Memòria	Explicativa
 
D E   L ’ A J U N T AM E N T   D E  BA R C E L O N A
  
   3	
 
Índex	
	
Presentació .................................................................................................................................... 5 
1  Resum executiu .............................................................................................................. 7 
2  Context econòmic ........................................................................................................ 12 
3  El pacte entre la política i la gestió: el pressupost executiu al centre del model ........ 18 
4  El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012‐2015 ..................................... 24 
5  Marc financer 2014‐2017 ............................................................................................ 31 
5.1  Objectius d’Estabilitat Pressupostària ......................................................................... 31 
5.2  Sostre de despesa no financera i compliment de la regla de despesa aplicable 
als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de 
Barcelona per a 2015 ................................................................................................... 32 
5.3  Marc Financer 2014‐2017. Marc pressupostari a mig termini .................................... 36 
6  El pressupost de l'Ajuntament ..................................................................................... 42 
6.1  Assignació de recursos a objectius: el mapa de ciutat en xifres .................................. 47 
6.2  Previsió d’ingressos de l’Ajuntament .......................................................................... 50 
6.3  Previsió de despeses de l’Ajuntament ......................................................................... 54 
6.3.1  Visió econòmica: en què es gasta? ...................................................................... 54 
6.3.2  Visió per programes: per a què es gasta? ........................................................... 62 
6.3.3  Visió orgànica: qui gasta? .................................................................................... 79 
7  El pressupost consolidat .............................................................................................. 86 
 
  
   4	
 
   5	
Presentació	
 
El	pressupost	municipal	és	el	pla	econòmic	i	 financer	anual	vinculat	a	 l’estratègia	
formulada	pel	Govern	de	Ciutat,	esdevenint	una	eina	clau	per	a	 la	gestió	pública,	
servint	 a	 la	 planificació,	 programació,	 control	 i	 seguiment	 i	 avaluació	 de	 les	
actuacions	municipals.		
A	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona,	 això	 significa	 que	 l’assignació	 dels	 recursos	
municipals	a	les	diferents	polítiques,	programes	i	actuacions,	projectes	i	conceptes	
de	despesa	obeeix	a	una	lògica	de	priorització	orientada	envers	cap	a	l’obtenció	de	
resultats	 i	 l’acompliment	dels	objectius	definits	en	el	Marc	Estratègic	2012‐2015,	
essent	 el	 pressupost	 anual	 la	 concreció	 operativa	 d’allò	 que	 es	 pretén	 fer	 per	
avançar	 envers	 les	 prioritats	 i	 fites	 definides.	 L’esmentat	 Marc	 Estratègic	 2012‐
2015	suposa	el	full	de	ruta	de	l’acció	de	govern	de	l’actual	mandat,	on	s’hi	troben	
definits	uns	eixos	polítics	i	el	seu	desplegament	en	termes	d’objectius	i	actuacions	
clau.			
Per	 al	 desenvolupament	 i	 posada	 en	 marxa	 efectiva	 d’aquest	 marc	 estratègic,	
l’Ajuntament	de	Barcelona	ha	pres	com	a	model	de	gestió	el	model	de	Pacte	entre	
la	Política	i	la	Gestió,	basat	en	què	els	objectius	polítics	del	Govern	trobin	la	millor	
estratègia	 de	 gestió	 i	 d’implementació	 operativa,	 alineant	 d’aquesta	 forma	 la	
planificació	i	execució	de	les	polítiques	municipals	amb	l’estratègia	política.	Dins	la	
lògica	d’aquest	model	de	gestió,	el	sistema	de	Pressupost	Executiu	esdevé	una	peça	
cabdal,	per	tal	de	vincular	l’assignació	i	gestió	dels	recursos	amb	l’acompliment	de	
l’estratègia	municipal	(prioritats	i	objectius).	
En	el	projecte	de	pressupostos	de	l’Ajuntament	de	Barcelona	per	al	2015,	la	citada	
priorització	de	 la	despesa	es	duu	a	 terme	mitjançant	el	marc	de	disponibilitat	de	
recursos	que	defineixen	una	previsió	prudent	i	realista	dels	ingressos,	així	com	el	
compliment	 dels	 objectius	 d’estabilitat	 pressupostària	 i	 dels	 objectius	 financers	
propis.	 D’aquesta	 forma,	 el	 projecte	 de	 pressupost	 2015	 s’orienta	 cap	 a	 una	
assignació	i	priorització	estratègica	de	la	despesa,	vetllant	a	l’hora	per	mantenir	la	
sostenibilitat	i	salut	de	les	finances	municipals.	
En	el	projecte	de	pressupostos	2015,	l’assignació	dels	recursos	pressupostaris	s’ha	
orientat	 envers	 l’acompliment	 de	 les	 següents	 grans	 prioritats:	 1)	 Atenció	 a	 les	
persones,	 especialment	 les	 més	 vulnerables	 2)	 Reactivació	 econòmica	 i	 creació	
d’ocupació	3)	Fer	que	Barcelona	funcioni	amb	uns	serveis	de	qualitat,	configurant	
un	 nou	 model	 de	 ciutat	 intel·ligent	 4)	 Barcelona	 reconeguda	 com	 a	 ciutat	 de	
cultura,	coneixement,	creativitat,	innovació	i	benestar.	
El	 projecte	 de	 pressupostos	 2015	 s’emmarca	 dins	 d’un	 context	 de	 recuperació	
econòmica,	no	mancat	d’incerteses,	però	amb	el	desig	de	liderar	i	exercici	de	motor	
del	 país	 en	 la	 sortida	 de	 la	 crisi.	 La	 fortalesa	 de	 la	marca	 Barcelona	 i	 una	 clara	
   6	
vocació	emprenedora,	innovadora,	creativa	i	internacional,	faciliten	la	generació	de	
teixit	econòmic	i	la	captació	d’inversions	empresarials,	contribuint	d’aquesta	forma	
a	millorar	les	expectatives	i	el	clima	empresarial	i,	per	tant,	també	les	perspectives	
d’oportunitats	 laborals.	Tant	mitjançant	 l’exercici	de	polítiques	directes,	 així	 com	
amb	 el	 manteniment	 d’unes	 finances	 solvents	 i	 la	 capacitat	 de	 pagar	 als	 seus	
proveïdors	en	30	dies,	es	pretén	generar	confiança	i	facilitar	les	condicions	per	al	
creixement	del	teixit	econòmic	de	la	ciutat.	Unes	millors	condicions	econòmiques	i	
la	 generació	de	 llocs	de	 treball	 permetrà,	 a	 la	 seva	vegada,	 fer	 front	 a	 les	difícils	
situacions	 que	 viuen	 les	 persones	 que	 s’han	 vist	 altament	 afectades	 per	 la	 crisi	
econòmica.		
Tanmateix,	la	crisi	econòmica	ha	tingut	i	continua	tenint	un	impacte	destacat	en	les	
condicions	de	vida	de	part	de	la	població	de	Barcelona.	Davant	d’aquest	fet,	des	de	
l’Ajuntament,	tant	en	els	pressupostos	2015	com	en	els	pressupostos	dels	anteriors	
anys,	 s’ha	 fet	 un	 gran	 esforç	 per	 tal	 d’orientar	 l’assignació	 dels	 recursos	
pressupostaris	cap	aquells	programes	i	serveis	de	naturalesa	social	que	permetin	
millorar	les	condicions	de	vida	dels	seus	ciutadans.		
Finalment,	per	a	construir	el	futur	de	Barcelona,	la	regeneració	urbana	i	l’avenç	cap	
a	un	model	de	ciutat	cada	cop	més	sostenible,	accessible,	neta	i	intel·ligent	al	servei	
dels	ciutadans	esdevé	alhora	un	altre	element	clau.	
	
  
   7	
1 Resum	executiu	
 
El	 pressupost	 general	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 comprèn	 la	 informació	
integrada	 i	 sistematitzada	 de	 les	 magnituds	 i	 partides	 pressupostàries,	 tant	 del	
propi	Ajuntament,	com	del	conjunt	d’entitats	i	organismes	que	en	depenen	i	a	on	
l’Ajuntament	 participa	 de	 forma	 majoritària.	 	 Tanmateix,	 recordar	 que	 el	
pressupost	 municipal	 és	 el	 pla	 econòmic	 i	 financer	 anual	 vinculat	 a	 l’estratègia	
formulada	pel	Govern	de	Ciutat,	esdevenint	una	eina	clau	per	a	 la	gestió	pública,	
servint	 a	 la	 planificació,	 programació,	 control	 i	 seguiment	 i	 avaluació	 de	 les	
actuacions	municipals.	
El	 pressupost	 l’elabora	 l’equip	 de	 Govern	 i	 l’aprova	 inicialment	 la	 Comissió	
d’Economia,	 Empresa	 i	 Ocupació	 del	 Consell	 Municipal.	 A	 continuació	 s’exposa	
durant	15	dies	al	públic,	previ	anunci	en	Butlletí	Oficinal	de	la	Província,	durant	els	
quals	els	interessats	el	poden	examinar	i	fer	al·legacions.	Dins	d’aquest	període	de	
15	 dies	 es	 farà	 una	 Audiència	 Pública.	 L’aprovació	 definitiva	 del	 pressupost	
correspon	al	Plenari	del	Consell	Municipal.	
	
	
	
	
El	projecte	de	pressupostos	per	al	2015	té	un	principi	inspirador:	la	transparència	i	
dos	grans	objectius	que	són	els	que	han	regit	l’elaboració	d’aquesta	proposta:	
 Unes	finances	equilibrades	i	sostenibles	
	
 Priorització	estratègica	dels	recursos	
	
Equip de Govern
•ELABORA EL 
PROJECTE DE 
PRESSUPOST
Comissió d'Economia, 
Empresa i Ocupació
•APROVA 
INICIALMENT EL 
PRESSUPOST
Plenari del Consell 
Municipal
•APROVA 
DEFINITIVAMENT EL 
PRESSUPOST
 Informació 
pública 
 Audiència 
pública 
   8	
La	 priorització	 estratègica	 dels	 recursos	 en	 el	 projecte	 de	 pressupost	 2015	 s’ha	
realitzat	d’acord	amb	les	següents	grans	prioritats:	
 Atenció	a	les	persones,	especialment	a	les	més	vulnerables	
	
 Reactivació	econòmica	i	creació	d’ocupació	
	
 Fer	que	Barcelona	funcioni	amb	uns	serveis	de	qualitat,	configurant	un	nou	
model	de	ciutat	intel·ligent	
	
 Barcelona	 reconeguda	 com	 a	 ciutat	 de	 cultura,	 coneixement,	 creativitat	 i	
innovació	
	
L’assignació	 dels	 recursos	 pressupostaris	 del	 2015	 s’ha	 orientat	 a	 dotar	 de	
pressupost	aquells	programes,	accions	i	projectes	que	puguin	contribuir	de	forma	
efectiva	a	l’acompliment	d’aquestes	grans	prioritats.	
Les	prioritats	pel	2015	s’han	concretat	de	forma	congruent	amb	allò	definit	en	el	
Marc	Estratègic	de	l’Ajuntament	de	Barcelona	2012‐2015,	on	es	troben	definits	set	
grans	 grups	 d’objectius,	 40	 objectius	 de	 ciutat	 i	 146	 objectius	 estratègics	 que	
anualment	es	 concreten	en	actuacions	 i	 inversions	 	 i	 es	doten	de	 recursos	en	els	
pressupostos	municipals.	
L’objectiu	 de	 garantir	 unes	 finances	 equilibrades	 i	 sostenibles	 es	 concreta	 en	 els	
següents	objectius	financers	en	els	quals	s’orienta	el	projecte	de	pressupost	per	al	
2015	:	
— Estabilitat:	dèficit	zero	(Capacitat/Necessitat	de	Finançament	>=	0)		
— Sostenibilitat:	deute	<	60%	dels	ingressos	corrents	
— Capacitat	d’inversió:	inversió	de	381,6	milions	d’euros	
o Estalvi	brut	(Ajustat	SEC)	>=	15%	dels	ingressos	corrents	
— Liquiditat:	garantir	el	pagament	a	30	dies	
	
El	present	document	(Memòria	explicativa	del	projecte	de	pressupostos	2015)	té	
per	objectiu	facilitar	el	coneixement	i	comprensió	de	les	principals	xifres	i	bases	en	
què	 es	 basa	 el	 projecte	 de	 pressupostos	 2015	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona,	
complementant	 així	 la	 informació	 subministrada	 en	 el	 Llibre	 verd	 i	 altres	
documents	que	acompanyen	els	pressupostos.	La	Memòria	explicativa	agrupa	en	el	
seu	 contingut	 la	 informació	 requerida	 a	 la	Memòria	 del	 pressupost	 i	 a	 l’Informe	
econòmic	i	financer.	
Pel	que	fa	a	l’estructura	d’aquest	document,	després	del	resum	executiu,	a	l’apartat	
dos	de	la	memòria,	es	fa	un	breu	repàs	del	context	econòmic	general	i	de	Barcelona	
en	particular.	En	el	tercer	apartat	s’introdueix	el	model	de	pacte	entre	la	política	i	
   9	
la	 gestió,	 el	 qual	 vol	 apropar	 els	 objectius	 polítics	 a	 la	 gestió	 mitjançant	 el	
pressupost	executiu	i	els	mapes	estratègics	per	alinear	a	l’organització	i	facilitar‐ne	
l’execució.	S’introdueix	el	concepte	de	pressupost	executiu	com	aquell	pressupost	
que	 segueix	 a	 l’estratègia	 i	 que	 té	 en	 compte	 els	 resultats	 a	 l’hora	 d’assignar	
recursos.	 En	 el	 quart	 apartat	 es	 fa	 una	 síntesi	 del	mapa	 de	 ciutat	 i	 els	 objectius	
polítics	del	mandat	que	configuren	el	marc	estratègic	i	el	full	de	ruta	2012‐2015	i	
que	 han	 de	 guiar	 cada	 pressupost	 anual.	 En	 l’apartat	 cinquè	 es	 mostra	 el	 marc	
financer	 a	 mig	 termini	 de	 l’Ajuntament	 i	 en	 el	 sisè	 es	 fa	 una	 explicació	 de	 les	
principals	 xifres	d’ingressos	 i	 despeses	de	 l’Ajuntament	de	Barcelona.	 Finalment,	
en	 l’apartat	 setè,	 apareixen	 les	principals	 xifres	dels	pressupostos	 consolidats	en	
els	diferents	perímetres	d’aplicació.		
En	el	projecte	de	pressupost	2015	es	preveu	obtenir	un	superàvit	(o	capacitat	de	
finançament)	de	16,1	milions	d’euros	en	termes	del	Sistema	Europeu	de	Comptes	
(SEC)	 per	 a	 l’àmbit	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 (àmbit	 no	 consolidat,	 és	 a	 dir,	
sense	 la	 inclusió	 de	 les	 entitats	 dependents).	 L’estalvi	 corrent/brut	 (ingressos	
corrents	menys	despeses	 corrents)	 en	 termes	 SEC	 se	 situa	 en	un	15,4%,	 fet	 que	
permet	 mantenir	 una	 elevada	 capacitat	 inversora	 per	 part	 de	 l’Ajuntament.	 El	
volum	 d’endeutament	 es	mostra	 estable	 i	moderat	 (974,0	milions	 d’euros),	 amb	
una	tendència	envers	a	la	seva	reducció,	suposant	aquest	el	41,3%	dels	ingressos	
corrents	del	2015	en	termes	SEC.	
El	 pressupost	 total	 de	 l’Ajuntament	 per	 al	 2015,	 en	 termes	 de	 comptabilitat	
pressupostària,		ascendeix	a	2.550,6	milions	d’euros.		
El	volum	previst		d’ingressos	no	financers	és	de	2.384,0	milions	d’euros,	dels	quals	
2.354,4	 són	 ingressos	 corrents	 i	 29,6	 són	 ingressos	 de	 capital.	 Els	 ingressos	 no	
financers	 del	 2015	 s’incrementen	 molt	 lleugerament	 (0,9%)	 en	 relació	 a	
l’estimació	 de	 liquidació	 de	 l’exercici	 2014	 (excloent	 l’efecte	 de	 l’operació	 de	
concessió	d’aparcaments),	mentre	que	si	es	compara	amb	les	previsions	inicials	del	
2014,	els	imports	2015	s’incrementen	en	un	2,0%.		
Les	 despeses	 no	 financeres	 assoleixen	 una	 xifra	 de	 2.370,0	 milions	 d’euros,	 un	
1,5%	per	 sobre	 l’estimació	 de	 liquidació	 2014	 (excloent	 l’efecte	 de	 l’operació	 de	
concessió	 d’aparcaments)	 i	 un	 1,9%	 envers	 el	 pressupost	 inicial	 2014.	 Les	
despeses	 corrents	 se	 situen	 en	 1.996,1	 milions	 d’euros	 (incloent	 el	 fons	 de	
contingència),	un	5,0,%	superiors	pel	fa	a	l’estimació	de	liquidació	2014		i	un	5,1%	
en	 relació	 a	 les	 dades	 inicials	 del	 2014.	 Les	 despeses	 de	 capital	 (inversions)	
ascendeixen	 a	 373,9	 milions	 d’euros,	 un	 12,3%	 menors	 que	 les	 dotades	 en	 el	
pressupost	 inicial	 2014	 (un	 13,9%	menors	 en	 relació	 a	 l’estimació	 de	 liquidació	
2014).	 	 Cal	 dir	 que	 el	 volum	 de	 recursos	 destinats	 per	 a	 inversions	 en	 el	 2015	
manté	 la	dinàmica	d’una	 forta	política	 inversora	a	 càrrec	de	 recursos	propis	que	
s’ha	dut	a	 terme	en	els	darrers	anys,	però	suposa	un	 import	 inferior	al	del	2014,	
any	 de	màxima	 inversió	 en	 el	 període	 2012‐2015.	 Tanmateix,	 des	 d’una	 òptima	
   10	
plurianual,	 amb	 la	 dotació	 de	 recursos	 2015	 s’aconsegueix	 donar	 compliment	 al	
volum	 d’inversió	 prevista	 en	 el	 Programa	 d’Inversions	 Municipals	 (PIM)	 2012‐
2015.	
Les	despeses	 relatives	 a	 la	 càrrega	del	deute	 (principalment	 interessos)	 suposen	
per	al	2015	un	volum	de	34,7	milions	d’euros,	un	11,1%	superiors	a	les	relatives	a	
l’estimació	de	liquidació	de	l’exercici	2014,	però	un	16,5%	inferiors	a	les	despeses	
inicials	 del	2014.	 Les	previsions	d’aquestes	despeses	 s’han	 realitzat	 d’acord	amb	
criteris	 de	 prudència,	 suposant	 aquelles	 despeses	 màximes	 en	 què	 es	 podria	
arribar	a	incórrer,	tot	i	que	l’import	realitzat	pogués	acabant	sent	inferior.		
D’altra	banda,	en	el	projecte	de	pressupostos	2015	s’ha	dotat	amb	6,5	milions	en	
les	despeses	de	 fons	de	contingència	 (despeses	de	capítol	5),	d’acord	amb	 la	Llei	
d’Estabilitat	 Pressupostària	 i	 Sostenibilitat	 Financera.	 D’aquest	 fons,	 s’han	 dotat	
3,6	milions	 d’euros	 per	 a	 fer	 front	 a	 contingències	 generals,	 mentre	 que	 per	 un	
altre	costat	s’han	dotat	2,9	milions	d’euros	per	fer	front	a	contingències	pel	que	fa	a	
polítiques	socials	(fons	de	contingència	social).	Cal	dir	que	en	el	2014	es	va	dotar	
un	 fons	 de	 contingència	 social	 per	 valor	 de	 10,0	milions	 d’euros,	 però	 que	 en	 el	
2015,	 s’ha	 dotat	 un	 fons	menor,	 ja	 que	 els	 recursos	 totals	 d’aquesta	 política,	 els	
quals	 s’han	 incrementat	 de	 forma	 molt	 notable	 en	 el	 projecte	 de	 pressupostos	
2015,	 s’han	 assignat	 de	 manera	 molt	 majoritària	 directament	 als	 diferents	
programes	de	despesa	específics.	
En	els	pressupostos	2015	es	preveu	l’obtenció	d’un	destacat	estalvi	per	operacions	
corrents	 (ingressos	 corrents	 menys	 despeses	 corrents),	 concretament	 de	 358,3	
milions	 d’euros	 a	 fi	 de	 poder	 finançar	 una	 forta	 política	 inversora	 pròpia	 a	
l’exercici	2015.		
A	l’assignació	dels	recursos	pressupostaris	del	2015,	a	fi	de	donar	compliment	a	les	
prioritats	definides,	s’han	dut	a	terme	les	següents	principals	accions	pel	que	fa	a	
increment	de	la	despesa	corrent:	increment	de	les	polítiques	socials	per	atendre	la	
demanda	 de	 les	 persones	 més	 vulnerables,	 expansió	 de	 recursos	 per	 a	 generar	
ocupació	 i	 activitat	 econòmica,	major	dotació	de	 recursos	per	a	 transport	públic,	
habitatge	 i	manteniment	dels	principals	serveis	urbans	 i	de	 l’espai	públic	 i	major	
dotació	de	recursos	propis	pels	serveis	educatius	i	les	beques	i	reforç	a	la	promoció	
cultural.		
Finament,	en	relació	a	l’explicació	estratègica	del	pressupost,	dir	que	les	despeses	
no	financeres	de	l’Ajuntament	es	troben	classificades	segons	els	grups	d’objectius	
de	 ciutat	 i	 els	 objectius	 de	 ciutat	 definits	 en	 el	 Marc	 Estratègic	 2012‐2015	 de	
l’Ajuntament	 de	 Barcelona.	 Segons	 aquesta	 classificació,	 en	 el	 projecte	 de	
pressupost	 2015	 cal	 dir	 que	 el	 43,0%	 dels	 recursos	 no	 financers	 (despeses	
corrents	 i	 de	 capital),	 és	 a	 dir	 1.020,0	milions	 d’euros,	 es	 destinen	 a	 persones	 i	
famílies,	 entitats	 i	 associacions	 i	 agents	 econòmics	 i	 centres	 de	 coneixement	
(perspectiva	 de	 beneficiaris	 del	 mapa	 de	 ciutat).	 Aquí	 hi	 trobem	 les	 activitats	 i	
   11	
serveis	relacionats	amb	les	persones	i	famílies	(educació,	cultura,	esports,	atenció	i	
promoció	 social,	 salut,	 protecció	 i	 seguretat	 ciutadana,	 foment	 de	 l’ocupació,	
atenció	al	ciutadà)	que	concentren	un	36,9%	de	la	despesa	corrent	i	de	capital.	En	
el	grup	d’objectius	d’entitats,	associacions	i	agents	esportius,	socials	 i	culturals	hi	
trobem	els	recursos	que	van	de	forma	directa	a	associacions	i	entitats	(cooperació	i	
ajuda,	 participació,	 etc.),	 concretament	 31,4	 milions	 d’euros	 (1,3%).	 Tanmateix,	
aquest	 grup	 d’objectius	 de	 ciutat	 persegueix	 fomentar	 la	 col·laboració	 de	 les	
entitats	 i	 associacions	 en	 la	 vida	 de	 la	 ciutat	 i,	 a	 la	 pràctica,	 la	 materialització	
d’aquesta	col·laboració	es	reflecteix,	bàsicament,	en	els	objectius	relacionats	amb	
les	 persones.	 Així,	 per	 exemple,	 les	 entitats	 del	 tercer	 sector	 col·laboren	 en	 la	
prestació	de	serveis	culturals	i	d’acció	i	promoció	social	que	estan	en	l’objectiu	de	
persones	 i	 famílies,	 des	 del	 punt	 de	 vista	 pressupostari.	 Pel	 que	 fa	 al	 grup	
d’objectius	que	es	dirigeixen	als	agents	econòmics	i	centres	de	coneixement,	aquest	
sumen	un	import	de	114,1	milions	d’euros	(4,8%)	i	concentren	tant	els	serveis	de	
promoció	de	comerç,	mercats	municipals	 i	 turisme,	com	aquells	que	van	a	donar	
suport	 a	 l’empresa,	 a	 impulsar	 a	 sectors	 estratègics	 de	 la	 ciutat	 i	 a	 projectar	 la	
ciutat	cap	a	l’exterior	(fires,	congressos,	grans	esdeveniments,...).	
El	39,3%	de	la	despesa	corrent	i	de	capital	(930,4	milions	d’euros)	es	destina	a	la	
perspectiva	d’estructura	i	comprèn	aquells	serveis	que	són	necessaris	per	tal	que	
la	ciutat	 funcioni	 i	es	projecti	cap	a	un	nou	model	de	ciutat	saludable,	on	el	medi	
ambient,	l’urbanisme,	les	infraestructures	i	les	TIC	estiguin	integrades.	Engloba	els	
serveis	 de	 neteja,	 recollida	 de	 residus,	 abastament	 d’aigües,	 clavegueram,	
enllumenat;	 també	 inclou	 els	 serveis	 relacionats	 amb	 el	 medi	 ambient	 (espais	
verds,	educació	mediambiental,	recursos	energètics);	transport	públic	i	mobilitat;	i	
urbanisme	i	habitatge.	
En	darrer	lloc,	a	la	perspectiva	de	recursos	hi	trobem	aquells	objectius	que	tenen	a	
veure	amb	el	pressupost	i	les	finances	(administració	econòmica,	financera,	gestió	
tributària);	 amb	 l’administració	 del	 patrimoni	 (lloguers,	 subministraments	 i	
manteniment	 d’edificis	 administratius);	 els	 interessos	 del	 deute;	 el	 fons	 de	
contingència	 general,	 despeses	 per	 a	 imprevistos	 i	 reserves;	 l’administració	
general	 d’aquells	 serveis	 de	 suport	 (recursos	 humans,	 contractació,	 serveis	
jurídics,	 etc.);	 els	 òrgans	 de	 govern	 i,	 finalment,	 les	 despeses	 de	 TIC	 i	 de	
col·laboració	amb	altres	administracions	(bàsicament	amb	l’Àrea	Metropolitana	de	
Barcelona).		El	pes	sobre	el	total	de	despeses	corrents	i	de	capital	és	del	17,7%	i	en	
termes	absoluts	ascendeix	a	419,5	milions	d’euros.	
	
  
   12	
2 Context	econòmic	
 
Els	indicadors	macroeconòmics	de	la	primera	part	del	2014	posen	de	manifest	que	
l’economia	 global	 perd	 embranzida,	 tot	 i	 que	 s’observa	una	notable	 dispersió	 de	
comportaments	 per	 àrees	 geogràfiques.	 Efectivament,	 els	 països	 emergents	
moderen	 el	 seu	 dinamisme	 expansiu,	 afectats	 per	 les	 debilitats	 internes	 i	 les	
tensions	 	 financeres,	 i	 l’activitat	 a	 l’eurozona	 s’estanca.	 En	 canvi,	 l’economia	
japonesa	creix	per	sobre	del	previst		durant	la	primera	meitat	del	2014	i	s’espera	
que	els	EUA	–després	d’un		primer	trimestre	desfavorable‐	registrin	novament	un	
augment	anual	de	 l’activitat	proper	al	2%.	En	aquest	context,	 l’FMI	ha	rebaixat	 la	
previsió	 de	 creixement	 del	 PIB	 mundial	 al	 3,4%	 en	 el	 conjunt	 de	 l’any	 ‐dues	
dècimes	per	 sobre	del	 registre	del	2013‐	 i	 situa	 la	 taxa	estimada	pel	2015	en	un	
4%.	
L’activitat	 a	 la	 zona	 euro	 s’ha	 estancat	 el	 segon	 trimestre,	 de	 manera	 que	 el	
continent	perd	impuls	en	un	context	de	feblesa	de	la	demanda	interna	i	valors	molt	
baixos	de	la	inflació.	L’elevat	nivell	d’atur	i	d’endeutament	en	algunes	economies	i	
l’atonia	del	 crèdit	 al	 sector	privat	 segueixen	essent	 els	obstacles	més	 importants	
per	a	la	recuperació,	junt	amb	els	riscos	geoestratègics	creixents	‐com	els	derivats	
del	conflicte	d’Ucraïna‐.	Davant	aquesta	situació	el	BCE	ha	actuat	tot	introduint	un	
ampli	paquet	de	mesures	d’expansió	monetària	per	tal	de	reforçar	la	recuperació	i	
evitar	les	tensions	deflacionistes,	tals	com	la	rebaixa	del	tipus	d’interès	oficial	fins	a	
un	 mínim	 històric	 (0,05%),	 l’establiment	 d’un	 tipus	 d’interès	 negatiu	 per	 a	 la	
facilitat	 de	 dipòsits	 dels	 bancs	 al	 BCE	 ‐amb	 l’objectiu	 d’afavorir	 la	 circulació	 del	
diner‐	i	la	realització	de	subhastes	de	finançament	per	un	valor	de	400.000	milions	
d’euros,	que	s’hauran	de	destinar	a	crèdit	al	sector	privat	i	no	financer	(exceptuant	
préstec	per	habitatges).	En	aquest	context,	l’OCDE	preveu	un	creixement	moderat	
interanual	del	PIB	 (del	+0,8%)	 l’any	2014,	 i	un	 increment	 lleugerament	 superior	
pel	2015		(+1,1%),	tot	rebaixant	en	els	dos	casos	la	seva	previsió	anterior.		
L’economia	 espanyola	 guanya	 dinamisme	 i	 assoleix	 el	 segon	 trimestre	 de	 l’any	
2014	una	variació	 interanual	del	PIB	del	+1,2%	‐el	millor	registre	dels	últims	sis	
anys‐	 després	 d’encadenar	 quatre	 trimestres	 de	 creixement	 de	 l’activitat	
econòmica.	 Per	 components,	 cal	 destacar	 l’aportació	 positiva	 de	 la	 demanda	
interna	 ‐de	 2,4	 punts	 percentuals‐,	 que	 la	 converteix	 en	 el	 principal	 factor	
dinamitzador	 de	 l’evolució	 del	 PIB.	 Aquest	 augment	 ha	 repercutit,	 però,	 en	 un	
creixement	de	les	importacions	superior	al	de	les	exportacions,	de	manera	que	el	
sector	exterior	realitza	una	aportació	negativa	a	l’evolució	del	PIB.	
   13	
Les	previsions	de	juliol	de	l’FMI		indiquen	que	l’economia	espanyola	mantindrà	un	
bon	dinamisme	durant	la	segona	part	del	2014	i	tancarà	l’any	amb	un	creixement	
del	PIB	de	l’1,2%,	que	el	2015	milloraria	fins	a	situar‐se		en	un	remarcable	+1,6%	
interanual.	De	 tota	manera,	malgrat	 el	 bon	 to	de	 l’activitat	 econòmica	 recent,	 cal	
tenir	present	que	la	millora	de	la	situació	del	mercat	 laboral	 i	el	restabliment	del	
flux	de	crèdit	cap	a	famílies	i	empreses	segueixen	plantejant	grans	reptes	de	futur,	
mentre	 que	 l’estancament	 d’algunes	 de	 les	 principals	 economies	 europees	 i	 el	
descens	del	nivell	de	preus	amenacen	amb	debilitar	la	incipient	recuperació.	
Per	 la	 seva	 part,	 l’economia	 catalana	 reforça	 el	 seu	 creixement	 en	 assolir	 una	
variació	interanual	del	PIB	del	+1,4%	el	segon	trimestre	de	2014	‐el	resultat	més	
positiu	 des	 del	 tercer	 trimestre	 de	 2008‐.	 Un	 	 resultat	 que	 es	 deriva	 tant	 del	
creixement	de	 la	demanda	interna	‐impulsat	per	 la	millora	del	consum	privat	 i	 la	
recuperació	de	 la	 formació	bruta	de	 capital	 en	béns	d’equipament	 (+5,9%)‐	 com	
per	l’evolució	de	la	demanda	externa,	en	la	que	destaquen	la	dinàmica	favorable	de	
les	 exportacions	 i	 la	 bona	 marxa	 del	 turisme.	 Un	 indicador	 especialment	
significatiu	 de	 la	 millora	 del	 to	 macroeconòmic	 ha	 estat	 la	 recuperació	 de	
l’ocupació	des	que	va	començar	l’any,	que	s’ha	incrementat	al	segon	trimestre.	
	
		
	
La	millora	recent	de	l’economia	catalana	es	manifesta	especialment	als	serveis,	que	
en	el	segon	trimestre	assoleixen	un	augment	interanual	del	VAB	del	2%	esperonat	
per	 l’evolució	 ascendent	 del	 consum	privat	 i	 l’activitat	 turística.	 En	 particular,	 la	
xifra	de	negocis	de	les	activitats	terciàries	de	mercat	es	veu	augmentada	un	2,5%	
durant	 els	 primers	 cinc	 mesos	 del	 2014,	 ‐amb	 un	 comportament	 especialment	
favorable	del	comerç,	els	transports	i	l’hostaleria‐,	mentre	que	les	activitats	de	no‐
mercat	encara	pateixen	les	conseqüències	de	la	debilitat	de	la	despesa	pública.	Pel	
que	 fa	 el	 sector	 industrial	 assoleix	 també	 un	 creixement	 significatiu	 del	 VAB	
(+1,5%)	 gràcies	 a	 l’augment	 de	 la	 demanda	 interna,	 alhora	 que	 guanya	
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
Taxa de creixement interanual del PIB (%)
(Corregit d'estacionalitat)
Catalunya Espanya
   14	
competitivitat	 –amb	 una	 	 reducció	 rellevant	 dels	 costos	 laborals	 unitaris‐	 i	 el	
primer	 semestre	 la	 seva	 producció	 es	 comporta	 força	millor	 a	 Catalunya	 que	 al	
conjunt	 de	 la	 zona	 euro	 i	 dels	 països	 capdavanters	 del	 continent.	 En	 canvi,	 a	 la	
construcció	 continua	 el	 descens	 de	 l’activitat	 (‐5,1%)	 tot	 i	 que	 la	 caiguda	 s’ha	
moderat	per	la	suavització	de	l’ajust	del	mercat	immobiliari	i	el	sector	comença	a	
mostrar	 signes	 favorables,	 com	 és	 el	 cas	 l’evolució	 a	 l’alça	 dels	 preus	 dels	
habitatges		per	primera	vegada	des	de	2008.		
L’evolució	recent	de	l’economia	barcelonina	mostra	‐com	als	àmbits	territorials	de	
referència‐	una	millora	significativa	en	el	comportament	dels	principals	indicadors	
d’activitat.	Així,	segons	l’Enquesta	de	Clima	Empresarial	que	elabora	la	Cambra	de	
Comerç	 de	Barcelona,	 el	 segon	 trimestre	 de	 2014	 la	marxa	 dels	 negocis	 a	 l’Àrea	
Metropolitana	 de	 Barcelona	 evoluciona	 favorablement	 ‐una	 tendència	 comuna	 a	
tots	 els	 sectors	 productius‐	 i	 registra	 un	 saldo	 positiu	 (+1	 punt	 percentual)	 per	
primer	cop	des	de	l’inici	de	la	sèrie	històrica	el	2009.	Així	mateix,	les	expectatives	
empresarials	 a	 curt	 termini	 milloren	 notablement	 respecte	 a	 un	 any	 enrere	 i	
apunten	a	una	moderació	del	descens	dels	preus	i	la	facturació	i	una	estabilització	
de	l'ocupació.	
		
Gràfic	1.	Situació	de	la	marxa	dels	negocis	a	l’AMB	
(Saldos,	en	%)
	
Font:	Cambra	de	Comerç	de	Barcelona	i	Idescat	
	
En	 aquest	 context	 de	 millora	 de	 l’activitat	 econòmica,	 la	 internacionalització	 de	
l’economia	 de	 Barcelona	 segueix	 jugant	 un	 paper	 clau	 com	 a	 motor	 de	 la	
recuperació.	En	particular,	cal	destacar	el	bon	comportament	de	 les	exportacions	
de	 la	 província	 de	 Barcelona,	 que	 el	 2013	 es	 van	 situar	 per	 sobre	 dels	 45.000	
milions	d’euros	per	segon	any	consecutiu	i	de	gener	a	juliol	de	2014	assoleixen	un	
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II III IV I.13 II III IV I.14 II.14
   15	
valor	 superior	 en	 un	 3,6%	 al	 del	mateix	 període	 de	 2013.	 D’aquesta	manera,	 la	
demarcació	 barcelonina	 segueix	 encapçalant	 el	 rànquing	 d’exportacions	 a	 l’estat	
espanyol	(amb	el	19,8%	del	total),	amb	un	lideratge	encara	més	clar	en	les	vendes	
a	l’exterior	de	béns	d’alt	i	mitjà‐alt	contingut	tecnològic	(on	el	seu	pes	relatiu	puja	
fins	al	25,9%).	
	
	
	
*	Dades	provincials.	
Font:	 Elaboració	 del	 Departament	 d'Estudis	 de	 l'Àrea	 d'Economia,	 Empresa	 i	 Ocupació	 de	 l'Ajuntament	 de	
Barcelona	a	partir	de	dades	del	Ministeri	d'Economia	i	Competitivitat.	
	
Cal	 remarcar	 també	 l’evolució	 de	 l’activitat	 turística,	 que	 va	 tancar	 el	 2013	 amb	
màxims	històrics	de	visitants	i	pernoctacions	en	establiments	hotelers	(més	de	7,5	
i	prop	de	16,5	milions,	respectivament)	i	el	primer	semestre	de	2014	assoleix	nous	
creixements	d’aquests	indicadors	i	la	despesa	amb	targeta	de	crèdit	dels	turistes.	O	
la	notable	capacitat	de	captació	de	congressos	que	manté	Barcelona,	que	el	2013	la	
situa	 en	quart	 lloc	 entre	 les	 ciutats	del	món	al	 rànquing	d’International	Congress	
and	 Convention	 Association	 (ICCA).	 Un	 indicador	 que	 —juntament	 amb	 la	
consideració	de	Barcelona	com	a	setena	ciutat	d’Europa	amb	millors	perspectives	
de	 futur	 al	 European	Cities	and	Regions	of	the	 future	2014/2015	 de	 la	 revista	 fDi	
Magazine—	posa	de	manifest	 el	 bon	posicionament	 internacional	 que	 gaudeix	 la	
ciutat,	 recentment	 reconeguda	 també	 per	 KPMG	 a	 l’informe	 Global	 Cities	
Investment	 Monitor	 2014	 com	 a	 desena	 àrea	 urbana	 del	 món	 en	 captació	 de	
projectes	d’inversió	estrangera	el	2013.	El	2014	Barcelona	se	situa	també	com	la	
sisena	urbs	del	món	amb	millor	marca	global	de	ciutat	segons	The	Guardian	Cities	
Global	Brand	Barometer	i	la	quarta	Smart	City	d’Europa.	
	
Després	de	la	inflexió	experimentada	el	2013,	els	indicadors	del	mercat	de	treball	
de	Barcelona	mostren	indicis	de	recuperació	durant	el	present	any.	Efectivament,	
la	 ciutat	 crea	 ocupació	 neta	 el	 primer	 semestre	 de	 2014	 i	 compta	 amb	 982.030	
afiliats	 a	 la	 Seguretat	 Social	 al	 finalitzar	 el	 segon	 trimestre,	 el	 que	 suposa	 un	
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
Exportacions de l'area de Barcelona*
per semestres (Milions d'€)
   16	
increment	 interanual	 de	 l’1,1%	 i	 més	 d’11.000	 llocs	 de	 treball.	 Així	 mateix,	
Barcelona	 ha	 tancat	 el	 mes	 d’agost	 amb	 102.096	 persones	 registrades	 com	 a	
aturades	a	les	oficines	del	SOC	(6.510	i	un	6%	menys	que	un	any	enrere),	mentre	
que	‐d’acord	amb	l’Enquesta	de	Població	Activa‐	la	taxa	d’atur	de	la	ciutat	se	situa	
en	el	17,2%	el	segon	trimestre	de	2014	després	de	reduir‐se	en	un	punt	en	termes	
interanuals.	 La	 recuperació	 del	 mercat	 laboral	 també	 s’observa	 a	 Catalunya	 i	
Espanya,	tot	i	que	Barcelona	segueix	en	una	situació	més	favorable	que	els	àmbits	
territorials	 esmentats,	 amb	 una	 taxa	 d’ocupació1	el	 segon	 trimestre	 de	 2014	
(65,9%)	superior	a	la	de	Catalunya	(63,0%)	i	molt	per	sobre	de	la	mitjana	estatal	
(56,8%).	
	
	
Font:	 Elaboració	 del	 Departament	 d’Estudis	 de	 l’Àrea	 d’Economia,	 Empresa	 i	 Ocupació	 en	 base	 a	 dades	 del	
Departament	d’Estadística	de	l’Ajuntament	de	Barcelona	
	
El	perfil	mig	de	la	persona	aturada	a	Barcelona	correspon	al	d’una	dona	de	45	anys	
o	més,	amb	estudis	generals	 i	procedent	dels	serveis	a	 les	empreses	o	el	comerç.	
Per	 edats,	 els	 col·lectius	de	més	de	45	 anys	 i	 de	30	 a	 45	 segueixen	 sent	 els	més	
castigats	 per	 la	 crisi	 i	 absorbeixen	 conjuntament	 prop	 del	 90%	 de	 l’atur	 de	 la	
ciutat.	 Cal	 destacar,	 però,	 l’elevada	 taxa	d’atur	 juvenil,	 que	 el	 segon	 trimestre	 de	
2014	se	situa	en	el	38,1%.	D’altra	banda,	el	17,2%	de	les	persones	registrades	com	
a	aturades	a	Barcelona	té	nacionalitat	estrangera	‐una	xifra	que	es	segueix	reduint	
degut	 a	 que	 l’impacte	 de	 la	 crisi	 ha	 provocat	 que	 persones	 d’aquest	 col·lectiu	
retornin	al	seu	país	d’origen‐,	alhora	que	els	aturats	de	llarga	durada	ja	suposen	el	
44,2%	del	total.	
En	 l’àmbit	 de	 l’emprenedoria,	 cal	 assenyalar	 que	 ‐d’acord	 amb	 el	 Global	
Entrepreneurship	 Monitor—	 la	 Taxa	 d’Activitat	 Emprenedora	 de	 l’àrea	 de	
Barcelona	 (calculada	 sobre	 la	 població	 resident	 compresa	 entre	 els	 18	 i	 els	 64	
anys)	se	situa	en	el	6,7%	el	2013.	Així,	després	d’experimentar	un	lleuger	augment		
respecte	 a	 l’any	 anterior,	 la	 taxa	 de	 Barcelona	 supera	 les	 de	 França	 (4,6%),	
Finlàndia	(5,3%)	o	Alemanya	(5,0%),	així	com	la	mitjana	espanyola	(5.2%)	i	la	de	
                                                            
1 Calculada pel col∙lectiu de 16 a 64 anys. 
850.000
900.000
950.000
1.000.000
1.050.000
1.100.000
1.150.000
20
07
 (I
II 
tr)
20
07
 (I
V
 t
r)
20
08
 (I
 t
r)
20
08
 (I
I 
tr)
20
08
 (I
II 
tr)
20
08
 (I
V
 t
r)
20
09
 (I
 t
r)
20
09
 (I
I 
tr)
20
09
 (I
II 
tr)
20
09
 (I
V
 t
r)
20
10
 (I
 t
r)
20
10
 (I
I 
tr)
20
10
 (I
II 
tr)
20
10
 (I
V
 t
r)
20
11
 (I
 t
r)
20
11
(II
 t
r)
20
11
 (I
II 
tr)
20
11
 (I
V
 t
r)
20
12
 (I
 t
r)
20
12
 (I
I 
tr)
20
12
 (I
II 
tr)
20
12
 (I
V
 t
r)
20
13
 (I
 t
r)
20
13
 (I
I 
tr)
20
13
 (I
II 
tr)
20
13
 (I
V
 t
r)
20
14
 (I
 t
r)
20
14
 (I
I 
tr)
Afiliació al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona
   17	
totes	 les	Comunitats	Autònomes	excepte	La	Rioja.	D’altra	banda,	 la	constitució	de	
societats	mercantils	a	la	ciutat	‐que	el	2013	va	assolir	el	valor	més	alt	des	del	2008,	
amb	7.067	noves	empreses‐	 segueix	evolucionant	positivament	 i	experimenta	un	
lleuger	 augment	 interanual	 el	 primer	 semestre	 de	 2014,	 mentre	 la	 demarcació	
barcelonina	 continua	 assolint	 la	 ràtio	 d’empreses	 creades/1.000	 habitants	 més	
elevada	de	les	grans	àrees	urbanes	espanyoles.	
	
		
	 	
   18	
3 El	pacte	entre	la	política	i	la	gestió:	el	
pressupost	executiu	al	centre	del	model	
 
El	context	actual	de	fràgil	recuperació	després	d’una	severa	crisi	econòmica	i	fiscal,	
juntament	 amb	 les	 seves	 conseqüències	 a	 nivell	 social,	 posa	 de	 manifest	 la	
necessitat,	per	part	de	les	administracions	públiques,	de	determinar,	més	que	mai,	
de	forma	clara	les	prioritats	i	objectius	clau	a	assolir	i	fixar	les	millors	estratègies	
de	gestió,	per	tal	d’acomplir	amb	la	finalitat	de	poder	facilitar	la	sortida	de	la	crisi	i	
protegir	 a	 les	 persones	 més	 vulnerables.	 Això	 suposa,	 dins	 d’un	 marc	 financer,	
determinat	tant	pel	costat	dels	ingressos	com	pel	que	fa	al	compliment	d’objectius	
d’estabilitat	pressupostària,	prioritzar	l’assignació	de	recursos	pressupostaris	cap	
a	 aquells	 programes,	 béns	 i	 serveis	 i	 actuacions	 que	 proporcionin	 els	 millors	
resultats	(en	termes	de	benestar	a	la	ciutadania)	i	que	permetin	avançar	i	acomplir	
amb	els	objectius	prioritaris	definits.					
En	aquest	marc,	l’Ajuntament	de	Barcelona	ha	posat	en	marxa	un	model	de	gestió	
que	vol	apropar	els	objectius	polítics	a	la	gestió	mitjançant	el	pressupost	executiu	i	
els	 mapes	 estratègics,	 a	 fi	 d’alinear	 a	 l’organització	 i	 facilitar	 l’execució.	 Aquest	
model,	anomenat	model	de	Pacte	entre	la	Política	i	la	Gestió	(Pacte),	en	darrera	
instància	el	que	es	busca	és	poder	millorar	els	serveis	a	la	ciutadania	a	través	de	la	
formulació	de	l’estratègia	i	de	la	seva	execució.	
	
   19	
Els	àmbits	que	aborda	el	model	són	els	següents:	
 Estratègia	 política.	 Es	 tracta	 de	 definir	 l’estratègia	 global	 vinculada	 al	
programa	polític,	d’acord	al	marc	econòmic	i	financer	de	l’organització.	
 Lideratge	 i	comunicació.	 	 L’equip	de	 govern	 inicia	 i	 lidera	 el	 canvi	 cultural	
que	suposa	el	nou	model	de	gestió.	
 Estratègia	de	gestió.	Consisteix	en	definir	 l’estratègia	de	gestió	d’acord	amb	
l’estratègia	política	i	alinear	a	tota	l’organització.	
 Pressupost	executiu.	Com	a	facilitador	entre	el	diàleg	polític	i	executiu	i	com	
a	eina	per	dotar	de	recursos	l’estratègia	i	fer‐ne	el	seguiment.	
	
El	Marc	Estratègic	i	full	de	ruta	2012‐2015	de	 l’Ajuntament	de	Barcelona	és	el	
document	 i	 eina	 on	 es	 contenen	 tant	 els	 diferents	 eixos	 i	 objectius	 (grups	
d’objectius	de	ciutat	i	objectius	de	ciutat)	definits	per	l’esfera	política,	com	aquells	
objectius	 (objectius	 estratègics	 i	 funcionals)	 i	 actuacions	 rellevants	 relatives	 a	
l’àmbit	de	la	gestió	que	contribueixen	de	forma	decisiva	envers	l’acompliment	dels	
objectius	 i	 prioritats	 polítiques.	 D’aquesta	 forma,	 el	 Marc	 Estratègic	 permet	
explicitar	l’alineació	entre	l’estratègia	política	i	l’estratègia	de	gestió	o	operativa.	
En	 el	 model	 de	 Pacte,	 un	 dels	 instruments	 clau	 és	 el	 denominat	 Pressupost	
Executiu.	El	Pressupost	Executiu	és	un	sistema	pressupostari	que	té	per	objecte	
vincular	 l’assignació	 i	 la	 gestió	 dels	 recursos	 pressupostaris	 amb	 l’estratègia	
(prioritats	 i	 resultats	desitjats)	de	 l’Ajuntament.	En	aquest	 sentit,	 aquest	 sistema	
pressupostari	 pretén	 avançar	 cap	 a	 la	 presa	 de	 decisions	 i	 gestió	 dels	 recursos	
públics	basada	en	l’acompliment	de	l’estratègia	municipal,	que	es	troba	concretada	
en	el	Marc	Estratègic	2012‐2015	i	que	es	resumeix	a	 l’apartat	quatre	del	present	
document.	
El	Pressupost	Executiu	té	les	següents	funcions:	
	
   20	
En	el	Pressupost	Executiu,	els	nexes	d’unió	entre	l’estratègia	i	el	pressupost	són	els	
programes	pressupostaris,	els	quals	es	defineixen	com	aquells	conjunt	de	béns,	
serveis	 i	 actuacions	 que	 tenen	 per	 finalitat	 aconseguir	 uns	 resultats	 concrets	 en	
termes	 de	 benefici	 per	 la	 comunitat.	 Els	 programes	 es	 desglossen	 en	
subprogrames,	 que	 esdevenen	 el	 nivell	 mínim	 de	 pressupostació	 i	 que	 suposen	
línies	d’actuació	o	de	prestació	de	béns	i	serveis	diferenciades	dins	dels	programes.		
Els	programes,	en	ser	dotacions	pressupostàries	per	a	realitzar	una	sèrie	de	béns,	
serveis	 i	 actuacions	 a	 fi	 d’acomplir	 unes	 finalitats	 o	 resultats	 determinats,	
permeten	 una	 ordenació	 estratègica	 dels	 recursos	 pressupostaris.	 Aquesta	
ordenació	 estratègica	 possibilita	 que	 el	 pressupost	 s’estructuri	 en	 terme	
estratègics	i	 facilita	prendre	decisions	pressupostàries	estratègiques,	tant	pel	que	
fa	a	l’assignació	de	recursos,	com	per	al	seguiment	pressupostari	i	el	rendiment	de	
comptes.	Concretament,	en	definir‐se	en	nivells	estratègics	relativament	similars,	
es	permet	una	vinculació	o	associació	entre	els	objectius	de	 ciutat	 i	 els	objectius	
estratègics	 definits	 en	 el	 Marc	 Estratègic	 2012‐2015	 i	 els	 programes	
pressupostaris.		
Els	documents	coneguts	com	a	memòries	de	programa	esdevenen	una	eina	clau	
per	 a	 explicar	 la	 relació	 entre	 recursos	 i	 resultats.	 Les	 memòries	 de	 programa	
suposen	el	pla	associat	als	recursos	continguts	en	un	programa	pressupostari	per	a	
un	exercici	determinat,	on	s’hi	conté,	entre	altres	aspectes,	la	relació	de	resultats	a	
assolir	 (mesurats	mitjançant	 indicadors),	així	com	de	béns,	serveis	 i	actuacions	a	
realitzar	per	a	acomplir	amb	aquests.		
El	Pressupost	Executiu	suposa	orientar	 les	diferents	 fases	del	 cicle	pressupostari	
cap	 l’acompliment	 dels	 objectius	 d’eficiència	 quant	 a	 l’assignació	 dels	 recursos	
públics	 (assignació	de	recursos	segons	prioritats	 i	 resultats)	 i	eficiència	 i	eficàcia	
en	l’ús	d’aquests	recursos,	és		a	dir,	obtenir	els	resultats	desitjats	de	la	forma	més	
econòmica	 (amb	 el	 menor	 cost)	 i	 efectiva	 possible.	 Això	 es	 tradueix	 en	 les	 tres	
principals	fases	del	cicle	pressupostari	en	el	següent:	
 Elaboració	 i	 aprovació	 del	 pressupost:	 les	 prioritats	 definides	 i	 els	
principals	resultats	a	obtenir	suposen	el	criteri	principal	per	a	 la	presa	de	
decisions	 d’assignació	 de	 recursos	 envers	 els	 diferents	 programes,	 béns	 i	
serveis	 i	actuacions.	L’estratègia	associada	a	cada	programa	pressupostari	
es	concreta	a	les	memòries	de	programa.	
	
 Execució	 del	 pressupost:	 l’execució	 del	 pressupost	 per	 programes	 es	
realitza	 tant	 en	 termes	 de	 realització	 de	 la	 despesa,	 com	 pel	 que	 fa	 a	
l’acompliment	de	resultats,	on	mitjançant	processos	de	seguiment	i	control	
es	tracta	de	detectar	i	resoldre	possible	desviacions.	
	
   21	
 Liquidació	 del	 pressupost:	 un	 cop	 finalitzat	 l’exercici,	 s’informa	 dels	
resultats	 obtinguts	 pels	 programes	 i	 s’analitza	 el	 corresponent	 grau	
d’acompliment	 i	 les	 seves	 causes,	 amb	 la	 finalitat	de	millorar	els	 resultats	
d’aquests.			
	
Procés	 d’elaboració	 del	 pressupost	 en	 el	 model	 de	 Pressupost	
Executiu	
En	 el	marc	 d’una	 progressiva	 i	 efectiva	 implementació	 del	model	 de	 Pressupost	
Executiu,	 dotar‐se	 d’un	procés	 d’elaboració	del	 pressupost	 que	 reforçar	 el	 vincle	
entre	la	presa	de	decisions	quant	assignació	dels	recursos	pressupostaris	amb	les	
prioritats	 i	 resultats	 desitjats	 (estratègia)	 esdevé	 una	 peça	 cabdal.	 D’acord	 amb	
aquest	 fet,	 en	 els	 darrers	 anys	 s’han	 anat	 reformant	 alguns	 elements	 del	 procés	
d’elaboració	 del	 pressupost	 municipal,	 esdevenint	 el	 procés	 d’elaboració	 del	
pressupost	2015	aquell	en	què	la	major	part	d’aquests	elements	han	esdevingut	ja	
plenament	operatius.	
Aquest	renovat	procés	d’elaboració	del	pressupost	comprèn	els	principals	trets	de	
les	 recomanacions	 tècniques	 que	 realitzen	 organismes	 internacionals	 (Fons	
Monetari	Internacional,	Banc	Mundial,	OCDE,..)	quant	a	processos	d’elaboració	dels	
pressupostos	públics,	 i,	 especialment,	pel	que	 fa	a	pressupostació	per	prioritats	 i	
resultats	 (Priority	and	Performance	based	Budgeting).	Tanmateix,	 s’han	considerat	
elements	obtinguts	de	 l’anàlisi	de	bones	pràctiques	en	administracions	públiques	
d’altres	països	per	tal	d’inspirar	el	disseny	d’un	renovat	procés	per	a	l’Ajuntament	
de	 Barcelona,	 tot	 tenint	 en	 compte	 les	 seves	 particularitats	 i	 especificitats	 i	
aprofitant	les	sòlides	bases	procedimentals	ja	preexistents.		
   22	
Tot	 seguit,	 es	 descriuen	 les	 principats	 etapes	 o	 fases	 del	 procés	 d’elaboració	 del	
pressupost	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona,	 d’acord	 amb	 el	 model	 de	 Pressupost	
Executiu:	
La	primera	etapa	comprèn	la	realització	de	les	estimacions	o	càlcul	del	pressupost	
base	 d’ingressos	 i	 del	 pressupost	 base	 de	 despeses.	 El	 pressupost	 base	
d’ingressos	és	 la	projecció	d’ingressos	pel	proper	exercici	pressupostari	 (any	pel	
qual	es	desitja	pressupostar),	considerant	que	les	ordenances	fiscals	es	mantenen	
constants.	Per	un	altre	costat,	el	pressupost	base	de	despeses	és	aquella	estimació	
de	recursos	necessaris	per	tal	de	mantenir	el	nivell	actual	de	serveis	i	fer	front	al	
compromisos	ja	adquirits.		
Després	de	considerar	els	 resultats	del	 càlcul	del	pressupost	base	d’ingressos,	 es	
realitza	 la	 previsió	 d’ingressos	 per	 a	 l’any	 que	 es	 desitja	 pressupostar,	 tot	
considerant	ja	l’impacte	de	les	ordenances	fiscals	que	es	vulguin	presentar.	Amb	la	
informació	 proporcionada	 per	 les	 previsions	 d’ingressos,	 l’estimació	 del	
pressupost	 base	 de	 despeses,	 l’execució	 del	 pressupost	 actual,	 els	 objectius	
d’estabilitat	 pressupostària	 i	 els	 objectius	 financers	 propis	 de	 l’Ajuntament	 de	
Barcelona,	es	realitza	un	marc	financer	a	mitjà	termini	preliminar	i	es	defineix	el	
límit	global	de	despesa	 per	 a	 l’exercici	 pel	 qual	 s’està	 elaborant	 el	 pressupost.	
Aquest	límit	global	de	despesa,	a	la	seva	vegada,		es	desglossa	en	un	límit	general	
per	 a	 la	 despesa	 corrent	 i	 un	 límit	 general	 per	 a	 la	 despesa	 de	 capital	
(inversions).	
Posteriorment,	es	prenen	en	consideració	 les	prioritats	clau	i	grans	resultats	a	
acomplir	 en	el	proper	pressupost	definides	per	part	del	Govern	de	 la	Ciutat,	 tot	
considerant	 també	 la	 informació	 proporcionada	 en	 processos	 participatius2.	
Aquesta	informació	és	emprada	per	tal	de	desglossar	el	límit	de	despesa	corrent	en	
límits	de	despeses	per	despeses	en	béns	 i	 serveis	corrents	 i	 transferències	
corrents	per	a	cadascun	dels	sectors	 i	districtes	 que	 composen	 l’Ajuntament.	
Pel	que	fa	a	les	despeses	de	capital,	un	cop	establert	el	límit	general,	es	consideren	
els	 diferents	 projectes	 d’inversió	 inclosos	 dins	 del	 Programa	 d’Inversions	
Municipals	(PIM),		a	fi	de	realitzar	una	proposta	d’assignació	de	recursos.	
L’etapa	 següent	 del	 procés	 d’elaboració	 del	 pressupost	 consisteix	 en	 què	 els	
sectors	 i	districtes	 formulen	 les	 seves	propostes	pressupostàries,	 facilitant	a	 la	
vegada	 les	 seves	 respectives	 memòries	 de	 programa.	 Les	 propostes	
pressupostàries	 	 s’articulen	mitjançant	 els	 denominats	paquets	de	decisió,	 	 els	
quals	 suposen	 una	 proposta	 de	 variació	 de	 recursos	 envers	 els	 imports	 de	
l’estimació	 del	 pressupost	 base	 de	 despeses.	 Cada	 paquet	 de	 decisió	 suposa	 una	
decisió	 quant	 a	 canvis	 de	 polítiques/serveis,	 	 existint	 dues	 grans	 tipologies	 de	
                                                            
2La  implementació d’elements de participació s’està duent a terme de forma progressiva  i pel projecte 
de  pressupost  2015  s’han  considerat  aquelles  orientacions  quant  a  prioritats  que  han  de  guiar  els 
pressupostos emeses per part pel grup de treball del Consell de Ciutat. 
   23	
paquets:	 els	 de	 “nova	 iniciativa”,	 que	 comprèn	 propostes	 de	 nous	 projectes	 o	
serveis	 	 o	 incrementar	 el	 volum	 dels	 serveis	 actuals,	 i	 els	 de	 “reducció	 del	
pressupost	 base”,	 que	 suposen	propostes	de	 generació	d’estalvis	 per	 eficiència	 o	
reducció	 de	 serveis.	 Cada	 paquet	 de	 decisió	 inclou	 informació	 sobre	 la	 seva	
descripció	 i	 necessitat	 (justificació),	 contribució	 als	 objectius	del	Marc	Estratègic	
2012‐2015,	 indicadors	 per	 mesurar	 l’impacte	 quant	 a	 resultats	 que	 suposa	 el	
paquet	i	el	seu	impacte	financer	detallat	per	partides.	
Els	paquets	de	decisió	i	les	recomanacions	d’assignacions	a	projectes	de	capital,	un	
cop	 facilitades,	 són	 analitzades	 a	 fi	 de	 prendre	 les	 decisions	 que	 es	 considerin	
adients	 a	 fi	 d’alinear	 l’assignació	 de	 recursos	 pressupostaris	 amb	 les	 prioritats	 i	
resultats	clau	definits.	En	aquesta	etapa,	també	es	produeixen	els	ajustos	finals	que	
es	 requereixin	 en	 relació	 a	 les	 previsions	 d’ingressos	 i	 el	 marc	 financer	 a	 mitjà	
termini	(per	exemple,	degut	a	 l’obtenció	d’informació	més	actualitzada),	així	com	
pel	que	fa	a	les	despeses.		
Un	cop	realitzades	les	oportunes	decisions	pressupostàries	finals,	s’elabora	tota	la	
documentació	que	haurà	d’acompanyar	el	projecte	de	pressupostos.	
 
 	
Cal	 fer	 esment	 que	 en	 aquesta	 evolució	 del	 procés	 d’elaboració	 del	 pressupost,	
també	s’han	introduït	millores	substancials	pel	que	fa	al	procés	de	formulació	del	
pressupost	consolidat	(aquell	que	a	apart	del	propi	Ajuntament,	integra	també	les	
entitats	 dependents)	 i	 pel	 que	 fa	 a	 l’estructura,	 informació	 qualitativa	 i	 procés	
d’aprovació	dels	projectes	de	capital.   
   24	
4 El	Marc	Estratègic	de	l’Ajuntament	de	
Barcelona	2012‐2015	
 
El	Marc	 Estratègic	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 2012‐20153	conté	 la	 visió	 i	 els	
objectius	que	Barcelona	aspira	a	aconseguir	en	el	mandat.	
La	visió	de	l’Alcalde	i	l’equip	de	Govern	és	aspirar	a	que	Barcelona	sigui	la	ciutat	
de	 les	persones.	 La	proposta	 estratègica	del	Marc	Estratègic	 s’orienta	 	 entorn	 a	
tres	grans	eixos	prioritaris:	la	reactivació	econòmica,	l’atenció	a	les	persones	i	la	
regeneració	urbana	
 Reactivació	econòmica.	Barcelona,	motor	del	país,	generadora	d’ocupació,	
capital	 exportadora	 del	 sud	 d’Europa	 i	 model	 de	 rigor.	 Motor	 d’una	
economia	que	generi	oportunitats	per	a	tothom,	on	sigui	fàcil	desenvolupar	
la	creativitat,	la	innovació,	el	coneixement		i	l’activitat	econòmica.	
 Atenció	 a	 les	 persones.	 Barcelona,	 referent	 en	 atenció,	 en	 serveis	 i	 en	
qualitat	de	vida.	Una	ciutat	on	les	persones	i	les	famílies	poden	viure‐hi	amb	
equitat,	amb	qualitat	de	vida	i	en	un	entorn	segur,	on	els	projectes	educatius	
i	culturals	prenen	rellevància.	
 Regeneració	urbana.	Barcelona,	un	model	urbà	sostenible	 i	 intel·ligent	al	
servei	 de	 la	 gent.	 	 Barcelona	 Metropolitana,	 una	 estratègia	 econòmica	 i	
d’integració	territorial	i	urbana	sostenible.	
Aquests	 eixos	 es	 despleguen	 en	 un	 mapa	 estratègic,	 que	 anomenem	Mapa	 de	
Ciutat.	 El	 mapa	 recull	 l’estratègia	 política,	 els	 grans	 objectius	 del	 mandat	 a	
assolir	per	l’Alcalde	i	 l’equip	de	Govern.	Expressa	els	resultats	finals	a	aconseguir	
amb	l’acció	municipal,	mitjançant	40	Objectius	de	Ciutat,	que	es	presenten	en	7	
grans	grups,	des	de	tres	perspectives:		
 Beneficiaris:	 En	 aquesta	 perspectiva	 es	 situen	 els	 objectius	 en	 termes	
d’impacte	 sobre	 els	 diferents	 grups	 de	 beneficiaris	 de	 les	 polítiques	
municipals.	
 Estructura:	 Recull	 els	 objectius	 del	 Mapa	 de	 Ciutat	 relacionats	 amb	 els	
equipaments,	 entorn	 urbà,	 comunicacions	 i	 altres	 infraestructures,	
necessàries	 per	 satisfer	 els	 compromisos	 assumits	 de	 cara	 als	 diferents	
grups	de	beneficiaris.	
                                                            
3 El 5 d’Octubre de 2012 el Plenari va aprovar el Marc estratègic i full de ruta 2012‐2015. Programa 
d’Actuacions Municipals 
   25	
 Recursos:	En	aquesta	perspectiva	apareixen	els	objectius	relacionats	amb	
pressupost,	 els	 recursos	 humans,	 els	 recursos	 tecnològics	 i	 altres	 més	
intangibles	 (com	 el	 coneixement)	 o	 la	 col·laboració	 amb	 altres	
administracions,	 amb	 els	 quals	 compta	 l’Ajuntament	 per	 realitzar	 la	 seva	
activitat.	
Els	7	grups	d’objectius	del	Mapa	de	Ciutat	són	els	següents:		
	
Be
ne
fic
ia
ri
s	 1.	Persones	i	famílies	
2.Entitats,	
associacions	i	agents	
esportius,	socials	i	
culturals	
3.	Agents	econòmics	
i	centres	de	
coneixement	
“La	ciutat	preferida	
per	viure	amb	
seguretat,	equitat	i	
qualitat	de	vida“	
“L’Ajuntament	que	
coopera	i	participa	
amb	el	teixit	social”	
“Economia	que	genera	
oportunitats	per	a	
tothom”	
Es
tr
uc
tu
ra
	 4.	Hàbitat	urbà	
“Un	nou	model	de	ciutat	saludable	que	integri	plenament	medi	ambient,	
urbanisme,	infraestructures	i	TIC”	
Re
cu
rs
os
	
5.	El	pressupost	 6.	Govern,	directius	
i	recursos	humans	
7.	El	coneixement,	la	
tecnologia,	la	
innovació	i	la	
col·laboració	
“D’una	cultura	de	la	
despesa	a	una	cultura	
del	cost	i	priorització	
de	resultats”	
“Institució	
competitiva,	motivada,	
amb	orgull	de	
pertinença	i	orientada	
a	la	ciutadania”	
“Barcelona,	innovació	
oberta	en	gestió	
pública”	
	
Per	cada	objectiu	de	ciutat,	 cada	gerència	sectorial	assenyala	 les	prioritats	per	al	
mandat	 fent	 un	 exercici	 de	 priorització	 i	 de	 selecció	 dels	 objectius	 rellevants	 en	
funció	de	 la	situació	de	partida	 i	de	 les	problemàtiques	o	qüestions	a	 resoldre.	A	
cada	 objectiu	 de	 ciutat	 hi	 poden	 contribuir	 diferents	 gerències.	 Els	 objectius	
estratègics	 representen	 un	major	 nivell	 de	 concreció	 a	 partir	 dels	objectius	de	
ciutat	.	
	
A	continuació	es	relacionen	els	40	objectius	de	ciutat,	pels	7	grups	d’objectius,	 i	
relacionats	amb	les	perspectives	que	s’han	esmentat.	
	
   26	
Beneficiaris	
Grup	1.	Persones	i	famílies	
	 Objectiu	de	ciutat	/	descripció	
1.1.	 Garantir	l’accessibilitat,	qualitat	i	equitat	dels	serveis	
	 Assegurar	uns	serveis,	en	especial	els	socials,	de	qualitat	i	de	plena	satisfacció	
per	al	 ciutadà.	Promoure	un	accés	 just	als	 serveis	d’acord	a	 les	necessitats	
específiques	dels	destinataris.	
1.2.		 Prioritzar	 l’atenció	 als	 col·lectius	 socials	 més	 vulnerables	 i	 persones	 en	
situació	de	dependència	
	 Vetllar	especialment	per	al	benestar	dels	col·lectius	més	vulnerables:	infants,	
adolescents,	sense	sostre,	persones	en	situació	de	dependència	
1.3.	 Impulsar	accions	que	afavoreixin	la	promoció	i	la	protecció	de	la	família	i	la	
infància	
	 Fomentar	mesures	de	promoció,	prevenció	i	atenció	de	la	família	i	la	infància;	
i	afavorir	la	conciliació	de	la	vida	laboral,	familiar	i	personal	
1.4.	 Fer	de	l’educació	i	de	la	cultura	un	factor	clau	de	benestar	i	èxit	
	 L’educació	 i	 la	 cultura	 són	 elements	 bàsics	 per	 al	 desenvolupament	 de	 les	
ciutats,	per	a	la	cohesió	social,	per	enfortir‐ne	la	identitat,	el	seu	creixement	
social	i	econòmic,	i	també	com	aposta	de	futur	
1.5.	 Barcelona	Salut:	promoure	una	ciutat	saludable	
	 Fomentar	i	promoure	els	hàbits	de	vida	saludable,	la	prevenció	de	la	malaltia,	
la	promoció	de	la	salut	dels	ciutadans	i	ciutadanes	de	Barcelona,	garantir	la	
protecció	 de	 la	 salut	 pública	 i	 fer	 que	 la	 salut	 estigui	 present	 de	 forma	
transversal	a	totes	les	polítiques	de	la	ciutat	
1.6.	 Potenciar	la	funció	social	de	l’esport	
	 Potenciar	 l’esport,	el	seu	vessant	educatiu	 i	competitiu,	sense	oblidar	el	que	
representa	per	a	la	salut,	per	a	la	relació	entre	les	persones	i	per	a	la	cohesió.	
1.7.	 Garantir	la	seguretat	de	les	persones	
	 Assegurar	la	tranquil·litat	de	les	persones	en	l’espai	públic,	a	les	seves	llars	i	
arreu	del	territori	del	municipi	de	Barcelona,	i	promoure	la	conducta	cívica.	
1.8.	 Garantir	 la	 convivència	 veïnal	 i	 preservar	 la	 cohesió	 social,	 per	 tal	 que	
ningú	pugui	ser	discriminat	o	vegi	vulnerats	els	seus	drets	fonamentals.	
	 Propiciar	l’existència	d’una	sola	comunitat	barcelonina	i	catalana	que	integri	
el	conjunt	de	la	societat	de	la	ciutat.	
1.9.	 Promoure	la	igualtat	entre	homes	i	dones	basada	en	el	respecte	i	l’equitat	
	 Impulsar	polítiques	transversals	per	aconseguir	que	la	igualtat	entre	homes	i	
dones	sigui	una	realitat	a	la	ciutat	de	Barcelona.	
1.10
.	
Fomentar	l’ocupació	estable	i	de	qualitat	per	a	tothom.	
	 En	coordinació	amb	els	agents	socials	 i	econòmics	de	 la	ciutat,	promoure	 la	
generació	 d’ocupació	 estable	 i	 amb	 condicions	 de	 qualitat,	 fent	 èmfasis	 en	
aspectes	de	formació	com	a	factor	clau	d’accés	al	món	laboral.	
   27	
1.11
.	
Crear	 canals	 per	 a	 tota	 la	 ciutadania,	 sensibilitat	 per	 interioritzar	 el	 què	
diuen	i	donar‐hi	resposta	efectiva.	
	 Apropar	 al	 ciutadà	 les	 eines	 que	 facin	 possible	 una	 major	 participació,	 i	
traduir	aquesta	de	forma	efectiva	dins	l’acció	política	de	l’Ajuntament	
	
Grup	2.	Entitats,	associacions	i	agents	esportius,	socials	i	culturals		
	 Objectiu	de	ciutat	/	descripció 	
2.1.	 Potenciar	i	ordenar	els	canals	d’interacció	real	i	efectiva	entre	l’Ajuntament	i	
les	diferents	entitats,	associacions	i	agents	esportius,	socials	i	culturals.	
	 Apropar	 a	 les	 diferents	 entitats,	 associacions	 i	 agents	 esportius,	 socials	 i	
culturals,	les	eines	que	facin	possible	una	major	participació,	i	traduir	aquesta	
de	forma	efectiva	dins	l’acció	política	de	l’Ajuntament	
2.2.	 Apostar	 per	 un	 model	 de	 ciutat	 basat	 en	 la	 cooperació,	 implicació	 i	
coresponsabilitat	entre	l’Ajuntament	i	els	diferents	agents	socials.	
	 Establir	 una	 nova	 manera	 de	 relacionar‐se	 entre	 l’Ajuntament	 i	 les	
associacions	 basada	 en	 la	 coparticipació,	 recolzament	mutu,	 i	 el	 principi	 de	
subsidiarietat	
2.3.	 Enfortir	 el	 teixit	 associatiu	 de	 la	 ciutat	 per	 garantir	 la	 seva	 funció	 de	
transmissió	i	dinamització	dels	problemes	i	necessitats	dels	ciutadans.	
	 Potenciar	les	associacions	per	tal	que	siguin	fortes	i	representatives	
	
Grup	3.		Agents	econòmics	i	centres	de	coneixement	
	 Objectiu	de	ciutat/	descripció	 	
3.1.	 Fer	de	la	Barcelona	metropolitana	la	capital	logística	del	Sud	d’Europa		
	 Impulsar	 la	 connectivitat	 de	Barcelona	 i	 promoure	 noves	 zones	 d’activitat	
econòmica	per	tal	de	fer‐la	un	node	d’activitat	lligada	a	la	logística	i	a	l’accés	
als	 mercats	 del	 sud	 d’Europa,	 de	 la	 Mediterrània,	 els	 països	 asiàtics	 i	
l’Amèrica	Llatina	
3.2.	 Impulsar	 sectors	 emergents	 d’alt	 valor	 afegit	 i	 reforçar	 els	 sectors	
econòmics	consolidats,	establint	Barcelona	com	a	referent	de	qualitat.	
	 Des	del	sector	sanitari	 i	biomèdic,	d’atenció	social	o	el	sector	de	 les	TIC,	als	
sectors	d’economia	verda,	els	sectors	energètics,	el	comerç	o	el	turisme	
3.3.	 Generar	les	condicions	per	atraure	capital	per	invertir	a	la	ciutat.	
	 Cal	 desenvolupar	 polítiques	 efectives	 d’atracció	 de	 capital,	 tant	 amb	 la	
finalitat	 de	 captar	 capital	 financer	 per	 invertir	 en	 projectes	 d’empreses	 i	
emprenedors	 locals	 com	 la	 voluntat	 d’atraure	 la	 instal·lació	 d’empreses	
estrangeres	a	la	ciutat	
3.4.	 Potenciar	l’aportació	internacional	a	l’economia	barcelonina.		
	 Barcelona	gaudeix	ja	d’un	privilegiat	reconeixement	a	nivell	internacional.	Es	
tracta	ara	de	posar	en	valor	aquest	posicionament	 i	treure‐li	més	retorn	en	
termes	econòmics:	més	esdeveniments	 internacionals,	més	empreses	globals	
   28	
instal·lades	a	Barcelona,	més	exportacions	de	les	empreses	locals,	etc	
3.5.	 Donar	suport	a	pimes	i	autònoms,	i	promoure	l’emprenedoria.	
	 Es	 tracta	de	crear	un	entorn	més	 favorable	a	 la	creació	 i	desenvolupament	
d’empreses	 mitjançant	 polítiques	 de	 recolzament	 a	 pimes	 i	 emprenedors,	
inclosos	 els	 emprenedors	 socials,	 accés	 a	 oficines	 i	 locals,	 ajuts	 i	 suport	
financer	etc.	
3.6.	 Fer	 de	Barcelona	 un	 lloc	 fàcil	 per	 generar	 activitat	 econòmica	 (“Business	
Friendly”).	
	 En	relació	a	les	empreses,	l’objectiu	és	que	l’Administració	sigui	un	factor	de	
competitivitat	 i	 en	 ningun	 cas	 un	 element	 “desactivador”.	 Per	 tant,	 és	
fonamental	 que	 des	 de	 l’Ajuntament	 s’agilitzin	 els	 processos	 i	 s’eliminin	
traves	burocràtiques	per	facilitar	l’establiment	d’empreses	
3.7.	 Fer	 de	 Barcelona	 la	 ciutat	 de	 Cultura,	 Coneixement,	 Creativitat	 i	 Ciència	
generant	un	entorn	favorable	per	atraure	i	retenir	talent.	
	 Creativitat,	cultura,	educació	i	recerca	i	investigació	són	accents	d’un	mateix	
objectiu:	el	coneixement.	Volem	crear	una	ciutat	i	una	societat	basades	en	el	
coneixement	com	a	un	dels	motors	de	progrés	econòmic	i	social	de	Barcelona,	
i	 abordar‐lo	 des	 de	 la	 col·laboració	 entre	 institucions	 i	 entitats	 de	 ciutat	 i	
amb	visió	metropolitana	
	
Estructura	
Grup	4.	Hàbitat	urbà	
	 Objectiu	de	ciutat/	descripció	
4.1.	 Promoure	 la	 renaturalització	 de	 la	 ciutat	 i	 el	 desenvolupament	 dels	
connectors	verds	
	 Ampliar	 el	 verd	 urbà	 i	 protegir	 els	 espais	 lliures	 com	 un	 element	
d’estructuració	de	la	ciutat.	
4.2.		 Garantir	 l’excel·lència	 en	 el	 disseny	 urbà	 i	 dels	 edificis	 impulsant	 una	
arquitectura	de	qualitat.	
	 Assegurar	 un	 disseny	 urbà	 de	 qualitat	 fent	 èmfasis	 en	 la	 regeneració	 dels	
barris		de	la	ciutat	i	fent	de	la	ciutat	un	escenari	de	la	pràctica	esportiva	i	una	
ciutat	sense	barreres	
4.3.	 Impulsar	una	política	mediambiental	responsable,	garantint	 la	qualitat	de	
l’aire	 i	 la	 sostenibilitat	 dels	 cicles	 	 	 de	 l’aigua,	 de	 la	matèria	 i	 l’eficiència	
energètica.	
	 Assolir	 els	nivells	òptims	de	qualitat	ambiental	 com	a	base	per	 conservar	 i	
esdevenir	una	ciutat	 saludable,	garantir	 la	qualitat	de	vida	als	ciutadans,	 i	
aconseguir	un	desenvolupament	sostenible.	
4.4.	 Liderar	 la	 reinformació	de	 l’espai	públic:	 les	Smart	Cities	com	 impulsores	
d’una	nova	economia	del	serveis	urbans.	
	 Emprar	 les	 TIC	 per	 a	 dotar	 a	 la	 ciutat	 de	 plataformes	 tecnològiques	 d’alt	
   29	
valor	afegit	per	a	Barcelona	
4.5.	 Promoure	l’accés	a	l’habitatge	de	qualitat	i	vetllar	pel	seu	bon	ús.	
	 Posar	en	marxa	un	conjunt	de	polítiques	(incentius	al	lloguer,	col·laboracions	
amb	 el	 sector	 privat,	 obtenció	 de	 sòl,	 suport	 a	 la	 rehabilitació,...)	 	 per	
aconseguir	que	els	ciutadans	tinguin	accés	a	un	habitatge	de	qualitat	
4.6.		 Promoure	illes	autosuficients	i	rehabilitació	energètica	urbana.	
	 Treballar	 en	 aconseguir	 autosuficiència	 energètica	 sostenible	 a	 la	 nostra	
ciutat,	 prioritzant	 les	 accions	 que	 ens	 permetin	 gaudir	 de	més	 qualitat	 de	
vida	 i	continuar	sent	competitius	en	el	nostre	model	energètic,	adoptant	els	
principis	de	 l’estalvi,	 l’eficàcia	 i	 l’eficiència	per	convertir‐nos	en	un	 referent	
d’excel·lència	a	nivell	mundial.	
4.7.	 Fomentar	barris	productius	en	els	quals	es	viu	i	es	treballa.	
	 Fomentar	 un	 model	 urbanístic	 basat	 en	 un	 equilibri	 entre	 la	 funció	
residencial,	l’econòmica	i	la	social	en	els	barris.	
4.8.	 Millorar	 la	 mobilitat	 urbana	 amb	 sostenibilitat	 i	 garantint	 les	 mateixes	
oportunitats	d’accés	a	tota	la	ciutat.	
	 Fomentar	un	nou	model	de	mobilitat	d’equilibri	entre	els	diferents	mitjans	de	
transport,	i	que	dona	prioritat	a	la	seguretat	i	al	vianant.	
4.9.	 Impulsar	nous	atractors	urbans,	que	generin	centralitat	a	tots	els	districtes	
i	distribuir	el	turisme	a	tota	la	ciutat.	
	 Es	 tracta	 d’aconseguir	 que	 tots	 els	 districtes	 disposin	 d’algun	 element	
emblemàtic	 d’atracció	 (com	 per	 exemple	 places,	 edificis	 representatius,	
estacions,	 etc.)	que	actuïn	 com	a	 centres	de	 referència	 i	puguin	generar	al	
voltant	activitat	comercial,	turística,	etc.	
4.10
.	
Impulsar	l’àrea	metropolitana,	la	integració	de	port,	aeroport	i	zona	franca,	
i	desenvolupar	espais	d’oportunitat.	
	 Consolidar	 noves	 zones	 d’activitat	 econòmica	 a	 la	 ciutat	 i	 impulsar	 l’àrea	
metropolitana	a	través	de	les	grans	infraestructures	
	
Recursos	
Grup	5.	El	Pressupost	
	 Objectiu	de	ciutat	/	descripció	
5.1.	 Gestionar	 en	 base	 a	 un	 pressupost	 executiu	 orientat	 a	 aconseguir	 els	
objectius	de	ciutat.	
	 Es	tracta	d’implantar	una	nova	forma	d’elaborar	el	pressupost	municipal	que	
consisteix	 en	 definir	 prèviament	 els	 objectius	 de	 Ciutat	 per	 poder	 dotar	
aquesta	 estratègia	de	 recursos	 segons	 les	prioritats	definides.	El	 seguiment	
continu	 dels	 objectius	 juntament	 amb	 l’execució	 pressupostària	 permetran	
avaluar	el	grau	d’assoliment	dels	resultats	desitjats.	
5.2.	 Garantir	la	capacitat	d’inversió		
	 En	 un	 entorn	 d’extrema	 dificultat	 per	 accedir	 a	 l’endeutament	 ,	 és	 crític	
dissenyar	 mesures	 encaminades	 a	 obtenir	 estalvi	 corrent	 per	 finançar	
   30	
inversions	
5.3.	 Millorar	 l’eficiència,	 evitar	 duplicitats	 i	 alliberar	 recursos	 per	 altres	
programes	prioritaris.	
	 Impulsar	mesures	de	revisió	i	optimització	de	l’estructura,	processos	i	serveis	
de	l’Ajuntament,	per	tal	d’incrementar	l’eficiència	i	alliberar	recursos.	
5.4.	 Promoure	la	cultura	del	resultat	i	d’austeritat	de	la	despesa.	
	 Aplicar	rigor	i	austeritat	en	la	despesa	incorporant	criteris	de	competitivitat	i	
productivitat	en	 la	gestió,	 i	eliminant	tot	allò	que	no	respongui	a	objectius	 i	
resultats	concrets.	
	
Grup	6.	Govern,	Directius	i	Recursos	Humans	
	 Objectiu	de	ciutat	/	descripció	
6.1.	 Garantir	la	qualitat	d’assistència	a	la	ciutadania	preservant	la	transparència	
i	ètica	en	la	gestió	pública	
	 El	govern	municipal	ha	de	donar	visibilitat	sobre	allò	que	es	 fa	 i	com	s’està	
aconseguint,	i	fer	de	l’ètica	i	l’honestedat	el	principi	bàsic	de	la	gestió	política.
6.2.	 Potenciar	les	capacitats	del	capital	humà	de		l’organització,	l’experiència	i	la	
innovació,	i	promoure	la	motivació	i	el	compromís.		
	 Impulsar	 mesures	 per	 motivar	 i	 comprometre	 el	 capital	 humà	 de	
l’organització,	 i	 cercar	 l’eficiència	 dels	 recursos	 humans	 amb	 la	 millora	
continuada	de	les	competències	i	l’avaluació	dels	rendiments	
6.3.	 Garantir	la	productivitat	i	l’alineament	en	tots	els	nivells	de	l’organització.	
	 Assegurar	 que	 el	 conjunt	 de	 l’organització	 treballa	 orientada	 envers	 una	
direcció	 i	 objectius	 clarament	 definits,	 i	 ho	 fa	 de	 forma	 productiva	 i	
coordinada	
	
Grup	7.	El	Coneixement,	la	Tecnologia,	la	Innovació	i	la	Col·laboració	
	 Objectiu	de	ciutat	/	descripció	
7.1.	 Proactivitat	 en	 la	 interacció	 amb	 altres	 administracions	 per	 garantir	 els	
millors	resultats.	
	 Realitzar	 actuacions	 proactives	 orientades	 a	 establir	 acords	 amb	 altres	
administracions,	i	vetllar	per	el	seu	compliment.	
7.2.	 Millorar	les	TIC	per	a	aconseguir	una	administració	més	propera	i	eficaç.	
	 Les	 tecnologies	 de	 la	 informació	 i	 la	 comunicació	 han	 de	 servir	 per	 poder	
donar	un	millor	servei	al	ciutadà,	més	eficient	i	eficaç	i	estalviador	de	temps	i	
de	paper.	
	
	
  
   31	
5 Marc	financer	2014‐2017	
 
El	 Marc	 Financer	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 2014‐2017	 està	 orientat	 a	
l’obtenció	 d’uns	 resultats	 que	 permetin	 garantir	 la	 solvència	 i	 la	 liquiditat	 de	 la	
institució.	 Aquests	 resultats	 són	 l’instrument	 que	 ha	 de	 permetre	 la	 consecució	
dels	objectius	establerts	en	el	Marc	Estratègic	i	Full	de	Ruta	del	govern	municipal.	
El	 projecte	 de	 pressupost	 de	 l’any	 2015	 s’ha	 d’elaborat	 seguint	 les	 directrius	
fixades	 per	 la	 Llei	 Orgànica	 2/2012	 d’Estabilitat	 Pressupostària	 i	 Sostenibilitat	
Financera,	 aprovada	 el	 27	 d’abril	 de	 2012	 (en	 endavant	 LOEPSF).	 La	 seva	
aprovació	respon	a	un	mandat	constitucional	arran	de	 la	reforma	de	 l’article	135	
de	 la	Constitució	Espanyola	 i	 que	 introdueix	una	 regla	 fiscal	 que	 limita	 el	 dèficit	
públic	 de	 caràcter	 estructural	 i	 limita	 el	 deute	 públic	 al	 valor	 de	 referència	 del	
Tractat	de	Funcionament	de	la	Unió	Europea.	El	preàmbul	de	la	LOEPSF	estableix	
tres	 objectius	 fonamentals:	 garantir	 la	 sostenibilitat	 financera	 de	 l’administració	
pública;	enfortir	la	confiança	en	l’estabilitat	de	l’economia;	i	reforçar	el	compromís	
amb	 la	 Unió	 Europea	 en	matèria	 d’estabilitat	 pressupostària.	 Amb	 la	 consecució	
d’aquests	 objectius	 es	 pretén	 contribuir	 a	 consolidar	 un	 marc	 de	 política	
econòmica	orientat	al	creixement	econòmic	i	la	creació	d’ocupació.	
La	 seva	entrada	en	vigor	 introdueix	 canvis	 substancials	 a	 l’hora	de	presentar	els	
pressupostos	dels	ens	locals.	A	banda	de	la	necessitat	del	compliment	de	l’objectiu	
d’estabilitat	 pressupostària,	 s’ha	 introduït	 la	 obligació	 del	 compliment	 de	 regles	
fiscals,	 de	 l’objectiu	 d’endeutament	 o	 de	 presentar	 un	marc	 pressupostari	 a	mig	
termini.	
 
5.1 Objectius	d’Estabilitat	Pressupostària	
 
D’acord	amb	l’article	15	de	 la	LOEPSF,	correspon	al	Govern	de	 l’Estat,	mitjançant	
acord	del	Consell	de	Ministres,	fixar,	al	 llarg	del	primer	semestre	de	cada	any,	els	
objectius	 d’estabilitat	 pressupostària	 i	 de	 deute	 públic	 referit	 als	 tres	 exercicis	
següents	per	 al	 conjunt	de	 les	Administracions	Públiques.	 La	proposta	de	 fixació	
d’aquests	 objectius	 s’ha	 d’acompanyar	 d’un	 informe	 d’avaluació	 de	 la	 situació	
econòmica	 prevista,	 el	 qual	 ha	 d’incloure,	 entre	 d’altres	 aspectes,	 la	 taxa	 de	
referència	 de	 l’economia	 espanyola	 prevista	 per	 poder	 determinar	 la	 regla	 de	
   32	
despesa.	Aprovats	aquests	objectius,	l’elaboració	dels	projectes	de	Pressupostos	de	
les	Administracions	Públiques	s’han	d’acomodar	als	esmentats	objectius.	
Per	acord	del	Consell	de	Ministres	de	27	de	juny	de	2014,	i	aprovats	en	els	tràmits	
parlamentaris	posteriors,	s’han	fixat	els	següents	objectius	en	relació	a	les	Entitats	
Locals:	
	 2015	 2016	 2017	
Objectiu	d’Estabilitat	Pressupostària	
Capacitat	(+)	Necessitat	(‐)	de	Finançament,	SEC‐95,	en	%	PIB	 0,0	 0,0	 0,0	
Objectiu	de	Deute	Públic,	en	%	PIB	(*)	 3,9	 3,8	 3,6	
Regla	de	despesa,	en	%	 1,3	 1,5	 1,7	
	
(*)	Els	límits	d’endeutament	aplicables	a	cada	entitat	local,	no	obstant,	són	els	determinats	a	la	Llei	Reguladora	
d’Hisendes	Locals,	aprovada	pel	RDL	2/2001,	tenint	en	compte	el	que	estableix	la	disposició	final	30ª	de	la	Llei	
17/2012,	de	27	de	desembre,	de	Pressupostos	Generals	de	l’Estat	per	l’any	2013,		pel	que	fa	a	les	operacions	
de	crèdit	a	llarg	termini	per	finançar	inversions,	i	que	està	fixat	en	el	75%	dels	ingressos	corrents	liquidats.	
	
Els	 “Objectius	 d’Estabilitat	 Pressupostària	 i	 deute	 públic	 2015‐2017”	 han	 estat	
informats	favorablement	per	la	Comissió	Nacional	d’Administració	Local,	en	sessió	
de	data	25	de	juny	de	2014.	
L’objectiu	d’Estabilitat	Pressupostària	fixat	pel	govern	de	l’Estat	és	coherent	amb	el	
mandat	 de	 la	 LOEPSF,	 que	 en	 el	 seu	 article	 11.4	 fixa	 la	 necessitat,	 per	 les	
corporacions	locals,	de	mantenir	una	posició	d’equilibri	o	superàvit	pressupostari.	
 
5.2 Sostre	de	despesa	no	financera	i	compliment	de	la	
regla	de	despesa	aplicable	als	Pressupostos	de	l’àmbit	
d’Administració	Publica	de	l’Ajuntament	de	
Barcelona	per	a	2015	
 
L’article	30	de	 la	LOEPSF	estableix	que	 les	Corporacions	Locals	aprovaran,	en	els	
seus	 respectius	 àmbits,	 un	 límit	 màxim	 de	 despesa	 no	 financera,	 coherent	 amb	
l’objectiu	d’estabilitat	pressupostària	i	la	regla	de	despesa	(article	12),	que	marcarà	
el	sostre	de	l’assignació	de	recursos	dels	seus	pressupostos.	
El	sostre	de	despesa	no	financera	dels	Pressupostos	de	l’àmbit	de	l’Administració	
Pública	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 en	 termes	 consolidats	 (perímetre	 SEC‐95)	
per	 a	 2015	 és	 de	 2.487,4	 milions	 d’euros.	 Aquest	 sostre,	 calculat	 a	 partir	 dels	
ingressos	no	financers	previstos	permet	donar	compliment	als	objectius	establerts	
d’estabilitat	pressupostària	i	endeutament.	
   33	
L’obtenció	del	sostre	de	despesa	no	financera	respon	als	següents	càlculs:	
(dades	en	milions	d’euros)	 2015	
Ingressos	no	financers	 2.485,4
Objectiu	de	dèficit 0
Ajustos	SEC‐95	 2,0
Sostre	despesa	no	financera	 2.487,4
	
 
Detall	d’ajustaments	SEC‐95	
a) Ingressos:	
Els	ingressos	per	fiscalitat	local	(impostos,	taxes	i	preus	públics)	estan	estimats	al	
pressupost	atenent	al	criteri	de	caixa,	d’acord	amb	els	criteris	SEC‐95,	per	la	qual	
cosa	no	procedeix	realitzar	cap	ajustament.	
En	 general,	 les	 transferències	 entre	 administracions	 han	 de	 coincidir	 en	 la	 seva	
situació	en	el	càlcul	de	la	capacitat	de	finançament.	Per	tant,	cas	d’haver‐se	previst	
a	pressupost	o	reconegut	un	dret	(a	la	liquidació)	d’una	transferència	que	l’entitat	
pagadora	 no	 ha	 inclòs	 en	 el	 seu	 pressupost	 o	 reconegut	 la	 obligació	 (a	 la	
liquidació),	l’entitat	que	ha	de	percebre	la	mateixa	haurà	d’ajustar	minorant	la	seva	
capacitat	 per	 l’import	 d’aquesta	 transferència.	 No	 es	 preveu	 ajustaments	 per	
aquest	 concepte.	 No	 obstant,	 l’aplicació	 d’aquest	 ajust	 a	 les	 transferències	 de	 la	
participació	de	tributs	de	l’Estat	es	tradueix	en	l’aplicació	del	principi	de	caixa,	és	a	
dir,	substitució	dels	drets	per	la	recaptació,	ja	que	les	administracions	superiors	no	
utilitzen	els	pendent	de	pagament	en	transferències	de	finançament.	
En	relació	a	 la	participació	en	els	tributs	de	 l’Estat,	s’ha	practicat	un	ajust	positiu	
que	es	correspon	a	la	retenció	que	l’Estat	practica	per	compensar	les	liquidacions	
negatives	dels	exercicis	2008	i	2009.	L’ajust	estimat	és	de	Aquest	ajust	és	de	15,6	
milions	d’euros	i	es	correspon	a	l’anualitat	corresponent	a	l’exercici	2015	de	retorn	
de	 l’import	 pendent	 de	 devolució	 a	 1/1/2015	 dividit	 per	 204	 mensualitats,	 en	
aplicació	del	que	disposa	la	disposició	addicional	única	del	RDL	12/2004	de	12	de	
setembre.	 L’esmentada	 disposició	 addicional	 única	 permet	 a	 les	 Corporacions	
Locals	a	 les	quals	s’estigui	 la	disposició	 final	desena	de	 la	Llei	2/2012	ampliar	el	
termini	de	retorn	en	120	mensualitats.	
Addicionalment,	 s’ha	 practicat	 un	 ajust	 negatiu	 de	 10,4	 milions	 d’euros,	
corresponent	 a	 l’import	pendent	de	 retornar	 a	31/12/2015	 com	a	 resultat	 de	 la	
liquidació	definitiva	de	del	Fons	Complementari	de	Finançament	de	l’exercici	2013.	
L’import	 de	 la	 liquidació	 negativa	 corresponent	 a	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	
comunicat	pel	MHAP	ha	estat	de	51,4	milions	d’euros.	D’acord	amb	l’article	72	del	
projecte	de	llei	de	Pressupostos	Generals	de	l’Estat	pel	2015,	aquest	import	s’ha	de	
retornar	en	un	màxim	de	3	anys,	aplicant	devolucions	trimestrals	d’un	màxim	del	
   34	
25%	de	 les	bestretes	mensuals	a	compte.	D’acord	amb	els	càlculs	efectuats,	 l’any	
2015	es	preveu	retornar	41,5	milions	d’euros	per	aquest	concepte.	
b) Despeses:	
No	s’ha	realitzat	cap	previsió	d’ajust	per	despeses	financeres,	 ja	que	s’estima	que	
l’import	previst	en	pressupost	coincidirà	amb	la	despesa	meritada.	
S’ha	 efectuat	 un	 ajust	 positiu	 de	 4,6	 milions	 d’euros	 corresponent	 a	 l’anualitat	
2015	 de	 compres	 d’inversió	 amb	 preu	 ajornat	 efectuades	 l’any	 2013,	 i	 que	 han	
comportat	un	ajust	negatiu	en	la	previsió	de	liquidació	d’aquell	any.	
S’ha	 efectuat	 un	 ajust	 negatiu	 de	 7,8	 milions	 d’euros	 corresponent	 a	 despeses	
previstes	 del	 capítol	 8	 “Actius	 financers”	 Les	 ampliacions	 de	 capital	 que	 s’han	
considerat	són	els	compromisos	vigents	que	pel	2015	té	l’Ajuntament	de	Barcelona	
per	 l’adquisició	 d’accions	 de	 Fira‐2000.	 Aquest	 ajust	 és	 d’aplicació	 quan	 les	
aportacions	 de	 capital	 es	 destinen	 a	 eixugar	 pèrdues,	 ja	 que	 s’assimilen	 a	 una	
transferència	de	capital.	
 
Càlcul	de	la	regla	de	despesa	
L’article	12	de	la	LOEPSF	estableix	que	la	variació	de	la	despesa	computable	de	les	
corporacions	 locals	 no	 podrà	 superar	 la	 taxa	 de	 referència	 de	 creixement	 del	
Producte	Interior	Brut	a	mig	termini	de	l’economia	espanyola.	
D’acord	amb	l’esmentat	article,	s’entén	per	despesa	computable	els	usos	financers	
definits	 en	 termes	 del	 Sistema	 Europeu	 de	 Comptes,	 exclosos	 els	 interessos	 del	
deute,	 la	 despesa	 no	 discrecional	 en	 prestacions	 per	 atur,	 la	 part	 de	 la	 despesa	
finançada	 amb	 fons	 finalistes	 de	 la	 UE	 o	 d’altres	 administracions	 públiques	 i	 les	
transferències	 a	 les	 Comunitats	 Autònomes	 i	 les	 Corporacions	 Locals	 vinculades	
als	sistemes	de	finançament.	
Per	al	seu	càlcul,	s’ha	seguit	 la	“Guía	para	la	determinación	de	la	Regla	de	Gasto	del	
articulo	12	de	la	Ley	Orgánica	2/2012	de	estabilidad	presupuestaria	y	sostenibilidad	
financiera	para	las	Corporaciones	Locales”	editada	per	la	IGAE.	
La	regla	de	despesa	ha	de	complir‐se	per	a	la	despesa	de	la	Corporació	Local	un	cop	
consolidades	 i	 eliminades	 les	 transferències	 internes	 entre	 les	 unitats	 que	 la	
integren	i	que	s’inclouen	a	l’article	2.1	de	la	LOEPSF,	és	a	dir,	a	nivell	consolidat.	
Per	 tal	 de	 poder	 valorar	 el	 compliment	 de	 la	 regla	 de	 despesa	 cal	 obtenir	
prèviament	 l’import	de	despesa	computable	de	 l’exercici	precedent.	D’acord	amb	
l’esmentada	guia,	cal	fer	el	càlcul	a	partir	de	la	liquidació,	i	en	cas	de	no	disposar‐
ne,	d’una	estimació	de	 la	 liquidació.	A	aquests	efectes,	s’ha	pres	com	a	referència	
l’estimació	de	 la	 liquidació	de	 l’exercici	 2014	a	30	de	 juny.	 	Addicionalment,	 per	
   35	
obtenir	 els	 usos	 no	 financers	 en	 termes	 del	 Sistema	 Europeu	 de	 Comptes,	 cal	
aplicar	una	sèrie	d’ajustaments	que	varien	en	funció	que	les	unitats	incloses	en	el	
perímetre	 de	 consolidació	 estiguin	 sotmeses	 al	 Pla	 General	 de	 Comptabilitat	
Pública	 o	 al	 Pla	General	 de	Comptabilitat	 de	 la	 empresa.	Aquests	 ajustaments	 es	
detallen	més	endavant.	
La	despesa	computable	consolidada	de	 l’Ajuntament	de	Barcelona	per	a	 l’exercici	
2015	no	pot	superar	en	més	de	l’1,3%	la	despesa	computable	de	l’any	anterior.	No	
obstant,	aquest	llindar	de	despesa	computable	pot	variar	a	l’alça	o	a	la	baixa,	en	el	
cas	 d’aprovar‐se	 canvis	 normatius	 que	 suposin	 respectivament	 augments	 o	
disminucions	permanents	en	la	recaptació,	i	per	la	quantia	equivalent.	
El	càlcul	de	la	despesa	computable	de	l’exercici	2015	és	la	següent:	
 
(dades	en	milions	d’euros)	 EL‐2014	 Projecte	2015	
Usos	no	financers	SEC	95	(Excloent	interessos)	 3.044,3	 2.893,8	
Eliminació	transferències	internes	 ‐492,4	 ‐498,3	
Despeses	finançades	amb	fons	finalistes	 ‐156,9	 ‐142,0	
						Unió	Europea	 ‐6,6	 ‐3,0	
						Estat	 ‐1,8	 ‐0,3	
						Comunitat	Autònoma	 ‐80,1	 ‐66,5	
						Diputacions	 ‐9,5	 ‐14,6	
						Altres	Administracions	Públiques	 ‐58,9	 ‐57,6	
Despesa	Computable	(a)	 2.395,0	 2.253,6	
Ajust	disminució	despesa	computable	inversions	
financerament	sostenibles	(DA6	LO	9/2013)	 ‐199,4	 ‐	
Despesa	Computable	(a’)	 2.195,6	 2.253,6	
Aplicació	regla	despesa	per	2015	(Δ	1,3%)	(1)	 28,5	
Increments	permanents	recaptació	(2)	 30,7	
Límit	màxim	despesa	computable	per	2015	(=)	a’	+	1	+	2	 2.254,9	
Validació	compliment	"Regla	despesa"	 	
(EL,	Estimació	de	liquidació)	
Aplicant	 la	 taxa	 de	 referència	 de	 creixement	 del	 PIB	 a	 mig	 termini	 per	 2015	
aprovada	 del	 1,3%,	 el	 límit	 màxim	 de	 despesa	 consolidada	 computable	 per	
l’exercici	 2015	 aplicable	 a	 l’àmbit	 d’Administració	 Pública	 de	 l’Ajuntament	 de	
Barcelona	és	de	2.254,9	milions	d’euros.	La	despesa	computable	del	projecte	de	
pressupost	2015,	de	2.253,6	milions	d’euros,	dóna	compliment	a	aquest	límit.	
Per	 obtenir	 els	 usos	 no	 financers	 en	 termes	 SEC‐95	 dels	 ens	 sotmesos	 al	
pressupost	 cal	 aplicar	determinats	 ajustaments	 a	 la	 comptabilitat	pressupostària	
(capítols	 1	 a	 7	 de	 despeses,	 excloent‐hi	 els	 interessos).	 Els	 ajustaments	 aplicats	
d’acord	 amb	 la	 “Guía	 para	 la	 determinación	 de	 la	Regla	 de	Gasto”	han	 estat	 els	
següents:	
   36	
(dades	en	milions	d’euros)	 EL‐2014	 Projecte	2015	
Vendes	de	terrenys	i	altres	inversions	reals	 ‐61,0	 ‐0,5	
Inversions	realitzades	per	compte	de	l'Ajuntament	 0,0	 0,0	
Execució	d'avals	 0,0	 0,0	
Aportacions	de	capital	 9,8	 7,8	
Assumpció	i	cancel·lació	de	deutes	 0,0	 0,0	
Despeses	realitzades	en	l'exercici	pendents	d'aplicar	al	
pressupost	 0,0	 0,0	
Pagaments	a	socis	privats	en	el	marc	APP	 0,0	 0,0	
Adquisicions	amb	pagament	ajornat	 ‐8,3	 ‐4,6	
Arrendaments	financers	 0,0	 0,0	
Préstecs	 0,0	 0,0	
Mecanisme	extraordinari	pagament	proveïdors	2012	 0,0	 0,0	
Inversions	realitzades	per	l'Ajuntament	per	compte	altres	
AAPP	 0,0	 0,0	
Ajustament	per	grau	d'execució	 0,0	 ‐45,3	
Altres	 0,0	 0,0	
Total	 ‐59,5	 ‐42,6	
	
En	el	projecte	de	pressupost	2015	 les	despeses	no	 financeres	totals	consolidades	
de	 l’àmbit	 d’Administració	 Pública	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 en	 els	 termes	
definits	 pel	 Sistema	 Europeu	 de	 Comptes	Nacionals	 i	 Regionals	 (SEC‐95)	 són	 de	
2.476,5	milions	 d’euros,	 donant	 compliment	 al	 sostre	 de	 despesa	 no	 financera	 i	
alhora	al	límit	de	la	regla	de	despesa.	
 
5.3 Marc	Financer	2014‐2017.	Marc	pressupostari	a	mig	
termini	
	
Aquest	 marc	 financer	 constitueix	 la	 referència	 pressupostària	 pels	 propers	 tres	
anys,	i	delimita,	en	base	a	la	millor	estimació	dels	ingressos	i	els	objectius	financers	
determinats,	la	disponibilitat	de	recursos	futurs.	
	
Perímetre	de	consolidació	
El	 perímetre	 de	 consolidació	 inclou	 el	 Sector	 Administració	 Pública	 de	
l’Ajuntament	 de	 Barcelona,	 format	 per	 l’Ajuntament	 i	 les	 entitats	 dependents	 en	
què:	l’Ajuntament	té	més	del	50%	del	capital,	majoria	en	drets	de	vot,	nomena	a	la	
majoria	dels	integrants	dels	òrgans	de	govern	i/o	a	la	majoria	dels	administradors;	
que	 es	 financen	 majoritàriament	 amb	 ingressos	 de	 no	 mercat;	 i	 que	 han	 estat	
   37	
classificades	 com	 Sector	 Administració	 Pública	 per	 la	 Intervenció	 General	 de	
l’Administració	de	l’Estat.	
	
Objectius	financers	
L'objectiu	 estratègic	 del	 govern	 municipal	 és	 fer	 de	 Barcelona	 la	 ciutat	 de	 les	
persones,	 incidint	en	tres	eixos	 fonamentals:	 la	reactivació	econòmica,	 l’atenció	a	
les	persones	i	la	regeneració	urbana.		
La	consecució	d’aquests	objectius	s’ha	de	compatibilitzar	amb	el	compromís	amb	
els	 objectius	 derivats	 de	 la	 LOEPSF	 pel	 període	 2015‐2017	 i	 el	 compromís	 del	
govern	 municipal	 de	 preservar	 la	 solvència	 i	 liquiditat	 de	 la	 institució	 com	 a	
garantia	 per	 l’assoliment	 dels	 objectius	 establerts	 en	 el	Marc	 Estratègic	 i	 Full	 de	
Ruta.		
En	base	a	aquestes	premisses,	els	objectius	financers	establerts	són	els	següents:	
a) Complir	amb	els	objectius	derivats	de	la	LOEPSF.	
b) Mantenir	 un	 nivell	 d'estalvi	 brut	 sobre	 els	 ingressos	 corrents	 per	 sobre	 del	
15%	en	termes	comptabilitat	nacional,	és	a	dir,	aplicant	els	criteris	del	Sistema	
Europeu	 de	 Comptes	 Nacionals	 i	 Regionals	 (SEC‐95),	 que	 permeti	 el	
finançament	de	les	inversions	previstes.	
c) Estabilitzar	el	nivell	d'endeutament	(d’acord	amb	el	Protocol	de	dèficit	excessiu	
‐PDE)	de	l'administració	pública	per	sota	del	60%	dels	ingressos	corrents.	
	
Escenari	macroeconòmic	
El	“programa	de	estabilidad	del	Reino	de	España”	2014‐2017	de	30	d’abril	de	2014	
inclou	 el	 darrer	 escenari	 macroeconòmic	 publicat	 pel	 Ministeri	 d’Economia	 i	
Competitivitat.	Les	previsions	incloses	en	aquest	escenari	són:	
	
Variació,	%	 2015	 2016	 2017	
PIB	real	 1,8%	 2,3% 3,0%
PIB	nominal	 2,6%	 3,4% 4,5%
Deflactor	del	PIB	 0,8%	 1,2% 1,5%
	
Tenint	 en	 compte	 l’estructura	 dels	 ingressos	 i	 despeses	 de	 l’Ajuntament	 de	
Barcelona,	vinculats	estretament	quant	a	la	participació	en	els	ingressos	de	l’Estat	
principalment	 a	 les	 previsions	 macroeconòmiques	 incorporades	 en	 els	
Pressupostos	Generals	 de	 l’Estat,	 s’ha	 adoptat	 aquest	 escenari	 per	 l’estimació	de	
l’evolució	 dels	 ingressos	 pel	 propers	 exercicis,	 emprant	 el	 deflactor	 del	 PIB	 com	
indicador	de	l’IPC	pel	període	2016‐2017.		
	
   38	
Escenari	pressupostari	2014‐2017	
SECTOR	ADMINISTRACIÓ	PÚBLICA	DE	L’AJUNTAMENT	DE	BARCELONA,	
(d’acord	amb	la	LOEPSF)	(milers	d’euros)	
2014	 2015	 2016	 2017	
Estimació	 Previsió	 Previsió	 Previsió	
RESULTAT	CORRENT	(ORDINARI)	
(+)	 Ingressos	corrents		 2.634.873 2.456.620 2.562.444	 2.601.364
(‐)	 Despeses	corrents	(*)	 2.000.179 2.088.885 2.156.001	 2.197.892
(=)	 Estalvi	brut	 634.694 367.736 406.443	 403.472
%	Estalvi	brut	s/	Ingressos	corrents	 24,1% 15,0% 15,9%	 15,5%
RESULTAT	DE	CAPITAL	(INVERSIONS)
(+)	 Ingressos	de	capital	 47.228 34.069 24.462	 24.462
(‐)	 Despeses	de	capital	 662.984 387.567 391.949	 397.425
(=)	 Superàvit	(dèficit)	de	capital	 (615.756) (353.498) (367.487)	 (372.963)
Ingressos	no	financers	totals	 2.682.101 2.490.689 2.586.906	 2.625.826
Despeses	no	financeres	totals	 2.663.163 2.476.452 2.547.950	 2.595.317
(=)	
CNF	[Capacitat	(Necessitat)	de	
Finançament]	 18.938 14.237 38.957	 30.509
%	CNF	s/	Ingressos	no	financers	 0,7% 0,6% 1,5%	 1,2%
FONTS	DE	FINANÇAMENT	DE	CNF	
(‐)	 Ingressos	financers	(1)	 7.610 171.421 171.550	 167.900
(+)	 Despeses	financeres	(1)	 137.376 175.805 184.534	 182.800
(+)	 Operacions	financeres	netes	 (129.766) (4.384) (12.984)	 (14.900)
(=)	 Excedent	(dèficit)	de	finançament	anual (110.828) 9.853 25.973	 15.609
ENDEUTAMENT	
Endeutament	previst	a	31/12	(PDE)(2)	 971.680 974.046 972.662	 972.662
%	Deute	s/	Ingressos	corrents	 36,9% 39,6% 38,0%	 37,4%
(*)	Inclou	el	Fons	de	Contingència	
(1)	Inclouen	els	ingressos	i	despeses	respectivament	per	fiances	urbanístiques	i	guals.	
(2)	PDE.	Endeutament	d’acord	amb	el	Protocol	de	Dèficit	Excessiu.	 Inclou	 l’endeutament	de	 l’Ajuntament	de	
Barcelona	i	dels	seus	ens	dependents	als	efectes	de	la	LOEPSF	
	
Previsió	d’ingressos	i	despeses	(2014‐2017)	
L’exercici	2014	correspon	a	l’estimació	de	liquidació	amb	les	dades	tancades	a	30	
de	juny.	Les	dades	corresponents	a	l’exercici	2015	són	les	incloses	en	el	projecte	de	
pressupostos	 municipals	 que	 es	 presenten,	 aplicant	 els	 ajustos	 de	 comptabilitat	
nacional	necessaris	per	passar	del	pressupost	d’acord	amb	el	Text	Refós	de	la	Llei	
Reguladora	d’Hisendes	Locals	 (LRHL)	a	 la	presentació	de	resultats	en	 termes	del	
Sistema	Europeu	de	Comptes	Nacionals	 i	Regionals	(SEC‐95).	Partint	del	projecte	
   39	
de	pressupost	per	 l’exercici	2015,	els	 ingressos	 i	despeses	dels	anys	2016	 i	2017	
s’han	projectat	sobre	la	base	de	les	hipòtesis	següents:	
	
Ingressos	
a) Impostos	locals:		
En	 el	 cas	 de	 l’Impost	 sobre	 béns	 immobles	 s’estima	 una	 variació	 de	 2%	 tant	 al	
2016	 com	al	2017.	Aquests	 increments	 es	deriven	dels	 efectes	dels	 topalls	 fixats	
per	amortir	l’impacte	de	la	revisió	dels	valors	cadastrals	de	2001,	i	que	segueixen	
aplicant	d’acord	amb	les	Ordenances	Fiscals	vigents	sobre	la	revisió	automàtica	de	
coeficients	 arran	 de	 la	 modificació	 de	 la	 Llei	 16/2012.	 No	 es	 contempla	 en	 les	
previsions	cap	variació	de	tipus	ni	 la	modificació	del	coeficient	d’actualització	del	
valor	cadastral	en	relació	als	valors	estimats	per	2015.	
Pel	 que	 fa	 a	 la	 resta	 d’impostos	 locals,	 s’estima	 en	 conjunt	 que	 els	 ingressos	 es	
mantindran	estables	tot	el	període.	
b) Participació	en	els	ingressos	de	l’Estat:	
Pel	període	2016‐2017	s’estima	que	els	avançaments	a	compte	de	la	Cessió	en	els	
Tributs	de	l’Estat	(CTE)	i	del	Fons	Complementari	de	Finançament	(FCF)	creixerà	
al	mateix	ritme	que	el	PIB	nominal.	Els	ingressos	estimats	preveuen	l’efecte,	per	a	
cada	exercici,	de	la	devolució	d’una	anualitat	resultant	de	dividir	l’import	pendent	
de	 retornar	 de	 les	 liquidacions	 negatives	 corresponents	 als	 anys	 2008	 i	 2009	 a	
1/1/2015	en	204	mensualitats,	 en	aplicació	de	 la	disposició	addicional	única	del	
RDL	12/2014	(15,6	milions	d’euros	anuals).	
Per	 l’exercici	 2016,	 addicionalment,	 els	 ingressos	 estimats	 preveuen	 l’efecte	 de	
l’import	pendent	de	retornar	a	1/1/2016	corresponent	a	la	liquidació	negativa	de	
l’exercici	2013	del	FCF	(10,4	milions	d’euros).	
S’estima	que	 la	 liquidació	definitiva	de	 la	participació	en	els	 tributs	de	 l’Estat	del	
l’exercici	2014	tindrà	efecte	neutre	en	els	pressupostos	del	l’exercici	2016	i	que	la	
liquidació	definitiva	de	 la	participació	en	els	 tributs	de	 l’Estat	del	 l’exercici	2015	
resultarà	negativa	en	30	milions	d’euros	i	impactarà	íntegrament	en	el	pressupost	
de	l’any	2017.		
c) Taxes	i	altres	ingressos:	
S’estima	que	les	taxes	i	altres	ingressos	creixeran	al	mateix	ritme	que	l’IPC	previst	
pel	període	2016‐2017.	
d) Ingressos	patrimonials:	
S’estima	que	els	ingressos	patrimonials	creixeran	al	mateix	ritme	que	l’IPC	previst	
pel	període	2016‐2017.	
e) Altres	transferències:	
S’estima	 pel	 període	 2016‐2017	 les	 transferències	 corrents,	 excloses	 les	
transferències	 corrents	 derivades	 del	 Fons	 Complementari	 de	 Finançament,	 es	
   40	
mantindran	 estables	 en	 tot	 el	 període.	 La	 projecció	 està	 feta	 sobre	 les	 xifres	
previstes	al	projecte	de	pressupost	de	l’exercici	2015.	
f) Ingressos	de	capital:	
Quant	 als	 ingressos	 de	 capital,	 s’estima	 uns	 ingressos	 constants	 de	 24	 milions	
d’euros	anuals	que	provindran	de	 la	gestió	d’actius	(per	venda	de	solars,	edificis,	
aparcaments	i	sobrants	de	la	via	pública)	i	de	transferències	de	capital	per	finançar	
inversions.	
	
Despeses	
L’estimació	de	les	despeses	corrents	pel	període	2016‐2017	s’han	estimat	aplicant	
a	 partir	 de	 2015	 la	 restricció	 de	 l’obtenció	 d’un	 estalvi	 brut	 equivalent,	 com	 a	
mínim,	 al	 15%	 dels	 ingressos	 corrents,	 en	 línia	 amb	 els	 objectius	 financers	
establerts.		
Sota	aquesta	premissa,	i	partint	de	l’estructura	de	les	despeses	corrents	resultant	
del	 projecte	 de	 pressupost	 per	 l’exercici	 2015,	 la	 distribució	 de	 les	 despeses	
corrents	 per	 epígrafs	 s’ha	 realitzat	 sobre	 la	 base	 de	 les	 següents	 hipòtesis:	 a)	 la	
previsió	que	 les	despeses	de	personal	es	mantinguin	estables	al	 llarg	del	període	
2016‐2017,	 conseqüència	 de	 la	 no	 reposició	 per	 jubilacions	 i	 baixes,	 que	
compensaria	possibles	augments	per	lliscaments	de	categories	o	actualitzacions	de	
salaris;	 b)	 les	 despeses	 financeres	 es	 basen	 en	 l’import	 i	 l’estructura	 de	
l’endeutament	previst	i	considerant	un	cost	mig	del	deute	del	4%	tant	al	2016	com	
al	 2017.	 Fent	 una	 anàlisi	 de	 sensibilitat,	 i	 en	 funció	 del	 volum	 d’endeutament	
previst	a	final	de	l’exercici	2016	i	2017,	la	variació	d’un	punt	percentual	en	el	cost	
mig	estimat	del	deute	representaria	un	import	arrodonit	de	9,7	milions	d’euros;	c)	
quant	 a	 despeses	 en	 béns	 corrents	 i	 serveis,	 transferències	 corrents	 i	 Fons	 de	
Contingència	s’estima	que	aquests	epígrafs	augmentin	a	l’entorn	del	2,1%al	2016	i	
al	2017	en	concordança	amb	l’evolució	dels	ingressos	corrents.		
L’estimació	de	 les	despeses	de	capital	del	període	2016‐2017	són	el	resultat	dels	
estalvis	 bruts	 que	 s’estima	 generar	 al	 llarg	 del	 període,	 més	 l’estimació	 dels	
ingressos	 de	 capital	 previstos	 i	 més	 la	 variació	 resultant	 de	 l’endeutament	 net	
previst.	Els	valors	resultants	suposen	el	mínim	disponible	aplicant	la	restricció	de	
l’objectiu	 d’un	 estalvi	 brut	 del	 15%.	Un	 increment	 de	 l’1%	 en	 l’objectiu	 d’estalvi	
brut	representaria	una	major	disponibilitat	de	25	milions	d’euros	per	inversió.	
Quant	a	 les	despeses	 financeres,	a	banda	de	 les	noves	operacions	d’endeutament	
previstes	per	 fer	 front	al	venciments	contractuals,	 inclouen	 les	previsions	per	 fer	
front	als	compromisos	d’adquisició	d’actius	financers	vigents	i	aprovats	pel	Plenari	
del	Consell	Municipal.	Aquesta	previsió	inclou	19,4	milions	d’euros	al	2016	i	14,9	
milions	d’euros	al	2017.	
	
	
   41	
Previsió	de	l’endeutament	(2014‐2017)	
A	 la	 taula	 següent	 es	 desglossa	 l’endeutament	 consolidat	 de	 l’Àmbit	
d’Administració	Pública	de	l’Ajuntament	de	Barcelona	en	dos	grups:	(i)	el	deute	de	
l’Ajuntament	de	Barcelona	;	i	(ii)	el	deute	dels	seus	ens	dependents	del	Pressupost	
Municipal,	 és	 a	 dir,	 que	 presten	 serveis	 que	 es	 financen	 majoritàriament	 amb	
transferències	corrents	de	l’Ajuntament.	
	
Endeutament	financer	consolidat,	a	31	de	desembre	(dades	en	
milions	d’euros)	
(dades	en	milers	d’euros)	 2014Estimació
2015
Previsió	
2016	
Previsió	
2017
Previsió	
Ajuntament	de	Barcelona	 971.680 974.046 972.662	 972.662
Ens	dependents	 0 0 0	 0
Endeutament	financer	(a	31/12)	(PDE) 971.680 974.046 972.662	 972.662
	
Compliment	dels	objectius	de	deute	públic		
L’objectiu	de	deute	públic	pel	conjunt	de	les	corporacions	locals	ha	estat	fixat	en	el	
3,9%	del	PIB	pel	2015,	el	3,8%	pel	2016	i	en	3,6%	per	l’any	2017.	No	obstant,	els	
límits	 d’endeutament	 aplicables	 a	 cada	 entitat	 local	 són	 els	 determinats	 a	 la	 Llei	
Reguladora	d’Hisendes	Locals,	aprovada	pel	RDL	2/2001,	tenint	en	compte	el	que	
estableix	 la	 disposició	 final	 30ª	 de	 la	 Llei	 17/2012,	 de	 27	 de	 desembre,	 de	
Pressupostos	 Generals	 de	 l’Estat	 per	 l’any	 2013,	 pel	 que	 fa	 a	 les	 operacions	 de	
crèdit	 a	 llarg	 termini	 per	 finançar	 inversions,	 i	 que	 està	 fixat	 en	 el	 75%	 dels	
ingressos	corrents	liquidats.	
	
(dades	en	milers	d’euros)	 2014Estimació	
2015
Previsió	
2016	
Previsió	
2017
Previsió	
Endeutament	financer	(a	31/12)	(PDE) 971.680 974.046 972.662	 972.662
Imports	pendents	de	devolució	per	
liquidacions	negatives	PIE’s	2008	i	2009	 265.352 249.743 234.134	 218.525
Import	pendent	devolució	per	liquidació	
negativa	PIE	2013	 0 10.364 0	 0
Deute	(als	efectes	TRLRHL)	 1.237.032 1.223.789 1.206.796	 1.190.837
%	Deute	s/	ingressos	corrents	(rati	
TRLRHL)	 46,2% 49,9% 47,6%	 46,1%
Avals	financers	 218 164 109	 55
%	Deute	(incloent	avals)		s/	ingressos	
corrents	(rati	TRLRHL)	 46,2% 49,9% 47,6%	 46,1%
	
  
   42	
6 El	pressupost	de	l'Ajuntament	
 
En	aquest	apartat	 s’exposen	 les	principals	 línies,	 xifres	 i	 agregats	del	projecte	de	
pressupost	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 per	 a	 l’exercici	 2015,	 així	 com	 la	 seva	
comparativa	 amb	 l’exercici	 anterior,	 la	 qual	 es	 basarà	 tant	 envers	 les	 previsions	
inicials	com	pel	que	fa	a	l’estimació	de	liquidació	del	pressupost	2014.	
La	memòria	 explicativa	 d’aquest	 projecte	 de	 pressupost	 2015	pretén	 facilitar	un	
relat	el	més	entenedor	possible,	explicitant	d’on	procedeixen	els	recursos	de	què	
disposa	l’Ajuntament,	a	quines	tipologies	i	finalitats	de	despesa	es	destinen	i	qui	els	
gestiona.	Cal	 remarcar	que	 les	comparatives	que	normalment	es	realitzen	envers	
sobre	què	puja	 i	 què	baixa	 sovint	poden	 resultar	 enganyoses	pels	 canvis	 interns	
que	 hi	 hagi	 pogut	 haver	 dins	 d’una	 mateixa	 política	 o	 programa	 (canvis	 en	 la	
composició	 i	 volum	dels	béns	 i	 serveis	 compresos),	d’una	banda,	 i	perquè	poden	
amagar	l’esforç	de	gestió	i	de	millora	d’eficiència	que	fan	que	l’import	assignat	a	un	
servei	o	programa	baixi	i,	per	efecte	d’una	millora	de	la	gestió,	el	nivell	de	servei	i	
la	qualitat	del	mateix	no	es	redueixi.	En	el	camí	cap	a	un	pressupost	per	prioritats	i	
resultats	 per	 mitjà	 del	 Pressupost	 Executiu,	 el	 que	 es	 vol	 és	 incloure	 en	 el	
pressupost	 informació	 sobre	 serveis	 i	 sobre	 objectius	 i	 resultats	 per	 tal	 que	 la	
valoració	que	es	fa	de	l’acció	de	govern	i	els	diners	que	s’hi	destinen	sigui	en	uns	
termes	 més	 amplis	 que	 no	 pas	 una	 senzilla	 comparativa	 d’imports.	 En	 aquest	
sentit,	 allò	 especialment	 rellevant	 és	 l’obtenció	 de	 resultats	 (impactes	 quant	 a	
millora	del	benestar	dels	 ciutadans)	 amb	els	 recursos	pressupostaris	 que	 s’hi	 ha	
assignat.		
Les	 grans	 prioritats	 estratègiques	 en	 les	 què	 s’ha	 concretat	 el	 projecte	 de	
pressupost	2015	són	les	següents:	
 Unes	finances	equilibrades	i	sostenibles	
 Priorització	 estratègica	 dels	 recursos,	 la	 qual	 es	 concreta	 en	 les	 següents	
grans	prioritats:	
o Atenció	a	les	persones,	especialment	a	les	més	vulnerables	
o Reactivació	econòmica	i	creació	d’ocupació	
o Fer	que	Barcelona	funcioni	amb	uns	serveis	de	qualitat,	configurant	
un	nou	model	de	ciutat	intel·ligent.	
o Barcelona	 reconeguda	 com	 a	 ciutat	 de	 cultura,	 coneixement,	
creativitat,	innovació	i	benestar.	
   43	
Per	 tal	 de	 donar	 compliment	 a	 aquestes	 prioritats,	 l’important	 increment	 de	
despeses	corrents	(5,0%	en	relació	al	pressupost	inicial	2014	(96,3	milions	d’euros	
d’increment)	 i	 5,1%	 pel	 que	 fa	 a	 l’estimació	 de	 liquidació	 2014	 (95,6	 milions	
d’euros	 d’increment))	 registrat	 per	 part	 del	 projecte	 de	 pressupostos	 2015	 s’ha	
orientat	cap	a	 l’increment	de	les	polítiques	socials	per	atendre	la	demanda	de	les	
persones	més	vulnerables,	l’expansió	de	recursos	per	a	generar	ocupació	i	activitat	
econòmica,	 proporcionar	 una	 major	 dotació	 per	 a	 transport	 públic,	 habitatge	 i	
manteniment	 dels	 principals	 serveis	 urbans	 i	 de	 l’espai	 públic	 i	 incrementar	 la	
dotació	a	càrrec	de	recursos	propis	pels	serveis	educatius	i	les	beques	i	reforçar	la	
promoció	 cultural.	 Això	 s’ha	 traslladat,	 considerant	 allò	 més	 destacat,	 en	 els	
següents	increments	de	despesa	corrent	en	relació	al	pressupost	inicial	2014:		
 10,7	milions	d’euros	(4,6%)	en	serveis	socials	i	promoció	social	(concentrat	en	
serveis	socials	bàsics,	atenció	a	la	gent	gran	i	atenció	a	les	persones	en	situació	
de	pobresa	i	risc	d’exclusió)	
 7,6	 milions	 d’euros	 en	 promoció	 de	 l’habitatge	 social	 (148,1%),	 comprenent	
mesures	d’ajuts	al	pagament	de	lloguer	per	persones	en	risc	de	vulnerabilitat		i	
l’ampliació	 del	 programa	 de	 cessió	 de	 pisos	 buits	 de	 particulars,	 posant	 a	
disposició	habitatges	per	a	lloguer	social		
 10,1	milions	 d’euros	 (10,6%)	 a	 càrrec	 de	 recursos	 propis	 per	 a	 educació	 (en	
beques	 menjador,	 manteniment	 dels	 serveis,	 escoles	 bressol	 i	 serveis	 de	
promoció	educativa)	
 27,5	milions	d’euros	(51,7%)	en	promoció	econòmica	i	ocupació	(gairebé	en	la	
seva	totalitat	en	el	programa	de	suport	a	l’empresa,	l’emprenedoria	i	l’ocupació	
(on	 s’hi	 comprenen	 destacades	 mesures	 com	 el	 “pla	 de	 rescat	 social”	 (amb	
mesures	de	foment	de	l’ocupació	(formació	per	a	aturats	de	llarga	durada	i	ajuts	
com	a	combatre	l’atur	en	els	joves)	i	de	naturalesa	social	cap	a	les	persones	més	
vulnerables)	 i	 els	 “bons	 compromís”	 (foment	 de	 la	 contractació	 de	 persones	
majors	de	40	anys	i	que	ja	porten	més	d’un	any	a	l’atur	i	de	persones	en	situació	
d’atur	amb	risc	d’exclusió	social))	
 32,5	milions	d’euros	(32,2%)	en	la	política	de	transport	públic	(pel	sosteniment	
del	sistema	de	 transport	metropolità,	 la	rebaixa	del	preu	en	determinats	 títols	
de	 transport,	 l’actualització	 de	 llindars	 en	 l’accés	 de	 la	 targeta	 rosa	 (a	 fi	
d’incrementar	els	beneficiaris)	i	incrementar	els	serveis	de	la	xarxa	de	bus)	
	
Convé	remarcar	com	a	novetat	dins	de	la	progressiva	implementació	d’elements	de	
participació	en	els	pressupostos	municipals,	 el	 grup	de	 treball,	 en	allò	 referent	a	
l’àmbit	 pressupostari	 del	 Consell	 de	 Ciutat	 (el	 màxim	 òrgan	 consultiu	 i	 de	
participació	 de	 l'Ajuntament	 de	 Barcelona)	 va	 facilitar	 les	 seves	 recomanacions	
quant	a	eixos	i	elements	prioritaris	que	havien	de	guiar	la	concreció	del	projecte	de	
pressupostos	2015.	Les	diverses	entitats	participants	van	fer	un	treball	d'anàlisi	i	
reflexió	 de	 quines	 havien	 de	 ser	 les	 principals	 línies	 pressupostàries	 de	
l'Ajuntament.	 La	 major	 part	 d’aquestes	 recomanacions	 van	 ser	 internalitzades	 i	
   44	
van	 permetre	 donar	 suport	 a	 la	 concreció	 de	 les	 prioritats	 estratègiques	 del	
pressupost	 2015.	 Gran	 part	 d’aquestes	 recomanacions	 tenen	 reflex	 directe	 i	
concret	en	 les	dotacions	pressupostàries	del	projecte	de	pressupostos	2015,	com	
per	 exemple	 els	 casos	 que	 es	 mencionen	 a	 continuació:	 garantir	 les	 beques	
menjador,	 continuar	 incrementant	 el	 pressupost	 en	 serveis	 socials,	 invertir	 en	
polítiques	comunitàries,	 la	sostenibilitat	del	transport	públic	 i	 la	rebaixa	del	preu	
en	títols	de	transport,	ampliar	els	serveis	de	la	xarxa	de	bus,	 impulsar	 l’habitatge	
social,	 invertir	 en	 els	 vehicles	 elèctrics,	 invertir	 en	 equipaments	 i	 espai	 públic,	
continuar	 amb	 el	 desplegament	 de	 les	 noves	 xarxes	 de	 bus,	 l’increment	 de	
programes	educatius	i	incrementar	el	pressupost	de	Barcelona	Activa	per	a	foment	
de	l’ocupació,	especialment	en	els	àmbits	de	persones	més	vulnerables.	
Pel	 que	 fa	 a	 les	 grans	 xifres	 del	 pressupost,	 dir	 que	 el	 pressupost	 total	 de	
l’Ajuntament	 per	 al	 2015	 ascendeix	 a	 2.550,6	 milions	 d’euros,	 pel	 costat	 de	 la	
despesa	un	2,8%	major	que	les	estimacions	de	liquidació	2014	(excloent	l’efecte	de	
l’operació	de	concessió	d’aparcaments)	i	un	0,9%	menor	que	les	despeses	inicials	
del	pressupost	2014.	Cal	dir	que	aquesta	comparativa	global	es	veu	afectada	per	la	
dinàmica	 de	 les	 operacions	 financeres	 (compra	 i	 venda	 d’actius	 financers	 i	
concertació	 i	 amortització	d’endeutament),	 essent	 recomanable	posar	 l’èmfasi	en	
els	 ingressos	 i	 despeses	 relacionades	 amb	 les	 operacions	 no	 financeres	 (que	
comprenen	les	operacions	corrents	i	de	capital	(inversió)).	
El	volum	previst	d’ingressos	no	financers	és	de	2.384,0	milions	d’euros,	dels	quals	
2.354,4	corresponen	a	ingressos	corrents	i	29,6	són	ingressos	de	capital.	En	relació	
amb	 les	 previsions	 inicials	 del	 pressupost	 2014,	 els	 ingressos	 augmenten	 en	 un	
1,8%	 en	 les	 operacions	 corrents	 i	 en	 un	 26,1%	 en	 les	 operacions	 de	 capital.	
Tanmateix,	si	es	comparen	els	imports	2015	amb	l’estimació	de	liquidació	del	2014	
(exclòs	 l’impacte	de	 l’operació	de	concessió	d’aparcaments),	es	pot	observar	com	
els	 ingressos	 corrents	 s’incrementen	 en	 un	 1,5%	 i	 els	 de	 capital	minoren	 el	 seu	
volum	en	un	32,2%.	
En	 relació	 a	 les	 despeses	 no	 financeres,	 s’assoleix	 un	 volum	 de	 2.370,0	 milions	
d’euros,	 un	 1,9%	 superior	 als	 crèdits	 inicials	 del	 pressupost	 2014	 i	 un	 1,5%	
superior	 a	 l’estimació	 de	 liquidació	 de	 despeses	 2014	 (exclòs	 l’impacte	 de	
l’operació	 de	 concessió	 d’aparcaments).	 Les	 despeses	 corrents	 s’estimen	 en	
1.996,1	milions	 d’euros	 (incloent	 les	 despeses	 relatives	 al	 fons	 de	 contingència),	
suposant	un	increment	del	5,1%	en	relació	al	pressupost	inicial	2014	i	d’un	5,0%	
pel	que	fa	a	l’estimació	de	liquidació	del	pressupost	2014.	Les	despeses	de	capital	
(inversions)	 ascendeixen	 a	 373,9	milions	 d’euros,	 un	12,3%	 inferior	 a	 la	 dotació	
inicial	 del	 2014	 i	 un	 13,9%	 menor	 a	 l’estimació	 de	 liquidació	 2014.	 Aquest	
important	 volum	 d’inversió,	 el	 qual	 permet	 donar	 compliment	 al	 Programa	
d’Inversions	Municipals	(PIM)	2012‐2015,	ha	estat	possible	gràcies	a	la	realització	
d’un	estalvi	(ingressos	menys	despeses)	per	operacions	corrents	de	358,3	milions	
   45	
d’euros,	 finançant‐se	 les	 inversions	 de	 forma	 molt	 majoritària	 a	 càrrec	 dels	
recursos	propis	de	l’Ajuntament.		
	
El	compte	 financer	de	 l’Ajuntament	de	Barcelona	en	 termes	del	Sistema	Europeu	
de	 Comptes	 (SEC)	 mostra	 pel	 projecte	 de	 pressupost	 2015	 l’obtenció	 d’un	
superàvit	(capacitat	de	finançament)	de	16,1	milions	d’euros,	equivalent	a	un	0,7%	
envers	 el	 ingressos	 no	 financers	 (en	 termes	 SEC).	 Així	 mateix,	 el	 volum	
d’endeutament	es	xifra	amb	un	valor	de	974,0	milions	d’euros,	import	que	equival	
al	41,3%	dels	ingressos	corrents	de	l’Ajuntament	en	termes	SEC.			
	 	
   46	
	
Compte	financer	de	l’Ajuntament	de	Barcelona.	Dades	en	termes	SEC.	
	
  Imports en milions d'euros 
2013 2014 2015 
Liquidat Estimació Previsió 
  RESULTAT CORRENT (ORDINARI)       
(+) Ingressos corrents  2.357,3 2.529,5 2.359,7
(-) Despeses corrents (*) 1.889,8 1.900,6 1.996,1
(=) Estalvi brut 467,5 629,0 363,5
  % Estalvi brut s/Ingressos corrents 19,8% 24,9% 15,4%
  RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS)     
(+) Ingressos de capital 27,7 43,6 29,6
(-) Despeses de capital 355,9 653,3 377,1
(=) Superàvit (dèficit) de capital -328,2 -609,7 -347,5
  Ingressos no financers totals 2.384,9 2.573,2 2.389,3
  Despeses no financeres totals 2.245,7 2.553,9 2.373,2
(=) CNF [Capacitat (Necessitat) de Finançament] 139,3 19,3 16,1
  % CNF s/ Ingressos no financers 5,8% 0,7% 0,7%
  FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF     
(-) Ingressos financers 52,2 6,4 166,6
(+) Despeses financeres 105,0 136,6 172,8
(+) Operacions financeres netes -52,8 -130,1 -6,2
(=) Excedent (dèficit) de finançament anual 86,5 -110,8 9,9
  Excedent (dèficit) de finançament anual acumulat (Any base 2000) 23,5 -87,3 -77,5
  ENDEUTAMENT       
  Endeutament previst a 31/12 1.101,4 971,7 974,0
  % Deute s/ Ingressos corrents 46,7% 38,4% 41,3%
(*) Inclou Fons de contingència       
 
  
   47	
6.1 Assignació	de	recursos	a	objectius:	el	mapa	de	ciutat	
en	xifres	
 
Els	 criteris	 de	 priorització	 quant	 a	 l’assignació	 de	 recursos	 pressupostaris	 a	
l’Ajuntament	de	Barcelona	venen	marcats	per	les	orientacions	fixades	en	el	Marc	
Estratègic	 2012‐2015,	 on	 s’hi	 concreten	 la	 visió	 i	 els	 diferents	 objectius	 a	
acomplir.	 En	 el	 model	 de	 Pressupost	 Executiu	 es	 reforça	 el	 lligam	 entre	 les	
decisions	 d’assignació	 de	 recursos	 pressupostaris	 i	 l’estratègia	municipal,	 dotant	
de	 recursos	 aquells	 programes,	 accions	 i	 projectes	 que	 contribueixin	 en	 major	
mesura	envers	l’acompliment	de	les	prioritats	i	objectius	definits.	
En	el	mapa	estratègic	(també	anomenat	“mapa	de	ciutat”)	que	es	mostra	tot	seguit	
es	pot	observar	com	s’assignen	els	1.996,1	milions	d’euros	de	despeses	corrents	
(incloent	 el	 fons	 de	 contingència)	 del	 pressupost	 2015	 en	 els	 grans	 objectius	 de	
ciutat	(anomenats	grups	d’objectius	de	ciutat).	
	
	
La	 perspectiva	 de	 beneficiaris	 (persones	 i	 famílies,	 entitats	 i	 associacions	 i	
agents	econòmics	 i	 centres	de	 coneixement)	és	 la	perspectiva	on	s’hi	destinen	 la	
major	part	dels	recursos	(el	44,9%).	Aquí	trobem	les	activitats	i	serveis	relacionats	
amb	 les	persones	 i	 famílies	 (educació,	 cultura,	 esports,	 atenció	 i	promoció	social,	
salut,	protecció	i	seguretat	ciutadana,	foment	de	l’ocupació,	atenció	al	ciutadà)	que	
concentren	 un	 39,7%	 (791,6	milions	 d’euros)	 de	 la	 despesa	 corrent	 total.	 En	 el	
grup	 d’objectius	 d’entitats,	 associacions	 i	 agents	 esportius,	 socials	 i	 culturals	 hi	
trobem	els	recursos	que	van	de	forma	directa	a	associacions	i	entitats	(cooperació	i	
ajuda,	 participació,	 etc.),	 assolint	 un	 import	 de	 27,5	 milions	 d’euros	 (1,4%	 del	
total).	 Tanmateix,	 aquest	 grup	 d’objectius	 de	 ciutat	 persegueix	 fomentar	 la	
   48	
col·laboració	de	les	entitats	i	associacions	en	la	vida	de	la	ciutat	i,	a	la	pràctica,	la	
materialització	 d’aquesta	 col·laboració	 es	 reflecteix,	 bàsicament,	 en	 els	 objectius	
relacionats	 amb	 les	 persones.	 Així,	 per	 exemple,	 les	 entitats	 del	 tercer	 sector	
col·laboren	en	la	prestació	de	serveis	culturals	i	d’acció	i	promoció	social	que	estan	
en	l’objectiu	de	persones	i	famílies,	des	del	punt	de	vista	pressupostari.	Pel	que	fa	
al	 grup	 d’objectius	 que	 es	 dirigeixen	 als	 agents	 econòmics	 i	 centres	 de	
coneixement,	 aquest	 sumen	un	 import	de	78,1	milions	d’euros	 (3,9%	del	 total)	 i	
concentren	tant	els	serveis	de	promoció	de	comerç,	mercats	municipals	i	turisme,	
com	aquells	que	van	a	donar	suport	a	l’empresa,	a	impulsar	a	sectors	estratègics	de	
la	ciutat	i	a	projectar	la	ciutat	cap	a	l’exterior,	ja	sigui	amb	fires	o	congressos	o	amb	
grans	esdeveniments.	
La	perspectiva	d’estructura	 representa	 el	 36,8%	 (733,7	milions	 d’euros)	 de	 la	
despesa	corrent	i	compren	aquells	serveis	que	són	necessaris	per	tal	que	la	ciutat	
funcioni	i	es	projecti	cap	a	un	nou	model	de	ciutat	saludable,	on	el	medi	ambient,	
l’urbanisme,	 les	 infraestructures	 i	 les	TIC	estiguin	 integrades.	Engloba	els	serveis	
de	 neteja,	 recollida	 de	 residus,	 abastament	 d’aigües,	 clavegueram,	 enllumenat;	
també	inclou	els	serveis	relacionats	amb	el	medi	ambient	(espais	verds,	educació	
mediambiental,	 recursos	 energètics);	 transport	 públic	 i	 mobilitat;	 i	 urbanisme	 i	
habitatge.	
A	la	perspectiva	de	recursos	hi	trobem	aquells	objectius	que	tenen	a	veure	amb	
el	pressupost	i	les	finances	(administració	econòmica,	financera,	gestió	tributària);	
amb	 l’administració	 del	 patrimoni	 (lloguers,	 subministraments	 i	 manteniment	
d’edificis	administratius);	els	interessos	del	deute;	el	fons	de	contingència	general,	
despeses	per	a	imprevistos	i	reserves;	l’administració	general	d’aquells	serveis	de	
suport	 (direcció	 i	 administració	 general,	 recursos	 humans,	 contractació,	 serveis	
jurídics,	 etc.);	 els	 òrgans	 de	 govern	 i,	 finalment,	 les	 despeses	 de	 TIC	 i	 de	
col·laboració	amb	altres	administracions	(bàsicament	amb	l’Àrea	Metropolitana	de	
Barcelona).	 El	 pes	 sobre	 el	 total	 de	 despeses	 corrents	 és	 del	 18,3%	 i	 en	 termes	
absoluts	 ascendeix	 a	 365,2	 milions	 d’euros	 (cal	 tenir	 en	 compte	 que	 les	
transferències	a	l’Àrea	Metropolitana	de	Barcelona	sumen	uns	89,1	milions	d’euros	
i	la	càrrega	del	deute	(interessos	principalment)	uns	34,7	milions	d’euros.	
Les	despeses	de	capital	compreses	en	el	projecte	de	pressupost	2015	es	 troben	
també	 explicades	 estratègicament	 mitjançant	 el	 mapa	 de	 ciutat.	 Degut	 a	 la	
naturalesa	d’aquestes	despeses,	una	part	 important	de	 la	 inversió	correspon	a	 la	
perspectiva	d’estructura	de	 la	 ciutat	 (196,8	milions	d’euros,	 el	 52,6%	del	 total)	 i	
inclou	aquells	projectes	 relacionats	 amb	 l’habitatge,	 l’urbanisme	 i	 la	 il·luminació.	
En	la	perspectiva	de	persones	(122,8	milions	d’euros	(32,9%	del	total))	hi	trobem	
els	 projectes	 d’equipaments	 culturals,	 educatius,	 socials,	 de	 mercats,	 etc.	 que	
permeten	que	es	puguin	oferir	els	serveis	finalistes	a	persones	i	famílies,	entitats	i	
agents	 econòmics.	 Finalment,	 en	 la	 perspectiva	 de	 recursos,	 amb	 54,3	 milions	
d’euros	 (14,5%	 del	 total),	 hi	 ha	 la	 inversió	 en	 equipaments	 administratius,	 en	
   49	
tecnologies	de	la	informació	i	comunicació,	així	com	aquelles	inversions	que	no	es	
poden	assignar	encara	a	un	objectiu	concret	(reserves).	
	
	
	
En	el	següent	gràfic	es	recull	una	visió	del	mapa	de	ciutat	amb	tota	la	despesa	no	
financera	(despesa	corrent	i	d’inversió).		
	
	
   50	
6.2 Previsió	d’ingressos	de	l’Ajuntament		
 
Els	 ingressos	 pressupostats	 per	 al	 2015	 sumen	 un	 import	 de	 2.550,6	 milions	
d’euros,	2.354,4	milions	d’ingressos	corrents	(92,3%),	29,6	milions	d’ingressos	de	
capital	(1,2%)	i	166,6	milions	d’ingressos	financers	(6,5%).		
	
	
S’exclou	de	l’estimació	de	liquidació	2014	l’efecte	de	l’operació	de	concessió	d’aparcaments.	
	
Ingressos	corrents	
Quant a l’estructura dels ingressos corrents, el capítol 4 de transferències corrents 
amb un total de 1.052,7 milions d’euros representa un 45% del total dels ingressos 
corrents. A continuació es situa el capítol 1 d’impostos directes amb 943,8 milions 
d’euros i un 40% del total. Les taxes i altres ingressos representen un 11% i, amb un 
pes quantitatiu molt menor, els ingressos patrimonials representen el 2% i els impostos 
indirectes el 2%. 
 
 
 
Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2014
Estimació 
Liquidació 
2014
Pressupost 
inicial 2015
Variació  
% PI2015 / 
PI2014
Variació  
% PI2015 / 
EL2014
1 Impostos directes 879,5 915,2 943,8 7,3% 3,1%
2 Impostos indirectes 49,2 46,5 55,7 13,4% 19,8%
3 Taxes i altres ingressos 269,3 253,3 260,1 -3,4% 2,7%
4 Transferències corrents 1.084,2 1.069,3 1.052,7 -2,9% -1,6%
5 Ingressos patrimonials 31,1 34,9 42,1 35,4% 20,8%
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.313,2 2.319,2 2.354,4 1,8% 1,5%
6 Venda d'inversions reals 7,5 15,3 0,5 -93,4% -96,7%
7 Transferències de capital 16,0 28,3 29,1 82,4% 2,8%
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 23,5 43,6 29,6 26,1% -32,2%
Ingressos no financers (cap. 1 a 7) 2.336,7 2.362,9 2.384,0 2,0% 0,9%
8 Actius financers 106,5 5,0 5,0 -95,3% 0,0%
9 Passius financers 130,8 1,4 161,6 23,5% 11165,7%
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 237,3 6,4 166,6 -29,8% 2488,6%
Total Ingressos (cap. 1 a 9) 2.574,0 2.369,3 2.550,6 -0,9% 7,7%
   51	
Impostos,	taxes	i	altres	ingressos	de	capítol	3	
Les	previsions	d’ingressos	per	impostos,	taxes,	i	altres	ingressos	(ingressos	relatius	
als	 capítols	 1,	 2	 i	 3)	 s’han	 realitzat	 en	 termes	 de	 comptabilitat	 nacional,	 que,	 en	
aquestes	 figures,	 equival	 a	 criteri	 de	 caixa	 o	 estimació	 SEC	 (Sistema	Europeu	 de	
Comptes).	Això	és,	considerar	els	drets	que	es	preveu	recaptar	durant	l’exercici,	ja	
corresponguin	 a	 l’exercici	 corrent	 o	 a	 tancats.	 La	 previsió	 inicial	 d’aquests	
ingressos	 ascendeix	 a	 1.259,6	milions	 d’euros,	 que	 representen	 una	 variació	 del	
3,7%	respecte	de	la	previsió	de	liquidació	en	termes	SEC	per	a	2014.	
	
Impostos	locals	
La	previsió	inicial	per	impostos	locals	(no	incloent	els	impostos	cedits)	es	xifra	en	
909,3	milions	d’euros	(+2,8%	respecte	de	l’estimació	de	liquidació	2014).	L’Impost	
sobre	 Béns	 Immobles	 (IBI)	 presenta	 una	 previsió	 de	 623,4	milions	 d’euros,	 dels	
quals	 615,3	milions	 d’euros	 corresponen	 a	 l’IBI‐urbana	 i	 8,1	 a	 l’IBI	 dels	 béns	 de	
característiques	 especials	 (BICE).	L’import	d’IBI‐urbana	 suposa	un	 increment	del	
3,8%	respecte	de	 l’avenç	de	 recaptació	de	2014.	Pel	 càlcul	de	 l’import	2015	s’ha	
tingut	en	compte	l’actualització	dels	valors	cadastrals	per	coeficients	prevista	en	la	
Llei	 de	 PGE	 2015,	 i	 també	 que	 es	 mantenen	 els	 mateixos	 topalls	 d’increment	
màxim	 de	 la	 quota	 líquida.	 En	 la	 resta	 d’impostos,	 no	 hi	 ha	 canvis	 normatius	
substancials,	tot	i	que	els	imports	previstos	presenten	increments,	que	en	el	cas	de	
la	 “Plusvàlua”	 (impost	 sobre	 l’increment	 de	 valor	 dels	 terrenys	 de	 naturalesa	
urbana)	i	de	l’ICIO	(impost	sobre	construccions,	 instal·lacions	i	obres),	obeeixin	a	
la	hipòtesi	de	que	el	mercat	immobiliari	segueixi	donant	signes	de	reactivació	com	
en	l’any	2014.	
Quant	a	l’estructura	dels	impostos	locals,	quantitativament,	en	primer	lloc	es	situa	
l’IBI,	amb	un	pes	del	68,6%	respecte	el	total,	seguit	de	la	“plusvàlua”	(import	sobre	
l’increment	 del	 valor	 dels	 terrenys	 de	 naturalesa	 urbana)	 amb	 120,8	 milions	
d’euros	 i	 un	 pes	 del	 13,3%	 i	 l’Impost	 d’Activitats	 Econòmiques	 (IAE)	 amb	 89,7	
milions	d’euros	i	un	pes	del	9,9%.	
	
Taxes	i	altres	ingressos	de	capítol	3	
Els	 ingressos	 per	 capítol	 3	 s’estimen	 en	260,1	milions	 d’euros,	 el	 que	 suposa	un	
2,7%	 més	 en	 relació	 a	 l’estimació	 de	 liquidació	 de	 2014	 en	 termes	 SEC.	 En	 la	
majoria	de	figures	es	parteix	de	la	hipòtesi	que,	en	absència	de	canvis	normatius,	el	
rendiment	seria	en	general	similar	al	de	l’estimació	de	liquidació	de	2014.	En	el	cas	
de	 les	 taxes,	 preus	 i	 altres	 ingressos,	 les	 variacions	 que	 es	 produeixen	 entre	
l’estimació	 de	 liquidació	 2014	 SEC	 i	 la	 previsió	 inicial	 2015	 són	 atribuïbles,	
   52	
bàsicament,	a:	 i)	un	decrement	dels	ingressos	per	taxes	per	utilització	privativa	o	
aprofitament	 especial	 per	 a	 empreses	 explotadores	 de	 subministres;	 ii)	 un	
increment	 de	 la	 taxa	 per	 compensació	 de	 Telefónica	 de	 España,	 SA;	 i	 iii)	 un	
increment	dels	ingressos	per	interessos	de	demora.	
	
Participació	en	els	tributs	de	l’Estat	(PTE)	
La	 previsió	 d’ingressos	 per	 la	 Participació	 en	 els	 tributs	 de	 l’Estat	 (Fons	
Complementari	 de	 Finançament	 i	 Cessió	 de	 Tributs)	 del	 pressupost	 2015	 inclou	
l’estimació	 dels	 lliuraments	 a	 compte	 bruts	 de	 l’exercici,	 les	minoracions	 per	 les	
devolucions	 de	 l’anualitat	 corresponent	 a	 les	 liquidacions	 definitives	 i	 negatives	
dels	anys	2008	i	2009	(que	a	partir	de	2015	es	periodifiquen	a	20	anys	en	lloc	dels	
10	 anys	 actuals,	 i	 permet	 uns	 reintegraments	 menors	 a	 partir	 del	 2015),	 i	 la	
previsió	de	liquidació	definitiva	(negativa)	de	la	PTE	de	l’exercici	2013.		
La	Participació	en	els	tributs	de	l’Estat	pel	2015	s’incrementa	en	un	0,9%	en	relació	
a	l’estimació	de	liquidació	de	l’exercici	2014	(‐1,2%	en	relació	al	pressupost	inicial	
2014).	Aquesta	variació,	d’acord	amb	l’esmentada	informació	inclou,	d’una	banda,	
els	 lliuraments	a	compte	nets	de	l’exercici	 i	de	l’altra,	una	estimació	de	liquidació	
negativa	 de	 la	 PTE	 de	 l’exercici	 2013	 de	 51,4	 milions	 d’euros.	 L’import	 total	
estimat	és	de	1.030,3	milions	d’euros.	
	
Ingressos	per	transferències	corrents,	excepte	la	PTE	
La	 resta	 d’ingressos	 per	 transferències	 corrents,	 exceptuant	 els	 ingressos	 per	
transferències	corrents	de	la	PTE,	ascendeixen	a	112,6	milions	d’euros,	un	10,4%	
menys	 que	 allò	 estimat	 a	 la	 liquidació	 per	 2014.	 La	 previsió	 s’han	 realitzat	
considerant	 les	 previsions	 de	 liquidació	 de	 l’exercici	 2014,	 així	 com	 els	
compromisos	contractuals	existents	per	alguns	conceptes.	
Destaquen	pel	seu	import,	 les	aportacions	rebudes	de	la	Generalitat	de	Catalunya	
per	 finançar	 serveis	 socials	 i	 d’atenció	primària,	 i	 de	 l’AMB	per	 al	 tractament	de	
residus.	
	
Ingressos	patrimonials	
La	previsió	d’ingressos	patrimonials	per	al	2015	s’ha	xifrat	en	42,1	milions	d’euros,	
un	 20,8%	 superiors	 a	 l’estimació	 de	 liquidació	 2014	 (excloent	 l’impacte	 de	
l’operació	 de	 concessió	 d’aparcaments).	 L’estimació	 dels	 ingressos	 patrimonials	
vinculats	 a	 lloguers,	 concessions,	 drets	 de	 superfície	 i	 cànons	 de	 publicitat	 de	
quioscos	s’ha	 realitzat	en	base	a	 les	dades	contractuals.	La	previsió	de	 liquidació	
   53	
per	aquests	conceptes	s’estima	en	38,4	milions	d’euros.	L’estimació	dels	ingressos	
patrimonials	 de	 naturalesa	 financera	 s’ha	 realitzat	 en	 base	 al	 saldo	mig	 de	 caixa	
esperat	per	l’exercici.	
	
Ingressos	de	capital		
L’import	del	capítol	6	correspon	a	la	previsió	per	vendes	d’actius.	Aquesta	previsió	
únicament	 incorpora	 aquelles	 operacions	 que	 es	 preveu	 fer	 efectives	 i	 cobrar	 el	
proper	exercici.	Inclou	un	import	global	de	0,5	milions	d’euros	corresponents	a	la	
venda	de	solars	del	patrimoni	del	sòl	i	l’habitatge.	
La	previsió	per	transferències	de	capital	rebudes	d’altres	administracions	(capítol	
7)	 corresponen	 a	 convenis	 vigents	 amb	 la	 Generalitat	 (Centre	 Cultural	 del	
Disseny),	l’Autoritat	Portuària	de	Barcelona,	amb	la	Diputació	de	Barcelona,	i	dels	
fons	 europeus	 FEDER	 per	 uns	 imports	 ja	 justificats	 amb	 la	 despesa	 realitzada.	
L’import	total	previst	pel	capítol	7	és	de	29,1	milions	d’euros,	0,8	milions	d’euros	
més	que	la	previsió	de	liquidació	de	2014.	
	
Ingressos	financers	
El	 capítol	 8	 d’ingressos	 financers	 inclou	 5,0	 milions	 d’euros	 corresponents	 a	 la	
previsió	d’ingressos	per	dipòsits	constituïts	a	llarg	termini	per	derivats.	
En	el	capítol	9	de	passius	financers	preveu	un	nou	endeutament	de	160,0	milions	
d’euros	pel	2015	i	1,6	milions	d’euros	per	fiances	urbanístiques	i	guals.	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
   54	
6.3 Previsió	de	despeses	de	l’Ajuntament	
 
Les	despeses	es	classifiquen	en	el	pressupost	des	d’un	triple	vessant	atenent	a	les	
tres	preguntes	 següents:	 en	què	es	gasta?	 (classificació	econòmica),	per	a	què	es	
gasta?	(classificació	per	programes)	i	qui	gasta?	(classificació	orgànica).	
	
6.3.1 	Visió	econòmica:	en	què	es	gasta?	
 
Les	 despeses	 es	 poden	 agrupar	 en	 despeses	 corrents,	 despeses	 de	 capital	 i	
despeses	financeres.	Les	despeses	corrents	inclouen	aquelles	despeses	necessàries	
per	al	 funcionament	ordinari	dels	serveis,	 i	 comprenen	 les	despeses	de	personal,	
les	 despeses	 en	 compres	 de	 béns	 i	 serveis	 corrents,	 les	 despeses	 financeres	
(càrrega	del	deute	(interessos	principalment)),	 les	 transferències	corrents	que	es	
fan	 a	 altres	 entitats,	 altres	 administracions,	 a	 empreses	 i	 famílies,	 i	 el	 fons	 de	
contingència,	 que	 recull	 un	 import	 destinat	 a	 imprevistos	 i	 situacions	 no	
previsibles	 en	 el	 moment	 d’elaborar	 el	 pressupost.	 Les	 despeses	 de	 capital	
comprenen	 les	 inversions	 i	 les	 transferències	 a	 entitats	 pròpies	 o	 a	 tercers	
destinades	 a	 finançar	 inversions.	 Finalment,	 les	 despeses	 financeres	 inclouen	
operacions	 financeres,	bàsicament	per	concessió	de	préstecs	 i	adquisició	d’actius	
financers	 (actius	 financers)	 i	 per	 retorn	 d’amortització	 de	 crèdits	 (passius	
financers).		
El	 total	 de	 despeses	 de	 l’Ajuntament	 (capítols	 1	 a	 9)	 relatives	 al	 projecte	 de	
pressupost	 2015	 es	 redueix	 en	 un	 0,9%	 en	 relació	 als	 crèdits	 inicials	 del	
pressupost	 2014,	 però	 s’incrementa	 en	 un	 2,8%	 en	 relació	 a	 l’estimació	 de	
liquidació	 2014	 (exclòs	 l’efecte	 de	 l’operació	 de	 concessió	 d’aparcaments).	 Les	
despeses	no	financeres		per	al	2015	augmenten	el	seu	volum	en	un	1,9%	respecte	
a	 les	 previsions	 inicials	 per	 al	 2014,	 mentre	 que	 en	 relació	 a	 l’estimació	 de	
liquidació	 ho	 fa	 en	 un	 1,5%.	 La	 despesa	 corrent	 (1.996,1	milions	 d’euros)	 té	 un	
increment	del	5,1%	envers	els	crèdits	inicials	del	pressupost	2014	i	un	increment	
del	5,0%	pel	que	fa	a	l’estimació	de	liquidació	2014.	Pel	cantó	de	les	despeses	de	
capital,	xifrades	en	373,9	milions	d’euros,	aquestes,	tot	i	mostrar	una	quantia	molt	
destacada,	suposen	una	minoració	del	12,3%	en	relació	a	la	dotació	inicial	del	2014	
(i	d’un	13,9%	en	relació	a	l’estimació	de	liquidació	2014).	
D’altra	 banda,	 les	 despeses	 financeres	 (retorn	 del	 deute	 principalment),	
experimenten	un	decrement	l’any	2015	de	67,3	milions	d’euros	envers	els	crèdits	
inicials	 del	 pressupost	 2014	 (representa	 una	 reducció	 del	 27,1%),	 degut	
principalment	 a	 la	 minoració	 dels	 actius	 financers	 (despeses	 previstes	 per	 a	
l’operació	 de	 concessió	 d’aparcaments).	 Tanmateix,	 si	 es	 comparen	 aquestes	
despeses	 amb	 l’estimació	 de	 liquidació	 2014,	 s’incrementen	 en	 un	 23,4%	 arran	
   55	
l’increment	 en	 passius	 financers	 (retorn	 del	 deute),	 les	 quals	 es	 configuren	
anualment	d’acord	amb	el	calendari	plurianual	d’amortització	del	deute.	
	
	
Les	despeses	corrents		
L’import	previst	per	a	les	despeses	corrents	és	de	1.996,1	milions	d’euros.	
	
Despeses	de	personal	
Les	 despeses	 de	 personal	 de	 l’Ajuntament	 previstes	 per	 a	 2015	 són	 de	 355,8	
milions	 d’euros	 i	 representen	 el	 17,9%	 de	 la	 despesa	 corrent.	 Aquest	 import	
representa	un	increment	del	2,4%	en	relació	amb	el	pressupost	inicial	2014	i	d’un	
2,2%	en	relació	l’estimació	de	liquidació	2014.	Aquest	increment	és	conseqüència	
per	 una	 banda	 de	 l’oferta	 pública	 d’ocupació	 (OPO)	 de	 l’any	 2014	 (100	 places	
Imports visualitzats en milions d'euros
Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2014
Estimació 
Liquidació 
2014
Pressupost 
inicial 2015
Variació  
% PI2015 / 
PI2014
Variació  
% PI2015 / 
EL2014
1 Despeses de personal 347,5 348,1 355,8 2,4% 2,2%
2 Despeses corrents en béns i serveis 563,7 569,2 603,5 7,1% 6,0%
3 Despeses financeres (interessos) 41,6 31,2 34,7 -16,5% 11,1%
4 Transferències corrents 922,2 952,0 995,7 8,0% 4,6%
5 Fons de contingència 24,9 0,0 6,5 -73,9% --
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 1.899,8 1.900,5 1.996,1 5,1% 5,0%
6 Inversions reals 401,0 403,3 352,1 -12,2% -12,7%
7 Transferències de capital 25,3 31,2 21,7 -14,1% -30,2%
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 426,3 434,4 373,9 -12,3% -13,9%
Despeses no financeres (cap. 1 a 7) 2.326,1 2.334,9 2.370,0 1,9% 1,5%
8 Actius financers 116,4 14,9 21,4 -81,6% 43,9%
9 Passius financers 131,5 131,5 159,2 21,1% 21,1%
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 247,9 146,4 180,6 -27,1% 23,4%
Total Despeses (cap. 1 a 9) 2.574,0 2.481,3 2.550,6 -0,9% 2,8%
Despeses de 
personal
355,8M€ (18%)
Compra de béns i 
serveis corrents 
603,5M€ (30%)
Càrrega del deute 
(interessos)
34,7M€ (2%)
Transferències 
corrents
995,7M€ (50%)
Fons de 
contingència
6,5M€ (0%)
   56	
d’agent	de	guàrdia	urbana,	60	places	de	bombers	 i	 7	places	de	Tècnics	d’SPEIS),	
més	 l’OPO	 per	 a	 2015	 que	 preveu	 la	 incorporació	 d’agents	 de	 guàrdia	 urbana	 i	
bombers	 (condicionades	 a	 les	 limitacions	 que	 la	 futura	 llei	 de	 pressupostos	 de	
l’estat	pugui	establir	definitivament).	I	per	altra	banda,	per	la	incorporació	del	cost	
de	 la	 recuperació	de	 la	paga	extraordinària	 i	 addicional	del	mes	de	desembre	de	
2012,	 tal	 com	 estableix	 el	 projecte	 de	 Llei	 de	 Pressupostos	 2015	 de	 l’Estat	 (5,3	
milions	d’euros).	També	s’incrementen	les	cotitzacions	socials	com	a	conseqüència	
de	 l’increment	 dels	 imports	 màxims	 de	 cotització	 previst	 al	 Projecte	 de	 Llei	 de	
Pressupostos	Generals	de	l’Estat	per	a	2015.		
La	 plantilla	 prevista	 per	 a	 2015	 serà	 de	 6.485	 places.	 En	 comparació	 amb	 la	
plantilla	 aprovada	 per	 l’exercici	 2014	 hi	 ha	 un	 reducció	 de	 72	 places,	 fet	 que	
representa	un	decrement	del	1,1%.	
Durant	l’any	2015	es	preveu	la	convocatòria	de	processos	de	promoció	interna	de	
places	dels	subgrups	C2,	C1,	A2	i	A1	de	les	escales	d’administració	general	i	especial,	
així	 com	 de	 diverses	 categories	 de	 guàrdia	 urbana	 i	 del	 servei	 de	 prevenció	
d’incendis.	La	promoció	interna	produirà	un	increment	a	les	categories	objecte	de	
l’esmentada	 promoció	 i	 s’amortitzaran	 a	 les	 categories	 d’origen	 sense	 que	 això	
signifiqui	un	increment	de	la	plantilla.	
	
Despeses	corrents	en	béns	i	serveis	
Les	despeses	corrents	en	béns	i	serveis	sumen	un	import	de	603,5	milions	d’euros	
(30,4%	del	total	de	despeses	corrents),	xifra	un	7,1%	superior	a	la	del	pressupost	
inicial	2014	(6,0%	envers	l’estimació	de	liquidació	2014).	
En	el	projecte	de	pressupost	2015	s’ha	hagut	de	 fer	un	esforç	notable	per	 tal	de	
poder	 fer	 front	 a	 l’increment	 de	 la	 tarifa	 del	 subministrament	 de	 la	 llum	 a	 l’any	
2015.	
La	 despesa	 en	 arrendaments	 augmenta	 lleugerament	 un	 0,8%	 en	 relació	
Pressupost	 inicial	 2014,	 mentre	 que	 en	 Manteniment,	 reparació	 i	 conservació	
l’increment	arriba	al	34,7%	del	que	hi	destaca	l’augment	de	poc	més	de	4	milions	
d’euros	en	Manteniment	d’edificis	i	altres	construccions.		
Les	 despeses	 de	 material,	 subministraments	 i	 altres	 s’incrementen	 en	 un	 8,4%	
(43,3	 milions	 d’euros)	 envers	 al	 pressupost	 inicial	 2014.	 Dins	 d’aquest	 apartat	
destaquen	 especialment	 l’augment	 en	 despeses	 de	 manteniment	 de	 la	 xarxa	
d’eliminació	 d’aigües	 residuals	 (11,6	 milions	 d’euros),	 Contractes	 d’acció	 social	
(6,1	milions	d’euros),	d’Energia	elèctrica	de	la	via	pública	(5,5	milions	d’euros)	i	de	
la	partida	d’Altres	despeses	diverses	(8,5	milions	d’euros).	
   57	
Dins	d’aquest	apartat	 també	s’hi	 inclouen	diferents	contractes	de	serveis	 (com	el	
manteniment	 d’enllumenat,	 el	 de	 senyalització,	 el	 d’escales	 mecàniques,	 xarxa	
aigües,	etc.)	i	contractes	de	gestió	de	serveis,	entre	els	quals	destaquen	els	d’acció	
social.	
	
Despeses	financeres	
En	 aquest	 capítol	 de	 despesa	 es	 recullen	 els	 interessos	 i	 resta	 de	 despeses	
derivades	de	les	operacions	financeres	i	de	l’endeutament	(càrrega	del	deute).	Els	
interessos	de	préstecs	 i	 altres	operacions	 financeres	 s’han	minorat	en	un	16,5%,	
6,9	milions	d’euros	menys	en	 termes	absoluts,	 en	 comparació	amb	el	pressupost	
inicial	 2014.	 Si	 es	 compara	 amb	 l’estimació	 de	 liquidació	 del	 2014,	 suposa	 un	
increment	 de	 l’11,1%.	 Cal	 dir	 que	 les	 previsions	 d’aquestes	 despeses	 pel	 2015	
s’han	 realitzat	 d’acord	 amb	 criteris	 de	 prudència,	 suposant	 aquelles	 despeses	
màximes	 en	 què	 es	 podria	 arribar	 a	 incórrer,	 tot	 i	 que	 l’import	 realitzat	 pogués	
acabant	sent	inferior.	
	
Transferències	corrents	
Les	 transferències	 corrents	 comprenen	 els	 crèdits	 relatius	 a	 la	 transferència	 de	
recursos	 (per	a	 finançar	operacions	 corrents	 i/o	el	manteniment	d’institucions	o	
agents)	cap	a	entitats	dependents	o	instrumentals	de	l’Ajuntament	(principal	cas),	
altres	 administracions	 i	 institucions,	 persones	 i	 famílies,	 empreses	 i	 altres	
possibles	 subjectes.	 Les	 transferències	 corrents	 dotades	 en	 el	 projecte	 de	
pressupostos	2015	suposen	un	increment	del	8,0%	en	relació	al	pressupost	inicial	
2014	(4,6%	en	relació	a	l’estimació	de	liquidació	2014).	
	
A organismes 
autònoms locals 
de l'Ajuntament 
239,4M€ (24%)
A EPEs i 
societats 
mercantils de 
l'Ajuntament 
289,2M€ (29%)
A Comunitats 
Autònomes
4,0M€ (0%)
A Entitats 
Locals 357,5M€
(36%)
A empreses 
privades
1,1M€ (0%)
A famílies i 
institut. sense 
afany de lucre 
104,3M€ (11%)
A l'exterior
0,1M€ (0%)
Estructura de les transferències corrents
   58	
Les	 transferències	a	organismes	autònoms	del	propi	Ajuntament	ascendeixen	a	
239,4	milions	d’euros	i	representen	un	24,6%	del	total	de	transferències	corrents.	
		
Respecte	al	pressupost	2014,	en	el	pressupost	2015		han	augmentat	en	un	5,1%	les	
transferències	 corrents	 a	 organismes	 autònoms,	 principalment	 degut	 als	
increments	 significatius	 que	 s’han	 produït	 en	 les	 transferències	 a	 l’Institut	
Municipal	de	Serveis	Socials	i	a	l’Institut	Municipal	de	persones	amb	discapacitat.		
La	transferència	corrent	a	 l’Institut	Municipal	de	Serveis	Socials	 	s’incrementa	en	
6,4	milions,	 concretament	 en	 els	 programes	 de	 Serveis	 socials	 bàsics	 i	 el	 Servei	
d’atenció	 domiciliaria	 (SAD).	 Per	 la	 seva	 banda,	 les	 transferències	 a	 l’Institut	
Municipal	de	persones	amb	discapacitat	augmenta	un	8,5	%	respecte	al	pressupost	
inicial	 2014.	 Com	 es	 detallarà	 en	 el	 apartat	 corresponent	 a	 l’anàlisi	 de	 les	
polítiques	 de	 despesa,	 ambdós	 increments	 s’emmarquen	 dins	 del	 l’esforç	 de	
recolzament	que	reben	les	polítiques	de	Serveis	socials	i	promoció	social	dins	del	
projecte	de	pressupost	2015.	
S’incrementen	també	de	forma	significativa	les	transferències	corrents	a	l’Institut	
Municipal	 d’Educació,	 per	 finançar	 el	 funcionament	 de	 les	 escoles	 bressol,	 i	 a	
l’Institut	Municipal	d’Informàtica,	per	la	Gestió	de	la	xarxa	integrada	d'informació.	
La	 resta	 de	 transferències	 a	 organismes	 municipals	 autònoms	 mantenen	 el	 seu	
pressupost	envers	als	crèdits	inicials	del	pressupost	2014	o	experimenten	lleugers	
increments.	
	
Les	 aportacions	 a	 Entitats	 Públiques	 Empresarials	 (EPEs)	 i	 a	 Societats	
Mercantils	de	l’Ajuntament	sumen	un	import	de	289,2	milions	d’euros.	
En	 aquest	 cas,	 la	 variació	 global	 respecte	 al	 pressupost	 inicial	 2014	 suposa	 un	
lleuger	decrement	(0,3%).	
TRANSFERÈNCIES CORRENTS A ORGANISMES AUTÒNOMS
Imports en milions d'euros Pressupost inicial 
2014
Pressupost inicial 
2015
% s/total
Variació 
% PI2015 
/ PI2014
IM d'Hisenda 24,0                         24,6                         10,3% 2,6%
IM d'Urbanisme 0,9                           0,9                           0,4% 0,0%
IM d'Educacio 41,6                         43,1                         18,0% 3,5%
IM d'Informàtica 30,1                         32,5                         13,6% 8,0%
IM de Serveis Socials 90,8                         97,2                         40,6% 7,1%
IM de Mercats 2,2                           2,2                           0,9% 0,8%
IM Paisatge Urbà 7,7                           7,7                           3,2% 0,0%
IM Barcelona Esports 22,6                         22,6                         9,4% 0,0%
IM Persones amb discapacitat 8,0                           8,7                           3,6% 8,5%
TOTAL 227,8                       239,4                       100,0% 5,1%
   59	
	
Cal	destacar	la	reducció	en	11,2	milions	d’euros	que	ha	enregistrat	la	transferència	
corrent	a	Barcelona	Cicle	de	l’Aigua	SA,	motivada	pel	fet	de	que	la	nova	contracta	
de	 manteniment	 de	 la	 xarxa	 de	 clavegueram	 serà	 gestionada	 des	 del	 Sector	
d’Habitat	 Urbà	 (Gerència	 de	 Medi	 Ambient	 i	 Serveis	 Urbans)	 i	 es	 finançarà	
mitjançant	despeses	en	bens	corrents	i	serveis	(capítol	2).		 	
Per	 contra	 augmenten	 les	 transferències	 a	 les	 societats	 municipals	 Informació	 i	
Comunicació	de	Barcelona	(principalment	per	l’efecte	d’aplicar	l’IVA	als	mitjans	de	
comunicació	 públics	 de	 Barcelona),	 Barcelona	 Activa	 i	 a	 l’Institut	 Municipal	 de	
Cultura	de	Barcelona.		La	transferència	a	Barcelona	Activa,	que	s’incrementa	en	5,9	
milions	 d’euros,	 servirà	 per	 finançar,	 principalment,	 mesures	 d’ocupació	 i	
desenvolupament	 empresarial.	 D’altra	 banda,	 es	 destinaran	 1,4	 milions	 d’euros	
més	de	transferències	a	l’Institut	Municipal	de	Cultura	de	Barcelona,	principalment	
per	 la	 posada	 en	 funcionament	 o	 ampliació	 de	 diferents	 museus	 (Disseny	 Hub,	
Museu	de	les	Cultures,	Palau	Muñoz	Ramonet,	espais	de	Sant	Pau	i	altres).	
Pel	que	fa	a	les	transferències	corrents	a	entitats	locals,	aquestes	ascendeixen	a	
357,5	milions	d’euros,	un	9,1%	més	elevat	que	al	pressupost	inicial	2014.	
Pel	seu	import	podem	destacar	la	transferència	vinculada	als	ingressos	procedents	
de	 participació	 en	 els	 tributs	 de	 l’Estat	 (PTE)	 (72,0	 milions	 d’euros)	 i	 la	
transferència	en	concepte	de	la	taxa	metropolitana	de	tractament	de	residus	(54,9	
milions	 d’euros),	 que	 van	 a	 l’Àrea	 Metropolitana	 de	 Barcelona	 (144,1	 milions	
d’euros	de	transferències	corrents	totals).		
L’aportació	 a	 l’Autoritat	 del	 Transport	Metropolità	 contempla	 un	 creixement	 del	
38,5%	(32,4	milions	d’euros	més),	a	fi	de	contribuir	al	sosteniment	i	sostenibilitat	
del	 sistema	 de	 transport	 públic	 metropolità,	 la	 rebaixa	 del	 preu	 de	 determinats	
TRANSFERÈNCIES A EPEs I SOCIETATS MERCANTILS DE L'AJUNTAMENT
Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2014
Pressupost 
inicial 2015 % s/ total Variació %
IM de Cultura de Barcelona 101,6 103,0 35,6% 1,4%
IM Parcs i jardins 47,9 47,8 16,5% -0,2%
Patronat Mpal Habitatge 2,0 2,0 0,7% 1,1%
Fundació Mies van der Rohe 0,6 0,6 0,2% 0,0%
Barcelona Activa 24,5 30,4 10,5% 23,9%
Informacio i Comunicacio de Barcelona 13,7 17,2 5,9% 25,0%
Barcelona Serveis Municipals 53,2 52,7 18,2% -0,8%
Barcelona Infrastructures Municipals 2,7 2,7 0,9% 0,0%
Foment Ciutat Vella 2,6 2,7 0,9% 3,4%
Barcelona Gestio Urbanistica 4,8 4,8 1,7% 1,0%
Cementiris de Barcelona 12,0 12,0 4,2% -0,1%
Tersa 4,0 4,1 1,4% 3,2%
Siresa 0,5 0,5 0,2% 2,2%
Barcelona Cicle de l'Aigua, S.A. 19,8 8,6 3,0% -56,7%
TOTAL 290,0 289,2 100,0% -0,3%
   60	
títols	de	transport,	l’actualització	de	llindars	per	accedir	a	la	targeta	rosa	(fet	que	
n’incrementa	els	beneficiaris)	i	l’ampliació	de	serveis	en	la	xarxa	de	bus.	
Les	 transferències	 al	 Consorci	 d’Educació	 de	 Barcelona	 (CEB)	 en	 el	 projecte	 de	
pressupost	2015	es	xifra	en	59,6	milions	d’euros,	fet	que	suposa	un	increment	del	
2,3%.	
	
Les	 transferències	 a	 empreses	privades	 que	 fa	 l’Ajuntament	 representen	 una	
part	 molt	 petita	 de	 les	 transferències	 (0,1%)	 i	 al	 2015	 augmenten	 0,4	 milions	
d’euros,	principalment	per	convenis	subscrits	amb	empreses	privades.		
Les	transferències	a	famílies	i	institucions	sense	finalitat	de	lucre	ascendeixen	
a	104,3	milions	d’euros.	S’han	incrementat	respecte	al	pressupost	inicial	2014	un	
45,7%,	32,7	milions	en	 termes	absoluts.	Tal	com	reflecteix	el	quadre	següent,	cal	
destacar	l’increment	en	la	política	de	despesa	de	“Promoció	econòmica	i	ocupació”	
(21,0	 milions	 d’euros),	 i,	 en	 menor	 mesura,	 Habitatge	 i	 urbanisme	 (7,0	 milions	
d’euros),	 Serveis	 socials	 i	 promoció	 social	 (2,4	 milions	 d’euros)	 i	 Cultura	 (1,2	
milions	d’euros).	
	
	
Fons	de	contingència	
D’acord	amb	allò	establert	a	l’article	31	de	la	Llei	2/2012,	de	27	d’abril,	Estabilitat	
Pressupostària	 i	 Sostenibilitat	 Financera,	 es	 dota	 un	 fons	 de	 contingència,	 a	 fi	
d’incloure	al	pressupost	una	dotació	diferenciada	de	crèdits	pressupostaris,	que	es	
destinarà	 a	 atendre	 necessitats	 inajornables	 de	 caràcter	 no	 discrecional	 i	 no	
previstes	 al	 Pressupost	 inicialment	 aprovat,	 que	 poden	 presentar‐se	 al	 llarg	 de	
l’exercici.	
Transferències a famílies i institucions sense afany de lucre per polítiques de despesa
Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2015
Pressupost 
inicial 2015 % s/ total
13 Seguretat i mobilitat ciutadana 0,1 0,1 0,1%
15 Habitatge i urbanisme 3,3 10,4 10,0%
16 Benestar comunitari 0,2 0,3 0,2%
17 Medi ambient 0,1 0,1 0,1%
23 Serveis socials i promoció social 28,5 30,8 29,6%
31 Salut 0,6 0,6 0,6%
32 Educació 3,3 3,7 3,5%
33 Cultura 9,3 10,5 10,1%
34 Esport 0,8 0,8 0,7%
43 "Promoció econòmica i ocupació" 13,8 34,8 33,4%
49 Altres actuacions de caràcter econòmic 0,0 0,0 0,0%
91 Òrgans de Govern 3,9 3,9 3,7%
92 Serveis de caràcter general 7,6 8,3 8,0%
93 Administració financera i tributària 0,0 0,0 0,0%
TOTAL 71,6 104,3 100,0%
   61	
L’import	que	s’ha	previst	per	aquest	fons	de	contingència	és	de	6,5	milions	d’euros	
(3,6	milions	 d’euros	 per	 a	 la	 dotació	 del	 fons	 de	 contingència	 de	 la	 Llei	 2/2012	
(“fons	de	contingència	general”)	i	2,9	milions	d’euros	per	imprevistos	i	funcions	no	
classificades	pel	que	 fa	a	 la	política	de	serveis	socials	 i	promoció	social	 (“fons	de	
contingència	social”)).	
	
Les	despeses	de	capital	
Pel	 que	 fa	 a	 les	 despeses	 de	 capital	 (capítol	 6	 Inversions	 reals	 i	 capítol	 7	
Transferències	 de	 capital)	 la	 dotació	 de	 recursos	 prevista	 per	 al	 projecte	 de	
pressupostos	2015	és	de	373,9	milions	d’euros.	
Les	inversions	reals	(352,1	milions	d’euros),	són	aquelles	que,	a	la	seva	finalització,	
s’activen	 a	 l’inventari	 municipal	 i	 les	 transferències	 de	 capital	 (21,7	 milions	
d’euros)	són	aquelles	aportacions	de	recursos	que	es	fan	arribar	a	un	destí	concret,	
sense	que	hi	hagi	un	retorn	directe	per	l’Ajuntament	i	que	s’han	de	fer	servir	per	
part	de	tercers	per	a	fer	inversions.		
Per	 a	 l’any	 2015,	 l’Ajuntament	manté	 un	 al	 nivell	 inversor,	 gràcies	 als	 recursos	
propis	 generats	 per	 l’estalvi	 per	 operacions	 corrents	 (358,3	milions	 d’euros).	 El	
volum	d’inversió	del	2015,	tot	i	que	inferior	a	l’any	2014	(any	de	màxima	inversió	
en	el	període	2012‐2015)	suposa	una	molt	 important	magnitud,	en	 línia	amb	els	
imports	 liquidats	 en	 els	 exercicis	 2012	 i	 2013,	 i	 permet	 donar	 compliment	 al	
Programa	d’Inversions	Municipals	(PIM)	2012‐2015.	
Pel	que	fa	a	la	classificació	per	tipologia	d’inversió,	el	següent	gràfic	mostra	la	seva	
distribució:	
	
   62	
Com	es	pot	observar,	 les	despeses	de	 capital	 es	 concentren	principalment	 en	 les	
tipologies	d’espai	públic	(154,7	milions	d’euros	(41%	de	 la	despesa	de	capital))	 i	
equipaments	 (135,2	milions	 d’euros	 (36%)).	 	 Dins	 la	 tipologia	 d’espai	 públic,	 de	
manera	 molt	 àmplia	 es	 dediquen	 els	 recursos	 a	 vials	 (139,4	 milions	 d’euros).	
D’altra	 banda,	 pel	 que	 fa	 a	 equipaments,	 el	 seu	 import	 es	 distribueix	 de	 forma	
variada	entre	diferents	tipologies	d’equipaments,	com	ara	equipaments	educatius	
(30,4	 milions	 d’euros),	 comercials	 (19,6	 milions	 d’euros),	 socials	 (19,1	 milions	
d’euros),	culturals	(16,6	milions	d’euros),		i	esportius	(15,3	milions	d’euros).	
	
A	 l’annex	 d’inversions	 que	 acompanyen	 el	 present	 projecte	 de	 pressupostos	 es	
reflecteix	 el	 conjunt	 de	 projectes	 d’inversió	 que	 es	 preveuen	 executar	 dins	
l’anualitat	2015	així	com	els	que	han	estat	aprovats	fins	a	la	Comissió	de	Govern	de	
15	 d'Octubre	 d’enguany,	 especificant	 el	 codi	 i	 nom	 per	 a	 cadascuna	 de	 les	
actuacions	previstes.		
	
Les	despeses	financeres	
En	el	projecte	de	pressupost	2015	s’han	assignat	un	total	de	21,4	milions	d’euros	
per	 a	 l’adquisició	 d’actius	 financers	 (capítol	 8),	 que	 es	 destinen	 a	 l’adquisició	
d’accions	(Fira	2000)	(16,4	milions	d’euros)	i	la	constitució	de	dipòsits	(5,0	milions	
d’euros),	i	159,2	milions	per	a	passius	financers	(retorn	del	deute).		
	
6.3.2 	Visió	per	programes:	per	a	què	es	gasta?	
	
La	 visió	 per	 programes	 permet	 classificar	 la	 despesa	 segons	 la	 seva	 finalitat	 i	
objectius,	facilitant	la	priorització	i	presa	de	decisions	pressupostàries,	permetent	
un	 major	 vincle	 entre	 l’assignació	 dels	 recursos	 i	 l’obtenció	 de	 resultats	
determinats,	 així	 com	 una	 major	 transparència	 de	 les	 finances	 públiques	 en	
visualitzar,	 de	 forma	 més	 clara,	 la	 política	 pressupostària	 d’una	 administració.	
També	esdevé	el	vincle	entre	la	visió	clàssica	del	pressupost,	basada	en	les	partides	
pressupostàries	 segons	 les	 classificacions	 econòmica	 i	 orgànica,	 i	 la	 visió	
estratègica	(objectius	del	mapa	de	ciutat).	
L’estructura	pressupostària	per	programes	es	composa	de	diversos	nivells,	essent	
el	més	 agregat	 el	 de	 les	 àrees	 de	 despesa,	 el	 qual	 es	 desglossa	 en	 els	 nivells	 de	
política	 de	 despesa,	 grup	 de	 programa,	 programa	 i	 subprograma.	 Cal	 fer	 esment	
que	mentre	que	els	tres	primers	nivells	de	la	classificació	per	programes	es	troben	
determinats	per	regulació	de	l’Estat,	la	definició	dels	programes	i	subprogrames	és	
potestat	 de	 les	 administracions	 locals.	 Tanmateix,	 remarcar	 que	 l’estructura	 per	
   63	
programes	ha	estat	modificada	mitjançant	una	ordre	ministerial	del	mes	de	març	
de	 20144,	 i,	 per	 tant,	 l’estructura	 per	 programes	 en	 què	 es	 basa	 el	 projecte	 de	
pressupostos	2015	pot	mostrar	algunes	diferències	envers	la	d’anys	anteriors.	
	
	
	
	
Les	despeses	corrents	per	polítiques	i	programes	
En	 relació	 a	 la	 distribució	 de	 les	 despeses	 corrents	 (incloent	 el	 fons	 de	
contingència)	de	l’Ajuntament	per	polítiques,	es	pot	observar	en	el	següent	gràfic	
com	els	 imports	del	projecte	de	pressupost	2015	es	concentren	principalment	en	
les	polítiques	de	Benestar	comunitari	(“serveis	urbans”)	(neteja,	gestió	de	residus	i	
enllumenat	 principalment)	 (19,8%	 del	 total),	 Seguretat	 i	 mobilitat	 ciutadana	
(14,1%)	i	en	els	principals	serveis	de	caràcter	social,	com	són	els	Serveis	socials	i	la	
promoció	 social	 (12,2%),	Cultura	 (6,2%)	 i	Educació	 (5,4%).	Quant	a	 importància	
pel	 que	 fa	 al	 volum	 de	 recursos	 corrents	 destinats,	 també	 destaquen	 altres	
polítiques	 com	 els	 Serveis	 de	 caràcter	 general	 (administració	 i	 organització	
municipal,	 informació	 i	 atenció	 al	 ciutadà	 i	 participació)	 (excloent	 el	 fons	 de	
contingència	general)	(8,2%)		i	el	Transport	públic	(6,7%).	
	
	
                                                            
4Ordre  HAP/419/2014,  de  14  de  març,  per  la  que  es  modifica  l’Ordre  EHA/3565/2008,  de  3  de 
desembre, per la que s’aprova l’estructura dels pressupostos dels ens locals.  
   64	
	
	
Per	 tal	 de	 facilitar	 un	 major	 enteniment	 de	 la	 composició	 i	 magnitud	 de	 les	
polítiques	 de	 despesa	 quant	 a	 despesa	 corrent,	 tot	 seguit	 es	 realitza	 una	 anàlisi	
descriptiva	detallada	(per	programes)	per	a	cadascuna	de	les	diferents	polítiques	
de	despesa.	
	
Les	despeses	en	la	política	de	Deute	públic	es	xifren	per	un	import	de	36,7	milions	
d’euros.	 Aquest	 volum	 de	 despeses	 suposa	 una	 reducció	 de	 4,9	 milions	 d’euros	
(‐11,8%)	 envers	 els	 crèdits	 inicials	 del	 pressupost	 2014	 (41,6	 milions	 d’euros).	
Dins	d’aquesta	política	s’han	inclòs	ja	en	pressupost	inicial	de	2015	la	quantitat	de	
2,0	 milions	 d’euros	 corresponents	 a	 les	 despeses	 per	 gestió	 de	 tributs	 per	 part	
d’entitats	 financeres,	 sense	els	quals	 la	disminució,	 causada	principalment	per	 la	
reducció	del	cost	d’endeutament,	hauria	estat	major.	
   65	
Cal	dir	que	aquesta	política	relativa	a	 la	càrrega	del	deute	suposa	una	porció	poc	
destacada	en	termes	relatius	envers	el	total	de	despeses	corrents	de	l’Ajuntament	
de	Barcelona	(1,8	%).	
	
Política	de	despesa	01	Deute	públic		
	
	
	
La	política	de	Seguretat	i	mobilitat	ciutadana	representa	el	14,1%	de	la	despesa	
corrent	 total.	 Els	 crèdits	 d’aquesta	 política	 es	 concentren	 especialment	 en	 el	
programa	de	Seguretat	ciutadana	(serveis	policials	de	la	Guàrdia	Urbana)	(59,1%),	
i,	en	menor	mesura,	en	els	programes	de	Control	i	regulació	de	l’estacionament	de	
la	via	pública	(18,4%)	i	Prevenció	i	extinció	d’incendis	i	salvament	(13,6%).		
Pel	2015	es	consoliden	els	 imports	del	2014,	mostrant	un	petit	 increment,	de	0,3	
milions	d’euros	(0,1%),	envers	els	crèdits	inicials	del	pressupost	2014.	Es	produeix	
una	 disminució	 del	 pressupost	 per	 als	 programes	 de	 Control	 i	 regulació	
estacionament	de	via	pública	i	els	de	Prevenció	i	extinció	d'incendis	i	salvament	i	
Protecció	civil,	mentre	que	s’experimenta	un	increment	dels	imports	del	programa	
de	 Seguretat	 ciutadana	 (2,2	 milions	 d’euros).	 Dins	 d’aquest	 programa	 cal	
assenyalar	 la	 inclusió	 d’algunes	 mesures	 concretes	 com	 la	 incorporació	
progressiva	dels	vehicles	elèctrics	a	 la	 flota	de	escúters	de	 la	Guardia	Urbana,	en	
condició	de	rènting.		
	
Política	de	despesa	13	Seguretat	i	mobilitat	ciutadana		
	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 0111 Servei del deute 36,7 100,0% 1,8%
Total  01 Deute públic 36,7 100,0% 1,8%
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 1301 Administració general de seguretat i mobilitat 7,4 2,6% 0,4%
 1321 Seguretat ciutadana 166,7 59,1% 8,3%
 1322 Prevenció de la delinqüència 0,6 0,2% 0,0%
 1331 Control i regulació estacionament de via pública 51,8 18,4% 2,6%
 1341 Mobilitat 15,5 5,5% 0,8%
 1351 Protecció civil 1,7 0,6% 0,1%
 1361 Prevenció i extinció d'incendis i salvament 38,4 13,6% 1,9%
Total  13 Seguretat i mobilitat ciutadana 282,1 100,0% 14,1%
   66	
La	 política	 d’Habitatge	 i	 urbanisme	 representa	 el	 4,9%	 del	 total	 de	 despesa	
corrent	i	suposa	un	import	de	98,3	milions	d’euros.	Els	programes	que	destaquen	
en	 termes	quantitatius	en	aquesta	política	són	els	d’Administració	d’habitat	urbà	
(19,8%),	Promoció	i	gestió	d’habitatge	de	promoció	pública	(13,0%),	Espai	públic	
(actuacions	 de	 millora	 i	 manteniment	 de	 l’espai	 públic)	 (12,0%),	 Conservació	 i	
rehabilitació	 de	 l’edificació	 (10,8%),	 Actuació	 urbanística	 i	 disciplina	 (llicències,	
inspeccions,...)		(9,9%)	i	Pavimentació	de	vies	públiques	(8,2%).	
En	relació	als	crèdits	inicials	del	pressupost	2014,	aquesta	política	experimenta	al	
2015	un	increment	de	13,4	milions	d’euros	(15,8%)	pel	que	fa	despeses	corrents.	
Aquest	increment	es	concentra	principalment	en	el	programa	de	Promoció	i	gestió	
d’habitatge	 de	 promoció	 pública	 (7,6	 milions	 d’euros),	 comprenent	 accions	
relatives	 a	 ajuts	 al	 pagament	 dels	 lloguer	 per	 a	 persones	 en	 situació	 de	
vulnerabilitat	 i	 l’ampliació	 del	 programa	 de	 cessió	 de	 pisos	 buits	 de	 particulars	
com	a	habitatges	de	lloguer	social.	
També	 experimenten	 importants	 increments	 els	 programes	 de	 Manteniment	 i	
renovació	de	les	estructures	vials	(2,8	milions	d’euros)	i	d’Espai	públic	(1,4	milions	
d’euros).	
A	part	de	les	despeses	corrents	que	es	dediquen	a	aquesta	política,	cal	fer	esment	
que	 gran	 part	 dels	 recursos	 municipals	 que	 s’acaben	 dedicant	 a	 la	 política	
d’Habitatge	 i	 urbanisme	 es	 corresponen	 amb	 despeses	 de	 capital,	 en	 estar	
estretament	vinculat	aquest	àmbit	amb	la	realització	d’inversions.	
	
Política	de	despesa	15	Habitatge	i	urbanisme		
	
	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 1501 Administració d'hàbitat urbà 19,5 19,8% 1,0%
 1511 Actuació urbanística i disciplina 9,7 9,9% 0,5%
 1512 Gestió del sòl 0,6 0,7% 0,0%
 1513 Redacció de projectes‐execució d'obres 6,4 6,5% 0,3%
 1514 Projectes i estratègia 1,8 1,8% 0,1%
 1515 Planejament de la ciutat 1,4 1,4% 0,1%
 1516 Control i seguiment de grans infraestructures 7,7 7,8% 0,4%
 1521 Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 12,8 13,0% 0,6%
 1522 Conservació i rehabilitació de l'edificació 10,6 10,8% 0,5%
 1532 Pavimentació de vies públiques 8,1 8,2% 0,4%
 1533 Manteniment i renovació de les estructures vials 6,9 7,0% 0,3%
 1534 Espai públic 11,8 12,0% 0,6%
 1535 Llei de Barris 1,1 1,1% 0,1%
Total  15 Habitatge i urbanisme 98,3 100,0% 4,9%
   67	
Els	 serveis	de	 la	política	de	Benestar	comunitari	(“serveis	urbans”)	 són	els	que	
tenen	 un	 pes	més	 rellevant	 dins	 de	 la	 despesa	 corrent.	 Els	 programes	 d’aquesta	
política	sumen	un	 total	de	395,1	milions	d’euros,	amb	un	pes	del	19,8%	dins	del	
total	de	despesa	corrent.	Dins	d’aquesta	política	s’engloben	tots	aquells	programes	
i	serveis	derivats	de	la	construcció,	manteniment,	conservació	i	funcionament	dels	
serveis	 de	 sanejament,	 proveïment	 i	 distribució	 d’aigua,	 recollida,	 eliminació	 o	
tractament	 de	 residus,	 neteja	 viària,	 cementiris,	 etc...	 En	 aquesta	 política	 cal	
destacar,	especialment	el	volum	de	recursos	assignats	al	programa	de	Neteja	viària	
(168,9	milions	d’euros)	i	a	l’àmbit	de	la	recollida,	gestió	i	de	tractament	de	residus	
(158,6	milions	d’euros)	que	configuren	respectivament	un	42,8%	 i	un	40,1%	del	
pressupost	total	de	despesa	corrent	de	la	política	de	Benestar	comunitari.	
Aquesta	 política	 veu	 incrementats	 els	 seus	 recursos	 corrents	 en	 6,2	 milions	
d’euros,	 un	 1,6%	 del	 pressupost	 total	 de	 despesa	 corrent	 de	 la	 política.	 Aquest	
increment	es	concentra	en	els	serveis	de	Neteja	viària	(2,1	milions	d’euros)	i	Gestió	
de	l’enllumenat	públic	(3,9	milions	d’euros).	
	
Política	de	despesa	16	Benestar	comunitari	(“serveis	urbans”)	
	
	
	
La	 política	 de	 Medi	 ambient	 té	 una	 assignació	 de	 despeses	 corrents	 de	 51,8	
milions	d’euros,	2,6%	del	total	de	la	despesa	corrent	de	l’exercici.	Aquests	recursos	
es	 concreten	molt	majoritàriament	 en	 el	 programa	d’Espais	 verds	 i	 biodiversitat	
(47,9	milions	d’euros),	al	que	correspon	el	92,3%	del	pressupost	de	la	política.	
Els	 imports	 inicials	 de	 la	 despesa	 corrent	 del	 pressupost	 2014	 es	 consoliden	 al	
pressupost	2015,	mostrant	un	 lleuger	 increment	de	0,1	milions	d’euros	(un	0,2%	
del	total	de	la	política),	el	qual	s’ubica	principalment	en	la	Gestió	i	promoció	dels	
recursos	energètics.	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 1601 Sanejament xarxa de clavegueram 20,7 5,2% 1,0%
 1611 Abastament de les aigües 2,3 0,6% 0,1%
 1621 Recollida de residus 98,1 24,8% 4,9%
 1622 Gestió de residus sòlids urbans 4,5 1,1% 0,2%
 1623 Tractament de residus 56,0 14,2% 2,8%
 1631 Neteja viària 168,9 42,8% 8,5%
 1641 Cementiris 12,0 3,0% 0,6%
 1651 Gestió de l'enllumenat públic 31,2 7,9% 1,6%
 1691 Protecció i control d'animals 1,3 0,3% 0,1%
Total  16 Benestar comunitari 395,1 100,0% 19,8%
   68	
Política	de	despesa	17	Medi	ambient		
	
	
	
Dins	de	la	política	de	despesa	de	Pensions	s’inclouen	les	despeses	corresponents	a	
pensions	 i	 altres	 prestacions	 econòmiques	 extraordinàries	 a	 càrrec	 de	
l’Ajuntament,	 destinades	 al	 personal	 municipal.	 L’import	 de	 la	 seva	 despesa	
corrent	dins	del	pressupost	2015	és	de	0,7	milions	d’euros,	 import	 lleugerament	
inferior,	en	termes	absoluts,	al	mostrat	en	els	crèdits	inicials	del	pressupost	2014	
(‐0,1	milions	d’euros).	
	
Política	de	despesa	21	Pensions		
	
	
	
Amb	 una	 dotació	 de	 243,1	 milions	 d’euros,	 la	 política	 de	 Serveis	 socials	 i	
promoció	social	suposa	una	de	 les	principals	polítiques	de	 l’Ajuntament	quant	a	
despeses	corrents	(un	12,2%	sobre	el	total	de	despeses	corrents).	Aquesta	política	
comprèn	principalment	els	serveis	municipals	de	protecció	i	promoció	social,	drets	
civils	i	lluita	contra	la	discriminació	i	la	cooperació	internacional.		
Els	programes	que	concentren	una	major	part	de	la	despesa	dins	d’aquesta	política	
són	els	Serveis	socials	bàsics	(40,2%),	els	serveis	d’Atenció	a	la	gent	gran	(12,1%),	i	
l’Atenció	a	persones	en	situació	de	pobresa	i	risc	d’exclusió	(11,2%)	(programa	el	
qual	comprèn	els	centres,	residències	i	serveis	per	a	les	persones	sense	sostre,	els	
menjadors	socials,	etc.).		
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 1711 Espais verds i biodiversitat 47,9 92,3% 2,4%
 1721 Protec.contaminació acústica‐lumínica‐atmosfèrica 1,2 2,4% 0,1%
 1722 Educació mediambiental 1,3 2,4% 0,1%
 1794 Gestió i promoció dels recursos energètics 1,5 2,9% 0,1%
Total  17 Medi ambient 51,8 100,0% 2,6%
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 2111 Pensions 0,7 100,0% 0,0%
Total  21 Pensions 0,7 100,0% 0,0%
   69	
Cal	 dir	 que	 gran	 part	 dels	 serveis	 compresos	 en	 aquesta	 política	 s’instrumenten	
mitjançant	entitats	municipals	dependents,	com	ara	l’Institut	Municipal	de	Serveis	
Socials	o	l’Institut	Municipal	de	Persones	amb	Discapacitat.		
En	 relació	 als	 imports	 dels	 crèdits	 inicials	 corresponents	 del	 pressupost	 2014,	
aquesta	política	mostra	al	2015	un	increment	de	10,7	milions	d’euros	(un	4,6%	en	
termes	percentuals).	És	una	de	les	polítiques	que	experimenta	un	major	increment	
de	 recursos	 envers	 de	 l’exercici	 anterior.	 Aquest	 increment	 es	 concentra	
principalment	 en	 el	 programa	 de	 Serveis	 socials	 bàsics	 (6,4	 milions	 d’euros),	 el	
d’Atenció	a	persones	en	situació	de	pobresa	i	risc	d’exclusió	(3,4	milions	d’euros)	i	
el	 d’Atenció	 a	 la	 gent	 gran	 (3,2	 milions	 d’euros).	 Dins	 del	 programa	 de	 Serveis	
socials	bàsics	cal	assenyalar	el	servei	d’atenció	domiciliaria	(SAD),	que	incrementa	
el	 seu	 crèdit	 en	 4,0	 milions	 d’euros.	 D’altra	 banda,	 indicar	 que	 el	 fons	 de	
contingència	 social	 ha	 reduït	 el	 seu	 volum	 fins	 al	 2,9	 milions	 d’euros,	 fet	
conseqüent	 amb	 què	 el	 gran	 increment	 de	 les	 despeses	 d’aquesta	 política	 s’han	
assignat	de	forma	principal	als	diferents	programes	finalistes	concrets.	
	
Política	de	despesa	23	Serveis	socials	i	promoció	social		
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 2301 Administració general de serveis socials 6,7 2,8% 0,3%
 2302 Administració general serveis a persones‐territori 9,1 3,7% 0,5%
 2303 Estratègia i innovació de serveis socials 4,9 2,0% 0,2%
 2311 Atenció infància i adolescència 7,8 3,2% 0,4%
 2312 Atenció i suport als individus i a les famílies 1,5 0,6% 0,1%
 2313 Atenció a la gent gran 29,4 12,1% 1,5%
 2314 Atenció persones en situació pobresa‐risc exclusió 27,2 11,2% 1,4%
 2315 Serveis socials bàsics 97,7 40,2% 4,9%
 2316 Atenció la immigració 6,5 2,7% 0,3%
 2317 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 6,6 2,7% 0,3%
 2318 Atenció a grups i comunitats 0,1 0,1% 0,0%
 2319 Emergències i urgències socials 4,0 1,6% 0,2%
 2321 Promoció i participació de infància i adolescència 4,5 1,8% 0,2%
 2322 Promoció i atenció a la joventut 5,9 2,4% 0,3%
 2323 Promoció de la gent gran 4,6 1,9% 0,2%
 2324 Promoció de les dones 0,6 0,2% 0,0%
 2325 Drets humans‐no discrimi.:foment‐promoció‐atenció 2,4 1,0% 0,1%
 2326 Promoció social de la immigració 2,9 1,2% 0,1%
 2327 Temps i qualitat de vida 0,8 0,3% 0,0%
 2328 Serveis i projectes comunitaris 0,8 0,3% 0,0%
 2329 Cooperació i ajuda 7,4 3,0% 0,4%
 2341 Atenció a les persones discapacitades 8,9 3,7% 0,4%
 2391 Fons de contingència social 2,9 1,2% 0,1%
Total  23 Serveis socials i promoció social 243,1 100,0% 12,2%
   70	
Les	 despeses	 corrents	 quant	 a	 la	 política	 de	 Salut	 assoleixen	 en	 el	 projecte	 de	
pressupost	 2015	 un	 import	 de	 19,0	 milions	 d’euros	 (l’1,0%	 del	 total	 de	 les	
despeses	 corrents	 de	 l’Ajuntament).	 Els	 recursos	 principalment	 es	 destinen	 al	
programa	 de	 Promoció	 i	 protecció	 de	 la	 salut	 (88,2%),	 i	 en	 menor	 mesura,	 a	
l’Assistència	sanitària	(11,8%).	Dins	del	programa	de	Promoció	i	protecció	social,	
les	 despeses	 es	 concentren	 en	 el	 subprograma	 de	 protecció	 de	 la	 salut	 (serveis	
d’epidemiologia,	 vacunació	 infantil,	 inspecció	 i	 autoritat	 sanitària,	 control	
establiments	 alimentaris,	 vigilància	 i	 control	 de	 plagues	 a	 la	 ciutat	 i	 control	
ambiental	 de	 l’aire	 i	 l’aigua),	 	 mentre	 que	 pel	 que	 fa	 al	 programa	 d’assistència	
sanitària	 destaca	 la	 prestació	 de	 serveis	 de	 prevenció	 i	 tractament	 de	 les	
drogoaddiccions.	
Envers	 els	 imports	 de	 referència	 de	 l’exercici	 2014,	 les	 despeses	 corrents	 en	
aquesta	 política	 pràcticament	 es	mantenen,	 amb	un	petit	 increment	 en	 les	 seves	
dotacions	 de	 0,2	 milions	 d’euros	 (1,2%),	 el	 qual	 es	 concentra	 en	 l’àmbit	 de	 la	
promoció	de	la	salut.	
	
Política	de	despesa	31	Salut	
	
	
	
La	política	d’Educació	suposa	el	5,4%	de	les	despeses	corrents	de	l’Ajuntament,	un	
total	de	107,2	milions	d’euros,	 i	 s’instrumenta	principalment	mitjançant	 l’Institut	
Municipal	 d’Educació	 de	 Barcelona	 i	 el	 Consorci	 d’Educació	 de	 Barcelona.	 Els	
programes	 que	 concentren	 la	 despesa	 corrent	 d’aquesta	 política,	 i	 que	 es	
materialitzen	principalment	a	través	de	transferències	al	l’IMEB	i	al	Consorci,	són	
el	 Funcionament	 dels	 centres	 d’educació	 infantil	 i	 primària	 (35,4%)	 (neteja,	
manteniment,	 subministraments	 i	 vigilància	 dels	 centres	 educatius),	 les	 Escoles	
bressol	 municipals	 (27,0%),	 i,	 en	 menor	 mesura,	 l’Administració	 general	
d’educació	(7,7%),		
Les	despeses	corrents	de	la	política	d’Educació	creixen	en	3,4	milions	d’euros	(un	
3,3%)	envers	el	 crèdit	 inicial	del	pressupost	2014.	Cal	assenyalar	que,	en	 relació	
als	imports	de	referència	del	2014,	en	el	2015	s’han	reduït	els	ingressos	finalistes	
que	 es	 rebien	 per	 a	 finançar	 aquesta	 política	 (‐6,7	 milions	 d’euros);	 per	 tant,	
l’Ajuntament	 ha	 tingut	 que	 realitzar	 un	 esforç	 a	 càrrec	 de	 recursos	 propis	 per	 a	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 3111 Promoció i protecció de la salut 16,8 88,2% 0,8%
 3121 Assistència sanitària 2,2 11,8% 0,1%
Total  31 Salut 19,0 100,0% 1,0%
   71	
mantenir	 i	 inclús	 augmentar	 els	 recursos	 d’aquesta	 política.	 D’aquesta	 forma	 les	
despeses	 corrents	 en	 aquesta	 política,	 a	 càrrec	 dels	 recursos	 propis	 de	
l’Ajuntament,	s’incrementen	en	10,1	milions	d’euros,	és	a	dir,	un	10,6%	envers	el	
pressupost	 inicial	 2014.	 Aquest	 increment	 ha	 estat	 dedicat	 principalment	 a	 fer	
front	 a	 les	 necessitats	 de	 funcionament	 i	manteniment	 dels	 centres	 educatius,	 a	
l’increment	 de	 les	 beques	 menjador	 (1,0	 milions	 d’euros),	 a	 les	 escoles	 bressol	
municipals	 (1,1	milions	d’euros)	 i	als	 serveis	de	promoció	educativa	 (0,3	milions	
d’euros.	
	
Política	de	despesa	32	Educació	
	
	
Els	recursos	corrents	dedicats	a	la	política	de	Cultura	representen	el	6,2%	de	les	
despeses	corrents	totals	de	l’Ajuntament	amb	un	import	de	123,7	milions	d’euros.	
El	 programa	 de	Museus	 i	 arts	 plàstiques	 comprèn	 un	 àmplia	 part	 dels	 recursos	
destinats	a	aquesta	política	(38,2%),	en	el	qual	s’hi	consignen	les	despeses	pel	que	
fa	a	museus,	centres	patrimonials	i	exposicions.	En	menor	proporció	també	tenen	
un	 pes	 destacat	 les	 Arts	 escèniques	 i	 la	 música	 (13,9%),	 la	 Promoció	 cultural	
(13,4%)	 (on	s’inclouen	actuacions	de	promoció	de	 la	 cultura,	 suport	a	 la	 creació,	
producció	 i	 projecció	 internacional	 i	 iniciatives	 de	 preservació	 i	 difusió	 de	 la	
cultura	 i	 llengua	catalana)	 i	 els	 equipaments	culturals	de	proximitat,	 com	ara	els	
Centres	cívics	(10,7%)	i	les	Biblioteques	(10,1%).		
En	 relació	 als	 crèdits	 inicials	 de	 2014,	 els	 imports	 pel	 2015	 d’aquesta	 política	
augmenten	en	un	2,4%,	on	hi	destaquen	 les	majors	assignacions	de	recursos	per	
als	programes	de	Promoció	cultural	(1,3	milions	d’euros),	Museus	i	arts	plàstiques	
(1,1	milions	d’euros)	i	Centres	cívics	(0,6	milions	d’euros).	
	 	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 3201 Administració general d'educació 8,3 7,7% 0,4%
 3232 Funcionament centres educació infantil i primària 38,0 35,4% 1,9%
 3233 Funcionament de centres d'educació especial 1,3 1,2% 0,1%
 3241 Funcion.centres educació secundària‐formació prof. 7,5 7,0% 0,4%
 3261 Serveis complementaris d'educació 6,6 6,2% 0,3%
 3262 Promoció educativa 7,6 7,1% 0,4%
 3281 Ensenyaments musicals 4,8 4,5% 0,2%
 3282 Ensenyaments artístics 2,9 2,7% 0,1%
 3283 Formació d'adults 1,3 1,2% 0,1%
 3291 Funcionament d'escoles bressol municipals 28,9 27,0% 1,4%
Total  32 Educació 107,2 100,0% 5,4%
   72	
Política	de	despesa	33	Cultura		
	
	
La	 política	 d’Esport	 compta	 amb	 uns	 recursos	 corrents	 de	 23,6	milions	 d’euros,	
import	 que	 suposa	 	 l’1,2%	 de	 la	 despesa	 corrent	 municipal.	 Aquesta	 política	
compta	 amb	 3	 programes	 pressupostaris:	 Gestió	 i	 promoció	 de	 l’esport,	
Instal·lacions	 esportives	 i	 Esdeveniments	 esportius,	 els	 quals	 suposen	 el	 48,0%,	
19,8%	i	32,2%	respectivament	del	total	assignat.	
Els	 programes	 de	 Gestió	 i	 promoció	 de	 l’esport	 i	 Instal·lacions	 esportives	
comprenen	gran	part	dels	recursos	destinats	pel	que	fa	a	 la	promoció	de	 l’esport	
en	 la	 població	 barcelonina,	 amb	 la	 gestió	 dels	 centres	 i	 instal·lacions	 esportives	
municipals	i	la	realització	d’actuacions	de	foment	promoció	de	la	pràctica	esportiva	
i	 l’activitat	 física,	 amb	 un	 especial	 èmfasi	 pel	 que	 fa	 a	 la	 població	 infantil,	
adolescent	i	persones	amb	discapacitat,	reforçant	el	caràcter	cohesiu	i	inclusiu	que	
té	l’esport.			
En	 el	 programa	 d’Esdeveniments	 esportius,	 s’hi	 doten	 els	 recursos	 vinculats	 a	
l’acollida	 i	 suport	 de	 grans	 esdeveniments	 esportius	 de	 referència	 en	 el	 context	
europeu	 i	 mundial,	 els	 quals	 permeten	 enfortir	 la	 projecció	 internacional	 de	 la	
ciutat	i	promocionar	i	fomentar	l’esport	en	la	ciutadania.	
En	 termes	 comparatius	 amb	 el	 2014,	 els	 recursos	 corrents	 d’aquesta	 política	 es	
mantenen	 pràcticament	 igual,	 amb	 una	 petita	 reducció	 del	 0,2%,	 explicat,	
principalment,	per	 l’eliminació	de	despesa	relativa	a	 importants	esdeveniments	a	
realitzar	al	 llarg	del	2014	 i	que	no	 tenen	recurrència	en	el	2015.	La	reducció	del	
programa	3431	Esdeveniments	esportius	és	de	poc	més	d’1	milió	d’euros.	D’altra	
banda,	 els	 programes	 3411	 Gestió	 i	 promoció	 de	 l’esport	 i	 3421	 Instal·lacions	
esportives	augmenten	en	0,8	i	0,2	milions	d’euros	respectivament.	
	 	
Imports en milions d'euros
Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 3301 Administració general de cultura 10,1 8,2% 0,5%
 3321 Biblioteques 12,5 10,1% 0,6%
 3331 Museus i arts plàstiques 47,3 38,2% 2,4%
 3332 Arts escèniques i música 17,2 13,9% 0,9%
 3341 Promoció cultural 16,6 13,4% 0,8%
 3361 Patrimoni històric i artístic de la ciutat 0,2 0,2% 0,0%
 3371 Centres cívics 13,2 10,7% 0,7%
 3381 Festes i actes populars 6,5 5,3% 0,3%
Total  33 Cultura 123,7 100,0% 6,2%
   73	
Política	de	despesa	34	Esport		
	
	
En	 la	 política	 de	 Comerç,	 turisme	 i	 petites	 i	mitjanes	 empreses	 (“Promoció	
econòmica	 i	 ocupació”)	 s’han	 assignat	 unes	 despeses	 corrents	 per	 valor	 de	 80,6	
milions	d’euros	al	2015,	les	quals	suposen	el	4,0%	del	total	de	despesa	corrent	de	
l’Ajuntament.	 Aquesta	 política	 concentra	 especialment	 les	 seves	 despeses	 en	
aquells	 programes	 que	 incideixen	 directament	 en	 la	 generació	 d’ocupació	 i	 el	
creixement	econòmic	de	la	ciutat,	destacant	el	Suport	a	l’empresa,	l’emprenedoria	i	
l’ocupació	(56,7%	del	total	de	la	política)	i	el	Foment	al	creixement	econòmic	i	de	
sectors	estratègics	(20,5%	del	total	de	la	política).	
Cal	 destacar,	 per	 un	 altre	 costat,	 les	 despeses	 corrents	 d’aquesta	 política	
destinades	a	 la	Promoció	del	comerç	(6,7	milions	d’euros),	el	Foment	 i	promoció	
del	turisme	(4,2	milions	d’euros),	els	Mercats	Municipals	(2,2	milions	d’euros)	i	la	
Promoció	econòmica	de	la	ciutat	(1,5	milions	d’euros).		
Les	despeses	corrents	en	aquesta	política	s’incrementen	en	23,3	milions	d’euros,	el	
que	representa	un	augment	del	40,6%,	respecte	els	imports	de	referència	del	2014.	
Tanmateix,	 si	 es	 realitza	 una	 comparació	 homogènia	 amb	 el	 pressupost	 inicial	
2014	 (mitjançant	 la	 no	 consideració	 de	 la	 despesa	 finalista	 relativa	 al	 Fons	 de	
turisme	(la	qual	no	es	torba	pressupostada	inicialment	pel	2015)),	 l’increment	és	
encara	més	destacat,	concretament	de	27,5	milions	d’euros	(51,7%).	Cal	destacar	
que	 aquest	 important	 creixement	 es	 concentra	 en	 el	 Suport	 a	 l'empresa,	
l'emprenedoria	 i	 l'ocupació	 (25,6	 milions	 d’euros)	 L’increment	 de	 l’esmentat	
programa	inclou	el	“pla	de	rescat	social”	(20,0	milions	d’euros)	(destinat	al	foment	
de	 l’ocupació	 i	 la	 lluita	 conta	 l’atur	 de	 llarga	 durada,	 així	 com	mesures	 de	 tipus	
social)	i	altres	accions	de	foment	de	l’ocupació,	com	ara	el	“bons	compromís”	(per	a	
fomentar	 la	contractació	de	persones	amb	difícil	accés	al	mercat	 laboral).	També	
són	 importants	els	 increments	en	Foment	 i	promoció	del	 turisme	(principalment	
per	 esdeveniments	 d’interès	 econòmic)	 (0,9	 milions	 d’euros)	 i	 en	 foment	 del	
creixement	econòmic	i	de	sectors	estratègics	(0,8	milions	d’euros).	
	 	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 3411 Gestió i promoció de l'esport 11,3 48,0% 0,6%
 3421 Instal∙lacions esportives 4,7 19,8% 0,2%
 3431 Esdeveniments esportius 7,6 32,2% 0,4%
Total  34 Esport 23,6 100,0% 1,2%
   74	
Política	 de	 despesa	 43	 Comerç,	 turisme	 i	 petites	 i	 mitjanes	
empreses		(“promoció	econòmica	i	ocupació”)	
	
	
El	Transport	públic	té	una	dotació	de	despeses	corrents	de	133,4	milions	d’euros,	
import	que	suposa	el	6,7%	de	 les	despeses	corrents	municipals.	Aquesta	política	
consta	de	dos	programes,	el	Transport	col·lectiu	urbà	de	viatgers	(transferència	a	
l’Autoritat	 del	 Transport	 Metropolità	 (ATM)	 pel	 finançament	 dels	 principals	
transport	públics	de	la	ciutat),	el	qual	concentra	una	àmplia	majoria	dels	recursos	
de	 la	 política	 (87,4%),	 i	 el	 d’Altres	 transports	 de	 viatgers	 (inclou	 la	 despesa	 del	
Bicing,	 amb	 la	novetat	de	 la	posada	en	marxa	del	Bicing	elèctric)	que	aglutina	el	
12,6%	restant.	
En	relació	als	crèdits	inicials	del	pressupost	2014,	aquesta	política	experimenta	un	
increment	 de	 32,5	 milions	 d’euros	 (32,2%).	 Aquest	 increment	 s’explica	
principalment	pel	compromís	de	l’Ajuntament	de	Barcelona	quant	al	manteniment	
i	 sostenibilitat	 del	 transport	 públic,	 accions	 de	 rebaixa	 del	 preu	 dels	 títols	 de	
transport,	 l’actualització	 dels	 llindars	 per	 accedir	 a	 la	 Targeta	 Rosa	 (amb	 un	
increment	dels	beneficiaris)	i		la	millora	de	la	xarxa	d’autobusos.		
	
Política	de	despesa	44	Transport	públic		
	
	
	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 4301 Administració general d'acció econòmica 3,2 3,9% 0,2%
 4312 Mercats, proveïments i llotges 2,2 2,7% 0,1%
 4314 Promoció del comerç 6,7 8,3% 0,3%
 4321 Foment i promoció del turisme 4,2 5,3% 0,2%
 4331 Suport a l'empresa, l'emprenedoria i l'ocupació 45,7 56,7% 2,3%
 4332 Promoció econòmica de la ciutat 1,5 1,9% 0,1%
 4333 Foment creixement econòmic i sectors estratègics 16,5 20,5% 0,8%
 4334 Dinamització econòmica de proximitat 0,6 0,7% 0,0%
Total  43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 80,6 100,0% 4,0%
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 4411 Transport col∙lectiu urbà de viatgers 116,6 87,4% 5,8%
 4412 Altres transports de viatgers 16,8 12,6% 0,8%
Total  44 Transport públic 133,4 100,0% 6,7%
   75	
La	 política	 d’Altres	 actuacions	 de	 caràcter	 econòmic	 té	 una	 assignació	
pressupostària	 de	 18,3	 milions	 d’euros	 i	 es	 composa	 de	 dos	 programes	
pressupostaris,	 el	 de	 Mitjans	 de	 comunicació	 públics	 (que	 comprèn	 la	
transferència	 a	 Informació	 i	 Comunicació	 de	 Barcelona	 S.A.	 (BTV,..)),	 el	 qual	
concentra	 la	major	part	 dels	 recursos	de	 la	política	 (93,8%)	 i	 el	 de	Defensa	dels	
drets	 dels	 consumidors	 (6,2%),	 programa	 el	 qual	 s’hi	 contenen	 les	 despeses	
orientades	a	l’arbitratge	(Junta	Arbitral	de	Consum	de	Barcelona)	i	la	informació	al	
consumidor	(Oficina	Municipal	d’Informació	al	Consumidor).	
Les	 despeses	 corrents	 d’aquesta	 política	 de	 despesa	 en	 el	 pressupost	 2015	
augmenta	en	3,4	milions	d’euros	(23,0%),	fet	que	es	deu	a	l’increment	al	programa	
4911	Mitjans	de	comunicació	públics,	que	s’incrementa	en	un	25,0%	respecte	els	
crèdits	 inicials	 del	 pressupost	 2014.	 Aquest	 increment	 es	 deu	 principalment	 a	
l’efecte	de	l’IVA	en	Informació	i	Comunicació	de	Barcelona	(2,7	milions	d’euros).	
	
Política	de	despesa	49	Altres	actuacions	de	caràcter	econòmic		
	
	
	
La	 política	 d’Òrgans	 de	 govern	 té	 un	 pes	 de	 l’1,4%	 de	 les	 despeses	 corrents,	
concentrant	 els	 seus	 recursos	 principalment	 en	 el	 programa	d’Òrgans	de	 govern	
(75,2%),	 i,	 en	 menor	 grau,	 en	 el	 programa	 de	 Relacions	 institucionals	 (24,8%).		
Aquesta	 política	 comprèn	 les	 despeses	 relacionades	 amb	 el	 funcionament	 dels	
diferents	 òrgans	 de	 govern	 i	 la	 representació	 política	 de	 la	 ciutat,	 l’atenció	
protocol·lària	i	les	relacions	institucionals.		
Aquesta	política	de	despesa	ha	 incrementat	els	crèdits	 inicials	en	poc	més	de	0,4	
milions	d’euros	(1,4%)	respecte	als	crèdits	inicials	del	pressupost	2014.	
	
	
	
	
	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 4911 Mitjans de comunicació públics 17,2 93,8% 0,9%
 4931 Defensa dels drets dels consumidors 1,1 6,2% 0,1%
Total  49 Altres actuacions de caràcter econòmic 18,3 100,0% 0,9%
   76	
Política	de	despesa	91	Òrgans	de	govern		
	
	
En	la	política	de	Serveis	de	caràcter	general	(168,0	milions	d’euros	de	despeses	
corrents,	 les	quals	 suposen	el	8,4%	del	 total	de	 l’Ajuntament),	 s’hi	 contenen	 tant	
aquells	programes	relacionats	amb	l’administració	i	funcionament	de	l’Ajuntament	
(direcció	 i	 administració,	 organització	 i	 recursos	 humans,	 arxiu,	 estadística	 i	
estudis	i	sistemes	d’informació	i	telecomunicacions),	els	quals	concentren	la	major	
part	 de	 la	 despesa	 corrent	 d’aquesta	 política,	 com	 aquells	 vinculats	 a	 l’atenció	 i	
informació	al	ciutadà	i	la	participació.		
En	comparació	amb	els	crèdits	inicials	del	pressupost	2014,	les	despeses	corrents	
d’aquesta	política	de	despesa	han	disminuït	en	1,9	milions	d’euros	(‐1,1%).	S’han	
incrementat	principalment	els	programes	de	Dotació	per	imprevistos	(7,4	milions	
d’euros	(on	5,3	milions	són	relatius	a	la	incorporació	del	cost	de	la	recuperació	de	
la	paga	extraordinària	i	addicional	del	mes	de	desembre	de	2012,	tal	com	estableix	
el	 projecte	 de	 Llei	 de	 Pressupostos	 2015	 de	 l’Estat)),	 Sistemes	 d’informació	 i	
telecomunicacions	municipals	(2,3	milions	d’euros)	i	Relacions	amb	la	ciutadania	i	
les	entitats	(1,1	milions	d’euros).	Per	altre	banda	l’any	2015	s’ha	previst	un	fons	de	
contingència	de	3,6	milions	d’euros,	11,2	milions	d’euros	inferior	al	del	pressupost	
2014.	
	
Política	de	despesa	92	Serveis	de	caràcter	general		
	
*Inclou	3,6	milions	d’euros	del	Fons	de	contingència	general	(despeses	de	capítol	5).	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 9121 Òrgans de govern 20,7 75,2% 1,0%
 9122 Relacions institucionals 6,8 24,8% 0,3%
Total  91 Òrgans de govern 27,5 100,0% 1,4%
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 9201 Direcció i administració generals 51,2 30,5% 2,6%
 9202 Defensa drets‐llibertats públiques dels ciutadans 0,8 0,5% 0,0%
 9203 Arxiu i biblioteca municipal 3,2 1,9% 0,2%
 9221 Serveis d'organització i recursos humans 6,3 3,8% 0,3%
 9231 Gestió del padró municipal d'habitants 1,1 0,7% 0,1%
 9232 Estadístiques i estudis municipals 1,6 0,9% 0,1%
 9241 Relació amb la ciutadania i les entitats 9,1 5,4% 0,5%
 9251 Informació i atenció al ciutadà 14,3 8,5% 0,7%
 9252 Comunicació corporativa 21,8 13,0% 1,1%
 9261 Sistemes informació i telecomunicacions municipals 31,5 18,8% 1,6%
 9291 Fons de contingència 3,6 2,2% 0,2%
 9292 Dotació per imprevistos 23,3 13,9% 1,2%
Total  92 Serveis de caràcter general 168,0 100,0% 8,4%
   77	
La	política	de	despesa	d’Administració	financera	i	tributària	comprèn	aquelles	
actuacions	dirigides	a	gestionar	i	administrar	les	finances	i	el	patrimoni	municipal.	
Aquesta	 política	 suposa	 el	 4,9%	 de	 les	 despeses	 corrents	 i	 els	 seus	 recursos	 es	
concentren	 especialment	 en	 la	 Gestió	 del	 patrimoni	 municipal	 (68,0%)	
(manteniment	 d’edificis	 municipals	 (subministraments,	 neteja	 i	 altres	 serveis)	 i	
gestió	 patrimonial))	 i	 en	 l’Administració	 tributària	 i	 dels	 ingressos	 municipals	
(25,7%),	 i,	 en	 menor	 mesura,	 en	 l’Administració	 i	 control	 econòmic	 i	 financer	
(5,6%)	 (administració	pressupostària,	 financera	 i	 comptable	 i	 control	 intern)	 i	 la	
Gestió	del	deute	i	la	tresoreria	(0,7%).	
En	aquesta	política	es	produeix	un	increment	en	la	seva	dotació	de	recursos	envers	
la	 del	 pressupost	 inicial	 2014,	 concretament	 de	 7,3	 milions	 d’euros,	 la	 qual	
s’explica	 principalment	 per	 un	 increment	 de	 les	 necessitats	 quant	 a	 Gestió	 del	
patrimoni	 municipal	 (6,6	 milions	 d’euros),	 principalment	 per	 a	 manteniment	
d’edificis,	 on	 s’inclou	 l’impacte	 de	 l’entrada	 en	 funcionament	 de	 nous	 edificis	 i	
equipaments.	
	
Política	de	despesa	93	Administració	financera	i	tributària	
	
	
	
Finalment	es	troba	la	política	de	Transferències	a	altres	administracions,	la	qual	
té	 una	 assignació	 de	 despeses	 corrents	 de	 89,1	milions	 d’euros,	 que	 suposen	 el	
4,5%	 de	 la	 despesa	 corrent.	 Aquest	 política	 comprèn	 principalment	 les	
transferències	que	realitza	l’Ajuntament	de	Barcelona	per	al	finançament	de	l’Àrea	
Metropolitana	de	Barcelona.		
Els	 recursos	 corrents	d’aquesta	política	es	 redueixen	envers	el	pressupost	 inicial	
2014	 en	 un	 1,0%	 (0,9	 milions	 d’euros),	 degut	 principalment	 a	 unes	 menors	
transferències	 a	 l'Àrea	 Metropolitana	 de	 Barcelona	 (AMB),	 les	 quals	 venen	
determinades	segons	el	comportament	de	la	participació	en	els	ingressos	de	l'Estat	
que	té	l'Ajuntament.	
	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 9311 Administració i control econòmic i financer 5,4 5,6% 0,3%
 9321 Administració tributària i d'ingressos municipals 25,1 25,7% 1,3%
 9331 Gestió del patrimoni municipal 66,5 68,0% 3,3%
 9341 Gestió del deute i la tresoreria 0,7 0,7% 0,0%
Total  93 Administració financera i tributària 97,8 100,0% 4,9%
   78	
Política	de	despesa	94	Transferències	a	altres	administracions	
	
	
	
	
Les	despeses	de	capital	per	polítiques	de	despesa	
A	 l’analitzar	 la	 despesa	 de	 capital	 per	 polítiques	 de	 despesa	 s’observa	 que	 la	
política	 d’Habitatge	 i	 urbanisme,	 amb	 277,3	milions	 d’euros	 i	 un	 pes	 del	 74,2%	
sobre	el	total	de	despesa	de	capital,	és	la	política	a	la	qual	es	destinen	més	recursos	
en	 el	 projecte	 de	 pressupost	 2015.	 En	 aquesta	 política	 de	 despesa	 s’inclou	 la	
inversió	 en	 habitatge,	 en	 millora	 de	 carrers,	 il·luminació,	 en	 grans	 projectes	
urbanístics,	etc.	A	més	d’aquesta	política,	també	destaquen,	tot	i	que	en	un	menor	
grau,	les	inversions	relatives	als	Serveis	de	caràcter	general	(28,5	milions	d’euros),	
el	 Comerç,	 turisme	 i	 petites	 i	 mitjanes	 empreses	 (“promoció	 econòmica”)	 (19,8	
milions	 d’euros),	 la	 Cultura	 (13,0	 milions	 d’euros)	 i	 l’Educació	 (12,1	 milions	
d’euros).		
En	el	quadre	següent	es	detalla	la	despesa	de	capital	per	polítiques	de	despesa:		
	
Cal	 dir	 que	 per	 a	 obtenir	 una	 millor	 visualització	 del	 destí	 de	 les	 despeses	 de	
capital	 es	 recomana	 la	 lectura	 de	 l’anàlisi	 d’aquestes	 despeses	 segons	 la	 seva	
Imports en milions d'euros Pressupost 
inicial 2015
Distrib. % sobre 
política de 
despesa
Distrib. % sobre 
total despeses 
corrents
 9431 Transferències a altres ens locals 89,1 100,0% 4,5%
Total  94 Transferències a altres administracions 89,1 100,0% 4,5%
Imports en milions d'euros
Pressupost 
inicial 
2015
 % s/ total
  13 Seguretat i mobilitat ciutadana 1,2 0,3%
  15 Habitatge i urbanisme 277,3 74,2%
  16 "Serveis urbans" 7,9 2,1%
  17 Medi ambient 8,4 2,2%
  23 Serveis socials i promoció social 0,6 0,1%
  31 Salut 0,0 0,0%
  32 Educació 12,1 3,2%
  33 Cultura 13,0 3,5%
  34 Esport 2,4 0,6%
  43 "Promoció econòmica" 19,8 5,3%
  49 Altres actuacions de caràcter econòmi 0,3 0,1%
  92 Serveis de caràcter general 28,5 7,6%
  93 Administració financera i tributària 2,5 0,7%
TOTAL 373,9 100,0%
DESPESES DE CAPITAL PER POLÍTIQUES DE DESPESA
   79	
tipologia,	 anàlisi	 el	 qual	 s’ubica	 en	 el	 present	 document	 a	 l’apartat	 “Visió	
econòmica:	en	què	es	gasta?”	del	punt	6.3	Previsió	de	despeses	de	l’Ajuntament.	
	
	
	
6.3.3 	Visió	orgànica:	qui	gasta?	
 
La	visió	orgànica	classifica	els	 ingressos	 i	despeses	de	 l’Ajuntament	de	Barcelona	
segons	l’òrgan	o	unitat	que	els	gestiona	o	executa.	Aquesta	visió	permet	delimitar	
l’assignació	 dels	 recursos	 pressupostaris	 en	 els	 diferents	 òrgans	 o	 unitats	 de	
l’administració,	 així	 com	 la	 responsabilitat	 del	 seu	 ús	 eficient	 i	 eficaç	 i	 de	
l’acompliment	dels	objectius	fixats.	
La	 classificació	 orgànica	 del	 pressupost	 es	 basa	 principalment	 en	 l’estructura	 de	
l’administració	 municipal,	 i	 s’estructura	 en	 sectors	 i	 subsectors	 (gerències	 i	
districtes).	Pel	projecte	de	pressupost	2015,	l’Ajuntament	de	Barcelona	consta	de	7	
sectors	 (dos	 dígits)	 (tot	 i	 que	 també	 es	 podrien	 arribar	 a	 considerar	 6,	 en	 cas	
d’incloure	els	Serveis	Centrals	dins	del	 sector	d’Economia,	Empresa	 i	Ocupació)	 i	
23	 subsectors	 (4	 dígits).	 A	 continuació	 es	 detallen	 els	 esmentats	 sectors	 i	
subsectors	amb	les	seves	corresponent	codificacions:		
 01	sector	de	Recursos	
o 0101	Gerència	de	Recursos	
o 0102	Gerència	de	Recursos	Humans	i	Organització	
o 0104	Gerència	Municipal	i	Coordinació	Ens	i	Territori	
 02	sector	de	Qualitat	de	Vida,	Igualtat	i	Esports	
o 0201	Gerència	de	Qualitat	de	Vida,	Igualtat	i	Esports	
 04	sector	de	Prevenció,	Seguretat	i	Mobilitat	
o 0401	Gerència	de	Prevenció,	Seguretat	i	Mobilitat	
 05	sector	d’Hàbitat	Urbà	
o 0501	Gerència	d’Hàbitat	Urbà	
o 0502	Gerència	de	Medi	Ambient	i	Serveis	Urbans	
o 0503	Gerència	d’Urbanisme	
o 0504	Infraestructures	i	Coordinació	Urbana	
 06	sector	Districtes	
o 0601	Districte	de	Ciutat	Vella	
o 0602	Districte	de	l’Eixample	
o 0603	Districte	de	Sants	‐	Montjuïc	
o 0604	Districte	de	Les	Corts	
o 0605	Districte	de	Sarrià	‐	Sant	Gervasi	
o 0606	Districte	de	Gràcia	
   80	
o 0607	Districte	d’Horta	‐	Guinardó	
o 0608	Districte	de	Nou	Barris	
o 0609	Districte	de	Sant	Andreu	
o 0610	Districte	de	Sant	Martí	
 07	sector	d’Economia,	Empresa	i	Ocupació	i	Serveis	Centrals	
o 0701	Economia	
o 0702	Empresa	i	Ocupació	
o 0703	Serveis	Centrals		
 08	sector	de	Cultura,	Coneixement,	Creativitat	i	Innovació	
o 0801	Cultura,	Coneixement,	Creativitat	i	Innovació	
	
En	el	següent	quadre	es	mostren	les	despeses	assignades	als	diferents	sectors	i	
subsectors	en	el	projecte	de	pressupost	2015:
   81	
	
	
	
 Imports en milions d'euros 
  0101 Gerència de Recursos
  0102 Gerència Recursos Humans i Organització
  0104 Gerència Municipal
Subtotal sector 01 Recursos
  0201 Qualitat Vida Igualtat i Esports
  0401 Prevenció, Seguretat i Mobilitat
  0501 Gerència d'Hàbitat Urbà
  0502 Gerència Medi Ambient i serveis
  0503 Gerència d'Urbanisme
  0504 Gerència d'Infraestructures i Coordinació Urbana
Subtotal sector 05 Hàbitat Urbà
  0601 Ciutat Vella
  0602 Eixample
  0603 Sants ‐ Montjuïc
  0604 Les Corts
  0605 Sarrià ‐ Sant Gervasi
  0606 Gràcia
  0607 Horta ‐ Guinardó
  0608 Nou Barris
  0609 Sant Andreu
  0610 Sant Martí
Subtotal 06 Districtes
  0701 Gerència d'Economia
  0702 Empresa i Ocupació
Subtotal 0701+0702 Economia, Empresa i Ocupació
  0703 Serveis Centrals
  0801 Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Total
Despeses 
corrents 
(capítols 1 a 5)
%
 Despeses de 
capital 
(capítols 6 i 7) 
%
 Despeses no 
financeres 
(capítols 1 a 7) 
%
 Despeses 
financeres 
(capítols 8 i 9) 
Despeses totals %
162,2 8,1% 5,3 1,4% 167,5 7,1% 167,5 6,6%
6,5 0,3% 0,0 6,5 0,3% 6,5 0,3%
13,5 0,7% 0,0 13,5 0,6% 13,5 0,5%
182,3 9,1% 5,3 1,4% 187,6 7,9% 187,6 7,4%
205,3 10,3% 0,1 0,0% 205,3 8,7% 205,3 8,0%
244,7 12,3% 1,5 0,4% 246,2 10,4% 246,2 9,7%
42,7 2,1% 7,4 2,0% 50,1 2,1% 50,1 2,0%
309,9 15,5% 0,7 0,2% 310,6 13,1% 310,6 12,2%
6,6 0,3% 0,0 6,6 0,3% 6,6 0,3%
43,4 2,2% 13,2 3,5% 56,6 2,4% 56,6 2,2%
402,6 20,2% 21,3 5,7% 423,9 17,9% 423,9 16,6%
45,4 2,3% 0,2 0,1% 45,6 1,9% 45,6 1,8%
39,1 2,0% 0,6 0,2% 39,7 1,7% 39,7 1,6%
32,3 1,6% 1,5 0,4% 33,8 1,4% 33,8 1,3%
15,1 0,8% 0,4 0,1% 15,4 0,7% 15,4 0,6%
21,0 1,1% 1,6 0,4% 22,6 1,0% 22,6 0,9%
21,4 1,1% 0,6 0,2% 22,0 0,9% 22,0 0,9%
25,7 1,3% 1,4 0,4% 27,1 1,1% 27,1 1,1%
27,4 1,4% 3,1 0,8% 30,4 1,3% 30,4 1,2%
24,0 1,2% 5,3 1,4% 29,3 1,2% 29,3 1,1%
37,1 1,9% 0,4 0,1% 37,5 1,6% 37,5 1,5%
288,5 14,5% 15,0 4,0% 303,5 12,8% 303,5 11,9%
49,4 2,5% 0,0 49,4 2,1% 49,4 1,9%
79,7 4,0% 0,0 0,0% 79,8 3,4% 79,8 3,1%
129,1 6,5% 0,0 129,2 5,4% 129,2 5,1%
333,7 16,7% 325,4 87,0% 659,1 27,8% 180,6 839,7 32,9%
209,9 10,5% 5,2 1,4% 215,1 9,1% 215,1 8,4%
1.996,1 100,0% 373,9 100,0% 2.370,0 100,0% 180,6 2.550,6 100,0%
   82	
Orgànic	de	Recursos	(01)	
La	Gerència	de	Recursos	gestiona,	principalment,	activitats	corresponents	a	l’àrea	
de	despesa	9,	Actuacions	de	caràcter	general.		
Quant	 a	 despesa	 corrent,	 la	 gerència	 gestiona	 182,3	 milions	 d’euros,	 que	
representa	un	9,1%	del	 total	 de	 despeses	 corrents	 del	 pressupost	municipal.	 Els	
principals	àmbits	d’actuació	són	els	de	direcció	i	administració	general,	gestió	del	
patrimoni	 municipal,	 sistemes	 d’informació	 i	 telecomunicacions	 municipals	
,comunicació	corporativa,	òrgans	de	govern,	i	relacions	institucionals.	
Els	programes	de	la	resta	d’àrees	de	despesa	que	tenen	un	pes	més	important	són	
els	de	Cooperació	i	ajuda	i	les	aportacions	a	Informació	i	Comunicació	de	Barcelona	
(ICB).	
Dins	de	la	Gerència	de	Recursos	es	gestionen	administrativament	els	pressupostos	
de	 la	 Gerència	 de	 Recursos	 Humans	 i	 Organització	 i	 de	 la	 Gerència	 Municipal	
(comprenent	 aquesta	 darrera	 les	 gerències	 adjuntes	 de	 Coordinació	 Territorial,	
Coordinació	d’Empreses	i	Entitats	i	de	Projectes	Estratègics).	
	
Orgànic	de	Qualitat	de	Vida,	Igualtat	i	Esports	(02)	
L’àmbit	d’actuació	d’aquesta	gerència	correspon	a	serveis	a	les	persones	i	comprèn	
un	ampli	ventall	de	polítiques	de	despesa:	serveis	socials	i	promoció	social,	tant	pel	
que	 fa	 a	 serveis	 bàsics	 com	 a	 serveis	 especialitzats	 (infància,	 gent	 gran,	 sense	
sostre,	 discapacitats,	 drogodependències,	 etc.),	 temes	 d’igualtat,	 atenció	 a	 dona,	
immigració,	drets	humans,	promoció	de	joves,	protecció	de	la	salut,	esports,	etc.		
El	 total	 de	 pressupost	 corrent	 per	 a	 2015	 és	 de	 205,3	 milions	 d’euros,	 que	
representa	 un	 10,3%	 del	 total	 de	 despesa	 corrent	 de	 l’Ajuntament.	 D’aquest	
import,	una	part	important,	prop	de	90,4	milions	d’euros,	correspon	a	aportacions	
a	organismes	autònoms	o	entitats	del	propi	Grup	Ajuntament,	atès	que	bona	part	
d’aquests	serveis	es	gestionen	de	forma	descentralitzada.	Destaquen,	entre	altres,	
les	aportacions	a	l’Institut	Municipal	de	Serveis	Socials	per	temes	de	dependència,	
servei	 d’assistència	 a	 domicili,	 etc.;	 a	 l’Institut	 Barcelona	 Esports,	 que	 té	
encomanada	la	gestió	de	l’esport,	tant	pel	que	fa	a	promoció	com	a	esdeveniments	
esportius;	 a	 l’Institut	 Municipal	 de	 Persones	 amb	 Discapacitat,	 per	 atenció	 i	
transport	 a	 discapacitats;	 al	 Consorci	 Sanitari	 de	 Barcelona	 ‐	 Agència	 de	 Salut	
Pública	tant	per	promoció	de	la	salut,	com	pel	tractament	de	drogodependències.	
També	cal	assenyalar	que	s’ha	previst	per	aquest	sector	un	Fons	de	contingència	
de	2,9	milions	d’euros	de	despeses	(capítol	5).		
	
   83	
Orgànic	Prevenció,	Seguretat	i	Mobilitat	(04)	
L’àmbit	 d’actuació	 d’aquesta	 gerència	 comprèn	 tres	 línies	 principals:	 mobilitat	 i	
ordenació	 del	 trànsit,	 el	 servei	 de	 prevenció	 i	 extinció	 d’incendis	 i	 salvament	
(bombers)	 i	 el	 programa	 de	 seguretat	 ciutadana	 (fonamentalment	 la	 Guàrdia	
Urbana).	
El	seu	pressupost	de	despesa	corrent	per	al	2015	és	de	244,7	milions	d’euros,	que	
representa	 un	 12,3%	 de	 les	 despeses	 corrent	 de	 l’Ajuntament.	 Cal	 destacar	 la	
importància	 quantitativa	 que	 té	 l’equip	 humà	 dins	 del	 pressupost	 d’aquesta	
gerència,	 donat	 que	 212,2	 milions	 d’euros	 corresponen	 a	 despeses	 de	 personal.	
D’aquests,	156,3	milions	corresponen	a	seguretat	ciutadana	i	35,5	a	intervenció	en	
incendis	i	salvament.	
	
Orgànic	d’Hàbitat	Urbà	(05)	
El	 sector	 d’Hàbitat	 Urbà	 desglossa	 el	 seu	 pressupost	 en	 quatre	 suborgànics:	
Hàbitat	 Urbà	 que	 recull	 actuacions	 de	 planificació,	 estratègia,	 promoció	
d’habitatge,	 etc.,	 a	 més	 de	 serveis	 comuns	 administratius	 de	 la	 gerència;	 Medi	
ambient	 i	 Serveis	urbans	que	abasta	 actuacions	 tant	diverses	 com	neteja	 viària	 i	
recollida	 de	 residus,	 clavegueram,	 abastament	 d’aigües,	 medi	 ambient,	 etc.;	
Urbanisme,	 que	 gestiona	 llicències	 urbanístiques,	 inspeccions,	 gestió	 de	 sol,	
planejament	 de	 la	 ciutat,	 etc..;	 i	 Infraestructures	 i	 Coordinació	 urbana,	 que	
s’encarrega	 de	 temes	 diversos	 com	 	 senyalització	 viària;	manteniment,	 control	 i	
seguiment	de	grans	infraestructures	(rondes,	 ...);	enllumenat	públic	ó	 la	gestió	de	
recursos	energètics	locals.	
El	seu	pressupost	de	despesa	corrent	per	al	2015	és	de	402,6	milions	d’euros,	que	
representa	 un	 20,2%	 de	 les	 despeses	 corrents	 de	 l’Ajuntament.	 Cal	 remarcar	 la	
importància	 quantitativa	 que	 té	 l’apartat	 de	 despeses	 en	 béns	 i	 serveis	 corrents	
dins	 del	 pressupost	 d’aquesta	 gerència,	 donat	 que	 235,3	 milions	 d’euros	
corresponen	a	compra	de	béns	i	serveis	(on	hi	té	un	pes	rellevant	el	contracte	de	
neteja	i	recollida	de	residus).	
Destacar,	 també,	 dins	 del	 capítol	 4	 de	 transferències	 corrents,	 els	 47,8	 milions	
d’euros		d’aportació	a	l’Institut	Municipal	de	Parcs	i	Jardins	que	gestiona	de	forma	
descentralitzada	aquest	servei.	
	
	 	
   84	
Orgànic	de	Districtes	(06)	
Els	 deu	 districtes	 en	 què	 està	 dividida	 territorialment	 la	 ciutat	 de	 Barcelona	
gestionen	conjuntament	un	total	de	288,5	milions	d’euros	de	despesa	corrent,	un	
14,5	%	del	total	de	despeses	corrents	de	l’Ajuntament.	
Els	districtes	actuen	com	a	extensions	de	 l’Ajuntament	en	el	 territori	 i,	 a	més	de	
prestar	 serveis	de	 forma	pròpia,	 col·laboren	 amb	els	 diferents	 sectors	d’actuació	
alhora	de	coordinar	l’acció	d’aquests	en	el	territori.		
Els	principals	serveis	que	es	presten	des	dels	districtes	són	tramitació	de	llicències,	
inspeccions,	serveis	de	territori,	centres	cívics,	promoció	cultural	i	esportiva.	
	
Orgànic	Economia,	Empresa	i	Ocupació	(07)	
Aquesta	 gerència	 té	 dos	 àmbits	 d’actuació,	 d’una	 banda	 l’àmbit	 d’Economia,	 que	
gestiona	la	política	econòmica,	pressupostària	i	financera	de	tot	l’Ajuntament,	i,	per	
un	 altre	 costat,	 l’àmbit	 d’Empresa	 i	 Ocupació,	 que	 s’encarrega	 de	 la	 promoció	
econòmica	 de	 la	 ciutat,	 polítiques	 d’ocupació,	 promoció	 empresarial,	 turisme	 i	
mercats.	
Economia,	empresa	i	ocupació	
El	seu	pressupost	de	despesa	corrent	per	al	2015	és	de	129,1	milions	d’euros,	que	
representa	 un	 6,5%	 de	 les	 despeses	 corrents	 de	 l’Ajuntament.	 Cal	 destacar	 la	
importància	 quantitativa	 que	 té	 l’apartat	 de	 despeses	 en	 transferències	 corrents	
dins	 del	 pressupost	 d’aquesta	 gerència,	 donat	 que	 100,6	 milions	 d’euros	
corresponen	al	capítol	4	de	despeses.	Això	ve	donat	perquè	una	part	important	de	
les	 actuacions	 d’aquesta	 gerència	 es	 presten	 de	 forma	 descentralitzada.	 Els	 ens	
dependents	que	reben	recursos	són	l’Institut	Municipal	d’Hisenda,	que	gestiona	la	
recaptació	de	tributs	 i	altres	 ingressos	de	tot	 l’Ajuntament;	Barcelona	Activa	S.A.,	
que	 gestiona	 les	 polítiques	 d’empresa	 i	 ocupació	 i	 l’Institut	 de	 Mercats	 de	
Barcelona	 que	 s’ocupa	 dels	 mercats	 municipals;	 i	 el	 Consorci	 de	 Turisme,	 que	
gestiona	polítiques	de	promoció	i	foment	del	turisme.	
Serveis	Centrals	
L’orgànic	de	Serveis	Centrals	es	gestiona	des	de	la	gerència	d’Economia,	empresa	i	
Ocupació	i	recull	actuacions	o	programes	transversals	o	que	no	són	d’imputació	a	
cap	altre	orgànic,	despeses	financeres	 i	d’amortització	de	deute,	així	com	algunes	
aportacions	a	altres	entitats.	
El	 seu	pressupost	de	despesa	corrent	per	al	2015	és	de	333,7	milions	d’euros,	el	
que	representa	un	16,7%	de	les	despeses	corrents	de	l’Ajuntament.		
   85	
Algunes	de	les	principals	partides	d’aquest	orgànic	són	el	pagament	dels	interessos	
del	deute	municipal,	les	amortitzacions	previstes	de	deute,	les	aportacions	a	l’Àrea	
Metropolitana	de	Barcelona	per	la	Participació	en	els	Tributs	de	l’Estat	i	per	l’IBI,	
l’aportació	 a	 l’Autoritat	 de	 Transport	 Metropolità	 pel	 finançament	 de	 transport	
públic,	 l’aportació	 a	 BSM	per	 estacionament	 regulat,	 grua,	 etc.	 o	 les	 subvencions	
d’IBI	a	persones	vídues	i	famílies	monoparentals,	etc..			
Per	 un	 altre	 costat,	 cal	 fer	 esment	 que	 en	 aquest	 subsector	 s’hi	 imputen	 les	
despeses	 relatives	 al	 Fons	 de	 contingència	 general	 (3,6	 milions	 d’euros	 de	
despeses	de	capítol	5).		
	
Orgànic	de	Cultura,	Coneixement,	Creativitat	i	Innovació	(08)	
Les	principals	polítiques	que	es	gestionen	des	d’aquesta	gerència	són	les	culturals,	
d’educació	i	de	coneixement.	El	seu	pressupost	de	despesa	corrent	per	al	2015	és	
de	 209,9	milions	 d’euros,	 que	 representa	 un	 10,5%	 de	 les	 despeses	 corrents	 de	
l’Ajuntament,	 que	 corresponen	bàsicament	 a	 despeses	 en	 transferències.	 Això	 ve	
donat	 perquè	 la	 major	 part	 de	 les	 actuacions	 d’aquesta	 gerència	 es	 presten	 de	
forma	descentralitzada.	Els	ens	dependents	o	consorciats	que	gestionen	 la	major	
part	 dels	 recursos	 són	 l’Institut	 de	 Cultura	 de	 Barcelona	 (ICUB),	 que	 s’ocupa	 de	
cultura,	biblioteques,	museus	i	centres	patrimonials,	arts	escèniques,	etc.;	l’Institut	
Municipal	d’Educació	(IMEB)	que	gestiona	escoles	bressol,	ensenyaments	musicals,	
promoció	 educativa;	 el	 Consorci	 d’Educació	 de	 Barcelona	 que	 s’ocupa	 del	
manteniment	 de	 centres	 educatius	 d’infantil,	 primària	 i	 secundària,	 ajuts	 de	
menjador,	i	també	temes	de	formació	d’adults	i	d’ensenyaments	artístics.	
	 	
   86	
7 El	pressupost	consolidat	
 
El	 pressupost	 consolidat	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 s’obté	 a	 partir	 de	
l’agregació	 dels	 pressupostos	 de	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 i	 les	 seves	 entitats	
dependents	i	la	posterior	eliminació	de	les	transferències	internes	que	es	realitzen	
entre	 les	 entitats	 del	 grup.	 La	 magnitud	 del	 pressupost	 consolidat	 permet	
visualitzar	tots	els	ingressos	i	despeses	que	efectivament	obté	i	executa	el	conjunt	
d’institucions	i	entitats	que	conformen	el	grup	Ajuntament	de	Barcelona.	
D’acord	 amb	 la	 normativa	 vigent,	 l’Ajuntament	 de	 Barcelona	 presenta	 el	 seu	
pressupost	 consolidat	 d’acord	 l’establert	 per	 la	 Llei	 Orgànica	 d’Estabilitat	
Pressupostaria	i	Sostenibilitat	Financera	(LOEPSF),	d’acord	amb	la	Llei	Reguladora	
d’Hisenda	 Locals	 (LRHL)	 i	 segons	 la	 Llei	 de	 Racionalització	 i	 Sostenibilitat	 de	
l’Administració	Local	(LRSAL).	
A	 continuació	 es	 mostren	 els	 imports	 d’ingressos	 i	 despeses	 del	 Pressupost	
consolidat	 2015	 per	 capítols,	 així	 com	 la	 participació	 de	 l’Ajuntament	 i	 de	 les	
entitats	dependents	en	aquests,	d’acord	amb	les	regulacions	esmentades.	
	
Pressupost	 consolidat	 2015	 d’acord	 amb	 la	 Llei	 Orgànica	
d’Estabilitat	Pressupostària	i	Sostenibilitat	Financera	(LOEPSF)	
El	pressupost	consolidat	per	al	2015,	segons	allò	que	estableix	la	LOEPSF,	es	xifra	
amb	un	total	de	2.656,9	milions	d’euros,	amb	uns	ingressos	no	financers	de	2.485,4	
milions	 euros	 i	 unes	 despeses	 no	 financeres	 de	 2.473,2	 milions	 d’euros.	 	 El	
pressupost	total	de	 l’Ajuntament	és	de	2.550,6	milions	d’euros	 i	el	de	 les	entitats	
del	 perímetre	 LOEPSF5	és	 de	 604,6	 milions	 d’euros,	 existint	 unes	 operacions	
internes	per	valor	de	498,3	milions	d’euros.	
                                                            
5 El perímetre administració pública segons el SEC comprèn els pressupostos de  l’Ajuntament així com 
els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats 
mercantils amb participació majoritària  i consorcis) que presten serveis públics  i produeixen béns que 
no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, d’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2012. 
   87	
	
	
En	relació	a	 la	distribució	dels	 ingressos	segons	el	perímetre	 institucional	definit	
per	la	LOEPSF,	ressaltar	que	les	entitats	es	financen	bàsicament	de	la	transferència	
municipal,	 representant	 les	 taxes	 i	 altres	 ingressos	 un	 10,7	 %,	 els	 ingressos	 de	
capital	un	2,4%	i	els	ingressos	patrimonials	un	0,9%.		
Pel	 cantó	 de	 les	 despeses	 no	 consolidades,	 és	 destacable	 assenyalar	 com	 les	
despeses	 de	 personal	 i	 de	 compra	 de	 béns	 i	 serveis	 realitzades	 per	 part	 de	 les	
entitats	 dependents	 suposen	 una	 part	 important	 del	 total	 d’aquestes	 despeses	
(38,60%	 i	 30,05%),	 mostrant	 com	 aquestes	 entitats	 esdevenen	 els	 principals	
executors	de	determinades	polítiques	municipals.	Pel	que	fa	als	passius	financers,	
aquests	es	concentren	en	el	pressupost	de	l’Ajuntament.		
	
	
INGRESSOS PER CAPÍTOLS
Ajuntament 
de 
Barcelona
Entitats 
dependents 
LOEPSF
Total 
LOEPSF no 
consolidat 
(Ajuntament + 
entitats)
Transf. 
internes
Total LOEPSF 
consolidat 
(no consolidat
-transf. 
internes)
1 Impostos directes 943,8 0,0 943,8 0,0 943,8
2 Impostos indirectes 55,7 0,0 55,7 0,0 55,8
3 Taxes i altres ingressos 260,1 64,6 324,7 0,5 324,1
4 Transferències corrents 1.052,7 515,0 1.567,7 487,8 1.079,9
5 Ingressos patrimonials 42,1 5,7 47,8 0,0 47,8
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.354,4 585,3 2.939,7 488,4 2.451,4
6 Inversions reals 0,5 0,0 0,5 0,0 0,5
7 Transferències capital 29,1 14,4 43,5 9,9 33,6
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 29,6 14,4 44,0 9,9 34,1
Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.384,0 599,7 2.983,7 498,3 2.485,4
8 Actius financers 5,0 4,9 9,9 0,0 9,9
9 Passius financers 161,6 0,0 161,6 0,0 161,6
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 166,6 4,9 171,4 0,0 171,4
Total 2.550,6 604,6 3.155,1 498,3 2.656,9
Imports en milions d'euros
DESPESES PER CAPÍTOLS
Ajuntament 
de 
Barcelona
Entitats 
dependents 
LOEPSF
Total 
LOEPSF no 
consolidat 
(Ajuntament + 
entitats)
Transf. 
internes
Total LOEPSF 
consolidat 
(no consolidat
-transf. 
internes)
1 Despeses de personal 355,8 223,7 579,5 0,0 579,5
2 Compra de béns i serveis 603,5 259,2 862,7 0,7 862,0
3 Despeses financeres 34,7 0,5 35,3 0,0 35,3
4 Transferències corrents 995,7 97,5 1.093,1 487,6 605,5
5 Fons de contingència 6,5 0,2 6,6 0,0 6,6
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 1.996,1 581,1 2.577,3 488,4 2.088,9
6 Inversions reals 352,1 11,5 363,6 0,6 363,0
7 Transferències capital 21,7 8,9 30,6 9,3 21,3
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 373,9 20,4 394,3 9,9 384,4
Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.370,0 601,6 2.971,5 498,3 2.473,2
8 Actius financers 21,4 3,0 24,4 0,0 24,4
9 Passius financers 159,2 0,0 159,2 0,0 159,2
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 180,6 3,0 183,6 0,0 183,6
Total 2.550,6 604,6 3.155,1 498,3 2.656,9
Imports en milions d'euros
   88	
	
	
Pressupost	consolidat	2015	d’acord	amb	la	Llei	Reguladora	de	les	
Hisendes	Locals	(LRHL)	
En	els	Pressupostos	2015,	 l’import	consolidat	 total	 segons	 la	LRHL	és	de	2.820,5	
milions	d’euros,	 amb	uns	 ingressos	no	 financers	de	2.616	milions	d’euros	 i	 unes	
despeses	 no	 financeres	 2.587,5	 de	 milions	 d’euros.	 En	 aquest	 perímetre	
institucional	 definit	 per	 la	 LRHL,	 l’Ajuntament	 té	 un	 pressupost	 total	 de	 2.550,6	
milions	d’euros	 i	 les	entitats	dependents6	tenen	assignats	un	 import	per	valor	de	
809,2	 milions	 d’euros,	 amb	 unes	 operacions	 internes	 valor	 de	 539,3	 milions	
d’euros	entre	les	unitats	institucionals	esmentades.	
                                                            
6 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes 
autònoms locals i entitats públiques empresarials) i les societats mercantils amb capital íntegrament 
municipal. 
   89	
	
	
	
D’altra	 banda,	 en	 l’àmbit	 de	 les	 despeses	 no	 consolidades,	 ressalta	 el	 fet	 que	 el	
42,91%	de	les	despeses	de	personal	són	relatives	a	les	entitats	municipals,	així	com	
que	el	33,72%	de	les	despeses	en	compra	de	béns	i	serveis,	el	20,67%	dels	actius	
financers	 i	 el	23,46%	de	 l’amortització	del	deute	 (passius	 financers)	 correspon	a	
aquest	conjunt	institucional	dependent	de	l’Ajuntament	de	Barcelona.	
INGRESSOS PER CAPÍTOLS
Ajuntament 
de 
Barcelona
Entitats 
dependents 
LRHL
Total LRHL 
no conolidat 
(Ajuntament + 
entitats)
Transf. 
internes
Total LRHL 
consolidat 
(no consolidat
-transf. 
internes)
1 Impostos directes 943,8 0,0 943,8 0,0 943,8
2 Impostos indirectes 55,7 0,0 55,7 0,0 55,8
3 Taxes i altres ingressos 260,1 141,5 401,6 0,5 401,1
4 Transferències corrents 1.052,7 542,0 1.594,7 525,9 1.068,8
5 Ingressos patrimonials 42,1 28,7 70,8 4,0 66,8
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.354,4 712,2 3.066,7 530,4 2.536,2
6 Inversions reals 0,5 32,9 33,4 0,0 33,4
7 Transferències capital 29,1 26,0 55,2 8,9 46,3
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 29,6 59,0 88,6 8,9 79,7
Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.384,0 771,2 3.155,3 539,3 2.616,0
8 Actius financers 5,0 24,6 29,6 0,0 29,6
9 Passius financers 161,6 13,4 174,9 0,0 174,9
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 166,6 38,0 204,5 0,0 204,5
Total 2.550,6 809,2 3.359,8 539,3 2.820,5
Imports en milions d'euros
   90	
	
A	 continuació	 es	 mostra	 la	 distribució	 de	 les	 despeses	 de	 les	 entitats	 (exclòs	
Ajuntament)	que	formen	part	del	sector	públic	de	l’Ajuntament.		
	
	
Pressupost	consolidat	2015	d’acord	amb	la	Llei	de	Racionalització	
i	Sostenibilitat	de	l’Administració	Local	(LRSAL)	
En	els	Pressupostos	2015,	l’import	consolidat	total	segons	la	LRSAL	és	de	2.830,2	
milions	d’euros,	amb	uns	ingressos	no	financers	de	2.625,7	milions	d’euros	i	unes	
despeses	 no	 financeres	 2.597,2	 de	 milions	 d’euros.	 En	 aquest	 perímetre	
institucional	definit	per	 la	LRSAL,	 l’Ajuntament	 té	un	pressupost	 total	de	2.550,6	
DESPESES PER CAPÍTOLS
Ajuntament 
de 
Barcelona
Entitats 
dependents 
LRHL
Total LRHL 
no conolidat 
(Ajuntament + 
entitats)
Transf. 
internes
Total LRHL 
consolidat 
(no consolidat
-transf. 
internes)
1 Despeses de personal 355,8 267,4 623,2 0,0 623,2
2 Compra de béns i serveis 603,5 307,0 910,4 0,7 909,7
3 Despeses financeres 34,7 7,5 42,2 0,0 42,2
4 Transferències corrents 995,7 96,5 1.092,2 527,7 564,4
5 Fons de contingència 6,5 0,0 6,5 0,0 6,5
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 1.996,1 678,4 2.674,5 528,4 2.146,1
6 Inversions reals 352,1 67,5 419,6 0,0 419,6
7 Transferències capital 21,7 8,9 30,6 8,9 21,7
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 373,9 76,4 450,2 8,9 441,4
Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.370,0 754,8 3.124,8 537,3 2.587,5
8 Actius financers 21,4 5,6 27,0 2,0 25,0
9 Passius financers 159,2 48,8 208,0 0,0 208,0
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 180,6 54,4 235,0 2,0 233,0
Total 2.550,6 809,2 3.359,8 539,3 2.820,5
Imports en milions d'euros
   91	
milions	d’euros	 i	 les	entitats	dependents7	tenen	assignats	un	 import	per	valor	de	
846,6	milions	d’euros,	amb	unes	operacions	internes	valor	de	567	milions	d’euros	
entre	les	unitats	institucionals	esmentades.	
	
	
	
	
D’altra	 banda,	 en	 l’àmbit	 de	 les	 despeses	 no	 consolidades,	 ressalta	 el	 fet	 que	 el	
44,99%	de	les	despeses	de	personal	són	relatives	a	les	entitats	municipals,	així	com	
que	el	34,44%	de	les	despeses	en	compra	de	béns	i	serveis,	el	20,68%	dels	actius	
                                                            
7 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes 
autònoms locals i entitats públiques empresarials), les societats mercantils amb capital íntegrament 
municipal i els consorcis dependents. 
INGRESSOS PER CAPÍTOLS
Ajuntament 
de 
Barcelona
Entitats 
dependents 
LRSAL
Total LRSAL 
no conolidat 
(Ajuntament + 
entitats)
Transf. 
internes
Total LRSAL 
consolidat 
(no consolidat
-transf. 
internes)
1 Impostos directes 943,8 0,0 943,8 0,0 943,8
2 Impostos indirectes 55,7 0,0 55,7 0,0 55,8
3 Taxes i altres ingressos 260,1 142,8 402,9 0,5 402,3
4 Transferències corrents 1.052,7 576,7 1.629,4 552,5 1.076,9
5 Ingressos patrimonials 42,1 28,5 70,6 4,0 66,6
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.354,4 748,0 3.102,4 557,1 2.545,3
6 Inversions reals 0,5 32,9 33,4 0,0 33,4
7 Transferències capital 29,1 27,7 56,8 9,9 46,9
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 29,6 60,7 90,3 9,9 80,4
Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.384,0 808,6 3.192,7 567,0 2.625,7
8 Actius financers 5,0 24,6 29,6 0,0 29,6
9 Passius financers 161,6 13,4 174,9 0,0 174,9
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 166,6 38,0 204,5 0,0 204,5
Total 2.550,6 846,6 3.397,2 567,0 2.830,2
Imports en milions d'euros
   92	
financers	 i	 el	23,47%	de	 l’amortització	del	deute	 (passius	 financers)	 correspon	a	
aquest	conjunt	institucional	dependent	de	l’Ajuntament	de	Barcelona.	
	
	
A	 continuació	 es	 mostra	 la	 distribució	 de	 les	 despeses	 de	 les	 entitats	 (exclòs	
Ajuntament)	que	formen	part	del	sector	públic	de	l’Ajuntament.		
	
	
	
   
DESPESES PER CAPÍTOLS
Ajuntament 
de 
Barcelona
Entitats 
dependents 
LRSAL
Total LRSAL 
no conolidat 
(Ajuntament + 
entitats)
Transf. 
internes
Total LRSAL 
consolidat 
(no consolidat
-transf. 
internes)
1 Despeses de personal 355,8 291,0 646,8 0,0 646,8
2 Compra de béns i serveis 603,5 317,0 920,5 0,7 919,8
3 Despeses financeres 34,7 7,6 42,3 0,0 42,3
4 Transferències corrents 995,7 97,6 1.093,3 554,4 538,9
5 Fons de contingència 6,5 0,2 6,6 0,0 6,6
Operacions corrents (cap. 1 a 5) 1.996,1 713,4 2.709,5 555,1 2.154,4
6 Inversions reals 352,1 69,9 422,1 0,6 421,4
7 Transferències capital 21,7 8,9 30,6 9,3 21,3
Operacions de capital (cap. 6 i 7) 373,9 78,8 452,7 9,9 442,8
Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.370,0 792,2 3.162,2 565,0 2.597,2
8 Actius financers 21,4 5,6 27,0 2,0 25,0
9 Passius financers 159,2 48,8 208,0 0,0 208,0
Operacions financeres (cap. 8 i 9) 180,6 54,4 235,0 2,0 233,0
Total 2.550,6 846,6 3.397,2 567,0 2.830,2
Imports en milions d'euros