet-Massanes Vilafranca del Penedès Walden L4 Trinitat NovaT1 Reina Elisenda L7 L5 Horta P Sant Vicenç dels Horts Centre Rambla de Sant Just L3 Av. Tibidabo Bon V iatge SarriàMiquel Martí i Pol VallcarcaZona Universitària Via Júlia Trinitat P Santa Coloma de Cervelló VellaZona Universitària Vilapicina Llucmajor La Fontsanta T2 Sant Martí de l’Erm Colònia Güell Fontsanta El PutxetP Fatjò Av. de Xile Les Tres Torres Lesseps Torras Cornellà Ignasi Iglésias Pont Can Pius XII Sant Andreu i Bages Baró de Els Monjos P Viver L8 Molí Nou- El Pedró d’Esplugues Clota Ca Palau Reial La Bonanova Pàdua Virrei Amat Arenal Les Aigües Sant Andreu Ciutat Cooperativa n’Oliveres Alfons X L5 Cornellà Centre Can Rigal Sant Ramon MuntanerMontesa La Sardana Numància Pl. Molina Maragall Sant Andreu P Gavarra Sant Ildefons Maria Cristina Sant Gervasi Fabra i Comtal Can VidaletPubilla Cases L’Illa Fontana Puig Santa P Sant Boi Les Corts Guinardó ColomaL’Arboç Can Boixeres T1 T2 T3 Congrés L1 Fondo Cornellà-Riera Can Serra Collblanc Gràcia Joanic Rbla Just Oliveras Florida Badal Francesc Macià Hospital Camp Tordera R1 R3 R4 de Sant Pau de l’Arpa Sagrera L’Hospitalet Plaça 6 5 4 3 2 1 de Llobregat Plaça del Centre Pr ovençaL1 Torrassa de Sants Entença Hospital Clínic Diagonal Verdaguer NavasEl Vendrell L’Hospitalet- Encants ArtiguesAlmeda Av. Carrilet Av. Carrilet Sta Mercat Sants Sagrada El Clot-Aragó St. Martí La Pau Ve rneda Sant AdriàEulàlia Nou Estació Girona Família Hostafrancs Clot Bac de Roda L4 La PauR4 Bellvitge SantJ osep 1 2 3 4 5 6 L1 Tarragona Monumental Sant Vicenç Tetuan Sant RocP P Gornal Passeig de Calders Rocafort Universitat Besòs GorgGavà Viladecans Hospital de Bellvitge Bellvitge de Gràcia Glòries L2 Pep Ventura Tarragona Ur gell Arc de Triomf Tortosa R2 Calafell Segur Cunit Cubelles Vilanova Sitges * Garraf Platja de Castelldefels Besòs Blanes El Prat Poble PCatalunya Urquinaona Marina Mar Sant Vicenç P de Calafell P P i la Geltrú P Castelldefels P de Llobregat Ildefons Magòria- Espanya P Cerdà La Campana Sec de Calders P P Sant Selva de Mar Cabrera P Antoni de Mar- P L8 S33 S4 S7 S8 R5 R6 Liceu Jaume I Premià Vilassar Vilassar P Sant Andreu Caldes Arenys Canet Sant Pol P Pineda Santa Parc de Montjuïc Paral·lel Poblenou El Maresme Ocata de Mar de Mar de Mar Mataró de Llavaneres d’Estrac de Mar de Mar de Mar Calella de Mar Susanna L1 L3 Fòrum Malgrat de MarR1 Aeroport P L2 Sant Adrià de Besòs Drassanes Ciutadella Castell Paral·lel Bogatell Llacuna El Masnou Vila Olímpica P de Montjuïc Mirador Miramar Badalona Montgat Montgat Nord L1 Hospital de Bellvitge L6 Estació d’autobusosPl. Catalunya - Reina Elisenda S7 Pl. Espanya - El Palau R1 Aeroport / L’Hospitalet - Metr o Park Glòries Jaume I Barceloneta Estación de autobuses Estació Fondo Mataró / Maçanet Bus station de França L2 Paral·lel L7 Pl. Catalunya - Av. Tibidabo S8 Pl. Espanya - Martorell-Enllaç R2 St. Vicenç / Vilanova -Pep Ventura Maçanet Estació Estación L3 Zona Universitària R5 Station St SebastiàL8 Pl. Espanya - Pl. Espanya - Manr esa R3 L’Hospitalet - V ic Tramvia Blau /Servei no integratCanyelles Molí Nou-Ciutat Cooperativa Tranvía Azul /Non-integrated service Blue Tram /Non-integrated ser vice Estació terminal L4 Trinitat Nova S1 Pl. Espanya - Igualada Estación terminalLa Pau Pl. Catalunya - Terrassa R6 R4 St. Vicenç / Vilafranca -Manresa Funicular /Servei no integrat Term inus station L6 L7 S1 S2 S5 S55 Funicular /Servicio no integrado Autobús FGC L5 Cor nellà Centr e Autobús FGC Funicular railway / Non-integrated serviceHorta S2 Pl. Catalunya - Sabadell FGC Bus Estació de corr espondència R1 R3 R4 NTelefèric /Servei no integrat Estación de corr espondencia Trinitat Nova Funicular de Vallvidrera Teleférico /Servicio no integrado Connecting station L1 L3 Mar Mediterrània S33 Funicular de V allvidrera Cable-car /Non-integrated ser viceCan Cuiàs Pl. Espanya - Can Ros Vallvidrera Funicular Continuació de línia Funicular Funiculars de Montserrat Continuación de linea de Montjuïc S4 /Servei no integrat TRAMPl. Espanya - Olesa de M. Line continuationFuniculars de Montserrat /Servicio no integrado Aparcament Montserrat Funiculars Francesc Macià Apar camiento Estació sense servei de viatgers S5 Pl. Catalunya - Sant Cugat - Rubí /Non-integrated service T1 Bon Viatge Parking * Estación sin servicio de viajer os Station without travellers ser vice Cremallera de Montserrat T2 Francesc Macià Vegeu el llistat de localització/Servei no integratS55 Sant Martí de l’Erm de les estacions per zonesPl. Catalunya - Universitat Autònoma Cremallera de Montserrat /Servicio no integrado Ver el listado de localización Cr emallera Montserrat Cremallera de las estaciones por zonasFrancesc Macià Cremallera /Non-integrated service T3 See the list of station locations CremalleraConsell Comarcal by areas 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Xarxa Ferroviària Integrada Central Red Ferroviaria Integrada Central Central Integrated Railway Network 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 R4 Manresa Montcada i Reixac S2 S5 Sant Cugat Santa Maria R3 Vic Sabadell-Rambla S55 Universitat Autònoma Montcada i Reixac Manresa S1 Terrassa-Rambla Montcada Ripollet R2 Les Planes Montcada Montcada Maçanet Bifurcació i Reixac Massanes Parc Natural de Collserola Baixador de Vallvidrera Can Cuiàs P Vallvidrera-Superior Ciutat Meridiana Tibidabo Can Ros S33 R4 Sant Vicenç de Calders Torre Baró Carretera de Torre Olesa de MontserratS4 Mundet Vallbona del Baróles Aigües Montbau Martorell-EnllaçS8 Peu delFunicular Vallvidrera Vall d’Hebron Valldaura L3 Canyelles Casa de Sant Feliu de Llobregat P Inferior Pl. del l’AiguaEl Palau S7 Funicular Propera inauguració Sant Joan Despí T3 Consell Comarcal Próxima inauguración Trinitat Nova R5 Next Inauguration L6 Penitents Walden Manresa-Baixador Reina Elisenda L7 L5 Horta L4 Trinitat Nova T1 Centre Rambla de Sant Just Bon Viatge Miquel Martí i Pol L3 Sarrià Av. Tibidabo R6 Vallcar ca Via Júlia Trinitat Zona Universitària Parc Vilapicina Vella Igualada T2 Güell LlucmajorLa Fontsanta Av. de Zona Universitària El Putxet Fontsanta P Sant Martí de l’Erm Xile Torras Fatjò Les Tres Torres Lesseps Cornellà Ignasi Iglésias Pius XII Sant Andreu i Bages Baró dePont Can Palau Reial La Bonanova PàduaEl Pedró d’Esplugues Ca Virrei Amat Arenal Viver L8 Molí Nou- Clota Numància Sant Andreu Ciutat Cooperativa Les Aigües n’Oliver es Sant Ramon Alfons X L5 Cor nellà Centre MuntanerMontesa La Sardana Can Rigal Maria Cristina L’Illa Pl. Molina Maragall Sant Andreu P Gavarra Sant Ildefons Sant Gervasi Fabra i Comtal Can V idalet Pubilla Cases FontanaLes Puig Santa P Sant Boi T1 T2 T3 Guinar dó ColomaCan Boixeres Collblanc Corts Gràcia Congrés L1 Fondo Cornellà-Riera Can Serra Joanic Rbla Just Oliveras Francesc MaciàFlorida Badal Hospital Camp R1 R3 R4 de Sant Pau de l’Arpa Sagrera L’Hospitalet Plaça de Llobregat Plaça del Centre Provença L1 Torrassa de Sants Entença Hospital Clínic NavasDiagonal Verdaguer L’Hospitalet- Encants Artigues Almeda Av. Carrilet Av. Carrilet Sta Mercat Sants Sagrada El Clot-Aragó St. Martí La Pau Verneda Sant Adrià Eulàlia Nou Estació Girona Família Hostafrancs Clot Bac de Roda L4 La Pau Bellvitge SantJ osep Tarragona MonumentalR2 L1 Sant Roc P P Gornal Passeig Tetuan Sant Vicenç Rocafort Universitat Besòs Gavà Viladecans Hospital de Bellvitge Bellvitge de Gràcia Glòries Gorg de Calders L2 Pep Ventura Urgell Arc de Triomf Platja de Castelldefels Besòs Castelldefels El PratP Ildefons Magòria- Espanya Poble Catalunya Urquinaona Marina Mar de Llobregat Cerdà La Campana Sec P Sant Selva de MarParc de Montjuïc Antoni L8 S33 S4 S7 S8 R5 R6 Liceu Jaume I Poblenou El MaresmeParc de Montjuïc Paral·lel R1 Aeroport P L1 L3 Parc de la FòrumL2 Ciutadella Sant Adrià de Besòs R1 Drassanes CiutadellaParal·lel Bogatell Llacuna Maçanet Castell Vila Olímpica Massanes de Montjuïc Mirador Miramar Badalona Montgat Montgat Nord Jaume I Barceloneta L1 Hospital de Bellvitge L6 S7 R1 Aeroport / L’Hospitalet - Estació d’autobusos Estació Pl. Catalunya - Reina Elisenda Pl. Espanya - El Palau Estación de autobuses Metro Park Glòries Fondo Mataró / Maçanet Bus station de França L2 Paral·lel L7 Pl. Catalunya - Av. Tibidabo S8 Pl. Espanya - Martorell-Enllaç St. Vicenç / Vilanova -Pep Ventura R2 Maçanet Estació Estación L3 Zona Universitària StationL8 Pl. Espanya - R5 Pl. Espanya - Manr esa R3 L’Hospitalet - V ic Tramvia Blau /Servei no integratCanyelles Molí Nou-Ciutat Cooperativa Tranvía Azul /Servicio no integrado R6 Blue Tram /Non-integrated service Estació terminalL4 Trinitat Nova S1 Pl. Espanya - Igualada R4 St. Vicenç / Vilafranca - Estación terminal St SebastiàLa Pau Pl. Catalunya - Terrassa Manresa Funicular /Servei no integrat Te rminus station Funicular /Servicio no integrado Funicular de Vallvidrera L5 Cor nellà Centr e Funicular railway /Non-integrated serviceFunicular de V allvidreraHorta S2 Pl. Catalunya - Sabadell Vallvidrera Funicular Estació de correspondènciaTelefèric /Servei no integrat Estación de corr espondencia Teleférico /Servicio no integrado Trinitat Nova Connecting station NCable-car /Non-integrated service Can Cuiàs S33 Pl. Espanya - Can Ros TRAM Continuació de línia L6 L7 S1 S2 S5 S55 Mar Mediterrània Funicular Continuación de linea de Montjuïc S4 Pl. Espanya - Olesa de M. Line continuation Aparcament T1 Francesc Macià AparcamientoS5 Bon Viatge Parking R1 R3 R4Pl. Catalunya - Sant Cugat - Rubí Vegeu el llistat de localització T2 Francesc Macià de les estacions per zonesS55 Pl. Catalunya - Universitat Autònoma Sant Martí de l’Erm Ver el listado de localización de las estaciones por zonas T3 Francesc Macià L1 L3 See the list of station locations Consell Comarcal by areas 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 9 PROGRAMA DE MILLORA DE LA FLOTA I DE LA SEVA ACCESSIBILITAT Continuant amb la línia d’actuació iniciada l’any 2000, d’ajuts als operadors de ges- tió indirecta per a la renovació i ampliació de la flota i la seva adequació per a per- sones amb la mobilitat reduïda, el Consell d’Administració va aprovar una convoca- tòria per un import de 1.200.000 € (DOGC núm. 3900 de 6 de juny de 2003). A aquesta convocatòria s’hi han acollit 8 empreses operadores per a la dotació de 33 nous vehicles als serveis de transport públic regular de la RMB. La convocatòria incorpora, en cas d’ampliació de flota, la possibilitat de rebre una subvenció per l’import corresponent a la dotació d’equips de validació i venda (SVV) i d’ajut a l’explotació dels nous vehicles (SAE). D’altra banda i tal com ha succeït en anteriors exercicis, en el mes de juliol s’ha sig- nat el conveni de col·laboració entre el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i l’ATM, pel qual el Imserso aporta recursos a les actuacions de millora de l’accessi- bilitat del transport públic interurbà (420.708,47.- €). Com en anteriors convocatòries s’ha comptat amb els serveis d’Applus (IDIADA AT i LGAI) per a la verificació del compliment de les especificacions tècniques exigides. 56 10 TECNOLOGIES DE SISTEMES DE TRANSPORT 10.1 Gestió de la Integració Tarifària (SGIT) Durant l’exercici 2003 s’han dut a terme els canvis en el sistema de gestió que han estat proposats pel Comitè de Seguiment de la Integració Tarifària (CSIT). Destaca la posta en marxa i el seguiment requerit de la distribució dels ingressos mitjançant el sistema de “bit de seguiment” a partir del mes de juny, que ha comportat, igualment, complementar certes funcionalitats i consultes del SGIT. 10.2 Projecte de Targeta XIP Sense Contacte El projecte de Sistema de Validació i Venda (SVV) de Targetes Sense Contacte té com a objectiu la introducció de targetes sense contacte (tipus teletac), com a suport dels títols de transport en l’àmbit de la integració tarifària i l’actualització dels siste- mes actuals de validació i venda de tots els operadors integrats, entre el 2005 i el 2008. El projecte s’ha estructurat en les tres fases següents: - Fase 1: Implantació reduïda del sistema - Fase 2: Generalització del sistema a l’àmbit de la integració tarifària - Fase 3: Extensió a tots els punts de validació i venda de l’àmbit de la integració tarifària El nombre d’elements que constitueixen el conjunt de les tres fases són: elements operador unitats validadores ferroviàries FMB 725 FGC 250 Renfe 652 validadores embarcades Tramvia 357 validadores autobusos Ascom / Indra 3.200 punts de recàrrega FMB 187 FGC 23 Renfe 170 màquines d’auto-venda FMB 294 FGC 160 Renfe 80 punts de venda ATM 1.500 targetes 1.000.000 57 El projecte global d’adaptació del conjunt dels operadors integrats s’estima per un import global de 12 M€. 10.3 Sistema d’Ajut a l’Explotació (SAE) S’ha realitzat la instal·lació del servidor definitiu del SAE, integrant-lo dins la xarxa de servidors de l’ATM i s’han ampliat els serveis d’Administració Remota de Bases de Dades i monitorització del sistema per què donin cobertura al nou servidor. S’ha finalitzat la instal·lació dels vehicles i s’han articulat els procediments per al pro- veïment d’equips a nous vehicles. El projecte del SAE va estimar la flota de servei regular en 450 vehicles. Una vegada completat el procés d’integració tarifària ha calgut realitzar-ne la instal·lació a 55 autobusos més. Obtenció de dades de parades i posta en marxa dels pannells informatius S’ha continuat introduint informació de línies, parades i horaris al SAE, tasca que es preveu que finalitzi al febrer de 2004. Paral·lelament, s’està realitzant la normalitza- ció de la nomenclatura de les 6.000 parades, tant en el SAE com en l’SVV a bord dels autobusos. Això ha permès que els operadors amb SAE comencin a anunciar la pròxima para- da en els pannells electrònics a l’interior dels autobusos. S’ha instal·lat als operadors una web de manteniment del SAE de manera que els operadors informen de qualsevol incidència que es produeixi en el sistema. D’aquesta manera se sap quin és l’estat de funcionament del sistema, com es troba el sistema a cada operador, etc. S’ha realitzat la comunicació entre el SAE i l’SVV proveït per ASCOM i s’ha imple- mentat el protocol de comunicacions que permet donar informació dels autobusos del SAE a altres sistemes d’informació. En particular, aquest protocol s’ha posat en marxa per subministrar informació al sistema d’informació als usuaris del nou intercan- viador de Quatre Camins. 10.4 Empresa mixta ATM - Busmet Serveis Com a conseqüència de l’acord del Consell d’Administració de 12 de desembre de 2002, el 19 de juny de 2003 es va constituir, davant notari, la societat Sermetra, SL. Està formada per l’ATM i Busmet Serveis, SL i s’han nomenat tres vocals per cada part. 58 Altres operadors integrats no adherits a Busmet Serveis, les empreses de transports municipals integrades tarifàriament i les empreses amb equipament equivalent poden utilitzar els serveis objecte de la societat Sermetra, mitjançant el corresponent contrac- te de serveis. L’objecte de la societat és la gestió del manteniment dels sistemes de la integració tari- fària, dels sistemes d’ajut a l’explotació d’aquest àmbit i el lloguer de les infraestruc- tures comunes requerides, així com dels treballs que és deriven de l’evolució d’a- quests sistemes. 59 10.5 Sistema d’Informació Geogràfica i Documental (SIG-SGD) S’han consolidat els mòduls funcionals actuals i s’han fet desenvolupaments per nodrir de nova informació la base de dades corporativa de l’ATM. Les accions han estat adreçades a: - Generar i coordinar els protocols de manteniment i actualització de la base de dades com un actiu valuós d’informació formada per l’explotació dels diferents sistemes de gestió diària - Assistir i formar el personal de l’ATM en les noves eines - Desenvolupar els enllaços del SIG en relació als altres sistemes de l’ATM (SAE, SGIT, SGD) per tal que s’accedeixi a la informació des d’un portal gràfic comú - Ampliar les funcionalitats per tal de facilitar i millorar tant la consulta com el tre- ball amb la informació continguda en el SIG - Col·laborar amb altres organismes Base de Dades corporativa del SIG S’ha inclòs nova informació procedent d’estudis de traçat, seguiment del PDI, nomen- clatura i ubicació de parades i línies d’autobús per al SAE, noves propostes de modi- ficació de línies, gestió de la implantació del tramvia, nova nomenclatura de la xarxa integrada de transport públic, etc. S’ha actualitzat la informació topogràfica a escala 1:5000 amb informació genera- da per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. S’ha inclòs nova cartografia, s’ha introduït un nou mosaic d’imatge amb ortofotomapa color a escala 1:5000 que recobreix l’àmbit de la integració tarifària, i un mosaic d’imatge amb ortofotomapa a escala 1:2500, de l’àmbit del traçat del Tramvia Diagonal - Baix Llobregat i del Tramvia Sant Martí – Besòs. S’ha inclòs la informació geogràfica corresponent a l’EMQ ‘01. S’ha realitzat la normalització del vialer d’acord a nomenclatura oficial de la Generalitat, nomenclatura de carrers, segons l’INE/IDESCAT, incorporació de núme- ros de portal, etc. L’objectiu principal de la normalització del vialer és el d’ampliar les seves funcionalitats, la qual cosa permetrà l’intercanvi d’informació amb altres orga- nismes, la realització de funcions relacionades amb la monitorització de la xarxa vial (la situació de IMDs, incidències), la realització del Pla de Guies i altres. 60 11 ÀMBIT DE L’ACTUACIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA 11.1 Finançament del Sistema Conveni de Finançament i Contracte - Programa 2002-2005 S’ha participat en diferents reunions amb representants de l’Administració General de l’Estat (AGE) i de les Administracions consorciades, per tal de negociar el contingut de les aportacions econòmiques que haurien de fer en el marc dels nous Convenis de Finançament i Contracte - Programa. S’ha aconseguit per a l’any 2004 un incre- ment substancial de les aportacions de l’AGE, fins a 115,6 M€ i, de l’EMT, de 48,8 M€. S’ha actualitzat l’esborrany del nou Conveni de Finançament 2002-2005, que es dis- senya com a refosa dels anteriors Contracte - Programa AGE - ATM i Conveni de Finançament ATM - Administracions Consorciades. S’ha realitzat el seguiment trimestral de l’evolució de les principals magnituds econò- miques dels Plans d’Empresa 2002-2005 de TMB i d’FGC, de l’evolució de les sub- vencions rebudes per l’ATM de les diferents Administracions, de les subvencions pagades per l’ATM tant als operadors públics com als operadors de gestió indirecta i, finalment, de les subvencions pagades per l’EMT als operadors sota la seva tutela. S’ha redactat un primer esborrany de pressupost de l’ATM per a l’exercici 2004, pel que fa a les partides d’ingressos i despeses que fan referència a les aportacions de les diferents administracions en concepte d’aportació a compte del Contracte - Programa 2002-2005, i de la proposta d’aportacions que l’ATM hauria de realitzar als operadors públics i als operadors de Gestió Indirecta. S’han elaborat els informes sobre el compliment dels pressupostos de l’any 2003 rea- litzats pels dos operadors públics. Aquest informe serveix d’eina per verificar els pres- supostos de les dues empreses i validar que segueixen les previsions que estableix el Contracte - Programa, així com per estimar el càlcul de les aportacions de les dife- rents administracions. S’han mantingut negociacions amb diverses entitats financeres per tal de garantir el manteniment de les línies de crèdit que permetin finançar transitòriament l’ATM, men- tre no s’arribi als acords institucionals corresponents. Operació de renting de material mòbil S’ha participat en l’anàlisi i la negociació de les dues operacions de renting de mate- rial mòbil per al Metro de Barcelona, adjudicades a CAF i ALSTOM, valorades en un preu base dels trens de 508 M€. 61 El 8 d’agost de 2003 es va signar el Contracte Marc d’Arrendament entre ATM, CAF i l’AIE, condicionant la seva validesa a la signatura definitiva del Contracte de Subministrament i als diferents contractes relacionats amb el finançament de l’opera- ció. Finalment, el 25 de novembre de 2003 es va formalitzar entre l’ATM, CAF i l’AIE el contracte de subministrament de trens, i l’AIE va formalitzar amb les diferents enti- tats financeres tota la resta de contractes de finançament que restaven pendents, aixe- cant-se d’aquesta manera la condició suspensiva que condicionava la validesa del Contracte Marc. Amb Alstom i les entitats financeres que hi estan vinculades s’ha realitzat un procedi- ment similar, per bé que de major complexitat, ateses les especials circumstàncies per les quals passa el fabricant, que han conduït a la presentació al Consell d’Administració de 10 de desembre de les propostes de Contractes de Subministrament i d’Arrendament i dels documents de compromisos financers, previs a la formalització dels contractes de préstec. Finalment, el Consell d’Administració, en data 28 de juliol, va acordar iniciar un pro- cediment similar per a la contractació de 10 nous trens per a la L1 del Metro, con- curs que haurà de ser resolt a partir del gener del 2004. Conveni de Finançament d’Infraestructures 2003-2005 S’ha elaborat la proposta del tercer Conveni de Finançament d’Infraestructures Generalitat - Estat 2003-2005, i s’ha participat en la seva negociació, fins arribar a la signatura, en data 28 de juliol de 2003. S’ha fet el seguiment de l’estat d’execu- ció de les inversions realitzades amb posterioritat al 31 de desembre de 2001. 11.2 Gestió pressupostària Periòdicament s’han presentat els informes que detallen la situació pressupostària del moment, quedant clarament reflectit el percentatge d’execució del Pressupost. Pel que fa a la tresoreria, durant l’exercici 2003 l’ATM ha fet ús de les diferents pòlis- ses de crèdit, tal com es va acordar en el darrer Consell d’Administració de l’any 2002. Al llarg de l’any hi ha hagut un gran nombre d’operacions d’aquest tipus, ja que s’han anat utilitzant i amortitzant les diverses línies de crèdit, en funció de la perio- dicitat en els cobraments i en els pagaments. 62 12 ÀMBIT DE PROJECCIÓ EXTERIOR 12.1 Participació en projectes europeus Civitas Dintre de la candidatura Civitas, llançada per la UE, el grup Miracles, format per les ciutats de Roma, Barcelona, Winchester i Cork, ha continuat la seva activitat al llarg del 2003. Per la seva part, la nostra ciutat ha continuat avançant en els projectes que són sub- vencionables dintre del projecte marc, que són la integració del tramvia del Baix Llobregat dins del sistema de transport públic i la informació a l’usuari en temps real en el corredor del tramvia, lligats als projectes SAE i Pla de Guies. Urban Transport Benchmarking Initiative En el si de la Direcció general de Transports i Energia (TREN) de la UE, va llançar-se el mes de novembre un benchmarking consistent en la definició d’una sèrie d’indica- dors que han d’avaluar el comportament d’una ciutat en matèria d’ús del transport públic i de la seva contribució a la sostenibilitat. Es van formar diversos subgrups de treball, que s’hauran de reunir almenys tres vega- des al llarg del 2004. Barcelona, representada per l’ATM, presideix el seu grup de treball, que s’ocupa de “Gestió de la demanda”. Va escollir-se de pertànyer a aquest grup (juntament amb Paris, Londres, Varsòvia, La Haia i Dublín) atès que la Llei de la Mobilitat acabada d’aprovar atribueix a l’ATM funcions generals en matè- ria de mobilitat. 63 12.2 Atenció a visites i participació en congressos i jornades Durant l’any 2003 han visitat l’ATM 15 diferents grups interessats en l’organització i les funcions del consorci. Els membres de l’ATM han participat com a ponents en una trentena de seminaris, congressos i jornades relacionats amb el transport públic Com a assistents s’ha participat en altres vint seminaris i cursos. 12.3 Participació en organitzacions de transport EMTA L’ATM és membre fundador de l’European Metropolitan Transport Authorities (EMTA). La finalitat de l’EMTA és promoure i organitzar les relacions entre els organismes euro- peus responsables del transport públic, mitjançant l’intercanvi d’informació, experièn- cies i recerques, i fer sentir la seva veu en aquest camp davant les institucions comu- nitàries. La componen les autoritats de transport de 28 ciutats de 18 estats, amb 90 milions d’habitants. L’assemblea de l’EMTA ha promogut tres grups de treball, refe- rents a informació sobre el transport a les persones amb mobilitat reduïda, sobre finan- çament dels sistemes de transport públic mitjançant la recuperació de plusvàlues del sòl, i sobre bitlletatge electrònic. En tots ells hi participa activament l’ATM. D’altra banda, s’ha formulat una posició comuna sobre la proposta de reglament comunitari sobre serveis públics de transport. L’EMTA publica un baròmetre (estadística comparativa dels transports dels seus mem- bres), la revista “EMTA News” i disposa d’una web (www.emta.com). UITP La Union Internationale des Transports Publics ha organitzat enguany el seu congrés bianual a Madrid. L’ATM hi ha participat amb una ponència sobre el SAE multiflota. IFHP International Federation for Housing and Planning, organisme format per professionals dedicats a l’Urbanisme, l’Habitatge i l’Ordenació del Territori. Grup d’autoritats de transport espanyoles A iniciativa del Ministerio de Medio Ambiente, s’han reunit les Autoritats de transport espanyoles: Madrid, Barcelona, València, Biscaia, Sevilla, Màlaga, Granada i Astúries juntament amb el Ministerio de Fomento i altres organismes estatals. La volun- tat de constituir un grup estable d’intercanvi d’experiències i propostes s’ha plasmat en la constitució d’un Observatori de la mobilitat urbana a nivell de l’Estat. 64 65 3 Estadístiques del sistema 1 TransMet XIFRES 2003 Durant l’any 2003 ha continuat el creixement del transport públic, conseqüència del desenvolupament del sistema tarifari integrat i d’un increment d’oferta. El creixement més important de demanda (prop d’un 6%) s’ha produït a la xarxa d’au- tobusos, que ha portat 23 milions de viatgers més. És de destacar el creixement del transport urbà a la segona corona: s’han transpor- tat més de 34 milions de viatgers que representen un 12% d’increment respecte l’any anterior. Durant el 2003 s’han incorporat nous serveis urbans al STI: Terrassa, El Papiol, Granollers, Vallirana, Mollet del Vallès, Molins de Rei, Cerdanyola, Vilassar de Mar - Cabrera de Mar i Igualada. Dades bàsiques 2003 Línies Longitud Vehicles-km Viatges ∆ 03 / 02 Recaptació xarxa (km) (milions) (milions) (%) (M€) FMB (metro) 6 86,6 64,0 332,0 3,1% 147,1 FGC (1a Corona) 2 24,0 11,6 41,0 2,3% 14,4 Rodalies Renfe (1a Corona) 4 94,0 nd nd nd nd TB (autobusos) 104 889,7 41,5 203,7 7,3% 89,2 Resta autobusos EMT 76 1.964,3 21,4 57,2 8,6% 26,5 Total 1ª Corona STI 3.058,6 138,5 633,9 4,9% 277,2 Resta FGC 2 119,0 16,5 32,0 6,8% 29,3 Resta Rodalies Renfe** 4 332,0 62,5 112,0 1,0% 95,6 Autobusos Generalitat 196 4910* 25,1 25,0 4,1% 22,4 Altres autobusos urbans 72 775,0 10,7 34,2 11,7% 15,1 Total Resta STI 6.136,0 114,8 203,2 3,9% 162,4 TOTAL STI 9.194,6 253,3 837,1 4,6% 439,6 *Dades provisionals n.d. No disponible. **Dades Renfe són per total STI, no desagregades entre 1a corona STI i resta de corones 68 Transport ferroviari 2003 Primera Corona STI Línies Longitud Estacions cotxes-km Trens/hora viatges Recaptació xarxa (km) (milions) punta i sentit (milions) (M€) Metro Línia 1 20,7 30 15,9 23 64,3 Línia 2 12,4 17 9,7 15 54,1 Línia 3 16,6 24 13,4 21 97,9 Línia 4 17,2 22 12,2 17 47,8 Línia 5 16,6 23 12,9 26 67,3 Línia 11 2,3 5 0,0 2 0,0 Funicular 0,8 2 2 0,6 Total 6 86,6 123 64,0 104 332,0 147,1 FGC Línia Barcelona-Vallès 18 7,1 30 29,3 10,3 Línia Llobregat-Anoia 10 4,5 11 11,7 4,1 Total 2 24,0 28 11,6 41 41,0 14,4 Rodalies RENFE C-1 8 nd 10 nd C-2 10 nd 14 nd C-3 6 nd 2 nd C-4 4 nd 13 nd Total 4 94,0 28 39 nd Total 1ª Corona STI 12 204,6 179 75,6 184 373,0 161,5 n.d. No disponible. Resta STI Línies Longitud Estacions cotxes-km Trens/hora viatges Recaptació xarxa (km) (milions) punta i sentit (milions) (M€) Ferrocarrils suburbans i de rodalia FGC Línia Barcelona-Vallès 14 8,9 15 25,2 21,4 Línia Llobregat-Anoia 29 7,5 11 6,7 7,9 Total 2 119,0 43 16,5 26 32,0 29,3 Rodalies RENFE C-1 16 18,1 10 31,5 C-2 20 19,2 14 36,6 C-3 12 5,5 2 7,9 C-4 28 19,8 13 35,9 Total 4 332,0 76 62,5 39 112,0 95,6 Total Resta STI 6 451,0 119 79,0 65 144,0 124,9 Dades Renfe són per total STI, no desagregades entre 1a corona STI i resta de corones Resum transport ferroviari Cotxes-km ∆ 03 / 02 Viatges (milions) ∆ 03 / 02 Recaptació (milions) (%) 2003 (%) (M€) Metro 64,0 4,9% 332,0 3,1% 147,1 FGC 28,1 1,1% 73,0 4,3% 43,7 Rodalies RENFE 62,5 0,3% 112,0 1,0% 95,6 Total transport ferroviari 154,6 2,4% 517,0 2,8% 286,4 69 Transport en autobús 2003 Primera Corona STI Vehicles-km Viatges ∆ 03 / 02 Recaptació (milions) (milions) (%) (M€) Autobusos titularitat EMT TMB 41,5 203,7 7,3% 89,21 Authosa 0,3 2,2 0,8% 0,59 Mohn, SL 5,2 10,0 8,7% 4,41 Oliveras, SA 2,1 5,1 29,7% 1,89 Rosanbus, SL 2,2 5,9 25,6% 2,27 TCC (SA, SL) 1,6 2,4 21,2% 5,56 Tusgsal 9,4 30,3 1,7% 11,33 Altres (2) 0,6 1,3 48,0% 0,41 Total 1ª Corona STI 62,9 260,9 7,6% 115,67 Resta STI Vehicles-km Viatges ∆ 03 / 02 Recaptació (milions) (milions) (%) (M€) Transport interurbà. Titularitat DGPT Asistencia y Servicios, SL 1,7 1,1 4,1% 1,17 Autocars R. Font, SA 0,8 0,9 4,0% 0,62 Empresa Casas, SA 2,9 2,4 2,9% 2,48 Empresa Sagalés, SA 3,2 3,2 1,7% 2,82 Empresa Plana 1,1 1,9 5,2% 1,25 La Hispano Igualadina, SA 3,2 1,4 8,5% 2,38 FYTSA 2,2 2,2 5,9% 2,27 La Vallesana, SA 0,8 0,9 4,0% 0,65 Sarbus (Martí i Renom, SA) 3,2 5,0 2,3% 3,75 Soler i Sauret, SA 2,1 3,0 -2,2% 2,17 Altres (15) 3,9 3,1 14,1% 2,91 Total transport interurbà 25,1 25,0 4,1% 22,48 70 Transport urbà de competència municipal Vehicles-km Viatges ∆ 03 / 02 Recaptació (milions) (milions) (%) (M€) Altres autobusos urbans Autobusos de Granollers 0,3 1,0 3,6% 0,61 CTSA-Mataró Bus 1,1 4,9 10,8% 1,31 Transports Públics, SA (Rubí) 0,6 1,4 8,0% 0,56 TUS, S. Coop. CL (Sabadell) 2,8 12,8 6,2% 6,08 Sarbus+Saíz (Sant Cugat) 0,8 1,1 14,9% 0,35 TMESA (Terrassa) 2,6 10,2 9,4% 5,17 TCC (Vilanova i la Geltrú) 0,4 0,6 22,1% 0,22 Altres (24) 2,2 2,4 87,5% 0,90 Total transport urbà 10,7 34,2 11,7% 15,20 Resum transport en autobús Vehicle-km (milions) Viatges ∆ 03 / 02 Recaptació (milions) (%) M€ Total transport en autobús 98,7 320,2 7,7% 153,35 71 2 ESTUDIS I ENQUESTES 2.1 Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2001 (EMQ ‘01) Durant l’exercici s’han realitzat les explotacions i edicions dels primers volums de resul- tats de l’EMQ ’01. Els principals resultats són: 1. Anàlisi global de la mobilitat: El nombre total de desplaçaments setmanals realitzats pels habitants, de 4 o més anys, de la Regió Metropolitana de Barcelona ampliada fins els límits dels serveis de rodalies és de 49.958.189 desplaçaments. En el període d’estudi, la població de 4 o més anys resident al territori ATM és de 4.345.435 habitants. S’observa una mitjana d’11,50 desplaçaments setmanals. Un 8,5% de la població es caracteritza pel fet de no haver realitzat cap desplaça- ment durant la setmana. Si s’exclou de l’anàlisi aquest sector de la població, s’obser- va una mitjana de 12,57 desplaçaments setmanals. Mitjana desplaçaments/setmana. Total població i població amb mobilitat Individus Desplaçaments Mitjana desplaçaments Total població 4.345.435 49.958.189 11,50 Població amb mobilitat 3.974.863 49.958.189 12,57 Distribució de la mobilitat segons el motiu del desplaçament Compres No 24,6 % Obligada obligada 28,0 % Treball 24,3 % Visites 65,1 % acompanyar 23,5 % Lleure diversió 21,1 % Estudis Altres 34,9 % 30,8 % Tornada casa 47,7 % 72 Distribució de la mobilitat segons mode principal de transport A peu 38,2 % Modes ferroviaris 56,5 % Cotxe 88,3 % Transport Autobús privat 37,0% 35,2 % Moto Transport Altres 9,1 % públic 4,8 % Altres 26,7 % Taxi 2,7 % 1,8 % 2. Anàlisi de la mobilitat obligada El concepte mobilitat obligada inclou tots els desplaçaments realitzats per motiu tre- ball o estudis. El nombre total de desplaçaments setmanals per mobilitat obligada rea- litzats pels residents al territori ATM, de 4 o més anys, és de 13.996.953 desplaça- ments. Mitjana desplaçaments/setmana per mobilitat obligada. Total població, població amb mobilitat i població amb mobilitat obligada Individus Desplaçaments Mitjana desplaçaments Total població 4.345.435 13.996.953 3,22 Població amb mobilitat 3.974.863 13.996.553 3,52 Població amb mobilitat obligada 2.405.707 13.996.553 5,82 Distribució de la mobilitat obligada segons el motiu del desplaçament Tornada Estudis a casa 34,9 % 47,7 % Obligada 28,0 % Treball 65,1 % No obligada 24,3 % 73 Distribució de la mobilitat obligada segons mode principal de transport A peu 29,7 % Modes ferroviaris 61,0 % Cotxe 86,2 % Transport Transport privat públic 40,8 % 29,5 % Autobús31,0% Moto Altres 10,9 % 7,3 % Altres Taxi 2,9 % 0,7 % 3. Anàlisi mobilitat no obligada El concepte mobilitat no obligada inclou tots els desplaçaments no imputables a la mobilitat obligada (treball i estudis) i a la mobilitat per tornada a casa. El nombre total de desplaçaments setmanals per mobilitat no obligada realitzats pels residents al territori ATM, de 4 o més anys, és de 12.154.668 desplaçaments. Mitjana desplaçaments/setmana per mobilitat no obligada. Total població, població amb mobilitat Individus Desplaçaments Mitjana desplaçaments Total població 4.345.435 12.154.668 2,80 Població amb mobilitat 3.974.863 12.154.668 3,06 Distribució de la mobilitat no obligada segons el motiu del desplaçament Tornada Compres a casa 24,6 % 47,7 % Visites / No acompanyar obligada 23,5 % 24,3 % Lleure / diversió 21,1 % Altres 30,8 % Obligada 28,0 % 74 Distribució de la mobilitat no obligada segons mode principal de transport A peu 47,7 % Modes ferroviaris 50,5 % Cotxe 91,5 % Autobús 45,2 % Transport Transport Moto privat públic Altres 6,0 % 28,8 % 23,5 % 1,3 % Altres Taxi 2,4 % 3,1 % 4. Anàlisi de la mobilitat en dia feiner El concepte mobilitat en dies feiners engloba els desplaçaments realitzats pels resi- dents al territori ATM de dilluns a divendres no festius. En contraposició, la mobilitat fora de la setmana laborable comprèn els desplaçaments realitzats en dissabte, diu- menge i festius. La mobilitat en dies feiners presenta un major pes relatiu (81,9%) que la mobilitat fora de la setmana laborable (18,1%), condicionant en major mesura les dades globals. Els residents al territori ATM, de 4 o més anys, realitzen 40.917.487 desplaçaments en dies feiners i 9.040.702 desplaçaments fora de la setmana laborable. Mitjana desplaçaments en dies feiners. Total població i població amb mobilitat Individus Desplaçaments Mitjana desplaçaments Total població 4.345.435 40.917.487 9,42 Població amb mobilitat 3.974.863 40.917.487 10,29 75 Distribució de la mobilitat en dies feiners segons el motiu del desplaçament No Obligada obligada Compres 32,2 % 20,2 % 26,2 % Treball Visites 64 % acompanyar 25,9 % Lleure diversió 15,2 % Estudis Altres 36 % 32,8 % Tornada a casa 47,7 % Distribució de la mobilitat en dies feiners segons mode principal de transport A peu 38,6 % Modes ferroviaris 55,9 % Cotxe 87,5 % Autobús Transport 37,5% privat Transport Moto 33,8 % públic Altres 9,7 % 27,6 % 5,1 % Altres Taxi 2,8 % 1,5 % 5. Anàlisi de la mobilitat en transport públic El nombre total de desplaçaments setmanals en transport públic com mitjà principal realitzats pels habitants, de 4 o més anys, de la Regió Metropolitana de Barcelona ampliada fins els límits dels serveis de rodalies és de 13.319.628 desplaçaments. Mitjana desplaçaments/setmana en transport públic. Total població i població amb mobilitat Individus Desplaçaments Mitjana desplaçaments Total població 4.345.435 13.319.628 3,07 Població amb mobilitat 3.974.863 13.319.628 3,35 76 Distribució de la mobilitat en transport públic segons el motiu del desplaçament No Compres Obligada obligada 18,6 % 31,0 % 21,5 % Visites Treball acompanyar 65,9 % 23,9 % Lleure diversió 20,9 % Estudis Altres 34,1 % 36,6 % Tornada a casa 47,6 % Distribució dels desplaçaments en transport públic segons mitjà de transport Desplaçaments % Modes ferroviaris 7.521.977 56,5% Autobús 4.926.368 37,0% Taxi 234.089 1,8% Altres modes col·lectius 637.193 4,8% Total 13.319.628 100,0% Distribució de la mobilitat en transport públic segons ús de cadenes modals Bimodals 66,5 % Unimodals Multimodals 70,1 % 29,9 % Trimodals 29,4 % Quatrimodals 4,1 % 77 6. El temps en la mobilitat L’anàlisi de la distribució horària dels desplaçaments, permet observar com es pro- dueixen diferències significatives segons el tipus de dia en que es realitzen: dia feiner i dia no laborable (dissabte, diumenge i festius). Depenent del tipus de dia, el volum de desplaçaments varia, de la mateixa forma que es produeixen importants diferèn- cies en la composició bàsica dels mateixos segons motiu i mode de transport; la qual cosa condiciona també la distribució horària i la durada dels desplaçaments. L’anàlisi del nombre d’hores setmanals dedicades a desplaçar-se permet analitzar la mobilitat dels individus des d’una òptica complementària. El temps setmanal dedicat a desplaçar-se esdevé un nou indicador del grau de mobilitat dels individus. La situa- ció d’especialització en quant els motius i els modes de transport, no només s’obser- va en base al tipus de dia i a la distribució horària dels desplaçaments, també es pro- dueix a nivell social. Els diversos segments de la demanda (gènere, edat, activitat pro- fessional, tipologies d’usuaris de la mobilitat, etc.) presenten escenaris diversos en relació al nombre de desplaçaments, als motius que els originen i als modes de trans- port emprats per realitzar-los. Distribució horària dels desplaçaments en dies feiners segons dia de la setmana 1 Divendres 0,9 19,7 % Dilluns 20,1 % Dijous 0,8 19, % Dimarts 20,6 % 0,7 Dimecres 20,5 % 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres (milions de desplaçaments) 78 00 a 01 01 a 02 02 a 03 03 a 04 04 a 05 05 a 06 06 a 07 07 a 08 08 a 09 09 a 10 10 a 11 11 a 12 12 a 13 13 a 14 14 a 15 15 a 16 16 a 17 17 a 18 18 a 19 19 a 20 20 a 21 21 a 22 22 a 23 23 a 00 Distribució horària dels desplaçaments i durada mitjana segons interval horari d’inici 1 40 0,9 35 0,8 30 0,7 25 0,6 0,5 20 0,4 15 0,3 10 0,2 5 0,1 0 0 Desplaçaments Durada mitjana (*) Amb l’objectiu de minimitzar l’error estadístic només s’han considerat els intervals amb un volum de desplaçaments > 100.000 pel conjunt dels cinc dies feiners 2.2 Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner L’ATM, l’EMT i l’Ajuntament de Barcelona han encarregat la realització de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMDF ’03). Aquest estudi continua la sèrie d’estudis de mobilitat que en els darrers deu anys han realitzat l’EMT i l’Ajuntament de Barcelona (Enquesta de mobilitat i trànsit), comple- mentant així mateix la informació recollida quinquennalment per l’ATM a través de l’Enquesta de mobilitat quotidiana. Per altra banda, permet entrar en un procés de millora metodològica que ha de repercutir positivament en els diversos estudis de mobilitat que es facin en un futur. L’univers a estudiar està constituït pels residents a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) majors de 15 anys. En el període d’estudi, la població a analitzar està integrada per 3,7 milions d’individus. La mostra de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMDF ’03) està integrada per 3.884 individus, amb un error màxim de l’1,6%. El treball de camp ha estat realitzat per 79 (milions de desplaçaments) 05 a 06 06 a 07 07 a 08 08 a 09 09 a 10 10 a 11 11 a 12 12 a 13 13 a 14 14 a 15 15 a 16 16 a 17 17 a 18 18 a 19 19 a 20 20 a 21 21 a 22 22 a 23 23 a 00 (durada mitjana en minuts) la xarxa de camp de l’Institut DYM de 21 de febrer a 25 de març de 2003. La reco- llida de dades s’ha dut a terme mitjançant entrevista telefònica i metodologia CATI. Els resultats d’aquest estudi no són comparables amb l’EMQ ’01 ja que l’univers i la meto- dologia no són iguals i, a més, en aquest estudi s’ha fet un gran esforç sobre la mobilitat dels professionals, com ara taxistes, conductors d’autobús, representants..., que tenen una mobilitat molt més elevada i difícilment es pot recollir en un quadernet setmanal. L’objectiu de la present recerca és analitzar la mobilitat en dia feiner. Per aquest motiu, s’ha recollit informació relativa als desplaçaments duts a terme el darrer dia labora- ble: de dilluns a divendres no festiu. En un dia feiner es realitzen 11,2 milions de des- plaçaments. Traslladant aquesta dada als habitants a la RMB, majors de 15 anys, pot parlar-se d’una mitjana de 2,98 desplaçaments en dia feiner. Els residents a l’àmbit d’estudi han estat classificats en dues tipologies bàsiques segons les seves pautes de mobilitat: població general i professionals. Distribució de la població i dels desplaçaments segons perfils bàsics de mobilitat Individus Desplaçaments Mitjana Freqüència % Freqüència % Desplaçaments Pob. general sense mobilitat 712.710 19,0% 0 0,0% 0,00 Pob. general amb mobilitat 2.896.322 77,1% 9.331.695 83,3% 3,22 Professionals 145.816 3,9% 1.873.165 16,7% 12,85 Total 3.754.847 100,0% 11.204.860 100,0% 2,98 80 Desplaçaments en dia feiner segons tipus de flux analitzat Freqüència Percentatge Barcelona - Barcelona 3.232.702 28,9% Resta Primera Corona - Resta Primera Corona 1.827.614 16,3% Resta RMB - Resta RMB 3.501.559 31,3% Total fluxos interns 8.561.875 76,4% Barcelona - Resta Primera Corona (més inversa) 1.165.006 10,4% Barcelona - Resta RMB (més inversa) 858.445 7,7% Resta Primera Corona - Resta RMB (més inversa) 481.328 4,3% Total fluxos de connexió 2.504.779 22,4% Barcelona - Fora RMB (més inversa) 35.997 0,3% Resta Primera Corona - Fora RMB (més inversa) 16.501 0,1% Resta RMB - Fora RMB (més inversa) 73.286 0,7% Fora RMB - Fora RMB 12.420 0,1% Total fluxos exteriors 138.204 1,2% Total desplaçaments 11.204.858 100,0% Principals desplaçaments en dia feiner 481 3.502 1.828 858 3.233 1.165 Desplaçaments expressats en milers. Només s’han considerat fluxos > 150 milers desplaçaments/dia feiner 81 Resta TMB Resta 1ª Corona Barcelona Resta 1ª Corona Resta TMB Distribució modal dels desplaçaments segons origen i destinació. Valors absoluts (*) Peu T. públic V. privat Total Fluxos Barcelona - Barcelona 1.172.551 1.310.476 749.675 3.232.702 interns Resta 1a Corona - Resta 1a Corona 855.609 223.827 748.178 1.827.614 Resta RMB - Resta RMB 991.796 253.116 2.256.647 3.501.559 Total 3.019.956 1.787.419 3.754.500 8.561.875 Fluxos Barcelona– Resta 1a Corona (més inversa) 87.471 522.047 555.488 1.165.006 de Barcelona - Resta RMB (més inversa) 0 329.294 529.151 858.445 conexió Resta 1a Corona- Resta RMB (més inversa) 1.388 87.896 392.044 481.328 Total 88.859 939.237 1.476.683 2.504.779 (*) No s’han considerat els fluxos exteriors degut a que la mostra no resulta suficient. Distribució modal dels desplaçaments segons origen i destinació. Percentatges (*) Peu T. públic V. privat Total Fluxos Barcelona - Barcelona 36,3% 40,5% 23,2% 100,0% interns Resta 1a Corona - Resta 1a Corona 46,8% 12,2% 40,9% 100,0% Resta RMB - Resta RMB 28,3% 7,2% 64,4% 100,0% Total 35,3% 20,9% 43,9% 100,0% Fluxos Barcelona- Resta 1a Corona (més inversa) 7,5% 44,8% 47,7% 100,0% de Barcelona - Resta RMB (més inversa) 0,0% 38,4% 61,6% 100,0% conexió Resta1a Corona- Resta RMB (més inversa) 0,3% 18,3% 81,5% 100,0% Total 3,5% 37,5% 59,0% 100,0% (*) No s’han considerat els fluxos exteriors degut a que la mostra no resulta suficient. 82 Amb l’objectiu d’analitzar amb major precisió la situació de competència entre els modes mecanitzats s’ha generat la ràtio públic/privat. Per cadascuna de les possi- bles combinacions entre orígens i destinacions, s’ha realitzat el quocient entre el nom- bre de desplaçaments en transport públic i el nombre de desplaçaments en vehicle privat. L’obtenció de valors per sota de la unitat indica predomini del vehicle privat, mentre que els valors per sobre manifesten predomini del transport públic. Al mateix temps, l’indicador permet quantificar la situació de predomini d’un o altre mode, en base a la menor o major distància del valor obtingut vers la unitat. Ràtio transport públic/vehicle privat segons origen i destinació dels desplaçaments 0,22 0,11 0,30 0,62 1,75 0,94 Ràtio = desplaçaments t.públic / desplaçaments v. privat Només s’han considerat fluxos > 150 milers desplaçaments/dia feiner 83 Resta TMB Resta 1ª Corona Barcelona Resta 1ª Corona Resta TMB 4 Informe d’Auditoria L’informe complet d’auditoria s’inclou en el CD annex. 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 5 Pressupost 2004 Pressupost ATM 2004. Pròrroga pressupostària de l’exercici 2003. 126 127 Autoritat del Transport Metropolità Muntaner, 315-321 08021 Barcelona Consorci per a la coordinació T. 93 362 00 20 * F. 93 362 00 22 del sistema metropolità de transport E-mail: atm@atm-transmet.org públic de l’àrea de Barcelona Web: www.atm-transmet.org