PROJECTE PRESSUPOSTOS 2014 Memòria explicativa Octubre 2013 Sumari Presentació .................................................................................................................................... 5 1. Resum executiu ..................................................................................................................... 7 2. Context econòmic ............................................................................................................... 11 3. Model de pacte entre la política i la gestió pública: el pressupost executiu al centre del nou model ................................................................................................................................... 15 4. El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 ............................................ 19 5. MARC FINANCER 2013-2016 ............................................................................................... 25 Objectius d’Estabilitat Pressupostària ................................................................................. 25 Sostre de despesa no financera i compliment de la regla de despesa aplicable als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2014 ........................................................................................................................................ 26 Marc Financer 2013-2016. Marc pressupostari a mig termini .......................................... 30 6. El pressupost de l'Ajuntament ............................................................................................ 35 6.1. Assignació de recursos a objectius: el mapa de ciutat en xifres ................................. 38 6.2. Previsió d’ingressos de l’Ajuntament .......................................................................... 41 6.3. Previsió de despeses de l’Ajuntament ........................................................................ 45 Visió econòmica: en què es gasta?...................................................................................... 45 Visió per programes: per a què es gasta? ........................................................................... 54 Visió orgànica: qui gasta? .................................................................................................... 68 7. El pressupost consolidat ...................................................................................................... 74 3 4 Presentació El pressupost és aquella eina de la gestió pública on, de forma sistemàtica i ordenada, es concreten el conjunt de béns, serveis, i actuacions que es pretenen dur a terme, finançats a càrrec dels fons públics, per tal d’avançar en l’acompliment de l’estratègia de la corresponent administració. A l’Ajuntament de Barcelona, això significa que l’assignació dels recursos municipals a les diferents polítiques, programes i actuacions, projectes i conceptes de despesa obeeix a una lògica de priorització orientada envers cap a l’obtenció de resultats i l’acompliment dels objectius definits en Marc Estratègic 2012-2015, essent el pressupost anual la concreció operativa d’allò que es pretén fer per avançar envers les prioritats i fites definides. L’esmentat Marc Estratègic 2012-2015 suposa el full de ruta de l’acció de govern de l’actual mandat, on s’hi troben definits uns eixos polítics i el seu desplegament en termes d’objectius i actuacions clau. Per al desenvolupament i posada en marxa efectiva d’aquest marc estratègic, l’Ajuntament de Barcelona ha pres com a model de gestió el model de Pacte entre la Política i la Gestió, basat en què els objectius polítics del Govern trobin la millor estratègia de gestió i d’implementació operativa, alineant d’aquesta forma la planificació i execució de les polítiques municipals amb l’estratègia política. Dins la lògica d’aquest model de gestió, el sistema de Pressupost Executiu esdevé una peça cabdal, a fi d’orientar l’assignació i gestió dels recursos cap a l’acompliment d’objectius i l’obtenció de resultats. En el projecte de pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2014, la citada priorització de la despesa es duu a terme mitjançant el marc de disponibilitat de recursos que defineixen una previsió prudent i realista dels ingressos, així com el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i dels objectius financers propis. D’aquesta forma, el projecte de pressupost 2014 s’orienta cap a una assignació i priorització estratègica de la despesa, vetllant a l’hora per mantenir la sostenibilitat i salut de les finances municipals. El projecte de pressupost per al 2014 tracta de respondre al context econòmic i social que actualment viu la ciutat de Barcelona, essent les principals prioritats la reactivació econòmica i l’atenció a les persones, en especial aquelles en situació de vulnerabilitat. Barcelona, tot i que comparteix les incerteses econòmiques que viu el conjunt del país, es troba ben posicionada per tal d’exercir de motor en la sortida de la crisi. La fortalesa de la marca Barcelona, el seu posicionament entre les principals ciutats europees i del món i la capacitat d’atracció d’esdeveniments de rellevància internacional, juntament amb una clara vocació emprenedora, innovadora i internacional, faciliten la generació de teixit econòmic i la captació d’inversions empresarials, contribuint d’aquesta forma a millorar les expectatives i el clima empresarial i també les perspectives d’oportunitats laborals. En aquest àmbit, cal destacar que l’Ajuntament no sols contribueix a la regeneració econòmica de la ciutat mitjançant les seves polítiques actives directes, tant generals com basades en la proximitat en el territori, sinó que també amb el 5 manteniment d’unes finances solvents i la capacitat de pagar als seus proveïdors en 30 dies, generant així confiança i facilitant les condicions per al creixement del teixit econòmic de la ciutat. Unes millors condicions econòmiques i la generació de llocs de treball permetrà, a la seva vegada, fer front a les difícils situacions que viuen les persones que s’han vist altament afectades per la crisi econòmica. La crisi econòmica ha tingut un impacte destacat en les condicions de vida de gran part dels ciutadans i ciutadanes, creant situacions de pobresa, i posant en situacions difícils a moltes persones i famílies, especialment als individus i col·lectius en situació de vulnerabilitat. Envers aquesta problemàtica, l’Ajuntament fa un decidit gest per orientar gran part dels seus recursos i esforços per tal de reforçar les seves polítiques socials, com, per exemple, els serveis relatius als menjadors socials, l’atenció a les emergències socials, l’allotjament social temporal a famílies, l’atenció a les persones en situació de dependència, els serveis socials bàsics i els ajuts de menjador escolar Tanmateix, per a construir el futur de Barcelona, la regeneració urbana i l’avenç cap a un model de ciutat cada cop més sostenible, accessible, neta i intel·ligent al servei dels ciutadans esdevé alhora un altre eix estratègic destacat dins de les prioritats fixades. 6 1. Resum executiu El pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona comprèn la informació integrada i sistematitzada de les magnituds i partides pressupostàries, tant del propi Ajuntament, com del conjunt d’entitats i organismes que en depenen i a on l’Ajuntament participa de forma majoritària. En la documentació del pressupost també s’hi adjunta, en forma d’annexos, informació sobre els projectes d’inversió previstos i el personal de l’Ajuntament. El pressupost l’elabora l’equip de Govern i l’aprova inicialment la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació del Consell Municipal. A continuació s’exposa durant 15 dies al públic, previ anunci en Butlletí Oficinal de la Província, durant els quals els interessats el poden examinar i fer al·legacions. Dins d’aquest període de 15 dies es farà una Audiència Pública. L’aprovació definitiva del pressupost correspon al Plenari del Consell Municipal. Equip de Govern Comissió d'Economia, Plenari del Consell Empresa i Ocupació Municipal •ELABORA EL •APROVA •APROVA PROJECTE DE INICIALMENT EL DEFINITIVAMENT EL PRESSUPOST PRESSUPOST PRESSUPOST  Informació pública  Audiència pública El projecte de pressupostos per al 2014 té un principi inspirador: la transparència i tres grans objectius que són els que han regit l’elaboració d’aquesta proposta: • Rigor, confiança i creixement econòmic • Garantir l’estabilitat, la sostenibilitat i la liquiditat financera • Garantir el compliment de les prioritats estratègiques Uns pressupostos fets amb rigor, per generar confiança i per projectar a Barcelona, com a capital amb vocació internacional. Sinònim de rigor, confiança i creixement econòmic. Uns pressupostos que s’orienten cap a l’acompliment d’uns objectius públics clars, amb una direcció estratègica definida que es configura al voltant de tres eixos prioritaris: reactivació econòmica, atenció a les persones i regeneració urbana. Els esmentats eixos prioritaris es despleguen i concreten en el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015, on es troben definits set grans grups d’objectius, 40 objectius de ciutat i 146 objectius estratègics que anualment es 7 concreten en actuacions i inversions i es doten de recursos en els pressupostos municipals. L’objectiu de garantir l’estabilitat, la sostenibilitat i la liquiditat financera es concreta en els següents objectius financers en els quals s’orienta el projecte de pressupost per al 2014 : — Estabilitat: dèficit zero (Capacitat/Necessitat de Finançament >= 0) — Sostenibilitat: deute < 60% dels ingressos corrents — Capacitat d’inversió: inversió de 426,3 milions d’euros o Estalvi brut (Ajustat SEC) >= 15% dels ingressos corrents — Liquiditat: garantir el pagament a 30 dies El present document (Memòria explicativa del projecte de pressupostos 2014) té per objectiu facilitar el coneixement i comprensió de les principals xifres i bases en què es basa el projecte de pressupostos 2014 de l’Ajuntament de Barcelona, complementant així la informació subministrada en el Llibre verd. La Memòria explicativa agrupa en el seu contingut la informació requerida a la Memòria del pressupost i a l’Informe econòmic i financer. Pel que fa a l’estructura d’aquest document, després del resum executiu, a l’apartat dos de la memòria, es fa un breu repàs del context econòmic general i de Barcelona en particular. En el tercer apartat s’introdueix el model de pacte entre la política i la gestió, el qual vol apropar els objectius polítics a la gestió mitjançant el pressupost executiu i els mapes estratègics per alinear a l’organització i facilitar-ne l’execució. S’introdueix el concepte de pressupost executiu com aquell pressupost que segueix a l’estratègia i que té en compte els resultats a l’hora d’assignar recursos. En el quart apartat es fa una síntesi del mapa de ciutat i els objectius polítics del mandat que configuren el marc estratègic i el full de ruta 2012-2015 i que han de guiar cada pressupost anual. En l’apartat cinquè es mostra el marc financer a mig termini de l’Ajuntament i en el sisè es fa una explicació de les principals xifres d’ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, en l’apartat setè, apareixen les principals xifres dels pressupostos consolidats, tant en l’àmbit del sector d’administracions públiques d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes, com en l’àmbit de consolidació que determina la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. En el projecte de pressupost 2014 es preveu obtenir un superàvit (o capacitat de finançament) de 13,7 milions d’euros en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) per a l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelona (àmbit no consolidat, és a dir, sense la inclusió de les entitats dependents). L’estalvi brut (ingressos corrents menys despeses corrents) en termes SEC se situa en un 18,2%, fet que permet mantenir i expandir la capacitat inversora de l’Ajuntament. El volum d’endeutament es mostra estable i moderat (1.164,4 milions d’euros), suposant aquest el 50,2% dels ingressos corrents del 2014 en termes SEC. El pressupost total de l’Ajuntament per al 2014 ascendeix a 2.574,0 milions d’euros, un 10,4% més que els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat en el 2013 i un 11,1% superior a l’estimació de liquidació del 2013. 8 El volum previst d’ingressos no financers és de 2.336,7 milions d’euros, dels quals 2.313,2 són ingressos corrents i 23,5 són ingressos de capital. Els ingressos no financers 2014 suposen un increment del 4,8% en relació a les previsions definitives del pressupost prorrogat 2013 a 31 de juliol, mentre que si es compara amb l’estimació de liquidació pel 2013, els imports 2014 s’incrementen en només un 0,1%. Les despeses no financeres assoleixen una xifra de 2.326,1 milions d’euros, un 4,8% per sobre dels crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat en el 2013 i un 5,6% envers l’estimació de liquidació 2013. Les despeses corrents se situen en 1.899,8 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 1,6% superiors als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013 (un 2,5% pel que fa a l’estimació de liquidació del 2013). Les despeses de capital (inversions) ascendeixen a 426,3 milions d’euros, un 22,1% majors que les compreses en els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat en el 2013 (un 22,0% en relació a l’estimació de liquidació 2013). Cal dir que si a les despeses de capital s’hi afegeixen les despeses en actius financers que es destinaran a inversió en habitatge (101,5 milions d’euros), la dotació total de despesa en inversió se situaria en 527,8 milions d’euros (un 51% d’increment en relació tant als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, com pel que fa a l’estimació de liquidació del 2013). Les despeses financeres relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen per al 2014 un volum de 41,6 milions d’euros, un 13,8% superiors a les relatives a l’estimació de liquidació de l’exercici 2013 (però un 9,8% inferiors a les del crèdit definitiu a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013). D’altra banda, destacar que en el projecte de pressupostos 2014 s’ha dotat amb 24,9 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5), d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Aquest fons no s’havia pogut dotar en l’exercici 2013 degut al procés de pròrroga pressupostària. D’aquest fons, s’han dotat 14,9 milions d’euros per a fer front a contingències generals, mentre que per un altre costat s’han dotat 10 milions d’euros per fer front a contingències pel que fa a polítiques socials. En els pressupostos 2014 es preveu la consecució d’un destacat estalvi per operacions corrents (ingressos corrents menys despeses corrents), concretament de 413,4 milions d’euros (considerant el fons de contingència com a despeses corrents) a fi de poder finançar una major activitat inversora en l’exercici 2014. Finament, en relació a l’explicació estratègica del pressupost, dir que les despeses no financeres de l’Ajuntament es troben classificades segons els grups d’objectius de ciutat i els objectius de ciutat definits en el Marc Estratègic 2012-2015 de l’Ajuntament de Barcelona. Segons aquesta classificació, en el projecte de pressupost 2014 cal dir que el 41,6% dels recursos no financers (despeses corrents i de capital), és a dir 967,4 milions d’euros, es destinen a persones i famílies, entitats i associacions i agents econòmics i centres de coneixement (perspectiva de beneficiaris del mapa de ciutat). Aquí hi trobem les activitats i serveis relacionats amb les persones i famílies (educació, cultura, esports, atenció i promoció social, salut, protecció i seguretat ciutadana, foment de l’ocupació, atenció al ciutadà) que concentren un 35,3% de la despesa corrent i de capital. En el grup d’objectius d’entitats, associacions i agents esportius, 9 socials i culturals hi trobem els recursos que van de forma directa a associacions i entitats (cooperació i ajuda, participació, etc.). Tanmateix, aquest grup d’objectius de ciutat persegueix fomentar la col·laboració de les entitats i associacions en la vida de la ciutat i, a la pràctica, la materialització d’aquesta col·laboració es reflecteix, bàsicament, en els objectius relacionats amb les persones. Així, per exemple, les entitats del tercer sector col·laboren en la prestació de serveis culturals i d’acció i promoció social que estan en l’objectiu de persones i famílies, des del punt de vista pressupostari. Pel que fa al grup d’objectius que es dirigeixen als agents econòmics i centres de coneixement, aquest sumen un import de 118,5 milions d’euros i concentren tant els serveis de promoció de comerç, mercats municipals i turisme, com aquells que van a donar suport a l’empresa, a impulsar a sectors estratègics de la ciutat i a projectar la ciutat cap a l’exterior (fires, congressos, grans esdeveniments,...). El 39,0% de la despesa corrent i de capital (906,7 milions d’euros) es destina a la perspectiva d’estructura i comprèn aquells serveis que són necessaris per tal que la ciutat funcioni i es projecti cap a un nou model de ciutat saludable, on el medi ambient, l’urbanisme, les infraestructures i les TIC estiguin integrades. Engloba els serveis de neteja, recollida de residus, abastament d’aigües, clavegueram, enllumenat; també inclou els serveis relacionats amb el medi ambient (espais verds, educació mediambiental, recursos energètics); transport públic i mobilitat; i urbanisme i habitatge. En la perspectiva de recursos hi trobem aquells objectius que tenen a veure amb el pressupost i les finances (administració econòmica i financera, gestió tributària); amb l’administració del patrimoni municipal (lloguers, subministraments i manteniment d’edificis administratius); els interessos del deute; l’administració general d’aquells serveis de suport (recursos humans, contractació, serveis jurídics, etc.); els òrgans de govern i, finalment, les despeses de TIC i de col·laboració amb altres administracions (bàsicament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona). El pes sobre el total de despeses corrents i de capital és del 19,4% i en termes absoluts ascendeix a 452,0 milions d’euros. 10 2. Context econòmic Els indicadors macroeconòmics del 2013 posen de manifest que l’economia global perd embranzida, amb una creixent dispersió de comportaments per àrees geogràfiques. Els països emergents moderen el seu dinamisme expansiu, afectats pel menor creixement de la demanda externa global i pel nou episodi d’inestabilitat financera internacional que es va desencadenar el juny; i persisteix la crisi a la zona euro, que segueix acusant els efectes de la fragmentació dels mercats financers, la feblesa de l’activitat econòmica i l’ajust fiscal. En canvi, el Japó i els Estats Units creixen per sobre de l’esperat la primera meitat del 2013 i es preveu que continuarà aquesta tònica al llarg de l’any, amb resultats especialment favorables a l’economia nipona (que experimentaria un increment de l’activitat del 2%). En aquest context, el Fons Monetari Internacional fixa la previsió de creixement del PIB mundial en un 3,1% i la taxa estimada pel 2014 en un 3,8%, tot rebaixant en 2 dècimes (en tots dos casos) la seva previsió del mes d’abril. La zona euro deixa enrere la recessió durant el segon trimestre de 2013 i assoleix un augment trimestral del PIB de +0,3%.Tot i així, l’escenari continua sent molt fràgil i els riscos de noves tensions financeres encara són grans, tal com demostren els augments de les primes de risc que es van produir el juny. El retard en les reformes clau a la Unió Europea és un dels factors que frena la sortida de la crisi, i els progressos cap a la Unió Bancària que es faran realitat el 2014 –com la supervisió única- i les mesures del Banc Central Europeu per eliminar la fragmentació financera a l’eurozona i promoure el crèdit a les pimes poden contribuir de forma significativa a la recuperació. En aquest context, la Comissió Europea preveu una reducció interanual del PIB del -0,4% l’any 2013, que aniria seguida d’un inici de recuperació el 2014 (+1,2%). A Espanya l’activitat modera el seu ritme de caiguda, i el segon trimestre de 2013 la variació intertrimestral del PIB se situa en un -0,1% -el descens més suau des del tercer trimestre del 2011-, mentre que la reducció interanual d’aquest indicador passa d'un -2% el primer trimestre al -1,6% el segon. Tot i així, l’escenari macroeconòmic segueix presentant riscos significatius per la persistència de la contracció creditícia, els efectes derivats de l’ajust en els pressupostos públics i la situació del mercat de treball. De fet, les previsions de l’FMI per a l’economia espanyola segueixen sent pessimistes, amb una caiguda significativa del PIB en el conjunt del 2013 (-1,6%) i un creixement nul el 2014. Segons les estimacions del Ministeri d’Economia i Competitivitat, el sector exterior -que registraria un saldo positiu de la balança de pagaments per compte corrent- és l’únic component que contribueix de forma positiva al creixement del PIB el 2013 i aquest mateix patró d’evolució es perllongaria al 2014, tot i que s’espera una moderació de la contracció dels indicadors de demanda interna i del mercat de treball. Per la seva part, l’economia catalana surt de la recessió a l’assolir una variació intertrimestral nul.la del PIB el segon trimestre de 20131 -després de sis trimestres consecutius de caiguda-, fet que modera la caiguda interanual d’aquest indicador fins al -1,3%. Aquest resultat s’aconsegueix principalment pel comportament positiu de la 1Avenç de l’Idescat i el Departament d’Economia i Coneixement. 11 demanda externa, tot i que la dinàmica de les exportacions de Catalunya a l’estranger ha perdut la força del 2012 com a conseqüència d’un panorama internacional més dèbil. En l’àmbit interior, la lleugera moderació de la caiguda de la demanda interna ha ajudat també a frenar la contracció de l’activitat, però la capacitat de reacció d’aquesta demanda a curt termini es presenta escassa si es tenen en compte el grau d’endeutament de l’economia, l’elevat volum de l’atur i les restriccions al crèdit, així com l’esforç que segueixen realitzant les administracions públiques per controlar el dèficit públic. La millora recent de l’economia catalana es manifesta especialment a la indústria, que el segon trimestre assoleix un augment interanual del VAB del 0,5% incentivat per la demanda externa. Cal destacar la millora de competitivitat de la producció industrial - derivada especialment de la reducció de costos laborals unitaris- que es tradueix en el primer semestre en un comportament d’aquest indicador força millor a Catalunya que al conjunt de la zona euro i dels països europeus capdavanters. En canvi, a la construcció continua la pèrdua d’activitat (-5,1%) -tot i que la caiguda s’ha moderat per la suavització de l’ajust del mercat immobiliari- i al sector serveis el retrocés de la despesa en consum de les llars i de les administracions públiques provoquen una reducció interanual del valor afegit del -1,4% en el mateix període. Amb tot, el segon trimestre es detecta una millora del clima empresarial i el tercer trimestre la confiança empresarial millora a tots els sectors i se situa en el registre més alt del darrer any i mig. L’evolució recent de l’economia barcelonina mostra –com als àmbits territorials de referència- un comportament moderadament favorable d’indicadors rellevants d’activitat. Així, el segon trimestre de 2013 la marxa dels negocis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona registra una millora notable -una tendència comuna a pràcticament tots els sectors productius-, i se situa en els valors menys negatius dels darrers dos anys. De tota manera, en el conjunt del primer semestre –segons l’Enquesta de Clima Empresarial de la Cambra de Comerç de Catalunya i l’Idescat - els empresaris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona manifesten una marxa del negoci desfavorable, així com expectatives a curt termini de reducció de la facturació, l'ocupació i la inversió als principals sectors de l’economia. 12 Situació de la marxa dels negocis a l'AMB (Saldos, en %) 0 -10 -20 -30 -40 -50 -60 Font: Enquesta de Clima Empresarial de l'AMB, Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat. Els indicadors del mercat de treball de Barcelona reflecteixen l’impacte i durada de l’actual crisi econòmica. La ciutat continua perdent ocupació en termes nets, i compta amb 970.990 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre de 2013, el que suposa una disminució interanual del -1,2% i prop de 12.300 ocupats menys. Així mateix, Barcelona ha tancat el mes d’agost amb 108.606 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), mentre que – d’acord amb l’Enquesta de Població Activa- la taxa d’atur de la ciutat se situa en el 18,5% el segon trimestre de 2013 després d’incrementar-se en un punt en termes interanuals. Amb tot, la intensitat de l’ajust laboral és més lleu a Barcelona que a Catalunya i Espanya, i la taxa d’ocupació a Barcelona (63,5% el segon trimestre) se situa 8,3 punts per sobre de l’espanyola. El perfil mig de la persona aturada a Barcelona correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció. Per edats, els col·lectius de més de 45 anys i de 30 a 45 anys són els més afectats per la crisi i absorbeixen conjuntament més de quatre cinquenes parts de l’atur de la ciutat, però cal destacar l’elevada taxa d’atur juvenil, que el segon trimestre de 2013 assoleix el 40,1%. Prop de la cinquena part de les persones registrades com a aturats a Barcelona té nacionalitat estrangera, i l’impacte de la crisi s’està traduint en una reducció d’aquest col·lectiu i un increment del d’aturats de llarga durada, que ja supera el 40% del total. En aquest context complex, la internacionalització de l’economia de Barcelona es confirma com el seu principal motor d’activitat. En particular, cal destacar el bon comportament de les exportacions de la província de Barcelona, que el 2012 van superar per primera vegada els 45.000 milions d’euros i de gener a juny de 2013 han superat els 22.700 milions d’euros, amb un valor similar al del mateix període de 2012. D’aquesta manera, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol (amb el 19,2% del total), un lideratge encara més clar en les vendes a l’exterior de béns d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic (on el seu pes relatiu puja fins al 24,4%). 13 I 2009 II 2009 III 2009 IV 2009 I 2010 II 2010 III 2010 IV 2010 I 2011 II 2011 III 2011 IV 2011 I 2012 II 2012 III 2012 IV 2012 I 2013 II 2013 Exportacions de l'àrea de Barcelona* I Sem. 2001 - I Sem. 2013 (Milions d'€) 20.000,00 15.000,00 10.000,00 5.000,00 0,00 * Dades provincials. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Cal remarcar també l’evolució de l’activitat turística, que va tancar el 2012 amb màxims històrics de visitants i pernoctacions i el primer semestre de 2013 assoleix nous creixements de pernoctacions, passatgers de creuers i despesa de compra amb targeta de crèdit dels turistes. També és destacable la notable capacitat de captació de congressos que manté Barcelona, que el 2012 la situa en cinquè lloc entre les ciutats del món al rànquing de l’International Congress and Convention Association (ICCA). Un indicador que -juntament amb la consideració de Barcelona com a tretzena ciutat del món en competitivitat global al Mori Global Power City Index- posa de manifest el bon posicionament internacional que gaudeix la ciutat, recentment reconeguda també per Ernst&Young com a 3ª urbs europea en captació de projectes d’inversió estrangera el 2012. En l’àmbit de l’emprenedoria, cal assenyalar que –d’acord amb el Global Entrepreneurship Monitor- la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona (calculada sobre la població resident compresa entre els 18 i els 64 anys) se situa en el 6,5% el 2012. Tot i experimentar una disminució de 0,5 punts percentuals respecte a la de l’any anterior, la taxa de Barcelona supera les de França (5,2%), Finlàndia (6%) o Alemanya (5,3%), així com la mitjana espanyola (5.7%) i -junt amb la de Catalunya- la de la resta de Comunitats Autònomes de l’estat. D’altra banda, la constitució de societats mercantils a la ciutat –que el 2012 va assolir el valor més alt en quatre anys- segueix evolucionant positivament i experimenta un augment interanual del 2,3% el primer semestre de 2013, mentre la demarcació barcelonina continua assolint les ràtios d’empreses creades/1.000 habitants i d’empreses constituïdes/dissoltes més elevades de les grans àrees urbanes espanyoles. 14 3. Model de pacte entre la política i la gestió pública: el pressupost executiu al centre del nou model El context actual de crisi econòmica i fiscal, juntament amb les seves conseqüències a nivell social, posa de manifest la necessitat, per part de les administracions públiques, de determinar, més que mai, de forma clara les prioritats i objectius clau a assolir i fixar les millors estratègies de gestió, per tal d’acomplir amb la finalitat de poder facilitar la sortida de la crisi i protegir a les persones més vulnerables. Això suposa, dins d’un marc financer, determinat tant pel costat dels ingressos com pel que fa al compliment d’objectius d’estabilitat pressupostària, prioritzar l’assignació de recursos pressupostaris cap a aquells programes, béns i serveis i actuacions que proporcionin els millors resultats (en termes de benestar a la ciutadania) i que permetin avançar i acomplir amb els objectius prioritaris definits. En aquest marc, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un model de gestió que vol apropar els objectius polítics a la gestió mitjançant el pressupost executiu i els mapes estratègics, a fi d’alinear a l’organització i facilitar l’execució. Aquest model, anomenat model de Pacte entre la Política i la Gestió (Pacte), en darrera instància el que es busca és poder millorar els serveis a la ciutadania a través de la formulació de l’estratègia i de la seva execució. ESTRATÈGIA POLÍTICA LIDERATGE I COMUNICACIÓ Estratègia Política SOCIETAT Política Pressupost Lideratge i Executiu comunicació ORGANITZACIÓ Gestió PUBLICA Executiva Estratègia de ESTRATÈGIA DE GESTIÓ Gestió PRESSUPOST EXECUTIU Els àmbits que aborda el model són els següents: • Estratègia política. Es tracta de definir l’estratègia global vinculada al programa polític, d’acord al marc econòmic i financer de l’organització. • Lideratge i comunicació. L’equip de govern inicia i lidera el canvi cultural que suposa el nou model de gestió. • Estratègia de gestió. Consisteix en definir l’estratègia de gestió d’acord amb l’estratègia política i alinear a tota l’organització. • Pressupost executiu. Com a facilitador entre el diàleg polític i executiu i com a eina per dotar de recursos l’estratègia i fer-ne el seguiment. 15 El Marc Estratègic i full de ruta 2012-2015 de l’Ajuntament de Barcelona és el document i eina on es contenen tant els diferents eixos i objectius (grups d’objectius de ciutat i objectius de ciutat) definits per l’esfera política, com aquells objectius (objectius estratègics i funcionals) i actuacions rellevants relatives a l’àmbit de la gestió que contribueixen de forma decisiva envers l’acompliment dels objectius i prioritats polítiques. D’aquesta forma, el Marc Estratègic permet explicitar l’alineació entre l’estratègia política i l’estratègia de gestió o operativa. En el model de Pacte, un dels instruments clau és el denominat Pressupost Executiu. El Pressupost Executiu és un sistema pressupostari que té per objecte vincular l’assignació i la gestió dels recursos pressupostaris amb l’estratègia (prioritats i resultats desitjats) de l’Ajuntament. En aquest sentit, aquest sistema pressupostari pretén avançar cap a la presa de decisions i gestió dels recursos públics basada en l’acompliment de l’estratègia municipal, que es troba concretada en el Marc Estratègic 2012-2015 i que es resumeix a l’apartat quatre del present document. El Pressupost Executiu té les següents funcions: En el Pressupost Executiu, els nexes d’unió entre l’estratègia i el pressupost són els programes pressupostaris, els quals es defineixen com aquells conjunt de béns, serveis i actuacions que tenen per finalitat aconseguir uns resultats concrets en termes de benefici per la comunitat. Els programes es desglossen en subprogrames, que esdevenen el nivell mínim de pressupostació i que suposen línies d’actuació o de prestació de béns i serveis diferenciades dins dels programes. Els programes, en ser dotacions pressupostàries per a realitzar una sèrie de béns, serveis i actuacions a fi d’acomplir unes finalitats o resultats determinats, permeten una ordenació estratègica dels recursos pressupostaris. Aquesta ordenació estratègica possibilita que el pressupost s’estructuri en terme estratègics i facilita prendre decisions pressupostàries estratègiques, tant pel que fa a l’assignació de recursos, 16 com per al seguiment pressupostari i el rendiment de comptes. Concretament, en definir-se en nivells estratègics relativament similars, es permet una vinculació o associació entre els objectius de ciutat i els objectius estratègics definits en el Marc Estratègic 2012-2015 i els programes pressupostaris. Els documents coneguts com a memòries de programa esdevenen una eina clau per a explicar la relació entre recursos i resultats. Les memòries de programa suposen el pla associat als recursos continguts en un programa pressupostari per a un exercici determinat, on s’hi conté, entre altres aspectes, la relació de resultats a assolir (mesurats mitjançant indicadors), així com de béns, serveis i actuacions a realitzar per a acomplir amb aquests. El Pressupost Executiu suposa orientar les diferents fases del cicle pressupostari cap l’acompliment dels objectius d’eficiència quant a l’assignació dels recursos públics (assignació de recursos segons prioritats i resultats) i eficiència i eficàcia en l’ús d’aquests recursos, és a dir, obtenir els resultats desitjats de la forma més econòmica (amb el menor cost) i efectiva possible. Això es tradueix en les tres principals fases del cicle pressupostari en el següent:  Elaboració i aprovació del pressupost: les prioritats definides i els principals resultats a obtenir suposen el criteri principal per a la presa de decisions d’assignació de recursos envers els diferents programes, béns i serveis i actuacions. L’estratègia associada a cada programa pressupostari es concreta a les memòries de programa.  Execució del pressupost: l’execució del pressupost per programes es realitza tant en termes de realització de la despesa, com pel que fa a l’acompliment de resultats, on mitjançant processos de seguiment i control es tracta de detectar i resoldre possible desviacions.  Liquidació del pressupost: un cop finalitzat l’exercici, s’informa dels resultats obtinguts pels programes i s’analitza el corresponent grau d’acompliment i les seves causes, amb la finalitat de millorar els resultats d’aquests. 17 Elaboració i aprovació El sistema de Pressupost Executiu s’està implementant de forma progressiva a l’Ajuntament de Barcelona, avançant cada any en el desenvolupament dels seus principals elements (sistemes d’informació, processos, estructures,..), integrant-se i aprofitant les sinèrgies amb altres projectes estratègics que s’estan duent a terme en matèria de gestió i administració econòmica i financera, com ara la implementació d’un sistema de càlcul i anàlisi de costos dels serveis. 18 4. El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 2 conté la visió i els objectius que Barcelona aspira a aconseguir en el mandat. La visió de l’Alcalde i l’equip de Govern és aspirar a que Barcelona sigui la ciutat de les persones. La proposta estratègica del Marc Estratègic s’orienta entorn a tres grans eixos prioritaris: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la regeneració urbana • Reactivació econòmica. Barcelona, motor del país, generadora d’ocupació, capital exportadora del sud d’Europa i model de rigor. Motor d’una economia que generi oportunitats per a tothom, on sigui fàcil desenvolupar la creativitat, la innovació, el coneixement i l’activitat econòmica. • Atenció a les persones. Barcelona, referent en atenció, en serveis i en qualitat de vida. Una ciutat on les persones i les famílies poden viure-hi amb equitat, amb qualitat de vida i en un entorn segur, on els projectes educatius i culturals prenen rellevància. • Regeneració urbana. Barcelona, un model urbà sostenible i intel·ligent al servei de la gent. Barcelona Metropolitana, una estratègia econòmica i d’integració territorial i urbana sostenible. Aquests eixos es despleguen en un mapa estratègic, que anomenem Mapa de Ciutat. El mapa recull l’estratègia política, els grans objectius del mandat a assolir per l’Alcalde i l’equip de Govern. Expressa els resultats finals a aconseguir amb l’acció municipal, mitjançant 40 Objectius de Ciutat, que es presenten en 7 grans grups, des de tres perspectives: • Beneficiaris: En aquesta perspectiva es situen els objectius en termes d’impacte sobre els diferents grups de beneficiaris de les polítiques municipals. • Estructura: Recull els objectius del Mapa de Ciutat relacionats amb els equipaments, entorn urbà, comunicacions i altres infraestructures, necessàries per satisfer els compromisos assumits de cara als diferents grups de beneficiaris. • Recursos: En aquesta perspectiva apareixen els objectius relacionats amb pressupost, els recursos humans, els recursos tecnològics i altres més intangibles (com el coneixement) o la col·laboració amb altres administracions, amb els quals compta l’Ajuntament per realitzar la seva activitat. 2 El 5 d’Octubre de 2012 el Plenari va aprovar el Marc estratègic i full de ruta 2012-2015. Programa d’Actuacions Municipals 19 Els 7 grups d’objectius del Mapa de Ciutat són els següents: 2.Entitats, 1. Persones associacions i agents 3. Agents econòmics i i famílies esportius, socials i centres de culturals coneixement “La ciutat preferida per viure amb seguretat, “L’Ajuntament que “Economia que genera equitat i qualitat de coopera i participa amb oportunitats per a vida“ el teixit social” tothom” 4. Hàbitat urbà “Un nou model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” 7. El coneixement, la 5. El pressupost 6. Govern, directius tecnologia, la i recursos humans innovació i la col·laboració “D’una cultura de la “Institució competitiva, despesa a una cultura motivada, amb orgull de “Barcelona, innovació del cost i priorització pertinença i orientada a oberta en gestió de resultats” la ciutadania” pública” Per cada objectiu de ciutat, cada gerència sectorial assenyala les prioritats per al mandat fent un exercici de priorització i de selecció dels objectius rellevants en funció de la situació de partida i de les problemàtiques o qüestions a resoldre. A cada objectiu de ciutat hi poden contribuir diferents gerències. Els objectius estratègics representen un major nivell de concreció a partir dels objectius de ciutat . A continuació es relacionen els 40 objectius de ciutat, pels 7 grups d’objectius, i relacionats amb les perspectives que s’han esmentat. Beneficiaris Grup 1. Persones i famílies Objectiu de ciutat / descripció 1.1. Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis Assegurar uns serveis, en especial els socials, de qualitat i de plena satisfacció per al ciutadà. Promoure un accés just als serveis d’acord a les necessitats específiques dels destinataris. 1.2. Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència Vetllar especialment per al benestar dels col·lectius més vulnerables: infants, adolescents, sense sostre, persones en situació de dependència 1.3. Impulsar accions que afavoreixin la promoció i la protecció de la família i la infància Fomentar mesures de promoció, prevenció i atenció de la família i la infància; i afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal 1.4. Fer de l’educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit L’educació i la cultura són elements bàsics per al desenvolupament de les ciutats, per a la 20 Recursos Estructura Beneficiaris cohesió social, per enfortir-ne la identitat, el seu creixement social i econòmic, i també com aposta de futur 1.5. Barcelona Salut: promoure una ciutat saludable Fomentar i promoure els hàbits de vida saludable, la prevenció de la malaltia, la promoció de la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, garantir la protecció de la salut pública i fer que la salut estigui present de forma transversal a totes les polítiques de la ciutat 1.6. Potenciar la funció social de l’esport Potenciar l’esport, el seu vessant educatiu i competitiu, sense oblidar el que representa per a la salut, per a la relació entre les persones i per a la cohesió. 1.7. Garantir la seguretat de les persones Assegurar la tranquil·litat de les persones en l’espai públic, a les seves llars i arreu del territori del municipi de Barcelona, i promoure la conducta cívica. 1.8. Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals. Propiciar l’existència d’una sola comunitat barcelonina i catalana que integri el conjunt de la societat de la ciutat. 1.9. Promoure la igualtat entre homes i dones basada en el respecte i l’equitat Impulsar polítiques transversals per aconseguir que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat a la ciutat de Barcelona. 1.10. Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom. En coordinació amb els agents socials i econòmics de la ciutat, promoure la generació d’ocupació estable i amb condicions de qualitat, fent èmfasis en aspectes de formació com a factor clau d’accés al món laboral. 1.11. Crear canals per a tota la ciutadania, sensibilitat per interioritzar el què diuen i donar-hi resposta efectiva. Apropar al ciutadà les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament Grup 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals Objectiu de ciutat / descripció 2.1. Potenciar i ordenar els canals d’interacció real i efectiva entre l’Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals. Apropar a les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals, les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament 2.2. Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat entre l’Ajuntament i els diferents agents socials. Establir una nova manera de relacionar-se entre l’Ajuntament i les associacions basada en la coparticipació, recolzament mutu, i el principi de subsidiarietat 2.3. Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans. Potenciar les associacions per tal que siguin fortes i representatives Grup 3. Agents econòmics i centres de coneixement Objectiu de ciutat/ descripció 3.1. Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del Sud d’Europa Impulsar la connectivitat de Barcelona i promoure noves zones d’activitat econòmica per tal de fer-la un node d’activitat lligada a la logística i a l’accés als mercats del sud d’Europa, de la Mediterrània, els països asiàtics i l’Amèrica Llatina 3.2. Impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat. 21 Des del sector sanitari i biomèdic, d’atenció social o el sector de les TIC, als sectors d’economia verda, els sectors energètics, el comerç o el turisme 3.3. Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat. Cal desenvolupar polítiques efectives d’atracció de capital, tant amb la finalitat de captar capital financer per invertir en projectes d’empreses i emprenedors locals com la voluntat d’atraure la instal·lació d’empreses estrangeres a la ciutat 3.4. Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina. Barcelona gaudeix ja d’un privilegiat reconeixement a nivell internacional. Es tracta ara de posar en valor aquest posicionament i treure-li més retorn en termes econòmics: més esdeveniments internacionals, més empreses globals instal·lades a Barcelona, més exportacions de les empreses locals, etc 3.5. Donar suport a pimes i autònoms, i promoure l’emprenedoria. Es tracta de crear un entorn més favorable a la creació i desenvolupament d’empreses mitjançant polítiques de recolzament a pimes i emprenedors, inclosos els emprenedors socials, accés a oficines i locals, ajuts i suport financer etc. 3.6. Fer de Barcelona un lloc fàcil per generar activitat econòmica (“Business Friendly”). En relació a les empreses, l’objectiu és que l’Administració sigui un factor de competitivitat i en ningun cas un element “desactivador”. Per tant, és fonamental que des de l’Ajuntament s’agilitzin els processos i s’eliminin traves burocràtiques per facilitar l’establiment d’empreses 3.7. Fer de Barcelona la ciutat de Cultura, Coneixement, Creativitat i Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent. Creativitat, cultura, educació i recerca i investigació són accents d’un mateix objectiu: el coneixement. Volem crear una ciutat i una societat basades en el coneixement com a un dels motors de progrés econòmic i social de Barcelona, i abordar-lo des de la col·laboració entre institucions i entitats de ciutat i amb visió metropolitana Estructura Grup 4. Hàbitat urbà Objectiu de ciutat/ descripció 4.1. Promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds Ampliar el verd urbà i protegir els espais lliures com un element d’estructuració de la ciutat. 4.2. Garantir l’excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat. Assegurar un disseny urbà de qualitat fent èmfasis en la regeneració dels barris de la ciutat i fent de la ciutat un escenari de la pràctica esportiva i una ciutat sense barreres 4.3. Impulsar una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l’aire i la sostenibilitat dels cicles de l’aigua, de la matèria i l’eficiència energètica. Assolir els nivells òptims de qualitat ambiental com a base per conservar i esdevenir una ciutat saludable, garantir la qualitat de vida als ciutadans, i aconseguir un desenvolupament sostenible. 4.4. Liderar la reinformació de l’espai públic: les Smart Cities com impulsores d’una nova economia del serveis urbans. Emprar les TIC per a dotar a la ciutat de plataformes tecnològiques d’alt valor afegit per a Barcelona 4.5. Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús. Posar en marxa un conjunt de polítiques (incentius al lloguer, col·laboracions amb el sector privat, obtenció de sòl, suport a la rehabilitació,...) per aconseguir que els ciutadans tinguin accés a un habitatge de qualitat 4.6. Promoure illes autosuficients i rehabilitació energètica urbana. Treballar en aconseguir autosuficiència energètica sostenible a la nostra ciutat, prioritzant les accions que ens permetin gaudir de més qualitat de vida i continuar sent competitius en el nostre model energètic, adoptant els principis de l’estalvi, l’eficàcia i l’eficiència per convertir-nos en un referent d’excel·lència a nivell mundial. 4.7. Fomentar barris productius en els quals es viu i es treballa. 22 Fomentar un model urbanístic basat en un equilibri entre la funció residencial, l’econòmica i la social en els barris. 4.8. Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a tota la ciutat. Fomentar un nou model de mobilitat d’equilibri entre els diferents mitjans de transport, i que dona prioritat a la seguretat i al vianant. 4.9. Impulsar nous atractors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat. Es tracta d’aconseguir que tots els districtes disposin d’algun element emblemàtic d’atracció (com per exemple places, edificis representatius, estacions, etc.) que actuïn com a centres de referència i puguin generar al voltant activitat comercial, turística, etc. 4.10. Impulsar l’àrea metropolitana, la integració de port, aeroport i zona franca, i desenvolupar espais d’oportunitat. Consolidar noves zones d’activitat econòmica a la ciutat i impulsar l’àrea metropolitana a través de les grans infraestructures Recursos Grup 5. El Pressupost Objectiu de ciutat / descripció 5.1. Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a aconseguir els objectius de ciutat. Es tracta d’implantar una nova forma d’elaborar el pressupost municipal que consisteix en definir prèviament els objectius de Ciutat per poder dotar aquesta estratègia de recursos segons les prioritats definides. El seguiment continu dels objectius juntament amb l’execució pressupostària permetran avaluar el grau d’assoliment dels resultats desitjats. 5.2. Garantir la capacitat d’inversió En un entorn d’extrema dificultat per accedir a l’endeutament , és crític dissenyar mesures encaminades a obtenir estalvi corrent per finançar inversions 5.3. Millorar l’eficiència, evitar duplicitats i alliberar recursos per altres programes prioritaris. Impulsar mesures de revisió i optimització de l’estructura, processos i serveis de l’Ajuntament, per tal d’incrementar l’eficiència i alliberar recursos. 5.4. Promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa. Aplicar rigor i austeritat en la despesa incorporant criteris de competitivitat i productivitat en la gestió, i eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets. Grup 6. Govern, Directius i Recursos Humans Objectiu de ciutat / descripció 6.1. Garantir la qualitat d’assistència a la ciutadania preservant la transparència i ètica en la gestió pública El govern municipal ha de donar visibilitat sobre allò que es fa i com s’està aconseguint, i fer de l’ètica i l’honestedat el principi bàsic de la gestió política. 6.2. Potenciar les capacitats del capital humà de l’organització, l’experiència i la innovació, i promoure la motivació i el compromís. Impulsar mesures per motivar i comprometre el capital humà de l’organització, i cercar l’eficiència dels recursos humans amb la millora continuada de les competències i l’avaluació dels rendiments 6.3. Garantir la productivitat i l’alineament en tots els nivells de l’organització. Assegurar que el conjunt de l’organització treballa orientada envers una direcció i objectius clarament definits, i ho fa de forma productiva i coordinada 23 Grup 7. El Coneixement, la Tecnologia, la Innovació i la Col·laboració Objectiu de ciutat / descripció 7.1. Proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats. Realitzar actuacions proactives orientades a establir acords amb altres administracions, i vetllar per el seu compliment. 7.2. Millorar les TIC per a aconseguir una administració més propera i eficaç. Les tecnologies de la informació i la comunicació han de servir per poder donar un millor servei al ciutadà, més eficient i eficaç i estalviador de temps i de paper. 24 5. MARC FINANCER 2013-2016 El Marc Financer de l’Ajuntament de Barcelona 2013-2016 està orientat a l’obtenció d’uns resultats que permetin garantir la solvència i la liquiditat de la institució. Aquests resultats són l’instrument que ha de permetre la consecució dels objectius establerts en el Marc Estratègic i Full de Ruta del govern municipal. El projecte de pressupost de l’any 2014 s’ha d’elaborat seguint les directrius fixades per la Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, aprovada el 27 d’abril de 2012 (en endavant LOEPSF). La seva aprovació respon a un mandat constitucional arran de la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola i que introdueix una regla fiscal que limita el dèficit públic de caràcter estructural i limita el deute públic al valor de referència del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. El preàmbul de la LOEPSF estableix tres objectius fonamentals: garantir la sostenibilitat financera de l’administració pública; enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia; i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. Amb la consecució d’aquests objectius es pretén contribuir a consolidar un marc de política econòmica orientat al creixement econòmic i la creació d’ocupació. La seva entrada en vigor introdueix canvis substancials a l’hora de presentar els pressupostos dels ens locals. A banda de la necessitat del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, s’ha introduït la obligació del compliment de regles fiscals, de l’objectiu d’endeutament o de presentar un marc pressupostari a mig termini. Objectius d’Estabilitat Pressupostària D’acord amb l’article 15 de la LOESPSF, correspon al Govern de l’Estat, mitjançant acord del Consell de Ministres, fixar, al llarg del primer semestre de cada any, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic referit als tres exercicis següents per al conjunt de les Administracions Públiques. La proposta de fixació d’aquests objectius s’ha d’acompanyar d’un informe d’avaluació de la situació econòmica prevista, el qual ha d’incloure, entre d’altres aspectes, la taxa de referència de l’economia espanyola prevista per poder determinar la regla de despesa. Aprovats aquests objectius, l’elaboració dels projectes de Pressupostos de les Administracions Públiques s’han d’acomodar als esmentats objectius. Per acord del Consell de Ministres de 28 de juny de 2013, i aprovats en els tràmits parlamentaris posteriors, s’han fixat els següents objectius en relació a les Entitats Locals: 25 2014 2015 2016 Objectiu d’Estabilitat Pressupostària Capacitat (+) Necessitat (-) de Finançament, SEC-95, en % PIB 0,0 0,0 0,0 Objectiu de Deute Públic, en % PIB (*) 4,0 4,0 3,9 Regla de despesa, en % 1,5 1,7 1,9 (*) Els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local, no obstant, són els determinats a la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovada pel RDL 2/2001, tenint en compte el que estableix la disposició final 30ª de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2013, pel que fa a les operacions de crèdit a llarg termini per finançar inversions, i que està fixat en el 75% dels ingressos corrents liquidats. Els “Objectius d’Estabilitat Pressupostària i deute públic 2014-2016” han estat informats favorablement per la Comissió Nacional d’Administració Local, en sessió de data 26 de juny de 2013. L’objectiu d’Estabilitat Pressupostària fixat pel govern de l’Estat és coherent amb el mandat de la LOEPSF, que en el seu article 11.4 fixa la necessitat, per les corporacions locals, de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. Sostre de despesa no financera i compliment de la regla de despesa aplicable als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2014 L’article 30 de la LOEPSF estableix que les Corporacions Locals aprovaran, en els seus respectius àmbits, un límit màxim de despesa no financera, coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa (article 12), que marcarà el sostre de l’assignació de recursos dels seus pressupostos. El sostre de despesa no financera dels Pressupostos de l’àmbit de l’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en termes consolidats (perímetre SEC-95) per a 2014 és de 2.448,7 milions d’euros. Aquest sostre, calculat a partir dels ingressos no financers previstos permet donar compliment als objectius establerts d’estabilitat pressupostària i endeutament. L’obtenció del sostre de despesa no financera respon als següents càlculs: (dades en milions d’euros) 2014 Ingressos no financers 2.445,6 Objectiu de dèficit 0 Ajustos SEC-95 3,1 Sostre despesa no financera 2.448,7 26 Detall d’ajustaments SEC-95: a) Ingressos: Els ingressos per fiscalitat local (impostos, taxes i preus públics) estan estimats al pressupost atenent al criteri de caixa, d’acord amb els criteris SEC-95, per la qual cosa no procedeix realitzar cap ajustament. En general, les transferències entre administracions han de coincidir en la seva situació en el càlcul de la capacitat de finançament. Per tant, cas d’haver-se previst a pressupost o reconegut un dret (a la liquidació) d’una transferència que l’entitat pagadora no ha inclòs en el seu pressupost o reconegut la obligació (a la liquidació), l’entitat que ha de percebre la mateixa haurà d’ajustar minorant la seva capacitat per l’import d’aquesta transferència. S’ha inclòs per aquest concepte un ajust de 29,5 milions d’euros estimat com a diferències temporals de comptabilització per part de l’ens pagador. No obstant, l’aplicació d’aquest ajust a les transferències de la participació de tributs de l’Estat es tradueix en l’aplicació del principi de caixa, és a dir, substitució dels drets per la recaptació, ja que les administracions superiors no utilitzen els pendent de pagament en transferències de finançament. En relació a la participació en els tributs de l’Estat, s’ha practicat un ajust positiu que es correspon a la retenció que l’Estat practica per compensar les liquidacions negatives dels exercicis 2008 i 2009. Aquest ajust és de 37,9 milions d’euros i es correspon a una desena part de l’import pendent de retornar a 1/1/2012 d’acord amb allò establert als Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2012. b) Despeses: No s’ha realitzat cap previsió d’ajust per despeses financeres, ja que s’estima que l’import previst en pressupost coincidirà amb la despesa meritada. S’ha efectuat un ajust positiu de 4,6 milions d’euros corresponent a l’anualitat 2014 de compres d’inversió amb preu ajornat efectuades l’any 2013, i que han comportat un ajust negatiu en la previsió de liquidació d’aquest any. S’ha efectuat un ajust negatiu de 9,8 milions d’euros corresponent a despeses previstes del capítol 8 “Actius financers” Les ampliacions de capital que s’han considerat són els compromisos vigents que pel 2014 té l’Ajuntament de Barcelona amb la Fira de Barcelona per aportacions al fons patrimonial i per l’adquisició d’accions de Fira-2000. Aquest ajust és d’aplicació quan les aportacions de capital es destinen a eixugar pèrdues, ja que s’assimilen a una transferència de capital. Càlcul de la regla de despesa L’article 12 de la LOEPSF estableix que la variació de la despesa computable de les corporacions locals no podrà superar la taxa de referència de creixement del Producte Interior Brut a mig termini de l’economia espanyola. 27 D’acord amb l’esmentat article, s’entén per despesa computable els usos financers definits en termes del Sistema Europeu de Comptes, exclosos els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per atur, la part de la despesa finançada amb fons finalistes de la UE o d’altres administracions públiques i les transferències a les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals vinculades als sistemes de finançament. Per al seu càlcul, s’ha seguit la “Guía para la determinación de la Regla de Gasto del articulo 12 de la Ley Orgánica 2/2012 de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera para las Corporaciones Locales” editada per la IGAE. La regla de despesa ha de complir-se per a la despesa de la Corporació Local un cop consolidades i eliminades les transferències internes entre les unitats que la integren i que s’inclouen a l’article 2.1 de la LOEPSF, és a dir, a nivell consolidat. Per tal de poder valorar el compliment de la regla de despesa cal obtenir prèviament l’import de despesa computable de l’exercici precedent. D’acord amb l’esmentada guia, cal fer el càlcul a partir de la liquidació, i en cas de no disposar-ne, d’una estimació de la liquidació. A aquests efectes, s’ha pres com a referència l’estimació de la liquidació de l’exercici 2013 a 30 de juny. Addicionalment, per obtenir els usos no financers en termes del Sistema Europeu de Comptes, cal aplicar una sèrie d’ajustaments que varien en funció que les unitats incloses en el perímetre de consolidació estiguin sotmeses al Pla General de Comptabilitat Pública o al Pla General de Comptabilitat de la empresa. Aquests ajustaments es detallen més endavant. La despesa computable consolidada de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014 no pot superar en més de l’1,5% la despesa computable de l’any anterior. No obstant, aquest llindar de despesa computable pot variar a l’alça o a la baixa, en el cas d’aprovar-se canvis normatius que suposin respectivament augments o disminucions permanents en la recaptació, i per la quantia equivalent. El càlcul de la despesa computable de l’exercici 2014 és la següent: (euros) EL-2013 Projecte 2014 Usos no financers SEC 95 (Excloent interessos) 2.733,0 2.815,9 Eliminació Transferències internes -464,3 -485,7 Despeses finançades amb fons finalistes -147,2 -157,3 Unió Europea -8,2 -3,8 Estat -1,1 -2,1 Comunitat Autònoma -67,8 -72,0 Diputacions -9,5 -21,1 Altres Administracions Públiques -60,6 -58,3 Despesa Computable (a) 2.121,5 2.172,9 Aplicació regla despesa per 2014 (Δ 1,5%) (1)= a*1,5% 31,8 Increments permanents recaptació (2) 21,3 Límit màxim despesa computable per 2014 (=) a + 1 + 2 2.174,6 28 Aplicant la taxa de referència de creixement del PIB a mig termini per 2014 aprovada del 1,5%, el límit màxim de despesa consolidada computable per l’exercici 2014 aplicable a l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona és de 2.174,6 milions d’euros. La despesa computable del projecte de pressupost 2014, de 2.172,9 milions d’euros, dóna compliment a aquest límit. Per obtenir els usos no financers en termes SEC-95 dels ens sotmesos al pressupost cal aplicar determinats ajustaments a la comptabilitat pressupostària (capítols 1 a 7 de despeses, excloent-hi els interessos). Els ajustaments aplicats d’acord amb la “Guía para la determinación de la Regla de Gasto” han estat els següents: (euros) EL-2013 Projecte 2014 Vendes de terrenys i altres inversions reals -68,5 -7,5 Inversions realitzades per compte de l'Ajuntament 0,0 0,0 Execució d'avals 0,0 0,0 Aportacions de capital 7,7 9,8 Assumpció i cancel·lació de deutes 0,0 0,0 Despeses realitzades en l'exercici pendents d'aplicar al pressupost 0,0 0,0 Pagaments a socis privats en el marc APP 0,0 0,0 Adquisicions amb pagament ajornat -0,6 -4,6 Arrendaments financers 0,0 0,0 Préstecs 0,0 0,0 Mecanisme extraordinari pagament proveïdors 2012 0,0 0,0 Inversions realitzades per l'Ajuntament per compte altres AAPP 0,0 0,0 Ajustament per grau d'execució 0,0 0,0 Altres 0,0 -60,1 Total -61,4 -62,4 L’ajust corresponent a l’epígraf “Altres” inclou allò previst d’acord amb la nota informativa de la Secretaria General de Coordinación Autonómica y Local del MHAP de 4 de juliol de 2013 pel que fa a les regles especials pel destí del superàvit. En base a aquest canvi normatiu, s’ha previst el destí del superàvit d’exercicis anteriors per finançar inversions. Aquesta despesa, d’acord amb la DA 6ª.4., no es considera com a despesa computable a efectes del càlcul de l’aplicació de la regla de despesa. L’aplicació de la regla especial de destí del superàvit es basa en el compliment per part de l’Ajuntament de Barcelona dels supòsits previstos:  Compliment dels límits en matèria d’autorització d’operacions financeres (Regla 75%)  Superàvit en termes SEC-95 i romanent de tresoreria per despeses generals positiu en els exercicis precedents  No existeixen obligacions comptabilitzades pendents d’aplicar a pressupost  No es produeix el supòsit de necessitat d’amortitzar operacions d’endeutament vigents per evitar incórrer en dèficits en termes de Comptabilitat Nacional En el projecte de pressupost 2014 les despeses no financeres totals consolidades de l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en els termes definits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95) són de 2.440,6 milions 29 d’euros, donant compliment al sostre de despesa no financera i alhora al límit de la regla de despesa. Marc Financer 2013-2016. Marc pressupostari a mig termini Aquest marc financer constitueix la referència pressupostària pels propers tres anys, i delimita, en base a la millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, la disponibilitat de recursos futurs. Perímetre de consolidació El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què: l’Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat. Objectius financers L'objectiu estratègic del govern municipal pel període 2013-2016 és fer de Barcelona la ciutat de les persones, incidint en tres eixos fonamentals: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la regeneració urbana. La consecució d’aquests objectius s’ha de compatibilitzar amb el compromís amb els objectius derivats de la LOEPSF pel període 2014-2016 i el compromís del govern municipal de preservar la solvència i liquiditat de la institució com a garantia per l’assoliment dels objectius establerts en el Marc Estratègic i Full de Ruta. En base a aquestes premisses, els objectius financers establerts són els següents: a) Complir amb els objectius derivats de la LOEPSF. b) Mantenir un nivell d'estalvi brut sobre els ingressos corrents per sobre del 15% en termes comptabilitat nacional, és a dir, aplicant els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95), que permeti el finançament de les inversions previstes. c) Estabilitzar el nivell d'endeutament (d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu - PDE) de l'administració pública per sota del 60% dels ingressos corrents. 30 Escenari macroeconòmic El “programa de estabilidad del Reino de España” 2013-2016 de 26 d’abril de 2013 inclou el darrer escenari macroeconòmic publicat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les previsions incloses en aquest escenari són: Variació, % 2014 2015 2016 PIB real 0,50% 0,90% 1,30% PIB nominal 1,90% 2,40% 3,10% Deflactor del PIB 1,40% 1,50% 1,80% Tenint en compte l’estructura dels ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona, vinculats estretament quant a la participació en els ingressos de l’Estat principalment a les previsions macroeconòmiques incorporades en els Pressupostos Generals de l’Estat, s’ha adoptat aquest escenari per l’estimació de l’evolució dels ingressos pel propers exercicis, juntament amb una estimació d’IPC del 2% lineal pel període 2015- 2016. Escenari pressupostari 2013-2016 SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, (d’acord amb la LOEPSF) (milers d’euros) 2013 2014 2015 2016 Previsió Previsió Previsió Previsió RESULTAT CORRENT (ORDINARI) (+) Ingressos corrents 2.415,8 2.426,9 2.422,1 2.469,9 (-) Despeses corrents (*) 1.978,0 1.999,4 2.051,7 2.092,3 (=) Estalvi brut 437,8 427,5 370,4 377,6 % Estalvi brut s/ Ingressos corrents 18,1% 17,6% 15,3% 15,3% RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS) (+) Ingressos de capital 33,2 27,1 20 20 (-) Despeses de capital 370,5 441,2 376,9 388,9 (=) Superàvit (dèficit) de capital -337,3 -414,1 -356,9 -368,9 Ingressos no financers totals 2.449,0 2.454,0 2.442,1 2.489,9 Despeses no financeres totals 2.348,5 2.440,6 2.428,5 2.481,2 (=) CNF 100,5 13,4 13,5 8,7 [Capacitat (Necessitat) de Finançament] % CNF s/ Ingressos no financers 4,1% 0,5% 0,6% 0,3% FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF (-) Ingressos financers 114,0 238,5 156,9 170,9 (+) Despeses financeres 105,0 238,8 157,4 171,2 (+) Operacions financeres netes 8,9 -0,4 -0,6 -0,3 (=) Excedent (dèficit) de finançament anual 109,4 13,0 13,0 8,3 ENDEUTAMENT Endeutament previst a 31/12 1.165,1 1.164,4 1.163,8 1.163,4 % Deute s/ Ingressos corrents 48,2% 48,0% 48,0% 47,1% (*) Inclou el Fons de Contingència (1) Inclouen els ingressos i despeses respectivament per fiances urbanístiques i guals. (2) PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. Inclou l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents als efectes de la LOEPSF 31 Previsió d’ingressos i despeses (2013-2016) L’exercici 2013 correspon a l’estimació de liquidació amb les dades tancades a 30 de juny. Les dades corresponents a l’exercici 2014 són les incloses en el projecte de pressupostos municipals que es presenten, aplicant els ajustos de comptabilitat nacional necessaris per passar del pressupost d’acord amb el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (LRHL) a la presentació de resultats en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95). Partint del projecte de pressupost per l’exercici 2014, els ingressos i despeses dels anys 2015 i 2016 s’han projectat sobre la base de les hipòtesis següents: Ingressos a) Impostos locals: En el cas de l’Impost sobre béns immobles s’estima una variació de l’1,2% tant al 2015 com al 2016. Aquests increments es deriven dels efectes dels topalls fixats per amortir l’impacte de la revisió dels valors cadastrals de 2001. No es contempla en les previsions cap variació de tipus ni la modificació del coeficient d’actualització del valor cadastral en relació als valors estimats per 2014. Pel que fa a la resta d’impostos locals, s’estima en conjunt que els ingressos es mantindran estables tot el període. b) Participació en els ingressos de l’Estat: Pel període 2015-2016 s’estima que els avançaments a compte de la Cessió en els Tributs de l’Estat (CTE) creixerà al mateix ritme que el PIB nominal. Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució de la desena part –amb efectes 1/1/2012- de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 (3,4 milions d’euros anuals). Pel que fa al Fons Complementari de Finançament, s’estima que els avançaments a compte creixeran al mateix ritme que el PIB nominal. Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució de la desena part –amb efectes 1/1/212- de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 (34,5 milions d’euros anuals). En tos dos casos, s’estima que les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l’Estat dels 2013 i 2014 tindran efecte neutre en els pressupostos dels exercicis 2015 i 2016 respectivament. El pressupost 2014 contempla un ingrés derivat de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat de l’exercici 2012 per import global de 44,4 milions d’euros. c) Taxes i altres ingressos: S’estima que les taxes i altres ingressos creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2015-2016. d) Ingressos patrimonials: 32 S’estima que els ingressos patrimonials creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2015-2016. e) Altres transferències: S’estima pel període 2015-2016 les transferències corrents, excloses les transferències corrents derivades del Fons Complementari de Finançament, es mantindran estables en tot el període. La projecció està feta sobre les xifres previstes al projecte de pressupost de l’exercici 2014. Despeses L’estimació de les despeses corrents pel període 2015-2016 s’han estimat aplicant a partir de 2014 la restricció de l’obtenció d’un estalvi brut equivalent, com a mínim, al 15% dels ingressos corrents, en línia amb els objectius financers establerts. Sota aquesta premissa, i partint de l’estructura de les despeses corrents resultant del projecte de pressupost per l’exercici 2014, la distribució de les despeses corrents per epígrafs s’ha realitzat sobre la base de les següents hipòtesis: a) la previsió que les despeses de personal es mantinguin estables al llarg del període 2015-2016, conseqüència de la no reposició per jubilacions i baixes, que compensaria possibles augments per lliscaments de categories o actualitzacions de salaris; b) les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura de l’endeutament previst i considerant un cost mig del deute del 5,5% tant al 2015 com al 2016. Fent una anàlisi de sensibilitat, i en funció d del volum d’endeutament previst a final de l’exercici 2015 i 2016, la variació d’un punt percentual en el cost mig estimat del deute representaria un import arrodonit de 11,6 milions d’euros; c) quant a despeses en béns corrents i serveis, transferències corrents i Fons de Contingència, s’estima que aquests epígrafs augmentin a l’entorn del 2,1% al 2015 i el 2,9% al 2016 de mitjana i en concordança amb l’evolució dels ingressos corrents. L’estimació de les despeses de capital del període 2015-2016 són el resultat dels estalvis bruts que s’estima generar al llarg del període, més l’estimació dels ingressos de capital previstos i més la variació resultant de l’endeutament net previst. Quant als ingressos de capital, s’estima uns ingressos constants de 20 milions d’euros anuals que provindran de la gestió d’actius (per venda de solars, edificis, aparcaments i sobrants de la via pública) i de transferències de capital per finançar inversions. Previsió de l’endeutament (2013-2016) A la taula següent es desglossa l’endeutament consolidat de l’Àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en dos grups: (i) el deute de l’Ajuntament de Barcelona ; i (ii) el deute dels seus ens dependents del Pressupost Municipal, és a dir, que presten serveis que es financen majoritàriament amb transferències corrents de l’Ajuntament. 33 Endeutament financer consolidat, a 31 de desembre (dades en milions d’euros) 2013 2014 2015 2016 Estimació Previsió Previsió Previsió Ajuntament de Barcelona 1.165,1 1.164,4 1.163,8 1.163,4 Ens dependents 0,0 0,0 0,0 0,0 Endeutament (PDE) 1.165,1 1.164,4 1.163,8 1.163,4 Compliment dels objectius de deute públic L’objectiu de deute públic pel conjunt de les corporacions locals ha estat fixat en el 4,0% del PIB pel 2014 i 2015, i del 3,9% per l’any 2016. No obstant, els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local són els determinats a la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovada pel RDL 2/2001, tenint en compte el que estableix la disposició final 30ª de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2013, pel que fa a les operacions de crèdit a llarg termini per finançar inversions, i que està fixat en el 75% dels ingressos corrents liquidats. 2013 2014 2015 2016 (dades en milions d’euros) Estimació Previsió Previsió Previsió Endeutament financer (a 31/12) (PDE) 1.165,1 1.164,4 1.163,8 1.163,4 Imports pendents de devolució per liquidacions 303,3 265,4 227,4 189,5 negatives PIE’s 2008 i 2009 Deute (als efectes LRHL) 1.468,4 1.429,8 1.391,2 1.352,9 % Deute s/ ingressos corrents (rati LRHL) 58,6% 59,1% 57,6% 55,0% Avals financers 0,3 0,2 0,2 0,1 % Deute (incloent avals) s/ ingressos corrents (rati LRHL) 58,6% 59,1% 57,6% 55,0% 34 6. El pressupost de l'Ajuntament En aquest apartat s’exposen les principals línies, xifres i agregats del projecte de pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014. Les xifres a mostrar en aquest apartat fan referència al projecte de pressupost del 2014 (imports inicials) i les comparacions amb l’exercici anterior es basaran principalment envers les previsions definitives fins al mes de juliol (a 31 de juliol) del pressupost prorrogat durant l’exercici 2013, així com també en relació a l’estimació de liquidació 2013. Cal fer esment que per a l’exercici 2013 no es va poder aprovar de forma definitiva el pressupost municipal i, per tant, es van prorrogar els comptes del 2012 amb els ajustos pertinents. La memòria explicativa d’aquest projecte de pressupost 2014 es vol concentrar en fer un relat el més entenedor possible, explicitant d’on procedeixen els diners de què disposa l’Ajuntament, a quines tipologies i finalitats de despesa es destinen i qui els gestiona. Cal remarcar que les comparatives que normalment es realitzen envers sobre què puja i què baixa sovint poden resultar enganyoses pels canvis interns que hi hagi pogut haver dins d’una mateixa política o programa (canvis en la composició i volum dels béns i serveis compresos), d’una banda, i perquè poden amagar l’esforç de gestió i de millora d’eficiència que fan que l’import assignat a un servei o programa baixi i, per efecte d’una millora de la gestió, el nivell de servei i la qualitat del mateix no es redueixi. En el camí cap a un pressupost per prioritats i resultats per mitjà del Pressupost Executiu, el que es vol és incloure en el pressupost informació sobre serveis i sobre objectius i resultats per tal que la valoració que es fa de l’acció de govern i els diners que s’hi destinen sigui en uns termes més amplis que no pas una senzilla comparativa d’imports. En aquest sentit, allò especialment rellevant és l’obtenció de resultats (impactes quant a millora del benestar dels ciutadans) amb els recursos pressupostaris que s’hi ha assignat. Les grans línies del projecte de pressupost 2014 es centren en:  Garantir la solvència i sostenibilitat financera de l’Ajuntament, complint amb els objectius financers propis i la normativa quant a estabilitat pressupostària, tot mantenint constants les ordenances fiscals.  Manteniment i priorització de les despeses corrents, orientant l’assignació de recursos cap aquells programes, serveis i projectes que contribueixin a la consecució dels objectius del marc estratègic, especialment envers la recuperació econòmica i la protecció de les persones més vulnerables.  Impulsar les infraestructures i la regeneració urbana que la ciutat necessita, mitjançant un notable increment dels imports destinats a les inversions. Pel que fa a les grans xifres del pressupost, dir que el pressupost total de l’Ajuntament per al 2014 ascendeix a 2.574,0 milions d’euros, un 10,4% més que les despeses definitives a 31 de juliol del imports prorrogats en el 2013 i un 11,1% envers l’estimació de liquidació 2013. Cal dir que part destacada d’aquest increment es deu a uns majors 35 ingressos i despeses d’operacions financeres, i, que, per tant, els ingressos i despeses d’operacions no financeres mostren una variació menor, tot i que també important. El volum previst d’ingressos no financers és de 2.336,7 milions d’euros, dels quals 2.313,2 corresponen a ingressos corrents i 23,5 són ingressos de capital. En relació amb les previsions definitives fins al mes de juliol en el pressupost prorrogat en el 2013, els ingressos augmenten en un 4,6% en les operacions corrents i en un 38,2% en les operacions de capital. Tanmateix, si es comparen els imports 2014 amb la previsió de liquidació d’ingressos 2013, es pot observar com els ingressos corrents sols s’incrementarien en un 0,4% i els de capital minorarien el seu volum en un 21,6%. En relació a les despeses no financeres, s’assoleix un import de 2.326,1 milions d’euros, un 4,8% superior als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat pel 2013 i un 5,6% superior a l’estimació de liquidació de despeses 2013. Les despeses corrents s’estimen en 1.899,8 milions d’euros (incloent les despeses relatives al fons de contingència), suposant un increment del l’1,6% en relació als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat al 2013 i d’un 2,5% envers l’estimació de liquidació 2013. Les despeses de capital (inversions) ascendeixen a 426,3 milions d’euros, un 22,1% superior als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat per al 2013 (22,0% si es compara amb l’estimació de liquidació 2013). Cal dir que si als imports de despeses de capital (426,3 milions d’euros), se li sumen els imports pressupostats per actius financers per a destinar-los de forma final a inversions a l’àmbit de l’habitatge (101,5 milions d’euros del capítol 8 de despeses), el total d’inversió dotada en el projecte de pressupostos 2014 ascendeix a 527,8 milions d’euros, un 51% superior als imports de referència del 2013. Per un altre costat, indicar que part del creixement de les despeses corrents ha permès a la possibilitat de dotar un fons de contingència d’acord amb allò que estableix la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Aquest fons s’ha dotat amb un import de 24,9 milions d’euros, dels quals 10 milions es reserven per a contingències socials (per a despesa social) i 14,9 milions per a contingències generals. L’Ajuntament en el projecte de pressupostos 2014 ha dut a terme un destacat esforç pel que fa a la generació d’un estalvi corrent suficient per tal de poder finançar el notable increment en les despeses de capital citat anteriorment. Concretament, l’estalvi (diferència entre ingressos i despeses) per operacions corrents (incloent el fons de contingència com a despesa), ascendeix a un import de 413,4 milions d’euros, podent finançar així la major part de les inversions (426,3 milions d’euros) amb recursos propis. El compte financer de l’Ajuntament de Barcelona en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) mostra pel projecte de pressupost 2014 l’obtenció d’un superàvit (capacitat de finançament) de 13,7 milions d’euros, equivalent a un 0,6% envers el ingressos no financers. Així mateix, el volum d’endeutament es preveu que es mantingui constant (-0,7 milions d’euros envers la previsió de tancament pel 2013), amb un valor de 1.164,4 milions d’euros, import que equival al 50,2% dels ingressos corrents de l’Ajuntament en termes SEC. 36 Compte financer de l’Ajuntament de Barcelona. Dades en termes SEC. Imports en milions d'euros 2012 2013 2014 Variació Liquidat Estimació Previsió 2014/2013 RESULTAT CORRENT (ORDINARI) (+) Ingressos corrents 2.235,5 2.303,9 2.321,6 0,8% (-) Despeses corrents (inclou fons de contingència) 1.807,7 1.854,0 1.899,8 2,5% (=) Estalvi brut 427,8 449,9 421,7 -6,3% % Estalvi brut s/Ingressos corrents 19,1% 19,5% 18,2% RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS) (+) Ingressos de capital 25,6 30,0 23,5 -21,6% (-) Despeses de capital 393,3 356,6 431,5 21,0% (=) Superàvit (dèficit) de capital -367,7 -326,6 -408,0 24,9% RESULTAT NO FINANCER (ORDINARI I INVERSIONS) Ingressos no financers totals 2.261,1 2.333,9 2.345,0 0,5% Despeses no financeres totals 2.201,0 2.210,5 2.331,3 5,5% (=) CNF [Capacitat (Necessitat) de Finançament] 60,1 123,3 13,7 % CNF s/ Ingressos no financers 2,7% 5,3% 0,6% FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF (-) Ingressos financers 166,8 105,1 237,3 (+) Despeses financeres 91,3 105,0 238,1 (+) Operacions financeres netes 75,4 0,1 -0,8 (=) Excedent (dèficit) de finançament anual 135,5 123,4 13,0 Excedent (dèficit) de finançament anual acumulat (Any base 2000) -63,0 60,5 73,4 ENDEUTAMENT Endeutament previst a 31/12 1.165,1 1.165,1 1.164,4 % Deute s/ Ingressos corrents 52,1% 50,6% 50,2% 37 6.1. Assignació de recursos a objectius: el mapa de ciutat en xifres Els criteris de priorització quant a l’assignació de recursos pressupostaris a l’Ajuntament de Barcelona venen marcats per les orientacions fixades en el Marc Estratègic 2012-2015, donant especial rellevància a aquells programes, serveis i actuacions que més poden contribuir a assolir les següents tres principals fites: reactivació econòmica, atenció a les persones i regeneració urbana. En el mapa estratègic adjunt es pot observar com s’assignen els 1.899,8 milions d’euros de despeses corrents (incloent el fons de contingència) del pressupost 2014 entorn als grans objectius de ciutat. La perspectiva de beneficiaris (persones i famílies, entitats i associacions i agents econòmics i centres de coneixement) és la perspectiva on s’hi destinen la major part dels recursos (el 44,2%). Aquí trobem les activitats i serveis relacionats amb les persones i famílies (educació, cultura, esports, atenció i promoció social, salut, protecció i seguretat ciutadana, foment de l’ocupació, atenció al ciutadà) que concentren un 38,7% de la despesa corrent total. En el grup d’objectius d’entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals hi trobem els recursos que van de forma directa a associacions i entitats (cooperació i ajuda, participació, etc.), assolint un import de 26,4 milions d’euros. Tanmateix, aquest grup d’objectius de ciutat persegueix fomentar la col·laboració de les entitats i associacions en la vida de la ciutat i, a la pràctica, la materialització d’aquesta col·laboració es reflecteix, bàsicament, en els objectius relacionats amb les persones. Així, per exemple, les entitats del tercer sector col·laboren en la prestació de serveis culturals i d’acció i promoció social que estan en l’objectiu de persones i famílies, des del punt de vista 38 pressupostari. Pel que fa al grup d’objectius que es dirigeixen als agents econòmics i centres de coneixement, aquest sumen un import de 77,5 milions d’euros i concentren tant els serveis de promoció de comerç, mercats municipals i turisme, com aquells que van a donar suport a l’empresa, a impulsar a sectors estratègics de la ciutat i a projectar la ciutat cap a l’exterior, ja sigui amb fires o congressos o amb grans esdeveniments de tipus esportiu. La perspectiva d’estructura representa el 35,9% de la despesa corrent i compren aquells serveis que són necessaris per tal que la ciutat funcioni i es projecti cap a un nou model de ciutat saludable, on el medi ambient, l’urbanisme, les infraestructures i les TIC estiguin integrades. Engloba els serveis de neteja, recollida de residus, abastament d’aigües, clavegueram, enllumenat; també inclou els serveis relacionats amb el medi ambient (espais verds, educació mediambiental, recursos energètics); transport públic i motilitat; i urbanisme i habitatge. En la perspectiva de recursos hi trobem aquells objectius que tenen a veure amb el pressupost i les finances (administració econòmica, financera, gestió tributària); amb l’administració del patrimoni (lloguers, subministraments i manteniment d’edificis administratius); els interessos del deute; l’administració general d’aquells serveis de suport (recursos humans, contractació, serveis jurídics, etc.); els òrgans de govern i, finalment, les despeses de TIC i de col·laboració amb altres administracions (bàsicament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona). El pes sobre el total de despeses corrents és del 19,9% i en termes absoluts ascendeix a 377,6 milions d’euros (cal tenir en compte que les transferències a l’Àrea Metropolitana de Barcelona sumen uns 90,0 milions d’euros, els interessos del deute uns 41,6 milions d’euros, i el fons de contingència uns 24,9 milions d’euros). Les despeses de capital compreses en el projecte de pressupost 2014 es troben també explicades estratègicament mitjançant el mapa de ciutat. Degut a la naturalesa d’aquestes despeses, una part important de la inversió correspon a la perspectiva d’estructura de la ciutat (223,8 milions d’euros, el 52,5% del total) i inclou aquells projectes relacionats amb l’habitatge, l’urbanisme i la il·luminació. En la perspectiva de persones (128,1 milions d’euros) hi trobem els projectes d’equipaments culturals, educatius, socials, de mercats, etc. que permeten que es puguin oferir els serveis finalistes a persones i famílies, entitats i agents econòmics. Finalment, en la perspectiva de recursos, amb 74,5 milions d’euros, hi ha la inversió en equipaments administratius, en tecnologies de la informació i comunicació, així com aquelles inversions que no es poden assignar encara a un objectiu concret (reserves). 39 En el següent gràfic es recull una visió del mapa de ciutat amb tota la despesa no financera (despesa corrent i d’inversió). 40 6.2. Previsió d’ingressos de l’Ajuntament Els ingressos pressupostats per al 2014 sumen un import de 2.574,0 milions d’euros, 2.313,2 milions d’ingressos corrents (89,9%), 23,5 milions d’ingressos de capital (0,9%) i 237,3 milions d’ingressos financers (9,2%). Pressupost prorrogat Estimació Pressupost Variació Variació Imports en milions d'euros 2013 a liquidació inicial % PI2014 % PI2014 31/07/2013 2013 2014 / Pp2013 / El2013 1 Impostos directes 828,9 872,6 879,5 6,1% 0,8% 2 Impostos indirectes 51,6 49,6 49,2 -4,7% -0,9% 3 Taxes i altres ingressos 270,5 271,6 269,3 -0,4% -0,8% 4 Transferències corrents 1.021,9 1.069,1 1.084,2 6,1% 1,4% 5 Ingressos patrimonials 39,5 41,0 31,1 -21,1% -24,0% Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.212,4 2.303,9 2.313,2 4,6% 0,4% 6 Venda d'inversions reals 6,0 9,2 7,5 25,4% -18,3% 7 Transferències de capital 11,0 20,8 16,0 45,2% -23,1% Operacions de capital (cap. 6 i 7) 17,0 30,0 23,5 38,2% -21,6% Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.229,4 2.333,9 2.336,7 4,8% 0,1% 8 Actius financers 4,2 0,0 106,5 2429,8% -- 9 Passius financers 105,0 41,4 130,8 24,6% 216,2% Operacions financeres (cap. 8 i 9) 109,2 41,4 237,3 117,4% 473,6% Total ingressos 2.338,6 2.375,2 2.574,0 10,1% 8,4% Ingressos corrents Quant a l’estructura dels ingressos corrents, el capítol 4 de transferències corrents amb un total de 1.084,2 milions d’euros representa un 47,0% del total dels ingressos corrents. A continuació es situa el capítol 1 d’impostos directes amb 879,5 milions d’euros i un 38,0% del total. Les taxes i altres representen un 11,6% i, amb un pes quantitatiu molt menor, els ingressos patrimonials representen l’1,3% i els impostos indirectes el 2,1%. Estructura dels ingressos corrents 2014 Ingressos patrimonials 1% Impostos Transferències directes corrents 38% 47% Impostos indirectes Taxes i altres 2% 12% 41 Impostos, taxes i altres ingressos de capítol 3 Les previsions d’ingressos per impostos, taxes, i altres ingressos del capítol 3 s’han realitzat en termes de comptabilitat nacional, que, en aquestes figures, equival a criteri de caixa. Això és, considerar els drets que es preveu recaptar durant l’exercici, ja corresponguin a l’exercici corrent o a tancats. La previsió inicial d’aquests ingressos ascendeix a 1.198,0 milions d’euros, que representen una variació del 0,35% respecte de la previsió de liquidació en termes SEC i del 4,1% respecte el pressupost prorrogat 2013 (a 31/07/13). Impostos locals La previsió inicial per impostos locals (no incloent els impostos cedits) es xifra en 844,3 milions d’euros (+1,2% respecte de l’avenç de recaptació 2013 i +5,3% sobre previsió inicial). L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) presenta una previsió de 591,82 milions d’euros, dels quals 584,64 milions d’euros corresponen a l’IBI-urbana i 7,18 a l’IBI dels béns de característiques especials (BICE). L’import d’IBI-urbana suposa un increment del 2,9% respecte de l’avenç de recaptació de 2013. Per el càlcul de l’import 2014 s’ha aplicat un increment del 10% en el valor cadastral d’urbana, mentre que, els tipus impositius són els aprovats en les Ordenances Fiscals sense l’afectació del que disposava el “Real Decreto-Ley 20/2011”. En la resta d’impostos, no hi ha canvis normatius substancials, i la previsió parteix de la hipòtesi d’estabilitat respecte a l’estimació de recaptació de 2013. Quant a l’estructura dels impostos locals, quantitativament, en primer lloc es situa l’IBI, amb un pes del 70,1% respecte el total, seguit de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) amb 91,3 milions d’euros i un pes del 10,8% i la plusvàlua amb 87,6 milions d’euros i un pes del 10,4%. Taxes i altres ingressos de capítol 3 Els ingressos per capítol 3 s’estimen en 269,3 milions d’euros, el que suposa un 0,8% menys en relació a l’estimació de liquidació de 2013 en termes SEC, i una disminució del 0,4% respecte del pressupost prorrogat 2013 (a 31/07/13). En la majoria de figures es parteix de la hipòtesi que, en absència de canvis normatius, el rendiment seria en general similar al de l’avenç de liquidació de 2013. En el cas de les taxes, les variacions que es produeixen entre l’avenç de liquidació 2013 SEC i la previsió inicial 2014 són atribuïbles, bàsicament, a: i) un decrement dels ingressos per taxes per estacionament regulat i servei de grua –dues figures que representen el 20% del capítol 3- a causa del descens del trànsit rodat a la ciutat; ii) a la previsió de disminució dels ingressos previstos per utilització privativa del domini públic degut a la no consolidació al 2014 de diferents factors que han fet incrementar la recaptació al 2013 -desplaçament d’un trimestre del 2012 al 2013 i regularitzacions-; i iii) a la incorporació al pressupost 2014 del preu públic relatiu al servei del Bicing que fins a l’exercici 2013 estava integrat al compte de resultats de l’empresa Barcelona de Serveis Municipals, SA. 42 Participació en els tributs de l’Estat (PTE) La previsió d’ingressos per la Participació en els tributs de l’Estat (Fons Complementari de Finançament i Cessió de Tributs) del pressupost 2014 inclou l’estimació dels lliuraments a compte bruts de l’exercici, les minoracions per les devolucions de l’anualitat corresponent a les liquidacions definitives i negatives dels anys 2008 i 2009, i la previsió de liquidació definitiva de la PTE de l’exercici 2012. D’acord amb la informació rebuda del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la Participació en els tributs de l’Estat pel 2014 s’incrementa en un 0,5% en relació a l’estimació de liquidació de l’exercici 2013. Aquesta variació, d’acord amb l’esmentada informació inclou, d’una banda, la disminució del 3,6% dels lliuraments a compte nets de l’exercici i de l’altra, una estimació de liquidació positiva de la PTE de l’exercici 2012 de 44,4 milions d’euros. L’import total estimat és de 1.042,9 milions d’euros. Ingressos per transferències corrents, excepte la PTE La resta d’ingressos per transferències corrents, exceptuant la PTE, ascendeixen a 125,6 milions d’euros, un 3,7% menys que allò previst al pressupost prorrogat 2013 (a 31/07/13). La previsió s’han realitzat considerant les previsions de liquidació de l’exercici 2013, així com els compromisos contractuals existents per alguns conceptes. S’inclou una transferència de 5,7 milions d’euros en concepte de Fons per al Foment del Turisme. Ingressos patrimonials La previsió d’ingressos patrimonials per al 2014 s’ha xifrat en 31,1 milions d’euros, un 24,0% inferior a l’estimació de liquidació 2013 i un 21,1% menor envers les previsions definitives del pressupost prorrogat 2013 a 31 de juliol. L’estimació dels ingressos patrimonials vinculats a lloguers, concessions, drets de superfície i cànons de publicitat de quioscos s’ha realitzat en base a les dades contractuals. La previsió de liquidació per aquests conceptes s’estima en 28,9 milions d’euros. Aquest import representa una disminució de 9,5 milions d’euros en relació a l’estimació de liquidació 2013, degut, bàsicament, a una menor previsió per drets de superfície. L’estimació dels ingressos financers previstos s’ha realitzat en base al saldo mig de caixa esperat per l’exercici. Ingressos de capital L’import del capítol 6 correspon a la previsió per vendes d’actius. Aquesta previsió únicament incorpora aquelles operacions que es preveu fer efectives i cobrar el proper exercici. Inclou un import global de 7,5 milions d’euros corresponents a la venda de solars del patrimoni del sòl i l’habitatge, i la venda d’habitatges i locals de negoci. La previsió per transferències de capital rebudes d’altres administracions (capítol 7) corresponen a convenis vigents amb l’Autoritat Portuària de Barcelona i amb la 43 Diputació de Barcelona. No s’ha previst cap import a rebre de la Generalitat de Catalunya i dels fons europeus FEDER per un criteri de prudència. L’import total previst pel capítol 7 és de 15,9 milions d’euros, 4,8 milions d’euros menys que la previsió de liquidació de 2013. Ingressos financers El capítol 8 d’ingressos financers inclou 101,5 milions d’euros corresponents a la previsió per la venda mitjançant concurs del 60% de les accions de Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA que es preveu efectuar durant l’exercici 2014; i 5 milions d’euros corresponents a la previsió d’ingressos per dipòsits constituïts a llarg termini per derivats. En el capítol 9 de passius financers preveu un nou endeutament de 129 milions d’euros pel 2014 per tal de finançar inversions i 1,8 milions d’euros per fiances urbanístiques i per guals. 44 6.3. Previsió de despeses de l’Ajuntament Les despeses es classifiquen en el pressupost des d’un triple vessant atenent a les tres preguntes següents: en què es gasta? (classificació econòmica), per a què es gasta? (classificació per programes) i qui gasta? (classificació orgànica). Visió econòmica: en què es gasta? Les despeses es poden agrupar en despeses corrents, despeses de capital, fons de contingència i despeses financeres. Les despeses corrents inclouen aquelles despeses necessàries per al funcionament ordinari dels serveis, i comprenen les despeses de personal, les despeses en compres de béns i serveis, les despeses financeres i les transferències corrents que es fan a altres entitats, altres administracions, a empreses i famílies. Les despeses de capital comprenen les inversions i les transferències a entitats pròpies o a tercers destinades a finançar inversions. Les despeses financeres inclouen operacions financeres, bàsicament per concessió de préstecs i adquisició d’actius financers (actius financers) i per retorn d’amortització de crèdits (passius financers). Finalment el fons de contingència recull un import destinat a imprevistos i situacions no previsibles en el moment d’elaborar el pressupost. El total de despeses de l’Ajuntament (capítols 1 a 9) s’incrementa en un 11,1% en relació a l’estimació de liquidació 2013 i en un 10,4% si es compara amb els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013. La despesa no financera dels pressupostos per al 2014 augmenta un 4,8 % respecte al Pressupost prorrogat 2013 (crèdit definitiu a 31/07/2013) i un 5,6% en relació a l’estimació de liquidació 2013. Aquest increment s’explica pel gran esforç previst al 2014 en la despesa en inversions reals (capítol 6), la qual augmenta un 23,4%, 76 milions d’euros en termes absoluts, respecte al Pressupost prorrogat 2013 (crèdit definitiu a 31/07/2013). La despesa corrent, sense incloure el fons de contingència, en canvi, té un increment moderat del 0,2%, i s’ha de tenir en compte l’esforç en la millora de l’eficiència en la gestió d’aquesta despesa, tant en el Pressupost prorrogat 2013 com en el Projecte per al 2014, per tal de contrarestar els efectes de l’increment de l’IVA a l’any 2013 i l’augment continu de les tarifes d’alguns subministraments com la llum o l’aigua. Si es té en compte el fons de contingència com a despesa corrent, aquestes despeses s’incrementen al 2014 en un 1,6% envers els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013 i un 2,5% envers l’estimació de liquidació 2013. D’altra banda, les despeses financeres per pagar els interessos de l’endeutament, experimenten un decrement l’any 2014 de 4,5 milions d’euros envers els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013. Si la comparativa es realitza en relació a l’estimació de liquidació 2013 s’experimenta un increment del 13,8%. 45 Pressupost Estimació Pressupost Variació Variació Imports en milions d'euros prorrogat 2013 a liquidació inicial % PI2014 % PI2014 31/07/2013 2013 2014 / Pp2013 / El2013 1 Despeses de personal 346,8 346,7 347,5 0,2% 0,2% 2 Despeses corrents en béns i serveis 552,0 550,4 563,7 2,1% 2,4% 3 Despeses financeres (interessos) 46,1 36,5 41,6 -9,8% 13,8% 4 Transferències corrents 925,7 920,3 922,2 -0,4% 0,2% Operacions corrents (cap. 1 a 4) 1.870,5 1.854,0 1.875,0 0,2% 1,1% 5 Fons de contingència 0,0 0,0 24,9 -- -- Operacions corrents (cap. 1 a 5)* 1.870,5 1.854,0 1.899,8 1,6% 2,5% 6 Inversions reals 325,0 325,2 401,0 23,4% 23,3% 7 Transferències de capital 24,1 24,2 25,3 5,0% 4,5% Operacions de capital (cap. 6 i 7) 349,1 349,4 426,3 22,1% 22,0% Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.219,6 2.203,4 2.326,1 4,8% 5,6% 8 Actius financers 7,8 7,8 116,4 1387,4% 1398,8% 9 Passius financers 105,0 105,0 131,5 25,3% 25,3% Operacions financeres (cap. 8 i 9) 112,8 112,7 247,9 119,8% 119,9% Total despeses 2.332,4 2.316,1 2.574,0 10,4% 11,1% *Si s’inclouen les despeses del Fons de contingència. Les despeses corrents L’import previst per a les despeses corrents és de 1.875,0 milions d’euros (1.899,8 milions d’euros si s’inclouen les despeses del Fons de contingència). Despeses de personal Les despeses de personal de l’Ajuntament previstes per a 2014 són de 347,5 milions d’euros i representen un 19% de la despesa corrent. Aquest import representa, en relació amb el pressupost prorrogat 2013 (crèdit definitiu a 31/07/2013) i l’estimació de liquidació 2013, un increment del 0,2%. Aquest increment és conseqüència de l’oferta pública d’ocupació (OPO) de l’any 2013 (113 places d’agent de guàrdia urbana) que es preveu que s’incorporin durant el darrer trimestre d’enguany, més l’OPO per a 2014 que preveu la incorporació de 120 places d’agent de guàrdia urbana i 60 de bombers (condicionades aquestes últimes a les limitacions que la futura llei de pressupostos de 46 l’estat pugui establir definitivament). També s’incrementen les cotitzacions socials (1 milió d’euros) com a conseqüència de l’increment dels imports màxims de cotització previst al Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2014. La plantilla prevista per a 2014 serà de 6.557 places. En comparació amb la plantilla prevista a inicis de 2013 hi ha un reducció de 83 places, fet que representa un decrement del 1,27%. Durant l’any 2014 es preveu la convocatòria de processos de promoció interna de places dels subgrups C2, C1, A2 i A1 de les escales d’administració general i especial, així com de diverses categories de guàrdia urbana i del servei de prevenció d’incendis. La promoció interna produirà un increment a les categories objecte de l’esmentada promoció i s’amortitzaran a les categories d’origen sense que això signifiqui un increment de la Plantilla. Despeses corrents en béns i serveis Les despeses corrents en béns i serveis sumen un import de 563,7 milions d’euros (30% del total), xifra un 2,1% superior a la del pressupost prorrogat 2013 (crèdit definitiu a 31/07/2013) i un 2,4% major a l’estimació de liquidació 2013. Tant en el Pressupost prorrogat 2013 com en el Projecte de Pressupost 2014 s’ha hagut de fer un esforç notable per tal de poder fer front a l’increment impositiu de l’IVA a l’any 2013 i als increments registrats en les tarifes d’energia elèctrica, en el preu de l’aigua i en el de carburants. Aquest esforç d’optimització en eficiència de la despesa, en especial en aquells serveis de suport de l’organització es reflecteix en una contenció de la despesa en arrendaments que augmenta lleugerament un 1,4% en relació als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, o en les despeses de manteniment, reparació i construcció, que cauen un 4,4%, en especial les corresponents a manteniment d’edificis que baixen un 4,1%. Les despeses de material, subministraments i altres augmenten lleugerament, un 1,1% envers els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013. Dins d’aquest apartat destaca especialment la despesa corresponent a neteja i recollida de residus que representa quasi el 50% de tota la despesa i que disminueix un 1%. Dins d’aquest apartat també s’hi inclouen diferents contractes de serveis (com el manteniment d’enllumenat, el de senyalització, el d’escales mecàniques, xarxa aigües, etc..) i contractes de gestió de serveis, entre els quals destaquen els d’acció social. Despeses financeres En aquest capítol de despesa es recullen els interessos i resta de despeses derivades de les operacions financeres i de l’endeutament. Els interessos de préstecs i altres operacions financeres han baixat un 9,8%, 4,5 milions d’euros menys en termes absoluts en comparació amb el Pressupost prorrogat 2013 (crèdit definitiu a 47 31/07/2013). Si es compara amb l’estimació de liquidació 2013, aquestes despeses mostren un increment del 13,8%. Transferències corrents Les transferències corrents comprenen els crèdits per aportacions de l’Ajuntament, sense que hi hagi contrapartida directa dels qui reben la transferència, i la seva destinació és finançar operacions corrents. Les transferències a organismes autònoms del propi Ajuntament ascendeixen a 227,8 milions d’euros i representen un 25% del total de transferències. TRANFERÈNCIES CORRENTS A ORGANISMES AUTÒNOMS Pressupost Pressupost Variació % Imports en milions d'euros prorrogat 2013 a inicial % s/ total PI2014 / 31/07/2013 2014 Pp2013 IM d'Hisenda 24,5 24,0 10,5% -2,2% IM d'Urbanisme 0,9 0,9 0,4% 0,0% IM d'Educacio 41,7 41,6 18,3% -0,3% IM d'Informàtica 24,8 30,1 13,2% 21,5% IM de Serveis Socials 100,0 90,8 39,9% -9,2% IM de Mercats 7,2 2,2 1,0% -69,3% IM Paisatge Urbà 7,7 7,7 3,4% 0,0% IM Barcelona Esports 28,9 22,6 9,9% -21,9% IM Persones amb discapacitat 7,9 8,0 3,5% 0,8% TOTAL 243,6 227,8 100,0% -6,5% Respecte al pressupost prorrogat al 2013 (crèdit definitiu a 31/07/2013) cal tenir en compte els següents factors: 48 La transferència corrent a d’Institut Municipal de Mercats es redueix perquè en el Pressupost 2012 (prorrogat al 2013) hi figurava una transferència en concepte de taxes de Mercats de gairebé 6 milions d’euros. En l’exercici 2014 els ingressos per les taxes de mercats figuren directament en el pressupost de d’Institut Municipal de Mercats. Les transferències a d’Institut Municipal d’Educació de Barcelona es mantenen respecte al Pressupost prorrogat 2013 (crèdits definitius a 31/07/2013). La transferència a l’Institut Municipal d’Esports es redueix en el 2014 en un 21,9% ja que l’any 2013 es celebraven els Mundials de Natació. Finalment, cal comentar que la reducció de la transferència a l’Institut Municipal de Serveis Socials és deguda a la millora de l’eficiència en la gestió del contracte d’adjudicació dels serveis d’atenció domiciliària (podent prestar un major volum de serveis a un cost menor). Aquesta millora ha permès dedicar els recursos a altres polítiques socials del sector de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, com els ajuts a menjadors, atenció a persones discapacitades i programes d’atenció a la joventut, les famílies i les dones en situació de vulnerabilitat. Les aportacions a Entitats Públiques Empresarials i a Societats Mercantils de l’Ajuntament sumen un import de 290 milions d’euros. En aquest cas, la variació respecte al pressupost prorrogat 2013 (crèdits definitius a 31/07/2013) suposa un increment del 1,3%. TRANFERÈNCIES CORRENTS A EPES i SM Pressupost Imports en milions d'euros prorrogat Pressupost 2013 a inicial % s/ total 31/07/2013 2014 IM de Cultura de Barcelona 101,8 101,6 35,0% IM Parcs i jardins 47,9 47,9 16,5% Patronat Mpal Habitatge 3,0 2,0 0,7% Fundació Mies van der Rohe 0,7 0,6 0,2% Barcelona Activa, SA 27,7 24,5 8,4% Informacio i Comunicacio de Barcelona 14,0 13,7 4,7% Barcelona Serveis Municipals 65,0 53,2 18,3% Barcelona Infrastructures Municipals 2,7 2,7 0,9% Foment Ciutat Vella 2,3 2,6 0,9% Proeixample 0,0 0,0 -- Pronoubarris 0,0 0,0 -- Barcelona Gestio Urbanistica 4,8 4,8 1,7% Cementiris de Barcelona 11,9 12,0 4,2% Tersa 4,0 4,0 1,4% Siresa 0,5 0,5 0,2% Barcelona Cicle de l'Aigua S.A. 0,0 19,8 -- TOTAL 286,2 290,0 100,0% Cal destacar la reorganització que ha tingut lloc entre les empreses que es dedicaven a equipaments i infraestructures. Proeixample S.A., Pronoubarris S.A., l’Agència del Carmel i 22@bcn desapareixen i des del punt de vista pressupostari s’integren a 49 Barcelona Infraestructures Municipals S.A. (BIMSA) i a Barcelona Gestió Urbanística S.A. (BAGURSA). Pel que fa a les transferències corrents a entitats locals, aquestes ascendeixen a 327,7 milions d’euros. Pel seu import podem destacar la transferència vinculada a la participació en els ingressos de l’Estat (72,9 milions d’euros) i la transferència en concepte de la taxa metropolitana de tractament de residus (54,9 milions d’euros), que van a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (72,9 milions d’euros). L’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità contempla un creixement del 5% (4 milions d’euros més), que explica bona part del creixement global d’aquestes transferències (1,2%). Les transferències a empreses privades que fa l’Ajuntament representen una part molt petita de les transferències i al 2014 baixen perquè ja no s’hi troba la transferència a Clabsa per al sanejament de la xarxa de clavegueram. La societat mercantil municipal Barcelona Cicle de l’Aigua S.A assumeix en el 2014 aquestes competències. Les transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre ascendeixen a 71,6 milions d’euros. S’han incrementat respecte al pressupost prorrogat 2013 (crèdits definitius a 31/07/2013) un 6,7%, 4,5 milions en termes absoluts, i tal com reflecteix el quadre següent, cal destacar l’increment en les polítiques de despesa de Serveis socials i promoció social i Educació . Transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre per polítiques de despesa Pressupost Pressupost Imports en milions d'euros prorrogat 2013 a inicial % s/ total 31/07/2013 2014 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 0,1 0,1 0,1% 15 Habitatge i urbanisme 3,7 3,3 4,7% 16 Benestar comunitari 0,2 0,2 0,3% 17 Medi Ambient 0,1 0,1 0,2% 23 Serveis socials i promoció social 26,3 28,5 39,8% 31 Sanitat 0,5 0,6 0,8% 32 Educació 1,0 3,3 4,5% 33 Cultura 8,9 9,3 13,0% 34 Esports 2,1 0,8 1,1% 43 Comerç, turisme i PIMES 13,6 13,8 19,3% 49 altres actuacions de caràcter econòmic 0,0 0,0 0,0% 91 Òrgans de Govern 3,9 3,9 5,5% 92 Serveis de caràcter general 6,6 7,6 10,6% 93 Administració financera i tributària 0,0 0,0 0,0% 94 Transferències a altres administracions 0,0 0,0 0,0% TOTAL 67,1 71,6 100,0% 50 Fons de contingència D’acord amb allò establert a l’article 31 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, es crea un fons de contingència, a fi d’incloure al Pressupost una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris, que es destinarà a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes al Pressupost inicialment aprovat, que poden presentar-se al llarg de l’exercici. La dotació diferenciada d’un fons de contingència no està prevista a l’ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, motiu pel qual és d’aplicació allò establert a l’article 167.3.c del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals que preveu, en relació a l’estructura dels estats d’ingressos i despeses, que en tot cas, els nivells de capítol i article hauran de ser els mateixos que els establerts per l’Administració de l’Estat. En base a això, es crea el capítol 5 en l’estructura econòmica de despeses, Fons de Contingència i altres imprevistos, que permetrà diferenciar els crèdits destinats al Fons de Contingència que marca la Llei Orgànica 2/2012. Aquest fons de reserva que es crea per garantir el principi d’equilibri financer servirà per finançar, amb els recursos de què disposa el pressupost, aquelles despeses imprevistes i, també, les incorporacions de romanents que es puguin produir d’acord amb la normativa d’hisendes locals. L’import que s’ha previst per aquest fons de contingència és de 24,9 milions d’euros (14,9 milions per a la dotació del fons de contingència de la Llei 2/2012 i 10 milions d’euros per imprevistos i funcions no classificades pel que fa a la política de serveis socials i promoció social). Les despeses de capital Pel que fa a les despeses de capital (capítol 6 Inversions reals i capítol 7 Transferències de capital) la previsió per al projecte de pressupostos 2014 és de 426,3 milions d’euros. Les inversions reals (401,0 milions d’euros), són aquelles que, a la seva finalització, s’activen a l’inventari municipal i les transferències de capital (25,3 milions d’euros) són aquelles aportacions de recursos que es fan arribar a un destí concret, sense que hi hagi un retorn directe per l’ajuntament i que s’han de fer servir per part de tercers per a fer inversions. Per l’anualitat 2014, l’ajuntament ha fet un gran esforç inversor, incrementant un 22% el pressupost d’aquest any en comparació a l’any anterior (tant en relació als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013 com pel que fa a l’estimació de liquidació 2013) i així poder donar compliment a les necessitats inversores reals de cadascun dels districtes de la ciutat. Durant aquest any, es continua mantenint la prioritat de la inversió en actuacions destinades a la millora i reposició (suposen un 85,43% del pressupost) fet que ajuda a 51 seguir reduint significativament la despesa corrent i suposa una millora en l’eficiència dels processos en els quals intervenen. Per exemple, està previst impulsar un pla de manteniment integral a tota la ciutat, millorar i rehabilitar centres educatius, millorar la seguretat en el trànsit, renovar la xarxa semafòrica i adequar els sistemes informàtics, així com invertir en gestió de sòl i habitatge. També, es continuarà donant un fort impuls a projectes estratègics i emblemàtics de caire urbanístics. A destacar, Glòries, Passeig de Gràcia, Diagonal, Av. Paral·lel. Els projectes d’inversió detallats en el pressupost es classifiquen en projectes de Millora (307,4 milions d’euros, 72,1%), Nova (62,1 milions d’euros, 14,6%) i de reposició (56,8 milions d’euros, 13,3%). Cadascun d’aquests projectes d’inversió va associat a un objectiu estratègic i de ciutat tal i com està previst en el Marc Estratègic 2012-2015. Pel que fa a la classificació per tipologia d’inversió, el següent gràfic mostra la seva distribució: Habitatge Assistència a òrgans Transferències (2%) No definit i municipals de capital (2%) pendent de Sistemes (1%) definir d'informació - (0%) TIC (5%) Reserva (6%) Espai públic (39%) Sòl (12%) Equipament (34%) A l’annex corresponent dels pressupostos es reflecteix el conjunt de projectes d’inversió que es preveuen executar dins l’anualitat 2014 així com els que han estat aprovats fins a la Comissió de Govern de 10 de setembre d’enguany, especificant el codi i nom de l’actuació. D’aquesta previsió cal destacar que, el 73% de la inversió la concentren les tipologies d’espai públic (39%) (majoritàriament vials) i equipament (34%) (principalment equipaments educatius, comercials, socials i culturals). 52 Les despeses financeres En el projecte de pressupost 2014 s’han pressupostat un total de 116,4 milions d’euros per a l’adquisició d’actius financers (capítol 8) i 131,5 milions per a passius financers (retorn del deute). Cal destacar que dels 116,4 milions pressupostats en el capítol 8, 101,5 milions d’euros corresponen als recursos provinents de la nova gestió d’aparcaments, aplicant-se aquestes despeses a inversions en l’àmbit de la política d’habitatge. La resta de de despeses del capítol 8 es destinen principalment a l’adquisició d’accions (Fira 2000) (7,8 milions d’euros) i la constitució de dipòsits (5,0 milions d’euros). 53 Visió per programes: per a què es gasta? La visió per programes permet classificar la despesa segons la seva finalitat i objectius, facilitant la priorització i presa de decisions pressupostàries, permetent un major vincle entre l’assignació dels recursos i l’obtenció de resultats determinats, així com una major transparència de les finances públiques en visualitzar, de forma més clara, la política pressupostària d’una administració. També esdevé el vincle entre la visió clàssica del pressupost, basada en les partides pressupostàries segons les classificacions econòmica i orgànica, i la visió estratègica (objectius del mapa de ciutat). L’estructura pressupostària per programes es composa de diversos nivells, essent el més agregat el de les àrees de despesa, el qual es desglossa en els nivells de política de despesa, grup de programa, programa i subprograma. Cal fer esment que mentre que els tres primers nivells de la classificació per programes es troben determinats per regulació de l’Estat3, la definició dels programes i subprogrames és potestat de les administracions locals. Les despeses corrents per polítiques i programes En relació a la distribució de les despeses corrents (incloent el fons de contingència) de l’Ajuntament per polítiques, es pot observar en el següent gràfic com els imports del projecte de pressupost 2014 es concentren principalment en les polítiques de Benestar comunitari (neteja, gestió de residus i enllumenat principalment) (20,5% del total), Seguretat i mobilitat ciutadana (14,8%) i en els principals serveis de caràcter social, com són els Serveis socials i la promoció social (12,2%), Cultura (6,4%) i Educació (5,5%). Quant a importància pel que fa al volum de recursos corrents destinats, també destaquen altres polítiques com els Serveis de caràcter general (administració i organització municipal, informació i atenció al ciutadà i participació) (8,2%) i el Transport públic (5,3%). 3Per a major detall vegeu l’Ordre EHA/36565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. 54 Distribució % de les despeses corrents dels Pressupostos 2014 per polítiques de despesa Benestar comunitari 20,5% Seguretat i mobilitat ciutadana 14,8% Serveis socials i promoció social 12,2% Serveis de caràcter general 8,2% Cultura 6,4% Educació 5,5% Transport públic 5,3% Administració financera i tributària 4,8% Transferències a altres administracions 4,7% Habitatge i urbanisme 4,5% Comerç, turisme i pimes… 3,0% Medi ambient 2,7% Deute públic 2,2% Òrgans de Govern 1,4% Esport 1,2% Sanitat 1,0% Altres actuacions de caràcter econòmic 0,8% Fons de contingència general* 0,8% Pensions 0,0% 0% 5% 10% 15% 20% 25% *El fons de contingència general es troba imputat en la classificació per programes en la política de despesa de serveis de caràcter general. En el quadre s’ha separat per motius interpretatius pel que fa al destí i orientació de les despeses corrents. Per tal de facilitar un major enteniment de la composició i magnitud de les polítiques de despesa quant a despesa corrent, tot seguit es realitza una anàlisi descriptiva detallada (per programes) per a cadascuna de les diferents polítiques de despesa. Les despeses en la política de Deute públic es xifren per un import de 41,6 milions d’euros. Tot i que aquest volum de despeses suposa una reducció envers els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013 (48,7 milions d’euros), el cert és que es tracta d’un import superior a aquell que s’estima que finalment s’acabarà liquidant en l’exercici 2013 (36,5 milions d’euros). Cal dir que aquesta política relativa a la càrrega del deute suposa una porció poc destacada en termes relatius envers el total de despeses corrents de l’Ajuntament de Barcelona (2,2%). Política de despesa 01 Deute públic Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 0111 Servei del deute 41,6 100,0% 2,2% Total 01 Deute públic 41,6 100,0% 2,2% 55 La política de Seguretat i mobilitat ciutadana representa el 14,8% de la despesa corrent total. Els crèdits d’aquesta política es concentren especialment en el programa de Seguretat ciutadana (serveis policials de la Guàrdia Urbana) (58,3%), i, en menor mesura, en els programes de Control i regulació de l’estacionament de la via pública (18,9%) i Prevenció i extinció d’incendis i salvament (14,7%). Aquesta política veu reduïts els seus recursos corrents en 4,4 milions d’euros (-1,5%) envers els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, fet que s’explica per una minoració dels imports del programa de Control i regulació de l'estacionament de la via pública (-4,6 milions d’euros), la qual s’origina per una menor previsió pel que fa als ingressos per les taxes de grua i estacionament. Pel que fa a la resta de programes de la política, cal destacar com, per un costat s’han minorat les assignacions pel programa d’Administració general de seguretat i mobilitat (-0,8 milions d’euros (-10,9%)), mentre que s’han incrementat els recursos en els principals programes finalistes en l’àmbit de la seguretat i la prevenció (0,7 milions d’euros en Seguretat ciutadana i 0,4 milions d’euros en Prevenció i extinció d’incendis i salvament). Política de despesa 13 Seguretat i mobilitat ciutadana Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 1301 Administració general de seguretat i mobilitat 6,9 2,4% 0,4% 1321 Seguretat ciutadana 164,4 58,3% 8,7% 1322 Prevenció de la delinqüència 0,7 0,2% 0,0% 1331 Control i regulació de l'estacionament de la via pública 53,2 18,9% 2,8% 1332 Mobilitat 15,4 5,5% 0,8% 1351 Prevenció i extinció d'incendis i salvament 41,3 14,7% 2,2% Total 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 281,8 100,0% 14,8% La política d’Habitatge i urbanisme representa el 4,5% del total de despesa corrent i suposa un import de 85,0 milions d’euros. Els programes que destaquen en termes quantitatius en aquesta política són els d’Administració d’habitat urbà (21,7%), Millora del paisatge urbà i qualitat de vida (12,5%), Actuació urbanística i disciplina (llicències, inspeccions,...) (12,1%), Espai públic (actuacions de millora i manteniment de l’espai públic) (11,8%) i Manteniment i renovació del paviment (9,2%). En relació als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, aquesta política experimenta al 2014 una minoració del 3,5% pel que fa despeses corrents. Cal esmentar que els programes amb un major impacte social (Habitatge social i Millora del paisatge urbà i qualitat de vida) mantenen les seves dotacions pressupostàries. A part de les despeses corrents que es dediquen a aquesta política, cal fer esment que gran part dels recursos municipals que s’acaben dedicant a la política d’Habitatge i urbanisme es corresponen amb despeses de capital, en estar estretament vinculat aquest àmbit amb la realització d’inversions. 56 Política de despesa 15 Habitatge i urbanisme Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 1501 Administració d'hàbitat urbà 18,5 21,7% 1,0% 1511 Actuació urbanística i disciplina 10,3 12,1% 0,5% 1512 Gestió del sòl 0,7 0,8% 0,0% 1513 Redacció de projectes-execució d'obres 6,2 7,3% 0,3% 1514 Projectes i estratègia 1,7 2,0% 0,1% 1515 Planejament de la ciutat 1,3 1,6% 0,1% 1516 Control i seguiment de grans infraestructures 7,4 8,7% 0,4% 1531 Habitatge social 5,1 6,0% 0,3% 1551 Manteniment i renovació del paviment 7,8 9,2% 0,4% 1552 Manteniment i renovació de les estructures vials 4,2 4,9% 0,2% 1553 Espai públic 10,1 11,8% 0,5% 1554 Llei de Barris 1,2 1,4% 0,1% 1571 Millora del paisatge urbà i la qualitat de vida 10,6 12,5% 0,6% Total 15 Habitatge i urbanisme 85,0 100,0% 4,5% Els serveis de la política de Benestar comunitari són els que tenen un pes més rellevant dins de la despesa corrent. Els programes d’aquesta política sumen un total de 388,9 milions d’euros, amb un pes del 20,5% dins del total de despesa corrent. Dins d’aquesta política s’engloben tots aquells programes i serveis derivats de la construcció, manteniment, conservació i funcionament dels serveis de sanejament, proveïment i distribució d’aigua, recollida, eliminació o tractament de residus, neteja viària, cementiris, etc... En aquesta política cal destacar, especialment el volum de recursos assignats al programa de Neteja viària (166,8 milions d’euros) i al programa de Recollida i gestió de residus (158,5 milions d’euros). Pel 2014 es consoliden els imports definitius a mes de juliol del pressupost prorrogat 2013, mostrant un lleuger increment (0,2%) en les seves dotacions de despesa corrent. Política de despesa 16 Benestar comunitari Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 1611 Abastament de les aigües 2,5 0,7% 0,1% 1612 Sanejament xarxa de clavegueram 20,5 5,3% 1,1% 1621 Recollida i gestió de residus 158,5 40,7% 8,3% 1631 Neteja viària 166,8 42,9% 8,8% 1641 Cementiris 12,0 3,1% 0,6% 1651 Gestió de l'enllumenat públic 27,3 7,0% 1,4% 1691 Protecció i control d'animals 1,3 0,3% 0,1% Total 16 Benestar comunitari 388,9 100,0% 20,5% La política de Medi ambient té una assignació de despeses corrents de 51,7 milions d’euros, recursos els quals es concreten molt majoritàriament en el programa d’Espais verds i biodiversitat (48,0 milions d’euros). 57 Tot i que aquesta política experimenta un lleuger increment (0,5 milions d’euros) en les seves despeses en relació als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, cal dir que els programes que concentren aquest increment (Intervenció acústica ambiental i Gestió dels recursos energètics locals) mostren un augment notable en termes relatius (25,2% i 29,7% respectivament). En les variacions d’aquests dos programes cal destacar l’efecte de l’increment de materials de control del so i les actuacions de foment del vehicle elèctric. Política de despesa 17 Medi ambient Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 1711 Espais verds i biodiversitat 48,0 92,8% 2,5% 1791 Educació i intervenció mediambiental 1,7 3,3% 0,1% 1793 Intervenció acústica ambiental 0,7 1,3% 0,0% 1794 Gestió de recursos energètics locals 1,3 2,5% 0,1% Total 17 Medi ambient 51,7 100,0% 2,7% L’import de la política de despesa de Pensions suma un total de 0,8 milions d’euros, import pràcticament idèntic al mostrat en els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013. Política de despesa 21 Pensions Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 2111 Pensions i altres prestacions econòmiques 0,8 100,0% 0,0% Total 21 Pensions 0,8 100,0% 0,0% Amb una dotació de 232,4 milions d’euros, la política de Serveis socials i promoció social suposa una de les principals polítiques de l’Ajuntament quant a despeses corrents (un 12,2% sobre el total de despeses corrents). Aquesta política comprèn principalment els serveis municipals de protecció i promoció social, drets civils i lluita contra la discriminació i la cooperació internacional. Els programes que concentren una major part de la despesa dins d’aquesta política són els d’Atenció a les persones en situació de dependència (24,9%) (incloent el programa els serveis de teleassistència i atenció social i neteja de la llar (SAD)), els Serveis socials bàsics (18,7%) i l’Atenció a persones en situació de pobresa i risc d’exclusió (10,2%) (programa el qual comprèn els centres, residències i serveis per a les persones sense sostre, els menjadors socials,...). Tanmateix, cal destacar que el 2014 s’ha dotat en aquesta política i amb un import de 10 milions d’euros un Fons de contingència social. 58 Cal dir que gran part dels serveis compresos en aquesta política s’instrumenten mitjançant entitats municipals dependents, com ara l’Institut Municipal de Serveis Socials o l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. En relació als imports de referència 2013 (crèdits definitius a 31 de juliol), aquesta política mostra al 2014 un increment de 7,1 milions d’euros (un 3,1% en termes percentuals). Cal dir que, tot i aquest increment en termes absoluts, es produeix un creixement en termes reals de 16,2 milions d’euros (7,2%), degut a les millores de gestió en la contractació del servei d’atenció domiciliària, que han suposat en el 2014 poder arribar a prestar un volum inclús superior de serveis (al voltant d’un 4% d’increment en les hores del sistema d’atenció domiciliària) a un cost menor (-9,1 milions d’euros), tot garantint la no existència de llistes d’espera en aquest servei. En aquests termes, cal destacar que la despesa global dels programes relatius a la protecció social, (grups de programes 231, 233, 234 i 239) s’incrementaria en 13,2 milions d’euros (7,3%) i la despesa en promoció social (grup de programes 232) ho faria en 3,6 milions d’euros (14,7%). Política de despesa 23 Serveis socials i promoció social Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 2301 Administració general de serveis socials 10,1 4,4% 0,5% 2302 Admin. general de serveis a les persones i al territori 9,4 4,0% 0,5% 2311 Atenció infància i adolescència 7,5 3,2% 0,4% 2312 Atenció i suport als individus i a les famílies 2,0 0,8% 0,1% 2313 Atenció a la gent gran 16,1 6,9% 0,8% 2314 Atenció a persones en situació de pobresa i risc d'exclusió 23,7 10,2% 1,2% 2315 Serveis socials bàsics* 0,5 0,2% 0,0% 2316 Atenció la immigració 5,2 2,2% 0,3% 2317 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 6,1 2,6% 0,3% 2318 Atenció a grups i comunitats 0,1 0,0% 0,0% 2319 Emergències i urgències socials 3,5 1,5% 0,2% 2321 Promoció i participació de la infància i l'adolescència 4,1 1,8% 0,2% 2322 Promoció i atenció a la joventut 5,3 2,3% 0,3% 2323 Promoció de la gent gran 4,6 2,0% 0,2% 2324 Promoció de les dones 0,6 0,3% 0,0% 2325 Drets humans i no discriminació: foment, promoció i atenció 2,3 1,0% 0,1% 2326 Promoció social de la immigració 3,1 1,3% 0,2% 2327 Temps i qualitat de vida 0,8 0,3% 0,0% 2328 Serveis i projectes comunitaris 0,6 0,3% 0,0% 2329 Cooperació i ajuda 7,0 3,0% 0,4% 2331 Atenció a les persones en situació de dependència* 100,9 43,4% 5,3% 2341 Atenció a les persones discapacitades 9,0 3,9% 0,5% 2391 Fons de contingència social 10,0 4,3% 0,5% Total 23 Serveis socials i promoció social 232,4 100,0% 12,2% *La imputació de despeses en aquests dos programes no es correspon a les despeses efectives en les corresponents matèries, ja que per motius de simplificació comptable en la realització de transferències a l'IMSS, s'han unificat aquestes despeses principalment en el programa 2331 Atenció a les persones en situació de dependència. Les despeses reals pels programes 2315 Serveis socials bàsics i 2331 Atenció a les persones en situació de dependència són de 43,5 milions d’euros (18,7% del total de la política) i 57,8 milions d’euros respectivament (24,9% del total de la política). 59 Les despeses corrents quant a la política de Sanitat assoleixen en el projecte de pressupost 2014 en un import de 18,8 milions d’euros (l’1,0% del total de les despeses corrents de l’Ajuntament). Els recursos principalment es destinen al programa de Promoció i protecció de la salut (88,1%), i en menor mesura, a l’Assistència sanitària (11,9%). Dins del programa de Promoció i protecció social, les despeses es concentren en el subprograma de protecció de la salut (serveis d’epidemiologia, vacunació infantil, inspecció i autoritat sanitària, control establiments alimentaris, vigilància i control de plagues a la ciutat i control ambiental de l’aire i l’aigua), mentre que pel que fa al programa d’assistència sanitària destaca la prestació de serveis de prevenció i tractament de les drogoaddiccions. Les despeses en aquesta política experimenten un molt lleuger increment en les seves dotacions (envers els imports de referència 2013) (0,4%), el qual es concentra en l’àmbit de la promoció de la salut. Política de despesa 31 Sanitat Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 3121 Assistència sanitària 2,2 11,9% 0,1% 3131 Promoció i protecció de la salut 16,6 88,1% 0,9% Total 31 Sanitat 18,8 100,0% 1,0% La política d’Educació suposa el 5,5% de les despeses corrents de l’Ajuntament, un total de 103,8 milions d’euros, i s’instrumenta principalment mitjançant l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Els programes que concentren la despesa corrent d’aquesta política, i que es materialitzen principalment a través de transferències al l’IMEB i al Consorci, són el Suport obligatori a els centres educatius (39,2%) (neteja, manteniment, subministraments i vigilància dels centres educatius), les Escoles bressol municipals (26,8%), i, en menor mesura, l’Administració general d’educació (8,5%), la Promoció educativa (7,0%) i els Serveis complementaris d’educació (5,4%). Les despeses corrents de la política d’Educació creixen en 3,0 milions d’euros (un 3,0%) envers els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, variació la qual s’explica fonamentalment per un increment en 2,5 milions d’euros pel que fa a les ajuts de menjador (on amb l’import pressupostat de 5,1 milions d’euros s’espera poder cobrir el 100% de les sol·licituds). Cal dir que en relació als imports de referència del 2013, en el 2014 s’han reduït els ingressos finalistes que es rebien per a finançar aquesta política (-6,4 milions d’euros), on per tant, l’Ajuntament ha tingut que realitzar un esforç a càrrec de recursos propis per a mantenir i inclús augmentar els recursos d’aquesta política. D’aquesta forma, a càrrec dels recursos propis de l’Ajuntament, les despeses corrents en aquesta política s’incrementarien en un 9,4 milions d’euros, és a dir, un 10,9%. 60 Política de despesa 32 Educació Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 3201 Administració general d'educació 8,8 8,5% 0,5% 3202 Suport obligatori als centres educatius 40,7 39,2% 2,1% 3211 Escoles bressol municipals 27,9 26,8% 1,5% 3212 Educació infantil i primària 1,4 1,4% 0,1% 3221 Educació secundària i formació professional 2,0 2,0% 0,1% 3231 Promoció educativa 7,2 7,0% 0,4% 3241 Serveis complementaris d'educació 5,6 5,4% 0,3% 3251 Ensenyaments musicals 4,8 4,6% 0,3% 3252 Ensenyaments artístics 2,8 2,7% 0,1% 3253 Altres ensenyaments 2,7 2,6% 0,1% Total 32 Educació 103,8 100,0% 5,5% Els recursos corrents dedicats a la política de Cultura representen el 6,4% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament amb un import de 120,7 milions d’euros. El programa de Museus i arts plàstiques comprèn un àmplia part dels recursos destinats a aquesta política (38,3%), en el qual s’hi consignen les despeses pel que fa a museus, centres patrimonials i exposicions. En menor proporció també tenen un pes destacat les Arts escèniques i la música (14,3%), la Promoció cultural (12,6%) (on s’inclouen actuacions de promoció de la cultura, suport a la creació, producció i projecció internacional i iniciatives de preservació i difusió de la cultura i llengua catalana) i els equipaments culturals de proximitat, com ara els Centres cívics (10,5%) i les Biblioteques (10,2%). Cal destacar que en el 2014, pel que fa a grans projectes culturals, es preveu la posada en marxa del Disseny Hub i el funcionament a ple rendiment del Born Centre Cultural. En relació als crèdits definitius a 31 de juliol de 2013, els imports pel 2014 d’aquesta política romanen pràcticament constants (-0,1%), consolidant-se així el Fons de Capitalitat Cultural (per a garantir la continuïtat i qualitat dels grans espais culturals de la ciutat, tant en la seva programació com en les instal·lacions) i el manteniment conjunt de les despeses d’aquesta política. Política de despesa 33 Cultura Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 3301 Administració general de cultura 10,6 8,8% 0,6% 3321 Biblioteques 12,3 10,2% 0,6% 3331 Museus i arts plàstiques 46,2 38,3% 2,4% 3341 Promoció cultural 15,2 12,6% 0,8% 3342 Centres cívics 12,7 10,5% 0,7% 3351 Arts escèniques i música 17,2 14,3% 0,9% 3361 Patrimoni històric i artístic de la ciutat 0,2 0,2% 0,0% 3381 Festes i actes populars 6,3 5,2% 0,3% Total 33 Cultura 120,7 100,0% 6,4% 61 La política d’Esport compta amb uns recursos corrents de 23,7 milions d’euros, import que suposa l’1,5% de la despesa corrent municipal. Aquesta política compta amb 3 programes pressupostaris (Gestió i promoció de l’esport, Instal·lacions esportives i Esdeveniments esportius), els quals suposen el 44,4%, 19,0% i 36,6% respectivament del total assignat. Els programes de Gestió i promoció de l’esport i Instal·lacions esportives comprenen gran part dels recursos destinats pel que fa a la promoció de l’esport en la població barcelonina, amb la gestió dels centres i instal·lacions esportives municipals i la realització d’actuacions de foment promoció de la pràctica esportiva i l’activitat física, amb un especial èmfasi pel que fa a la població infantil, adolescent i persones amb discapacitat, reforçant el caràcter cohesiu i inclusiu que té l’esport (amb programes d’actuació com, per exemple, “Convivim esportivament” i “l’Esport inclou”). En el programa d’Esdeveniments esportius, s’hi doten els recursos vinculats a l’acollida i suport de grans esdeveniments esportius de referència en el context europeu i mundial (com ara els campionats mundials de bàsquet 2014, la Barcelona World Race o el Torneig de Tennis Comte de Godó), els quals permeten enfortir la projecció internacional de la ciutat i promocionar i fomentar l’esport en la ciutadania. En termes comparatius amb el 2013, els recursos corrents d’aquesta política es redueixen en 8,0 milions d’euros, fet el qual es deu a la minoració de les despeses en 8,1 milions d’euros pel que fa a esdeveniments esportius, reducció la qual s’explica per la no recurrència en el 2014 de despeses associades a determinats esdeveniments, com per exemple els mundials de natació. D’altra banda, els programes de Gestió i promoció de l’esport i Instal·lacions esportives consoliden i incrementen molt lleugerament els seus recursos (0,6%). Política de despesa 34 Esport Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 3411 Gestió i promoció de l'esport 10,5 44,4% 0,6% 3421 Instal·lacions esportives 4,5 19,0% 0,2% 3431 Esdeveniments esportius 8,7 36,6% 0,5% Total 34 Esport 23,7 100,0% 1,2% En la política de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses s’han assignat unes despeses corrents per valor de 57,3 milions d’euros al 2014, les quals suposen el 3,0% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. Aquesta política concentra especialment les seves despeses en aquells programes que incideixen directament en la generació d’ocupació i el creixement econòmic de la ciutat, destacant el Suport a l’empresa, l’emprenedoria i l’ocupació (35,1% del total de la política) i el Foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (27,3% del total de la política). En aquests programes cal destacar les actuacions que s’engegaran i consolidaran al llarg del 2014, com ara la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE), el reforç als serveis de suport a l’emprenedoria (Free Zone), la consolidació dels serveis 62 permanents i universals d’orientació laboral, recerca de feina i desenvolupament professional, nous programes de lluita contra l’atur juvenil i el reforç de la marca Barcelona. Cal destacar, per un altre costat, les despeses corrents d’aquesta política destinades al Foment i promoció del turisme (7,5 milions d’euros), la Promoció del comerç (6,6 milions d’euros), els Mercats Municipals (2,2 milions d’euros) i la Promoció econòmica de la ciutat (1,9 milions d’euros). Cal dir que en aquesta política ja no s’inclouen en el pressupost de l’Ajuntament els ingressos i despeses associats a la taxa de mercats (ja que es s’imputen directament en el pressupost de l’Institut de Municipal de Mercats de Barcelona). Les despeses corrents en aquesta política, eliminant l’efecte de la taxa de mercats, s’incrementen en 6,3 milions d’euros respecte els imports de referència del 2013, increment el qual es deu en part a la inclusió d’una previsió d’ingressos per 5,7 milions d’euros procedent del fons per al foment del turisme. Pel 2014 es preveu la consolidació de l’increment de despeses que es va produir al llarg del 2013 en aquesta política arran la modificació de crèdit del plenari del mes d’abril. Política de despesa 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 4301 Administració general d'acció econòmica 2,7 4,6% 0,1% 4311 Promoció del comerç 6,6 11,5% 0,3% 4312 Mercats municipals 2,2 3,8% 0,1% 4321 Foment i promoció del turisme 7,5 13,0% 0,4% 4331 Suport a l'empresa, l'emprenedoria i l'ocupació 20,1 35,1% 1,1% 4332 Promoció econòmica de la ciutat 1,9 3,3% 0,1% 4333 Foment del creixement econòmic i de sectors estratègics 15,7 27,3% 0,8% 4334 Dinamització econòmica de proximitat 0,7 1,2% 0,0% Total 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 57,3 100,0% 3,0% El Transport públic té una dotació de despeses corrents de 100,9 milions d’euros, import que suposa el 5,3% de les despeses corrents municipals. Aquesta política consta de dos programes, el Suport al transport públic de viatgers (transferència a l’Autoritzat del Transport Metropolità (ATM) pel finançament dels principals transport públics de la ciutat), el qual concentra una àmplia majoria dels recursos de la política (83,4%), i el Servei del Bicing, que aglutina el 16,6% restant. En relació als crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, aquesta política experimenta un increment de 13,5 milions d’euros (15,5%). Aquesta variació s’explica per un increment en 4,0 milions d’euros en les transferències a l’ATM (5,0%) i unes majors despeses pel servei del Bicing en 9,5 milions d’euros. En relació a la variació en les despeses pel servei del Bicing, cal dir que el projecte de pressupostos 2014 s’han inclòs en el propi pressupost de l’Ajuntament els ingressos i despeses relatius a aquest servei, a diferència d’anys anteriors, on hi constava una transferència a Barcelona de Serveis Municipals S.A. (BSM) per a cobrir el dèficit del servei. L’increment en termes reals i comparatius se situaria en unes majors despeses en el 63 Bicing per valor de 3,9 milions d’euros i d’uns 7,9 milions d’euros pel conjunt de la política. Política de despesa 44 Transport públic Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 4411 Suport al transport públic de viatgers 84,2 83,4% 4,4% 4412 Servei del Bicing 16,8 16,6% 0,9% Total 44 Transport públic 100,9 100,0% 5,3% La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una assignació pressupostària de 14,9 milions d’euros i es composa de dos programes pressupostaris, el de Mitjans de comunicació públics (que comprèn la transferència a Informació i Comunicació de Barcelona S.A. (BTV,..)), el qual concentra la major part dels recursos de la política (92,2%) i el de Defensa dels drets dels consumidors (7,8%), programa el qual s’hi contenen les despeses orientades a l’arbitratge (Junta Arbitral de Consum de Barcelona) i la informació al consumidor (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). La lleugera reducció de recursos en aquesta política (-0,3 milions d’euros) es deu principalment al programa de Mitjans de comunicació públics, on es redueixen les despeses en 0,2 milions d’euros respecte els crèdits definitius a mes de juliol del pressupost prorrogat 2013. Política de despesa 49 Altres actuacions de caràcter econòmic Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 4911 Mitjans de comunicació públics 13,7 92,2% 0,7% 4931 Defensa dels drets dels consumidors 1,2 7,8% 0,1% Total 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 14,9 100,0% 0,8% La política d’Òrgans de govern té un pes de l’1,4% de les despeses corrents, concentrant els seus recursos principalment en el programa d’Òrgans de govern (75,1%), i, en menor grau, en el programa de Relacions institucionals (24,9%). Aquesta política comprèn les despeses relacionades amb el funcionament dels diferents òrgans de govern i la representació política de la ciutat, l’atenció protocol·lària i les relacions institucionals. 64 Política de despesa 91 Òrgans de govern Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 9121 Òrgans de govern 20,4 75,1% 1,1% 9122 Relacions institucionals 6,7 24,9% 0,4% Total 91 Òrgans de govern 27,1 100,0% 1,4% En la política de Serveis de caràcter general (169,9 milions d’euros de despeses corrents, les quals suposen el 8,9% del total de l’Ajuntament), s’hi contenen tant aquells programes relacionats amb l’administració i funcionament de l’Ajuntament (direcció i administració, organització i recursos humans, arxiu, estadística i estudis i sistemes d’informació i telecomunicacions), els quals concentren la major part de la despesa corrent d’aquesta política, com aquells vinculats a l’atenció i informació al ciutadà i la participació. Cal destacar que, a diferència de l’exercici 2013, dins d’aquesta política s’ha dotat en el projecte de pressupost 2014 d’uns Fons de contingència general (d’acord amb l’actual normativa relativa a l’estabilitat pressupostària) per valor de 14,9 milions d’euros (valor de les despeses d’aquest programa pel que fa al capítol 5), s’han incrementat despeses per valor de 3,0 milions d’euros degut a l’efecte de pressupostar ja en pressupost inicial uns ingressos procedents dels districtes que s’executaven al llarg de l’any, i s’han pressupostat 2,0 milions d’euros per a finançar projectes que suposin millores destacables en la gestió municipal (espais de coresponsabilitat). En termes comparatius homogenis amb els crèdits definitius a 31 de juliol del pressupost prorrogat 2013, les despeses corrents d’aquesta política s’incrementarien en 9,2 milions d’euros, els quals s’explicarien principalment per un increment en les despeses dels programes de Sistemes d’informació i telecomunicacions municipals (5,4 milions d’euros d’increment) i de Dotació per imprevistos (3,0 milions d’euros d’increment) (principalment pel que fa a imprevistos de despeses de personal). Política de despesa 92 Serveis de caràcter general Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 9201 Direcció i administració generals 51,3 30,2% 2,7% 9202 Defensa de drets i llibertats públiques dels ciutadans 0,7 0,4% 0,0% 9203 Arxiu i biblioteca municipal 3,4 2,0% 0,2% 9221 Serveis d'organització i recursos humans 6,3 3,7% 0,3% 9231 Estadístiques i estudis municipals 1,5 0,9% 0,1% 9241 Relació amb la ciutadania i les entitats 8,0 4,7% 0,4% 9251 Informació i atenció al ciutadà 14,3 8,4% 0,8% 9252 Comunicació corporativa 22,4 13,2% 1,2% 9261 Sistemes d'informació i telecomunicacions municipals 30,3 17,9% 1,6% 9291 Fons de contingència* 15,2 8,9% 0,8% 9292 Dotació per imprevistos 16,4 9,7% 0,9% Total 92 Serveis de caràcter general 169,9 100,0% 8,9% *Inclou 14,9 milions d’euros del Fons de contingència general (despeses de capítol 5). 65 La política de despesa d’Administració financera i tributària comprèn aquelles actuacions dirigides a gestionar i administrar les finances i el patrimoni municipal. Aquesta política suposa el 4,8% de les despeses corrents i els seus recursos es concentren especialment en la Gestió del patrimoni municipal (66,2%) (manteniment d’edificis municipals (subministraments, neteja i altres serveis) i gestió patrimonial)) i en l’Administració tributària i dels ingressos municipals (27,0%), i, en menor mesura, en l’Administració i control econòmic i financer (5,9%) (administració pressupostària, financera i comptable i control intern) i la Gestió del deute i la tresoreria (0,8%). Política de despesa 93 Administració financera i tributària Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 9311 Administració i control econòmic i financer 5,4 5,9% 0,3% 9321 Administració tributària i dels ingressos municipals 24,5 27,0% 1,3% 9331 Gestió del patrimoni municipal 59,9 66,2% 3,2% 9341 Gestió del deute i la tresoreria 0,8 0,8% 0,0% Total 93 Administració financera i tributària 90,5 100,0% 4,8% Finalment es troba la política de Transferències a altres administracions, la qual té una assignació de despeses corrents de 90 milions d’euros, que suposen el 4,7% de la despesa corrent. Aquest política comprèn principalment les transferències que realitza l’Ajuntament de Barcelona per al finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Política de despesa 94 Transferències a altres administracions Pressupost Distrib. % Distrib. % Imports en milions d'euros inicial sobre sobre total 2014 política de despeses despesa corrents 9421 Transferències a administracions públiques 90,0 100,0% 4,7% Total 94 Transferències a altres administracions 90,0 100,0% 4,7% Les despeses de capital per polítiques de despesa A l’analitzar la despesa de capital per polítiques de despesa s’observa que la política d’Habitatge i urbanisme, amb 301,6 milions d’euros i un pes del 70,7% sobre el total de despesa de capital és a la qual s’hi destinen més recursos en el projecte de pressupost 2014. En aquesta política de despesa s’inclou la inversió en habitatge, en millora de carrers, il·luminació, en grans projectes urbanístics, etc... A més d’aquesta política, també destaquen, tot i que en un menor grau, les inversions relatives als Serveis de caràcter general (30,4 milions d’euros), l’Educació (25,9 milions d’euros) i el Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses (24,0 milions d’euros), destacant en aquest darrer cas les obres de millora en l’àmbit dels mercats. En el quadre i gràfic següents es detalla la despesa de capital per polítiques de despesa: 66 DESPESES DE CAPITAL PER POLÍTIQUES DE DESPESA Pressupost Imports en milions d'euros inicial Distrib. 2014 % 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 17,1 4,0% 15 Habitatge i urbanisme 301,6 70,7% 17 Medi ambient 4,1 1,0% 23 Serveis socials i promoció social 3,6 0,9% 31 Sanitat 0,6 0,1% 32 Educació 25,9 6,1% 33 Cultura 12,2 2,9% 34 Esport 6,5 1,5% 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 24,0 5,6% 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 0,3 0,1% 92 Serveis de caràcter general 30,4 7,1% 93 Administració financera i tributària 0,1 0,0% Total 426,3 100,0% Distribució % de les despeses de capital 2014 per polítiques de despesa Habitatge i urbanisme 70,7% Serveis de caràcter general 7,1% Educació 6,1% Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 5,6% Seguretat i mobilitat ciutadana 4,0% Cultura 2,9% Esport 1,5% Medi ambient 1,0% Serveis socials i promoció social 0,9% Sanitat 0,1% Altres actuacions de caràcter econòmic 0,1% Administració financera i tributària 0,0% 0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 67 Visió orgànica: qui gasta? La visió orgànica classifica els ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona segons l’òrgan o unitat que els gestiona o executa. Aquesta visió permet delimitar l’assignació dels recursos pressupostaris en els diferents òrgans o unitats de l’administració, així com la responsabilitat del seu ús eficient i eficaç i de l’acompliment dels objectius fixats. La classificació orgànica del pressupost es basa principalment en l’estructura de l’administració municipal, i s’estructura en sectors i subsectors (gerències i districtes). Pels Pressupostos 2014, l’Ajuntament de Barcelona consta de 7 sectors (dos dígits) i 23 subsectors (4 dígits). A continuació es detallen els esmentats sectors i subsectors amb les seves corresponent codificacions:  01 sector de Recursos o 0101 Gerència de Recursos o 0102 Gerència de Recursos Humans i Organització o 0104 Gerència Municipal i Coordinació Ens i Territori  02 sector de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports o 0201 Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports  04 sector de Prevenció, Seguretat i Mobilitat o 0401 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat  05 sector d’Hàbitat Urbà o 0501 Gerència d’Hàbitat Urbà o 0502 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans o 0503 Gerència d’Urbanisme o 0504 Infraestructures i Coordinació Urbana  06 sector Districtes o 0601 Districte de Ciutat Vella o 0602 Districte de l’Eixample o 0603 Districte de Sants - Montjuïc o 0604 Districte de Les Corts o 0605 Districte de Sarrià - Sant Gervasi o 0606 Districte de Gràcia o 0607 Districte d’Horta - Guinardó o 0608 Districte de Nou Barris o 0609 Districte de Sant Andreu o 0610 Districte de Sant Martí  07 sector d’Economia, Empresa i Ocupació i Serveis Centrals o 0701 Economia o 0702 Empresa i Ocupació o 0703 Serveis Centrals  08 sector de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació o 0801 Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació En el següent quadre es mostren les despeses assignades als diferents sectors i subsectors en el Pressupost 2014, diferenciant segons tipologies de despeses: 68 Despeses Fons de Despeses de Despeses no Despeses Imports en milions d'euros corrents % contingència capital % financeres % financeres Despeses % (capítols 1 a 4) (capítol 5) (capítol 6 i 7) (capítols 1 a 7) (capítols 8 i 9) totals 0101 Gerència de Recursos 154,5 8,2% 12,5 2,9% 167,0 7,2% 167,0 6,5% 0102 Gerència de Recursos Humans i Organització 6,4 0,3% 6,4 0,3% 6,4 0,2% 0104 Gerència Municipal i Coordinació Ens i Territori 13,4 0,7% 13,4 0,6% 13,4 0,5% Subtotal sector 01 Recursos 174,3 9,3% 12,5 2,9% 186,8 8,0% 186,8 7,3% 0201 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 183,6 9,8% 10,0 4,0 0,9% 197,6 8,5% 197,6 7,7% 0401 Prevenció, Seguretat i Mobilitat 240,2 12,8% 17,1 4,0% 257,2 11,1% 257,2 10,0% 0501 Gerència d'Hàbitat Urbà 40,2 2,1% 12,9 3,0% 53,2 2,3% 53,2 2,1% 0502 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans 308,4 16,5% 3,4 0,8% 311,8 13,4% 311,8 12,1% 0503 Gerència d'Urbanisme 7,7 0,4% 7,7 0,3% 7,7 0,3% 0504 Gerència d'Infraestructures i Coordinació Urbana 35,9 1,9% 9,8 45,7 2,0% 45,7 1,8% Subtotal sector 05 Hàbitat Urbà 392,3 20,9% 26,1 6,1% 418,4 18,0% 418,4 16,3% 0601 Ciutat Vella 45,0 2,4% 45,0 1,9% 45,0 1,7% 0602 Eixample 38,6 2,1% 38,6 1,7% 38,6 1,5% 0603 Sants-Montjuïc 32,1 1,7% 32,1 1,4% 32,1 1,2% 0604 Les Corts 14,8 0,8% 14,8 0,6% 14,8 0,6% 0605 Sarrià-St.Gervasi 20,7 1,1% 20,7 0,9% 20,7 0,8% 0606 Gràcia 21,0 1,1% 21,0 0,9% 21,0 0,8% 0607 Horta-Guinardó 24,9 1,3% 24,9 1,1% 24,9 1,0% 0608 Nou Barris 26,4 1,4% 26,4 1,1% 26,4 1,0% 0609 Sant Andreu 21,8 1,2% 21,8 0,9% 21,8 0,8% 0610 Sant Martí 36,6 2,0% 36,6 1,6% 36,6 1,4% Subtotal 06 Districtes 281,9 15,0% 0,0 -- 281,9 12,1% 281,9 11,0% 0701 Gerència d'Economia 30,1 1,6% 30,1 1,3% 30,1 1,2% 0702 Gerència d'Empresa i Ocupació 56,3 3,0% 56,3 2,4% 56,3 2,2% Subtotal 0701+0702 Economia, Empresa i Ocupació 86,3 4,6% 0,0 -- 86,3 3,7% 86,3 3,4% 0703 Serveis Centrals 310,3 16,6% 14,9 361,6 84,8% 686,8 29,5% 247,9 934,6 36,3% 0801 Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació 206,0 11,0% 5,0 1,2% 211,1 9,1% 211,1 8,2% Total 1.875,0 100,0% 24,9 426,3 100,0% 2.326,1 100,0% 247,9 2.574,0 100,0% 69 Orgànic de Recursos (01) La Gerència de Recursos gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 9, Actuacions de caràcter general. Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 174,3 milions d’euros, que representa un 9,3% del total de despeses corrents del pressupost municipal. Els principals àmbits d’actuació són els de gestió del patrimoni municipal, direcció i administració general, òrgans de govern, comunicació corporativa, gestió xarxa integrada d’informació i informació i atenció al ciutadà. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els de Cooperació i ajuda i les aportacions a Institut de Comunicació de Barcelona. Dins de la Gerència de Recursos es gestionen administrativament els pressupostos de la Gerència de Recursos Humans i Organització i de la Gerència Municipal i gerències adjuntes (Coordinació Territorial i Coordinació d’Empreses i Entitats). Orgànic de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (02) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència correspon a serveis a les persones i comprèn un ampli ventall de polítiques de despesa: serveis socials i promoció social, tant pel que fa a serveis bàsics com a serveis especialitzats (infància, gent gran, sense sostre, discapacitats, drogodependències, etc.), temes d’igualtat, atenció a dona, immigració, drets humans, promoció de joves, protecció de la salut, esports, etc... El total de pressupost corrent per a 2014 és de 183,6 milions d’euros, que representa un 9,8% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. D’aquest import, una part important, prop de 83 milions d’euros, correspon a aportacions a organismes autònoms o entitats del propi Grup Ajuntament, atès que bona part d’aquests serveis es gestionen de forma descentralitzada. Destaquen, entre altres, les aportacions a l’Institut Municipal de Serveis Socials per temes de dependència, servei d’assistència a domicili, etc.; a l’Institut Barcelona Esports, que té encomanada la gestió de l’esport, tant pel que fa a promoció com a esdeveniments esportius; a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, per atenció i transport a discapacitats; al Consorci Sanitari de Barcelona - Agència de Salut Pública tant per promoció de la salut, com pel tractament de drogodependències. Orgànic Prevenció, Seguretat i Mobilitat (04) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència comprèn tres línies principals, mobilitat i ordenació del trànsit, el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament (bombers) i el programa de seguretat ciutadana (fonamentalment la Guàrdia Urbana). El seu pressupost de despesa corrent per al 2014 és de 240,2 milions d’euros, que representa un 12,8% de les despeses corrent de l’Ajuntament. Cal destacar la importància quantitativa que té l’equip humà dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 207,9 milions d’euros corresponen a despeses de personal. D’aquests, 70 149,7 milions corresponen a serveis generals de la Guàrdia Urbana i 36,4 a intervenció en incendis i salvament. Orgànic d’Hàbitat Urbà (05) El sector d’Hàbitat Urbà desglossa el seu pressupost en quatre suborgànics: Hàbitat Urbà que recull actuacions de planificació, estratègia, promoció d’habitatge, etc., a més de serveis comuns administratius de la gerència; Medi ambient i Serveis Urbans que abasta actuacions tant diverses com neteja viària i recollida de residus, clavegueram, abastament d’aigües, medi ambient, etc.; Urbanisme, que gestiona llicències urbanístiques, inspeccions, gestió de sol, planejament de la ciutat, etc..; i Infraestructures i Coordinació urbana, que s’encarrega de temes diversos com senyalització viària; manteniment, control i seguiment de grans infraestructures (rondes, ...); enllumenat públic ó la gestió de recursos energètics locals. El seu pressupost de despesa corrent per al 2014 és de 392,3 milions d’euros, que representa un 20,9% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal remarcar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en béns i serveis corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 213,4 milions d’euros corresponen a compra de béns i serveis (on hi té un pes rellevant el contracte de neteja i recollida de residus). Destacar, també, dins del capítol 4 de transferències corrents, els 47,9 milions d’euros d’aportació a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que gestiona de forma descentralitzada aquest servei. Orgànic de Districtes (06) Els deu districtes en què està dividida territorialment la ciutat de Barcelona gestionen conjuntament un total de 281,9 milions d’euros de despesa corrent, un 15% del total de despeses corrents. Els districtes actuen com a extensions de l’ajuntament en el territori i, a més de prestar serveis de forma pròpia, col·laboren amb els diferents sectors d’actuació alhora de coordinar l’acció d’aquests en el territori. Els principals serveis que es presten des dels districtes són tramitació de llicències, inspeccions, serveis de territori, centres cívics, promoció cultural i esportiva. Orgànic Economia, Empresa i Ocupació (07) Economia, empresa i ocupació Aquesta gerència té dos àmbits d’actuació, d’una banda l’àmbit d’Economia, que gestiona la política econòmica, pressupostària i financera de tot l’Ajuntament, i, per un 71 altre costat, l’àmbit d’Empresa i Ocupació, que s’encarrega de la promoció econòmica de la ciutat, polítiques d’ocupació, promoció empresarial, turisme i mercats. El seu pressupost de despesa corrent per al 2014 és de 86,3 milions d’euros, que representa un 4,6% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en transferències corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 73,7 milions d’euros corresponen al capítol 4 de despeses. Això ve donat perquè una part important de les actuacions d’aquesta gerència es presten de forma descentralitzada. Els ens dependents que reben recursos són l’Institut Municipal d’Hisenda, que gestiona la recaptació de tributs i altres ingressos de tot l’Ajuntament; Barcelona Activa S.A., que gestiona les polítiques d’empresa i ocupació i l’Institut de Mercats de Barcelona que s’ocupa dels mercats municipals; i el Consorci de Turisme, que gestiona polítiques de promoció i foment del turisme. Serveis Centrals L’orgànic de Serveis Centrals es gestiona des de la gerència d’Economia, empresa i Ocupació i recull actuacions o programes transversals o que no són d’imputació a cap altre orgànic, despeses financeres i d’amortització de deute, així com algunes aportacions a altres entitats. El seu pressupost de despesa corrent per al 2014 és de 310,3 milions d’euros, el que representa un 16,6% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Algunes de les principals partides d’aquest orgànic són el pagament dels interessos del deute municipal, les amortitzacions previstes de deute, les aportacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la Participació en els Tributs de l’Estat i per l’IBI, l’aportació a l’Autoritat de Transport Metropolità pel finançament de transport públic, l’aportació a BSM per estacionament regulat, grua, etc. o les subvencions d’IBI a persones vídues i famílies monoparentals, etc.. Per un altre costat, cal fer esment que en aquest subsector s’hi imputen les despeses relatives al Fons de contingència general (14,9 milions d’euros de despeses de capítol 5). Orgànic de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació (08) Les principals polítiques que es gestionen des d’aquesta gerència són les culturals, d’educació i de coneixement. El seu pressupost de despesa corrent per al 2014 és de 206,0 milions d’euros, que representa un 11,0% de les despeses corrents de l’Ajuntament, que corresponen bàsicament a despeses en transferències. Això ve donat perquè la major part de les actuacions d’aquesta gerència es presten de forma descentralitzada. Els ens dependents o consorciats que gestionen la major part dels recursos són l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que s’ocupa de cultura, biblioteques, museus i centres patrimonials, arts escèniques, etc.; l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) que gestiona escoles bressol, ensenyaments musicals, promoció educativa; el Consorci d’Educació de Barcelona que s’ocupa del manteniment de 72 centres educatius d’infantil, primària i secundària, ajuts de menjador, i també temes de formació d’adults i d’ensenyaments artístics. 73 7. El pressupost consolidat El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Barcelona s’obté a partir de l’agregació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats dependents i la posterior eliminació de les transferències internes que es realitzen entre les entitats del grup. La magnitud del pressupost consolidat permet visualitzar tots els ingressos i despeses que efectivament obté i executa el conjunt d’institucions i entitats que conformen el grup Ajuntament de Barcelona. D’acord amb la normativa vigent, l’Ajuntament de Barcelona presenta el seu pressupost consolidat tant d’acord l’establert per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), com d’acord amb la Llei Reguladora d’Hisenda Locals (LRHL). A continuació es mostren els imports d’ingressos i despeses del Pressupost consolidat 2014 per capítols, així com la participació de l’Ajuntament i de les entitats dependents en aquests, d’acord amb les regulacions esmentades. Pressupost consolidat 2014 d’acord amb la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) El pressupost consolidat per al 2014, segons allò que estableix la LOEPSF, es xifra amb un total de 2.684,1 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.445,6 milions euros i unes despeses no financeres de 2.435,4 milions d’euros. El pressupost total de l’Ajuntament és de 2.574 milions d’euros i el de les entitats del perímetre LOEPSF4 és de 595,7 milions d’euros, existint unes operacions internes per valor de 485,6 milions d’euros. 4 El perímetre administració pública segons el SEC comprèn els pressupostos de l’Ajuntament així com els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària i consorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, d’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2012. 74 INGRESSOS PER CAPÍTOLS Total Total Ajuntament Entitats LOEPSF no LOEPSF Imports en milions d'euros de dependents Transf. consolidat consolidat Barcelona LOEPSF internes (no consolidat (Ajuntament + -transf. entitats) internes) 1 Impostos directes 879,5 0,0 879,5 0,0 879,5 2 Impostos indirectes 49,2 0,0 49,2 0,0 49,2 3 Taxes i altres ingressos 269,3 75,3 344,6 0,6 344,0 4 Transferències corrents 1.084,1 501,2 1.585,3 476,3 1.108,9 5 Ingressos patrimonials 31,1 5,9 37,0 0,0 37,0 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.313,2 582,3 2.895,5 477,0 2.418,5 6 Inversions reals 7,5 0,0 7,5 0,0 7,5 7 Transferències capital 16,0 12,2 28,2 8,7 19,5 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 23,5 12,2 35,7 8,7 27,1 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.336,7 594,5 2.931,2 485,6 2.445,6 8 Actius financers 106,5 1,2 107,7 0,0 107,7 9 Passius financers 130,8 0,0 130,8 0,0 130,8 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 237,3 1,2 238,5 0,0 238,5 Total 2.574,0 595,7 3.169,7 485,6 2.684,1 En relació a la distribució dels ingressos segons el perímetre institucional definit per la LOEPSF, ressaltar que les entitats es financen bàsicament de la transferència municipal, representant les taxes i altres ingressos un 12,6 %, els ingressos de capital un 2,1% i els ingressos patrimonials un 1%. Pel cantó de les despeses no consolidades, és destacable assenyalar com les despeses de personal i de compra de béns i serveis realitzades per part de les entitats dependents suposen una part important del total d’aquestes despeses (37,1% i 44,2%), mostrant com aquestes entitats esdevenen els principals executors de determinades polítiques municipals. Pel que fa als passius financers, aquests es concentren en el pressupost de l’Ajuntament. DESPESES PER CAPÍTOLS Total Total Ajuntament Entitats LOEPSF no LOEPSF Imports en milions d'euros de dependents Transf. consolidat consolidat Barcelona LOEPSF internes (no consolidat (Ajuntament + -transf. entitats) internes) 1 Despeses de personal 347,5 221,0 568,5 0,0 568,5 2 Compra de béns i serveis 563,7 263,1 826,8 0,6 826,1 3 Despeses financeres 41,6 4,1 45,7 0,0 45,7 4 Transferències corrents 922,2 88,4 1.010,6 476,3 534,3 5 Fons de contingència 24,9 0,0 24,9 0,0 24,9 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 1.899,8 576,6 2.476,4 476,9 1.999,4 6 Inversions reals 401,0 9,7 410,7 0,0 410,7 7 Transferències capital 25,3 8,7 34,0 8,7 25,3 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 426,3 18,4 444,7 8,7 436,0 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.326,1 594,9 2.921,0 485,6 2.435,4 8 Actius financers 116,4 0,8 117,2 0,0 117,2 9 Passius financers 131,5 0,0 131,5 0,0 131,5 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 247,9 0,8 248,7 0,0 248,7 Total 2.574,0 595,7 3.169,7 485,6 2.684,1 75 Despeses corrents entitats àmbit SEC Transferències corrents 88,4 M € (15%) Despeses Despeses de financeres personal 4,1 M€ (1%) 221M€ (38%) Compra de béns i serveis 263,1 M€(46%) Pressupost consolidat 2014 d’acord amb la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL) En els Pressupostos 2014, l’import consolidat total segons la LRHL és de 2.825,2 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.534,4 milions d’euros i unes despeses no financeres 2.519,7 de milions d’euros. En aquest perímetre institucional definit per la LRHL, l’Ajuntament té un pressupost total de 2.574 milions d’euros i les entitats dependents5 tenen assignats un import per valor de 777,1 milions d’euros, amb unes operacions internes valor de 525,8 milions d’euros entre les unitats institucionals esmentades. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Ajuntament Entitats Total LRHL Total LRHL consolidat Imports en milions d'euros de dependents no conolidat Transf. (no consolidat Barcelona LRHL (Ajuntament + internes -transf. entitats) internes) 1 Impostos directes 879,5 0,0 879,5 0,0 879,5 2 Impostos indirectes 49,2 0,0 49,2 0,0 49,2 3 Taxes i altres ingressos 269,3 126,6 395,9 0,5 395,4 4 Transferències corrents 1.084,1 523,9 1.608,0 512,4 1.095,6 5 Ingressos patrimonials 31,1 28,3 59,4 4,3 55,2 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.313,2 678,8 2.992,0 517,2 2.474,8 6 Inversions reals 7,5 31,4 38,9 0,0 38,9 7 Transferències capital 16,0 13,4 29,4 8,7 20,7 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 23,5 44,8 68,2 8,7 59,5 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.336,7 723,6 3.060,2 525,9 2.534,4 8 Actius financers 106,5 34,1 140,6 0,0 140,6 9 Passius financers 130,8 19,4 150,2 0,0 150,2 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 237,3 53,5 290,8 0,0 290,8 Total 2.574,0 777,1 3.351,0 525,8 2.825,2 5 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials) i les societats mercantils amb capital íntegrament municipal. 76 Estructura d'ingressos de les entitats LRHL Operacions Ingressos de financeres Impostos 0% capital 7% 6% Taxes i altres ingressos Ingressos 16% patrimonials 4% Transferències corrents 67% D’altra banda, en l’àmbit de les despeses no consolidades, ressalta el fet que el 42% de les despeses de personal són relatives a les entitats municipals, així com que el 34% de les despeses en compra de béns i serveis, el 10% dels actius financers i el 25% de l’amortització del deute (passius financers) correspon a aquest conjunt institucional dependent de l’Ajuntament de Barcelona. DESPESES PER CAPÍTOLS Ajuntament Entitats Total LRHL Total LRHL no conolidat Transf. consolidat Imports en milions d'euros de dependents Barcelona LRHL (Ajuntament + internes (no consolidat entitats) -transf. internes) 1 Despeses de personal 347,5 256,4 604,0 0,0 604,0 2 Compra de béns i serveis 563,7 295,1 858,7 0,6 858,1 3 Despeses financeres 41,6 11,8 53,4 0,1 53,4 4 Transferències corrents 922,2 87,1 1.009,3 514,3 495,0 5 Fons de contingència 24,9 0,0 24,9 0,0 24,9 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 1.899,8 650,5 2.550,3 515,0 2.035,3 6 Inversions reals 401,0 58,1 459,1 0,0 459,1 7 Transferències capital 25,3 8,7 34,0 8,7 25,3 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 426,3 66,8 493,1 8,7 484,4 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.326,1 717,3 3.043,4 523,7 2.519,7 8 Actius financers 116,4 13,6 130,0 2,2 127,8 9 Passius financers 131,5 46,2 177,7 0,0 177,7 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 247,9 59,9 307,7 2,2 305,5 Total 2.574,0 777,1 3.351,1 525,8 2.825,2 A continuació es mostra la distribució de les despeses de les entitats (exclòs Ajuntament) que formen part del sector públic de l’Ajuntament. 77 Despeses corrents entitats àmbit LRHL Transferències corrents Despeses 87,1 M€ (13%) financeres 11,8 M€ (2%) Despeses de personal 256,4M€ (40%) Compra de béns i serveis 295,1 M€ (45%) 78