M 01
Memòria 2001
Informe anual de 
l’Ajuntament de Barcelona
2001
© Ajuntament de Barcelona
www.bcn.es (Ajuntament / Informació financera)
Edita: Gerència Municipal
Impressió: Imatge i Producció Editorial
Dipòsit legal:
Exp.: 020627
Informe Anual
2001
Memòria 2001
4Ajuntament de Barcelona
Plenari del Consell Municipal 
Alcalde de Barcelona Excm. Sr. Joan Clos i Matheu (PSC)
1r tinent d’alcalde Im. Sr. Francesc Xavier Casas i Masjoan (PSC)
2n tinent d’alcalde Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín (PSC)
3r tinent d’alcalde Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete (ERC-EV)
4a tinenta d’alcalde Ima. Sra. Imma Mayol i Beltrán (IC-V)
5a tinenta d’alcalde Ima. Sra. Núria Carrera i Comes (PSC)
Regidors PSC: Ima. Sra. Marina Subirats i Martorí
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla
Im. Sr. Ernest Maragall i Mira
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda
Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria
Im. Sr. Francisco Narváez i Pazos
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas
Ima. Sra. M. Carmen San Miguel i Ruibal
Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà
Ima. Sra. M. Immaculada Moraleda i Pérez
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic
Im. Sr. Manuel Pérez i Benzal
Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas
Im. Sr. Jordi Hereu i Boher
Im. Sr. Ferran Julián i González
CiU: Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas
Ima. Sra. Magdalena Oranich i Solagran
Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol
Ima. Sra. Joana M. Ortega i Alemany
Im. Sr. Josep Gascón i Castillo
Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello
Ima. Sra. Teresa M. Fandos i Payà
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot
Ima. Sra. Carme Servitje i Mauri
PP: Im. Sr. Santiago Fisas i Ayxelà
Im. Sr. Antonio Ainoza i Cirera
Ima. Sra. M. Ángeles Tresserra i Soler
Im. Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia
Im. Sr. Jordi Cornet i Serra
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras
ERC-EV: Im. Sr. Jesús Maestro i Garcia
Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé
IC-V: Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó
5Comissió de Govern
President Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
Membres Im. Sr. Francesc Xavier Casas i Masjoan
Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltrán
Ima. Sra. Núria Carrera i Comes
Ima. Sra. Marina Subirats i Martorí
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla
Im. Sr. Ernest Maragall i Mira
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda
Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas
Ima. Sra. M. Carmen San Miguel i Ruibal
Ima. Sra. Catalina Carreras-Moisy i Carles-Tolrà
Ima. Sra. M. Immaculada Moraleda i Pérez
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic
Im. Sr. Manuel Pérez i Benzal
Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas
Im. Sr. Jordi Hereu i Boher
Im. Sr. Ferran Julián i González
Im. Sr. Jesús Maestro i Garcia
Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó
Sumari
Presentació de l’alcalde 
Presentació
1. Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona 
1.1. Estructura del govern municipal 
1.2. Organització gerencial del govern municipal 
2. Evolució de l’economia de Barcelona durant el 2001
2.1. Una aproximació al context en què s’ha desenvolupat l’activitat econòmica a Barcelona 
i entorn metropolità 
2.2. Activitat industrial i tràfic de mercaderies 
2.3. Transport de viatgers, turisme i consum 
2.4. La construcció ha mantingut un ritme de creixement relativament estable al llarg de tot l’any
2.5. Notable alentiment del procés de generació de nous llocs de treball 
3. L’Ajuntament de Barcelona i els seus serveis 
3.1. Introducció 
3.2. Els serveis al ciutadà 
3.3. Els serveis de la ciutat 
3.4. Promoció de l’activitat econòmica de Barcelona 
4. Informe de gestió
4.1. Recursos humans 
4.2. Ingressos corrents 
4.3. Despeses corrents 
4.4. Inversions 
4.5. Finançament 
4.6. Perspectives 
5. Estats i comptes anuals de l’exercici 2001 juntament amb l’informe d’auditoria
6. Comptes anuals consolidats de l’exercici 2001 juntament amb l’informe 
d’auditoria
7. Informació dels últims cinc anys
8
11
16
20
29
48
63
97
138
8Presentació
Joan Clos i Matheu, Alcalde de Barcelona
9És per a mi una gran satisfacció presentar l'Informe Anual de l’exercici 2001. En aquest informe
podreu veure que el nostre creixement econòmic ha estat força positiu, especialment si tenim en
compte el context econòmic internacional i el seu impacte sobre les exportacions espanyoles. L’any
2001 el PIB de Barcelona ha crescut un 2,7%. 
Un any més l’Ajuntament de Barcelona mostra uns bons resultats, amb un superàvit de 90 milions
d’euros, mentre el procés inversor ha continuat a bon ritme. 
El 2001 ha estat un any en el qual s’han pres decisions importants per al futur de Barcelona i l’àrea
metropolitana. Aquestes decisions han requerit el diàleg i la cooperació de totes les administracions
públiques, el sector privat i la societat civil en general. 
S’ha aprovat el Pla Director d’Infraestructures, que recull la construcció d’una nova línia de Metro
–la línia 9– i l’ampliació del transport públic a tota la regió metropolitana. S’ha arribat a un acord
amb el Ministeri de Foment per a la construcció de l’estació del tren d’alta velocitat a la Sagrera.
Hem assolit un acord amb la Generalitat de Catalunya sobre les escoles bressol, el qual ha de per-
metre la creació de mil noves places. S’ha ampliat la Fira de Barcelona amb la inauguració del
segon pavelló de Montjuïc-2. Hem engegat el projecte de transformació urbanística més important
de Barcelona, el projecte 22@, una aposta per la convivència de la nova economia, el sector resi-
dencial i els equipaments. S’ha aprovat el Pla Director del Parc de Montjuïc destinat a convertir la
muntanya de Montjuïc en el parc central de la ciutat, on es combinin de manera sostenible la natu-
ra, l’esport i la cultura. I no ens podem oblidar d’altres projectes com l’ampliació del port i l’aero-
port, la ciutat judicial, la Ciutat del Coneixement, elements cabdals per a un creixement sostenible i
de qualitat.
Haig de fer esment del gran esforç que estem realitzant en la transformació urbanística de l’àrea de
Llevant de Barcelona, a l’inici de la Diagonal, que servirà com a escenari principal dels esdeveni-
ments del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Un seguit d’infraestructures com el cen-
tre de convencions, l’edifici Fòrum, el nou parc universitari o els nous hotels, que contribuiran al
dinamisme econòmic local i donaran un nou impuls al creixement de la ciutat de Barcelona. 
Barcelona viu un moment que requereix decisió, iniciativa i responsabilitat. Tenim una llista de pro-
jectes molt engrescadors i estem en bones condicions per afrontar-los. Continuarem treballant dia a
dia amb il·lusió per millorar la qualitat dels serveis que prestem, tant als ciutadans i ciutadanes com
a la gent que ens visita. Volem fer un pas endavant en la participació ciutadana, en la integració
10
dels immigrants a la nostra ciutat, en l’impuls de l’acord cívic per a la neteja i del pacte per a la
mobilitat, en el desenvolupament de polítiques d’habitatge assequible, incidint en les polítiques de
rehabilitació i lloguer, i en la consecució d’un urbanisme de qualitat a tots els barris bo i cercant l’e-
quilibri territorial.
Només em resta reconèixer a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament el seu esforç con-
tinuat i reiterar a tots els ciutadans i ciutadanes el meu agraïment per la seva confiança. 
Joan Clos i Matheu
Alcalde de Barcelona
Presentació
Ernest Maragall i Mira, Regidor de Presidència i Hisenda
Marc econòmic general
L’any 2001 ha confirmat la desacceleració de l’economia mundial que ja s’apuntava a finals de l’e-
xercici anterior. Aquesta confirmació es fa palesa en el comportament del PIB de les principals eco-
nomies. El creixement del PIB dels Estats Units ha passat d’una mitjana anual superior al 4% per al
període 1997-2000 a poc més de l’1% aquest any; al conjunt de la Unió Europea el creixement ha
estat de l’1,6%, la meitat que un any abans; l’economia japonesa ha continuat amb la seva atonia; i
a més s’han produït dos fets que no han contribuït a millorar aquesta tendència com són els atemp-
tats terroristes contra els Estats Units i el col·lapse de l’economia argentina.
En aquest context d’alentiment, l’augment de l’activitat econòmica de Barcelona i la seva àrea
metropolitana a una taxa anual del 2,7%, en la mateixa línia que les economies catalana i espanyo-
la, s’ha de considerar molt positiu. Aquest creixement s’ha produït malgrat la forta contenció de les
exportacions i s’explica bàsicament pel comportament positiu dels components de la demanda
interna, com són la despesa en consum i la inversió en construcció. En aquest sentit, cal destacar
l’evolució positiva de la inversió pública i de l’edificació no residencial.
13
Treballadors afiliats a la Seguretat Social
1.000
950
900
850
800
750
1997
M
ile
rs
1998 1999 2000 2001
1997
22
19
16
13
10
1998 1999 2000 2001
Aeroport
M
ili
o
ns
 d
e 
p
as
sa
tg
er
s
1997
1.450
1.350
1.250
1.150
1.050
950
850
750
1998 1999 2000 2001
Port: Contenidors
M
ile
rs
 d
e 
T
E
U
S
Evolució econòmica de l’Ajuntament de Barcelona
L’any 2001 els ingressos corrents han estat de 1.700 milions d’euros, xifra que representa un incre-
ment del 6,3% respecte als ingressos de l’any anterior. Les despeses corrents, per la seva banda,
han crescut un 6,1%, evidenciant l’esforç que fa l’Ajuntament en la millora de la qualitat dels serveis
que presta a la ciutat i on destaca principalment l’increment de les despeses relacionades amb la
neteja viària i la recollida d’escombraries.
El comportament dels ingressos i les despeses corrents abans d’interessos de l’Ajuntament, 
juntament amb la disminució de les despeses financeres en un 11%, han permès obtenir un estalvi
corrent de 452 milions d’euros. Aquest estalvi ha permès autofinançar inversions per un import de
344 milions d’euros, alhora que ha generat un superàvit de caixa de 90 milions d’euros, els quals
s’han destinat a reduir el deute del grup.
14
Ingressos i despeses corrents
1.750
1.500
1.250
1.000
750
1997
M
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s
1998 1999 2000 2001
Ingressos corrents Despeses corrents
15
L’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona, doncs, ha disminuït per vuitè any consecutiu, 
passant de 1.821 milions d’euros l’any 1993 a 1.193 milions d’euros al tancament d’aquest exercici.
Així, l’endeutament s’ha reduït un terç durant aquest període, fet que, juntament amb la política de
substitució de deute portada a terme, ha permès una reducció de les despeses financeres del 60%.
Aquesta evolució de l’endeutament ha estat possible gràcies a la millora constant de l’estalvi
corrent com a percentatge dels ingressos corrents dels darrers anys i que s’ha situat en el 26,6% 
en l’any 2001.
Quant a les previsions per als propers anys, s’ha engegat un pla ambiciós que preveu executar
inversions per un import de 2.395 milions d’euros fins a l’any 2005. Aquest ritme d’inversions
excepcionalment elevat és determinat, en part, per la celebració del Fòrum Universal de les 
Cultures l’any 2004.
Per acabar, un any més cal agrair la dedicació de totes les persones que treballen en la nostra 
organització, l’esforç de les quals permet a l’Ajuntament de Barcelona assolir els seus objectius
socials i econòmics.
Ernest Maragall i Mira
Regidor de Presidència i Hisenda
Evolució de l’endeutament
1.850
1.700
1.550
1.400
1.250
1.100
950
800
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001
M
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s
16
1
Organització política 
i administrativa de 
l’Ajuntament de Barcelona
1.1. Estructura del govern municipal
Les competències de l’alcalde comprenen la gestió ordinària del govern
municipal, la representació del municipi i la presidència dels òrgans
col·legiats municipals.
La Comissió de Govern és presidida per l’alcalde, que designa els regi-
dors de la coalició de govern que la componen. La Comissió de Govern
es reuneix un cop al mes, a fi d’examinar els assumptes inclosos en l’or-
dre del dia del Consell Plenari i informar-hi. Prèviament, aquests han
estat preparats i informats pel Comitè Executiu.
El Consell Plenari és el màxim òrgan de representació política dels ciuta-
dans en el govern de la ciutat; es reuneix mensualment en sessió ordinà-
ria. Les sessions són obertes als ciutadans i als mitjans de comunicació. 
Els regidors són escollits pels ciutadans cada quatre anys, d’acord amb
un sistema de representació proporcional. L’actual composició política,
on el PSC governa en coalició amb ERC-EV i IC-V amb un total de 25
regidors dels 41 que componen el Consistori, és la següent:
Nombre de regidors 
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya 20 
CiU - Convergència i Unió 10 
PP - Partit Popular 6 
ERC-EV - Esquerra Republicana - Els Verds 3 
IC-V – Iniciativa per Catalunya - Verds 2 
41
17
El Consell Plenari elegeix l’alcalde i aprova el
pressupost, els comptes anuals, les ordenances
i els plans urbanístics.
El Consell Plenari s’ha dotat de deu comissions
permanents sectorialitzades que són òrgans de
discussió, estudi, informe i dictamen dels
assumptes del seu propi àmbit que s’han de sot-
metre al Consell Plenari. Constitueixen un primer
òrgan d’informació i seguiment de les polítiques
municipals. Amb l’entrada en vigor del nou regla-
ment orgànic municipal, conseqüència de l’apro-
vació de la Carta Municipal de Barcelona,
aquestes comissions assumeixen competències
decisòries i de control, a més de les informatives.
Poden autoritzar i adjudicar tota mena de con-
tractes administratius i privats a celebrar per l’A-
juntament, sempre que el seu import sigui inferior
al 20% dels recursos ordinaris del pressupost, i
també l’aprovació inicial d’ordenances i regla-
ments relatius al respectiu àmbit d’actuació.
Aquestes comissions són formades per regidors
de tots els grups polítics amb representació al
Consistori, que actuen amb vot ponderat. El seu
president és escollit pel Consell Plenari. Les
sessions d’aquestes comissions són públiques i
de periodicitat mensual. Les comissions infor-
matives aprovades en el Consell Plenari celebrat
el 16 de juliol de 1999 són les següents:
La descentralització en l’àmbit territorial és con-
figurada pels 10 districtes en què es divideix la
ciutat. El màxim òrgan de cada districte és el
Consell de Districte, que és presidit per un regi-
dor nomenat per l’alcalde i format per quinze
consellers designats pels grups municipals en
funció del vots obtinguts per cada grup en el
districte.
Àmbit d’actuació
Presidència i Hisenda Política fiscal, financera i pressupostos
Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç Promoció econòmica de la ciutat, foment d'iniciatives 
empresarials i d'ocupació, turisme i comerç
Infraestructures i Urbanisme Polítiques d'equilibri territorial, urbanisme
Política de Sòl i Habitatge Promoció de l'habitatge, sòl destinat a habitatge social
Benestar Social Assistència social, salut pública i esports
Educació i Cultura Educació i política cultural
Joventut i Drets Civils Política de joventut i drets civils
Sostenibilitat i Ecologia Urbana Política mediambiental, sostenibilitat i ecologia
Serveis Urbans i Manteniment Plans de manteniment de la ciutat i serveis urbans
Seguretat i Mobilitat Seguretat ciutadana, protecció civil, transport públic 
i regulació del trànsit
18
Alcalde
Comissió de Govern Consells de Districte
Presidència i Hisenda
Promoció Econòmica, Ocupació, Comerç i Turisme
Infraestructures i Urbanisme
Sòl i Habitatge
Benestar Social
Educació i Cultura
Joventut i Drets Civils
Sostenibilitat i Ecologia Urbana
Serveis Urbans i Manteniment
Seguretat i Mobilitat
Comissions del Consell Plenari
Consell Plenari
19
1.2. Organització gerencial del
govern municipal
El nivell executiu de l’Administració municipal 
és dividit funcionalment en cinc sectors d’actua-
ció: Serveis Generals, Serveis Personals, Mante-
niment i Serveis, Via Pública i Urbanisme, i
territorialment en deu districtes. Cada sector
d’actuació i cada districte és dirigit per un gerent,
i es dota de l’estructura organitzativa i dels recur-
sos necessaris per al desenvolupament de les
seves funcions. La direcció executiva de l’Admi-
nistració municipal és a càrrec del gerent munici-
pal, dels gerents de sector i de districte.
El Comitè Executiu és l’òrgan col·legiat de direc-
ció de l’Administració executiva. És presidit per
un regidor delegat per l’alcalde i el gerent munici-
pal n’és el vicepresident. És integrat per tots els
gerents de sector i de districte. Les principals
funcions del Comitè Executiu són: a) coordinar
les actuacions dels diferents sectors d’actuació;
b) establir criteris generals de gestió; c) preparar i
informar els assumptes que hagin de ser sotme-
sos als diferents òrgans col·legiats de govern; i d)
informar els gerents de les orientacions polítiques
i de les prioritats del govern municipal.
Els instituts municipals —organismes autònoms
dependents de l’Ajuntament— i les societats
municipals —societats anònimes en el capital
de les quals l’Ajuntament participa parcialment
o total— s’integren en l’àmbit d’un dels sectors
d’actuació d’acord amb les funcions i els ser-
veis que presten, i es coordinen amb el gerent
del sector en qüestió.
Alcalde
Gerència Municipal
Comité Executiu
Manteniment
i Serveis Via Pública Urbanisme Districtes
Serveis
Personals
Serveis
Generals
PM Habitatge
IM Urbanisme / 
Barcelona Gestió
Urbanística, SA
Promoció Ciutat 
Vella, SA / Foment
Ciutat Vella, SA
Infrastructures 
2004, SA
IM Paisatge Urbà 
i Qualitat de Vida
Pro Nou Barris, SA
Proeixample, SA
22@bcn, SA
IM Hisenda
IM Informàtica
IM Mercats
Serveis Funeraris 
de Barcelona, SA
Barcelona Activa, SA
Parc Zoològic 
de Barcelona, SA
Informació 
i Comunicació 
de Barcelona, SA
Barcelona Promoció
Instal·lacions 
Olímpiques, SA
Mercabarna
IM Educació
IM Cultura
IM Salut Pública
IM Parcs i Jardins
Tractament 
i Selecció 
de Residus, SA
SM Aparcaments 
de Barcelona, SA
220
Evolució de l’economia 
de Barcelona durant el 2001
2.1. Una aproximació al context en el qual s’ha desen-
volupat l’activitat econòmica a Barcelona i el seu
entorn metropolità
A l’hora d’analitzar l’evolució del 2001 des de la perspectiva de l’activitat
econòmica no es pot passar per alt els fets tràgics de l’onze de setem-
bre. Tot i que és molt prematur intentar quantificar-ne l’impacte, no hi ha
dubte que l’economia mundial –pel pes i la significació de la dels Estats
Units– ha patit una notable sacsejada. No és menys cert, però, que d’en-
çà del començament de l’any 2001 les principals economies ja vivien un
procés de desacceleració dels seus respectius ritmes de creixement. Un
refredament de l’activitat econòmica que els atemptats terroristes contra
Nova York i Washington van accentuar.
A tall d’exemple, el creixement del PIB dels Estats Units en mitjana anual
ha passat de superar el 4% durant el quadrienni 1997-2000 a poc més
de l’1% el 2001. En el conjunt de la Unió Europea, un àmbit de referèn-
cia obligada per a l’economia catalana i l’economia metropolitana, el
creixement de l’any passat s’estima provisionalment en un 1,6%, la mei-
tat que un any abans. Si a aquestes dades hi afegim l’atonia persistent
de l’economia japonesa i el col·lapse de l’argentina, el creixement de
l’activitat econòmica en l’àrea de Barcelona al voltant del 2,7% de mitja-
na anual s’ha de considerar un resultat notablement positiu. Un any més,
el dinamisme de l’economia metropolitana, i per extensió de la catalana,
com també el de l’economia espanyola, superen clarament el ritme de
creixement de l’economia europea. 
Una primera aproximació en detall a l’evolució del PIB de Catalunya posa
de manifest que l’alentiment del creixement respon a una variació en la
mateixa línia de la pràctica totalitat dels components de la despesa. El
daltabaix més significatiu ha estat el lleu retrocés de la inversió en béns
21
d’equipament i la forta contenció de les exporta-
cions. Una tendència que s’ha reproduït en les
importacions com a conseqüència de la pèrdua
d’impuls de la demanda interna. La combinació
d’ambdues tendències explica l’aportació pràcti-
cament nul·la –o lleument negativa– de la
demanda externa al creixement del PIB.
D’una manera paral·lela a l’evolució del 2000, el
creixement de l’activitat econòmica s’acaba
explicant bàsicament per la via de la demanda
interna, i més concretament per la despesa en
consum –tant privat com públic– i per la inver-
sió en construcció. L’evolució encara notable-
ment expansiva d’aquest epígraf –gràcies
especialment a la inversió pública i a l’edifica-
ció no residencial– ha compensat parcialment
l’alentiment del ritme de creixement del consum
privat. Un component de la demanda que sem-
bla que s’ha beneficiat de la sortida al mercat
de diner negre davant la imminència de la
implantació efectiva de l’euro. Un augment de
l’efectiu en circulació que ha servit per com-
pensar parcialment la pèrdua de capacitat de
despesa de les famílies derivada de l’evolució
negativa de les cotitzacions borsàries i de la
menor generació de llocs de treball.
Des del vessant de l’oferta, l’activitat industrial
ha estat el sector econòmic que més ha alentit
la seva trajectòria expansiva si es compara amb
un any enrere. L‘obertura i integració creixents
del teixit industrial català en l’economia europea
ha estat la principal via de transmissió del refre-
dament econòmic a nivell global. Contràriament,
la construcció, un segment d’activitat abocat,
ara per ara, al mercat més domèstic, ha mantin-
gut un ritme de creixement relativament cons-
tant i força significatiu al llarg de tot l’any.
D’altra banda, l’activitat terciària, que aporta
pràcticament tres quartes parts del valor total
del PIB, ha aconseguit mantenir un creixement
de fons relativament estable, per sobre del 3%. 
El diferencial de creixement lleument favorable a
Barcelona comparat amb el de la resta de Cata-
lunya, especialment en PIB per capita, respon,
d’una banda, a l’evolució negativa del sector
primari català –s’estima un retrocés de prop del
3%– i al major pes relatiu que té l’activitat
Evolució del PIB (mitjana anual)
Variació %
5
4
3
2
1
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 (p)
Barcelona i entorn metropolità Catalunya Espanya UE EUA
22
estrictament industrial sobre l’estructura pro-
ductiva catalana si es compara amb el que
representa sobre el teixit productiu de la ciutat
central. Alhora, el conjunt dels serveis –l’agregat
que, juntament amb la construcció, ha liderat el
creixement econòmic català durant el 2001– té
una major presència relativa a Barcelona. 
Aquests primers símptomes de divergència en el
creixement sectorial dels diferents àmbits consi-
derats han tingut un primer reflex en la diferent
evolució d’algunes de les principals magnituds
del mercat de treball. En aquest sentit, avancem
que, per primera vegada d’ençà de 1994, l’atur
ha flexionat a l’alça. Un canvi de tendència sig-
nificatiu en l’entorn metropolità i en el conjunt
de Catalunya i més moderat entre els actius
residents a Barcelona. La creació d’ocupació,
que havia registrat un comportament molt
expansiu durant el primer semestre del 2001, es
frena notablement a partir de l’estiu.
2.2. Activitat industrial i tràfic de
mercaderies
La pèrdua d’impuls de la indústria manufacturera
es concreta en un creixement mitjà del PIB sec-
torial inferior a l’1,5%, quan l’any anterior havia
crescut pràcticament un 4%. Una desacceleració
progressiva iniciada el darrer trimestre del 2000.
En aquest sentit, els índexs de producció reflec-
tien variacions cada vegada més negatives a
mesura que avançava el 2001. A final d’any, i
com a conseqüència directa del canvi d’expecta-
tives i l’augment de la incertesa que es desprèn
de la possibilitat que l’economia nord-americana
entri en recessió i que la crisi argentina s’escam-
pi a altres economies veïnes, s’ajornen moltes
decisions d’inversió empresarial, fet que provoca
una espectacular davallada del volum de coman-
des en cartera i, en menor mesura, dels nivells de
producció de la indústria de béns d’equipament. 
Mercaderia de càrrega general pel port Passatgers pel port i l’aeroport
Tràfic aeroportuari (taxes de variació %)
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001
23
L’indicador de clima industrial que recull les opi-
nions empresarials referides a la tendència de la
producció, els estocs i la cartera de comandes
registra una evolució calcada. Després de mante-
nir una tendència clarament descendent al llarg
de tot l’any, en una trajectòria paral·lela a la
registrada en el conjunt de la UE, durant el darrer
trimestre de l’any passat va registrar els valors
més baixos d’ençà de l’any 1996. Uns mesos en
els quals les enquestes de conjuntura industrial
situen el descens més gran de les exportacions i
una notable reducció dels preus de venda, bàsi-
cament de derivats del petroli i béns intermedis.
Aquest deteriorament progressiu del ritme de
creixement de l’activitat industrial i especialment
el daltabaix de les expectatives dels darrers
mesos de l’any ha repercutit directament en el
mercat de treball. Segons els registres de la
Seguretat Social, el nombre d’ocupats en empre-
ses del sector industrial a final d’any era lleument
inferior –un 1,7% en l’àmbit metropolità– al d’un
any enrere. Una pèrdua d’ocupació concentrada
bàsicament en els subsectors de material de
transport, energia i tèxtil, confecció i pell. 
L’alentiment progressiu de l’activitat industrial,
afegit al refredament de la demanda externa i a la
lleu desacceleració de la demanda interna de
consum, ha repercutit en una notable contenció
de la demanda de serveis de transport de merca-
deria. Així, tant el tràfic portuari de contenidors
com el de càrrega general han tancat l’any amb
uns creixements inferiors en més de deu punts als
assolits un any abans. La importació de produc-
tes energètics i de primeres matèries per a l’ali-
mentació animal ha permès al port de Barcelona
completar vuit anys de creixement ininterromput i
assolir –amb 31,4 milions de tones– un nou
màxim històric de volum de càrrega manipulada. 
2.3. Transport de viatgers, turisme 
i consum
El 2001 ha estat un any molt especial per al
transport públic col·lectiu de Barcelona i el seu
entorn metropolità. Especial bàsicament perquè
ha vist com s’implantava, de manera progressiva,
la integració tarifària entre els diferents 
operadors i sistemes de transport en tot l’àmbit
de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Aquest sol fet explica en bona part l’augment de
més del 6% del nombre d’usuaris del transport
públic urbà i del ferrocarril de rodalia. A banda de
l’ampliació de l’oferta de places, el sistema de
transport públic ha captat una bona part de la
mobilitat generada per l’increment dels volums
d’ocupació i del nombre de visitants. 
El trànsit de passatgers per l’aeroport de Bar-
celona ha augmentat en gairebé un milió de
passatgers aquest any 2001, assolint la xifra de
21 milions de passatgers l’any.
El nombre de passatgers per via marítima s’ha
incrementat de manera significativa durant el
darrer trimestre de l’any. Fins i tot el d’usuaris
de ferris regulars, que durant els primers nou
mesos de l’any s’havia mantingut per sota dels
nivells del 2000. L’augment més espectacular i
també el més rellevant pel que fa a l’impacte
sobre l’economia de la ciutat ha estat el dels
passatgers de creuers, que en total han sumat
més de 650.000. La pèrdua de clients nord-
americans a partir del setembre s’ha vist com-
pensada per un augment de la demanda de
passatges per part de clients nacionals i euro-
peus i pel canvi de rutes d’alguns creuers. Com
a destinació turística, Barcelona s’ha aprofitat
d’un turisme nacional que ha preferit ajornar els
viatges transoceànics. 
Activitat turística: pernoctacions als hotels
8,5
8
7,5
7
6,5
6
5,5
5
14
12
10
8
6
4
2
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001
Nombre de pernoctacions (milions) Variació interanual (%)
pernoctacions (milions) variació %
24
L’increment del 6,2% que han registrat les per-
noctacions hoteleres del darrer bimestre i espe-
cialment el 35% del nombre de visitants que les
han generades s’ha d’imputar inequívocament a
aquest augment de la demanda de proximitat.
Deixant de banda que aquest canvi de la
demanda s’ha traduït en una reducció sensible
de l’estada mitjana, cal destacar que ha servit
per millorar els resultats de tancament d’any de
l’activitat hotelera. Així, els gairebé vuit milions
de pernoctacions facturades pels hotels de Bar-
celona durant el 2001 superen en un 2,5% el
volum d’un any enrere. Un increment ajustat a la
tendència mitjana dels darrers tres anys i par-
cialment condicionat per les elevades taxes 
d’ocupació que es registren en els sis mesos de
més afluència de visitants. 
En aquest sentit, aprofitant el creixent atractiu
turístic de Barcelona i amb la mirada posada en
el 2004, el sector hoteler ha emprès un decidit
procés de renovació i ampliació de l’oferta hote-
lera de qualitat. Amb l’antecedent d’una oferta
que ha estat operant durant els darrers anys
amb taxes d’ocupació superiors al 80% i, en
conseqüència, amb molts períodes de plena
ocupació, durant el bienni 2000-2001 s’han
obert una trentena de nous hotels que incorpo-
ren 2.500 habitacions i més de 4.700 places a
l’oferta existent. En termes relatius i en només
dos anys, l’oferta de serveis hotelers s’ha incre-
mentat un 16%. Una tendència que, d’acord
amb els projectes que actualment hi ha en curs,
es mantindrà al llarg d’enguany i del 2003.
A banda de l’evolució raonablement positiva
dels nivells d’activitat en sectors del terciari
cada vegada més rellevants –equipaments d’a-
collida de visitants i serveis de transport–, hi ha
indicadors de consum que reflecteixen nítida-
ment l’empitjorament de la situació econòmica
d’empreses i famílies i el canvi d’expectatives
25
del mercat laboral. És el cas de l’adquisició de
vehicles nous, que, amb dades provincials, el
2001 es clou amb un lleu retrocés. Una evolució
que es repeteix per segon any consecutiu i que,
a més de reflectir l’estancament de la inversió
empresarial en béns d’equipament, s’ha d’asso-
ciar al procés de consolidació dels nivells asso-
lits després del fort creixement del trienni
1997-1999. 
2.4. La construcció ha mantingut un
ritme de creixement relativament
estable al llarg de tot l’any
Segons les primeres estimacions, l’activitat en
el sector de la construcció durant el 2001 ha
registrat un creixement anual de prop del 3%.
Una variació lleument inferior a l’assolida durant
el 2000. A diferència d’anys anteriors, el gros de
l’activitat ha basculat progressivament des del
segment residencial cap a la construcció d’obra
civil, equipaments i edificis per a usos produc-
tius. Això fa que en el sistema d’indicadors que
reflecteixen l’evolució del conjunt del sector, hi
convisquin resultats de signe oposat. Així, ha
augmentat de manera significativa la licitació
oficial i el consum de ciment, alhora que s’ha
continuat reduint el nombre d’habitatges en
construcció. El sector ha continuat creant nous
llocs de treball, tot i que ha acabat l’any amb un
repunt molt significatiu de l’atur.
Construcció residencial i tipus d’interès hipotecaris
15.000
10.000
5.000
0
10
8
6
4
2
1996 1997 1998 1999 2000 2001
Habitatges iniciats (Barcelona) Habitatges iniciats (resta de l’AMB) Tipus d’interès hipotecari (%)
habitatges iniciats tipus d’interès (%)
26
La promoció de sostre residencial, el motor del
sector de la construcció durant la segona meitat
dels anys noranta, ha continuat cedint protago-
nisme a la resta de subsectors. Malgrat alguns
símptomes de revifament durant la segona mei-
tat de l’any, el nombre d’habitatges iniciats a
Barcelona durant el 2001 ha retrocedit poc més
d’un 5% en relació amb un any enrere. Una
variació molt més moderada que la produïda a
la resta de l’àrea metropolitana. En tot cas, tot i
acumular dos anys seguits de descens dels
volums de producció, la dotació actual d’habi-
tatges en construcció es manté per sobre de la
dotació anual mitjana dels darrers deu anys.
Aquest lleu degoteig a la baixa de la promoció
residencial en curs es veu complementat per un
comportament relativament més positiu de l’o-
bra projectada. Així, els més d’1,5 milions de m2
de sostre previst en les llicències d’obres apro-
vades durant el 2001 pràcticament iguala el
total d’un any abans. El descens és purament
testimonial i afecta tant l’obra nova com la de
reforma i ampliació. Els usos per als quals s’es-
pera un creixement més gran de sostre nou són
les oficines i els equipaments i hotels. El retro-
cés més significatiu, després d’un seguit d’anys
de notable protagonisme, correspon al sostre
per a usos comercials. La rehabilitació i amplia-
ció de sostre ja existent es mou, per quart any
consecutiu, al voltant dels 400.000 m2, aproxi-
madament una quarta part del sostre total pre-
vist en les llicències.
La contenció de l’oferta d’habitatge nou, l’aug-
ment de la demanda d’habitatge per part dels
fluxos d’immigrants, l’augment dels nivells d’o-
cupació, malgrat el canvi posterior de tendència
de l’atur, i el manteniment d’unes condicions
d’accés al finançament bancari en termes de
tipus d’interès real relativament favorables sem-
blen raons suficients per explicar el manteni-
ment de la tendència alcista dels preus de
venda per quart any consecutiu. Si a aquests
quatre factors hi afegim la demanda extraordi-
nària derivada del diner negre que es veu obli-
gat a emergir davant la imminència de l’arribada
de l’euro, sembla plenament justificat l’incre-
ment superior al 15% que, de mitjana, han
registrat els preus de venda i lloguer de sostre
residencial tant a Barcelona com a la resta de
l’entorn metropolità.
2.5. Notable alentiment del procés 
de generació de nous llocs de
treball
Per primer cop des de 1994, les corbes que
representen les variacions anuals dels volums
d’ocupació i d’atur es tallen. Alhora que s’alen-
teix notablement la creació d’ocupació, augmen-
ta l’atur registrat. Un escenari que es repeteix
amb especial intensitat en l’entorn metropolità i a
la resta de Catalunya. Així, mentre l’ocupació
passa d’un ritme de creixement de prop del 5% a
final del 2000 a poc més de l’1% un any després,
l’atur creix un 6% (i més del doble a la resta de la
regió metropolitana i de Catalunya) quan tot just
un any abans la variació era descendent en una
magnitud al voltant del 7%.
Aquest canvi de tendència tan acusat de les
principals variables del mercat de treball, afegit
a un sorprenent descens de la població activa
segons l’Enquesta de Població Activa, ha pro-
vocat un desplaçament a l’alça de les taxes d’a-
tur. Un repunt que, a banda de trencar la
tendència descendent que havien mantingut
durant la segona meitat dels anys noranta, les
allunya dels mínims assolits a les acaballes del
27
2000. En el cas de Barcelona, la taxa d’atur en
acabar el 2001 s’estimava en un 6,5%, mig punt
més que un any abans. A la regió metropolitana,
l’augment ha estat d’un punt, fins a superar el
7%, mentre que en el conjunt de Catalunya es
frega el 7%, després d’un increment de vuit
dècimes.
Una observació més detallada d’aquesta evolu-
ció de l’atur posa de manifest un impacte quan-
titativament més important sobre el col·lectiu
masculí que no pas sobre el femení. En termes
relatius, destaca l’increment de l’atur juvenil.
Aquesta diversitat de comportaments s’explica
bàsicament perquè el refredament de l’activitat
econòmica i de les expectatives ha impactat de
manera diferent segons els sectors. Algunes
branques industrials, una part de la construcció
i alguns segments dels serveis a les empreses
–amb plantilles majoritàriament masculines– han
estat les activitats més afectades. D’altra
banda, s’ha produït un notable augment de l’o-
cupació femenina, lligada al dinamisme dels
serveis i formalitzada majoritàriament mitjançant
contractes a temps parcial i d’interinitat. 
Els incentius a la conversió de contractes tem-
porals en indefinits i la penalització de les
modalitats de contractació més precàries han
afavorit un augment de gairebé el 5% dels con-
tractes indefinits i una reducció equivalent en
termes relatius del total de temporals. En con-
junt, el 2001 és el primer any, d’ençà de 1993,
en què el nombre total de contractes laborals
formalitzats a les oficines d’ocupació de Barce-
lona es redueix en comparació de l’any anterior.
Tot plegat afavoreix un augment moderat de la
taxa d’estabilitat de les noves contractacions.
AturAfiliats a la Seguretat Social
%
25
20
15
10
5
0
-5
-10
-15
-20
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001
Evolució de l’ocupació a Barcelona
28
Paral·lelament a l’augment de l’atur, la creació
d’ocupació avaluada per l’afiliació d’actius a la
Seguretat Social s’ha alentit a mesura que avan-
çava l’any. Al costat dels quasi cent mil nous
afiliats en l’àmbit metropolità durant el 2000
–dels quals més de quaranta mil corresponen a
Barcelona–, l’any passat la incorporació de nous
afiliats es va reduir a poc més de vint-i-cinc mil
en l’àmbit metropolità i uns deu mil a Barcelona.
Són uns increments ajustats a la desacceleració
del creixement de l’activitat econòmica i que
alhora han permès continuar augmentant els
volums d’ocupació per setè any consecutiu. 
Taxes d’atur registrat
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
%
des. 1996 des. 1997 des. 1998 des. 1999 des. 2000 des. 2001
Barcelona i entorn metropolità RMB Catalunya Espanya
29
3
L’Ajuntament de Barcelona 
i els seus serveis
3.1. Introducció 
L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà, i la que presta una
sèrie de serveis que podem considerar des d’un triple vessant: en primer
lloc, la ciutat entesa com un conjunt de persones que són usuaris col·lec-
tius dels seus serveis. En segon lloc, la ciutat entesa com un espai físic de
convivència on es desenvolupa l’activitat ciutadana. I, finalment, la ciutat
entesa com el conjunt de l’activitat econòmica, amb una repercussió en el
seu àmbit metropolità més immediat i en una àrea geogràfica més amplia,
que li proporciona la projecció internacional.
3.2. Els serveis al ciutadà
L’Ajuntament vol que els criteris de qualitat i de bon servei siguin pre-
sents en cada tràmit i en cada actuació que ofereix als ciutadans dels
seus barris. Per això pretén donar una atenció cada cop més personalit-
zada, assegurant l’agilitat en la resposta a les demandes ciutadanes i
posant les coses fàcils per accedir als serveis, tant en horaris, com en
proximitat a on viuen o treballen les persones. Per fomentar l’ús del
correu electrònic, l’Ajuntament ha impulsat el servei de correu gratuït per
a tots els ciutadans de Barcelona, sense límit de temps. L’adreça per
donar-se d’alta d’aquest servei és www.amb-tu.bcn.es.
Informació, documents i tràmits més freqüents 
Per telèfon, el servei 010 facilita la informació metropolitana sobre tots
els actes públics, inscripcions i subvencions de les activitats de cultura i
lleure, tràmits i gestions per a activitats econòmiques, demandes per a
l’habitatge, per motius de residència o sol·licituds relacionades amb la
circulació de vehicles i transports públics, i en general adreces, horaris,
telèfons d’instal·lacions metropolitanes.
29
30
Serveis d’informació i orientació al ciutadà 
1997 1998 1999 2000 2001
Atenció telefònica al ciutadà 
(trucades ateses 010 i altres) 2.681.098 3.373.339 3.538.069 3.759.996 4.079.871
Oficines d’atenció al ciutadà 
(consultes ateses a les OAC) 1.058.223 1.221.854 1.386.839 1.469.142 1.621.682
Tràmits administratius fets per telèfon 400.806 449.798 360.851 406.340 582.960
Nombre d’entrades a la web www.bcn.es n.d. n.d. 1.592.110 3.347.199 6.984.326
Per atendre personalment demandes ciutada-
nes, tots els districtes de la ciutat disposen
d’una o més oficines d’atenció al ciutadà que
informen de qualsevol tràmit o dubte referits a
la municipalitat, i en la majoria de casos dóna
curs i gestiona la documentació necessària. A
més dels serveis propis dels districtes, la ofici-
na d’atenció al ciutadà situada a la plaça de
Sant Miquel ofereix la possibilitat de consultar i
adquirir diverses publicacions municipals i plà-
nols de la ciutat de Barcelona, consultar les
ordenances municipals i el cadastre. Igual-
ment, facilita informació sobre l’oferta pública
d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona.
Finalment, la web de la ciutat www.bcn.es té
vocació de servei, accentuant l’aspecte pràc-
tic. Hi ha tota la informació que hom pot
requerir del govern de la ciutat; fins i tot la
possibilitat de seguir en directe, amb so i imat-
ge, els plenaris mensuals que se celebren al
Saló de Plens de l’Ajuntament, o una connexió
que permet veure en directe l’espectacle de la
Font Màgica de Montjuïc les hores que aquesta
funciona. És una finestra oberta permanent-
ment als ciutadans on s’han potenciat els ser-
veis que permeten solucionar, des de casa,
més de 50 tràmits, a través del domini Ajunta-
ment Online.
Serveis d’informació i orientació
 Atenció telefònica  Consultes OAC  Entrades a la web
12.100.000
10.100.000
8.100.000
6.100.000
4.100.000
2.100.000
100.000
1997 1998 1999 2000 2001
31
Salut i sanitat
Les competències municipals en aquesta matèria
van ser transferides l’any 1997 a l’Institut Munici-
pal de Salut Pública. El catàleg de serveis inclou
els sistemes d’informació sanitària, la vigilància
epidemiològica, el control de zoonosi, la segure-
tat i higiene alimentàries i la prevenció i promoció
de la salut. L’Institut coordina i supervisa les
actuacions dels equips de salut dels districtes
que realitzen els exàmens de salut preescolar, i
assessora les escoles públiques i privades en
matèria de salut, a més d’oferir un servei de
vacunacions per a tots els ciutadans. L’any 2001
els serveis municipals han administrat unes
60.000 dosis vacunals en centres propis.
A la ciutat de Barcelona hi ha registrades 1.609
indústries alimentàries, 9.000 establiments mino-
ristes de productes alimentaris i 40 mercats muni-
cipals; per això la importància de vetllar pel
control sanitari dels aliments que arriben als ciu-
tadans. Els Serveis de Seguretat i Higiene Alimen-
tària duen a terme tasques d’assessorament,
inspecció i control sanitari d’instal·lacions munici-
pals alimentàries; del transport i comercialització
d’aliments; i vigilància sanitària de restaurants,
indústries i establiments del sector a la ciutat.
El Laboratori Municipal, a més de donar suport
al control de la qualitat sanitària dels aliments i
a la investigació epidemiològica, durant l’any
2001 ha analitzat aproximadament 10.000 mos-
tres rebudes per al control atmosfèric de conta-
minants químics i biològics, sorres i terres dels
parcs infantils, platges i piscines públiques. El
centre d’acollida d’animals de companyia muni-
cipal continua col·laborant amb l’associació
veterinària d’especialistes en petits animals en
la tasca d’identificació censal d’animals domès-
tics en una ciutat on una de cada cinc llars
familiars té un o més animals de companyia. El
centre municipal ofereix un servei d’adopció de
gossos que per a les persones més grans de 65
anys, que visquin soles, és gratuït.
Finalment, el Servei d’Orientació sobre Drogues
proporciona orientació individual o grupal a les
famílies o als adolescents que s’inicien en el con-
sum de droga i que encara no presenten un pro-
blema de dependència. Els casos d’atenció i
tractament per drogodependència són atesos als
centres d’atenció i seguiment (CAS) municipals.
Igualment, s’encarrega de formar i assessorar els
professionals que s’enfronten a situacions rela-
cionades amb la droga en l’atenció primària
social i sanitària, en l’àmbit jurídic, educatiu, etc.
Educació 
Barcelona té una important tradició en matèria
educativa. L’esforç per mantenir una xarxa de
centres educatius municipals amb un alt nivell
n’és una demostració, com també l’interès per-
què l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats
del mercat de treball i incorpori les noves tecno-
logies; centres educatius que de vegades –com
l’IES municipal Narcís Monturiol– compten amb
instal·lacions capdavanteres a la ciutat de Bar-
celona. Globalment, l’Ajuntament de Barcelona
té 72 centres educatius entre l’oferta dels quals
hi podem trobar –a més dels cicles formatius
professionals– batxillerat, ESO, educació infantil
i primària, escoles bressol, escoles de música i
escoles d’adults. En la línia de proporcionar la
màxima informació a la ciutadania incorporant
les noves tecnologies, els centres municipals
han publicat webs on cada centre exposa el seu
projecte pedagògic, la seva oferta educativa i
les activitats del centre (www.bcn.es/IMEB).
32
Nombre d’alumnes en centres municipals 
Curs Escoles Escoles Educació Ensenyaments Altres Total
bressol educació secundària artístics 
infantil i primària
1997-1998 2.138 2.646 2.671 2.471 851 10.777
1998-1999 2.084 2.569 2.524 2.768 843 10.788
1999-2000 2.111 2.551 2.270 2.787 773 10.492
2000-2001 2.198 2.570 2.250 3.000 750 10.768
2001-2002 2.276 2.581 2.843 3.201 785 11.686
Nre. de centres 2001 39 13 10 (1) 5 5 72
(1) En el curs 2001-2002 el nombre de centres d’educació secundària va passar de 9 a 10.
La constitució recent del Consorci d’Educació, a
través del qual l’Ajuntament canalitzarà les seves
polítiques en matèria educativa, tant pel que fa a
la planificació del mapa escolar, com pel que fa a
la gestió d’una xarxa de centres educatius unifi-
cada o a l’oferta coordinada dels serveis educa-
tius de suport, mostra l’interès municipal en
l’educació pública i en la formació del capital
humà, peça clau del desenvolupament de la ciu-
tat. En aquest sentit, el febrer de 2001 l’Ajunta-
ment va signar amb el Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya un
protocol de col·laboració per a la creació de
1.000 noves places d’escola bressol a la ciutat.
La previsió és inaugurar vuit noves escoles el mes
de setembre de l’any 2002 i sis més el setembre
de l’any 2003. A més, durant el primer trimestre
de l’any vinent se signarà un nou conveni entre
ambdues administracions que incrementarà de
1.000 noves places els equipaments educatius
per a aquest tram d’edat a la ciutat.
Cultura
En els darrers anys, l’oferta cultural de la ciutat ha
augmentat i millorat molt significativament.
Segons evidencia un indicador com l’IAE, entre
els anys 1993 i 2001 les empreses d’àmbit cultu-
ral a Barcelona han crescut un 63%. En aquesta
tasca destaca l’esforç dinamitzador fet per l’Ajun-
tament, a través de l’Institut de Cultura de Barce-
lona, que –a banda dels programes propis– dóna
suport als diferents agents culturals que actuen a
la ciutat. www.bcn.es/cultura actua com a portal
de la cultura de Barcelona, i té nombroses webs
sectorials. La web de l’ICUB www.bcn.es/icub ha
registrat, l’any 2001, 897.722 pàgines vistes i
147.135 usuaris.
L’art contemporani ha reeixit novament durant
l’any 2001 i ha obtingut, a més, un ressò
internacional. La prestigiosa revista americana
Artforum ha seleccionat quatre de les exposicions
fetes a la ciutat entre les millors 100 exposicions
de l’any 2001. Una d’elles és la Triennal d’Art
Contemporani Barcelona Art Report 2001 Expe-
riències, que ha estat una iniciativa de l’Institut de
Cultura, el MACBA i el CCCB on han intervingut
un centenar de creadors locals i ha rebut 200.000
visitants. El 2001 també ha estat un any fèrtil en
produccions cinematogràfiques a la ciutat; als
carrers de Barcelona s’hi han fet 220 rodatges,
pràcticament el doble de l’any anterior. La tasca
de promoció i assessorament de l’oficina munici-
pal Barcelona Plató www.barcelonafilm.com ha
estat decisiva en aquesta matèria.
Serveis d’informació i orientació
33
Activitat cultural
1997 1998 1999 2000 2001
Orquestra de Barcelona i Nacional 
de Catalunya (OBC)
• nre. de concerts 131 134 132 141 99
• nre. d’espectadors 192.305 195.110 199.344 173.334 157.968
Auditori (1)
• nre. de concerts – – 196 354 274
• nre. d’espectadors – – 230.772 321.090 324.363
Palau de la Música Catalana
• nre. de concerts 286 302 305 228 186
• nre. d’espectadors (2) 413.709 436.800 296.713 242.506 271.011
Liceu
• nre. d’espectacles 10 14 24 47 42
• nre. de representacions 30 46 74 137 147
• nre. d’espectadors 40.098 61.987 117.130 243.280 274.867
(1) Inaugurat el 22 de març de 1999.
(2) Inclou 125.136 i 130.414 espectadors corresponents a la temporada de l’OBC dels anys 1997 i 1998, respectivament.
 Lectors biblioteques  Préstecs biblioteques
 Visitants museus municipals  Visitants museus concertats
2.500.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
500.000
0
1997 1998 1999 2000 2001
Can Rosés
34
El mes de gener de 2001 es va constituir el
Consell General del nou Consorci de les Biblio-
teques de Barcelona, integrat per l’Ajuntament
de Barcelona i la Diputació de Barcelona. La
nova xarxa pública de Barcelona és formada per
25 biblioteques que ofereixen 70 punts de con-
nexió gratuïta a Internet, una web pròpia amb
informació actualitzada, accés als catàlegs de la
xarxa, guies de lectura, etc. En el darrer any les
biblioteques de Barcelona han experimentat un
increment del 31% d’usuaris i del 33% de prés-
tecs en diversos tipus de formats, i són l’equi-
pament cultural en xarxa més gran de què
disposa Barcelona, amb més de 20.000 m2, un
81% més que l’any 1998.
Els museus municipals i concertats han conti-
nuat les seves tasques de conservació i de res-
tauració. Durant l’any 2001 ha estat significativa
la política d’adquisicions del Museu Picasso, del
Macba, del MNAC i de la Fundació Miró, política
d’adquisicions que ha suposat, globalment, la
incorporació de més de 500 noves peces i la
col·lecció rellevant Katsuta al patrimoni de la
ciutat. D’altra banda, a finals d’any s’ha inaugu-
rat a París l’exposició “París-Barcelona, de
Gaudí a Miró”, organitzada pel Musée Picasso
de París i el Museu Picasso de Barcelona. L’ex-
posició, que confronta les relacions artístiques
que es van establir entre París i Barcelona entre
1888 i 1937, es pot veure al Museu Picasso de
Barcelona des del mes de març de 2002.
El Teatre Lliure ha inaugurat l’any 2001 el Palau
de l’Agricultura, destinat a esdevenir un centre
de creació en arts escèniques de Barcelona, la
qual cosa significa una passa més en la consoli-
dació del projecte de la Ciutat del Teatre. Final-
ment, al llarg del 2001, des de l’Institut de
Cultura s’ha realitzat un important avenç en la
implantació i l’impuls de les tecnologies de la
informació, i per al 2002 es prepara el projecte
digital Canal Cultura, havent-se fet –en aquest
àmbit– durant l’any 2001 experiències innova-
dores com ara la retransmissió en directe per
Internet de diferents esdeveniments culturals
amb l’ús d’arxius sonors i la utilització de la
telefonia mòbil com a mitjà de difusió cultural.
Atenció social a les persones 
Des dels serveis personals, l’Ajuntament afavo-
reix la millora de la qualitat de vida dels ciuta-
dans, tant a través dels equipaments de
promoció social per a diferents col·lectius i grups
d’edat, com ara casals, centres cívics i centres
d’informació i assessorament, com a través de
l’atenció social de totes aquelles persones i
grups que viuen situacions difícils a causa de
dificultats socials o econòmiques i que es poden
trobar en risc de discriminació i d’exclusió social.
Per rebre atenció social de l’Ajuntament de Bar-
celona, la porta d’entrada són els centres de ser-
veis socials municipals, que durant l’any 2001 han
atès al voltant de 37.000 persones. Són el primer
nivell d’atenció a problemes socials i a persones
que necessiten informació, assessorament i
suport. D’entre els serveis que ofereixen, desta-
quem l’atenció a la gent gran que no es pot valer
per si sola. Durant l’any 2001, 3.547 persones han
rebut serveis d’atenció domiciliària per atendre
necessitats bàsiques i de relació en el domicili
propi i 2.741 han estat ateses les 24 hores amb el
servei d’alarma telefònica per a situacions d’ur-
gència. És una realitat que la gent gran participa
més i més en els espais de trobada i relació on
s’organitzen activitats socioculturals i s’ofereix
informació relativa a serveis ciutadans. L’any 2001
més de 45.000 persones grans han participat en
35
programes de dinamització cultural i 90 entitats
de gent gran han rebut suport econòmic de l’A-
juntament. Per a les dones en situació de risc
s’han fet 13.368 estades per acolliments amb
criatures en centres municipals o places concer-
tades per motius de maltractaments familiars, 43
entitats de dones de la ciutat han rebut subvenció
municipal, i el centre d’informació i de recursos
per a la dona ha registrat 114.658 consultes d’en-
titats i grups de dones. Altres serveis freqüent-
ment sol·licitats en centres de serveis socials han
estat l’accés a recursos i serveis especialitzats
(centres de tractament, residències per a diferents
sectors de població) i informació sobre recursos
socials per a infants, gent gran, dones i persones
amb disminució.
Atenció social
1997 1998 1999 2000 2001
Atenció primària
• nre. d’atencions realitzades pels 
equips d’atenció primària 108.621 109.343 126.033 129.676 139.591
• nre. d’usuaris atesos als Centres 
Serveis Socials 27.334 29.976 32.523 34.758 36.642
• nre. d’estades acolliment nocturn 
persones sense sostre 64.473 74.665 78.805 90.638 80.087
• nre. de llars amb ajut domiciliari 2.187 3.158 3.465 3.836 4.276
Atenció especialitzada
• nre. de nens atesos per alt risc social 3.515 3.563 3.311 3.296 3.257
• nre. d’atesos al Servei d’Atenció 
d’Immigrants, Estrangers i Refugiats 1.796 3.827 5.721 7.085 8.190
Promoció i participació
• nre. de beneficiaris targeta rosa 206.920 232.465 243.885 248.614 250.254
Integració persones amb disminució
• nre. de demandes 
(informació-assessorament) 3.230 3.845 5.084 4.750 4.820
• nre. de viatges del servei de 
transport especial 69.710 77.393 82.782 93.978 92.461
Per als serveis municipals d’atenció a la infància
és prioritari educar a conviure en societat a tra-
vés del joc i la relació, i és nombrosa la participa-
ció de nens i nenes de 3 a 12 anys en ludoteques
o casals infantils municipals, que suposen a l’any
més de 135.000 participants en activitats de
dinamització i lleure infantil; i en el àmbit del nucli
familiar, els equips interdisciplinaris d’atenció a la
infància municipals han atès 3.257 casos d’alt
risc per proposar, quan es consideraven neces-
sàries, intervencions temporals d’acolliment fami-
liar o residencial o bé suport a les famílies en difi-
cultats. Des de l’inici de l’any 1999 els serveis
socials municipals han posat en marxa un nou
servei específic per al contacte i l’atenció amb
menors immigrants sense referències familiars,
on l’any 2001 s’han atès 150 menors.
Pel que fa als joves, els punts d’informació als
centres cívics municipals dels districtes i el cen-
tre d’informació i assessorament per a joves han
tramitat 65.223 demandes d’informació de ser-
36
veis i recursos i 49.598 joves han participat, a
més, en les activitats organitzades pels centres
cívics municipals. A banda d’aquestes activi-
tats, cal destacar també l’acollida que han
obtingut dues iniciatives municipals del Pla Jove
de Barcelona: el programa “Barcelona, bona nit
“ i el Pla d’Habitatge Jove conegut com a 10HJ,
mitjançant el qual l’Ajuntament facilita 2.000
habitatges per a gent jove en règim de lloguer i
ús temporal, en terrenys qualificats d’equipa-
ment. Estan destinats a persones de menys de
35 anys que no siguin propietàries de cap habi-
tatge a Barcelona i el lloguer dels quals
oscil·larà entre els 200 i 300 euros mensuals, en
funció de la superfície.
Serveis funeraris
Els serveis funeraris a la ciutat són a càrrec de
l’empresa d’economia mixta Serveis Funeraris
de Barcelona, SA, de la qual l’Ajuntament de
Barcelona és titular del 51% de les accions.
Aquesta societat atén de manera integral les
demandes de particulars i companyies d’asse-
gurances en aquest sector –des dels diferents
aspectes de la tramitació administrativa per
defuncions fins a la realització del conjunt de
cerimonials que acompanyen les inhumacions o
incineracions– i gestiona la conservació i millora
dels serveis dels nou cementiris, amb quasi
350.000 sepultures, i dels dos crematoris i les
sales de vetlla distribuïdes entre els tres tanato-
ris en funcionament. Bona mostra de la millora
de la qualitat de serveis atenent les diferents
voluntats i creences dels ciutadans és la diversi-
ficació progressiva d’espais i recintes enjardinats
a l’interior dels cementiris i edificis funeraris; i la
concessió, per segon any consecutiu, de certifi-
cacions de qualitat segons les normes ISO
–norma UNE -EN ISO 9001-2000 el passat mes
de novembre de l’any 2001–, cosa que situa Ser-
veis Funeraris de Barcelona, SA com l’empresa
capdavantera a Espanya en l’obtenció de l’acre-
ditació de qualitat esmentada.
Serveis funeraris
1997 1998 1999 2000 2001
Nre. de serveis funeraris 20.201 20.224 21.056 20.213 20.330
Incineracions 4.561 4.820 5.677 6.008 6.404
37
Esports
Barcelona, a més de ser la seu de competicions
esportives d’alt nivell i de tenir grans clubs
esportius i grans esportistes de moltes discipli-
nes, disposa d’un alt nombre d’equipaments per
a la ciutat. Els serveis que ofereixen poden ser de
caràcter col·lectiu per a associacions, escoles o
grups organitzats, o bé de caràcter individual, en
règim d’abonament o d’entrada ocasional.
Dels 235 equipaments esportius municipals,
coberts i a l’aire lliure, 118 són gestionats per
diferents entitats esportives, amb un total de
426 espais esportius. A més d’aquestes
instal·lacions, l’Ajuntament treballa en la línia
de promoure que els espais esportius dels cen-
tres docents puguin ser aprofitats per tots els
ciutadans i ciutadanes fora de l’horari escolar.
Barcelona ha esdevingut un punt de referència
de l’esport al carrer. L’Ajuntament organitza i
col·labora en nombroses manifestacions espor-
tives populars que se celebren amb una partici-
pació massiva de petits i grans. Les curses
atlètiques, amb bicicleta, amb patins, les com-
peticions de bàsquet i altres festes esportives
populars que anualment s’organitzen al carrer
apleguen globalment més de 200.000 partici-
pants a l’any.Esports
Esports
1997 1998 1999 2000 2001
Instal·lacions olímpiques
• nre. de visitants (milers) 1.227 1.278 1.091 1.007 1.045
• nre. d’espectadors (milers) 1.850 2.008 2.313 2.021 1.955
• nre. d’actes 276 289 323 309 319
Instal·lacions esportives municipals
• nre. d’instal·lacions 121 123 123 123 124
• nre. d’abonats 109.520 120.703 134.512 149.621 153.737
Actes esportius populars organitzats 
per l’Ajuntament
• nre. d’actes 30 34 30 38 43 
• nre. de participants 157.663 228.070 178.070 164.945 221.707
38
3.3 Els serveis de la ciutat
Manteniment dels serveis i les
infraestructures urbanes
L’Ajuntament de Barcelona, dins el marc del con-
cepte de manteniment integral de l’espai públic,
està duent a terme un programa de manteniment
i millora de la pavimentació dels carrers de la ciu-
tat gràcies al qual, durant el bienni 2001-2002,
s’hauran renovat 1.054.000 m2 de carrer amb
paviment sonoreductor. El programa suposa un
notable increment de recursos per a l’impuls de
les actuacions de millora de la xarxa bàsica i
connectivitat de la ciutat amb el seu entorn, alho-
ra que es fan efectives les mesures per a la dis-
minució de la contaminació acústica. L’ús del
paviment sonoreductor disminueix el nivell de
soroll ambiental en 2-3 decibels i es pot arribar a
4-5 decibels de reducció en carrers amb un alt
volum de trànsit; això equival, en impacte sonor,
a la meitat dels cotxes que hi circulen.
Manteniment i serveis urbans
1997 1998 1999 2000 2001
Sanejament i control ambiental
• Longitud xarxa clavegueram (km) 1.269 1.275 1.295 1.315 1.335
• Neteja xarxa clavegueram (km) 2.422 2.389 2.184 2.389 2.418
Planta Incineradora del Besòs
• Incineracions (tones) 299.409 241.787 265.320 272.134 300.524
• Producció electricitat (Mwh) 119.054 99.077 114.379 117.574 129.802
Control contaminació per soroll
• nre. vehicles inspeccionats 3.651 3.937 7.069 5.418 5.187
Pel que fa al sanejament ambiental, l’Ajunta-
ment coordina tres subsistemes bàsics interrela-
cionats: el clavegueram, que actualment pot
recollir i transportar fins a 273.000 m3 d’aigües
pluvials i residuals en un sistema unitari; la
depuradora del Besòs, amb una capacitat de
600.000 m3/dia, que tracta les aigües i les sepa-
ra dels sediments possibilitant així el desenvolu-
pament extensiu de diferents aprofitaments per
a usos públics (reg de parcs i jardins, neteja del
clavegueram i de carrers i utilització en fonts
ornamentals); i el medi receptor (rius, platges i
port) com a absorbiment final de totes les
aigües. L’any 2001, l’Ajuntament –a través de
CLABSA– ha finalitzat l’execució d’un altre gran
dipòsit (dels cinc nous previstos per al qua-
drienni 2000-2003, amb una capacitat total de
470.000 m3) que, un cop finalitzats, suposarà un
volum total de regulació d’aigües de 991.700
m3. Igualment, s’han iniciat les obres de cons-
trucció de 18 km nous de grans col·lectors, que
se sumaran als 7 km existents per a l’evacuació
de cabals a fi d’evitar problemes de desborda-
ments i inundacions en diversos punts de la ciu-
tat. Les actuacions en aquesta matèria es duen
a terme coordinadament amb els grans canvis
urbanístics lligats al Fòrum 2004, amb les
infraestructures per habilitar l’entrada del tren
d’alta velocitat i amb el Pla del Delta –on ja s’hi
construeix la gran depuradora del Llobregat–,
39
que tancarà el cicle de depuració de la totalitat
d’aigües residuals metropolitanes.
El respecte pel medi ambient ha inspirat també
mesures com la implantació progressiva d’un
programa d’estalvi energètic, que ha fet possible
la reducció del consum d’energia elèctrica de
l’enllumenat públic; així mateix, ha inspirat l’im-
puls d’instal·lacions d’energia neta i aprofitament
de l’energia solar en edificis emblemàtics de la
ciutat, com les instal·lacions de plaques fotovol-
taiques a edificis de l’Ajuntament de Barcelona.
Enllumenat, pavimentació, canalitzacions i neteja
1997 1998 1999 2000 2001
Làmpades (unitats) 149.979 150.369 151.175 156.405 160.772
• Enllumenat viari 122.627 122.991 122.928 127.369 131.806
• Enllumenat artístic 5.516 5.475 5.365 5.027 4.957
• Enllumenat túnels ciutat 11.458 11.525 12.504 13.631 13.631
• Enllumenat rondes 10.378 10.378 10.378 10.378 10.378
Pavimentació de carrers (m2) 423.979 358.314 357.921 303.213 599.515
Canalitzacions (metres) 135.183 172.312 191.498 202.726 214.507
Neteja i recollida de residus
• Residus sòlids urbans (tones) 702.259 743.874 778.235 787.933 785.715
• Recollida selectiva (tones) 49.116 60.501 80.428 85.492 109.088
- Vidre 11.184 12.398 13.908 14.969 16.588
- Paper 9.187 16.113 24.317 22.688 26.854
- Envasos 3.146 4.232 5.392 6.441 8.016
- Mobles 12.310 14.677 19.395 21.799 22.768
- Orgànica 782 1.394 2.698 2.877 13.813
- Orgànica parcs 5.250 4.238 5.839 7.603 8.432
- Punts verds 7.257 7.449 8.880 9.009 12.618 
• % Recollida selectiva/Total 6,99 8,13 10,33 10,85 13,88
Neteja i recollida de residus
800.000
780.000
760.000
740.000
720.000
700.000
680.000
660.000
640.000
16%
14%
12%
10%
8%
6%
4%
2%
0%
To
ne
s
R
eco
llid
a S
electiva %
 s/to
tal
Residus sòlids urbans Recollida selectiva
1997 1998 1999 2000 2001
40
Finalment, dins l’execució del Programa Metropolità
de Gestió de Residus Municipals s’han fet avenços
importants en la promoció de la recollida selectiva,
que suposa poder recuperar i reciclar gairebé el
14% de residus. En l’execució d’aquest programa
cal destacar la posada en marxa de l’Ecoparc de
Barcelona a la Zona Franca. Gràcies a aquesta
important instal·lació ambiental dedicada al tracta-
ment de la fracció orgànica dels residus urbans,
aquests deixaran de portar-se als abocadors i les
plantes incineradores. La capacitat de la planta és
de 325.000 tones de residus procedents de diversos
municipis metropolitans. Es tracta de la primera
experiència d’aquest tipus a l’Estat espanyol.
Espais de contacte amb la natura
Barcelona té 1.000 hectàrees de verd en el seu
terme municipal, 150.000 arbres al carrer i un cens
de 60 parcs urbans, que s’ampliarà quan es duguin
a terme la nova urbanització del sector residencial i
industrial del Poblenou i l’estació de la Sagrera del
tren d’alta velocitat. Els espais verds, que repre-
senten el 28% de la superfície de la ciutat, en els
darrers anys s’han anat potenciant i entrelligant a
través de vies molt arbrades o carrers per a via-
nants plantats de verd o de flors, que multipliquen
la incidència ambiental en estar connectats entre
si, amb els parcs i jardins urbans i amb la massa
forestal periurbana de Collserola. Finalment, per tal
de fer front a les noves necessitats urbanes, l’Ajun-
tament ha posat en marxa un projecte que l’any
2003 haurà convertit la muntanya de Montjuïc –de
més de 250 ha– en el principal parc de la ciutat; el
parc central de l’esport, el lleure i la cultura, prota-
gonista dels principals esdeveniments en aquests
àmbits. Les actuacions municipals aprovades
potencien els usos culturals i esportius dels nivells
inferior i mitjà de la muntanya, mentre que la cota
superior queda reservada per a activitats relaciona-
des amb la natura. Aquí ja s’ha iniciat el projecte
de restitució ambiental i paisatgística d’una super-
fície de 53.488 m2 on estava situat l’antic Parc d’A-
traccions de Montjuïc; es prioritza la remodelació
dels espais verds i jardins de les cotes més altes
de la muntanya, seguint una concepció ecològica,
amb espais basats en la vegetació autòctona i
adoptant criteris de sostenibilitat amb l’aprofita-
ment de les aigües freàtiques del Liceu i el
Paral·lel. La remodelació de la muntanya també
preveu la millora dels accessos que connectaran
els carrers i equipaments adjacents amb un doble
circuit a l’interior de la muntanya. Un circuit, refor-
çat amb el transport públic, conduirà fins a les
cotes mitjanes, mentre que a les cotes altes només
s’hi podrà accedir amb mitjans de transport públic
poc contaminants.
Juntament amb els parcs urbans, les platges de
Barcelona són l’espai de lleure més utilitzat de l’à-
rea metropolitana, com ho reflecteix l’afluència
creixent de públic, que voreja els vuit milions
anuals. Gràcies a la suavitat del clima, podem dis-
posar de més de quatre quilòmetres per a activitats
esportives i lúdiques a l’aire lliure durant tot l’any.
Les platges de la ciutat gaudeixen de la bandera
blava que atorga la Unió Europea, és a dir que
tenen un nivell òptim de seguretat, higiene, equipa-
ments i accessos, que faciliten una relació quoti-
diana amb aquest espai a tots els ciutadans.
41
Espais públics i equipamant urbà
1997 1998 1999 2000 2001
Verd urbà
• Zona verda urbana (ha) 933 939 968 984 988
• nre. d’arbres via pública 144.598 147.619 150.128 149.254 150.912
• reg per aspersió (milers m2) 1.690 1.736 1.805 1.982 2.995
Altres espais
• nre. d’àrees de jocs infantils 545 546 568 583 587
• nre. d’espais per a gossos 147 150 150 151 151
El Parc Zoològic de Barcelona
El recinte disposa de més de 12 hectàrees a l’in-
terior del Parc de la Ciutadella on es treballa per
crear un hàbitat acollidor per a les 450 espècies
que actualment habiten les instal·lacions, a més
de promoure actituds de defensa de la natura i el
medi ambient. Durant l’any 2001 els principals
objectius han estat la continuació del programa
de reproducció de les espècies existents en la
col·lecció zoològica i la introducció de noves
espècies, havent-se produït satisfactòriament
centenars de naixements, i amb una atenció
especial a les espècies que estan en perill d’ex-
tinció més greu i que són destinades a proveir
individus per a la reintroducció a la natura. Igual-
ment, en el programa de protecció i conservació
de la fauna, el zoo aporta les seves instal·lacions
i la seva experiència en el manteniment d’espè-
cies en captivitat per tal de mantenir viables
poblacions fins que el seu medi natural es trobi
regenerat i es pugui efectuar la seva reintroduc-
ció en condicions òptimes que milloraran i per-
llongaran les espècies.
Visitants de pagament del zoo
880.000
860.000
840.000
820.000
800.000
780.000
760.000
740.000
1997 1998 1999 2000 2001
42
Finalment, durant l’any 2001 el nombre de visi-
tants de les instal·lacions ha continuat creixent i
les visites efectuades han estat 958.474. L’in-
crement es deu, en bona part, a la intensificació
de les activitats educatives i lúdiques comple-
mentàries del zoo, que han registrat una assis-
tència de 52.411 assistents distribuïts entre
visites comentades i tallers per a escolars, les
activitats de lleure als 69 casals de zoologia
–dos en anglès–, el programa «Matins dels dis-
sabtes al zoo» per a infants de 5 a 12 anys i les
festes d’aniversari, de les quals ja han gaudit,
tot i ser encara una novetat, més de 4.400 nens
i nenes. D’entre totes les activitats per fomentar
l’afecció als animals, l’augment més significatiu
durant el darrer any ha estat el del nombre de
membres del Zoo-Club, que ja puja a 16.940
socis i ofereix bones perspectives de promoció
del coneixement de la biodiversitat, amb activi-
tats culturals i de lleure.
Transports i circulació 
Per a l’Ajuntament, tenir cura dels transports i
la circulació vol dir aconseguir un trànsit més
fluid i fer una ciutat amb més zones per a via-
nants, ja que els carrers són l’escenari de la
convivència diària entre la gent que camina i
els que hi circulen amb vehicle o hi aparquen o
els que utilitzen el carrer per carregar o desca-
rregar mercaderies. El servei municipal de
regulació del trànsit facilita, en horari
permanent, dades sobre l’estat del trànsit al
municipi de Barcelona. També es pot obtenir
informació al 010, audiotex o a la web
www.transit.bcn.es.
L’Autoritat del Transport Metropolità impulsa la
planificació integrada i el desenvolupament del
transport públic col·lectiu per poder atendre
les necessitats de mobilitat i reduir la conges-
tió de trànsit. L’any 2001 la utilització del
transport públic al municipi va augmentar de
més del 6% respecte a l’any 2000. Diàriament
Viatgers en Transport Públic
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
1997 1998 1999 2000 2001
Viatgers metro Viatgers autobús
43
es mouen a Barcelona més de dos milions de
viatgers, i el 56% utilitzen el transport públic.
Aquesta xifra es redueix al 30% quan parlem de
ciutadans i ciutadanes que vénen al municipi
central des d’altres municipis de l’àrea metropo-
litana. En el període considerat comprovem que
es consoliden les mesures municipals que prio-
ritzen els desplaçaments a peu i amb bicicleta
per la ciutat. Bona mostra d’això són els canvis
produïts en l’estructura viària de Barcelona, en
la qual s’observa un increment continuat dels
quilòmetres de carril bici, nuclis històrics dels
districtes de la ciutat remodelats en espais per a
vianants i com l’espai per a aparcament a la cal-
çada es diversifica per a l’aparcament de vehi-
cles i motos, fomentant l’espai lliure per a
càrrega i descàrrega en els districtes centrals. 
A Barcelona, l’any 2001 més de mig milió de
persones agafen l’autobús cada dia, i anualment
els autobusos de Barcelona fan 40 milions de
km. La modernització i ampliació de la flota és
un altre aspecte de la millora del servei. En pocs
anys s’han posat en funcionament 12 línies de
bus de barri que faciliten el desplaçament entre
zones properes, però orogràficament o territo-
rialment d’accés difícil. Per tal d’aconseguir una
millora en la freqüència de pas, així com en la
seguretat de les línies, s’està incorporant un
nou sistema de regulació via satèl·lit que permet
controlar en temps real la flota de vehicles de
manera permanent, amb pantalles informatives
a les parades que donen informació del temps
d’arribada de tots els autobusos de Transports
Metropolitans de Barcelona que passen per
aquella parada. Per millorar la comoditat dels
usuaris s’ha instal·lat aire condicionat a tots els
vehicles, amb adaptació de rampes per a les
persones de mobilitat reduïda, espai interior
adaptat i plataformes situades davant les para-
des que vetllen per la seguretat i comoditat dels
usuaris en pujar o baixar dels vehicles.
Vía Pública
1997 1998 1999 2000 2001
Mobilitat urbana (1)
• nre. de viatgers Metro (milers) 258.347 290.324 285.943 291.977 305.105
• nre. de viatgers autobús (milers) 205.923 198.564 200.311 169.289 184.025
• carril bus/taxi (km) 66 67 71 77 90
• carril bici (km) 72 93 109 110 116
Aparcaments
• nre. places càrrega i descàrrega 5.540 6.648 6.856 7.112 7.452
• nre. places aparcament superfície 160.743 159.079 154.540 151.458 148.363
• nre. places AREA (zona blava) 5.757 5.914 5.669 6.148 6.628
• nre. places aparcament motos 1.907 3.390 6.640 8.590 10.138
Servei d’extinció d’incendis i salvament
• nre. d’intervencions 15.298 17.506 17.380 16.686 17.034
(1) A partir de l’any 2000 –amb l’entrada en vigor de la integració tarifària–, es trenca la sèrie d’usuaris de Metro i
autobús, substituint el concepte de viatge venut pel de títol validat.
44
Pel que fa al Metro, les 115 estacions de la
xarxa urbana han perllongat l’horari d’atenció
molt significativament el divendres, el dissabte i
les vigílies de festius, des de les cinc del matí
fins a les dues de la matinada, i, de la mateixa
manera que el servei de superfície, les esta-
cions incorporen rètols electrònics d’andana
que informen del temps que falta per a l’entra-
da del proper tren, a més d’un conjunt
d’instal·lacions i serveis de senyalització que
milloren la informació i orientació de l’usuari de
les cinc línies.
3.4. Promoció de l’activitat econòmi-
ca de Barcelona 
Promoció de l’habitatge i millora del paisatge
urbà
Amb l’objectiu d’actualitzar les infraestructures
dels edificis de la ciutat o de millorar-ne el con-
fort, i de preservar i millorar el patrimoni arqui-
tectònic de Barcelona, l’any 1997 es va crear
l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat
de Vida per dur a terme una col·laboració publi-
coprivada en la millora del paisatge urbà de la
ciutat, especialment en la renovació de façanes
dels edificis propietat de particulars, però que
també ha permès actuacions concretes en edifi-
cis emblemàtics o la restauració de monuments
singulars. L’Institut gestiona les campanyes per
restaurar o netejar les façanes interiors i exte-
riors d’edificis, parets mitgeres, terrats i cober-
tes, persianes o balcons, vitralls artístics, etc.
Les campanyes inclouen també la renovació de
la imatge exterior dels establiments comercials,
les obres de supressió de barreres arquitectòni-
ques, la insonorització en aquelles activitats que
originen molèsties a causa del soroll que provo-
quen i les actuacions que comportin un estalvi
energètic i la millora del medi ambient.
El Patronat Municipal de l’Habitatge és l’enca-
rregat de facilitar un habitatge social als resi-
dents a Barcelona amb un baix nivell
d’ingressos i que s’ajustin als requisits legals.
Els habitatges poden ser de lloguer o de venda
a terminis, tant de nova construcció com rehabi-
litats. També informa de les campanyes de pro-
moció de l’habitatge públic que fa l’Ajuntament,
amb pisos a un preu inferior al del mercat
immobiliari –com l’actual promoció de 2.000
pisos de lloguer per a joves de Barcelona.Alumnes de l’escola de jardineria Rubió i Tudurí
45
Igualment, i en resposta al volum creixent de la
gent gran a la ciutat, a l’augment de l’esperança
de vida i als canvis en les pautes de les rela-
cions familiars, l’Ajuntament compta amb un
centenar d’habitatges tutelats per a les perso-
nes jubilades o pensionistes amb un grau d’au-
tonomia alt. Estan distribuïts en cinc districtes
de la ciutat i, a curt termini, es preveu incremen-
tar i millorar la qualitat dels recursos d’aquest
tipus d’equipament.
Creació d’ocupació per garantir el futur
L’acció municipal en la promoció econòmica de
la ciutat és àmplia i s’hi poden distingir tres
àmbits d’actuació: el servei a emprenedors, el
servei d’ocupació i el servei de formació ocupa-
cional. Barcelona Activa, SA és una empresa
municipal que ofereix programes per afavorir el
procés d’inserció al món laboral, bé oferint
assessorament i formació –i en alguns casos
suport econòmic– a particulars o entitats que vul-
guin posar en marxa un projecte empresarial, bé
millorant el perfil professional dels qui estan bus-
cant feina. Igualment, presta serveis a empreses
ja creades que vulguin fer rendible o viable el seu
projecte. Finalment, Barcelona Activa també
col·labora amb la regidoria de Promoció Econò-
mica, Ocupació, Turisme i Comerç en aspectes
concrets de la promoció econòmica de la ciutat.
Promoció de l’activitat econòmica
1997 1998 1999 2000 2001
Implantació d’empreses
• A vivers i al Centre d’Empreses 
de Barcelona Activa 113 111 114 131 136
• No instal·lades a Barcelona Activa 1.145 1.360 1.289 1.442 1.589
Servei d’atenció als emprenedors
• nre. d’usuaris atesos 11.650 11.517 11.585 12.190 11.800
Accions formatives
• nre. d’accions 213 309 542 297 120
• nre. d’hores 46.192 90.885 287.901 151.995 54.188
• nre. d’alumnes 3.419 7.094 9.215 4.865 1.748 
Al marge de les actuacions a través de Barcelona Activa, l’Ajuntament també impulsa projectes
empresarials a través de societats inversores mixtes (Catalana d’Iniciatives CR, SA), així com la ges-
tió i inversió de capitals de tercers en projectes empresarials (Barcelona Empren SCR, SA).
46
Renovar el comerç i la indústria urbana
Gràcies a una llarga tradició, el comerç i la indús-
tria tenen un paper protagonista en l’activitat
econòmica de la ciutat. L’Ajuntament, d’una
banda, orienta la seva actuació envers la moder-
nització de l’oferta comercial dels 46 mercats
municipals, amb una promoció renovada de les
seves activitats comercials, i, de l’altra, impulsa
la reconversió de zones industrials en àrees urba-
nes productives de nova generació –com el dis-
tricte 22 @– o la dinamització econòmica dels
sectors immobiliari i logístic del Consorci de la
Zona Franca de Barcelona. Totes aquestes
actuacions s’encaminen a oferir una sèrie de ser-
veis per a les empreses i noves infraestructures
–com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelo-
na– que actuaran com un dels motors econòmics
de Barcelona i que contribuiran a posicionar
internacionalment la ciutat en aquest àmbit.
El Consorci de la Zona Franca gestiona un dels
polígons industrials urbans més grans d’Euro-
pa, el de la Zona Franca, que ocupa 600 hectà-
rees de superfície i aplega 162 empreses i els
mercats majoristes de productes frescos i ali-
mentació de la ciutat, que donen feina a més
de 30.000 persones. Està situat entre el port i
l’aeroport de Barcelona. Gràcies a aquesta
localització estratègica, disposa d’accés direc-
te a les instal·lacions portuàries i a una plata-
forma ferroviària de transport de mercaderies
que és una de les més grans d’Europa. A més,
la Ronda del Litoral assegura al Consorci la
connexió directa amb la xarxa d’autopistes que
enllacen el centre i el litoral espanyol amb la
resta d’Europa.
Mercabarna
1997 1998 1999 2000 2001
Tones de comercialització
• Fruita i verdura (tones) 819.238 832.876 904.744 897.240 912.888
• Peix fresc (tones) 81.216 77.650 83.249 81.089 82.070
• Sacrifici bestiar (tones) 22.364 23.221 25.140 27.249 26.793
• Congelats i altres (tones) 84.758 86.050 86.747 84.943 88.366
47
Impuls a l’activitat firal i promoció del turisme urbà 
Activitat firal i promoció turística
1997 1998 1999 2000 2001
Fira Internacional de Barcelona
• nre. d’expositors i participants 20.543 21.683 23.719 22.539 20.571
• nre. de visitants 2.872.575 2.522.900 3.015.395 2.360.713 4.104.816
• nre. de certàmens 56 58 60 59 64
Consorci Turisme de Barcelona
• nre. de congressos i convencions 999 1.002 1.171 1.380 1.345
• nre. de visitants (milers) 2.823 2.969 3.123 3.141 3.379
• nre. d’usuaris del Bus Turístic 429.628 452.232 553.508 875.782 983.302
Fira de Barcelona ha ampliat les seves instal·la-
cions, passant d’una superfície construïda de
149.800 m2 a 192.500 m2. Aquesta ampliació s’ha
realitzat a les instal·lacions de Fira de Barcelona
al polígon Pedrosa, les quals han passat d’una
superfície construïda de 34.000 m2 a 77.000 m2.
D’acord amb el pla estratègic de Fira de Barcelo-
na, el consorci preveu una tercera ampliació de la
superfície de 67.000 m2. Amb aquesta ampliació,
la Fira disposarà de prou espai per expandir els
salons i millorar les seves oportunitats d’atreure
empreses expositores i visitants.
Visitants a la ciutat
3.600.000
3.400.000
3.200.000
3.000.000
2.800.000
2.600.000
2.400.000
V
is
ita
nt
s
8.100.000
7.800.000
7.500.000
7.200.000
6.900.000
6.600.000
6.300.000
P
erno
ctacio
ns
1997 1998 1999 2000 2001
Visitants Pernoctacions hotels
448
Informe de gestió
L’informe de gestió de l’any 2001 es presenta sobre la base dels comp-
tes consolidats de l’Ajuntament de Barcelona i el seu grup d’empreses i
instituts municipals. Amb aquest enfocament es pretén donar una visió
més clara de la informació financera de l’Ajuntament de Barcelona. A
més, aquest informe de gestió presenta les seves dades nomenades en
euros, per la qual cosa s’ha procedit a la conversió de les series històri-
ques a aquesta moneda.
4.1. Recursos humans
La plantilla de l’Ajuntament de Barcelona, incloent-hi el personal dels
instituts i empreses municipals, era, a 31 de desembre de 2001, de
12.073 persones. Aquesta xifra representa una disminució de 659 perso-
nes en relació amb la plantilla del Grup a 31 de desembre de 1996.
Plantilla de l’Ajuntament, instituts i empreses municipals 
31.12.97 31.12.98 31.12.99 31.12.00 31.12.01
Ajuntament 7.193 7.086 6.943 6.753 6.683
Instituts i empreses municipals 5.456 5.474 5.306 5.291 5.390
Total 12.649 12.560 12.249 12.044 12.073
La baixa de la plantilla municipal dels darrers anys ha estat possible grà-
cies al pla de jubilació anticipada i incentivada portat a terme per 
l’Ajuntament de Barcelona, al qual s’han acollit, des del 31 de desembre
de 1996, un total de 463 persones.
L’estabilització del nombre d’empleats municipals durant l’any 2001 és
conseqüència de l’augment de la plantilla, en particular, de la Guàrdia
Urbana i serveis auxiliars de grua, zona blava i control d’àrees de càrre-
ga i descàrrega, amb l’objectiu de millorar la mobilitat a la ciutat i també
–tot i que la seva tasca sigui complementària a la dels diferents cossos
49
Distribució sectorial de la plantilla del Grup Ajuntament
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
Serveis
generals
Serveis
personals
Manteniment
i serveis
Via pública Urbanisme Districtes
policials– de millorar la seguretat ciutadana. A
banda d’aquest increment, la disminució de per-
sonal municipal es compensa mitjançant incre-
ments de productivitat que són possibles
gràcies a la modernització dels sistemes d’infor-
mació i tecnologies ofimàtiques.
L’any 2001 van participar en els cursos de forma-
ció un total de 5.039 empleats, fet que va suposar
un total de 50.211 hores lectives i 30.364 partici-
pacions. Aquestes xifres inclouen el pla de forma-
ció que l’Ajuntament de Barcelona ha presentat a
l’Institut Nacional d’Administració Pública per a la
seva subvenció, dins el marc de l’Acord Nacional
de Formació Continuada. Aquesta subvenció ha
permès estendre l’activitat formativa l’any 2001 a
1.988 treballadors municipals.
4.2. Ingressos corrents
Els ingressos corrents consolidats de l’Ajunta-
ment de Barcelona provenen dels ingressos
locals i les transferències corrents.
Els ingressos locals, que representen el 61% del
total, es componen dels impostos locals, la
venda de serveis i les rendes de la propietat i de
l’empresa. La venda de serveis inclou principal-
ment els ingressos per taxes i preus públics
cobrats pels serveis prestats a la ciutat, directa-
ment per l’Ajuntament o descentralitzadament a
través de les activitats habituals de les empre-
ses i instituts municipals. Les rendes de la pro-
pietat i de l’empresa engloben multes i
penalitzacions per infraccions, els interessos i
recàrrecs per demores tributàries, els ingressos
per concessions i aprofitaments especials, i la
participació en beneficis. 
2.358
2.503
1.099
3.914
426
1.773
50
Pel que fa als impostos locals, la seva distribució és la següent:
Estructura dels ingressos corrents 2001
Estructura dels impostos locals 2001
47%
Béns immobles 
32%
Participació ingressos de l’Estat 
9%
Altres ingressos
36%
Impostos locals
16%
Vendes de serveis
26%
Activitats econòmiques
12%
Vehicles
4%
Construcció
11%
Increment 
valors terrenys
7%
Altres 
transferències
51
Les transferències corrents es reben de l’Estat,
de la Generalitat de Catalunya, d’altres entitats
locals i de l’exterior. Per imports, la més impor-
tant és la Participació en els ingressos de l’Es-
tat, una subvenció no finalista per atendre les
necessitats generals del municipi, que represen-
ta el 82% de les transferències corrents. El Fons
de Cooperació Local és una subvenció no fina-
lista que consisteix en la participació en els
ingressos de la Generalitat de Catalunya. La
resta correspon, bàsicament, a subvencions
finalistes, entre les quals destaquen les de l’Es-
tat per a la Mancomunitat de Municipis i les pro-
cedents de l’Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics i Tractament de Residus per al tracta-
ment de residus.
Ingressos corrents (milers d’euros)
1997 1998 1999 2000 2001
Impost sobre béns immobles 262.660 276.778 273.995 285.595 288.758
Impost sobre activitats econòmiques 153.456 150.211 159.491 162.369 162.892
Impost sobre vehicles 70.162 71.617 74.483 76.509 76.254
Impost sobre construccions 14.430 17.249 17.970 18.758 22.538
Impost sobre l'increment valor dels terrenys 59.524 71.040 73.017 69.104 65.043
Total impostos locals 560.233 586.894 598.957 612.335 615.485
Ingressos per vendes de serveis 233.223 255.634 256.049 243.500 271.643
Rendes de la propietat i de l’empresa 106.331 105.796 106.662 92.442 119.232
Altres ingressos 20.909 32.984 27.550 28.290 28.259
Total ingressos locals 920.696 981.309 989.218 976.567 1.034.889
Participació en els ingressos de l'Estat 409.674 430.156 466.109 503.684 531.896
Transferències d'altres administracions 89.803 90.807 106.836 110.147 118.426
Total transferències corrents 499.477 520.963 572.945 613.832 650.322
Total ingressos corrents 
abans d’ingressos financers 1.420.174 1.502.272 1.562.163 1.590.398 1.685.211
En el període 1997-2001, els ingressos corrents
abans d’ingressos financers han crescut, en ter-
mes mitjans, un 4,5% anual. Els ingressos
locals han augmentat un 3,3% anual, per la polí-
tica de no augmentar la pressió fiscal, per la
qual cosa els tipus impositius, en general, s’han
mantingut estables i els preus públics i les taxes
han crescut, en conjunt, per sota de la taxa d’in-
flació. En el cas de l’impost sobre béns immo-
bles, el valor cadastral s’ha apujat d’acord amb
el que preveien les lleis de pressupostos gene-
rals de l’Estat de cada any. Les transferències
corrents ho han fet a una taxa del 6,5%. Aquest
major augment d’aquestes últimes ha estat
motivat per l'increment en la Participació en els
ingressos de l'Estat –d’un 6,7% anual, d’acord
amb el creixement del PIB nominal.
L'any 2001 els ingressos corrents abans d’in-
gressos financers han augmentat un 6,0% res-
pecte de l’any anterior. Quant als impostos
locals, els ingressos obtinguts pel conjunt dels
52
impostos sobre béns immobles, sobre activitats
econòmiques, sobre vehicles i sobre construc-
cions han pujat un 1,3%, mentre que els ingres-
sos per l’impost sobre l’increment del valor dels
terrenys s’han reduït d’un 5,9%, fet que s’expli-
ca per la disminució del nombre de transaccions
efectuades en l’any 2001, després d’un període
de fort creixement del mercat immobiliari.
Els ingressos per vendes de serveis, rendes de
la propietat i de l’empresa i altres ingressos han
augmentat en conjunt un 15%, amb una evolu-
ció positiva de tots els seus components. En
particular, destaca el creixement de l’import de
les multes de circulació i dels ingressos per
grua i parany –conseqüència d’una política de
millora de la mobilitat a la ciutat–, dels ingres-
sos per la utilització del sòl, subsòl i vol, i dels
ingressos per la recollida selectiva de residus.
L’any 2001 la Participació en els ingressos de
l'Estat ha crescut un 5,6% respecte del 2000,
d’acord amb els criteris de distribució i creixe-
ment aprovats en la Llei 50/1998, de 30 de des-
embre, de mesures fiscals, administratives i de
l'ordre social. Les transferències d'altres admi-
nistracions s'han incrementat bàsicament per
les transferències finalistes que efectua l'Estat
destinades a la Mancomunitat de Municipis,
que han crescut un 5,4%, les aportacions de
l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus, que ho han fet un 14%,
i per l’increment dels fons rebuts de la Unió
Europea.
Ingressos corrents (en percentatge)
1997 1998 1999 2000 2001
Impost sobre béns immobles 18,5 18,4 17,5 18,0 17,1
Impost sobre activitats econòmiques 10,8 10,0 10,2 10,2 9,7
Impost sobre vehicles 4,9 4,8 4,8 4,8 4,5
Impost sobre construccions 1,0 1,1 1,2 1,2 1,3
Impost sobre l'incr. del valor dels terrenys 4,2 4,7 4,7 4,3 3,9
Total impostos locals 39,4 39,1 38,3 38,5 36,5
Ingressos per vendes de serveis 16,4 17,0 16,4 15,3 16,1
Rendes de la propietat i de l’empresa 7,5 7,0 6,8 5,8 7,1
Altres ingressos 1,5 2,2 1,8 1,8 1,7
Total ingressos locals 64,8 65,3 63,3 61,4 61,4
Participació en els ingressos de l'Estat 28,8 28,6 29,8 31,7 31,6
Transferències d'altres administracions 6,3 6,0 6,8 6,9 7,0
Total transferències corrents 35,2 34,7 36,7 38,6 38,6
Total ingressos corrents 
abans d’ingressos financers 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
L’any 2001 s’ha comunicat als propietaris de béns immobles els nous valors cadastrals, que s’han
aplicat l’any 2002.
53
4.3. Despeses corrents
Despeses corrents per activitat
Els serveis que ofereix als ciutadans l'Ajunta-
ment de Barcelona, bé directament o de manera
descentralitzada a través d’instituts i empreses
municipals, es poden classificar de la manera
següent:
a) Serveis personals: educació, cultura, esports,
sanitat, salut pública i serveis socials. 
b) Manteniment i serveis: control i millora del
medi ambient, sanejament, recollida d’es-
combraries, neteja de la via pública, manteni-
ment de parcs i zones verdes, pavimentació i
enllumenat públic.
c) Via pública: seguretat, protecció civil i serveis
de prevenció d’incendis, mobilitat i transport
públic. 
d) Urbanisme: planificació urbanística i habitatge.
e) Serveis generals: administració central, gestió
patrimonial i tributària, xarxa de mercats, pro-
moció econòmica i serveis funeraris. 
Evolució de la despesa corrent no financera
En el quinquenni 1997-2001, les despeses
corrents abans de despeses financeres han
crescut a un ritme del 3,8% anual. Les despe-
ses de personal han crescut a la mateixa taxa
que la inflació del període, mentre que l’incre-
ment de la partida de treballs, subministraments
i serveis exteriors ho ha fet a una taxa superior.
Aquest fet és conseqüència de l’important
esforç inversor dels darrers anys, que deriva en
una major necessitat de despesa en manteni-
ment i conservació, així com de la millora de la
qualitat dels serveis. Quant a les transferències
Despeses corrents no financeres 2001
14 %
Districtes 
52%
Sectors 
34%
Empreses i institucions 
municipals 
54
corrents, cal destacar l’augment de les transfe-
rències a la Mancomunitat de Municipis que
provenen de l’Estat i les transferències a l’Auto-
ritat del Transport Metropolità corresponents
als contractes-programa vigents en cada
moment.
L'any 2001 les despeses corrents abans de
despeses financeres han augmentat un 7,1%
respecte a l’any anterior. Les partides que més
s'han incrementat han estat les relacionades
amb la neteja viària i recollida d’escombraries
–fruit de la nova contracta compartida per qua-
tre empreses privades, posada en funciona-
ment el novembre de 2000, i amb la qual s’ha
millorat la qualitat del servei, incrementant la
freqüència de pas dels vehicles, els quals han
estat renovats i substituïts per uns de més eco-
lògics i acústicament menys contaminants– i
les referents a serveis d’atenció social.
Les despeses de personal han crescut un 3,8%,
fet que s’explica per la pujada del 3,1% dels
sous i salaris, increment que reflecteix el 2% fixat
en els pressupostos generals de l’Estat, més
l’1,1% en compensació de l’increment del cost
de la vida, i per la incorporació de nous agents
de la Guàrdia Urbana al llarg del darrer any.
Les transferències corrents s’han incrementat d’un
18,9%. Aquelles que presenten un major increment
són les transferències a la Mancomunitat de Muni-
cipis que provenen de l’Estat i les transferències a
l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Trac-
tament de Residus per la taxa ambiental de gestió
de residus municipals. Per la seva importància cal
destacar les derivades del contracte-programa
amb l’Autoritat del Transport Metropolità, així com
les destinades als consorcis culturals, com el
Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu
d’Art Contemporani de Barcelona.
Despeses corrents (milers d’euros)
1997 1998 1999 2000 2001
Despeses de personal 410.257 424.008 435.445 442.922 459.789
Treballs, subministraments 
i serveis exteriors 338.256 363.077 392.960 399.312 428.132
Transferències corrents 121.146 128.593 132.355 149.448 177.698
Provisions 96.667 92.135 96.264 82.495 84.329
Total despeses corrents abans 
de despeses financeres 966.325 1.007.813 1.057.024 1.074.177 1.149.948
Despeses corrents (en percentatge)
1997 1998 1999 2000 2001
Despeses de personal 42,5 42,1 41,2 41,2 40,0
Treballs, subministraments 
i serveis exteriors 35,0 36,0 37,2 37,2 37,2
Transferències corrents 12,5 12,8 12,5 13,9 15,5
Provisions 10,0 9,1 9,1 7,7 7,3
Total despeses corrents 
abans de despeses financeres 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
55
4.4. Inversions
La inversió efectuada del 1997 al 2001 ha estat
de 1.336 milions d’euros, alhora que s’ha reduït
l’endeutament consolidat de 511 milions d’euros.
El volum de despeses de capital totals d’aquest
període ha estat de 1.716 milions d’euros, desti-
nant el 73% a inversió directa –és a dir, a la crea-
ció i millora del patrimoni públic destinat a l’ús
general i a inversió associada als serveis–. Les
despeses de capital restants s’han destinat prin-
cipalment a Barcelona Holding Olímpico, SA, a
finançar les obligacions contretes en el Contrac-
te-programa del transport públic i a altres entitats
per finançar bàsicament equipaments culturals.
El programa d’inversions comprèn un conjunt de
més de 800 actuacions, destacant: la renovació
urbana i la dotació d’equipaments als districtes;
l’obtenció i urbanització de sòl; el pla de mobili-
tat; el medi ambient –zones verdes, energies
renovables i ecoparcs–; equipaments culturals,
esportius, educatius i de benestar social; i les
actuacions a Montjuïc i al triangle comprès
entre el riu Besòs, el final de la Diagonal i el
front del litoral.
Ingressos i despeses de capital (milers d’euros)
1997 1998 1999 2000 2001
Inversions directes 
Ús general 93.037 151.948 168.115 85.410 172.681
Associades als serveis 68.876 125.642 124.241 105.075 153.314
Total inversions directes 161.913 277.589 292.356 190.485 325.995
Transferències de capital
HOLSA 44.234 46.001 47.847 49.758 51.747
ATM 30.267 30.267 31.132 24.179 24.617
Entitats no municipals 18.571 19.142 7.272 21.384 15.512
Total transferències 93.073 95.411 86.251 95.321 91.877
Ampliacions de capital 0 0 0 3.005 3.005
Total despeses de capital 254.985 373.000 378.608 288.810 420.877
Ingressos de capital
Transferències de capital 36.542 49.343 51.170 15.891 40.743
Gestió d'actius 47.865 90.338 38.381 20.957 35.772
Total ingressos de capital 84.406 139.681 89.551 36.848 76.515
Inversió neta 170.579 233.319 289.057 251.962 344.362
56
En el quinquenni 1997-2001 s’han obtingut
ingressos de capital per un total de 427 milions
d’euros, fet que ha permès finançar el 25% de
les despeses de capital. El 55% dels ingressos
han estat derivats de la gestió dels actius i el
45% restant han estat transferències de capital.
Els ingressos per gestió d’actius provenen
sobretot de la venda d’habitatges i locals de
negocis, realitzada fonamentalment pel Patronat
Municipal de l’Habitatge; de la venda de solars,
d’edificis i sobrants de la via pública, així com
de la venda, l’any 1998, del 49% de les accions
de Serveis Funeraris de Barcelona, SA. El 54%
de les transferències de capital provenen de la
Unió Europea per a projectes essencialment
mediambientals, com per exemple la construc-
ció de deixalleries, dipòsits de sanejament i
plantes de reciclatge i la supressió de barreres
acústiques; un 10% són aportacions de la
Generalitat destinades principalment a educació
i equipaments esportius, i la resta bàsicament
són transferències d’altres organismes i institu-
cions destinades a urbanització d’espais
públics. 
Ingressos i despeses de capital (en percentatge)
1997 1998 1999 2000 2001
Inversions directes
Ús general 54,5 65,1 58,2 33,9 50,1
Associades als serveis 40,4 53,8 43,0 41,7 44,5
Total inversions directes 94,9 119,0 101,1 75,6 94,7
Transferències de capital
HOLSA 25,9 19,7 16,6 19,7 15,0
ATM 17,7 13,0 10,8 9,6 7,1
Entitats no municipals 10,9 8,2 2,5 8,5 4,5
Total transferències 54,6 40,9 29,8 37,8 26,7
Ampliacions de capital 0,0 0,0 0,0 1,2 0,9
Total despeses de capital 149,5 159,9 131,0 114,6 122,2
Ingressos de capital
Transferències de capital 21,4 21,1 17,7 6,3 11,8
Gestió d'actius 28,1 38,7 13,3 8,3 10,4
Total ingressos de capital 49,5 59,9 31,0 14,6 22,2
Inversió neta 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
La cobertura de les inversions, mesurada per la relació entre l'estalvi corrent i les inversions netes,
ha estat d'1,3 vegades l'any 2001, tot i el fort esforç inversor realitzat.
57
Cobertura de les inversions netes
500.000
450.000
400.000
350.000
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
2,0
1,8
1,6
1,4
1,2
1,0
0,8
0,6
0,4
0,2
0,0
1997
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
1998 1999 2000 2001
Estalvi corrent Inversió neta Cobertura inversions
ratio
 co
b
ertura inversio
ns
4.5. Finançament
L’endeutament consolidat s’ha reduït de 1.284
milions d’euros el 2000 a 1.193 milions d’euros el
2001. Les amortitzacions de deute a llarg termini
de l’any 2001 han estat de 214 milions d’euros,
dels quals 94 milions corresponen a amortitzacions
d'acord amb les condicions contractuals de les
operacions de crèdit i la resta, 120 milions d’euros,
a amortitzacions anticipades de deute i cessió de
préstecs hipotecaris als compradors dels habitat-
ges venuts pel Patronat Municipal de l’Habitatge.
D’acord amb l’aprovació del Consell Plenari de
l’Ajuntament de Barcelona de data 26 de juny
de 2001, que autoritzà la realització d’un o més
préstecs fins a un màxim de 180.303 milers
d’euros, s’han formalitzat, durant l’any 2001,
operacions per valor de 120.202 milers d’euros i
de 60.101 milers d’euros al mes de gener de
2002, destinades a la substitució de deute pree-
xistent per tal de reduir les amortitzacions de
l’any 2003.
Endeutament financer (en percentatge)
31.12.97 31.12.98 31.12.99 31.12.00 31.12.01
Mercat Unió Europea
Sistema bancari 30,1 31,0 33,9 32,3 38,8
Emissions públiques 21,9 23,3 24,0 27,0 27,5
Col·locacions privades 9,6 10,2 18,2 20,5 15,6
Subtotal 61,6 64,5 76,1 79,8 81,9
Mercat fora Unió Europea
Col·locacions privades 14,5 15,5 13,2 8,1 5,1
Emissions públiques 23,9 19,9 10,7 12,1 13,0
Subtotal 38,4 35,5 23,9 20,2 18,1
Endeutament total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Endeutament a llarg termini 97,4 99,3 99,1 99,3 99,5
Endeutament a curt termini 2,6 0,7 0,9 0,7 0,5
58
Endeutament financer (milers d’euros)
31.12.97 31.12.98 31.12.99 31.12.00 31.12.01
Mercat Unió Europea
Sistema bancari 479.789 462.280 489.020 414.662 462.648
Emissions públiques 349.860 347.115 347.115 347.084 327.823
Col·locacions privades 152.788 152.788 262.788 262.787 186.622
Subtotal 982.437 962.183 1.098.923 1.024.533 977.092
Mercat fora Unió Europea
Col·locacions privades 231.425 231.425 190.079 104.360 60.466
Emissions públiques 381.327 297.246 155.181 155.181 155.181
Subtotal 612.752 528.670 345.261 259.541 215.647
Endeutament total 1.595.189 1.490.853 1.444.183 1.284.074 1.192.740
Endeutament a llarg termini 1.553.791 1.480.546 1.430.558 1.275.095 1.186.702
Endeutament a curt termini 41.398 10.307 13.625 8.979 6.038
El 82% del finançament del grup s’ha obtingut en el mercat de la Unió Europea, mentre que el 18%
restant correspon a emissions públiques i col·locacions privades efectuades als Estats Units i al
Japó. Aquestes últimes operacions tenen cobert el risc de canvi per mitjà d’operacions de permuta
financera (swaps).
59
Del 1997 a l’any 2001 les despeses financeres
netes s’han reduït d’un 45%, i han passat de
151.990 milers d’euros l’any 1997 a 82.790
milers d’euros en el 2001, és a dir, una reducció
del 14,8% anual en termes mitjans, reflex de la
disminució del nivell d'endeutament, de la políti-
ca de substitució d’operacions financeres cares
per altres de més barates i de l’evolució dels
tipus d'interès a Espanya. 
La qualificació del deute de l’Ajuntament de
Barcelona és d’AA segons Fitch, AA- segons
Standard and Poor's i Aa3 segons Moody's
Investors Service.
4.6. Perspectives
Amb el tancament de l’exercici 2001, s’ha
actualitzat el Programa Financer Consolidat fins
a l’any 2005. Es preveu executar un volum d’in-
versions de 2.395 milions d’euros destinat, prin-
cipalment, a la renovació urbana dels districtes,
i en particular de l’àrea compresa entre el riu
Besòs, la Diagonal i el front del litoral, i en la
millora de la qualitat dels serveis que es presten
a la ciutat. Aquest pla d’inversions estarà condi-
cionat a mantenir les polítiques financeres
següents:
1. El creixement de les despeses corrents serà
cobert amb l’increment dels ingressos corrents
i, per tant, l’estalvi corrent representarà com
mínim el 25% dels ingressos corrents.
2. L’endeutament consolidat, incloent-hi els
avals, serà inferior als ingressos corrents. 
Les hipòtesis macroeconòmiques efectuades
per als propers anys del marc economicofinan-
cer són que l’índex de preus al consum –IPC–
augmentarà, en termes mitjans, d’un 2,5%
anual, i el producte interior brut –PIB– en termes
reals s'estima del 2,3% anual per al 2002 i del
2,5% els anys següents. Així, doncs, el creixe-
ment del PIB en termes nominals s’estima del
4,9% l’any 2002 i del 5,1% anual en el període
2003-2005. Pel que fa als tipus d’interès, s’ha
considerat que l’EURIBOR (Euro Interbank Offe-
red Rate) a tres mesos serà, en termes mitjans,
del 4% per a l’any 2002 i del 4,5% la resta del
període.
Les hipòtesis efectuades per al període 2002-
2005 han estat: (I) que, en termes mitjans, els
impostos locals creixeran un 2,7% l’any 2002 i
un 2% la resta del període, la qual cosa repre-
senta mig punt per sota de la inflació prevista;
(II) que els ingressos per vendes de serveis, ren-
des de la propietat i de l’empresa i altres ingres-
sos creixeran a la mateixa taxa que la inflació;
(III) que la Participació en els ingressos de l’Es-
tat augmenti d’acord amb l’increment del PIB en
termes nominals; i (IV) que les transferències
d’altres administracions augmentin, en general,
d’acord amb la taxa d’inflació, exceptuant-ne la
transferència rebuda de l’Estat per a la Manco-
munitat de Municipis, la qual es preveu que
augmenti a la mateixa taxa que el PIB en termes
nominals. 
En el cas de l’impost sobre béns immobles,
l’any 2002 s’aplica la revisió dels valors cadas-
trals i el tipus impositiu es rebaixa del 0,89% al
0,86%. D’acord amb el Reial Decret Llei 5/1997,
de 9 d’abril, l’increment dels nous valors cadas-
trals es distribuirà en un període de 10 anys. A
més, la Llei 14/2000, de 29 de desembre, per-
met aplicar topalls màxims d’increment de les
noves quotes en relació amb les anteriors, que
en el cas de l’Ajuntament de Barcelona, per al
60
2002, seran com segueix: (I) el 3% en el cas de
les unitats cadastrals d’ús residencial i de les
activitats econòmiques, altres serveis i solars
amb valor cadastral fins a 60,1 milers d’euros;
(II) el 9% en el cas d’activitats econòmiques,
altres serveis i solars amb valor cadastral entre
60,1 milers d’euros i 150,3; i (III) per a valors
cadastrals superiors a 150,3 milers d’euros,
excepte en el cas d’usos residencials, no s’apli-
ca cap topall.
En el període 2002-2005 el creixement de les
despeses corrents es basa en els supòsits
següents: (I) s’aplicarà la política de compensar
els lliscaments i els increments de sous i salaris
per sobre de la inflació amb increments de pro-
ductivitat, de manera que es preveu que les
despeses de personal, excepte per al 2002, any
en què augmenten d’un 2,7%, creixeran a la
mateixa taxa que la inflació; (II) s’estima que els
treballs, subministraments i serveis exteriors
augmentaran un 7,6% l’any 2002, i la taxa d’in-
flació més tres punts la resta del període, a
causa de l’increment de les despeses de mante-
niment i de la millora de la qualitat dels serveis
prestats; (III) la previsió de les transferències
s’ha fet tenint en compte les característiques de
cada subvenció; i (IV) la dotació a la provisió per
a deutors de cobrament dubtós s’estima apli-
cant uns coeficients de cobrament d’acord amb
la experiència històrica als saldos deutors en
funció de l’antiguitat del saldo, tenint en compte
l’evolució prevista dels impostos locals i del
saldo de multes. 
61
G
ru
p
 A
ju
n
ta
m
e
n
t 
d
e
 B
a
rc
e
lo
n
a
E
vo
lu
c
ió
 i 
p
re
vi
si
o
n
s 
e
c
o
n
o
m
ic
o
 f
in
a
n
c
e
re
s:
 1
99
6-
20
05
 (
m
ile
rs
 d
’e
u
ro
s)
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
 
20
02
 (
p
)
20
03
 (
p
)
20
04
 (
p
)
20
05
 (
p
)
1
. 
In
g
re
ss
o
s 
co
rr
en
ts
 a
b
an
s
d
'in
g
re
ss
o
s 
fin
an
ce
rs
 
1
.3
5
4
.4
3
5
1
.4
2
0
.1
7
4
1
.5
0
2
.2
7
2
1
.5
6
2
.1
6
3
1
.5
9
0
.3
9
8
1
.6
8
5
.2
1
1
1
.7
5
1
.9
8
5
1
.8
0
8
.1
3
6
1
.8
8
6
.4
1
3
1
.9
2
6
.9
0
8
2
. 
D
es
p
es
es
 c
o
rr
en
ts
 a
b
an
s 
d
e 
d
es
p
es
es
 f
in
an
ce
re
s
9
5
2
.1
5
3
9
6
6
.3
2
5
1
.0
0
7
.8
1
3
1
.0
5
7
.0
2
4
1
.0
7
4
.1
7
7
1
.1
4
9
.9
4
8
1
.2
1
5
.3
3
7
1
.2
5
9
.6
5
3
1
.3
0
5
.9
5
9
1
.3
5
3
.6
3
7
3.
 R
e
c
u
rs
o
s 
g
e
n
e
ra
ts
a
b
a
n
s 
d
'in
te
re
ss
o
s
40
2.
28
1
45
3.
84
8
49
4.
45
9
50
5.
13
9
51
6.
22
1
53
5.
26
3
53
6.
64
7
54
8.
48
3
56
0.
45
4
57
3.
27
0
In
g
re
ss
o
s 
fin
an
ce
rs
1
0
.0
7
3
1
5
.7
0
4
1
5
.9
6
9
1
2
.9
6
4
1
3
.0
7
8
1
8
.8
3
7
1
9
.3
4
4
1
9
.8
2
8
2
0
.3
2
4
2
0
.8
3
2
D
es
p
es
es
 f
in
an
ce
re
s
1
9
4
.8
9
0
1
6
7
.6
9
4
1
4
9
.9
0
4
1
2
5
.8
4
6
1
0
5
.7
8
4
1
0
1
.6
2
7
9
8
.7
2
4
1
0
0
.6
0
3
8
9
.4
2
6
6
9
.2
5
5
4.
 R
e
c
u
rs
o
s 
g
e
n
e
ra
ts
 
d
e
sp
ré
s 
d
'in
te
re
ss
o
s
21
7.
46
4
30
1.
85
8
36
0.
52
3
39
2.
25
7
42
3.
51
5
45
2.
47
3
45
7.
26
7
46
7.
70
7
49
1.
35
1
52
4.
84
6
5
. 
In
ve
rs
io
n
s 
n
et
es
1
6
7
.7
6
1
1
7
0
.5
7
9
2
3
3
.3
2
2
2
8
9
.0
5
7
2
5
1
.9
6
2
3
4
4
.3
6
2
6
1
3
.9
2
0
4
3
2
.2
3
5
4
4
2
.3
3
1
4
2
5
.3
8
2
6.
 S
u
p
e
rà
vi
t 
(d
è
fi
c
it
)
49
.7
04
13
1.
27
9
12
7.
20
1
10
3.
20
0
17
1.
55
3
10
8.
11
1
(1
56
.6
52
)
35
.4
72
49
.0
21
99
.4
65
V
ar
ia
ci
o
n
s 
d
e 
tr
es
o
re
ri
a
5
.1
0
9
(2
3
.5
1
2
)
(2
4
.4
7
0
)
(5
9
.7
8
9
)
(1
2
.9
4
6
)
(1
8
.5
7
9
)
(3
1
.5
6
6
)
(1
9
.7
6
5
)
(2
3
.8
9
2
)
(2
7
.5
5
8
)
7.
 S
u
p
e
rà
vi
t 
(d
è
fi
c
it
) 
d
e
 c
a
ix
a
54
.8
12
10
7.
76
7
10
2.
73
1
43
.4
11
15
8.
60
7
89
.5
32
(1
88
.2
19
)
15
.7
07
25
.1
28
71
.9
07
S
u
b
ro
g
ac
ió
 d
e 
d
eu
te
7
.6
6
3
7
6
3
1
.6
1
7
3
.2
5
7
1
.4
9
7
1
.8
0
3
0
0
0
0
8
. 
V
ar
ia
ci
ó
 d
e 
d
eu
te
6
2
.4
7
5
1
0
8
.5
3
1
1
0
4
.3
4
8
4
6
.6
6
9
1
6
0
.1
0
4
9
1
.3
3
5
(1
8
8
.2
1
9
)
1
5
.7
0
7
2
5
.1
2
8
7
1
.9
0
7
9.
 D
e
u
te
 a
 f
in
a
l d
e
 l'
a
n
y
1.
70
3.
72
5
1.
59
5.
19
4
1.
49
0.
84
7
1.
44
4.
17
8
1.
28
4.
07
4
1.
19
2.
74
0
1.
38
0.
95
8
1.
36
5.
25
1
1.
34
0.
12
3
1.
26
8.
21
6
62
La previsió de les despeses financeres per al perío-
de 2002-2005 es basa en l’import i estructura pre-
vistos del deute, i en suposar que el tipus
EURIBOR a tres mesos serà, en termes mitjans, del
4% anual el 2002 i del 4,5% anual del 2003 al
2005. La cobertura de les despeses financeres,
mesurada per la relació entre l’estalvi corrent i les
despeses financeres netes, era de 3,0 vegades
l’any 1997, 6,5 vegades l’any 2001 i es preveu que
assolirà un nivell d’11,8 vegades l'any 2005. En els
propers anys s’espera que l’estalvi corrent (recur-
sos generats després d’interessos) es mantingui
per sobre del 25% dels ingressos corrents.
El programa d’inversions del període 2001-2005
preveu una inversió total de 2.395 milions d’euros.
Les despeses de capital totals s’estimen en 2.799
milions, dels quals el 82% correspon a inversió
directa i el 18% restant a transferències de capital,
destinades principalment a HOLSA, a l’Autoritat del
Transport Metropolità i a finançar equipaments cul-
turals, així com a ampliacions de capital en les
quals l’Ajuntament és soci minoritari.
El programa d'inversions directes comprèn un con-
junt de més de 800 actuacions, que es dirigeixen,
entre d’altres, a: (I) la rehabilitació urbana i la dota-
ció d’equipaments en els districtes, en particular, a
obres d’urbanització en el triangle comprès entre el
riu Besòs, el final de la Diagonal i el front del litoral;
(II) l’obtenció i urbanització de sòl; (III) el pla de
mobilitat; (IV) el medi ambient (zones verdes, ener-
gies renovables i ecoparcs); i (V) equipaments cul-
turals, esportius, educatius i de benestar social.
Ingressos i despeses de capital (milers d’euros)
2001 2002 (p) 2003 (p) 2004 (p) 2005 (p)
Inversions directes
Ús general 172.681 364.758 239.866 215.960 215.788
Associades als serveis 156.314 323.850 212.965 191.740 191.587
Total inversions directes 325.995 688.608 452.831 407.700 407.375
Transferències de capital
HOLSA 51.747 53.815 55.972 58.208 60.537
ATM 24.617 24.744 24.744 24.744 24.744
Entitats no municipals 15.512 37.960 38.260 14.821 3.354
Total transferències 91.877 116.518 118.976 97.773 88.634
Ampliacions de capital 3.005 0 0 0 0
Total despeses de capital 420.877 805.126 571.808 505.473 496.009
Ingressos de capital
Transferències de capital 40.743 56.019 42.078 18.932 24.882
Venda d'actius 35.772 135.187 97.495 44.210 45.745
Total ingressos de capital 76.515 191.206 139.572 63.142 70.628
Inversió neta 344.362 613.920 432.235 442.331 425.382
Durant el període 2001-2005 es preveuen uns ingressos de capital de 541 milions d’euros, dels
quals 183 milions corresponen a transferències de capital procedents bàsicament de la Unió Euro-
pea i 358 milions de la gestió d’actius.
5
Ajuntament de Barcelona
Estats i comptes anuals 2001
juntament amb l’informe 
d’auditoria

66
Ajuntament de Barcelona
Balanços de situació a 31 de desembre de 2001 i 2000 
(en milers d’euros)
Actiu A 31 de A 31 de 
desembre de 2001 desembre de 2000
Nota
Immobilitzat material i infraestructures 5.250.240 5.254.347
Immobilitzat material 3 5.463.204 5.511.429
Immobilitzat material adscrit i cedit 3 (600.624) (562.704)
Amortització acumulada 3 (287.309) (305.265)
Immobilitzat pendent de classificar 3 469.832 343.304
Provisió per depreciació immobilitzat pendent de classificar (32.196) –
Inversions en infraestructures i béns destinats a l’ús general 3 4.319.112 4.181.361
Inversions cedides a l’ús general 3 i 7 (4.319.112) (4.180.549)
Inversió destinada a l’ús general HOLSA 2.3 237.333 266.771
Inversions financeres permanents 4 160.934 157.135
Actiu permanent 5.411.174 5.411.482
Despeses per distribuir en diversos exercicis 5 9.574 1.725
Deutors per drets reconeguts 6 620.725 643.233
Provisió per cobertura de drets de difícil realització 6 (362.260) (370.704)
258.465 272.529
Altres deutors no pressupostaris 4.711 10.452
Tresoreria 32.352 32.887
Actiu circulant 295.528 315.868
TOTAL ACTIU 5.716.276 5.729.075
Comptes d’ordre
Pressupost de despeses d’exercicis posteriors 15 1.010.013 1.063.707
Avals concedits 16 20.482 26.727
Fiances i dipòsits rebuts en valors 17 195.768 190.984
Les notes 1 a 19 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem-
bre de 2001
67
Ajuntament de Barcelona
Balanços de situació a 31 de desembre de 2001 i 2000 
(en milers d’euros)
Passiu A 31 de A 31 de 
desembre de 2001 desembre de 2000
Nota
Patrimoni 7 3.764.221 3.652.133
Patrimoni 8.323.541 8.045.064
Patrimoni adscrit (131.191) (130.390)
Patrimoni cedit (469.433) (432.314)
Patrimoni lliurat a l’ús general (4.319.112) (4.180.549)
Patrimoni en cessió i en adscripció 54.717 71.845
Resultats pendents d’aplicació 305.699 278.477
Subvencions de capital 8 165.639 150.998
Provisions a llarg termini 9 21.035 240
Emprèstits i préstecs a llarg termini 10 1.152.302 1.240.537
Fiances i dipòsits a llarg termini 10.373 9.520
Ingressos per distribuir en diversos exercicis 12 28.506 29.522
Transferències plurianuals HOLSA 2.3 237.333 266.771
Passiu permanent 5.379.409 5.349.721
Creditors 219.966 222.471
Entitats públiques 13 22.592 25.489
Altres creditors no pressupostaris 11 40.456 42.906
Ajustaments per periodificació 14 44.902 76.539
Partides pendents d’aplicació 8.951 11.949
Passiu circulant 336.867 379.354
TOTAL PASSIU 5.716.276 5.729.075
Les notes 1 a 19 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem-
bre de 2001.
68
Ajuntament de Barcelona
Comptes de resultats dels exercicis anuals acabats 
a 31 de desembre de  2001 i 2000 (vegeu la nota 18) 
(en milers d’euros)
Despeses 2001 2000 Ingressos 2001 2000
Despeses de personal 252.503 244.708 Vendes i ingressos per naturalesa 76.490 69.032
Retribucions 194.403 188.207 Vendes de béns corrents 817 607
Indemnitzacions per serveis 1.785 1.545 Taxes per vendes de serveis 39.426 40.172
Cotitzacions a càrrec de l’entitat 56.123 54.518 Taxes per vendes de serveis O.A. 30.273 21.660
Altres despeses socials 192 180 Lloguers i productes dels immobles 2.530 2.073
Plans d’ocupació INEM 0 258 Preus públics per vendes de serveis 3.444 4.520
Rendes de la propietat i l’empresa 185.941 149.959
Interessos 4.219 3.041
Despeses financeres 95.327 97.989 Participació en beneficis 13.565 10.512
Interessos 95.327 97.989 Recàrrecs de constrenyiment 9.502 10.632
Interessos de demora 8.540 14.160
Multes 79.899 47.883
Taxes aprofitament domini públic 37.635 34.342
Tributs 54 30 Taxes aprofitament domini públic O.A. 12.261 10.289
Concessions i aprofitaments especials 20.320 19.100
Treballs, subministraments i serveis exteriors 277.939 241.564 Tributs lligats a la producció 475.550 468.315
Arrendaments 7.278 7.789 Sobre béns immobles 290.030 286.857
Reparacions i conservacions 10.428 10.536 Sobre activitats econòmiques (IAE) 162.910 162.424
Subministraments 21.216 22.406 Sobre construccions, instal·lacions i obres 22.538 18.764
Comunicacions 5.746 5.006 Altres d’extingits 72 270
Treballs fets per altres empreses 183.850 162.369
Despeses diverses 49.421 33.458 Impostos sobre renda i patrimoni 76.262 76.521
Sobre vehicles de tracció mecànica 76.262 76.521
Transferències corrents 639.033 588.342
Participació en els ingressos de l’Estat 531.896 503.684
Prestacions socials 4.423 6.966 Aportació de l’Estat per a la MMAMB 43.826 41.584
Altres organismes de l’Estat 301 307
Aportacions de la Generalitat 34.823 19.250
Transferències corrents 405.799 367.022 D’entitats locals 24.431 21.306
A instituts i empreses municipals 220.163 194.247 De l’exterior 2.500 2.019
A instituts i empreses municipals per taxes 38.381 31.349 Diverses de finalistes (ampliables) 1.256 192
A l’IMAS 2.801 2.795
A mancomunitats i consorcis 106.073 103.886 Impostos sobre el capital 68.769 72.896
Altres transferències corrents 38.381 34.745 Sobre l’increment valor terrenys 65.043 69.104
Contribucions especials 3.726 3.792
Dotació provisió deutors difícil cobrament 82.333 81.010
Altres ingressos 12.711 6.659
TOTAL DESPESES D´EXPLOTACIÓ 1.118.378 1.039.289 TOTAL INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 1.534.756 1.431.724
Resultats d’explotació (abans transf. de capital) 416.378 392.435
Transferències de capital 113.115 107.984
A instituts, empreses municipals i altres organismes 113.115 107.984
Resultats d’explotació (després transf. de capital) 303.263 284.451
Dotacions per amortitzacions 44.325 40.737 Resultats extraordinaris positius 78.957 34.763
Dotacions provisions immobil. pendent classificar 32.196 -
RESULTAT DEL PERÍODE 305.699 278.477
Total 1.613.713 1.466.487 Total 1.613.713 1.466.487
Les notes 1 a 19 de la memòria adjunta formen part integrant del compte de resultats de l’exercici 2001.
69
Resultat pressupostari 
(en milers d’euros)
Drets reconeguts nets no financers
Ingressos (cap. 1 a 7) 1.586.025
Ingressos (cap. 8) 0
Total 1.586.025
Obligacions reconegudes netes no financeres
Despeses (cap. 1 a 7) (1.417.874)
Despeses (cap. 8) (5.713)
Total (1.423.587)
Estalvi brut 162.438
Ajustaments
Ingressos (cap. 9) 0
Despeses (cap. 9) (88.379)
Variació de passius financers (cap. 9) (88.379)
Estalvi net 74.059
Ajustaments
Desviacions positives de finançament (1.810)
Desviacions negatives de finançament 1.999
Despeses obligades finançades amb 
romanent líquid de tresoreria 14.141
Resultat pressupostari ajustat 88.389
70
Liquidació pressupost 2001
Resum de l’estat de liquidació del pressupost d’ingressos (en milers d’euros)
Pessupost Pressupost Drets nets Recaptat 
Capítol inicial definitiu
1 Impostos directes 553.250 553.250 594.320 540.891
2 Impostos indirectes 15.626 15.631 22.539 20.469
3 Taxes i altres ingressos 165.202 174.337 238.775 163.088
4 Transferències corrents 606.516 634.809 651.268 598.227
5 Ingressos patrimonials 29.048 31.192 35.441 25.690
6 Venda d’inversions reals 6.010 18.254 19.265 18.575
7 Transferències de capital 32.455 38.136 24.417 8.156
8 Actius financers 0 16.718 0 0
9 Passius financers 69.633 69.633 0 0
Total 1.477.740 1.551.960 1.586.025 1.375.096
Resum de l’estat de liquidació del pressupost de despeses (en milers d’euros)
Pessupost Pressupost Obligacions Pagaments 
Capítol inicial definitiu reconegudes efectuats
1 Despeses de personal 259.931 257.944 255.968 253.302
2 Despeses en béns corrents i serveis 255.500 269.381 266.157 191.523
3 Despeses financeres 124.348 123.574 120.331 120.276
4 Transferències corrents 380.723 410.988 406.698 351.948
6 Inversions reals 262.118 114.361 94.804 52.878
7 Transferències de capital 100.731 281.320 273.916 231.073
8 Actius financers 6.010 6.013 5.713 5.710
9 Passius financers 88.379 88.379 88.379 88.379
Total 1.477.740 1.551.960 1.511.966 1.295.089
71
Conciliació entre el resultat pressupostari i el resultat del període 
Resultat pressupostari (estalvi net) 74.059
Operacions pressupostàries sense efecte en el compte de resultats
Ingressos (43.682)
Alienació d’actius materials (19.265)
Transferències de capital rebudes (24.417)
Despeses 372.329
Amortitzacions contractuals de passius financers 88.379
Adquisició neta d’actius financers 5.713
Adquisicions d’immobilitzat 255.600
Despeses financeres per operacions de substitució de deute 10.758
Altres 11.879
Operacions registrades en el compte de resultats sense efecte pressupostari
Ingressos 90.509
Ingressos anticipats mobiliari urbà (nota 12) 4.237
Variació periodificació de despeses financeres 16.187
Resultat extraordinari HOLSA (nota 18.6) 29.438
Resultats extraordinaris procedents de l’immobilitzat (nota 18.6) 39.333
Altres resultats extraordinaris 1.314
Despeses (187.516)
Dotacions per amortitzacions (nota 3) (44.325)
Dotació provisió per cobertura de drets de difícil realització (nota 6) (82.333)
Dotacions provisions a llarg termini (nota 9) (21.035)
Provisió depreciació immobilitzat pendent de classificar (nota 3) (32.196)
Periodificacions altres despeses diverses (1.593)
Imputació a resultats de despeses per distribuir en diversos exercicis (nota 5) (2.909)
Modificació de drets i obligacions (nota 18.6) (3.125)
Resultat de l’exercici 305.699
Memòria sobre els estats i comptes
anuals corresponents a l’exercici anual
acabat el 31 de desembre de 2001
Nota 1 - Bases de presentació
1.1. Règim comptable
Els estats i comptes anuals s’han obtingut dels
registres comptables de la Corporació correspo-
nents a l’exercici 2001 i han estat preparats
seguint els principis de comptabilitat per a les
administracions públiques, recollits en la legisla-
ció vigent i, en especial, en:
a) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les
bases de règim local.
b) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a-
prova el text refós de disposicions vigents en
matèria de règim local.
c) Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de
règim local de Catalunya.
d) Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora
de les hisendes locals.
e) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei
39/1988.
f) Instrucció de Comptabilitat de l’Administració
Local, de 17 de juliol de 1990.
g) Documents sobre principis comptables eme-
sos per la Comissió de Principis i Normes
Comptables Públiques, creada per Resolució
de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28 de
desembre de 1990.
h) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplega-
ment del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en
matèria de tutela financera dels ens locals.
1.2. Estats i comptes anuals
Els documents que componen aquests estats i
comptes anuals de l’exercici 2001 són els
següents:
• Balanç de situació
• Compte de resultats
• Estats de liquidació del pressupost:
- Resum de l’estat d’execució del pres-
supost d’ingressos
- Resum de l’estat d’execució del pres-
supost de despeses
- Resultat pressupostari
- Conciliació entre el resultat pressu-
postari i el resultat del període
• Memòria
Les xifres contingudes en els documents que
componen aquests estats i comptes anuals són
expressades en milers d’euros.
El balanç de situació es presenta, bàsicament,
d’acord amb els models establerts per la Ins-
trucció de Comptabilitat de l’Administració
Local, de 17 de juliol de 1990, i el compte de
resultats es presenta amb més detall que l’esta-
blert en la instrucció esmentada, a fi i efecte de
facilitar una informació més completa sobre els
conceptes d’ingressos i despeses, de manera
que mostren la imatge fidel del patrimoni i de la
situació financera de l’Ajuntament i dels resul-
tats de les seves operacions durant l’exercici,
de conformitat amb principis i normes compta-
bles aplicats en l’àmbit de la comptabilitat de
les administracions públiques.
72
73
La liquidació del pressupost ha estat aprovada
per Decret d’Alcaldia el 28 de febrer de 2002.
En els terminis legals establerts, es presentarà
el compte general per a l’aprovació del Ple del
Consell Municipal.
1.3. Comparació de la informació
En el compte de resultats de l’exercici 2000,
s’han reclassificat 16.679 milers d’euros com a
despeses per “Transferències corrents” que es
trobaven registrats com a “Treballs, subministra-
ments i serveis exteriors”, per tal de poder com-
parar els imports d’aquests comptes amb els de
l’exercici 2001 que s’adeqüen a un canvi en l’or-
denança fiscal reguladora de la taxa ambiental
metropolitana de gestió de residus municipals,
segons els acords adoptats pels consells plena-
ris de l’Entitat Metropolitana de 9 de novembre
de 2001 i de l’Ajuntament de 22 de desembre
de 2000, respectivament. 
Atès que l’exercici 2001 és el primer en què l’A-
juntament presenta els seus estats i comptes
anuals expressats en euros, les xifres correspo-
nents a l’exercici 2000 han estat convertides a
euros aplicant el tipus fix de conversió de
166,386 pessetes i la regla oficial d’arrodoni-
ment establerta en l’article 11 de la Llei
46/1998, de 17 de desembre, sobre la introduc-
ció a l’euro. 
Nota 2 - Normes de valoració
Els criteris comptables més significatius aplicats
en la formulació dels comptes anuals són els
que es descriuen a continuació:
2.1. Immobilitzat material
Comprèn els elements patrimonials i els de
domini públic destinats directament a la presta-
ció de serveis públics, els quals constitueixen
les inversions permanents de l’entitat local.
Els criteris de valoració de l’immobilitzat són els
següents:
a) Terrenys i construccions. Les addicions ante-
riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora-
des segons una estimació pericial del valor
real de mercat en ús realitzada per una socie-
tat de taxació independent. En el cas d’immo-
bles declarats d’interès historicoartístic, la
taxació recull el seu valor de reposició. En
aquest sentit, el document sobre principis
comptables emès per la Comissió de Princi-
pis i Normes Comptables Públiques, relatiu a
l’immobilitzat no financer, defineix com a
valor de reposició “el determinat per la suma
dels costos necessaris per a la construcció
d’un bé d’idèntica naturalesa i característi-
ques. Per al cas dels edificis declarats d’inte-
rès historicoartístic, aquest valor serà el de
reconstrucció”. 
Les addicions posteriors es troben valorades al
seu preu d’adquisició o taxació per aquelles
recepcions de construccions a títol gratuït.
b) Maquinària, instal·lacions, mobiliari, equips
informàtics i vehicles. Les addicions anteriors
74
a l’1 de gener de 1992 es troben valorades
segons el valor actual estimat per l’Ajunta-
ment en la data esmentada. Les addicions
posteriors es troben valorades al seu preu
d’adquisició. 
c) Immobilitzat pendent de classificar. Les addi-
cions es troben valorades al seu preu d’ad-
quisició o cost de construcció i es traspassen
al corresponent epígraf d’immobilitzat mate-
rial o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan
les inversions s’han finalitzat totalment.
Les reparacions que no signifiquin una amplia-
ció de la vida útil i les despeses de manteniment
són carregades directament al compte de resul-
tats. Els costos d’ampliació o millora que donen
lloc a un augment de la durada del bé són capi-
talitzats com a més valor del bé.
La dotació anual a l’amortització es calcula pel
mètode lineal d’acord amb la vida útil estimada
dels diferents béns, i s’inicia, en el cas dels
béns immobles, a partir del mes següent a l’alta
en l’Inventari de Béns de la Corporació i, en el
cas dels béns mobles, a partir de l’1 de gener
de l’any següent a l’alta.
El procés d’amortització econòmica es va iniciar
en l’exercici 1992. Els anys de vida útil estimada
corresponents a “Construccions” i a “Immobles
adscrits i cedits per tercers” s’han fixat d’acord
amb els criteris establerts per la taxació inde-
pendent esmentada anteriorment.
En el cas dels béns immobles de caràcter histo-
ricoartístic, l’amortització es practica sobre el
cost de reposició de l’immobilitzat que reprodui-
ria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant,
de la base d’amortització la part del valor regis-
trat en llibres que correspon al component his-
toricoartístic de la construcció, que ascendeix a
215.081 milers d’euros, tot això partint de la
taxació independent indicada anteriorment.
Aquest tractament es justifica pel fet que el
component historicoartístic esmentat és objecte
del manteniment que garanteix la permanència
del seu valor.
Durant l’exercici 2001 l’Ajuntament ha registrat
una provisió per depreciació de l’immobilitzat pen-
dent de classificar d’un import de 32.196 milers
d’euros amb càrrec a l’epígraf “Dotacions provi-
sions immobilitzat pendent de classificar” del
compte de resultats, d’acord amb l’estimació de la
Anys de vida útil estimada
Construccions 65
Immobles adscrits i cedits per tercers 65
Instal·lacions tècniques i maquinària 8-12
Elements de transport 5
Mobiliari 6
Equips per al procés d’informació 4
Semovents 7
Fons bibliogràfic i altres 8
inversió executada que s’estima que no serà
inventariable per l’Ajuntament (vegeu la nota 3).
2.2. Immobilitzat material adscrit i cedit
L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit”
inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels
quals ha estat adscrit per l’Ajuntament als seus
organismes autònoms o cedit a tercers per a la
seva explotació o utilització, respectivament.
Quan es produeix l’adscripció o cessió dels
béns, es registra la baixa comptable amb càrrec
als epígrafs “Patrimoni adscrit” o “Patrimoni
cedit” del balanç de situació (vegeu la nota 7).
2.3. Inversions en infraestructures i béns
destinats a l’ús general
Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992 es
troben valorades d’acord amb el criteri descrit en
l’apartat b) de la nota 2.1. Les addicions posteriors
es troben valorades al seu preu d’adquisició.
Segons el que estableix la Instrucció de Comp-
tabilitat per a l’Administració Local, l’Ajuntament
segueix el criteri de registrar comptablement la
baixa de les inversions en infraestructures i
béns destinats a l’ús general en finalitzar la seva
realització amb càrrec al compte “Patrimoni lliu-
rat a l’ús general” i abonament al compte
“Inversions cedides a l’ús general” que es pre-
senten minorant el passiu i l’actiu del balanç de
situació, respectivament.
La regla 220.2 d’aquesta norma també preveu,
excepcionalment, que, tot i haver finalitzat i cedit la
inversió a l’ús general, aquesta es pugui mantenir
en el balanç. A 31 de desembre de 1994, atesa la
naturalesa extraordinària de les inversions olímpi-
ques rebudes de HOLSA, l’Ajuntament va aplicar
aquesta excepció i, en conseqüència, la comptabi-
lització de la cessió a l’ús general per un import ini-
cial de 353.533 milers d’euros amb càrrec i
abonament als comptes “Patrimoni lliurat a l’ús
general” i “Inversions cedides a l’ús general” es
produirà en un període semblant al que hauria
resultat si la inversió s’hagués efectuat amb caràc-
ter ordinari. Aquest període s’assimila al del ritme
de cancel·lació del passiu associat, que figura
registrat en l’epígraf “Transferències plurianuals
HOLSA” del balanç de situació adjunt.
El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals
HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2001 de 29.438
milers d’euros amb abonament a resultats
extraordinaris (vegeu la nota 18.6), d’acord amb
la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31 de
desembre de 2001. Addicionalment, s’ha comp-
tabilitzat un càrrec i abonament als comptes
“Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions
cedides a l’ús general”(vegeu la nota 3), respec-
tivament, per l’import esmentat.
2.4. Inversions financeres permanents
Les inversions financeres anteriors a l’1 de
gener de 1992 de l’Ajuntament de Barcelona en
els seus organismes autònoms i empreses
municipals que constitueixen el seu grup i altres
participacions es troben registrades al seu valor
teòric comptable a 31 de desembre de 1991.
Les addicions posteriors es troben registrades
al seu preu d’adquisició.
A 31 de desembre de 2001, les diferències entre
el valor registrat en llibres i el valor teòric comp-
table de les participacions amb minusvàlua signi-
ficatives s’han provisionat per aquest concepte
en els estats i comptes adjunts (vegeu la nota 4).
75
2.5. Deutors per drets reconeguts
Es registren pel seu valor nominal.
S’ha constituït una provisió compensatòria per
la quantitat estimada dels saldos per cobrar que
es consideren de difícil realització. 
La dotació a la provisió de drets de difícil realit-
zació es determina aplicant als deutors tributa-
ris en període executiu i als deutors per multes
en període voluntari i en període executiu els
coeficients de realització estimats per la Corpo-
ració d’acord amb la seva experiència històrica.
2.6. Subvencions de capital
Per a la comptabilització de les subvencions de
capital rebudes, l’Ajuntament segueix el criteri
següent, d’acord amb la normativa que li és
aplicable:
• En el moment de la concessió s’abonen com a
ajustaments per periodificació de manera tran-
sitòria fins a la realització de les inversions a
les quals van destinades (vegeu la nota 14).
• A mesura que es van realitzant les inversions
objecte de subvenció es traspassen al compte
“Subvencions de capital rebudes” del passiu
permanent del balanç de situació. En una ava-
luació patrimonial de la Corporació aquestes
subvencions s’haurien de considerar com a
més patrimoni a 31 de desembre de 2001.
2.7. Ingressos per distribuir en diversos 
exercicis
Aquest epígraf inclou, bàsicament, els concep-
tes següents (vegeu les notes 12 i 14):
• Imports rebuts com a conseqüència de la dis-
solució de l’Institut Municipal de Serveis Fune-
raris de Barcelona, amb efectes a comptar de
l’1 de gener de 1997, en concepte de cobra-
ments anticipats de lloguers de sepultures a
dos anys i per adjudicacions de sepultures a
cinquanta anys. Es reconeixen comptablement
com a ingrés linealment durant dos anys o en el
decurs del període de concessió (50 anys), res-
pectivament.
• Amb motiu de la venda del 49% de les
accions de Serveis Funeraris de Barcelona,
SA, en l’exercici 1998, l’Ajuntament de Barce-
lona va incorporar en el seu balanç, com a
ingressos per distribuir en diversos exercicis,
el valor actual net (mitjançant l’aplicació
d’una taxa d’actualització del 4% sobre els
fluxos d’amortització) dels actius de titularitat
municipal, d’acord amb el conveni regulador
de l’explotació i gestió d’aquests. Aquest
diferiment es reconeix comptablement com a
ingrés amb criteri financer durant els anys de
vida útil estimada dels actius (60 anys). A par-
tir de l’exercici de 1998, l’Ajuntament de Bar-
celona traspassa anualment a l’epígraf
“Concessions i aprofitaments especials” del
compte de resultats adjunt l’import meritat
d’aquests ingressos, i traspassa de llarg a
curt termini a l’epígraf “Ajustaments per
periodificació” la quantitat per aplicar a resul-
tats l’any següent.
2.8. Provisions a llarg termini
El saldo d’aquest epígraf recull les provisions
constituïdes per a la cobertura dels costos eco-
nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con-
tingent o probables.
76
2.9. Classificació dels deutes en deutes a
llarg termini i deutes a curt termini
En el balanç de situació adjunt, es classifiquen
com a deutes a llarg termini aquells subscrits
amb venciment superior a dotze mesos, i com a
deutes a curt termini aquells subscrits amb ven-
ciment inferior a dotze mesos.
2.10. Emprèstits i préstecs del mercat exterior
A 31 de desembre de 2001 les operacions ini-
cialment subscrites en moneda estrangera
tenen el risc de tipus de canvi cobert mitjançant
contractes de permuta (swap) per a tota la dura-
da d’aquestes operacions i, per tant, no es deri-
varan efectes futurs en el compte de resultats
de l’Ajuntament.
2.11. Ingressos i despeses
Els ingressos i les despeses s’imputen al comp-
te de resultats, bàsicament, en l’exercici en què
es meriten en funció del corrent real de béns i
serveis que representen i amb independència
del moment en què es produeix el corrent
monetari o financer que se’n deriva, exceptuant-
ne les subvencions de capital i les transferèn-
cies derivades d’acords o convenis que tenen el
tractament que es descriu en els apartats 2.6 i
2.12, respectivament.
2.12. Subvencions i transferències derivades
d’acords i convenis
Per al reconeixement de la despesa per transfe-
rències i subvencions que tenen el seu origen
en els acords subscrits per diverses parts, que
poden adoptar la forma de conveni de col·labo-
ració, conveni de cooperació, contracte-progra-
ma o altres figures anàlogues i que tenen per
objecte el cofinançament i desenvolupament de
projectes o activitats específiques (incloent-hi
les subvencions de capital per compensar resul-
tats negatius acumulats), se segueixen els crite-
ris establerts pels apartats 3.8 i 3.10 del
document número 4 sobre principis comptables
públics emès per la Comissió de Principis
Comptables Públics i publicat per la Intervenció
General de l’Administració de l’Estat (Transfe-
rències i subvencions).
Aquesta norma estableix que l’obligació per a
l’ens concedent sorgeix en el moment en què el
deute és vençut, líquid i exigible, és a dir, en el
moment en què es compleixen els requisits per
al pagament establerts per la norma reguladora.
El reconeixement de l’obligació per a l’ens con-
cedent es realitza quan es dicta l’acte (aprova-
ció dels pressupostos de cada exercici) pel qual
es reconeix i quantifica el dret de cobrament de
l’ens beneficiari.
L’Ajuntament de Barcelona aplica aquesta norma
específicament per a la comptabilització de les
obligacions i despeses derivades dels acords
que regulen les relacions econòmiques i finance-
res amb l’Autoritat del Transport Metropolità
(convenis de finançament de 14 de desembre de
1999) corresponents al període 1999-2001 (i que
regularitzen les aportacions a compte efectuades
en l’exercici 1998), pel deute associat al Conveni
Institucional en relació amb el dèficit acumulat
del Consorci del Gran Teatre del Liceu i per les
obligacions i despeses derivades dels acords
relatius al finançament de les actuacions per a
desenvolupar pel Consorci del Fòrum Universal
de les Cultures BCN 2004. Els compromisos deri-
vats d’aquests convenis a càrrec de l’Ajuntament
es descriuen en la nota 15. 
77
(milers d’euros)
31/12/2000 Altes Baixes Traspàs 31/12/2001
Terrenys 312.351 26.705 (15.594) 10.871 334.333
Construccions 4.518.885 15.623 (55.146) (20.447) 4.458.915
Immobilitzat adscrit i cedit 562.704 - - 37.920 600.624
Terrenys i immobles 5.393.940 42.328 (70.740) 28.344 5.393.872
Vehicles 11.179 1.582 (6.377) - 6.384
Màquines, equips, instal·lacions, estris i eines 43.548 1.676 (29.432) 465 16.257
Equips informàtics 36.174 6.999 (19.305) 6.711 30.579
Mobiliari i equips d’oficina 25.625 3.026 (13.024) - 15.627
Altres 963 12 (490) - 485
Altre immobilitzat 117.489 13.295 (68.628) 7.176 69.332
Total immobilitzat material 5.511.429 55.623 (139.368) 35.520 5.463.204
Immobilitzat material adscrit i cedit (562.704) - - (37.920) (600.624)
Immobilitzat pendent de classificar 343.304 269.674 - (143.146) 469.832
Inversions en infraestructures i béns destinats 
a l’ús general 4.181.361 2.641 (679) 135.789 4.319.112
Inversions cedides a l’ús general (4.180.549) (2.641) 679 (136.601) (4.319.112)
Inversió destinada a l’ús general HOLSA 266.771 - - (29.438) 237.333
Immobilitzat brut material i infraestructures 5.559.612 325.297 (139.368) (175.796) 5.569.745
Amortització acumulada (305.265) (47.553) 65.509 - (287.309)
Provisió depreciació immobilitzat pendent de classificar - (32.196) - - (32.196)
Immobilitzat net material i infraestructures 5.254.347 245.548 (73.859) (175.796) 5.250.240
78
Nota 3 - Immobilitzat material i infraestructures 
El moviment dels diferents comptes de l’immobilitzat material i infraestructures ha estat el següent:
2.13. Indemnitzacions al personal
D’acord amb la normativa vigent a Espanya, hi
ha l’obligació d’efectuar pagaments d’indemnit-
zacions al personal laboral amb el qual, sota
determinades condicions, es rescindeixin les
relacions laborals existents.
Els incentius a la jubilació voluntària es compta-
bilitzen amb càrrec a l’epígraf “Prestacions
socials” del compte de resultats.
2.14. Impost sobre societats
D’acord amb l’article 9 de la Llei 43/1995, de
l’impost sobre societats, l’Ajuntament de Barce-
lona està exempt de tributació per aquest
impost. D’altra banda, l’article 146 de la llei
esmentada estableix que no es practicaran
retencions sobre els rendiments obtinguts per
aquests tipus d’entitats. 
79
D’acord amb la normativa aplicable, l’Ajunta-
ment registra en l’epígraf “Construccions” el
valor dels terrenys en els quals hi ha qualsevol
tipus de construcció. Dins d’aquest epígraf,
2.263.129 milers d’euros a 31 de desembre de
2001 i 2.280.649 milers d’euros a 31 de desem-
bre de 2000 corresponen al valor dels terrenys
en els quals s’edifiquen les construccions.
Les altes de l’exercici inclouen, entre d’altres,
els conceptes següents: 
• Recepció d’actius per cessió gratuïta o repar-
cel·lació, per un import de 28.662 milers d’eu-
ros, els quals han estat abonats com a ingrés
en l’epígraf “Resultats extraordinaris” del
compte de resultats adjunt (vegeu la nota 18.6).
• Valoració del terreny aportat per l’Ajuntament
per a la construcció del Parc de la Recerca
Biomèdica amb abonament a resultats
extraordinaris positius per un import de 6.930
milers d’euros (vegeu la nota 18.6).
• Equips informàtics rebuts en adscripció a 
l’Ajuntament, de l’Institut Municipal d’Hisenda
(per un import brut de 1.683 milers d’euros) i
de l’Institut Municipal d’Informàtica (per un
import brut de 4.906 milers d’euros).
• Inversions que es troben en procés d’incorpo-
ració a l’Inventari de Béns Municipals, inver-
sions que s’han destinat a l’ús general, les
actuacions efectuades per ens descentralit-
zats d’acord amb el que estableix el Decret
d’Alcaldia de data 3 d’abril de 1997 i inver-
sions efectuades per l’Institut Municipal d’Ur-
banisme i per l’Institut Municipal de Mercats
per un import de 103.699 milers d’euros que
han estat abonades com a resultats extraordi-
naris positius per un import de 31.259 milers
d’euros al compte de resultats adjunt (vegeu
la nota 18.6). D’aquest import, 3.696 milers
d’euros han estat inversions finançades per
tercers (entitats fora del grup).
Les baixes de l’exercici comprenen, bàsica-
ment, els conceptes següents:
• Enderrocs i baixes d’actius per regularitza-
cions per un import de 39.486 milers d’euros,
que han representat uns resultats extraordina-
ris negatius de 37.022 milers d’euros (vegeu la
nota 18.6). D’altra banda, inclouen l’alienació
de diferents finques municipals valorades en
8.150 milers d’euros, alienació que ha generat
un resultat extraordinari positiu de 6.401
milers d’euros (vegeu la nota 18.6).
• Baixa de patrimoni rebut en cessió (Casa Bloc)
per un import de 20.489 milers d’euros (vegeu
la nota 7).
• Altre immobilitzat totalment amortitzat per un
import de 55.874 milers d’euros.
• Baixa de les instal·lacions de tractament de
gasos de la planta energètica de residus muni-
cipals i assimilables per lliurament a la societat
Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA)
a títol lucratiu per un import de 12.752 milers
d’euros, amb càrrec a l’epígraf “Subvencions
de capital” i a l’epígraf “Amortització acumula-
da” per un import de 10.403 milers d’euros
(vegeu la nota 8) i 2.127 milers d’euros, respec-
tivament, havent significat un resultat extraordi-
nari negatiu de 222 milers d’euros.
El saldo net de traspassos de l’exercici (175.796
milers d’euros) té, bàsicament, contrapartida en
comptes de patrimoni (vegeu la nota 7), com a
conseqüència dels motius següents:
80
• Cessió gratuïta de l’ús de part de l’edifici de
l’Hospital de la Santa Creu, valorat en 36.668
milers d’euros, a diverses entitats.
• Adscripció gratuïta d’ús d’una part del terreny
ocupat per l’Hospital del Mar, valorat en 801
milers d’euros.
• Lliuraments a l’ús general, per un import de
136.601 milers d’euros, de la infraestructura
viària i de les grans instal·lacions de serveis
generals, els espais verds, etc.
Les altes en l’amortització acumulada corresponen
a la dotació a l’amortització de l’immobilitzat mate-
rial de l’exercici 2001, que ha estat per un import
de 44.325 milers d’euros, i a l’amortització acumu-
lada dels béns que l’Ajuntament ha rebut en ads-
cripció d’organismes autònoms per un import de
3.228 milers d’euros (vegeu la nota 7). Les baixes
d’amortitzacions corresponen a les baixes d’actius
totalment amortitzats per un import de 55.874
milers d’euros, alienacions, transmissions i ende-
rrocs d’actius per un import de 6.029 milers d’eu-
ros, així com a l’efecte de la cessió d’ús de part de
l’Hospital de la Santa Creu per un import de 1.737
milers d’euros i a l’efecte de la baixa de patrimoni
rebut en cessió (Casa Bloc) per un import de 1.869
milers d’euros (vegeu les notes 7 i 18.6).
Addicionalment, els elements totalment amortit-
zats a 31 de desembre de 2001 són els següents:
Milers d’euros
Vehicles 225
Màquines, equips, instal·lacions, estris i eines 228
Equips informàtics 1.056
Mobiliari i equips d’oficina 676
Altres 6
Total 2.191
La dotació a la provisió per depreciació de 
l’immobilitzat pendent de classificar per un
import de 32.196 milers d’euros correspon a
l’estimació de l’import que no serà inventariable
per l’Ajuntament, relatiu a les inversions que
s’estan executant en l’àrea on se celebraran 
els esdeveniments del Fòrum de les Cultures 
de l’any 2004.
81
Nota 4 - Inversions financeres permanents
Les inversions financeres de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2001 es resumeixen en el quadre que s’insereix a conti-
nuació.
Inversions financeres permanents. Dades a 31 de desembre de 2001
Valor teorico- Valor net
Grau de Fons propis Resultat de comptable comptable
Denominació social participació a 31-12-01 l’exercici 31-12-01 de la inversió
% abans resultats (1) 2001 (1) (1) 31-12-01
Organismes autònoms locals
Patronat Municipal de l’Habitatge 100 36.626 (1.184) 35.442 19.088
Inst. Mpal. Persones amb Disminució 100 835 (72) 763 697
Institut de Cultura de Barcelona 100 1.707 24 1.731 180
Fundació Mies Van Der Rohe 100 5.998 72 6.070 944
Institut Municipal d’Educació 100 4.243 469 4.712 259
Institut Municipal d’Informàtica 100 96 0 96 –
Institut Municipal d’Urbanisme 100 1.322 120 1.442 565
Institut Municipal d’Hisenda 100 (24) 30 6 6
Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 1.250 18 1.268 –
Institut Municipal de Mercats 100 5.175 (78) 5.097 –
Institut Municipal de Salut Pública 100 877 0 877 –
Ins. Mpal. Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.154 66 1.220 –
Total 59.259 (535) 58.724 21.739
Empreses municipals
Societat Mpal. d’Aparcaments i Serveis, SA 100 53.135 3.035 56.170 15.392
Parc Zoològic de Barcelona, SA 100 2.061 42 2.103 2.056
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.418 24 1.442 1.412
Barcelona Promo. Instal. Olímpiques, SA 100 4.273 180 4.453 1.839
Barcelona Activa, SA 100 1.929 204 2.133 2.014
Pronoubarris, SA 100 120 6 126 60
Infraestructures 2004, SA 100 84 6 90 60
22@Barcelona, SA 100 60 0 60 60
Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 60 66 126 60
Foment de Ciutat Vella, SA 51 3.065 54 3.119 3.065
Serveis Funeraris de Bcn, SA (3) 51 1.875 2.909 4.784 1.533
Mercabarna, SA 50,68 27.022 445 27.467 11.954
Promoció Ciutat Vella, SA 75,95 9.015 (349) 8.666 7.855
Proeixample, SA 51 3.306 150 3.456 3.065
Tract. i Selecció Residus, SA (TERSA) 58,64 26.457 1.701 28.158 22.784
Total 133.880 8.473 142.353 73.209
Participacions inferiors a 50%
Catalana d’Iniciatives CR, SA 13,44 6.424 246 6.670 4.129
Nexus Capital, SA 13,44 2.216 41 2.257 1.611
Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) 49 44.379 (234) 44.145 44.169
Clavegueram de Barcelona, SA 17,5 1.007 71 1.078 631
Barcelona Regional AMDUI, SA 20,63 355 6 361 270
Túnels i Accessos de Barcelona, SA 2,82 3.746 60 3.806 3.570
Barcelona Emprèn S.C.R., SA 29,27 1.791 0 1.791 1.503
Fira 2000 SA 11,11 7.980 (42) 7.938 6.010
Altres (2) (2) 270
Total 67.898 148 68.046 62.163
Total inversions financeres 261.037 8.086 269.123 157.111
Dipòsits i fiances a llarg termini - - 3.823
Total inversions financ. permanents 261.037 8.086 269.123 160.934
(1) Correspon als fons propis i resultat ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Informació no disponible.
(3) Resultat de l’exercici 2001 atribuïble després del dividend a compte. 
82
Els moviments de l’epígraf “Inversions finance-
res permanents” són els següents: 
• Mitjançant acord del Plenari del Consell Munici-
pal de 28 de setembre de 2001, s’ha dut a
terme una ampliació de capital d’Informació i
Comunicació de Barcelona, SA de 2.705 milers
d’euros amb una reducció simultània de 1.641
milers d’euros destinada a la compensació de
resultats negatius d’exercicis anteriors; l’import
net de l’ampliació es destinarà al programa
d’inversions previst per la companyia.
• Durant l’exercici 2001 s’ha produït l’ampliació
de la participació de l’Ajuntament de Barcelo-
na en el capital social de Fira 2000, SA per un
import de 3.005 milers d’euros d’acord amb
els compromisos presos entre la Generalitat
de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barce-
lona, la Fira de Barcelona, l’Ajuntament de
l’Hospitalet de Llobregat, la Mancomunitat de
Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-
na i l’Ajuntament mateix. 
Durant l’exercici 2001 s’han comptabilitzat
correccions valoratives de les inversions finan-
ceres permanents per un import net de 270
milers d’euros amb càrrec a resultats extraordi-
naris (vegeu la nota 18.6).
En “Dipòsits i fiances a llarg termini” s’inclou un
import de 3.708 milers d’euros en concepte de
dipòsit per a la futura adquisició dels béns que
integren el Parc d’Atraccions Tibidabo, import
establert en el conveni de compravenda signat
el 22 de febrer de 2000 per l’Ajuntament de Bar-
celona i la Tresoreria de la Seguretat Social.
Amb data 19 de març de 2002, l’Ajuntament de
Barcelona, mitjançant la seva empresa Societat
Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, va
adquirir per un import de 4.207 milers d’euros la
totalitat de les accions de Parque de Atraccio-
nes Tibidabo, SA (PATSA), societat que gestio-
nava el parc d’atraccions del Tibidabo. 
La informació corresponent als fons propis i
resultats de l’exercici 2001 s’ha obtingut bàsi-
cament dels estats financers auditats de l’exer-
cici 2001 dels organismes autònoms, de les
empreses municipals i de les altres societats
participades.
El moviment de les inversions financeres permanents ha estat el següent:
Milers d’euros
Saldo a 31/12/2000 157.135
Addicions
Ampliació de capital d’Informació i Comunicació 
de Barcelona, SA (ICB) 2.705
Ampliació de capital de Fira 2000, SA 3.005
Baixes
Reducció de capital d’ICB (1.641)
Augment net de provisions per correccions valoratives (270)
Saldo a 31/12/2001 160.934
D’acord amb l’article 289.2 del Decret
179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens
locals, acabat el període de vida de la societat
fixat en els estatuts de les societats mixtes Mer-
cabarna, SA, Promoció Ciutat Vella, SA i Proei-
xample, SA, els actius, en condicions normals
d’ús, i els passius de les societats reverteixen a
l’Ajuntament de Barcelona. De la mateixa mane-
ra, revertiran a l’Ajuntament els actius i passius
destinats a la prestació de serveis de cementiris
i cremació un cop expirat el termini de l’encà-
rrec de gestió d’aquests a favor de Serveis
Funeraris de Barcelona, SA.
El balanç de situació i el compte de resultats de
l’exercici 2001 adjunts estan referits a l’Ajunta-
ment individualment. Les variacions que resulta-
rien d’aplicar criteris de consolidació respecte
als comptes anuals individuals de l’Ajuntament
són les següents (en milers d’euros):
83
Ajuntament Efecte consolidació Consolidat
Actiu permanent 5.420.748 285.087 5.705.835
Actiu circulant 295.528 168.318 463.846
Total actiu 5.716.276 453.405 6.169.681
Fons propis abans de resultats 3.458.522 119.276 3.577.798
Resta de passiu permanent 1.615.188 250.472 1.865.660
Passiu circulant 336.867 92.489 429.356
Resultat de l’exercici 305.699 (8.832) 296.867
Total passiu 5.716.276 453.405 6.169.681
Ingressos ordinaris 1.534.756 169.292 1.704.048
Despeses ordinàries 1.308.014 118.170 1.426.184
Resultat extraordinari 78.957 (59.954) 19.003
Resultat de l’exercici 305.699 (8.832) 296.867
Els administradors preveuen formular els estats i comptes anuals consolidats per separat.
A continuació es presenta la informació corresponent als imports totals de les transaccions efectua-
des i saldos mantinguts per l’Ajuntament de Barcelona amb els seus organismes autònoms, les
empreses municipals i altres empreses participades:
Transferències Deutors Creditors
corrents Altres a curt a curt
i de capital despeses Ingressos termini termini
Organismes autònoms locals 191.544 930 7.893 2.742 41.713
Empreses municipals 75.061 421 42.232 2.214 24.269
Empreses amb participació 56.410 407 349 - 1.074
Total 323.015 1.758 50.474 4.956 67.056
84
Nota 5 - Despeses per distribuir en diversos exercicis 
A 31 de desembre de 2001, les despeses per distribuir en diversos exercicis corresponen íntegra-
ment a les despeses d’emissions d’obligacions i bons i de formalització de préstecs. Els moviments
en el compte han estat els següents:
Despeses de formalització de préstecs
Saldo a 31 de desembre de 2000 1.725
Despesa formalització operacions de substitució de deute (nota 10) 10.758
Imputació a resultats com a despesa financera (2.909)
Saldo a 31 de desembre de 2001 9.574
La imputació a resultats com a despesa financera es realitza anualment i es calcula d’acord amb un
criteri financer fins al venciment de les operacions formalitzades.
Nota 6 - Deutors per drets reconeguts 
Els drets reconeguts pendents de cobrament a 31 de desembre de 2001 es classifiquen per natura-
lesa tal com segueix:
Concepte Drets pendents de cobrament (milers d’euros)
Impostos directes 327.984
Impostos indirectes 4.992
Taxes i altres ingressos 181.652
Transferències corrents 60.313
Ingressos patrimonials 16.010
Venda d’inversions reals 3.469
Transferències de capital 26.305
Total pendent de cobrament 620.725
Els imports i moviments en el compte de la provisió per cobertura de drets de difícil realització a 31
de desembre de 2001 han estat els següents:
Saldo a 31 de desembre de 2000 370.704
Dotació amb càrrec al compte de resultats 82.333
Anul·lació de drets incobrables (90.777)
Saldo a 31 de desembre de 2001 362.260
La dotació a la provisió de drets de difícil realització es determina aplicant als deutors per tributs i
taxes en període executiu (325.165 milers d’euros) i als deutors per multes en període executiu i
voluntari (121.887 milers d’euros) els coeficients de realització estimats per la Corporació d’acord
amb la seva experiència històrica.
En el decurs de l’exercici 2001, l’Ajuntament ha procedit a realitzar anul·lacions per valor de 90.777
milers d’euros que comprenen els saldos de tributs i multes, així com d’altres de deutors declarats
insolvents amb expedient individual.
Nota 7 - Patrimoni
Els imports i moviments en els comptes de patrimoni durant l’exercici acabat el 31 de desembre de
2001 han estat els següents: 
El patrimoni adscrit recull el valor dels béns, l’ús dels quals ha estat adscrit per l’Ajuntament, per a
la seva explotació o utilització, a organismes autònoms.
El patrimoni cedit recull el valor dels béns, l’ús dels quals ha estat cedit per l’Ajuntament a tercers per
a la seva explotació o utilització. La variació de l’exercici correspon, bàsicament, a la cessió d’ús de
part de l’edifici de l’antic Hospital de la Santa Creu a la Generalitat de Catalunya per un import de
36.668 milers d’euros. Aquesta cessió d’ús ha tingut un impacte a resultats extraordinaris positius per
un import de 1.737 milers d’euros corresponent a l’amortització acumulada (vegeu la nota 18.6). 
El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la infraestructura viària (vials, paviments, voreres, enllu-
menat públic, senyalització), les grans instal·lacions de serveis generals (clavegueram, subministra-
ments), els espais verds, l’arbratge, la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns que integren el
patrimoni públic lliurat a l’ús general dels ciutadans.
El patrimoni en cessió i adscripció recull el valor dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la
seva explotació o utilització, procedents d’altres ens. Durant l’exercici 2001 s’ha registrat una alta
85
Patrimoni Patrimoni Resultats
(milers d’euros) Patrimoni Patrimoni Patrimoni lliurat a l’ús en cessió pendents
adscrit cedit general i adscripció d’aplicació Total
Saldo inicial 8.045.064 (130.390) (432.314) (4.180.549) 71.845 278.477 3.652.133
Resultat 2001 - - - - - 305.699 305.699
Incorporació resultat de l’any 2000 278.477 - - - - (278.477) -
Adscripció finques - (801) - - - - (801)
Variació patrimoni cedit - - (37.119) - - - (37.119)
Variació patrimoni en adscripció - - - - 3.361 - 3.361
Lliurament de béns a l’ús general - - - (138.563) - - (138.563)
Variació patrimoni rebut en cessió - - - - (20.489) - (20.489)
Saldo final 8.323.541 (131.191) (469.433) (4.319.112) 54.717 305.699 3.764.221
per un import de 3.361 milers d’euros corresponent al patrimoni net rebut en adscripció d’organis-
mes autònoms. Addicionalment, s’ha registrat una baixa del patrimoni rebut en cessió per un import
de 20.489 milers d’euros, l’amortització de la qual, 1.869 milers d’euros, s’ha cancel·lat amb abona-
ment a resultats extraordinaris (vegeu la nota 18.6). 
Nota 8 – Subvencions de capital
Els imports i moviments en aquest epígraf del balanç de situació adjunt durant l’exercici acabat a 31
de desembre de 2001 han estat els següents: 
Traspassos Traspàs a
Saldo a Càrrecs d’ajustaments Saldo a Saldo a Subvencions subvencions de Saldo a
31-12-00 per periodificació 31-12-01 31-12-00 rebudes capital 31-12-01
150.998 (10.403) 25.044 165.639 751 24.413 (25.044) 120
Els càrrecs per un import de 10.403 milers d’euros corresponen a les subvencions de capital rebu-
des per l’Ajuntament de Barcelona de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya de l’actuació
consistent en la implantació de mesures correctores a la planta energètica de residus municipals i
assimilables de Barcelona, ubicada a Sant Adrià de Besòs, amb l’objecte de reduir l’emissió de
gasos contaminants. Aquestes instal·lacions de tractament de gasos han estat lliurades a la societat
Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA) a títol lucratiu dins l’exercici 2001. Aquest lliurament
ha suposat un càrrec a l’epígraf “Amortització acumulada” i un abonament a l’epígraf ”Altre immobi-
litzat material” (vegeu la nota 3).
Nota 9 - Provisions a llarg termini 
El compte “Provisions a llarg termini” té per objecte cobrir possibles compromisos futurs el venci-
ment i la quantificació dels quals no se saben amb certesa. 
El moviment d’aquest epígraf ha estat el següent:
Milers d’euros
Saldo a 31 de desembre de 2000 240
Traspàs a “Ajustaments per periodificació” (nota 14) (240)
Dotació amb càrrec a l’epígraf “Despeses diverses” 21.035
Saldo a 31 de desembre de 2001 21.035
Subvencions de capital Ajustaments per periodificació
(vegeu la nota 14)
86
87
Nota 10 - Emprèstits i préstecs a llarg termini 
El capital viu a 31 de desembre de 2001, corresponent a emprèstits i préstecs subscrits per l’Ajun-
tament de Barcelona a llarg termini, es detalla de la manera següent:
Emprèstits i préstecs a llarg termini
Descripció Capital viu a 31 de desembre
Mercat Unió Europea
• Sistema bancari 422.211
• Mercat de capitals 514.442
Subtotal 936.653
Mercat fora de la Unió Europea
• Mercat de capitals 215.649
Total endeutament a llarg termini 1.152.302
El moviment de l’epígraf “Emprèstits i préstecs a llarg termini” durant l’exercici 2001 ha estat el següent:
Saldo a 31 de desembre de 2000 1.240.537
Altes:
• Operacions per a substitució de deute 120.202
Baixes:
• Amortitzacions contractuals (88.379)
• Reduccions per substitució de deute (120.058)
Saldo a 31 de desembre de 2001 1.152.302
Les operacions per a substitució de deute (altes i reduccions) s’han formalitzat d’acord amb l’apro-
vació del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de data 29 de juny de 2001 que autoritza la
realització d’un o més préstecs fins a un màxim de 180.304 milers d’euros destinats a substituir
operacions de deute preexistents, atès que les amortitzacions dels anys 2003, 2004 i 2005 són
superiors a la mitjana de la resta d’anys. En concret, les noves operacions formalitzades durant l’e-
xercici 2001 per un import de 120.202 milers d’euros s’han destinat a reduir l’import de les amortit-
zacions de l’any 2003. 
A 31 de desembre de 2001 existeixen pòlisses de crèdit no disposades per un import total de
204.080 milers d’euros.
El perfil del deute per venciments, després de
considerar la substitució del deute esmentada
anteriorment, es detalla a continuació:
Any de venciment Import
2002 27.046
2003 150.920
2004 199.800
2005 218.288
2006 87.147
2007 133.725
2008 121.705
2009 123.520
2010 12.020
2011 859
2012 i següents 77.272
Total 1.152.302
El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2001 ha
estat del 7,14%, amb la composició següent:
Endeutament a llarg termini 7,15 %
Endeutament a curt termini 4,20 %
La composició del deute financer de l’Ajunta-
ment de Barcelona a 31 de desembre de 2001
era el 36,7% a tipus d’interès fix i el 63,3% a
tipus d’interès variable.
En tancar l’exercici, els interessos meritats i no
vençuts per aquests préstecs pugen a 20.062
milers d’euros (vegeu la nota 14).
88
Nota 11 - Altres creditors no pressupostaris 
Els saldos d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2001 són:
Dipòsits rebuts 4.988
Altres creditors 13.363
Administracions creditores per recàrrecs IAE i IBI 22.105
Altres creditors no pressupostaris a curt termini 40.456
89
Nota 12 - Ingressos per distribuir en diversos exercicis 
Aquest epígraf ha presentat els moviments següents durant l’exercici 2001: 
Ingressos per distribuir Ajustaments per periodificació 
en diversos exercicis (vegeu la nota 14)
Traspàs a Traspàs 
(milers d’euros) Saldo a ajustaments Saldo a Saldo d’ingressos Aplicació Saldo
31-12-00 periodificació 31-12-01 31-12-00 a distribuir a resultat 31-12-01
Concessions sepultures 16.925 (427) 16.498 427 427 (427) 427
Valor actual net d’actius SFB, SA 12.597 (589) 12.008 613 589 (613) 589
Cobrament anticipat contracte 
mobiliari urbà - - - 4.237 - (4.237) -
Total 29.522 (1.016) 28.506 5.277 1.016 (5.277) 1.016
En l’exercici 1998, l’Ajuntament de Barcelona va ingressar 25.423 milers d’euros en concepte de
cobrament anticipat de tres anualitats relatives al contracte adjudicat per a la conservació,
instal·lació i explotació del mobiliari urbà a la ciutat de Barcelona, el venciment del qual ha estat el
30 de juny de 2001. L’Ajuntament ha traspassat a l’epígraf “Concessions i aprofitaments especials”
l’import meritat d’aquests ingressos que figuraven comptabilitzats com a “Ajustaments per periodifi-
cació” per 4.237 milers d’euros. 
Nota 13 - Entitats públiques 
El desglossament d’aquests comptes és el següent:
Hisenda pública creditora per IRPF i IVA 6.821
Seguretat Social creditora 15.771
Saldo a 31 de desembre de 2001 22.592
90
Nota 14 - Ajustaments per periodificació 
El compte “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació adjunt reflecteix els
passius certs per a la Corporació a 31 de desembre de 2001, d’acord amb el seu període d’acredi-
tació i amb independència de la data d’exigibilitat o de pagament, i subvencions de capital atorga-
des a la Corporació pendents d’aplicar a la seva finalitat. La seva composició és la següent:
Interessos acreditats a 31 de desembre de 2001, 
els quals no havien vençut en la data esmentada 20.062
Pagues extraordinàries al personal per satisfer l’any 2002, 
corresponents a l’assistència i puntualitat de l’exercici 2001 i a la paga extra de juny 14.653
Subvencions de capital (vegeu la nota 8) 120
Resultats organismes autònoms i societats 1.196
Periodificació concessions sepultures 427
Periodificació amortitzacions actius explotats per Serveis Funeraris de Barcelona, SA 589
Provisió de reclamacions i sentències 5.048
Altres despeses diferides 2.567
Sentències (traspàs de provisions a llarg termini) (vegeu la nota 9) 240
Total 44.902
Nota 15 - Pressupost de despeses
d’exercicis posteriors 
A 31 de desembre de 2001, aquest capítol dels
“Comptes d’ordre” dels registres comptables de
la Corporació inclou 1.010.013 milers d’euros de
despeses compromeses d’exercicis posteriors,
entre els quals cal destacar l’import de 550.467
milers d’euros de la contracta de recollida de
residus sòlids urbans i neteja viària signada
l’any 1999 per un termini de 7 anys, així com
inversions, expropiacions (per un import de
9.615 milers d’euros) i sentències judicials en
tràmit de resolució. D’altra banda, també s’in-
clouen 158.469 milers d’euros derivats de la
signatura del conveni de finançament del trans-
port, 20.945 milers d’euros corresponents al
deute associat al Conveni Institucional en rela-
ció amb el dèficit acumulat del Consorci del
Gran Teatre del Liceu i 32.860 milers d’euros pel
conveni signat el 28 de setembre amb el Con-
sorci Fòrum Universal de les Cultures 2004 en
concepte d’aportacions extraordinàries. 
Amb data 14 de desembre de 1999 es van sig-
nar els convenis de finançament entre l’Admi-
nistració de l’Estat i l’Autoritat del Transport
Metropolità i entre aquesta i les administracions
consorciades que la integren (Generalitat de
Catalunya, Entitat Metropolitana del Transport i
Ajuntament de Barcelona), els quals regulen les
relacions recíproques entre les administracions
signants pel que fa al finançament del sistema
del transport públic col·lectiu de l’àrea de Bar-
celona, gestionat pels operadors Transports
Metropolitans de Barcelona, Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya i les empreses de ges-
tió interessada de la xarxa de transport públic
91
interurbà de superfície coincident amb l’àmbit geogràfic dels dos operadors anteriors.
Els convenis de finançament comprenen el període que va de l’1 de gener de 1999 al 31 de desem-
bre de 2001 i regularitzen les aportacions a compte efectuades l’any 1998 per les respectives admi-
nistracions, en virtut de la pròrroga de l’anterior Contracte-Programa 1995-1997. 
Les aportacions que ha d’efectuar l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el que preveu el conveni
de finançament entre l’Autoritat del Transport Metropolità i les administracions consorciades, són
les següents a 31 de desembre de 2001:
Total 2002 2003 Anys 
següents
Aportacions
C-P 1995-1997 incorporat dins el conveni 1999-2001 134.392 11.666 12.856 109.870
C-P 1990-1993 incorporat dins el conveni 1999-2001 24.077 6.010 6.010 12.057
Total 158.469 17.676 18.866 121.927
Nota 16 - Avals concedits 
A 31 de desembre de 2001, aquest concepte figura en el capítol “Comptes d’ordre” dels registres
comptables de la Corporació. Els avals atorgats per l’Ajuntament de Barcelona per a la cobertura
d’operacions de crèdit pugen a 20.482 milers d’euros en la data esmentada. El seu detall es descriu
en el quadre que s’insereix a continuació:
Nominal Risc actual Venciment
Museu Nacional d’Art de Catalunya 4.772 2.115 15.05.2005
Procivesa 48.081 9.616 20.09.2002
Tabasa 3.047 2.747 15.03.2011
Tabasa 3.053 2.915 20.09.2010
Museu d’Art Contemporani de Barcelona 9.917 2.476 01.12.2003
Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1.899 361 17.06.2003
Fundació Claror 1.202 252 21.12.2009
Fundació Claror 1.382 - 31.12.2010
Total 73.353 20.482
92
Nota 17 - Fiances i dipòsits rebuts 
en valors 
A 31 de desembre de 2001, aquest concepte
figura en el capítol “Comptes d’ordre” dels
registres comptables de la Corporació. L’import
registrat en la data esmentada, 195.768 milers
d’euros, correspon bàsicament a valors i altres
documents que han estat dipositats a la Corpo-
ració per tercers com a garantia de deutes, d’a-
cord amb la normativa aplicable.
Nota 18 - Compte de resultats de 
l’exercici 2001
18.1. Despeses de personal
Aquesta partida inclou els sous i salaris del per-
sonal de l’Ajuntament, assegurances socials i
altres despeses socials.
18.2. Prestacions socials
Les prestacions socials comprenen, entre d’al-
tres, els imports pagats per l’Ajuntament l’any
2001 en concepte de subvencions a les catego-
ries corresponents als mòduls D i E i al col·lectiu
d’empleats de la neteja, guardacotxes i serenos
per un import de 1.815 milers d’euros. Així
mateix, aquesta partida inclou les despeses
meritades durant l’exercici 2001, derivades del
Pla d’Incentius a la Jubilació Voluntària aprovat
pel Ple del Consell Municipal el 29 d’octubre de
2001, per un import de 2.608 milers d’euros.
18.3. Treballs, subministraments i serveis
exteriors
Aquesta partida correspon a la compra de béns
i serveis necessaris per al funcionament de l’ac-
tivitat municipal i per a la conservació i el man-
teniment de les inversions. Inclou els contractes
de prestació de serveis que l’Ajuntament té sig-
nats amb diferents empreses privades per facili-
tar el funcionament de la ciutat, com per
exemple la recollida d’escombraries i la neteja
viària.
18.4. Transferències corrents (despeses)
Aquest epígraf inclou les transferències que l’A-
juntament efectua bàsicament a instituts i
empreses municipals i a mancomunitats i con-
sorcis per tal de cobrir les respectives despeses
d’explotació.
18.5. Transferències de capital
Aquesta partida inclou les aportacions que efec-
tua l’Ajuntament, a càrrec del seu pressupost o
per compte de tercers, als organismes, a les
empreses municipals i a altres tercers per finan-
çar-ne processos inversors.
93
18.6. Resultats extraordinaris
El desglossament dels resultats extraordinaris és el següent:
Despeses Ingressos
Transferències plurianuals HOLSA (vegeu la nota 2.3) - 29.438
Recepcions gratuïtes i reparcel·lacions (vegeu la nota 3) - 28.662
Recepció projectes d’inversió (vegeu la nota 3) - 31.259
Valoració terreny aportat al Parc Recerca Biomèdica (vegeu la nota 3) - 6.930
Venda de finques diverses (vegeu la nota 3) - 6.401
Efecte de la cessió d’ús de l’Hospital de la Santa Creu (vegeu les notes 3 i 7) - 1.737
Variació de patrimoni rebut en cessió (vegeu les notes 3 i 7) - 1.869
Enderrocs i baixes d’actius (vegeu la nota 3) 37.022 -
Altres resultats extraordinaris d’immobilitzat 503 -
Modificacions de drets i obligacions 3.125 -
Resultat de la cartera de valors (vegeu la nota 4) 270 -
Altres resultats extraordinaris - 1.344
Compensacions d’IAE i IBI d’ exercicis anteriors - 12.237
Resultat extraordinari net 78.957
18.7. Vendes i ingressos per naturalesa
Aquesta partida inclou, principalment, les taxes
i els preus públics cobrats per la prestació de
serveis, i també els lloguers d’immobles.
18.8. Rendes de la propietat i de l’empresa
Les rendes de la propietat i de l’empresa englo-
ben, bàsicament, els interessos i les participa-
cions en beneficis, els preus públics per a la
utilització privativa o l’aprofitament especial
dels béns de domini públic municipal (per exem-
ple, aparcaments, quioscos, terrasses de bars i
restaurants, etc.), multes i penalitzacions per
infraccions.
18.9. Tributs lligats a la producció
Aquests tributs inclouen els impostos següents:
impost sobre béns immobles, que grava la pro-
pietat immobiliària; impost sobre activitats eco-
nòmiques, que grava les activitats empresarials,
professionals i artístiques, segons el tipus d’ac-
tivitat, la superfície ocupada i la seva localitza-
ció; l’impost sobre construccions, instal·lacions
i obres, que grava el cost del projecte, per a la
construcció del qual se sol·licita la llicència
corresponent.
94
18.10. Impostos sobre renda i patrimoni
Corresponen a l’impost sobre vehicles de trac-
ció mecànica, que és un tribut que grava la titu-
laritat d’aquests vehicles, sigui quina sigui la
seva classe i categoria.
18.11. Transferències corrents (ingressos)
La participació dels municipis en els impostos
estatals s’efectua per mitjà d’una subvenció no
condicionada, anomenada Participació en els
Ingressos de l’Estat (PIE), que complementa els
ingressos fiscals recaptats per les mateixes
hisendes locals. A més, aquesta partida inclou
les subvencions finalistes procedents de l’Estat,
de la comunitat autònoma, d’organismes autò-
noms i d’empreses.
18.12. Impostos sobre el capital
L’impost sobre l’increment del valor dels
terrenys de naturalesa urbana és un tribut direc-
te que grava l’increment del valor que experi-
menten els terrenys i que es posa de manifest a
conseqüència de la transmissió de la propietat
d’aquests.
95
Nota 19 - Quadres de finançament dels exercicis 2001 i 2000 (en milers d’euros)
Aplicacions Exercici Exercici Orígens Exercici Exercici
2001 2000 2001 2000 
Despeses financeres per operacions Recursos generats en les 
de substitució de deute 10.758 – operacions 366.085 311.801
Adquisicions d’immobilitzat Alienacions d’immobilitzat 19.265 6.623
Immobilitzacions netes materials 256.360 158.763
Immobilitzacions financeres 5.710 9.899 Alienacions d’immobilitzacions 
financeres – 1.388
Amortització d’emprèstits, préstecs 
a llarg termini i préstecs rebuts 208.437 152.916 Reduccions de capital 1.641 –
Transferències plurianuals HOLSA 29.438 35.532 Subvencions de capital 25.044 6.509
Aplicacions provisions a llarg termini 240 4.616 Fiances i dipòsits a llarg termini 853 829
Deutes a llarg termini 120.202 29.299
Total aplicacions 510.943 361.726 Total orígens 533.090 356.449
Excés d’orígens sobre aplicacions 22.147 – Excés d’aplicacions sobre orígens – 5.277
(augment del capital circulant) (disminució del capital circulant)
Total 533.090 361.726 Total 533.090 361.726
Variació del 2001 2000
capital circulant Augment Disminució Augment Disminució
Deutors – 19.805 – 44.025
Creditors 10.850 – 16.594 –
Tresoreria – 535 11.660 –
Ajustaments per periodificació 31.637 - 10.494 –
Total 42.487 20.340 38.748 44.025
Augment/disminució del capital - 22.147 5.277 -
96
Els recursos generats en les operacions han estat els següents:
(milers d’euros) 2001 2000
Benefici de l’exercici 305.699 278.477
Dotació a les amortitzacions 44.325 40.737
Despeses per distribuir en diversos exercicis 2.909 659
Dotacions provisions immobilitzat pendent de classificar 32.196 -
Dotació provisions a llarg termini 21.035 -
Resultat de la cartera de valors (vegeu la nota 4) 270 -
Resultat de la variació del patrimoni rebut en cessió (vegeu la nota 18.6) (1.869) 5.289
Efecte de la cessió d’ús de l’Hospital de la Santa Creu (vegeu la nota 18.6) (1.737) -
Resultat de la cartera de valors - (535)
Resultat net de l’immobilitzat material (vegeu la nota 18.6) (35.727) (5.788)
Aplicació provisions a llarg termini (vegeu la nota 9) - (1.761)
Ingressos per distribuir traspassats a pèrdues i guanys (vegeu la nota 12) (1.016) (5.277)
Recursos generats en les operacions 366.085 311.801
6
Grup Ajuntament de Barcelona
Comptes anuals consolidats
de l’exercici 2001 juntament
amb l’informe d’auditoria

100
Grup Ajuntament de Barcelona
Balanços consolidats a 31 de desembre de 2001 i 2000 
(en milers d’euros)
Actiu A 31 de A 31 de 
desembre de 2001 desembre de 2000
Nota
Immobilitzat immaterial 4 a) 30.715 26.306
Immobilitzacions immaterials 38.055 34.408
Provisions i amortitzacions (7.340) (8.102)
Immobilitzat material i infraestructures 4 b) 5.545.469 5.547.004
Immobilitzat material 5.844.182 5.881.978
Immobilitzat material adscrit i cedit (600.624) (562.704)
Amortització acumulada i provisions (434.750) (411.363)
Immobilitzat pendent de classificar i en curs 499.328 371.510
Infraestructures i béns destinats a l'ús general 4.319.112 4.181.361
Inversions cedides a l'ús general (4.319.112) (4.180.549)
Inversió destinada a l'ús general HOLSA 3.3 237.333 266.771
Immobilitzat financer 82.337 78.210
Participacions en empreses associades 5 46.297 46.248
Altres immobilitzacions financeres 6 36.040 31.962
Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 3.6 37.678 37.996
Actiu permanent 5.696.199 5.689.516
Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 9.636 1.731
Existències 3.5 40.033 31.138
Provisions (3.133) (2.939)
36.900 28.199
Deutors 8 695.115 712.303
Provisions 8 (370.709) (378.794)
324.406 333.509
Inversions financeres temporals 33.495 28.698
Tresoreria 65.510 69.146
Ajustaments per periodificació 3.535 3.774
Actiu circulant 463.846 463.326
TOTAL ACTIU 6.169.681 6.154.573
Comptes d’ordre
Pressupost de despeses d’exercicis posteriors 18 1.076.990 1.116.915
Avals concedits 19 17.922 16.576
Fiances i dipòsits rebuts en valors 20 206.171 199.151
Les notes 1 a 22 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació consolidat a 31
de desembre de 2001.
101
Grup Ajuntament de Barcelona
Balanços consolidats a 31 de desembre de 2001 i 2000 
(en milers d’euros)
Passiu A 31 de A 31 de 
desembre de 2001 desembre de 2000
Nota
Fons propis 3.874.665 3.764.415
Patrimoni 9.1 3.458.534 3.373.668
Patrimoni 8.323.553 8.045.076
Patrimoni adscrit i cedit (600.624) (562.704)
Patrimoni lliurat a l'ús general (4.319.112) (4.180.549)
Patrimoni en cessió i en adscripció 54.717 71.845
Pèrdues i guanys atribuïts a l'Ajuntament 9.2 296.867 287.742
Pèrdues i guanys consolidats 303.022 293.794
Pèrdues i guanys atribuïts a socis externs 11 (6.155) (6.052)
Reserves de consolidació 10 119.264 103.005
Socis externs 11 60.300 57.559
Subvencions de capital 12 196.465 164.641
Ingressos per distribuir en diversos exercicis 13 75.433 54.295
Provisions per a riscos i despeses 14 58.311 37.341
Emis., oblig. i deutes amb entitats de crèdit a 
llarg termini 15 1.186.702 1.275.095
Fiances i dipòsits a llarg termini 7.407 10.069
Altres creditors a llarg termini 3.6 43.709 47.306
Transferències plurianuals HOLSA 3.3 237.333 266.771
Passiu permanent 5.740.325 5.677.492
Deutes amb entitats de crèdit 15 6.038 8.979
Creditors comercials 233.701 250.219
Administracions públiques 16 37.389 37.365
Altres deutes no comercials 111.395 102.020
Ajustaments per periodificació 17 40.833 78.498
Passiu circulant 429.356 477.081
TOTAL PASSIU 6.169.681 6.154.573
Les notes 1 a 22 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem-
bre de 2001.
102
G
ru
p
 A
ju
n
ta
m
e
n
t 
d
e
 B
a
rc
e
lo
n
a
C
o
m
p
te
s 
d
e
 p
è
rd
u
e
s 
i g
u
a
n
ys
 c
o
n
so
lid
a
ts
 a
 3
1 
d
e
 d
e
se
m
b
re
 d
e
 2
00
1 
i 2
00
0 
(e
n
 m
ile
rs
 d
’e
u
ro
s)
20
01
20
00
20
01
20
00
D
es
p
es
es
N
o
ta
1.
31
1.
03
1
1.
22
8.
27
0
In
g
re
ss
o
s
N
o
ta
1.
68
5.
21
1
1.
59
0.
39
9
C
on
su
m
s 
i a
ltr
es
 d
es
p
es
es
 e
xt
er
ne
s
41
.7
12
35
.7
66
Tr
ib
ut
s 
lli
ga
ts
 a
 la
 p
ro
d
uc
ci
ó
21
.4
47
4.
26
0
46
6.
99
2
D
es
p
es
es
 d
e 
p
er
so
na
l
21
.1
45
9.
78
9
44
2.
92
2
Im
p
os
to
s 
so
b
re
 la
 r
en
d
a 
i e
l p
at
rim
on
i
21
.5
76
.2
54
76
.5
09
Tr
eb
al
ls
, s
ub
m
in
is
tr.
 i 
se
rv
ei
s 
ex
te
rio
rs
21
.2
38
6.
42
0
34
6.
86
8
Im
p
os
to
s 
so
b
re
 e
l c
ap
ita
l
21
.6
68
.7
69
72
.8
97
Tr
an
sf
er
èn
ci
es
 c
or
re
nt
s 
i d
e 
ca
p
ita
l
21
.3
27
4.
08
3
26
1.
44
6
R
en
d
es
 d
e 
la
 p
ro
p
ie
ta
t 
i l
'e
m
p
re
sa
21
.7
16
9.
12
8
13
7.
07
3
D
ot
. p
er
 a
 l'
am
or
tit
za
ci
ó 
d
e 
l'i
m
m
ob
ili
tz
at
4
64
.6
98
58
.7
73
Ve
nd
es
 d
e 
se
rv
ei
s
21
.8
22
1.
74
7
19
8.
86
9
D
ot
. a
 le
s 
p
ro
vi
si
on
s 
d
e 
d
eu
to
rs
 i 
al
tr
es
8
84
.3
29
82
.4
95
Tr
an
sf
er
èn
ci
es
 c
or
re
nt
s
21
.9
65
0.
32
2
61
3.
83
2
Va
ria
ci
ó 
d
'e
xi
st
èn
ci
es
2.
75
0
14
4
A
ltr
es
 in
gr
es
so
s 
d
'e
xp
lo
ta
ci
ó
21
.9
81
24
.0
83
B
en
ef
ic
i d
e 
l’e
xp
lo
ta
ci
ó
37
4.
18
0
36
2.
12
9
D
es
p
es
es
 fi
na
nc
er
es
10
1.
62
7
10
5.
78
4
In
gr
es
so
s 
fin
an
ce
rs
18
.8
37
13
.0
78
R
e
su
lt
a
ts
 f
in
a
n
c
. 
n
e
g
a
ti
u
s 
n
e
ts
82
.7
90
92
.7
06
P
ar
tic
ip
. r
es
ul
t.
 o
rd
. p
os
ad
a 
en
 e
q
ui
va
lè
nc
ia
2.
2
22
8
–
P
ar
tic
ip
. r
es
ul
t.
 o
rd
. p
os
ad
a 
en
 e
q
ui
va
lè
nc
ia
 
2
.2
–
9
0
B
e
n
e
fi
c
i d
’a
c
ti
vi
ta
ts
 o
rd
in
à
ri
e
s
29
1.
16
2
26
9.
51
3
D
es
p
es
es
 e
xt
ra
o
rd
in
àr
ie
s
2
1
.1
0
7
9
.4
1
1
2
5
.3
2
7
In
g
re
ss
o
s 
ex
tr
ao
rd
in
ar
is
2
1
.1
0
9
8
.4
1
4
5
6
.9
9
4
R
e
su
lt
a
ts
 e
xt
ra
o
rd
. 
p
o
si
ti
u
s 
n
e
ts
19
.0
03
31
.6
67
B
e
n
e
f.
 c
o
n
so
lid
a
t 
a
b
a
n
s 
im
p
o
st
o
s 
31
0.
16
5
30
1.
18
0
Im
p
o
st
 s
o
b
re
 b
en
ef
ic
is
1
6
7
.1
4
3
7
.3
8
6
R
e
su
lt
. 
c
o
n
so
lid
. 
d
e
 l’
e
xe
rc
. 
(b
e
n
e
f.
)
30
3.
02
2
29
3.
79
4
R
es
u
lt
at
s 
at
ri
b
u
ït
s 
a 
so
ci
s 
ex
te
rn
s
1
1
6
.1
5
5
6
.0
5
2
R
e
su
lt
. 
e
xe
rc
. 
a
tr
ib
u
ït
 a
 l’
A
ju
n
ta
m
e
n
t 
29
6.
86
7
28
7.
74
2
L
es
 n
o
te
s 
1
 a
 2
2
 d
e 
la
 m
em
ò
ri
a 
ad
ju
n
ta
 f
o
rm
en
 p
ar
t 
in
te
g
ra
n
t 
d
el
 c
o
m
p
te
 d
e 
p
èr
d
u
es
 i 
g
u
an
ys
 c
o
n
so
lid
at
 a
 3
1
 d
e 
d
es
em
b
re
 d
e 
2
0
0
1
.
103
Ajuntament de Barcelona i
Organismes i Societats Dependents
Memòria consolidada 
de l’exercici 2001
Nota 1 - Naturalesa del grup
consolidat
El Grup Ajuntament de Barcelona és format per
l’Ajuntament, els seus organismes autònoms i
les societats dependents que complementen les
activitats de la Corporació mitjançant l’especia-
lització funcional i l’agilització de la gestió per
tal d’assolir nivells importants d’eficàcia en el
servei als ciutadans.
Nota 2 - Bases de presentació i
principis de consolidació
2.1. Règim comptable
Els comptes anuals consolidats han estat obtin-
guts a partir dels comptes anuals individuals
auditats de cadascuna de les entitats consolida-
des. Els comptes anuals de l’Ajuntament i dels
organismes autònoms han estat preparats
seguint els principis de comptabilitat per a les
administracions públiques, recollits en la legisla-
ció vigent i, en especial:
a) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les
bases de règim local.
b) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a-
prova el text refós de disposicions vigents
en matèria de règim local.
c) Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de
règim local de Catalunya.
d) Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora
de les hisendes locals.
e) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei 39/1988.
f) Instrucció de Comptabilitat per a l’Adminis-
tració Local, de 17 de juliol de 1990.
g) Documents sobre principis comptables eme-
sos per la Comissió de Principis i Normes
Comptables Públiques, creada per Resolu-
ció de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28
de desembre de 1990.
h) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplega-
ment del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en
matèria de tutela financera dels ens locals.
Els comptes anuals de les societats han estat
preparats d’acord amb el text refós de la Llei de
societats anònimes i amb les directrius del Pla 
general de comptabilitat aprovat pel RD 1643/1990.
Les xifres contingudes en els documents que
componen aquests comptes anuals són expres-
sades en milers d’euros.
El balanç de situació i el compte de pèrdues i
guanys consolidats adjunts es presenten, bàsica-
ment, d’acord amb el que estableix el RD
1643/1990, de 20 de desembre, pel qual s’aprova
el Pla general de comptabilitat per a societats mer-
cantils, i amb el RD 1815/91, de 20 de desembre,
pel qual s’aproven les normes per a la formulació
dels comptes anuals consolidats, facilitant-se, en
alguns casos, uns detalls diferents per a una infor-
mació més complerta sobre els actius, passius,
ingressos i despeses, de forma que mostrin la
imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i
dels resultats del Grup consolidat.
104
Les liquidacions dels pressupostos corresponents
a l’Ajuntament i als organismes autònoms han
estat aprovades per Decrets d’Alcaldia de 28 de
febrer de 2002. En els terminis legals establerts,
es presentarà el Compte General de l’Ajuntament
i dels seus organismes autònoms per a l’aprova-
ció del Consell Plenari, així com els comptes
anuals de les societats privades municipals.
2.2. Principis de consolidació
La determinació de les entitats a consolidar s’ha
efectuat d’acord amb el que estableix el RD
1815/1991 ja esmentat. A continuació es deta-
llen les entitats dependents consolidades pel
mètode d’integració global:
Denominació social Grau de Fons propis Resultat Valor Valor net 
participació a 31.12.01 de l’exercici teorico- comptable
% abans de 2001 comptable de la 
resultats (1) (1) a 31.12.01 (1) inversió (*)
Organismes autònoms locals
Patronat Municipal de l’Habitatge 100 36.626 (1.184) 35.442 19.088
Institut Municipal de Persones amb Disminució 100 835 (72) 763 697
Fundació Mies Van der Rohe 100 5.998 72 6.070 944
Institut Municipal d’Informàtica 100 96 – 96 –
Institut Municipal d’Urbanisme 100 1.322 120 1.442 565
Institut Municipal d’Hisenda 100 (24) 30 6 6
Institut Municipal de Mercats 100 5.175 (78) 5.097 –
Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 1.250 18 1.268 –
Institut Municipal d’Educació 100 4.243 469 4.712 259
Institut de Cultura de Barcelona 100 1.707 24 1.731 180
Institut Municipal de Salut Pública 100 877 – 877 –
Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.154 66 1.220 –
Subtotal organismes autònoms 59.259 (535) 58.724 21.739
Empreses municipals
Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA (2) 100 53.135 3.035 56.170 15.392
Parc Zoològic de Barcelona, SA 100 2.061 42 2.103 2.056
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.418 24 1.442 1.412
Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA 100 4.273 180 4.453 1.839
Barcelona Activa, SA 100 1.929 204 2.133 2.014
Pro Nou Barris, SA 100 120 6 126 60
Infraestructures 2004, SA 100 84 6 90 60
22 Arroba Bcn, SA 100 60 – 60 60
Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 60 66 126 60
Promoció Ciutat Vella, SA 75,95 9.015 (349) 8.666 7.855
Tractament i Selecció de Residus, SA (3) 58,64 26.457 1.701 28.158 22.784
Serveis Funeraris de Barcelona, SA (4) 51,00 1.875 2.909 4.784 1.533
ProEixample, SA 51,00 3.306 150 3.456 3.065
Foment de Ciutat Vella, SA 51,00 3.065 54 3.119 3.065
Mercabarna, SA 50,68 27.022 445 27.467 11.954
Subtotal empreses municipals 133.880 8.473 142.353 73.209
Total 193.139 7.938 201.077 94.948
(*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2001.
(1) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Inclou les societats Tecnologies Urbanes Barcelona, SA i Hotel Miramar Barcelona, SA participades en el 100% per la societat.
(3) Inclou les societats Selectives Metropolitanes, SA i Solucions Integrals per als Residus, SA participades en el 100% per la societat.
(4) Resultat de l’exercici 2001 atribuïble després del dividend a compte.
105
D’acord amb l’article 289.2 del Decret
179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens
locals, acabat el període de vida de l’empresa
fixat en els estatuts de les societats mixtes
Mercabarna, SA, Promoció Ciutat Vella, SA,
ProEixample, SA i Foment de Ciutat Vella, SA,
els actius, en condicions normals d’ús, i els
passius de les societats reverteixen a
l’Ajuntament de Barcelona. De la mateixa
manera, revertiran a l’Ajuntament els actius i
passius destinats a la prestació dels serveis 
de cementiris i cremació un cop expirat el
termini de l’encàrrec de gestió d’aquests
serveis a favor de Serveis Funeraris de Barce-
lona, SA.
Les variacions en els valors detallats en el qua-
dre anterior produïdes al llarg de l’exercici
2001 corresponen als fets següents:
• Mitjançant acord del Plenari del Consell
Municipal de 28 de setembre de 2001, s’ha
dut a terme una ampliació de capital d’Infor-
mació i Comunicació de Barcelona, SA de
2.705 milers d’euros, amb una reducció
simultània de 1.641 milers d’euros destinada
a la compensació de resultats negatius d’e-
xercicis anteriors; l’import net de l’ampliació
es destinarà al programa d’inversions previst
per la companyia.
• Els fons propis de l’Institut Municipal d’Hi-
senda i l’Institut Municipal d’Informàtica han
tingut un increment negatiu de 1.683 i 1.678
milers d’euros, respectivament, en haver
adscrit en ús a l’Ajuntament aplicacions i
equipaments informàtics finançats per ells
amb càrrec als seus remanents. En el cas de
l’Institut Municipal d’Hisenda, s’ha dotat la
corresponent provisió del valor de la inversió
financera per un import de 510 milers d’eu-
ros.
• El valor net comptable de la inversió financera
en Parc Zoològic de Barcelona, SA reflectida
en els estats financers individuals de l’Ajunta-
ment ha variat amb motiu de la retrocessió
parcial per un import de 42 milers d’euros de
la provisió per a la depreciació del valor de la
inversió, a causa de l’evolució favorable dels
fons propis de l’entitat.
• Fruit dels encàrrecs efectuats per l’Ajunta-
ment a la Societat Municipal d’Aparcaments
i Serveis, SA, aquesta ha adquirit la totalitat
de les accions de Tecnologies Urbanes Bar-
celona, SA, entitat dedicada a l’assessora-
ment en projectes de tecnologia urbana de
la qual ja era accionista. D’altra banda, ha
constituït, inicialment com a soci únic, la
societat Hotel Miramar Barcelona, SA, que
construirà i explotarà l’equipament hoteler
de Miramar en el parc de Montjuïc i en la
qual entrarà com a accionista majoritari l’ad-
judicatari de la concessió. Per aquest motiu,
els fons propis i resultat de l’exercici de la
Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis,
SA incorporen els d’aquestes dues empre-
ses.
• De la mateixa manera, les dades de Tracta-
ment i Selecció de Residus, SA contemplen
també les de dues empreses en les quals és
soci únic: Selectives Metropolitanes, SA, que
ja s’incloïa en exercicis anteriors, i Solucions
Integrals per als Residus, SA, que inicià la
seva activitat l’exercici 2001, i que té com a
objecte social la prestació de serveis referits
a la gestió de residus urbans.
106
Les entitats consolidades pel procediment de posada en equivalència (en tenir l’Ajuntament una
participació superior al 20%, però no la majoria o domini) han estat les societats mercantils de capi-
tal mixt següents:
Denominació social Grau de Fons propis Resultat Valor Valor net 
participació a 31.12.01 de l’exercici teorico- comptable 
% abans 2001 (1) comptable de la 
resultats (1) a 31.12.01 (1) inversió (*)
Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) (2) (3) 49,00 44.379 (234) 44.145 44.169
Barcelona Emprèn, SCR, SA (4) (5) 29,27 1.791 – 1.791 1.503
Barcelona Regional, AMDUI, SA (6) (7) 20,63 355 6 361 270
Total 46.525 (228) 46.297 45.942
(*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2001.
(1) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Comptes anuals de l’exercici 2001 auditats per Ernst & Young.
(3) Inclou la societat Nisa Hol, SA participada en el 100% per HOLSA.
(4) Comptes anuals de l’exercici 2001 auditats per Deloitte & Touche, SA.
(5) La participació directa de l’Ajuntament és del 24,39% i la indirecta, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona, del 4,88%.
(6) Comptes anuals de l’exercici 2001 auditats conjuntament per Arthur Andersen i Cia. S.Com i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consul-
toria, SA. 
(7) La participació directa de l’Ajuntament és del 17,65% i la indirecta, a través de Mercabarna, SA, del 2,98%.
Durant l’exercici 2001, l’Institut de Cultura de
Barcelona ha subscrit i desemborsat 300.000
euros de l’ampliació de capital de Barcelona
Emprèn, SCR, SA, per tal de potenciar activitats
relacionades amb el seu àmbit d’actuació.
Atesa la situació reflectida pels fons propis de
Barcelona Holding Olímpic, SA, en l’exercici 2001
l’Ajuntament ha retrocedit la totalitat de la provi-
sió per a la depreciació de la inversió financera
en la societat, que ascendia a 198 milers d’euros.
La resta de participacions de l’Ajuntament infe-
riors al 20% i les participacions en entitats
metropolitanes, mancomunitats de municipis,
consorcis i fundacions no són objecte de con-
solidació en no haver-hi una relació d’inversió
financera permanent que configuri un grau de
dependència determinat i estable i es valoren
d’acord amb el que s’indica en la nota 3.4.
En l’aplicació dels mètodes de consolidació
s’han tingut en compte els principis següents:
a) S’ha considerat la participació de tercers en
el Grup (societats mixtes) que es presenta
com a socis externs.
b) Tots els saldos i transaccions significatius
entre les entitats consolidades han estat eli-
minats en el procés de consolidació.
c) Les partides incloses en els comptes anuals
individuals de les entitats que formen part
del grup consolidable han estat objecte
d’homogeneïtzació prèvia, en tots els aspec-
tes significatius, tant pel que fa a l’abast
temporal, si fos el cas, com pel que fa als
criteris de valoració aplicats.
107
2.3. Comparació de la informació
En el compte de resultats de l’exercici 2000,
s’han reclassificat 16.679 milers d’euros com a
despeses per “Transferències corrents” que es
trobaven registrats com a “Treballs, subministra-
ments i serveis exteriors”, per tal de poder com-
parar els imports d’aquests comptes amb els de
l’exercici 2001 que s’adeqüen a un canvi en l’or-
denança fiscal reguladora de la taxa ambiental
metropolitana de gestió de residus municipals,
segons els acords adoptats pels consells plena-
ris de l’Entitat Metropolitana de 9 de novembre
de 2001 i de l’Ajuntament de 22 de desembre
de 2000, respectivament. 
En el balanç de situació de l’exercici 2000,
s’han reclassificat 3.865 milers d’euros de l’epí-
graf del passiu “Subvencions de capital” a l’epí-
graf ”Ingressos per distribuir en diversos
exercicis” corresponents a cobraments avan-
çats de drets de superfície i quotes d’urbanitza-
ció.
Atès que l’exercici 2001 és el primer en què l’A-
juntament presenta els seus comptes anuals
consolidats expressats en euros, les xifres
corresponents a l’exercici 2000 han estat con-
vertides a aquesta moneda aplicant el tipus fix
de conversió de 166,386 pessetes i la regla ofi-
cial d’arrodoniment establerta en l’article 11 de
la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobre la
introducció a l’euro. 
Nota 3 - Normes de valoració
Els criteris comptables més significatius aplicats
en la formulació dels comptes anuals són els
que es descriuen a continuació:
3.1. Immobilitzat immaterial i material
a) Immobilitzat immaterial
L’immobilitzat immaterial inclou bàsicament:
• Concessions administratives. Corresponen,
majoritàriament, a les atorgades per tercers a
la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis,
SA i fan referència a quatre aparcaments en
servei, l’Estació d’autobusos Barcelona Nord i
les Galeries Comercials a l’Hospital del Mar. El
període de concessió oscil·la entre 30 i 50
anys. Aquests drets estan registrats al cost
d’adquisició dels béns en els quals es troben
materialitzats, que inclouen principalment els
costos de la construcció dels aparcaments i
instal·lacions en servei abans esmentats.
• Aplicacions informàtiques. Figuren valorades
al seu preu d’adquisició. Les despeses de
manteniment es registren amb càrrec a resul-
tats en el moment en què es produeixen.
La dotació anual a l’amortització de les conces-
sions administratives es calcula de manera line-
al en funció de la vida útil dels béns en els quals
estan materialitzades, a partir del mes següent a
l’entrada en funcionament d’aquests béns,
segons el detall següent:
Anys de vida 
útil estimada
Obra civil 49
Maquinària, instal·lacions, estris 
i mobiliari 12-15
108
La dotació anual a l’amortització de les aplica-
cions informàtiques es calcula de manera 
lineal en funció de la seva vida útil, que s’estima
en 4 anys.
b) Immobilitzat material
Comprèn els elements patrimonials i els de
domini públic destinats directament a la presta-
ció de serveis públics, els quals constitueixen
les inversions permanents del grup econòmic
local.
En els criteris de valoració de l’immobilitzat
material s’ha de distingir:
Ajuntament de Barcelona
• Terrenys i construccions. Les addicions ante-
riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora-
des segons una estimació pericial del valor
real de mercat en ús realitzada per una socie-
tat de taxació independent. En el cas d’immo-
bles de caràcter historicoartístic, la taxació
recull el seu valor de reposició. En aquest
sentit, el document sobre principis compta-
bles emès per la Comissió de Principis i Nor-
mes Comptables Públiques, relatiu a
l’immobilitzat no financer, defineix com a
valor de reposició “el determinat per la suma
dels costos necessaris per a la construcció
d’un bé d’idèntica naturalesa i característi-
ques. En el cas dels edificis declarats d’inte-
rès historicoartístic, aquest valor serà el de
reconstrucció”.
Les addicions posteriors es troben valorades
al seu preu d’adquisició o taxació per aque-
lles recepcions de construccions a títol 
gratuït.
• Maquinària, instal·lacions, equips informàtics i
vehicles. Les addicions anteriors a l’1 de
gener de 1992 es troben valorades segons el
valor actual estimat per l’Ajuntament en la
data esmentada. Les addicions posteriors es
troben valorades al seu preu d’adquisició.
• Immobilitzat pendent de classificar. Les addi-
cions es troben valorades al seu preu d’ad-
quisició o cost de construcció i es traspassen
al corresponent epígraf d’immobilitzat mate-
rial o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan
les inversions s’han finalitzat totalment.
Entitats dependents
L’immobilitzat material es troba valorat al seu
preu d’adquisició, llevat del corresponent a Mer-
cabarna, SA, que es presenta actualitzat d’a-
cord amb el que preveuen les lleis de
pressupostos 50/1979, 74/1980 i 9/1983 i el
Reial Decret Llei 7/1996, que en l’exercici 1996
va suposar un impacte de 24.281 milers d’eu-
ros; l’efecte net a 31 de desembre de 2001 és
de 19.160 milers d’euros, havent suposat un
càrrec a l’epígraf “Dotació per a l’amortització
de l’immobilitzat” del compte de pèrdues i
guanys de l’exercici 2001 per un import de 697
milers d’euros; per a l’exercici 2002, el càrrec a
aquest epígraf s’estima en 649 milers d’euros.
Les reparacions que no signifiquin una amplia-
ció de la vida útil i les despeses de manteniment
són carregades directament al compte de pèr-
dues i guanys. Els costos d’ampliació o millora
que donen lloc a un augment de la durada del
bé són capitalitzats com a més valor del bé. 
La dotació anual a l’amortització de l’immobilitzat
material es calcula pel mètode lineal d’acord amb
109
la vida útil estimada dels diferents béns, iniciant-
se, bàsicament, a partir del mes següent a l’alta
dels béns en l’inventari. En el cas de l’Ajuntament
de Barcelona, la dotació anual a l’amortització
dels béns mobles es calcula a partir de l’1 de
gener de l’any següent a l’alta.
Anys de vida 
útil estimada
Construccions 33-65
Instal·lacions tècniques i maquinària 8-16
Elements de transport 5-10
Mobiliari 6-13
Equips per al procés d’informació 4-6
Altres 8-10
El procés d’amortització econòmica de l’Ajunta-
ment de Barcelona es va iniciar en l’exercici
1992. Els anys de vida útil estimada correspo-
nent a l’epígraf de “construccions” s’ha fixat
d’acord amb els criteris establerts per la taxació
independent esmentada anteriorment.
En el cas dels béns immobles de caràcter histo-
ricoartístic, l’amortització es practica sobre el
cost de reposició de l’immobilitzat que reprodui-
ria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant,
de la base d’amortització la part del valor regis-
trat en llibres que correspon al component his-
toricoartístic de la construcció, que puja a
215.081 milers d’euros, tot això sobre la base
de la taxació independent indicada anterior-
ment. Aquest tractament es justifica pel fet que
el component historicoartístic esmentat és
objecte del manteniment que garanteix la per-
manència del seu valor.
Durant l’exercici 2001 l’Ajuntament ha registrat
una provisió per depreciació de l’immobilitzat
pendent de classificar d’un import de 32.196
milers d’euros amb càrrec a l’epígraf “Dotacions
provisions immobilitzat pendent de classificar”
del compte de pèrdues i guanys, d’acord amb
l’estimació de la inversió executada que s’esti-
ma que no serà inventariable per l’Ajuntament
(vegeu la nota 4.b).
Addicionalment, les societats municipals consti-
tueixen, si escau, provisions per a la depreciació
de l’immobilitzat material per l’import resultant de
la diferència entre el valor net comptable de les
construccions i el seu valor de mercat, si aquest
és inferior, calculat en funció del flux net d’in-
gressos estimats durant la vida útil de cada finca
en relació amb el seu valor net comptable.
3.2. Immobilitzat material adscrit i cedit
L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit”
inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels
quals ha estat adscrit per l’Ajuntament als seus
organismes autònoms o cedit a tercers per a la
seva explotació o utilització, respectivament.
Quan es produeix l’adscripció o cessió de béns,
es registra la baixa comptable amb càrrec a l’e-
pígraf “Patrimoni adscrit i cedit” del balanç de
situació (vegeu la nota 9.1).
3.3. Inversions en infraestructures i béns
destinats a l’ús general
Les addicions de l’Ajuntament de Barcelona
anteriors a l’1 de gener de 1992 es troben valora-
des d’acord amb el criteri descrit en la nota
3.1.b). Les addicions posteriors i les d’altres enti-
tats es troben valorades al seu preu d’adquisició.
Segons el que estableix la Instrucció de Comp-
tabilitat per a l’Administració Local, l’Ajuntament
110
segueix el criteri de registrar comptablement la
baixa de les inversions en infraestructures i
béns destinats a l’ús general en finalitzar la seva
realització, amb càrrec al compte “Patrimoni
lliurat a l’ús general” i abonament al compte
“Inversions cedides a l’ús general” que es pre-
senten minorant el passiu i l’actiu del balanç de
situació, respectivament. Els organismes autò-
noms i empreses municipals encarregats de la
gestió de part d’aquestes obres les lliuren a l’A-
juntament un cop finalitzades, perquè aquest,
com a titular, les destini a l’ús general, seguint,
bàsicament, el procediment establert en el
Decret d’Alcaldia de 3 d’abril de 1997.
La regla 220.2 de la Instrucció de Comptabilitat
per a l’Administració Local també preveu,
excepcionalment, que, tot i haver finalitzat i
cedit la inversió a l’ús general, aquesta es pugui
mantenir en el balanç. A 31 de desembre de
1994, atesa la naturalesa extraordinària de les
inversions olímpiques rebudes de HOLSA, l’A-
juntament va aplicar aquesta excepció i, en con-
seqüència, la comptabilització de la cessió a
l’ús general per un import inicial de 353.533
milers d’euros amb càrrec i abonament als
comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i
“Inversions cedides a l’ús general” es produirà
en un període similar al que hauria resultat si la
inversió s’hagués efectuat amb caràcter ordina-
ri. Aquest període s’assimila al del ritme de can-
cel·lació del passiu associat, que figura registrat
en l’epígraf “Transferències plurianuals HOLSA”
del balanç de situació adjunt.
El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals
HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2001 de 29.438
milers d’euros amb abonament a resultats
extraordinaris (vegeu la Nota 21.10), d’acord
amb la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31
de desembre de 2001. Addicionalment s’ha
comptabilitzat un càrrec i abonament als comp-
tes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions
cedides a l’ús general”, respectivament, per
l’import esmentat (vegeu la nota 4).
3.4. Immobilitzat financer i inversions
financeres temporals
Els valors de renda variable representatius de
les participacions en més d’un 20% en societats
dependents no consolidades per integració glo-
bal es valoren d’acord amb el criteri de posada
en equivalència indicat en la nota 2.2, sobre la
base dels comptes anuals auditats.
La resta de valors es troben registrats en el
balanç de situació pel preu d’adquisició. A 31
de desembre de 2001, les diferències entre el
valor registrat en llibres i el valor teoricocomp-
table de les participacions amb minusvàlues
significatives s’han provisionat per aquest con-
cepte en els comptes anuals consolidats
adjunts.
Les inversions financeres temporals es registren
a cost d’adquisició.
3.5. Existències
Les existències a 31 de desembre de 2001
corresponen, bàsicament, a solars per a cons-
trucció i promocions immobiliàries en curs i
acabades, les quals es troben registrades a preu
d’adquisició o a cost de producció, en funció de
tots aquells costos directes incorreguts.
Es minoren, si escau, per la provisió per depre-
ciació necessària per tal d’adequar-les al seu
valor de mercat.
111
3.6. Deutors
Es registren pel seu valor nominal. S’ha consti-
tuït una provisió compensatòria sobre els saldos
per cobrar que es consideren de difícil realitza-
ció, amb els criteris següents:
• En el cas de l’Ajuntament, la dotació a la
provisió de drets de difícil realització es deter-
mina aplicant als deutors tributaris en període
executiu i als deutors per multes en període
voluntari i en període executiu els coeficients
de realització estimats per la Corporació d’a-
cord amb la seva experiència històrica.
• En el cas dels organismes autònoms i empre-
ses municipals s’han dotat aquells saldos
dels quals existeixen dubtes sobre la seva
recuperabilitat.
• L’epígraf de l’actiu “Deutors per operacions
de tràfic a llarg termini” del balanç consolidat
adjunt inclou saldos per cobrar registrats pel
seu valor nominal, atès que estan correlacio-
nats amb l’epígraf “Altres creditors a llarg ter-
mini” del passiu del balanç consolidat adjunt.
El venciment màxim dels saldos per cobrar se
situa en l’any 2035.
3.7. Subvencions de capital
Per a la comptabilització de les subvencions de
capital rebudes se segueix el criteri següent,
d’acord amb la normativa aplicable:
• En el moment de la concessió s’abonen com
a ajustaments per periodificació de manera
transitòria fins a la realització de les inver-
sions a les quals van destinades (vegeu la
nota 17).
• A mesura que es van realitzant les inversions
objecte de subvenció es traspassen a l’epí-
graf “Subvencions de capital” del passiu del
balanç de situació. En una avaluació patrimo-
nial del Grup, aquestes subvencions s’haurien
de considerar com a més patrimoni a 31 de
desembre de 2001.
• Les entitats dependents de l’Ajuntament, a
més, traspassen anualment a resultats
extraordinaris una part de la subvenció, en
funció del ritme d’amortització dels béns que
han finançat.
3.8. Ingressos per distribuir en diversos
exercicis
Aquest epígraf inclou, bàsicament, els concep-
tes següents (vegeu la nota 13):
• Imports rebuts en concepte de cobraments
anticipats de lloguers de sepultures a dos
anys i per adjudicacions de sepultures a cin-
quanta anys. Es reconeixen comptablement
com a ingrés linealment durant dos anys o en
el decurs del període de concessió (50 anys),
respectivament.
• Quotes urbanístiques meritades a liquidar o ja
liquidades pels propietaris de solars inclosos
en actuacions de cooperació urbanística
impulsades per l’IM d’Urbanisme, la SM Bar-
celona Gestió Urbanística, SA i 22 Arroba Bcn,
SA. Aquest epígraf és abonat per les entitats
en el moment de l’exigibilitat de les quotes i
es carrega pels lliuraments de les actuacions a
l’Ajuntament finançades amb elles. L’Ajunta-
ment, només en el cas que es tracti d’obra
pública, activa l’immobilitzat corresponent,
amb abonament a resultats extraordinaris.
112
• Amb motiu de la venda del 49% de les accions
de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, en l’e-
xercici 1998, l’Ajuntament de Barcelona va
incorporar en el seu balanç, com a ingressos
per distribuir en diversos exercicis, el valor
actual net (mitjançant l’aplicació d’una taxa
d’actualització del 4% sobre els fluxos d’amor-
tització) dels actius de titularitat municipal, d’a-
cord amb el conveni regulador de l’explotació i
gestió d’aquests. Aquest diferiment es reco-
neix comptablement com a ingrés amb criteri
financer durant els anys de vida útil estimada
dels actius (60 anys). A partir de l’exercici de
1998, l’Ajuntament de Barcelona traspassa
anualment a l’epígraf “Concessions i aprofita-
ments especials” del compte de pèrdues i
guanys adjunt l’import meritat d’aquests
ingressos, i traspassa de llarg a curt termini a
l’epígraf “Ajustaments per periodificació” la
quantitat per aplicar a resultats l’any següent.
• Drets d’entrada que es cobren en la primera
adjudicació dels llocs de venda i espais
comercials de Mercabarna, SA. Aquests
imports es reconeixen comptablement com a
ingrés linealment en el decurs del període
d’adjudicació.
• Cànons de dret d’ús de superfície cobrats per
endavant, que es traspassen a resultats line-
alment durant la vigència del dret esmentat.
3.9. Classificació dels deutes en deutes a
llarg termini i deutes a curt termini
En el balanç de situació adjunt, es classifiquen
com a deutes a llarg termini els deutes subscrits
amb venciment superior a dotze mesos i com a
deutes a curt termini aquells subscrits amb ven-
ciment inferior a dotze mesos.
3.10. Emprèstits i préstecs del mercat
exterior
A 31 de desembre de 2001 les operacions ini-
cialment subscrites en moneda estrangera
tenen el risc de tipus de canvi cobert mitjançant
contractes de permuta (swap) per a tota la dura-
da d’aquestes operacions i, per tant, no es deri-
varan efectes futurs en el compte de pèrdues i
guanys del Grup.
3.11. Ingressos i despeses
Els ingressos i despeses s’imputen al compte
de pèrdues i guanys, bàsicament, en l’exercici
en què es meriten en funció del corrent real de
béns i serveis que representen i amb indepen-
dència del moment en què es produeix el
corrent monetari o financer que se’n deriva, lle-
vat de les subvencions de capital i les transfe-
rències derivades d’acords o convenis que
tenen el tractament que es descriu en els apar-
tats 3.7 i 3.12., respectivament.
3.12. Subvencions i transferències derivades
d’acords i convenis
Per al reconeixement de la despesa per transfe-
rències i subvencions que tenen el seu origen
en els acords subscrits per diverses parts, que
poden adoptar la forma de conveni de col·labo-
ració, conveni de cooperació, contracte-progra-
ma o altres figures anàlogues i que tenen per
objecte el cofinançament i desenvolupament de
projectes o activitats específiques (incloent-hi
les subvencions de capital per compensar resul-
tats negatius acumulats), se segueixen els crite-
ris establerts en els apartats 3.8 i 3.10 del
document número 4 sobre principis comptables
públics emès per la Comissió de Principis
113
Comptables Públics i publicat per la Intervenció
General de l’Administració de l’Estat (Transfe-
rències i subvencions).
Aquesta norma estableix que l’obligació per a
l’ens concedent sorgeix en el moment en què el
deute és vençut, líquid i exigible, és a dir, en el
moment en què es compleixen els requisits per
al pagament establerts per la norma reguladora.
El reconeixement de l’obligació per a l’ens con-
cedent es realitza quan es dicta l’acte (aprova-
ció dels pressupostos de cada exercici) pel qual
es reconeix i quantifica el dret de cobrament de
l’ens beneficiari.
L’Ajuntament de Barcelona aplica aquesta
norma específicament per a la comptabilització
de les obligacions i despeses derivades dels
acords que regulen les relacions econòmiques i
financeres amb l’Autoritat del Transport Metro-
polità (convenis de finançament de 14 de des-
embre de 1999) corresponents al període
1999-2001 (i que regularitzen les aportacions a
compte efectuades en l’exercici 1998), pel deute
associat al Conveni Institucional en relació amb
el dèficit acumulat del Consorci del Gran Teatre
del Liceu i per les obligacions i despeses deri-
vades dels acords relatius al finançament de les
actuacions per desenvolupar pel Consorci del
Fòrum Universal de les Cultures BCN 2004. Els
compromisos derivats d’aquests convenis a
càrrec de l’Ajuntament es descriuen en la
nota 18. 
3.13. Provisions per a riscos i despeses
El saldo d’aquest epígraf recull les provisions
constituïdes per a la cobertura dels costos eco-
nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con-
tingent o probables, així com les provisions
registrades per societats dependents per a la
cobertura de compromisos per pensions.
3.14. Indemnitzacions al personal
D’acord amb la normativa vigent a Espanya, hi
ha l’obligació d’efectuar pagaments d’indemnit-
zacions al personal laboral amb el qual, sota
determinades condicions, es rescindeixen les
relacions laborals existents.
Els incentius a la jubilació voluntària es compta-
bilitzen amb càrrec a l’epígraf “Prestacions
socials” del compte de pèrdues i guanys.
114
Nota 4 - Immobilitzat immaterial, material i infraestructures
a) Immobilitzat immaterial
El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat immaterial ha estat el següent:
31.12.00 Altes Baixes Traspassos 31.12.01
Despeses d’establiment 30 252 (42) – 240
Despeses de recerca i desenvolupament 313 – – – 313
Concessions, patents, llicències i marques 27.496 12.826 (7.959) 288 32.651
Drets de traspàs 210 – (210) – –
Aplicacions informàtiques 4.784 1.010 (2.470) 276 3.600
Drets sobre béns en règim 
d’arrendament financer 938 769 – (877) 830
Altres 637 343 – (559) 421
Immobilitzat immaterial 34.408 15.200 (10.681) (872) 38.055
Amortització acumulada (8.102) (3.625) 3.666 721 (7.340)
Immobilitzat immaterial net 26.306 11.575 (7.015) (151) 30.715
La principal partida de l’epígraf “Concessions” (20.470 milers d’euros) correspon als aparcaments
gestionats amb aquesta modalitat per la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA (vegeu la
nota 3.1.a)), l’amortització acumulada de les quals puja a 4.784 milers d’euros.
Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2001 són els següents:
Milers d’euros
Despeses d’investigació i desenvolupament 313
Aplicacions informàtiques 412
Concessions, patents i marques 1.276
Total 2.001
115
b) Immobilitzat material i infraestructures
El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat material i infraestructures ha estat
el següent:
31.12.00 Altes BaixesTraspassos 31.12.01
Terrenys i construccions (*) 5.097.406 32.889 (74.994) (9.165) 5.046.136
Immobilitzat adscrit i cedit 562.704 – – 37.920 600.624
Terrenys i immobles 5.660.110 32.889 (74.994) 28.755 5.646.760
Vehicles 15.097 1.587 (6.377) 180 10.487
Maquinària, equips, instal·lacions i eines 102.130 9.328 (19.906) 11.467 103.019
Equips informàtics 48.140 846 (17.578) 9.123 40.531
Mobiliari i equips d’oficina 46.999 4.778 (14.496) 2.164 39.445
Altres 9.502 1.491 (7.026) (27) 3.940
Altre immobilitzat 221.868 18.030 (65.383) 22.907 197.422
Total immobilitzat material 5.881.978 50.919 (140.377) 51.662 5.844.182
Immobilitzat material adscrit i cedit (562.704) – – (37.920) (600.624)
Immobilitzat pendent de classificar 371.510 285.457 – (157.639) 499.328
Infraestructures i béns destinats a l’ús general 4.181.361 2.641 (679) 135.789 4.319.112
Inversions cedides a l’ús general (4.180.549) (2.641) 679 (136.601) (4.319.112)
Inversió destinada a l’ús general HOLSA 266.771 – – (29.438) 237.333
Immobilitzat brut material i infraestructures 5.958.367 336.376 (140.377) (174.147) 5.980.219
Amortització acumulada i provisions (411.363) (93.269) 70.064 (182) (434.750)
Immobilitzat net material i infraestructures 5.547.004 243.107 (70.313) (174.329) 5.545.469
(*) Aquest epígraf inclou 2.644.640 milers d’euros a 31 de desembre de 2001 i 2.654.178 milers d’euros a 31 de de-
sembre de 2000 que corresponen al valor dels terrenys en els quals s’edifiquen les construccions.
116
Les altes de l’exercici inclouen, entre d’altres,
els conceptes següents: 
• Recepció d’actius per cessió gratuïta o repar-
cel·lació, per un import de 28.662 milers d’eu-
ros, els quals han estat abonats com a ingrés
en l’epígraf “Resultats extraordinaris” del
compte de resultats adjunt (vegeu la nota
21.10).
• Valoració del terreny aportat per 
l’Ajuntament per a la construcció del Parc 
de la Recerca Biomèdica amb abonament 
a resultats extraordinaris positius per un
import de 6.930 milers d’euros (vegeu la nota
21.10).
• Inversions que es troben en procés
d’incorporació a l’Inventari de Béns
Municipals, inversions que s’han destinat 
a l’ús general, les actuacions efectuades 
per ens descentralitzats d’acord amb 
el que estableix el Decret d’Alcaldia de 
data 3 d’abril de 1997 i inversions 
efectuades per l’Institut Municipal 
d’Urbanisme i per l’Institut Municipal de
Mercats per un import de 103.699 milers
d’euros que han estat abonades com a
resultats extraordinaris positius per un 
import de 5.989 milers d’euros al 
compte de resultats adjunt (vegeu la nota
21.10).
• Avançaments a compte de TERSA relatius a
la realització de treballs d’optimització de la
Planta de Valorització Energètica de Sant
Adrià de Besòs, a l’adquisició d’un terreny
adjunt a la Planta de Sant Adrià i a la renova-
ció d’elements, per un import de 5.629 milers
d’euros.
• Recepció d’actius a títol gratuït segons acta de
lliurament de l’Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics i Tractament de Residus, relativa a
les instal·lacions de tractament de gasos de la
Planta de Valorització Energètica de Montcada
i Reixac, així com d’altres actius, amb un valor
total de l’aportació de 3.541 milers d’euros. 
Les baixes de l’exercici comprenen, bàsica-
ment, els conceptes següents:
• Enderrocs i baixes d’actius per regularitza-
cions per un import de 39.486 milers d’euros,
que han representat uns resultats extraordina-
ris negatius de 37.022 milers d’euros (vegeu
la nota 21.10). D’altra banda, inclouen l’alie-
nació de diferents finques municipals valora-
des en 8.150 milers d’euros, alienació que ha
generat un resultat extraordinari positiu de
6.401 milers d’euros (vegeu la nota 21.10).
• Baixa de patrimoni rebut en cessió (Casa
Bloc) per un import de 20.489 milers d’euros
(vegeu la nota 9.1).
• Altre immobilitzat totalment amortitzat per un
import de 55.874 milers d’euros.
El saldo net de traspassos de l’exercici (174.329
milers d’euros) té, bàsicament, contrapartida en
comptes de patrimoni (vegeu la nota 9.1), com a
conseqüència dels motius següents:
• Cessió gratuïta de l’ús de part de l’edifici de
l’Hospital de la Santa Creu, valorat en 36.668
milers d’euros, a diverses entitats.
• Adscripció gratuïta d’ús d’una part del terreny
ocupat per l’Hospital del Mar, valorat en 801
milers d’euros.
117
• Lliuraments a l’ús general per un import de
136.601 milers d’euros de la infraestructura
viària i de les grans instal·lacions de serveis
generals, els espais verds, etc.
Els elements totalment amortitzats a 31 de des-
embre de 2001 són els següents:
Milers d’euros
Vehicles 1.596
Maquinària, equips, instal·lacions, estris i eines 13.906
Equips informàtics 4.305
Mobiliari i equips d’oficina 2.213
Altres 1.023
Total 23.043
Les altes de l’epígraf “Amortització acumulada i
provisions” inclouen la dotació a l’amortització
de l’immobilitzat material de l’exercici 2001, per
un import de 61.073 milers d’euros, i la dotació
a la provisió per depreciació de l’immobilitzat
pendent de classificar, per part de l’Ajuntament,
per un import de 32.196 milers d’euros corres-
ponent a l’estimació de l’import que no serà
inventariable per l’Ajuntament relatiu a les inver-
sions que s’estan executant en l’àrea on se
celebraran els esdeveniments del Fòrum de les
Cultures de l’any 2004; aquest import ha estat
carregat a despeses extraordinàries (vegeu la
nota 21.10). 
Les baixes de l’epígraf “Amortització acumulada
i provisions” corresponen a alienacions, trans-
missions i enderrocs d’actius per un import de
65.836 milers d’euros, a la reducció de la provi-
sió per a la depreciació de l’immobilitzat mate-
rial de Promoció Ciutat Vella, SA per un import
de 622 milers d’euros, així com a l’efecte de la
cessió d’ús de part de l’Hospital de la Santa
Creu per un import de 1.737 milers d’euros i a
l’efecte de la baixa de patrimoni rebut en cessió
(Casa Bloc) per un import de 1.869 milers d’eu-
ros (vegeu la nota 21.10).
Les provisions per a la depreciació de l’immobi-
litzat material acumulades a 31 de desembre de
2001 efectuades per les entitats dependents
pugen a 5.908 milers d’euros, dels quals 5.623
milers d’euros corresponen a la depreciació de
finques de Promoció Ciutat Vella, SA, fruit de la
diferència entre els valors nets comptables i el
flux d’ingressos nets estimats de les promo-
cions d’habitatges de reallotjament dels afectats
per expropiacions.
118
Nota 5 - Participacions en empreses
associades
Aquest epígraf recull la inversió en societats
dependents no consolidables per integració glo-
bal, sinó per posada en equivalència, d’acord
amb el detall següent: 
Barcelona Holding Olímpic, SA (Holsa) 44.145
Barcelona Emprèn, SCR, SA 1.791
Barcelona Regional, AMDUI, SA 361
Total 46.297
Nota 6 - Altres immobilitzacions
financeres
El saldo d’aquest epígraf correspon a participa-
cions, de l’Ajuntament i entitats del Grup Muni-
cipal en empreses, inferiors al 20%, i a altres
crèdits i dipòsits i fiances a llarg termini, d’acord
amb el detall següent:
Cartera de valors 18.932
Imposicions a llarg termini 8.971
Dipòsits i fiances 3.996
Altres crèdits a llarg termini 4.141
Total 36.040
La composició de la cartera de valors és la que segueix: 
Valor Altes Baixes Traspassos Valor % 
comptable comptable particip.
net de la net de la Ajuntament
participació participació a 31.12.01
a 31.12.00 a 31.12.01
Fira 2000, SA 3.005 3.005 – – 6.010 11,11
Catalana d’Iniciatives, CR, SA 4.129 – – – 4.129 13,44
Túnels i Accessos de Barcelona, SA 3.570 – – – 3.570 2,82
Nexus Capital, SA 1.611 – – – 1.611 13,44
Ecoparc de Barcelona, SA 902 300 – – 1.202 11,63
Ecoparc del Besòs, SA – 769 – – 769 5,86
Clavegueram de Barcelona, SA 631 – – – 631 17,50
Barcelona Tecnologia, SA 174 – – – 174 10,74
Altres 1.070 – (150) (84) 836 –
Total cartera de valors 15.092 4.074 (150) (84) 18.932
Durant l’exercici 2001 s’ha produït l’ampliació de la participació de l’Ajuntament de Barcelona en el
capital social de Fira 2000, SA per un import de 3.005 milers d’euros, d’acord amb els compromisos
presos entre la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fira de Barcelona,
l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona i l’Ajuntament mateix.
119
La societat d’economia mixta Tractament i
Selecció de Residus, SA participa en les socie-
tats Ecoparc de Barcelona, SA i Ecoparc del
Besòs, SA, que tenen com a objecte social la
construcció, administració i explotació dels
ecoparcs (complexos metropolitans de tracta-
ment integral de residus municipals) de la Zona
Franca i Montcada i Reixac, respectivament.
Les altes de l’exercici corresponen a les subs-
cripcions i desemborsaments efectuats amb
motiu de l’ampliació de capital d’Ecoparc de
Barcelona, SA i la constitució d’Ecoparc del
Besòs, SA.
Les imposicions a llarg termini inclouen opera-
cions per un import de 8.860 milers d’euros for-
malitzades per Tractament i Selecció de
Residus, SA amb entitats de crèdit. Tot i que
tenen venciments a curt termini, es presenten
en aquest epígraf atès que únicament són dis-
ponibles per finançar projectes d’inversió en
curs d’execució. El tipus d’interès mitjà oscil·la
entre el 3,4% i el 3,8%.
En dipòsits i fiances s’inclouen 3.708 milers d’eu-
ros en concepte de dipòsit per a la futura adqui-
sició dels béns que integren el Parc d’Atraccions
Tibidabo, import establert en el conveni de com-
pravenda signat el 22 de febrer de 2000 per l’A-
juntament de Barcelona i la Tresoreria de la
Seguretat Social. Amb data 19 de març de 2002,
l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant la seva
empresa Societat Municipal d’Aparcaments i Ser-
veis, SA, va adquirir per un import de 4.207
milers d’euros la totalitat de les accions de Par-
que de Atracciones Tibidabo, SA, societat que
gestionava el parc d’atraccions del Tibidabo. 
Altres crèdits a llarg termini tenen la composició
següent:
Clients i deutors a llarg termini de Mercabarna, SA 2.765
Hisenda pública deutora per impost de societats anticipat 
de Serveis Funeraris de Barcelona, SA 1.268
Clients de Promoció Ciutat Vella, SA amb venciment 2019 102
Altres de menor quantia 6
Total 4.141
120
Nota 7 - Despeses per distribuir en diversos exercicis
El saldo d’aquest epígraf correspon majoritàriament a despeses d’emis-
sions d’obligacions i bons i de formalització de préstecs, les quals han
presentat els moviments següents:
Despeses de formalització de préstecs
Saldo a 31 de desembre de 2000 1.725
Despesa formalització operacions de substitució de deute (Nota 15) 10.758
Imputació a resultats com a despesa financera (2.909)
Saldo a 31 de desembre de 2001 9.574
La resta del saldo d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2001, 62 milers
d’euros, correspon a despeses financeres d’operacions d’arrendament
financer.
Nota 8 - Deutors
Els saldos pendents de cobrament es classifiquen tal com segueix:
a) En l’Ajuntament 619.060
Impostos directes 327.984
Impostos indirectes 4.992
Taxes i altres ingressos 180.143
Transferències corrents 60.163
Ingressos patrimonials 15.229
Venda d’inversions reals 2.862
Transferències de capital 26.305
Altres conceptes 1.382
b) En organismes i empreses 76.055
Total pendent de cobrament 695.115
Els imports i moviments en el compte de la provisió per a la cobertura de
drets de difícil realització han estat els següents:
Saldo a 31 de desembre de 2000 378.794
Dotació amb càrrec al compte de pèrdues i guanys 83.036
Anul·lació de drets incobrables (91.121)
Saldo a 31 de desembre de 2001 370.709
121
La dotació a la provisió de drets de difícil realit-
zació es determina en funció de l’estimació de
la recuperabilitat dels deutes. En el cas dels
deutors per ingressos i taxes en període execu-
tiu (325.165 milers d’euros) i dels deutors per
multes en període executiu i voluntari (121.887
milers d’euros), s’apliquen els coeficients de
realització estimats per l’Ajuntament d’acord
amb la seva experiència històrica.
La dotació de l’exercici, de 83.036 milers d’eu-
ros, es troba reflectida en el deure del compte
de pèrdues i guanys consolidat, juntament amb
altres provisions per diversos conceptes (bàsi-
cament grans reparacions) que pugen a 1.293
milers d’euros.
En el decurs de l’exercici 2001, l’Ajuntament ha
procedit a efectuar anul·lacions per valor de 90.777
milers d’euros que comprenen els saldos de tributs
i multes, així com d’altres de deutors declarats
insolvents amb expedient individual. La resta d’a-
nul·lacions produïdes corresponen a les registra-
des per les entitats dependents de l’Ajuntament.
Nota 9 - Patrimoni i pèrdues i guanys
9.1. Patrimoni
Els imports i moviments en els comptes de patrimoni durant l’exercici han estat els següents:
Patrimoni Patrimoni Patrimoni Patrimoni TOTAL
adscrit lliurat a en cessió 
i cedit l’ús general i adscripció
Saldo inicial 8.045.076 (562.704) (4.180.549) 71.845 3.373.668
Incorporació resultat Ajuntament any 2000 278.477 278.477
Variació patrimonial d’entitats dependents 3.361 3.361
Adscripció finques (801) (801)
Variació patrimoni cedit (37.119) (37.119)
Lliurament de béns a l’ús general (138.563) (138.563)
Variació patrimoni rebut en cessió (20.489) (20.489)
Saldo final 8.323.553 (600.624) (4.319.112) 54.717 3.458.534
El patrimoni adscrit i cedit recull el valor dels béns l’ús dels quals ha estat adscrit per l’Ajuntament a
organismes autònoms o cedit a tercers per a la seva explotació o utilització. La variació de l’exercici
correspon, bàsicament, a la cessió d’ús de part de l’edifici de l’antic Hospital de la Santa Creu a la
Generalitat de Catalunya per un import de 36.668 milers d’euros. Aquesta cessió d’ús ha tingut un
impacte a resultats extraordinaris positius per un import de 1.737 milers d’euros corresponent a l’a-
mortització acumulada (vegeu la nota 21.10).
122
El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la
infraestructura viària (vials, paviments, voreres,
enllumenat públic, senyalització), les grans ins-
tal·lacions de serveis generals (clavegueram,
subministraments), els espais verds, l’arbratge,
la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns
que integren el patrimoni públic lliurat a l’ús
general dels ciutadans.
El patrimoni en cessió recull el valor dels béns
cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la seva
explotació o utilització, procedents d’altres ens.
Durant l’exercici 2001 s’ha registrat una baixa
del patrimoni rebut en cessió per un import de
20.489 milers d’euros, l’amortització de la qual,
1.869 milers d’euros, s’ha cancel·lat amb abo-
nament a resultats extraordinaris (vegeu la nota
21.10).
La variació patrimonial de les entitats depen-
dents correspon íntegrament a la incorporació
com a patrimoni en adscripció en l’Ajuntament
dels béns cedits a títol lucratiu pels instituts
d’Informàtica i Hisenda (vegeu la nota 2.2).
9.2. Pèrdues i guanys
El resultat consolidat atribuït a l’Ajuntament de Barcelona té la composició següent:
Resultat de l’Ajuntament de Barcelona 305.699
Resultat agregat dels organismes autònoms i empreses municipals 15.681
Participació en resultats per posada en equivalència (228)
Eliminació de dividends de 2001 (4.892)
Ajustaments de consolidació (13.238)
Pèrdues i guanys consolidats 303.022
Resultats atribuïts als socis externs abans de dividends a compte (6.155)
Pèrdues i guanys atribuïts a l’Ajuntament 296.867
123
Nota 10 - Reserves de consolidació
El detall de les reserves de consolidació i del seu moviment és el següent:
Saldo a Resultat Dividends, Saldo 
31.12.00 2000 (a) Transferèn. a 31.12.01
i altres
Per integració global 102.684 14.112 2.074 118.870
PM de l’Habitatge 18.784 1.550 (1.838) 18.496
IM de Persones amb Disminució 428 (263) (3) 162
Fundació Mies Van der Rohe (97) 22 – (75)
IM d’Informàtica 2.869 96 (2.279) 686
IM d’Urbanisme 576 183 437 1.196
IM d’Hisenda 1.590 13 (1.648) (45)
IM de Mercats 9.927 79 3.596 13.602
IM de Parcs i Jardins 1.133 118 (1) 1.250
IM d’Educació 1.447 2.536 572 4.555
Institut de Cultura de Barcelona 1.637 448 201 2.286
IM de Salut Pública 1.154 (277) 148 1.025
IM del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 202 954 2 1.158
SM d’Aparcaments i Serveis, SA 29.835 2.959 89 32.883
Parc Zoològic de Barcelona, SA 1.758 24 305 2.087
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 756 1 (43) 714
Barcelona Promoc. Instal. Olímpiques, SA 2.469 268 120 2.857
Barcelona Activa, SA 5.059 (716) 795 5.138
Pro Nou Barris, SA 55 3 – 58
Infrastructures, 2004, SA – 25 2.143 2.168
22 Arroba Bcn, SA – – 112 112
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA – – – –
Tractament i Selecció de Residus, SA 2.502 1.080 – 3.582
Promoció Ciutat Vella, SA 1.158 (484) 5.138 5.812
Foment de Ciutat Vella, SA – – – –
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 4.119 4.281 (5.362) 3.038
ProEixample, SA 61 177 – 238
Mercabarna, SA 15.262 1.035 (410) 15.887
Per posada en equivalència 321 66 7 394
Barcelona Holding Olímpic, SA 330 75 3 408
Barcelona Emprèn, SCR, SA (5) (10) 4 (11)
Barcelona Regional, AMDUI, SA (4) 1 – (3)
Total 103.005 14.178 2.081 119.264
(a) Ajustat en funció del percentatge de participació.
124
Per a la determinació de les reserves de consoli-
dació s’han utilitzat els valors comptables i teori-
cocomptables de les participacions, els
dividends cobrats durant l’exercici 2001 i altres
ajustaments de consolidació per tal d’homoge-
neïtzar saldos deutors i creditors entre l’Ajunta-
ment i algunes de les seves societats
dependents.
Les principals components de la columna “Divi-
dends, transferències i altres” corresponen, bàsi-
cament, als dividends d’exercicis anteriors de les
societats dependents Serveis Funeraris de Bar-
celona, SA i Mercabarna, SA i a la correcció de la
diferencia temporal existent entre l’atorgament
de transferències de capital i l’execució de les
obres i serveis finançats per aquestes. En els cas
dels instituts municipals d’Informàtica i Hisenda,
la disminució de la reserva de consolidació és
deguda a l’adscripció en ús a l’Ajuntament, dins
aquest exercici, d’aplicacions i equipaments
informàtics per valor de 1.678 i 1.683 milers
d’euros, respectivament, finançats amb els seus
remanents (vegeu la nota 2.2).
Nota 11 - Socis externs
El saldo d’aquest capítol correspon a la part de patrimoni i resultats de l’exercici de les societats
dependents compreses en la consolidació corresponent a accionistes o socis externs al Grup con-
solidat. El detall és el següent:
Saldo a Dividends Resultat Dividends Altres Saldo a 
31.12.00 exercici exercici a compte conceptes 31.12.01
2000 2001 ex. 2001
Tractament i Selecció de Residus, SA 18.589 – 1.202 – – 19.791
Promoció Ciutat Vella, SA 4.508 – – – (1.653) 2.855
Foment de Ciutat Vella, SA – – 49 – 2.950 2.999
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 4.394 (2.584) 4.326 (1.526) – 4.610
ProEixample, SA 3.173 – 145 – – 3.318
Mercabarna, SA 26.895 (601) 433 – – 26.727
Total 57.559 (3.185) 6.155 (1.526) 1.297 60.300
La columna d’altres conceptes recull el capital dels accionistes privats de Foment de Ciutat Vella,
SA, la conversió de la qual en empresa d’economia mixta s’ha materialitzat en aquest exercici 2001,
i l’amortització de capital privat de Promoció Ciutat Vella, SA correspon al 25% de les accions de la
sèrie B de la societat que pertanyen a socis que no són administració pública, adquirides per la
companyia per a la seva amortització i reducció de capital consegüent, d’acord amb el procediment
de dissolució de la societat regulat pels seus estatuts.
125
Nota 12 - Subvencions de capital
Els imports i moviments en aquest epígraf del balanç de situació adjunt durant l’exercici acabat a 31
de desembre de 2001 han estat els següents:
Saldo a 31 de desembre de 2000 164.641
Addicions 41.372
Traspàs a ingressos extraordinaris (vegeu la nota 21.10) (367)
Traspàs a ingressos extraordinaris per correlació amb amortitzacions (vegeu la nota 21.10) (571)
Baixes per lliurament d’actius (8.610)
Saldo a 31 de desembre de 2001 196.465
Nota 13 - Ingressos per distribuir en diversos exercicis
La composició del saldo d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2001 és la següent (vegeu la
nota 3.8):
Saldo a Addicions Traspàs a Traspàs Lliurament Saldo a 
31.12.00 ingressos a curt d’actuacions 31.12.01
exercici termini a l’Aj.
Lloguer i adjudicació de sepultures 26.769 3.694 (1.196) (430) – 28.837
Quotes urbanístiques 3.558 23.764 – (775) (9.454) 17.093
Adjudicació de l’encàrrec de gestió de 
cementiris i cremació 12.597 – – (589) – 12.008
Primera adjudicació dels espais  
comercials de Mercabarna 10.848 102 – – – 10.950
Cànons rebuts per dret d’ús 307 6.130 (72) – – 6.365
Altres 216 – (36) – – 180
Total 54.295 33.690 (1.304) (1.794) (9.454) 75.433
L’import traspassat a curt termini és el que es preveu aplicar al compte de pèrdues i guanys de l’e-
xercici 2002 i figura en l’epígraf “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació
de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2001 (vegeu la nota 17).
Les baixes per lliurament corresponen a les actuacions de cooperació traspassades a l’Ajuntament
per les entitats del grup gestores (vegeu la nota 3.8).
126
Nota 14 - Provisions per a riscos i despeses
La composició i moviment d’aquest epígraf durant l’exercici 2001 ha estat el següent:
Saldo a Dotacions Aplicacions Saldo 
31.12.00 a 31.12.01
Sentències i reclamacions judicials 3.666 21.047 (1.226) 23.487
Pensions 21.168 1.478 (1.304) 21.342
Grans reparacions 11.395 2.049 (1.472) 11.972
Altres 1.112 404 (6) 1.510
Total 37.341 24.978 (4.008) 58.311
Les provisions per a pensions corresponen als passius meritats en matèria de complements de
pensions del personal de Serveis Funeraris de Barcelona, SA i Parc Zoològic de Barcelona, SA,
calculades d’acord amb els estudis actuarials disponibles. La provisió per aquest concepte ha
estat estimada, en ambdós casos, amb un tipus d’interès tècnic del 5%, increments de pensions i
bases màximes i IPC del 2%, increment del salari del 3% i taules demogràfiques pels períodes
actiu i passiu GR95+I-ABS-SS i GRMF95, respectivament. S’ha utilitzat el mètode de les presta-
cions meritades en funció dels anys de servei acreditat per cada treballador.
En ambdós casos, a 31 de desembre de 2001, els estats comptables de les societats contenen
les provisions necessàries i suficients segons les hipòtesis actuarials establertes per la normativa
aprovada, no havent-hi dèficit en la data esmentada.
Ambdues societats han previst l’exteriorització d’aquests compromisos d’acord amb els terminis
establerts en la legislació vigent.
L’Institut Municipal de Parcs i Jardins té establerts complements de pensions que es comptabilit-
zen com a despesa quan es produeix el seu pagament; la comptabilització del fons pel passiu
meritat per aquest concepte a 31 de desembre de 2001 no tindria efecte significatiu sobre el
patrimoni i el resultat consolidat del Grup.
Les provisions per a grans reparacions recullen els fons dotats per la Societat Municipal d’Apar-
caments i Serveis, SA i el Patronat Municipal de l’Habitatge, amb la finalitat de cobrir les despe-
ses de reparacions de caràcter plurianual i les substitucions parcials d’elements d’immobilitzat. 
Les altres provisions tenen per objecte cobrir possibles compromisos futurs de diversa naturalesa
dels quals no hi ha la certesa del seu venciment ni de la seva quantificació.
127
Nota 15 - Emissió d’obligacions i altres valors
negociables i deutes amb entitats de crèdit
El capital viu a 31 de desembre de 2001, corresponent a emprèstits i
préstecs subscrits a llarg termini, es detalla de la manera següent:
Descripció Capital viu
Mercat Unió Europea
• Sistema bancari 456.611
• Mercat de capitals 514.442
Subtotal 971.053
Mercat fora de la Unió Europea
• Mercat de capitals 215.649
Subtotal 215.649
Total endeutament a llarg termini 1.186.702
El moviment de l’epígraf “Emprèstits i préstecs a llarg termini” durant l’e-
xercici 2001 ha estat el següent:
Saldo a 31 de desembre de 2000 1.275.095
Altes:
• Operacions per a substitució de deute 120.202
• Préstecs mercat Unió Europea 5.349
Baixes:
• Operacions per a substitució de deute (120.058)
• Amortitzacions contractuals (93.886)
Saldo a 31 de desembre de 2001 1.186.702
Les operacions per a substitució de deute (altes i reduccions) s’han for-
malitzat d’acord amb l’aprovació del Consell Plenari de l’Ajuntament de
Barcelona de data 29 de juny de 2001 que autoritza la realització d’un o
més préstecs fins a un màxim de 180.304 milers d’euros destinats a subs-
tituir operacions de deute preexistents, atès que les amortitzacions dels
anys 2003, 2004 i 2005 són superiors a la mitjana de la resta d’anys. En
concret, les noves operacions formalitzades durant l’exercici 2001 per un
import de 120.202 milers d’euros s’han destinat a reduir l’import de les
amortitzacions de l’any 2003. 
128
El perfil del deute per venciments, després de
considerar la substitució del deute esmentada
anteriorment, es detalla a continuació:
Any de venciment Import
2002 37.246
2003 151.483
2004 200.931
2005 219.482
2006 88.406
2007 134.762
2008 122.730
2009 124.074
2010 12.612
2011 1.493
2012 i següents 93.483
Total 1.186.702
El compte de “Deutes amb entitats de crèdit”
del passiu circulant, per un import de 6.038
milers d’euros, reflecteix el saldo disposat a 31
de desembre corresponent a préstecs i crèdits
amb venciments inferiors a dotze mesos.
A 31 de desembre de 2001 existeixen pòlisses
de crèdit no disposades per un import total de
234.004 milers d’euros.
El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2001 ha
estat del 7,11%, amb la composició següent:
Endeutament a llarg termini 7,14%
Endeutament a curt termini 4,20%
La composició del deute financer consolidat a
llarg termini a 31 de desembre de 2001 era del
38,23% a tipus d’interès fix i el 61,77% a tipus
d’interès variable.
En tancar l’exercici, els interessos meritats i no
vençuts per aquests préstecs pugen a 20.297
milers d’euros, els quals s’inclouen en l’epígraf
“Ajustaments per periodificació” (vegeu la nota 17).
Nota 16 - Administracions públiques
El desglossament d’aquests comptes és el
següent:
Concepte Saldo creditor
Seguretat Social 20.133
Hisenda pública - IRPF 10.138
Hisenda pública - IVA 4.906
Hisenda pública - Impost de societats 2.206
Altres 6
Total 37.389
D’acord amb l’article 9 de la Llei 43/1995, de
l’impost sobre societats, l’Ajuntament de Barce-
lona i els seus organismes autònoms estan
exempts de tributació per aquest impost. D’altra
banda, l’article 146 de la llei esmentada esta-
bleix que no es practicaran retencions sobre els
rendiments obtinguts per aquests tipus d’enti-
tats.
Per a les societats anònimes dependents, l’im-
post sobre societats es calcula a partir del
resultat comptable d’aquestes societats, obtin-
gut per l’aplicació de principis comptables
generalment acceptats, que no necessàriament
ha de coincidir amb el resultat fiscal, entès
aquest com la base imposable de l’impost, atès
que es consideren les diferències permanents
corresponents. D’acord amb l’article 32 de la
Llei 43/1995, de l’impost sobre societats, i
l’article 25 de la Llei de bases de règim local,
les societats privades municipals tributen amb
una bonificació del 99% de la quota resultant
129
dels rendiments procedents d’activitats qualificades per aquesta normati-
va com a serveis públics.
Les quotes incloses en l’epígraf “Impost sobre beneficis” del compte de
pèrdues i guanys consolidat corresponen a les societats següents, pels
imports que es detallen:
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 4.781
SM d’Aparcaments i Serveis, SA 1.372
Mercabarna, SA 464
Tractament i Selecció de Residus, SA 167
ProEixample, SA 157
Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA 96
Foment de Ciutat Vella, SA 59
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 23
Barcelona Activa, SA 21
Pro Nou Barris, SA 3
Total 7.143
Les entitats del Grup tenen pendent d’inspecció aquells exercicis no pres-
crits per a tots els impostos que els són aplicables. No s’espera que es
meritin passius addicionals de consideració per a les entitats com a con-
seqüència d’una eventual inspecció.
130
Nota 17 - Ajustaments per periodificació de passius
El saldo d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2001 es compon dels conceptes i imports següents:
Ingressos anticipats:
Fons atorgats a Barcelona Activa, SA per a programes per executar en l’exercici següent 4.261
Subvencions corrents 1.599
Concessions de sepultures 1.028
Quotes urbanístiques per les actuacions d’infraestructura de 22 Arroba Bcn, SA 775
Subvencions de capital 120
Altres ingressos anticipats 3.227
Despeses diferides:
Interessos acreditats no vençuts a 31 de desembre de 2001 20.297
Provisió de reclamacions i sentències 5.049
Amortitzacions d’actius explotats per Serveis Funeraris de Barcelona, SA 589
Subvencions corrents 108
Altres despeses diferides 3.780
Total 40.833
Les remuneracions del personal acreditades i no vençudes es presenten en l’epígraf “Altres deutes
no comercials” i pugen a 27.660 milers d’euros.
131
Nota 18 - Pressupost de despeses
d’exercicis posteriors
A 31 de desembre de 2001, aquest capítol dels
“Comptes d’ordre” dels registres comptables de
l’Ajuntament i els seus organismes autònoms
inclou 1.076.990 milers d’euros de despeses
compromeses d’exercicis posteriors, entre els
quals cal destacar l’import de 550.467 milers
d’euros de la contracta de recollida de residus
sòlids urbans i neteja viària signada l’any 1999
per un termini de 7 anys, així com inversions,
expropiacions (per un import de 9.615 milers
d’euros) i sentències judicials en tràmit de reso-
lució. D’altra banda, també s’inclouen 158.469
milers d’euros derivats de la signatura del con-
veni de finançament del transport, 20.945 milers
d’euros corresponents al deute associat al Con-
veni Institucional en relació amb el dèficit acu-
mulat del Consorci del Gran Teatre del Liceu i
32.860 milers d’euros pel conveni signat el 28
de setembre amb el Consorci Fòrum Universal
de les Cultures 2004 en concepte d’aportacions
extraordinàries.
Amb data 14 de desembre de 1999, es van 
signar els convenis de finançament entre 
l’Administració de l’Estat i l’Autoritat del Trans-
port Metropolità i entre aquesta i les adminis-
tracions consorciades que la integren (Generali-
tat de Catalunya, Entitat Metropolitana del
Transport i Ajuntament de Barcelona), els quals
regulen les relacions recíproques entre les
administracions signants pel que fa al 
finançament del sistema del transport públic
col·lectiu de l’àrea de Barcelona, gestionat pels
operadors Transports Metropolitans de Barcelo-
na, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 
i les empreses de gestió interessada de la xarxa
de transport públic interurbà de superfície 
coincident amb l’àmbit geogràfic dels dos ope-
radors anteriors. 
Els convenis de finançament comprenen el perí-
ode que va de l’1 de gener de 1999 al 31 de
desembre de 2001 i regularitzen les aportacions
a compte efectuades l’any 1998 per les respec-
tives administracions, en virtut de la pròrroga de
l’anterior Contracte-Programa 1995-1997.
Les aportacions que ha d’efectuar l’Ajuntament
de Barcelona, d’acord amb el que preveu el
conveni de finançament entre l’Autoritat del
Transport Metropolità i les administracions con-
sorciades, són les següents a 31 de desembre
de 2001:
Total 2002 2003 Anys següents
Aportacions
C-P 1995-1997 incorporat dins el conveni 1999-2001 134.392 11.666 12.856 109.870
C-P 1990-1993 incorporat dins el conveni 1999-2001 24.077 6.010 6.010 12.057
Total 158.469 17.676 18.866 121.927
132
Nota 19 - Avals concedits
Aquest concepte figura en l’epígraf “Comptes d’ordre” dels registres comptables del Grup. Els avals atorgats a 31 de desem-
bre de 2001 per a la cobertura d’operacions de crèdit pugen a 17.922 milers d’euros, detallats a continuació:
Empreses i institucions Nominal Risc actual Venciment
Tabasa 3.053 2.915 20.09.2010
Tabasa 3.047 2.747 15.03.2011
Museu Nacional d’Art de Catalunya 4.772 2.115 15.05.2005
Museu d’Art Contemporani de Barcelona 9.917 2.476 01.12.2003
Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1.899 361 17.06.2003
Ecoparc de Barcelona, SA 4.283 4.283 Associat al cobrament 
de subvencions de la UE
Ecoparc de Barcelona, SA 361 361 Indeterminat
Ecoparc de Barcelona, SA 60 60 Indeterminat
Ecoparc del Besòs, SA 902 902 22.11.2002
Fundació Claror 1.202 252 21.12.2009
Fundació Claror 1.382 0 31.12.2010
Concessionaris del Mercat del Clot 1.262 223 31.12.2004
Concessionaris del Mercat de la Concepció 1.382 686 01.06.2008
Concessionaris del Mercat de la Concepció 349 186 29.06.2008
Concessionaris del Mercat de Lesseps 415 247 01.08.2009
Concessionaris dels llocs de venda d’ocells de la Rambla 114 108 28.12.2010
Total 17.922
Nota 20 - Fiances i dipòsits rebuts 
en valors
A 31 de desembre de 2001, aquest concepte
figura en l’epígraf “Comptes d’ordre” dels regis-
tres comptables de l’Ajuntament de Barcelona i
els seus organismes autònoms. L’import regis-
trat en la data esmentada, 206.171 milers d’eu-
ros, correspon bàsicament a valors i altres
documents que han estat dipositats a l’Ajunta-
ment per tercers com a garantia de deutes, d’a-
cord amb la normativa aplicable.
Nota 21 - Compte de pèrdues 
i guanys
21.1. Despeses de personal
Aquest epígraf inclou els sous i salaris del per-
sonal del Grup, assegurances socials, presta-
cions socials i altres despeses socials. Les
prestacions socials comprenen, entre d’altres,
els imports pagats per l’Ajuntament l’any 2001
en concepte de les subvencions a les categories
corresponents als mòduls D i E i al col·lectiu
133
d’empleats de la neteja, guardacotxes i serenos
per un import de 1.815 milers d’euros. Així
mateix, aquesta partida inclou les despeses
meritades durant l’exercici 2001, derivades 
del Pla d’Incentius a la Jubilació Voluntària
aprovat pel Ple del Consell Municipal el 29
d’octubre de 2001, per un import de 2.608
milers d’euros.
21.2. Treballs, subministraments i serveis
exteriors
Aquesta partida correspon a la compra de béns
i serveis necessaris per al funcionament de l’ac-
tivitat municipal i per a la conservació i el
manteniment de les inversions. Inclou els con-
tractes de prestació de serveis que el Grup té
signats amb diferents empreses privades 
per a facilitar el funcionament de la ciutat, 
com per exemple la recollida d’escombraries i la
neteja viària.
21.3. Transferències corrents i de capital
(despeses)
Aquesta partida inclou les transferències
corrents i de capital que efectua el Grup a
càrrec del seu pressupost o per compte de ter-
cers a empreses externes, per a finançar les
seves despeses d’explotació o les seves inver-
sions. Els principals destinataris han estat les
entitats següents:
Transferències corrents 177.698
Mancomunitat de Municipis de Barcelona 58.250
Entitats sense afany de lucre 42.186
Consorcis 25.898
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus 21.432
Autoritat del Transport Metropolità 16.498
Empreses 8.114
Altres 5.320
Transferències de capital 96.385
Barcelona Holding Olímpic, SA 51.747
Autoritat del Transport Metropolità 24.617
Consorcis 10.110
Altres 9.911
Total 274.083
134
21.4. Tributs lligats a la producció
Aquests tributs inclouen els impostos següents: impost sobre béns immobles, que grava la propie-
tat immobiliària; impost sobre activitats econòmiques, que grava les activitats empresarials, profes-
sionals i artístiques, segons el tipus d’activitat, la superfície ocupada i la seva localització; impost
sobre construccions, instal·lacions i obres, que grava el cost del projecte de construcció, pel qual
se sol·licita la llicència corresponent. El seu detall és el següent:
Sobre béns immobles 288.758
Sobre activitats econòmiques 162.892
Sobre construccions, instal·lacions, obres i altres extingits 22.610
Total 474.260
21.5. Impostos sobre la renda i el patrimoni
Correspon a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, que és un tribut que grava la titularitat
d’aquests vehicles, sigui quina sigui la seva classe i categoria.
21.6. Impostos sobre el capital
Incorpora 65.043 milers d’euros corresponents a l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys
de naturalesa urbana, que és un tribut directe que grava l’increment del valor que experimenten els
terrenys i que es posa de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat d’aquests. La
resta del saldo d’aquest epígraf correspon a contribucions especials per un import de 3.726 milers
d’euros.
21.7. Rendes de la propietat i de l’empresa
Les rendes de la propietat i de l’empresa engloben, bàsicament, multes i penalitzacions per infrac-
cions, interessos i recàrrecs per demores tributàries, ingressos per concessions i aprofitaments
especials i participació en beneficis. El seu detall és el següent:
Multes 79.941
Taxes per la utilització del domini públic 52.382
Concessions i aprofitaments especials 18.763
Interessos i recàrrecs 18.042
Total 169.128
135
21.8. Vendes de serveis
Aquesta partida inclou les taxes i els preus
públics facturats per la prestació de serveis i els
ingressos obtinguts per les entitats en la seva
activitat habitual.
21.9. Transferències corrents (ingressos)
La participació dels municipis en els impostos
estatals s’efectua mitjançant una subvenció no
condicionada, anomenada Participació en els
Ingressos de l’Estat, que complementa els
ingressos fiscals recaptats per les mateixes
hisendes locals. A més, aquesta partida inclou
les subvencions finalistes procedents de la 
Unió Europea, l’Estat, la comunitat autònoma i
entitats locals, d’acord amb el detall següent:
Estat 532.730
Estat (per a la Mancomunitat) 43.826
Generalitat de Catalunya 44.582
Entitats locals 24.227
Altres entitats 4.957
Total 650.322
21.10. Resultats extraordinaris
El desglossament dels resultats extraordinaris és el que segueix:
Nota Despeses Ingressos
Transferències plurianuals HOLSA 3.3 – 29.438
Recepcions gratuïtes i reparcel·lacions 4.b) – 28.662
Compensacions d’IAE i IBI d’exercicis anteriors – – 12.237
Valoració terreny aportat al Parc de Recerca Biomèdica 4.b) – 6.930
Venda de finques diverses 4.b) – 6.401
Recepció projectes d’inversió 4.b) – 5.989
Variació de patrimoni rebut en cessió 4.b), 9.1 – 1.869
Efecte de la cessió d’ús de l’Hospital de la Santa Creu 4.b), 9.1 – 1.737
Subvencions de capital traspassades a resultats 12 – 938
Aplicació provisions a llarg termini – – 841
Quotes d’urbanització – – 445
Enderrocs i baixes d’actius 4.b) 37.022 –
Dotació provisions immobilitzat pendent de classificar 4.b) 32.196 –
Altres resultats de l’immobilitzat – 4.583 1.250
Resultats d’exercicis anteriors – 3.774 216
Altres resultats extraordinaris – 1.836 1.461
Total 79.411 98.414
Resultat extraordinari net 19.003
136
Nota 22 - Quadres de finançament dels exercicis 2001 i 2000
Aplicacions Exercici Exercici Orígens Exercici Exercici 
2001 2000 2001 2000
Despeses financeres per  Recursos generats 
operacions de substitució de deute 10.758 – en les operacions 406.887 342.469
Adquisicions d’immobilitzat:
Material i immaterial 273.110 160.969 Alienació d’immobilitzat:
Financer 4.127 9.430 Financer – 1.388
Socis externs – 1.539 Socis externs 2.741 –
Amortització accions  
accionistes privats 1.653 3.306 Subvencions de capital 32.762 13.637
Traspàs a curt termini d’ingressos Ingressos per distribuir 
per distribuir en diversos exercicis 1.794 – en diversos exercicis 24.236 4.682
Aplicacions de provisions a llarg termini 3.167 5.211
Amortització d’emprèstits, préstecs Préstecs i altres deutes 
a llarg termini i préstecs rebuts 213.944 161.847 a llarg termini 125.551 6.389
Fiances i dipòsits a llarg termini 2.662 – Fiances i dipòsits a llarg termini – 319
Deutors a llarg termini – 8.492 Cancel·lació de deutors 
a llarg termini 318 18.962
Altres creditors a llarg termini 3.597 14.136
Transferències plurianuals HOLSA 29.438 35.532
Total aplicacions 544.250 400.462 Total orígens 592.495 387.846
Excés d’orígens sobre aplicacions Excés d’aplicacions sobre orígens
(Augment del capital circulant) 48.245 – (Disminució del capital circulant)  – 12.616
TOTAL 592.495 400.462 TOTAL 592.495 400.462
Variació del capital circulant 2001 2000
Augment Disminució Augment Disminució
Existències 8.701 – – 2.080
Deutors – 9.103 – 70.980
Creditors 10.060 – 21.035 –
Inversions financeres temporals 4.797 – 3.877 –
Tresoreria – 3.636 24.467 –
Ajustaments per periodificació 37.426 – 11.065 –
TOTAL 60.984 12.739 60.444 73.060
Disminució del capital circulant – – – 12.616
Augment del capital circulant 48.245 – – –
137
Els recursos generats en les operacions han estat els següents:
Nota 2001 2000
Benefici de l’exercici 296.867 287.742
Resultat net de l’immobilitzat material 21.10 (8.072) 3.178
Dotació a les amortitzacions 64.698 58.773
Dotació a provisions immobilitzat pendent de classificar 32.196
Resultat de la variació del patrimoni rebut en cessió 21.10 (1.869) 5.289
Efecte de la cessió d’ús de l’Hospital de la Santa Creu 21.10 (1.737)
Dotació provisions per a riscos i despeses 14 24.978 3.366
Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 2.909 667
Aplicació provisions a llarg termini 21.10 (841) (1.761)
Resultat de l’immobilitzat financer – (619)
Ingressos per distribuir traspassats a pèrdues i guanys 13 (1.304) (7.675)
Subvencions de capital traspassades a pèrdues i guanys 12, 21.10 (938) (6.491)
Recursos generats en les operacions 406.887 342.469
7138
Informació dels últims cinc anys
139
Ajuntament de Barcelona (1997-2001)
Creixement
1997 1998 1999 2000 2001 anual (%)
Plantilla 7.193 7.086 6.943 6.753 6.683 -2,4%
Evolució econòmica (milers d’euros)
Ingressos corrents 1.310.297 1.373.210 1.417.595 1.431.725 1.534.756 3,5%
Despeses corrents 1.016.281 1.037.912 1.057.258 1.039.288 1.118.378 0,8%
Estalvi corrent 294.015 335.299 360.337 392.437 416.378 14,0%
Inversions netes 188.045 225.866 283.251 236.847 330.756 14,3%
Superàvit (dèficit) de caixa 98.019 98.470 42.756 152.916 88.235 6,9%
Deute total a 31/12 1.445.278 1.388.879 1.364.152 1.240.537 1.152.303 -5,7%
Ràtios
Estalvi corrent / Ingressos corrents (%) 22,4 24,4 25,4 27,4 27,1 
Cobertura dels interessos (x) 3,1 3,6 4,2 5,1 5,6 
Cobertura de les inversions (x) 1,6 1,5 1,3 1,7 1,3
Inversió bruta / Despesa total (%) 18,1 22,2 22,2 17,3 23,7
Deute / Ingressos corrents (%) 110,3 101,1 96,2 86,6 75,1
Deute / Estalvi corrent abans d’interessos (x) 3,3 3,0 2,9 2,5 2,3
Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 5,8 5,1 5,2 4,7 4,8
1.600.000
1.500.000
1.400.000
1.300.000
1.200.000
1.100.000
1.000.000
900.000
800.000
700.000
600.000
Ingressos i despeses corrents
1997 1998 1999 2000 2001
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Ingressos corrents Despeses corrents
400.000
350.000
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
Inversió directa i indirecta
1997 1998 1999 2000 2001
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Inversió directe Inversió indirecta
Qualificacions de risc del deute
Fitch: AA (Novembre 2001)
Moody’s Investors Service: Aa3 (Febrer 1998)
Standard & Poor’s: AA- (Juliol 1997)
Rating & Investment
Information: AA+ (Juliol 1988)
1.600.000
1.500.000
1.400.000
1.300.000
1.200.000
1.100.000
1.000.000
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
Ingressos corrents i deute total
1997 1998 1999 2000 2001
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Ingressos corrents Deute total a 31-12
140
Ajuntament de Barcelona (1997-2001)
Creixement
1997 1998 1999 2000 2001 anual (%)
Balanç resumit (milers d’euros)
Immobilitzat 5.494.405 5.567.770 5.367.242 5.254.348 5.250.240 -0,6%
Inversions financeres permanents 144.579 140.697 148.083 157.135 160.934 2,9%
Despeses per distribuir en diversos exercicis 4.195 2.933 2.380 1.725 9.574 13,7%
Deutors a llarg termini 0 0 0 0 0 0,0%
Actius permanents 5.643.179 5.711.400 5.517.706 5.413.208 5.420.748 -0,4%
Deutors 360.355 347.679 327.005 282.981 263.176 -8,4%
Tresoreria 25.693 28.698 21.228 32.887 32.352 0,8%
Actius circulants 386.048 376.378 348.232 315.868 295.528 -7,6%
Total actiu 6.029.227 6.087.778 5.865.938 5.729.076 5.716.276 -0,9%
Patrimoni 3.545.659 3.732.856 3.598.446 3.652.134 3.764.221 2,1%
Subvencions de capital rebudes 80.674 116.735 144.489 150.998 165.639 18,6%
Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.445.278 1.388.879 1.364.153 1.240.537 1.152.302 -5,7%
Transferències plurianuals HOLSA 353.533 325.755 302.303 266.771 237.333 -7,7%
Altres passius permanents 98.416 71.977 50.106 39.282 59.914 5,1%
Passius permanents 5.523.560 5.636.201 5.459.498 5.349.723 5.379.409 -0,1%
Creditors 505.668 451.576 406.440 379.353 336.867 -9,9%
Préstecs a curt termini 0 0 0 0 0 0,0%
Passius circulants 505.668 451.576 406.440 379.353 336.867 -9,9%
Total passiu 6.029.227 6.087.778 5.865.938 5.729.076 5.716.276 -0,9%
Deute de les administracions públiques (1997-2001)
Creixement
1997 1998 1999 2000 2001 anual (%)
Deute (milions d’euros)
Estat 275.079 285.009 299.004 308.724 309.450 3,2%
Comunitats autònomes 33.149 34.838 36.438 38.294 41.693 7,0%
Administració local 18.403 19.169 19.427 18.728 19.342 0,8%
Ajuntaments espanyols 13.920 14.531 14.641 13.798 14.442 1,6%
Ajuntament de Barcelona 1.445 1.389 1.417 1.241 1.152 -5,7%
Font: Banc d’Espanya (www.bde.es/infoest) i Ajuntament de Barcelona
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Estructura del deute per mercats
1997 1998 1999 2000 2001 1997 1998 1999 2000 2001
Sistema bancari Col·locacions privades Emissions públiques
100%
80% 
60%
40%
20%
0%
Estructura del deute per divises
PTA DEM ECU/EURO USD JPY
141
Grup Ajuntament de Barcelona (1997-2001)
Creixement
1997 1998 1999 2000 2001 anual (%)
Plantilla 12.649 12.560 12.249 12.044 12.073 -1,1%
Evolució econòmica (milers d’euros)
Ingressos corrents 1.435.872 1.518.241 1.575.127 1.603.476 1.704.048 4,5%
Despeses corrents 1.134.020 1.157.718 1.182.870 1.179.961 1.251.575 1,8%
Estalvi corrent 301.852 360.523 392.257 423.515 452.473 15,8%
Inversions netes 170.579 233.325 289.057 251.962 344.362 15,5%
Superàvit (dèficit) de caixa 107.767 102.731 43.411 158.607 89.532 10,3%
Deute total consolidat a 31/12 1.595.194 1.490.847 1.444.177 1.284.074 1.192.740 -6,9%
Ràtios
Estalvi corrent / Ingressos corrents (%) 21,0 23,7 24,9 26,4 26,6
Cobertura dels interessos (x) 3,0 3,7 4,5 5,6 6,5
Cobertura de les inversions (x) 1,8 1,5 1,4 1,7 1,3
Inversió bruta / Despesa total (%) 17,1 22,8 22,1 18,4 23,9
Deute / Ingressos corrents (%) 111,1 98,2 91,7 80,1 70,0
Deute / Estalvi corrent abans d’interessos (x) 3,5 3,0 2,9 2,5 2,2
Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 5,7 5,2 5,3 4,8 5,0
1.700.000
1.600.000
1.500.000
1.400.000
1.300.000
1.200.000
1.100.000
1.000.000
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
Ingressos i despeses corrents
1997 1998 1999 2000 2001
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Ingressos corrents Despeses corrents
1.700.000
1.600.000
1.500.000
1.400.000
1.300.000
1.200.000
1.100.000
1.000.000
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
Ingressos corrents i deute total
1997 1998 1999 2000 2001
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Ingressos corrents Deute total consolidat a 31/12
450.000
400.000
350.000
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
Inversió bruta consolidada
1997 1998 1999 2000 2001
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
13.000
12.500
12.000
11.500
11.000
10.500
10.000
Plantilla Ajuntament, Empreses i Instituts Municipals
1997 1998 1999 2000 2001
6.400.000
5.600.000
4.800.000
4.000.000
3.200.000
2.400.000
1.600.000
800.000
0
Instituts i empreses municipals (1997-2001)
Creixement
1997 1998 1999 2000 2001 anual (%)
(milers d’euros)
Ingressos 357.145 401.061 417.739 425.979 466.434 8,6%
Resultats 14.490 18.824 20.549 19.785 15.437 9,3%
Inversió 88.156 177.575 179.889 111.524 222.097 28,8%
142
Ajuntament de Barcelona (1997-2001)
Creixement
1997 1998 1999 2000 2001 anual (%)
Balanç resumit (milers d’euros)
Immobilitzat immaterial 16.997 17.628 22.237 26.306 30.715 12,0%
Immobilitzat material i infraestructures 5.770.485 5.880.909 5.680.466 5.547.004 5.545.469 -0,4%
Immobilitzat financer 56.543 60.540 69.543 78.210 82.337 6,3%
Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 43.772 51.495 48.466 37.996 37.678 -6,1%
Despeses per distribuir en diversos exercicis 4.333 2.975 2.398 1.731 9.636 12,6%
Actius permanents 5.892.136 6.013.547 5.823.110 5.691.247 5.705.835 -0,3%
Existències 70.829 40.562 30.279 28.199 36.900 -19,9%
Deutors 435.830 441.990 407.739 337.282 327.941 -6,7%
Tresoreria 62.902 78.090 69.501 97.845 99.005 13,2%
Actius circulants 569.561 560.642 507.519 463.326 463.846 -6,0%
Total actiu 6.461.697 6.574.189 6.330.629 6.154.573 6.169.681 -0,8%
Fons propis 3.612.552 3.831.031 3.703.088 3.764.415 3.874.665 2,3%
Socis externs 54.542 57.986 59.098 57.559 60.300 12,6%
Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.553.797 1.480.539 1.430.553 1.275.095 1.186.702 -6,6%
Transferències plurianuals HOLSA 353.533 325.755 302.303 266.771 237.333 -7,7%
Altres passius permanents 255.839 309.353 326.927 313.650 381.325 9,3%
Passius permanents 5.830.262 6.004.664 5.821.968 5.677.491 5.740.325 -0,1%
Creditors 590.038 559.218 495.036 468.102 423.318 -7,5%
Préstecs a curt termini 41.398 10.307 13.625 8.979 6.038 -29,9%
Passius circulants 631.435 569.525 508.661 477.081 429.356 -8,3%
Total passiu 6.461.697 6.574.189 6.330.629 6.154.573 6.169.681 -0,8%
Composició dels passius permanents
1997 1998 1999 2000 2001
Fons propis Emprèstics i prèstecs a llarg termini
Transferències plurianuals HOLSA
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
100%
90% 
80% 
70% 
60%
50% 
40%
30% 
20%
10% 
0%
Estructura del deute consolidat per mercats
1997 1998 1999 2000
2001Sistema bancari Col·locacions privades
Emissiones públiquesSocis externs
Altres passius permanents