Ajuntament de Barcelona INFORME CAMPUS INTERUNIVERSITARI DIAGONAL-BESÒS Barcelona, 24 de juliol de 2009 1 CAMPUS INTERUNIVERSITARI DIAGONAL BESÒS A Barcelona i a Sant Adrià del Besòs hi ha una voluntat municipal conjunta de promoure la consolidació d’un àmbit de centralitat metropolitana al territori compartit per ambdós municipis. Aquesta voluntat comporta la necessitat de superar barreres, conquerir nous punts de referència per a ambdues ciutats i localitzar nous equipaments. El projecte de l’estació de la Sagrera serveix en aquest sentit per saltar un dels límits interns del continu urbà, les vies del tren de França, i convertir-lo en un nou àmbit de centralitat. L’arribada de la Diagonal al mar també és una fita important en aquest procés d’eixamplament de l’àrea d’influència del nucli de l’àrea metropolitana. L’operació coneguda com a “Fòrum” se situa en un enclavament estratègic, allà a on el litoral, la Diagonal i el riu Besòs es troben. Una operació decidida que ha tingut la capacitat d’integrar potents infraestructures viàries (la Ronda Litoral) i de serveis (depuradora, incineradora i central de cicle combinat) a la lògica urbana. La localització d’equipaments de referència, hotels i seus de grans empreses, així com el seu naixement en el marc d’un gran esdeveniment va permetre la ràpida ubicació d’aquest nou espai en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania. Aquest nou centre, la transformació del litoral i la de la Diagonal serveixen de suport a la transformació projectada des de l’Ajuntament de Barcelona per anticipar-se al procés d’obsolescència del teixit industrial del Poble Nou. El reconegut projecte 22@ que està permetent consolidar aquest creixement del centre de la ciutat cap a Llevant. Al voltant d’aquest nou centre però es localitzen barris amb fortes dificultats socials, els habitants dels quals es mereixien una millora significativa de les seves condicions de vida. El Pla de transformació del barri de la Mina, molt més que un potent 2 projecte de transformació urbanística, està permetent en bona mesura assolir aquest objectiu. Per contribuir-hi, i per reforçar la posició d’aquest espai com a part del centre volgut, es planteja en el seu moment la situació d’un campus universitari. La ubicació de nous centres universitaris a les ciutats té una forta càrrega transformadora dels entorns en els que es situen. Els centres universitaris, pel tipus de públic usuari, suposen un element de dinamització dels teixits urbans propers, tant pel que fa al sector residencial (amb noves oportunitats en el camp del lloguer o com a estímul a l’emplaçament de residències) al comercial i de serveis (amb un públic renovat que fomenta la diversificació i ampliació de l’oferta) i al propi teixit empresarial, que sovint es transforma per la localització de noves empreses atretes per la presència de centres de referència en el camp de la recerca. La ubicació d’aquest nou centre permet per altra banda estirar la ciutat del coneixement cap a un entorn més ampli que està al seu torn en procés de profunda transformació: l’àmbit Besòs. Després de la seva recuperació mediambiental, el riu Besòs ha esdevingut un element amb capacitat estructuradora d’un territori urbà al que hi viuen unes 650.000 persones. Des del soterrament de les vies del ferrocarril a Montcada i l’ARE de Vallbona, fins al procés de transformació de l’àrea de les tèrmiques a Sant Adrià i Badalona, tot un seguit d’actuacions fan de l’Àrea del Besòs el centre d’una estratègia d’integració territorial de caràcter metropolità. Els diferents projectes en diferent grau de desenvolupament, des de l’àrea central del Fòrum fins al 22@ o l’Estació de La Sagrera, es coordinen amb la voluntat d’assolir una alta intensitat urbana com a garantia de qualitat i de cohesió social, intentant desdibuixar les fronteres per a millorar la gestió dels recursos, i propiciant economies d’escala com a condició necessària per a la prosperitat econòmica. 3 Així doncs, ja fa més de vuit anys -el 12 de desembre de 2000- que es va aprovar definitivament la Modificació del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs amb la finalitat de desenvolupar la transformació urbana de l’esmentat sector que afecta als municipis de Barcelona i Sant Adrià del Besòs. En aquest planejament es preveia el desenvolupament de diversos sectors (Central elèctrica, La Catalana, La Mina i a l’encreuament del C/ Taulat-Sant Raimon de Penyafort), 2 de residencials (àmbits C-2 i C-3) i 2 de terciaris i equipaments (àmbit C-1 i Sector C-4). Un d’ells, el darrer en desenvolupar-se ha estat el sector C-4, en el qual s’hi ha d’instal·lar un campus interuniversitari i d’oficines orientades a la instal·lació d’empreses d’innovació i recerca que puguin tenir objectius comuns. En aquest nou espai es donarà una especial importància als àmbits de l’educació i la investigació i es desenvoluparan productes i serveis de formació, recerca, innovació i activitat empresarial i serà referència en la nova societat del coneixement. El Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs es configura físicament com una banda de sòl situada entre el carrer Taulat i la Ronda Litoral a la zona limítrofa entre els termes municipals de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona, terrenys inclosos dins l’àmbit territorial del Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs. La superfície total de l’àmbit és de 77.332 m2, dels quals 74.859 m2 (96,8%) són a Sant Adrià i 2.473 m2 a Barcelona (3,2%) i la propietat del sòl és majoritàriament pública en un 95’54%. El projecte del Campus Interuniversitari del Besòs és una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs i la Diputació de Barcelona. La creació d’aquest nou espai de coneixement respon a la voluntat comú de les institucions públiques de: - reservar espai públic per satisfer la demanda de nous 4 equipaments universitaris com a motor de transformació del territori, - cercar la implicació de les universitats presents a l’àrea de Barcelona, i - impulsar el desenvolupament de nova activitat industrial, en sintonia amb el projecte 22@Barcelona, mitjançant el foment dels lligams amb empreses vinculades a la recerca, el desenvolupament i la innovació amb productes, processos i serveis. El conjunt de propietaris públics van constituir el Consorci del Campus Interuniversitari del Llevant l’11 de febrer de 2002, actualment Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal- Besòs –CCID-B- (Ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, Consell Comarcal del Barcelonès) i l’Entitat Metropolitana del Transport que s’incorpora al 2005, i amb les finalitats de: - promoure la transformació del sector C4 de la Modificació del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, impulsant la configuració a l’àrea del Besòs, d’un àmbit d’activitats acadèmiques, universitàries, docència, investigació i relacions universitat empresa i -garantir una unitat d’acció pública en l’àmbit del sector d’actuació C4 de la Modificació del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, orientada especialment a la formació del planejament urbanístic, la seva execució i conservació. L’esmentat Consorci va impulsar la redacció del Pla de Millora Urbana del sector per a concretar les condicions generals d’ordenació dels sòls d’equipament, zones verdes, i activitats del sector C-4, definit a la MPGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, i que va ser aprovat definitivament, el 28 de febrer de 2008 (DOGC núm. 5141 de 29 de maig de 2008). Aquest Pla de Millora Urbana declara administració actuant al Consorci del Besòs, que ha d’assumir el desenvolupament del projecte d’urbanització bàsica aprovat, amb projectes executius sectorials, així com la seva posterior execució. En compliment d’aquestes previsions, el Consorci del Besòs ha redactat i tramitat els projectes de reparcel·lació i urbanització bàsica de l’àmbit que han estat aprovats definitivament en data 25 de novembre de 2008. 5 Projecte d’Urbanització: Estableix tres grans àrees diferenciades de zones verdes: la de la Torre Espiral, la zona dels edificis universitaris, i la zona verda de més d’una hectàrea a l’alçada de la Rambla de la Mina. També estableix la construcció d’una passarel·la de vianants que connecta el sector amb el port esportiu. El projecte de reparcel·lació aprovat adjudica al CCID-B la propietat de les finques qualificades d’equipament universitari de l’àmbit. En concret les identificades tant en el Pla de Millora Urbana com en el projecte de reparcel·lació, amb les lletres A, B, C, D, G, H, I, J, K, i una part indivisa de la finca L/M, corresponent al 41,162%. Aquesta part indivisa qualificada d’equipament universitari (clau 7c) possibilita la construcció de 8.500 m2 de sostre destinats a aquests usos. La propietat del CCID-B prové de la cessió obligatòria i gratuïta a aquesta entitat dels terrenys que s’han de destinar a sistemes urbanístics d’equipament universitari a l’àmbit C-4, d’acord amb l’article 4 dels seus estatuts i a les determinacions del Pla de Millora Urbana del sector. Sobre la referida finca L/M i d’acord amb les determinacions de l’esmentat Pla de Millora Urbana, s’ha de desenvolupar un edifici únic d’ús mixt d’equipament i oficines: Torre Espiral. • Conveni entre Consorci del Centre Interuniversitari de Llevant i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El 10 de febrer de 2003 es va signar un conveni entre el CCILL i la UPC, per a la implantació del Campus de Llevant, atès l’interès mostrat per la Universitat d’instal·lar-hi estudis universitaris i el compromís de presentar propostes amb consonància amb els objectius del projecte del 22@ del Poblenou de Barcelona. 6 • Protocol entre la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Consorci del Centre Interuniversitari del Llevant. El 30 de juliol de 2004 es va signar un protocol per a l’impuls de les accions institucionals necessàries per a la creació d’un campus tecnològic i empresarial al Campus de Llevant de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. • Conveni marc de col·laboració Ajuntament de Barcelona i Consorci de la Zona Franca. El 24 de febrer de 2005 es va signar un conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l’objectiu del qual era assenyalar les línies bàsiques per promoure iniciatives d’edificació i explotació a desenvolupar en el conjunt de la ciutat, en l’àmbit de la promoció econòmica i el 12 de desembre de 2005, se signa un protocol entre el CCID-B i CZF per a la construcció i promoció d’un edifici al Campus del Besòs, assumint el Consorci de la Zona Franca la destinació d’un percentatge de les seves inversions per a la construcció i promoció d’un edifici, dins d’un dels immobles qualificats urbanísticament amb clau 22lt. Concretament, es determina la participació del CZF com impulsor d’inversions en el projecte del Campus Tecnològic i Empresarial de Barcelona, iniciativa conjunta, resultat de l’acord entre la Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs i la Diputació de Barcelona, per configurar un nou model d’espai del coneixement. En el mes de desembre de 2005 es va signar un protocol entre el Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs (CCIB) i el Consorci de la Zona Franca per a la construcció i promoció d’un edifici al Campus del Besòs, en el que el CCIB accepta promoure i executar les determinacions del planejament urbanístic del sector C-4 de la Modificació del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, i la promoció del corresponent Pla Especial per a la definició de les condicions d’edificació del sector, de forma que les finques de terciari s’adjudiquen de 7 manera indivisa entre tots ells i les finques qualificades d’equipament, s’adjudiquen al CCID-B. En conjunt, de l’ordenació que s’estableix al planejament urbanístic, en resulten: 9 edificis d’ús d’equipament universitari (UPC, Universitat Politècnica de Catalunya, EUETIB, Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, ITER, Reactor Experimental Termonuclear Internacional, IREC, Institut de Recerca en Energia de Catalunya), 2 destinats a activitat econòmica i un últim edifici d’ús compartit entre equipament i activitat econòmica que correspon al nou edifici de la Torre Espiral. La promoció d’aquest edifici, d’acord amb els convenis subscrits, anirà a càrrec del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, i en aquest sentit, s’ha aprovat la constitució d’un dret real de superfície a favor de l’esmentat Consorci, per part de cadascuna de les administracions que integren el CCID-B i sobre la quota de propietat de cadascun d’ells. El sostre màxim d’equipament és de 88.606 m2 i el d’activitat econòmica de 59.600 m2. • Projecte construcció nova seu de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial. El 27 de juliol de 2005 el Consorci del Campus Interuniversitari va subscriure un conveni amb la Diputació de Barcelona pel trasllat i construcció de la nova seu de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial del C/ Urgell, i va convocar un concurs d’idees per a la selecció de l’arquitecte redactor del projecte per la construcció de l’edifici de la nova seu, (EUETIB) a més del desenvolupament arquitectònic del conjunt d’edificis, que formen l’anomenat Campus Interuniversitari del Besòs. La idea d’ordenació general del conjunt d’edificis que formen el Campus, dels arquitectes J.A. Martínez Lapeña i Elías Torres, guanyadors del concurs, va ser la que es va plasmar en el Pla de Millora Urbana. 8 El projecte de l’edifici de l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials, es troba en una fase suficientment avançada per poder demanar llicència d’edificació amb aportació de 23 milions de euros de la Diputació de Barcelona. –Edifici A- • Nou Campus d’Enginyeria Industrial i d’Innovació al Besòs UPC A l’abril de 2007, el Consell de Govern i el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), respectivament, van aprovar la proposta de crear un nou campus d’Enginyeria Industrial i d’Innovació al Besòs. Aquest projecte acadèmic de la UPC requereix l’execució del conjunt d’edificis previstos a les finques B,C,G,I,J i K, propietat del CCID-B, així mateix es preveu la construcció de dos edificis a les parcel·les D i H, també qualificades d’equipament metropolità i propietat del CCID-B, com a seus de l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) i de l’ITER, Reactor Experimental Termonuclear Internacional. En el procés d’estudi d’implantació d’aquest campus en el sector C-4, es va considerar necessari crear més plantes soterrànies comuns a tots els edificis i a aquest efecte es va fer l’encàrrec d’un projecte de pantalles perimetrals i buidat de terres de dues plantes. Per a la seva execució s’ha subscrit un conveni amb la Generalitat de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs i el Consorci del Besòs per a l’execució conjunta del projecte de les pantalles de contenció, moviment de terres i treballs de protecció de la galeria de serveis del nou Campus. La UPC es farà càrrec del projecte referenciat en la part corresponent als edificis que formen part del projecte acadèmic universitari, és a dir, dels edificis B, C, I, J i K, per un import estimat de 13.460.777€, mentre que els cost corresponent a l’edifici A, amb un import estimat de 7.075.124€ segons el pressupost del projecte, serà assumit pel CCID-B amb càrrec a l’aportació de la Diputació de Barcelona (seu EUETIB). L’edifici A anirà a càrrec dels arquitectes Martínez Lapeña i Elías Torres, els edificis B i J a 9 càrrec de Manel Brullet i associats i els edificis C i I per Batlle i Roig Associats i Enginyeria Màster. Una de les característiques del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs serà la interconnexió dels edificis que ha de permetre espais aptes per a les necessitats de la recerca i de la docència. Tot aquest conjunt d’accions, orientades a la implantació dels edificis i usos indicats, s’orienten a una profunda transformació del sector, no només des del punt de vista territorial sinó social, en el sentit què un àmbit de l’àrea metropolitana que tradicionalment acollia activitats amb difícil encaix en altres contexts urbans, s’acabarà convertint en un sector d’activitat capdavantera pel que fa a la investigació, docència i activitat empresarial, el que pot suposar, d’alguna manera, un signe de reparació del que es pot considerar el maltractament històric sofert per aquest sector. El 14 de juliol de 2009 s’ha col·locat la primera pedra de la Torre Espiral, l’edifici emblemàtic del Campus Interuniversitari del Besòs, obra de l’arquitecta iraquiana Zaha Hadid, que construirà el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, la finalització del qual, està prevista per l’any 2011. Amb la seva impactant superposició de volums, aquest innovador edifici vol afavorir la interacció entre els usos públics i els usos privatius. 10