¢Núm. 146 / Pàg. 18 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
serció socio£-laboral del joves de 16 a 20 anys,
dividits en quatre lots:#
Lot número 1: Badalona£-Nord: La Pau,
Puigfred, Lloreda£-Montigalà, Bufalà£-Bonavista
i Morera£-Pomar.#
Lot número 2: Badalona£-Oest: Sant Crist,
Nova Lloreda i Sistrells.#
Lot número 3: Badalona£-Sud: Llefià, La
Salut i Sant Roc.#
Lot número 4: Badalona£-Est: Congrés, Pro-
grés, Centre£-Dalt de la Vila, Casagemes i
Canyadó.#
3. Tramitació, procediment i forma
d’adjudicació#
a) Tramitació: Ordinària.#
b) Procediment d’adjudicació: Obert.#
c) Forma d’adjudicació: Concurs.#
4. Pressupost base de licitació#
L’import total del tipus de licitació, a la
baixa, del contracte per a la seva totalitat és
de trenta£-vuit milions dos£-centes quaranta mil
pessetes (38.240.000 pessetes), IVA inclòs,
equivalents a dos£-cents vint£-i£-nou mil
vuit£-cents vint£-i£-set euros amb tres cèntims
(229.827,03 EUR), i per lots, també a la baixa,
és el següent:#
Lot número 1: Nou milions quatre£-centes
vuitanta mil pessetes (9.480.000 pessetes), IVA
inclòs, equivalents a cinquanta£-sis mil
nou£-cents setanta£-cinc euros amb noran-
ta£-cinc cèntims (56.975,95 EUR).#
Lot número 2: Nou milions cinc£-centes cinc
mil pessetes (9.505.000 pessetes), IVA inclòs,
equivalents a cinquanta£-set mil cent vint£-i£-sis
euros amb vint cèntims (57.126,20 EUR).#
Lot número 3: Deu milions dos£-centes cin-
quanta mil pessetes (10.250.000 pessetes),
IVA inclòs, equivalents a seixanta£-un mil
sis£-cents tres euros amb setanta£-quatre cèntims
(61.603,74 EUR).#
Lot número 4: Nou milions cinc mil pes-
setes (9.005.000 pessetes), IVA inclòs, equi-
valents a cinquanta£-quatre mil cent vint£-i£-un
euros amb catorze cèntims (54.121,14 EUR).#
5. Garanties#
a) La garantia provisional: Per aplicació de
l’article 36.2) de la LCAP, es dispensa als lici-
tadors de la constitució de la garantia pro-
visional.#
b) La garantia definitiva serà del 4% del
pressupost del contracte i podrà constituir£-se
per qualsevulla de les formes previstes a l’ar-
ticle 37 de la LCAP.#
6. Obtenció de documentació i informació#
a) Entitat: Institut Municipal de Promoció
de l’Ocupació.#
b) Domicili: C/ Sant Miquel, 34.#
c) Localitat i codi postal: Badalona£-08911.#
d) Telèfons: 93.483 28 35 i 93.384 01 42.#
Fax: 93.464 29 48.#
e) Data límit d’obtenció de documents i
d’informació: Vint£-i£-sis dies naturals següents
a la publicació de l’anunci al BUTLLETÍ OFICIAL
DE LA PROVÍNCIA.#
7. Requisits específics del contractista#
Segons allò estipulat al Plec de Clàusules
Administratives Particulars.#
8. Presentació de les ofertes o de les
sol·licituds de participació#
a) Data límit de presentació: Les proposi-
cions es presentaran durant els vint£-i£-sis dies
naturals següents a la publicació de l’anunci
al BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA, a comptar
des del següent a la publicació.#
b) Documentació a presentar: Està especi-
ficada a la clàusula X del Plec de Clàusules
Administratives Particulars.#
c) Lloc de presentació:#
1. Entitat: Institut Municipal de Promoció
de l’Ocupació.#
2. Dia i hora: De les 9 a les 13 hores.#
9. Obertura de les ofertes#
a) Entitat: Institut Municipal de Promoció
de l’Ocupació.#
b) Data i hora: Serà comunicada oportu-
nament als licitadors.#
10. Altres informacions#
Les especificades al Plec de Clàusules
Administratives Particulars i en el de Prescrip-
cions Tècniques.#
11. Despeses dels anuncis#
Seran a compte de l’adjudicatari.#
Badalona, 8 de juny de 1999.#
El Vicepresident de l’Institut Municipal de
Promoció de l’Ocupació, Francesc López i
Guardiola.#
0299023470
A
Bagà#
ANUNCI#
El senyor Jesús Borrellas Rodríguez, en nom
de l’empresa Fusteria El Pi, S.L., ha sol·licitat
llicència municipal per a l’obertura i funcio-
nament d’un establiment destinat a taller de
fusteria i ebanisteria, a l’idret conegut amb
el nom de ”Camp Sallent”, d’aquest municipi.#
Consegüentment es fa públic, en compli-
ment d’allò que disposa l’article 30.2 a) del
Reglament d’Activitats molestes, insalubres,
nocives i perilloses, de 30 de novembre de
1961, perquè si algú es considera afectat d’al-
guna manera per aquesta activitat, pugui pre-
sentar per escrit les observacions o reclama-
cions que estimi adients, durant el termini de
deu dies.#
Bagà, 31 de maig de 1999.#
L’Alcalde President de la C.G., Josep M.
Barrabés de Arribas.#
0299023296
A
Bagà#
ANUNCI#
La senyora Anna Tallada Palau, ha sol·licitat
llicència municipal per a l’obertura i funcio-
nament d’unes instal·lacions destinades a ”re-
sidència canina”, situades vora el torrent del
mig i del camí ral d’aquest municipi.#
Consegüentment es fa públic, en compli-
ment d’allò que disposa l’article 30.2 a) del
Reglament d’Activitats molestes, insalubres,
nocives i perilloses, de 30 de novembre de
1961, perquè si algú es considera afectat d’al-
guna manera per aquesta activitat, pugui pre-
sentar per escrit les observacions o reclama-
cions que estimi adients, durant el termini de
deu dies.#
Bagà, 31 de maig de 1999.#
L’Alcalde President de la C.G., Josep M.
Barrabés de Arribas.#
0299023297
A
Barberà del Vallès#
ANUNCI#
En compliment del que disposen els articles
124 del Reial Decret Legislatiu 781/86 i 285.1
de la Llei 8/1987, Municipal i de Règim Local
de Catalunya, es fa públic que la Comissió
de Govern d’aquest Ajuntament ha adjudicat
les obres de remodelació de la plaça d’Emili
Yglesias a l’empresa Edificacions i Obres Prim,
S.L., per un import de 57.493.660 pessetes,
IVA inclòs.#
Barberà del Vallès, 2 de juny de 1999.#
L’Alcalde, José Antonio Robles Serrano.#
0299023286
A
Barcelona#
ANUNCI#
De conformitat amb l’article 66 del Regla-
ment d’obres, activitas i serveis dels ens locals
es fa públic tot seguit el text de l’Ordenança
dels usos del paisatge urbà a la ciutat de Bar-
celona, aprovada definitivament per acord del
Consell Plenari en data 26 de març de 1999.#
ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE
URBÀ DE LA CIUTAT DE BARCELONA#
ÍNDEX#
EXPOSICIÓ DE MOTIUS#
TÍTOL PRIMER#
DISPOSICIONS GENERALS#
CAPÍTOL I#
ABAST I FINALITATS#
CAPÍTOL II#
DEFINICIONS#
CAPÍTOL III#
ZONIFICACIÓ#
CAPÍTOL IV#
SOTMETIMENT A LLICÈNCIA MUNICIPAL PRÈVIA#
TÍTOL SEGON#
USOS PÚBLICS DEL PAISATGE URBÀ#
TÍTOL TERCER#
USOS PRIVATS DEL PAISATGE URBÀ#
CAPÍTOL I#
ÚS NATURAL DEL PAISATGE#
Secció 1a. Disposicions generals#
Secció 2a. Usos del paisatge sobre espais
públics#
¢Núm. 146 / Pàg. 1919 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
Subsecció 1a. Preliminar#
Subsecció 2a. Construccions fixes#
Subsecció 3a. Tanques i protec-
cions d’obres#
Subsecció 4a. Instal·lacions i acti-
vitats no sedentàries#
Secció 3a. Usos del paisatge sobre les cons-
truccions#
Subsecció 1a. Façanes. Disposi-
cions comunes#
Subsecció 2a. Façanes. Planta
baixa#
Subsecció 3a. Façanes. Plantes
pis#
Subsecció 4a. Façanes. Coronament#
Subsecció 5a. Mitgeres#
Subsecció 6a. Terrats i cobertes#
Secció 4a. Usos del paisatge als espais lliures#
Secció 5a. Usos del paisatge sobre l’espai aeri#
Secció 6a. Usos del paisatge en altres situa-
cions#
Secció 7a. Infraestructures de comunicació#
Subsecció 1a. Regla general#
Subsecció 2a. Requisits i limitacions#
Subsecció 3a. Llicències#
CAPÍTOL II#
ÚS EXCEPCIONAL DEL PAISATGE#
Secció 1a. Disposicions generals#
Secció 2a. Atorgament de l’autorització pai-
satgística en propietats privades#
Secció 3a. Utilització d’elements del domini
públic#
Secció 4a. Conveni de col·laboració#
Secció 5a. Efectes de l’autorització#
TÍTOL QUART#
INFRACCIONS I SANCIONS#
CAPÍTOL I#
DISPOSICIONS GENERALS#
CAPÍTOL II#
INFRACCIONS#
CAPÍTOL III#
RESPONSABLES, SANCIONS, I PROCEDIMENT
SANCIONADOR#
DISPOSICIONS ADDICIONALS#
Primera. Plànol de zonificació#
Segona. Esdeveniments excepcionals#
3. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES#
3. DISPOSICIONS DEROGATÒRIES#
1. DISPOSICIÓ FINAL#
ANNEXOS#
1. Plànol de zonificació#
2. Rètols bandera homologats#
3. Model del Certificat de Seguretat#
ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE
URBÀ DE LA CIUTAT DE BARCELONA#
EXPOSICIÓ DE MOTIUS#
1. El paisatge urbà és un dels elements del
medi ambient urbà necessitat de protecció per
a garantir a tots els habitants de la ciutat una
adequada qualitat de vida. Per això, el paisatge
urbà constitueix un interès col·lectiu la satis-
facció del qual és atribuïda per l’ordenament
jurídic al municipi, en funció de l’abast local
d’aquest interès. #
2. El paisatge urbà, com a límit ambiental
de les construccions i instal·lacions, diferent
de les normes i plans urbanístics, té el fona-
ment legal de caràcter bàsic en l’art. 138 del
TRLS 1992, encara vigent, i en els articles 107
i 247.1 del DL 1/1990, de les disposicions
urbanístiques vigents a Catalunya. El paisatge
urbà és, doncs, en el nostre ordenament jurí-
dic, un concepte mediambiental, sense obli-
dar el seu indefugible aspecte urbanístic. La
diferència entre ambdós aspectes juridicoma-
terials rau, fonamentalment, en el fet que els
límits derivats de les normes urbanístiques a
través dels plans responen a una visió anti-
cipada de la ciutat mentre que els límits impo-
sats per les normes ambientals del paisatge
urbà es localitzen en la realitat física de la
ciutat com un resultat de la seva història, sense
que això impliqui, tanmateix, el seu estan-
cament.#
3. El contingut material del paisatge urbà
no està malauradament desplegat en la legis-
lació sectorial mediambiental ni urbanística,
estatal ni autonòmica. Això ha plantejat la
conveniència d’una regulació municipal. La
possibilitat d’una regulació d’aquesta natura-
lesa es fonamenta en la competència muni-
cipal en matèria urbanística i també en matèria
de medi ambient (art. 25, 26 i 28 LBRL), així
com en la presència d’un interès municipal
inequívoc. La potestat d’ordenança dels ajun-
taments, com a principal manifestació de l’au-
tonomia local, pot exercir£-se en el marc de
la llei (art. 4.2 de la Carta Europea de l’Au-
tonomia Local) i no només en execució d’una
llei que li serveixi de cobertura. En particular,
la potestat d’ordenança de l’Ajuntament de
Barcelona ha rebut un reconeixement explícit
en els articles 26 i 82 de la llei 22/1998, de
30 de desembre, de la Carta municipal de
Barcelona.#
4. En el desplegament material del concep-
te de paisatge urbà s’han diferenciat, des de
la perspectiva dels drets dels ciutadans, tres
nivells: a) el dret col·lectiu dels ciutadans al
paisatge urbà heretat de les generacions pre-
cedents com un dels elements del medi
ambient urbà (art. 45.1 CE); b) el dret indi-
vidual de les persones que es troben en una
situació molt determinada respecte del pai-
satge urbà i c) el dret individual que, tan sols
per raons d’interès públic, sorgeix en els
comptats supòsits d’obertura expressa, mitjan-
çant un acte administratiu general, a un gau-
diment excepcional del paisatge urbà. Aquests
tres nivells són tinguts en compte en la regu-
lació municipal i cada un d’ells desplega la
seva eficàcia institucional com una manifes-
tació diferenciada del dret al gaudi del pai-
satge urbà, en perfecte equilibri entre ells.#
5. El dret col·lectiu a gaudir del paisatge
urbà constitueix un límit, fins i tot constitu-
cional, per a qualsevol de les formes dels pos-
sibles drets individuals que en un segon i tercer
nivell regula l’Ordenança. El gaudiment del
paisatge urbà que deriva d’un dret preexistent
a la intervenció municipal es qualifica com
a ús natural, compatible per definició amb el
dret col·lectiu abans esmentat. Per contra, el
dret que, en determinades circumstàncies
d’interès públic, pot néixer d’un acte admi-
nistratiu general d’obertura a l’ús excepcional,
suposa, en principi, una restricció temporal
del dret col·lectiu que exigeix una reparació
ambiental per tal de garantir aquell equilibri.#
6. L’ús natural del paisatge respon a la pers-
pectiva urbanística de control de la conser-
vació i desenvolupament de la ciutat en deter-
minats aspectes que podrien afectar la seva
percepció visual i estètica (art. 107 en relació
a l’art. 247.1 del DL 1/1990). Per tant, la tèc-
nica d’intervenció administrativa no és altra
que la llicència urbanística tradicional, sot-
mesa a termini en el cas de la llicència de
publicitat com a subespècie d’aquesta. Tan-
mateix, en el contingut de la llicència urba-
nística cal tenir en compte, a més de les nor-
mes urbanístiques materials, les normes d’a-
questa Ordenança encaminades a garantir
l’harmonia i les perspectives del paisatge urbà.
L’ús excepcional del paisatge urbà es refereix
a formes de gaudiment del paisatge, en prin-
cipi prohibides, que tanmateix es permeten
en circumstàncies molt limitades i per causes
d’interès públic perfectament objectivades en
l’Ordenança. La distinció entre l’ús natural i
l’ús excepcional no rau, en definitiva, en una
diferent naturalesa de cada llicència o auto-
rització, en ambdós casos reglada, ni en el
seu doble fonament jurídic (urbanístic i
ambiental), sinó en el fet que l’ús excepcional
només es permet en els supòsits d’interès
públic que l’Ordenança predetermina quan,
a més, es dicti un acte administratiu d’inter-
medi entre l’Ordenança i l’autorització, que
opera com acte d’obertura a l’ús excepcional
en determinades condicions. #
7. En atenció a les característiques arqui-
tectòniques i comercials dels diferents indrets
de la ciutat, s’han fixat, en alguns casos, dife-
rents graus de densitat interventora en l’ús
natural del paisatge urbà, estructurats territo-
rialment en zones. Aquestes zones queden
delimitades segons un plànol de zonificació
per cada Districte, que s’adjunta com a annex
a l’Ordenança. Es distingeix, així, entre les nor-
mes d’aplicació general a tota la ciutat, mentre
no es digui una altra cosa en l’Ordenança,
i les normes especials, pròpies de les zones
de prohibició, de restricció o de transició,
segons el major o menor grau d’intervenció
administrativa atorgat a l’Administració muni-
cipal per al manteniment d’un paisatge urbà
harmònic, estètic i respectuós amb les pers-
pectives de les construccions historicoartísti-
ques, tradicionals i típiques.#
8. L’ús excepcional està sotmès a les limi-
tacions següents: a) Només podrà tenir lloc
en cas de rehabilitació de façanes i en els
casos en què es dictin actes administratius
generals d’obertura a aquest tipus d’ús. b)
Durada temporal de l’ús. c) Obligació de la
reparació de l’impacte ambiental sobre el dret
col·lectiu dels ciutadans a gaudir del paisatge
urbà com a patrimoni comú en proporció a
l’esmentat impacte i al rendiment de què sigui
susceptible l’ús excepcional; d) Existència
¢Núm. 146 / Pàg. 20 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
d’un marge d’apreciació municipal en l’ator-
gament de l’autorització corresponent en fun-
ció del interès públic manifestat amb caràcter
previ mitjançant l’acte administratiu general
i en funció de l’impacte temporalment sos-
tenible i la seva reparació. e) Canalització de
l’autorització ambiental a través de la tècnica
convencional, si bé tindrà un caràcter potes-
tatiu. L’Administració municipal autolimita, a
través del conveni, la seva potestat d’aprecia-
ció a benefici de la persona que reuneixi els
requisits reglamentaris o resulti escollida en
cas de licitació. A l’ensems, ambdues parts
quantifiquen l’alea de la reparació ambiental
evitant els conflictes que podrien sorgir per
aquesta causa.#
9. D’acord amb el principi de la igualtat,
l’autorització de l’ús excepcional del paisatge
urbà a través de béns de domini públic exigeix
els tràmits licitatoris en cas que l’Administra-
ció municipal limiti la concurrència. La lici-
tació, però, es regirà per les normes especials
de preparació i adjudicació establertes en
l’Ordenança, distintes de les que regula per
als contractes típics de legislació de contractes
de les administracions públiques, atesa la
naturalesa atípica del conveni. Paral·lelament,
l’autorització de l’ús excepcional del paisatge
urbà a través de béns de particulars serà el
resultat de l’acabament del procediment que
haurà de seguir a la seva sol·licitud.#
10. Són elements del paisatge urbà els
espais públics, les construccions (sobretot les
que integren el patrimoni cultural), els espais
lliures d’edificació £–edificables o no£– i l’espai
aeri. Els agents contaminants d’aquests ele-
ments són els que afecten, sobretot, la per-
cepció visual, estètica i de seguretat (façanes
del edificis, publicitat, antenes, tendals i qual-
sevol altra instal·lació accessòria a les cons-
truccions o a la resta d’elements del paisatge
urbà).#
11. L’Ordenança s’estructura, així, en qua-
tre títols (Disposicions generals, Usos públics
del paisatge urbà, Usos privats del paisatge
urbà, i Infraccions i sancions), unes disposi-
cions addicionals, unes disposicions transitò-
ries, unes disposicions derogatòries i una dis-
posició final. En conseqüència, queden refoses
i actualitzades i, per tant, derogades les Orde-
nances següents:#
£—Publicitat i instal·lacions publicitàries.#
£—Instal·lació d’antenes.#
£—Conservació dels paraments exteriors
dels edificis.#
12. Aquesta Ordenança té el caràcter de
norma especial en relació a l’Ordenança
metropolitana d’edificació que continua en
vigor.#
TÍTOL PRIMER#
DISPOSICIONS GENERALS#
CAPÍTOL I#
ABAST I FINALITATS#
Article 1#
Abast i àmbit d’aplicació#
1. En el marc de la competència ambiental
i urbanística atribuïda als municipis, s’esta-
bleixen en aquesta Ordenança les normes
reguladores de la protecció i foment del pai-
satge urbà, així com també el règim dels usos
dels seus elements en un sistema de desen-
volupament urbà sostenible.#
2. Se sotmeten a l’àmbit d’aplicació d’a-
questa Ordenança, d’una banda, els usos o
activitats públiques i privades que es pro-
dueixin en el terme municipal de Barcelona
i que incideixin en el paisatge urbà de la ciutat
i, d’una altra, els aspectes concrets relatius
a la conservació i manteniment dels paraments
exteriors dels edificis.#
Article 2#
Finalitat i objecte#
Aquesta Ordenança regula el dret col·lectiu
dels ciutadans a gaudir d’un paisatge urbà har-
mònic, així com també el dret individual a
utilitzar£-lo en el seu interès sempre que la
intensitat d’aquesta utilització no trenqui l’har-
monia o desfiguri les perspectives dels con-
junts urbans que integren la ciutat, sobretot
en els seus aspectes historicoartístics típics i
tradicionals.#
Aquesta Ordenança té per objecte espe-
cífic:#
1. La protecció, el manteniment i la millora
dels valors fonamentals del paisatge urbà, i
la imatge de la ciutat de Barcelona.#
2. La protecció, la conservació, la valora-
ció, la restauració, l’acreixement, la difusió
i el foment i defensa dels valors artístics, his-
tòrics, arqueològics, típics o tradicionals del
patrimoni arquitectònic de la ciutat, i dels seus
elements naturals i urbans d’interès.#
3. El suport i l’impuls de l’ús ordenat i
racional del paisatge urbà, com a instrument
decisiu per a la conservació de l’entorn.#
4. El desenvolupament de la participació
de la societat civil i del sector privat, tant en
la responsabilitat del manteniment com en la
directa recuperació del paisatge.#
5. La coordinació de totes les parts que
intervenen en el modelatge del paisatge urbà.#
6. El respecte al caràcter dinàmic del pai-
satge urbà, amb la introducció del concepte
de gestió, tant dels usos públics com dels usos
privats que el conformen.#
7. La protecció específica dels elements
fonamentals del paisatge urbà, com també els
paraments exteriors dels edificis.#
CAPÍTOL II#
DEFINICIONS#
Article 3#
El paisatge urbà com a dret col·lectiu#
1. El paisatge urbà és un valor ambiental,
jurídicament protegible, constituït per un con-
junt d’elements naturals o culturals, públics
o privats, temporals o permanents, de caràcter
sensorial, configuradors d’una determinada
imatge de ciutat.#
2. El paisatge urbà com a element ambien-
tal digne de protecció respon a la consciència
cultural, estètica i de seguretat dels habitants
de la ciutat en cada moment històric.#
3. L’Ajuntament té competència, d’acord
amb l’art. 26 i 28 de la LBRL, l’art. 138 del
TRLS de 1992 i l’art. 107 del DL 1/1990, de
12 de juliol que aprova la refosa de les dis-
posicions urbanístiques de Catalunya per a la
regulació de l’ús del paisatge urbà, tant en
el cas en què els elements que li serveixin
de suport siguin de naturalesa pública com
en el de propietat privada.#
4. Els veïns tenen el dret al manteniment
i a la millora dels nivells de qualitat del pai-
satge urbà exigibles d’acord amb els ordena-
ments estatal i autonòmic vigents i aquesta
ordenança.#
5. Al mateix temps, tots el veïns i, en espe-
cial, els que siguin agents contaminants poten-
cials, inclosa l’Administració municipal i les
altres administracions públiques, tenen el deu-
re de complir les normes contingudes en
aquesta Ordenança.#
Article 4#
Ús natural del paisatge urbà#
1. L’ús natural del paisatge és aquell en
virtut del qual les persones hi intervenen, en
els termes previstos en aquesta Ordenança,
en el seu profit (funcional, estètic, econòmic,
etc.) sense causar distorsió en el dret col·lectiu
a la percepció d’un paisatge urbà harmònic
que tenen els altres ciutadans. #
2. Constitueixen, per tant, ús natural del
paisatge urbà totes les activitats que, a l’em-
para d’un dret subjectiu previ, reconegut
directament per aquesta Ordenança, exer-
ceixin els ciutadans en el domini públic, les
construccions i els espais lliures, ajustant£-se
a les normes del capítol I del títol III.#
Article 5#
Ús excepcional del paisatge urbà#
1. L’ús excepcional del paisatge urbà és
aquell en virtut del qual les persones hi inter-
venen, en el seu profit (funcional, estètic, eco-
nòmic, etc.) interferint o alterant, ni que sigui
temporalment, el dret col·lectiu a gaudir d’un
paisatge urbà harmònic.#
2. Constitueixen, per tant, ús excepcional
del paisatge urbà les activitats, en principi pro-
hibides, que exerceixin els ciutadans, en els
casos taxats en el capítol II del títol III d’a-
questa Ordenança, en les construccions,
espais lliures i domini públic fora dels supòsits
regulats en el capítol I del mateix títol.#
3. L’ús excepcional inclou sempre el com-
promís de recuperar adequadament en millo-
res de la ciutat l’impacte ocasionat. L’auto-
rització ponderarà l’impacte paisatgístic, la
proporcionalitat de la reparació i les unitats
d’ús del paisatge en espai i temps.#
Article 6#
Identificació#
1. S’entén per identificació tota acció enca-
minada a difondre entre el públic la informa-
ció de l’existència d’una activitat en el mateix
indret on aquesta es du a terme.#
2. Constitueixen ús d’identificació els mis-
satges que indiquin la denominació social de
persones físiques o jurídiques, el seu logotip
o l’exercici d’una activitat, sigui mercantil,
industrial, professional o de serveis, exercida
directament per aquestes persones a l’immo-
ble on la identificació s’instal·li.#
3. S’admeten els logotips o marques
comercials no pròpies com a activitats d’iden-
tificació només en cas que corresponguin a
l’únic producte objecte de l’activitat.#
4. Constitueixen ús d’identificació les ban-
¢Núm. 146 / Pàg. 2119 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
deres i escuts representatius de països, estats,
estaments oficials, organismes públics, partits
polítics, centres culturals i religiosos, clubs
esportius, recreatius i organismes similars. En
tot cas, les banderes que s’exhibeixin amb
caràcter fix o permanent han de ser instal·lades
sobre un pal i han de ser netes i en bon estat
de conservació.#
5. Els motius, figures, color i forma dels
diferents elements destinats a la identificació
no han de produir efectes discordants o
estranys en relació a l’entorn on s’instal·lin
aquests elements.#
6. La llicència municipal d’identificació
serà vigent mentre existeixi l’element o l’ac-
tivitat que es pretén identificar.#
Article 7#
Publicitat#
1. S’entén per publicitat tota acció enca-
minada a difondre entre el públic marques,
símbols o qualsevol tipus d’informació de pro-
ductes i de serveis, amb la finalitat de pro-
moure, de forma directa o indirecta, el con-
sum, el coneixement o la contractació de béns
mobles o immobles o de serveis.#
2. Constitueixen publicitat les pancartes,
els cartells o imatges similars que faciliten
informació adreçada a la venda o lloguer de
locals i d’habitatges. Als efectes d’aquesta
Ordenança, es considera com a publicitat les
mencions i reconeixements de patrocinis, lle-
vat de les plaques o imatges similars auto-
ritzades expressament per l’Administració
amb caràcter permanent.#
3. La llicència de publicitat sempre és per
un termini limitat.#
Article 8#
Altres agents de contaminació potencial del
paisatge urbà#
Es consideren, també, agents potencialment
contaminats del paisatge urbà les instal·la-
cions tècniques de les construccions o de la
resta d’elements del paisatge urbà que hi
poden incidir negativament, així com també
les alarmes, antenes, aparells d’aire condicio-
nat, captadors solars, tendals o qualsevol altra
instal·lació que imposi l’evolució socioeconò-
mica o tecnològica. Aquestes instal·lacions
s’hauran d’ajustar a les normes d’aquesta
Ordenança, l’Ordenança metropolitana d’edi-
ficació i les ordenances específiques que, si
és el cas, les regulen.#
CAPÍTOL III#
ZONIFICACIÓ#
Article 9#
Nivells d’aplicació#
1. En funció de les condicions socioeco-
nòmiques i els valors culturals dels diferents
indrets de la ciutat, es preveuen, a efectes de
l’exercici de l’activitat d’identificació i de
publicitat, diferents intensitats d’aplicació de
l’Ordenança que es corresponen amb la tipo-
logia de les zones que queden fixades en el
plànol incorporat al seu text com a annex.#
2. La zonificació, a efectes de l’aplicació
de l’Ordenança, es susceptible de variació
amb els mateixos tràmits exigits per a la modi-
ficació d’aquella o, alternativament, d’acord
amb el procediment següent:#
a) Aprovació de la modificació pel Consell
de Districte afectat, amb informe favorable de
l’òrgan competent per a la protecció i millora
del paisatge urbà.#
b) Informació pública pel termini d’un mes.#
c) Aprovació definitiva pel Consell Plenari
municipal.#
3. Existiran les tres zones especials
següents:#
a) Zona de prohibició (conjunts o edificis
catalogats i el seu entorn, segons declaració
autonòmica o d’Administració pública d’àm-
bit més ampli, sistemes generals, cementiris,
zones naturals i espais verds).#
b) Zona de restricció (conjunts o edificis
catalogats i el seu entorn, amb nivells muni-
cipals de protecció i altres que es determinin).#
c) Zona de transició (espais d’activitat
comercial intensa o urbanísticament no con-
solidats i altres que es determinin).#
4. Els espais no compresos en cap de les
zones especials es consideren, a efectes del
capítol I del títol III, zona d’aplicació general
de les normes d’aquesta Ordenança.#
5. A cadascuna de les zones definides en
el paràgraf tercer es podrà establir, d’acord
amb el procediment que es regula en el parà-
graf 2 d’aquest article, diferents gradacions
atenent la tipologia arquitectònica i el caràcter
permanent o temporal, respectivament, de l’ús
de què es tracti.#
6. Per raons de la singularitat i especials
característiques urbanes, i seguint el mateix
procediment, es podrà delimitar zones de tran-
sició, denominades en els plànols de zoni-
ficació ”zona de transició II”, on es desen-
volupin projectes concrets de presència publi-
citària, d’identificació o d’altres potencialment
contaminants. Aquests projectes hauran de
preveure, de manera especial, l’impacte visual
i argumentar la seva adequació al conjunt
arquitectònic global, així com també s’haurà
de considerar la restitució dels elements del
paisatge urbà al seu estat original.#
Article 10#
Normes especials de les zones de restricció
i de les zones de transició#
1. En la zona d’aplicació general regirà
l’Ordenança en els termes establerts amb
caràcter no específic en el seu capítol I del
títol III.#
2. En les zones de prohibició i restricció
i en la zona de transició s’aplicaran les normes
d’aquesta Ordenança amb les especificacions
o limitacions especials previstes per a aquestes
zones en el Capítol I del Títol III.#
CAPÍTOL IV#
SOTMETIMENT A LLICÈNCIA MUNICIPAL PRÈVIA#
Article 11#
Activitats subjectes a llicència prèvia#
1. Les obres i activitats d’identificació i
publicitàries estan subjectes a llicència muni-
cipal prèvia amb les excepcions que es deriven
d’aquesta Ordenança i les que, en casos espe-
cials, pugui determinar l’Alcaldia.#
2. Les obres i activitats distintes de les pre-
vistes en el paràgraf anterior estan subjectes
a llicència municipal prèvia quan així ho
determini l’ordenament urbanístic i, en espe-
cial, l’Ordenança metropolitana d’edificació.#
3. Els titulars de les llicències tenen l’o-
bligació de mantenir les instal·lacions i suports
en bon estat de conservació durant tot el temps
de la seva vigència.#
4. Els titulars de les llicències han d’haver
fet el pagament de les exaccions fiscals que
corresponguin o la quantitat de reparació
ambiental convinguda en el corresponent con-
veni de col·laboració per al foment del pai-
satge urbà, seguint la normativa específica que
reguli els mitjans tècnics que utilitzin i dis-
posar, quan escaigui, d’una pòlissa d’assegu-
rances que cobreixi els possibles danys deri-
vats de la col·locació i explotació dels ele-
ments i suports.#
5. La no exigència de llicència municipal
no exonera del compliment de les obligacions
imposades per aquesta Ordenança ni de les
sancions que, en cas d’incompliment, podran
imposar£-se.#
Article 12#
Llicències#
1. Les llicències de identificació i de publi-
citat tindran caràcter temporal en els termes
que fixa aquesta Ordenança.#
2. Les llicències de publicitat s’anomenen,
a efectes d’aquesta Ordenança, autoritzacions
paisatgístiques en el cas que l’activitat auto-
ritzada afecti el paisatge urbà amb caràcter
excepcional, tal com es disposa al capítol II
del títol III. #
3. L’acreditació de la titularitat de les ins-
tal·lacions necessàries per a efectuar un ús
publicitari del paisatge urbà s’haurà de fer
exclusivament mitjançant la indicació del
número de la llicència urbanística o de l’au-
torització paisatgística que correspongui a la
instal·lació, seguit de la data de caducitat,
col·locats expressament i de forma visible
sobre aquesta.#
4. L’acreditació de la titularitat de les ins-
tal·lacions necessàries per a la identificació
s’haurà de fer exclusivament pel número de
la llicència municipal, si aquesta llicència és
de data posterior a l’entrada en vigor d’aquesta
Ordenança.#
5. Quan la instal·lació no estigui identifi-
cada pel número esmentat o quan aquest no
es correspongui amb l’existent als arxius muni-
cipals, serà considerada, en principi, com a
clandestina i, per tant, mancada de titular.#
6. No caldrà llicència municipal, excepte
en els casos d’instal·lacions lluminoses par-
ticulars o per afectar monuments historicoar-
tístics o edificis inclosos en el catàleg del patri-
moni arquitectònic historicoartístic i quan així
ho exigeixi l’ordenament jurídic vigent, per
als usos següents:#
a) Les plaques i escuts indicatius de depen-
dències públiques, seus de representacions
oficials estrangeres, hospitals, clíniques i dis-
pensaris, activitats professionals i similars,
col·locades sobre portes d’accés o a prop.#
b) Les banderes, banderoles o estendards
i elements similars representatius dels diferents
països, estats, organismes oficials, centres cul-
turals, religiosos, esportius, polítics, col·legis
¢Núm. 146 / Pàg. 22 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
professionals i centres amb activitats similars.#
c) Els anuncis col·locats a l’interior de por-
tes, vitrines o aparadors d’establiments comer-
cials que es limitin a indicar els horaris en
què estan oberts al públic, els preus dels arti-
cles en venda, els motius d’un possible tan-
cament temporal, de trasllat, liquidacions o
rebaixes i altres de similars, sempre amb caràc-
ter circumstancial.#
d) Els anuncis que es limitin a indicar les
situacions de venda o lloguer d’un immoble
de nova construcció, col·locats en aquest
durant un any, a comptar des de l’acabament
de les obres.#
Article 13#
El conveni de col·laboració com a tècnica de
gestió del paisatge urbà#
1. L’ús excepcional del paisatge urbà mit-
jançant anuncis publicitaris en elements de
propietat privada podrà ser objecte de sol·li-
citud d’autorització paisatgística pel seu pro-
motor, amb la conformitat dels propietaris
afectats, dintre del casos i en les condicions
taxades. El procediment d’atorgament o dene-
gació podrà tenir un acabament convencional,
d’acord amb l’art. 88 de la llei del procediment
administratiu comú i el RD de 5 de agost de
1994, que regulen el procediment d’atorga-
ment d’autoritzacions.#
2. L’ús excepcional del paisatge urbà, mit-
jançant publicitat en elements del domini
públic podrà ser objecte, quan quedi justificat
per raons d’interès públic, en els mateixos
casos i condicions taxades en el capítol II del
títol III d’un conveni de col·laboració, el qual
es regirà en els seus actes preparatoris i d’ad-
judicació per les normes especials establertes
en aquesta Ordenança.#
3. El conveni, en tots dos supòsits, haurà
de contenir les característiques de l’ús excep-
cional projectat en el marc d’aquesta Orde-
nança, i el compromís de reparació de l’im-
pacte paisatgístic en proporció als danys que
pugui causar al dret col·lectiu dels veïns a gau-
dir d’un paisatge urbà adient.#
4. La reparació ambiental podrà ser dine-
rària o en espècie segons que es determini
en l’autorització o en el conveni. En altre cas,
haurà de ser dinerària. Si fos en espècie, haurà
d’avaluar£-se monetàriament el seu cost.#
5. Queden prohibits els convenis o auto-
ritzacions de publicitat quan els productes
anunciats siguin el tabac i l’alcohol en els ter-
mes legalment establerts.#
Article 14#
La Comissió mixta de protecció del paisatge
urbà#
Es crea la Comissió mixta de protecció del
paisatge urbà com a òrgan d’assessorament,
a fi de garantir, en els casos d’interpretació
dubtosa d’aquesta Ordenança, la seva apli-
cació i per emetre informe en els supòsits de
nova col·locació de mobiliari urbà o altres ins-
tal·lacions municipals i en el cas de llicències
de publicitat i identificació sobre mitgeres,
coronament o cobertes dels edificis i d’obres
o instal·lacions provisionals que ocupin la via
pública.#
L’adscripció orgànica, la composició, les
funcions i el règim de funcionament de la
Comissió mixta, en la qual estaran represen-
tats, a més del districte on tingui lloc l’actuació
que motivi l’informe, els sectors socials i pro-
fessionals afectats, es determinarà per regla-
ment orgànic o, amb caràcter provisional, per
decret de l’Alcaldia.#
TÍTOL SEGON#
USOS PÚBLICS DEL PAISATGE URBÀ#
Article 15#
Mobiliari urbà i instal·lacions públiques
municipals o dels concessionaris de
l’Ajuntament de Barcelona#
1. Amb ocasió de la planificació, el disseny
i la col·locació d’elements de mobiliari urbà
i d’instal·lacions municipals, els serveis com-
petents en cada cas hauran de respectar els
models aprovats per la Comissió de govern
i els criteris de col·locació de mobiliari decre-
tats per l’Alcaldia. També hauran de deixar
constància escrita, en l’expedient que es tra-
miti, del compliment de les normes d’aquesta
Ordenança a fi d’obtenir la màxima harmonia
en el paisatge. Als mateixos efectes, en el plec
de clàusules administratives per a l’adjudica-
ció de instal·lacions de mobiliari urbà es valo-
rarà especialment el menor impacte paisat-
gístic.#
2. La publicitat o identificació en els ele-
ments del mobiliari urbà queda limitada als
quioscos, marquesines d’autobusos, panells
d’informació municipal i aquells altres ele-
ments disposats a aquest efecte per l’Ajun-
tament.#
3. En tot cas, no s’admet l’activitat publi-
citària o d’identificació mitjançant banderoles
suspeses dels fanals o d’altres elements del
mobiliari urbà no disposats per a aquest ús.#
Article 16#
Vehicles de transport i servei públic municipal
o metropolità#
Les característiques cromàtiques i d’imatge
exterior dels vehicles de transport i servei
públic són objecte de protecció a fi de pre-
servar el caràcter emblemàtic que aquests
tipus d’elements urbans confereixen a la ciu-
tat. Queda prohibida la utilització de vehicles
i instal·lacions de transport i servei públic com
a suport de publicitat fora dels espais reservats
o aprovats per l’Ajuntament amb aquesta
destinació.#
Article 17#
Mobiliari urbà i instal·lacions públiques
d’altres administracions#
Al efectes de verificar el seu impacte pai-
satgístic, caldrà llicència municipal expressa
per a la col·locació d’elements de mobiliari
dels concessionaris de serveis públics o con-
cessionaris de l’ús privatiu de béns de domini
públic d’administracions públiques diferents
de la municipal.#
TÍTOL TERCER#
USOS PRIVATS DEL PAISATGE URBÀ#
CAPÍTOL I#
ÚS NATURAL DEL PAISATGE#
Secció 1a. Disposicions generals#
Article 18#
Control de la contaminació del paisatge urbà#
1. L’ús natural, definit conforme a l’article
4 d’aquesta Ordenança, no requereix una altra
autorització municipal expressa que la que
sigui necessària per a dur a terme obres i acti-
vitats sotmeses a llicència d’obres o per a l’ús
especial o privatiu del domini públic muni-
cipal o les que estableixin altres disposicions
legals o reglamentàries.#
2. L’Ajuntament, en ocasió de la resolució
d’expedients d’autorització d’usos especials i
de concessions de l’ús privatiu del domini
públic, i en ocasió de la resolució dels expe-
dients de llicències urbanístiques i llicències
ambientals, comprovarà si els usos, les obres,
les instal·lacions i les activitats per als quals
es demana llicència s’ajusten, en allò que afec-
ti el paisatge urbà, a aquesta Ordenança, i
es farà constar així en l’autorització o llicència
atorgada.#
3. L’Ajuntament durà a terme les inspec-
cions que cregui oportunes per comprovar si
els usos, les obres, les instal·lacions i les acti-
vitats que porten a terme els particulars, sigui
amb llicència o sense, s’ajusten, en allò que
afecti el paisatge urbà, a aquesta Ordenança.#
4. Quan els serveis municipals adverteixin
que un ús, una obra o una instal·lació no s’a-
justin a aquesta Ordenança, ordenaran la
paralització i la restauració de la realitat física
alterada a càrrec del seu titular.#
5. L’Ajuntament pot ordenar l’execució de
les obres necessàries per conservar les con-
dicions de seguretat i d’ornament públic de
les edificacions i altres elements del paisatge
urbà. Igualment, per motius arquitectònics de
composició o estètics, l’Ajuntament pot orde-
nar l’execució d’obres de conservació, de
reforma i endreçament de façanes o d’espais
visibles des de la via pública o la restitució
del paisatge urbà, sense perjudici de les nor-
mes específiques que altres articles d’aquesta
Ordenança contenen sobre aquesta matèria.#
6. Les llicències o autoritzacions munici-
pals que autoritzin activitats exclusivament
publicitàries tindran vigència per un any. Amb
tot, la renovació de la llicència tindrà caràcter
preferent durant quatre anys i, en aquest perío-
de, per complir el tràmit de renovació s’exigirà
únicament l’acreditació del bon estat de man-
teniment de la instal·lació.#
Article 19#
Prohibicions genèriques#
a) No es permet la col·locació de suports
publicitaris que, per la seva ubicació, forma,
color, disseny o inscripcions, impedeixin la
visibilitat del conductor o del vianant, es
puguin confondre amb els senyals de trànsit
o perjudiquin la seguretat viària. Tampoc s’ad-
meten les instal·lacions publicitàries que pro-
dueixin enlluernament, fatiga o molèsties als
sentits. En les zones de servitud i afectació
de carreteres, s’aplicaran les limitacions que
estableixi la legislació vigent.#
b) No es permet la instal·lació de suports
publicitaris que afectin les llums, les vistes o
l’accés a les dependències dels edificis.#
c) No es poden utilitzar materials combus-
tibles amb una resistència al foc inferior a 240
minuts (RF£-240) en les instal·lacions publici-
¢Núm. 146 / Pàg. 2319 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
tàries que estiguin a menys de 30 m de zones
forestals o de vegetació abundant.#
d) No s’admet la publicitat en aquells
indrets que dificultin o impedeixin la contem-
plació, dels d’espais públics, d’edificis, ele-
ments o conjunts monumentals, finques enjar-
dinades, perspectives urbanes o paisatgísti-
ques de caràcter monumental, típic o tradi-
cional, sempre que hagin estat inventariades
o catalogades per un organisme oficial.#
e) No s’admet la publicitat sobre els tem-
ples, els cementiris, les estàtues, els monu-
ments, les fonts, els equipaments, els serveis
públics, les zones naturals i els espais verds.#
f) Es prohibeixen totes les activitats publi-
citàries en els parcs forestals (públic o privats)
i en les finques amb masses arbòries, siguin
de titularitat pública o privada.#
g) No s’admeten els suports publicitaris
suspesos sobre la calçada o l’espai públic, o
ancorats sobre la via pública o els seus
elements.#
h) Es tindrà en compte la prohibició de
publicitat en els elements del mobiliari urbà
que no siguin quioscos, marquesines d’auto-
busos, panells d’informació municipal o
aquells altres elements disposats a aquest efec-
te per l’Ajuntament mitjançant la corresponent
contracta o concessió.#
i) No es permet la publicitat quan els pro-
ductes anunciats siguin el tabac i l’alcohol en
les condicions previstes per les normes que
siguin d’aplicació.#
j) No es permet la col·locació de suports
publicitaris que per la seva capacitat lumínica
produeixin un augment de la contaminació
en aquest àmbit.#
k) No es podran concedir a precari, en els
termes previstos en la legislació urbanística,
activitats d’identificació o publicitàries no
autoritzades expressament per aquesta Orde-
nança, salvats els supòsits d’ús excepcional.#
l) En general, es prohibeix la col·locació
de cartells, adhesius, pictogrames o similars,
sobre qualsevol element del paisatge urbà que
no estigui expressament previst per a aquesta
finalitat. També resta prohibida l’aplicació de
grafits o pintades sobre qualsevol element del
paisatge urbà, si no es disposa d’autorització
expressa.#
Article 20#
Documentació complementària de les
sol·licituds d’obres de nova planta o de
rehabilitació integral#
1. A fi que l’òrgan urbanístic pugui verificar
el control de l’adequació a aquesta Ordenança
dels usos del paisatge per als quals es demani
llicència d’obres de nova planta o de reha-
bilitació integral, cal que a la sol·licitud s’ad-
junti, a més de la documentació exigida per
la normativa urbanística, la següent:#
a) Full normalitzat de justificació del com-
pliment de les disposicions d’aquesta Orde-
nança, degudament emplenat.#
b) Document d’anàlisi de l’impacte i har-
monització amb l’entorn, que comprendrà la
informació sobre la situació inicial, amb espe-
cificacions de les discontinuïtats del paisatge,
i la previsió de la situació final, amb espe-
cificacions del compliment de les mesures
correctores per eliminar aquelles discontinuï-
tats.#
2. Tanmateix, la sol·licitud, la competència
i el procediment, tant en el cas d’obres de
nova planta i de rehabilitació integral com en
el cas d’obres i actuacions puntuals que
puguin incidir sobre el paisatge urbà, se segui-
ran regint per allò que disposa l’Ordenança
metropolitana d’edificació i altres normes
d’aplicació.#
Article 21#
Procediment de les llicències de publicitat#
1. Les sol·licituds de llicència municipal de
publicitat hauran de ser presentades per les
persones naturals o jurídiques interessades o,
en el seu cas, per agències de publicitat ins-
crites en el registre corresponent.#
2. A l’efecte de verificar el control de l’a-
dequació a aquesta Ordenança dels usos
publicitaris o d’identificació del paisatge cal
que la sol·licitud s’acompanyi de la documen-
tació següent :#
a) L’especificada en els corresponents arti-
cles que regulen les condicions d’ús en els
elements on se situa la publicitat o iden-
tificació.#
b) Memòria descriptiva.#
c) Certificat de seguretat que acrediti el bon
estat de conservació de la finca, en les con-
dicions determinades a la disposició transi-
tòria segona d’aquesta Ordenança.#
d) Memòria tècnica, amb especificació de
materials, color i potència elèctrica. En el cas
d’un element publicitari de grans dimensions
es trametrà adjunta una memòria sobre l’im-
pacte ambiental de l’entorn urbà i paisatgístic.#
e) Documentació gràfica, que comprendrà
els alçats, les plantes i les seccions verticals
acotades, fent referència als elements cons-
tructius veïns: balcons, portes, ornamentació,
etc.#
f) Fotografies (18 × 24) que reflecteixin l’es-
tat original de l’espai sobre el qual es pretén
intervenir.#
g) Fotomuntatge (18 × 24) de l’efecte final
de l’actuació.#
3. Per als rètols lluminosos situats en mit-
geres, coronacions o terrats caldrà, a més:#
a) Assumeix d’obra visat o, quan escaigui,
projecte tècnic, a escala i acotat, visat pel
col·legi professional corresponent, per dupli-
cat.#
b) Dictamen sobre l’impacte ambiental
produït per vibracions, sorolls o enlluerna-
ment sobre els ocupants de l’edifici on s’ins-
tal·li i en un radi de 50 m, garantint el com-
pliment de les disposicions vigents en aquesta
matèria.#
c) Aval bancari per import equivalent al
20 % del cost de la instal·lació i per un termini
de sis mesos i acceptació que en cas d’in-
compliment d’algun requisit de la llicència,
l’Ajuntament podrà procedir a l’execució
subsidiària.#
4. La sol·licitud de llicència ha d’anar
acompanyada de la documentación exigida
per l’art. 29 de les Ordenances metropolitanes
d’edificació, la que exigeixen les Ordenances
fiscals vigents i la prevista en aquesta Orde-
nança.#
5. La sol·licitud serà sotmesa a informe dels
serveis tècnics municipals i, si escau, de la
Comissió mixta de protecció del paisatge urbà
a què es refereix l’art. 14 d’aquesta Orde-
nança.#
6. Un cop concedida la llicència, l’inte-
ressat procedirà a executar la instal·lació.
L’Administració municipal expedirà la cèdula
de senyalització, en la qual constarà el número
de llicència i l’any de l’atorgament. La cèdula
de senyalització s’ha d’exhibir en un lloc visi-
ble del local o s’adherirà a la instal·lació
autoritzada.#
7. La llicència serà atorgada per l’òrgan
que sigui competent per a la concessió de les
obres menors.#
Secció 2a. Usos privats del paisatge en els
espais públics#
Subsecció 1a. Preliminar#
Article 22#
Adequació a les normes d’aquesta Ordenança#
1. Els usos, les obres i les activitats privades
que es portin a terme sobre béns, mobles o
immobles, pertanyents al domini públic muni-
cipal, que requereixin l’autorització adminis-
trativa per a l’ús especial o privatiu del domini
públic i la llicència d’obres, seran objecte de
comprovació de la seva adequació a les dis-
posicions d’aquesta Ordenança en ocasió de
la tramitació dels expedients respectius. Els
serveis tècnics municipals que emetin l’infor-
me en relació a l’adequació del projecte al
dret, verificaran, també, que es compleixin les
determinacions d’aquesta Ordenança.#
2. Els usos i les activitats privades que es
duguin a terme a la via pública en virtut de
l’ús comú general, no subjecte a llicència,
poden ser objecte d’inspecció pels serveis
municipals, i se n’ordenarà la cessació o la
retirada quan l’Administració municipal con-
sideri, raonadament, que afecten negativa-
ment el paisatge urbà.#
Article 23#
Activitats d’identificació#
1. Les activitats d’identificació es poden fer
sobre els elements disposats a aquest efecte
per l’Ajuntament en els espais de domini
públic.#
2. Queda prohibida la instal·lació d’ele-
ments d’identificació sobre elements de domi-
ni públic municipal que no estiguin, especial-
ment, destinats a aquesta finalitat.#
Article 24#
Activitats de publicitat#
1. Les activitats anunciadores o de publi-
citat en els espais de domini públic es poden
fer en les condicions establertes i sobre els
elements disposats a aquest efecte per l’A-
juntament.#
2. Queden prohibides les activitats anun-
ciadores o de publicitat sobre elements de
domini públic que no estiguin especialment
destinats a aquesta finalitat.#
Subsecció 2a. Construccions o instal·lacions
fixes#
¢Núm. 146 / Pàg. 24 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
Article 25#
Instal·lacions fixes a la via pública#
1. Les instal·lacions fixes situades a la via
pública han de contribuir a l’ornament ciutadà
amb les mesures següents:#
a) Els materials constructius que les cons-
titueixin han de ser adequats a l’entorn.#
b) No seran suport de publicitat, excepte
quan aquesta activitat estigui prevista a les
condicions de la concessió.#
c) Han d’estar sempre en perfecte estat de
conservació i netedat, i qualsevol pintada, des-
perfecte o element enganxat serà eliminat
immediatament pel seu titular.#
d) Les instal·lacions especials que contin-
guin aparells de rellotgeria horària, senyalit-
zació climatològica, telèfon públic, papereres,
etc., han d’estar sempre en perfecte estat de
conservació i funcionament.#
2. Les construccions fixes autoritzades per
l’Ajuntament a la via pública £–quioscos de
diaris, de revistes i de flors, cabines de l’Or-
ganització Nacional de Cecs d’Espanya, cabi-
nes de telèfon, bústies de correus, construc-
cions per a serveis públics, assortidors de com-
bustible per a vehicles de motor, construc-
cions annexes als mercats i les altres que es
puguin autoritzar£– se sotmeten al règim
següent:#
a) A l’expedient d’autorització, l’òrgan
municipal competent hi haurà d’avaluar i fer
referència expressa al compliment d’aquesta
Ordenança en relació al seu disseny i nombre
d’elements i localització.#
b) Ni les construccions ni cap dels ele-
ments que les integren no poden ser utilitzats
com a suport de l’exhibició de missatges publi-
citaris de cap classe, excepte els missatges d’i-
dentificació en relació als serveis prestats, els
quals només pot signar l’empresa titular de
l’ús.#
c) Els titulars de les construccions fixes
esmentades, les mantindran, en tot moment,
lliures de pintades i cartells, i en l’estat adequat
de conservació, tal com varen ser autoritzades.
A aquest efecte, els titulars hauran de dipositar
a l’Ajuntament el contracte de manteniment
de les instal·lacions pel termini de permanèn-
cia prevista d’aquestes construccions.#
Subsecció 3a. Tanques i proteccions d’obres#
Article 26#
Definició#
A l’efecte d’aquesta Ordenança, consti-
tueixen tanca d’obra els elements no perma-
nents destinats a la protecció de les obres per
evitar l’accessibilitat i els accidents.#
Article 27#
Obligació del propietari i de l’empresa
constructora#
1. El propietari de les tanques i les bastides
d’obra i l’empresa constructora que les utilitzi
han de mantenir£-les en estat de decòrum i
seguretat.#
2. S’aplicaran amb caràcter supletori les
condicions tècniques, de manteniment, segu-
retat i accessibilitat les disposicions del
manual de qualitat de les obres de l’Ajun-
tament.#
Article 28#
Condicions per a la construcció de tanques
i la col·locació de bastides#
Es permet la construcció de tanques i la
col·locació de bastides en les condicions que
es relacionen seguidament:#
1. Els tancaments d’obra#
a) Els tancaments d’obra han de ser homo-
genis en tota la seva extensió, fins a una alçada
màxima de 2,5 m. En carrers en pendent s’ac-
ceptarà graonats fins a 3 m d’alçada màxima.#
b) Els elements prefabricats del tancament
d’obra, incloses les portes i els suports, seran
tractats preferentment amb un únic color.#
c) Els tancaments d’obra de fàbrica tindran
un acabat esquerdat i pintat, recomanant£-se
per a tots els seus elements els colors terra
de la gamma dels ocre.#
d) Els tancaments d’obra, prefabricats,
comptaran amb un tractament antigrafits i anti-
cartells, que consistirà en una xarxa metàl·lica
opaca electrosoldada a tota la superfície del
pla exterior de la tanca, separada del para-
ment.#
2. Les bastides#
a) Les bastides que s’instal·lin a les obres
de nova planta o de rehabilitació integral, o
a les façanes per possibilitar£-ne la neteja o
rehabilitació, han de ser protegides per xarxes
fixades adequadament, en perfecte estat de
decòrum, i amb compliment de la normativa
sobre seguretat.#
b) Les bastides d’obra sobre espais d’ús
públic disposaran de la preceptiva protecció
en tota la seva superfície de projecció en plan-
ta fins al pla de façana, per evitar la caiguda
de materials a la via pública. Aquesta safata
de protecció disposarà dels sistemes de des-
güàs per canalització o emmagatzematge de
residus.#
c) Els espais ocupats per les bastides o els
seus elements de suport hauran de respectar
la normativa vigent en matèria d’accessibilitat
i barreres arquitectòniques, en especial el
manual de qualitat de les obres de l’Ajun-
tament.#
Article 29#
Activitats d’identificació#
Les activitats d’identificació es poden fer
sobre les tanques de protecció d’obra privada,
a partir del moment de l’obtenció de la lli-
cència d’obres i en les condicions que s’es-
pecifiquen seguidament:#
1. La identificació de l’empresa promotora,
de l’empresa constructora i dels facultatius,
el número de la llicència municipal i les dates
de l’inici i de final d’obra, en un mateix rètol,
a efectes informatius, s’ajustarà al model ofi-
cial i se subjectarà, pel que fa a la composició,
el color i el tipus de lletra, al llibre de normes
i estil aprovat per l’Ajuntament. En cas de ser
instal·lada en lones de protecció, la identi-
ficació pot ser de dimensió lliure, inscriptible
en un rectangle de 12 m2 com a màxim.#
2. En cas de consistir en un rètol, les dimen-
sions no poden excedir els 4 m d’amplada
per 3 m d’alçada, i ha d’ajustar£-se a les res-
triccions compositores següents:#
a) Ha d’estar situat sobre la tanca regla-
mentària, sense sobresortir del seu pla, ni
excedir l’alçada total de sis metres (compresos
la tanca i el rètol).#
b) La seva il·luminació, en cas que en tin-
gui, es projectarà o bé des del seu interior,
o bé mitjançant punts de llum lineals, incor-
porats a la part superior de la cartellera o de
la lona.#
c) Aquest rètol, les seves instal·lacions i
suports i els elements complementaris, han de
ser retirats en el moment d’acabament de l’o-
bra o, en tot cas, quan caduqui la llicència
d’obres.#
Article 30#
Activitats de publicitat#
1. L’activitat de publicitat en tanques de
protecció d’obra privada es pot fer segons els
criteris següents:#
1a. Zona d’aplicació general:#
Es permet només una línia o bateria de car-
telleres, enrasades en el seu coronament, de
manera que la part superior se situï com a
màxim a una altura de 3,50 m per sobre de
la tanca en qualsevol dels seus punts.#
1b. Zona de transició:#
Es permeten dos nivells de cartelleres situa-
des en les mateixes condicions que les esmen-
tades en el punt anterior, amb una alçada
màxima de 6,50 metres.#
1c. Zona de restricció:#
Queda prohibida la publicitat en aquesta
situació en tanques i proteccions d’obra.#
2. En tot cas, aquestes instal·lacions s’han
d’ajustar a les regles particulars següents:#
a) Les cartelleres s’han de situar sobre la
tanca reglamentària, sense sobresortir del seu
pla. La longitud de cada cartellera, en sentit
horitzontal, inclòs el marc, no ha de ser supe-
rior a 8,30 m i l’altura, presa en sentit vertical,
a 3,30 m. L’amplada del marc no pot ser supe-
rior a 15 cm.#
b) Quan les obres de reforma o rehabili-
tació es refereixin a una part de l’edifici, cober-
ta, façana, etc., o a algun dels locals o depen-
dències, estant l’edifici ocupat totalment o par-
cial, no s’autoritzarà publicitat en aquestes
instal·lacions.#
c) En cas de disposar d’enllumenat, els apa-
rells, quan siguin exteriors a la instal·lació,
se situaran en el coronament de les cartelleres,
respondran a una solució uniforme i homo-
gènia per al conjunt dels instal·lats en un solar,
i podran sobresortir del pla de la tanca un
màxim de 0,50 metres sense que se situïn en
cap punt sobre la via o espai públic a menys
de 3,5 m del seu rasant o nivell.#
d) Entre les cartelleres hi ha d’haver una
separació mínima de 50 cm. Els espais inter-
medis o els que apareguin entre aquestes ins-
tal·lacions i les construccions en finques ter-
meneres, o entre cartelleres i tanca de closa,
es complementaran amb planxes, taulers,
tires, bandes o elements similars que confe-
reixin al conjunt un aspecte homogeni, regular
i ordenat, com també un resultat formal har-
mònic i coherent amb l’entorn.#
e) Les cartelleres i els elements de susten-
tació han de retirar£-se al mateix temps que
la tanca de precaució. Si les obres, per qual-
¢Núm. 146 / Pàg. 2519 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
sevol motiu, quedessin aturades per un temps
superior a sis mesos, les instal·lacions haurien
d’ésser desmuntades un cop complert aquest
termini i es considerarà la llicencia automà-
ticament caducada sense necessitat de decla-
ració en aquest sentit.#
f) La instal·lació de cartelleres és incom-
patible amb l’explotació publicitària de les
lones de protecció d’obres de rehabilitació,
enderrocament, etc.#
3. La publicitat de qualsevol tipus a les
lones o paraments de protecció dels edificis
en construcció o rehabilitació integral sols
podrà ser autoritzada com a ús excepcional,
d’acord amb el capítol II del títol III d’aquesta
Ordenança. Aquesta mateixa norma serà d’a-
plicació a la realització d’activitats publici-
tàries en tanques i lones de protecció d’obres
de reforma o rehabilitació d’edificis que esti-
guin ocupats totalment o parcialment.#
Subsecció 4a. Instal·lacions i activitats no
sedentàries#
Article 31#
Condicions generals#
Les instal·lacions i les activitats de qualsevol
tipus i amb qualsevol suport que es desen-
volupin o incideixin amb caràcter no sedentari
sobre el domini públic municipal, ja siguin
instal·lacions amb finalitat publicitària o d’i-
dentificació, o instal·lacions per a la venda
no sedentària, se sotmeten al règim següent:#
a) A l’expedient d’autorització i, si escau,
a l’expedient d’aprovació de les bases de la
licitació, l’òrgan municipal competent deter-
minarà expressament que es compleixen les
normes d’aquesta Ordenança en relació al dis-
seny i als elements emprats específicament pel
que fa a l’adequació de la seva percepció
visual.#
b) Les instal·lacions i les activitats objecte
d’aquest article no poden situar£-se a menys
de 20 metres del punt més pròxim d’un monu-
ment o edifici catalogat en el Catàleg muni-
cipal vigent, llevat de les que, amb caràcter
transitori, tinguin per objecte la identificació
de les activitats culturals que es fan en aquell
punt.#
Article 32#
Terrasses i vetlladors#
1. Tenen la consideració de terrasses els
espais del domini públic, degudament senya-
litzats, on s’ubiquen taules, cadires i para£-sols
per a ús públic. Són vetlladors les terrasses
que compten amb proteccions a la coberta.#
2. S’admeten les instal·lacions de vetlla-
dors i terrasses que, complint la normativa
sobre ocupació de la via pública, barreres
arquitectòniques i accessibilitats, s’ajustin a
les condicions següents:#
a) Les cobertes dels vetlladors han de ser
de materials tèxtils o similars, suportats per
elements lleugers, totalment desmuntables.#
b) No s’acceptaran, en cap cas, paraments
laterals, tret de la col·locació d’elements
vegetals.#
c) Els vetlladors es poden instal·lar en
espais públics sempre que la seva amplada
sigui igual o superior a 5 m.#
d) Les taules, les cadires i els altres ele-
ments auxiliars de les terrasses o els vetlladors
que s’instal·lin o que es vegin des de la via
pública, han d’harmonitzar entre si i amb l’en-
torn en el cromatisme, els materials, el disseny
i la il·luminació.#
3. És obligatòria la senyalització del perí-
metre de la terrassa i vetlladors en els termes
establerts en la corresponent llicència dema-
nial. La senyalització del perímetre de les
terrasses i dels vetlladors sobre la vorera o
espai públic, cal fer£-la amb una línia de 5
cm d’amplada com a màxim, de pintura dele-
ble de color blanc o d’un altre color que s’in-
tegri millor al paisatge.#
Article 33#
Activitats d’identificació de terrasses i
vetlladors#
1. Els elements dels vetlladors i les terrasses
poden ser suport de l’ús d’identificació del
local, en les condicions que s’assenyalen als
apartats següents.#
2. L’únic missatge de la identificació per-
mès és la raó social de l’establiment, conces-
sionari o nom comercial autoritzat. No s’ad-
met la incorporació de marques ni codis de
productes, ni cap altre tipus de publicitat. La
identificació ha de ser impresa, esgrafiada o
pintada directament sobre el material que
constitueix el para£-sol o el mateix mobiliari.#
2.1. Zona general#
Es permet únicament, amb finalitat d’iden-
tificació, la utilització dels para£-sols i dels res-
patllers de les cadires.#
2.2. Zona de transició#
Respon als mateixos requisits del punt 2.1.#
2.3. Zona de restricció#
Només s’accepta la presència d’identifica-
dors als respatllers de les cadires. Aquesta
identificació es podrà realitzar mitjançant fol-
res de materials tèxtils i, en qualsevol cas, hau-
rà d’ésser unitari per a tota la instal·lació.#
3. Es permet la col·locació d’un element
o pissarra d’informació amb unes dimensions
màximes de 0,60 m d’amplada per 1,50 m.
d’alçada. Aquest element haurà de situar£-se,
exclusivament, dins del perímetre autoritzat
com a terrassa o vetllador.#
Article 34#
Activitats de publicitat de terrasses i vetlladors#
No es permet la publicitat en terrasses i
vetlladors.#
Article 35#
Festes i fires tradicionals#
1. En l’expedient d’autorització de les fires,
l’òrgan municipal competent hi haurà de
determinar expressament el compliment d’a-
questa Ordenança en relació a l’aspecte exte-
rior i al color dels elements externs de les
parades.#
2. La senyalització del perímetre de la
parada sobre la vorera es farà amb una línia
de 10 cm d’amplada com a màxim, de pintura
deleble de color blanc o d’un altre color que
s’integri millor en el paisatge.#
3. El promotor de les instal·lacions orna-
mentals de festes populars ha de ser una entitat
cívica sense afany de lucre.#
Article 36#
Pintures, projeccions i altres efectes visuals#
Queden prohibits les projeccions, pintades
i efectes visuals de qualsevol tipus sobre els
elements del paisatge urbà, salvat les que exi-
geixi la circulació o l’exercici d’altres com-
petències municipals.#
Article 37#
Vehicles, remolcs i plataformes mòbils
particulars#
1. Es permet la identificació en vehicles
comercials mitjançant pictogrames, dibuixos,
anagrames i emblemes corresponents a la seva
activitat i empresa propietària.#
2. Són prohibits els usos publicitaris en els
vehicles que circulin per la via pública o esti-
guin estacionats en espais públics o en espais
visibles des del domini públic.#
Secció 3a. Protecció del paisatge urbà en les
construccions#
Article 38#
Condicions generals#
1. No s’admetran actuacions individuals
que distorsionin el cromatisme, la textura i
les solucions constructives dels edificis o del
conjunt en el qual s’ubiquin.#
2. En tot cas, només s’acceptaran solucions
harmòniques i homogènies derivades d’un
projecte d’intervenció global.#
3. Els propietaris de les construccions han
de mantenir£-les en condicions de conservació,
neteja, seguretat, salubritat i ornament públic.#
4. Des de l’òptica del paisatge urbà, l’o-
bligació de manteniment inclou tota la pell
de l’edifici: les façanes, els terrats i les cober-
tes, les parets mitgeres descobertes, els rètols
i la numeració de carrers, la identificació
comercial, els accessos, els espais lliures o
enjardinats i les instal·lacions complementà-
ries dels immobles, com també els portals pro-
funds que es deixen veure, a través de reixes,
des de la façana.#
5. Criteris generals d’intervenció:#
Preferentment s’utilitzaran tècniques tradi-
cionals que respectin les qualitats de textura
i colors originals dels elements compositius
i constructius.#
Els criteris d’intervenció seran aquells que
es desprenen dels dictàmens i informes de
seguretat emesos per tècnics, entitats i orga-
nismes competents segons la legislació vigent.#
6. No es pot instal·lar ni emmagatzemar
cap objecte o element en les superfícies de
terrasses o balcons, tret dels expressament pre-
vistos en aquesta Ordenança.#
7. En tot cas, les façanes dels edificis han
de ser objecte del certificat de seguretat en
les condicions que s’estableixen en l’article
42 d’aquesta Ordenança.#
8. Els propietaris, posseïdors i titulars de
drets reals sobre béns que formen part dels
conjunts urbans de la ciutat de Barcelona estan
obligats a permetre la col·locació dels ele-
ments de senyalització o il·luminació auto-
ritzats per l’Ajuntament i a impedir qualsevol
altra que no estigui degudament legitimada.#
Subsecció 1a. Façanes. Disposicions
comunes#
Article 39#
Definició#
¢Núm. 146 / Pàg. 26 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén
per façana el parament vertical d’un edifici
visible des de l’espai públic, amb tots els ele-
ments arquitectònics que el constitueixen. Es
consideren les situacions següents: la planta
baixa, les plantes pis i el coronament.#
Article 40#
Manteniment de la composició arquitectònica#
1. Els propietaris han de vetllar pel man-
teniment de la composició arquitectònica de
la façana. Les baranes, persianes i tendals d’u-
na mateixa unitat constructiva, sigui en façana
interior o exterior, han de mantenir l’homo-
geneïtat prevista en el projecte constructiu o
acordada per la propietat o comunitat de pro-
pietaris. L’exigència d’homogeneïtat afecta
tant el cromatisme com el material, les textures
i la morfologia dels elements.#
2. Queda prohibida l’alteració d’aquesta
composició arquitectònica, exceptuant el cas
d’actuacions destinades a restituir l’ordre
arquitectònic alterat.#
3. No es poden col·locar instal·lacions o
conduccions sobre les façanes, tret de les
expressament autoritzades £–instal·lacions
bàsiques de servei, telefonia, electricitat i gas£–,
i amb les condicions i en els àmbits permesos.#
Les façanes dels edificis catalogats no seran,
en cap cas, objecte d’instal·lacions i conduc-
cions adossades.#
Les companyies de subministrament són
responsables del manteniment, seguretat i
decòrum d’aquestes instal·lacions, i tenen l’o-
bligació d’impedir en tot moment les provi-
sionalitats, desordres, deixadeses, com també
la seva visibilitat ostensible.#
La col·locació d’aquestes instal·lacions serà
objecte d’un estudi edifici per edifici a efectes
de minimitzar l’impacte visual, per la qual
cosa s’aprofitarà en tot moment la morfologia
pròpia de l’edifici.#
Els projectes dels edificis de nova planta
o rehabilitació integral hauran de preveure
reserves d’espais ocults per a la canalització
i distribució de tot tipus de conduccions de
serveis.#
4. La col·locació de conductes, aparells i
altres elements de les instal·lacions, indivi-
duals o comunitàries, sobre les façanes dels
edificis, com per exemple instal·lacions d’aire
condicionat, xemeneies d’extracció de fums,
cablejats, etc., estarà condicionada a la pre-
sentació d’un projecte d’integració global en
la composició arquitectònica de l’edifici que
haurà d’ésser acceptada per serveis tècnics
municipals mitjançant la corresponent llicèn-
cia.#
5. En els edificis catalogats o situats en
zones de protecció patrimonial, la restitució
de l’ordre arquitectònic alterat és requisit
necessari per a l’obtenció de les llicències
següents:#
a) Llicència d’obres majors.#
b) Llicència ambiental o de l’activitat.#
c) Llicències per a actuacions que impli-
quin l’ús del paisatge urbà, com la col·locació
de fusteria i persianes, rètols indicadors, ten-
dals, instal·lacions d’aire condicionat, aparells
d’alarma, il·luminació artificial, etc.#
6. Restituir l’ordre arquitectònic alterat sig-
nifica la recuperació documentada de tots els
elements arquitectònics, decoratius i cromà-
tics originaris de l’edifici i la reordenació dels
usos d’identificació que formin part de la uni-
tat de local o part de l’edifici per a la qual
es demana la llicència. Tanmateix serà obli-
gatòria la retirada de qualsevol element obso-
let.#
Quan el retorn a l’estat original sigui invia-
ble per raons estrictament estructurals, restituir
l’ordre arquitectònic alterat significarà dotar
la façana, puntualment alterada, d’una con-
figuració compositiva que harmonitzi nova-
ment el conjunt, i s’aproximi tant com sigui
possible a la composició general d’origen.#
7. Qualsevol actuació d’obra nova o de
rehabilitació integral ha de preveure tots els
requeriments que actualment són necessaris
per al bon funcionament i ús paisatgístic d’una
façana. A tal efecte, s’adjuntarà un annex espe-
cífic a la memòria del projecte, que acrediti
el compliment a priori d’aquesta normativa
i la integració de l’edifici projectat en el pai-
satge urbà.#
Aquesta norma implica, especialment, la
previsió d’ubicació de conductes, aparells i
altres elements de les instal·lacions, indivi-
duals o comunitàries, com per exemple preins-
tal·lació d’aire condicionat, xemeneies d’ex-
tracció de fums, cablejats, etc., i la situació
dels usos d’activitats informatives.#
8. En el cas de la resolució d’expedients
de llicència d’obres de restauració, l’Ajunta-
ment denegarà les sol·licituds que es fonamen-
tin en projectes que no s’adaptin a l’ambient
arquitectònic en el qual s’integrin, trenquin
l’harmonia del paisatge o desfigurin les pers-
pectives del conjunt urbà.#
Article 41#
Manteniment dels parament exteriors dels
edificis#
1. És obligatori el manteniment permanent
i continuat de tots els elements presents a les
façanes dels edificis per part dels seus usuaris,
sense perjudici de l’obligació del propietari
de mantenir l’immoble en condicions de segu-
retat, salubritat i ornament públic.#
2. Els elements arquitectònics de suport
£–paraments, ornaments, emmarcaments, cor-
nises, balcons terrasses, baranes, etc. s’han de
mantenir nets i constructivament sans, sense
pintades, grafits, cartells, adhesius o elements
similars, ni tampoc elements obsolets.#
En el cas que hi hagi sobre la façana con-
ductes o instal·lacions, com per exemple
cables de subministrament de serveis (telèfon,
enllumenat, gas, etc.) que per la seva situació
o manca de manteniment o endreçament per-
judiquin la percepció de la façana, aquests
elements seran eliminats o reconduïts amb la
col·laboració de les companyes responsables
de les diferents instal·lacions. #
3. El projecte d’intervenció a la façana
inclou la previsió de la naturalesa, qualitat i
color o colors dels materials que s’hi uti-
litzaran.#
4. Queden especialment prohibides les
actuacions parcials que alterin les façanes amb
aplacats i afegits aliens a l’arquitectura de l’e-
difici. Les restauracions parcials seran adme-
ses quan les obres no dificultin o impedeixin
una posterior restauració completa i respectin,
íntegrament, els atributs formals i les qualitats
de l’edifici. En tot cas, l’atorgament de la lli-
cència d’activitat estarà condicionada a la res-
titució de l’ordre arquitectònic.#
Article 42#
Certificat de seguretat#
1. Tot propietari d’edificis d’una antiguitat
superior als quinze anys haurà de disposar del
corresponent certificat de seguretat emès pel
tècnic competent o entitats col·laboradores
que es puguin crear, en el qual s’acrediti l’estat
de conservació i de seguretat dels elements
exteriors dels edificis que donin a la via públi-
ca o puguin afectar tercers.#
2. Aquest certificat podrà ser substituït pel
dictamen tècnic previst a l’art. 6 del decret
158/97, de 9 de juliol que regula el Llibre
de l’Edifici o pel carnet del manteniment que
emeti l’Institut Municipal del Paisatge Urbà,
sempre i quan facin referència específica als
elements que s’han de mantenir.#
3. El certificat es renovarà cada deu anys,
s’haurà d’ajustar al model que es reprodueix
a l’Annex d’aquesta Ordenança i haurà d’anar
acompanyat amb les fotografies correspo-
nents.#
4. Aquest certificat el podrà exigir l’Ajun-
tament de Barcelona, a través del Servei Tèc-
nic competent, en tot moment.#
Article 43#
Exigència del deure de conservació dels
edificis#
1. El procediment per a exigir el deure de
conservació de les façanes exteriors interiors
i cobertes es pot iniciar d’ofici o a instància
de qualsevol persona que tingui coneixement
del seu incompliment.#
2. L’incompliment pel propietari de l’obli-
gació de conservació de les façanes interiors,
exteriors i cobertes, facultarà l’Administració
per requerir£-ne el compliment en el termini
d’un mes, llevat que s’apreciïn circumstàncies
de perillositat que justifiquin una intervenció
urgent.#
3. L’interessat haurà d’acreditar el compli-
ment de l’ordre municipal amb l’aportació del
certificat de seguretat aquí esmentat o qual-
sevol dels documents assenyalats a l’article
anterior.#
4. Si com a conseqüència del certificat se’n
deriva la necessitat de fer obres de conservació
i seguretat, els propietaris les hauran de dur
a terme en els terminis fixats en el mateix cer-
tificat, la qual cosa hauran d’acreditar amb
el corresponent certificat final d’obres emès
pel tècnic director.#
L’Ajuntament, en execució de les seves
potestats administratives, podrà iniciar el per-
tinent procediment d’inspecció urbanística i
ordenar l’execució de les obres que es con-
tinguin en el certificat i les que l’informe tècnic
municipal, si és el cas, consideri pertinents,
a càrrec de l’interessat, i s’iniciarà el proce-
diment previst als articles 98 i següents del
Reglaments d’activitats, obres i serveis dels ens
¢Núm. 146 / Pàg. 2719 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
locals, en relació amb el Reglament de dis-
ciplina urbanística.#
5. En cas d’incompliment s’incoarà el pro-
cediment d’execució subsidiària d’acord amb
allò establert al Reglament de disciplina urba-
nística i al Reglament d’obres, activitats i ser-
veis dels ens locals. Tot això amb indepen-
dència del procediment sancionador que es
pugui incoar d’acord amb la normativa urba-
nística vigent.#
Article 44#
Ajuts a la rehabilitació#
Les obres de conservació que es facin com
a conseqüència del certificat de seguretat
podran sol·licitar els ajuts que a l’efecte aprovi
l’Ajuntament o qualsevol altra Administració.#
Article 45#
Il·luminació de façanes#
1. Als efectes d’aquesta Ordenança, s’en-
tén per il·luminació l’acció de destacar, lumí-
nicament, la façana d’un edifici, ja sigui en
la seva totalitat, ja sigui de manera fraccionada
o parcial.#
2. No s’acceptarà la il·luminació en planta
baixa amb cap element d’il·luminació que no
formi part dels rètols indicadors que es puguin
disposar segons les determinacions d’aquesta
normativa#
3. Queda prohibida la il·luminació global
de les façanes dels edificis, salvat que el pro-
jecte reuneixi les condicions exigides i sigui
objecte, excepcionalment, d’autorització pai-
satgística.#
Article 46#
Instal·lacions d’aire condicionat i captadors
d’energia solar#
1. En els projectes de construcció d’edificis
de nova planta i de rehabilitació integral es
preveurà la preinstal·lació d’aire condicionat
i de captadors d’energia solar, individuals o
col·lectius, definint la ubicació i la dimensió
dels conductes de repartiment, de les entrades
i sortides d’aire i de la maquinària, i en general
de tots els elements necessaris per al correcte
funcionament de la instal·lació segons el
volum del local o edifici.#
Aquestes instal·lacions hauran de situar£-se
en els terrats, sense que siguin perceptibles
des de la via pública i en les condicions esta-
blertes en aquesta Ordenança. Alternativa-
ment s’acceptaran altres emplaçaments que
disminueixin l’impacte visual i millorin la inte-
gració a l’edifici.#
2. El projecte d’instal·lació, o de preins-
tal·lació en el seu cas, de l’aire condicionat
d’un local en planta baixa haurà d’atenir£-se
als criteris següents de repercussió en façana:#
a) La solució ha de ser la mateixa per a
tots els forats arquitectònics d’un mateix
edifici.#
b) L’aparell de sortida a l’exterior de la ins-
tal·lació s’integrarà en la fusteria, sense sobre-
sortir del seu pla vertical, i s’adaptarà al seu
disseny, material i color mitjançant reixes i
similars.#
En cap cas, no serà autoritzable la perfo-
ració de la façana per a la col·locació d’a-
quests aparells o conductes, ni adossar£-los£-hi.#
c) Les reixes de ventilació hauran de com-
plir, quant a la ubicació, situació i ocupació,
les mateixes condicions previstes per als rètols
informatius dins els buit arquitectònics en
planta baixa. En tot cas, el conjunt ventila-
ció£-rètol no podrà ultrapassar l’ocupació pre-
vista en aquesta Ordenança per a l’ús infor-
matiu en buits arquitectònics en planta baixa.#
d) La col·locació d’aquests elements en
locals catalogats o situats en edificis catalogats
(qualsevol nivell de protecció), serà objecte
d’una atenció especial en la seva integració
compositiva, i se’n podrà denegar la col·lo-
cació a la façana quan les característiques del
tancament original no ho admetin.#
Article 47#
Instal·lació d’alarmes#
1. Es permet la instal·lació de les alarmes
integrades a la fusteria o en els brancals inte-
riors dels buits arquitectònics; en tot cas, mai
sobre la façana.#
2. Les condicions de forma i color dels apa-
rells hauran de respectar la composició cro-
màtica de l’edifici i no podran dur impresa
cap marca o indicatiu comercial.#
Article 48#
Instal·lació d’antenes#
1. La instal·lació de tota mena d’antenes
i els seus elements auxiliars de connexió a
l’exterior ha de sotmetre’s a aquesta Ordenan-
ça. S’hi inclouen tant les antenes de recepció
com d’emissió d’ones electromagnètiques de
radiodifusió, televisió, telecomunicacions,
telecomandament, etc., en qualsevol de les
seves formes possibles: de filament, de pilar
o torre, parabòliques, per elements o qualsevol
altra que la tecnologia actual o futura faci
possible.#
2. L’última secció d’aquest capítol regula
de manera específica aquesta matèria.#
Article 49#
Publicitat en promocions immobiliàries#
La publicitat de promoció immobiliària
situada sobre edificis d’obra nova o rehabi-
litació total en curs de venda es podrà fer amb
un únic cartell d’una dimensió màxima de 12
metres quadrats.#
El cartell podrà col·locar£-se a partir de l’ob-
tenció de la llicència d’obra, en curs de venda
de la promoció, amb la limitació màxima d’un
any a partir del certificat final d’obra, llevat
que s’acrediti inequívocament que no ha aca-
bat la promoció.#
Subsecció 2a. Façanes. Planta baixa#
Article 50#
Definició#
1. S’entén per planta baixa d’una façana
la part de la seva superfície que tingui aquesta
denominació d’acord amb les Normes urba-
nístiques del Pla general metropolità o dis-
posicions que el substitueixin.#
2. Les façanes de les plantes subterrànies
que, a causa del desnivell de les vies públiques
o del terreny, puguin quedar descobertes, o
les façanes de planta semisubterrània cons-
truïdes a l’empara de disposicions anteriors
a les Normes urbanístiques vigents del Pla
general metropolità, se sotmetran en aquesta
matèria a les mateixes disposicions que les
de la planta baixa.#
3. En les plantes baixes porticades, es con-
sidera planta baixa tot l’àmbit definit pel
porxo, la façana de la planta baixa i el seu
sostre o parament interior.#
Article 51#
Fusteria, tancaments i cancells#
1. Als efectes d’aquesta Ordenança, s’en-
tén per fusteria l’element laminar de separació
entre l’espai interior d’un local o vestíbul i
l’exterior, compost normalment per una super-
fície predominantment de vidre transparent
sostinguda per un element lleuger de fusta,
metall o similar.#
Es conceptua com a tancament els elements
de protecció de la fusteria, com també les
reixes i les persianes.#
2. Es permet l’adequació de las fusteria, els
tancaments i els cancells a la composició
arquitectònica de la planta baixa, en les con-
dicions següents:#
A. La fusteria, el tancament i el cancell
d’un local o vestíbul en planta baixa s’han
de conservar quan siguin originaris.#
B. Quan la fusteria, el tancament o el can-
cell d’un local o vestíbul hagin estat substituïts
en actuacions anteriors, es restituiran a la seva
posició i cromatisme originaris. En tot cas,
s’han de tenir en compte, com a criteris de
col·laboració, els aspectes següents:#
a) La seva col·laboració ha de possibilitar
la correcta ubicació dels elements regulats per
a aquesta normativa, en especial pel que fa
a distàncies del pla de la façana.#
b) La fusteria i els tancaments de tota la
planta baixa d’un mateix edifici han de ser
homogenis.#
3. La fusteria i els tancaments de locals
comercials constitueixen ús natural del pai-
satge quan compleixen les prescripcions
següents:#
A. Han d’estar sempre integrats en els buits
arquitectònics corresponent.#
B. Es prohibeixen els aparadors, terrasses
i qualsevol altre element tancat que envaeixi
l’espai públic.#
C. La fusteria d’un local és el suport normal
al qual han d’integrar£-se els rètols regulats per
aquesta normativa i les reixes de l’aire con-
dicionat, quan calgui.#
4. Les portes i cancells dels vestíbuls han
d’estar totalment lliures d’elements adossats.#
Article 52#
Rètols identificadors#
Es permet la instal·lació de rètols identi-
ficadors a la planta baixa de les façanes en
les condicions següents:#
1. Rètols identificadors dins els buits arqui-
tectònics:#
a) La part ocupada pel rètol no ha d’excedir
el 30 % de la superfície del buit.#
b) La forma del rètol ha de seguir el llen-
guatge morfològic del forat arquitectònic, en
especial quan aquest forat presenti una impos-
ta o similar.#
c) No han de quedar restringits, disminuïts
ni perjudicats, la il·luminació, la ventilació,
la seguretat contra incendis ni l’accés als
locals, pel que fa a mesures funcionals míni-
¢Núm. 146 / Pàg. 28 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
mes requerides.#
d) El rètol s’ha de col·locar darrere dels ele-
ments arquitectònics o decoratius que emmar-
quin i defineixin el buit arquitectònic i dels
elements estructurals singulars que aquest
contingui, amb la finalitat de no ocultar£-los,
i adossat al pla original de la fusteria de la
planta baixa.#
En el cas que aquests elements no exis-
teixin, el rètol s’ha de col·locar endarrerit un
mínim de 25 cm del pla de la façana. Quan
la fusteria original estigui a una distància infe-
rior a 25 cm del pla de la façana, s’admetrà
un rètol laminar adossat a la fusteria, el qual
sempre haurà d’estar endarrerit en relació al
pla de façana.#
e) El disseny del rètol haurà d’incorporar
el sistema il·luminació més adequat a les seves
característiques, tenint en compte que el rètol
i la seva llum artificial es consideren en aques-
ta normativa un sol element de disseny integrat
i mai dos elements independents.#
f) En vestíbuls d’accés comuns de l’edifici,
només s’admetran plaques d’identificació en
els brancals interiors del buit arquitectònic.
Les plaques d’identificació seran d’un únic
material, metall o vidre. No s’accepten repe-
ticions de missatges.#
2. Rètols identificadors sobre façana, en
espais expressament destinats a aquest fi.#
a) S’hi admet un únic rètol, que no pot
coexistir amb un altre rètol en el mateix local.#
b) El rètol ha d’estar format per lletres, sig-
nes o línies, retallats, ancorats un a un i sense
fons, que no excedeixi els 12 cm de gruix.#
3. Rètols identificadors sobre el pla de
façana:#
A. En situacions de zona general o de res-
tricció només s’acceptarà un rètol sobre el pla
de façana, quan sigui possible la seva col·lo-
cació en les condicions específiques descrites
en els punts A i B anteriors. Aquest rètol no
podrà coexistir amb altres en el mateix local.#
B. En zones de transició, podrà coexistir
un rètol en façana en la situació especificada
en els punts 1 i 2 anteriors.#
C. El rètol estarà format per lletres, signes
o línies, retallats, ancorats un a un i sense
fons, i que no excedeixi els 12 cm de gruix.#
D. El rètol es s’ha de col·locar en funció
de les característiques arquitectòniques, deco-
ratives, morfològiques i cromàtiques del para-
ment, sense ocultar elements decoratius.#
E. El rètol ha de ser enquadrable en un perí-
metre envoltant, assimilat a un rectangle regu-
lar, determinat per les seves projeccions ver-
ticals i horitzontals.#
F. Quan la composició arquitectònica n’a-
conselli la col·locació sobre la llinda del forat
arquitectònic, no sobrepassarà les dimensions
de la seva amplària i haurà de centrar£-se res-
pecte als elements definitoris superior i infe-
rior. La seva ocupació màxima serà del 50 %
de l’espai lliure de projecció del buit arqui-
tectònic i el límit superior.#
G. Quan la composició arquitectònica no
permeti la situació anterior, el rètol es col·lo-
carà en un dels paraments contigus al buit
arquitectònic, sense ultrapassar en alçada la
del límit del buit £–o l’arrencada de l’arc en
el seu cas i sense arribar als límits dels emmar-
caments dels buits arquitectònics. Quant a
superfície, no pot excedir de 0,25 m2.#
Article 53#
Elements identificadors sobre altres situacions.
Rètols bandera#
1. Zona general#
Únicament s’accepta la col·locació de
rètols bandera homologats i quan no distor-
sionin la composició i elements de l’edifici
i per a les activitats (hotels, aparcament,
caixers automàtics i farmàcies) i condicions
de disseny que s’estableixen en els gràfics que
figuren com a annex d’aquesta Ordenança.#
2. Zona de transició#
Es permet un sol rètol bandera per local
i façana comercial en les condicions següents:#
£—Que sobresurti un màxim total de 60 cm
per a carrers de fins a 10 m d’ample, i de
70 cm per a amplades superiors.#
£—La superfície màxima del rètol no serà
superior als 0,30 m2 per a aquells que s’ins-
tal·lin en carrers d’amplada no superior a 10
m i als 0,42 m2 pels que s’instal·lin en carrers
amb una amplada superior.#
3. Zona de restricció#
Únicament s’accepta la col·locació de
rètols bandera homologats, sempre que no dis-
torsionin la composició i elements singulars
de l’edifici.#
Article 54#
Característiques generals dels rètols#
1. Amb la implantació dels rètols no es pot
desfigurar ni desmerèixer la composició gene-
ral de la façana, considerant també els rètols
i altres elements ja existents.#
2. En edificis catalogats, el rètol serà de
material noble, com la pedra, el metall o el
vidre.#
3. Els rètols lluminosos es regeixen, a més,
per les normes següents:#
a) El disseny del rètol ha d’incorporar el
sistema d’il·luminació més adequat a les seves
característiques, tenint en compte que el rètol
i el seu llum artificial es consideren en aquesta
normativa un sol element de disseny integrat
i mai dos elements independents.#
D’aquesta condició, se’n deriva que, ente-
nent£-se el rètol i la seva il·luminació com un
mateix objecte, les disposicions d’aquesta nor-
mativa quant a situació, mides, color i altres
característiques dels rètols indicadors s’apli-
quen al conjunt resultant.#
b) La intensitat lumínica no pot excedir de
més de 250 luxs la intensitat lumínica màxima
existent a l’espai públic on doni la planta baixa
de què es tracti en el moment de la sol·licitud
de la llicència.#
c) La llum projectada no ha de modificar
els colors que l’element il·luminat, la façana
o el seu entorn presenten a la llum del dia.#
d) La il·luminació no ha d’introduir efectes
estranys, com per exemple parpelleig, canvis
de color, projeccions animades, etc.#
4. Els rètols identificadors que correspon-
guin a la denominació de l’edifici s’admetran
quan s’adaptin a les disposicions anteriors de
rètols sobre façana en planta baixa, i s’han
de situar en els paraments contigus al buit
arquitectònic i només un per façana.#
5. En zones de transició s’admet la col·lo-
cació d’un pictograma d’identificació sobre
les persianes metàl·liques o altres sistemes de
tancament dels locals. Només es permet un
pictograma d’identificació i en cap cas s’a-
dossaran rètols sobre les reixes de tancament.#
Aquesta presència no ultrapassarà el 30%
de la superfície del buit arquitectònic.#
Article 55#
Publicitat a plantes baixes d’edificis#
És prohibida la instal·lació de publicitat a
la planta baixa de les façanes, salvat els rètols
que anunciïn la venda o el lloguer dels locals
situats al mateix edifici, en les condicions
següents:#
a) S’admet un únic rètol per local.#
b) La dimensió màxima del rètol serà de
100 cm × 70 cm.#
c) El rètol s’ha de col·locar dins dels buits
arquitectònics del local de què es tracti.#
d) El fons del rètol ha de ser de color blanc.#
e) En el missatge no pot constar més infor-
mació que el logotip de l’Agència, l’objecte
de l’anunci i el telèfon de contacte.#
f) La permanència del rètol no pot excedir
el període d’un any, a no ser que s’acrediti
inequívocament que no s’ha produït la venda
o el lloguer.#
Article 56#
Tendals#
S’admet la instal·lació de tendals plegables
de lona o teixits similars adossats als forats
arquitectònics d’un edifici per protegir£-los del
sol, en les condicions següents:#
a) Els tendals s’han de col·locar dins dels
buits arquitectònics, i en cap cas poden ocultar
els elements decoratius de l’emmarcament,
encara que l’edifici no estigui especialment
protegit.#
b) Les barres tensores i altres elements de
la instal·lació es situaran a una alçada mínima
sobre el nivell de la vorera de 2,20 m, sense
que cap punt del tendal, serrells o laterals,
s’alcin a menys de 2 m. El seu sortint o volada
des del pla de la façana serà inferior en 60
cm a l’amplada de la vorera, amb una volada
màxima de 3 m.#
c) El tendal pot exhibir l’identificador de
l’establiment pintat sobre la tela i en una sola
posició, ocupant un màxim d’un 25 % de la
superfície del tendal.#
Article 57#
Marquesines#
S’admet la instal·lació de marquesines en
els següents casos i situacions:#
1. Les marquesines que formin part del pro-
jecte arquitectònic original de l’edifici poden
dur, com a ús natural, un sol identificador,
de les caractarístiques següents:#
A. El disseny de l’identificador serà harmò-
nic amb el de la marquesina i no ocultarà
els elements estructurals o decoratius que
pugui tenir.#
B. El rètol indicador s’ha de situar sobre
la superfície frontal de la marquesina i estarà
constituït per lletres o signes retallats sense
fons, o bé pintats o encunyats sobre el seu
¢Núm. 146 / Pàg. 2919 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
perímetre, d’una alçada màxima de 40 cm.#
C. En el cas que el gruix o l’alçada de la
marquesina sigui inferior als 40 cm el rètol
descrit podrà ultrapassar el seu perímetre, sen-
se sobresortir del límit de la marquesina en
planta, sempre que l’alçada total del conjunt
format per la marquesina i el rètol no superi
els 60 cm, i que la seva part inferior estigui
com a mínim a 2,5 m sobre el nivell de la
vorera o espai públic adjacent. Les lletres tin-
dran les mateixes característiques que les des-
crites en el punt anterior.#
2. S’admetran les marquesines sobreposa-
des a l’arquitectura existent quan l’establiment
ocupi la totalitat de la planta baixa de l’e-
dificació, sempre que es compleixin les
següents condicions:#
A. La marquesina ha d’ocupar el buit arqui-
tectònic de l’entrada del local i no pot ocultar
els elements decoratius de l’emmarcament.#
B. Només s’admetrà la col·locació de mar-
quesines en aquestes condicions per a locals
destinats a les activitats d’hotel, cinema i
teatre.#
C. Les característiques dimensionals d’a-
quests elements no interferiran l’ús normal de
la via pública, i han d’estar en relació directa
amb el perfil de la via, amplada del carrer
i en el seu cas, les voreres.#
D. La marquesina ha d’estar dissenyada
com un element laminar, sense més gruix que
el que tècnicament requereixin els materials,
que han de ser exclusivament de vidre trans-
parent amb estructura metàl·lica lleugera. En
tot cas serà el resultat d’un projecte global
d’harmonització de la façana i la seva relació
amb l’espai públic immediat.#
E. Queda prohibida, salvat l’ús excepcio-
nal, qualsevol presència d’identificació o
publicitària.#
Article 58#
Màquines de venda automàtica#
1. S’entén per màquines de venda automà-
tica les instal·lacions que subministren un pro-
ducte o servei que s’obté mitjançant l’accio-
nament de qualsevol tipus de mecanisme.#
2. S’admet la instal·lació de màquines de
venda automàtica als forats arquitectònics de
la planta baixa dels edificis no catalogats que
no sobresurtin de la línia de tancament del
buit, i sempre que les màquines no portin ele-
ments lluminosos, sonors o sensorials. Aquests
elements han d’harmonitzar amb la solució
del tancament al qual s’ubica.#
3. S’admet la incorporació d’elements d’i-
dentificació i informació a les màquines de
venda automàtica.#
Article 59#
Instal·lació d’expositors, jardineres o similars#
1. Queda prohibida la instal·lació d’expo-
sitors aparadors adossats a les façanes, amb
excepció dels supòsits inclosos a l’Ordenança
d’establiments i centres de comerç alimentari.#
2. S’admet la col·locació de plantació
vegetal en els elements previstos per a tal fi
en el projecte arquitectònic o en jardineres
o testos, sempre que la instal·lació sigui des-
muntable i no malmeti els elements arquitec-
tònics de la composició de la façana, i s’ob-
servi tot allò que estableix el Codi d’acces-
sibilitat vigent.#
3. El titular es farà càrrec del correcte man-
teniment d’aquests elements. L’incompliment
d’aquest punt serà causa de retirada imme-
diata.#
Subsecció 3a. Façanes. Plantes pis#
Article 60#
Definició#
1. S’entén per planta pis d’una façana la
part de la seva superfície corresponent a les
plantes que continguin aquest concepte d’a-
cord amb les Normes urbanístiques del Pla
general metropolità, o disposicions que les
substitueixin.#
2. Les plantes entresòl, àtics i sobreàtics,
tenen a aquests efectes la mateixa conside-
ració i se sotmeten a les mateixes restriccions
que les assenyalades per a les plantes pis.#
Article 61#
Usos admesos en les plantes pis#
1. Fusteries i persianes#
A) S’admet la utilització d’un únic sistema
de fusteria i persianes en tots els buits arqui-
tectònics en plantes pis d’una façana, en tots
els seus aspectes (col·locació, disseny, mate-
rial i color) en alguna de les condicions
següents:#
a. Que es conservin la fusteria i tancaments
previstos originalment en el projecte arqui-
tectònic.#
b. Que es restitueixin la fusteria i tanca-
ments previstos originalment en el projecte
arquitectònic en la seva posició i cromatisme
originaris.#
c. Que s’obtingui llicència d’obres segons
un projecte arquitectònic global.#
B) En els edificis catalogats o situats en les
seves àrees de protecció, el tractament o res-
titució de la fusteria i els tancaments en les
condicions esmentades a l’apartat anterior és
requisit necessari per a l’obtenció de les lli-
cències següents:#
a. Llicència de neteja o restauració de
façanes.#
b. Llicència d’activitats.#
c. Llicència per a la col·locació dels ele-
ments d’ús del paisatge urbà, regulats en
aquesta Ordenança.#
C) La fusteria i les persianes dels buits
arquitectònics de les plantes pis han d’estar
lliures d’elements sobreposats.#
D) No s’admet la utilització de vidres
reflectants, ni tampoc l’avançament de la fus-
teria per a abastar i convertir en interior l’espai
definit pels balcons i les terrasses.#
2. Tractament vegetal#
S’admet la col·locació de jardineres i testos
amb plantació vegetal als elements previstos
per a tal fi en el projecte arquitectònic, i a
les finestres i balcons, sempre que aquesta ins-
tal·lació sigui desmuntable i no malmeti els
elements constructius o compositius de la
façana.#
3. Instal·lació de rètols indicadors#
3.1. Zona de restricció#
No s’admet la instal·lació de rètols en les
plantes pis de les façanes dels edificis. #
3.2. Zona general i de transició#
S’admet la instal·lació de rètols a les plantes
pis de les façanes dels edificis, excepte en els
catalogats i situats en àmbits protegits, en els
supòsits següents:#
A. Instal·lació del rètol dins els buits arqui-
tectònics de finestres o balcons, en les con-
dicions següents:#
a) El rètol no pot tenir fons opac.#
b) El rètol, inclosa la seva il·luminació, s’ha
de col·locar darrere la fusteria.#
c) La part ocupada pel rètol no ha d’excedir
el 20 % de la superfície del buit arquitectònic.#
B. Instal·lació de rètols a les baranes de
balcons o balconeres, en les condicions
següents:#
1. Zonificació #
a) Zona general:#
Un sol rètol per local, el qual serà incom-
patible amb qualsevol altre rètol en una altra
posició, excepte els col·locats dins dels buits
arquitectònics en planta baixa.#
b) Zona de transició:#
Un rètol per balcó.#
2. Condicions generals:#
A. El rètol ha de ser sense fons, de lletres
o signes metàl·lics ancorats un a un i sense
il·luminació.#
B. Que el rètol vingui definit per una envo-
lupant escairada amb la barana, en funció de
les seves característiques compositives, i guar-
dant els marges següents: separació dels seus
límits horitzontals superior i inferior, un quart
de l’alçada de la barana; separació dels seus
límits verticals laterals, la meitat de l’alçada
de la barana.#
C. Instal·lació dels rètols sobre el parament
de façana, en les condicions següents:#
a) S’admet la presència d’un sol rètol per
edifici.#
b) La identificació ha de correspondre a
l’empresa que desenvolupi la seva activitat a
l’edifici i ocupi almenys la meitat del seu sostre
comercial i gaudeixi de la corresponent auto-
rització de la propietat de l’immoble.#
c) La identificació no es repetirà en cap
altre lloc de la façana, excepte la planta baixa.#
d) Constituirà el rètol un sol rengle de lle-
tres o signes retallats, ancorats un a un i sense
fons, realitzats amb materials duradors.#
e) El rètol se situarà preferentment en
aquells espais del parament específicament
dissenyats a aquest efecte.#
Quan aquesta previsió no existeixi, es
col·locarà el rètol en funció de les caracte-
rístiques arquitectòniques de la façana, sense
ocultar elements arquitectònics o decoratius.#
f) El rètol i la seva llum artificial consti-
tueixen un sol element de disseny integrat.#
g) El gruix del rètol, inclosa la seva il·lu-
minació, no excedirà dels 12 cm.#
4. Publicitat#
S’admet la instal·lació de publicitat a les
plantes pis que anunciïn la venda o lloguer
de pisos o locals situats en el mateix edifici,
en les condicions següents:#
A. La instal·lació d’un únic rètol per habi-
tatge o unitat de local.#
B. La dimensió màxima del rètol serà de
100 cm × 70 cm.#
C. Se situarà a les baranes dels balcons i
¢Núm. 146 / Pàg. 30 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
balconades o a les finestres corresponents al
pis o local de què es tracti.#
D. El fons del rètol ha de ser de color blanc.#
E. En el missatge no pot constar altra infor-
mació que la identificació del venedor, l’ob-
jecte de l’anunci i el telèfon de contacte.#
F. La permanència del rètol no pot excedir
el període d’un any, a no ser que s’acrediti
inequívocament que no s’ha produït la venda
o el lloguer.#
Article 62#
Tendals en plantes pis#
1. S’admet la instal·lació de tendals ple-
gables de lona o teixit similar en els forats
arquitectònics de les plantes pis d’un edifici
per protegir£-los del sol.#
2. Els tendals s’han de col·locar dins dels
buits arquitectònics i, un cop plegats, no han
d’ocultar, en cap cas, els elements decoratius
de l’emmarcament. No s’admeten tendals en
tribunes o en cossos sortints tancats.#
3. El seu sortint o volada des del pla de
la façana serà inferior en 60 cm a l’amplada
de la vorera, amb una volada màxima
d’1,50 m.#
4. El color dels tendals ha d’adequar£-se
amb la gamma cromàtica present en l’arqui-
tectura de l’edifici sobre el qual es disposin,
i en tot cas, ha de ser el mateix per a tots
els tendals de l’edifici que puguin ser perce-
buts simultàniament.#
5. En edificis catalogats i en les seves zones
de protecció o conservació, la col·locació de
tendals quedarà supeditada a la presentació
d’un projecte tècnic i cromàtic sobre la glo-
balitat de l’edifici.#
6. Zona general i de transició#
S’admet la presència de rètols d’identifica-
ció en aquesta situació amb la condició que
el tendal pugui exhibir només un identificador
de l’establiment pintat sobre la tela i en una
sola posició. El missatge ha de ser unitari per
a tota la façana i ocupar un màxim del 25 %
de la superfície del tendal.#
Article 63#
Elements tècnics d’instal·lació#
1. S’entén per elements tècnics d’instal·la-
ció els aires condicionats, les antenes, alar-
mes, plaques solars i altres aparells similars,
així com també els seus conductes i elements
auxiliars.#
2. Queda prohibida la col·locació dels ele-
ments tècnics d’instal·lació sobre els para-
ments de façana, miradors i balconades. En
cap cas aquests elements poden sobresortir
del tancament dels buits arquitectònics.
Aquests elements han d’harmonitzar amb la
solució del tancament en què s’ubiquin.#
3. En el cas d’edificis inclosos en el Catàleg
del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic
de la ciutat de Barcelona, la col·locació d’a-
quests elements requerirà obligatòriament
l’obtenció de la llicència municipal.#
Subsecció 4a. Façanes. Coronament#
Article 64#
Definició#
1. A l’efecte d’aquesta Ordenança s’entén
per coronament d’una façana el pla vertical
format pel nivell superior dels últims buits
arquitectònics i la cota màxima del pla de
façana.#
2. En els edificis catalogats i les seves zones
de protecció, la restitució de l’ordre arquitec-
tònic alterat d’una façana en el seu corona-
ment és requisit necessari per a l’obtenció de
les llicències següents:#
a) Llicència d’obres de restauració de faça-
nes, de rehabilitació o reforma integral de
l’edifici.#
b) Llicència per a la col·locació de rètols
indicadors o publicitaris en coronació o
terrats.#
Article 65#
Usos admesos en el coronament dels edificis#
1. Rètols identificadors#
A) Zona general#
S’admet la instal·lació, en el coronament
d’edificis no catalogats, d’un rètol d’identifi-
cació únic corresponent a l’empresa que
desenvolupi la seva activitat en l’edifici, que
ocupi almenys la meitat del seu sostre comer-
cial i que disposi de la corresponent autorit-
zació de la propietat de l’immoble.#
B) Zona de transició#
S’admet la instal·lació, en el coronament
d’edificis no catalogats, d’un rètol d’identifi-
cació únic corresponent a l’empresa que
desenvolupi la seva activitat en l’edifici i dis-
posi de la corresponent autorització de la pro-
pietat de l’immoble.#
2. La instal·lació de rètols d’identificació
haurà de complir, en qualsevol cas, les con-
dicions següents:#
a) Que el missatge identificador no es repe-
teixi en cap altre lloc de l’edifici, llevat de
la planta baixa.#
b) Que el rètol estigui format per un sol
rengle de lletres o signes corporis retallats sen-
se fons, ancorats d’un en un al pla de façana.
El projecte ha de detallar els elements estruc-
turals de suport, i justificar la solidesa i la segu-
retat del conjunt, en especial davant l’acció
del vent.#
c) El rètol s’ha de centrar respecte dels ele-
ments definitoris superiors, inferiors i laterals
del lloc que ocupi. La seva ocupació màxima
serà del 50 % de l’espai opac del coronament.#
d) Que el rètol no oculti els elements arqui-
tectònics i decoratius ni els perfils de coberta.#
3. Rètols publicitaris#
a) Podrà utilitzar£-se publicitàriament el
coronament d’edificis únicament com a alter-
nativa i substitució dels rètols existents en
terrats i en aquells edificis on així ho permeti
la present Ordenança. En tot cas, no podran
coexistir ambdues situacions al mateix temps.#
b) Per a la instal·lació d’aquests rètols
publicitaris, és de compliment obligatori la
presentació del corresponent projecte tècnic
que avali la millora paisatgística de la pro-
posta.#
Subsecció 5a. Mitgeres#
Article 66#
Definicions#
1. S’entén per mitgera, a l’efecte d’aquesta
Ordenança, el parament vertical d’una edi-
ficació que no tingui la consideració de faça-
na, que sigui visible des de l’espai públic,
encara que la seva continuïtat s’interrompi,
en part o totalment, per patis de llum o de
ventilació.#
2. Mitgera consolidada és aquella que,
totalment o en part, es troba en alguna de
les situacions següents:#
a) Que estigui per damunt de l’alçada regu-
ladora màxima permesa per a la finca con-
tigua.#
b) Que es trobi sobre una finca respecte
de la qual existeixi una servitud d’altius non
tolendi, de vistes, o altra, mentre aquesta ser-
vitud no es redimeixi.#
c) Que limiti, pertanyi o estigui entorn d’un
edifici o un jardí catalogats.#
d) Que es trobi totalment o parcial sobre
la via pública o sobre l’interior de l’illa.#
e) Que es trobi sobre parcel·la o part de
parcel·la destinada a jardí, d’equipament
actual o de nova creació o de transformació
de l’ús en zona verda o equipament, llevat
que en el solar existeixi una activitat amb lli-
cència disconforme amb l’ordenament urba-
nístic vigent.#
3. Totes les altres mitgeres són considera-
des mitgeres no consolidades.#
Article 67#
Disposicions comunes a les mitgeres#
1. Els projectes d’obra nova, remodelació,
urbanització i enderroc que deixin a la vista
una paret mitgera pròpia o aliena, o tinguin
relació amb la visió d’una mitgera, han d’in-
cloure l’estudi d’impacte visual i les mesures
correctores per a l’homogeneïtat del conjunt.#
2. Les obres que deixin a la vista una paret
mitgera pròpia o aliena no es consideren fina-
litzades fins que no estigui acabada l’adequa-
ció constructiva de les parets mitgeres que
quedin descobertes.#
3. L’adequació de la paret a les condicions
de mur exterior requereix la supressió de les
instal·lacions i elements residuals i el reves-
timent amb materials propis de façana.#
4. Amb caràcter previ a qualsevol actuació
que comporti l’ús paisatgístic d’una mitgera
pròpia o aliena, cal que aquesta hagi estat
objecte d’obres d’adequació constructiva,
complint els requisits següents:#
a) Es complirà la normativa vigent relativa
a les condicions dels murs exteriors.#
b) Es repararan les patologies que presenti
i s’adoptaran les mesures constructives neces-
sàries per evitar£-ne de futures.#
c) El revestiment del mur ha de ser de mate-
rials que garanteixin la solidesa i la durabilitat
utilitzant acabats propis de façana. Les mit-
geres que limitin amb espais de fàcil accés
s’ha de revestir amb materials que assegurin
la perdurabilitat de l’actuació.#
d) Els cables i altres elements aliens a la
identitat de la mitgera han de ser degudament
reconduïts.#
e) Cal suprimir de la mitgera tots els ele-
ments obsolets.#
Article 68#
Usos admesos en les mitgeres#
La protecció del paisatge requereix la con-
servació i el manteniment de la mitgera en
¢Núm. 146 / Pàg. 3119 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
condicions d’ornament públic.#
Totes les mitgeres consolidades que siguin
perceptibles des de la via pública han de tenir
el tractament de façanes.#
L’obertura de finestres o forats arquitectò-
nics requereix l’obtenció prèvia de la llicència
municipal d’obres i el tractament de la totalitat
de la mitgera com a façana.#
Article 69#
Agençament#
S’admet l’agençament de la mitgera mitjan-
çant tractament pictòric, arquitectònic o vege-
tal, amb la finalitat d’harmonitzar£-la amb el
paisatge urbà.#
1. Tractament pictòric#
L’agençament de la mitgera amb tractament
pictòric és el resultat de la utilització de la
seva superfície com a base d’un revestiment
de pintura, estuc o monocapa.#
El tractament pictòric no pot contenir altres
representacions gràfiques que no siguin
motius arquitectònics, els quals constituiran
la causa principal de l’harmonització de la
mitgera amb el paisatge urbà.#
2. Tractament arquitectònic#
L’agençament de la mitgera amb tractament
arquitectònic és el resultat de l’aplicació d’e-
lements corporis a la seva superfície, ja siguin
envans pluvials, paravents o altres, els quals,
mitjançant una relació volumètrica amb l’e-
lement tractat, són la causa principal de la
integració en el paisatge urbà.#
3. Tractament vegetal#
L’actuació sobre la mitgera amb elements
vegetals és aquella per la qual s’apliquen ele-
ments vegetals que produeixin sobre el para-
ment un efecte volumètric i cromàtic, de
manera que aquesta és la causa principal de
la integració en el paisatge urbà.#
Article 70#
Activitat d’identificació#
1. S’admet la instal·lació o el pintat de rètol
d’identificació a la mitgera amb la finalitat
d’informar del nom de l’edifici o de la pre-
sència d’una activitat autoritzada en l’edifici,
en les condicions que s’especifiquen en aquest
article i amb les excepcions següents:#
a) Que la mitgera pertanyi a equipaments
públics o privats.#
b) Que la mitgera confronti amb espais lliu-
res d’ús públic, col·lectiu o privat, o espais
verds, o en sigui l’entorn.#
c) Que la mitgera pertanyi a edificis cata-
logats o conjunts protegis, o hi confiri o en
sigui l’entorn.#
2. Requirits de l’actuació.#
L’actuació d’ús identificatiu de la mitgera
ha de ser objecte d’un projecte global d’a-
dequació de tota la mitgera, independentment
del fet que el missatge identificatiu l’ocupi
parcialment.#
El projecte ha d’incloure informació sobre
les circumstàncies de l’entorn, i considerar
exhaustivament les condicions del rètol, el dis-
seny dels elements de suport i el seu ancoratge
sobre l’edifici, com també la solidesa de con-
junt, especialment davant l’acció del vent.#
3. Contingut del missatge#
El contingut de missatge es referirà única-
ment a la denominació de l’activitat i al logotip
o emblema representatiu.#
No pot ser partit, desmembrat ni repetit en
la mateixa mitgera.#
El missatge no pot perjudicar la visió, il·lu-
minació o ventilació dels buits, finestres o
altres elements arquitectònics de l’edifici ni
afectar negativament els locals pròxims al lloc
on s’instal·lin o els seus ocupants.#
Els motius, les figures, el color i la forma
dels diferents elements no poden produir efec-
tes discordants, estranys o ridículs a l’edifici
i a l’entorn.#
4. Situació del missatge#
A. El missatge ha d’estar totalment situat
sobre la superfície de la mitgera i tenir en
compte la seva geometria.#
B. No pot ser tangent en cap punt amb
els límits físics de la mitgera.#
C. El missatge ha d’anar sobre un picto-
grama o signes retolats sense fons, ajustats a
les característiques següents:#
a) Pictograma. És aquella actuació en la
qual el suport del missatge identificatiu és un
grafisme no corpori realitzat sobre el para-
ment. La superfície ocupada pel grafisme,
comptabilitzada mitjançant el rectangle resul-
tant de les projeccions horitzontal i vertical
dels seus límits, no pot ocupar més del 10 %
de la superfície total del parament, si bé la
superfície de la mitgera ha de ser tractada en
tota la seva superfície de tal manera que no
es produeixin diferències de cromatisme o
qualitat entre les dues parts.#
b) Signes retolats sense fons. És aquella
actuació en la qual el suport del missatge iden-
tificatiu és un objecte corpori, de material
durador, que pot produir efectes de relleu o
estar il·luminat.#
D. La superfície ocupada pel missatge no
sobrepassarà el 10 % de la superfície total de
la mitgera.#
E. El vol del rètol no excedirà de 12 cm
respecte del plànol vertical.#
F. L’element lluminós, en cas de ser£-ho, no
ha de produir canvis de color, intermitències
ni llambrecs.#
G. Les estructures auxiliars, instal·lacions
i altres elements necessaris per a la instal·lació
hauran de quedar ocults i imperceptibles des
de l’espai públic.#
Article 71#
Activitat publicitària#
1. Queda prohibit l’ús publicitari de les
mitgeres consolidades mitjançant cartelleres o
rètols lluminosos.#
2. S’admet l’ús de la paret mitgera no con-
solidada en la zona general i de transició com
a suport de publicitat en les condicions que
s’especifiquen en aquest article.#
3. En cas que una paret mitgera sigui con-
solidada i no consolidada, d’acord amb la defi-
nició d’aquesta categoria, es considerarà no
consolidada, llevat de la part de la seva super-
fície amb afectacions urbanístiques.#
4. Requisits de l’actuació#
a) L’actuació d’ús publicitari de la mitgera
ha de ser objecte d’un projecte global d’a-
dequació de tota la mitgera.#
b) El projecte contindrà la informació de
la solució compositiva proposada i la relació
amb l’entorn immediat, especificant els mate-
rials, les textures i el color, i considerarà
exhaustivament les condicions del rètol, el dis-
seny dels elements de suport i l’ancoratge
sobre l’edifici, com també la solidesa del con-
junt, especialment davant l’acció del vent.#
c) El missatge ha d’anar sobre pictogrames,
rètols corporis sense fons, en les mateixes con-
dicions que les establertes per a l’ús d’iden-
tificació, o sobre cartelleres publicitàries, ajus-
tades aquestes darreres a la zonificació i carac-
terístiques que s’estableixen en l’article
següent.#
d) S’admeten aquestes instal·lacions en les
parets mitgeres del edificis amb subjecció a
les condicions generals assenyalades. En
aquest cas s’acceptarà un sortint màxim de
0,40 m del pla de la mitgera.#
Article 72#
Activitat de publicitat en mitgeres no
consolidades mitjançant cartelleres#
1. Es considera cartellera l’element físic
construït amb matèries consistents i duradores,
de figura regular, dotat de marc, i destinat a
la successiva col·locació de cartells o adhe-
sius.#
2. S’admet la publicitat sobre mitgeres no
consolidades mitjançant cartelleres si s’exer-
ceix en les condicions següents:#
a) La mitgera ha d’estar degudament agen-
çada en tota la seva superfície amb anterioritat
a la col·locació de la cartellera. #
b) No s’autoritzaran cartelleres en les mit-
geres d’un edifici coexistents amb d’altres
situacions en la tanca provisional de closa del
solar termener o en qualsevol altra activitat
publicitària que es desenvolupi a l’interior.#
c) Quan la totalitat o part de l’edifici sigui
afectat per sistemes generals en el planteja-
ment vigent, no s’autoritzaran cartelleres sobre
part de mitgera situada en sòl de l’esmentada
qualificació.#
d) El propietari de la instal·lació publici-
tària l’haurà de mantenir en perfecte estat de
seguretat i conservació, durant tot el temps
que estigui col·locada.#
3. Zonificació#
a) Zona general i de transició #
S’admet en la zona general la col·locació
de cartelleres publicitàries, constituint en la
seva totalitat una banda uniforme i contínua
que podrà ocupar la totalitat de la fondària
de la mitgera. La instal·lació màxima, en la
zona de transició, ha de ser la corresponent
a dues tires de cartelleres.#
Qualsevol projecte que prevegi una situació
de les tanques diferent de l’anterior s’ha de
resoldre també segons una superfície contí-
nua, l’ocupació de la qual no pot ser superior
al 50 % permès per a les bandes en les situa-
cions anteriors.#
b) Zona de restricció#
Queda prohibit l’ús publicitari en aquesta
situació.#
4. Condicions generals per a la col·locació
de tanques publicitàries #
La disposició d’aquestes instal·lacions ha de
¢Núm. 146 / Pàg. 32 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
respectar en tot cas les regles següents:#
a) Se situaran paral·leles al parament del
mur sobre el qual es recolzin amb un sortint
màxim de 0,50 m del mur. El sortint de les
cartelleres haurà d’ésser el mateix per a totes
en tot l’emplaçament.#
b) Se separaran un mínim d’1 metre del
perímetre de la mitgera.#
c) Els elements estructurals i de suport que-
daran totalment ocults i s’haurà de revestir
lateralment l’espai inclòs entre la cartellera i
el mur mitger.#
d) Només es permetran les bastides, ponts
penjats o elements auxiliars similars, perma-
nents i visibles des de la via pública, quan
siguin els models homologats per l’Ajunta-
ment i mantinguin la qualitat exigible en les
instal·lacions.#
e) En el cas de disposar d’il·luminació,
quan els aparells siguin exteriors a la carte-
llera, se situaran en el seu coronament i for-
maran una solució uniforme i homogènia per
al conjunt de l’emplaçament, i podran sobre-
sortir del pla de la mitgera un màxim d’0,50
m.#
f) Les limitacions per raó de la dimensió
de les cartelleres s’estableixen de la manera
següent:#
La longitud de cada una de les cartelleres,
en sentit horitzontal, inclòs el marc, no pot
ser superior a 8,30 m i l’altura presa en sentit
vertical, a 3,3 m. Tanmateix, la longitud horit-
zontal es podrà superar quan la cartellera se
separi del pla de la façana un mínim de 3
m. L’amplada del marc no serà superior a 15
cm.#
g) S’admet l’ús de cartelleres de dimen-
sions inferiors a les esmentades en el punt
anterior sempre que el conjunt sigui homo-
geni.#
h) No es permet en cap cas la col·locació
de cartelleres publicitàries en edificis catalo-
gats i les seves zones de protecció.#
Subsecció 6a. Terrats i cobertes#
Article 73#
Definicions#
Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén
per terrat la coberta virtualment plana, termi-
nal d’un edifici o construcció.#
És terrat transitable aquell que té un accés
directe, i que ha estat projectat per a suportar
el pas habitual de persones i mantenir altres
usos.#
És terrat no transitable aquell que ha estat
projectat amb restriccions constructives d’ús,
i que és accessible únicament per al seu
manteniment.#
S’entén per coberta inclinada la coberta ter-
minal amb pendents, que no és mai tran-
sitable.#
Article 74#
Terrats#
1. Tractament d’acabats en terrats transi-
tables #
S’admet l’execució dels acabats dels terrats
de manera homogènia, tractats preferentment
amb rajola ceràmica fina de color natural.#
S’accepten altres solucions d’acabat sempre
que abastin la totalitat de la superfície o formin
part d’una especial distribució projectual.#
En el cas d’aplicació de teles impermeables
vistes, no s’admeten els acabats negres, ni
xapes de protecció alumínica reflectant o simi-
lars si no són tractades amb pintures cromà-
ticament adients amb l’entorn.#
2. Tractament d’acabats en terrats no tran-
sitables#
S’apliquen als terrats no transitables les
limitacions relacionades en el punt anterior,
si bé s’admeten també acabats homogenis de
palets de riu o similar i altres, sempre que
la seva textura i color no sigui causa d’una
ruptura o impacte visual significatiu.#
Article 75#
Cobertes inclinades#
En cas d’intervenció en edificis amb cober-
tes inclinades, es respectaran les solucions,
elements i cromatisme originaris de l’edifici.
En edificis de nova planta s’utilitzaran solu-
cions coherents amb la seva arquitectura.#
Article 76#
Usos admesos en terrats#
1. Instal·lacions#
S’admet la col·locació d’aparells de cap-
tació solar i condicionadors d’aire i els seus
conductes, sempre que no malmetin o es fixin
en elements o parets singulars de l’edifici, ni
siguin visibles des dels espais públics inme-
diats.#
S’admet la instal·lació, en els terrats tran-
sitables, d’elements per estendre la roba, sem-
pre que no malmetin ni distorsionin elements
singulars de la composició de l’edifici ni siguin
visibles des dels espais públics immediats.#
S’admet la disposició d’aparells i instal·la-
cions en els terrats sempre que el conjunt esti-
gui endreçat i protegit visualment segons un
projecte global, i no sigui visible des dels
espais públics immediats.#
Els projectes de construcció d’edificis de
nova planta, de remodelació o de rehabilitació
integral han de preveure una reserva d’espai
per a aquests elements, com també el trac-
tament i protecció, i en tot cas per a les ins-
tal·lacions particulars de climatització.#
Queda prohibida la col·locació d’instal·la-
cions en els terrats i cobertes en altres con-
dicions que les que preveu aquest article.#
També resta prohibit l’emmagatzematge de
materials als terrats i cobertes.#
S’admet, tal com es determina a la secció
7ª d’aquest capìtol, la col·locació d’una sola
antena per a funció de TV, de ràdio i de comu-
nicació en el terrat o coberta d’un edifici, sem-
pre que no es fixi en elements o parts singulars
de l’edifici, ni sigui visible des dels espais
públics immediats.#
Les antenes no poden incorporar, en cap
cas, llegendes o anagrames visibles de caràcter
identificatiu ni publicitari.#
2. Col·locació de jardineres i testos#
S’autoritza la col·locació de jardineres i tes-
tos amb plantació vegetal als terrats transita-
bles, sempre que aquesta instal·lació sigui des-
muntable i no dificulti ni malmeti els elements
arquitectònics, constructius, ornamentals o
compositius de l’edifici o dels edificis veïns,
ni afecti la seguretat de les persones.#
S’autoritzen també els elements fixos dels
terrats transitables destinats a la plantació
vegetal que hagin estat previstos en el projecte
original i que, per tant, formin part de la com-
posició original.#
També es permet la col·locació de super-
fícies enjardinades en els terrats, sempre que
es compleixin les condicions següents:#
a) Que el projecte contingui una proposta
tècnica i compositiva de l’enjardinament, i
l’estudi de l’impacte en el mateix edifici i en
els edificis veïns.#
b) Que s’utilitzin els sistemes escaients per
a la protecció de l’edifici.#
c) Que no s’incorporin a l’edifici construc-
cions ni instal·lacions complementàries, com
pèrgoles, porxades i construccions annexes
per sobre de l’alçada reguladora.#
3. Identificació#
A. Zona general#
S’admet la instal·lació, en els terrats d’e-
dificis no catalogats, d’un rètol d’identificació
únic corresponent a la denominació genèrica
de l’edifici, propietat de l’edifici o nom comer-
cial de l’empresa que hi desenvolupi la seva
activitat i ocupi almenys la meitat del seu sos-
tre comercial, amb la corresponent autoritza-
ció de la propietat de l’immoble.#
B. Zona de transició#
S’admet la instal·lació, en els terrats del edi-
ficis no catalogats, d’un rètol d’identificació
únic corresponent a la denominació genèrica
del edifici o al nom comercial de l’empresa
que desenvolupi la seva activitat en l’edifici
i que disposi de l’autorització de la propietat
del immoble.#
C. Condicions particulars del rètols d’i-
dentificació#
a) El rètol tindrà una alçada màxima de
2 m des de la coronació del edifici, i s’haurà
de centrar respecte dels elements definitoris
laterals, sense ocultar cap element singular ni
de composició arquitectònica.#
b) Que l’edifici s’emplaci en carrers o pla-
ces de 25 m o més d’amplada.#
4. Activitats publicitàries#
A. Definició#
S’admet en la zona general i de transició
la col·locació de rètols lluminosos, dotats de
llum pròpia, com ara tubs de neó, làmpades
d’incandescència o similars, recolzats sobre
una estructura disposada amb una finalitat
publicitària o d’informació, sempre que s’em-
placin de cara a places o vies de 25 m o més.#
B. Condicions específiques#
a) S’admeten aquestes instal·lacions única-
ment sobre les cobertes o terrats plans dels
edificis l’altura dels quals sigui igual o superior
a 10,60 m, sense limitacions pel que fa a l’ús
de les seves dependències.#
b) S’admet només una instal·lació d’aquest
tipus per edifici.#
c) L’alçada total del rètol no serà superior
a la meitat de l’alçada de l’edifici sobre el
quan s’instal·li ni en cap cas superior a 10
m. L’alçada del rètol es comptarà des del nivell
del terrat o coberta on es recolza fins a la
seva part superior més sortint.#
d) El missatge pot tenir qualsevol forma
d’expressió en una línia de text.#
¢Núm. 146 / Pàg. 3319 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
5. Condicions generals dels rètols d’iden-
tificació o publicitat#
A. Cal situar£-los paral·lelament als plans de
la façana o als elements tècnics situats sobre
la coberta, sense sobresortir lateralment dels
seus límits i, en tot cas, disposats de manera
ordenada i harmònica respecte de l’edifici.#
B. Les lletres, signes, figures, logotips o
qualsevol dels motius que contingui han de
ser retallats, sense cap tipus de fons o element
afegit, i recolzats sobre una estructura lletra
a lletra.#
C. S’adequaran, a més, a l’Ordenança
municipal sobre instal·lacions lluminoses par-
ticulars, així com també a totes les disposi-
cions, reglaments i normes que siguin apli-
cables a aquest tipus instal·lacions.#
D. No s’admet que causin molèsties als
ocupants de l’edifici on s’instal·lin i als dels
contigus amb vibracions, sorolls i enlluerna-
ment, i a aquests efectes hom s’atindrà a les
disposicions aplicables en la matèria.#
E. Des del punt de vista compositiu, els
motius i figures, com també el color i la forma
dels diferents elements, no han de produir
efectes discordants, estranys, ridículs o de mal
gust en l’edifici en el qual se situïn aquestes
instal·lacions, sobre els contigus i a l’entorn
des d’on es vegin.#
F. L’estructura metàl·lica de suport i els ele-
ments auxiliars de les instal·lacions es dissen-
yaran i situaran de la manera que resulti menys
perceptible, i es pintaran amb colors que
garanteixin el mimetisme adient sobre el fons
on es retallin.#
G. El projecte instal·lació haurà d’aportar
la proposta tècnica del rètol, la qual ha d’in-
cloure el certificat de solidesa preceptiu que
acrediti el bon estat de conservació de la finca
i la seva adequació a les condicions paisat-
gístiques i d’entorn.#
H. Aquest tipus de publicitat no s’admet
damunt o des dels edificis qualificats com a
Monument Historicoartístic, els inclosos en el
Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Histori-
coartístic en la categoria d’”individualment
catalogats”, als seus entorns tal com es defi-
neixen en el Catàleg i en els conjunts o perí-
metres urbans protegits.#
Secció 4a. Espais lliures#
Article 77#
Abast i prohibicions genèriques#
1. És també objecte d’aquesta Ordenança
tota activitat que es faci sobre o des d’un espai
lliure d’edificació, edificable o no edificable.#
2. Es prohibeix qualsevol acte que pugui
perjudicar, enlletgir o embrutar l’arbrat, les
plantacions de tota mena i les instal·lacions
complementàries en els parcs i jardins públics,
com estàtues, reixes, tanques, proteccions,
fanals i altres elements que contribueixin al
seu embelliment.#
3. Queda prohibida la tala de masses i ele-
ments arboris existents. En cas que per raons
d’urbanització, edificació o funcionament de
la ciutat, s’hagi de procedir a l’extracció, cal-
drà assegurar a priori la replantació d’aquests
elements dins de l’àmbit municipal.#
4. Els propietaris d’espais verds públics o
privats, o de solars amb elements arboris, estan
obligats al manteniment dels valors paisat-
gístics.#
Article 78#
Definicions#
1. A l’efecte d’aquesta Ordenança, és espai
lliure tota porció de sòl urbà contínua o dis-
contínua, lliure d’edificació, qualificada pel
Pla metropolità d’ordenació urbana com a edi-
ficable o no, amb l’excepció de la via pública.#
A. Segons la seva capacitat de ser edificats,
com a fi prioritari:#
a) Espais lliures no edificables.#
b) Espais lliures edificables.#
B. Segons la titularitat o gestió:#
a) Públics o col·lectius.#
b) Privats.#
2. S’entén per parcel·la, als efectes d’a-
questa Ordenança, tota porció de sòl urbà o
urbanitzable no edificada i, per solar, la par-
cel·la que, pel fet de reunir les condicions de
superfície i urbanització establertes en l’or-
denament urbanístic, és apta per a la imme-
diata edificació.#
Article 79#
Activitats admeses en els espais lliures#
1. Condicions generals#
A. S’admeten totes les activitats relaciona-
des amb el seu manteniment, neteja, digni-
ficació i protecció.#
B. Les construccions i elements auxiliars
que pugui haver£-hi en aquests espais s’han
de mantenir i conservar segons el que s’es-
tableix en aquesta Ordenança per als edificis.#
C. S’admet la il·luminació general de
caràcter permanent o estacional, com també
el tractament lumínic particular que tingui un
interès especial. En cap cas la intensitat lumí-
nica no podrà excedir la de la via pública
veïna.#
D. Els espais lliures que no hagin estat con-
dicionats per a un ús públic o col·lectiu o
tinguin categoria de solar, la propietat ha de
mantenir£-los nets i degudament tancats.#
En aquest cas, la tanca ha de complir les
condicions següents:#
a) Tenir una alçada com a màxim de 2,5
m en tot el perímetre.#
b) Estar bastida en fàbrica de maó o similar,
amb acabat esquerdat i pintat de colors terrers.#
En el cas que aquesta tanca impossibiliti
la visió d’elements d’interès paisatgístic gene-
ral o d’elements singulars del mateix solar,
la tanca ha de permetre la percepció d’aques-
tes vistes, i s’accepten tancaments prefabricats
constituïts per xarxes electrosoldades amb els
seus respectius elements de suport.#
c) Les tanques han de mantenir£-se en per-
fecte estat de decòrum, i el manteniment és
responsabilitat de la propietat.#
Article 80#
Activitats d’identificació#
1. Es permet la identificació de les acti-
vitats, serveis, horaris, titularitat, i qualsevol
altra informació imprescindible per al correcte
funcionament o senyalització de l’espai.#
2. Els identificadors han de complir, pel
que fa al format, disseny, tipografia i croma-
tisme, les determinacions especificades en el
codi de senyalització que s’estableixi a aquest
efecte.#
3. En el perímetre#
a) En el cas d’haver£-hi tanca en el perí-
metre, els indicadors s’han de col·locar a les
zones d’accés, mantenint l’estètica de conjunt
i segons les situacions següents.#
b) En tanques de fàbrica o corpòries, es
tindrà en consideració la identificació per a
plantes baixes dels edificis.#
c) En tanques d’elements vegetals l’iden-
tificador es col·locarà sobre elements autò-
noms, amb les mateixes limitacions que en
el cas anterior.#
d) Si no hi ha discontinuïtat d’accés des
del domini públic, en cap cas serà ús natural
la identificació, en el perímetre, d’activitats
privades efectuades sobre o a les edificacions
situades en aquest espai lliure.#
4. A l’interior.#
S’admet la identificació d’activitats desen-
volupades a les construccions situades en els
espais lliures. En aquest cas s’haurà de complir
el que preveu aquesta Ordenança respecte a
l’ús d’identificació en edificis.#
5. Es prohibeix la reiteració d’identifica-
cions al perímetre i a l’interior de l’espai lliure.#
Article 81#
Activitats publicitàries#
1. La col·locació de qualsevol tipus de
publicitat en espais lliures haurà de complir
les condicions següents:#
a) En els solars no poden desenvolupar£-se
activitats de cap mena, ni tan sols publicitàries,
ni haver£-hi construccions o edificacions, fins
i tot quan estiguin declarades legalment com
a ruïnoses, incloses en el registre de solars
o qualificades d’inadequades o deficients, d’a-
cord amb allò que s’estableix en la legislació
urbanística. S’exceptuen d’aquesta limitació
els casos en què a l’interior del solar hi hagi
casetes de transformadors o d’altres serveis
públics.#
b) El solar ha d’estar net i dotat de tanques
en els seus límits amb les vies o espais públics.
Les tanques han de ser opaques, de materials
consistents, han de presentar un aspecte uni-
forme en conjunt, així com un acabat decorós.
L’alçada màxima serà de 2,50 m. #
c) Les cartelleres s’han de situar sobre la
tanca, sense sobresortir del seu pla i mantin-
dran en tot cas la superfície d’exposició
paral·lela a l’alineació de la tanca. En cap
supòsit la cartellera tindrà un sortint superior
a 10 cm del parament exterior, ni podrà estar
ancorada a la via pública.#
d) Es permet només una línia o bateria de
cartelleres; per tant, es descarta la superpo-
sició d’aquest element enrasat en el seu coro-
nament, de manera que la part superior se
situï com a màxim a una altura de 3,50 m
per sobre de la tanca en qualsevol dels seus
punts.#
e) En cas de disposar d’il·luminació, els
aparells, quan siguin exteriors a la instal·lació,
s’han de situar en el coronament de les car-
telleres, respondre a una solució uniforme i
homogènia per al conjunt dels instal·lats en
un solar, i poden sobresortir del pla de la tanca
¢Núm. 146 / Pàg. 34 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
un màxim de 0,50 metres sense que se situïn
en cap punt sobre la via o espai públic a menys
de 3,5 m del seu rasant o nivell.#
f) Entre les cartelleres hi ha d’haver una
separació de 50 cm. Els espais intermedis o
els que apareguin entre aquestes instal·lacions
i les construccions en finques termeneres, o
entre cartelleres i tanca de closa, es comple-
mentaran amb planxes, taulers, tires, bandes,
o elements similars que confereixin al conjunt
un aspecte homogeni, regular i ordenat, així
com també un resultat formal harmònic i cohe-
rent amb l’entorn.#
g) Els elements de suport i estructurals de
les cartelleres i aquestes mateixes s’han de dis-
posar de tal manera que ofereixin la resistència
i seguretat necessàries per evitar la bolcada
o la caiguda dels seus elements sobre la via
pública.#
2. No es permet que els elements de suport
i estructures dels cartells es vegin des de les
vies o espais públics immediats o contigus i,
en conseqüència, quan a causa de la situació
o desnivell del solar es pugui veure la part
lateral o posterior d’aquestes instal·lacions,
hauran de revestir£-se de manera que resultin
unes superfícies uniformes i homogènies. S’ac-
ceptarà en aquests casos que les cartelleres
presentin dues cares d’exposició paral·leles i
oposades, amb especial atenció als efectes del
vent.#
3. En tot cas, hauran de complir, quant a
situació i dimensions, les condicions establer-
tes a l’art. 30.2 d’aquesta Ordenança.#
Article 82#
Publicitat en solars#
1. S’accepta la publicitat en solars degu-
dament tancats, mitjançant la utilització de
tanques publicitàries situades sobre el mateix
pla de tancament.#
2. Es fan extensives a aquesta situació totes
les condicions referents a la instal·lació, mesu-
res i característiques de l’ús natural de publi-
citat en tanques d’obra (art. 30.2). #
3. L’empresa explotadora de l’ús de publi-
citat és responsable del manteniment i neteja
de la tanca i, si no n’hi ha, el propietari.#
4. Queden prohibides les cartelleres sobre
les tanques d’espais lliures coexistint amb
altres instal·lacions publicitàries situades a les
mitgeres de les finques contigües, ni en altres
situacions de l’espai lliure.#
A. Zona general#
Es permet només una línia o bateria de car-
telleres; per tant, es descarta la superposició
d’aquest element enrasat en el seu corona-
ment, de manera que la part superior se situï
com a màxim a una altura de 3,50 m per sobre
de la tanca en qualsevol dels seus punts.#
B. Zona de transició:#
Es permetrà una línia més de cartelleres
situades en les mateixes condicions que les
esmentades en el punt anterior.#
C. Zona de restricció#
Es prohibeix la utilització de cartelleres en
les situacions següents:#
En els conjunts i perímetres urbans protegits
i entorns d’edificis individualment catalogats
i en els terrenys qualificats pel PGM amb les
claus: (1), (2), (3), (4), (5), (9), (24), (25), (26),
(27), (28), i (30) o les claus que correspongui
de l’instrument de planejament que substi-
tueixi el PGM.#
Secció 5a. Ús del paisatge sobre l’espai aeri#
Article 83#
Prohibició general#
És prohibida la utilització de l’espai aeri
per a la situació o suspensió d’aparells o arte-
factes, fixos o mòbils, amb suport o sense,
i fins i tot, raigs lluminosos que continguin
missatges d’identificació o de publicitat.#
Secció 6a. Protecció del paisatge en altres
situacions#
Article 84#
Sistemes de projecció, electrònics o d’altres#
Es prohibeix l’establiment de comunicació
tant amb finalitat d’identificació com amb
finalitat de publicitat, mitjançant sistemes de
projecció o altres sistemes que es materialitzin
mitjançant efectes basats en la llum, sorolls
o d’altres manifestacions perceptibles pels
sentits.#
Article 85#
Repartiment personal o individualitzat de
propaganda#
Es permet el repartiment individualitzat de
propaganda o informació escrita, mostres i
objectes a la via pública quan es compleixin
les condicions següents:#
1. Que el repartiment es faci a una dis-
tància inferior a 100 m de la ubicació de l’ac-
tivitat o local que s’anuncia.#
2. Que el titular del permís garanteixi. amb
aval o fiança davant l’Administració, la neteja
de les voreres i calçades de l’entorn on es
faci el repartiment.#
3. Queda prohibit el repartiment a menys
de 50 m. dels punts d’accés al transport públic.#
Secció 7ª. Infraestructures de
telecomunicació#
Subsecció 1ª. Regla general#
Article 86#
Infraestructures de telecomunicació en els
edificis#
1. En tots els edificis de nova planta o en
les actuacions de reforma de grau alt en edi-
ficis existents, caldrà preveure la reserva d’es-
pai per a les conduccions i instal·lacions de
connexió de les possibles antenes que s’han
de situar a la coberta dels habitatges. Això
sense perjudici que l’àmbit d’aplicació d’a-
quest títol s’estengui a tots els supòsits de l’ar-
ticle 2 del Reial decret llei estatal 1/1998 d’in-
fraestructures de telecomunicació, pel qual es
regiran les relacions juridicoprivades dels edi-
ficis, de nova construcció o no, en règim de
propietat horitzontal.#
2. Es considera antiestètica, als efectes de
l’art. 6.1b de l’esmentat Reial decret llei, la
col·locació d’antenes individuals quan el
nombre de les instal·lades sigui superior a
dues. En aquest cas, serà obligatòria la ins-
tal·lació de la infraestructura comuna d’accés
als serveis de telecomunicació, fins i tot en
els edificis ja construïts.#
Subsecció 2ª. Requisits i limitacions
particulars aplicades a les diferents
instal·lacions d’antenes#
Article 87#
Antenes de recepció de programes dels serveis
públics o comercials de radiodifusió i televisió
(tipus A)#
1. No se’n podran instal·lar a les obertures,
finestres, balconades, façanes i paraments
perimetrals dels edificis, llevat que, d’acord
amb les Ordenances d’edificació, sigui pos-
sible evitar£-ne la visió des de qualsevol via
o espai d’ús públic o caràcter comunitari, mit-
jançant els escaients elements constructius
permanents.#
2. No se’n podran instal·lar en els espais
lliures d’edificació, tant d’ús públic com
privat.#
3. Les actuacions arquitectòniques que
impliquin una intervenció conjunta en una illa
de cases hauran de preveure un únic sistema
per a cada funció.#
4. A l’exterior del volum edificat només es
podrà instal·lar un únic sistema de recepció
per cada edifici i per a cada funció que no
es pugui integrar tecnològicament amb altres
en un mateix sistema. Únicament s’exceptuen
d’aquesta regla les antenes protegides de ser
vistes en les condicions del primer paràgraf
d’aquest article. En cas d’haver£-hi una antena
instal·lada a l’edifici, aquesta tindrà el caràcter
d’antena col·lectiva i el propietari de l’immo-
ble o la comunitat de propietaris haurà d’a-
doptar les mesures necessàries perquè tothom
que ho vulgui pugui connectar£-s’hi. Això
implicarà rescabalar qui hagi pagat la instal·la-
ció de l’antena en la part proporcional.#
5. Quan s’instal·lin a la coberta dels edi-
ficis, caldrà elegir la ubicació que millor eviti
que siguin vistes des de les vies i espais públics
i que sigui compatible amb la seva funció.#
6. Les antenes en les quals no sigui pre-
dominant una sola dimensió sobre les altres
dues, com les parabòliques i les de torre com-
posta (subtipus A2), que s’instal·lin en edificis
o conjunts catalogats o en edificis situats en
vies principals, s’hauran de col·locar de la for-
ma més adequada per evitar qualsevol impac-
te desfavorable sobre l’edifici, conjunt o via
protegida. Amb aquest objecte, el seu projecte
haurà de contenir la proposta de la solució
adoptada amb una justificació raonada i moti-
vada que és la millor entre totes les possibles,
la qual caldrà que tingui l’informe favorable
dels serveis tècnics competents en protecció
del patrimoni històric, artístic i monumental
i de protecció i millora del paisatge urbà. Si
no fos possible reduir l’impacte a nivells
admissibles es podrà denegar l’autorització de
la instal·lació.#
7. Les antenes de tipus A no compreses
en el subtipus A2 es consideren del subtipus
Al.#
8. Les línies de distribució entre la base
del sistema de recepció del senyal i el sistema
d’amplificació, i entre aquest i els derivadors
de cada pis, hauran d’anar encastades o
soterrades. Únicament en ocasions excepcio-
nals, i sobre edificis ja construïts degudament
autoritzats, es podran col·locar, preferentment
¢Núm. 146 / Pàg. 3519 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
en tub rígid o amb cable despullat de color
neutre, en terrats, parets interiors no vistes i
patis de serveis interiors dels edificis. Per a
aquestes excepcions, caldrà aportar una
memòria justificativa de la seva excepciona-
litat, una proposta d’ubicació i materials
emprats, i també la definició sobre plànols del
seu traçat a escala 1:50, com a mínim, sempre
que tècnicament sigui possible.#
9. En cap cas les antenes no poden incor-
porar llegendes o anagrames que pugui inter-
pretar£-se que tenen caràcter publicitari i, si
són visibles, només poden ser de color neutre.#
10. En cas que la petició per a la instal·lació
de l’antena sigui formulada per un operador
de sistemes d’emissió per satèl·lit, caldrà que,
a més de la documentació prevista en la pre-
sent Ordenança, justifiqui que no és possible
captar el senyal d’una altra antena, encara que
aquesta no es trobi en el mateix edifici on
l’abonat pretengui connectar£-se.#
Article 88#
Antenes d’emissió de programes dels serveis
públics o comercials de radiodifusió i televisió
(tipus B)#
1. Les antenes d’emissió dels programes
dels serveis públics o comercials de ràdio i
televisió únicament es podran instal·lar en els
complexos previstos a l’efecte.#
2. En el moment d’entrada en vigor d’a-
questa Ordenança, l’únic complex habilitat
per a aquesta funció és l’anomenada Torre
de Comunicacions de Collserola.#
3. Mitjançant la instrucció del correspo-
nent expedient, el Consell Plenari podrà auto-
ritzar altres complexos. Aquest expedient con-
tindrà, en tot cas, la justificació de la necessitat
d’aquest nou complex, fonamentada en la
manca de capacitat dels ja existents o en el
pla d’implantació que desenvolupi raonada-
ment els requeriments tecnològics que en
palesin la necessitat i que no compleixen els
ja existents.#
Article 89#
Antenes de radioafeccionats (tipus C)#
1. Les antenes per a radioafeccionats que
no quedin fora de la vista des de qualsevol
via pública o espai de caràcter públic o comu-
nitari només es podran instal·lar a les cobertes
dels edificis.#
2. La instal·lació de qualsevol tipus d’an-
tena d’aquesta mena en edificis o conjunts
catalogats o vies principals estarà sotmesa a
les mateixes garanties d’innocuïtat per als ele-
ments a protegir que s’esmenten al paràgraf
5 de l’article 3, amb independència de la seva
aparença exterior.#
3. L’autorització per a la instal·lació de més
d’una antena per a aquesta funció, en un
mateix edifici, serà discrecional per a l’Ad-
ministració municipal, i es basarà en els pre-
visibles efectes de contaminació visual que
es puguin produir.#
4. Un radioafeccionat no podrà disposar
de més d’una instal·lació d’aquesta mena en
un edifici, i això únicament quan sigui titular
d’un habitatge o local ubicat en aquest edifici.#
Article 90#
Radioenllaços i comunicacions privades (tipus
D)#
1. Com a norma general, les antenes per
a radioenllaços i comunicacions privades,
degudament autoritzades per l’Administració
competent en telecomunicacions, s’hauran
d’instal·lar als complexos previstos a l’efecte
assenyalats a l’article 4 (subtipus D1), llevat
que se situïn en sòl qualificat de serveis tècnics
o amb altra qualificació urbanística que per-
meti expressament aquest ús, o que quedin
fora de la vista des de qualsevol via pública
i espai d’ús privat o públic.#
2. Excepcionalment, i mitjançant la pre-
sentació del pla d’implantació que justifiqui
la necessitat instal·lar algun o alguns elements
de la xarxa en situació diferent, se’n podrà
autoritzar la ubicació sobre la coberta d’edi-
ficis (subtipus D2); en qualsevol cas, l’auto-
rització estarà sotmesa a les mateixes garanties
d’innocuïtat per als elements a protegir assen-
yalades al paràgraf 4 i 5 de l’article 3, que
s’aplicaran amb independència de la seva apa-
rença o forma.#
3. Les antenes de les comunicacions de
caràcter oficial (en particular les dels serveis
de seguretat pública i defensa) també se sot-
metran a les normes precedents amb les espe-
cialitats exigides per les seves circumstàncies
i necessitats peculiars. Es tipificaran com a
subtipus D1 o D2, segons que s’instal·lin a
les torres de comunicacions o sobre edifi-
cacions.#
Article 91#
Instal·lacions per a telefonia mòbil personal,
sistemes de substitució de la xarxa cablejada
i altres serveis de telefonia pública (tipus E)#
1. Els sistemes de substitució, en cas d’a-
varia de la xarxa cablejada per a enllaços per
ràdio i altres serveis radioelèctrics de telefonia
pública estaran subjectes a l’aprovació prèvia
del pla d’implantació de desenvolupament del
conjunt de tota la xarxa dintre del terme muni-
cipal, en el qual caldrà justificar la solució
proposada amb criteris tècnics de cobertura
geogràfica i en relació amb les altres alter-
natives possibles. L’esmentat pla haurà de defi-
nir, també, la tipologia de les antenes per a
cada emplaçament.#
2. Els operadors hauran de presentar el pla
d’implantació de cobertura actualitzat.#
3. Les antenes de telefonia mòbil hauran
d’utilitzar la millor tecnologia disponible que
sigui compatible amb la minimització de l’im-
pacte visual.#
4. Limitacions d’instal·lació:#
a) No s’autoritzaran les antenes de telefo-
nia mòbil que no resultin compatibles amb
l’entorn perquè hi provoquin un impacte
visual no admissible.#
b) Amb caràcter general no s’autoritzarà la
instal·lació d’antenes de telefonia mòbil en
edificis o conjunts protegits, llevat dels casos
concrets i excepcionalsque tinguin informe
favorable dels serveis municipals competents
en protecció del patrimoni històric, artístic i
monumental, i de protecció i millora del pai-
satge urbà.#
5. Les llicències per a la instal·lació d’an-
tenes de telefonia mòbil tindran el caràcter
de revisables a instància de l’Ajuntament,
transcorregut el termini de dos anys com a
mínim des de la data de la llicència o de la
seva darrera revisió. Els criteris per a aquesta
revisió es fonamentaran en l’eventual existèn-
cia de noves tecnologies que facin possible
la reducció de l’impacte visual.#
6. Les sol·licituds de llicència per a la ins-
tal·lació d’antenes de telefonia mòbil seran
sotmeses a l’informe previ d’una comissió tèc-
nica restringida, formada per tècnics del Sector
d’Urbanisme, un enginyer en telecomunica-
cions i un tècnic de protecció i millora del
paisatge urbà.#
7. Els titulars de les antenes instal·lades
sobre edificis que no tinguin totalment regu-
laritzada la seva situació respecte d’altres ins-
tal·lacions d’antenes que hi poguessin haver,
hauran de regularitzar aquesta situació en el
termini màxim dels dos anys de vigència de
la llicència. En cas d’incompliment, se’ls reti-
rarà la llicència.#
Subsecció 3ª. Llicències#
Article 92#
Instal·lacions sotmeses a llicència#
1. Amb independència que el titular sigui
una persona privada física o jurídica o un ens
públic, cal obtenir la llicència municipal prè-
via per a la instal·lació de qualsevol antena
ubicada a l’exterior del volum dels edificis,
feta excepció, únicament, de les individuals
o col·lectives per a la recepció de programes
de ràdio o televisió compreses en els subtipus
A1 i A2. Cal, també, l’obtenció de llicència
prèvia per a totes i cada una de les instal·la-
cions agrupades als complexos anomenats
torre de comunicacions i per a la instal·lació
de les antenes de telefonia mòbil.#
2. Quan calgui un pla d’implantació previ,
la llicència per a cada instal·lació individual
de la xarxa només es podrà atorgar una vegada
aprovat l’esmentat pla i sempre que aquella
s’ajusti plenament a les seves previsions.#
Article 93#
Plans d’implantació#
1. Per a l’aprovació dels plans d’implan-
tació a què es refereixen els articles anteriors,
caldrà formular la sol·licitud pertinent, amb
els requisits formals de caràcter general que
determina la Llei 30/1992, de règim jurídic
i procediment administratiu comú, acompan-
yada de tres exemplars del pla.#
2. El pla ha de tractar, de forma motivada
i amb l’abast suficient per a la seva comprensió
i anàlisi:#
3. La disposició geogràfica de la xarxa i
la ubicació de les antenes que la constitueixen,
en relació amb la cobertura territorial neces-
sària i comparativament amb les altres solu-
cions alternatives possibles.#
4. La incidència dels elements visibles de
la instal·lació sobre els elements que calgui
protegir (edificis o conjunts catalogats, vies
principals i paisatge urbà en general), amb les
propostes sobre l’adaptació de la seva apa-
rença exterior a les condicions de l’entorn.
En tot cas, ha d’anar acompanyat de fotografies
¢Núm. 146 / Pàg. 36 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
de l’edifici o entorn afectat. #
5. Els plans d’implantació s’han d’ajustar
als corresponents projectes tècnics, aprovats
pel Ministeri de Foment (abans d’Obres Públi-
ques i Transports), quan es tracti de serveis
finals o portadors i de difusió, de conformitat
amb allò que preveuen els articles 13, 14, 17,
25 i 26 de la Llei d’ordenació de les tele-
comunicacions. #
6. En la tramitació, cal seguir les normes
de procediment vigents; en tot cas és preceptiu
l’informe favorable dels serveis competents en
la protecció de patrimoni històric, artístic i
monumental i dels serveis tècnics de protecció
i millora del paisatge urbà.#
7. La competència per resoldre la petició
correspon a l’alcalde, sense perjudici de les
delegacions que hagi fet o pugui fer de con-
formitat amb els articles 53.1 i 54.1 de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.#
Article 94#
Requisits per a la petició i tramitació de les
sol·licituds de llicències instal·lació d’antenes#
1. Quan calgui l’autorització dels òrgans
competents de telecomunicacions o estar en
possessió d’una concessió administrativa, cal-
drà justificar de forma fefaent que se’n disposa
en formular la sol·licitud.#
2. Instal·lacions que requereixin un pla
d’implantació previ a les torres de comuni-
cacions (tipus B, D i E).#
Les sol·licituds es formularan d’acord amb
allò que determina l’article 28, 1, 2 i 3, de
les Ordenances metropolitanes d’edificació,
en allò que tingui relació amb l’antena i les
seves instal·lacions complementàries.#
També cal adjuntar£-hi:#
a) Els càlculs justificatius de l’estabilitat de
l’antena amb els plànols constructius corres-
ponents.#
b) La descripció i justificació de les mesu-
res correctores adoptades per a la protecció
contra descàrregues elèctriques d’origen
atmosfèric i per evitar interferències radioe-
lèctriques i paràsits en altres instal·lacions.#
c) Referència a les dades administratives de
l’expedient d’aprovació prèvia del pla d’im-
plantació (tipus B i subtipus D1).#
d) En particular, quan es tracti d’antenes
de telefonia mòbil, la documentació que s’hi
adjuntarà serà l’assenyalada amb caràcter
general en aquest apartat, amb les precisions
següents:#
Projecte tècnic, acompanyat de documen-
tació fotogràfica, gràfica i escrita, signat per
tècnic competent, justificatiu de l’impacte
visual, que expressi clarament l’emplaçament
i el lloc de col·locació de la instal·lació en
relació amb la finca i la situació d’aquesta;
descripció de l’entorn dins el qual s’implanta;
grandària, forma, materials, i altres carac-
terístiques.#
e) Declaració o compromís de mantenir la
instal·lació en perfectes condicions de segu-
retat, estabilitat i ornament.#
f) La competència per resoldre la petició
correspon a l’alcalde, sense perjudici de les
delegacions que hagi fet o pugui fer de con-
formitat amb els articles 51.3 i 54.1 de la Llei
municipal.#
3. Antenes per a radioafeccionats (tipus C)#
Pel que fa a la sol·licitud, tramitació i reso-
lució de la llicència, aquestes instal·lacions
tindran la consideració d’obres menors a tots
els efectes.#
La sol·licitud anirà acompanyada de:#
a) Fotografies actuals de l’edifici i de l’en-
torn.#
b) Documentació tècnica justificativa del
compliment de totes les condicions enuncia-
des en aquesta Ordenança.#
4. Les llicències per a instal·lacions d’an-
tenes de telefonia mòbil tenen el caràcter inde-
finit, però podran revisar£-se a instància de l’A-
juntament quan hagin transcorregut, com a
mínim, dos anys des de la seva autorització
o darrera revisió, sempre que l’evolució tec-
nològica faci possible aplicar solucions que
disminueixin el seu impacte visual o la modi-
ficació de les condicions de l’entorn facin
necessari reduir aquell impacte.#
No s’admetran les antenes de telefonia
mòbil que no resultin compatibles amb l’en-
torn perquè hi provoquin un impacte visual
o físic no admissible o bé perquè provoquin
interferències importants a l’entorn.#
Article 95#
Instal·lacions d’antenes en domini municipal#
Les antenes instal·lades sobre edificis pro-
pietat municipal només podran ser autoritza-
des mitjançant una autorització sotmesa a les
disposicions d’aquest títol sobre utilització de
béns d’ús públic municipal, els plecs de con-
dicions que la regeixin i allò que s’estableix
en aquest títol, amb independència de l’ob-
tenció de la corresponent llicència.#
Article 96#
Conservació d’instal·lacions i d’antenes#
1. Els titulars de les llicències i de les con-
cessions s’encarregaran que aquestes instal·la-
cions es mantinguin en perfecte estat de segu-
retat i conservació. Subsidiàriament seran res-
ponsables d’aquesta obligació de conservació
els propietaris o comunitats de propietaris de
l’edifici o terreny sobre el qual estigui instal·la-
da l’antena.#
2. Quan els serveis municipals detectin un
estat de conservació deficient, ho comunica-
ran als titulars de la llicència perquè adoptin
les mesures oportunes en un termini de quinze
dies, o immediatament en cas d’urgència. En
cas contrari, i en cas d’urgència, aquestes ins-
tal·lacions podran ser retirades pels serveis
municipals corresponents, a càrrec de l’o-
bligat.#
Article 97#
Obligats al compliment#
1. Queden específicament obligades al
compliment de la present secció les persones
següents:#
a) Respecte de la instal·lació d’antenes
tipus A, els propietaris dels immobles; la
comunitat de propietaris, en el cas que la ubi-
cació de l’antena sigui espai comunitari; i
l’empresa instal·ladora, en el cas que el servei
de televisió contractat per l’usuari inclogui la
col·locació de l’antena.#
b) Respecte de les antenes del tipus B, les
empreses difusores del senyal corresponent.#
c) Respecte de les antenes tipus C, els titu-
lars de la llicència de radioafeccionat.#
d) Respecte de les antenes de tipus D, les
empreses titulars de les instal·lacions.#
e) Respecte de les antenes de tipus E, les
empreses operadores de la telefonia mòbil per-
sonal titulars de les antenes.#
2. En cas d’incompliment dels preceptes
d’aquesta Ordenança, els serveis tècnics
municipals podran ordenar 1’adopció de les
mesures que escaiguin a fi i efecte de restablir
la legalitat infringida, segons el que estableix
la normativa urbanística general. #
3. Les ordres de desmuntatge i retirada de
les instal·lacions d’antenes hauran de ser com-
plertes per les empreses titulars de la instal·la-
ció en el termini màxim de quinze dies, o
immediatament en cas d’urgència. En el cas
d’incompliment, procediran a retirar£-les els
serveis municipals, a càrrec de les empreses
afectades, les quals hauran de pagar les des-
peses corresponents a l’execució. L’ordre de
desmuntatge i retirada, quan no es disposi de
llicència, serà independent de l’ordre de lega-
lització, de manera que serà immediatament
efectiva, mentre no estigui legalitzada la
instal·lació.#
4. Les mesures d’execució subsidiària són
independents i compatibles amb les que es
puguin imposar en concepte de sanció.#
5. Les antenes sense llicència o concessió
instal·lades sobre sòl d’ús o domini públic
municipal no necessitaran el requeriment pre-
vi al responsable de la instal·lació i seran reti-
rades per l’Ajuntament, amb repercussió de
les despeses a l’interessat, a més de la impo-
sició de les sancions que corresponguin.#
CAPÍTOL II#
ÚS EXCEPCIONAL DEL PAISATGE#
Secció 1a. Disposicions generals#
Article 98#
L’autorització paisatgística#
1. L’ús excepcional del paisatge urbà, defi-
nit en l’art. 5 d’aquesta Ordenança, en espe-
cial per a activitats publicitàries, requereix
autorització municipal expressa a fi de con-
trolar£-ne l’impacte paisatgístic, sense perjudici
de la llicència d’obres o de la llicència dema-
nial que siguin legalment procedents.#
2. L’autorització paisatgística es considera
implícita en el conveni de col·laboració que
es pot subscriure en la forma que es determina
en aquesta Ordenança, té la consideració, en
qualsevol cas, de llicència municipal de publi-
citat, i s’exigirà en tots els supòsit d’ús excep-
cional del paisatge urbà mitjançant publicitat,
tant si aquesta troba el suport en una propietat
privada com en el domini públic.#
3. Quan el suport de l’activitat publicitària
és una propietat privada se seguirà el proce-
diment propi de l’atorgament de l’autorització,
que podrà tenir un acabament convencional.#
4. Quan el suport de l’activitat publicitària
es el domini públic municipal, se seguirà
necessàriament el procediment de contracta-
ció administrativa previst en aquest capítol.#
5. L’ús excepcional del paisatge urbà mit-
¢Núm. 146 / Pàg. 3719 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
jançant publicitat exigeix els requisits
següents:#
a) Ser limitat en el temps.#
b) Trobar£-se en algun dels supòsits d’inte-
rès públic que es determinen en el paràgraf
1 de l’article següent.#
c) Obligació de reparació de l’impacte pai-
satgístic, en funció de la intensitat de l’ús i
del rendiment d’aquest per al beneficiari. La
reparació del impacte paisatgístic ha d’inclou-
re, en tot cas, el cost de la llicència de publi-
citat que es farà constar separadament en l’au-
torització o en el conveni de col·laboració.#
d) Formalització, en el seu cas, d’un con-
veni de col·laboració entre l’Ajuntament i el
beneficiari en el qual es quantifiqui l’obligació
de reparació.#
Article 99#
Causes d’interès públic legitimadores de l’ús
excepcional mitjançant activitats publicitàries#
1. L’ús excepcional del paisatge urbà mit-
jançant publicitat només estarà legitimat en
els supòsits interès públic següents:#
a) Amb ocasió de la rehabilitació d’un ele-
ment patrimonial, públic o privat, en concret.#
b) Per la seva aplicació a campanyes de
foment o de programes de millora del paisatge
urbà.#
c) Per finançar obres o esdeveniments d’in-
terès municipal que ho exigeixin.#
2. En els supòsits b) i c) serà necessari que
l’òrgan municipal competent hagi dictat, amb
caràcter previ a l’atorgament de l’autorització
paisatgística, l’acte d’obertura a l’ús excep-
cional mitjançant l’aprovació de la campanya
o la declaració d’interès públic de l’activitat
a efectes del seu patrocini.#
3. Els anuncis de l’inici de les campanyes
de foment, dels programes de millora del pai-
satge urbà o de la declaració d’interès muni-
cipal d’una activitat als efectes del seu patro-
cini es publicaran a la Gaseta municipal a
l’efecte que l’Ajuntament pugui conèixer, a
priori, l’oferta potencial de patrocinadors.
Aquests hauran de sol·licitar, en el termini que
es fixi a l’anunci, la inscripció com a candidats
al patrocini de les campanyes o activitats d’in-
terès municipal objecte de la convocatòria.#
4. Les mesures, colors, continguts i carac-
terístiques dels missatges hauran d’ajustar£-se
a l’ordenament vigent i a les normes que fixi
l’Alcaldia per Decret, d’acord amb l’art. 25.
2 d de la Carta municipal.#
5. L’ús excepcional del paisatge amb acti-
vitats no publicitàries només podrà ser atorgat,
motivadament, per a activitats sense ànim de
lucre, en funció del seu impacte sobre el pai-
satge urbà, amb indicació del temps a què
s’estengui l’autorització i les altres condicions
exigides per l’interès públic municipal.#
6. L’ús excepcional del paisatge urbà no
autoritzat serà impedit mitjançant ordre de
cessament i, si s’escau, execució forçosa.#
Secció 2ª. Procediment per a l’atorgament de
l’autorització paisatgística en propietats
privades#
Article 100#
Sol·licitud i tramitació#
Les sol·licituds d’autorització per a l’ús
excepcional del paisatge urbà mitjançant acti-
vitats publicitàries des de propietats privades
es tramiten d’acord amb les disposicions
següents:#
1. L’interessat ha de presentar a l’Ajunta-
ment la sol·licitud per a l’ús excepcional del
paisatge, la qual ha de contenir:#
a) La memòria descriptiva del projecte
d’actuació, finalitat que es persegueix amb la
proposta i durada de l’ús excepcional.#
b) El projecte exigit en aquesta Ordenança
per a les activitats publicitàries.#
c) El document que reflecteixi el consen-
timent dels afectats directament.#
d) Proposta a l’Ajuntament, en la qual es
quantifiqui l’obligació de reparació de l’im-
pacte admissible en els termes establerts en
aquesta Ordenança, que ha d’incloure el cost
de la llicència de publicitat.#
2. La sol·licitud serà tramitada per l’òrgan
competent per a la protecció i millora del pai-
satge urbà, i se n’haurà de comunicar la pre-
sentació al Districte on s’hagi de situar l’ac-
tuació.#
3. L’interessat ha de sol·licitar i obtenir, a
més, les oportunes llicències d’obres, d’ocu-
pació del domini públic o altres que siguin
necessàries.#
Article 101#
Resolució#
1. Les sol·licituds d’autorització per a l’ús
excepcional es resolen per l’Alcaldia o per
l’òrgan que en tingui descentralitzada, des-
concentrada o delegada la competència.#
2. L’òrgan competent per a la resolució
podrà aprovar, en substitució de la resolució,
un conveni de col·laboració amb els desti-
nataris de l’autorització en els termes esta-
blerts en aquesta Ordenança.#
3. La resolució o, en el seu cas, el conveni
per a l’ús excepcional del paisatge urbà, es
farà públic a la Gaseta municipal de Barcelona
i es comunicarà al Districte territorialment
competent.#
Article 102#
Silenci administratiu#
1. En cas que una sol·licitud d’autorització
d’ús excepcional no sigui contestada expres-
sament per l’Ajuntament en el termini de tres
mesos, s’entendrà estimada per silenci en el
cas de les activitats publicitàries projectades
amb motiu de la rehabilitació de façanes i,
en els altres supòsits d’activitats publicitàries
en què s’admet, quan hi hagi l’acte previ d’o-
bertura al ús excepcional. S’entendrà deses-
timada, d’acord amb l’art. 43. 2. b) de la llei
de Procediment Administratiu comú, si en el
moment de presentar£-se la sol·licitud no s’ha-
gués dictat l’acte administratiu previ d’ober-
tura a l’ús excepcional.#
2. Les sol·licituds d’autorització d’un ús
excepcional per a activitats distintes de les
publicitàries no contestades en el mateix ter-
mini, s’entendran desestimades per silenci
administratiu.#
Secció 3ª. Procediment en el cas d’utilització
d’elements del domini públic#
Article 103#
Normes especials#
1. En el cas d’activitats publicitàries d’ús
excepcional sobre el domini públic se seguirà,
com a regla general, el procediment de lici-
tació, tramitat d’acord amb les normes espe-
cials que es regulen en aquest article.#
2. Els actes preparatoris i l’adjudicació
d’activitats publicitàries d’ús excepcional
sobre el domini públic seran els següents:#
a) Aprovació per l’Alcaldia, o òrgan dele-
gat, desconcentrat o descentralitzat, de la con-
vocatòria de concurs d’adjudicació de con-
tracte de patrocini mitjançat la cessió d’espais
publicitaris públics.#
b) Publicació de la convocatòria a la Gase-
ta municipal.#
c) Presentació de proposicions de patrocini
en el termini establert en la convocatòria.#
d) Adjudicació per l’òrgan convocant, amb
informe favorable previ de l’òrgan de protec-
ció i millora del paisatge urbà, sense necessitat
de constituir cap mesa de contractació.#
3. En cas que no es presenti cap sol·licitud
en el termini indicat en la convocatòria, no
inferior a deu dies, l’òrgan convocant podrà
negociar directament el contracte de col·la-
boració, amb previ examen de la sol·licitud
del promotor i l’informe favorable de l’òrgan
de gestió paisatgística.#
4. El procediment licitatori descrit no
s’haurà de seguir, salvat l’informe de l’òrgan
de protecció i millora del paisatge urbà, quan
convocada una campanya de foment o millora
del paisatge urbà o declarat l’interès municipal
d’una activitat sotmesa a patrocini, no s’ha-
gués inscrit cap candidat al patrocini en els
termes de l’art. 100.7 d’aquesta Ordenança,
o els inscrits rebutgessin el patrocini.#
5. Justifica també el procediment negociat
en l’adjudicació de l’ús excepcional mitjan-
çant elements del domini públic l’existència
d’un únic proveïdor dels suports publicitaris
escaients, quan la valoració de la reparació
de l’impacte previsible sigui inferior a dos
milions de pessetes o quan concorrin circums-
tàncies que, raonablement, facin presumir que
no hi ha altres persones o empreses inte-
ressades.#
Secció 4ª. Formalització del conveni de
col·laboració#
Article 104#
Contingut#
1. El conveni de col·laboració, tant com
a forma d’acabament del procediment d’au-
torització, com a forma de la contractació
administrativa, ha d’establir, com a contingut
mínim, la identificació de les parts intervi-
nents, el termini de vigència, així com les
determinacions sobre l’atorgament de l’auto-
rització paisatgística i la quantitat fixada com
a reparació de l’impacte paisatgístic ocasionat.#
2. Les normes específiques reguladores de
l’abast, efectes i règim jurídic del conveni de
col·laboració seran les indicades i, a més, les
següents:#
a) El conveni tindrà el caràcter de conveni
de col·laboració (art. 3.1.d LCAP) o de conveni
d’acabament del procediment d’autorització
(art. 88 LRJPAC). En tot cas equivaldrà a l’au-
torització per a l’ús excepcional, sense per-
¢Núm. 146 / Pàg. 38 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
judici del control municipal en la seva exe-
cució.#
b) El conveni ha de reflectir el motiu d’in-
terès públic que justifica la celebració del
conveni.#
c) El termini de l’ús excepcional del pai-
satge urbà no pot ser superior a quatre anys,
ni superior en tres mesos a la finalització de
l’esdeveniment que el motiva.#
d) Els drets que es confereixen al benefi-
ciari, com també les seves obligacions.#
e) S’hi adjuntarà, si escau, una pòlissa d’as-
segurances, d’acord amb l’art. 11.3 d’aquesta
Ordenança.#
Secció 5ª. Efectes de l’autorització o del
conveni de col·laboració#
Article 105#
Compliment de les condicions de
l’autorització#
1. El promotor comunicarà a l’Ajuntament
de Barcelona l’inici i la finalització de les
obres. L’òrgan municipal competent farà les
inspeccions necessàries per a comprovar i
valorar l’adequació a les condicions establer-
tes al conveni i a l’autorització, i proposarà
a l’òrgan competent que autoritzi l’inici de
l’ús excepcional del paisatge.#
2. El promotor té dret a dur a terme l’ús
excepcional del paisatge durant el termini
autoritzat.#
Article 106#
Vigència de l’autorització paisatgística#
Els convenis i autoritzacions atorgades en
aplicació de l’ús excepcional publicitari del
paisatge tenen una vigència limitada, que serà
la que es prevegi a l’autorització, i són
improrrogables. Si no se’n preveu una altra,
la vigència serà de sis mesos, i serà susceptible
de ser prorrogada dues vegades per un termini
igual, si ho sol·licita el seu titular un mes abans
de la fi del termini o de la pròrroga.#
Article 107#
Obligacions del titular de l’autorització
paisatgística al venciment del termini#
El venciment del termini previst a l’auto-
rització comporta la finalització del dret a l’ús
excepcional, i el titular ha de restaurar al seu
càrrec, sense necessitat de ser requerit a l’e-
fecte, la realitat física alterada, restituint el pai-
satge a la seva anterior condició, i comunicar
a l’Ajuntament la finalització de la recuperació
en el termini de set dies.#
Article 108#
Nova autorització paisatgística#
1. L’obtenció d’una nova autorització
requereix la formulació de la sol·licitud pel
procediment establert en aquesta Ordenança,
en la resolució de la qual es tindran en compte
les circumstàncies que concorrin en aquell
moment.#
2. El fet d’haver estat titular d’una auto-
rització anterior no implica, en cap cas, l’exis-
tència de drets adquirits per a l’obtenció d’una
nova autorització.#
TÍTOL IV#
INFRACCIONS I SANCIONS#
CAPÍTOL I#
DISPOSICIONS GENERALS#
Article 109#
Disposició general sobre infraccions#
1. Constitueix infracció administrativa tota
acció o omissió que vulneri les normes esta-
blertes en aquesta Ordenança, també com les
altres que estiguin tipificades a la legislació
sectorial, de l’Estat o de la Generalitat de Cata-
lunya, reguladora de les matèries que s’hi trac-
ten, sens perjudici que els preceptes d’aquesta
Ordenança puguin contribuir a una més
correcta identificació de les conductes i a una
determinació més precisa de les sancions,
introduint les corresponents especificacions i
graduacions.#
2. Als efectes del règim d’infraccions i san-
cions establert en aquest Títol i de conformitat
amb allò que disposen els articles 262 i
següents i del DL 1/1990, de les disposicions
urbanístiques de Catalunya, els preceptes con-
tinguts en la present Ordenança que són con-
creció d’aquells preceptes legals tenen la natu-
ralesa de normes urbanístiques.#
Article 110#
Exigència de responsabilitats administratives.
Restauració de l’ordre jurídic infringit#
La infracció de les disposicions d’aquesta
Ordenança pot donar lloc a les actuacions
següents de l’Administració municipal:#
a) A l’exigència de la reposició al seu estat
originari de la situació alterada.#
b) A l’execució forçosa de les obligacions
que hagin estat desateses pel responsable.
L’òrgan municipal competent podrà disposar
el desmuntatge immediat de qualsevol ins-
tal·lació d’ús del paisatge urbà i, en tot cas,
les considerades com a anònimes o clandes-
tines per aquesta Ordenança.#
c) A l’exigència d’indemnització pels
danys i perjudicis causats al municipi.#
d) A la imposició de les sancions que
corresponguin, sense perjudici de l’exacció
dels tributs o preus públics establerts a l’efecte.#
Article 111#
Competència#
1. Les infraccions de les normes d’aquesta
Ordenança seran sancionades per l’alcalde o
pels òrgans municipals que tinguin atribuïda
aquesta competència per descentralització,
desconcentració o delegació.#
2. També correspon a l’alcalde, quan la
potestat sancionadora sigui de la competència
municipal, la sanció de les infraccions tipi-
ficades en l’ordenament estatal o de la Gene-
ralitat de Catalunya.#
CAPÍTOL II#
INFRACCIONS#
Article 112#
Classes d’infraccions#
1. Les infraccions es classifiquen en lleus,
greus i molt greus.#
2. Sens perjudici de les precisions que s’e-
fectuen en aquest mateix capítol i de les espe-
cificacions contingudes en els capítols
següents, la classificació de les infraccions
s’estableix d’acord amb les tipificacions con-
tingudes en els paràgrafs següents #
3. Són infraccions molt greus:#
a) Les que rebin expressament aquesta qua-
lificació en aquesta Ordenança o en la legis-
lació sectorial aplicable.#
b) Les que es facin de forma conscient i
deliberada, sempre que es produeixi un dany
greu.#
c) Les que siguin concurrents amb altres
infraccions sanitàries o ambientals lleus, o
hagin servit per facilitar£-ne o encobrir£-ne la
comissió.#
d) L’incompliment reiterat dels requeri-
ments específics formulats per l’Administració
municipal.#
e) La negativa absoluta a facilitar informa-
ció o prestar col·laboració al serveis de control
i d’inspecció.#
f) La resistència, coacció, amenaça, repre-
sàlia, desacatament o qualsevol altra pressió
exercida sobre les autoritats o els agents
municipals.#
g) La reincidència en la comissió de faltes
greus en els darrers cinc anys.#
h) Aquelles altres que, en raó dels criteris
emprats en aquest article, mereixin la qua-
lificació de molt greus o que no sigui pro-
cedent la seva qualificació com a infraccions
lleus o greus.#
4. Són infraccions greus:#
a) Les que rebin expressament aquesta qua-
lificació en aquesta Ordenança o en la legis-
lació sectorial aplicable.#
b) Les que es produeixen per manca de
controls i precaucions exigibles en l’activitat,
servei o instal·lació de la qual es tracti.#
c) Les que siguin concurrents amb altres
infraccions paisatgístiques, o hagin servit per
facilitar£-les o encobrir£-les.#
d) L’incompliment dels requeriments espe-
cífics que formuli l’Administració municipal,
sempre que es produeixi per primera vegada.#
e) La resistència a subministrar dades, faci-
litar informació o prestar col·laboració a l’Ad-
ministració municipal o als seus agents.#
f) La reincidència en la comissió d’infrac-
cions lleus en els darrers tres mesos.#
g) Aquelles altres que, en raó dels criteris
seguits en aquest article, mereixin la quali-
ficació de greus o que no sigui procedent la
seva qualificació com a infraccions lleus o
molt greus.#
5. Són infraccions lleus:#
a) Les simples irregularitats en l’observació
de les normes contingudes en aquesta Orde-
nança i en la legislació sectorial que no tinguin
transcendència directa per al paisatge urbà.#
b) Les comeses per simple negligència,
sempre que l’alteració o risc per als elements
esmentats siguin d’escassa entitat.#
c) Aquelles altres que, en raó dels criteris
emprats en aquest article, mereixin la qua-
lificació de lleus o que no sigui procedent la
seva qualificació com a infraccions greus o
molt greus.#
6. La tipificació general d’infraccions dels
paràgrafs anteriors s’estableix sens perjudici
de les tipificacions específiques que, en rela-
ció a les accions o omissions contràries a les
obligacions imposades per les lleis i aquesta
Ordenança a la propietat urbana o les relatives
a la contaminació del paisatge urbà per qual-
sevol causa.#
¢Núm. 146 / Pàg. 3919 / 6 / 1999 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
Article 113#
Remissió#
Les infraccions en les matèries previstes en
aquesta Ordenança no es consideren, salvat
que així es determini, simples infraccions de
l’Ordenança municipal, sinó infraccions de la
legislació urbanística que aquesta Ordenança
es limita a complementar.#
Article 114#
Infraccions previstes a la legislació urbanística
i de l’habitatge#
1. Infraccions molt greus#
a) La realització d’obres, activitats, usos i
instal·lacions publicitàries que constitueixin ús
excepcional del paisatge sense haver obtingut
prèviament l’autorització paisatgística o no
s’ajustin a les condicions imposades.#
b) La realització d’obres, activitats, usos i
instal·lacions que constitueixin ús natural del
paisatge sense llicència o sense ajustar£-se a
les seves condicions. S’hi considera inclosa
la instal·lació d’antenes sense llicència quan
la requereixen segons aquesta Ordenança.#
c) L’incompliment dels propietaris de l’o-
bligació de mantenir les edificacions, cons-
truccions, obres, tanques i instal·lacions en
estat de seguretat, higiene i ornat públic.#
d) L’incompliment de l’ordre municipal
d’execució d’obres de manteniment i, en espe-
cial, no fer£-hi les obres necessàries que es
puguessin indicar o descriure al certificat o
a l’informe tècnic municipal, en el termini que
s’hi indica.#
e) L’incompliment dels concessionaris de
l’obligació de mantenir les edificacions, cons-
truccions, obres, tanques i instal·lacions en
estat de seguretat, higiene i ornat públic.#
f) La col·locació de suports publicitaris
que, per la seva ubicació, forma, color, disseny
o inscripcions, impedeixin la visibilitat,
puguin ser confosos amb els senyals de trànsit
o perjudiquin la seguretat viària.#
g) La instal·lació de suports publicitaris sus-
pesos sobre la calçada o l’espai públic o anco-
rats sobre la via pública o els seus elements.#
2. Infraccions greus#
a) La col·locació d’instal·lacions publicità-
ries que produeixin enlluernament, fatiga o
molèsties als sentits.#
b) La utilització de materials combustibles
en les instal·lacions publicitàries que estiguin
a menys de 30 m de zones forestals o de vege-
tació abundant.#
c) La publicitat a les zones de servitud i
afectació de carreteres, quan estiguin prohi-
bides per les lleis.#
d) L’emissió de projeccions lluminoses que
produeixin molèsties visuals als ciutadans, que
causin confusió amb els senyals lluminosos
que regulen la circulació viària o que distor-
sionin les condicions estètiques del paisatge.#
e) No disposar del pertinent certificat de
seguretat o tenir£-lo caducat, o no presentar
el certificat de seguretat a l’Ajuntament una
vegada requerit per fer£-ho.#
f) Les activitats de publicitat en aquells
indrets que dificultin o impedeixin la contem-
plació dels espais públics, edificis, elements
o conjunts monumentals, finques enjardina-
des, perspectives urbanes o paisatgístiques de
caràcter monumental, típic o tradicional.#
g) Les activitats de publicitat sobre els tem-
ples, els cementiris, les estàtues, els monu-
ments, les fonts, les dotacions i els serveis
públics.#
h) Les activitats de publicitat en els parcs
forestals i finques amb masses arbòries públi-
ques o privades#
i) La col·locació d’instal·lacions amb qual-
sevol suport, amb finalitat publicitària o de
venda no sedentària, que es desenvolupin o
incideixin sobre el domini públic municipal,
a menys de 20 metres del punt més pròxim
d’un monument o edifici catalogat en el Catà-
leg del Patrimoni de la ciutat de Barcelona.#
3. Infraccions lleus:#
a) L’incompliment de l’obligació de restau-
rar la realitat física alterada i de restituir el
paisatge a la seva anterior condició un cop
vençut el termini establert a l’autorització
municipal per a l’ús del paisatge.#
b) La instal·lació d’elements d’identifica-
ció, sense llicència expressa, sobre elements
de domini públic municipal que no estiguin
especialment destinats a aquesta finalitat.#
c) La instal·lació de suports publicitaris que
afectin les llums, les vistes o l’accés a les
dependències dels edificis.#
d) La col·locació de cartells o adhesius
sobre qualsevol element del paisatge urbà que
no estigui expressament previst per a aquesta
finalitat.#
e) L’aplicació de grafits o pintades sobre
qualsevol element del paisatge urbà sense dis-
posar d’autorització expressa.#
f) La infracció de les disposicions que
aquesta Ordenança estableix per a les ins-
tal·lacions fixes situades a la via pública.#
g) El desenvolupament i la col·locació de
conductes, aparells i altres elements de les ins-
tal·lacions específiques dels locals per les faça-
nes dels edificis (instal·lacions d’aire condi-
cionat, xemeneies d’extracció de fums o
altres).#
h) La realització d’actuacions parcials que
alterin les façanes amb aplacats i afegits.#
i) La instal·lació de rètols indicadors sobre
les reixes de tancament dels buits arquitec-
tònics de les façanes.#
j) L’incompliment de l’obligatorietat d’ex-
posar el número d’identificació de la llicència
o autorització.#
Article 115#
Infraccions de les normes d’aquesta
Ordenança#
L’incompliment de les normes de protecció
del paisatge urbà establertes en aquesta Orde-
nança no previstes en la legislació urbanística
i en la de l’habitatge podran ser sancionades,
quan es doni alguna de les circumstàncies
enumerades en l’art. 100, com a infraccions
lleus, greus o molt greus.#
CAPÍTOL III#
RESPONSABLES, SANCIONS I PROCEDIMENT
SANCIONADOR#
Article 116#
Responsables#
Són responsables de les infraccions previs-
tes en aquesta Ordenança:#
a) En cas d’obres, el propietari, el cons-
tructor i el tècnic facultatiu director en els ter-
mes establertes en la legislació urbanística.#
b) En cas de defectes de conservació o
adaptació, el propietari de l’immoble. En els
edificis en règim en propietat horitzontal, la
comunitat de propietaris o, solidàriament, el
propietari o ocupant que impedís la realització
de les obres.#
c) En la realització d’usos prohibits, són
responsables solidàriament:#
£—L’empresa instal·ladora, o bé la persona
física o jurídica que hagués disposat la rea-
lització de l’obra o instal·lació, sense llicència
o autorització prèvies, o amb infracció de les
condicions que s’hi estableixin.#
£—L’empresa promotora o a la que beneficïi
l’obra o instal·lació.#
£—El propietari de l’edifici o del terreny on
estigui col·locada l’obra o la instal·lació.#
£—El director tècnic de la instal·lació i, en
qualsevol altre cas, l’agent de la infracció i
el propietari de l’immoble o instal·lació, si
aquest l’hagués consentit.#
Article 117#
Règim general de sancions segons la legislació
de règim local#
1. Amb caràcter general i sempre que no
hi hagi previsió al respecte en la legislació
sectorial o en els articles següents, les infrac-
cions d’aquesta Ordenança seran sanciona-
des, d’acord amb la legislació de règim local
de la manera següent:#
a) Les lleus, amb multa fins al 10 % de la
quantia màxima legal.#
b) Les greus, amb multa fins al 50 % de
la quantia màxima legal.#
c) Les molt greus, amb multa fins al 100 %
de la quantia màxima legal.#
Article 118#
Sancions de la legislació urbanística i de
l’habitatge#
D’acord amb l’art. 83 de la Carta municipal,
la potestat sancionadora del Alcalde podrà
arribar al màxim permès per les normes apli-
cables relatives a les infraccions urbanístiques,
segons l’escala següent:#
1. Per infraccions lleus:#
Fins a 100.000 pessetes.#
2. Per infraccions greus:#
Fins a 1.000.000 pessetes.#
3. Per infraccions molt greus:#
Fins a 10.000.000 pessetes.#
Article 119#
Acumulació de sancions#
1. En el cas que, per aplicació d’aquesta
Ordenança, s’incoés expedient sancionador
per dues o més infraccions tipificades entre
les que existís relació de causa a efecte, s’im-
posarà una sola sanció, la corresponent a la
sanció mes elevada.#
2. En la resta de casos, als responsables
de dues o més infraccions, se’ls imposaran
les multes corresponents a cadascuna de les
infraccions comeses.#
Article 120#
Sancions per danys i la seva possible
¢Núm. 146 / Pàg. 40 19 / 6 / 1999BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA¢
¢#Administració Local#¢
substitució per treballs en benefici de la
comunitat#
1. D’acord amb el que preveu la Carta
municipal de Barcelona i la legislació general
de règim local, les accions o omissions que,
en l’àmbit material regulat per aquesta Orde-
nança, causin danys o perjudicis en el domini
públic municipal o hi facin actes d’ocupació,
seran sancionats amb multa, l’import de la
qual s’establirà entre el valor i el doble del
valor del perjudici causat o d’allò usurpat, això
sens perjudici d’ésser obligats a reparar els
danys i perjudicis i a restituir el que haguessin
sostret.#
2. Per mitjà d’un procediment addicional
d’execució de la sanció, l’infractor sancionat
i l’Administració municipal poden convenir
de mutu acord que, tant les multes com la
reparació econòmica dels danys i perjudicis
que preveu el paràgraf anterior, siguin subs-
tituïdes per treballs en benefici de la comu-
nitat, d’acord amb l’art. 29.3 de la Carta
municipal.#
Article 121#
Multes coercitives#
Com a mitjà d’execució forçosa, les multes
coercitives s’imposaran de conformitat i en
aplicació de la respectiva legislació sectorial.#
Article 122#
Graduació de les sancions#
1. Les sancions s’imposaran d’acord amb
els següents criteris de graduació: #
La gravetat de la infracció, el perjudici cau-
sat als interessos generals, el benefici obtingut,
la intencionalitat, la reiteració, la reincidència
i la capacitat econòmica de l’infractor.#
2. En la fixació de les multes cal tenir en
compte que la comissió de la infracció no
resulti més beneficiosa a l’infractor que el
compliment de les normes infringides.#
Article 123#
Procediment sancionador#
1. El procediment sancionador serà el que
amb caràcter general tingui establert l’Ajun-
tament de Barcelona.#
2. Supletòriament serà d’aplicació el pro-
cediment sancionador previst per les actua-
cions de l’Administració de la Generalitat i,
en el seu cas, el que reguli la legislació de
l’Estat.#
3. Quan la proposta de resolució del pro-
cediment sancionador tramitat per l’Adminis-
tració de l’Ajuntament contingui una sanció
que, per la quantia de la multa o pel seu caràc-
ter, no siguin de competència municipal, l’al-
calde elevarà l’expedient a l’òrgan de l’Ad-
ministració de la Generalitat que sigui com-
petent per imposar la sanció que es proposa,
de conformitat amb la legislació sectorial
aplicable.#
DISPOSICIONS ADDICIONALS#
Primera#
Plànol de zonificació#
1. Els nivells d’intensitat d’ús del paisatge
urbà permesos es troben detallats al plànol
de zonificació a què fa referència l’art. 9 d’a-
questa Ordenança i que hi resta incorporat
com a annex, sense perjudici de la seva modi-
ficació a través del procediment especial esta-
blert en l’esmentat precepte.#
2. Les zones establertes en l’Ordenança de
publicitat i instal·lacions publicitàries de 1986
(plaça de Francesc Macià, plaça de Catalunya,
plaça de la Universitat i carrer de Tarragona)
es consideraran zones de transició II pel que
fa a l’ús del paisatge en coronament i terrats
dels edificis#
3. La regulació de les característiques estè-
tiques de les edificacions, establerta al capítol
2 de les Ordenances metropolitanes de l’e-
dificació, complementa les disposicions d’a-
questa Ordenança.#
Segona#
Disposició especial per als esdeveniments
excepcionals#
L’Alcaldia pot autoritzar la instal·lació i el
desenvolupament d’activitats publicitàries
provisionals en els casos d’esdeveniments
excepcionals, com ara períodes electorals, fes-
tes populars o sinistres. El sol·licitant de la
llicència o autorització s’ha de comprometre
a restituir les coses al seu estat anterior un
cop transcorreguda la data de l’esdeveniment.#
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES#
Primera#
1. El termini que, en general, es fixa per
l’adaptació dels usos privats del paisatge a les
prescripcions d’aquesta Ordenança és de dos
anys per als usos que tenen llicència vigent
en les zones de prohibició i de restricció, de
tres anys en la zona general i de quatre anys
en la zona de transició En tot cas, l’adaptació
serà obligada en ocasió de la caducitat de la
llicència o de la seva pròrroga.#
2. Les antenes de telefonia mòbil instal·la-
des amb llicència concedida abans de l’en-
trada en vigor de la present Ordenança que
no s’ajustin a les previsions de les instal·la-
cions d’antenes sotmeses a llicència, hauran
d’adaptar£-se en el termini màxim d’un any a
partir de la seva entrada en vigor.#
3. Això no obstant, els titulars de les ins-
tal·lacions podran adreçar un escrit al Districte
corresponent, sol·licitant individualment per
establiment o local una moratòria en l’apli-
cació de la normativa per un màxim de dos
anys, comprometent£-se a l’adequació d’a-
quests elements abans de transcorregut aquest
termini. El Districte podrà condicionar la con-
cessió d’aquesta moratòria a l’execució imme-
diata dels treballs d’adequació que consideri
indispensables. No podran acollir£-se a aquesta
moratòria els establiments situats en edificis
catalogats o en les seves zones de protecció.#
4. En el cas que, vençut el termini de la
moratòria, no hagués efectuat l’adequació a
l’Ordenança, l’Ajuntament podrà procedir a
l’execució subsidiària.#
Segona#
1. L’obligació de conservació dels propie-
taris d’edificis existents de proveir£-se del cer-
tificat de seguretat està sotmesa als següents
terminis, comptats de l’entrada en vigor d’a-
questa Ordenança:#
£—edificis de mes de 100 anys, als dos anys.#
£—edificis entre 50 i 100 anys, als tres anys.#
£—edificis entre el 16 i els 50 anys, als quatre
anys.#
£—edificis entre els 10 i els 16 anys, als cinc
anys.#
2. En cap cas aquesta disposició transitòria
pot justificar l’incompliment de l’obligació de
conservació i manteniment de la seguretat dels
edificis.#
3. Els edificis considerats en situació de risc
i que ja han rebut un requeriment municipal,
podran ser requerits a exhibir el certificat de
seguretat de manera immediata, sense que
siguin d’aplicació els terminis establerts amb
anterioritat. #
4. Els edificis existents que, amb indepen-
dència de la seva antiguitat, han estat sotmesos
a obres de rehabilitació que incloguin els para-
ments exteriors dels edificis, per les quals hau-
ran d’haver sol·licitat la pertinent llicència
municipal, podran justificar el compliment
dels seus deures de conservació amb el cer-
tificat final d’obra emès pel tècnic director.
El còmput del termini per complir amb l’o-
bligació esmentada començaran des de l’e-
missió d’aquest certificat final d’obres.#
Tercera#
Les normes d’aquesta Ordenança s’aplica-
ran amb la flexibilitat exigida pel principi de
proporcionalitat en les actuacions puntuals de
caràcter permanent sobre els edificis existents
a la seva entrada en vigor, quan sigui impos-
sible o molt difícil el seu compliment sense
afectar les necessitats o a la funcionalitat de
l’immoble.#
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES#
1. Queden derogades les Ordenances
següents: Instal·lacions i activitats publicità-
ries, de 6 d’abril de 1986, Instal·lació d’an-
tenes, de 27 de juny de 1997, i Conservació
i seguretat dels paraments exteriors del edificis
de 19 de gener de 1998#
2. Resten derogades també aquelles nor-
mes de les altres Ordenances que s’oposin o
siguin incompatibles amb les contingudes en
aquesta Ordenança.#
3. L’Ordenança dels usos del paisatge urbà
té el caràcter de norma especial en relació
a l’Ordenança metropolitana d’edificació que
continua en vigor.#
DISPOSICIÓ FINAL#
Aquesta Ordenança entrarà en vigor trans-
corregut un mes des de la seva publicació ínte-
gra en el BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA.#
ANNEXOS#
1. Plànol de zonificació.#
2. Rètols bandera homologats.#
3. Model de Certificat de Seguretat.#
Barcelona, 10 de maig de 1999.#
El Secretari general, Romà Miró i Miró.#
(Vegeu els gràfics reproduïts a continuació)#
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 41¢
ANNEX 1#
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢Núm. 146 / Pàg. 42¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 43¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢Núm. 146 / Pàg. 44¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 45¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢Núm. 146 / Pàg. 46¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 47¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢Núm. 146 / Pàg. 48¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 49¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢Núm. 146 / Pàg. 50¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 51¢
ANNEX 2#
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢Núm. 146 / Pàg. 52¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 53¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢Núm. 146 / Pàg. 54¢
¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
¢#Administració Local¢
¢19 / 6 / 1999¢ Núm. 146 / Pàg. 55¢
ANNEX 3#
0299023705#
A