iv 
Salut als Barris 
Diagnòstic 
 
La Verneda i la Pau 
 
 
2014 
 v 
 
 
Autoria 
 
Aquest document ha estat elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). La 
coordinació del diagnòstic s’ha portat a terme en col·laboració amb el Grup Motor del barri 
La Verneda i la Pau dins del projecte “Salut als Barris”.  
 
Salut als Barris: 
Estratègies orientades a la reducció de les desigualtats socials en salut a l’empara de la Llei 
de Barris a la ciutat de Barcelona 
 
Anàlisi dels indicadors de salut i els seus determinants 
Juliana Reyes, Carme Borrell 
 
Anàlisi de les percepcions de les persones que viuen i/o treballen al barri sobre la 
salut i els seus determinats 
Ferran Daban, Iolanda Robles, Gemma Castillo, Marta Arcas, Maria Salvador, Juliana 
Reyes 
 
Grup motor de Salut als Barris al barri de La Verneda i la Pau 
 
Agència de Salut Pública de Barcelona 
Ferran Daban, Iolanda Robles, Hugo Vásquez 
 
CAP La Pau 
Maria José Pardo, Laura Pérez, Alicia Portoles, Aurora Rovira, Teresa Salud, Montse 
Figuerola 
 
Districte de Sant Martí 
Marisa Bascos 
 
Centre Serveis Socials Sant Martí - Verneda 
Carme Borreguero 
 
 
 v 
 
Col·laboracions 
Associació de Veïns La Palmera, Associació de Veïns La Pau, Associació de Veïns La 
Verneda, Associació de Veïns Via Trajana 
 
 
Agraïments 
Diego Hornos, Flor Pedrero, Francisco Liñán, Glòria Mestre, Jordi García, Laura Pérez, Loli 
Sánchez, Mònica Valle, Montserrat Pastor, Núria Gràcia, Rafael Vega, Salvador Manyosas, 
Rosario Orozco, Montse Díaz, Dolores Troya, Manel Ribera, Antonia Josefa Sunyer, 
Coloma Colomines, Manuela García, Isabel Navarro, Francesca Fuentes, José Riba, Pedro 
Vayés, Anastasio Matías, Emiliano Hernández, Ramón Carreras, José Sierra, Luís 
Rodríguez, Vicente Delgado, Nuria Amarillos, Antonio Iniesta, Jesús Casals, Pilar Majo, 
Jordi Sabios, Josefa Monfort, María Rosa Díaz, Elvira Nieta, Andrés Urrea i totes les 
persones de les institucions, entitats, veïns i veïnes del barri que han participat activament 
en el diagnòstic de salut mitjançant entrevistes, grups nominals o bé grups de discussió. 
 
 
 
 vi 
Agència de Salut Pública de Barcelona 
Presidenta  
Cristina Iniesta 
 
Gerent  
Conrad Casas 
 
Adjunt a Gerència 
Joan Ramón Villalbí 
 
Directora de Promoció de la Salut  
Lucía Artazcoz 
 
Director de l’Observatori de la Salut Pública 
Xavier Llebaria 
 
Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària 
Carme Borrell 
 
Cap del Servei de Programes i Intervencions Preventives 
Èlia Díez 
 
Cap del Servei de Salut Comunitària 
Maribel Pasarín 
 
 
Consorci Sanitari de Barcelona 
Coordinador General de la Corporació Sanitària de Barcelona  
Jaume Estany 
 
Directora de les Àrees Integrals de Salut Litoral Mar i Barcelona Dreta 
Sofía Ferré 
 
 
 vii 
Districte de Sant Martí 
Regidor del Districte de Sant Martí 
Eduard Freixedes 
 
Directora dels Serveis a les persones i al territori 
Iria García 
 
Cap del Departament de Franja Besòs 
Pere Almera 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
1 
 
Índex 
Presentació................................................................................................................. 10 
Introducció .................................................................................................................. 11 
Fases de Salut als Barris ........................................................................................ 13 
Barri La Verneda y La Pau...................................................................................... 15 
Objectiu de l’informe ................................................................................................... 18 
Metodologia ................................................................................................................ 19 
Els indicadors de salut i els seus determinants ....................................................... 19 
Les percepcions dels veïns i veïnes del barri sobre la salut i els seus determinants21 
Els indicadors de salut i els seus determinants........................................................... 23 
Els determinants de la salut .................................................................................... 23 
Característiques demogràfiques.......................................................................... 23 
Estructura de la població................................................................................. 23 
L’envelliment ................................................................................................... 28 
Composició de les llars ................................................................................... 29 
Procedència .................................................................................................... 30 
Condicions de vida i de treball ............................................................................ 33 
Nivell d’estudis ................................................................................................ 33 
Taxa d’atur ...................................................................................................... 35 
Característiques de l’habitatge ........................................................................ 35 
Situació econòmica familiar............................................................................. 35 
Seguretat urbana ............................................................................................ 37 
Factors del medi ambient .................................................................................... 39 
Nivell de soroll................................................................................................. 39 
Determinants estructurals de la mobilitat i de l’activitat física .......................... 42 
Conductes relacionades amb la salut.................................................................. 42 
  
2 
El consum de drogues..................................................................................... 42 
Consum de tabac ............................................................................................ 44 
Sobrepès i obesitat.......................................................................................... 45 
Activitat física .................................................................................................. 46 
La salut ................................................................................................................... 47 
Mortalitat ............................................................................................................. 47 
Salut reproductiva ............................................................................................... 51 
Edat de les mares i embarassos adolescents.................................................. 52 
Interrupcions voluntàries de l’embaràs ............................................................ 54 
Resultats de l’embaràs.................................................................................... 56 
Lesions de trànsit ................................................................................................ 58 
Malalties de declaració obligatòries..................................................................... 59 
Salut percebuda.................................................................................................. 60 
Trastorns crònics ................................................................................................ 60 
Salut mental ........................................................................................................ 61 
Altes hospitalàries............................................................................................... 63 
Ús de serveis sanitaris i pràctiques preventives ...................................................... 64 
Utilització de serveis ........................................................................................... 64 
Utilització de medicaments.................................................................................. 68 
Pràctiques preventives........................................................................................ 69 
Cobertura vacunal infantil................................................................................ 69 
Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama........................................ 70 
Pràctiques preventives a atenció primària ....................................................... 71 
La percepció de les persones que viuen i/o treballen al barri sobre la salut i els seus 
determinats................................................................................................................. 73 
Objectiu................................................................................................................... 73 
Descripció ............................................................................................................... 73 
Resultats................................................................................................................. 74 
Entrevistes a informants clau .............................................................................. 74 
  
3 
Aspectes positius del barri............................................................................... 74 
Necessitats en Salut........................................................................................ 75 
Poblacions vulnerables ................................................................................... 77 
Intervencions comunitàries.............................................................................. 78 
Grups nominals................................................................................................... 78 
Grups de discussió.............................................................................................. 80 
Priorització de les necessitats en salut.................................................................... 82 
Objectiu............................................................................................................... 82 
Descripció ........................................................................................................... 82 
Limitacions.................................................................................................................. 84 
Limitacions en l’anàlisi dels indicadors de salut i els seus determinants ................. 84 
Limitacions en l’anàlisi de la percepció de les persones que viuen i/o treballen al 
barri sobre la salut i els seus determinants ............................................................. 84 
Conclusions ................................................................................................................ 85 
Conclusions de l’anàlisi dels indicadors de salut i els seus determinants................ 85 
Característiques demogràfiques.......................................................................... 85 
Estat de Salut...................................................................................................... 86 
Determinants de la salut ..................................................................................... 88 
Ús de serveis sanitaris i pràctiques preventives .................................................. 88 
Conclusions de l’anàlisi de la percepció de les persones que viuen i/o treballen al 
barri sobre la salut i els seus determinants ............................................................. 89 
Conclusions globals ................................................................................................ 92 
Glossari ...................................................................................................................... 94 
Annex ......................................................................................................................... 96 
Annex 1.  Fonts d’informació................................................................................... 96 
  
4 
Annex 2. Instrument emprat en les entrevistes als informants clau ....................... 104 
Annex 3. Taules addicionals ................................................................................. 106 
  
5 
 
Índex de Taules 
Taula 1. Nombre de projectes concedits per any de convocatòria i municipis 
participants. .............................................................................................. 11 
Taula 2. Barris de Barcelona participants a la Llei de Barris. ...................................... 12 
Taula 3. Fonts d’informació dels indicadors analitzats. ............................................... 20 
Taula 4. Distribució de la població segons sexe. Barri La Verneda i La Pau, ABS 
La Pau, districte Sant de Martí i Barcelona, any 2012............................... 25 
Taula 5. Índexs de dependència i d’envelliment de la població segons sexe. Any 
2012. ........................................................................................................ 29 
Taula 6. Composició de les llars i població que viu sola, Barri La Verneda i La 
Pau, ABS La Pau, districte Sant Martí i Barcelona, any 2012. .................. 30 
Taula 7. Distribució de la població segons la seva procedència i sexe, Barri La 
Verneda i La Pau, ABS La Pau, districte Sant Martí i Barcelona, any 
2012. ........................................................................................................ 31 
Taula 8. Nacionalitats més freqüents al barri de La Verneda i La Pau, districte 
Sant Martí i Barcelona, any 2012.............................................................. 32 
Taula 9. Taxa d’atur estimada, característiques de l’habitatge i de la situació 
econòmica familiar i del barri, barri La Verneda i La Pau, districte de 
Sant Martí i Barcelona .............................................................................. 36 
Taula 10. Índex de victimització (%), raó de multivictimització (%) i fets de 
victimització (*100 hab,) per districtes, Barcelona, any 2012. ................... 38 
Taula 11. Superfícies relatives de parcs i jardins i de xarxa viària, Barri La 
Verneda i La Pau , districte de Sant Martí i Barcelona, any 2011.............. 42 
Taula 12. Mortalitat per reacció aguda adversa a drogues, barri La Verneda i La 
Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2006-2012. ................... 43 
Taula 13. Xeringues recollides al carrer, barri La Verneda i la Pau, districte de 
Sant Martí i Barcelona, any 2012.............................................................. 43 
Taula 14. Inicis de tractament per consum de drogues, barri La Verneda i La 
Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012.................................... 44 
Taula 15. Consum de tabac al districte Sant Martí i a Barcelona, Any 2011. .............. 45 
Taula 16. Índex de massa corporal al districte Sant Martí i a Barcelona, Any 
2011, ........................................................................................................ 45 
Taula 17. Activitat física al districte Sant Martí i a Barcelona, Any 2011, .................... 46 
  
6 
Taula 18. Esperança de vida i taxes de mortalitat i d’Anys Potencials de Vida 
Perduts en homes i dones, La Verneda i la Pau, districte Sant Martí i 
Barcelona. Període 2007-2011. ................................................................ 48 
Taula 19. Causes  més freqüents de mortalitat al barri de La Verneda i la Pau 
segons edat i sexe. Període 2007-2011.................................................... 50 
Taula 20. Nombre de naixements i taxes de natalitat i fecunditat, Barri La 
Verneda i La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2009-
2011 . ....................................................................................................... 51 
Taula 21. Nombre de naixements i taxa de fecunditat en adolescents*, barri La 
Verneda i La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2009-
2011. ........................................................................................................ 53 
Taula 22. Interrupcions voluntàries de l’embaràs, embarassos adolescents i 
embarassos no planificats, barri La Verneda i La Pau, districte de 
Sant Martí i Barcelona, període 2009-2011. ............................................. 55 
Taula 23. Resultats de l’embaràs, barri La Verneda i La Pau, districte de Sant 
Martí i Barcelona, període 2009-2011....................................................... 57 
Taula 24. Nombre de persones lesionades per trànsit i taxa per 100,000 
habitants al barri Verneda i La Pau, al districte de San Martí i a 
Barcelona Ciutat, segons sexe i mode de transport, any 2012. ................ 58 
Taula 25. Incidència de malalties de declaració obligatòria, barri La Verneda i La 
Pau, ABS La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2008-
2012. ........................................................................................................ 59 
Taula 26. Salut percebuda al districte de Sant Martí i a Barcelona, Any 2011............. 60 
Taula 27. Mal estat de salut percebut i trastorns crònics al districte de Sant Martí 
i a Barcelona, any 2011. ........................................................................... 61 
Taula 28. Població i patologia atesa als Centres de Salut Mental, Districte de 
Sant Martí i Barcelona, any 2012.............................................................. 62 
Taula 29. Trastorns mentals a la població de 15 o més anys, districte de Sant 
Martí i Barcelona, 2011............................................................................. 62 
Taula 30. Cobertura poblacional i recursos assistencials d’atenció primària, ABS 
La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012............................... 66 
Taula 31. Cobertura sanitària i utilització de serveis sanitaris, Districte de Sant 
Martí i Barcelona, any 2011 ...................................................................... 67 
Taula 32. Consum de psicofàrmacs a l’ABS de la Pau, l’AIS Litoral i Barcelona, 
any 2012................................................................................................... 68 
Taula 33. Cobertures vacunals globals en nens i nenes de 1, 2, 6 i 16 anys, ABS 
La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012............................... 69 
  
7 
Taula 34. Indicadors del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de 
Barcelona, ABS La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 
2012. ........................................................................................................ 70 
Taula 35. Indicadors de pràctiques preventives realitzades als Centres d’Atenció 
Primària, ABS La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. ...... 72 
Taula 36. Necessitats en salut prioritzades. Grups nominals de professionals de 
la salut i de serveis socials. La Verneda i la Pau, 2014............................. 79 
Taula 37. Necessitats en salut esmentades en els grups de discussió amb veïns i 
veïnes. Grup de persones entre 15 i 25 anys del barri la Verneda i la 
Pau, 2014. ................................................................................................ 80 
Taula 38. Necessitats en salut esmentades en els grups de discussió amb veïns i 
veïnes. Grup de persones majors de 65 anys del barri la Verneda i la 
Pau, 2014. ................................................................................................ 81 
Taula 39. Necessitats en salut prioritzades en la jornada de priorització (n=38). 
La Verneda i La Pau. Novembre 2014...................................................... 83 
Taula 40. Distribució de la població segons edat i sexe, barri La Verneda i La 
Pau, districte Sant Martí i Barcelona, any 2012. ..................................... 106 
Taula 41. Conductes relacionades amb la salut, Districte de Sant Martí i 
Barcelona, any 2011............................................................................... 107 
Taula 42. Taxes d’altes hospitalàries per 1000 habitants segons sexe i edat, ABS 
La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012............................. 108 
Taula 43. Taxa estandarditzada per edat d’altes hospitalàries per habitant i 
Categoria Major Diagnòstica, ABS La Pau, districte de Sant Marti i 
Barcelona, any 2012............................................................................... 109 
Taula 44. Taxa estandarditzada per edat d’altes hospitalàries per habitant i 
malaltia, ABS La Pau, districte de Sant Marti i Barcelona, any 2012....... 110 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
8 
 
Índex de Figures 
 
Figura 1. Barri la Verneda y la Pau. ............................................................................ 16 
Figura 2. Mapa del districte de Sant Martí................................................................... 16 
Figura 3. Distribució de la població del barri La Verneda i La Pau, districte de 
Sant Mart i Barcelona segons grans grups d’edat. Any 2012.................... 26 
Figura 4. Distribució de la població segons grups d’edat i procedència. Barri La 
Verneda i La Pau, ABS LA Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, 
any 2012................................................................................................... 27 
Figura 5. Distribució de la població segons la seva procedència i sexe, Barri La 
Verneda i La Pau, ABS La Pau, districte Sant Martí i Barcelona, any 
2012. ........................................................................................................ 31 
Figura 6. Percentatge de persones nascudes a un país de renda baixa per barris, 
any 2012................................................................................................... 32 
Figura 7. Distribució de la població major de 15 anys segons nivell d’estudis i 
sexe, Barri La Verneda i La Pau, ABS La Pau, districte de Sant Martí 
i Barcelona, any 2012. .............................................................................. 33 
Figura 8. Percentatge de persones entre 30 i 44 anys sense estudis o amb 
estudis primaris per barris de Barcelona, any 2012. ................................. 34 
Figura 9. Distribució geogràfica de la renda familiar disponible per càpita per 
barris, Barcelona, any 2012. ..................................................................... 37 
Figura 10. Índex de victimització (%) segons districte, Barcelona, any 2012,.............. 38 
Figura 11. Fets de victimització per 100 habitants segons districte, Barcelona, 
any 2012,.................................................................................................. 39 
Figura 12. Mapa de soroll vespre del barri La Verneda i La Pau, any 2012. ............... 40 
Figura 13. Mapa de soroll diürn del barri La Verneda i La Pau, any 2012. .................. 41 
Figura 14. Mapa de soroll nocturn del barri La Verneda i La Pau, any 2012. .............. 41 
Figura 15. Taxes de mortalitat estandarditzades per edat en homes i dones, per 
barris. Període 2007-2011 ........................................................................ 49 
Figura 16. Distribució dels naixements segons l’edat de la mare, barri La 
Verneda i La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2009-
2011. ........................................................................................................ 52 
Figura 17. Taxa de fecunditat en dones 15-19 anys per codi postal, període 
2009-2011. ............................................................................................... 53 
  
9 
Figura 18. Prevalença de naixements amb baix pes (<percentil 10) per barris, 
període 2009-2011. .................................................................................. 56 
  
10 
 
 
Presentació 
 
El document que es presenta a continuació mostra l’estat actual de salut - i els factors que 
la determinen - de la població del barri La Verneda i La Pau. Aquest document s’emmarca 
en el programa Salut als Barris i ha estat elaborat per l’Agència de Salut Pública de 
Barcelona, amb la col·laboració del Grup motor.  
 
El programa Salut als Barris té per objectiu implementar estratègies orientades a la reducció 
de les desigualtats socials en salut. El programa s’ha posat en marxa a partir de la Llei de 
Barris (Llei 2/2004, de 4 de juny de 2004), que és una llei per la millora de barris, àrees 
urbanes i viles de Catalunya que requereixen una atenció especial des d’un punt de vista 
urbanístic, econòmic, social i mediambiental.  
 
L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del barri La Verneda i La Pau per 
tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al barri en termes de salut, 
des de l’acció dels agents territorials.  
  
11 
 
Introducció 
 
El programa Salut als Barris es va posar en marxa a partir de la Llei de Barris (Llei 
2/2004, de 4 de juny de 2004), que és una llei per la millora de barris, àrees urbanes 
i viles de Catalunya que requereixen una atenció especial des d’un punt de vista 
urbanístic, econòmic, social i mediambiental1. Fins al 2010 inclòs hi han participat 
143 barris d’arreu de Catalunya (0). 
 
Taula 1. Nombre de projectes concedits per any de convocatòria i municipis participants. 
Any Convocatòria Nombre Projectes Nombre Municipis 
2004 13 12 
2005 17 17 
2006 17 16 
2007 24 23 
2008 22 21 
2009 26 26 
2010 29 28 
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. 
 
A Barcelona, a finals de 2006 es va aprovar el projecte “La Barcelona dels barris” al 
Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, que estableix una nova ordenació 
territorial de la ciutat de Barcelona amb la distribució de la ciutat en 73 barris. Dotze 
grups de barris han estat prioritzats i seleccionats per participar a la Llei de Barris 
(0). 
 
                                            
1 Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Llei de barris. 
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/barris/ajutslleidebarris.jsp 
  
12 
 
Taula 2. Barris de Barcelona participants a la Llei de Barris. 
Any Barri Districte 
2004 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Ciutat Vella 
2004 Roquetes Nou Barris 
2005 Poble Sec Sants-Montjuïc 
2006 Torre Baró-Ciutat Meridiana Nou Barris 
2006 Trinitat Vella Sant Andreu 
2007 El Coll Gràcia 
2007 La Bordeta Sants-Montjuïc 
2008 La Barceloneta Ciutat Vella 
2008 Maresme-Besòs Sant Martí 
2009 Bon Pastor Sant Andreu 
2010 Raval Sud (barri del Raval) Ciutat Vella 
2010 La Vinya, Can Clos i Plus Ultra (barri de la Marina de Port) Sants-Montjuïc 
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 
 
  
13 
 
Fases de Salut als Barris 
 
El programa Salut als Barris es composa de 4 fases, que s’expliquen a continuació. 
 
Fase 1. Cerca d’aliances i col·laboracions amb els agents del territori 
Aquesta fase té per objectius (1) identificar els agents que poden influir en el 
disseny d’estratègies i la seva implementació i (2) constituir un grup motor 
comunitari en salut al barri.  
En primer lloc, s’estableixen acords polítics entre les institucions que treballen al 
barri (Districte, Departament de Salut, Consorci Sanitari de Barcelona i Agència de 
Salut Pública de Barcelona). Seguidament, es constitueix un grup motor amb agents 
del barri, inclosos els professionals dels Centre d’Atenció Primària, Serveis Socials, 
Pla de Desenvolupament Comunitari, representants d’entitats i Associacions de 
Veïns i Veïnes, entre d’altres.  
 
Fase 2. Valoració de les necessitats en salut 
La valoració de les necessitats en salut es porta a terme (1) a partir de la generació 
d’indicadors de salut i els seus determinants obtinguts de l’anàlisi de dades de 
registres poblacionals, (2) així com a partir de l’anàlisi de les percepcions dels veïns 
i veïnes del barri sobre la seva salut i els seus determinants, que s’obtenen d’un 
seguit d’entrevistes realitzades al barri. 
Un cop s’han identificat els principals problemes de salut del barri, es fa una jornada 
de priorització amb els veïns i veïnes en què es decideix quins dels problemes 
identificats són els més rellevants.  
Finalment, es fa un inventari dels recursos disponibles al barri i de les intervencions 
que ja s’estan duent a terme. 
 
Fase 3. Planificació i implementació d’intervencions 
En aquesta fase es porta a terme una revisió de la literatura científica per tal 
d’identificar quines intervencions s’han demostrat efectives en l’abordatge dels 
problemes que han estat prioritzats a la segona fase del programa. 
  
14 
Un cop identificades les intervencions efectives, el grup motor prioritzarà les 
intervencions que formaran part del pla d’actuació del barri. 
 
Fase 4. Seguiment i avaluació 
Finalment, es porta a terme el seguiment i avaluació de les intervencions 
implementades al barri. 
 
  
15 
Barri La Verneda i La Pau 
 
El nom de la Verneda fa referència a uns dels arbres que creixen al marge dels rius, 
els verns. El barri està molt relacionat amb el veí Sant Martí de Provençals, amb el 
qual forma un continu urbà i social. El primer grup d'habitatges fou impulsat pel 
Patronat Municipal de l'Habitatge, a la dècada dels 50 a la zona de Via Trajana. 
 
El conjunt de vivendes més important és el de la Pau, situat entre la Rambla de 
Guipúscua i la Gran Via. Company de lluites amb els barris del Besòs i del 
Maresme, aquest tercer barri de l'eix Prim va ser construït per l'Obra Sindical del 
Hogar. El va inaugurar Franco l'any 1966 en els actes de la campanya "25 años de 
paz" des de la fi de la Guerra Civil, fet del qual en deriva el seu nom. Un nom que, 
malgrat aquest origen, avui s'identifica amb les connotacions positives del concepte 
"pau". 
 
L'edifici "Piramidón", un gratacels de disset pisos d'alçada, es va construir l'any 
1971. Després d'un temps sense cap destinació concreta, actualment és la seu de 
diferents entitats i associacions culturals, veïnals i socials, com l'escola d'adults de 
la Pau, el Centre Cívic i un Centre d'Art Contemporani. 
 
A més del conjunt d`habitatges de la Pau, el barri integra els de l'entorn de la 
Palmera, la Verneda Alta i la Verneda Baixa. En aquest darrer s'ha realitzat en els 
darrers anys la substitució per nous blocs dels edificis de l'antic polígon, molt 
deficients i afectats de patologies estructurals. La Plaça de la Palmera -amb la 
xemeneia de l'antiga fàbrica que hi havia, i amb la gran escultura linial de Richard 
Serra- va ser un dels primers espais guanyats per a la ciutat en els inicis de la 
democràcia municipal. 
 
L'encreuament de les renovades Rambles de Prim i de Guipúscoa, i la veïna estació 
de metro, conformen un punt de centralitat i de dinamisme comercial i cívic, que 
exemplifica perfectament la gran millora de qualitat urbana que ha experimentat el 
barri en els darrers anys. 
  
16 
Figura 1. Barri la Verneda y la Pau. 
 
Font: Goolge Maps. 
 
 
Figura 2. Mapa del districte de Sant Martí. 
  
Font: Ajuntament de Barcelona. 
 
 
 
 
  
17 
L’àrea bàsica de salut (ABS) és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció 
primària de salut, i que constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari. En el cas 
del barri La Verneda i La Pau, li corresponen tres ABS (10H, 10I, 10J), però les ABS 
10H i 10J cobreixen població dels barris veïns. L’ABS La Pau (10I) és l'ABS que 
cobreix en major mesura el territori del barri de la Verneda i La Pau, però cal tenir 
en compte que les dades de l'ABS La Pau no són de la totalitat de la població que 
viu en el barri. 
 
 
  
  
18 
 
Objectiu de l’informe 
 
L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del barri La Verneda i La 
Pau a partir de les darreres dades disponibles per tal de detectar les principals 
necessitats i possibilitats de millora al barri en termes de salut, des de l’acció dels 
agents territorials.  
  
19 
 
Metodologia 
 
L’informe analitza els indicadors de salut i els seus determinants en base a registres 
poblacionals així com la percepció que tenen les persones que viuen i/o treballen al 
barri sobre el seu estat de salut i els seus determinants.  
 
Els indicadors de salut i els seus determinants 
 
A partir dels registres disponibles s’elaboren una sèrie d’indicadors que mostren els 
factors que determinen la salut, l’estat de salut de la població i l’ús de serveis 
sanitaris de la població del barri La Verneda i La Pau. 
 
Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat pel barri La Verneda i La 
Pau, pel districte Sant Martí i pel conjunt de Barcelona ciutat i, sempre que les 
dades ho han permès, es mostren per separat per homes i dones. Els resultats es 
presenten en forma de taules i figures, amb una breu descripció narrativa. 
 
Donat que alguns registres no disposen de la informació necessària per donar 
dades a nivell de barri, alguns indicadors només es presenten a nivell de districte i 
Barcelona ciutat.  
 
A la taula 3 es resumeixen les fonts d’informació utilitzades i l’any disponible pels 
indicadors calculats. Per determinades fonts d’informació pot existir cert decalatge 
de temps respecte l’any en curs. Això és degut a que la informació no es recull 
anualment - com és el cas de l’Enquesta de Salut de Barcelona, que es porta a 
terme cada quatre anys – o a que la informació no està disponible fins passat cert 
període de temps, el que es fa especialment evident en el cas del registre de 
mortalitat.  
Pel càlcul d’indicadors s’utilitza el Sistema d’Informació SISalut de l’ASPB que 
permet obtenir indicadors vàlids per a la vigilància de la salut pública de la ciutat, a 
partir de les fonts d’informació sistemàtiques. 
  
20 
Taula 3. Fonts d’informació dels indicadors analitzats. 
Indicadors Font d’informació Any 
Determinants de Salut 
  
Característiques socio-
demogràfiques Padró Municipal d’Habitants de Barcelona 2012 
Condicions de vida i de treballPadró Municipal d’Habitants de Barcelona 2012 
 Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona 2012 
 Enquesta de Salut de Barcelona 2011 
 Enquesta de Victimització de Barcelona 2012 
Factors del medi ambient Mapes estratègics de soroll, Departament de Medi Ambient 2012 
 Mapa Ecològic de Barcelona 2011 
 Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona 2012 
Conductes relacionades amb la 
salut Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona 
2012 
 Enquesta de Salut de Barcelona 2011 
 Registre d’activitat dels Centres d’Atenció Primària 2012 
La salut 
  
Mortalitat Registre de Mortalitat  2007-201
Salut reproductiva Registres de Natalitat i d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs 2009-2011
Lesions de trànsit Registre d’Accidents i Víctimes de la Guàrdia Urbana de Barcelona2012 
Malalties de declaració 
obligatòria Registre de Malalties de Declaració Obligatòria 
2008-2012
Salut percebuda Enquesta de Salut de Barcelona 2011 
Trastorns crònics Enquesta de Salut de Barcelona 2011 
Salut mental Enquesta de Salut de Barcelona 2011 
 Registre d’activitat dels Centres d’Atenció Primària 2012 
 Conjunt Mínim Bàsic de Dades de Salut Mental (CMBD-SM) 2012 
Altes hospitalàries Conjunt Mínim Bàsic de Dades a l’Alta Hospitalària (CMBD-AH) 2012 
Us de serveis sanitaris i 
pràctiques preventives  
 
Utilització de serveis Registre d’activitat dels Centres d’Atenció Primària 2012 
 Enquesta de Salut de Barcelona 2011 
Pràctiques preventives Sistema d’Informació de la Cobertura Vacunal 2012 
 
Oficina tècnica del programa de detecció precoç del càncer de 
mama 
2012 
 Registre d’activitat dels Centres d’Atenció Primària 2012 
 
  
21 
Les percepcions dels veïns i veïnes del barri sobre la salut 
i els seus determinants 
 
S’ha utilitzat la metodologia qualitativa per conèixer la percepció que tenen les persones 
que viuen al barri sobre la salut i els seus determinants. El coneixement i l’experiència que 
aporten els agents vinculats al territori (professionals i treballadors, representants d’entitats i 
ciutadans i ciutadanes) és recomanable per a la identificació i priorització de problemes de 
salut, així com per a buscar estratègies adequades que donin resposta a les necessitats 
detectades2 3 4 5.  
 
Per identificar els principals problemes de salut del barri s’han recollit opinions de persones 
vinculades al barri amb diferents perfils durant l’any 2014. S’han aplicat tres tècniques 
qualitatives: entrevistes a informants claus, grups nominals i grups de discussió. En totes 
aquestes tècniques es recollia informació sobre fortaleses i debilitats genèriques del barri 
així com les relacionades amb la salut. 
 
Entrevistes a informants claus 
Es van realitzar entrevistes a persones coneixedores del barri, tant professionals d’àrees 
especialitzades com veïns i veïnes. Amb la intenció d’obtenir un primer acostament al 
territori es van realitzar 17 entrevistes als següents informants clau: 
 

 Metgessa de família del CAP La Pau 

 Professional d’Educació Primària i veïna del barri 

 Directora de Serveis Socials de Sant Martí (Verneda i la Pau) 

 President de l’Associació de Veïns de Via Trajana 

 Psicòloga de Serveis Socials Sant Martí (Verneda i la Pau) 

 Directora del CAP la Pau 
                                            
2 Wright J, Williams R, Wilkinson JR. Health needs assessment. Development and importance of health needs 
assessment. BMJ 1998; 316: 1310-3. 
3 Donaldson C, Mooney G. Needs assessment, priority setting and contracts for health care; an economic view. BMJ 
1991; 303: 1529-30. 
4 Jordan J, Wright J. Making sense of health needs assessment. Br Gen Pract 1997; 48: 695-6. 
5 Bedregal G, P, Quezada, M, Torres H, Marisa et al. Necesidades de salud desde la perspectiva de los usuarios. Rev. 
méd. Chile, nov. 2002, vol.130, no.11, p.127-1294. 
  
22 

 Veí del barri de la Verneda 

 President de l’Associació de Veïns La Pau 

 Treballadora i veïna de Via Trajana 

 Tècnica de barri de Districte de La Verneda, la Pau i Sant Martí de Provençals 

 Veïna de la Pau 

 Adjunta a direcció d’infermeria del CAP la Pau 

 Secretària de l’Associació de Veïns Verneda Alta 

 Educador de carrer vinculat a Serveis Socials 

 Veïna de Via Trajana 

 President de l’associació de veïns La Palmera 

 Treballadora social Serveis Socials Sant Martí – La Pau 
 
 
Grups nominals 
Aquesta tècnica va permetre identificar els problemes de salut percebuts i classificar-los per 
ordre d’importància. Es van realitzar dos grups: 
a. Equip d’Atenció Primària del CAP La Pau: Van participar-hi 15 persones. 
b. Equip de Serveis Socials Sant Martí – La Pau: Van participar-hi 14 persones  
 
Grups de discussió amb veïns i veïnes 
Es van realitzar quatre grups de discussió dividits per edat i sexe en la mesura que va ser 
possible. No va es va poder realitzar el grup amb joves ni a Via Trajana. 
 
Adults 
Veïns i veïnes de La Palmera: 13 persones participants 
Veïns i veïnes de La Pau: 3 persones participants 
 
Gent Gran 
Veïns de la Verneda: 8 persones participants 
Veïnes de la Verneda: 7 persones participants 
 
  
23 
 
Els indicadors de salut i els seus determinants 
 
Aquest apartat engloba tant els indicadors de salut i els seus determinants obtinguts 
a partir de l’anàlisi de registres poblacionals, com la percepcions que tenen els 
veïns i veïnes de la seva salut i els seus determinants. Les taules amb els resultats 
detallats de la identificació de necessitats de salut i la priorització de problemes de 
salut per part dels veïns i veïnes del barri es poden consultar a les taules de l’annex.  
 
Els determinants de la salut 
 
 
Característiques demogràfiques 
 
Estructura de la població 
En comparació a Barcelona, la població del barri de La Verneda i La Pau es 
caracteritza per una major proporció de dones que d’homes en general, tot i 
que en les edats actives predominen els homes. El barri de la Verneda i La 
Pau presenta una densitat de població més elevada en relació a Barcelona. 
 
Segons el Padró Municipal d’habitants de Barcelona de l’any 2012, el barri de La 
Verneda i La Pau té un total 29.245 habitants, el que representa el 12,5% de la 
població de Sant Martí i el 1,8 % de la població Barcelona. La densitat de població 
del barri és de 259,6 hab./hm2, més gran que la densitat del districte (220,6 
hab./hm2) i superior a la de Barcelona (158,6 hab./hm2) (taula 5). 
 
Respecte a la distribució per edat, el 50% de la població, tant del barri de La 
Verneda i La Pau com de l’ABS La Pau, es troba entre 30 a 64 anys, però una 
tercera part dels estrangers; tant en homes com en dones, té entre 20 i 54 anys 
(figura 3, 4). La proporció de persones majors de 65 anys, sent en la seva majoria 
autòctons, és més gran al barri de la Verneda i La Pau (26,1%), al comparar-lo amb 
  
24 
el districte de Sant Martí (21,1%) i Barcelona (20,0%), especialment la proporció de 
dones (figura 4). 
 
Pel que fa a la distribució segons sexe, al barri de La Verneda i La Pau hi ha més 
dones (52,1%) que homes (47,9%), distribució que és similar a la de Sant Martí 
(51,8 % de dones i 48,2 d’homes) i a la del conjunt de Barcelona (52,6 % de dones i 
47,4 d’homes). Aquestes diferències varien segons el grup d’edat, ja que la 
proporció d’homes és predominant entre la població de 0-44 anys, sent similar tant 
al barri de La Verneda i La Pau, com al districte de Sant Martí i Barcelona. Després 
dels 44 anys és la proporció de dones la predominant al barri de la Verneda i La 
Pau, com passa al districte de Sant Martí i Barcelona, aquesta proporció es de 5 a 3 
la població masculina després dels 74 anys (barri de la Verneda i la Pau, dones: 
60,7%, Districte Sant Martí, dones: 63,2%, Barcelona, dones: 64,3%) (taula 5).  
 
  
25 
Taula 4. Distribució de la població segons sexe. Barri La Verneda i La Pau, ABS La Pau, 
districte Sant de Martí i Barcelona, any 2012. 

 
	







	

	
 
 	
 		
 






 

 
	
 
	
 
	






 

 
	
	
 


 	




	 
 
 
 

	

 

 

 

 	



 
 ! ! ! !
"#$	%


 	
 
 
 



 	
 

 	

 	

#&'(	%


 	
 
 
 



 	
 	
 	
 	

)"$$	%


 
 
 
 



 	
 	
 	
 

$&*$	%


 
 	
 	
 



 
 	
 
 

*&+$	%


 	
 
 
 



 
 


 
 

,
+$	%


 
 	
 
	
 



 

 

 

 


Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.  
 
 
  
26 
Figura 3. Distribució de la població del barri La Verneda i La Pau, districte de Sant Mart i 
Barcelona segons grans grups d’edat. Any 2012. 
0%
20%
40%
60%
80%
100%
La Verneda i La
Pau 
Sant Martí Barcelona La Verenda i La
Pau 
Sant Martí Barcelona 
Homes Dones 
0-14 anys 15-29 anys 30-44 anys 45-64 anys 65-74 anys >74 anys 
 
Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 
 
 
 
 
 
 
 
  
27 
Figura 4. Distribució de la població segons grups d’edat i procedència. Barri La Verneda i La 
Pau, ABS LA Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
 
 
 
 
 
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 
 
 
  
28 
L’envelliment 
 
En comparació a Barcelona, la població del barri de la Verneda i La Pau i de 
l’ABS La Pau, mostren un major índex de dependència demogràfica tant en 
homes com en dones, major dependència senil i d’envelliment en dones i 
major dependència juvenil en els homes.  
 
Els indicadors de dependència i d’envelliment del barri La Verneda i La Pau, l’ABS 
LA Pau, Sant Martí i Barcelona es poden veure a la taula 6. Les persones grans que 
viuen soles es mostren al següent apartat. 
 
L’índex de dependència demogràfica indica la proporció per 100 que representa la 
població menor de 15 anys i major de 64 anys sobre el col·lectiu de persones en 
edat de treballar (15-64 anys), l’índex de dependència juvenil es calcula només pels 
menors de 15 anys i el de dependència senil pels majors de 64 anys. Els indicadors 
de dependència demogràfica del barri de La Verneda i La Pau (homes: 54,3 i dones: 
63,1) y de l’ABS La Pau (homes: 55,3 i dones: 70,3), són superiors que els 
observats en el districte de Sant Martí (homes: 43,7 i dones: 53,8) i el conjunt de 
Barcelona (homes: 44,0 i dones: 55,0). En canvi l’índex de dependència juvenil és 
similar al barri i l’ABS, tant en homes com en dones, al comparar-lo amb el del 
districte i la ciutat (taula 6). 
 
Quant a l’índex d’envelliment, aquest indica la proporció per 100 que representa la 
població major de 64 anys sobre el col·lectiu de persones menors de 15 anys. 
Finalment, l’índex de sobre-envelliment indica la proporció de majors de 74 anys 
sobre el col·lectiu de majors de 64 anys. Tant en homes com en dones, l’índex 
d’envelliment al barri de La Verneda i la Pau (171,2 en homes i 248,4 en dones) i a 
l’ABS La Pau (162,9 en homes i 271,5 en dones) és major al del districte (116,8 en 
homes i 182,7 en dones) i al de la ciutat (130,2 en homes i 211,0 en dones). En 
canvi, l’índex de sobre-envelliment tant en dones com en homes és menor en el 
Barri de la Verneda i La Pau (homes: 47,1, dones: 53,8), i en l'ABS La Pau (homes: 
51,4, dones: 57,2), al comparar-lo amb el del districte (homes: 49,1, dones: 57,7) i la 
ciutat (homes: 49,9, dones: 58,8 ) (taula 6). 
  
29 
Taula 5. Índexs de dependència i d’envelliment de la població segons sexe. Any 2012. 



	

 



	
 
	
-	
.

	
/	
012
    


 
 
 
 



 

 
 	
 

-	
.

	
/	34	 

 




 
 
 
 



 	
 	
 
 

-	
.

	
/		 

 

 




 
 
 
 



 
 
 	
 

-	
.
 	4	 

 

 




 
 

 
	
 



 	
 
 	
 

-	
.
5	4	 

 

 




 
 
 
 



 	
 
 
 		

Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 
 
 
Composició de les llars 
Tot i que el barri de La Verneda i La Pau presenta un major percentatge de 
persones majors de 64 anys que Barcelona ciutat, la proporció que viu sola és 
menor. El percentatge de llars amb 4 o més persones és superior a l’ABS La 
Pau que a Barcelona i al districte de Sant Martí. 
 
A la taula 7 es descriu la distribució de la població adulta que viu sola i la 
composició de les llars pel barri de La Verneda i La Pau, ABS La Pau, districte de 
Sant Martí i Barcelona, Al barri de La Verneda i La Pau la proporció d’adults majors 
de 65 anys que viuen sols, tant homes com dones, és menor si es compara amb el 
districte i la ciutat. Quant a la tipologia de les llars, la mitjana de persones per llar és 
similar al barri de La Verneda i La Pau, al districte de Sant Martí i a Barcelona. En 
canvi, la proporció de llars amb 4 o més persones és superior a l’ABS La Pau 
(8,5%), que en el barri La Verneda i La Pau (6,8%) que al districte de Sant Martí 
(6,8%) i a Barcelona (7,2 %) (taula 7). 
 
  
30 
Taula 6. Composició de les llars i població que viu sola, Barri La Verneda i La Pau, ABS La 
Pau, districte Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
Barri La Verneda i La 
Pau ABS LA Pau  
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
  n %  n  % n % n % 
$,
	 779 6,8 413 8,5 6369 6,8 48980 7,4 
64*&5+$	% 
 


 141 8,6 57 9,2 1090 11,5 8486 12,7 


 391 20,2 188 23,3 2543 22,1 19936 23,7 
64+&57$	% 
     


 143 12,2 82,0 14,9 953 13,4 7349 14,5 


 550 33,9 286 35,1 4029 36,9 30043 37,6 
6487&	% 
    


 67 23,3 28 21,9 476 23,1 3533 21,8 


 266 42,0 130 43,8 2108 44,0 17616 43,6 
9
		 256 2,2 96 2,0 2619 2,8 18351 2,8 
	
3	 2,5   2,6   2,5   2,5   
 
 
Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 
 
Procedència 
 
Al barri de La Verneda i La Pau la major part de la població és autòctona, tot i 
que hi ha percentatges més alts de persones procedents de la resta 
d'Espanya, en comparació amb el districte i Barcelona. La majoria 
d’estrangers són procedents de Pakistan, Xina i Llatinoamèrica. 
 
Al barri de la Verneda i La Pau 85,2% dels homes i 81,0% les dones són nascudes 
a Espanya, percentatge més gran si es compara amb el districte Sant Martí (homes: 
78,7% i dones 81,0%) i amb el del conjunt de Barcelona (homes: 76,8% i dones: 
78,9%). La major proporció d’autòctons procedeixen de Barcelona ciutat com 
s’observa a la taula 8 i a la figura 5, però hi ha una major proporció de persones 
procedents de la resta d'Espanya en el barri (homes: 28,6% i dones: 33,2%) en 
comparació amb el districte de Sant Martí (homes: 18,7% i dones 23,0 %) i amb 
Barcelona (homes: 17,0% i dones: 21,0%), 
  
31 
Taula 7. Distribució de la població segons la seva procedència i sexe, Barri La Verneda i La 
Pau, ABS La Pau, districte Sant Martí i Barcelona, any 2012. 


	







	

	
 	! 	! 	! 	!

	
        


 
	
 


 



 

	



 



 

 


 
	


:	%
       


 		
	
 



 


 




 


 



 	

 
	




;	%
       


 
	

 


 
	
 	




 

 

	
 

 	


9;	%
       



 

	
 
	
 

 




 

 


 	

 


Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona 
 
 
Figura 5. Distribució de la població segons la seva procedència i sexe, Barri La Verneda i La 
Pau, ABS La Pau, districte Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
	   	    
	 
 
  


 
	
 
 	   	  
	 	    
  
"!
#"!
'"!
)"!
$"!
&"!
*"!
+"!
7"!
("!
#""!


	




 	 
	 

	




 	 
	
< 	

	 :	% ;	% 9;	%
 Font: 
Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona 
 
A la taula 9 s’ordenen les nacionalitats estrangeres més freqüents al barri de La 
Verneda i La Pau. Les tres nacionalitats estrangeres amb major percentatge són les 
de Llatinoamèrica en el seu conjunt, Xina i Pakistan. 
  
32 
Taula 8. Nacionalitats més freqüents al barri de La Verneda i La Pau, districte Sant Martí i 
Barcelona, any 2012. 
 

 
!"

 
#$
 %&%

"
'%
(%)
 &*


#)
 

 
 #)
 

 
 #)
 

 

+,-
 	

 		
 +,-
 
 	

 +,-
 

 		

.
 	
 
 #/%
 	
 
 #/%
 
 	

+0$"

 
 

 1%2*
 	
 
 1%2*
 
	

 


#/%
 
 	
 .
 
 
 .
 

 

#3
 
 

 (
&
 
 	
 +0$"

 
 		

4$
 
 


 +0$"

 	
 	
 
*)5
 
 	


*)5
 	
 

 #3
 	
 
 (
&
 


 	

6
*7
 
 
 
*)5
 	
 
 #3
 	
 	

4,

&
 	
 
 6
*7
 
 
 89
 
 


(
&
 
 
 89
 
 
 6
*7
 
 

+,-
 	

 		
 +,-
 
 	

 +,-
 

 		

 
Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 
 
Pal que fa a la distribució de persones nascudes a un país de renda baixa per barris 
l’any 2012, la figura 6 mostra que el barri de la Verneda i La Pau és un dels que 
presenta un percentatge baix de persones nascudes a un país de renda baixa 
(1,3%).  
Figura 6. Percentatge de persones nascudes a un país de renda baixa per barris, any 2012. 
[0.0,0.9)
[0.9,1.1)
[1.1,1.6)
[1.6,2.4)
[2.4,9.6]
 
Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 
El barri La Verneda i La Pau s’assenyala en blau al mapa. 
  
33 
Condicions de vida i de treball 
 
Nivell d’estudis 
El barri de La Verneda i La Pau i l'ABS La Pau presenta un major percentatge 
de persones amb estudis primàris incomplets o inferiors, i una menor 
proporció de persones amb estudis superiors, comparant amb el districte de 
Sant Martí i Barcelona. Les dones són les que presenten un menor nivell 
d’estudis. 
 
En comparació a Sant Martí i Barcelona, el barri de La Verneda i La Pau destaca 
per presentar un major percentatge de persones amb estudis primaris complets i 
inferiors i un menor percentatge amb estudis mitjos, secundaris i superiors. 
Aquestes diferències s’observen tant en homes com en dones i, especialment en el 
grup de dones (figura 7). 
 
Figura 7. Distribució de la població major de 15 anys segons nivell d’estudis i sexe, Barri La 
Verneda i La Pau, ABS La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
"!
'"!
$"!
*"!
7"!
#""!
	
 

 	 
	 	
 

 	 
	
< 	
1		% 1 ;
	

;
3 ;
 	
 
Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 
Sense estudis: analfabet, sense estudis; Estudis primaris: certificat escolaritat, bàsica, primaris, EGB; Estudis secundaris: 
graduat escolar, graduat estudis musicals, graduat en arts i oficis, batxillerat elemental; Batxillerat: batxillerat superior/BUP/ 
COU/ FP II; Estudis universitaris: titulació universitària. 
 
Pel que fa a la distribució de persones entre 30 i 44 anys sense estudis o amb 
estudis primaris, la figura 8 mostra que l’ABS de La Pau és una de les que presenta 
un percentatge moderadament alt de persones amb un nivell d’estudis inferior. 
 
  
34 
Figura 8. Percentatge de persones entre 30 i 44 anys sense estudis o amb estudis primaris per 
barris de Barcelona, any 2012. 
 
Font: Padró Municipal d’habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 
El barri La verneda i La Pau s’assenyala en vermell al mapa. 
 
  
35 
Taxa d’atur 
La taxa d’atur l’any 2012 és superior en el barri de La Verneda i La Pau en 
comparar-la amb la del districte de Sant Martí i Barcelona. 
 
La taxa d’atur l’any 2012 és superior en el barri de La Verneda i La Pau 13,3%,  en 
comparar-la amb el districte de Sant Martí i Barcelona, 11,6% i 10,5% 
respectivament  (taula 10). 
 
Característiques de l’habitatge 
 
Les humitats persistents, la mala ventilació i la manca d’ascensor són 
característiques de l’habitatge que afecten en menor proporció a les persones 
que viuen al districte de Sant Martí comparat amb Barcelona. 
 
Les persones enquestades el 2006 del districte de Sant Martí van referir en un 9,2% 
que les humitats persistents i la mala ventilació era una de les característiques 
negatives de l’habitatge, percentatge menor comparat amb el conjunt de Barcelona 
(10,2%). Per al 2011, un 10,1% dels habitatges de més de 2 pisos de Sant Martí no 
tenien ascensor, percentatge inferior al de Barcelona (19,7%). 
 
Situació econòmica familiar 
 
El índex de renda familiar disponible (RFD) al barri de La Verneda i La Pau és 
un dels més baixos de la ciutat, sent de 63,7, situat en el terç inferior dels 
barris més desfavorits de Barcelona.  
 
L’any 2012, la renda familiar disponible per càpita del barri de La Verneda i La Pau 
(63,7) era inferior a la del districte (81,7) i a la de Barcelona (100), i de fet està en el 
tercil dels barris amb Renda Familiar Disponible més baixa de Barcelona (taula 10). 
 
 
  
36 
Taula 9. Taxa d’atur estimada, característiques de l’habitatge i de la situació econòmica 
familiar i del barri, barri La Verneda i La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona 
  
Barri La Verneda 
i La Pau 
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
Taxa d’atur estimada a 13,3 11,6 10,5 
 
   
Característiques de l’habitatge 
   
Humitats persistents i/o mala ventilació (%)-- 9,2 10,2 
Manca de ascensor (en pisos de >2 
plantes) (%)c -- 10,1 19,7 
 
   
Situació econòmica familiard 
   
Índex Renda Familiar Disponible  63,7 81,7 100 
  
   
 
Nota: Taxa d’atur en població 16-64 anys, Maig 2012, estimació per districtes a partir de dades facilitades per codis postals. 
Fonts: aDepartament d’Empresa i Ocupació, Ajuntament de Barcelona. b Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2006, 
cEnquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011, Agència de Salut Pública de Barcelona. dRenda Familiar Disponible per 
càpita, Indicador utilitzat per mesurar la distribució territorial de la renda dins Barcelona. Té com a punt de partida la Renda 
Familiar Disponible que difon l’Institut d’Estadística de Catalunya.  
 
Pel que fa a la distribució de la Renda Familiar Disponible per barris l’any 2012, la 
figura 9 mostra que al barri de La Verneda i La Pau és un dels que la té més baixa.  
  
37 
Figura 9. Distribució geogràfica de la renda familiar disponible per càpita per barris, 
Barcelona, any 2012. 
Renda Familiar disponible per cápita
[ 34.0, 63.0)
[ 63.0, 73.0)
[ 73.0, 80.9)
[ 80.9, 91.8)
[ 91.8,120.8)
[120.8,241.5]
 
Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona, 
El barri La verneda i La Pau s’assenyala en blau al mapa. 
 
 
 
Seguretat urbana 
L’índex i els fets de victimització per 100 habitants són majors en el districte 
de Sant Martí que a la ciutat de Barcelona. 
 
Al districte de Sant Martí l’índex de victimització (26,4) i els fets de victimització per 
100 habitants (47,8) són majors que a la ciutat de Barcelona (l’índex de 
victimització: 25,3 i fets de victimització: 40,3). La raó de multivictimització al 
districte Sant Marti (1,8) és la segona més alta després del districte de Ciutat Vella 
(1,9), sent més alta que en el conjunt de Barcelona (1,6), (taula 11). A la figura 10 i 
11 es mostra la distribució per districte a Barcelona de l´índex de victimització i dels 
fets de victimització per 100 habitants, respectivament. 
 
 
 
  
38 
Taula 10. Índex de victimització (%), raó de multivictimització (%) i fets de victimització (*100 
hab,) per districtes, Barcelona, any 2012. 
 
 
Font: Enquesta de victimització de Barcelona 2012 
Índex de victimització (%): Calcula el nombre t’entrevista’s que han estat víctimes d’un om és fets que han considerat delictiu 
al llarg d l´any anterior al de la realització de l´enquesta, i els posa en relació percentual amb tots els entrevistats, Indica el 
nombre de víctimes per a cada cent barcelonins (indicador de prevalença). 
Ràtio de multivitimització: Expressa el promig de fets viscuts per a cada víctima. 
Índex de fets delictius (%): Relaciona el nombre total de fets delictius amb tots els entrevistats, Indica el nombre de fets 
delictius que han passar per cada cent barcelonins de 16 i més anys, (indicador de incidència).  
 
Figura 10. Índex de victimització (%) segons districte, Barcelona, any 2012,  
 
Font: Enquesta de victimització de Barcelona 2012. 
Nota: L’índex de victimització indica el percentatge de persones entrevistades a cada districte que han estat víctimes d’un o 
més fets delictius en aquell o un altre districte de Barcelona durant el darrer any. 
 

 '"#'


 -	
.
4=!


4=!
-	
.9


>#""?@!
61:;<;
!+  <
 
 
 


+1.<(# +
 
 

 

'<=;'>(?=;@:A6
 

 

 


 +'
6?4;'
 
 
 


'<441B>'<=;
C+4!<'1
 
 
 

C4B61<
 
 
 	


?4;<>C:1=<4D
 
 
 

=?:
<441'
 
 

 


'<=;
<=4+:
 	
 
 

'<=;
(<4;E
 

 	
 	

ABA


:;B
 
 

 

  
39 
Figura 11. Fets de victimització per 100 habitants segons districte, Barcelona, any 2012, 
 
Nota: aquest mapa mostra el nombre de fets delictius per 100 habitants declarats per les persones entrevistades segons el 
districte al què han tingut lloc. 
 
 
Factors del medi ambient 
 
Nivell de soroll 
En el barri de La Verneda i La Pau  les principals fonts de soroll són el trànsit i 
les activitats industrials, El període diürn és el que presenta els nivells de 
soroll més elevats i al període nocturn existeix una reducció considerable dels 
nivells. 
 
Els mapes de nivell de soroll (figures 12,13,14) identifiquen el nivell de soroll diürn i 
nocturn al barri de La Verneda i La Pau. El nivell de soroll està graduat pels intervals 
de decibels (dBA), explicats en la llegenda de l’extrem dret de cada figura. Els 
colors blaus -verds identifiquen nivells baixos de soroll, els grocs -taronges nivells 
mitjans i roses -blau fosc alts. En el barri de La Verneda i La Pau  les principals 
fonts de soroll són el trànsit i les activitats industrials. Respecte el trànsit cal 
esmentar els principals eixos com la Gran Via de les Corts Catalanes, la Rambla 
Prim i la Rambla Guipúscoa. Quant les activitats industrials, amb el temps s’ha anat 
reduint la seva presència, i ara es troben industries de baixa intensitat però tot i així 
  
40 
són una font de soroll important.  El període diürn (figures 12 i 13)  és el que 
presenta els nivells de soroll més elevats, entorn els 65-70 dBA a les àrees de més 
trànsit i industrials i entorn els 60-65 a la resta. Al període nocturn (figura 14) 
existeix una reducció considerable dels nivells, observant-se una disminució d’uns 
6dBA de mitjana. El Parc de Sant Martí és conjuntament amb els interiors d’illa 
(principalment quan aquesta és una illa tancada) on la qualitat acústica és millor. 
 
Figura 12. Mapa de soroll vespre del barri La Verneda i La Pau, any 2012. 
 
Font: Departament Reducció de la Contaminació Acústica, Hàbitat Urbà 
Departament de Medi Ambient, Ajuntament de Barcelona. 
 
 
 
 
 
 
 
  
41 
Figura 13. Mapa de soroll diürn del barri La Verneda i La Pau, any 2012. 
 
Font: Departament Reducció de la Contaminació Acústica, Hàbitat Urbà 
Departament de Medi Ambient, Ajuntament de Barcelona. 
 
 
 
Figura 14. Mapa de soroll nocturn del barri La Verneda i La Pau, any 2012. 
 
Font: Departament Reducció de la Contaminació Acústica, Hàbitat Urbà 
Departament de Medi Ambient, Ajuntament de Barcelona. 
 
 
  
42 
Determinants estructurals de la mobilitat i de l’activitat física 
 
Al barri de La Verneda i La Pau la superfície de parcs forestals i jardins és 
molt inferior a la resta de Barcelona. 
 
El barri de La Verneda i La Pau presenta una superfície relativa de parcs i jardins 
(11,8%) inferior a Barcelona (27,4%) i al districte de Sant Martí (17,2%), sent la 
superfície viària superior (38,2%) en relació a Barcelona (21,2%) i al districte de 
Sant Martí (33,4%) (taula 12). 
 
Taula 11. Superfícies relatives de parcs i jardins i de xarxa viària, Barri La Verneda i La Pau , 
districte de Sant Martí i Barcelona, any 2011. 
  
Barri La Verneda i  
La Pau  
Districte de Sant 
Martí Barcelona 
Superfície relativa (%) de 
parcs forestals i parcs i 
jardins urbans 
11,8 17,2 27,4 
Superfície relativa (%) de 
xarxa viària 38,2 33,4 21,2 
 
Font: Informació de base i cartografia, IMI-Hàbitat Urbà. 
 Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. 
 
 
Conductes relacionades amb la salut 
 
El consum de drogues 
 
Al barri de La Verneda i La Pau la taxa de mortalitat per reacció aguda adversa 
al consum de drogues en homes és superior a la del conjunt global del 
districte de Sant Martí. Tanmateix, aquesta mortalitat és inferior a la del global 
de Barcelona. La taxa d’inicis de tractament per consum de drogues al 
districte de Sant Martí és superior al de Barcelona, sent el consum de alcohol 
el principal motiu d’inicis de tractament. 
 
Al llarg del període 2006-2012, en homes, la taxa de mortalitat per reacció aguda 
adversa a drogues al barri de La Verneda i La Pau (4,6 per 100.000 habitants) és 
  
43 
superior a la del districte de Sant Martí (3,8 per 100.000 habitants) però inferior al 
del conjunt de Barcelona (6,5 per 100.000 habitants). En el cas de les dones, les 
taxes de mortalitat per reacció aguda adversa al consum de drogues són molt 
semblants en el barri de la Verneda i La Pau (1,6 per 100.000 habitants), en el 
districte de Sant Martí (1,8 per 100.000 habitants)  i al global de la ciutat de 
Barcelona (1,7 per 100.000 habitants) (Taula 13). 
 
Taula 12. Mortalitat per reacció aguda adversa a drogues, barri La Verneda i La Pau, districte 
de Sant Martí i Barcelona, període 2006-2012. 
  
Barri La Verneda i  
La Pau 
Districte de Sant Martí Barcelona 
  
n Taxa n Taxa n Taxa 
Homes  3 4,6 22 3,8 257 6,5 
Dones  1 1,6 10 1,8 66 1,7 
Font: Sistema d' informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona, 
Taxes per 10,000 habitants de 15 a 49 anys 
, 
 
Al barri a la Verneda i la Pau s’han recollit un total de 355 xeringues el què 
representa un 1% i un 4,8% del total de xeringues recollides al districte de Sant 
Martí (7.417) i a Barcelona l’any 2012 (36.641)(Taula 14). 
 
Taula 13. Xeringues recollides al carrer, barri La Verneda i la Pau, districte de Sant Martí i 
Barcelona, any 2012. 
Barri La Verneda i La Pau Districte de Sant Martí Barcelona 
N n n 
355 7,417 36,641 
 
Font: Sistema d' informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona, 
 
La taxa d’inicis de tractament per 100.000 habitants al districte de Sant Martí és 
superior a la taxa d’inicis de tractament de Barcelona en homes i dones, 
especialment en el cas de la cocaïna i l’alcohol. Per contra es pot observar una 
menor taxa d’inicis de tractament per consum de cànnabis al districte de Sant Martí 
(taxa homes:1,7 taxa dones: 2,0) si ho comparem amb la taxa del conjunt de 
Barcelona (taxa homes: 5,1  taxa dones: 4,5)(Taula 15). 
 
  
44 
 
Taula 14. Inicis de tractament per consum de drogues, barri La Verneda i La Pau, districte de 
Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
    
Districte de Sant Martí Barcelona 
    
n Taxa n Taxa 
Heroïna Homes 67 11,6 482 12,1 
 Dones 18 3,2 125 3,2 
Cocaïna Homes 94 16,2 591 14,9 
 Dones 27 4,8 160 4,1 
Cànnabis Homes 10 1,7 204 5,1 
 Dones 11 2,0 175 4,5 
Alcohol Homes 273 47,1 1,450 36,5 
 Dones 89 16,0 507 13,0 
Altres drogues Homes 62 10,7 351 8,8 
 Dones 22 3,9 109 2,8 
Total Homes 506 87,3 3,078 77,6 
  Dones 167 29,9 1,076 27,6 
 
Font: Sistema d' informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona, 
Taxes per 10,000 habitants de 15 a 49 anys 
 
 
 
Consum de tabac 
Al districte de Sant Martí es consumeix menys tabac que a Barcelona, 
especialment en el grup de 65 anys i més.  
 
A la taula 16 es mostra el consum de tabac per grups d’edat. Els que més fumen 
cada dia o ocasionalment són els homes de 15 a 44 anys, tant al districte de Sant 
Martí (16,4%) com a Barcelona (30,5%). En el cas de les dones, també és del grup 
de 15 a 44 anys on existeix un major consum de tabac, tant a Sant Martí (23,5%) 
com a Barcelona (26,4%). 
  
45 
Taula 15. Consum de tabac al districte Sant Martí i a Barcelona, Any 2011. 
< 
	 
	

 #&5$$	%$&5*$	%*&	%,#&5$$	%$&5*$	%*&	%,

		20	 	

 	
 
 
	
 

 	


	2
		 
 
 
 

 
 


	2

 
 
 
 
 
 

	 
 
 
 
 
 

	 
	 
	


 #&5$$	%$&5*$	%*&	%,#&5$$	%$&5*$	%*&	%,

		20	 

 	
 
 
 	
 


	2
		 
 
 
 	
 

 


	2

 
 

 
 

 

 

	 
 
 
 
 
 

 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011, Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
 
Sobrepès i obesitat 
Al districte de Sant Martí hi ha més obesitat en la població de més de 65 anys 
en comparació a Barcelona, sobretot en las dones. 
 
Al districte de Sant Martí, la distribució de la població segons índex de massa 
corporal és similar en relació a la resta de la ciutat. Tot i que el districte de Sant 
Martí presenta un major percentatge d’obesitat, especialment en dones de més de 
65 anys (30,1 %) (taula 17). 
 
Taula 16. Índex de massa corporal al districte Sant Martí i a Barcelona, Any 2011, 
< 
	 
	


 #&5$$	%$&5*$	%*&	%,#&5$$	%$&5*$	%*&	%,

. 
 
 
 
 
 

 
 
 

 
 

 	

/ 	
 

 
 
 
 	

B 	
 
 
 
 
 

	 
	 
	


 #&5$$	%$&5*$	%*&	%,#&5$$	%$&5*$	%*&	%,

. 
 	
 

 
 	
 	

 

 	
 	
 
 
 

/ 

 

 
 
 

 

B 

 
 
 
 
 

Font: Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
  
46 
 
Activitat física 
Es realitza més activitat física al districte de Sant Martí que a Barcelona, 
sobretot homes de 45 a 65 anys i dones de mes de 65 anys. 
 
Al districte de Sant Martí es realitza més activitat física que a Barcelona, 
especialment en els grups de 45 a 64 anys i 65 anys i més. En els homes, el grup 
que realitza una activitat física intensa al districte de Sant Martí es el de 45 a 64 
anys (60,1%), mentre que en les dones es el grup de 65 anys i més (49,0%) (taula 
18). 
 
Taula 17. Activitat física al districte Sant Martí i a Barcelona, Any 2011, 
< 
	 
	


 #&5$$	%$&5*$	% *&	%,#&5$$	%$&5*$	% *&	%,
C	4 
 
 	
 
 
 


40 	
 
 
 
 

 


4

 
 
 

 
 	
 	


4		 

 

 	
 	

 
 

	 
	 
	


 #&5$$	%$&5*$	% *&	%,#&5$$	%$&5*$	% *&	%,
C	4 
 
 

 
 
 


40 
 
 
 	
 

 


4

 
 

 
 
 
 	


4		 
 	
 
 

 	
 

 
Fonts: Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
  
47 
La salut 
 
 
Mortalitat 
La majoria d’indicadors de mortalitat al barri de La Verneda i la Pau denoten 
que al barri hi ha unes taxes inferiors, tot i que l’esperança de vida és similar. 
 
Els principals indicadors de mortalitat pel barri de La Verneda i la Pau es presenten 
a la taula 19. L’esperança de vida al néixer és similar a la del districte i tot Barcelona 
(79,5 anys pels homes i 86,8 per les dones).  En els homes, tant la mortalitat total 
com la prematura són inferiors que Barcelona (Raó de Mortalitat Comparativa de 
94,0 i Raó de Mortalitat Prematura Comparativa de 83,7, essent les de Barcelona de 
100). 
 
  
48 
Taula 18. Esperança de vida i taxes de mortalitat i d’Anys Potencials de Vida Perduts en 
homes i dones, La Verneda i la Pau, districte Sant Martí i Barcelona. Període 2007-2011. 
 
Barri La  
Verneda i  
la Pau 
Districte 
Sant Martí Barcelona 
Homes 
   
Esperança de vida  79,51 79,46 79,11 
Taxa de mortalitat bruta 1007,9 896,9 974,1 
Taxa de mortalitat estandarditzada (TME) * 1271,4 1342,8 1358,2 
Raó de mortalitat comparativa * 94,0 99,3 100,0 
Taxa de mortalitat prematura bruta 3000,2 3347,1 3524,7 
Taxa de mortalitat prematura estandarditzada * 3024,3 3396,3 3614,5 
Raó de mortalitat prematura comparativa * 83,7 94,0 100,0 
Mortalitat infantil (nombre de casos) 3 11 124 
    
Dones 
   
Esperança de vida 2011 86,79 86,44 86,18 
Taxa de mortalitat bruta 938,5 840,5 950,3 
Taxa de mortalitat estandarditzada * 840,7 801,9 791,8 
Raó de mortalitat comparativa * 106,0 101,1 100,0 
Taxa de mortalitat prematura bruta 1440,1 1630,4 1852,7 
Taxa de mortalitat prematura estandarditzada * 1425,1 1586,4 1816,0 
Raó de mortalitat prematura comparativa * 78,5 87,4 100,0 
Mortalitat infantil (nombre de casos) 0 11 101 
* Estandarditzada per edat segons la població de referència 2011 
 
En les dones, tot i que la mortalitat prematura també és inferior (Raó de Mortalitat 
Prematura Comparativa de 78,5), la mortalitat total és superior (Raó de Mortalitat 
Comparativa de 106,0). Aquesta situació es mostra als mapes de la figura 15. 
 
Finalment, la taula 20 mostra les principals causes de mortalitat per grups d’edat. 
Destaca el càncer de pulmó en els homes i el càncer de mama i de colon en les 
dones. 
  
49 
 
Figura 15. Taxes de mortalitat estandarditzades per edat en homes i dones, per barris. Període 
2007-2011 
Homes     
 
Dones 
 
Font: Registre de Mortalitat, Agència de Salut Púbica de Barcelona, 
 
  
50 
Taula 19. Causes  més freqüents de mortalitat al barri de La Verneda i la Pau segons edat i 
sexe. Període 2007-2011. 
 
 
TME N Causa de mortalitat 
HOMES 
   
15-44 anys 37,3 2 Insuficiència cardíaca 
Suïcidi 
    
45-74 anys 832,4 46 TM de tràquea, bronquis i pulmó 
TM de fetge 
Malaltia isquèmica del cor 
    
>= 75 anys 6992,9 78 TM de tràquea, bronquis i pulmó 
TM de còlon 
Malaltia isquèmica del cor  
Malaltia cerebrovascular  
Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 
DONES 
   
15-44 anys 38,4 2 TM estómac 
Malaltia isquèmica del cor 
    
45-74 anys 298,9 20 TM mama 
TM d’ovari 
Malalties del sis. circulatori 
    
>= 75 anys 5622,2 119 TM de còlon 
Malaltia cerebrovascular  
Malaltia isquèmica del cor 
Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 
TME: Taxes de mortalitat estandarditzades per 100.000 habitants: TM: Tumor maligne. 
  
51 
Salut reproductiva 
La taxa de fecunditat és menor al barri de la Verneda i La Pau que al districte i 
Barcelona. El major percentatge dels naixements al barri de La Verneda i La 
Pau són de dones nascudes a Espanya. La taxa de fecunditat en les dones 
nascudes a Espanya és superior a la de les dones de nacionalitat estrangera. 
 
Entre el període 2009-2011 es van produir 684 naixements al barri La Verneda i 
La Pau, sent el 69,2% dels embarassos en dones autòctones, superior al 
percentatge d’embarassos en dones autòctones del districte Sant Martí (65,4) i 
de Barcelona (64,3). La taxa de natalitat al barri La Verneda i La Pau va ser de 
7,7 per 1.000 habitants, una mica inferior a la taxa del districte de Sant Martí 
(9,3/1.000 habitants) i a la de Barcelona (9,1/1.000 habitants). Pel que fa a la 
taxa de fecunditat, la taxa global al barri de La Verneda i la Pau  (33,3 per 
1.000 dones de 15 a 49 anys) va ser inferior a l’observada en el districte de 
Sant Martí (38,4) i pel conjunt de la ciutat (37,4). I la taxa de fecunditat segons 
país de naixement va ser clarament inferior en totes les categories segons país 
d’origen, però especialment en dones estrangeres, comparat amb el districte i 
la ciutat de Barcelona (taula 21). 
 
Taula 20. Nombre de naixements i taxes de natalitat i fecunditat, Barri La Verneda i La Pau, 
districte de Sant Martí i Barcelona, període 2009-2011 . 
  
Barri La Verneda 
i La Pau Districte de  Sant Martí Barcelona 
Nombre de naixements 
   
Global 684 6478 44534 
De dones nascudes a Espanya [n (%)] 473 (69,2) 4234 (65,4) 28653 (64,3) 
De dones nascudes en PD [n (%)] 7 (1,0) 347 (5,4) 2141 (4,8) 
De dones nascudes en PVD [n (%)] 204 (29,8) 1894 (29,2) 13705 (30,8) 
    
Taxa de natalitat 7,7 9,3 9,1 
    
Taxa de fecunditat 
   
Global 33,3 38,4 37,4 
De dones nascudes a Espanya 31,5 35,3 35,9 
De dones nascudes en PD 27,6 45,9 30,0 
De dones nascudes en PVD 23,5 45,9 42,5 
Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Publica de Barcelona. 
PVD (Països en vies de desenvolupament): Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica, Magrib i resta d’Àfrica; PD (Països 
desenvolupats): resta de països (exclòs Espanya).  
Taxa natalitat per 1000 habitants. Taxa de fecunditat per 1000 dones de 15 a 49 anys. 
 
  
52 
Edat de les mares i embarassos adolescents 
La mitjana d’edat de les mares al barri de La Verneda i La Pau és inferior a la 
del conjunt de Barcelona,  
 
Pel que fa la distribució dels naixements segons l’edat de la mare, s’observa que al 
barri de La Verneda i La Pau hi ha una major percentatge de naixements en dones 
de 25 a 29 anys i en dones de 30 a 34 anys, en comparació al districte de Sant 
Martí i a Barcelona (figura 16). Pel que fa als embarassos adolescents, a la taula 19 
es mostren el nombre de naixements i la taxa de fecunditat en noies de 15 a 19 
anys d’edat. Entre el 2009 i 2011 es van produir 13 naixements en adolescents al 
barri de La Verneda i La Pau. Al barri les taxes de fecunditat en aquest grup d’edat 
van ser inferiors a les observades pel districte de Sant Martí i pel conjunt de la ciutat 
(taula 22).  
 
A la figura 18 es mostra la distribució de la taxa de fecunditat en adolescents per 
barris durant el període 2009 a 2011, comparada amb els altres barris és 
escassament elevada. 
Figura 16. Distribució dels naixements segons l’edat de la mare, barri La Verneda i La Pau, 
districte de Sant Martí i Barcelona, període 2009-2011. 
11,0 6,7 6,5
19,7
16,1 15,8
37,7
38,0 37,3
26,0
31,5 31,5
5,9 6,9
1,51,51,9
3,5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
La Verneda i La Pau Sant Martí Barcelona
15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys 35-39 anys 40-44 anys 45-49 anys
 
Font: Registre de Natalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona, 
Percentatges calculats a partir de la mitjana de nombre de naixements en el període 2009-2011 
 
  
53 
Taula 21. Nombre de naixements i taxa de fecunditat en adolescents*, barri La Verneda i La 
Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2009-2011. 
  
Barri La Verneda  
i La Pau  
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
Nombre de naixements 
   
Global 13 (100,0 %) 96 (100,0 %) 703 (100,0%) 
De dones nascudes a Espanya 7 (53,8%) 47 (49,0 %) 306 (43,5 %) 
En dones de PD 0 (0,0%) 1 (1,0 %) 3 (0,4 %) 
En dones nascudes a PVD 6 (46,2%) 48 (50,0 %) 393 (55,9 %) 
    
Taxa de fecunditat 
   
Global 6,7 7,3 7,5 
De dones nascudes a Espanya 4,7 4,5 4,2 
En dones de PD 0,0 6,4 1,9 
En dones de PVD 17,7 18,8 20,3 
Font: Registre de Natalitat, Agència de Salut Publica de Barcelona,*en dones de 15 a 19 anys. 
Taxa de fecunditat: nombre de naixements per 1,000 dones de 15 a 19 anys. 
PVD (Països en vies de desenvolupament): Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica, Magrib i resta d'Àfrica; PD (Països 
desenvolupats): resta de països. 
 
 
Figura 17. Taxa de fecunditat en dones 15-19 anys per codi postal, període 2009-2011. 
[0.00, 2.84)
[2.84, 4.17)[4.17, 9.87)
[9.87,23.26]
 
Font: Registre de Natalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. 
El barri La verneda i La Pau s’assenyala en blau al mapa. 
 
  
54 
Interrupcions voluntàries de l’embaràs 
 
 La taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs és menor al barri de La 
Verneda i La Pau que a Barcelona. 
 
Entre l’any 2009 i 2011, es van produir al barri de La Verneda i La Pau 136 
interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVEs), el que representa el 26,2 % de les 
IVEs del districte de Sant Martí i 2,1 % de Barcelona. El 12,5% (17 IVEs) es van 
produir en adolescents, sent la taxa d’embarassos en adolescents al barri (16,3) 
inferior a la del districte (18,6) i Barcelona (26,7). Cal destacar que la taxa d’IVEs 
per 1000 dones de 15 a 19 anys procedents de països de renda baixa al districte de 
Sant Martí va ser de 31,6 per dones (veure taula 23). 
 
  
55 
Taula 22. Interrupcions voluntàries de l’embaràs, embarassos adolescents i embarassos no 
planificats, barri La Verneda i La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2009-2011. 
 
  
 
 
La Verneda 
 i La Pau 
Districte  de  
Sant Martí Barcelona 
Dones de 15 a 49 anys   
    
Nombre d’IVEs  
  
Global 136 520 6367 
De dones nascudes a Espanya - 266 3043 
De dones nascudes a PD - 18 260 
De dones nascudes a PVD - 236 3061 
Taxa d’IVEs  
  
Global 9,1 9,3 16,3 
De dones nascudes a Espanya - 6,8 11,7 
De dones nascudes a PD - 7 11,2 
De dones nascudes a PVD* - 16,7 28,2 
Embarassos no planificats - 19,2 30,1 
Dones de 15 a 19 anys   
    
Nombre d’IVEs  
  
Global 17 54 619 
De dones nascudes a Espanya - 25 354 
De dones nascudes a PD - 1 7 
De dones nascudes a PVD* - 28 258 
  
La Verneda i  
La Pau Districte  de  
Sant Martí Barcelona 
Taxa d’IVEs  
  
Global 13,6 12,4 19,9 
De dones nascudes a Espanya - 7,3 14,7 
De dones nascudes a PD - 17,5 13,7 
De dones nascudes a PVD* - 31,6 39,1 
Taxa d’embarassos adolescents 16,3 18,6 26,7 
Embarassos no planificats - 66,7 74,3 
 
Font: Registre d’IVEs, Agència de Salut Publica de Barcelona. 
IVE: interrupció voluntària de l'embaràs; PVD (Països en Vies de Desenvolupament): Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica, 
països del Magrib i resta d’Àfrica; PD (Països desenvolupats): resta de països. 
Taxa d’IVEs (per 1,000 dones de 15 a 49 anys) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos). 
 
  
56 
Resultats de l’embaràs 
 
El percentatge de naixements amb baix pes en néixer del barri de La Verneda i 
La Pau es superior al del districte de Sant Martí i de Barcelona. 
 
Al barri de la Verneda i La Pau, el percentatge de naixements amb baix pes al 
néixer (< percentil 10) és del 9,1 %, superior que al districte de Sant Martí (5,8 %) i a 
Barcelona (6,5 %). Quant al percentatge de naixements prematurs és lleugerament 
superior al barri de la Verneda i La Pau (6,7 %), que al districte de Sant Martí (6,5 
%) i a Barcelona (6,6 %) (taula 24). 
Figura 18. Prevalença de naixements amb baix pes (<percentil 10) per barris, període 2009-
2011. 
[0.00, 5.58)
[5.58, 6.62)
[6.62, 7.79)[7.79,16.77]
 
Font: Registre de Natalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. 
El barri La verneda i La Pau s’assenyala en vermell al mapa. 
 
  
57 
Taula 23. Resultats de l’embaràs, barri La Verneda i La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, 
període 2009-2011. 
 
Barri La 
Verneda i  
La Pau  
Districte de 
Sant Martí Barcelona 
Naixements amb baix pes al néixer 
(<percentil 10) (%) 21 (9,1) 376 (5,8) 2875 (6,5) 
Naixements prematurs 
(<37 set, gestació) (%) 15 (6,7) 418 (6,5) 2920 (6,6) 
Font: Registre de Natalitat, Agència de Salut Publica de Barcelona, 
*(Nascuts vius i morts durant la 1ª setmana + nascuts morts ≥500 g  / nascuts vius i nascuts morts ≥500), 
**(Nascuts vius i morts durant la 1ª setmana + nascuts morts ≥1000 g  / nascuts vius i nascuts morts ≥1000), 
 
 
  
58 
Lesions de trànsit 
Al barri de La Verneda i La Pau hi ha una menor taxa de lesionats per trànsit 
que al districte de Sant Martí i a Barcelona. 
 
Al barri de La Verneda i La Pau, la taxa de lesionats per trànsit és inferior en totes 
les categories estudiades, a excepció de les lesions en homes que anaven amb 
ciclomotor que tenen més lesions per trànsit (taxa: 85,2/100.000 habitants) que els 
homes del districte de Sant Martí (taxa: 75,3/100.000 habitants). Tot i que, tant en 
homes com en dones, la taxa de persones lesionades per trànsit és inferior al barri 
de La Verneda i La Pau (taxa homes: 477,2/100.000 hab.; taxa dones: 
233,1/100.000 hab.) respecte al districte de Sant Martí (taxa homes: 734,6/100.000 
hab.; taxa dones: 384,7/100.000 hab.) i a Barcelona (taxa homes: 885,3/100.000 
hab.; taxa dones: 494,4/100.000 hab.) (taula 25). 
 
Taula 24. Nombre de persones lesionades per trànsit i taxa per 100,000 habitants al barri 
Verneda i La Pau, al districte de San Martí i a Barcelona Ciutat, segons sexe i mode de 
transport, any 2012. 
 
Barri La Verneda  i La 
Pau  
Districte de  
Sant Martí Barcelona  
 n T* n T n T 
Homes 
      
 Vianants 7 39,8 57 50,5 549 71,3 
 Turisme 28 208,8 255 225,9 1688 219,4 
 Motocicleta 13 116,5 364 322,5 3365 437,3 
 Ciclomotor 8 85,2 85 75,3 683 88,8 
 Bicicleta 3 14,2 57 50,5 385 50,0 
 Total 60 477,2 829 734,6 6812 885,3 
 
      
Dones 
      
 Vianants 2 47,0 60 49,8 626 73,6 
 Turisme 18 97,9 176 145,9 1331 156,5 
 Motocicleta 3 24,8 119 98,7 1251 147,1 
 Ciclomotor 5 41,8 63 52,2 587 69,0 
 Bicicleta 1 3,9 26 21,6 157 18,5 
 Total 29 231,1 464 384,7 4204 494,4 
T: Taxa crua per 100,000 habitants; T*: Taxa crua del Barri pel període 2008-2012 
Font: Registre d’Accidents i Víctimes de la Guàrdia Urbana de Barcelona, 
  
59 
 
Malalties de declaració obligatòries 
La incidència de malalties de declaració obligatòries en el seu conjunt és més 
reduïda al barri de La Verneda i La Pau que al districte de Sant Martí i a 
Barcelona,  
 
La Taula 26 mostra la taxa d’incidència al llarg del període 2008 a 2012 de malalties 
de declaració obligatòria, inclosa la tuberculosi. S’indica el nombre de casos i la taxa 
d’incidència segons sexe. Les taxes al barri de La Verneda i La Pau són més baixes 
a les que s’observen a Barcelona i al districte de Sant Martí. 
 
Taula 25. Incidència de malalties de declaració obligatòria, barri La Verneda i La Pau, ABS La 
Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, període 2008-2012. 
  
Barri La  
Verneda  
i La Pau 
ABS La Pau Districte de  Sant Martí Barcelona 
  n Taxa n Taxa n Taxa n Taxa 
MDOs vacunables a la infància 
        
   Homes 7 50,1 4 67,2 63 55,8 534 69,4 
   Dones 13 85,4 6 93,8 73 60,5 631 74,2 
Hepatitis 
        
   Homes 5 35,8 5 84,0 80 70,9 687 89,3 
   Dones 4 26,3 5 78,1 65 53,9 531 62,5 
ITS 
        
   Homes 3 50,4 5 35,8 65 57,6 546 71,0 
   Dones 1 15,6 2 13,1 11 9,1 78 91,7 
VIH  
        
   Homes 1 16,8 2 14,3 32 28,4 332 43,2 
   Dones 0 0,0 0 0,0 4 3,3 27 3,2 
Tuberculosi 
        
   Homes 17 24,3 6 20,2 156 27,7 1233 32,1 
   Dones 7 9,2 1 3,1 98 16,3 756 17,8 
Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria, Agència de Salut Pública de Barcelona, 
Taxa crua per 100,000 habitants;, 
 
  
60 
Salut percebuda 
Les persones que viuen al districte de Sant Martí refereixen una pitjor salut 
auto-percebuda que les que viuen a Barcelona.  
 
Segons dades de l’Enquesta de Salut 2011 tant els homes com les dones de Sant 
Martí van referir un pitjor estat de salut percebut que pel conjunt de Barcelona ciutat, 
essent aquest millor en homes que en dones per ambdues àrees (taula 27). 
 
Taula 26. Salut percebuda al districte de Sant Martí i a Barcelona, Any 2011. 
Homes 
	 Barcelona 
  
0-14 anys15-44 anys45-64 anys65 anys i més0-14 anys15-44 anys45-64 anys65 anys i més
Excel·lent 25,96 4,91 1,98 2,87 38,86 13,85 4,5 5,37 
Molt bona 70,18 63,04 39,94 12,36 46,95 49,65 26,02 13,52 
Bona  3,86 25,1 38,95 65,78 13,6 29,49 45,39 44,84 
Regular  0 6,95 17,42 14,57 0,59 6,5 20,84 27,69 
Dolenta 0 0 1,7 4,42 0 0,51 3,25 8,58 
Dones 
	 Barcelona 
 
0-14 anys15-44 anys45-64 anys65 anys i més0-14 anys15-44 anys45-64 anys65 anys i més
Excel·lent 27,32 1,04 1,82 0 35,69 10,26 4,72 0,93 
Molt bona 62,3 63,35 20,57 11,81 48,56 46,6 23,59 9,37 
Bona  7,1 27,4 46,88 59,04 14,46 33,17 48,9 39,91 
Regular  3,28 5,88 27,08 20,03 1,3 8,73 19,17 36,4 
Dolenta 0 2,33 3,65 9,12 0 1,25 3,62 13,39 
 
Fonts: Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011, Agència de Salut Pública de Barcelona 
 
 
Trastorns crònics 
La proporció de persones amb 4 o més trastorns crònics és més petita al 
districte de Sant Martí en comparació a Barcelona. 
 
L’índex de comorbiditat prediu la mortalitat a un any per a una persona que té certes 
malalties o condicions. A cada condició se li assigna una puntuació de 1, 2, 3 o 6 
depenent del risc de morir associat a aquesta condició. Després se sumen les 
puntuacions i es dóna una puntuació total que prediu la mortalitat. 
Al districte de Sant Martí, la proporció de persones de 15 anys o més que declaren 
tenir 4 o més trastorns crònics o un índex de comorbiditat de 3 o més punts, és 
inferior que a Barcelona (en homes: 10,5 % al districte de Sant Martí i 11,2 % a 
Barcelona; en dones: 14,7 % a Sant Martí i 21,4 % a Barcelona) (taula 28). 
  
61 
 
Taula 27. Mal estat de salut percebut i trastorns crònics al districte de Sant Martí i a 
Barcelona, any 2011. 
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
 
(%) (%) 
4 o més trastorns crònics 
  
Homes 10,5 11,2 
Dones 14,7 21,4 
 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011, Agència de Salut Pública de Barcelona. 
, 
 
 
Salut mental 
Les persones del districte de Sant Martí tenen un menor risc de patir trastorns 
mentals i la prevalença de depressió i/o ansietat és inferior en relació a 
Barcelona. El trastorn del desenvolupament en infants menors de 15 anys, és 
el diagnòstic més freqüent entre els trastorns mentals greus, superant les 
proporcions de la ciutat de Barcelona. 
 
El risc de patir trastorns mentals al districte de Sant Martí és inferior respecte a 
Barcelona, tant en homes (3,6 %) com en dones (7,7 %). La prevalença de 
depressió i/o ansietat declarada és lleugerament inferior en homes (4,2 % en el 
districte de Sant Martí; 5,9 % en Barcelona) i pràcticament igual en dones (12,9 % 
en Sant Martí; 12,8 % en Barcelona). Fins i tot el percentatge de trastorns mentals 
severs diagnosticats en persones majors de 15 anys al districte Sant Martí, és 
menor que a Barcelona (taula 30). L'única proporció que supera les de la ciutat, és 
la del trastorn del desenvolupament com diagnòstic més comú entre els trastorns 
mentals greus en infants menors de 15 anys, (taula 29). 
  
62 
Taula 28. Població i patologia atesa als Centres de Salut Mental, Districte de Sant Martí i 
Barcelona, any 2012. 
  
Districte de Sant Martí  Barcelona  
  
n % n % 
A		4A@8#7	%   


;%

0$F
GH&
 	
 
 	
 

;%

",$
 
 	
 
 


;%

,
*
 

 
 

 

;%

"I%%
 	
 
 
 

;%

"
,
*%%
 

 
 	
 

A		0A@"#+	%   

;%

"*
"5
*$,%
 
 
 
 

Font: CMBD-Salut Mental, Consorci Sanitari de Barcelona, 
 
 
Taula 29. Trastorns mentals a la població de 15 o més anys, districte de Sant Martí i 
Barcelona, 2011. 
 
Districte de  
Sant Martí  Barcelona 
 
(%) (%) 
Risc de patir trastorns mentals a 
  
Homes 3,6 11,1 
Dones 7,7 16,4 
Prevalença de depressió i/o ansietat b 
  
Homes 4,2 5,9 
Dones 12,9 12,8 
Fonts: Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011, Agència de Salut Pública de Barcelona;  
a, Puntuació ≥ 3 del General Health Questionnaire segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 
b, Depressió i/o ansietat autodeclarades a l’Enquesta de Salut de Barcelona, 
, 
 
  
63 
Altes hospitalàries 
 
Les taxes d´altes hospitalàries per edat i per sexe a l'ABS La Pau, no es 
diferencien a les del districte de Sant Martí o la ciutat de Barcelona. Una de les 
malalties que supera les proporcions del districte i la ciutat és la malaltia 
respiratòria, sent la malaltia respiratòria obstructiva crònica la més prevalent 
en homes i l'asma la més prevalent en dones. Les complicacions de l'embaràs 
i el puerperi són majors a l'ABS de la Pau, doblant les taxes de Barcelona i 
sent superiors a les del districte. 
 
A la taula 3 de l’Annex 3 es mostren les taxes d’altes hospitalàries per edat i sexe, a 
la 4 les taxes estandarditzades per edat segons sexe i Categoria Major Diagnòstica 
(CMD), i a la 5 les taxes segons sexe d’altes hospitalàries per malaltia pulmonar 
obstructiva crònica (MPOC), asma, insuficiència cardíaca i diabetis mellitus. 
 
Les taxes d'altes hospitalàries per sexe a l'ABS de La Pau són elevades en tots els 
grups d'edat, si es comparen amb les del districte Sant Martí i les de Barcelona, com 
s'observa en la taula 3 de l'annex 3. En desglossar les altes hospitalàries per 
categoria major diagnòstica (CMD) (taula 4), s'observen taxes similars a l'ABS de La 
Pau i districte en les malalties del aparat circulatori i digestiu. Les taxes d'altes per 
malalties de l'aparell respiratori són majors, tant en homes (13,6/1.000 hab.) com en 
dones (9,6/1.000 hab.) de l'ABS La Pau, si es comparen amb les del districte 
(homes: 11,4/1.000 hab. i dones: 7,4/1.000 hab.) i la ciutat (homes: 12,2/1.000 hab. i 
dones: 8,2/1.000 hab.). A la taula 4 de l'annex 3, s'observa que en el grup d'altes 
hospitalàries la malaltia respiratòria es la malaltia més prevalent a l'ABS de la Pau, 
sent la malaltia obstructiva crònica la major causa en homes (2,9/1.000 hab.) i el 
asma la major causa en dones (1,2/1.000 hab.). 
 
A la taula 5 de l'annex 3 destaca, a més, que les complicacions de l'embaràs i el 
puerperi són majors a l'ABS de la Pau (21,4/1.000 hab.) doblant les taxes de 
Barcelona (11,1/1.000 hab.) i sent superiors a les del districte (20,2/1.000 hab.). 
  
64 
Ús de serveis sanitaris i pràctiques preventives 
 
Utilització de serveis 
A l’ABS de La Pau, la cobertura de l’atenció primària és superior en tots els 
grups d’edat que la cobertura a Barcelona, inclosa la cobertura domiciliària. 
Quant a la utilització de serveis a l’ABS de La Pau existeix una sobrecàrrega 
assistencial en comparació a Barcelona, especialment a l’especialitat de 
pediatria. L`odontologia és un dels serveis menys freqüentats per la població. 
 
L’any 2012, la cobertura de l’atenció primària – població atesa sobre el total de la 
població assignada - és superior a la de la ciutat de Barcelona en tots els grups 
d’edat. Aquestes diferències s’explicarien per una menor proporció de persones 
amb doble cobertura sanitària. De fet a Sant Martí només el 22,4 % d’homes i el 
29,0 % de dones tenen cobertura mixta, en comparació amb el 35,9 % d’homes i el 
39,4 % de dones a Barcelona (taula 32). Respecte a la cobertura d’atenció 
domiciliària, La Pau presenta uns percentatges majors de cobertura en general tant 
en la població de 65 o més anys (dones 6,8 % i homes 4,4 %) i de 75 anys o més 
(dones 11,3 % i homes 7,9 %) en comparació amb el districte de Sant Martí (65 
anys o més: dones 6,3 % i homes 3,3 %; 75 anys o més: dones 7,3 % i homes 4,1 
%) i amb Barcelona (65 anys o més: dones 7,3 % i homes 4,1 %; 75 anys o més: 
dones 11,8 % i homes 7,2 %) (taula 31). 
 
Pel que fa a l’activitat dels professionals del CAP de La Pau, el nombre de visites 
per professional és superior al del districte de Sant Martí i al de Barcelona, 
especialment en pediatria, ja que tenen un sol professional (que treballa 36h 
setmanals), que té el doble de visites al dia que els professional del districte de Sant 
Martí i del conjunt de Barcelona. Per la sobrecàrrega de visites per part de 
l’especialista de Pediatria, un dels metges de família de l'ABS La Pau realitza visites 
pediàtriques, per disminuir la càrrega assistencial en aquesta especialitat. Només 
s’observa unes xifres lleugerament inferiors en personal d’odontologia (taula 31). 
  
Segons dades de l’enquesta de Salut de Barcelona l’any 2011, un 70,2 % d’homes i 
un 73,9 % de dones de Sant Martí van visitar el metge de capçalera o pediatre l’any 
  
65 
anterior a l’entrevista, xifres que per tot Barcelona van ser del 66,7 % i del 74 %, 
respectivament, i un 34,8 % dels homes i un 64,7 % de les dones van visitar 
l’especialista, en comparació al 37,7 % i 61 %, respectivament, al conjunt de 
Barcelona. Destaca el baix percentatge de visites al dentista al districte de Sant 
Martí al comparar-lo amb Barcelona, (taula 32). 
 
  
66 
Taula 30. Cobertura poblacional i recursos assistencials d’atenció primària, ABS La Pau, 
districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
Districte de 
  
ABS La Pau 
Sant Martí 
Barcelona 
Cobertura poblacional* (%) 
   
Homes  
   
   0 a 14 anys  90,7 80,4 69,7 
   15 a 64 anys  65,2 60,1 54,7 
   65 o més anys  97,0 95,5 91,9 
Dones 
   
   0 a 14 anys  83,7 80,2 69,3 
   15 a 64 anys 77,7 72,8 66,3 
   65 o més anys 93,5 95,3 91,9 
Cobertura d’atenció domiciliària (%) 
   
 Homes  
   
   65 o més anys 4,4 3,3 4,1 
   75 o més anys 7,9 5,9 7,2 
 Dones 
   
   65 o més anys 6,8 6,3 7,3 
   75 o més anys 11,3 10,4 11,8 
Metges/esses de família 
   
Nombre professionals** 10,2 143,4 986,5 
Nombre visites 6034,8 5363,9 4796,6 
Nombre visites per professional i dia*** 27,7 24,6 22,0 
Pediatries 
   
Nombre professionals** 1,0 38,2 185,0 
Nombre visites 8595,1 4175,6 4061,4 
Nombre visites per professional i dia*** 39,4 19,2 18,6 
Personal d’infermeria 
   
Nombre professionals** 13,2 161,8 1047,9 
Nombre visites 2216,2 2580,5 2317,4 
Nombre visites per professional i dia*** 10,2 11,8 10,6 
Odontòlegs/gues 
   
Nombre professionals** 1,2 12,9 71,2 
Nombre visites 2761,7 2966,2 3043,9 
Nombre visites per professional i dia*** 12,7 13,6 14,0 
Treballadors/es socials 
   
Nombre professionals** 1,2 11,4 76,0 
Nombre visites 1690,8 1503,6 1492,1 
Nombre visites per professional i dia*** 7,8 6,9 6,8 
 
Font: Registre d’Activitat dels Centre d’Atenció Primària, Consorci Sanitari de Barcelona, 
*(Població atesa / Població assignada segons Registre Central d’Assegurats) 
**Equivalent a 36 h,/setmana, 
***Visites per professional (equivalent 36 h,) i dia (247 dies feiners/any), 
 
  
67 
Taula 31. Cobertura sanitària i utilització de serveis sanitaris, Districte de Sant Martí i 
Barcelona, any 2011 
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
 
(%) (%) 
Cobertura sanitària 
  
Privada 
  
 Home 0,0 0,6 
 Dona 0,8 0,8 
Mixta 
  
 Home 22,4 35,9 
 Dona 29,0 39,4 
Pública 
  
 Home 77,6 63,5 
 Dona 70,3 59,9 
Visita al metge/essa de capçalera o 
pediatre/a el darrer any   
 Home 70,2 66,7 
 Dona 73,9 74,0 
Visita a l’especialista* el darrer any 
  
 Home 34,8 37,7 
 Dona 64,7 61,0 
Visita al dentista el darrer any 
  
 Home 15,4 26,1 
 Dona 23,3 31,0 
 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2011, Agència de Salut Pública de Barcelona, 
Nota: Percentatges ajustats per edat, 
*Exclou dentista i oculista, 
 
  
68 
Utilització de medicaments 
En conjunt, el consum de medicaments és inferior a l’ABS de la Pau que al 
districte. 
 
El consum de medicaments a l’ABS de la Pau es presenta a la taula 33. El consum 
d’antipsicòtics i ansiolítics és clarament inferior al que hi ha a l’Àrea Integral de Salut 
i al districte. Els altres psicofàrmacs estan a un nivell de consum similar. 
 
Taula 32. Consum de psicofàrmacs a l’ABS de la Pau, l’AIS Litoral i Barcelona, any 2012.  
  
 DHD home   DHD dona  
Psicoestimulants <18 anys* 
    
ABS Barcelona 10I - La Pau 
         2,22            5,29    
AIS Litoral 
       15,26            4,26    
Barcelona 
       16,54            5,05    
Antipsicòtics* 
    
ABS Barcelona 10I - La Pau 
         6,46            4,58    
AIS Litoral 
       15,45          12,66    
Barcelona 
       15,67          11,62    
Ansiolítics 
    
ABS Barcelona 10I - La Pau 
       22,90          47,85    
AIS Litoral 
       29,00          55,57    
Barcelona 
       33,20          63,81    
Hipnòptics i sedants 
    
ABS Barcelona 10I - La Pau 
       12,09          26,59    
AIS  Litoral 
       12,31          26,53    
Barcelona 
       15,21          33,99    
Antidepressius 
    
ABS Barcelona 10I - La Pau 
       34,62          95,70    
AIS Litoral 
       37,57          97,80    
Barcelona 
       44,41        105,17    
 
DHD: dosi per 1000 habitants i dia; AIS: Àrea Integral de Salut 
Font: Registre de farmàcia del CatSalut.  
 
  
69 
Pràctiques preventives 
 
Cobertura vacunal infantil 
La cobertura vacunal infantil global en nens a l’ABS de La Pau és inferior en 
totes les edats estudiades, excepte als 6 anys, i en nenes es superior en 
relació al districte de Sant Martí i a Barcelona, en totes les edats, excepte als 
16 anys, on està molt per sota de les cobertures del districte i de la ciutat. 
 
La cobertura vacunal en nens és més baixa a l’ABS de La Pau a l’any d’edat, als 2 
anys d’edat i als 16 anys d’edat, als 6 anys d’edat (31,5 %) és similar a la del 
districte (31,8 %) i superior a la de la ciutat (26,6 %), En les nenes per contra, la 
cobertura vacunal és superior en totes les edats, excepte en les nenes majors de 16 
anys (5,7 %) on està molt per sota que les del Districte Sant Martí (10,6%) i 
Barcelona (12,7%), (Taula 33,) 
 
Taula 33. Cobertures vacunals globals en nens i nenes de 1, 2, 6 i 16 anys, ABS La Pau, 
districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
Districte de ABS La Pau 
Sant Martí 
Barcelona 
 (%) (%) (%) 
Cobertura vacunal a l’any d’edat 
   
Nens       37,7       46,6       42,0 
Nenes       55,2       46,2       41,9 
    
Cobertura vacunal als 2 anys d’edat
   
Nens       29,2       41,8       40,5 
Nenes       48,0       40,7       40,2 
    
Cobertura vacunal als 6 anys d’edat
   
Nens       31,5       31,8       26,6 
Nenes       41,3       30,1       26,0 
    
Cobertura vacunal als 16 anys d’edat
   
Nens       10,5       10,6       12,7 
Nenes        5,7       10,3       12,2 
Font: Registre de Vacunes, Agència de Salut Pública de Barcelona, 
  
70 
 
Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama 
 
La participació de les dones convidades a realitzar-se una mamografia a 
través del Programa de Detecció precoç de Càncer de Mama és mes elevada a 
l’ABS La Pau. La taxa de Càncer de Mama l’ABS La Pau és del doble a la del 
conjunt de Barcelona. 
 
Durant l’any 2012, es van convidar 1366 dones de L’ABS La Pau a realitzar-se una 
mamografia a través del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de 
Barcelona. La participació (percentatge de dones convidades que es van fer una 
mamografia a través del Programa) va ser del 78,8 %, xifres superiors a les 
observades a Barcelona ciutat (57,0 %) i al districte de Sant Martí (66,0 %). A l’ABS 
La Pau (10I) es van detectar 9 càncers de mama a través del Programa, és a dir, 
8,4 càncers de mama per 1,000 dones, taxa que dobla les taxes del Districte de 
Sant Martí (4,6 x 1,000 dones)  i el conjunt de Barcelona (4,8 x 1,000 dones) (taula 
34). 
 
Taula 34. Indicadors del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, ABS 
La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
 ABS La Pau  Districte de  Sant Martí Barcelona 
Dones convidades (n) 1.366 26.504 227.161 
Participació (%) 1.077 (78,8%) 17482 (66,0%) 129.456 (57,0%) 
Càncers detectats [n (taxa)] 9 (8,4 x 1000) 80 (4,6 x 1000) 629 (4,8 x 1000) 
 
Fonts: Sistema d’Informació de l’Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, 
Agència de Salut Pública de Barcelona,  
Taxes per 1,000 dones 
Càncers detectats: dones diagnosticades de càncer (invasiu o in situ) x 1,000 / dones que participen al Programa, 
 
 
 
  
71 
Pràctiques preventives a atenció primària 
 
En comparació amb Barcelona, i segons dades de l’Historia Clínica de 
l’Atenció Primària, l`ABS La Pau presenta pitjors indicadors de pràctiques 
preventives dirigides al control càrdiovascular, especialment en homes. I 
millors indicadors per el registre de la població de més de 59 anys 
correctament vacunada de grip i les pràctiques preventives dirigides a 
població pediàtrica.  
 
A la taula 35 es detallen indicadors referits a pràctiques preventives realitzades als 
centres d’Atenció Primària. Cal comentar, que els registres dels EAP – obtinguts a 
partir de la Història Clínica de l’Atenció Primària (HCAP) – de la ciutat no són 
homogenis entre ells, podent observar diferències en aquest tipus d’indicadors entre 
els diferents ABS derivats del possible infra enregistrament de les activitats més que 
de la menor realització de les activitats preventives.  
 
Segons les dades disponibles, l’any 2012 l’ABS La Pau va presentar, indicadors 
més baixos per pràctiques preventives relacionades amb el control càrdiovascular 
(control òptim de l’hipertensió arterial, registre d’hipercolesterolèmia, valoració del 
risc càrdiovascular i registre d’exhumadors), en comparació amb el districte de Sant 
Martí i la ciutat de Barcelona, cal ressaltar que la realització d’aquestes pràctiques 
preventives és encara menor en homes que en dones. El contrari es va observar en 
les pràctiques preventives en la població pediàtrica (avaluació del sobrepès / 
obesitat i adequada vacunació en població de 0-14 anys), que el 2012 van ser 
majors a les registrades pel districte de Sant Martí i el conjunt de Barcelona. El 
mateix passa amb la correcta vacunació de la grip en població> 59 anys.  
 
 
 
 
  
72 
Taula 35. Indicadors de pràctiques preventives realitzades als Centres d’Atenció Primària, 
ABS La Pau, districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
  
ABS La Pau  Districte de Sant Martí Barcelona 
  
(%) (%) (%) 
Control òptim de la hipertensió arterial*  
Home 50,0 58,1 57,1 
Dona 53,3 60,6 59,1 
Prevalença d'hipercolesterolèmia i valoració del risc cardiovascular** 
Home 69,5 74,3 72,6 
Dona 72,6 74,6 73,8 
Avaluació del sobrepès i l’obesitat a la població de 0 a 14 anys 
Home 93,7 91,5 90,5 
Dona 95,0 92,0 91,1 
Població de 0 a 14 anys correctament vacunada 
 
Home 94,7 91,5 91,6 
Dona 94,6 92,2 92,1 
Població > 59 anys correctament vacunada de grip 
 
Home 55,7 50,9 48,1 
Dona 52,6 50,8 48,5 
Registre d'exfumadors* 
   
Home 4,7 6,8 7,8 
Dona 4,6 11,59 10,59 
Font: Registre d’Activitat dels CAPs, Consorci Sanitari de Barcelona,  
*Població de 15 o més anys, 
**Població de 35 a 74 anys, 
 
  
73 
 
La percepció de les persones que viuen i/o treballen al 
barri sobre la salut i els seus determinats 
 
 
Objectiu 
Conèixer els principals problemes de salut percebuts pels habitants de La Verneda i 
la Pau. 
 
Descripció 
La metodologia qualitativa permet conèixer la percepció que les persones tenen de 
la seva realitat. El coneixement i l’experiència que aporten els agents vinculats al 
territori (professionals i treballadors, representants d’entitats i ciutadans i 
ciutadanes) és indispensable per a la identificació i priorització de problemes de 
salut, així com per a buscar estratègies adequades que donin resposta a les 
necessitats detectades 6,7,8, 9. 
Per identificar els principals problemes de salut de La Verneda i la Pau s’han recollit  
opinions de persones vinculades al barri. S’han aplicat tres tècniques qualitatives els 
resultats de les quals resumim a continuació. 
 
 
 
                                            
6  Wright J, Williams R, Wilkinson JR. Health needs assessment. Development and importance of health 
needs assessment. BMJ 1998; 316: 1310-3. 
7
 Donaldson C, Mooney G. Needs assessment, priority setting and contracts for health care; an economic 
view. BMJ 1991; 303: 1529-30. 
8
 Jordan J, Wright J. Making sense of health needs assessment. Br Gen Pract 1997; 48: 695-6. 
9
 BEDREGAL G, P, QUEZADA, M, TORRES H, Marisa et al. Necesidades de salud desde la perspectiva 
de los usuarios. Rev. méd. Chile, nov. 2002, vol.130, no.11, p.127-1294.  
 
  
74 
 
Resultats 
 
Entrevistes a informants clau 
 
Aspectes positius del barri 
A les persones entrevistades se’ls hi va preguntar quins aspectes positius tenia el 
barri sent aquestes les respostes majoritàries: 
 

 Moltes de les persones entrevistades van coincidir en que és un barri on hi ha 
hagut molta solidaritat veïnal o molt bona convivència. Tot i així, també 
manifesten que això està canviant en els últims anys, on cada vegada aquesta 
solidaritat es va perdent. 
 

 Un altre aspecte positiu que es destaca entre les persones entrevistades és el 
fet de que és un barri solejat, verd, pla i amb zones peatonals, condició que 
facilita molt la vida al carrer: on les persones surten a passejar, xerrar... L’espai 
públic és molt utilitzat per la gent gran i la gent jove. 
 

 També s’ha destacat que han millorat molt les infraestructures del barri en els 
darrers 20 anys: Transport, comerç i urbanisme sobretot. 
 

 Població on avis, pares i fills viuen a prop cosa que fa que hi hagi molta ajuda 
mútua i hagi amortitzat els afectes de la crisi, tot i que manifesten que també ha 
comportat problemes. 
 

 Algunes de les persones entrevistades han expressat que estan molt contentes 
amb l’ equip de professionals del CAP i l’Escola de la Pau. 
 

 Hi han moltes activitats per a gent gran: ball, excursions, cooperativa 
d’enterraments, horts urbans, tallers de memòria, casal de gent gran ben 
habilitat (més els veïns i veïnes de la Verneda) 
  
75 
 

 També han destacat el bon treball en xarxa i l’associacionisme (més els veïns i 
veïnes de La Palmera) 
 

 El barri gaudeix de bons equipaments públics: 2 instituts, 2 escoles de primària, 
4 escoles bressol, 1 residència gent gran, 3 casals, escola oficial d’idiomes, 
escola d’adults, CAP i Serveis Socials 
 

 Sentit de pertinença de les persones que hi viuen. 
 

 Hotel d’entitats molt a prop, amb moltes associacions 
 

 Cada barri té la seva Associació de Veïns 
 

 Coordinació entre equipaments: CAP i entitats del territori 
 
 
Necessitats en Salut 
Les necessitats en salut identificades per les persones entrevistades van ser 
(ordenades per nombre de vegades expresades): 
 
Infància 
 

 Malnutrició per manca de coneixements o mals hàbits alimentaris 

 Malnutrició secundaria a aspectes econòmics  

 Famílies desestructurades que afecta directament als infants 

 Conseqüències efectives i psicològiques  

 Economia familiar precària que afecta als més petits  

 Manca de coneixements per tenir cura dels nens i nenes  

 No hi ha espais pels nens/es al sortir de l’escola  

 Carències d’assistència pediàtrica al CAP  

 No hi ha llars d’infants públiques 

 Els pares treballen molt durant tot el dia i estan poc amb els seus fills 
  
76 

 Problemes buco-dentals 

 Nens/es de famílies gitanes no van a l’escola fins que tenen més de 4 anys 
 
 
Adolescència 
 

 Atur, manca de possibilitats i de futur i poca motivació  

 Drogues legals i il·legals (Alcohol, tabac, cànnabis i cocaïna)  

 Embarassos adolescents  

 Malalties de transmissió sexual  

 Desigualtat de gènere  

 Salut sexual  

 Inici de relacions sexuals en edats molt precoces en l’adolescència  

 Famílies desestructurades que afecta a la salut mental dels joves  

 Obesitat lligada a la mala alimentació  

 Baralles de bandes al carrer 

 Pares treballant tot el dia i no dediquen hores als seus fills 
 
 
Persones adultes 
 

 Atur: desencadenant de problemes econòmics i mala salut mental, sobretot en 
homes  

 Tabac i alcohol (més accentuat en homes)  

  Ansietat i depressió més accentuat en dones per famílies monoparentals, 
problemes econòmics, treballs poc remunerats, problemes de convivència 
familiar,...  

 Desigualtat de gènere  

 Maltractaments físics i psicològics en dones 

 Sedentarisme i manca d’activitats saludables 

 Problemes odontològics 

 Manca aliments: Menjadors socials 
 
  
77 
 
Persones grans 
 

 Gent gran que viu sola sense ajuda familiar  

 Aïllament per barreres arquitectòniques  

 Pobresa en les persones grans  

 Manca d’espais per a persones grans 

 Manca de programes per a persones grans 

 Els fills han tornat a casa per manca de recursos 

 Molta medicalització en les persones grans 
 
 
Poblacions vulnerables 
 
Per a les persones entrevistades les poblacions més vulnerables son: 
 

 Persones grans  

 Joves  

 Nens/es  

 Famílies desetructurades amb nens  

 Immigrants/tes 

 Ètnia gitana 
 
 
  
78 
Intervencions comunitàries 
 
Quan es va preguntar, “Quines intervencions creus que són més adients per a les 
persones del barri?”, les respostes van ser: 
 

 Intervencions per a joves: Seguiment per a la prevenció de consum de tòxics, 
salud sexual, motivar-los i que siguin més autònoms  

 Crear espais per a joves  

 Intervencions de salut mental per a adults  

 Desmedicalització de la població 

 Parentalitat: mares adolescents 

 Absentisme escolar 

 Programes per millorar alimentació 

 Programes per problemes odontològics 
 
 
Grups nominals 
 
Es van realitzar dos grups nominals a professionals del barri. El primer grup entre 
l’Equip d’Atenció Primària, i el segon a l’Equip de Serveis Socials.  A la taula 36 es 
presenten les necessitats en salut prioritzades per ordre d’importància segons cada 
grup: 
  
79 
 
 Taula 36. Necessitats en salut prioritzades. Grups nominals de professionals de la salut i de serveis socials. La Verneda i la Pau, 2014. 
 
Necessitats en salut detectades pels professionals del Centre d’ 
Atenció Primària 
Necessitats en Salut detectades pels professionals del Centre de 
Serveis Socials 
 
1. Envelliment, solitud, dependència i pluripatologia 
2. Problemes socials 
3. Baix nivell socio-econòmic, pocs recursos i atur (en totes les edats) 
4. Estils de vida poc saludables (càries, obesitat) 
5. Manca d’habilitats d’autocura i transmissió de patrons entre generacions 
6. Barreres arquitectòniques, edificis antics 
7. Immigració, manca equipaments i manca de comerç  
 
 
 
1. Dificultats d’inserció laboral per manca de formació i precarietat del mon 
       laboral 
2. Reproducció de patrons familiars disfuncionals: Desigualtat de gènere,  
       hàbits alimentaris, salut sexual i reproductiva, consum de drogues 
3. Problemes de salut mental en joves i adults: Per causa de l’atur  
      (especialment el de llarga durada) 
4. Consum de drogues en joves i adults: Joves (tabac i haixix); Adults  
      (conseqüències en drogoaddictes de llarga durada); Gent gran (Alcohol) 
5. Manca de recursos per a la Gent Gran: No hi ha places suficients al centre 
      de dia ni a la residència 
6. Aïllament i estigmatització del  barri: Sensació que no pertanyen a Barcelona 
 
  
80 
Grups de discussió 
 
Es van realitzar quatre grups de discussió: Dos amb persones adultes i dos més amb persones grans. Els resultats es mostren a la 
taula 37 i a la taula 38 
 
Taula 37. Necessitats en salut esmentades en els grups de discussió amb veïns i veïnes. Grup de persones entre 15 i 25 anys del barri la Verneda i la 
Pau, 2014.  
Veïns i veïnes de La Palmera Veïns i veïnes de la Pau 
 
o Problemes econòmics molt greus a les famílies perquè s’han quedat  
      els dos membres a l’atur 
o Manca d’ajudes en les persones discapacitades o dependents (Llei de 
Dependència) 
o Casals i Centres de dia per a la Gent Gran saturats 
o La Gent gran acull a fills i nets a casa seva per manca de recursos 
      econòmics  
o Salut mental en persones adultes per atur i manca recursos econòmics  
o No hi ha espais per als joves: no hi ha espais per estudiar (biblioteca),  
      només hi ha un poliesportiu i és de pagament  
 
 
 
o No hi ha espais ni programes per a joves   
o L’accessibilitat a les vivendes dels edificis és molt difícil per la Gent Gran  
       i discapacitada. Inclús per a joves que van amb nens. No queden més  
       subvencions per ascensors. 
o Retallades en la Llei de Dependència 
o Llargues llistes d’espera tan en assistència mèdica com social 
o L’atur ha afectat molt al barri portant seriosos problemes econòmics a les famílies 
o Població envellida al barri, pocs joves 
o Nivell d’estudis al barri és baix 
o Una de les escoles del barri està  i està molt poc utilitzada. 
 
 
  
81 
Taula 38. Necessitats en salut esmentades en els grups de discussió amb veïns i veïnes. Grup de persones majors de 65 anys del barri la Verneda i la 
Pau, 2014.  
 
Veïnes de la Verneda Veïns de la Verneda 
 
o No hi ha espais per a joves, estan molt al carrer i no participen de les  
      activitats culturals del barri. Per altra banda fan “botellons” a alguns  
      carrers puntuals que molesten al veïnat 
o No hi ha entitats que treballin amb joves a la Verneda 
o Problemes dels pares per educar els seus fills. En posar límits, tendeixen 
      a la sobreprotecció 
o Hi ha consens de que a la Verneda les persones grans estan molt ben  
      ateses ja que tenen varis casals on anar. Tot i que afirmen que les dones 
      participen molt més de les activitats del casal que els homes 
 
 
 
o Els joves no troben feina. Tampoc tenen espais pe a ells i això fa que estiguin m
pel carrer fent “botellón” que de vegades és molt molest. 
o Desmotivació pels joves alhora de buscar feina ja no se’n troba. 
o En persones adultes el major problema és l’atur i les dificultats econòmiques 
o També coincideixen que en relació a la gent gran estan ben dotats  
       d’equipaments; casals i centres de dia. 
o Sí que coneixen de persones grans que estan molt soles i poc ateses on  
      Serveis Socials hi està treballant 
o També manifesten problemes amb la Llei de Dependència, on no s’arriba a  
       les persones. 
o Referent als més petits, les àvies i els avis fan una labor molt important  
      ajudant als fills 
o Es queixen de que les escoles bressol son de pagament 
 
  
82 
Priorització de les necessitats en salut 
 
Objectiu 
Determinar per ordre d'importància les principals necessitats en salut a partir de 
l’opinió dels residents al barri de La Verneda i la Pau. 
 
Descripció 
La jornada de priorització es va organitzar conjuntament amb l’Equip d’Atenció 
Primària, l’Equip de Serveis Socials i el Districte. La jornada es va celebrar a la sala 
d’actes de la segona planta de l’Edifici Piramidón i hi van participar 38 persones. Tot 
i que no es considera que les persones participants formin una mostra 
representativa del barri, en aquesta jornada hi van participar tan persones adultes 
com de més de 65 anys. Persones de menys de 25 anys no hi van participar, 
tampoc persones immigrades. 
 
La jornada va durar una hora i mitja que es va dividir en dues parts. En la primera 
part es va explicar el programa de Salut als Barris amb els resultats del diagnòstic 
de salut que es presenten en aquest informe. A la segona part es va dur a terme la 
priorització de les necessitats en salut mitjançant votacions. Cada persona podia 
votar deu necessitats en salut d’entre les 21 presentades, on donaven una 
puntuació de deu a la que consideraven més important, una puntuació de nou a la 
segona més important i així successivament fins a donar un punt a la menys 
important. En ambdues parts es va deixar espai per a precs i preguntes. El resultat 
de la priorització es presenta a la taula 39: 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
83 
Taula 39. . Necessitats en salut prioritzades en la jornada de priorització (n=38). La Verneda i 
La Pau. Novembre 2014 
 
 
Problemes de salut Puntuació final 
  
Salut mental relacionada amb l’atur, problemes econòmics greus, manca de suport 
familiar, problemes de convivència familiar (adults) 
153 
Salut mental: desmotivació i depressió relacionades amb l’atur, manca 
d’oportunitats de treball, manca d’expectatives, relacions familiars conflictives 
(joves) 
143 
Malnutrició i hàbits poc saludables per manca de coneixements i de recursos 
econòmics (infància) 
123 
Manca de salut mental per problemes familiars: econòmics, d’estructura familiar, 
manca de temps dels pares i mares (infància) 
105 
Manca de recursos econòmics (gent gran) 99 
Soledat i aïllament (gent gran) 91 
Manca de serveis per a persones grans i discapacitades 87 
Manca d’espais i programes per a persones grans 72 
Consum de drogues legals i il·legals (joves) 70 
Salut mental per convivència familiar forçada: Fills/es que tornen a casa per manca 
de recursos (gent gran) 
68 
Manca d’espais públics i programes  per a joves 65 
Deficient salut buco-dental (infància) 60 
Desigualtat i violència de gènere en totes les edats 60 
Medicalització (gent gran) 58 
Manca d’habitatges assequibles que obliga a marxar del barri (adults) 46 
Consum de tabac i alcohol sobretot en homes (adults) 40 
Manca d’habilitats en la criança dels fills/es (adults) 39 
Sedentarisme (adults) 39 
Embarassos adolescents i problemes de salut sexual 37 
Manca d’espais d’esbarjo en sortir de l’escola (infància) 26 
Absentisme escolar (infància i joves) 6 
  
84 
Limitacions 
 
Limitacions en l’anàlisi dels indicadors de salut i els seus 
determinants 
 
Les dades provenen de registres existents, en els quals no es disposa de tota la 
informació desitjable. 
 
De la mateixa manera, al treballar amb la informació disponible les dades 
obtingudes no sempre corresponen estrictament als barris estudiats, sinó que 
inclouen àrees geogràfiques més grans, com poden ser el districte o el codi postal. 
 
 
Limitacions en l’anàlisi de la percepció de les persones 
que viuen i/o treballen al barri sobre la salut i els seus 
determinants 
 
Durant el procés de recerca qualitativa hi ha hagut persones a les quals s’ha intentat 
entrevistar però no ha estat possible.  
 
Referent als grups nominals, normalment es duen a terme tres grups: Equip 
d’Atenció Primària, Equip de Serveis Socials conjuntament amb Educació, i 
finalment un grup amb les entitats del barri. Malauradament el grup de les entitats i 
el d’educació no es va poder realitzar per incompatibilitat horària entre 
professionals. Per tant es va optar per entrevistar de forma individual a persones 
d’aquests àmbits.  
 
Referent als grups de discussió entre els veïns i veïnes del barri, s’ha pogut arribar 
a moltes persones, però no ha estat possible reunir alguns grups tal com estava 
previst. No s’ha pogut realitzar un grup de joves i tampoc un grup de persones 
  
85 
immigrades. Referent al primer s’ha intentat fer un grup conjuntament amb 
l’associació de veïns de la Pau, però finalment no ha estat possible.  
 
A la jornada de priorització van participar-hi de forma voluntària 37 persones del 
barri les quals van poder votar quins problemes de salut consideraven més 
rellevants.  Aquesta informació és molt valuosa per orientar al grup motor sobre 
quines intervencions en salut s’haurien de realitzar al barri. Per altra banda també, 
tot i que la convocatòria de la jornada de priorització va ser oberta a tot el barri, no 
es pot considerar que les persones que hi van participar fossin una mostra 
representativa del barri. 
 
 
Conclusions 
 
Conclusions de l’anàlisi dels indicadors de salut i els seus 
determinants 
 
Característiques demogràfiques 
 
1. En comparació a Barcelona, la població del barri de La Verneda i La Pau té 
una major proporció de dones que d’homes. En les edats actives la 
proporció d’homes és major a la de dones. També presenta una densitat de 
població més elevada en relació a Barcelona. 
2. En comparació a Barcelona, la població del barri de la Verneda i La Pau i 
de l’ABS La Pau, mostren un major índex de dependència demogràfica tant 
en homes com en dones, major dependència senil i d’envelliment en dones 
i major dependència juvenil en els homes.  
3. Tot i que el barri de La Verneda i La Pau presenta un major percentatge de 
persones majors de 64 anys que la de Barcelona ciutat, la proporció que viu 
sola és menor comparat amb Barcelona i amb el districte Sant Martí. 
  
86 
4. Al barri de La Verneda i La Pau la major part de la població és autòctona, 
amb un major percentatge de persones procedents de Barcelona ciutat, i de 
la resta d'Espanya, en comparació amb el districte i Barcelona.  
5. El percentatge d’estrangers és menor al barri, comparat amb el districte de 
Sant Martí i Barcelona. 
6. L’índex i els fets de victimització per 100 habitants són majors en el districte 
de Sant Martí que a la ciutat de Barcelona. 
7. En el barri de La Verneda i La Pau  les principals fonts de soroll són el 
trànsit i les activitats industrials. El període diürn és el que presenta els 
nivells de soroll més elevats i al període nocturn existeix una reducció 
considerable dels nivells. 
8.  Al barri de La Verneda i La Pau la superfície de parcs forestals i jardins és 
molt inferior a la resta de Barcelona. 
 
 
Estat de Salut  
 
1. La majoria d’indicadors de mortalitat al barri de La Verneda i la Pau denoten 
que al barri hi ha unes taxes inferiors, tot i que l’esperança de vida és similar. 
2. La taxa de fecunditat és menor al barri de la Verneda i La Pau, al comparar-la 
amb la del districte i la de Barcelona, sent la taxa de fecunditat en les dones 
nascudes a Espanya superior a la de les dones de nacionalitat estrangera.  
3. La mitjana d’edat de les mares al barri de La Verneda i La Pau és inferior a la 
del conjunt de Barcelona. 
4. La taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs és menor al barri de La 
Verneda i La Pau al comparar-lo amb Barcelona. 
5. El percentatge de naixements amb baix pes en néixer del barri de La 
Verneda i La Pau és superior al districte de Sant Martí i a Barcelona. 
6. La incidència de malalties de declaració obligatòries en el seu conjunt és més 
baixa al barri de La Verneda i La Pau que al districte de Sant Martí i a 
Barcelona. 
7. La proporció de persones amb 4 o més trastorns crònics és menor al districte 
de Sant Martí en comparació a Barcelona. 
  
87 
8. Al barri de La Verneda i La Pau hi ha una menor taxa de lesionats per trànsit 
que al districte de Sant Martí i a Barcelona. 
9. Al districte de Sant Martí es consumeix menys tabac que a Barcelona, 
especialment en el grup de persones de 65 anys i més.  
10. Al districte de Sant Martí hi ha més obesitat en la població de més de 65 anys 
en comparació a Barcelona, sobretot en las dones. Es realitza més activitat 
física al districte de Sant Martí que a Barcelona, sobretot els homes de 45 a 
65 anys i les dones de mes de 65 anys. 
11. Les persones que viuen al districte de Sant Martí refereixen una pitjor salut 
auto-percebuda que les que viuen a Barcelona.  
12. Les persones del districte de Sant Martí tenen un menor risc de patir 
trastorns mentals, a més la prevalença de depressió i/o ansietat és inferior en 
relació a Barcelona. El trastorn del desenvolupament en infants menors de 15 
anys, és el diagnòstic més freqüent, superant les proporcions de Barcelona. 
13.  Les taxes d’altes hospitalàries per edat i per sexe a l'ABS La Pau, no es 
diferencien a les del districte o la ciutat. Una de les malalties que supera les 
proporcions del districte i la ciutat és la malaltia respiratòria, sent la malaltia 
obstructiva crònica la més prevalent en homes i l'asma la més prevalent en 
dones. Les complicacions de l’embaràs i el puerperi són majors a l'ABS de la 
Pau, essent el doble que les taxes de Barcelona i sent superiors a les del 
districte. 
  
88 
 
Determinants de la salut 
 
1. El barri de La Verneda i La Pau i l'ABS La Pau tenen un major percentatge de 
persones amb estudis primaris  incomplets i inferiors, i una menor proporció 
de persones amb estudis superiors. Les dones són les que presenten un 
menor nivell d’estudis. 
2. La taxa d’atur l’any 2012 és superior en el barri de La Verneda i La Pau que 
al districte de Sant Martí i Barcelona. 
3. L’índex de renda familiar disponible (RFD) al barri de La Verneda i La Pau és 
un dels més baixos de la ciutat, sent de 63,7, situat en el terç inferior dels 
barris més desfavorits de Barcelona.  
4. Al barri de La Verneda i La Pau la taxa de mortalitat per reacció aguda 
adversa al consum de drogues en homes és superior a la del conjunt global 
del districte de Sant Martí. Tanmateix, aquesta mortalitat és inferior a la del 
global de Barcelona.  
5. La taxa d’inicis de tractament per consum de drogues al districte de Sant 
Martí és superior al de Barcelona, sent el consum de alcohol el principal 
motiu d’inicis de tractament. 
 
Ús de serveis sanitaris i pràctiques preventives 
 
1. A l’ABS de La Pau, la cobertura de l’atenció primària és superior en tots els 
grups d’edat que la cobertura a Barcelona, inclosa la cobertura domiciliària.  
2. A l’ABS de La Pau existeix una sobrecàrrega assistencial en comparació a 
Barcelona, especialment a l’especialitat de pediatria.  
3. La cobertura vacunal infantil global en nens a l’ABS de La Pau és inferior en 
totes les edats estudiades, excepte als 6 anys, i en nenes és superior en 
relació al districte de Sant Martí i a Barcelona, en totes les edats, excepte als 
16 anys, on està molt per sota de les cobertures del districte i de la ciutat. 
4. La participació de les dones convidades a realitzar-se una mamografia a 
través del Programa de Detecció precoç de Càncer de Mama és mes elevada 
  
89 
a l’ABS La Pau. La taxa de càncer de mama a l’ABS La Pau és el doble a la 
del conjunt de Barcelona. 
5. En comparació amb Barcelona, l`ABS La Pau presenta pitjors indicadors de 
pràctiques preventives dirigides al control càrdiovascular, especialment en 
homes. I millors indicadors referits al registre de la població de més de 59 
anys correctament vacunada de grip i les pràctiques preventives dirigides a 
població pediàtrica. 
6. L’ús de psicofàrmacs és inferior a l’ABS La Pau que a Barcelona.  
 
 
Conclusions de l’anàlisi de la percepció de les persones 
que viuen i/o treballen al barri sobre la salut i els seus 
determinants 
 
L’anàlisi qualitatiu al barri de La Verneda i la Pau ha estat un treball molt intens i 
interessant. Val a dir que ha existit  una predisposició de participació per part de les 
persones que viuen i/o treballen al barri per a ser entrevistades, participar en els 
grups nominals o bé en els grups de discussió. Tot i així, hi ha hagut grups molt 
difícils d’arribar, tal com s’explica en l’apartat de limitacions. 
La Verneda i la Pau gaudeix d’aspectes positius molt interessants que han estat 
expressats per les persones entrevistades, a destacar: que és un barri on hi ha 
hagut molta solidaritat veïnal i molt bona convivència; és un barri solejat, verd, pla i 
amb zones peatonals, condició que facilita molt la vida al carrer; han millorat molt 
les infraestructures del barri en els darrers 20 anys: Transport, comerç i urbanisme 
sobretot; i finalment com a més destacats, és una població on avis, pares i fills viuen 
a prop, condició que promou molta ajuda mútua dins de la família. 
Les necessitats en salut detectades al llarg de tot l’anàlisi qualitatiu s’han agrupat 
en: 
 
  
90 
Infància 
 
o Malnutrició i hàbits poc saludables per manca de coneixements i de recursos 
econòmics  
o Manca de salut mental per problemes familiars: econòmics, d’estructura 
familiar, manca de temps dels pares i mares   
o Manca d’espais d’esbarjo en sortir de l’escola  
o Deficient salut buco-dental  
o Absentisme escolar 
  
Adolescència 
 
o Salut mental: desmotivació i depressió relacionades amb l’atur, manca 
d’oportunitats de treball, manca d’expectatives, relacions familiars 
conflictives  
o Consum de drogues legals i il·legals   
o Embarassos adolescents i problemes de salut sexual  
o Manca d’espais públics i programes  per a joves  
 
Persones adultes 
 
o Consum de tabac i alcohol sobretot en homes 
o Salut mental relacionada amb l’atur, problemes econòmics greus, manca de 
suport familiar, problemes de convivència familiar 
o Manca d’habilitats en la criança dels fills/es  
o Desigualtat i violència de gènere en totes les edats  
o Sedentarisme  
o Manca d’habitatges assequibles que obliga a marxar del barri  
 
Persones grans 
 
o Soledat i aïllament  
o Manca de recursos econòmics 
  
91 
o Salut mental per convivència familiar forçada: Fills/es que tornen a casa per 
manca de recursos 
o Medicalització  
o Manca d’espais i programes per a persones grans    
o Manca de serveis per a persones grans i discapacitades 
 
Com a poblacions més vulnerables del barri els veïns i veïnes van considerar que 
eren les persones grans, seguit dels joves i finalment els infants. 
 
En la jornada de priorització els veïns i veïnes van destacar com a necessitats en 
salut més importants a treballar: La salut mental tan en joves com en adults 
relacionada amb l’atur i problemes econòmics greus; la malnutrició i hàbits poc 
saludables per manca de coneixements i de recursos econòmics en els infants; la 
soledat i l’ aïllament en gent gran i la manca de serveis per a persones grans i 
discapacitades; el consum de drogues legals i il·legals en joves i la manca d’espais 
per a joves. 
 
 
  
92 
Conclusions globals 
 
A l’hora de comparar els resultats de l’anàlisi dels indicadors de salut amb les 
percepcions de les persones que han participat en l’anàlisi qualitatiu, veiem com 
algunes necessitats en salut son detectades per ambdós anàlisis, en canvi en altres 
existeix certa dissociació.  
Una de les necessitats en salut més anunciada per les persones entrevistades i que 
al mateix temps va ser prioritzada en la jornada de veïns i veïnes del barri va ser la 
salut mental en adults i joves relacionada amb l’atur, la manca d’expectatives i els 
problemes econòmics. En els indicadors de salut veiem que el barri de La Verneda i 
la Pau té una taxa d’atur superior a la del districte de Sant Martí i al de Barcelona i 
que també, l’índex de renda familiar disponible (RFD) del barri és dels més baixos 
de la ciutat. L’atur sumat a una base de baixos ingressos pot estar directament 
relacionat a un augment de trastorns mentals com l’ansietat i els problemes derivats 
d’aquesta. Per tant en aquest cas els indicadors de salut corroboren les percepcions 
dels veïns i veïnes. 
Per altra banda, referent als indicadors específics de salut mental, el districte de 
Sant Martí té un menor risc de patir trastorns mentals havent-hi una menor 
prevalença de depressió i/o ansietat comparat amb el conjunt de la ciutat. Però cal 
considerar que aquestes dades son per tot el districte, sabent que els barris son 
molt diversos entre ells. 
 
Referent a les persones grans, al barri de la Verneda i la Pau existeix un major 
percentatge de persones majors de 64 anys i un major índex de dependència 
comparat amb la mitjana de la ciutat. En l’estudi qualitatiu, les necessitats de les 
persones grans també van ser molt detectades com a “solitud i aïllament en les 
persones grans”, “els problemes econòmics de les persones grans al barri” o bé “la 
manca d’espais i de programes per a persones grans”. Totes elles van ser molt 
votades en la jornada de priorització. Tot i així, també val a dir que el barri de la 
Verneda i la Pau té una menor proporció de persones grans que viuen soles 
comparat amb Barcelona i amb el districte de Sant Martí. 
 
  
93 
Al barri de La Verneda i La Pau, la taxa de mortalitat per reacció aguda adversa al 
consum de drogues en homes és superior a la del conjunt global del districte de 
Sant Martí. Tanmateix, aquesta mortalitat és inferior a la del global de Barcelona. 
Igualment, la taxa d’inicis de tractament per consum de drogues al districte de Sant 
Martí és superior al de Barcelona, sent el consum d’alcohol el principal motiu d’inicis 
de tractament. Aquesta també va ser una necessitat en salut detectada en l’anàlisi 
qualitatiu expressada com “consum de drogues legals i il·legals en joves”, i “consum 
de tabac i alcohol sobretot en homes en edat adulta”. Tot i així, en la jornada de 
priorització no van ser de les més votades.  
 
Els hàbits poc saludables i la malnutrició en la infància va ser una necessitat en 
salut molt expressada en les diferents entrevistes i també valorada com la tercera 
més important en la jornada de priorització.  
 
La manca d’espais i la manca de programes per a joves també va ser molt 
expressada en l’anàlisi qualitatiu. Certament al barri no existeix cap casal de joves 
ni entitats, excepte associacions de veïns, que treballin específicament en joves. 
 
La taxa d’embarassos en adolescents al barri de la Verneda i La Pau (16,3) va ser 
lleugerament inferior a la del districte (18,6) i Barcelona (26,7). Igualment les taxes 
de fecunditat en les dones de 16 a 19 anys d’edat van ser inferiors a les observades 
pel districte de Sant Martí i pel conjunt de la ciutat. Tot i que aquest va ser un 
problema en salut expressat en les entrevistes, no va ser dels més votats en la 
jornada de priorització. 
 
Al barri de La Verneda i La Pau la major part de la població és autòctona, amb un 
major percentatge de persones procedents de Barcelona ciutat i de la resta 
d'Espanya, sent el percentatge d’estrangers menor al barri comparat amb el districte 
de Sant Martí i Barcelona. Igualment la immigració va ser un aspecte poc expressat 
en l’anàlisi qualitatiu.  
 
 
  
94 
Glossari 
 
Renda Familiar Disponible per càpita (RFDpc) 
Mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al 
consum o a l’estalvi, És calculat periòdicament per l’Institut d’Estadística de 
Catalunya (IDESCAT) per als municipis catalans de més de 5000 habitants i la resta 
de capitals comarcals, Com que no està disponible per àrees més petites, s’estima 
combinant altres indicadors – relacionats amb la capacitat econòmica (ingressos i 
despeses) i a la riquesa - pels quals sí que hi ha informació més desglossada: la 
taxa de titulats (TT) (diplomats, titulats superiors i doctorats de 25 anys i més), la 
taxa d’atur (TA), el nombre de turismes per 1000 habitants (TH), el percentatge de 
turismes nous (<2 anys) d’alta potència fiscal (>16 cavalls) sobre el total de turismes 
nous (TNAP) i el preu dels habitatges de segona mà (PH)10, 
 
Índex de victimització 
Percentatge de persones entrevistades que han estat víctimes d’un o més fets 
delictius al llarg de l’any anterior a la realització de l’entrevista, 
 
Raó de localització dels fets delictius 
Indica el nombre de fets delictius que han passat a cada districte per cada 100 
habitants, 
 
Taxa de mortalitat prematura (Anys Potencials de Vida Perduts, APVP) 
Aquest indicador considera l’edat a la qual ha mort la persona per quantificar el 
nombre d’anys per sota d’una edat determinada (en aquest cas 70 anys, excloent 
els menors d’1 any), que la població ha perdut, S’utilitza com una mesura de 
l’impacte de la mortalitat en les pèrdues que pateix una societat com a 
conseqüència de les morts prematures, 
 
                                            
10
 Ajuntament de Barcelona. Distribució territorial de la Renda Familiar a Barcelona. Barcelona: 
Ajuntament de Barcelona; 2007. Disponible a: http://www.bcn.es/publicacions/pdf/rfd.pdf 
  
95 
Risc de patir trastorns mentals 
Es mesura amb l’escala d’ansietat i depressió de Goldberg, el General Health 
Questionnaire (GHQ), Aquest instrument detecta, per una banda, la incapacitat per 
a seguir desenvolupant amb normalitat les activitats d’un individu sa i, per una altra 
banda, els fenòmens de nova aparició de naturalesa ansiògena (distress), Tot i que 
només serveix per mesurar la salut mental al moment de l’entrevista – i, per tant, no 
serveix per detectar simptomatologia crònica – permet identificar a aquelles 
persones a risc de patir una mala salut mental. 
 
Dosi Diària Definida (DHD) 
Aquest indicador és una unitat de mesura que es va generar per intentar superar les 
dificultats que presentaven mesures prèvies (cost del fàrmac o nombre d’envasos) 
de cara a la comparació. Consisteix en assignar un codi i un valor de DHD a cada 
principi actiu (o associació de principis actius). 
 
Serveix per quantificar la dispensació de fàrmacs, per tal d’intentar aproximar-se al 
consum mitjà diari d’un medicament. Es defineix com la dosi de manteniment diària 
mitjana d’un fàrmac en adults, quan aquest s’utilitza per a la seva indicació principal. 
Mesura la quantitat de principi actiu i, per tant, no es veu afectat per la diferència de 
preus i quantitat de principi actiu de les diverses presentacions que pot presentar un 
fàrmac. 
 
 
  
96 
 
Annex 
 
Annex 1.  Fonts d’informació 
 
Padró Municipal d’Habitants 
El Padró Municipal d’Habitants de Barcelona el gestiona l’Institut Municipal 
d’Informàtica (IMI), que depèn de l’Ajuntament de Barcelona, Correspon a 
l’Ajuntament la creació, manteniment, revisió i custòdia del Padró, sent l’IMI qui 
s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació, El padró 
és continu i mensual, la qual cosa vol dir que un cop al mes tots els ajuntaments 
envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el qual centralitza la 
informació, creua totes les dades padronals i les retorna als ajuntament 
actualitzades, Aquest sistema permet disposar d’un padró actualitzat (mensualment) 
i fiable,  
 
El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, 
nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de 
la ciutat, En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les 
dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny del darrer any disponible, 
Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors, 
 
Enquesta de Salut de Barcelona 
L’Enquesta de Salut de Barcelona, que es duu a terme des de l’ASPB, té per 
objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus 
determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis 
sanitaris i la realització de pràctiques preventives, Així mateix, també permet 
estudiar la incidència i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de 
salut, La informació de l’Enquesta de Salut de Barcelona permet obtenir indicadors 
sobre estils de vida relacionats amb la salut i ús de serveis sanitaris, Tot i que 
l’Enquesta no és representativa a nivell d’ABS ni de barri, sí permet donar 
informació a nivell de districte, Els resultats que es mostren són ajustats per edat, 
  
97 
 
Enquesta de Victimització de Barcelona 
L’Enquesta de Victimització de Barcelona (EVB) es realitza amb caràcter anual des 
de l’any 1984, Mesura el nivell de seguretat urbana recollint la declaració de les 
persones entrevistades de fets delictius que han patit l’any anterior a l’entrevista així 
com la seva percepció actual de la seguretat a la ciutat i el barri, 
 
L’Enquesta entrevista telefònicament a 4,000 barcelonins i barcelonines de 16 i més 
anys, la qual cosa permet presentar resultats estadísticament significatius a nivell de 
districte, 
 
Mapa estratègic de soroll 
L’any 2002 la Unió Europea va aprovar una directiva (Directiva 2002/49/CE) que 
defineix una sèrie de pautes per combatre la contaminació acústica, entre les quals 
es troba l’obligatorietat de realitzar una diagnosi acurada de la situació,  
 
Arrel d’aquesta normativa, el departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de 
Barcelona genera mapes de soroll per a la ciutat de Barcelona, com a eina per dur a 
terme l’avaluació global i la gestió de soroll ambiental de la ciutat, Aquests mapes 
es generen seguint les pautes establertes per la Unió Europea, Es basen tant en 
mesures realitzades directament als carrers com en programes de predicció 
acústiques que posteriorment es comproven amb mesures reals, depenent de la 
complexitat de la zona que s’està mapejant,  
 
El Mapa de Soroll de Barcelona, que va ser aprovat al 2009, representa gràficament 
sobre el plànol el nivell de soroll que afecta a cada tram de carrer de la ciutat, Al 
present informe s’inclouen els mapes de soroll per la franja d’horari diürn (de 7h a 
21h) i la franja d’horari nocturn (de 23h a 7h), 
 
També es generen mapes de capacitat acústica, que pretenen establir els límits 
màxims recomanables a cada carrer de la ciutat en funció de les seves 
característiques d’ús, Aquests mapes, però, encara no estan disponibles i, per tant, 
no s’inclouen al present informe, 
  
98 
 
Sistema d' Informació de Drogodependències 
El Sistema d'Informació de Drogodependències de Barcelona (SIDB) es genera a 
través de la informació procedent de quatre indicadors: a) les urgències 
hospitalàries en consumidors de drogues, b) la mortalitat per reacció aguda a 
drogues, c) els inicis de tractament per alcohol i altres drogues d) les xeringues 
donades a injectors de drogues, El Servei de Prevenció i Atenció a les 
Drogodependències (SePAD) de l’ASPB és l'encarregat de depurar i analitzar la 
informació dels registres, 
 
a) Urgències hospitalàries 
Aquest indicador recull totes les urgències en consumidors de drogues 
il·legals que es produeixen en els quatre hospitals universitaris de Barcelona 
(Hospital Clínic, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital del Mar i 
Hospital de la Vall d’Hebron) més Peracamps i Fòrum, El personal 
d’infermeria revisa les històries clíniques dels pacients entre 15 i 54 anys i 
recull la informació d'aquells residents a Barcelona en què consta el consum 
de substàncies psicoactives de forma habitual, encara que aquest no hagi 
estat el motiu de consulta, L’assignació a la zona de residència es fa en 
funció de les dades que informa el pacient i que consten a la seva historia 
clínica, 
 
b) Mortalitat per reacció aguda adversa a drogues 
El registre de mortalitat per reacció aguda a substàncies psicoactives es 
nodreix de totes les morts per causes no naturals que són examinades al 
Institut de Medecina Legal de Catalunya, Es considera mort per sobredosi si 
el forense així ho dictamina i hi ha presència de drogues a sang i/o teixits,  
 
c) Inicis de tractament per substàncies psicoactives 
Aquest registre es conforma de les dades que envien mensualment els 
Centres d'Atenció i Seguiment de drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona,  
  
99 
La informació que es recull al CAS segueix el protocol determinat per 
l’Observatori de les Drogues i les Toxicomanies de la UE i per l’Observatori 
Espanyol de les Drogues del Ministeri de Sanitat,  
Entre la informació que es recull s’inclou: les variables sociodemografiques 
bàsiques, les drogues y el seu patró de consum i l’antecedent de malalties 
orgàniques i psiquiàtriques prèvies a la primera consulta, La zona de 
residència és en funció de l’adreça del pacient i en el cas de les persones 
sense sostre es considera el lloc on ha dormit més habitualment en els 30 
darrers dies, 
 
d) Xeringues donades a injectors de drogues 
En aquest indicador es recull totes les xeringues donades al carrer, farmàcies 
o als centres de Reducció de Danys de Barcelona, Es consideren  xeringues 
retornades aquelles que recullen els educadors de carrer o són 
intercanviades a les farmàcies o centres de Reducció de Danys, La zona 
d’actuació és aquella on està ubicada la farmàcia o el centre de Reducció de 
Danys, o els carrers on actuen els educadors de salut, 
 
Registre d’Activitat dels Centres d’Atenció Primària 
Des del Consorci també es generen indicadors sobre l’activitat dels Centres 
d’Atenció Primària (CAP) (població atesa i nombre de visites, recursos humans del 
CAP i indicadors inclosos al benchmarking), 
 
 
Registre de Mortalitat 
Les dades del registre de mortalitat es recullen de: a) el certificat mèdic de defunció, 
el qual és emplenat pel metge/essa, que registra la causa de defunció, i b) el Butlletí 
Estadístic de Defunció (BED), emplenat pel familiar de la persona difunta, Des de 
l’any 2009, aquests dos butlletins estan integrats en un únic document,  
 
L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) rep la informació amb dos anys de 
decalatge respecte l'any de la defunció, A l’ASPB, les dades són depurades i 
contrastades amb registres complementaris, com el Padró Municipal d'Habitants de 
  
100 
Barcelona (Ajuntament de Barcelona), el Registre de Vigilància Activa de la 
Mortalitat Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per 
l’Institut de Medicina Legal de Catalunya de les defuncions sobre les quals s’ha 
realitzat una intervenció judicial, 
 
Per a més informació, consulteu el Manual de Mortalitat 
(http://www,aspb,cat/quefem/docs/Manual_mort_BCN,pdf), 
 
Registre de Mortalitat Perinatal 
Per tal de millorar la informació sobre la mortalitat perinatal, des de l’any 1985 
existeix a la ciutat de Barcelona el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat 
Perinatal, El personal d'infermeria del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària 
(SeSIS) de l’ASPB recull les dades dels nascuts morts i dels nascuts vius i morts 
durant els primers 7 dies de vida, incloent aquells nadons amb un pes de mínim de 
500 grams o amb més de 22 setmanes de gestació, Recullen la informació dels 
llibres de parts o de nounats, així com la història clínica, de tots els centres de la 
ciutat on hi ha servei d’obstetrícia i neonatologia, 
 
Registre de Natalitat 
Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), 
que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques 
dels pares, 
L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat 
anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement, A l’ASPB les 
dades són depurades, Cada nounat es classifica en percentils de pes segons l’edat 
gestacional i d'acord amb les taules de creixement del nounat11 12, 
 
Per a més informació, consulteu el Manual de Natalitat 
(http://www,aspb,cat/quefem/docs/Manual_natalitat_BCN,pdf), 
 
                                            
11 Ramos F, Perez G, Jané M, Prats R. Construcción de las curvas de referencia de peso al nacer por edad 
gestacional en Cataluña: métodos y desarrollo. Gac Sanit. 2009; 23(1):76-81. 
12 Corbes de referència de pes, perímetre cranial i longitud en néixer de nounats d’embarassos 
únics, de bessons i de trigèmins a Catalunya.
 
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2392/corbespres.pd
 
  
101 
Registre d’Interrupció Voluntària de l'Embaràs 
Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l'Embaràs (IVE) 
de Catalunya (Departament de Salut), La informació s’obté del qüestionnari d’IVES, 
que és confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de 
la interrupció, Aquest registre no inclou els avortaments espontanis, L’ASPB rep les 
dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un 
decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament,  
 
Sistema d’Informació Sanitària de Lesions per Accident de Trànsit 
El Sistema d’Informació Sanitària de Lesions per Accident de Trànsit (SISLAT) de 
Barcelona es nodreix del Registre d’Accidents i Víctimes de la Guàrdia Urbana de 
Barcelona, Aquest registre es genera a partir de la informació que recull la Unitat 
d’Accidents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la qual es desplaça al lloc on s’ha 
produït la col·lisió de trànsit i recull informació sobre les característiques de les 
persones implicades, els vehicles i la via, 
 
Registre de Malalties de Declaració Obligatòria 
El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és 
responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents 
a la ciutat de Barcelona, 
 
Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres d’atenció primària i 
els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents de metges 
que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de metges que 
donen assistència privada, Els centres i els metges declarants trameten per correu 
els fulls de declaració de MDOs numèriques i individualitzades, la informació dels 
quals s’introdueix al registre, Posteriorment, la informació és lliurada a la Delegació 
Territorial de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, 
 
Pel que fa a la tuberculosi, l’VIH i la SIDA, a la ciutat de Barcelona els casos es 
detecten a través d’un sistema de vigilància activa que obté la informació a partir de 
les següents fonts: 1) notificacions dels metges que fan el diagnòstic; 2) 
declaracions dels laboratoris de la ciutat (Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital de la 
  
102 
Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic i Laboratori de Referència de Catalunya - que 
processa les mostres de: l’Hospital del Mar i de l’Hospital de l’Esperança -); 3) 
registre d’altes hospitalàries de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital del Mar, 
Hospital de l’Esperança i Hospital Clínic; 4) registre de mortalitat de la ciutat de 
Barcelona; 5) encreuament d’informació entre els registres de tuberculosi, de SIDA i 
el Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona de l’ASPB; i 6) registre de la 
Generalitat de Catalunya (detecció dels casos de residents a Barcelona 
diagnosticats i declarats fora de la ciutat). 
 
Registre de Farmàcia 
A partir del registre de Farmàcia del Catsalut, també gestionat des del Consorci 
Sanitari de Barcelona, s’obtenen indicadors basats en la dispensació de fàrmacs a 
les farmàcies de la ciutat. 
 
Conjunt Mínim Bàsic de Dades de Salut Mental (CMBD-SM) 
El Consorci també disposa  del CMBD-SM, que recull les dades de morbiditat atesa 
i d’activitat assistencial dels centres ambulatoris de salut mental de Catalunya, tant 
dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) com dels Centres de Salut 
Mental d’Adults (CSMA).  
 
Conjunt Mínim Bàsic de Dades a l’Alta Hospitalària (CMBD-AH) 
El Departament de Planificació, Compra i Avaluació del Consorci Sanitari de 
Barcelona de la Regió Sanitària de Barcelona disposa de dades d’assistència 
sanitària de la població de referència de les ABS de la ciutat de Barcelona, 
El CMBD-AH conté informació - sociodemogràfica i diagnòstics mèdics - de les altes 
hospitalàries de tots el hospitals de Barcelona, tant públics com privats, Els 
hospitals generals d’aguts envien mensualment al Consorci Sanitari de Barcelona 
(CSB) les dades de morbiditat atesa i d’activitat assistencial obtingudes a partir dels 
informes d’alta d’hospitalització convencional, de cirurgia major ambulatòria, 
d’hospital de dia i d’hospitalització domiciliària.  
 
  
103 
Sistema d’Informació de la Cobertura Vacunal 
Amb l’objectiu de conèixer la cobertura de vacunes a l’edat infantil, aquest sistema 
d’informació recull la informació remesa per les famílies de Barcelona sobre les 
vacunes administrades, tant al sector públic com el privat. 
 
Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama 
D'acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona 
Ciutat, l'any 1995 s'implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El 
Programa, de cobertura universal, s’adreça a les dones de 50 a 69 anys residents a 
la ciutat de Barcelona. 
 
L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per tal de 
dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació de l’Oficina 
Tècnica registra l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals 
proveïdors que realitzen les mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i 
Hospital de l’Esperança), Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i 
Sant Pau i Hospital Clínic. 
  
104 
Annex 2. Instrument emprat en les entrevistes als 
informants clau 
 
1. Introducció 
 
• Presentar qui som, el procés que estem fent, on s’emmarca el procés, 
quins son els objectius i convidar a l’entrevistat als espais participatius 
(jornades de devolució/priorització i propostes d’intervenció). 
 
2. Quins aspectes positius, oportunitats o potencialitats identifica en el barri i en la 
seva població en relació a la promoció de la salut? 
 
3. Quins problemes de salut (o que poden tenir relació amb la salut) identifica amb 
la població, de forma general i amb la seva àrea de treball? 
• En els infants 
• En els adolescents: homes / dones 
• En els adults: homes / dones. 
• Gent gran del barri: homes / dones 
 
4. Hi ha grups de població especialment vulnerables? 
 
5. Quins són els recursos/programes que treballen amb aquestes poblacions. (tan 
recursos públics com entitats o persones individuals)? 
 
6. Quines intervencions creus que es podrien i/o s’haurien d’implementar? 
 
7. Amb quines altres entitats i/o institucions col·laboreu per dur a terme accions 
amb la població? 
 
8. Fins a quin punt creus que les entitats i la gent es podrien implicar? 
 
  
105 
9. Quins consells ens podries donar per a la implementació de noves 
intervencions? 
 
10. Se li acut altres grups o persones que podrien donar informació i participar en el 
procés?  
 
  
106 
Annex 3, Taules addicionals  
 
Taula 40. Distribució de la població segons edat i sexe, barri La Verneda i La Pau, districte 
Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
Barri La Verneda i  
La Pau 
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
  n (%) n (%) n (%) 
0 - 14 anys 
   
Homes 1812 (12,9) 15876 (14) 102443 (13,3) 
Dones 1689 (11) 15018 (12,4) 97150 (11,4) 
15 - 24 anys 
   
Homes 2210 (15,8) 18108 (16) 129630 (16,8) 
Dones 2057 (13,5) 17283 (14,3) 128573 (15,1) 
25 - 39 anys 
   
Homes 3301 (23,6) 31131 (27,5) 209950 (27,2) 
Dones 3275 (21,5) 29506 (24,4) 201427 (23,6) 
40 – 64 anys 
   
Homes 3549 (25,3) 29128 (25,8) 193592 (25,1) 
Dones 4000 (26,2) 31567 (26,1) 218565 (25,7) 
65 - 74 anys 
   
Homes 1643 (11,7) 9448 (8,3) 67038 (8,7) 
Dones 1941 (12,7) 11510 (9,5) 84248 (9,9) 
>= 75 anys 
   
Homes 1464 (10,4) 9168 (8,1) 66839 (8,6) 
Dones 2260 (14,8) 15720 (13) 120384 (14,1) 
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.  
 
 
 
  
107 
Taula 41. Conductes relacionades amb la salut, Districte de Sant Martí i Barcelona, any 2011. 
 
Districte de 
Sant Martí Barcelona 
  (%) (%) 
Població de 15 anys o més 
      
Consum de tabac Home 10,8 22,8 
 Dona 13,8 16,1 
Sobrepès i obesitat 
   
Sobrepès Home 18,5 19,2 
 Dona 22,7 26,8 
Obesitat Home 11,3 10,7 
 Dona 13,2 10,3 
Districte de 
Sant Martí Barcelona 
  (%) (%) 
Activitat física 
   
Caminar ≥  30 minuts cada dia Home 64,7 63,9 
 Dona 65,9 61,5 
Assegut/da la major part de la jornada Home 35,7 37,3 
 Dona 41,1 39,6 
Població sedentària en el temps lliure Home 59,8 55,3 
 Dona 71,3 67,8 
Població de 6 a 14 anys* 
      
Activitats esportives extraescolars 
   
No en realitza  18,6 15 
> 4 hores a la setmana  15,1 25,8 
Activitats sedentàries 
   
≥ εδ σεροη 7 αναµτεσ / ⌠ισιϖελετ  33,7 38,7 
≥ εδ σεροη 4 αναµτεσ / σχοϕοεδιϖ  8,3 16,6 
Població de 3 a 14 anys** 
      
Esmorzar cada dia  95,2 93,4 
Aliments poc saludables 
   
Menjars ràpid ≥ 1 cop / dia  0 1,9 
Productes salats  ≥ 1 cop / dia  2 4,2 
Productes amb sucre (pastes…) ≥ 1cop /dia  2 2,9 
Begudes amb sucre ≥ 1 cop / dia   2,1 6,6 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2011, Agència de Salut Pública de Barcelona.  
Nota: Percentatges estandarditzats per edat. 
 
  
108 
Taula 42. Taxes d’altes hospitalàries per 1000 habitants segons sexe i edat, ABS La Pau, 
districte de Sant Martí i Barcelona, any 2012. 
  
ABS La Pau  
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
Homes 
   
0-14 anys 99,6 60,9 55,0 
15-44 anys 38,9 28,3 28,1 
45-74 anys 185,4 118,5 112,2 
>=75 anys 450,5 394,1 361,4 
    
Dones 
   
0-14 anys 49,7 51,4 42,5 
15-44 anys 91,7 56,6 57,1 
45-74 anys 132,6 91,4 86,5 
>=75 anys 315,6 282,0 254,7 
Font: CMBD-AH, Consorci Sanitari de Barcelona, 
 
 
 
 
 
 
 
  
109 
Taula 43. Taxa estandarditzada per edat d’altes hospitalàries per habitant i Categoria Major 
Diagnòstica, ABS La Pau, districte de Sant Marti i Barcelona, any 2012. 
  
ABS La Pau 
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
Malalties de l’aparell circulatori    
Homes 10,1 10,4 13,0 
Dones 6,8 6,9 11,3 
 
   
Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits    
Homes 7,9 9,1 10,4 
Dones 6,9 9,8 12,9 
 
   
Neoplàsies    
Homes 10,3 9,6 10,8 
Dones 6,3 9,4 9,3 
 
   
Malalties de l’aparell digestiu    
Homes 15,8 15,9 11,4 
Dones 9,2 9,6 7,9 
 
   
Malalties de l’aparell respiratori    
Homes 13,6 11,4 12,2 
Dones 9,6 7,4 8,2 
 
   
Malalties de l’aparell locomotor i teixit connectiu    
Homes 5,6 8,4 4,9 
Dones 9,6 7,8 7,3 
 
   
Lesions i emmetzinaments    
Homes 6,4 9,3 6,3 
Dones 4,5 5,0 6,7 
 
   
Complicacions de l’embaràs, part i puerperi 21,4 20,2 11,1 
    
Malalties de l’aparell genitourinari    
Homes 8,1 7,1 5,7 
Dones 7,3 8,6 7,0 
Font: CMBD-AH, Consorci Sanitari de Barcelona, 
Taxes estandarditzades per edat (categories: 0-9 anys, 10-19 anys, 20-29 anys, 30-39 anys, 40-49 anys, 50-59 anys, 60-79 
anys,> 80 anys), i ajustades per sexe, per 1000 habitants i Categoria Major Diagnòstica, per ABS La Pau, districte Sant Marti, 
any 2012, Població de referència per estandardització Barcelona, any 2012. 
 
 
 
 
 
  
110 
Taula 44. Taxa estandarditzada per edat d’altes hospitalàries per habitant i malaltia, ABS La 
Pau, districte de Sant Marti i Barcelona, any 2012. 
  
ABS La Pau 
Districte de  
Sant Martí Barcelona 
Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)   
Homes 2,9 1,8 3,7 
Dones 0,5 0,7 1,1 
 
   
Asma    
Homes 0,6 0,4 0,2 
Dones 1,2 0,7 0,7 
 
   
Insuficiència Cardíaca    
Homes 1,6 1,5 3,1 
Dones 1,1 1,2 3,8 
 
   
Diabetis    
Homes 0,4 0,6 0,7 
Dones 0,4 0,3 0,5 
Font: CMBD-AH, Consorci Sanitari de Barcelona, 
Taxes estandarditzades per edat (categories: 0-9 anys, 10-19 anys, 20-29 anys, 30-39 anys, 40-49 anys, 50-59 anys, 60-79 
anys,> 80 anys), i ajustades per sexe, per 1000 habitants i malatia, 
 per ABS La Pau, districte Sant Marti, any 2012, 
Població de referència per estandardització Barcelona, any 2012,