INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2015 1 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 1. OBJECTIUS GENERALS DE L’INSTITUT 2. ESTUDIS I PROJECTES EN CURS O FINALITZATS 3. ACTES DE L’INSTITUT 4. ACTES I GRUPS DE TREBALL D’ALTRES INSTITUCIONS 5. REUNIONS INSTITUCIONALS 6. ANNEXOS 6.1. ÒRGANS DE GOVERN 6.2. EQUIP DE TREBALL 6.3. IMPACTES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ 6.4. PROGRAMES DE JORNADES 6.4.1. FAMÍLIES SEGLE XXI 6.4.2. JORNADES TIAC SOBRE DADES I INFORMES EN INFÀNCIA 2 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 1. OBJECTIUS GENERALS DE L’INSTITUT El Consorci Institut Infància i Món Urbà (CIIMU) està format per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Està adscrit a l’Ajuntament i està regit per un Consell de Govern, integrat per representants de totes les institucions consorciades. L'objectiu fonamental de l’Institut, tal com recullen els seus estatuts, és la promoció d'investigacions i estudis de caràcter aplicat i d’activitats de formació al voltant de les problemàtiques relacionades amb la infància per tal que serveixi per a millorar les polítiques de les institucions públiques, tot realitzant un seguiment i avaluació de les seves actuacions adreçades als infants. 2. ESTUDIS I PROJECTES EN CURS O FINALITZATS • Baròmetre de la Infància i les Famílies a Barcelona (2014) Coordinació general: Carme Gómez-Granell Equip de Recerca: Pau Marí Klose, Marga Marí Klose i Albert Julià Treball de camp: Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) Projecte encarregat per l’Ajuntament de Barcelona Presentació en roda de premsa per part de la Tinent d’alcaldessa, Laia Ortiz, el 23 de juliol de 2015 i impactes a mitjans de comunicació. Publicació als webs de l’Ajuntament i de l’Institut de l’informe i de la presentació. 3 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Presentació del Baròmetre al grup Infància i igualtat d’oportunitats del Consell Municipal de Benestar Social a unes trenta persones representants d’entitats socials i serveis públics, el dia 3 de desembre de 2015. • Mapa de recursos de parentalitat positiva Coordinació: Carme Gómez Granell Investigadores: Marta Plana i Alexandra Sardà Projecte encarregat per la Secretaria de Família de la Generalitat de Catalunya Aquest estudi té com a finalitat aportar elements per definir el model de funcionament d’aquests centres de recent creació a Catalunya i posar les bases d’un procés d’avaluació participativa. Estudi finalitzat i lliurat a la Secretaria de Família el desembre de 2015. 3. ACTES DE L’INSTITUT • 21 i 22/04/2015: Jornada “Famílies del segle XXI #transformarseomorir” http://www.ciimu.org/images/news/cat/JORNADAS_familias_del_siglo_XXI.pdf • 23/07/2015: Roda de premsa de presentació del Barómetre de la Infància i les Famílies a Barcelona 2014. http://premsa.bcn.cat/wp-content/uploads/2015/07/Presentacio-Barometre- Inf%C3%A0ncia.pdf 4. ACTES I GRUPS DE TREBALL D’ALTRES INSTITUCIONS Entre octubre i desembre de 2015 la directora, maria truñó, ha participat en grups de treball i actes externs i ha realitzat una sèrie de reunions institucionals per tal de 4 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 proposar les bases de pla estratègic 2016-2020 que es presenten al consell de govern i que permetran elaborar el pla estratègic de manera participada comptant amb responsables polítics i tècnics de les institucions consorciades, així com professionals i entitats socials per tal de millorar el seu impacte social i polític en endavant i l’encaix amb les diverses institucions consorciades. 5 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Data Institució Acte/Reunió 7/10/2015 Ajuntament de Grup de Treball sobre diversificació de serveis Barcelona - IMEB educatius per als infants de 0 a 3 anys i les seves famílies 16/10/2015 Pere Tarrés 3r Congrés lleure educatiu http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretar res/webs/lleure/home/congres/programa 27/10/2015 Taula per la infància i Jornada dades i informes TIAC. Taula: l’adolescència a “organismes, societat civil i coneixement de la Catalunya realitat de la infància i l’adolescència” http://www.tiac.cat/index.php/ca/menu-ca-jornades2015-programa 9/11/2015 Obra Social “La Caixa” Jornada per a agents polítics “ Reflexions i anàlisi – Palau Macaya entorn de la pobresa infantil”, coordinat per Jaume Funes 10/11/2015 Taula del Tercer Debat Catalunya Social “Lleure educatiu” Sector http://www.tercersector.cat/noticies/1011-debat-el-dret-al-lleure- educatiu-un-repte-la-nova-legislatura 11/11/2015 Universitat de Jornada Pobresa infantil a Catalunya: anàlisi Barcelona actual, àmbits d’actuació i rol de les entitats del Tercer Sector Social http://www.ub.edu/educacio/images/documentsEducacio/noticies/J ornada_PobresaInfantil.pdf 16/11/2015 Ajuntament de Visita a espai familiar Cadí (Raval) i espai familiar Barcelona - IMEB de Sant Martí en el marc del treball del grup sobre diversificació de serveis educatius 0-3. 23/11/2015 Ajuntament de Plenari Consell Municipal de Benestar Social Barcelona 26/11/2015 Fundació Jaume Bofill Seminari de treball sobre el projecte “Pobresa i èxit escolar: diagnosi i propostes” 2/12/2015 Ajuntament de Presentació de l’Enquesta de joventut de Barcelona Barcelona 3/12/2015 Urbanitas Jornades sobre espai públic i infància amb experiències de Catalunya i Berlin 10/12/2015 Ajuntament de Presentació de l’Estudi serveis socials bàsics i Barcelona infància encarregat a la UdG 6 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 5. REUNIONS INSTITUCIONALS (OCTUBRE-DESEMBRE) Institucions consorciades AJUNTAMENT DE BARCELONA Àrea Drets Tinenta Alcadessa i Presidenta CIIMU Laia Ortiz Socials Comissionat d’Educació i Universitats Miquel Àngel Essomba Gerent de Drets Socials i vocal del CG Ricard Fernàndez Director Planificació i Innovació Lluís Torrens Director Estratègia i innovació i vocal i vocal del CG Josep Villarreal Cap Dep. Recerca i coneixement Josep Gómez Cap Dep. Participació social Emilia Pallàs Cap Dep. Planificació i processos Carmina Català Cap Dep. Comunicació Magda Orozco Director Acció Social – Gerent IMSS Jordi Sánchez Directora serveis d’intervenció social Núria Menta Gerent Institut Municipal d’Educació Txema Castiella Departament de ciutats educadores Antònia Hernández Direcció de Consorcis Ricard Castro DIPUTACIÓ DE BARCELONA Àrea Diputat Delegat d’Educació i vocal del CG Rafael Homet d’Educació Àrea Atenció Gerent de Serveis de Benestar Social i vocal del CG Josep Muñoz a persones Cap del Servei de Suport a Programes Socials Jose Antonio Domínguez UNIVERSITAT DE BARCELONA Catedràtic didàctica de ciències socials i vocal del CG Joaquim Prats Professora de treball social Anna Novella 7 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Professora de sociologia Maite Montagut Professora de sociologia Marga Mari-Klose Professor associat de sociologia Albert Julià UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Directora de l’ICE i vocal del CG Carme Ruiz Professor de sociologia Xavier Bonal Professor d’economia Xavier Ramos UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA Directora grau ciències de l’educació i vocal del CG Teresa Guasch Professor sociologia i director grau ciències socials Isaac Gonzàlez Professora d'Educació Social Eva Bretones Professora de Psicologia Noemí Guillamón Professora de Psicologia Eulàlia Hernández Institucions públiques i entitats socials de recerca o infància Secretària General de Família del Dep.Benestar Social Generalitat de Dolors Gordi Catalunya Serveis suport a la Família de la Secretaria de Família Dep.Benestar Elena Boira Social Generalitat de Catalunya Direcció General d’Atenció a la Infància i les Famílies del Dep. Benestar Esther Rovira Social, coordinadora grup TNIAC inversió infància Director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Ricard Gomà Assessor en infància al Síndic de Greuges Bernat Albaigés UAB - IGOP Joan Subirats Universitat de Girona, professor emèrit de psicologia social Ferran Casas Universitat de Girona, economista Sara Ayllón UAB,professora i exregidora educació Ajuntament BCN Marina Subirats Universitat Pompeu Fabra, sociologia Sebastià Sarassa Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) de la Taula del Tercer Sessió grupal Sector 8 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Fundació Jaume Bofill, Cap de recerca Mònica Nadal Fundació Ferrer i Guàrdia - Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques Sílvia Luque Upsocial Miquel Paladella Ex Fundació Bofill i vinculada a la Fundació Marianao Teresa Climent Educador, psicòleg i periodista Jaume Funes 6. ANNEXOS 6.1 ÒRGANS DE GOVERN 6.2 EQUIP 6.3 IMPACTES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ 6.4 PROGRAMES DE JORNADES 6.4.1. FAMÍLIES SEGLE XXI 6.4.2. JORNADES TIAC SOBRE DADES I INFORMES EN INFÀNCIA 9 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 6.1 ÒRGANS DE GOVERN Consell de Govern a desembre de 2015 Presidència: Laia Ortiz, Segona Tinenta d’Alcaldessa i Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Vice-presidència: Mercè Conesa, Presidenta de la Diputació de Barcelona. Vice-presidència: Enric I. Canela Campos. Vicerector de Política Científica de la Universitat de Barcelona. Vocalies: Laura Pérez, Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. Ricard Fernández, Gerent de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Josep Villarreal, Director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Marta Verdejo, Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Teresa Maria Fandos, Diputada Delegada de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona. Rafael Homet, Diputat delegat d’Educació. Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Josep Muñoz, Gerent de Serveis de Benestar Social de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona. Joan Lluís Bestard, Catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Joaquim Prats, Catedràtic de Didàctica de la Història de la Universitat de Barcelona. Ferran Sancho, Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Carmen Ruiz, Directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Teresa Guasch, Directora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. Direcció Maria Truñó, Directora de l’Institut d’Infància i Món Urbà. Sotsdirecció Carme Panchón, Sotsdirectora de l’Institut d’Infància i Món Urbà. Secretaria Ramón Torrents, Departament de Serveis Jurídics, Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Interventoria Joaquim Yepes, Interventor Delegat de l’Ajuntament de Barcelona. 10 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Comitè Executiu a desembre de 2015 Presidència Laia Ortiz, Segona Tinenta d’Alcaldessa i Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Vocalies Ricard Fernández, Gerent de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Josep Villarreal, Director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Teresa Maria Fandos, Diputada Delegada de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona. Rafael Homet, Diputat delegat d’Educació. Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Enric I. Canela. Vicerector de Política Científica de la Universitat de Barcelona Carmen Ruiz, Directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Teresa Guasch, Directora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. Direcció Maria Truñó, Directora de l’Institut d’Infància i Món Urbà. Sotsdirecció Carme Panchón, Sotsdirectora de l’Institut d’Infància i Món Urbà. Secretaria: Ramón Torrents, Departament de Serveis Jurídics, Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Interventoria: Joaquim Yepes, Interventor Delegat de l’Ajuntament de Barcelona. 11 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Consell de Govern a gener de 2015 Presidència: Irma Rognoni. Regidora de família, infància, usos del temps i discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona Vice-presidència: Mercè Conesa Pagès. Presidenta delegada de l’Àrea d’Atenció a les persones de la Diputació de Barcelona Vice-presidència: Dídac Ramírez i Sarrió. Rector de la Universitat de Barcelona, delega en Enric I. Canela Campos. Vicerector de Política Científica de la Universitat de Barcelona Vocalies: Gerard Ardanuy. Regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona Raimond Blasi. Regidor d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona Angel Miret: Gerent de l’Àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona Salvador de Horta Gausa Gascón. Coordinador en matèria de Benestar Social, Salut pública i Consum de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona Josep Oliva Santiveri. Diputat delegat d’Igualtat, Ciutadania i Benestar Social de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona Mònica Badia Cortada. Coordinadora de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona Joan Lluís Bestard. Catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona Joaquim Prats. Catedràtic de Didàctica de la Història de la Universitat de Barcelona Teresa Guasch. Directora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya Direcció: Carme Gómez-Granell. Directora de l’Institut d’Infància i Món Urbà Sotsdirecció: Carme Panchón. Sotsdirectora de l’Institut d’Infància i Món Urbà Secretaria: Eva Redó. Técnica Superior en Dret, Àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona Interventoria: Joaquim Yepes. Ajuntament de Barcelona 12 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Comitè executiua gener 2015 Presidència: Irma Rognoni. Regidora de família, infància, usos del temps i discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona Membres: Gerard Ardanuy: Regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona Angel Miret: Gerent de l’Àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona Josep Oliva Santiveri. Diputat Delegat d’Igualtat, Ciutadania i Benestar de l’Àrea d’Atenció a les persones de la Diputació de Barcelona Mònica Badia Cortada. Coordinadora de l’Àrea d’Atenció a les persones de la Diputació de Barcelona Enric I. Canela Campos. Vicerector de Política Científica de la Universitat de Barcelona Manel Antonio López Béjar. Vicerector d’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona Teresa Guasch. Directora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya Direcció: Carme Gómez-Granell. Directora de l’Institut d’Infància i Món Urbà Sotsdirecció: Carme Panchón. Sotsdirectora de l’Institut d’Infància i Món Urbà Secretaria: Eva Redó. Técnica Superior en Dret, Àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona Interventoria: Joaquim Yepes. Ajuntament de Barcelona 13 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 6.2 EQUIP Direcció Maria Truñó i Salvadó, des del 5 d’octubre Carmen Gómez Granell, fins el 30 de setembre Sotsdirecció: Carme Panchón Investigació Beca de recerca Alexandra Sardà, fins el 30 de juny Col·laboracions externes per projectes Marga Marí Klose, professora de Sociologia de la Universitat de Barcelona Pau Marí Klose, professor de Sociologia de la Universitat de Saragossa Albert Julià, Universitat de Barcelona Marta Plana, Universitat Autònoma de Barcelona Serveis generals Secretaria i administració Mª Dolors León, des de 1 de juny (abans en excedència) Lourdes Martínez, fins 6 octubre (baixa mèdica i de maternitat) Comunicació Bertha Rodríguez, des de 1 de desembre (professional autònoma externa) Comptabilitat Raül Galceran (professional autònom extern) 14 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 6.3 PROGRAMES DE JORNADES ORGANITZADES O AMB PARTICIPACIÓ DEL CIIMU 15 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 16 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 JORNADES TIAC SOBRE DADES I INFORMES EN INFÀNCIA Dimarts, 27 d'octubre de 2015 9:00h. Acreditacions i lliurament de material 9:30h. Acte inaugural Albert Tort President del Col·legi d’infermeres i infermers de Barcelona Josep Maria Villena President de la Taula per la infància i l’adolescència de Catalunya (TIAC) 10:00h. “Mons dels infants: dels mons coneguts pels professionals fins als mons informats pels infants” (ponència) Ferran Casas Catedràtic de Psicologia social de l’Institut de Recerca sobre la Qualitat de Vida de la Universitat de Girona (UdG) Maria Vinuesa (presenta) Secretària de l’Executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat 11:00h. Pausa-cafè 11:30h. “Les dades de les Administracions” (taula) Jordi Muner Responsable de Planificació i Avaluació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya Josep Villarreal Director d’Estratègia i Innovació de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona Maria Jesús Larios Adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents del Síndic de Greuges Carme Figueras Consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Lluís Flaquer Catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 17 INSTITUT D’ MEMÒRIA 2015 Josep Lluís Ortuño (coordina) Junta directiva de la TIAC 13:15h. “Organismes, societat civil i coneixement de la realitat de la infància i l’adolescència” (taula) Quima Oliver Coordinadora UNICEF Comitè Catalunya Emilie Rivas Tècnica de sensibilització i polítiques d'Infància de Save the Children Maria Truñó Directora de l’Institut Infància i Món Urbà CIIMU Gonzalo de Castro Coordinador d’Estudis d’Educo M. Eulàlia Palau (coordina) Presidenta ACIM 14:30h. Dinar 16:00h. “Dades i evidències que afecten els drets de molts subconjunts d’infants: com informar” (ponència) Jorge Cardona Membre del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides i Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de València. Xavier Puigdollers (presenta) President de la Secció d’Infància i Adolescència del Col·legi d’Advocats de Barcelona i secretari de la Comissió d’Infància de Justícia i Pau 17:00h. L’elaboració d’Informes al Comitè dels Drets dels Infants (ponència) Conchi Ballesteros Responsable de programes de la Plataforma de Infancia Laura Enfedaque (presenta) Secretària a la TIAC en representació del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya 17:30h. Debat i conclusions 18:00h. Cloenda 18 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. DIVENDRES 2 Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat 24 DE JULIOL DEL 2015 Tema del dia El ple municipalPàgines 2 a 4 PRIMER BARÒMETRE MUNICIPAL SOBRE LA INFÀNCIA Les desigualtats s’acarnissen amb els nens a Barcelona Els barris rics tenen el 6% El 4,4% pateix privació de menors amb obesitat, d’aliments a les àrees pobres, i les zones humils, el 16% i el 0,3% a les acomodades EL BARÒMETRE DE LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIES DADES DEL 2014 CRISTINA BUESA les dades representa un 21,2% del total de vi-BARCELONA vendes. D’aquestes, segons el padró Els menors per TIPUS DE LLAR ada any, Barcelona es po- municipal, el 12,6% són monopa- C sa al davant del mirall. rentals, encara que la regidora va sub- 85,2%Des de l’esclat de la crisi, 1Dificultats per ratllar que eren «monomarentals» Biparental 12,6%la imatge no és agradable. arribar a final de mes perquè acostuma a haver-hi una do- Monoparental A més a més, en els últims temps, na al capdavant. 2,2% l’impacte és l’extraordinària dife- De les famílies analitzades, el / Altres tipus rència entre els barris de la ciutat. La 27,9% assegura tenir problemes RESIDÈNCIES EN MAL ESTAT La pobresa de llars desigualtat és, doncs, l’enemic a ba- per arribar a final de mes. Aquests energètica és un dels capítols en els tre. El mirall en què s’ha mirat la ca- problemes, però, s’agreugen en el quals la distància entre els tres es- pital catalana era el de l’informe so- cas de famílies monoparentals, trats de barris és més acusada. Així, bre la renda familiar, l’últim fet pú- quan s’escala fins al 49%. Un el 25,9% de les famílies de la franja blic, el desembre passat. Però 9,9% del total adverteix que no veu més humil tenen problemes per La SITUACIÓ LABORAL dels progenitors l’anterior govern local, presidit pel assumible la despesa actual de la mantenir la temperatura adequa- de menors de 16 anys nacionalista Xavier Trias, havia en- hipoteca o el lloguer en els pròxims da durant els mesos d’hivern. A carregat el 2014 un altre estudi, el ba- tres anys. l’altre extrem hi ha les zones amb 55,3% 36,6% ròmetre sobre la infància i les famíli- les rendes més altes, on només el Els dos Només treballa es, però en comptes de difondre’l va 2,4% de les famílies amb menors al pares un dels preferir guardar-lo en un calaix per a Els repetidors de seu càrrec tenen problemes treballen progenitors ús intern. Ahir, l’actual executiu mu- 2primària són el 9% d’aquest tipus. nicipal el va revelar, hores abans del Ortiz va recordar que en aquest ple d’avui sobre pobresa. El 9,3% dels alumnes d’entre 12 i capítol no només s’han de tenir en 8,1% La tinenta d’alcalde de Drets So- 15 anys havien repetit algun curs compte les dificultats per pagar una No en treballa cials, Laia Ortiz, va veure en l’oculta- de primària. Si es va al detall, el factura d’electricitat, aigua o gas, cap dels dos ció del dictamen una «voluntat po- 23,4% dels pares d’aquests que només han incrementat en els lítica» del govern de Trias. «És una alumnes amb fracàs escolar són últims temps, sinó que les condici- qüestió de transparència, a més que d’origen estranger davant el ons dels immobles en els quals ha- Els dos Només treballa No en no volem ocultar l’impacte de la po- 6,8% que no ho són. Els nens biten aquests ciutadans, amb pro- pares un dels treballa cap bresa. No ens agraden els seus re- (10,5%) repeteixen més que les blemes d’aïllament tèrmic, agreu- treballen progenitors dels dos sultats, però si volem abordar les nenes (7,6%). gen la situació. Això fa que una de NACIONALITAT desigualtats hem de conèixer-les les iniciatives que vol impulsar BC millor», va sostenir. El baròmetre té a veure amb la rehabilitació o els Espanyola 59,0 34,0 7,0 analitza la situació de 1.200 famíli- Menors sense plans de barri. Estrangera 30,0 54,0 16,0 es amb fills menors de 16 anys el ju- 3opcions d’oci liol i el setembre de l’any passat. Els PRIMER S’HA DE SABER / En aquest capí- NIVELL D’ESTUDIS DELS PROGENITORS resultats estaven a punt des del mes La regidora Ortiz va recordar que tol, el de garantir els subministra- de desembre passat. perquè un menor es desenvolupi ments, s’atorguen algunes ajudes. Primària 20,9 49,3 29,9 com a persona és imprescindible Sobretot quan la família està en con- Secundària 33,8 51,6 14,6 UN FENOMEN URBÀ / Els responsables que pugui fer regularment activitats tacte amb els serveis socials i aquests de l’estudi encaixen que la desigual- d’oci i esport. Una vegada més la avalen que hi ha un risc de vulnera- Superior 65,6 30,4 4,0 tat és un fenomen urbà. En una ciu- bretxa és enorme: el 19,6% dels bilitat. Però el govern de Colau aspi- Font: Ajuntament de Barcelona tat, va admetre Ortiz, és on la bretxa de rendes baixes no poden fer-ne, ra a crear una «renda municipal ga- entre les famílies més humils i les davant les famílies més rantida» que substitueixi els subsi- den permetre un àpat amb carn, po- més acabalades és més acusada. Per acomodades, un 4%. dis que reben aquests ciutadans «i El govern de Trias llastre o peix («o l’equivalent vegeta- analitzar què passa, l’estudi divi- els estigmatitzen», va dir Ortiz. rià», explicita l’informe) com a mí- deix els 73 barris de la ciutat en tres Aquesta idea no es podrà portar a tenia a punt l’estudi nim cada dos dies. Si en l’estrat en el estrats, dos per sota de la mitjana 4Carència material terme fins a l’any que ve, amb l’apro- des del desembre, qual es troben les rendes més eleva-(base 100) i un per sobre. En cadascu- severa, el repte vació dels pressupostos del 2016. però va optar per des el percentatge és del 0,3%, en el na d’aquestes zones s’han fet 400 Abans d’això, va exposar la regido- de les rendes més baixes es dispara entrevistes. La carència material severa es ra, volen saber quants barcelonins enterrar-lo en un calaix fins al 4,4%. A partir d’aquesta divisió, i aquest refereix als menors que no es reben la renda mínima d’inserció L’obesitat és un altre motiu d’es- és el valor del baròmetre fet de nou, poden permetre quatre o més (RMI) de la Generalitat, una infor- tudi, perquè és símptoma d’una ali- es quantifica en quantes famílies ítems d’una llista de nou que mació que ja han reclamat a la vice- mentació poc saludable. Una vega- hi ha problemes amb l’alimenta- marca la Unió Europea. Són molt presidenta Neus Munté. da més, els barris econòmicament ció, els subministraments, l’educa- dispars (vivenda, oci, alimentació, En el baròmetre també es reflec- més potents tenen un 6,6% de me- ció o la vivenda. A Barcelona hi ha vacances) però als barris humils de teix l’abisme entre barris pel que nors amb aquest problema, mentre 214.931 nens de 0 a 15 anys que vi- Barcelona aquesta carència arriba fa a privació alimentària, és a dir, que a les zones més febles es dispara uen en 139.293 domicilis, cosa que al 26,1%. quants menors de 16 anys no es po- fins al 16%. H © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. El ple municipal DIVENDRES24 DE JULIOL DEL 2015 3 ELS 1 La pobresa i les desigualtats 2 El turisme i les terrasses Els Jocs Olímpics d’hivernTEMES són «la màxima prioritat» del govern seran el segon tema a tractar, amb 3 i la retirada de la candidatura A DEBAT que acaba d’arribar els restauradors en peu de guerra coparan el segon ple Anàlisi Xavier Martínez Celorrio PROFESSOR DE SOCIOLOGIA. UNIVERSITAT DE BARCELONA Més justa i més guapa a identitat d’orgull i pres- tat i la pobresa, si no restitueixes la L tigi de Barcelona va co- cohesió social destruïda per la crisi mençar quan l’equip de i el rescat bancari, no fas sinó repro-Maragall va iniciar la duir la servitud i el poder de classe. campanya Barcelona, posa’t guapa Perquè la desigualtat i els seus efec- en el llunyà 1985. Aquell progra- tes perjudicials són l’explosiu que ma va permetre rehabilitar i mi- destrueix la democràcia amb ones llorar el 31% dels blocs de viven- expansives que triguen a arribar, Els menors de 16 anys que Els menors de 16 anys que Els menors de 16 anys que des de la ciutat, a més de cohesio- però que arriben. no es poden permetre menjar no poden mantenir a no poden participar en CARN, POLLASTRE o PEIX casa una TEMPERATURA ESDEVENIMENTS nar la ciutat amb un urbanisme L’alcaldessa Colau, recolzada (o equivalents en vegetarians), ADEQUADA ESCOLARS més social i digne. Això va ser als per ERC i PSC, fan el primer pas per durant per als anys 80 i 90. Això era redistribuir unes polítiques més ambicioses de cada dos dies els mesos freds quals s’ha de pagar riquesa per igualar els barris i la lluita contra les desigualtats. El des- ciutadania. Aquest ha sigut el afiament és enorme. El 2014, l’ín- Barcelona Barcelona Barcelona model d’èxit de Barcelona. Un dex Gini de desigualtat a Barcelona model que després es va embor- és de 36,6, el mateix nivell de des- 1,4% 13,3% 7,5% ratxar de narcisisme fashion post- igualtat que tenen Cambodja i el Catalunya Catalunya Catalunya modern i es va oblidar del més im- Vietnam. Massa i inacceptable. portant. L’economia urbana de Barcelona 5,3% 11% 13,2% ¿Què va ser l’important d’a- juga en la primera divisió de l’eco- Espanya Espanya Espanya quell model? Redistribuir rique- nomia global. Entre els anys 2008 i sa i fer augmentar la igual- 4,2% 11,5% 11,6% tat perquè, una generació després, ja als anys 2000, s’e- Som una ciutat molt levi el nivell educatiu, cultu- BARRIS SEGONS EL NIVELL DE RENDA DEL 2012 ral i d’innovació de la ciutat. atractiva, però ¿hem Així, la ciutat es va fer més RENDA MITJANA =100 d’acceptar nivells productiva, creativa i com- Estrat 1 Estrat 2 Estrat 3 petitiva, i és actualment una asiàtics de desigualtat? ciutat global d’envejable 37,5 69,7 71,3 99,7 120,6 240 atractiu. D’aquí ve el seu èxit tu- 2012 , i malgrat la crisi, és la desena XIFRES EN PERCENTATGE rístic. En resum, les polítiques de ciutat del món i la quarta europea 1 2 3 Maragall van produir més igual- que ha atret més projectes d’inver-Estrat Estrat Estrat Llars on cap tat i justícia social, que és la ba- sió. Som una ciutat global i atracti- progenitor treballa 12,2 8,8 3,9 se del desenvolupament. Aquí i a va per als grans negocis, però ¿hem tot arreu. Ara tenim el mateix di- d’acceptar uns nivells asiàtics de No es poden permetre lema i el mateix imperatiu: pro- desigualtat? És la resposta que els menjar carn, pollastre o 4,4 0,5 0,3 duir més igualtat social per gua- partits democràtics han de donar peix cada dos dies nyar el futur. avui en el ple. No poden fer Avui s’aprova un pla de xoc pe- regularment activitats 19,6 12,0 4,0 d’oci o esport Invertir en igualtat rò les decisions polítiques han d’anar més enllà. Més enllà, fins i No poden mantenir a El ple de la nova alcaldessa Ada tot, d’una renda municipal garanti- casa una temperatura 25,9 14,0 2,4 Colau aprova un pla d’emergèn- da que cobreixi les necessitats vitals adequada a l’hivern cia per invertir en infància i llui- bàsiques. El gran objectiu és rever- tar contra la pobresa. Invertir tir la segregació dual que ha aban- Menors de 16 anys 16,0 12,0 6,6 en igualtat avui, per recollir els donat les seves franges perifèriques que pateixen obesitat fruits en el demà. Aquest deu- (Nord-Besòs i Zona Franca-Ciutat ria ser el consens de la Barcelona Vella). Barcelona només serà gua- Nens de 12 a 15 anys 11,8 12,3 6,0 2015-20, assumit per tots els par-han repetit pa si es fa socialment més justa i col-que repeteixen o algun curs a primària tits que diuen ser democràtics. laborativa. Serà la millor manera Perquè si no combats la desigual- d’estimar-la. H EL PERIÓDICO 6 LAVANGUARDIA V I U R E A L ' E S T I U DIVENDRES, 24 JULIOL 2015 CIUTADANS L’11%dels Els barris segons la seva rendaBarris amb renda baixa que ingressen entre el 37,5 i el 69,7% de la renda familiar disponible (RFD) del 2012 (18.900 euros) Barris amb renda baixa-mitjana que ingressen entre el 71,3 i el 99,7% de la RFD menors, sense Barris amb renda mitjana i alta que ingressen entre el 102,6 i el 240,7% de la RFDVallvidrera- CiutatTibidabo- Sant Genís Montbau Meridiana Les Plans dels Agudells Horta Torre Baró La Vall Vallbona recursos Canyellesd’Hebron RoquetesSarrià La Teixonera Can PegueraSant Gervasi- Vallcarca- La Clota La Verdum TrinitatBonanova Penitents Guineueta Nova Trinitat Pedralbes El Coll Carmel Turó de Prosperitat VellaTres Font d’en la Peira Fargas Porta per al lleure Torres Putget- Vilapicina-Farró La Salut Can Torre Llobeta Sant BaróLa Maternitat i Baró AndreuSant Ramon St. Gervasi- Congrés- de ViverGuinardó Galvany Vila Camp d’en Indians les Corts Baix de Grassot- La Bon Guinardó Sants- Gràcia Gràcia Sagrera Pastor Badal Antiga Nova Camp NavasSants 1.200 famílies amb fills menors Esquerra Sagrada de l’Arpa Verneda- El27,9%de les famílies Nova de l’Eixample Família del Clot la Paude 16 anys, entre el 18 de juny i el Esquerra St. Martí deBarcelona tenen La Bordeta31 de juliol i de l’1 al 6 de setem- Hostafrancs de l’Eixample Dreta de El Clot de Provençals dificultatsper arribar bre de l’any passat, als 73 barris La Font l’Eixample La Marina Sant Fort El Parc i ProvençalsPienc de la ciutat. El baròmetre es re- de Port de la Guatlla Antoni la Llacuna del Poblenou a final demes, segons del Poblenou Besòs-petirà amb periodicitat anual. La Marina Raval del Prat Poble Sant Pere, Maresme elprimerBaròmetre Aquest document constata Vermell Sec Santa Caterina El Poblenou que la pobresa veta la socialitza- Parc de Gòtic i la Ribera Vilade la Infància ció, sense diners cal dirno a bona Montjuïc Olímpica Diagonal Mari el Front Marítim part de l’oferta de lleure. Aquest Zona Franca-Port Barceloneta del Poblenou ROSA M. BOSCH és potser un dels impactes Barcelona menys coneguts, ja que les enti- tats que treballen amb les perso- Llars amb menors on Privació Menors que no poden fer L’aïllament social és un altre nes més vulnerables s’han cen- no treballa cap progenitor alimentària activitats de lleure i esport dels efectes col·laterals de la po- trat a esmorteir altres dèficits, 12,2% 4,4% 19,6% bresa. A Barcelona, l’11,3% dels com l’alimentació, l’habitatge i 8,8% 0,5% 12,0% menors de 16 anys han hagut de l’energia. Amés de prescindir de renunciar a les activitats de lleu- l’esport i d’altres activitats extra- 3,9% 0,3% 4,0% re: la pràctica regular d’algun es- escolars, un 7,5% dels nens de MITJANA: 8,1% MITJANA: 1,4% MITJANA: 11,3% port, assistir a classes de música, Barcelona no poden participar Pobresa energètica en Menors de 16 anys Nens de 12 a 15 anys que repeteixen participar en organitzacions ju- en viatges i en les altres sortides les llars amb menors que pateixen obesitat o han repetit algun curs en primària venils... Aquesta és una de les da- amb els seus companys de classe 25,9% 16,0% 11,8% des que destaca el primer Barò- que s’han de pagar i un 6,7% metre de la Infància i les Famíli- tampoc no disposa de recursos 14,0% 12,0% 12,3% es de Barcelona, que ahir va per celebrar els seus aniversaris 2,4% 6,6% 6,0% presentar Laia Ortiz, tinenta ni reunir-se amb amics per jugar MITJANA: 13,3% MITJANA: 11,3% MITJANA: 9,3% d’alcalde de Drets Socials. o anar a prendre alguna cosa. Ortiz va precisar que aquest Aquestes xifres són pitjors en el FONT: Ajuntament de Barcelona LA VANGUARDIA conjunt de Catalunya i d’Espa- nya, on el 21,3% i el 13%, respec- de pagar la hipoteca o el lloguer Urbà, tenen divergències acusa- Lapobresa intensifica tivament, dels nens que no han del seu habitatge en els últims En el 8,1% de les des en funció del barri on viu lacomplert els 16 anys no partici- dotze mesos. persona enquestada. Així, i tal l’aïllamentsocialpel fet pen en activitats de lleure. Respecte a la situació laboral, famílies, cap dels comespot observar a l’infogràfic d’haverderenunciar El 13,3% de la població de Bar- al 8,1% de les llars cap dels pro- d’aquesta pàgina, el percentatgecelona té menys de 15 anys i al genitors no treballa i en el 36,6% progenitors no de menors que no poden practi- a lesactivitatspròpies 21,2% de les llars hi viuen nens. ho fa el pare o lamare; en la resta treballa i en el 36,6% car de manera regular esport ni del temps lliure Es pot subratllar que el 12,6% de (55,3%) ho fan tots dos.les famílies són monoparentals, Una dada que cada vegada in- ho fa un dels dos altres formes de lleure s’eleva al 19,6% als barris amb rendes més les que més pateixen la pobresa. dica més l’impacte de la misèria baixes, mentre que es redueix al baròmetre “va ser encarregat El 27,9% de les cases manifesten és l’augment dels casos d’obesi- aquesta xifra augmenta fins al 4% en els que disposen de més per l’anterior equip de govern i tenir dificultats per arribar a fi- tat entre les persones amb 19,7% i la franja d’edat més afec- ingressos. Així mateix, l’11,8% encara que al desembre ja dispo- nal de mes, un percentatge que menys ingressos. S’alimenten, tada és la dels 2 als 6 anys, amb dels nens de 12 a 15 anys del Ra- saven dels resultats, que no són es dispara fins al 49%enel cas de però molt malament, i hipote- un 19,8%. val, la Barceloneta o de diferents bons, no els van fer públics, ente- lesmonoparentals. Així, el 13,4% quen la seva salut. L’11,3% de les Tots els indicadors avaluats en zones de Nou Barris han repetit nemqueels van amagar”.Aques- de les famílies de Barcelona persones d’entre 2 i 15 anys és aquest baròmetre de l’Ajunta- algun curs de primària, el doble ta investigació és el resultat de (8,9% a Catalunya i 12,5% a Es- obesa, en el cas dels menors amb ment, realitzat en col·laboració que els de les àrees més acomo- les entrevistes fetes a un total de panya) s’han endarrerit a l’hora pares de nacionalitat estrangera amb l’Institut d’Infància i Món dades de la ciutat. ElParlament aprova la iniciativa amb un centenar d’activistes re- va, la primera que la PAHaconse-partits entre la tribuna de convi- gueix promoure en un parlamentdats de l’hemicicle i una de les sa- després que el Congrés rebutgés legislativapopularde l’habitatge les de comissions als quals, a mig unaproposta similar.debat, es va afegir l’alcaldessa de La iniciativa va partir de l’Ob- Barcelona, Ada Colau, que va im- servatoriDESC,ontreballavaAda pulsar en el seu moment aquesta Colau fins que va arribar a l’alcal- JAUME V. AROCA Barcelona evitar enprimera instància el des- objecte d’una negociació ràpida, iniciativa legislativaquanliderava dia de Barcelona, la Plataforma nonament dels inquilins. De la de pocmés de quinze dies –tècni- la PAH. Colau va ocupar un lloc a d’Afectats per la Hipoteca i l’Ali- El Parlament de Catalunya va mateixa manera s’imposaria la cament és un procediment d’ur- la tribuna d’autoritats després ança contra la Pobresa Energèti- aprovarahirunaproposiciódellei mediació en cas de falta de recur- gència extraordinària–, per acon- d’haver saludat la presidenta del ca, que van promoure la recollida per evitar els desnonaments i la sos per poder finançar els serveis seguir tancar el text abans que Parlament al seudespatx. de firmes per impulsar aquest pobresa energètica impulsada a bàsics. acabés la legislatura. Acabada la votació que es va canvi legislatiu alParlament. través d’una iniciativa legislativa La llei afegeix determinats su- Lavotacióvatenir llocenuncli- tancar amb la unanimitat de tots Laràpidatramitacióde la lleino popular que va rebre el suport pòsits en què l’Administració ma poc habitual al Parlament, elsgrups–tretde lesesmenespre- hadeixatgairemargeperesbrinar d’uns 140.000 ciutadans abans estaria obligada a oferir un “llo- sentadespelPP,quevanserrebut- comes compliran tots els extrems d’arribar a laCambra. guer social” per unmínim de tres jades–,elsactivistesdelaplatafor- d’aquesta norma i, sobretot, com La llei, essencialment, augmen- anys als que s’han quedat sense LaCambra, plena de ma van omplir els passadissos del es finançaran els recursos ne-ta les garanties per a les famílies habitatge, i també s’estableixen Parlamentiesvanfotografiaramb cessaris perquè sigui realment que no poden pagar l’habitatge o determinats casos pels quals les militants de la PAH i l’alcaldessa a l’escala del Parla- efectiva.Endefinitiva, l’aprovació bé no poden sufragar els serveis administracions hauran de rea- amb l’alcaldessa Ada ment al crit de “Sí que es pot”, da- de la llei és una garantia més perbàsics, com l’aigua, la llum... Així, llotjar les famílies en risc d’exclu- vant l’estupefacció d’alguns dipu- als afectats però, almenys a curt el projecte aprovat pel Parlament sió amb rendes que se situïn per Colau, va aprovar la tats. Fora de l’edifici, un miler termini, no queda clar hagi de estableix una fórmula de media- sota del llindar de la pobresa. ció extrajudicial que permetrà L’aprovació de la llei ha estat llei per unanimitat d’activistes es van concentrar per resoldre el problema dels desno- celebrar l’aprovació de la iniciati- naments.