Enquesta de 
Victimització de Barcelona 2010 
 
 
Informe general  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona, setembre de 2010 
  
 1
SUMARI 
 
 
 
INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................  3 
 
Síntesi dels principals resultats ........................................................................................ 5 
 
I. EXTENSIÓ DE LA VICTIMITZACIÓ A BARCELONA ........................................... 7 
 
LA DESCRIPCIÓ 
 
1. LA VICTIMITZACIÓ A BARCELONA: PRINCIPALS INDICADORS ................................... 10 
1.1. L’extensió de la victimització ........................................................................................ 10 
1.2. La victimització consumada i no consumada ............................................................... 11 
1.3. Els àmbits de victimització ............................................................................................ 12 
1.4. La temporalitat de la victimització ............................................................................... 14 
1.5. El cost la victimització ................................................................................................... 16 
1.6. La denúncia ................................................................................................................... 17 
 
L’ANÀLISI DE LA VICTIMITZACIÓ 
 
2. EVOLUCIÓ DE LA VICTIMITZACIÓ............................................................................. 22 
2.1. L’índex global de victimització ...................................................................................... 22 
2.2. La ràtio de multivictimització ....................................................................................... 25 
2.3. L’índex de fets delictius ................................................................................................ 26 
2.4. La victimització consumada i no consumada ............................................................... 27 
2.5. La victimització als àmbits delictius .............................................................................. 28 
2.6. Tots els fets de victimització ......................................................................................... 30 
2.7. La denúncia ................................................................................................................... 32 
2.7. El cost de la victimització .............................................................................................. 33 
3. VICTIMITZACIÓ I TERRITORI .................................................................................... 35 
3.1. D’on són les víctimes .................................................................................................... 35 
3.2. On passen els fets ......................................................................................................... 43 
  
 2
 
4. CARACTERÍSTIQUES DELS FETS DE VICTIMITZACIÓ ................................................... 50 
4.1. La temportalitat de la victimització als àmbits ............................................................. 50 
4.2. Els àmbits delictius ....................................................................................................... 51 
4.2.1. Els fets contra la seguretat personal ...........................................................................................51 
4.2.2. Els fets contra els vehicles ...........................................................................................................54 
4.2.3. Els fets contra els domicilis ..........................................................................................................59 
4.2.4. Els fets contra les segones residències ........................................................................................61 
4.2.5. Els fets contra els comerços i els negocis ....................................................................................63 
4.2.6. Els fets contra l’economia agrària ...............................................................................................64 
4.3. El cost de la victimització als àmbits ............................................................................ 65 
4.4. El record de la victimització .......................................................................................... 69 
5. LES CARACTERÍSTIQUES DE LES VÍCTIMES ................................................................ 71 
5.1. La victimització segons característiques de les víctimes .............................................. 71 
5.2. La multivictimització ..................................................................................................... 79 
 
II. L’OPINIÓ SOBRE SEGURETAT, CIVISME I POLICIA ..................................... 82 
 
1. LA PERCEPCIÓ DE SEGURETAT A BARCELONA ............................................................. 83 
1.1. La percepció del nivell de seguretat ................................................................................ 84 
1.2. Evolució de la seguretat el darrer any ............................................................................. 90   
1.3. Expectativa de seguretat d’aquí un any .......................................................................... 94 
1.4. El mapa de la seguretat i el mapa de la por .................................................................... 97 
1.5. Principals problemes de seguretat ................................................................................ 104 
1.6. Desigual construcció de la seguretat ............................................................................. 106 
2. LA PERCEPCIÓ DE CIVISME A BARCELONA ................................................................ 111 
2.1. La percepció del nivell de civisme ................................................................................. 111 
2.2. L’evolució del civisme el darrer any .............................................................................. 114 
3. LA VALORACIÓ DEL SERVEI POLICIAL ........................................................................ 117 
3.1. Valoració del servei policial a Barcelona ....................................................................... 117 
3.2. Els contactes amb la PG-ME .......................................................................................... 118 
 
 
  
 3
INTRODUCCIÓ 
 
L’enquesta de victimització de Barcelona (EVB) es realitza amb caràcter anual des de l’any 
1984. Al llarg d’aquests vint-i-set anys ha esdevingut un instrument de mesura de l’extensió de 
la victimització a la ciutat, recollint informacions sobre les persones que s’han vist afectades 
per algun fet que han considerat delictiu (fets de victimització) i sobre l’opinió dels ciutadans 
de Barcelona envers la seguretat ciutadana. 
La metodologia de l’enquesta permet estudiar, d’una banda, els fets objectius de victimització 
que han succeït als entrevistats en el decurs de l’any anterior i, de l’altra, la percepció dels 
ciutadans sobre el nivell de seguretat, de civisme i la seva opinió sobre els serveis de policia. 
Per aquest motiu, les dades referides als fets esdevinguts corresponen a l’any 2009, mentre 
que els indicadors de percepció responen a l’opinió de l’entrevistat en el mateix moment de 
realització de l’entrevista, és a dir, al 2010. 
 
Fitxa tècnica 
 
• Univers: Població resident a Barcelona de 16 i més anys. 
• Dades de realització de treball de camp: del 14 de gener al 8 d’abril de 2010. 
• Metodologia: Entrevistes telefòniques amb sistema CATI.  
• Mostreig: Mostra amb disseny estratificat per districte municipal. Es realitzen 400 
entrevistes a cada districte municipal. Dins de cada districte, l’afixació és proporcional 
segons quotes de sexe i edat proporcionalment, en base al Padró municipal d’habitants. 
• Ponderació: Dades elevades a la població a partir de la informació del Padró municipal 
d’habitants, tenint en compte les variables de segmentació emprades en el disseny 
mostral (gènere, edat i territori). 
• Referència temporal: Les preguntes de victimització fan referència a l’any anterior a la 
realització de l’enquesta (2009) i les preguntes de percepció a l’any en curs (2010). 
 
  
 4
Taula 1. Grandària de la mostra i marges d’error. 2010 
 
Territori Grandària mostral (N) Error mostral 
Ciutat Vella 406 4,20% 
L'Eixample 421 4,13% 
Sants-Montjuïc 416 4,16% 
Les Corts 406 4,20% 
Sarrià-Sant Gervasi 415 4,16% 
Gràcia 406 4,20% 
Horta-Guinardó 405 4,21% 
Nou Barris 405 4,21% 
Sant Andreu 409 4,19% 
Sant Martí 418 4,15% 
Barcelona 4.107 1,39% 
 
  
 5
Síntesi dels principals resultats 
 
• Després d’un període d’estabilitat, enguany ha incrementat l’índex global de 
victimització a Barcelona, que se situa en el 25,6%. Aquest augment coincideix amb un 
canvi de cicle econòmic a la ciutat, tot i que cal ser prudents en la interpretació de les 
dades, en el benentès que aquesta relació en cap cas no és de causalitat sinó d’associació 
i que en l’evolució de la victimització intervenen altres factors, com la progressiva 
professionalització i corporativització de la delinqüència, les mateixes transformacions 
demogràfiques de la ciutat, o els canvis en les pautes d’utilització dels espais públics. 
• Els robatoris d’accessoris de vehicles (3,3%) i els de bossa o cartera (5,3%) són els fets 
més freqüents i els que han incrementat més durant el darrer any. La victimització dels 
domicilis (1,6%) es manté estable, i inclús han disminuït els fets de victimització contra els 
comerços i negocis (0,6%). 
• Els fets de victimització més freqüents són els que els ciutadans consideren menys greus. 
Així, malgrat l’augment de l’índex global de victimització, els costos que es deriven es 
mantenen estables respecte d’anys anteriors. Alguns fins i tot són més baixos, com el 
cost psicològic, que passa de 6,4 punts l’any 2008 als 6,1 punts d’enguany. 
• L’augment de la victimització no ha comportat un increment significatiu dels índexs de 
denúncia. Només s’han posat en coneixement de la Policia o dels Jutjats el 37,5% dels fets 
de victimització que han passat. La majoria de fets no es denuncien perquè la gent 
considera que són poc importants (61,4%) o perquè el tràmit no els hi compensa l’esforç 
(la policia no hi pot fer res: 72,3%, o denunciar és massa complicat: 58,1%). 
 
  
 6
 
 
 
• La victimització no és homogènia a tota la ciutat. Els veïns de Ciutat Vella són els que 
s’han vist més afectats per la victimització (32,9%). També ha estat elevada a l’Eixample 
(27,2%) i Sant Martí (27,9%). Sant Andreu emergeix com escenari de victimització pel 
volum de fets que es produeixen contra els vehicles. 
• El mapa delictiu permet constatar que la major part de fets de victimització es 
concentren a Ciutat Vella (han passat el 18,2% dels fets), l’Eixample (24,6%) i Sant Martí 
(13,6%), que són els districtes que diàriament atreuen un major volum desplaçaments, és 
a dir, són els de major centralitat. 
• Els barris i la ciutat se segueixen considerant segurs, i això malgrat l’augment dels 
índexs de victimització. Això és degut en bona part a que en l’evolució de la victimització 
són els fets de menor entitat criminològica i els menys greus els que més han augmentat. 
Els barcelonins avaluen la seguretat del seu barri amb 6,1 punts de mitjana i amb 5,6 
punts la seguretat de la ciutat, i la major part estan d’acord en considerar que la seguretat 
segueix igual que l’any passat. 
• Disminueixen lleugerament les valoracions del nivell de civisme, tant al barri com a la 
ciutat. No obstant això, la majoria de barcelonins consideren que la situació segueix igual 
que l’any passat (el 58,9% ho diuen del barri i el 54,9% de la ciutat). 
 
  
 7
 
 
 
 
 
I. EXTENSIÓ DE LA VICTIMITZACIÓ A BARCELONA 
  
 8
 
 
Les enquestes de 
victimització aporten 
informació sobre la 
quantitat de persones 
que s’han vist 
afectades per un fet de 
victimització i sobre les 
característiques dels 
fets que han patit. 
Les enquestes de victimització aporten una doble capacitat de mesura sobre 
l’estat de l’activitat delictiva: d’una banda, permeten conèixer quin és el volum de 
persones que han estat víctimes d’algun fet que han considerat delictiu i, de 
l’altra, els fets que els han passat. A continuació s’exposen els principals 
indicadors que calcula l’enquesta i que permeten aproximar-se a aquesta doble 
definició operativa de l’activitat delictiva. 
• L’índex de victimització calcula el nombre d’entrevistats que han estat 
víctimes d’un o més fets que han considerat delictius en l’any anterior al de la 
realització de l’enquesta, i els posa en relació percentual amb tots els 
entrevistats.  
• La població no disposa de tots els béns que són susceptibles de ser 
victimitzats (per posar un exemple, no tothom té vehicle, comerç o segona 
residència). En aquests casos es calculen els índexs de risc, que relacionen les 
víctimes de cadascun d’aquests fets amb les úniques persones que es poden 
veure afectades: els seus propietaris. 
• L’EVB demana informació a les víctimes sobre cadascun dels fets delictius que 
han patit. La ràtio de multivictimització calcula el nombre promig de fets als 
que s’han vist exposades aquestes persones. 
• Els índexs de fets delictius relacionen tots els fets delictius que s’han detectat 
a través de l’enquesta i els posa en relació amb tots els entrevistats. Calculen 
el percentatge de fets delictius que han passat per cada cent habitants. 
 
Les enquestes de victimització aporten descripció i anàlisi sobre l’extensió o 
volum de l’activitat delictiva a tres nivells: 
1. Globalment: permeten aproximar-se al volum total de víctimes i dels fets 
delictius que han patit. 
2. Per a cada un dels sis àmbits delictius que estructuren l’abast de la 
victimització i de l’activitat delictiva a la ciutat: la seguretat personal, els vehicles, 
els domicilis, les segones residències, els negocis i l’economia agrària. 
3. I per a cada un dels vint-i-set fets de victimització que estudia l’enquesta. 
  
 9
 
Els diferents nivells dels fets de victimització s’estudien per al conjunt de 
Barcelona i també s’ofereixen resultats desagregats per als deu districtes de la 
ciutat. 
 
 LA DESCRIPCIÓ 
 
 
Les enquestes de victimització operen bàsicament aportant una descripció sobre el 
volum de persones que han patit un fet de victimització i sobre les principals 
característiques dels  fets que els han passat. 
En aquest primer apartat de l’informe es presenten els principals resultats de 
victimització de l’any 2009. Més concretament es presenten els resultats per als 
següents indicadors: 
1. L’índex global de victimització 
2. La victimització consumada i no consumada 
3. L’índex de victimització per als sis àmbits delictius. 
4. La temporalitat de la victimització (estacionalitat i horari). 
5. El cost global dels fets de victimització, en termes de cost psicològic, molèsties 
i econòmic. 
6. I finalment l’índex global de denúncia i els principals motius per denunciar o 
no aquests fets. 
 
  
 10
 
1. LA VICTIMITZACIÓ A BARCELONA: PRINCIPALS INDICADORS 
 
1.1. L’extensió de la victimització 
 
L’any 2009 el 25,6% 
dels barcelonins han 
patit algun fet de 
victimització. 
 
Els índexs de victimització mesuren el nombre d’entrevistats que han estat 
víctimes d’un o més fets que han considerat delictius i els posa en relació 
percentual amb tots els entrevistats. Calculen per tant l’extensió de la 
victimització a Barcelona.  
• L’índex de victimització de Barcelona de l’any 2009 ha estat del 25,6%, el que 
significa que un de cada quatre barcelonins ha estat víctima d’algun fet que 
ha considerat delictiu. 
• La ràtio de multivictimització calcula el nombre promig de fets que han patit 
les persones que es consideren victimitzades. L’any 2009 les víctimes de 
Barcelona han patit una mitjana d’1,5 fets delictius. 
• L’índex de fets delictius mesura l'extensió de l'activitat delictiva calculant el 
nombre de fets delictius que han passat per cada cent habitants, és a dir, 
distribueix els fets delictius detectats per l’enquesta entre tots els residents 
de la ciutat (independentment de si aquests han estat víctimes o no). L’any 
2009 han passat 38,4 fets delictius per cada cent habitants. 
 
 
 
Taula 2. Extensió de la victimització. Indicadors globals. Barcelona, 2009 
 
 
Indicadors globals 2009 
Índex de victimització 25,6% 
Ràtio de multivictimització 1,5 
Índex de fets delictius 38,4% 
 
 
  
 11
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1.2. La victimització consumada i no consumada 
 
Els fets de 
victimització 
consumada han estat 
més freqüents els de 
victimització no 
consumada. 
 
• La victimització consumada és més alta que la victimització no consumada. 
El 19,8% dels barcelonins han estat víctimes d’un fet consumat i el 8,7% d’un 
fet no consumat. 
• La ràtio de multivictimització dels fets consumats és lleugerament més alta 
que la dels fets no consumats. Les víctimes han patit una mitjana d’1,4 fets 
consumats i d’1,3 fets no consumats. 
• L’índex de fets delictius consumats ha estat 26,9% i 11,5% el dels no 
consumats. Així doncs, durant l'any 2009 s'han produït a Barcelona més fets 
delictius consumats que no pas intents. 
 
 
Taula 3. Extensió de la victimització. Fets consumats i no consumats. Barcelona, 2009 
 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de victimització 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Victimització consumada 19,8 1,4 26,9% 
Victimització no consumada 8,7 1,3 11,5% 
Índex global 25,6% 1,5 38,4% 
 
 
  
 12
 
 
1.3. Els àmbits de victimització 
 
Els àmbits de major 
victimització han estat 
els de la seguretat 
personal (15,5%) i dels 
vehicles (9,7%). 
 
L’enquesta estructura els fets delictius en sis àmbits que fan referència als 
principals béns contra els que una persona pot patir una agressió: la seguretat 
personal, els domicilis, els vehicles, les segones residències, els negocis o 
comerços i l’economia agrària. 
• Els àmbits de major victimització al llarg de l’any 2009 han estat els de la 
seguretat personal (15,5%) i el dels vehicles (9,7%). A la resta d’àmbits, la 
proporció de barcelonins que han patit un fet de victimització ha estat molt 
menor. 
• El major risc de victimització correspon als vehicles. El 16,5% dels propietaris 
de vehicle han patit almenys un fet delictiu. El risc de victimització també ha 
estat elevat pel que fa a les persones que tenen comerç o negoci i pels 
propietaris de camp o bestiar. Han patit algun fet de victimització el 15,0% de 
propietaris de comerços o negocis, i el 16,1% dels que posseeixen camp o 
bestiar. El risc de victimització per als propietaris de segones residències és en 
canvi força més baix (3,8%). 
• La ràtio de multivictimització mostra que les víctimes de Barcelona han patit 
un promig d’1,5 fets delictius al llarg de 2009. Aquesta multivictimització ha 
estat lleugerament més alta pel que fa als vehicles (les víctimes han patit un 
promig d'1,4 fets delictius) que contra la seguretat personal o els domicilis 
(1,3 fets delictius de mitjana). 
• L’índex de fets delictius segueix una ordenació molt similar a la victimització. 
L’àmbit de major extensió delictiva ha estat el de la seguretat personal, amb 
un promig de 20,3 fets per cada cent habitants, seguit dels vehicles (han 
passat 13,6 fets per cada cent habitants). La incidència de la victimització a la 
resta d’àmbits és molt menor: passen dos o menys fets per cada cent 
habitants. 
 
  
 13
 
Taula 4. Extensió de la victimització. Àmbits de victimització. Barcelona, 2009 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de 
victimització 
Índex de risc 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Seguretat personal 15,5 % -
(1)
 1,3 20,3 % 
Vehicle 9,7 % 16,5 % 1,4 13,6 % 
Domicili 1,6 % -
(1)
 1,3 2,1 % 
Segona residència 0,9 % 3,8 % 1,1 
(2)
 1,1 % 
Comerç o negoci 0,6 % 15,0 % 1,2 
(2)
 0,8 % 
Economia agrària 0,3 % 16,1 % 2,2 
(2)
 0,6 % 
Índex global 25,6% - 
(1)
 1,5 38,4% 
(1) Nota: No es calcula l’índex de risc ja que tots els entrevistats poden haver estat víctimes de fets contra la seva seguretat personal o habitatge. 
(2) Nota: Dades de caràcter orientatiu, ja que la submostra de les dades no superen el llindar de significació estadística, definit en 50 casos  
 
 
 
  
 14
 
 
1.4. La temporalitat de la victimització 
 
L’activitat delictiva es 
distribueix de forma 
homogènia a totes les 
estacions de l’any, 
amb un lleuger 
predomini de l’estiu 
(26,2%). 
 
L’estacionalitat de la victimització 
L’estacionalitat de l'activitat delictiva és una de les variables tradicionalment 
estudiades per la criminologia. L’EVB s'hi aproxima a través de la distribució 
temporal dels fets de victimització en les quatre estacions de l'any. 
La victimització a Barcelona es distribueix força homogèniament al llarg de totes 
les èpoques de l’any, amb un lleuger predomini de l’estiu (26,2%). 
 
 
Gràfic 1. L’estacionalitat dels fets delictius. Barcelona, 2009 
 
Tardor 
24,0%
Hivern 
23,4%
Primavera 
23,1%
Vàries 
vegades 
0,3%
Estiu 26,2%
Ns/nc. 3,1%
 
 
 
  
 15
 
 
La majoria de fets de 
victimització passen a 
la nit o la matinada 
(37,5%). 
L’horari dels fets delictius 
Per tal d’aprofundir en les característiques temporals de l’activitat delictiva, es 
pregunta pel moment del dia en què van succeir cadascun dels fets de 
victimització estudiats per l'EVB: matí, migdia, tarda o nit.  
L'horari de l'activitat delictiva mostra que els fets delictius es concentren 
principalment a la nit (35,7%) i a la tarda (23,9%). Es produeixen menys fets 
delictius al matí i al migdia (16,5% i 15,5% dels fets respectivament). 
 
 
Gràfic 2. L’horari dels fets delictius. Barcelona, 2009 
 
Al matí. 16,5%
Al migdia. 
15,5%
A la tarda. 
23,9%
A la nit o 
matinada. 
35,7%
Ns/nc. 8,4%
 
 
  
 16
 
1.5. El cost de la victimització 
 
 
 
 
 
La victimització ha 
generat un cost 
psicològic de 6,1 punts 
de mitjana.  
 
Les molèsties 
derivades de la 
victimització són 
majors que el cost 
psicològic. Es valoren 
amb 7,4 punts de 
mitjana. 
 
Els fets de 
victimització han 
generat un cost mitjà 
de 516€ a les víctimes. 
 
L’EVB estudia el cost dels fets de victimització que han afectat els barcelonins a 
partir de tres indicadors. El primer és l’impacte psicològic que aquests fets han 
ocasionat a les víctimes (el cost emocional o psicològic de la victimització). 
S’estudia l’aspecte quantitatiu, en una escala de 0 a 10, de menor a major 
afectació psicològica. El segon indicador el constitueix l’avaluació de les molèsties 
causades per l’activitat delictiva. Se’n mesura la vessant quantitativa en l’escala 
de 0 a 10, de menys a més molèsties. El tercer aspecte estudiat és el cost 
econòmic: els diners robats o perduts a causa de la victimització. 
El cost psicològic 
Els barcelonins valoren el cost psicològic que els han ocasionat els fets de 
victimització que han patit amb 6,1 punts de mitjana.  
Les molèsties 
Les víctimes han avaluat les molèsties que es deriven dels fets delictius que han 
patit amb 7,4 punts de mitjana. 
El cost econòmic 
L'EVB permet fer una aproximació al cost individual i immediat que suposa 
l’activitat delictiva (despeses directes) entre les seves víctimes. El cost econòmic 
es calcula a partir de la mitjana dels costos monetaris que cada fet delictiu ha 
suposat a les víctimes.  
L’any 2009 els fets de victimització han generat una despesa mitjana de 516,0€ a 
les seves víctimes.  
 
Taula 5. Costos de la victimització. Indicadors globals. Barcelona, 2009 
 
Indicadors globals 2009 
Cost psicològic 6,1 
Molèsties 7,4 
Cost econòmic 516,0 € 
 
  
 17
 
1.6. La denúncia 
 
 
 
 
 
 
Els barcelonins han 
denunciat el 37,5% 
dels fets de 
victimització que han 
patit. 
 
 
 
 
L’EVB demana a les víctimes si han denunciat davant de la policia o d'un jutjat els 
fets delictius que han patit. A partir d’aquestes dades, l’índex de denúncia resulta 
de calcular quants i quins d'aquests fets s’han denunciat, a qui s’han denunciat i, 
en el cas que no s’hagi interposat cap document de denúncia, quins factors van 
intervenir en la decisió de no comunicar-ho a la policia o als jutjats. 
L’índex global de denúncia 
• L’índex global de denúncia durant l’any 2009 ha estat del 37,5%. El 35,4% 
dels fets de victimització que s’han posat en coneixement de la policia o d’un 
jutjat han estat denunciats per les mateixes víctimes i només el 2,1% dels fets 
els ha denunciat alguna altra persona. 
• Pel que fa als àmbits de victimització, els majors percentatges de denúncia se 
solen donar on el comportament denunciador resulta de major utilitat per a 
les víctimes, especialment quan el document de denúncia pot servir per 
cobrar o fer intervenir les companyies d'assegurances. Així, l’any 2009 s’han 
denunciat el 59,6% dels fets contra els negocis i el 44,7% dels fets contra els 
domicilis. La denúncia dels fets contra la seguretat personal i contra els 
vehicles és menor: 37,7% i 33,6% respectivament. 
• L’anàlisi de la denúncia de tots els fets delictius confirma aquesta pauta de 
racionalitat: els fets més denunciats són aquells que impliquen unes majors 
pèrdues econòmiques i necessiten d’un document que certifiqui aquests fets 
davant les companyies asseguradores. Per tant, es denuncien més els 
robatoris i els furts consumats d’objectes de valor i es denuncien menys els 
fets no consumats, especialment aquells que no solen comportar danys 
materials, físics o econòmics. 
- L’any 2009 s’han denunciat la majoria d’atracaments i de robatoris de 
negoci i de domicili. I s’han posat en coneixement de la policia o els jutjats 
dos de cada tres robatoris i atracaments consumats contra la seguretat 
  
 18
personal i els vehicles. 
• Per contra els intents de victimització es denuncien poc, i també són poc 
freqüents les denúncies que es deriven dels robatoris d’accessoris de vehicle 
(15,9%) o de telèfons mòbils (14,6%). 
 
 
 
Taula 6. Índex de denúncia de cada fet delictiu i àmbits, ordenat de major a menor.  
Barcelona, 2009 
 
Fet % de denúncia 
Atracament al negoci (1) 100,0 
Robatori al negoci (1) 78,3 
Robatori al domicili (1) 76,0 
Estrebada (1) 72,6 
Robatori de bossa o cartera 69,5 
Atracament 66,2 
Robatori segona residència (1) 61,9 
Robatori del vehicle 61,3 
Botiga o negoci (1) 59,6 
Segona residència (1) 59,1 
Intent de robatori segona residència (1) 49,8 
Agressió física (1) 49,5 
Robatori d'objectes del interior del vehicle 47,8 
Domicili 44,7 
Intent de robatori al negoci (1) 39,4 
Seguretat personal 37,7 
Amenaces 36,6 
Intent d'agressió física (1) 34,2 
Vehicles 33,6 
Robatori economia agrària (1) 30,1 
Intent de robatori al domicili 25,0 
Economia agrària (1) 24,4 
Intent d'atracament al negoci (1) 19,4 
Intent de robatori del vehicle 18,5 
Robatori d'accessoris del vehicle 15,9 
Robatori del telèfon mòbil 14,6 
Intent de robatori del telèfon mòbil (1) 5,6 
Intent d'atracament 5,1 
Intent de robatori de bossa o cartera 2,4 
Intent d'estrebada (1) 2,1 
Intent de robatori economia agrària (1) 0,0 
Total 37,5 
 
(1) Nota: Dades de caràcter orientatiu, ja que la submostra de les dades no superen el llindar de significació 
estadística, marcat en 50 casos 
 
  
 19
 
 
La majoria dels fets de 
victimització es 
denuncien als Mossos 
d’Esquadra (82,0%) i a 
la Guàrdia Urbana 
(9,0%). 
 
On es fa la denúncia 
L’EVB pregunta a les persones que han denunciat algun fet de victimització on 
han fet efectiva la seva denúncia. Pràcticament la totalitat de les denúncies es fan 
a la policia. 
• La major part dels fets delictius s’han denunciat als Mossos d’Esquadra 
(82,0%). En segon lloc, es denuncia davant la Guàrdia Urbana (9,0%).  
• Les denúncies davant la Policia Nacional (2,1%), la Guàrdia Civil (0,5%) o les 
que s’adrecen directament al jutjat (1,5%) són menys freqüents. 
 
 
 
Gràfic 3. On s’ha realitzat la denúncia.  
Barcelona, 2009 
Mossos 
d'Esquadra; 82,0
Directament al 
jutjat; 1,5
Policia Nacional; 
2,1
Guàrdia civil; 0,5
Guàrdia urbana; 
9,0
Ns/nc; 4,9
 
 
  
 20
 
 
Els principals motius 
per no denunciar els 
fets de victimització 
són la creença que la 
policia no hi pot fer res 
(72,3%) i que el fet 
delictiu que s’ha patit 
no era prou important 
(61,4%). 
 
Els motius pels que no es denuncia 
L’EVB demana als entrevistats quins han estat els motius pels quals no han 
denunciat els fets de victimització que han patit.  
Els resultats mostren que no es denuncia quan les despeses i els esforços 
associats a la denúncia són superiors als beneficis que s’esperen extreure. En 
aquest sentit es tenen en compte les conseqüències i la gravetat del fet delictiu. 
• El principal motiu per no denunciar és l’opinió que la policia no hi pot fer res 
(72,3%). En segon lloc és freqüent l’opinió que el fet delictiu que s'ha patit no 
és prou important (61,4%) 
• La dificultat associada als tràmits, que es consideren molt complicats, ha estat 
citada en el 58,1% dels casos. 
• La manca de confiança en la feina de la justícia (47,6%) i de la policia (38,3%) 
s'han citat menys. 
• La por a les represàlies ha estat citada al 10,7% dels fets que no s’han arribat 
a denunciar. 
 
 
 
Gràfic 4. Motius per no denunciar el fet delictiu. Barcelona, 2009 
 
72,3
61,4 58,1
47,6
38,3
10,7
0
20
40
60
80
100
La policia no hi
pot fer res
El fet delictiu és
poc important
És massa
complicat
No confia en la
justícia
No confia en al
policia
No denúncia
per por
P
er
ce
n
ta
tg
e 
d
e 
re
sp
o
st
es
 
af
ir
m
at
iv
es
 (
%
)
 
  
 21
 
L’ANÀLISI DE LA VICTIMITZACIÓ 
 
 
 
L’objectiu principal de l’EVB consisteix en oferir una mesura de la victimització a 
Barcelona, calculant-ne la seva extensió. La victimització no és altra cosa que el 
conjunt de relacions socials en les que un actor n’agredeix un altre en algun bé 
prou important com per que aquest ho hagi considerat delictiu. Una conseqüència 
d’això és que, en tant que fet social, aquestes relacions poden rebre un abordatge 
empíric, esdevenint objecte de descripció (recompte) i d’anàlisi. 
L’anàlisi explica, i en el cas de la victimització l’explicació sociològica consisteix en 
l’estudi dl’evolució temporal i la seva relació amb variables mesurables 
d’estructura social. 
Aquest segon apartat de l’informe estudia les variacions de la victimització a 
Barcelona en funció de quatre elements: 
1. L’evolució temporal de la victimització. 
2. La distribució territorial de les víctimes i dels fets de victimització. 
3. Les característiques dels fets de victimització. 
4. Les característiques de les víctimes i de les persones multivictimitzades. 
 
A continuació s’ofereixen els principals resultats d’aquestes anàlisis. 
  
 22
2. EVOLUCIÓ DE LA VICTIMITZACIÓ 
 
2.1. L’índex global de victimització 
 
La victimització ha 
incrementat respecte 
anys anteriors, 
coincidint amb un 
canvi de cicle 
econòmic. 
 
El fet que les persones 
portin menys diners a 
sobre, les mateixes 
transformacions 
demogràfiques i en 
l’ús dels espais urbans 
han contribuït a 
l’increment dels 
índexs. 
 
La tendència dels índexs de victimització en els últims anys ha estat d’estabilitat, 
amb uns valors que es mantenien molt pròxims al 20%. Tanmateix enguany la 
victimització ha incrementat en 5,5 punts percentuals respecte l’any 2008, un 
augment que situa l’índex en uns nivells que no es registraven des dels anys 
vuitanta, un període àlgid de la victimització a la ciutat. 
L’actual repunt de la victimització coincideix amb un canvi de cicle econòmic, 
caracteritzat per la recessió i per un fort increment de l’atur. Ara bé, cal ser 
prudents en la interpretació de les dades, en el benentès que en cap cas la relació 
no és de causalitat sinó d’associació (p.ex. el fet que en temps de crisi les 
persones portin menys béns a sobre, o de menys valor, pot fer que els victimaris 
cometin més delictes per mirar d’obtenir els mateixos beneficis que obtenien en 
fases expansives del cicle econòmic).  
També s’ha de tenir present que en l’evolució dels índexs de victimització 
intervenen altres variables que influeixen en la variabilitat de la victimització, com 
la progressiva organització i corporativització de la delinqüència, les mateixes 
transformacions demogràfiques de la ciutat, o els canvis en les pautes de consum 
(com pot ser l'eclosió de l'ús de béns tecnològics) i d’utilització dels espais públics.  
Alguns d'aquests factors són clarament delictògens. Altres en canvi podrien 
intervenir en un descens de la victimització. L’evolució dels índexs ha de ser 
explicada seqüencialment i concretada per les dades de cada any. Així, la sèrie de 
la victimització a Barcelona permet establir sis períodes clarament diferenciables: 
• 1983-1987: Període àlgid del cicle de victimització. Els índexs es situaven al 
voltant del 25%. 
• 1988-1994: Període de decreixement de la victimització que va situar els 
índexs per sota del 20%. 
• 1995-1999: Culminació del descens de l’activitat delictiva. L’any 1998 s’assolia 
  
 23
l’índex més baix de la sèrie, amb un 13,4%. 
• 2000-2003: Increment de l’índex de victimització. El període s’inicia amb un 
índex del 16,4% l’any 2000, i el 2003 era del 19,9%. 
• 2004-2008: Estabilització de la victimització. Els índexs fluctuen en valors 
pròxims al 20%. 
• 2009: Fort creixement de l’activitat delictiva que situa l’índex de victimització 
per sobre del 25%. 
 
 
Gràfic 5. Índex global de victimització a Barcelona, 1983-2009 
 
25,6 %
0
5
10
15
20
25
30
Índ
e
x 
de
 
vic
tim
itz
a
ci
ó 
(%
)
24,9 24,9 25,5 26,2 25,4 21,6 17,6 18 17,1 17 13,6 18 15,8 14,1 14,3 13,4 14,3 16,4 17,3 18,4 19,9 20,2 20,7 21,1 20,3 20,1 25,6
1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
 
 
 
 
 
 
Barcelona i 
l’Hospitalet de 
Llobregat són les 
ciutats amb majors 
índexs de victimització 
de l’ÀMB.  
 
L’increment més 
La victimització a Barcelona en el seu entorn metropolità 
Barcelona forma part d’un continu urbà. La capital i els municipis del seu entorn 
més proper integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB). L’estudi 
comparatiu de la victimització a Barcelona i a la resta del territori metropolità 
permet constatar que l’augment de la victimització del darrer any és un fenomen 
que no s’inscriu només en el marc administratiu de Barcelona, sinó també a la 
resta de municipis de l’ÀMB. 
• L’índex de victimització de Barcelona ha estat 25,6%, un valor més alt que el 
del conjunt de l’ÀMB (22,3%). Això suposa un increment relatiu dels índexs 
respecte el 2008 d’aproximadament el 25%, tant a Barcelona com a l’ÀMB. 
 
Període àlgid 
 
Període de descens de l’activitat  delictiva 
Nou increment de 
la victimització 
Període 
d’estabilització   
 
  
 24
significatiu respecte 
l’any passat s’ha donat 
a la ciutat de Badalona 
• Entre les ciutats més grans de l’ÀMB, Barcelona és la que té un índex de 
victimització més alt, seguida de l’Hospitalet de Llobregat (22,7%) i Badalona 
(20,7%). Tanmateix, de les tres ciutats, Badalona és la que ha experimentat un 
major augment de la victimització en el darrer any (del 15,9% l’any 2008 l 
20,7% d’enguany).  
• La victimització a Santa Coloma de Gramenet és més baixa, i s’ha mantingut 
estable respecte l’any 2008. 
 
 
 
 
Taula 7. Índexs de victimització a Barcelona i les ciutats més grans de l’ÀMB, 2009 
 
 
 2008 2009 Variació relativa (08-09) 
Barcelona 20,1 25,6 +27,2% 
L’Hospitalet de Llobregat 18,2 22,7 +24,6% 
Badalona 15,9 20,7 +29,9% 
Santa Coloma de Gramenet 17,7 17,4 -2,0% 
Total ÀMB 18,1 22,3 +23,2% 
 
 
  
 25
 
2.2. La ràtio de multivictimització 
 
Malgrat la pujada de 
l’activitat delictiva, la 
ràtio de 
multivictimització es 
manté estable. 
 
Al començament de la sèrie l’any 1987 la ràtio de multivictimització es situava en 
1,8 punts, un valor que només es va superar l’any 2001, quan les víctimes van 
patir un promig d’1,9 fets delictius. Posteriorment, la multivictimització s’ha 
mantingut estable al voltant d’1,5 punts. Per tant, enguany ha incrementat la 
proporció de persones victimitzades, tanmateix el nombre de fets que han patit 
es manté estable en 1,5. 
 
 
 
Gràfic 6. Ràtio de multivictimització. Barcelona, 1987-2009 
0
0,5
1
1,5
2
19
87
19
88
19
89
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
 
  
 26
 
 
2.3. L’índex de fets delictius 
 
L’activitat delictiva ha 
incrementat fins a 
situar-se prop dels 
quaranta fets delictius 
per cada cent 
habitants. 
 
L’índex de fets delictius calcula la proporció de fets de victimització que han 
passat per cada cent habitants. L’índex es situava al voltant del 30% des del 2001. 
Enguany aquesta xifra ha incrementat i es calcula que han passat 
aproximadament quaranta fets delictius per cada cent habitants, una xifra 
elevada, però que queda per sota dels 45 fets delictius que es van detectar en 
iniciar-se la sèrie l’any 1987. 
 
 
Gràfic 7. Índex de fets delictius. Barcelona, 1987-2009 
 
0
10
20
30
40
50
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
%
 
 
  
 27
 
2.4. La victimització consumada i no consumada 
 
 
 
La victimització no 
consumada ha anat 
incrementat en major 
proporció que la 
victimització 
consumada. 
Incrementa per tant la 
proporció de fets de 
victimització que 
s’acaben frustrant. 
 
Els fets delictius es poden completar del tot o frustrar-se i quedar en un mer 
intent. L’enquesta s’hi aproxima des de l’any 1989 amb el càlcul desagregat de la 
victimització consumada i no consumada (els intents). 
L’evolució d’aquests dos índexs segueix la mateixa pauta de l’índex global de 
victimització. D'acord amb aquesta tendència, enguany augmenten la 
victimització consumada i la no consumada. 
Al llarg d’aquests anys la victimització consumada sempre ha estat més freqüent 
que la no consumada. Però si al començament de la sèrie i fins el 1998 els intents 
eren aproximadament una tercera part de la victimització consumada, aquestes 
diferències s’han anat escurçat amb el temps. Així, en els darrers anys els índexs 
de victimització consumada són només unes dues vegades més grans que els de 
la victimització no consumada, la qual cosa significa que el nombre de barcelonins 
que es defineixen com a víctimes d’un fet delictiu no consumat ha anat 
incrementant progressivament en els darrers anys. 
 
 
 
Gràfic 8. Índex de victimització consumada i no consumada a Barcelona, 1989-2009 
 
19,8
8,7
0
10
20
30
1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Ín
de
x 
de
 v
ic
ti
m
it
za
ci
ó 
(%
) 
.
Consumada No consumada
 
  
 28
 
2.5. La victimització als àmbits delictius 
 
La victimització contra 
la seguretat i els 
vehicles és la que ha 
suportat un major 
increment en l’últim 
any. 
 
 
 
 
 
 
La victimització dels 
domicilis i segones 
residències es manté 
estable respecte els 
anys anteriors. 
 
Enguany disminueixen 
els fets de 
victimització contra els 
comerços i negocis. 
 
Els àmbits dels vehicles i de la seguretat personal han augmentat i són els que 
reflecteixen més clarament l’evolució global de l’índex de victimització a 
Barcelona. En canvi l’extensió de la victimització als altres àmbits ha estat menor, 
fins i tot ofereix resultats positius: mentre que la victimització del domicili i de la 
segona residència es mantenen en xifres molt similars a la dels darrers anys, la 
victimització de comerços i de negocis millora lleugerament i experimenta els 
millors resultats de tota la sèrie. 
• L’augment més significatiu respecte el 2008 ha estat a l’àmbit dels vehicles 
que és el que ha experimentat un major increment en termes relatius (la 
victimització ha passat del 7,1% al 9,7%). L'augment d'enguany trenca així la 
tendència d’estabilitat o inclús de millora que es venia registrant en anys 
anteriors. 
• La seguretat personal és el que ha experimentat un major increment en 
termes absoluts de la victimització en els darrers anys. L’any 2000 el 6,9% dels 
barcelonins van patir algun fet contra la seva seguretat personal, i han estat el 
15,5% l’any 2009. 
• La victimització dels domicilis (1,6%) i de la segona residència (0,9%) es 
manté en xifres molt similars a la dels darrers anys. 
• Disminueix la victimització contra els comerços i negocis. L’índex ha estat del 
0,6%, que és el millor resultat des de l’any 2000. I la victimització de 
l’economia agrària (0,3%) segueix sent baixa, atès que és un àmbit molt 
minoritari en el context urbà de Barcelona. 
 
  
 29
 
 
 
Gràfic 9. Evolució de l’índex de victimització segons àmbits. Barcelona, 1983-2009 
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Seguretat personal Vehicle Domicili Negoci
 
 
 
 
 
Taula 8. Evolució de l’índex de victimització segons àmbits. Barcelona, 2000-2009 
 
Anys Seguretat 
personal 
(%) 
Vehicles 
 
(%) 
Domicilis 
 
(%) 
Segona  
residència 
(%) 
Negoci 
 
(%) 
Economia 
agrària 
(%) 
2000 6,9 7,8 2,1 -- 0,9 -- 
2001   8,4 7,5 2,0 -- 0,7 -- 
2002 9,4 6,8 1,9 1,1 0,8 0,1 
2003 10,9 7,6 1,9 0,9 0,8 0,2 
2004 11,7 7,0 1,6 0,9 0,8 0,1 
2005 12,3 7,1 1,8 0,9 0,9 0,1 
2006 11,5 8,2 2,3 0,9 1,0 0,1 
2007 12,3 6,6 2,0 0,9 1,1 0,1 
2008 12,3 7,1 1,5 0,8 0,7 0,1 
2009 15,5 9,7 1,6 0,9 0,6 0,3 
 
  
 30
 
2.6. Tots els fets de victimització 
 
Els robatoris 
d’accessoris del 
vehicle i els robatoris 
de bossa o cartera són 
fets freqüents i han 
incrementat respecte 
l’any passat. 
 
 
 
 
 
 
 
Han disminuït els 
robatoris de comerços 
i de negocis, i els fets 
contra els domicilis 
són estables respecte 
l’any passat. 
 
El robatori d’accessoris del vehicle són els fets de victimització que més han 
augmentat i passen de l’1,7% de l’any 2008 al 3,3% enguany. En canvi els 
robatoris d’objectes a l’interior del vehicle es mantenen estables respecte l’any 
passat i són el segon fet de major extensió de la ciutat (3,7%). 
També han incrementat lleugerament els robatoris de bossa o cartera, tant els 
consumats (5,3%) com els intents (2,1%). Seguint amb la seguretat personal, 
enguany també han augmentat els robatoris de telèfon mòbil (1,8%) i les 
amenaces (1,6%). En el cas dels atracaments, segueixen sent més freqüents els 
intents (1,9%) que no pas els fets que s’arriben a consumar (1,4%). 
També han augmentat les víctimes d’intents de robatori de vehicle (1,9%) i de 
robatoris consumats de bicicleta (1,0%). En canvi han baixat els robatoris de les 
motos (0,5%) i enguany no s’ha detectat cap víctima de robatori d’altres vehicles. 
Seguint amb les tendències positives, enguany ha disminuït els robatoris de 
comerços i de negocis (0,2%), el que contribueix a explicar la baixada de la 
victimització en aquest àmbit. I la victimització dels domicilis obté uns valors molt 
similars als de l’any passat: el 0,9% dels barcelonins han estat víctimes d’un intent 
de robatori al domicili i són menys els que han patit un fet consumat (el 0,7%). 
 
  
 31
 
 
 
Taula 9. Índex de victimització de cada fet delictiu, ordenat de major a menor.  
Barcelona, 2009 
 
 
Victimització  
2008 
Victimització 
2009 
Variació relativa 
2008/09 
Variació 
2008/09 
Seguretat personal 12,3 15,5 26,0 
 
Robatori de bossa o cartera 4,4 5,3 20,1 
 
Intent de robatori de bossa o cartera 1,7 2,1 24,1 
 
Estrebada 0,9 1,0 10,2  
Intent d’estrebada 0,8 0,7 -8,6  
Atracament 0,8 1,4 71,6 
 
Intent d’atracament 1,0 1,9 94,7 
 
Agressions físiques 0,8 0,7 -15,4  
Intent d’agressió física 0,4 0,5 38,5 
 
Amenaces 1,2 1,6 39,1 
 
Robatori del telèfon mòbil 1,2 1,8 45,9 
 
Intent de robatori del telèfon mòbil 0,5 0,7 33,3 
 
Vehicles 7,1 9,7 36,6 
 
Robatori del cotxe 0,1 0,2 67,6 
 
Robatori de la moto 0,6 0,5 -14,5  
Robatori de la bicicleta 0,6 1,0 67,5 
 
Robatori d’altres vehicles 0,0 0,0 -42,8  
Intent de robatori del vehicle 1,2 1,9 58,4 
 
Robatori objectes de l'interior del vehicle 3,4 3,7 10,6  
Robatori d’accessoris del vehicle 1,7 3,3 93,0 
 
Domicilis 1,5 1,6 6,7  
Robatori al domicili 0,6 0,7 15,0  
Intent de robatori al domicili 0,9 0,9 4,4  
Negoci 0,7 0,6 -14,3  
Robatori  al negoci 0,4 0,2 -40,0 
 
Intent de robatori al negoci 0,0 0,2 -- -- 
Atracament al negoci 0,1 0,1 0,0  
Intent  d’atracament al negoci 0,2 0,1 -60,0 
 
 

 Variació interanual per sobre del 30%   Variació interanual entre el 0 i el 15% 

 Variació interanual entre el 15 i el 30%     Variació interanual per sota del 0% 
 
 
  
 32
 
 
2.7. La denúncia 
 
Els índexs de denúncia 
es mantenen estables 
al voltant del 40%. 
Els fets de 
victimització que han 
augmentat més el 
darrer any tenen poca 
entitat criminològica i 
els barcelonins no els 
acostumen a 
denunciar. Això 
explica la tendència a 
l’estabilitat dels índexs 
de denúncia. 
 
L’evolució dels índexs de denúncia en els últims anys és força estable. Els 
barcelonins denuncien cada any aproximadament el 40% dels fets delictius que 
han patit, i això independentment de quina sigui l’evolució de les taxes delictives. 
Enguany l’índex de denúncia ha disminuït lleugerament respecte d’edicions 
anteriors, i s’ha situat en el 37,5%.  
El context d’increment de l’activitat delictiva a tota la ciutat pot haver comportat 
un increment del nombre de fets delictius atesos pels serveis de la policia o dels 
jutjats. Tanmateix, els fets de victimització que han augmentat més el darrer any 
(robatori d’accessoris del vehicle i robatoris de bossa o cartera) tenen escassa 
entitat criminològica i les seves víctimes sovint els consideren poc importants, pel 
que rara vegada es denuncien. Això explicaria perquè l'increment de les taxes 
delictives no s'acompanya d'una major predisposició ciutadana a denunciar els 
fets de victimització que han patit. 
 
 
 Gràfic 10. Índex de denúncia dels fets delictius. Barcelona, 2002-2009 
 
37,543,042,645,837,339,437,840,7
0
20
40
60
80
100
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Ín
d
ex
 d
e 
d
en
ú
n
ci
a 
(%
)
 
  
 33
 
2.8. El cost de la victimització 
 
Els costos que es 
deriven de l’activitat 
delictiva es mantenen 
estables i inclús són 
més baixos que en 
edicions anteriors. 
 
 
 
Els costos que la victimització comporta als ciutadans s’han mantingut estables i 
en alguns casos han millorat respecte anys anteriors, i tot plegat malgrat 
l’increment dels índexs. Bona part de l’explicació rau en que bona part dels 
increments de la victimització d’enguany tenen a veure amb els robatoris i intents 
de robatori d’objectes que són d’escassa entitat criminològica (per exemple els 
accessoris de vehicle) i generen, per tant, pocs costos econòmics i emocionals a 
les víctimes. 
L’EVB s’hi aproxima estudiant l’evolució de tres indicadors. 
• El cost psicològic: L’impacte psicològic dels fets delictius es manté estable 
respecte els darrers anys, al voltant dels sis punts de mitjana. Fins i tot 
disminueix lleugerament i passa de 6,4 punts l’any 2008 als 6,1 punts 
d'enguany. 
• Les molèsties: El grau de molèsties que ocasiona la victimització també es 
manté força estable. En els últims anys es situa al voltant dels set punts de 
mitjana. 
• El cost econòmic: Les pèrdues econòmiques que ocasiona l’activitat delictiva 
en les víctimes incrementen respecte l’any 2008. El cost mitjà de tots els fets 
de victimització ocorreguts el 2008 va ser de 456 € l’any 2008, i de 516 € l’any 
2009. Malgrat aquest increment, són valors més baixos dels que es van 
registrar els anys 2006 i 2007. 
 
  
 34
 
 
 
 
 
 
Gràfic 11. Cost psicològic dels fets de victimització. Barcelona, 2005-2009 
6,16,46,56,26,2
0
2
4
6
8
10
2005 2006 2007 2008 2009
 
 
 
Gràfic 12. Grau de molèsties dels fets de victimització. Barcelona, 2005-2009 
7,47,67,47,67,5
0
2
4
6
8
10
2005 2006 2007 2008 2009
 
 
Gràfic 13. Cost econòmic dels fets de victimització. Barcelona, 2005-2009 
516,0
456,4
544,5623,9
331,7
0
200
400
600
800
2005 2006 2007 2008 2009
 
 
  
 35
3. VICTIMITZACIÓ I TERRITORI 
 
3.1. D’on són les víctimes 
 
 
 
 
 
Els habitants de Ciutat 
Vella són els que s’han 
vist més afectats per la 
victimització. Han patit 
algun fet delictiu el 
32,9% dels seus veïns. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
L’activitat delictiva es produeix en un territori concret; també les víctimes viuen 
en un territori concret. L’EVB estudia la distribució territorial de les víctimes i dels 
fets delictius que aquestes han patit. 
La victimització als districtes 
La distribució territorial de la victimització segueix la lògica de la rendibilitat. En 
efecte, si la desigualtat territorial no influís, la victimització es distribuiria 
homogèniament entre tots els habitants de la ciutat. En canvi, aquesta distribució 
no és aleatòria sinó significativa i està en funció de la desigual rendibilitat que els 
habitants de cada districte ofereixen a l’activitat delictiva.  
• L’índex de victimització més alt ha estat el dels veïns de Ciutat Vella. L’any 
2009 han patit algun fet delictiu el 32,9% dels habitants d’aquest districte. 
Amb una piràmide de població força masculinitzada i amb predomini dels 
joves i dels adults-joves, la major part dels seus habitants compten amb uns 
ingressos mitjans i baixos. El districte concentra el percentatge més alt 
d’assalariats que participen en ocupacions de baixa qualificació del sector 
serveis. També és on hi ha una major proporció de persones en edat activa 
que diuen estar a l’atur. La rendibilitat que els veïns d’aquest districte 
ofereixen a la delinqüència és per tant, almenys aparentment, força baixa. 
Tanmateix la situació de centralitat del districte té conseqüències sobre la 
seguretat de la població que hi viu. Ciutat Vella reuneix característiques 
pròpies dels centres urbans gentrificats, doncs exerceix una important 
atracció sobre tota classe de mobilitats (locals, regionals, inclús globals). Fins i 
tot la mateixa ubicació del districte en el tramat de la ciutat genera una 
utilització molt intensiva dels espais públics per part dels seus residents, que 
d’aquesta manera es poden veure exposats a una activitat delictiva que 
espera rendibilitzar la massificació i l’anonimat que resulten de l’atracció que 
exerceixen els centres urbans. 
  
 36
La victimització també 
ha estat elevada a 
Sant Martí (27,9%). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
• La victimització també ha estat elevada a Sant Martí (27,9%). Amb un dels 
percentatges més alts de població en situació d’atur (14,1%), el districte 
també compta amb una important proporció de població activa dedicada a la 
indústria i a la construcció (l’11,6%, només superat a Nou Barris). La 
rendibilitat econòmica per a l’activitat delictiva apareix associada en aquest 
districte als processos de transformació urbana i de renovació del teixit 
productiu dels seus barris. La nova situació, que si bé ha situat el districte com 
un referent informacional i tecnològic de la ciutat, ha contribuït a atreure un 
nou perfil de població (professionals, tècnics,...) que viu els espais renovats i 
que ha incrementat el nivell socioeconòmic d’una part de la població del 
districte. El 25,5% dels veïns de Sant Martí situen el seu nivell d’ingressos en 
el tram més alt de l’escala proposada per l’EVB, un dels valors més alts de la 
ciutat. Una part de l'increment de la victimització en aquest districte pot estar 
relacionada amb les noves oportunitats de benefici que se'n deriven per als 
delinqüents. 
La lògica de la rendibilitat delictiva associada al diferent nivell socioeconòmic de 
la població es palesa clarament en la desagregació territorial dels índexs de 
victimització a la resta de districtes de la ciutat. Així, les probabilitats d’esdevenir 
víctima de la delinqüència són més altes per a aquelles persones que viuen als 
districtes més benestants, i són més baixes per a aquelles que compten amb uns 
nivells socioeconòmics més baixos. 
• L’índex de victimització ha estat elevat a l’Eixample (27,2%) i a Sarrià-Sant 
Gervasi (25,9%). Amb uns nivells educatius que estan entre els més alts de 
Barcelona, tots dos districtes compten amb les proporcions més baixes de 
veïns aturats de la ciutat. Pel que fa a les persones ocupades, és on hi ha els 
percentatges més alts d’empresaris i de població ocupada en tasques de 
direcció, gerència, així com personal de serveis especialitzats. Tot plegat 
posiciona L’Eixample i Sarrià Sant-Gervasi entre els districtes amb un major 
volum de persones que situen el seu nivell d’ingressos familiars en el tram 
més alt de l’escala.  
• Enguany la victimització dels veïns de Sant Andreu ha quedat per sobre el 
promig de la ciutat. L’índex s’ha situat en el 26,3%. Tal i com es veurà més 
endavant, la victimització en aquest districte es deriva sobretot de fets que 
  
 37
afecten els vehicles. La massificació de vehicles que romanen aparcats a la 
calçada, especialment de nit, ofereixen moltes oportunitats als delinqüents 
d’accedir a aquests béns. 
• La victimització és menor a la resta de districtes. L’índex ha quedat per sota el 
promig de la ciutat a: Gràcia (24,7%), Horta-Guinardó (24,3%), Les Corts 
(24,0%) i Sants-Montjuïc (23,6%). 
• Els índexs de victimització més baixos han estat els dels veïns de Nou Barris 
(19,0%). Amb la major proporció de la ciutat de veïns de més de 65 anys 
(25,7%), és el districte que presenta uns nivells d’instrucció més baixos (el 
4,5% dels entrevistats del districte no han cursat o no han finalitzat els estudis 
primaris). També és on es concentra el major volum de treballadors 
assalariats en el sector dels serveis (23,7%) i de la indústria i construcció 
(15,6%). La proporció de veïns del districte que situen el seu nivell 
socioeconòmic en els trams més baixos d’ingressos familiars està entre les 
més altes de la ciutat. 
 
Mapa 1. Índex global de victimització segons districtes. Barcelona, 2009 
 
  
 38
 
 
 
Taula 10. Característiques dels barcelonins entrevistats a l’EVB segons districte de residència. 
Barcelona, 2009 
 
 Districte de residència 
 
C
iu
ta
t 
V
el
la
 
L'
Ei
xa
m
p
le
 
Sa
n
ts
-M
o
n
tj
u
ïc
 
Le
s 
C
o
rt
s 
Sa
rr
ià
-S
an
t 
G
er
va
si
 
G
rà
ci
a 
H
o
rt
a-
G
u
in
ar
d
ó
 
N
o
u
 B
ar
ri
s 
Sa
n
t 
A
n
d
re
u
 
Sa
n
t 
M
ar
tí
 
B
ar
ce
lo
n
a 
Home 52,8 45,4 47,7 46,3 44,7 45,3 46,9 47,4 47,6 47,9 47,1 
Dona 47,2 54,6 52,3 53,7 55,3 54,7 53,1 52,6 52,4 52,1 52,9 
 
           
De 16 a 29 anys 19,8 15,9 15,4 16,5 17,6 16,7 15,7 17,5 17,7 16,3 16,7 
De 30 a 44 anys 41,5 30,5 33,9 25,6 29,8 32,1 31,4 29,9 28,5 33,6 31,7 
De 45 a 64 anys 21,2 29,0 28,7 33,5 27,9 27,6 27,5 26,9 31,9 27,7 28,2 
65 anys o més 17,5 24,7 22,0 24,4 24,6 23,6 25,4 25,7 21,9 22,4 23,4 
            
Sense estudis 2,3 0,9 2,2 0,6 0,4 2,4 3,0 4,5 2,8 2,9 2,2 
Primaris 14,7 11,9 22,7 9,1 4,7 13,0 18,9 27,0 23,6 22,4 17,5 
Secundaris 42,4 39,4 47,0 40,6 38,0 43,3 49,4 47,3 47,2 45,1 44,1 
Universitaris 40,6 47,8 28,2 49,7 56,9 41,3 28,4 21,2 26,4 29,6 36,2 
            
Estudiant 11,9 11,4 7,7 10,9 11,0 8,9 6,5 8,5 7,3 8,0 9,1 
Tasques de la llar 3,2 5,2 5,8 5,5 6,6 4,5 4,4 7,9 7,7 4,2 5,5 
Jubilat o pensionista 18,3 24,6 25,6 27,3 24,9 27,1 30,7 27,5 25,8 26,1 25,9 
Actiu en atur 14,7 6,2 9,9 8,5 7,3 11,3 10,3 10,3 12,9 14,1 10,4 
Actiu ocupat 51,4 51,5 49,6 47,3 49,5 47,4 47,2 45,3 46,0 47,5 48,4 
Altres 0,5 1,1 1,4 0,6 0,7 0,8 0,9 0,6 0,3 0,0 0,7 
            
Directius, gerents, empresaris... 4,2 5,5 1,9 12,0 9,0 3,4 5,1 1,1 1,2 4,7 4,4 
Autònom, petits empresaris 15,3 14,5 8,8 10,9 18,7 15,2 8,7 7,0 5,3 9,7 11,3 
Professionals, tècnics,... 36,1 37,3 34,7 41,3 48,4 44,1 34,9 25,8 33,1 31,0 35,9 
Empleats administratius 15,3 28,6 24,1 22,8 12,9 16,6 23,6 26,3 29,0 23,5 23,1 
Treballadors de restauració, comerç,... 18,8 10,0 20,8 7,6 8,4 13,8 17,9 23,7 18,3 17,7 16,0 
Treballador d’indústria i construcció. 7,6 2,9 7,9 4,3 1,9 4,1 8,2 15,6 9,5 11,6 7,6 
Altres 2,8 1,3 1,9 1,1 0,6 2,8 1,5 0,5 3,6 1,8 1,7 
            
Menys de 600 € 7,8 4,7 5,0 1,8 2,9 4,8 5,6 6,3 3,1 4,3 4,7 
De 600 a 1200 € 23,4 14,6 20,9 15,9 8,4 21,0 21,3 27,8 25,3 25,3 20,5 
De 1200 a 1800 € 25,2 16,6 21,8 15,2 16,1 17,3 21,6 22,4 19,8 20,8 19,7 
De 1800 a 2400 € 16,5 21,1 17,9 13,4 15,0 17,7 17,2 15,7 19,1 12,1 16,8 
Més de 2400 € 17,0 29,1 21,2 37,8 37,4 23,4 24,6 13,6 17,7 25,5 24,5 
Altres 10,1 14,0 13,2 15,9 20,1 15,7 9,8 14,2 14,9 12,1 13,8 
TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 
 
 
  
 39
 
 
L’àmbit de la seguretat 
personal és de major 
victimització a tots els 
districtes de 
Barcelona. 
La victimització dels 
vehicles és més 
freqüent a Ciutat 
Vella, Sant Andreu i 
Sant Martí. 
La distribució territorial dels àmbits de victimització.  
• Seguretat personal: L’àmbit de la seguretat personal és el que presenta uns 
majors índexs de victimització a tots els districtes de Barcelona. Ciutat Vella 
presenta l’índex de victimització contra la seguretat personal més alt (21,7%). 
A continuació Gràcia (16,4%), Sant Martí (16,3%) i l’Eixample (16,2%). Els 
veïns de Nou Barris són els que han estat menys victimitzats en aquest àmbit 
(12,0%). 
• Vehicles: Els veïns de Ciutat Vella (12,6%), Sant Andreu (11,8%) i Sant Martí 
(11,7%) són els que han patit una major victimització en l’àmbit dels vehicles. 
La victimització a la resta de districtes ha estat menor i queda per sota la 
mitjana de la ciutat.  
• Domicili: L’any 2009 la victimització dels domicilis va afectar l’1,6% dels 
barcelonins. Aquest percentatge ha quedat per sobre la mitjana de la ciutat a 
Ciutat Vella (3,4%), l’Eixample (2,4%), Sarrià-Sant Gervasi (1,9%) i Sant Martí 
(1,7%). 
• Comerços i altres negocis: Els barcelonins més victimitzats en aquest àmbit 
han estat els de Sarrià-Sant Gervasi (1,7%) i Horta-Guinardó (1,4%). 
 
 
 
Taula 11. Índex de victimització als principals àmbits de victimització segons districtes. Barcelona, 2009 
 
 
Seguretat 
personal 
Vehicles Domicili Negoci 
Ciutat Vella 21,7 12,6 3,4 0,3 
L’Eixample 16,2 9,2 2,4 0,2 
Sants-Montjuïc 15,2 7,3 1,0 0,2 
Les Corts 13,6 9,3 1,2 0,5 
Sarrià-Sant Gervasi 14,1 9,2 1,9 1,7 
Gràcia 16,4 9,2 0,5 0,7 
Horta-Guinardó 15,7 8,3 1,4 1,4 
Nou Barris 12,0 8,8 1,2 0,3 
Sant Andreu 14,5 11,8 1,3 1,0 
Sant Martí 16,3 11,7 1,7 0,3 
Barcelona 15,5 9,7 1,6 0,6 
 
  
 40
 
 
El major increment 
dels índexs de 
victimització es 
produeix a Ciutat 
Vella. 
 
 
 
 
 
La victimització a Nou 
barris es manté 
estable, i disminueix a 
Sants-Montjuïc. 
Evolució de la victimització als districtes  
Enguany ha incrementat la victimització a la majoria de districtes de Barcelona. 
Més concretament: 
• El major augment dels índexs de victimització s’ha produït a Ciutat Vella, on 
s’ha passat del 22,9% de l’any 2008 al 32,9% d’enguany. El districte sempre ha 
estat entre els de major victimització de la ciutat i ha estat especialment 
sensible a l’increment generalitzat de l’activitat delictiva del darrer any. 
L’augment dels índexs també ha estat important a l’Eixample i a Sant Martí, 
situant-los entre els districtes de major victimització de la ciutat. 
• La victimització ha augmentat de forma important a Horta-Guinardó i a Sant 
Andreu. Amb uns índexs que generalment se situaven per sota el promig de la 
ciutat, enguany són prop d'un 10% més els veïns que s’han vist afectats.  
• En canvi, la victimització dels veïns de Nou Barris s’ha mantingut estable 
respecte l’any passat, i inclús ha disminuït lleugerament a Sants-Montjuïc. 
 
 
 
 
 
 
Taula 12. Evolució de l’índex global de victimització segons districtes. Barcelona, 2000-2009 
 
 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 
Ciutat Vella 24,3 22,5 23,3 23,1 22,2 27,0 27,3 25,5 22,9 32,9 
L'Eixample 16,3 17,4 20,3 19,8 23,7 23,2 21,4 21,7 19,8 27,2 
Sants-Montjuïc 16,3 18,2 18,1 22,1 22,1 22,6 23,0 19,4 24,0 23,6 
Les Corts 13,9 16,7 17,2 22,1 21,1 19,1 19,3 24,0 18,7 24,0 
Sarrià-St Gervasi 19,9 19,6 18,0 24,4 20,0 28,3 27,0 24,3 22,2 25,9 
Gràcia 12,7 16,2 19,1 20,9 17,6 18,8 19,3 20,9 23,3 24,7 
Horta-Guinardó 16,4 15,5 15,6 15,9 18,3 16,5 15,8 18,3 15,3 24,3 
Nou Barris 15,0 15,0 14,7 18,4 16,0 15,6 15,4 13,6 18,8 19,0 
Sant Andreu 15,4 16,0 17,3 18,5 18,4 18,8 19,8 17,6 17,7 26,3 
Sant Martí 15,9 17,4 20,3 17,8 20,6 18,1 23,2 20,9 19,6 27,9 
Total 16,4 17,3 18,4 19,9 20,2 20,7 21,1 20,3 20,1 25,6 
 
  
 41
 
 
 
Malgrat els increments 
puntuals d’enguany, la 
victimització contra la 
seguretat personal 
estava incrementant a 
la majoria de districtes 
de Barcelona. 
Evolució de la victimització contra la seguretat personal als 
districtes  
L’evolució de la victimització per fets contra la seguretat no és homogènia a tots 
els districtes: 
• En l’últim any la victimització contra la seguretat personal ha crescut més a 
Ciutat Vella (que ha passat d’un 14,8% de víctimes l’any 2008 al 21,7% 
d’enguany), a Horta-Guinardó (s’ha passat del 9,9% de víctimes al 15,7%) i a 
Sant Andreu (del 9,8% al 14,5%).  
• Tanmateix, i malgrat els increments puntuals del darrer any, des de l’any 2000 
la tendència dels índexs de victimització contra la seguretat personal era a 
l’alça a la majoria de districtes. Aquests increments han estat majors a Gràcia 
(amb un 5,2% de víctimes l’any 2000, enguany l’índex ha estat 16,4%), 
l’Eixample (del 6,5% al 16,2% d’enguany) i Les Corts (del 5,6% la victimització 
contra la seguretat personal ha incrementat fins a situar-se en el 13,6%). 
• La victimització contra la seguretat personal ha augmentat menys o fins i tot 
s’ha mantingut estable a Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris. 
 
 
Taula 13. Evolució de l’índex de victimització contra la seguretat personal segons districtes. 
Barcelona, 2000-2009 
 
 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 
Ciutat Vella 16,5 13,9 13,3 15,1 14,8 19,5 18,2 16,5 14,8 21,7 
L'Eixample 6,5 8,5 10,1 11,6 13,6 14,2 11,8 13,1 13,1 16,2 
Sants-Montjuïc 6,9 9,4 10,7 13,3 14,8 12,8 13,3 13,1 14,1 15,2 
Les Corts 5,6 8,5 9,4 12,2 10,7 12,5 10,2 14,7 10,5 13,6 
Sarrià-St Gervasi 7,2 8,7 9,2 10,5 10,7 13,5 12,9 13,1 13,0 14,1 
Gràcia 5,2 7,9 10,3 11,4 10,8 10,4 12,0 12,2 12,7 16,4 
Horta-Guinardó 7,0 7,6 7,5 8,4 11,6 11,3 7,3 11,6 9,9 15,7 
Nou Barris 5,1 6,8 8,1 9,7 9,7 9,8 7,8 10,2 12,5 12,0 
Sant Andreu 6,1 7,5 9,4 9,6 8,8 9,9 10,8 8,8 9,8 14,5 
Sant Martí 6,9 7,8 8,4 9,5 10,6 10,1 12,2 11,4 12,1 16,3 
Total 6,9 8,4 9,4 10,9 11,7 12,3 11,5 12,3 12,3 15,5 
 
  
 42
 
 
La victimització dels 
vehicles ha 
incrementat a Ciutat 
Vella, Les Corts, Sant 
Andreu i Sant Martí. 
Evolució de la victimització contra els vehicles als districtes  
L’àmbit dels vehicles és el que ha experimentat un major increment relatiu dels 
índexs en el darrer any. Val a dir que la victimització en aquest àmbit afecta 
sobretot a parts concretes dels vehicles (accessoris i objectes de l’interior del 
vehicle) i que són menys freqüents els robatoris de tot el vehicle.  
Pel que fa a l’evolució de la victimització en aquest àmbit: 
• Ciutat Vella i Les Corts són els districtes on ha incrementat més la 
victimització dels vehicles en el darrer any. L’índex dels vehicles a Ciutat Vella 
era del 6,9% l’any 2008 i enguany ha estat del 12,6%. A Les Corts l’índex ha 
passat del 5,0% al 9,3%.  
• L’evolució dels índexs permet constatar que des de l’any 2000 la victimització 
dels vehicles ha estat a l’alça a Ciutat Vella i a Les Corts, però també ha 
incrementat de manera significativa a Sant Andreu i a Sant Martí. En aquests 
districtes els índexs han passat d’aproximadament el 8% de l’any 2000 a 
gairebé el 12% d’enguany. 
 
 
 
 
 
 
Taula 14. Evolució de l’índex de victimització contra els vehicles segons districtes. Barcelona, 
2000-2009 
 
 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 
Ciutat Vella 7,6 5,6 9,3 7,4 6,2 8,6 8,4 7,5 6,9 12,6 
L'Eixample 7,7 5,4 6,7 6,2 8,1 7,0 8,6 6,9 7,2 9,2 
Sants-Montjuïc 8,1 7,7 6,3 8,3 5,4 7,8 7,8 5,6 7,6 7,3 
Les Corts 5,9 8,4 4,9 8,5 9,3 5,5 8,2 7,6 5,0 9,3 
Sarrià-St Gervasi 8,7 8,8 5,0 9,9 5,3 9,9 9,1 6,6 7,5 9,2 
Gràcia 6,5 5,5 5,7 7,4 5,4 7,0 7,1 6,4 9,9 9,2 
Horta-Guinardó 8,2 8,0 6,8 6,3 6,0 4,8 7,4 5,9 5,4 8,3 
Nou Barris 8,3 8,3 5,3 8,2 7,4 4,8 6,4 3,9 6,1 8,8 
Sant Andreu 7,7 7,0 7,0 7,3 7,0 7,3 9,4 6,9 7,7 11,8 
Sant Martí 7,8 10,0 9,8 8,4 8,6 7,9 9,3 8,5 7,0 11,7 
Total 7,8 7,5 6,8 7,6 7,0 7,1 8,2 6,6 7,1 9,7 
  
 43
 
3.2. On passen els fets 
 
La centralitat atreu 
l’activitat delictiva. La 
majoria de fets de 
victimització tenen lloc 
als districtes més 
cèntrics de Barcelona: 
l’Eixample i Ciutat 
Vella. 
 
 
 
 
 
El mapa delictiu 
La desagregació dels índexs de victimització és un indicador sobre el desigual risc 
dels barcelonins a esdevenir víctimes de la delinqüència (descriu d’on són les 
víctimes). Aquesta informació ha de ser complementada amb l’anàlisi de la 
distribució territorial dels fets que aquestes persones han patit. La distribució 
territorial dels fets és la que permet expressar millor la relació existent entre 
activitat delictiva i territori (on passen els fets), oferint una mesura sobre 
l’extensió de l’activitat delictiva que s’hi ha produït.  
L’atracció de la centralitat és la variable que més i millor pot explicar la distribució 
dels fets delictius a la ciutat, perquè són aquests espais els que ofereixen unes 
majors oportunitats i/o més garanties d’impunitat als delinqüents. Els centres 
atreuen persones i relacions de tot tipus, també les delictives. La situació de 
massificació i l’anonimat permet a l’activitat delictiva generar economies d’escala 
i operar a l'empara que ofereix el desconeixement de la gent que viu i que passa 
per aquests espais. 
• El 2009 l’activitat delictiva s’ha concentrat en els districtes més cèntrics de la 
ciutat. L’Eixample i Ciutat Vella han estat els districtes on han passat més fets 
delictius. Han passat el 42,8% dels fets delictius detectats per l’EVB (el 24,6% 
a l’Eixample i el 18,2% a Ciutat Vella). A continuació Sant Martí (13,6%), que 
en els darrers anys ha esdevingut un dels nous pols de centralitat de la ciutat.  
• El percentatge de fets delictius que han passat a la resta de districtes ha estat 
menor i no supera en cap cas el 10%. 
• Els districtes on han passat menys fets delictius han estat Nou Barris (5,5%), 
Gràcia (4,7%) i Les Corts (4,4%). Gràcia i Les Corts són districtes de rendes 
mitjanes i altes. Tanmateix la seva proximitat a l’Eixample pot actuar com un 
factor de protecció per als seus veïns. L’atracció que l’Eixample genera sobre 
l’activitat delictiva pot haver contribuït a reduir l’atractiu d’aquests districtes 
com escenaris delictius, i a que la victimització dels seus veïns hagi quedat 
enguany per sota la mitjana de la ciutat. 
 
  
 44
 
Mapa 2. Mapa delictiu als districtes. Barcelona, 2009 
 
 
 
 
L’Eixample, Ciutat 
Vella i Sant Martí són 
els districtes on passen 
més fets de 
victimització. 
 
En el darrer any ha 
disminuït el nombre 
de fets que han passat 
a Sants-Montjuïc i a 
Gràcia, mentre que 
han incrementat a 
Horta-Guinardó. 
Evolució del mapa delictiu als districtes  
La distribució dels fets de victimització als districtes de Barcelona es concreta en 
el mapa delictiu.  
• L’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí han estat cada any l’escenari 
d’aproximadament la meitat dels fets de victimització de Barcelona.  
• Des de l’any 2000 Sants-Montjuïc havia estat un important escenari delictiu, 
tanmateix enguany ha disminuït la proporció de fets de victimització que han 
passat al districte. L’any 2008 van passar el 12,7% dels fets de victimització de 
la ciutat, i enguany han passat només el 7,0%. També ha disminuït l’activitat 
delictiva a Gràcia, que enguany ha estat l’escenari del 4,7% dels fets de 
victimització que han passat a Barcelona. 
• El volum de fets de victimització ha incrementat en canvi a Horta-Guinardó, 
que han passat del 5,7% de l’any 2008 al 7,4% d’enguany. 
  
 45
 
 
Taula 15. Evolució del mapa delictiu segons districtes. Barcelona, 2000-2009 
 
 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 
Ciutat Vella 17,6 12,3 16,3 15,6 15,5 17,8 16,4 18,8 15,7 18,2 
L'Eixample 17,9 17,6 21,0 21,8 24,0 24,3 24,5 28,2 23,5 24,6 
Sants-Montjuïc 12,2 12,9 11,4 13,0 12,9 11,4 12,6 10,4 12,7 7,0 
Les Corts 4,4 6,7 4,9 5,2 5,2 5,1 4,2 5,1 4,6 4,4 
Sarrià-St Gervasi 7,4 8,0 6,7 7,9 6,7 8,6 7,1 6,7 5,8 6,7 
Gràcia 6,1 5,2 5,7 6,2 5,0 4,7 6,1 5,7 6,2 4,7 
Horta-Guinardó 8,0 8,7 7,6 7,3 6,2 6,5 4,7 5,8 5,7 7,4 
Nou Barris 7,0 7,6 5,3 6,8 5,7 3,5 4,5 3,5 5,6 5,5 
Sant Andreu 7,2 6,5 6,8 5,9 8,0 6,8 6,3 6,2 7,6 7,9 
Sant Martí 12,3 14,6 14,2 10,3 11,0 11,2 13,6 9,7 12,5 13,6 
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 
 
 
 
 
 
La majoria de 
barcelonins que han 
patit un fet de 
victimització s’han vist 
afectats per la 
delinqüència al seu 
propi districte de 
residència. 
 
Victimització i mobilitat 
La vida urbana es defineix per la separació que resulta d’espais i de funcions. La 
població és per tant mòbil i pot esdevenir víctima d’un fet delictiu a diferents llocs 
de la ciutat, també fora del propi districte de residència. No obstant això, durant 
l’any 2009 la majoria dels barcelonins que han patit algun episodi de victimització 
han estat víctimes al seu propi districte de residència. 
• El 80,4% dels fets delictius que han tingut lloc a Sant Martí han afectat a veïns 
del propi districte. Aquest percentatge també ha estat elevat a Sant Andreu, 
Nou Barris, Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi. Aproximadament tres de 
cada quatre fets delictius que registra l’enquesta en aquests districtes han 
afectat a veïns del propi districte. 
• L’autocontenció delictiva de Ciutat Vella (50,4%), l’Eixample (52,7%) i Gràcia 
(59,7%) és menor. Aproximadament un de cada dos fets delictius que es 
detecten en aquests districtes generen víctimes entre els seus residents. 
L’altre 50% correspon a fets que han afectat a barcelonins d’altres zones de la 
ciutat que s’havien desplaçat fins allà. 
 
 
  
 46
 
 
Taula 16. Percentatge de fets que han afectat a cada districte segons residència de les víctimes. 
Barcelona, 2009 
 
 Districte on ha passat el fet 
Districte de  
residència de les víctimes 
C
iu
ta
t 
V
el
la
 
L'
Ei
xa
m
p
le
 
Sa
n
ts
-M
o
n
tj
u
ïc
 
Le
s 
C
o
rt
s 
Sa
rr
ià
-S
t.
 G
er
va
si
 
G
rà
ci
a 
H
o
rt
a-
G
u
in
ar
d
ó
 
N
o
u
 B
ar
ri
s 
Sa
n
t 
A
n
d
re
u
 
Sa
n
t 
M
ar
tí
 
Ciutat Vella 50,4 4,0 5,0 0,0 1,6 0,0 0,0 0,0 0,7 3,8 
L'Eixample 8,7 52,7 8,0 19,9 0,0 8,4 10,7 2,5 1,7 4,9 
Sants-Montjuïc 9,2 7,0 67,4 10,5 2,7 2,0 1,3 0,0 3,5 0,7 
Les Corts 3,9 3,2 3,9 60,2 3,2 0,0 0,0 0,0 1,1 0,3 
Sarrià-Sant Gervasi 4,6 5,0 5,3 3,2 73,4 7,5 1,1 1,3 0,0 1,1 
Gràcia 4,0 4,8 0,9 4,4 6,8 59,7 0,9 0,0 0,0 1,9 
Horta-Guinardó 5,3 7,9 4,0 0,0 1,4 22,4 75,9 12,1 4,5 1,5 
Nou Barris 3,0 2,5 3,8 0,0 4,1 0,0 2,3 78,1 6,8 2,0 
Sant Andreu 3,4 3,3 0,0 1,8 0,0 0,0 0,0 1,6 78,6 3,4 
Sant Martí 7,5 9,5 1,7 0,0 6,8 0,0 7,9 4,4 3,0 80,4 
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 
 
 
 
L’Eixample, Ciutat 
Vella i Sant Martí 
exerceixen una 
important atracció 
sobre l’activitat 
delictiva de la ciutat. 
Són districtes centrals 
que també atreuen la 
major part dels 
desplaçaments diaris 
que es realitzen per 
motius laborals, de 
compres i d’oci. 
 
Fets de victimització i centralitat 
L’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí són l’escenari d’un de cada dos fets de 
victimització que l’enquesta ha detectat a Barcelona. Per tal de contribuir a 
constatar la relació existent entre la incidència dels fets de victimització i la 
centralitat, s’ofereixen els resultats d’un estudi de l’any 2008 que tenia per 
objectius donar a conèixer les noves realitats socioeconòmiques de Barcelona i 
ajudar a copsar com es distribueix l’activitat econòmica en el territori de la ciutat.  
A partir de les dades obtingudes de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 
s’analitzà la distribució territorial dels desplaçaments que els catalans realitzaven 
en dia laborable. Aquí s’aporten els resultats d’aquest estudi pel que fa als 
desplaçaments per treball, compres i oci. Aquest estudi permet constatar que, a 
més de ser un escenari preferent de l’activitat delictiva, l’Eixample, Ciutat Vella i 
Sant Martí són també importants pols de centralitat, per l’atracció que aquests 
districtes exerceixen sobre la mobilitat. 
• El districte de l’Eixample representa per si sol el 28% del total de 
desplaçaments diaris que es realitzen per motius de treball a Barcelona. Tot 
  
 47
seguit se situen Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi, els més extensos de la 
ciutat. 
• L’Eixample es posiciona com el principal districte comercial, amb més d’una 
quarta part dels desplaçaments per compres que tenen Barcelona com a 
destinació. Segueixen Sant Martí i Ciutat Vella. 
• L’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí concentren el 47,6% del total de 
destinacions d’oci de Barcelona. 
 
 
Mapa 3. Destinacions totals per treball, 2006 
 
 
Font: IERMB, Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona: 2008 
 
  
 48
 
Mapa 4. Destinacions totals per compres, 2006 
 
 
Font: IERMB, Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona: 2008 
 
 
Mapa 5. Destinacions totals per oci, 2006 
 
 
Font: IERMB, Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona: 2008 
  
 49
 
 
 
Ciutat Vella i 
l’Eixample són els 
districtes que 
concentren unes ràtios 
de localització més 
altes. 
 
Localització dels fets de victimització i grandària de la població 
L’índex de victimització i el mapa delictiu es basen en el recompte de les víctimes i 
dels fets que han passat a cada districte, pel que recullen la influència de factors 
externs tals com la grandària poblacional del territori d’anàlisi. Les ràtios de 
localització posen en relació l’activitat delictiva que es registra a cada districte 
amb la població que hi viu. Calculen el nombre de fets delictius que han passat a 
cada districte en funció del seu nombre d’habitants. 
• Ciutat Vella és un important pol d’atracció delictiva. Durant l’any 2009 han 
passat 78 fets delictius per cada cent habitants. A continuació l’Eixample, on 
han passat 43 fets delictius per cada cent habitants. 
• L’activitat delictiva que es concentra a la resta de districtes és 
proporcionalment molt menor, especialment a Sants-Montjuïc i Gràcia (s’hi 
localitzen 18 fets delictius per cada cent habitants), així com a Nou Barris (16 
fets per cada cent habitants). 
 
Mapa 6. Ràtio de localització segons districtes. Barcelona, 2009 
 
 
  
 50
4. CARACTERÍSTIQUES DELS FETS DE VICTIMITZACIÓ 
 
4.1. La temporalitat de la victimització als àmbits 
 
La victimització contra 
la seguretat personal i 
els vehicles és 
homogènia al llarg de 
l’any. 
 
L’estacionalitat dels àmbits de victimització 
La distribució estacional més homogènia es dóna en els àmbits de major 
victimització, la seguretat personal i els vehicles. Els fets contra els negocis són en 
canvi més freqüents a la primavera (28,6%) i la tardor (28,4%), mentre els fets 
contra els domicilis es produeixen en una major proporció a l’estiu (31,9%) i a la 
primavera (28,8%), coincidint amb els períodes vacacionals. 
 
 
Taula 17. Estacionalitat dels àmbits de victimització. Barcelona, 2009 
 
 
Seguretat 
personal 
Vehicles Domicili Negoci 
Estiu 26,6% 25,0% 31,9% 20,5% 
Primavera 22,0% 22,4% 28,8% 28,6% 
Tardor 24,9% 24,8% 14,9% 28,4% 
Hivern 23,5% 24,0% 16,5% 22,6% 
Vàries vegades 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 
Ns/nc 2,4% 3,8% 8,0% 0,0% 
Global 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 
 
 
 
Els fets de 
victimització contra la 
seguretat personal són 
més freqüents a la 
tarda. A la nit 
predominen els fets 
contra els vehicles i els 
negocis. 
 
L’horari dels àmbits de victimització 
La distribució temporal de l’activitat delictiva al llarg del dia segueix patrons 
diferents segons l’àmbit. 
• Els fets contra la seguretat personal són els que presenten una distribució 
més homogènia, si bé amb un cert predomini de la tarda (31,8%).  
• En canvi, els fets contra els vehicles (56,4%), els domicilis (31,1%) i els negocis 
(40,5%) passen sobretot a la nit o a la matinada, quan l’activitat als carrers i a 
les botigues és menys intensa i el risc de ser descobert o interpel·lat pels 
usuaris de la via pública és menor. 
 
  
 51
Taula 18. Horari dels àmbits de victimització. Barcelona, 2009 
 
 
Seguretat 
personal 
Vehicles Domicili Negoci 
Al matí 22,2% 9,3% 13,1% 11,2% 
Al migdia 20,7% 8,7% 19,4% 13,2% 
A la tarda 31,8% 12,1% 20,6% 29,8% 
A la nit o matinada 24,5% 56,4% 31,1% 40,5% 
Ns/nc 0,8% 13,4% 15,8% 5,2% 
Global 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 
 
 
 
4.2. Els àmbits delictius 
 
4.2.1. ELS FETS CONTRA LA SEGURETAT PERSONAL 
 
 
En l’àmbit de la 
seguretat personal els 
fets de victimització 
més freqüents han 
estat els petits 
robatoris de béns. 
 
L’àmbit de la seguretat personal estudia tots aquells fets delictius que tenen com 
a objectiu apropiar-se d’algun dels béns que la gent acostuma dur a sobre (la 
bossa, la cartera, el telèfon mòbil…), així com les agressions dirigides contra la 
integritat física o psicològica de les persones. Es tracta de fets que poden 
incorporar diferents dosis de violència i que van des dels furts en què la víctima 
no s’adona de la sostracció del bé, passant pels atracaments i les estrebades (per 
tant amb força o amb l’amenaça del seu ús), fins a les agressions físiques i verbals. 
• La seguretat personal ha estat l’àmbit de major victimització al llarg de l’any 
2009. El 15,5% dels barcelonins han patit alguna agressió d’aquest tipus. 
L’enquesta estudia fins a onze fets delictius en aquest àmbit. Els més freqüents 
són els petits robatoris de béns mitjançant accions ràpides i furtives que 
minimitzen al màxim el contacte entre la víctima i el delinqüent. Les 
manifestacions delictives que impliquen alguna dosi de violència són en canvi 
menys freqüents. 
• El 5,3% dels barcelonins han estat víctimes d’un robatori de bossa o cartera al 
llarg de l’any 2009. I el 2,1% diu haver patit un intent de robatori. 
• Els robatoris de telèfon mòbil tenen una incidència menor. L’any 2009 l’1,8% 
dels entrevistats ha estat víctima d’un robatori del seu telèfon mòbil i el 0,7% 
ho ha estat d’un intent. 
  
 52
• Enguany han incrementat els fets de victimització que incorporen alguna dosi 
de violència. Les amenaces han afectat a l’1,6% dels barcelonins; l’1% ha patit 
una estrebada; el 0,7% han patit una agressió física i el 0,5% un intent 
d’agressió. 
 
 
 
 
Gràfic 14. Índex de victimització dels fets contra la seguretat personal.   
Barcelona, 2009 
0,5
0,7
0,7
0,7
1,0
1,4
1,6
1,8
1,9
2,1
5,3
0 1 2 3 4 5 6
Intent d'agressió física
Agressions físiques
Intent de robatori del mòbil
Intent d'estrebada
Estrebada
Atracament
Amenaces
Robatori del mòbil
Intent d'atracament
Intent de robatori de bossa o cartera
Robatori de bossa o cartera
índex de victimització (%)
 
  
 
 
Taula 19. Extensió de la victimització. Els fets contra la seguretat personal. Barcelona, 2009 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de victimització 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Robatori de bossa o cartera 5,3 1,1 5,6 
Intent robatori de bossa o cartera 2,1 1,2 2,5 
Estrebada 1,0 1,0 1,0 
Intent d’estrebada 0,7 1,3 0,9 
Atracament 1,4 1,1 1,6 
Intent d’atracament 1,9 1,2 2,3 
Agressions físiques 0,7 1,1 0,7 
Intent d’agressió física 0,5 1,3 0,7 
Amenaces 1,6 1,5 2,3 
Robatori del telèfon mòbil 1,8 1,1 1,9 
Intent de robatori del telèfon mòbil 0,7 1,2 0,8 
Seguretat personal 15,5 1,3 20,3 
 
  
 53
 
 
La majoria de fets 
contra la seguretat 
personal passen a llocs 
on hi ha o per on hi 
passa molta gent: 
carrers transitats i als 
transports públics d’ús 
col·lectiu. 
La localització dels fets contra la seguretat personal 
La majoria dels fets contra la seguretat personal passen a la via pública, en espais 
transitats i massificats. En aquests llocs es concentra durant una bona part del dia 
una important massa crítica de persones i de béns, pel que les possibilitats de 
control social topen sovint amb dificultats –per l’anonimat que resulta de la 
massificació–, de forma que el delinqüent pot actuar amb una relativa impunitat i 
obtenir economies d’escala. 
• El 24,5% dels fets contra la seguretat personal han tingut lloc en un carrer 
transitat i només l’11,4% dels fets passen a carrers on hi ha poca gent. 
• Els transports públics d’ús col·lectiu també concentren una bona part dels fets 
delictius que afecten els veïns de Barcelona. El 18,5% dels fets contra la 
seguretat personal passen dins el metro, el tren o l’autobús, i el 9,0% a 
estacions o parades de transport públic. 
• Els espais privats com la feina (5,8%) o les llars, ja siguin pròpies (4,2%) o les 
cases d’altres persones (0,2%), esdevenen escenaris delictius amb menys 
freqüència. 
• En altres espais com les places (3,7%), els parcs públics o els descampats 
(2,3%), sovint tipificats com a perillosos o viscuts amb una cert grau 
d'inseguretat, solen passar pocs fets contra la seguretat personal. 
 
Taula 20. Com era el lloc on van passar els fets contra la seguretat personal. 
Barcelona, 2009 
 
Característiques del lloc % 
Carrer transitat 24,5 
Dins metro, tren, autobús 18,5 
Centre comercial/espai lúdic 15,9 
Carrer amb poca gent 11,4 
Estació, parada, aeroport 9,0 
A la feina 5,8 
A casa seva 4,2 
Plaça 3,7 
Parc públic o descampat 2,3 
A casa d’altres 0,2 
Altres 4,1 
NS/NC 0,5 
Total 100,0 
  
 54
 
 
4.2.2. ELS FETS CONTRA ELS VEHICLES 
 
 
Els fets de 
victimització més 
freqüents contra els 
vehicles són els 
robatoris d’objectes i 
d’accessoris. 
 
 
 
La multivictimització 
dels vehicles és 
elevada, per les 
dificultats de protegir 
aquests béns davant 
una nova agressió. 
 
L’àmbit dels vehicles agrupa els fets delictius referits al robatori o l’intent de 
robatori de vehicles, de part dels seus accessoris o dels objectes del seu interior. 
L’enquesta estudia quatre fets delictius en aquest àmbit: el robatori del vehicle, 
als intents de robatori i el robatori de part dels seus objectes o accessoris. Pel que 
fa als robatoris de tot el vehicle, es desagreguen els resultats segons tipus: cotxe, 
moto, bicicleta i altres (furgoneta, camió,...).  
• L’àmbit dels vehicles és el de major extensió delictiva després de la 
seguretat personal. El 9,7% dels barcelonins ha estat víctima d’un o més fets 
de victimització que han afectat algun/s dels seus vehicles. Si només es tenen 
en compte les persones que afirmen disposar de vehicle (majoritàriament 
homes), el risc de victimització s'eleva aleshores fins el 16,5%. 
La major victimització es produeix mitjançant els fets menys greus i que millor 
garanteixen la rendibilitat de l’activitat delictiva: els robatoris d’objectes d’interior 
del vehicle (3,7%) i els robatoris d’accessoris (3,3%). Es tracta de fets que es 
poden dur a terme i repetir-se amb una relativa facilitat, pel que les ràtios de 
multivictimització d'aquests fets també són les més altes (per la dificultat de 
protegir aquests béns davant una nova agressió). 
• El robatori de vehicles comporta una major dificultat operativa i unes menors 
garanties d'impunitat per al delinqüent, així que aquests delictes presenten 
un índex de victimització menor. En aquesta lògica, són molt més freqüents 
els robatoris de bicicletes (1,0%) i de motos (0,5%) que els robatoris de cotxes 
(0,2%), degut a la major senzillesa i simplicitat de l’acció. La ràtio de 
multivictimització assoleix valors molt baixos (1 fet de promig), segurament 
perquè els propietaris dels vehicles adopten millores de vigilància que poden 
dificultar noves accions delictives contra aquests béns (pàrquings, alarmes, 
inclús canvis en els hàbits i les zones d'estacionament,...). 
 
  
 55
 
 
Gràfic 15. Índex de victimització dels fets contra els vehicles. Barcelona, 2009 
 
0,0
0,2
0,5
1,0
1,9
3,3
3,7
0 1 2 3 4 5 6
Robatori d'altres vehicles
Robatori del cotxe
Robatori de la moto
Robatori de la bicicleta
Intent de robatori del vehicle d'ús privat
Robatori d'accessoris del vehicle
Robatori d'objectes de l'interior del vehicle
índex de victimització (%)
 
 
 
Taula 21. Extensió de la victimització. Els fets contra els vehicles. Barcelona, 2009 
 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de 
victimització 
Índex de risc 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Robatori del cotxe 0,2 0,3 1,0 0,2 
Robatori de la moto 0,5 3,1 1,0 0,5 
Robatori de la bicicleta 1,0 5,4 1,1 1,1 
Robatori d’altres vehicles 0,0 1,4 - 0,0 
Intent de robatori de vehicle  1,9 3,3 1,2 2,4 
Robatori d’objectes de 
l’interior del vehicle 
3,7 6,4 1,2 4,4 
Robatori d’accessoris del 
vehicle 
3,3 5,7 1,5 5,0 
Índex global 9,7 16,5 1,4 13,6 
 
  
 56
 
 
 
La majoria de fets 
contra els vehicles 
tenen lloc al carrer, on 
hi ha més cotxes 
estacionats. 
La localització dels fets contra els vehicles 
El carrer és el lloc on es produeixen més fets delictius contra els vehicles (74,7%), 
ja que és el lloc on hi ha més cotxes estacionats, amb més fàcil accessibilitat i 
menor vigilància. El percentatge de fets que han passat a dins d’un pàrquing és 
molt menor (21,2%). Als altres espais s’hi localitzen menys d’un 5% dels fets. Així 
doncs, la majoria de fets contra els vehicles es produeix al carrer, quan és de nit,  
la majoria de vehicles estan estacionats lluny de la mirada dels seus propietaris i 
el risc de ser descobert és baix. 
 
 
 
Taula 22. Característiques del lloc on han passat els fets contra els vehicles.  
Barcelona, 2009 
 
Característiques del lloc % 
Al carrer 74,7 
En un pàrquing 21,2 
En un descampat 1,4 
Altres 1,8 
NS/NC 0,8 
Total 100,0  
 
 
 
 
La major victimització 
dels vehicles es 
produeix en aquells 
districtes on la 
presència de vehicles 
estacionats a la via 
pública durant la nit és 
més alta. 
Al llarg de les darreres dècades s’ha anat reordenant l’espai a la calçada i la 
dotació d’aparcaments ha incrementat el seu pes en el conjunt de l’oferta global 
de la ciutat. Serveixi per a il·lustrar aquesta evolució un estudi realitzat per 
Barcelona Serveis Municipals i que estimava que l'oferta d'aparcaments havia 
passat d'uns 400.000 estacionaments a començaments dels anys vuitanta fins uns 
700.000 de l'any 2006. 
• La utilització d'aquestes places d'estacionament varia al llarg del dia, seguint 
el ritme de la ciutat. Durant el dia la demanda d'aparcaments es concentra a 
les zones centrals de la ciutat, que són les que atreuen uns majors fluxos de 
mobilitat. El districte de l'Eixample, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l'eix de la 
Diagonal són els que presenten una major pressió d'estacionament.  
• A la nit, en canvi, la presència de vehicles estacionats a la via pública és més 
  
 57
intensa a Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i en general a les zones de 
major grandària poblacional.  
Aquestes pautes de mobilitat i d'utilització de la via pública coincideixen en bona 
mesura amb les tesis de l'enquesta sobre la racionalitat del comportament 
delictiu. Els fets contra la seguretat personal tenen lloc majoritàriament a zones 
cèntriques de la ciutat, per on passa molta gent. L'ocupació que els vehicles fan 
de la via pública durant el dia és un bon indicador de l'atracció que aquests espais 
de centralitat funcional exerceixen sobre l'activitat delictiva. 
Els fets contra els vehicles tenen lloc al carrer, a la nit, quan estan menys vigilats i 
són més accessibles per als delinqüents. La distribució i l'evolució de l'activitat 
contra els vehicles ressegueix per tant en bona mesura les pautes d'utilització que 
els residents de la ciutat fan de la via pública a l'hora d'estacionar els seus 
vehicles. 
 
 
 
Gràfic 16. Evolució de l’oferta d’aparcament a Barcelona, 1980-2006 
35%
36%
23% 22%
25%
31% 48%
58%
20%
29%
33%
40%
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
1980 1981 1998 2006
N
o
m
b
re
 d
e 
p
la
ce
s
Rotació Residents A la calçada
 
 
Nota: Durant l’any 2004 s’incorpora el Polígon de la Zona Franca i de la part alta de la Ronda de Dalt. 
Font: L’aparcament residencial a Barcelona l’any 2004, BS:M 
  
 58
Mapa 7. Índex de pressió d’estacionament a la calçada nocturn, 2009 
Diürn 
 
Nocturn 
 
Font: Ajuntament de Barcelona, Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona: 2008. 
  
 59
 
4.2.3. ELS FETS CONTRA ELS DOMICILIS 
 
 
 
Els intents de robatori 
de domicili són més 
freqüents que els 
robatoris consumats. 
 
El domicili és el tercer àmbit en extensió de la victimització (1,6%). El domicili és el 
bé més proper a la intimitat. Sol ser també el de major esforç econòmic. En 
conseqüència, és normalment el bé més protegit. L’activitat delictiva que s’hi 
adreça reflecteix aquesta situació. L’enquesta diferencia els robatoris consumats i 
els no consumats.  
• L’any 2009 hi ha hagut més víctimes d’intents de robatori de domicili (0,9%) 
que de robatoris consumats (0,7%). 
 
 
 
 
 
 
Gràfic 17. Índexs de victimització dels fets contra els domicilis. Barcelona, 2009 
 
0,7
0,9
0 1 2 3 4 5 6
Robatori al domicili
Intent de robatori al
domicili 
Índex de victimització
 
 
 
Taula 23. Extensió de la victimització. Els fets contra els domicilis. Barcelona, 2009 
 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de victimització 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Robatori de domicili 0,7 1,2 0,8 
Intent de robatori de domicili 0,9 1,4 1,3 
Índex global 1,6 1,3 2,1 
 
 
  
 60
 
 
Els pisos són 
habitatges més segurs 
que les cases. 
L’estructura de 
veïnatge actua com 
factor de protecció. 
Factors de protecció dels domicilis 
La victimització dels domicilis pot variar en funció de diversos factors. L’EVB 
estudia el tipus d’habitatge, el tipus de recepció que aquest té i la quantitat de 
persones que hi viuen.  
• Les cases entre mitjaneres (“adossades”) i les cases als quatre vents són les 
que presenten uns índexs de victimització més elevats (3,9% i 9,5% 
respectivament). Els pisos són en canvi habitatges relativament més segurs 
(índex de victimització: 1,5%). Una major densitat d’habitants i les 
possibilitats de vigilància pels veïns dificulten l'activitat delictiva que s'adreça 
contra aquests béns. 
• La victimització més elevada és la dels habitatges amb entrada directa des del 
carrer (6,3%), que són previsiblement cases. Pel que fa a la resta d'immobles, 
la victimització és major a les cases amb conserge, que als edificis sense 
porter automàtic.  
• Les llars unipersonals presenten uns índex de victimització més elevats (2,8%) 
que les llars on viuen més persones. Les entrades i sortides de més habitants, 
i en horaris diferents, en dificulta els robatoris. 
 
 
Taula 24. Índex de victimització dels fets contra els domicili segons característiques de 
l’habitatge. Barcelona, 2009 
 
Característiques del domicili Índex de victimització (%) 
Pis 1,5 
Casa entre mitjaneres 3,9 
Casa als quatre vents 9,5 
  
Porter o conserge 1,8 
Porter automàtic 1,4 
Escala sense porter ni intèrfon 0,8 
Entrada directa des del carrer 6,3 
  
Una persona 2,8 
Dues persones 1,1 
Tres persones 1,6 
Quatre o més persones 1,7 
  
Global 1,6 
 
  
 61
 
4.2.4. ELS FETS CONTRA LES SEGONES RESIDÈNCIES 
 
 
 
Els robatoris de 
segones residències 
són més freqüents que 
els intents. 
 
Les segones residències acostumen a estar menys investides que els domicilis 
habituals, tant per la distància física i sentimental com per la usual menor inversió 
econòmica. Tampoc solen estar ocupades en totes les èpoques de l’any. La 
victimització d’aquest àmbit ha estat del 0,9%, per sota dels domicilis principals. 
Com que la població de referència és escassa, l’índex de risc és més elevat (3,8%). 
L’enquesta estudia dos fets en aquest àmbit. El 2009 han estat més nombroses 
les víctimes de robatori de segona residència que les d’intents de robatori (0,7% 
vs. 0,2%). 
 
 
 
 
 
 
 
Gràfic 18. Índexs de victimització dels fets contra les segones residències. Barcelona, 2009 
0,2
0,7
0 1 2 3 4 5 6
Intent de robatori al
domicili 
Robatori al domicili
Índex de victimització
 
 
 
Taula 25. Extensió de la victimització. Els fets contra les segones residències. Barcelona, 2009 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de 
victimització 
Índex de risc 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Robatori de segona residència 0,7 2,8 1,2 0,8 
Intent de robatori de seg. res. 0,2 1,0 1,0 0,2 
Índex global 0,9 3,8 1,1 1,1 
 
 
  
 62
 
 
Les cases presenten 
uns índexs de 
victimització més 
elevats. 
Factors de protecció de les segones residències 
Tal com passa amb els domicilis principals, les característiques de les segones 
residències incideixen en la seva victimització.  
Les cases entre mitjaneres i les cases aïllades són les que presenten uns índexs de 
victimització més elevats (3,8% i 6,9% respectivament). En canvi els pisos 
presenten uns índexs de victimització més baixos (1,9%).  
Segons el tipus d’accés, les cases sense porter ni intèrfon o amb entrada directa 
des del carrer són les que presenten un major risc de victimització (3,9% i 5,4% 
respectivament). 
 
 
 
 
 
 
 
Taula 26. Índex de risc segons característiques de la segona residència.  
Barcelona, 2009 
 
Característiques de la segona residència Índex de risc 
(%) 
Pis/apartament 1,9 
Casa entre mitjaneres 3,8 
Casa aïllada 6,9 
  
Porter o conserge 0,0 
Porter automàtic 1,8 
Escala sense porter ni intèrfon 3,9 
Entrada directa carrer 5,4 
  
Global 3,8 
 
  
 63
4.2.5. ELS FETS CONTRA ELS COMERÇOS I NEGOCIS 
 
 
 
En l’àmbit dels 
negocis, els robatoris 
són més freqüents que 
els atracaments. 
 
L’enquesta també estudia la victimització en l’àmbit dels negocis (principalment 
comerços i botigues). S’estudien quatre fets delictius, ja que es separen els 
robatoris sense agressions i amenaces dels atracaments amb intimidació. D’altra 
banda, es distingeixen els fets consumats i els no consumats. 
L’índex de victimització d’aquest àmbit és relativament baix (0,6%). La població de 
referència és escassa i l’índex de risc entre els propietaris de negocis és molt 
elevat (15,0%). La vulnerabilitat dels negocis s'explica perquè són un objectiu 
molt accessible per l’activitat delictiva ja que funcionen de cara al públic i estan 
oberts tot el dia.  
Els robatoris consumats i no consumats són més freqüents (0,2% ambdós fets) 
que els atracaments, que suposen majors dosis de violència i una menor 
impunitat previsible per al delinqüent. 
 
 
Gràfic 19. Índexs de victimització dels fets contra els comerços i negocis. 
Barcelona, 2009 
0,1
0,1
0,2
0,2
0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00
Atracament al negoci
Intent d’atracament al
negoci 
Robatori al negoci
Intent de robatori al negoci
 
 
Taula 27. Extensió de la victimització. Els fets contra els negocis. Barcelona, 2009 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de 
victimització 
Índex de risc 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Robatori al negoci 0,2 5,8 1,1 0,3 
Intent de robatori al negoci 0,2 5,9 1,2 0,3 
Atracament al negoci 0,1 2,3 1,3 0,1 
Intent d’atracament al negoci 0,1 2,0 1,2 0,1 
Índex global 0,6 15,0 1,2 0,8 
  
 64
4.2.6. ELS FETS CONTRA L’ECONOMIA AGRÀRIA 
 
 
 
La victimització contra 
l’economia agrària a 
Barcelona és molt 
baixa, atès el caràcter 
urbà del municipi. 
 
El sector primari ha estat sempre l’àmbit de menor extensió delictiva a la ciutat, ja 
que aquest sector és pràcticament inexistent en un context urbà com Barcelona. 
L’índex de victimització d’enguany ha estat del 0,3%. L’enquesta estudia dos fets 
d’aquest àmbit: el robatori de maquinària, productes o bestiar i l’intent de 
robatori dels mateixos (índexs de victimització de 0,2% i 0,1% respectivament). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gràfic 20. Índexs de victimització dels fets contra l'economia agrària. 
Barcelona, 2009 
0,1
0,2
0 1 2 3 4 5 6
Intent de robatori economia
agrària
Robatori d'economia agrària
 
 
 
 
Taula 28. Extensió de la victimització. Els fets contra els negocis. Barcelona, 2009 
 
Àmbit 
VÍCTIMES FETS 
Índex de 
victimització 
Índex de risc 
Ràtio de 
multivictimització 
Índex de 
fets delictius 
Robatori d’economia agrària 0,2 13,8 2,1 0,5 
Intent economia agrària 0,1 3,8 1,8 0,1 
Índex global 0,3 16,1 2,2 0,6 
 
  
 65
 
4.3. El cost de la victimització als àmbits 
 
El cost psicològic és 
major en aquells fets 
que suposen una 
agressió o una 
amenaça contra la 
intimitat personal. 
 
Els cost psicològic als àmbits 
• El cost psicològic més elevat correspon als fets contra els domicilis (7,9). Es 
tracta d’un àmbit molt proper a la intimitat de les persones, la frontera que, 
almenys teòricament, preserva de l’exterior i de les seves amenaces. Les 
agressions en aquest àmbit tenen doncs un gran impacte emocional entre les 
seves víctimes. 
• Els fets delictius contra la seguretat personal també suposen un cost 
psicològic elevat. Les víctimes l'han valorat amb una mitjana de 6,0 punts. 
Aquest mal psicològic és major en aquells fets que suposen una agressió o 
una amenaça contra la integritat física o moral de les persones. Així, les 
estrebades (7,2), les amenaces (7,0), els atracaments (6,7) i les agressions 
físiques (6,6) suposen un majors costos psicològics que aquells fets en els que 
no hi ha contacte amb el delinqüent o es frustren. 
• El cost psicològic dels fets de victimització és menor a mesura que s'allunyen 
de la pròpia intimitat personal. L'impacte emocional dels fets contra els 
vehicles es valora amb 5,7 punts de mitjana, i amb 5,9 punts els fets contra 
els negocis. Malgrat que comptem amb poques observacions sobre els 
negocis i cal prendre les dades amb prudència, el cost relativament baix dels 
fets de victimització contra els negocis sembla apuntar a un predomini en 
aquest àmbit de la delinqüència de “baixa intensitat”. 
 
  
 66
 
Taula 29. Cost psicològic segons àmbit i fets delictius. Barcelona, 2009 
 
Àmbit Cost psicològic 
Seguretat personal 6,0 
Estrebada (1) 7,2 
Amenaces, intimidacions 7,0 
Atracament 6,7 
Agressió física (1) 6,6 
Robatori bossa o cartera 6,2 
Intent robatori bossa o cartera 6,0 
Intent atracament 5,8 
Intent agressió física (1) 5,5 
Intent estrebada (1) 5,3 
Robatori telèfon mòbil 4,7 
Intent robatori telèfon mòbil (1) 4,3 
Vehicles 5,7 
Robatori del cotxe (1) 6,4 
Robatori de la moto (1) 5,6 
Robatori de la bicileta (1) 6,7 
Robatori d’altres vehicles (1) 9,0 
Intent de robatori del vehicle 6,2 
Robatori objectes interior vehicle 5,9 
Robatori accessoris vehicle 4,9 
Domicili (1) 7,9 
Negoci (1) 5,9 
Total 6,1 
 
(1) Nota: Dades de caràcter orientatiu, ja que la submostra de les dades no superen el llindar de 
significació estadística, definit en 50 casos  
 
  
 67
 
 
Els atracaments i les 
agressions físiques són 
els fets que generen 
més molèsties a les 
víctimes. 
Les molèsties als àmbits 
• Tot i les diferències, les valoracions de les molèsties es caracteritzen per ser 
molt més homogènies que les del cost psicològic. L'any 2009, els fets delictius 
que han generat unes majors molèsties són els de l’àmbit dels domicilis (7,8), 
vehicles (7,6), negocis (7,4) i finalment la seguretat personal (7,2). 
• Els atracaments i les agressions físiques generen moltes molèsties (8,4) a les 
seves víctimes. I els fets consumats generen més molèsties que els no 
consumats. 
 
 
 
 
 
 
Taula 30. Grau de molèsties segons àmbit i fets delictius. Barcelona, 2009 
 
 Àmbit Molèsties 
Seguretat personal 7,2 
Atracament 8,4 
Agressió física (1) 8,4 
Estrebada (1) 8,0 
Robatori bossa o cartera 7,8 
Amenaces, intimidacions 7,5 
Robatori telèfon mòbil 7,1 
Intent agressió física (1) 6,7 
Intent atracament 6,7 
Intent estrebada (1) 6,0 
Intent robatori telèfon mòbil (1) 5,8 
Intent robatori bossa o cartera 5,6 
Vehicles 7,6 
Robatori del cotxe (1) 7,8 
Robatori de la moto (1) 8,6 
Robatori de la bicileta (1) 8,2 
Robatori d’altres vehicles (1) 10,0 
Robatori objectes interior vehicle 8,1 
Intent de robatori del vehicle 7,3 
Robatori accessoris vehicle 6,9 
Domicili (1) 7,8 
Negoci (1) 7,4 
Total 7,4 
 
(1) Nota: Dades de caràcter orientatiu, ja que la submostra de les dades no superen el llindar de 
significació estadística, definit en 50 casos  
  
 68
 
 
 
Els àmbits que 
generen uns majors 
costos econòmics a les 
víctimes són aquells 
que estan més 
investits 
econòmicament. 
El cost econòmic als àmbits 
• El cost econòmic presenta diferències entre àmbits perquè depèn de la 
rendibilitat que els diferents tipus de béns ofereixen als victimaris. Els àmbits 
de major despesa econòmica són els que estan més investits econòmicament: 
els domicilis (1.832,6€) i els negocis (3.874,1€). L’àmbit dels vehicles genera 
un cost econòmic menor (427,6€ de mitjana), si bé dins d'aquest àmbit els 
robatoris del vehicle (de tot el vehicle) generen uns costos que són també 
molt elevats. 
• L’àmbit de la seguretat personal és el que genera una menor despesa 
econòmica entre les víctimes (246,8€). Els atracaments (841,6€) i les 
estrebades (482,5€) acostumen a ser més rendibles per als delinqüents que 
els robatoris de bossa o cartera (213,1€). 
 
Taula 31. Cost econòmic segons àmbit i fets delictius. Barcelona, 2009 
 
Àmbit Euros 
Seguretat personal 246,8 
Atracament 841,6 
Estrebada (1) 482,5 
Robatori bossa o cartera 213,1 
Robatori telèfon mòbil 165,8 
Intent robatori bossa o cartera 115,2 
Intent robatori telèfon mòbil (1) 103,6 
Intent estrebada (1) 47,8 
Intent atracament 33,3 
Agressió física (1) - 
Amenaces, intimidacions - 
Intent agressió física (1) - 
Vehicles 427,6 
Robatori del cotxe (1) 795,8 
Robatori de la moto (1) 2.469,3 
Robatori de la bicileta (1) 411,4 
Robatori d’altres vehicles (1) 18.000,0 
Robatori objectes interior vehicle 417,0 
Intent de robatori del vehicle 255,5 
Robatori accessoris vehicle 141,6 
Domicili (1) 1.832,6 
Negoci (1) 3.874,1 
Total 516,0 
 
(1) Nota: Dades de caràcter orientatiu, ja que la submostra de les dades no superen el llindar de 
significació estadística, definit en 50 casos 
  
 69
 
4.4. El record de la victimització 
 
El 39,2% de les 
víctimes recorda haver 
patit un fet delictiu de 
manera espontània. 
 
 
Al començament del qüestionari, es demana als entrevistats si recorden haver 
estat víctimes d’algun fet delictiu en els darrers dotze mesos. L’índex de record 
relaciona les persones que espontàniament recorden haver patit un fet que han 
considerat delictiu amb el total d’entrevistats que recompta l’índex de 
victimització. 
• El 10,7% dels entrevistats de Barcelona recorda espontàniament haver estat 
víctima d’algun fet delictiu durant el 2009. 
• L'índex global de record ha estat del 39,2%, és a dir, aproximadament una de 
cada tres persones que finalment expliquen un fet de victimització el recorda 
de manera espontània. És un índex similar al dels darrers anys. 
 
Taula 32. Record espontani i índex global de record dels fets delictius. 
Barcelona, 2009 
 
 % 
Record espontani 10,7 
Índex global de record 39,2 
 
Els anys en què es 
produeix un increment 
de la victimització 
s’acompanyen d’un 
augment de les 
persones que recorden 
haver patit un fet de 
victimització. 
Evolució de la victimització i del record espontani 
La memòria és selectiva. Les persones que recorden espontàniament haver patit 
un fet de victimització és menor que quan se’ls confronta amb diferents fets que 
efectivament poden haver patit.  
L’índex de record espontani sempre oscil·la entre el 8% i el 10%, el que significa 
que cada any es recorden entre el 40% i el 50% dels fets de victimització que han 
afectat els barcelonins. 
L’evolució del record espontani ha estat molt similar a la dels índexs de 
victimització. Els anys en que es produeix un increment de la victimització també 
augmenta el percentatge de barcelonins que recorden haver patit un fet delictiu. I 
a la inversa, l’índex de record espontani sol ser més baix els anys de menys 
victimització. 
 
  
 70
 
Gràfic 21. Índex de victimització record espontani a Barcelona, 1989-2009 
 
25,6
10,7
0,0
10,0
20,0
30,0
19
89
19
91
19
93
19
95
19
97
19
99
20
01
20
03
20
05
20
07
20
09
(%
) 
Índex de victimització Record espontani
 
 
 
Es recorden més els 
fets que es viuen com 
una agressió contra la 
pròpia integritat 
personal i menys els 
robatoris de béns. 
Aquests últims són els 
fets de victimització 
més freqüents a 
Barcelona. 
Índex global de record segons àmbits 
No tots els fets es recorden igual ni amb la mateixa intensitat. L’índex de record 
calcula quin és el volum de fets de victimització que les víctimes recorden de 
manera espontània.  
La persistència en el record varia en funció de la major o menor proximitat 
psicològica o emocional del bé agredit, i en la mesura que s’hagi viscut aquesta 
agressió com una amenaça a la pròpia intimitat personal.  
Així, l’àmbit amb l’índex de record més alt ha estat el de la seguretat personal 
(44,5%), seguit del domicili (38,6%). Els índexs de record dels fets contra els 
vehicles i els negocis són més baixos (23,5% i 17,7% respectivament). 
 
 
Gràfic 22. Índex global de record dels fets delictius segons àmbits. Barcelona, 2009 
 
17,7
0,0
9,4
38,6
23,5
44,5
0
20
40
60
80
100
Seguretat
personal
Vehicle Domicili 2ona
residència
Negoci Economia
agrària
Índ
ex
 
glo
ba
l d
e 
re
co
rd
 
(%
)  .
  
 71
5. LES CARACTERÍSTIQUES DE LES VÍCTIMES 
 
5.1. La victimització segons característiques de les víctimes 
 A continuació es presenten els resultats de l’índex de victimització segons les 
variables de major capacitat explicativa per a la definició de la víctima: l’edat i el 
gènere i l’estatus socioeconòmic. Els resultats s’ofereixen desagregats per a 
l’índex global de victimització i pels dos àmbits principals: seguretat personal i 
vehicles. 
 
 
La victimització de les 
dones i dels homes es 
situa en nivells molt 
similar en els darrers 
anys. 
El gènere 
L’activitat delictiva ha democratitzat la relació de les dones i dels homes en 
relació a la victimització. Com es veurà més endavant, és en la desagregació per 
àmbits on es produeixen les diferències més significatives per gènere. 
Concretament, les dones són més víctimes en la seguretat personal i els homes ho 
són en l’àmbit dels vehicles. Tanmateix, i pel que fa a la seva extensió global, han 
patit un fet de victimització el 26,5% dels homes i el 24,7% de les dones. 
 
 
 
Gràfic 23. Índex global de victimització segons gènere,  
Barcelona, 2009 
 
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
2005 2006 2007 2008 2009
Homes Dones
 
  
 72
 
 
Els joves són el 
col·lectiu més exposat 
als fets de 
victimització. 
L’edat 
En els darrers anys els joves són el col·lectiu de major victimització (32,6%). El 
segueixen les persones de 30 a 44 anys (29,8%) i les de 45 a 64 anys (23,2%). 
Tanmateix, enguany s’ha produït un increment molt significatiu de la victimització 
entre les persones de més de 65 anys, amb un índex que es situa en el 17,5%. 
Sembla que l’edat pot deixar de ser un factor de protecció contra la delinqüència. 
L’augment de l’esperança i de la qualitat de vida (els sèniors viatgen, fan cursos 
d’informàtica, fan esport i dediquen més temps a l’oci i a les compres, també de 
productes tecnològics) pot incidir en un increment de la rendibilitat de la població 
de 65 anys i per a la delinqüència. 
 
 
Gràfic 24. Evolució índex global de victimització segons edat.,  
Barcelona, 2005-2009 
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
2005 2006 2007 2008 2009
16-29 anys 30-44 45-64 anys 65 anys i més
 
 
 
 
L’estatus 
socioeconòmic i l’ús 
que els diferents grups 
socials fan de l’espai 
són les variables que 
permeten explicar 
L’estatus socioeconòmic 
Els resultats de la desagregació segons nivell d’estudis, ingressos a la llar i 
categoria professional permeten establir una associació entre aquestes variables. 
Totes semblen reflectir, amb diferent intensitat, les diferents cares d’una mateixa 
dimensió social: l’estatus socioeconòmic. L’índex de victimització incrementa a 
mesura que aquest estatus és més alt: els índexs de victimització més alts són els 
de les persones amb un major nivell d’ingressos familiars, el que generalment 
està relacionat amb un major nivell d’estudis i una ocupació més ben 
  
 73
millor l’exposició dels 
ciutadans a l’activitat 
delictiva. 
remunerada. 
Tanmateix l’associació entre victimització i capacitat econòmica de les persones 
no és directa. Per exemple, si es calcula quina ha estat la victimització dels 
barcelonins segons el seu nivell econòmic per a cada tram d’edat es veu que, amb 
independència de quin sigui el nivell d’ingressos, l’índex de victimització 
disminueix amb l’edat. Així doncs, el desigual risc d’exposició de la població a 
l’activitat delictiva depèn tant del nivell d’ingressos com de la utilització que les 
persones fan dels espais públics de la ciutat. En efecte, els més joves fan un ús 
molt intensiu de l’espai públic (els joves “s’estan al carrer”) i generalment tenen 
poca cura de la seva protecció. Aquests dos fets incrementen la possibilitat 
d’exposició a situacions de risc. A mesura que hom es fa gran és més mòbil 
(treballar, comprar, acompanyar familiars....), però també es protegeix més. 
L’ocupació és segurament la variable que permet il·lustrar millor aquesta simbiosi 
entre estatus socioeconòmic i ús de l’espai. Els índexs de victimització més alts 
són el dels estudiants (majoritàriament joves) i les persones en actiu 
(previsiblement amb més ingressos que altres sectors de població). En canvi la 
victimització de les persones jubilades (majoritàriament gent gran) i les que es 
dediquen a les tasques de la llar és molt menor (entre el 16% i el 18%). 
 
 
 
Gràfic 25. Índex global de victimització segons nivell d’ingressos i edat. Barcelona, 2009 
0
10
20
30
40
16-29 30-44 45-64 65 o més
Menys de 600 Euros 600-1200 Euros 1200-1800 Euros
1.800-2.400 Euros Més de 2.400 Euros
 
 
 
  
 74
 
 
Taula 33. índex global de victimització segons característiques sociodemogràfiques.  
Barcelona, 2009 
 
 Índex de victimització global 
Home 26,5 
Dona 24,7 
16-29 32,7 
30-44 29,8 
45-64 23,2 
65 o més 17,5 
Sense estudis 12,5 
Primaris 18,7 
Secundaris 25,7 
Universitaris 29,6 
Menys de 600 Euros 24,9 
600-1200 Euros 22,8 
1200-1800 Euros 24,7 
1.800-2.400 Euros 25,6 
Més de 2.400 Euros 30,7 
Estudiant 32,9 
Tasques de la llar 16,8 
Jubilat/pensionista 18,1 
Actiu en atur 30,1 
Actiu ocupat 28,1 
Directiu /gerent /empresari amb més de cinc 
treballadors 37,0 
Autònom /empresari amb cinc o menys treballadors 31,3 
Professional /tècnic /comandament intermedi 30,5 
Empleat administratiu d’oficina, serveis, comercials 25,9 
Treballadors de restauració, comerç, serveis 
personals, seguretat 25,9 
Treballador /obrer d’indústria i construcció 20,4 
 
  
 75
 
 
 
 
 
 
Les dones han patit 
més robatoris de 
bossa o cartera que els 
homes. 
 
 
 
L’ús que els joves fan 
de l’espai públic i la 
proliferació de petits 
béns de consum situa 
aquest col·lectiu entre 
els de major 
victimització contra la 
seguretat personal. 
Les víctimes de la seguretat personal 
Les agressions contra la seguretat personal es donen en les relacions 
interpersonals, majoritàriament al carrer. En conseqüència, els índexs de 
victimització de l’àmbit segons característiques de les víctimes difereixen dels 
índexs globals. 
Gènere 
La proporció de víctimes contra la seguretat personal és major entre les dones 
que entre els homes (els índexs de victimització han estat 16,1% i 14,9% 
respectivament). L’any 2009 les dones que han estat víctimes d’un robatori de 
bossa o cartera (consumat o no) o d’una estrebada ha estat major que el dels 
homes. Aquests últims, en canvi, tenen més possibilitats d’esdevenir víctimes 
d’un atracament que les dones, i també que aquest s’acabi frustrant (han estat 
víctimes d’un intent d’atracament el 3,1% dels barcelonins i el 0,8% de les 
barcelonines). 
Edat 
Pateixen més fets de victimització aquells sectors de població que usen l’espai 
urbà d’una forma més intensiva, per la major facilitat d’accés (sobretot si l’usen 
més despreocupadament), és a dir, els joves (23,8%). 
Una observació més detallada segons tipus de fet permet comprovar que els 
joves no són només els que pateixen una major victimització en aquest àmbit, 
sinó que també hi ha diferències significatives respecte altres trams d’edat en 
robatoris de mòbil, tant consumats (3,1%) com no consumats (2,1%); agressions 
físiques (1,5%), atracaments (3,1%) i intents d’atracament (3,9%) i intents de 
robatori de bossa o cartera (3,9%). Els robatoris de bossa o cartera afecten amb 
més freqüència a les persones majors de 64 anys (7,5%). 
 
 
 
 
 
 
 
  
 76
 
 
Gràfic 26. Índex de victimització dels fets contra la seguretat personal segons sexe. 
Barcelona,2009 
 
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Amenaces 
Intent d’agressió física 
Agressions físiques 
Intent de robatori de mòbil 
Robatori del mòbil 
Intent de robatori de bossa o cartera 
Robatori de bossa o cartera 
Intent d’estrebada 
Estrebada 
Intent d’atracament
Atracament
Home Dona
 
 
Gràfic 27. Índex de victimització dels fets contra la seguretat personal segons grups d’edat. 
Barcelona,2009 
 
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Amenaces 
Intent d’agressió física 
Agressions físiques 
Intent de robatori de mòbil 
Robatori del mòbil 
Intent de robatori de bossa o cartera 
Robatori de bossa o cartera 
Intent d’estrebada 
Estrebada 
Intent d’atracament
Atracament
16-29 30-44 45-64 65 o més
 
  
 77
 
 
 
 
 
 
Els homes i les dones 
propietàries de 
vehicles tenen un risc 
similar de patir un fet 
de victimització. 
 
Els joves són els que 
tenen més risc de patir 
un fet de victimització 
contra els seus 
vehicles, davant les 
dificultats per 
protegir-los i la major 
inversió econòmica en 
accessoris i 
complements. 
Les víctimes dels fets contra els vehicles 
La victimització contra dels vehicles presenta diferències significatives pel que fa 
al gènere i l’edat dels entrevistats. Aquestes diferències estan condicionades en 
bona mesura per les diferències en la tinença de vehicles per part d’aquests 
col·lectius. 
Gènere 
Els homes han patit tradicionalment més fets de victimització contra els vehicles 
que les dones. Aquesta diferent victimització depèn en bona mesura del fet de 
disposar de vehicle o no. Dels propietaris de vehicle, el 57,4% són homes i el 
42,6% dones. Conseqüentment els homes són més victimitzats que les dones 
(12,0% vs. 7,6%). Tanmateix, el risc de victimització dels propietaris de vehicle és 
molt similar, independentment del seu sexe. El risc de victimització de les dones 
ha estat del 16,2% i el dels homes del 16,7%. 
Edat 
L’ús i la tinença de vehicles varia al llarg del recorregut vital de les persones. Les 
persones d’entre 30 i 64 anys són les que abasteixen la major part del parc de 
vehicles de la ciutat, i són menys els joves i les persones de més de 64 anys que 
tenen vehicle. La distribució de la victimització a la ciutat reflecteix en bona 
mesura aquesta realitat. Tanmateix, els joves són els que tenen més risc de 
victimització en aquest àmbit. Els joves investeixen els seus vehicles amb més 
accessoris i complements que la resta de grups d’edat. També acostumen a tenir 
més dificultat per protegir-los de la delinqüència (p. ex. el menor poder adquisitiu 
pot dificultar la compra o el lloguer de places de pàrquing,...). 
 
 
Taula 34. Tinença, victimització i risc dels vehicles segons gènere i edat. Barcelona, 2009 
 
 
Característiques de 
la població que 
disposa de vehicle 
Índex de 
victimització del 
vehicle 
Índex de risc del 
vehicle 
Home 57,4 12,0 16,7 
Dona 42,6 7,6 16,2 
16-29 11,6 10,7 26,3 
30-44 37,9 14,8 21,0 
45-64 32,9 9,0 13,2 
65 o més 17,6 2,8 6,4 
  
 78
 
 
 
 
Taula 35. índex de victimització global, i per fets contra la seguretat personal i els vehicles 
segons característiques sociodemogràfiques. Barcelona, 2009 
 
 
Índex de 
victimització global 
Seguretat personal Vehicles 
Home 26,5 14,9 12,0 
Dona 24,7 16,1 7,6 
16-29 32,7 23,8 10,7 
30-44 29,8 15,7 14,8 
45-64 23,2 13,0 9,0 
65 o més 17,5 12,4 2,8 
Sense estudis 12,5 8,7 1,7 
Primaris 18,7 12,3 5,3 
Secundaris 25,7 15,9 9,8 
Universitaris 29,6 17,1 12,0 
Menys de 600 Euros 24,9 17,9 6,5 
600-1200 Euros 22,8 15,6 6,8 
1200-1800 Euros 24,7 17,0 8,7 
1.800-2.400 Euros 25,6 14,4 11,2 
Més de 2.400 Euros 30,7 17,0 13,3 
Estudiant 32,9 27,4 7,1 
Tasques de la llar 16,8 9,9 4,6 
Jubilat/pensionista 18,1 12,4 3,4 
Actiu en atur 30,1 18,2 13,4 
Actiu ocupat 28,1 15,0 13,3 
Directiu /gerent /empresari amb més de cinc 
treballadors 
37,0 16,8 16,5 
Autònom /empresari amb cinc o menys 
treballadors 
31,3 18,1 11,9 
Professional /tècnic /comandament intermedi 30,5 17,0 13,2 
Empleat administratiu d’oficina, serveis, 
comercials 
25,9 12,5 14,4 
Treballadors de restauració, comerç, serveis 
personals, seguretat 
25,9 17,4 10,8 
Treballador /obrer d’indústria i construcció 20,4 8,7 13,1 
 
  
 79
 
5.2. La multivictimització 
 
La majoria de les 
víctimes pateixen un 
episodi de 
victimització. 
 
Els barcelonins víctimes dels fets delictius han patit un promig d’1,5 fets delictius. 
Més concretament això significa que la majoria de víctimes han patit un fet que 
han considerat delictiu (el 70,3%). Pel que fa a la resta, el 18,6% han estat 
víctimes de dos episodis delictius, el 6,8% han patit fins a tres fets i el 4,2% quatre 
o més experiències de victimització. 
 
 
Taula 36. Distribució de les víctimes segons número de fets patits. Barcelona, 2009. 
 
 
Nombre de fets de victimització que han patit les víctimes 2009 
1 fet 70,3 % 
2 fets 18,6 % 
3 fets 6,8 % 
4 o més fets 4,2 % 
Total 100,0 % 
 
 
 
Els joves, les persones 
amb uns majors 
ingressos familiars i la 
població en actiu són 
els col·lectius amb 
major risc de ser 
multivictimitzats.  
La multivictimització també es deriva dels patrons de racionalitat amb que opera 
la delinqüència. Així els col·lectius més rendibles i atractius per a la delinqüència, 
els més victimitzats, són també els més multivictimitzats. Les diferències són 
especialment significatives pel que fa a l’edat, el nivell d’ingressos i la situació 
professional de les víctimes: 
• Els joves, són el col·lectiu més victimitzat i els que pateixen més fets de forma 
recurrent. El 35,5% han patit més d’una experiència de victimització. En canvi, 
les víctimes de més de 64 anys són les menys multivictimitzades (el 80% de 
les víctimes d’aquesta edat només han patit un fet delictiu). 
• A mesura que augmenten els ingressos a la llar incrementa la proporció de 
persones multivictimitzades.  
• Pel que fa a la situació professional, els joves i els adults en actiu són els que 
estan més exposats a l’activitat delictiva i els que tenen més probabilitats de 
patir més d’un fet delictiu. 
  
 80
 
Taula 37. Nombre de fets que han patit les víctimes segons característiques 
sociodemogràfiques. Barcelona, 2009 
 
 1 fet 2 fets 3 fets 4 o més fets 
Home 69,5 19,2 6,7 4,6 
Dona 71,1 181 6,9 3,9 
16-29 64,5 23,4 7,2 4,8 
30-44 69,8 17,8 7,9 4,6 
45-64 70,0 18,0 6,6 5,4 
65 o més 80,0 15,2 4,2 0,6 
Sense estudis 75,3 18,1 6,6 0,0 
Primaris 79,5 15,6 4,9 0,0 
Secundaris 67,6 21,6 6,3 4,6 
Universitaris 70,3 16,4 8,0 5,3 
Menys de 600 Euros 74,5 19,1 0,0 6,4 
600-1200 Euros 73,7 17,6 6,7 2,0 
1200-1800 Euros 67,8 20,1 8,4 3,8 
1.800-2.400 Euros 68,8 19,9 7,3 3,9 
Més de 2.400 Euros 69,7 18,3 5,8 6,3 
Estudiant 65,9 19,8 7,4 6,8 
Tasques de la llar 75,9 9,0 13,6 1,4 
Jubilat/pensionista 78,1 17,7 3,0 1,2 
Actiu en atur 67,8 19,4 7,8 5,1 
Actiu ocupat 68,7 19,2 7,3 4,7 
 
  
 81
 
Els veïns de Ciutat 
Vella són els que es 
que tenen un major 
risc de patir més d’un 
fet de victimització. 
El territori de residència també introdueix diferències significatives pel que fa al 
risc de multivictimització. El més freqüent és que la població s’hagi vist exposada 
a un sol fet delictiu. Tanmateix a Ciutat Vella la majoria de víctimes han patit dos 
o més fets delictius al llarg de 2009. El 33,2% de les víctimes del districte han patit 
2 fets delictius, el 8,1% n’han patit 3 i el 9,9% s’han vist exposats a 4 o més 
experiències delictives. 
Els veïns d’Horta-Guinardó i de Nou Barris també es veuen exposats a la 
multivictimització (el 31,2% i el 30,6% de les víctimes d’aquests districtes han 
patit 2 o més fets delictius). 
 
 
Gràfic 28. Distribució de les víctimes segons nombre de fets patits i districte.  
Barcelona, 2009 
48,8
72,9 73,9 71,8 75,5 77,6 68,8 69,4 72,7 70,4
33,2
12,9 17,7 15,6
15,9 15,3
18,7 22,7
18,9 19,4
8,1
8,9
5,4 7,3 4,6
4,0
6,9
6,6 6,4 7,4
2,82,01,35,63,14,03,05,3 5,39,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ciutat Vella L'Eixample Sants-
Montjuïc
Les Corts Sarrià-Sant
Gervasi
Gràcia Horta-
Guinardó
Nou Barris Sant
Andreu
Sant Martí
1 fet 2 fets 3 fets 4 o més fets
 
  
 82
 
II. L’opinió sobre seguretat, civisme i 
policia 
 
  
 83
       1. LA PERCEPCIÓ DE SEGURETAT A BARCELONA 
 
 
La percepció de 
seguretat funciona 
amb una certa 
autonomia en relació a 
l’activitat delictiva.  
 
 
 
 
Els usos que 
predominen als espais 
públics són el principal 
element que confereix 
seguretat o inseguretat 
als barris de Barcelona. 
 
 
Fan por els espais 
desconeguts, i els que 
s’associen  a una gent i 
a uns usos que es 
consideren 
potencialment 
perillosos. 
L’estudi del fenomen de la inseguretat ciutadana no es pot limitar a l’anàlisi de 
l’activitat delictiva, sinó que també ha de considerar la vivència de seguretat per 
part dels ciutadans. El malestar del ciutadà que experimenta alguna forma 
d’inseguretat no es correspon necessàriament amb el risc real de victimització al 
qual es troba exposat, sinó que avui moltes de les demandes de seguretat tenen 
menys a veure amb l’increment d’un nombre dels delictes que amb un augment 
de les sol·licituds de protecció davant els conflictes quotidians que sorgeixen en el 
dia a dia. 
La ciutat i els seus barris són molt més que meres estructures urbanes. En ells es 
desenvolupen les relacions socials dels ciutadans, es concreten els aspectes 
positius i negatius de la convivència, i es plasmen les pors i les seguretats de la 
població. Els dos grans arguments que confereixen seguretat o inseguretat a un 
espai són el lloc en sí, factors estructurals i urbanístics, i la gent que l’utilitza o hi 
passa. Aquestes dos factors es tradueixen en una sola variable: l’ús social de 
l’espai.  Així, la delinqüència, però també els sorolls, les males olors, les disputes 
entre veïns o la simple presència de col·lectius que incomoden els veïns o que 
actuen de manera que aquests consideren “inapropiada”, són algunes de les 
situacions que poden generar inseguretat. 
Els espais que permeten la seva apropiació col·lectiva, els que són propers i 
coneguts, els que afavoreixen les relacions comunitàries, els que es relacionen 
amb usos i activitats asseguradores, i en els que hi ha presència de gent 
estereotipada com a “segura” són els que la població percep com a segurs. Per 
contra, els llocs que es viuen com a insegurs són els més llunyans, grans i 
desconeguts (on són més difícils les relacions comunitàries), també els perifèrics 
(però també els centrals degradats), i els que s’associen amb gent desconeguda i 
usos o activitats perilloses o molestes. 
 
 
 
 
 
 
  
 84
 
1.1. La percepció del nivell de seguretat 
 
Es valora amb una 
nota més alta la 
seguretat del barri, 
l’espai més conegut i 
proper, que la de la 
resta de la ciutat. 
 
L’EVB ofereix la possibilitat d’estudiar la percepció ciutadana de la seguretat i de 
la por, així com conèixer la seva plasmació territorial. En primer lloc demana als 
entrevistats que avaluïn en una escala de 0 (mínim) a 10 (màxim) el nivell de 
seguretat que hi ha al seu barri i al conjunt de la ciutat.  
• El conjunt de barcelonins han valorat el nivell de seguretat al seu barri amb 
una nota mitjana de 6,1 punts.  
• I pel que fa al conjunt de la ciutat han valorat el nivell de seguretat amb 5,6.  
El barri es percep com a més segur i proper, els seus espais es coneixen i la seva 
apropiació i territorialització com a propis esdevenen possibles. També les 
relacions humanes poden donar-se en un marc de coneixement i de 
reconeixement. La ciutat (la resta de la ciutat) és desconeguda i llunyana, amb 
majors dificultats per l’apropiació d’espais i les relacions personals.  
 
 
Gràfic 29. Percepció del nivell de seguretat al barri i a la ciutat. Barcelona, 2010. 
5,66,1
0
2
4
6
8
10
Barri Ciutat
M
it
ja
n
a 
(0
-1
0)
 
 
La població de 
Barcelona considera 
que la ciutat i els seus 
barris són més segurs 
ara que a l’inici de la 
sèrie. 
 
Evolució del nivell de seguretat 
Des de l’inici de la sèrie l’any 1984, el nivell de seguretat al barri sempre ha estat 
més ben valorat que la seguretat a la resta de la ciutat. Al llarg d’aquests anys, la 
tendència dels nivells de seguretat al barri i a la ciutat han estat de millora. Es 
poden establir cinc grans períodes d’aquesta evolució: 
• 1984-1988: Període amb les avaluacions més baixes del nivell de seguretat. El 
1988 s’arriba al valor més baix de la sèrie tant al barri (4,2) com a la ciutat 
(3,8). 
  
 85
Malgrat l’augment de 
la victimització, en els 
darrers anys l’opinió 
dels ciutadans sobre el 
nivell de seguretat es 
manté estable. 
• 1989-1996: Període de millora progressiva de l’opinió sobre la seguretat.  
• 1997-1999: Període de fort increment de la percepció de seguretat. El 1999 
s’assoleix el valor més alt de la sèrie al barri (6,8) i a la ciutat (6,3).  
• 2000-2003: Les valoracions del nivell de seguretat baixa, especialment en 
referència a la ciutat. 
• 2004-2010: Estabilitat en l’avaluació del nivell de seguretat al barri. Lleuger 
augment dels nivells de seguretat percebuts a la ciutat respecte el període 
anterior. 
 
 
 
Gràfic 30. Percepció del nivell de seguretat al barri i a la ciutat. Barcelona, 1984-2010. 
 
0
2
4
6
8
10
1
9
8
4
1
9
8
5
1
9
8
6
1
9
8
7
1
9
8
8
1
9
8
9
1
9
9
0
1
9
9
1
1
9
9
2
1
9
9
3
1
9
9
4
1
9
9
5
1
9
9
6
1
9
9
7
1
9
9
8
1
9
9
9
2
0
0
0
2
0
0
1
2
0
0
2
2
0
0
3
2
0
0
4
2
0
0
5
2
0
0
6
2
0
0
7
2
0
0
8
2
0
0
9
2
0
1
0
M
it
ja
n
a 
(0
-1
0)
Barri Ciutat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Realitat i percepció: una comparació 
L’EVB permet aproximar-se a la mesura de l’activitat delictiva a partir de l’índex 
de victimització, el percentatge de barcelonins que han patit algun fet que han 
considerat delictiu, mentre que la percepció subjectiva de la seguretat s’estudia 
mitjançant l’avaluació del nivell de seguretat al barri i a la ciutat en l’escala de 0 a 
10. Per tal de comparar l’evolució d’aquestes dues variables, es calcula la seva 
variació anual respecte el primer any de la sèrie. Aquesta comparació permet 
establir cinc períodes diferenciats pel que fa a l’evolució de la victimització i la 
percepció de seguretat a la ciutat. 
- 1983-1987: Els índexs de victimització són els més elevats de la sèrie i les 
percepcions del nivell de seguretat les més baixes. 
- 1988-1993: La delinqüència baixa i l’opinió sobre el nivell de seguretat al barri 
i a la ciutat millora. 
  
 86
 
 
 
 
En els darrers anys la 
percepció del nivell de 
seguretat roman 
estable i inclús millora, 
malgrat els augments 
dels índexs de 
victimització. 
 
- 1994-1998: S’assoleixen els índexs de victimització més baixos i els nivells de 
seguretat més alts de la sèrie. 
- 1999-2002: La victimització augmenta i les avaluacions de seguretat baixen, 
sobretot a la ciutat. 
Fins aquest moment els resultats deixaven prou palesa l’associació entre realitat i 
percepció: l’evolució del nivell de seguretat solia anar paral·lela a la dels índexs de 
victimització, i els increments de la victimització es reflectien en la davallada de la 
seguretat. Tanmateix, a partir de l’any 2002 es trenca aquesta tendència, posant 
de relleu que la vivència de la seguretat i de la por no es pot explicar únicament 
en termes de l’evolució de l’activitat delictiva, sinó que intervenen altres factors 
que contribueixen a modular aquesta relació: 
- 2003-2010: La victimització incrementa mentre les avaluacions del nivell de 
seguretat romanen estables i inclús milloren en referència a la ciutat.  
 
 
 
 
Gràfic 31. Evolució de la victimització i la percepció de seguretat a Barcelona.  
Barcelona, 1983/1984-2009/2010. 
-0,6
-0,4
-0,2
0
0,2
0,4
0,6
1
9
8
3
/1
9
8
4
1
9
8
4
/1
9
8
5
1
9
8
5
/1
9
8
6
1
9
8
6
/1
9
8
7
1
9
8
7
/1
9
8
8
1
9
8
8
/1
9
8
9
1
9
8
9
/1
9
9
0
1
9
9
0
/1
9
9
1
1
9
9
1
/1
9
9
2
1
9
9
2
/1
9
9
3
1
9
9
3
/1
9
9
4
1
9
9
4
/1
9
9
5
1
9
9
5
/1
9
9
6
1
9
9
6
/1
9
9
7
1
9
9
7
/1
9
9
8
1
9
9
8
/1
9
9
9
1
9
9
9
/2
0
0
0
2
0
0
0
/2
0
0
1
2
0
0
1
/2
0
0
2
2
0
0
2
/2
0
0
3
2
0
0
3
/2
0
0
4
2
0
0
4
/2
0
0
5
2
0
0
5
/2
0
0
6
2
0
0
6
/2
0
0
7
2
0
0
7
/2
0
0
8
2
0
0
8
/2
0
0
9
2
0
0
9
/2
0
1
0
V
ar
ia
ci
ó
 r
e
la
ti
va
Seguretat al barri Seguretat a la ciutat índex de victimització
 
 
  
 87
 
 
Els veïns de Ciutat Vella 
i de Sants-Montjuïc són 
els que atribueixen un 
nivell de seguretat més 
baix als seus barris. 
 
Els barris de Les Corts, 
Gràcia i Sarrià-Sant 
Gervasi són els que 
reben unes avaluacions 
de seguretat més altes. 
 
El nivell de seguretat al barri i a la ciutat segons districte 
Com ja s’ha mencionat, el barri és l’espai viscut, proper i conegut. La ciutat, la 
resta de la ciutat, és en canvi percebuda com més llunyana i desconeguda. 
Aquests elements expliquen que en desagregar les avaluacions del nivell de 
seguretat segons districtes, les opinions siguin força homogènies pel que fa a la 
seguretat de la ciutat. En canvi, les diferències són majors quan els barcelonins 
valoren el nivell de seguretat del propi barri. 
Les avaluacions de la seguretat a la ciutat són homogènies entre els habitants dels 
diferents districtes i oscil·len entre el 5,4  i el 5,8. En canvi el barri sembla més 
segur i rep avaluacions més altes que la ciutat en tots els districtes, excepte a 
Ciutat Vella. Aquest districte és l’únic on l’avaluació de la seguretat al barri queda 
per sota dels 5 punts de mitjana (4,9). A continuació a Sants-Montjuïc, es valora el 
nivell de seguretat al barri amb 5,6 punts de mitjana. En canvi, les notes són més 
altes a Les Corts (6,8), Gràcia (6,7) i Sarrià-Sant Gervasi (6,6).  
 
 
 
Taula 38. Percepció del nivell de seguretat al barri i a la ciutat segons districte. Barcelona, 
2010. 
 
  Barri Ciutat 
Ciutat Vella 4,9 5,5 
L'Eixample 6,4 5,7 
Sants-Montjuïc 5,6 5,4 
Les Corts 6,8 5,5 
Sarrià-Sant Gervasi 6,6 5,4 
Gràcia 6,7 5,8 
Horta-Guinardó 6,3 5,6 
Nou Barris 6,0 5,7 
Sant Andreu 6,0 5,5 
Sant Martí 5,9 5,5 
Barcelona 6,1 5,6 
 
  
 88
 
 
La majoria de 
barcelonins aproven el 
nivell de seguretat dels 
barris i de la ciutat. 
Tanmateix el 17,7% 
considera insuficient el 
nivell de seguretat al 
seu barri i el 23,4% ho 
considera respecte el 
conjunt de la ciutat. 
L’avaluació del nivell de seguretat en l’escala de zero a deu, permet conèixer la 
proporció de persones que “suspenen” el nivell de seguretat del seu barri i de la 
ciutat (avaluacions de 0 a 4 punts), així com les que “l’aproven” (avaluen per 
sobre els 5 punts). 
• El 82,3% dels barcelonins avaluen el nivell de seguretat del seu barri per sobre 
dels cinc punts de mitjana i són una mica menys (el 76,6%) els que consideren 
que la ciutat és prou segura. 
• El 17,7% dels barcelonins consideren insuficient el nivell de seguretat del barri 
on viuen  i arriben fins el 23,4% els que suspenen el nivell de seguretat a la 
ciutat. 
 
Si es centra l’atenció únicament en les persones que “suspenen” la seguretat, 
s’observen diferències notables entre districtes, especialment en referència al 
barri.  
• Un de cada tres veïns de Ciutat Vella (37,6%) i gairebé una quarta part dels de 
Sants-Montjuïc (24,0%) han valorat la seguretat al seu barri entre zero i 
quatre punts de mitjana. També és elevada la proporció de veïns que 
suspenen el nivell de seguretat de Sant Martí (19,8%). En canvi, són menys 
del 10% els veïns de Les Corts i de Gràcia que han suspès el nivell de seguretat 
del seu barri (8,2% i 9,6% respectivament). 
• El percentatge de barcelonins que consideren insuficient la seguretat de la 
ciutat és més alt que el d’aquells que suspenen la seguretat al seu barri. Els 
més crítics són els veïns de Sarrià-Sant Gervasi (27,0%), seguits dels de Ciutat 
Vella (25,7%) i Les Corts (25,1%). Els districtes amb un percentatge de veïns 
que han puntuat la seguretat a la ciutat entre zero i quatre és menor a Nou 
Barris (19,5%) i Gràcia (19,7%). 
 
  
 89
 
 
 
 
 
Gràfic 32. Valoració del nivell de seguretat al barri. Barcelona, 2010. 
18,1
2,6
5,1
23,6
7,1
4,72,1
0,73,1
15,0
18,0
0
10
20
30
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
%
 
 
 
Gràfic 33. Valoració del nivell de seguretat a la ciutat. Barcelona, 2010. 
1,3
9,8
2,5
18,2
11,1
6,6
2,40,92,3
22,5 22,4
0
10
20
30
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
%
 
 
 
Taula 39. Percentatge de persones que valoren la seguretat del seu barri entre 0 i 4 segons 
districte. Barcelona, 2010. 
 
Districtes 
Persones que valoren la seguretat 
del seu barri entre 0 i 4 (%) 
Barri Ciutat 
Ciutat Vella 37,6 25,7 
L'Eixample 16,1 24,4 
Sants-Montjuïc 24,0 24,5 
Les Corts 8,2 25,1 
Sarrià-Sant Gervasi 13,3 27,0 
Gràcia 9,6 19,7 
Horta-Guinardó 12,9 23,8 
Nou Barris 17,2 19,5 
Sant Andreu 17,7 22,8 
Sant Martí 19,8 22,0 
Total 17,7 23,4 
 
 
Mitjana: 6,1 
17,7% 82,3% 
23,4% 76,6% 
Mitjana: 5,6 
  
 90
 
1.2. Evolució de la seguretat el darrer any 
 
La major part dels 
veïns de Barcelona 
consideren que la 
seguretat segueix igual 
que l’any anterior. 
La percepció 
d’empitjorament de la 
seguretat és més 
elevada respecte a la 
ciutat que al propi 
barri. 
 
En l’EVB els entrevistats també expressen la seva opinió sobre quina ha estat 
l’evolució de la seguretat al barri i a la ciutat el darrer any. La percepció 
majoritària és la d’estabilitat, sobretot en referir-se al propi barri. 
Prop del 60% dels barcelonins consideren que el nivell de seguretat del seu barri 
segueix igual respecte l’any anterior (58,8%), però la proporció dels que pensen 
que ha empitjorat (22,8%) és més alta que la dels que consideren que ha millorat  
(16,9%). 
En referir-se al conjunt de la ciutat també és majoritària la percepció que el nivell 
de seguretat segueix igual (51,7%), tot i que aquesta proporció és menor que 
respecte el propi barri. En canvi, el volum de persones que pensen que el nivell de 
seguretat a la ciutat ha empitjorat en els darrers dotze mesos  és força elevat 
(31,4%). 
 
 
 
 
Gràfic 34. Evolució de la seguretat al barri i a la ciutat el darrer any.  
Barcelona, 2010. 
58,8
22,8
1,5 2,8
16,9 14,2
31,4
51,7
0
20
40
60
80
100
Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat Ns/nc
%
Barri Ciutat
 
  
 91
 
La percepció 
d’estabilitat en la 
seguretat al barri ha 
estat sempre 
majoritària. 
 
Respecte la ciutat, 
l’opinió que la 
seguretat segueix igual 
també ha estat 
gairebé sempre la 
majoritària, seguida 
per la sensació que la 
seguretat ha 
empitjorat. 
Evolució de la seguretat el darrer any: 2001-2010 
En els últims anys, la sensació d’estabilitat ha estat gairebé sempre la percepció 
majoritària, tant al barri com a la ciutat. L’opinió que la seguretat ha empitjorat 
sempre ha estat major en referir-se a la ciutat que respecte el barri.  Més 
concretament: 
• Respecte al barri, en els darrers anys la percepció d’estabilitat ha estat 
sempre predominant, i les opinions que la seguretat ha millorat o ha 
empitjorat s’han anat alternant com la segona opció més escollida. En aquest 
context, enguany ha crescut la proporció de persones que consideren que la 
seguretat ha empitjorat, assolint el màxim valor de la sèrie (22,8%). 
• Respecte a la ciutat, la percepció d’estabilitat també s’ha mantingut com la 
més freqüent (l’única excepció és la de l’any 2002), i la sensació 
d’empitjorament sempre ha estat més freqüent que la de millora. Enguany 
incrementa la proporció dels barcelonins que pensen que la seguretat a la 
ciutat ha empitjorat i disminueix la dels que creuen que millorarà.  
 
 
Gràfic 35. Evolució de la seguretat al barri el darrer any. Barcelona, 2001-2010. 
0
20
40
60
80
100
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
%
Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat Ns/Nc
 
 
Gràfic 36. Evolució de la seguretat a la ciutat el darrer any. Barcelona, 2001-2010. 
0
20
40
60
80
100
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
%
Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat Ns/Nc
 
  
 92
 
 
 
La percepció 
d’estabilitat en la 
seguretat al barri és la 
més freqüent en tots 
els districtes, seguida 
per la sensació 
d’empitjorament. 
Evolució de la seguretat el darrer any segons districte de 
residència 
Ciutat Vella és on hi ha un menor percentatge de persones que consideren que la 
seguretat al barri durant l’últim any segueix igual (41,2%), seguit per Sants-
Montjuïc (49,9%). Aquests districtes compten amb una proporció elevada de 
veïns que han respost que la seguretat al barri ha empitjorat (31,0% i 25,6% 
respectivament) i que ha millorat (25,6% i 23,3% respectivament). 
Pel que fa a la resta de districtes, la majoria dels seus veïns han contestat que la 
seguretat segueix igual. Si es té en compte la diferència entre la proporció dels 
que es decanten per l’opció d’empitjorament respecte els que indiquen una 
millora destaquen els veïns dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi (22,4% vs. 
10,1%), l’Eixample (22,7% vs 11,8%) i Sant Andreu (27,7% vs 16,5%). Únicament a 
Nou Barris la proporció de persones que diuen que la seguretat al barri l’últim any 
ha millorat (23,9%) és més alta que la dels que pensen que ha empitjorat (19,5%). 
 
 
 
Taula 40. Evolució de la seguretat al barri el darrer any segons districtes. Barcelona, 2010. 
 
 
Ha millorat 
(%) 
Segueix igual 
(%) 
Ha empitjorat 
(%) 
Ns/nc 
(%) 
Total 
(%) 
Ciutat Vella 25,6 41,2 31,0 2,2 100 
L'Eixample 11,8 63,2 22,7 2,3 100 
Sants-Montjuïc 23,3 49,9 25,6 1,2 100 
Les Corts 14,2 66,8 17,8 1,2 100 
Sarrià-Sant Gervasi 10,1 67,5 22,4 0,0 100 
Gràcia 14,2 67,6 17,0 1,2 100 
Horta-Guinardó 14,7 64,3 19,8 1,2 100 
Nou Barris 23,9 55,2 19,5 1,5 100 
Sant Andreu 16,5 54,5 27,7 1,4 100 
Sant Martí 17,3 57,4 23,6 1,7 100 
Barcelona 16,9 58,8 22,8 1,5 100 
 
 
  
 93
 
La proporció de 
persones que 
consideren que la 
seguretat ha 
empitjorat a la ciutat 
és major que respecte 
el barri a gairebé tots 
els districtes. 
La percepció d’estabilitat també predomina en tots els districtes en referir-se al 
conjunt de la ciutat. Únicament a Sarrià-Sant Gervasi són una mica més els que 
consideren que la seguretat ha empitjorat (44,4%) que els que creuen que segueix 
igual (43,5%). La percepció d’empitjorament predomina davant la de millora en 
tots els districtes i, a més de Sarrià-Sant Gervasi, és major a Les Corts (37,8%), 
L’Eixample (34,2%) i Sant Andreu (34,1%).  
El percentatge de veïns que afirmen que la seguretat ha millorat és major a Nou 
Barris i Ciutat Vella (21,6% i 20,3% respectivament), tot i que són més els veïns 
que pensen que la seguretat ha empitjorat (24,8% i 24,7% respectivament). 
 
 
 
Taula 41. Evolució de la seguretat a la ciutat el darrer any segons districtes. Barcelona, 2010. 
 
 
Ha millorat 
(%) 
Segueix igual 
(%) 
Ha empitjorat 
(%) 
Ns/nc 
(%) 
Total 
(%) 
Ciutat Vella 20,3 52,9 24,7 2,2 100 
L'Eixample 11,5 51,8 34,2 2,5 100 
Sants-Montjuïc 18,4 51,6 27,1 2,8 100 
Les Corts 12,0 46,7 37,8 3,5 100 
Sarrià-Sant Gervasi 10,4 43,5 44,4 1,7 100 
Gràcia 10,5 56,5 30,1 3,0 100 
Horta-Guinardó 12,4 52,0 32,0 3,7 100 
Nou Barris 21,6 51,4 24,8 2,2 100 
Sant Andreu 13,3 48,8 34,1 3,8 100 
Sant Martí 12,4 56,8 28,0 2,8 100 
Barcelona 14,2 51,7 31,4 2,8 100 
 
 
  
 94
 
1.3. Expectativa de seguretat d’aquí un any 
 
La major part dels 
veïns de Barcelona 
pensen que la 
seguretat el proper 
any seguirà igual tant 
al barri com a la ciutat. 
 
L’estudi de la percepció del nivell de seguretat al barri i a la ciutat es completa 
amb una anàlisi sobre les expectatives dels barcelonins sobre la seva evolució en 
un futur pròxim.  
Predomina l’opinió que la seguretat seguirà igual. Així ho consideren la major part 
dels veïns de Barcelona (46,3%). De la resta, el 23,5% opinen que la seguretat 
millorarà, proporció lleugerament més alta que la d’aquells que pensen que 
empitjorarà (22,4%). 
Respecte a la ciutat, també destaquen els veïns que opinen que la seguretat 
seguirà igual (40,4%). Però són una mica més els que consideren que empitjorarà 
(26,9%) que els que creuen que millorarà (25,9%). 
 
 
Gràfic 37. Expectativa de la seguretat al barri i a la ciutat el proper any. Barcelona, 2010. 
 
23,5 22,4
7,8
40,4
6,7
46,3
26,925,9
0
20
40
60
80
100
Millorarà Seguirà igual Empitjorarà Ns/nc
%
Barri Ciutat
 
 
 
En els darrers anys 
l’expectativa de 
seguretat 
predominant ha estat 
la d’estabilitat. 
Expectativa de seguretat: 2004-2010 
Les expectatives dels barcelonins respecte el futur de la seguretat al seu barri i a 
la resta de la ciutat es pregunten des de 2004. L’anàlisi de la sèrie mostra lleus 
diferències entre l’evolució de les expectatives respecte el barri i  la ciutat.  
Des del començament de la sèrie s’ha anat incrementant paulatinament la 
sensació que la seguretat seguirà igual, essent el 2010 l’any amb una major 
proporció de persones que opinen que la seguretat seguirà igual, tant al barri com 
  
 95
a la resta de la ciutat.  
D’altra banda, l’expectativa de millora sempre havia predominat davant la 
d’empitjorament, tot i que la diferència es va anar reduint fins que el 2009 les 
expectatives d’empitjorament de la seguretat van superar les de millora. 
Enguany, però, han augmentat les expectatives de millora, i han disminuït les 
d’empitjorament, tant respecte al propi barri com per a la resta de la ciutat. 
 
 
Gràfic 38. Expectativa de seguretat al barri el proper any.  Barcelona, 2004-2010. 
0
20
40
60
80
100
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
%
Millorarà Seguirà igual Empitjorarà Ns/Nc
 
 
 
Gràfic 39. Expectativa de seguretat a la ciutat el proper any. Barcelona, 2004-2010. 
0
20
40
60
80
100
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
%
Millorarà Seguirà igual Empitjorarà Ns/Nc
 
 
 
En els darrers anys 
l’expectativa de 
seguretat 
predominant ha estat 
la d’estabilitat. 
Expectatives de seguretat als districtes 
En tots els districtes de Barcelona predomina l’opinió que la seguretat al barri 
seguirà igual el proper any. Pel que fa a la resta de valoracions, les perspectives 
de millora superen les d’empitjorament a la majoria de districtes. En aquest punt 
destaca especialment Nou Barris (32,7% vs. 19,6%), Horta-Guinardó (24,4% vs. 
  
 96
17,8%) i Sant Martí (26,9% vs. 20,4%). En canvi, als districtes de Sarrià-Sant 
Gervasi (29,9%), l’Eixample (25,8%) i Sant Andreu (24,9%) és on hi ha més veïns 
que creuen que la seguretat empitjorarà. 
 
Taula 42. Expectativa de seguretat al barri el proper any segons districtes. Barcelona, 
2010. 
 
 
Millorarà 
(%) 
Seguirà igual 
(%) 
Empitjorarà 
(%) 
Ns/nc 
(%) 
Total 
(%) 
Ciutat Vella 25,2 44,1 22,8 7,9 100,0 
L'Eixample 19,4 47,2 25,8 7,6 100,0 
Sants-Montjuïc 26,3 42,8 21,4 9,5 100,0 
Les Corts 18,6 53,7 22,4 5,3 100,0 
Sarrià-Sant Gervasi 14,5 48,9 29,9 6,7 100,0 
Gràcia 21,9 49,7 19,0 9,5 100,0 
Horta-Guinardó 24,4 50,5 17,8 7,3 100,0 
Nou Barris 32,7 41,7 19,6 6,0 100,0 
Sant Andreu 22,2 45,0 24,9 7,9 100,0 
Sant Martí 26,9 44,1 20,4 8,7 100,0 
Barcelona 23,5 46,3 22,4 7,8 100,0 
 
 
 Pel que fa al conjunt de la ciutat, l’opinió més estesa també és que la seguretat 
seguirà igual. Tanmateix, pel que fa a la resta de respostes, cal destacar la 
proporció de veïns que consideren que la seguretat a la ciutat empitjorarà el 
proper any a Sarrià-Sant Gervasi (36,9%), L’Eixample (32,0%) i Les Corts (32,2%). 
En canvi, a Nou Barris, Horta-Guinardó i Ciutat Vella hi ha una important 
proporció de persones que pensen que la seguretat a la ciutat millorarà (35,3%, 
28,4% i 27,1% respectivament). 
 
Taula 43. Expectativa de seguretat a la ciutat el proper any segons districtes. Barcelona, 
2010. 
 
 
Millorarà 
(%) 
Seguirà igual 
(%) 
Empitjorarà 
(%) 
Ns/nc 
(%) 
Total 
(%) 
Ciutat Vella 27,1 44,6 22,0 6,4 100,0 
L'Eixample 22,0 39,6 32,0 6,4 100,0 
Sants-Montjuïc 29,3 40,2 23,7 6,8 100,0 
Les Corts 22,4 39,3 32,2 6,2 100,0 
Sarrià-Sant Gervasi 18,8 37,3 36,9 7,0 100,0 
Gràcia 24,1 41,1 26,8 8,0 100,0 
Horta-Guinardó 28,4 40,5 23,7 7,4 100,0 
Nou Barris 35,2 38,2 21,3 5,3 100,0 
Sant Andreu 25,2 41,0 27,5 6,3 100,0 
Sant Martí 25,5 42,7 24,1 7,6 100,0 
Barcelona 25,9 40,4 26,9 6,7 100,0 
  
 97
 
 
1.4. El mapa de la seguretat i el mapa de la por 
 
 
 
L’enquesta s’aproxima a la geografia de la seguretat i de la por, demanant als 
entrevistats quin és el barri que consideren més segur i quin és el barri que 
consideren més perillós de la ciutat. A partir del recompte de les cites de 
seguretat i de por que es localitzen a cada districte es construeixen el mapa de la 
seguretat i el mapa de la por.  
La cartografia de la seguretat i de la por resulta dels atributs, òbviament 
estereotipats, que hom assigna als habitants i a les activitats que es desenvolupen 
en un determinat territori. Es tracta d’una construcció social que funciona amb 
una certa autonomia en relació a l’activitat delictiva que es produeix en aquell 
territori, el que es pot comprovar amb la comparació dels mapes de la seguretat i 
de la por amb el mapa delictiu. 
 
 
La majoria de cites de 
seguretat es 
concentren a Sarrià-
Sant Gervasi i Les 
Corts, seguits per 
L’Eixample. 
El mapa de la seguretat 
La gent que viu i que utilitza els espais de la ciutat és un dels principals motius 
que confereixen seguretat o inseguretat a un territori. La majoria de cites de 
seguretat es concentren als barris dels districtes on viu la població que compta 
amb uns majors nivells de renda. L’imaginari col·lectiu suposa, doncs, que els 
barris més benestants són també els més segurs. 
• Així doncs, la majoria de cites de seguretat es concentren als barris de Sarrià-
Sant Gervasi (el 32,6%) i Les Corts (29,5%). També és elevat el nombre de 
persones que consideren algun dels barris de l’Eixample com el més segur de 
la ciutat (15,6%). La resta de barris han rebut un nombre molt més baix de 
cites de seguretat, especialment els dels districtes de Ciutat Vella (1,5%) i de 
Nou Barris (2,0%). 
 
 Pel que fa a l’evolució del mapa de la seguretat, val a dir que no s’han produït 
variacions significatives en els darrers anys.  
• Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts són els dos districtes que al llarg de la sèrie han 
  
 98
rebut un major percentatge de cites de seguretat, seguits de l’Eixample.  
• En contraposició, Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc han estat els 
districtes que han obtingut un menor volum de cites en aquest període. 
 
 
Mapa 8. El mapa de la seguretat de Barcelona, 2010. 
 
 
 
 
Taula 44. El mapa de la seguretat de Barcelona. Barcelona, 2006-2010. 
 
 
2006 
(%) 
2007 
(%) 
2008 
(%) 
2009 
(%) 
2010 
(%) 
Ciutat Vella 1,8 1,8 2,1 1,7 1,5 
Eixample 18,4 16,9 19,0 20,4 15,6 
Sants-Montjuïc 2,3 2,8 1,7 2,0 2,6 
Les Corts 29,1 31,6 28,2 28,7 29,5 
Sarrià-Sant Gervasi 31,9 29,5 31,1 29,3 32,6 
Gràcia 4,5 5,1 4,2 4,7 5,5 
Horta-Guinardó 4,7 4,1 4,3 4,0 3,9 
Nou Barris 1,7 1,6 2,2 2,4 2,0 
Sant Andreu 3,2 3,4 4,2 2,9 3,4 
Sant Martí 2,5 3,2 2,9 4,0 3,5 
Total 100 100 100 100 100 
 
  
 99
 
 
Sarrià-Sant Gervasi, 
Les Corts i els barris 
del propi districte de 
residència són citats 
com segurs per la 
majoria de 
barcelonins. 
Si s’estudia l’atribució de seguretat segons el districte de residència dels 
barcelonins, es pot observar que els entrevistats de tots els districtes citen els 
barris de Les Corts i els de Sarrià-Sant Gervasi com els més segurs. A continuació, 
els entrevistats citen algun barri del seu districte de residència entre els més 
segurs de Barcelona.  
El 71,4% dels veïns de Sarrià-Sant Gervasi i el 70,2% dels de Les Corts citen algun 
barri del seu districte com els més segurs de Barcelona. També són elevades les 
referències als barris del propi districte a l’Eixample (45,4%), Gràcia (40,3%) i Sant 
Andreu (30,6%). Per contra, únicament un 10,8% dels veïns de Ciutat Vella 
identifiquen algun dels barris del seu districte com el més segur de la ciutat. 
 
 
 
Taula 45. Mapa de la seguretat segons districte de residència. Barcelona, 2010. 
 
  Districte amb el barri més segur (cites de seguretat) 
 
C
iu
ta
t 
V
el
la
 
L'
Ei
xa
m
p
le
 
Sa
n
ts
- 
M
o
n
tj
u
ïc
 
Le
s 
C
o
rt
s 
Sa
rr
ià
 -
Sa
n
t 
G
er
va
si
 
G
rà
ci
a 
H
o
rt
a 
G
u
in
ar
d
ó
 
N
o
u
 B
ar
ri
s 
Sa
n
t 
A
n
d
re
u
 
Sa
n
t 
M
ar
tí
 
To
ta
l 
D
is
tr
ic
te
 d
e
 r
e
si
d
è
n
ci
a 
Ciutat Vella 10,8 16,0 0,8 32,1 32,0 5,7 0,8 0,0 0,4 1,6 100 
L'Eixample 0,7 45,4 0,0 24,0 25,3 3,2 1,1 0,0 0,4 0,0 100 
Sants-Montjuïc 0,7 9,5 18,6 38,7 29,5 1,4 1,1 0,4 0,0 0,0 100 
Les Corts 1,0 3,6 0,7 70,2 21,8 1,9 0,0 0,3 0,4 0,0 100 
Sarrià-Sant Gervasi 1,1 10,8 0,0 15,2 71,4 1,5 0,0 0,0 0,0 0,0 100 
Gràcia 0,4 10,8 0,0 20,7 25,5 40,3 2,0 0,4 0,0 0,0 100 
Horta-Guinardó 0,3 11,7 0,4 25,0 25,9 5,1 29,1 0,3 1,2 0,8 100 
Nou Barris 1,3 9,5 0,0 28,7 30,8 3,8 3,3 18,1 2,8 1,7 100 
Sant Andreu 0,8 3,9 0,5 32,1 29,7 0,8 0,3 0,8 30,6 0,4 100 
Sant Martí 1,2 6,9 1,2 26,8 36,4 1,2 0,8 0,0 1,7 23,8 100 
 
 
 
 
  
 100
 
 
En els darrers anys la 
majoria de cites 
d’inseguretat es 
concentren a Ciutat 
Vella. 
El mapa de la por 
Els espais de la ciutat que s’acostumen a viure com a més perillosos són aquells 
que es defineixen per la seva identificació, real o simbòlica, amb l’estereotip de la 
inseguretat. Així, els barris que semblen més insegurs solen ser aquells que 
resulten més problemàtics per viure-hi (construcció de baixa qualitat, habitat 
degradat,...) i aquells on viu “l’altre” (el que fa por).  
• L’imaginari de la por es concentra molt més que la seguretat: els barris de 
Ciutat Vella han rebut el 80,0% de les cites de perillositat.  
• A continuació, amb un percentatge molt menor de cites, els barris de Sant 
Martí (7,3%) i Sants-Montjuïc (4,2%).  
• Els barris de Gràcia (0,2%), Les Corts (0,2%), Sarrià-Sant Gervasi (0,3%) i 
Horta-Guinardó (0,9%) són els que han rebut un menor volum de cites de 
perillositat. 
Pel que fa a l’evolució del mapa de la por, en els darrers anys, ha incrementat el 
volum de barcelonins que consideren els barris de Ciutat Vella entre els més 
insegurs de Barcelona. Aquesta concentració de cites ha comportat una 
disminució gradual de mencions a la resta de barris de la ciutat. 
 
 
  
 101
Mapa 9. El mapa de la por de Barcelona. Barcelona, 2010. 
 
 
 
 
 
Taula 46. El mapa de la por de Barcelona. Barcelona, 2006-2010. 
 
 
2006 
(%) 
2007 
(%) 
2008 
(%) 
2009 
(%) 
2010 
(%) 
Ciutat Vella 65,5 67,9 67,2 81,3 80,0 
Eixample 4,2 3,3 4,8 3,7 2,8 
Sants-Montjuïc 9,2 7,4 7,8 4,0 4,2 
Les Corts 0,5 0,7 0,6 0,5 0,2 
Sarrià-Sant Gervasi 0,6 0,9 0,6 0,4 0,3 
Gràcia 1,1 1,1 0,4 0,3 0,2 
Horta-Guinardó 2,1 2,2 2,2 0,8 0,9 
Nou Barris 5,6 4,1 3,5 2,0 2,3 
Sant Andreu 3,3 3,5 3,4 2,3 1,9 
Sant Martí 7,8 8,9 9,5 4,6 7,3 
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 
 
 
 
 
  
 102
 
 
Els barris de Ciutat 
Vella són citats com 
els més insegurs de la 
ciutat per la majoria 
de barcelonins.  
Si s’estudia l’atribució de perillositat segons el districte de residència dels 
barcelonins, els veïns de tots els districtes atorguen la majoria de cites 
d’inseguretat als barris de Ciutat Vella. També són els més citats pels veïns del  
propi districte (86,8%). 
Pel que fa a la resta de la ciutat, el percentatge de persones que destaquen algun 
barri del seu propi districte de residència com el més perillós és molt menor, 
essent els percentatges més alts els dels veïns de Sant Martí (16,5%), Sants-
Montjuïc (10,8%), Nou Barris (9,4%) i Sant Andreu (8,4%). 
 
 
 
 
 
 
Taula 47. Mapa de la por segons districte de residència. Barcelona, 2010. 
 
  Districte amb el barri més perillós (cites d’inseguretat) 
 
C
iu
ta
t 
V
el
la
 
L'
Ei
xa
m
p
le
 
Sa
n
ts
- 
M
o
n
tj
u
ïc
 
Le
s 
C
o
rt
s 
Sa
rr
ià
 -
Sa
n
t 
G
er
va
si
 
G
rà
ci
a 
H
o
rt
a 
G
u
in
ar
d
ó
 
N
o
u
 B
ar
ri
s 
Sa
n
 A
n
d
re
u
 
Sa
n
t 
M
ar
tí
 
To
ta
l 
D
is
tr
ic
te
 d
e
 r
e
si
d
è
n
ci
a 
Ciutat Vella 86,8 1,6 3,8 0,3 0,3 0,0 0,4 1,5 0,6 4,7 100 
L'Eixample 81,3 3,0 5,3 0,0 0,6 0,3 0,3 1,1 0,6 7,6 100 
Sants-Montjuïc 82,2 1,5 10,8 0,3 0,0 0,3 0,6 0,6 0,6 3,1 100 
Les Corts 86,9 2,4 3,9 0,3 0,0 0,3 0,3 1,2 0,6 4,0 100 
Sarrià-Sant Gervasi 90,9 1,6 1,2 0,0 0,6 0,0 0,3 0,6 0,6 4,2 100 
Gràcia 85,4 3,1 2,2 0,0 0,6 0,6 0,0 1,5 0,3 6,3 100 
Horta-Guinardó 78,5 2,6 2,7 0,0 0,0 0,0 3,1 4,8 2,0 6,4 100 
Nou Barris 64,8 5,1 3,4 0,4 0,0 0,0 1,7 9,4 6,5 8,7 100 
Sant Andreu 74,3 2,5 3,2 0,0 0,0 0,4 1,2 2,9 8,4 7,0 100 
Sant Martí 74,9 4,0 2,4 0,4 0,3 0,0 0,6 0,3 0,7 16,5 100 
 
  
 103
 
 
Les percepcions sobre 
la seguretat ciutadana 
no sempre es 
corresponen amb la 
distribució territorial 
de l’activitat delictiva. 
Realitat i percepció, una comparació 
L’atribució de seguretat o inseguretat a un territori no sempre es correspon amb 
la distribució territorial de l’activitat delictiva. Els espais que semblen més segurs 
a la ciutadania no són necessàriament aquells on el volum de fets delictius és 
menor, i al contrari, una elevada activitat delictiva no s’acompanya sempre d’una 
major sensació de temor o de por.  
Mentre que la majoria de fets delictius han passat a l’Eixample i a Ciutat Vella, els 
barris de l’Eixample estan entre els que els barcelonins consideren més segurs, en 
canvi els de Ciutat Vella concentren la majoria de cites de perillositat. 
• L’any 2009 el 24,6% dels fets de victimització van passar a l’Eixample. 
Tanmateix els seus barris estan entre els que els barcelonins consideren més 
segurs (han rebut el 15,6% de les cites de seguretat) i són pocs els que s’hi 
refereixen per la seva inseguretat (el 2,8% de cites al mapa de la por). 
• A la banda contrària es troba Ciutat Vella. Han passat menys fets delictius que 
a l’Eixample (el 18,2%), tanmateix ha rebut un nombre menor de cites de 
seguretat (l’1,5%) i concentra el 80,0% de les cites de perillositat. 
• Els barris de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi han rebut moltes més cites de 
seguretat (el 29,5% i el 32,6%) que de por (0,2% i 0,3%, respectivament), 
malgrat que entre els dos concentren l’11,1% dels fets delictius que han 
passat a Barcelona. 
 
Taula 48. Comparació del mapa delictiu, el mapa de la seguretat i el mapa de la por. 
Barcelona, 2009 i 2010. 
 
 Mapa delictiu: 
% fets delictius 
Mapa seguretat: 
% cites de seguretat 
Mapa de la por: 
% cites de perillositat 
Ciutat Vella 18,2 1,5 80,0 
L’Eixample 24,6 15,6 2,8 
Sants-Montjuïc 7,0 2,6 4,2 
Les Corts 4,4 29,5 0,2 
Sarrià-St. Gervasi 6,7 32,6 0,3 
Gràcia 4,7 5,5 0,2 
Horta-Guinardó 7,4 3,9 0,9 
Nou Barris 5,5 2,0 2,3 
Sant Andreu 7,9 3,4 1,9 
Sant Martí 13,6 3,5 7,3 
Barcelona 100,0 100,0 100,0 
  
 104
 
1.5. Principals problemes de seguretat 
 
Segons els barcelonins, 
el principal problema 
de seguretat de 
Catalunya és la 
delinqüència no 
violenta. 
 
Principal problema de seguretat a Catalunya 
L’EVB pregunta quin és, en opinió dels entrevistats, el principal problema de 
seguretat de Catalunya. La delinqüència no violenta i els problemes d’inseguretat 
que sorgeixen en la convivència han estat els més citats. 
• El 22,9% dels entrevistats han citat els robatoris i la delinqüència no violenta 
com el principal problema de seguretat de la societat catalana, tot i que el 
volum de cites ha disminuït respecte l’any passat (31,3%). 
• Incrementen en canvi les preocupacions relacionades amb les inseguretats 
econòmiques. L’any 2009 van rebre el 8,1% de les cites i enguany arriben al 
14,1%. En un context de crisi econòmica, l’atur i les seves conseqüències 
sobre l’activitat delictiva preocupen als barcelonins. 
• La immigració (12,3%) i la sensació de vulnerabilitat dels ciutadans (13,0%) se 
segueixen vivint com un dels problemes de seguretat de Catalunya. 
• Les agressions i la delinqüència violenta han estat citades per un percentatge 
menor d’entrevistats (8,1%). 
 
Taula 49.  Principal problema de seguretat de Catalunya segons els barcelonins, 2009-2010 
Aspecte 2009 (1) (%) 2010 (%) 
Delinqüència violenta 11,1 8,1 
 Agressions i delinqüència violenta 10,1 8,0 
 Violència i delinqüència contra fills, coneguts i infants 0,3 0,0 
 Violència de gènere 0,7 0,1 
Delinqüència no violenta 34,0 24,6 
 Robatoris i delinqüència no violenta 31,3 22,9 
 Robatori a domicilis 2,7 1,7 
Referències genèriques a la seguretat 34,1 38,2 
 Immigració 12,4 12,3 
 Inseguretat (por, no percebre seguretat) 11,6 13,0 
 Incivisme i convivència 4,9 6,8 
 Drogues, drogoaddictes i alcohol 2,5 1,6 
 Trànsit 2,7 4,4 
Inseguretats vitals 8,1 14,2 
 La salut (accidents i malalties) 0,0 0,0 
 Inseguretats econòmiques 8,1 14,1 
Institucions públiques relacionades amb la seguretat 9,3 11,8 
 Falta policia/Vigilància/Recursos 5,4 7,0 
 Funcionament de les institucions públiques (policia, justícia, lleis,...) 3,9 4,8 
Altres  3,5 3,1 
Total 100,0 100,0 
1) Nota: En el 2009 es va preguntar pels tres principals problemes de seguretat a Catalunya. Per poder realitzar una 
comparació amb el 2009, on s’ha preguntat únicament pel principal problema de seguretat a Catalunya, només 
s’han tingut en compte el  que es va mencionar com el primer problema de seguretat.  
  
 105
 
 
El que més preocupa 
per la pròpia seguretat 
són les agressions i la 
delinqüència violenta. 
Principal problema per la pròpia seguretat 
L’EVB també pregunta per quin és l’aspecte que preocupa més al ciutadà de cara 
a la seva pròpia seguretat. Quan la referència és un mateix, les cites a la violència 
adquireixen molta rellevància.  
• El 30,7% dels entrevistats han citat les agressions i la delinqüència violenta 
com l’aspecte que més els preocupa de cara a la seva seguretat personal. 
• A continuació queden la sensació de vulnerabilitat derivada de la percepció 
de manca de seguretat (16,1%), així com els robatoris i la delinqüència no 
violenta (15,3%). Aquest últim aspecte és on s’ha produït un major augment 
del nombre de cites respecte edicions anteriors de l’enquesta, juntament 
amb les referències al funcionament de les institucions públiques 
relacionades amb la seguretat. 
• Mentre que per la seguretat pròpia preocupen sobretot les agressions contra 
la intimitat personal, resulten en canvi més baixes les referències a la 
immigració (3,3%), l’incivisme (2,3%) i a les inseguretats econòmiques (5,3%). 
 
 
Taula 50. Principal problema per a la pròpia seguretat 2009-2010 
 
Aspecte 
2009 
(%) 
2010 
(%) 
Delinqüència violenta 40,4 34,1 
 Agressions i delinqüència violenta 34,7 30,7 
 Violència i delinqüència contra fills, coneguts i infants 5,5 3,3 
 Violència de gènere 0,2 0,1 
Delinqüència no violenta 21,0 23,9 
 Robatoris i delinqüència no violenta 12,1 15,3 
 Robatori a domicilis 8,9 8,6 
Referències genèriques a la seguretat 24,5 25,1 
 Immigració 2,2 3,3 
 Inseguretat (por, no percebre seguretat) 18,0 16,1 
 Incivisme i convivència 1,7 2,3 
 Drogues, drogoaddictes i alcohol 0,9 1,1 
 Trànsit 1,6 2,1 
Inseguretats Vitals 7,1 7,1 
 La salut (accidents i malalties) 1,6 1,8 
 Inseguretats econòmiques 5,4 5,3 
Institucions públiques relacionades amb la seguretat 4,8 7,5 
 Falta policia/Vigilància/Recursos 2,6 4,5 
 
Funcionament de les institucions públiques (policia, justícia, 
lleis,...) 2,1 3,0 
Altres  2,3 2,4 
Total 100,0 100,0 
 
  
 106
1.6. Desigual construcció de la seguretat 
 
El sentiment de 
seguretat es 
distribueix de manera 
desigual entre els 
ciutadans. 
 
El sentiment de seguretat es distribueix de manera desigual entre els ciutadans. 
Més enllà de ser un reflex de l’estat objectiu de la seguretat al territori on viuen, 
també es veu afectat per les característiques personals i les seguretats vitals de la 
població que els viu (econòmiques, polítiques, socials, culturals, etc.). El grau de 
vulnerabilitat i les experiències recents de victimització són variables que també 
poden incidir en la vivència de la seguretat ciutadana. 
L’EVB s’aproxima a la construcció social de la seguretat ciutadana a Barcelona 
analitzant les característiques sociodemogràfiques de les persones que 
consideren insuficient el nivell de seguretat al seu barri és (avaluen el nivell de 
seguretat ciutadana amb notes que queden per sota dels cinc punts). 
 
El percentatge de 
dones i d’homes que 
suspenen el nivell de 
seguretat és similar. 
Gènere 
El percentatge de persones que consideren insuficient el nivell de seguretat del 
seu barri és més alt entre les dones (18,6%) que entre els homes (16,7%).  
 
 
Gràfic 40. Percentatge de persones que valoren la seguretat del seu barri entre 0 i 4 segons 
gènere. Barcelona, 2010. 
18,616,7
0
10
20
30
Home Dona
%
 
 
  
 107
 
Els joves consideren 
que la seguretat és 
insuficient amb menor 
freqüència que la resta 
de grups d’edat. 
Grup d’edat 
La percepció de seguretat varia amb l’edat. El percentatge de joves que 
consideren el nivell de seguretat insuficient és sensiblement menor que entre la 
resta de grups d’edat. El 10,4% dels joves de 16 a 29 anys suspenen el nivell de 
seguretat del seu barri, i aquesta proporció es situa al voltant del 20% a la resta 
de grups d’edat. 
 
Gràfic 41. Percentatge de persones que valoren la seguretat del seu barri entre 0 i 4 segons 
grup d’edat. Barcelona, 2010. 
19,619,219,0
10,4
0
10
20
30
16-29 30-44 45-64 65 o més
%
 
La proporció dels que 
consideren insuficient 
la seguretat és major 
entre les persones 
amb uns menors 
nivells d’estudis. 
Nivell d’estudis 
El nivell d’estudis també incideix en la vivència de seguretat. La proporció de 
persones que suspenen el nivell de seguretat del seu barri és major entre les 
persones amb uns nivells d’estudis més baixos (sense estudis, 25,5%, i amb 
estudis primaris, 23,6%) que entre les persones amb estudis secundaris (17,0%) o 
universitaris (15,4%). 
 
Gràfic 42. Percentatge de persones que valoren la seguretat del seu barri entre 0 i 4 segons 
nivell d’estudis. Barcelona, 2010. 
23,6
25,5
15,4
17,0
0
10
20
30
Sense estudis Primaris Secundaris Universitaris
%
 
  
 108
 
 
La proporció dels que 
consideren insuficient 
la seguretat és major 
entre les persones 
amb uns menors 
nivells d’ingressos. 
Nivell d’ingressos 
El nivell d’ingressos intervé en la vivència de seguretat. El sentiment d’inseguretat 
sol afectar amb més freqüència als sectors de població amb uns nivells 
d’ingressos més baixos. En canvi les persones amb més ingressos són també les 
que compten amb unes majors seguretats previsibles.  
A mesura que incrementen els ingressos familiars dels entrevistats disminueix la 
proporció de barcelonins que consideren que el nivell de seguretat al seu barri és 
insuficient. Una de cada quatre persones amb uns ingressos familiars per sota 
dels 600 euros suspenen el nivell de seguretat del seu barri (25,9%). Són el 19,6% 
entre els que ingressen de 600 a 1.200 euros i el 17,9% entre els que diuen que a 
la seva llar s’ingressen de 1.200 a 1.800 euros. 
El percentatge de persones que suspenen la seguretat és menor entre els que 
declaren uns ingressos més elevats, el 15,3% entre els que diuen de 1.800 a 2.400 
euros i el 15,0% dels que ingressen més de 2.400 euros. 
 
 
Gràfic 43.  Percentatge de persones que valoren la seguretat del seu barri entre 0 i 4 segons 
nivell d’ingressos. Barcelona, 2010. 
 
15,015,3
17,919,6
25,9
0
10
20
30
Menys de 600
Euros
De 600-1200
Euros
De 1200-1800
Euros
De 1.800-2.400
Euros 
Més de 2.400
Euros
%
 
 
  
 109
 
 
Les persones que es 
dediquen a les tasques 
de la llar perceben un 
nivell de seguretat 
insuficient amb més 
freqüència que la resta 
de col·lectius. 
Situació professional 
La situació professional és una variable molt relacionada amb la renda, l’edat i el 
sexe, i ofereix variacions significatives en relació a la vivència de seguretat. Hi ha 
una major proporció de persones que consideren que el nivell de seguretat del 
seu barri és insuficient entre aquells que es dediquen a les tasques de la llar 
(23,8%). Els jubilats i pensionistes (19,9%) i les persones aturades (18,3%) 
suspenen més el nivell de seguretat que les persones ocupades (17,3%). I són 
menys els estudiants, majoritàriament joves, que consideren insuficient el nivell 
de seguretat del seu barri (10,4%). 
 
Gràfic 44. Percentatge de persones que valoren la seguretat del seu barri entre 0 i 4 segons 
situació professional. Barcelona, 2010. 
10,4
17,3 18,3
19,9
23,8
0
10
20
30
Es
tu
di
an
t
Ac
tiu
 o
cu
pa
t
Ac
tiu
 e
n 
at
ur
Ju
bi
la
t/
pe
ns
io
ni
st
a
Ta
sq
ue
s d
e 
la 
lla
r
%
 
 
 
El 31,2% de les 
persones que han patit 
un fet de victimització 
al seu barri de 
residència en 
suspenen la seguretat. 
Les experiències de victimització 
L’experiència d’haver patit un fet delictiu modifica la vivència de seguretat.  
• El 31,2% de les persones que han patit un fet de victimització al seu barri en 
suspenen el nivell de seguretat.  
• Aquest percentatge és el 15,1% entre la resta d’entrevistats.  
 
  
 110
 
 
Gràfic 45. Percentatge de persones que valoren la seguretat del seu barri entre 0 i 4  
segons victimització al propi barri. Barcelona, 2010. 
15,1
31,2
0
10
20
30
40
Víctimes al pròpi barri No víctimes/Víctimes a un
altre barri
%
 
  
 111
 
       2. LA PERCEPCIÓ DE CIVISME A BARCELONA 
 
2.1. La percepció del nivell de civisme 
 
La valoració del nivell 
de civisme al barri és 
més alta que per a la 
resta de la ciutat. 
 
L’EVB demana als entrevistats que avaluïn en una escala de 0 (no n’hi ha gens) a 
10 (n’hi ha molt) el nivell de civisme. En els tres últims anys aquesta mesura 
contempla la doble perspectiva del barri on es viu i de la resta de la ciutat.  
Enguany, els veïns de Barcelona han valorat, de mitjana, el nivell de civisme al 
barri amb una nota de 5,8 punts. La valoració respecte la ciutat és lleugerament 
més baixa (5,4). Igual que amb la seguretat, la percepció del nivell de civisme 
sembla major al propi barri, que és l’espai conegut, on les relacions de veïnatge i 
de comunitat són possibles. El nivell de civisme sembla menor a la resta de la 
ciutat, menys coneguda i massificada, i on sovint sorgeixen dificultats a l’hora de 
conèixer les persones que utilitzen i viuen els seus espais.  
 
Gràfic 46. Percepció del nivell de civisme al barri i a la ciutat. Barcelona, 2010. 
 
5,8 5,4
0
2
4
6
8
10
M
it
ja
n
a 
(0
-1
0
)
Barri Ciutat
 
Seguint la tendència 
dels últims anys, la 
valoració del nivell de 
civisme al barri ha 
disminuït 
lleugerament. 
Evolució del nivell de civisme 
Seguint la tendència dels últims anys, enguany la valoració del nivell de civisme a 
Barcelona ha disminuït lleugerament respecte l’any passat.  
També disminueix el nivell de civisme a la ciutat, que sempre ha quedat per sota 
les avaluacions referides al barri.  
 
 
  
 112
 
 
Gràfic 47. Percepció del nivell de civisme al barri i a la ciutat, Barcelona 2004-2010 
 
5,85,96,06,05,86,1
6,9
5,45,65,5
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
2004* 2005* 2006* 2007* 2008 2009 2010
M
it
ja
n
a 
(0
-1
0
)
Barri Ciutat
 
(*) Nota: De 2004 a 2007 es preguntava pel lloc on viu 
 
 
 
 
Els veïns de Ciutat Vella 
valoren amb notes més 
baixes el nivell de 
civisme al barri, seguits 
dels veïns de Sants-
Montjuïc i Nou Barris. 
Els barris de Sarrià-Sant 
Gervasi i Les Corts 
reben les avaluacions 
més altes pel seu nivell 
de civisme. 
El nivell de civisme al barri i a la ciutat segons districte 
L’avaluació del nivell de civisme segueix pautes molt similars a les que es poden 
observar en quant a la percepció del nivell de seguretat.  
Els veïns de tots els districtes avaluen per sobre el nivell de civisme al barri que a 
la resta de la ciutat, excepte a Ciutat Vella. Els veïns d’aquest districte “suspenen” 
el nivell de civisme del barri (4,4 punts) i avaluen el civisme de la ciutat amb una 
mitjana de 5,4 punts. En la resta de districtes les puntuacions del nivell de civisme 
al barri superen els cinc punts de mitjana  Les més altes són les dels veïns de 
Sarrià-Sant Gervasi (6,5) i Les Corts (6,5). Les més baixes són les dels veïns de 
Sants-Montjuïc (5,1) i Nou Barris (5,5). 
Les diferències són menors en parlar del nivell de civisme a la ciutat. Les 
avaluacions oscil·len entre els 5,3 i els 5,6 punts.  
 
  
 113
 
Mapa 10. Percepció del nivell de civisme al barri segons districte. Barcelona, 2010. 
 
 
 
Taula 51. Percepció del nivell de civisme al barri i a la ciutat segons districtes. Barcelona, 2010. 
 
 Barri Ciutat 
Ciutat Vella 4,4 5,4 
L’Eixample 6,0 5,3 
Sants-Montjuïc 5,1 5,3 
Les Corts 6,5 5,5 
Sarrià-Sant Gervasi 6,5 5,3 
Gràcia 6,1 5,5 
Horta-Guinardó 6,1 5,6 
Nou Barris 5,5 5,5 
Sant Andreu 5,8 5,4 
Sant Martí 5,8 5,6 
Barcelona 5,8 5,4 
 
  
 114
 
2.2. L’evolució del civisme el darrer any 
 
La majoria dels veïns 
de Barcelona 
consideren que el 
civisme segueix igual 
que l’any passat, tant 
al barri com a la ciutat. 
 
L’EVB recull l’opinió dels entrevistats sobre quina ha estat l’evolució del civisme al 
seu barri i a la ciutat en l’últim any.  
• Més de la meitat dels barcelonins consideren que el civisme al barri segueix 
igual ara que l’any passat, tant al barri (58,9%) com a la ciutat (54,9%). 
• Tanmateix, la proporció de persones que consideren que el nivell de civisme 
ha empitjorat supera a la dels que creuen que ha millorat. El 24,4% de 
barcelonins pensen que el civisme ha empitjorat al seu barri i el 29,7% ho 
pensen del conjunt de la ciutat.  
 
 
Gràfic 48. Evolució del civisme al barri i a la ciutat. Barcelona, 2010. 
 
14,4
58,9
2,3
12,2
54,9
3,2
24,4 29,7
0
20
40
60
80
100
Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat Ns/nc
%
Barri Ciutat
 
 
El nivell de civisme rep 
avaluacions similars en 
els darrers anys. 
Evolució del civisme el darrer any: 2006-2010 
En el darrers anys no s’observen grans diferències en la percepció sobre l’evolució 
del civisme al barri i a la ciutat, tot i que enguany s’observa un lleu augment en la 
proporció d’entrevistats que consideren que el civisme ha empitjorat, tant al barri 
com a la ciutat.   
 
  
 115
 
Gràfic 49.Evolució del civisme al barri el darrer any. Barcelona, 2006-2010. 
0
20
40
60
80
100
2006 (1) 2007 (1) 2008 2009 2010
%
Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat Ns/nc
 
(1) Nota: En les edicions de 2006 i 2007 es preguntava pel lloc on viu 
 
Gràfic 50. Evolució del civisme a la ciutat el darrer any. Barcelona, 2008-2010. 
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010
%
Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat Ns/nc
 
 
En tots els districtes la 
percepció més estesa 
és que el civisme 
segueix igual, seguida 
per la sensació 
d’empitjorament. 
Evolució del civisme el darrer any als districtes 
• En tots els districtes, l’opinió més estesa és que el civisme segueix igual en el 
barri on es viu. És més freqüent a Les Corts (68,6%), Sarrià-Sant Gervasi 
(65,4%), Gràcia (63,0%) i l’Eixample (62,4%). Pel que fa a la resta, en tots els 
districtes hi ha més sensació d’empitjorament que de millora. Aquestes 
diferències són majors a Sants-Montjuïc  (35,1% vs. 16,7%) i Ciutat Vella 
(32,1% vs. 11,1%). D’altra banda, Nou Barris destaca per l’elevada percepció 
de millora (19,5%).   
• Respecte el nivell de civisme a la ciutat, a tots els districtes són més els veïns 
que consideren que ha empitjorat en el darrer any que els que creuen que ha 
millorat. 
 
  
 116
 
 
 
Taula 52. Evolució del civisme al barri el darrer any segons districte de residència.   
Barcelona, 2010. 
 
 
Ha millorat 
(%) 
Segueix igual 
(%) 
Ha empitjorat 
(%) 
Ns/nc 
(%) 
Ciutat Vella 11,1 53,9 32,1 2,9 
L'Eixample 11,5 62,4 23,4 2,7 
Sants-Montjuïc 16,7 46,1 35,1 2,1 
Les Corts 12,6 68,6 18,0 0,7 
Sarrià-Sant Gervasi 11,1 65,4 22,6 0,9 
Gràcia 13,5 63,0 20,6 3,0 
Horta-Guinardó 16,1 60,2 21,2 2,5 
Nou Barris 19,5 51,3 25,9 3,3 
Sant Andreu 14,6 61,3 22,1 2,1 
Sant Martí 16,0 60,5 21,5 2,0 
Barcelona 14,4 58,9 24,4 2,3 
 
 
Taula 53. Evolució del civisme a la ciutat el darrer any segons districte de residència. 
Barcelona, 2010. 
 
 Ha millorat 
(%) 
Segueix igual 
(%) 
Ha empitjorat 
(%) 
Ns/Nc 
(%) 
Ciutat Vella 11,7 59,0 24,4 4,9 
L'Eixample 9,6 54,6 32,9 3,0 
Sants-Montjuïc 13,9 49,6 33,3 3,3 
Les Corts 8,6 58,0 31,2 2,2 
Sarrià-Sant Gervasi 8,4 52,7 36,3 2,7 
Gràcia 10,5 57,7 28,1 3,7 
Horta-Guinardó 15,3 54,3 26,4 4,0 
Nou Barris 15,3 52,5 28,1 4,1 
Sant Andreu 13,9 53,5 30,1 2,5 
Sant Martí 12,7 59,6 25,2 2,5 
Barcelona 12,2 54,9 29,7 3,2 
 
  
 117
      3. LA VALORACIÓ DEL SERVEI POLICIAL 
 
3.1. Valoració del servei policial a Barcelona 
 
Els veïns de Barcelona 
valoren la PG-ME amb 
6,4 punts de mitjana, i 
amb 5,9 punts els 
serveis que presta la 
Guàrdia Urbana. 
 
Un dels objectius de l’EVB consisteix en estudiar la percepció que tenen els 
ciutadans del servei que ofereixen els serveis policials que operen a la ciutat: la 
Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra (PG-ME) i la Guàrdia Urbana (GU). 
L’EVB mesura l’opinió dels barcelonins sobre la Policia a partir de la valoració dels 
serveis policials en una escala de 0 (són pèssims) a 10 (són excel·lents).  
Els serveis de la  PG-ME reben avaluacions més altes que els de la Guàrdia 
Urbana. La PG-ME rep una valoració mitjana de 6,4 punts mentre que la Guàrdia 
Urbana ha estat de 5,9 punts. Ambdues valoracions es mantenen en un nivell 
similar al dels últims anys.  
 
Gràfic 51. Valoració global de la PG-ME i la Guàrdia Urbana. Barcelona, 2010 
6,4 5,9
0
2
4
6
8
10
PG-ME Guàrdia urbana
A
va
lu
ac
ió
 (
0
-1
0
)
 
Gràfic 52. Valoració global de la PG-ME i la Guàrdia Urbana. Barcelona, 2005-2010 
6,46,36,46,36,56,6
5,95,95,95,65,65,6
0
2
4
6
8
10
2005 2006 2007 2008 2009 2010
A
va
lu
ac
ió
 (
0
-1
0
)
PG-ME Guàrdia Urbana
 
  
 118
 
3.2. Els contactes amb la PG-ME 
 
El 2009 el 19,6% dels 
barcelonins es van 
dirigir a la PG-ME 
mentre que el 12,6% 
van ser contactats per 
aquest servei policial 
 
L’EVB mesura la proporció de barcelonins que es van dirigir personalment o 
telefònicament a la PG-ME per demanar ajut o informar d’algun problema el 
darrer any, així com el volum de població que va aturar o contra la que va 
presentar una denúncia de trànsit o administrativa la PG-ME.  
• El 19,6% dels barcelonins es van dirigir a la PG-ME durant el 2009 per 
demanar ajut o informar d’algun fet.  
• El 12,6% van tenir contacte amb la PG-ME perquè aquesta els va aturar en un 
control de trànsit o per motiu d’una denúncia.  
Per tant, els contactes amb la PG-ME són més freqüents com a resultat de la 
iniciativa de la pròpia ciutadania que com a resultat de les tasques de control i de 
vigilància que resulten a iniciativa del propi servei policial.  
 
Gràfic 53. Índex de contacte amb la PG-ME*. Barcelona, 2009 
19,6
12,6
0
10
20
30
Iniciativa del ciutadà Iniciativa de la PG-ME
%
 
*.- Nota: No inclou els entrevistats que van denunciar un fet delictiu al 
mòdul de victimització. 
 
  
 119
 
 
Incrementen els 
contactes dels 
ciutadans amb la PG-
ME. 
Evolució dels contactes amb la PG-ME 
En els darrers anys han augmentat paulatinament els contactes amb la PG-ME a 
iniciativa del ciutadà. L’any 2006 el 17,7% dels barcelonins es va dirigir a la PG-ME 
per demanar ajut o informació. Enguany aquest percentatge ha arribat al 19,6%.  
Els contactes a iniciativa de la PG-ME seguien la mateixa tendència alcista. El 
2009, però, s’ha produït un decrement d’aquest tipus de contacte i han passat del 
14,7% l’any 2008 al 12,6%.  
 
Gràfic 54. Índex de contacte amb la PG-ME. Barcelona, 2006-2009 
19,619,318,217,7
12,614,714,212,8
0
10
20
30
2006 2007 2008 2009
%
Iniciativa del ciutadà Iniciativa de la PG-ME
 
 
 
Denunciar fets 
delictius i demanar 
ajuda són els 
principals motius de 
contacte de la 
ciutadania amb la PG-
ME. 
 
La PG-ME contacta 
amb els ciutadans 
sobretot als controls 
de trànsit. 
Els motius de contacte amb la PG-ME 
Els motius de contacte amb la Policia varien en funció de a qui pertany la 
iniciativa, el ciutadà o la policia. 
• A iniciativa del ciutadà: Entre el 19,6% dels barcelonins que han contactat 
amb la PG-ME l’any 2009, el principal motiu ha estat denunciar un fet delictiu 
(43,1%). El 26,5% dels contactes es produeixen per queixar-se d’algun 
comportament molest i són menys els contactes per demanar ajuda (16,8%) o 
informació (11,7%). 
• A iniciativa de la PG-ME: El 80,3% dels barcelonins que van ser interpel·lats 
per la PG-ME al llarg de 2009, van contactar-hi en un control de trànsit a les 
carreteres. El 16,6% van contactar per motiu d’una denúncia de trànsit o 
administrativa.  
 
  
 120
 
 
Gràfic 55. Motiu de contacte amb la PG-ME a iniciativa del ciutadà (%).  
Barcelona, 2009 
 
Denunciar, 
avisar de fets 
delictius; 43,1Queixar-se 
d'algun 
comportament 
molest; 26,5
Demanar ajuda 
per qualsevol 
motiu; 16,8
Demanar 
informació; 
11,7
Altres; 1,1
Nc; 1,0
 
 
Gràfic 56. Motiu de contacte amb la PG-ME a iniciativa del ciutadà (%).  
Barcelona, 2009 
 
Control de 
trànsit a les 
carreteres; 80,3
Altres; 3,1
Denúncia de 
trànsit o 
administrativa; 
16,6
 
 
 
Es valoren amb una 
nota més alta els 
contactes quan és la 
policia qui es dirigeix a 
la població que quan 
el contacte és a 
iniciativa del ciutadà. 
Valoració dels contactes amb la PG-ME 
Els entrevistats que han entrat en contacte amb la PG-ME avaluen el servei 
policial rebut en l’escala de 0 (ha estat pèssim) a 10 (ha estat excel·lent). 
S’obtenen així les valoracions mitjanes dels contactes segons iniciativa i motiu. 
• La satisfacció amb el servei de la PG-ME és major quan és el propi servei 
policial el que contacta amb la població (6,5) que quan és la ciutadania la que 
sol·licita la seva intervenció (6,1). 
• La resposta a les demandes ciutadanes d’informació (7,0) o d’ajut (6,8) i les 
actuacions de la PG-ME en els controls de trànsit (7,0) són els contactes millor 
  
 121
valorats. La satisfacció és menor davant la resposta de la PG-ME en la 
denuncia de fets delictius (6,0) i de comportaments que resulten molestos 
(5,3). Les valoracions més baixes es donen quan els agents són els que 
denuncien a l’entrevistat (4,7 punts).  
 
 
Taula 54. Valoració dels contactes amb la PG-ME segons iniciativa i motiu. Barcelona, 2009 
 
 Avaluació 
Iniciativa del ciutadà 6,1 
Denunciar, avisar de fets delictius 6,0 
Demanar ajuda 6,8 
Queixar-se de comportaments molestos 5,3 
Demanar informació 7,0 
Iniciativa de la PG-ME 6,5 
Control de trànsit 7,0 
Denúncia de trànsit o administrativa 4,7