Memòria anual Memoria anual 2010 Jordi Hereu i Boher Alcalde de Barcelona i president del Consorci de la Zona Franca de Barcelona Alcalde de Barcelona y presidente de El Consorci de la Zona Franca de Barcelona L’any 2010 ha estat un any encara més difícil que el 2009. Però malgrat la complexitat del moment, El Consorci ha dut a terme una feina considerable, que ha contribuït a tirar endavant una ciutat que vol superar el seu present. En aquest espai de temps tan complicat, el Consorci ha continuat treballant com sempre: sumant esforços, col·laborant amb institucions, empreses privades, professionals, organitzacions i associacions; innovant i arriscant. Aquesta manera de fer i l’actitud de la institució em fan pensar en eficàcia i em fan veure el futur amb optimisme. El Consorci ha estat capaç de mantenir el cap fred, tant en temps de bonança com en temps de crisi, ha tirat endavant projectes que ajuden a fer ciutat, pensant en llarg termini, i no ha deixat que una situació econòmica desfavorable canviï el seu tarannà i els seus plans. La crisi que ha posat a prova la capacitat d’adaptació de les institucions, de les empreses i de les ciutats, ha fet emergir el millor Consorci. Durant el 2010 s’han finalitzat els projectes iniciats, la majoria d’ells al 22@, àrea de la ciutat per la qual el Consorci va apostar decididament, fent costat a l’Ajuntament amb un projecte que no tothom veia clar en aquells primers moments: l’emblemàtic edifici Media-Tic, la seu del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC); la seu del Banc de Sang i Teixits de Barcelona; la torre Telefónica Diagonal 00, futura seu de l’empresa Tele- fónica a Catalunya; i l’edifici Eureka al campus de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB). El Consorci ha posat també la primera pedra dels equipaments sociosanitaris de Sant Andreu; ha finalitzat l’hangar de manteniment d’aeronaus a l’aeroport de El Prat, fet juntament amb Iberia, i ha continuat portant endavant, amb una actitud gairebé de pioner, el projecte BZ Barcelona Zona Innovació, teixint compromisos i arribant a acords de col·laboració amb les empreses i institucions més innovadores i capdavanteres dels eixos d’activitat, identificats com a punters. El projecte BZ Barcelona Zona Innovació ha de suposar la regeneració i el futur del Polígon de la Zona Franca, una de les àrees industrials més actives del país i l’últim espai que li queda a la ciutat per créixer. En el 2010 s’han ende- rrocat els antics tallers de la SEAT i s’ha iniciat la urbanització de les parcel·les on s’ubicarà el futur parc. Però, a més de la feina física feta, el Consorci ha posat en marxa el concepte BZ. Ha entrat a formar part de la Asociación Espa- ñola de Parques Científicos y Tecnológicos de España APTE, així com de la catalana XPCAT, Xarxa de Parcs Cien- tífics i Tecnològics de Catalunya, denominant-se Parc Científic i Tecnològic BZ. També, treballant conjuntament amb altres institucions, ha aconseguit la qualificació de Campus d’Excel·lència In- ternacional en el camp de la salut, sota la denominació Health Universitat de Barcelona Campus (DHUBc), iniciativa liderada per la Universitat de Barcelona (UB). La introducció en el projecte BZ del contingut científic i innovador que ha de tenir una indústria avançada, aquella que va un pas més enllà de la que fins ara coneixem, és el que dóna al projecte el plus que el diferencia. BZ constitueix un bon exemple que la recuperació econòmica només s’aconseguirà amb innovació, esforç i treball conjunt. Som en un moment en què s’han de escollir models i El Consorci, com no podia ser d’altra manera, ha escollit el del coneixement, la tecnologia i la creativitat. Sabem que la recuperació està sent un procés lent, però tenim clar que ens en sortirem. És amb institucions com El Consorci, i la seva gent, que Barcelona treballa per aconseguir-ho. 2010 ha sido un año aún más difícil que 2009. A pesar de la complejidad del momento, El Consorci ha llevado a cabo una labor considerable, que ha contribuido a transformar una ciudad que quiere superar su presente. En este periodo de tiempo tan complicado, el Consorci ha continuado trabajando como siempre, sumando esfuerzos, colaborando con instituciones, empresas privadas, profesionales, organizaciones y asociaciones; innovando y arriesgando. Este modus operandi tan eficaz y la actitud de la institución me permiten mirar al futuro con optimismo. El Consorci ha sido capaz de mantener la cabeza fría, tanto en momentos de bonanza como de crisis, ha sacado adelante proyectos que ayudan a hacer crecer la ciudad, pues ha pensado a largo plazo y no ha dejado que una situación económica des- favorable cambie su carácter ni sus planes. La crisis, que ha puesto a prueba la capacidad de adaptación de las instituciones, de las empresas y de las ciudades, ha hecho emerger el mejor Consorci. Durante 2010 se han terminado los proyectos iniciados, la mayoría de ellos en el 22@, área de la ciudad por la que El Consorci apostó decididamente, apoyando al Ayuntamiento cuando en un principio no todos veían claras esas propuestas: el emblemático edificio Media-TIC, la sede del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC); la sede del Banc de Sang i Teixits de Barcelona; la torre Telefónica Diagonal 00, futura sede de la empresa Telefó- nica en Cataluña; y el edificio Eureka, en el campus de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB). El Consorci ha puesto también la primera piedra de los equipamientos sociosanitarios de Sant Andreu; ha finalizado el hangar de mantenimento de aeronaves en el aeropuerto de El Prat, realizado conjuntamente con Iberia; y ha movilizado, con una actitud casi de pionero, el proyecto BZ Barcelona Zona Innovación, tejiendo compromisos y llegando a acuerdos de colaboración con las empresas e instituciones líderes e innovadoras de los ejes de actividad identificados como pun- teros. El proyecto BZ Barcelona Zona Innovación significa la regeneración y el futuro del Polígono de la Zona Franca, una de las áreas industriales más activas del país y el último espacio que le queda a la ciudad para crecer. En 2010 se han derriba- do los antiguos talleres de la SEAT y se ha iniciado la urbanización de las parcelas donde se ubicará el futuro parque. Pero, además de las obras llevadas a cabo, el Consorci ha puesto en marcha el concepto BZ al inscribirse como Parque científico y tecnológico BZ en la Asociación Española de Parques Científicos y Tecnológicos de España (APTE) y en la catalana Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT). También, trabajando conjuntamente con otras instituciones, ha conseguido la calificación de campus de excelencia in- ternacional en salud, bajo la denominación Health Universitat de Barcelona Campus (DHUBc), iniciativa liderada por la Universidad de Barcelona (UB). La introducción en el proyecto BZ del contenido científico e innovador que requiere una industria avanzada, aquella que va un paso por delante de la que conocemos hasta ahora, es lo que da al proyecto el plus distintivo. BZ constituye un buen ejemplo de que la recuperación económica solo se conseguirá con innovación, esfuerzo y traba- jo conjunto. Estamos en un momento en el que se tienen que escoger modelos y El Consorci, como no podía ser de otra forma, ha escogido el del conocimiento, la tecnología y la creatividad. Sabemos que la recuperación es un proceso lento, pero tenemos claro que conseguiremos salir adelante. Con institucio- nes como El Consorci y su gente, Barcelona trabaja para conseguirlo. Plenari Pleno President Excm. Sr. Hereu i Boher, Jordi Alcalde de Barcelona Presidente Alcalde de Barcelona Vicepresident Excm. Sr. Royes i Vila, Manuel Delegat Especial de l’Estat Vicepresidente Delegado Especial del Estado Vocals Il·lma. Sra. Blasco i Riera, Elsa Ajuntament de Barcelona Vocales Ayuntamiento de Barcelona Sr. Carbonell i Camallonga, José Alberto Director General de l’ Autoritat Portuària de Barcelona Director General de la Autoridad Portuaria de Barcelona Il·lm. Sr. Carnes i Ayats, Jordi W. Ajuntament de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona Sra. Escobedo Canalda, Almudena Administradora de la Duana de Barcelona Administradora de la Aduana de Barcelona Il·lm. Sr. Fernández Díaz, Alberto Ajuntament de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona Il·lma. Sra. Jaurrieta i Guarner, Sara Ajuntament de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona Sra. Lázaro Ruiz, Juana Mª Representant de l’Estat Representante del Estado Il·lm. Sr. Martínez i Monteagudo, Ricard Ajuntament de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona Il·lma. Sra Moraleda i Pérez, Immaculada Ajuntament de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona Sr. Morlán Gracia, Víctor Representant de l’Estat Representante del Estado Il·lm. Sr. Rosell i Lastortras, Joan Foment de Treball Nacional Fomento del Trabajo Nacional Sra. Santero Quintilla, Teresa Representant de l’Estat Representante del Estado Il·lm. Sr Trias i Vidal de Llobatera, Xavier Ajuntament de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona Excm. Sr. Valls i Maseda, Miquel Cambra Oficial de Comerç de Barcelona Cámara Oficial de Comercio de Barcelona Sr. Valls i Riera, Jordi Autoritat Portuària de Barcelona Autoridad Portuaria de Barcelona Sr. Borrell i Marco, Esteve Director general del Consorci Director general de El Consorci Secretari Sr. Ruiz Pena, Guerau Secretari general del Consorci Secretario Secretario general de El Consorci Comitè executiu Comité ejecutivo President Excm. Sr. Royes i Vila, Manuel Delegat Especial de l’Estat Presidente Delegado Especial del Estado Vicepresident Sra. Lázaro Ruiz, Juana Mª Representant de l’Estat Vicepresidente Representante del Estado Vocals Il·lm. Sr. Carnes i Ayats, Jordi W. Ajuntament de Barcelona Vocales Ayuntamiento de Barcelona Sr. Carbonell i Camallonga, José Alberto Director Tècnic de l’ Autoritat Portuària de Barcelona Director Técnico de la Autoridad Portuaria de Barcelona Sra. Escobedo Canalda, Almudena Administradora de la Duana de Barcelona Administradora de la Aduana de Barcelona Il·lma. Sra. Jaurrieta i Guarner, Sara Ajuntament de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona Sra. Santero Quintilla, Teresa Representant de l’Estat Representante del Estado Excm. Sr. Valls i Maseda, Miquel Representant d’ Entitats Econòmiques Representante de Entidades Económiques Sr. Borrell i Marco, Esteve Director general CZFB Director general CZFB Secretari Sr. Ruiz Pena, Guerau Secretari general del Consorci Secretario Secretario general de El Consorci Agraïments: El Consorci de la Zona Franca de Barcelona agraeix la col·laboració de totes aquelles empreses, institucions, associacions i professionals que han contribuït al llarg de l’any 2010 a impulsar els projectes i iniciatives que desenvolupa aquesta institució. Agradecimientos: El Consorci de la Zona Franca de Barcelona agradece la colaboración de todas aquellas empresas, instituciones, asociaciones y profesionales que han contri- buido a lo largo del año 2010 a impulsar los proyectos e iniciativas que desa- rrolla esta institución. Manuel Royes i Vila Delegat Especial de l’Estat Delegado Especial del Estado L’any 2010 ha estat per al Consorci un any de compliment. La major part dels projectes que teníem en marxa, iniciats just abans de la crisi, han arribat a la seva fi i s’han lliurat als seus arrendataris. Projectes dels quals ens sentim molt orgullosos i que ja han començat a donar-nos satisfaccions com edificis sostenibles, energèticament eficients i arqui- tectònicament avançats, i també com eines al servei del creixement econòmic de la nostra ciutat. Al Consorci creiem que els moments de crisi no són per aturar-se, sinó per continuar treballant. És precisament en aquests moments difícils que la tasca del Consorci és més necessària que mai. Durant 2010, el Consorci ha seguit treballant per fer de la nostra ciutat un pol de desenvolupament de la nova economia del coneixement, creant infraes- tructures que permetin la implantació d’activitats lligades als nous sectors industrials, que estan cridats a ser les puntes de llança de l’economia del futur. El Consorci, que durant aquest any ha estat el promotor més actiu de la zona 22@, ha finalitzat projectes innovadors que ajuden a fer ciutat, tant pel seu continent com pel seu contingut. Edificis com el Media-Tic, obra emblemàtica del 22@ pel seu original disseny, els seus futurs continguts i la seva ubicació al centre neuràlgic d’aquest districte tecnolò- gic; l’edifici seu del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), veí de l’anterior; la seu del Banc de Sang i Teixits de Bar- celona, centre públic de referència per a la donació, anàlisi i tractament de la sang i els hemoderivats; a la zona Fòrum, al campus del Besòs, s’ha finalitzat l’edifici Torre Telefónica Diagonal 00, nova icona de la Barcelona d’avantguarda, construït per allotjar la seu a Catalunya de l’operador de telecomunicacions, que és principi i fi de la Diagonal, identifi- cable des de qualsevol punt de la ciutat. També hem finalitzat un altre projecte, que, encara que sembli atípic per a l’activitat del Consorci, està molt lligat a l’objectiu d’ajudar a fer ciutat: l’hangar de manteniment d’aeronaus a l’aeroport d’El Prat, construït conjuntament amb Iberia, que, amb 200 tècnics, és una peça fonamental per a fer de Barcelona un “hub” de connexió aeronàutic interoceànic. Hem posat la primera pedra i iniciat les obres del centre socio-sanitari als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu, que ve a pal·liar el dèficit d’equipaments públics de salut que tenia aquest barri. Tanmateix és al Polígon de la Zona Franca, el centre industrial que dóna sentit al Consorci i que està en ple procés de transformació, on hem estat treballant intensament durant aquest últim any. El projecte BZ Barcelona Zona Innovació, que ha de convertir l’actual polígon en un parc científic i tecnològic, té com a objectiu oferir a les empreses unes instal·lacions modernes, infraestructures capaces de permetre el desenvolupament de les iniciatives més avançades, espais per a l’educació i la creativitat, amb voluntat transformadora i responsables amb el seu entorn. Durant el 2010, el projecte BZ ha avançat sumant esforços en col·laboració amb institucions, associacions i importants empreses. Hem iniciat la urbanització del que ha de ser el gran espai que allotjarà activitats econòmiques en el camp de la tecnologia, de les indústries creatives i culturals i del camp de la indústria de les noves tecnologies de la informació i de la salut. Tot això ho hem pogut fer perquè El Consorci té un gran equip, que m’honoro dirigir, format per professionals que, en moments difícils, han entès que és precís continuar endavant, donant el millor d’ells mateixos amb tenacitat, esforç i eficàcia, contribuint al disseny d’una ciutat de la qual tots estem orgullosos: la Barcelona que es fa entre tots. El año 2010 ha sido para El Consorci un año de cumplimiento. La mayor parte de los proyectos que teníamos en marcha, iniciados justo antes de la crisis, han llegado a su fin y se han entregado a sus arrendatarios. Proyectos de los que nos sen- timos muy orgullosos y que ya han empezado a darnos satisfacciones como edificos sostenibles, energéticamente eficientes y arquitectónicamente avanzados, y también como instrumentos al servicio del crecimiento económico de nuestra ciudad. En el Consorci creemos que las situaciones de crisis no son para detenerse, sino para continuar trabajando. Es precisamen- te en esos momentos difíciles cuando la tarea de El Consorci es más necesaria que nunca. Durante 2010, el Consorci ha seguido trabajando para hacer de nuestra ciudad un polo de desarrollo de la nueva economía del conocimiento, creando infraestructuras que permitan la implantación de actividades ligadas a los nuevos sectores industriales, que están llamados a ser las puntas de lanza de la economía del futuro. El Consorci, que durante este año ha sido el promotor más activo de la zona 22@, ha finalizado proyectos innovadores que ayudan a hacer ciudad, tanto por su continente como por su contenido. Edificios como el Media-Tic, obra emblemática del 22@ por su original diseño, sus futuros contenidos y su ubicación en el centro neurálgico de este distrito tecnológico; el edificio sede del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), vecino del anterior; la sede del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, centro público de referencia para la donación, análisis y tratamiento de la sangre y los hemoderivados; en la zona de Fòrum, en el campus del Besòs, se ha finalizado el edificio Torre Telefónica Diagonal 00, nuevo icono de la Barcelona de vanguardia, construido para alojar la sede en Cataluña del operador de telecomunicaciones, que es principio y final de la Diagonal, iden- tificable desde cualquier punto de la ciudad. También hemos finalizado otro proyecto, que, aunque parezca atípico para la actividad de El Consorci, está muy ligado al objetivo de ayudar a hacer ciudad: el hangar de mantenimiento de aeronaves, en el aeropuerto de El Prat, construido conjuntamente con Iberia, que, con 200 técnicos, es una pieza fundamental para hacer de Barcelona un “hub” de conexión aeronáutico interoceánico. Hemos puesto la primera piedra e iniciado las obras del centro socio-sanitario en los terrenos de las antiguas casernas de Sant Andreu, que viene a paliar el déficit de equipa- mientos públicos de salud que tenía este barrio. Sinembargo es en el Polígon de la Zona Franca, el centro industrial que da sentido al Consorci y que está en pleno proceso de transformación, donde hemos estado trabajando intensamente durante este último año. El proyecto BZ Barcelona Zona Innovación, que ha de convertir el actual polígono en un parque científico y tecnológico, tiene como objetivo ofrecer a las empresas unas instalaciones modernas, infraestructuras capaces de permitir el desarrollo de las iniciativas más avanzadas, espacios para la educación y la creatividad, con voluntad transformadora y responsables con su entorno. Durante 2010, el proyecto BZ ha avanzado sumando esfuerzos en colaboración con instituciones, asociaciones e importantes empresas. Hemos iniciado la urbanitzación del que ha de ser el gran espacio que alojará actividades económicas en el campo de la tecnología, de las industrias creativas y culturales y del campo de la industria de las nuevas tecnologías de la información y de la salud. Todo esto lo hemos podido hacer porque El Consorci tiene un gran equipo, que me honro dirigir, formado por profesionales que, en momentos difíciles, han entendido que es preciso continuar adelante, dando lo mejor de ellos mismos con tenaci- dad, esfuerzo y eficacia, contribuyendo al diseño de una ciudad de la que todos estamos orgullosos: la Barcelona que se hace entre todos. Índex 1 010 1. POLÍGON INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA 136 5. RESIDENCIAL016 Millores en les comunicacions i accessos 138 Habitatge social 020 22AL: Naus per a la indústria alimentària 5 140 Barri de la Marina 022 Edifici industrial Motors 252 144 Barri de Sant Andreu 024 Plataforma de serveis 028 1.1 BZ Barcelona Zona Innovació 148 6. ORGANITZACIÓ DE SALONS PROFESSIONALS 150 Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point 2 038 2. ÀREES INDUSTRIALS I DE SERVEIS 6 152 Saló Immobiliari Low Cost 042 2.1 Àrees industrials 154 Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció 044 Polígon Industrial de Barberà del Vallès 045 Polígon Industrial de Constantí 046 Polígon Industrial Domenys II 7 156 7. PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EMPRESES 047 Parc Industrial Granollers-Montmeló Institucions048 Polígon Industrial del Parc Tecnològic del Vallès 158 Barcelona-Catalunya Centre Logístic 049 Polígon i Parc Comercial Santa Margarida II 158 Centre Internacional de Premsa de Barcelona 050 2.2 Àrees industrials i de serveis en projecte 158 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 052 Polígon Industrial de Bellpuig 159 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 054 Polígon Industrial de Callús 159 Altres institucions 056 Polígon Industrial d’Òdena 160 Empreses 058 Polígon Industrial del Pla de Santa Maria 160 Barcelona Emprèn, SCR 060 Naus industrials a Can Guitard 160 Barcelona Regional, SA 062 Plataformes industrials internacionals 160 Iberia Tecnologia, SA 064 2.3 Centres de serveis 160 Barcelona Strategial Urban System, SA 068 Centre de Serveis El Pla 160 BMP Barcelona Meeting Point, SA 069 Centre de Serveis La Ferreria 160 Meeting y Salones, SA 070 Centre de Serveis Zona Franca 161 Parc Cientific i Tecnològic BZ, SA 072 Hangar de manteniment d’avions 161 Parc Logístic de la Zona Franca, SA 161 Parc Tecnològic del Vallès, SA 161 Proviure CZF, SL 3 074 3. ACTIVITATS LOGÍSTIQUES 161 Plataforma de Serveis, SLU076 Zona Franca Duanera 080 Parc Logístic de la Zona Franca 162 8. GESTIÓ CORPORATIVA I ECONÒMICA 164 Equip de direcció 4 084 4. ACTUACIONS URBANES I EDIFICIS SINGULARS 8 166 Informe econòmic 088 4.1 Projectes per a l’impuls d’R+D 170 Memòria de reputació corporativa 090 Edifici Nexus I 092 Edifici Nexus II 094 Edifici Banc de Sang i Teixits 188 9. ANNEXOS 098 Edifici CAC 9 190 Empreses instal·lades a:102 Edifici Eureka I 190 Edifici Nexus I 106 Edifici Media-Tic 190 Edifici Nexus II 110 Torre Telefónica Diagonal 00 190 Edifici Media-Tic 114 4.2 Edifici per al impuls d’R+D en projecte 190 Centre de Serveis La Ferreria 116 Torre Espiral 190 Centre de Serveis El Pla 122 4.3 Projectes urbans 190 Edifici Eureka I 124 Complex immobiliari Barcelona Glòries 191 Parc Logístic de la Zona Franca 126 4.4 Projectes urbans en desenvolupament 191 Centre de Serveis Zona Franca 128 Actuació urbanística al barri de Sant Andreu 192 Polígon Industrial de la Zona Franca de Barcelona 134 City de Mollet 194 Zona Franca Duanera Índice 1 010 1. POLÍGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA 136 5. RESIDENCIAL016 Mejoras en las comunicaciones y accesos 138 Vivienda social020 22 AL: Naves para la industria alimentaria 5 140 Barrio de la Marina 022 Edificio industrial 144 Barrio de Sant Andreu 024 Plataforma de servicios 028 1.1 BZ Barcelona Zona Innovación 148 6. ORGANIZACIÓN DE SALONES PROFESIONALES 6 150 Salón Inmobiliario Internacional Barcelona Meeting Point2 038 2. ÁREAS INDUSTRIALES Y DE SERVICIOS 152 Salón Inmobiliario Low Cost042 2.1 Áreas industriales 154 Salón Internacional de la Logística y de la Manutención044 Polígono Industrial de Barberà del Vallès 045 Polígono Industrial de Constantí 046 Polígono Industrial Domenys II 156 7. PARTICIPACIÓN EN INSTITUCIONES Y EMPRESAS 047 Parque Industrial Granollers-Montmeló Instituciones 048 Polígono Industrial del Parc Tecnològic del Vallès 7 158 Barcelona-Catalunya Centre Logístic 049 Polígono y Parque Comercial Santa Margarida II 158 Centre Internacional de Premsa de Barcelona 050 2.2 Áreas industriales y de servicios en proyecto 158 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 052 Polígono Industrial de Bellpuig 159 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 054 Polígono Industrial de Callús 159 Otras instituciones 056 Polígono Industrial de Òdena 160 Empresas 058 Polígono Industrial del Pla de Santa Maria 160 Barcelona Emprèn, SCR 060 Naves industriales en Can Guitard 160 Barcelona Regional, SA 062 Plataformas industriales internacionales 160 Iberia Tecnologia, SA 064 2.3 Centros de servicios 160 Barcelona Strategial Urban System, S.A 068 Centro de Servicios El Pla 160 BMP Barcelona Meeting Point, SA 069 Centro de Servicios La Ferreria 160 Meeting y Salones, SA 070 Centro de Servicios Zona Franca 161 Parc Cientific i Tecnólogic BZ, SA 072 Hangar de mantenimiento de aviones 161 Parc Logístic de la Zona Franca, SA 161 Parc Tecnològic del Vallès, SA 161 Proviure CZF, SL 3 074 3. ACTIVIDADES LOGÍSTICAS 161 Plataforma de Serveis, SLU076 Zona Franca Aduanera080 Parc Logístic de la Zona Franca 8 162 8. GESTIÓN CORPORATIVA Y ECONÓMICA164 Equipo de dirección 4 084 4. ACTUACIONES URBANAS Y EDIFICIOS SINGULARES 166 Informe económico088 4.1 Proyectos para el impulso de I+D 170 Memoria de reputación corporativa090 Edificio Nexus I 092 Edificio Nexus II 094 Edificio Banc de Sang i Teixits 9 188 9. ANEXOS098 Edificio CAC 190 Empresas instaladas en:102 Edificio Eureka I 190 Edifici Nexus I 106 Edificio Media-Tic 190 Edifici Nexus II 110 Torre Telefónica Diagonal 00 190 Edifici Media-Tic 114 4.2 Edificio para el impulso de I+D en proyecto 190 Centre de Serveis La Ferreria 116 Torre Espiral 190 Centre de Serveis El Pla 122 4.3 Proyectos urbanos 190 Edifici Eureka I 124 Complejo inmobiliario Barcelona Glòries 191 Parc Logístic de la Zona Franca 126 4.4 Proyectos urbanos en desarrollo 191 Centre de Serveis Zona Franca 128 Actuación urbanística en el barrio de Sant Andreu 192 Polígon Industrial de la Zona Franca de Barcelona 134 City de Mollet 194 Zona Franca Duanera Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca 1 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 12 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica en transformació en transformación 13 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 1. Polígon industrial de la Zona Franca 1. Polígono industrial de la Zona Franca mercaderies de Catalunya— té, a més, connexió di- Polígon industrial recta amb les rondes de circumval·lació metropolitana, que enllacen amb l’àmplia xarxa d’autopistes nacio- nals i internacionals. ZONA FRANCA És un polígon de grans dimensions, amb una superfí- cie de 6.000.000 m² –el 6% del sòl de la ciutat de Bar- Superfície bruta: 600 hectàrees celona–, que disposa d’una xarxa viària de 26 km i zones verdes que s’estenen al llarg de 80.700 m², Des de la seva construcció els anys cinquanta, el Polí- amb un total de 3.000 arbres i 2.300 arbustos. gon Zona Franca és una peça clau en el potencial econòmic de Barcelona. Gradualment, el seu pes El polígon ofereix diferents serveis comuns, com ara econòmic ha anat incrementant-se fins a convertir-se neteja i seguretat. Els serveis de vigilància protegeixen en la major i més activa àrea industrial d’Espanya i una l’àrea del polígon, la Zona Franca Duanera i el Parc de les més dinàmiques d’Europa, amb més de 300 Logístic de la Zona Franca, amb una dotació coordina- empreses instal·lades. da entre seguretat privada i el cos de la Guàrdia Civil. L’any 2010 les rondes de vigilància van recórrer un to- Els darrers anys el polígon està experimentant un im- tal de 193.163 km i van dur a terme 138 intervencions, portant procés de transformació, substituint activitats entre serveis d’auxili humanitari i de vehicles. industrials madures per altres més innovadores, capa- ces d’aprofitar els avantatges de la situació i Les oficines centrals del Consorci disposen d’un cen- l’accessibilitat privilegiada. tre de control des del qual el personal de vigilància i seguretat privada verifica la seguretat les 24 hores del La proximitat del Polígon Zona Franca a importants in- dia, 365 dies a l’any. Així mateix, i a través del telèfon fraestructures de transport i nusos de comunicacions permanent d’emergències, atenen les trucades de so- el converteix en una plataformes empresarials millor cors en col·laboració amb la Policia Nacional, la Guàr- connectades del món. Situat a tan sols 7 km del centre dia Urbana, els Mossos d’Esquadra, els bombers i els urbà de Barcelona i de l’aeroport, a 500 m del port i a serveis mèdics. 200 m de Can Tunis —la principal estació ferroviària de 14 5 ResidencialResidencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaOrganización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Polígono industrial ZONA FRANCA Superficie bruta: 600 hectáreas Desde su construcción en los años cincuenta, el Polígono Zona Franca es una pieza clave en el potencial económico de Barcelona. Paulatinamente, su peso económico se ha ido incrementando hasta convertirse en la actualidad en la mayor y más activa área industrial de España y una de las más dinámicas de Europa, con más de 300 empresas ins- taladas. En los últimos años el polígono está experimentando un importante proceso de transformación, sustituyendo activi- dades industriales maduras por otras más innovadoras, capaces de aprovechar las ventajas de su situación y sus accesos privilegiados. La proximidad del polígono Zona Franca a importantes in- fraestructuras de transporte y nudos de comunicaciones lo convierten en una de las plataformas empresariales mejor conectadas del mundo. Ubicado a tan solo 7 km del centro urbano de Barcelona y del aeropuerto, a 500 m del puerto y a 200 m de Can Tunis —la principal estación ferroviaria de mercancías de Cataluña— tiene, además, conexión directa con las rondas de circunvalación metropolitana, que enla- zan con la amplia red de autopistas nacionales e interna- cionales. Es un polígono de grandes dimensiones, con una superficie de 6.000.000 m² —el 6 % del suelo de la ciudad de Barcelona—, que dispone de una red viaria de 26 km y disfruta de zonas verdes que se extienden a lo largo de 80.700 m² con un total de 3.000 árboles y 2.300 arbustos. El polígono ofrece distintos servicios comunes, como lim- pieza y seguridad. Los servicios de vigilancia del Consorci protegen el área del polígono, la Zona Franca Aduanera y el Parc Logístic de la Zona Franca, con una dotación coordi- nada entre seguridad privada y el cuerpo de la Guardia Ci- vil. En el año 2010 las rondas de vigilancia recorrieron un total de 193.163 km y se llevaron a cabo 138 intervencio- nes, que comprendieron servicios de auxilio humanitario y de auxilio a vehículos. Las oficinas centrales del Consorci disponen de un centro de control desde el que el personal de vigilancia y seguri- dad privada verifica la seguridad durante las 24 horas del día, 365 días al año. Asimismo, y a través del teléfono per- manente de emergencias, atienden las llamadas de soco- rro en colaboración con la Policía Nacional, la Guardia Ur- bana, los Mossos d’Esquadra, los bomberos y los servicios médicos. 15 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares Quant al manteniment de les seves infraestructures i En aquesta primera fase d’instal·lacions fotovoltaiques instal·lacions, el Polígon duu a terme una política activa, que s’obtindrà un rendiment durant 25 anys de dos actius del impulsa cada any un ampli programa, que l’any 2010 ha inclòs: Consorci: les cobertes del recinte logístic de la Zona Franca Duanera i de la nau per a activitats alimentàries ubicada al • Millores en les instal·lacions 22AL. El Consorci, fidel a la seva política de sostenibilitat ambiental, ha El nou parc solar, instal·lat per l’empresa TFM Energía Solar centrat els objectius de millora de 2010 en la reducció de con- Fotovoltaica, evita l’emissió de 1.233 tones de CO², segons sum d’aigua i d’energia. Per aconseguir-ho, ha completat la els càlculs d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle instal·lació de reg amb aigües freàtiques i ha eliminat el consum (GEH). d’aigua de la xarxa pública. Tenint en compte el mateix criteri de consum responsable, ha instal·lat un sistema de control de la El projecte forma part de les polítiques d’estalvi energètic i de intensitat lumínica de l’enllumenat i un de telegestió energètica promoció de mesures ambientals del Consorci al Polígon de que centralitza totes les xarxes d’enllumenat i semàfors. la Zona Franca; unes pràctiques que han obtingut el reconei- xement europeu EMAS i la certificació ISO 14001. L’any 2010 avancen significativament les obres de la central de generació d’energies de la Zona Franca. Es tracta d’un dels El Polígon disposa d’una xarxa sense fil de banda ampla, WI- projectes més importants en matèria d’eficiència energètica del MAX, que permet la transmissió sense fil de dades i imatges sud d’Europa. des de qualsevol punt geogràfic. La central funcionarà a partir de la generació de calor i fred, la • Millores en mobilitat regasificació i la vaporització de la biomassa. Mitjançant l’aprofitament del fred residual del procés de gasificació de la Al llarg de l’any s’han dut a terme una sèrie de millores a la planta d’Enagas al port, es donarà servei a una xarxa de distri- xarxa viària del Polígon entre les quals cal destacar: la recons- bució de calor i fred per a Fira de Barcelona, la City Metropolita- trucció d’una superfície de 8.000 m² de vials amb aglomerat na i els hospitals i hotels propers a la central, així com per a les sonoreductor, la millora de les marquesines i parades de empreses que s’instal·lin en el nou pol per a la innovació, BZ transport públic i, finalment, l’habilitació de set nous passos Barcelona Zona Innovació. de vianants amb control de velocitat. A més, de manera pionera, l’energia produïda tindrà un ús resi- També s’ha finalitzat la totalitat de la senyalització informativa dencial al barri de la Marina. Es preveu que estigui en ple rendi- i de posicionament dels carrers i numeració de les indústries. ment l’any 2019, quan produirà l’energia equivalent al consum Aquesta mesura té com a objectiu millorar el trànsit a l’àrea. El d’una ciutat de 60.000 habitants. polígon, que ocupa un àrea tan gran com l’Eixample barcelo- ní, té molt trànsit viari a causa de l’activitat industrial, el trans- El 2010 s’ha posat en marxa un nou projecte d’eficiència am- port de mercaderies i els accessos portuaris. La nova senya- biental —gràcies a l’acord signat amb Comsa Emte— que lització millora la identificació dels carrers i facilita l’enllaç amb aprofita les cobertes de les naus ubicades al Polígon per crear les principals artèries. un parc d’energia fotovoltaica: ja s’han instal·lat 12.038 mòduls fotovoltaics capaços de produir 4.439 GWh/any, és a dir, l’equivalent al consum elèctric mitjà de més de 1.000 habitat- ges. 16 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En cuanto al mantenimiento de sus infraestructuras e instalacio- más de mil viviendas. El proyecto se lleva a cabo gracias al nes, el Polígono lleva a cabo una política activa, que impulsa acuerdo entre el Consorci y Comsa Emte. cada año un amplio programa, que en 2010 ha incluido: En esta primera fase de instalaciones fotovoltaicas se obten- • Mejoras en las instalaciones drá rendimiento por espacio de 25 años a dos activos del Consorci: las cubiertas del recinto logístico de la Zona Franca El Consorci, fiel a su política de sostenibilidad ambiental ha cen- Aduanera y de la nave para actividad alimentaria ubicada en trado los objetivos de mejora de 2010 en la reducción del con- el 22AL. sumo de agua y de energía. Para ello ha completado la instala- ción de riego con aguas freáticas y ha eliminado el consumo de El nuevo parque solar, instalado por la empresa TFM Energía agua de la red pública. Con el mismo criterio de consumo res- Solar fotovoltaica evitará echar a la atmósfera 1.233 tonela- ponsable, se instalaron en el alumbrado público sistemas de das de CO², según el cálculo de emisiones de gases con control de intensidad lumínica y se ha implantado un sistema de efecto invernadero (GEH). telegestión energética que centraliza el control de todas las re- des de alumbrado y de semáforos. El proyecto forma parte de la estrategia del Consorci de im- plantar políticas de ahorro energético y de promoción de me- En 2010 avanzan significativamente las obras de la central de didas medioambientales en el espacio Zona Franca; unas generación de energías de la Zona Franca. Se trata de uno de prácticas que se han reconocido a nivel europeo con la certi- los proyectos más importantes en materia de eficiencia energé- ficación EMAS y con la certificación ISO 14001. tica del sur de Europa. El Polígono dispone de una red inalámbrica de banda ancha La central funcionará a partir de la generación de calor y frío, la (WIMAX) que permite la transmisión de datos e imágenes de regasificación y la vaporización de la biomasa. Mediante el forma inalámbrica desde cualquier punto geográfico. aprovechamiento del frío residual del proceso de gasificación de la planta de Enagás en el puerto, se dará servicio a una red • Mejoras en movilidad de distribución de calor y frío para Fira de Barcelona, la City Metropolitana, los hospitales y hoteles próximos a la central, así A lo largo del año se han llevado a cabo una serie de mejoras como a las empresas que se instalen en el nuevo polo para la en la red viaria del Polígono entre las que destacan la recons- innovación, BZ Barcelona Zona Innovación. trucción de una superficie de 8.000 m² de viales con aglome- rado sonoreductor, la mejora de las marquesinas y paradas Además, de forma pionera, la energía producida tendrá un uso de transporte público y, finalmente, la habilitación de siete residencial en el barrio de la Marina. Se prevé que esté en pleno nuevos pasos de peatones con control de velocidad. rendimiento en 2019, cuando producirá la energía equivalente También se ha finalizado la totalidad de la señalización infor- al consumo de una ciudad de 60.000 habitantes. mativa de localización de calles y numeración de industrias. Esta medida tiene como objetivo mejorar el tráfico en el área. En 2010 se pone en marcha un nuevo proyecto de eficiencia El polígono, que ocupa un área tan grande como el Eixample medioambiental que busca aprovechar las cubiertas de las na- barcelonés, soporta mucho tráfico viario debido a la actividad ves ubicadas en el Polígono para crear un parque de produc- industrial, el transporte de mercancías y los accesos portua- ción de energía fotovoltaica. Antes de finalizar el 2010 se insta- rios. La nueva señalización mejora la identificación de las ca- laron 12.038 módulos fotovoltaicos capaces de producir 4.439 lles y facilita el enlace con las principales arterias. GWh por año, el equivalente al consumo eléctrico medio de 17 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares La mobilitat de les persones té una importància cab- La movilidad de las personas tiene una importancia dal per a aquesta gran àrea empresarial. Actualment capital para esta gran área empresarial. Actualmente el polígon té un servei de transport públic que inclou el polígono cuenta con un servicio de transporte públi- set línies d’autobusos diürns (línies 21, 23, 37, 109, co que incluye siete líneas de autobuses diurnos (lí- 110, L88 i PR-4) i una línia d’autobús nocturn (N1). El neas 21, 23, 37, 109, 110 L88 y PR-4) y una de noc- Consorci inverteix anualment 327.000 euros per sub- turno (N1). El Consorci invierte anualmente 327.000 vencionar quatre de les vuit línies d’autobús que con- euros para subvencionar cuatro de las ocho líneas de necten el Polígon. No obstant això, serà el pròxim autobús que conectan el Polígono. Sin embargo, será quinquenni amb l’esperada arribada del metro —sis en el próximo quinquenio con la esperada llegada del estacions—, quan es produirà un canvi a gran escala metro —seis estaciones—, cuando se producirá un en la comunicació amb el seu entorn immediat i amb gran cambio modal en la comunicación con el entorno la ciutat de Barcelona. inmediato y con la ciudad de Barcelona. • Obres de les línies 2 i 9 de metro • Obras de las líneas 2 y 9 de metro Han continuat les obres de construcció de les línies 2 Las obras de las líneas 2 y 9 de metro han continuado i 9 de metro, part del traçat de les quals està previst su ritmo de construcción, parte del trazado de las que entri en funcionament a partir de l’any 2012. cuales está previsto que entre en funcionamiento a partir del año 2012. Les obres de la línia 9 avancen pel carrer A, on el me- tro circularà a cel obert sobre un viaducte, que serà el Las obras de la línea 9 avanzan por la calle A, que més llarg de la ciutat i el primer d’aquestes caracterís- dispondrá de cuatro estaciones por donde el metro tiques que es construeix a Espanya. Constarà de dos circulará a cielo abierto sobre un viaducto, que será el cossos, un per a cada sentit de la circulació i tindrà más largo de la ciudad y el primero de estas caracte- una altura de 6,5 m. rísticas que se construye en España. Constará de dos cuerpos, uno para cada sentido de la circulación y L’altre ramal de la línia 9, que connectarà el Parc Lo- tendrá una altura de 6,5 m. gístic amb els recintes firals, Mercabarna i l’aeroport, circularà soterrat per la zona nord del polígon i con- El otro ramal de la línea 9, que conectará el Parc Lo- nectarà amb la prolongació de la línia 2. gístic con los recintos feriales, Mercabarna y el aero- puerto, discurrirá subterráneo por la zona norte del • Rambla de la Zona Franca polígono y conectará con la prolongación de la línea 2. L’arribada de la línia 9 ha permès la transformació del • Rambla de la Zona Franca carrer A en una rambla de 3 km de longitud amb grans espais per passejar, córrer o circular amb bici- La llegada de la línea 9 ha propiciado la transforma- cleta. L’objectiu és humanitzar la via i el seu entorn, ción de la calle A en una rambla de 3 km de longitud amb presència i usos urbans. con grandes espacios para pasear, correr o circular en bicicleta. El objetivo es humanizar la vía y su entorno, L’any 2010 han finalitzat les obres d’aquesta rambla con presencia y usos urbanos. que s’estén des del carrer 1 fins al 6 i té una amplària màxima de 20 m. En la pràctica, el viaducte farà les En 2010 finalizaron las obras de urbanización de esta funcions de marquesina i cobrirà el nou passeig. La rambla, que se extiende desde la calle 1 hasta la 6 y part central es destinarà als vianants i dos carrils bici tiene una anchura máxima de 20 m. En la práctica, el —delimitats amb colors cridaners— serpentejaran per viaducto hace las funciones de marquesina y cubre el aquest espai; a ambdós costats es col·locaran catifes nuevo paseo. La parte central se destina a los peato- enjardinades. nes y a dos carriles bici —llamativamente delimita- dos— que serpentean por este espacio; ambos lados A més, s’han renovat les àrees laterals amb la se completarán con alfombras ajardinadas. col·locació d’un paviment nou; està previst plantar ar- bres i instal·lar mobiliari urbà. Tres grans rotondes en- Además de renovar las áreas laterales con la coloca- llaçaran els carrers 3, 4 i 5. ción de un nuevo pavimento, está previsto plantar ár- boles e instalar mobiliario urbano. Tres grandes roton- das enlazarán las calles 3, 4 y 5. 18 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 19 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 100% Llogat logística, la transformació i la distribució ali- 100% Alquilado Naus per a la mentària. Amb l’objectiu de facilitar la instal·lació de nous INDÚSTRIA operadors alimentaris, el Consorci va invertir 14,9 milions d’euros en la rehabilitació d’una antiga nau de 25.969 m², que ocupa actual- ALIMENTÀRIA ment l’empresa belga Molenbergnatie, amb un gran magatzem de cafè i cacau en règim de dipòsit duaner. Superfície construïda: 25.969 m² Molenbergnatie Espanya és un dels principals El polígon està immers en un dinàmic procés operadors de cafè i cacau del Port de Barcelo- de canvi de les activitats productives. Fruit na i la primera empresa espanyola autoritzada d’aquest procés, 44 hectàrees del Polígon per la Borsa de Cafè de Nova York (ICE) i una Zona Franca, limítrofs amb el recinte de Merca- de les primeres al mercat de futurs de Londres barna, van ser declarades urbanísticament (LIFFE) per emmagatzemar, prendre mostres i zona 22AL, amb l’objectiu de donar sortida a la controlar el pes del cafè. demanda creixent dels operadors alimentaris, que no trobaven ubicació en les 86 hectàrees actuals del mercat majorista. Ara, aquesta su- perfície podrà acollir empreses dedicades a la 20 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica presas dedicadas a la logística, la transforma- Naves para la ción y la distribución alimentaria. Con el objetivo de facilitar la instalación de nue- INDUSTRIA vos operadores alimentarios, el Consorci invir-tió 14,9 millones de euros en la rehabilitación de una antigua nave de 25.969 m², que ocupa ALIMENTARIA en la actualidad la empresa belga Molenberg-natie, con un gran almacén de café y cacao en régimen de depósito aduanero. Superficie construida: 25.969 m² Molenbergnatie España es uno de los principa- El polígono está inmerso en un dinámico pro- les operadores de café y cacao del Puerto de ceso de cambio de las actividades producti- Barcelona y la primera empresa española auto- vas. Fruto de este proceso, 44 hectáreas del rizada por la Bolsa de Café de Nueva York (ICE) Polígono Zona Franca, limítrofes con el recinto y una de las primeras en el mercado de futuros de Mercabarna, fueron declaradas urbanística- de Londres (LIFFE) para almacenar, tomar mente zona 22AL, con el objetivo de dar salida muestras y controlar el peso del café. a la creciente demanda de los operadores ali- mentarios, que no encontraban ubicación en las 86 hectáreas actuales del mercado mayo- rista. Ahora, esta superficie podrá acoger em- 21 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 1. Polígon industrial de la Zona Franca 1. Polígono industrial de la Zona Franca Edifici industrial Edificio industrial MOTORS 252 MOTORS 252 Superfície construïda: 7.685 m² Superficie construida: 7.685 m² Dins del Polígon Zona Franca entre els carrers de Dolors Aleu Dentro del Polígono Zona Franca entre las calles Dolors Aleu i Motors, al districte d’activitats econòmiques de Gran Via y Motors, en el distrito de actividades económicas de Gran sud, a l’altre costat de la ronda Litoral, el Consorci disposa Vía sur, al otro lado de la ronda Litoral, el Consorci dispone d’un edifici industrial de 7.685 m². de un edificio industrial de 7.685 m². L’edifici té 5.860 m² distribuïts en diversos locals industrials El edificio tiene 5.860 m² distribuidos en varios locales indus- de lloguer i 1.825 m² de aparcament soterrat. S’articula en triales y 1.825 m² de sótano para aparcamiento. Se articula dos cossos de diferents altures, organitzats als dos costats en dos cuerpos de diferentes alturas, organizados a ambos d’un passadís central de distribució, en els extrems del qual lados de un pasillo central de distribución, en cuyos extre- es disposen els nuclis d’escales, ascensors i muntacàrre- mos se disponen los núcleos de escaleras, ascensores y gues. La inversió realitzada ha estat de 6,4 milions d’euros. montacargas. La inversión realizada ha sido de 6,4 millones de euros. Aquesta nova infraestructura industrial completarà l’espai qualificat com 22AT, i afegirà un nou espai al desenvolupa- Esta nueva infraestructura industrial completará el espacio ment empresarial de la zona, que inclou projectes com ara la calificado como 22AT y añadirá un nuevo espacio al desarro- City Metropolitana —potent projecte immobiliari per a l’àmbit llo empresarial de la zona, que incluye proyectos como la empresarial i dels negocis - i els edificis industrials desenvo- City Metropolitana —potente proyecto inmobiliario para el lupats per la Fira de Barcelona. ámbito empresarial y de los negocios— y los edificios indus- triales desarrollados por la Fira de Barcelona. 22 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En comercialització En comercialización 23 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 1. Polígon industrial de la Zona Franca 1. Polígono industrial de la Zona Franca grup rep el suport d’instituts capdavanters en investigació i innova- Plataforma ció com són el LEITAT i l’IREC. En la primera fase del projecte —que engloba diverses d’àrea d’actuació com ara energia, aigua i resi- dus— s’ha efectuat una diagnosi per identificar les possibles siner- de Serveis gies i actuacions de caràcter col·lectiu. Es preveu que l’any 2011 es puguin presentar nous serveis i actuacions innovadores en cadas- cuna de les àrees. El Consorci decidí l’any 2007 fer un pas més enllà en la gestió del Polígon Industrial de la Zona Franca, amb la creació de la Platafor- Agrupació per a la compra d’electricitat ma de Serveis, l’objectiu principal de la qual és facilitar nous i avançats serveis per a les empreses i les persones que treballen en També s’ha mantingut el servei d’agrupació de compra d’energia a elles. L’any 2010 ha estat un any de millora contínua en les seves través del qual les empreses poden contractar l’electricitat amb Ne- activitats. Aquests serveis, que s’estructuren en les següents línies xus Energia, amb qui la Plataforma ha signat un contracte de d’activitat, constitueixen una eina molt útil i un element clarament col·laboració. L’objectiu d’aquest servei és fer una compra agrupa- diferencial de la gestió empresarial eficient. da d’electricitat de manera que hi hagi un estalvi directe en la factu- ra elèctrica de les empreses associades. Actualment es compta • Serveis ambientals amb més de cinquanta punts de connexió, tant en la modalitat de compra a preu fix com a variable. Servei de gestió mancomunada de residus Instal·lacions fotovoltaiques Es va crear a finals de 2008 amb l’objectiu principal de gestionar correctament els residus industrials i respectar les normes ambien- A més, l’any 2010 es van instal·lar 3,5 MW fotovoltaics en 54.000 tals més favorables. Cal tenir en compte els beneficis ambientals i m² de cobertes del Consorci de la Zona Franca, els quals produei- econòmics que es deriven d’un millor aprofitament dels residus, xen aproximadament 4,4 GWh a l’any, la qual cosa representa una d’una bona segregació en origen i d’unes rutes de recollida ben reducció de més d’1.200 t de CO² . organitzades. Aquest model, cofinançat durant el període 2010- 2012, ha estat valorat positivament pel seu caràcter innovador i • Servei mancomunat de prevenció de riscos laborals adequat a les línies establertes per la Unió Europea en matèria de medi ambient a través del seu programa Life+08. Aquest any s’ha La Plataforma va constituir un servei mancomunat de prevenció de posat en marxa un lloc web específic per a aquest programa: www. riscos laborals amb la finalitat d’aprofitar les condicions de proximi- reciclezonafranca.com. Allí hi podem trobar l’evolució del servei, tat de les empreses del Polígon i garantir una major eficàcia dels consultar la normativa i les publicacions ambientals i del mercat del recursos tècnics, humans i materials, així com un cost menor que el residu: un entorn virtual en el qual els productors de residus poden d’un servei de prevenció aliè. Cobreix les tres especialitats tècni- vendre els que generen i comprar els d’altres productors per ges- ques: seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia i psico- tionar-los com a subproductors. sociologia aplicada. • Serveis energètics L’any 2010 ha estat molt important per a aquest servei, perquè li ha permès expandir la seva activitat i treballar de manera exclusiva Projecte de polígon ecoeficient amb un volum aproximat de sis-cents trenta-dos treballadors, que formen part de les nostres empreses adherides. El Consorci de la Zona Franca i la Plataforma de Serveis estan im- pulsant un projecte innovador per encaminar la gestió actual del • Servei de seguretat patrimonial Polígon cap a un model basat en parcs industrials ecoeficients. Es pretén obtenir millores econòmiques i ambientals per a les empre- Per ampliar les mesures de seguretat del Polígon s’ofereix a les ses arrendatàries a través de l’establiment de relacions de coope- empreses el servei de centralització d’alarmes, custòdia de claus i ració empresarial. intervenció immediata. El 16 de juny de 2010 es va constituir el Grup Impulsor del projecte • Servei de manteniment 24 hores d’Ecoeficiència en el qual participen i col·laboren les empreses més representatives del Polígon, el Consorci de la Zona Franca, L’empresa Electro-Jar dóna una resposta ràpida i eficaç a les ac- l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Entitat Me- tuacions de manteniment a les instal·lacions de les empreses. tropolitana, l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i òbviament la Plataforma de Serveis. Aquest 24 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Serveis nous i avançats Servicios nuevos y avanzados Residuos de Cataluña (ARC) y obviamente la Plataforma de Serveis. Plataforma Este grupo recibe el soporte de institutos líderes en investigación e innovación como son el LEITAT y el IREC. En la primera fase del proyecto —que engloba varias de área de actuación como son de Servicios energía, agua y residuos— se ha efectuado una diagnosis para identificar las posibles sinergias y actuaciones de carácter colectivo. Se prevé que en 2011 se puedan presentar nuevos servicios y ac- El Consorci decidió en 2007 dar un paso más allá en la gestión del tuaciones innovadoras en cada una de las áreas. Polígono Industrial de la Zona Franca, con la creación de la Platafor- ma de Serveis, que tiene como objetivo principal facilitar nuevos y Agrupación para la compra de electricidad avanzados servicios para las empresas y para las personas que trabajan en ellas. 2010 ha supuesto un año de mejora continua en También se ha continuado prestando el servicio de agrupación de sus actividades. Estos servicios, que se estructuran en las siguien- compra de energía a través del cual las empresas pueden contratar tes líneas de actividad, constituyen una herramienta muy útil y un la electricidad con Nexus Energía, con quien la Plataforma ha firma- elemento claramente diferenciador de una gestión empresarial efi- do un contrato de colaboración. El objetivo de dicho servicio es ciente. hacer una compra agrupada de electricidad de manera que supon- ga ahorro directo en la factura eléctrica de las empresas asociadas. • Servicios ambientales Actualmente se cuenta con más de cincuenta puntos de conexión, tanto en la modalidad de compra a precio fijo como variable. Servicio de gestión mancomunada de residuos Instalaciones fotovoltaicas Creado a finales de 2008, el principal objetivo de este servicio es la correcta gestión del residuo industrial y que respeten las normas Además, en 2010 se instalaron 3,5 MW fotovoltaicos en 54.000 m² ambientales más favorables. Es necesario tener en cuenta los be- de cubiertas del Consorci de la Zona Franca, los cuales producen neficios medioambientales y económicos que se derivan de un me- aproximadamente 4,4 GWh al año; representa una reducción de jor aprovechamiento de los residuos, de una buena segregación en más de 1.200 t de CO². origen y de unas rutas de recogida bien organizadas. Este modelo obtuvo el reconocimiento por su carácter innovador y por su ade- • Servicio mancomunado de prevención de riesgos la- cuación a las líneas establecidas por la Unión Europea en materia borales de medio ambiente a través de su programa Life+08, servicio cofi- nanciado durante el periodo 2010-2012. Durante este año se ha La Plataforma constituyó un servicio mancomunado de prevención puesto en marcha una web específica para este programa: www. de riesgos laborales con el fin de aprovechar las condiciones de reciclezonafranca.com. En ella se puede ver la evolución del servi- proximidad de las empresas del Polígono y garantizar una mayor cio, consultar la normativa y las publicaciones en materia de medio eficacia de los recursos técnicos, humanos y materiales, así como ambiente y el Mercado del Residuo, un entorno virtual donde los un menor coste en comparación con un servicio de prevención aje- productores de residuos pueden vender los que ellos generan y no. Cubre las tres especialidades técnicas: seguridad en el trabajo, comprar los de los otros productores, para pasar a gestionarlos higiene industrial y ergonomía y psicosociología aplicada. El año como subproductores. 2010 ha sido muy importante para este servicio, pues le ha permiti- do expandir su actividad y trabajar de forma exclusiva con un volu- • Servicios energéticos men aproximado de seiscientos treinta y dos trabajadores, que forman parte de nuestras empresas adheridas. Proyecto de polígono ecoeficiente • Servicio de seguridad patrimonial El Consorci de la Zona Franca y la Plataforma de Serveis están im- pulsando un proyecto innovador para encaminar la gestión actual Para ampliar las medidas de seguridad del Polígono se ofrece a las del Polígono hacia un modelo basado en parques industriales empresas el servicio de centralización de alarmas, custodia de lla- ecoeficientes, con el que se pretende obtener mejoras económicas ves e intervención inmediata. y ambientales para las empresas arrendatarias a través del estable- cimiento de relaciones de cooperación empresarial. El 16 de junio • Servicio de mantenimiento 24 horas de 2010 se constituyó el Grupo Impulsor del proyecto de Ecoefi- ciencia en el que participan y colaboran las empresas más repre- La empresa Electro-Jar da una respuesta rápida y eficaz a las ac- sentativas del Polígono, el Consorci de la Zona Franca, el Ayunta- tuaciones de mantenimiento en las instalaciones de las empresas. miento de Barcelona, la Diputación de Barcelona, la Entidad Metropolitana, el Instituto Catalán de Energía (ICAEN), la Agencia de 25 BZ Barcelona Zona Innovació BZ Barcelona Zona Innovación 1.1 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 1.1 BZ Barcelona Zona Innovació 1.1 BZ Barcelona Zona Innovación BZ Barcelona BZ Barcelona Zona Innovació Zona Innovación Superfície bruta: 500.000 m² Superficie bruta: 500.000 m² BZ Barcelona Zona Innovació és un projecte ambi- BZ Barcelona Zona Innovación es un proyecto am- ciós, pensat per donar resposta a les necessitats bicioso, pensado para dar respuesta a las necesi- industrials i empresarials del segle XXI. Situat en un dades industriales y empresariales del siglo XXI. emplaçament immillorable: prop de l’aeroport, el Además está ubicado en un emplazamiento inme- port; amb accés directe a les rondes de jorable; próximo al aeropuerto, el puerto, con acce- circumval·lació i connectat al centre de Barcelona i so directo a las rondas de circunvalación y conec- la seva àrea metropolitana gràcies a la nova línia 9 tado al centro de Barcelona y su área metropolitana del metro. gracias a la nueva línea 9 del metro. BZ Barcelona Zona Innovació s’inicia amb la recu- BZ Barcelona Zona Innovación se inicia con la re- peració, l’any 2004, de 50 hectàrees de terreny que cuperación, en el año 2004, de 50 hectáreas de l’empresa automobilística SEAT tenia fins llavors en terreno que la empresa automovilística SEAT tenía règim d’arrendament al Polígon Zona Franca. El ca- hasta entonces en régimen de arrendamiento en el lendari de recuperació gradual del terreny va acabar Polígono Zona Franca. El calendario de recupera- amb la devolució de l’última parcel·la el desembre ción gradual del terreno acabó con la devolución de 2007. de la última parcela en diciembre de 2007. El projecte fomenta el pas de la indústria actual i El proyecto fomenta el paso de la industria actual y convencional a una nova indústria basada en el co- convencional a una nueva industria basada en el neixement, l’R+D, la innovació i la creació, que ha conocimiento, la I+D, la innovación y la creación, de permetre la progressiva transformació de tota que ha de permitir la progresiva transformación de l’àrea del Polígon de la Zona Franca (600 ha), de toda el área del Polígono de la Zona Franca (600 manera que, amb el temps, es transformi i s’adapti ha), de modo que, con el tiempo, se transforme y a una nova cultura industrial, que avui potser encara se adapte a una nueva cultura industrial, que hoy no albirem, compatible i integrada en un entorn quizás todavía no avistamos, compatible e integra- urbà. da en un entorno urbano. En el projecte, s’han definit tres eixos o sectors En el proyecto, se definen tres ejes o sectores prin- principals d’orientació —alimentari, biotecnològic i cipales de orientación —alimentario, biotecnológi- cultural—, encara que no es descarta que la dinà- co y cultural—, aunque no se descarta que la diná- mica pròpia del creixement econòmic aconselli mica propia del crecimiento económico aconseje obrir-ne altres. Tots ells comporten la implantació abrir otros. Todos ellos supondrán la implantación de conceptes empresarials i urbanístics d’alt valor de conceptos empresariales y urbanísticos de alto afegit i convertiran aquesta àrea en un punt de tro- valor añadido y convertirán esta área en un punto bada que potenciarà l’activitat econòmica i de encuentro que potenciará la actividad económi- d’innovació. ca y de innovación. En projecte En proyecto 28 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 29 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares Eix cultural Eje cultural Eix tecnològic Eje tecnológico Eix alimentari Eje alimentario 30 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En projecte En proyecto L’eix alimentari es pretén que complementi l’important Se pretende que el eje alimentario complemente el im- clúster que representa Mercabarna, mercat central ma- portante clúster que representa Mercabarna, mercado jorista de Barcelona, i que aconsegueixi els objectius central mayorista de Barcelona, y que alcance los obje- estratègics d’impulsar i facilitar la implantació d’empreses tivos estratégicos de impulsar y facilitar la implantación alimentàries innovadores amb vocació internacional; de empresas alimentarias innovadoras con vocación in- apostar decididament per l’aplicació de les noves tecno- ternacional; apostar decididamente por la aplicación de logies i els serveis tecnològics avançats en els processos las nuevas tecnologías y los servicios tecnológicos productius de transformació i distribució alimentària; i avanzados en los procesos productivos de transforma- contribuir a una millora constant de la qualitat i seguretat ción y distribución alimentaria; así como contribuir a una dels productes alimentaris, en benefici dels consumi- mejora constante de la calidad y seguridad de los pro- dors. ductos alimentarios en beneficio de los consumidores. Al seu torn, es mantenen converses amb els principals A su vez, se mantienen conversaciones con los princi- agents públics d’R+D en el sector alimentari (universi- pales agentes públicos de I+D en el sector alimentario tats, etc.), per tal que se situïn antenes i serveis de trans- (universidades, etc.) con el que fin de que ubiquen ante- ferència tecnològica a l’entorn BZ Barcelona Zona Inno- nas y servicios de transferencia tecnológica en el entor- vació alimentació. no BZ Barcelona Zona Innovación alimentación. També s’impulsa la constitució de noves iniciatives em- También se impulsa la constitución de nuevas iniciativas presarials que defineixin una oferta de serveis tecnolò- empresariales que definan una oferta de servicios tec- gics d’última generació. S’han signat convenis de nológicos de última generación. Se han firmado conve- col·laboració amb Mercabarna i amb l’IRTA. nios de colaboración con Mercabarna y con el IRTA. A l’eix biotecnològic, es persegueix facilitar la instal·lació En el eje biotecnológico se persigue facilitar la instala- de seus d’empreses innovadores basades en la genera- ción de sedes de empresas innovadoras basadas en la ció i aplicació del coneixement en el sector industrial i generación y aplicación del conocimiento en el sector tecnològic, promoure un espai amb infraestructures tec- industrial y tecnológico, promover un espacio con in- nològiques d’última generació al servei de les empreses fraestructuras tecnológicas de última generación al ser- i contribuir a la connexió, l’intercanvi i la transferència de vicio de las empresas y contribuir a la conexión, el inter- tecnologia i de coneixement amb els centres cambio y la transferencia de tecnología y de d’investigació i les universitats. conocimiento con los centros de investigación y las uni- versidades. Concretament, en l’àmbit de la salut s’ha signat un pro- tocol d’intencions amb l’Hospital Clínic de Barcelona Concretamente, en el ámbito de la salud se ha firmado que permetrà la instal·lació als espais de BZ Tecnologia, un protocolo de intenciones con el Hospital Clínic de de diverses línies d’investigació bàsica en les quals tre- Barcelona que permitirá la instalación en los espacios de balla aquesta institució sanitària, com són imatge mèdi- BZ Tecnología, de varias líneas de investigación básica ca, telemedicina, medicina molecular, cirurgia i interven- en las que trabaja esta institución sanitaria, como son cionisme mínimament invasiu, que disposarà del major i imagen médica, telemedicina, medicina molecular, ciru- més modern estabulari per a animals grans d’Espanya. gía e intervencionismo mínimamente invasivo que dis- Així mateix, s’ha signat un conveni de col·laboració amb pondrá del mayor y más moderno estabulario para ani- el Consorci Mar - Parc de Salut de Barcelona Mar, el males grandes de España. Así mismo, se ha rubricado Parc Científic de Barcelona de la UB i amb La Salle Tech- un convenio de colaboración con el Consorci Mar - Parc nova, que impliquen una reserva d’espai per a projectes de Salut de Barcelona Mar, con el Parc Científic de Bar- empresarials germinats en ells quan el seu procés de celona de la UB y con LaSalle Technova que implican creixement els exigeixi un àrea major per desenvolupar- una reserva de espacio para proyectos empresariales se, sense desvincular-se de la matriu original. germinados en ellos cuando su proceso de crecimiento les exija un área mayor para desarrollar, aunque sin des- vincularse de la matriz original. 31 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares Respecte a les indústries, que demanen serveis i Respecto a las industrias, que demandan servi- proximitat als sectors més vinculats a la investiga- cios y proximidad a los sectores más vinculados a ció, s’han signat acords de col·laboració amb la investigación, se han firmado acuerdos de cola- l’associació CataloniaBio, que acull empreses de boración con la asociación CataloniaBio, que aco- biotecnologia, i s’han iniciat les negociacions amb ge a empresas de biotecnología, y se han iniciado la federació intersectorial FENIN, que agrupa em- las negociaciones con la federación intersectorial preses i associacions de fabricants, importadores i FENIN, que agrupa a empresas y asociaciones de distribuïdores de tecnologies i productes sanitaris, fabricantes, importadoras y distribuidoras de tec- així com amb Leitat Technological Center i la Uni- nologías y productos sanitarios, así como con Lei- versitat de Barcelona (UB). tat Technological Center y con la Universidad de Barcelona (UB). I dins de l’eix cultural es projecta un espai per a la indústria cultural, una indústria que representa el Dentro del eje cultural se proyecta un espacio para 5% del PIB català, la dispersió del qual ha fet que la industria cultural, una industria que representa el sigui poc visible i que no abordi projectes més am- 5 % del PIB catalán y cuya dispersión ha hecho biciosos ni de major envergadura. El primer projec- que sea poco visible y que no aborde proyectos te que es va a dur a terme és un parc audiovisual más ambiciosos ni de mayor envergadura. El pri- que complementa la demanda de producció au- mer proyecto que se va a llevar a cabo es un par- diovisual que ja té Barcelona. que audiovisual que complementa la demanda de producción audiovisual que ya tiene Barcelona. L’objectiu és crear un centre de producció del co- neixement a Barcelona basat en el talent i El objetivo es crear en Barcelona un centro de pro- l’experiència de les empreses i col·lectius que tre- ducción del conocimiento basado en el talento y la ballen en ella, que es constitueixi en un pol experiencia de las empresas y colectivos que ya d’atracció per a d’altres projectes empresarials trabajan en ella, que se constituya en un polo de procedents de qualsevol part del món. A més, i atracción para otros proyectos empresariales pro- dins del mateix eix cultural, la Universitat de Barce- cedentes de cualquier parte del mundo. Además, lona projecta desenvolupar un nou parc científic i dentro del mismo eje cultural, la Universidad de tecnològic en l’àmbit de les ciències socials i les Barcelona proyecta desarrollar un nuevo parque humanitats, gràcies a la coincidència de dos fac- científico y tecnológico en el ámbito de las ciencias tors importants: d’una banda, la voluntat de la UB sociales y las humanidades, gracias a la coinci- de redirigir cap a les ciències socials i les humani- dencia de dos factores importantes; por un lado, tats la transferència de tecnologia iniciada amb la la voluntad de la UB de redirigir hacia las ciencias creació del Parc Científic; i, d’altra banda, la possi- sociales y las humanidades la transferencia de tec- bilitat de disposar de forma excepcional d’espais nología, iniciada con la creación del Parque Cientí- en el projecte BZ Cultura. BZ Barcelona Zona Inno- fico; y, por otro lado, la posibilidad de disponer de vació Cultura ha signat acords de col·laboració forma excepcional de espacios en el proyecto BZ amb la Universitat de Barcelona UB i amb un con- Cultura. BZ Barcelona Zona Innovación Cultura ha junt d’empreses productores dels sector audiovi- firmado acuerdos de colaboración con la Universi- sual com ara RBA Audiovisual, Gestmusic-Ende- dad de Barcelona y con un conjunto de empresas mol, Benecé i Lavínia, en representació d’un grup productoras del sector audiovisual como RBA Au- de productors audiovisuals, impulsors del projecte. diovisual, Gestmusic-Endemol, Benecé y Lavínia, en representación de un grupo de productores audiovisuales impulsores del proyecto. 32 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 33 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares Activitat el 2010 Actividad en 2010 A l’eix alimentari, durant aquest any s’ha constituït l’associació Clúster En el eje alimentario, durante este año se ha constituido la asociación Alimentari de Barcelona integrada pel Consorci, Mercabarna, 22@Barce- Clúster alimentario de Barcelona integrada por el Consorci, Mercabarna, lona i l’Associació de concessionaris de Mercabarna. Té com a objectiu 22@Barcelona y la Asociación de concesionarios de Mercabarna, que promoure, contribuir i facilitar les pràctiques innovadores i de promoció tiene como objetivo promover, contribuir y facilitar las prácticas innova- exterior, així com la col·laboració en projectes innovadors, tecnològics o doras y de promoción exterior, así como la colaboración en proyectos organitzatius que donin serveis a l’àrea; també s’estudia la constitució innovadores, tecnológicos u organizativos que den servicios al área; d’una empresa d’aplicació d’altes pressions hidrostàtiques a productes también se estudia la constitución de una empresa de aplicación de al- alimentaris amb l’objectiu de convertir-se en la primera empresa europea tas presiones hidrostáticas a productos alimentarios con el objetivo de de serveis d’altes pressions per a l’alimentació. constituirse en la primera empresa europea de servicios de altas presio- nes para la alimentación. Com a accions de comercialització, s’han signat contractes de dret de superfície amb l’empresa Acciona per situar a BZ una activitat logística Como acciones de comercialización, se han firmado contratos de dere- de fred i acords d’intencions amb les empreses Artesanal Chocolatera, cho de superficie con la empresa Acciona para ubicar en BZ una activi- Ta-Tung i el projecte empresarial INNOVAFOOD, que han manifestat in- dad logística de frío y acuerdos de intenciones con las empresas Arte- terès pel projecte amb la finalitat de donar serveis a l’empreses vincula- sanal Chocolatera, Ta-Tung y el proyecto empresarial INNOVAFOOD, des al sector. Ja es mantenen les primeres converses amb empreses que han manifestado interés por el proyecto con el fin de dar servicios a dels sectors de la carn i del peix, de derivats i amb un grup de restaura- la empresas vinculadas al sector. Se mantienen las primeras conversa- ció. ciones con empresas de los sectores cárnico y del pescado, de deriva- dos y con un grupo de restauración. En el marc de l’eix biotecnològic durant 2010 s’han signat nous acords de col·laboració amb hospitals, plataformes de serveis i associacions En el eje biotecnológico, durante 2010, se han firmado nuevos acuerdos com ara l’Hospital Sant Joan de Déu . de colaboración con hospitales, plataformas de servicios y asociaciones como el Hospital Sant Joan de Déu . Por otra parte se ha firmado un D’altra banda, s’ha signat un contracte de superfície amb l’Hospital Clí- contrato de superficie con el Hospital Clínic para la implantación de un nic per a la implantació d’un edifici de cirurgia experimental que té com edificio de cirugía experimental que tiene como objetivo promover la in- a objectiu promoure la investigació clínica de l’àrea BZ. Per obtenir fons vestigación clínica del área BZ.Para obtener fondos para la construcción per a la construcció de l’edifici de l’Hospital Clínic es va decidir participar del edificio del Hospital Clínic, se decidió participar en el programa INN- al programa INNPLANTA’10 del MICINN. El pressupost finançable del PLANTA’10 del MICINN. El presupuesto financiable del proyecto supe- projecte superava els 4,7 milions d’euros i el MICINN va concedir uns 3,7 raba los 4,7 millones de euros y el MICINN concedió unos 3,7 millones milions d’euros per executar en dues anualitats, 2011 i 2012. de euros para ejecutar en dos anualidades, 2011 y 2012. Durant l’any 2010, BZ va prendre la decisió d’homologar-se com a Parc Durante el año 2010, BZ tomó la decisión de homologarse como Parque Científic i Tecnològic, amb l’objectiu final de convertir-se en una estructu- Científico y Tecnológico, con el objetivo final de convertirse en una es- ra intermediària cientificotecnològica dins de l’espai europeu tructura intermediaria científico-tecnológica dentro del espacio europeo d’investigació i innovació. En iniciar els tràmits per a la sol·licitud, entrà a de investigación e innovación, de forma que inició los trámites para la formar part de les següents associacions: solicitud, para entrar a formar parte de las siguientes asociaciones: • APTE, Associació Espanyola de Parcs Científics i Tecnològics • APTE, Asociación Española de Parques Científicos y Tecnológicos de d’Espanya España • XPCAT, Xarxa de Parcs Científicis i Tecnològics de Catalunya • XPCAT, Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya També l’any 2010, BZ Barcelona Zona Innovació va passar a formar part También en 2010, BZ Barcelona Zona Innovación pasó a formar parte del Campus d’Excel·lència Internacional de Salut de la Universitat de del Campus de Excelencia Internacional de Salud de la Universidad de Barcelona: DHUBc iniciativa de formació, investigació i transformació Barcelona: DHUBc, iniciativa de formación, investigación y transforma- del coneixement. Per obtenir aquesta qualificació es van unir estratègi- ción del conocimiento. Para obtener dicha cualificación se unieron es- cament, d’una banda la UB i, per una altra, diverses institucions, entitats tratégicamente, por una parte la UB y, por otra, diversas instituciones, i empreses implicades en aquest camp, que comparteixen un mateix entidades y empresas implicadas en este campo, que comparten un territori i determinats objectius. Amb la voluntat comuna de progressar mismo territorio y determinados objetivos. Con la voluntad común de en el coneixement, l’avanç de la ciència i la projecció d’aquesta en els progresar en el conocimiento, el avance de la ciencia y la proyección de sectors productius del país. ésta en los sectores productivos del país. 34 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica A l’eix biotecnològic, s’ha treballat també amb La Salle Technova per a la En el eje biotecnológico, se ha trabajado también con La Salle Technova implantació a BZ d’un espai destinat a la formació i un altre dirigit a donar para la implantación en BZ de un espacio destinado a la formación y cabuda a empreses que necessiten espais més grans per créixer i que otro dirigido a dar cabida a empresas que necesitan espacios más gran- no volen deixar l’òrbita de La Salle, que els continuarà allotjant i assesso- des para crecer y que no quieren dejar la órbita de La Salle, que les rant en espais de majors dimensions dins del projecte BZ. continuará dando cobijo y asesoramiento en espacios de mayores di- mensiones dentro del proyecto BZ. Quant a BZ Cultura, l’any 2010 han seguit les converses amb el grup de productors audiovisuals amb la finalitat d’avançar en la creació del Parc En cuanto a BZ Cultura, en 2010 se han continuado las conversaciones Audiovisual —dotat de platons, estudis d’enregistrament, àrees de ser- con el grupo de productores audiovisuales con el fin de avanzar en la veis i les infraestructures necessàries—, a més de en el disseny del pro- creación del Parque Audiovisual, dotado de platós, estudios de graba- jecte arquitectònic —que està bastant definit—. ción, áreas de servicios y las infraestructuras necesarias para llevarlo adelante, además de avanzar en el diseño del proyecto arquitectónico La Universitat de Barcelona (UB), que des del principi del projecte ha que está bastante definido. apostat decididament per BZ en el marc del programa INNOCAM- PUS’10, va obtenir finançament per un import de 5.000.000 euros, que La Universidad de Barcelona (UB), que desde el principio del proyecto es destinaran a la Factoria d’Innovació UB i al Parc Audiovisual Empre- ha apostado decididamente por BZ en el marco del programa INNO- sarial. Es mantenen converses amb fundacions, fons històrics, museus i CAMPUS’10, obtuvo financiación por un importe de 5.000.000 euros galeristes per allotjar les seves col·leccions i arxius; així com amb altres que se destinarán a la Factoría de Innovación UB y al Parque Audiovisual iniciatives socials i culturals per dur a terme diferents projectes empresa- Empresarial. Se mantienen conversaciones con fundaciones, fondos rials. históricos, museos y galeristas para alojar sus colecciones y archivos, así como con otras iniciativas sociales y culturales para llevar a cabo Dins del capítol dels serveis, el Consorci ha signat un contracte amb diferentes proyectos empresariales. l’empresa Dalkia per desenvolupar una central de generació d’energies que donarà servei a tot l’àmbit BZ, el Polígon Industrial de la Zona Fran- Dentro del capítulo de los servicios, el Consorci ha firmado un contrato ca, així com el nou barri de la Marina del Prat Vermell. con la empresa Dalkia para desarrollar una central de generación de energías que dará servicio a todo el ámbito BZ, el Polígono Industrial de Pel que fa a les obres, el 2010 s’ha iniciat la urbanització de la fase I, que la Zona Franca, así como el nuevo barrio de la Marina del Prat Vermell. es desenvoluparà durant els anys 2010-2011 i que comprèn 324.728 m² de sòl. Acollirà activitats productives d’alt valor afegit, amb un pressu- En lo referente a las obras, en 2010, se ha iniciado la urbanización de la post previst de 15.020.505 euros. Fase I que se desarrollará durante los años 2010-2011 y que compren- de 324.728 m² de suelo. En él se acogerán actividades productivas de alto valor añadido, con un presupuesto previsto de 15.020.505 euros. 35 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 L’Hospitalet Hospìtal de Llobregat de Bellvitge PÇA. Lleida Hospital de Bellvitge CERDA A Tarragona GRAN VIA GRAN VIA Tarragona BarcelonaHospìtal L2 Duran i Reynals uitectura ineria Carrer Ciències Carrer Ar q Carrer M RO L’HOSPITALETN Fira Montjuïc 2DA DE LLOBREGAT Foc CisellB LIT Carrer AEstació lts FornsO BARCELONA RA ferroviària Fira 101 L102 de mercaderies103 Carrer Botànica Carrer del Foc 165 C 104 ar de Can Tunisrer 43 105 106 107 108 Carrer P 109 ablo Iglesias Carre 135 r Plom BARRI DE 111 127 129 136 LA MARINA C 116 112 113 128 131 133 164 Pça. Montjuïc Car 130 132 137 rer 42 134 138 Del Nou Carrer Cisell 117 118 EDIFICI114 142 139 C 115 arrer 41 i INDUSTRIAL 143 169 155 170 rina144 a145 119 163 140 d e M L9 Parc Logístic sCarrer 50 146 Ca 169 171 rrer d154 141 e Motors Torr 120 110 125 147 els Motors Ca rrer 126 118 149 151 156 122 148 153 124 Car arc ROr NDA LI D 121 er 4 100 P ª de l Av. Pa TORAL 0 Mercabarna v. 1 arc PARC rc Logistic 150 Nissan-Motor A el Pª d LOGÍSTIC Barcelona 123 Ibérica S.A. Av. 2 ZONA FRANCA arc a rc l P de l P 6 4 3 2 1 arc e ª . 4ª d Av. 5 5 CENTRE ª de l P Av 62 . 3 7 Car rer 9 SERVEIS i Av 27 10 18 nis 61 V11 ia u r 12 19 Cir Tcu rc re lac n r ia ó13 N a a 20 ord seig C P 14 del C as E Seat Av. 6 ª 15 21 P BZ 1617 r 60 22 ZONA FRANCA DUANERA Mercabarna ALIMENTACIÓ 26 Car re Magatzems BZ Álvarez de la Campa a CULTURA Ca mp 1 25 i la rez de 3 a 4 rrer E 28 . Álv a v 5 i C Zona Franca Litoral ANAU BZ 6 INDÚSTRIA 30 29 F BIOTECNOLOGÍA A F Aeroport arre r ALIMENTÀRIA 97 D 34 rre r r 36 a El Prat C 31 e70 69 rr32 Ca 38 C 35 de Llobregat 71 33 42 40 37 72 82 73 39E 41 BZ 74 rrer 83 43 49 75 Ca 84 45 77 76 85 4786 48 46 C 53 51 50 87 rarre Zona Franca Port i C 56 52 79 78 r D 54 rre 157 57 er B 80 88 Ca r 90 58 55 Car 59 G 81 91 92 161 60 160 93 89 94 62 61 63 168 158 64 65 167 Iveco 128 ZONA Pegaso Zona Franca ZAL 162 66 FRANCA 95 DUANERA 67 Riu Llobregat er A 68 H 96 ZCar r arre r C 98 Car 99rer Port Autònom de Barcelona6 Zona Franca 36 Carrer M Carrer C Larrer K Carrer de l’Encuny Ronda del Mig Passeig de la Zona Franca Carrer Estany Carrer Energia Carrer Cobalt 1 r Car re Carrer Alumini Carrer del Ferro Carrer de l’Acer Carrer Metal.lúrgia 2 rer Car rc el P a d C./ 21 rc Pa 2 d el / 2 arcC. de l P ./ 2 3 C arc de l P C./ 24 l Pa rc e 3 rnandez 5 dMiguel He 2 arre r Carrer C./ C rc el P a 7 d 2 C./ er 3 arr rre r 4 rc C a del Pa C 8 C./ 2 Pa rc 3 9 d el arre r C./ 2 C rer 5 Ca r Carrer 11 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 L’Hospitalet Hospìtal de Llobregat Poligon Industrial de la Zona Franca de Bellvitge PÇA. Polígono Industrial de la Zona Franca Lleida Hospital de Bellvitge CERDA A Tarragona GRAN VIA GRAN VIA Tarragona BarcelonaHospìtal L2 Duran i Reynals ectura Carrer Ciències Carrer Ar quit Carrer Mineria RO L’HOSPITALETN Fira Montjuïc 2DA DE LLOBREGAT Foc CisellB LIT Carrer AO Estació lts Forns BARCELONA RAL ferroviària Fira 101 102 de mercaderies103 C C 104ar 105 de Can Tunis arrer Botànica Carrer del Foc 165 rer 43 106 107 108 Carrer P 109 ablo Iglesias Carre 135 r Plom BARRI DE 111 127 136 LA MARINA C 116 112 129 128 133 164 113 131 Pça. Montjuïc Carre 130 132 137 r 42 134 138 Del Nou Carrer Cisell 117 118 EDIFICI114 115 INDUSTRIAL 142 139 Carrer 41 i 143 169 155 170 Marin a 144 145 119 163 140 Parc Logístic 169 171 e res d Carrer 50 L9 146 Carre 154 141 Motors rer To r 120 r 110 d125 147 els M126 118 oto C arrs 149 151 156 122 148 153 124 Car arc ROr N P Der l A LITORA D 121 L4 100 0 ª d e APARC v. Parc Logisti 150 Mercabarna v. 1 arc c Nissan-Motor A el P LOGÍSTIC Barcelona d 123 Ibérica S.A. 2 ª Av. ZONA FRANCA rc Pa rc l Pa de l 6 4 3 2 1 arc 4ª de v. 5 ª 5 . A CENTRE ª de l P Av 27 rrer 6 9 SERVEIS i Av. 3 Ca 10 18 unis27 61 Via n T rc 11 rrer 12 19 Circulaci a ó No g Ca a el P C 14 13 20 rd i d Pas se ª 15 21 E BZ Seat Av. 6 16 17 r 60 22 ZONA FRANCA DUANERA Mercabarna ALIMENTACIÓ 26 re Car MagatzemsBZ Álvarez de la Campa mpa 1 CULTURA a25 i de la C 3 rez er E 28 r v. Á lva 4 5 i Car Zona Franca Litoral ANAU BZ 6 INDÚSTRIA 30 29 r F BIOTECNOLOGÍA A ALIMENTÀRIA 97 rer ** A l’annex hi ha el nom i la ubicació F Aeroport arre r D 36 34 ar de totes les empreses instal·lades al El Prat C 31 e70 69 Car r 32 38 C 35 de Llobregat 71 33 40 37 Polígon Industrial de la Zona Franca, 42 72 82 73 3941 BZ així com els serveis que presten. 74 arre r E 83 43 49 75 C 84 45 51 77 76 85 4786 48 46 C 53r 50 ** En el anexo se relacionan el nombre 87 arre Zona Franca PortC 56 52 y la ubicación de todas las empresas i 54 79 78 er D 157 57 rer B rr r instaladas en el Polígono Industrial de 80 88 Ca 90 58 55 Ca 59 G 81 91 la Zona Franca, así como los servicios 92 161 60 que prestan. 93 61 89 160 94 62 63 168 158 64 65 167 Iveco 128 Pegaso Zona Franca ZALZONA 162 66 FRANCA 95 DUANERA 67 Riu Llobregat 96 rer A 68 Z H Car Car rer 98 Car 99rer Port Autònom de Barcelona6 Zona Franca 37 Carrer M Carrer C Larrer K Carrer de l’Encuny Ronda del Mig Passeig de la Zona Franca Carrer Estany Carrer Energia Carrer Cobalt er 1 Car r Carrer Alumini Carrer del Ferro Carrer de l’Acer rer Metal.lúrgia Car er 2 arrC c el P ar d C./ 21 arc de l P ./ 2 2 Par c C l 23 de C./ arc P 4 d el 2 C./ Par c l e 3 Carrer Miguel Hernandez d r ./ 2 5 re C C ar l Pa rc e / 27 d C. rrer 3 r 4 re Par c Ca Car del C./ 28 l Pa rc de re r 3 9 ./ 2 C ar C rre r 5 Ca Carrer 11 Àrees industrials i de serveis Áreas industriales y de servicios 2 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edifi cis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edifi cios singulares Sort Puigcerdà La Seu d’Urgell Figueres Ripoll Olot Berga AP-7 Girona Vic Callús 2 C-16 6 C-55 Lleida C-25 Can Guitard AP-7Manresa 4 C-17 Bellpuig 3 5 Granollers E-15 1 A-2 A-2 Òdena Sabadell Igualada 1 C-12 AP-2 5 AP-7 E-90 BARCELONA Pla de Santa María 4 3 E-15 Constantí 2 Reus Tarragona Móra d’Ebre A-7 Barcelona Tortosa Mar mediterráneo Egipte 6 40 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica Àrees industrials i de serveis El Consorci de la Zona Franca de Barcelona impulsa un gran nombre d’àrees industrials a tota Catalunya, espe- cialment a la corona metropolitana de Barcelona. En total, són més de 9.706.000 m² de sòl industrial en dife- rents fases de desenvolupament. Sort Puigcerdà Gran part d’aquesta excepcional oferta industrial, con- Àrees industrials fi nalitzades: cretament 5.780.000 m², correspon a polígons acabats La Seu d’Urgell Áreas industriales fi nalizadas: i en ple rendiment o que estan en fase d’execució, amb Figueres les obres d’urbanització gairebé finalitzades. Finalment, BARBERÀ DEL VALLÈS els propers anys el Consorci desenvoluparà nous pro-1 Ripoll jectes —que es troben en l’estadi inicial de planificació 2 CONSTANTÍ urbanística— per 3.926.000 m² de sòl industrial. Olot Berga AP-7 3 DOMENYS II Totes les promocions tenen en comú la privilegiada ubi- cació, les excel·lents comunicacions, la qualitat de les 4 GRANOLLERS-MONTMELÓ seves instal·lacions i equipaments, i l’oferta de variats serveis complementaris. A més, el Consorci està pro- Girona 5 PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS movent i gestionant diversos centres de serveis per afa- Vic 6 SANTA MARGARIDA II vorir les activitats terciàries a les àrees industrials.Callús 2 C-16 6 C-55 Lleida C-25 Can Guitard AP-7Manresa 4 C-17 Àrees industrials en planifi cació: Bellpuig 5 Áreas industriales en planifi cación:3 Granollers E-15 Áreas industriales 1 A-2 A-2 Òdena Sabadell 1 BELLPUIG Igualada 1 2 CALLÚS y de servicios C-12 AP-2 5 3 ÒDENA El Consorci de la Zona Franca de Barcelona impulsa un gran AP-7 número de áreas industriales en toda Cataluña, especialmente 4 E-90 BARCELONA PLA DE SANTA MARIA en la corona metropolitana de Barcelona. En total, son más de Pla de Santa María 4 5 9.706.000 m² de suelo industrial en distintas fases de desarrollo. 3 CAN GUITARD E-15 6 PLATAFORMA INTERNACIONAL Gran parte de esta excepcional oferta industrial, concretamen- Constantí te 5.780.000 m², corresponde a polígonos terminados y en 2 pleno rendimiento o que están en fase de ejecución, con las obras de urbanización casi finalizadas. Por último, en los próxi- Reus Tarragona mos años el Consorci desarrollará nuevos proyectos —que se Móra encuentran en el estadio inicial de planificación urbanística— d’Ebre para 3.926.000 m² de suelo industrial. . A-7 Todas las promociones tienen en común una privilegiada ubi- Barcelona cación, excelentes comunicaciones, la calidad de sus instala- ciones y equipamientos, así como la oferta de variados servi- Tortosa cios complementarios. Además, el Consorci está promoviendo y gestionando varios centros de servicios para favorecer las Mar mediterráneo actividades terciarias en las áreas industriales. Egipte 6 41 42 Àrees industrials finalitzades Áreas industriales finalizadas 2.1 43 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.1 Àrees industrials finalitzades 2.1 Áreas industriales finalizadas Polígon industrial Polígono industrial de Barberà del de Barberà del Vallès Vallès Superfície bruta: 92 hectàrees Superficie bruta: 92 hectáreas Aquest polígon té un important pes econòmic en el seu Este polígono tiene un importante peso económico en su entorn. Situat molt a prop del municipi, disposa d’una xar- entorno. Situado muy cerca del municipio, cuenta con una xa de comunicacions privilegiada, amb connexions a les red de comunicaciones privilegiada, con conexiones a las següents autopistes i carreteres: AP-7, C-58, C-17, siguientes autopistas y carreteras: AP-7, C-58, C-17, N-152, C-16 (enllaç amb els túnels de Vallvidrera) i AP-2 N-152, C-16 (enlace con los túneles de Vallvidrera) y AP-2 (enllaç amb l’aeroport de Barcelona, el port de Barcelona i (enlace con el aeropuerto de Barcelona, el puerto de Bar- RENFE Mercaderies). celona y RENFE Mercancías). 100% Venut 100% Vendido Actualment, el polígon està totalment comercialitzat. Es En la actualidad, el polígono está totalmente comercializa- van invertir un total de 21 milions d’euros. do. Se invirtieron un total de 21 millones de euros. Girona Lleida BARBERÀ DEL VALLÈS 1 Barcelona Tarragona 44 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Girona Lleida CONSTANTÍ 2 Barcelona Tarragona Polígono industrial Polígono industrial de Constantí de Constantí Superfície bruta: 306 hectàrees Superficie bruta: 306 hectáreas En un radi de 5 km del Polígon Industrial de Constantí es En un radio de 5 km del Polígono Industrial de Constantí troben totes les plataformes de transport: l’aeroport de se encuentran todas las plataformas de transporte: el ae- Reus —annexat al polígon—, el port de Tarragona i ropuerto de Reus —anexo al polígono—, el puerto de Ta- l’autopista internacional AP-7. A més, dins del recinte dis- rragona y la autopista internacional AP-7. Además, dentro posa d’una terminal TECO, que és la principal central de del propio recinto existe una terminal TECO, que es la mercaderies ferroviàries de Tarragona. principal central de mercancías ferroviarias de Tarragona. El desenvolupament urbanístic de l’àrea, amb un total de El desarrollo urbanístico del área, con un total de 290 290 hectàrees, es va realitzar en dues fases amb una in- hectáreas, se realizó en dos fases con una inversión total versió total de 25,2 milions d’euros. Anteriorment ja de 25,2 millones de euros. Anteriormente ya se habían s’havien venut totes les parcel·les. vendido todas las parcelas. En el POUM del 9 de juliol del 2008 es va aprovar definiti- En el POUM del 9 de julio de 2008 se aprobó definitiva- vament l’ampliació de 16 hectàrees addicionals de super- mente su ampliación con 16 hectáreas adicionales de su- fície. El projecte es durà a terme juntament amb IOSA, perficie. El proyecto se llevará a cabo junto con IOSA, grup COMSA, amb una inversió prevista de 6,2 milions grupo COMSA, con una inversión prevista de 6,2 millones 100% Venut d’euros. Durant 2010 s’ha realitzat el Pla parcial i el Projec- de euros. Durante 2010 se ha realizado el Plan Parcial y el Nova Ampliació te d’urbanització, l’aprovació definitiva del qual està pre- Proyecto de Urbanización, cuya aprobación definitiva está 100% Vendido vista per a mitjan 2011. Les obres d’urbanització s’iniciaran prevista para mediados de 2011. Las obras de urbaniza- Nueva Ampliación a continuació. ción se iniciarán a continuación. 45 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.1 Àrees industrials finalitzades 2.1 Áreas industriales finalizadas Polígono industrial Domenys II Superfície bruta: 42 hectàrees Aquest polígon està molt ben comunicat, ja que la variant de circumval·lació de la A-2 a Vilafranca del Penedès dis- posa d’un accés directe al nord del polígon i enllaça a tra- vés de l’autopista AP-7 amb la xarxa d’autopistes nacio- nals i internacionals. El polígon aporta una gran activitat econòmica en una zona amb una llarga tradició empresa- rial. La inversió realitzada va ser de 7,4 milions d’euros i s’ha venut íntegrament. Polígono industrial Domenys II Superficie bruta: 42 hectáreas Este polígono está muy bien comunicado, ya que la va- riante de circunvalación de la A-2 en Vilafranca del Pene- dès dispone de un acceso directo al norte del polígono y enlaza a través de la autopista AP-7 con la red de autopis- tas nacionales e internacionales. El polígono aporta una gran actividad económica a una zona que ya cuenta con una larga tradición empresarial. La inversión realizada fue de 7,4 millones de euros y se ha vendido en su totalidad. Girona Lleida DOMENYS II 3 Barcelona 100% Venut Tarragona 100% Vendido 46 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica Parc industrial Parc industrial Granollers- Granollers- Montmeló Montmeló Superficie bruta: 81 hectáreas Superfície bruta: 81 hectàrees El Parc Industrial Granollers-Montmeló gaudeix d’una privile- El Parc Industrial Granollers-Montmeló disfruta de una privile- giada situació —al costat del circuit automobilístic, Circuit de giada situación —junto al circuito automovilístico Circuit de Catalunya—, disposa d’unes excel·lents comunicacions grà- Catalunya—, dispone de unas excelentes comunicaciones cies a les autopistes AP-7, C-17 (enllaç amb les rondes de Dalt gracias a las autopistas AP-7, C-17 (enlace con las rondas de i Litoral), C-58, N-152 i C-16 (enllaç amb els túnels de Vallvi- Dalt y Litoral), C-58, N-152 y C-16 (enlace con los túneles de drera). Vallvidrera). Es troba prop de Granollers i Montmeló, ciutats que es carac- Se encuentra cerca de Granollers y Montmeló, ciudades que teritzen per la vitalitat i experiència del seu teixit empresarial, i se caracterizan por la vitalidad y experiencia de su tejido em- d’importants centres de distribució com el CIM Vallès. presarial, así como de importantes centros de distribución como el CIM Vallès. El Parc disposa de la tecnologia més avançada en equipa- ments i infraestructures i d’un entorn agradable amb àmplies El Parc dispone de la tecnología más avanzada en equipa- zones verdes, entre les quals destaca el Parc Fluvial de Can mientos e infraestructuras, además de un entorno agradable Cabanyes, en el qual s’ha instal·lat l’Escola de la Natura. És un con amplias zonas verdes, entre las que destaca el Parc Flu- passeig fluvial públic d’1,6 km de longitud en el marge dret del vial de Can Cabanyes, en el que se ha instalado la Escola de riu Congost, el traçat del qual arriba fins al nucli urbà de Gra- la Natura. Es un paseo fluvial público de 1,6 km de longitud en nollers i permet el contacte del ciutadà amb la naturalesa. el margen derecho del río Congost, cuyo trazado llega hasta el casco urbano de Granollers y permite el contacto de los ciudadanos con la naturaleza. Amb una inversió de 8,3 milions d’euros, el Parc destaca per la gran demanda rebuda i per la ràpida comercialització de les 100% Venut parcel·les, tant industrials com d’equipaments especials. En Con una inversión de 8,3 millones de euros, el Parc destaca queden per vendre només 24.000 m² dels darrers. por la gran demanda recibida y la rápida comercialización de 100% Vendido las parcelas, tanto industriales como de establecimientos es- peciales, por lo que solo quedan en venta 24.000 m² en la zona de equipamientos especiales. Lleida GRANOLLERS MONTMELÓ 4 Barcelona Tarragona 47 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares Polígon industrial Polígono industrial Parc tecnològic Parc tecnològic del Vallès del Vallès Superfície bruta: 18 hectàrees Superficie bruta: 18 hectáreas Fruit de la col·laboració entre el CIDEM i el Consorci, el Fruto de la colaboración entre el CIDEM y el Consorci, el Polígon Parc Tecnològic del Vallès es va desenvolupar a la Polígono Parc Tecnològic del Vallès se desarrolló en la dé- dècada dels anys vuitanta. Situat a Cerdanyola del Vallès, cada de los años ochenta. Situado en Cerdanyola del Va- molt pròxim a la Universitat Autònoma de Barcelona llès, muy próximo a la Universidad Autónoma de Barcelo- (UAB), aquest polígon va ser pioner al nostre país i consti- na (UAB), este polígono fue pionero en nuestro país y tueix un exemple d’infraestructura industrial impulsora del constituye un ejemplo de infraestructura industrial impul- desenvolupament tecnològic en el sector privat. sora del desarrollo tecnológico en el sector privado. El polígon acull exclusivament empreses d’alta tecnologia El polígono acoge exclusivamente empresas de alta tec- i disposa d’una urbanització i uns serveis de primer nivell nología y dispone de una urbanización y unos servicios de —els millors de les seves característiques a Espanya— primer nivel —los mejores de sus características en Espa- que el converteixen en un dels més moderns d’Europa. ña— que lo convierten en uno de los más modernos de Actualment, tota la seva superfície està ocupada per 141 Europa. En la actualidad, toda su superficie está ocupada empreses. El volum de facturació d’aquestes companyies por 141 empresas. El volumen de facturación de estas al llarg del 2010 va ser de 1.001 milions d’euros i compañías a lo largo de 2010 fue de 1.001 millones de l’ocupació, de 2.860 treballadors. La inversió acumulada euros y la ocupación de 2.860 trabajadores. La inversión des de la seva creació és de 253,8 milions d’euros. acumulada desde su creación asciende a 253,8 millones de euros. El Parc està integrat en el projecte Xarxa de Transferència Tecnològica, promogut per l’APTE (Associació de Parcs El Parc está integrado en el proyecto Red de Transferencia Tecnològics d’Espanya), l’objectiu dels quals és incremen- Tecnológica promovido por la APTE (Asociación de Par- tar la cooperació tecnològica i empresarial de les compan- ques Tecnológicos de España), cuyo objetivo es incre- yies amb els 45 parcs científics i tecnològics espanyols. El mentar la cooperación tecnológica y empresarial de las Parc Tecnològic ocupa una posició central al CIT (Catalo- compañías con los 45 parques científicos y tecnológicos nian Innovation Triangle), un corredor tecnològic que corre españoles. El Parc Tecnològic ocupa una posición central paral·lel a l’eix viari de la B-30 i que inclou diversos centres en el CIT (Catalonian Innovation Triangle), un corredor tec- d’investigació, com el Parc de Recerca de la UAB i els nológico que discurre por el eje viario de la B-30 y que in- centres Esade-Creapolis i el Sincrotró Alba. cluye diversos centros de investigación, como el Parc de Recerca de la UAB y los centros Esade-Creapolis y Sin- crotrón ALBA. 100% Venut 100% Vendido Girona Lleida PARC TECNOLÒGIC VALLÈS 5 Barcelona Tarragona 48 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica Polígon i parc Polígono y parque comercial Santa comercial Santa Margarida II Margarida II Superfície bruta: 55 hectàrees Superficie bruta: 55 hectáreas El Parc Santa Margarida és un àrea industrial i comercial El Parque Santa Margarida es un área industrial y comer- dotada d’excel·lents comunicacions amb les autopistes cial dotada de excelentes comunicaciones con las auto- C-58, AP-7 i C-16, així com amb la carretera N-152; i es pistas C-58, AP-7 y C-16, así como con la carretera troba plenament integrada en l’entramat urbà de la ciutat N-152; además de encontrarse plenamente integrada en de Terrassa. el entramado urbano de la ciudad de Terrassa. Les instal·lacions del Parc destaquen per la qualitat dels Las instalaciones del Parque destacan por la calidad de seus equipaments i serveis. La inversió realitzada en in- sus equipamientos y servicios. La inversión realizada en fraestructures va ser de 7,9 milions d’euros i està ocupat infraestructuras fue de 7,9 millones de euros y está ocupa- íntegrament. Alberga també el Parc Vallès, un complex 100% Venutdo en su totalidad. También da cabida al Parc Vallès, un lúdic i comercial de primera magnitud, on s’integren es- complejo lúdico y comercial de primera magnitud, donde 100% Vendido pais comercials, restaurants, bars musicals, cafès i zones se integran espacios comerciales, restaurantes, bares mu- d’oci. sicales, cafés y zonas de ocio. SANTA Lleida MARGARIDA II 6 Barcelona Tarragona 49 50 Àrees industrials en projecte Áreas industriales en proyecto 2.2 51 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.2 Àrees industrials en projecte 2.2 Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Polígono industrial BELLPUIG BELLPUIG Superfície bruta: 42 hectàrees Superficie bruta: 42 hectáreas El Consorci disposa de 42 hectàrees de sòl al terme muni- El Consorci dispone de 42 hectáreas de suelo en el térmi- cipal de Bellpuig, comarca del Pla d’Urgell, en les quals no municipal de Bellpuig, comarca del Pla d’Urgell, en las promoure un parc d’activitats industrials, logístiques i ter- que promover un parque de actividades industriales, logís- ciàries. ticas y terciarias. Els terrenys es troben situats al peu de la carretera N-II, Los terrenos se encuentran situados al pie de la carretera amb una connexió directa a l’autovia A-2. Limiten amb el N-II y cuentan con una conexión directa a la autovía A-2. terme municipal de Vilagrassa i amb el Circuit de Motocròs Limitan con el término municipal de Vilagrassa y con el de Catalunya. Disten de Barcelona 122 km i estan situats Circuito de Motocross de Cataluña. Distan 122 km de Bar- a 35 km del centre de Lleida. celona y están situados a 35 km del centro de Lérida. Durant el 2009 l’ajuntament ha tramitat i aprovat el Pla Durante 2009 el ayuntamiento ha tramitado y aprobado el d’Ordenació Urbanística Municipal i està prevista Plan de Ordenación Urbanística Municipal y está prevista l’aprovació definitiva el primer trimestre de 2011. la aprobación definitiva el primer trimestre de 2011. La inversió total prevista és de 25,6 milions d’euros i es La inversión total prevista es de 25,6 millones de euros y necessitarà un termini de dos anys per al desenvolupa- se necesitará un plazo de dos años para el desarrollo del ment del projecte. proyecto. Carretera de madrid a França N-IIa SUD 1 BELLPUIG SUD 2 Autovía del Nord-Est A-2 52 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En planejament Girona Lleida En planeamiento 1 BELLPUIG Barcelona Tarragona 53 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.2 Àrees industrials en projecte 2.2 Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Polígono industrial CALLÚS CALLÚS Superfície bruta: 83 hectàrees Superficie bruta: 83 hectáreas Al terme municipal de Callús el Consorci ha signat una op- En el término municipal de Callús el Consorci ha firmado ció de compra per una superfície de 83 hectàrees, amb una opción de compra por una superficie de 83 hectáreas, l’objectiu de promoure una nova àrea d’activitats econòmi- con el objetivo de promover una nueva área de actividades ques adient a les característiques de la zona. económicas adecuada a las características de la zona. Els terrenys, adjacents a la carretera C-55 –Abrera, Manre- Los terrenos, adyacentes a la carretera C-55 —Abrera, sa, Solsona–, es troben a 5 km de l’Eix transversal (autovia Manresa, Solsona—, se encuentran a 5 km del Eix Trans- C-25), i a 9 km de l’autovia C-16 (I9) que comunica Barce- versal (autovía C-25), y a 9 km de la autovía C-16 (E9) que lona amb la Cerdanya. comunica Barcelona con la Cerdaña. Una característica destacable d’aquesta nova àrea indus- Una característica destacable de esta nueva área industrial trial és que està localitzada a tan sols 6 km de Manresa i a es que está localizada a tan solo 6 km de Manresa y a 70 70 km de Barcelona. km de Barcelona. 54 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En planificació En planificación GironaLleida 2 CANLLÚS Barcelona Tarragona 55 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.2 Àrees industrials en projecte 2.2 Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Polígono industrial ÒDENA ÒDENA Superfície bruta: 200 hectàrees Superficie bruta: 200 hectáreas Al terme municipal d’Òdena es construirà un polígon in- En el término municipal de Òdena se construirá un polígo- dustrial, el major de la comarca de l’Anoia, que triplicarà no industrial, el mayor de la comarca de la Anoia, que tri- el sòl dedicat a la indústria a aquesta zona, en plena re- plicará el suelo dedicado a la industria en esta zona, en conversió econòmica, per la qual cosa necessita aquest plena reconversión económica, por lo que precisa de este espai i els seus serveis. espacio y sus servicios. El Consorci, juntament amb altres actors econòmics de la El Consorci, junto con otros actores económicos de la co- comarca, promouran un polígon industrial amb una oferta marca, promoverá un polígono industrial con una oferta de de 91 hectàrees netes en una parcel·la de 200 hectàrees 91 hectáreas netas, ubicado en una parcela de 200 hectá- brutes; comportarà una inversió total de més de 50 mi- reas brutas; lo que supondrá una inversión total de más de lions d’euros. 50 millones de euros. Els terrenys es troben situats al peu de la carretera BV- Los terrenos se encuentran situados al pie de la carretera 1031, que connecta Igualada amb Prats de Rei, a 3 km BV-1031, que conecta Igualada con Prats de Rei, a 3 km del centre d’Igualada i a 6 km de l’autovia A-2. del centro de Igualada y a 6 km de la autovía A-2. Els darrers anys s’han dut a terme els estudis urbanístics En los últimos años se han llevado a cabo los estudios previs, que s’han incorporat al Pla Director Urbanístic de urbanísticos previos que se han incorporado al Plan Direc- la Conca d’Òdena, aprovat l’any 2009. L’Ajuntament va tor Urbanístico de la Conca d’Òdena, aprobado en 2009. realitzar l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística El ayuntamiento realizó la aprobación inicial del Plan de Municipal el mes setembre de 2010 i té prevista Ordenación Urbanística Municipal en septiembre de 2010 l’aprovació provisional del POUM durant el primer trimes- y tiene prevista la aprobación provisional del POUM duran- tre de 2011. Les obres d’urbanització podrien iniciar-se al te el primer trimestre de 2011. Las obras de urbanización llarg de 2011, amb previsió de finalitzar el 2013. podrían iniciarse a lo largo de 2011, con la previsión de fi- nalizarse en el año 2013. 56 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En planejament Girona Lleida En planeamiento 3 ÒDENA Barcelona Tarragona 57 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.2 Àrees industrials en projecte 2.2 Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Polígono industrial PLA DE SANTA PLA DE SANTA MARIA MARIA Superfície bruta: 33 hectàrees Superficie bruta: 33 hectáreas Aquest polígon se situa en el terme municipal del Pla de Este polígono se ubica en el término municipal del Pla de Santa Maria, a 2 km del nucli urbà de Tarragona. Té molt Santa Maria, a 2 km del casco urbano de Tarragona. Asi- bones connexions: la carretera comarcal C-37, que uneix mismo, cuenta con buenas conexiones: la carretera comar- Valls amb Igualada i Manresa, i l’autopista AP-2 (a 3,5 km cal C-37, que conecta Valls con Igualada y Manresa, y la de la sortida de Valls). autopista AP-2 (a 3,5 km de la salida de Valls). L’objectiu d’aquesta promoció és consolidar un àmbit que El objetivo de esta promoción es consolidar un ámbito que té una forta implantació industrial. tiene una fuerte implantación industrial. 58 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En planificació En planificación Girona Lleida 4 PLA DE Barcelona SANTA MARIA Tarragona 59 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.2 Àrees industrials en projecte 2.2 Áreas industriales en proyecto Naus industrials Naves industriales CAN GUITARD CAN GUITARD Superfície bruta: 88.195 m² Superficie bruta: 88.195 m² El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha adquirit El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha adquirido 88.195 m² de sòl industrial, englobat dins de l’àmbit del 88.195 m² de suelo industrial, englobado dentro del ám- Pla parcial d’activitats productives Palau-Sud-Can Gui- bito del Plan parcial de actividades productivas Palau tard. Sud-Can Guitard. Aquesta nova àrea industrial i comercial té unes excel·lents Esta nueva área industrial y comercial está dotada de ex- comunicacions amb les autopistes C-58, AP-7 i C-16, així celentes comunicaciones con las autopistas C-58, AP-7 y com amb la carretera N-152; es troba plenament integra- C-16, así como con la carretera N-152; se encuentra ple- da a l’entramat urbà de la ciutat de Terrassa. namente integrada en el entramado urbano de la ciudad de Terrassa. Amb aquest projecte, el Consorci construirà i promourà en règim de lloguer diverses naus industrials i comercials Con este proyecto, el Consorci construirá y promoverá en adaptades a la demanda de les petites i mitjanes empre- régimen de alquiler naves industriales y comerciales ses de la zona. adaptadas a la demanda de las pequeñas y medianas empresas de la zona. Durante 2010 se ha aprobado defi- Durant 2010 s’ha aprovat definitivament el Projecte nitivamente el Proyecto de Urbanización y se ha constitui- d’Urbanització i s’ha constituït la Junta de Compensació. do la Junta de Compensación. Se ha avanzado en los S’ha avançat en els diferents tràmits que requereixen diferentes trámites que requieren la aprobación del Pro- l’aprovació del Projecte de reparcel·lació, que es presen- yecto de Reparcelación, que se presentará para su apro- tarà per a la seva aprovació el 2011. Amb aquestes fases bación en 2011. Con estas fases completadas, las obras completades, les obres podrien iniciar-se el primer semes- podrían iniciarse en el primer semestre de 2012. tre de 2012. 60 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Girona Lleida En planejament En planeamiento 5 CAN GUITARD Barcelona Tarragona 61 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.2 Àrees industrials en projecte 2.2 Áreas industriales en proyecto Plataformes industrials internacionals El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha estat des de El parc industrial estarà situat a 10th of Ramadan City, a 50 la seva creació una institució compromesa amb l’impuls de km de El Cairo i tindrà una superfície de dos milions de me- l’activitat econòmica i el creixement de la ciutat de Barcelona tres quadrats. Acollirà preferentment a empreses dels sec- i del seu entorn. tors de la construcció, químic, farmacèutic, mobiliari i d’enginyeria. La inversió total serà de 200 milions d’euros i Fidel a aquest principi, la institució va iniciar fa uns anys la una vegada finalitzat crearà 30.000 llocs de treball. prospecció de mercats al nord d’Àfrica per oferir una plata- forma industrial a les empreses catalanes i espanyoles que 10th of Ramadan és la principal zona industrial d’Egipte i està volguessin guanyar competitivitat a través de la internaciona- molt propera als principals centres de mà d’obra del país, El lització. Cairo i Belbeis. També gaudeix de la proximitat a les princi- pals infraestructures de transports d’Egipte, els ports més Els últims anys, les institucions catalanes han promogut ac- importants i d’una xarxa de transports que està sent actualit- cions per estrènyer els vincles de col·laboració comercial i les zada —es construeix una línia de metro lleuger que connec- recíproques oportunitats de negoci entre Catalunya i Egipte. tarà el Cairo amb 10th of Ramadan—. El projecte ja té un Avui Egipte representa una destinació per a les exportacions Master Plan definit, elaborat per aIB, una consultora aleman- catalanes cada vegada més important, ja que pràcticament ya especialitzada en planificació urbana industrial. Està pre- ha doblat els intercanvis comercials en tres anys. El Consorci vist que abans de la fi de 2011 hauran començat les obres va decidir apostar per aquest país pel seu gran potencial, per d’urbanització. la rellevància que estaven adquirint les relacions comercials i l’aliança amb un soci com Pyramids Industrial Parks (PI- Parks), una companyia avalada per la trajectòria i solvència dels seus accionistes, SIAC Holding i el Sewedy Cables. SIAC Holding és un grup inversor amb companyies en el sec- tor de la construcció, el desenvolupament immobiliari i els materials de construcció, que opera a Orient Mitjà i Àfrica. Per la seva banda, Sewedy Cables és un grup capdavanter en la fabricació de cables integrats i productes elèctrics tam- bé a Orient Mitjà i Àfrica. El mes de juliol de 2009 es formalitza la constitució de la so- cietat Pyramids Zona Franca Egypt (PZFE), d’acord amb el programa New Generation of Industrial Parks in cooperation between the Government and the private sector of the Indus- trial Authority (Ministeri de Comerç i Indústria). El Consorci proporcionarà consultoria operacional, logística i suport per al màrqueting del projecte. PIParks, companyia pionera en la construcció de parcs industrials a Egipte i a la regió MENA, assumirà els serveis legals, administratius, tècnics i aportarà el seu coneixement del mercat laboral. En planejament En planeamiento 62 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica BARCELONA España Mar mediterráneo El CAIRO 6 África Egipto Plataformas industriales internacionales El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha sido desde su En julio de 2009 se formaliza la constitución de la sociedad creación una institución comprometida con el impulso de la Pyramids Zona Franca Egypt (PZFE), de acuerdo con el pro- actividad económica y el crecimiento de la ciudad de Barce- grama New Generation of Industrial Parks in cooperation bet- lona y de su entorno. ween the Government and the private sector of the Industrial Authority (Ministerio de Comercio e Industria). El Consorci Fiel a este principio, la institución inició hace unos años la proporcionará consultoría operacional, logística y soporte prospección de mercados en el norte de África para ofrecer para el marketing del proyecto. PIParks, compañía pionera una plataforma industrial a las empresas catalanas y españo- en la construcción de parques industriales en Egipto y en la las que quisieran ganar competitividad a través de la interna- región MENA, asumirá los servicios legales, administrativos, cionalización. técnicos y aportará su conocimiento del mercado laboral. En los últimos años, las instituciones catalanas han promovi- El parque industrial estará situado en 10 th of Ramadan City, do acciones para estrechar los vínculos de colaboración co- a 50 km de El Cairo y tendrá una superficie de dos millones de mercial y las recíprocas oportunidades de negocio entre Ca- metros cuadrados. Acogerá preferentemente a empresas de taluña y Egipto. Hoy Egipto representa un destino para las los sectores de la construcción, químico, farmacéutico, mobi- exportaciones catalanas cada vez más importante, ya que en liario y de ingeniería. La inversión total será de 200 millones de tres años prácticamente ha doblado los intercambios comer- euros y una vez finalizado creará 30.000 puestos de trabajo. ciales. El Consorci decidió apostar por este país por su gran potencial, por la relevancia que estaban adquiriendo las rela- 10 th of Ramadan es la principal zona industrial de Egipto y ciones comerciales y la alianza con un socio como Pyramids está muy próxima a los principales centros de mano de obra Industrial Parks (PIParks), una compañía avalada por la tra- del país, El Cairo y Belbeis. También disfruta de la cercanía a yectoria y solvencia de sus accionistas, SIAC Holding y las principales infraestructuras de transportes de Egipto, los Sewedy Cables. SIAC Holding es un grupo inversor con puertos más importantes y de una red de transportes que compañías en el sector de la construcción, el desarrollo in- está siendo actualizada —se construye una línea de metro mobiliario y los materiales de construcción, que opera en ligero que conectará el Cairo con 10 th of Ramadan. El pro- Oriente Medio y África. Por su parte, Sewedy Cables es un yecto cuenta ya con el diseño del Máster Plan, elaborado por grupo líder en la fabricación de cables integrados y produc- aIB, una consultora alemana especializada en planificación tos eléctricos también en Oriente Medio y África. urbana industrial. Está previsto que antes de finalizar 2011 se habrán empezado las obras de urbanización. 63 64 Centres de serveis Centros de servicios 2.3 65 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares Sort Puigcerdà La Seu d’Urgell Figueres Ripoll Olot Berga AP-7 Girona Vic Callús C-16 C-55 Lleida C-25 Can Guitard AP-7Manresa C-17 Bellpuig Granollers E-15 A-2 A-2 Òdena Sabadell Igualada 2 C-12 AP-2 AP-7 E-90 1 BARCELONA Pla de Santa María E-15 Constantí 4 3 Reus Tarragona Móra d’Ebre A-7 Tortosa 66 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Centres de serveis Els centres de serveis que promou el Consorci ofereixen a les grans àrees industrials serveis terciaris de tot tipus. Tots els edificis, amb un disseny arquitectònic avançat i uns estàndards de qualitat elevats, són moderns i estan dotats de les últimes prestacions tècniques. Actualment, hi ha tres centres de serveis amb gairebé 17.000 m2 a ple rendiment. Centros de servicios Los centros de servicios que promueve el Consorci ofrecen a las grandes áreas industriales servicios terciarios de todo tipo. Todos los edificios disfrutan de un diseño arquitectónico avan- zado y unos estándares de calidad elevados; son modernos y están dotados de las últimas prestaciones técnicas. Centres de serveis: En la actualidad, hay tres centros de servicios con casi 17.000 m2 Centros de servicios: a pleno rendimiento. 1 EL PLA 2 LA FERRERIA 3 ZONA FRANCA 4 HANGAR MANTENIMENT D´AVIONS 67 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares Centre de serveis Centro de servicios 2.3 Centres de serveis 2.3 Centros de servicios EL PLA EL PLA Superfície: 2.336 m² Superficie: 2.336 m² Aquest centre està situat al Polígon Industrial del Este centro está ubicado en el Polígono Industrial Pla, al municipi de Sant Feliu de Llobregat. del Pla, en el municipio de Sant Feliu de Llobregat. La superfície construïda supera els 2.000 m², 300 La superficie construida supera los 2.000 m², 300 dels quals estan destinats a locals comercials i la de los cuales están destinados a locales comercia- resta a oficines. Els acabats de l’edifici són de gran les y el resto a oficinas. Los acabados del edificio qualitat. Disposa d’un auditori, amb dues sales de son de gran calidad. Dispone de un auditorio con conferències polivalents, equipades amb tots els dos salas de conferencias polivalentes, equipadas serveis i prestacions tècniques. És un espai molt con todos los servicios y prestaciones técnicas. Es adient per realitzar cursos, seminaris, consells un espacio muy adecuado para realizar cursillos, d’administració, convencions d’empresa i activitats seminarios, consejos de administración, conven- similars. ciones de empresa y actividades similares. La inversió d’1 milió d’euros va ser participada en La inversión de 1 millón de euros fue participada en En comercialització un 54% pel Consorci i un 46% per l’Ajuntament de un 54 % por el Consorci y un 46 % por el Ayunta- Sant Feliu de Llobregat. En comercialización miento de Sant Feliu de Llobregat. ** A l’annex es relacionen totes les empreses ** En el anexo se relacionan todas las empresas instal·lades al centre. instaladas en el centro. Girona Lleida EL PLA 1 Barcelona Tarragona 68 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica Girona Lleida LA FERRERIA 2 Barcelona Tarragona Centre de serveis Centro de servicios LA FERRERIA LA FERRERIA Superfície: 1.414 m² Superficie: 1.414 m² El Centre de Serveis La Ferreria, que té unes El Centro de Servicios La Ferreria, que cuenta con excel·lents comunicacions, està situat al Polígon excelentes comunicaciones, está situado en el Po- Industrial de la Ferreria, al municipi de Montcada i lígono Industrial de La Ferreria, en el municipio de Reixac. Montcada i Reixac. La superfície construïda, 1.414 m², està envoltada La superficie construida, 1.414 m², está rodeada d’una àmplia zona enjardinada. D’arquitectura mo- de una amplia zona ajardinada. Con una arquitec- derna, l’edifici ofereix una variada gamma de ser- tura moderna, el edificio ofrece una variada gama veis a les empreses, ja que disposa de zona co- de servicios a las empresas, ya que dispone de mercial. zona comercial. La inversió necessària per dur a terme aquest pro- La inversión necesaria para llevar a cabo este pro- jecte va ser de 0,82 milions d’euros: un 56% a cà- yecto fue de 0,82 millones de euros: un 56 % a rrec del Consorci i un 44%, l’Ajuntament de Mont- cargo del Consorci y un 44 % del Ayuntamiento de En comercialització cada i Reixac. Montcada i Reixac. En comercialización ** A l’annex es relacionen totes les empreses ** En el anexo se relacionan todas las empresas instal·lades al centre. instaladas en el centro. 69 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.3 Centres de serveis 2.3 Centros de servicios 70 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Centre de serveis Centro de servicios ZONA ZONA FRANCA FRANCA Superfície: 13.106 m² Superficie: 13.106 m² Aquest centre de serveis està situat al Polígon In- Este centro de servicios está situado en el Polígono dustrial de la Zona Franca, un lloc privilegiat en el Industrial de la Zona Franca, un lugar privilegiado cor de la més moderna i activa àrea industrial del en el corazón de la más moderna y activa área in- país, a menys de deu minuts del centre de la ciutat dustrial del país, a menos de diez minutos del cen- de Barcelona i d’altres municipis metropolitans. tro de la ciudad de Barcelona y de otros municipios metropolitanos. L’edifici, de 13.000 m², amb un disseny arquitectò- nic innovador i una concepció moderna de l’espai, El edificio, de 13.000 m², con un diseño arquitectó- posseeix uns acabats, unes prestacions tecnològi- nico innovador y una concepción moderna del es- ques i de serveis de gran qualitat. A la planta baixa pacio, posee unos acabados, unas prestaciones al voltant d’un ampli vestíbul es distribueixen els tecnológicas y de servicios de gran calidad. En la locals comercials, envoltats d’àmplies zones per a planta baja, alrededor de un amplio vestíbulo, se vianants i espais enjardinats. La resta de plantes distribuyen los locales comerciales, rodeados de estan destinades exclusivament a oficines. amplias zonas peatonales y espacios ajardinados. El resto de plantas están destinadas exclusivamen- La inversió destinada a aquest projecte va ser de te a oficinas. 5,51 milions d’euros, amb una participació del 54% del Consorci i del 46% de la Mancomunitat de La inversión destinada a este proyecto fue de 5,51 Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. millones de euros, con una participación del 54 % del Consorci y del 46 % de la Mancomunitat de ** A l’annex es relacionen totes les empreses Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. instal·lades al centre. ** En el anexo se relacionan todas las empresas instaladas en el centro. En comercialització En comercialización Girona Lleida ZONA FRANCA 3 Barcelona Tarragona 71 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 2.3 Centres de serveis 2.3 Centros de servicios 72 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica HANGAR HANGAR manteniment mantenimiento d’ avions de aviones Superfície parcel·la: 24.000 m² Superficie parcela: 24.000 m² El Consorci i la companyia Iberia van signar el El Consorci y la compañía Iberia firmaron en setembre del 2007 un conveni de col·laboració per septiembre de 2007 un convenio de colaboración a la construcció d’un hangar de manteniment para la construcción de un hangar de manteni- d’avions. Per aquest motiu es va crear una societat miento de aviones. Para ello se creó una sociedad en la qual participa Iberia amb un 75% i el Consor- en la que participan Iberia y el Consorci con un 75 ci, amb el 25% restant. % y un 25 % respectivamente. L’Hangar de Manteniment d’Iberia de Barcelona es El Hangar de Mantenimiento de Iberia de Barcelo- va inaugurar el 18 d’octubre de 2010. S’han invertit na se inauguró el 18 de octubre de 2010. Se han 24 milions d’euros en aquestes instal·lacions, que invertido 24 millones de euros en estas instalacio- es convertiran en referent del manteniment nes, que se convertirán en referente del manteni- d’aeronaus del sud d’Europa i de l’àrea del Medite- miento de aeronaves del sur de Europa y del área rrani. Es tracta d’un projecte necessari per al des- del Mediterráneo. Se trata de un proyecto necesa- envolupament del transport aeri i de l’activitat rio para el desarrollo del transporte aéreo y de la econòmica i industrial de Catalunya, especialment actividad económica e industrial de Cataluña, en per al sector aeronàutic. L’hangar, de 13.200 m2 especial para el sector aeronáutico. El hangar, de de superfície, té capacitat per allotjar avions de fu- 13.200 m2 de superficie, tiene capacidad para alo- selatge ampli, com ara l’Airbus 340 o el Boeing jar aviones de fuselaje amplio, como el Airbus 340 747 Jumbo; i aparells de fuselatge estret, destinats o el Boeing 747 Jumbo, y aparatos de fuselaje es- a vols de curta i mitja durada, com ara els models trecho destinados a vuelos de corta y media dura- de la família Airbus A319, A320, A321, Boeing 757 ción, como los modelos de la familia Airbus A319, o Boeing 737. També pot albergar el nou avió A320, A321, Boeing 757 o Boeing 737. También A380. A més de la superfície destinada als avions, puede albergar el nuevo avión A380. Además de la l’hangar disposa de 4.289 m2 d’oficines i tallers. superficie destinada a los aviones, el hangar dispo- ne de 4.289 m2 de oficinas y talleres. L’edifici, de 200 m de llarg i 40 m d’altura, integra tres conceptes clau: un disseny arquitectònic sin- El edificio, de 200 m de largo y 40 m de altura, in- Construït gular, una aplicació integral de les noves tecnolo- tegra tres conceptos clave: un diseño arquitectóni- Construido gies i unes infraestructures d’alta eficiència ener- co singular, una aplicación integral de las nuevas gètica i ecològica, especialment capdavanteres en tecnologías y unas infraestructuras de alta eficien- el reciclatge de residus i la utilització d’energies re- cia energética y ecológica, especialmente punteras novables. La seva arquitectura d’avantguarda pro- en el reciclaje de residuos y la utilización de ener- posa una planta ovalada, enfront de la tradicional gías renovables. Su arquitectura de vanguardia planta rectangular, i una paret de vidre de 155 m² propone una planta ovalada, frente a la tradicional que permetrà un aprofitament eficaç de la llum so- planta rectangular, y una pared acristalada de 155 lar. En les seves instal·lacions es duran a terme les m² que permitirán un aprovechamiento eficaz de la revisions de tipus A, inspeccions generals de siste- luz solar. En sus instalaciones se llevarán a cabo mes, components i estructures, que s’acostumen las revisiones de tipo A, inspecciones generales de a realitzar a les 600 hores de vol; i les revisions de sistemas, componentes y estructuras, que se tipus C, més completes i extenses, als divuit acostumbran a realizar a las 600 horas de vuelo; y mesos. Es duran a terme en els avions d’Iberia i de las revisiones de tipo C, más completas y exten- Girona Lleida companyies associades o terceres parts que con- sas, a los dieciocho meses. Se llevarán a cabo en tractin el servei. Això suposarà la creació de 200 los aviones de Iberia y de compañías asociadas o llocs de treball directes, dels quals 150 seran de HANGAR terceras partes que contraten el servicio. Esto su- MANTENIMENT tècnics de manteniment i serveis auxiliars en totes pondrá la creación de 200 puestos de trabajo di- 4 Barcelona les seves categories i, la resta, de gestió i adminis- rectos, de los que 150 serán de técnicos de man- tració. Està previst que tingui un creixement cons- tenimiento y servicios auxiliares en todas sus Tarragona tant de volum de producció en els propers anys i, a categorías y, el resto, de gestión y administración. mitjà termini, es crearan unes 200 ocupacions di- Está previsto que tenga un crecimiento constante rectes d’alta capacitació. de volumen de producción en los años próximos y, a medio plazo, se crearán unos 200 empleos direc- tos de alta capacitación. 73 Activitats logístiques Actividades logísticas 3 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 3 Activitats logístiques 3 Actividades logísticas Zona Franca Zona Franca DUANERA ADUANERA Superfície total del recinte de zona franca: 160.000 m² Superficie total del recinto de zona franca: 160.000 m² Les zones franques són aquelles parts de l’espai duaner co- Las zonas francas son aquellas partes del espacio aduanero munitari, separades de la resta del territori, a les quals poden comunitario, separadas del resto del territorio, a las que pue- accedir tot tipus de mercaderies que, mentre dura la seva den acceder todo tipo de mercancías que, mientras dura su estada en règim de zona franca, no estan sotmeses a drets estancia en régimen de zona franca, no están sometidas a d’importació, gravàmens interiors (IVA i impostos especials) derechos de importación, gravámenes interiores (IVA e im- ni mesures de política comercial. Tampoc hi ha cap limitació puestos especiales) ni medidas de política comercial. Tam- temporal per a la permanència de les mercaderies a la zona poco hay ninguna limitación temporal para la permanencia franca. de las mercancías en la zona franca. L’origen de la Zona Franca Duanera es remunta a 1916 (ales- El origen de la Zona Franca Aduanera se remonta a 1916 hores, Puerto Franco). No obstant això, fins a 1988 no s’inicia (entonces denominada Puerto Franco). Sin embargo, hasta l’explotació del recinte principal, amb una infraestructura de 1988 no se inicia la explotación del recinto principal, con una magatzems i serveis, que es van posar a disposició de petits infraestructura de almacenes y servicios que se pusieron a negocis logístics. disposición de pequeños negocios logísticos. Se situa dins el Polígon Industrial de la Zona Franca i ocupa Se ubica en el Polígono Industrial de la Zona Franca y ocupa una posició estratègica dins del territori metropolità. una posición estratégica dentro del territorio metropolitano. La Zona Franca Duanera de Barcelona té una superfície de La Zona Franca Aduanera de Barcelona tiene una superficie 160.000 m², entre el recinte principal i la Plataforma POR- de 160.000 m², entre el recinto principal y la Plataforma TUÀRIA ÁLVAREZ de la Campa. Disposa de 84.000 m² de POETUÀRIA ÁLVAREZ de la Campa. Dispone de 84.000 m² magatzems, 9.000 m² d’oficines i 3.000 m² de lockers. Totes de almacenes, 9.000 m² de oficinas y 3.000 m² de lockers. les instal·lacions són propietat del Consorci i se cedeixen a Todas las instalaciones son propiedad del Consorci y se ce- tercers que estiguin interessats a operar directament o indi- den a terceros que estén interesados en operar directa o in- rectament en règim de zona franca, mitjançant arrendament. directamente en régimen de zona franca, mediante arrenda- miento. Primera Zona Franca del Mediterrani Primera Zona Franca del Mediterráneo 76 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica L’Hospitalet de Llobregat PÇA. Lleida L1 Hospital de Bellvitge Hospìtal CERDA Tarragona de Bellvitge GRAN VIA GRAN VIA T1arragonaRECINTE PRINCIPAL - RECINTO PRINCIPAL BarcelonaHospìtal L2 Duran i Reinals 2 PLATAFORMA PORTUÀRIA ÁLVAREZ DE LA CAMPA RO L’HOSPITALET L2NDA DE LLOBREGAT L9 Foc CisellLITO Estació BARCELONA RA ferroviària L9 L2 FiraL de mercaderies de Can Tunis Carrer Pablo Iglesias 135 BARRI DE 127 129 136 LA MARINA 133 164 Montjuïc128 131 130 132 137 134 138 EDIFICI 142 139 INDUSTRIAL 143 169 155 170 144 145 163 140 L9 L2 Parc Logístic 146 169 171 Carrer d1e5l4 141 L9 Motors 147 s Motors 148 MERCABARNA ROND A A LITORAL PARC V. PARC LOG L9 L2 ISMercabarna TICLOGÍSTIC Barcelona ZONA FRANCA CENTRE SERVEIS BZ Seat ZONA FRANCA DUANERA ALIMENTACIÓ Magatzems BZ Álvarez de la Campa mpa CULTURA la C a ez d e 2 Álva r L9 Zona Franca Litoral A v. NAU BZ INDÚSTRIA BIOTECNOLOGÍA ALIMENTÀRIA BZ L9 Zona Franca Port 1 Iveco L9 Zona Franca ZAL ZONA Pegaso FRANCA DUANERA er A Car r Carrer 6 L9 Zona Franca 2 1 77 Carrer Estany Carrer Cobalt Carrer Alumini Carrer del Ferro Carrer de l’Acer r 5 arr e C 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares La Zona Franca Duanera allotja més de 100 empreses, en les La Zona Franca Aduanera cuenta con cerca de 100 empre- quals hi treballen al voltant de 600 persones i on es reben sas implantadas, en las que trabajan alrededor de 600 per- diàriament més d’1.000 vehicles de transport i uns altres 500 sonas y donde se reciben diariamente más de 1.000 vehícu- turismes de visitants. los de transporte y otros 500 turismos de visitantes. Per les seves dimensions, l’activitat i l’excel·lent localització Su dimensión, su actividad y su excelente localización, cerca —prop del port de Barcelona i l’aeroport, l’estació ferroviària del Port de Barcelona y del aeropuerto, la estación ferroviaria de mercaderies i la xarxa de comunicacions viàries— la Zona de mercancías y la red de comunicación vial, hacen de la Franca Duanera de Barcelona és la primera i més important Zona Franca Aduanera de Barcelona la primera y más impor- de la Mediterrània. tante del Mediterráneo. Al llarg de 2010, el Consorci ha realitzat importants inversions A lo largo de 2010, el Consorci ha realizado importantes in- amb l’objectiu de millorar i ampliar els serveis de la Zona versiones con el objetivo de mejorar y ampliar los servicios de Franca Duanera. Destaquen la rehabilitació de les cobertes la Zona Franca Aduanera. Destacan la rehabilitación de las dels edificis A i C i la instal·lació de plaques fotovoltaiques. cubiertas de los edificios A y C y la instalación de placas fo- Aquest nou parc solar evitarà l’emissió de 1.233 tones de tovoltaicas en las mismas. Este nuevo parque solar evitará CO², és a dir, l’equivalent a la despesa energètica produïda lanzar a la atmósfera 1.233 toneladas de CO², lo que equiva- per 1.017 habitatges. A més, a l’edifici de la duana s’ha le al gasto energético producido por 1.017 viviendas. Ade- instal·lat nova maquinària de climatització. També s’han rea- más, en el edificio de la Aduana se ha instalado nueva maqui- litzat importants treballs de manteniment en tot el recinte, naria de climatización. También se han realizado importantes s’han pintat les calçades, s’han centralitzat les alarmes i hi ha trabajos de mantenimiento en todo el recinto, pintado de una nova xarxa contra incendis. calzadas, centralización de alarmas y una nueva red antiin- cendios. Amb aquestes actuacions d’inversió, el Consorci vol moder- nitzar les seves instal·lacions de la Zona Franca Duanera per Con estas actuaciones de inversión, el Consorci quiere mo- augmentar la seva eficàcia i competitivitat com a centre logís- dernizar sus instalaciones en la Zona Franca Aduanera para tic. aumentar su eficacia y competitividad como centro logístico. ** A l’annex es relaciona la llista de les empreses instal·lades ** En el anexo se relaciona la lista de las empresas instaladas a la Zona Franca Duanera. en la Zona Franca Aduanera. Oferta de serveis variada i de qualitat Oferta de servicios variada y de calidad 78 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 79 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 3 Activitats logístiques 3 Actividades logísticas Parc logístic Parc logístic de la ZONA de la ZONA FRANCA FRANCA Superfície total: 41 hectàrees Superficie total: 41 hectáreas Situat dins del Polígon de la Zona Franca, el parc s’estructura Situado dentro del Polígono de la Zona Franca, el parque se en dues àrees diferenciades: un àrea logística amb una su- estructura en dos áreas bien diferenciadas: un área logística perfície de 285.000 m² i un àrea de negocis de 120.000 m². con una superficie de 285.000 m² y un área de negocios de En el seu recinte hi ha instal·lades 30 empreses i es calcula 120.000 m². En su recinto hay instaladas 29 empresas y se que hi treballen al voltant de 2.500 persones. El projecte està calcula que trabajan en ellas alrededor de 2.500 personas. El promogut conjuntament pel Consorci de la Zona Franca i proyecto lo ha promovido conjuntamente el Consorci de la Abertis Logística. Quan estigui totalment finalitzat, la inversió Zona Franca y Abertis Logística. Cuando esté totalmente fina- global rondarà els 200 milions d’euros. lizado, la inversión global rondará los 200 millones de euros. Àrea Logística Área logística Amb una accessibilitat immillorable i en un entorn amb múlti- En un emplazamiento con una accesibilidad inmejorable, en ples àrees d’intercanvi modal, el Parc Logístic de la Zona un entorno constituido por áreas intermodales y generadoras Franca va néixer amb l’objectiu de convertir-se en un referent de tráfico de mercancías de primer orden, el Parc Logístic de de la logística del nostre país. la Zona Franca nació con el objetivo de convertirse en un referente de la logística de nuestro país. Avui és considerada la millor opció —qualitat de les seves instal·lacions i serveis excel·lents— per a la distribució Hoy en día, se posiciona como la mejor opción —una exce- capil·lar i l’abastament portuari de la ciutat de Barcelona. lente calidad de instalaciones y seguridad— para la distribu- ción capilar y el abastecimiento portuario de la ciudad de Àrea de Negocis Barcelona. El Parc Logístic, amb 1,3 km de façana paral·lela a la ronda Área de negocios Litoral, desenvolupa projectes i serveis de màxima qualitat i funcionalitat, cosa que el converteix en un autèntic parc em- El Parc Logístic cuenta con 1,3 km de fachada paralela a la presarial. ronda Litoral, lo que le permite desarrollar proyectos de máxi- ma calidad, funcionalidad y servicio; configurándose como A la primera fase s’han desenvolupat dos edificis —consoli- un auténtico parque empresarial. dats i ja bastant coneguts—, amb unes originals volades en forma d’ona, que acullen les seus corporatives d’Abertis i del La primera fase cuenta con dos edificios, ya consolidados y Consorci. bastante conocidos gracias a sus característicos y originales voladizos en forma de ola, que acogen las sedes corporati- vas de Abertis y del Consorci. En comercialització En comercialización 80 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica L’Hospitalet de Llobregat PÇA. Lleida L1 Hospital de Bellvitge Hospìtal CERDA Tarragona de Bellvitge GRAN VIA GRAN VIA Tarragona BarcelonaHospìtal L2 Duran i Reinals 3 PARC LOGÍSTIC DE LA ZONA FRANCA RO L’HOSPITALET L2NDA DE LLOBREGAT L L9 Foc Cisell ITO Estació BARCELONA RAL ferroviària L9 L2 Fira de mercaderies de Can Tunis Carrer Pablo Iglesias 135 BARRI DE 127 129 136 LA MARINA 128 133 164 Montjuïc 131 130 132 137 134 138 EDIFICI 139 INDUSTRIAL 142 143 169 155 170 144 145 163 140 L9 L2 Parc Logístic 146 169 171 Carrer d154 141 L9 Motors 147 els Motors 148 MERCABARNA ROND A AV. LPA ITR OC R L AO LPARC G L9 L2 ISMercabarna TICLOGÍSTIC Barcelona 3 ZONA FRANCA CENTRE SERVEIS BZ Seat ZONA FRANCA DUANERA ALIMENTACIÓ Magatzems BZ Álvarez de la Campa a CULTURA Ca mp de l a lvar ez v. Á L9 Zona Franca Litoral ANAU BZ INDÚSTRIA BIOTECNOLOGÍA ALIMENTÀRIA BZ L9 Zona Franca Port Iveco Pegaso L9 Zona Franca ZALZONA FRANCA DUANERA rre r A Ca Carrer 6 L9 Zona Franca 3 81 Carrer Estany Carrer Cobalt Carrer Alumini Carrer del Ferro Carrer de l’Acer rer 5 Ca r 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares La segona fase té una volumetria diferent, ja que els tres edi- La segunda fase tiene una volumetría diferente, ya que los ficis previstos són d’estructura quadrangular que s’uneixen tres edificios previstos son de estructura cuadrangular y se mitjançant una gran plaça el·líptica i enjardinada que ofereix unen mediante una gran plaza elíptica y ajardinada que ofre- un espai per a l’oci i el descans. L’any 2007 van finalitzar les ce un espacio para el ocio y el descanso. En 2007 finalizaron obres del primer edifici, que va ser ocupat pel grup Abertis las obras del primer edificio, ocupado por el grupo Abertis amb diverses unitats de negoci. Els dos edificis que encara con diversas unidades de negocio. Los dos edificios que aún s’han de construir, es desenvoluparan mitjançant projectes han de construirse se desarrollarán mediante proyectos “lla- “clau en el pany” per a seus corporatives de lloguer. ves en mano” para sedes corporativas de alquiler. L’impactant disseny és obra de l’arquitecte Ricard Bofill. Les El impactante diseño es obra del arquitecto Ricard Bofill y las construccions són de gran qualitat i ofereixen plantes diàfa- construcciones gozan de una alta calidad; ofrece unas plan- nes amb façanes vidrades de mur cortina de doble pell — tas diáfanas con fachadas acristaladas de muro cortina a màxim aprofitament de la llum natural amb un òptim aïllament doble piel —máximo aprovechamiento de la luz natural con tèrmic i acústic per a l’estalvi energètic i el confort—. un óptimo aislamiento térmico y acústico, para lograr ahorro energético y confort—. Durant l’any 2010 s’han firmat contractes de lloguer per un import total de 24.275 m². Durante el año 2010 se han firmado contratos de alquiler por un total de 24.275 m². Las empresas Gestión de Outsorcing, Les empreses Gestión de Outsourcing, Agencia Servicios Agencia Servicios Mensajería y Vapores Suardiaz Mediterrá- Mensajería i Vapores Suardiaz Mediterráneo han apostat per neo han apostado por ubicar sus centros de distribución en ubicar els seus centres de distribució al Parc Logístic. També el Parc Logístic. También el club privado de venta online Pri- un club privat de venda en línia, Privalia, ha confiat en les valia ha confiado en las instalaciones para poner en marcha instal·lacions per posar en marxa la seva primera plataforma su primera plataforma logística. logística. ** En el anexo se relaciona la lista de las empresas instaladas ** A l’annex es relaciona la llista de les empreses instal·lades en el Parc Logístic Zona Franca. al Parc Logístic Zona Franca. 82 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 83 Actuacions urbanes i edificis singulars Actuaciones urbanas y edificios singulares 4 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares CAMPUS NORD UPC 4.1 Projectes per a l’impuls de l’R+D NEXUS II 4.1 Proyectos para el impulso de la I+D NEXUS I PALAU PEDRALBES CAMPUS SUD UPC NAL AGO RGA LLO V. DI U GAA PA 90 RONDA DE DALT ES LB RA ED E P V. D A NSA I S RE T I M 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Edifici NEXUS I Edificio NEXUS I Superfície edificada: 10.000 m2 Superficie edificada: 10.000 m2 L’edifici gaudeix d’una ubicació privilegiada a la zona El edificio disfruta de una ubicación privilegiada en alta de Barcelona —centre financer i de negocis de la la zona alta de Barcelona —centro financiero y de ciutat—, on es localitzen les principals seus corporati- negocios de la ciudad— donde se localizan las princi- ves d’empreses nacionals i internacionals. pales sedes corporativas de empresas nacionales e internacionales. Nexus I és també un destacat exemple de col·laboració entre universitat i empresa, ja que l’edifici s’integra Nexus I es también un destacado ejemplo de colabo- plenament en el Campus Nord de la Universitat Poli- ración entre universidad y empresa, ya que el edificio tècnica de Catalunya (UPC). se integra plenamente en el Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’edifici, de 10.000 m2, de forma cilíndrica i estètica- ment innovador, ha estat realitzat per l’arquitecte Lluís El edificio, de 10.000 m2, de forma cilíndrica y estética- Nadal. Envoltat d’una àmplia zona enjardinada, dispo- mente innovador, ha sido concebido por el arquitecto sa d’un tancament totalment vidrat i de plantes diàfa- Lluís Nadal. Rodeado de una amplia zona ajardinada, nes amb il·luminació natural. dispone de un cerramiento totalmente acristalado y de plantas diáfanas con iluminación natural. Acabat l’any 1995, es va fer una inversió global de 7,6 milions d’euros i va aconseguir captar l’interès de la Nexus I, cuya construcción concluyó en 1995, supu- comunitat tecnològica de la ciutat. Està ocupat ínte- so una inversión global de 7,6 millones de euros y grament per empreses del sector tecnològic i per de- consiguió captar el interés de la comunidad tecnoló- partaments d’investigació i desenvolupament, la qual gica de la ciudad. Está ocupado en su totalidad por cosa afavoreix les sinergies i l’intercanvi entre el món empresas del sector tecnológico y por departamen- empresarial i l’universitari. tos de investigación y desarrollo, lo cual favorece las sinergias y el intercambio entre el mundo empresarial Disposa de múltiples serveis per a l’usuari, a més y el universitario. d’aparcament, magatzems, un auditori i cafeteria al mateix edifici. Dispone de múltiples servicios para el usuario, además de aparcamiento, almacenes, un auditorio y ** A l’annex es relacionen totes les empreses cafetería en el mismo edificio. instal·lades a l’edifici. ** En el anexo se relacionan todas las empresas ins- taladas en el edificio. En comercialització En comercialización 91 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.1 Projectes per a l’impuls de l’R+D 4.1 Proyectos para el impulso de la I+D Edifici NEXUS II Edificio NEXUS II Superfície edificada: 7.600 m² Superficie edificada: 7.600 m² Situat al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Situado en el Campus Nord de la Universitat Politècnica Catalunya (UPC), Nexus II és un edifici singular ocupat de Catalunya, Nexus II es un edificio singular ocupado per empreses de nova creació vinculades a la universi- por empresas de nueva creación vinculadas a la univer- tat; els diferents departaments, serveis i entitats que sidad, diferentes departamentos, servicios y entidades participen en aquesta; a més d’altres empreses ja con- universitarios así como otras empresas ya consolidadas solidades en el sector tecnològic, interessades en la en el sector tecnológico, interesadas por la ubicación ubicació privilegiada i les altes prestacions tècniques de privilegiada y las altas prestaciones técnicas del edificio l’edifici —el segon que es construeix en col·laboració —el segundo que se construye en colaboración con la amb la UPC—. UPC—. Per al projecte realitzat pel conegut arquitecte Ricard En el proyecto realizado por el conocido arquitecto Ri- Bofill es van invertir 8,8 milions d’euros i es va disposar cardo Bofill se invirtieron 8,8 millones de euros y se dis- d’una superfície de 7.600 m², 6.000 dels quals sobre puso de una superficie de 7.600 m², de los cuales rasant i 1.600 m² d’aparcament subterrani, amb una 6.000 m2 son sobre rasante y 1.600 m² de aparca- capacitat per a 60 vehicles. miento subterráneo, con una capacidad para 60 vehí- culos. L’edifici, diàfan i de formes geomètriques, ofereix una gran ductilitat per acomodar-se a les necessitats de les El edificio, diáfano y de formas geométricas, ofrece una noves empreses i les ocupacions tecnològiques. gran ductilidad para acomodarse a las necesidades de las nuevas empresas y de las ocupaciones tecnológi- Es va iniciar el 1999 i es va inaugurar el 2002. Ara, està cas. totalment ocupat: a la planta baixa, la UPC; a la resta de plantes hi ha instal·lades empreses d’alta tecnologia i Se inició en 1999 y se inauguró en 2002. En la actuali- d’R+D, la qual cosa permet el continu intercanvi empre- dad está totalmente ocupado: en la planta baja se sitúa sarial i universitari. la UPC y en el resto de plantas empresas de alta tecno- logía e I+D, lo que permite el continuo intercambio em- ** A l’annex es relacionen totes les empreses instal·lades presarial y universitario. a l’edifici. ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- das en el edificio. En comercialització En comercialización 92 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica CAMPUS NORD UPC NEXUS II NEXUS I PALAU PEDRALBES CAMPUS SUD UPC NAL LO DIAG O GAL AV. AR PAU G 93 RONDA DE DALT S BE RA L EDP E V. D A S SA N I ET IR M 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.1 Projectes per a l’impuls de l’R+D 4.1 Proyectos para el impulso de la I+D 94 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empresesResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestió corporativa i econòmicaGestión corporativa y económica BANC DE BANC DE SANG SANG Superfície edificada: 16.606 m² Superficie edificada: 16.606 m² El Banc de Sang i Teixits (BST) és un centre públic de El Banc de Sang i Teixits (BST) es un centro público referència per a la donació, l’anàlisi i el tractament de de referencia para la donación, el análisis y el trata- la sang, els teixits humans i la teràpia cel·lular. La nova miento de la sangre, los tejidos humanos y la terapia seu se situa al front marítim, en un solar en la con- celular. La nueva sede se levanta en el frente maríti- fluència del passeig de Taulat amb els carrers Bilbao i mo, en un solar ubicado en la confluencia del paseo Lope de Vega, en el districte del 22@. El nou edifici de Taulat con las calles Bilbao y Lope de Vega, en el disposa de tecnologia de darrera generació per poder distrito del 22@. El nuevo edificio cuenta con tecnolo- desenvolupar investigació biomèdica, com ara gía de última generación para desarrollar investiga- l’innovador sistema de fraccionament de la sang. ción biomédica, como el innovador sistema de frac- cionamiento de la sangre. Agrupa les diverses activitats del BST i allotja més de 600 professionals de l’organització. Des d’aquesta El inmueble agrupa las diversas actividades del BST y nova seu se subministren components sanguinis a alberga a más de 600 profesionales de la organiza- tots els hospitals i clíniques, públiques i privades, de ción. Desde esta nueva sede se suministran compo- Catalunya; s’abasteix una població de referència de nentes sanguíneos a todos los hospitales y clínicas més de 8 milions de persones. Acull els serveis admi- públicas y privadas de Cataluña, para abastecer a nistratius i de gestió; tot el procés d’obtenció, proces- una población de referencia de más de ocho millones sament i validació de la sang; els laboratoris de personas. También acoge los servicios administra- d’immunobiologia transfusional i diagnòstic; el banc tivos y de gestión, todo el proceso de obtención, pro- de teixits humans i la seu del banc de sang de cordó cesamiento validación y suministro de la sangre, y los umbilicial, entre d’altres. laboratorios de inmunobiología transfusional y diag- nóstico, entre otros. También alberga el Banco de tejidos humanos y es la sede del Banco de sangre de cordón umbilical. 95 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares L’immoble, projectat per l’estudi d’arquitectura SaAS i El inmueble, proyectado por el estudio de arquitectu- dirigit per Joan Sabaté, és un prisma rectangular de ra SaAS y dirigido por Joan Sabaté, es un prisma rec- façanes portants de formigó i quatre nuclis interiors de tangular de fachadas portantes de hormigón y cuatro servei, de planta diàfana, amb espais de grans dimen- núcleos interiores de servicios, de planta diáfana, con sions sense pilars que poden tenir diversos usos. Dis- espacios de grandes dimensiones sin pilares y con posa de 9.900 m² sobre rasant, planta baixa i unes gran flexibilidad para albergar diversos usos. Dispone altres cinc plantes, a banda d’una sota rasant de de 9.900 m² sobre rasante —planta baja y cinco plan- 6.700 m². tas— y una planta bajo rasante de 6.700 m². S’ha buscat que tingui un comportament ambiental Se ha buscado conseguir un comportamiento am- sostenible i la reducció de les emissions associades a biental sostenible y la reducción de las emisiones l’efecte hivernacle, per la qual cosa s’ha apostat per asociadas al efecto invernadero, por lo que se ha diverses tècniques d’estalvi energètic. La seva cons- apostado por diversas técnicas de ahorro energético. trucció ha representat una inversió de 50 milions El coste total del nuevo edificio ha supuesto una in- d’euros —35 per a l’obra i 15 per a l’equipament—. versión total de 50 millones de euros, 35 en obra y 15 millones en equipamiento. L’edifici es va inaugurar el 26 de juliol de 2010; a l’acte hi assistiren el president de la Generalitat, José Monti- El edificio fue inaugurado el 26 de julio de 2010; al lla; la consellera de Salut, Marina Geli; i l’alcalde de acto asistieron el presidente de la Generalitat, José Barcelona, Jordi Hereu. Montilla; la consejera de Salud, Marina Geli; y el alcal- de de Barcelona, Jordi Hereu. 96 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica Construït Construido PASSEIG DEL TAULAT BANC DE SANG RONDA DEL LITORAL PLATJA DE LA PLATJA DE LA NOVA MAR BELLA MAR BELLA 97 BILBAO LOPE DE VEGA 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.1 Projectes per a l’impuls de l’R+D 4.1 Proyectos para el impulso de la I+D Edifici CAC Edificio CAC Superfície edificada: 6.192 m² Superficie edificada: 6.192 m² El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) és El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) es la auto- l’autoritat independent que regula els serveis de co- ridad independiente que regula los servicios de co- municació audiovisual de Catalunya. Els arquitectes municación audiovisual de Cataluña. Los arquitectos Jaume de Oleza i Marta Casas, de l’àrea d’Arquitectura Jaume de Oleza y Marta Casas, del área de Arquitec- del Consorci, han construït per al CAC la nova seu a tura del Consorci, han construido para el CAC la nue- l’illa formada pels carrers Tànger, Ciutat de Granada, va sede, que se levanta en la manzana formada por Sancho de Àvila i Roc de Boronat. Està molt a prop las calles Tànger, Ciutat de Granada, Sancho de Àvila del nou edifici Media-Tic, emplaçament d’algunes y Roc Boronat. Esta muy cerca del nuevo edificio empreses de tecnologia de la informació i comunica- Media-Tic, destinado a acoger empresas de tecnolo- ció. gía de la información y comunicación. El veïnatge d’aquests dos organismes de segur que La vecindad de estos dos organismos comporta im- crearà sinergies dins del camp audiovisual que es portantes sinergias dentro del campus audiovisual crea al districte 22@. creado en el distrito 22@. 98 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 99 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares L’edifici, amb un disseny molt harmònic i funcional, té El edificio, con un diseño muy armónico y funcional, una superfície construïda de 2.995 m² sobre rasant i tiene una superficie construida de 2.995 m² sobre ra- 3.197 m² sota rasant; distribuïts en planta baixa i tres sante y 3.197 m² bajo rasante; distribuidos en una plantes, juntament amb dues plantes subterrànies per planta baja y otras tres plantas, junto con dos plantas a aparcament, arxiu i sala de serveis. subterráneas para aparcamiento, archivo y galería de servicios. Ha aconseguit la certificació d’Eficiència Energètica amb la qualificació A —la màxima existent— a través Ha conseguido la certificación de Eficiencia Energéti- de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), per l’ús de tec- ca con calificación A —la máxima existente— a tra- nologies que fomenten els criteris d’aprofitament vés del Institut Català d’Energia (ICAEN), por el em- energètic i bioclimàtic. pleo de tecnologías que fomentan los criterios de aprovechamiento energético y bioclimático. La inversió ha estat de 7 milions d’euros. La inversión ha sido de 7 millones de euros. L’edifici es va inaugurar el 26 de juliol de 2010; a l’acte hi assistiren el president de la Generalitat, José Monti- El edificio fue inaugurado el 26 de julio de 2010 por el lla; i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. presidente de la Generalitat, José Montilla, y el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. 100 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica Construït Construido PLAÇA DE GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES LES GLORIES CATALANES AV. D BARCELONAIAGO GLÒRIESNAL BOLÍVIA TÀNGER EDIFICI CAC SANCHO DE ÀVILA 101 LLACUNA 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.1 Projectes per a l’impuls de l’R+D 4.1 Proyectos para el impulso de la I+D Edifici EUREKA I Superfície edificada: 6.712 m² Prenent com a model els edificis Nexus, precursors al nostre país de la col·laboració entre la universitat i l’empresa, el Consorci i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van signar el 28 de setembre del 2004 un acord de col·laboració per promoure un edi- fici que impulsi l’R+D al campus de Bellaterra (Cerda- nyola). El primer edifici Eureka se situa dins del Parc de Recerca de la UAB, 30 centres i instituts d’investigació i més de 4.000 investigadors. Allotjarà unitats d’investigació de la universitat i empreses de biotec- nologia i biomedicina. La seva situació és immillorable, al corredor tecnològic CIT (Catalonian Innovation Triangle), que inclou a més del Parc de Recerca de la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès, el centre Esade- Creapolis, el Sincrotró Alba, així com diversos parcs empresarials i centres universitaris. Edificio EUREKA I Superficie edificada: 6.192 m² Tomando como modelo los edificios Nexus, precurso- res en nuestro país de la colaboración entre la univer- sidad y la empresa, el Consorci y la Universitat Autò- noma de Barcelona (UAB) firmaron el 28 de septiembre de 2004 un acuerdo de colaboración para promover un edificio que impulsase la I+D en el campus de Be- llaterra (Cerda-nyola). El primer edificio Eureka se sitúa dentro del Parc de Recerca de la UAB, que cuenta con 30 centros e institutos de investigación y más de 4.000 investigadores. Aloja unidades de investigación de la universidad y empresas de biotecnología y bio- medicina. Su situación es inmejorable, en el corredor tecnológico CIT (Catalonian Innovation Triangle), que incluye además del Parc de Recerca de la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès, el centro Esade-Creapolis, el Sincrotrón ALBA, así como diversos parques em- presariales y centros universitarios. 102 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica RUBÍ C-58 SABADELL AP-7 MOLLET DEL VALLÈS MOLINS CERDANYOLA DE REI C-16 DEL VALLÈS AP-7 MONTMELÓ SANT FELIU DE LLOBREGAT EUREKA I Ronda de Dalt BARCELONA MONTCADA C-32 N-II I REIXAC Ronda del Litoral 103 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares El projecte arquitectònic, obra de Norbert Cinnamond de El proyecto arquitectónico, obra de Norman Cinnamond l’estudi d’arquitectura Cinnamond-Torrentó-Sala Arqui- —del estudio de arquitectura Cinnamond –Torrentó - tectes, parteix d’un tronc central que intercomunica els Sala Arquitectes—, parte de un tronco central que inter- diferents braços de l’edifici. Distribueix 4.999 m² en tres comunica los diferentes brazos del edificio. Distribuye plantes d’oficines, que s’organitzen entorn d’un gran pati 4.999 m² en tres plantas de oficinas que se organizan en obert a l’oest —aporta llum i vistes—, amb un destacat torno a un gran patio abierto al oeste —que aporta luz y joc de volums i diversos espais de terrasses; i una planta vistas—, con un destacado juego de volúmenes, diver- subterrània d’1.713 m². sos espacios de terrazas y una planta subterránea de 1.713 m². El projecte ha comportat una inversió de 8,3 milions d’euros i les obres finalitzaren el 2009. La planta baixa i la El proyecto supuso una inversión de 8,5 millones de eu- primera planta de l’edifici estan ocupades pel Parc de ros y las obras finalizaron en 2009. La planta baja y la Recerca de la UAB, que ha instal·lat les seves oficines i la primera planta del edificio están ocupadas por el Parc de zona de viver d’empreses —acull les unitats d’investigació Recerca de la UAB, que ha instalado sus oficinas y la de la universitat i d’empreses de biotecnologia i biomedi- zona de incubadora —unidades de investigación de la cina, principalment—. universidad y de empresas de biotecnología y biomedici- na, principalmente—. Les plantes segona i tercera disposen de mòduls de ma- jor grandària per a empreses més consolidades i, durant Las plantas segunda y tercera disponen de módulos de el transcurs de l’any 2010 s’han instal·lat empreses com mayor tamaño para empresas más consolidadas y, du- ara Henkel —en concret, el laboratori d’investigació i tec- rante el transcurso del año 2010 se han instalado em- nologies avançades en química, materials i nous adhe- presas como Henkel —en concreto, su laboratorio de En comercialització sius— amb 344 m², IECC amb 222 m2, X-Ray amb 101 investigación y tecnologías avanzadas en química, mate- En comercialización m² i la Farga Group amb 96 m². riales y nuevos adhesivos— con 344 m², IECC con 222 m2, X-Ray con 101 m2 y la Farga Group con 96 m². 104 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En comercialització En comercialización 105 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.1 Projectes per a l’impuls de l’R+D 4.1 Proyectos para el impulso de la I+D Edifici Edificio MEDIA-TIC MEDIA-TIC Superfície edificada: 23.059 m² Superficie edificada: 23.059 m² L’edifici, encarregat a l’arquitecte Enric Ruiz Geli, està El edificio, encargado al arquitecto Enric Ruiz-Geli, situat a la confluència dels carrers Roc Boronat i San- está ubicado en la confluencia de las calles Roc Bo- cho de Àvila, zona 22@, dins del Parc Barcelona Me- ronat y Sancho de Ávila, en la zona 22@, dentro del dia (PBM), vol posar de manifest les potencialitats de Parc Barcelona Media (PBM), que busca poner de la ciutat en el sector audiovisual i de les tecnologies de manifiesto las potencialidades de la ciudad en el sec- la informació per aconseguir el lideratge internacional. tor audiovisual y de las tecnologías de la información para alcanzar el liderazgo internacional. És un projecte arquitectònic d’avantguarda, que mos- tra el seu esquelet metàl·lic gràcies a un revestiment Es un proyecto arquitectónico de vanguardia, que translúcid i innovador, l’ETFE (Ethilene Tetrafluor Ethi- muestra su esqueleto metálico gracias a un revesti- lene), que actua de filtre solar i recobreix tres de les miento translúcido e innovador; el ETFE (Ethilene Te- quatre façanes amb tres cambres d’aire. La façana trafluor Ethilene) que actúa de filtro solar y recubre principal, orientada al sol i amb un aspecte encoixinat, tres de las cuatro fachadas con cámaras de aire. La pot inflar-se i desinflar-se mitjançant un sistema pneu- fachada principal, orientada al sol y con un aspecto màtic que deixa passar la llum o crea ombra, la qual acolchado, puede inflarse y desinflarse mediante un cosa permet un estalvi energètic del 20%. sistema neumático que deja pasar la luz o crea som- bra, con un ahorro energético del 20 %. 106 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 107 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares PLAÇA DE GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES LES GLORIES CATALANES AV. D BARCELONAIAGO GLÒRIESNAL En comercialització En comercialización BOLÍVIA TÀNGER MEDIA-TIC SANCHO DE ÀVILA 108 LLACUNA 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica Es tracta d’un cub elevat, la planta baixa del qual es Se trata de un cubo elevado, cuya planta baja se deixa oberta als vianants, com a gran espai conce- deja abierta a los peatones, como un gran espacio but per a la comunicació pública; s’estructura en nou para la comunicación pública; se estructura en nue- plantes i dos soterranis, amb 16.000 m2 sobre ra- ve plantas y dos sótanos, con 16.000 m2 sobre ra- sant i 7.104 m2 sota rasant, respectivament. sante y 7.104 m2 bajo rasante, respectivamente. Les obres de Media-Tic van finalitzar el desembre de Las obras del Media-Tic finalizaron en diciembre de 2009 i el projecte va rebre una inversió de 28 milions 2009 y el proyecto recibió una inversión de 28 millo- d’euros. nes de euros. Una part de l’edifici acull activitats productives en el Una parte del edificio acoge actividades productivas camp de les TIC i del sector audiovisual; mentre que en el campo de las TIC y del sector audiovisual, una altra part es destina a activitats permanents de mientras que otra parte se destina a actividades per- formació i investigació, transferència i divulgació de manentes de formación e investigación, transferen- les noves tecnologies. La Fundació UOC (5.000 m²) cia y divulgación de las nuevas tecnologías. La Fun- i Barcelona Digital (800 m²) han estat les primeres dació UOC (5.000 m²) y Barcelona Digital (800 m²) empreses a instal·lar-se a principis del 2010. Durant han sido las primeras empresas en instalarse a prin- l’any 2010, s’han instal·lat Aifos Solutions, Casa de cipios del 2010. Posteriormente, también se han ins- les Llengües i Admira Digital Networks. talado Aifos Solutions, Casa de les Llengües y Admi- ra Digital Networks. Està previst que a principis de 2011 Barcelona Activa ha d’ocupar l’altell i la primera planta de l’edifici. Aquí Está previsto que Barcelona Activa ocupe a princi- establirà el seu centre Cibernàrium i gestionarà tots pios de 2011 el altillo y la primera planta del edificio. els esdeveniments que es duguin a terme a la sala Aquí establecerá su espacio Cibernàrium y gestiona- d’actes d’aquesta planta i al vestíbul. rá todos los eventos que se lleven a cabo en la sala de actos de esta planta y en el vestíbulo. 109 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.1 Projectes per a l’impuls de l’R+D 4.1 Proyectos para el impulso de la I+D 110 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica TORRE TELEFÓNICA DIAGONAL 00 Superfície edificada: 33.974 m² Mitjançant un projecte “clau en el pany” a la zona Fòrum, a la confluència del carrer de Taulat amb l’avinguda Diagonal, el Consorci ha construït la seu corporativa de la companyia Telefònica a Catalunya, que acollirà totes les oficines fins ara disperses per Barcelona i el seu centre d’R+D a la ciutat. En total, està prevista una ocupació de 1.500 persones. La torre, ideada per l’arquitecte Enric Massip-Bosch, aprofita una ubicació gairebé escènica dins de la tra- ma urbana de la ciutat; serà identificable des de tot arreu, especialment des del front litoral. TORRE TELEFÓNICA DIAGONAL 00 Superfície edificada: 33.974 m² Mediante un proyecto “llaves en mano” en la zona Fòrum, en la confluencia de la calle Taulat con la ave- nida Diagonal, el Consorci ha construido la sede cor- porativa de la compañía Telefónica en Cataluña, que acogerá todas las oficinas hasta ahora dispersas por Barcelona y su centro de I+D en la ciudad. En total, está prevista una ocupación de 1.500 personas. La torre, ideada por el arquitecto Enric Massip-Bosch, sacará rendimiento a una ubicación casi escénica dentro de la trama urbana de la ciudad; será identifi- cable desde cualquier punto, especialmente desde el frente litoral. 111 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 112 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica La nova icona de la Barcelona d’avantguarda, feta amb criteris d’aprofitament energètic i bioclimàtic, amb una estructura en forma de rombe diamant aconseguirà els 110 m d’altura, distribuïts en 24 plan- tes amb amplis espais de lluminositat en constant moviment. La superfície construïda serà de 25.353 m2 sobre rasant i 8.621 m2 sota rasant. Les obres es van iniciar el mes d’agost de 2007 i es va entregar a Telefónica el desembre de 2010. Està previst que el mes febrer de 2011 s’iniciï la seva ocupació. En el projecte s’han invertit més de 60 milions d’euros. La Torre Telefònica Diagonal 00 va guanyar el premi Qua- trium al millor Projecte Arquitectònic 2010. El nuevo icono de la Barcelona de vanguardia, dise- ñado con criterios de aprovechamiento energético y bioclimático, con una estructura en forma de rombo diamante, alcanza los 110 m de altura, distribuidos en 24 plantas con amplios y luminosos espacios. La su- perficie construida es de 25.353 m2 sobre rasante, 8.621 m2 bajo rasante. Las obras se iniciaron en agosto de 2007 y se entregó a Telefónica en diciem- bre de 2010. Está previsto que en febrero de 2011 se inicie su ocupación. El proyecto ha supuesto una in- versión de más de 60 millones de euros. La Torre Te- TERME DE lefónica Diagonal 00 ganó el premio Quatrium al mejor SANT ADRIÀ DE BESÒS Proyecto Arquitectónico 2010. AV. DIAGONAL TORRE TELEFÓNICA DIAGONAL 00 Construït DEL TA ULAT PASSE IG Construido FORUM 2004 TORRE ESPIRAL RONDA LITORAL 113 Rambla de Prim 114 Edifici per a l’impuls de l’R+D en projecte Edificio para el impulso de la I+D en proyecto 4.2 115 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.2 Edifici per a l’impuls de l’R+D en projecte 4.2 Edificio para el impulso de la I+D en proyecto TORRE ESPIRAL Superfície edificada: 26.200 m² La Torre Espiral neix amb la vocació de ser un nòdul de connexió entre zones urbanes frontereres. Així, serveix de pont entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià del Besòs i els desenvolupaments tecnològics del districte 22@ i l’àrea del Fòrum. En el seu vessant de motor econòmic, la Torre Espiral impulsarà nota- blement la nova àrea tecnològica de la ciutat. El projecte serà la nau capitana d’un nou espai de creació d’inestimable valor per a les universitats, les empreses i les administracions, gràcies a l’intercanvi de coneixements, de transferència tecnològica i d’innovació. El disseny de la prestigiosa arquitecta ira- quiana Zaha Hadid confirma el paper d’avantguarda arquitectònica del front marítim de Barcelona i conver- teix l’edifici en la porta arquitectònica del nou campus interuniversitari Diagonal Besòs. TORRE ESPIRAL Superficie edificada: 26.200 m² La Torre Espiral surge con la vocación de ser un nódu- lo de conexión entre zonas urbanas fronterizas. Así, sirve de puente entre los municipios de Barcelona y Sant Adrià del Besòs y los desarrollos tecnológicos del distrito 22@ y el área del Fòrum. En su vertiente de motor económico, la Torre Espiral impulsará notable- mente la nueva área tecnológica de la ciudad. El proyecto será el buque insignia de un nuevo espa- cio de creación de inestimable valor para las universi- dades, las empresas y las administraciones, gracias al intercambio de conocimientos, de transferencia tec- nológica y de innovación. El diseño de la prestigiosa arquitecta iraquí Zaha Hadid confirma el papel de van- guardia arquitectónica del frente marítimo de Barcelo- na y dota al edificio del papel de puerta arquitectónica del nuevo campus interuniversitario Diagonal Besòs. 116 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 117 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 118 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica La torre s’emplaçarà a la confluència dels carrers de Taulat i Sant Ramon de Penyafort, dins del campus interuniversitari. Ocuparà 170.000 m2, 100.000 dels quals es destinaran a usos universitaris —la UPC com a principal destinatari—, 17.000 a centres d’investigació i 50.000 a instal·lacions que facilitin la interrelació universitària empresarial. El campus integrarà espais de formació en enginyeria i d’investigació, especialment vinculada a la innovació en l’àmbit de l’aigua i l’energia. En aquest sentit, la UPC té previst situar l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona i l’Escola Tècnica Su- perior d’Enginyeria Industrial de Barcelona com a mo- tors de coneixement. El conjunt del projecte tindrà una superfície construïda de 20.600 m2 sobre rasant i 5.600 m2 sota rasant, atès que hi ha una planta sub- terrània per a aparcaments, una planta baixa i 11 plan- tes superiors. El caràcter fluid i en espiral de la torre es genera gràcies a una composició dinàmica de volums en forma de voladissos, que l’eleven sobre el nivell del carrer, alliberen superfície per a usos públics i la con- necten a través de patis successius amb el Fòrum. La capa externa de l’edifici serà un mur cortina i l’espai de les plantes serà pràcticament diàfan. La torre se emplazará en la confluencia de las calles Taulat y Sant Ramon de Penyafort, dentro del campus interuniversitario. Ocupará 170.000 m2, 100.000 de los cuales se destinarán a usos universitarios —la UPC será el principal destinatario—, 17.000 a centros de investigación y 50.000 a instalaciones que faciliten la interrelación universitario-empresarial. El campus integrará espacios de formación en inge- niería y de investigación, especialmente vinculados a la innovación en el ámbito del agua y la energía. En este sentido, la UPC tiene previsto ubicar la Escuela En projecte Universitaria de Ingeniería Técnica Industrial de Barce- En proyecto lona y la Escuela Técnica Superior de Ingeniería In- dustrial de Barcelona como motores de conocimien- to. El conjunto del proyecto tendrá una superficie construida de 20.600 m2 sobre rasante (una planta baja y 11 plantas superiores) y 5.600 m2 bajo rasante, dado que hay una planta subterránea para aparca- miento. El carácter fluido y en espiral de la torre se genera gracias a una composición dinámica de volú- menes en forma de voladizos que la elevan sobre el nivel de la calle, liberan superficie para usos públicos y la conectan a través de patios sucesivos con el Fòrum. La capa externa del edificio será un muro cor- tina y el espacio de las plantas será prácticamente diáfano. 119 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares Els usuaris de l’edifici podran gaudir al màxim de llum natural i d’un paisatgisme global: bones vistes al mar i a la sinuosa superfície de l’edifici. A les oficines situades en les plantes més altes, la dis- tribució de les activitats anirà canviant per capes, de manera que a la base de la torre, hi haurà un auditori, espais comercials i espais cívics. El propi campus interuniversitari Diagonal Besòs ocuparà 2.260 m² de l’edifici. El mes de juliol de 2009 i a finals de 2010 es va licitar el primer lot d’obres, corresponent al moviment de te- rres i estructura. La Torre Espiral rebrà una inversió de 65 milions d’euros. Los usuarios del edificio podrán disfrutar al máximo de luz natural y de un paisajismo global: buenas vistas al mar y a la sinuosa superficie del edificio. En las oficinas situadas en las plantas más altas, la distribución de las actividades irá cambiando por ca- pas, de forma que en la base de la torre habrá un auditorio, espacios comerciales y espacios cívicos. El propio campus interuniversitario Diagonal Besòs ocu- pará 2.260 m² del edificio. En julio de 2009 se colocó la primera piedra y a finales de 2010 se licitó el primer lote de obras, correspon- diente al movimiento de tierras y estructura. La Torre Espiral recibirá una inversión de más de 65 millones de euros. TERME DE SANT ADRIÀ DE BESÒS AV. DIAGONAL TORRE TELEFÓNICA DIAGONAL 00 LAT EIG DE L TAU PASS FORUM 2004 TORRE ESPIRAL RONDA LITORAL 120 Rambla de Prim 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 121 122 Projectes urbans Proyectos urbanos 4.3 123 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.3 Projectes urbans 4.3 Proyectos urbanos Complex Complejo immobiliari inmobiliario BARCELONA BARCELONA GLORIES GLORIES Superfície edificada: 250.000 m² Superficie edificada: 250.000 m² El Consorci, amb les seves inversions en el complex El Consorci, con sus inversiones en el complejo inmo- immobiliari Barcelona Glòries, ha estat pioner en la biliario Barcelona Glòries, ha sido pionero en la rege- regeneració d’aquesta àmplia zona de la ciutat i en la neración de esta amplia zona de la ciudad y en la nova projecció del barri del Poblenou. nueva proyección del barrio de Poblenou. Amb l’objectiu de recuperar un territori degradat urba- Con el objetivo de recuperar un territorio degradado nísticament, com era l’entorn de Glòries, i seguint les urbanísticamente, como era el entorno de Glòries, y propostes que el Pla Cerdà va fer fa 150 anys per siguiendo las propuestas que el Plan Cerdà hizo hace convertir aquesta àrea en un dels nous centres neuràl- 150 años para convertir esta área en uno de los nue- gics de Barcelona, el Consorci va urbanitzar els 500 m vos centros neurálgicos de Barcelona, el Consorci inicials de la nova Diagonal, la qual cosa va permetre urbanizó los 500 m iniciales de la nueva Diagonal, lo reconstruir el traçat de l’eix viari més important de la que permitió reconstruir el trazado del eje viario más ciutat. importante de la ciudad. Barcelona Glòries disposa d’un centre comercial de Barcelona Glòries dispone de un centro comercial de 53.000 m², punt de referència de les compres i l’oci 53.000 m², punto de referencia de las compras y el de tots els barcelonins; un aparcament de 145.000 ocio de todos los barceloneses; un aparcamiento de m2, un dels majors de la ciutat, amb quatre nivells i 145.000 m2, uno de los mayores de la ciudad, con 3.200 places, i tres edificis d’oficines, amb un total de cuatro niveles y 3.200 plazas, y tres edificios de ofici- 38.216 m². nas con un total de 38.216 m². El Consorci va vendre tots els seus actius, excepte El Consorci vendió todos sus activos, excepto una una part substancial de l’aparcament, de la qual n’és parte sustancial del aparcamiento, que es de su pro- propietari. L’abril de 1998 es va formalitzar la venda piedad. En abril de 1998 se formalizó la venta del cen- del centre comercial a un fons d’inversió internacional, tro comercial a un fondo de inversión internacional, el el grup holandès Rodamco, i el juny del 2000 el Con- grupo holandés Rodamco, y en junio de 2000 el Con- sorci va vendre els seus dos edificis d’oficines a la sorci vendió sus dos edificios de oficinas a inmobilia- immobiliària Colonial. ria Colonial. Venut Vendido 124 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica PLAÇA DE GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES LES GLORIES CATALANES AV. D BARCELONAIAGO GLÒRIESNAL BOLÍVIA TÀNGER SANCHO DE ÀVILA 125 LLACUNA 126 Projectes urbans en desenvolupament Proyectos urbanos en desarrollo 4.4 127 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.4 Projectes urbans en desenvolupament 4.4 Proyectos urbanos en desarrollo Actuació Actuación urbanística al urbanística en barri de el barrio de SANT ANDREU SANT ANDREU Superfície bruta: 113.500 m² Superficie bruta: 113.500 m² La caserna de Bailén es va construir a la zona nord del El cuartel de Bailén se construyó en la zona norte del barri de Sant Andreu entre el 1929 i el 1934. Va ser barrio de Sant Andreu, entre 1929 y 1934. Fue inicial- inicialment ocupada per la Maestrança i el parc mente ocupado por la Maestranza y el parque de arti- d’artilleria del Cos d’Enginyers, el IV Regiment llería del Cuerpo de Ingenieros, el IV Regimiento de d’Infanteria i el VIII Regiment Lleuger de l’Exèrcit es- Infantería y el VIII Regimiento Ligero del Ejército espa- panyol. La seva ocupació per a aquestes finalitats va ñol. Su uso para estos fines cesó en 1998. acabar el 1998. El Consorci compró las dos parcelas al Ministerio de El Consorci va comprar les dues parcel·les al Ministeri Defensa por 83 millones de euros. El objetivo es desa- de Defensa per 83,1 milions d’euros. L’objectiu és rrollar un nuevo espacio para la ciudad, de once hec- desenvolupar un nou espai per a la ciutat, d’onze hec- táreas aproximadamente, con equipamientos para el tàrees aproximadament, amb equipaments per al ba- barrio: zonas verdes, nuevos viales y viviendas prote- rri: zones verdes, nous vials i habitatges protegits o de gidas o dotacionales y libres. dotació pública i lliures. El proyecto actual engloba dos de las parcelas que El projecte actual engloba dues de les parcel·les que ocupaba el cuartel, con un total de 107.450 m2. Se ocupava, amb un total de 107.450 m². Es destinaran destinarán 36.000 m2 a doce nuevos equipamientos, 36.000 m² a dotze nous equipaments, 41.000 m² a 41.000 m² a zonas verdes, 22.500 m² a usos residen- zones verdes, 22.500 m² a usos residencials —in- ciales —incluye viviendas de protección oficial— y clouen habitatges protegits— i 14.000 m² a usos via- 14.000 m² a usos viarios. Al finalizar el proyecto, la ris. En finalitzar el projecte la superfície de sostre superficie de techo construido será de 142.333 m², construït serà de 142.333 m², 11.730 dels quals es 11.730 de los cuales se destinarán a actividades ter- destinaran a activitats terciàries i de comerç, i 130.603 ciarias y de comercio, y 130.603 m² a vivienda —un m² a habitatge —un total de 2.000 entre les modali- total de 2.000 entre las modalidades libre, concertada tats de lliure, concertat i de protecció general—. Es y de protección de régimen general—. Se prevé una preveu una inversió global de 240 milions d’euros. inversión global de 240 millones de euros. En construcció En construcción 128 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 129 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares L’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales ha El arquitecto y urbanista Manuel de Solà-Morales ha dissenyat el pla de millora urbana per al conjunt dels diseñado el plan de mejora urbana para el conjunto de dos grans solars, amb la premissa bàsica de mantenir los dos grandes solares, con la premisa básica de la multiplicitat d’usos en cadascuna de les construc- mantener la multiplicidad de usos en cada una de las cions. construcciones. L’any 2009 es van firmar dos drets de superfície amb En 2009 se firmaron dos derechos de superficie con Visoren i Regesa per a la promoció de tres edificis Visoren y Regesa para la promoción de tres edificios d’habitatge de dotació. L’any 2010 s’aprovà el projec- de vivienda dotacional. Y en 2010 se aprobó el pro- te de reparcel·lació del PAU-2. yecto de reparcelación del PAU-2. Actualment, l’arquitecte Francesc Rius ha finalitzat el Actualmente, el arquitecto Francesc Rius ha finalizado projecte d’un edifici (10.452 m²) per reallotjar als ha- el proyecto de un edificio (10.452 m²) para realojar a bitants d’habitatges del carrer de Palomar. los ocupantes de las viviendas de la calle Palomar. A finals de 2009 es va signar un conveni amb l’IMAS, A finales de 2009 se firmó un convenio con el IMAS, segons el qual el Consorci construirà sota la fórmula según el cual El Consorci construirá, bajo la fórmula de projecte “clau en el pany”, un centre sociosanitari de proyecto “llave en mano”, un centro sociosanitario que tindrà una superfície de 14.095 m² sobre rasant i que tendrá una superficie de 14.095 m² sobre rasante 4.612 m² sota rasant, amb un pressupost de 35 mi- y 4.612 m² bajo rasante y que contará con un presu- lions d’euros. El 5 de maig de 2010 la consellera de puesto de 35 millones de euros. El 5 de mayo de Salut, Marina Geli, i l’alcalde de Barcelona, Jordi He- 2010 la consejera de Salud, Marina Geli, y el alcalde reu, col·locaren la primera pedra. Es preveu que les de Barcelona, Jordi Hereu, colocaron la primera pie- obres finalitzin a finals de 2012. dra. Está previsto que las obras terminen a finales de 2012. 130 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 131 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares El complex, dissenyat per l’arquitecte Manuel Brullet El complejo, diseñado por el arquitecto Manuel Brullet del taller Brullet i Associats, tindrà un centre d’atenció del taller de arquitectura Brullet i Associats, tendrá un primària que donarà servei a 25.000 persones i aco- centro de atención primaria que dará servicio a 25.000 llirà un equip d’atenció primària amb àrees de medici- personas y acogerá un equipo de atención primaria na general, pediatria, atenció continuada, educació con áreas de medicina general, pediatría, atención sanitària i cirurgia menor. També disposarà d’un àrea continuada, educación sanitaria y cirugía menor. Tam- d’internament amb 210 places i un hospital de dia bién dispondrá de un área de internamiento con 210 amb 50 més; donarà servei a població assignada als plazas y un hospital de día con 50 más; dará servicio hospitals del Vall d’Hebron i Sant Pau. a población asignada a los hospitales Vall d’Hebron y Sant Pau. A aquests projectes començats s’han d’afegir dos equipaments ja construïts, la caserna dels Mossos A estos proyectos ya iniciados hay que añadir varios d’Esquadra, el CEIP Eulàlia Bota i el taller Escola Bar- equipamientos ya construidos, el cuartel de los Mos- celona (TEB), inaugurats l’any 2008. sos d’Esquadra, el CEIP Eulàlia Bota y el taller Escola Barcelona (TEB), inaugurados en 2008. RONDA DE DALT NA RID IA V. M E A PASSEIG SANTA C PARC DE LAOLOM TRINITATA SANT ANDREU LA MAQUINISTA 132 RONDA LITORAL BESÒS 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Edifici Sociosanitari 133 1Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 4.4 Projectes urbans en desenvolupament 4.4 Proyectos urbanos en desarrollo 134 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica CITY MOLLET CITY MOLLET Superfície bruta: 270.000 m² Superficie bruta: 270.000 m² La City de Mollet del Vallès està situada a la primera La City de Mollet del Vallès está situada en la primera corona metropolitana de la ciutat de Barcelona, a corona metropolitana de la ciudad de Barcelona, en el l’àrea del Vallès. Aquesta promoció té molt bones co- área del Vallès. Esta promoción cuenta con muy bue- municacions (AP-7, C-33, C-58, C-17 i C-59), per la nas comunicaciones (AP-7, C-33, C-58, C-17 y qual cosa té grans expectatives de futur per al seu ús C-59), por lo que tiene grandes expectativas de futuro residencial i comercial. para su uso residencial y comercial. La nova distribució d’usos, superfícies i volums per- La nueva distribución de usos, superficies y volúme- metrà crear 80.000 m² per a zona residencial, dels nes permitirá crear 80.000 m² para zona residencial, quals 10.000 es destinaran a habitatges protegits, de los que 10.000 se destinarán a viviendas de pro- 20.000 a oficines i equipaments hotelers, i 50.000 a tección oficial, 20.000 a oficinas y equipamientos ho- activitats comercials i d’oci. teleros, y 50.000 a actividades comerciales y de ocio. La promoció es durà a terme juntament amb la socie- La promoción se llevará a cabo junto con la sociedad tat Amrey, SA, amb un objectiu d’inversió de 28 mi- Amrey, SA, con un objetivo de inversión de 28 millo- lions d’euros per part del Consorci. nes de euros por parte del Consorci. En planejament RUBÍ En planeamientoC-58 SABADELL AP-7 CITY MOLLET CERDANYOLA DEL VALLÈS MOLINS C-16 AP-7 DE REI MONTMELÓ SANT FELIU DE LLOBREGAT Ronda de Dalt BARCELONA MONTCADA C-32 I REIXAC N-II Ronda del Litoral 135 Residencial Residencial 5 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 5 Residencial 5 Residencial Habitatge Vivienda social social Superfície edificada: 21.325 m² Superficie edificada: 21.325 m² Els últims anys, el Consorci, fidel al seu objectiu fun- En los últimos años, el Consorci, fiel a su objetivo fun- dacional d’impulsar la competitivitat de Barcelona i dacional de apoyar la competitividad de Barcelona y avançar amb ella en la consecució dels nous reptes avanzar con ella en la consecución de sus nuevos com a gran urbs, ha pres una nova línia estratègica retos como gran urbe, ha tomado una nueva línea es- d’activitat: la promoció residencial, amb l’objectiu tratégica de actividad: la promoción residencial, con d’ajudar en la creació d’un major parc d’habitatge so- el objetivo de ayudar en la creación de un mayor par- cial. que de vivienda social. El Consorci de la Zona Franca va constituir amb la El Consorci de la Zona Franca constituyó, junto con la promotora d’habitatges Proviure de Caixa Catalunya, promotora de viviendas Proviure de Caixa Catalunya, una societat per al desenvolupament de l’habitatge una sociedad para el desarrollo de vivienda asequible assequible de 40 a 50 m² per a joves menors de 35 de 40 a 50 m² para jóvenes menores de 35 años y anys i tercera edat. Aquest acord forma part dels ob- tercera edad. Este acuerdo forma parte de los objeti- jectius del Pla d’Habitatge 2004-2010 que impulsa vos del Pla d’Habitatge 2004-2010 que impulsa el l’Ajuntament de Barcelona, la finalitat del qual és crear Ayuntamiento de Barcelona, cuya finalidad es crear les condicions necessàries perquè tots els ciutadans las condiciones necesarias para que todos los ciuda- puguin accedir a un habitatge digne. danos puedan acceder a una vivienda digna. La societat Proviure-Consorci va iniciar la seva activi- La sociedad Proviure-Consorci inició su actividad con tat amb una promoció al carrer d’Encuny, on s’han una promoción en la calle Encuny, donde se han construït 114 habitatges amb un pressupost assignat construido 114 viviendas con un presupuesto asigna- de 7,6 milions d’euros. do de 7,6 millones de euros. En construcció En construcción PLAÇA MONTJUÏC D´ILDEFONS CERDÁ ESN LA AT A S C OR T S C LE A I V HABITATGE RA N SOCIAL G HOSPITALET L OR A A L IT D POLÍGON RO N ZONA FRANCA 138 CA RA N NA F A Z O E L G. D P 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 139 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 5 Residencial 5 Residencial 140 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Barri de la Barrio de la MARINA MARINA Superfície edificada: 161.000 m² Superficie edificada: 161.000 m² La reordenació de l’àrea de la Marina —habitatge lliure La reordenación del área de la Marina —vivienda libre i protegit, equipaments i zones verdes— permetrà la y protegida, equipamientos y zonas verdes— permiti- transformació radical d’aquesta zona de la ciutat, veï- rá la transformación radical de esta zona de la ciudad, na del Polígon Industrial de la Zona Franca, en la qual vecina del Polígono Industrial de la Zona Franca, en la col·laborarà activament l’arribada de la línia 9 de me- que colaborará activamente la llegada de la línea 9 de tro. metro. El nou barri limita geogràficament amb l’Hospitalet; El nuevo barrio limita geográficamente con Montjuïc; el port i l’històric barri de la Marina del Prat L’Hospitalet, Montjuïc, el puerto y el histórico barrio Vermell. Amb el seu impuls s’urbanitzarà la franja sud- de la Marina del Prat Vermell. Con su impulso se urba- est de la ciutat, un gran espai antigament industrial de nizará la franja sureste de la ciudad, un antiguo gran 750.000 m² —equival a més de quaranta illes de espacio industrial de 750.000 m² —equivale a más de l’Eixample i quasi al nucli original de Barcelona, el cuarenta manzanas del Eixample o casi el núcleo ori- Gòtic, a Ciutat Vella, de 825.000 m²—. ginal de Barcelona: el Gòtic, en Ciutat Vella, de 825.000 m²—. Les activitats industrials són el principal ús del territori. I encara que les primeres fàbriques es van aixecar fa Las actividades industriales suponen el principal uso 150 anys, la gran majoria de les indústries s’han cons- del territorio. Aunque las primeras fábricas se levanta- truït durant els últims 50 anys. En el futur, la seva prin- ron hace 150 años, la gran mayoría de las industrias cipal característica serà la seva clara vocació residen- se construyeron durante los últimos 50 años. En el cial; tres quartes parts del sostre que es construirà futuro, su principal característica será su clara voca- estaran dedicades a habitatges: més de 10.000 nous ción residencial; tres cuartas partes del techo que se pisos, el 35% de protecció, que acolliran un veïnat de construirá estará dedicado a viviendas, lo que supon- 30.000 persones. drá más de 10.000 nuevos pisos, el 35 % de protec- ción, que conformarán un vecindario de 30.000 per- Aquest projecte d’aprofitament urbà dedicarà el 73% sonas. del sostre a habitatges i el 27% a activitats econòmi- ques; amb una aportació d’un 17% del sòl per a zo- Este proyecto de aprovechamiento urbano dedicará a nes verdes i un 15% per a equipaments. vivienda el 73 % del techo y a actividades económi- cas el 27 %, con una aportación de un 17 % del sue- El Consorci de la Zona Franca disposa de 169.456 m² lo para zonas verdes y un 15 % a equipamientos. de sostre en tot l’àmbit, amb uns aprofitaments del 27% per a activitats econòmiques, el 38% per a habi- El Consorci de la Zona Franca dispone de 169.456 tatge lliure i el 35% per a habitatge protegit. m² de techo en todo el ámbito, con unos aprovecha- mientos del 27 % para actividades económicas, del 38 % para vivienda libre y del 35 % para vivienda pro- tegida. En planejament En planeamiento 141 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares La institució desenvoluparà tota l’activitat urbanística La institución desarrollará toda la actividad urbanísti- necessària per disposar de sòls, per construir el més ca necesaria para disponer de suelos y construir lo ràpid possible els usos previstos —industrial, residen- más rápido posible los usos previstos —industrial, cial i terciari—, que se situen prioritàriament en els residencial y terciario—, que se sitúan prioritariamen- sectors 10 i 14, amb 122.0166 m² de sostre; mentre te en los sectores 10 y 14, con 122.166 m² de techo; que en la resta de sectors (6, 8, 12 i 13) és de 26.448 mientras que en el resto de sectores (6, 8, 12 y 13) es m². de 26.448 m². Al llarg de 2010 s’ha dut a terme l’aprovació definitiva A lo largo de 2010 se ha llevado a cabo la aprobación del Pla de Millora Urbana del sector 10, així com definitiva del Plan de Mejora Urbana del sector 10, así l’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació del Po- como la aprobación inicial del Proyecto de Reparcela- lígon (en modalitat de compensació), d’actuació urba- ción del Polígono (en modalidad de compensación), nística del PMU del sector 10 de la MPGM. de actuación urbanística del PMU del sector 10 de la MPGM. S’ha aprovat el Pla de Millora Urbana del sector 14 —El Consorci n’és el propietari majoritari— i s’han ini- En cuanto al sector 14, donde El Consorci es el pro- ciat els treballs previs per a la redacció del Projecte de pietario mayoritario, se ha aprobado el Plan de Mejora reparcel·lació. El Pla de Millora Urbana del sector 8 Urbana y se han iniciado los trabajos previos para la segueix en procés de tramitació per a la posterior redacción del Proyecto de Reparcelación. El Plan de aprovació del Projecte de reparcel·lació. Mejora Urbana del sector 8 sigue en proceso de tra- mitación para la posterior aprobación del proyecto de Finalment, s’han tractat temes de reubicacions i rea- reparcelación. llotjaments dels sectors 10 i 14, i s’han establert pac- tes amb els beneficiaris per donar solucions tant dins Finalmente, se han tratado temas de reubicaciones y com fora del sector. realojos de los sectores 10 y 14, a partir de pactos con los beneficiarios que dan soluciones tanto dentro como de fuera del sector. 142 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses 8 Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas Gestión corporativa y económica PLAÇA MONTJUÏC D´ILDEFONS CERDÁ S AN E TA L C A RT S CO S LE A V I AN BARRI DE GR LA MARINA HOSPITALET AL ITO R A L POLÍGON ON D R ZONA FRANCA 143 CAN RA NA F O LA Z DE PG . 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 5 Residencial 5 Residencial Barri de SANT ANDREU 2.000 habitatges Al barri de Sant Andreu, dins del marc d’actuació del Pla de reforma de les antigues casernes militars, en dos solars del Consorci amb una superfície de 107.450 m², s’està duent a terme un dels projectes més ambiciosos de la ciutat, que propiciarà la creació d’un nou nucli urbà. El nou espai, a més de millorar sensiblement la fisono- mia del barri amb una barreja equilibrada i sostenible d’usos; aportarà 36.000 m² per a nous equipaments i 41.000 per a nous parcs i zones verdes. Barrio de SANT ANDREU 2.000 viviendas En el barrio de Sant Andreu, dentro del marco de actua- ción del Plan de reforma de los antiguos cuarteles mili- tares, en dos solares del Consorci con una superficie de 107.450 m², se está llevando a cabo uno de los proyec- tos más ambiciosos de la ciudad, que propiciará la creación de un nuevo núcleo urbano. El nuevo espacio, además de mejorar sensiblemente la fisonomía del barrio con una mezcla equilibrada y sos- tenible de usos, aportará 36.000 m² para nuevos equi- pamientos y 41.000 para nuevos parques y zonas ver- des. En construcció En construcción 144 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 145 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares RONDA DE DALT NA RID IA E V. MA PASSEIG SANTA C PARC DE LAOLOM TRINITATA SANT ANDREU LA MAQUINISTA 146 RONDA LITORAL BESÒS 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica En total es construiran 2.000 nous habitatges, dels En total se construirán 2.000 nuevas viviendas, de las quals 1.200, un 60%, seran de protecció o de dotació cuales 1.200 (un 60 %) serán de protección o dotacio- pública. Els nous habitatges comptaran amb espais nales. Las nuevas viviendas contarán con espacios suficients i ben distribuïts, i amb instal·lacions i serveis suficientes y bien distribuidos, y con instalaciones y moderns. L’arquitecte i urbanista Manuel de Solà- servicios modernos. El arquitecto y urbanista Manuel Morales és l’encarregat de dirigir un gran equip de Solà-Morales es el encargado de dirigir a un gran d’arquitectes —Arturo Frediani, Manuel Brullet, Josep equipo de arquitectos —Arturo Frediani, Manuel Bru- Llinàs entre d’altres—, els integrants del qual han re- llet, Josep Llinàs y un largo etcétera—, cuyos integran- but nombrosos premis i treballaran amb l’objectiu de tes han recibido numerosos premios y trabajarán con el crear un conjunt que combini l’espectacularitat amb la objetivo de crear un conjunto que combine la especta- funcionalitat i la racionalitat. cularidad con la funcionalidad y la racionalidad. Hi ha dos projectes d’habitatges les obres dels quals Hay dos proyectos de viviendas cuyas obras se inicia- s’iniciaren l’any 2009. El primer consta de 118 pisos i ron en 2009. El primero consta de 118 pisos y ha sido ha estat dissenyat per Manuel de Solà-Morales i Lu- diseñado por Manuel de Solà-Morales y Lucho Mar- cho Marcia. En tancar l’exercici 2009, les obres exe- cia. Al cierre del ejercicio de 2009 las obras estaban a cutades eren un 30% del total i es preveia l’acabament un 30 % de su ejecución y se preveía la conclusión a per a finals de 2010. El segon tindrà 103 habitatges i finales de 2010. El segundo tendrá 103 viviendas y es és obra de Manuel Ruiz Sánchez. S’han executat ja obra de Manuel Ruiz Sánchez. Las obras de este edi- un 35% de les obres d’aquest edifici i es preveu la fi ficio se encuentran a un 35 % de ejecución y también per a finals de 2010. El cost del conjunt serà de 19,2 se prevé su finalización a finales de 2010. El coste del milions d’euros i anirà a càrrec de Regesa. conjunto será de 19,2 millones de euros e irá a cargo de Regesa. També estan preparats tres nous projectes executius dels 20.000 m² d’habitatge de dotació, un a càrrec de También están preparados tres nuevos proyectos eje- Regesa, les obres del qual s’iniciaran l’any 2011; i cutivos de los 20.000 m² de vivienda dotacional, uno dos, a càrrec de Visoren. a cargo de Regesa, cuyas obras se iniciarán en 2011 y dos a cargo de Visoren. 147 Organització de salons professionals Organización de salones profesionales 6 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 6 Organització de salons professionals 6 Organización de salones profesionales En els darrers anys, la completa integració del Con- sorci en el teixit empresarial immobiliari i logístic del país ha permès el desenvolupament d’un know how firal específic per organitzar els principals salons d’aquests sectors que se celebren a Espanya. En los últimos años, la completa integración de El Consorci en el tejido empresarial inmobiliario y logísti- co del país le ha permitido desarrollar un know-how ferial específico para organizar los principales salones de estos sectores que se celebran en España. Primer saló immobiliari d’Europa Primer salón inmobiliario de Europa 150 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Saló immobiliari Salón inmobiliario internacional internacional Barcelona Barcelona Meeting Point Meeting Point El Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting El Salón Inmobiliario Internacional Barcelona Meeting Point (BMP) va celebrar la seva catorzena edició del Point (BMP) celebró su decimocuarta edición del 20 al 20 d’octubre al 24 d’octubre de 2010. 200 empreses 24 de octubre de 2010. 200 empresas expositoras expositores procedents de 18 països hi participaren procedentes de 18 países participaron con stand pro- amb el seu estand, juntament amb unes altres 10.200 pio, junto con otras 10.200 empresas representadas empreses representades de 39 països. Es van rebre de 39 países. Se recibieron 23.015 visitantes profesio- 23.015 visitants professionals i 150.000 visitants al nales y 150.000 visitantes en el Salón Gran Público. Saló Gran Públic. El Symposium celebró 25 sesiones en las que partici- El Symposium va celebrar 25 sessions en les quals paron 82 ponentes y asistieron 2.470 profesionales van participar 82 ponents i van assistir 2.470 profes- nacionales e internacionales. La alta participación lo sionals nacionals i internacionals. L’alta participació ha convertido en el primer salón de España y la cali- l’ha convertit en el primer saló d’Espanya, i la qualitat dad de las intervenciones en el más prestigioso sim- de les intervencions en el més prestigiós simposi im- posio inmobiliario europeo. mobiliari europeu. En cuanto a la cifra de negocio inmobiliario promovi- Pel que fa a la xifra de negoci immobiliari promogut do por BMP a lo largo de las jornadas del salón, aun- per BMP al llarg de les jornades del saló, es calcula que es difícil calibrarla con exactitud, se calcula que que pot superar els 2.250 milions d’euros. Aquesta puede superar los 2.250 millones de euros. Esta cifra xifra s’ha obtingut a partir de l’estimació del valor de se ha obtenido a partir de la estimación del valor de les operacions immobiliàries que es van iniciar durant las operaciones inmobiliarias iniciadas durante los els dies de celebració del Saló Gran Públic i el Saló días de celebración del Salón Gran Público y el Salón Professional. Profesional. Un dels aspectes més destacables del certamen és la Uno de los aspectos más destacables del certamen es internacionalització, especialment del Saló Professio- su alto nivel de internacionalización, especialmente el nal, que arriba al 85% de la seva superfície. Salón Profesional, que alcanza el 85 % de su superficie. El 14è Saló Immobiliari Internacional Barcelona Mee- El 14º Salón Inmobiliario Internacional Barcelona Mee- ting Point va ser inaugurat per la ministra d’Habitatge, ting Point fue inaugurado por la ministra de Vivienda, Beatriz Corredor, i hi han participat activament un gran Beatriz Corredor, y han participado activamente un nombre d’autoritats nacionals i internacionals. Com gran número de autoridades nacionales e internacio- en anteriors edicions, es van concedir els premis Bar- nales. Como en anteriores ediciones, se concedieron celona Meeting Point als millors empresaris i projectes los premios Barcelona Meeting Point a los mejores immobiliaris nacionals i internacionals. empresarios y proyectos inmobiliarios nacionales e internacionales. El Consorci de la Zona Franca, a través de Barcelona Meeting Point, ha iniciat la preparació d’una exposició El Consorci de la Zona Franca, a través de Barcelona empresarial a Moscou per potenciar les relacions Meeting Point, ha iniciado la preparación de una ex- econòmiques entre Espanya i Rússia amb motiu de posición empresarial en Moscú para potenciar las re- l’any d’Espanya a Rússia. L’exposició “Espanya avui: laciones económicas entre España y Rusia con moti- viure i innovar”, que compta amb la col·laboració del vo del año de España en Rusia. La exposición Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació i del d’Indústria, “España hoy: vivir e innovar”, que cuenta con la cola- se celebrarà del 28 al 31 de març de 2011. boración del Ministerio de Asuntos Exteriores y Coo- peración y del de Industria, se celebrará del 28 al 31 de marzo de 2011. 151 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares 6 Organització de salons professionals 6 Organización de salones profesionales Saló immobiliari Salón inmobiliario LOW COST LOW COST Barcelona Meeting Point va crear l’any 2009 un nou Barcelona Meeting Point creó en 2009 un nuevo pro- producte firal, el Low Cost Barcelona, Saló de les ducto ferial: Low Cost Barcelona, Salón de las Opor- Oportunitats Immobiliàries. La segona edició es va ce- tunidades Inmobiliarias. La segunda edición se cele- lebrar del 23 al 25 d’abril de 2010. Va tenir molt d’èxit: bró del 23 al 25 de abril de 2010. Tuvo un gran éxito, 95 empreses expositores i més de 55.000 visitants. con 95 empresas expositoras y más de 55.000 visi- Es calcula un negoci immobiliari aproximat de 35 mi- tantes. En cuanto a la cifra de negocio inmobiliario se lions d’euros. calcula que, aproximadamente, se negociaron opera- ciones que superaron los 35 millones de euros. Low Cost és un nou saló que dóna resposta a la crisi que travessa el sector immobiliari en aquests mo- Low Cost es un nuevo salón que da respuesta a la ments, i que té com a objectiu donar sortida a l’estoc crisis que atraviesa el sector inmobiliario en estos mo- de productes que té en cartera, perquè agafi embran- mentos y que tiene como objetivo apoyarlo para que zida i esdevingui puixant altra vegada. pueda dar salida al stock de producto existente en cartera, tomar impulso y relanzarse otra vez. Es tracta d’una fira immobiliària en la qual tot el que s’exposa està rebaixat. Això beneficia tant als com- Se trata de una feria inmobiliaria en la que todo el pro- pradors com als venedors. Qui vulgui comprar un pis, ducto expuesto está rebajado, lo que beneficia tanto apartament, local comercial o un altre producte immo- a los compradores como a los vendedores. Los visi- biliari el trobarà al millor preu possible. D’altra banda, tantes interesados en comprar un piso, apartamento, els expositors podran donar sortida a les seves ofer- local comercial u otro producto inmobiliario, lo encon- tes immobiliàries. trarán al mejor precio. Por otro lado, los expositores podrán dar salida a sus ofertas inmobiliarias. Del 12 al 14 de març de 2010 es va celebrar la segona edició de Low Cost Madrid, amb 42 expositors i més Del 12 al 14 de marzo de 2010 se celebró la segunda de 33.000 visitants. Cal destacar la gran assistència edición de Low Cost Madrid, que contó con 42 expo- de compradors i la satisfacció generalitzada sitores y más de 33.000 visitantes. Cabe destacar la d’expositors i visitants, així com la gran cobertura me- gran asistencia de compradores y la satisfacción ge- diàtica que va rebre. Es calcula un volum d’operacions neralizada de expositores y visitantes, así como la immobiliàries per sobre dels 40 milions d’euros. gran cobertura mediática con la que contó. Se calcula que se han negociado operaciones inmobiliarias que pueden estar por encima de los 40 millones de euros. Èxit de convocatòria Éxito de convocatoria 152 5 Residencial 6 Organització de salons professionals Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales 7 Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica Saló immobiliari Low Cost Madrid Saló immobiliari Low Cost Barcelona 153 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares 6 Organització de salons professionals 6 Organización de salones profesionales Saló internacional Salón internacional de la logística de la logística i de la manutenció y de la manutención En un context de dificultats econòmiques el Saló Interna- En un contexto de dificultades económicas, el Salón In- cional de la Logística i de la Manutenció (SIL 2010) va ce- ternacional de la Logística y de la Manutención (SIL lebrar la seva dotzena edició. Ha demostrat una gran soli- 2010) celebró su duodécima edición. Ha demostrado desa i s’ha consolidat com la cita anual de la logística, un una gran solidez y se ha consolidado como la cita anual lloc per fer contactes i negocis. de la logística, un lugar para hacer contactos y negocios. Del 25 al 28 de maig del 2010 Barcelona es va convertir Del 25 al 28 de mayo, Barcelona se convirtió de nuevo en altra vegada en la capital europea de la logística, per la la capital europea de la logística, por lo que se confirma qual cosa es confirma la transcendència que té el SIL com la trascendencia que tiene el SIL como feria de referencia a fira de referència per al sector logístic internacional a para el sector logístico internacional en el arco del Medi- l’àrea del Mediterrani i el sud d’Europa, i com el segon saló terráneo y el sur de Europa, además de ser el segundo d’Europa. salón de Europa. SIL 2010 va tenir una participació de 615 empreses expo- SIL 2010 registró una participación de 615 empresas ex- sitores directes procedents de 68 països i 50.600 visitants positoras procedentes de 68 países y se dieron cita professionals. El valor de les operacions iniciades per les 50.600 profesionales. Al mismo tiempo, la cifra de negocio empreses logístiques durant la celebració del Saló fou de generada durante la celebración del Salón Internacional més de 2.000 milions d’euros, la qual cosa representa per de la Logística y de la Manutención fue de más de 2.000 a Barcelona uns ingressos induïts de més de 20 milions millones de euros, lo que representa para Barcelona unos d’euros. ingresos inducidos de más de 20 millones de euros. La dotzena edició del SIL —la inauguració del qual va pre- La duodécima edición del SIL —cuya inauguración presi- sidir José Montilla, president de la Generalitat de Catalun- dió José Montilla, presidente de la Generalitat de Catalu- ya—, la més internacional de la seva història amb un 45% ña— fue la más internacional de su historia, con un 45 % d’empreses expositores estrangeres, va tenir a Panamà de empresas expositoras extranjeras y contó con Panamá com a país convidat. como país invitado. El 13è Symposium Internacional SIL —el 8è fòrum medite- El 13º Symposium Internacional SIL —el 8º fórum medite- rrani de logística i transport— i les nombroses jornades rráneo de logística y transporte— y las numerosas jorna- tènciques van contribuir a certificar l’èxit del Saló Interna- das técnicas contribuyeron a certificar el éxito del Salón cional de la Logística i de la Manutenció 2010. Internacional de la Logística y de la Manutención 2010. Segon saló logístic d’Europa Segundo salón logístico de Europa 154 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica 155 Participació en institucions i empreses Participación en instituciones y empresas 7 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis Activitats logístiques Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios 3 Actividades logísticas 4 Actuaciones urbanas y edificios singulares Participació en institucions Participación en instituciones Barcelona-Catalunya Centre Logístic Centre Internacional de Premsa Institut d´Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona de Barcelona El Consorci és soci fundador de Barcelona- Catalunya Centre Logístic, una associació pu- El Consorci és membre del Consell Consultiu El Consorci forma part del Consell de Govern blicoprivada, que té com a principal objectiu del Centre Internacional de Premsa de Barcelo- de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans convertir la ciutat i la seva comunitat logística en na des de la seva creació. Aquest centre de Barcelona, que impulsa estudis i anàlisis re- la principal plataforma de prestació de serveis col·labora en els programes de promoció de la lacionades amb Barcelona i la seva àrea metro- logístics del sud d’Europa i de l’àrea mediterrà- ciutat, facilita serveis de màxima qualitat i politana. L’institut és un precursor en la investi- nia. s’ofereix com a punt de trobada per als mitjans gació de les tendències i els problemes de les de comunicació nacionals i estrangers. grans metròpolis i ofereix anàlisis rigoroses so- bre diversos aspectes de la ciutat i la seva àrea metropolitana. Barcelona-Catalunya Centre Logístic Centre Internacional de Premsa Institut d´Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona de Barcelona El Consorci es socio fundador de Barcelona- Catalunya Centre Logístic, una asociación pú- El Consorci es miembro del Consejo Consultivo El Consorci forma parte del Consejo de Gobier- blico privada que tiene como principal objetivo del Centre Internacional de Premsa de Barcelo- no del Institut d’Estudis Regionals i Metropoli- convertir la ciudad y su comunidad logística en na desde su creación. Este centro colabora en tans de Barcelona, que impulsa estudios y aná- la principal plataforma de prestación de servi- los programas de promoción de la ciudad, faci- lisis relacionados con Barcelona y su área cios logísticos del sur de Europa y del área me- lita servicios de máxima calidad y se ofrece metropolitana. El instituto es un precursor en el diterránea. como punto de encuentro para los medios de análisis de las tendencias y los problemas de comunicación nacionales y extranjeros. las grandes metrópolis y ofrece análisis riguro- sos sobre diversos aspectos de la ciudad y su área metropolitana. 158 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica El Consorci participa i col·labora activament El Consorci participa y colabora activamen- en diversos projectes que tenen com a ob- te en diversos proyectos que tienen como jectiu potenciar la capacitat empresarial de objetivo potenciar la capacidad empresarial Barcelona i fer-la cada cop més competitiva de Barcelona y hacer de ella una ciudad econòmicament. cada vez más competitiva en el plano eco- nómico. Altres institucions: Hi ha un gran nombre d’institucions, fundacions i associacions, que integren el ric teixit de la so- cietat civil de Barcelona, en les quals el Consor- ci participa a través dels seus diversos òrgans de govern. Cal destacar-ne les següents: Otras instituciones: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Hay un gran número de instituciones, fundacio- El Consorci forma part dels òrgans de govern nes y asociaciones, que integran el rico tejido del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, de la sociedad civil de Barcelona, en las que el que contribueix a impulsar noves idees i projec- Consorci participa a través de sus diversos ór- tes econòmics, socials i institucionals. ganos de gobierno. Destacan entre ellas las si- L’associació té com a objectiu descobrir opor- guientes: tunitats i fomentar línies d’acció innovadores, així com detectar les mancances de Barcelona i de la seva regió metropolitana. Academia Internacional de Derecho Aduanero • Amics de les Arts i Joventuts de Terrassa • Associació d’Amics del MNAC • Associació d’Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya • Asociación de Centros de Transporte de España (ACTE) • Asociación Española de Codifica- ción Comercial (AECOC) • Asociación Memorial SEAT • APD-Asociación para el Progreso de Pla Estratègic Metropolità de Barcelona la Dirección • Associació d’Investigació i Experimentació Teatral • ATEIA • Ateneu Barcelonès • Barcelona Activa • Barcelona Airport Cargo • Barcelona Plató • Cambra de Comerç de Bar- El Consorci forma parte de los órganos de go- celona • Capítulo Español del Club de Roma • Centre de Cultura Contemporània de Barcelona bierno del Pla Estratègic Metropolità de Barce- (CCCB) • Cercle d’Economia • Col·legi de Economistes • Consorci de Turisme de Barcelona • lona, que contribuye a impulsar nuevas ideas y Creu Roja •Ediciones Primera Plana • Euroconcert • Federación Empresarial Catalana del proyectos en el plano económico, social e insti- Sector Químico•Federación de empresarios de la Pequeña y Mediana Empresa de Cataluña • tucional. La asociación tiene como objetivo Fira de Barcelona • Foment de Terrassa • Fomento del Trabajo Nacional • Fundació Barcelona descubrir oportunidades y fomentar líneas de Comerç • Fundació Barcelona Promoció • Fundació BCN Formació Professional •Fundació acción innovadoras, así como detectar las ca- Banc de Recursos • Fundació Bosch i Gimpera • Fundació Catalunya Europa • Fundació rencias de Barcelona y de su región metropoli- Cercle d’Economia • Fundació CIDOB-Aula Barcelona • Fundació DAU • Fundació Ernest tana. Lluch • Fundació GAEM • Fundació Joan Miró •Fundació La Fàbrica • Fundació Orfeó Català- Palau de la Música Catalana • Fundació Pasqual Maragall • Fundació Poblet • Fundació Ulls del Món § Guardia Civil • Institut d’Arquitectura de Barcelona • Institut d’Estudis Catalans • Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra § Institut Cerdà • Institut Europeu de la Mediterrània § Instituto Interamericano de Fronteras y Aduanas • Institut Muni- cipal Fundació Mies Van der Rohe • Institut de Recerca de l’Energia • Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) § Intermón Oxfam • ISDEFE • Jocs Europeus • Museu Diocesà de Barcelona • Museu Marítim-Drassanes Reials • Museu Nacional d’Art de Catalun- ya (MNAC) • Parroquia Virgen de Nazaret • SISOSCAT • Unió Entitats de la Marina 159 1 Polígon industrial de la Zona Franca 2 Àrees industrials i de serveis 3 Activitats logístiques 4 Actuacions urbanes i edificis singularsPolígono industrial de la Zona Franca Áreas industriales y de servicios Actividades logísticas Actuaciones urbanas y edificios singulares Participació en empreses Participación en empresas Barcelona Emprèn, SCR Barcelona Regional, SA Iberia Tecnología, SA Capital social: 14,9 milions d’euros Capital social: 1,4 milions d’euros Capital social: 6 milions d’euros Participació: 1,1 % Participació: 12,5 % Participació: 25% Barcelona Emprèn inverteix en microempreses Com a consultoria d’arquitectura i enginyeria, Iberia, a través de la seva filial Iberia Tecnología, SA, innovadores. L’ajuda es concentra en el procés de Barcelona Regional es dedica a l’estudi, redacció i participarà amb el 75% en una societat per a la creixement i desenvolupament i facilita reforços en el gestió de projectes d’interès urbà i metropolità. construcció i explotació d’un hangar de manteniment camp directiu. Els sectors preferents d’aquestes a l’aeroport del Prat. inversions són: telecomunicacions, electrònica, internet, informàtica, biotecnologia i continguts audiovisuals. Barcelona Emprèn, SCR Barcelona Regional, SA Iberia Tecnología, SA Capital social: 14,9 millones de euros Capital social: 1,4 millones de euros Capital social: 6 millones de euros Participación: 1,1 % Participación: 12,5 % Participación: 25% Barcelona Emprèn invierte en microempresas innova- Como consultoría de arquitectura e ingeniería, Iberia, a través de su filial Iberia Tecnología, SA, parti- doras. La ayuda se concentra en el proceso de creci- Barcelona Regional se dedica al estudio, redacción y cipará con el 75% en una sociedad para la construc- miento y desarrollo, facilitando refuerzos en el campo gestión de proyectos de interés urbano y metropolita- ción y explotación de un hangar de mantenimiento en directivo. Los sectores preferentes de inversión son: no. el aeropuerto del Prat. telecomunicaciones, electrónica, Internet, informática, biotecnología y contenidos audiovisuales. Barcelona Strategical Urban System, SA BMP Barcelona Meeting Point, SA Meeting y Salones, SA Capital social: 532.000 euros Capital social: 300.000 euros Capital social: 61.000 euros Participació: 25 % Participación: 100 % Participació: 100 % Consultora que té com a objectiu principal exportar Dedicada a organizar eventos feriales, prioritariamente Dedicada a organitzar esdeveniments firals, l’exitós model urbanístic de Barcelona en el mercat del sector inmobiliario. prioritàriament del sector logístic. internacional. Barcelona Strategical Urban System, SA BMP Barcelona Meeting Point, SA Meeting y Salones, SA Capital social: 532.000 euros Capital social: 300.000 euros Capital social: 61.000 euros Participación: 25 % Participación: 100 % Participación: 100 % Consultora que tiene como objetivo principal exportar Dedicada a organizar eventos feriales, prioritariamente Dedicada a organizar eventos feriales, prioritariamente el exitoso modelo urbanístico de Barcelona en el mer- del sector inmobiliario. del sector logístico. cado internacional. 160 5 Residencial 6 Organització de salons professionals 7 Participació en institucions i empreses Gestió corporativa i econòmicaResidencial Organización de salones profesionales Participación en instituciones y empresas 8 Gestión corporativa y económica La institució impulsa també diverses iniciatives La institución también impulsa diversas iniciati- empresarials, a través de la participació finan- vas empresariales a través de la participación cera en diverses societats que desenvolupen financiera en varias sociedades que desarrollan projectes innovadors. Aquestes societats te- proyectos innovadores. Estas sociedades tie- nen com a nexe comú la seva capacitat de fo- nen como nexo común su capacidad de fo- mentar i millorar els serveis més avançats diri- mentar y mejorar los servicios más avanzados gits a les empreses; estan molt lligades a la dirigidos a las empresas; están muy ligadas a la ciutat i són pioneres en noves tecnologies. ciudad y son pioneras en nuevas tecnologías. Parc Cientific i Tecnologic BZ, SA Parc Logístic de la Zona Franca Parc Tecnològic del Vallès, SA Capital social: 60.500 euros Capital social: 23,8 milions d’euros Capital social: 6,93 milions d’euros Participació: 99,9 % Participació: 50 % Participació: 49,4 % Incentiva i promou el coneixement i la transferència Societat encarregada de promoure i gestionar l’àrea La societat gestiona el centre que acull companyies d’R+D a BZ Barcelona Zona Innovació. logística i de negocis del Parc Logístic de la Zona específicament dedicades a la investigació. Ofereix Franca. un entorn idoni, la proximitat amb la Universitat Autònoma de Barcelona i uns excel·lents serveis. Parc Cientific i Tecnologic BZ, SA Parc Logístic de la Zona Franca Parc Tecnològic del Vallès, SA Capital social: 60.500 euros Capital social: 23,8 millones de euros Capital social: 6,93 millones de euros Participación: 99,9 % Participación: 50 % Participación: 49,4 % Incentiva y promueve el conocimiento y la transferen- Sociedad encargada de promover y gestionar el área La sociedad gestiona el centro que acoge compañías cia de I+D en BZ Barcelona Zona Innovación. logística y de negocios del Parc Logístic de la Zona específicamente dedicadas a la investigación. Para Franca. ello ofrece un entorno idóneo, la proximidad con la Universitat Autònoma de Barcelona y unos excelentes servicios. Proviure CZF, SL Plataforma de Serveis, SLU Capital social: 860.000 euros Capital social: 369.000 euros Participació: 50 % Participació: 100 % Societat constituïda pel Consorci i la promotora d’habitatges Proviure, de Caixa El seu principal propòsit és contribuir a millorar permanentment la qualitat de la Catalunya. El seu objectiu és la construcció i gestió d’un parc de 500 habitatges de gestió de les empreses instal·lades al Polígon Industrial de la Zona Franca. Es dotació pública de lloguer a Barcelona per a joves i persones de la tercera edat. tracta de dissenyar i promoure serveis innovadors per a les empreses, amb un clar valor afegit. Providure CZF, SL Plataforma de Servicios, SLU Capital social: 860.000 euros Capital social: 369.000 euros Participación: 50 % Participación: 100 % Sociedad constituida por el Consorci y la promotora de viviendas Proviure de Caixa Su principal propósito es contribuir a mejorar permanentemente la calidad de la Catalunya. Su objetivo es la construcción y gestión de un parque de 500 viviendas gestión de las empresas instaladas en el Polígono Industrial de la Zona Franca. Se dotacionales de alquiler en Barcelona para jóvenes y personas de la tercera edad. trata de diseñar y promover servicios innovadores para las empresas, con un mayor valor añadido. 161 Gestió corporativa i econòmica Gestión corporativa y económica 8 Equip de direcció Equipo de dirección Consorci de la Zona Franca Manuel Royes Delegat Especial de l’Estat Delegado Especial del Estado Guerau Ruiz Secretari general Secretario general Esteve Borrell Director general Director general Guillermo Gutierrez Subdirector general, Serveis Generals i Recursos Humans Subdirector general de Servicios Generales y Recursos Humanos Rosa Rodrigo Subdirectora general, Màrqueting, Planificació Estratègica i BZ Subdirectora general de Marketing, Planificación Estratégica y BZ Oriol Bartomeus Director Gabinet de la Presidència Director Gabinete de la Presidencia Montserrat Novell Directora àrea de Comunicació Directora área de Comunicación Eduard Tortajada Director àrea d’Urbanisme Director área de Urbanismo Jaume de Oleza Director àrea d’Arquitectura Director área de Arquitectura Ramon Molist Director àrea d’Explotació Director área de Explotación Jordi Raüll Director àrea de Serveis de la Informació Director área de Servicios de la Información José Luis Rodríguez Director àrea de PI Zona Franca i Zona Franca Duanera Director área de PI Zona Franca y Zona Franca Aduanera Anton Ferré Director àrea Jurídica Director área Jurídica Jordi Armengol Director àrea Tècnica Director área Técnica Antoni Detrell Director àrea Economicofinancera Director área Económico-Financiera Francisco Sensat Director àrea Immobiliària Director área Inmobiliaria Antonio Molina Director àrea de Seguretat Director área de Seguridad Raúl Rancé Director àrea de Relacions Institucionals Director área de Relaciones Institucionales Enric Homs Director de Logística Director de Logística Jordi Villarroya Director Zona Franca Duanera Director Zona Franca Aduanera 164 Barcelona Meeting Point, SA Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point / Saló Immobiliari Low Cost Salón Inmobiliario Internacional Barcelona Meeting Point / Salón Inmobiliario Low Cost Manuel Royes President i conseller delegat Presidente y consejero delegado Enrique Lacalle Conseller delegat i president del Comitè Organitzador Consejero delegado y presidente del Comité Organizador Josep M. Pons Director general Director general Meeting i Salons, SA Saló Internacional de la Logística i la Manutenció Salón Internacional de la Logística y la Manutención Manuel Royes President i conseller delegat Presidente y consejero delegado Enrique Lacalle Conseller delegat i president del Comitè Organitzador Consejero delegado y presidente del Comité Organizador Blanca Sorigué Directora general Directora general Parc Logístic Zona Franca, SA Manuel Royes President Presidente Antonio Gracia Director general Director general Plataforma de serveis, SA Esteve Borrell President Presidente Josep Clofent Director general Director general 165 Informe econòmic Informe económico Balanç de situació Balance de situación Actiu (en milers d`euros) Activo (en miles de euros) 2010 A) Actiu no corrent A) Activo no corriente I. Immobilitzat intangible I. Inmovilizado intangible 24.327 2. Concessions 2. Concesiones 23.981 5. Aplicacions informàtiques 5. Aplicaciones Informáticas 346 II. Immobilitzat material II. Inmovilizado material 12.609 1. Terrenys i construccions 1. Terrenos y construcciones 8.913 2. Instal·lacions tècniques i altres immobilitzats materials 2. Instalaciones técnicas y otro inmovilizado material 3.696 III. Inversions immobiliàries III. Inversiones inmobiliarias 559.130 1. Terrenys 1. Terrenos 255.866 2. Construccions 2. Construcciones 276.016 3. Immobilitzat en curs i acomptes 3. Inmovilizado en curso y anticipos 27.248 IV. Inversions d’empreses del grup i associades a llarg termini IV. Inversiones de empresas del grupo y asociadas a largo plazo 25.372 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 25.372 V. Inversions financeres a llarg termini V. Inversiones financieras a largo plazo 19.355 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 392 2. Crèdits a tercers 2. Créditos a terceros 15.658 4. Derivats 4. Derivados 44 5. Altres actius financers 5. Otros activos financieros 3.261 B) Actiu corrent B) Activo corriente II. Existències II. Existencias 126.375 2. Terrenys i solars 2. Terrenos y solares 34.523 4. Obres en curs 4. Obras en curso 91.852 III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar III. Deudores comerciales y otras cuentas a cobrar 16.331 1. Clients per vendes i prestacions de serveis 1. Clientes por ventas y prestaciones de servicios 4.162 2. Clients, empreses del grup i associades 2. Clientes, empresas del grupo y asociadas 1.276 3. Deutors diversos 3. Deudores varios 1.283 4. Personal 4. Personal 33 5. Altres crèdits amb les Administracions Públiques 5. Otros créditos con las Administraciones Públicas 9.577 IV. Inversions d’empreses del grup i associades a curt termini IV. Inversiones en empresas del grupo y asociadas a corto plazo 30 2. Crèdits a empreses 2. Créditos a empresas 30 V. Inversions financeres a curt termini V. Inversiones financieras a corto plazo 12.799 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 3.699 5. Altres actius financers 5. Otros activos financieros 9.100 VII. Efectiu i altres actius líquids equivalents Efectivo y otros activos líquidos equivalentes 22.175 1. Tresoreria i altres actius líquids 1. Tesorería y otros activos líquidos 22.175 Total actiu A) + B) Total activo A) + B) 818.503 166 A 31 de desembre de 2009 i 2010 A 31 de diciembre de 2009 y 2010 Balanç de situació Balance de situación Passiu (en milers d`euros) Pasivo (en miles de euros) 2010 A) Patrimoni net A ) Patrimonio neto 490.325 A - 1) Fons propis A - 1) Fondos propios I. Fons propis acumulats I. Fondos propios acumulados 1. Fons propis acumulats a l’inici de l’exercici 1. Fondos propios acumulados al inicio del ejercicio 478.672 VII. Excedent de l’exercici VII. Excedente del ejercicio 9.316 A - 2) Ajustos per canvi de valor A - 2) Ajustes por cambio de valor -1.677 II.Operacions de cobertura II.Operaciones de cobertura -1.677 A - 3) Subvencions, donacions i llegats rebuts A - 3) Subvenciones, donaciones y legados recibidos 4.014 B ) Patrimoni no corrent B ) Patrimonio no corriente 287.575 4. Altres previsions 4. Otras previsiones 7.070 II. Deutes a llarg termini II. Deudas a largo plazo 202.490 2. Deutes amb entitats de crèdit 2. Deudas con entidades de crédito 156.789 4. Derivats 4. Derivados 3.375 5. Altres passius financers 5. Ottros pasivos financieros 42.326 V. Periodificacions a llarg termini V. Periodificaciones a largo plazo 78.015 B ) Patrimoni corrent B ) Patrimonio corriente 40.603 II. Provisions a curt termini II. Provisiones a corto plazo 0 III. Deutes a curt termini III. Deudas a corto plazo 8.894 2. Deutes amb entitats de crèdit 2. Deudas con entidades de crédito 6.175 5. Altres passius financers 5. Otros pasivos financieros 2.719 V. Creditors comercials i altres comptes a pagar V. Acreedores comerciales y otras cuentas a pagar 31.709 1. Proveïdors 1. Proveedores 5 2. Proveïdors empreses del grup i associades 2. Proveedores empresas del grupo y asociadas 38 3. Creditors diversos 3. Acreedores varios 30.703 4. Personal (remuneracions pendents de pagament) 4. Personal (remuneraciones pendientes de pago) 332 5. Passiu per impost corrent 5. Pasivo por impuesto corriente 0 6. Altres deutes amb les Administracions Públiques 6. Otras deudas con las Administraciones Públicas 557 7. Acomptes clients 7. Anticipos de clientes 74 Total patrimoni net i passiu A) + B) + C) Total patrimonio neto y pasivo A) + B) + C) 818.503 167 Informe econòmic* Informe económico* Compte de pèrdues i guanys Cuenta de perdidas y ganancias A ) Operacions continuades (en milers d`euros) A ) Operaciones continuadas (en milers d`euros) 1. Imports nets de la xifra de negocis 1. Importes netos de la cifra de negocios 59.104 a). Vendes a). Ventas 58.175 b). Prestacions de serveis b). Prestaciones de servicios 929 3. Treballs realitzats per l’empresa per al seu actiu 3. Trabajos realizados por la empresa para su activo 917 4. Aprovisionament 4. Aprovisionamientos -12.034 a). Consum de mercaderies a). Consumo de mercancías -7.022 b). Consum de matèries primeres i altres matèries consumibles b). Consumo de materias primas y otras materias consumibles -5.012 5. Altres ingressos d’explotació 5. Otros ingresos de explotación 11.312 a). Ingressos accessoris i altres de gestió corrent a). Ingresos accesorios y otros de gestión corriente 11.312 6. Despeses de personal 6. Gastos de personal -10.942 a). Sous, salaris i assimilats a). Sueldos, salarios y asimilados -8.722 b). Càrregues socials b). Cargas sociales -2.163 c). Provisions c). Provisiones -57 7. Altres despeses d’explotació 7. Otros gastos de explotación -24.816 a). Serveis exteriors a). Servicios exteriores -15.691 b). Tributs b). Tributos -6.851 c). Pèrdues, deteriorament,variació de prov. per oper. com c). Pérdidas, deterioro y variación de prov. por oper. com. -1.167 d.) Altres despeses de gestió d.) Otros gastos de gestión corriente -1.107 8. Amortització de l’immobilitzat 8. Amortización del inmovilizado -11.725 9. Imputació subvencions immobilitzat no financer i altres 9. Imputación subvenciones inmovilizado no financiero y otros 106 11. Deteriorament i resultat per alienacions de l’immobilitzat 11. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado 0 b). Resultats per alienacions i altres b). Resultados por enajenaciones y otros). 0 13. Altres resultats 13. Otros resultados 40 A.1 ) Resultat d’explotació A.1 ) Resultado de explotación 11.962 14. Ingressos financers 14. Ingresos financieros 1.363 a). De participacions en instruments de patrimoni a). De participaciones en instrumentos de patrimonio a). En tercers a). En terceros 177 b). De valors negociables i altres instruments financers b). De valores negociables y otros instrumentos financieros a). De tercers a). De terceros 1.186 15. Despeses financeres 15. Gastos financieros -4.009 b). Per deute amb tercers b). Por deudas con terceros -3.381 16. Variació de valor raonable en instruments financers 16. Variación de valor razonable en instrumentos financieros b). Per deutes amb tercers b). Por deudas con terceros -628 A.2 ) Resultat financer A.2 ) Resultado financiero -2.646 A.3 ) Resultat abans d’impostos A.3 ) Resultado antes de impuestos 9.316 A.4 ) Resultat de l’exercici procedent operacions continuades A.4 ) Resultado del ejercicio procedente operaciones continuadas 9.316 B ) Operacions interrompudes B ) Operaciones interrumpidas 9.316 A.5 ) Resultat de l’exercici A.5 ) Resultado del ejercicio 9.316 168 corresponent a l’exercici anual finalitzat a 31 de desembre de 2010 correspondiente al ejercicio anuall terminado a 31 de diciembre de 2010 Indicadores de gestió 2004 - 2010 Indicadores de gestión 2004 - 2010 Evolució principals magnituds 2009 - 2010 (1) Exercici Ejercicio Variació Variación Evolución principales magnitudes 2009 - 2010 (1) 2009 2010 2009-10 Ingressos nets xifra de negocis Ingresos neto cifra de negocios 46.066 59.104 28,30% Excedent net de l’exercici Excedente neto del ejercicio 10.066 9.316 -7,45% Patrimoni net Patrimonio neto 488.958 490.325 0,28% Cash - Flow (3) Cash - Flow (3) 20.134 21.041 4,50% Excedent net de l’exercici / fons propis Excedente neto del ejercicio / fondos propios 2% 2% N / A Resum dels principals indicadors de gestió del període 2004 - 2010 (1) Resumen de los principales indicadores Exercici Ejercicio Variació Variación de gestión del período 2004 - 2010 (1) 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2004/2010 Ingressos nets xifra de negocis Ingresos neto cifra de negocios 37.683 71.762 162.129 54.192 63.459 46.066 59.104 494.395 Excedent net de l’exercici Excedente neto del ejercicio 32.022 43.812 62.733 32.151 12.714 10.066 9.316 202.814 Patrimoni net Patrimonio neto 357.818 398.691 452.497 471.370 482.589 488.958 490.325 N / A Excedent net de l’exercici / fons propis Excedente neto del ejercicio / fondos propios 9% 11% 14% 7% 3% 2% 2% N / A (1) Xifres econòmiques expressades en milers d’euros (1) Cifras económicas expresadas en miles de euros Amb l’aplicació del Nou Pla Comptable, els conceptes dels INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ han variat; així s’ha intentat adaptar als nous conceptes (3) Calculat com a excedent net de l’exercici més amortitzacions d’IMPORT NET DE LA XIFRA DE NEGOCIS. (3) Calculado como excedente neto del ejercicio más amortizaciones Con la aplicación del Nuevo Plan Contable, los conceptos de los INGRESOS (*)Corresponent a l’exercici anual finalitzat a 31 de desembre de 2010 DE EXPLOTACIÓN han variado; así se ha intentado adaptar a los nuevos (*)Correspondiente al ejercicio anual terminado a 31 de diciembre de 2010 conceptos de IMPORTE NETO DE LA CIFRA DE NEGOCIOS. 169 Memòria de reputació corporativa Memoria de reputación corporativa Memòria Memoria de reputació de reputación corporativa corporativa Aquesta memòria de responsabilitat social és un impor- Esta memoria de responsabilidad social constituye para el tant instrument per al Consorci; tant de comunicació Consorci un importante instrumento, no solo de comuni- com d’integració de les variables de la sostenibilitat en cación, sino también de integración de las variables de la la presa de decisions de la institució. sostenibilidad en la toma de decisiones de la institución. D’acord amb aquestes variables, ens hem fixat com a De acuerdo con estas variables, nos hemos fijado como objectiu no solament ser capaços de generar beneficis objetivo no solo ser capaces de generar beneficios eco- econòmics, sinó també aconseguir un impacte social nómicos, sino tener un impacto positivo sobre la socie- positiu. Per això, intentem ser més receptius amb les dad. Para ello, intentamos ser más receptivos con las demandes dels nostres grups d’interès i més cons- demandas de nuestros grupos de interés y más cons- cients de l’impacte que tenim en les comunitats sobre cientes del impacto que tenemos en las comunidades les quals actuem. La memòria del Consorci de la Zona sobre las que actuamos. La memoria del Consorci de la Franca (CZF) vol tenir un caràcter eminentment pràctic: Zona Franca (CZF) quiere tener un carácter eminente- oferir informació de qualitat i substancial sobre les se- mente práctico: ofrecer información de calidad y sustan- ves activitats, que es desenvolupen en el marc del crei- cial sobre sus actividades, que se desarrollan en el marco xement econòmic, el respecte, la protecció ambiental i del crecimiento económico, el respeto, la protección am- una actitud corporativa responsable. Constitueix un biental y una actitud corporativa responsable. Constituye pas més en el nostre camí cap a la transparència, el ri- un paso más en nuestro camino hacia la transparencia, el gor i la informació que donem a tots aquells interessats rigor y la información que damos a todos aquellos intere- en la nostra evolució i les nostres actuacions, així com sados en nuestra evolución y nuestras actuaciones, así a tots els grups d’interès vinculats a la institució. La cri- como a todos los grupos de interés vinculados a la insti- si econòmica comporta una forta inestabilitat i una gran tución. La crisis económica conlleva una fuerte inestabili- incertesa, però la nostra memòria mostra que la RC és dad y una gran incertidumbre, pero nuestra memoria un factor de competitivitat i creixement, a més de ser un manifiesta que la RC es un factor de competitividad y element que aporta una major reputació. crecimiento, además de ser un elemento que aporta una mayor reputación. El Fòrum de Reputació Corporativa defineix la reputació corporativa com “el conjunt de percepcions que tenen El Foro de Reputación Corporativa define la reputación sobre l’empresa els diversos grups d’interès amb els corporativa como “el conjunto de percepciones que tienen quals es relaciona (stakeholders), tant interns com ex- sobre la empresa los diversos grupos de interés con los terns. És el resultat del comportament desenvolupat cuales se relaciona (stakeholders), tanto internos como ex- per l’empresa al llarg del temps i descriu la seva capa- ternos. Es el resultado del comportamiento desarrollado citat per distribuir valor als grups esmentats”. por la empresa a lo largo del tiempo y describe su capaci- dad para distribuir valor a los grupos nombrados”. La Reputació Corporativa és, per tant, un mecanisme de valoració de la marca d’una empresa o institució que La Reputación Corporativa es, por lo tanto, un mecanismo és reconeguda i homologada per diferents rànquings. de valoración de la marca de una empresa o institución que es reconocida y homologada por diferentes rankings. 170 Memoria de reputación corporativa Generalment es considera que la reputació Generalmente se considera que la reputación corporativa està composta per les següents corporativa está compuesta por las siguien- 6 variables: tes 6 variables: 1. Resultats econòmics 1. Resultados económicos • Benefici • Beneficio • Rendibilitat • Rentabilidad • Qualitat de la informació econòmica • Calidad de la información económica 2. Qualitat del producte 2. Calidad del producto • Valor del producte • Valor del producto • Valor de la marca • Valor de la marca • Servei al client • Servicio al cliente 3. Cultura corporativa i qualitat laboral 3. Cultura corporativa y calidad laboral • Adequació de la cultura corporativa i el projecte • Adecuación de la cultura corporativa y el proyecto empresarial empresarial • Qualitat de vida laboral • Calidad de vida laboral • Avaluació i reconeixement professional • Evaluación y reconocimiento profesional 4. Ètica i responsabilitat corporativa 4. Ética y responsabilidad corporativa • Ètica empresarial • Ética empresarial • Compromís amb la comunitat • Compromiso con la comunidad • Responsabilitat social i ambiental • Responsabilidad social y ambiental 5. Dimensió global i presència inter- 5. Dimensión global y presencia inter- nacional • Aliances estratègiques nacional • Posicionament estratègic a internet • Alianzas estratégicas • Posicionamiento estratégico en internet 6. Innovació • Inversions en R+D 6. Innovación • Renovació de productes i serveis • Inversiones de I+D • Adequació als nous canals de comunicació • Renovación de productos y servicios • Ús de les noves tecnologies • Adecuación a los nuevos canales de comunicación • Nous canals de relació amb els diferents entorns • Uso de las nuevas tecnologías • Nuevos canales de relación con los diferentes entornos 171 El Consorci El Consorci i el seu compromis y su compromiso amb la RC con la RC Per la importància i la consolidació d’aquesta temàtica a Dada la importancia y la consolidación de esta temática la societat, l’any 2006 iniciem l’elaboració del Pla de repu- en la sociedad, en 2006 iniciamos la elaboración del Plan tació corporativa, amb el qual vam identificar els valors de reputación corporativa mediante el cual identificamos amb els quals volíem que El Consorci s’identifiqués. los valores con los que queríamos que El Consorci se identificase. El Pla de treball que es va establir és el següent: El Plan de trabajo que se estableció es el siguiente: 1. Definició dels valors d’identificació del CZF 1. Definición de los valores de identificación del CZF 2. Identificació dels grups d’interès del CZF 2. Identificación de los grupos de interés del CZF 3. Coneixement de la visió que els diferents grups d’interès tenen del Consorci 3. Conocimiento de la visión que los diferentes grupos de interés tienen de El Consorci 4. A partir de l’anàlisi dels resultats, establir recomana- cions i línies de treball amb l’objectiu de projectar als dife- 4. A partir del análisis de los resultados, establecer reco- rents grups d’interès els valors amb els quals vol ser iden- mendaciones y líneas de trabajo con el objetivo de pro- tificat el CZF yectar a los diferentes grupos de interés los valores con los que quiere ser identificado el CZF 5. Fase de seguiment: 5. Fase de seguimiento: • Graella de control de les accions, supervisada per un grup de seguiment • Panel de control de las acciones, supervisado por un grupo de seguimiento • Actualització dels informes de coneixement dels dife- rents grups d’interès • Actualización de los informes de conocimiento de los diferentes grupos de interés 6. Homologació: procés d’homologació i d’adhesió als rànquings i fòrums de reputació corporativa 6. Homologación: proceso de homologación y de adhe- sión a los rankings y foros de reputación corporativa Els valors de la reputació corporativa, amb els quals El Consorci creu que s’ha d’identificar, són: Los valores de la reputación corporativa, con los cuales El Consorci cree que se debe identificar, son: 172 Valors d´ identificació del Consorci Valores de identificación de El Consorci Una institució ètica, eficaç i transparent en la gestió dels recursos públics Una institución ética, eficaz y trasparente en la gestión de los recursos públicos Una institució que dóna soport a la innovació - institució pionera Una institución que da soporte a la innovación - institución pionera Una institució que és un soci de confiança Una institución que es un socio de confianza Una institució compromesa amb els interessos generals Una institución comprometida con los intereses generales Una institució amb vocació de servei al client i servei de qualitat Una institución con vocación de servicio al cliente y servicio de calidad Una institució que impulsa l´activitat econòmica i crea riquesa Una institución que impulsa la actividad económica y crea riqueza 173 Grups d’interès Grupos de del Consorci interés de El Consorci Els grups d’interès als quals el CZF es va plantejar projectar Los grupos de interés en los cuales el CZF se planteó pro- els valors indicats són: yectar los valores indicados son: Personal Personal Institucions Instituciones Ciutadans Ciudadanos Clients: Compra - Lloguer Clientes: Compra - Alquiler Empresaris Empresarios Participants a les Fires Participantes en las Ferias Mitjans de comunicació Medios de comunicación Anualment es realitza una àmplia enquesta a aquests grups Anualmente se realiza una amplia encuesta a estos grupos d’interès. Serveix per analitzar l’evolució de la percepció que de interés que sirve para analizar la evolución de la percep- tenen respecte als valors del Consorci. D’aquesta anàlisi es ción que tienen de los valores del Consorci. De este análisis desprèn el pla anual d’accions i recomanacions. se desprende el plan anual de acciones y recomendaciones. 174 El comitè El comité de reputació de reputación corporativa corporativa L’any 2009 es va crear el Comitè de reputació corporati- En 2009 se creó el Comité de reputación corporativa, que va, òrgan responsable del desplegament de les accions i es el órgano responsable del despliegue de las acciones recomanacions. y recomendaciones a realizar. El Comitè de RC està format per: El Comité de RC está formado por: • Delegat Especial de l’Estat al CZF: Manuel Royes • Delegado Especial del Estado en el CZF: Manuel Royes • Director general: Esteve Borrell • Director general: Esteve Borrell • Subdirectora general, màrqueting, planificació estra- tègica i BZ: Rosa Rodrigo • Subdirectora general, marketing, planificación estra- tégica y BZ: Rosa Rodrigo • Assessor i coordinador del Comitè: Carles Castells • Asesor y coordinador del Comité: Carles Castells Les funcions del Comitè són: Las funciones del Comité son: • Implantar la gestió de la reputació corporativa a tota l’organització • Implantar la gestión de la reputación corporativa en toda la organización • Analitzar els riscos i oportunitats reputacionals en tots els projectes i àmbits; i facilitar la informació per • Analizar los riesgos y oportunidades reputacionales orientar la gestió de la institució en todos los proyectos y ámbitos, facilitando la infor- mación para orientar la gestión de la institución • Assegurar la construcció d’una cultura corporativa compromesa amb l’impuls de la reputació i la res- • Analizar los riesgos y oportunidades reputacionales ponsabilitat corporativa en todos los proyectos y ámbitos; facilitar informa- ción para orientar la gestión de la institución Operativament, el Comitè de RC treballa sobre un graella de control que permet avaluar periòdicament l’evolució Operativamente, el Comité de RC trabaja sobre un panel de les accions i recomanacions anuals. de control que permite evaluar periódicamente la evolu- ción de las acciones y recomendaciones anuales. 175 Compromesos Comprometidos amb el client i la con el cliente y qualitat del servei calidad del servicio La transparència, la integritat i la sostenibilitat —econòmi- La transparencia, la integridad y la sostenibilidad —econó- ca, social, laboral i ambiental— són objectius que la institu- mica, social, laboral y ambiental— son objetivos que la ins- ció ha assumit i sobre els quals treballa cada dia. Aquesta titución ha asumido y sobre los cuales trabaja cada día. aposta ferma de la direcció fa que l’organització treballi per Esta apuesta firme de la dirección hace que la organización complir amb les normes que certifiquen una gestió ètica i trabaje para cumplir con las normas que certifican una ges- responsable. Durant 2010 s’ha aprofundit en els següents tión ética y responsable. Durante 2010 se ha profundizado objectius i indicadors de seguiment: en los siguientes objetivos e indicadores de seguimiento: Plataforma de Serveis: Plataforma de serveis: Ha seguit consolidant el seu paper com a interlocutor per a Durante 2010 la Plataforma de Serveis ha continuado con- les empreses instal·lades al Polígon i ha ofert un conjunt de solidando su papel como interlocutor para las empresas serveis que s’han anat adaptant a les seves necessitats instaladas en el Polígono, ofreciendoles un conjunto de ser- reals. Definitivament, 2010 ha estat un any de millora contí- vicios que se han ido adaptando a sus necesidades reales. nua en les seves activitats. Definitivamente 2010 ha sido un año de mejora contínua en sus actividades. Gestió del risc: Gestión del riesgo: Quant a la gestió del risc, s’ha creat un grup de coordinació amb Protecció Civil. Es treballa activament per ampliar i di- En cuanto a la gestión del riesgo se ha creado un grupo de fondre els protocols de gestió de risc en les promocions del coordinación con Protección Civil. Se trabaja activamente Consorci i incloure mecanismes de comunicació i coordina- para ampliar y difundir los protocolos de gestión de riesgo ció amb els diferents entorns. en las promociones del Consorci, e incluir mecanismos de comunicación y coordinación con los diferentes entornos. Observatori del client: Observatorio del cliente: Per millorar el seguiment en les relacions amb els nostres clients s’ha seguit treballant per engegar un servei de segui- Para mejorar el seguimiento en las relaciones con nuestros ment d’incidències i establir una relació estable, directa i clientes se ha seguido trabajando para poner en marcha un àgil amb els clients, a través de la creació d’un sistema de servicio de seguimiento de incidencias, para establecer una gestió integrada de la informació. Per acordar, programar i relación estable, directa y ágil con los clientes, a través de la fer un seguiment de les accions necessàries en aquesta creación de un sistema de gestión integrada de la informa- direcció s’ha acordat constituir el grup de treball de ción. Para acordar, programar y hacer un seguimiento de l’Observatori del Client del Consorci, compost per les se- las acciones necesarias en esta dirección se ha acordado güents direccions: Direcció General; Màrqueting, Planifica- constituir el grupo de trabajo del Observatorio del Cliente de ció Estratègica i BZ; Serveis Immobiliaris; Serveis Generals; El Consorci compuesto por las siguientes direcciones: Di- Manteniment; Polígon Zona Franca; Seguretat; Informàtica; rección General; Marqueting; Planificación Estratégica y BZ; Comunicació i un Coordinador del Grup. Sobre aquesta Servicios Inmobiliarios; Servicios Generales; Mantenimien- plataforma pivotarà l’atenció al client, la comunicació i to; Polígono Zona Franca; Seguridad; Informática; Comuni- es podran obtenir informes automàtics per a la presa de cación y un Coordinador del Grupo. Sobre esta plataforma decisions. pivotará la atención al cliente, la comunicación y se podrán obtener informes automáticos para la toma de decisiones. 176 Compromesos Comprometidos amb el medi con el medio ambient ambiente Amb la voluntat de ser un element de referència en el des- Con la voluntad de ser un elemento de referencia en el de- envolupament de l’economia de Barcelona i Catalunya, el sarrollo de la economía de Barcelona y Cataluña, el Consor- Consorci assumeix la responsabilitat de realitzar una gestió ci asume la responsabilidad de realizar una gestión respe- ambiental respectuosa i incorpora entre els seus actius la tuosa con el medio ambiente e incorpora entre sus activos responsabilitat corporativa. la responsabilidad corporativa. En aquest context es planteja la necessitat d’establir un sis- En este contexto se plantea la necesidad de establecer un tema de treball que garanteixi la incorporació de criteris de sistema de trabajo que garantice la incorporación de crite- sostenibilitat en totes i cadascuna de les actuacions que rios de sostenibilidad en todas y cada una de las actuacio- desenvolupa. nes que desarrolla. Certificacions ambientals: Certificaciones ambientales: S’ha establert un sistema de gestió ambiental que seguint Se ha establecido un sistema de gestión ambiental que, els criteris del Reglament 1221/2009 EMAS III permet al siguiendo los criterios del Reglamento 1221/2009 EMAS III Consorci adoptar un enfocament proactiu en la protecció permite al Consorci adoptar un enfoque proactivo en la pro- ambiental. S’aplica a l’edifici seu del Consorci, al manteni- tección del medio ambiente. Se aplica al edificio sede del ment de les zones comunes del Polígon Industrial de la Consorci, al mantenimiento de las zonas comunes del Polí- Zona Franca de Barcelona i a l’edifici Nexus II. gono Industrial de la Zona Franca de Barcelona y del edifi- cio Nexus II. A principis de 2010 TÜV Rheinald va auditar el sistema de gestió implantat i la seva ampliació. El resultat de l’anàlisi va A principios de 2010 TÜV Rheinald auditó el sistema de ser satisfactori, tal com s’explica a la Declaració Ambiental gestión implantado y su ampliación. El resultado del análisis 2010 a www.elconsorci.net. En aquest informe es detallen fue satisfactorio, tal y como se explica en la Declaración els indicadors de cadascun dels següents vectors ambien- Ambiental 2010 disponible en www.elconsorci.net. En este tals: informe se detallan los indicadores de cada uno de los si- guientes vectores ambientales: Reducció dels consums d’aigua, electricitat i paper Reducción de los consumos de agua, electrici- dad y papel Aigua: Agua: Al llarg de 2010 s’ha continuat treballant per aconseguir la reducció del consum d’aigua per a reg i neteja de carrers. A lo largo de 2010 se ha continuado trabajando para con- Tal com s’indicava a l’anterior declaració ambiental, el PIZF seguir la reducción del consumo de agua de riego y para es rega i es neteja, íntegrament, amb aigua de pous. L’any limpieza de calles. Tal como se indicaba en la anterior de- 2010 ha estat un any de consolidació de la nova jardineria claración ambiental, el PIZF se riega y se limpia en su tota- al carrer A, per la qual cosa no ha estat possible aconseguir lidad con agua de pozo. El año 2010 ha sido un año de l’objectiu de consum previst. consolidación de la nueva jardinería en la calle A, por ello no se ha conseguido el objetivo de consumo previsto. 177 El consum d’aigua de reg al jardí de l’edifici central ha El consumo de agua de riego en el jardín del edificio cen- baixat un 25,3 %. Aquesta és una dada positiva, ja que tral ha bajado un 25,3%. Este es un dato positivo, ya que encara que es rega amb aigua de pou, tenim limitada aún que se riega con agua de pozo tenemos limitada la l’extracció. Es fa evident doncs, la tasca de sensibilització extracción y ello refleja la tarea de sensibilización con la amb l’empresa de jardineria que opera a la seu central. empresa de jardinería que opera en la sede central. L’any 2010, el consum d’aigua a la seu central també es va En 2010, el consumo de agua en la sede central también reduir en un 25,4 %. Aquesta reducció es deu a una major se redujo en un 25,4 %. Esta reducción se debe a una conscienciació dels treballadors de l’edifici i del personal mayor concienciación de los trabajadores del edificio y del de manteniment que revisa els lavabos diàriament: personal de mantenimiento que revisa los lavabos diaria- s’aconsegueix que qualsevol pèrdua es detecti i corregeixi mente, para lograr que cualquier pérdida se detecte y co- de manera immediata. rrija de forma inmediata. Electricitat: Electricidad: El consum elèctric del Polígon industrial de la Zona Franca El consumo eléctrico del Polígono industrial de la Zona inclou l’enllumenat públic i la instal·lació semafòrica. Du- Franca incluye el alumbrado público y la instalación sema- rant 2010 s’han aplicat les mesures previstes per aconse- fórica. Durante 2010 se han aplicado las medidas previs- guir l’objectiu de la reducció. S’ha treballat en el programa tas para conseguir el objetivo de la reducción. Se ha traba- de telegestió de l’enllumenat, també s’han instal·lat els re- jado en el programa de telegestión del alumbrado, también guladors de flux als carrers que encara no en tenien i s’ha se han instalado los reguladores de flujo en las calles que treballat en la substitució de tots els semàfors per uns de aún no tenían y se ha trabajado en la sustitución de todos LED. Es continua amb les proves d’enllumenat públic de los semáforos por otros de LED. Se continúa con las prue- carrer amb LED per veure la viabilitat de l’ús d’aquesta bas de alumbrado público de calle con LED para ver la nova tecnologia al polígon industrial. viabilidad de uso de esta nueva tecnología en el ámbito del polígono industrial. Respecte al consum energètic de l’enllumenat públic del polígon, l’any 2010 hi ha hagut un increment del consum Respecto al consumo energético del alumbrado público del 0,5 % respecte l’any anterior. Malgrat això, cal destacar del polígono, en el año 2010 se ha tenido un consumo del que s’ha vist incrementat el nombre de m² de vials per 0,5% superior al del año anterior. Aunque se ha de decir il·luminar. que se han incrementado los m2 de viales a iluminar. El consumo de electricidad en la sede central se ha manteni- El consum d’electricitat a la seu central s’ha mantingut, ja do, ya que la disminución del consumo eléctrico ha sido que la disminució del consum elèctric ha estat del 4,7 %. del 4,7%. Este año la reducción ha sido de la climatiza- Aquest any la reducció s’ha produït en la climatització, ción, en el alumbrado y en los enchufes. l’enllumenat i els endolls. En 2011 se trabajará para mantener los niveles de consu- L’any 2011 es treballarà per mantenir els nivells de consum mo de 2010. de 2010. Papel: Paper: La reducción de compra de papel ha sido de un 2,29%, La reducció de compra de paper ha estat d’un 2,29 %, gracias al trabajo que se está llevando a cabo para infor- gràcies al treball que s’està duent a terme per informatitzar matizar procesos. En 2010 se ha continuado trabajando processos. El 2010 s’ha continuat treballant en la implan- en la implantación del programa informático de manteni- tació del programa informàtic de manteniment (MANTtest), miento (MANTtest) que evita la impresión de las órdenes que evita la impressió de les ordres de treball. de trabajo. 178 Recollida selectiva orgànica a la seu central: Recogida selectiva orgánica en la sede central: No ha estat possible implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica a l’edifici de la seu central, ja que les plan- No ha sido posible implantar la recogida selectiva de la tes de compostatge solament accepten residus orgànics fracción orgánica en el edificio de la sede central, ya que dels circuits municipals de recollida. Aquest objectiu se- las plantas de compostaje solo aceptan residuos orgáni- gueix al programa per a l’any 2011 i en el moment en què cos de los circuitos municipales de recogida. Este objetivo sigui viable la seva recollida, es durà a terme la implantació. sigue en el programa para el año 2011 y en el momento que sea viable su recogida se hará la implantación. Gestió de residus: Gestión de residuos: Respecte als residus, a l’edifici de la seu central es realitza la recollida selectiva i, des de 2009, també al Centre de Respecto a los residuos, en el edificio de la sede central se Serveis Zona Franca i al recinte de Zona Franca Duanera. hace recogida selectiva y desde 2009, también en el Cen- tro de Servicios Zona Franca y en el recinto de Zona Fran- El Consorci participa en el programa Life+08 de la Unió ca Aduanera. Europea. Aquest programa cofinança el servei de gestió mancomunada de residus que es produeixen el Polígon El Consorci participa en el programa Life+08 de la Unión industrial de la Zona Franca. Europea. Este programa cofinancia el servicio de gestión mancomunada de residuos que se producen el Polígono El Consorci ofereix aquest servei als arrendataris a tra- industrial de la Zona Franca. vés de la Plataforma de Serveis. Durant 2010 s’ha en- gegat un lloc web específic per a aquest programa El Consorci ofrece este servicio a los arrendatarios a tra- www.reciclezonafranca.com. En aquest web es pot vés de la Plataforma de Serveis. Durante 2010 se ha veure l’evolució del servei, consultar la normativa, les publi- puesto en marcha una web específica para este progra- cacions en matèria ambiental i s’hi ha creat el Mercat del ma www.reciclezonafranca.com. En esta web se puede Residu, un entorn virtual en el qual els productors de resi- ver la evolución del servicio, consultar la normativa y las dus poden vendre els residus que generen i comprar els de publicaciones en materia de medio ambiente y se ha crea- altres productors, passant a gestionar-los com a subpro- do el Mercado del Residuo, un entorno virtual donde los ductes. productores de residuos pueden vender los residuos que ellos generan y comprar los de otros productores, para Instal·lacions fotovoltaiques: pasar a gestionarlos como subproductos. Durant 2010, a través de Plataforma es van instal·lar 3,5 Instalaciones fotovoltaicas: MW fotovoltaics a 54.000 m² de cobertes de la Zona Fran- ca Duanera, que produeixen uns 4,4 GWh per any, cosa Durante 2010, a través de Plataforma se instalaron 3,5 que suposa una reducció de més d’1.200 t de CO2. MW fotovoltaicos en 54.000 m² de cubiertas en la Zona Franca Aduanera, las cuales producen del orden de 4,4 Control de contractistes i proveïdors: GWh al año, lo cual representa una reducción de más de 1.200 t de CO2. Es mantenen les condicions ambientals de contractació d’obres i serveis que s’adjudiquen mitjançant concurs pre- Control de contratistas y proveedores: vi o adjudicació directa. Quant al disseny i la construcció dels edificis promoguts pel Consorci, tots els concursos Se mantienen las condiciones ambientales de contrata- oferts sol·licitaven el màxim respecte ambiental en el cicle ción de obras y servicios que se adjudican mediante con- de vida de l’edifici en projecte. curso previo o adjudicación directa. En cuanto al diseño y la construcción de los edificios promovidos por el Consor- ci, todos los concursos ofertados pedían el máximo respe- to ambiental en el ciclo de vida del edificio en proyecto. 179 Extensió del SGA a altres edificis: Extensión del SGA a otros edificios: A l’auditoria de l’any 2010 es va ampliar l’abast del siste- En la auditoria del año 2010 se amplió el alcance del sis- ma i es va incloure l’edifici Nexus II. El CZFB hi fa el man- tema y se incluyó el edificio Nexus II. La gestión que reali- teniment i neteja de les zones comunes. Al llarg de 2010 za el CZFB en el Nexus II es el mantenimiento y limpieza s’ha treballat per actuar en el recinte de la Zona Franca de las zonas comunes del edificio. A lo largo de 2010 se Duanera: s’ha realitzat l’avaluació ambiental inicial i s’han ha trabajado para ampliar el alcance del sistema al recinto començat a implantar procediments i instruccions de tre- de la Zona Franca Aduanera, se ha realizado la evaluación ball. S’ha previst la certificació per a l’any 2012. ambiental inicial y se han empezado a implantar procedi- mientos e instrucciones de trabajo. Se ha previsto la cer- Reducció de consums d’aigua al Nexus II: tificación para el año 2012. El consum d’aigua al Nexus II ha augmentat un 13,54 % Reducción de consumos de agua en el Nexus II: durant 2010, a causa d’un consum no controlat durant els mesos d’estiu de les obres del metro. El consumo de agua en el Nexus II ha aumentado un 13,54% durante 2010, debido a un consumo no controla- A finals d’any es va dur a terme una instal·lació d’airejadors do durante los meses de verano de las obras del metro a les aixetes dels lavabos i esperem que l’estalvi es reflec- próximas al edificio. teixi a les dades de 2011. A finales de año se ha llevado a cabo una instalación de El consum elèctric ha estat un 1,7 % superior, per la qual aireadores en los grifos de los lavabos y esperamos que el cosa no s’ha aconseguit l’objectiu de reducció. El consum ahorro se refleje en los datos de 2011. principal correspon a les oficines llogades, per això és di- fícil incidir en les bones pràctiques dels usuaris. Amb El consumo eléctrico ha sido un 1,7% superior, por tanto l’objectiu de fomentar-les, s’ha editat un fullet que es dis- no se ha conseguido el objetivo de reducción. El consu- tribuirà pròximament entre els usuaris de l’edifici. mo principal corresponde a las oficinas alquiladas, por ello es difícil incidir en las buenas prácticas de los usua- Càlcul d’emissions de gasos d’efecte rios. Con objetivo de fomentarlas se ha editado un folleto d’hivernacle: que se distribuirá próximamente entre los usuarios del edificio. Al llarg de 2010 s’ha realitzat el càlcul d’emissions de gasos hivernacle. Els focus d’emissió directes són el con- Cálculo de emisiones de gases de efecto in- sum d’electricitat, mentre que els indirectes són els deri- vernadero: vats de la mobilitat dels treballadors (els directes i el dels contractistes). S’ha realitzat una enquesta de mobilitat per A lo largo de 2010 se ha realizado el cálculo de emisiones tenir dades del tipus de vehicles utilitzats, del tipus de de gases de efecto invernadero. Los focos de emisión combustible utilitzat i dels quilòmetres recorreguts. directos son el consumo de electricidad, mientras que los indirectos son los derivados de la movilidad de los traba- jadores (los directos y el de los contratistas). Se ha realiza- do una encuesta de movilidad para tener datos del tipo de vehículos utilizados, del tipo de combustible utilizado y de los km recorridos. 180 Projecte de Polígon Ecoeficient: Proyecto de Polígono Ecoeficiente: El Consorci de la Zona Franca i la Plataforma de Serveis El Consorci de la Zona Franca y la Plataforma de Serveis estan impulsant un projecte innovador per encaminar la están impulsando un proyecto innovador para encaminar gestió actual del Polígon cap a un model basat en els la gestión actual del Polígono hacia un modelo basado en Parcs Industrials Ecoeficients. los Parques Industriales Ecoeficientes, con el que se pre- tende obtener mejoras económicas y ambientales para Es volen obtenir millores econòmiques i ambientals per a las empresas arrendatarias a través del establecimiento les empreses arrendatàries a través de l’establiment de de relaciones de cooperación empresarial. relacions de cooperació empresarial. El 16 de junio de 2010 se constituyó el Grup Impulsor del El 16 de juny de 2010 es va constituir el Grup Impulsor del Projecte d’Ecoeficiència en el que participan y colaboran Projecte d’Ecoeficiència en el qual participen i col·laboren las empresas más representativas del Polígono, el Con- les empreses més representatives del Polígon, el Consorci sorci de la Zona Franca, el Ayuntamiento de Barcelona, la de la Zona Franca, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputa- Diputación de Barcelona, la Entitat Metropolitana, el Insti- ció de Barcelona, l’Entitat Metropolitana, l’Institut Català tut Català de l’Energia (ICAEN), la Agència de Residus de de l’Energia (ICAEN), l’Agència de Residus de Catalunya Catalunya (ARC) y obviamente la Plataforma de Serveis. (ARC) i, òbviament, la Plataforma de Serveis. Aquest grup Este Grupo recibe el soporte de institutos pioneros en in- rep el suport d’instituts pioners en investigació i innovació vestigación e innovación como son el LEITAT y el IREC. com ara el LEITAT i l’IREC. Con la constitución de este Grupo, damos un paso más Amb la constitució d’aquest grup fem un pas més en en la evolución del modelo actual de gestión del Polígono l’evolució del model actual de gestió del Polígon vers un para encaminarlo hacia un modelo orientado a las necesi- model orientat a les necessitats reals de les empreses dades reales de las empresas arrendatarias, al mismo arrendatàries, al mateix temps que es vetlla per la seva tiempo que se vela por su sostenibilidad y el respeto por sostenibilitat i el respecte pel seu entorn socioambiental. su entorno socio-ambiental. Perquè la sensibilització del Consorci tingui un referent ex- Para que la sensibilización del Consorci tenga un referente tern en el qual trobar experiències i donar a conèixer les externo en el que encontrar experiencias y dar a conocer seves, la institució s’ha adherit al club EMAS las suyas, la institución está adherida al club EMAS www.clubemas.cat. www.clubemas.cat. 181 Compromesos Comprometidos amb els nostres con nuestros clients clientes • Es reforcen els missatges que associen al Consorci • Se siguen reforzando los mensajes que asocian al amb l’aportació econòmica i de riquesa al país. Consorci con la aportación económica y de riqueza al país. • Es reforça la identificació del Consorci amb les seves actuacions; s’ha incorporat la senyalística a les bases • Se sigue con el refuerzo de la identificación de El Con- dels concursos i a les noves promocions per destacar el sorci con sus actuaciones: se ha incorporado la señalé- paper promotor del Consorci. tica en las bases de los concursos, así como en las nuevas promociones que se ponen en marcha para • S’envia un butlletí d’informació mensual (newsletter) a destacar el papel promotor de El Consorci. una base de dades d’empresaris, institucions, profes- sionals i mitjans. • Se realiza el envío de una newsletter mensual a una base de datos de empresarios, instituciones, profesio- • A través del lloc web s’ha establert una relació prope- nales y medios. ra amb els usuaris; s’ha fixat un protocol de resposta immediata per a les sol·licituds d’informació. • A través de la página web se ha establecido una rela- ción próxima con los usuarios, habiéndose fijado un Es posen a l’abast de l’usuari més dades sobre els pro- protocolo de respuesta inmediata para las solicitudes de jectes i les activitats del Consorci, que s’actualitzen per- información. Se pone al alcance del usuario más datos manentment. sobre los proyectos y las actividades de El Consorci que se actualiza permanentemente. • S’està desenvolupant una base de dades única i com- pleta amb relació als clients de totes les promocions del • Se está desarrollando una base de datos única y com- Consorci. pleta en la relación a los clientes de todas las promocio- nes de El Consorci. • S’ha articulat un sistema de protecció efectiva de la informació, que permet a l’organització dirigir els esfor- • Se ha articulado un sistema de protección efectiva de ços dels sistemes de la informació cap a la consecució la información, que permite a la organización dirigir los dels objectius de negoci i els interessos de l’entitat. És esfuerzos de los sistemas de la información hacia la per això que El Consorci ha obtingut la certificació consecución de los objetivos de negocio y los intereses ISO27001, sent la primera empresa pública a Catalunya de la entidad. Es por ello que El Consorci ha obtenido la i la segona a Espanya a estar certificada. certificación ISO27001: ha sido la primera empresa pú- blica en Cataluña y la segunda en España en estar cer- • S’ha continuat amb la revisió periòdica, d’acord amb tificada. els calendaris previstos, de les enquestes per a cada grup d’interès. • Se ha continuado con la revisión periódica, de acuer- do con los calendarios ya previstos, de las encuestas para cada grupo de interés. 182 Compromesos Comprometidos amb els nostres con nuestros professionals profesionales El Consorci manté una política de responsabilitat, conci- El Consorci mantiene una política de responsabilidad, liació i igualtat d’oportunitats. Es desenvolupen meca- conciliación e igualdad de oportunidades. Se desarro- nismes per garantir la seguretat i la salut en l’activitat llan mecanismos para garantizar la seguridad y la salud diària. A més, es duen a terme diferents programes de en la actividad diaria. Y se llevan a cabo diferentes pro- formació amb l’objectiu que els empleats actualitzin i gramas de formación con el objetivo de que los emplea- desenvolupin les seves competències d’acord amb els dos actualicen y desarrollen sus competencias de objectius generals de la institució. acuerdo con los objetivos generales de la institución. El Consorci analitza i implica als treballadors en el pro- El Consorci analiza e implica a los trabajadores en el cés d’anàlisi de la reputació corporativa, ja que ells són proceso de análisis de la reputación corporativa, ya que un dels grups d’interès. Com a resultat d’aquesta anàli- es un grupo de interés. Como resultado de este análisis si i inspirat pel Pla Concilia de l’Administració General de e inspirado por el Plan Concilia de la Administración Ge- l’Estat, el Consorci desenvolupa mesures encaminades neral del Estado, el Consorci desarrolla medidas enca- a millorar les condicions laborals dels treballadors. minadas a mejorar las condiciones laborales de los tra- Aquestes mesures es poden agrupar en: bajadores. Estas medidas se pueden agrupar en: • Permisos retribuïts de conciliació de la maternitat/ • Permisos retribuidos de conciliación de la materni- paternitat dad/paternidad. • Permisos no retribuïts de conciliació de la materni- • Permisos no retribuidos de conciliación de la ma- tat/paternitat ternidad/paternidad. • Flexibilitat d’horaris per a treballadors a càrrec de • Flexibilidad de horarios para trabajadores a cargo familiars depenents de familiares dependientes. • Reduccions horàries i compactació de la jornada • Reducciones horarias y compactación de la jorna- en diverses circumstàncies da en diversas circunstancias. • Introducció del xec descompte per a treballadors • Introducción del cheque descuento para trabaja- amb fills inscrits en una guarderia. dores con hijos inscritos en una guardería. 183 Compromesos Comprometidos amb la innovació con la innovación El Consorci està compromès amb el desenvolupament El Consorci está comprometido con el desarrollo soste- sostenible a través de la inversió en projectes d’R+D+i. nible a través de la inversión en proyectos de I+D+i. A A continuació es llisten alguns dels projectes iniciats du- continuación se listan algunos de los proyectos puestos rant 2009: en marcha durante 2009. Directrius energètiques integrals en edificis d’oficines Directrices energéticas integrales en edificios de oficinas transparents. Es tracta d’un projecte en cooperació amb transparentes. Se trata de un proyecto en cooperación empreses d’enginyeria i construcció que investiga el con empresas de ingeniería y construcción que investiga desenvolupament i l’estandardització d’una sèrie d’eines el desarrollo y la estandarización de una serie de herra- que serveixen de directrius energètiques, en les etapes mientas que sirven de directrices energéticas, en las eta- inicials de disseny, d’edificis d’oficines transparents amb pas iniciales de diseño, de edificios de oficinas transpa- la finalitat de minimitzar el consum energètic associat a rentes con la finalidad de minimizar el consumo energético la seva construcció i vida útil. asociado a la construcción y vida útil de estos. Igualment, i com a aposta per la promoció de l’R+D+i, el Igualmente, y como reflejo de la apuesta por la promo- Consorci ha desenvolupat projectes immobiliaris que ción de la I+D+i, el Consorci ha desarrollado proyectos acullen organismes, empreses i institucions inmobiliarios que acogen organismos, empresas e insti- d’investigació com ara: Nexus I i II, el Parc Tecnològic tuciones de investigación como: Nexus I y II, el Parc Tec- del Vallès, el Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelo- nològic del Vallès, el Parque de investigación Biomédica na, l’edifici Eureka I. de Barcelona, el Edificio Eureka I. Durant l’any 2010 s’han finalitzat els edificis Media-TIC, la Durante el año 2010 se han finalizado los edificios Me- Torre Telefónica Diagonal 00 (en la qual es troba la divisió dia-Tic, la Torre Telefónica Diagonal 00 (en la que se en- d’R+D de la companyia), la seu del Banc de Sang i Teixits cuentra la división de I+D de la compañía Telefónica), la de Barcelona, i la seu del Consell de l’Audiovisual de Ca- sede del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, y la sede talunya (CAC). També s’han iniciat les obres d’urbanització del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) y se han ini- del projecte BZ Barcelona Zona Innovació. ciado las obras de urbanización del proyecto BZ Barce- lona Zona Innovación. BZ Barcelona Zona Innovació és un projecte estratègic que ha de potenciar la competitivitat internacional de BZ Barcelona Zona Innovación es un proyecto estratégi- Barcelona i que creix en els terrenys de la Zona Franca; co que ha de potenciar la competitividad internacional allí s’ubicaran empreses innovadores en tres eixos: de Barcelona y que se desarrolla en los terrenos de la agroalimentari, bioTic i cultural. Zona Franca, donde se localizarán empresas innovado- ras en tres ejes: agroalimentario, bioTic y cultural. 184 185 Compromesos Comprometidos amb la societat con la sociedad El CZF ha continuat el 2010 amb l’estudi que mostra El CZF ha continuado en 2010 con el estudio que mues- l’impacte econòmic en l’economia catalana de l’activitat tra el impacto económico en la economía catalana de la de l’organització, que recull dades de 2008. actividad de la organización, que recoge datos de 2008. Alguns dels resultats obtinguts mostren la importància Algunos resultados obtenidos muestran la importancia d’aquests impactes en termes directes (activitat patri- de estos impactos en términos directos (actividad patri- monial, immobiliària, participació en empreses), indirec- monial, inmobiliaria, participación en empresas), indirec- tes i induïts; es poden observar en les següents varia- tos e inducidos, que se pueden observar en las siguien- bles: tes variables: • Valor afegit brut (VAB): més d’1.064 milions • Valor añadido bruto (VAB): más de 1.064 d’euros: El VAB indica la riquesa que ha estat millones de euros: generada per l’activitat, que posteriorment es El VAB indica la riqueza que ha sido generada por distribueix entre treballadors, prestadors la actividad, que posteriormente se distribuye (aportacions de capitals aliens), accionistes, entre trabajadores, prestamistas (aportaciones de Administració Pública i autofinançament de les capitales ajenos), accionistas, la Administración entitats. Pública y el autofinanciamiento de las entidades. • Producció: més de 3.405 milions d’euros • Producción: más de 3.405 millones de euros La producció mostra el valor de la producció La producción muestra el valor de la producción generada per altres empreses a partir de l’activitat generada por otras empresas a partir de la activi- del Consorci. dad de Ell Consorci. • Ocupació: més de 21.000 llocs de treball • Ocupación: más de 21.000 puestos de trabajo L’ocupació estableix el nombre de llocs de treball La ocupación establece número de puestos de que tenen el seu origen en l’activitat del Consorci. trabajo que tienen su origen en la actividad de El Consorci. • Recaptació impositiva: més de 322 milions d’euros La recaptació impositiva projecta el valor • Recaudación impositiva: más de 322 millones tributari que es genera com a conseqüència de de euros La recaudación impositiva proyecta el l’activitat del Consorci. valor tributario que se genera como consecuencia de la actividad de El Consorci. L’informe recull altres efectes qualitatius, intangibles, que reforcen l’impacte econòmic: El informe recoge otros efectos cualitativos, intangibles, que refuerzan el impacto económico: • La contribució de les activitats del Consorci en la • La contribución de las actividades de El Consorci en millora de la imatge de la ciutat de Barcelona. la mejora de la imagen de la ciudad de Barcelona. • L’impacte global que l’esperit emprenedor i inno- • El impacto global que el espíritu emprendedor e vador del Consorci té en l’àmbit de l’economia ca- innovador de El Consorci tiene en el ámbito de la talana respecte a l’atracció de sectors emergents economía catalana sobre la atracción de sectores de la nova economia. emergentes de la nueva economía. • L’impuls d’una nova cultura industrial. • El impulso de una nueva cultura industrial. 186 • La contribució del Consorci en la transformació • La contribución de El Consorci en la transforma- qualitativa de la ciutat de Barcelona en particular i, ción cualitativa de la ciudad de Barcelona en parti- de Catalunya, en general, creant riquesa i ocupa- cular y, de Cataluña, en general, para crear riqueza ció i, alhora, millorant la qualitat de vida dels ciuta- y ocupación y, a la vez, mejorar la calidad de vida dans. de los ciudadanos. • L’impacte que es deriva del reforç del seu paper • El impacto que se deriva del refuerzo de su papel d’agent econòmic de caràcter públic, amb actua- de agente económico de carácter público, con ac- cions que posen èmfasi en la rendibilitat social dels tuaciones que ponen énfasis en la rentabilidad so- seus diferents projectes. Dóna un suport decidit a cial de sus diferentes proyectos. Da un soporte la ciutat i a les empreses, i contribueix a l’impuls de decidido a la ciudad y a las empresas, y contribuye la competitivitat de la nostra economia productiva. al impulso de la competitividad de nuestra econo- mía productiva. • L’efecte derivat del suport que el Consorci dóna a la consolidació de Barcelona com a ciutat del co- • El efecto que se deriva del soporte que El Consorci neixement, ja que impulsa, al costat de da para la consolidación de Barcelona como ciu- l’Ajuntament, les universitats i la iniciativa privada, dad del conocimiento, ya que impulsa, junto al centres d’investigació i de transferència tecnològi- Ayuntamiento, las universidades y la iniciativa pri- ca. vada, centros de investigación y de transferencia tecnológica. • L’efecte d’arrossegament i dinamització de l’activitat empresarial en els entorns geogràfics on • El efecto de arrastre y dinamización de la actividad s’insereixen les actuacions que duu a terme el empresarial en los entornos geográficos donde Consorci. se insertan las actuaciones que lleva a cabo El Consorci. La reputació corporativa representa pel Consorci un es- forç per millorar la seva missió de promoure riquesa de La reputación corporativa representa para El Consorci qualitat en termes ètics i de compromís social més enllà un esfuerzo para mejorar su misión de promover riqueza de la rendibilitat econòmica. de calidad en términos éticos y de compromiso social más allá de la rentabilidad económica. Aquesta memòria resumeix el compromís del Consorci amb els seus clients, els seus empleats i la societat. Esta memoria resume el compromiso de El Consorci Aprofitem per expressar el nostre agraïment a totes les con sus clientes, sus empleados y la sociedad. Aprove- persones que han dipositat la seva confiança en nosal- chamos para expresar nuestro agradecimiento a todas tres i esperem que la informació que aquí presentem las personas que han depositado su confianza en noso- serveixi perquè coneguin les nostres actuacions més tros y esperamos que la información que aquí presenta- rellevants des de l’òptica de la reputació corporativa. mos sirva para que conozcan nuestras actuaciones más relevantes desde la óptica de la reputación corporativa. 187 Annexos Anexos 9 Empreses instal·lades a Empresas instaladas en Edifici NEXUS I Edifici NEXUS II Edifici MEDIA-TIC Edificio NEXUS I Edificio NEXUS II Edificio MEDIA-TIC Arrendataris Arrendataris Arrendataris Arrendatarios m2 Arrendatarios m2 Arrendatarios m2 ACE ASESOR. INM. 61 AIDIT 45 ADMIRA DIGITAL NETWORKS, S.L. 118 B. S. C. 751 ASSOC.BARNA AERON. 52 AIFOS SOLUTIONS, S.L. 171 BYTEMASTER 699 B. S. C. 1324 BARCELONA ACTIVA 3416 CBUC 92 CENIT C. Innov. Transp. 321 BARCELONA DIGITAL 788 CESCA 466 INTEL 974 CASA DE LES LLENGÜES 412 COFEENEXUS 150 MACAYA CONS. & EXEC. 56 FUNDACIÓ UOC 4685 Fundació i2CAT 377 MARGES BF D´ARQUITECT. 84 LIBRE 4469 INGENIA 61 OUT CONS Y FORM 202 INS. EST. ESPAC. CAT. 233 SAPTOOLS 161 Mediatres Estudio, S.L. 52 SISTEMAS Y CODIFICACION 160 QUANTECH 153 TECN. I INNOV. EMPRES. 80 SOL. NET. DE INVEST. 233 U. P. C. 702 TB SOL. SECURITY 233 U. P. C. ( UBUNTU i ALTRES ) 367 U. P. C. 870 U. P. C. ( GRAHI ) 205 Centre de serveis LA FERRERIA Edifici EUREKA Centro de servicios Centre de serveis EL PLA Edificio EUREKA LA FERRERIA Centro de servicios EL PLA Arrendataris Arrendataris Arrendataris Arrendatarios m2 Arrendatarios m2 Arrendatarios m2 PRUAB 1.831 BANCO SABADELL 86 ACFIL I AGENNOVA 60 UAB 522 CA LA CONCA 188 B.B.V.A. 183 UAB-HENKEL 344 CAM. COM. SABADELL 15 CAJA MADRID 121 UAB- IEC 222 CORREOS 28 CALEIDOSCOPI S.L. 30 UAB-LA FARGA 96 KAESER COMPRESORES, S.L. 50 CORREOS 39 UAB- X-RAY 101 OPER.TRANSP. DE TRAGINERS 20 2HEADSGRAPHICS, S.L. 30 LIBRE 1.280 POWER ELECTRONIC 87 JULIAN GUMA S.L. 233 TRAZOS Y TENDENCIAS 89 MANULI HYDRAULIS 60 PENINSULAR DEL LATÓN 30 PROMAT IBERICA, S.A. 50 TRANSPORTES FLIX 39 TRANSP. Y LOG. A.PÉREZ COLMENAR 29 VENTURINI ESPAñA, S.A. 30 ZERTIA TELECOMUNICACIONES 30 190 Parc logístic de la Zona Franca Centre de serveis Zona Franca Parc logístic de la Zona Franca Centro de servicios Zona Franca Arrendataris Arrendataris Arrendatarios Arrendatarios m2 ABERTIS ARILAU HOSTELERIA SL 419 AGENCIA SERVICIOS MENSAJERÍA, S.A. BANCAJA 159 ARCESE TRANSPORTE ESPAñA BARCELONA REGIONAL 981 ASEA BROWN BOVERI COMSA 107 BENTELER JIT BARCELONA, S.L.U. DELTA TRANSITARIO 163 BRUJAPOL, S.L. ENUS ADUANAS S.L. 78 CEVA Logistics España, S.L. EUROCOMBI 2003 S.A. 78 COMERCIAL SERVICIOS ALIMENTICIOS, S.A. FAST PACK 97 CONSORCI ZONA FRANCA DE BARCELONA KONCERO RESTAURACIÓN 154 CORREOS Y TELEGRAFOS LABORATORIOS ALTER 136 DOCOUT CATALUNYA, S.L. MARÍTIMA TUSCOR LLOYDS 169 ENTITAT AUTÒNOMA DEL DIARI OFICIAL I DE PUBLICACIONS REPATOS SL, RESTAURANTE “EL KESITO” 388 ERHARDT TRANSITARIOS, S.L. SERVICE POINT FACILITIES M. I. S.A 129 FEDERAL MOGUL FRICTION TMB 504 FRANCO VAGO UTE L-9 LLOB-FIRA 350 GESTION DE OUTSOURCING, S.L. VICASSO 486 KOLCINCO ACTIVIDADES, S.L. WILO IBERICA 97 LA CAIXA LOGÍSTICA REFRIGERADA, S.A. MARITIMAS REUNIDAS, S.A. MEGA NILA PE.TRA, S.R.L. PRIVALIA RESTAURANT ZEPI SEQUOR TOURLINE EXPRESS TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA TYROLIT, S.A. VAPORES SUARDIAZ MEDITERRANEO VELASCO EXPRESS (LINEA 10) ZELERIS ESPAñA, S.A.U. 191 Empreses instal·lades a Empresas instaladas en Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Parcel·la m2 nº Àrea plànol Parcel·la m2 nº Àrea plànol Parcela Parcela Área plano ABASTECEDORA CATALANA, S.A. (*)/BRIDGESTONE HISPANIA, S.A. (*) 10.000 80 G3 DISET, S.A. 10.000 47 G5 ACSA OBRAS E INFRAESTRUCTURAS, S.A. 3.932 130 C7 DISPONIBLE 4.213 2 D8 ADISA LOGÍSTICA, S.A. 10.000 72 F3 DISPONIBLE 7.472 6 D7 ADISA LOGÍSTICA, S.A. 13.443 76 G3 DISPONIBLE 5.950 7 D8 ADUANAS PUJOL RUBIÓ, S.A. (*)/ IBERCONDAL, S.A. (*) 20.000 82 F4 DISPONIBLE 5.000 13 E8 AISER-PACSA, S.A. 10.465 54 G5 DISPONIBLE 7.500 29 F5 AKZO NOBEL COATINGS, S.L. 54.184 105 B2 DISPONIBLE 5.000 41 F5 ANFETRANS, S.L. 3.901 145 C8 DISPONIBLE 9.321 49 F6 ARCERLOMITTAL CASISA, S.A. 8.326 142 C6 DISPONIBLE 5.646 118 C3 AREMSA (*)/ IBERDOCK, S.A. (*) 4.687 3 D8 DISPONIBLE 1.759 151 D10 AUTOCARES MOLIST, S.L. 7.613 111 C2 DISPONIBLE 5.396 153 D11 AUTOESCUELA COTA 1.184 163 C8 DISPONIBLE 4.548 154 C9 AUTOMOCIÓN 2000 BCN, S.A. 20.155 157 G5 DISPONIBLE 952 155 C8 BAR RESTAURANT LA PINEDA DEL PORT, SCRRL 2.606 149 D10 DISPONIBLE 1.253 156 D10 BAYER MATERIALSCIENCE, S.L. - QUIMICA FARMACEÚTICA BAYER, S.A. 96.688 116 C2 DISPONIBLE 1.474 171 C9 BERGÉ Y CIA., S.A. 10.150 11 E8 DISTRICENTER, S.A. 10.000 57 G5 BERGÉ Y CIA., S.A. 20.000 67 H6 DRAGADOS INDUSTRIAL, S.A. 5.500 52 G6 CAILA Y PARÉS, S.A. 11.000 48 G5 DUSCHOLUX IBÉRICA, S.A. 11.000 20 E9 CARPINTERÍA JOSEP MOR, S.L. 382 132 C7 ECO GREEN PALET, S.L. 10.000 162 H5 CATALANA DEL BUTANO, S.A. 3.317 131 C7 ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U. 3.445 15 E8 CENTRE DE TRIATGE DE BARCELONA,S.A. 5.000 34 F5 ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U. 4.876 143 C7 CESPA GR., S.A. 15.000 59 G6 ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U. 233 165 B1 CESPA GR., S.A.(*)/CESPA INGENIERÍA URBANA, S.A.(*) 16.398 158 G5 ESTAMPACIONES MARTÍNEZ, S.A. 15.679 50 G6 CITESA 14.107 17 E8 EXIDE TECHNOLOGIES,S.A.(*)/LURETRANS,S.A. (*) 5.000 35 F6 CO-EN-PA, S.A. 880 146 C8 F.CLOSA ALEGRET, S.A. 5.682 135 C7 COGNIS IBERIA, S.A.U. 15.535 112 C3 F.L.S. PINTORS, S.L. 529 132 C7 COGNIS IBERIA, S.A.U. 3.857 113 C3 F.M.C. FORET, S.A. 35.226 66 H6 COGNIS IBERIA, S.A.U. 2.500 114 C3 FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, S.A. 4.500 40 F5 COGNIS IBERIA, S.A.U. 11.178 115 C3 FRAPE BEHR, S.A. (*)/FRAPE BEHR SERVICE, S.L. (*) 20.000 83 F4 COLEGIO OFICIAL DE PESADORES Y MEDIDORES PÚBLICOS DE FRIGORÍFICOS COLLBATALLÉ, S.L. 6.350 124 D2 BARCELONA 588 14 E8 FUNDACIÓ PRIVADA DAU 5.035 53 G5 COMERCIAL DE LAMINADOS, S.A. 10.000 56 G5 GENERALITAT DE CATALUNYA 25.412 167 G3 COMPAñÍA DE DISTRIBUCIÓN INTEGRAL LOGISTA, S.A. 32.397 45 F5 GRAFOS ARTE EN PAPEL, S.A.(*)/BANC DE SABADELL (*) 10.000 84 F4 CONSULMÓVIL, S.L. 4.468 136 C7 GRAFOS, S.A. 14.400 90 G4 COPLOSA, S.A. 12.668 125 D2 GRÚAS J.J., S.A. 4.517 109 C2 CORPORACIÓN EUROPEA DE MOBILIARIO URBANO, S.A. (CEMUSA) 4.352 141 C9 GRUPO ENATCAR, S.A. 6.000 19 E9 CORPORACIÓN INMOBILIARIA IBÉRICA,S.A. 24.960 30 F5 GUTMETAL, S.A. 5.420 138 C8 CREA IMPRESIONES DE CATALUNYA, S.L. 21.700 168 G4 GUTMETAL, S.A. 6.098 164 C8 CROMOGENIA UNITS, S.A. 9.730 117 C2 HANSON HISPANIA, S.A. 5.000 36 F5 CROMOGENIA UNITS, S.A. 15.357 121 D2 HERMANOS CAMPOY SERVICIOS Y TRANSPORTES, S.L. 1.638 140 C9 CROMOGENIA UNITS, S.A. 5.565 122 D2 HERMANOS CAMPOY SERVICIOS Y TRANSPORTES, S.L. 1.050 169 C7 CROMOGENIA UNITS, S.A. 6.987 126 D2 HERMANOS CAMPOY SERVICIOS Y TRANSPORTES, S.L. 1.855 170 C9 DIARIO EL PAÍS, S.L. 5.040 31 F5 HISPANOMOCIÓN, S.A. 10.900 33 F5 DIARIO EL PAÍS, S.L. 5.000 32 F5 HNOS. FERNÁNDEZ LÓPEZ, S.A. (*)/BANCO POPULAR ESPAñOL, S.A. 20.000 70 F4 192 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Parcel·la m2 nº Àrea plànol Parcel·la m2 nº Àrea plànol Parcela Área plano Parcela m2 nº Área plano HONEYWELL FRICCIÓN ESPAñA, S.L. 15.000 60 G6 S.P.M. TRANSPORTES DE BARCELONA, S.A. 46.968 65 G6 HUNTSMAN PERFORMANCE PRODUCTS SPAIN, S.L. 23.153 103 B2 SAICA NATUR NORESTE, S.L. 32.500 28 F5 HUNTSMAN PERFORMANCE PRODUCTS SPAIN, S.L. 2.475 106 C1 SAINT GOBAIN CRISTALERÍA, S.A. (*)/FRUITS CMR, S.A.(*)/BBVA, S.A.(*) 10.000 99 H4 IBERSTORAGE, S.L. 11.627 144 C7 SAINT GOBAIN WANNER, S.A. 3.948 107 C2 IMASA (*)/INELCA, S.L. (*) 5.500 42 F5 SEAT, S.A. 387.072 26 E7 INDUSTRIAS GALVÁNICAS GIRONA, S.A. 3.000 55 G5 SERRA SOLDADURA, S.A. 10.000 85 G4 INGRAPLASA 3.235 150 D11 SERRA SOLDADURA, S.A. 10.000 86 G4 INICIATIVAS LOGÍSTICAS, S.L. 15.000 62 G5 SERRA SOLDADURA, S.A. (*)/PROYECTOS Y SOFT, S.A. (*) 10.000 87 G4 INOXCENTER, S.L. 10.000 74 F3 SERVICIOS LOGÍSTICOS DEL PRAT, S.L. 14.400 91 G4 INSTITUTO POLITÉCNICO VERGE DE LA MERCÉ 26.932 148 D9 SETRANS CATALUNYA, S.A.(*)/ERSHIP, S.A. (*) 5.639 9 D8 IVECO PEGASO, S.L. (*)/COMPONENTES MECÁNICOS, S.A. (*)/IRISBUS SIDA, S.A. 9.807 120 D2 IBÉRICA, S.L. (*) 164.740 95 H4 SOCIEDAD ESTATAL DE CORREOS Y TELEGRAFOS, S.A. 14.400 92 G4 J.M. INVERSIONES Y SERVICIOS, S.L. (*)/TCS TRANS, S.L. (*)/ SOCIEDAD ESTATAL DE CORREOS Y TELEGRAFOS, S.A. 12.000 93 G4 QUIMITRANS INTERMODAL, S.L. (*) 8.000 104 B2 SPAIN TIR, TRANSPORTES INTERNACIONALES, S.A. 22.800 58 G5 J.MESTRE, S.A. (*)/INTRAMEDITERRÁNEO, S.A. (*) 7.218 61 G6 SPAIN TIR, TRANSPORTES INTERNACIONALES, S.A. 20.000 161 G5 KAMPINAS, S.L. (*)/ GRUPO LECHE PASCUAL, S.A. (*) 10.000 73 F3 SUCAPO, S.L. 8.725 100 D2 KOP LOGISTIC JARDINOVA, S.L. 10.000 75 F3 TALLERES AUTOLICA, S.A. 8.130 8 D8 KVERNELAND GROUP IBÉRICA, S.A. 10.000 71 F4 TALLERES BALCELLS, S.A. 9.300 21 E9 LAFARGE ÁRIDOS Y HORMIGONES, S.A. 5.000 51 F5 TASMAR, S.A. 7.756 101 B1 LOGISTIC ADVISORS S.L.(*)/W.T.GRUPESA LOGÍSTICA, S.A. 16.800 94 G4 TECNOTRANS SABRE, S.A. 10.000 79 G3 LOZANO TRANSPORTES, S.A. 13.972 110 D2 TEJIDOS SIVILA, S.A. 3.235 129 C6 MADERAS ARPA, S.L. 2.740 139 C8 THYSSENKRUPP STAINLESS DVP, S.A. 7.849 4 D8 MANIPULACIONES Y ALMACENAJES PORTUARIOS, S.A. (M.A.P.S.A.) 15.000 25 E8 THYSSENKRUPP STAINLESS DVP, S.A. 12.265 5 D8 MANTENIMIENTO Y MONTAJES INDUSTRIALES, S.A. (M.A.S.A.) 7.298 63 G5 TRANSPORTES Y NAVEGACIÓN RAMÍREZ HNOS.(*)/TRANSP. MARINA BCN DISTRIBUCIONES, S.L. 8.771 81 G2 INTERNACIONALES INTERTIR (*) 8.552 119 C2 MARMEDSA LOGISTIC SERVICES,S.A. (*)/PROMOCARGA, S.A. (*) 29.927 68 H6 TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A. 21.859 123 D2 MOLENBERGNATIE ESPAñA, S.L. 40.000 69 F4 TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A. 14.740 128 C6 MUTUA UNIVERSAL 1.100 16 E8 TRANSPORTS I CONTAINERS L’HOSPITALET, S.L. 3.000 39 H6 MUTUAL MIDAT CYCLOPS 1.254 46 G5 TRANSPORTS, S.A. 17.036 147 D8 NISSAN MOTOR IBÉRICA.S.A. 10.000 12 E8 TRATAMIENTOS Y ACABADOS POR CATAFORESIS, S.A. (T.A.C.S.A.) 7.250 137 C7 NISSAN MOTOR IBÉRICA.S.A. 517.687 27 E4 TURCO ESPAñOLA, S.A 8.303 108 C2 NOROMÁS, S.L. 379 132 C7 VAPORES SUARDIAZ MEDITERRÁNEO, S.A. 8.033 10 E8 NOVAFARM MANIPULACIONES GENERALES, S.A. 12.000 38 F5 VEINSUR, S.A. 12.924 18 E9 PALMATRANS, S.A. 4.582 1 D8 VIDRIERIA ROVIRA, S.L. 30.000 88 G3 PARC LOGÍSTIC 410.000 166 G4 VIDRIERIA ROVIRA, S.L. 54.330 89 G3 PRAXAIR ESPAñA, S.A. 10.000 98 H4 VIORVI, S.A. 10.000 22 E9 PROMOTORA MEDITERRANEA-2, S.A. 5.000 37 F5 ZONA FRANCA ALARI SEPAUTO, S.A. 23.617 160 G4 QUALITY ESPRESSO, S.A. 17.511 127 C6 ZONA FRANCA DUANERA 73.078 96 H3 QUIMIDROGA, S.A. 14.830 77 G3 QUIMIDROGA, S.A. 15.120 78 G3 RECOMAR, S.A. (*)/HIJOS DE FCO. ARGUIMBAU, S.A. (*) 11.207 102 B1 RECTIFICADOS NUTOR, S.A. (*)/ ACEROS, S.A. (*) 5.000 43 F5 RENAULT TRUCKS COMMERCIAL ESPAñA, S.A.U. 10.900 97 F5 (*) Arrendataris conjunts i solidaris S.A. DISTRIBUIDORA DE EDICIONES 7.000 64 G5 (*) Arrendamientos conjuntos y solidarios 193 Empreses instal·lades a Empresas instaladas en Zona Franca DUANERA Zona Franca ADUANERA Client m2 Client m2 Cliente Cliente OFICINES OFICINAS MAGATZEMS ALMACENES ADUANAS DOMÍNGUEZ, SL 145 BARCELONA INTERNACIONAL TERMINAL, S.A. 17.328 ADUATOP, TTES.Y ADUANAS, SL 78 BREAKBULK SERVICES S.L. 1.811 ALTAIR CONSULTORES LOGÍSTICOS,SL 139 CARGO DEPOT, S.A. 16.435 BB Y R CONSULTORES. S.A. 30 CELMAR ALMACEN 5.814 BONGIORNO ESPAñA, S.L. 109 CLEVER LOGÍSTICS, S.L. 66 CARGOJET, S.A. 120 COPRODIM, S.L. 1.000 ELECTRO-JAR 71 DRUNPE, S.L. 523 EUROMODAL S.A. 139 FROM TO 1.168 GOKBORA TRANSPORTE INTERNACIONAL S.L. 74 ILLAEXPORT, S.A. 2.980 GONVEG LOGISTICS S.L. 31 LANDTRANS, S.A. 4.020 GRAMETRANS, S.L. 39 CONSORCI ZONA FRANCA ( MAGATZEM GENERAL ) 1.680 GRUPO OSCANOA S.L. 36 PROEXSA 40 LOMAR CONTENEDORES MARÍTIMOS, S.L. 54 SANER TRANSPORTES INTERNACIONALES, S.A. 1.587 MOVITAINER S.L. 37 TRANSP. RICARDO MARTINEZ 2.945 NMT SHIPPING ESPAñA, S.A. 59 TRANSPORTES S. & D ARIAS 2.180 2009 OCEAN TRANSPORT SPAIN, S.L. 37 OKAY LOGÍSTIC, S.L. 34 LOCALS PLANTA BAIXA LOCALES PLANTA BAJA PECES CONSULTORIA DE COMERCIO EXTERIOR 107 SANER TRANSPORTES INTERNACIONALES 220 BANC DE SABADELL 111 SERVICIOS LOGÍSTICOS ROBERT, S.L. 38 BAR RESTAURANT ZORAYA 327 TORTELLA MATEU ASOCIADOS, S.L. 46 COPRODIM , S.L. 192 TRANSFORWARDING S.L. 137 TRANSPANIAGUA 59 NOU RESTAURANT DUANA NUEVO RESTAURANTE ADUANA TRANSITOS PLANETA, SL 36 BAR RESTAURANT PUNT DE TROBADA 273 TRANSPORTES RIVERO, SL 43 VOLUM LOGISTICS. S.A. 59 LOCKERS LOCKERS ARXIU DUANA ZONA FRANCA -TIR 174 CONSORCI - MANTENIMENT 142 DISTRIBUIDORA ESPAñOLA DE RELOJERIA, S.A. 71 ESTO ES ONO S.A.U. 74 EUROMODAL, S.A. 71 MIV GESTIÓN, SA 35 MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA ( MACBA ) 355 PARLAMENT CATALUNYA 735 SANER TRANPORTES INTERNACIONALES, S.A. 40 194 Serveis al polígon industrial de la Zona Franca Servicios en el polígono industrial de la Zona Franca Serveis Ubicació Serveis Ubicació Servicios Ubicación Servicios Ubicación 1 RESTAURANT LA ZONA C/ 60, nº 19 12 MUTUA UNIVERSAL C/ 60, nº 17 2 CAIXER AUTOMÀTIC LA CAIXA C/ 60, nº 19 13 SOCIEDAD ESTATAL CORREOS Y TELÉGRAFOS C/ D, nº 28 3 RESTAURANT LA PINEDA DEL PORT C/ Motores, nº 157 14 PARC DE BOMBERS C/ 60, nº 6-8 4 AREA METROPOLITANA DE BARCELONA C/ 62, nº 16-18 15 PUNTS INFORMATIUS C/ A,3,50,6 Entitat del Medi Ambient 16 TRANSPORTS DE BARCELONA C/ 60, nº 21-23 Entitat del Transport 17 ZONA FRANCA DUANERA C/ 5, nº 23 Mancomunitat de Municipis Duana 5 COL·LEGI OFICIAL DE PESADORS I MEDIDORS C/ 61, nº 10 Banc Sabadell Atlántico 6 CONSELL COMARCAL DEL BARCELONÈS C/ 62, nº 16-18 Bar Restaurant Punt de Trobada 7 GUARDIA URBANA DE BARCELONA C/ A, nº 97-103 Bar Restaurant Zoraya Unitat de Circulació 18 CENTRE SERVEIS ZONA FRANCA C/ 60, nº 19 8 INSTITUT METROPOLITÀ DE PROMOCIÓ Copisteria DEL SÒL I GESTIÓ PATRIMONIAL C/ 62, nº 16-18 Missatgeria Nacex 9 INSTITUT METROPOLITÀ DEL TAXI C/ 62, nº 16-18 Bancaixa 10 MERCABARNA C/ 6 Restaurants: Mercat de fruita i verdures L’Hospitalet El Punt de Llobregat Mercat del peix Zepi PÇA. Lleida L1 Hospital de Bellvitge Hospìtal CERDA Escorxador de Bellvitge El Kesito Tarragona GRAN VIA IA Hotel Alfa GRAN VTa rragona 19 PARC LOGÍSTIC ZONA FRANCA Av. Parc LogísBtaircce, lonnºa 2-10 Hospìtal L2 Restaurants Duran i Reinals Sucursal La Caixa Av. Parc Logístic, nº 2-10 Gasolinera Restaurants: Mutua Asepeyo RO L’HOSPITALETN DE LLOBREGAT La Coma L2 Av. Parc Logístic DA L9 Foc Cisell Bancs LITO Estació Zepi 3 Av. BPAaRrCcE LLOoNgA ístic RA ferroviària L9 L2 Fira 11 MUTUAL MIDAT CYCLOPS L de mercaderiesC/ C, nº 5 Zepi 2 C/ 29 de Can Tunis Carrer Pablo Iglesias 135 BARRI DE 127 129 136 LA MARINA 133 164 Montjuïc128 131 130 132 137 134 138 EDIFICI 139 15 INDUSTRIAL 142 143 169 155 170 144 145 163 140 L9 L2 Parc Logístic 146 Ca169 171 rrer d154 141 Motors 147 el L9 s Motors 148 3 MERCABARNA ROND A AV. LPA ITR ORAPARC C LO L G L9 L2 ISMercabarna TICLOGÍSTIC Barcelona 19 ZONA FRANCA 16 4 9 CENTRE 15 8 SERVEIS 18 6 1 5 14 2 BZ Seat ZONA FRANCA DUANERA ALIMENTACIÓ 12 MagatzemsBZ 7 Álvarez de la Campa mpa 10 CULTURA a15 la C rez de v. Á lva L9 Zona Franca Litoral A 15 NAU BZINDÚSTRIA BIOTECNOLOGÍA ALIMENTÀRIA BZ 15 11 L9 Zona Franca Port 13 Iveco Pegaso L9 Zona Franca ZALZONA FRANCA DUANERA A rer Car 17 Carrer 6 L9 Zona Franca 195 Carrer Estany Carrer Cobalt Carrer Alumini Carrer del Ferro Carrer de l’Acer er 5rr Ca www.elconsorci.net