ESTATUTS CONSORCI INSTITUT D'INFÀNCIA I MÓN URBÀ (Adaptació a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa) (Aprovats inicialment per acord del Consell Plenari del dia 27 de febrer de 1998 i definitivament el 22 de maig de 1998) Preàmbul La ciutat de Barcelona constitueix el nucli d'un entramat urbà molt més ampli, allò que normalment es coneix com “la Barcelona real”, on es concentra gairebé les tres quartes parts de la població de Catalunya. I encara que aquesta concentració urbana té característiques que l'apropen a les societats desenvolupades, també aquí es concentren fenòmens d'exclusió social que, en major o menor grau, afecten totes les grans ciutats del món. La ciutat és el lloc on es concentren la gran majoria de reptes que les societats modernes plantegen. La contaminació i el desequilibri ambiental, la competitivitat, el consumisme, l'aparició de noves patologies, la immigració, I'impacte dels mitjans de comunicació, la nova estructura de la família, la drogaaddicció, la violència ciutadana, l'atur, són problemes que requereixen solucions noves i imaginatives. En la nova societat de la informació i la tecnologia caldrà cada vegada més articular polítiques que promoguin el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania i dels diferents sectors de la població, entre els que es troben en el seu més ampli concepte: la infància. La Constitució Espanyola i la Convenció de Drets de la lnfància adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, ratificada pel Parlament Espanyol el 1990, consideren els infants -definits per l'art. 1 de la dita Convenció com tot ésser humà des del seu naixement fins als divuit anys d'edat- com a ciutadans/es de ple dret i comprometen els poders públics amb la protecció de la infància i el respecte a les seves necessitats i drets. La socialització de la infància, el respecte dels seus drets i la seva educació en els valors cívics i democràtics es converteix avui en una necessitat i en la millor garantia per afrontar els reptes que la societat del futur ens planteja. En les societats modernes, les ciutats ofereixen una multiplicitat d'escenaris educatius que s'afegeixen als ja clàssics de I'escola i la família. La millora de la qualitat de la vida de la infància exigeix l'articulació de polítiques globals que, més enllà de les actuacions sectorials necessàries, comprometin la societat en general. Cal tenir en consideració també que la formació de la persona és un procés que s'inicia des que es neix i que es perllonga al llarg de tota la vida. Conscients de la seva importància i de les necessitats abans descrites, la normativa que regeix I'àmbit local (bàsicament la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i la llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, en la nova redacció donada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, la Llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya, la Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya, la Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència de Catalunya de l’any 2010) han imposat, tant a les administracions públiques com als poders públics, diferents deures a l'hora d'assegurar la prestació efectiva de serveis educatius i socials adreçats a la infància, l’adolescència i les seves famílies. En aquest sentit, també constitueix un nou marc de referència el Nou Pacte per a la Infància a Catalunya (2013) impulsat des de la Generalitat de Catalunya. A aquest respecte s'han de fer paleses les competències i responsabilitats assumides en matèria d’educació i atenció a la Infància i l’Adolescència educativa i social pels ajuntaments - com l'administració més propera al ciutadà - així com, l'actuació duta a terme per la Diputació de Barcelona en nom propi i en exercici de les competències que té reconegudes d'assistència i de cooperació tècnica i jurídica als municipis del seu àmbit territorial. En aquesta línia i en els últims anys, els ens locals de la província de Barcelona han impulsat nombrosos projectes i iniciatives tendents a millorar el benestar i la qualitat de vida de la infància, l’adolescència i les seves famílies. Des de diferents àmbits i àrees: com educació, salut, cultura, urbanisme, esports i serveis socials, s'ha impulsat multitud d'iniciatives per promoure polítiques adreçades a aquest sector de població. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona les nombroses actuacions impulsades han estat recollides des d’una òptica global i integral, en els diferents Plans per a la Infància i les famílies , específicament recollides en els diferents Plans per a la Infància i per a les famílies i, específicament, en el darrer Pla Municipal per a la Infància 2013-2016. D'altra banda, cal assenyalar també I'existència a la ciutat d'una àmplia xarxa d'entitats i d'associacions que treballen en I'àmbit de la infància, l’adolescència i les seves famílies i que col·laboren d'una manera o altra amb les administracions per millorar les condicions de vida de la infància. Les ciutats, doncs, són en aquests moments l'escenari de nombroses prestacions adreçades a la infància i les famílies des de diferents àmbits. Òbviament, moltes d'aquestes actuacions es fan moltes vegades més guiades per les necessitats i les demandes immediates, que pel coneixement rigorós de les problemàtiques. Contemplar I'especificitat de la infància i l’adolescència i impulsar un model urbà afavoridor del desenvolupament infantil i juvenil és un repte que exigeix conèixer les característiques i les necessitats de la infància i les seves famílies i també conèixer com els problemes derivats dels nous escenaris i comportament econòmics i humans afecten aquest sector de la població. Per tal de poder dur a terme les polítiques més adequades en aquest àmbit cal, doncs, una entitat pública de caràcter associatiu que ens permeti disposar d'un coneixement més profund i integrat de les necessitats i problemes que defineixen la situació de la infància, de sistemes d'avaluació que permetin una fonamentació més sòlida i un major control de les actuacions, de programes de formació i capacitació de les famílies i dels interventors socials i de difusió i circulació de la informació en relació a la infància i l’adolescència. La Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i més recentment la Universitat Oberta de Catalunya desenvolupen programes de recerca i formació en I'àmbit de la qualitat de vida de la infància i la família i compten amb personal amb un prestigi acreditat en aquests temes. De fet, existeixen ja nombrosos vincles de col·laboració entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona i les diferents universitats. Aquests vincles, establerts mitjançant diferents convenis, es concreten en la realització de diferents treballs i estudis, I'organització de diferents activitats de formació, com cursos de postgrau, màsters, jornades, seminaris, etc., o la col·laboració per a facilitar les practiques de l'alumnat. Sembla, doncs, necessari continuar impulsant aquest procés d'apropament i obertura de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya a la realitat ciutadana i una major implicació dels seus programes de recerca i formació docent en les problemàtiques socials, culturals i educatives de la ciutat. Òbviament, l'articulació de totes aquestes iniciatives permetrà un major aprofitament del potencial de recerca i formació de les universitats. És evident, com ja hem dit, que I'estudi dels problemes i qüestions ciutadanes relacionades amb la infància i la joventut requereixen una aproximació pluri i interdisciplinària amb l'aplicació d'àmbits molt diversos, com són: I'educació, la salut, l'atenció social, la cultura, I'urbanisme, la legislació, etc. La participació de diverses universitats que, des de múltiples disciplines, puguin aportar les necessàries i diverses perspectives en el marc d'un projecte de caire integrador facilitaria aquesta perspectiva. D'altra banda, considerem important fer palès que s'han tingut en consideració les competències vigents fonamentalment en matèria d'educació i Serveis Socials i que la voluntat de les parts no és la de crear un consorci de gestió de serveis de suport a la infància, ni la de generar actuacions que s'insereixen dintre la dita xarxa bàsica. El que es pretén és la constitució d'un consorci que tingui com a finalitat principal -i bàsica- la de confeccionar estudis multidisciplinars sobre la infància, l’adolescència i les famílies que siguin d’utilitat per orientat les polítiques adreçades a aquest sector de població i promoure la transferència de coneixement entre el món acadèmic i professional. La constitució del consorci que rep la denominació Institut d'lnfància i Món Urbà respon, doncs, a una doble necessitat social i científica de posar en relació el món universitari amb les problemàtiques reals que afecten la qualitat de vida de la infància en el món urbà per tal de poder generar així polítiques més adequades. Per aquests motius, l'Ajuntament, la Diputació de Barcelona -per ella mateixa i com a administració supramunicipal en ares de I'exercici de les competències d'assistència i cooperació jurídica i tècnica als municipis del seu àmbit territorial que ho sol·licitin-, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya creuen convenient explicitar la seva voluntat de cooperació i establir un marc estable de cooperació en matèria de recerca, formació i documentació en relació a la millora de la qualitat de vida de la infància i l’adolescència al món urbà, amb la constitució d'aquest Consorci. CAPÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Constitució, naturalesa, règim jurídic i denominació. a)El Consorci rep la denominació “Institut d'Infància i Món Urbà” i és constituït per l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. El Consorci està adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. b) El Consorci té la naturalesa d'ens públic de caràcter associatiu, voluntari i local. Podran incorporar-se per adhesió al Consorci aquelles administracions, universitats, entitats i organismes públics o privats sense ànim de lucre que manifestin la seva adhesió i conformitat amb els objectius del Consorci. c) El Consorci està sotmès al dret públic, a la normativa dels ens locals i a la que conforma el règim especial de Barcelona, a les disposicions d’aquests estatuts i a la reglamentació interna dictada per al desenvolupament d’aquests. Article 2. Domicili social El Consorci Institut d'Infància i Món Urbà té el seu domicili al Pg. Vall d'Hebron, 171 Campus Mundet (UB) Edifici Teatre (08035) Barcelona. La ubicació del Consorci podrà ser modificada en el moment que ho consideri oportú el Consell de Govern. Article 3. Objectius i finalitats del Consorci a) L'objectiu fonamental del Consorci lnstitut d'lnfància i Món Urbà serà la promoció d'investigacions i estudis, activitats de formació i documentació al voltant de les problemàtiques relatives a la ciutat i relacionades amb la infància -en la definició que se'n fa a l’article 1 de la Convenció sobre els drets de I'infant, és a dir, com el període que va des del naixement fins a l'assoliment de la majoria d'edat- i amb les famílies, amb especial referència a la província barcelonina. b) Els estudis de recerca desenvolupats pel Consorci tindran caràcter aplicat i es basaran en un enfocament pluridisciplinari que integri les aportacions de les diferents disciplines i àmbits científics que tenen a veure amb la infància. c) En el marc d'aquest objectiu fonamental, el Consorci té les finalitats següents: c.1) Realitzar programes de recerca i avaluació que permetin un millor coneixement de la situació i les condicions de vida de la infància i les seves famílies i serveixi per a millorar les polítiques de les institucions públiques i les actuacions ciutadanes adreçades a la infància. c.2) Assessorar i o realitzar projectes municipals en matèria d’infància i famílies que no puguin portar a terme els ens locals per ells mateixos, o bé que siguin de caràcter supramunicipal. c.3) Disposar de dades fiables i contrastables sobre la situació de la infància a la ciutat de Barcelona i la seva província. c.4) Realitzar un seguiment i avaluació de les actuacions adreçades a la infància d'aquelles administracions, entitats o organismes que ho sol·licitin. c.5) Impulsar programes i serveis de formació adreçats a les famílies i als diferents professionals i gestors i socials que treballen en el terreny de la infància i les famílies. c.6) Potenciar la participació i la implicació de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Oberta de Catalunya i de qualsevol altra universitat que volgués adherir-se al Consorci, en les problemàtiques ciutadanes, promovent un millor coneixement i una millor valoració ciutadana de les seves activitats. c.7) Promoure el caràcter inter i pluridisciplinari que tant els estudis com les diferents actuacions adreçades a la infància requereixen. c.8) Constituir un fòrum de trobada i intercanvi entre professionals i estudiosos/es de la infància, que faciliti especialment la interrelació entre les administracions públiques i el món acadèmic. c.9) Facilitar la transferència de coneixement al voltant dels temes d’infància i famílies entre Universitats, Administracions i entitats del sector. c.10) Atendre i potenciar la realització d'iniciatives d'interès internacional en relació a la infància. c.11) Rendibilitzar els recursos econòmics i els personals existents i captar nous recursos. Article 4. Articulació de les finalitats La realització d'aquestes finalitats s'articularà principalment a través de les activitats següents: a) Constitució d'un Observatori de la Infància que permeti disposar d'informació i realitzar el seguiment de la situació de la infància i de les polítiques públiques adreçades a la població infantil, compartint i contrastant aquesta informació entre diferents ciutats. b) Realització de programes d'investigació i de recerca en matèria d'infància i de famílies. c) Organització d'activitats específiques de docència i formació que abracin els àmbits següents: c.1) Cursos de doctorat, postgrau i mestratges. c.2) Organització de seminaris, jornades, debats, etc., adreçats a tots/es aquelles professionals (professors/es, educadors/es, psicopedagogs/gues, treballadors/es socials, etc.) que treballin en l’àmbit de la infància i les famílies. c.3) Formació d'alumnes en pràctiques. c.4) Realització de programes i recursos formatius adreçats a les famílies i a la ciutadania en general amb I'objectiu de fomentar pràctiques educatives adients en tots aquells temes relacionats amb la infància. c.5) Difusió dels resultats dels estudis i de les recerques a través de publicacions diverses, congressos, jornades, etc. I dels mitjans digitals disponibles. c.6) Promoció d'un centre de documentació sobre la infància i la família amb I'objectiu d'impulsar, difondre i donar a conèixer informació, publicacions, material i diferents recursos sobre el món de la infància. c.7) Promoció d'activitats de cooperació i d'intercanvi, tant a nivell nacional com internacional. Article 5. Àmbits possibles d’estudi En funció dels objectius esmentats, els àmbits d'estudi i d'actuació del Consorci tindran relació amb tots aquells contextos i escenaris on es desenvolupa la vida i s'educa la infància. Seran, doncs, àmbits possibles d'estudi: a) L’àmbit educatiu formal i no formal i la transició al món laboral b) L’àmbit familiar c) L’àmbit social i econòmic d) L’àmbit de salut i qualitat de vida e) L’àmbit cultural i d’oci i temps lliure f) L’àmbit legislatiu L’àmbit sociodemogràfic g) L’àmbit de participació infantil Article 6. Duració del Consorci El Consorci tindrà una durada indeterminada i començarà a desenvolupar les seves activitats el dia de la seva constitució. Article 7. Personalitat jurídica i autoritzacions El Consorci tindrà personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres i plena capacitat d'obrar de dret públic i privat pel compliment de les seves finalitats estatutàriament definides. A aquest efecte podrà emprar qualsevol de les formes de gestió de serveis previstes a la legislació així com realitzar actuacions d'administració i disposició de béns, celebrar contractes, assumir obligacions i drets, interposar recursos i accions judicials i administratives, defensar-se en judici fora d'ell, i en general, realitzar tots els actes necessaris per aconseguir, d'acord amb la legislació aplicable, les finalitats establertes en aquests estatuts. Sense perjudici del compliment de les previsions aplicables sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, cal l’autorització prèvia de l’Ajuntament de Barcelona per: a) La creació o participació en societats, fundacions, associacions o qualsevol altra persona jurídica d’àmbit nacional o estranger. b) Per la concertació de qualsevol operació financera, tals com préstecs, crèdits i avals CAPÍTOL II ÓRGANS DE GOVERN, DE GESTIÓ, COMPLEMENTARIS I CONSULTIUS Article 8: Òrgans de Govern a) El Consorci es regirà pels òrgans següents: a.1) El Consell de Govern a.2) La Presidència i vicepresidències del Consorci a.3) El Comitè Executiu a.4) La Presidència del Comitè Executiu a.5) La Direcció a.6) La Sotsdirecció b) En compliment de la legislació vigent es nomenarà un/a secretari/ària i un/a interventor/a i es constituirà una Comissió de comptes. c) D'altra banda, es podrà constituir un Consell Assessor i un Consell Acadèmic que tindran funcions consultives. Article 9. El Consell de Govern El Consell de Govern és I'òrgan superior de govern del Consorci i estarà format per: a.1) L'alcalde/ssa de l'Ajuntament de Barcelona, que exercirà la Presidència. a.2) El/la president/a de la Diputació de Barcelona, que exercirà la Vicepresidència primera. a.3) El/la rector/a d'una de les universitats associades, que exercirà una segona Vicepresidència de dos anys de durada. Aquest càrrec anirà alternant-se entre les diverses universitats consorciades. a.4) Un total de dotze vocals dels/de les quals quatre seran nomenats/des per l'Ajuntament de Barcelona, tres per la Diputació de Barcelona, dos/dues per la Universitat de Barcelona, dos/dues per la Universitat Autònoma de Barcelona, i un/a per la Universitat Oberta de Catalunya. a.5) La Direcció i Sotsdirecció del Consorci amb veu i sense vot. Són funcions del Consell de Govern: b.1) Fixar I'orientació bàsica de les activitats del Consorci dintre dels objectius estatutaris. b.2) Aprovar la plantilla de I'entitat, l’inventari de béns i el Compte General. b.3) Aprovar el reglament d'organització i funcionament dels seus serveis. b.4) Aprovar el règim i l'admissió de nous membres del Consorci, i autoritzar els convenis o acords corresponents. b.5) Aprovar les propostes de modificació d'aquests Estatuts, que s'hauran de sotmetre a la ratificació de les entitats, administracions, universitats i organismes, que formin el Consorci. b.6) Aprovar la modificació del domicili social. b.7) Aprovar el nomenament i cessament de la Direcció i Sotsdirecció. b.8) Aprovar les propostes de dissolució i liquidació del Consorci, que s'hauran de sotmetre a la ratificació de les entitats, administracions, universitats i organismes que formin el Consorci. b.9) Cal autorització de l’Ajuntament de Barcelona La creació o participació en societats, fundacions, associacions o qualsevol altra persona jurídica d’àmbit nacional o estranger. Aprovar les operacions de crèdit que sobrepassin el 5% dels recursos ordinaris del pressupost. b.10) Alienar, cedir o gravar béns immobles. b.11) Aprovar el programa global d'activitats i la memòria anual del Consorci. b.12) Aprovar el pressupost anual del Consorci, la seva modificació i la seva liquidació b.13) Nomenar, a proposta de les parts consorciades, les persones que compondran el Consell Assessor, el Consell Acadèmic i la Comissió de Comptes. c) El Consell de Govern es reunirà almenys dues vegades l'any i quan ho consideri convenient el seu president/a o a petició de qualsevol de les entitats, administracions, universitats i organismes que el constitueixin. c.1) La convocatòria de les reunions es farà per mitjà d'un escrit adreçat a cada membre, amb deu dies d'anticipació, i contindrà I'ordre del dia, fora del qual no es podran adoptar acords vàlids llevat que es trobin presents tots els membres del Consell i així ho acordin per unanimitat. c.2) En els casos d'urgència, la convocatòria es farà, almenys, amb 24 hores d'antelació, per mitjà de qualsevol procediment del qual quedi constància, i haurà de contenir I'ordre del dia. c.3) Per a adoptar acords serà preceptiva, com a mínim, la presència de la meitat més un dels membres amb dret de vot. En el supòsit que no s'aconseguís aquest quòrum, es farà una segona convocatòria mitja hora després. En aquest últim cas, el Consell de Govern quedarà vàlidament constituït, sigui quin sigui el nombre dels/de les assistents amb dret a vot; no obstant això, serà necessària la presència del president/a i del secretari/ària o dels qui legalment els/les substitueixi. c.4) Els acords es prendran per majoria simple dels membres assistents, amb I'excepció feta dels supòsits que expressament es preveuen en aquests Estatuts i en la legislació vigent. En cas d'empat, decidirà el vot del/de la president/a. Els membres del Consell de Govern que no ho siguin per raó del seu càrrec són nomenats i substituïts lliurement pels òrgans competents de les entitats integrants del Consorci. Article 10. La Presidència del Consorci i del Consell de Govern. a) La Presidència del Consorci ho és també del Consell de Govern. b) Corresponen a la Presidència les atribucions següents: b.1) Exercir, sense perjudici de les delegacions especials que pugui fer, la més alta representació del Consorci en tots els àmbits, excepte en l'acadèmic. En aquest últim àmbit la més alta representació del Consorci correspon al/ a la rector/a de la universitat corresponent que exerceixi la Vicepresidència segona de I'institut. b.2) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions del Consell de Govern, així com també aprovar I'ordre del dia. b.3) Posar el vistiplau als actes i certificacions dels acords adoptats pel Consell de Govern. b.4) Vetllar pel compliment dels acords adoptats pel Consell de Govern. b.5) Fer ús del vot de qualitat en cas d'empat en la votació en les qüestions i en les deliberacions que se suscitin en el si del Consell de Govern. b.6) Nomenar, entre els membres del Comitè Executiu, el seu president/a. b) En el supòsit de vacant, malaltia del president/a o quan aquest/a no pugui assistir-hi personalment, exercirà les seves funcions el/la vicepresident/a primer/a, i en substitució d'aquesta el/la vicepresident/a segona del Consorci. Article 11. El Comitè Executiu El Comitè Executiu estarà format pels membres del Consell de Govern, segons la distribució següent: a.1) Tres vocals designats/des per l'Ajuntament de Barcelona. a.2) Dos/dues vocals designats/des per la Diputació de Barcelona. a.3) Un vocal designat/da per cada una de les universitats consorciades. a.4) La Direcció i la Sotsdirecció amb veu i sense vot. b) La durada dels càrrecs serà de dos anys. La Presidència del Consorci nomenarà el/la president/a del Comitè Executiu d'entre els seus membres per un període de dos anys. c) El Comitè Executiu és l’òrgan permanent de govern i administració del Consorci, amb les més àmplies facultats en I'ordre jurídic i econòmic, exceptuades les reservades al Consell de Govern. Li correspondran les facultats següents: c.1) Elaborar el pla d'actuació del Consorci, el qual s'haurà de sotmetre a l'aprovació del Consell de Govern. c.2) Elaborar la proposta del pressupost de l'entitat, de l'inventari-balanç i de la liquidació del pressupost. c.3) Elaborar les propostes de reglament d'organització i funcionament dels serveis del Consorci. c.4) Exercitar tota classe d'accions, d'excepcions, de recursos i de reclamacions administratives, prejudicials, judicials, extrajudicials o de qualsevol altra índole, en defensa dels béns i interessos del Consorci, sens perjudici de les facultats reconegudes en casos d'urgència a d'altres òrgans en aquests estatuts. c.5) Aprovar la contractació d'obres, serveis i subministraments que superin el 5% dels recursos ordinaris del Pressupost o afectin més d'un exercici econòmic. c.6) Acordar les operacions de crèdit, per que no estiguin reservades al Consell de Govern. c.7) Aprovar els convenis i acords de col·laboració amb qualssevulla persones, físiques o jurídiques, públiques o privades. c.8) Adquirir béns immobles. c.9) Acceptar donacions, herències, llegats o qualsevol disposició gratuïta de béns a favor del Consorci. c.10) Constituir comissions i ponències d'estudi, fixar la composició i competències i fer els nomenaments corresponents, excepte en aquells casos en què la competència s'atorgui estatutàriament o legalment a altres òrgans. c.11) Aprovar la contractació de les persones que han d'ocupar els càrrecs i els llocs de treball dels serveis corresponents. c.12) Acomiadar, aprovar la separació del personal propi del Consorci, o en el seu cas fer la proposta d'acomiadament o separació del servei a I'òrgan administratiu del qual depengui orgànicament el personal afectat per la mesura, així com també sancionar el personal propi del Consorci o proposar la imposició de sanció als òrgans administratius competents d'aquell personal que tingui adscrit funcionalment, però no orgànicament. c.13) Delegar facultats que li siguin pròpies en altres òrgans de govern de I'entitat. c.14) Elevar, per a la seva aprovació al Consell de Govern, el programa d'activitats i la memòria anual del Consorci. c.15) Totes aquelles no atribuïdes expressament a altres òrgans. Article 12. La Presidència del Comitè Executiu a) La Presidència podrà nomenar un/a vicepresident/a entre els membres del Comitè Executiu. b) En el supòsit de vacant, malaltia del president/a, o quan aquest/a no pugui assistir-hi personalment, nomenarà una persona entre els membres del Comitè Executiu perquè amb les mateixes funcions i atribucions que el/la, procedeixi a la seva substitució. No obstant això, en el supòsit d'haver nomenat un/a vicepresident/a, aquesta persona serà I'encarregada d'exercir la dita substitució. c) Correspon a la Presidència del Comitè Executiu: c.1) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions del Comitè Executiu, així com també aprovar I'ordre del dia. c.2) Posar el vistiplau a les actes i certificacions dels acords del Comitè Executiu. c.3) Vetllar pel compliment dels acords adoptats pel Comitè Executiu. c.4) Fer ús del vot de qualitat per dirimir, en cas d'empat en la votació, les qüestions i deliberacions que se suscitin en el si del Comitè Executiu. Article 13. El/la secretari/ària a) La Secretaria es exercida per la Secretaria General de l’Ajuntament de Barcelona o pel personal funcionari municipal en què delegui i al qual s’hagi exigit per ingressar- hi titulació superior en dret. b) La seva presència serà imprescindible per a la constitució vàlida del respectiu òrgan col·legiat als efectes que es facin d'acord amb dret les sessions, les deliberacions i la presa d'acords d'aquell òrgan. c) En cas de vacant, malaltia o absència del/de la secretari/ària, aquest/a delegarà en altra/es persona/es perquè la substitueixin. Article 14. L'interventor/a La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostaria, correspondrà a la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona o per funcionaris tècnics que actuaran per delegació d’aquest i que la exercirà d’acord a la normativa que regeix a l’Ajuntament de Barcelona. Article 15. La Comissió de Comptes a) Sens perjudici de les competències del Consell de Govern es constituirà una Comissió de Comptes. b) Les parts consorciades nomenaran representants. El nombre màxim que en podran nomenar ve determinat per la ràtio de proporcionalitat institucional que tinguin atribuïda cadascuna d'elles en el Comitè Executiu. c) Són funcions de la Comissió: I'examen, l'estudi i l'informe de tots els comptes pressupostaris i extrapressupostaris que hagi d'aprovar el Consell de Govern, d'acord amb I'establert en la legislació reguladora de la comptabilitat de les entitats locals. Article 16. La Direcció Nomenada pel Consell de Govern, les seves funcions són: a) Exercir la representació ordinària del Consorci. b) Organitzar, dirigir, gestionar i orientar les activitats, els plans i programes d'actuació, inversió i finançament generals. c) Proposar i nomenar el personal que ha d'integrar la plantilla de I'entitat i el professorat que no integri la plantilla, dintre de les previsions pressupostàries del Consorci. d) Proposar al Consell Executiu per a la seva aprovació, i en relació al personal propi del Consorci: l'acomiadament, quan escaigui, la separació del servei, i/o la imposició de sanció, amb incoació prèvia del procediment adient. e) Proposar al Consell Executiu per a la seva aprovació, i en relació al personal adscrit únicament al Consorci a nivell funcional, la remissió -als òrgans administratius competents dels quals depengui el Consell- de la proposta d'acomiadament, en el seu cas de separació de servei, i/o d'imposició de sanció. f) Redacció de l'avantprojecte del pressupost. g) Executar, fer complir i publicar els acords del Consell de Govern i del Comitè Executiu. h) Elaborar i aprovar la programació acadèmica del centre d'acord amb les directrius docents i científiques establertes per les universitats consorciades. i) Certificar l'acreditació acadèmica dels/de les alumnes que hagin realitzat cursos i investigacions. j) Proposar els/les aspirants que hauran de gaudir de les beques acadèmiques que concedeixi, amb convocatòria prèvia i dintre dels límits fixats en els pressupostos el Comitè Executiu. k) Exercir les facultats especials que el Consell de Govern o el Comitè Executiu li assignin expressament. l) Proposar als restants òrgans de govern restants les gestions o l'adopció d'acords que consideri necessaris per a l'acompliment de les finalitats del Consorci. ll) Adoptar les mesures d'ordre intern necessàries que garanteixin el funcionament correcte del Consorci en tots els àmbits de la seva activitat. m) Exercir la Direcció superior en matèria de personal. n) Elaborar la Memòria anual i el Pla d'activitats. o) Exercitar tota classe d'accions, d'excepcions, de recursos i de reclamacions judicials i administratives en defensa dels béns i interessos del Consorci en casos d'urgència. p) Ordenar els pagaments i cobraments. q) Reconèixer obligacions en execució dels pressupostos de I'entitat. r) Contractar obres, serveis i subministraments, en aquells casos en què aquesta competència no estigui atribuïda a altres òrgans. s) Administrar el patrimoni del Consorci. t) Presidir i convocar el Consell Acadèmic i el Consell Assessor. Article 17. La Sotsdirecció Nomenada pel Consell de Govern, les seves funcions són: a) Coordinar les activitats dels diferents departaments. b) Vetllar pel compliment del pla d'activitats. c) Assistir la Direcció en el compliment de les seves funcions. d) Substituir la Direcció en cas d'absència o malaltia. e) Qualsevol altra que li sigui delegada per la Direcció o el Consell de Govern. Article 18. El Consell assessor a) Estarà format per persones representatives d'entitats, organismes i institucions ciutadanes i per persones de reconegut prestigi nacional i internacional en les temàtiques que són objecte d'estudi del Consorci i també representants de l'Ajuntament, la Diputació i de totes les institucions consorciades. b) Corresponen al Consell Assessor les funcions següents: b.1) Informar el pla d'activitats. b.2) Fer suggeriments sobre les activitats que ha de desenvolupar per al compliment de les seves funcions. b.3) Prendre coneixement de les activitats fetes. b.4) Informar la memòria d'activitats. b.5) Assessorar el Consell de Govern en tot allò que es refereix a les activitats. c) Els membres del Consell Assessor seran proposats pels ens consorciats seguint els criteris de la seva representació en els òrgans de Govern del Consorci. Article 19. El Consell acadèmic a) És un òrgan consultiu del Consorci i està format per I'equip directiu i un/a representant de cada un dels diferents equips i grups de recerca que realitzin projectes de recerca i avaluació. b) Seran funcions del Consell acadèmic: b.1) Conèixer els resultats dels estudis fets. b.2) Conèixer el pla d'activitats i la memòria. b.3) Fer suggeriments sobre possibles línies d'actuació. CAPÍTOL III RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER Article 20. Els recursos del Consorci. Per a la realització dels seus objectius, I'Institut d'lnfància i Món Urbà disposarà dels recursos següents: a) Les aportacions de les institucions, administracions, universitats i organismes consorciats, tant en forma de recursos financers reflectits en els seus respectius pressupostos, com d'aportacions de caràcter acadèmic, personal, administratiu o patrimoni a disposició de I'Institut. b) La subvenció que consigni anualment l'Ajuntament de Barcelona en els seus pressupostos. c) La subvenció que consigni anualment la Diputació de Barcelona en els seus pressupostos. d) Les aportacions de les entitats, administracions, universitats i organismes que puguin adherir-se a I'Institut. e) Els rendiments de les seves activitats. f) Les subvencions, donacions, llegats i ajuts de tota mena amb què I'Institut sigui afavorit. g) Qualsevol altre que pugui correspondre-li d'acord amb la llei. Article 21. Règim pressupostari a) El Consorci es sotmet al règim de comptabilitat pública establert a la normativa vigent per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics i a la normativa que sobre la matèria estableixi l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci forma part dels pressupostos i s’inclou en el compte general de l’Ajuntament de Barcelona. b) El Consorci aprovarà un pressupost anual d'explotació i d'inversions al qual s'haurà d'adaptar el programa anual d'activitats i es tramet a l’Ajuntament de Barcelona c) En el pressupost es reflectirà l’aportació econòmica anual de les entitats, administracions, universitats i organismes consorciats. Aquesta aportació s'establirà en funció de les seves respectives disponibilitats pressupostàries, i amb l'aprovació prèvia dels seus respectius òrgans competents. Article 22. Règim comptable i de control. a) Els comptes anuals del Consorci es sotmetran a una auditoria externa sota la direcció de la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona. b) El Consorci es sotmet als terminis d’aprovació de comptes, d’aprovació del pressupost, així com els requeriments d’informació comptable i financera, al calendari municipal, sense perjudici del compliment dels terminis previstos a la normativa d’aplicació c) El Comitè Executiu designarà el/la tresorer/a del Consorci. Article 23. Règim de contractació d’obres, béns i serveis La contractació d'obres, béns i serveis s'adaptarà al règim previst en la normativa reguladora de la contractació de les administracions publiques, tant la general com I'específica dictada per la Generalitat per a l'Administració local. CAPÍTOL IV PERSONAL Article 24. Personal 1. El Consorci disposarà del personal necessari pel compliment de les seves finalitats, i que estarà constituït per: a) Personal adscrit per administracions participants. Aquest personal s’integrarà en la plantilla del Consorci, romanent el personal funcionari en la situació administrativa que correspongui en la seva administració d’origen, i el personal laboral mitjançant el mecanisme de la successió d’empresa o la que correspongui d’acord amb la legislació laboral vigent. b) Personal propi, que engloba el personal contractat en règim laboral amb anterioritat a 31 de desembre de 2013 i les contractacions que es puguin efectuar en el marc de la normativa local i pressupostària. 2. El Consorci no pot tenir personal eventual. 3. El personal del Consorci es regeix per la normativa de funció pública o per la legislació laboral, segons s’escaigui, i les demés normes convencionalment aplicables. Les universitats consorciades preveuran la dedicació del seu professorat en la part corresponent a recerca i investigació Els estudis i investigacions realitzats pel professorat de les universitats en el marc del consorci seran considerats per les universitats com a tasca investigadora i, consegüentment, podran ser objecte d'avaluació per a la seva promoció professional i econòmica. CAPÍTOL V MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS Article 25. Modificació dels estatuts La modificació dels estatuts del Consorci, amb l'acord previ i unànime del Consell de Govern, ha de ser ratificada per les entitats, les administracions, les universitats i els organismes consorciats. I haurà de ser acordada amb les mateixes formalitats que les emprades per a la seva aprovació. CAPÍTOL VI SEPARACIÓ I DISSOLUCIÓ Article 26. Separació 1.- Qualsevol de les entitats consorciades pot acordar exercir el dret de separació del Consorci en qualsevol moment, si be amb les condicions següents: a) S’haurà de presentar un escrit notificat al màxim òrgan de govern del consorci. b) Ha d’estar al corrent dels seus compromisos adquirits i garantir la liquidació de les obligacions aprovades abans d’exercir el dret de separació. 2.- L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del consorci tret que la resta dels seus membres, acordin la seva continuïtat i segueixin pertanyent al consorci, com a mínim, dos Administracions, o dos entitats o organismes públics vinculats o depenents de més d’una Administració. Quan l’exercici del dret de separació no comporti la dissolució del consorci s’aplicaran les següents regles: a) Es calcularà la quota de separació que li correspongui a qui exerciti el seu dret de separació, d’acord amb la participació que li hagués correspost en el saldo resultant del patrimoni net, d’haver tingut lloc la liquidació, tenint en compte que el criteri de repartiment serà el següent: Es considera quota de separació la que l’hi hagués correspons en la liquidació. En defecte de determinació de la quota de liquidació es tindrà en compte, tant el percentatge de les aportacions que hagi efectuat qui exerceixi el dret de separació al fons patrimonial del consorci, com el finançament concedit cada any. Si el membre del consorci que se separa no hagués realitzar aportacions per no estar obligat a fer-ho, el criteri de repartiment serà la participació en els ingressos que, en el seu cas, hagués rebut durant el temps que ha format part del consorci. S’acordarà pel consorci la forma i condicions en què tindrà lloc el pagament de la quota de separació, en el supòsit en què aquesta resulti positiva, així com la forma i condicions del pagament del deute que correspongui a qui exerceixi el dret de separació si la quota és negativa. L’efectiva separació del consorci es produirà un cop determinada la quota de separació, en el supòsit en què aquesta resulti positiva, o un cop s’hagi pagat el deute, si la quota és negativa. b) Si el consorci estigués adscrit, d’acord amb el previst en la Llei, a l’Administració que ha exercit el dret de separació, tindrà que acordar-se pel consorci, a qui, de les restants Administracions o entitats o organismes públics vinculats o depenents d’una Administració que continuïn en el consorci, s’adscriu en aplicació dels criteris establert en la llei. Article 27. Dissolució a) El Consorci es dissoldrà: 1) Per acord unànime de les entitats que l'integren. 2) Per impossibilitat legal o material d'acomplir les seves finalitats. 3) Per la transformació del Consorci en un altre ens. b) Finalitzada la liquidació del Consorci es sotmetrà a la consideració de les institucions signatàries un informe final sobre les operacions liquidadores, degudament verificades i auditades. c) L'acord de dissolució l'adoptarà el Consell de Govern amb caràcter d'unanimitat. En aquest acord es decidirà la forma en què s'hagi de procedir a la liquidació dels béns del Consorci, i a la reversió, en el seu cas, als ens consorciats de les obres i instal·lacions existents. L'acord de dissolució haurà de ser ratificat pels òrgans competents de les dites entitats, administracions, universitats i organismes. En cas de dissolució del Consorci o de retirada unilateral d'una de les entitats consorciades, hi revertiran els funcionaris, institucions, béns i drets cedits a títol de simple adscripció i que mantinguin la titularitat de l'Administració afectada. Article 28. Liquidació del Consorci 1.- La dissolució del consorci produeix la seva liquidació i extinció. En tot cas, serà causa de dissolució que les finalitats del consorci s’hagin complert. El màxim òrgan de govern del consorci al adoptar l’acord de dissolució haurà de nomenar un liquidador. Si hi ha manca d’acord, el liquidador serà l’administrador del consorci. 2.- El liquidador calcularà la cuota de liquidació que correspongui a cada membre del consorci de conformitat amb allò previst en els estatuts. Si no estigues previst en els estatuts, es calcularà l’esmentada quota d’acord amb la participació que li correspongui en el saldo resultant del patrimoni net després de la liquidació, tenint en compte que el criteri de repartiment serà l’establert als estatuts. 3.- A falta de previsió estatutària, es tindran en compte tant el percentatge de les aportacions que hagi efectuat cada membre del consorci al fons patrimonial del mateix, com el finançament concedit cada any. Si algun dels membres del consorci no hagués realitzat aportacions per no estar-hi obligat, el criteri de repartiment serà la participació en els ingressos que en el seu cas, hagués rebut durant el temps que va estar al consorci. 4.- S’acordarà pel consorci la forma i les condicions en que tindrà lloc el pagament de la quota de liquidació en el supòsit en que resulti positiva. 5.- Les entitats consorciades podrà acordar, amb la majoria que s’estableixi en els estatuts, o a falta de previsió estatutària per unanimitat, la cessió global d’actius i passius a una altra entitat jurídicament adequada amb la finalitat de mantenir la continuïtat de l’activitat i arribar als objectius del consorci que es liquida. 6.- El saldo que pogués existir després de procedir a la liquidació del Consorci correspondrà a les entitats consorciades en proporció a les aportacions realitzades. En cas de dissolució o de retirada unilateral de les institucions que integrin el Consorci cada una de les entitats respon a les aportacions compromeses puntualment o les previstes al darrer pressupost aprovat. Així mateix, la dissolució del Consorci o la retirada d'una de les institucions consorciades no significa la desaparició de la responsabilitat subsidiària en relació als deures contrets i al dèficit acumulat en el moment de la dissolució o retirada. CAPÍTOL VII RÉGIM D'IMPUGNACIONS EN VIA ADMINISTRATIVA I JURISDICCIONAL Article 29. lmpugnacions Els acords i les resolucions dels òrgans del Consorci podran ser impugnats en via administrativa i jurisdiccional de conformitat amb el que preveu la legislació de règim local i general. DISPOSICIONS FINALS Primera. En tot allò no previst en els presents estatuts i per a qualsevol dubte i qüestió que es plantegi en la seva aplicació resoldrà el Consell de Govern, el qual tindrà la facultat interpretativa i podrà sol·licitar per a aquest menester els assessoraments que consideri oportuns. Segona. Aquests estatuts entraran en vigor quan hagin estat ratificats definitivament pels òrgans competents dels ens consorciats i se n'hagi fet la publicació. Tercera. Una vegada el Consorci hagi estat vàlidament constituït es procedirà a I'elaboració i a l'aprovació d'un reglament orgànic de règim interior que en desplegui les normes de funcionament intern.