ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió extraordinària de 25 de febrer de 2016 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 25 de febrer de 2016, s’hi reuneix 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports en sessió extraordinària, sota la presidència de la 
Il.Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Il.lmes. Sres. i els Il.lms. Srs.: Maite 
Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Juanjo 
Puigcorbé i Benaiges, Ángeles Esteller Ruedas i Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora 
jurídica Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que 
certifica. 
 
També hi són presents  els Il.lms. Srs: Jaume Asens i Llodrà i Daniel Mòdol i Deltell. 
Igualment hi són presents la Sra. Berta Sureda Berna, comissionada de Cultura i el Sr. Ricard 
Vinyes i Ribas, comissionat de Programes de Memòria. 
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví i l’Il.lm. Sr. Josep Maria Montaner 
Martorell. 
 
No hi són presents els Il.lms. Srs.: Gerard Ardanuy i Mata i Koldo Blanco Uzquiano i la Il.lma. 
Sra. Carmen Andrés Añón. 
 
S’obre la sessió a les 18,09 h. 
 
Informe 
 
Únic.- Cap a un canvi de model: cultures de Barcelona. 
 
El Sr. ASENS inicia la seva intervenció donant les gràcies a aquells que van promoure la 
comissió i la predisposició de la resta per participar-hi. Considera que, més enllà dels debats 
que es poden fer en el dia a dia sobre la gestió d’un equipament o una política concreta, o un pla 
concret, és important poder fer espais de debat com aquest, i que haurien de tenir continuïtat en 
el futur, per poder debatre les línies mestres d’actuació. Assenyala que l’informe que han 
facilitat no és tan concret o detallat com voldrien, però que la idea d’aquest document és 
facilitar el debat al voltant de les línies mestres generals del full de ruta, cap a on volen portar el 
model cultural de la ciutat. 
Reconeix que no és un model totalment tancat, definit, i que, certament, no pretén ser-ho. 
Assenyala que és un punt de partida, perquè el Govern municipal es troba en un moment de 
transició d’un model a un altre. Remarca que saben cap a on volen anar, però insisteix que no 
estan definint el punt d’arribada, entre altres coses perquè desitgen construir el model de ciutat 
cultural entre tots. Reconeix que, en el passat, els ha faltat un grau d’interlocució amb la resta 
de grups municipals a l’hora de definir aquest model i, per tant, espera que en la comissió 
present i en el futur puguin millorar aquesta qüestió de comunicació, la qual afirma que sí que 
s’està donant de forma molt intensa amb el sector. 
Afegeix que la definició del nou model en cap cas és un qüestionament del que s’ha fet fins al 
moment. Reconeix que s’ha fet molt bona feina i que tenen un bon llegat, sobretot en 
determinades àrees: en creativitat, en innovació, en situar la ciutat en el mapa cultural, i 
manifesta que tenen l’obligació de millorar aquest llegat. Afegeix que volen fer un canvi de 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 1 
 
rumb en sintonia amb el context que s’està vivint, un context d’excepcionalitat, de canvi 
d’època, i, també, un context de crisi econòmica. 
Fa saber que la prioritat de l’equip de govern no és fer uns jocs olímpics d’hivern ni grans obres 
faraòniques, sinó combatre les desigualtats que han anat creixent en els últims anys a la ciutat 
de Barcelona, per tal que no hi hagin ciutadans de primera i ciutadans de segona, ja que 
considera que això té una evident traducció en el camp cultural. Explica que, igual que es parla 
dels plans de barri per arribar als col·lectius més vulnerables que s’han quedat enrere, també 
volen fer plans culturals que serveixin per apoderar aquests sectors, tant les persones de la ciutat 
que pertanyen a les classes més desfavorides com els col·lectius específics. En aquest sentit, fa 
referència a la conversa mantinguda amb la directora del Museu de Ciències Naturals pel que fa 
a portar certes experiències als centres penitenciaris. Creu que les persones que estan privades 
de llibertat i que tenen una sentència que les condemna no haurien de tenir restringits altres 
drets com els vinculats a la cultura i considera que és molt important poder aconseguir que la 
cultura sobrepassi la privació de llibertat. 
Indica que, al llarg de la història, la cultura s’ha vinculat molt a l’economia i que se n’ha 
prioritzat el valor productiu. Afegeix que, en altres moments, s’ha prioritzat l’urbanisme i els 
grans esdeveniments, com el Fòrum de les Cultures, per exemple. Assenyala que ara volen 
vincular la cultura al retorn social. Evidencia que aquest canvi de visió no és tan efectista, no és 
una política tan de cara a galeria. En aquest sentit, fa un símil futbolístic i diu que és com si en 
comptes de fitxar un Messi s’apostés per la cantera, tot i que constata que molts són partidaris 
de fitxar el Messi. Aclareix que el que vol dir és que fitxar un jugador d’èxit, com el Messi o 
qualsevol altre, en comptes d’apostar per jugadors de la cantera, és una política més de llarg 
termini. I ho extrapola a l’àmbit dels transports, amb l’exemple de l’AVE i les xarxes 
ferroviàries, i de la cultura. En aquesta línia, afirma que l’equip de govern aposta per un model 
de proximitat. Valora que la cultura sigui un element d’accés quotidià, on el retorn social i 
l’educació siguin els principals pals de paller, i on, també, el teixit professional cultural tingui 
unes condicions laborals més dignes que les que té ara. Reconeix que ara s’està en una situació 
de precarització, com passa també amb els equipaments. Evidencia que hi ha hagut una retirada 
de la inversió, tant per part de l’Estat com per part de la Generalitat, i admet que l’Ajuntament 
ha de fer un sobreesforç per conservar en bon estat tots els equipaments que són responsabilitat 
seva i les garantir les condicions dels professionals que hi treballen. 
Fa referència a les paraules expressades pel periodista Josep Massot al diari La Vanguardia, en 
què diu que per saber quin és el model pel qual està apostant el nou Govern, només cal 
consultar la llista de guardonats en els Premis Ciutat de Barcelona. El Sr. Asens matisa que 
aquests premis no depenen de l’equip de govern de l’Ajuntament, sinó que són premis que 
atorga un jurat independent, però reconeix que són un reflex de la filosofia que volen imprimir 
en la cultura. Admet que, entre els guardonats, no hi han grans noms estrella, ni grans Messis de 
la cultura, tornant al símil futbolístic, però remarca que hi ha projectes col·laboratius vinculats a 
l’educació, la cultura de proximitat, l’ús artístic dels espais públics, l’atenció als col·lectius 
vulnerables, la participació ciutadana en el disseny, gestió i presa de decisions, la recuperació 
de la memòria democràtica, l’impuls en l’experimentació i el risc, i la superació de les fronteres 
entre les diferents disciplines. Assenyala que cada disciplina té els seus codis, però que cal 
saber fer polítiques transversals que els superin. Per tant, diu que cal dessacralitzar i 
dessectoritzar la cultura i assumir el component d’interpel·lació, de conflicte, que també té, per 
tal d’apropar els ciutadans i ciutadanes als creadors i creadores i a les institucions i equipaments 
culturals, com a participants actius en els processos de transformació de la nostra ciutat. 
Aclareix que això significa que s’han de trencar els límits entre la cultura culta i la cultura 
popular. 
Diu que cal passar d’un model de democratització de la cultura a un model de democràcia 
cultural; és a dir, que hi ha d’haver una doble direcció: els ciutadans no només són receptors de 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 2 
 
cultura, sinó que han de poder ser emissors de cultura. Per tant, posa èmfasi en el component 
participatiu que estableixen els pactes internacionals, els quals parlen del dret a la cultura com 
un dret fonamental. 
Insisteix en la idea que cal trencar la distància que hi ha entre la cultura popular i la cultura més 
elaborada, i afavorir l’excel·lència arreu. Matisa que cal una excel·lència general, dels barris a 
la ciutat i de la ciutat als barris, de baixar la cultura als barris. Pel que fa a això, explica que, tal 
com es detalla en el document presentat, es vol promoure la xarxa de Fàbriques de Creació; es 
vol treballar per definir els continguts del Teatre Arnau, una vella reivindicació dels veïns i les 
veïnes; es vol descentralitzar la Mercè, el Grec..., amb aquesta idea de fer arribar més les 
expressions culturals als barris; es volen fomentar les sales de música en directe, cosa que 
significa que cal fer un canvi legislatiu. Amb relació a aquest últim aspecte, aclareix que es 
tracta d’una qüestió d’ordre públic, en la mesura que és necessari conciliar el descans dels veïns 
amb una normativa que permeti aquesta creativitat en restaurants, bars i altres establiments 
d’oci, que ara no es produeix, perquè es troben amb moltes dificultats. 
Afegeix que també han de revisar els convenis amb el Sónar i el Primavera Sound, per tal de 
contribuir a aquesta cultura de barri i recuperar espais públics amb programes com els que 
anuncien en el document, que, tot i que reconeix que no apareixen detallats, diu que els 
detallaran en el futur, com el programa d’art urbà i grafitis al carrer. En aquest sentit, posa en 
valor el paper de l’espai públic com a espai de creació cultural. També fa referència al 
programa de músics de carrer i de cinema de barri que volen impulsar, com a mostra d’aquesta 
cultura de proximitat. Afegeix que tenen prevista, també, una línia de subvencions a les 
activitats culturals de les llibreries. Expressa la seva preocupació pel fet que tanquin llibreries 
com la Negra y Criminal, cosa que no poden permetre, perquè considera que les llibreries són 
l’ànima d’aquesta ciutat. En aquest sentit, proposa fixar-se en el que s’està fent a altres ciutats, 
com París. 
Reprèn la idea que cal apostar per mesclar cultura i educació. En aquest sentit, esmenta 
experiències com la d’Integra Sons, que considera que cal impulsar perquè va en la bona 
direcció, tot i que lamenta que en el passat no se li hagi donat la importància que requeria. 
Remet a paraules de Jordi Llovet per dir que un indicador important del nivell cultural d’una 
societat és saber a quantes llars, en les celebracions, es toca música. En aquest sentit, considera 
que l’art ha d’arribar a persones que estan en una situació de major vulnerabilitat. 
Fa referència a la idea generalitzada de despolititzar la cultura, però assenyala que la cultura és 
política, i reivindica la ciutat de Barcelona com un producte cultural dels veïns i de les veïnes. 
Insisteix que darrere de tots els equipaments públics –el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors...– 
hi han persones que els han reivindicat. Per tant, matisa que aquests equipaments que esmenta 
no són fruit de l’atzar, i, en conseqüència, opina que no només cal prestar atenció al que 
succeeix als grans equipaments com el Liceu, sinó, també, als equipaments de barri, com ara 
l’Ateneu Popular de Nou Barris o el festival del Grec, que va ser impulsat per la gestió 
col·lectiva de l’Assemblea d’Actors i Directors. 
Finalitza la seva intervenció reivindicant la ciutat de Barcelona com un espai de llibertat 
cultural. I no s’estranya que es vulgui convertir la cultura en un camp de batalla, com diu que ha 
succeït en els últims dies. L’equip de govern, del qual forma part, defensa que s’ha d’intentar 
preservar l’entorn cultural de certes crispacions d’altres ciutats, i recorda que, des de la 
Revolució francesa fins a l’actualitat, els símbols de poder, ja siguin religiosos o polítics, 
sempre han estat criticats o, inclús, satiritzats o ridiculitzats a través de les obres culturals, aquí i 
arreu del món, en la solitud d’un soterrani d’impremta, però també en les manifestacions 
contraculturals, en carnavals, etcètera. I, per tant, assenyala que tot el que succeeix en una obra 
d’art succeeix només en l’obra d’art, i només en els règims autoritaris es determina quines obres 
es poden representar, quines pel·lícules es poden filmar i quins poemes es poden recitar. En 
aquest sentit, recorda una dita alemanya que deia que l’aire de la ciutat és el que ens fa lliures, i 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 3 
 
que aquestes conquestes són conquestes de les nacions que ens han precedit i que s’han de 
conservar. 
 
El Sr. CIURANA dóna la benvinguda al president de la comissió, Sr. Asens. Fa referència als 
nou mesos d’un govern que no té regidor de Cultura i que va trigar setmanes a nomenar una 
comissionada. Insisteix en els nou mesos transcorreguts des que l’equip de govern va decidir 
escindir, separar l’educació de l’àmbit de la cultura. Insisteix que, en aquests nou mesos, ha 
plegat el regidor d’Educació i que ha estat substituït per un comissionat; també, que han dividit 
i escindit l’Institut de Cultura amb el comissionat de la Memòria Històrica, el senyor 
Domènech, i que, després, l’han canviat pel senyor Vinyes. 
Incideix en la idea que l’àmbit de la cultura té competències separades entre la primera tinença 
d’alcaldia, la tercera tinença d’alcaldia i el representant del Govern a la comissió, que parla dels 
temes de Cultura, que és la segona tinent d’alcalde. 
Es queixa que el Govern de l’Ajuntament té desenes de preguntes presentades per l’oposició, 
però no respostes. Fa referència a les absències permanents del responsable polític de Cultura, 
Sr. Asens, a la comissió. També es queixa que l’equip de govern ha renunciat, o va renunciar, 
en el seu moment, a organitzar el Parlament Europeu de la Cultura i diferents projectes de la 
ciutat. Es lamenta que el Museu Picasso estigui en una crisi oberta, i que el director del Grec 
digui que no sap si es presentarà al concurs. Pregunta al Sr. Asens si no hi havia una manera 
millor d’organitzar-ho i si està content, realment, d’aquests nou primers mesos de gestió 
cultural. 
Agraeix l’autocrítica que el Sr. Asens fa a l’inici de la seva intervenció. D’una banda, amb 
relació al document, en el sentit que reconeix que no és prou concret i detallat. D’altra banda, 
perquè no s’han fet partícips els grups polítics del debat, perquè no sempre hi ha hagut la 
interlocució. Felicita el Sr. Asens pel fet que hagi parlat del model del Fòrum de les Cultures, i 
matisa que Iniciativa va ser un dels grans impulsors i ara està al Govern, com a nou model de 
polítiques culturals. Es lamenta que el representant de la Comissió de Cultura parli de projectes 
de futur gairebé revolucionaris, perquè són coses que fa anys que es fan, alguns començats pel 
Govern anterior, o alguns començats, fins i tot, anteriorment. En aquest sentit, assenyala un 
desconeixement profund del que s’ha fet i un desconeixement accentuat del sector cultural. 
Fa referència a les paraules pronunciades pel Sr. Asens, el qual afirma que per saber com serà la 
cultura, cal tenir en compte quins són els premiats del Ciutat de Barcelona. Explica que, en la 
representació en els premiats del Ciutat de Barcelona, es va sentir bastant premiat, perquè molts 
dels premis que es donaven eren de projectes que s’havien iniciat en el mandat del seu Govern. 
Considera que el document que presenta l’equip de govern de l’ajuntament és una aproximació 
matussera a un programa electoral. Matisa que no és ni un programa de govern. Per aclarir-ho, 
pregunta al Sr. Asens si el document que presenten és el Pla d’Acció Municipal en matèria de 
cultura. Intueix que el Sr. Asens, abans de les eleccions, no es pensava que seria el responsable 
de Cultura. Li recomana, si no ho ha fet, que llegeixi el programa electoral que va presentar 
Barcelona en Comú. I li suggereix que, si l’entén, el descodifiqui i l’hi expliqui, ja que ell no 
l’ha entès. Assenyala que el document és ple de vaguetats, i que no té ni una partida 
pressupostària, ni un compromís pressupostari, ni un compromís temporal; un document 
desequilibrat, parcial, amb clamoroses absències i contradictori. Diu que es tracta d’un 
document contradictori respecte al que s’havia dit la setmana anterior en aquesta comissió en 
aspectes relacionats amb la convocatòria de concursos. 
Ofereix la col·laboració del seu grup municipal perquè això no sigui així, perquè tenen la 
sensació que l’equip de govern de l’ajuntament està empetitint la cultura de la ciutat; la fa més 
perifèrica i marginal, però no perifèrica territorialment, perifèrica pel que fa a les prioritats del 
Govern municipal. En definitiva, es lamenta que facin la cultura més prescindible, i ho 
considera un error. Creu que la cultura ha desaparegut de l’imaginari de la ciutat de Barcelona 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 4 
 
com un dels seus eixos bàsics d’identitat, i que ha desaparegut completament dels discursos de 
l’alcaldessa. Considera que han reduït, fortament, la seva presència a la ciutat. 
Diu que la intervenció de l’última comissió la va iniciar citant Beckett i Tot esperant Godot, 
però matisa que ara no sap si el Godot és el Sr. Asens, o encara no. En aquest punt, esmenta una 
altra referència cultural, en aquest cas, musical. Parla dels cantants italians Mina i Alberto Lupo 
i de la cançó «Parole, parole, parole», que van fer a finals dels seixanta, per referir-se al 
document presentat i diu que, si tingués més temps dels deu minuts que té en dues 
intervencions, aniria desgranant totes i cada una de les catorze propostes que han anat afegint a 
aquest document, sense que hi hagi ni un fil conductor ni una coherència en els seus 
plantejaments interns. 
Evidencia les contrarietats del Govern en el sentit que esmenta que la setmana anterior se’ls 
havia dit que alguns concursos públics no es farien fins al 2019, però que, en canvi, en la sessió 
present, se’ls diu que ja estan oberts els procediments dels concursos del Born, el Museu 
Etnològic etc. 
Fa referència al fet que el Govern farà un pla de cultura i educació, però es queixa que ho han 
separat i que han fet un grup de treball que no diuen qui el forma. Es qüestiona que tot el que 
exposen formi part del que volen fer i que hi puguin donar suport. 
Esmenta altres aspectes menors que l’equip de govern ha dit que faria, però també l’absència 
absoluta del pes dels creadors, del talent. I diu que són conservadors en matèria cultural i posa 
l’exemple de la façana del Liceu. Pregunta quines iniciatives noves han fet. Afirma que el 
Govern de l’ajuntament està creant és una xarxa clientelar que fa una estructura paral·lela a 
l’ICUB. 
Assenyala que tenen preguntes presentades que no els han contestat, des de fa mesos, sobre 
quin paper tindrà el senyor Òscar Abril, la senyora Marta Oliveres i el senyor Daniel Granados.  
Es queixa que el Govern municipal està creant una estructura paral·lela a l’ICUB, menystenint 
els funcionaris. 
Explica que ha obviat, en el discurs, totes les indústries culturals, així com també el món 
editorial, les productores audiovisuals, els programadors de música, les companyies de teatre, 
els dissenyadors... I pregunta quines polítiques es preveuen per a tot aquest sector. Opina que 
tot el que proposa el consistori empetiteix la cultura, i sosté que no sap si el que fa l’equip de 
govern és una agregació d’idees disperses o és el PAM que plantegen per a la cultura fins al 
2019. 
 
La Sra. BARCELÓ indica que fa nou mesos que esperaven el Sr. Asens, i que ara que ha fet 
acte de presència és per presentar un document farcit o bé d’ideologia, o bé de descripcions de 
projectes heretats de governs anteriors. Sosté que l’equip de govern ha de governar per als veïns 
i les veïnes, tal com diu el consistori mateix, per a tots i cadascun dels barcelonins, i que 
utilitzin la cultura com una eina de convivència, d’integració i com a veritable anivellador 
social. Cosa que no podran dur a terme si no abandonen el sender d’aquest ús ideològic i 
partidista. 
Afirma que educació i cultura són, en qualsevol democràcia avançada i sana, la base de 
l’ascensor social, i que sense una cultura despolititzada, lliure, amb voluntat universal i no 
local, aquest ascensor mai no canviarà de planta. També diu que Barcelona té una 
responsabilitat, no només cap als barcelonins i barcelonines, sinó cap a la resta de catalans i 
espanyols, perquè vénen a la ciutat comtal a gaudir d’equipaments culturals de tota mena. Pel 
que fa a això, sosté que tots aquests usuaris es mereixen respecte; respecte a les seves idees, a 
les seves creences i a la diversitat. 
Diu que no poden acceptar ser una de les poques províncies espanyoles que no té una biblioteca 
provincial. I insisteix a dir que no poden acceptar que en l’emplaçament on hauria d’haver-se 
construït aquesta biblioteca hi hagi un equipament cultural destinat a difondre manipulacions 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 5 
 
històriques i dogmes partidistes, perquè manté que el Born Centre Cultural no és cap altra cosa 
que el que havia estat fins ara: un model d’èxit, però de transmissió de la ideologia separatista. 
No accepta que el Govern municipal faci servir les festes populars de major contingut emotiu i 
de major tradició, com són les festes nadalenques, per transmetre els seus posicionaments 
polítics. Recorda el cas del rei mag de Sarrià i els seus desafortunats comentaris envers la casa 
del rei, o les activitats anomenades «lúdiques» a la plaça Catalunya, que eren activitats 
destinades als més petits. En aquest sentit, li recorda que les institucions públiques han de ser 
les garants de la neutralitat política, cosa que afirma que és indiscutible i d’obligat compliment, 
especialment quan les seves activitats estan orientades als menors. 
Dóna una importància cabdal a la relació entre ensenyament i cultura i als ensenyaments 
artístics i recorda les paraules del comissionat d’educació, el qual va parlar de la finalitat 
ideològica que té l’educació. Es dirigeix al S. Asens per dir-li que un dels objectius de 
l’educació hauria de ser la capacitat de resoldre problemes i aconseguir que cada nen i nena fos 
un pensament crític i creatiu. També li recorda que hi ha equipaments culturals de primer ordre 
a Barcelona que no es poden perdre, com la possible construcció d’una seu del Museu 
Hermitage, que servirien com a punt de partida de xarxes internacionals. En aquest sentit, 
reconeix la necessitat que la cultura arribi a tothom i a tots els barris de la nostra ciutat. 
Esmenta la memòria històrica a què fa referència el Govern municipal, però indica que sembla 
més una memòria de substitució. Suposa que si l’equip de govern parla de la creació d’una 
xarxa d’entitats memorialistes, és perquè són conscients que la Llei de memorial democràtic del 
Parlament de Catalunya ha estat un fracàs. 
Amb referència a la precarietat laboral de la qual parla, afirma que està en mans del mateix 
equip de govern, ja que és l’ICUB qui contracta alguna de les empreses que fan les gestions 
culturals. 
Prioritza el fet de dotar de contingut museístic els espais expositius i no pas de contingut 
ideològic. I diu que la causa de la deriva cultural d’aquest Govern és senzilla d’explicar. No 
dubta de les bones intencions, però diu que no tenen dissenyat un pla cultural. Assenyala que 
estan fent mapes, estudis i descripcions, però indica que la cultura no és un pla, mai ho ha estat; 
malgrat que així s’hagi tractat d’executar unes quantes vegades al llarg de la història. Perquè és 
un fet, una realitat que existeix, i que viu en el dia a dia de la ciutadania de tots els barcelonins. 
Diu que el govern del consistori ha reconegut que el seu objectiu és acabar amb la marca 
Barcelona per passar a la cultura participativa, la finalitat de la qual és transmetre la seva 
ideologia per dur a terme la seva revolució de manera silenciosa. També esmenta la cultura 
participativa que el Govern diu que fa, com una eina d’integració i cohesió social. I espera que 
en garanteixin la presència tant del català com del castellà, respectant les dues llengües oficials i 
la realitat social existent a la nostra ciutat, on la meitat dels barcelonins i barcelonines tenen 
com a llengua materna el castellà. 
Recomana llegir el programa electoral del seu grup municipal, on parlen d’algunes necessitats 
culturals. Assenyala que s’ha d’oferir una oferta cultural adequada a tots els districtes 
municipals de Barcelona, per potenciar els espais culturals i, per descomptat, aproximar l’oferta 
a tots els ciutadans. També, diu que s’ha d’incrementar i millorar l’oferta cultural, fins i tot 
durant els mesos d’estiu. Sosté que Barcelona necessita un pla de biblioteques. En aquest sentit, 
diu que desconeixen quins canvis vol fer el Govern als centres cívics i als centres socials 
autogestionats. 
Afirma que la cultura necessita propostes concretes amb temporalització i no objectius difosos. 
Es pregunta que més ha de passar per tenir un projecte cultural. I manté que la proposta de 
Govern del consistori li recorda uns versos de Josep Carner, que diuen: «Tant sospirar, tant 
somiar!, i el dia, inútil, se me’n va.» Sosté que la dubtosa política cultural que fa el Govern és 
com un sospir i que esdevindrà un mandat inútil. I matisa que no és que hagi d’anar així, però 
pot passar, i els diu que estan a temps de rectificar, perquè rectificar és de savis. Li diu que es 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 6 
 
prengui seriosament la cultura i treballi per un projecte cultural de la ciutat. 
Acaba la seva intervenció dient que la cultura ha estat, és i ha de ser un dret de tothom i mai un 
valor de canvis d’uns pocs. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agreix la convocatòria d’aquesta sessió extraordinària de la Comissió de 
Cultura i entra ràpidament en matèria. Demana a l’equip municipal que no s’enfadin si els 
diuen, amb tota franquesa, que amb la primera entrega, titulada Nova etapa de la direcció de 
diversos equipaments i programes culturals, presentada el dia 16 a la Comissió de Cultura, i 
amb aquesta segona entrega, titulada Cap a un canvi de model: cultures de Barcelona, la 
trajectòria de l’àrea de cultura de l’equip de Govern continua sent lleugerament erràtica i un pèl 
anecdòtica. 
Explica que, en aquest darrer informe, hi ha un seguit d’obvietats en el diagnòstic en què tots hi 
estan forçosament d’acord: la cultura de Barcelona manté una alta dependència institucional; el 
teixit professional cultural de base es veu instal·lat en la precarietat; cal vincular polítiques 
educatives i culturals; abans de construir nous equipaments, cal consolidar els existents; cal 
connectar, compartir, democratitzar en gestió, ètica, etc., i, sobretot, repetir una frase 
escampada arreu com una constant: processos participatius. 
Sosté que el seu grup municipal no nega les diferents propostes benintencionades, però el que 
determinarà si serveixen o no és com s’articulin finalment. I, quan no es tenen les idees clares, 
hi sol haver problemes a l’hora de passar del pla teòric al pràctic, perquè les concrecions 
tendiran a ser encara més incertes i ambigües. I considera exagerat afirmar que les arts de la 
creativitat i la cultura són presents al sistema educatiu del nostre país. I també considera 
agosarat creure que això es resoldrà, com qui diu per art de màgia, amb un grup de treball 
intercultural amb educació i cultura. 
També fa notar que hi ha una clara manca d’ambició pel que fa a la ciutat de Barcelona. Diu 
que el discurs conegut fins ara no transmet la idea de què és en realitat Barcelona. Barcelona és 
més que una ciutat, és més que un conjunt de districtes amb desigualtats. Barcelona és la capital 
de la cultura d’un país, cosa que no s’endevina en el document presentat. En aquest sentit, 
remarca que, durant els darrers mesos de mandat, han detectat una tendència a devaluar el paper 
de Barcelona com a capital d’un país i d’una cultura i com a capital cultural europea i 
mediterrània. I afegeix que el fet de modificar aquesta actitud passa per diferenciar, clarament, 
equipaments culturals i institucions culturals. 
Sosté que, en general, les ciutats que funcionen tenen institucions clares que sorgeixen de la 
pròpia institució. I diu que la cultura no pot funcionar amb el mateix organigrama que l’Institut 
Català de la Salut o els Mossos d’Esquadra, amb un CAP a cada barri o una comissAria a cada 
districte; manté que això no és així. Diu que el model de política cultural que van crear els 
socialistes, i que Convergència va mantenir, més o menys, intacte, és un model vertical on la 
política s’imposa a la cultura, on les decisions acaben sent unidireccionals i úniques, on els 
diferents espais culturals queden relegats a la condició d’equipaments culturals, és a dir, 
contenidors sense contingut i personalitat propis. 
Afirma que Barcelona ha de projectar, pot projectar, la seva cultura al món i atreure visitants 
per la seva oferta cultural. Cal afany i excel·lència. Assenyala que, ara mateix, Barcelona no és 
present ni al World Cities Culture Forum, i que es continua mantenint un discurs basat en el 
cofoisme que no es correspon a la posició real de Barcelona dins el conjunt de ciutats culturals 
del món. Segons el seu grup municipal d’ERC, la política cultural de l’equip de govern pateix 
defectes d’origen, als quals cal remetre’s per entendre les seves actuacions durant aquests 
mesos. 
Fa referència, primer, al trinxat de l’organigrama de cultura. Recorda que el Govern va 
reordenar les diferents àrees de treball de l’ajuntament, amb la conseqüència de minvar 
jeràrquicament el valor de la cultura. I assenyala que, en el nou organigrama, la cultura no 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 7 
 
disposa de cap àrea pròpia, sinó que passa a formar part d’una àmplia àrea anomenada «drets de 
ciutadania, participació i transparència», i es crea la figura del comissionat/da de cultura. I 
matisa que equipaments culturals tan significatius com el Born es despengen d’aquest 
comissionat, i, fins i tot, de l’àrea, per passar a ser dirigits per un comissionat de programes de 
memòria que depèn de l’àrea de Treball, Economia i Planificació. Insisteix a recordar que 
d’aquest comissariat depenen, ara, uns equipaments com el Born, el Museu d’Història, l’Arxiu, 
etc. 
Assenyala que un dels principals errors d’aquest Govern, que corrobora el document presentat, 
és que esquartera la unitat cultural en dues subunitats que, a més a més, són integrades en altres 
conjunts; Creació passa a pertànyer a Drets, Ciutadania i Participació, i Patrimoni Cultural és 
una part de Treball i Planificació. Diu que dividir Creació - Patrimoni Cultural en òrgans de 
govern separats és infantil i, fins i tot, reaccionari. Diu que reflecteix un discurs modern, és a 
dir, encara no postmodern, que enfronta present a futur i passat, i modernitat a tradició. Sosté 
que tot això no val per una ciutat com Barcelona amb un profund pòsit històric i amb una 
identitat pròpia i oberta al món. I considera que aquesta divisió és força ridícula. Es pregunta 
per què el Museu Etnològic és a una banda i el Museu d’Història a una altra. Assenyala que la 
memòria històrica és transversal, però reconeix que l’acció del Govern ha afectat ens 
patrimonials que abans depenien de la regidoria de cultura, és a dir, una sostracció. 
Afegeix que el mateix concepte «comissionat de programes de memòria» aplicat, alhora, a 
espais tan diversos com el monestir de Pedralbes, que és un monestir i un patrimoni joia 
arquitectònic del gòtic, o el refugi antiaeri de Poble Sec, del Museu d’Història, sembla que 
obeeix a una voluntat deliberada de substituir el mot «patrimoni històric» i, per extensió, 
«història», al concepte «memòria». També diu que això significa, si més no, un reduccionisme 
del contingut real d’allò que es gestiona, i que al costat d’aquest desballestament organitzatiu hi 
ha la mancança de línies polítiques clares per dur a terme en accions culturals del Govern del 
món de la cultura que pugui ser mereixedora d’aquest nom. 
Sosté que la falta de directrius clares fa que, per exemple, els locals que programen música en 
viu estiguin permanentment en fals davant de les normatives a aplicar i expressa la seva 
satisfacció pel fet que el Govern municipal mostri interès a corregir aquestes anomalies, però 
matisa que cal afanyar-se. 
Pel que fa al Pla de memòria històrica, evidencia el que ha dit abans de la cultura, que és una i 
no dues, com pretén l’organigrama municipal. Assenyala que anomenar Pla de memòria 
històrica a exposicions sobre prehistòria, reforma luterana, congressos internacionals de 
mosaics o restauració de la capella Sant Miquel de Pedralbes és, com a mínim, forçar el 
concepte «memòria». A més, considera que les duplicitats en els recursos de memòria històrica 
que gestiona el Govern de Catalunya són contínues. 
Diu que dels concursos d’equipament en parlarà més tard, perquè es menja el temps i ha de dir 
moltes coses. Pel que fa a la cultura de base, el grup municipal d’ERC defensa que cal establir 
uns eixos de les polítiques culturals que responguin a una ciutat com és Barcelona en el seu 
triple vessant: com a espai municipal amb especificitat pròpia, com a capital de Catalunya al 
llarg del temps i formant part d’una cultura global mestissa, oberta, popular que dialoga amb les 
altres cultures des de la igualtat. 
Sosté que la cultura ha de venir des de la base, amb el foment de les activitats de coneixement i 
iniciació de diverses arts. Especifica que cal apostar per les activitats vinculades a cultura de 
base i amateur, com a projecte de futur, des dels equipaments municipals, infradotats 
actualment, per poder nodrir d’espectadors els grans teatres, tant siguin públics com privats. 
Diu que cal entendre la cultura com allò que ens distingeix de la resta del món animal i que no 
pot restar resclosa a petits àmbits, sinó que ha de formar part de l’atmosfera de la ciutat. Manté 
que les associacions de petit format presents en tots els nostres districtes i barris han d’actuar, i 
actuen, com a ciment social. 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 8 
 
Afegeix que no es pot oblidar que la cultura és cultura en la mesura que recull sensibilitats i 
afinitats diverses. I diu que defensant la cultura de base només pretenen apuntalar l’anomenada 
«alta cultura», des dels grans auditoris al Palau de la Música, el Liceu, el Mercat de les Flors, el 
Teatre Lliure, fins a arribar a la Sala Beckett, l’ESMUC, les caves de jazz o la Sala Flyhard. 
Afirma que totes les arts, com la lectura i l’escriptura, requereixen un aprenentatge que 
afavoreix la seva completa comprensió. També afirma que els petits cellers de música i dansa 
dels equipaments de la ciutat permeten acostar els alumnes i les alumnes als processos de 
creació i els acosta al treball creatiu d’uns professionals de l’escriptura, de la màgia, del circ, 
del teatre, de la dansa, de les arts plàstiques i de la música de la ciutat, que tenen una qualitat 
envejable. 
Valora la feina dels artistes de Barcelona, perquè són l’excel·lència d’aquesta ciutat. Es lamenta 
que, quan es parla de processos participatius, dels ciutadans, dels veïns, de les veïnes, dels 
experts, no s’anomenin mai o quasi mai els professionals, els magnífics professionals de la 
ciutat. 
Fa referència a la introducció del document, en què es parla del Teatre Lliure, del Festival del 
Grec, que ara compliran quaranta anys i que van ser revulsius del canvi de la transició, fruits de 
processos participatius. Però remarca que aquests van ser moviments participatius actius vius de 
professionals de l’espectacle, dels Comediants, dels titellaires, del món del còmic, de la música, 
de la cançó, del jazz, de les orquestres, de la Dharma, de les editorials, de les publicacions, de 
tot tipus de manifestacions plàstiques, de tota mena i gènere; època de creació de cooperatives, 
d’empreses, de les vagues de la llibertat d’expressió, etc., començades totes elles, primer, pels 
creadors, pels professionals, i seguides, després, pels ciutadans, les veïnes i els veïns. Ho diu de 
primera mà, perquè ell hi era, al primer Grec, al primer Lliure, a les Rambles d’El Rrollo 
Enmascarado, El Víbora, l’Ocaña, Nazario, al primer cinema alternatiu, al Saló del Diana, a les 
jornades llibertàries i, en aquest cas, a la vaga nacional de la llibertat d’expressió com a delegat 
de la CNT de l’espectacle. 
Afirma, amb tota rotunditat, que si el consistori no compta amb la participació dels 
professionals de les disciplines artístiques, de les cooperatives i de les empreses no arribarà 
enlloc en el terreny cultural. Sosté que els professionals han de rebre de les administracions, 
com a mínim, signes de complicitat i de suport, i, en molts casos, ajuts a la producció, a la 
creació, a l’exhibició pública, a la difusió, a la promoció. Ajuts atorgats sempre sota criteris de 
concessions d’objectius que beneficiïn la indústria, l’autor, el creador i el públic. I diu que això 
ho dicta el sentit comú, però que, segons la seva opinió, Si es vol aconseguir una autèntica 
transformació, cal anar més enllà de la participació, cal apoderar les acadèmies i les 
associacions professionals d’artistes perquè participin a la política cultural. I puntualitza que 
aquest, almenys, és el camí que ha iniciat ell a la Diputació com a diputat de Cultura. 
 
El Sr. MÒDOL promet anar més a poc a poc del que ho ha fet el Sr. Puigcorbé en la seva 
exposició. Primer de tot, s’alegra que al Sr. Puigcorbé li hagi quedat temps per agrair tota la 
feina feta pel Grup Socialista durant aquests trenta anys a l’ajuntament. Agraeix, també, la 
proposta de diàleg per part del tinent d’alcalde. 
Admet que no esperava que el Sr. Asens assistís a la sessió de la comissió. Explica que el grup 
municipal que representa espera, des de fa nou mesos, conèixer la política cultural de l’equip de 
govern, conèixer l’abast i les línies que proposa aquest govern i que, més enllà de la 
participació, es poden anar concretant. Reconeix que el document presentat pel tinent d’alcalde 
comença a concretar-ne alguna, però creu que el Govern pot fer-hi alguna cosa més, que està 
convençut que, a partir d’ara, s’hi posarà. 
Puntualitza que es reserva temps per a la segona intervenció. Afirma que es torna a estar davant 
d’un document que, efectivament, una de les paraules que més s’hi troba és la de la 
«participació». I diu que ja van donar la seva opinió respecte a això. Com a grup municipal, 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 9 
 
creuen que, darrere de la participació, el que hi ha és indecisió i manca d’iniciativa, o manca de 
no voler assumir, en el fons, el que és l’ajuntament, que és una institució que el que ha de fer és 
liderar i incentivar polítiques que fomentin el que de manera natural ja es produeix a la ciutat, 
que són molts moviments creatius i moltes altres coses. D’altra banda, se sorprenen d’aquesta 
posició. 
Reconeix que hi ha una certa rectificació respecte a la participació, però es queixa que no s’ha 
deixat participar els partits polítics en cap de les decisions que apareixen en el document 
presentat. 
Insisteix en el tema institucional i diu que no entén la por que té el Govern municipal, i espera 
que no tinguin por d’actuar, ben al contrari: indica que cal que el govern prengui les decisions 
oportunes. 
Mostra el seu desacord amb la idea que la ciutat ja està completa pel que fa a equipaments. 
Opina que allò que va sorgir com a equipament ha estat vital per superar una situació tan difícil 
com la crisi que hem patit aquests darrers anys. I, per tant, admet que no entén que es pacti amb 
l’esquerra per construir infraestructures de la Generalitat i, en canvi, no es tinguin diners per a 
aquells equipaments que, segurament, encara manquen a la ciutat, ja sigui des del desplegament 
del Pla de biblioteques o molts d’altres. Insisteix a dir que, si el consistori no sap quins 
equipaments fer, el grup municipal que ell representa els en dirà uns quants. 
Remarca, també, que s’ha passat de l’obsessió de 1714 del Sr. Ciurana a l’obsessió per la 
memòria històrica del Govern actual i incideix en el fet que no sap si  el consistori té en compte 
el futur. Mostra la seva preocupació per aquest tema, que, evidentment, té el seu paper i la seva 
importància, però no creu que hagi de ser el centre de les polítiques culturals de l’ajuntament. 
Indica que s’ha parlat sobre el document, sobre la precipitació o sobre una certa confusió, i el 
fet que se n’hagi parlat ho valora com un pas endavant. S’alegra d’haver aconseguit, finalment, 
aquesta comissió extraordinària, i de veure, en una segona intervenció, que es tracta d’un 
document obert al qual es poden fer moltes aportacions. En aquest sentit, finalment, remarca 
que han fet una llista de consideracions que faran arribar a l’equip de govern. 
 
La Sra. ESTELLER diu que la comissió, tan esperada, no està al nivell, ni troba adequada 
l’hora que s’ha convocat aquesta comissió, diu que sembla una comissió clandestina, feta una 
mica corrents abans del plenari, sense que se n’assabenti ningú, opaca, com el document que 
presenta el Govern; un document opac, un document ambigu, un document que és més un esbós 
que una línia, més propi de presentar-lo una setmana després d’haver pres possessió que al cap 
de vuit mesos, Creu que l’equip de govern hauria d’haver presentat un document articulat, però 
en canvi, sembla un esbós amb unes línies genèriques inconnexes, que no estan a l’altura. 
La Sra. Esteller agrairia al tinent d’alcalde que assistís a aquesta comissió per poder-hi tenir  un 
diàleg fluid entorn del que és la cultura i poder aclarir el canvi de rumb que anuncia, tot i no 
saber on anirem; diu que quan es canvia el rumb, el primer que s’ha de saber és on té el punt 
d’arribada. Per tant, des d’aquesta perspectiva, demana una mica de coherència i de respecte als 
membres d’aquesta comissió. 
Diu que el document ni tan sols és un punt de partida i que, després de vuit mesos d’estar en el 
Govern, el podrien haver portat una mica més elaborat. Diu de l’equip de govern que va 
començar, amb gestos propagandístics, a utilitzar la cultura per generar divisió, per carregar-se 
els símbols que fins ara s’han tingut i per generar controvèrsia, per fer política de la dolenta, per 
dividir i generar contradiccions a la societat. Continua dient que van començar a utilitzar el 
nomenclàtor en la línia d’anar substituint tots els carrers relatius als Borbó i que això confronta 
la societat; que va començar retirant el bust de Juan Carlos I i no el volien substituir pel de 
Felip VI i que aquí hi havia missatge polític. Critica que l’equip de govern sempre crea 
controvèrsia, que agita i que utilitza cada vegada que en té l’oportunitat, per fer política, 
adoctrinant els nens; els premis Ciutat de Barcelona, per exemple.  
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 10 
 
Se sorprèn, i espera que la situació canviï, quan el tinent d’alcalde diu que vol parlar, però ni tan 
sols es digna venir a aquesta comissió a escoltar, o a saber el que es demana o es precisa.  
Vol manifestar que el document ha decebut el seu grup, perquè al final no aborda el tema 
substancial: la cultura. Així mateix, critica que es presenti Barcelona com si fos un poble petit. 
Sosté que l’impacte econòmic de la cultura és transcendental i l’ús social de la cultura és 
importantíssim, encara que generi riquesa. Es pregunta quants llocs de treball crea la cultura i si 
això no és social. Es pregunta pel concepte de cultura de l’equip de govern.  
La Sra. Esteller defensa que Barcelona és una gran capital; una capital cultural de Catalunya i 
d’Espanya i una gran capital del món, que l’ajuntament, amb la seva ambició, ha de promoure 
una cultura competitiva, amb una oferta cultural àmplia, nacional i internacional, que generi 
complicitats amb els sectors culturals que ja estan a Barcelona i que no necessiten que 
l’ajuntament els doni suport. Demana que el govern municipal no sigui un fre i que no dificulti 
la seva activitat, perquè allà també hi ha molta activitat i molts llocs de treball i això també és 
social. 
Després, es refereix a tota la cultura al territori: en tots els centres cívics, tots els centres 
culturals. Les indústries culturals també s’han d’enfortir a l’igual que l’emprenedor cultural i 
totes les fàbriques de creació. Creu que s’ha de promoure i s’ha de donar suport des de la base. 
Es pregunta com pensa el consistori finançar la cultura, si només amb subvencions. El grup de 
la Sra. Esteller creu que la cultura s’ha de finançar a través d’objectius, contractes, programes 
que veritablement facin molt més forta la cultura, ja que aquesta s’ha de despolititzar i cal fer 
una cultura a la catalana, però també  a l’espanyola, compartida amb la resta d’Espanya, en 
català i en castellà i que això es vegi reflectit als museus. 
Creu que la llibertat és vital a tots els nivells i els concursos i les adjudicacions i totes les 
contractacions de programació no s’han de fer per afinitat política, com estan començant a fer 
des de l’equip de govern. L’oferta cultural ha de ser de qualitat, amb dimensió i contingut de 
caràcter internacional. Es pregunta què faran amb el Museu de Cultures del Món, si l’uniran, i 
sota quins criteris. Continua el discurs amb el tema del Born, preguntant si el canviaran i amb 
quins criteris, amb quins models; també pregunta pels grans equipaments i el Fons de capitalitat 
cultural, que són altres qüestions de vital importància per conèixer els objectius del govern 
municipal. 
Demana informació sobre el Pla de concertació de la Diputació i les seves prioritats i sobre el 
projecte i els criteris del Museu Hermitage.  
Es pregunta per Montjuïc, l’ampliació parcial del MNAC i el museu d’arquitectura que vol fer 
la Generalitat, amb el dubte de si l’ajuntament hi estarà d’acord. 
Considera que totes aquestes són qüestions que cal abordar, després de set mesos, per tant, des 
del Grup Popular demanen una mica més de rigor, claredat en totes aquestes qüestions –del 
museu Arnau, per exemple.  
 
La Sra. ROVIRA vol posar en valor que no creu que aquesta sigui la manera, mitjançant la 
comissió extraordinària, que faciliti que hi hagi un debat real sobre el que entenen que ha de ser 
el model cultural, ja que entenen que vénen a parlar sobre el model cultural, malgrat que moltes 
intervencions han anat en la línia d’atacar el Govern, per la seva absència. 
Compartim que això s’hauria d’haver fet abans i que no hi ha hagut un debat real sobre el que 
és la cultura, sobretot perquè van rebre aquest informe dos dies abans i no l’han pogut treballar 
directament amb el Govern, cosa que sí que han fet en altres àrees. 
Creuen que podrien haver aportat moltíssimes coses perquè, sortosament, en tot el procés que 
van fer abans d’entrar en aquest ajuntament i també durant els últims mesos, han treballat la 
sobirania cultural i el debat sobre el model cultural amb el qual volen treballar i el qual volen 
desenvolupar, com passa en altres llocs on està governant la CUP, que tiren endavant projectes 
d’un ampli abast en aquest aspecte. 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 11 
 
 
El seu grup entén que es parteix d’una base que no és l’adequada, que no parteixen del mateix 
concepte sobre el que és la cultura; per ells, la cultura necessita ser contemplada com una 
definició global de la complexa realitat social en el seu conjunt. Creuen que l’esforç de fer 
aquest enfocament global és obligat per superar els plantejaments aïllants i excepcionalistes que 
acaben fent de la cultura un assumpte lligat a les elits o a les minories i que no contemplen la 
interrelació bàsica entre els sistemes socioeconòmics, les condicions de vida de les classes 
populars i els models culturals que en resulten. 
Entenen, doncs, que al costat de la cultura més directament relacionada amb la producció, 
reproducció, circulació i comunicació simbòlica, cal parlar i que cal, també, tenir un debat sobre 
les cultures de la producció del treball, sobre les cultures de les relacions de gènere, de les 
relacions socials i de la vida quotidiana, és a dir, habitatge, espais, etcètera. 
Sosté que hi ha un model molt més ampli que passa de la simple producció i de la simple 
mercantilització de la cultura al que és el que conforma la nostra realitat quotidiana i la nostra 
realitat social i que quan parlen d’hegemonia cultural parlen de canviar, doncs, aquestes 
relacions, parlen de canviar els diferents símptomes que dóna la ciutat, el model patriarcal i el 
model capitalista. 
Per tant, és un debat força més ampli que parteix d’un concepte diferent i que pensaven que 
compartien amb Barcelona en Comú, aquesta construcció de cultura, però no l’han vist 
reflectida en el document. Creuen que no pot haver-hi polítiques culturals realment efectives 
sense que hi hagi aquesta comprensió integral del concepte de cultura. Entenen que no es fa una 
nova proposta de model cultural respecte a la dels darrers trenta anys a la ciutat de Barcelona, 
malgrat que el document es digui així.  
Creuen que s’ignoren els problemes fonamentals de la mercantilització d’aquesta cultura, de la 
industrialització cultural que hi ha hagut a la ciutat de Barcelona. 
Creuen que s’ignora –no saben si volgudament– la precarització del sector, però no tant del 
sector i dels treballadors que treballen en l’àmbit cultural, sinó de la població i del seu accés, de 
la majoria social de la ciutat de Barcelona, a la cultura i a l’intercanvi d’aquestes relacions. 
Entenen, doncs, que s’ignora la privatització cultural, no s’esmenten en cap moment els serveis 
públics culturals; alhora, no es preveuen mesures concretes sobre la reversió de les 
externalitzacions que s’han produït en aquests anys i en la necessitat de la convocatòria massiva 
de places públiques estructurals que ja fa anys que es denuncien. 
Creuen, també, que hi ha diverses confusions; es confon cultura de base amb participació 
d’entitats i no hi ha una voluntat real d’estendre la democratització cultural a les classes 
populars de la ciutat de Barcelona. Posa un exemple molt concret a propòsit del PAM: diu que 
es parla de participació i de democratització, però hi ha un problema d’arrel, i és que, després, 
això estarà subjecte al fet que els partits polítics, a la Casa Gran, mercadegin amb el que han dit 
les veïnes i amb el seu programa. 
Per tant, creu que és impossible la democratització real que, en algunes ocasions se’ls 
comentava, que des del Govern es volia desenvolupar per tal d’assolir un altre model cultural, 
perquè, tal com s’estan plantejant les diferents accions de govern en la seva integritat i en el seu 
abast general, no es pot fer palpable, perquè sempre hi haurà una intervenció dels partits polítics 
amb els quals, finalment, es mercadejarà i, per tant, no es donarà una resposta real al que s’està 
decidint en els diferents espais de debat. 
També creuen que hi ha un punt fonamental, que és que no es lliga la cultura als mitjans de 
comunicació, que són els que traslladen aquesta hegemonia cultural i que cal, conscientment, 
posar-los com a un punt important en els diferents programes i en el diferent model de cultura 
que es vulgui desenvolupar. 
Alhora, diu que la vinculació que té amb l’educació no passa d’un pla de bones intencions, però 
que, a la pràctica, perpetua la separació que hi ha, de competències i d’òrgans, entre el que és 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 12 
 
Ensenyament i el que és el Consorci d’Educació i el que és l’Institut de Cultura de la ciutat de 
Barcelona. 
Pensa el mateix de la música: es desvincula el tractament de la música, també, de l’educació; fa 
menció al fet de desenvolupar actuacions musicals en diferents indrets que són privats. Creuen 
que és en l’educació pública, a partir del Consorci d’Educació, on s’hauria de poder interactuar 
i poder aplicar, doncs, aquests diferents àmbits, en aquest cas concret de la música. 
Sosté que, pel que fa a la nova hegemonia cultural popular de base, no hi ha cap pla d’actuació 
concret respecte a la cultura popular i de base; no hi ha pràcticament cap mesura prevista per 
reforçar les iniciatives d’ateneus populars i de centres socials ocupats i recorda que són els 
únics espais, actualment, a la ciutat, d’autoorganització real de les persones que en formen part; 
de la mateixa manera que són uns espais que acostumen a ser lliures de sexisme, lliures 
d’actituds racistes i que comencen a teixir alternatives reals al sistema de mercadeig i al sistema 
econòmic capitalista. Creuen que hauria d’haver-hi, doncs, una menció especial i una referència 
especial en aquest pla que es presenta en l’àmbit del nou model cultural. 
Finalment, mostra la sorpresa pel que fa a la transversalitat de gènere: hi ha un punt específic, 
un paràgraf, on parla del fet que es començarà a fer un debat sobre les dones i la figura de les 
dones. Creu que el Govern té un programa molt més concret pel que fa a feminismes, i pel que 
fa a LGTBI, que s’hauria d’aprofitar. I creu que hi ha una feina de molts col·lectius de la ciutat 
que han batallat per la memòria històrica de les dones, que han batallat per incloure com a 
referents en les diferents matèries, tant a nivell educatiu com a nivell popular, les dones; i, per 
tant, aquí caldria fer un esforç molt més ampli del que s’està mostrant en el document. 
Es refereix a memòria històrica, sobre la qual diu que manquen moltíssimes coses: la memòria 
de les lluitadores, tant de dones com d’homes; el canvi de nomenclàtor: passos específics que el 
grup de la CUP fa temps que demana i que, de moment, no s’estan duent a la pràctica. Vol 
saber quins seran els tempos concrets. 
Finalment, també, fa referència al Born, que ha generat controvèrsia, perquè hi ha hagut coses 
contradictòries i creuen que també caldria dir què es vol fer amb el Born. 
I, en aquest sentit, sosté que el seu grup té propostes que han treballat moltíssim i que les volen 
desenvolupar en la mesura que sigui possible, per això s’ofereixen a col·laborar per capgirar 
realment el model cultural actual, per a la qual cosa cal fer moltíssima feina i sumar esforços 
entre tots i totes. 
Abans de donar la paraula a la comissionada, el Sr. ASENS fa algunes referències i agraeix les 
propostes i el to constructiu als intervinents anteriors. També demana al Sr. Mòdol que faciliti 
la llista a què ha fet referència i coincideix amb ell que fan falta més equipaments, però afegeix 
que és una qüestió de prioritats ja que es té una xarxa important d’equipaments culturals amb 
més de cinquanta centres cívics, més de quaranta biblioteques, més de cinquanta museus i més 
de cent seixanta sales d’arts escèniques que es podria ampliar, però que costa de mantenir 
perquè hi ha hagut un abandonament de la inversió per part de l’Estat i de la Generalitat, amb 
els governs del Partit Popular i de Convergència i Unió, respectivament. Aquest abandonament 
ha provocat que avui el consistori hagi de fer un sobreesforç. 
Es dirigeix al Sr. Puigcorbé per comunicar-li que està d’acord amb moltes de les coses que ha 
dit. També transmet la mateixa idea a la Sra. Barceló. Amb relació a la biblioteca provincial, 
diu que recentment s’ha mantingut una reunió amb el Sr. Lasalle, de la Secretaria d’Estat de 
Cultura, i la valoració del regidor és que es té la biblioteca provincial més a prop que mai. Es té 
pendent fer una proposta a la secretaria i valorar-la entre tots els implicats. 
Amb relació al tema de l’arxiu Carme Balcells, considera que es pot desencallar el tema, ja que 
la Secretaria d’Estat es planteja portar-lo a Barcelona. 
No coincideix amb el tema de neutralitat política ja que considera que la cultura és política i 
separar-les és un error atesa la dimensió política evident de la cultura i el grau de discussió i 
controvèrsia que genera. 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 13 
 
Sí que està d’acord amb el projecte de l’Hermitage, però assegura que no s’hi invertiran diners 
públics. Considera que la seva ubicació, que encara s’està discutint, és un problema, ja que 
l’emplaçament on es vol portar comporta problemes de mobilitat. Assegura que s’està estudiant 
i que s’estan esperant els informes tècnics que diran si la proposta és viable. 
Es dirigeix a la Sra. Esteller per agrair-li el to i comunicar-li que la seva intervenció té poca 
legitimitat tenint en compte que el seu Govern és el de l’IVA cultural del 21 per cent, un dels 
percentatges més alts d’Europa. 
Amb la Sra. Rovira coincideix en alguns aspectes, però no en d’altres. Quant al tema del Born, 
creu que se n’ha parlat molt i recorda que s’hi va fer un homenatge a Companys, com a 
exemple de la nova dimensió que es vol donar al Born Centre Cultural. Tampoc coincideix amb 
l’afirmació que els centres socials ocupats siguin l’únic lloc on es faci autoorganització real. 
Considera que s’està fent bona feina a centres i equipaments culturals de la ciutat, com l’Ateneu 
de Nou Barris o altres centres cívics. Sí que coincideix amb la Sra. Rovira que cal un major 
esforç en el treball de gènere i que encara hi ha camí per recórrer. 
Per últim es dirigeix al Sr. Ciurana per dir-li que el to arrogant que utilitza normalment el treu 
de polleguera, així com les seves escenificacions i sobreactuacions. Està d’acord amb la crítica 
referent a la seva absència en les comissions, però li demana que moderi el to. Troba que és una 
falta de respecte a la comissionada dir que és un càrrec tècnic, ja que és un càrrec polític, igual 
que ho són els consellers del Govern de la Generalitat o els ministres. Afegeix que a Barcelona, 
hi ha hagut referents de cultura que han deixat una petjada molt més gran que la que ha deixat el 
mateix Sr. Ciurana, com el senyor Ferran Mascarell, a qui ningú nega la seva petjada en cultura, 
no havent estat regidor, sinó director de l’ICUB, o el senyor Jordi Martí, que n’era el delegat. 
Reconeix que hi ha una anomalia que s’intentarà corregir, ja que la cultura hauria d’estar en una 
altra comissió, però que la comissionada assisteix a les comissions per defensar les polítiques de 
cultura i que està tan legitimada com el mateix regidor per respondre les qüestions. 
 
La Sra. SUREDA recull les propostes i es compromet a començar un treball real amb tots els 
grups municipals. Reconeix que hi ha molts aspectes a corregir i concretar. Recorda que en la 
comissió s’ha presentat una transformació radical del model i de les formes de fer i de treballar, 
i que la paraula «participació» es sentirà en moltes ocasions. 
 
El Sr. CIURANA demana al regidor que no carregui en la comissionada les seves mancances i 
hi afegeix que no s’ha faltat mai al respecte a la comissionada, ja que s’han criticat les seves  
absències. Troba lleig i deshonest, per part d’un responsable polític i electe, carregar en la 
comissionada les crítiques que es fan a les seves absències. També fa referència a dues 
qüestions que li havien quedat en la primera intervenció: la capitalitat de Catalunya i el plus de 
responsabilitat amb relació als temes culturals. Pel que fa a les sales de música en viu, recorda 
que s’ha omplert de multes i tancat l’Heliogàbal, i opina que el discurs va per un costat i els 
gestos per un altre. 
Reprèn l’afirmació del regidor que no es faran més equipaments i li pregunta si van enganyar 
Esquerra Republicana quan van pactar un equipament cultural al Teatre Principal i un altre a la 
Foneria de Canons. 
Es dirigeix al Sr. Mòdol per dir-li que no té cap obsessió pel 1714, però que els tres-cents anys 
van ser el 2014 i que van coincidir amb el seu mandat. 
Li recorda al Sr. Asens que els últims nou mesos han tancat el Vinçon, comerç emblemàtic en el 
món del disseny; la llibreria Negra y Criminal; la llibreria Millà i molts altres establiments 
culturals. Afirma que aquests tancaments han tingut lloc durant el seu mandat i que les 
responsabilitats són clares. Diu al regidor que no ha fet cap menció a la cultura científica ni als 
centres de recerca. 
 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 14 
 
Per acabar, reprèn que la Idea Camp ha demanat fer una sessió a Barcelona i diu que l’última 
ciutat que ha fet la Idea Camp és la ciutat de Botkyrka, a Suècia. Opina que el fet que el 
consistori vulgui que Barcelona jugui en la lliga d’aquest perfil de ciutats és una prova de la 
voluntat d’empetitir la potència i l’ambició cultural de Barcelona.  
 
La Sra. BARCELÓ dóna les gràcies al Sr. Asens per respondre sobre la biblioteca provincial i 
hi afegeix que rectificar és de savis i que han tardat nou mesos a reunir-se. Pel que fa al projecte 
de l’Hermitage, tot i el problema amb la ubicació, considera que és un projecte que no es pot 
deixar perdre, ja que donaria uns seixanta llocs de treball fixos i més de mil llocs de treball 
indirectes. 
Demana al Sr. Asens que no culpi els altres dels errors propis i li diu que la frase «Espanya ens 
roba» no pot ocultar la mala gestió. Troba bé que es rectifiqui i que es comenci una nova etapa.  
Afirma que al seu grup municipal no li agrada fer oposició contínuament fent crítiques, sinó que 
li agrada fer una oposició constructiva. Insisteix que ja s’han comentat les mancances culturals i 
li demana que miri el programa electoral de Ciutadans i les trobarà, perquè la cultura els 
interessa a tots. 
Diu que parla de neutralitat ideològica i que en parlarà les vegades que faci falta, perquè creu 
que és molt important perquè els nens puguin desenvolupar la seva capacitat crítica, cosa que 
no comencen a desenvolupar fins als vuit anys. 
Afegeix que la cultura té una dimensió social, no una dimensió política, excepte en els països 
on hi ha règims totalitaris. També pregunta què queda del realisme soviètic i ella mateixa 
respon que no en queda absolutament res. Insisteix que a nivell cultural s’ha de tenir un 
compromís amb tots els barcelonins i acabar amb l’herència de l’ús ideològic.  
També diu que el Sr. Asens ha presentat una sèrie d’objectius que no està malament i que no 
dubta de les seves bones intencions, però que ara toca passar de les descripcions, dels estudis, 
de les fotos, a les accions amb objectius concrets presentant els programes. Creu que es tracta 
de cuidar els equipaments culturals i no de construir un nou sistema cultural i de valorar el que 
ja s’ha fet a Barcelona i introduir-hi els canvis necessaris perquè tothom arribi a la cultura. 
Per últim, demana que es passi dels objectius a les accions concretes, amb objectius específics, 
metodologia, temporalització i cost econòmic. Afirma que la cultura és de tots, però que el 
màxim responsable del fet que funcioni el projecte cultural d’aquesta ciutat és el regidor. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ considera molt difícil amb deu minut, explicar totes les coses que es 
desprenen del document i de la cultura en general d’aquest país; hi ha molts temes que es poden 
anar desgranant al llarg de les comissions i n’ha dit els principals, de manera ràpida. Que pot ser 
que vagi molt ràpid, però el Sr. Mòdol va molt lent. Manifesta que no sap de qui ni d’on treu el 
Sr. Mòdol que el Sr. Puigcorbé hagi de fer un elogi al PSC. Si precisament en el seu discurs 
deia exactament el contrari. Si l’hagués escoltat...És a dir, la participació està molt bé que sigui 
de tots els agents culturals, però diu que se li demostra d’una manera clara que la participació 
dels agents culturals actius –dels professionals i dels creadors– és imprescindible per fer una 
revolució cultural i per donar un pas endavant. Diu que en el document –com també deia, en 
aquest cas, el senyor Ciurana– no hi ha cap menció a aquesta gent que són els creadors. 
La presidenta li dóna la paraula al Sr. Mòdol i el Sr. Puigcorbé li diu al Sr. Mòdol, és que va 
molt poc a poc, vostè. 
 
El Sr. MÒDOL considera que estan sortint en el debat força temes que no s’havien pogut 
tractar. Menciona que ha sortit el tema de l’Hermitage i que s’ha fet una sessió de treball sobre 
l’esplanada dels museus. Creu que és important que, a banda de les polítiques i a banda de 
pensar com es fan se sigui capaç entre tots de concretar-les. Recorda que el dia anterior la 
premsa els demanava sobre el tema de l’Arnau i manifesta la seva sorpresa pel fet de trobar en 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 15 
 
el document que es parli de comissions o d’estudis dels quals no tenien cap mena de referència, 
valorant que se’n parli però voldrien poder participar-hi. Pel que fa al senyor Puigcorbé, diu que 
ell li havia dit que havia estat en tantes coses, que s’imaginava que era una persona agraïda amb 
les polítiques culturals de l’ajuntament, però si no ho és...més enllà dels partits que la 
governessin. 
El Sr. Mòdol li diu al Sr. Puigcorbé que estan a l’Ajuntament. Sembla que tingui la mateixa por 
que tenen els...de l’equip de govern. L’ajuntament és una institució i el que ha de fer és 
governar, valorant la feina feta. No creu que els equipaments s’hagin fet sols en aquesta ciutat, 
ni que les polítiques culturals hagin estat cap desastre. Reconeix que s’han pogut permetre el 
luxe, inclús, d’estar quatre anys parlant del 1714, que considera una obsessió. Recorda 
companys de l’àmbit cultural i agents de l’àmbit cultural molt preocupats perquè si no es 
posava «1714» en els documents, no tenien cap mena de subvenció. Espera que ara no passi 
això amb la memòria històrica i vol posar èmfasi en aquesta qüestió. 
Ha parlat de temes però hi ha qüestions com: la T-cultural; el bo cultural; qüestions d’itineraris 
culturals per districtes; fer entrar en l’àmbit de l’ensenyament reglat coneixements i sortides 
laborals culturals que ara no hi són; treballar amb la fiscalitat –que són propostes que s’han fet 
en part ja, en els àmbits on han pogut– per afavorir les indústries culturals i els autònoms i nous 
emprenedors culturals; afavorir un turisme cultural no invasiu i de qualitat, que passa, 
evidentment, per parlar més amb els grans equipaments de la ciutat, que són institucionals, 
també. 
Creu que és compatible el món institucional amb el que es planteja. Són agents molt importants 
i que han vingut, a vegades, preocupats per la manca de diàleg amb l’equip de govern. 
Ell i el seu partit creuen que s’hi han de posar, que han de sumar esforços i reiteren, doncs, que 
creuen que un escenari de col·laboració important i de transformació des de la cultura cap a 
l’espai públic. 
Altres qüestions, comentades per la companya de la CUP, poden potenciar els mitjans, com ara 
BTV com a emissora cultural i de cultura de qualitat. Tenen tot un seguit de mesures, inclús les 
tenen pressupostades i, si és el cas, les farien arribar a la resta de grups. 
 
La Sra. ESTELLER considera que el Partit Popular té tota la legitimitat del món per plantejar 
qüestions de caràcter cultural i que el tinent d’alcalde hauria de saber que no hi ha un únic IVA 
cultural. Se sorprèn que no sàpiga que els llibres estan al 4 per cent i es lamenta que el que 
interessi sigui confondre i generar polèmica.  
Per altra banda, ofereix tota la col·laboració amb el ministeri; amb voluntat de fer la biblioteca 
provincial i diu que si no s’ha fet abans és perquè el govern anterior és va negar a les fases que 
demanava el ministeri, per l’alt cost d’aquesta biblioteca i els problemes del pàrquing. Demana 
que els fons de la senyora Carme Balcells vinguin a Barcelona. 
Se sorprèn molt que no hi pugui haver neutralitat cultural. Diu que l’equip de govern vol 
utilitzar la cultura per fer política dirigida als sectors i això és molt perillós, perquè es vol 
adoctrinar a través de la cultura. Demana que això no es faci i que no se subordini la cultura a la 
política.  
També demana que la política cultural i l’oferta cultural de Barcelona ha de ser una oferta 
cultural competitiva, amb dimensió i continguts internacionals. Considera que el Grec hauria de 
ser com el Festival d’Edimburg, amb nivell, amb ambició, perquè si no, al final els festivals 
tindran baix nivell. 
En l’àmbit dels museus, la Sra. Esteller es pregunta per la pintura que ha de tenir la ciutat de 
Barcelona. Proposa fer itineràncies amb altres museus per tenir grans exposicions a la ciutat que 
tinguin capacitat d’atreure la gent. 
Creu que la cultura popular a Barcelona està molt arrelada. Valora la força de la cultura que es 
fa als centres cívics, tota la cultura popular que es fa als barris, fa molt de temps. Afirma que 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 16 
 
cada vegada que han tingut l’oportunitat, amb l’anterior govern, de pactar, sempre demanaven 
l’ampliació de les partides per a la cultura popular, que és molta i molt dinàmica a la ciutat. 
Sosté que el seu grup defensa la màxima llibertat; que la iniciativa privada en la cultura és 
fonamental i ha de tenir llibertat en tots els àmbits; que l’ajuntament el que ha de tenir és un 
marc  per afavorir la cultura i donar el màxim suport a tots els nivells, des de la creació fins a la 
promoció, sense dirigisme ni subordinació, i, molt menys, subordinació política; amb l’idioma 
que es vulgui sense cap límit, ja que creuen que la cultura és universal. Aquest és un fet cabdal 
per al seu partit. 
Sobre la memòria històrica defensa que no es pot utilitzar la història per fer política i menys a 
través de la cultura, com el cas del Born, que es va fer l’epicentre de l’independentisme i es va 
utilitzar com un instrument polític. Es pregunta sobre com canviaran aquest model.  
Demana que donin el model definit –equipaments, projectes– i es queixa que només hagin dit 
unes línies generals, que no concreten en cap àmbit totes aquestes qüestions. Es pregunta com 
pensen finançar la cultura, amb quins criteris, canvis i barems, com per exemple, la 
territorialitat. Es pregunta si pensen utilitzar el contracte programa per finançar per objectius, 
amb transparència, amb claredat i veritablement que tothom hi participi –la iniciativa privada i 
l’ajuntament amb la part que li correspongui–, amb uns objectius clars, que donin estabilitat al 
que és la cultura a la nostra ciutat.  
I respecte als grans equipaments, la Sra. Esteller sosté que la lluita de classes ja fa molt de 
temps que es va acabar; que la cultura no té límit, no està vinculada a la classe. Defensa que 
tothom té oportunitat d’estar a l’àmbit cultural i que hi ha instruments a través de l’educació i 
oportunitats per poder accedir al món cultural, ja que la cultura és vital per a la cohesió als 
barris. Creu que gent de tot tipus té la possibilitat d’accedir a la cultura i té la possibilitat 
d’enfortir-se amb el talent per fer cultura i no està d’acord pel que fa a aquesta lluita entre els 
uns i els altres, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona quan va arribar. 
Finalment, recorda que la cultura és cohesió i oportunitats i que la cultura s’ha d’enfortir, 
sobretot a Barcelona, que és una gran capital cultural amb una oferta cultural per la iniciativa 
privada i la iniciativa social molt potent i que no es pot ofegar. 
 
La Sra. ROVIRA diu que els centres socials en els quals hi ha espais ocupats són espais 
d’autoorganització i és conscient que hi ha espais que no són ocupats i que són cooperatius i 
que són diferents centres en els quals també s’està construint aquest tipus de relació.  
D’altra banda, per respondre a diferents qüestions, creu que no s’ha parlat del model, és a dir, 
no s’ha parlat de quin concepte de cultura té el Govern, i al seu grup li agradaria haver pogut fer 
aquest debat. 
També, defensa que no hi pot haver una neutralitat cultural com la que està expressant la 
senyora Esteller. 
I, finalment, doncs, afegeix que la lluita de classes existeix, per contestar el PP, i deixa altres 
coses sense comentar, com per exemple, les vagues que tenen lloc a Barcelona aquesta setmana. 
 
La Sra. BENEDÍ dóna les gràcies a totes i tots els assistents a la sessió de la Comissió de 
Cultura i mostra el seu desig a retrobar-se en una altra ocasió. 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19.29 h. 
 
Ref: CCP 3/16 Drets Socials, Cultura i Esports 17