2 0 1 1 2011 Memòria anual Memoria anual Xavier Trias Alcalde de Barcelona Alcalde de Barcelona Des de la seva fundació l’any 1916 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha estat treba- llant al costat de l’ajuntament de la ciutat per donar suport i desenvolupar projectes empresarials emblemàtics, que es materialitzen amb èxit i eficàcia gràcies a la seva tenacitat i experiència. És el tipus d’institució que, en situacions difícils com l’actual, fa que les ciutats avancin empresa- rialment i segueixin sent atractives per fer-hi negocis i generar iniciatives econòmiques. Al llarg de 2011 el Consorci ha finalitzat els projectes Eureka I situat al campus de la UAB (Bellaterra), i la Torre Telefónica Diagonal 00, situada en un extrem de l’avinguda Diagonal. Es tracta d’icones arquitectòniques molt avançades, destinades a allotjar empreses capdavanteres en tecnologia i R+D. Empreses de nova creació o ja ben assentades, pioneres en els seus camps d’activitat com, per exemple, la delegació de Telefónica a Catalunya. El Consorci és un dels agents econòmics més actius en el desenvolupament urbà de la nova Barcelona, ja sigui a l’àrea del 22@, on ha dut a terme projectes tant importants com el Parc de Recerca Biomèdica, el parc industrial urbà del Poblenou, l’edifici Media-TIC, el CAC o la seu del Banc de Sang i Teixits; al barri de la Marina del Prat Vermell o a Sant Andreu, on desenvolupa una activitat molt significativa, que contribueix, sens dubte, a fer ciutat. Durant 2011 s’ha completat la urbanització de la primera fase del projecte BZ Barcelona Zona Innovació, un nou concepte d’espai per a les empreses, dirigit a fomentar el trànsit de la indús- tria actual cap a una nova indústria basada en el coneixement, la innovació i la transferència tec- nológica, on ja s’han instal·lat les primeres d’empreses. El projecte BZ constitueix un bon exemple del modus operandi del Consorci: una gestió eficient, un treball proactiu, independent del cicle econòmic; que pensa a mig i llarg termini perquè Barcelona disposi d’elements diferencials que la situïn en els primers llocs del rànquing mundial. La recuperació després de la crisi serà un procés lent, però de ben segur arribarà. És per això que comptem amb institucions com ara el Consorci i els seus professionals, que treballen conjunta- ment amb la ciutat de Barcelona per aconseguir-ho. Xavier Trias Alcalde de Barcelona i president del Consorci de la Zona Franca de Barcelona Desde su fundación en 1916 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha estado trabajado al lado del Ayuntamiento de la ciudad para apoyar y desarrollar proyectos empresariales emblemá- ticos, que se materializan con éxito y eficacia gracias a su tenacidad y experiencia. Es el tipo de institución que en situaciones difíciles, como la actual, hace que las ciudades avancen empresa- rialmente y sigan siendo atractivas para hacer negocios y generar iniciativas económicas. A lo largo de 2011 el Consorci ha finalizado los proyectos Eureka I situado en el campus de la UAB (Bellaterra) y la Torre Telefónica Diagonal 00, ubicada en un extremo de la avenida Diagonal. Se trata de iconos arquitectónicos muy avanzados, destinados a alojar a empresas punteras en tecnología e I+D. Empresas de nueva creación o ya bien asentadas, pioneras en sus campos de actividad, como por ejemplo, la delegación de Telefónica en Cataluña. El Consorci es uno de los agentes económicos más activos en el desarrollo urbano de la nueva Barcelona, ya sea en el área del 22@, donde ha llevado a cabo proyectos tan importantes como el Parc de Recerca Biomèdica, el parque industrial urbano del Poblenou, el edificio Media-TIC, el CAC o la sede del Banc de Sang i Teixits; en el barrio de la Marina del Prat Vermell o en Sant Andreu, donde desarrolla una actividad muy significativa, que contribuye, sin lugar a dudas, a hacer ciudad. Durante 2011 se ha completado la urbanización de la primera fase del proyecto BZ Barcelona Zona Innovación, un nuevo concepto de espacio para las empresas, dirigido a fomentar el trán- sito de la industria actual a una nueva industria basada en el conocimiento, la innovación y la transferencia tecnológicas, donde ya se han instalado las primeras empresas. El proyecto BZ constituye un buen ejemplo del modus operandi del Consorci: una gestión efi- ciente, un trabajo proactivo, independiente del ciclo económico; que piensa a medio y largo plazo para que Barcelona disponga de elementos diferenciales que la sitúen en los primeros puestos del ranking mundial. La recuperación después de la crisis será un proceso lento, pero seguro que llegará. Por eso con- tamos con instituciones como el Consorci y sus profesionales que trabajan conjuntamente con la ciudad de Barcelona para conseguirlo. Xavier Trias Alcalde de Barcelona y presidente de El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (Plenari / Pleno 2011 President / Presidente Excm Sr. Trias i Vidal de Llobatera, Xavier Alcalde de Barcelona / Alcalde de Barcelona Vicepresident / Vicepresidente Sr. Royes i Vila, Manuel Delegat especial de l’Estat / Delegado especial del Estado Vocals / Vocales Il·lma. Sra. Blasco i Riera, Elsa Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Carbonell i Camallonga, José Alberto Director General de l’Autoritat Portuària de Barcelona Director General de la Autoridad Portuaria de Barcelona Il·lm. Sr. Forn Chiariello, Joaquim Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sra. Escobedo Canalda, Almudena Administradora de la Duana de Barcelona / Administradora de la Aduana de Barcelona Il·lm. Sr. Fernández Díaz, Alberto Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Il·lma. Sra. Recasens Alsina, Sònia Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sra. Lázaro Ruiz, Juana Mª Representant de l’Estat / Representante del Estado Il·lm. Sr. Vives i Tomàs, Antoni Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Il·lm. Sr. Hereu i Boher, Jordi Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Morlán Gracia, Víctor Representant de l’Estat / Representante del Estado Il·lm. Sr. Gay de Montellà, Joaquim Foment de Treball Nacional / Fomento del Trabajo Nacional Sra. Santero Quintilla, Teresa Representant de l’Estat / Representante del Estado Il.lm. Sr Portabella i Calvete, Jordi Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Excm. Sr. Valls i Maseda, Miquel Cambra Oficial de Comerç de Barcelona / Cámara Oficial de Comercio de Barcelona Sr. Cambra i Sànchez, Sixte Autoritat Portuària de Barcelona / Autoridad Portuaria de Barcelona Sr. Borrell i Marco, Esteve Director general del Consorci / Director general del Consorci Secretari / Secretario Sr. Ruiz Pena, Guerau Secretari general del Consorci / Secretario general del Consorci Observador Sr. Massaguer i Meléndez, Ramon Ajuntament de Barcelona (Comitè executiu / Comité ejecutivo 2011 President / Presidente Sr. Royes i Vila, Manuel Delegat especial de l’Estat / Delegado especial del Estado Vicepresident / Vicepresidente Sra. Lázaro Ruiz, Juana Mª Representant de l’Estat / Representante del Estado Vocals / Vocales Il·lm. Sr. Carnes i Ayats, Jordi W. Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Carbonell i Camallonga, José Alberto Director Tècnic de l’Autoritat Portuària de Barcelona Director Técnico de la Autoridad Portuaria de Barcelona Sra. Escobedo Canalda, Almudena Administradora de la Duana de Barcelona Administradora de la Aduana de Barcelona Il·lma. Sra Jaurrieta i Guarner, Sara Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sra. Santero Quintilla, Teresa Representant de l’Estat / Representante del Estado Excm. Sr. Valls i Maseda, Miquel Representant d’Entitats Econòmiques / Representante de Entidades Económicas Sr. Borrell i Marco, Esteve Director general del Consorci / Director general de El Consorci Secretari / Secretario Sr. Ruiz Pena, Guerau Secretari general del Consorci / Secretario general de El Consorci Observador Sr. Massaguer i Meléndez, Ramon Ajuntament de Barcelona Agraïments: El Consorci de la Zona Franca de Barcelona agraeix la col·laboració de totes aquelles empreses, institucions, associacions i professio- nals que han contribuït al llarg de l'any 2011 a impulsar els projectes i iniciatives que desenvolupa aquesta institució. Agradecimientos: El Consorci de la Zona Franca de Barcelona agradece la colaboración de todas aquellas empresas, instituciones, asociaciones y profe- sionales que han contribuido a lo largo del año 2011 a impulsar los proyectos e iniciativas que desarrolla esta institución. (Plenari / Pleno a juny/junio 2012 President / Presidente Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera Alcalde de Barcelona / Alcalde de Barcelona Vicepresident / Vicepresidente Sr. Jordi Cornet i Serra Delegat especial de l’Estat / Delegado especial del Estado Vocals / Vocales Sr. Miguel Ferre Navarrete Secretari d’Estat d’Hisenda / Secretario de Estado de Hacienda Sr. Victor Mª Calvo-Sotelo Ibáñez Martín Secretari d’Estat de Telecomunicacions / Secretario de Estado de Telecomunicaciones Sr. Fernando Jiménez Latorre Secretari d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa / Secretario de Estado de Economía y Apoyo a la Empresa Sr. Rafael Catalá Polo Secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures / Secretario de Estado de Planificación e Infraestructuras Il·lma. Sra. Almudena Escobedo Canalda Cap Dependència Prov. Duanes i Impostos Especials / Jefe Dependencia Prov. Aduanas e Impuestos Especiales Il·lm. Sr. José Alberto Carbonell i Camallonga Director General de l’APB / Director General de la APB Il·lm. Sr. Joaquim Forn Chiariello Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona / Primer Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona Il·lma. Sra. Sònia Recasens i Alsina Segona Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona / Segunda Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona Il·lm. Sr. Antoni Vives i Tomàs Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona / Tercer Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona Il·lm. Sr. Jordi Martí i Grau President Grup Municipal del PSC, Ajuntament de Barcelona / Presidente Grupo Municipal del PSC, Ayuntamiento de Barcelona Il·lm. Sr. Alberto Fernández Díaz President Grup Municipal del PP, Ajuntament de Barcelona / Presidente Grupo Municipal del PP, Ayuntamiento de Barcelona Il·lm. Sr. Jordi Portabella i Calvete President Grup Municipal U per B, Ajuntament de Barcelona / Presidente Grupo Municipal U per B, Ayuntamiento de Barcelona Il·lma. Sra. Elsa Blasco i Riera Regidora Grup Municipal ICV-EUiA, Ajuntament de Barcelona / Regidora Grupo Municipal ICV-EUiA, Ayuntamiento de Barcelona Excm. Sr. Miquel Valls i Maseda President Cambra de comerç, Indústria i Navegació / Presidente Cámara de Comercio, Industria y Navegación Excm. Sr. Sixte Cambra i Sànchez President de l’APB / Presidente de la APB Julio Gómez-Pomar Rodríguez President Companyia de Ferrocarrils, RENFE-OPERADORA / Presidente Compañía de Ferrocarriles, RENFE-OPERADORA Il·lm. Sr. Joaquim Gay de Montellà President Foment del Treball Nacional / Presidente Fomento del Trabajo Nacional Sr. Josep Mª Àlvarez Suàrez Secretari general d’UGT / Secretario general de UGT Sr. Joan Carles Gallego Secretari general de CCOO de Catalunya / Secretario general de CCOO de Cataluña Sr. Guillermo Gutiérrez García Àrea Serveis i RH del Consorci / Área Servicios y RRHH de El Consorci Sr. Antoni Detrell i Elías Àrea Financera i de Negoci del Consorci / Área Financiera y de Negocio de El Consorci Secretari / Secretario Sr. Antoni Ferré i Mestre Secretari general en funcions del Consorci / Secretario general en funciones de El Consorci Observadors / Observadores Sr. Constantí Serrallonga Tintoré Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Ramon Massaguer i Meléndez Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Enrique Lacalle Coll Consorci de la Zona Franca de Barcelona / Consorci de la Zona Franca de Barcelona (Comitè executiu / Comité ejecutivo a juny/junio 2012 President / Presidente Sr. Jordi Cornet Delegat especial de l’Estat / Delegado especial del Estado Vicepresident / Vicepresidente Sr. Rafael Catalá Polo Representant de l’Estat / Representante del Estado Vocals / Vocales Sra. Almudena Escobedo Canalda Cap Dependència Prov. Duanes i Impostos Especials / Jefe Dependencia Prov. de Aduanas e Impuestos Especiales Sr. Victor Mª Calvo-Sotelo Ibáñez-Martín Representant de L’Estat / Representante del Estado Il·m Sr. José Alberto Carbonell i Camallonga Director general de l’Autoritat Portuària de Barcelona / Director general de la Autoridad Portuaria de Barcelona Il·lma Sra, Sònia Recasens i Alsina Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento Barcelona Il·lm Sr. Antoni Vives i Tomàs Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Miquel Valls i Maseda President Cambra de comerç, Indústria i Navegació / Presidente Cámara de Comercio, Industria y Navegación Sr. Guillermo Gutiérrez García Àrea Serveis i RH del Consorci / Área Servicios y RRHH de El Consorci Sr. Antoni Detrell i Elías Àrea Financera i de Negoci del Consorci / Área Financiera y de Negocio de El Consorci Secretari / Secretario Sr. Antoni Ferré i Mestre Secretari general en funcions del Consorci / Secretario general en funciones de El Consorci Observadors / Observadores Sr. Constantí Serrallonga Tintoré Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Ramon Massaguer i Meléndez Ajuntament de Barcelona / Ayuntamiento de Barcelona Sr. Enrique Lacalle Coll Consorci de la Zona Franca de Barcelona / Consorci de la Zona Franca de Barcelona Jordi Cornet Delegat especial de l’Estat Delegado especial del Estado Quan llegiu aquest text, el Consorci de la Zona Franca es trobarà de ple a l’inici d’una nova etapa corporativa, marcada per la imperiosa necessitat de resituar les prioritats estratègiques, contri- buir al manteniment de la productivitat econòmica i fomentar l’ocupació. L’any 2011 ha estat un any de dura crisi econòmica; el Consorci el tanca amb l’orgull de la feina ben feta i amb una important cartera de projectes –especialment en edificis singulars a la ciutat de Barcelona–, però també amb uns resultats comptables que cal millorar per fer viable la nostra raó de ser: pro- moure l’economia productiva de Barcelona al més alt nivell. He arribat al Consorci a principis de 2012, amb molta il·lusió i amb ganes d’enaltir l’eficiència d’aquesta empresa pública, que ha de ser un mirall de l’esforç i del compromís del govern d’Espanya en el desenvolupament econòmic del país. Després que el meu antecessor, Manuel Royes, em passés el testimoni com a delegat especial de l’Estat, no puc imaginar un instrument millor que el Consorci i els seus professionals per contribuir a la recuperació econòmica que tots ambicionem. Al llarg de la seva dilatada història, l’entitat ha demostrat solvència com a agent econòmic i ha estat capdavantera en activitats innovadores que han omplert de prestigi la ciutat, Catalunya i Espanya. L’emblemàtic polígon industrial que gestiona té una excel·lent ubicació productiva i logística, la millor per projectar la marca Barcelona al món. En aquesta nova etapa comencem una dècada en què el Polígon Industrial de la Zona Franca farà un salt endavant, tant pel que fa a comunicacions com a activitat productiva: la connexió ferro- viària amb Europa i l’arribada del metro al polígon emfasitzaran la seva vàlua comercial; la rein- dustrialització, el foment de les tecnologies del coneixement i l’arribada d’empreses que busquen l’excel·lència logística rellançarà aquesta àrea com a plataforma de producció i exportació inter- nacional. Encarem aquest repte estratègic amb confiança i orgull, amb una actitud realista sobre les con- dicions econòmiques actuals, però amb la determinació de convertir en realitat els nostres som- nis i objectius més ambiciosos, per fer d’aquesta àrea privilegiada un referent internacional. Jordi Cornet Delegat especial de l’Estat Cuando lea estas líneas, El Consorci de la Zona Franca se encontrará de lleno en el inicio de una nueva etapa corporativa, marcada por la imperiosa necesidad de resituar las prioridades estraté- gicas, contribuir al mantenimiento de la productividad económica y fomentar el empleo. El 2011 ha sido un año de dura crisis económica; El Consorci lo cierra con el orgullo del trabajo bien hecho y con una importante cartera de proyectos –especialmente edificios singulares en la ciu- dad de Barcelona–, pero también con unos resultados contables que es imprescindible mejorar para hacer viable nuestra razón de ser: promover la economía productiva de Barcelona al más alto nivel. He llegado a El Consorci a principios de 2012, con mucha ilusión y dispuesto a ensalzar la efi- ciencia de esta empresa pública, que considero que ha de ser un fiel reflejo del esfuerzo y del compromiso del gobierno de España en el desarrollo económico del país. Después de que mi antecesor, Manuel Royes, me pasara el testigo como delegado especial del Estado, no puedo imaginar mejor instrumento que El Consorci y sus profesionales para contribuir a la recuperación económica que todos ambicionamos. A lo largo de su dilatada historia, la entidad ha demostrado su solvencia como agente económi- co y ha sido pionera en actividades innovadoras que llenan de prestigio a la ciudad, Catalunya y España. El emblemático polígono industrial que gestiona tiene una excelente ubicación produc- tiva y logística, la mejor posición para proyectar la marca Barcelona en el mundo. En esta nueva etapa empezamos una década en la que el polígono industrial de la Zona Franca dará un salto adelante en comunicaciones y en actividad productiva: la conexión ferroviaria con Europa y la llegada del metro al polígono aumentarán su valor comercial; la reindustrialización del polígono mediante el fomento de las tecnologías del conocimiento y la llegada de empresas en busca de excelencia logística relanzarán esta área como plataforma de producción y exporta- ción internacional. Afrontamos este reto estratégico con confianza y orgullo, con una actitud realista sobre las con- diciones económicas actuales, pero con la determinación de hacer realidad nuestros sueños y objetivos más ambiciosos para convertir esta área privilegiada en un referente internacional. Jordi Cornet Delegado especial del Estado Índex (1 010 POLÍGON INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA (5 108 RESIDENCIAL 014 Millores en infraestructures, instal·lacions i serveis 110 Habitatge social 018 22AL: Naus per a la indústria alimentària 112 Barri de la Marina 020 Edifici industrial 116 Barri de Sant Andreu 022 Plataforma de Serveis 024 BZ Barcelona Zona Innovació (6 120 ORGANITZACIÓ DE SALONS PROFESSIONALS 122 Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point (2 034 ÀREES INDUSTRIALS I DE SERVEIS 124 Saló Russian Meeting Point 036 Àrees industrials finalitzades 126 Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció 038 Polígon Industrial de Barberà del Vallès 039 Polígon Industrial de Constantí 040 Polígon Industrial Domenys II (7 128 PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EMPRESES 041 Parc Industrial Granollers-Montmeló 130 Institucions 042 Polígon Industrial del Parc Tecnològic del Vallès 130 Barcelona-Catalunya Centre Logístic 043 Polígon i Parc Comercial Santa Margarida II 130 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 044 En projecte 131 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 044 Polígon Industrial de Bellpuig 131 Altres institucions 046 Polígon Industrial de Callús 132 Empreses 048 Polígon Industrial d’Òdena 132 APA procesing BZ, SL 050 Polígon Industrial del Pla de Santa Maria 132 Barcelona Emprèn, SCR 052 Naus industrials a Can Guitard 132 Barcelona Regional, SA 054 Plataformes industrials internacionals 132 Barcelona Strategial Urban Systems 056 Centres de serveis 132 BMP Barcelona Meeting Point, SA 058 Centre de Serveis El Pla 132 Glòries Diagonal, SA 059 Centre de Serveis La Ferreria 133 Iberia Desenvolupo Barcelona, SL 060 Centre de Serveis Zona Franca 133 Meeting y Salones, SA 062 Hangar de manteniment d’avions 133 Parc Científic i Tecnològic BZ, SA 133 Parc Logístic de la Zona Franca, SA 133 Parc Tecnològic del Vallès, SA (3 064 ACTIVITATS LOGÍSTIQUES 133 Proviure CZF, SL 066 Zona Franca Duanera 133 Plataforma de Serveis, SLU 070 Parc Logístic de la Zona Franca (8 134 GESTIÓ CORPORATIVA I ECONÒMICA (4 074 ACTUACIONS URBANES I EDIFICIS SINGULARS 136 Gestió reputació corporativa 076 Projectes per a l’impuls d’R+D 138 Informe econòmic 078 Edifici Nexus I 080 Edifici Nexus II 082 Edifici Banc de Sang i Teixits (9 146 ANNEXOS 084 Edifici CAC 148 Empreses instal·lades a: 086 Edifici Eureka I 148 Centre de Serveis El Pla 090 Edifici Media-Tic 148 Centre de Serveis La Ferreria 094 Torre Telefónica Diagonal 00 148 Centre de Serveis Zona Franca 098 Projectes urbans 148 Edifici Nexus I 098 Complex immobiliari Barcelona Glòries 148 Edifici Nexus II 100 Actuació urbanística al barri de Sant Andreu 148 Edifici Media-Tic 106 City de Mollet 149 Edifici Eureka I 149 BZ Barcelona Zona Innovació 149 Parc Logístic de la Zona Franca 150 Polígon Industrial de la Zona Franca 152 Zona Franca Duanera 153 Serveis al Polígon Industrial de la Zona Franca (1 010 POLÍGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA 108 RESIDENCIAL 014 Mejoras en infraestructuras, instalaciones y servicios 110 Vivienda social 018 22 AL: Naves para la industria alimentaria 112 Barrio de la Marina 020 Edificio industrial 116 Barrio de Sant Andreu 022 Plataforma de Serveis 024 BZ Barcelona Zona Innovación 120 ORGANIZACIÓN DE SALONES PROFESIONALES (2 034 ÁREAS INDUSTRIALES Y DE SERVICIOS 122 Salón Inmobiliario Internacional Barcelona Meeting Point 036 Áreas industriales finalizadas 124 Salón Russian Meeting Point 038 Polígono Industrial de Barberà del Vallès 126 Salón Internacional de la Logística y de la Manutención 039 Polígono Industrial de Constantí 040 Polígono Industrial Domenys II 041 Parque Industrial Granollers-Montmeló 128 PARTICIPACIÓN EN INSTITUCIONES Y EMPRESAS 042 Polígono Industrial del Parc Tecnològic del Vallès 130 Instituciones 043 Polígono y Parque Comercial Santa Margarida II 130 Barcelona-Catalunya Centre Logístic 044 En proyecto 130 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 044 Polígono Industrial de Bellpuig 131 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 046 Polígono Industrial de Callús 131 Otras instituciones 048 Polígono Industrial de Òdena 132 Empresas 050 Polígono Industrial del Pla de Santa Maria 132 APA procesing BZ, SL 052 Naves industriales en Can Guitard 132 Barcelona Emprèn, SCR 054 Plataformas industriales internacionales 132 Barcelona Regional, SA 056 Centros de servicios 132 Barcelona Strategial Urban Systems 058 Centro de Servicios El Pla 132 BMP Barcelona Meeting Point, SA 059 Centro de Servicios La Ferreria 132 Glòries Diagonal, SA 060 Centro de Servicios Zona Franca 133 Iberia Desenvolupo Barcelona, SL 062 Hangar de mantenimiento de aviones 133 Meeting y Salones, SA 133 Parc Científic i Tecnològic BZ, SA 133 Parc Logístic de la Zona Franca, SA (3 064 ACTIVIDADES LOGÍSTICAS 133 Parc Tecnològic del Vallès, SA 066 Zona Franca Aduanera 133 Proviure CZF, SL 070 Parc Logístic de la Zona Franca 133 Plataforma de Serveis, SLU (4 074 ACTUACIONES URBANAS Y EDIFICIOS SINGULARES 134 GESTIÓN CORPORATIVA Y ECONÓMICA 076 Proyectos para el impulso de I+D 136 Gestión reputación corporativa 078 Edificio Nexus I 138 Informe económico 080 Edificio Nexus II 082 Edificio Banc de Sang i Teixits 084 Edificio CAC 146 ANEXOS 086 Edificio Eureka I 148 Empresas instaladas en: 090 Edificio Media-Tic 148 Centro de Servicios El Pla 094 Torre Telefónica Diagonal 00 148 Centro de Servicios La Ferreria 098 Proyectos Urbanos 148 Centro de Servicios Zona Franca 098 Complejo inmobiliario Barcelona Glòries 148 Edificio Nexus I 100 Actuación urbanística en el barrio de Sant Andreu 148 Edificio Nexus II 106 City de Mollet 148 Edificio Media-Tic 149 Edificio Eureka I 149 BZ Barcelona Zona Innovación 149 Parc Logístic de la Zona Franca 150 Polígono Industrial de la Zona Franca 152 Zona Franca Aduanera 153 Servicios en el Polígono Industrial de la Zona Franca (1 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Polígon industrial Polígono industrial Zona Franca Zona Franca Superfície bruta: 600 hectàrees Superficie bruta: 600 hectáreas Des de la seva urbanització els anys cinquanta, el polígon de la Desde su urbanización en los años cincuenta, el polígono Zona Zona Franca és una peça clau en el potencial econòmic de Bar- Franca es una pieza clave en el potencial económico de Barce- celona i la seva àrea metropolitana. Gradualment, el seu pes lona y su área metropolitana. Paulatinamente, su peso econó- econòmic s’ha anat incrementant fins a convertir-se avui en la mico se ha ido incrementando hasta convertirse en la actualidad major i més activa àrea industrial d’Espanya i una de les més en la mayor y más activa área industrial de España y una de las dinàmiques d’Europa, amb més de 300 empreses instal·lades. más dinámicas de Europa, con más de 300 empresas instaladas. Integrat en dos entorns urbans puixants –Barcelona i L’Hospi- Integrado en dos entornos urbanos pujantes –Barcelona y L’Hos- talet–, comparteix dinamisme amb nous projectes com ara la pitalet–, comparte dinamismo con nuevos proyectos como la Fira, Gran Via L’Hospitalet i el nou barri de la Marina. En els Fira, Gran Via L’Hospitalet y el nuevo barrio de la Marina. En los últims anys el polígon està experimentant un important procés últimos años el polígono está experimentando un importante de transformació: se substitueixen activitats industrials madu- proceso de transformación, sustituyendo actividades industriales res per altres més innovadores, capaces d’aprofitar els avan- maduras por otras más innovadoras, capaces de aprovechar las tatges de la seva situació i accessos privilegiats. ventajas de su situación y sus accesos privilegiados. La proximitat del Polígon Zona Franca a importants infraes- tructures de transport i nusos de comunicacions el converteix en una de les plataformes empresarials millor connectades del món. Situat a tan sols 7 km del centre urbà de Barcelona i de l’aeroport, a 500 m del port i a 200 m de Can Tunis –la princi- pal estació ferroviària de mercaderies de Catalunya– té, a més, connexió directa amb les rondes de circumval·lació metropoli- tana, que enllacen amb l’àmplia xarxa d’autopistes nacionals i internacionals. Es un polígon de grans dimensions, amb una superfície de 6.000.000 m² –el 6% del sòl de la ciutat de Barcelona–, que disposa d’una xarxa viària de 26 km i zones verdes que s’este- nen al llarg de 80.700 m², amb un total de 3.000 arbres i 2.300 arbustos. El polígon ofereix diferents serveis comuns, com a neteja i seguretat. Els serveis de vigilància del Consorci protegeixen l’àrea del polígon, la Zona Franca Duanera, el Parc Logístic de la Zona Franca i BZ Barcelona Zona Innovació; amb una dota- ció coordinada entre seguretat privada i el cos de la Guàrdia Civil. L’any 2011 les rondes de vigilància van recórrer un total de 185.301 km i van dur a terme 144 intervencions, entre ser- veis d’auxili a persones i vehicles. Les oficines centrals del Consorci disposen d’un centre de con- trol des del qual el personal de vigilància i seguretat privada verifica la seguretat les 24 hores del dia, 365 dies a l’any. Així mateix, i a través del telèfon permanent d’emergències, ate- nen les trucades de socors en col·laboració amb la Policia Nacional, la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, els bom- bers i els serveis mèdics. Quant al manteniment de les infraestructures i instal·lacions, el polígon duu a terme una política activa, que impulsa cada any un ampli programa, que l’any 2011 ha inclòs: (12 La proximidad del polígono Zona Franca a importantes infraes- el área del polígono, la Zona Franca Aduanera, el Parc Logístic tructuras de transporte y nudos de comunicaciones lo convier- de la Zona Franca y BZ Barcelona Zona Innovación; con una ten en una de las plataformas empresariales mejor conectadas dotación coordinada entre seguridad privada y el cuerpo de la del mundo. Ubicado a tan solo 7 km del centro urbano de Bar- Guardia Civil. En el año 2011 las rondas de vigilancia recorrie- celona y del aeropuerto, a 500 m del puerto y a 200 m de Can ron un total de 185.301 km y llevaron a cabo 144 interven- Tunis –la principal estación ferroviaria de mercancías de Cata- ciones, entre servicios de auxilio a personas y vehículos. luña– tiene, además, conexión directa con las rondas de cir- Las oficinas centrales de El Consorci disponen de un centro de cunvalación metropolitana, que enlazan con la amplia red de control desde el que el personal de vigilancia y seguridad pri- autopistas nacionales e internacionales. vada verifica la seguridad durante las 24 horas del día, los 365 Es un polígono de grandes dimensiones, con una superficie de días del año. Asimismo, y a través del teléfono permanente de 6.000.000 m² –el 6% del suelo de la ciudad de Barcelona–, emergencias, atienden las llamadas de socorro en colabora- que dispone de una red viaria de 26 km y disfruta de zonas ción con la Policía Nacional, la Guardia Urbana, los Mossos verdes que se extienden a lo largo de 80.700 m², con un total d’Esquadra, los bomberos y los servicios médicos. de 3.000 árboles y 2.300 arbustos. En cuanto al mantenimiento de sus infraestructuras e instala- El polígono ofrece distintos servicios comunes, como limpieza ciones, el polígono lleva a cabo una política activa, que impul- y seguridad. Los servicios de vigilancia de El Consorci protegen sa cada año un amplio programa, que en 2011 ha incluido: (1 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca • Millores en infraestructures i instal·lacions voltaica. Es van instal·lar 12.038 mòduls fotovoltaics en una superfície de 54.000 de m², capaços de produir 4,4 GWh per El Consorci, fidel a la seva política de sostenibilitat ambiental, any, l’equivalent al consum elèctric mitjà de més de mil habi- ha centrat els objectius de millora en la reducció del consum tatges. El projecte es duu a terme gràcies a l’acord entre el d’aigua i d’energia. Per aquest motiu utilitza un programa Consorci i Comsa Emte. En aquesta primera fase s’actuarà en d’optimització del temps de reg en funció de les necessitats les cobertes del recinte de la Zona Franca Duanera i d’una nau hídriques dels diferents tipus de plantacions existents. situada en el 22AL. Actualment la totalitat del polígon de la Zona Franca es rega amb aigua freàtica. El nou parc solar, instal·lat per l’empresa TFM Energia Solar Fotovoltaica, evitarà l’emissió d’1.233 tones de CO , segons el Amb el mateix criteri de consum responsable, s’ha realitzat 2 càlcul de gasos amb efecte hivernacle (GEH). una prova pilot d’il·luminació viària amb tecnologia LED, d’al- ta eficiència energètica. En concret s’han instal·lat 32 noves El projecte forma part de l’estratègia del Consorci d’implantar lluminàries al carrer E del polígon. polítiques d’estalvi energètic i de promoció de mesures am- bientals a la Zona Franca; unes pràctiques que s’han recone- L’any 2011 s’ha inaugurat la planta de biomassa de la central gut a Europa amb les certificacions EMAS i ISO 14001. de generació d’energies de la Zona Franca-Gran Via L’Hospi ta- l et. Es tracta d’un dels projectes més importants en matèria El Polígon disposa d’una xarxa sense fil de banda ampla d’eficiència energètica amb biomassa del sud d’Europa −és el (WIMAX) que permet la transmissió de dades i imatges des de primer d’Espanya−. qualsevol punt geogràfic. La central funciona a partir de la generació de calor i fred, la • Millores en mobilitat regasificació i la vaporització de la biomassa. Mitjançant una xarxa de distribució de calor i fred donarà servei a Fira de Al llarg de l’any s’han dut a terme una sèrie de millores a la Barcelona, els hospitals i hotels propers a la central, així com a xarxa viària del polígon entre les quals destaquen la recons- les empreses que s’instal·lin en el nou pol per a la innovació, trucció d’una superfície de 10.000 m² de vials amb aglomerat BZ Barcelona Zona Innovació. sonoreductor, la millora de les marquesines i parades de trans- port públic i, finalment, l’habilitació de quatre nous passos de A més, de manera pionera, l’energia produïda tindrà un ús vianants amb control de velocitat. residencial al barri de la Marina. Es preveu que estigui en ple rendiment l’any 2019, quan produirà l’energia equivalent al En previsió de la propera posada en funcionament del metro, consum d’una ciutat de 60.000 habitants. s’ha iniciat un pla de millora de les voreres, perquè es preveu un augment del nombre de vianants. En concret, durant l’any A més, des de 2010 el polígon compta amb un projecte d’efi- 2011 s’han pavimentat 1.000 m² de voreres, des de l’accés al ciència energètica que aprofita les cobertes de les naus situa- pont de la Feixa Llarga fins al carrer K. des al polígon per crear un parc de producció d’energia foto- (14 • Mejoras en infraestructuras e instalaciones • Mejoras en movilidad El Consorci, fiel a su política de sostenibilidad ambiental, ha A lo largo del año se han llevado a cabo una serie de mejoras centrado los objetivos de mejora en la reducción del consumo en la red viaria del Polígono entre las que destacan la recons- de agua y de energía. Para ello utiliza un programa de optimi- trucción de una superficie de 10.000 m² de viales con aglo- zación de los tiempos de riego en función de las necesidades merado sonoreductor, la mejora de las marquesinas y paradas hídricas de los diferentes tipos de plantaciones existentes. En de transporte público y, finalmente, la habilitación de cuatro la actualidad la totalidad del polígono de la Zona Franca se nuevos pasos de peatones con control de velocidad. riega con agua freática. En previsión de la próxima puesta en funcionamiento del Con el mismo criterio de consumo responsable, se ha realiza- metro, se ha iniciado un plan de mejora de las aceras, porque do una prueba piloto de iluminación viaria con tecnología LED, se prevé un aumento del número de peatones. En concreto, de alta eficiencia energética. En concreto se han instalado 32 durante el año 2011 se han pavimentado 1.000 m² de aceras, nuevas luminarias en la calle E del polígono. desde el acceso al puente de la Feixa Llarga hasta la calle K. En 2011 se ha inaugurado la planta de biomasa de la central de generación de energías de la Zona Franca-Gran Via L’Hos- pitalet. Se trata de uno de los proyectos más importantes en materia de eficiencia energética con biomasa del sur de Europa −es el primero de España−. La central funciona a partir de la generación de calor y frío, la regasificación y la vaporización de la biomasa. Mediante una red de distribución de calor y frío dará servicio a Fira de Barcelona, los hospitales y hoteles próximos a la central, así como a las empresas que se instalen en el nuevo polo para la innovación, BZ Barcelona Zona Innovación. Además, de forma pionera, la energía producida tendrá un uso residencial en el barrio de la Marina. Se prevé que esté en pleno rendimiento en 2019, cuando producirá la energía equi- valente al consumo de una ciudad de 60.000 habitantes. Además desde 2010 el polígono cuenta con un proyecto de eficiencia energética que aprovecha las cubiertas de las naves ubicadas en el Polígono para crear un parque de producción de energía fotovoltaica. Se instalaron 12.038 módulos foto- voltaicos en una superficie de 54.000 de m², capaces de pro- ducir 4,4 GWh por año, el equivalente al consumo eléctrico medio de más de mil viviendas. El proyecto se lleva a cabo gra- cias al acuerdo entre El Consorci y Comsa Emte. En esta pri- mera fase se actuará en las cubiertas del recinto de la Zona Franca Aduanera y de una nave ubicada en el 22AL. El nuevo parque solar, instalado por la empresa TFM Energía Solar Fotovoltaica evitará la emisión de 1.233 toneladas de CO2, según el cálculo de gases con efecto invernadero (GEH). El proyecto forma parte de la estrategia de El Consorci de implantar políticas de ahorro energético y de promoción de medidas ambientales en el espacio Zona Franca; unas prácticas que se han reconocido en Europa con las certificaciones EMAS y ISO 14001. El Polígono dispone de una red inalámbrica de banda ancha (WIMAX) que permite la transmisión de datos e imágenes de forma inalámbrica desde cualquier punto geográfico. (15 (1 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca També s’han millorat els punts informatius existents a les También se han mejorado los puntos informativos existentes entrades al polígon, amb l’objectiu de facilitar la recerca de les en las entradas al polígono, con el objetivo de facilitar la bús- empreses als usuaris. Aquests punts s’han renovat amb un queda de las empresas a los usuarios. Estos puntos se han plànol actualitzat i un llistat de les empreses instal·lades al renovado con un plano actualizado y un listado de las empre- polígon. sas instaladas en el polígono. El Consorci de la Zona Franca ha optat per utilitzar vehicles El Consorcio de la Zona Franca ha optado por utilizar vehícu- híbrids (combinen electricitat i combustible fòssil) en les patru- los híbridos (combinan electricidad y combustible fósil) en las lles que fa per l’extens polígon de 600 hectàrees, amb l’ob- patrullas que efectúa por el extenso polígono de 600 hectáre- jectiu d’estalviar costos i evitar al màxim les emissions de CO2 as, con el objetivo de ahorrar costes y evitar al máximo las a l’atmosfera. emisiones de CO2 a la atmósfera. La mobilitat de les persones té una importància cabdal per a La movilidad de las personas tiene una importancia capital aquesta gran àrea empresarial. Actualment el polígon compta para esta gran área empresarial. Actualmente el polígono amb un servei de transport públic que inclou set línies d’auto- cuenta con un servicio de transporte público que incluye siete busos diürns (línies 21, 23, 37, 109, 110, L88 i PR-4) i una de líneas de autobuses diurnos (líneas 21, 23, 37, 109, 110, L88 nocturn (N1). El Consorci inverteix anualment 327.000 euros y PR-4) y una de nocturno (N1). El Consorci invierte anual- per subvencionar quatre de les vuit línies d’autobús que con- necten el polígon. No obstant això, serà en el proper quin- quenni, amb l’esperada arribada del metro –sis estacions–, quan es produirà un gran canvi en la comunicació amb l’en- torn immediat i amb la ciutat de Barcelona. • Obres de la línia 9 de metro Les obres de la línia 9 de metro han continuat el seu ritme de construcció −part del traçat està previst que entri en funcio- nament a partir de 2014-2016−. L’altra branca de la línia 9, que connectarà el Parc Logístic amb els recintes firals, Mercabarna i l’aeroport, té un recorregut subterrani per la zona nord del polígon i s’unirà a la prolon- gació de la futura línia 2. • Rambla de la Zona Franca L’arribada de la línia 9 ha propiciat la transformació del carrer A. Allí el metro circularà a cel obert sobre un viaducte −dos cossos, un per a cada sentit de la circulació, a una altura de 6,5 m− que serà el més llarg de la ciutat i el primer d’aques- tes característiques que es construeix a Espanya. Per sota, se situa una rambla de 3 km de longitud, amb grans espais per passejar, córrer o circular amb bicicleta: té per objectiu humanitzar la via i el seu entorn. L’any 2010 van finalitzar les obres d’urbanització d’aquesta rambla i durant l’any 2011 s’han construït 4 estacions. ( En transformació En transformación (16 mente 327.000 euros para subvencionar cuatro de las ocho • Rambla de la Zona Franca líneas de autobús que conectan el Polígono. Sin embargo, será La llegada de la línea 9 ha propiciado la transformación de la en el próximo quinquenio, con la esperada llegada del metro calle A. Allí el metro circulará a cielo abierto sobre un viaduc- –seis estaciones–, cuando se producirá un gran cambio en la to −dos cuerpos, uno para cada sentido de la circulación, a comunicación con el entorno inmediato y con la ciudad de una altura de 6,5 m− que será el más largo de la ciudad y el Barcelona. primero de estas características que se construye en España. • Obras de la línea 9 de metro Por debajo, se sitúa una rambla de 3 km de longitud, con grandes espacios para pasear, correr o circular en bicicleta: Las obras de la línea 9 de metro han continuado su ritmo de tiene por objetivo humanizar la vía y su entorno. construcción −parte del trazado está previsto que entre en funcionamiento a partir de 2014-2016−. En 2010 finalizaron las obras de urbanización de esta rambla y durante el año 2011 se han construido sus 4 estaciones. El otro ramal de la línea 9, que conectará el Parc Logístic con los recintos feriales, Mercabarna y el aeropuerto, discurrirá subterráneo por la zona norte del polígono y se unirá a la pro- longación de la futura línea 2. (17 (1 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Naus per a la Indústria alimentària Superfície construïda: 25.969 m² Amb l’objectiu de facilitar la instal·lació de nous operadors ali- mentaris, el Consorci va invertir 15 milions d’euros en la reha- El polígon està immers en un dinàmic procés de canvi d’acti- bilitació d’una antiga nau de 25.969 m², que ocupa en l’ac- vitat productiva. Fruit d’aquest procés, 44 hectàrees del polí- tualitat l’empresa belga Molenbergnatie, amb un gran magat- gon Zona Franca, limítrofs amb el recinte de Mercabarna, van zem de cafè i cacau en règim de dipòsit duaner. ser declarades urbanísticament zona 22AL, amb l’objectiu de donar sortida a la demanda creixent dels operadors alimenta- Molenbergnatie España és un dels principals operadors de ris, que no trobaven ubicació en les 86 hectàrees actuals del cafè i cacau del Port de Barcelona, la primera empresa espan- mercat majorista. Ara, aquesta superfície podrà acollir empre- yola autoritzada per la Borsa de Cafè de Nova York (ICE) −i ses dedicades a la logística, la transformació i la distribució ali- una de les primeres al mercat de futurs de Londres (LIFFE)− per mentària. emmagatzemar, prendre mostres i controlar el pes del cafè. ( Llogat Alquilado (18 Naves para la Industria alimentaria Superficie construida: 25.969 m² Con el objetivo de facilitar la instalación de nuevos operadores alimentarios, El Consorci invirtió 15 millones de euros en la reha- El polígono está inmerso en un dinámico proceso de cambio de bilitación de una antigua nave de 25.969 m², que ocupa en la actividad productiva. Fruto de este proceso, 44 hectáreas del actualidad la empresa belga Molenbergnatie, con un gran alma- polígono Zona Franca, limítrofes con el recinto de Mercabarna, cén de café y cacao en régimen de depósito aduanero. fueron declaradas urbanísticamente zona 22AL, con el objetivo de dar salida a la creciente demanda de los operadores alimen- Molenbergnatie España es uno de los principales operadores de tarios, que no encontraban ubicación en las 86 hectáreas actua- café y cacao del Puerto de Barcelona, la primera empresa espa- les del mercado mayorista. Ahora, esta superficie podrá acoger ñola autorizada por la Bolsa de Café de Nueva York (ICE) −y una empresas dedicadas a la logística, la transformación y la distri- de las primeras en el mercado de futuros de Londres (LIFFE)− bución alimentaria. para almacenar, tomar muestras y controlar el peso del café. (19 (1 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Edifici industrial Edificio industrial Motors 252 Motors 252 Superfície construïda: 7.685 m² Superficie construida: 7.685 m² Dins del polígon de la Zona Franca, entre els carrers Dolors Dentro del polígono Zona Franca entre las calles Dolors Aleu y Aleu i Motors, en el districte d’activitats econòmiques de Gran Motors, en el distrito de actividades económicas de Gran Via, Via, a l’altre costat de la ronda Litoral, el Consorci disposa al otro lado de la ronda Litoral, El Consorci dispone de un edi- d’un edifici industrial de 7.685 m². ficio industrial de 7.685 m². L’edifici té 5.860 m² distribuïts en diversos locals industrials i El edificio tiene 5.860 m² distribuidos en varios locales indus- 1.825 m² de soterrani per a aparcament. S’articula en dos cos- triales y 1.825 m² de sótano para aparcamiento. Se articula en sos de diferents altures, organitzats a banda i banda d’un pas- dos cuerpos de diferentes alturas, organizados a ambos lados sadís central, en els extrems del qual s’hi troben els nuclis d’es- de un pasillo central, en cuyos extremos se disponen los núcle- cales, ascensors i muntacàrregues. La inversió realitzada ha os de escaleras, ascensores y montacargas. La inversión reali- estat de 6,4 milions d’euros. zada ha sido de 6,4 millones de euros. Aquesta nova infraestructura industrial completa l’espai quali- Esta nueva infraestructura industrial completa el espacio cali- ficat com 22AT i afegeix un nou espai al desenvolupament ficado como 22AT y añade un nuevo espacio al desarrollo empresarial de la zona, que inclou els edificis industrials des- empresarial de la zona, que incluye los edificios industriales envolupats per la Fira de Barcelona. desarrollados por la Fira de Barcelona. ( Per llogar En alquiler (21 (1 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Plataforma de serveis La Plataforma de Serveis neix l’any 2007 amb l’objectiu de Es preveu que durant 2012 es presentin els resultats dels estu- facilitar nous i avançats serveis per a les empreses i les perso- dis realitzats, s’engeguin els treballs per ampliar els serveis nes que treballen al polígon de la Zona Franca. actuals i es promoguin actuacions innovadores en cadascuna de les àrees. Al llarg de 2011 la Plataforma de Serveis ha continuat conso- lidant el seu paper d’interlocutor amb les empreses instal·lades Agrupació per a la compra d’electricitat al polígon: ofereix serveis adaptats a les seves necessitats, la qual cosa aporta un valor afegit. A través d’aquest servei les empreses poden contractar l’elec- tricitat amb Nexus Energía, amb qui la Plataforma ha signat un • Serveis ambientals contracte de col·laboració. L’objectiu d’aquest servei és fer una compra agrupada d’electricitat. Això suposa un estalvi directe Servei de gestió mancomunada de residus de les empreses associades i, a més, una assessoria sobre la Creat a la fi de 2008, el seu principal objectiu és la correcta factura elèctrica i les diverses modalitats de contractació. gestió dels residus industrials. Es volen reduir les aportacions Actualment es compta amb més de cinquanta punts de con- als abocadors i els costos associats mitjançant la implantació nexió, tant en la modalitat de compra a preu fix com variable. de mesures de reducció de residus, de recuperació màxima dels materials en origen, de millora dels sistemes de recollida i Instal·lacions fotovoltaiques d’eficaces campanyes de sensibilització. L’any 2011 s’ha seguit treballant per ampliar la capacitat de Aquest model va obtenir el reconeixement pel seu caràcter generació distribuïda procedent de fonts renovables amb 10 innovador i per la seva adequació a les línies establertes per la MW fotovoltaics més a les cobertes propietat del Consorci. El Unió Europea en matèria de medi ambient a través del seu repte de 2012 serà adequar el servei a la nova normativa amb programa Life+08, cofinançat durant el període 2010-2012. la voluntat d’oferir noves alternatives als clients. El 19 de maig de 2011 el Consorci, la Plataforma de Serveis i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (AMB) van signar un • Servei mancomunat de prevenció de riscos laborals conveni per a la redacció i implantació d’un model propi de La Plataforma té un servei mancomunat de prevenció de riscos gestió dels residus generats al polígon industrial de la Zona laborals que cobreix les tres especialitats tècniques: seguretat Franca. en el treball, higiene industrial i ergonomia i psicosociologia aplicada. • Serveis energètics 2011 ha estat l’any de consolidació d’aquest servei, ja que s’ha Projecte de polígon ecoeficient treballat de manera exclusiva amb un volum aproximat de 632 El Consorci i la Plataforma de Serveis impulsen un innovador treballadors de les nostres empreses adherides. projecte de transformació del polígon cap a un model de parc industrial ecoeficient. L’objectiu és obtenir millores econòmi- • Servei de seguretat patrimonial ques i ambientals per a les empreses arrendatàries a través de Per ampliar les mesures de seguretat del Polígon s’ofereix a les l’establiment de relacions de cooperació empresarial i aprofi- empreses el servei de centralització d’alarmes, custòdia de tament de sinergies. claus i intervenció immediata. Liderat per la Plataforma, el 16 de juny de 2010 es va consti- tuir el grup impulsor del projecte d’ecoeficiència. En ell partici- • Servei de manteniment 24 hores pen les empreses més representatives del polígon, el Consorci, L’empresa Electro-Jar dóna una resposta ràpida i eficaç a les l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Entitat actuacions de manteniment a les instal·lacions de les empre- Metropolitana, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Agència ses. de Residus de Catalunya (ARC). Aquest grup rep el suport d’instituts capdavanters en investigació i innovació com ara LEITAT i IREC. En la primera fase del projecte –que engloba diverses àrees d’actuació: energia, aigua i residus–, s’ha efectuat una diag- nosi per identificar les possibles sinergies i actuacions de caràc- Serveis nous i avançats ter col·lectiu. Durant 2011 s’ha difós el projecte en totes les ( Servicios nuevos y avanzados empreses del polígon per convidar-les a participar. (22 Plataforma de servicios La Plataforma de Serveis nace en 2007 con el objetivo de faci- carácter colectivo. Durante 2011 se ha difundido el proyecto en litar nuevos y avanzados servicios para las empresas y las per- todas las empresas del polígono para invitarlas a participar. sonas que trabajan en el polígono Zona Franca. Se prevé que durante 2012 se presenten los resultados de los A lo largo de 2011 la Plataforma de Serveis ha continuado estudios realizados, se pongan en marcha los trabajos para consolidando su papel de interlocutor con las empresas insta- ampliar los servicios actuales y se promuevan actuaciones ladas en el polígono: ofrece servicios adaptados a sus necesi- innovadoras en cada una de las áreas. dades, lo cual aporta un valor añadido. Agrupación para la compra de electricidad • Servicios ambientales A través de este servicio las empresas pueden contratar la elec- Servicio de gestión mancomunada de residuos tricidad con Nexus Energía, con quien la Plataforma ha firma- do un contrato de colaboración. El objetivo de dicho servicio Creado a finales de 2008, su principal objetivo es la correcta es hacer una compra agrupada de electricidad. Ello supone un gestión del residuo industrial. Se pretende reducir las aporta- ahorro directo de las empresas asociadas y, además, una ase- ciones a los vertederos y los costes asociados mediante la soría sobre la factura eléctrica y las diversas modalidades de implantación de medidas de reducción de residuos, de recupe- contratación. ración máxima de los materiales en origen, de mejora de los sis- temas de recogida y de eficaces campañas de sensibilización. Actualmente se cuenta con más de cincuenta puntos de cone- xión, tanto en la modalidad de compra a precio fijo como Este modelo obtuvo el reconocimiento por su carácter innova- variable. dor y por su adecuación a las líneas establecidas por la Unión Europea en materia de medio ambiente a través de su progra- Instalaciones fotovoltaicas ma Life+08, cofinanciado durante el periodo 2010-2012. En 2011 se han continuado los trabajos para ampliar la capa- El 19 de mayo de 2011 El Consorci, la Plataforma de Serveis y cidad de generación distribuida procedente de fuentes reno- la Entitat Metropolitana del Medi Ambient (AMB) firmaron un vables con 10 MW fotovoltaicos más en las cubiertas propie- convenio para la redacción e implantación de un modelo pro- dad de El Consorci. El reto de 2012 será adecuar el servicio a pio de gestión de los residuos generados en el polígono indus- la nueva normativa con la voluntad de ofrecer nuevas alterna- trial de la Zona Franca. tivas a los clientes. • Servicios energéticos • Servicio mancomunado de prevención de riesgos Proyecto de polígono ecoeficiente laborales El Consorci y la Plataforma de Serveis impulsan un innovador La Plataforma tiene un servicio mancomunado de prevención proyecto de transformación del polígono hacia un modelo de de riesgos laborales que cubre las tres especialidades técnicas: parque industrial ecoeficiente. Se pretende obtener mejoras seguridad en el trabajo, higiene industrial y ergonomía y psi- económicas y ambientales para las empresas arrendatarias a cosociología aplicada. través del establecimiento de relaciones de cooperación 2011 ha sido el año de consolidación de este servicio, ya que empresarial y aprovechamiento de sinergias. se ha trabajado de manera exclusiva con un volumen aproxi- Liderado por la Plataforma, el 16 de junio de 2010 se consti- mado de 632 trabajadores de nuestras empresas adheridas. tuyó el grupo impulsor del proyecto de ecoeficiencia. En él par- ticipan las empresas más representativas del polígono, El • Servicio de seguridad patrimonial Consorci, el ayuntamiento de Barcelona, la diputación de Para ampliar las medidas de seguridad del Polígono se ofrece Barcelona, la Entitat Metropolitana, el Institut Català d’Energia a las empresas el servicio de centralización de alarmas, custo- (ICAEN) y la Agència de Residus de Catalunya (ARC). Este dia de llaves e intervención inmediata. grupo recibe el soporte de institutos líderes en investigación e innovación tales como LEITAT e IREC. • Servicio de mantenimiento 24 horas En la primera fase del proyecto –que engloba varias áreas de La empresa Electro-Jar da una respuesta rápida y eficaz a las actuación: energía, agua y residuos–, se ha efectuado una diag- actuaciones de mantenimiento en las instalaciones de las nosis para identificar las posibles sinergias y actuaciones de empresas. (23 (1 BZ Barcelona Zona Innovació BZ Barcelona Zona Innovación BZ Barcelona BZ Barcelona Zona Innovació Zona Innovación Superfície bruta: 500.000 m² Superficie bruta: 500.000 m² BZ Barcelona Zona Innovació és un projecte de transformació BZ Barcelona Zona Innovación es un proyecto de transforma- d’un àrea de 50 hectàrees que abans ocupava la factoria SEAT ción de un área de 50 hectáreas que antes ocupaba la facto- dirigit a fomentar el trànsit de la indústria convencional a una ría SEAT dirigido a fomentar el tránsito de la industria conven- nova indústria basada en el coneixement, la innovació i la sos- cional a una nueva industria basada en el conocimiento, la tenibilitat ambiental. innovación y la sostenibilidad ambiental. Constitueix una oportunitat única per iniciar el procés de rege- Constituye una oportunidad única para iniciar el proceso de neració industrial de tot el polígon de la Zona Franca, doncs regeneración industrial de todo el polígono de la Zona Franca, facilita l’evolució del districte més industrial de Barcelona. pues facilita la evolución del distrito más industrial de Barce- lona. El seu estratègic emplaçament en la trama urbana de Barcelona, el seu veïnatge amb el nou barri de la Marina, la Su estratégico emplazamiento en la trama urbana de Barce- seva proximitat al districte econòmic de L’Hospitalet −que acull lona, su vecindad con el nuevo barrio de la Marina, su proximi- la potent àrea de negocis de la Gran Via i el recinte de la Fira−, dad al distrito económico de L’Hospitalet −que acoge la poten- ofereixen al parc tecnològic BZ una ubicació excepcional. A BZ es defineixen, sense ser excloents, tres activitats produc- tives principals: la indústria alimentària, la de base tecnològica i les indústries creatives. Totes elles suposen la implantació de conceptes empresarials de valor afegit que faran del parc un punt de trobada d’empreses, centres d’investigació, universi- tats i institucions: això contribuirà a l’atracció i retenció del talent emprenedor. Fomenta una nova indústria favorable a la innovació empresarial i la transferència tecnològica. BZ Alimentació ha de permetre la consolidació d’un clúster alimentari que faciliti la implantació i creixement d’empreses alimentàries innovadores necessitades de tecnologies i serveis avançats en els seus processos productius de transformació i distribució alimentària, amb vocació internacional i una ubica- ció segons les seves necessitats d’expansió. S’han signat protocols de col·laboració amb Mercabarna, amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) −per a la presència d’una antena tecnològica− i amb la Universitat de Barcelona (UB). BZ Tecnologia ocuparà 168.354 m² amb empreses dedicades a la producció que vulguin compartir serveis avançats i infraes- tructures tecnològiques d’última generació que facilitin la transferència de tecnologia i coneixement. Concretament, en l’àmbit de la salut s’han subscrit convenis amb: – l’Hospital Clínic de Barcelona i el Consorci Mar – P arc de Salut de Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital de Sant Pau: per desenvolupar diferents línies d’investigació; – La Salle Technova Barcelona: per a projectes germinats en la seva òrbita que necessitin de major espai, sense desvincular- se de la matriu; (24 te área de negocios de la Gran Via y el recinto de la Fira−, ofre- −para la presencia de una antena tecnológica− y con la cen al parque tecnológico BZ una ubicación excepcional. Universitat de Barcelona (UB). En BZ se definen, sin ser excluyentes, tres actividades produc- BZ Tecnología reunirá en 168.354 m² empresas dedicadas a tivas principales: la industria alimentaria, la de base tecnológi- la producción que quieran compartir servicios avanzados e ca y las industrias creativas. Todas ellas suponen la implanta- infraestructuras tecnológicas de última generación que facili- ción de conceptos empresariales de valor añadido que harán ten la transferencia de tecnología y conocimiento. del parque un punto de encuentro de empresas, centros de Concretamente, en el ámbito de la salud se han suscrito con- investigación, universidades e instituciones: ello contribuirá a venios con: la atracción y retención del talento emprendedor. Fomenta una nueva industria favorable a la innovación empresarial y la – el Hospital Clínic de Barcelona y el Consorci Mar – P arc de transferencia tecnológica. Salut de Barcelona, el Hospital Sant Joan de Déu y el Hospital de Sant Pau: para desarrollar diferentes líneas de investiga- BZ Alimentación ha de permitir la consolidación de un clúster ción; alimentario que facilite la implantación y crecimiento de empre- – La Salle Technova Barcelona: para proyectos germinados en sas alimentarias innovadoras necesitadas de tecnologías y servi- su órbita que necesiten de mayor espacio, sin desvincularse cios avanzados en sus procesos productivos de transformación de la matriz; y distribución alimentaria, con vocación internacional y que re- quieran una ubicación acorde a sus necesidades de expansión. Se han firmado protocolos de colaboración con Mercabarna, Finalitzen obres urbanització fase I, primeres implantacions con el Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ( Finalizan obras urbanización fase I, primeras implantaciones (1 BZ Barcelona Zona Innovació BZ Barcelona Zona Innovación – Asebio, Biocat i Cataloniabio: per a la implantació d’empre- – Asebio, Biocat y Cataloniabio: para la implantación de ses i activitats que estiguin basades en la biomedicina i bio- empresas y actividades que estén basadas en la biomedicina tecnologia, respectivament; y biotecnología, respectivamente; – Leitat Technological Center: per impulsar línies d’innovació – Leitat Technological Center: para impulsar líneas de innova- entre les empreses; ción entre las empresas; – la Federación Española de Empresas de Tecnología Sanitaria, – la Federación Española de Empresas de Tecnología Sanitaria, FENIN: per promoure la innovació en tecnologia sanitària i en FENIN: para promover la innovación en tecnología sanitaria y biomedicina; en biomedicina; – la Universitat de Barcelona (UB): per instal·lar un centre de – la Universitat de Barcelona (UB): para instalar un centro de formació de màsters i postgraus en salut. formación de másteres y posgrados en salud. També s’està negociant la incorporació del centre tecnològic También se está negociando la incorporación del centro tec- ASCAMM. nológico ASCAMM. BZ Cultura projecta un espai per a les indústries creatives, un BZ Cultura proyecta un espacio para las industrias creativas, sector que representa el 5% del PIB català i la dispersió del un sector que representa el 5% del PIB catalán y cuya disper- qual ha fet que sigui poc visible i que no abordi projectes sión ha hecho que sea poco visible y que no aborde proyectos ambiciosos o d’envergadura. El primer projecte que es va a dur ambiciosos o de envergadura. El primer proyecto que se va a a terme és un parc audiovisual, que possibilita la concentració llevar a cabo es un parque audiovisual, que posibilite la con- de producció i l’oferta cultural. centración de producción y la oferta cultural. S’han subscrit acords amb universitats i amb les principals Se han suscrito acuerdos con universidades y con las principa- empreses del sector. La Universitat de Barcelona (UB) projecta les empresas del sector. La Universidad de Barcelona (UB) pro- la Factoria Digital, un espai generador de coneixement i trans- yecta la Factoria Digital, un espacio generador de conocimien- ferència en l’àmbit de la comunicació, les ciències socials i les to y transferencia en el ámbito de la comunicación, las ciencias humanitats, també han signat acords amb la Universitat sociales y las humanidades, también han firmado acuerdos Ramon Llull a través de La Salle, la UPF i la UAB. A més, empre- con la Universitat Ramon Llull a través de La Salle, la UPF y la ses del sector audiovisual com Lavinia, Benecé Produccions, UAB. Por su parte, empresas del sector audiovisual como RBA, Endemol i 3A Management projecten a BZ Cultura un Lavinia, Benecé Producciones, RBA, Endemol y 3A Manage- centre de producció i enregistrament audiovisual i oficines ment proyectan en BZ Cultura un centro de producción y gra- administratives. bación audiovisual y oficinas administrativas. BZ està homologat com a parc científic i tecnològic, amb BZ está homologado como parque científico y tecnológico, l’objectiu de convertir-se en una estructura que transfereixi con el objetivo de convertirse en una estructura que transfiera coneixement cientificotecnològic i innovació a les empreses. conocimiento científico-tecnológico e innovación a las em- presas. ( En projecte En proyecto (26 (1 BZ Barcelona Zona Innovació BZ Barcelona Zona Innovación BZ s’ha integrat al campus d’excel·lència internacional de BZ se ha integrado en el campus de excelencia internacio- la salut de la Universitat de Barcelona, HUBc, iniciativa de nal de la salud de la Universitat de Barcelona, HUBc, ini- formació, investigació i transformació del coneixement. Per ciativa de formación, investigación y transformación del cono- obtenir aquesta qualificació es van unir estratègicament, d’una cimiento. Para obtener dicha calificación se unieron estratégi- banda la UB i, per una altra, diverses institucions, entitats i camente por una parte la UB y, por otra, diversas instituciones, empreses. Tenen la voluntat comuna de progressar en el conei- entidades y empresas. Con la voluntad común de progresar en xement, els avenços en la ciència i la projecció d’aquesta en els el conocimiento, el avance de la ciencia y la proyección de esta sectors productius del país. en los sectores productivos del país. També forma part de les següents associacions: También forma parte de las siguientes asociaciones: APTE, Asociación Española de Parques Científicos y Tecnoló- APTE, Asociación Española de Parques Científicos y Tecnoló- gicos de España gicos de España XPCAT, Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya XPCAT, Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya IASP, International Association of Science Parks. IASP, International Association of Science Parks. Activitat l’any 2011 Actividad en 2011 El mes de desembre de 2011 van finalitzar les obres d’urba- En diciembre de 2011 finalizaron las obras de urbanización de nització de 33 hectàrees del total de l’àrea (BZ Alimentació i BZ 33 hectáreas del total del área (BZ Alimentación y BZ Tecnologia), amb una inversió de 15 milions d’euros. Es preveu Tecnología), que han supuesto una inversión de 15 millones de que la segona fase (BZ Cultura) es realitzarà en el període euros. Se prevé que la segunda fase (BZ Cultura) se realizará en 2012-2013 i tindrà un pressupost de 10 milions. el periodo 2012-2013 y tendrá un presupuesto de 10 millones. A BZ Alimentació durant aquest any s’ha constituït l’associa- En BZ Alimentación durante este año se ha constituido la ció Clúster alimentari de Barcelona integrada pel Consorci, asociación Clúster alimentario de Barcelona integrada por El Mercabarna, 22@Barcelona i l’Associació de concessionaris de Consorci, Mercabarna, 22@Barcelona y la Asociación de con- Mercabarna. Té com a objectiu promoure, contribuir i facilitar cesionarios de Mercabarna. Tiene como objetivo promover, les pràctiques innovadores i de promoció exterior, així com la contribuir y facilitar las prácticas innovadoras y de promoción col·laboració en projectes innovadors, tecnològics o organitza- exterior, así como la colaboración en proyectos innovadores, tius que donin serveis a l’àrea. tecnológicos u organizativos que den servicios al área. També s’ha creat la Plataforma Alimentària de Barcelona, asso- También se ha creado la Plataforma Alimentaria de Barcelona, ciació que té com a principals impulsors a Mercabarna i el asociación cuyos principales impulsores son Mercabarna y El Consorci. Pretén aglutinar les activitats relacionades amb la Consorci. Pretende aglutinar las actividades relacionadas con promoció de les empreses alimentàries a l’àrea de la Zona la promoción de las empresas alimentarias en el área de la Franca −BZ, 22AL i Mercabarna en són l’ànima−. Zona Franca −BZ, 22AL y Mercabarna son el alma máter−. S’ha fundat l’empresa APA Processing BZ destinada a l’aplica- Se ha fundado la empresa APA Processing BZ destinada a la ció d’altes pressions hidrostàtiques a productes alimentaris per aplicación de altas presiones hidrostáticas a productos alimenti- perllongar la vida útil de l’aliment i millorar la seva seguretat cios para prolongar la vida útil del alimento y mejorar su segu- en eliminar els microbis. Serà la primera empresa europea que ridad al eliminar los microbios. Será la primera empresa europea presti serveis d’altes pressions multiproducte. La societat està que preste servicios de altas presiones multiproducto. La socie- participada pel Consorci, l’empresa càrnica Noel i la firma tec- dad está participada, además de por El Consorci, por la empre- nològica Hiperbaric. Se situarà en una nau de 2.000 m² que va sa cárnica Noel y la firma tecnológica Hiperbaric. Se ubicará en començar a construir-se l’any 2011. una nave de 2.000 m² que empezó a construirse en 2011. També, ha finalitzat la construcció d’un edifici industrial de También, ha finalizado la construcción de un edificio industrial de 4.197 m² per a Acciona Logística. Entrarà en funcionament 4.197 m² para Acciona Logística. Entrará en funcionamiento en l’any 2012 i aplicarà processos tecnològics innovadors de fred 2012 y aplicará procesos tecnológicos innovadores de frío indus- industrial. Allí es prepararan menjars precuinats que proveiran trial. Allí se prepararán comidas precocinadas que abastecerán els vaixells i creuers que atraquin al port de Barcelona. los barcos y cruceros que atraquen en el puerto de Barcelona. A més, es mantenen negociacions amb diverses empreses de Además, se mantienen negociaciones con varias empresas de diversos sectors productius, com el càrnic, el pesquer i derivats diversos sectores productivos, como el cárnico, el pesquero y i el de la reposteria. derivados y el de repostería. L’any 2011 a BZ Tecnologia s’ha negociat un contracte d’a- En 2011 en BZ Tecnología se ha negociado un contrato de rrendament de superfície amb la Fundació Hospital Clínic per arrendamiento de superficie con la Fundació Hospital Clínic a la implantació en una parcel·la de 20.000 m² d’un centre de para la implantación en una parcela de 20.000 m² de un cen- cirurgia quirúrgica experimental. tro de cirugía quirúrgica experimental. (28 (29 (1 BZ Barcelona Zona Innovació BZ Barcelona Zona Innovación Aquest centre té com a objectiu ser un centre de referència Este centro tiene como objetivo ser un centro de referencia internacional per formar cirurgians, a més de fomentar la internacional para formar cirujanos, además de fomentar la transferència tecnològica i la innovació. Comptarà amb ins- transferencia tecnológica y la innovación. Contará con instala- tal·lacions de primer ordre, inclosos 35 quiròfans i el major ciones de primer orden, incluidos 35 quirófanos y el mayor estabulari per a animals grans del país. estabulario para animales grandes del país. El projecte participa en el programa INNPLANTA’10 del El proyecto participa en el programa INNPLANTA’10 del MICINN, amb 4,7 milions d’euros i en l’INNPLANTA’11 amb 3,7 MICINN, con 4,7 millones de euros y en el INNPLANTA’11 con milions d’euros. Està dotat amb 9,3 milions d’euros per execu- 3,7 millones de euros. Está dotado con 9,3 millones de euros tar en els anys 2011, 2012 i 2013. La Fundació Hospital Clínic para ejecutar en los años 2011, 2012 y 2013. La Fundació ha finalitzat el projecte executiu arquitectònic i s’espera que Hospital Clínic ha finalizado el proyecto ejecutivo arquitectóni- s’iniciïn les obres l’any 2012. La inversió inicial prevista és d’uns co y se espera que se inicien las obras en 2012. La inversión 20 milions d’euros. inicial prevista es de unos 20 millones de euros. Així mateix, s’ha donat un nou pas amb La Salle Technova, que Asimismo, se ha dado un nuevo paso con La Salle Technova, ha ratificat el seu compromís en l’impuls d’un nou espai desti- que ha ratificado su compromiso en el impulso de un nuevo nat a centre de transferència de coneixement i formació tec- espacio destinado a centro de transferencia de conocimiento y nològica. formación tecnológica. Quant a BZ Cultura l’any 2011 s’han continuat les converses En cuanto a BZ Cultura en 2011 se han continuado las con- amb el grup de productors audiovisuals amb la finalitat d’a- versaciones con el grupo de productores audiovisuales con el vançar en la creació d’un parc audiovisual, dotat de platós, fin de avanzar en la creación de un parque audiovisual, dota- estudis d’enregistrament, àrees de serveis i d’oficines. A més, do de platós, estudios de grabación, áreas de servicios y de ofi- s’ha avançat en el disseny del projecte arquitectònic i urba- cinas. Además se ha avanzado en el diseño del proyecto arqui- nístic. tectónico y urbanístico. La Universitat de Barcelona (UB), que des del principi del pro- La Universidad de Barcelona (UB), que desde el principio del jecte ha apostat decididament per BZ en el marc del programa proyecto ha apostado decididamente por BZ en el marco del INNOCAMPUS’10, va obtenir finançament per un import de 5 programa INNOCAMPUS’10, obtuvo financiación por un milions d’euros que es destinaran a la Factoria d’Innovació UB importe de 5 millones de euros que se destinarán a la Factoria i al parc audiovisual empresarial. d’Innovació UB y al parque audiovisual empresarial. Igualment, s’ha signat un conveni de col·laboració amb el Parc Igualmente, se ha firmado un convenio de colaboración con el Audiovisual de Terrassa a fi de coordinar i fer complementaris Parc Audiovisual de Terrassa a fin de coordinar y hacer com- els respectius projectes audiovisuals. plementarios los respectivos proyectos audiovisuales. Es mantenen converses amb fundacions, fons històrics i Se mantienen conversaciones con fundaciones, fondos históri- museus per allotjar les seves col·leccions i arxius, així com amb cos y museos para alojar sus colecciones y archivos, así como altres iniciatives culturals per dur a terme diferents projectes con otras iniciativas culturales para llevar a cabo diferentes empresarials. proyectos empresariales. Dins del capítol dels serveis, el Consorci ha impulsat que la Dentro del capítulo de los servicios, El Consorci ha impulsado central de generació d’energies de Dalkia ofereixi servei ener- que la central de generación de energías de Dalkia ofrezca ser- gètic de fred/calor a tot l’àmbit BZ. També ha treballat en el vicio energético de frío/calor a todo el ámbito BZ. También ha desenvolupament d’un model que garanteixi els objectius d’e- trabajado en el desarrollo de un modelo que garantice los ficiència energètica i ambiental de BZ. objetivos de eficiencia energética y ambiental de BZ. Cal esmentar que, pel seu caràcter altament innovador, el parc Cabe mencionar, debido a su alto nivel innovador, que el par- BZ col·labora en l’objectiu global de convertir Barcelona en que BZ colabora en el objetivo global de convertir Barcelona en una smartcity. BZ serà un territori més eficient energètica- una smartcity. BZ será un territorio más eficiente energética- ment. S’està preparant una convocatòria energètica i TIC de mente. Se está preparando una convocatoria energética y TIC smartgrid per participar en el 7è Programa Marc de la UE que de smartgrid para participar en el 7º Programa Marco de la UE concedeix ajudes per a la investigació i la innovació. El grup de que concede ayudas para la investigación y la innovación. El treball, liderat pel Consorci, està format per: Endesa, Enel, grupo de trabajo, liderado por El Consorci, está formado por: Comsa Emte, Veri, Siemens, Irec, Ascamm, la universitat sueca Endesa, Enel, Comsa Emte, Veri, Siemens, Irec, Ascamm, la Kungliga Tekniska Högskolan i la universitat catòlica belga de universidad sueca Kungliga Tekniska Högskolan y la universi- Lovaina: Ku Leuven. dad católica belga de Lovaina: Ku Leuven. (30 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca 1 2 3 4 5 6 7 L’Hospitalet Hospìtal de Llobregat de Bellvitge Hospital de Bellvitge A Lleida Tarragona GRAN VIA Tarragona Hospìtal Duran i Reynals RO L’HOSPI TALET NDA DE LLOBREGAT B LITO Estació RAL ferroviària 101 102 de mercaderies 103 Ca 104 rre de Can Tunis 165 r 43 105 106 107 108 Carrer Pablo Ig 109 lesias EDIFICI INDUSTRIAL 111 127 1 C 116 129 112 133 Ca 113 128 131 rrer 42 130 132 13 134 117 118 114 115 Carrer 41 i 142 143 169 144 119 L9 Parc Logístic Carrer 50 120 110 125 126 118 122 124 Car arc r P e l D 121 r 100 4 1ª d e Av. . PARC Parc L 0 ogistic Mercabarna Av rc Nissan-Motor el Pa LOGÍSTIC d rc 123 Ibérica S.A. v. 2 ª ZONA FRANCA rc l Pa A el Pa e d ª d 6 arc . 4ª Av. 5 l P v de A v. 3 ª i A 27 el Pa ª d E Seat v. 6 BZ A Mercabarna ALIMENTACIÓ 26 C r E 28 e i Carr NAU 30 BZ INDÚSTRIA 29 F BIOTECNOLOGÍA r 97 F Aeroport rre ALIMENTÀRIA a D 34 C 31 er 36 El Prat 70 69 rr 32 Ca 38 35 de Llobregat 71 33 40 37 82 42 72 39 73 E 41 BZ r 74 e 83 43 49 75 Carr 84 45 51 77 76 85 47 86 48 46 r C 53 e 50 87 arr Zona Franc i C 56 52 54 78 r D 157 57 r B79 e e 80 88 Carr 90 58 r 55 r Ca 59 G 81 91 92 60 161 93 61 89 160 94 62 63 168 158 64 65 167 Iveco 128 Zona Franca ZAL ZONA Pegaso 162 66 FRANCA 95 DUANERA 67 Riu Llobregat r A 96 rre 68 H er Z Ca arr C 98 Car 99 rer 6 Zona Franca Carrer M Carrer C L arrer K arcP el 21 d C./ Pa rc l 2 d e ./ 2 rc C l P a e 23 d C./ Pa rc l 4 d e 2 C./ rc Pa l nandez 5 d e 3 rer Carrer Miguel Her C./ 2 Ca r Par c l de 27 3 C./ er r 4 arrrc C r re Pa C a l de ./ 2 8 C rc l P a r 3 de arr e 29 C C./ 5 rre r Ca Carrer 11 8 9 10 11 12 PÇA. CERDA A GRAN VIA Barcelona L2 rquitectura ria Carrer Ciències Carrer A Carrer Mine Fira Montjuïc 2 Foc Cisell B Carrer Alts Forns BARCELONA Fira Carrer Botànica Carrer del Foc Carrer 135 Plom BARRI DE 136 LA MARINA 164 Montjuïc C Pça. 7 138 Del Nou Carrer Cisell 139 155 a 170 arin 145 163 140 s de M 171 e 146 C 169 arre 154 141 Motors orr r T de r 147 ls reMo r to a rs C 149 151 156 148 153 RONDA LITORAL D 150 Barcelona 6 4 3 2 1 5 CENTRE 62 7 rer 9 SE RVEIS Car 10 18 Tunis 1 Via C n arc 11 6 irc rre r 12 19 ulació Nord ig Ca Ca 14 13 20 asse 15 21 P E 16 17 60 22 ZONA FRANC A DUANERA er arr Magatzems C BZ Álvarez de la Campa pa am 1 CULTURA 25 i e la C d 3 rez lva 4 v. Á 5 Zona Franca Litoral A 6 A er ** A l’annex es relacionen el nom i la F arr C ubicació de totes les empreses instal·lades al polígon industrial de la Zona Franca, així com els serveis que presten. ca Port ** En el anexo se relacionan el nombre y la ubicación de todas las empresas G instaladas en el polígono industrial de la Zona Franca, así como los servicios que prestan. H Port Autònom de Barcelona Carrer de l’Encuny Ronda del Mig Passeig de la Zona Franca Carrer Estany Carrer Energia Carrer Cobalt er 1 rr Ca Carrer Alumini Carrer del Ferro Carrer de l’Acer Carrer Metal.lúrgia 2 rre r Ca (2 Àrees industrials i de serveis Áreas industriales y de servicios Sort Puigcerdà La Seu d’Urgell Figueres Ripoll Olot Berga AP-7 Girona Vic Callús 2 C-16 C-55 Lleida C-25 Can Guitard AP-7 Manresa 4 C-17 Bellpuig 5 6 3 Granollers E-15 1 A-2 A-2 Òdena Sabadell Igualada 1 C-12 AP-2 5 AP-7 E-90 BARCELONA 3 Pla de Santa María 4 E-15 Constantí 2 Reus Tarragona Móra d’Ebre A-7 Barcelona Tortosa Mar mediterráneo Egipte 6 40 (36 Àrees industrials i de serveis El Consorci de la Zona Franca de Barcelona impulsa un gran nombre d'àrees industrials a tota Catalunya, especialment a la corona metropolitana de Barcelona. En total, són més de Industrial areas completed: 9.706.000 m² de sòl industrial en diferents fases de desenvolu- Terminé les zones industrielles : pament. Gran part d'aquesta excepcional oferta industrial, concreta- ment 5.780.000 m², correspon a polígons acabats i en ple ren- 1 BARBERÀ DEL VALLÈS diment. Disposa, a més, de 3.926.000 m² de sòl industrial que es troben en l'estadi inicial de planificació urbanística. 2 CONSTANTÍ Totes les promocions tenen en comú una privilegiada ubicació, 3 DOMENYS II excel·lents comunicacions, la qualitat de les seves instal·lacions i equipaments, així com l'oferta de serveis complementaris. 4 GRANOLLERS-MONTMELÓ A més, el Consorci promou i gestiona diversos centres de ser- 5 PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS veis que afavoreixen les activitats terciàries a les àrees indus- trials. 6 SANTA MARGARIDA II Áreas industriales y de servicios Industrial areas in planning: Domaines de la planification industrielle : El Consorci de la Zona Franca de Barcelona impulsa un gran número de áreas industriales en toda Cataluña, especialmen- te en la corona metropolitana de Barcelona. En total, son más de 9.706.000 m² de suelo industrial en distintas fases de desa- 1 BELLPUIG rrollo. 2 CALLÚS Gran parte de esta excepcional oferta industrial, concretamen- te 5.780.000 m², corresponde a polígonos terminados y en 3 ÒDENA pleno rendimiento. Dispone, además, de 3.926.000 m² de 4 suelo industrial que se encuentran en el estadio inicial de pla- PLA DE SANTA MARIA nificación urbanística. 5 CAN GUITARD Todas las promociones tienen en común una privilegiada ubi- 6 cación, excelentes comunicaciones, la calidad de sus instalacio- PLATAFORMA INTERNACIONAL nes y equipamientos, así como la oferta de servicios comple- mentarios. Además, El Consorci promueve y gestiona varios centros de servicios que favorecen las actividades terciarias en las áreas industriales. (37 (2 Àrees industrials finalitzades Áreas industriales finalizadas Polígon industrial de Polígono industrial de Barberà del Vallès Barberà del Vallès Superfície bruta: 92 hectàrees Superficie bruta: 92 hectáreas Aquest polígon té un important pes econòmic en el seu Este polígono tiene un importante peso económico en su entorn. Situat molt a prop del municipi, compta amb una entorno. Situado muy cerca del municipio, cuenta con una red xarxa de comunicacions privilegiada, amb connexions a les de comunicaciones privilegiada, con conexiones a las autopis- autopistes i carreteres: AP-7, C-58, C-17, N-152, C-16 (enllaç tas y carreteras: AP-7, C-58, C-17, N-152, C-16 (enlace con amb els túnels de Vallvidrera) i AP-2 (enllaç amb l'aeroport de los túneles de Vallvidrera) y AP-2 (enlace con el aeropuerto de Barcelona, el port de Barcelona i RENFE Mercaderies). Barcelona, el puerto de Barcelona y RENFE Mercancías). El polígon està totalment comercialitzat i es van invertir 21 El polígono está totalmente comercializado y se invirtieron 21 milions d'euros. millones de euros. Girona Lleida BARBERÀ DEL VALLÈS 1 ( Venut Barcelona Vendido Tarragona (38 Polígon industrial Polígono industrial de Constantí de Constantí Superfície bruta: 306 hectàrees Superficie bruta: 306 hectáreas Gaudeix d'una magnífica ubicació. En un radi de 5 km es tro- Disfruta de una magnífica ubicación. En un radio de 5 km se ben totes les plataformes de transport: l'aeroport de Reus encuentran todas las plataformas de transporte: el aeropuerto –annex al polígon–, el port de Tarragona i l'autopista interna- de Reus –anexo al polígono–, el puerto de Tarragona y la auto- cional AP-7. A més, dins del propi recinte existeix una terminal pista internacional AP-7. Además, dentro del propio recinto TECO, que és la principal central de mercaderies ferroviàries de existe una terminal TECO, que es la principal central de mer- Tarragona. El desenvolupament urbanístic de l'àrea es va rea- cancías ferroviarias de Tarragona. El desarrollo urbanístico del litzar en dues fases amb una inversió total de 25,2 milions área se realizó en dos fases con una inversión total de 25,2 d'euros. El polígon es va vendre íntegrament. millones de euros. El Polígono se vendió en su totalidad. Actualment s'està treballant en el desenvolupament de la ter- Actualmente se está trabajando en el desarrollo de la tercera y cera i última fase, és a dir, 99.000 m² de superfície industrial última fase, que supondrá 99.000 m² de superficie industrial addicional. El projecte es durà a terme juntament amb IOSA, adicional. El proyecto se llevará a cabo junto con IOSA, del del grup COMSA, amb una inversió prevista de 6,2 milions grupo COMSA, con una inversión prevista de 6,2 millones de d'euros. S'ha realitzat el Pla parcial i el Projecte d'urbanització, euros. Se ha realizado el Plan parcial y el Proyecto de urbani- l'aprovació definitiva del qual s'ha formalitzat l’any 2011. zación, cuya aprobación definitiva se ha formalizado en 2011. Girona Lleida CONSTANTÍ ( Venut 2 Barcelona Vendido Tarragona (39 (2 Àrees industrials finalitzades Áreas industriales finalizadas Polígon industrial Polígono industrial Domenys II Domenys II Superfície bruta: 42 hectàrees Superficie bruta: 42 hectáreas Aquest polígon està molt bé comunicat, ja que la variant de Este polígono está muy bien comunicado, ya que la variante circumval·lació de la A-2 a Vilafranca del Penedès disposa de circunvalación de la A-2 en Vilafranca del Penedès dispone d'un accés directe al nord del polígon i enllaça a través de de un acceso directo al norte del polígono y enlaza a través de l'autopista AP-7 amb la xarxa d'autopistes nacionals i inter- la autopista AP-7 con la red de autopistas nacionales e inter- nacionals. El polígon aporta una gran activitat econòmica a nacionales. El polígono aporta una gran actividad económica una zona que ja compta amb una llarga tradició empresarial. a una zona que ya cuenta con una larga tradición empresarial. La inversió realitzada va ser de 7,4 milions d'euros i s'ha venut La inversión realizada fue de 7,4 millones de euros y se ha ven- íntegrament. dido en su totalidad. Girona Lleida DOMENYS II ( 3 Barcelona Venut Vendido Tarragona (40 Parc industrial Granollers-Montmelo Superfície bruta: 81 hectàrees Superficie bruta: 81 hectáreas El Parc industrial Granollers-Montmeló gaudeix d'una privile- El Parc Industrial Granollers-Montmeló disfruta de una privile- giada situació –al costat del circuit automobilístic Circuit de giada situación –junto al circuito automovilístico Circuit de Cata- Catalunya–, disposa d'unes excel·lents comunicacions gràcies lunya–, dispone de unas excelentes comunicaciones gracias a las a les autopistes AP-7, C-17 (enllaç amb les rondes de Dalt i autopistas AP-7, C-17 (enlace con las rondas de Dalt y Litoral), Litoral), C-58, N-152 i C-16 (enllaç amb els túnels de Vallvi- C-58, N-152 y C-16 (enlace con los túneles de Vallvidrera). drera). Se encuentra cerca de Granollers y Montmeló, ciudades que se Es troba prop de Granollers i Montmeló, ciutats que es carac- caracterizan por la vitalidad y experiencia de su tejido empre- teritzen per la vitalitat i experiència del seu teixit empresarial, sarial, así como de importantes centros de distribución como així com d'importants centres de distribució com el CIM Vallès. el CIM Vallès. El parc disposa de la tecnologia més avançada en equipaments El parque dispone de la tecnología más avanzada en equipa- i infraestructures, a més d'un entorn agradable amb àmplies mientos e infraestructuras, además de un entorno agradable zones verdes, entre les quals destaca el Parc Fluvial de Can con amplias zonas verdes, entre las que destaca el Parc Fluvial Cabanyes, en el qual s'ha instal·lat l'Escola de la Natura. És un de Can Cabanyes, en el que se ha instalado la Escola de la passeig fluvial públic d'1,6 km de longitud en el marge dret del Natura. Es un paseo fluvial público de 1,6 km de longitud en riu Congost, el traçat del qual arriba fins al nucli urbà de Gra- el margen derecho del río Congost, cuyo trazado llega hasta el nollers i permet el contacte dels ciutadans amb la naturalesa. casco urbano de Granollers y permite el contacto de los ciu- dadanos con la naturaleza. Amb una inversió de 8,3 milions d'euros, el parc destaca per la ràpida comercialització de les parcel·les, tant industrials com Con una inversión de 8,3 millones de euros, el parque destaca d'establiments especials. En l'actualitat estan disponibles per a por la rápida comercialización de las parcelas, tanto industria- la seva venda 24.000 m² a la zona d'equipaments especials. les como de establecimientos especiales. En la actualidad están disponibles para su venta 24.000 m² en la zona de equipa- mientos especiales. Girona GRANOLLERS Lleida MONTMELÒ 4 Barcelona Tarragona ( Venut Vendido (41 (2 Àrees industrials finalitzades Áreas industriales finalizadas Polígon industrial Parc tecnològic del Vallès Superfície bruta: 18 hectàrees Superficie bruta: 18 hectáreas Fruit de la col·laboració entre el CIDEM i el Consorci, el polí- Fruto de la colaboración entre el CIDEM y El Consorci, el polí- gon Parc Tecnològic del Vallès es va desenvolupar en la dèca- gono Parc Tecnològic del Vallès se desarrolló en la década de da dels anys vuitanta a Cerdanyola del Vallès, molt a prop de los años ochenta en Cerdanyola del Vallès, muy próximo a la la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest polígon Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Este polígono fue va ser pioner al nostre país i constitueix un exemple d'infraes- pionero en nuestro país y constituye un ejemplo de infraes- tructura industrial impulsora del desenvolupament tecnològic tructura industrial impulsora del desarrollo tecnológico en el en el sector privat. sector privado. Acull exclusivament empreses tecnològiques i disposa d'una Acoge exclusivamente empresas tecnológicas y dispone de urbanització i uns serveis de primer nivell. En l'actualitat, la una urbanización y unos servicios de primer nivel. En la actua- seva superfície està ocupada per 142 empreses. El volum de lidad, su superficie está ocupada por 142 empresas. El volu- facturació d'aquestes companyies al llarg de 2011 va ser de men de facturación de estas compañías a lo largo de 2011 fue 977 milions d'euros i l'ocupació de 3.040 treballadors. La de 977 millones de euros y la ocupación de 3.040 trabajado- inversió acumulada des de la seva creació ascendeix a 260,8 res. La inversión acumulada desde su creación asciende a milions d'euros. 260,8 millones de euros. El Parc Tecnològic ocupa una posició central en el CIT (Catalo- El Parc Tecnològic ocupa una posición central en el CIT (Cata- nian Innovation Triangle), un corredor tecnològic que discorre lonian Innovation Triangle), un corredor tecnológico que dis- per l'eix viari de la B-30 i que inclou el Parc de Recerca de la curre por el eje viario de la B-30 y que incluye el Parc de Recer- UAB, Esade-Creapolis i el Parc Alba. ca de la UAB, Esade-Creapolis y el Parc Alba. Lleida Girona PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS 5 Barcelona Tarragona ( Venut Vendido Polígon i parc Polígono y parque comercial comercial Santa Margarida II Santa Margarida II Superfície bruta: 55 hectàrees Superficie bruta: 55 hectáreas El parc Santa Margarida és un àrea industrial i comercial dota- El parque Santa Margarida es un área industrial y comercial da d'excel·lents comunicacions amb les autopistes C-58, AP-7 dotada de excelentes comunicaciones con las autopistas C-58, i C-16, així com amb la carretera N-152; a més de trobar-se AP-7 y C-16, así como con la carretera N-152; además de plenament integrat en l'entramat urbà de la ciutat de Terrassa. encontrarse plenamente integrada en el entramado urbano de la ciudad de Terrassa. Les instal·lacions del parc destaquen per la qualitat dels seus equipaments i serveis. La inversió realitzada va ser de 7,9 Las instalaciones del parque destacan por la calidad de sus milions d'euros i està ocupat íntegrament. Dóna cabuda al equipamientos y servicios. La inversión realizada fue de 7,9 Parc Vallès, un complex lúdic i comercial de primera magnitud, millones de euros y está ocupado en su totalidad. Da cabida al on s'integren espais comercials, restaurants, bars musicals, Parc Vallès, un complejo lúdico y comercial de primera magni- cafès i zones d'oci. tud, donde se integran espacios comerciales, restaurantes, bares musicales, cafés y zonas de ocio. SANTA Lleida MARGARIDA II 6 Barcelona Venut Tarragona ( Vendido (2 Àrees industrials en projecte Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Bellpuig Superfície bruta: 42 hectàrees El Consorci disposa de 42 hectàrees de sòl en el terme muni- cipal de Bellpuig, comarca del Pla d’Urgell, en les quals pro- mou un parc d'activitats industrials, logístiques i terciàries. Girona Lleida Els terrenys es troben situats al peu de la carretera N-II i comp- ten amb una connexió directa a l'autovia A-2. Limiten amb el 1 terme municipal de Vilagrassa i amb el Circuit de Motocròs de BELLPUIG Barcelona Catalunya. Disten 122 km de Barcelona i estan situats a 35 km Tarragona del centre de Lleida. L’any 2011 es va aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal i pròximament s'iniciaran els treballs del Pla parcial. La inversió total prevista és de 25,6 milions d'euros i es necessitarà un termini de dos anys per al desenvolupa- ment del projecte. Polígono industrial Bellpuig Superfície bruta: 42 hectáreas El Consorci dispone de 42 hectáreas de suelo en el término municipal de Bellpuig, comarca del Pla d’Urgell, en las que promover un parque de actividades industriales, logísticas y terciarias. Los terrenos se encuentran situados al pie de la carretera N-II y cuentan con una conexión directa a la autovía A-2. Limitan con el término municipal de Vilagrassa y con el Circuito de Motocross de Cataluña. Distan 122 km de Barcelona y están situados a 35 km del centro de Lérida. En 2011 se aprobó definitivamente el Plan de ordenación En planejament urbanística municipal y próximamente se iniciarán los trabajos ( En planeamiento del Plan parcial. La inversión total prevista es de 25,6 millones de euros y se necesitará un plazo de dos años para el des- arrollo del proyecto. (44 Carretera de Madrid a França N-IIa SUD 1 BELLPUIG Autovía del Nord-Est A-2 SUD 2 (45 (2 Àrees industrials en projecte Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Callús Superfície bruta: 83 hectàrees El Consorci ha signat una opció de compra per una superfície de 83 hectàrees en el terme municipal de Callús per promou- re una nova àrea d'activitats econòmiques. Girona Lleida Els terrenys, adjacents a la carretera C-55 –Abrera, Manresa, 2 Solsona–, es troben a 5 km de l'Eix Transversal (autovia C-25) CALLÚS i a 9 km de l'autovia C-16 (I9) que comunica Barcelona amb la Barcelona Cerdanya. Aquesta futura àrea industrial està localitzada a tan Tarragona sols 6 km de Manresa i a 70 km de Barcelona. Polígono industrial Callús Superficie bruta: 83 hectáreas El Consorci ha firmado una opción de compra por una super- ficie de 83 hectáreas en el término municipal de Callús para promover una nueva área de actividades económicas. Los terrenos, adyacentes a la carretera C-55 –Abrera, Manresa, Solsona–, se encuentran a 5 km del Eix Transversal (autovía C- 25) y a 9 km de la autovía C-16 (E9) que comunica Barcelona con la Cerdaña. Esta futura área industrial está localizada a tan solo 6 km de Manresa y a 70 km de Barcelona. ( En planificació En planificación (46 (47 (2 Àrees industrials en projecte Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Òdena Superfície bruta: 200 hectàrees En el terme municipal d'Òdena es construirà un polígon industrial, el major de la comarca de l'Anoia. El Consorci, jun- tament amb altres actors econòmics de la comarca, promou- Girona rà 91 hectàrees netes amb una inversió total de més de 50 Lleida milions d'euros. 3 ÒDENA Els terrenys es troben situats al peu de la carretera BV-1031, Barcelona que connecta Igualada amb Prats de Rei, a 3 km del centre Tarragona d'Igualada i a 6 km de l'autovia A-2. Es localitzen molt a prop del nucli urbà d'Igualada i de l'aeròdrom d'Òdena. L'ajuntament va realitzar l'aprovació inicial del Pla d'ordenació urbanística municipal el mes de setembre de 2010 i té previs- ta l'aprovació definitiva del POUM durant el segon trimestre de 2012. Els treballs de planejament i el projecte d'urbanització es podrien iniciar al llarg de 2013; els treballs d'urbanització, dins de 2014. Polígono industrial Òdena Superficie bruta: 200 hectáreas En el término municipal de Òdena se construirá un polígono industrial, el mayor de la comarca de la Anoia. El Consorci, junto con otros actores económicos de la comarca, promoverá 91 hectáreas netas con una inversión total de más de 50 millo- nes de euros. Los terrenos se encuentran situados al pie de la carretera BV- 1031, que conecta Igualada con Prats de Rei, a 3 km del cen- tro de Igualada y a 6 km de la autovía A-2. Se localizan próxi- mos al casco urbano de Igualada y al aeródromo de Òdena. El ayuntamiento realizó la aprobación inicial del Plan de orde- nación urbanística municipal en septiembre de 2010 y tiene En planejament prevista la aprobación definitiva del POUM durante el segun- ( En planeamiento do trimestre de 2012. Los trabajos de planeamiento y el pro- yecto de urbanización se podrían iniciar a lo largo de 2013; los trabajos de urbanización, dentro de 2014. (48 (49 (2 Àrees industrials en projecte Áreas industriales en proyecto Polígon industrial Pla de Santa Maria Superfície bruta: 33 hectàrees Aquest polígon se situa en el terme municipal del Pla de Santa Maria, a 2 km del nucli urbà de Tarragona. Compta amb bones connexions: la carretera comarcal C-37, que connecta Valls Lleida Girona amb Igualada i Manresa, i l'autopista AP-2 (a 3,5 km de la sor- tida de Valls). PLA DE SANTA MARIA L'objectiu d'aquesta promoció és consolidar un àmbit que té 4 Barcelona una forta implantació industrial. Tarragona Polígono industrial Pla de Santa Maria Superficie bruta: 33 hectáreas Este polígono se ubica en el término municipal del Pla de Santa Maria, a 2 km del casco urbano de Tarragona. Cuenta con buenas conexiones: la carretera comarcal C-37, que conecta Valls con Igualada y Manresa, y la autopista AP-2 (a 3,5 km de la salida de Valls). El objetivo de esta promoción es consolidar un ámbito que tiene una fuerte implantación industrial. ( En planificació En planificación (50 (51 (2 Àrees industrials en projecte Áreas industriales en proyecto Naus industrials Can Guitard Superfície bruta: 88.195 m² El Consorci ha adquirit 88.195 m² de sòl industrial, inclosos en el Pla parcial d'activitats productives Palau Sud-Can Guitard. Lleida Girona Aquesta nova àrea industrial i comercial està dotada CAN GUITARD d'excel·lents comunicacions amb les autopistes C-58, AP-7 i C- 5 16, així com amb la carretera N-152; i, al seu torn, es troba plenament integrada en l'entramat urbà de la ciutat de Barcelona Terrassa. Tarragona Amb aquest projecte, el Consorci construirà i promourà en règim de lloguer, naus industrials i comercials adaptades a la demanda de les petites i mitjanes empreses de la zona. L’any 2010 es va aprovar definitivament el Projecte d'urbanització i s'ha constituït la Junta de Compensació. S'ha avançat en els diferents tràmits que requereixen l'aprovació del Projecte de reparcel·lació, que s'ha aprovat l’any 2011. Amb aquestes fases completades, les obres podrien iniciar-se el primer semestre de 2012. Naves industriales Can Guitard Superficie bruta: 88.195 m² El Consorci ha adquirido 88.195 m² de suelo industrial, inclui- dos en el Plan parcial de actividades productivas Palau Sud- Can Guitard. Esta nueva área industrial y comercial está dotada de excelen- tes comunicaciones con las autopistas C-58, AP-7 y C-16, así como con la carretera N-152; y, a su vez, se encuentra plena- mente integrada en el entramado urbano de la ciudad de Terrassa. Con este proyecto, El Consorci construirá y promoverá en régi- men de alquiler, naves industriales y comerciales adaptadas a la demanda de las pequeñas y medianas empresas de la zona. En 2010 se aprobó definitivamente el Proyecto de urbaniza- ción y se ha constituido la Junta de Compensación. Se ha avanzado en los diferentes trámites que requieren la aproba- ción del Proyecto de reparcelación, que se ha aprobado en En planejament 2011. Con estas fases completadas, las obras podrían iniciarse ( En planeamiento en el primer semestre de 2012. (52 (53 (2 Àrees industrials en projecte Áreas industriales en proyecto Plataformes industrials internacionals El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha estat des de la recíproques oportunitats de negoci entre Catalunya i Egipte. seva creació una institució compromesa amb l'impuls de l'ac- Avui Egipte és una destinació per a les exportacions catalanes tivitat econòmica i el creixement de la ciutat de Barcelona i del cada vegada més important, ja que en tres anys pràcticament seu entorn. ha doblat els intercanvis comercials. Fidel a aquest principi, la institució va iniciar fa uns anys la El Consorci va decidir apostar per aquest país pel seu gran prospecció de mercats en el nord d'Àfrica per oferir una pla- potencial, per la rellevància de les relacions comercials i per taforma industrial a les empreses catalanes i espanyoles que aliar-se amb un soci com Pyramids Industrial Parks (PIParks), volguessin guanyar competitivitat a través de la internaciona- una companyia avalada per la trajectòria i solvència dels seus lització. accionistes: SIAC Holding i Sewedy Cables. SIAC Holding és un grup inversor amb companyies en el sector de la construcció, En els últims anys, les institucions catalanes han promogut el desenvolupament immobiliari i els materials de construcció, accions per estrènyer els vincles de col·laboració comercial i les que opera a Orient Mitjà i Àfrica. Per la seva banda, Sewedy Cables és un grup capdavanter en la fabricació de cables inte- grats i productes elèctrics també a Orient Mitjà i Àfrica. Al juliol de 2009 es formalitza la constitució de la societat Pyramids Zona Franca Egypt (PZFE), d'acord amb el programa New Generation of Industrial Parks in cooperation between the Government and the private sector of the Industrial Authority. El Consorci proporcionarà consultoria operacional, logística i suport per al màrqueting del projecte. PIParks, com- panyia pionera en la construcció de parcs industrials a Egipte i a la regió MENA, assumirà els serveis legals, administratius, tècnics i aportarà el seu coneixement del mercat laboral. El parc industrial estarà situat en 10th of Ramadan City, a 50 km del Cairo i tindrà una superfície de 2 milions de metres quadrats. Acollirà preferentment empreses dels sectors de la construcció, químic, farmacèutic, mobiliari i d'enginyeria. La inversió total serà de 200 milions d'euros i una vegada finalit- zat crearà 30.000 llocs de treball. 10th of Ramadan és la principal zona industrial d'Egipte i es troba molt a prop dels principals centres de mà d'obra del país, el Cairo i Belbeis. També gaudeix de la proximitat a les prin- cipals infraestructures de transports d'Egipte, els ports més importants i d'una xarxa de transports que s’està actualitzant –es construeix una línia de metro lleuger que connectarà el Cairo amb 10th of Ramadan–. El projecte té ja el disseny del Master Pla elaborat per Aib, una consultora alemanya especialitzada en planificació urbana industrial. Està previst l'inici de les obres l’any 2013 i els tre- balls d'urbanització, el 2014. ( En planejament En planeamiento (54 BARCELONA España Mar mediterráneo El CAIRO 6 África África Egipto Plataformes industrials internacionals El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha sido desde su ma New Generation of Industrial Parks in cooperation betwe- creación una institución comprometida con el impulso de la en the Government and the private sector of the Industrial actividad económica y el crecimiento de la ciudad de Barcelona Authority. El Consorci proporcionará consultoría operacional, y de su entorno. logística y soporte para el marketing del proyecto. PIParks, compañía pionera en la construcción de parques industriales Fiel a este principio, la institución inició hace unos años la pros- en Egipto y en la región MENA, asumirá los servicios legales, pección de mercados en el norte de África para ofrecer una pla- administrativos, técnicos y aportará su conocimiento del mer- taforma industrial a las empresas catalanas y españolas que qui- cado laboral. sieran ganar competitividad a través de la internacionalización. El parque industrial estará situado en 10th of Ramadan City, a En los últimos años, las instituciones catalanas han promovido 50 km del Cairo y tendrá una superficie de 2 millones de acciones para estrechar los vínculos de colaboración comercial metros cuadrados. Acogerá preferentemente a empresas de y las recíprocas oportunidades de negocio entre Cataluña y los sectores de la construcción, químico, farmacéutico, mobi- Egipto. Hoy Egipto representa un destino para las exportacio- liario y de ingeniería. La inversión total será de 200 millones de nes catalanas cada vez más importante, ya que en tres años euros y una vez finalizado creará 30.000 puestos de trabajo. prácticamente ha doblado los intercambios comerciales. 10th of Ramadan es la principal zona industrial de Egipto y está El Consorci decidió apostar por este país por su gran potencial, muy próxima a los principales centros de mano de obra del por la relevancia que estaban adquiriendo las relaciones país, el Cairo y Belbeis. También disfruta de la cercanía a las comerciales y por aliarse con un socio como Pyramids principales infraestructuras de transportes de Egipto, los puer- Industrial Parks (PIParks), una compañía avalada por la trayec- tos más importantes y de una red de transportes que está sien- toria y solvencia de sus accionistas: SIAC Holding y Sewedy do actualizada –se construye una línea de metro ligero que Cables. SIAC Holding es un grupo inversor con compañías en conectará el Cairo con 10th of Ramadan–. el sector de la construcción, el desarrollo inmobiliario y los materiales de construcción, que opera en Oriente Medio y El proyecto cuenta ya con el diseño del Master Plan elaborado África. Por su parte, Sewedy Cables es un grupo líder en la por aib, una consultora alemana especializada en planificación fabricación de cables integrados y productos eléctricos tam- urbana industrial. Está previsto el inicio de las obras en 2013 y bién en Oriente Medio y África. los trabajos de urbanización en 2014. En julio de 2009 se formaliza la constitución de la sociedad Pyramids Zona Franca Egypt (PZFE), de acuerdo con el progra- (55 (2 Centres de serveis Centros de servicios Sort Puigcerdà La Seu d’Urgell Figueres Ripoll Olot Berga AP-7 Girona Vic Callús C-16 C-55 Lleida C-25 Can Guitard AP-7 Manresa C-17 Bellpuig Granollers E-15 A-2 A-2 Òdena Sabadell Igualada 2 C-12 AP-2 AP-7 E-90 1 BARCELONA Pla de Santa María E-15 Constantí 4 3 Reus Tarragona Móra d’Ebre A-7 Tortosa 40 (56 Centres de serveis Centros de servicios Els centres de serveis que promou el Consorci ofereixen Los centros de servicios que promueve El Consorci ofre- a les grans àrees industrials espais per serveis terciaris cen a las grandes áreas industriales espacios para servi- de tot tipus. Tots els edificis gaudeixen d'un disseny cios terciarios de todo tipo. Todos los edificios disfrutan arquitectònic avançat i uns estàndards de qualitat ele- de un diseño arquitectónico avanzado y unos estándares vats; són moderns i estan dotats de les últimes presta- de calidad elevados; son modernos y están dotados de las cions tècniques. últimas prestaciones técnicas. En l'actualitat, hi ha tres centres de serveis amb gairebé En la actualidad, hay tres centros de servicios con casi 17.000 m² a ple rendiment. 17.000 m² a pleno rendimiento. Centres de serveis: Centros de servicios: 1 EL PLA 2 LA FERRERIA 3 ZONA FRANCA 4 HANGAR MANTENIMENT D’AVIONS (57 (2 Centres de serveis Centros de servicios Centre de serveis Centro de servicios El Pla El Pla Superfície: 2.336 m² Superficie: 2.336 m² L'edifici se situa al polígon industrial El Pla de Sant Feliu de El edificio se ubica en el polígono industrial El Pla de Sant Feliu Llobregat. La seva superfície construïda supera els 2.000 m² i de Llobregat. Su superficie construida supera los 2.000 m² y gaudeix d'uns acabats de gran qualitat. disfruta de unos acabados de gran calidad. A la planta baixa hi ha una àmplia oferta de serveis per a Dispone en la planta baja de una amplia oferta de servicios empreses i un auditori −molt adequat per realitzar cursets, para empresas y de un auditorio −muy adecuado para realizar seminaris, convencions i activitats similars−; a la resta de l'edi- cursillos, seminarios, convenciones y actividades similares−; en fici, oficines amb diversitat de tipologies. el resto del edificio, oficinas con diversidad de tipologías. La inversió d'1 milió d'euros va ser participada en un 54% La inversión de 1 millón de euros fue participada en un 54% pel Consorci i un 46% per l'ajuntament de Sant Feliu de por El Consorci y un 46% por el ayuntamiento de Sant Feliu Llobregat. de Llobregat. ** A l'annex es relacionen totes les empreses instal·lades ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- al centre. das en el centro. Girona Lleida EL PLA 1 Barcelona Tarragona ( Per llogar En alquiler Centre de serveis Centro de servicios La Ferreria La Ferreria Superfície: 1.414 m² Superficie: 1.414 m² El Centre de serveis La Ferreria, que compta amb excel·lents El Centro de servicios La Ferreria, que cuenta con excelentes comunicacions, està situat al polígon industrial La Ferreria de comunicaciones, está situado en el polígono industrial La Montcada i Reixac. Ferreria de Montcada i Reixac. La superfície, construïda amb una arquitectura moderna La superficie construida, 1.414 m², está rodeada de una (1.414 m²), està envoltada d'una àmplia zona enjardinada. A amplia zona ajardinada. Con una arquitectura moderna, el la planta baixa hi ha diversos serveis per a empreses. La resta edificio dispone en planta baja de diversos servicios para de la superfície opera com a centre de negocis. empresas. El resto de la superficie opera como centro de negocios. La inversió necessària per dur a terme aquest projecte va ser de 0,82 milions d'euros: un 56% a càrrec del Consorci i un La inversión necesaria para llevar a cabo este proyecto fue de 44% de l'ajuntament de Montcada i Reixac. 0,82 millones de euros: un 56% a cargo de El Consorci y un 44% del ayuntamiento de Montcada i Reixac. ** A l'annex es relacionen totes les empreses instal·lades al centre. ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- das en el centro. Girona Lleida LA FERRERIA 2 Barcelona Tarragona ( Per llogar En alquiler (2 Centres de serveis Centros de servicios Centre de serveis Centro de servicios Zona Franca Zona Franca Superfície: 13.106 m² Superficie: 13.106 m² Aquest centre de serveis està situat al polígon industrial de la Este centro de servicios está situado en el polígono industrial Zona Franca, un lloc privilegiat al cor de la més moderna i acti- de la Zona Franca, un lugar privilegiado en el corazón de la va àrea industrial del país, al costat del port de Barcelona i a más moderna y activa área industrial del país, al lado del puer- menys de deu minuts del centre de la ciutat de Barcelona i to de Barcelona y a menos de diez minutos del centro de la d'altres municipis metropolitans. ciudad de Barcelona y de otros municipios metropolitanos. L'edifici, de 13.000 m², amb un disseny arquitectònic innova- El edificio, de 13.000 m², con un diseño arquitectónico inno- dor i una concepció moderna de l'espai, posseeix uns acabats, vador y una concepción moderna del espacio, posee unos aca- unes prestacions tecnològiques i de serveis de gran qualitat. A bados, unas prestaciones tecnológicas y de servicios de gran la planta baixa, al voltant d'un ampli vestíbul, es distribueixen calidad. En la planta baja, alrededor de un amplio vestíbulo, se locals comercials i oficines, envoltats d'àmplies zones per als distribuyen locales comerciales y oficinas, rodeados de amplias vianants i espais enjardinats. La resta de plantes estan destina- zonas peatonales y espacios ajardinados. El resto de plantas des exclusivament a despatxos i centres de negoci. están destinadas exclusivamente a despachos y centros de negocio. La inversió destinada a aquest projecte va ser de 5,51 milions d'euros, amb una participació del 54% del Consorci i del 46% La inversión destinada a este proyecto fue de 5,51 millones de de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de euros, con una participación del 54% de El Consorci y del Barcelona. 46% de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropoli- tana de Barcelona. ** A l'annex es relacionen totes les empreses instal·lades al centre. ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- das en el centro. Girona Lleida ZONA FRANCA 3 Barcelona Tarragona ( Per llogar En alquiler (60 (2 Centres de serveis Centros de servicios Hangar Hangar manteniment mantenimiento d’avions de aviones Superfície parcel·la: 24.000 m² Superficie parcela: 24.000 m² El Consorci i la companyia Iberia van signar al setembre de El Consorci y la compañía Iberia firmaron en septiembre de 2007 un conveni de col·laboració per a la construcció d'un 2007 un convenio de colaboración para la construcción de un hangar de manteniment d'avions. Per aquest motiu es va crear hangar de mantenimiento de aviones. Para ello se creó una una societat en la qual participen Iberia i el Consorci amb un sociedad en la que participan Iberia y El Consorci con un 75% 75% i un 25% respectivament. y un 25% respectivamente. L'hangar de manteniment d'Iberia (Barcelona), que es va inau- El hangar de mantenimiento de Iberia (Barcelona), que se inau- gurar el 18 d'octubre de 2010, ha rebut una inversió de 24 guró el 18 de octubre de 2010, ha recibido una inversión de milions d'euros. 24 millones de euros. L'edifici, de 200 m de llarg i 40 m d'altura té un disseny arqui- El edificio, de 200 m de largo y 40 m de altura tiene un dise- tectònic singular, una aplicació integral de les noves tecnolo- ño arquitectónico singular, una aplicación integral de las nue- gies i unes infraestructures d'alta eficiència energètica i ecolò- vas tecnologías y unas infraestructuras de alta eficiencia ener- gica. La seva arquitectura d'avantguarda proposa una planta gética y ecológica. Su arquitectura de vanguardia propone una ovalada, en lloc de la tradicional planta rectangular, i una paret planta ovalada, frente a la tradicional planta rectangular, y una vidrada de 155 m² que permetrà un aprofitament eficaç de la pared acristalada de 155 m² que permitirá un aprovechamien- llum solar. to eficaz de la luz solar. L'hangar, de 13.200 m² de superfície, té capacitat per allotjar El hangar, de 13.200 m² de superficie, tiene capacidad para avions de fuselatge ampli −com l'Airbus 340 o el Boeing 747 alojar aviones de fuselaje amplio −como el Airbus 340 o el Jumbo− i aparells de fuselatge estret destinats a vols de curta Boeing 747 Jumbo− y aparatos de fuselaje estrecho destina- i mitja durada −com els models de la família Airbus A319, dos a vuelos de corta y media duración −como los modelos de A320, A321, Boeing 757 o Boeing 737−. També pot albergar la familia Airbus A319, A320, A321, Boeing 757 o Boeing el nou avió A380. A més de la superfície destinada als avions, 737−. También puede albergar el nuevo avión A380. Además l'hangar disposa de 4.289 m² d'oficines i tallers. de la superficie destinada a los aviones, el hangar dispone de 4.289 m² de oficinas y talleres. L’any 2011 ha realitzat la revisió de 30 avions dels models A320 i A319 d'Iberia i Vueling; l’any 2012 s'afegiran les aero- En 2011 ha realizado la revisión de 30 aviones de los modelos naus d'Iberia Express. Ha emprat 107 treballadors i es preveu A320 y A319 de Iberia y Vueling;en 2012 se añadirán las aero- que la xifra arribarà a 200 per l'augment de la seva activitat. naves de Iberia Express. Ha empleado a 107 trabajadores y se prevé que la cifra aumentará a 200, dado el aumento de su actividad. Girona Lleida HANGAR MANTENIMENT 4 Barcelona ( Construït Tarragona Construido (3 Activitats logístiques Actividades logísticas Zona Franca Zona Franca Duanera Aduanera Superfície total del recinte de zona franca: 160.000 m² Superficie total del recinto de zona franca: 160.000 m² Les zones franques són aquelles parts de l’espai duaner comu- Las zonas francas son aquellas partes del espacio aduanero nitari, separades de la resta del territori, a les quals poden comunitario, separadas del resto del territorio, a las que pue- accedir tot tipus de mercaderies. Durant la seva estada en den acceder todo tipo de mercancías. Durante su estancia en règim de zona franca −no hi ha cap limitació temporal de per- régimen de zona franca −no hay ninguna limitación temporal manència− no estan sotmeses a drets d’importació, gravà- de permanencia− no están sometidas a derechos de importa- mens interiors (IVA i impostos especials), ni mesures de políti- ción, gravámenes interiores (IVA e impuestos especiales), ni ca comercial. medidas de política comercial. L’origen de la Zona Franca Duanera es remunta a 1916 (llavors El origen de la Zona Franca Aduanera se remonta a 1916 denominada Puerto Franco). No obstant això, fins a l’any 1988 (entonces denominada Puerto Franco). Sin embargo, hasta no s’inicia l’explotació del recinte principal, amb una infraes- 1988 no se inicia la explotación del recinto principal, con una tructura de magatzems i serveis que es van posar a la disposi- infraestructura de almacenes y servicios que se pusieron a dis- ció de petits negocis logístics. posición de pequeños negocios logísticos. Se situa al polígon industrial de la Zona Franca i ocupa una Se ubica en el polígono industrial de la Zona Franca y ocupa posició estratègica dins del territori metropolità. una posición estratégica dentro del territorio metropolitano. La Zona Franca Duanera de Barcelona té una superfície de La Zona Franca Aduanera de Barcelona tiene una superficie de 160.000 m², entre el recinte principal i la plataforma portuària 160.000 m², entre el recinto principal y la plataforma portua- d’Álvarez de la Campa. Disposa de 84.000 m² de magatzems, ria de Álvarez de la Campa. Dispone de 84.000 m² de alma- 9.000 m² d’oficines i 3.000 m² de lockers. Totes les ins- cenes, 9.000 m² de oficinas y 3.000 m² de lockers. Todas las tal·lacions són propietat del Consorci i es lloguen a tercers que instalaciones son propiedad de El Consorci y se alquilan a ter- estiguin interessats a operar directa o indirectament en règim ceros que estén interesados en operar directa o indirectamen- de zona franca. te en régimen de zona franca. ( Primera Zona Franca del Mediterrani Primera Zona Franca del Mediterráneo (66 1 RECINTE PRINCIPAL - RECINTO PRINCIPAL 2 PLATAFORMA PORTUÀRIA ÁLVAREZ DE LA CAMPA AL de mercaderies de Can Tunis Carrer Pablo Iglesias EDIFICI 135 BARRI DE 127 INDUSTRIAL 136 129 LA MARINA 164 Montjuïc 128 131 133 130 132 137 134 138 142 139 143 169 155 170 144 145 163 140 L9 L2 Parc Logístic 171 146 C 169 arrer d 154 141 L9 Motors 147 els Motors 148 MERCABARNA RONDA A V L . I T PA O R R C AL PARC LOGIS L9 L2 Mercabarna TIC LOGÍSTIC ZONA FRANCA CENTR E SERVEIS Seat BZ ZONA FRANCA DUANERA ALIMENTACIÓ Magatzems BZ Álvarez de la Campa pa CULTURA Cam de la varez 2 v. Á l L9 Zona Franca Litoral A NAU BZ INDÚSTRIA BIOTECNOLOGÍA ALIMENTÀRIA BZ L9 Zona Franca Port 1 Iveco Zona Franca ZAL ZONA Pegaso L9 FRANCA DUANERA er A arr C Carrer 6 L9 Zona Franca 2 1 (67 Carrer Estany Carrer Cobalt Carrer del Ferro Carrer de l’Acer er 5 Ca rr (3 Activitats logístiques Actividades logísticas La Zona Franca Duanera compta amb prop de 100 empreses La Zona Franca Aduanera cuenta con cerca de 100 empresas implantades, en les quals treballen al voltant de 600 persones implantadas, en las que trabajan alrededor de 600 personas y i on es reben diàriament més d’1.000 vehicles de transport i donde se reciben diariamente más de 1.000 vehículos de altres 500 turismes de visitants. transporte y otros 500 turismos de visitantes. La seva dimensió, la seva activitat i la seva excel·lent localitza- Su dimensión, su actividad y su excelente localización, cerca ció, prop del port de Barcelona i de l’aeroport, l’estació ferro- del Port de Barcelona y del aeropuerto, la estación ferroviaria viària de mercaderies i la xarxa de comunicació vial, fan de la de mercancías y la red de comunicación vial, hacen de la Zona Zona Franca Duanera de Barcelona la primera i més important Franca Aduanera de Barcelona la primera y más importante del Mediterrani. del Mediterráneo. Al llarg de 2011, el Consorci ha realitzat importants inversions A lo largo de 2011, El Consorci ha realizado importantes amb l’objectiu de millorar i ampliar els serveis de la Zona Fran- inversiones con el objetivo de mejorar y ampliar los servicios ca Duanera. de la Zona Franca Aduanera. S’han dut a terme treballs de manteniment a les cobertes, s’ha Se han llevado a cabo trabajos de mantenimiento en las canviat el sistema de refrigeració a l’edifici de la Duana, s’han cubiertas, se ha cambiado el sistema de refrigeración en el edi- realitzat millores en la jardineria i en la senyalització viària, s’ha ficio de la Aduana, se han realizado mejoras en la jardinería y implantat un nou sistema d’accés a l’aparcament amb un lec- en la señalización viaria, se ha implantado un nuevo sistema tor òptic de les matrícules i, finalment, s’han instal·lat nous de acceso al aparcamiento con un lector óptico de las matrí- contenidors de recollida selectiva de residus per afavorir el culas y, finalmente, se han instalado nuevos contenedores de reciclatge i la sostenibilitat ambiental. recogida selectiva de residuos para favorecer el reciclaje y la sostenibilidad ambiental. Amb aquestes actuacions el Consorci compleix els acords que va consensuar en el seu moment amb l’associació d’arrenda- Con estas actuaciones El Consorci cumple los acuerdos que taris de la Zona Franca Duanera, ASCOL, per adaptar el recin- consensuó en su día con la asociación de arrendatarios de la te principal a la seva nova realitat, modernitzant les seves ins- Zona Franca Aduanera, ASCOL, para adaptar el recinto princi- tal·lacions per augmentar la seva eficàcia i competitivitat com pal a su nueva realidad, modernizando sus instalaciones y a centre logístic. aumentando su eficacia y competitividad como centro logístico. ** A l’annex hi ha una llista amb les empreses instal- ** En el anexo se relaciona la lista de las empresas insta- lades a la Zona Franca Duanera. ladas en la Zona Franca Aduanera. (3 Activitats logístiques Actividades logísticas Parc logístic de la Parc logístic de la Zona Franca Zona Franca Superfície total: 41 hectàrees Superficie total: 41 hectáreas Situat dins del polígon de la Zona Franca, el parc s’estructura Situado dentro del polígono de la Zona Franca, el parque se en dues àrees ben diferenciades: un àrea logística amb una estructura en dos áreas bien diferenciadas: un área logística superfície bruta de 285.000 m² i un àrea de negocis de con una superficie bruta de 285.000 m² y un área de negocios 120.000 m² amb una edificabilitat de 190.000 m². En el seu de 120.000 m² con una edificabilidad de 190.000 m². En su recinte hi ha instal·lades 30 empreses i es calcula que hi tre- recinto hay instaladas 30 empresas y se calcula que trabajan ballen al voltant de 2.500 persones. El projecte l’ha promogut en ellas alrededor de 2.500 personas. El proyecto lo ha pro- conjuntament el Consorci de la Zona Franca i Saba Parques movido conjuntamente El Consorci de la Zona Franca y Saba Logísticos. Parques Logísticos. Àrea Logística Área Logística En un emplaçament amb una accessibilitat immillorable, en un En un emplazamiento con una accesibilidad inmejorable, en entorn constituït per àrees intermodals generadores de tràfic un entorno constituido por áreas intermodales generadoras de mercaderies de primer ordre, el Parc Logístic de la Zona de tráfico de mercancías de primer orden, el Parc Logístic de Franca va néixer amb l’objectiu de convertir-se en un referent la Zona Franca nació con el objetivo de convertirse en un refe- de la logística del nostre país. rente de la logística de nuestro país. Compta amb una superfície construïda de 123.000 m² de Cuenta con una superficie construida de 123.000 m² de naves naus d’última generació, dissenyades per a activitats logísti- de última generación, diseñadas para actividades logísticas ques diverses, que es divideixen en 9 edificis. diversas, que se dividen en 9 edificios. Àrea de Negocis Área de Negocios La gran visibilitat de la seva façana, d’aproximadament La gran visibilidad de su fachada, de aproximadamente 1.350 m, paral·lela a la ronda Litoral, és un privilegiat apara- 1.350 m, paralela a la ronda Litoral, es un privilegiado esca- dor per al conjunt dels 3 edificis ja construïts, que són les seus parate para el conjunto de los 3 edificios ya construidos, que corporatives del Consorci, Abertis Infraestructuras i Saba son las sedes corporativas de El Consorci, Abertis Infraestruc- Infraestructuras. turas y Saba Infraestructuras. ( En comercialització En comercialización (70 3 PARC LOGÍSTIC DE LA ZONA FRANCA AL de mercaderies de Can Tunis Carrer Pablo Iglesias SupEDIeFICrI ficie1 3b5 ruta: 306 hectáreas BARRI DE 127 INDUSTRIAL 136 129 LA MARINA Montjuïc 128 131 133 137 164 130 132 En un r13a4 dio 13d8 e 1359 km del Polígono Industrial de Constantí se 142 143 169 155 170 L9 L2 Parc Logístic encue14n4 tran 14t1 6 o45 das las p163l a140 Cta1f69 arre o 171r 15m4 a14s1 deL 9trMotors r de ansporte: el aeropuerto 147 ls Motors de Reus anexo al polígono , el 1p48 uerto de Tarragona y la auto- MERCABARNA RONDA A V L . I TORAL PARC PApRCi sLOtGaIS TIiCnternacional AP-7. Además, dentro del propio recinto L9 L2 Mercabarna LOGÍSTIC 3 ZONA FRANCA existe una terminal TECO, que es la principal central de mer- CENTR E cancías ferroviarias de TarrSEaRVgEISona. Seat BZ ZONA FRANCA DUANERA ALIMENTACIÓ Magatzems BZ pa SuperficieCU LbTUrRuA ta: 306 hectáreas Álvarez de la Campa Cam de la rez a v. Á lv NAU BZ En un radio de 5 km Ld9 eZonla FraPncao Litolraílgono Industrial dA e Constantí se INDÚSTRIA BIOTECNOLOGÍA ALIMENTÀRIA encuentran todas las plataformas de transporte: el aeropuerto BZ de Reus anexo al polígono , el puerto de Tarragona y la auto- pista internacional AP-7. Además, dentro del propio recinto L9 Zona Franca Port existe una terminal TECO, que es la principal central de mer- cancías ferroviarias de Tarragona. Iveco El desarrollo urbanístico del área, con un total de 290 hectáre- L9 Zona Franca ZAL ZONA Pegaso FRANCA as, se realizó en dos fases con una inversión total de 25,2 DUANERA er A rr millones de euros. Anteriormente ya se habían vendido todas Ca C las parcelas. arrer 6 L9 Zona Franca (71 Carrer Estany Carrer Cobalt Carrer del Ferro Carrer de l’Acer er 5 Ca rr (3 Activitats logístiques Actividades logísticas Les construccions, amb un impactant disseny, han estat pro- Las construcciones, con un impactante diseño, han sido pro- jectades per l’arquitecte Ricard Bofill. Es caracteritzen per les yectadas por el arquitecto Ricardo Bofill. Se caracterizan por seves plantes diàfanes i unes façanes vidrades de mur cortina sus plantas diáfanas y unas fachadas acristaladas de muro cor- de doble pell, que aconsegueixen el màxim estalvi energètic i tina de doble piel, que consiguen el máximo ahorro energéti- confort gràcies a l’aprofitament de la llum natural i a l’òptim co y confort gracias al aprovechamiento de la luz natural y al aïllament tèrmic i acústic. óptimo aislamiento térmico y acústico. El Parc Logístic ofereix serveis avançats i de qualitat en els El Parc Logístic ofrece servicios avanzados y de calidad en los àmbits de seguretat, manteniment, recollida de residus, tele- ámbitos de seguridad, mantenimiento, recogida de residuos, comunicacions i serveis a les persones. A més, compta amb telecomunicaciones y servicios a las personas. Además cuenta àmplies zones d’aparcament, diverses línies d’autobusos i la con amplias zonas de aparcamiento, varias líneas de autobu- parada Parc Logístic de la línia 9 del metro, que el connectarà ses y la parada Parc Logístic de la línea 9 del metro, que lo amb l’aeroport, la Fira i Barcelona. conectará rápidamente con el aeropuerto, la Fira y Barcelona. Al llarg de 2011, les empreses Privalia, Rhenus Logistics, Fagor A lo largo de 2011, las empresas Privalia, Rhenus Logistics, Electrodomésticos i Logista s’han sumat a la llista de clients del Fagor Electrodomésticos y Logista se han sumado a la lista de Parc Logístic. clientes de Parc Logístic. ** A l’annex es relaciona la llista de les empreses ins- ** En el anexo se relaciona la lista de las empresas insta- tal·lades al Parc Logístic Zona Franca. ladas en el Parc Logístic Zona Franca. (73 (4 Actuacions urbanes i edificis singulars Actuaciones urbanas y edificios singulares Actuacions urbanes i edificis singulars 3 E 3 Actuaciones urbanas y edificios singulares D B C Projectes per a l’impuls de l’R+D Barcelona Proyectos para el impulso de la I+D A 1 Edifici NEXUS I 2 Edifici NEXUS II 3 Edifici EUREKA I 4 Edifici CAC 5 Edifici MEDIA-TIC 6 Edifici BANC DE SANG F 7 Torre TELEFÓNICA DIAGONAL 00 BZ Barcelona Zona Innovació Projectes urbans Proyectos urbanos 1 Actuació al barri de Sant Andreu 2 Complex Immobiliari BARCELONA GLORIES 3 CITY MOLLET (76 2 2 1 5 4 6 7 1 BZ BZ F (77 (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Edifici Nexus I Edificio Nexus I Superfície edificada: 10.000 m² Superficie edificada: 10.000 m² L’edifici gaudeix d’una ubicació privilegiada a la zona alta de El edificio disfruta de una ubicación privilegiada en la zona Barcelona –centre financer i de negocis de la ciutat–, on es alta de Barcelona –centro financiero y de negocios de la ciu- localitzen les principals seus corporatives d’empreses nacionals dad–, donde se localizan las principales sedes corporativas de i internacionals. empresas nacionales e internacionales. Nexus I és també un destacat exemple de col·laboració entre Nexus I es también un destacado ejemplo de colaboración universitat i empresa, ja que l’edifici s’integra plenament al entre universidad y empresa, ya que el edificio se integra ple- campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). namente en el campus norte de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’edifici, de 10.000 m², de forma cilíndrica i estèticament innovador, ha estat concebut per l’arquitecte Lluís Nadal. El edificio, de 10.000 m², de forma cilíndrica y estéticamente Envoltat d’una àmplia zona enjardinada, disposa d’un tanca- innovador, ha sido concebido por el arquitecto Lluís Nadal. ment totalment vidrat i de plantes diàfanes amb il·luminació Rodeado de una amplia zona ajardinada, dispone de un cerra- natural. miento totalmente acristalado y de plantas diáfanas con ilu- minación natural. Nexus I, acabat l’any 1995, va suposar una inversió global de 7,6 milions d’euros. Està ocupat íntegrament per empreses del Nexus I, acabado en 1995, supuso una inversión global de 7,6 sector tecnològic i per departaments d’investigació i desenvo- millones de euros. Está ocupado en su totalidad por empresas lupament, la qual cosa afavoreix les sinergies i l’intercanvi del sector tecnológico y por departamentos de investigación y entre el món empresarial i l’universitari. desarrollo, lo cual favorece las sinergias y el intercambio entre el mundo empresarial y el universitario. Disposa de múltiples serveis, a més d’aparcament, magat- zems, un auditori i cafeteria al mateix edifici. Dispone de múltiples servicios, además de aparcamiento, almacenes, un auditorio y cafetería en el mismo edificio. ** A l’annex es relacionen totes les empreses instal·lades a l’edifici. ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- das en el edificio. CAMPUS NORD UPC NEXUS II ( Per llogar NEXUS I PALAU PEDRALBES En alquiler CAMPUS SUD UPC AL DIAGON GALLO AV. AR PAU G RONDA DE DALT S LB E RA ED E P V. D A S AN T I S E IR M (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Edifici Nexus II Edificio Nexus II Superfície edificada: 7.600 m² Superfície edificada: 7.600 m² Situat al campus nord de la Universitat Politècnica de Cata- Situado en el campus norte de la Universitat Politècnica de lunya, Nexus II és un edifici singular ocupat per empreses de Catalunya, Nexus II es un edificio singular ocupado por empre- nova creació vinculades a la universitat, diferents departa- sas de nueva creación vinculadas a la universidad, diferentes ments, serveis i entitats universitaris, així com altres empreses departamentos, servicios y entidades universitarios, así como ja consolidades del sector tecnològic, interessades per la ubi- otras empresas ya consolidadas en el sector tecnológico, inte- cació privilegiada i les altes prestacions tècniques de l’edifici resadas por la ubicación privilegiada y las altas prestaciones –el segon que es construeix en col·laboració amb la UPC–. técnicas del edificio –el segundo que se construye en colabo- ración con la UPC–. En el projecte, realitzat pel conegut arquitecte Ricard Bofill, es van invertir 8,8 milions d’euros i es va disposar d’una super- En el proyecto, realizado por el conocido arquitecto Ricardo fície de 7.600 m², dels quals 6.000 m² són sobre rasant i Bofill, se invirtieron 8,8 millones de euros y se dispuso de una 1.600 m² d’aparcament subterrani, amb una capacitat per 60 superficie de 7.600 m², de los cuales 6.000 m² son sobre vehicles. rasante y 1.600 m² de aparcamiento subterráneo, con una capacidad para 60 vehículos. L’edifici, diàfan i de formes geomètriques, ofereix moltes opcions per adequar-se a les necessitats de les noves empre- El edificio, diáfano y de formas geométricas, ofrece una gran ses i de les ocupacions tecnològiques. ductilidad para acomodarse a las necesidades de las nuevas empresas y de las ocupaciones tecnológicas. Es va iniciar l’any 1999 i es va inaugurar l’any 2002. A l’ac- tualitat està totalment ocupat: a la planta baixa se situen els Se inició en 1999 y se inauguró en 2002. En la actualidad está serveis de la UPC i a la resta de plantes, empreses d’alta tec- totalmente ocupado: en la planta baja se sitúan los servicios nologia i d’R+D; això permet el continu intercanvi empresarial de la UPC y en el resto de plantas, empresas de alta tecnolo- i universitari. gía e I+D; ello permite el continuo intercambio empresarial y universitario. ** A l’annex es relacionen totes les empreses instal·lades a l’edifici. ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- das en el edificio. ( Per llogar En alquiler CAMPUS NORD UPC NEXUS II NEXUS I PALAU PEDRALBES CAMPUS SUD UPC NAL . DIAGO LO V ARGAL A G PAU (80 RONDA DE DALT ES LB DRA E E P V. D A NS A I S RET I M (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Banc de Sang i Teixits Superfície edificada: 16.606 m² L’immoble, projectat per l’estudi d’arquitectura SaAS i dirigit per Joan Sabaté, és un prisma rectangular de façanes portants El Banc de Sang i Teixits (BST) és un centre públic de referèn- de formigó i quatre nuclis interiors de serveis, de planta diàfa- cia per a la donació, l’anàlisi i el tractament de la sang, els tei- na, amb espais de grans dimensions sense pilars i amb gran xits humans i la teràpia cel·lular. La nova seu s’aixeca en el flexibilitat per albergar diversos usos. Disposa de 9.900 m² front marítim, en un solar situat en la confluència del passeig sobre rasant −planta baixa i cinc plantes− i una planta sota de Taulat amb els carrers Bilbao i Lope de Vega, en el districte rasant de 6.700 m². del 22@. L’edifici compta amb tecnologia d’última generació per desenvolupar investigació biomèdica −per exemple, l’in- S’ha buscat un comportament ambiental sostenible i la reduc- novador sistema de fraccionament de la sang−. ció de les emissions associades a aquest efecte hivernacle, per la qual cosa s’ha apostat per diferents tècniques d’estalvi ener- L’immoble agrupa les diverses activitats del BST i alberga a gètic. Ha rebut el premi ENDESA a la promoció immobiliària més 600 professionals. Des d’aquesta nova seu se subminis- més sostenible i ha estat finalista (entre 309 projectes) als pre- tren components sanguinis a tots els hospitals i clíniques mis europeus Sustainable Energy Europe Awards 2011 en la públiques i privades de Catalunya: proveeix una població de categoria Living. referència de més de vuit milions de persones. També acull els serveis administratius i de gestió, tot el procés d’obtenció, pro- El cost total del nou edifici ha suposat una inversió total de 50 cessament validació i subministrament de la sang; els labora- milions d’euros, 35 en obra i 15 milions en equipament. toris d’immunobiologia transfusional i diagnòstic i el Banc de Teixits Humans, entre altres. És la seu del Banc de Sang de Cordó Umbilical. Banc de Sang i Teixits Superficie edificada: 16.606 m² El inmueble, proyectado por el estudio de arquitectura SaAS y dirigido por Joan Sabaté, es un prisma rectangular de fachadas El Banc de Sang i Teixits (BST) es un centro público de referen- portantes de hormigón y cuatro núcleos interiores de servicios, cia para la donación, el análisis y el tratamiento de la sangre, de planta diáfana, con espacios de grandes dimensiones sin los tejidos humanos y la terapia celular. La nueva sede se levan- pilares y con gran flexibilidad para albergar diversos usos. Dis- ta en el frente marítimo, en un solar ubicado en la confluencia pone de 9.900 m² sobre rasante −planta baja y cinco plantas− del paseo de Taulat con las calles Bilbao y Lope de Vega, en el y una planta bajo rasante de 6.700 m². distrito del 22@. El edificio cuenta con tecnología de última generación para desarrollar investigación biomédica −por ejem- Se ha buscado un comportamiento ambiental sostenible y la plo, el innovador sistema de fraccionamiento de la sangre−. reducción de las emisiones asociadas al efecto invernadero, por lo que se ha apostado por distintas técnicas de ahorro El inmueble agrupa las diversas actividades del BST y alberga a energético. Ha recibido el premio ENDESA a la promoción más de 600 profesionales. Desde esta nueva sede se suminis- inmobiliaria más sostenible y ha sido finalista (entre 309 pro- tran componentes sanguíneos a todos los hospitales y clínicas yectos) a los premios europeos Sustainable Energy Europe públicas y privadas de Cataluña: abastece a una población de Awards 2011 en la categoría Living. referencia de más de ocho millones de personas. También acoge los servicios administrativos y de gestión, todo el proce- El coste total del nuevo edificio ha supuesto una inversión total so de obtención, procesamiento validación y suministro de la de 50 millones de euros, 35 en obra y 15 millones en equipa- sangre; los laboratorios de inmunobiología transfusional y miento. diagnóstico y el banco de tejidos humanos, entre otros. Es la sede del banco de sangre de cordón umbilical. ( Construït Construido PASSEIG DEL TAULAT BANC DE SANG RONDA DEL LITORAL PLATJA DE LA PLATJA DE LA NOVA MAR BELLA MAR BELLA BILBAO LOPE DE VEGA (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Edifici CAC Edificio CAC Superfície edificada: 6.192 m² Superficie edificada: 6.192 m² El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) és l’autoritat inde- El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) es la autoridad pendent que regula els serveis de comunicació audiovisual de independiente que regula los servicios de comunicación audio- Catalunya. Els arquitectes Jaume de Oleza i Marta Casas, de visual de Cataluña. Los arquitectos Jaume de Oleza y Marta l’àrea d’Arquitectura del Consorci, han construït per al CAC la Casas, del área de Arquitectura de El Consorci, han construido nova seu, que s’aixeca a l’illa formada pels carrers Tànger, Ciu- para el CAC la nueva sede, que se levanta en la manzana for- tat de Granada, Sancho de Àvila i Roc Boronat. És molt a prop mada por las calles Tànger, Ciutat de Granada, Sancho de del nou edifici Media-Tic, destinat a acollir empreses de tec- Àvila y Roc Boronat. Está muy cerca del nuevo edificio Media- nologia de la informació i comunicació. El veïnatge d’aquests Tic, destinado a acoger empresas de tecnología de la informa- dos organismes comporta importants sinergies dins del cam- ción y comunicación. La vecindad de estos dos organismos pus audiovisual creat al districte 22@. comporta importantes sinergias dentro del campus audiovisual creado en el distrito 22@. L’edifici, amb un disseny molt harmònic i funcional, té una superfície construïda de 2.995 m² sobre rasant i 3.197 m² sota El edificio, con un diseño muy armónico y funcional, tiene una rasant; distribuïts en una planta baixa i altres tres plantes, jun- superficie construida de 2.995 m² sobre rasante y 3.197 m² tament amb dues plantes subterrànies per a aparcament, arxiu bajo rasante; distribuidos en una planta baja y otras tres plan- i galeria de serveis. La inversió ha estat de 7 milions d’euros. tas, junto con dos plantas subterráneas para aparcamiento, archivo y galería de servicios. La inversión ha sido de 7 millo- Ha aconseguit la certificació d’eficiència energètica amb la nes de euros. qualificació A −la màxima existent a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)−, per l’ús de tecnologies que fomenten els Ha conseguido la certificación de eficiencia energética con la criteris d’aprofitament energètic i bioclimàtic. calificación A −la máxima existente a través del Institut Català d’Energia (ICAEN)−, por el empleo de tecnologías que fomen- tan los criterios de aprovechamiento energético y bioclimático. ( Construït Construido PLAÇA DE GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES LES GLORIES CATALANES AV. D BARCELONA IAGO GLÒRIES NAL BOLÍVIA TÀNGER EDIFICI CAC SANCHO DE ÀVILA LLACUNA (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Edifici Eureka I Edificio Eureka I Superfície edificada: 6.712 m² Superficie edificada: 6.712 m² Prenent com a model els edificis Nexus, precursors al nostre Tomando como modelo los edificios Nexus, precursores en país de la col·laboració entre universitat i empresa, el Consor- nuestro país de la colaboración entre la universidad y la empre- ci i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van signar el sa, El Consorci y la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 28 de setembre de 2004 un acord de col·laboració per pro- firmaron el 28 de septiembre de 2004 un acuerdo de colabo- moure un edifici que impulsés l’R+D al campus de Bellaterra ración para promover un edificio que impulsase la I+D en el (Cerdanyola). campus de Bellaterra (Cerdanyola). L’edifici Eureka se situa dins del Parc de Recerca de la UAB, que El edificio Eureka se sitúa dentro del Parc de Recerca de la compta amb 30 centres i instituts d’investigació i més de 4.000 UAB, que cuenta con 30 centros e institutos de investigación investigadors. La seva situació és immillorable, en el corredor y más de 4.000 investigadores. Su situación es inmejorable, en tecnològic CIT (Catalonian Innovation Triangle), que inclou a el corredor tecnológico CIT (Catalonian Innovation Triangle), més del Parc de Recerca de la UAB, el Parc Tecnològic del que incluye además del Parc de Recerca de la UAB, el Parc Tec- Vallès, el centre Esade-Creapolis, el Parc ALBA, així com diver- nològic del Vallès, el centro Esade-Creapolis, el Parc ALBA, así sos parcs empresarials i centres universitaris. como diversos parques empresariales y centros universitarios. RUBÍ C-58 SABADELL AP-7 MOLLET DEL VALLÈS MOLINS CERDANYOLA DE REI C-16 DEL VALLÈS AP-7 MONTMELÓ SANT FELIU DE LLOBREGAT EUREKA I Ronda de Dalt BARCELONA MONTCADA C-32 N-II I REIXAC Ronda del Litoral ( Per llogar En alquiler (86 (87 (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D El projecte arquitectònic, obra de Norman Cinnamond –de El proyecto arquitectónico, obra de Norman Cinnamond – del l’estudi d’arquitectura Cinnamond – Torrentó – Sala Arquitec- estudio de arquitectura Cinnamond – Torrentó – Sala Arquitec- tes–, parteix d’un tronc central que intercomunica els diferents tes– , parte de un tronco central que intercomunica los dife- braços de l’edifici. Distribueix 4.999 m² en tres plantes d’ofici- rentes brazos del edificio. Distribuye 4.999 m² en tres plantas nes que s’organitzen entorn d’un gran pati obert a l’oest –que de oficinas que se organizan en torno a un gran patio abierto aporta llum i vistes–, amb un destacat joc de volums, diversos al oeste – que aporta luz y vistas– , con un destacado juego de espais de terrasses i una planta subterrània d’1.713 m². Va volúmenes, diversos espacios de terrazas y una planta subte- suposar una inversió de 8,5 milions d’euros. rránea de 1.713 m². Supuso una inversión de 8,5 millones de euros. La planta baixa i la primera planta de l’edifici estan ocupades per la UAB, que ha instal·lat les seves oficines i la zona de viver La planta baja y la primera planta del edificio están ocupadas d’empreses, unitats d’investigació de la universitat i empreses por la UAB, que ha instalado sus oficinas y la zona de incuba- de biotecnologia i biomedicina, principalment. Les plantes dora, unidades de investigación de la universidad y empresas segona i tercera disposen de mòduls de major grandària per a de biotecnología y biomedicina, principalmente. Las plantas empreses més consolidades. Al llarg de 2011 s’han instal·lat segunda y tercera disponen de módulos de mayor tamaño empreses com ara l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN) para empresas más consolidadas. A lo largo de 2011 se han amb 375 m², Odournet amb 139 m², AB-Biotic amb 101 m² i instalado empresas como el Institut Català de Nanotecnologia Blueknow amb 66 m². (ICN) con 375 m², Odournet con 139 m², AB-Biotic con 101 m² y Blueknow con 66 m². ** A l’annex es relacionen totes les empreses instal·lades a l’edifici. ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- das en el edificio. (88 (89 (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Edifici Media-Tic Edifici Media-Tic Superfície edificada: 23.059 m² Superficie edificada: 23.059 m² L’edifici, encarregat a l’arquitecte Enric Ruiz-Geli, està situat en El edificio, encargado al arquitecto Enric Ruiz-Geli, está ubica- la confluència dels carrers Roc Boronat i Sancho de Àvila, a la do en la confluencia de las calles Roc Boronat y Sancho de zona 22@, dins del Parc Barcelona Media (PBM), que eviden- Ávila, en la zona 22@, dentro del Parc Barcelona Media (PBM), cia les potencialitats de la ciutat en el sector audiovisual i de que busca poner de manifiesto las potencialidades de la ciu- les tecnologies de la informació per aconseguir el lideratge dad en el sector audiovisual y de las tecnologías de la infor- internacional. mación para alcanzar el liderazgo internacional. És un projecte arquitectònic d’avantguarda, que mostra el seu Es un proyecto arquitectónico de vanguardia, que muestra su esquelet metàl·lic gràcies a un revestiment translúcid i innova- esqueleto metálico gracias a un revestimiento translúcido e dor; l’ETFE (ethilene tetrafluor ethilene) que actua de filtre innovador; el ETFE (ethilene tetrafluor ethilene) que actúa de solar i recobreix tres de les quatre façanes amb cambres d’ai- filtro solar y recubre tres de las cuatro fachadas con cámaras re. La façana principal, orientada al sol i amb un aspecte encoi- de aire. La fachada principal, orientada al sol y con un aspec- xinat, pot inflar-se i desinflar-se mitjançant un sistema pneu- to acolchado, puede inflarse y desinflarse mediante un sistema màtic que deixa passar la llum o crea ombra, amb un estalvi neumático que deja pasar la luz o crea sombra, con un ahorro energètic del 20%. energético del 20%. Es tracta d’un cub elevat, la planta baixa del qual és oberta als Se trata de un cubo elevado, cuya planta baja se deja abierta a vianants, un gran espai per a la comunicació pública; s’estruc- los peatones, como un gran espacio para la comunicación públi- tura en nou plantes i dos soterranis, amb 16.000 m² sobre ca; se estructura en nueve plantas y dos sótanos, con 16.000 m² rasant i 7.104 m² sota rasant, respectivament. sobre rasante y 7.104 m² bajo rasante, respectivamente. (91 (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Les obres van finalitzar el desembre de 2009 i el projecte va rebre una inversió de 28 milions d’euros. L’any 2011 l’edifici Media-Tic ha rebut diversos premis en reco- neixement a la seva excel·lència arquitectònica. Entre ells des- taquen el concedit pel World Architecture Festival (WAF) al millor edifici de 2011 i l’atorgat pel Ministerio de Fomento, Premio de Investigación de la IX Bienal de Arquitectura y Urba- nismo. Una part de l’edifici acull activitats productives en el camp de les TIC i del sector audiovisual, mentre que una altra es desti- na a activitats permanents de formació i investigació, transfe- rència i divulgació de les noves tecnologies. L’any 2011 Barce- lona Activa va inaugurar el seu nou Cibernàrium, de 1.470 m² que està concebut com un espai multiús i versàtil, especial- ment dedicat a les activitats formatives tecnològiques. Actualment a l’edifici hi ha la Fundació UOC (5.000 m²), Bar- celona Digital −que ocupava 800 m² i l’any 2011 disposa de 1.500 m²−, Admira Digital Networks, Linguamón i TMB. L’any 2012 s’instal·larà Tecnalia (400 m²) i Cloud 9 (200 m²). ** A l’annex es relacionen totes les empreses instal·lades a l’edifici. Las obras finalizaron en diciembre de 2009 y el proyecto reci- bió una inversión de 28 millones de euros. En 2011el edificio Media-Tic ha recibido varios premios en reconocimiento a su excelencia arquitectónica. Entre ellos des- tacan el concedido por el World Architecture Festival (WAF) al mejor edificio de 2011 y el otorgado por el Ministerio de Fomento, Premio de Investigación de la IX Bienal de Arquitec- tura y Urbanismo. Una parte del edificio acoge actividades productivas en el campo de las TIC y del sector audiovisual, mientras que otra se destina a actividades permanentes de formación e investiga- ción, transferencia y divulgación de las nuevas tecnologías. En 2011 Barcelona Activa inauguró su nuevo Cibernàrium, de 1.470 m² que está concebido como un espacio multiuso y ver- sátil, especialmente dedicado a las actividades formativas tec- nológicas. Actualmente en el edificio están instalados la Fundació UOC (5.000 m²), Barcelona Digital −que ocupaba 800 m² y en 2011 ha llegado a 1.500 m²−, Admira Digital Networks, Linguamón y TMB. En 2012 se instalará Tecnalia (400 m²) y Cloud 9 (200 m²). ** En el anexo se relacionan todas las empresas instala- das en el edificio. ( Per llogar En alquiler (92 PLAÇA DE GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES LES GLORIES CATALANES AV. D BARCELONA IAGO GLÒRIES NAL BOLÍVIA TÀNGER MEDIA-TIC SANCHO DE ÀVILA LLACUNA (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D Torre Telefónica Torre Telefónica Diagonal 00 Diagonal 00 Superfície edificada: 33.974 m² Superficie edificada: 33.974 m² Mitjançant un projecte clau en el pany a la zona Fòrum, a la Mediante un proyecto llaves en mano en la zona Fòrum, en la confluència del carrer Taulat amb l’avinguda Diagonal, el Con- confluencia de la calle Taulat con la avenida Diagonal, El Con- sorci ha construït la seu corporativa de la companyia Telefòni- sorci ha construido la sede corporativa de la compañía Telefó- ca a Catalunya. Acull totes les oficines fins ara disperses per nica en Cataluña. Acoge todas las oficinas hasta ahora disper- Barcelona i el seu centre d’R+D a la ciutat. sas por Barcelona y su centro de I+D en la ciudad. La torre, ideada per l’arquitecte Enric Massip-Bosch, treu ren- La torre, ideada por el arquitecto Enric Massip-Bosch, saca ren- diment a una ubicació gairebé escènica dins de la trama urba- dimiento a una ubicación casi escénica dentro de la trama na de la ciutat i és identificable des de qualsevol punt, espe- urbana de la ciudad y es identificable desde cualquier punto, cialment des del front litoral. especialmente desde el frente litoral. (94 (95 (4 Projectes per a l’impuls de l’R+D Proyectos para el impulso de la I+D La nova icona de la Barcelona d’avantguarda, dissenyada amb El nuevo icono de la Barcelona de vanguardia, diseñado con cri- criteris d’aprofitament energètic i bioclimàtic, amb una estruc- terios de aprovechamiento energético y bioclimático, con una tura en forma de rombe diamant, aconsegueix els 110 m d’al- estructura en forma de rombo diamante, alcanza los 110 m de tura, distribuïts en 24 plantes amb amplis i lluminosos espais. altura, distribuidos en 24 plantas con amplios y luminosos espa- La superfície construïda és de 25.353 m² sobre rasant i 8.621 cios. La superficie construida es de 25.353 m² sobre rasante y m² sota rasant. Destaca per la lluminositat, les línies estilitza- 8.621 m² bajo rasante. Destaca por su luminosidad, sus líneas des i uns espais interiors amplis. El projecte ha suposat una estilizadas y sus amplios espacios interiores. El proyecto ha inversió de més de 86 milions d’euros. supuesto una inversión de más de 86 millones de euros. El 25 d’octubre 2011 Teléfonica va inaugurar la seva nova seu. El 25 de octubre 2011 Teléfonica inauguró su nueva sede. Alberga 1.200 empleats i neix amb la voluntat d’obrir-se a la Alberga 1.200 empleados y nace con la voluntad de abrirse a ciutat a través de dues plantes que disposen d’una tenda, un la ciudad a través de dos plantas que disponen de una tienda, restaurant, un auditori de més de 300 places i una sala de un restaurante, un auditorio de más de 300 plazas y una sala demostracions tecnològiques. de demostraciones tecnológicas. La torre Telefònica Diagonal 00 ha obtingut el premi Leaf La torre Telefónica Diagonal 00 ha obtenido el galardón Leaf Awards 2011 en la modalitat de millor edifici comercial de Awards 2011 en la modalidad de mejor edificio comercial del l’any Best commercial building of the year. año Best commercial building of the year. TERME DE SANT ADRIÀ DE BESÒS AV. DIAGONAL TORRE TELEFÓNICA T DIAGONAL 00 A L TAUL PASSEIG DE FORUM 2004 RONDA LITORAL ( Construït Construido (96 Rambla de Prim (4 Projectes urbans Proyectos urbanos Complex immobiliari Complejo inmobiliario Barcelona Glòries Barcelona Glòries Superfície edificada: 250.000 m² Superficie edificada: 250.000 m² El Consorci, amb les seves inversions en el complex immobilia- El Consorci, con sus inversiones en el complejo inmobiliario ri Barcelona Glòries, ha estat pioner en la regeneració d’a- Barcelona Glòries, ha sido pionero en la regeneración de esta questa àmplia zona de la ciutat i en la nova projecció del barri amplia zona de la ciudad y en la nueva proyección del barrio de Poblenou. de Poblenou. Amb l’objectiu de recuperar un territori degradat urbanística- Con el objetivo de recuperar un territorio degradado urbanís- ment, com era l’entorn de Glòries, i seguint les propostes que ticamente, como era el entorno de Glòries, y siguiendo las pro- el Pla Cerdà va fer fa 150 anys per convertir aquesta àrea en puestas que el Plan Cerdà hizo hace 150 años para convertir un dels nous centres neuràlgics de Barcelona, el Consorci va esta área en uno de los nuevos centros neurálgicos de Barce- urbanitzar els 500 m inicials de la nova Diagonal, la qual cosa lona, El Consorci urbanizó los 500 m iniciales de la nueva Dia- va permetre reconstruir el traçat de l’eix viari més important de gonal, lo que permitió reconstruir el trazado del eje viario más la ciutat. importante de la ciudad. Barcelona Glòries disposa d’un centre comercial de 53.000 m², Barcelona Glòries dispone de un centro comercial de 53.000 punt de referència de les compres i l’oci de tots els barcelonins; m², punto de referencia de las compras y el ocio de todos los un aparcament de 145.000 m² −un dels majors de la ciutat, barceloneses; un aparcamiento de 145.000 m² –uno de los amb quatre nivells i 3.200 places− i tres edificis d’oficines amb mayores de la ciudad, con cuatro niveles y 3.200 plazas– y tres un total de 38.216 m². edificios de oficinas con un total de 38.216 m². El Consorci va vendre tots els seus actius, excepte una part El Consorci vendió todos sus activos, excepto una parte sus- substancial de l’aparcament: el mes d’abril de 1998, el centre tancial del aparcamiento: en abril de 1998, el centro comercial comercial al grup holandès Rodamco i el juny de 2000, dos al grupo holandés Rodamco y en junio de 2000, dos edificios edificis d’oficines a la immobiliària Colonial. de oficinas a la inmobiliaria Colonial. S’està preparant la venda de l’aparcament. Se está preparando la venta del aparcamiento. ( Venut Vendido PLAÇA DE GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES LES GLORIES CATALANES AV. D BARCELONA IAGO GLÒRIES NAL BOLÍVIA TÀNGER SANCHO DE ÀVILA (98 LLACUNA (4 Projectes urbans Proyectos urbanos Actuació urbanística Actuación urbanística al barri en el barrio de Sant Andreu de Sant Andreu Superfície bruta: 113.500 m² Superficie bruta: 113.500 m² La caserna de Bailén es va construir a la zona nord del barri de El cuartel de Bailén se construyó en la zona norte del barrio de Sant Andreu, entre 1929 i 1934. Va ser inicialment ocupat per Sant Andreu, entre 1929 y 1934. Fue inicialmente ocupado la Maestranza i el parc d’artilleria del Cos d’Enginyers, el IV por la Maestranza y el parque de artillería del Cuerpo de Inge- Regiment d’Infanteria i el VIII Regiment Lleuger de l’exèrcit nieros, el IV Regimiento de Infantería y el VIII Regimiento Lige- espanyol. Va deixar d’utilitzar-se per a aquestes finalitats l’any ro del Ejército español. Su uso para estos fines cesó en 1998. 1998. El Consorci compró las dos parcelas al Ministerio de Defensa El Consorci va comprar les dues parcel·les al Ministerio de por 83 millones de euros. El objetivo es desarrollar un nuevo Defensa per 83 milions d’euros. L’objectiu és desenvolupar un espacio para la ciudad, de once hectáreas aproximadamente, nou espai per a la ciutat, d’onze hectàrees aproximadament, con equipamientos para el barrio: zonas verdes, nuevos viales amb equipaments per al barri: zones verdes, nous vials i habi- y viviendas protegidas o dotacionales y libres. tatges protegits o de dotació pública i lliures. El proyecto actual engloba dos de las parcelas que ocupaba el El projecte actual engloba dos de les parcel·les que ocupava la cuartel, con un total de 107.450 m². Se destinarán 36.000 m² caserna, amb un total de 107.450 m². Es destinaran 36.000 m² a doce nuevos equipamientos, 41.000 m² a zonas verdes, a dotze nous equipaments, 41.000 m² a zones verdes, 22.500 m² a usos residenciales –incluye viviendas de protec- 22.500 m² a usos residencials –inclou habitatges protegits– i ción oficial– y 14.000 m² a usos viarios. Al finalizar el proyec- 14.000 m² a usos viaris. En finalitzar el projecte, la superfície to, la superficie de techo construido será de 142.333 m², de sostre construït serà de 142.333 m2, 11.730 dels quals es 11.730 de los cuales se destinarán a actividades terciarias y de destinaran a activitats terciàries i de comerç, i 130.603 m² a comercio, y 130.603 m² a vivienda –un total de 2.000 entre las habitatge –un total de 2.000 entre les modalitats lliure, con- modalidades libre, concertada y de protección de régimen certada i de protecció de règim general–. Es preveu una inver- general–. Se prevé una inversión global de 240 millones de sió global de 240 milions d’euros. euros. (100 (4 Projectes urbans Proyectos urbanos L’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales va dissenyar el El arquitecto y urbanista Manuel de Solà-Morales diseñó el pla de millora urbana per al conjunt dels dos grans solars, amb plan de mejora urbana para el conjunto de los dos grandes la premissa bàsica de mantenir la multiplicitat d’usos en cadas- solares, con la premisa básica de mantener la multiplicidad de cuna de les construccions. usos en cada una de las construcciones. L’any 2008 es van construir i inaugurar diversos equipaments En 2008 se construyeron e inauguraron varios equipamientos com ara la caserna dels Mossos d’Esquadra, el CEIP Eulàlia como el cuartel de los Mossos d’Esquadra, el CEIP Eulàlia Bota Bota i el Taller Escola Barcelona (TEB). y el taller Escola Barcelona (TEB). L’any 2009 es van signar dos drets de superfície amb Visoren i En 2009 se firmaron dos derechos de superficie con Visoren y Regesa per a la promoció de tres edificis d’habitatges de dota- Regesa para la promoción de tres edificios de viviendas dota- ció pública. I l’any 2010 es va aprovar el projecte de repar- cionales. Y en 2010 se aprobó el proyecto de reparcelación del cel·lació del PAU-2. L’arquitecte Francesc Rius va finalitzar el PAU-2. El arquitecto Francesc Rius finalizó el proyecto de un projecte d’un edifici de 10.452 m² per reallotjar els ocupants edificio de 10.452 m² para realojar a los ocupantes de las dels habitatges del carrer del Palomar. viviendas de la calle Palomar. (102 (4 Projectes urbans Proyectos urbanos A finals de 2009 es va signar un conveni amb IMAS, segons el A finales de 2009 se firmó un convenio con el IMAS, según el qual el Consorci construeix un centre sociosanitari a partir d’un cual El Consorci construye, bajo la fórmula de proyecto llave projecte clau en el pany. en mano, un centro sociosanitario. L’edifici, iniciat l’any 2010, tindrà una superfície de 13.600 m² El edificio, iniciado en 2010, tendrá una superficie de 13.600 m² sobre rasant i 5.244 m² sota rasant; disposa d’un pressupost sobre rasante y 5.244 m² bajo rasante; dispone de un presu- de més de 24 milions d’euros. Les obres han seguit el calen- puesto de más de 24 millones de euros. Las obras han segui- dari previst i es lliurarà a principis de 2012. do el calendario previsto y se entregará a principios de 2012. El complex, dissenyat per l’arquitecte Manuel Brullet −del taller El complejo, diseñado por el arquitecto Manuel Brullet −del Brullet i Associats−, tindrà un centre d’atenció primària que taller Brullet i Associats−, tendrá un centro de atención prima- donarà servei a 25.000 persones i acollirà un equip d’atenció ria que dará servicio a 25.000 personas y acogerá un equipo primària amb àrees de medicina general, pediatria, atenció de atención primaria con áreas de medicina general, pediatría, continuada, educació sanitària i cirurgia menor. També dispo- atención continuada, educación sanitaria y cirugía menor. sarà d’un àrea d’internament amb 210 places i un hospital de También dispondrá de un área de internamiento con 210 pla- dia amb 50 més; donarà servei a població assignada als hospi- zas y un hospital de día con 50 más; dará servicio a población tals Vall d’Hebron i Sant Pau. asignada a los hospitales Vall d’Hebron y Sant Pau. RONDA DE DALT NA DIAI MER . AV PASSEIG SANTA CO PARC DE LA LOMA TRINITAT SANT ANDREU LA MAQUINISTA ( En construcció En construcción (104 RONDA LITORAL BESÒS (4 Projectes urbans Proyectos urbanos City Mollet Superfície bruta: 270.000 m² La City de Mollet del Vallès està situada a la primera corona metropolitana de la ciutat de Barcelona, a l’àrea del Vallès i compta amb molt bones comunicacions AP-7, C-33, C-58, C-17 i C-59. La distribució d’usos, superfícies i volums permetrà crear 80.000 m² de zona residencial: 10.000 m² es destinaran a habitatges protegits; 20.000 m² a oficines i equipaments hote- lers i 50.000 m² a activitats comercials i d’oci. La promoció es durà a terme juntament amb la societat Amrey, SA amb un objectiu d’inversió de 28 milions d’euros del Consorci. City Mollet Superficie bruta: 270.000 m² La City de Mollet del Vallès está situada en la primera corona metropolitana de la ciudad de Barcelona, en el área del Vallès y cuenta con muy buenas comunicaciones AP-7, C-33, C-58, C-17 y C-59. La distribución de usos, superficies y volúmenes permitirá crear 80.000 m² para zona residencial, de los que 10.000 m² se des- tinarán a viviendas de protección oficial; 20.000 m² a oficinas y equipamientos hoteleros; y 50.000 m² a actividades comer- ciales y de ocio. La promoción se llevará a cabo junto con la sociedad Amrey, SA con un objetivo de inversión de 28 millo- nes de euros de El Consorci. ( En planejament En planeamiento (106 RUBÍ C-58 SABADELL AP-7 CITY MOLLET CERDANYOLA DEL VALLÈS MOLINS C-16 A DE REI MONTMELÓ SANT FELIU DE LLOBREGAT Ronda de Dalt BARCELONA MONTCADA C-3 I REIXAC N-II Ronda del Litoral (5 Residencial Residencial Habitatge social Vivienda social Superfície edificada: 21.325 m² Superficie edificada: 21.325 m² En els últims anys, el Consorci, fidel al seu objectiu fundacio- En los últimos años, El Consorci, fiel a su objetivo fundacional nal de recolzar la competitivitat de Barcelona i avançar amb de apoyar la competitividad de Barcelona y avanzar con ella en ella en la consecució dels seus nous reptes com a gran urbs, ha la consecución de sus nuevos retos como gran urbe, ha toma- pres una nova línia estratègica d’activitat: la promoció residen- do una nueva línea estratégica de actividad: la promoción resi- cial, amb l’objectiu d’ajudar en la creació d’un major parc dencial, con el objetivo de ayudar en la creación de un mayor d’habitatge social. parque de vivienda social. El Consorci de la Zona Franca va constituir, juntament amb la El Consorci de la Zona Franca constituyó, junto con la promo- promotora d’habitatges Proviure de Caixa Catalunya, una tora de viviendas Proviure de Caixa Catalunya, una sociedad societat per al desenvolupament d’habitatge assequible de 40 para el desarrollo de vivienda asequible de 40 a 50 m² para a 50 m² per a joves menors de 35 anys i tercera edat. Aquest jóvenes menores de 35 años y tercera edad. Este acuerdo acord forma part dels objectius del Pla d’Habitatge 2004-2010 forma parte de los objetivos del Pla d’Habitatge 2004-2010 que va impulsar l’Ajuntament de Barcelona. que impulsó el ayuntamiento de Barcelona. La societat Proviure-Consorci va iniciar la seva activitat amb La sociedad Proviure-Consorci inició su actividad con una pro- una promoció al carrer Encuny, on s’han construït 114 habi- moción en la calle Encuny, donde se han construido 114 tatges amb un pressupost assignat de 7,6 milions d’euros. viviendas con un presupuesto asignado de 7,6 millones de euros. PLAÇA D’ILDEFONS CERDÁ MONTJUÏC S ANE TA L CA RTS O ES C L IA N V HABITATGE RA SOCIAL G HOSPITALET RAL ITO DA L ON POLÍGON R ZONA FRANCA ( En construcció En construcción (110 A NC A F RA N A Z O L G. DE P (5 Residencial Residencial Barri de la Marina Superfície edificada: 161.000 m² La reordenació de l’àrea de la Marina de la Zona Franca amb la construcció d’habitatge lliure i protegit, equipaments i zones verdes permetrà la transformació radical d’aquesta zona de la ciutat, veïna del polígon industrial de la Zona Franca, en la qual col·laborarà activament la línia 9 de metro. El nou barri limita geogràficament amb L’Hospitalet, Montjuïc, el port, la Fira i l’històric barri de la Marina del Prat Vermell. Amb l’impuls d’aquest pla s’urbanitzarà la franja sud-est de la ciutat, un antic gran espai industrial de 750.000 m² −equival a més de quaranta illes de l’Eixample o gairebé al nucli origi- nal de Barcelona: Gòtic amb Ciutat Vella, 825.000 m²−. Les activitats industrials suposen el principal ús del territori. Encara que les primeres fàbriques es van aixecar fa 150 anys, la gran majoria de les indústries es van construir durant els últims 50 anys. Barrio de la Marina Superficie edificada: 161.000 m² La reordenación del área de la Marina de la Zona Franca con la construcción de vivienda libre y protegida, equipamientos y zonas verdes permitirá la transformación radical de esta zona de la ciudad, vecina del polígono industrial de la Zona Franca, en la que colaborará activamente la llegada de la línea 9 de metro. El nuevo barrio limita geográficamente con L’Hospitalet, Montjuïc, el puerto, la Fira y el histórico barrio de la Marina del Prat Vermell. Con el impulso de este plan se urbanizará la franja sureste de la ciudad, un antiguo gran espacio industrial de 750.000 m² −equivale a más de cuarenta manzanas del Eixample o casi al núcleo original de Barcelona: Gòtic con Ciu- tat Vella, 825.000 m²−. Las actividades industriales suponen el principal uso del terri- torio. Aunque las primeras fábricas se levantaron hace 150 años, la gran mayoría de las industrias se construyeron duran- te los últimos 50 años. ( En planejament En planeamiento (112 (5 Residencial Residencial El Consorci de la Zona Franca disposa de 160.000 m² de sos- El Consorci de la Zona Franca dispone de 160.000 m² de techo tre en tot l’àmbit. En el futur, es definirà per la seva clara voca- en todo el ámbito. En el futuro, su principal característica será ció residencial; tres quartes parts es dedicaran a habitatges, és su clara vocación residencial; tres cuartas partes del techo que a dir, més de 10.000 pisos nous: 38% lliures i 35% de protec- se construirá estará dedicado a viviendas, lo que supondrá más ció oficial: un veïnat de 30.000 persones. de 10.000 nuevos pisos, 38% para vivienda libre y 35% de pro- tección oficial: un vecindario de 30.000 personas. El 27% restant del projecte es dedicarà a activitats econòmi- ques, amb una aportació de sòl d’un 17% per a zones verde- El 27% restante del proyecto se dedicará a actividades econó- si un 15 % per a equipaments. micas, con una aportación de suelo de un 17% para zonas verdes y un 15% para equipamientos. La institució desenvoluparà tota l’activitat urbanística necessà- ria per disposar de sòls i construir els usos previstos −industrial, La institución desarrollará toda la actividad urbanística necesa- residencial i terciari−, que se situen prioritàriament en els sec- ria para disponer de suelos y construir los usos previstos indus- tors 10 i 14, amb 95.000 m² de sòl; mentre que a la resta de trial, residencial y terciario , que se sitúan prioritariamente en sectors (6, 8, 12 i 13) és de 12.600 m². los sectores 10 y 14, con 95.000 m² de suelo; mientras que en el resto de sectores (6, 8, 12 y 13) es de 12.600 m². Al llarg de 2011 tot el planejament i els mecanismes de gestió del sector 10 de la Marina han estat definitivament aprovats. A lo largo de 2011 todo el planeamiento y los mecanismos de Això ha permès l’adjudicació de les obres per construir els gestión del sector 10 de la Marina han sido definitivamente habitatges necessaris per a un reallotjament. Es preveu que aprobados. Ello ha permitido la adjudicación de las obras para durant el primer trimestre de 2012 quedarà totalment inscrit. construir las viviendas necesarias para el realojo que corres- ponde legalmente. Se prevé que durante el primer trimestre de S’ha aprovat definitivament el Pla de millora urbana del sector 2012 quedará totalmente inscrito. 14, del qual el Consorci n’és propietari majoritari i la redacció del Projecte de reparcel·lació es troba en una fase molt avan- Se ha aprobado definitivamente el Plan de mejora urbana del çada. Finalment, s’han tractat temes de reallotjaments dels sector 14, del que El Consorci es propietario mayoritario, y la sectors 10 i 14, i s’està treballant per aconseguir acords −dins redacción del Proyecto de reparcelación está muy avanzado. o fora dels sectors− amb qui tingui drets en aquests àmbits. Finalmente, se han tratado temas de realojos de los sectores 10 y 14, y se está trabajando para conseguir acuerdos dentro o fuera de los sectores con quien tenga derechos en estos ámbitos. PLAÇA MONTJUÏC D´ILDEFONS CERDÁ MONTJUÏC NES LA ATA S CT OR ES C L IA N V BARRI DE A GR LA MARINA HOSPITALET AL LITOR A ND POLÍGON RO ZONA FRANCA CAN RA NA F O LA Z DE PG . (5 Residencial Residencial Barri de Sant Andreu 2.000 habitatges Al barri de Sant Andreu, dins del marc d’actuació del Pla de reforma de les antigues casernes militars, en dos solars del Consorci amb una superfície de 107.450 m², s’està duent a terme un dels projectes més ambiciosos de la ciutat, que pro- piciarà la creació d’un nou nucli urbà. El nou espai, a més de millorar sensiblement la fisonomia del barri amb una barreja equilibrada i sostenible d’usos, aportarà 36.000 m² per a nous equipaments i 41.000 per a nous parcs i zones verdes. En total, es construiran 2.000 nous habitatges, dels quals 1.200, un 60%, seran de protecció o de dotació pública. Els nous habitatges comptaran amb espais suficients i ben distri- buïts, amb instal·lacions i serveis moderns. Es va encarregar a l’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales que dirigís un gran equip d’arquitectes −Arturo Frediani, Manuel Brullet, Josep Llinàs i un llarg etcètera− amb l’objectiu de crear un con- junt que combinés la funcionalitat i la racionalitat. Barrio de Sant Andreu 2.000 viviendas En el barrio de Sant Andreu, dentro del marco de actuación del Plan de reforma de los antiguos cuarteles militares, en dos sola- res de El Consorci con una superficie de 107.450 m², se está lle- vando a cabo uno de los proyectos más ambiciosos de la ciu- dad, que propiciará la creación de un nuevo núcleo urbano. El nuevo espacio, además de mejorar sensiblemente la fisono- mía del barrio con una mezcla equilibrada y sostenible de usos, aportará 36.000 m² para nuevos equipamientos y 41.000 para nuevos parques y zonas verdes. En total, se construirán 2.000 nuevas viviendas, de las cuales 1.200, un 60%, serán de protección o dotacionales. Las nue- vas viviendas contarán con espacios suficientes y bien distri- buidos, y con instalaciones y servicios modernos. Se encargó al arquitecto y urbanista Manuel de Solà-Morales que dirigiera a un gran equipo de arquitectos −Arturo Frediani, Manuel Bru- llet, Josep Llinàs y un largo etcétera− con el objetivo de crear un conjunto que combinara la funcionalidad y la racionalidad. (116 (5 Residencial Residencial Hi ha dos projectes d’habitatges les obres dels quals es van ini- ciar l’any 2009. El primer consta de 118 pisos i ha estat realit- zat per Manuel de Solà-Morales i Lucho Marcia. El segon té 103 habitatges i és obra de Manuel Ruiz Sánchez. Les obres ja R han finalitzat i s’espera que es lliurin els habitatges l’any 2012. ONDA El cost del conjunt serà de 19,2 milions d’euros i anirà a càrrec DE D de Regesa. ALT A També estan preparats tres nous projectes executius, dels N IDIA ER 20.000 m² d’habitatge de dotació pública, un a càrrec de V. M A PASS Regesa −les obres del qual han d’iniciar-se l’any 2012− i dos a EIG SANTA càrrec de Visoren. CO PARC DE LA LOMA TRINITAT SANT ANDREU Hay dos proyectos de viviendas cuyas obras se iniciaron en LA MAQUINISTA 2009. El primero consta de 118 pisos y ha sido realizado por Manuel de Solà-Morales y Lucho Marcia. El segundo tiene 103 viviendas y es obra de Manuel Ruiz Sánchez. Las obras ya han finalizado y se espera que se entreguen las viviendas en 2012. El coste del conjunto será de 19,2 millones de euros e irá a cargo de Regesa. También están preparados tres nuevos proyectos ejecutivos, de los 20.000 m² de vivienda dotacional, uno a cargo de Regesa, En construcció cuyas obras deben iniciarse en 2012, y dos a cargo de Visoren. ( En construcción (118 RONDA LITORAL BESÒS (6 Organització de salons professionals Organización de salones profesionales La completa integració del Consorci en el teixit empresarial La completa integración de El Consorci en el tejido empresa- immobiliari i logístic del país li ha permès desenvolupar un rial inmobiliario y logístico del país le ha permitido desarrollar know-how firal específic per organitzar els principals salons un know-how ferial específico para organizar los principales d’aquests sectors que se celebren a Espanya. salones de estos sectores que se celebran en España. Saló immobiliari Quant a la xifra de negoci immobiliari promogut per BMP al llarg de les jornades del saló, es calcula que pot superar els 2.000 milions d’euros. Aquesta xifra s’ha obtingut a partir de internacional l’estimació del valor de les operacions immobiliàries iniciades durant els dies de celebració del Saló Gran Públic i el Profes- sional. Un dels aspectes més destacables del certamen és la Barcelona presència internacional, amb una participació d’empreses foranes del 40%. Meeting Point El 15è Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point va ser inaugurat per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el vice-primer ministre de Rússia, Alexander Zhukov; en ell han participat activament un gran nombre d’autoritats nacionals i El Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point internacionals. Com en anteriors edicions, es van concedir els (BMP) va celebrar la seva quinzena edició del 19 al 23 d’octu- premis Barcelona Meeting Point als millors empresaris i pro- bre de 2011. jectes immobiliaris nacionals i internacionals. L’alta participació l’ha convertit en el primer saló d’Espanya i La propera cita de BMP tindrà lloc del 17 al 21 d’octubre de la qualitat de les intervencions, en el més prestigiós simposi 2012. immobiliari europeu. 265 empreses expositores procedents de 18 països van participar amb estand propi, juntament amb 10.210 empreses representades de 40 països. Va rebre 25.357 visitants professionals i 120.000 entre visitants professionals i gran públic. El Symposium va celebrar 25 sessions en les quals van participar 78 ponents i van assistir 2.480 professionals Primer saló immobiliari d’Europa nacionals i internacionals. ( Primer salón inmobiliario de Europa Salón inmobiliario En cuanto a la cifra de negocio inmobiliario promovido por BMP a lo largo de las jornadas del salón, se calcula que puede superar los 2.000 millones de euros. Esta cifra se ha obtenido internacional a partir de la estimación del valor de las operaciones inmobi- liarias iniciadas durante los días de celebración del Salón Gran Público y el Profesional. Uno de los aspectos más destacables Barcelona del certamen es su alto nivel de presencia internacional, con una participación de empresas foráneas del 40%. Meeting Point El 15.º Salón Inmobiliario Internacional Barcelona Meeting Point fue inaugurado por el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el vice primer ministro de Rusia, Alexander Zhukov; en él han participado activamente un gran número de autoridades na- El Salón Inmobiliario Internacional Barcelona Meeting Point cionales e internacionales. Como en anteriores ediciones, se (BMP) celebró su decimoquinta edición del 19 al 23 de octu- concedieron los premios Barcelona Meeting Point a los mejo- bre de 2011. res empresarios y proyectos inmobiliarios nacionales e interna- La alta participación lo ha convertido en el primer salón de cionales. España y la calidad de las intervenciones, en el más prestigio- La próxima cita de BMP tendrá lugar del 17 al 21 de octubre so simposio inmobiliario europeo. 265 empresas expositoras de 2012. procedentes de 18 países participaron con estand propio, junto con otras 10.210 empresas representadas de 40 países. Se recibieron 25.357 visitantes profesionales y 120.000 entre visitantes profesionales y gran público. El Symposium celebró 25 sesiones en las que participaron 78 ponentes y asistieron 2.480 profesionales nacionales e internacionales. (6 Organització de salons professionals Organización de salones profesionales Saló Russian Salón Russian Meeting Point Meeting Point El Consorci de la Zona Franca, a través de Barcelona Meeting El Consorci de la Zona Franca, a través de Barcelona Meeting Point, va iniciar la preparació d’una exposició empresarial a Point, inició la preparación de una exposición empresarial en Moscou per potenciar les relacions econòmiques entre Espan- Moscú para potenciar las relaciones económicas entre España ya i Rússia amb motiu de l’any d’Espanya a Rússia. L’exposició y Rusia con motivo del año de España en Rusia. La exposición Espanya avui: viure i innovar, que compta amb la col·laboració España hoy: vivir e innovar, que cuenta con la colaboración del del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación i del Minis- Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación y del de Indus- terio de Industria. Es va celebrar del 28 al 31 de març de 2011 tria. Se celebró del 28 al 31 de marzo de 2011 en el Pabellón al Pavelló Manège, al costat del Kremlin-Plaça Roja de Moscou. Manège, junto al Kremlin-Plaza Roja de Moscú. Fruit de l’èxit d’aquesta primera edició, s’ha consolidat un Fruto del éxito de esta primera edición, se ha consolidado un espai creat per a la interacció i els contactes entre immobiliaris espacio creado para la interacción y los contactos entre inmo- espanyols i inversors i agents de la propietat de Rússia. Barce- biliarios españoles e inversores y agentes de la propiedad de lona Meeting Point vol aprofitar l’èxit d’aquest concepte i tras- Rusia. Barcelona Meeting Point quiere aprovechar el éxito de lladar-lo a la Costa del Sol, especialment a la zona del triangle este concepto y trasladarlo a la Costa del Sol, especialmente d’or format per Marbella, Estepona i Benahavís. a la zona del triángulo de oro formado por Marbella, Estepo- na y Benahavís. La segona edició del Russian Meeting Point tindrà lloc del 14 al 16 de març de 2012 a l’Hotel Villa Padierna Palace i tornarà La segunda edición del Russian Meeting Point tendrá lugar del a comptar amb la participació de les principals associacions 14 al 16 de marzo de 2012 en el Hotel Villa Padierna Palace y immobiliàries russes, que faran possible una important presèn- volverá a contar con la participación de las principales asocia- cia d’inversors i agents interessats a comprar o canalitzar la ciones inmobiliarias rusas, que harán posible una importante venda de propietats espanyoles al mercat rus, un dels més presencia de inversores y agentes interesados en comprar o potents d’Europa actualment i amb major interès en l’immobi- canalizar la venta de propiedades españolas en el mercado liari espanyol, especialment en el de costa. ruso, uno de los más potentes de Europa actualmente y con mayor interés en el inmobiliario español, especialmente en el de costa. (124 ( Nou saló Nuevo salón (125 (6 Organització de salons professionals Organización de salones profesionales Saló internacional Salón internacional de la logística de la logística i de la manutenció y de la manutención En un context de dificultats econòmiques, el Saló Internacional En un contexto de dificultades económicas, el Salón Interna- de la Logística i de la Manutenció (SIL 2011) va celebrar la seva cional de la Logística y de la Manutención (SIL 2011) celebró tretzena edició. Ha demostrat una gran solidesa i s’ha consoli- su decimotercera edición. Ha demostrado una gran solidez y dat com la cita anual de la logística, un lloc per fer contactes i se ha consolidado como la cita anual de la logística, un lugar negocis. para hacer contactos y negocios. Del 7 al 10 de juny de 2011, Barcelona es va convertir de nou Del 7 al 10 de junio de 2011, Barcelona se convirtió de nuevo a la capital europea de la logística, per la qual cosa es confir- en la capital europea de la logística, por lo que se confirma la ma la transcendència que té el SIL com a fira de referència per trascendencia que tiene SIL como feria de referencia para el al sector logístic internacional al Mediterrani i al sud d’Europa, sector logístico internacional en el Mediterráneo y el sur de a més de ser el segon saló d’Europa. Europa, además de ser el segundo salón de Europa. SIL 2011 va registrar una participació de 600 empreses expo- SIL 2011 registró una participación de 600 empresas exposito- sitores, el 40% internacionals i va ser punt de trobada per a ras, el 40% internacionales y se dieron cita 51.000 profesio- 51.000 professionals. Al mateix temps, la xifra de negoci gene- nales. Al mismo tiempo, la cifra de negocio generada durante rada durant la celebració del Saló Internacional de la Logística la celebración del Salón Internacional de la Logística y de la i de la Manutenció va ser de més de 2.000 milions d’euros i Manutención fue de más de 2.000 millones de euros y repre- representa per a Barcelona uns ingressos induïts de més de 20 senta para Barcelona unos ingresos inducidos de más de 20 milions d’euros. millones de euros. El 14è Symposium Internacional SIL, el 9è Fórum Mediterrani El 14º Symposium Internacional SIL, el 9º Fórum Mediterráneo de Logística i Transport, les nombroses delegacions comercials de Logística y Transporte, las numerosas delegaciones comer- internacionals (Xina, Turquia, Egipte, Algèria, EUA i Brasil), les ciales internacionales (China, Turquía, Egipto, Argelia, EEUU y seves nombroses jornades tècniques i els setens premis SIL van Brasil), sus numerosas jornadas técnicas y los séptimos premios contribuir a certificar l’èxit del Saló Internacional de la Logísti- SIL contribuyeron a certificar el éxito del Salón Internacional de ca i de la Manutenció 2011. la Logística y de la Manutención 2011. ( Segon saló logístic d’Europa Segundo salón logístico de Europa (7 Participació en institucions Participación en instituciones El Consorci de la Zona Franca de Barcelona participa i El Consorci de la Zona Franca de Barcelona participa y cola- col·labora activament en diversos projectes que tenen com a bora activamente en diversos proyectos que tienen como objectiu potenciar la capacitat empresarial de Barcelona per objetivo potenciar la capacidad empresarial de Barcelona y fer d’ella una ciutat cada vegada més competitiva en el plànol hacer de ella una ciudad cada vez más competitiva en el plano econòmic. económico. Barcelona-Catalunya Centre Logístic Institut d’estudis Regionals I Metropolitans de Barcelona El Consorci és soci fundador de Barcelona-Catalunya Centre El Consorci forma part del Consell de Govern de l’Institut d’Es- Logístic, una associació pública i privada que té com a princi- tudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que impulsa pal objectiu convertir la ciutat i la seva comunitat logística en estudis i anàlisis relacionades amb Barcelona i la seva àrea la principal plataforma de prestació de serveis logístics del sud metropolitana. L’institut és un precursor en l’anàlisi de les ten- d’Europa i de l’àrea mediterrània. dències i els problemes de les grans metròpolis i ofereix anàli- sis rigoroses sobre diversos aspectes de la ciutat i la seva àrea metropolitana. Barcelona-Catalunya Centre Logístic El Consorci es socio fundador de Barcelona-Catalunya Centre Institut d’estudis Regionals I Metropolitans de Barcelona Logístic, una asociación público privada que tiene como prin- cipal objetivo convertir la ciudad y su comunidad logística en El Consorci forma parte del Consejo de Gobierno del Institut la principal plataforma de prestación de servicios logísticos del d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que impulsa sur de Europa y del área mediterránea. estudios y análisis relacionados con Barcelona y su área metro- politana. El instituto es un precursor en el análisis de las ten- dencias y los problemas de las grandes metrópolis y ofrece análisis rigurosos sobre diversos aspectos de la ciudad y su área metropolitana. (130 Altres institucions Hi ha un gran nombre d’institucions, fundacions i associacions que integren el ric teixit de la societat civil de Barcelona, en les quals el Consorci participa a través dels seus diversos òrgans de govern. Cal destacar-ne les següents: Otras instituciones Hay un gran número de instituciones, fundaciones y asocia- ciones que integran el rico tejido de la sociedad civil de Barce- lona, en las que El Consorci participa a través de sus diversos órganos de gobierno. Destacan entre ellas las siguientes: Academia Internacional de Derecho Aduanero • Amics dels Arts i Joventuts de Terrassa • Associació d’Amics del MNAC • Associació d’Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya • Asociación de Centros de Transporte de España (ACTE) • Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Asociación Española de Codificación Comercial (AECOC) • Asociación Memorial SEAT • APD-Asociación para el Progreso El Consorci forma part dels òrgans de govern del Pla Estratè- de la Dirección • Associació d’Investigació i Experimentació gic Metropolità de Barcelona, que contribueix a impulsar Teatral • ATEIA • Ateneu Barcelonès • Barcelona Activa • Bar- noves idees i projectes econòmics, socials i institucionals. L’as- celona Airport Càrrec • Barcelona Plató • Cambra de Comerç sociació té com a objectiu descobrir oportunitats i fomentar de Barcelona • Capítulo Español del Club de Roma • Centre línies d’acció innovadores, així com detectar les mancances de de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) • Centre Barcelona i de la seva regió metropolitana. Internacional de Premsa • Cercle d’Economia • Col·legi d’E- conomistes • Consorci de Turisme de Barcelona • Creu Roja • Euroconcert • Federació Empresarial Catalana del Sector Quí- mic • Federació d’empresaris de la Petita i Mitja Empresa de Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Catalunya • Fira de Barcelona • Foment de Terrassa • Fomen- to del Trabajo Nacional • Fundació Barcelona Comerç • Fun- El Consorci forma parte de los órganos de gobierno del Pla dació Barcelona Promoció • Fundació BCN Formació Profes- Estratègic Metropolità de Barcelona, que contribuye a impul- sional • Fundació Banc de Recursos • Fundació Bosch i sar nuevas ideas y proyectos en el plano económico, social e Gimpera • Fundació Catalunya Europa • Fundació Cercle d’E- institucional. La asociación tiene como objetivo descubrir conomia • Fundació CIDOB-Aula Barcelona • Fundació DAU • oportunidades y fomentar líneas de acción innovadoras, así Fundació Ernest Lluch • Fundació GAEM • Fundació Joan como detectar las carencias de Barcelona y de su región metro- Miró • Fundació La Fàbrica • Fundació Orfeó Català-Palau de politana. la Música Catalana • Fundació Pasqual Maragall • Fundació Poblet • Fundació Ulls del Món • Guàrdia Civil • Institut d’Ar- quitectura de Barcelona • Institut d’Estudis Catalans • Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra • Institut Cerdà • Institut Europeu de la Mediterrània • Institu- to Interamericano de Fronteras y Aduanas • Institut Municipal Fundació Mies Van der Rohe • Institut de Recerca de l’Energia • Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) • Intermón Oxfam • ISDEFE • Jocs Europeus • Museu Diocesà de Barcelona • Museu Marítim-Drassanes Reials • Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) • Parròquia de la Verge de Natzaret • SISOSCAT • Unió Entitats de la Marina (131 (7 Participació en empreses Participación en empresas La institució també impulsa diverses ini- ciatives empresarials a través de la par- ticipació financera en diverses societats que desenvolupen projectes innova- dors. Aquestes societats tenen com a Barcelona Emprèn, SCR Barcelona Strategical Urban nexe comú la seva capacitat de fomen- Capital social: 14,9 milions d’euros Systems, SA tar i millorar els serveis més avançats Participació: 1,1% Capital social: 532.000 euros dirigits a les empreses; estan molt lliga- Participació: 25% Barcelona Emprèn inverteix en micro- des a la ciutat i són pioneres en noves empreses innovadores. L’ajuda es con- Consultora que té com a objectiu princi- tecnologies. centra en el procés de creixement i des- pal exportar el reeixit model urbanístic envolupament. Els sectors preferents de Barcelona al mercat internacional. d’inversió són: telecomunicacions, elec- La institución también impulsa diversas trònica, Internet, informàtica, biotecno- iniciativas empresariales a través de la logia i continguts audiovisuals. Barcelona Strategical Urban participación financiera en varias socie- Systems, SA dades que desarrollan proyectos innova- Capital social: 532.000 euros dores. Estas sociedades tienen como Barcelona Emprèn, SCR Participación: 25% nexo común su capacidad de fomentar y mejorar los servicios más avanzados Capital social: 14,9 millones de euros Consultora que tiene como objetivo dirigidos a las empresas; están muy liga- Participación: 1,1% principal exportar el exitoso modelo das a la ciudad y son pioneras en nuevas urbanístico de Barcelona en el mercado Barcelona Emprèn invierte en microem- tecnologías. internacional. presas innovadoras. La ayuda se con- centra en el proceso de crecimiento y desarrollo. Los sectores preferentes de inversión son: telecomunicaciones, elec- trónica, Internet, informática, biotecno- logía y contenidos audiovisuales. BMP Barcelona Meeting Point, SA Capital social: 300.000 euros Participació: 100% Dedicada a organitzar esdeveniments firals, prioritàriament del sector immobi- liari. Apa processing BZ, SL Capital social: 75.000 euros BMP Barcelona Meeting Point, SA Participació: 33,3% Barcelona Regional, SA Capital social: 300.000 euros Dedicada a explotar i comercialitzar la Capital social: 1,4 milions d’euros Participación: 100 % tecnologia d’altes pressions en els ali- Participació: 12,5% ments. Dedicada a organizar eventos feriales, Com a consultoria d’arquitectura i en- prioritariamente del sector inmobiliario. ginyeria, Barcelona Regional es dedica a l’estudi, redacció i gestió de projectes Apa processing BZ, SL d’interès urbà i metropolità. Capital social: 75.000 euros Participación: 33,3% Barcelona Regional, SA Dedicada a explotar y comercializar la Glòries Diagonal, SA tecnología de altas presiones en los ali- Capital social: 1,4 millones de euros Capital social: 11,7 milions d’euros mentos. Participación: 12,5% Participació: 100% Como consultoría de arquitectura e in- Gestiona actius del projecte Barcelona geniería, Barcelona Regional se dedica Glòries. al estudio, redacción y gestión de pro- yectos de interés urbano y metropoli- tano. Glòries Diagonal, SA Capital social: 11,7 millones de euros Participación: 100% Gestiona activos del proyecto Barcelona Glòries. (132 Iberia Desenvolupo Barcelona, SL Parc Científic i Tecnològic BZ, SA Proviure CZF, SL Capital social: 6 milions d’euros Capital social: 100.000 euros Capital social: 860.000 euros Participació: 25% Participació: 88,9% Participació: 50% Construcció i explotació d’un hangar de Incentiva i promou el coneixement i la Constituïda pel Consorci i Proviure de manteniment d’avions a l’aeroport del transferència d’R+D a BZ Barcelona Zona Caixa Catalunya. El seu objectiu és la Prat. Innovació. construcció i gestió d’un parc de 500 habitatges de dotació pública de lloguer a Barcelona, destinats a joves i persones Iberia Desenvolupo Barcelona, SL Parc Científic i Tecnològic BZ, SA de la tercera edat. Capital social: 6 millones de euros Capital social: 100.000 euros Participación: 25% Participación: 88,9% Proviure CZF, SL Construcción y explotación de un han- Incentiva y promueve el conocimiento y gar de mantenimiento de aviones en el Capital social: 860.000 euros la transferencia de I+D en BZ Barcelona aeropuerto del Prat. Participación: 50% Zona Innovación. Constituida por El Consorci y Proviure de Caixa Catalunya. Su objetivo es la construcción y gestión de un parque de 500 viviendas dotacionales de alquiler en Barcelona, destinadas a jóvenes y personas de la tercera edad. Parc Logístic de la Zona Franca, SA Capital social: 23,8 milions d’euros Meeting y Salones, SA Participació: 50% Capital social: 61.000 euros Plataforma Participació: 100% Societat encarregada de promoure i de Serveis gestionar l’àrea logística i de negocis del Dedicada a organitzar esdeveniments Parc Logístic de la Zona Franca. Plataforma de Serveis, SLU firals, prioritàriament del sector logístic. Capital social: 369.000 euros Parc Logístic de la Zona Franca, SA Participació: 100 % Meeting y Salones, SA Capital social: 23,8 millones de euros El seu objectiu és contribuir a millorar la Capital social: 61.000 euros Participación: 50% qualitat dels serveis oferts a les empre- Participación: 100% Sociedad encargada de promover y ges- ses instal·lades al polígon industrial de la Dedicada a organizar eventos feriales, tionar el área logística y de negocios del Zona Franca. Dissenya i promou serveis innovadors per a les empreses, amb un prioritariamente del sector logístico. Parc Logístic de la Zona Franca. major valor afegit. Plataforma de Servicios, SLU Capital social: 369.000 euros Participación: 100% Parc Tecnològic del Vallès, SA Capital social: 6,93 milions d’euros Su objetivo es contribuir a mejorar la Participació: 49,4% calidad de los servicios ofrecidos a las empresas instaladas en el polígono Gestiona el centre que acull companyies industrial de la Zona Franca. Diseña y específicament dedicades a l’R+D. promueve servicios innovadores para las empresas, con un mayor valor añadido. Parc Tecnològic del Vallès, SA Capital social: 6,93 millones de euros Participación: 49,4% Gestiona el centro que acoge compañí- as específicamente dedicadas a la I+D. (133 (8 Gestió corporativa i econòmica Gestión corporativa y económica corporativa La institució assumeix en la seva activitat de gestió El Consorci, en compliment de la seva política de sos- estratègica el compliment dels sis principis bàsics de la tenibilitat ambiental ha mantingut els objectius de reputació corporativa: vetllar per l’obtenció de resultats millora de reducció del consum d’aigua i d’energia. econòmics favorables (benefici, rendibilitat i qualitat de Unes pràctiques que s’han reconegut amb la renovació la informació econòmica), treballar per la qualitat del de la certificació europea EMAS i amb la ISO 14001. producte i servei (valor del producte, valor de la marca Com a projecte destacable en l’àmbit energètic durant i servei al client), mantenir una cultura corporativa i una l’any 2011 tenim la instal·lació de 30 punts de llum LED qualitat laboral (adequació de la cultura corporativa i el en un carrer del polígon de la Zona Franca. El resultat projecte empresarial, qualitat de vida laboral i avaluació d’aquesta prova pilot ha estat un estalvi de l’11% en el i reconeixement professional), fomentar una ètica i res- consum elèctric i s’estudia la viabilitat d’utilitzar aques- ponsabilitat corporativa (ètica empresarial, compromís ta tecnologia en altres àrees del polígon. amb la comunitat i responsabilitat social i ambiental), buscar una dimensió global i presència internacional Durant 2011 s’ha completat la fase d’urbanització del (aliances estratègiques i posicionament estratègic en nou polígon BZ, que ha incorporat criteris de sostenibi- Internet) i impulsar la innovació (inversions en R+D, litat en el projecte −il·luminació vial LED, reg amb aigua renovació de productes i serveis, adequació als nous freàtica i instal·lació de pilones de recarrega de vehicles canals de comunicació i ús de les noves tecnologies). elèctrics−. Aquest projecte també incorpora un progra- ma de gestió energètica dels elements instal·lats. La El Consorci, des de fa uns anys, té com a objectiu no urbanització ha incorporat la xarxa de subministrament solament ser capaç de generar beneficis econòmics, de calor i fred per donar aquests serveis a les empreses sinó exercir un impacte positiu sobre la societat. Per que s’instal·lin en el nou pol per a la innovació, BZ Bar- aquest motiu resulta imprescindible ser més conscients celona Zona Innovació. de l’impacte que tenim en les comunitats sobre les quals actuem i integrar les variables de la sostenibilitat La central de generació d’energia amb biomassa situa- en la presa de decisions de la institució. da al costat del nou parc BZ està acabada, la xarxa de distribució de calor i fred està en fase de proves i entra- Les activitats del Consorci de la Zona Franca, es desen- rà en funcionament al llarg de l’any 2012. volupen en el marc del creixement econòmic, el respec- te, la protecció ambiental i una actitud corporativa res- Els criteris de sostenibilitat laboral que aplica en la ponsable. Aquest enfocament constitueix un pas més seva gestió el Consorci es tradueixen en el manteni- en el nostre camí cap a la transparència, el rigor i la ment d’una política de responsabilitat, conciliació i informació que donem a tots aquells interessats en la igualtat d’oportunitats. Durant 2011 s’han continuat nostra evolució i les nostres actuacions, i a tots els desenvolupant mecanismes per garantir la seguretat i la grups d’interès vinculats a la institució. salut en l’activitat diària. I es duen a terme diferents programes de formació amb l’objectiu que els empleats La transparència, la integritat i la sostenibilitat −econò- actualitzin i desenvolupin les seves competències d’a- mica, social, laboral i ambiental− són objectius que la cord amb els objectius generals de la institució. institució ha assumit i sobre els quals treballa cada dia. Aquesta aposta ferma de la direcció fa que l’organitza- La reputació corporativa representa per al Consorci ció treballi per complir amb les normes que certifiquen un esforç per millorar la seva missió de promoure rique- una gestió ètica i responsable. sa de qualitat en termes ètics i de compromís social més enllà de la rendibilitat econòmica. (136 Reputació Reputación La institución asume en su actividad de gestión estraté- mejora de reducción del consumo de agua y de ener- gica el cumplimento de los seis principios básicos de la gía. Unas prácticas que se han reconocido con la reno- reputación corporativa: velar por la obtención de resul- vación de la certificación europea EMAS y con la ISO tados económicos favorables (beneficio, rentabilidad y 14001. calidad de la información económica), trabajar por la Como proyecto destacable en el ámbito energético calidad del producto y servicio (valor del producto, valor durante el año 2011 tenemos la instalación de 30 pun- de la marca y servicio al cliente), mantener una cultura tos de luz LED en una calle del polígono de la Zona corporativa y una calidad laboral (adecuación de la cul- Franca. El resultado de esta prueba piloto ha sido un tura corporativa y el proyecto empresarial, calidad de ahorro del 11 % en el consumo eléctrico y se estudia la vida laboral y evaluación y reconocimiento profesional), viabilidad de utilizar esta tecnología en otras áreas del fomentar una ética y responsabilidad corporativa (ética polígono. empresarial, compromiso con la comunidad y respon- sabilidad social y ambiental), buscar una dimensión glo- Durante 2011 se ha completado la fase de urbaniza- bal y presencia internacional (alianzas estratégicas y ción del nuevo polígono BZ, que ha incorporado crite- posicionamiento estratégico en Internet) e impulsar la rios de sostenibilidad en el proyecto −iluminación vial innovación (inversiones en I+D, renovación de produc- LED, riego con agua freática e instalación de pilones de tos y servicios, adecuación a los nuevos canales de recarga de vehículos eléctricos−. Este proyecto también comunicación y uso de las nuevas tecnologías). incorpora un programa de gestión energética de los elementos instalados. La urbanización ha contemplado El Consorci, desde hace unos años, tiene como objeti- la incorporación de la red de suministro de calor y frío vo no solo ser capaz de generar beneficios económicos, para dar estos servicios a las empresas que se instalen sino ejercer un impacto positivo sobre la sociedad. Para en el nuevo polo para la innovación, BZ Barcelona Zona ello resulta imprescindible ser más conscientes del Innovación. impacto que tenemos en las comunidades sobre las que actuamos e integrar las variables de la sostenibili- La central de generación de energía con biomasa situa- dad en la toma de decisiones de la institución. da junto al nuevo parque BZ está acabada, la red de dis- tribución de calor y frío está en fase de pruebas y entra- Las actividades de El Consorci de la Zona Franca, se des- rá en funcionamiento a lo largo del año 2012. arrollan en el marco del crecimiento económico, el res- peto, la protección ambiental y una actitud corporativa Los criterios de sostenibilidad laboral que aplica en responsable. Este enfoque constituye un paso más en su gestión El Consorci se traducen en el mantenimien- nuestro camino hacia la transparencia, el rigor y la to de una política de responsabilidad, conciliación e información que damos a todos aquellos interesados igualdad de oportu-nidades. Durante 2011 se han en nuestra evolución y nuestras actuaciones, y a todos continuado desarrollando mecanismos para garantizar los grupos de interés vinculados a la institución. la seguridad y la salud en la actividad diaria. Y se lle- van a cabo diferentes programas de formación con el La transparencia, la integridad y la sostenibilidad -eco- objetivo de que los empleados actualicen y desarrollen nómica, social, laboral y ambiental- son objetivos que la sus competencias de acuerdo con los objetivos gene- institución ha asumido y sobre los cuales trabaja cada rales de la institución. día. Esta apuesta firme de la dirección hace que la orga- nización trabaje para cumplir con las normas que certi- La reputación corporativa representa para El Consor- fican una gestión ética y responsable. ci un esfuerzo por mejorar su misión de promover riqueza de calidad en términos éticos y de compromiso El Consorci, en cumplimiento de su política de soste- social más allá de la rentabilidad económica. nibilidad ambiental ha seguido con los objetivos de (137 corporativa (8 Informe econòmic Informe económico Balanç de situació / Balance de situación a 31 de desembre de 2010 a 31 de diciembre de 2010 Actiu (en milers d’euros) Activo (en miles de euros) A) Actiu no corrent A) Activo no corriente I. Immobilitzat intangible I. Inmovilizado intangible 30.610 2. Concessions 2. Concesiones 30.264 5. Aplicacions informàtiques 5. Aplicaciones informáticas 346 II. Immobilitzat material II. Inmovilizado material 12.609 1. Terrenys i construccions 1. Terrenos y construcciones 8.913 2. Instal·lacions tècniques i altre immobilitzat material 2. Instalaciones técnicas y otro inmovilizado material 3.696 III. Inversions immobiliàries III. Inversiones inmobiliarias 552.847 1. Terrenys 1. Terrenos 255.866 2. Construccions 2. Construcciones 269.733 3. Immobilitzat en curs i acomptes 3. Inmovilizado en curso y anticipos 27.248 IV. Inversions d’empreses del grup i associades a llarg termini IV. Inversiones de empresas del grupo y asociadas a largo plazo 25.372 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 25.372 V. Inversions financeres a llarg termini V. Inversiones financieras a largo plazo 19.355 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 392 2. Crèdits a tercers 2. Créditos a terceros 15.658 4. Derivats 4. Derivados 44 5. Altres actius financers 5. Otros activos financieros 3.261 B) Actiu corrent B) Activo corriente II. Existències II. Existencias 122.023 2. Terrenys i solars 2. Terrenos y solares 30.171 4. Obres en curs 4. Obras en curso 91.852 III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar III. Deudores comerciales y otras cuentas a cobrar 16.331 1. Clients per vendes i prestacions de serveis 1. Clientes por ventas y prestaciones de servicios 4.162 2. Clients, empreses del grup i associades 2. Clientes, empresas del grupo y asociadas 1.276 3. Deutors diversos 3. Deudores varios 1.283 4. Personal 4. Personal 33 5. Altres crèdits amb les administracions públiques 5. Otros créditos con las administraciones públicas 9.577 IV. Inversions d’empreses del grup i associades a curt termini IV. Inversiones en empresas del grupo y asociadas a corto plazo 30 2. Crédits a empreses 2. Créditos a empresas 30 V. Inversions financeres a curt termini V. Inversiones financieras a corto plazo 12.799 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 3.699 5. Altres actius financers 5. Otros activos financieros 9.100 VII. Efectiu i altres actius líquids equivalents VII. Efectivo y otros activos líquidos equivalentes 22.175 1. Tresoreria i altres actius liquids 1. Tesorería y otros activos líquidos 22.175 TOTAL ACTIU A) + B) TOTAL ACTIVO A) + B) 814.151 (138 Balanç de situació / Balance de situación a 31 de desembre de 2010 a 31 de diciembre de 2010 Passiu (en milers d’euros) Pasivo (en miles de euros) A) Patrimoni net A ) Patrimonio neto 485.973 A - 1) Fons propis A - 1) Fondos propios I. Fons propis acumulats I. Fondos propios acumulados 1. Fons propis acumulats a l’inici de l’exercici 1. Fondos propios acumulados al inicio del ejercicio 474.320 VII. Excedent de l’exercici VII. Excedente del ejercicio 9.316 A - 2) Ajustos per canvi de valor A - 2) Ajustes por cambio de valor -1.677 II. Operacions de cobertura II. Operaciones de cobertura -1.677 A - 3) Subvencions, donacions i llegats rebuts A - 3) Subvenciones, donaciones y legados recibidos 4.014 B) Patrimoni no corrent B) Patrimonio no corriente 287.575 4. Altres previsions 4. Otras previsiones 7.070 II. Deutes a llarg termini II. Deudas a largo plazo 202.490 2. Deutes amb entitats de crèdit 2. Deudas con entidades de crédito 156.789 4. Derivats 4. Derivados 3.375 5. Altres passius financers 5. Ottros pasivos financieros 42.326 V. Periodificacions a llarg termini V. Periodificaciones a largo plazo 78.015 B) Patrimoni corrent B) Patrimonio corriente 40.603 II. Provisions a curt termini II. Provisiones a corto plazo 0 III. Deutes a curt termini III. Deudas a corto plazo 8.894 2. Deutes amb entitats de crèdit 2. Deudas con entidades de crédito 6.175 5. Altres passius financers 5. Ottros pasivos financieros 2.719 V. Creditors comercials i altres comptes a pagar V. Acreedores comerciales y otras cuentas a pagar 31.709 1. Proveïdors 1. Proveedores 5 2. ProveÏdors empreses del grup i associades 2. Proveedores empresas del grupo y asociadas 38 3. Creditors diversos 3. Acreedores varios 30.703 4. Personal (remuneracions pendents de pagament) 4. Personal (remuneraciones pendientes de pago) 332 5. Passiu per import corrent 5. Pasivo por impuesto corriente 0 6. Altres deutes amb les Administracions públiques 6. Otras deudas con las Administraciones públicas 557 7. Acomptes clients 7. Anticipos de clientes 74 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU A) + B) + C) TOTAL PATRIMONIO NETO Y PASIVO A) + B) + C) 814.151 (139 (8 Informe econòmic Informe económico Balanç de situació / Balance de situación a 31 de desembre de 2011 a 31 de diciembre de 2011 Actiu (en milers d’euros) Activo (en miles de euros) A) Actiu no corrent A) Activo no corriente I. Immobilitzat intangible I. Inmovilizado intangible 37.500 2. Concessions 2. Concesiones 37.264 5. Aplicacions informàtiques 5. Aplicaciones informáticas 236 II. Immobilitzat material II. Inmovilizado material 58.471 1. Terrenys i construccions 1. Terrenos y construcciones 8.109 2. Instal·lacions tècniques i altre immobilitzat material 2. Instalaciones técnicas y otro inmovilizado material 3.666 3. Immobilitzat en curs i acomptes 3. Inmovilizado en curso y anticipos 46.696 III. Inversions immobiliàries III. Inversiones inmobiliarias 516.993 1. Terrenys 1. Terrenos 258.026 2. Construccions 2. Construcciones 258.967 IV. Inversions d’empreses del grup i associades a llarg termini IV. Inversiones de empresas del grupo y asociadas a largo plazo 26.929 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 26.929 V. Inversions financeres a llarg termini V. Inversiones financieras a largo plazo 21.370 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 392 2. Crèdits a tercers 2. Créditos a terceros 17.028 4. Derivats 4. Derivados 5. Altres actius financers 5. Otros activos financieros 3.950 B) Actiu corrent B) Activo corriente II. Existències II. Existencias 121.449 2. Terrenys i solars 2. Terrenos y solares 28.380 4. Obres en curs 4. Obras en curso 93.069 III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar III. Deudores comerciales y otras cuentas a cobrar 18.795 1. Clients per vendess i prestacions de serveis 1. Clientes por ventas y prestaciones de servicios 6.552 2. Clients, empreses del grup i associades 2. Clientes, empresas del grupo y asociadas 1.203 3. Deutors diversos 3. Deudores varios 1.334 4. Personal 4. Personal 33 5. Altres crèdits amb les administracions públiques 5. Otros créditos con las administraciones públicas 9.673 IV. Inversions d’empreses del grup i associades a curt termini IV. Inversiones en empresas del grupo y asociadas a corto plazo 75 2. Crédits a empreses 2. Créditos a empresas 75 V. Inversions financeres a curt termini V. Inversiones financieras a corto plazo 2.219 1. Instruments de patrimoni 1. Instrumentos de patrimonio 713 2. Credits a empreses 2. Creditos a empresas 256 5. Altres actius financers 5. Otros activos financieros 1.250 VII. Efectiu i altres actius líquids equivalents VII. Efectivo y otros activos líquidos equivalentes 22.443 1. Tresoreria i altres actius liquids 1. Tesorería y otros activos líquidos 22.443 TOTAL ACTIU A) + B) TOTAL ACTIVO A) + B) 826.244 (140 Balanç de situació / Balance de situación a 31 de desembre de 2011 a 31 de diciembre de 2011 Passiu (en milers d’euros) Pasivo (en miles de euros) A) Patrimoni net A ) Patrimonio neto 477.191 A - 1) Fons propis A - 1) Fondos propios I. Fons propis acumulats I. Fondos propios acumulados 1. Fons propis acumulats a l’inici de l’exercici 1. Fondos propios acumulados al inicio del ejercicio 481.493 VII. Excedent de l’exercici VII. Excedente del ejercicio -1.969 A - 2) Ajustos per canvi de valor A - 2) Ajustes por cambio de valor -6.241 II. Operacions de cobertura II. Operaciones de cobertura -6.241 A - 3) Subvencions, donacions i llegats rebuts A - 3) Subvenciones, donaciones y legados recibidos 3.908 B) Patrimoni no corrent B) Patrimonio no corriente 296.754 4. Altres previsions 4. Otras previsiones 8.248 II. Deutes a llarg termini II. Deudas a largo plazo 214.565 2. Deutes amb entitats de crèdit 2. Deudas con entidades de crédito 173.681 4. Derivats 4. Derivados 7.090 5. Altres passius financers 5. Ottros pasivos financieros 33.794 V. Periodificacions a llarg termini V. Periodificaciones a largo plazo 73.941 B) Patrimoni corrent B) Patrimonio corriente 52.299 II. Provisions a curt termini II. Provisiones a corto plazo 0 III. Deutes a curt termini III. Deudas a corto plazo 17.087 2. Deutes amb entitats de crèdit 2. Deudas con entidades de crédito 14.541 5. Altres passius financers 5. Ottros pasivos financieros 2.546 V. Creditors comercials i altres comptes a pagar V. Acreedores comerciales y otras cuentas a pagar 35.211 1. Proveïdors 1. Proveedores 5 2. ProveÏdors empreses del grup i associades 2. Proveedores empresas del grupo y asociadas 28 3. Creditors diversos 3. Acreedores varios 34.314 4. Personal (remuneracions pendents de pagament) 4. Personal (remuneraciones pendientes de pago) 318 6. Altres deutes amb les Administracions públiques 6. Otras deudas con las Administraciones públicas 546 7. Acomptes clients 7. Anticipos de clientes 0 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU A) + B) + C) TOTAL PATRIMONIO NETO Y PASIVO A) + B) + C) 826.244 (141 (8 Informe econòmic Informe económico Compte de pèrdues i guanys / Cuenta de pérdidas y ganancias a 31 de desembre de 2010 a 31 de diciembre de 2010 A) Operacions continuades (en milers d’euros) A) Operaciones continuadas (en miles de euros) 1. Imports nets de la xifra de negocis 1. Importe netos de la cifra de negocios 59.104 a) Vendes a) Ventas 58.175 b) Prestacions de serveis b) Prestaciones de servicios 929 3. Treballs realitzats per l’empresa per al seu actiu 3. Trabajos realizados por la empresa para su activo 917 4. Aprovisionament 4. Aprovisionamientos -12.034 a) Consum de mercaderies a) Consumo de mercancías -7.022 b) Consum de matèries primeres i altres matèries consumibles b) Consumo de materias primas y otras materias consumibles -5.012 5. Altres ingressos d’explotació 5. Otros ingresos de explotación 11.312 a) Ingressos accesoris i altres de gestió corrent a) Ingresos accesorios y otros de gestión corriente 11.312 6. Despeses de personal 6. Gastos de personal -10.942 a) Sous, salaris i assimilats a) Sueldos, salarios y asimilados -8.722 b) Càrregues socials b) Cargas sociales -2.163 c) Provisions c) Provisiones -57 7. Altres despeses d’explotació 7. Otros gastos de explotación -24.816 a) Serveis exteriors a) Servicios exteriores -15.691 b) Tributs b) Tributos -6.851 c) Pèrdues, deteriorament,variació de prov. per operac. comerc. c) Pérdidas, deterioro y variación de prov. por operac. comerc. -1.167 d) Altres despeses de gestió corrent d) Otros gastos de gestión corriente -1.107 8. Amortizació de l’immobilitzat 8. Amortización del inmovilizado -11.725 9. Imputació subvencions immobilitzat no financer i altres 9. Imputación subvenciones inmovilizado no financiero y otros 106 11. Deteriorament i resultat per alienacions de l’inmobilitzat 11. Deterioro y resultado por enejenaciones del inmovilizado 0 b) Resultats per alienacions i altres b) Resultados por enajenaciones y otros 0 13. Altres resultats 13. Otros resultados 40 A.1) Resultat d’explotació A.1) Resultado de explotación 11.962 14. Ingressos financers 14. Ingresos financieros 1.363 a) De participacions en instruments de patrimoni a) De participaciones en instrumentos de patrimonio a) En tercers a) En terceros 177 b) De valors negociables i altres instruments financers b) De valores negociables y otros instrumentos financieros a) De tercers a) De terceros 1.186 15. Despeses financeres 15. Gastos financieros -4.009 b) Per deute amb tercers b) Por deudas con terceros -3.381 16. Variació de valor raonable en instruments financers 16. Variación de valor razonable en instrumentos financieros b) Per deutes amb tercers b) Por deudas con terceros -628 A.2) Resultat financer A.2) Resultado financiero -2.646 A.3) Resultat abans d’impostos A.3) Resultado antes de impuestos 9.316 A.4) Resultat de l’exercici procedent operacions continuades A.4) Resultado del ejercicio procedente operaciones continuadas 9.316 B) Operacions interrompudes B) Operaciones interrumpidas 9.316 A.5) Resultat de l’exercici A.5) Resultado del ejercicio 9.316 (142 Compte de pèrdues i guanys / Cuenta de pérdidas y ganancias a 31 de desembre de 2011 a 31 de diciembre de 2011 A) Operacions continuades (en milers d’euros) A) Operaciones continuadas (en miles de euros) 1. Imports nets de la xifra de negocis 1. Importe netos de la cifra de negocios 54.705 a) Vendes a) Ventas 53.742 b) Prestacions de serveis b) Prestaciones de servicios 963 3. Treballs realitzats per l’empresa per al seu actiu 3. Trabajos realizados por la empresa para su activo 818 4. Aprovisionament 4. Aprovisionamientos -1.797 a) Consum de mercaderies a) Consumo de mercancías 0 b) Consum de matèries primeres i altres matèries consumibles b) Consumo de materias primas y otras materias consumibles 0 d) Deteriorament de matèries primeres i altres mat. consumibles d) Deterioro de mercancías, mat. primas y otras mat. consumibles -1.797 5. Altres ingressos d’explotació 5. Otros ingresos de explotación 8.484 a) Ingressos accesoris i altres de gestió corrent a) Ingresos accesorios y otros de gestión corriente 8.484 6. Despeses de personal 6. Gastos de personal -10.331 a) Sous, salaris i assimilats a) Sueldos, salarios y asimilados -8.167 b) Càrregues socials b) Cargas sociales -2.091 c) Provisions c) Provisiones -73 7. Altres despeses d’explotació 7. Otros gastos de explotación -27.481 a) Serveis exteriors a) Servicios exteriores -16.547 b) Tributs b) Tributos -9.498 c) Pèrdues, deteriorament,variació de prov. per operac. comerc. c) Pérdidas, deterioro y variación de prov. por operac. comerc. -1.436 d) Altres despeses de gestió corrent d) Otros gastos de gestión corriente 0 8. Amortizació de l’immobilitzat 8. Amortización del inmovilizado -14.913 9. Imputació subvencions immobilitzat no financer i altres 9. Imputación subvenciones inmovilizado no financiero y otros 106 11. Deteriorament i resultat per alienacions de l’inmobilitzat 11. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado -7.713 a) Deteriorament i pèrdues a) Deterioros y pérdidas -7.780 b) Resultats per alienacions i altres b) Resultados por enajenaciones y otros 67 13. Altres resultats 13. Otros resultados 95 A.1) Resultat d’explotació A.1) Resultado de explotación 1.972 14. Ingressos financers 14. Ingresos financieros 1.136 a) De participacions en instruments de patrimoni a) De participaciones en instrumentos de patrimonio a) En tercers a) En terceros 197 b) De valors negociables i altres instruments financers b) De valores negociables y otros instrumentos financieros a) De tercers a) De terceros 939 15. Despeses financeres 15. Gastos financieros -5.077 b) Per deute amb tercers b) Por deudas con terceros -7.270 16. Variació de valor raonable en instruments financers 16. Variación de valor razonable en instrumentos financieros b) Per deutes amb tercers b) Por deudas con terceros 735 18. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers 18. Deterioro y resultado por enajenaciones de instrum. financieros b) Resultats per alienacions i altres b) Resultados por enajenaciones y otros 1.458 A.2) Resultat financer A.2) Resultado financiero -3.941 A.3) Resultat abans d’impostos A.3) Resultado antes de impuestos -1.969 A.4) Resultat de l’exercici procedent operacions continuades A.4) Resultado del ejercicio procedente operaciones continuadas -1.969 B) Operacions interrompudes B) Operaciones interrumpidas -1.969 A.5) Resultat de l’exercici A.5) Resultado del ejercicio -1.969 (143 (8 Informe econòmic Informe económico Indicadors de gestió / Indicadores de gestión 2010 - 2011 Evolució principals magnituds 2010 - 2011 Exercici Ejercicio Variació Variación Evolución principales magnitudes 2010 - 2011 2010 2011 2010-2011 Ingressos nets xifra de negocis Ingresos neto cifra negocios 59.104 54.705 -7,44% Excedent net de l’excerci Excedente neto del ejercicio 9.316 -1.969 -121,14% Patrimoni net Patrimonio neto 490.325 477.191 -2,68% Cash - Flow Libre (3) Cash - Flow Libre (3) 2.569 -10.548 -510,62% Excedent net de l’exercici / fons propis Excedente neto del ejercicio / fondos propios 2% -0,41% N / A (144 Indicadors de gestió / Indicadores de gestión 2004 - 2011 Resum dels principals indicadors de gestió del període 2004 - 2011 (1) Resumen de los principales indicadores Exercici Ejercicio Variació Variación de gestión del período 2004 - 2011 (1) 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2004/2011 Ingressos nets xifra de negocis Ingresos neto cifra negocios 37.683 71.762 162.129 54.192 63.459 46.066 59.104 54.705 549.100 Excedent net de l’excerci Excedente neto del ejercicio 32.022 43.812 62.733 32.151 12.714 10.066 9.316 -1.969 200.845 Patrimoni net Patrimonio neto 357.818 398.691 452.497 471.370 482.589 488.958 485.973 477.191 N / A Excedent net de l’exercici / fons propis Excedente neto del ejercicio / fondos propios 9% 11% 14% 7% 3% 2% 2% -0,41% N / A (1) Xifres econòmiques expressades en milers d’euros (1) Cifras económicas expresadas en miles de euros (3) Calculat com excedent net de l’exercici més amortitzacions, menys pagaments inversions i +- variació del capital circulant, aixi com provisions (3) Calculado como excedente neto del ejercicio más amortizaciones, menos pagos por inversiones y +- variación del capital circulante, asi como provisiones Amb l’aplicació del Nou Pla Comptable, els conceptes dels INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ han variat; així s’ha intentat adaptar als nous conceptes d’IMPORT NET DE LA XIFRA DE NEGOCIS. Con la aplicación del Nuevo Plan Contable, los conceptos de los INGRESOS DE EXPLOTACIÓN han variado; así se ha intentado adaptar a los nuevos conceptos de IMPORTE NETO DE LA CIFRA DE NEGOCIOS (145 (9 Empreses instal·lades a Empresas instaladas en Arrendataris Arrendatarios Centre de serveis El Pla Centre de serveis Centre de serveis Centro de servicios El Pla La Ferreria Zona Franca Centro de servicios Centro de servicios Acfil, SL i Agennova, SL La Ferreria Zona Franca B.B.V.A. BANKIA, Caja Madrid Caleidoscopi, SL Banco de Sabadell, SA Arilau Hosteleria, SL - Restaurant Cambridge School ZEPI NEW Correos Camionlog, SL Barcelona Regional, a.m.d.u.i., SA 2Headsgraphics, S.L. Cibus 2000 Col.lectivitats, SL Comsa SAU Julián Gumá, SL - JULIANS Cafeteria Correos Restaurant Dairen Eurogroup, SL Cristallport G2, S.L. Manuli Hydraulis, SL Delta transitario, SL Kaeser Compresores, S.L. Navidian, SL Eurocombi 2003, S.A. Lezabal, SL Peninsular del Latón, SA Fast Pack, SL Luís Martin Ribas Promat Ibérica, SA Op. Transports de Traginers, SL Koncero Restauración, SL - Restaurant EL PUNT Transportes Flix, SL Postigo, SA Laboratorios Alter, SA Transportes y Logística A. Pérez, SL Power Electronic, SL Restaurant CA LA CONCA, SL Marítima Tuscor Lloyds, SL Venturini España, SA Zertia Telecomunicaciones, SL Trazos y Tendencias, SL Repatos, SL - Restaurant EL KESITO Service Point Facilities M. I., S.A Sile Customs Brokers, S.L. TMB, SA Edifici Nexus I UTE 9 Llobregat Fira Edificio Nexus I Edifici Nexus II Wilo Iberica, SA Edificio Nexus II ACE Asesores Inmobiliaros, SL Barcelona Supercompunting Center Associació Barcelona Aeronàutica i de L’espai (BAIE) Edifici Media-Tic Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Barcelona Supercomputing Center Edificio Media-Tic CESCA Cenit CIMNE Fundació per una Cultura de Pau 5FE, SL Innova 31 Admira Digital Networks Cofeenexus - restaurant cafeteria Intel Barcelona Activa Fundació i2CAT Macaya Consulting Barcelona Digital INGENIA Marges BF d’arquit Fundació Univeristat Oberta Institut d’Estudis Espacials de Catalunya Outsourcing Consultoria i Formació de Catalunya (UOC) Netquest Iberia Saptools Quantech Transports Metropolitans de Barcelona Silgal Ibérica (TMB) Soluciones Netquest de Investigación, SL Sistemes i Codificació TB Solutions Security Sociohabitat Universitat Politècnica de Catalunya Tecnologia i Innovació Empresarial Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de Catalunya (GRAHI) (UPC) (148 Arrendataris Arrendatarios Edifici Eureka Parc logístic de la Zona Franca Edificio Eureka Parc logístic de la Zona Franca Parc de Recerca de la Universitat Autónoma de Barcelona - Abertis AB-Biotic Agencia Servicios Mensajería, S.A. Parc de Recerca de la Universitat Autónoma de Barcelona - Arcese Transporte España, S.A. Blueknow Asea Brown Boveri, S.A. Parc de Recerca de la Universitat Autónoma de Barcelona - Henkel Barcel Euro Gestión, S.L. Parc de Recerca de la Universitat Autónoma de Barcelona - Benteler Jit Barcelona, S.L.U. Institut Català de Nanotecnologia Ceva Logistics España, S.L.U. Parc de Recerca de la Universitat Autónoma de Barcelona - Comercial Servicios Alimenticios, S.A. Institut d’estudis especials de Catalunya Compañía de distribución integral Logista, S.A.. Parc de Recerca de la Universitat Autónoma de Barcelona - Consorci Zona Franca de Barcelona La Farga Docout Catalunya, S.L. Parc de Recerca de la Universitat Autónoma de Barcelona - Entitat Autónoma del Diari Oficial i de Publicacions Odournet Fagor Electrodomésticos, S.COOP. UAB Gestión de Outsorcing, S.L. UAB - Adicional La Caixa UAB - Cesión Leinad, S.A. Logística Refrigerada, S.A. Marítimas reunidas, S.A. Pe.tra, S.R.L. BZ Barcelona Zona Innovació Privalia venta directa, S.L. BZ Barcelona Zona Innovación Restaurante LA COMA Restaurantes ZEPI Rhenus Logistics, S.L. Acciona logística Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A. APA processing BZ Telefónica Servicios Integrales de Distribución Tourline Express Mensajeria, S.L. Transport Sanitari de Catalunya Tyrolit, S.A. Vapores Suardiaz Mediterráneo Velasco Express (149 (9 Empreses instal·lades a Empresas instaladas en Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Parcel·la Carrer Núm. Àrea planol Parcel·la Carrer Núm. Àrea planol Parcela Calle Nº Área plano Parcela Calle Nº Área plano ACEROS,SA C 11-13 G7 CROMOGENIA UNITS, SA Feixa Llarga 1-3 C6 OBRAS E INFRAESTRUCTURAS, SA Motors 19 F4 DIARIO EL PAIS, SL D 43-47 F7 ADISA LOGÍSTICA, SA F 14-16 E8 DISET, SA C 3 G8 ADISA LOGÍSTICA, SA F 26 E8 DISTRIBUIDORA DE EDICIONES B 2 G8 ADUANAS PUJOL RUBIO, SA D 37-39 F8 DISTRICENTER, SA B 7 G8 AISER-PACSA, SA B 13-15 G7 DRAGADOS INDUSTRIAL, SA B 17 G7 AKZO NOBEL COATINGS, SL Feixa Llarga 14-20 B6 DUSCHOLUX IBÉRICA, SA 60 20-22 I 4 ANFETRANS, SL Motors 42-48 G3 ECO GREEN PALET, SL A 21-25 G8 ARCELORMITAL CASISA, SA Motors 2-8 F4 EDIFICI DOLORS ALEU Motors 29-33 G3 AREA METROPOLITANA DE BARCELONA 62 16 I3 ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU. 61 8 I 4 ARXIU D’HISTÒRIA F 22 E8 ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU. Motors 10-14 F4 AUTOCARES MOLIST, SL Feixa Llarga 9-13 B6 ERSHIP, SA 62 10 H4 AUTOESCUELA COTA Motors s/n H3 ESCUELA F.P. “VIRGEN DE LA MERCED” Motors 122-130 I 2 AUTOMOCIÓN 2000, SA D 38-40 F8 ESTAMPACIONES MARTÍNEZ, SA B 19-23 H7 AUXILMOL C 15 G7 EXIDE TECHNOLOGIES, SA C 23 G7 BANC D’ALlMENTS Motors 122-130 I2 F. CLOSA ALEGRET, SA Pedrosa 26-28 G3 BAR - RESTAURANTE LA PINEDA DEL PORT Motors 157-163 J2 F.E.C.SA - ENDESA, SA 43 22-24 A6 BARCELONA MEETING POINT 60 19 I4 F.M.C. FORET, SA Z 33-37 I 8 BAYER MATERIALSCIENCE, SL Feixa Llarga 7 C6 FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA C 17 G7 BERGE y COMPAÑÍA, SA 61(62) 1-5 (2-4) H4 FRAPE BEHR, SA D 33-35 F8 BERGE y COMPAÑÍA, SA Z 29-31 H8 FRIGORÍFICOS COLLBATALLÉ, SA L 6-8 C7 BOMBERS 60 8-12 I4 FRUITS CMR, SA Z 1-3 G9 BZ ALIMENTACIÓ 3 s/n G6 FUNDACIÓ PRIVADA DAU C 12-14 G7 BZ CULTURA 2 s/n H4 GALVÁNICAS GIRONA, SL B 11 G7 BZ TECNOLOGIA 3 s/n G6 GRAFOS, SA D 34-36 F8 CAlLA & PARES, SA C 1 G8 GRAFOS, SA D 31 F8 CATALANA DEL BUTANO, SA Motors 27 G3 GRUAS J.J., SA Feixa Llarga 15-17 B6 CEMUSA (Corporación Europea de Mobiliaria GRUPO ENATCAR, SA 60 24 I 3 Urbano, SA) Motors 131 I 2 GRUPO LECHE PASCUAL, SA F 24 E8 CENTRE DE TRIATGE BARCELONA, SA D 60 G7 GUÀRDIA URBANA A 97-103 I 4 CENTRE SERVEI, ZONA FRANCA 60 25-27 I 3 GUT-METAL, SA Motors 59-67 G3 CESPA GR, SA - CESPA INGENIERÍA URBANA, SA 4 s/n G8 HANSON HISPANIA, SA D 56-58 G7 CESPA GR, SA - CESPA INGENIERÍA URBANA, SA B 16-22 H7 HIJOS DE FCO. ARGUIMBAU, SA 43 11-23 B6 ClTESA 60 1-5 I 4 HISPANOMOCIÓN, SA D 41 F7 CO-EN-PA, SA Motors 48 int. G3 HNOS. CAMPOY, SERVIC. Y TRANSP., SL Motors s/n H3 COGNIS IBERIA, SAU 42 1-22 C6 HNOS. FERNANDEZ LOPEZ F 30 E8 COLEGIO OFICIAL DE PESADORES HONEYWELL FRICCIÓN ESPAÑA, SL B 14 H7 Y MEDIDORES PÚBLICOS DE BARCELONA, SA 61 10 I4 HUNTSMAN PERFORMANCE PRODUCTS SPAIN, SL 43 9 B6 COMERCIAL DE LAMINADOS, SA B 9 G8 HUNTSMAN PERFORMANCE PRODUCTS SPAIN, SL 43 10-20 B6 CONSORCI DE LA ZONA FRANCA I.M.A. SA D 50 G7 DE BARCELONA Av. Parc Logístic 2-10 E5 IBERCONDAL, SA D 37-39 F8 CONSULMOVIL, SL Av. Joan Carles I 16 G3 IBERSTORAGE, SL Motors 22-40 G3 COPLOSA, SA L 10-20 C6 INDUSTRIAL ELECTR CANO, SA (INELCA) D 50 G7 CORPORACIÓN INMOBILIARIA IBÉRICA, SA D 49-51 F7 INICIATIVAS LOGÍSTICAS, SL B 6-10 G8 CREA IMPRESIONES DE CATALUNYA, SL 5 s/n F9 INOXCENTER, SL F 20 E8 CROMOGENIA UNITS, SA L 1-5 B7 INTRAMEDITERRÁNEO, SA y J. MESTRE, SA B 12 G7 CROMOGENIA UNITS, SA 40 7-15 B7 IVECO ESPAÑA, SL A 1-19 G9 CROMOGENIA UNITS, SA 42 2-10 C6 J. MESTRE, SA e INTRAMEDITERRÁNEO, SA B 12 G7 (150 Polígon industrial de la Zona Franca Polígono industrial de la Zona Franca Parcel·la Carrer Núm. Àrea planol Parcel·la Carrer Núm. Àrea planol Parcela Calle Nº Área plano Parcela Calle Nº Área plano KAMPINAS, SL F 24 E8 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 182 J2 KOP LOGÍSTIC JARDINOVA, SL F 18 E8 QUALlTY ESPRESSO, SA Motors 1-9 F4 KVERNELAND GROUP IBÉRICA, SA F 28 E8 QUÍMICA FARMACÉUTICA BAYER, SA Feixa Llarga 7 C6 LAFARGE ÁRIDOS Y HORMIGONES, SAU C 16 G7 QUIMIDROGA, SA F 8-12 E9 LOGISTIC ADVISORS, SA D 26 F8 RECICAT, Recicladors de Catalunya 60 11 G7 LOZANO TRANSPORTES, SA L 7-11 B7 RECOMAR, SA 43 11-23 B6 LURETRANS, SA C 23 G7 RECTIFICADOS NUTOR, SA C 11-23 B6 MADERAS ARPA, SL Motors 69-75 H3 RENAULT TRUCKS COMMERCIAL ESPAÑA, SAU. E s/n F7 MANIPULACIONES y ALMAC. PORTUARIOS, SA SAICA NATUR NORESTE, SL D 57-59 G7 (M.A.P.SA) 60 2-6 I 4 SAINT GOBAIN CRISTALERÍA, SA 5 1-3 G9 MANTENIMIENTO y MONTAJES INDUSTRIALES, SA SAINT-GOBAIN WANNER, SA 43 8 B6 (MASA) B 4 G8 SEAT, SA A 91 I 5 MARINA BCN DISTRIBUCIONES, SL F 2 D9 SERRA SOLDADURA, SA D 25-29 F8 MARMEDSA LOGISTIC SERVICES, SA Z 23-27 H8 SERTRANS CATALUNYA, SA 62 10 H4 MERCABARNA K 2-42 C7 SERVICIOS LOGÍSTICOS DEL PRAT, SL D 32 F8 MERCABARNA 4 99-125 D6 SIDASA 40 14-16 B7 MERCABARNA 6 90-112 C8 SOCIEDAD ESTATAL CORREOS Y TELÉGRAFOS, SA D 28-30 F8 MOLENBERGNATIE ESPAÑA, SL F 40 E7 SPAIN TIR, TRANSPORTES INTERNACIONALES, SA B 1-5 G8 MUTUA UNIVERSAL 60 7 I 4 SPAIN TIR, TRANSPORTES INTERNACIONALES, SA C 2-6 G8 MUTUAL MIDAT CYCLOPS C 5 G7 SPAIN TIR, TRANSPORTES INTERNACIONALES, SA 4 s/n G8 NISSAN MOTOR IBÉRICA, SA 3 77-111 F6 TALLERES AUTOLlCA, SA 61 13-15 I 4 NISSAN MOTOR IBÉRICA, SA 60 13-15 I 4 TALLERES AUTOLlCA, SA 62 12-14 H4 NISSAN MOTOR IBÉRICA, SA 61 14-16 I 4 TALLERES BALCELLS, SA 60 18 I 4 NOVAFARM MANIPULACIONES GENERALES, SA D 52-54 G7 TASMAR, SA 43 26 A6 PALMATRANS, SA 62 11-13 H4 TECNOTRANS BONFIGLlOLl, SA F 6 E9 PARC DE BOMBERS 60 8-12 I 4 TEJIDOS SIVILA, SA Motors 13-17 F4 POLICIA NACIONAL D 17-23 F9 THYSSEN KRUPP STAINLESS DVP, SA 62 3-5 H4 PRAXAIR ESPAÑA, SA 5 5-7 G9 TRANS-PORTS, SA Motors 86-120 H3 PROMOCARGA, SA Z 23-27 H8 TRANSPORTES CASTELLET SANMIGUEL, SA Feixa Llarga 21 B6 PROMOTORA MEDITERRÁNEA - 2, SA C 21 G7 TRANSPORTES Y NAVEGACIÓN PROYECTOS Y SOFT, SA D 25 F8 RAMIREZ HNOS., SA 41 9-15 PARCEL·LES DISPONIBLES 62 7 H4 TRANS. INT. INTERTIR, SA B7 PARCEL·LES DISPONIBLES 62 9 H4 TRANSPORTS DE BARCELONA, SA 60 21 I 3 PARCEL·LES DISPONIBLES 42 12-16 C6 TRANSPORTS DE BARCELONA, SA A 30-48 H7 PARCEL·LES DISPONIBLES 2 16-18 H4 TRANSPORTS DE BARCELONA, SA 40 1-5 C7 PARCEL·LES DISPONIBLES 2 20-22 H4 TRANSPORTS DE BARCELONA, SA Z 39-41 I 8 PARCEL·LES DISPONIBLES C 18-22 G7 TRANSPORTS I CONTAINERS L’HOSPITALET, SL C 19 G7 PARCEL·LES DISPONIBLES D 53-55 G7 TRATAMIENTO Y ACABADOS POR CATAFORESIS, SA PARCEL·LES DISPONIBLES F 4 E9 (TACSA) Motors 53-57 G3 PARCEL·LES DISPONIBLES L 2-4 B7 TURCO ESPAÑOLA, SA Feixa Llarga 19 B6 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 16-20 G4 VAPORES SUARDÍAZ MEDITERRÁNEO, SA 62 6-8 H4 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 77-79 H3 VEINSUR, SA 60 26-30 I 3 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 123 I3 VIDRIERIA ROVIRA, SL D 1-15 E9 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 125 I2 VIORVI, SA 60 14-16 I 4 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 127 I2 W.T. GRUPESA LOGÍSTICA, SA D 26 F8 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 165-169 J2 ZONA FRANCA ALARI SEPAUTO, SA D 16-24 F9 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 171-173 J2 ZONA FRANCA DUANERA D 9-21 F9 PARCEL·LES DISPONIBLES Motors 175-187 J2 (151 (9 Empreses instal·lades a Empresas instaladas en Zona Franca Duanera Zona Franca Aduanera Clients m² Clients m² Clientes m² Clientes m² Oficines / Oficinas Magatzems / Almacenes Aduanas Domínguez, SL 145 Barcelona Internacional Terminal, S.A. 17.328 Aduatop, Ttes.y Aduanas, SL 78 Breakbulk Services, S.L. 1.811 Altair Consultores Logísticos, SL 139 Cargo Depot, S.A. 7.345 Bada Transportes y Servicios Logísticos 34 Celmar Almacen 5.814 BB y R Consultores, S.A. 30 Clever Logístics, S.L. 66 Bongiorno España, S.L. 109 Coprodim, S.L. 1.000 Cargojet, S.A. 120 D.S.I. 2010, S.L. 523 Electro-Jar 71 From To 1.168 Galaxy 2010 Transport, S.L. 54 Illaexport, S.A. 2.980 Gokbora Transporte Internacional, S.L. 74 Landtrans, S.A. 4.020 Grametrans, S.L. 39 Consorci Zona Franca (Magatzem General ) 1.680 Grupo Oscanoa, S.L. 36 Proexsa 40 Moroco 2009, S.L. 31 Saner Transportes Internacionales, S.A. 1.587 Movitainer, S.L. 37 Transp. Ricardo Martinez 2.945 NMT Shipping España, S.A. 59 Transportes S. & D Arias 2.180 Okay Logístic, S.L. 34 Peces Consultoria de Comercio Exterior 107 Saner Transportes Internacionales 220 Locals planta baixa / Locales planta baja Servicios Logísticos Robert, S.L. 38 Tortella Mateu Asociados, S.L. 46 Banc de Sabadell 111 Transforwarding, S.L. 137 Bar Restaurant Zoraya 327 Trans Luestra DSV, S.L. 17 Coprodim, S.L. 192 Transpaniagua 59 Transitos Planeta, SL 36 Transportes Nuez Pradas, S.L. 54 Nou restaurant Duana / Nuevo restaurante Aduana Transportes Rivero, SL 43 Bar Restaurant Punt de Trobada 273 Lockers / Lockers Arxiu Duana ZONA FRANCA -TIR 174 Consorci - Manteniment 142 Esto es ONO, S.A.U. 74 Miv Gestión, SA 35 Museu d’Art Contemporani de Barcelona ( MACBA ) 355 Parlament Catalunya 735 Saner Tranportes Internacionales, S.A. 40 (152 Serveis al polígon industrial de la Zona Franca Servicios en el polígono industrial de la Zona Franca Serveis Lloc Serveis Lloc Servicios Lugar Servicios Lugar 1 Restaurant La Zona C/ 60, nº 19 12 Mutua Universal C/ 60, nº 17 2 Caixer autómatic “la Caixa” C/ 60, nº 19 13 Sociedad Estatal Correos y Telégrafos C/ D, nº 28 3 Restaurant La Pineda del Port C/ Motores, nº 157 14 Parc de Bombers C/ 60, nº 6-8 4 Àrea Metropolitana de Barcelona C/ 62, nº 16-18 15 Punts Informatius C/ A, 3,50,6 Entitat del Medi Ambient 16 Transports de Barcelona C/ 60, nº 21-23 Entitat de Transports 17 Zona Franca Duanera C/ 5, nº 23 Mancomunitat de Municipis Duana 5 Col·legi Oficial de Pesadors i Medidors C/ 61, nº 10 Banc Sabadell Atlántico 6 Consell Comarcal del Barcelonés C/ 62, nº 16-18 Bar Restaurant Punt de Trobada 7 Guardia Urbana de Barcelona C/ A, nº 97-103 Bar Restaurant Zoraya Unitat de Circulació 18 Centre Serveis Zona Franca C/ 60, nº 19 8 Institut Metropolità de Promoció Copisteria del Sól i gestió patrimonial C/ 62, nº 16-18 Missatgeria Nacex 9 Institut Metropolità del Taxi C/ 62, nº 16-18 Bancaixa 10 Mercabarna C/ 6 Restaurants: Mercat de fruita i verdures El Punt Mercat del peix Zepi Escorxador El Kesito Hotel Alfa 19 Parc Logístic Zona Franca Av. Parc Logístic, nº 2-10 Restaurants Sucursal “la Caixa” Av. Parc Logístic, nº 2-10 Gasolinera Restaurants: Mutua Asepeyo La coma Av. Parc Logístic Bancs Zepi 3 Av. Parc Logístic 11 Mutual Midat Cyclops C/ C, nº 5 Zepi 2 C/ 29 129 164 Montjuïc 128 131 133 130 132 137 134 138 139 15 142 143 169 155 170 144 145 163 140 L9 L2 Parc Logístic 171 146 C 169 arrer 154 141 L9 Motors de 147 ls Motors 148 3 MERCABARNA RONDA A V L . I T PARC PA O R R C A L L OGIS L9 L2 Mercabarna TIC LOGÍSTIC Barcelona 19 ZONA FRANCA 16 CENTR E 15 4 9 SERVEIS 18 8 6 1 5 14 2 Seat BZ ZONA FRANCA DUANERA ALIMENTACIÓ 12 Magatzems 10 BZ 7 Álvarez de la Campa mpa a CULTUR A 15 C de la z lvare v. Á L9 Zona Franca Litoral A 15 NAU BZ INDÚSTRIA BIOTECNOLOGÍA ALIMENTÀRIA BZ 15 11 L9 Zona Franca Port 13 Iveco Zona Franca ZAL ZONA Pegaso L9 FRANCA DUANERA A arre r 17 C Carrer 6 L9 Zona Franca (153 rro cer r 5 arr e C Disseny Diseño Seu Gràfica Fotografies Fotografías Ajuntament de Barcelona Arxiu del Consorci Institut Cartogràfic de Catalunya Francisco Urrutia Impressió Impresión Treballs Gràfics, SA www.teballsgrafics.com Dèposit legal Depósito legal D.L.B.: 22.260-2012 El Consorci de la Zona Franca de Barcelona Altres adreces Av. del Parc Logístic, 2-10 Otras direcciones Polígon industrial de la Zona Franca 08040 Barcelona Tel. 00 34 93 263 81 11 Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point Fax 00 34 93 263 81 59 / 00 34 93 223 47 14 Carrer 60, 19 www.elconsorci.net Polígon industrial de la Zona Franca czfb@el-consorci.com 08040 Barcelona Tel. 00 34 93 223 40 50 Fax 00 34 93 223 42 50 Parc Científic i Tecnològic BZ www.bmpsa.com Av. del Parc Logístic, 2-10 bmpinfo@bmpsa.com Polígon industrial de la Zona Franca 08040 Barcelona Tel. 00 34 93 263 81 11 Saló Internacional de la Logística i la Manutenció Fax 00 34 93 263 81 59 / 00 34 93 223 47 14 Carrer 60, 19 www.bzparctecnologic.net Polígon industrial de la Zona Franca infobz@el-consorci.com 08040 Barcelona Tel. 00 34 93 263 81 50 Fax 00 34 93 263 81 28 www.silbcn.com sil@el-consorci.com Saló Russian Meeting Point Carrer 60, 19 Polígon industrial de la Zona Franca 08040 Barcelona Tel. 00 34 93 223 40 50 Fax 00 34 93 223 42 50 www.bmpsa.com bmpinfo@bmpsa.com Parc Logístic de la Zona Franca Av. del Parc Logístic, 2-10 Polígon industrial de la Zona Franca 08040 Barcelona Tel. 00 34 93 223 91 11 Fax 00 34 93 223 24 92 www.parclogistic.es parclogístic@parclogistic.es Plataforma de Serveis Carrer 60, 19 Polígon industrial de la Zona Franca 08040 Barcelona Tel. 00 34 93 328 75 75 Fax 00 34 93 413 04 04 www.plataformaserveisczf.net plataformaserveis@el-consorci.com 2 0 1 1 www.elconsorci.net memòria / memoria 2011