Ordenança fiscal general
 
 
Capítol I
 
 
NORMES GENERALS
 
Art.  1r.  Naturalesa  de  l'Ordenança.  1.  Aquesta  Ordenança  general,  dictada  a
l'empara  d'allò  que  disposa  l'article  106.2  de  la  Llei  reguladora  de  les  bases  de
règim  local,  conté  normes  comunes,  tant  substantives  com  processals,  que  cal
considerar, amb caràcter general, com a parts integrants de les ordenances fiscals
reguladores  de  cada  exacció  en  tot  allò  que  aquestes  no  regulin  expressament,
sense perjudici de l'aplicació de l'ordenament legal vigent, especialment de la Llei
39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals. 
2.  En  tot  cas,  les  ordenances  s'han  d'adequar  a  allò  que  preveu  la  Llei.
 
Art.  2n.  Generalitat  de  la  imposició.  L'obligació  de  contribuir,  en  els  termes  que
estableixen  les  ordenances  fiscals  corresponents,  i  aquesta  mateixa  Ordenança,
és general, i  no s'hi poden aplicar altres exempcions, reduccions ni bonificacions
que aquelles que la Llei preveu i autoritza.
 
Art.  3r.  Interpretació.  1.  L'Ajuntament  pot  emetre  disposicions  interpretatives  i
aclaridores pel que fa a aquesta Ordenança i a les ordenances reguladores de cada
exacció.
2.  Les  normes  d'aquesta  Ordenança  i  de  cadascuna  de  les  ordenances  s'han
d'interpretar d'acord amb els criteris admesos en dret, i mentre els termes emprats
no siguin definits per l'ordenament s'hauran d'entendre de conformitat amb el seu
1 de 55
sentit  jurídic,  tècnic  o  usual,  segons  que  hi  escaigui  l'un  o  els  altres.
3.  No  s'admetrà  l'analogia  per  estendre  més  enllà  dels  seus  termes  estrictes
l'àmbit  del  fet  imposable  o  el  de  les  exempcions  o  bonificacions.
 
Art.  4t.  Àmbit.  1.  Les ordenances fiscals són d'aplicació en el terme municipal de
Barcelona,  i  s'han  d'aplicar  d'acord  amb  els  principis  de  residència  efectiva  i  de
territorialitat, segons escaigui.
 
 
 
 
 
 
 
Capítol II 
 
EL SUBJECTE PASSIU
 
Secció 1a. Normes generals
 
Art.  5è.  Subjecte  passiu.  1.  És subjecte passiu  la  persona  natural  o jurídica  que,
segons  la  Llei  i  les  ordenances  fiscals,  està  obligada  a  complir  les  prestacions
tributàries, sigui com a contribuent o com a substitut seu.
2.  Tenen  la  consideració  de  subjectes  passius,  en  els  supòsits  previstos  per  les
lleis,  les herències  jacents,  les comunitats  de béns i  aquelles  altres entitats que,
sense  personalitat  jurídica,  constitueixen  una  unitat  econòmica  o  un  patrimoni
separat susceptible d'imposició.
3.  La  posició del  subjecte passiu i  els  altres elements de l’obligació tributària  no
podran  ser  alterats  per  actes  o  convenis  dels  particulars.  Aquests  actes  o
convenis  no  produiran  efecte  davant  l'Administració,  sense  perjudici  de  les
conseqüències jurídiques-privades a què puguin donar lloc.
Art. 6è. Contribuent. 1. És contribuent la persona natural o jurídica a la qual la Llei i
l'ordenança corresponent imposen la càrrega tributària resultant del fet imposable.
2. No perd mai la condició de contribuent aquell que, segons les ordenances, hagi
de  suportar  la  càrrega  tributària,  encara  que  en  faci  trasllat  a  altres  persones.
2 de 55
 
Art.  7è.  Substitut.  És  substitut  del  contribuent  el  subjecte  passiu  que,  per
imposició de la Llei i l'ordenança, està obligat a complir en lloc del contribuent les
prestacions materials i formals de l'obligació tributària i assumeix l'obligació de fer
l'ingrés a la Hisenda municipal.
 
Art. 8è.  Titulars. L'Administració municipal pot  considerar titular  de qualsevol bé,
dret,  empresa,  servei,  activitat,  explotació  o  funció  el  qui  figuri  com  a  tal  en  un
registre fiscal o altres de caràcter públic, llevat de prova que demostri el contrari.
 
Art.  9è.  Concurrència de  titulars.  La concurrència de  dos o  més titulars  en el  fet
imposable determina que aquests quedin obligats solidàriament davant la Hisenda
municipal,  llevat  que  la  llei  reguladora  del  tribut  disposi  el  contrari.
 
Art. 10è. Obligacions del subjecte passiu. 1. Els subjectes passius estan obligats a:
a. Pagar el deute tributari, de la qual cosa responen amb tots els seus béns i drets
presents i futurs, llevat de les limitacions establertes per la Llei.
b. Facilitar a l'Administració municipal, les seves dades identificatives: noms i
cognoms complets en cas de persones físiques, nom de la societat o entitat en cas
de persones jurídiques, i número d'identificació fiscal (NIF).
c. Declarar el seu domicili fiscal, d'acord amb l'article 19 d'aquesta Ordenança.
d. Formular i documentar les declaracions, declaracions-liquidacions,
autoliquidacions i comunicacions que s'exigeixen per a cada exacció.
e. Facilitar la pràctica de comprovacions i d'inspeccions.
f. Facilitar a l'Administració municipal tots aquells documents, contractes, informes,
antecedents, dades i justificants que tinguin relació amb el fet imposable.
g. Posar a disposició de l'Administració municipal, quan així els sigui requerit, els
llibres de comptabilitat, registres i tots aquells documents que els subjectes
passius hagin de portar i custodiar, d'acord amb la Llei.
2. Les obligacions esmentades en els punts e),  f) i g), en la mesura que siguin de
caràcter accessori, no es poden exigir un cop hagi expirat el termini de prescripció
de  l'acció  administrativa  per  fer  efectiva  l'obligació  de  pagament.
 
Art. 11è. Drets generals del contribuent
a. Dret a ser informat i assistit per l’Administració tributària en el compliment de les
seves obligacions tributàries, respecte el contingut i l'abast d'aquestes. 
3 de 55
b. Dret a obtenir les devolucions d’ingressos indeguts amb abonament de l’interès de
demora previst en l’article 27 c) d´aquesta ordenança, sense necessitat de requerir
l'Administració tributària a aquest efecte.
c. Dret al reembossament del cost dels avals i altres garanties aportats per
suspendre l’execució d’un deute tributari, tan bon punt aquest sigui declarat
improcedent per una sentència o una resolució administrativa ferma.
d. Dret a conèixer l’estat de tramitació dels procediments en què sigui part. 
e. Dret a conèixer la identitat de les autoritats i persones al servei de l’Administració
tributària, sota la responsabilitat de les quals es tramiten els procediments de
gestió tributària en què tingui la condició d’interessat.
f. Dret a sol·licitar certificació i còpia de les declaracions per ell presentades.
g. Dret a no aportar els documents ja presentats i que es troben en poder de
l’Administració actuant.
h. Dret al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per
l’Administració tributària, que únicament podran ser utilitzats per a l’efectiva
aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals aquesta tingui encomanada,
sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers llevat dels supòsits previstos
per la Llei.
i. Dret a ser tractat amb respecte i consideració pel personal al servei de
l’Administració tributària.
j. Dret que les actuacions de l’Administració tributària que requereixen la seva
intervenció es portin a terme de la forma menys onerosa.
k. Dret a formular al·legacions i a aportar documents que seran tinguts en compte
pels òrgans competents a l'hora de redactar la corresponent proposta de
resolució.
l. Dret a ser escoltat en el tràmit d’audiència amb caràcter previ a la proposta de
resolució.
m. Dret a ser informat dels valors dels béns immobles que hagin de ser objecte
d’adquisició o transmissió.
n. Dret a ser informat, al començament de les actuacions de comprovació i
investigació de la Inspecció d’Hisenda, sobre la naturalesa i l’abast d'aquestes, així
com dels seus drets i obligacions en el curs de les actuacions, les quals s'han de
desenvolupar en els terminis legalment establerts.
 
Secció 2a. Els responsables
 
Art.  12è.  Responsables.  1.  Les  ordenances  corresponents,  en  els  supòsits
previstos  per  la  Llei,  podran  declarar  responsables  del  deute  tributari,  juntament
amb els  subjectes  passius  o  deutors  principals,  altres  persones,  solidàriament  o
subsidiàriament. 
4 de 55
2.  Llevat  d'un  precepte  legal  exprés  en  contra,  la  responsabilitat  serà  sempre
subsidiària.
3. La responsabilitat abastarà la totalitat del deute tributari, llevat de les sancions.
El  recàrrec  de  constrenyiment  només  serà  exigible  al  responsable  en  el  supòsit
que  hagi  acabat  el  període  voluntari  que  li  hagi  estat  concedit  per  fer  l'ingrés
corresponent.  Si  no  fa  el  pagament,  la  responsabilitat  s'estendrà automàticament
al  recàrrec a  què es refereix  l'article  100.3  d'aquesta Ordenança i  el  deute li  serà
exigit en via de constrenyiment. 
4. Quan hi hagi dos o més responsables solidaris o subsidiaris d'un mateix deute,
aquest es podrà exigir íntegrament a qualsevol d'ells.
5. En tot cas, la derivació de l'acció administrativa per exigir el pagament del deute
tributari als responsables requerirà que l'Institut Municipal d'Hisenda dicti un acte
administratiu en el qual, prèvia audiència a l'interessat, es declari la responsabilitat
i se'n determini l'abast.
L'acte  esmentat  els  serà  notificat,  amb  expressió  dels  elements  essencials  de  la
liquidació, els mitjans d'impugnació que puguin ser exercits pels responsables tant
contra  la  liquidació  practicada  com  contra  l'extensió,  i  el  fonament  de  la  seva
responsabilitat, amb indicació dels terminis i els òrgans davant els quals s'hauran
d'interposar i el lloc, el termini i la forma en què hagi de ser satisfeta la quantitat a
la  qual  s'estengui  la  responsabilitat;  des  d’aquest  instant  els  seran  atorgats  tots
els drets del deutor principal.
6.  El  procediment  per  exigir  la  responsabilitat  serà  l'establert  en  els  articles  37  i
següents  de  la  Llei  general  tributària  i  concordants  del  Reglament  general  de
recaptació.
 
Art.  13è.  Responsables  solidaris.  1.  En  els  supòsits  de  responsabilitat  solidària
previstos  per  les  lleis,  en  cas  de  manca  de  pagament  del  deute  pel  deutor
principal,  sense  perjudici  de  la  responsabilitat  d'aquest,  la  Hisenda  municipal
podrà  reclamar  als  responsables  solidaris  el  pagament  del  deute.
2. Respondran solidàriament de les obligacions tributàries totes les persones que
siguin causants o col·laborin en la comissió d'una infracció tributària. 
3.  Quan  hi  hagi  diversos  responsables  solidaris  d'un  mateix  deute,  la
responsabilitat  d'aquests davant l'Administració serà,  al  seu torn,  solidària,  llevat
que  l'Ordenança  respectiva,  d'acord  amb  la  Llei,  disposi  expressament  una  altra
cosa.
4.  Els  copartícips  o  cotitulars  de  les  entitats  jurídiques  o  econòmiques  a  què  es
refereix l'article 5.2 d'aquesta Ordenança respondran solidàriament, i en proporció
a les seves participacions respectives, de les obligacions tributàries de les entitats
esmentades.
 
Art.  14è.  Responsables  subsidiaris.  1.  En  els  supòsits  previstos  per  les  lleis,  els
responsables subsidiaris estan obligats al pagament dels deutes tributaris quan hi
concorrin les circumstàncies següents:
5 de 55
a) Que els deutors principals i responsables solidaris hagin estat declarats fallits,
de conformitat amb el procediment previst en els articles 113 i següents d'aquesta
Ordenança,  sense  perjudici  de  les  mesures  cautelars  que  abans  d'aquesta
declaració es puguin adoptar dins del marc legalment previst.
b)  Que  s'hagi  dictat  un  acte  administratiu  de  derivació  de  responsabilitat.
2. Seran subsidiàriament responsables de les infraccions tributàries simples i de la
totalitat  del  deute  tributari,  en  els  supòsits  d'infraccions  greus  comeses  per  les
persones  jurídiques,  els  administradors  d’aquestes  que  no  facin  els  actes
necessaris que siguin de la seva incumbència per al compliment de les obligacions
tributàries infringides, permetin l'incompliment per aquells que depenguin d'ells o
adoptin acords que possibilitin aquestes infraccions.
Tanmateix, els administradors, en tot cas, seran responsables subsidiàriament de
les  obligacions  tributàries  pendents  de  les  persones  jurídiques  que  hagin  cessat
en les seves activitats. 
 
Art.  15è.  Responsables  per  adquisició  de  béns  afectes  al  pagament  del  deute
tributari.  1.  Els  adquirents  de  béns  que,  per  Llei,  siguin  afectes  al  pagament  del
deute  tributari  n'han  de  respondre  amb  aquests  béns,  per  derivació  de  l'acció
tributària, si el deute no es paga.
2.  La  derivació  de  l'acció  tributària  contra  els  béns  afectes  exigirà  un  acte
administratiu notificat reglamentàriament, que serà dictat per l'òrgan de recaptació
que tingui al seu càrrec la tramitació de l'expedient.
3. Els béns i drets transmesos quedaran afectes a la responsabilitat del pagament
de  les  quantitats,  liquidades  o  no,  corresponents  als  tributs  que  graven  les
transmissions  o  adquisicions,  qualsevol  que  en  sigui  el  posseïdor,  llevat  que
aquest  sigui  un  tercer  protegit  per  la  fe  pública  registral  o  justifiqui  l'adquisició
dels béns, amb bona fe i a títol just o en un establiment mercantil o industrial, en el
cas de béns mobles no inscriptibles.
Art.  16è.  Successors del  deute tributari.  1.  Els deutes i  responsabilitats tributaris
derivats  de  l'exercici  d'explotacions  i  activitats  econòmiques  per  persones
físiques, societats i entitats jurídiques seran exigibles a aquelles persones que els
succeeixin  per  qualsevol  concepte  en  la  respectiva titularitat,  sense  perjudici  del
que  estableix  el  Codi  Civil  per  a  l'herència  acceptada  a  benefici  d'inventari.
2. La responsabilitat de l'adquirent per actes inter vivos no eximeix el qui transmet
l'obligació  de  pagament.  Tots  dos  solidàriament  responen  d'aquest .
3. Els successors mortis causa dels obligats al pagament dels deutes tributaris es
subrogaran  en  la  posició  de  l'obligat  a  qui  succeeixin  i  respondran  de  les
obligacions  tributàries  pendents  dels  seus  causants  amb  les  limitacions  que
resultin d'allò que es disposa en la legislació civil per a l'adquisició de l'herència.
No obstant  això,  a  la  mort  del  subjecte  infractor  no  es  transmetran  les  sancions
pecuniàries imposades a aquest.
4. La derivació només abastarà el límit previst per la Llei en assenyalar l'afecció
dels béns.
6 de 55
 
 
Secció 3a. La capacitat d'actuar
 
Art.  17è.  Determinació  de  la  capacitat  d'actuar.  Pel  que  fa  a  les  exaccions
municipals,  tenen  capacitat  d'actuar,  a  més  de  les  persones  a  qui  correspon
d'acord  amb  les  normes  del  dret  privat,  els  menors  d'edat  en  les  relacions
tributàries  resultants  d'aquelles  activitats  l'exercici  de  les  quals  els  sigui  permès
per  l'ordenament  jurídic,  sense  assistència  de  la  persona  que  exerceixi  la  pàtria
potestat o la tutela.
 
Art. 18è. Representants. 1.  El subjecte passiu amb capacitat per actuar pot fer-ho
mitjançant  un  representant,  amb  el  qual  es  portaran  a  terme  les  actuacions
administratives  successives,  llevat  que  ho  manifesti  altrament.
2.  Per  interposar  reclamacions,  desistir-ne  o  renunciar  a  drets  en  nom  d'un
subjecte passiu,  cal acreditar-ne la representació amb poder suficient,  mitjançant
un  document  públic  o  privat  amb  la  signatura  legitimada  notarialment  o  amb  la
compareixença davant l'òrgan administratiu competent. Per als actes de mer tràmit
es presumeix concedida la representació.
3. La manca o la insuficiència de l'apoderament no impedirà de considerar realitzat
l'acte  del  qual  es  tracti,  sempre  que  se  n'aporti  l'apoderament  o  es  corregeixi  el
defecte  en  el  termini  de  deu  dies,  que  l'òrgan  gestor  haurà  de  concedir  amb
aquesta finalitat.
4. En els supòsits d'entitats, associacions, herències jacents i comunitats de béns
que  constitueixen  una  unitat  econòmica  o  un  patrimoni  separat,  ha  d'actuar  en
representació seva la persona que l´ostenti, sempre que l'acrediti fefaentment, i en
cas  que  no  s'hagi  designat  cap  representant,  es  considerarà  com  a  tal  el  qui
aparentment  n'exerceixi  la  gestió  o  la  direcció,  i  si  no  n'hi  ha,  qualsevol  dels
membres  o  partícips  que  integren  o  componen  l'entitat  o  comunitat.
5. Pel que fa els subjectes passius sense capacitat d'actuar, cal que actuïn en nom
seu els seus representants legals.
 
 
Secció 4a. El domicili fiscal
 
Art. 19è. Determinació del domicili fiscal. 1. A l'efecte tributari municipal, el domicili
és:
a. Per a les persones físiques, el de la seva residència habitual.
b. Per a les persones jurídiques, el del seu domicili social sempre que la gestió
7 de 55
administrativa i la direcció dels negocis hi estigui efectivament centralitzada en
aquest. En cas contrari serà el domicili on radiqui l´esmentada gestió o direcció.
2.  El  subjectes  passius,  siguin  contribuents  o  substituts,  i  si  escau,  els  seus
representants, administradors o apoderats, estan obligats a comunicar mitjançant
declaració expressa el seu domicili fiscal a l'Administració tributària municipal, així
com els canvis que  es produeixin,  canvis  que no comportaran  cap efecte davant
l'Administració  municipal  fins  que  no  es  presenti  la  declaració  esmentada.
3. L'Administració tributària municipal podrà rectificar el domicili fiscal mitjançant
la comprovació corresponent.
4. La pràctica de les notificacions es farà en el domicili fiscal del subjecte passiu o,
si  escau,  en  l'assenyalat  a  l’efecte de notificació  o en  el  dels  seus representants
legals  o  voluntaris.  Tindrà  plena  validesa,  amb  caràcter  general,  la  notificació
practicada en el domicili de l'activitat de l'obligat tributari, o en l'últim consignat en
un  document  de  naturalesa  tributària  o  relatiu  a  altres  recursos  de  dret  públic.
Art.  20è.  Residència  a  l'estranger.  1.  Els  subjectes  passius  que  resideixen  a
l'estranger  durant  més  de  sis  mesos  l'any  natural  estan  obligats  a  designar  un
representant  amb  domicili  en  territori  espanyol  a  l'efecte  de  les  seves  relacions
amb la Hisenda municipal.
2.  Les  persones  jurídiques  residents  a  l'estranger  que  exerceixin  activitats  en  el
terme  municipal  de  Barcelona  han  de  tenir  el  seu  domicili  fiscal  en  el  lloc  on
radiquin  la  gestió  administrativa  efectiva  i  la  direcció  dels  seus  negocis.
 
 
 
Capítol III
 
DETERMINACIÓ DE LA BASE IMPOSABLE I LIQUIDABLE
 
 
Art.  21è.  Sistemes  d'estimació  i  avaluació  de  la  base  imposable.  1.  L'ordenança
fiscal  reguladora  de  cada  exacció  estableix  els  mitjans  i  els  mètodes  per
determinar-ne  la  base  imposable  d'acord  amb  els  règims  següents:
a) Estimació directa.
b) Estimació objectiva.
c) Estimació indirecta.
2.  Les  bases  determinades  pels  règims  dels  apartats  a)  i  c)  de  l'epígraf  anterior
poden  ser  enervades  pels  contribuents  mitjançant  les  proves  pertinents.
8 de 55
3.  Cal  aplicar  amb  caràcter  general  l'estimació  directa;  l'estimació  indirecta  és
aplicable  quan  no  sigui  possible  la  directa;  l'estimació  objectiva  s'aplicarà  quan
així ho disposi l'ordenança corresponent.
 
Art.  22è.  Estimació  directa.  La  determinació  de  les  bases  en  règim  d'estimació
directa correspon a l'Administració, i  s'ha d'aplicar mitjançant les declaracions,  o
documents  presentats  i  de  les  dades  consignades  en  els  llibres  i  registres
comprovats administrativament.
 
Art.  23è.  Estimació  objectiva.  S'utilitzarà  quan  així  ho  determinin  les  normes  de
cada tribut.
 
Art.  24è.  Estimació  indirecta.  Quan  l'Administració  no  pugui  determinar  la  base
imposable per omissió de declaració, per resistència, excusa o negativa a la funció
inspectora,  o  per  incompliment  de  les  obligacions  comptables  dels  subjectes
passius,  podrà  determinar  i  quantificar  la  base  imposable  de  forma  indirecta:
a. Aplicant dades i antecedents disponibles que siguin rellevants.
b. Utilitzant elements que, indirectament, acreditin l'existència de l'objecte tributari i
el fet imposable corresponent.
c. Valorant els signes, índexs o mòduls dels contribuents, d’acord amb les dades,
antecedents, sector econòmic i dimensió del fet de què es tracti.
 
Art  25è .  Procediment .  En  cas  que  el  règim  d'estimació  indirecta  de  bases
tributàries resulti aplicable:
1.  La  Inspecció  d'Hisenda  Municipal  haurà  d'annexar  a  les  actes  incoades  per
regularitzar la situació tributària dels subjectes passius, un informe raonat sobre:
a. Les causes determinants de l'aplicació del règim d'estimació indirecta.
b. La situació de la comptabilitat dels registres obligatoris dels subjectes.
c. La justificació dels mitjans elegits per determinar-ne les bases.
d. Els càlculs i les avaluacions efectuats d’acord amb els punts anteriors.
2. En els supòsits en què la Inspecció no intervingui, l'òrgan gestor competent ha
de  dictar  l'acte  administratiu  de  fixació  de  la  base  i  la  liquidació  tributària,  i
notificar-lo a  l'interessat  amb els requisits a  què es refereix  l'article  72 d'aquesta
Ordenança,  amb  un  informe  raonat  sobre  els  punts  del  paràgraf  anterior.
3.  L'aplicació del  règim d'estimació  indirecta  no  requereix cap  acte  administratiu
previ  que  el  declari,  sense  perjudici  dels  recursos  i  les  reclamacions  que
procedeixin contra els actes i les liquidacions que en resultin.
9 de 55
En  els  recursos  i  les  reclamacions  que  s´interposin  podrà  plantejar-se  la
procedència de l´aplicació del règim d´estimació indirecta.
 
Art.  26è.  Base  liquidable.  S'entén  per  base  liquidable  el  resultat  de  practicar  a  la
base  imposable,  si  escau,  les  reduccions  establertes  per  l'ordenança  fiscal
corresponent.
 
 
Capítol IV
 
EL DEUTE TRIBUTARI
 
Secció 1a. Concepte i elements constitutius
 
Art. 27è. Concepte. 1. El deute tributari està constituït per la quota, pels pagaments
a compte o fraccionats, les quantitats retingudes o que s'haurien d'haver retingut i
els ingressos a compte.
2. Si escau, també poden formar part del deute tributari:
a. Els recàrrecs exigibles legalment sobre les bases o quotes.
b. Els recàrrecs sobre els ingressos corresponents a les autoliquidacions,
declaracions-liquidacions i declaracions presentades fora de termini, sense
requeriment previ.
c. L'interès de demora, que és l'interès legal del diner vigent durant el període en el
qual aquest es merita, incrementat en un 25 per cent, llevat que la Llei de
pressupostos generals de l'Estat n'estableixi un de diferent.
d. El recàrrec de constrenyiment.
e. Les sancions pecuniàries.
 
Art.  28è.  Quota  tributària.  Cal  determinar  la  quota  tributària  d'acord  amb:
a. Els tipus de gravamen aplicables, les tarifes, la quantia fixa assenyalada o
l'aplicació conjunta d'alguns d'aquests sistemes.
b. Els factors correctors que, en cada cas, cada ordenança estableix.
c. Els beneficis fiscals que hi siguin aplicables.
10 de 55
Art.  29è.  Tipus de gravamen.  Són els tipus percentuals,  de caràcter  progressiu o
proporcional,  que  cal  aplicar  sobre  la  base  liquidable  per  obtenir  la  quota.
 
Art.  30è.  Tarifa.  És  el  quadre  o  taula  d'imports  reglamentàriament  aprovats
aplicable  a  diferents  nivells  o  categories  del  fet  imposable,  d’acord  amb  la
naturalesa,  dimensió  o  capacitat  contributiva  presumpta  d'aquest.
 
Art. 31è. Índexs i coeficients. 1. Són els factors aplicables a la base liquidable o a
la  tarifa,  dins  els  límits  legalment  establerts,  d’acord  amb  determinades
característiques associades al fet imposable. 
2.  Quan  la  corresponent  ordenança  fiscal  estableixi  l'aplicació  d'índexs  d'acord
amb  la  via  pública  en  la  qual  es  produeixi  el  fet  imposable,  cal  aplicar  les
categories de vies públiques d'acord amb la classificació aprovada, que constituirà
l'annex d'aquesta Ordenança.
Els carrers que no figuren en la classificació es consideren de categoria fiscal "D",
llevat que l'ordenança corresponent disposi una altra cosa.
 
Secció 2a. Extinció del deute tributari
 
Art. 32è. Formes d'extinció del deute tributari
El deute tributari s'extingirà per:
a) Pagament
b) Prescripció
c) Compensació
d) Insolvència definitiva
e) Condonació de sancions
 
Art. 33è. El pagament. 1. El deute tributari s'haurà de satisfer en els terminis i en la
forma  que  preceptuï  cada  ordenança  fiscal,  i  amb  els  mitjans  de  pagament  que
estableix aquesta Ordenança general.
2.  S'entén  que  un  deute  tributari  s'ha  pagat  en  efectiu  quan  se  n'ha  ingressat
l'import  a  Tresoreria  o  a  les  entitats  col•laboradores  autoritzades  que  tinguin
competència per admetre'l. 
 
Art.  34è.  Terminis  de  pagament  per  defecte.  1.  El  pagament  s'ha  de  fer  en  els
11 de 55
terminis  establerts  en  cada  ordenança  fiscal  específica;  quan  no  ho  estigui,  els
terminis de pagament seran els següents:
a. El pagament de les quotes procedents de padró, en el termini de dos mesos.
b. El pagament de les liquidacions, en el termini d'un mes a comptar des de la
notificació.
c. El pagament de les autoliquidacions, en el termini d’un mes a comptar des del dia
en què es produeix l'acreditació.
2. Cal pagar les taxes per serveis en el mateix moment de la prestació del servei o
en els terminis establerts per l'ordenança respectiva.
3.  Els deutes tributaris liquidats per  l'Ajuntament que no han estat  satisfets en el
període  voluntari  s'han  de  fer  efectius  per  la  via  de  constrenyiment.
4.  En  el  supòsit  que  s'hagi  concedit  un  ajornament del  pagament,  cal  atenir-se  a
allò  que  disposen  els  articles  87è  i  següents  d'aquesta  Ordenança.
 
Art.  35è.  Persones  que  poden  fer  el  pagament.  1.  Pot  fer  el  pagament  del  deute
tributari qualsevol persona, tant si té interès pel compliment de l'obligació com si
no en té, i tant si el deutor el coneix i l'aprova com si l'ignora.
2.  En  cap  cas,  el  tercer  que  pagui  el  deute  no  està  legitimat  per  exercir  davant
l'Administració  els  drets  que  corresponguin  a  la  persona  obligada  a  fer  el
pagament,  independentment de les accions de repetició que hi  siguin procedents
d'acord amb el dret privat. Així mateix, podrà exercitar els drets que es derivin, al
seu favor, exclusivament de l'acte de pagament.
3.  A l'efecte  d'allò que disposa el  paràgraf  anterior,  no té  la  condició de tercer  el
successor  del  deute  tributari  que  pagui  els  deutes  liquidats  a  nom  del  subjecte
passiu anterior.
 
Art. 36è. Autonomia dels deutes tributaris. 1. Els deutes tributaris es presumeixen
autònoms.
2.  El  deutor  amb  diversos  deutes  pendents  pot  imputar  el  pagament  en  període
voluntari al deute o als deutes que determini lliurement.
3.  En aquells  casos d'execució  forçosa  en què  s'hagin acumulat  diversos  deutes
del  mateix  subjecte  passiu  i  no  es  puguin  satisfer  totalment,  cal  aplicar  el
pagament  al  crèdit  més  antic  i  determinar-ne  l'antiguitat  d'acord  amb  la  data  en
què ha estat exigible.
4.  El  cobrament  d'un  deute  de  venciment  posterior  no  extingeix  el  dret  de  la
Corporació  a  percebre  els  anteriors  que  estiguin  en  descobert.
 
Art. 37è. Indivisibilitat del pagament. Per tal que el pagament produeixi els efectes
que  li  són  propis,  cal  que  cobreixi  la  totalitat  del  deute,  llevat  que  se  n'hagi
12 de 55
concedit el fraccionament.
 
Secció 3a. La prescripció
 
Art.  38è.  Prescripció.  Després de quatre anys,  prescriuran els drets i  les accions
següents:
a. El dret de l'Ajuntament a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació
corresponent.
b. L'acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats.
c. L'acció per imposar sancions tributàries.
d. El dret a la devolució d'ingressos indeguts.
 
Art.  39è.  Còmput  del  termini  de  prescripció.  1.  El  termini  de  prescripció  es
comença a computar, en els diferents supòsits previstos per l'article anterior, de la
manera següent:
a)  En el  cas del  dret  de l'Ajuntament  a  determinar  el  deute tributari  mitjançant la
liquidació corresponent:
1.  Tributs  objecte  d'autoliquidació:  des  del  dia  en  què  acabi  el  termini  per
presentar l'autoliquidació corresponent.
2.  Tributs objecte de  declaració:  des  del  dia  en què acabi  el  termini  reglamentari
per presentar la declaració.
a. En el cas de l'acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats: des de la
data en què acabi el termini de pagament voluntari.
b. En el cas de l'acció per imposar sancions tributàries: des del moment en què es
van cometre les respectives infraccions.
c. En el cas del dret a la devolució d'ingressos indeguts: des del dia en què s'hagi fet
l'ingrés indegut.
2.  Els  terminis  de  prescripció  s'interrompran,  i  es  computarà  a  partir  de  la  data
d'interrupció una altra vegada el període de prescripció, per les següents accions:
a. Per qualsevol acció administrativa feta amb coneixement formal del subjecte
passiu conduent al reconeixement, regulació, inspecció, assegurament,
comprovació, liquidació i recaptació de l'exacció meritada per cada fet imposable.
b. S'entendrà no produïda la interrupció del còmput de la prescripció quan,
començades actuacions inspectores, aquestes se suspenguin més de sis mesos
per motius no atribuïbles a l'obligat tributari.
c. Per la interposició de reclamacions o recursos de qualsevol mena.
13 de 55
d. Per qualsevol actuació del subjecte passiu dirigida al pagament o liquidació del
deute.
e. Per qualsevol acte fefaent del subjecte passiu que pretengui la devolució
d'ingressos indeguts o per qualsevol acte de l'Administració que en reconegui
l'existència.
 
Art.  40è.  Aplicació  de  la  prescripció.  La  prescripció  s'aplicarà  d'ofici,  sense
necessitat que el subjecte passiu la invoqui o l'exceptuï.
 
Secció 4a. La compensació
Art.  41è.  Normes  generals  de  compensació.  1.  Els  deutes  tributaris,  en  període
voluntari o executiu de recaptació, es podran extingir totalment o parcialment per
compensació: 
a. Amb els crèdits reconeguts per un acte administratiu ferm a favor del subjecte
passiu en virtut de devolucions d'ingressos indeguts per qualsevol tribut.
b. Amb altres crèdits reconeguts per un acte administratiu ferm a favor del subjecte
passiu.
2. La compensació es pot fer d'ofici o a instància de part.
3 .  Quan una  liquidació,  l'import  de  la  qual  hagi  estat  ingressat,  sigui  anul•lada  i
substituïda per una altra, es podrà disminuir aquesta amb la quantitat prèviament
ingressada. 
4. Els deutes a favor de l'Ajuntament de Barcelona, quan el deutor sigui un ens de
dret  públic  l'activitat  del  qual  no  es  regeixi  per  l'ordenament  privat,  seran
compensables  d'ofici  una  vegada  transcorregut  el  termini  d'ingrés  en  període
voluntari.
 
Art. 42è. Compensació d'ofici. 1. Els deutes tributaris de les altres administracions
públiques seran compensables d'ofici una vegada transcorregut el termini d'ingrés
en període voluntari.
2. Els deutes tributaris quan els deutors no siguin ens públics seran compensables
d'ofici,  i  una  vegada  transcorregut  el  termini  d'ingrés  en  període  voluntari,
s’inclourà  en  la  compensació  el  corresponent  recàrrec  de  constrenyiment.
 
Art.  43è.  Compensació  a  instància  del  subjecte  passiu.  1.  La  sol·licitud  de
compensació ha de recollir les dades següents:
a. Nom i cognoms, raó social o denominació i domicili del subjecte
passiu.
14 de 55
b. Deute tributari la compensació del qual se sol·licita i import d'aquest
deute.
c. Crèdit contra l'Ajuntament la compensació del qual s'ofereix i import i
naturalesa d'aquest crèdit.
d. Declaració expressa de no haver cedit el crèdit.
Lloc, data i signatura del peticionari.
2.  A  la  sol·licitud  de  compensació  s'adjuntaran  els  documents  següents:
a. Si el deute tributari la compensació del qual se sol·licita ha estat determinat
mitjançant autoliquidació, model oficial d'autoliquidació degudament complimentat
.
b. Acta administrativa en la qual es reflecteixi l'existència del crèdit reconegut,
pendent de pagament.
3. Si la sol·licitud de compensació es presenta en període voluntari i  en acabar el
termini està pendent de resolució, no es dictarà la providència de constrenyiment.
Quan es presenti en període executiu, se suspendran cautelarment les actuacions
de cobrament fins a la resolució de la sol·licitud.
4. Si  la sol·licitud no reuneix els requisits o no s'adjunten els documents indicats
en l'apartat  2 d'aquest  article,  es requerirà el  sol·licitant  perquè,  en un termini  de
10 dies, esmeni la falta o adjunti els documents preceptius, amb la indicació que si
no ho fa així se'l considerarà desistit de la seva sol·licitud.
En  particular,  si  la  sol·licitud  s'ha  presentat  en  el  període  voluntari  d'ingrés,  se
l’advertirà  que,  si  el  termini  d'ingrés  ha  transcorregut  en  acabar  el  termini
assenyalat en el paràgraf  anterior sense que s’hagi fet el  pagament ni aportat els
documents,  s'exigirà  el  deute  per  la  via  de  constrenyiment  amb  els  recàrrecs  i
interessos corresponents.
5.  Si  la  compensació  es  denega  i  aquesta  s'ha  sol·licitat  en  període  voluntari,  el
deute s’ha de satisfer juntament amb els interessos de demora, acreditats fins a la
data de la resolució, en el termini establert en l'article 34 de la present Ordenança.
Acabat  el  termini  esmentat,  si  no  es  produeix  l'ingrés,  s'exigirà  el  deute  pendent
per la via de constrenyiment.
Si la compensació s'ha sol·licitat en període executiu i es denega, es continuarà el
procediment de constrenyiment.,
6. La resolució de les sol·licituds de compensació s'ha de dictar-se en el termini de
sis  mesos  a  comptar  des  del  dia  de  presentació  de  la  sol·licitud  al  Registre
General.
Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat cap resolució, la sol·licitud es
podrà considerar desestimada en la  forma i  amb els efectes previstos en l´article
43 de la Llei 30/1992,  de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú. 
 
15 de 55
Art. 44è. Efectes de la compensació. 1. Un cop acordada la compensació, el crèdit i
el deute queden extingits en la quantitat concorrent.
2.  Com  a  conseqüència  d'allò  que  disposa  el  paràgraf  anterior,  l'Administració
municipal  ha  de  lliurar  a  l'interessat  el  justificant  corresponent  de  l'extinció  del
deute, ha de declarar extingit el crèdit compensat i ha de practicar les operacions
comptables que calguin.
3.  Quan  el  crèdit  sigui  superior  a  l'import  del  deute  tributari,  l'Administració
municipal ha de practicar la liquidació minorant el crèdit i expressant la quantia del
romanent a favor de l'interessat.
4. Quan el crèdit sigui inferior a l'import del deute tributari, la part de deute tributari
no compensada seguirà el  règim ordinari,  i  es procedirà al constrenyiment,  si  no
és  ingressada  en  el  termini  establert  en  l'article  34  d'aquesta  Ordenança,  o  es
continuarà el procediment si el deute ja estava constret.
 
 
Secció 5a. Altres formes d'extinció 
 
Art. 45è. Insolvència. 1. Els deutes que no s'han pogut fer efectius per insolvència
provada  del  subjecte  passiu  i  els  responsables  restants  s'han  de  declarar
provisionalment  extingits  en  la  quantia  procedent  mentre  no  es  rehabilitin  en  els
terminis de prescripció.
2. Si un cop vençut el termini de prescripció el deute no ha estat rehabilitat, queda
definitivament extingit.
 
Art.  46è.  Condonació.  1.  Els  deutes  només  poden  ser  objecte  de  condonació,
rebaixa  o  perdó  en  virtut,  en  la  quantia  i  amb  els  efectes  que  la  Llei  determina.
2. Els expedients de condonació de sancions tributàries s'incoaran amb sol·licitud
prèvia de l'interessat que es formularà dins del termini de trenta dies a partir de la
notificació de les sancions tributàries.
3. El  procediment de cobrament de la sanció se suspendrà cautelarment fins a la
resolució  de  la  sol·licitud,  sense  perjudici,  en  el  cas  que  es  desestimi  la  petició,
que es procedeixi a la liquidació d'interessos de demora durant el termini que hagi
durat  la  suspensió.  En  el  cas  que  la  sanció  s'hagi  liquidat  conjuntament  amb  la
quota tributària es procedirà a desglossar-la.
4.  S'incorporarà  a  l'expedient  un  informe  sobre  les  circumstàncies  econòmiques
de  l'infractor,  que  començarà  amb l'estat  de  tributació  i  l'informe preceptiu  de  la
Inspecció de Tributs Municipals.
5.  L'expedient  serà  elevat  a  l'Alcaldia  per  tal  que  sigui  resolt,  acompanyat  d'un
informe  en  el  qual  es  faci  constar  la  raó  de  la  imposició  de  la  sanció,  les
circumstàncies  que  concorren  en  el  peticionari  en  les  seves  relacions  amb
l'Administració i si es considera aconsellable o no que s'accedeixi a allò que s'ha
16 de 55
sol·licitat.
 
Secció 6a. Les garanties
 
Art.  47è.  Prelació  de  la  Hisenda  municipal.  1.  La  Hisenda  municipal  gaudeix  de
prelació per al cobrament dels crèdits tributaris vençuts i no satisfets, sempre que
hi  concorri  amb  creditors  que  no  en  siguin  de  domini,  penyora,  hipoteca  o
qualsevol altre dret real degudament inscrit en el registre corresponent abans de la
data en què s'hi ha consignat el dret de la Hisenda municipal.
2. En les exaccions que graven periòdicament els béns o els drets inscriptibles en
un registre  públic  o els  seus  productes  directes,  certs  o  presumptes,  la  Hisenda
municipal tindrà preferència sobre qualsevol altre creditor o adquirent, encara que
aquests  hi  hagin  inscrit  els  seus  drets,  per  cobrar  els  deutes  no  satisfets
corresponents a l'any natural en el qual té lloc l'acció administrativa de cobrament
i  a  l'any  immediatament  anterior.  A  aquest  efecte,  cal  entendre  que  l'acció
administrativa de cobrament s'exerceix quan s'inicia el procediment de recaptació
en període voluntari.
 
Art. 48è. Hipoteca especial. 1. Per tenir la mateixa preferència que l’article anterior
indica, per deutes anteriors als que expressa o per una quantitat superior a la que
en  resulta,  es  podrà  constituir  voluntàriament  pel  deutor  o  ser  exigida  per  la
Hisenda municipal la constitució d’una hipoteca especial. Aquesta hipoteca tindrà
efectes des de la data en què quedi inscrita.
2. Per practicar la inscripció de la hipoteca especial en el registre corresponent cal
que prèviament sigui acordada, i acceptada si escau, la constitució d’aquesta com
a garantia, per part del tresorer municipal.
 
Art.  49è.  Afecció  de  béns.  1.  Sempre  que  l'ordenança  fiscal  reguladora  de  cada
exacció concedeix un  benefici  d'exempció o una  bonificació l'efectivitat  definitiva
de la qual depèn del compliment per part del contribuent de qualsevol requisit que
aquella  ordenança  exigeix,  l’administració  tributaria  municipal  ha  de  fer  figurar
l’import  total  de  la  liquidació  que  caldria  haver  girat  si  no  s’hagués  concedit  el
benefici  fiscal,  liquidació  que  caldria  haver  girat  si  no  s'hagués  interposat  el
benefici fiscal, liquidació que s'ha de consignar en una nota marginal d'afecció als
registres públics. 
 
Art. 50è. Anotació preventiva d'embargament. Una vegada s'ha començat la via de
constrenyiment,  l'Institut  Municipal  d'Hisenda pot procedir  a  l'anotació preventiva
d'embargament de béns en el Registre corresponent.
 
Art. 51è. Altres garanties del deute. Quan s'acordi la suspensió, el fraccionament o
l'ajornament  del  deute,  l'Administració  tributària  municipal  podrà  exigir  la
17 de 55
constitució  de  garanties  establertes  en  l'article  89  i  següents  de  la  present
Ordenança.
 
Capítol V
 
EXEMPCIONS, REDUCCIONS O BONIFICACIONS
 
Secció 1a. Disposicions generals
 
Art.  52è.  Enunciació.  1.  No  es  poden  concedir  més  exempcions,  bonificacions  o
reduccions  que  aquelles  que  la  Llei  hagi  autoritzat  de  manera  concreta.
2.  En  els  actes  d'aprovació  de  plans  d'actuació  sectorial  o  instruments  de
planejament, el Consell Plenari pot establir beneficis fiscals dels tributs municipals
en  el  marc  legislatiu  vigent  i  sotmesos,  en  tot  cas,  als  principis  de  capacitat
econòmica i de justícia distributiva.
 
Art.  53è.  Interpretació.  1.  Les  exempcions,  bonificacions  i  reduccions  s'han
d'interpretar  en  sentit  estricte,  no  es poden aplicar  a  altres  persones -i  solament
per  a  les  seves  obligacions  tributàries  pròpies  i  directes-,  que  les  taxativament
previstes i tampoc no es poden estendre a altres supòsits que els específicament
assenyalats.
2.  Quan  les  ordenances  respectives  declarin  exempt  del  pagament  dels  tributs
l'Estat,  aquest  benefici  no  pot  comprendre  les  entitats  o  organismes  que,
qualsevulla  que  sigui  la  seva  relació  o  dependència  amb  l'Estat,  gaudeixen  de
personalitat  jurídica  pròpia  i  independent  i  no  tinguin  reconeguda  per  la  Llei  cap
exempció especial.
 
Art.  54è.  Sol·licitud.  1.  Els  subjectes  passius  han  de  sol·licitar  l'aplicació  de  les
exempcions,  bonificacions  o  reduccions  pregades  que  escaiguin,  en  els  terminis
següents:
a. Si es tracta de liquidacions que tenen origen en les declaracions dels subjectes
passius, en formular la declaració.
b. Si es refereixen a exaccions municipals que, per la continuïtat del fet imposable,
siguin objecte de padró, matrícula o registre, en el període d'exposició al públic, o
bé en el període voluntari per fer l'ingrés de la quota tributària.
c. En les taxes per serveis que calgui fer efectives en el moment de la prestació,
prèviament o simultàniament a la seva sol·licitud.
d. En el cas d'exaccions subjectes al sistema d'autoliquidació, els interessats han de
18 de 55
presentar la declaració-liquidació corresponent aplicant-hi, amb caràcter
provisional, la bonificació o l'exempció que, segons el seu parer, hi escaigui i
independentment de les responsabilitats en què poden incórrer si falsegen les
dades justificatives del benefici fiscal o si és evident que la causa invocada no es
pot considerar inclosa en les normes que hi són aplicables. Juntament amb el
document de declaració-liquidació, cal formular la sol·licitud del benefici fiscal.
e. En els altres casos, en el termini de reclamació a l'Ajuntament de la liquidació
practicada.
2.  Els  beneficiaris  d'exempcions  o  bonificacions  han  de  comunicar  a
l'Administració  els  fets  que  impliquen  l'extinció  del  benefici  fiscal.
 
Capítol VI 
 
LES INFRACCIONS TRIBUTÀRIES
 
Art.  55è.  Concepte  i  classificació.  1 .  Són  infraccions  tributàries  les  accions  i
omissions tipificades i sancionades per la Llei. 
2.  D'acord  amb  allò  que  disposa  l'article  11  de  la  Llei  39/88,  de  28  de  desembre,
reguladora de les hisendes locals,  en matèria  de tributs locals serà d'aplicació el
règim  d'infraccions  i  sancions  regulat  en  la  Llei  general  tributària  i  en  les
disposicions que complementen o desenvolupen aquesta normativa, d’acord amb
el  Reial  Decret  1930/1998,  d’11  de  setembre,  pel  qual  es  desenvolupa  el  règim
sancionador tributari.
3. Les infraccions tributàries poden ser simples i greus.
 
Art. 56è. Tipificació. 1. És infracció simple l'incompliment de les obligacions o dels
deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no subjecte passiu, per raó de
la gestió dels tributs i quan no constitueixi infracció greu i no operi com a element
de graduació de la sanció.
En especial, constitueixen infraccions simples:
a. La manca de presentació de declaracions o la presentació de declaracions amb
dades falses, incompletes o inexactes.
b. L'incompliment dels deures de subministrar dades, informes o antecedents amb
transcendència tributària, deduïts de seves relacions econòmiques, professionals
o financeres amb terceres persones, establerts en els articles 111 i 112 de la Llei
general tributària.
c. L'incompliment de l'obligació de comunicar a la Hisenda municipal qualsevol fet o
circumstància que impliqui variació en la relació juridicotributària o en la
determinació de la quota corresponent. A títol d'exemple cal referir-se a canvis de
titularitat, modificacions de la base tributària, pèrdua de les circumstàncies que
19 de 55
hagin determinat la concessió d'exempcions, bonificacions o subvencions,
variacions d’ordre físic, econòmic o jurídic, que es produeixen en l’exercici de les
activitats gravades per l’impost sobre activitats econòmiques, etc.
d. L’incompliment de l’obligació de consignar o comunicar el número d’identificació
fiscal (NIF) o la consignació o comunicació inexacta d'aquest, en declaracions,
comunicacions o escrits relacionats amb la gestió dels tributs. 
e. L'incompliment del deure de declarar a la Hisenda municipal el domicili tributari o
l'incompliment de comunicar, en forma, els canvis que s’hi produeixin i del deure
dels subjectes passius que resideixen a l’estranger durant més de sis mesos l’any,
de designar un representant amb domicili en territori espanyol, d'acord amb allò
que es preveu en els articles 45.2 i 46 de la Llei general tributària i 19 i 20 de la
present Ordenança general.
f. La resistència, excusa o negativa a les actuacions de l’Administració tributària
municipal, ja sigui en fase de gestió, inspecció o recaptació. Es considera que es
produeix quan l’obligat tributari, degudament notificat i advertit, no atén els
requeriments o fa actuacions destinades dilatar o impedir les actuacions, així com
en els casos d'incompareixença, negativa a l’entrada, permanència en finques o
locals i coaccions als òrgans de l’Administració tributària. 
2. Constitueixen infraccions greus les conductes següents :
a. No ingressar en els terminis reglamentàriament assenyalats la totalitat o part del
deute tributari, llevat que es regularitzi la situació d'acord amb allò que estableix
l'article 93 d'aquesta Ordenança general o sigui procedent l’aplicació d'allò que es
preveu en els articles 94 i 95.
b. No presentar, presentar fora de termini després del requeriment fet per
l'Ajuntament o presentar de forma incompleta o incorrecta les declaracions o
documents necessaris perquè l'Ajuntament pugui practicar la liquidació d'aquells
tributs que no s'exigeixin pel procediment d'autoliquidació.
c. Gaudir o rebre de manera indeguda beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o
devolucions.
 
Art.  57è.  Sancions.  1.  Les infraccions simples seran sancionades amb una multa
de 1.000 a 150.000 pessetes, amb les excepcions següents:
Les  infraccions tipificades en  l’apartat  1b)  de  l’article  anterior  seran sancionades
amb  multes  de  1.000  a  200.000  pessetes  per  cada  dada  omesa,  falsejada  o
incompleta.
Quan  els  obligats  tributaris  no  atenguin  els  requeriments  dels  òrgans  de  la
Inspecció relatius a l’examen de documents, llibres o altres proves comptables de
les quals es derivin dades a presentar o aportar, així com per a la comprovació o
compulsa de les declaracions, la infracció es sancionarà amb una multa de 50.000
a 1.000.000 de pessetes.
2.  Les infraccions  tributàries greus seran sancionades amb una multa pecuniària
proporcional  del  50  al  150%  del  deute  tributari  o  de  l'import  dels  beneficis  o
devolucions obtinguts indegudament. 
20 de 55
3.  Així  mateix,  seran  exigibles  els  interessos  de demora  del  temps  transcorregut
entre la fi del termini voluntari de pagament i el dia en què es practiqui la liquidació
que regularitzi la situació tributària.
4. Quan l'import del perjudici econòmic corresponent a la infracció tributària greu
representi més del 50% de les quantitats a ingressar i excedeixi de 5.000.000 ptes.,
concorrent-hi  a més,  resistència,  negativa o obstrucció a  l'acció investigadora de
l'Administració municipal, o utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la
infracció  com:  existència  d'anomalies  substancials  en  la  comptabilitat  i  la
utilització  de  factures,  justificants  o  altres  documents  falsos  o  falsejats,  els
infractors podran ser sancionats a més amb:
a. La pèrdua, durant un termini de fins a cinc anys, de la possibilitat d'obtenir
subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals.
b. La prohibició, durant un termini de fins a cinc anys, d'establir contractes amb
l'Ajuntament de Barcelona i els seus organismes autònoms.
 
Art.  58è .  Graduació.  1 .  Les  sancions  tributàries  es  graduaran  en  cadascun dels
supòsits de conformitat amb:
a. La comissió repetida d'infraccions tributàries.
b. La resistència, negativa o obstrucció a l'acció investigadora de l'Administració
municipal.
c. La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció o la comissió
d’aquesta per persona interposada.
d. L’ocultació a l'Administració mitjançant la falta de presentació de declaracions o la
presentació de declaracions incompletes o inexactes, de les dades necessàries
per a la determinació del deute tributari, i d'aquest fet es derivi una disminució del
deute.
e. En qualsevol cas, es procedirà d'acord amb allò que preveuen els articles 15 i 16
de la Llei de drets i garanties del contribuent.
2. Els criteris de graduació són aplicables simultàniament.
3.  Els  criteris  establerts  en  l’apartat  d)  s’aplicaran,  exclusivament,  per  a  la
graduació de les sancions per infraccions greus.
4.  La  valoració  i  aplicació  d’aquests  criteris  de  graduació  es  farà  de  conformitat
amb  els  articles  15  a  20  del  RD  1930/1998,  de  l’11  de  setembre.
5.  La  quantia  de  les  sancions  per  infraccions  tributàries  greus  es  reduirà  en  un
30%  quan  el  subjecte  infractor  o,  si  escau,  el  responsable,  manifestin  la  seva
conformitat  amb  la  proposta  de  regularització  que  se'ls  formuli.  La  posterior
interposició  de  qualsevol  recurs  o  reclamació  contra  l’acte  administratiu  de  la
regularització  determinarà  l’exigència  de  la  reducció  practicada.
 
Art. 59è. Procediment i competència.
21 de 55
1.  És  òrgan  competent  per  acordar  i  imposar  les  sancions  consistents  en  multa
pecuniària  per  infraccions  simples  el  director-gerent  de  l'Institut  Municipal
d'Hisenda.
2.  La  competència  per  acordar  i  imposar  sancions  pecuniàries  per  infraccions
greus correspon als òrgans que han de dictar els  actes administratius pels quals
es  practiquen  les  liquidacions  provisionals  o  definitives  competents.
3.  Per  a  la  imposició  de  sancions  no  pecuniàries,  la  competència  correspon  a
l’alcalde, llevat que es tracti d'una suspensió d’ocupació o càrrec públic dependent
de la Corporació, que en tal cas correspon al Ple. 
4.  La  imposició  de  les  sancions  tributàries  es  farà,  en  tot  cas,  mitjançant  un
expedient diferent o separat de l’instruït per a la comprovació i  investigació de la
situació  tributària  del  subjecte  infractor.  En  tot  cas,  es  donarà  audiència  a
l’interessat, i es tramitarà d’acord amb els articles 29 a 36 del RD1930/1998, de 30
de setembre.
5. Quan en el curs del procediment de comprovació i investigació que practiqui la
Inspecció  dels  Tributs  es  manifestin  fets  o  circumstàncies  que  podrien  ser
constitutives  d’infraccions  tributàries,  es  procedirà  a  instruir  el  corresponent
expedient sancionador i tramitar-lo i resoldre'l d’acord amb els articles esmentats
en  l’apartat  anterior  i,  en  especial,  quan  sigui  procedent,  per  l’article  34  per  la
tramitació  abreujada  i  per  allò  que  s'estableix  en  els  articles  63  bis,  3  i  4  del
Reglament general de la Inspecció, modificats per la Disposició final primera, 5.6.7
del Reial Decret esmentat. 
Quan  es  tracti  de  sancions  pecuniàries  per  infraccions  tributàries  simples,  la
tramitació  i  instrucció  de  l’expedient  podran  encomanar-se  a  l’actuari  que  va
desenvolupar  les  actuacions  o  a  un  altre  funcionari  de  la  inspecció.
En  el  cas  de  sancions  pecuniàries  amb  infraccions  tributàries  greus,  serà
competent  per  acordar  la  iniciació  de  l’expedient  el  funcionari  actuari,  amb
autorització  de  l’inspector  en  cap.  La  tramitació  i  instrucció  de  la  proposta  de
resolució  podrà  encomanar-se  a  aquest  funcionari  o  a  un  altre  adscrit  a  la
Inspecció  i  la  resolució  de  l’expedient  correspondrà  a  l’inspector  en  cap.
Quan els fets i les circumstàncies manifestats per la Inspecció, i recollits en acta o
diligència,  puguin determinar  sancions no  pecuniàries per  infraccions tributàries,
els actuaris proposaran la iniciació d’un expedient mitjançant una moció dirigida a
l’inspector  en  cap  el  qual  si  ho  creu  procedent,  es  remetrà,  si  escau,  a  l’òrgan
competent per acordar la iniciació de l’expedient.
 
Art.  60è.  Suspensió  de  l’execució  i  extinció.  1.  L’execució  de  les  sancions
tributàries se suspendrà automàticament, sense necessitat d’aportar cap tipus de
garantia, mitjançant la presentació del recurs en el termini establert, sense que es
puguin  executar  fins  que  siguin fermes  en  via administrativa.  Aquesta suspensió
serà  aplicada  automàticament  pels  òrgans  encarregats  del  cobrament  del  deute
sense necessitat que el contribuent ho sol·liciti. 
2. Un cop exhaurida la via administrativa, els òrgans de recaptació no començaran
les  actuacions de  procediment  de constrenyiment  mentre  no acabi  el  termini  per
interposar el recurs contenciós administratiu. Si durant aquest termini l’interessat
22 de 55
comunica a l’òrgan esmentat la interposició del recurs, amb petició de suspensió i
oferiment  de  garantia  per  garantir  el  deute,  es  mantindrà  la  paralització  del
procediment  mentre  conservi  la  vigència  i  eficàcia  la  garantia  aportada.  El
procediment  es  reprendrà  o  suspendrà  segons  la  decisió  que  adopti  l’òrgan
judicial en la peça de suspensió.
3.  Les  sancions  suspeses  acreditaran  els  corresponents  interessos  de  demora
d’acord  amb  les  normes  generals  i  es  procedirà  a  cobrar-les  una  vegada  que  la
sanció imposada sigui ferma.
4. La responsabilitat que resulta de les infraccions s’extingeix amb el pagament o
el  compliment  de  la  sanció,  per  prescripció  o  per  mort  dels  subjectes  infractors,
per  la  qual  cosa  el  cobrament  de  les  sancions  liquidades  i  notificades  amb
anterioritat  se  suspendrà  i  el  deute  corresponent  es  declararà  extingit  quan  es
tingui constància de la defunció.
5. Les sancions tributàries solament podran ser condonades de manera graciable,
deferència que ha de ser concedida discrecionalment per l'alcalde d'acord amb els
requisits i el procediment que l'article 89.2 de la Llei general tributària i la legislació
concordant determinen.
 
 
Capítol VII
 
LA GESTIÓ TRIBUTÀRIA 
 
Secció 1a. Normes generals i procediment
 
Art. 61è. Formes d'iniciació. La gestió dels tributs s'iniciarà:
a. Per declaració, autoliquidació o iniciativa del subjecte passiu, del retenidor o de
l'obligat al pagament, i de qualsevol persona obligada a presentar declaracions
d'acord amb les normes de cada tribut.
b. D'ofici, a iniciativa dels òrgans de l'Administració tributària municipal en l'àmbit de
les seves competències.
c. Per actuació investigadora dels òrgans de l'Administració tributària municipal en
l'àmbit de les seves competències.
 
Art.  62è.  Declaració.  1.  Té  la  consideració  de  declaració  tributària  qualsevol
document  per  mitjà  del  qual  es  manifesti  o  es  reconegui  espontàniament  davant
l'Administració municipal  que  han concorregut  les circumstàncies o els  elements
integrants del fet imposable.
23 de 55
2.  La  presentació  d'una  declaració  no  implica  l'acceptació  de  la  procedència  del
gravamen.
3.  També  es  considera  declaració  tributària  la  presentació  dels  documents  que
continguin el fet imposable o que el constitueixin.
4.  L'Administració  municipal  pot  reclamar  declaracions,  i  l'ampliació  d'aquestes,
així  com  la  correcció  dels  defectes  advertits ,  quan  sigui  necessari  per  a  la
liquidació i la comprovació del tribut, com també la informació suplementària que
hi escaigui.
 
Art.  63è.  Denúncia.  1.  L'acció  investigadora  dels  òrgans  administratius  es  pot
iniciar  com  a  conseqüència  d'una  denúncia.  L'exercici  de  l'acció  de  denúncia  és
independent de l'obligació de col·laborar amb l'Administració tributària, segons el
que preveuen els articles 111 i 112 de la Llei general tributària.
2.  El  denunciant  no es considerarà interessat  en l'actuació investigadora iniciada
com  a  conseqüència  de  la  denúncia,  ni  legitimat  per  interposar-hi,  com  a  tal,
recursos  ni  reclamacions.  Es  poden  arxivar  sense  cap  més  tràmit  aquelles
denúncies que manifestament no tinguin fonament.
 
Art.  64è.  Consultes.  1.  Els  subjectes  passius  i  altres  obligats  tributaris  poden
formular consultes degudament documentades a l'Administració municipal pel que
fa al règim, la classificació o la qualificació tributària que els correspongui en cada
cas,  en  la  forma i  amb l'abast  previst  en l'article  107 de la  Llei  general  tributària.
2.  Igualment,  podran  formular  consultes,  sempre  que  estiguin  degudament
documentades, els col·legis professionals, les cambres oficials, les organitzacions
patronals, els sindicats, la federació d'associacions de veïns, les associacions de
consumidors,  les  associacions  empresarials  i  les  organitzacions  professionals,
així  com  les  federacions  que  agrupin  els  organismes  o  les  entitats  esmentats,
quan  es  refereixin  a  qüestions  que  afectin  a  la  generalitat  dels  seus  membres  o
associats. 
3. Llevat que per Llei es disposi altrament, la resposta no tindrà efectes vinculants
per a l'Administració municipal.
4.  No  obstant  això,  l’obligat  tributari  que,  un  cop  rebuda  resposta  a  la  seva
consulta,  hagi  complert  les  obligacions  tributàries  d'acord  amb  la  resposta  de
l'òrgan  competent,  no  incorrerà  en responsabilitat,  sense perjudici  de l'exigència
de  les quotes ,  imports,  recàrrecs  i  interessos  de  demora pertinents ,  si  compleix
els requisits següents:
a. Haver presentat tots els antecedents i exposat les circumstàncies necessaris per a
la formació del judici de l'Administració.
b. Els antecedents i les circumstàncies esmentats no s'han d'haver modificat
posteriorment.
c. La consulta s'ha d'haver formulat abans de produir-se el fet imposable o dins el
termini establert per declarar-lo.
24 de 55
L'exempció de responsabilitat cessa en cas que es modifiqui la legislació aplicable,
i  no  pot  impedir  en  cap  cas  l'exigència  d'interessos  de  demora,  a  més  de  les
quotes, els imports o els recàrrecs pertinents.
5. Els interessats no poden recórrer contra la resposta sense descartar de fer-ho
posteriorment  contra  l'acte  administratiu  dictat  de  conformitat  amb  els  criteris
manifestats en la contestació.
6.  Formulada  una  consulta,  l'òrgan  competent  de  l'Administració  tributària
municipal  la  remetrà  al  Consell  Tributari  Municipal  per  tal  que  l'informi.
7.  Un  cop  escoltat  el  Consell  Tributari  Municipal,  la  competència  per  evacuar  les
consultes esmentades recau en la Comissió de Govern. 
 
Art. 65è. Rectificació d'errors. L'Administració municipal pot rectificar en qualsevol
moment, d'ofici o a instància del subjecte passiu, els errors materials o de fet i els
aritmètics  comesos  en  el  procediment  de  gestió  tributària,  sempre  que  no  hagin
transcorregut  cinc  anys  des  que  es  dictà  l'acte  administratiu  que  es  pretén
rectificar.
 
 
Secció 2a. Drets i garanties en els procediments tributaris
 
Art.  66è.  Obligació  de  resoldre.  1.  L’Administració  tributària  està  obligada  a
resoldre  expressament  totes  les qüestions  que  es  plantegin  en els  procediments
de  gestió  tributària  iniciats  d’ofici  o  a  instància  de  part  llevat  dels  procediments
relatius a l’exercici dels drets que únicament hagin de ser objecte de comunicació i
quan  es  produeixi  la  caducitat,  la  pèrdua  sobrevinguda  de  l’objecte  de
procediment,  la  renúncia  o  el  desistiment  dels  interessats.  Malgrat  això,  quan
l’interessat  demani  expressament  que  l’Administració  tributària  declari  que  s'ha
produït  alguna  de  les  circumstàncies  esmentades,  aquesta  quedarà  obligada  a
resoldre sobre la seva petició. 
2. Els actes de liquidació, els de comprovació de valor, els que resolguin recursos
i  reclamacions,  els  que  deneguin  la  suspensió  de  l’execució  d’actes  de  gestió
tributària seran motivats amb referència als fets i fonaments de dret. 
 
Art.  67è.  Al•legacions.  Els  contribuents  podran,  en  qualsevol  moment  del
procediment  de  gestió  tributària  anterior  al  tràmit  d’audiència,  o  si  escau,  a  la
redacció de la proposta de resolució, presentar al·legacions i aportar documents o
altres  elements  d’enjudiciament,  que  seran  tinguts  en  compte  pels  òrgans
competents  en  redactar  la  corresponent  proposta  de  resolució.
 
Art.  68è.  Audiència  de  l’interessat.  1.  En  tot  procediment  de  gestió  tributària  es
donarà audiència a l’interessat abans de redactar la proposta de resolució perquè
25 de 55
pugui al·legar el que convingui al seu dret.
2. Es podrà prescindir del tràmit d’audiència quan no figurin en el procediment, ni
siguin tinguts en compte en la resolució, altres fets ni altres al•legacions i proves
que les lliurades per l’interessat.
 
Art.  69è.  Terminis  de  resolució.  1.  El  termini  serà  de  sis  mesos,  llevat  que  la
normativa aplicable fixi un termini diferent. 
2. Si venç el termini de resolució en els procediments iniciats a instància de part,
sense que l’òrgan competent  l’hagi dictat  expressament, es produiran els efectes
que estableixi la normativa aplicable.
 
Secció 3a. Liquidació
 
Art.  70è.  Liquidació.  1.  Les  liquidacions  tributàries  poden  ser  provisionals  o
definitives.
2.  Tenen  consideració  de  definitives  les  practicades  amb  comprovació
administrativa del fet imposable i de la seva valoració, tant si hi ha hagut liquidació
provisional  com  si  no  n'hi  ha  hagut,  així  com  aquelles  que  no  hagin  estat
comprovades dins el termini que assenyali la Llei de cada tribut, sense perjudici de
la prescripció.
En  els  altres  casos,  tenen  caràcter  provisional,  siguin  a  compte,  siguin
complementàries, parcials o totals.
3. L'Administració municipal no està obligada a ajustar les liquidacions a les dades
consignades pels subjectes passius en llurs declaracions.
4.  Quan  en  una  liquidació  d'un  tribut  la  base  es  determini  d'acord  amb  les
establertes  per  altres,  aquella no  serà  definitiva fins  que  aquestes últimes  siguin
fermes.
5. L'Administració tributària municipal pot emetre liquidacions provisionals d'ofici,
d’acord amb la informació següent:
a. Les dades consignades en les declaracions tributàries i els justificants
corresponents presentats pel subjecte passiu.
b. Quan els elements de prova en poder dels serveis d'inspecció posin de manifest la
realització del fet imposable, o l'existència d'elements no declarats, o l'existència
d'elements determinants del deute tributari diferents dels declarats.
c. Amb relació als expedients de devolució tributaris, quan no coincideixi l'import
sol·licitat pel subjecte passiu amb l'estimació realitzada pels òrgans de
l'Administració municipal
6.  Per  tal  de  practicar  aquestes  liquidacions  provisionals  d'ofici,  l'Ajuntament
podrà dur a terme totes aquelles actuacions de comprovació abreujada que siguin
26 de 55
necessàries tot i que no s'admetrà, en cap cas, l'extensió d'aquestes actuacions a
l'examen de la documentació comptable d'activitats empresarials o professionals.
No obstant això, en el supòsit de devolucions tributàries, el subjecte passiu haurà
de  mostrar,  si  fos  requerit,  els  registres  i  documents  establerts  per  les  normes
tributàries  per  tal  que  l'Ajuntament  pugui  comprovar  que  les  dades  declarades
coincideixen  amb  les  que  figuren  en  els  registres  i  documents  esmentats.
7.  Abans  d'emetre  la  liquidació  a  què  fan  referència  els  dos  apartats  anteriors,
l'expedient es posarà de manifest a l'interessat o, si escau, als seus representats,
per  tal  que,  en  un  termini  no  inferior  a  deu  dies  ni  superior  a  quinze,  pugui
presentar les al·legacions, documents o justificants que estimi oportuns. 
Art. 71è. Competència. 1. Les liquidacions són emeses i aprovades pels òrgans de
l'Administració tributària municipal en l'àmbit de les seves competències. 
 
Art. 72è. Notificació. 1. Les liquidacions tributàries s'han de notificar als subjectes
passius, i han d'indicar:
a. Els elements essencials de la liquidació. Quan suposin un augment de la base
imposable respecte a la declarada per l'interessat, la notificació ha d'expressar de
forma concreta els fets i elements que la motiven.
b. Els mitjans d'impugnació que puguin ser exercits, amb indicació dels terminis i els
organismes davant els quals han de ser interposats.
c. El lloc, el termini i la manera com es pot satisfer el deute tributari.
2.  Les  liquidacions  definitives,  tot  i  que  no  rectifiquin  les  provisionals,  s'han
d'acordar  mitjançant  un  acte  administratiu  i  s'han  de  notificar  vàlidament  a
l'interessat.
3.  En  el  cas  de  tributs  de  cobrament  periòdic  per  rebut,  i  d'acord  amb  el  que
estableixi  l'ordenança  fiscal  respectiva,  cal  notificar  individualment  la  liquidació
corresponent  a  l'alta  en  el  padró,  la  matrícula  o  el  registre  respectius.  Sense
perjudici  d'allò  que  estableixen  els  apartats  següents  d'aquest  article,  les
liquidacions  successives  es  poden  notificar  col•lectivament  mitjançant  la
publicació d'edictes que ho adverteixin. L'increment de la base tributària sobre la
resultant  de  les  declaracions  s'ha  de  notificar  al  subjecte  passiu  amb  expressió
concreta dels fets i els elements addicionals que ho hagin motivat, excepte quan la
modificació  tingui  origen  en  actualitzacions  o  revisions  de  caràcter  general
autoritzades per les lleis. L'exposició al públic de padrons, matrícules o registres
té  l'efecte  de  notificació  de  la  liquidació  a  cadascun  dels  interessats  des  de
l'endemà  de  la  data  en  què  acaba  el  termini  establert  per  l'article  76  d'aquesta
Ordenança.
4.  Les  ordenances  fiscals  respectives  poden  establir  supòsits  en  els  quals  la
notificació  expressa  de  les  liquidacions  no  és  preceptiva,  sempre  que
l'Administració  municipal  adverteixi  per  escrit  sobre  aquesta  peculiaritat  el
presentador  de  la  declaració,  el  document  o  la  notificació  d'alta.
5.  Les  notificacions  es  practicaran  per  qualsevol  sistema  que  permeti  tenir
constància de la recepció per part de l'interessat o el seu representant, així com de
la  data,  la  identitat  i  el  contingut de  l'acte notificat.  L'acreditació de  la  notificació
practicada s'incorporarà a l'expedient corresponent.
27 de 55
6.  En  tots  els  procediments  iniciats  a  sol·licitud  de  l'interessat,  la  notificació  es
durà  a  terme  en  el  lloc  que  aquest  hagi  assenyalat,  a  aquest  efecte,  en  la
sol·licitud.  Quan  això  no  sigui  possible,  en  qualsevol  lloc  adequat  per  a  aquesta
finalitat  i  mitjançant  qualsevol  sistema que  compleixi  el  requisit  fixat  en  l'apartat
cinquè d'aquest article. 
7.  Quan  la  notificació  es  practiqui  en  el  domicili  de  l'interessat,  i  en  el  cas  que
aquest no s'hi trobi en el moment de fer el lliurament de la notificació esmentada,
se’n  podrà  fer  càrrec  qualsevol  persona  que  es  trobi  en  aquell  domicili  i  faci
constar la seva indentitat. 
8.  Quan  l'interessat  o  el  seu  representant  rebutgin  la  notificació,  es  farà  constar
aquest  fet  dins  l'expedient  corresponent,  especificant-hi  les  circumstàncies  de
l'intent  de  notificació  realitzat;  la  notificació  es  considerarà  practicada  i
continuaran els tràmits següents del procediment. 
9. Quan els interessats en un procediment siguin desconeguts, s'ignori el lloc de la
notificació  o  el  mitjà  pel  qual  es  pot  fer  efectiva  la  correcta  notificació,  així  com
quan intentada la notificació corresponent dues vegades, no es pugui dur a terme,
es citarà l’interessat  o el  seu representant  per  a  ser notificat  per  compareixença,
mitjançant  anuncis  que  es  publicaran  una  sola  vegada  en  el  Butlletí  Oficial  de  la
Província i en el taulell d’edictes de l’Ajuntament. 
La compareixença s’haurà de produir en el termini de deu dies, a comptar des del
següent  al  de  la  publicació  de  l’anunci.  Quan  transcorregut  aquest  termini  no
s’hagi  produït  la  compareixença,  la  notificació  s’entendrà  produïda  a  tots  els
efectes des de l'endemà del final del termini per comparèixer.
10. L'Ajuntament podrà establir altres formes de notificació complementàries amb
la  utilització  d'altres  mitjans  de  difusió,  els  quals  no  exclouran  l’obligació  de
notificar d'acord amb els paràgrafs anteriors.
11. Les notificacions defectuoses tenen efecte a partir de la data en què el subjecte
passiu  es  dóna  per  notificat  expressament,  interposa  el  recurs  pertinent  o  fa
l'ingrés del deute tributari.
12.  En  tot  cas,  tenen  efecte  amb  el  transcurs  de  sis  mesos  les  notificacions
practicades personalment als subjectes passius que continguin el  text íntegre de
l'acte i hagin omès algun altre requisit, llevat que hi hagi hagut una protesta formal
dins  d'aquest  termini  i  s'hagi  sol·licitat  que  l'Administració  municipal  rectifiqui  la
deficiència.
 
 
Secció 4a. Autoliquidació
 
Art.  73è.  Autoliquidació.  1.  Els  subjectes  passius,  en  aquelles  exaccions
l'ordenança  particular  de  les  quals hagi  establert,  d'acord  amb la  Llei,  el  sistema
d'autoliquidació, han de presentar una declaració-liquidació de la quota acreditada
i  han  d'ingressar-ne  l'import  a  les  entitats  col·laboradores  autoritzades  dins  el
termini assenyalat a l'ordenança específica o, si no hi consta, en l'article 34 de la
28 de 55
present Ordenança.
2. L'ordenança fiscal particular podrà establir, quan la complexitat de l'exacció això
ho  requereixi,  que  per  practicar  l'autoliquidació  el  subjecte  passiu  efectuï  una
sol·licitud  prèvia  en  la  qual  es  facilitarà  la  documentació  acreditativa  del  fet
imposable, i de les bases imposable i liquidable.
3.  Els  òrgans  gestors  giraran,  si  escau,  una  liquidació  complementària  d’acord
amb  les  dades  consignades  en  la  declaració,  els  documents  que  l'acompanyen  i
els antecedents que hi  hagi  a l'Administració.  En cas que el  subjecte passiu hagi
incorregut  en  una  infracció  tributària,  instruiran  l'expedient  sancionador
corresponent. Les autoliquidacions presentades fora de termini es regiran segons
allò que estableix l'article 97 de la present Ordenança general.
En  cas  que  el  contribuent,  mitjançant  l'autoliquidació,  hagi  ingressat  una  quota
superior  a  la  que  escaigui,  l'Ajuntament  procedirà  a  la  devolució  d'ingressos
indeguts.
4.  En  les  exaccions  de  cobrament  periòdic,  llevat  que  l'ordenança  particular
estableixi  el  contrari,  el  pagament  de  l'autoliquidació  comportarà  l'alta  en  el
registre, el padró o la matrícula corresponent, i tindrà els efectes de notificació. 
5. Mentre el fet  imposable no s'hagi incorporat al registre,  el padró o la matrícula
respectius,  per  causes  imputables  al  subjecte  passiu,  aquest  haurà  de  practicar
l'autoliquidació per a l'any corresponent el primer mes de cada any natural següent
a l'adquisició de la condició de subjecte passiu. 
 
 
Secció 5a. Padrons, matrícules i registres
 
Art.  74è.  Àmbit  i  contingut.  1.  Poden  ser  objecte  de  padró,  matrícula  o  registre
llevat del que cada ordenança particular estableixi les exaccions en les quals, per
la  seva  naturalesa,  hi  hagi  una  continuïtat  dels  pressupòsits  determinants  de
l'exigibilitat del tribut.
2. Els padrons, les matrícules o els registres en suport documental o magnètic han
de contenir, a més de les dades específiques que cadascun requereixi, segons les
característiques de l'exacció, les dades següents:
a. Noms i cognoms del subjecte passiu.
b. Finca, establiment industrial o comercial o element objecte de l'exacció.
c. Identificació de l'objecte fiscal (número de matrícula, referència cadastral, activitat,
etc.)
d. Base imposable.
e. Tipus de gravamen o tarifa.
f. Quota assignada .
29 de 55
 
Art.  75è.  Formació.  1 .  La  formació  dels  padrons,  matrícules  o  registres
competència  de  l'Administració  tributària  municipal  prendrà  com  a  base:
a. Les dades fiscals dels arxius municipals.
b. Les declaracions i autoliquidacions dels subjectes passius o els seus
representants. 
c. Les dades fiscals lliurades per altres administracions o registres públics.
d. Les dades resultants de les funcions de comprovació i investigació.
2.  L'Administració  tributària  municipal  elaborarà  un  registre  municipal  com  a
resultat de confrontar tota la informació disponible als arxius i padrons municipals
a  fi  de  procedir  eficaçment  a  les  notificacions  de  caràcter  fiscal  o  tributari,
respectant  en  tot  cas  els  drets  individuals  reconeguts  en  les  lleis  sobre
confidencialitat de la informació i protecció de la privacitat.
 
Art.  76è.  Aprovació.  1.  Cada  any,  els  padrons,  les  matrícules  o  els  registres  són
sotmesos  a  l'aprovació  de  l'alcalde  i  s'exposen  al  públic  després  d'haver-los
anunciat prèviament en el Butlletí Oficial de la Província i en dos diaris de màxima
difusió.
2.  El  període d'exposició al  públic és de quinze dies comuns per  a  l'examen i  les
reclamacions dels interessats i produeix els efectes de notificació de la liquidació a
cadascun d'ells.
 
Art.  77è.  Altes  i  baixes:  efectes.  1.  Les  altes  per  declaració  dels  interessats  o
descobertes  per  l'acció  investigadora de l'Administració  municipal  tenen  efecte a
partir  de  la  data  en  què  neixi  l'obligació  de  contribuir  per  disposició  de  cada
ordenança i són incorporades definitivament al padró, la matrícula o el registre de
l'any següent.
2.  Les  baixes  o  alteracions  han  de  ser  formulades  pels  subjectes  passius  i
comporten  l'eliminació  o  la  rectificació  del  padró,  la  matrícula  o  el  registre,  amb
efectes  a  partir  del  període  següent  a  aquell  en  què  hagin  estat  presentades,
independentment de la comprovació per part de la inspecció.
 
 
Secció 6a. Col·laboració social en la gestió dels tributs
 
Art.  78è.  Àmbit.  1.  La  col·laboració  social  en  la  gestió  dels  tributs  es  pot
instrumentar  mitjançant  acords  amb  entitats,  institucions  i  organismes
representatius  de  sectors  o  interessos  socials,  laborals,  empresarials  o
30 de 55
professionals.  Aquesta  col·laboració  es  pot  referir,  entre  d'altres,  als  aspectes
següents:
a. Campanyes d'informació i difusió. 
b. Formació i educació tributària.
c. Assistència en la realització de declaracions, declaracions-liquidacions o
autoliquidacions.
d. Simplificació en el compliment i la tramitació de les obligacions i els deures
tributaris.
2.  Igualment,  la  col·laboració social  pot  dur-se a  terme,  mitjançant  la  participació
dels  ens  relacionats  en  el  paràgraf  anterior,  en  la  configuració  dels  criteris  i
principis  inspiradors  de  les  reformes  relacionades  amb  l'exercici  de  les
competències tributàries pròpies de l'Ajuntament.
3.  L'Administració  tributària  municipal  prestarà  als  contribuents  la  necessària
assistència  i  informació  amb  relació  als  seus  drets  i  obligacions.
4.  L'Administració tributària municipal  podrà elaborar  periòdicament publicacions
de caràcter divulgatiu en les quals es recullin les respostes de més transcendència
i  repercussió  per  a  les  consultes  formulades  pels  contribuents.
5.  Es  podran  establir  línies  especials  d'ajut  i  subvencions  a  les  entitats,
organismes i institucions descrits en el paràgraf 1r. d'aquest article, o directament
als  subjectes  passius,  en  concepte  de  la  col·laboració  social  prestada  a
l'Administració  tributària  municipal,  que  seran  aprovats  per  l'òrgan  competent.
6. Aquests ajuts i subvencions es podran fer efectius mitjançant compensació. 
 
 
 
 
 
 
 
Capítol VIII
 
LA RECAPTACIÓ
 
Secció 1a. Normes generals
31 de 55
Art.  79è.  Disposició  general.  1.  Qualsevol  liquidació notificada  reglamentàriament
al  subjecte  passiu  li  comporta  l'obligació  de  satisfer  el  deute  tributari.
2. La recaptació dels tributs es farà:
a. en període voluntari, o
b. en període executiu.
3.  El  procediment  recaptatori  només  se  suspendrà  per  les  raons  i  en  els  casos
expressament previstos en la Llei.
 
4.  Es  podrà  dictar  la  suspensió  cautelar  del  procediment,  quan  les  especials
circumstàncies  previstes  en  l'article  99  de  la  present  Ordenança  general  així  ho
aconsellin.
 
Art. 80è. Competència per al cobrament. 1. Els òrgans de l'Administració tributària
municipal  i  les  entitats  col•laboradores  autoritzades  són  els  únics  que  tenen
competència per cobrar els deutes tributaris.
2.  Els  cobraments  practicats  per  òrgans,  entitats  o  persones  no  competents  no
alliberen  el  deutor  de  l'obligació  de  pagament,  sense  exclusió  de  les
responsabilitats  de  tota  mena  en  què  el  perceptor  no  autoritzat  pot  incórrer.
L'Ajuntament  no  assumeix  cap  responsabilitat  en  els  casos  d'usurpació  de  la
funció recaptatòria.
 
 
Secció 2a Mitjans de pagament en efectiu
 
Art. 81è. Enumeració. 1. Per fer el pagament es podrà utilitzar qualsevol mitjà dels
que tot seguit s'assenyalen:
a. diners de curs legal,
b. xec enregistrat o xec bancari,
c. transferència bancària o de caixa d'estalvis,
d. targeta electrònica de pagament o de crèdit,
e. gir postal,
f. qualsevol altre mitjà de pagament que sigui habitual en el tràfic mercantil,
legalment acceptat.
No  obstant  això,  quan  el  pagament  es  faci  directament  a  les  Entitats
Col·laboradores,  els  mitjans  de  pagament  quedaran  restringits  al  diner  de  curs
32 de 55
legal, als xecs enregistrats o bancaris i al portador.
2. El pagament d'un deute s'entendrà fet, als efectes alliberadors, en la data en què
es  faci  l'ingrés  de  l'import  en  els  òrgans  previstos  en  l'article  80.
No obstant això, quan el pagament es faci a través de les entitats col·laboradores
autoritzades, el lliurament al deutor del justificant de l'ingrés alliberarà aquest des
de la data que es consigni  en el  justificant i per  l'import assenyalat, i  restarà des
d'aquell moment obligada davant la Hisenda municipal l'entitat col·laboradora. 
3.  En  el  document  justificatiu  de  l'ingrés  emès  per  l'Administració  o  entitat
col·laboradora,  sempre  han  de  quedar  enregistrades  la  data  i  la  referència  del
pagament utilitzat. 
 
 
Art.  82è.  Diners  de  curs legal.  Tots  els deutes  tributaris que  s'han de  satisfer  en
efectiu es poden pagar amb diners de curs legal,  qualssevol que siguin l'òrgan o
l'entitat que hagi de rebre el pagament, el període de recaptació en què es faci i la
quantia del deute.
 
Art.  83è.  Xecs  enregistrats  o  xecs  bancaris.  1.  Els  xecs  enregistrats  o  bancaris
expedits  per  satisfer  un  deute  tributari  han  de  complir,  a  més  dels  requisits
generals  exigits  per  la  legislació  mercantil,  les  característiques  següents:
a. Ser nominatius a favor de l'Ajuntament de Barcelona.
b. Ser lliurats contra entitats financeres, oficiales o privades, inscrites en el registre
de bancs i banquers, caixes d'estalvis confederades o altres entitats creditícies
degudament autoritzades per operar a l'Estat.
c. Tenir consignat el nom i cognoms del signant, i el nom de la persona jurídica si
escau. En cas que el xec enregistrat o bancari sigui estès per mitjà d'un apoderat,
el nom complet del titular del compte corrent o llibreta d'estalvi ha de figurar en
l'antesignatura.
2. El subjecte passiu restarà alliberat del deute tributari només en el cas en què el
xec enregistrat o bancari hagi estat formalitzat d'acord amb la legislació tributària,
aquesta  Ordenança  i,  subsidiàriament,  la  legislació  civil  o  mercantil,  i  sigui
conforme.
 
Art.  84è.  Ordres  de  transferència.  1.  Hauran  de  reunir  els  requisits  següents:
a. Ser nominatives a favor de l'Ajuntament de Barcelona i a abonar en el compte
corrent que aquest indiqui com a titular.
b. Ser ordenades a través d'entitats financeres inscrites en els registres oficials, i
autoritzades per operar a l'Estat.
c. Ser datades en el mateix dia de l'ordre. 
33 de 55
d. Tenir especificats el concepte o conceptes del deute tributari a què corresponen.
Simultàniament,  i  per  correu  certificat,  l'ordenant  farà  tenir  consignats  el  nom  i
cognoms  complets  i  el  NIF  de  l'ordenant  i  el  nom  de  la  persona  jurídica,  si
escau.Tramesa  de  les  declaracions,  liquidacions  o  notificacions  que  pertoquin,
expressant-hi  la  data de la  transferència,  l'import  i  l'entitat  bancària intermediària
en l'operació.
2. Un cop rebut l'import de la transferència, i també la declaració o la notificació de
la liquidació que l'origina, l'Administració tributària ha de retornar al contribuent la
declaració  amb  la  diligència  de  pagament  o  l'exemplar  de  la  notificació  amb  el
document acreditatiu d'aquest pagament.
3.  Les  comissions  bancàries  o  despeses  que  comporti  l'ús  d'aquest  mitjà  de
pagament seran sempre a càrrec del subjecte passiu.
 
Art.  85è.  Gir  postal  o  telegràfic.  Haurà  de  reunir  els  requisits  següents:
a. Ser nominatiu a favor de l'Ajuntament de Barcelona.
b. Ser datat en el mateix dia de la imposició.
c. Tenir especificats el concepte o conceptes del deute tributari a què corresponen.
d. Tenir consignats el nom i cognoms complets i el NIF de l'ordenant i el nom de la
persona jurídica, si escau.
e. Simultàniament, i per correu certificat, l'ordenant farà tramesa de les declaracions,
liquidacions o notificacions que pertoquin, expressant-hi el número assignat al gir i
la data de la imposició.
 
Art.  86è .  Domiciliació  del  pagament .  1.  L'obligat  al  pagament  podrà  ordenar  la
domiciliació de rebuts en el seu compte corrent o d'estalvi, o en el d'un altre titular
que ho autoritzi, tal com s'especifica:
a. Els rebuts de cobrament periòdic es podran domiciliar durant el període voluntari
de cobrament; fora d'aquest termini, les sol·licituds de domiciliació produiran
efecte a partir de l'any següent a la presentació.
b. La sol·licitud de domiciliació es podrà formalitzar de les maneres següents:
-  Presentació  de  l'imprès  facilitat  a  l'efecte  a  la  seu  de  l'Institut  Municipal
d'Hisenda, districtes municipals o qualsevol oficina del Registre General municipal.
-  Mitjançant  trucada  telefònica  als  serveis  municipals  d'atenció  al  ciutadà.
-  Mitjançant  comunicació  a  les  entitats  financeres  col·laboradores.
a. Serà ordenada a través d'entitats financeres inscrites en els registres oficials,
autoritzades per operar a l'Estat.
34 de 55
b. Respecte als rebuts de cobrament periòdic, tindran una validesa indefinida, mentre
l'ordenant no n'indiqui l'anul·lació o el trasllat a un altre compte o entitat i ho posi
en coneixement de l'Institut Municipal d'Hisenda. 
c. Anualment, en el calendari de cobrament, que es publica al Butlletí Oficial de la
Província, s'inclouran les dates en què es farà el càrrec dels rebuts de cobrament
periòdic domiciliats .Per als càrrecs anuals de padró d’IBI i d’IAE es passaran
quatre rebuts.
d. Els rebuts de padró de l’Impost de Bens immobles i de l’Impost d’Activitats
Econòmiques domiciliats, gaudiran d’una subvenció en concepte de col.laboració
social prestada a l’Administració tributaria municipal que correspondrà al 2% de la
quota de l’Ajuntament dels esmentats tributs.
2.  Quan,  per  motius  no imputables a  l'Administració tributària,  no es produeixi  el
càrrec  en compte  dels rebuts  domiciliats,  el  subjecte  passiu no  quedarà alliberat
de  l'obligació  de  pagament  a  la  Hisenda  municipal.  El  subjecte passiu  perdrà  els
ajuts o subvencions en concepte de col.laboració social prestada a l'Administració
tributària municipal, i haurà de satisfer les despeses ocasionades per la devolució
dels rebuts impagats. L'Administració tributària municipal procedirà a la recaptació
dels rebuts domiciliats impagats per la via de constrenyiment.
 
 
Secció 3a. Fraccionament i ajornament 
Art.  87è.  Competència  i  terminis.  1.  Un  cop  liquidat  i  notificat  el  deute  tributari,
l'Institut  Municipal  d'Hisenda  en  pot,  discrecionalment,  ajornar  o  fraccionar  el
pagament,  fins  al  termini  màxim  de  cinc  anys,  després  de  la  petició  prèvia  dels
obligats,  quan  la  seva  situació  economicofinancera  els  impedeixi  transitòriament
fer  el  pagament  dels  seus  deutes.  En  tot  cas,  les  quantitats  el  pagament  de  les
quals s'ajorni o fraccioni acreditaran l'interès de demora.
2.  L'òrgan  competent  per  concedir  els  fraccionaments  i  ajornaments  és  el
director-gerent de l'Institut Municipal d'Hisenda.
 
Art.  88è.  Petició.  1.  Les  sol·licituds  d'ajornament  o  fraccionament,  que  cal
presentar  a  l'Institut  Municipal  d'Hisenda,  han  de  contenir,  necessàriament,  les
dades següents:
a. Nom i cognoms, raó social o denominació, número d'identificació fiscal i domicili
del sol·licitant.
b. Deute tributari l'ajornament o fraccionament del qual es demana, indicant-ne
l'import, el concepte, la data d'inici del termini d'ingrés voluntari o la referència
comptable: quan es tracti de deutes que s'hagin de satisfer mitjançant
autoliquidació s'adjuntarà el model oficial de l'autoliquidació degudament
formalitzat.
c. Ajornament o fraccionament que se sol·licita.
d. Motiu de la petició.
35 de 55
e. Garantia que s'ofereix.
f. Lloc, data i signatura del peticionari.
2.  El  sol·licitant  pot  adjuntar  a  la  seva  petició  els  documents  acreditatius  o  els
justificants  que  consideri  adequats  per  donar  suport  a  la  seva  sol·licitud.
3. El termini màxim per resoldre les sol·licituds d'ajornament i fraccionament és de
set mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagin estat resoltes de manera
expressa, aquelles s'entendran desestimades.
4. Quan la  sol·licitud de fraccionament es presenti en període voluntari, si al final
d'aquest  termini  està  pendent  de  resolució  no  es  dictarà  la  providència  de
constrenyiment.
Quan es presenti en període executiu, se suspendran cautelarment les actuacions
de cobrament fins a la resolució de la sol·licitud.
5.  L'atorgament d'un  fraccionament no  pot  comportar  la  devolució d'ingressos  ja
recaptats, i aquests tindran sempre la consideració de primer pagament a compte.
 
Art. 89è. Garanties. 1. Com a regla general, el sol·licitant ha d'oferir una garantia de
pagament  en  forma  d'aval  prestat  per  bancs,  caixes  d'estalvis,  cooperatives  de
crèdit  o  societats  de  garantia  recíproca  autoritzats  a  operar  en  tot  l'Estat.
2.  Quan  es  justifiqui  la  impossibilitat  d'obtenir  l'aval  esmentat  l'interessat  podrà
oferir com a garanties de pagament les següents:
a. Una hipoteca immobiliària.
b. Una hipoteca mobiliària.
c. Una penyora, amb o sense desplaçament. Només per a fraccionaments de deutes
en període executiu.
d. Un aval personal i solidari de dos contribuents de reconeguda solvència quan el
deute no superi el milió de pessetes.
3.  No  s'exigirà  cap  garantia  quan  el  sol·licitant  sigui  una  administració  pública.
4.  La  garantia  cobrirà  l'import  del  principal  i  dels  interessos  de  demora  que  es
prevegi  que  acreditaran,  incrementats  ambdós  conceptes  en  un  25%.
5. En els fraccionaments es podran constituir garanties parcials i independents per
a cadascun dels terminis.
 
Art.  90è.  Aval.  Les  garanties  instrumentades  mitjançant  aval  han  de  reunir  els
requisits següents:
a. L'aval ha de ser solidari respecte a l'obligat principal, amb renúncia expressa dels
beneficis d'excussió i a pagar al primer requeriment de l'Institut Municipal
36 de 55
d'Hisenda.
b. L'aval ha de ser de durada indefinida, i quedarà vigent fins que l'Institut Municipal
d'Hisenda en resolgui expressament la cancel·lació.
c. Serà constituït davant fedatari públic.
 
Art.  91è.  En  els  supòsits  de  garantia  real  no  dinerària,  s'indicaran  en  paràgrafs
separats  i  diferenciats,  la  naturalesa,  les  característiques,  la  valoració,  la
descripció  jurídica  i,  segons  sigui  procedent,  la  descripció  física,  tècnica,
econòmica  i  comptable  dels  béns  aportats  en  garantia,  amb  el  detall  suficient
perquè  pugui  ser  examinada  i,  si  escau,  constituïda,  sense  altres  aclariments,
modificacions  o  ampliacions.  S'hauran  d'adjuntar  els  documents  que  fonamentin
les  indicacions  de  l'interessat  i,  en  especial,  una  valoració  dels  béns  oferts  en
garantia  feta  per  professionals  o  empreses,  especialitzats  i  independents.
 
Art. 92è. Dispensa de garanties. 1.  No s'exigirà garantia quan l'import dels deutes
l'ajornament  o  fraccionament  dels  quals  se  sol·licita  sigui  inferior  a  500.000
pessetes.
2.  En  el  supòsit  que  el  contribuent  demostri  fefaentment  una  escassa  capacitat
econòmica o solvència patrimonial, es podrà tramitar la sol·licitud sense garanties.
En aquest cas s'haurà d'aportar la documentació següent:
a. Declaració responsable manifestant la impossibilitat d'obtenir un aval d'una entitat
de crèdit o societat de garantia recíproca i de no posseir béns.
b. Balanç i compte de resultats dels tres últims anys i informe d'auditoria, en cas que
se'n tingui un. 
c. Pla de viabilitat i qualsevol altra informació amb transcendència
economicofinancera o patrimonial que s'estimi adequada i que justifiqui la
possibilitat de complir el fraccionament o ajornament sol·licitat.
Art.  93è.  Fraccionament  en  via  de  constrenyiment .  1.  Es  podrà  sol·licitar  el
fraccionament  o  ajornament  del  deute  tributari  en  via  executiva  en  qualsevol
moment anterior a l'acord d’alienació dels béns embargats.
2.  En  aquests  supòsits,  es  pot  considerar  garantia  substitutòria  de l'aval  bancari
l'embargament  de  béns  del  deutor,  amb  consideració  especial  de  l'embargament
de  metàl·lic  i  l'ingrés  en  compte  restringit  i,  si  escau,  de  la  inscripció  de
l'embargament  de  béns  immobles  en  el  Registre  de  la  Propietat.
 
Art.  94è.  Conseqüències  de  la  manca  de  pagament.  En  els  fraccionaments  de
pagament concedits, si arribat el venciment de qualsevol dels terminis no es fes el
pagament, es procedirà de la següent manera:
a. Per a la fracció no pagada i els interessos acreditats des de l’endemà del
venciment, s'expedirà una nova notificació, i s’establirà un termini de pagament
d'un mes. Si no se satisfés aquesta notificació en el termini assenyalat, es
37 de 55
consideraran vençudes les fraccions pendents, que s'exigiran pel procediment de
constrenyiment, amb execució de la garantia i altres mitjans d'execució forçosa.
b. Quan, com a conseqüència de l'impagament, es produeixi el venciment anticipat de
les fraccions pendents, els interessos corresponents a aquestes, prèviament
calculats sobre els terminis concedits, seran anul·lats i es liquidaran en els casos i
formes previstos a l'article 101 d’aquesta Ordenança.
 
 
 
Secció 4a. Recaptació en període voluntari
 
Art. 95è. Anuncis de cobrament. 1. El mes de desembre de cada any, cal anunciar
en el Butlletí  Oficial de la  Província els conceptes tributaris que seran objecte de
cobrament durant l'exercici fiscal següent, per trimestres o altres períodes, amb la
discriminació  corresponent  de  conceptes,  dates  i  sistema  recaptatori.
2.  Cal  que  l'anunci  de  cobrament  indiqui  la  data  en  què  comença  el  període
voluntari  de recaptació, que ha de durar  dos mesos,  llevat dels casos en què les
lleis estableixin expressament un altre termini.
 
Art. 96è. Anticipació de quotes. 1. L'Ajuntament procedirà, a sol•licitud del subjecte
passiu,  a  la  liquidació  i  recaptació  voluntària  per  anticipació  del  pagament  de
quotes la meritació de les quals ja s'hagi produït.
Art. 97è. Terminis d'ingrés i ingressos fora de termini sense requeriment previ. 
1. Cal fer l'ingrés en els terminis assenyalats en l'article 34 d'aquesta Ordenança.
2.  El  venciment  del  termini  establert  per  al  pagament  sense  que  aquest  es  faci
determinarà l'acreditació d'interessos de demora.
3 .  Els  ingressos  corresponents  a  declaracions-liquidacions  o  autoliquidacions
presentades  fora  de  termini  sense  requeriment  previ,  així  com  les  liquidacions
derivades  de  declaracions  presentades  fora  de  termini  sense  requeriment  previ,
tindran els recàrrecs següents:
a. Si l'ingrés es fa en els tres mesos següents al venciment del termini voluntari de
presentació i ingrés, s'hi aplicarà un recàrrec del cinc per cent, amb exclusió dels
interessos de demora i sancions.
b. Si l'ingrés es fa en els sis mesos següents al venciment del termini voluntari de
presentació i ingrés, s'hi aplicarà un recàrrec del deu per cent, amb exclusió dels
interessos de demora i sancions.
c. Si l'ingrés es fa en els dotze mesos següents al venciment del termini voluntari de
presentació i ingrés, s'hi aplicarà un recàrrec del quinze per cent, amb exclusió
dels interessos de demora i sancions.
38 de 55
d. Si l'ingrés es fa passats aquests dotze mesos següents al venciment del termini
voluntari de presentació i ingrés, s'hi aplicarà un recàrrec del vint per cent, amb
exclusió de les sancions però no dels interessos de demora.
Aquests recàrrecs seran compatibles, quan els obligats tributaris no facin l'ingrés
en  el  moment  de  la  presentació  de  la  declaració-liquidació  o  l'autoliquidació
extemporània, amb el recàrrec de constrenyiment previst en l'article 100 d'aquesta
Ordenança.
Art.  98è.  Suspensió.  1.  El  contribuent  té  dret,  en  ocasió  de  la  interposició  del
corresponent  recurs  o  reclamació,  que  se  suspengui  l’ingrés  del  deute  tributari,
sempre  que  aporti  les  garanties  exigides  per  la  normativa  vigent,  a  menys  que,
d’acord  amb  aquesta,  sigui  procedent  la  suspensió  sense  garantia.
A tal efecte, no s'admetran altres garanties que les següents:
a. Dipòsit en diners en efectiu o en valors públics a la Caixa Central de Dipòsits o a la
Tresoreria Municipal.
b. Aval prestat per bancs, caixes d'estalvis o cooperatives de crèdit.
c. Aval personal i solidari de dos contribuents de la localitat que tinguin solvència
reconeguda, únicament per a deutes inferiors a 100.000 ptes. 
2.  Quan el  contribuent interposi  un recurs contenciós administratiu,  la  suspensió
acordada en via administrativa es mantindrà sempre que hi hagi garantia suficient,
fins que l’òrgan judicial competent adopti la decisió que correspongui amb relació
a la resolució esmentada. 
3.  La  concessió  de  la  suspensió  comportarà  l'obligació  de  satisfer  interessos  de
demora durant tot el temps d'aquella, quan resolt el recurs, l'acord o sentència no
anul·li ni modifiqui la liquidació impugnada. La data inicial de càlcul dels interessos
de demora serà:
a. Suspensió en via administrativa: la data de sol·licitud de la suspensió.
b. Suspensió en via jurisdiccional: la data de la resolució jurisdiccional ordenant la
suspensió.
La data final de càlcul dels interessos de demora serà:
a)  Suspensió  en  via  administrativa:  la  data  de  la  resolució  del  recurs.
Els interessos de demora es liquidaran quan hagi acabat el termini per interposar
un recurs contenciós administratiu i sempre que l'interessat no hagi comunicat la
interposició  del  recurs  amb  sol·licitud  de  suspensió  i  oferint  garantia  del  deute.
b)  Suspensió  jurisdiccional:  la  data  de  la  resolució  o  sentència.
4. L’Administració tributària reembossarà, prèvia acreditació de l'import, el cost de
les garanties a càrrec de l’Administració aportades per suspendre l’execució d’un
deute tributari, tan bon punt aquest sigui declarat improcedent per una sentència o
resolució administrativa i la declaració esmentada sigui ferma. 
Quan el  deute tributari  sigui declarat parcialment improcedent, es reemborsarà la
part corresponent del cost de les garanties referides. 
39 de 55
Tanmateix,  en  els  supòsits  d’estimació  parcial  del  recurs  o  la  reclamació
interposats,  el  contribuent  podrà  reduir  proporcionalment  la  garantia.
Reglamentàriament  es  regularà  el  procediment  de  reembossament  i  la  forma  de
determinar el cost de les garanties diferents de l’aval.
Art.  99è.  Suspensió  cautelar.  1.  L'Administració  podrà  suspendre  el  procediment
de  cobrament,  sense  necessitat  de  prestar  cap  garantia,  en  els  següents  casos:
a. Quan es puguin produir perjudicis al subjecte passiu motivats per errors materials,
aritmètics o de fet.
b. Quan se sol·liciti una compensació de deutes.
c. Quan se sol·licitin ajornaments o fraccionaments.
d. Durant la tramitació dels procediments concursals.
e. Durant la tramitació d'execució de garantia. 
2. L'Administració, en el supòsit de resoldre sobre la procedència del procediment
de  cobrament,  liquidarà  els  interessos de  demora acreditats  des de  la  data  de la
suspensió fins a la data de resolució, en aquells supòsits en què el subjecte passiu
hagi sol·licitat la suspensió cautelar. 
 
 
 
 
 
Secció 5a. Recaptació per la via de constrenyiment
 
Art. 100è. Iniciació. 1. El període executiu comença: 
a) Per als deutes liquidats per l'Ajuntament, l’endemà del venciment del termini de
pagament en període voluntari.
b)  En  el  cas  de  deutes  a  ingressar  mitjançant  declaracions-liquidacions  o
autoliquidacions presentades sense practicar el corresponent ingrés, quan acabi el
termini fixat en l'article 34 d'aquesta Ordenança o, si aquest ja s'ha exhaurit, en el
moment de presentar les declaracions-liquidacions o autoliquidacions. 
2.  Una  vegada  començat  el  període  executiu,  l'Ajuntament  durà  a  terme  la
recaptació dels deutes liquidats o autoliquidats a què es refereix l'apartat anterior
pel  procediment  de  constrenyiment  sobre  el  patrimoni  de  l'obligat  al  pagament.
3.  L'inici  del  període  executiu  determina  la  meritació  d'un  recàrrec  del  20%  de
l'import del deute no ingressat, així com dels interessos de demora corresponents
a aquest. 
40 de 55
Aquest  recàrrec  serà  del  10% quan el  deute  tributari  no  satisfet  s'ingressi  abans
que  hagi  estat  notificada  al  deutor  la  providència  de  constrenyiment  a  què  es
refereix  l'apartat  primer  de  l'article  següent  i  no  s'exigiran  els  interessos  de
demora meritats des de l'inici del període executiu. 
4. Tots els actes, tràmits i qüestions relacionats amb el procediment executiu fins
a l'efectivitat del deute s'han de substanciar i adaptar a les normes que estableixen
els  capítols  III,  IV,  V  i  VI  del  títol  1  del  llibre  III  del  Reglament  General  de
Recaptació,  i  de  les  disposicions  posteriors  i  concordants  que  regulen  la
recaptació  executiva  dels  drets  econòmics  de  la  Hisenda  pública.
 
Art. 101è. Títols que comporten l'execució. 1. El procediment de constrenyiment es
començarà  mitjançant  una  providència  notificada  al  deutor.  Aquesta  notificació
identificarà  el  deute  pendent  i  requerirà  perquè  s'efectuï  el  pagament  amb  el
recàrrec  corresponent.  Si  el  deutor  no  fa  el  pagament  en  el  termini  fixat,  es
procedirà  a  l'embargament  dels  seus  béns,  i  així  en  serà  assabentat  en  la
providència referida. 
2. La providència de constrenyiment és el títol suficient que inicia el procediment
de  constrenyiment  i  té  la  mateixa  força  executiva  que  la  sentència  judicial  per
procedir contra els béns i drets dels obligats al pagament. 
 
Art.  102è.  Oposició  a  la  providència  de  constrenyiment.  La  providència  de
constrenyiment  només  es  pot  impugnar  per  les  raons  següents:
a. Pagament o extinció del deute.
b. Prescripció.
c. Ajornament.
d. Manca de notificació de la liquidació o anul•lació o suspensió d’aquesta.
 
Art.  103è.  Notificacions  en  la  via  executiva.  1.  Totes  les  notificacions  han  de
contenir:
a. El text íntegre de l'acte.
b. Els recursos que s'hi poden interposar, l'autoritat o el tribunal davant els quals es
poden presentar i el termini per interposar-los.
c. Un requeriment perquè el deutor faci el pagament, amb l'advertiment que, si no ho
fa així en el termini d'un mes, caldrà procedir, sense cap més tràmit, a
l'embargament dels seus béns.
d. Un advertiment sobre liquidació d'interessos de demora.
e. La repercussió de les costes del procediment.
41 de 55
f. La possibilitat de sol·licitud d'ajornament del pagament.
g. Un advertiment sobre la no-suspensió del procediment llevat dels supòsits i
condicions previstos en l'article 101 del Reglament General de Recaptació.
2.  La  manca  de  notificació  de  la  providència  de  constrenyiment  serà  motiu
d'impugnació dels actes que es produeixin en el decurs del procediment executiu.
 
Art. 104è. Acumulació de deutes. L'Institut Municipal d'Hisenda acumularà el deute
total, de la mateixa naturalesa, pendent i no satisfet en el període voluntari, a nom
del subjecte passiu.
 
Art.  105è.  Costes  del  procediment.  El  deutor  haurà  de  satisfer  les  costes  del
procediment de constrenyiment, les quals seran liquidades de la forma establerta
en  els  articles  153  i  següents  del  Reglament  General  de  Recaptació.
 
Art.  106è .  Mesures  cautelars.  1.  Per  tal  d'assegurar  el  cobrament  del  deute
tributari,  l'Ajuntament  podrà  acordar  mesures  cautelars  de  caràcter  provisional
quan hi hagi indicis racionals que, en cas contrari, l'esmentat cobrament es veuria
frustrat o greument dificultat.
2.  Aquestes  mesures  podran  acordar-se  quan  el  deutor  faci  actes  tendents  a
ocultar,  gravar  o  disposar  dels  seus  béns  en  perjudici  de  la  Hisenda  municipal,
sempre que es tracti d'un deute ja liquidat.
3. Les mesures cautelars hauran de ser proporcionades al perjudici que es pretén
evitar  i,  en  cap  cas,  no  s'acordaran  mesures  que  puguin  produir  un  perjudici  de
difícil o impossible reparació. Aquestes podran consistir en:
a. Retenció del pagament de devolucions tributàries o d'altres pagaments que hagi de
fer la Hisenda municipal.
b. Embargament preventiu de béns o drets.
c. Qualsevol altre legalment autoritzat.
4.  L'embargament  preventiu  s'assegurarà  mitjançant  l'anotació  en  els  registres
públics  corresponents  o  mitjançant  el  dipòsit  dels  béns  mobles  embargats.
Igualment,  es  podrà acordar  l'embargament preventiu de  diners i  mercaderies en
import  suficient  per  tal  d'assegurar  el  pagament  del  deute  tributari  que
correspongui exigir per  activitats lucratives exercides sense establiment i que no
hagin estat declarades. 
5.  Les mesures cautelars  acordades s'aixecaran,  fins i  tot,  en el  cas que no hagi
estat  ingressat  el  deute  pendent,  quan  desapareguin  les  circumstàncies  que  en
van justificar l'adopció o si, a petició de l'interessat, s'acorda substituir-les per una
altra garantia que s'estimi suficient.
6. Aquestes mesures es podran prorrogar o convertir en definitives en el marc del
procediment  de  constrenyiment.  En  altres  supòsits,  s'aixecaran  d'ofici.
42 de 55
 
Art. 107è. Suspensió. El procediment de constrenyiment s'inicia i impulsa d'ofici en
tots els seus tràmits i,  un cop començat,  només se suspèn d'acord amb allò que
preveuen  els  articles  135  i  136  de  la  Llei  general  tributària  i  101  del  Reglament
general de recaptació.
 
Art. 108è. Execució de garanties.  Si el deute es troba garantit  mitjançant un aval,
una penyora, una hipoteca o qualsevol altra garantia, es procedirà en primer lloc a
executar  aquesta,  la  qual  cosa  faran  en  tot  cas  els  òrgans  competents  de
l'Administració tributària municipal.
Art. 109è. Provisió d'embargament. Transcorregut el termini fixat en la providència
de  constrenyiment  sense  que  s'hagi  fet  l'ingrés  requerit,  es  dictarà  una  provisió
ordenant  l'embargament  de  béns  i  drets  en  quantitat  suficient  per  cobrir  l'import
del crèdit perseguit i  el recàrrec, els interessos i les costes que s'hagin produït o
que es puguin produir.
 
Art. 110è. Quantia i prelació dels béns a embargar.
1.  L'embargament  es  practicarà  sobre  els  béns  del  deutor  en  quantia  suficient
perquè quedi cobert l'import del deute tributari pendent, els interessos que s'hagin
originat o s'originin fins a la data de l'ingrés a favor de l'Ajuntament i les costes del
procediment, tenint present el principi de proporcionalitat.
2. En l'embargament se seguirà l'ordre següent:
a. Diners en efectiu o en comptes obertes en entitats de crèdit.
b. Crèdits, efectes, valors i drets realitzables a l'acte o a curt termini.
c. Sous, salaris i pensions.
d. Béns immobles.
e. Establiments mercantils o industrials.
f. Metalls preciosos, pedres fines, joieria, orfebreria i antiguitats.
g. Fruits i rendes de qualsevol mena.
h. Béns mobles i semovents.
i. Crèdits, drets i valors realitzables a llarg termini.
3.  Seguint  l'ordre  anterior,  es  procedirà  a  l'embargament  successiu  dels  béns  i
drets  coneguts  en  aquell  moment  per  la  Administració  tributària  municipal,  fins
que s'entengui que el deute pendent ha quedat cobert; es deixaran en darrer terme
aquells béns per a l'embargament dels quals calgui entrar en el domicili del deutor.
4. A sol·licitud del deutor es podrà alterar l'ordre de l'embargament si els béns que
43 de 55
ell  fixi  garanteixen amb la mateixa eficàcia i rapidesa el  cobrament del deute que
aquells béns que preferentment haurien de ser embargats, tot això sempre que no
es produeixi cap perjudici contra tercers. 
5. No es procedirà a l'embargament de béns o drets declarats inembargables amb
caràcter  general  per  les  lleis  ni  aquells  la  realització  dels  quals  s'estimi  que
resultarien  insuficients  per  a  la  cobertura  del  cost  que  aquesta  generaria.
6.  Respondran  solidàriament  del  pagament  del  deute  tributari  pendent,  i  fins  a
l'import  del  valor  dels  béns  o  drets  que  s'hagin  pogut  embargar,  les  persones
següents:
a. Els que siguin causants o col·laboradors en l’ocultació maliciosa de béns o drets
de l'obligat al pagament amb la finalitat d'obstaculitzar l'embargament.
b. Aquells que, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d'embargament,
c. Aquells que, amb coneixement de l'embargament, col·laborin o consenteixin en
l'aixecament de béns.
 
Art.  111è.  Identificació  dels  embargaments.  1.  Quan  l'Ajuntament  tingui
coneixement  de  l’existència  de  fons,  valors  o  altres  béns  entregats  a  una
determinada  oficina  d'una  entitat  de  crèdit  o  d'una  altra  persona  o  entitat
dipositària,  aquell  podrà  disposar-ne  l'embargament  en  l'import  que  procedeixi,
sense necessitat de precisar les dades identificatives i la situació de cada compte,
dipòsit o operació existent a l'oficina esmentada. En el moment de l'embargament,
i sempre que es tracti de valors, si de la informació subministrada per la persona o
entitat  dipositària  es  dedueix  que  els  existents  no  són  homogenis  o  que  el  seu
valor  excedeix  de  l'import  assenyalat  en  l'apartat  1  de  l'article  110,  l'òrgan  de
recaptació  concretarà  aquells  que  hauran  de  quedar  embargats.
2.  Quan  els  fons  o  valors  es  trobin  dipositats  en  comptes  a  nom  de  dos  o  més
titulars, només s'embargarà la part corresponent al deutor. En cas de comptes de
titularitat  indistinta  amb  solidaritat  activa  davant  el  dipositari  o  de  titularitat
conjunta mancomunada, el saldo es presumirà dividit en parts iguals, llevat que es
provi una titularitat material diferent.
3. Quan en el compte afectat per l'embargament es faci habitualment el cobrament
de  sous,  salaris  o  pensions,  s'hauran  de  respectar  les  limitacions  establertes  en
els articles 1449 i 1451 de la Llei d'enjudiciament civil.
4.  Es  farà  una  anotació  preventiva  de  l'embargament  de  béns  immobles  en  el
Registre de la Propietat que correspongui.
5. Per a la resta del procediment d'embargament es procedirà d’acord amb allò que
disposen els articles 133 i 134 de la Llei general tributària. 
6.  L’Administració  tributària  no  podrà  procedir  a  l’alienació  dels  béns  i  drets
embargats  en  el  curs  del  procediment  de  constrenyiment  fins  que  l’acta  de
liquidació  del  deute  tributari  executat  sigui  ferma,  llevat  dels  supòsits  de  força
major, béns peribles, béns en els quals hi hagi un risc de pèrdua imminent de valor
o  quan  el  contribuent  en  sol•liciti  de  forma  expressa  l'alienació.
Art. 112è. Aixecament de l'embargament de béns. 1. En qualsevol moment anterior
44 de 55
a  l'adjudicació  dels  béns,  els  deutors,  els  seus  causahavents  i  ,  si  escau,  els
creditors hipotecaris podran alliberar  els béns embargats mitjançant el  pagament
del deute tributari i les costes posteriors del procediment.
2 .  Un  cop  cobert  el  deute  i  les  costes  del  procediment  amb  l'import  de  les
adjudicacions  efectuades,  cal  aixecar  l'embargament  dels  béns  no  venuts  i
acordar-ne la lliure disponibilitat per part del deutor.
 
Secció 6a. Declaració de crèdits incobrables
 
Art.  113è.  Concepte.  1.  Són  crèdits  incobrables  aquells  que  no  es  poden  fer
efectius  en  el  procediment  de  recaptació  perquè  resulten  insolvents  i  declarats
fallits  els  obligats  a  efectuar  el  pagament  i  la  resta  de  responsables,  si  n'hi  ha.
 
Art.  114è.  Procediment .  1.  S'haurà  de  justificar  la  inexistència  de  béns  o  drets
embargables  o  realitzables  dels  deutors  principals  i  dels  responsables  solidaris.
2.  Una vegada declarats fallits els deutors principals i els  responsables solidaris,
s’investigarà  l'existència  de  responsables  subsidiaris.  Si  no  hi  ha  responsables
subsidiaris,  o  si  aquests  resulten  fallits,  el  crèdit  serà  declarat  incobrable  per
l'alcalde.
 
Art.  115è.  Efectes .  1 .  La  declaració  de  crèdit  incobrable  no  produeix
immediatament l'extinció del deute, sinó exclusivament la baixa provisional en els
crèdits corresponents.
2.  La  declaració  de  deutors  fallits,  en  cas  de  persones  físiques  o  jurídiques
inscrites  en  el  Registre  Mercantil,  serà  comunicada  mitjançant  una  ordre
d'anotació al  Registre als efectes d'allò que estableix l'article 165 del RD 1684/90.
Aquest  Registre  quedarà  obligat  a  comunicar  a  l'Institut  Municipal  d'Hisenda
qualsevol  acte  relatiu  a  l'entitat  deutora  que  sigui  presentat  a  inscripció,  a  fi  i
efecte  de  fer  possible  la  rehabilitació  dels  crèdits  declarats  incobrables.
 
Art.  116è.  Baixes  per  referència .  Si  un  deutor  ha  estat  declarat  fallit  i  no  hi  ha
obligats o responsables del deute, els crèdits que contra aquest tinguin venciment
posterior a la corresponent declaració es consideraran vençuts i seran donats de
baixa  de  la  comptabilitat ,  per  referència  a  la  declaració  esmentada.
 
Art.  117è.  Revisió  d'insolvència  i  rehabilitació  de crèdits  incobrables.  1.  L'Institut
Municipal d'Hisenda vigilarà per  detectar  la  possible solvència sobrevinguda dels
obligats i responsables declarats fallits.
2.  En  el  cas  de  sobrevenir  aquesta  circumstància,  i  si  no  hi  ha  prescripció  dels
deutes, es procedirà a la rehabilitació dels crèdits no cobrats. Per tant, es tornarà
45 de 55
a obrir  el procediment de constrenyiment i es practicarà una nova liquidació dels
crèdits  donats  de  baixa,  a  fi  i  efecte  que  siguin  emesos  els  títols  executius
corresponents  en  la  mateixa  situació  de  cobrament  en  què  es  trobaven  en  el
moment de fer la declaració de fallida.
 
Art. 118è. L'Alcaldia, d'acord amb criteris d'eficiència en la utilització dels recursos
disponibles,  podrà  determinar  les  actuacions  concretes  que  s'hauran  de  tenir  en
compte  per  tal  de  justificar  la  declaració  de  crèdit  incobrable,  i  disposarà  la
no-liquidació o, si escau, l’anul·lació i baixa en la comptabilitat de les liquidacions,
en consideració al  seu origen i  naturalesa i  quan resultin de deutes inferiors a  la
quantitat  que  s'estimi  i  fixi  insuficient  per  a  la  cobertura  del  cost  de  l'exacció  i
recaptació respectives.
 
Secció 7a. Procediments concursals.
 
Art. 119è. Procediment. 1 En els supòsits en què s'hagin de fer valer els crèdits de
la  Hisenda  municipal  en  processos  concursals,  fallides,  suspensions  de
pagaments,  liquidacions  per  la  Comissió  Liquidadora  d'Entitats  Asseguradores  i
qualsevol altre procés d'execució universal del patrimoni d'un deutor a la Hisenda
municipal,  les  actuacions  seran  impulsades  per  l'Administració  tributària
municipal.
2. La compareixença davant els òrgans judicials es farà a través dels procuradors
dels tribunals apoderats per l'Ajuntament de Barcelona.
3. L'Institut Municipal d'Hisenda sol·licitarà dels òrgans judicials informació sobre
els  procediments  que  puguin  afectar  els  drets  de  la  Hisenda  municipal.
4.  Tant  aviat  com  es  tingui  la  informació  de  l'apartat  anterior,  l'Institut  Municipal
d'Hisenda farà les actuacions pertinents per determinar i certificar els crèdits de la
Hisenda municipal que s'hagin de fer valer en el procediment. 
5.  Mitjançant  un  decret  de  l'Alcalde  es  regularà  específicament  el  procediment
anterior i els criteris a seguir.
 
Art. 120è. Convenis. La Hisenda municipal podrà subscriure acords o convenis en
els  procediments  concursals  a  través  dels  òrgans  i  límits  següents:
a. El director-gerent de l'Institut Municipal d'Hisenda, quan l'import del deute no
superi els 10 milions de pessetes.
b. El president de l'Institut Municipal d'Hisenda, quan l'import del deute excedeixi de
10 milions i no superi els 100 milions de pessetes.
c. El Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Hisenda, quan l'import del deute
excedeixi de 100 milions i no superi els 500 milions.
d. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, quan el deute superi les quantitats
46 de 55
esmentades anteriorment.
 
Capítol IX
 
 
COMPROVACIÓ I INVESTIGACIÓ
 
Secció 1a. Normes generals
 
Art. 121è. Comprovació i investigació. 1. L'Administració municipal ha d'investigar
i  comprovar  els  fets,  els  actes,  les situacions,  les activitats,  les  explotacions i  la
resta  de  circumstàncies  que  integren  o  condicionen  el  fet  imposable.
2.  L'àmbit  i  abast  de  la  funció  de  comprovació  i  investigació  podrà  ser:
a. La comprovació de tota mena d'actes, elements i avaluacions consignats en les
declaracions, declaracions-liquidacions i autoliquidacions tributàries.
b. L'estimació de les bases imposables.
c. Els fets imposables que no hagin estat declarats, o declarats parcialment, pel
subjecte passiu.
d. Els fets imposables la liquidació dels quals s'hagi de fer per autoliquidació.
 
Art.  122è.  Col·laboració  amb  la  Hisenda  municipal.  Qualsevol  persona  natural  o
jurídica, pública o privada, com també les autoritats, els agents i altres funcionaris
públics,  estan  obligats  a  facilitar  a  la  Hisenda  municipal  tota  mena  de  dades,
informes  o  antecedents  amb  transcendència  tributària  deduïts  de  les  seves
relacions  econòmiques,  professionals  o  financeres  amb  altres  persones.
Art.  123è.  Mitjans .  La  comprovació  i  la  investigació  tributàries  s'han  de  fer
mitjançant:
a. La inspecció de béns, explotacions i altres elements determinants de l’existència
del fet imposable
b. L'examen de documents, fitxers, factures, justificants i assentaments de la
comptabilitat principal o auxiliar del subjecte passiu.
c. La consulta a arxius informatitzats relatius a les bases fiscals del municipi, així
com d'altres administracions i registres de caràcter públic amb transcendència
tributària.
 
47 de 55
 
Secció 2a. Inspecció d'Hisenda Municipal
 
Art.  124è.  Funcions  de  la  inspecció.  Corresponen  a  la  Inspecció  d'Hisenda
Municipal:
a. La investigació dels fets imposables per esbrinar aquells que l'Administració
municipal ignori.
b. La integració definitiva de les bases tributàries mitjançant les actuacions de
comprovació en els supòsits d'estimació directa i objectiva i de les actuacions
inspectores corresponents a l'estimació indirecta.
c. Les liquidacions tributàries resultants de les actuacions de comprovació i
investigació.
d. Les actuacions, per iniciativa pròpia o per sol·licitud dels altres òrgans de
l'Administració municipal, de caràcter inquisitiu o d'informació que calgui portar a
terme relatives als particulars o altres organismes que, directament o
indirectament, condueixen a l'aplicació dels tributs.
e. Les altres funcions que, d'acord amb allò que estableix la legislació aplicable, se li
encomanin. 
 
Art.  125è.  Procediment.  1.  Les  funcions,  facultats  i  actuacions  de  la  Inspecció
s'ajustaran  a  la  Llei  general  tributària,  el  Reglament  general  de  la  Inspecció  de
tributs i a totes les disposicions que hi siguin d'aplicació.
 
Art.  126è.  Lloc  de  les  actuacions  inspectores.  1.  Les  actuacions  inspectores  es
podran  desenvolupar  indistintament,  amb  excepció  d'allò  que  es  disposa  en  el
paràgraf següent i a elecció de la inspecció:
a. En el lloc on el subjecte passiu tingui el seu domicili tributari o en el del seu
representant.
b. En el lloc on es desenvolupin totalment o parcialment les activitats gravades.
c. On hi hagi alguna prova, si més no parcial, de l’existència d'un fet imposable.
d. A les oficines de l'Administració tributària, quan els elements sobre els quals hagin
de practicar-se les actuacions s'hi puguin inspeccionar.
2.  Els llibres i  la  documentació del  subjecte passiu que tinguin relació amb el  fet
imposable  hauran  de  ser  examinats  al  seu  habitatge,  local  o  oficina,  en  la  seva
presència  o  en  presència  de  la  persona  que  designi.  En  el  cas  de  registres  i
documents establerts per normes de caràcter tributari o de justificants exigits per
aquestes,  se'n  podrà  requerir  la  presentació  a  les  oficines  de l'Administració  per
tal que puguin ser examinats. 
48 de 55
3. Els inspectors podran entrar a les finques, locals de negoci i altres establiments
o  llocs  en  els  quals  es  desenvolupin  activitats  o  explotacions  sotmeses  a
gravamen amb la finalitat d'exercir les funcions previstes en l'article 123 d'aquesta
Ordenança.
4. Quan el propietari o l'ocupant de la finca o edifici, o la persona sota la custòdia
de la qual  es trobi  aquest, s'oposi  a l'entrada dels inspectors, aquests no podran
practicar  el  reconeixement  sense  autorització  prèvia  per  escrit  del  regidor
d'Hisenda.  Quan  es  tracti  de  l'entrada  en  un  domicili  particular  o  social  de
qualsevol  persona  espanyola  o  estrangera,  caldrà  l'obtenció  d'un  manament
judicial previ.
 
Art.  127è.  Compareixença  de  l'obligat  tributari .  1.  L'obligat  tributari,  requerit  a
l'efecte per escrit, haurà de presentar-se en el lloc, dia i hora assenyalats per a la
pràctica de les actuacions amb la documentació sol.licitada.  En el  cas que no ho
faci  sense  causa  justificada,  la  inspecció  ho  farà  constar  per  incoar-li  el
procediment sancionador i renovarà el primer requeriment. Si l'interessat no té en
consideració  el  segon requeriment,  la  inspecció  ho  haurà de  fer  constar.  Iniciarà
un nou procediment sancionador, farà un tercer requeriment i advertirà l'interessat
que  el  fet  de  no  tenir-lo  en  compte  es  considerarà  resistència  a  l’actuació
inspectora.
2. Quan la inspecció es personi sense previ requeriment, l'obligat tributari o el seu
representant  haurà d'atendre-la. Si  no ho fa  així,  la  inspecció ho farà constar  per
iniciar el corresponent procediment sancionador i el requerirà en el mateix moment
i  lloc  per  a  la  continuació  de  les  actuacions  inspectores  en  el  termini  procedent
que  s'assenyali.  Si  aquest  requeriment  no  és  atès,  es  renovarà  en  els  mateixos
termes  amb  independència  de  les  sancions  que  escaiguin  i  l’advertirà  que  si  no
atén  adequadament  aquest  segon  requeriment,  la  seva  actitud  podrà  ser
considerada resistència a l'actuació inspectora.
3.  Quan  l'obligat  tributari  pugui  al.legar  una  causa  justificada  que  li  impedeixi
comparèixer,  haurà  de  manifestar-ho  per  escrit.  Suspesa  la  pràctica  de  les
actuacions, s'assenyalarà una nova data per a la compareixença. 
 
Art. 128è. Resistència a l'actuació de la inspecció.
1.  Es  considerarà  obstrucció  o  resistència  a  l'actuació  inspectora  tota  conducta
que tendeixi a dilatar, destorbar o impedir-ne l'acció.
2.  En  particular,  constituiran  obstrucció  o  resistència  a  l'actuació  inspectora:
a. La reiterada incompareixença de l'obligat tributari.
b. La negativa a exhibir els llibres, registres i documents obligatoris.
c. La negativa a donar dades, informes, justificants i antecedents, així com no 
d. permetre el reconeixement de locals o instal·lacions relacionats amb els fets
imposables.
49 de 55
e. Denegar indegudament l'entrada de la inspecció a les finques i locals.
f. Les coaccions o la falta de la deguda consideració a la inspecció.
 
Art. 129è. Documentació de l'actuació inspectora. 1. Les actuacions de la inspecció
es  documentaran  en  diligències,  comunicacions,  informes  i  actes.
2. Les actes i diligències esteses per la inspecció tenen naturalesa de documents
públics.
3. Les actes i diligències formalitzades segons les lleis fan prova, si no s'acredita
el  contrari,  dels  fets  que  en  van  motivar  la  formalització  i  que  resultin  de  la
constància personal  pels actuaris. Els fets consignats en les diligències o actes i
manifestats o acceptats pels interessats es presumeixen certs, i  només es poden
rectificar  mitjançant  la  prova  que  han  incorregut  en  un  error  de  fet.
4.  Els  actes  administratius  el  contingut  dels  quals  consisteixi  en  una  liquidació
tributària derivada d'una acta d'inspecció gaudeixen de la presumpció de legalitat,
segons allò que disposa l'art. 8 de la Llei general tributària.
5. Les actes seran de conformitat o de disconformitat segons que l'interessat hagi
acceptat  o  no  íntegrament  la  proposta  de  liquidació  practicada  en  l'acta  per  la
inspecció.  En  tot  cas,  les  actes  seran  signades  per  ambdues  parts,  i  l'interessat
se’n quedarà un exemplar. Quan aquest es negui a sotasignar l'acta o a rebre'n un
exemplar, l'acta es tramitarà com de disconformitat. 
6.  Quan hi  hagi  una prova preconstituïda del  fet  imposable, d'acord amb allò que
disposa  el  paràgraf  segon  de  l'article  146  de  la  Llei  general  tributària,  es  podrà
emetre  una  acta  sense  presència  de  l'obligat  tributari  o  del  seu  representat.  En
l'acta s'expressaran, amb el detall necessari, els fets i mitjans de prova utilitzats i
s'hi adjuntarà, en tot cas, un informe de l'actuari.
Hi  haurà  prova  preconstituïda  del  fet  imposable  quan  aquest  es  pugui  reputar
provat, segons les regles de valoració de la prova contingudes en els articles 114 a
119 de la Llei general tributària.
7. L'acta, així com la iniciació del corresponent expedient, es notificarà a l'obligat
tributari, el qual en el termini de quinze dies podrà al·legar davant la inspecció tot
allò  que  convingui  als  seus  interessos  i  drets  i,  en  particular,  allò  que  estimi
adequat  respecte  als  possibles  errors  o  inexactituds  de  la  prova  esmentada  i
respecte a la proposta de liquidació continguda en l'acta; o bé, expressar la seva
conformitat amb relació a una o ambdues qüestions. Dins el termini d'al·legacions,
l'obligat tributari podrà examinar l'expedient. 
 
Capítol X
 
REVISIÓ D'ACTES EN LA VIA ADMINISTRATIVA
 
50 de 55
Secció 1a. Procediments especials de revisió
 
Art. 130è.  Revisió d'actes. De conformitat amb allò que disposa l'article 110 de la
Llei  reguladora de les bases del  règim local  per a  la  declaració de nul·litat de ple
dret  i  la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària,  cal procedir  d'acord
amb  allò  que  estableixen  els  articles  153  i  154  de  la  Llei  general  tributària.
 
Secció 2a. Devolució d'ingressos indeguts
 
Art. 131è. Titulars i contingut del dret a devolució.
1. Els subjectes passius o responsables i els altres obligats tributaris tindran dret
a  la  devolució  dels  ingressos  que  hagin  fet  indegudament  a  favor  de  la  Hisenda
municipal en el pagament de deutes tributaris.
2.  El  dret  a  la  devolució  d'ingressos  indeguts  es  transmetrà  als  hereus  o
causahavents del titular inicial.
3.  La quantitat  a  tornar  per  un  ingrés indegut  està constituïda  essencialment per
l'import de l'ingrés indegudament practicat i reconegut a favor de l'obligat tributari.
4. També formaran part de la quantitat a retornar:
a. El recàrrec, els costos i els interessos satisfets durant el procediment quan
l'ingrés indegut s'hagi fet per la via de constrenyiment.
b. L'interès de demora aplicat a les quantitats indegudament ingressades,
corresponent al temps transcorregut des de la data de l'ingrés fins a la de la
proposta de pagament.
El  tipus  d’interès  aplicable  serà  el  tipus  d’interès  de  demora  vigent  al  llarg  del
període segons el que preveu l’article 58.2c de la Llei General
Tributària.Conseqüentment, si s’hagués modificat caldrà periodificar i aplicar cada
any  o  fracció,  el  tipus  d’interès  de  demora  fixat  per  a  l’exercici  de  la  Llei  de
Pressupostos de l’Estat.
 
Art.  132è.  Procediment  per  al  reconeixement  del  dret  a  la  devolució .  Iniciació.
1.  El  procediment  per  al  reconeixement  del  dret  a  la  devolució  es  podrà  iniciar
d'ofici o a instància de la persona interessada.
2.  El  procediment  s'iniciarà  d'ofici  per  acord  de  l'òrgan  competent  de
l'Administració tributària municipal.
3.  Si  el  procediment  s'inicia  a  petició  de  la  persona  interessada,  en  l'escrit  que
presenti davant l'òrgan corresponent farà constar les circumstàncies previstes en
l'article 70 de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu i, a més:
51 de 55
a. El número d'identificació fiscal.
b. El justificant de l'ingrés indegut.
c. Una declaració expressa del mitjà escollit pel qual s'hagi de fer la devolució; podrà
escollir entre transferència bancària o compensació.
Art.  133è.  Instrucció.  Iniciat  el  procediment,  l'òrgan  competent  de  la  Hisenda
municipal  practicarà  les  actuacions  necessàries  per  tal  de  comprovar  la
procedència de la devolució d'ingressos indeguts, i podrà sol·licitar els informes o
actuacions que estimi necessaris.
 
Art.  134è.  Resolució .  En  els  supòsits  en  què  resulti  procedent  la  devolució,  el
director-gerent de l'Institut Municipal  d'Hisenda dictarà la resolució corresponent.
La  resolució  que  posi  fi  a  l'expedient  serà  reclamable  en  la  via  contenciosa
administrativa,  previ  recurs  d´alçada,  el  qual  tindrà  els  mateixos  efectes  que  el
recurs de reposició. 
La  devolució  es  considerarà  desestimada  un  cop  transcorreguts  tres  mesos  des
de la sol·licitud sense que se n'hagi notificat la resolució.
 
Art. 135è. Execució. 1. Dictada una resolució per la qual es reconegui el dret a la
devolució  d'un  ingrés  indegut,  es  notificarà  a  l'interessat  i  s'emetrà  l'oportuna
ordre  de  pagament  en  favor  de  la  persona  o  entitat  creditora,  sense  necessitat
d'esperar la fermesa d'aquella.
2.  Serà  procedent  la  immediata  devolució  d'un  ingrés  fet  a  favor  de  la  Hisenda
municipal amb ocasió del pagament d'un deute tributari:
a. Quan sigui conseqüència del compliment de la resolució d'un recurs o d'una
reclamació de naturalesa administrativa o d'una sentència o resolució judicial.
b. Quan resulti de liquidacions provisionals o definitives practicades pels òrgans
competents.
c. Quan es dedueixi d'una resolució o un acord administratiu diferent dels inclosos
en les lletres anteriors, que suposi la revisió o l'anul·lació dels actes administratius
que hagin donat lloc a l'ingrés d'un deute tributari en quantitat superior a la que
legalment procedeix.
 
Art. 136è. Per a la resta de qüestions en matèria de devolució d'ingressos indeguts
no  recollides  expressament  en  aquesta  Ordenança  general  es  procedirà  d’acord
amb  allò  que  disposi  la  Llei  general  tributària  i,  en  particular,  el  Reial  Decret
1163/1990 de 21 de setembre que regula el procediment per a la realització de les
devolucions esmentades. 
 
Secció 3a. Recursos
52 de 55
 
Art.  137è.  Recurs  d'alçada.  1.  Es  pot  formular,  en  el  termini  d'un  mes,  un  recurs
d´alçada  contra  els  actes  sobre  l'aplicació  i  l'efectivitat  dels  tributs  municipals
davant d'Alcaldia. 
2.  El  recurs  es  considerarà  desestimat  un  cop  transcorregut  un  mes  des  de  la
interposició  sense  que  se  n'hagi  notificat  la  resolució.  En  tal  cas,  la  via
contenciosa administrativa quedarà expedita.
 
Art.  138è.  Recursos  contra  autoliquidacions.  1.  Per  impugnar  l'autoliquidació,
prèviament  el  subjecte  passiu  ha  d'instar  l'òrgan  de  gestió  corresponent  perquè
confirmi  o  rectifiqui  l'autoliquidació  presentada.  La  sol·licitud  de  confirmació  o
rectificació de l’autoliquidació es podrà fer una vegada presentada la corresponent
autoliquidació i abans d’haver practicat l’Administració la liquidació definitiva, o en
defecte  d'això,  d’haver  prescrit  el  dret  de l’Administració  per  determinar el  deute
tributari mitjançant l’oportuna liquidació. El termini de l'Administració per procedir
a  la  confirmació  o  a  la  rectificació  és  de  tres  mesos,  transcorregut  el  qual  cal
considerar  confirmada  l'autoliquidació  per  silenci  administratiu.
2. El termini per interposar el recurs és d'un mes, a comptar de la confirmació o la
rectificació  de  l'autoliquidació,  tant  en  el  supòsit  que  hagi  estat  confirmada  o
rectificada expressament com per silenci administratiu.
 
Art. 139è. Altres recursos. Es pot interposar un recurs contra les exaccions que es
cobrin  mitjançant  rebuts  durant  el  termini  d'exposició  al  públic  dels  padrons
respectius. A més, en el cas que hi hagi diferències entre el rebut emès i el padró
exposat  al  públic,  es  pot  interposar  un  recurs  durant  el  termini  de  pagament
voluntari.
 
Art.  140è.  Competències.  La  competència  per  resoldre  els  recursos  que  es
presentin per actes tributaris de l'Ajuntament de Barcelona pertoca a l'alcalde o en
qui  aquest  delegui  que,  en  tot  cas,  tindrà  la  condició  de  regidor.
 
Art. 141è. Procediment. 1. L'estudi i la proposta dels recursos en matèria tributària
correspon a l'òrgan competent de l'Administració municipal.
2. El termini màxim per resoldre el recurs previ al contenciós administratiu regulat
en  l'article  14  de  la  Llei  39/88,  de  28  de  desembre,  d'hisendes  locals,  que
s'interposi  contra  els  actes  dictats  per  l'Ajuntament  en  matèria  de  tributs  locals,
serà  d'un  mes.  Un  cop  transcorregut  el  termini  esmentat  sense  que  hi  hagi  una
resolució expressa caldrà entendre'l desestimat.
 
Secció 4a. Desestimació tàcita.
53 de 55
 
 
Art.  142è.  S'entendran  desestimats  quan  no  es  dicti  una  resolució  expressa,
transcorregut  el  termini  establert  per  resoldre'ls,  els  procediments  següents:
a. Les sol·licituds de concessió d'ajornaments i fraccionaments per al pagament de
deutes tributaris, als sis mesos des de la petició.
b. Les sol·licituds de compensació de deutes i crèdits de la Hisenda municipal, a
instància de l'interessat als sis mesos des de la seva petició.
c. Les sol·licituds de beneficis fiscals, als sis mesos des de la petició.
d. El recurs de reposició previ a la via contenciosa administrativa, al mes des de la
interposició.
e. Les sol·licituds de devolució d'ingressos indeguts, als sis mesos des de la petició.
 
 
Secció 5a. El Consell Tributari
 
 
Art. 143è. 1. L'Ajuntament de Barcelona disposa d'un Consell Tributari com a òrgan
d'assessorament  i  control  de  la  resolució  dels  recursos  en  matèria  tributària.
2. Les funcions del Consell són les següents:
2.1.  El  dictamen  previ  de  totes  les  resolucions  dels  recursos  que  es  presentin  a
l'Ajuntament de Barcelona en matèria tributària.
2.2.  La  recepció  i  l'informe  de  les  queixes  o  suggeriments  que  els  contribuents
facin  directament  sobre  el  funcionament  dels  òrgans  de  gestió,  liquidació  i
recaptació tributària.
2.3.  L'assessorament  als  òrgans  municipals  en  matèria  tributària.
2.4.  Les  funcions  atribuïdes  expressament  per  decret  d'Alcaldia  en  matèria
tributària.
 
Art.  144è.  Composició.  1.  El  nombre de  membres del  Consell  oscil·la  entre cinc  i
deu.  Aquests  membres  són  designats  per  l'Alcaldia,  que  n'ha  de  donar  raó  a  la
Comissió  de  Govern,  entre  persones  de  competència  tècnica  reconeguda  en
matèria tributària.
2. Es nomenarà un president entre els membres del Consell.
 
54 de 55
Art. 145è.  Queixes i  suggeriments. Els contribuents poden adreçar directament al
Consell les queixes sobre el funcionament de la gestió, la liquidació, la recaptació
dels  tributs  locals,  com  també  els  suggeriments  que  considerin  convenients  de
formular sobre aquestes matèries.
El Consell ha d'estudiar aquestes queixes i aquests suggeriments, i proposarà les
mesures procedents al president de la Comissió del Consell Plenari de Presidència
i Hisenda.
 
Art.  146è.  Data  d'aprovació  i  vigència.  Aquesta  Ordenança,  aprovada
definitivament  pel  Consell  Plenari  amb  data  22  desembre  de  1999,  començarà  a
regir l'1 de gener del 2000 i continuarà vigent mentre no se n'acordi la modificació
o derogació.
 
55 de 55