PROJECTE PRESSUPOSTOS 2013 Memòria explicativa Octubre 2012 1 2 Sumari Presentació .................................................................................................................................... 4 1. Resum executiu ..................................................................................................................... 6 2. Context econòmic ............................................................................................................... 10 3. Model de pacte entre la política i la gestió pública: el pressupost executiu al centre del nou model ................................................................................................................................... 14 4. El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 ............................................ 18 5. Marc financer 2012-2015 .................................................................................................... 24 Objectius d’Estabilitat Pressupostària..................................................................................... 24 Sostre de despesa no financera i compliment de la regla de despesa de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2013 ....................................... 25 Marc Financer 2012-2015. Marc pressupostari a mitjà termini ............................................. 28 6. El pressupost de l'Ajuntament ............................................................................................ 34 Assignació de recursos a objectius: el mapa de ciutat en xifres ............................................. 36 Previsió d’ingressos de l’Ajuntament ...................................................................................... 39 Previsió de despeses de l’Ajuntament .................................................................................... 43 Visió econòmica: en què es gasta?...................................................................................... 44 Visió per programes: per a què es gasta? ........................................................................... 52 Visió orgànica: qui gasta? .................................................................................................... 67 7. El pressupost consolidat ...................................................................................................... 74 3 4 Presentació El pressupost és la peça central de la política del govern de la ciutat. A través del pressupost, s’estableixen prioritats, assignen recursos i es fixa l’agenda política per a l’any. Per tant, és un document que afecta a la vida dels ciutadans de Barcelona. Per establir aquests objectius i prioritats, l’Ajuntament disposa d’un full de ruta del mandat: el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015, que estableix els eixos polítics i el desplegament d’objectius de ciutat, objectius estratègics, objectius funcionals, actuacions i inversions. El projecte de pressupost 2013 que aquí es presenta s’ha elaborat en el marc de la nova normativa d’estabilitat pressupostària i en un context econòmic i social molt complex. La conjuntura econòmica i social que estem vivint demana que les prioritats del mandat se centrin en principalment en la reactivació econòmica i en l’atenció a les persones. Barcelona es troba ben posicionada per poder actuar com a punta de llança de la sortida de la crisi. La Marca Barcelona té prestigi i, avui, la ciutat, malgrat el context econòmic, atrau empreses i activitat. Cal aprofitar i aprofundir en aquest avantatge competitiu i dirigir els esforços de tota l’organització cap a la reactivació econòmica. Això es pot fer des de molts vessants: fent promoció econòmica directament però també des de la promoció de l’activitat cultural, des de l’atracció d’esdeveniments esportius a la ciutat, des del suport a l’estructura universitària i de recerca, des d’una ciutat neta i segura que atrau un turisme de qualitat i sostenible. I, en una visió més interna, vetllant perquè tots els treballadors, els processos i els tràmits estiguin al servei dels que volen fer activitat econòmica a la ciutat. Fent les coses fàcils. Alhora, cal estar al costat de les persones més vulnerables, les que es veuen més afectades per la crisi econòmica. En primer lloc, s’han de fer esforços per tal que aquells que tenen més dificultats per trobar una feina puguin estar en millors condicions per obtenir-la. Per un altre costat, un dels problemes més punyents en què es troben algunes persones i famílies és la pèrdua de la seva casa. Davant d’això, l’Ajuntament ha de fer un esforç per poder ajudar a qui es troba en aquestes circumstàncies a través, per exemple, de centres d’acolliment i d’habitatges d’emergències socials. La pobresa, i més darrerament la nova pobresa, és un altre dels punts d’atenció i, en especial, la que afecta als infants. Cal garantir que les necessitats més bàsiques estan cobertes i per això es dotaran més places de menjadors socials, s’augmentaran les beques menjador i es treballarà des dels barris més afectats per la crisis per tal que puguin remuntar aquesta situació. Tot i que la gravetat de la situació fa que s’hagin de mirar de ben a prop els problemes no es pot renunciar a aixecar la vista per construir el futur que es vol per Barcelona. Per això la regeneració urbana esdevé, també, un eix prioritari. La ciutat de futur és una ciutat neta, sostenible, amb una intel·ligència que està al servei de la gent i amb vocació de capital de país i pensament metropolitana. 5 1. Resum executiu L’Ajuntament pot portar a terme totes les competències que té assignades, com la seguretat, la neteja, la cultura, l’educació, la promoció econòmica, etc. directament (des del propi Ajuntament o des d’organismes, empreses o altres entitats pròpies) o mitjançant entitats del tercer sector o empreses privades. En la informació que conté el pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona s’integren el pressupost de l’Ajuntament i el pressupost de tots els organismes i entitats en què l’Ajuntament hi par annexos, informació sobre els proje 2015 i el personal de l’Ajuntament. El pressupost, com s’ha comentat, l’elabora l’equip de Govern i l’aprova inicialment l Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació del Consell Municipal. A continuació s’exposa durant 15 dies al públic, previ anunci en Butlletí Oficinal de la Província, durant els quals els interessats el poden examinar i fer al·legacions. Dins d’aquest període de 15 dies es farà una Audiència Pública. L’aprovació definitiva del pressupost correspon al Plenari del Consell Municipal. El projecte de pressupostos per al 2013 té un principi inspirador: tres grans objectius que són els que • Rigor, confiança i creixement econòmic • Garantir el compliment de les prioritats estratègiques • Garantir l’estabilitat, la sostenibilitat i la liquiditat financera Comissió de Govern •ELABORA EL PROJECTE DE PRESSUPOST  Presentació pública i com a informe a Comissió EEiO  Discussió i esmenes 6 ticipa de forma majoritària. També s’hi adjunta ctes d’inversions previstos per al període 2013 la transparència han regit l’elaboració d’aquesta proposta: Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació •APROVA INICIALMENT EL PRESSUPOST Plenari del Consell Municipal •APROVA DEFINITIVAMENT EL PRESSUPOST  Informació pública  Audiència pública la en - a i 7 Uns pressupostos fets amb rigor, per generar confiança i per projectar a Barcelona, com a capital amb vocació internacional. Sinònim de rigor, confiança i creixement econòmic. Uns pressupostos que s’orienten a objectius públics clars, amb una direcció estratègica definida que es configura al voltant de tres eixos: reactivació econòmica, atenció a les persones i regeneració urbana. Que es despleguen en el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 en set grans grups d’objectius, 40 objectius de ciutat i 146 objectius estratègics que anualment es concreten en actuacions i inversions i es doten de recursos en els pressupostos. Uns pressupostos que donen compliment als objectius financers. — Estabilitat: dèficit zero. CNF(*) >= 0 — Sostenibilitat: deute < 60% dels ingressos corrents — Capacitat d’inversió: — estalvi brut (Ajustat SEC(*)) = 15% dels ingressos corrents — Liquiditat: garantir el pagament a 30 dies En definitiva, uns pressupostos rigorosos per una ciutat que mira cap endins, cap a les persones, i que mira cap a Europa, per donar confiança. En l’apartat dos de la memòria es fa un breu repàs del context econòmic general i de Barcelona en particular. En el tercer apartat s’introdueix el model de pacte entre la política i la gestió que vol apropar els objectius polítics a la gestió mitjançant el pressupost executiu i els mapes estratègics per alinear a l’organització i facilitar-ne l’execució. S’introdueix el concepte de pressupost executiu com aquell pressupost que segueix a l’estratègia i que té en compte els resultats a l’hora d’assignar recursos. En el quart apartat es fa una síntesi del mapa de ciutat i els objectius polítics del mandat que configuren el marc estratègic i el full de ruta 2012-2015 i que han de guiar cada pressupost anual. En l’apartat cinquè es fa una explicació de les principals xifres d’ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona i, finalment en l’apartat sisè apareixen les principals xifres dels pressupostos consolidats, tant en l’àmbit del sector d’administracions públiques (d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes) com en l’àmbit de consolidació que marca la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. El pressupost total de l’Ajuntament per al 2013 ascendeix a 2.328,3 milions d’euros, un 1,4% més que el pressupost inicial de 2012. El volum previst d’ingressos no financers és de 2.226,5 milions d’euros, dels quals 2.196,7 són ingressos corrents i 29,6 són ingressos de capital. En relació amb el pressupost del 2012 els ingressos corrents augmenten un 4,9% mentre que les operacions de capital baixen un 16,9% (6 milions d’euros). Pel que fa a les despeses no financeres, aquestes assoleixen una xifra de 2.215,1 milions d’euros, un 0,8% per sobre del 2012. Les despeses corrents s’estimen en 1.834,6 milions d’euros, import pràcticament equivalent a l’import al del pressupost inicial del 2012. Les despeses de capital (inversions) ascendeixen a 347,8 milions d’euros, un 3,9% menys que l’any anterior. 8 Les xifres del pressupost de despeses corrents reflecteixen un esforç notable en millorar la gestió. Així, malgrat l’increment d’ingressos corrents, que respecte a l’exercici 2012 han crescut en 102,6 milions d’euros, d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera cal dotar un fons per a contingències. Aquest fons ha estat dotat amb 32,7 milions d’euros que s’han hagut de detreure de la despesa corrent. D’altra banda, un dels objectius financers és obtenir un estalvi brut equivalent al 15% dels ingressos corrents per poder-los destinar a fer inversions. Això implica que sobre el pressupost inicial de 2012 s’ha d’incrementar l’estalvi corrent en 70,3 milions d’euros. D’altra banda, les despeses financeres (els interessos a pagar pel deute) augmenten en 5,7 milions respecte del 2012. Tot això comporta que la resta de despeses corrents hagin de reduir-se globalment i, per tant, és necessari millorar l’eficiència i portar a terme un procés de priorització de la despesa per posar al capdavant allò que té més impacte sobre els objectius desitjats i deixar de fer o reduir allò que no és rellevant en aquests moments per poder deixar espai a aquells serveis que són més necessaris. Pel que fa a l’explicació estratègica del pressupost, cal dir que el 42,2% dels recursos - 935,3 milions d’euros- (despeses corrents i inversió) es destinen a persones i famílies, entitats i associacions i agents econòmics i centres de coneixement (perspectiva de beneficiaris del mapa de ciutat). Aquí hi trobem les activitats i serveis relacionats amb les persones i famílies (educació, cultura, esports, atenció i promoció social, salut, protecció i seguretat ciutadana, foment de l’ocupació, atenció al ciutadà) que concentren un 35,5% de la despesa corrent i d’inversions. En el grup d’objectius d’entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals hi trobem els recursos que van de forma directa a associacions i entitats (cooperació i ajuda, participació, etc.). Tanmateix, aquest grup d’objectius de ciutat persegueix fomentar la col·laboració de les entitats i associacions en la vida de la ciutat i, a la pràctica, la materialització d’aquesta col·laboració es reflecteix, bàsicament, en els objectius relacionats amb les  Ingressos corrents= 102,6 M€  Fons Contingència= 32,7 M€  Estalvi brut= 70,3 M€ despeses corrents= 0,2 M€ Dotació d'un Fons de Contingència d'acord amb la Llei d'EPSF Objectiu d'assolir un estalvi brut de 15% d'ingressos corrents per poder fer inversió Esforç important de gestió per contrarestar els increments derivats de: canvi tipus impositiu IVA (12 M€), increment interessos del deute (5,7 M€), increment tarifes de subministraments (3 M€) 9 persones. Així, per exemple, les entitats del tercer sector col·laboren en la prestació de serveis culturals i d’acció i promoció social que estan en l’objectiu de persones i famílies, des del punt de vista pressupostari. Pel que fa al grup d’objectius que es dirigeixen als agents econòmics i centres de coneixement, aquest sumen un import de 125,7 milions d’euros i concentren tant els serveis de promoció de comerç, mercats municipals i turisme, com aquells que van a donar suport a l’empresa, a impulsar a sectors estratègics de la ciutat (mobile, vehicle elèctric, sector agroalimentari, biomèdic, etc) i a projectar la ciutat cap a l’exterior (ja sigui amb fires o congressos o amb grans esdeveniments de tipus esportiu). El 37,2% de la despesa corrent i d’inversió (823,6 milions d’euros) va a parar a la perspectiva d’estructura i compren aquells serveis que són necessaris per tal que la ciutat funcioni i es projecti cap a un nou model de ciutat saludable, on el medi ambient, l’urbanisme, les infraestructures i les TIC estiguin integrades. Engloba els serveis de neteja, recollida de residus, abastament d’aigües, clavegueram, enllumenat; també inclou els serveis relacionats amb el medi ambient (espais verds, educació mediambiental, recursos energètics); transport públic i mobilitat; i urbanisme i habitatge. En la perspectiva de recursos hi trobem aquells objectius que tenen a veure amb el pressupost i les finances (administració econòmica, financera, gestió tributària); amb l’administració patrimoni (lloguers, subministraments i manteniment d’edificis administratius); els interessos del deute; l’administració general d’aquells serveis de suport (recursos humans, contractació, serveis jurídics, etc.); els òrgans de govern i, finalment, les despeses de TIC i de col·laboració amb altres administracions (bàsicament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona). El pes sobre el total de despeses corrents i d’inversió és del 20,6% i en termes absoluts ascendeix a 456,2 milions d’euros (cal tenir en compte que els interessos del deute ja sumen més de 50 M€ i les transferències a AMB, uns 82 M€). 10 2. Context econòmic Els indicadors macroeconòmics del 2012 posen de manifest una nova desacceleració del creixement de l’economia global, tot i que es detecten comportaments clarament diferenciats per àrees geogràfiques. Així, mentre les economies dels EUA i Japó es troben en procés de recuperació, les principals economies emergents moderen el seu dinamisme expansiu i a la zona euro l’activitat econòmica es deteriora i segueixen empitjorant les expectatives. En aquest context, l’FMI ha rebaixat la seva previsió de creixement del PIB mundial al 3,3% en el conjunt de l’any -mig punt per sota del registre de 2011- i situa en un 3,6% la taxa estimada pel 2013. El principal factor que explica l’alentiment descrit és l’agreujament de la crisi del deute sobirà a la zona euro, amb Grècia i Espanya com a principals epicentres. La persistència de les tensions financeres, la incertesa sobre la irreversibilitat de la moneda única i la caiguda de l’activitat als països perifèrics han portat a la reducció del PIB de l’Eurozona (-0,5% en termes interanuals) el segon trimestre de 2012, amb expectatives –segons la Comissió Europea- de recessió lleu (-0,3%) pel conjunt de l’exercici i modesta recuperació (+1%) el 2013. Els acords del Consell Europeu del 28 de juny suposen un canvi rellevant en la gestió de la crisi, al complementar l’avenç cap a la unió bancària amb l’aprovació d’un pla de suport al creixement dotat amb 120.000 milions d’euros. A Espanya -com a altres països de l’Eurozona- el deteriorament financer generat pel cercle viciós que mantenen deute bancari i deute públic es trasllada a l’economia real, que el 2012 ha entrat novament en recessió. El segon trimestre la variació interanual del PIB se situa en el -1,3%, i l’FMI preveu una caiguda significativa d’aquest indicador en el conjunt del 2012 (-1,5%) que es perllongaria el 2013. Malgrat les polítiques desenvolupades a partir de l’estiu pel govern de l’estat –en particular, la sol·licitud d’assistència financera a l’Eurogrup per a recapitalitzar el sistema bancari i la posada en marxa d’un ampli conjunt de mesures de consolidació fiscal- subsisteix un alt grau de pressió dels mercats i d’incertesa sobre l’eventual intervenció global de l’economia espanyola, així com el risc de contagi a altres països de la zona euro. L’economia catalana es troba també en recessió, després de registrar una variació interanual negativa del PIB durant tres trimestres consecutius que retrocedeix fins al - 1,1% el segon trimestre de 2012. En efecte, la feblesa de la demanda interna s’accentua fins situar la seva aportació a l’evolució del PIB català en el -3,1%, i afecta tant els indicadors de consum privat -vendes del comerç al detall, matriculació de vehicles…- com la formació bruta de capital, en particular la inversió en béns d’equipament (que cau un -5,8% en termes interanuals). El sector exterior segueix pal·liant el deteriorament de l’activitat i realitza una aportació positiva rellevant al creixement del PIB (+1,9%) com a resultat de l’augment de les exportacions i el descens de les importacions. Aquesta evolució favorable no ha estat suficient, però, per a impedir la contracció de l’activitat industrial (que experimenta una reducció interanual del PIB del -1,2%), la nova caiguda de la construcció (-6,3%) associada al procés d’ajust al mercat immobiliari, i l’estancament de l’activitat del terciari (-0,2%). D’altra banda, es manté la contracció creditícia, factor que condiciona la presa de decisions de tots els agents econòmics. 11 L’economia barcelonina participa d’aquest escenari de recaiguda de l’activitat, i durant el primer semestre de 2012 –segons l’Enquesta de Clima Empresarial- els empresaris de l’AMB manifesten una marxa del negoci desfavorable, així com expectatives a curt termini de reducció de la facturació, l'ocupació i la inversió als principals sectors de l’economia. Situació de la marxa dels negocis a l’AMB (Saldos, en %) Font: Enquesta de Clima Empresarial de l’ÀMB, Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat El mercat de treball constitueix, un any més, el principal exponent dels efectes de la crisi econòmica. La ciutat continua perdent ocupació en termes nets, i compta amb 983.273 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre de 2012, el que suposa una disminució interanual del -0,3% i prop de 2.800 ocupats menys. Així mateix, Barcelona ha tancat el mes de setembre amb 112.088 persones registrades com a aturades a les oficines del SOC, mentre que –d’acord amb l’Enquesta de Població Activa- la taxa d’atur de la ciutat se situa en el 17,5% el segon trimestre de 2012, després d’incrementar-se en +3,2 punts en termes interanuals. Amb tot, la intensitat de l’ajust laboral és més lleu a Barcelona que a Catalunya i Espanya, i la taxa d’ocupació a Barcelona (65,7% el segon trimestre) supera la mitjana europea (63,6%) i se situa 9,2 punts per sobre de l’espanyola. El perfil mig de la persona aturada a Barcelona correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció. Per edats, els col·lectius de més de 45 anys i de 30 a 45 anys són els més afectats per la crisi i absorbeixen conjuntament més de quatre cinquenes parts de l’atur de la ciutat, però cal destacar l’elevada taxa d’atur juvenil, que el segon trimestre de 2012 assoleix el 47,1%. Més de la cinquena part de les persones registrades com a aturats a Barcelona són de nacionalitat estrangera, i l’impacte de la crisi s’està traduint en una reducció d’aquest col·lectiu i un increment del d’aturats de llarga durada, que ja representa el 37% del total. En aquest context complex, la internacionalització de l’economia de Barcelona esdevé el seu principal motor d’activitat i aporta els millors indicadors de la present conjuntura. En particular, cal destacar el dinamisme de les exportacions de la província de -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 I. 09 I I II I IV I. 10 I I II I IV I. 11 I I II I IV I. 12 II ,1 2 12 Barcelona, que el 2011 van superar per primera vegada els 42.000 M d’euros i de gener a juny de 2012 han assolit el volum màxim històric en un semestre, després de créixer en un 8,6 % respecte al mateix període de 2011. D’aquesta manera, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol (amb el 20,7% del total), un lideratge encara més clar en les vendes a l’exterior de béns d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic (on el seu pes relatiu puja fins al 27,1%). Cal remarcar també el bon comportament de l’activitat turística, que va tancar el 2011 amb màxims històrics en els principals indicadors i el primer semestre de 2012 assoleix nous creixements de pernoctacions, visitants, passatgers a l’aeroport i despesa de compra amb targeta de crèdit dels turistes. O la notable capacitat de captació de congressos que manté Barcelona, que el 2011 la situa en tercer lloc entre les ciutats del món al rànquing de l’International Congress and Convention Association (ICCA). Un indicador que -juntament amb la consideració de Barcelona com a sisena millor ciutat europea pels negocis segons Cushman and Wakefield- posa de manifest el bon posicionament internacional que gaudeix la ciutat, recentment reconeguda també per The Economist Intelligence Unit com a 9ª urbs del món en atractivitat global i infraestructures i cinquena (amb altres ciutats) pel seu caràcter social i cultural En un altre àmbit clau des de la perspectiva de la competitivitat, cal assenyalar la millora dels indicadors d’emprenedoria respecte a la fase inicial de la crisi: el 2011, la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona –calculada sobre la població resident compresa entre els 18 i els 64 anys- assoleix el primer increment en cinc anys i se situa en el 7%, tot superant les de Catalunya (6,8%), Espanya (5,8%) i països de referència com Finlàndia (6,3%), França (5,7%) o Alemanya (5,6%). Així mateix, les dades del primer semestre de 2012 reflecteixen un increment sensible a la ciutat de la constitució de societats mercantils i el capital subscrit per les mateixes, mentre la demarcació barcelonina segueix assolint les ràtios d’empreses creades/1.000 habitants i d’empreses constituïdes/dissoltes més elevades de les grans àrees urbanes espanyoles. *Dades provincials. Font: Ministerio de Economía i Competitividad. 10.000,0 12.000,0 14.000,0 16.000,0 18.000,0 20.000,0 22.000,0 24.000,0 II S 2001 I S 2002 II S 2002 I S 2003 II S 2003 I S 2004 II S 2004 I S 2005 II S 2005 I S 2006 II S 2006 I S 2007 II S 2007 I S 2008 II S 2008 I S 2009 II S 2009 I S 2010 II S 2010 I S 2011 II S 2011 I S 2012 EXPORTACIONS DE BARCELONA* (2001-2012) Per semestres (Milions d'€) 13 14 3. Model de pacte entre la política i la gestió pública: el pressupost executiu al centre del nou model La situació socioeconòmica que ens envolta, amb una davallada de l’activitat econòmica i un nivell d’atur molt elevat, amb les conseqüències socials que això comporta, fa més necessari que mai que les administracions públiques repensin el seu paper, configurat per un llarg període de bonança econòmica, i siguin capaces de posar a l’agenda pública aquelles qüestions que més poden ajudar a sortir de la crisi i a protegir als que resulten més afectats per l’actual situació. El context de caiguda de l’activitat econòmica afecta negativament a les finances públiques tant pel cantó dels ingressos com de les despeses. Això obliga a fer un esforç per tal d’optimitzar i assignar els recursos al seu millor ús, és a dir allà on puguin obtenir els millors resultats. El repte és poder fer front a les necessitats d’avui però amb la vista posada més enllà per tal de dibuixar un futur sostenible i alhora engrescador per la ciutat. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un model de gestió que vol apropar els objectius polítics a la gestió mitjançant el pressupost executiu i els mapes estratègics per alinear a l’organització i facilitar l’execució. En darrera instància el que es busca és poder millorar els serveis a la ciutadania a través de la formulació de l’estratègia i de la seva execució. Els àmbits que aborda el model són els següents: • Estratègia política. Es tracta de definir l’estratègia global vinculada al programa polític, d’acord al marc econòmic i financer de l’organització. • Lideratge i comunicació. L’equip de govern inicia i lidera el canvi cultural que suposa el nou model de gestió. • Estratègia de gestió. Consisteix en definir l’estratègia de gestió d’acord amb l’estratègia política i alinear a tota l’organització. • Pressupost executiu. Com a facilitador entre el diàleg polític i executiu i com a eina per dotar de recursos l’estratègia i fer-ne el seguiment. LIDERATGE I COMUNICACIÓ ESTRATÈGIA DE GESTIÓ ESTRATÈGIA POLÍTICA PRESSUPOST EXECUTIU Gestió Executiva Política ORGANITZACIÓ PUBLICA SOCIETAT Lideratge i comunicació Pressupost Executiu Estratègia de Gestió Estratègia Política 15 El Pressupost Executiu és un sistema pressupostari que té per objecte vincular l’assignació i la gestió dels recursos pressupostaris amb l’estratègia (prioritats i resultats desitjats) de l’ajuntament. En aquest sentit, aquest sistema pressupostari pretén avançar cap a la presa de decisions i gestió dels recursos públics basada en l’acompliment de l’estratègia municipal, que es troba concretada en el Marc Estratègic 2012-2015 i que es resumeix a l’apartat següent. El Pressupost Executiu té els següents objectius:  Assignació de recursos pressupostaris segons prioritats i resultats (estratègia)  Explicació estratègica del pressupost  Seguiment estratègic del pressupost  Transparència i rendició de comptes  Anàlisi i avaluació dels resultats  Optimització del rendiment dels programes, dels béns i serveis En el Pressupost Executiu, els nexes d’unió entre l’estratègia i el pressupost són els programes pressupostaris, els quals es defineixen com aquells conjunt de béns, serveis i actuacions que tenen per finalitat aconseguir uns resultats concrets en termes de benefici per la comunitat. Els programes es desglossen en subprogrames, que esdevenen el nivell mínim de pressupostació i que suposen línies d’actuació o de prestació de béns i serveis diferenciades dins dels programes. Els programes, en ser dotacions pressupostaries per a realitzar una sèrie de béns, serveis i actuacions a fi d’acomplir unes finalitats o resultats determinats, permeten una ordenació estratègica dels recursos pressupostaris. Aquesta ordenació estratègica facilita que el pressupost s’estructuri en terme estratègics i permet fer decisions pressupostàries estratègiques, tant pel que fa a l’assignació de recursos, com per al seguiment pressupostari i el rendiment de comptes. Concretament, en definir-se en nivells estratègics relativament similars, es permet una vinculació o associació entre els objectius estratègics definits en el Marc Estratègic 2012-2015 i els programes pressupostaris. Per tal de facilitar una major associació i vinculació entre els objectius definits en el Marc estratègic i el pressupost, mitjançant els programes pressupostaris, en l’exercici 2013 s’han dut a terme les següents actuacions:  Revisió de l’estructura de programes pressupostaris. Definició del nivell de programa pressupostari (4 dígits) i de subprograma (5 dígits). Aquest darrer nivell de desagregació està pensat com a nivell de gestió.  Memòries de programa com a eina per explicar la relació entre recursos i resultats. Les memòries de programa suposen el pla associat als recursos continguts en un programa pressupostari per a un exercici determinat, on s’hi conté, entre altres aspectes, la relació d’objectius i resultats a assolir (mesurats mitjançant indicadors), així com de béns, serveis i actuacions a realitzar per a acomplir amb aquests. Per poder construir el pressupost executiu es requereixen tres nivells de planificació: 16 A. Definició de les prioritats: 1. Pla de Govern: Objectius de ciutat (Mapa de Ciutat) 2. Plans de Gestió: Objectius estratègics de les gerències sectorials B. Execució de l’estratègia: 3. Plans funcionals: Objectius funcionals. Definició d’accions corrents i d’inversió. Calendarització, atribució de responsables i assignació de recursos (humans, materials i econòmics) en el marc del pressupost anual. Connecten l’estratègia amb l’execució del dia a dia. Aquests tres nivells de planificació es corresponen amb una estructura també a tres nivells: la política, la gerencial i la direcció executiva i tècnica. Arquitectura del pressupost executiu: vinculació entre estratègia i pressupost Grups d’objectius de ciutat Objectius de ciutat Objectius estratègics Possibilitat d ’identificació ELEMENTS AMB DOTACIÓ DE RECURSOS PRESSUPOSTARIS Objectius Funcionals (per cada direcció gestora) Associació a programes Classificació per programes del pressupost Nivell de ciutat Nivell de gerència Nivell de direcció Memòria de programa 17 18 4. El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-20151 conté la visió i els objectius que Barcelona aspira a aconseguir en el mandat. La visió de l’Alcalde i l’equip de Govern és aspirar a que Barcelona sigui la ciutat de les persones. La proposta estratègica del Marc Estratègic s’orienta entorn a tres grans eixos prioritaris: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la regeneració urbana • Reactivació econòmica. Barcelona, motor del país, generadora d’ocupació, capital exportadora del sud d’Europa i model de rigor. Motor d’una economia que generi oportunitats per a tothom, on sigui fàcil desenvolupar la creativitat, la innovació, el coneixement i l’activitat econòmica • Atenció a les persones. Barcelona, referent en atenció, en serveis i en qualitat de vida. Una ciutat on les persones i les famílies poden viure-hi amb equitat, amb qualitat de vida i en un entorn segur, on els projectes educatius i culturals prenen rellevància • Regeneració urbana. Barcelona, un model urbà sostenible i intel·ligent al servei de la gent. Barcelona Metropolitana, una estratègia econòmica i d’integració territorial i urbana sostenible Aquests eixos es despleguen en un mapa estratègic, que anomenem Mapa de Ciutat. El mapa recull l’estratègia política, els grans objectius del mandat a assolir per l’Alcalde i l’equip de Govern. Expressa els resultats finals a aconseguir amb l’acció municipal, mitjançant 40 Objectius de Ciutat, que es presenten en 7 grans grups, des de tres perspectives: • Beneficiaris: En aquesta perspectiva es situen els objectius en termes d’impacte sobre els diferents grups de beneficiaris de les polítiques municipals. • Estructura: Recull els objectius del Mapa de Ciutat relacionats amb els equipaments, entorn urbà, comunicacions i altres infraestructures, necessàries per satisfer els compromisos assumits de cara als diferents grups de beneficiaris. • Recursos: En aquesta perspectiva apareixen els objectius relacionats amb pressupost, els recursos humans, els recursos tecnològics i altres més intangibles (com el coneixement) o la col·laboració amb altres administracions, amb els que compta l’Ajuntament per realitzar la seva activitat. 1 El 5 d’Octubre de 2012 el Plenari va aprovar el Marc estratègic i full de ruta 2012-2015. Programa d’Actuacions Municipals 19 Els 7 grups d’objectius del Mapa de Ciutat són els següents: Be n ef ic ia ris 1. Persones i famílies 2.Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals 3. Agents econòmics i centres de coneixement “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida“ “L’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” “Economia que genera oportunitats per a tothom” Es tr u ct u ra 4. Hàbitat urbà “Un nou model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” Re cu rs o s 5. El pressupost 6. Govern, directius i recursos humans 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració “D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització de resultats” “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” Per cada objectiu de ciutat, cada gerència sectorial assenyala les prioritats per al mandat fent un exercici de priorització i de selecció dels objectius rellevants en funció de la situació de partida i de les problemàtiques o qüestions a resoldre. A cada objectiu de ciutat hi poden contribuir diferents gerències. Els objectius estratègics representen un major nivell de concreció a partir dels objectius de ciutat . A continuació es relacionen els 40 objectius de ciutat, pels 7 grups d’objectius, i relacionats amb les perspectives que s’han esmentat. Beneficiaris Grup 1. Persones i famílies Objectiu de ciutat / descripció 1.1. Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis Assegurar uns serveis, en especial els socials, de qualitat i de plena satisfacció per al ciutadà. Promoure un accés just als serveis d’acord a les necessitats específiques dels destinataris. 1.2. Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència Vetllar especialment per al benestar dels col·lectius més vulnerables: infants, adolescents, sense sostre, persones en situació de dependència 1.3. Impulsar accions que afavoreixin la promoció i la protecció de la família i la infància Fomentar mesures de promoció, prevenció i atenció de la família i la infància; i afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal 1.4. Fer de l’educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit L’educació i la cultura són elements bàsics per al desenvolupament de les ciutats, per a la 20 cohesió social, per enfortir-ne la identitat, el seu creixement social i econòmic, i també com aposta de futur 1.5. Barcelona Salut: promoure una ciutat saludable Fomentar i promoure els hàbits de vida saludable, la prevenció de la malaltia, la promoció de la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, garantir la protecció de la salut pública i fer que la salut estigui present de forma transversal a totes les polítiques de la ciutat 1.6. Potenciar la funció social de l’esport Potenciar l’esport, el seu vessant educatiu i competitiu, sense oblidar el que representa per a la salut, per a la relació entre les persones i per a la cohesió. 1.7. Garantir la seguretat de les persones Assegurar la tranquil·litat de les persones en l’espai públic, a les seves llars i arreu del territori del municipi de Barcelona, i promoure la conducta cívica. 1.8. Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals. Propiciar l’existència d’una sola comunitat barcelonina i catalana que integri el conjunt de la societat de la ciutat. 1.9. Promoure la igualtat entre homes i dones basada en el respecte i l’equitat Impulsar polítiques transversals per aconseguir que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat a la ciutat de Barcelona. 1.10. Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom. En coordinació amb els agents socials i econòmics de la ciutat, promoure la generació d’ocupació estable i amb condicions de qualitat, fent èmfasis en aspectes de formació com a factor clau d’accés al món laboral. 1.11. Crear canals per a tota la ciutadania, sensibilitat per interioritzar el què diuen i donar-hi resposta efectiva. Apropar al ciutadà les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament Grup 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals Objectiu de ciutat / descripció 2.1. Potenciar i ordenar els canals d’interacció real i efectiva entre l’Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals. Apropar a les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals, les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament 2.2. Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat entre l’Ajuntament i els diferents agents socials. Establir una nova manera de relacionar-se entre l’Ajuntament i les associacions basada en la coparticipació, recolzament mutu, i el principi de subsidiarietat 2.3. Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans. Potenciar les associacions per tal que siguin fortes i representatives Grup 3. Agents econòmics i centres de coneixement Objectiu de ciutat/ descripció 3.1. Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del Sud d’Europa Impulsar la connectivitat de Barcelona i promoure noves zones d’activitat econòmica per tal de fer-la un node d’activitat lligada a la logística i a l’accés als mercats del sud d’Europa, de la Mediterrània, els països asiàtics i l’Amèrica Llatina 3.2. Impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat. 21 Des del sector sanitari i biomèdic, d’atenció social o el sector de les TIC, als sectors d’economia verda, els sectors energètics, el comerç o el turisme 3.3. Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat. Cal desenvolupar polítiques efectives d’atracció de capital, tant amb la finalitat de captar capital financer per invertir en projectes d’empreses i emprenedors locals com la voluntat d’atraure la instal·lació d’empreses estrangeres a la ciutat 3.4. Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina. Barcelona gaudeix ja d’un privilegiat reconeixement a nivell internacional. Es tracta ara de posar en valor aquest posicionament i treure-li més retorn en termes econòmics: més esdeveniments internacionals, més empreses globals instal·lades a Barcelona, més exportacions de les empreses locals, etc 3.5. Donar suport a pimes i autònoms, i promoure l’emprenedoria. Es tracta de crear un entorn més favorable a la creació i desenvolupament d’empreses mitjançant polítiques de recolzament a pimes i emprenedors, inclosos els emprenedors socials, accés a oficines i locals, ajuts i suport financer etc. 3.6. Fer de Barcelona un lloc fàcil per generar activitat econòmica (“Business Friendly”). En relació a les empreses, l’objectiu és que l’Administració sigui un factor de competitivitat i en ningun cas un element “desactivador”. Per tant, és fonamental que des de l’Ajuntament s’agilitzin els processos i s’eliminin traves burocràtiques per facilitar l’establiment d’empreses 3.7. Fer de Barcelona la ciutat de Cultura, Coneixement, Creativitat i Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent. Creativitat, cultura, educació i recerca i investigació són accents d’un mateix objectiu: el coneixement. Volem crear una ciutat i una societat basades en el coneixement com a un dels motors de progrés econòmic i social de Barcelona, i abordar-lo des de la col·laboració entre institucions i entitats de ciutat i amb visió metropolitana Estructura Grup 4. Hàbitat urbà Objectiu de ciutat/ descripció 4.1. Promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds Ampliar el verd urbà i protegir els espais lliures com un element d’estructuració de la ciutat. 4.2. Garantir l’excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat. Assegurar un disseny urbà de qualitat fent èmfasis en la regeneració dels barris de la ciutat i fent de la ciutat un escenari de la pràctica esportiva i una ciutat sense barreres 4.3. Impulsar una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l’aire i la sostenibilitat dels cicles de l’aigua, de la matèria i l’eficiència energètica. Assolir els nivells òptims de qualitat ambiental com a base per conservar i esdevenir una ciutat saludable, garantir la qualitat de vida als ciutadans, i aconseguir un desenvolupament sostenible. 4.4. Liderar la reinformació de l’espai públic: les Smart Cities com impulsores d’una nova economia del serveis urbans. Emprar les TIC per a dotar a la ciutat de plataformes tecnològiques d’alt valor afegit per a Barcelona 4.5. Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús. Posar en marxa un conjunt de polítiques (incentius al lloguer, col·laboracions amb el sector privat, obtenció de sòl, suport a la rehabilitació,...) per aconseguir que els ciutadans tinguin accés a un habitatge de qualitat 4.6. Promoure illes autosuficients i rehabilitació energètica urbana. Treballar en aconseguir autosuficiència energètica sostenible a la nostra ciutat, prioritzant les accions que ens permetin gaudir de més qualitat de vida i continuar sent competitius en el nostre model energètic, adoptant els principis de l’estalvi, l’eficàcia i l’eficiència per convertir-nos en un referent d’excel·lència a nivell mundial. 4.7. Fomentar barris productius en els quals es viu i es treballa. 22 Fomentar un model urbanístic basat en un equilibri entre la funció residencial, l’econòmica i la social en els barris. 4.8. Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a tota la ciutat. Fomentar un nou model de mobilitat d’equilibri entre els diferents mitjans de transport, i que dona prioritat a la seguretat i al vianant. 4.9. Impulsar nous atractors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat. Es tracta d’aconseguir que tots els districtes disposin d’algun element emblemàtic d’atracció (com per exemple places, edificis representatius, estacions, etc.) que actuïn com a centres de referència i puguin generar al voltant activitat comercial, turística, etc. 4.10. Impulsar l’àrea metropolitana, la integració de port, aeroport i zona franca, i desenvolupar espais d’oportunitat. Consolidar noves zones d’activitat econòmica a la ciutat i impulsar l’àrea metropolitana a través de les grans infraestructures Recursos Grup 5. El Pressupost Objectiu de ciutat / descripció 5.1. Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a aconseguir els objectius de ciutat. Es tracta d’implantar una nova forma d’elaborar el pressupost municipal que consisteix en definir prèviament els objectius de Ciutat per poder dotar aquesta estratègia de recursos segons les prioritats definides. El seguiment continu dels objectius juntament amb l’execució pressupostària permetran avaluar el grau d’assoliment dels resultats desitjats. 5.2. Garantir la capacitat d’inversió En un entorn d’extrema dificultat per accedir a l’endeutament , és crític dissenyar mesures encaminades a obtenir estalvi corrent per finançar inversions 5.3. Millorar l’eficiència, evitar duplicitats i alliberar recursos per altres programes prioritaris. Impulsar mesures de revisió i optimització de l’estructura, processos i serveis de l’Ajuntament, per tal d’incrementar l’eficiència i alliberar recursos. 5.4. Promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa. Aplicar rigor i austeritat en la despesa incorporant criteris de competitivitat i productivitat en la gestió, i eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets. Grup 6. Govern, Directius i Recursos Humans Objectiu de ciutat / descripció 6.1. Garantir la qualitat d’assistència a la ciutadania preservant la transparència i ètica en la gestió pública El govern municipal ha de donar visibilitat sobre allò que es fa i com s’està aconseguint, i fer de l’ètica i l’honestedat el principi bàsic de la gestió política. 6.2. Potenciar les capacitats del capital humà de l’organització, l’experiència i la innovació, i promoure la motivació i el compromís. Impulsar mesures per motivar i comprometre el capital humà de l’organització, i cercar l’eficiència dels recursos humans amb la millora continuada de les competències i l’avaluació dels rendiments 6.3. Garantir la productivitat i l’alineament en tots els nivells de l’organització. Assegurar que el conjunt de l’organització treballa orientada envers una direcció i objectius clarament definits, i ho fa de forma productiva i coordinada 23 Grup 7. El Coneixement, la Tecnologia, la Innovació i la Col·laboració Objectiu de ciutat / descripció 7.1. Proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats. Realitzar actuacions proactives orientades a establir acords amb altres administracions, i vetllar per el seu compliment. 7.2. Millorar les TIC per a aconseguir una administració més propera i eficaç. Les tecnologies de la informació i la comunicació han de servir per poder donar un millor servei al ciutadà, més eficient i eficaç i estalviador de temps i de paper. 24 5. Marc financer 2012-2015 El Marc Financer de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 està plenament orientat a l’obtenció d’uns resultats que permetin garantir la solvència i la liquiditat de la institució. Aquests resultats són l’instrument que ha de permetre la consecució dels objectius establerts en el Marc Estratègic i Full de Ruta del govern municipal. Els pressupost de l’any 2013 és el primer que s’ha d’elaborar seguint les directrius fixades per la Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, aprovada el 27 d’abril de 2012 (endavant LOEPSF). La seva aprovació respon a un mandat constitucional arran de la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola i que introdueix una regla fiscal que limita el dèficit públic de caràcter estructural i limita el deute públic al valor de referència del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. El preàmbul de la LOEPSF estableix tres objectius fonamentals: garantir la sostenibilitat financera de l’administració pública; enfortir la confiança en l’estabilitat de la economia; i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. Amb la consecució d’aquests objectius es pretén contribuir a consolidar un marc de política econòmica orientat al creixement econòmic i la creació d’ocupació. La seva entrada en vigor ha suposat canvis substancials alhora de presentar els pressupostos dels ens locals. A banda de la necessitat del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, s’ha introduït la obligació del compliment de regles fiscals, de l’objectiu d’endeutament o de presentar un marc pressupostari a mig termini. Objectius d’Estabilitat Pressupostària D’acord amb l’article 15 de la LOESPSF correspon al Govern de l’Estat mitjançant acord del Consell de Ministres fixar, al llarg del primer semestre de cada any, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic referit als tres exercicis següents per al conjunt de les Administracions Públiques. La proposta de fixació d’aquests objectius s’ha d’acompanyar d’un informe d’avaluació de la situació econòmica prevista que ha d’incloure, entre d’altres, la taxa de referència de la economia espanyola prevista per poder determinar la regla de despesa. Aprovats aquests objectius, la elaboració dels projectes de Pressupostos de les Administracions Públiques s’han d’acomodar als esmentats objectius. Per acord del Consell de Ministres de 12 de juliol de 2012, i aprovats en els tràmits parlamentaris posteriors, s’han fixat els següents objectius en relació a les Corporacions Locals: 25 (*) Els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local, no obstant, són els determinats al TRLRHL, tenint en compte el que estableix l’article 14.3 del RDL 8/2010 pel que fa a les operacions a curt termini; i la disposició final 18ª de la Llei 2/2012 pel que fa a les operacions de crèdit a llarg termini per finançar inversions, i que està fixat en el 75% dels ingressos corrents liquidats. L’objectiu d’Estabilitat Pressupostària fixat pel govern de l’Estat és coherent amb el mandat de la LOEPSF, que en el seu article 11.4 fixa la necessitat, per les corporacions locals, de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. Sostre de despesa no financera i compliment de la regla de despesa de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2013 L’article 30 de la LOEPSF estableix que les Corporacions Locals aprovaran, en els seus respectius àmbits, un límit màxim de despesa no financera, coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa (article 12), que marcarà el sostre de la assignació de recursos dels seus pressupostos. El sostre de despesa no financera dels Pressupostos de l’àmbit de l’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en termes consolidats (perímetre SEC-95) per a 2013 és de 2.315,7 milions d’euros. Aquest sostre, calculat a partir dels ingressos no financers previstos i aplicant la restricció de la regla de despesa, permet donar compliment als objectius establerts d’estabilitat pressupostària i endeutament. L’obtenció del sostre de despesa no financera respon als següents càlculs: 2013 2014 2015 Objectiu d’Estabilitat Pressupostària [Capacitat (+) Necessitat (-) de Finançament, SEC-95, en % PIB Objectiu de Deute Públic, en % PIB (*) 3,8 3,8 3,8 Regla de despesa, en % 1,7 1,7 2,0 0,0 0,0 0,0 Imports en milions d'euros 2013 Ingressos no financers 2.326,9 Objectiu de dèficit 0,0 Ajustos SEC-95 40,0 Despesa no financera màxima 2.366,9 Restricció Límit Regla de despesa -51,2 Sostre despesa no financera 2.315,7 26 Detall d’ajustaments SEC-95: a) Ingressos: Els ingressos per fiscalitat local (impostos, taxes i preus públics) estan estimats al pressupost atenent al criteri de caixa, d’acord amb els criteris SEC-95, per la qual cosa no procedeix realitzar cap ajustament. En general, les transferències entre administracions han de coincidir en la seva situació en el càlcul de la capacitat de finançament. Per tant, cas d’haver-se previst a pressupost o reconegut un dret (a la liquidació) d’una transferència que l’entitat pagadora no ha inclòs en el seu pressupost o reconegut la obligació (a la liquidació), l’entitat que ha de percebre la mateixa haurà d’ajustar minorant la seva capacitat per l’import d’aquesta transferència. No obstant, l’aplicació d’aquest ajust a les transferències de la participació de tributs de l’estat es tradueix en l’aplicació del principi de caixa, es dir, substitució dels drets per la recaptació, ja que les administracions superiors no utilitzen els pendent de pagament en transferències de finançament. En relació a la participació en els tributs de l’estat, s’ha practicat un ajust positiu que es correspon a la retenció que l’Estat practica per compensar les liquidacions negatives dels exercicis 2008 i 2009. Aquest ajust es de 37,9M€ i es correspon a una desena part de l’import pendent de retornar a 1/1/2012 d’acord amb allò establert als PGE de l’any 2012. b) Despeses: No s’ha realitzat cap previsió d’ajust per despeses financeres, ja que s’estima que l’import previst en pressupost coincidirà amb la despesa meritada. S’ha efectuat un ajust positiu de 9,8 milions d’euros corresponent a l’anualitat 2013 de compres d’inversió amb preu ajornat efectuades l’any 2011, i que van comportar un ajust negatiu en la liquidació d’aquell any. S’ha efectuat un ajust negatiu de 7,7 milions d’euros corresponent a despeses previstes del capítol 8 “Actius financers” Les ampliacions de capital que s’han considerat són els compromisos vigents que pel 2013 té l’Ajuntament de Barcelona amb la Fira de Barcelona per aportacions al fons patrimonial i per l’adquisició d’accions de Fira-2000. Aquest ajust és d’aplicació quan les aportacions de capital es destinen a eixugar pèrdues, ja que s’assimilen a una transferència de capital. Càlcul de la regla de despesa L’article 12 de la LOEPSF estableix que la variació de la despesa computable de les corporacions locals no podrà superar la taxa de referència de creixement del Producte Interior Brut a mig termini de la economia espanyola. Per tal de poder valorar el compliment de la regla de despesa cal obtenir prèviament l’import de despesa computable aprovada per l’exercici precedent. Als efectes de la 27 regla de despesa, s’entén per despesa computable la despesa no financera, excloent els interessos dels deute i la part de la despesa finançada amb fons finalistes. La despesa computable de l’Ajuntament de Barcelona per l’exercici 2013 no pot superar en més de l’1,7% la despesa computable de l’any anterior. No obstant, aquest llindar de despesa computable pot variar a l’alça o a la baixa, en el cas d’aprovar-se canvis normatius que suposin respectivament augments o disminucions permanents en la recaptació, i per la quantia equivalent. El càlcul de la despesa computable de l’exercici 2012 és la següent: Aplicant la taxa de referència de creixement del PIB a mig termini per 2013 aprovada del 1,7%, el límit màxim de despesa computable per l’exercici 2013 aplicable als pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona és de 2.014,5 milions d’euros. Obtenció del sostre de despesa no financera El sostre de despesa no financera ha de ser coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i amb la regla de despesa. Per calcular-lo es pot partir dels ingressos no financers previstos i validar posteriorment el compliment de la regla de despesa o a la inversa, és a dir, partir del límit màxim de despesa computable i validar posteriorment la coherència amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat. El càlcul partint del límit màxim de despesa computable és el que segueix: En el pressupost 2013 les despeses no financeres totals consolidades del Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en els termes definits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95) són de 2.314,1 milions d’euros, donant compliment al sostre de despesa no financera. Despesa no financera aprovada 2012 2.306,5 (-) Despeses financeres 46,5 (-) Despesa finançada amb fons finalistes 279,1 Despesa computable 2012 1.980,9 (x) Taxa referència ∆ PIB a mig termini per 2013 1,70% Límit màxim despesa computable per 2013 (=) 2.014,5 Imports en milions d'euros Límit màxim Despesa computable 2013 2.014,5 (+)/(-) Canvis normatius amb variacions permanents de recaptació 8,0 (+) Despeses financeres 52,3 (+) Despesa finançada amb fons finalistes 240,9 Sostre despesa no financera 2013 2.315,7 Imports en milions d'euros 28 Marc Financer 2012-2015. Marc pressupostari a mitjà termini Aquest marc financer constitueix la referència pressupostària pels propers tres anys, i delimita, en base a la millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, la disponibilitat de recursos futurs. Perímetre de consolidació El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què: l’Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat. Objectius financers L'objectiu estratègic del govern municipal pel període 2012-2015 és fer de Barcelona la ciutat de les persones, incidint en tres eixos fonamentals: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la regeneració urbana. La consecució d’aquests objectius s’ha de compatibilitzar amb el compromís amb els objectius derivats de la LOEPSF pel període 2013-2015 i el compromís del govern municipal de preservar la solvència i liquiditat de la institució com a garantia per l’assoliment dels objectius establerts en el Marc Estratègic i Full de Ruta. En base a aquestes premisses, els objectius financers establerts són els següents: a) Complir amb els objectius derivats de la LOEPSF. b) Mantenir un nivell d'estalvi brut sobre els ingressos corrents per sobre del 15% en termes comptabilitat nacional, és a dir, aplicant els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC 95), que permeti el finançament de les inversions previstes. c) Estabilitzar el nivell d'endeutament (d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu - PDE) de l'administració pública per sota del 60% dels ingressos corrents. Escenari macroeconòmic L’informe de situació de l’economia espanyola de 20 de juliol de 2012 inclou el darrer escenari macroeconòmic publicat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les previsions incloses en aquest escenari són: Variació, % 2013 2014 2015 PIB real -0,5% 1,2% 1,9% PIB nominal 1,2% 2,6% 3,5% Deflactor del PIB 1,6% 1,5% 1,7% 29 Les estimacions d’organismes internacionals preveuen per 2013 una variació del PIB real del -0,8% (OCDE), -0,3% (Comissió Europea) i del 0,1% (FMI, a l’abril 2012), amb una variació del deflactor del PIB del 1,4% i 0,7% respectivament en els dos primers casos. Tenint en compte l’estructura dels ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona, vinculats estretament quant a la participació en els ingressos de l’Estat principalment a les previsions macroeconòmiques incorporades en els Pressupostos Generals de l’Estat, s’ha adoptat aquest escenari per l’estimació de l’evolució dels ingressos pel propers exercicis, juntament amb una estimació d’IPC del 2% lineal pel període. Escenari pressupostari 2012-2015 SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, (d’acord amb la LOEPSF)(milions d’euros) (*) Inclou el Fons de Contingència (1) Inclouen els ingressos i despeses respectivament per fiances urbanístiques i guals. (2) PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. Inclou l’endeutament de l’ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents als efectes de la LOEPSF 2012 2013 2014 2015 Estimació Previsió Previsió Previsió RESULTAT CORRENT (ORDINARI) (+) Ingressos corrents 2.387,9 2.326,1 2.367,5 2.444,4 (-) Despeses corrents (*) 1.944,8 1.956,5 1.968,5 2.021,5 (=) Estalvi brut 443,1 369,6 399,0 423,0 % Estalvi brut s/ Ingressos corrents 18,6% 15,9% 16,9% 17,3% RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS) (+) Ingressos de capital 58,7 38,8 20,0 20,0 (-) Despeses de capital 463,5 357,6 380,4 404,4 (=) Superàvit (dèficit) de capital -404,8 -318,8 -360,4 -384,4 Ingressos no financers totals 2.446,7 2.364,9 2.387,5 2.464,4 Despeses no financeres totals 2.408,3 2.314,1 2.348,9 2.425,9 (=) CNF [Capacitat (Necessitat) de Finançament] 38,4 50,7 38,6 38,5 % CNF s/ Ingressos no financers 1,6% 2,1% 1,6% 1,6% FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF (-) Ingressos financers (1) 166,2 104,3 130,8 156,9 (+) Despeses financeres (1) 95,6 107,3 131,5 157,5 (+) Operacions financeres netes 70,7 -3,0 -0,7 -0,6 (=) Excedent (dèficit) de finançament anual 109,0 47,7 37,9 37,9 ENDEUTAMENT Endeutament previst a 31/12 (PDE2) 1.165,1 1.161,4 1.160,7 1.160,0 % Deute s/ Ingressos corrents 48,8% 49,9% 49,0% 47,5% 30 Previsió d’ingressos i despeses (2012-2015) L’exercici 2012 correspon a l’estimació de liquidació per aquell any inclosa en el Pla econòmic i financer consolidat 2010-2012, aprovat pel Plenari del Consell Municipal de 25 de maig de 2012. Les dades corresponents a l’exercici 2013 són les incloses en el projecte de pressupostos municipals que es presenten, aplicant els ajustos de comptabilitat nacional necessaris per passar del pressupost d’acord amb el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (TRLRHL) a la presentació de resultats en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95). Partint del pressupost aprovat pel 2013, els ingressos i despeses dels anys 2014 i 2015 s’han projectat sobre la base de les hipòtesis següents: Ingressos a) Impostos locals: En el cas de l’Impost sobre béns immobles s’estima una variació de l’1,5% al 2014 i de l’1,2% al 2015. Aquests increments es deriven dels efectes dels topalls fixats per amortir l’impacte de la revisió dels valors cadastrals de 2001. No es contempla en les previsions cap variació de tipus ni la modificació del coeficient d’actualització del valor cadastral. Pel que fa a la resta d’impostos locals, s’estima en conjunt que els ingressos es mantindran estables tot el període. b) Participació en els ingressos de l’Estat: Pel període 2014-2015 s’estima que els avançaments a compte de la Cessió en els Tributs de l’Estat (CTE) creixerà al mateix ritme que el PIB nominal. Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució de la desena part –amb efectes 1/1/2012- de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 (3,4 milions d’euros anuals). Pel que fa al Fons Complementari de Finançament, s’estima que els avançaments a compte creixeran al mateix ritme que el PIB nominal. Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució de la desena part –amb efectes 1/1/212- de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 (34,5 milions d’euros anuals). En tos dos casos, s’estima que les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l’Estat dels 2012 i 2013 tindran efecte neutre en els pressupostos dels exercicis 2014 i 2015 respectivament. A més, el pressupost 2013 no contempla cap ingrés derivat de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat de l’exercici 2011, que s’estima tindrà efecte neutre. c) Taxes i altres ingressos: S’estima que les taxes i altres ingressos creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2014-2015. d) Ingressos patrimonials: S’estima que els ingressos patrimonials creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2014-2015. 31 e) Altres transferències: S’estima pel període 2014-2015 les transferències corrents, excloses les transferències corrents derivades del Fons Complementari de Finançament, es mantindran estables en tot el període. La projecció està feta sobre les xifres previstes al pressupost 2013, amb reduccions d’aportacions de l’Estat pel finançament d’institucions culturals; i de la Generalitat pel que fa a les aportacions en matèria d’educació i ocupació. Despeses L’estimació de les despeses corrents pel període 2014-2015 s’han estimat aplicant a partir de 2014 la restricció de l’obtenció d’un estalvi brut equivalent, com a mínim, al 15% dels ingressos corrents, en línia amb els objectius financers establerts. Sota aquesta premissa, i partint de l’estructura de les despeses corrents resultant del pressupost aprovat per l’exercici 2013, la distribució de les despeses corrents per epígrafs s’ha realitzat sobre la base de les següents hipòtesis: a) la previsió que les despeses de personal es mantinguin estables al llarg del període 2014-2015, conseqüència de la no reposició per jubilacions i baixes, que compensaria possibles augments per lliscaments de categories o actualitzacions de salaris; b) les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura de l’endeutament previst i considerant un cost mig del deute del 5% al 2014 i del 5,5% al 2015; c) quant a despeses en béns corrents i serveis i transferències corrents s’estima que aquests epígrafs augmentin a l’entorn del 0,5% al 2014 i el 3,6% al 2015 de mitjana i en concordança amb l’evolució dels ingressos corrents; d) manteniment d’un Fons de Contingència, d’acord amb les directrius de l’article 31 de la LOEPSF. L’estimació de les despeses de capital del període 2014-2015 són el resultat dels estalvis bruts que s’estima generar al llarg del període, més l’estimació dels ingressos de capital previstos i més la variació resultant de l’endeutament net previst. Quant als ingressos de capital, s’estima uns ingressos constants de 20 milions d’euros anuals que provindran de la gestió d’actius (per venda de solars, edificis, aparcaments i sobrants de la via pública) i de transferències de capital per finançar inversions. Previsió de l’endeutament (2012-2015) A la taula següent es desglossa l’endeutament consolidat de l’Àmbit Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en dos grups: (i) el deute de l’Ajuntament de Barcelona ; i (ii) el deute dels seus ens dependents del Pressupost Municipal, és a dir, que presten serveis que es financen majoritàriament amb transferències corrents de l’Ajuntament. 32 Endeutament financer consolidat, a 31 de desembre Compliment dels objectius de deute públic L’objectiu de deute públic pel conjunt de les corporacions locals ha estat fixat en el 3,8% del PIB pel període 2013-2015. No obstant, els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local són els determinats al TRLRHL, tenint en compte el que estableix l’article 14.3 del RDL 8/2010 pel que fa a les operacions a curt termini; i la disposició final 18ª de la Llei 2/2012 pel que fa a les operacions de crèdit a llarg termini per finançar inversions, i que està fixat en el 75% dels ingressos corrents liquidats. 2012 2013 2014 2015 Estimació Previsió Previsió Previsió Endeutament financer(a 31/12) (PDE) 1.165,1 1.161,4 1.160,7 1.160,0 Imports pendents de devolució per liquidacions negatives PIE’s 2008 i 2009 328,5 303,3 265,4 227,4 Deute (als efectes TRLRHL) 1.493,6 1.464,6 1.426,0 1.387,5 % Deute s/ ingressos corrents (rati TRLRHL) 61,3% 64,0% 61,2% 57,7% Avals financers 0,3 0,3 0,2 0,2 % Deute (incloent avals) s/ ingressos corrents (rati TRLRHL) 61,3% 64,0% 61,2% 57,7% Imports en milions d'euros 2012 2013 2014 2015 Estimació Previsió Previsió Previsió Ajuntament de Barcelona 1.165,1 1.161,4 1.160,7 1.160,0 Ens dependents 0,0 0,0 0,0 0,0 Endeutament (PDE) 1.165,1 1.161,4 1.160,7 1.160,0 Imports en milions d'euros 33 34 6. El pressupost de l'Ajuntament En aquest apartat s’exposen els principals resultats del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Les xifres es referiran al pressupost inicial del 2013 i les comparacions amb l’exercici anterior, quan s’escaigui, es faran sobre el pressupost inicial de 2012. Cal tenir en compte, però, que les comparacions poden estar afectades pels canvis que s’han produït en el procés de desenvolupament del pressupost executiu que comporten, principalment, variacions en l’estructura de programes però que també han pogut afectar a l’estructura econòmica i orgànica. D’altra banda, l’esforç d’explicació d’aquest projecte de pressupost es vol concentrar en fer un relat el més entenedor possible i) d’on venen els diners de que disposa l’Ajuntament, ii) a on van, iii) quina finalitat persegueixen i vi) qui els gestiona. Les comparacions que es fan habitualment sobre què puja i què baixa sovint poden resultar enganyoses pels canvis que hi hagi pogut haver, d’una banda, i perquè poden amagar l’esforç de gestió i de millora d’eficiència que fan que l’import assignat a un servei o programa baixi i, per efecte d’una millora de la gestió, el nivell de servei i la qualitat del mateix no es redueixi. En el camí cap a un pressupost per resultats per mitjà del pressupost executiu, el que es vol es incloure en el pressupost informació sobre serveis i sobre objectius i resultats per tal que la valoració que es fa de l’acció de govern i els diners que s’hi destinen sigui en uns termes més amplis que no pas els estrictament econòmics. El camí, tanmateix, no és fàcil ni la meta està a prop. De la mateixa manera que en altres administracions públiques de referència cal aprofundir en la cultura de la mesura, de la transparència i del rendiment de comptes i ser perseverant en la seva implantació. El pressupost total de l’Ajuntament per al 2013 ascendeix a 2.328,3 milions d’euros, un 1,4% més que el pressupost inicial de 2012. El volum previst d’ingressos no financers és de 2.226,5 milions d’euros, dels quals 2.196,7 són ingressos corrents i 29,6 són ingressos de capital. En relació amb el pressupost del 2012 els ingressos corrents augmenten un 4,9% mentre que les operacions de capital baixen un 16,9% (6 milions d’euros). Pel que fa a les despeses no financeres, aquestes assoleixen una xifra de 2.215,1 milions d’euros, un 0,8% per sobre del 2012. Les despeses corrents s’estimen en 1.834,6 milions d’euros, import pràcticament equivalent a l’import al del pressupost inicial del 2012. Les despeses de capital (inversions) ascendeixen a 347,8 milions d’euros, un 3,9% menys que l’any anterior. Cal tenir en compte que aquestes xifres reflecteixen un esforç notable en millorar la gestió. Així, malgrat l’increment d’ingressos corrents respecte a l’exercici 2012 han crescut en 102,6 milions d’euros, d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera cal dotar un fons per a contingències. Aquest fons ha estat dotat amb 32,7 milions d’euros que s’han hagut de detreure de la despesa corrent. D’altra banda, un dels objectius financers és fer un estalvi brut equivalent al 15% dels ingressos corrents per poder-los destinar a fer inversions. Això implica que sobre el pressupost inicial de 2012 s’ha d’incrementar l’estalvi corrent en 70,3 milions d’euros. 35 D’altra banda, les despeses financeres (interessos de l’endeutament) augmenten en 5,7 milions respecte del 2012. Tot això comporta que la resta de despeses corrents hagin de reduir-se globalment i, per tant, és necessari millorar l’eficiència i portar a terme un procés de priorització de la despesa per posar al capdavant allò que té més impacte sobre els objectius desitjats i deixar de fer o reduir allò que no és rellevant en aquests moments per poder deixar espai a aquells serveis que són més necessaris. Compte financer de l'Ajutament. Dades pressupostàries Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2012 Pressupost inicial 2013 Variació % PI2013 / PI2012 A Ingressos corrents (cap. 1,2,3,4 i 5) 2.094,1 2.196,9 4,9% B Despeses corrents (cap. 1,2,3,4) 1.834,8 1.834,6 0,0% C Estalvi brut (A - B)* 259,3 362,4 Estalvi brut / Ingressos corrents 12,4% 16,5% D Ingressos de capital (cap. 6 i 7) 35,6 29,6 -16,9% E Despeses de capital (cap. 6 i 7) 361,9 347,8 -3,9% F Superàvit / (dèficit) de capital (D - E) -326,3 -318,2 Fons de contingència FC (despeses cap. 5) 0,0 32,7 G CNF Capacitat o necessitat de finançament (C+F - Despeses del Fons de contingència) -67,0 11,5 H Ingressos de capital financers (cap. 8 i 9) 166,2 101,8 -38,8% I Despeses de capital financeres (cap. 8 i 9) 99,2 113,2 14,1% J Superàvit / (dèficit) de capital fin. (H - I) 67,0 -11,5 Excés / Defecte cobertura CNF anual (G + J) 0,0 0,0 Pro memòria Estalvi brut (A - B) tenint en compte el FC 259,3 329,7 27,2% RESULTAT CORRENT (ORDINARI) RESULTAT DE CAPITAL (NO FINANCER) FONS DE FINANÇAMENT DE LA CNF 36 Assignació de recursos a objectius: el mapa de ciutat en xifres La priorització de la despesa és, doncs, rellevant en aquest context. Els criteris de priorització venen marcats per les orientacions fixades en el Marc Estratègic 2012- 2015 i s’han donat rellevància als serveis finalistes, per sobre de les activitats de suport, que més poden contribuir a assolir les tres principals fites: reactivació econòmica, atenció a les persones i regeneració urbana. En el mapa adjunt es pot observar com s’assignen els 1.834,6 milions d’euros del pressupost 2013 (despeses corrents: persona, compra de béns i serveis, interessos del deute i transferències corrents) entorn als grans objectius de ciutat. La perspectiva de beneficiaris (persones i famílies, entitats i associacions i agents econòmics i centres de coneixement) és la perspectiva on s’hi destinen la major part dels recursos (el 42,3%). Aquí trobem les activitats i serveis relacionats amb les persones i famílies (educació, cultura, esports, atenció i promoció social, salut, protecció i seguretat ciutadana, foment de l’ocupació, atenció al ciutadà) que concentren un 39,3% de la despesa corrent total. En el grup d’objectius d’entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals hi trobem els recursos que van de forma directa a associacions i entitats (cooperació i ajuda, participació, etc.). Tanmateix, aquest grup d’objectius de ciutat persegueix fomentar la col·laboració de les entitats i associacions en la vida de la ciutat i, a la pràctica, la materialització d’aquesta col·laboració es reflecteix, bàsicament, en els objectius relacionats amb les persones. Així, per exemple, les entitats del tercer sector col·laboren en la prestació de serveis culturals i d’acció i promoció social que estan en l’objectiu de persones i famílies, des del punt de vista pressupostari. Pel que fa al grup d’objectius que es dirigeixen als agents econòmics i centres de coneixement, aquest sumen un import de 66,8 milions d’euros i concentren tant els serveis de promoció de comerç, mercats municipals i turisme, com aquells que van a donar suport a l’empresa, a impulsar a DESPESES CORRENTS PER GRUPS D’OBJECTIUS DE CIUTAT DEL MARC ESTRATÈGIC 2012-2015 1. Persones i famílies “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida” 721,1 milions d’euros (39,3%) 4. Hàbitat urbà "Un nou model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC“ 671,2 milions d’euros (36,6%) 5. El pressupost “D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització de resultats” 156,7 milions d’euros (8,5%) 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals “L’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” 24,8 milions d’euros (1,4%) 6. Govern, directius i recursos humans “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” 88,2 milions d’euros (4,8%) 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” 66,8 milions d’euros (3,6%) 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” 105,7 milions d’euros (5,8%) R ec ur so s Es tr uc tu ra B en ef ic ia ris 1.834,6 M€ 8 1 2 ,7 M € 6 7 1 ,2 M € 3 5 0 ,7 M € 37 sectors estratègics de la ciutat (mobile, vehicle elèctric, sector agroalimentari, biomèdic, etc) i a projectar la ciutat cap a l’exterior (ja sigui amb fires o congressos o amb grans esdeveniments de tipus esportiu). La perspectiva d’estructura representa el 36,6% de la despesa corrent i compren aquells serveis que són necessaris per tal que la ciutat funcioni i es projecti cap a un nou model de ciutat saludable, on el medi ambient, l’urbanisme, les infraestructures i les TIC estiguin integrades. Engloba els serveis de neteja, recollida de residus, abastament d’aigües, clavegueram, enllumenat; també inclou els serveis relacionats amb el medi ambient (espais verds, educació mediambiental, recursos energètics); transport públic i motilitat; i urbanisme i habitatge. En La perspectiva de recursos hi trobem aquells objectius que tenen a veure amb el pressupost i les finances (administració econòmica, financera, gestió tributària); amb l’administració patrimoni (lloguers, subministraments i manteniment d’edificis administratius); els interessos del deute; l’administració general d’aquells serveis de suport (recursos humans, contractació, serveis jurídics, etc.); els òrgans de govern i, finalment, les despeses de TIC i de col·laboració amb altres administracions (bàsicament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona). El pes sobre el total de despeses corrents és del 19,1% i en termes absoluts ascendeix a 350,7 M€ (cal tenir en compte que els interessos del deute ja sumen més de 50 M€ i les transferències a AMB, uns 82 M€). La proposta d’inversió que conté el projecte de pressupostos per al 2013 també es pot llegir en clau estratègica i explicar-la a partir del mapa de ciutat. Òbviament, una part important de la inversió correspon a la perspectiva d’estructura de la ciutat (152,4 M€, el 43,8% del total) i inclou aquells projectes relacionats amb l’habitatge, l’urbanisme i la il·luminació. En la perspectiva de persones (112,6 M€) hi trobem els projectes d’equipaments culturals, educatius, socials, de mercats, etc. que permeten que es puguin oferir els serveis finalistes a persones i famílies, entitats i agents econòmics. Finalment, en la perspectiva de recursos hi ha la inversió en equipaments administratius, en tecnologies de la informació i comunicació, així com aquelles inversions que no es poden assignar encara a un objectiu concret (reserves). 38 Finalment, es recull una visió del mapa de ciutat amb tota la despesa no financera (despesa corrent, inversió i fons de contingència). DESPESES DE CAPITAL PER GRUPS D’OBJECTIUS DE CIUTAT DEL MARC ESTRATÈGIC 2012-2015 1. Persones i famílies “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida” 61,9 milions d’euros (17,8%) 4. Hàbitat urbà "Un nou model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC“ 152,4 milions d’euros (43,8%) 5. El pressupost* “D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització de resultats” 40,3 milions d’euros (11,6%) 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals “L’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” 1,8 milions d’euros (0,5%) 6. Govern, directius i recursos humans “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” -- milions d’euros (-,-%) 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” 58,9 milions d’euros (16,9%) 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” 32,5 milions d’euros (9,3%) R ec ur so s Es tr uc tu ra B en ef ic ia ris 1 1 2 ,6 M € 1 5 2 ,4 M € 7 2 ,8 M € 347,8 M€ * Inclou les reserves d’inversió DESPESES NO FINANCERES PER GRUPS D’OBJECTIUS DE CIUTAT DEL MARC ESTRATÈGIC 2012-2015 1. Persones i famílies “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida” 783,0 milions d’euros (35,4%) 4. Hàbitat urbà "Un nou model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC“ 823,6 milions d’euros (37,2%) 5. El pressupost * “D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització de resultats” 229,7 milions d’euros (10,4%) 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals “L’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” 26,5 milions d’euros (1,2%) 6. Govern, directius i recursos humans “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” 88,2 milions d’euros (4,0%) 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” 125,7 milions d’euros (5,7%) 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” 138,3 milions d’euros (6,2%) R ec ur so s Es tr uc tu ra B en ef ic ia ris 2.215,1 M€ 9 3 5 ,3 M € 8 2 3 ,6 M € 4 5 6 ,2 M € * Inclou el Fons de Contingència i reserves d’inversió 39 Previsió d’ingressos de l’Ajuntament Els ingressos pressupostats per al 2013 sumen un import de 2.328,3 milions d’euros, 2.196,9 milions d’ingressos corrents (94,4%), 29,6 milions d’ingressos de capital (1,3%) i 101,8 milions d’ingressos financers (4,4%). Ingressos corrents Quan a l’estructura dels ingressos corrents el capítol 4 de transferències corrents amb un total de 974,8 milions d’euros representa un 44% del total dels ingressos corrents. A continuació es situa el capítol 1 d’impostos directes amb 876,0 milions d’euros i un 39,9% del total. Les Taxes i altres representen un 12,5% i, amb un pes quantitatiu molt menor, els ingressos patrimonials amb un 1,7% i els impostos indirectes amb un 1,6%. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2012 Pressupost inicial 2013 Variació % PI2013 / PI2012 1 Impostos directes 828,9 876,0 5,7% 2 Impostos indirectes 51,6 34,2 -33,6% 3 Taxes i altres ingressos 270,5 273,6 1,1% 4 Transferències corrents 904,3 974,8 7,8% 5 Ingressos patrimonials 38,7 38,3 -1,0% Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.094,1 2.196,9 4,9% 6 Venda d'inversions reals 12,2 11,3 -7,8% 7 Transferències de capital 23,4 18,3 -21,7% Operacions de capital (cap. 6 i 7) 35,6 29,6 -16,9% Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.129,6 2.226,5 4,5% 8 Actius financers 0,0 -- 9 Passius financers 166,2 101,8 -38,8% Operacions financeres (cap. 8 i 9) 166,2 101,8 -38,8% Total ingressos 2.295,9 2.328,3 1,4% 39,9% 1,6% 12,5% 44,4% 1,7% Estructura dels ingressos corrents 2013 Impostos directes Impostos Indirectes Taxes i altres Transferències corrents Ingressos patrimonials 40 Impostos locals, taxes i altres ingressos de capítol 3 A l’igual que en l’exercici 2012, les previsions d’ingressos per impostos locals, taxes, i altres ingressos del capítol III s’han realitzat en termes de comptabilitat nacional, que, en aquestes figures, equival a criteri de caixa. Això és, considerar els drets que es preveu recaptar durant l’exercici, ja corresponguin a l’exercici corrent o a tancats. La previsió inicial d’aquests ingressos ascendeix a 1.106,7 milions d’euros, que representen una variació de l’1,7% respecte de la previsió de liquidació i del 3,2% respecte de la previsió inicial 2012. Impostos locals La previsió inicial per impostos locals es xifra en 833,16 milions d’euros (+1,7% respecte de l’avenç de liquidació 2012 i +3,9% sobre previsió inicial). En el cas de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), s’ha partit de la simulació dels paràmetres de regulació aplicables i el padró de béns immobles a juny de l’any en curs, amb una previsió de 580,28 milions d’euros, dels quals 572,99 milions d’euros corresponen a l’IBI-urbana i 7,29 a l’IBI dels béns de característiques especials (BICE). La previsió d’IBI-urbana suposa un increment del 2,4% respecte de l’avenç de liquidació de 2012, el qual és atribuïble a l’increment de les bases pel manteniment cadastral anual i al creixement de la quota líquida agregada per la desaparició gradual de la bonificació vinculada als topalls, factors que són parcialment contrarestats pel canvi de tipus impositiu (de l’específic al general) aplicable als aparcaments d’ús residencial. En la resta d’impostos, no hi ha canvis normatius substancials, i la previsió parteix de la hipòtesi d’estabilitat respecte a l’estimació de liquidació de 2012. Quan a l’estructura dels impostos locals, quantitativament, en primer lloc es situa l’IBI, amb un pes del 69,6% respecte el total, seguit de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) amb 94,7 milions d’euros i un pes del 11,4%. 69,6% 11,4% 10,0% 7,2% 1,8% Estructura dels impostos locals 2013 IBI IAE Plusvàlua Vehicles Construccions 41 Taxes i altres ingressos de capítol 3 Els ingressos per capítol 3 s’estimen en 273,55 milions d’euros, això és, una variació de l’1,8% respecte de l’estimació de liquidació de 2012, i un increment de l’1,1% respecte de la previsió inicial. En la majoria de figures es parteix de la hipòtesi que, en absència de canvis normatius, el rendiment seria en general similar a la de l’avenç de liquidació de 2012. En el cas de les taxes, les variacions que es produeixen entre l’avenç de liquidació 2012 i la previsió inicial 2013 són atribuïbles a tres factors. En primer lloc, es preveu un lleu decrement dels ingressos per taxes per estacionament regulat i servei de grua –dues figures que representen el 20% del capítol 3- a causa del descens del trànsit rodat a la ciutat. En segon lloc, la taxa de mercats (5,95 milions d’euros) desapareix del pressupost Ajuntament i s’integra en l’economia de l’Institut Municipal de Mercats. Finalment, cal esmentar l’impacte de les modificacions normatives previstes en el projecte d’ordenances fiscals pel 2013, que comprenen: a) actualització general de tarifes amb l’IPC (+1,98 milions d’euros), b) l’increment significatiu de la cobertura de cost en determinades taxes (+1,00 milions d’euros) i c) i la creació de noves figures, com les taxes per anàlisi d’alcoholèmies, les taxes sobre caixers automàtics o les taxes per celebració de matrimoni civil, entre altres (+3,54 milions d’euros). Quant a la resta de figures de capítol 3, cal destacar l’increment en el rendiment dels preus públics, atribuïble als majors ingressos pels serveis teleassistència. Participació en tributs de l’Estat (PTE) Durant l’exercici 2013, el rendiment de la PTE en termes de caixa ve determinat pels lliuraments a compte bruts de PTE 2013, les minoracions per la desena part dels saldos deutors de PTE 2008 i PTE 2009 pendents de reintegrar a 1/1/2012, i la liquidació definitiva de la PTE 2011. Segons la comunicació oficial del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques amb data 1 d’octubre, la bestreta bruta serà de 1.059 milions d’euros, això és, amb una variació aproximada del 20% respecte de PTE 2012. Pel que fa a les minoracions per saldos deutors, s’estima el seu import en -37,90 milions d’euros, sense perjudici de les compensacions, a favor de l’Ajuntament, que procedeixin en compliment de la disposició final 10a, 3.D. de la Llei 2/2012, de 29 de juny. Quant a la liquidació definitiva de PTE 2011, s’estima que l’import serà proper a zero (+1,18 MEUR en Fons Complementari). En suma, els ingressos per PTE l’any 2013 podrien ascendir a uns 1.023 Milions d’euros. Malgrat l’augment significatiu de les bestretes per concepte de PTE per un criteri de prudència (dubtes importants sobre les estimacions de creixement de l’economia i del rendiment de les figures tributàries que ha efectuat del govern de l’Estat a l’hora de fixar la quantia de les bestretes) i atès que cal complir amb les regles fiscals derivades de la nova normativa d’estabilitat pressupostaria que posen un topall a l’increment de despeses no financeres, només s’incorporen al projecte pressupost 68 milions d’euros d’aquests 159 milions (es a dir aproximadament el 42% de les mateixes). Es dona compliment, així, al sostre de despesa fixat per la normativa estatal. L’objectiu és garantir la solvència i liquiditat de la institució, deixant pel resultat de la liquidació 2013 42 un eventual superàvit que podria esdevenir una potencial font de finançament d’inversions, sempre un cop comprovat que s’hagin complert tots els objectius fixats per la llei d’estabilitat pressupostària. En el gràfic adjunt es mostren les diferències que es poden arribar a produir entre el finançament previst i el finançament definitiu del Fons Complementari de Finançament. Els anys 2008 i 2009 aquesta diferència va ser molt acusada i va posar en risc les finances de molts ajuntaments. Per al 2013, ateses les incerteses i els pronòstics sobre el creixement econòmic que s’està revisant a la baixa per part dels organismes internacionals, tot fa pensar que es pugui produir una situació similar a la de 2008 o 2009. Ingressos per transferències corrents, excepte la PTE La resta d’ingressos per transferències corrents exceptuant la PTE s’han pressupostat d’acord amb els compromisos d’aportació per part dels tercers en el conceptes que es troben ja formalitzats (FEDER, ...) i en els que encara no hi ha un compromís formalitzat d’ingrés amb un criteri de prudència. En aquest apartat cal esmentar que es preveu una important disminució de les aportacions de la Generalitat de Catalunya pel 2013, en especial pels serveis d’escola bressol i foment de l’ocupació. No s’ha pressupostat cap ingrés pel concepte d’aportació de l’Estat per institucions d’àmplia projecció, d’acord amb l’avantprojecte de pressupost de l’Estat publicat recentment. En el pressupost de 2012 hi havia pressupostats 3,6 milions d’euros i en el de 2011 9,5 milions. Aquests recursos es dirigien, bàsicament, a equipaments culturals relacionats amb la capitalitat de Barcelona, per tant, aquest descens té un impacte significatiu en els pressupostos de l’Ajuntament. 0,00 200,00 400,00 600,00 800,00 1.000,00 1.200,00 m ili o n s Fons Complementari de Finançament - previst vs definitiu (resultat del model) finançament previst en t finançament definitiu en t+2 43 Ingressos patrimonials Pel que fa als ingressos vinculats a lloguers, concessions, drets de superfície i cànons de publicitat de quioscos s’ha fet una proposta basada en dades contractuals i amb un criteri de pressupostació prudent, per un import aproximat de 37,6 milions d’euros, xifra lleugerament inferior a l’estimació de liquidació 2012 (-0,8 milions d’euros). Igualment s’ha estimat una previsió d’ingressos per interessos. Ingressos de capital El capítol 6 corresponent a vendes d’actius i elaborat sota els mateixos criteris de prudència incorpora només aquelles operacions que es preveu fer efectives i cobrar el proper exercici. Corresponen a venda de solars, solars del patrimoni del sòl i l’habitatge, places d’aparcament i habitatges i locals de negoci, per un import global d’11,3 milions d’euros. Les transferències de capital rebudes d’altres administracions (capítol 7) corresponen majoritàriament a convenis vigents amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i al fons europeus FEDER. Només a títol informatiu esmentar el finançament de la Generalitat pel CEIP Sant Martí, el centre residencial i de dia a Alchemika, escoles bressol, llei de barris a la Barceloneta, Maresme Besós, Bon Pastor, Raval Sud, la Vinya, el finançament FEDER per projectes de Barcelona Activa, i el cas del finançament aportat pel Consorci Sanitari de Barcelona per l’equipament de les Cotxeres de Borbó. L’import total previs pel capítol 7 és de 18,3 milions d’euros (inferir en 5,1 milions d’euros al pressupost inicial de 2012). Ingressos financers No es preveuen ingressos per capítol 8 d’actius financers. En el capítol 9 de passius financers es preveu un nou endeutament de 101,8 milions d’euros pel 2013 per tal de finançar inversions. Previsió de despeses de l’Ajuntament Les despeses es classifiquen en el pressupost des d’un triple vessant atenent a les tres preguntes següents: en què es gasta? (classificació econòmica), per a què es gasta? (classificació per programes) i qui gasta ?(classificació orgànica) 44 Visió econòmica: en què es gasta? Les despeses es poden agrupar en despeses corrents, despeses de capital, fons de contingència i despeses financeres. Les despeses corrents inclouen aquelles despeses necessàries per al funcionament ordinari dels serveis, i comprenen les despeses de personal, les despeses en compres de béns i serveis, les despeses financeres i les transferències corrents que es fan a altres entitats, altres administracions, a empreses i famílies. Les despeses de capital comprenen les inversions i les transferències a entitats pròpies o a tercers destinades a finançar inversions. Les despeses financeres inclouen operacions financeres, bàsicament per concessió de préstecs i adquisició d’actius financers (actius financers) i per retorn d’amortització de crèdits (passius financers). Finalment el fons de contingència recull un import destinat a imprevistos i situacions no previsibles en el moment d’elaborar el pressupost. El total de despesa no financera dels pressupostos per al 2013 es manté pràcticament al mateix nivell que el pressupost inicial de 2012. Cal tenir en compte que darrera d’aquesta xifra agregada hi ha un esforç important de millora d’eficiència per contrarestar diversos factors que impulsen a l’alça la despesa. D’una banda, la nova normativa d’estabilitat pressupostària2 obliga a les Corporacions Locals a dotar en el pressupost un fons de contingència que s’ha de destinar a atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes en el pressupost inicial que es puguin presentar al llarg de l’exercici. Aquest fons de contingència té per objectiu mantenir l’estabilitat pressupostària i si durant l’exercici hi ha alguna urgència que signifiqui dotar diners a qüestions no previstes en el pressupost, que es pugui finançar amb càrrec a aquest fons. Les incorporacions de romanents de crèdit de l’exercici anterior, també s’hauran de finançar amb càrrec al fons de contingència. A la pràctica, 2 Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera DESPESES PER CAPÍTOLS Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2012 Pressupost inicial 2013 Variació % PI2013 / PI2012 1 Despeses de personal 350,6 341,9 -2,5% 2 Despeses corrents en béns i serveis 548,9 553,3 0,8% 3 Despeses financeres (interessos) 46,1 51,8 12,3% 4 Transferències corrents 889,2 887,6 -0,2% Operacions corrents (cap. 1 a 4) 1.834,8 1.834,6 0,0% 5 Fons de contingència 32,7 -- 6 Inversions reals 333,1 324,9 -2,5% 7 Transferències de capital 28,7 22,9 -20,5% Operacions de capital (cap. 6 i 7) 361,9 347,8 -3,9% Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.196,6 2.215,1 0,8% 8 Actius financers 8,0 7,7 -3,3% 9 Passius financers 91,2 105,5 15,6% Operacions financeres (cap. 8 i 9) 99,2 113,2 14,1% Total despeses 2.295,9 2.328,3 1,4% 45 això fa que, en haver de “retirar” uns recursos pel fons, quedin menys diners disponibles per a la resta de serveis. D’altra banda, les despeses financeres per pagar els interessos de l’endeutament, experimenten un increment l’any 2013 de 5,7 milions d’euros. Finalment, hi ha diversos elements que pressionen a l’alça les despeses com són l’increment del tipus de l’IVA (que s’estima en uns 20 milions d’euros entre despesa corrent i inversions) i l’augment de tarifes d’alguns subministraments com la llum o l’aigua. Les despeses corrents L’import previst per a les despeses corrents és de 1.834,6 milions d’euros, xifra pràcticament idèntica a la del pressupost inicial de 2012. Despeses de personal Les despeses de personal de l’Ajuntament ascendeixen a 341,9 milions d’euros i representen un 19% de la despesa corrent. En relació amb el pressupost inicial de 2012 presenten una reducció del 2,5%. Cal tenir en compte que la Llei General de Pressupostos de l’Estat de 2012 no permet cobrir les baixes que es produeixin durant l’any, per la qual cosa la plantilla pressupostària l’any 2013 disminueix en 61 persones respecte el 2012. D’altra banda, d’acord amb el que assenyala el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, no es preveu cap increment retributiu. La plantilla ascendeix a 6.640 persones, 3.153 de les quals formen part de la Guardia Urbana. Despeses de personal 19% Despeses corrents en béns i serveis 30%Despeses financeres (interessos) 3% Transferències corrents 48% Estructura de les despeses corrents 2013 46 Despeses corrents en béns i serveis Les despeses corrents en béns i serveis sumen un import de 553,3 milions d’euros (30% del total), xifra pràcticament equivalent a la del pressupost inicial de 2012. Com a elements a considerar durant el 2013 cal tenir en compte l’efecte de la pujada dels tipus de l’IVA que es pot estimar en gairebé 12 milions d’euros pel que fa a la despesa corrent. D’altra banda també destaquen els increments registrats en les tarifes d’energia elèctrica, en el preu de l’aigua i en el de carburants. S’ha hagut de fer un esforç notable per tal de poder fer front a aquest increment impositiu i dels subministraments. Aquest esforç en millorar l’eficiència ha permès que el volum total de despesa corrent quedés pràcticament congelat. Aquest esforç d’optimització de la despesa, en especial en aquells serveis de suport de l’organització es reflecteix en una contenció de la despesa en arrendaments que es redueixen un 1,9%, o en les despeses de manteniment, reparació i construcció, que cauen un 7,9%, en especial les corresponents a manteniment d’edificis que baixen gairebé un 18%. Les despeses de material, subministraments i altres augmenten lleugerament, un 1,6%. Dins d’aquest apartat destaca especialment la despesa corresponent a neteja i recollida de residus que representa un 46,8% de tota la despesa corrent que augmenta un 1%. Dins d’aquest apartat també s’hi inclouen diferents contractes de serveis (com el manteniment d’enllumenat, el de senyalització, el d’escales mecàniques, xarxa aigües, etc) i contractes de gestió de serveis, entre els quals destaquen els d’acció social. Despeses financeres En aquest capítol de despesa es recullen els interessos i resta de despeses derivades de les operacions financeres i de l’endeutament. L’increment dels interessos de préstecs i altres operacions financeres és del 12,4%, 5,7 milions d’euros més en termes absoluts. Aquest increment s’explica per les noves operacions de crèdit i per l’encariment del finançament d’aquestes operacions. Transferències corrents Les transferències corrents comprenen els crèdits per aportacions de l’Ajuntament, sense que hi hagi contrapartida directa dels qui reben la transferència, i la seva destinació és finançar operacions corrents. 47 Les transferències a organismes autònoms del propi Ajuntament ascendeixen a 221,5 milions d’euros i representen un 24,9% del total de transferències. Respecte al pressupost inicial de 2012 cal tenir en compte els següents factors: La transferència corrent a d’Institut Municipal de Mercats es redueix perquè en el pressupost 2012 hi figurava una transferència en concepte de taxes de Mercats de gairebé 6 milions d’euros. En l’exercici 2013 els ingressos per les taxes de mercats figuren directament en el pressupost de d’Institut Municipal de Mercats. D’altra banda la reducció de les transferències a d’Institut Municipal d’Educació de Barcelona s’explica per la reducció de l’aportació de la Generalitat per Escoles Bressol i per Escoles de Música que cau en 7,4 milions d’euros. Cal tenir en compte que el pressupost de l’IMEB no experimenta una caiguda equivalent ja que hi ha previst un increment dels ingressos procedents de preus públics per la pujada de la tarifa i, sobretot, per l’increment del nombre d’alumnes. En efecte, s’ha fet un esforç molt important de millora de gestió que ha permès donar servei a un major nombre de famílies sense reduir la qualitat del servei. Pel que fa a l’Institut Municipal d’Esports (IBE), també es registra un increment significatiu que s’explica, en bona part, per una reorganització de funcions entre l`Àrea A organismes autònoms locals de l'Aj. 24,9% A EPEs i societats mercantils de l'Aj. 30,9% A entitats locals 36,1% A empreses privades 0,6% A famílies i institucions sense afany de lucre 7,4% A l'exterior 0% Estructura de les transferències corrents TRANFERÈNCIES CORRENTS A ORGANISMES AUTÒNOMS Imports en milions d'euros 2012 2013 % s/ total % variació IM d'Hisenda 24,5 23,8 10,7% -3,0% IM d'Urbanisme 0,9 0,9 0,4% -9,2% IM d'Educacio 48,0 41,7 18,8% -13,2% IM d'Informàtica 23,6 23,4 10,5% -0,9% IM de Serveis Socials 84,8 91,3 41,2% 7,7% IM de Mercats 8,0 1,9 0,9% -75,8% IM Paisatge Urbà 8,2 7,7 3,5% -6,0% IM Barcelona Esports 22,0 23,7 10,7% 7,7% IM Persones amb discapacitat 7,3 7,1 3,2% -2,0% TOTAL 227,4 221,5 100,0% -2,6% 48 de Qualitat de Vida i l’IBE de forma que ara passa a gestionar alguns serveis que abans es feien des del sector. Finalment, cal destacar l’increment de transferències que van a d’Institut Municipal de Serveis Socials. En aquest cas, també hi ha una part del creixement que s’explica per una reorganització de serveis. Així, passa a l’IMSS el departament de serveis socials bàsics que abans estava a l’Àrea de Qualitat de Vida i una part del servei de SAD que romania a l’Àrea. Les aportacions a Entitats Públiques Empresarials i a Societats Mercantils de l’Ajuntament sumen un import de 274,3 Milions d’euros. En aquest cas, la variació respecte a l’any 2012 també es veu afectada per les caigudes d’aportacions finalistes que venien d’altres administracions. Els increments més significatius es registren a Barcelona Activa que creix un 10,9% respecte del pressupost inicial del 2012, malgrat la caiguda de recursos procedents del Servei d’Ocupació de Catalunya que anaven destinats a polítiques d’ocupació (el 2013 es deixaran de percebre 7,7 milions d’euros finalistes cap a polítiques actives d’ocupació). Les transferències a d’Institut de Cultura de Barcelona també augmenten. Cal tenir en compte que durant el 2013 està previst posar en marxa grans equipaments culturals com el Born o el DHub. Finalment, cal destacar la reorganització que ha tingut lloc entre les empreses que es dedicaven a equipaments i infraestructures. Proeixample, Pronoubarris, l’Agència del Carmel i 22@bcn desapareixen i des del punt de vista pressupostari s’integren a Barcelona Infraestructures Municipals (BIMSA) i a Barcelona Gestió Urbanística (BAGURSA). Pel que fa a les transferències a entitats locals, aquestes ascendeixen a 320,5 milions d’euros. Cal destacar l’increment de les transferències vinculades a la participació en els ingressos de l’Estat que van a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que explica bona TRANFERÈNCIES CORRENTS A EPES i SM Imports en milions d'euros 2012 2013 % s/ total % variació IM de Cultura de Barcelona 91,3 96,4 35,1% 5,5% IM Parcs i jardins 48,9 47,9 17,5% -2,0% Patronat Mpal Habitatge 2,0 2,7 1,0% 31,4% Fundació Mies van der Rohe 0,5 0,4 0,2% -6,2% Barcelona Activa, SA 23,3 25,9 9,4% 10,9% Informacio i Comunicacio de Barcelona 14,8 13,3 4,9% -10,1% Barcelona Serveis Municipals 64,3 61,1 22,3% -4,9% Barcelona Infrastructures Municipals 2,3 2,7 1,0% 19,7% Foment Ciutat Vella 3,3 2,4 0,9% -27,7% Proeixample 1,1 -- -- -- Pronoubarris 1,1 -- -- -- Barcelona Gestio Urbanistica 2,4 4,8 1,7% 96,8% Agencia del Carmel 1,3 -- -- -- 22@bcn 1,0 -- -- -- Cementiris de Barcelona 11,9 12,3 4,5% 3,1% Tersa 4,3 4,0 1,5% -6,2% Siresa 0,5 0,5 0,2% -6,2% TOTAL 274,3 274,3 100,0% 0,0% 49 part del creixement global, juntament amb l’increment de la despesa en concepte de la taxa metropolitana de tractament de residus. Cal destacar, també, que l’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità contempla un creixement del 6% (4,8 milions d’euros més). En general, però, hi ha un ajustament en la resta de les transferències a entitats locals, fruit de la necessitat d’ajustar despeses per les raons ja esmentades que, per un altre costat, pressionen a l’alça la despesa. Les transferències a empreses privades que fa l’Ajuntament representen una part molt petita de les transferències i es concentren en la transferència prevista per a l’empresa Clabsa per a sanejament de la xarxa de clavegueram. Les transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre ascendeixen a 66,1 milions d’euros. A l’hora d’analitzar aquestes transferències cal tenir en compte que, com ja s’ha comentat, hi ha un efecte de traspàs de serveis cap a entitats de l’Ajuntament, Així, per exemple, els ajuts a famílies vinculats amb programes d’acció social i amb assistència a persones dependents disminueixen en el pressupost de l’Ajuntament perquè passen a l’Institut Municipal de Serveis Socials. En el pressupost d’aquest organisme es visualitza un increment per aquest concepte ja que les transferències corrents previstes gairebé es doblen. En general, cal considerar que els organismes i entitats de l’Ajuntament, que són els seus ens instrumentals per portar a terme la política en determinats àmbits, executen una part de les transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre (en especial l’IMSS, l’ICUB, l’IBE, IM Persones amb discapacitat). En el pressupost 2013 de l’Ajuntament també es preveu la subvenció per l’IBI per a famílies monoparentals i per persones vídues (1 milió d’euros) que no estava en el pressupost inicial de 2012. Serveis socials i promoció social 35% Cultura 13% Esports 5% Educació 3% Promoció i creixement econòmic 22% Resta de transferències* 22% Transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre * inclou la convocatòria general de subvencions 50 Fons de contingència D’acord amb allò establert a l’article 31 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, es crea un fons de contingència, a fi d’incloure al Pressupost una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris, que es destinarà a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes al Pressupost inicialment aprovat, que poden presentar-se al llarg de l’exercici. La dotació diferenciada d’un fons de contingència no està prevista a l’ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, motiu pel qual és d’aplicació allò establert a l’article 167.3.c del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals que preveu, en relació a l’estructura dels estats d’ingressos i despeses, que en tot cas, els nivells de capítol i article hauran de ser els mateixos que els establerts per l’Administració de l’Estat. En base a això, es crea el capítol 5 en l’estructura econòmica de despeses, Fons de Contingència i altres imprevistos, que permetrà diferenciar els crèdits destinats al Fons de Contingència que marca la Llei Orgànica 2/2012. Aquest fons de reserva que es crea per garantir el principi d’equilibri financer servirà per finançar, amb els recursos de què disposa el pressupost, aquelles despeses imprevistes i, també, les incorporacions de romanents que es puguin produir d’acord amb la normativa d’hisendes locals. L’import que s’ha previst per aquest fons de contingència és de 32,7 milions d’euros (25 per a la dotació del fons de contingència de la Llei 2/2012 i 7,7 milions d’euros per imprevistos i funcions no classificades). Aquest capítol, d’acord amb el funcionament que aplica l’Administració General de l’Estat, no se suma a les despeses corrents sinó que és una dotació diferenciada que se suma directament al total de despeses no financeres (despeses corrents, despeses de capital i fons de contingència). Les despeses de capital Pel que fa a les despeses de capital (capítol 6 Inversions reals i capítol 7 Transferències de capital) la previsió per l’anualitat 2013 és de 347,8 milions d’euros. Les inversions reals són aquelles que, a la seva finalització, s’activen a l’inventari municipal i les transferències de capital són aquelles aportacions de recursos que es fan arribar a un destí concret, sense que hi hagi un retorn directe per l’ajuntament i que s’han de fer servir per part de tercer per a fer inversions. Bàsicament són les transferències a Barcelona Regional, Consorci de la Mina, Institut de Cultura de Barcelona i Institut Municipal de Paisatge Urbà. Cal tenir en compte que a l’hora d’assignar els recursos a inversions ja hi ha una bona part de la inversió que està compromesa perquè correspon a la continuïtat de projectes que estan en marxa i que s’han de continuar o finalitzar. Per a la resta d’inversió, el criteri principal per prioritzar la proposta d’inversió per al 2013 ha estat incorporar aquells projectes d’inversió que no generen despesa corrent 51 futura, a continuació s’han prioritzat els que aconsegueixen reduir significativament la despesa corrent en comparació amb exercicis anteriors i els que suposen una millora en l’eficiència dels processos en els quals intervenen, com ara la millora de les tecnologies de la informació, la promoció econòmica i els projectes d’eficiència energètica. Durant el procés de planificació de les inversions i elaboració del PIM (Programa d’Inversions Municipal) en línia amb els objectius del Marc Estratègic 2012-2015, s’ha fet un important esforç per alinear cadascun dels projectes d’inversió a un objectiu estratègic i de ciutat. S’han tingut en compte les necessitats inversores reals de cadascun dels districtes de la ciutat i s’ha donat cobertura a la premissa de seguretat en les instal·lacions i adaptació a les normatives per tal d’assegurar que la ciutat funcioni. Els projectes d’inversió detallats en el pressupost es classifiquen en inversió Nova (152,2M€, 43,78%), Millora (72,5M€, 20,86%) i de reposició (60,8M€, 17,50%). La resta de pressupost de capital fins arribar als 347,8 milions correspon bàsicament a reserves per expropiacions en tràmit judicial i altres reserves que s’aniran concretant durant l’exercici. D’aquesta manera, es pot donar un tractament diferent a l’hora de fer el seguiment de cadascuna de les categories. Pel que fa a la classificació segons la tipologia de la inversió en el gràfic adjunt se’n pot veure la distribució. En el pressupost de 2013, en línia amb la revisió d’estructures pressupostàries i d’adequació dels crèdits pressupostaris a la classificació adient, s’ha realitzat un esforç Equipament; 137,0 M€; 40% Espai públic; 81,6M€; 24% Sòl; 49,5; 14M€% Sistemes d'informació; 32,5M€; 9% Habitatge; 21,9M€; 6% Reserva (pendent de definir); 25,2M€; 7% Despeses de capital segons tipologia 52 per tal que d’imputar la inversió des del punt de vista orgànic al sector o districte que planifica la inversió i, des del punt de vista de la finalitat de la inversió, al programa pressupostari corresponent. A l’apartat on s’expliquen els programes pressupostaris es pot veure una visió de les despeses d’inversió per polítiques. A l’annex corresponent dels pressupostos es poden consultar els projectes per al 2013 que ja han estat aprovats per la Comissió de Govern fins al 26 de setembre (95,6M€) així com el detall de la inversió en reposició, projectes per a l’adaptació a normativa i seguretat i la dotació per expropiacions en tràmit judicial, especificant el codi i nom del projecte, l’any d’inici i final previst, l’operador encarregat de la seva execució i l’aplicació pressupostària prevista en el pressupost per al seu finançament. S’indica a més, si escau, l’existència d’ingressos afectats al finançament dels projectes. Quedarà una reserva pendent de concretar en base a la proposta 2013-2015 ja que, també com a novetat, en aquest pressupost s’hi afegeix un annex específic amb la proposta del conjunt de projectes per al període 2013-2015. Visió per programes: per a què es gasta? La visió per programes permet classificar la despesa segons la seva finalitat i objectius, facilitant la priorització i presa de decisions pressupostàries, permetent un major vincle entre l’assignació dels recursos i l’obtenció de resultats determinats, així com una major transparència de les finances públiques en visualitzar de forma més clara la política pressupostària d’una administració. També esdevé el vincle entre el pressupost clàssic, estructurat per partides pressupostàries, i la visió d’objectius del mapa de ciutat. L’estructura pressupostària per programes es composa de diversos nivells essent el més agregat el de les àrees de despesa, el qual es desglossa en els nivells de política de despesa, grup de programa, programa i subprograma. Cal fer esment que mentre que els tres primers nivells de la classificació per programes es troben determinats per regulació de l’Estat3, la definició dels programes i subprogrames és potestat de les administracions locals. 3Per a major detall vegeu l’Ordre EHA/36565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. ÀREA DE DESPESA (1 dígit) GRUP DE PROGRAMA (3 dígits) POLÍTICA DE DESPESA (2 dígits) Programa (4 dígits) Subprograma (5 dígits) C la ss if ic a ci ó o b li g a tò ri a c o m ú C la ss if ic a ci ó p rò p ia 53 Com s’ha esmentat anteriorment en aquest document, els pressupostos 2013 presenten en relació a l’exercici 2012, una remodelació de l’estructura de programes, a fi de facilitar el seu vincle amb els objectius del Marc Estratègic 2012-2013, ésser una millor eina per a la priorització en l’assignació dels recursos i mostrar de forma més ordenada i concreta la finalitat de la despesa. Per tal d’acomplir amb aquests propòsits, s’ha realitzat un tasca d’ordenació dels programes i s’ha creat un nou nivell de desglossament segons línies concretes d’actuació, que són els subprogrames i que és un nivell de detall per a la gestió. Les despeses corrents per polítiques i programes En el quadre que es mostra a continuació es poden observar els imports inicials dels Pressupostos 2012 i 2013 pel que fa a les despeses corrents dels de les diferents polítiques de despesa, les quals es troben agrupades per àmbits sectorials. Cal dir que en aquest quadre, a fi de facilitar una major comparabilitat entre aquests dos exercicis, es faciliten les dades del pressupost inicial 2012 en una versió homogeneïtzada segons l’estructura per programes 2013 (“Pressupost inicial 2012 homogeneïtzat”). En aquest quadre, es pot observar l’efecte de la caiguda d’alguns ingressos finalistes que provenen d’altres administracions. En total, hi ha una reducció d’aquests ingressos de 24,6 milions d’euros (bàsicament de l’Estat i la Generalitat de Catalunya). Atès que el volum de la despesa corrent es manté gairebé igual, això vol dir que s’ha fet un esforç en els recursos generals per cobrir aquesta reducció. Així en les polítiques d’ocupació i promoció econòmica s’observaria un manteniment dels recursos respecte el Pressupost 2012, tot la caiguda de 7,8 milions d’euros procedents del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). L’esforç que s’ha fet en recursos generals pràcticament compensa en la totalitat aquesta caiguda. En les polítiques d’educació, cultura i esport hi ha una pèrdua de 16,9 milions d’euros d’ingressos finalistes que al 2012 contribuïen a finançar aquestes despeses. Al 2013 no es pot comptar amb aquests recursos i s’ha hagut de fer un esforç notable amb recursos generals, els quals augmenten en 10,5 milions d’euros respecte el 2012. Les polítiques de protecció i promoció social augmenten en 5,1 milions d’euros (també aquí hi ha una caiguda d’ingressos finalistes d’1,6 milions d’euros). Per tant, es cobreix aquesta pèrdua i s’augmenten els recursos generals. Les polítiques de seguretat i prevenció es mantenen respecte el 2012, tot i que la despesa es redueix per efecte de les jubilacions que es produiran, que es preveuen cobrir en part amb noves convocatòries de Guàrdia Urbana i bombers. Pel que fa al transport i mobilitat, es preveu un increment global d’1,2 milions d’euros. Destaca especialment l’augment de la transferència a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al transport públic de viatgers en un 6%. 54 Manteniment urbà i medi ambient creix un 1,1%, on, en aquest cas, els recursos finalistes augmenten en 1,6 milions d’euros. Les transferències a altres administracions augmenten en un 6,4% (4,9 milions d’euros), fet que s’explica principalment per l’increment de les transferències a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La gestió del deute incrementa un 11,3% (5,5 milions d’euros) a causa de les noves operacions i davant un augment en el seu cost. Finalment, els serveis d’administració i serveis generals es redueixen en un 1,7% (4,8 milions d’euros menys). En relació a la composició general de la despesa corrent de l’Ajuntament per polítiques, es pot observar en el següent gràfic com els imports dels Pressupostos 2013 es concentren principalment en les polítiques de Benestar comunitari (neteja, gestió de residus i enllumenat principalment) (21,3% del total), Seguretat i mobilitat ciutadana (15,2%) i en els principals serveis de caràcter social, com són els Serveis socials i la promoció social (11,5%), Cultura (6,3%) i Educació (5,6%). Li segueixen en importància altres polítiques com els Serveis de caràcter general (administració i organització municipal, informació i atenció al ciutadà i participació) (7,8%), l’Administració financera i tributària (5,1%) i el transport públic (5%). Pressupost inicial 2012 homoge- neïtzat (*) Variació ingressos finalistes 2013-2012 Pressupost inicial 2012 (sense variació ingressos finalistes (IF)) Pressupost inicial 2013 Var. absoluta PI2013 / PI2012 homoge- neïtzat Var. % PI2013 / PI2012 homoge- neïtzat Var. absoluta PI2013 / PI2012 homog. sense variació IF Var. % PI2013 / PI2012 homog. sense variació IF Seguretat i prevenció 210,3 210,3 209,4 -0,9 -0,4% -0,9 -0,4% Transport públic i mobilitat 160,2 160,2 161,4 1,2 0,8% 1,2 0,8% (1) Urbanisme 84,3 84,3 81,0 -3,3 -4,0% -3,3 -4,0% Manteniment urbà i medi ambient 437,6 1,6 439,2 442,4 4,8 1,1% 3,2 0,7% (2) Protecció i promoció social 224,9 -1,6 223,3 230,0 5,1 2,3% 6,7 3,0% (3) Educació, Cultura i Esport 251,9 -16,9 235,0 245,5 -6,4 -2,5% 10,5 4,5% (4) Ocupació i promoció econòmica 50,5 -7,8 42,8 50,0 -0,5 -0,9% 7,3 17,0% (5) Transferències a altres administracions 77,2 77,2 82,2 4,9 6,4% 4,9 6,4% Administració i serveis generals 283,2 283,2 278,4 -4,8 -1,7% -4,8 -1,7% Gestió del deute 48,7 48,7 54,2 5,5 11,3% 5,5 11,3% (**) Ajustos per homogenització (taxa mercats) 6,0 6,0 -6,0 -6,0 -100,0% Total 1.834,8 -24,6 1.810,2 1.834,6 -0,2 0,0% 24,4 1,3% (*) Homogeneïtzació dels imports 2012 d'acord amb la nova estructura per programes dels Pressupostos 2013. (**) Al 2013 la taxa de mercats es pressuposta directament en l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona. (1) Menors ingressos en guals i paranys i estacionament (2,7 M€). Aportació per al servei del Bincing es redueix (-0,4M€) i s'incrementa transferència a l'ATM (4,8M€). (2) Increment en 1,6M€ en el cànon i aportació en matèria de residus en EMSHTR. (3) Decrement en 1,6M€ de les subvencions finalistes per a serveis de protecció i promoció social. (4) Supressió del conveni de capitalitat (9,5M€) i reducció de les aportacions de la Generalitat per a escoles bressol (7,4M€). (5) Reducció en 7,8M€ de les aportacions del SOC per a foment de l'ocupació. Imports en milions d'euros D-C Esforç amb recursos generals A B C = A+B D D-A Per tal de facilitar un major enteniment de la composició i magnitud de les polítiques de despesa quant a despesa corrent, tot seguit es realitza un anàlisi descriptiu detallat per a cadascuna de les diferents politiques de despesa. Per a la política de despesa de d’euros. L’actual situació de crisi fiscal i d’encariment del deute públic en el context d’Europa, l’Estat i Catalunya no li és aliè a l’Ajuntament de Barcelona, fet tradueix en la previsió d’un significati del deute en relació a l’exercici anterior (11,3%). les noves operacions d’endeutament les que vencen) com de l’augment pre Política de despesa 01 Deute públic 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 91 Òrgans de govern 24+43 Foment de l'ocupació + Comerç, 17 Medi ambient 01 Deute públic 15 Habitatge i urbanisme 94 Transferències a altres administracions 44 Transport públic 93 Administració financera i tributària 92 Serveis de caràcter general 23 Serveis socials i promoció social 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 16 Benestar comunitari Distribució % de les despeses corrents dels Pressupostos 2013 per polítiques de despesa 0111 Servei del deute Total 01 Deute públic Imports en milions d'euros 55 Deute públic es preveu un import de 54, u increment de les despeses associades al servei Aquest increment és resultat tant de (que es preveuen a un cost financer superior a vist dels tipus d’interès. 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 21 Pensions 31 Sanitat 34 Esport … 32 Educació 33 Cultura 0,0% 0,8% 1,0% 1,5% 1,5% 2,7% 2,8% 3,0% 4,4% 4,5% 5,0% 5,1% 5,6% 6,3% 7,8% 11,5% 15,2% Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa 54,2 54,2 2 milions que es 25,0% 21,3% Distrib. % sobre total despeses corrents 100,0% 3,0% 100,0% 3,0% 56 La política de Seguretat i mobilitat ciutadana representa un 15,2% de la despesa corrent total. En relació al pressupost inicial de 2012 s’observa una reducció que s’explica, bàsicament, per la caiguda de despeses de personal que es deu en una bona part a la limitació continguda en els pressupostos generals de l’estat per a la incorporació de nou personal que impedeix que es puguin substituir la totalitat de les vacants produïdes per jubilació. D’altra banda, destaquen els esforços fets en l’àmbit de l’organització que han permès guanys d’eficiència importants. Dins d’aqueta política destaquen pel seu import el programa de seguretat ciutadana, el de prevenció i extinció d’incendis i salvament i el de control i regulació de l’estacionament de la via pública. Política de despesa 13 Seguretat i mobilitat ciutadana La política d’Habitatge i urbanisme representa el 4,4% del total de despesa corrent i suma un import de 81 milions d’euros. Per a les comparacions amb el pressupost inicial de l’any anterior cal tenir en compte que, en el marc de la reorganització i reorientació de programes s’han reubicat alguns programes que han canviat de política. Els programes més rellevants quantitativament són els d’actuació urbanística i disciplina (13,1 M€), el de manteniment i renovació del paviment (9,1 M€), espai públic (8,8 M€), i millora del paisatge urbà (7,7 M€). Altres programes a destacar són els d’habitatge social (cal tenir en compte que ens estem referint aquí a despesa corrent i no a inversió), control i seguretat d’infraestructures i gestió de sòl. Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 1301 Administració general de seguretat i mobilitat 6,4 2,3% 0,3% 1321 Seguretat ciutadana 162,6 58,3% 8,9% 1322 Prevenció de la delinqüència 0,6 0,2% 0,0% 1331 Control i regulació de l'estacionament de la via pública 54,3 19,5% 3,0% 1332 Mobilitat 15,3 5,5% 0,8% 1351 Prevenció i extinció d'incendis i salvament 39,8 14,3% 2,2% Total 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 279,1 100,0% 15,2% Imports en milions d'euros 57 Política de despesa 15 Habitatge i urbanisme Els serveis de la política de Benestar comunitari són els que tenen un pes més rellevant dins de la despesa corrent. En efecte el conjunt de programes d’aquesta política sumen 391,1 milions d’euros i tenen un pes del 21,3% dins del total de despesa corrent. Dins d’aquesta política s’engloben tots aquells programes i serveis derivats de la construcció, manteniment, conservació i funcionament dels serveis de sanejament, proveïment i distribució d’aigua, recollida, eliminació o tractament de residus, neteja viària, cementiris. Cal destacar, especialment, el programa de neteja viària (166,3 milions d’euros) i el de recollida i gestió de residus (161,3 milions d’euros). Política de despesa 16 Benestar comunitari La política de Medi ambient experimenta en el pressupost 2013 un lleuger ajust en les seves dotacions pressupostàries respecte el 2012 (-1,8 milions d’euros, -3,4% en termes percentuals. Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 1501 Administració d'hàbitat urbà 9,7 12,0% 0,5% 1511 Actuació urbanística i disciplina 13,1 16,2% 0,7% 1512 Gestió del sòl 6,3 7,8% 0,3% 1513 Redacció de projectes-execució d'obres 5,1 6,3% 0,3% 1514 Projectes i estratègia 3,1 3,9% 0,2% 1515 Planejament de la ciutat 1,5 1,8% 0,1% 1516 Control i seguiment de grans infraestructures 5,9 7,2% 0,3% 1531 Habitatge social 5,0 6,2% 0,3% 1551 Manteniment i renovació del paviment 9,1 11,3% 0,5% 1552 Manteniment i renovació de les estructures vials 4,2 5,1% 0,2% 1553 Espai públic 8,8 10,9% 0,5% 1554 Llei de Barris 1,4 1,7% 0,1% 1571 Millora del paisatge urbà i la qualitat de vida 7,7 9,5% 0,4% Total 15 Habitatge i urbanisme 81,0 100,0% 4,4% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 1611 Abastament de les aigües 7,2 1,8% 0,4% 1612 Sanejament xarxa de clavegueram 15,5 4,0% 0,8% 1621 Recollida i gestió de residus 161,3 41,2% 8,8% 1631 Neteja viària 166,3 42,5% 9,1% 1641 Cementiris 12,3 3,1% 0,7% 1651 Gestió de l'enllumenat públic 27,4 7,0% 1,5% 1691 Protecció i control d'animals 1,1 0,3% 0,1% Total 16 Benestar comunitari 391,1 100,0% 21,3% Imports en milions d'euros 58 Política de despesa 17 Medi ambient La política de despesa de Pensions es xifren en 0,8 milions d’euros, mostrant una reducció de 0,1 milions d’euros envers els imports consignats al 2012. Política de despesa 21 Pensions La política de Serveis socials i promoció social suposa una de les principals polítiques quan a despeses corrents assignades (211,4 milions d’euros, un 11,5% sobre el total de despeses corrents). Aquesta política comprèn principalment els serveis municipals de protecció i promoció social, drets civils i lluita contra la discriminació i la cooperació internacional. Els programes que concentren una major part de la despesa dins d’aquesta política són els d’atenció a les persones en situació de dependència (35,1%) (incloent el programa els serveis de teleassistència i atenció social i neteja de la llar (SAD)), els serveis socials bàsics (13,6%) i l’atenció a persones en situació de pobresa i risc d’exclusió (10,7%) (programa el qual comprèn els centres, residències i serveis per a les persones sense sostre, els menjadors socials,...). Cal dir que gran part dels serveis compresos en aquesta política s’instrumenten mitjançant entitats municipals dependents, com ara l’Institut Municipal de Serveis Socials o l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Finalment esmentar que aquesta política presenta un increment en les seves assignacions envers el Pressupost 2012 (4,8 milions d’euros) que donen continuïtat al significatiu esforç que ja es va fer en els pressupostos de 2012. L’increment es concentra en els serveis de protecció social, tot i tenir una reducció important en els ingressos finalistes procedents d’altres administracions que financen aquesta política. Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 1711 Construccio i manteniment espais verds 48,0 93,6% 2,6% 1791 Educació i intervenció mediambiental 1,4 2,8% 0,1% 1793 Intervenció acústica ambiental 0,9 1,7% 0,0% 1794 Gestió de recursos energètics locals 1,0 2,0% 0,1% Total 17 Medi ambient 51,3 100,0% 2,8% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 2111 Pensions i altres prestacions econòmiques 0,8 100,0% 0,0% Total 21 Pensions 0,8 100,0% 0,0% Imports en milions d'euros 59 Política de despesa 23 Serveis socials i promoció social La nova classificació per programes dels Pressupostos 2013 permet diferenciar de forma clara els recursos destinats al Foment de l’ocupació, els quals anteriorment es trobaven imputats a la política de comerç, turisme i petites i mitjanes empreses. Aquesta política consta d’un sol programa, el qual compte amb una dotació de 7,5 milions d’euros. En aquest programa s’inclouen principalment els recursos que es transfereixen a Barcelona Activa per a la realització d’actuacions foment de l’ocupació, principalment en capacitació, orientació laboral i formació, en especial d’aquells col·lectius que tenen més problemes d’ocupabilitat (joves, aturats de llarga durada). En aquesta política cal fer esment de l’important esforç que fa l’Ajuntament per compensar, en part, la pèrdua total de recursos finalistes per ocupació que venien del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Tant la política d’ocupació com la de promoció de l’activitat econòmica s’ha reorientat en el marc de la remodelació de Barcelona Activa. Política de despesa 24 Foment de l’ocupació Les despeses quant a la política de Sanitat es xifren per al Pressupost 2013 en un import de 18,6 milions d’euros (l’1% del total de les despeses corrents de l’Ajuntament). Els recursos principalment es destinen al programa de promoció i Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 2301 Administració general de serveis socials 10,4 4,9% 0,6% 2302 Administració general de serveis a les persones 4,2 2,0% 0,2% 2311 Atenció infància i adolescència 7,4 3,5% 0,4% 2312 Atenció i suport als individus i a les famílies 2,2 1,0% 0,1% 2313 Atenció a la gent gran 15,1 7,1% 0,8% 2314 Atenció a persones en situació de pobresa i risc d'exclusió 22,6 10,7% 1,2% 2315 Serveis socials bàsics 28,7 13,6% 1,6% 2316 Atenció la immigració 4,3 2,0% 0,2% 2317 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 5,0 2,4% 0,3% 2318 Atenció a grups i comunitats 0,0 0,0% 0,0% 2319 Emergències i urgències socials 3,8 1,8% 0,2% 2321 Promoció i participació de la infància i l'adolescència 3,7 1,7% 0,2% 2322 Promoció i atenció a la joventut 4,6 2,2% 0,2% 2323 Promoció de la gent gran 4,2 2,0% 0,2% 2324 Promoció de les dones 0,8 0,4% 0,0% 2325 Drets humans i no discriminació: foment, promoció i atenció 2,6 1,2% 0,1% 2326 Promoció social de la immigració 2,9 1,4% 0,2% 2327 Temps i qualitat de vida 0,8 0,4% 0,0% 2328 Serveis i projectes comunitaris 0,2 0,1% 0,0% 2329 Cooperació i ajuda 6,4 3,0% 0,3% 2331 Atenció a les persones en situació de dependència 74,3 35,1% 4,0% 2341 Atenció a les persones discapacitades 7,4 3,5% 0,4% Total 23 Serveis socials i promoció social 211,4 100,0% 11,5% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 2411 Foment de l'ocupació 7,5 100,0% 0,4% Total 24 Foment de l'ocupació 7,5 100,0% 0,4% Imports en milions d'euros 60 protecció de la salut, i en menor mesura, a l’assistència sanitària. Dins del programa de promoció i protecció social les despeses es concentren en el subprograma de protecció de la salut (serveis d’epidemiologia, vacunació infantil, inspecció i autoritat sanitària, control establiments alimentaris, vigilància i control de plagues a la ciutat i control ambiental de l’aire i l’aigua), mentre que pel que fa al programa d’assistència sanitària destaca la prestació de serveis de prevenció i tractament de les drogoaddiccions Política de despesa 31 Sanitat La política d’Educació suposa el 5,6% de les despeses corrents de l’Ajuntament, i s’instrumenta principalment mitjançant l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Els programes que concentren la despesa corrent d’aquesta política, i que es materialitzen principalment a través de transferències al l’IMEB i al Consorci, són el suport obligatori a els centres educatius (39,8%) (neteja, manteniment, subministraments i vigilància dels centres educatius), les escoles bressol municipals (28%), i, en menor mesura, l’administració general d’educació (8%), la promoció educativa (7,3%) i els ensenyaments musicals (4,9%). Cal fer esment que aquesta política mostra una reducció de 9,6 milions d’euros en relació al 2012, que s’explica principalment per la caiguda en 7,4 milions d’euros de les transferències finalistes que realitza la Generalitat de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona pel finançament d’aquesta política. En aquesta política cal fer una referència especial a la tasca que s’ha fet per tal de poder donar un servei equivalent en termes de qualitat amb molt menys recursos. L’adaptació a les ràtios legals de l’escola bressol i la reorganització d’alguns serveis de suport ha permès incrementar l’oferta de places, això juntament amb un increment dels preus fa que en els comptes de l’IMEB no es traslladi totalment aquesta caiguda dels ingressos finalistes i la millora d’eficiència permeti, en aquest cas, donar més servei amb menys recursos. Aquest exemple és una clara mostra que no s’ha de jutjar les polítiques que conté un pressupost exclusivament per la seva variació de recursos respecte a l’any anterior sinó que cal considerar què es fa amb els recursos i valorar-ho en funció del que es pretén aconseguir i el que, realment, s’està aconseguint. Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 3121 Assistència sanitària 6,4 34,5% 0,4% 3131 Promoció i protecció de la salut 12,2 65,5% 0,7% Total 31 Sanitat 18,6 100,0% 1,0% Imports en milions d'euros 61 Política de despesa 32 Educació Els recursos corrents dedicats a la política de Cultura representen el 6,3% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament amb un import de 116,4 milions d’euros. El programa de museus i arts plàstiques comprèn un àmplia part dels recursos destinats a aquesta política (38,4%), en el qual s’hi consignen les despeses pel que fa a museus, centres patrimonials i exposicions. En menor proporció també tenen un pes destacat la promoció cultural (12,6%) (on s’inclouen actuacions de promoció de la cultura, suport a la creació, producció i projecció internacional i iniciatives de preservació i difusió de la cultura i llengua catalana), les arts escèniques i la música (12,3%), i els equipaments culturals de proximitat, com ara els centres cívics (10,7%) i les biblioteques (9,1%). Política de despesa 33 Cultura La dotació pressupostària de la política d’Esport, la qual suposa un 1,5% de la despesa corrent municipal, es troba principalment assignada a la gestió i promoció de l’esport (52,5%) i als esdeveniments esportius (46,6%). En la gestió i promoció de l’esport cal destacar els diversos programes d’activitats de foment i suport de l’esport que comprèn, com ara "L'Escola fa esport a la ciutat", "Pla de l'Esport en Edat Escolar", "l'Esport inclou", "Convivim Esportivament" o “Activa't". Pel que fa als esdeveniments esportius, en aquest programa s’hi doten els recursos vinculats a l’acollida i suport de grans esdeveniments esportius de referència en el Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 3201 Administració general d'educació 8,2 8,0% 0,4% 3202 Suport obligatori als centres educatius 40,7 39,8% 2,2% 3211 Escoles bressol municipals 28,6 28,0% 1,6% 3212 Educació infantil i primària 1,1 1,1% 0,1% 3221 Educació secundària i formació professional 2,0 2,0% 0,1% 3231 Promoció educativa 7,5 7,3% 0,4% 3241 Serveis complementaris d'educació 3,9 3,8% 0,2% 3251 Ensenyaments musicals 5,0 4,9% 0,3% 3252 Ensenyaments artístics 2,5 2,5% 0,1% 3253 Altres ensenyaments 2,7 2,6% 0,1% Total 32 Educació 102,2 100,0% 5,6% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 3301 Administració general de cultura 11,1 9,6% 0,6% 3321 Biblioteques 10,6 9,1% 0,6% 3331 Museus i arts plàstiques 44,7 38,4% 2,4% 3341 Promoció cultural 14,7 12,6% 0,8% 3342 Centres cívics 12,5 10,7% 0,7% 3351 Arts escèniques i música 14,3 12,3% 0,8% 3361 Patrimoni històric i artístic de la ciutat 3,4 3,0% 0,2% 3381 Festes i actes populars 5,1 4,3% 0,3% Total 33 Cultura 116,4 100,0% 6,3% Imports en milions d'euros 62 context europeu i mundial (com ara els campionats mundials de natació, bàsquet i handbol, els X Games o el Torneig de Tennis Comte de Godó), els quals permeten enfortir la projecció internacional de la ciutat, així com grans esdeveniments de promoció i foment de l’esport (com ara la Marató de Barcelona o la Festa de la Bicicleta entre altres). Política de despesa 34 Esport Per a la política de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses s’han consignat unes despeses corrents de 41,4 milions d’euros al 2013, les quals suposen el 2,3% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. Aquesta política concentra especialment els seus recursos en aquells programes que incideixen directament en el creixement econòmic de la ciutat, destacant el suport a l’empresa (35,5% del total de la política), on s’hi inclouen serveis de suport a la creació d’empreses i de desenvolupament empresarial, especialment en l’àmbit de les empreses innovadores,i el foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (27,8% del total de la política), on hi destaquen els recursos destinats a projectes estratègics, com ara el Mobile World Congress, i el suport a institucions clau de sectors estratègics i la realització de fires i congressos de gran rellevància per a la ciutat. Cal destacar, per un altre costat, les despeses d’aquesta política destinades a la promoció del comerç, el foment i promoció del turisme i la promoció econòmica de la ciutat. Política de despesa 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses El Transport públic té una dotació de despeses corrents de 91,8 milions d’euros, import el qual suposa el 5% de les despeses corrents municipals. Aquesta política consta de dos programes, el suport al transport públic de viatgers (transferència a l’Autoritzat del Transport Metropolità (ATM) pel finançament dels principals transport Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 3411 Gestió i promoció de l'esport 14,2 52,5% 0,8% 3421 Instal·lacions esportives 0,2 0,8% 0,0% 3431 Esdeveniments esportius 12,6 46,6% 0,7% Total 34 Esport 27,0 100,0% 1,5% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 4301 Administració general d'acció econòmica 3,1 7,4% 0,2% 4311 Promoció del comerç 5,3 12,9% 0,3% 4312 Mercats municipals 1,9 4,7% 0,1% 4321 Foment i promoció del turisme 2,8 6,9% 0,2% 4331 Suport a l'empresa 14,7 35,5% 0,8% 4332 Promoció econòmica de la ciutat 2,0 4,9% 0,1% 4333 Foment del creixement econòmic i de sectors estratègics 11,5 27,8% 0,6% Total 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 41,4 100,0% 2,3% Imports en milions d'euros 63 públics de la ciutat), el qual concentra una àmplia majoria dels recursos de la política (92,6%), i el servei del Bicing, que aglutina el 7,4% restant. En relació a les assignacions de l’exercici anterior, cal destacar, per un costat l’increment des les transferències a l’ATM pel finançament del sistema del transport públic de viatgers (augment del 6% que suposen 4,8 més en relació amb el 2012), i per un altre la nova tarifació del Bicing que persegueix augmentar la cobertura del cost per part de l’usuari i acostar-la a la taxa de cobertura d’altres transports públics. Això que permetrà reduir l’aportació municipal a Barcelona de Serveis Municipals (BSM) pel finançament d’aquest servei, garantint així la viabilitat, sostenibilitat i qualitat d’aquest. Política de despesa 44 Transport públic La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic es composa de dos programes pressupostaris, el de mitjans de comunicació públics4 (que comprèn la transferència a Informació i Comunicació de Barcelona (BTV,..)), el qual concentra la major part dels recursos de la política (92,2%) i el de defensa dels drets dels consumidors (7,8%), programa el qual s’hi contenen les despeses orientades a l’arbitratge (Junta Arbitral de Consum de Barcelona) i la informació al consumidor (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). Cal destacar l’esforç pressupostari produït en l’exercici 2013 en l’àmbit dels mitjans de comunicació públics, on es produeix una reducció del 10,1% en les seves assignacions de despesa corrent. Política de despesa 49 Altres actuacions de caràcter econòmic Les despeses de la política d’Òrgans de govern suposen l’1,5% de les despeses municipals, concentrant els seus recursos principalment en el programa d’òrgans de govern (76%), i menor grau en el programa de relacions institucionals (24%). En aquesta política s’hi contenen les despeses relacionades amb el funcionament dels diferents òrgans de govern i la representació política de la ciutat, l’atenció protocol·lària i les relacions institucionals. 4 On cal fer esment que les despeses d’aquest programa s’imputaven en el 2012 en el programa 92502 Comunicació corporativa, en la política 92 Serveis de caràcter general. Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 4411 Suport al transport públic de viatgers 85,0 92,6% 4,6% 4412 Servei del Bicing 6,8 7,4% 0,4% Total 44 Transport públic 91,8 100,0% 5,0% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 4911 Mitjans de comunicació públics 13,3 92,2% 0,7% 4931 Defensa dels drets dels consumidors 1,1 7,8% 0,1% Total 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 14,5 100,0% 0,8% Imports en milions d'euros 64 Política de despesa 91 Òrgans de govern En la política de Serveis de caràcter general, que concentra el 7,8% de la despesa corrent, s’hi contenen tant aquells programes relacionats amb l’administració i funcionament de l’Ajuntament (direcció i administració organització i recursos humans, arxiu, estadística i estudis i sistemes d’informació i telecomunicacions), els quals concentren la major part de la despesa corrent d’aquesta política, com aquells vinculats a l’atenció i informació al ciutadà i la participació. Cal esmentar que, en relació al 2012, mentre que les despeses finalistes cap al ciutadà com són la participació informació, i atenció al ciutadà, mostren una destacada variació positiva (10,2% i 10,7% respectivament) coherent amb la política de millora dels canals de comunicació i participació i de posar les coses fàcils a ciutadans i empreses, la resta de despeses de la política, vinculades a l’administració i funcionament general de l’Ajuntament, mostren un esforç quant a l’estalvi de recursos (-5,6%). Política de despesa 92 Serveis de caràcter general L’administració econòmica i financera de l’Ajuntament es troba recollida pressupostàriament en la política de despesa d’Administració financera i tributària. Aquesta política suposa el 5,1% de les despeses corrents i els seus recursos es concentren especialment en la gestió del patrimoni municipal (66,9%) (manteniment d’edificis municipals (subministraments, neteja i altres serveis) i gestió patrimonial)) i en l’administració tributària i dels ingressos municipals (26%), i, en menor mesura, en l’administració i control econòmic i financer (6,3%) (administració pressupostària, financera i comptable i control intern) i la gestió del deute i la tresoreria (0,8%). Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 9121 Òrgans de govern 20,6 76,0% 1,1% 9122 Relacions institucionals 6,5 24,0% 0,4% Total 91 Òrgans de govern 27,1 100,0% 1,5% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 9201 Direcció i administració generals 49,5 34,4% 2,7% 9202 Defensa de drets i llibertats públiques dels ciutadans 0,7 0,5% 0,0% 9203 Arxiu i biblioteca municipal 2,9 2,0% 0,2% 9221 Serveis d'organització i recursos humans 6,1 4,2% 0,3% 9231 Estadístiques i estudis municipals 1,8 1,2% 0,1% 9241 Relació amb la ciutadania i les entitats 7,4 5,1% 0,4% 9242 Administració general de serveis en el territori 9,5 6,6% 0,5% 9251 Informació i atenció al ciutadà 13,8 9,6% 0,8% 9252 Comunicació corporativa 19,3 13,4% 1,1% 9261 Sistemes d'informació i telecomunicacions municipals 23,6 16,4% 1,3% 9292 Dotació per imprevistos 9,3 6,5% 0,5% Total 92 Serveis de caràcter general 143,9 100,0% 7,8% Imports en milions d'euros 65 Política de despesa 93 Administració financera i tributària En darrer lloc es troba la política de Transferències a altres administracions, la qual té una dotació pressupostària de 82,2 milions d’euros, que suposen el 4,5% de la despesa corrent. Aquest política comprèn principalment les transferències que realitza l’Ajuntament de Barcelona per al finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Política de despesa 94 Transferències a altres administracions Les despeses de capital per polítiques de despesa A l’analitzar la despesa de capital per polítiques de despesa s’observa que la política 15, Habitatge i urbanisme, amb 144,1 milions d’euros i un pes del 41,4% sobre el total de despesa de capital és la que s’hi destinen més recursos en el pressupost 2013. En aquesta política de despesa s’hi inclou la inversió en habitatge, en millora de carrers, il·luminació, en grans projectes urbanístics,etc. A continuació, es situen les polítiques 43, Comerç, turisme i pimes, amb 51,1M€ i un 14,7% del total, on destaquen especialment les inversions en renovació i millora de mercats; la política 92, Serveis de caràcter general, amb 41,1M€ i un 11,8% del total que inclou, entre d’altres, les inversions en TIC; i la política 33, Cultura, amb 35,1M€ i un 10,1% del total. En el quadre i gràfics següents es detalla la despesa de capital per polítiques de despesa Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 9311 Administració i control econòmic i financer 5,9 6,3% 0,3% 9321 Administració tributària i dels ingressos municipals 24,2 26,0% 1,3% 9331 Gestió del patrimoni municipal 62,4 66,9% 3,4% 9341 Gestió del deute i la tresoreria 0,7 0,8% 0,0% Total 93 Administració financera i tributària 93,2 100,0% 5,1% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2013 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total despeses corrents 9421 Transferències a administracions públiques 82,2 100,0% 4,5% Total 94 Transferències a altres administracions 82,2 100,0% 4,5% Imports en milions d'euros 66 En el gràfic següent es pot veure la distribució de la despesa de capital per polítiques de despesa i el pes que representen respecte del total. DESPESES DE CAPITAL PER POLÍTIQUES DE DESPESA Pressupost inicial 2013 Distrib. % 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 13,0 3,7% 15 Habitatge i urbanisme 144,1 41,4% 16 Benestar comunitari 12,0 3,5% 17 Medi ambient 6,7 1,9% 23 Serveis socials i promoció social 9,2 2,6% 31 Sanitat 2,6 0,8% 32 Educació 11,2 3,2% 33 Cultura 35,1 10,1% 34 Esport 15,9 4,6% 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 51,1 14,7% 92 Serveis de caràcter general 41,1 11,8% 93 Administració financera i tributària 5,7 1,6% Total 347,8 100,0% Imports en milions d'euros 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 31 Sanitat 93 Administració financera i tributària 17 Medi ambient 23 Serveis socials i promoció social 32 Educació 16 Benestar comunitari 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 34 Esport 33 Cultura 92 Serveis de caràcter general 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 15 Habitatge i urbanisme 0,8% 1,6% 1,9% 2,6% 3,2% 3,5% 3,7% 4,6% 10,1% 11,8% 14,7% 41,4% Distribució % de les despeses de capital 2013 per polítiques de despesa 67 Visió orgànica: qui gasta? La visió orgànica classifica els ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona segons l’òrgan o unitat que els gestiona o executa. Aquesta visió permet delimitar l’assignació dels recursos pressupostaris en els diferents òrgans o unitats de l’administració, així com la responsabilitat del seu ús eficient i eficaç i de l’acompliment dels objectius fixats. La classificació orgànica del pressupost es basa principalment en l’estructura de l’administració municipal, i s’estructura en sectors i subsectors (gerències i districtes). Pels Pressupostos 2013, l’Ajuntament de Barcelona consta de 7 sectors (dos dígits) i 22 subsectors (4 dígits). A continuació es detallen els esmentats sectors i subsectors amb les seves corresponent codificacions:  01 sector de Recursos o 0101 Gerència de Recursos o 0102 Gerència de Recursos Humans i Organització o 0104 Gerència Municipal i Coordinació Ens i Territori  02 sector de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports o 0201 Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports  04 sector de Prevenció, Seguretat i Mobilitat o 0401 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat  05 sector d’Hàbitat Urbà o 0501 Gerència d’Hàbitat Urbà o 0502 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans o 0503 Gerència d’Urbanisme  06 sector Districtes o 0601 Districte de Ciutat Vella o 0602 Districte de l’Eixample o 0603 Districte de Sants - Montjuïc o 0604 Districte de Les Corts o 0605 Districte de Sarrià - Sant Gervasi o 0606 Districte de Gràcia o 0607 Districte d’Horta - Guinardó o 0608 Districte de Nou Barris o 0609 Districte de Sant Andreu o 0610 Districte de Sant Martí  07 sector d’Economia, Empresa i Ocupació i Serveis Centrals o 0701 Economia o 0702 Empresa i Ocupació o 0703 Serveis Centrals  08 sector de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació o 0801 Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació En el següent quadre es mostren les despeses assignades als diferents sectors i subsectors en el Pressupost 2013, diferenciant segons tipologies de despeses: 68 Despeses corrents (capítols 1 a 4) % Fons de contingència (capítol 5) Despeses de capital (capítol 6 i 7) % Despeses no financeres (capítols 1 a 7) % Despeses financeres (capítols 8 i 9) Despeses totals % 0101 Gerència de Recursos 148,8 8,1% 55,5 16,0% 204,3 9,2% 204,3 8,8% 0102 Gerència de Recursos Humans i Organització 6,2 0,3% 6,2 0,3% 6,2 0,3% 0104 Gerència Municipal i Coordinació Ens i Territori 4,9 0,3% 4,9 0,2% 4,9 0,2% Subtotal sector 01 Recursos 160,0 8,7% 55,5 16,0% 215,5 9,7% 215,5 9,3% 0201 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 177,8 9,7% 27,5 7,9% 205,3 9,3% 205,3 8,8% 0401 Prevenció, Seguretat i Mobilitat 236,7 12,9% 13,3 3,8% 249,9 11,3% 249,9 10,7% 0501 Gerència d'Hàbitat Urbà 42,9 2,3% 45,3 13,0% 88,2 4,0% 88,2 3,8% 0502 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans 339,9 18,5% 45,1 13,0% 385,0 17,4% 385,0 16,5% 0503 Gerència d'Urbanisme 10,9 0,6% 10,9 0,5% 10,9 0,5% Subtotal sector 05 Hàbitat Urbà 393,7 21,5% 90,4 26,0% 484,1 21,9% 484,1 20,8% 0601 Ciutat Vella 44,4 2,4% 0,2 0,1% 44,6 2,0% 44,6 1,9% 0602 Eixample 38,0 2,1% 38,0 1,7% 38,0 1,6% 0603 Sants-Montjuïc 31,4 1,7% 0,3 0,1% 31,7 1,4% 31,7 1,4% 0604 Les Corts 14,8 0,8% 14,8 0,7% 14,8 0,6% 0605 Sarrià-St.Gervasi 20,5 1,1% 20,5 0,9% 20,5 0,9% 0606 Gràcia 20,6 1,1% 1,6 0,5% 22,2 1,0% 22,2 1,0% 0607 Horta-Guinardó 25,6 1,4% 0,1 0,0% 25,7 1,2% 25,7 1,1% 0608 Nou Barris 27,3 1,5% 27,3 1,2% 27,3 1,2% 0609 Sant Andreu 22,6 1,2% 22,6 1,0% 22,6 1,0% 0610 Sant Martí 36,4 2,0% 36,4 1,6% 36,4 1,6% Subtotal 06 Districtes 281,7 15,4% 2,1 0,6% 283,8 12,8% 283,8 12,2% 0701 Gerència d'Economia 30,5 1,7% 30,5 1,4% 30,5 1,3% 0702 Gerència d'Empresa i Ocupació 49,5 2,7% 54,4 15,6% 103,8 4,7% 103,8 4,5% Subtotal 0701+0702 Economia, Empresa i Ocupació 80,0 4,4% 54,4 15,6% 134,3 6,1% 134,3 5,8% 0703 Serveis Centrals 303,5 16,5% 32,7 61,5 17,7% 397,7 18,0% 113,2 511,0 21,9% 0801 Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació 201,4 11,0% 43,0 12,4% 244,4 11,0% 244,4 10,5% Total 1.834,6 100,0% 32,7 347,8 100,0% 2.215,1 100,0% 113,2 2.328,3 100,0% Imports en milions d'euros 69 A l’hora d’analitzar la despesa del projecte de pressupostos per al 2013 i establir comparacions amb el 2012, cal tenir present els mateixos comentaris que s’han fet en els apartats anteriors respecte a l’ordenació del pressupost i la reubicació d’algunes partides i/o serveis. Orgànic de Recursos (01) La Gerència de Recursos gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 9, Actuacions de caràcter general. Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 160,0M€ , el que representa un 8,7% del total de despeses corrents del pressupost municipal. Els principals àmbits d’actuació són els de gestió del patrimoni municipal, direcció i administració general, òrgans de govern, comunicació corporativa, gestió xarxa integrada d’informació i informació i atenció al ciutadà. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els de Cooperació i ajuda, i les aportacions a Institut de Comunicació de Barcelona. Dins de la Gerència de Recursos es gestionen administrativament els pressupostos de la Gerència de Recursos Humans i de la Gerència Municipal i gerències adjuntes (Coordinació Territorial i Coordinació d’Empreses i Entitats). Orgànic de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (02) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència correspon a serveis a les persones i comprèn un ampli ventall de politiques de despesa: serveis socials i promoció social, tant pel que fa a serveis bàsics com a serveis especialitzats (infància, gent gran, sense sostre, discapacitats, drogodependències, etc.), temes d’igualtat, atenció a dona, immigració, drets humans, promoció de joves, protecció de la salut, esports, etc. El total de pressupost corrent per a 2013 és de 177,8M€, el que representa un 9,7% del total de despesa corrent de l’ajuntament. D’aquest import, una part important, prop de 80M€, correspon a aportacions a organismes autònoms o entitats del propi Grup Ajuntament, atès que bona part d’aquests serveis es gestionen de forma descentralitzada. Destaquen, entre altres, les aportacions a l’Institut Municipal de Serveis Socials per temes de dependència, servei d’assistència a domicili, etc.; a l’Institut Barcelona Esports, que té encomanada la gestió de l’esport, tant pel que fa a promoció com a esdeveniments esportius; a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, per atenció i transport a discapacitats; al Consorci Sanitari de Barcelona - Agència de Salut Pública tant per promoció de la salut, com pel tractament de drogodependències. 70 Orgànic Prevenció, Seguretat i Mobilitat (04) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència comprèn tres línies principals, mobilitat i ordenació del trànsit, el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament (bombers) i el programa de seguretat ciutadana (fonamentalment la Guàrdia Urbana). El seu pressupost de despesa corrent per al 2013 és de 236,7 milions d’euros, el que representa un 12,9% de les despeses corrent de l’Ajuntament. És de destacar la importància quantitativa que té l’equip humà dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 204,0 milions d’euros corresponen a despeses de personal. D’aquests, 150,4 milions corresponen a serveis generals de la Guàrdia Urbana i 35,3 a intervenció en incendis i salvament. Orgànic d’Hàbitat Urbà (05) El sector d’Hàbitat Urbà desglossa el seu pressupost en tres orgànics: Hàbitat Urbà que recull actuacions de planificació, estratègia, promoció d’habitatge, etc., a més de serveis comuns administratius de la gerència; Medi ambient i Serveis Urbans que abasta actuacions tant diverses com neteja viària i recollida de residus, clavegueram, manteniment i senyalització viària, abastament d’aigües, enllumenat públic, medi ambient, etc.; i Urbanisme, que gestiona llicències urbanístiques, inspeccions, gestió de sol, planejament de la ciutat,etc. El seu pressupost de despesa corrent per al 2013 és de 393,7 milions d’euros, el que representa un 21,5% de les despeses corrents de l’Ajuntament. És de destacar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en béns i serveis corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 228,5 milions d’euros corresponen a compra de béns i serveis (on hi té un pes rellevant el contracte de neteja i recollida de residus). Destacar, també, dins del capítol 4 de transferències corrents, els 47,9 milions d’euros d’aportació a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que gestiona de forma descentralitzada aquest servei. Orgànic de Districtes (06) Els deu districtes en que està dividida territorialment la ciutat de Barcelona gestionen conjuntament un total de 281,7 milions d’euros de despesa corrent, un 15,4% del total de despeses corrents. Els districtes actuen com a extensions de l’ajuntament en el territori i, a més de prestar serveis de forma pròpia, col·laboren amb els diferents sectors d’actuació alhora de coordinar l’acció d’aquests en el territori. Els principals serveis que es presten des dels districtes són tramitació de llicències, inspeccions, serveis de territori, centres cívics, promoció cultural i esportiva. 71 Orgànic Economia, Empresa i Ocupació (07) Economia, empresa i ocupació Aquesta gerència té dos àmbits d’actuació, d’una banda l’àmbit d’economia, que gestiona la política econòmica, pressupostària i financera de tot l’Ajuntament. L’altre àmbit, Empresa i Ocupació, s’encarrega de la promoció econòmica de la ciutat, polítiques d’ocupació, promoció empresarial, turisme, mercats. El seu pressupost de despesa corrent per al 2013 és de 80,0 milions d’euros, el que representa un 4,4% de les despeses corrents de l’Ajuntament. És de destacar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en transferències corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 68,9 milions d’euros corresponen al capítol 4 de despeses. Això ve donat perquè una part important de les actuacions d’aquesta gerència es presten de forma descentralitzada. Els ens dependents que reben recursos són l’Institut Municipal d’Hisenda, que gestiona la recaptació de tributs i altres ingressos de tot l’Ajuntament; Barcelona Activa, que gestiona les polítiques d’empresa i ocupació i l’Institut de Mercats que s’ocupa dels mercats municipals. Serveis Centrals L’orgànic de Serveis Centrals es gestiona des de la gerència d’Economia, empresa i Ocupació i recull actuacions o programes transversals o que no són d’imputació a cap altre orgànic, despeses financeres i d’amortització de deute, així com algunes aportacions a altres entitats. El seu pressupost de despesa corrent per al 2013 és de 303,5 milions d’euros, el que representa un 16,5% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Algunes de les principals partides d’aquest orgànic són el pagament dels interessos del deute municipal, les amortitzacions previstes de deute, les aportacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la Participació en els Tributs de L’Estat i per l’IBI, l’aportació a l’Autoritat de Transport Metropolità pel finançament de transport públic, l’aportació a BSM per estacionament regulat, grua i servei de Bicing, o les subvencions d’IBI a persones vídues i famílies monoparentals, etc.. Per un altre costat, cal fer esment que en aquest subsector s’hi imputen les despeses relatives al Fons de Contingència. Orgànic de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació (08) Les principals polítiques que es gestionen des d’aquesta gerència són les culturals, d’educació i de coneixement. El seu pressupost de despesa corrent per al 2013 és de 201,4 milions d’euros, el que representa un 11,0% de les despeses corrents de l’Ajuntament. És de destacar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en transferències corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 201,0 milions d’euros corresponen al capítol 4 de despeses. Això ve donat perquè la major part de les actuacions d’aquesta gerència es presten de forma descentralitzada. Els 72 ens dependents o consorciats que gestionen la major part dels recursos són l’Institut de Cultura de Barcelona, que s’ocupa de cultura, biblioteques, museus i centres patrimonials, arts escèniques, etc.; l’Institut Municipal d’Educació que gestiona escoles bressol, ensenyaments musicals, promoció educativa; el Consorci d’Educació de Barcelona que s’ocupa del manteniment de centres educatius d’infantil, primària i secundària, ajuts de menjador, i també temes de formació d’adults i d’ensenyaments artístics. 73 74 7. El pressupost consolidat El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Barcelona suposa l’agregat dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats dependents menys les transferències internes que es realitzen entre aquests. La magnitud del pressupost consolidat permet visualitzar tots els ingressos i despeses que efectivament obté i executa el conjunt d’institucions i entitats que conformen el grup de l’Ajuntament de Barcelona. D’acord amb la normativa vigent, l’Ajuntament de Barcelona presenta el seu pressupost consolidat tant d’acord l’establert per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), com d’acord amb la Llei Reguladora d’Hisenda Locals (LRHL). A continuació es mostren els imports d’ingressos i despeses del Pressupost consolidat 2013 per capítols, així com la participació de l’Ajuntament i de les entitats dependents en aquests, d’acord amb les regulacions esmentades. Pressupost consolidat 2013 d’acord amb la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) El pressupost consolidat per al 2013, segons allò que estableix la LOEPSF, es xifra per un total de 2.431,2 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.326,9 milions euros i unes despeses no financeres de 2.316,2 milions d’euros. El pressupost total de l’Ajuntament és de 2.328,3 milions d’euros i el de les entitats del perímetre LOEPSF5 és de 544,2 milions d’euros, existint unes operacions internes per valor de 441,3 milions d’euros. 5 El perímetre administració pública segons el SEC compren els pressupostos de l’Ajuntament així com els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària i consorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, d’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2012. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LOEPSF Total LOEPSF no consolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LOEPSF consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Impostos directes 876,0 0,0 876,0 0,0 876,0 2 Impostos indirectes 34,2 0,0 34,2 0,0 34,2 3 Taxes i altres ingressos 273,6 59,5 333,0 0,0 333,0 4 Transferències corrents 974,8 458,5 1.433,3 432,6 1.000,7 5 Ingressos patrimonials 38,3 5,8 44,2 0,0 44,2 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.196,9 523,8 2.720,8 432,6 2.288,2 6 Inversions reals 11,3 0,0 11,3 0,0 11,3 7 Transferències capital 18,3 17,9 36,2 8,7 27,5 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 29,6 17,9 47,5 8,7 38,8 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.226,5 541,7 2.768,2 441,3 2.326,9 8 Actius financers 0,0 2,5 2,5 0,0 2,5 9 Passius financers 101,8 0,0 101,8 0,0 101,8 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 101,8 2,5 104,3 0,0 104,3 Total 2.328,3 544,2 2.872,5 441,3 2.431,2 Imports en milions d'euros 75 En relació a la distribució d’ingressos segons el perímetre institucional definit per la LOEPSF, convé ressaltar el pes relatiu de les taxes i altres ingressos, dels ingressos patrimonials i d’actius financers que representen les entitats dependents, concretament un 17,9%, 13,2% i 100% respectivament. D’altra banda, l’Ajuntament és la única unitat institucional d’aquest perímetre que es finança via impostos, alineació d’inversions reals i passius financers (endeutament). Pel cantó de les despeses no consolidades, és destacable assenyalar com les despeses de personal i de compra de béns i serveis realitzades per part de les entitats dependents suposen una part important del total d’aquestes despeses (37,7% i 29,3%), mostrant com aquestes entitats esdevenen els principals executors de determinades polítiques municipals. Per un altre costat, és remarcable com l’Ajuntament de Barcelona gairebé concentra totes les despeses en interessos del deute (99%), així com la totalitat de l’amortització del deute (passius financers). DESPESES PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LOEPSF Total LOEPSF no consolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LOEPSF consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Despeses de personal 341,9 206,9 548,9 0,0 548,9 2 Compra de béns i serveis 553,3 229,1 782,4 0,0 782,4 3 Despeses financeres 51,8 0,5 52,3 0,0 52,3 4 Transferències corrents 887,6 85,3 972,8 432,5 540,3 Operacions corrents (cap. 1 a 4) 1.834,6 521,8 2.356,4 432,6 1.923,8 5 Fons de contingència 32,7 0,0 32,7 0,0 32,7 6 Inversions reals 324,9 11,9 336,8 0,0 336,8 7 Transferències capital 22,9 8,7 31,6 8,7 22,9 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 347,8 20,6 368,4 8,7 359,7 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.215,1 542,4 2.757,5 441,3 2.316,2 8 Actius financers 7,7 1,8 9,5 0,0 9,5 9 Passius financers 105,5 0,0 105,5 0,0 105,5 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 113,2 1,8 115,0 0,0 115,0 Total 2.328,3 544,2 2.872,5 441,3 2.431,2 Imports en milions d'euros Despeses de personal; 206,9 M€; 40% Compra de béns i serveis; 229,1 M€; 44% Despeses financeres; 0,5 M€ ; 0% Transferències corrents; 85,3 M€ 16% Despeses corrents entitats àmbit SEC* 76 Pressupost consolidat 2013 d’acord amb la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL) En els Pressupostos 2013, l’import consolidat total segons la LRHL és de 2.585,8 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.443,2 milions d’euros i unes despeses no financeres 2.432,2 de milions d’euros. En aquest perímetre institucional definit per la LRHL, l’Ajuntament té un pressupost total de 2.328,3 milions d’euros i les entitats dependents6 tenen assignats un import per valor de 757,9 milions d’euros, amb unes operacions internes valor de 500,3 milions d’euros entre les unitats institucionals esmentades. 6 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials) i les societats mercantils amb capital íntegrament municipal. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LRHL Total LRHL no conolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LRHL consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Impostos directes 876,0 0,0 876,0 0,0 876,0 2 Impostos indirectes 34,2 0,0 34,2 0,0 34,2 3 Taxes i altres ingressos 273,6 135,3 408,9 0,0 408,9 4 Transferències corrents 974,8 500,4 1.475,2 486,6 988,5 5 Ingressos patrimonials 38,3 27,1 65,4 5,0 60,4 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.196,9 662,8 2.859,7 491,6 2.368,1 6 Inversions reals 11,3 32,2 43,4 0,0 43,4 7 Transferències capital 18,3 22,1 40,4 8,7 31,7 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 29,6 54,3 83,8 8,7 75,2 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.226,5 717,0 2.943,6 500,3 2.443,2 8 Actius financers 0,0 17,2 17,2 0,0 17,2 9 Passius financers 101,8 23,7 125,4 0,0 125,4 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 101,8 40,8 142,6 0,0 142,6 Total 2.328,3 757,9 3.086,2 500,3 2.585,8 Imports en milions d'euros Impostos 0% Taxes i altres ingressos 18% Transferències corrents 66% Ingressos patrimonials 4% Ingressos de capital 7% Operacions financeres 5% Estructura d'ingressos de les entitats LRHL 77 D’altra banda, en l’àmbit de les despeses no consolidades, ressalta el fet de que el 42,2% de les despeses de personal són relatives a les entitats municipals, així com que el 34,8% de les despeses en compra de béns i serveis, el 42,6% dels actius financers i el 25,9% de l’amortització del deute (passius financers) correspon a aquest conjunt institucional dependent de l’Ajuntament de Barcelona. A continuació es mostra la distribució de les despeses de les entitats (exclòs Ajuntament) que formen part del sector públic de l’Ajuntament. DESPESES PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LRHL Total LRHL no conolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LRHL consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Despeses de personal 341,9 249,5 591,4 0,0 591,4 2 Compra de béns i serveis 553,3 294,9 848,3 0,0 848,2 3 Despeses financeres 51,8 8,8 60,6 0,1 60,5 4 Transferències corrents 887,6 83,6 971,2 489,3 481,9 Operacions corrents (cap. 1 a 4) 1.834,6 636,9 2.471,5 489,4 1.982,0 5 Fons de contingència 32,7 0,0 32,7 0,0 32,7 6 Inversions reals 324,9 69,7 394,6 0,0 394,6 7 Transferències capital 22,9 8,7 31,6 8,7 22,9 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 347,8 78,4 426,2 8,7 417,5 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.215,1 715,3 2.930,4 498,1 2.432,2 8 Actius financers 7,7 5,7 13,5 2,2 11,3 9 Passius financers 105,5 36,8 142,3 0,0 142,3 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 113,2 42,6 155,8 2,2 153,6 Total 2.328,3 757,9 3.086,2 500,3 2.585,8 Imports en milions d'euros Despeses de personal; 249,5 M€; 39% Compra de béns i serveis; 294,9 M€; 46% Despeses financeres; 8,8 M€; 2% Transferències corrents; 83,6 M€; 13% Despeses corrents entitats àmbit LRHL* 78