2
ÍNDEX
pàgina
1. EL PROJECTEJOVEBCN 5
2. EL PROCÉS PARTICIPATIU DEL PROJECTEJOVEBCN 7
2.1 Context social i polític de la participació juvenil 7
2.2 Per una participació activa dels joves 8
2.3 El procés participatiu 9
3. RESULTATS: EL DOCUMENT FINAL DE CONCLUSIONS 17
3.1 Per unes polítiques de joventut efectives 19
3.2 Coneixement de la realitat juvenil 19
3.3 Participació 21
3.4 Emancipació: Treball – Habitatge 29
3.5 Educació i Esports 35
3.6 Salut 41
3.7 Cohesió social: Drets Civils – Dona jove – Benestar social – Prevenció i Seguretat
ciutadana 47
3.8 Pau i globalització justa 53
3.9 Cultura 55
3.10 Sostenibilitat i Mobilitat 59
3.11 Polítiques de proximitat: Districte Jove 63
3.12 Conclusions dels resultats obtinguts a partir del qüestionari “tu què n’opines? 67
4. METODOLOGIA: ESPAIS PARTICIPATIUS 69
4.1 Grups de treball, jornades i actes organitzats des del Consell de la Joventut de
Barcelona (CJB) 71
4.2 Sessions de treball del Consell de Cent Joves 79
4.3 Jornades de debat projectejovebcn de Districte, organitzades per les plataformes
juvenils territorials i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) 87
4.4 Taller projectejovebcn amb alumnes de 4t d’ESO – plenaris jovebcn de districte 91
4.5 Taules de debat “som joves i...” 97
4.6 Espais de recollida d’opinió (Mercè’05) 99
4.7 El qüestionari “tu què n’opines?” 101
4.8 L’espai “proposa” a www.jovebcn.net 107
4.9 El fòrum obert de www.jovebcn.net 109
4.10 El procés participatiu “Joves i nit” 111
4.11 X Audiència Pública als nois i noies de Barcelona 127
4.12 L’estudi d’equipaments juvenils 129
4.13 La web del projectejovebcn: www.jovebcn.net 133
4.14 Quadre – resum de dades 139
5. VALORACIÓ 141
6. ANNEX: gràfics dels resultats del qüestionari “tu què n’opines?” 143
3
4
1. EL PROJECTEJOVEBCN
El projectejovebcn és una iniciativa de la Regidoria de Joventut que pretén definir i impulsar les
accions que ha d'emprendre l'Ajuntament de Barcelona en tots aquells temes relacionats amb
la gent jove.
El seu objectiu final és tenir un nou Pla Director de la Politica de Joventut per al període 2006-
2010 en el qual quedin recollides, a mode de línies d’actuació i mesures específiques, les
necessitats i expectatives que té la gent jove de la ciutat en temes com: la formació i l’ocupació,
l’habitatge, la informació, la participació social, l’associacionisme, els equipaments juvenils, la salut,
els drets civils, la igualtat d’oportunitats, la prevenció i l’atenció social, la cultura, la nit jove, el lleure,
el turisme, el consum, la sostenibilitat, la mobilitat, l’educació, l’esport, la pau i la cooperació.
Cal tenir present que Barcelona ha estat des dels anys vuitanta un referent destacat pel que fa al
disseny i l'aplicació de polítiques de joventut. Així, el 1985, es presentava al Consell Plenari de
l'Ajuntament de Barcelona el primer Projecte Jove: un pla integral de joventut que, resultat d'un
ampli procés participatiu, era consensuat i aprovat per totes les forces polítiques. Anys més tard, el
1990, s'aprovava l'actualització del Projecte Jove, fruit de la revisió del seu antecessor. L'any 1998,
l'Ajuntament aprovava el Pla Director de la Política de Joventut 1998-2003, un nou document que
recollia i definia les accions municipals que es portaven a terme en matèria de joventut. Amb
l’esperit del primer Projecte Jove, el projectejovebcn pretén donar novament un fort impuls a les
polítiques de joventut tenint com a element clau un procés participatiu que ha de permetre a la
població jove de la ciutat ser l’autèntica protagonista de la definiició de les línies d’actuació que en
matèria de joventut ha de portar a terme l’Ajuntament.
Per acosenguir aquesta missió, el projectejovebcn s’ha plantejat una sèrie d’objectius que es veuran
assolits en el decurs de la pròpia iniciativa:
- Fer una anàlisi de la realitat juvenil de la ciutat.
- Donar a conèixer les accions adreçades a la
gent jove que porta a terme l’Ajuntament de
Barcelona.
- Recollir l'opinió de la ciutadania, especialment
jove, en relació a programes i serveis per a la
joventut.
- Definir i concretar els objectius, les línies
estratègiques i les mesures d’actuació en
matèria de joventut.
- Garantir mecanismes de seguiment,
coordinació i avaluació de les actuacions
municipals en matèria de joventut.
- Establir espais de discussió i de coordinació entre les administracions que desenvolupen
accions en matèria de joventut.
5
Per tal d’aconseguir cadascun d’aquests objectius, el projectejovebcn s’ha estructurat en quatre
fases diferents:
 Fase 1: diagnosi i informació
Calendari Accions Fi de la fase
Febrer’04 – març’05 Elaboració de l’Enquesta de Publicació de l’Informe sobre la
Joves de Barcelona: estudi sobre realitat juvenil a la ciutat de
els hàbits i valors de la població Barcelona (síntesi de l’estudi
barcelonina entre els 15 i els 29 Enquesta de Joves de Barcelona).
anys.
Presentació al Consell Plenari de
Realització d’un treball intern de l’Ajuntament de Barcelona (18 de
l’Ajuntament per recollir totes les març) de l’Informe d’actuacions
accions municipals adreçades a municipals en matèria de joventut.
la gent jove.
 Fase 2: reflexió i participació
Calendari Accions Fi de la fase
Abril’05 – febrer’06 Disseny i desenvolupament del Presentació en audiència pública
procés participatiu del del Document Final de
projectejovebcn amb la Conclusions del procés participatiu
col·laboració del Consell de la del projectejovebcn.
Joventut de Barcelona.
 Fase 3: elaboració i aprovació
Calendari Accions Fi de la fase
Març’06 – juliol’06 Presentació del Document Final Aprovació pel Consell Plenari de
de Conclusions del procés l’Ajuntament de Barcelona del Pla
participatiu del projectejovebcn a Director de la Política de Joventut
diferents departaments i òrgans 2006 – 2010.
de l’Ajuntament de Barcelona.
Elaboració i definició del nou Pla
Director de la Política de Joventut
2006 – 2010 de l’Ajuntament de
Barcelona.
 Fase 4: presentació i devolució final
Calendari Accions Fi de la fase
Setembre’06 - octubre’06 Preparació final d’un congrés Presentació pública del nou Pla
estratègic en matèria de joventut Director de la Política de Joventut
amb la participació de diferents 2006-2010.
institucions i organismes.
Realització del congrés jovebcn i
publicació de conclusions.
6
2. EL PROCÉS PARTICIPATIU DEL PROJECTEJOVEBCN
2.1 Context social i polític de la participació juvenil1
En els darrers anys les societats europees, entre elles la catalana, han vist com anava creixent un
distanciament entre la ciutadania i les institucions polítiques, un fet que alguns han descrit com un
exponent de la crisi democràtica. Aquest escenari ha tingut un impacte més gran entre la població
jove que en molts casos sembla mostrar un major desinterès per la cosa pública. Algunes dades de
les que es disposen en el camp de la sociologia política ens indiquen que és la joventut la que
menys participa en les xarxes polítiques institucionals, en els processos electorals i la que mostra
més desconfiança amb la classe política. Tot plegat sense desmerèixer que alguns grups de joves
tinguin un paper molt actiu en el marc del l’associacionisme, dels nous moviments socials o en les
noves formes de protesta social i política.
Per mirar d’entendre la participació política dels joves2, cal apropar-se essencialment a dos grans
elements: el context social actual en relació a les condicions concretes que afecten a aquest
col·lectiu i els dèficits del sistema democràtic.
No es pot parlar de participació juvenil sense repensar el context social en el que es dóna3. La
realitat dels joves està emmarcada per un context de canvis constants a nivell econòmic, social i
cultural. Factors com l’erosió del mercat de treball, les dificultats d’accés a l’habitatge, l’ampliació del
període formatiu o la recerca d’identitats en l’esfera cultural plantegen al col·lectiu jove noves
necessitats i, per tant, noves expectatives, inquietuds i demandes. Aquests elements, entre d’altres,
dibuixen unes trajectòries de pas de la vida juvenil a la vida adulta cada vegada més diversificades,
deixant enrere la linealitat de trajectòria pròpia de les societats industrials. Una diversificació que
comporta un increment de la incertesa i la confusió davant el futur. D’aquesta manera, s’apunta un
important retard en el procés d’emancipació i una tendència a la individualització de les experiències
vitals i de les expectatives, on és complicat crear vincles de solidaritat i d’organització col·lectiva.
Això dificulta l’accés dels joves a la plena ciutadania, a les formes de participació
institucionalitzades, i la proliferació de formes d’acció col·lectiva basades en la defensa d’interessos
comuns. Potser per això és més fàcil que els joves identifiquin aspectes de la política molt concrets,
lluny d’espais formals de participació política.
En un altre ordre de coses, cada vegada més, alguns autors parlen dels dèficits de la democràcia
actual, en no poder donar resposta a les noves necessitats i demandes de les societats complexes.
Els paràmetres fonamentals del sistema actual – representativitat, grans aparells administratius,
fortalesa de la idea d’estat-nació – estan topant amb els nous valors que imperen en la nova
societat, entesa com a societat en xarxa, amb nous dispositius d’identificació i valors més efimers i
més fluids.
                                                     
1 Text extret de l’informe final del projecte “Joves i nit” (Irene Lop i Cristina Valls. Fundació Jaume Bofill, 2006)
2 En referència a la relació entre joves i la política només a aquelles formes de participació que tenen voluntat d’incidir
en la presa de decisions públiques
3 Els joves com a col·lectiu, comparteixen molts referents culturals, pràctiques participatives, etc. ara bé, no es pot
oblidar que quan parlem de joventut s’està fent referència a un col·lectiu molt heterogeni amb multiplicitat de vivències
particulars on factors com la classe social d’origen, l’accés al mercat de treball, l’accés al primer habitatge, el nivell
d’estudis o el barri on viuen són imprescindibles per entendre la seva visió del món
7
En aquest context, és fàcil atribuir una dissociació entre el món social i la dinàmica política. La
manca de lligam entre la realitat social canviant, les noves demandes de la societat i els nous valors
imperants i les formes de govern actual marquen una distància entre els ciutadans. La política
formal i els seus actors o protagonistes. Els canals de participació i comunicació han resultat
insuficients i mostren les seves limitacions. El distanciament i l’escepticisme de la ciutadania envers
la política es fa cada vegada més patent. (Subirats, 2001)
2.2 Per una participació activa dels joves
La participació activa dels i de les joves en les decisions i activitats que es duen a terme en l’àmbit
local és fonamental per a la consolidació de societats democràtiques, inclusives i pròsperes. La
participació en la vida democràtica d’una comunitat és molt més que la simple votació o la
presentació de candidatures a les eleccions, tot i que aquests elements són importants. Participació
i ciutadania activa significa tenir el dret, els mitjans, l’espai, l’oportunitat i, quan sigui necessari, el
suport per participar i influir en les decisions i prendre part en les accions i activitats que
contribueixen a la construcció d’una societat millor.
Les autoritats locals, pel fet de ser els agents més pròxims als i a les joves, tenen un paper molt
important a l’hora de  promoure la participació juvenil a la societat. Tenen la capacitat de garantir
que els i les joves no es limitin a formar-se sobre la democràcia i la ciutadania teòricament, sinó que
realment tinguin l’oportunitat de practicar-les. La participació dels i de les joves és un pas cap al
desenvolupament d’una ciutadania activa i la construcció de la democràcia de futur. Tanmateix per
tal que la participació sigui significativa pels joves, és fonamental que aquests puguin influir i
intervenir en les decisions i activitats quan són joves, i no en una etapa posterior de la vida.
El suport i la promoció de la participació dels i de les joves contribueix a la seva integració social, no
només els ajuda a afrontar els canvis i pressions de la societat moderna, sinó també l’anonimat i
l’individualisme que sovint hi predominen. Això no obstant, per tal que la participació dels i de les
joves en la vida local sigui efectiva i continuada, no només cal reestructurar sistemes polítics o
administratius. Tota política o activitat dirigida a promoure la participació dels i de les joves ha de
garantir que l’entorn cultural respecti i tingui en compte les seves necessitats, circumstàncies i
aspiracions.4
La participació ciutadana, com a dret fonamental de la ciutadania i principi inspirador de
l’Administració municipal, és una opció estratègica i estructural de l’Ajuntament de Barcelona i ha
d’acompanyar les seves actuacions, especialment aquelles que estan relacionades directament amb
la qualitat de vida de la ciutadania i en tot allò que afecti la seva quotidianeitat. Així s’opta d’una
manera decidida per una democràcia participativa, com a complement i aprofondiment de la
democràcia representativa.5
És en aquest context, en el qual s’insereix el procés participatiu del projectejovebcn, ja que permet
projectar un espai polític de relació diferent als mecanismes habituals, i ho fa amb la intencionalitat
                                                     
4 Text extret de la Carta europea revisada sobre la participació dels joves en la vida local i regional, Congrés de Poders
Locals i Regionals d’Europa. Estrasburg, 2003
5 Text extret de l’apartat Exposició de motius de les Normes reguladores de participació ciutadana, aprovades al Consell
Plenari de 22 de novembre de 2002
8
d’oferir un procés de qualitat democràtica, a l’intentar garantir un treball deliberatiu fort i facilitar la
participació de joves de tots els sectors socials.
2.3 El procés participatiu
La segona fase del projectejovebcn ha consistit en el desenvolupament d’un procés participatiu en el
qual la gent jove de la ciutat havia d’esdevenir-ne l’autèntica protagonista. Un procés que pretenia
implicar el màxim de persones, col·lectius i entitats, amb l’objectiu de garantir la diversitat, la
representativitat i la singularitat del segment jove de la ciutat.
Els objectius del procés participatiu del projectejovebcn han estat:
- Fer partícep a la ciutadania, especialment jove, d’un procés que possibiliti la reflexió, el debat i
l’aportació d’objectius, programes i accions per a la posterior elaboració d’un nou Pla Director de
la Política de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2006-2010.
- Fer arribar a la ciutadania, especialment jove, quina és la política de joventut que es porta a
terme des de l’Ajuntament de Barcelona.
- Crear espais d’interlocució directa entre els agents polítics i tècnics, encarregats de
desenvolupar programes i accions en matèria de joventut, i la gent jove.
- Posar èmfasi en la importància del treball transversal de l’Ajuntament per poder impulsar
accions en tots els àmbits que afecten els joves.
Els destinataris d’aquest procés participatiu han estat doncs:
- Joves, d’entre 15 i 29 anys, empadronats a la ciutat de Barcelona (303.831. Taula 1)6
- Entitats i col·lectius juvenils que actuen a la ciutat (971)7
Taula 1. Relació de persones d’entre 15 i 29 anys
segons població total de Barcelona
Grups d'edat  TOTAL  %  Homes  %  Dones  %  
TOTAL  1.578.546  100,0  746.045  47,3  832.501  52,7  
             
15-19  67.059  4,2  34.025  2,2  33.034  2,1  
20-24  97.849  6,2  49.632  3,1  48.217  3,1  
25-29  138.923  8,8  71.510  4,5  67.413  4,3  
                                                     
6 Dades extretes de l’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona – 2004 (Dep. d’Estadística. Ajuntament de Barcelona,
2004)
7 Dada extreta del Cens d’Entitats, Grups i Xarxes de Participació Juvenil (Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona,
2006)
9
El procés participatiu del projectejovebcn ha estat dissenyat conjuntament amb el Consell de la
Joventut de Barcelona (CJB), fet que ha pressuposat, d’entrada, tenir en compte un espai de
participació essencial. El treball coordinat amb el Consell de la Joventut de Barcelona en el
desenvolupament del procés ha possibilitat poder crear totes les sinèrgies necessàries per a la bona
execució dels diferents espais de participació. Així doncs, el CJB s’ha convertit en l’òrgan validador
d’aquest procés participatiu.
El CJB és una entitat independent, amb personalitat jurídica
pròpia i sense ànim de lucre, que essent la principal xarxa
associativa juvenil de la ciutat (són membres del CJB més de
80 entitats, que apleguen alhora prop de 400 entitats de base),
compta amb el reconeixement municipal i d’altres institucions
com a interlocutor vàlid en polítiques de joventut.
També amb el Consell de la Joventut de Barcelona s’han creat els òrgans de seguiment oportuns
del procés participatiu del projectejovebcn:
- Comissió de seguiment: formada per la presidència del Consell de la Joventut de Barcelona i per
la Regidoria de Joventut. Té com a funció principal dissenyar aquelles estratègies polítiques
necessàries a l’hora de desenvolupar el procés. Periodicitat mensual.
- Comissió de coordinació tècnica: formada per tres membres estables del Consell de la Joventut
de Barcelona i per tres membres estables de l’Ajuntament de Barcelona, així com d’altres
persones que tant el CJB com el consistori poguessin considerar convenients. La seva funció és
determinar, desenvolupar i avaluar els mecanismes i espais de participació, alhora que
dissenyar i definir les metodologies a emprar. Periodicitat quinzenal.
Perquè s’ha apostat per unes polítiques integrals, els i les joves de la ciutat han tingut l’oportunitat
de donar la seva opinió sobre els diferents temes que els afecten en la seva vida i per a la
realització del seu projecte personal. Així doncs, s’han establert vuit eixos temàtics sobre els
quals ha girat tot el procés participatiu:
- Emancipació: ocupació – habitatge
- Participació i ciutadania: informació – participació social – associacionisme – equipaments
- Salut
- Educació i esports
- Cohesió social: drets civils – igualtat d’oportunitats – prevenció i atenció social – prevenció i
seguretat
- Cultura i lleure: cultura – nit jove – turisme – consum
- Sostenibilitat i mobilitat
- Pau, cooperació i globalització justa
10
Tenint present la franja destinatària del procés participatiu del projectejovebcn (joves d’entre 15 i 29
anys) i considerant el poc coneixement polític general pel que fa a competències que tenen les
diferents administracions que actuen en l’àmbit local, es va acordar no establir límits previs sobre
aquesta qüestió, tant en la definició de continguts i metodologia a realitzar en els debats i altres
actes desenvolupats, així com en la redacció de conclusions.
Partint de la base que es vol cercar el màxim d’opinions, tant a títol individual com en representació
de les entitats i col·lectius juvenils de la ciutat, s’han establert diferents espais de participació8 que
es recolzen sobre:
- La participació presencial:
- Grups de treball, jornades i actes organitzats des del Consell de la Joventut de
Barcelona. Activitats adreçades principalment al teixit associatiu juvenil de la ciutat que
serveixen per a l’anàlisi, el debat, la reflexió i l’elaboració d’objectius i mesures en matèria
de política de joventut.
- Sessions del Consell de Cent Joves. Activitats adreçades a joves que han acceptat ser
membres d’aquest òrgan de participació (padró municipal + teixit associatiu), i a joves que
han mostrat el seu interès en participar en un dels grups de treball. Les sessions de treball
tenen per objectiu elaborar una diàgnosi de cada tema, determinar línies d’actuació i
proposar mesures específiques al respecte.
- Jornades projectejovebcn de Districte. Activitats adreçades principalment a entitats i
col·lectius juvenils de base dels diferents districtes de la ciutat, organitzades per les
diferents plataformes territorials juvenils de la ciutat en col·laboració amb el Consell de la
Joventut de Barcelona, que tenen per objectiu formular propostes específiques entorn
aquells temes que més preocupen a la gent jove.
- Taller projectejovebcn – plenaris jovebcn de Districte. Activitat adreçada a l’alumnnat de
4t d’ESO (15 i 16 anys) dels instituts d’educació secundària de la ciutat de Barcelona, amb
la voluntat de copsar quines necessitats i expectatives tenen els joves d’aquesta franja
d’edat, a l’hora que pretén apropar-los al debat de la cosa pública i a l’administració
municipal, mitjançant la realització d’un plenari en el qual poden dialogar amb els
representants públics (regidor/a de Districte i regidor de Joventut).
- Taules de debat “som joves i...”. Activitats adreçades a col·lectius juvenils específics. Són
taules de debat amb grups de de joves que, tot i essent minoritaris tenint en compte la
globalitat de la població juvenil i donat el context social actual, possibiliten donar enfocs i
punts de vista diferents a les polítiques de joventut (col·lectiu de joves amb discapacitats
físiques, col·lectiu de joves gitanos, col·lectiu de joves d’origen immigrant, col·lectiu de joves
artistes).
- Espais de recollida d’opinió. Activitats adreçades a la població juvenil en general que
possibiliten el recull d’opinions espontànies entorn diferents qüestions.
                                                     
8 Al final d’aquest capítol es presenta un esquema de l’estructura del procés participatiu del projectejovebcn
11
- La participació no presencial:
- El qüestionari “tu què n’opines?”. Activitat adreçada a tots els joves empadronats a la
ciutat d’entre 16 i 29 anys mitjançant dues modalitats: tramesa postal al domicili i apartat
específic a www.jovebcn.net. Aquest qüestionari permet tenir, entre d’altres qüestions, un
cert coneixement dels temes que més preocupen a la gent jove de la ciutat, així com fer-los
sabedors de quines possibles accions poden desenvolupar-se sota la nomenclatura de
“polítiques de joventut”.
- L’espai virtual “proposa”. Activitat adreçada a tota la població jove de la ciutat mitjançant
apartat específic a www.jovebcn.net que permet la lliure expressió dels i de les joves, i
també recollir demandes i propostes entorn els temes que més els interessen.
- El fòrum obert de debat. Activitat adreçada a tota la població jove de la ciutat mitjançant
apartat específc a www.jovebcn.net que permet expressar-se lliurement, obrint diversos
debats entorn els eixos del projectejovebcn.
A més d’aquests espais dissenyats dins el procés participatiu del projectejovebcn, durant aquest
període de temps, la Regidoria de Joventut ha impulsat i ha participat en una sèrie de projectes
que també guarden molta relació amb el propi projectejovebcn. A l’hora d’elaborar i validar el
Document Final de Conclusions del procés participatiu, s’han inclòs doncs, les propostes sorgides
de les següents activitats:
- “Joves i nit”. Projecte impulsat pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Federació
d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), la Fundació Jaume Bofill i la Regidoria
de Joventut, que ha obert espais de participació a joves de 15 a 29 anys de Barcelona per a què
debatessin i fessin propostes sobre com hauria de ser la nit a la ciutat.
- X Audiència Pública als nois i noies de Barcelona: Salut, Barcelona! Propostes per una millor
qualitat de vida. Per promoure l'educació per la participació, l’Ajuntament impulsa cada any
l'Audiència pública als nois i noies de la ciutat abordant un tema d'interès per a les joves
generacions. En el procés es realitza formació del professorat i del personal educatiu inscrit, i es
presenta el tema i la metodologia de treball a l'alumnat (curs 2004-2005: la salut). Els continguts
són treballats a cada centre i després posats en comú amb la resta. Com a resultat dels debats,
es redacta un manifest que és presentat a l'alcalde i als regidors i regidores de l'Ajuntament en
una audiència al Saló de Cent.
- Estudi d’equipaments juvenils. Estudi realitzat per la Fundació Ferrer i Guardia, amb la
col·laboració de la Regidoria de Joventut, que analitza l’estat dels equipaments de la ciutat, tant
públics com privats, en els quals s’hi desenvolupen activitats adreçades a la infància i a la
joventut.
Tot i que no esdevé un espai dissenyat únicament per a la participació, entenent la participació
aquest cop des de la perspectiva d’oferir llocs oberts des dels quals es pot proposar i/o donar
l’opinió, la web del projectejovebcn - www.jovebcn.net - ha estat un element clau per al bon
desenvolupament del procés participatiu. A aquestes alçades, a ningú se li escapa que a l’hora de
plantejar un procés participatiu amb joves es fa imprescindible comptar amb una eina de suport
d’aquest tipus. Nogensmenys, ens estem adreçant a la franja de la població més avessada a l’ús de
les noves tecnologies.
12
La web del projectejovebcn, www.jovebcn.net (www.bcn.es/projectejove), ha acomplert doncs una
sèrie de funcions bàsiques dins el marc del procés participatiu:
- Presentar d’una forma clara, dinàmica i atractiva, què és el projectejovebcn, tenint sempre en
compte el públic objectiu del procés participatiu: la gent jove.
- Mostrar quina és la realitat juvenil de la ciutat. La web inclou l’Informe de la realitat juvenil de
Barcelona.
- Donar a conèixer quines són les actuacions municipals que en matèria de joventut està
desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona. La web recull l’Informe municipal d’actuacions en
matèria de joventut.
- Oferir espais per a què la gent jove pugui sentir-se partícep del projectejovebcn: expressant-se,
debatint i proposant. La web inclou diferents espais d’aquest tipus: “proposa”, “tu què n’opines?”
(qüestionari) i “fòrum”.
- Informar puntualment del desenvolupament del procés participatiu del projectejovebcn. La web
té dos espais que sota el concepte de “El projecte dia a dia” acompleixen aquesta finalitat:
“Agenda” (amb l’anunci de tots els actes que es desenvolupen) i “Notícies” (amb els impactes
més importants que resulten de les activitats del procés participatiu).
- Exposar el treball resultant dels diferents espais de participació per tal de poder fer un bon
seguiment qualitatiu de tot el procés. En aquest sentit, la web inclou l’apartat “Àrea de treball”,
en el qual s’hi adjunten tots els documents d’aportacions de cadascun dels espais participatius.
La comissió del projectejovebcn ha estat l’òrgan encarregat d’elaborar i validar el Document
Final de Conclusions del procés participatiu a partir dels diferents documents resultants dels
diversos espais de participació, així com altra documentació d’interès, anteriorment esmentada. La
comissió del projectejovebcn ha estat formada per vuit membres – representants dels grups de
treball del Consell de Cent Joves – i per vuit membres del Consell de la Joventut de Barcelona.
13
Com informar i comunicar la realització d’un procés participatiu? És evident que esdevé tot un
repte haver d’informar i comunicar a tota la població jove de la ciutat de Barcelona – entenent que
és tot aquest el col·lectiu afectat – l’obertura d’un procés participatiu de les característiques que
suposa el projectejovebcn. Per aquest motiu, s’ha optat per desenvolupar una sèrie d’estratègies
comunicatives:
- Convocatòria de dues rodes de premsa relacionades amb el procés participatiu del
projectejovebcn: inici del procés participatiu (23/05/05) i presentació de la pàgina web
www.jovebcn.net i del qüestionari “tu què n’opines?” (20/10/05).
- Acord amb el Consell de la Joventut de Barcelona i les diferents plataformes territorials juvenils
existents a la ciutat per a la promoció i el desenvolupament del procés participatiu del
projectejovebcn.
- Realització de reunions informatives amb els representants de les principals entitats juvenils de
la ciutat (març – novembre’05).
- Obertura d’una pàgina web específica: www.jovebcn.net, (23/10/05) vinculada al portal de la
ciutat de Barcelona (www.bcn.es/projectejove) mitjançant col·locació d’un baner específic
publicitari.
- Enviament a tots els joves empadronats a la ciutat de Barcelona, d’entre 16 i 29 anys, del tríptic
informatiu del procés participatiu del projectejovebcn (aquest tríptic va anar acompanyat del
qüestionari “tu què n’opines?”) (octubre’05).
- Anunci de la web www.jovebcn.net a tots els productes comunicatius elaborats des de la
Direcció de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona.
- Anuncis específics del procés participatiu del projectejovebcn en diferents publicacions de
l’àmbit juvenil: Butxaca, Papers de Joventut, Entrejóvenes, Hiperbòlic, Secundèria,
Medicampus, Mondosonoro, Vilaweb,...
- Articles específics i entrevistes sobre el procés participatiu del projectejovebcn a: Papers de
Joventut, El Temps, El Punt, El Períodico de Catalunya,...
Les nombroses aportacions ciutadanes, provinents dels diferents espais de participacio i que
queden recollides en el Document Final de Conclusions, són un bon paràmetre per fer una valoració
molt positiva de la metodologia emprada en el decurs del procés participatiu del projectejovebcn.
Per últim, la devolució dels resultats del procés participatiu està prevista realitzar-la en dos
moments diferenciats mitjançant una sèrie d’elements clau:
- 1r moment: (abril – maig’06)
- Realització d’una Audiència Pública a l’Ajuntament de Barcelona per a la presentació de
l’informe participatiu del projectejovebcn.
14
- Enviament d’un CD (informe participatiu del projectejovebcn) a tots els joves, entitats i
col·lectius juvenils que han participat de forma presencial en algun dels espais del procés
participatiu.9
- Enviament d’un butlletí electrònic a tots els joves que han mostrat el seu interès per rebre
informació sobre el desenvolupament del projectejovebcn.
- 2n moment: (novembre’06)
- Realització del congrés jovebcn que servirà per presentar en públic el Pla Director de la
Política de Joventut 2006-2010 de l’Ajuntament de Barcelona.
                                                     
9 La recollida de dades personals s’ha realitzat seguint les pautes normatives que estableix la Agencia Española de
Protección de Datos
15
Estructura del procés participatiu del projectejovebcn
Participació no presencial Participació presencial
Qüestionari Grups de treball i actes
tu què n’opines? – Consell de la Joventut
(tramesa postal domicilar) de Barcelona (CJB)
Sessions
Qüestionari del Consell de Cent
tu què n’opines? Joves
Jornades de debat de
Espai Districte – Plataformes
“proposa” territorials i CJB
Taller projectejovebcn
Espai (4t d’ESO) – plenaris
“fòrum” jovebcn de Districte
Taules de debat
“som joves i...”
Procés
participatiu
“Joves i nit” Espais de recollida
d’opinió (Mercè’05)
X Audiència
Pública als nois
i noies de BCN
Informe del procés participatiu
Estudi
d’equipaments Document Final de
juvenils Conclusions del Metodologia:
procés participatiu espais
del projectejovebcn participatius
16
Documents resultants de processos participatius i estudis
que, dissenyats fora del procés participatiu, també es
tenen en compte en el Document Final de Conclusions
www.jovebcn.net
Validació del Document Final de Conclusions a càrrec de la comissió projectejovebcn
3. RESULTATS: EL DOCUMENT FINAL DE CONCLUSIONS
Es presenten a continuació els resultats del procés participatiu del projectejovebcn: el document
final de conclusions. Tal i com s’ha esmentat anteriorment aquests resultats han estat validats per la
comissió del projectejovebcn, formada per vuit membres del Consell de la Joventut de Barcelona i
vuit membres provinents del Consell de Cent Joves.
La presentació es realitza tenint en compte, principalment, els eixos de debat del procés participatiu:
- Per unes polítiques de joventut efectives
- Coneixement de la realitat juvenil
- Participació
- Emancipació (Treball i Habitatge)
- Educació i Esports
- Salut
- Cohesió social (Drets Civils, Dona jove i Benestar Social)
- Pau i Globalització justa
- Cultura
- Sostenibilitat i mobilitat
- Polítiques de proximitat: Districte Jove
Així també, s’ha cregut oportú incloure en el marge dret de cadascuna de les propostes presentades
l’orígen de l’espai participatiu des del qual s’ha realitzat la mesura. Com es podrà veure a
continuació, és possible que una mateixa proposta hagi estat realitzada des de diferents espais de
participació.
Espais de participació:
CJB - Consell de la Joventut de Barcelona 1. Ciutat Vella
CCJ - Consell de Cent Joves 2. Eixample
JD1 - Jornada de debat projectejovebcn de Districte 3. Sants-Montjuïc
El número fa referència al Districte 4. Les Corts
ESO1 - Taller projectejovebcn amb alumnat de 4t d’ESO 5. Sarrià-Sant Gervasi
El número fa referència al Districte 6. Gràcia
APNN - Audiència Pública de Nois i Noies 7. Horta-Guinardó
PW - Proposta web. Entre parèntesi apareix sovint un 8. Nou Barris
número que significa el nombre de vegades que 9. Sant Andreu
s’ha realitzat la proposta. 10. Sant Martí
No s’inclouen en aquest document de conclusions les propostes rebudes en els espais de recollida
d’opinió (Mercè’05) ja que reiteren les mesures explicitades amb major concreció en altres espais
participatius, així com tampoc els resultats del qüestionari “tu què n’opines?”, tot i que s’hi adjunta
un annex que recull aquelles propostes plantejades que tenen major acceptació per part de la gent
jove. D’altra banda, les taules de debat “som joves i...” es desenvoluparan durant el mes de maig,
amb l’objectiu de copsar l’opinió de diferents col·lectius juvenils de la ciutat entorn les qüestions
plantejades en aquest document. Així també, tampoc s’inclouen els dos estudis referenciats “Joves i
Nit” i “Estudi d’Equipaments Juvenils” dels quals es realitzarà una publicació específica de
conclusions.
17
18
1. PER UNES POLÍTIQUES DE JOVENTUT EFECTIVES
1. Duplicar el pressupost de la Regidoria de Joventut per als propers quatre anys on es
destini el 25% a subvencions i ajuts a les associacions juvenils, i el 25% a promoció CJB
de la participació i el treball en xarxa.
2. Garantir transparència en l’àmbit econòmic reflectint públicament on es destinen els
recursos pressupostaris en polítiques de joventut. CCJ
2. CONEIXEMENT DE LA REALITAT JUVENIL
3. Agilitzar la publicació de l’Enquesta de Joventut que es realitza cada cinc anys per tal CJB
que permeti una explotació molt més acurada de les dades.
4. Elaborar un informe especialitzat sobre joves i participació. CJB
5. Permetre la implicació del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) en el
desenvolupament de l’Observatori Barcelona – Joventut amb l’objectiu que el CJB
disseny, realització i avaluació d’estudis sigui de forma participada.
6. Convocar des de la Regidoria de Joventut una jornada anual sobre alguna temàtica
relacionada amb la gent jove en coordinació amb el Consell de la Joventut de CJB
Barcelona (CJB).
7. Impulsar un grup de treball de consells locals de joventut en coordinació amb el
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) en el marc de la Xarxa Local de CJB
Joventut impulsada per la Diputació de Barcelona.
8. Impulsar un grup de treball de consells locals de joventut en coordinació amb el CNJC
en el marc de la xarxa EYO (Observatori Europeu de la Joventut) i en col·laboració CJB
amb l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE).
9. Reformular el curs universitari de postgrau “La intervenció en el món dels joves. Les
polítiques de joventut” amb la implicació real tant de la Regidoria de Joventut com del CJB
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).
10. Fer un estudi comparatiu de les subvencions i ajuts que reben les entitats juvenils de
Barcelona i altres ciutats de l’Àrea Metropolitana i Europa, així com una comparativa CJB
interna dels deu districtes.
11. Impulsar i/o donar suport a l’elaboració de diagnòstics als barris sobre les necessitats,
realitat i interessos infantils, adolescents i juvenils i a partir d’aquests crear processos JD1
de participació dotant-los també de partides econòmiques per executar les propostes.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
19
20
3. PARTICIPACIÓ
Promoció de l’associacionisme
12. Dotar d’ajuts públics a les associacions juvenils que tenen un caràcter obert i no
corporatiu per a l’adquisició de nous locals, així com per al lloguer i el bon CJB
CCJ
manteniment d’aquests.
13. Donar ajuts públics per finançar les estructures i el funcionament ordinari d’activitats CJB
CCJ
de les associacions juvenils. PW
14. Donar ajudes-beques per a aquells infants i joves que participen durant tot l’any en JD9
una associació educativa, no només per a l’activitat de vacances d’estiu
15. Establir convenis o concerts plurianuals amb les associacions juvenils de ciutat CJB
d’especial rellevància i de districte (plataformes territorials) que permetin reforçar els JD1
projectes de continuïtat (funcionament ordinari). JD10
16. Augmentar un 25% la partida destinada a la convocatòria de subvencions d’àmbit CJB
ciutat per a entitats i col·lectius juvenils, així com les de districte, establint uns criteris JD1
comuns per a les convocatòries de subvencions d’àmbit de districte per a entitats i JD5
col·lectius juvenils, sobretot pel que fa referència a la seva distribució. Es facilitaria de JD6
forma decidida els tràmits administratius en les sol·licituds de subvenció. JD8
JD9
17. Garantir el cobrament a temps dels convenis i de les subvenció per facilitar la gestió
de les entitats. JD1
18. Més facilitat en els processos per sol·licitar subvencions i més transparència en el seu JD6
atorgament JD9
19. Possibilitar que les sol·licituds de subvencions a entitats juvenils no estiguin JD5
supeditades a les multes o infraccions que aquestes tinguin pendents.
20. Reconeixement del paper de l’associacionisme juvenil: crèdits de pràctiques i
campanyes publicitàries JD6
21. Atorgar beques anuals o de curs a aquells infants i joves que participen en
associacions juvenils i que ho necessitin, tot agilitzant i simplificant els tràmits de JD2
sol·licitud i atorgament.
22. Facilitar els tràmits burocràtics a través de la web de l’Ajuntament per tal de fer més
compatibles els horaris i tasques de l’Ajuntament i els de les pròpies entitats (tràmits JD4
on line).
23. Realitzar campanyes publicitàries per donar més visibilitat i informació de les
associacions juvenils. PW
24. Confeccionar bases de dades de les associacions juvenils als districtes i mantenir-les
actualitzades. JD6
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
21
25. Suport per promoure la contractació de tècnics alliberats a les entitats, per demanar
plans d’ocupació, nous filons, etc. JD9
26. Transport públic gratuït per a les activitats de les associacions educatives JD9
27. Facilitar l’entrada, presentació i promoció de les associacions educatives a l’àmbit
escolar JD9
28. Facilitar recursos a les associacions per promocionar-se entre els i les joves (espais
físics de publicitat, tecnologies, espais en mitjans de comunicació) i generar espais de CJB
promoció de l’associacionisme (panells d’ús gratuït i reservats a les associacions CCJ
juvenils a l’espai públic: als carrers més transitats de la ciutat, dins i fora de les JD5
estacions i parades dels transports públics, poliesportius municipals, centres cívics, JD6
parcs i jardins, tanques temporals que envolten llocs en obres, mercats municipals, JD10
parets exteriors de centres educatius i exteriors de biblioteques i altres equipaments PW
municipals).
29. Instal·lar cartelleres públiques per a ús exclusiu de les entitats i col·lectius juvenils
dels districtes per a la difusió de les seves activitats. Aquestes cartelleres haurien
d’estar instal·lades a aquells indrets on la concentració juvenil sigui més important, tal JD4
com places i llocs de trobada, equipaments, proximitats dels centres educatius... JD5
Garantir un mínim d’una cartellera, com a mínim, a cada barri.
30. Crear programes als centres d’educació secundària que permetin conèixer les
propostes de participació existents al seu voltant JD6
31. Sensibilitzar el professorat per tal de facilitar l’accés de les entitats estudiantils a les
escoles i instituts mitjançant punts de trobada entre professorat, administració i JD6
alumnat
32. Reservar un espai a cada publicació municipal, tant de tota la ciutat com de districte,
per a la difusió de l’associacionisme i de les activitats que duen a terme. A més, cal
que hi hagi agenda actualitzada a les webs de l’Ajuntament i a altres mitjans de JD4
difusió municipals com televisió o ràdio.
33. Publicar un butlletí electrònic i en paper a tots el districtes on s’informi de totes les
activitats per joves, incloent les del teixit associatiu. JD5
34. Establir convenis amb els mitjans de comunicació per tal que dediquin un espai als
projectes dirigits i/o adreçats a joves. JD2
35. Mantenir de forma permanent l’actualització del Cens d’Entitats, Grups i Xarxes de CJB
Participació Juvenil de la ciutat, amb la voluntat que esdevingui la font de Barcelona CCJ
Informació (010). JD5
36. Publicació d’una guia pràctica d’entitats juvenils en format digital o en paper. CCJ
37. Promoure la participació de les associacions juvenils de la ciutat en la publicació (diari
de joventut) de periodicitat semestral que realitzi la Direcció de Joventut. CJB
38. Promoure en mitjans de comunicació els valors cívics que es fomenten des de les
entitats juvenils, en el marc del pla del civisme impulsat per la 5a Tinença d’Alcaldia. CJB
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
22
39. Lliurar des del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB) i en el marc del
Programa Viure i Conviure, impulsat per Caixa Catalunya i la Direcció de Benestar
Social, un material divulgatiu específic als joves que viuen amb les persones grans CJB
per tal de fomentar la seva participació en l’associacionisme juvenil.
40. Convalidar les hores d’implicació en els centres d’associacionisme educatiu amb
crèdits de lliure elecció de les carreres universitàries. JD2
41. Convalidar com a crèdits de lliure elecció les hores invertides en associacions
implicades amb la comunitat, ja que actualment hi ha molts joves que cursen estudis JD2
universitaris i que alhora participen socialment, fet que requereix temps.
42. Convalidar les hores d’implicació en els centres d’associacionisme educatiu com a
pràctiques de determinats estudis. JD2
43. Disposar de cursos de formació subvencionats per a les persones que participen en
associacions juvenils. JD2
44. Tenir facilitats econòmiques en l’ús de transports públics per part de les persones que
participen en l’associacionisme juvenil creant una targeta de “voluntari implicat”. JD2
45. Obtenir punts a l’hora d’opositar, donat el compromís dels joves voluntaris associats
que treballen en la millora de l’entorn. JD2
46. Implementar el Pla de Promoció de l’Associacionisme Educatiu en col·laboració amb
el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) impulsat pel Projecte Educatiu de Ciutat CJB
i liderat per la Regidoria de Joventut.
47. Modificar el marc normatiu de la campanya de vacances d’acord amb les CJB
associacions educatives.
48. Mantenir el premi Joaquim Franch per a projectes d’associacionisme educatiu CJB
(convocatòria anual).
49. Estendre a la resta de districtes l’experiència del programa de promoció del civisme i
l’associacionisme de l’Eixample, impulsada per la la 5a Tinença d’Alcaldia. CJB
Equipaments i serveis
CJB
CCJ
ESO2
ESO3
ESO4
ESO5
ESO6
ESO7
50. Crear equipaments exclusius per a joves (espais joves) amb un mínim de condicions i ESO8
de metres quadrats a cada barri de la ciutat, que serveixin com a espais relacionals ESO10
de la gent jove (bar, taules, música...), amb serveis com: assessorament, cessió JD1
d’espais, tallers, activitats lúdiques (concerts, representacions teatrals,...),... JD2
JD3
JD4
JD5
JD6
JD8
JD9
JD10
PW(7)
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
23
51. Utilitzar les escoles i els IES, en horari no lectiu, com qualsevol altre equipament CJB
públic. CCJ
ESO2
52. Realitzar un pla d’equipaments juvenils de ciutat que inclogui tant els espais joves,
com els centres educatius de primària i de secundària, impulsat per la Direcció de
Joventut. Aquest pla hauria de preveure la cessió real d’ús dels espais públics a les CJB
associacions i grups de joves a tots els barris de la ciutat a partir dels models de JD6
gestió cívica, autogestió, cogestió o codecisió per tal que es cedís el protagonisme a
la pròpia gent jove.
CJB
53. Elaborar un pla funcional per a cada equipament juvenil, que defineixi la finalitat i JD3
funcions d’aquest, així com la dotació de recursos humans i materials que ha de JD5
disposar. JD8
JD10
54. Difondre els diferents espais i serveis per a joves de la ciutat, ja sigui mitjançant web
o butlletí electrònic, o bé per mitjà de l’edició d’un fulletó específic, així com de les CJB
seves activitats.
55. Informar i difondre sobre l’existència dels espais juvenils a la ciutat: la seva CJB
localització, les activitats i les possibilitats que ofereixen.
CJB
56. Fer un pla d’adequació de tots els espais juvenils a les noves tecnologies, amb un JD1
pressupost de creixement progressiu. JD3
JD8
57. Regular els processos de requeriment i ús d’equipaments escolars (que la resposta
de cessió o no de l’espai no depengui ni del moment ni de la persona responsable) JD8
58. Establir un espai de coordinació de tots els equipaments juvenils i punts d’informació
juvenil, de ciutat i districte, coordinat per la Direcció de Joventut i amb la presència CJB
del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).
59. Impulsar el treball en xarxa entre tots els espais juvenils de la ciutat com a acció per CJB
optimitzar i compartir recursos físics, d’activitats i d’espais concrets.
60. Poder fer ús de locals per reunir-se a canvi d’organitzar o col·laborar en actes PW
populars.
61. Crear un punt d’informació juvenil a cada barri del districte i establir un espai de
coordinació de tots els equipaments juvenils i punts d’informació juvenil, de districte i ESO2
JD3
de ciutat, coordinat per la Direcció de Joventut i amb la presència del Consell de la JD10
Joventut de Barcelona.
62. Promoure el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB) com a equipament
referent per les entitats juvenils de la ciutat. CJB
63. Desenvolupar el Punt d’Informació i Assessorament sobre Associacionisme Juvenil
impulsat pel Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB), com a agent CJB
PW
informador dels espais i mecanismes de participació.
64. Aprofundir en diverses àrees específiques d’informació relacionades directament amb JD8
l’emancipació de la gent jove de districte: habitatge i treball
65. Posar un punt d’informació als instituts d’educació secundària perquè els alumnes
puguin demanar informació d’allò que els pugui interessar, tant a nivell acadèmic com ESO10
d’altres temes.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
24
66. Reforçar el Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) com a principal
subministrador de la xarxa territorial d’informació juvenil, creant una sinèrgia
cooperativa entre punts d’informació, i enfortir la col·laboració i comunicació del CJB
Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) amb altres entitats i serveis
d’informació d’àmbit municipal.
67. Introduir més personal tècnic municipal dedicat a la dinamització juvenil.
Dinamitzadors juvenils en tots els centres cívics del districte JD9
68. Millora dels equipaments públics esportius i creació de més zones esportives de lliure JD9
accés
69. Reservar espais en les illes interiors d’edificis de nova construcció per a entitats JD10
juvenils
70. Oferir des dels centres d’informació i adreçada específicament a joves (també menors
d’edat), informació  sobre recursos per a immigrants i sobre la seva regularització. ESO1
71. Creació d’una web jove que contingui informació sobre pisos de lloguer, cursos, PW(4)
activitats, llocs de festa, concerts,... I que estigui en català, castellà i anglès.
72. Aprofundir en diverses àrees específiques d’informació relacionades directament amb CJB
l’emancipació de la gent jove: habitatge i treball. JD3
73. Crear el Servei de Mediació de l’Ús de l’Espai Públic per facilitar la realització d’actes
al carrer per associacions juvenils impulsat per la Direcció de Joventut i la Direcció de CJB
Participació des del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB).
74. Coordinar el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes que gestiona la Direcció de
Participació Ciutadana amb el Cens d’Entitats, Grups i Xarxes de Participació Juvenil CJB
del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB).
75. Coordinar l’oferta de serveis de l’Agència Municipal de Serveis Associatius – Torre
Jussana, que impulsa la Direcció de Participació Ciutadana, amb la del Casal CJB
d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB).
76. Consolidar el Servei de Gestió Laboral per a associacions juvenils impulsat per la CJB
Direcció de Joventut.
77. Adaptar els equipaments juvenils a les necessitats de la gent jove: obertura en horaris
nocturns i en caps de setmana i festius, sales insonoritzades, aparcament de CJB
bicicletes, noves tecnologies, mobiliari funcional,...
78. Disposar de bucs d’assaig de qualitat (amplis, equipats tècnicament i amb flexibilitat JD4
horària) per als grups musicals i artístics, a ser possible als equipaments juvenils.
79. Adaptar els equipaments a les necessitats dels col·lectius que presenten algun tipus CJB
de discapacitat.
80. Garantir la gratuïtat a les associacions juvenils en l’ús de qualsevol equipament públic JD6
(incloent els equipaments escolars) per realitzar una activitat JD10
81. Augmentar l’oferta d’activitats d’oci gratuït als equipaments juvenils, i que les que no ESO4
siguin gratuïtes que esdevinguin més económiques
82. Eliminar de la nomenclatura municipal el nom de casal de joves i convertir-los en
espais joves per tal d’evitar la confusió amb les associacions juvenils que es CJB
constitueixen com a casals de joves.
83. Establir el nou pla d’usos al nou local del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona
(CAJB) que permeti convertir l’equipament en un espai juvenil modèlic amb l’obertura CJB
de l’equipament els set dies de la setmana i el màxim d’hores possibles.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
25
84. Donar facilitats per accedir a equipaments fora dels que són excusivament per a
joves, elaborant un sistema d’accés a altres equipaments (poliesportius, centres
cívics,...) que prioritzi els grups i entitats juvenils del districte, donant-los també JD4
facilitats per utilitzar-los, tant econòmiques com materials. Aquest sistema seria JD9
d’especial aplicació per l’accés a equipaments esportius, donada la seva escassesa. ESO5
Pel que fa a dur a terme activitats a la via pública, s’ha de millorar la coordinació entre
actors i facilitar-hi la realització d’activitats obertes.
85. Millorar l’accés de la gent jove en els centres cívics, tot ofertant també un ventall més
ampli d’activitats adreçades a aquest col·lectiu. PW
86. Tenir en compte l’ús de les normes d’accessibilitat en l’elaboració de productes CJB
comunicatius de la Direcció de Joventut.
Participació institucional
87. Assegurar la participació institucional dels i de les joves, mitjançant el Consell de la CJB
Joventut de Barcelona (CJB), en els òrgans de participació de la ciutat.
88. Fomentar la participació dels joves en la definició dels espais públics, tenint molt en
compte l’opinió d’aquells col·lectius juvenils afectats per les decisions que es puguin JD1
PW(2)
prendre per tal de generar solucions més efectives.
89. Garantir que un mínim del 30% dels representants polítics (diputats, consellers, JD2
regidors, assessors...) siguin joves.
90. Crear aquells mecanisme necessaris de participació per tal d’escoltar l’opinió
d’aquella gent jove que encara no ha arribat a la majoria d’edat i que, per tant, encara PW(3)
no pot exercir el seu dret a votar.
91. Foment de les Comissions de Joventut de Districte que millori la comunicació entre
administració, ciutadania i associacions. Donar resposta a totes les demandes que es JD6
formulin a l’administració tot millorant la capacitat d’interlocució dels joves associats, i JD10
sobretot dels barris que queden més allunyats.
92. Modificar les normes reguladores del Consell de Cent Joves convertint-lo en una eina
consultiva que prengui forma d’observatori permanent de la gent jove i reformular el CJB
paper d’elecció dels i de les joves al Consell de Cent Joves mitjançant l’elecció amb
criteris estrictament sociològics.
93. Assegurar que els processos participatius engegats des de l’Ajuntament deixin de ser
merament consultius i passin a ser també decisoris i vinculants, garantint que els CCJ
JD9
joves estiguin presents en totes les fases d’aquest procés.
94. Fer campanyes eficaces per ensenyar com es pot implicar la gent jove en els
projectes que ja existeixen a la ciutat i que són desenvolupats per la societat civil, CCJ
procurant no vendre únicament la marca Barcelona.
95. Realitzar conferències i fòrums de forma periòdica amb algun responsable de PW
l’ajuntament, que pogués escoltar les necessitats dels joves i donar solucions reals.
96. Elaborar grups d’opinió per testar el nivell satisfacció dels joves amb les propostes i
activitats que fa l’ajuntament. PW
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
26
Ús de l’espai públic
97. Habilitar més espais al carrer en condicions per a ús lúdic, cultural i esportiu: bàsket, ESO3
futbol, skater,... JD1
PW
98. Crear un espai pensat per a què els joves es puguin reunir als parcs. ESO1
99. Crear més zones verdes per a l’esbarjo en el disseny dels nous espais urbans. JD3
100. Constucció de més parcs. ESO8
101. Ajudes econòmiques per adaptar els espais, públics i privats, a les normatives CCJ
sobre accessibilitat.
27
28
4. EMANCIPACIÓ
4.1 Treball
Normativa laboral i polítiques d’ocupació
102. Reduir la setmana laboral a 35 hores sense baixada de salaris, com a forma de
creació d’ocupació, acompanyada amb mesures que ajudin al repartiment de la feina, CJB
ESO7
a la reordenació del temps de treball i a l’eliminació de les hores extres.
103. Regular les empreses de serveis integrals, que en l’actualitat són els principals
responsables de la precarietat juvenil, en fugir de l’aplicació de convenis col·lectius.
Per aquest motiu és necessari que l’Administració sigui exemplar i no subcontracti CJB
empreses de serveis integrals que no demostrin l’aplicació del conveni col·lectiu de
referència als seus treballadors.
104. Evitar que la majoria de contractes laborals que es facin als i les joves siguin de tipus
temporal, ja que aquest fet dificulta la inserció de les persones amb discapacitat. CJB
105. Limitar la temporalitat dels treballadors més joves i augmentar la qualitat de
l’ocupació amb una major estabilitat. Reforçar la causalitat de la contractació
temporal per regular de manera adequada tots els processos de subcontractació. CJB
Prioritzar la qualitat de l’ocupació de la gent jove dels acords referents al model ESO7
ESO8
productiu, a través dels plans i accions específics concertats entre l’Administració, els ESO10
sindicats i la patronal. La prioritat en matèria d’ocupació juvenil ha de ser la lluita
contra la precarietat i la discriminació.
106. Augmentar la renda mínima bàsica. Compatibilitzar les pensions amb certes rendes CJB
de treball. CCJ
ESO1
107. Evitar les demandes de mobilitat per part d'algunes empreses, ja que dificulten
l'adaptació d'aquells treballadors i treballadores que presenten dificultats per realitzar CJB
alguna de les funcions del lloc de treball.
108. Incentivar nous filons d’ocupació, que crearien llocs de treball per a la gent jove,
principalment en els àmbits dels serveis a la vida diària, els serveis per la millora de
la qualitat de vida, els serveis culturals i relatius a l’esbarjo i els temes referents al CJB
medi ambient i impulsar projectes d’ocupació, mitjançant accions de formació i
ocupació de les dones, com els vivers d’empreses.
109. Fer una política d’ocupació específica per a les dones joves, basada en mesures
d’acció positiva i en una política de formació ocupacional que sigui realment eficaç en
la inserció de les dones en el mercat laboral i que no les dirigeixi cap a llocs de treball
que perpetuïn el rol laboral considerat femení. Cal fomentar la igualtat de tracte per
als treballadors i treballadores joves, utilitzant la negociació col·lectiva com a vehicle. CJB
Promoure, en els convenis col·lectius, actuacions encaminades a eliminar les
discriminacions, directes i indirectes. Eliminar la segregació per raó de gènere en el
treball. I, sobretot, vetllar perquè homes i dones gaudeixin del mateix salari per la
mateixa feina.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
29
110. Reglamentar la no subcontractació de serveis per part de l’administració en aquelles CJB
empreses que no acompleixin la LISMI.
111. Potenciar la negociació col·lectiva amb pactes que promoguin la inserció i la qualitat CJB
del treball de les persones amb discapacitat.
112. Fer polítiques d’ocupació específiques i prendre mesures que impedeixin la
discriminació dels i de les joves immigrants. Igualment, és necessària una política
d’ocupació específica per als i les joves amb discapacitat. Cal un control efectiu de la
quota de reserva del 2% per a la contractació de persones amb disminució en CJB
empreses amb més de 50 llocs de treball o, en el seu defecte, les mesures
alternatives legalment establertes. També cal que les empreses facin les adaptacions
necessàries per a la contractació de persones amb disminució. Evidentment,
aquestes mesures també s’han de prendre a les administracions.
113. Regulació i legislació de la figura de l’assistent personal (treballador que fa totes
aquelles tasques que una persona amb diversitat funcional no pot fer per si mateixa),
amb l’opció professional enfront de voluntariat. Actualment hi ha la figura d’assistent
domiciliària que dóna suport en algunes tasques, però no d’una forma àmplia com ho CCJ
podria donar l’assistent personal. Aquesta assistència no s’ha de donar només des
d’un punt de vista mèdic, sinó, en totes aquelles tasques quotidianes que han de
realitzar les persones que tenen unes necessitats específiques. El cost d’aquests/es
professionals s’hauria d’assumir des de l’administració.
114. Impulsar una major dotació de recursos a la Inspecció de Treball i una adequació de
la planificació de la inspecció en funció d’aquells sectors i col·lectius més precaritzats, CJB
pel que respecta als contractes temporals en frau de llei. Responsabilitzar-se de CCJ
l’acompliment de la llei per part de les empreses a qui subcontracten activitats.
115. Dotar l’administració d’una funció de control per a regular les pràctiques
professionals, en el sentit de: d’una banda, controlar el sou de les pràctiques
professionals entre la universitat i l’empresa, perquè molt sovint es tracta de CCJ
contractes i sous precaris; i d’altra, garantir que un cop finalitzat el període de
pràctiques es passi de becari  a treballador. Això s’hauria de fer mitjançant registres i
revisions del grau de compliment de les normatives per part de les empreses
116. Impulsar mesures que garanteixin la seguretat i la salut en el treball. Per això s’ha de
fer acomplir la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, tot assegurant que les empreses
duguin a terme les seves obligacions en temes de formació, tant de seguretat en el
treball com sobre les característiques de la pròpia feina. Tanmateix, és absolutament CJB
necessari que les administracions públiques es responsabilitzin de fer el seguiment
del compliment de la llei.
117. Potenciar polítiques del temps a la ciutat: reclamar el temps comunitari, el temps
personal, el temps laboral, el temps escolar i el temps domèstic-familiar. Com una
bona pràctica, des de l’Ajuntament, com a empresa, hauria d’aplicar mesures de CJB
conciliació per als seus treballadors i treballadores i introduir clàusules als concursos
públics que ho facilitin.
118. Augmentar la baixa per paternitat dels homes. ESO10
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
30
Informació i formació laboral
CJB
CCJ
119. Estendre els Punts d’assessorament i orientació acadèmica i professional-laboral a JD6
tots els territoris ESO8
ESO9
ESO10
120. Crear un punt d’Informació als centres d’educació secundària on els alumnes puguin ESO10
fer consultes sobre el seu futur acadèmic, universitats, cicles formatius, beques, etc.
121. Fer sessions informatives públiques periòdiques sobre l’oferta d’estudis (cicles CCJ
formatius, universitat ,etc.) i l’accés al món laboral.
122. Treballar des dels centres educatius els drets i deures dels treballadors i
treballadores a través d’un crèdit de síntesi conjuntament amb les organitzacions CJB
sindicals juvenils.
123. Adaptar l’evolució de la formació dels professionals del futur amb uns estudis CCJ
planificats acabant amb 1 ò 2 anys d’especialització.
124. Predissenyar els estudis de grau mig i superior i identificar estudis que s’haurien
d’adequar al mercat laboral, i d’altra banda, identificar les noves feines que poden CCJ
generar nous estudis.
125. Promoure la formació ocupacional continuada per a joves, adequada a la demanda
del mercat i a les necessitats dels i de les joves que treballin o que es trobin en CJB
situació d’atur. Crear una borsa de treball efectiva als centres educatius.
126. Oferir suport a les empreses per garantir una formació continuada dels propis CCJ
treballadors, donat que és car autoformar-se.
127. Realitzar amb els col·lectius i agents afectats (joventuts sindicals, consells de
joventut...) plans d’educació en seguretat i salut, en tots els nivells educatius. En CJB
aquest sentit seria essencial la introducció de crèdits variables referents a aquesta
matèria en els centres d’ensenyament secundari.
128. Establir sistemes per a una eficient informació a la ciutadania amb discapacitat de les
qüestions que els afecten i, en especial, dels seus drets i deures, així com de les
disposicions establertes per a la promoció del seu desenvolupament igualitari en CJB
CCJ
matèria de treball, promovent la necessària coordinació entre les diferents
administracions públiques.
Transició escola-treball
129. Potenciar el Pla Jove Formació – Ocupació que permet el desenvolupament
d’itineraris personalitzats per a joves en risc de patir fracàs escolar i/o exclusió social CJB
que possibiliten la inserció laboral, impulsat per l’Institut d’Educació i Barcelona
Activa, i obrir-lo a la participació de les organitzacions juvenils sindicals.
ES07
130. Fomentar l’accés al dret d’un treball digne posant en marxa i/o donant suport a la ESO9
creació d’una borsa de treball que vinculi les necessitats de les empreses del districte ESO10
amb les organitzacions i entitats que treballen per la promoció de l’ocupació. JD1
JD7
131. Atortar beques a partir dels 18 anys retornables amb el primer “treball”. La idea és
cercar maneres per poder emancipar-se als 18 anys, sense haver d’esperar a CCJ
finalitzar els estudis.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
31
132. Possibilitar més pràctiques a empreses quan s’estigui estudiant. CCJ
133. Permetre la realització de pràctiques a les empreses per part de la gent jove amb
discapacitat que estudia cicles formatius i formació ocupacional, mitjançant diferents CJB
tipus d’incentius que compensin les despeses d’adaptació de l’espai on es
desenvolupin.
134. Crear una entitat que controli de forma activa les ofertes que es publiquen dels
col·legis professionals o des de les universitats de forma pública per evitar la CCJ
contractació precària.
135. Oferir un sou per als estudiants que tinguin més de 18 anys, amb un mínim CCJ
d’aprovats i que puguin viure sense treballar fins acabar els estudis.
ESO1
136. Crear mecanismes que permetin compatibilitzar els estudis amb una feina digna. ESO8
ESO10
137. Potenciar, donar a conèixer i dotar de contingut les oficines públiques de treball ja
existents (sobretot del SOC). CJB
138. Recolzar els i les joves emprenedores a través d’ajuts i finançament perquè puguin
crear les seves pròpies empreses o negocis i difondre els programes destinats a gent CJB
jove emprenedora (Mentoring, Comunitat Virtual d’Emprenedors Barcelona Net PW
Activa, vivers d’empreses, Centre per a la Gent Emprenedora).
139. Tutoratge i assessoria pública per a joves autònoms. JD7
140. Gestoria gratuïta per als joves autònoms. JD7
4.2 Habitatge
Igualtat d’oportunitats
149. Considerar el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) com a interlocutor per al
disseny, implementació i avaluació de les polítiques d’habitatge a Barcelona. CJB
CJB
150. Realitzar una segona fase de construcció de 10HJ que superi els 4.000 habitatges CCJ
(de més de 30m2), garantint la gestió transparent dels processos de difusió, selecció i ESO7
accés al conjunt de l’oferta de places. Es farien noves promocions en tots els ESO8
ESO9
districtes de Barcelona. Fer del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ESO10
l’interlocutor principal en l’avaluació dels 10HJ i dels seus programes de Bon veïnatge JD4
dels 10HJ. JD6
PW(15)
151. Promoure la creació de plans d’habitatge per a joves en base a una avaluació de
necessitats de la població de cada districte. Aquest pla seria una eina per facilitar el JD3
JD10
diàleg amb les altres Administracions i agents involucrats en l’habitatge.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
32
CJB
CCJ
ESO3
ESO4
152. Ampliar el parc d’habitatge públic al districte i garantir un percentatge mínim ESO5
d’habitatges protegits per a joves en les promocions promogudes per l’Ajuntament i ESO6
ESO7
destinades a facilitar l’accés a persones amb rendes baixes impulsades per la ESO8
Comissió de Sòl i Urbanisme. ESO10
JD4
JD6
JD8
PW(6)
153. Garantir un percentatge mínim d’habitatges per a joves en totes les promocions ESO1
promogudes per l’Ajuntament que els permeti quedar-se al seu barri/districte. JD1
JD3
154. Vetllar perquè els habitatges de protecció oficial estiguin gestionats per promotors
socials, bé siguin les mateixes administracions o d’altres agents socials que CJB
actualment ja realitzen una tasca molt important en aquest sentit.
155. Propiciar la multifuncionalitat en les noves promocions d’habitatge: àrees vives amb CJB
diverses funcions, per destinataris diversos i amb possibilitats de serveis compartits.
156. Ampliar la reserva de sòl públic i evitar que l’Ajuntament utilitzi la seva posició de
domini per subhastar al millor comprador els seus terrenys. CJB
Mediació de l’Administració pública
157. Crear el Servei d’Habitatge Jove, vinculat al Consorci de l’Habitatge de Barcelona des CJB
d’on es gestioni el parc d’habitatge públic adreçat a la gent jove i s’ofereixi un servei CCJ
d’informació, assessorament i gestió de la rehabilitació d’habitatges. Des d’aquí es ESO5
ESO10
desenvoluparan programes de mediació entre propietaris i joves per facilitar el lloguer Jd7
a preus raonables, amb l’aval de l’Administració per donar garanties a les parts. PW(3)
158. Crear l’Oficina d’Habitatge de Districte, que s’encarregui de la informació i
l’assessorament (normatives, ajuts...). Aquestes oficines haurien de ser el lloc des
d’on se centralitzessin les ofertes públiques i la intermediació entre llogaters i CJB
JD8
propietaris. També reforçarien les estratègies de lluita contra el mobbing immobiliari i
la discriminació. Caldria una coordinació amb el Servei d’Habitatge Jove.
159. Crear un servei, subjecte a una normativa establerta allunyada de la possible ESO10
especulació del lloguer d’habitacions, que permeti compartir pisos entre estudiants. PW
160. Crear mecanismes perquè els i les joves puguin hipotecar el 100% del valor de
l’habitatge i no només un 80%, perquè aquesta és una de les barreres més CJB
importants en l’accés al HPO.
CJB
161. Aplicar un recàrrec del 50% sobre la quota de l’IBI dels immobles desocupats més de CCJ
JD6
sis mesos. JD8
JD10
162. Prioritzar la reconstrucció i remodelació d’edificis històrics i/o industrials amb visió de
futur per tal de no desnaturalitzar els barris i conservant la seva idiosincràsia, JD10
garantint així la seva conservació i millora.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
33
163. Protegir el primer habitatge (rebaixant al màxim els impostos) i fer servir la capacitat
de crear impostos per gravar més fortament els habitatges que es compren o es CCJ
tenen per especular.
CJB
164. Donar prioritat a la recuperació tant d’habitatges com de zones i/o barris degradats, i CCJ
promoure la rehabilitació amb ajuts a canvi de garantir la sortida al mercat dels pisos. ESO10
PW
165. Regular la masoveria urbana com a eina per evitar l’envelliment dels immobles. CJB
CCJ
ESO3
166. Establir mecansimes que possibilitin a l’administració frenar l’especulació mitjançant ESO5
ES08
una normativa a acomplir. ESO9
ESO10
PW
ESO4
ESO5
ESO7
167. Atorgar ajudes econòmiques a la gent jove per a la compra o el lloguer del primer ESO8
habitatge. ESO9
ESO10
JD7
PW(4)
168. Atorgar ajuts per a la rehabilitació de finques per a què el seu ús posterior estigui JD4
destinat a habitatge de lloguer per a joves. JD6
169. Establir un preu màxim per metre quadrat en els pisos de lloguer tenint en compte el ESO10
sou mínim interprofessional. JD6
170. Accedir a hipoteques especials per a la gent jove, abaixant els impostos relacionats i ESO5
facilitant el tràmit burocràtic de sol·licitud. ESO10
171. Potenciar les auditories de gènere a l’hora de realitzar la planificació urbanística. CJB
172. Impulsar mesures per garantir l’autonomia personal dels i de les joves amb
discapacitats (habitatges adaptats, assistència personal, ajudes tècniques...). Seria CJB
també recomanable que les borses joves d’habitatge tinguessin informació sobre el JD8
nivell d’accessibilitat o possibilitat d’adaptació dels pisos.
173. Establir un pla integral d’acollida de joves estudiants mitjançant la destinació de sòl
qualificat d’equipament públic per a la construcció de residències d’estudiants i el CJB
desplegament del programa Viure i Conviure.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
34
5. EDUCACIÓ I ESPORTS
Coordinació educativa
174. Convertir el PEC-B en un veritable pla director de la política educativa de la ciutat,
amb dependència orgànica del Consorci d’Educació, d’on depengui directament el
Consell Escolar Municipal, el Consell de Coordinació Pedagògica, els Plans CJB
CCJ
educatius d’entorn a Barcelona,... Aquesta política educativa, entre d’altres qüestions, JD9
hauria de potenciar més el diàleg entre alumne – família – escola, alhora que reforçar
el paper del mestre.
175. Transformar els Consells Escolars de ciutat i de districte en Consells d’Educació,
incorporant-hi els agents educatius del barri (obrir els Consells Escolars dels centres CJB
educatius a la resta d’agents educatius del territori incloent també les associacions JD2
juvenils).
176. Crear els Consells Educatius de Districte que permetin el disseny, realització i
avaluació de les diferents iniciatives de participació i gestió (Consells Escolars CJB
Municipals de Districte, Plans Educatius d’Entorn, Xarxa Educativa de Barri, Plans JD2
Comunitaris i altres proves pilot existents) i totes les iniciatives educadores de barris i JD9
districte.
177. Donar continuïtat al programa de “Civisme als instituts” als centres d’educació
secundària de tot el districte que permetin conèixer les propostes de participació CJB
JD2
existents al seu voltant.
178. Permetre la participació activa en l’Observatori de la Formació Professional i transició
al món del treball de l’associacionisme juvenil mitjançant el Consell de la Joventut de CJB
Barcelona (CJB) i els sindicats juvenils de treballadors i treballadores.
179. Impulsar la realització del mapa educatiu de Barcelona amb la implicació de les
entitats ciutadanes i les diferents xarxes de barri i districte sota la direcció dels
Consells Educatius de Districte, que permeti que els centres educatius es vinculin CJB
amb les entitats ciutadanes, principalment amb les entitats d’associacionisme
educatiu (esplai i escoltisme).
180. Permetre la participació del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i dels sindicats
juvenils de treballadors i treballadores com a interlocutors al Consell de la Formació CJB
Professional de Barcelona.
Educació laica, pública i de qualitat
181. Garantir una educació paritària als instituts públics. ESO1
182. Replantejar el sistema educatiu creant una nova proposta d’assignatures a ESO4
desenvolupar dins el pla d’estudis per poder optar a d’altres que tinguin més utilitat en ESO7
el nostre futur ESO8
ESO5
183. Promoure que les classes siguin més pràctiques. ESO8
ESO9
ESO10
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
35
184. Suprimir els crèdits variables. ESO6
185. Establir que algunes assignatures, com la plàstica i la música, siguin variables o
optatives, ja que a molts de nosaltres, segons el que vulguem estudiar, no ens ESO6
serviran.
186. Reestructurar el calendari d’estudis i exàmens i les hores destinades a cada
assignatura. ESO7
187. Disminuir el nombre d’alumnes per classe. ESO7
188. Ofertar més activitats educatives pels joves orientades al seu desenvolupament
personal. ESO7
189. Establir que el treball de recerca no tingui tant de pes a les nostres qualificacions. ESO7
190. Tenir un horari intensiu de classes, amb les tardes lliures, per tenir més temps per ESO7
estudiar, fer altres activitats o tenir temps d’oci. Així evitaríem desplaçaments ESO8
innecessaris i milloraria el nostre nivell d’atenció a classe. ESO9
191. Potenciar l’educació en valors de manera transversal a totes les assignatures i
professors, que tots ells s’involucrin, ja que és casi més important que l’adquisició de ESO10
coneixements.
192. Organitzar classes de reforç per als alumnes que els hi costa més segons quines ESO10
matèries.
193. Potenciar la millora del nivell d’anglès, i que als instituts es puguin aprendre més
llengües internacionals, com l’àrab, el xinès o el rus, per obrir més horitzons als ESO10
estudiants.
194. Ampliar l’oferta de formació professional. JD6
195. Augmentar l’oferta de classes d’idiomes, perquè puguem tenir un nivell més alt. ESO2
Inversió en l’escola pública
Professorat i especialistes
196. Realització de tallers de reciclatge per als professors, per tal de poder donar classes ESO1
amb qualitat.
197. Tenir descomptes en els llibres de text. ESO2
ESO8
198. Ampliar el nombre de professors, per poder fer grups més reduïts d’alumnes. ESO3
199. Realitzar més formació per als professors per a què puguin ser més efectius. ESO5
Beques
ESO1
200. Ampliar l’oferta de beques als estudiants més enllà del món universitari ESO3
ESO8
ESO10
201. Permetre la concessió de beques d’estudis que no depenguin tant dels ingressos CCJ
familiars, sinó dels mateixos alumnes i de les seves condicions individuals.
202. Elaborar un full amb totes les beques possibles i les seves condicions, i fer-lo arribar
a tots els joves a casa seva. CCJ
Programes de mediació
203. Donar més informació a l’alumnat sobre el “bullying” i crear espais a l’escola per ESO3
poder parlar sobre aquest tema. ESO9
ESO10
204. Que es prenguin mesures contra el “bullying”. ESO8
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
36
205. Donar recursos als centres d’educació secundària que facilitin l’actuació tant al ESO8
professorat com a l’alumnat que viuen en el seu entorn casos de “bullying”.
206. Actuar de manera més efectiva amb aquelles persones reincidents que esdevenen ESO8
“assetjadors” del “bullying”.
207. Establir mesures de suport (recolzament psicològic, suport legal,...) als afectats de ESO8
“buylling”. JD6
Equipaments
208. Dotar de més ordinadors els centres d’educació secundària. ESO1
JD6
ESO1
209. Atorgar més inversió pública per als centres educatius públics. ESO3
ESO10
210. Atorgar ajuts per a la realització dels viatges escolars. ESO8
211. Millorar les instal·lacions i recursos dels instituts públics. ESO10
JD6
212. Retirar les subvencions de l’Estat a les escoles privades i concertades i donar-les a ESO6
les públiques. ESO7
213. Renovar IES Montjuïc i dotar de major recursos de materials. JD3
214. Promoure la creació de més Escoles Bressol a tots els barris del districte. JD3
JD10
215. Ubicar un conservatori al barri de La Marina i facilitar la consolidació de centres de JD3
música que hi treballen.
Funcionament i organització dels centres educatius
216. Plantejar un sistema per passar els llibres de text d’uns estudiants als altres, de curs ESO2
en curs. ESO8
217. Disposar de màquines de begudes i de menjar als instituts. ESO1
ESO8
218. Taquilles pels alumnes a tots els instituts. JD3
Informació i assessorament
219. Crear els mecanismes adequats per a què arribi més informació sobre beques als ESO2
IES.
220. Que ens facin xerrades als instituts més sovint. ESO4
221. Garantir espais d’informació i assessoria dels joves als IES en temes com: formació, JD3
orientació laboral i planificació familiar.
Obertura dels equipaments educatius
222. Impulsar un pla de xoc d’inversió per afrontar de forma urgent la renovació i posada
al dia de tots els centres educatius que presenten dèficits infraestructurals importants CJB
i aplicar a les escoles la supressió de barreres arquitectòniques per garantir l’acollida
d’alumnat, professorat i personal laboral amb discapacitats.
223. Regular els processos de requeriment i ús d’equipaments (que la resposta de cessió CJB
o no de l’espai no depengui ni del moment ni de la persona responsable). JD2
JD6
230. Garantir la gratuïtat a les associacions juvenils en l’ús de qualsevol equipament públic CJB
per realitzar una activitat. JD2
JD6
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
37
231. Realitzar un pla d’usos dels centres escolars que permeti universalitzar els convenis CJB
per la utilització d’espais (gestió cívica).
232. Dotar de partida pressupostària les accions directes que sorgeixen dels projectes
“Pacte per l’ús educatiu dels equipaments escolars” i “Pla de promoció de les CJB
associacions educatives i l’associacionisme juvenil” del Pla d’Acció del Projecte JD2
Educatiu de Ciutat.
233. Obertura dels centres educatius a les tardes i caps de setmana per poder utilitzar les ESO1
seves instal·lacions: pistes esportives, biblioteques, ordinadors, sales d’estudis, etc... ESO10
Educació en la participació
234. Reconèixer les associacions i sindicats d’estudiants com a espais d’educació en CJB
ciutadania i en la participació democràtica. JD9
235. Facilitar els recursos infraestructurals i logísitcs necessaris pel funcionament de les JD9
associacions d’estudiants
236. Crear una assignatura obligatòria sobre la participació als IES i a les escoles i/o un CCJ
crèdit variable sobre participació
237. Fomentar el treball en equip a l’escola i que el procés formi part de la valoració. CCJ
238. Ensenyar en els centres educatius els drets i deures com a ciutadans i ciutadanes. ESO1
239. Recuperar els Punts d’Informació i Dinamització als IES (PIDCES) JD5
240. Crear programes als centres d’educació secundària que permetin conèixer les CCJ
propostes de participació existents al seu voltant. JD5
241. Sensibilitzar el professorat per tal de facilitar l’accés de les entitats estudiantils a les
escoles i instituts mitjançant punts de trobada entre professorat, administració i JD5
JD9
alumnat.
242. Augmentar la partida pressupostària en un 200% en l’organització i gestió de les
eleccions dels consells escolars amb l’objectiu de reforçar el foment de la CCJ
participació. Facilitar la implicació de les associacions d’estudiants en el disseny,
realització i avaluació de les eleccions.
243. Augmentar la partida pressupostària en un 200% per tal que es faci una campanya
pel foment de la participació a les jornades d’intercanvi d’experiències i formació als CJB
delegats de l’alumnat. Facilitar la implicació de les associacions d’estudiants en el
disseny, realització i avaluació de les eleccions.
244. Permetre la participació del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i de les seves
entitats membres en el Programa d’Activitats Escolars que gestiona el Consell de CJB
Coordinació Pedagògica de Barcelona.
245. Augmentar el 200% la partida pressupostària dels programes de dinamització cultural
als instituts i encaminar-los a la promoció de l’associacionisme i el foment de la
participació mitjançant vivers de projectes, nuclis impulsors d’associacions culturals ESO1
JD5
gestionades pels propis adolescents i joves amb vocació de desenvolupament a
l’entorn més immediat.
246. Permetre que les associacions juvenils del territori puguin implicar-se en el projecte
Fer de ciutadans i fer de ciutadanes per tal que el desenvolupament de valors CCJ
democràtics i la promoció de la participació es faci també acompanyat d’un model
integrat de relació entre centre educatiu i territori.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
38
247. Estudiar la relació entre la vinculació dels infants a l’associacionisme educatiu i el seu CJB
èxit escolar.
Esport per a tothom
248. Desplegar de forma progressiva els Plans educatius d’entorn a l’esport (impulsats pel CJB
Departament d’Educació i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de CCJ
ESO5
Catalunya) per a la promoció de l’esport popular i l’associacionisme juvenil esportiu. ESO10
249. Potenciar la participació de la gent jove que fa esport en la gestió de les seves
associacions i instal·lacions garantint l’existència, a tots els barris, d’instal·lacions CJB
esportives que permetin la pràctica de tota la gent jove amb una política de preus
assequibles.
250. Consolidar i ampliar les pràctiques esportives als espais públics oberts: carrers,
places, parcs, platges… i agilitzar dels tràmits administratius en l’obtenció dels CJB
permisos necessaris per l’ús dels equipaments i dels espais públics.
251. Construcció de més pistes públiques en l’espai urbà per practicar l’esport, ESO1
principalment el bàsquet i el futbol. ESO4
ESO7
ESO8
252. Habilitar skate-parcs per a la pràctica esportiva del monopatí a tots els districtes PW(16)
CCJ
ESO1
ESO5
253. Ampliar la xarxa de poliesportius municipals i el seu horari d’obertura ESO7
JD3
JD4
JD10
254. Crear una quota jove en l’accés a tots els poliesportius municipals, eliminant la ESO1
ESO5
matrícula i pagant una taxa mensual reduïda CCJ
255. Promoure la participació dels i de les joves com a assistents a les competicions
esportives Ciutat de Barcelona, mitjançant mesures específiques (invitacions, CJB
descomptes...) distribuïdes per les xarxes d’informació municipal i sobretot des del
Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ).
256. Oferir acords per a la gestió de les instal·lacions esportives escolars a clubs i
col·lectius del territori amb els criteris de foment de l’associacionisme esportiu juvenil CJB
partint de la implicació de la gent jove en la presa de decisions.
257. Implicar les escoles de formació de lleure reconegudes per la Generalitat de
Catalunya en els cursos de formació en la promoció de valors educatius i ètics per a CJB
tècnics i responsables esportius que realitza la Direcció de l’Esport.
Acollida de nous estudiants
258. Aplicar el nou decret d’admissió d’alumnes als centres sostinguts amb fons públics CJB
per tal d’evitar la distribució desigual d’alumnat immigrat entre centres públics i CCJ
concertats. ESO1
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
39
259. Promoure programes d’informació per a infants i joves d’origen immigrat i les seves
famílies de l’existència de l’associacionisme educatiu i serveis educatius del seu CJB
entorn i promoure la incorporació d’educadors d’origen immigrat en els diferents CCJ
àmbits educatius.
260. Permetre la participació de les associacions juvenils vinculades als centres educatius
en els programes d’acollida, formació i informació per a l’acolliment d’alumnat i
famílies nouvingudes, com a eina per promocionar la participació, així com en els CJB
CCJ
Plans d’Acció de Formació de pares i mares en general, que lidera el Consell Escolar
Municipal de Barcelona.
261. Oferir suficients cursos de català com per cobrir la demanda existent (estudiants CCJ
estrangers, nova immigració...).
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
40
6. SALUT
Educació en la salut
262. Prioritzar, per part de les diferents administracions, les polítiques de prevenció i
promoció de la salut d’aquells aspectes que més afecten els i les joves (trastorns
alimentaris, drogues...). Incloure en les campanyes, en les accions i en el treball CJB
educatiu sobre l’abús i els problemes de salut que generen les drogues informació
sobre els hàbits que assegurin un consum conscient i responsable, reduint els riscos i
fent un enfocament basat en donar elements per a la pròpia decisió del o de la jove.
263. Promoure, per part de les administracions competents, la inclusió transversal dins els
itineraris curriculars, així com fer crèdits de síntesi, de tots aquells aspectes relatius a
la salut que permetin l’adopció de conductes i estils de vida saludables, que fomentin CJB
CCJ
les decisions autònomes basades en la llibertat individual de les persones. L’escola ESO10
es veu com un espai privilegiat per treballar l’àmbit de salut des d’una perspectiva
integradora i universal.
CCJ
ESO1
264. Realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre el consum de ESO2
drogues i conductes addictives, i els seus efectes, fent-hi participar en alguns casos ESO5
persones que han viscut experiències vitals en aquest tema. ESO8
ESO10
APNN
265. Fer visites des de les escoles i centres d’educació secundària a centres de APNN
desintoxicació.
266. Fomentar l’educació en la prevenció, pel que fa al consum de drogues, més que no
pas en el càstig, ja que per molt que es prohibeixi, es pot arribar a consumir ESO10
igualment. La responsabilitat de dir no és de l’individu.
267. Desenvolupar campanyes que augmentin la informació sobre les substàncies CCJ
ESO1
addictives i els riscos derivats del seu consum. APNN
268. Crear mesures de prevenció per evitar el consum de drogues entre la gent jove, tal
com: promoure, realitzar i donar a conèixer activitats alternatives i engrescadores per APNN
al jovent, que despertin noves inquietuds en ells/elles
269. Crear més centres d’ajuda per a les persones drogodependents i fer-ne difusió
perquè tothom sàpiga que existeixen APNN
270. Apujar el preu de les drogues legalitzades: tabac i alcohol APNN
271. Pressionar els propietaris de les discoteques, sales de ball i bars perquè abaixin els
preus de les begudes no alcohòliques, ja que normalment les begudes sense alcohol APNN
són gairebé tan cares com les begudes alcohòliques de pocs graus i això fomenta el
consum d’alcohol.
272. Pressionar els directors de les televisions o els productors de sèries perquè els
patrons que hi surtin siguin saludables, ja que a les sèries massa sovint es veuen APNN
nois i noies adolescents que consumeixen alcohol, tabac i altres drogues, i que tenen
uns patrons de conducta molt poc responsables.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
41
273. Proposar sèries de televisió amb debat posterior al programa on es parli, es reflexioni
i es facin activitats com convidar nois i noies amb problemes relacionats amb el APNN
consum de substàncies addictives i que es rebin trucades.
274. Incorporar en les màquines expenedores de tabac, xiclets i pegats de nicotina APNN
ESO1
275. Realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre salut sexual i ESO4
diversitat sexual, incidint en aquells aspectes dels quals hi ha un major ESO7
desconeixement i deixant espais participatius per a l’intercanvi d’opinions i per a ESO8
l’aclariment de dubtes. ESO10
APNN
276. Realitzar més sortides des dels instituts als centres de planificació familiar. ESO10
277. Parlar tant en els instituts com a les escoles amb naturalitat sobre sexualitat, perquè ESO1
ESO10
així es promou, des de petits, que posteriorment no hi hagi tabús ni vergonyes. APNN
278. Afavorir espais de privacitat a l’hora de parlar del tema de sexualitat en els centres. ESO5
279. Enviar informació sobre sexualitat als pares per a què tractin aquest tema amb més ESO10
naturalitat i puguin parlar-lo amb els seus fills. APNN
280. Realitzar una mena de “saló de la sexualitat” per a la gent jove APNN
281. Promoure campanyes de sensibilització que facin augmentar entre els joves la
percepció del risc de contraure malalties de transmissió sexual i que tinguin la
capacitat de contrarestar algunes informacions sobre salut promogudes per la cultura CCJ
APNN
popular (i juvenil concretament) que són incorrectes i que provoquen una adquisició
d’hàbits poc saludables entre els i les joves.
282. Creació de centres d’acolliment i informació per a les joves que es queden
embarassades i els joves implicats, perquè no es trobin soles i puguin decidir per APNN
elles mateixes què volen fer
283. Que hi hagi màquines expenedores de compreses i tampons, als mateixos llocs on
n’hi ha de preservatius APNN
284. Realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre educació
nutricional en les quals també hi participin no únicament l’alumnat sinó també les CCJ
ESO10
famílies
285. Realitzar campanyes de sensibilització per millorar els hàbits nutricionals de tota la CCJ
població, especialment jove. ESO10
286. Editar un receptari de fàcil interpretació adreçat a millorar els hàbits alimentaris de la CCJ
població jove (plats de fàcil elaboració i aliments saludables).
287. Crear un mecanisme pel qual un professional de la salut vagi de forma periòdica als
instituts d’educació secundària obrint un espai personalitzat al qual poder-hi fer ESO10
consultes i preguntar dubtes de manera privada.
ESO3
288. Disposar en els centres d’educació secundària de tota la informació necessària sobre ESO4
ESO7
els serveis existents a la ciutat sobre temes de salut. ESO9
ESO10
289. Elaborar una pàgina web on els joves puguin fer consultes sobre salut i que tinguin ESO10
resposta d’un expert.
290. Utilitzar un llenguatge planer i clar que arribi als joves en les campanyes de CCJ
sensibilització sobre temes de salut.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
42
291. Posar a l’abast de les entitats juvenils tots aquells materials i recursos existents que
tractin sobre la salut (guies per educadors, tríptics sobre drogues, materials de
trastorns alimentaris, salut sexual...) així com tota la informació referent als diferents CJB
programes de salut adreçats a joves que existeixen a la ciutat i facilitar-ne l’accés. A
tal efecte, es crearia una línia de subvencions per a entitats juvenils dedicada a
programes de promoció de la salut.
292. Promoure la gestió per part de les entitats juvenils dels serveis d’informació de salut CJB
dirigits a la gent jove (sexualitat, drogues, trastorns de la conducta alimentària...).
Polítiques de salut
293. Crear una Taula de Polítiques de Salut per a la gent jove amb la participació activa del
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) en representació de les associacions
juvenils de la ciutat, que permeti, entre d’altres mesures, dissenyar, editar i distribuir CJB
campanyes periòdiques de conscienciació, basades en una informació útil que
afavoreixi la prevenció i millora de la salut dels i de les joves, tant a nivell de ciutat com
de districte.
CJB
CCJ
294. Garantir un accés fàcil, econòmic i proper per part dels joves als mètodes ESO3
anticonceptius i a la píndola “del dia després”. ESO6
ESO7
APNN
CJB
ESO1
295. Reduir els preus dels preservatius a 20 cèntims o permetre’n la gratuïtat i la seva ESO3
distribució obligatòria en els espais relacionals juvenils, incloent els centres ESO4
d’ensenyament secundari a partir de màquines expenedores. ESO7
ESO8
ESO10
296. Donar més informació sobre la pastilla de l’endemà i que es pugui aconseguir també a ESO10
les farmàcies, així com la seva distribució des dels centres de planificació familiar.
297. Promocionar els ajuts de les dones per a la menstruació, ja que ara s’aplica un impost
de luxe sobre aquests productes. S’hauria d’aconseguir la seva gratuïtat i si més no CCJ
aplicar l’impost del 4%.
298. Impulsar Centres de Planificació Familiar separats dels Centres d’Atenció Primària,
però amb una nova dimensió, oferint un assessorament integral sobre sexualitat i
afectivitat en general, orientació sexual i tots aquells dubtes que els i les joves puguin CJB
tenir al voltant del sexe. Per ser efectius haurien de convertir-se en espais pròpiament
joves, això comportaria un entorn i uns horaris adequats a la condició juvenil.
299. Obrir a cada barri un centre el qual es doni informació i assessorament, i es faci ESO1
ESO5
seguiment sanitari sobre salut sexual. APNN
300. Controlar els punts on es consumeixen més drogues es (discoteques i els seus ESO1
voltants, espais urbans, etc) per poder evitar el seu tràfic i consum. ESO5
301. Augmentar el control al voltant dels instituts per tallar la possible venda de drogues. ESO10
Més control al voltant dels Instituts i dels venedors.
302. Legalitzar les drogues toves. ESO5
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
43
303. Revisar les lleis penals que s’apliquen per la venda il·legal de drogues. ESO8
ESO10
304. Obrir més centres d’assistència als consumidors de drogues, així com de centres de ESO5
desintoxicació. ESO8
305. Eliminar la imatge del “cos perfecte” de les campanyes publicitàries; d’aquesta manera
els nois i noies podrien deixar de desitjar el que no són i s’acceptarien més tal com APNN
són.
306. Vigilar molt de prop el contingut de les revistes i la seva publicitat per a joves APNN
307. Regular més estrictament la venda de tabac i l’alcohol als menors d’edat, ja que està a ESO8
l’abast de tothom.
308. Donar alternatives a les drogues per qui està temptat de consumir-les. ESO10
309. No permetre que a les passerel·les desfilin models amb transtorns alimentaris i que no APNN
representen gens la veritable forma del cos femení
310. Impedir que les botigues de roba només exposin talles petites i vigilar que les talles
segueixin el patró universal APNN
311. Més informació sobre el calçat i els teixits més adequats, quins avantatges i APNN
inconvenients té posar-se segons quines coses
312. Promoure l’hàbit de menjar “llaminadures saludables” com ara la fruita fresca o fruits APNN
secs, i incloent-hi productes d’altres cultures que també siguin saludables.
313. Pel que fa a l’etiquetatge dels productes, la informació: hauria de ser clara i entenedora
per a qualsevol persona, hauria de ser ben visible, hauria d’indicar el valor nutricional i APNN
la composició, hauria d’indicar si es tracta d’un producte transgènic, hauria d’avisar de
les possibles conseqüències d’un abús del producte.
314. Limitar el nombre de màquines expenedores de begudes gasoses i pastisseria
industrial a les escoles, en benefici de les que continguin fruita i productes lactis o APNN
derivats
315. Organitzar tallers o crèdits a les escoles que facin referència a l’alimentació APNN
316. Fer trobades de gent jove amb diferents especialistes: metges, dietistes, psicòlegs i
professionals d’àmbits diversos –empreses d’alimentació, mitjans de comunicació, món APNN
de la moda i de la publicitat-, per poder intercanviar opinions, idees i experiències, amb
l’objectiu d’afavorir un canvi en la societat
317. Obrir un punt d’informació a la ciutat especialitzat en temes de drogues. ESO10
318. Augmentar la vigilància per als “botellons”. ESO10
319. Obrir punts d’atenció, en matèria de salut sexual, exclusivament per a dones, on
puguem parlar amb tota tranquil·litats i naturalitat del tema i resoldre els nostres ESO1
dubtes.
320. Establir que sempre hi hagi un centre de planificació familiar obert a la ciutat (servei de ESO5
24 hores).
321. Potenciar en els joves la vida sana, com fer esport, una bona alimentació i uns hàbits ESO10
saludables.
322. Garantir certs serveis d’atenció no coberts actualment o que es fan de manera molt
deficitària, com una atenció psicològica real dins el sistema sanitari que ofereixi CJB
tractaments de psicoteràpia o la cobertura total del dentista pel sistema públic, entre
d’altres.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
44
323. Potenciar programes de rehabilitació que no es concebin tan sols per a recuperar
capacitats perdudes sinó per mantenir les que ja es tenen, cas de les malalties CJB
degeneratives.
324. Obrir més centres de salut mental específics per a joves o incrementar el personal CJB
contractat i qualificat, alhora que s’ha de flexibilitzar els seus horaris. PW
325. Reduir les llistes d’espera i incrementar la mitjana de temps que es dedica a cada
pacient alhora que s’incrementa la ràtio de professionals: metges/sses, infermer/es, CJB
ESO10
psicòlegs/ogues, treballadors/es socials en els diferents serveis de salut de la ciutat.
326. Dedicar més diners públics en l’estudi i solució de les malalties. ESO10
327. Establir una renda bàsica mensual dirigida als col·lectius que per causa del VIH es
troben en situació d’exclusió social, tal i com ja fa anys que proposen diverses entitats. CJB
328. Regular els intercanvis de xeringues al carrer i a les presons, creant sales de consum CJB
controlat a tots els districtes de Barcelona.
329. Evitar aglutinar les zones d’oci en pocs punts de la ciutat o en zones apartades de la
ciutat on els i les joves hagin d’anar amb cotxe; s’hauria de permetre que tots els CJB
districtes tinguessin un determinat nombre espais d’oci i potenciar i diversificar el
transport públic nocturn.
330. Promoure a les instàncies adequades la despenalització i la supressió de les sancions
administratives pel consum de cànnabis. CJB
331. Promoure el reconeixement del dret a l’avortament de forma lliure. CJB
332. Introduir la perspectiva de gènere pel que fa a les estratègies i programes de prevenció
i promoció de la salut. CJB
333. Augmentar els controls d’alcoholèmia, amb sancions més dures que infringeixen la llei. ESO3
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
45
46
7. COHESIÓ SOCIAL
7.1 Drets Civils
Infància
334. Crear la Regidoria d’Infància, amb la finalitat d’escoltar i vetllar per la qualitat de vida
dels infants. La Regidoria ha de voler conèixer els infants personalment i interessar-se JD2
per les seves inquietuds i necessitats.
335. Crear un Consell d’Infància que esdevingui el punt de trobada i d’intercanvi d’opinions JD2
entre els infants d’arreu.
336. Crear campanyes destinades a promoure i difondre els drets dels infants i les seves JD2
reivindicacions.
Llibertats individuals
337. Realitzar campanyes cíviques des de les administracions on es promogui la igualtat de
totes les persones, independentment del seu sexe i/o orientació sexual, incloent en les CJB
polítiques de joventut la diversitat d’orientació sexual.
338. Potenciar el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transexuals de
Barcelona com a veritable espai de debat, amb la creació d’un Observatori que vetlli CJB
per la no discriminació.
339. Garantir assessorament psicològic, si s’escau, als i les adolescents amb conflicte o
dubtes sobre la seva orientació sexual. Aquest hauria de ser gratuït, públic i de fàcil CJB
accés.
340. Reconèixer el dret al canvi de sexe legal, sense que sigui necessària l’operació de
genitals. CJB
341. Realitzar estudis per part dels agents socials i les administracions que revelin l’índex
d’homofòbia i transfòbia existents en el món laboral, promovent l’elaboració i difusió CJB
d’eines educatives per als educadors i educadores orientats a difondre missatges
plurals, que incorporin models homosexuals.
342. Promoure l’extensió de l’ús social del llenguatge i les actituds no homofòbiques. CJB
343. Permetre la cobertura sanitària, laboral, legal i de tot tipus de la professió de la
prostitució tan femenina, masculina com transsexual en tots aquells casos en què CJB
s’exerceixi de manera voluntària i lliure.
344. Demanar un posicionament a l’administració en relació a la prostitució, comptant amb
l’experiència d’aquelles entitats que treballen el tema i abordant el debat des d’una CJB
perspectiva oberta.
345. Crear fòrums de debat juvenil sobre la tolerància religiosa, ideològica i racial PW
346. Abolir les discriminacions per creences religioses o per portar-ne símbols en el vestit ESO1
(creu, vel, kippah,...), especialment a l’hora de donar-te una feina.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
47
347. Donar a conèixer les diferents cultures de les persones immigrants, per tal de que la ESO1
gent no els tingui por ni odi, i no generalitzin sobre la seva manera de ser.
348. Que es prenguin més mesures i s’apliquin més càstigs a les persones que falten al ESO9
respecte i tracten malament a les persones provinents d’altres països.
349. Foment d’activitats que possibilitin tant el coneixement cultural dels qui vénen de fora, ESO1
com dels qui ja fa temps que viuen aquí ESO5
ESO10
350. Realització de classes d’educació per la igualtat (crèdits variables) que fomentin
l’acceptació de les diferències dels altres, ja siguin físiques, religioses, ideològiques,... ESO10
351. Incrementar el nombre de places de centres de dia i serveis residencials, per part de
totes les administracions, per a persones amb discapacitats físiques, psíquiques i CJB
sensorials.
352. Consolidar el Pla Municipal d’Accessibilitat (serveis i sistemes de transport, espai
públic i equipaments) respectant el termini que es va establir per tal de garantir-ne CJB
l’accessibilitat total pel desembre de 2006 (ara per ara està molt lluny d’acomplir-se,
sobretot pel que fa a RENFE i Metro).
7.2 Dona jove
Igualtat d’oportunitats
353. Reivindicar el pas de les dones a la ciutadania de ple dret, potenciant la igualtat com CJB
un valor dins de les relacions personals i familiars.
354. Realitzar més campanyes de conscienciació per treballar més el dret a la igualtat. ESO7
ESO9
355. Treballar per eliminar la divisió sexual del treball que legitima les relacions desiguals de CJB
poder entre homes i dones. ESO10
356. Promoure l’accés i la participació de les dones joves en tots els espais i àmbits de la CJB
societat, en especial a llocs de presa de decisions.
357. Donar ajuts a les dones joves que volen formar una família, especialment a les que
formen una família monoparental: per compatibilitzar feina, estudis i/o els fills o filles, CJB
així com promocions d’habitatges de lloguer assequible i una veritable xarxa pública
d’escoles-bressol.
358. Cofinançar i promoure plans pilot de bones pràctiques a municipis i empreses, i
estimular el debat i la participació activa dels interlocutors socials en l’oferta de CJB
mesures factibles per promoure la conciliació de la vida personal, laboral i domèstic-
familiar.
359. Promoure i donar suport a centres de dia, ludoteques i altres serveis d’atenció a la vida
diària, amb horaris adequats. Caldria pensar possiblement en bonificacions de les CJB
taxes municipals per a les empreses o entitats promotores i també en la promoció
d’altres formes de cofinançament, com ara els xecs serveis o altres.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
48
Abolir la violència masclista
360. Fomentar mesures d’acció positiva respecte la dona en resposta a la discriminació que
pateix, pressionant als mitjans de comunicació per mostrar un enfocament no CJB
ESO7
patriarcal.
361. Sensibilitzar sobre polítiques transversals per a la prevenció, detecció i eradicació de la CJB
violència masclista, així com ajudar les víctimes. L’educació preventiva ha de ESO7
ESO8
començar a les escoles. JD7
362. Promoure i donar suport a les iniciatives de caire associatiu centrades en la prevenció, CJB
detecció i eradicació de la violència masclista.
363. Elaborar polítiques actives que aconsegueixin generar un rebuig social de la violència
masclista, fent visibles models i formes de convivència alternatius, basats en CJB
l’establiment d’una cultura de pau i no violència.
364. Realitzar campanyes institucionals de sensibilització sobre la discriminació que
pateixen les dones i les conductes femenines dirigides a gent jove, apropant els seus CJB
espais relacionals (escoles, instituts, universitats, casals de joves, zones d’oci...).
365. Garantir el seguiment de l’aplicació de la llei integral contra la violència de gènere CJB
(estatal) i masclista (autonòmica) per part de les administracions.
ESO2
366. Incrementar les mesures de seguretat per a les persones que han patit violència de ESO4
ESO5
gènere. ESO8
ESO10
367. Actuar amb més celeritat davant la denúncia d’una dona que pateix violència de ESO5
gènere.
368. Endurir les penes dels maltractadors, acomplin les mesures pel que fa al seu ESO7
allunyament de l’entorn de la víctima. ESO10
369. Promoure la introducció als currículums escolars d’aspectes com la coeducació,
incloent el llenguatge no sexista, els valors de les dones que no han estat visualitzats CJB
per la històrica educació androcèntrica i tractaments preventius d’actituds sexistes.
370. Formar tots els col·lectius i especialistes que treballen en la prevenció, detecció i
eradicació de la violència masclistes, inclosa l’administració de justícia. CJB
371. Implementar a tots els districtes protocols contra la violència vers els infants i els i les CJB
adolescents.
372. Incrementar la Xarxa de Punts d’informació i Atenció a les Dones (PIAD) a tots els
districtes de la ciutat, així com altres espais d’atenció i d’informació sobre sexualitat i
mètodes de planificació familiar accessibles a les dones joves, amb especial atenció a CJB
les immigrants procedents d’altres cultures. A més, cal establir mecanismes de
coordinació entre els PIADS i la Xarxa d’informació Juvenil on les entitats juvenils hi
tinguin un paper protagonista.
Eliminar qualsevol forma d’expressió sexista
373. Aplicar el principi de transversalitat en l’acció política de les administracions, tot
comptant amb l’opinió, desitjos i manera de veure el món de les dones joves, i CJB
considerar les seves necessitats específiques.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
49
374. Donar una educació en la que s’eliminin els estereotips de gènere. ESO1
375. Deixar d’utilitzar el llenguatge sexista a les escoles. ESO5
7.3 Benestar Social
Polítiques públiques d’inclusió
376. Promoure que la Generalitat de Catalunya i la resta d’actors polítics aprovin una Llei de
Serveis Socials que reconegui l’accés al sistema de serveis socials en tant que drets
de ciutadania. On es reconegui, a més, el paper dels ens locals en la gestió dels CJB
serveis socials i, en especial, el cas de Barcelona, tal com queda explicitat en la carta
municipal aprovada pel Parlament de Catalunya.
377. Accelerar la implementació del Pla d’Inclusió Social. JD1
378. Millorar i ampliar els recursos socials, tant els públics com els de les entitats, per que
siguin més suficients i eficients. En aquesta línia fem una sèrie de propostes per les
entitats que treballen els temes d’inclusió social: augment dels recursos econòmics a JD1
partir de les necessitats detectades i garantir el cobrament de les subvencions i/o
convenis a temps per facilitar la gestió de les entitats.
379. Expandir la cobertura i la intensitat de la protecció del sistema de Rendes Mínimes
d’Inserció, tot treballant per a la creació d’una renda mínima que esdevingui un
instrument vàlid contra la pobresa o aquelles situacions d’economia precària, tal i com
estableix l’Agenda Social Europea, i no només per a aquells casos de pobresa CJB
extrema. Això es podria agilitzar transferint a l’Ajuntament (tal com diu la Carta
Municipal) les competències en matèria d’atenció social especialitzada i de creació i
posada en marxa del Consorci dels Serveis Socials de Barcelona.
380. Habilitar més espais d’allotjament i manutenció per a persones que fan del carrer el ESO1
seu espai vital habitual.
381. Incrementar el nombre d’habitatges municipals tutelats tant per a gent gran, com per a
joves i infants, garantint les necessitats socials d’accés a un habitatge digne i CJB
assequible d’amplis sectors de la població que no poden fer-ho a través de l’oferta del
mercat.
382. Fer publicitat dels drets i deures d’arrendadors i arrendataris, tot evitant i sancionant
aquells casos de discriminació per raó de sexe, origen, capacitats i orientació sexual. CJB
383. Definir programes integrals d’inclusió orientats a col·lectius vulnerables en funció de CJB
l’edat, la dependència, l’origen, el gènere o l’estructura de la llar.
384. Garantir l’accés de les dones immigrades no regularitzades al seguit de recursos que CJB
s’ofereixen actualment en tots el àmbits, independentment de la seva situació legal.
385. Ajuts públics destinats a les famílies joves treballadores: oferta àmplia i ajustada a la
demanda d’escoles bressol i ajuts econòmics a les mares durant els primers anys. CCJ
386. Promoure que l’Administració central derogui l’actual Llei d’Estrangeria, així com que CJB
traspassi a la Generalitat de Catalunya les competències d’immigració.
387. Proporcionar dret a sufragi actiu i passiu, en totes les eleccions, a les persones que JD1
compten amb un any de residència al país.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
50
388. Realitzar cursos d’integració gratuïts a les persones immigrants a tots els nivells ESO7
(lingüístic, cultural, normativa,...).
389. Generar polítiques d’immigració que tendeixin a reduir substancialment la vulnerabilitat
de les persones immigrants, posant en marxa mecanismes de regularització sobre la CJB
base de l’arrelament social i laboral d’aquestes persones.
390. Incrementar programes d’acollida i mediació, potenciant, articulant i coordinant CJB
l’acollida (SAIER, serveis lingüístics, mediació).
391. Incorporar personal en l’àmbit sanitari amb nocions de diverses llengües, per tal que
puguin mediar amb aquelles persones de procedència diversa que tenen dificultats per CJB
parlar en català i/o castellà.
392. Reconèixer i donar suport a l’acció de l’associacionisme juvenil, especialment als
projectes que treballen pels drets de ciutadania dels i les persones immigrades, CJB
potenciant des de les administracions els plans comunitaris de cohesió social per
fomentar la implicació de la població immigrada.
393. Ampliar els recursos per fer una tasca efectiva d'educació de carrer, assegurant els JD1
canals d'integració social per a aquesta gent jove, així com contra el racisme i la no JD9
discriminació. PW
394. Millorar i dignificar la figura dels educadors de carrer. JD1
395. Més coordinació i cooperació dels educadors de carrer i els serveis socials amb les JD9
entitats juvenils
396. Generar mesures perquè no es produeixin guetos motivats per una deficient política CJB
urbanística tot facilitant l’accés a l’habitatge de protecció oficial.
397. Analitzar, dissenyar i experimentar models de transport que facilitin la mobilitat de les
persones amb càrregues familiars, optimitzant la relació de l’espai i el temps. CJB
398. Promoure l’intercanvi de serveis i coneixements entre ciutadans i ciutadanes a través CJB
dels anomenats “bancs de temps”.
399. Crear des dels districtes fòrums i espais de trobada de persones joves que tenen
infants al seu càrrec i/o de persones adultes que tenen cura de persones grans
dependents per tal que puguin intercanviar experiències, coneixements i solucions. Es CJB
pot ampliar l’àmbit d’actuació d’experiències com les de “bon veïnatge”, pel que fa al
suport mutu en la cura i atenció de persones grans dependents.
7.4 Prevenció i seguretat ciutadana
400. Crear protocols que assegurin que la policia actua de manera objectiva, sense tenir en ESO1
compte orígen, sexe, aparença,... i sense abusar del seu poder ambmesures ESO2
ESO4
repressives espontànies, i de la por que els joves puguin sentir davant la seva ESO5
presència. ESO7
ESO1
ESO3
401. Assegurar més vigilància al carrer, de proximitat, principalment en aquelles zones ESO5
“conflictives” (parcs, metro,...) i també als voltants dels instituts d’educació secundària. ESO7
Augmentar aquesta vigilància a la nit. ESO8
ESO9
ESO10
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
51
ESO1
402. Donar més informació a l’alumnat de secundària sobre les bandes juvenils i que els ESO4
ESO8
cossos de seguretat controlin més les seves activitats. ESO9
ESO10
403. Realitzar campanyes per a conscienciar a la ciutadania que qualsevol tipus de ESO5
violència no porta enlloc.
404. Crear mesures de prevenció per evitar el “buylling”, així com serveis de suport a les ESO7
víctimes que el pateixen.
405. Garantir l’implementació de mesures correctives als joves menors que delinqueixen i,
sobretot a aquells que reincideixen, assegurant també que es realitzarà un treball ESO1
ESO5
assistencial i sòcioeducatiu amb aquests joves.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
52
8. PAU I GLOBALITZACIÓ JUSTA
Condicions de pau
406. Incloure l’educació per la pau i cooperació en el currículum dels centres d’educació
formal, alhora que incrementar la inversió en educació per la pau per part de CJB
CCJ
l’Ajuntament.
407. Aportar el 0’7% del PIB per a projectes de desenvolupament i el 0’3% del PIB per la CJB
pau.
408. Prohibir desfilades i accions militars que es puguin fer en espais públics de la ciutat
de Barcelona. Aquestes celebracions van en contra de la demanda de les Nacions
Unides als governs de fer gestos clars en favor de la pau. L’ús d’espais públics per CJB
CCJ
fer una mostra d’armament i una exaltació de valors aliens a la convivència van en
detriment dels drets de tota la ciutadania.
409. Promoure l’ús dels espais públics de la ciutat per sensibilitzar la població en la
promoció de la pau. Remodelar places i monuments o instal·lacions que tinguin un CJB
profund missatge de promoció de la pau. Convertir els espais militars que queden a la
ciutat en espais per la pau.
410. Conscienciar a través dels mitjans de comunicació (televisió, premsa escrita,...) sobre
les causes de fons dels problemes pre a l’assoliment de la pau, així com  establir CCJ
espais per donar a conèixer les entitats de pau i cooperació
411. Crear un espai específic a les biblioteques sobre Pau i cooperació. CCJ
412. Fer un dossier-publicació sobre pau i cooperació que s’enviï per correu amb nom i
cognoms al destinatari, ja que sobre les publicacions específiques, s’ha observat que CCJ
la bustiada no és una bona estratègia perquè resulta massa impersonal.
Model de globalització just i solidari
413. Promoure el comerç just i la banca ètica, evitant el consum dels productes i serveis
de les empreses èticament poc responsables. Això inclou fer un ús ètic dels diners
públics. Que les institucions i administracions tinguin un consum responsable en CJB
general (des d’una perspectiva ecològica i social) tant amb els seus proveïdors com
amb les relacions amb tercers, subcontractes, externalitzacions...
414. Invertir en la promoció del desenvolupament sostenible i el benestar socioeconòmic
de les comunitats més desafavorides, amb especial atenció pels veïns de la CJB
Mediterrània.
Promoció de l’associacionisme juvenil, la mobilitat i la cooperació
415. Donar facilitats perquè la gent jove s’organitzi per poder desenvolupar treballs de
cooperació i solidaritat amb els països empobrits, en les zones en conflicte bèl·lic, i
en aquells estats on no es respecten els drets humans, promovent i fomentant la CJB
mobilitat i les activitats solidàries i de cooperació per reduir les desigualtats Nord-Sud. CCJ
L’Ajuntament hauria de recolzar aquestes iniciatives, sobretot la mobilitat Sud-Nord
(facilitant cartes per tal d’agilitzar l’adquisició de visats...).
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
53
416. Fomentar les campanyes, accions i projectes de cooperació N-S que es fan des de
grups juvenils o que estiguin protagonitzats per joves de la ciutat, col·laborant CJB
activament en l’enfortiment de la xarxa associativa de cooperació, ajudant al
finançament d’aquestes accions davant les retallades dels programes europeus.
417. Portar a terme processos de sensibilització sobre pau i cooperació que impliquin com CCJ
a última fase una acció social concreta.
418. Demanar la gestió per part del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) d’una nova
convocatòria de subvenció específica per a projectes de cooperació juvenils amb CJB
pressupost municipal.
419. Promoure i difondre el programa Barcelona Intercanvis Juvenils. Facilitar a les
entitats juvenils assessorament i formació per a la realització de projectes
d’intercanvi. Facilitar recursos a les entitats juvenils per tal que aquestes puguin
participar a xarxes o estructures internacionals que les posin en contacte amb altres CJB
entitats juvenils que realitzen activitats similars i amb qui podrien desenvolupar
programes de mobilitat i intercanvi (xarxes, coordinacions i federacions
internacionals). Aquesta mesura permetria projectar Barcelona al món, tant en les
activitats realitzades a la ciutat com a aquelles que es realitzin fora del país.
420. Dotar de recursos i suport a aquelles entitats i federacions juvenils internacionals que
vulguin tenir la seva seu a Barcelona, per tal que puguin tenir accés a recursos per CJB
mantenir una mínima infraestructura.
421. Crear un mecanisme pel qual l’Ajuntament pugui ser recaptador de materials per tal
que aquests es destinin, mitjançant les existents ja existents, a projectes de foment CCJ
de la pau i de cooperació.
422. Construir un equipament puntal sobre pau i cooperació, on centralitzar la informació i
assessorament ja que ajudaria a visualitzar aquest àmbit i permetria que tothom CCJ
sabés on dirigir-se en primera instància si volgués col·laborar, demanar suport, etc.
423. Demanar que una de les més velles reclamacions de la cooperació juvenil de la ciutat
es faci realitat: la construcció d’un centre amb totes les prestacions i equipaments
(cabines de traducció simultània, allotjament, sales de reunions i plenaris...) per a CJB
l’organització de trobades internacionals. Els albergs i les infraestructures públiques
actuals són ineficients i mancades dels recursos més bàsics i l’oferta privada és cara i
està sobreocupada.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
54
9. CULTURA
Accés, creació, consum i difusió
424. Reconèixer i fomentar l’acció cultural juvenil dels barris a través del suport CJB
econòmic a les associacions culturals.
425. Crear punts d’informació o implementar aquells que ja existeixen per tal que els i les
joves creadors puguin conèixer, informar-se, i/o accedir a ajuts, beques, CJB
concursos...
426. Repartir flyers als IES, centres de batxillerat i universitats, al metro i punts CCJ
importants de la ciutat per tal de fer promoció de les activitats culturals.
427. Crear una publicació on hi hagi informació, ofertes i descomptes de cultura i lleure.
Subvencionada per espais de publicitat de marques i productes que el seu públic CCJ
objectiu siguin els joves.
428. Facilitar les instal·lacions gratuïtes i adequades per la creació cultural (tallers, bucs
d’assaig, viver de projectes culturals, espais públics polivalents...) així com l’accés CJB
ESO5
al material necessari per la creació artística.
429. Facilitar l’exposició pública de creacions artístiques juvenils (ús d’equipaments i CJB
espais públics per a activitats i exposicions – p.ex: espai Fòrum – ). CCJ
430. Organitzar més concerts en la ciutat, ja no només en un àmbit de gran amplitud
(com el Sant Jordi) sinó més reduïts, i en tots els districtes de la ciutat. PW
431. Ampliar l’oferta d’activitats i espais destinats als joves adequats als propis ESO7
interessos.
432. Crear el Viver de Projectes culturals: espai amb les eines per facilitar la creació i
exposició a la vegada que es faciliten eines per l’organització i la participació CJB
col·lectiva, la creació de grups de fet i/o associacions juvenils dedicades a aquesta
matèria, xarxes entre artistes...
433. Incloure el Programa Barcelona VisualSound – Festival audiovisual de creació jove
en els circuits establerts per l’Institut de Cultura de Barcelona amb l’objectiu que CJB
rebi recolzament en l’organització.
434. Potenciar el Trans-Art BCN – Mostra interdisciplinària d’art jove, amb l’objectiu que
permeti el protagonisme de les associacions juvenils culturals, mancades d’un espai CJB
on donar-se a conèixer i mostrar els seus projectes.
CJB
435. Fomentar un circuit legal d’espais públics per a usos dels i de les joves en temes ESO1
ESO2
com els grafits i l’skateboard. ESO4
JD3
436. Arribar a un pacte entre Regidoria de Joventut i els grans equipaments de la ciutat
(museus, sales d’art...) perquè els i les joves creadors puguin difondre les seves CJB
creacions. Que els equipaments culturals prioritzin la compra i contractació de joves
artistes davant d’artistes consagrats.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
55
CJB
CCJ
ESO2
437. Oferir la gratuïtat dels museus i espais de cultura, i descomptes en activitats ESO3
culturals i d’oci (cinemes, teatres, concerts,...), per als menors de 30 anys, amb la ESO4
ESO7
presentació del DNI ESO8
ESO10
JD3
PW
ESO1
438. Afavorir la baixada de preus dels cd’s de música, o que se’n faci un servei de ESO5
préstec més exhaustiu per evitar la pirateria. ESO10
JD3
439. Donar alternatives als centres d’oci habituals dels joves (organització de cicles de ESO5
cinema en espais oberts a l’estiu de manera gratuïta,...) ESO10
440. Incentivar l’oferta de locals d’oci (bars, pubs,...) per a joves, especialment per a ESO7
menors d’edat, en aquelles zones de la ciutat on no existeixen.
441. Fomentar les beques per a joves creadors menors de 30 anys, així com donar més CJB
oportunitats als grups musicals joves que comencen ESO7
442. Potenciar la difusió de qualitat dels i de les joves artistes als mitjans de comunicació CJB
i als espais públics (Centres Cívics...).
443. Fomentar que els espais privats facilitin la participació de joves artistes mitjançant la
intercessió dels poders públics amb una quota juvenil obligatòria. Per exemple amb CJB
concursos, mostres i fires de creacions juvenils.
444. Facilitar l’ús de l’espai públic a la cultura popular possibilitant i facilitant-ne l’accés i
la producció d’aquesta per part d’aquelles entitats de barri i/o de ciutat que ho CJB
requereixin.
445. Promoure crèdits de lliure elecció sobre cultura popular a les escoles i materials de CJB
difusió entre les entitats de l’associacionisme juvenil.
446. Elaborar una guia sobre entitats juvenils de cultura popular de la ciutat. CJB
447. Promoure programes de lectura dirigits a la gent jove de Barcelona a través de la CJB
Xarxa de Biblioteques.
ESO1
448. Augmentar la xarxa de biblioteques a la ciutat, principalment en aquelles zones on ESO8
no n’hi ha, amb ampliació de calendari d’obertura i horària. Obertura de més sales JD4
d’estudi nocturnes. PW(3)
JD3
449. Partida econòmica per a comissions de festes dels barris per poder promoure actes CJB
i accions de promoció de creacions artístiques entre els i de les joves del barri.
450. Donar prioritat al suport d’activitats i programes nocturns que es realitzin des dels
districtes i en els quals hi hagi una clara implicació i participació de la gent jove. CJB
451. Major difusió de l’arxiu històric del barri de La Marina. JD3
Nit i oci
452. Ampliar i diversificar l’oferta dirigida a la gent jove d’activitats d’oci als equipaments CJB
de ciutat (ja siguin biblioteques, poliesportius, casals de joves, centres cívics...). ESO10
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
56
453. Adaptar els nous usos socials de la ciutat tenint en compte també els costums i CCJ
hàbits de la gent jove.
454. Ampliar horaris dels bars i equipaments municipals (ja siguin biblioteques, CJB
CCJ
poliesportius, casals de joves, centres cívics...). JD7
455. Sancionar els criteris d’accés als locals, que moltes vegades amaguen algun tipus CJB
de discriminació.
456. Control policial més repartit i justificat. Hi ha la sensació que els agents de policia es
troben concentrats en llocs específics de la ciutat i que en altres zones falta policia. CCJ
És a dir, per alguns llocs els joves se senten excessivament controlats i en d’altres
desprotegits.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
57
58
10. SOSTENIBILITAT I MOBILITAT
Transport públic
CJB
CCJ
ESO4
457. Ampliar el transport públic (metro i autobusos) superant l’actual disseny de la xarxa ESO8
radial creant noves centralitats., i creant noves combinacions que facilitin la mobilitat ESO9
ESO10
ciutadana. JD3
JD6
JD7
PW
CCJ
CJB
ESO1
ESO4
458. Ampliar les franges horàries del transport públic, tendint a l’obertura del metro les ESO8
ESO9
24h. ESO10
JD3
JD6
JD7
PW(2)
CJB
CCJ
ESO1
ESO3
459. Ampliar la freqüència de pas del transport públic (metro i autobusos), principalment ESO4
ESO5
en hores punta, dies festius i l’existent actualment en l’horari nocturn. ESO7
ESO8
ESO9
JD7
PW(4)
460. Ampliar la xarxa de transports a les zones de difícil accés que agrupen, però, molts
llocs de treball: polígons industrials, zones d’oficines... invertir menys temps en CCJ
desplaçament facilita conciliar la vida laboral i la personal.
461. Crear el Nit bus de barri. JD7
462. Crear el bus de barri que uneixi els diferents equipaments per a joves JD10
463. Millorar la seguretat al metro a la nit, habilitant mesures que ofereixi més seguretat CCJ
per als usuaris (miralls a les escales, més il·luminació...). ESO10
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
59
CCJ
ESO1
ESO3
ESO4
464. Reduir les tarifes actuals del transport públic per a la gent jove, creant més ofertes ESO5
tarifàries que arribin fins els 29 anys, posant especial èmfasi als joves estudiants i, ESO6
ESO7
per tant, modificant les condicions de preu i de pertinença de l’actual T-Jove. ESO8
ESO9
ESO10
JD3
PW(7)
465. Realitzar inversions en transport públic que serveixin per millorar-los en aquells ESO4
aspectes on hi ha més mancances.
466. Assegurar el compliment dels horaris del transport públic i que es reparteixi més el
seu temps de pas (que no passin dos autobusos seguits i després el temps ESO7
ESO8
d’espera sigui doble).
467. Posar pantalles amb el temps d’espera de l’autobús a totes les parades. ESO7
468. Que es facilitin la venda de targetes al bus, tenint en compte que hi ha zones de la JD3
ciutat en les quals no hi ha estacions de metro.
469. Garantir l’accés al transport públic a totes les persones, incloent a aquelles que
tenen mobilitat reduïda. Permetre a l’associacionisme educatiu l’ús de la T-E amb CJB
un cost reduït de la mateixa manera que hi tenen accés els centres educatius amb CCJ
l’ampliació de l’acord existent amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i JD6
Transports Metropolitans. Reduir les tarifes per aquelles persones que es troben en PW
atur o amb rendes inferiors a un determinats valor.
470. Potenciar un model de mobilitat sostenible basat en la utilització del transport públic
de qualitat, en la facilitació dels desplaçaments en bici i a peu i amb mesures de
pacificació del trànsit. Tot incrementant i millorant els serveis del metro, la RENFE, CJB
els FGC i els autobusos, així com la intermodalitat. Aconseguir la integració tarifària
total.
471. Augmentar la flota d’autobusos d’hidrogen i ecològics. ESO1
ESO8
472. Millorar la xarxa de transport públic que connecta la ciutat de Barcelona amb la
resta de poblacions de l’àrea metropolitana, fent arribar el transport públic a tots els CJB
polígons industrials i zones d’estudi i oci.
Ús de la bicicleta
473. Potenciar l’ús cívic de la bicicleta i garantir-ne la seguretat dels desplaçaments per CJB
la ciutat, fent campanyes de sensibilització ciutadana sobre seguretat viària i CCJ
bicicletes, dirigides als usuaris i usuàries de la bici, però també a conductors i JD3
conductores de cotxes, a professionals del volant i al sector de les autoescoles. JD6
474. Crear una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes en equipaments municipals,
centres d’estudi i altres llocs freqüentats per la gent jove. Establir per llei que tots CJB
els aparcaments admetin bicicletes amb una tarifa inferior a la de les motocicletes. CCJ
Contemplar un espai per guardar i/o aparcar bicis en tots els edificis de nova JD3
construcció: habitatges, equipaments municipals, seus administratives, grans JD6
oficines i empreses...
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
60
475. Incorporar nous carrils bici a la trama urbana de la ciutat per ampliar la xarxa i cobrir CJB
els principals itineraris d’oci i de feina de la ciutat. Dissenyar els nous carrils bici CCJ
ocupant espais viaris destinats a vehicles motoritzats i no a vianants. Establir que JD3
tots els nous carrils bici hagin de fer-se totalment segregats dels espais reservats JD4
per als cotxes (calçada) i els vianants (voreres). Millorar les condicions de ESO4
senyalització i de seguretat dels carrils bici. PW(3)
476. Construcció d’un carril bici pel barri que connecti amb la Gran Via i la Rambla de JD3
Badal. Per tot el passeig de la Zona Franca.
477. Facilitar l’accés de les bicis als transports públics (metro i RENFE), dissenyant
vagons amb plataformes especials. Augmentar l’horari en què es permet transportar
bicicletes al metro i la RENFE. Garantir que la informació sobre el transport públic CJB
(intermodalitat, horaris, correspondències...) sigui de fàcil accés i comprensió.
Optimitzar la combinació entre el transport públic i l’ús de la bicicleta.
Gestió del trànsit
478. Crear un punt de referència on la ciutadania pugui adreçar-se per donar
informacions que millorin la gestió del transit. Aquestes informacions poden referir- CCJ
se a deficiències permanents, punts negres, llocs que contribueixen a la congestió
del trànsit,...
479. Millorar la coordinació dels semàfors. Molta gent acaba augmentant la velocitat dins CCJ
la ciutat, per evitar parar-se a tots els semàfors.
480. Millorar la planificació de les intervencions per obres que afecten la via publica i que CCJ
dificulten el trànsit.
481. Ampliar els senyals acústics per invidents i miralls als creuaments JD6
482. Ampliar l’horari de l’àrea verda i permetre l’aparcament a altres àrees verdes CCJ
properes al lloc de residència
483. Realitzar més controls que vetllin per la seguretat del trànsit (controls d’alcoholèmia, ESO3
controls de velocitat,...). ESO10
Energies i consum
484. Identificar les polítiques de reducció del consum energètic amb una aposta per la CJB
reutilització dels recursos i l’ús d’energies renovables (neteja, construcció...).
485. Facilitar a la ciutadania el reciclatge mitjançant l’augment del nombre de
contenidors específics tant en l’espai públic com en equipaments públics (centres ESO1
ESO6
cívics, centres educatius,...)
486. Garantir la participació institucional del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
en el Consell Municipal de Consum que impulsa l’Oficina Municipal d’Informació al CJB
Consumidor (OMIC) i l’Institut d’Educació.
487. Implicar organitzacions ecologistes en el desenvolupament i implementació a
l’ensenyament reglat de mòduls/crèdits de formació sobre consum que impulsa CJB
l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) i l’Institut d’Educació.
488. Garantir la màxima informació possible sobre productes i serveis: conseqüències
(socials, ambientals...) d’aquestes adquisicions i mecanismes de reclamació i CJB
defensa davant els abusos de les empreses.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
61
489. Reduir la superfície viària i destinar més espai als vianants, per contribuir a pacificar
el trànsit motoritzat, generalitzant el model de superilles que ja s’està aplicant a
Gràcia. Provar el model de "superilles" a l'Eixample i altres zones de la ciutat on es CJB
pugui dur a terme (això també comportaria disposar de més espais per a la
convivència).
Educació i sensibilització
490. Impulsar la generalització de l’Agenda 21 de l’associacionisme educatiu com a
programa que permet enfortir la xarxa educativa de barri. Actualment s’està CJB
realitzant als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc com a proves pilot.
491. Obligar els sistemes de reciclatge als centres educatius ESO5
492. Crear estratègies comunicatives més eficaces amb: informacions clares, mitjans
més efectius per fer-les arribar i en diferents idiomes, per tal de donar a conèixer els CCJ
ESO10
serveis que promouen la sostenibilitat i potenciar aquests hàbits
493. Augmentar la quantitat de contenidors de reciclatge en alguns barris (vidre, paper, CCJ
plàstic i orgànic), ja que el fet d’haver de recórrer grans distàncies per a fer la ESO1
ESO3
selecció dels residus, dificulta molt aquesta pràctica. ESO5
494. Promocionar el soterrament dels contenidors com a mesura per a millorar l’entorn. CCJ
495. Estendre els Punts Verds a tots els districtes. CCJ
496. Augmentar el nombre de papereres a la ciutat i modificar les actuals per unes altres
que tinguin diferents espais per afavorir una recollida selectiva, un dispensador de CCJ
bosses per recollir les defecacions dels gossos i un cendrer adossat per tirar les
burilles de tabac.
497. No permetre que des de l’Administració es destinin tants recursos econòmics a
materials que després no es poden reciclar. ESO7
Manteniment urbà
498. Augmentar els recursos per al bon manteniment dels espais públics que ESO1
permetin gaudir d’una ciutat neta vetllant per la higiene i la salubritat dels ESO3
ciutadans. JD3
ESO1
499. Ampliació del nombre d’elements destinats a donar resposta a les necessitats ESO3
tant humanes com animals: lavabos públics, fonts, pipi-cans, papereres, ESO4
cendrers,... JD3
JD6
500. Millorar el disseny i la dotació del mobiliari urbà per facilitar una major
multifuncionalitat amb l’objectiu d’aprofitar els espais públic per a l’ús i gaudi de ESO10
JD3
la gent: carrers peatonals, il·luminació, zones d’esbarjo,...
501. Habilitar més espais amb mobiliari urbà adequat per a la pràctica de l’skating ESO2
502. Retirar immediatament tots els elements franquistes de la ciutat, començant per PW
les plaques antigues de les vivendes de protecció oficial.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
62
11. POLÍTIQUES DE PROXIMITAT: DISTRICTE JOVE
Polítiques públiques de proximitat
503. Augmentar les partides pressupostàries i dotar de pes polític i tècnic les polítiques de CJB
joventut de districte i els seus responsables.
504. Reformar el sistema electoral tal com recull el Programa d’Actuació Municipal per
permetre l’elecció directa de regidors i consellers de districte, alliberant els consellers de CJB
districte per tal que puguin realitzar les seves funcions en contacte permanent amb la
ciutadania.
505. Fomentar i facilitar que les entitats juvenils participin en l’elaboració del PAD. JD1
506. Establir reunions periòdiques amb el regidor de districte i amb el conseller de joventut i JD8
les entitats juvenils que permeti avançar en la interlocució.
507. Transformar progressivament les Comissions de Joventut de Districte amb interlocució CJB
amb les Plataformes territorials de joventut. JD5
CJB
508. Disposar d’un tècnic o tècnica exclussivament de Joventut a cada districte amb capacitat JD1
d’incidència en tots els àmbits municipals per facilitar el treball entre les associacions i el JD4
govern del districte. JD9
JD8
509. Garantir la coordinació entre la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona i els
responsables de Joventut dels districtes. Exigir la participació dels consellers de CJB
districtes a la Taula de Consellers, així com dels i de les tècniques de Joventut de
districte i la Direcció de Joventut.
510. Crear unes úniques línies generals consensuades a tots els districtes per tal de contribuir
que les entitats desenvolupin la seva tasca en el territori d’una manera més eficient.
Acabar amb la discriminació territorial que pateixen les associacions tot i tenir el mateix CJB
nombre de membres i realitzar activitats semblants, segons els districtes on treballen i
amb criteris existents i partides econòmiques diferents.
511. Promoure la territorialitat del Projecte Educatiu de Ciutat amb l’objectiu que es pugui CJB
iniciar el procés de descentralització del PEC-B.
Foment de les Plataformes territorials de joventut
512. Dotar de recursos econòmics les plataformes territorials per tal que disposin de
dinamitzadors o dinamitzadores territorials que facilitin el treball en xarxa i la coordinació
interassociativa. El suport econòmic a les plataformes territorials de joventut es CJB
concretaria en: 6.000 euros des de la Direcció de Joventut, 6.000 euros des de la CCJ
Direcció de Participació i 6.000 euros des del Districte. De la mateixa manera cal dotar JD5
de suport econòmic els nuclis impulsors de plataformes territorials de joventut JD9
impulsades des del Consell de la Joventut de Barcelona (9000 euros), amb l’objectiu que
acabi havent-hi una plataforma juvenil per districte.
513. Dotar de recursos econòmics la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample per tal que
disposin de dinamitzadors o dinamitzadores al districteque facilitin el treball en xarxa i la JD2
coordinació interassociativa.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
63
514. Recolzar la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample i reconèixer-la com a
interlocutors vàlid. Crear, mantenir i enfortir del protocol de relacions entre la
Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample amb la signatura de convenis marc amb la JD2
Regidoria de districte, equivalent al del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), que
obri les portes a treballar amb altres conselleries.
515. Dotar la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample d’un local propi on concentrar les
organitzacions i gestionat per les mateixes entitats. JD2
516. Treballar des de les plataformes territorials en xarxa amb els agents educadors
pròpiament dits (mestres, pares i mares i monitors/caps, ludoteques) i els “educants” (els JD2
infants i joves). Es proposa una reunió bimensual per barri entre tots aquests agents per
tal de coordinar projectes i assentar les bases sobre les quals treballar en xarxa.
517. Crear canals de comunicació institucionalitzats entre el Districte i les plataformes per a
què actuïn clarament com a interlocutors legítims i tinguin més potestat per a donar JD4
suport a les entitat i accelerar tràmits burocràtics.
518. Reconèixer les plataformes territorials de joventut com a interlocutors vàlids. Crear, CJB
mantenir i enfortir del protocol de relacions entre Plataformes territorials de joventut amb JD2
la signatura de convenis marc amb la Regidoria de districte, equivalent al del Consell de JD3
JD8
la Joventut de Barcelona (CJB), que obri les portes a treballar amb altres conselleries. JD10
519. Recolzar la creació d’una plataforma d’associacions juvenils del districte i reconèixer les
plataformes territorials de joventut com a interlocutors vàlids. Crear, mantenir i enfortir
del protocol de relacions entre Plataformes territorials de joventut amb la signatura de JD5
JD10
convenis marc amb la Regidoria de districte, equivalent al del Consell de la Joventut de
Barcelona (CJB), que obri les portes a treballar amb altres conselleries.
520. Fomentar i donar suport al treball interassociatiu d’entitats d’infància i joventut, ja sigui de JD1
districte o barri, i reconèixer com a interlocutors vàlids. (D1)
521. Promoure la creació de plans d’habitatge municipal en base a una avaluació de
necessitats de la població de cada districte. Aquest pla seria una eina per facilitar el CJB
diàleg amb les altres Administracions i agents involucrats en l’habitatge.
522. Aprofitar plataformes ja construïdes i les festes majors per iniciar el treball en xarxa JD8
523. Recolzament a les activitats juvenils de les festes de districte. En concret millorar el JD6
recolzament a les festes del Coll i a totes les festes dels barris: subvencions i recursos
524. Vetllar per la promoció de l’adaptació del sector immobiliari a l’evolució de la societat:
aparició de noves formes de vida familiar, disminució de la dimensió de les llars, mobilitat CJB
geogràfica per raons de treball o estudi.
Foment de l’associacionisme de base
525. Reorientar les mostres de districte i la Mostra d’Associacions de la Mercè per tal que les CJB
associacions puguin organitzar activitats en els seus espais. JD4
526. Confeccionar bases de dades de les associacions juvenils als districtes i mantenir-les CJB
permanentment actualitzades.
527. Fomentar espais de relació entre escoles i entitats juvenils per fomentar la participació
dels i les joves, i en aquesta línia convidar a les entitats juvenils a participar dels plans JD8
educatius d’entorn de Nou Barris.
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
64
528. Estendre l’experiència de trobada de representants d’alumnes de secundària que realitza
el Districte de Sarrià-Sant Gervasi a la resta de territoris i fer-ne partícip les associacions CJB
juvenils de base i les associacions estudiantils de ciutat.
Equipaments de proximitat al servei de la gent jove i les associacions
529. Dotar tots els territoris d’un gran equipament juvenil com els existents actualment a
Horta-Guinardó i a Sant Andreu. Aquests equipaments tindrien centres de recursos i JD1
serveis per a les associacions i grups de joves a cadascun dels districtes, similars al JD2
JD3
Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB) a nivell de ciutat. També disposarien JD5
de sales de tecnologies de la informació i la comunicació i sales d’assaig.
530. Recolzar i donar suport al Casal de Joves de Canyelles. JD8
531. Solucionar problemes històrics de locals de les entitats del districte de forma urgent. JD2
532. Oferir als espais joves territorials un paquet de recursos que enriqueixin les seves
programacions en coordinació amb el Centre d’Informació i Assessorament per a Joves CJB
(CIAJ) i el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB).
533. Fomentar els vivers d’associacions i col·lectius juvenils. Caldria incloure en aquest pla CJB
els centres educatius públics de primària i secundària. JD1
534. Realitzar un cens d’equipaments disponibles per als i les joves, les seves condicions CJB
d’ús i les activitats que s’hi realitzin.
535. Habilitació d’espais per guardar material (espais o immobles actualment desocupats de
titularitat municipal com a magatzems de material a disposició de les entitats juvenils del JD4
districte).
536. Cessió o finançament de locals per a entitats rellevants en el districte. Construcció de JD9
locals per a enitats de joves a les antigues casernes de Sant Andreu
537. Remodelació i manteniment real de les pistes esportives de Via Favència JD8
538. Donar un ús més esportiu al Parc Central: pista de bàsquet, patinatge, voleibol,... JD8
539. Donar el suport econòmic per a la creació d’un poliesportiu a Zona Nord i la creació i JD8
manteniment dels espais adequats per a la pràctica esportiva.
540. Aprofitar Can Ricart i altres espais de característiques similars per a la creació
d’equipaments de caràcter generalista: escoles bressol, zones esportives, espais JD10
culturals, entre d’altres
541. Disposar de sales condicionades i amb aforament important. Es proposa crear una sala
polivalent al districte per tal de poder dur a terme activitats multitudinàries o facilitar JD4
l’accés a equipaments com poliesportius que es poguessin transformar en sales de gran
aforament multifuncionals.
542. Disposar d’una cuina equipada per les associacions, personal i per fer-hi cursos al Casal
de Joves de Les Corts. JD4
543. Dotar al barri de Sarrià, aprofitant l’espai  d’“Orlandai”, d’un espai per a les entitats del JD5
barri de Sarrià i on les entitats juvenils també tinguin el seu espai.
544. Crear un portal web d’associacions juvenils a cada districte, relacionada amb JD4
l’equipament juvenil de referència al territori. JD10
CJB: Consell de la Joventut de Barcelona
CCJ: Consell de Cent Joves
JD1: Jornada de debat projectejovebcn de Districte + número de Districte
ESO1: Taller projectejovebcn de Districte + número de Districte
APNN: Audiència Pública de Nois i Noies
PW: Proposta web + número de propostes, si és més d’una
65
66
12. CONCLUSIONS DELS RESULTATS OBTINGUTS A PARTIR DEL
QÜESTIONARI “TU QUÈ N’OPINES?” (veure taules a l’annex de l’informe)
Es presenten a continuació els resultats globals obtinguts de les respostes del qüestionari “tu què
n’opines?”, dels quals cal destacar el següent: (es pot observar el qüestionari a l’apartat 4.7)
- Els resultats que ofereixen les respostes dels qüestionaris tant rebuts mitjançant lliurament
presencial a punts de recollida com mitjançant web són gairebé idèntics.
- Aquelles actuacions plantejades en el qüestionari i que superen el 80% en el grau d’importància
“molta” o “bastant” són: (taules A i B)
- actuació 1: Construcció d’habitatges de lloguer per a joves
- actuació 2: Accions que facilitin el lloguer d’un habitatge
- actuació 3: Ajuts econòmics per a l’adquisició o el lloguer d’un habitatge
- actuació 5: Suport a la recerca de feina
- actuació 17: Augment de la seguretat i la vigilància en zones d’oci nocturn
- actuació 19: Descomptes en l’accés a equipaments, actes i esdeveniments culturals de la
ciutat: museus, exposicions, concerts,...
- actuació 21: Campanyes de prevenció de violència de gènere i serveis d’atenció social a les
víctimes
- actuació 27: Serveis específics d’atenció a joves en temes de salut sexual
- actuació 30: Ampliació de l’horari del metro
- Les actuacions que se citen com a prioritàries per a la gent jove són: 1, 2, 3, 17, 19 i 30
(anteriorment mencionades) (taula C)
- Aquelles qüestions que “MÉS AGRADEN” de la ciutat de Barcelona són aquelles relacionades
amb: (taula D)
- La quantitat en l’oferta cultural i formativa
- L’existència de nous espais per al gaudi
- La diversitat en l’oferta de consum i comerç
- Aquelles qüestions que “NO AGRADEN” de la ciutat són aquelles relacionades amb: (taula E)
- L’incivisme de la gent
- Les limitacions del transport públic
- La inseguretat ciutadana i la marginació social
67
68
4. METODOLOGIA: ESPAIS PARTICIPATIUS
El procés participatiu del projectejovebcn ha estat dissenyat i desenvolupat amb la
col·laboració del Consell de la Joventut de Barcelona. Aquest fet esdevé del tot important ja que
parteix de la premissa essencial que qualsevol acció adreçada al col·lectiu juvenil ha de tenir en
compte la seva opinió i les seves demandes. Lògicament un procés participatiu adreçat a la gent
jove no hauria pogut arribar mai a bon port si des d’un moment no s’hagués comptat, ja en la seva
pròpia definició, amb la xarxa associativa juvenil de la ciutat. Així doncs, s’ha actuat tenint sempre
presents els criteris que han d’emmarcar qualsevol acció adreçada als i a les joves:
- El coneixement i l'anàlisi de la realitat juvenil.
- La informació a l'abast de tothom.
- La participació de la gent jove en la definició de les propostes.
- La transparència en el desenvolupament de qualsevol acció.
- La complicitat dels diferents agents en la posada en marxa de programes i accions adreçats a
la gent jove.
La col·laboració estreta mantinguda entre el Consell de la Joventut de Barcelona i la Regidoria de
Joventut de l’Ajuntament de Barcelona ha permès doncs consensuar un procés participatiu en tots
els seus nivells10: objectius, destinataris, continguts, metodologia i espais, i en les seves diverses
fases11: informació i comunicació, aportacions ciutadanes, i devolució.
Es desenvolupen a continuació, en diferents apartats, els espais del procés participatiu del
projectejovebcn, incloent-hi també les dades pel que fa a participació quantitativa.
                                                     
10 A l’apartat 2.3 d’aquest informe queden explicats els continguts de cadascun d’aquests nivells participatius
11 Les Normes reguladores de participació ciutadana, aprovades al Consell Plenari de 22 de novembre de 2002,
especifiquen en el seu article 23 aquestes tres fases d’un procés participatiu
69
70
4.1 Grups de treball, jornades i actes organitzats des del Consell de la Joventut
de Barcelona (CJB)
Des de l’Assemblea Ordinària del març del 2005, el Consell de la Joventut de Barcelona ha treballat
intensament, dins el marc del procés participatiu del projectejovebcn, en l’elaboració d’una eina que
servís tant per a la construcció del nou Pla Director de Joventut que impulsa la Regidoria de
Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, com per a la reorientació de les polítiques de joventut a
desenvolupar en els propers anys. Amb aquesta voluntat, al llarg d’aquest període el CJB ha
organitzat tota una sèrie d’accions dirigides a enfortir l’anomenat Programa BCJ (Barcelona Ciutat
Jove), que esdevé el seu discurs polític i que té per objectiu dotar de continguts les polítiques de
joventut des del moviment associatiu juvenil. El programa BCJ s’estructura a partir de vuit eixos
temàtics transversals: participació, emancipació, cohesió social, cultura, educació, pau i
globalització, salut i sostenibilitat.
El resultat final d’aquest procés ha estat el Document BCJ (Barcelona Ciutat Jove), que pretén
ser un programa polític alhora que un instrument de participació de les entitats del Consell de la
Joventut de Barcelona (CJB). És un document que posa de relleu la necessitat d’un canvi de cultura
política a partir del qual la participació és una eina d’incidència real per a l’associacionisme en les
polítiques públiques. I tot amb un objectiu principal i és el fet de reivindicar la plena ciutadania de la
gent jove a partir d’aconseguir que es posin en marxa polítiques per a l’emancipació.
Aquest document està dirigit a tenir una repercussió en les polítiques de joventut i presenta 240
mesures específiques a incloure en el nou Pla Director de la Política de Joventut 2006-2010 de
l’Ajuntament de Barcelona.
Les activitats organitzades pel CJB que han servit per a l’elaboració del Document BCJ (Barcelona
Ciutat Jove) han estat:
- Grups de treball: espais de participació que tenen com a objectiu debatre sobre el disseny,
implementació i avaluació de cadascuna de les activitats i projectes del BCJ.
Grup de treball - Acció Escolta de Catalunya
Reforma de la 31/03/05 - Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample
campanya de - Esplais Catalans – ESPLAC 6 part.
vacances - Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
Grup de treball
d’Encartellades 28/04/05 - Joves d’Esquerra Unida i Alternativa
sobre el paisatge - Joventut d’Esquerra Verda de Barcelona 3 part.
urbà
Grup de treball - Joves d’Esquerra Unida i Alternativa
d’Encartellades 12/05/05 - Joventut d’Esquerra Verda de Barcelona
sobre el paisatge - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya – 5 part.
urbà Federació de Barcelona
- Acció Escolta de Catalunya
- Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
Grup de treball - Alianza Cristiana de Jóvenes de la YMCA – Barcelona
Promoció de 03/05/05 - Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya
l’associacionisme - Escoltes Catalans 10 part.
educatiu - Esplais Catalans – ESPLAC
- Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
- Moviment de Centres d’Esplai Cristians
71
- Acció Escolta de Catalunya
- Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample
- Escoltes Catalans
- Espai Jove de la Intersindical – CSC
Jornades de - Federació ECOM
treball BCJ 14/05/05 - Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes 19 part.
- Joventut Socialista de Catalunya – Federació de Barcelona
- Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya –
Federació Barcelona
- Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
- Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de Les Corts
Jornada de - Associació de Joves Estudiants de Catalunya
treball “La gent - Consell de la Joventut de València
Jove i els Mitjans - Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
de Comunicació”. - Creu Rotja Joventut
Trobada - Espai Jove de la Intersindical – CSC
d’entitats de - Grup Jove Lambda
l’Agermanament 14/05/05 - Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes
- Joventut Socialista de Catalunya – Federació de Barcelona 55 part.
del Consell de la - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya –
Joventut de Federació de Barcelona
Barcelona i el - Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
Consell de la - Joves Socialistes de València
Joventut de - Joves d’Esquerra Unida – País Valencià
València - Plataforma Juvenil Valencianista
- Alternativa Jove per a la Interculturalitat
- Associació WAFAE
Grup de treball - Barcelona voluntària
Pau i 25/05/05 - Joves per Europa 7 part.
Globalització - Nexes Interculturals de Joves per Europa
- Recursos d’Animació Intercultural
- Servei Civil Internacional
- Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
- Avalot – Joves de la UGT de Catalunya
- DONA, Joves Nacionalistes per a la Igualtat
Grup de treball - Espai Jove de la Intersindical – CSC
Emancipació 30/05/05 - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya – 10 part.
Federació de Barcelona
- Joves d’Esquerra Unida i Alternativa
- Joves de l’USOC
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
- Espai Jove  de la Intersindical – CSC
Grup de treball - Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
Dona Jove 02/06/05 - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya – 6 part.
Federació de Barcelona
- Joves d’Esquerra Verda de Barcelona
Grup de treball - Esplais Catalans – ESPLAC
Acció 21 21/06/05 - Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya 3 part.
Grup de treball - Espai Jove de la  Intersindical – CSC
Dona Jove 21/06/05 - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya 3 part.
- Joves Esquerra Verda de Barcelona
Grup de treball - Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample
Participació - Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó
Territorial 28/06/05 - Joves de la Marina 7 part.
- Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de les Corts
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
72
- Acció Escolta de Catalunya
- Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
Grup de treball 01/07/ 05 - DONA, Joves Nacionalistes per la Igualtat
Joves i Nit - Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes 11 part.
- Joventut Socialista de Catalunya-Federació Barcelona
- Taula Joves del Districte de Sant Andreu
- Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
- Avalot,  Joves de la UGT de Catalunya
- DONA, Joves Nacionalistes per a la Igualtat
Grup de treball - Espai Jove de la Intersindical – CSC
Emancipació 14/07/05 - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya – 8 part.
Federació Barcelona
- Joves d’Esquerra Unida i Alternativa
- Joventut de la USOC
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
- Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó
Grup de treball - Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample
Plataformes 20/09/05 - Joves de la Marina 5 part.
Territorials - Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de Les Corts
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
Grup de treball 27/09/05 - Associació d’Estudiants Progressistes
Universitats - Federació d’Estudiants Nacional de Catalunya 3 part.
Grup de treball
Dona Jove 02/11/05 - Espai Jove de la Intersindical 4 part.
- Consell de la Joventut Horta-Guinardó
Grup de treball - Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample
Plataformes 29/11/05 - Joves de la Marina 7 part.
Territorials - Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de Les Corts
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
- Jornades BCJ: sessions de treball o de formació que tenen com a objectiu compartir
experiències i reflexionar sobre alguna qüestió específica per tal que els i les participants puguin
posteriorment fer una feina d'extensió a les seves entitats.
Targetó de promoció de les
Jornades BCJ “Sexe, drogues
rock&roll” – 23/11/05
Targetó de promoció
de les Jornades BCJ
“Joves i Violència” –
08/10/05
Targetó de promoció de
les Jornades BCJ “Joves i
emancipació” – 15/10/05
73
- Aventura Radical per a joves
- Associació Universitària Sin Vergüenza
- Consell Comarcal del Vallès Oriental
Jornades BCJ - DONA, Joves Nacionalistes  per la Igualtat
“Joves i 08/10/05 - Federació ECOM 12 part.
Violència” - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya
- Observatori de la Joventut de la Secretaria General de
Joventut de la Generalitat de Catalunya
- Justícia i Pau
- Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
- Avalot – Joves de la UGT de Catalunya
- Col·lectiu Habitatge Zero
- DONA, Joves Nacionalistes per la igualtat
- Espai Jove de la Intersindical – CSC
Jornades BCJ - Joventut de la USOC
“Joves i 15/10/05 - Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya –
Federació Barcelona 24 part.
Emancipació” - Joventuts Socialistes de Catalunya – Federació
Barcelona
- Joves d’Esquerra Unida i Alternativa
- Joves d’Esquerra Verda de Barcelona
- Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
- AEMICS, Espai per a les llibertats sexuals
- Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals,
Jornades BCJ Bisexuals i Transsexuals Immigrants
“Sexe, drogues - Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia
i rock and roll. - Centre ABB – Centre Anorèxia i Bulímia
Les 23/11/05 - Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat 12 part.
associacions - Creu Roja Joventut
juvenils com - Energy Control
agents de salut” - Fundació ABB
- Promoció i Desenvolupament Social
- Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
- Accions BCJ: Actes reivindicatius i mediàtics
que tenen com a objectiu denunciar alguna
qüestió específica relacionada amb els
problemes que afecten la gent jove.
Acció BCJ “La gent jove i els
mitjans de comunicació” a la
Pl. Sant Jaume – 15/05/05
74
- Associació de Joves Estudiants de Catalunya
- Consell de la Joventut de València
- Creu Roja Joventut
- Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
- Espai Jove de la Intersindical – CSC
- Grup Jove Lambda
Acció BCJ “La - Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les
gent Jove i els
Mitjans de 15/05/05 Illes
- Joventut Socialista de Catalunya – Federació de 55 part.
Comunicació” Barcelona
- Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya
Federació de Barcelona
- Joves Socialistes de València
- Joves d’Esquerra Unida – País Valencià
- Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
- Plataforma Juvenil Valencianista
- Altres activitats: “Accions de Nit” i “Tallers”
Activitats que promouen el debat i la reflexió entorn algun tema central i que possibiliten
l’obtenció de conclusions i propostes específiques.
- Boicot preventiu
Acció de Nit - Fundació Equilibri
“Consum 29/04/05 - Oiko credit – Fets
Responsable” - Recursos d’Animació Intercultural 12 part.
- Servei Civil Internacional
- Xarxa de Consum solidari
Taller “Les dones
joves i la - Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
participació”, 18/06/05 - DONA, Joves Nacionalistes per la Igualtat
dins del Fòrum - Espai Jove Intersindical – CSC 12 part.
Social de la - Joves d’Esquerra Verda de Barcelona
Mediterrània
Acció de Nit
“Joves i mitjans 01/07/05 - Assemblea de Comunicació Social
de comunicació” - Illacrua 10 part.
2a Trobada
d’Entitats 23 part.
Juvenils i de 16-19/11/05 - 70 entitats de la conca euromediterrània (d’entitats
Cooperació Euro- catalanes)
mediterrànies
- Assemblees i àmbits institucionals:
- L'Assemblea General és el màxim òrgan de decisió del CJB i està constituïda per totes les
entitats membres. L’Assemblea es reuneix, ordinàriament, durant el primer trimestre de
cada any, i és l’espai en el qual s’aproven les línies d’actuació de l’entitat.
- L’àmbit institucional és l’òrgan de treball entre assemblees dels màxims responsables de les
entitats membres per debatre els temes més importants de l’activitat del CJB.
 
75
- Acció Escolta de Catalunya
- Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
- AEMICS, Espai per a les Llibertats Sexuals
- Alternativa Jove per a la Interculturalitat
- Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals,
Bisexuals i Transsexuals Immigrants
- Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
- Associació de Joves amb Altes Capacitats Intel·lectuals
de Catalunya
- Associació de Joves Estudiants de Catalunya
- Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial
- Associació d’Estudiants Progressistes
- Associació Diomira
- Associació de Joves Amics de la Ràdio d’Horta –
Guinardó
- Associació Universitària Sin Vergüenza
- Associació WAFAE
- AVALOT, Joves de la UGT de Catalunya
- Barcelona Voluntària
- Casal Lambda
- Centre Cristià dels Universitaris
- Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya
- Col·lectius de Joves  Comunistes
XL Assemblea - Consell de la Joventut Horta – Guinardó
General - Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample
Ordinària del 12/03/05 - DONA, Joves Nacionalistes per a la Igualtat 69 part.
- Escoltes Catalans
CJB - Espai Jove de la Intersindical – CSC
- Esplais Catalans-ESPLAC
- Federació Catalana de l’Esplai
- Federació ECOM
- Fundació Escolta Josep Carol
- MAGMA, Associació per la Recerca Jove
- Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les
Illes
- Jove Cambra Internacional Barcelona
- Joventut Nacionalista de Catalunya
- Joventut Socialista de Catalunya – Federació de
Barcelona
- Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya –
Federació de Barcelona
- Joves de la Marina
- Joves d’Esquerra Unida i Alternativa
- Joves d’Esquerra Verda de Barcelona
- Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
- Moviment de Centre d’Esplais Cristians
- Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians
- Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya
- Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de Les Corts
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
- Unió de Joves Demòcrata Cristians de Catalunya
76
- Acció Escolta de Catalunya
- Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
- Associació  Diomira
- Associació de Joves Estudiants de Catalunya
- Associació Sòciocultural Ibn Batuta
- Associació Universitària Sin Vergüenza
- Avalot – Joves de la UGT de Catalunya
- Centre Cristià dels Universitaris
- Centre d'Informació i Serveis a l'Estudiant de Catalunya
- Consell de la Joventut d'Horta-Guinardó
- Coordinadora Infantil i Juvenil de l'Eixample
X Assemblea - DONA, Joves Nacionalistes per la Igualtat
Extraordinària 22/10/05 - Escoltes Catalans 38 part.
del CJB - Espai Jove de la Intersindical – CSC
- Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya
- Federació ECOM
- Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya
- Fundació Escolta Josep Carol
- Joves d'Esquerra Verda de Barcelona
- Joves d'Esquerra Unida i Alternativa
- Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les
Illes
- Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
- Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians
- Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de Les Corts
- Acció Escolta de Catalunya
- Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
- Alianza Cristiana de jóvenes de la YMCA
- Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya de
Catalunya
- Associació DIOMIRA
- Associació d’Ecologistes de Barcelona – ECOS de Barna
- Associació d’Estudiants Progressistes
- Associació de Joves Estudiants de Catalunya
- Associació WAFAE
- Avalot – Joves de la UGT de Catalunya
- Barcelona Voluntària
Àmbit 23/12/05 - Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya
Institucional - Col·lectiu de Joves Comunistes 27 part.
- Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó
- Escoltes Catalans
- Espai Jove de la Intersindical – CSC
- Esplais Catalans – ESPLAC
- Federació Catalana de l’Esplai
- Federació de Centres Juvenils Don Bosco
- Joves d’Esquerra Verda de Barcelona
- Joventut Europea Federalista
- Joventut Socialista de Catalunya – Federació Barcelona
- Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
- Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya
- Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de Les Corts
77
- Acció Escolta de Catalunya
- Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
- AEMICS, Espai per a les Llibertats Sexuals
- Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals,
Bisexuals i Transsexuals Immigrants - ACATHI
- Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
- Associació de Joves Amics de la Ràdio d’Horta –
Guinardó
- Associació de Joves Estudiants de Catalunya
- Associació d’Estudiants Progressistes - AEP
- Associació Diomira
- Associació Universitària “Sin Vergüenza”
- Associació Wafae
- AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya
- Centre Cristià dels Universitaris – CCU
- Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya –
CISEC
- Centre Passatge
- Col·lectius de Joves Comunistes – Joventut Comunista
PCC
- Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans – CEPC
XLI Assemblea - Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample
General - DONA, Joves Nacionalistes per a la Igualtat
Ordinària del 11/02/06 - Escoltes Catalans – EC 72 part.
- Espai Jove de la Intersindical – CSC
CJB - Esplais Catalans – ESPLAC
- Federació Catalana de l’Esplai
- Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya
- Federació ECOM
- Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
- Joventut Europea Federalista – JEF
- Joventut Nacionalista de Catalunya – JNC
- Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les
Illes – JOC
- Joventut Socialista de Catalunya – Federació de
Barcelona
- Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya –
Federació de Barcelona
- Joves de La Marina
- Joves d’Esquerra Unida i Alternativa
- Joves d’Esquerra Verda de Barcelona
- Magma, Associació per Promoure la Recerca Jove
- Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya –
MEGSJC
- Moviment de Centres d’Esplai Cristians – MCEC
- Taula de Joves del Districte de Sant Andreu
- Unió de Joves Demòcrata Cristians de Catalunya
78
4.2 Sessions de treball del Consell de Cent Joves
El Consell de Cent Joves és un òrgan consultiu i de participació que, format per cent joves de la
ciutat d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys i de diversos àmbits (60 triats mitjançant mostra
aleatòria del padró municipal tenint en compte criteris de territorialitat, edat i sexe, i 40 provinents del
teixit associatiu juvenil de la ciutat a proposta del Consell de la Joventut de Barcelona), té com a
objectiu principal convertir-se en un espai de discussió entre els joves sobre la seva ciutat,
d’aportació d’idees i mostra de les seves inquietuds i aspiracions.
Després de tres anys sense funcionament, aquest òrgan s’ha tornat a reactivar per tal que
esdevingués un espai de participació dins el procés participatiu del projectejovebcn. Així doncs, des
de principis del 2005 s’ha començat a treballar en aquesta tasca realitzant tota una sèrie d’accions:
- Modificació del reglament de règim intern del Consell de Cent Joves, tenint en compte les
Normes reguladores de participació ciutadana, aprovades al Consell Plenari de 22 de novembre
de 2002.
- Enviament de 800 cartes a joves del padró municipal proposant la seva participació en el
Consell de Cent Joves.
- Realització d’un reforç telefònic informatiu a tots els joves que mostren interès en formar part del
Consell de Cent Joves.
- Obertura d’una adreça de correu electrònic específica per als candidats i membres del Consell
de Cent Joves per poder rebre en tot moment els seus dubtes, demandes i inquietuds entorn
aquest òrgan i el procés participatiu del projectejovebcn. (conselldecentjoves@mail.bcn.es).
Finalment, es va considerar oportú, donada la nombrosa resposta afirmativa rebuda, tancar la
formació del Consell de Cent Joves per al 2005 i 2006, amb 128 membres.(Taules 2, 3, 4, 5 i 6).
Taula 2. Membres del Consell de Cent Joves 2005-2006
1. ALEXANDRE FARRIOL GOMEZ 65. MARGARITA ALONSO GUEVARA
2. CRISTINA AÑAÑOS MARTINEZ 66. MANEL GONZALEZ GOMEZ
3. FRANCESC BAS CUTRINA 67. DIANA GARCIA EGIDO
4. MARINA RUIZ DALMAU 68. JAUME BALMES SIERRA
5. MARTI LLOBET ROVIRA 69. ARSENI ARMENGOU I COROMINA
6. MONTSERRAT ESPLA LLAGOSTERA 70. LLUÍS RAVENTÓS I GUBAU
7. PABLO PANTALEONI GARCIA 71. MARTA CANDIAL
8. ROMAN BLANCO FERNANDEZ 72. ALBERT BATLLE VALERO
9. IRENE ROSELL MELER 73. JÚLIA BROSA
10. JORDI COROMINAS JULIAN 74. IKER GUIMARAES
11. ROGER FOLCH MUÑOZ 75. ORIOL HERNAN GALOART
12. ANTONIO BENEITEZ PALES 76. GUILLERMO SANCHEZ
13. MONTSERRAT ELIAS GRAS 77. NATÀLIA MARIMON ALLAN
14. MARIA FOLCH MOLDES 78. MARC ABEGON NOVELLA
15. JORDI SOLE RODRIGUEZ 79. MARIA CASELLAS
16. BARBARA MONGE CABRERA 80. TÀNIA PEREZ DIAZ
79
17. CYNTHIA JACKEL VASQUEZ CUMPA 81. DANIELA MACCARRONE HEREDIA
18. ORIOL AÑAÑOS MARTINEZ 82. JORDI BAEZA BERTRAN
19. GERARD DOMENECH ROCA 83. EVA PALASÍ I LUNA
20. XAVIER NOGUERA CORTES 84. MARC FAUSTINO VIDAL
21. CRISTINA NOGUERA CORTES 85. RUTH ARCARONS I RABADÀ
22. ANA VAZQUEZ LODOSO 86. SERGI COBAS GONZÁLEZ
23. ALVARO ROBLES SAMPEDRO 87. AGNÈS RUSSIÑOL I AMAT
24. REBECCA GENTZA DAMM 88. MIRIAM ENRIQUEZ MOSCOSO
25. ANNA ESPLÀ COLET 89. DANIEL GOMEZ I TEIXIDOR
26. RAIMON FOLCH MOLDES 90. CARLES GARCIA I HERNÁNDEZ
27. JORDI VIGUER PONT 91. IGNASI FERNÁNDEZ PÉREZ
28. JAUME SOLE RODRIGUEZ 92. ARNAU ROVIRA TORRENS
29. FRANZISKA STUDE 93. DAVID SORIANO
30. M LAURA CABRAL 94. GERARD AMORÓS FIGUERAS
31. RAUL CABELLO PENAS 95. SÍLVIA LOBERA
32. ANDRES LUCAS ENCISO 96. JORDI RUF VILCHES
33. ANTONIA SOTO ALEMANY 97. LLUÍS CAMPRUBÍ
34. SALVADOR CAMARASA SOLA 98. ANNA PANTINAT HERNANDEZ
35. ALBERT CAMPABADAL BLANCO 99. ANNA CATERINA VIGUERA ANDREU
36. EZEQUIEL POMPAS 100 ALEXANDRA VIGUERA ANDREU
37. SONIA JOVER MARFA 101 SERGI VIADE SANZ
38. CARLOS VALLS LOPEZ 102 ARNAU ALSEDA FLORENSA
39. NURIA TORRES DOMINGUEZ 103 NURIA MARTINEZ PEREZ
40. DANIEL MARHUENDA DONADEU 104 XAVIER GARRIDO PICOLA
41. GALA TORRES DOMINGUEZ 105 ALEJANDRA VIOL ESPINOZA ZAVALA
42. DUNIA HERNANDEZ SANCHEZ 106 INMACULADA MUÑOZ BAZAN
43. MARTI LUCAS FELIU 107 ROBERTO PEREZ PEREZ
44. RODOLFO LOPEZ CABARROCAS 108 JOSE LUIS MORENO SANCHEZ
45. ORIOL ELIAS GONZALEZ 109 RAQUEL PEREZ RODRIGUEZ
46. NURIA GUTIERREZ GUTIERREZ 110 OSCAR SANTIAGO BARRIENDO
47. ALBA GUTIERREZ CASANOVA 111 OLEGUER TAPIAS GARCIA
48. ERIC NARJES DOMINGUEZ 112 FRANCISCO MANU HERNANDEZ
49. JESUS ERNESTO ESPINOZA RIVERA 113 DIANA CASAS HUGUET
50. JULIO AGUILERA MARTINEZ 114 ALBERT ROSELL MIGUEL
51. JORDI NARGANES APARICI 115 OLGA PUCURULL CALVO
52. LAURA ROBLES SANCHEZ 116 RUTH MATA GASOS
53. MARIONA ALSEDA FLORENSA 117 ITZIAR GIL GONZALEZ
54. SERGIO ANTONIO ROJAS ACEÑA 118 NOEMI AMOROS PARRAMON
55. M ELENA RODRIGUEZ GONZALEZ 119 LAIA PAULO VILÀ
56. M JESUS MIRON ROMERO 120 VICTOR FARRADELLAS HOMS
57. CRISTINA BALSERA IRISARRI 121 MIREIA MORA VILLALONGA
58. DAVID HERNANDEZ SANCHEZ 122 ALESSANDRO MACCARRONE
59. CRISTINA NAVAL ARDIACA 123 RAIMOND BLASI
60. ISA MORENO HUESO 124 LLUÍS MONERRIS PES
61. MIKY ARAGÓN BRAILOFF 125 FRIDA SANCHEZ GIMÉNEZ
62. ÈRIC GÓMEZ I AZNAR 126 MERITXELL CABEZÓN ARBAD
63. CLARA MUÑOZ CIRICI 127 ANDREU FONT RIBERA
64. ÒSCAR CABALLERO FERRERAS 128 JOSÉ ANTONIO COTO I ROQUET
80
Taula 3. Procedència dels Taula 4. Sexe dels membres del 
membres del Consell de Cent Consell de Cent Joves
Joves
80
90 70
64% 70
80 58
60
70 28
60 50 18 associats
(CJB)
50 36% 40
padró
40 82 30 municipal
30
20 40 42
20 46
10 10
0 0
padró municipal associats (CJB) Noies Nois
Taula 5. Anys de naixement dels membres del Consell de Cent Joves
14 13
12
10
10 9 9
8
8 7 7 associats (CJB)
6 padró municipal
6 5 5 5 5 5 5 5
4
4 3
2 2 2 2 2 2 2
2 1 1 1
0
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989
81
Taula 6. Lloc d'empadronament dels membres 
del Consell de Cent Joves
1. Ciutat Vella 10
2. Eixample 19
3. Sants-Montjuïc 12
4. Les Corts 10
5. Sarrià-Sant Gervasi 11
6. Gràcia 11
7. Horta-Guinardó 13
8. Nou Barris 11
9. Sant Andreu 14
10. Sant Martí 14
Fora de Barcelona 3
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
- Acte de Constitució del Consell de Cent Joves (16/06/05)
L’acte de constitució del Consell de Cent Joves va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de
Barcelona sota el següent ordre del dia:
- Salutació i benvinguda a càrrec de l’Excm. Sr. Joan Clos i Matheu,
alcalde de Barcelona, qui donarà per constituït el Consell de Cent
Joves.
- Presentació del Consell de Cent Joves, a càrrec del Sr. Xavier
Florensa, regidor de Joventut, i del Sr. Fabian Mohedano, president
del Consell de la Joventut de Barcelona.
- Calendari i tasques a realitzar pel Consell de Cent Joves: el procés
participatiu del projectejovebcn.
- Constitució dels grups de treball.
- Torn de paraules.
Acte de constitució del
Consell de Cent Joves
al Saló de Cent de 16/06/05 86 part.
l’Ajuntament de
Barcelona
82
- 1a sessió de treball del Consell de Cent Joves (01/10/05)
La convocatòria a la 1a sessió de treball del Consell de Cent Joves es va realitzar tenint en
compte el següent ordre del dia:
10h. Acollida i lliurament de documentació.
10’30h Sessió plenària
- Benvinguda, a càrrec de Xavier Florensa, regidor de
Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, i de Fabián
Mohedano, president del Consell de la Joventut de
Barcelona.
- Explicació del procés participatiu del projectejovebcn i
presentació de la pàgina web www.jovebcn.net.
- Explicació del procés metodològic a seguir a cadascuna
de les sessions dels grups de treball del Consell de Cent
Joves.
11h Pausa i esmorzar.
11’30h Sessió per grups de treball
- Emancipació
- Participació i Ciutadania
- Salut
- Cohesió social
- Cultura i Lleure
- Sostenibilitat i Mobilitat
- Educació i Esports
- Pau i Cooperació
14h Finalització dels grups de treball.
A partir de l’acte de constitució del Consell de Cent Joves es van formar vuit grups de treball
corresponents als següents àmbits temàtics (eixos del projectejovebcn):
- Emancipació
- Participació i ciutadania
- Salut
- Cultura i lleure
- Sostenibilitat i mobilitat
- Educació i esports
- Pau i cooperació
- Cohesió social
L’objectiu dels grups de treball en la primera sessió va ser la de debatre entorn cadascun dels
eixos establerts i recollir les visions que tenen els i les joves a fi i efecte de poder elaborar un
diagnòstic compartit de quina és la situació actual de la ciutat entorn cadascuna de les
temàtiques.
83
Per fer efectius els criteris de participació oberta, en condicions d’igualtat, efectiva i eficient, va
ser necessari utilitzar tècniques concretes de dinàmiques de grup que facilitessin el
desenvolupament d’aquests criteris. La tècnica utilitzada va ser la del taller dirigit per
moderadors externs que garantissin i facilitessin l’assoliment d’aquests objectius.
Tots els grups van treballar utilitzant la mateixa dinàmica, dirigida per un dinamitzador extern. La
reflexió es va estructurar en tres àmbits:
- Qui sóc jo. Es feia una presentació dels participants i de les expectatives que tenien els i les
joves vers el Consell de Cent Joves.
- Com som els joves. Es reflexionava entorn com són els i les joves entorn l’àmbit temàtic i es
construïa col·lectivament un mural que intentava reflectir la diversitat i complexitat del propi
col·lectiu.
- Com és la ciutat. Es reflexionava entorn quines necessitats i quines oportunitats presentava
la ciutat entorn l’àmbit temàtic i el món juvenil, i les aportacions es recollien en unes targetes
que posteriorment es van anar organitzant per tal d’arribar a una síntesi d’idees més o
menys consensuades.
1a sessió de treball del
Consell de Cent Joves 01/10/05 69 part.
al Consorci El Far
- 2a sessió de treball del Consell de Cent Joves (26/11/05)
La convocatòria a la 2a sessió de treball del Consell de Cent Joves es va realitzar tenint en
compte el següent ordre del dia:
9’45h. Acollida i lliurament de documentació.
10h. Sessió plenària
- Benvinguda.
- Explicació de l’estat actual del procés participatiu del
projectejovebcn, a més d’altres qüestions reglamentàries
del Consell de Cent Joves: elecció dels representants
dels grups de treball i integrants de la comissió
projectejovebcn, i elecció de la vicepresidència 3a del
Consell de Cent Joves.
- Retorn dels resultats de la diagnosi dels grups de treball
de l’anterior sessió.
10’45h. Pausa i esmorzar.
84
11’15h. Sessió per grups de treball
- Emancipació
- Participació i Ciutadania
- Salut
- Cultura i Lleure
- Sostenibilitat i Mobilitat
- Educació i Esports
- Pau i Cooperació
13h. Sessió plenària
- Presentació de les propostes-conclusions resultants dels
diferents grups de treball.
- Explicació del procés que segueix el projectejovebcn a
partir d’aquest moment.
- Presentació de la persona escollida que ocuparà el càrrec
de la vice-presidència 3a del Consell de Cent Joves.
- Cloenda a càrrec del Sr. Fabián Mohedano, president del
Consell de la Joventut de Barcelona i vice-president 2n
del Consell de Cent Joves.
14h. Aperitiu de cloenda.
L’objectiu dels grups de treball en la segona sessió era debatre i consensuar les línies
d’actuació que caldria desenvolupar per donar resposta a les necessitats identificades en cada
àmbit en la primera sessió.
Tots els grups van treballar utilitzant la mateixa dinàmica, dirigida per un dinamitzador extern,
que es va estructurar en dues parts. En la primera part es van organitzar subgrups. Cadascun
d’aquests subgrups tenia un paperògraf amb un dibuix en forma de peix on quedaven recollides
les línies principals identificades en el diagnòstic. Com a materials de suport, i per tal que les
propostes s’adaptessin a la diagnosi realitzada la sessió anterior, es disposava d’unes fitxes
explicatives amb els elements de diagnòstic estructurats en les quatre línies, tant pel que fa a
necessitats com pel que fa a oportunitats. Cada línia tenia un color i disposaven de fitxes
d’aquests quatre colors per fer les seves propostes. Els participants van formular propostes
d’accions i mesures per completar el dibuix del peix proposant accions concretes per a
cadascuna de les idees, que penjaven al paperògraf. Una vegada cada subgrup havia formulat
propostes d’accions, un portaveu del grup penjava el paperògraf i explicava el contingut de les
propostes d’actuació. A mesura que les anaven explicant, el moderador anava prenent notes
per tal de poder començar a fer les agrupacions en línies d’actuació.
La segona part de la dinàmica va consistir en la identificació de les línies d’actuació que es
desprenien de les accions i mesures proposades. El grup va treballar l’acord entorn a les
propostes d’acció i mesures sorgides, identificant quins agents hi havien d’intervenir, etc.
En el plenari final els moderadors de cada grup van explicar breument la síntesi de les cinc
línies d’actuació consensuades en cada àmbit. Per reforçar les idees es van penjar les línies
d’actuació de cada grup en uns plafons de manera que qui ho volgués ho pogués consultar
posteriorment.
85
2a sessió de treball del
Consell de Cent Joves 26/11/05 51 part.
al Consorci El Far
Durant el plenari final es van presentar els representants dels grups de treball del Consell de
Cent Joves, escollits en els propis grups, i integrants de la comissió del projectejovebcn. També
es va presentar la vicepresidenta 3a del Consell de Cent Joves, Núria Torres, escollida en una
reunió prèvia pels diferents representants dels grups de treball. Aquests representants van tenir
la missió posterior de validar tant el document final de conclusions del Consell de Cent Joves,
com validar, juntament amb vuit representants del Consell de la Joventut de Barcelona, el
document final de conclusions del procés participatiu.
- Reunió de validació del Document Final de Conclusions del Consell de Cent Joves
Tenint a mans una proposta del Document Final de Conclusions, els representants dels grups
de treball del Consell de Cent Joves van validar el treball realitzat durant els darrers mesos,
mitjançant una revisió exhaustiva d’aquest document.
Reunió de validació
del Document Final
de Conclusions del
Consell de Cent Joves 28/01/06 7 part.
amb els vuit
representants dels
grups de treball
La web www.jovebcn.net ha servit en tot moment com a eina de suport als membres del Consell de
Cent Joves, mitjançant el seu apartat “Àrea de treball”, espai en el qual s’han anat penjant tots els
documents resultants dels diferents grups, amb la clara funció de possibilitar fer una segona lectura
als participants, conèixer el treball realitzat dels altres grups, revisar el contingut documental i, si és
el cas, oferir la via per modificar-lo.
86
4.3 Jornades de debat projectejovebcn de Districte, organitzades per les
plataformes juvenils territorials i el Consell de la Joventut de Barcelona
Amb el clar objectiu d’apropar espais de participació als col·lectius i entitats juvenils de base dels
diferents territoris, s’han organitzat a la ciutat les jornades de debat projectejovebcn de districte. La
realització d’aquestes jornades també ha possibilitat, d’una banda, enfortir el treball que ja
desenvolupen les plataformes territorials juvenils existents a la ciutat, i, per una altra banda,
fomentar, a partir de petits nuclis impulsors, la creació de noves xarxes d’entitats juvenils de districte
per tal de seguir vertebrant el teixit associatiu juvenil de la ciutat.
Per aquests motius, al mes de juliol, la Regidoria de Joventut va signar un conveni de col·laboració
pe al desenvolupament del procés participatiu del projectejovebcn tant amb el Consell de la Joventut
de Barcelona com amb les quatre plataformes territorials juvenils existents a la ciutat: Coordinadora
Infantil i Juvenil de l’Eixample, Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de Les Corts, Consell de la
Joventut d’Horta-Guinardó i Taula de Joves de Sant Andreu.
En els districtes on ja existeix una plataforma territorial, ha estat doncs aquesta entitat l’encarregada
d’organitzar i desenvolupar les jornades de debat, afegint-hi en la majoria de casos altres activitats
de dinamització i de coneixement. A la resta de districtes, ha estat el Consell de la Joventut de
Barcelona (CJB) l’encarregat de realitzar aquests espais de participació: Ciutat Vella, Sants-
Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris i Sant Martí.
Abans de fer les jornades, el CJB ha realitzat un procés previ amb entitats i col·lectius juvenils del
districte per preparar-les i definir els eixos de discussió. Per tant, a cada districte s’han treballat una
sèrie de temes a partir d’unes prioritzacions assenyalades prèviament.
La dinàmica dels tallers de les Jornades de Debat de districte del projectejovebcn ha estat sempre la
mateixa, tot i que depenent de l’espai i de la disposició de temps s’han allargat o escurçat. En tot
cas en totes les jornades, s’ha desenvolupat la mateixa metodologia, a partir de tres tallers:
- Taller 1 – Anàlisi de la realitat: Aquest taller consistia en proposar visions positives i negatives
sobre la realitat juvenil en el districte projectades a cinc anys vista. Aquest taller pretenia ser un
pas previ que permetia veure la realitat del districte corresponent en matèria de joventut. Això ha
permès veure que es fa i que no es fa, que agrada i que no agrada en matèria de joventut en el
districte i elaborar un document amb aquestes visions.
- Taller 2 – Definició d’actors: Aquest taller permetia centrar el treball en els diferents actors que
participaven en l’anàlisi de la realitat; Ajudava a definir a qui s’havien d’adreçar les propostes
que calia elaborar en el tercer taller.
87
- Taller 3 – Concreció de propostes: Aquest taller ajudava a proposar, concretar, ordenar i
prioritzar les propostes i a qui anaven adreçades. D’aquesta manera al final es consensuava un
document de districte amb visions (resumides en un text introductori), línies d’actuació i
propostes a incloure en el projectejovebcn.
Finalment, el document final de cadascun dels districtes, s’ha enviat als participants de les jornades
per a què donessin el seu vist-i-plau i s’acabés validant el seu contingut.
- EICA – Espai d'Inclusió i
16-17/02/06 Formació Casc Antic
- RAI
- JEV – JIC 10 part.
Centre Cívic - CISEC
Convent de - Fundació Tot Raval
Sant Agustí - Escola de Músics
21/01/06 *
- Diables del Port
- JOC 20 part.
- Joves de la Marina
La Bàscula
* Després de la jornada de debat es va una
botifarrada i una batukada
13-14/01/06
- AS Gandhi
- Esplai Movi de Sarrià
- JERC Sarrià-Sant 10 part.
Casal de Gervasi
Joves de
Sarrià
28/01/06 - SCV – El Clot
- AE Rakxa
- Joves d’Esquerra Verda 13 part.
Centre - Esplai Kasperle
Cultural La - JOC
Farinera
88
- Diables de Les Corts
- Grup de timbalers
11/02/06 * Repúbli-k de l’Avern
- Cercle d’Estudis
Orientals
- Ass. pomotora de la
cultura oriental Heavenly
- AE Pi de les Corts
- Artixoc
- Esplai Grup de Gent
* S’inclouen en aquest llistat d’entitats participants - Ass. Promotora de la 23 part.
totes aquelles que tot i no assistir a la jornada de cultura hip-hop “Hártate
debat, sí que van realitzar una entrevista prèvia de Casal de
treball Joves de de Kalle”
- Ass. musical Acció
Les Corts Musical
- Penya barcelonista
Sang Culé
- JERC
- JSC
- JNC
- Maulets
25-26/11/05 * - Aroloki Club
- AE Jaume I del Coll
- Lluïsos de Gràcia
- Joventut Nacionalista de
Catalunya
Casal de - AEiG Montnegre –
Josep Carner 16 part.
Joves El Coll
* La jornada de debat a Gràcia ha haver-se d’ajornar - Joventut Socialista de
per problemes organitzatius i es van realitzar Comissió de Catalunya
posteriorment dues sessions per tractar diversos - Fundació Eulàlia Torres
Joventut
aspectes del projectejovebcn: una al Casal de Joves - Acció Catacrac
(Districte)
El Coll (18/01/06) i una altra mitjançant convocatòria - Casal de Joves El Coll
de la Comissió de Joventut del Districte (30/0106)
- Esplai Rauxa – Vedruna
19/11/05 * - Esplai Sagrada Família
- Esplai Sant Miquel
- Esplai Totikap
- AAVV de l’Esquerra de
l’Eixample
- Noves Generacions del 14 part.
Centre Partit Popular de
Cultural La Catalunya
* Després de la jornada de debat es va fer un dinar Casa Elizalde - Joventuts d’Esquerra
popular Republicana de
Catalunya – Eixample
89
24-27/10/05 * - Associació de Joves
Estudiants de Catalunya
- Joves d’Esquerra Verda
- Esplai Casal Xangó
- AE Prat de la Riba
- APC 18 part.
- Joventut Socialista de
Centre Cívic Catalunya
* Després de cada jornada de debat, es va amenitzar El Guinardó - AE Can Baró
la vetllada amb un taller de mojitos i caipirinhes i amb - Noves Generacions del
el visionat d’un capítol de la sèrie “Els joves” Partit Popular de Cat.
- Casal de Joves
03/02/06 Guineueta
- Casal Joves Roquetes
- Esplai Guineueta 8 part.
Espai Jove La - Ass. Difusió del Anime
Manga (ADAM)
Masia de la - Casal de Joves Zona
Guineueta Nord
- AEiG Jungfrau
- AE Azimut
18-19/11/05 * - Aemics
- GAM
- Esplai Sagrera
- Joventuts d’Esquerra
Republ. de Catalunya
- JOC – Zero
- Joventut Nacionalista de
Catalunya
- Bruixes i Diables Bon
Pastor
- Avid-Pro 34 part.
* L’activitat del dia 18 va consistir en un recorregut – - Grupo Ping-Pong
descoberta en autocar de les entitats juvenils del Centre - Joventut Socialista de
Districte Garcilaso Catalunya
- Joves d’Esquerra Verda
* S’inclouen a la llista d’entitats totes aquelles que tot i - JOC – Trinitat Vella
no assistir a la pròpia jornada de debat, sí que van - Fed. del Secretariat
participar en una sèrie d’entrevistes prèvies General Gitano
- MIJAC – Sant Andreu
- Consell d’Entitats La
Sagrera
- Radio Trinitat Vella
- Trinifoc
90
4.4 Taller projectejovebcn amb alumnes de 4t d’ESO – plenaris jovebcn de
districte
Amb la clara intencionalitat de copsar l’opinió i de recollir les propostes que puguin realitzar els i les
joves de 15 i 16 anys entorn els eixos del projectejovebcn, la Regidoria de Joventut va oferir als
instituts públics d’educació secundària de la ciutat de Barcelona la possibilitat de realitzar el taller
projectejovebcn.
Aquest taller possibilitava a la gent jove d’aquesta franja d’edat (15 i 16 anys), sovint allunyada de la
participació social, no tan sols conèixer més de prop la política municipal i els seus representants,
sinó també implicar-los en la millora de la societat en la que viuen. Per tant, el taller projectejovebcn
estava pensat i dissenyat per tal que l’alumnat reflexionés, analitzés, debatés i tregués conclusions
sobre el model de ciutat que vol; un model que els ha de permetre desenvolupar els seus projectes
de vida.
Amb una metodologia activa, adient per treballar els continguts educatius del currículum de 4t
d’ESO, el taller projectejovebcn s’oferia de manera gratuïta als instituts públics d’educació
secundària, amb un període establert per a la seva realització, entre el 2 de novembre i el 15 de
febrer, i tenint present el límit de participació: dos o tres grups-classe per cadascun dels districtes
(tancament d’inscripcions per ordre d’arribada).
El taller projectejovebcn, tal i com s’explica en la fitxa descriptiva que s’adjunta, finalitzava amb la
realització d’un plenari jovebcn de Districte; un espai en el qual l’alumnat presentava les seves
conclusions al regidor/a corresponent del Districte i també al regidor de Joventut, i en el que també
es realitzava un debat entorn les aportacions exposades. Els plenaris jovebcn van tenir lloc a
cadascuna de les seus dels Districtes de la ciutat, fet que també permetia apropar l’administració
municipal a aquest col·lectiu de joves.
Les conclusions presentades en els diferents plenaris jovebcn de Districte corresponien  doncs, a la
finalització d’un treball consensuat realitzat prèviament a les aules. Les propostes feien referència
als diferents àmbits del projectejovebcn, tot i que cal tenir present que no tots els grups-classe van
tractar tots els temes, ja que a la primera sessió del taller els mateixos joves debatien i decidien
quines qüestions eren sobre les quals volien treballar i aprofundir. A la finalització de cadascun dels
plenaris es lliurava als participant d’una sèrie d’obsequis del projectejovebcn.
Finalment, van ser setze els instituts d’educació secundària de la ciutat que van realitzar el taller
projectejovebcn. A aquest qüestió positiva, cal sumar-hi també el fet que aquests instituts
participants es trobessin repartits en els deu districtes de la ciutat. Així doncs, es va poder garantir
una bona representativitat d’aquesta franja d’edat de la ciutat pel que fa a nombre i a territorialitat.
Per a la promoció d’aquest taller, es va enviar una tramesa postal a tots els instituts públics
d’educació secundària de la ciutat, en la que s’incloïa a més d’una carta de presentació i d’explicació
del regidor de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, el tríptic del projectejovebcn, així com una
fitxa descriptiva del taller proposat.
91
Taller projectejovebcn
Destinataris Alumnat de 4t d’ESO dels IES públics de la ciutat de Barcelona
Calendari Del 2 de novembre al 15 de febrer
Durada total 5’30h. en horari lectiu
1ª part: presentació del projectejovebcn
Estructura Durada 1 h. lectiva
- Donar a conèixer el projectejovebcn a l’alumnat de 4t d’ESO.
- Apropar als i a les joves els diferents àmbits objecte d’anàlisi i de
treball del projectejovebcn, com són: salut, educació, participació,
Objectius treball, oci..., per tal de saber quins són del seu interès, i així poder-
los desenvolupar en les dues posteriors sessions posteriors.
- Crear eines d’anàlisi, debat i discussió per al tractament dels diferents
àmbits.
- Presentació del projectejovebcn en format power point i/o
transparències.
Procediment: - A partir de la distribució de l’alumnat en petits grups es farà un anàlisi
crític de notícies aparescudes a la premsa escrita sobre els diferents
àmbits a desenvolupar.
2ª part: desenvolupament del projectejovebcn
Durada 1’30 h. lectives
- Detectar opinions, desitjos, interessos i/o suggeriments dels i de les
joves relacionats amb els diferents àmbits del projectejovebcn
Objectius escollits en la sessió anterior.
- Aprofundir en la visió que tenen els i les joves de la seva realitat com
a col·lectiu, tenint en compte el seu posicionament individual.
- La sessió es realitzarà a partir de diferents dinàmiques participatives
Procediment: on l’alumnat, de manera grupal i també individualment, farà
aportacions entorn els diferents temes i en les quals s’establirà un
debat per escoltar les diverses opinions.
3ª part: conclusions del projectejovebcn
Durada 1’30h. lectives
- Recollir el treball elaborat a les dues sessions anteriors.
- Analitzar i posar en comú les idees aportades per poder-ne extreure
Objectius les propostes-conclusions del grup.
- Escollir els representants que presentaran les propostes-conclusions
al Plenari jovebcn de Districte.
- La sessió es desenvoluparà partint de les aportacions i idees
Procediment exposades en l’anterior sessió fins arribar a un consens amb tot el
grup classe.
4ª part: plenari jovebcn de Districte
Durada 1’30h. lectives (representants: 30 minuts més previs al plenari)
- Apropar els representants polítics municipals a la gent jove del
Objectius Districte.
- Donar a conèixer les propostes de l’alumnat dels diferents IES davant
el Regidor de Joventut i del regidor de Districte.
- Presentació de les propostes i conclusions elaborades per cada grup
Procediment classe a càrrec dels seus representants.
- Reflexió i debat sobre les propostes presentades.
92
plenari jovebcn IES Joan Boscà
de Les Corts IES Les Corts
55 part.
Regidors:
24/01/06 Sra. Montserrat Ballarin
Sr. Xavier Florensa
plenari jovebcn
de l’Eixample IES Maragall
20 part.
Regidors:
25/01/06 Sra. Assumpta Escarp
Sr. Xavier Florensa
plenari jovebcn
de Gràcia IES La Sedeta
27 part.
Regidors:
30/01/06 Sr. Ricard Martínez
Sr. Xavier Florensa
plenari jovebcn
de Sants-Montjuïc IES XXV Olimpíada
29 part.
Regidors:
01/02/06 Sra. Imma Moraleda
Sr. Xavier Florensa
93
IES Barri Besós
plenari jovebcn IES Joan d’Àustria
de Sant Martí IES Sant Martí de
Provençals
105 part.
Regidors:
01/02/06 Sr. Francesc Narváez
Sr. Xavier Florensa
plenari jovebcn IES Joan Brossa
d’Horta-Guinardó IES Narcís Monturiol
81 part.
Regidors:
02/02/06 Sra. Elsa Blasco
Sr. Xavier Florensa
plenari jovebcn IES Miquel Taradell
de Ciutat Vella IES Milà i Fontanals
109 part.
Regidors:
03/02/06 Sr. Carles Martí
Sr. Xavier Florensa
plenari jovebcn IES Príncep de
de Sant Andreu Viana
27 part.
Regidors:
07/02/06 Sr. Jordi Hereu
Sr. Xavier Florensa
94
IES Barcelona
plenari jovebcn Congrés
de Nou Barris IES Carrasco i
Formiguera
62 part.
Regidors:
09/02/06 Sra. Marina Subirats
Sr. Xavier Florensa
plenari jovebcn IES Gal·la Placídia
de Sarrià-Sant IESM Serrat i
Gervasi Bonastre
80 part.
Regidors:
10/02/06 Sra. Cati Carreras-Moysi
Sr. Xavier Florensa
Per al bon desenvolupament de l’acció final – plenaris jovebcn – es va comptar amb la col·laboració
dels diferents districtes de la ciutat, que van oferir l’espai – en la majoria de casos, la seu del
Districte – i les condicions tècniques necessàries per al bon desenvolupament de l’activitat.
95
96
4.5 Taules de debat “som joves i...”
Les taules de debat “som joves i...” són activitats adreçades a col·lectius juvenils específics. Són
taules de debat amb grups de joves (una vintena) que, tot i essent minoritaris tenint en compte la
globalitat de la població juvenil i donat el context social actual, possibiliten donar enfocs i punts de
vista diferents a les polítiques de joventut.
L’objectiu principal d’aquestes taules de debat, que es desenvoluparan durant el mes de maig, serà
el de copsar l’opinió d’aquests col·lectius de joves enfront les propostes recollides en l’informe
participatiu, més amb la idea de donar noves visions i enfocs sobre les mesures presentades que
d’aplegar-ne de noves.
Els col·lectius juvenils amb els que es comptarà són:
- Col·lectiu de joves d’origen immigrant
- Col·lectiu de joves gitanos
- Col·lectiu de joves discapacitats
- Col·lectiu de joves artistes
Per tal de fer la composició d’aquests diferents grups-col·lectius, s’ha comptat amb la col·laboració
de:
- Consell Municipal d’Immigració
- Consell Municipal de Benestar Social
- Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
- Equipaments municipals que desenvolupen activitats de creació jove
97
98
4.6 Espais de recollida d’opinió (Mercè’05)
El procés participatiu del projectejovebcn també ha incorporat dos espais anomenats de “recollida
d’opinió”, ja que més enllà de cercar una participació reflexiva, allò que es pretenia era el de copsar
una resposta immediata de la gent jove. Ambdós espais de recollida d’opinió realitzats en el procés
participatiu van tenir lloc dins la celebració de les Festes de la Mercè’05 (23, 24 i 25 de setembre),
un organitzat pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) dins la 10a Mostra d’Associacions i un
altre per la Regidoria de Joventut dins el seu espai jovebcn de la Ciutat de les Persones.
- Seu i proposa – El fotomaton del CJB
Aquesta activitat donava l’oportunitat als i a les joves de la ciutat a escriure una proposta en una
pissarra i fer-se una foto amb aquest missatge. Totes les fotografies es van anar penjant
instantàniament al mateix estand del CJB per a què qualsevol transeünt les pogués observar.
- Digues la teva a l’espai jovebcn
Aquesta activitat consistia en el plantejament d’una sèrie de qüestions en una pissarra en la qual la
gent jove havia de finalitzar la frase tot fent una proposta específica. Aquestes respostes s’escrivien
sota el plantejament corresponent, i un cop la pissarra estava plena de propostes a la qüestió, es
feia una fotografia que s’incorporava en un àlbum que quedava a disposició i observació de
qualsevol transeünt.
Les qüestions plantejades van ser:
- Per una ciutat més sostenible i preservadora del medi ambient, s’hauria de...
- Per gaudir d’una ciutat més neta, estaria bé que...
- El civisme entre la gent jove s’ha de fomentar a través de...
- Per fomentar la pràctica esportiva de la gent jove estaria molt bé que...
- Si volem eradicar la violència de gènere, crec que una bona mesura seria...
- Als joves nouvinguts caldria ajudar-los mitjançant...
- Per fomentar una bona salut juvenil, caldria actuar de la següent manera...
- Si volem gaudir d’una sexualitat plena i saludable, caldria emprendre les accions...
99
- Una bona actuació sobre habitatge per a la gent jove podria ser...
- L’emancipació no seria tan difícil si...
- Un bon servei en temes laborals per a la gent jove podria ser...
- Per formar-nos amb cursos i tallers específics caldria que...
- Un bon equipament juvenil hauria de tenir...
- M’agradaria poder participar en les decisions que pren l’Ajuntament mitjançant...
- Caldria donar suport a les associacions juvenils mitjançant...
- Per estar ben informats, els joves necessitem...
100
4.7 El qüestionari “tu què n’opines?”
A l’hora d’iniciar un procés participatiu per a què la gent jove de la ciutat pugui donar la seva opinió,
és important incorporar algun mecanisme de caire informatiu que serveixi, lògicament, per donar a
conèixer al públic objectiu corresponent el fet que s’està realitzant un procés d’aquest tipus i, alhora,
donar una possibilitat fàcil de participació.
Així doncs, es va creure oportú realitzar, a principis de novembre, una tramesa postal als 286.559
joves de la ciutat (segons padró), d’edats compreses entre l’1 de gener de 1976 (joves que al llarg
del 2005 complien 29 anys) i el 31 de desembre de 1989 (joves que al llarg del 2005 complien els 16
anys). Aquesta tramesa, adreçada al propi jove, contenia:
- Tríptic informatiu del procés participatiu del projectejovebcn.
- Qüestionari “tu què n’opines?”
Els objectius d’aquesta tramesa postal eren:
- Donar a conèixer a cadascun dels i de les joves de la ciutat que s’està realitzant un procés
participatiu en el qual poden, lògicament, participar-hi, tot informant també dels diferents
mecanismes i espais per poder exercir aquesta funció.
- Mostrar diferents accions possibles que pot realitzar una administració, com és un ajuntament,
en matèria de joventut i d’aquesta manera actuar pedagògicament per tal d’aclarir el concepte
de “polítiques de joventut”.
- Oferir un mecanisme directe de participació de fàcil comprensió per a la gent jove de la ciutat
per tal que pugui expressar lliurament la seva opinió i les seves prioritats.
- Recollir l’opinió de la gent jove de la ciutat sobre quines són les seves prioritats i copsar
d’aquesta manera quines possibles necessitats pot tenir aquest col·lectiu de població.
De la correspondència enviada, van ser 11.431 els sobres que no van arribar al seu destí (devolució
postal) per diferents motius: error en l’adreça, desconegut/da en el domicili, canvi de domicili no
notificat,...
Cal deixa clar que l’enviament del qüestionari “tu què n’opines?” no pretenia fonamentar cap estudi
sociològic, ja que, entre d’altres qüestions, no es van establir criteris, entre d’altres, com el de
selecció de població com: sexe, franges d’edat, territorialitat, situació socioeconòmica,...
El retorn-resposta del qüestionari per part dels i de les joves es realitzava mitjançant lliurament a
diferents espais públics de la ciutat de fàcil accessibilitat (equipaments esportius, equipaments
juvenils i centres d’atenció al client de TMB). Per tal de promoure la resposta d’aquest qüestionari,
s’obsequiava a tots els joves que el lliuraven amb una bossa del projectejovebcn (equipaments
esportius i juvenils) o amb un lot de productes (centres d’atenció al client de TMB).
El nombre de qüestionaris “tu què n’opines?” retornats als diferents espais va ser de 3.850,
el que suposa un 1,4% de la població jove a la qual va arribar la tramesa postal.
101
102
103
Taula 7. Qüestionaris "tu què n'opines?" rebuts
Complex Esportiu Municipal Can Felipa 84
Piscina municipal Sant Andreu 24
Parc Esportiu Municipal Can Dragó 100
Complex Esportiu Municipal d'Horta 12
Poliesportiu Municipal Euròpolis-Sardenya 44
Complex Esportiu Municipal Nou Can Caralleu 16
Piscines Municipals Bernat Picornell 32
Poliesportiu Municipal L'Espanya Industrial 208
Poliesportiu Municipal Sagrada Família 136
Centre d'Atenció al Client - TMB Universitat 1182
Centre d'Atenció al Client - TMB Sagrada Família 696
Centre d'Atenció al Client - TMB Diagonal 720
Centre d'Informació i Assessorament per a Joves - CIAJ 52
Casal d'Associacions Juvenils de Barcelona 56
Espai Jove Boca Nord 24
Direcció de Joventut i altres dependències municipals 194
Respostes web (www.jovebcn.net) 330
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
Taula 8. Sexe dels joves que han respost el qüestionari "tu què 
n'opines?"
Retorn a punts de 2318 (64,8%) 1250 (34,9%) (0,3%)
recollida
Retorn web 209 (63,3%) 121 (36,7%)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Dona Home Ns/Nc
104
Taula 9. Edat dels joves que han respost el qüestionari "tu què 
n'opines?"
Retorn a punts de
recollida (0,4%)908 (25,4%) 1326 (37%) 1332 (37,2%)
Retorn web 78 (23,7%) 111 (33,6%) 141 (42,7%)
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Ns/Nc 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys
Taula 10. Joves que formen part d'algun grup/col·lectiu/associació i 
que han respost el qüestionari "tu què n'opines?"
Retorn a punts de
recollida (0,5%) 1366 (38,2%) 2195 (61,3%)
Retorn web 131 (39,7%) 199 (60,3%)
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Ns/Nc Sí No
105
Taula 11. Districtes dels joves que han respost el qüestionari "tu què 
n'opines?"
1000
22,7%
900
800
700
15,3%
600
12,1%
500
10,1% 10,5%
400
8,0%
7,2%
300
5,4%
4,4%
200 3,7%
100
0,6%
0
ta a c u
tes Vell ple juit ort
s rris re
on t am on a d
ta ix M es
 C u B An
 c iu E -  
s L o nt
p/N
o C t N a
San S
 sa
No
Retorn a punts de recollida Retorn web
106
26
150 24
836 51
432 43
114 29
182 28
284 29
356 38
252 27
382 28
566 33
4.8 L’espai “proposa” a www.jovebcn.net
La web jovebcn.net oferia la possibilitat a tota la gent jove de la ciutat de poder expressar-se
lliurament aportant una proposta dins el marc del procés participatiu del projectejovebcn. Finalment
s’han recollit 450 propostes de diferent tipologia i temàtica, tot i que els àmbits en els quals s’han
rebut més propostes han estat: habitatge, mobilitat, participació, treball, cultura i ús de l’espai públic.
Com és obvi, l’objectiu principal d’aquest espai participatiu era el de possibilitar a la gent jove un
mecanisme de fàcil accessibilitat per tal de poder donar la seva opinió i expressar-se.
A l’hora de fer la proposta es demanava al jove que inclogués també el seu sexe, l’edat i el districte
de residència, com a camps obligatoris, i el nom i cognoms i adreça de correu electrònic, com a
camps opcionals. En aquest darrer cas, el jove rebia per correu electrònic un agraïment per la seva
col·laboració en el procés participatiu del projectejovebcn i entrava a formar part d’una base de
dades que serviria per mantenir-lo informat sobre les diferents actuacions i estat d’aquest procés.
107
Taula 12. Aportacions per temàtiques a l'espai "proposa" de www.jovebcn.net
Accessibilitat 2
Benestar social 11
Ciutat del Coneixement 1
Civisme 15
Comunicació 10
Cooperació 1
Cultura 30
Dona 3
Drets dels animals 1
Drets Civils 12
Educació 11
Espai públic 26
Esports 9
Habitatge 79
Hisenda 2
Manteniment 22
Mobilitat 76
Noves tecnologies 1
Paisatge urbà 1
Participació 58
Prevenció i Seguretat 19
Protocol 1
Salut 7
Sostenibilitat 6
Treball 35
Turisme 1
Urbanisme 10
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
108
4.9 El fòrum obert de www.jovebcn.net
La web jovebcn.net també va obrir un espai de discussió amb el seu fòrum de debat, un espai de
lliure expressió, moderat pel Consell de la Joventut de Barcelona, on la gent jove, més que
presentar propostes, realitzava algunes reflexions entorn els eixos del projectejovebcn.
A aquest fòrum de debat s’hi van presentar registrar 78 usuaris, s’han publicat 186 missatges i han
hagut 12.039 lectures. A banda da l’alta participaciò en aquest fòrum de debat, com a dada positiva,
cal destacar que només es van eliminar 10 missatges publicats que no es corresponien amb la
temàtica tractada o bé eren ofensius a alguns càrrecs públics.
A la següent pàgina es poden observar els temes presentats en el fòrum pels diferents usuaris.
109
110
4.10 El procés participatiu “Joves i Nit”12
El projecte Joves i Nit ha estat una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill, la Regidoria de Joventut
de l'Ajuntament de Barcelona, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i la Federació
d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), amb el suport de la Comissió Europea.
El projecte neix de la preocupació, compartida per totes aquestes institucions, per les dificultats
d’implicació i participació dels joves en l’àmbit de les decisions públiques. Es desenvolupa en el
marc d’una convocatòria de la Comissió Europea (Convocatòria DG EAC 43/03) en favor de la
participació dels joves.
Joves i Nit és un projecte que, al llarg dels anys 2004 i 2005, ha obert espais de participació als
joves de 15 a 29 anys de Barcelona – estiguin o no associats, i pertanyin al sector social que sigui
– per tal que debatin i facin propostes sobre com hauria de ser la nit a la seva ciutat.
En concret, els objectius del projecte eren:
- Detectar i recollir opinions representatives del col·lectiu jove sobre la nit a Barcelona mitjançant
la combinació de metodologies participatives innovadores.ç
- Sensibilitzar i responsabilitzar el col·lectiu jove respecte a l’ús de la nit i fomentar la seva
participació en la presa de decisions públiques en aquest aspecte.
- Explicitar les prioritats del col·lectiu jove pel que fa a l’oci i la nit, de manera que es puguin
elaborar actuacions concretes.
Per a la consecució dels objectius mencionats, es va dissenyar un procés metodològic amb
diferents espais participatius, tant de diagnosi com d’elaboració de propostes:
                                                     
12 Capítol extret de l’informe final del projecte “Joves i nit” (Irene Lop i Cristina Valls. Fundació Jaume Bofill, 2006)
111
Com es pot observar en l’esquema, el projecte té cinc fases: una de diagnosi (Recollida de
documentació i entrevistes), una de retorn (Devolució i presentació dels resultats) i tres d’obertes a
la participació dels joves de la ciutat (Enquesta, Tallers participatius i Jurats de joves).Tot el procés
ha anat acompanyat de la informació i el debat obert en l’espai web i d’una comissió de seguiment
formada per representants de les institucions impulsores i experts.
• Fases del procés
Les metodologies utilitzades en el procés de Joves i Nit tenien com a objectius principals:
- Fer una reflexió col·lectiva que combini la veu de diferents actors: d’una banda les associacions
– protagonistes històriques de la participació – i de l’altra la ciutadania individual – veus que
difícilment tenen espais d’intercanvi i reflexió compartida –.
- Combinar diverses tècniques, unes de qualitatives i unes altres de quantitatives, per aproximar-
nos a les reflexions dels joves de maneres diverses i recollir aspectes subjectius (percepcions,
desitjos) i dades objectivables, en funció dels objectius cercats en cada moment.
En aquest projecte participatiu hem entès la importància de treballar amb la idea de procés. Per tant,
les fases de Joves i Nit no s’han d’entendre com una suma de moments concrets i independents al
llarg del temps sinó com un procés continu que s’ha alimentat a mesura que s’anaven
desenvolupant les diferents fases.
- Fase 1:  diagnosi (febrer febrer-maig 2004)
Aquesta primera fase era de situació i detecció de les necessitats, de composició de l’escenari i els
actors amb qui treballarem, de concretar el procés, de valorar d’on partim i fins on volem arribar.
Així, per començar a treballar i adaptar els objectius del procés a les característiques concretes de
la població i el territori, calia conèixer la realitat dels joves de Barcelona i acotar el camp de treball
segons el context social i polític concret. En aquest sentit es tractava d’elaborar una breu diagnosi
que ens permetés definir el tema objecte d’estudi i detectar temes i discursos que provoquen reflexió
sobre els joves i la nit a la ciutat de Barcelona i que seran la base per al debat futur.
La diagnosi es va realitzar a partir de diferents fonts d’informació:
- Recull de dades secundàries (estadístiques, informes...): aquesta informació ens va permetre
fer una primera aproximació de caire sociodemogràfic al col·lectiu de població objecte d’estudi,
a la participació juvenil i al món de l’oci a la ciutat de Barcelona.
- Entrevistes en profunditat: amb la utilització d’aquesta tècnica es volia obtenir una primera
aproximació a la realitat juvenil i la seva relació amb la nit. L’objectiu de les entrevistes era
múltiple: obtenir informació sobre els joves i la vida nocturna de la ciutat; identificar discursos,
propostes i estratègies dels col·lectius vinculats a la vida nocturna de la ciutat; conèixer les
relacions que s’estableixen entre diferents col·lectius i donar visibilitat al procés.
Per això es van seleccionar persones clau d’àmbits diferents amb l’objectiu de recollir les
diverses veus existents en aquesta temàtica. Per seleccionar les persones clau es va disposar
de la col·laboració dels membres del Grup Promotor, que prèviament havien mantingut
contactes amb diverses persones per altres projectes. En total es van entrevistar vint persones
coneixedores de la realitat juvenil en el territori i del món de la nit, amb l'objectiu de
contextualitzar la problemàtica (investigadors del camp de les ciències socials, educadors
112
socials, entitats de prevenció com Energy Control o el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat,
associacions de veïns, guàrdia urbana, Transports Metropolitans de Barcelona, equipaments
esportius, empresaris de l’oci nocturn...). Per estructurar-les, es va elaborar un guió que
facilitava orientar els discursos dels entrevistats.
- Grups de conversa estructurats. Amb l’objectiu de fer una primera aproximació als discursos
dels mateixos joves sobre els usos de la nit a la ciutat, es va preveure organitzar grups de
conversa estructurats. Es va creure interessant recollir les veus dels joves per identificar quines
eren, a parer seu, les problemàtiques principals, i d’aquesta manera completar el diagnòstic de
manera participativa amb els joves.
La selecció dels joves es va fer a través de contactes informals, del boca-orella, i es van tenir en
compte variables com el gènere, l’edat, l’origen, el nivell d’estudis, la situació laboral i la situació
d’emancipació.
Finalment es van organitzar tres grups de conversa estructurats (dos grups de quatre joves i un
grup de sis joves) que es van reunir durant el mes de maig del 2004 a la Fundació Jaume Bofill.
Es va procurar que els tres grups fossin homogenis quant a la variable de grup d’edat però
heterogenis pel que fa a la resta de variables. Per dinamitzar els grups es va utilitzar una tècnica
que ens permetés detectar punts forts i punts febles sobre la nit a Barcelona i fer una primera
aproximació a propostes d’actuació.
- Fase 2: l’enquesta ciutadana (juny – juliol 2004)
El primer espai participatiu va ser concebut com un moment d’opinió. Es tracta d’un espai de
mobilització important, que té com a objectiu principal implicar el més gran nombre de joves
possible en el procés i recollir tantes opinions i propostes com sigui possible. Cal destacar que
es tracta d’una tècnica d’obertura en què la participació és de base individual, ja que es tractava
de distribuir un nombre significatiu d’enquestes entre joves de 15 a 29 de la ciutat seleccionats
aleatòriament i, per tant, rebre opinions particulars sobre la nit de forma anònima.
Una enquesta ciutadana és una tècnica quantitativa utilitzada en metodologies participatives
que parteix d’una enquesta estàndard distribuïda a una mostra representativa d’un univers de
població determinat. Pretén extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans sobre el
tema plantejat. La recollida d’opinions, en el cas de ser representatives, pot esdevenir una base
sòlida per fer inferències sobre una població més àmplia.
En el cas de Joves i Nit l’enquesta ciutadana ens permetia:
- Recollir un nombre important i divers d’opinions, reflexions i propostes sobre la nit, de manera
oberta i anònima, a partir d’uns indicadors estandarditzats (element que en garanteix la
comparabilitat) i mesurables.
- Estendre el procés al màxim de joves de tots els territoris de la ciutat. Per aquest motiu la
mostra amb què hem treballat és proporcional per districtes.
- Arribar a col·lectius que altrament potser no hi participarien, ja que es basa en la preselecció
dels participants a partir de criteris aleatoris.
113
Per a la confecció de l’enquesta es va treballar a partir del material obtingut durant  la fase de
diagnosi. Els temes a tractar de cara a obtenir una primera valoració dels joves sobre la nit a la
ciutat eren els següents: 1) valoració global de la Barcelona nocturna, 2) ús d’espais i equipaments,
3) model d’oci, 4) ús d’espais públics, i 5) propostes.
Per treballar aquesta informació es van fer preguntes obertes i tancades. Les primeres permeten
que la persona que respon ho faci sense la imposició d’unes opcions. A més, com que s’expressa
amb les seves paraules, es poden observar pautes imprevistes, matisos i reflexions que poden anar
més enllà de la previsió establerta per l’equip investigador. Les segones són aquelles que obliguen
l’entrevistat a escollir una, dues o més opcions d’entre un seguit de variables establertes. Aquestes,
tot i que més condicionades, tenen un índex més alt de resposta per la facilitat que suposa el
mètode i són més fàcils d’analitzar.
L’enquesta ciutadana es va distribuir per correu postal. Concretament es va fer un enviament de
l’enquesta autogestionada13
 a una mostra representativa de 22.100 joves barcelonins de 15 a 29
anys, escollits aleatòriament a partir del cens de l’any 2001, que representen el 7,1% de la població
total jove de Barcelona. Es van realitzar dues mostres aleatòries a partir d’un mostreig per afixació
proporcional de l’enquesta per districte:
- Una primera mostra de 20.000 individus, escollits proporcionalment per districte.
- Una segona mostra de 210 individus per cada districte (un total de 10  mostres), amb l'objectiu
d’establir un primer contacte amb els joves que posteriorment seran convidats a participar en els
jurats de joves.
L'enviament de l’enquesta anava acompanyat d'una targeta de presentació en què s’explicaven els
objectius del projecte. Es va fer a través d'una empresa de distribució, que durant la setmana del 7
al 13 de juny del 2004 va repartir els qüestionaris a les llars dels joves seleccionats. El 30 de juny es
va marcar com a data límit de resposta.
Com a complement de l’enquesta ciutadana enviada per correu ordinari, es va penjar la mateixa
enquesta a l’espai participatiu del web del projecte (www.jovesinit.org), obert a la participació de tots
els joves barcelonins d’entre 15 i 29 anys.
De les 22.100 enquestes enviades, se'n van rebre 723: 707 contestades a temps i 16 fora de
termini. Se’n van retornar 682, per domicili desconegut o canvi de domicili. Aquestes dades indiquen
una taxa de resposta del 3,4%, amb un marge d’error del +/- 3,76 i un nivell de confiança del 95,5%.
Tenint en compte aquestes dades es considera que un 3,4% de resposta és una xifra acceptable pel
tipus de mètode utilitzat. Cal tenir present que en els processos participatius en què s’utilitzen
mètodes extensius d’enquesta ciutadana autogestionada les respostes se situen entre el 3 i el 5%.
A més, a banda del mètode, cal tenir presents les característiques de l’entorn en què es distribueix
l’enquesta i els actors a qui va dirigida. Així, cal considerar algunes variables que segur que han
condicionat el nombre de respostes final:
- El tipus de municipi. Barcelona és una ciutat gran, d'un milió i mig d'habitants, fet que fa més
complicada la mobilització de la ciutadania per aquest tipus de processos. Sembla que en
                                                     
13 Una enquesta autogestionada implica que el jove que la rep, la respon i l’ha de reenviar via franqueig postal. El format
escollit va condicionar el contingut i la llargada de la mateixa
114
poblacions més petites el nivell de resposta sol ser més gran, ja que no es viu de manera tan
individualitzada i la sensació de proximitat o identificació amb el municipi pot ser diferent.
- La mobilitat del col·lectiu juvenil juvenil. La mobilitat és una de les característiques de la
població juvenil. Alguns dels joves que viuen a Barcelona i que utilitzen la nit no estan
empadronats a la ciutat, particularment la població immigrant, els estrangers i els estudiants. A
més, pot ser que alguns joves ja emancipats encara no estiguin empadronats al seu domicili
actual.
- Els antecedents participatius. La gent pot tenir més predisposició a participar en la mesura que
ja hagi viscut positivament experiències participatives de caràcter similar. Fins al moment
d’iniciar el projecte, el col·lectiu jove de Barcelona no havia participat en cap enquesta ciutadana
d’aquest tipus i per tant no tenia cap garantia que la seva implicació en el procés pogués ser
influent.
- La sobreinformació per correu correu. L'enviament de qüestionaris, díptics i publicacions
informatives és una acció constant que fan administracions i empreses privades. L’enviament de
l’enquesta Joves i Nit va coincidir amb la distribució postal de la propaganda electoral per les
eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny del 2004. Així, la saturació informativa pot haver
estat un obstacle a l'hora de respondre l'enquesta.
Pel que fa a l’enquesta penjada al web, la van respondre un total de 124 persones, 3 de les quals
van comptabilitzar-se com a nul·les perquè no procedien de la ciutat de Barcelona. Cal tenir en
compte que la resposta via Internet té dificultats inherents com ara la impossibilitat de controlar qui
respon o saber si una mateixa persona ha contestat diverses vegades. Per aquest motiu, de cara a
l’anàlisi dels resultats, les dades s’han treballat de forma independent de les enquestes rebudes per
correu. El tractament estadístic de les respostes i l'edició de les taules s'ha fet amb el paquet
estadístic SPSS per a Windows v11.0 i el full de càlcul Microsoft Excel 2000.
- Fase 3: els tallers participatius (setembre – desembre 2004)
La tercera fase del procés participatiu Joves i Nit és un moment de debat. Concretament obre un
espai d'intercanvi i de deliberació per tal que els joves, en aquest cas vinculats a associacions,
grups informals o xarxes crítiques, facin propostes sobre com hauria de ser la nit a Barcelona.
L’objectiu de fer un taller, més que recollir un nombre significatiu d’opinions, promou l’intercanvi
d’idees i propostes, fomenta la creativitat grupal i permet que es generin propostes més reflexives,
en sorgir d’un debat i d’un intercanvi d’impressions col·lectiu. A banda de la riquesa d’aquesta
tècnica, un dels elements que cal destacar en aquest cas concret és que s’ha treballat amb un perfil
de joves acostumats a participar.
Els tallers són una dinàmica de treball participativa en grup en què les persones que hi prenen part
discuteixen i valoren aspectes concrets que poden tenir una incidència directa en la presa de
decisions públiques.
En el marc del projecte Joves i Nit es van realitzar cinc tallers amb joves associats i/o vinculats a
xarxes crítiques i moviments socials. L’objectiu general era garantir la presència de joves de
diferents àmbits associatius per mirar d'obtenir en el debat propostes i opinions molt diverses i per
mobilitzar i coresponsabilitzar el màxim de joves associats en el debat sobre els usos de la nit a la
ciutat.
115
Els objectius concrets dels tallers eren:
- Que els joves associats, compromesos amb la seva realitat, actors de grups informals, joves de
diferents xarxes crítiques i moviments socials, coneguessin els resultats de l’enquesta de joves
realitzada a començament de l'estiu del 2004 i poguessin iniciar un debat sobre els resultats
obtinguts.
- Recollir les propostes dels joves implicats en la realitat de Barcelona sobre els usos de la nit a la
ciutat i mirar de cercar punts de consens al voltant de les diferents visions proposades.
A l'hora d'estructurar els temes sobre els quals centrar el debat dels tallers participatius, es van tenir
en compte els resultats extrets tant de les entrevistes i els grups de conversa com de l'enquesta
ciutadana enviada a més de vint mil joves de la ciutat de Barcelona. Concretament es va plantejar el
debat al voltant de dos grans eixos:
- Model d'oci nocturn a la ciutat, considerant que la diversitat de tipus d'oci i per tant la seva
complexitat i la seva riquesa influeix en el model de ciutat. En aquest bloc el debat podia girar
entorn de temes com: oci mercantilitzat, oci no mercantilitzat, oci institucional, oferta gestionada
pels mateixos joves, equipaments i serveis, distribució de l'oci a la ciutat, preus o horaris.
- Nit i espais públics, entès com tot allò relacionat amb l'ús de la via pública i de l'espai públic;
particularment la mobilitat i l’ús de les places i els carrers.
Per seleccionar els participants es van utilitzar tres tipus de convocatòria diferents en funció del
perfil de joves associats que es buscava:
- Convocatòria oberta per carta a totes les entitats que formen part del registre d’entitats del
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) per posar-nos en contacte amb els joves associats
en organitzacions constituïdes formalment.
- Ús de les xarxes a partir de contactes informals per aconseguir la implicació de joves que
formen part de xarxes crítiques o nous moviments socials.
- Contactes amb els referents (educadors) de diversos equipaments públics de la ciutat per
contactar amb joves de grups informals.
Malgrat els esforços de convocatòria realitzats, no es va poder garantir la quantitat i la
representativitat dels joves associats de la ciutat previstes inicialment, tot i que sí que es va recollir
la diversitat de discursos entre aquest col·lectiu. A l’hora de buscar una explicació a les dificultats
d’implicar els joves associats de la ciutat en el procés, s'han plantejat diferents hipòtesis:
- Problemes de gestió en la convocatòria convocatòria, ja que es va realitzar bàsicament per
carta, fet que pot haver condicionat que el col·lectiu s’apropiés amb menys facilitat del projecte.
- El fet de que es tracti d’una proposta no sorgida del mateix moviment associatiu i que es
plantegi amb una temàtica marcada, una agenda fixada i amb un objectiu de consulta més que
de presa de decisions ha pogut generar algun recel entre els joves associats.
116
- La situació de les entitats juvenils, molt sobrecarregades de feina i debat i la priorització d’altres
temes per a la reflexió i el treball també poden haver condicionat la manca d’implicació.
L'estructura dels cinc tallers participatius no va ser exactament la mateixa. Per tal de resoldre els
problemes de convocatòria es va procedir a adaptar el taller a les necessitats i el context de cada un
dels grups formats.
Taller Data de celebració Nombre de participants
Grups no formals 15/11/04 6
Moviments socials 22/11/04 9
Taula de Joves de Sant Andreu 17/12/04 7
Consell de la Joventut d’Horta-Guin. 29/11/04 11
Consell de la Joventut de Barcelona 01/07/05 8
Total 41
Tanmateix hi ha alguns elements comuns en els cinc tallers que val la pena comentar. Els tallers
van tenir una durada d’entre dues hores i mitja i tres hores. La primera mitja hora era bàsicament
informativa –presentació del projecte Joves i Nit i dels objectius concrets del taller. Les dues hores
següents estaven destinades a la formulació de propostes i a la seva priorització. Per iniciar el debat
es va facilitar un document en què s’apuntaven les principals idees recollides en fases anteriors
(diagnosi i enquesta ciutadana). A partir d'aquí, i com s'ha comentat anteriorment, la tècnica
emprada per gestionar el debat i l'elaboració de propostes va variar segons les característiques de
cada grup. A continuació es mostra un resum de les dinàmiques emprades:
- Pluja d'idees: aquesta va ser la dinàmica predominant, ja que es va utilitzar en tres tallers (Taula
de Joves de Sant Andreu, Consell de Joves d'Horta-Guinardó i taller de moviments socials).
Aquesta dinàmica va tenir com a objectiu parlar de les problemàtiques i demandes existents a la
nit i dibuixar propostes i línies d'actuació.
- Dinàmica de parelles parelles: aquesta dinàmica es va poder treballar amb els joves de grups
no formals i amb el grup del Consell de la Joventut. Va consistir a prioritzar línies d’actuació i
redactar propostes per grups que després es consensuaven.
- Fase 4: els jurats de joves (gener – juliol 2005)
La quarta fase del procés és un moment de deliberació i de propostes basat en una experiència de
participació força innovadora: els jurats de joves. Un espai on els participants, seleccionats
aleatòriament i reunits durant dos dies seguits, emeten un dictamen després de diverses sessions
informatives i nombrosos moments de debat.
Els jurats ciutadans, també anomenats consells ciutadans o nuclis d'intervenció participativa, són un
mecanisme de participació dels ciutadans i de les ciutadanes en la presa de decisions públiques.
Estan integrats per ciutadans, en aquest cas joves escollits a l’atzar, que durant uns dies s'informen
i debaten sobre un problema o una situació determinada perquè després puguin donar-hi la seva
opinió i formular les seves propostes. Simplificant molt, es pot dir que es tracta d’un procediment
similar als jurats populars de l’Administració de justícia, però orientat a prendre una decisió en
l'àmbit municipal.
117
Aquest mecanisme se sosté sobre dos grans principis, l' aleatorietat i la deliberació, que donen
resposta a alguns dels dilemes que planteja la participació. Bona part de la crítica envers els
processos de participació ciutadana parteix, d'una banda, del dèficit d'informació previ que tenen els
ciutadans sobre els afers públics, fet que pot condicionar la seva presa de decisions i, de l'altra, de
la poca diversitat i pluralitat dels participants (en moltes ocasions s'argumenta que “sempre hi
participen els mateixos”). Per tant, en el cas dels jurats:
- La selecció aleatòria dels participants garanteix que qualsevol ciutadà o ciutadana tingui les
mateixes possibilitats de participar en el procés. La pluralitat dels participants (quant a sexe,
edat, nivell d'estudis...) tendeix a ser bastant semblant a la realitat social del territori on
s’organitzen els jurats.
- El fet de donar informació exhaustiva sobre els temes que es tracten permet als participants
debatre entre ells i prendre decisions en condicions d'igualtat.
La major part del temps dels jurats es dedica a escoltar l'opinió d'experts i dels diferents actors
polítics, econòmics i socials relacionats amb els diversos aspectes que s'hauran de tenir en compte
a l'hora de prendre una decisió. Per poder debatre i finalment emetre la seva opinió, els ciutadans
necessiten rebre la informació necessària.
A banda de rebre informació, els participants dediquen bona part del temps a debatre i deliberar
entre ells. Normalment cada aportació o ponència és debatuda pels ciutadans en grups petits,
d’aproximadament cinc persones, fet que facilita que tothom tingui l'oportunitat d'expressar-se i
adreçar preguntes als ponents. Les intervencions –propostes i opinions– dels participants són
enregistrades i anotades per l’equip de treball per ser analitzades posteriorment.
Finalment, una vegada acabada aquesta fase, els participants donen la seva opinió sobre els temes
debatuts tot responent, individualment i de forma anònima, un qüestionari. En el qüestionari es
plasmen els temes que han anat sortint en els debats i això permet quantificar les idees recollides
en les diferents fases de deliberació del jurat.
A partir de les respostes obtingudes del qüestionari i de les aportacions recollides en els debats,
l'equip organitzador elabora un informe que es presenta com el dictamen ciutadà. Aquest informe
final explica el procediment que ha seguit l’experiència i la decisió presa pels ciutadans; la seva
redacció és revisada per un grup de persones escollides d'entre els mateixos participants als jurats.
En el cas dels jurats ciutadans del projecte Joves i Nit cal remarcar dos aspectes innovadors. D'una
banda la utilització del mecanisme amb un col·lectiu molt concret de la població (joves d'entre 15 i
29 anys) – és per això que nominalment en el projecte es parla de jurats de joves – i, d'altra banda,
l'aplicació del mecanisme dins el context d'una gran ciutat com Barcelona.
En el marc del projecte Joves i Nit s'han organitzat deu jurats de joves, un per cada districte de la
ciutat, cadascun format per uns vint-i-cinc joves de 15 a 29 anys. Els deu jurats es van celebrar en
cinc dates diferents, ja que es van organitzar simultàniament dos jurats per cada data.
Les sessions es van celebrar durant dos dies correlatius entre els mesos de març i juny del 2005.
Vuit jurats es van celebrar en divendres i dissabte, els dos restants es van celebrar en dijous i
divendres. La variació de dates s'explica perquè es va detectar que era més senzill aconseguir joves
per participar en un jurat quan aquest se celebrava en divendres i dissabte. Per a molts joves el
118
dissabte és un dia festiu i per tant només han de tramitar un dia lliure a la feina, a l’institut o la
universitat.
Jurats Dates de celebració Lloc de celebració
1. Eixample
2. Gràcia Divendres 4 de març i dissabte 5 de març Centre Cívic La Sedeta
3. Sarrià–Sant Gervasi
4. Les Corts Dijous 17 de març i divendres 18 de març Centre Cívic Casal de
Sarrià
5. Sants–Montjuïc
6. Ciutat Vella Divendres 5 d’abril i dissabte 6 d’abril Centre Cívic Pati Llimona
7. Sant Andreu
8. Sant Martí Divendres 19 de maig i dissabte 20 de maig Centre Garcilaso
9. Horta–Guinardó
10. Nou Barris Divendre 16 de juny i dissabte 17 de juny Centre Cívic Les Basses
Durant el període comprès entre els mesos de gener i juny del 2005 es va fer la recerca dels
equipaments i el procés de captació dels participants, de manera esglaonada i coincidint amb la
celebració dels diferents jurats. La complexitat de la gestió va requerir la definició de dos equips de
captació de dues persones cadascun. Cada equip es va responsabilitzar de la gestió de cada parella
de jurats, per tant un equip es va encarregar de la gestió de sis jurats i l'altre de quatre.
Per facilitar que les persones seleccionades es posessin en contacte amb l'equip organitzador es va
establir un horari, de dilluns a dijous de 15.00 a 20.00 hores i divendres de 9.00 a 14.00 hores. El
lloc de captació va variar en funció del districte per tal de facilitar al màxim la mobilitat de les
persones seleccionades.
La dedicació que s’exigeix a les persones seleccionades fa que el mecanisme tingui previst
compensar econòmicament els participants. En el cas que ens ocupa es va establir fer un pagament
d'un total de 60 euros pels dos dies que es requeria participar. A la vegada, l'equip organitzador va
fer les gestions necessàries per facilitar la participació dels joves, sobretot es van tramitar permisos
per als estudis i per a la feina.
El nombre de participants que calia seleccionar per a cada jurat era d'entre 20 i 30 persones, per
tant l'objectiu era que entre 200 i 300 joves de la ciutat participessin en el debat i en la formulació de
propostes.
Per al procés de selecció dels participants es van elaborar deu mostres aleatòries (una per cada
districte de celebració dels jurats) de 210 joves d'entre 15 i 29 anys sobre la base del cens 2001.
Resulta d'interès recordar que aquestes mostres es van fer durant la fase de l'enquesta ciutadana i
que els 210 joves seleccionats per cada districte van rebre també el qüestionari de Joves i Nit a
mitjan 2004 i per tant, a priori, ja havien tingut l'oportunitat de participar en el procés des del seu
inici.
Si com s'ha comentat anteriorment el nombre òptim total de participants a seleccionar per cada jurat
és de 30, la mostra per als jurats es va fer set vegades superior al nombre total de participants que
calia (mostra = 210), tenint en compte que dels seleccionats sempre hi ha persones que refusen
participar.
119
En aquest punt és important matisar que en els jurats de Sant Martí i d’Horta-Guinardó va caldre
ampliar la mostra inicial a 300 i a 250 joves, respectivament. A Sant Martí es va fer una segona
mostra de 90 joves per compensar una baixa participació en la primera remesa de 210 seleccionats,
atribuïble a un problema constatat en l’enviament de cartes (la major part de la gent no havia rebut
la carta en què se’ls convidava a participar) i per algun problema de gestió tècnica. A Horta-
Guinardó la mostra es va ampliar en 40 joves més, en aquest cas per compensar la proximitat de les
dates de celebració dels jurats amb el final del curs acadèmic, l’examen de la selectivitat i moltes
feines d’estiu acabades de començar.
En tots els casos, l'enviament de les cartes es va anar fent esglaonadament a mesura que
s'aproximaven les dates dels jurats. Els equips de captació tenien pels volts de set setmanes per fer
el reclutament de cada parella de jurats. Per exemple, l'enviament de les cartes per als dos primers
jurats (Eixample i Gràcia) es va fer el 17 de gener, i els jurats es van celebrar el 4 i 5 de març.
La carta que s'enviava als joves seleccionats era personalitzada i anava signada pel regidor de
Joventut de l'Ajuntament de Barcelona. S'informava al seleccionat que havia estat una de les
persones escollides aleatòriament per formar part dels jurats de joves del seu districte i se'l
convidava a posar-se en contacte amb l'equip organitzador per concertar una entrevista i
complementar la informació. El contacte es podia fer via trucada o SMS a un telèfon mòbil (que
portava cada equip de captació), missatge a un contestador de telèfon fix, correu electrònic o
dirigint-se a l'oficina de captació corresponent. La carta anava acompanyada d'un document adjunt
on s'explicava què són i com funcionen els jurats, juntament amb un breu dossier de premsa amb
notícies relacionades amb el projecte Joves i Nit.
Algunes de les persones es van posar en contacte amb l'equip de captació a través d'alguna de les
opcions que se'ls oferia a la carta, però la gran majoria no es va posar en contacte amb l'equip. Uns
dies després d'haver fet l'enviament, es va fer una primera tanda de trucades als joves seleccionats
per concertar l'entrevista. Els  números de telèfon s'aconseguien a través de guies telefòniques o
dels telèfons d’informació telefònica. En els barris en què el nombre de persones localitzades per via
telefònica era molt escàs es va procedir a deixar algun avís personalitzat a la bústia de la persona
seleccionada.
La taxa de rebuig, que indica el nombre de persones seleccionades que no van participar als jurats
per cada una de les que van acceptar fer-ho, va ser de 9. És a dir, que per cada persona que hi va
participar, nou no van fer-ho.
En tot cas, la taxa de rebuig no indica el nombre de gent que va rebutjar explícitament participar en
els jurats, sinó que inclou també aquelles persones que per motius diversos no van poder ser
localitzades. En el cas dels jurats de joves, tal com mostra la taula 3, el nombre d’il·localitzables és
especialment important: d’una mostra de 2.230 joves d'entre 15 i 29 anys no es va poder contactar
amb 1.219. Si excloem aquestes persones del càlcul de la taxa i només comptem aquelles persones
que van rebutjar participar explícitament, obtindrem una proporció menor de rebuig, que estaria al
voltant del 3,5.
Si es mira de comparar la taxa de rebuig amb la d’altres experiències de jurats ciutadans del País
Basc i de Catalunya, es pot concloure que la taxa de rebuig en municipis petits i amb més cohesió
social tendeix a ser més reduïda; un exemple és l’experiència d’Idiazabal, al País Basc, on la taxa
de rebuig va ser de l’1,1. Per explicar aquest índex de rebuig cal recuperar les dificultats que ja hem
mencionat en l’apartat de l’enquesta (poblacions grans i de caràcter urbà i mobilitat de la gent jove)
120
però també és important apuntar els motius adduïts pels mateixos joves seleccionats que van
declinar participar en els jurats quan se’ls preguntava la raó del seu rebuig:
- Motius laborals i d’estudis: De les 784 persones amb qui es va contactar però que no van
participar, gairebé la meitat (45,8%) va al·legar motius laborals, o bé perquè l’empresa no els
donava permís per assistir-hi o bé perquè, sense ni tan sols preguntar-ho, no es veien amb cor
de deixar de treballar per la seva situació personal (contractes de treball que feia poc que
estaven en vigor, feines inestables, etc.). El grup d’edat que més va manifestar aquest motiu és
el col·lectiu de 20 a 24 anys i el de 25 a 29 (pels volts d’un 53%). Tot i així, és important
referenciar que si mirem més concretament els anys de naixement, la major part de joves del
grup de 20 a 24 anys que justifiquen la seva absència per motius laborals són els que estan a la
part més alta de la franja, 23 i 24 anys.
- Aproximadament una quarta part dels joves amb qui es va contactar va manifestat un desinte
desinterès explícit a participar rès participar. Alguns joves expressaven certa desconfiança cap
a la utilitat del projecte (preguntes relatives a “què se'n farà dels resultats” van ser molt
repetides en les converses), altres feien una crítica explícita del projecte o mostraven una
manca de confiança envers l’Administració. Aquest argument s’ha d’entendre en un context en
què no hi ha tradició de processos d’implicació dels joves en la presa de decisions públiques i
en què la cultura política participativa és escassa. De la mateixa manera, aspectes de caire
global com el descrèdit de la classe política i l'allunyament dels joves envers la política
institucionalitzada poden ser, entre altres, causes d'aquest desinterès.
Malgrat que la selecció aleatòria dels participants permet incorporar la veu de persones
desvinculades de la vida política i associativa de la ciutat, no ens ha d’estranyar que el
percentatge de participants que manifesta formar part d’una associació o moviment social sigui
més elevat que el total de joves associats de Barcelona, ja que segurament són joves que tenen
més implicació en els temes públics que altres que no estan acostumats a participar. Cal
destacar que es tracta del motiu per no participar més explicitat pel grup més jove, de 15 a 19
anys.
- Altres motius explicitats: en tercer lloc, un 12,7% va assenyalar raons d’estudis (sobretot en
casos en què la data dels jurats era propera a l’època d’exàmens) i la resta es refereix
principalment a motius familiars, problemes de salut o s’excusa dient que estarien fora de
Barcelona en les dates proposades de jurats.
Jurats Seleccionats Participants No localitzats Refús participar
Eixample 210 22 98 90
Gràcia 210 28 119 63
Sarrià-Sant Gervasi 210 24 130 56
Les Corts 210 23 137 50
Sants-Montjuïc 210 24 105 81
Ciutat Vella 210 23 138 49
Sant Andreu 210 26 87 97
Sant Martí 300 15 218 67
Horta-Guinardó 250 23 99 128
Nou Barris 210 19 88 103
Total 2230 227 1219 784
121
A principis de l'any 2005, i paral·lelament al procés de reclutament dels dos primers jurats, es va
definir l'agenda. Aquesta va ser elaborada per l’equip tècnic del projecte a partir dels contactes i la
documentació recollida al llarg de tot el projecte Joves i Nit, amb la col·laboració i la validació del
Grup Promotor, format per representants de l’Ajuntament de Barcelona, del Consell de la Joventut
de Barcelona i de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona. L'objectiu era pensar en ponències
que permetessin als joves prendre decisions sobre la gestió de la nit.
En termes generals, els jurats havien d’emetre la seva opinió i les seves propostes sobre aspectes
de la nit que havien definit els mateixos joves en les fases anteriors del projecte. Aquests temes
giren al voltant del model i la distribució de l’oci a la ciutat, l’ús dels espais públics, els horaris dels
establiments d’oci i dels equipaments municipals i el transport públic.
Pel que fa a l'organització de l'agenda es va decidir organitzar-la de la manera següent: el primer dia
al matí es van programar les intervencions vinculades a la presentació de diferents models d'oci
nocturn, fent especial èmfasi en les característiques pròpies del model d'oci nocturn de la ciutat de
Barcelona. En aquest cas hi van participar el sociòleg Isaac González i el tècnic de l'Ajuntament de
Barcelona Jordi Reynés. A la tarda es va organitzar una taula rodona per tractar la problemàtica de
l'ús de l'espai públic a la nit, amb la presència d'un jove (Joffre Villanueva), una veïna (Mar Gil) i el
director dels serveis de prevenció de l'Ajuntament de Barcelona (Josep M. Lahosa).
Per al segon dia es van programar ponències per tractar temes molt específics: les normatives i la
mobilitat. La ponència sobre normatives va anar a càrrec d'Enric Serra, tècnic de la Direcció
Executiva dels Serveis d'Inspecció de l'Ajuntament, mentre que Pau Avellaneda, investigador del
Grup de Mobilitat, Transport i Territori de la UAB, es va fer càrrec del tema de mobilitat i transport
públic nocturn.
Finalment, durant el segon dia es va destinar un espai per a les particularitats de cada districte.
L'objectiu d'aquest espai era oferir l'oportunitat a cada districte de tractar els temes que creiessin
convenients i que afectessin els ciutadans del seu territori.
Com ja s'ha comentat anteriorment, els deu jurats es van celebrar en cinc dates diferents (dos jurats
per data) en un mateix equipament, de manera simultània però treballant per separat; per aquest
motiu l’ordre de les ponències va variar mínimament, per permetre la mobilitat dels ponents. L'única
sessió que van realitzar de forma conjunta entre jurats de diferents districtes va ser la taula rodona
en què es parlava de l’espai públic.
Les jornades de celebració dels jurats es distribuïen en dos dies, amb sessions de 90 minuts
cadascuna, matí i tarda. La dinàmica de funcionament va ser comuna per a totes les sessions i
s'estructurava de la manera següent: durant la primera mitja hora el ponent feia la seva intervenció,
tan objectiva com fos possible; en la segona mitja hora els participants es distribuïen en petits grups
d'unes cinc persones per posar en comú dubtes i elaborar unes primeres propostes (sistema de
rotació per evitar que els integrants dels grups fossin els mateixos); durant els últims 30 minuts, un
portaveu de cada grup (que s'intentava que fos diferent en cada sessió) exposava els dubtes o
comentaris al ponent i es feia un breu debat. Les ponències i les aportacions fetes pels grups van
ser recollides per l’equip dinamitzador i enregistrades.
La tria dels ponents va ser responsabilitat de l’equip organitzador, tot i que va ser validada pel Grup
Promotor del projecte, amb l’objectiu de facilitar als joves informació plural i entenedora. Van
intervenir-hi tècnics de l’Administració, actors polítics de l’àmbit de districte i experts independents.
122
El segon dia a la tarda, l'equip organitzador va fer una recopilació dels diferents temes tractats i va
demanar als participants que de tota la informació recollida prioritzessin propostes al voltant dels
temes tractats i omplissin el qüestionari final.
Abans de finalitzar cada jurat es van escollir dos representants per tal que una vegada redactat
l'informe parcial de cada jurat el poguessin llegir i validar-ne el contingut.
Agenda tipus dels Jurats de Joves14
Jurat Eixample Jurat Gràcia
Divendres 4 de març Divendres 4 de març
Hora Ponència Hora Ponència
Salutació del Regidor de Joventut, Sr. Presentació dels Jurats de Joves: què es
Xavier Florensa. farà, quins temes es tractaran,...
9 –10h. Presentació dels Jurats de Joves: què es Presentació de resultats de l’Enquesta
farà, quins temes es tractaran,... 9-10h. Joves i Nit i dels tallers.
Presentació de resultats de l’Enquesta Salutació del Regidor de Joventut, Sr.
Joves i Nit i dels tallers. Xavier Florensa.
10h. Esmorzar 10h. Esmorzar
10’30-12h. Model d’oci nocturn a la ciutat de 10’30-12h. Experiències de models d’oci nocturn de
Barcelona. diferents ciutats.
12-13’30h. Experiències de models d’oci nocturn de 12-13’30h. Model d’oci nocturn a la ciutat de
diferents ciutats. Barcelona.
13’30h. Dinar 13’30h. Dinar
15’30- Ús dels espais públics. Taula rodona en 15’30- Ús dels espais públics. Taula rodona en
17’30h. plenari. 17’30h. plenari.
Dissabte 5 de març Dissabte 5 de març
Hora Ponència Hora Ponència
9-10’30h. La mobilitat a la nit. El transport públic 9-10’30h. Normatives (horaris, llicències, dret
nocturn. d’admissió als establiments d’oci).
10’30h. Esmorzar 10’30h. Esmorzar
11-12’30h. Normatives (horaris, llicències, dret 11-12’30h. La mobilitat a la nit. El transport públic
d’admissió als establiments d’oci). nocturn.
12’30-14h. Districte 12’30-14h. Districte
14h. Dinar 14h. Dinar
Debat plenari. Debat plenari.
16-18h. Resposta al qüestionari final dels Jurats 16-18h. Resposta al qüestionari final dels Jurats
de Joves. de Joves.
- Fase 5: retorn
El retorn de la informació i les propostes recollides és un element que ha d’estar garantit en tot
procés de participació. L’objectiu és que la ciutadania en general i els participants en el procés en
particular tinguin accés als resultats obtinguts. En el cas de Joves i Nit aquest retorn s’ha anat
realitzant en els moments de tancament de cada fase a partir de la publicació al web dels informes
parcials, de la presentació dels resultats a la premsa i de l’enviament dels informes per correu postal
als participants (en el cas dels jurats de joves).
                                                     
14 Aquesta agenda correspon als dos primers jurats celebrats els dies 4 i 5 de març al Centre Cívic La Sedeta amb joves
del Districte de Gràcia i de l’Eixample
123
La fase de retorn, a més d’informar i fer difusió dels resultats del procés, també té com a objectiu
donar respostes als participants i a la ciutadania en general sobre la utilitat i la concreció que tindran
aquests resultats en les decisions i les polítiques de l’Administració que impulsa el procés de
participació. A l’inici de l’any 2006, el darrer i més central moment de retorn del projecte Joves i Nit
serà el lliurament públic de l’informe que teniu a les mans a tots els participants i a les autoritats
corresponents, amb l’objectiu de donar el màxim de visibilitat possible als resultats i de fer públic el
compromís de l’Ajuntament d’incorporar, en menor o major mesura, les opinions i propostes que s’hi
recullen a les seves polítiques relacionades amb la gestió de la nit. A banda dels moments de retorn
previstos en el marc del projecte, algunes institucions impulsores han mantingut trobades amb joves
participants per explorar formes de col·laboració de cara al futur.
• Elements transversals a tot el procés
- www.jovesinit.org. Per garantir la participació al llarg del procés, s’ha mantingut un espai
d’informació i debat al web. Com a espai informatiu, en el web s’ha fet difusió del projecte, de
manera que ha esdevingut l’aparador informatiu dels objectius i les diferents fases del procés
amb la possibilitat de descarregar els diferents informes del projecte. També s’ha fet difusió
d’altres recursos, en concret hi ha un apartat on es poden descarregar documents sobre
participació jove, i enllaços a diferents institucions públiques o privades que poden ser d’interès
per als usuaris del web, experiències d’oci a diferents ciutats o altres processos de participació
ciutadana. També ha estat durant gairebé dos anys el lloc on poder visualitzar en format digital
l’agenda del programa “Barcelona dia i nit” de l’Ajuntament de Barcelona.
Com a espai de participació i debat, durant el temps en què es va distribuir l’enquesta ciutadana
per correu postal, l’enquesta també va ser penjada al web perquè qualsevol jove de la ciutat,
encara que no hagués estat preseleccionat, pogués respondre-la. També s’ha pogut recollir
l’opinió de diversos joves a partir dels fòrums oberts i de la bústia de correu electrònic. El
nombre mitjà de visites mensuals al web ha estat de 650.
- El Grup Promotor i la Comissió de Seguiment. Durant el projecte hi ha hagut dos espais de
seguiment permanent del procés: el Grup Promotor15 i la Comissió de Seguiment16. El primer,
format per representants de les institucions impulsores del projecte, ha estat l’espai en què s’ha
debatut el format, el contingut i els resultats de cadascuna de les fases del procés, fent un
seguiment constant del projecte. El segon, la Comissió de Seguiment, ha inclòs també experts i
ha permès aconseguir i contrastar informació i aprofundir en el debat en els moments clau del
projecte: l’anàlisi de l’enquesta ciutadana, els resultats dels jurats de joves o el moment de
redacció de les conclusions finals del procés participatiu.
• Comunicació i difusió
És important que qualsevol iniciativa de participació ciutadana vagi acompanyada  d’una bona
campanya de difusió que permeti que el procés sigui al màxim de visible per a tothom. Aquesta
importància es veu remarcada en el procés Joves i Nit a causa de les seves característiques
                                                     
15 El grup promotor del Projecte Joves i Nit està format per: Xavier Florensa, Regidor de Joventut de l’Ajuntament de
Barcelona; Jordi Solé, de la Regidoria de Joventut; Lluís Coromines i Mercè González, de la Direcció de Joventut; Miky
Aragón i Laia Herrera, del Consell de la Joventut de Barcelona; Joan Garcia, de la Fed. d’Associacions de Veïns i
Veïnes de Barcelona; Laia Torras, Irene Lop i Cristina Valls, de la Fundació Jaume Bofill
16 La comissió de seguiment del Projecte Joves i Nit està formada pel grup promotor del projecte juntament amb Roger
Martínez (sociòleg), Josep Rovira (Energy Control) i Marta Comas (responsable tècnica del Pla de Civisme de
l’Ajuntament de Barcelona)
124
intrínseques, tant del col·lectiu jove com de la ciutat de Barcelona. Per a molts joves la participació,
o en concret un projecte d’aquestes característiques, pot resultar innecessària, avorrida o poc clara,
és per això que es va considerar de gran importància facilitar al màxim possible la visibilitat del
procés des del seu inici, amb informació sobre els objectius del procés, la metodologia utilitzada o la
repercussió que tindria en el procés d’elaboració de polítiques públiques.
Es va acordar organitzar tres rodes de premsa. Una a l’inici del procés, que donava el tret de sortida
al projecte i tenia per objectiu facilitar que es conegués entre la ciutadania. La segona es va realitzar
per presentar els resultats de l’enquesta ciutadana i va tenir força repercussió en els mitjans de
comunicació d’abast general i comarcal, sobretot premsa escrita i ràdio. Finalment, de cara a
presentar l’informe que teniu a les mans es va realitzar una darrera roda de premsa a l’Ajuntament.
A la vegada, es va creure necessari celebrar un acte institucional amb l’assistència dels participants
a les diferents fases del projecte per tal de lliurar els resultats finals als representants polítics de la
ciutat.
Per fer difusió del procés es van dissenyar cartells informatius que es van distribuir a les
associacions juvenils i a diferents equipaments municipals de la ciutat i es va donar impuls a l’espai
web Joves i Nit (www.jovesinit.org).
Malgrat els esforços realitzats, cal esmentar que amb les estratègies de comunicació emprades no
era senzill aconseguir captar l’atenció del públic jove al qual va dirigit el procés participatiu i aquest
fet de ben segur que ha condicionat el nombre final de respostes obtingudes.
El moment participatiu amb una major difusió va ser l’enquesta ciutadana, ja que calia mobilitzar el
màxim nombre de participants possible. Era la fase d’obertura per excel·lència. Les fases
successives del procés van tenir una visibilitat menor, tot i que en el cas dels jurats de joves
l’experiència innovadora va cridar l’atenció d’algun mitjà de comunicació d’abast general, que va
realitzar entrevistes als organitzadors del procés i als participants. També se’n va parlar a la televisió
i la premsa escrita de caràcter local i de districte.
• Dades participatives
Fase 1 Fase 2 Fase 3 Fase 4 Total
Participants --- 723 part. 41 part. 227 part. 991 part.
125
126
4.11 X Audiència als nois i noies de Barcelona
La X Audiència Pública als nois i noies de Barcelona es va realitzar sota el lema: Salut,
Barcelona! Propostes per una millor qualitat de vida.
Per promoure l'educació per la participació, l’Ajuntament, des del seu Institut d’Educació impulsa
cada any l'Audiència pública als nois i noies de la ciutat abordant un tema d'interès per a les joves
generacions. En el procés es realitza formació del professorat i del personal educatiu inscrit, i es
presenta el tema i la metodologia de treball a l'alumnat (curs 2004-2005: la salut). Els continguts són
treballats a cada centre i després posats en comú amb la resta. Com a resultat dels debats, es
redacta un manifest que és presentat a l'alcalde i als regidors i regidores de l'Ajuntament en una
audiència al Saló de Cent.
127
128
4.12 L’estudi d’equipaments juvenils
Des de la Regidoria de Joventut es va impulsar l'any 2004 l'estudi "Equipaments juvenils a
Barcelona" que ha finalitzat a finals de l'any 2005. L'estudi pretén fer un diagnòstic precís dels locals
que usen els joves en el seu temps lliure en l'àmbit associatiu. Per fer-ho es planteja dividir l'anàlisi
en diversos àmbits i metodologies. En primer lloc l'anàlisi dels locals de les entitats que pertanyen al
CJB. En segon lloc l'anàlisi de les entitats de base federades a aquestes entitats, més aquelles que
no estan federades - aproximadament fins a unes 300 -. En tercer lloc l'anàlisi dels equipaments
municipals subjectes a ús per part dels joves: centres cívics, casals de barri i equipaments
específics de caire divers. Per últim per recuperar el necessari debat entorn d'aquesta qüestió,
proposen un seguit de mesures en la línia de pensar per la ciutat de Barcelona com concretar les
propostes que fa el CNJC i el CJB sobre locals per a joves. L'estudi de la Fundació Francesc Ferrer
i Guàrdia, entitat que ha portat a terme el projecte de recerca, serà molt útil per a la ciutat, atès que
es comptarà amb un diagnòstic precís de quin és l'estat de la qüestió, que permeti posteriorment als
responsables polítics i als de les entitats realitzar un debat seré que apunti a la millora de les
condicions en les que es realitza el treball associatiu dels ciutadans joves de Barcelona.
• Objectius
Els objectius específics de la recerca han estat els següents:
- Contextualitzar l’anàlisi dels equipaments juvenils a la ciutat en una perspectiva històrica que
ens permeti visualitzar críticament les accions desenvolupades per les administracions i la
societat civil en aquest àmbit.
- Conèixer el mapa d’equipaments per als joves a la ciutat de Barcelona.
- Realitzar una anàlisi de les condicions patrimonials del teixit associatiu de  Barcelona: a/ règim
de propietat; b/ cost ; c/ forma d’adquisició e/ càrregues per hipoteca...
- Realitzar una diagnosi de les condicions d’ús dels locals, en base a les següents variables: a/
metres quadrats; b/ nombre de sales i capacitat; c/condicions sanitàries; d/ sistemes de
calefacció i aire condicionat; e/ accessibilitat (barreres arquitectòniques, accés amb transport
públic,...); f/ ús del local; h/ tipus d’activitats realitzades;  g/ utilització d’altres locals; h/
localització del local i correspondència amb els objectius de l’entitat; i/ equipaments i
infrastructures (nombre i tipus d’us d’ordinadors, connexió a Internet, telèfon, fotocopiadores,
etc.).
- Analitzar les expectatives de les entitats i de la correspondència amb les variables objectives
prèviament esmentades.
- Formular propostes que facilitin el progrés del Moviment Associatiu Juvenil i que permetin la
consolidació d’una xarxa estable i suficient d’equipaments per a joves.
• Metodologia
Per tal de satisfer aquests objectius es va realitzar una enquesta a una mostra de les entitats de la
ciutat, amb un especial protagonisme de les 74 entitats membres del CJB.
129
En una primera fase, es va definir l’objecte d’estudi a analitzar. L'univers el conformaven totes les
entitats juvenils de la ciutat i els equipaments públics específics per a joves o susceptibles de ser
utilitzats pels joves. Tanmateix, la població objecte d’estudi ha estat conformada per les 74 entitats
membres del CJB, una mostra de les entitats, associacions o grups de joves barcelonins no
membres del CJB recollits al cens del mateix, i la totalitat dels equipaments específics per a joves de
la ciutat, així com una mostra d’aquells equipaments no específics però de caràcter
intergeneracional. La mostra de 300 entitats es configurà de manera ponderada en funció de
diferents factors: tipus d’entitat, l’àmbit d’actuació, nombre de socis (o membres) i la distribució
territorial. També amb criteris de ponderació va ser seleccionada una mostra d’equipaments públics
susceptibles de ser utilitzats també pels joves, que serà conformada per 30 centres cívics, 15 casals
de barri, 5 casals d’associacions.
En una segona fase, es  va  dissenyar dos tipus de qüestionari, un adreçat a les entitats i
associacions (74 associacions membres del CJB i 300 entitats barcelonines) i un segon qüestionari
per analitzar els equipaments, que intentar incorporà els usos que fan les diferents entitats, grups o
col·lectius de joves.
L’administració dels qüestionaris s'ha realitzat per correu sempre que ha esta possible i s'ha tingut
garanties  de serien contestats adequadament. Si nos 'han tingut aquestes garanties s'ha concertat
una entrevista personal amb el responsable de l’entitat, del grup o de l’equipament.
• Sobre els resultats
Es disposa ja d'un primer allau de resultats quantitatius, i una primeraredcció de les conclusions. No
és disposa però del text definitiu atès que les conclusions definitives que encara  s'estan revisant..
La informació que és disposa fa referència a:
- Distribució territorial dels ocals de les entitats
- Any de constitució
- Àmbits de treball
- Nombre d'associats o usuaris dels locals / centres
- Activitat de les entitats horari...)
- Regim d'ús (propietat, lloguer, cessió... cost del local,
       quota de lloguer, suma de despeses: hipoteca...)
- Característiques del local:
- Any d'ocupació
- Antiguitat
- Tipus edifici
- Dimensió
- Disponibilitat
- Ús
- Distribució d'espais
- Barreres arquitectòniques
- Instal·lacions de que disposen les entitats
- Avaluació del local (valoració relació propietari, valoració local, avantatges- desavantatges,...)
- Relació de les entitats amb l'Ajuntament de Barcelona
- Relació amb l'Ajuntament - ciutat
- Relació amb districtes
130
• Presentació i publicitació dels resultats de l’estudi
Un cop es disposi de l'estudi definitiu és farà una publicació a càrrec de la Fundació Ferrer i Guàrdia
(Institut d'Anàlisi Social i Polítiques Públiques) que serà presentada a la població en general en roda
de premsa conjuntament amb la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament. La publicació serà
distribuïda a les entitats del moviment associatiu  juvenil. Queda per determinar la realització de
jornades de treball monogràfiques  o d'altres tipologies d'accions per donar a conèixer i publicitar
l'estudi. És previst que l'estudi es presenti a mitjans de l'any 2006.
131
132
4.13 La web www.jovebcn.net
La web del projectejovebcn - www.jovebcn.net - ha estat un element clau per al bon
desenvolupament del procés participatiu. Es fa evident doncs, que a l’hora de plantejar un procés
participatiu amb joves esdevé del tot imprescindible comptar amb una eina de suport d’aquest tipus.
La web del projectejovebcn, www.jovebcn.net (www.bcn.es/projectejove), ha acomplert una sèrie
d’objectius importants dins el marc del procés participatiu:
- Donar a conèixer d’una forma clara, dinàmica i atractiva el projectejovebcn i el seu procés
participatiu, tenint en compte el seu públic objectiu: la gent jove.
- Mostrar quina és la realitat juvenil de la ciutat. La web inclou l’Informe de la realitat juvenil de
Barcelona.
- Fer arribar a la ciutadania, especialment jove, quines són les actuacions que l’Ajuntament està
realitzant o té previst desenvolupar en matèria de joventut.
- Oferir a la gent jove espais, de caire no presencial, on pugui expressar-se, donar la seva opinió i
fer arribar propostes entorn a serveis i programes dels quals ella n’és la destinatària.
133
- Informar del desenvolupament de les diverses accions que es realitzen dins el procés
participatiu del projectejovebcn.
- Exposar el treball resultant dels diferents espais de participació per tal de poder fer un bon
seguiment qualitatiu de tot el procés.
Què trobem a www.jovebcn.net?
La web del projectejovebcn s’ha estructurat a partir de diferents blocs:
- Presentació, a càrrec del Regidor de Joventut.
- Apartats de coneixement:
- Què és el projectejovebcn?
Per conèixer en detall en què consisteix aquesta iniciativa, quins objectius persegueix, en
quantes fases s’estructura, com s’ha dissenyat el procés participatiu,...
(Què és – Fases – Objectius – El procés participatiu).
- La realitat juvenil de Barcelona
Apartat realitzat a partir de l’Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de Barcelona
(Observatori Barcelona, 2005), fruit de l’Enquesta de joves de Barcelona, que és un estudi
sobre els hàbits i valors de la població barcelonina compresa entre els 15 i els 29 anys.
(La realitat juvenil de Barcelona)
- Saps què fem per a tu?
Apartats elaborats a partir de l’Informe d’actuacions municipals en matèria de joventut (1a
fase del projectejovebcn) en els quals es descriu com és l’actual política de joventut de
l’Ajuntament de Barcelona.
(Saps què fem per a tu – La nova política de joventut – Criteris d’actuació – Actuacions
municipals)
134
- Enllaços
Per conèixer tant aquelles entitats que col·laboren en l’organització i el desenvolupament
del projectejovebcn, com aquelles que promouen la seva difusió. També s’inclou un apartat
de webs d’interès.
(Entitats col·laboradores – Webs d’interès)
- Sabies què?
Espai de la pàgina inicial que dóna inputs informatius sobre diferents accions en matèria de
joventut que s’han realitzat o es porten a terme actualment a la ciutat.
(Sabies què?)
- Apartats de participació:
- Participa-hi!
Apartat en el qual s’informa de com participarr en el projectejovebcn de manera presencial i
també virtualment.
- Proposa
Espai a la pàgina inicial des del qual els i les joves poden fer arribar propostes sobre el
projectejovebcn.
- Tu què n’opines?
Des de la pàgina inicial també es pot accedir a aquest qüestionari que inclou una pregunta
més al que s’envia a tots els domicilis de la gent jove de Barcelona.
- Fòrum
Espai obert que ofereix la possibilitat de plantejar temes i donar opinions entorn els temes
del projectejovebcn
- Apartats informatius:
- El projecte dia a dia
Apartat que incorpora
l’agenda d’activitats del
projectejovebcn, així com
les principals notícies que
es van generant en
aquest procés
participatiu. A la pàgina
inicial es publiciten tant
aquelles activitats de
futur pròxim, com les
notícies més recents.
(Agenda – Notícies)
- Dades
Espai des del qual es donaran dades sobre la participació de la gent jove en el procés
participatiu, resultats del qüestionari,...
135
- Àrea de treball
Apartat en el qual es van penjant tots aquells documents d’aportacions i de conclusions que
es generen des dels diferents espais de participació previstos en el procés participatiu del
projectejovebcn.
(Àrea de treball)
- Apartats d’input-output:
- +info?
Lloc on es recullen les dades d’aquelles persones que volen rebre el futur butlletí electrònic
de joventut per estar informats tant del projectejovebcn com dels serveis, programes i
activitats adreçats a joves que es realitzin a la ciutat.
- passa-ho!
Espai on pode enviar comentaris sobre el projectejovebcn a altres persones, tot fent difusió
de la web.
Les dades de la web jovebcn.net reflecteixen un bon índex tant d’acceptació com de participació.
(veure taules 13 i 14)
136
Taula 13. Visites mensuals a 
www.jovebcn.net 
(total = 22.583)
9.000
7.937
8.000
7.000
6.000
5.000
4.092
4.000 3.574 3.771
3.024
3.000
2.000
1.000
185
0
set.'05 * oct.'05 nov.'05 des.'05 gen.'06 feb.'06
visita: sèrie d’accions que comencen quan un visitant visualitza la
primera pàgina del lloc web des del seu servidor i acaba quan el
visitant deixa el lloc web o resta inactiu superant el límit de temps
d’inactivitat (30 minuts).
Taula 14. Visitants per número de visites
Número de visites Visitants únics
1 visita 8.406
2 visites 704
3 visites 214
4 visites 108
5 visites 84
6 visites 57
7 visites 48
8 visites 35
9 visites 25
10 visites i més 333
TOTAL 10.014
visitants únics: individus que han visitat el lloc web durant el període
de l’informe (del 25/09/05 al 28/02/06). Si algú visita el lloc més d’una
vegada, es compta únicament el primer cop.
137
138
4.14 Quadre – resum de dades
Entitats Persones
participants Participants
Grups de treball 72 172
Jornades BCJ 35 103
Consell de la Joventut
de Barcelona
Altres activitats 43 57
Assemblees i àmbits institucionals 77 206
Membres del CCJ --- 89
Sessions de treball del
Consell de Cent Joves
Participants externs als grups de treball --- 12
Jornades de debat projectejovebcn de Districte 76 157
Taller projectejovebcn amb alumnes de 4t d’ESO – plenaris
jovebcn de Districte 16 614
Taules de debat “som joves i...” --- pendent
Espais de recollida d’opinió (Mercè’05) --- 217
Retorn a punts de recollida --- 3.850
Qüestionari “tu què
n’opines?”
Retorn web --- 523
L’espai “proposa” a www.jovebcn.net --- 450
El fòrum obert de www.jovebcn.net --- 186
El procés participatiu “Joves i nit” --- 991
X Audiència pública als nois i noies de Barcelona 29 1.340
TOTAL 348 8.967
139
140
5. VALORACIÓ
Després de mesos de treball molt intens i alhora gratificant ha finalitzat la segona fase del
projectejovebcn. El procés participatiu ha permès debatre propostes, idees i possibles línies
d’actuació amb sectors molts plurals i diversos del col·lectiu juvenil  de la ciutat. Gairebé 9.000 joves
han fet aportacions durant el procés i més enllà de fer valoracions quantitatives o debatre si han
estat pocs o molts els i les joves que hi ha participat, volem remarcar alguns aspectes, que al nostre
entendre, configuren aquest procés participatiu com a modèlic en la seva globalitat.
En primer lloc volem destacar la pròpia metodologia constructiva del procés. Ajuntament de
Barcelona i Consell de la Joventut de la ciutat han dissenyat conjuntament aquest espai de
participació, fet que ha propiciat la legitimació del procés i  la suma de sinèrgies, esforços i
complicitats.
En segon lloc, tot i que el nombre final de persones que han fet aportacions és considerable, la gran
obsessió de tots plegats ha estat oferir un ampli ventall d’alternatives per possibilitar que tots els i
les  joves que volguessin participar tinguessin eines, informació i oportunitats per fer-ho. En aquest
sentit és remarcable l’esforç realitzat per fer arribar als més de 280.000 joves entre 16 i 29 anys la
informació necessària per poder participar.
En tercer lloc volem destacar la flexibilitat del procés, criteri indispensable per adaptar-se als
diferents ritmes i voluntats dels i les joves que son cridats a participar. D’aquesta manera els
diferents espais de participació presencial han permès també, diferents ritmes de més  compromís
personal (tallers als instituts, Consell de Cent Joves, grups de treball associatius, etc.) i d’altra banda
els mecanismes per participar amb fórmules no presencials han permès menys compromís en el
temps i formules molt adaptables a nivell individual (Qüestionari postal i web, espai virtual proposa,
fòrum virtual de debat, etc.).
Hem volgut també, aprofitar la feina realitzada per altres instruments dels que disposa l’Ajuntament
per canalitzar la participació com la X Audiència Pública als nois i noies de Barcelona centrada en
temes de salut o el Consell de Cent Joves que ha dedicat l’agenda de treball exclusiva al
projectejovebcn o el “Projecte Joves i Nit” un procés participatiu amb entitat pròpia per ell mateix i
del que n’hem incorporat al document de conclusions les propostes referides a l’oci, la nit i l’ús de
l’espai públic.
El resultat és sorprenent per la qualitat de les propostes sorgides d’una banda i per el consens que
generen de l’altra, tenint en compte les àmplies franges d’edat amb les que hem treballat (16 – 35
anys) i la pluralitat de sectors juvenils consultats.
Teniu a les mans la memòria del que ha passat, com ha passat i les propostes que s’han fet totes
elles validades per la comissió del projectejovebcn formada per vuit representants del Consell de
la Joventut de Barcelona, donant veu als i les joves associats de la ciutat i vuit representants del
Consell de Cent Joves, aportant la veu del jovent barceloní a títol individual. Recordeu que teniu a
les mans la memòria del procés sense cap mena de topall. El conjunt de propostes presentades no
han tingut en compte el règim competencial de cadascuna de les administracions ja que en cap
moment hem volgut posar limitacions als somnis. Ara, tots plegats tenim dos reptes molt importants.
141
D’una banda estudiar les propostes amb deteniment, classificar-les per àmbits de responsabilitat
política  i  executiva municipals i acordar de manera interdepartamental les actuacions que cal
incorporar al futur Pla Director de la Política de Joventut i decidir qui fa què, com es fa i quan i quin
sistema utilitzem per fer-ne el seguiment i l’avaluació.
D’altra banda qualsevol procés participatiu ha de tenir un retorn a totes aquelles persones que han
dedicat part del seu temps als altres. Sectorialment el procés ha fet devolució en molts àmbits. S’ha
pogut fer el seguiment a partir de la web, on s’han redactat actes i notícies a partir de les quals s’ha
pogut estar al dia del desenvolupament del procés, però cal un retorn global. Els joves tenen dret a
saber que se’n fa i perquè d’allò que proposen.
Per acabar volem agrair a tothom l’esforç i dedicació. Des dels diferents àmbits de gestió municipal i
molt especialment als districtes, passant pel Consell de la Joventut de Barcelona, els Consells de
Joventut de districte i les seves entitats, els membres del Consell de Cent Joves, els nois i noies que
han participat en els tallers dels instituts, els Jurats de Joves i l’Audiència Pública i a tots aquells
joves que en qualsevol de les seves fórmules han fet arribar suggeriments, comentaris i propostes al
projectejovebcn.
142
ANNEX: gràfics dels resultats del qüestionari “tu què n’opines?”
143
144