M 03 Memòria 2003 Informe anual de l’Ajuntament de Barcelona 2003 © Ajuntament de Barcelona www.bcn.es (Ajuntament / Informació financera) Edita: Gerència Municipal Impressió: Imatge i Producció Editorial Dipòsit legal: B. 14.120-2004 Exp.: 20040476 PAPER ECOLÒGIC Informe Anual 2003 Memòria 2003 Ajuntament de Barcelona Plenari del Consell Municipal Alcalde de Barcelona Excm. Sr. Joan Clos i Matheu (PSC) 1r tinent d’alcalde Im. Sr. Francesc Xavier Casas i Masjoan (PSC) 2n tinent d’alcalde Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete (ERC) 3a tinenta d’alcalde Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA) 4t tinent d’alcalde Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín (PSC) 5a tinenta d’alcalde Ima. Sra. Marina Subirats i Martori (PSC) Regidors PSC: Im. Sr. Pere Alcober i Solanas Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña Ima. Sra. Núria Carrera i Comes Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert Im. Sr. Jordi Hereu i Boher Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda Ima. Sra. M. Immaculada Moraleda i Pérez Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla CiU: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Ima. Sra. Teresa Ma. Fandos i Payà Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello Im. Sr. Eduard García i Plans Ima. Sra. Magdalena Oranich i Solagran Ima. Sra. Joana Ma. Ortega i Alemany Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera PP: Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras Im. Sr. Xavier Basso i Roviralta Im. Sr. Jordi Cornet i Serra Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas Im. Sr. Alberto Fernández i Díaz Ima. Sra. María Caridad Mejías i Sánchez Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil ERC: Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo Im. Sr. Jaume Oliveras i Maristany Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà ICV-EUiA: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó Im. Sr. Ricard Josep Gomà i Carmona Comissió de Govern President Excm. Sr. Joan Clos i Matheu Membres Im. Sr. Pere Alcober i Solanas (PSC) Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña (PSC) Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera (ICV-EUiA) Ima. Sra. Núria Carrera i Comes (PSC) Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà (PSC) Im. Sr. Francesc Xavier Casas i Masjoan (PSC) Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín (PSC) Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert (PSC) Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas (ICV-EUiA) Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons (ERC) Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó (ICV-EUiA) Im. Sr. Ricard Josep Gomà i Carmona (ICV-EUiA) Im. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC) Im. Sr. Carles Martí i Jufresa (PSC) Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo (ERC) Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda (PSC) Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA) Ima. Sra. M. Immaculada Moraleda i Pérez (PSC) Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos (PSC) Im. Sr. Jaume Oliveras i Maristany (ERC) Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete (ERC) Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla (PSC) Ima. Sra. Marina Subirats i Martori (PSC) Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà (ERC) Sumari Presentació de l’alcalde Presentació 1. Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona 1.1. Estructura del govern municipal 1.2. Organització gerencial del govern municipal 2. L’economia de Barcelona durant el 2003 2.1. Context internacional en el qual s’ha desenvolupat l’economia de Barcelona i de l’entorn metropolità 2.2. Activitat industrial i transport de mercaderies 2.3. Transport de viatgers i activitat turística 2.4. Consum i preus 2.5. Construcció i preus del mercat immobiliari 2.6. Principals magnituds del mercat laboral 3. L’Ajuntament de Barcelona i els seus serveis 3.1. Introducció 3.2. Els serveis al ciutadà 3.3. Els serveis de la ciutat 3.4. Promoció de l’activitat econòmica de Barcelona 4. Informe de gestió 4.1. Recursos humans 4.2. Ingressos corrents 4.3. Despeses corrents 4.4. Inversions 4.5. Finançament 4.6. Perspectives 5. Estats i comptes anuals de l’exercici 2003 juntament amb l’informe d’auditoria 6. Comptes anuals consolidats de l’exercici 2003 juntament amb l’informe d’auditoria 7. Informació dels últims cinc anys 8 11 17 22 30 50 67 97 131 Presentació Joan Clos i Matheu, Alcalde de Barcelona 9L’informe anual del 2003 presenta el balanç del que ha succeït en aquests dotze mesos en l’econo- mia, en els serveis públics prestats des de l’Ajuntament de Barcelona i en les finances municipals. El 2003 ha estat un any marcat per les eleccions municipals i autonòmiques, que han donat lloc a una nova situació política que ens porta a iniciar un mandat nou amb il·lusions renovades i amb el ferm compromís de fer possible que l’execució del nostre projecte estigui a l’alçada de les expectati- ves dels ciutadans i de les ciutadanes. Els reptes principals d’aquesta etapa que hem començat són l’habitatge, l’àrea metropolitana, el manteniment, el servei a les persones i el civisme. Ens estem replantejant la qüestió de l’habitatge per adaptar-nos als nous requeriments de la societat. La creació de nous barris urbans, l’establiment de noves tipologies d’habitatge que s’adeqüin millor a les estructures familiars existents, l’impuls de la rehabilitació, un seguit d’iniciatives per aconseguir una ciutat equilibrada i compacta en la qual es doni prioritat a l’oferta d’habitatge assequible. Tots els poders públics hem de contribuir-hi. Així, per exemple, el Pla territorial de l’àrea metropolitana ha de representar una planificació estratègica en la qual s’insereixi el tema de l’habitatge. L’àrea metropolitana s’ha de dotar dels mecanismes més adients per coordinar la gestió de serveis metropolitans, com ara el transport públic, els residus, la promoció econòmica i d’altres, de manera que ajudin a vertebrar el territori. Un territori que comprèn més d’una trentena de municipis i en el qual viuen més de tres milions d’habitants. No és fàcil i exigeix actuacions transversals ben pensa- des i realitzades amb l’esforç del sector públic i del sector privat. El Pla estratègic metropolità ha sorgit precisament de la necessitat de considerar un marc territorial que va més enllà dels límits administratius de la ciutat de Barcelona. Un dels objectius del Consistori és el manteniment de l’espai públic i dels equipaments de què gau- dim. No n’hi ha prou amb invertir –com hem fet en els darrers anys i seguirem fent–, cal conservar allò que hem creat, millorat i transformat. És el moment de tenir cura de les coses, de consolidar els espais i de fer-ne un bon ús; de millorar el manteniment de les escoles públiques, de la qualitat del carrer, del mobiliari urbà i de la neteja. Volem estendre a altres equipaments experiències tan positi- ves com el sistema de gestió de les instal·lacions esportives. Un eix de gran transcendència, i, al mateix temps, complex, de la nostra acció és el relatiu als ser- veis a les persones. Des de l’Ajuntament de Barcelona, encara que no sigui l’administració amb més 10 competències en benestar social, treballem i treballarem per la millora de l’atenció domiciliària, l’atenció a les persones grans, la salut pública i les escoles bressol, entre d’altres. La nostra tasca es basa en el principi de subsidiarietat, que inspira la filosofia europea que veu l’administració local com el govern més proper a les persones i, per tant, més idoni per donar resposta a les demandes socials. En el context actual de mutació de valors i d’impacte de la immigració, hem d’enfortir la qualitat de la nostra convivència; qualitat que, tot s’ha de dir, és bona, però, com tot, també es millorable. Per això hem proposat el programa de civisme que durarà tot el 2004. Hem d’avançar en la participació ciutadana i vigoritzar el capital social –peça cabdal en una societat solidària i ben cohesionada– en benefici dels interessos col·lectius. El 2004 és l’any del Fòrum Universal de les Cultures: un esdeveniment singular, inèdit i, si em perme- teu, agosarat, en el qual no només es pretén debatre sobre la pau, la diversitat cultural i el desenvo- lupament sostenible, sinó que, a més, es configura com un espai d’experiències. Es tracta de conviure amb la diversitat, amb els diferents pobles i cultures, amb les diferents maneres de ser i de viure; conèixer-se i intercomunicar-se. I fer-ho en diferents escenaris de la ciutat i durant un llarg període de temps, de manera que deixi empremta. És una oportunitat excel·lent perquè Barcelona mostri la capacitat de lideratge i la importància del paper internacional, econòmic i polític de les ciu- tats en el segle XXI. A partir del maig de 2004, Barcelona serà la seu de Ciutats Unides del Món, entitat que fusiona les dues grans associacions de ciutats del món, la IULA i l’FMCU. A més, com a herència del Fòrum, desitgem constituir el Centre d’Estudis Internacional de Barcelona, un centre d’estudis estratègics que, amb la determinació i la responsabilitat compartida de totes les institucions, permeti concebre i desenvolupar la ciutat amb visió de futur i en el sentit més ampli. Joan Clos i Matheu Alcalde de Barcelona Presentació José Ignacio Cuervo i Argudín, President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial 12 13 Marc econòmic Els indicadors principals de l’evolució de l’economia de Barcelona i la regió metropolitana mostren uns resultats semblants o lleugerament millors, en aspectes concrets, que els obtinguts a la resta del país, especialment durant la segona meitat de l’any. El resultat final en termes de creixement anual mitjà del PIB ha estat una mica superior al de l’any anterior, i s’ha situat al voltant del 2,5%, la qual cosa representa, aproximadament, tres vegades el creixement estimat per a l’economia de la Unió Europea. El creixement de l’activitat econòmica en l’àmbit metropolità s’ha basat en la deman- da interna, tenint el consum i la inversió immobiliària un protagonisme compartit. La demanda de consum, tant privat com públic, ha provocat un notable augment del tràfic de mer- caderies pel port de la ciutat: un augment del 8,4% del volum de càrrega general –els productes de més valor afegit– i un creixement del 13,1% del tràfic de contenidors. El trànsit de viatgers pel port ha crescut un 11%; cal destacar el segment dels creuers, amb un augment del 25%, que ha permès superar per primera vegada la xifra anual del milió de passatgers. L’aeroport ha tancat l’any amb un increment del nombre de passatgers del 6,6%, amb la qual cosa s’apropa als 23 milions de passat- gers l’any. Un augment imputable, en gran mesura, a l’oferta creixent de vols econòmics que unei- xen Barcelona amb les principals capitals europees. La construcció torna a ser, un any més, el sector productiu que ha liderat el creixement econòmic en termes relatius. Tant la inversió pública com la privada han mantingut la producció del sector al màxim de la seva capacitat la major part de l’any. En aquest context, l’ocupació sectorial viu immer- gida en un procés sostingut de creixement moderat. Quant a l’ocupació generada, l’any 2003 s’afe- geix als vuit anteriors, de creixement ininterromput. La població activa i el nombre d’ocupats afiliats a la Seguretat Social han experimentat creixements a l’entorn del 2%, i han aconseguit nous màxims històrics. Les xifres d’atur, mesurades tant en termes absoluts com en percentatge sobre actius, s’han mantingut estables al llarg d’aquests dotze mesos. 0 3 6 9 12 15 18 21 24 1999 2000 2001 2002 2003 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1999 2000 2001 2002 2003 Aeroport Interior Internacional Port: tràfic de contenidors M ili on s d e p as sa tg er s M ile rs d e TE U S 14 Barcelona d’Infraestructures Municipals L’Ajuntament de Barcelona gestiona determinades activitats a través d’instituts i empreses municipals amb la finalitat de millorar-ne l’eficàcia mitjançant l’especialització funcional. En el marc d’aquest model, bona part de l’execució de les inversions urbanístiques municipals es realitza per compte de l’Ajuntament, per mitjà de societats privades municipals i empreses d’economia mixta. Amb l’objectiu de coordinar millor les inversions entre tots els operadors municipals, augmentar la capacitat de nego- ciació amb les empreses constructores i millorar l’eficàcia en l’execució dels projectes, l’Ajuntament agruparà les empreses inversores. Amb aquesta finalitat, s’està procedint a la reordenació societària de l’empresa municipal Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA, que passarà a denominar-se Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, i a la qual es transferirà la participació municipal en les empreses Pro Nou Barris, SA, ProEixample, SA, Foment de Ciutat Vella, SA, i 22@bcn, SA. Amb aquesta reestructuració es continua el procés de reorganització de les empreses i els instituts municipals que es va iniciar el 2002 amb la creació de Barcelona de Serveis Municipals, SA, que agrupa les activitats de contingut econòmic. Barcelona de Serveis Municipals, SA, reuneix en una única societat les activitats relacionades amb la mobilitat, el lleure i els serveis en general que ofe- reix l’Ajuntament de Barcelona, finançats totalment o parcialment amb ingressos comercials. Evolució econòmica de l’Ajuntament de Barcelona El volum d’inversió que ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona en el període 1999-2003 ha estat de 2.246 milions d’euros. Les despeses de capital s’han finançat amb l’estalvi generat i amb els ingres- sos de capitals procedents de transferències de capital –bàsicament, de fons europeus– i de la ges- tió d’actius. L’estalvi brut que ha generat l’Ajuntament de Barcelona ha passat de representar el 24,9% dels ingressos corrents, el 1999, al 27,2%, l’any 2003. Això ha estat possible, d’una banda, gràcies a 750 800 850 900 950 1.000 1999 2000 2001 2002 2003 Treballadors afiliats a la Seguretat Social M ile rs 15 l’augment dels ingressos corrents (en termes mitjans, del 4,7% anual), la qual cosa respon a la ges- tió realitzada en la recaptació d’impostos, i a l’increment en la participació en els ingressos de l’Es- tat en línia amb el PIB. D’altra banda, també és fruit d’un creixement de les despeses corrents (en termes mitjans, del 3,8% anual, és a dir, nou dècimes per sota dels ingressos corrents). En la des- pesa corrent cal destacar l’esforç realitzat per millorar la qualitat dels serveis, en la mesura que s’ha reduït la despesa financera. El programa d’inversions de l’Ajuntament de Barcelona agrupa una àmplia gamma d’actuacions: algu- nes d’àmbit ciutadà i d’altres que afecten la renovació urbana i la dotació dels districtes. En els darrers anys, cal destacar la profunda transformació urbanística que s’ha fet a la zona del Besòs, entre el riu, la façana marítima i l’inici de l’avinguda Diagonal, escenari principal del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. També han estat rellevants les inversions destinades a la millora de la mobili- tat a la ciutat, la qualitat mediambiental i les intervencions realitzades a Montjuïc i el Tibidabo, zones que s’han de convertir en referents en l’oferta d’espais de lleure per als ciutadans i ciutadanes. A més, s’ha donat un impuls a la modernització i la renovació d’equipaments culturals, esportius, educatius i de benestar social, alhora que s’ha engegat un pla per reforçar la promoció de l’habitatge social. 0 100 200 300 400 500 600 700 800 1999 2000 2001 2002 2003 Despeses i ingressos de capital M ili o ns d ’e ur o s Despeses de capital Ingressos de capital 1999 2000 2001 2002 2003 700 1.000 1.300 1.600 1.900 Ingressos i despeses corrents Ingressos corrents Despeses corrents M ili o ns d ’e ur o s 16 L’any 2003 l’endeutament consolidat de l’Ajuntament de Barcelona va augmentar 9 milions d’euros. No obstant això, des del 31 de desembre de 1998, el deute global ha disminuït 155 milions d’euros, de manera que l’endeutament de finals de 2003 era un 10% inferior al de finals de 1998. Respecte d’aquest increment del deute de 9 milions d’euros, cal detallar que el deute consolidat del sector de l’Administració pública, és a dir, del grup format per l’Ajuntament de Barcelona i les empreses i els instituts que es financen majoritàriament amb transferències corrents de l’Ajuntament, ha disminuït 20 milions d’euros, mentre que el deute consolidat de les empreses i els instituts que es financen principalment amb ingressos comercials ha augmentat 29 milions d’euros. Finalment, vull agrair, un cop més, a tots els treballadors i treballadores municipals la feina que han fet i la seva dedicació i perseverança, que ens ajuden a tots plegats a fer de Barcelona una ciutat de més qualitat social i econòmica cada dia. José Ignacio Cuervo i Argudín President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial 750 900 1.050 1.200 1.350 1.500 1999 2000 2001 2002 2003 Endeutament M ili o ns d ’e ur o s 1 Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona 1.1. Estructura del govern municipal Les competències de l’alcalde comprenen la gestió ordinària del govern municipal, la representació del municipi i la presidència dels òrgans col·legiats municipals. La Comissió de Govern és presidida per l’alcalde, que designa els regi- dors de la coalició de govern que la componen. La Comissió de Govern es reuneix un cop al mes. Depenent del tema i del seu import, la Comissió aprova o examina i informa sobre els assumptes inclosos a l’ordre del dia del Plenari del Consell Municipal. Prèviament, aquests han estat preparats i informats pel Comitè Executiu. El Consell Municipal és el màxim òrgan de representació política dels ciu- tadans en el govern de la ciutat i es reuneix mensualment en sessió ordinà- ria. Les sessions són obertes als ciutadans i als mitjans de comunicació. Els regidors són escollits pels ciutadans cada quatre anys, d’acord amb un sistema de representació proporcional. Les darreres eleccions es van celebrar el 25 de maig de 2003, i les següents tindran lloc l’any 2007. L’actual composició política, en la qual el PSC governa en coalició amb ERC i ICV-EUiA amb un total de 25 regidors dels 41 que componen el Consistori, és la següent: Nombre de regidors PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya 15 CiU - Convergència i Unió 9 PP - Partit Popular 7 ERC - Esquerra Republicana de Catalunya 5 ICV - EUiA - Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa 5 41 18 El Consell Municipal elegeix l’alcalde i aprova el pressupost, els comptes anuals, les ordenances i els plans urbanístics. El Consell Municipal funciona estructurat en Ple- nari i comissions. Hi ha sis comissions perma- nents sectorialitzades que són òrgans de discussió, estudi, informe i dictamen dels assumptes del seu propi àmbit i que s’han de sotmetre al Plenari del Consell municipal. Cons- titueixen un primer òrgan d’informació i segui- ment de les polítiques municipals. Amb l’entrada en vigor del nou reglament orgànic municipal, conseqüència de l’aprovació de la Carta munici- pal de Barcelona, aquestes comissions assumei- xen competències decisòries i de control, a més de les informatives. Poden autoritzar i adjudicar tot tipus de contractes administratius i privats perquè l’Ajuntament els formalitzi, sempre que tinguin un import inferior al 20% dels recursos ordinaris del pressupost, així com realitzar l’a- provació inicial d’ordenances i reglaments rela- tius a l’àmbit d’actuació respectiu. Aquestes comissions estan formades per regi- dors de tots els grups polítics amb representació al Consistori, que actuen amb vot ponderat. El seu president és escollit pel Plenari del Consell Municipal i les seves sessions són públiques i de periodicitat mensual. Les comissions informati- ves aprovades en el Plenari del Consell Municipal celebrat el 14 de juny de 2003 són les següents: Comissions Àmbit d’actuació Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial Organització municipal. Política financera, tribu- tària i pressupostària. Relacions institucionals i ciutadanes. Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Polítiques d’equilibri territorial, urbanisme. Infraestructures. Promoció de l’habitatge. Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Promoció econòmica de la ciutat, foment d’ini- ciatives empresarials i d’ocupació. Turisme i comerç. Promoció de les tecnologies de la infor- mació. Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Manteniment de la ciutat i serveis urbans. Zones verdes i platges. Política mediambiental. Cultura, Educació i Benestar Social Educació, cultura i esports. Assistència social. Política de joventut i drets civils. Seguretat i Mobilitat Seguretat ciutadana, protecció civil, transport públic i regulació del trànsit. La descentralització en l’àmbit territorial és con- figurada segons els deu districtes en què es divideix la ciutat. El màxim òrgan de cada dis- tricte és el Consell de Districte, presidit per un regidor nomenat per l’alcalde i format per quin- ze consellers designats pels grups municipals d’acord amb els vots obtinguts per cada grup en el districte. 19 Alcalde Comissió de Govern Consells de Districte Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Cultura, Educació i Benestar Social Seguretat i Mobilitat Comissions del Consell Municipal Consell Municipal 20 1.2. Organització gerencial del govern municipal El nivell executiu de l’Administració municipal està dividit funcionalment en sis sectors d’actua- ció –Serveis Generals, Urbanisme, Promoció Econòmica, Serveis Urbans i Medi Ambient, Ser- veis Personals i Prevenció i Seguretat– i territo- rialment, en deu districtes. Cada sector d’actuació i cada districte és dirigit per un gerent, i són dotats de l’estructura organitzativa i dels recursos necessaris per al desenvolupament de les seves funcions. La direcció executiva de l’Ad- ministració municipal és a càrrec del gerent municipal i dels gerents de sector i de districte. El Comitè Executiu és l’òrgan col·legiat de direcció de l’Administració executiva. És presidit per un regidor delegat per l’alcalde, i el gerent municipal n’és el vicepresident. És integrat per tots els gerents de sector i de districte i les seves principals funcions són: a) coordinar les actuacions dels diferents sectors d’actuació; b) establir criteris generals de gestió; c) preparar i informar sobre els assumptes que hagin de ser sotmesos als diferents òrgans col·legiats de govern; i d) informar els gerents de les orienta- cions polítiques i de les prioritats del govern municipal. Els instituts municipals –organismes autònoms dependents de l’Ajuntament– i les societats municipals –societats anònimes en el capital de les quals l’Ajuntament participa parcialment o totalment– s’integren funcionalment en l’àmbit d’un dels sectors d’actuació d’acord amb els serveis que presten, i es coordinen amb el gerent del sector en qüestió. 21 Alcalde Gerent municipal Serveis Generals IM Hisenda Informació i Comunicació de Barcelona, SA PM Habitatge IM Urbanisme/ Barcelona Gestió Urbanística, SA Barcelona Infraestructures Municipals, SA IM Paisatge Urbà i Qualitat de Vida IM Mercats Barcelona Activa, SA IM Parcs i Jardins IM Educació IM Cultura Urbanisme Promoció Econòmica Serveis Urbans i Medi Ambient Serveis Personals Prevenció i Seguretat Districtes Barcelona Serveis Municipals, SA IM Informàtica Comitè Executiu Nota: La societat Barcelona Infraestructures Municipals, SA, és el resultat de la reordenació societària de l’empresa municipal Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA, que canvia de nom i rep la participació municipal a les empreses Pro Nou Barris, SA, Pro Eixample, SA, Foment de Ciutat Vella, SA, i 22@bcn, SA. 2 L’economia de Barcelona durant el 2003 2.1. Context internacional en el qual s’ha desenvolupat l’economia de Barcelona i de l’entorn metropolità Des d’una perspectiva purament de conjuntura econòmica, el 2003 presenta dues cares força diferents. D’una banda, la sorprenent forta- lesa amb la qual ha tancat l’any el creixement econòmic dels Estats Units i dels principals països de l’Extrem Orient, inclòs el Japó i, molt especialment, la Xina. De l’altra, el creixement al conjunt de la Unió Europea en uns nivells testimonials. Mentre l’economia nord-americana aconseguia un creixement mitjà anual superior al 3% en termes reals –fet que li ha permès consolidar la trajectòria ascendent iniciada un any abans– l’economia europea manté el procés de desacceleració des de l’any 2001. El to positiu mostrat per algunes economies de pes, com ara l’anglesa i l’espanyola, ha estat contrarestat per la pràctica absència de creixement que han patit altres economies tant o més importants en l’àmbit de la UE com ara Alemanya, França i Itàlia i per la lleu recessió d’alguns dels països membres, entre els quals desta- quen Holanda i Portugal. La notable revaloració de l’euro davant del dòlar ha perjudicat la capaci- tat exportadora del teixit productiu europeu. L’esperat impuls de la demanda exterior ha estat petit i no s’ha pogut substituir per un augment de la despesa pública més enllà dels criteris de disciplina pressupostària establerts en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que vincula els membres de la Unió Europea. Pel que fa a l’economia espanyola, els resultats de 2003 defineixen un escenari notablement diferent del que ha caracteritzat la majoria dels socis europeus. El creixement del PIB en termes reals s’estima en un 2,4% de mitjana anual, quatre dècimes més que el corresponent al 2002. Pel que fa a l’oferta, la part més feble ha estat, novament, la producció Va ri ac ió % 1999 2000 2001 2002 20031998 0 1 2 3 4 5 23 industrial, que ha vist limitat el seu creixement per l’augment de les importacions de productes equivalents tant al mercat espanyol com a la resta de l’europeu. El protagonisme, un any més, de la construcció i del segment terciari del mercat avança de manera que, novament, l’impuls de l’activitat econòmica espanyola –i també de la catalana, ja que li són igualment aplicables els grans trets esmentats– s’ha recolzat en la demanda interna. Dels diferents components de la demanda inter- na, els més expansius han estat la inversió en construcció i la despesa corrent de les adminis- tracions públiques. També ha mostrat un perfil moderadament expansiu el consum de les llars, amb la contrapartida d’un augment de les ràtios d’endeutament. La inversió empresarial en béns d’equipament mostra una reacció moderada- ment positiva que té el valor de contrarestar el retrocés que aquest agregat havia registrat un any abans. En el cas de Catalunya, les primeres estima- cions oficials avancen un creixement del PIB en termes reals del 2,2%. Deixant de banda la davallada que ha registrat la producció del sec- tor primari, l’aportació de la resta de sectors productius al creixement del PIB ha estat gaire- bé un calc de la feta palesa un any abans. L’e- volució del terciari condiciona cada vegada més la variació del conjunt de l’economia, mentre que la construcció ha jugat un any més el paper de sector més dinàmic i emprenedor. En aques- tes condicions, l’economia metropolitana i, més concretament, la de Barcelona, ha aconseguit tancar l’any amb un to lleument més expansiu, a l’entorn del 2,5%, gràcies al dinamisme d’una bona part dels serveis de mercat –turisme i hoteleria, transports, serveis a les empreses, comerç, etc.– i a l’impuls de la construcció. 2.2. Activitat industrial i transport de mercaderies Segons les dades disponibles, el PIB industrial català ha evolucionat de més a menys a mesura que avançava l’any. El ritme de creixement interanual del 2% dels primers mesos s’ha reduït a la meitat durant el segon semestre. Una desacceleració que, descomptat el creixement Evolució del PIB (mitjana anual) Barcelona i entorn metropolità Catalunya Espanya UE (15) EUA 24 del sector energètic, ha estat similar a la regis- trada a la resta d’Espanya. En el cas concret del teixit industrial metropoli- tà, les darreres enquestes de conjuntura posen de relleu que la proporció d’empresaris que manifesten que el seu negoci manté uns nivells d’activitat semblants o superiors als d’un any abans es manté relativament estable a l’entorn del 80% del total, mentre que el 20% restant reconeix un empitjorament clar del seu volum de negoci. Un percentatge relativament concentrat en pocs subsectors. Malgrat això, cal destacar que són majoria els empresaris que aposten per una millora dels volums de venda a mesura que avanci el 2004. A mig camí entre el creixement moderat de l’ac- tivitat manufacturera i de les exportacions cata- lanes i l’impuls de les importacions derivat d’una demanda interna que creix més que la producció, el tràfic de mercaderies pel port de Barcelona ha crescut un 6,6% durant el 2003 i ha situat el nou màxim anual prop dels 35 milions de tones. Un volum que situa la capaci- tat operativa del port en gairebé cent mil tones diàries. Un dels segments més expansius ha estat el de la càrrega general –un 8,4% més que un any enrere– i, especialment, la transportada en contenidors. Després de més d’un any i mig de créixer a un ritme inferior al 3% anual, aquest darrer any s’ha superat àmpliament la xifra d’1,6 milions de teus, un 13% més que durant el 2002. El protagonisme de la càrrega general, que inclou la major part de la mercaderia de més valor afegit i que exclou els productes energè- tics i les matèries primeres i semielaborades transportades a granel, es contraposa a l’estancament en l’àmbit del tràfic exterior que aquest darrer any han presentat els fluxos de derivats del petroli, els productes siderometal·lúrgics i els agroramaders. Les raons d’aquesta evolució són heterogènies i, més enllà de les polítiques comercials de les grans empreses, la depreciació del dòlar i la reducció d’alguns contingents d’importació han estat determinants. La suma de tot plegat s’ha traduït en un augment del tràfic comercial amb els ports asiàtics i de l’Amèrica del Sud, al mateix temps que han perdut protagonisme els fluxos comercials amb els ports de la Mediterrània oriental i de les àrees limítrofes. Tràfic aeroportuari 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Va ri ac ió % Mercaderia de càrrega general pel port Passatgers del port i l’aeroport 25 2.3. Transport de viatgers i activitat turística Al mateix temps que augmenta el tràfic portuari de mercaderies, Barcelona es consolida com a capital de referència dels creuers de la Mediterrània. Per segon any con- secutiu, el nombre de passatgers de creuers –embarcats, desembarcats o en trànsit– que han passat pel port de la ciutat ha augmentat un 25%. Més enllà del fet que el milió llarg d’usuaris que ha captat aquest segment del negoci turístic durant el darrer any representa un nou màxim per superar, cal remarcar la forta expansió que ha mantingut en els darrers anys. Un procés expansiu sense comparació possible que ha permès doblar el volum de negoci, mesurat en nombre de viatgers, en poc més de quatre anys. Una evolució que s’ha de relacionar tant amb el creixent interès turístic que desperta Barcelona com amb la popularització progressiva d’aquest tipus de viatge de plaer. Ha estat igualment determinant el desplaçament cap al port de la ciutat de rutes i centres operatius de creuers des de ports de la conca més oriental de la Mediterrània. El trànsit de passatgers per l’aeroport ha evolu- cionat igualment a l’alça, recuperant la trajectò- ria clarament expansiva estroncada arran de la tragèdia de l’onze de setembre de 2001. Amb l’increment del 6,6% del total de viatgers que han passat per l’aeroport el darrer any sembla que es pot donar per tancada la fase d’estanca- ment de 2002. Un factor que cal considerar és l’augment del nombre de visitants que han pas- sat per la ciutat, ja sigui per motius d’oci, espor- tius o professionals. Igualment, no es pot desvincular l’augment del trànsit aeri de la creixent implantació a l’aero- port de Barcelona de companyies aèries de “baix cost”, que, amb una política de preus molt ajustats, han aconseguit captar un notable volum de clients potencials i augmentar la fre- qüència dels desplaçaments dels clients habi- tuals. L’impuls d’aquest segment de l’oferta de vols serveix per explicar que l’augment dels flu- xos de viatgers s’hagi concentrat en les rutes dins de la Unió Europea. En el cas de la mobilitat diària amb transport públic, a mesura que passa el temps es dilueix l’efecte de la integració tarifària i l’augment del Activitat turística: pernoctacions als hotels 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0 9,5 1998 1999 2000 2001 2002 2003 m ili o ns p er no ct ac io ns Nombre de pernoctacions 26 nombre d’usuaris dels serveis de transport públic col·lectiu s’ajusta cada cop més a l’evo- lució real de la mobilitat de les persones en l’àmbit metropolità. Una mobilitat que, pel que fa a la demanda, depèn, a grans trets, de l’evolució del mercat de treball, de la capacitat de despesa privada i de l’evolució del nombre de visitants que fan estada a la ciutat. Segons les dades provisionals de l’Autoritat del Trans- port Metropolità (ATM), el nombre de viatges realitzats durant el 2003 s’estima en uns 830 milions, un 3,7% més que un any abans. Els increments més significatius s’han produït en el conjunt del transport públic urbà, mentre que els serveis de rodalies, especialment les línies ferroviàries de Renfe, han registrat un creixe- ment més moderat, que respon parcialment al fort creixement que van registrar en el bienni precedent. Entre les activitats econòmiques més dinàmiques a la ciutat central durant el 2003, destaca la dels serveis relacionats amb l’atenció i acollida als visitants. A més de l’evolució expansiva del transport aeri i portuari de passatgers, l’activitat hotelera i de restauració, i, fins i tot, el comerç no alimentari dels eixos més cèntrics i turístics de la ciutat, han finalitzat l’any amb un nou creixement tant del nombre de clients com del volum de negoci. Més concretament, les gairebé 40.000 places hoteleres que tenia Barcelona a final d’any –aproximadament un 8% més que a final de 2002– han permès facturar més de nou milions de pernoctacions durant l’any 2003, un 4,1% més que un any enrere. La recuperació dels viatges a la ciutat per motius professio- nals i de negocis explica tant l’increment del 9,6% del nombre de visitants que han pernoc- tat als hotels de la ciutat –més de 3,9 milions– com la lleu reducció de l’estada mitjana corres- ponent. 2.4. Consum i preus El creixement de la despesa privada en béns de consum ha traçat una trajectòria d’alentiment moderat a mesura que avançava l’any. Aquesta contenció de la despesa privada, que ha carac- teritzat l’evolució de l’economia catalana i també de l’espanyola, s’ha accentuat en la majoria dels principals països europeus. En el cas de Barcelona, l’expansió en quantitat i qua- litat de l’important oferta comercial s’ha recolzat en la despesa associada a un nombre creixent de visitants i a l’augment del nombre de llocs de treball localitzats a la ciutat i a l’entorn metropo- lità. Després de tres anys de retrocés constant del nombre de matriculacions de vehicles nous tant a la ciutat central com a Catalunya, durant la segona meitat de 2003 s’ha imposat un sen- sible canvi de tendència que ha permès tancar l’any amb un augment del 9,4% a la província de Barcelona. Una variació suficient per com- pensar la davallada d’un any abans i situar, un altre cop, el nombre de matriculacions de vehi- cles nous a l’entorn del quart de milió, molt a prop de la zona de màxims històrics. Aquesta recuperació de la demanda de vehicles ha estat especialment intensa en el segment més assequible del mercat i s’ha recolzat, en bona mesura, en la demanda per a substitució i modernització del parc automobilístic, aprofi- tant les subvencions públiques per al desba- llestament. Les empreses de lloguer de turismes que operen a la ciutat han contribuït de manera significativa a aquest augment de les vendes a conseqüència de l’augment del 27 nombre de visitants i en previsió d’un incre- ment de la demanda dels seus serveis durant la celebració del Fòrum. Han augmentat igual- ment les matriculacions de motos i també de vehicles comercials, la qual cosa mostra una predisposició creixent a la inversió en béns d’equipament. El procés d’apreciació de l’euro ha abaratit les importacions de fora de la UE, contribuint a contenir els preus de sortida de fàbrica dels productes manufacturats i a moderar les ten- sions inflacionistes. Així, després d’iniciar l’any amb una taxa d’inflació interanual del 4% a Espanya i fins i tot per sobre d’aquest nivell a Catalunya, la trajectòria mantinguda durant la major part de l’any ha estat de desacceleració moderada. Això s’ha traduït en una retallada de més d’un punt fins a tancar l’any amb un incre- ment dels preus de consum del 2,6 i 3,1% res- pectivament. La trajectòria descendent de la inflació subjacent ha estat especialment signifi- cativa, índex que, d’alguna manera, defineix la tendència de fons. El 2,5% d’increment amb què ha tancat l’any 2003 es converteix en el nivell més baix dels darrers tres anys i mig. Tot plegat ha contribuït a estabilitzar el diferencial d’inflació amb la UE en els mínims del darrer quinquenni. 2.5. Construcció i preus del mercat immobiliari Seguint la tendència d’anys anteriors, el sector de la construcció s’ha revelat, un any més, com un dels motors del creixement de l’economia, tant a l’àrea de Barcelona com a la resta del país. Una evolució que previsiblement no hauria estat tant accentuada si no s’hagués registrat un descens del preu del diner fins a mínims his- tòrics. El dinamisme que ha manifestat tampoc no hauria estat possible sense l’impuls conjunt de la inversió pública en infraestructures i equi- paments i la iniciativa privada, especialment en edificis residencials. En el cas concret de Barce- lona, tant el nombre de projectes en construcció a final d’any –més de 5.400 habitatges iniciats durant el 2003– com les previsions a mitjà ter- mini –més d’1,8 milions de metres quadrats de sostre nou i reformat– asseguren la continuïtat d’aquest sector com a protagonista destacat del creixement econòmic a mitjà termini. Que la producció del sector constructor s’hagi mantingut en zona de màxims –gràcies bàsica- ment a l’activitat relacionada de manera directa o indirecta amb el Fòrum– no ha pogut evitar que a final d’any els preus del mercat residen- cial mostressin la mateixa tendència alcista dels Construcció residencial i tipus d’interès hipotecaris 1998 1999 2000 2001 2002 2003 0 1 2 3 4 5 6 7 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 H ab ita tg es in ic ia ts T ip us d ’in te rè s % Hab. iniciats (Barcelona) Hab. iniciats (resta de l’AMB) Tipus d’interès hipotecaris 28 darrers anys. L’increment dels preus mitjans de venda de sostre residencial, tant de nova cons- trucció com de segona mà, s’estima en un inter- val d’entre el 15 i el 20% durant la major part de l’any. Una variació que no difereix substancial- ment de la registrada a la resta del país i que, a més de reflectir un notable desajust entre oferta i demanda, respon a la incidència d’un ampli ventall de factors entre els quals destaquen el nivell especialment baix que mantenen els tipus d’interès hipotecaris i l’augment persistent dels fluxos d’immigrants. Aquest darrer factor expli- ca també que els preus de lloguer hagin crescut aproximadament un 10%. Contràriament, l’aug- ment de l’oferta disponible de sostre no resi- dencial al conjunt de l’àmbit metropolità pot explicar la contenció notable dels preus de llo- guer en aquest segment del mercat, amb l’ex- cepció de les localitzacions als eixos centrals de negocis. 2.6. Principals magnituds del mercat laboral El procés inflacionista que darrerament carac- teritza el mercat de l’habitatge a la majoria de les àrees urbanes espanyoles no s’explica només pels factors demogràfics i financers ja comentats. També cal considerar l’impacte que hi ha tingut l’augment de la població ocupada i de les taxes d’ocupació. Un argument espe- cialment significatiu a l’àmbit metropolità i, per descomptat, a la ciutat central, atès que al mateix temps que augmentava el nombre de persones ocupades, augmentaven també els índexs d’ocupació de les llars encapçalades per persones en edat de treballar. Considerant només aquest segment de la població, la taxa d’activitat dels residents s’ha enfilat per primera vegada fins a la cota del 74% pel que fa a les dones i del 84% entre els homes. La població activa ha crescut a un ritme cons- tant del 2% la major part de l’any, sense que això hagi implicat un increment de l’atur. A l’entorn metropolità, amb un augment de la població activa proper al 3%, l’atur ha pujat lleument. El 2003 s’ha tancat amb un increment del nom- bre d’ocupats afiliats a la Seguretat Social pro- per al 2%, fins a superar el milió de llocs de treball localitzats o imputats a Barcelona i els 2,1 milions a la regió metropolitana. Per grans sectors d’activitat, l’ocupació estrictament industrial acaba l’any, una altra vegada, amb Taxes d’atur registrat 0 2 4 6 8 10 12 des. 98 des. 99 des. 00 des. 01 des. 02 des. 03 Va ri ac ió % Barcelona i entorn metropolità RMB Catalunya Espanya 29 una retallada del nombre d’actius. La construc- ció, gràcies a l’impuls dels autònoms, aconse- gueix mantenir uns volums d’ocupació que continuen creixent a l’entorn metropolità. El ter- ciari i, en un lloc destacat, el conjunt dels ser- veis a les empreses i la majoria dels serveis fora de mercat, concentra la major part dels nous llocs de treball generats a Barcelona durant el 2003. L’estabilització i, fins i tot, el lleu augment amb què les xifres d’atur han tancat l’any, especial- ment entre els homes i els joves que busquen una primera ocupació, en una conjuntura d’aug- ment de la població activa, ha fet possible un descens lleu de les taxes d’atur registrat, espe- cialment entre les dones. Una variació en la línia d’aproximar-se novament als mínims assolits a mitjan de 2001. 30 3 L’Ajuntament de Barcelona i els seus serveis 3.1. Introducció L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i presta una sèrie de serveis que podem considerar des d’un triple vessant: en primer lloc, la ciutat entesa com a conjunt de persones que són usuaris col·lectius dels seus serveis; en segon lloc, la ciutat entesa com a espai físic de convivència on es desenvolupa l’activitat ciutadana i, finalment, la ciutat entesa com el conjunt de l’activitat econòmica que té una repercussió en l’àmbit metropolità més immediat i en una àrea geogràfica més àmplia, la qual cosa li proporciona una projecció internacional. 3.2. Els serveis al ciutadà Per la seva proximitat, l’Ajuntament és qui pot proporcionar, de primera mà, la informació necessària al ciutadà per al desenvolupament de la seva activitat, i és en aquest sentit que es treballa amb una clara vocació de servei. Informació, documents i tràmits més freqüents Les dependències d’informació ciutadana serveixen perquè els ciuta- dans facin suggeriments, participin i sàpiguen què passa a la ciutat. En la nova societat de la informació, Barcelona està apostant per les noves tecnologies i pel servei personalitzat. L’avenç organitzatiu, tecnològic i de recursos humans que s’ha dut a terme en l’atenció al ciutadà ha simplificat els processos administratius i ha anat estenent la cultura d’atenció al ciutadà a totes les dependències i els centres municipals, alhora que s’ha assumit com a objectiu propi la resolució de les necessitats dels ciutadans. L’Ajuntament de Barcelona 31 disposa d’una base de dades unificada per tal d’oferir als ciutadans una informació homogènia dels serveis i els equipaments a l’abast de les persones i les famílies; d’aquesta manera, pot respondre amb rapidesa les consultes que puguin fer els usuaris, i garantir la unitat de la informació que es pot obtenir en més de trenta punts d’atenció al públic, i també per telèfon o per Internet. D’una manera presencial, i en horari continu de matí i tarda, les catorze oficines d’atenció al ciu- tadà –OAC– són el servei personalitzat per aten- dre tràmits o dubtes referents al municipi. A més, per encarregar-se de determinades situa- cions socials, hi ha disset oficines d’informació que aprofundeixen en aspectes concrets per a la defensa dels drets dels ciutadans. Darrere del servei telefònic 010 hi ha més de cent persones que, al llarg de l’any 2003, han atès més de 4 milions trucades. Els tràmits que s’han fet per telèfon pugen a gairebé 600.000. Serveis d’informació i orientació al ciutadà 1999 2000 2001 2002 2003 Atenció telefònica al ciutadà (trucades ateses 010 i altres) 3.358.069 3.759.996 4.079.871 4.299.705 4.218.420 Oficines d’atenció al ciutadà (consultes ateses a les OAC) 1.386.839 1.469.142 1.621.682 1.804.548 2.073.859 Nombre d’entrades al web: www.bcn.es 1.592.110 3.347.199 6.984.326 12.131.074 12.327.194 Tràmits administratius realitzats per Internet – 11.834 188.320 591.947 983.520 Serveis d’informació i orientació 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 12.000.000 14.000.000 1999 2000 2001 2002 2003 Atenció telefònica Consultes OAC Entrades a la web Nombre d’alumnes en centres municipals Curs Escoles Educació Educació Educació bressol primària secundària artística Altres Total 1999-2000 2.111 2.551 2.480 2.577 1.046 10.765 2000-2001 2.198 2.570 2.461 3.789 971 10.989 2001-2002 2.276 2.581 2.440 3.201 1.267 11.765 2002-2003 2.790 2.782 3.306 3.076 1.437 13.391 2003-2004 2.972 2.781 3.737 3.000 1.583 14.073 Nre. de centres 2003 49 14 10 6 6 85 32 Finalment, amb l’avantatge de no haver-se de desplaçar ni dependre d’horaris, el portal www.bcn.es ofereix tota mena d’informacions sobre Barcelona: serveis, agenda, tràmits i la manera de resoldre’ls més fàcilment. A banda d’això, és una eina de debat i de participació en la vida de la ciutat. A més, amb la recent implantació de la carpeta del ciutadà, es podrà fer la consulta personalitzada de les dades fiscals i d’empadronament, i els tràmits neces- saris relacionats amb aquestes dades. D’aquesta manera, s’amplien els prop de 60 tràmits que es podien completar per Internet i la informació sobre més de 400 gestions i ser- veis. Educació Per mitjà de l’Institut Municipal d’Educació (www.bcn.es/educacio), l’Ajuntament de Barce- lona gestiona els 85 centres educatius munici- pals que, amb 14.073 alumnes matriculats el curs 2003-2004, comprenen tots els nivells edu- catius. A més, mitjançant els districtes, l’Ajunta- ment també s’encarrega de les tasques de con- servació, manteniment, neteja, subministrament i vigilància dels 231 centres d’educació primària de la Generalitat. Per tal de planificar l’oferta escolar de places, l’Ajuntament col·labora amb la Generalitat en la revisió del mapa escolar de la ciutat a fi d’ade- quar-lo a les noves necessitats o a les necessi- tats derivades de dèficits existents. En aquest sentit, durant l’any 2003 s’ha avançat en l’a- cord per a noves construccions escolars en zones com el Front Marítim/Diagonal Mar, Poblenou 22@, la Sagrera, la Maquinista i les casernes de Sant Andreu, alhora que s’ha ampliat l’oferta de places de les escoles bressol. Per facilitar el procés de preinscripció i matricu- lació d’alumnes en els centres educatius públics i en els centres sostinguts amb fons públics de la ciutat, l’Ajuntament edita la guia Barcelona és una bona escola, amb un tiratge de 220.000 exemplars. 33 D’altra banda, s’impulsen accions per reforçar la intervenció en el pas de l’educació primària a l’educació secundària, afavorir la transició al món laboral i fomentar l’educació en valors –amb programes com Mou-te amb transport públic, L’aprenentatge de les tasques domèsti- ques, Educació física i esport, etc. Finalment, el Consell Escolar Municipal, integrat per representants d’entitats i associacions del món educatiu, suposa un espai de participació per donar veu a la ciutat en la configuració i la gestió de l’educació. Cultura L’Institut de Cultura (www.bcn.es/cultura) és la institució promotora de la cultura a la ciu- tat, i desenvolupa la seva funció tant amb programes propis com donant suport als diver- sos agents culturals. Així doncs, promou la ciu- tat com a escenari de múltiples espais i activitats (museus, cinemes, congressos, exposicions, festivals, etc.) que hi estan relacio- nats. Els museus de Barcelona continuen aplegant una gran quantitat de visitants. Per exemple, el Museu Picasso, amb la nova presentació de la seva col·lecció permanent és, amb 900.000 per- sones, el museu d’art més visitat de la ciutat. Cal destacar l’exposició sobre els darrers cent anys d’escola a Barcelona a les noves sales per a exposicions temporals del Museu d’Història de la Ciutat, l’estrena d’una nova ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la capella del Convent dels Àngels com a nou espai del Museu d’Art Contemporani o la nova seu de l’Institut Botànic de Barcelona. A més, l’any 2003 s’ha retornat a la ciutat l’espai del Born i, mentre el projecte d’usos d’aquest espai està en fase de redacció, ja s’està treballant en la conservació i la preparació de les visites del públic. Escola Bressol Municipal Gràcia 34 Activitat cultural 1999 2000 2001 2002 2003 Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Nre. de concerts 132 141 84 117 128 Nre. d’espectadors 199.344 173.334 145.247 190.917 225.494 Auditori(1) Nre. de concerts 196 354 274 249 277 Nre. d’espectadors 230.772 321.090 324.363 316.189 335.093 Palau de la Música Catalana Nre. de concerts 305 228 186 196 193 Nre. d’espectadors 296.713 242.506 271.011 282.050 268.201 Liceu Nre. de representacions 74 137 147 164 195 Nre. d’espectadors 117.130 243.280 274.867 303.596 314.100 (1) Inaugurat el 22 de març de 1999. Barcelona promou un cicle festiu amb una con- cepció de la cultura popular i tradicional com a procés dinàmic, en què es compaginen la tradi- ció i la contemporaneïtat en tots els esdeveni- ments, per tal de fer front als nous reptes de la societat, especialment l’arribada de nous immi- grants i l’obertura de processos d’interculturali- tat. Els principals esdeveniments d’aquest cicle festiu són la cavalcada de Reis, Santa Eulàlia, el Carnaval, el dia de la Música i la Mercè, la Festa Major de Barcelona. El 2003 ha estat l’Any del Disseny, una iniciativa sorgida de l’Ajuntament de Barcelona i del Foment de les Arts Decoratives (FAD) en el marc del centenari d’aquesta institució, creada el 1903 pels professionals i els artesans de la ciu- tat. El lema triat per a aquest any reflecteix molt bé com se n’ha desenvolupat la celebració: L’any de gairebé tot. Més de 300 activitats que han implicat més de 600 institucions: gairebé tots els museus de la ciutat, les galeries d’art, les universitats, les biblioteques i altres institu- cions culturals que han trobat la seva vinculació amb el disseny i hi han dedicat nombroses acti- vitats entre exposicions, conferències, debats, premis i beques. Més d’un milió i mig de perso- nes han assistit a les activitats de l’Any del Dis- seny. Les 28 biblioteques de Barcelona, després de la inauguració de la de Fort-Pienc i la Juan Marsé- el Carmel, s’han convertit, al llarg del 2003, en el club amb més socis de Barcelona: més de 300.000 persones en tenen el carnet, una eina que, a més de donar accés als llibres i als diver- sos serveis que ofereixen les biblioteques, també proporciona molts avantatges en teatres, llibreries, museus, exposicions, cinemes i altres activitats culturals. Així doncs, el carnet de les biblioteques ha esdevingut el carnet cultural de la ciutat. D’altra banda, la imatge de Barcelona cada cop és més present en l’àmbit internacional i, grà- cies a les 78 produccions estrangeres de l’any 2003, procedents de 28 països, cada cop és més habitual reconèixer carrers i racons de la nostra ciutat als anuncis publicitaris de la televi- sió i a les pantalles dels cinemes, o trobar-nos escenaris de rodatges muntats en qualsevol indret. Aquesta presència audiovisual de Barce- lona al món s’ha fet palesa amb la designació de Barcelona, per part de l’Acadèmia Europea de Cinema, com a ciutat que acollirà, l’any 2004, la gala anual dels Premis Europeus de Cinema, i rellevarà, d’aquesta manera, ciutats com Berlín i París. Els festivals són un aparador visible del pols de la vida cultural de la ciutat i representen un important punt de descoberta, trobada i inter- canvi. A Barcelona, festivals pluridisciplinars i de gran format, com el Grec –que celebra la vint-i-setena edició– o el Sónar –que ha arribat al desè aniversari, i ha exportat el seu model i la seva filosofia a ciutats com Tòquio, Londres, Lisboa o Hamburg– comparteixen espai en la programació cultural amb iniciatives més joves o minoritàries. En definitiva, Barcelona viu un clima cultural ric en propostes i participació que està plenament incorporat a la vida quotidiana dels barcelonins i, a més, ofereix noves experiències que atrauen els visitants. Atenció social a les persones L’Ajuntament de Barcelona té com a objectiu estar al servei de les persones per garantir-los el benestar social i la millora de la qualitat de vida. Els serveis i els programes d’atenció i de promoció social i comunitària s’adrecen al con- junt de la població; no obstant això, es posa una atenció especial a oferir, per mitjà dels ser- veis socials, un conjunt d’actuacions i recursos per prevenir la marginació i promoure la integra- ció de les persones o les famílies que, per raó de dificultats econòmiques, manca d’autonomia personal, disminucions o marginació social, necessiten ajuda i protecció. Els 33 centres de serveis socials ofereixen els serveis bàsics d’atenció social primària, i constitueixen el punt d’accés més proper a les persones i les famílies de la ciutat. La major part de les demandes dels prop de 40.000 usuaris atesos l’any 2003 es relacionen amb ajudes o recursos socials, ajudes econò- miques, qüestions d’habitatge i atenció a domicili. 35 Activitat cultural 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 3.500.000 1999 2000 2001 2002 2003 Lectors biblioteques Préstecs biblioteques Visitants museus municipals Visitants museus concertats 36 L’atenció social domiciliària s’articula per mitjà de serveis com l’ajuda a domicili –l’atenció pro- fessional al domicili, que consisteix a fer tas- ques domèstiques, de cura personal, d’acompanyament o de suport educatiu, i que té com a principal beneficiària la gent gran–, la teleassistència –que va atendre 3.602 llars el 2003–, l’arranjament d’habitatges, els menjars a domicili, el servei de neteja i bugaderia o el parament de la llar. Fora de l’horari normal dels serveis de cobertura, actua el Centre Municipal d’Atenció a Urgències Socials (CMAUS), que atén d’una manera immediata i puntual les per- sones de la ciutat que es troben en situació d’urgència o emergència social, com ara perso- nes extraviades, dones que han sofert maltrac- taments, refugiats, famílies afectades per sinistres que han de ser reallotjades, etc. Els serveis d’inclusió social i atenció a persones sense sostre atenen persones en situacions de vulnerabilitat social per mitjà del sistema de ser- veis socials de responsabilitat pública i del reconeixement, mitjançant convenis de col·labo- ració, de la capacitat d’acció de les entitats pri- vades. Inclouen un conjunt de serveis i actuacions adreçats a l’atenció, l’acolliment i el tractament de transeünts i persones que viuen en situació de desarrelament social i indigència. Els equips d’inserció social (SIS), que elaboren plans individuals d’inserció i acompanyen les persones en el procés de rehabilitació, alhora que intenten vincular-les a la xarxa de recursos d’atenció social, han atès 3.477 persones sense sostre durant l’any 2003. Pel que fa al vessant de promoció social i comunitària, la xarxa municipal de centres cívics i casals de barri constitueix el referent clau de la vida col·lectiva als barris, ja que actua com a espai per a la difusió, l’expressió i la creació cultural, alhora que és un element bàsic de participació ciutadana i cohesió social. En són una bona mostra les prop de 600.000 persones que han participat al llarg del 2003 en les diverses activitats desenvolupades en aquests espais en forma de cursos, tallers, exposicions, espectacles, cicles de conferèn- cies o altres activitats de difusió cultural. La ciutat també compta amb una xarxa de casals i equipaments adreçats a la infància, la joventut i la gent gran, i també una programació d’activi- tats de lleure i dinamització per als diversos sectors de població. Residència i Centre de dia per a gent gran Fort Pienc, al districte de l’Eixample Benestar social 1999 2000 2001 2002 2003 Població en general Nre. atencions realitzades pels equips d’atenció social primària 126.033 129.676 139.591 140.437 132.765 Nre. usuaris atesos als centres de serveis socials 32.523 34.758 36.642 41.066 39.456 Nre. llars amb ajuda domiciliària 3.465 3.836 4.276 4.126 4.275 Nre. atencions Centre Municipal Atenció a Urgències Socials (CMAUS) 6.728 4.930 3.742 2.925 4.201 Pobresa i persones sense sostre Nre. llars amb renda mínima inserció social (expedient actiu a final d’any) 3.369 3.150 3.026 3.180 3.350 Nre. estades acolliment nocturn de persones sense sostre 74.061 83.401 67.426 75.292 83.390 Nre. àpats servits als menjadors socials 145.094 173.471 192.930 215.138 246.179 Infància Nre. nens atesos per alt risc social (EAIA) 3.311 3.296 3.257 3.369 3.374 Nre. menors immigrants sense referents de familiars atesos 57 166 142 104 127 Immigrants estrangers Nre. atesos al Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER) 5.721 7.085 8.190 10.188 14.947 Gent gran Nre. beneficiaris Targeta Rosa 243.885 248.614 250.254 252.836 261.846 Integració persones amb disminució Nre. demandes (informació-assesorament) 5.084 4.750 4.820 6.636 7.524 Nre. viatges del servei de transport especial 82.782 93.978 92.461 101.033 130.311 Mereixen una atenció destacada els serveis des- tinats a les dones mitjançant polítiques d’igualtat de gènere que es vertebren a partir del Pla ope- ratiu contra la violència vers les dones 2001- 2004. Emmarcat en aquest pla hi ha l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD), que ofereix un ser- vei especialitzat en la violència de gènere que ja ha atès més de 800 dones de la ciutat. Propor- ciona un espai d’atenció integral a les dones de Barcelona que pateixen situacions de violència per tal d’ajudar-les a recuperar-se, i també impul- sa actuacions de prevenció i sensibilització. El servei d’acolliment per a dones que han sofert maltractaments ha atès 230 unitats familiars i 425 persones (dones i infants); l’any 2003 es van fer 15.553 estades. Així mateix, en el marc de la pro- moció de la igualtat d’oportunitats, de la partici- pació i de la qualitat de vida de les dones, hi ha el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) i punts d’informació i atenció a les dones a diversos indrets de la ciutat. Quant a la gent gran, a banda dels serveis generals que se’ls ofereixen per mitjà de l’aten- 37 38 ció domiciliària, disposen del Servei d’Acolli- ment d’Urgències per a la Vellesa (SAUV), de residències i apartaments tutelats, i d’habitatges amb serveis –habitatges cedits en règim d’ús i habitació, dotats dels serveis de suport que els residents poden necessitar en funció de la seva situació i/o manca d’autonomia personal–. L’any 2003 s’han posat en marxa nous habitatges amb serveis, centres de dia i una nova residèn- cia. A més, l’Ajuntament posa a l’abast de la gent gran més de 50 casals, alhora que promou ajudes dins el programa de vacances per la gent gran (l’any 2003 s’han ocupat gairebé 1.900 pla- ces) o diverses accions de dinamització en forma d’activitats de lleure, artesanes, artísti- ques, culturals i esportives. Els serveis per a les persones amb disminució s’ofereixen per mitjà de l’Institut de Persones amb Disminució (IMPD), organisme autònom de l’Ajuntament de Barcelona creat amb la missió de gestionar les polítiques adreçades a la promoció i l’atenció a les persones amb disminucions físi- ques, psíquiques, auditives, visuals i malalties mentals, i basades en els principis de normalitza- ció i reconeixement de la diferència. L’any 2003, amb motiu de la celebració de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, s’ha impulsat el desenvolupament del Pla d’equipaments de ser- veis socials per a aquest col·lectiu, alhora que s’ha continuat amb els plans d’accessibilitat de tots els districtes de Barcelona i el projecte d’ac- cessibilitat a les platges de la ciutat. Serveis funeraris Els serveis funeraris de la ciutat van a càrrec de l’empresa d’economia mixta Serveis Funeraris de Barcelona, SA, que atén de manera integral les demandes de particulars (incloent-hi els ser- veis de beneficència i els subvencionats, atesa la seva condició de servei essencial de presta- ció obligatòria) i de companyies d’assegurances d’aquest sector, i gestiona la conservació i la millora dels serveis dels nou cementiris, els dos crematoris i les sales de vetlla distribuïdes entre els tres tanatoris en funcionament. Actualment, amb la voluntat de continuar millorant els ser- veis, s’està construint el quart tanatori, de 9.000 m2, que tindrà deu sales de vetlla, i s’ubicarà al barri de Sant Gervasi. Es preveu que entri en funcionament a la primavera de 2005. Serveis funeraris 1999 2000 2001 2002 2003 Nre. de serveis funeraris 21.056 20.213 20.330 20.203 20.770 Incineracions 5.677 6.008 6.404 6.407 6.246 Les activitats dels serveis funeraris se centren en dues unitats bàsiques: els serveis funeraris i els cementiris. Ofereixen serveis que van des dels diversos aspectes de la tramitació adminis- trativa per defuncions fins a la realització del conjunt d’actes cerimonials que acompanyen les inhumacions o les incineracions. Quant als serveis d’incineracions, que concentren els tanatoris de Montjuïc i de Collserola –malgrat el lleu retrocés que han patit per la baixada de les contractacions provinents d’altres municipis de l’entorn, a causa de l’ampliació de la disponibili- tat dels serveis locals–, aquests dos tanatoris ofereixen el preu més baix de Catalunya. Finalment, aquest darrer any s’ha continuat l’im- portant procés de conservació i millora dels cementiris de la ciutat, i és una garantia de l’èxit d’aquest procés la renovació de la certificació de qualitat segons la norma ISO 9001:2000, obtinguda l’any 2002. Esports Barcelona és conscient que l’esport facilita un marc privilegiat per aprendre i viure els valors més positius de la convivència: el respecte per la diversitat, l’exercici de responsabilitats i com- promisos cívics, l’adquisició d’habilitats perso- nals i socials o la creació d’un sentit d’identitat i pertinença a una comunitat. Una bona mostra d’aquest sentiment és l’àmplia xarxa d’equipa- ments i espais esportius municipals, gestionats d’una manera externalitzada, que compten amb més de 160.000 abonats i permeten donar ser- vei a les més de 600.000 persones que practi- quen esport a la ciutat. L’any 2003 ha estat l’any de l’esport a Barcelo- na. La celebració de grans esdeveniments esportius contribueix especialment a projectar les ciutats a l’exterior i construir una imatge atractiva, projecció i imatge que Barcelona ha consolidat organitzant els Campionats Mundials de Natació Barcelona03, al juliol –amb rècord de països participants en uns campionats mundials (164), d’esportistes inscrits (2.189) i de nombre de nacions que han retransmès l’esdeveniment (155)–, els X Jocs de Policies i Bombers –amb 10.582 participants provinents de 62 països– i la celebració del Campionat de la Copa Europea de Nacions d’Hoquei. 3.3. Els serveis de la ciutat Manteniment dels serveis i les infraestructures urbanes Durant l’any 2003 s’ha preparat el Pla integral de l’espai públic 2004-2007, que inclou actuacions totals o parcials sobre el 30% de la superfície de la via pública de Barcelona, o el que és el mateix: sobre una extensió de 450 quilòmetres, correspo- nents a 1.600 carrers. El pla suposarà que els ser- veis municipals bàsics treballin d’una manera més conjunta i coordinada, i preveu fer actuacions integrals: tant en l’enllumenat, la senyalització, la pavimentació i la reparació dels desperfectes en voreres i escossells, com en la gestió del trànsit, el control i la cura del mobiliari urbà. 39 Manteniment i serveis urbans 1999 2000 2001 2002 2003 Sanejament i control ambiental Longitud xarxa clavegueram (km) 1.295 1.315 1.335 1.419 1.485 Neteja xarxa clavegueram (km) 2.184 2.389 2.418 2.241 2.374 Planta valorització energètica del Besòs Incineracions (tones) 265.320 272.134 300.524 187.176 360.193 Producció electricitat (MWh) 114.379 117.574 129.802 79.977 174.037 Control contaminació per soroll Nre. vehicles inspeccionats 7.069 5.418 5.187 5.545 4.885 40 La neteja d’una gran ciutat com Barcelona és complexa. A més de la neteja dels carrers i les places, cal ocupar-se d’aspectes específics com són la recollida comercial, especialment al voltant dels mercats, la neteja dels llocs on se celebren actes amb una gran afluència de públic o la neteja de pintades a les parets dels edificis, per posar uns quants exemples. Per al servei de neteja de pintades, l’Ajuntament de Barcelona ha fet una mitjana de 2.000 actua- cions mensuals que han afectat un total d’uns 7.650 m2 de façanes i elements del mobiliari urbà. Des que aquest servei es va posar en marxa, l’abril de 2001, ja se n’han netejat uns 150.000 m2. Cal destacar que s’han incorporat les darreres innovacions tecnològiques als siste- mes de neteja per aconseguir la màxima eficàcia. Les actuacions es fan sobre façanes d’edificis públics (municipals, institucionals, escoles, hos- pitals, mercats, etc.), espais públics (murs, parets d’infraestructures de passos elevats i deprimits, tanques i tàpies de solars adjacents a vies públiques, paviment de la via pública, etc.), elements del mobiliari urbà (armaris d’aparells elèctrics, fanals, semàfors, bancs, etc.) i faça- nes, tanques o parts d’edificis privats, sobre els quals s’actua amb caràcter subsidiari i d’acord amb les ordenances vigents de preservació del paisatge urbà. La gestió avançada del clavegueram comporta el tractament correcte de les aigües pluvials i residuals que circulen per la ciutat. Els dipòsits pluvials han esdevingut un element clau en la xarxa de drenatge urbà ja que, d’una banda, eviten les inundacions en cas de fortes pluges i, de l’altra, permeten tractar les aigües retingudes abans d’abocar-les al mar, amb la qual cosa es col·labora en la preservació dels ecosistemes aquàtics i marins. S’ha finalitzat la construcció del dipòsit pluvial de la zona Fòrum, que, amb una capacitat de 50.000 m3, és el més gran de la ciutat. Les polítiques seguides per reduir la contamina- ció acústica, conseqüència del tipus de teixit urbanístic de la ciutat, l’alta densitat i l’ús del transport privat, es posen de manifest en la renovació de les calçades, l’aplicació d’asfalt sonoreductor, la instal·lació de pantalles aïllants, la creació d’illes de vianants i la cobertura de vials. Enllumenat, pavimentació, canalitzacions i neteja 1999 2000 2001 2002 2003 Làmpades (unitats) 151.175 156.405 160.772 167.756 170.043 Enllumenat viari 122.928 127.369 131.806 134.620 137.047 Enllumenat artístic 5.365 5.027 4.957 4.982 4.842 Enllumenat túnels ciutat 12.504 13.631 13.631 17.776 17.776 Enllumenat Rondes 10.378 10.378 10.378 10.378 10.378 Pavimentació de carrers (m2) 357.921 303.213 599.515 858.985 1.049.819 Canalitzacions (m) 191.498 202.726 214.507 181.930 167.814 Neteja i recollida de residus Residus sòlids urbans (tones) 802.408 818.859 836.852 850.278 860.337 Recollida selectiva (tones) 80.821 97.890 142.485 217.040 319.959 Vidre 14.120 15.112 16.773 18.256 20.053 Paper 24.640 29.046 51.489 52.323 57.200 Envasos 5.392 6.547 8.030 9.504 10.644 Mobles 19.395 21.799 22.768 23.949 28.222 Brossa orgànica 9.509 15.832 29.799 48.634 74.684 Roba 15 21 24 117 498 Altres residus a punts verds 7.727 8.458 11.716 13.508 13.910 Selectiva Mercabarna 23 1.075 1.885 4.180 7.046 Altres: selectiva de parcs – – – – 900 Fracció rebuig a metanització – – – 46.569 106.801 Recollida selectiva/total (%) 10,1 11,9 17,0 25,5 37,2 41 Neteja i recollida de residus 750.000 770.000 790.000 810.000 830.000 850.000 870.000 1999 2000 2001 2002 2003 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% To ne s R ec o lli d a se le ct iv a % s /t o ta l Residus sòlids urbans —— —— Recollida selectiva 42 Finalment, cal fer esment de la regeneració mediambiental que s’ha dut a terme a les tres grans infraestructures de la zona Fòrum: la depuradora, amb la incorporació d’un cicle secundari biològic; la central de valorització energètica, que es convertirà en una planta de tractament integral de residus sòlids, i la tèrmi- ca, que passarà a ser una central de cicle com- binat. Part de la calor alliberada per la planta de valorització energètica s’aprofita per subminis- trar aigua sanitària, calenta i freda, per a la cli- matització de la zona. L’objectiu de la millora d’aquestes infraestructu- res bàsiques és, a més de donar un millor servei a la ciutat, complir les normatives mediambien- tals de la Unió Europea i poder integrar tots aquests equipaments en l’entorn urbà. Espais de contacte amb la natura El patrimoni verd de la ciutat –els espais verds i l’arbrat– i els seus equipaments estan directa- ment lligats a la qualitat de vida dels ciutadans i a la qualitat ambiental de la ciutat. Els parcs urbans són els espais de lleure que s’utilitzen de manera més continuada: llocs de contacte amb la natura i també de socialització, on les activi- tats organitzades, siguin campanyes de partici- pació, actes culturals o festes populars, servei- xen de vehicle de comunicació amb els ciutadans. Barcelona és una de les ciutats europees amb més arbres, els quals han esdevingut un dels elements característics de la imatge de la ciutat. Cada any s’incorporen carrers al cens de vies arbrades d’Europa, fins i tot els més estrets, en els quals s’hi planten espècies de port petit. Des de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins es fan les feines de planificació, conservació, res- tauració i increment de les zones verdes urba- nes i de coordinació de les tasques de manteniment i posada a punt de les platges de la ciutat, i també tasques de formació i educa- ció ambiental. El planejament global dels espais verds es fa amb una filosofia sostenible, tenint en compte aspectes com la selecció de les espècies vege- tals més ben adaptades a les condicions climà- tiques locals, l’afavoriment de la petita fauna que habita en el verd urbà, el reciclatge de matèria orgànica que genera aquest entramat urbà i l’estalvi d’aigua. Espais públics i equipament urbà 1999 2000 2001 2002 2003 Verd urbà Zona verda urbana (ha) 968 984 988 1.007 1.036 Nre. d’arbres a la via pública 150.128 149.254 150.912 152.230 155.279 Regatge per aspersió (milers m2) 1.805 1.982 2.085 2.157 2.236 Altres espais Nre. d’àrees de jocs infantils 568 583 587 575 624 La gestió de l’aigua gira al voltant de tres eixos: una bona selecció de plantes adaptades al clima mediterrani, el planejament i la instal·lació d’infraestructures de reg que afavoreixen l’estal- vi, i el màxim aprofitament de l’aigua amb l’ús de les aigües freàtiques del subsòl per al reg. El front litoral que conforma les sis platges urba- nes és d’una riquesa insubstituïble: una gran finestra al Mediterrani, i té una afluència superior als 5 milions de persones l’any. Per aconseguir aquesta afluència de públic s’ha d’assegurar un perfecte estat de manteniment, higiene, equipa- ment i accessibilitat. La millora de la qualitat i la dotació material, amb una atenció especial a les persones amb mobilitat reduïda, fan de les plat- ges de Barcelona un espai per a tothom, a pocs minuts de qualsevol punt de la ciutat, en què, a banda de les funcions pròpies de la temporada estival, els ciutadans hi despleguen tota mena d’activitats esportives i lúdiques, individuals i col·lectives, tot fent ús dels espais destinats específicament a l’esport –àrees de frontó, tau- les de ping-pong, taules de gimnàstica, espais per a la pesca, àrees de monopatí, camps de voleibol i de futbol-platja o àrees de jocs infan- tils. Gràcies a l’estratègia de qualitat que ha seguit l’Ajuntament de Barcelona, el sistema de gestió mediambiental de les platges de la ciutat ha rebut el certificat ISO 14001. El Parc Zoològic de Barcelona Des del zoo de Barcelona es treballa per a la conservació de la fauna, la reproducció d’espè- cies –especialment les que estan en perill d’ex- tinció–, la investigació en col·laboració amb altres entitats i institucions, i l’educació i la pro- moció del coneixement de la biodiversitat i les actituds de defensa de la natura i el medi ambient. En coordinació amb les administra- cions competents, el zoo també participa en la cria en captivitat d’espècies autòctones que lla- vors es reintrodueixen als seus hàbitats natu- rals. L’any 2003 el zoològic va rebre al voltant d’un milió de visitants. Transports i circulació Per tal de millorar la cobertura, la qualitat i la competitivitat del sistema de transport públic, s’han dut a terme una sèrie d’actuacions que es poden sintetitzar en: l’extensió i la cobertura de la xarxa ferroviària, el foment de la intermodali- tat amb la integració tarifària, la millora de la xarxa de transport públic de superfície, i l’am- pliació i la millora del transport nocturn i la qua- litat i l’accessibilitat del transport públic. La implantació, l’any 2001, del sistema tarifari integrat, que permet utilitzar els diferents tipus de transport –metro, autobús, FGC i RENFE– necessaris per fer un desplaçament, amb els transbordaments despenalitzats dins d’un límit horari, ha afavorit que l’any 2003 continués augmentant el nombre de viatgers. A això, també hi han contribuït la millora i l’ampliació de la cobertura i l’horari, especialment els caps de setmana. S’ha perllongat l’horari de la xarxa de metro, i actualment obre cada dia a les cinc del matí i funciona fins a les dotze de la nit, de diumenge a dijous, i fins a les dues de la matinada, els divendres, dissabtes i les vigílies de festius. El pla de millora d’autobusos s’ha centrat en l’augment de la freqüència de pas dels vehicles, especialment als principals eixos de mobilitat i als que poden tenir un creixement important. S’han perllongat línies d’autobús i s’han creat noves connexions en funció de les necessitats de mobilitat dels ciutadans. 43 44 Via pública 1999 2000 2001 2002 2003 Mobilitat urbana(1) Nre. de viatgers en metro (milers) 285.943 291.977 305.105 321.365 331.980 Nre. de viatgers en autobús (milers) 200.311 169.289 184.025 186.103 203.710 Carril bus/taxi (km) 71 77 92 93 98 Carril bici (km) 109 110 116 119 122 Aparcaments Nre. de places de càrrega i descàrrega 6.856 7.112 7.452 8.432 8.950 Nre. de places d’aparcament de superfície 154.540 151.458 148.363 148.097 147.068 Nre. de places AREA (zona blava) 5.669 6.148 6.628 6.910 6.933 Nre. de places d’aparcament de motos 6.640 8.590 10.153 12.317 13.171 (1) A partir de l’any 2000, amb l’entrada en vigor de la integració tarifària, es trenca la sèrie d’usua- ris de metro i autobús i se substitueix el concepte de viatge venut pel de títol validat. Les millores en l’accessibilitat del transport públic es posen de manifest amb la major cobertura territorial de les línies adaptades, l’augment del nombre d’autobusos de terra baix amb rampa d’accés i l’adaptació de les parades d’autobús i d’algunes estacions de metro. Addi- cionalment, s’ha millorat el transport de proximi- tat en les àrees de difícil accés. Des del 1998 s’han posat en funcionament 18 línies de bus de barri. Amb l’objectiu de facilitar a la gent gran, ate- nent als seus recursos econòmics, l’accés als serveis de transport públic col·lectiu, el març del 2003 l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat Metropolitana del Transport van acordar reduir l’edat d’accés a la Targeta Rosa dels 62 als 60 anys. En sintonia amb la política de fomentar el res- pecte al medi ambient, Barcelona ha posat en Parc Diagonal Mar al districte de Sant Martí 45 circulació tres autobusos d’hidrogen –autobu- sos que no generen emissions de fums conta- minants ni sorolls– i l’estació de servei d’hidrogen de Barcelona, que és la primera d’Europa que utilitza l’energia solar per funcio- nar. El 2003 han entrat en funcionament les noves cotxeres d’autobusos ubicades al districte d’Horta, que substitueixen les antigues cotxeres de Borbó i Llevant. Per les seves característi- ques de construcció en diversos nivells, la utilit- zació de la tecnologia més moderna, l’aposta per la sostenibilitat i el reciclatge, i pel fet d’in- tegrar-se en l’entorn ciutadà, són un referent en aquest tipus d’instal·lacions. La xarxa de transport públic s’està ampliant amb la construcció de la línia 9 del metro, de 41,3 km de recorregut, l’obertura de 46 noves estacions i la reintroducció del tramvia, amb dues línies: la de Diagonal-Baix Llobregat i la del Besòs. 3.4. Promoció de l’activitat econòmi- ca de Barcelona Promoció de l’habitatge i millora del paisatge urbà Com a poder públic, l’Ajuntament de Barcelona ha de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret a un habitatge digne en el marc de les seves competències: la promoció i la gestió de l’habitatge. Cal fer front a la deman- da, cada vegada més gran, dels col·lectius en condicions socioeconòmiques més febles per accedir a un habitatge lliure, com ara els joves, les persones de la tercera edat, els immigrants i la gent en situació de risc social. El programa dotacional per a joves i gent gran que l’Ajuntament va posar en marxa durant el mandat passat s’ha concretat en l’impuls de 2.000 apartaments de lloguer per a joves i més de 600 apartaments de lloguer amb serveis per a gent gran. Viatgers en transport públic 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 1999 2000 2001 2002 2003 M ile rs Viatgers en metro Viatgers en autobús 46 L’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Quali- tat de Vida ha obtingut el certificat ISO 9001:2000 per les activitats que ha dut a terme en la millora de la gestió de subvencions en la campanya Barcelona, posa’t guapa. L’any 2003 l’Institut va atorgar gairebé 5 milions d’euros en subvencions als ciutadans per realit- zar obres de conservació i millora sobre béns particulars que formen part del paisatge urbà de Barcelona. La campanya Barcelona, posa’t guapa s’ha traduït, durant aquest any, en 703.327 m2 de façanes restaurades, les quals disposen d’un certificat de seguretat que acre- dita el bon estat de conservació i seguretat dels elements exteriors de l’edifici. Els programes de millora de la qualitat de vida estan tenint una bona acollida per part dels ciu- tadans i les ciutadanes. Aquests programes s’o- rienten cap a la supressió de barreres arquitectòniques i l’aïllament tèrmic i acústic dels habitatges. En aquest sentit, les actuacions per a la dotació d’ascensors i la instal·lació de doble vidre van augmentar un 35% respecte de l’any anterior. S’han introduït nous programes per a la restauració de vestíbuls, escales i celo- berts, i s’ha continuat amb la subvenció de la instal·lació de plaques solars dins del programa engegat l’any 1999, de divulgació de l’ús de les energies renovables. Actualment s’està elaborant un inventari per al control de la publicitat exterior que ha de permetre, amb la col·laboració dels opera- dors comercials, reduir bona part de les carte- lleres publicitàries existents i regularitzar la resta. Més enllà de les tasques de conservació i millo- ra del patrimoni paisatgístic de Barcelona, es fan programes de difusió i conscienciació del valor d’aquest patrimoni i de la importància de preservar-lo, com són, entre altres, la Ruta del Modernisme i la Ruta del Disseny. Creació d’ocupació per garantir el futur Barcelona Activa és un dels principals referents en l’àmbit nacional i internacional en matèria de desenvolupament local i creació d’empreses. L’any 2003 ha estat l’any del tancament i el balanç del seu Pla d’acció 2000-2003, i el resultat ha estat molt positiu. En aquesta etapa s’han posat en marxa programes i metodolo- gies innovadors que s’han traduït en un incre- ment constant i significatiu del nombre d’usuaris i usuàries atesos per mitjà dels quatre serveis en que s’ha estructurat l’activitat de l’a- gència en aquest mandat: servei per a l’ocupa- ció, servei d’atenció a les persones emprenedores, servei per a l’empresa i servei de promoció econòmica. Rehabilitació, habitatge i millora del paisatge urbà 1999 2000 2001 2002 2003 Campanya Barcelona, posa’t guapa Nre. d’inscripcions d’expedients de subvenció 2.583 2.420 2.649 2.339 3.197 Nre. de lliuraments d’expedients de subvenció 1.961 1.210 1.617 1.993 1.907 m2 de façanes i terrats rehabilitats 550.306 512.248 715.039 559.535 703.327 Els fruits d’aquest Pla d’acció 2000-2003 han estat, entre altres, els següents: 362.409 partici- pants en els programes, amb una distribució paritària entre gèneres (56.554 d’aquests parti- cipants són majors de 40 anys); un fort incre- ment de la participació de persones immigrants, que ha passat de 1.434, l’any 2000, a 8.697, l’any 2003 (el 83% d’aquests immigrants prove- nen de països extracomunitaris); més de 160.000 visitants a l’espai Cibernàrium, dedicat a la divulgació de les noves tecnologies i a la formació en aquest camp, i 7.009 membres al BarcelonaNETactiva, el primer viver virtual d’empreses d’Europa. En definitiva, tot un seguit d’indicadors que posen de manifest la importància de Barcelona Activa en la promoció de l’ocupació i de la iniciativa emprenedora, i la divulgació i la capacitació tecnològiques com a instruments cabdals per al desenvolupament professional de les persones. L’any 2003 s’ha posat en marxa Porta22, Espai de Noves Ocupacions, un nou servei i equipa- ment de darrera generació en l’àmbit de les ocupacions de futur, els nous perfils professio- nals i els sectors emergents a Barcelona. Des que es va inaugurar, ha tingut una acollida excel·lent, i 6.063 persones han participat en les activitats que s’hi ha fet. El 2003 també ha estat testimoni de la posada en marxa de les activitats de l’equipament de Can Jaumandreu, antiga fàbrica tèxtil rehabilita- da per una escola-taller de Barcelona Activa. El programa @lis ha estat un dels 19 projectes seleccionats per la Unió Europea per participar en el seu programa de cooperació externa amb Amèrica Llatina en matèria de societat de la informació. Renovar el comerç i la indústria urbana El comerç de Barcelona sempre ha estat un ele- ment molt important en la història de la ciutat, no només per l’activitat econòmica que genera, sinó també per la manera com encaixa en una trama urbana en la qual conviuen usos diversos –espais residencials, comercials, d’equipa- ments, de lleure, etc.–, la qual cosa el conver- teix en un factor més de la qualitat de vida. Els mercats municipals constitueixen una de les peces rellevants de la configuració comercial de la ciutat. Des de l’Institut Municipal de Mercats es du a terme un procés de transformació dels mercats municipals per fer-los més atractius, competitius i moderns i, alhora, garantir que constitueixen eixos socials, cívics i culturals de centralitat. Promoció de l’activitat econòmica 1999 2000 2001 2002 2003 Implantació d’empreses En planters i al Centre d’Empreses de Barcelona Activa 114 131 136 123 121 No instal·lades a Barcelona Activa 1.289 1.442 1.589 1.663 1.453 Servei d’atenció als emprenedors Nre. d’usuaris atesos 11.585 12.190 11.800 16.967 23.261 Servei per a l’ocupació Nre. d’usuaris atesos 22.801 16.362 19.015 27.549 24.901 47 48 Mercabarna 1999 2000 2001 2002 2003 Tones de comercialització Fruita i verdura 904.744 897.240 912.888 922.782 961.294 Peix fresc 83.249 81.089 82.070 79.131 78.827 Sacrifici de bestiar 25.140 27.249 26.793 24.873 25.500 Congelats i altres 86.747 84.943 88.366 98.585 95.204 El repte principal és conjugar la tradició del mercat basada en el producte fresc i el tracte personalitzat amb les noves demandes de la societat quant a comoditat, bon preu, horari ampli, serveis i ús de les noves tecnologies. Això suposa, a més de la renovació de les estructures físiques, una reorientació comercial per mitjà de la introducció de nous serveis als ciutadans: aparcaments per als clients, reparti- ment a domicili i zones d’autoservei, per citar- ne alguns. La xarxa de Barcelona és de 40 mercats municipals alimentaris i 6 de no alimen- taris. Promoció turística L’any 2003 ha estat un any excel·lent per a l’ac- tivitat turística a Barcelona: hi han passat 3.848.147 turistes, i s’han comptabilitzat un total de 9.102.090 pernoctacions hoteleres. L’o- ferta d’allotjament segueix un ritme constant de creixement, i ara la ciutat disposa de 39.632 places hoteleres, que representen un augment de més de 3.000 llits respecte de l’any anterior. L’any 2003 els punts d’informació del Servei d’Atenció al Turista han atès 1.232.933 perso- nes, que han generat un total de 1.738.318 con- sultes. El nombre d’usuaris del Bus Turístic respecte de l’any 2002 ha crescut un 8%, i ha assolit la xifra d’1.222.859 usuaris. Visitants a la ciutat 2.400 2.600 2.800 3.000 3.200 3.400 3.600 3.800 4.000 4.200 1999 2000 2001 2002 2003 5.300 5.800 6.300 6.800 7.300 7.800 8.300 8.800 9.300 V is ita nt s (m ile rs ) P er no ct ac io ns (m ile rs ) Visitants —— —— Pernoctacions hotels 49 Promoció turística 1999 2000 2001 2002 2003 Consorci de Turisme de Barcelona Nre. de consultes a les oficines de turisme 896.816 1.119.091 1.271.572 1.720.590 1.738.318 Nre. de visitants (milers) 3.123 3.141 3.379 3.581 3.848 Nre. d’usuaris del Bus Turístic 553.508 858.782 983.302 1.132.295 1.222.859 El ventall d’actuacions del Consorci de Turisme de Barcelona va més enllà de la promoció del turisme de vacances i el turisme cultural: també inclou programes destinats als negocis, la formació, la salut, l’esport i el comerç. Alguns exemples d’aquests programes són: Barcelona Convention Bureau, Barcelona Out- door & Corporate Training, Barcelona Centre de Salut, Barcelona Sports i Barcelona Ciutat de Compres. 450 Informe de gestió L’informe de gestió mostra dades consolidades del grup format per l’A- juntament de Barcelona, els instituts municipals i les societats mercantils de les quals l’Ajuntament és el soci majoritari, amb independència de quines siguin les seves fonts de finançament. 4.1. Recursos humans El 31 de desembre de 2003 la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona, els instituts i les empreses municipals era de 12.366 persones, 194 menys respecte de la plantilla del grup el 31 de desembre de 1998. Plantilla de l’Ajuntament, els instituts i les empreses municipals 31.12.99 31.12.00 31.12.01 31.12.02 31.12.03 Ajuntament, 6.943 6.753 6.683 6.638 6.689 Instituts i empreses municipals 5.306 5.291 5.390 5.407 5.677 Total 12.249 12.044 12.073 12.045 12.366 En els darrers cinc anys, 362 persones s’han acollit al pla de jubilació anticipada i incentivada que ha implantat l’Ajuntament de Barcelona. Paral·lelament, s’han aconseguit augments de la productivitat i s’han millorat els serveis prestats als ciutadans gràcies a la modernització dels sistemes d’informació i les tecnologies ofimàtiques. L’augment del nombre d’empleats municipals del 2003 és conseqüència de la creació de nous centres de primer cicle d’educació infantil, de l’es- forç en la conservació i el manteniment dels nous espais verds de la ciu- tat i de l’increment de la plantilla del sector de Prevenció i Seguretat –en particular dels cossos de bombers i la guàrdia urbana, amb l’afany de millorar la mobilitat de la ciutat i la seguretat ciutadana, tot i que, en aquest darrer cas, la seva tasca és complementària a la d’altres cossos policials–. D’altra banda, hi ha hagut un traspàs de personal de l’Ajunta- ment als instituts i les empreses municipals. 51 Els cursos de formació del personal realitzats l’any 2003 han comptat amb un total de 16.175 participants i han constat de 90.361 hores lecti- ves, incloent-hi el pla de formació que l’Ajunta- ment de Barcelona presenta cada any a l’Institut Nacional d’Administració Pública per a la seva subvenció, dins del marc de l’Acord nacional de formació continuada. Aquesta subvenció ha permès estendre l’activitat formativa a 2.240 treballadors municipals. 4.2. Ingressos corrents El 2003 el 57% dels ingressos corrents consoli- dats han estat ingressos locals, bàsicament impostos locals, vendes de serveis i rendes de la propietat i l’empresa; mentre que un 42% han correspost a transferències corrents, i l’1% res- tant han estat ingressos financers. La principal novetat respecte de la imposició local ha estat la supressió parcial de l’impost sobre activitats econòmiques, regulada per la Llei 51/2002, de reforma de la Llei reguladora de les hisendes locals. L’impost sobre activitats econòmiques és un tribut que grava l’exercici d’activitats empresarials, professionals i artísti- ques. A partir del 2003, les persones físiques i les persones jurídiques amb una xifra neta de negoci inferior al milió d’euros resten exemptes de tributar per aquest impost. D’altra banda, Distribució sectorial de la plantilla del Grup Ajuntament de Barcelona a 31.12.2003 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 Serveis Personals 2.600 Serveis Urbans i Medi Ambient 1.131 Prevenció i Seguretat 3.297 Urbanisme 467 Promoció Econòmica 204 Districtes 1.595 Serveis Generals 1.633 Barcelona de Serveis 1.439 Estructura dels ingressos corrents 2003 Altres transfer. 8% Altres ingressos 9% Impostos locals 31% Vendes de serveis 17% Participació ingressos de l’Estat 35% 52 desapareix el coeficient únic de ciutat i apareix un coeficient de ponderació en funció de l’im- port net de la xifra de negoci, que se situa entre 1,29 i 1,35. Aquesta supressió parcial de l’im- post ha anat acompanyada d’una compensació de l’Estat que s’ha sumat a la participació en els ingressos de l’Estat. El principal impost local és el que s’aplica sobre els béns immobles, i representa el 54% del total. Els altres impostos locals són el d’ac- tivitats econòmiques, el de vehicles, el d’incre- ment del valor dels terrenys i el de construccions. De les transferències corrents, el 82% correspo- nen a la participació en els ingressos de l’Estat, incloent-hi la compensació de l’Administració central per la menor recaptació que ha suposat la reforma de l’impost sobre activitats econòmi- ques. Es tracta d’una subvenció no finalista, és a dir: es destina a atendre les necessitats gene- rals de la ciutat. La resta de transferències són bàsicament finalistes i provenen de l’Adminis- tració central, de la Generalitat de Catalunya, d’altres ens locals i de l’exterior. En destaquen les procedents de l’Estat per a la Mancomunitat de Municipis i les de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus per al tractament de residus. Estructura dels impostos locals 2003 Increment valor terrenys 13% Construcció 5% Béns immobles 54% Vehicles 13% Activitats econòmiques 15% 53 tIngressos corrents (milers d’euros) 1999 2000 2001 2002 2003 Impost sobre béns immobles 273.995 285.595 288.758 303.460 319.100 Impost sobre activitats econòmiques 159.491 162.369 162.892 164.277 89.248 Impost sobre vehicles 74.483 76.509 76.254 76.197 74.350 Impost sobre construccions 17.970 18.758 22.538 21.136 32.208 Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 73.017 69.104 65.043 74.114 79.086 Total impostos locals 598.957 612.335 615.485 639.184 593.992 Ingressos per vendes de serveis 256.049 243.500 271.643 302.348 330.400 Rendes de la propietat i de l’empresa 106.662 92.442 119.232 133.880 130.962 Altres ingressos 27.550 28.290 28.529 37.837 33.864 Total ingressos locals 989.218 976.567 1.034.889 1.113.249 1.089.218 Participació en els ingressos de l’Estat 466.109 503.684 531.896 562.000 662.082 Transferències d’altres administracions 106.836 110.147 118.426 133.802 142.670 Total transferències corrents 572.945 613.832 650.322 695.802 804.752 Ingressos financers 12.964 13.078 18.837 17.115 13.184 Total ingressos corrents 1.575.127 1.603.476 1.704.048 1.826.166 1.907.154 En els cinc últims anys el creixement dels ingressos corrents ha estat del 4,7% anual, grà- cies, principalment, a la millor gestió de la recaptació i a l’augment de la participació en els ingressos de l’Estat, ja que, d’acord amb el Pla d’actuació municipal, s’ha seguit la política de no augmentar la pressió fiscal. En aquest perío- de, la participació en els ingressos de l’Estat, excloent-ne la compensació de l’impost sobre activitats econòmiques de l’any 2003, ha cres- cut a una taxa mitjana anual del 7,1%. L’any 2003 els ingressos corrents han crescut un 4,4% respecte de l’any anterior. En conjunt, els impostos locals han disminuït a causa de la supressió parcial de l’impost sobre activitats econòmiques. La reforma d’aquest impost ha exclòs tots els subjectes passius que són per- sones físiques i les persones jurídiques amb un volum de facturació inferior al milió d’euros. Si s’elimina l’efecte d’aquest impost, la resta d’im- postos locals ha crescut un 6,3%. L’augment en la recaptació de l’impost sobre béns immobles ve determinat en bona mesura per la implanta- ció gradual dels nous valors cadastrals fixats el 2001. Els increments que experimenten l’impost sobre construccions i l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys reflecteixen el dinamisme del sector de la construcció i del sector immobi- liari a la ciutat de Barcelona. En conjunt, la resta d’ingressos locals –taxes i preus públics per vendes de serveis, rendes de la propietat i l’empresa i altres ingressos– han augmentat un 4,5%. Els ingressos procedents de les empreses de serveis públics, les taxes per recollida d’escombraries i les llicències urbanístiques i de clavegueram són els conceptes que presenten una evolució més favorable. 54 Ingressos corrents (en percentatge) 1999 2000 2001 2002 2003 Impost sobre béns immobles 17,4 17,8 16,9 16,6 16,7 Impost sobre activitats econòmiques 10,1 10,1 9,6 9,0 4,7 Impost sobre vehicles 4,7 4,8 4,5 4,2 3,9 Impost sobre construccions 1,1 1,2 1,3 1,2 1,7 Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 4,6 4,3 3,8 4,0 4,1 Total impostos locals 38,0 38,2 36,1 35,0 31,1 Ingressos per vendes de serveis 16,3 15,2 15,9 16,6 17,3 Rendes de la propietat i de l’empresa 6,8 5,8 7,0 7,3 6,9 Altres ingressos 1,7 1,8 1,7 2,1 1,8 Total ingressos locals 62,8 60,9 60,7 61,0 57,1 Participació en els ingressos de l’Estat 29,6 31,4 31,2 30,8 34,7 Transferències d’altres administracions 6,8 6,9 6,9 7,3 7,5 Total transferències corrents 36,4 38,3 38,2 38,1 42,2 Ingressos financers 0,8 0,8 1,1 0,9 0,7 Total ingressos corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 D’acord amb els criteris que estableix la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fis- cals, administratives i de l’ordre social, l’any 2003 la participació en els ingressos de l’Estat del municipi de Barcelona ha crescut un 7,7% respecte al 2002. A més, s’han rebut de l’Estat 57 milions d’euros en concepte de compensa- ció per la supressió parcial de l’impost sobre activitats econòmiques, esmentada anterior- ment. De la resta de transferències sobresurten les que realitza l’Estat per a la Mancomunitat de Municipis, les de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus per a temes mediambientals i les de la Generalitat de Catalunya destinades a edu- cació. 4.3. Despeses corrents Activitats de l’Ajuntament de Barcelona En línies generals, els serveis que ofereix el grup Ajuntament de Barcelona, tant als ciuta- dans i les ciutadanes com a la ciutat, són els següents: a) Serveis personals: educació, cultura, joven- tut, serveis socials i drets civils. b) Serveis urbans i medi ambient: neteja de la via pública, residus sòlids urbans, saneja- ment, manteniment, pavimentació, enllume- nat públic, serveis d’aigües, manteniment de parcs, zones verdes i platges, estalvi energè- tic i energies renovables, educació i partici- pació ambiental, i vigilància i reducció de la contaminació. 55 c) Prevenció i seguretat: seguretat ciutadana, serveis de prevenció d’incendis i protecció civil, mobilitat, circulació, transport públic i aparcaments, disciplina i seguretat viària. d) Urbanisme: planificació i ordenació territorial i urbanística, paisatge urbà i habitatge. e) Promoció econòmica: promoció econòmica de la ciutat, turisme, ocupació, innovació, tecnologies de la informació, comerç, xarxa de mercats municipals i consum. f) Serveis generals: administració central, admi- nistració financera i tributària, patrimoni i par- ticipació ciutadana. Aquests serveis s’ofereixen des dels sectors funcionals de l’Ajuntament, els districtes i els instituts i les empreses municipals. Despeses corrents abans d’interessos 2003 Sectors 53% Empreses i instituts municipals 34% Districtes 13% Evolució de la despesa corrent El creixement de les despeses corrents ha estat del 3,8% anual en l’últim quinquenni. Les des- peses de personal han crescut a un ritme mitjà del 3,1%: una dècima per sota de la inflació real del període, que ha estat del 3,2%. D’altra banda, els treballs, els subministraments, els serveis exteriors i les transferències corrents han augmentat 5,6 punts per sobre de la inflació per complir el compromís de millorar la qualitat dels serveis prestats i el manteniment i la con- servació de la ciutat. Això ha estat possible grà- cies a la disminució de les despeses financeres, que han caigut a una taxa anual del 13,8% durant tot el període, i han passat de 150 milions d’euros, l’any 1998, a 71 milions d’eu- ros, l’any 2003. Despeses corrents (milers d’euros) 1999 2000 2001 2002 2003 Despeses de personal 435.445 442.922 459.789 481.799 493.273 Treballs, subministraments i serveis exteriors 392.960 399.312 428.132 489.849 516.203 Transferències corrents 132.355 149.448 177.698 201.895 235.048 Provisions 96.264 82.495 84.329 85.742 79.975 Despeses financeres 125.846 105.784 101.627 87.871 71.147 Total despeses corrents 1.182.870 1.179.961 1.251.575 1.347.156 1.395.646 56 El 2003 les despeses corrents han augmentat un 3,6% respecte del 2002: gairebé un punt percen- tual per sota de l’increment dels ingressos corrents. Un any més, els dos components prin- cipals d’aquesta evolució han estat el creixe- ment de les despeses operatives, d’una banda, i la reducció de les despeses financeres, de l’al- tra. Les despeses financeres representen el 5% de les despeses corrents del 2003, és a dir, menys de la meitat del que suposaven el 1999. Despeses corrents (en percentatge) 1999 2000 2001 2002 2003 Despeses de personal 36,8 37,5 36,7 35,8 35,3 Treballs, subministraments i serveis exteriors 33,2 33,8 34,2 36,3 37,0 Transferències corrents 11,2 12,7 14,2 15,0 16,8 Provisions 8,1 7,0 6,7 6,4 5,8 Despeses financeres 10,6 9,0 8,1 6,5 5,1 Total despeses corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 4.4. Inversions Entre els anys 1999 i 2003, el volum d’inversió del grup Ajuntament de Barcelona ha assolit la xifra de 2.246 milions d’euros. La xifra puja fins a 2.633 milions d’euros si hi comptem totes les despeses de capital, és a dir, si hi incloem les transferències de capital a Barcelona Holding Olímpic, SA, i a l’Autoritat del Transport Metro- polità. Aquesta inversió s’ha pogut fer alhora que s’ha reduït l’endeutament en 155 milions d’euros. Els dos darrers anys han estat de forta inversió. Cal destacar la profunda transformació urbanís- tica que s’ha fet a la zona del Besòs, entre el riu, la façana marítima i l’inici de l’avinguda Dia- gonal, escenari principal del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. També han estat rellevants les inversions destinades a la millora de la mobilitat de la ciutat, la qualitat mediam- biental i les intervencions que s’han fet a Mont- juïc i el Tibidabo, zones que s’han de convertir en referents en l’oferta d’espais de lleure per als ciutadans i les ciutadanes. A més, s’ha donat un impuls a la modernització i la renovació d’equipaments culturals, esportius, educatius i de benestar social; alhora que s’ha engegat un pla per reforçar la promoció de l’habitatge social. 57 Els ingressos de capital obtinguts en aquest període de cinc anys, de 528 milions d’euros, han permès finançar el 20% de les despeses de capital. Per gestió d’actius –venda d’habitatges i locals de negocis, que realitza principalment el Patronat Municipal de l’Habitatge, i venda de solars, edificis i sobrants de la via pública– s’han obtingut 273 milions d’euros. De les trans- ferències de capital destaquen les rebudes de la Unió Europea per a projectes mediambientals i les de la Generalitat de Catalunya destinades a equipaments educatius i esportius. Ingressos i despeses de capital (milers d’euros) 1999 2000 2001 2002 2003 Inversions directes Ús general 168.115 85.410 172.681 352.186 341.422 Associades als serveis 124.241 105.075 153.314 312.687 300.918 Total inversions directes 292.356 190.485 325.995 664.873 642.340 Transferències de capital HOLSA 47.847 49.758 51.747 53.817 53.817 ATM 31.132 24.179 24.617 24.179 24.179 Entitats no municipals 7.272 21.384 15.512 22.470 34.975 Total transferències 86.251 95.321 91.877 100.466 115.124 Inversions financeres 0 3.005 3.005 13.409 8.910 Total despeses de capital 378.608 288.810 420.877 778.748 766.374 Ingressos de capital Transferències de capital 51.170 15.891 40.743 70.723 75.632 Gestió d’actius 38.381 20.957 35.772 128.921 49.439 Total ingressos de capital 89.551 36.848 76.515 199.644 125.071 Inversió neta 289.057 251.962 344.362 579.104 641.303 58 Ingressos i despeses de capital (en percentatge) 1999 2000 2001 2002 2003 Inversions directes Ús general 58,2 33,9 50,1 60,8 53,2 Associades als serveis 43,0 41,7 44,5 54,0 46,9 Total inversions directes 101,1 75,6 94,7 114,8 100,1 Transferències de capital HOLSA 16,6 19,7 15,0 9,3 8,7 ATM 10,8 9,6 7,1 4,2 3,8 Entitats no municipals 2,5 8,5 4,5 3,9 5,5 Total transferències 29,8 37,8 26,7 17,4 18,0 Inversions financeres 0,0 1,2 0,9 2,3 1,4 Total despeses de capital 131,0 114,6 122,2 134,5 119,5 Ingressos de capital Transferències de capital 17,7 6,3 11,8 12,2 11,8 Gestió d’actius 13,3 8,3 10,4 22,3 7,7 Total ingressos de capital 31,0 14,6 22,2 34,5 19,5 Inversió neta 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 La cobertura de les inversions –relació entre l’estalvi brut i les inversions netes– ha estat de 0,8 vegades, malgrat la forta inversió realitzada. Cobertura de les inversions netes 0 100 200 300 400 500 600 700 1999 2000 2001 2002 2003 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2 M ile rs d ’e ur o s R at io c o b er tu ra in ve rs io ns Estalvi brut Inversió neta —— —— Cobertuta inversions 59 4.5. Finançament La Llei 18/2001, general d’estabilitat pressupos- tària, de 12 de desembre, defineix el principi d’estabilitat pressupostària que ha de regir l’ac- tuació de les administracions públiques a partir del 2003, i distingeix entre els ens sotmesos al pressupost –sector de l’Administració pública– i les entitats que es financen majoritàriament amb ingressos comercials –ens comercials. L’endeutament total consolidat el 31 de desem- bre de 2003 es descompon en 1.244 milions d’euros de deute del sector de l’Administració pública i 92 milions d’euros corresponents als ens comercials. Aquest últim grup inclou l’en- deutament consolidat de Barcelona de Serveis Municipals, SA, i del Patronat Municipal de l’Ha- bitatge. El 2003 el deute consolidat ha augmentat 9 milions d’euros, una xifra inferior a la prevista inicialment. Aquest increment es desglossa en una disminució de 20 milions d’euros del deute del sector de l’Administració pública i un aug- ment de 29 milions d’euros del deute correspo- nent als ens comercials, tal com s’explica a continuació. Endeutament financer consolidat (milers d’euros) 31.12.99 31.12.00 31.12.01 31.12.02 31.12.03 Administració pública 1.425.198 1.261.742 1.168.312 1.265.113 1.244.525 Ens comercials 18.985 22.332 24.428 62.239 91.793 Endeutament total 1.444.183 1.284.074 1.192.740 1.327.352 1.336.318 Administració pública Ens comercials 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1999 2000 2001 2002 2003 Endeutament consolidat M ili o ns d ’e ur o s Administració pública El finançament del 2003 de l’Ajuntament de Bar- celona ha consistit en una disposició de 20 milions d’euros del préstec de 90 milions d’eu- ros a 20 anys formalitzat l’any anterior amb el Banc Europeu d’Inversions i un préstec bilateral de 50 milions d’euros a un termini de 7 anys. Ambdues operacions s’han destinat a finançar part de les infraestructures construïdes a l’àrea del Besòs, entre el riu, el litoral i l’avinguda Dia- gonal. Per acabar, a finals de 2003 es va forma- litzar un préstec bilateral de 12 milions d’euros a 10 anys, que no ha estat utilitzat fins al gener de 2004. Les amortitzacions de deute a llarg termini han estat de 91 milions d’euros, que corresponen a les amortitzacions contractuals de les opera- cions financeres vigents. Cal destacar l’amortit- zació de l’emissió de bons de 1993. Ens comercials L’augment de l’endeutament dels ens comer- cials del 2003 s’ha produït per un increment net de 31 milions d’euros dels préstecs hipotecaris del Patronat Municipal de l’Habitatge i una dis- minució neta de 2 milions d’euros de l’endeuta- ment consolidat de Barcelona de Serveis Municipals, SA. 60 Endeutament financer consolidat (milers d’euros) 31.12.99 31.12.00 31.12.01 31.12.02 31.12.03 Mercat Unió Europea Sistema bancari 489.020 414.662 462.648 567.506 664.141 Col·locacions privades 262.788 262.787 186.622 276.621 240.374 Emissions públiques 347.115 347.084 327.823 327.823 276.622 Subtotal 1.098.923 1.024.533 977.092 1.171.950 1.181.137 Mercat fora Unió Europea Col·locacions privades 190.079 104.360 60.466 221 0 Emissions públiques 155.181 155.181 155.181 155.181 155.181 Subtotal 345.261 259.541 215.647 155.402 155.181 Endeutament total 1.444.183 1.284.074 1.192.740 1.327.352 1.336.318 Endeutament a llarg termini 1.430.558 1.275.095 1.186.702 1.324.198 1.336.231 Endeutament a curt termini 13.625 8.979 6.038 3.154 87 El grup Ajuntament de Barcelona es finança principalment en el mercat de la Unió Europea, que representa el 88% del finançament total. El 12% restant és una emissió pública realitzada el 1995 als Estats Units, que venç el 2005. El risc de canvi d’aquesta operació està cobert amb un contracte de permuta financera (swap). 61 Endeutament financer consolidat (en percentatge) 31.12.99 31.12.00 31.12.01 31.12.02 31.12.03 Mercat Unió Europea Sistema bancari 33,9 32,3 38,8 42,8 49,7 Col·locacions privades 18,2 20,5 15,6 20,8 18,0 Emissions públiques 24,0 27,0 27,5 24,7 20,7 Subtotal 76,1 79,8 81,9 88,3 88,4 Mercat fora Unió Europea Col·locacions privades 13,2 8,1 5,1 0,0 0,0 Emissions públiques 10,7 12,1 13,0 11,7 11,6 Subtotal 23,9 20,2 18,1 11,7 11,6 Endeutament total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Endeutament a llarg termini 99,1 99,3 99,5 99,8 100,0 Endeutament a curt termini 0,9 0,7 0,5 0,2 0,0 Endeutament —— —— Despeses financeres netes 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1999 2000 2001 2002 2003 0 20 40 60 80 100 120 Endeutament i despeses financeres netes E nd eu ta m en t (m ili o ns d ’e ur o s) D es p es es f in an ce re s ne te s (m ili o ns d ’e ur o s) Les despeses financeres netes generades per l’endeutament s’han reduït a un ritme d’un 19% anual en els darrers cinc anys, i han pas- sat de 134 milions d’euros, l’any 1998, a 58 milions d’euros, el 2003. L’any 2003 l’agència internacional Moody’s Investor Service ha augmentat la qualificació de solvència de l’Ajuntament de Barcelona fins a Aa2. La qualificació atorgada per Fitch i Stan- dard and Poor’s és AA; d’aquesta manera, totes les qualificacions queden al mateix nivell. 62 4.6. Perspectives Els objectius financers de l’Ajuntament de Bar- celona per al període 2004-2008 són executar un pla d’inversions que representarà un nivell de despeses de capital de 2.851 milions d’euros, però que, alhora, haurà de respectar les condi- cions financeres següents: a) l’estalvi brut haurà de representar, com a mínim, el 25% dels ingressos financers, i b) l’endeutament consoli- dat, incloent-hi el avals atorgats, haurà de ser inferior al 80% dels ingressos corrents. Les principals hipòtesis macroeconòmiques con- siderades han estat un increment del deflactor del PIB del 2,8% anual i un increment del PIB, en termes reals, del 3% anual, la qual cosa equi- val a un taxa de creixement mitjà del PIB nomi- nal del 5,8% anual. Quant a tipus d’interès, s’ha considerat que l’EURIBOR (Euro Interbank Offe- red Rate) a tres mesos serà, de mitjana, del 4% anual el 2004, i del 4,5% anual del 2005 al 2008. Els ingressos corrents previstos per als propers anys s’han estimat tenint en compte les hipòte- sis següents: 1. La previsió del 2004 es basa en el pressupost inicial aprovat pel plenari del Consell Municipal el desembre de 2003. El fet més rellevant és que és el primer any d’aplicació del nou siste- ma de participació en els ingressos de l’Estat basat en la cessió d’una part dels impostos estatals, tal com regula la Llei 51/2002, de 27 de desembre, de reforma de la Llei 39/1988. 2. Per als anys següents, s’estima que, de mit- jana, els impostos locals, excloent-ne els que cedeix l’Estat, creixin mig punt per sota de la inflació prevista. 3. Pel que fa a l’impost sobre béns immobles, es continuaran implantant els nous valors cadastrals que es van aprovar el 2001. Els tipus impositius que s’apliquen, el 2004, als impostos sobre béns immobles, l’increment del valor dels terrenys i les construccions són, respectivament, del 0,85%, el 30% i el 3,15%. Es preveu que aquests tipus es man- tinguin en exercicis posteriors. 4. Es preveu que els ingressos per vendes de serveis, rendes de la propietat i l’empresa i altres ingressos creixin al mateix ritme que el deflactor del PIB. 5. Les transferències d’altres administracions crei- xeran, en general, d’acord amb el deflactor del PIB, a excepció de la transferència rebuda per a la Mancomunitat de Municipis, que es preveu que el 2004 creixi a la mateixa taxa que la recaptació dels ingressos tributaris de l’Estat. 6. Del 2005 al 2008, els impostos cedits per l’Estat –en concret, l’1,6875% de l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’1,7897% de l’impost sobre el valor afegit i el 2,0454% dels impostos especials sobre la cervesa, el vi, les begudes fermentades, els hidrocarburs i el tabac–, juntament amb el fons complementari de finançament, creixe- ran, com a mínim, a la mateixa taxa que la recaptació dels ingressos tributaris de l’Estat. Atès que en els darrers anys, per terme mitjà, els recursos generats per l’Administració de l’Estat en concepte d’IVA, impostos sobre la renda i el patrimoni i sobre la producció han crescut lleugerament per sobre del PIB en termes nominals, s’estima que, en conjunt, els impostos cedits a l’Ajuntament i el fons complementari creixeran com a mínim a la 63 mateixa taxa que l’increment previst del PIB en termes nominals, és a dir, un 5,9% anual. El creixement previst de les despeses corrents l’any 2004 es basa en el pressupost inicial de l’exercici, i l’evolució dels anys posteriors es basa en les consideracions següents: 1. Les despeses de personal, treballs, subminis- traments i serveis exteriors augmentaran la taxa d’inflació més 1,5 punts. Aquest creixe- ment superior al dels ingressos corrents serà possible en la mesura en què es redueixin les despeses financeres. 2. La previsió de les transferències corrents s’ha realitzat tenint en compte les característiques de cada subvenció. 3. La dotació de la provisió per deutors de cobrament dubtós s’estima aplicant uns coe- ficients de cobrament d’acord amb l’expe- riència històrica als saldos deutors en funció de l’antiguitat del saldo, i tenint en compte l’evolució prevista dels impostos locals i el saldo de multes. 4. Les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura previstos de l’endeutament i en el fet de considerar que, del 2005 al 2008, el tipus d’interès EURIBOR a tres mesos serà, de mitjana, del 4,5% anual. La inversió que es preveu fer en el període 2004-2008 s’estima de 2.540 milions d’euros; les despeses de capital totals assoliran la xifra de 2.851 milions d’euros. El 84% d’aquestes despeses corresponen a inversió directa i el 16% restant a les transferències de capital des- tinades a Barcelona Holding Olímpico (HOLSA), a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i a consorcis culturals, entre d’altres. Es preveu que el 10% de les despeses de capi- tal del període es financin amb ingressos de capital, que s’obtindran de la gestió d’actius i de transferències de capital procedents, en gran mesura, de la Unió Europea. Ingressos i despeses de capital (milers d’euros) 2004 (p) 2005 (p) 2006 (p) 2007 (p) 2008 (p) Total inversions directes 392.938 415.728 479.750 524.843 575.000 Transferències de capital HOLSA 58.208 60.537 62.958 27.075 0 ATM 24.179 24.179 18.179 18.179 18.179 Entitats no municipals 35.317 32.280 19.174 20.191 22.534 Total transferències 117.704 116.996 100.311 65.445 40.713 Inversions financeres 3.000 3.000 3.000 10.000 3.000 Total despeses de capital 513.642 535.724 583.061 600.288 618.713 Ingressos de capital Transferències de capital 18.877 24.844 25.836 4.961 2.000 Gestió d’actius 40.349 42.366 45.374 46.372 40.000 Total ingressos de capital 59.226 67.210 71.210 51.333 42.000 Inversió neta 454.416 468.514 511.851 548.955 576.713 64 El programa d’inversions directes recull les directrius del Pla d’actuació municipal 2004- 2007, que van orientades, entre d’altres, a la promoció d’habitatge assequible (amb políti- ques de sòl adients), a la millora de la mobilitat, a l’impuls de la sostenibilitat mediambiental en tots els nivells (incloent-hi el foment de l’ús d’e- nergies renovables), a la renovació urbana (amb prioritat a les zones més degradades), a l’am- pliació de la dotació d’equipaments (bibliote- ques, escoles bressol, etc.) i a les actuacions al triangle comprès entre Diagonal-litoral, la plaça de les Glòries i l’estació de la Sagrera. L’evolució prevista de l’endeutament consolidat dels propers anys és la següent: Endeutament financer consolidat el 31 de desembre (milions d’euros) 2003 2004 (p) 2005 (p) 2006 (p) 2007 (p) 2008 (p) Administració pública 1.244 1.202 1.133 1.067 1.027 1.025 Ens comercials 92 130 160 199 233 233 Endeutament total 1.336 1.332 1.293 1.266 1.260 1.258 Avals 15 13 11 9 6 5 Total endeutament i avals 1.351 1.345 1.304 1.275 1.266 1.263 Risc total/ingressos corrents (%) 70,0 68,7 63,6 60,4 57,7 55,4 65 G ru p A ju nt am en t d e B ar ce lo na E vo lu ci ó i p re vi si o ns e co no m ic o fin an ce re s (e n m ile rs d ’e ur o s) 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 (p ) 20 05 (p ) 20 06 (p ) 20 07 (p ) 20 08 (p ) 1 . In g re ss o s co rr en ts a b an s d 'in g re ss o s fin an ce rs 1 .5 6 2 .1 6 3 1 .5 9 0 .3 9 8 1 .6 8 5 .2 1 1 1 .8 0 9 .0 5 1 1 .8 9 3 .9 7 0 1 .9 4 6 .8 8 3 2 .0 2 1 .6 6 3 2 .0 9 9 .8 3 8 2 .1 8 1 .5 8 1 2 .2 6 7 .0 7 6 2 . D es p es es c o rr en ts a b an s d e d es p es es f in an ce re s 1 .0 5 7 .0 2 4 1 .0 7 4 .1 7 7 1 .1 4 9 .9 4 8 1 .2 5 9 .2 8 5 1 .3 2 4 .4 9 9 1 .3 6 1 .6 5 1 1 .4 1 5 .7 5 5 1 .4 7 3 .1 9 8 1 .5 3 2 .9 3 4 1 .5 9 5 .4 8 9 3. E st a lv i p ri m a ri 50 5. 13 9 51 6. 22 1 53 5. 26 3 54 9. 76 6 56 9. 47 1 58 5. 23 2 60 5. 90 8 62 6. 64 0 64 8. 64 7 67 1. 58 7 In g re ss o s fin an ce rs 1 2 .9 6 4 1 3 .0 7 8 1 8 .8 3 7 1 7 .1 1 5 1 3 .1 8 4 1 1 .3 2 6 1 1 .6 4 3 1 1 .9 6 9 1 2 .3 0 4 1 2 .6 4 9 D es p es es f in an ce re s 1 2 5 .8 4 6 1 0 5 .7 8 4 1 0 1 .6 2 7 8 7 .8 7 1 7 1 .1 4 7 7 5 .8 5 0 6 7 .0 0 0 6 3 .6 4 0 6 2 .7 9 9 6 1 .7 1 7 4. E st a lv i b ru t 39 2. 25 7 42 3. 51 5 45 2. 47 3 47 9. 01 0 51 1. 50 8 52 0. 70 8 55 0. 55 1 57 4. 96 9 59 8. 15 2 62 2. 51 9 5 . In ve rs io n s n et es 2 8 9 .0 5 7 2 5 1 .9 6 2 3 4 4 .3 6 2 5 7 9 .1 0 4 6 4 1 .3 0 3 4 5 4 .4 1 6 4 6 8 .5 1 4 5 1 1 .8 5 1 5 4 8 .9 5 5 5 7 6 .7 1 3 6. S u p e rà vi t (d è fi c it ) 10 3. 20 0 17 1. 55 3 10 8. 11 1 (1 00 .0 94 ) (1 29 .7 95 ) 66 .2 92 82 .0 37 63 .1 18 49 .1 97 45 .8 07 V ar ia ci ó d e tr es o re ri a (5 9 .7 8 9 ) (1 2 .9 4 6 ) (1 8 .5 7 9 ) (3 5 .6 5 0 ) 1 1 8 .5 3 0 (6 2 .0 0 8 ) (3 4 .8 4 7 ) (3 7 .2 7 3 ) (4 2 .8 7 2 ) (4 3 .9 6 6 ) 7. S u p e rà vi t (d è fi c it ) d e c a ix a 43 .4 11 15 8. 60 7 89 .5 32 (1 35 .7 44 ) (1 1. 26 5) 4. 28 4 47 .1 90 25 .8 45 6. 32 5 1. 84 1 S u b ro g ac ió d e d eu te 3 .2 5 7 1 .4 9 7 1 .8 0 3 1 .1 3 2 2 .2 9 9 0 0 0 0 0 8 . V ar ia ci ó n et a d el d eu te 4 6 .6 6 9 1 6 0 .1 0 4 9 1 .3 3 5 (1 3 4 .6 1 2 ) (8 .9 6 6 ) 4 .2 8 4 4 7 .1 9 0 2 5 .8 4 5 6 .3 2 5 1 .8 4 1 9. D e u te t o ta l a f in a l d 'a n y 1. 44 4. 17 8 1. 28 4. 07 4 1. 19 2. 74 0 1. 32 7. 35 2 1. 33 6. 31 8 1. 33 2. 03 4 1. 29 2. 25 2 1. 26 6. 40 7 1. 26 0. 08 2 1. 25 8. 24 2 5 Ajuntament de Barcelona Estats i comptes anuals 2003 juntament amb l’informe d’auditoria 70 Ajuntament de Barcelona Balanços de situació a 31 de desembre de 2003 i 2002 (en milers d’euros) Actiu A 31 de A 31 de desembre de 2003 desembre de 2002 Nota Immobilitzat material i infrastructures 5.736.516 5.556.938 Immobilitzat material 3 5.587.177 5.460.683 Immobilitzat material adscrit i cedit 3 (630.505) (610.363) Amortització acumulada 3 (371.383) (325.216) Immobilitzat pendent de classificar 3 1.138.177 902.434 Provisió per depreciació immobilitzat pendent de classificar 3 (151.129) (74.855) Inversions en infrastructura i béns destinats a l’ús general 3 4.668.466 4.424.549 Inversions cedides a l’ús general 3 i 7 (4.668.466) (4.424.549) Inversions cedides a l’ús general 2.3 164.179 204.255 Inversions financeres permanents 4 165.676 159.902 Actiu permanent 5.902.192 5.716.840 Despeses per distribuir en diversos exercicis 5 1.321 4.074 Deutors per drets reconeguts 6 633.919 566.675 Provisió per cobertura de drets de difícil realització 6 (332.141) (302.201) 301.778 264.474 Altres deutors no pressupostaris 11.735 4.171 Entitats públiques deutores 13 26.296 0 Tresoreria 61.608 209.312 Actiu circulant 401.417 477.957 TOTAL ACTIU 6.304.930 6.198.871 Les Notes 1 a 17 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem- bre de 2003. 71 Ajuntament de Barcelona Balanços de situació a 31 de desembre de 2003 i 2002 (en milers d’euros) Passiu A 31 de A 31 de desembre de 2003 desembre de 2002 Nota Patrimoni 7 4.043.023 3.978.509 Patrimoni 8.962.521 8.629.240 Patrimoni adscrit i cedit (630.505) (610.363) Patrimoni lliurat a l’ús general (4.668.466) (4.424.549) Patrimoni en cessió i en adscripció 51.055 50.900 Resultats pendents d’aplicació 328.418 333.281 Subvencions de capital 8 273.627 219.351 Provisions a llarg termini 9 51.444 40.848 Emprèstits i préstecs a llarg termini 10 1.244.439 1.265.113 Fiances i dipòsits a llarg termini 12.360 11.467 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 12 61.377 33.165 Transferències plurianuals HOLSA 2.3 164.179 204.255 Passiu permanent 5.850.449 5.752.708 Creditors 325.844 335.704 Entitats públiques 13 22.821 22.984 Altres creditors no pressupostaris 11 42.165 43.475 Ajustaments per periodificació 14 53.990 41.246 Partides pendents d’aplicació 9.661 2.754 Passiu circulant 454.481 446.163 TOTAL PASSIU 6.304.930 6.198.871 Les Notes 1 a 17 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem- bre de 2003. 72 Ajuntament de Barcelona Comptes de resultats dels exercicis anuals acabats a 31 de desembre de 2003 i 2002 (vegeu la nota 16) (en milers d’euros) Despeses 2003 2002 Ingressos 2003 2002 Despeses de personal 269.796 260.036 Vendes i ingressos per naturalesa 78.569 74.642 Retribucions 208.473 200.271 Vendes de béns corrents 494 549 Indemnitzacions per serveis 1.817 1.979 Taxes per vendes de serveis 45.473 40.579 Cotitzacions a càrrec de l’entitat 59.037 57.570 Taxes per vendes de serveis O.A. 28.577 29.260 Altres despeses socials 469 216 Lloguers i productes dels immobles 364 590 Preus públics per vendes de serveis 3.661 3.664 Despeses financeres 67.299 82.747 Rendes de la propietat i l’empresa 199.738 205.649 Interessos 67.299 82.747 Interessos 3.532 5.167 Participació en beneficis 5.153 11.534 Recàrrecs de constrenyiment 9.480 9.736 Tributs 87 6 Interessos de demora 7.916 8.868 Multes 90.278 87.539 Taxes aprofitament domini públic 46.025 41.866 Treballs, subministraments i serveis exteriors 327.808 307.097 Taxes aprofitament domini públic O.A. 15.514 14.128 Arrendaments 10.316 7.883 Concessions i aprofitaments especials 21.840 26.811 Reparacions i conservacions 15.976 12.128 Subministraments 22.304 21.836 Tributs lligats a la producció 441.102 490.185 Comunicacions 7.285 7.563 Sobre béns immobles 319.641 304.754 Treballs fets per altres empreses 230.947 205.993 Sobre activitats econòmiques (IAE) 89.253 164.295 Despeses diverses 40.980 51.694 Sobre construccions, instal·lacions i obres 32.237 21.172 Altres d’extingits (29) (36) Prestacions socials 5.456 3.804 Impostos sobre renda i patrimoni 74.379 76.245 Sobre vehicles de tracció mecànica 74.379 76.245 Transferències corrents 489.487 454.576 Transferències corrents 799.623 685.524 A instituts i empreses municipals 248.389 246.263 Participació en els ingressos de l’Estat 605.000 562.000 A instituts i empreses municipals per taxes 43.699 40.913 Aportació de l’Estat compensació IAE 57.082 – A l’IMAS 2.940 2.913 Aportació de l’Estat per a la MMAMB 50.552 46.105 A mancomunitats i consorcis 158.699 124.392 Altres organismes de l’Estat 3.495 4.142 Altres transferències corrents 35.760 40.095 Aportacions de la Generalitat 47.455 39.764 D’entitats locals 32.672 29.256 De l’exterior 1.844 2.910 Impostos sobre el capital 83.478 77.840 Sobre l’increment valor terrenys 79.086 74.114 Contribucions especials 4.392 3.726 Dotació provisió deutors difícil cobrament 77.292 79.283 Altres ingressos 20.150 21.119 TOTAL DESPESES D’EXPLOTACIÓ 1.237.225 1.187.549 TOTAL INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 1.697.039 1.631.204 Resultats d’explotació (abans transf. de capital) 459.814 443.655 Transferències de capital 123.095 121.494 A instituts, empreses municipals i altres organismes 123.095 121.494 Resultats d’explotació (després transf. de capital) 336.719 322.161 Resultats extraordinaris positius 117.925 99.035 Dotacions per amortitzacions 47.245 45.256 Dotacions provisions immobil. material pendent classificar 76.274 42.659 Dotacions provisions immobil. financer 2.707 RESULTAT DEL PERÍODE 328.418 333.281 TOTAL 1.814.964 1.730.239 TOTAL 1.814.964 1.730.239 Les Notes 1 a 17 de la memòria adjunta formen part integrant del compte de resultats de l’exercici 2003. 73 Resultat pressupostari (en milers d’euros) Drets reconeguts nets no financers Ingressos (Cap. 1 a 7) 1.841.493 Ingressos (Cap. 8) 2.237 Total 1.843.730 Obligacions reconegudes netes no financeres Despeses (Cap. 1 a 7) (1.796.395) Despeses (Cap. 8) (15.548) Total (1.811.943) Estalvi brut 31.787 Ajustaments Ingressos (Cap. 9) 70.000 Despeses (Cap. 9) (90.674) Variació de passius financers (Cap. 9) (20.674) Estalvi net 11.113 Ajustaments Desviacions positives de finançament (2.146) Desviacions negatives de finançament 37.561 Despeses obligades finançades amb romanent líquid de tresoreria 33.659 Resultat pressupostari ajustat 80.187 74 Liquidació pressupost 2003 Resum de l’estat de liquidació del pressupost d’ingressos (en milers d’euros) Capítol Presssupost Presssupost Drets nets Recaptat inicial definitiu 1 Impostos directes 596.450 596.450 562.330 526.763 2 Impostos indirectes 21.700 21.700 32.237 30.730 3 Taxes i altres ingressos 193.164 221.806 287.577 200.330 4 Transferències corrents 703.610 750.114 809.136 735.672 5 Ingressos patrimonials 36.751 72.548 61.989 41.740 6 Venda d’inversions reals 29.019 46.295 30.620 13.165 7 Transferències de capital 39.389 61.990 57.604 34.757 8 Actius financers 0 71.582 2.237 2.237 9 Passius financers 20.000 90.000 70.000 70.000 TOTAL 1.640.083 1.932.485 1.913.730 1.655.394 Resum de l’estat de liquidació del pressupost de despeses (en milers d’euros) Capítol Presssupost Presssupost Obligacions Pagaments inicial definitiu reconegudes efectuats 1 Despeses de personal 273.623 274.780 272.087 268.269 2 Despeses en béns corrents i serveis 303.970 329.232 323.718 236.366 3 Despeses financeres 91.508 71.006 66.833 66.833 4 Transferències corrents 443.436 492.114 489.487 428.428 6 Inversions reals 305.019 99.803 94.762 58.232 7 Transferències de capital 125.353 558.988 549.508 428.538 8 Actius financers 6.500 15.888 15.548 3.902 9 Passius financers 90.674 90.674 90.674 90.674 TOTAL 1.640.083 1.932.485 1.902.617 1.581.242 75 Memòria sobre els estats i comptes anuals corresponents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2003 Nota 1 – Bases de presentació 1.1. Règim comptable Els estats i comptes anuals s’han obtingut dels registres comptables de la Corporació correspo- nents a l’exercici 2003 i han estat preparats seguint els principis de comptabilitat per a les administracions públiques, recollits en la legisla- ció vigent i, en especial, en: a) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. b) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a- prova el text refós de disposicions vigents en matèria de règim local. c) Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya. d) Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals. e) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei 39/1988. f) Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local, de 17 de juliol de 1990. g) Documents sobre principis comptables eme- sos per la Comissió de Principis i Normes Comptables Públiques, creada per Resolució de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28 de desembre de 1990. h) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desple- gament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. 1.2. Estats i comptes anuals Els documents que composen aquests estats i comptes anuals de l’exercici 2003 són els següents: • Balanç de situació • Compte de resultats • Estats de liquidació del pressupost: – Resum de l’estat d’execució del pressu- post d’ingressos – Resum de l’estat d’execució del pressu- post de despeses – Resultat pressupostari • Memòria Les xifres contingudes en els documents que componen aquests estats i comptes anuals són expressades en milers d’euros. El balanç de situació es presenta, bàsicament, d’acord amb els models establerts per la Instruc- ció de Comptabilitat de l’Administració Local, de 17 de juliol de 1990, i el compte de resultats es presenta amb més detall que l’establert en la ins- trucció esmentada a fi i efecte de facilitar una informació més completa sobre els conceptes d’ingressos i despeses, de manera que mostren la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de l’Ajuntament i dels resultats de les seves ope- racions durant l’exercici, de conformitat amb prin- cipis i normes comptables aplicats en l’àmbit de la comptabilitat de les administracions públiques. La liquidació del pressupost ha estat aprovada per Decret d’Alcaldia el 27 de febrer de 2004. 76 En els terminis legals establerts, es presentarà el compte general per a l’aprovació del Plenari del Consell Municipal. Nota 2 - Normes de valoració Els criteris comptables més significatius aplicats en la formulació dels comptes anuals són els que es descriuen a continuació: 2.1. Immobilitzat material Comprèn els elements patrimonials i els de domini públic destinats directament a la pres- tació de serveis públics, els quals constituei- xen les inversions permanents de l’entitat local. Els criteris de valoració de l’immobilitzat són els següents: a) Terrenys i construccions. Les addicions ante- riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora- des segons una estimació pericial del valor real de mercat en ús realitzada per una socie- tat de taxació independent. En el cas d’im- mobles declarats d’interès historicoartístic, la taxació recull el seu valor de reposició. En aquest sentit, el document sobre principis comptables emès per la Comissió de Princi- pis i Normes Comptables Públiques, relatiu a l’immobilitzat no financer, defineix com a valor de reposició “el determinat per la suma dels costos necessaris per a la construcció d’un bé d’idèntica naturalesa i característi- ques. Per al cas dels edificis declarats d’inte- rès historicoartístic, aquest valor serà el de reconstrucció”. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició o taxació per aquelles recepcions de construc- cions a títol gratuït. b) Maquinària, instal·lacions, mobiliari, equips informàtics i vehicles. Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992, que ja estan total- ment amortitzades, es troben valorades segons el valor actual estimat per l’Ajunta- ment en l’esmentada data. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició. c) Immobilitzat pendent de classificar. Les addi- cions es troben valorades al seu preu d’adquisició o cost de construcció i es tras- passen al corresponent epígraf d’immobilitzat material o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan les inversions s’han finalitzat totalment. Les reparacions que no signifiquin una amplia- ció de la vida útil i les despeses de manteniment són carregades directament al compte de resul- tats. Els costos d’ampliació o millora que donen lloc a un augment de la durada del bé són capi- talitzats com a més valor del bé. La dotació anual a l’amortització es calcula pel mètode lineal d’acord amb la vida útil estimada dels diferents béns, i s’inicia en el cas dels béns immobles a partir del mes següent a l’alta en l’Inventari de Béns de la Corporació. 77 El procés d’amortització econòmica es va iniciar en l’exercici 1992. Els anys de vida útil estimada corresponents a “Construccions” i a “Immobles adscrits i cedits per tercers” s’han fixat d’acord amb els criteris establerts per la taxació inde- pendent esmentada anteriorment. En el cas dels béns immobles de caràcter histo- ricoartístic, l’amortització es practica sobre el cost de reposició de l’immobilitzat que reprodui- ria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant, de la base d’amortització la part del valor regis- trat en llibres que correspon al component his- toricoartístic de la construcció, que puja a 221.574 milers d’euros, tot això partint de la taxació independent indicada anteriorment. Aquest tractament es justifica pel fet que el component historicoartístic esmentat és objecte del manteniment que garanteix la permanència del seu valor. El patrimoni en cessió i adscripció recull el valor dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la seva explotació o utilització, procedents d’al- tres ens. 2.2. Immobilitzat material adscrit i cedit L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit” inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels quals ha estat adscrit o cedit per l’Ajuntament als seus organismes autònoms, societats mer- cantils o a tercers per a la seva explotació o uti- lització, a títol gratuït. Quan es produeix l’adscripció o cessió dels béns, es registra la baixa comptable amb càrrec als epígrafs “Patrimoni adscrit i cedit” del balanç de situació (vegeu la nota 7) i deixa, per tant, d’amortitzar-se. 2.3. Inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la infrastructura viària (vials, paviments, voreres, enllumenat públic, senyalització), les grans ins- tal·lacions de serveis generals (clavegueram, subministraments), els espais verds, l’arbratge, la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns que integren el patrimoni públic lliurat a l’ús general dels ciutadans. Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992 es troben valorades d’acord amb el criteri des- crit a la nota 2.1. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició. En finalitzar la realització de les inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general, es Anys de vida útil estimada Construccions 65 Immobles adscrits i cedits per tercers 65 Instal·lacions tècniques i maquinària 8 Elements de transport 5 Mobiliari 6 Equips per al procés d’informació 4 Semovents 7 Fons bibliogràfic i altres 8 78 registra la baixa comptable amb càrrec al comp- te “Patrimoni lliurat a l’ús general” del balanç de situació (vegeu la nota 7). A efectes de presentació, es mostra en l’actiu del balanç de situació els actius adscrits, cedits i destinats a l’ús general pel seu valor, així com els corresponents imports compensatoris per reflectir la seva baixa comptable. De la mateixa manera, en la nota 3 es mostren els moviments de l’exercici per aquests conceptes. La regla 220.2 de la Instrucció de Comptabilitat per a l’Administració Local preveu, excepcional- ment, que, tot i haver finalitzat i cedit la inversió a l’ús general, aquesta es pugui mantenir en el balanç. A 31 de desembre de 1994, atesa la naturalesa extraordinària de les inversions olím- piques rebudes de HOLSA, l’Ajuntament va apli- car aquesta excepció i, en conseqüència, la comptabilització de la cessió a l’ús general per un import inicial de 353.533 milers d’euros amb càrrec i abonament en els comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús general” es produirà en un període semblant al que hauria resultat si la inversió s’hagués realit- zat amb caràcter ordinari. Aquest període s’as- simila al del ritme de cancel·lació del passiu associat, que figura registrat en l’epígraf “Trans- ferències plurianuals HOLSA” del balanç de situació adjunt. El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2003 de 40.076 milers d’euros amb abonament a resultats extraordinaris (vegeu la nota 16.6), d’acord amb la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31 de desembre de 2003. Addicionalment, s’ha comp- tabilitzat un càrrec i abonament als comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús general” (vegeu la nota 3), res- pectivament, per l’import esmentat. 2.4. Inversions financeres permanents Les inversions financeres anteriors a l’1 de gener de 1992 de l’Ajuntament de Barcelona en els seus organismes autònoms i empreses municipals que constitueixen el seu Grup i altres participacions es troben registrades al seu valor teòric comptable a 31 de desembre de 1991. Les addicions posteriors es troben registrades al seu preu d’adquisició. A 31 de desembre de 2003, les diferències entre el valor registrat en llibres i el valor teòric comp- table de les participacions amb minusvàlua sig- nificatives s’han provisionat per aquest concepte en els estats i comptes adjunts (vegeu la nota 4). 2.5. Deutors per drets reconeguts Es registren pel seu valor nominal. S’ha constituït una provisió compensatòria per la quantitat estimada dels saldos per cobrar que es consideren de difícil realització. La dotació a la provisió de drets de difícil realit- zació es determina aplicant als deutors tributa- ris en període executiu i als deutors per multes en període voluntari i en període executiu els coeficients de realització estimats per la Corpo- ració d’acord amb la seva experiència històrica. 2.6. Subvencions de capital Per a la comptabilització de les subvencions de capital rebudes, l’Ajuntament segueix el criteri 79 següent, d’acord amb la normativa que li és aplicable: • En el moment de la concessió s’abonen com a ajustaments per periodificació de manera transitòria fins a la realització de les inver- sions a les quals van destinades (vegeu la nota 14). • A mesura que es van realitzant les inversions objecte de subvenció es traspassen al compte “Subvencions de capital rebudes” del passiu permanent del balanç de situació. En una avaluació patrimonial de la Corporació aquestes subvencions s’haurien de considerar com a més patrimoni a 31 de desembre de 2003. 2.7. Ingressos per distribuir en diversos exercicis Els cobraments anticipats d’imports amb meritació en exercicis posteriors al del cobrament es presenten en l’epígraf “Ingressos per distribuir en diversos exercicis” (vegeu la nota 12) excepte pel que fa a la part d’aquests que es meritaran en l’exercici immediatament posterior, que es presenten en l’epígraf “Ajustaments per periodificació” (vegeu la nota 14) del passiu del balanç de situació com a pas previ a la seva imputació a resultats. 2.8. Provisions a llarg termini El saldo d’aquest epígraf recull les provisions constituïdes per a la cobertura dels costos eco- nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con- tingent o probables. 2.9. Classificació dels deutes en deutes a llarg termini i deutes a curt termini En el balanç de situació adjunt, es classifiquen com a deutes a llarg termini aquells subscrits amb venciment superior a dotze mesos, i com a deutes a curt termini aquells subscrits amb ven- ciment inferior a dotze mesos. 2.10. Emprèstits i préstecs del mercat exterior A 31 de desembre de 2003 les operacions ini- cialment subscrites en moneda estrangera tenen el risc de tipus de canvi cobert mitjançant contractes de permuta financera (swap) per a tota la durada d’aquestes operacions i, per tant, no es derivaran efectes futurs en el compte de resultats de l’Ajuntament. 2.11. Ingressos i despeses a) Comptabilitat financera Els ingressos i les despeses s’imputen al comp- te de resultats, bàsicament, en l’exercici en què es meriten en funció del corrent real de béns i serveis que representen i amb independència del moment en què es produeix el corrent monetari o financer que se’n deriva, exceptuant- ne les subvencions de capital i les transferèn- cies derivades d’acords o convenis que tenen el tractament que es descriu en els apartats 2.6 i 2.12, respectivament. b) Liquidació pressupostària Els ingressos i les despeses s’incorporen a la liquidació pressupostària en el moment en què es produeix l’acte administratiu de reconeixe- ment dels respectius drets i obligacions. 80 2.12. Subvencions i transferències derivades d’acords i convenis Per al reconeixement de la despesa per trans- ferències i subvencions que tenen el seu origen en els acords subscrits per diverses parts, que poden adoptar la forma de conveni de col·laboració, conveni de cooperació, contrac- te-programa o altres figures anàlogues, i que tenen per objecte el cofinançament i desenvo- lupament de projectes o activitats específiques (incloent-hi les subvencions de capital per compensar resultats negatius acumulats), l’o- bligació per a l’ens concedent sorgeix en el moment en què el deute és vençut, líquid i exi- gible, és a dir, en el moment en què s’acom- pleixen els requisits per al pagament. El reconeixement de l’obligació per a l’ens conce- dent es realitza quan es dicta l’acte (aprovació dels pressupostos de cada exercici) pel qual es reconeix i quantifica el dret de cobrament de l’ens beneficiari. 2.13. Indemnitzacions al personal Els incentius a la jubilació voluntària es compta- bilitzen amb càrrec a l’epígraf “Prestacions socials” del compte de resultats. 2.14. Impost sobre societats D’acord amb la Llei 43/1995 de l’impost sobre societats, l’Ajuntament de Barcelona està exempt de l’impost i no està subjecte a retenció els rendiments del seu capital mobiliari. 2.15. Medi ambient Les despeses derivades de les actuacions que tenen per objecte la protecció i millora del medi ambient es comptabilitzen, si s’escau, com a despeses de l’exercici en què s’incorren. No obs- tant això, si suposen incorporacions a l’immobi- litzat material com a conseqüència d’actuacions per minimitzar l’impacte mediambiental i la pro- tecció i millora del medi ambient, es comptabilit- zen com a major valor de l’immobilitzat. 81 Nota 3 - Immobilitzat material i infraestructures El moviment dels diferents comptes de l’immobilitzat material i infrastructures ha estat el següent: (milers d’euros) 31.12.2002 Altes Baixes Traspàs 31.12.2003 Terrenys 334.997 16.351 (4.819) (7.023) 339.506 Construccions 4.430.833 51.840 (5.680) 44.745 4.521.738 Immobilitzat adscrit i cedit 610.363 – – 20.142 630.505 Terrenys i immobles 5.376.193 68.191 (10.499) 57.864 5.491.749 Vehicles 8.075 1.346 – – 9.421 Màquines, equips, instal·lacions, estris i eines 19.199 1.905 – 584 21.688 Equips informàtics 35.959 371 – 4.508 40.838 Mobiliari i equips d’oficina 20.228 2.087 (707) 123 21.731 Altres (inclou immobilitzat immaterial) 1.029 778 (57) – 1.750 Altre immobilitzat 84.490 6.487 (764) 5.215 95.428 Total immobilitzat material 5.460.683 74.678 (11.263) 63.079 5.587.177 Immobilitzat material adscrit i cedit (610.363) 0 0 (20.142) (630.505) Immobilitzat pendent de classificar 902.434 529.755 (27.753) (266.259) 1.138.177 Inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general 4.424.549 0 661 243.256 4.668.466 Inversions cedides a l’ús general (4.424.549) 0 (661) (243.256) (4.668.466) Inversió destinada a l’ús general HOLSA 204.255 0 0 (40.076) 164.179 Immobilitzat brut material i infrastructures 5.957.009 604.433 (39.016) (263.398) 6.259.028 Amortització acumulada (325.216) (47.245) 1.078 0 (371.383) Provisió per depreciació immobilitzat pendent de classificar (74.855) (76.274) 0 0 (151.129) Immobilitzat net material i infrastructures 5.556.938 480.914 (37.938) (263.398) 5.736.516 D’acord amb la normativa aplicable, l’Ajunta- ment registra en l’epígraf “Construccions” el valor dels terrenys en els quals hi ha qualsevol tipus de construcció. Dins d’aquest epígraf, 2.263.267 milers d’euros a 31 de desembre de 2003 i 2.237.444 milers d’euros a 31 de desem- bre de 2002 corresponen al valor dels terrenys en els quals s’edifiquen les construccions. Les altes de l’exercici inclouen, entre d’altres, els següents conceptes: • Recepció d’actius per cessió gratuïta o repar- cel·lació, per un import de 16.360 milers d’euros, els quals han estat abonats com a ingrés en l’epígraf “Resultats extraordinaris” del compte de resultats adjunt (vegeu la nota 16.6). • Béns mobles rebuts en adscripció per l’Ajun- tament de l’Institut Municipal d’Educació per un import de 155 milers d’euros (vegeu la nota 7). • El retorn al patrimoni municipal de la propie- tat de l’antic Mercat del Born, valorat en 27.078 milers d’euros (amb abonament a resultats extraordinaris positius, vegeu la 82 nota 16.6), que havia estat cedida al Ministeri d’Educació i Cultura per la construcció de la Biblioteca de Catalunya i ha estat retornat al desembre de 2003. • Inversions que es troben en procés d’incor- poració a l’Inventari de Béns Municipals, inversions en béns mobles i les actuacions efectuades per ens descentralitzats d’acord amb el que estableix el Decret d’Alcaldia de data 3 d’abril de 1997. De les inversions rea- litzades per instituts i empreses municipals, ha estat abonat com a resultats extraordinaris positius un import de 15.005 milers d’euros al compte de resultats adjunt (vegeu la nota 16.6) atès que han estat finançades per ter- cers. • La incorporació de finques valorades en 13.633 milers d’euros, que han passat al patrimoni municipal per la liquidació de l’em- presa PROCIVESA. A 31 de desembre de 2002 s’havien incorporat 8.213 milers d’euros. Les baixes de l’exercici comprenen, bàsica- ment, els conceptes següents: • Enderrocs i baixes d’actius per regularitza- cions per un valor net comptable de 1.506 milers d’euros, que han representat uns resul- tats extraordinaris negatius de 1.174 milers d’euros. D’altra banda, inclouen l’alienació per venda o permuta de diferents finques municipals per un valor net comptable de 7.070 milers d’euros, operacions que han generat un resultat extraordinari positiu de 23.911 milers d’euros (vegeu la nota 16.6). • Les cessions gratuïtes de diferents solars al Patronat Municipal de l’Habitatge i a l’Inca- sol, que han representat la baixa d’actius valorats en 1.159 milers d’euros i uns resul- tats extraordinaris negatius pel mateix import. • La baixa de immobilitzat pendent de classifi- car no activable per tractar-se de pagaments per indemnitzacions sobre finques actual- ment donades de baixa o amortitzacions de parades dels mercats reformats, per un total de 11.949 milers d’euros (resultats extraordi- naris negatius, vegeu la nota 16.6). El saldo net de traspassos de l’exercici (263.398 milers d’euros) té contrapartida en els comptes de patrimoni (vegeu la nota 7) principalment com a conseqüència dels motius següents: • Cessió gratuïta de l’ús de diferents edificis i locals o drets de superfície de solars (Avingu- da de la Llum, Casa d’Àsia, Institut botànic, solars al carrer d’Alí Bei i Via Favència, etc.) a altres entitats per un import de 20.142 milers d’euros. • Lliuraments a l’ús general, per un import de 243.256 milers d’euros, de la infrastructura viària i de les grans instal·lacions de serveis generals, els espais verds, etc. L’epígraf “Immobilitzat pendent de classificar” al 31 de desembre de 2003 inclou 90 milions d’euros corresponents a les inversions efectua- des fins a la data en la construcció de les infrastructures del port esportiu en l’àrea on se celebraran els esdeveniments del Fòrum Uni- versal de les Cultures Barcelona 2004. Aquest port constitueix una concessió de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa, les inversions que s’efectuïn per a la seva construcció es 83 classificaran com a “Immobilitzat Immaterial” una vegada finalitzat el projecte. A la finalitza- ció del període concessional, l’any 2031, rever- tiran a l’administració portuària les obres, instal·lacions i resta d’elements afectats als serveis portuaris. Les altes en l’amortització acumulada correspo- nen a la dotació a l’amortització de l’immobilit- zat de l’exercici 2003, que ha estat per un import de 47.245 milers d’euros. Les baixes d’a- mortitzacions corresponen a alienacions, trans- missions i enderrocs d’actius per un import de 1.078 milers d’euros. Addicionalment, els elements totalment amortit- zats a 31 de desembre de 2003 són els següents: Milers d’euros Vehicles 2.846 Màquines, equips instal·lacions, estris i eines 5.250 Equips informàtics 8.676 Mobiliari i equips d’oficina 3.763 Altres 155 Total 20.690 La dotació a la provisió per depreciació de l’im- mobilitzat pendent de classificar per un import de 76.274 milers d’euros correspon a l’estima- ció de l’import de les inversions en béns a desti- nar a l’ús general que no seran inventariables per l’Ajuntament, relatiu a les inversions que s’estan executant en l’àrea on se celebraran els esdeveniments del Fòrum Universal de les Cul- tures Barcelona 2004. És política de l’Ajuntament contractar les pòlis- ses d’assegurances que s’estimen necessàries per donar cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements d’immobilitzat. 84 Nota 4 - Inversions financeres permanents El moviment de les inversions financeres permanents durant l’exercici 2003 ha estat el següent: 31.12.2002 Altes Baixes Traspasos 31.12.2003 Inversions financeres 160.989 8.911 (9.059) (1.857) 158.984 Inversions financeres en curs – 6.638 – – 6.638 Diposits i fiances a llarg termini 1.584 – – – 1.584 Vendes d’immobilitzat a llarg termini – 1.686 – – 1.686 Provisió depreciació immobilitzat financer (2.671) (2.707) 305 1.857 (3.216) Total 159.902 14.528 (8.754) – 165.676 Les variacions produïdes al llarg de l’exercici 2003 corresponen als següents fets: • La societat privada municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA es va fusionar per absorció amb Parc Zoològic de Barcelona, SA i Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpi- ques, SA, amb efecte 1 de gener del 2003. Alhora, l’Ajuntament efectuà una ampliació de capital de la companyia, desemborsada mit- jançant l’aportació no dinerària consistent en les accions que aquest posseïa de les empre- ses d’economia mixta Tractament i Selecció de Residus, SA, Serveis Funeraris de Barcelo- na, SA i Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA i en les empreses amb partici- pació minoritària Catalana d’Iniciatives, CR, SA, Nexus Capital, SA, Clavegueram de Bar- celona, SA i Túnels i Accessos de Barcelona, SA. Dita ampliació es portà a terme per import de 9.240 milers d’euros amb una prima d’e- missió de 58.224 milers d’euros. Les dades referides en aquesta memòria al Grup Barce- lona de Serveis Municipals són les relatives als seus comptes anuals consolidats de l’e- xercici tancat a 31 de desembre del 2003. • El 27 de març del 2003, fou dissolta la socie- tat Promoció Ciutat Vella, SA, d’acord amb el període d’activitat previst en els seus esta- tuts. La totalitat dels seus actius (immobles destinats al reallotjament de les famílies afec- tades per la reforma urbanística del districte) i passius (finançament municipal dels matei- xos) s’han incorporat a l’Ajuntament de Bar- celona durant l’exercici. • Amb efectes 1 de gener del 2003, l’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona es va convertir en l’Agència de Salut Pública de Barcelona, integrant-se en el Consorci Sani- tari de Barcelona. Per aquest motiu, a l’exer- cici 2003 ja no forma part del perímetre de consolidació d’aquests comptes anuals. • A 31 de desembre del 2003 estava en fase de formalització una ampliació de capital de 22 Arroba Bcn, SA, per import de 6.638 milers d’euros, mitjançant aportació no dinerària de l’Ajuntament, consistent en la cessió del dret d’ús d’un solar. El 8 de març del 2004, aquesta operació ha estat escriturada. • Durant l’exercici 2003 s’ha dut a terme una ampliació de capital de Fira 2000, SA, on l’A- juntament de Barcelona ha subscrit 8.760 milers d’euros, augmentant el seu percentat- ge de participació fins el 12,80%. 85 • A l’exercici 2003 l’Ajuntament ha subscrit par- ticipacions en les societats Genérále Location Convenciones Barcelona, SL, que gestionarà el Centre de Convencions i l’Auditori de l’Edifi- ci Fòrum, i en Barcelona Sagrera Alta Veloci- tat, SA, empresa destinada a executar part de la inversió a realitzar en l’entorn de l’estació del tren d’alta velocitat de Barcelona-Sagrera. Les inversions financeres de l’Ajuntament de Bar- celona a 31 de desembre de 2003 es resumeixen en el quadre que s’insereix a continuació: Inversions financeres permanents. Dades a 31 de desembre de 2003 Fons propis Resultat de Valor Valor net Grau de a 31.12.2003 l’exercici teòrico- comptable de participació abans resultats 2003 comptable la inversió Denominació social % (1) (1) 31.12.03 (1) 31.12.03 Organismes autònoms locals Patronat Municipal de l’Habitatge 100 35.910 276 36.186 19.086 Institut Mun. de Persones amb Disminució 100 819 197 1.016 698 Institut de Cultura de Barcelona 100 1.822 15 1.837 182 Fundació Mies Van Der Rohe 100 6.158 (48) 6.110 947 Institut Municipal d’Educació 100 4.670 274 4.944 257 Institut Municipal d’Informàtica 100 100 587 687 – Institut Municipal d’Urbanisme 100 1.555 121 1.676 562 Institut Municipal d’Hisenda 100 23 559 582 2 Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 1.440 86 1.526 – Institut Municipal de Mercats 100 5.143 306 5.449 – Institut Mun. del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.227 21 1.248 – Total 58.867 2.394 61.261 21.734 Empreses municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA (2) 100 136.461 16.774 153.235 65.807 Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.454 (1.497) (43) – Barcelona Activa, SA 100 2.218 19 2.237 2.012 Pronoubarris, SA 100 514 10 524 60 Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA 100 129 181 310 61 22Arroba Barcelona, SA 100 166 29 195 61 Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 274 114 388 61 Foment de Ciutat Vella, SA 51 3.218 254 3.472 3.065 Proeixample, SA 51 3.622 112 3.734 3.065 Total 148.056 15.996 164.052 74.192 Participacions inferiors al 50% Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) 49 43.292 (413) 42.879 42.878 Barcelona Regional AMDUI, SA 20,63 365 4 369 270 Barcelona Emprèn SCR, SA 29,27 1.842 (106) 1.736 1.503 Fira 2000, SA 12,80 14.512 (33) 14.479 14.770 Altres 421 Total 60.011 (548) 59.463 59.842 Total inversions financeres 155.768 Inversions financeres en curs (22 Arroba) 6.638 Dipòsits i fiances a llarg termini 1.584 Vendes d’immobilitzat a llarg termini 1.686 Total inversions financeres permanents 165.676 (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) Dades consolidades del grup Barcelona de Serveis Municipals, que inclou, a més de la matriu, les societats Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, i Tecnologies Urbanes de Barcelona, SA (disolta durant l’exercici 2003) participades en un 100% per la societat,; Serveis Funeraris de Barcelona, SA (51%), Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (50,68%) i el Grup Tractament i Selecció de Residus, SA (58,64%), que inclou, a més de la pròpia societat, les empreses participades en un 100% Selectives Metropolitanes, SA, Solucions Integrals per als Residus, SA i Carreras i Fontanals, SA. 86 El balanç de situació i el compte de resultats de l’exercici 2003 adjunts estan referits a l’Ajuntament individualment. Les variacions que resultarien d’aplicar criteris de consolidació respecte als comp- tes anuals individuals de l’Ajuntament són les següents (en milers d’euros): Ajuntament Consolidat Actiu permanent 5.903.513 6.274.654 Actiu circulant 401.417 603.301 Total actiu 6.304.930 6.877.955 Fons propis abans de resultats 3.714.605 3.837.006 Resta de passiu permanent 1.807.426 2.083.693 Passiu circulant 454.481 610.266 Resultat de l’exercici 328.418 346.990 Total passiu 6.304.930 6.877.955 Ingressos ordinaris 1.697.039 1.907.154 Despeses ordinàries 1.486.546 1.672.190 Resultat extraordinari 117.925 112.026 Resultat de l’exercici 328.418 346.990 Els administradors preveuen formular els estats i comptes anuals consolidats per separat. A continuació es presenta la informació corresponent als imports totals de les transaccions realitza- des i saldos mantinguts per l’Ajuntament de Barcelona amb els seus organismes autònoms, les empreses municipals i altres empreses participades: Transferències Deutors Creditors corrents i Altres a curt a curt de capital despeses Ingressos termini termini Organismes autònoms 265.013 2.512 8.525 4.406 40.010 Empreses municipals 469.437 519 44.455 13.381 104.985 Empreses amb participació 61.231 39 – – 5.714 Total 795.681 3.070 52.980 17.787 150.709 87 Nota 5 - Despeses per distribuir en diversos exercicis A 31 de desembre de 2003, les despeses per distribuir en diversos exercicis corresponen íntegra- ment a les despeses d’emissions d’obligacions i bons i de formalització de préstecs. Els moviments en el compte han estat els següents: Despeses de formalització de préstecs Saldo a 31 de desembre de 2002 4.074 Imputació a resultats com a despesa financera (2.753) Saldo a 31 de desembre de 2003 1.321 La imputació a resultats com a despesa financera es realitza anualment i es calcula linealment fins al venciment de les operacions formalitzades. Nota 6 - Deutors per drets reconeguts Els drets reconeguts pendents de cobrament a 31 de desembre de 2003 es classifiquen per natura- lesa tal com segueix: Concepte Drets pendents de cobrament (milers euros) Impostos directes 246.303 Impostos indirectes 4.489 Taxes i altres ingressos 226.883 Transferències corrents 83.013 Ingressos patrimonials 24.574 Venda d’inversions reals 21.767 Transferències de capital 26.890 Total pendent de cobrament 633.919 Els imports i moviments en el compte de la provi- sió per cobertura de drets de difícil realització a 31 de desembre de 2003 han estat els següents: Saldo a 31 de desembre de 2002 302.201 Dotació amb càrrec al compte de resultats 77.292 Anul·lació de drets incobrables (47.352) Saldo a 31 de desembre de 2003 332.141 La dotació a la provisió de drets de difícil rea- lització es determina aplicant als deutors per tributs i taxes en període executiu (252.973 milers d’euros) i als deutors per multes en perí- ode executiu i voluntari (160.427 milers d’eu- ros) els coeficients de realització estimats per la Corporació d’acord amb la seva experiència històrica. 88 En el decurs de l’exercici 2003, l’Ajuntament ha procedit a realitzar anul·lacions per valor de 50.228 milers d’euros que comprenen els saldos de tributs i multes, així com d’altres deutors declarats insolvents amb expedient individual. Nota 7 - Patrimoni Els imports i moviments en els comptes de patrimoni durant l’exercici acabat el 31 de desembre de 2003 han estat els següents: Patrimoni Patrimoni en Patrimoni lliurat a l’ús cessió i adscrit i cedit general adscripció Resultats (vegeu la (vegeu (vegeu la pendents (milers d’euros) Patrimoni nota 2.2) la nota 2.3) nota 2.1) d’aplicació Total Saldo inicial 8.629.240 (610.363) (4.424.549) 50.900 333.281 3.978.509 Resultat 2003 – – – – 328.418 328.418 Incorporació resultat de l’any 2002 333.281 – – – (333.281) – Adscripció finques – (1.818) – – – (1.818) Variació patrimoni cedit – (18.324) – – – (18.324) Variació patrimoni en adscripció – – – 155 – 155 Lliurament de béns a l’ús general – – (243.917) – – (243.917) Saldo final 8.962.521 (630.505) (4.668.466) 51.055 328.418 4.043.023 Nota 8 - Subvencions de capital Els imports i moviments en aquest epígraf del balanç de situació adjunt durant l’exercici acabat a 31 de desembre de 2003 han estat els següents: Subvencions de capital Ajustaments per periodificació (vegeu la nota 14) Saldo a Càrrecs Traspassos Saldo a Saldo a Subvencions Traspàs Saldo a 31.12.02 d’ajustaments per 31.12.03 31.12.02 rebudes a subvencions 31.12.03 periodificació de capital 219.351 (2.318) 56.594 273.627 208 57.604 (56.594) 1.218 89 Nota 9 - Provisions a llarg termini El compte de “Provisions a llarg termini” té per objecte cobrir possibles compromisos futurs, en els que el venciment i la quantificació no se saben amb certesa. El moviment d’aquest epígraf ha estat el següent: Milers d’euros Saldo a 31 de desembre de 2002 40.848 Dotació amb càrrec a l’epígraf de despeses diverses 6.000 Traspàs provisió de la liquidació de Procivesa 4.596 Saldo a 31 de desembre de 2003 51.444 Aquest saldo té per objecte cobrir aquells riscos de caràcter genèric derivats de la pròpia activitat, així com de provisions de reclamacions i sentències. S’incorpora la provisió que tenia registrada la societat Promoció Ciutat Vella SA, actualment liquida- da, prevista per atendre les sentències derivades de litigis en curs (vegeu nota 4). Nota 10 - Emprèstits i préstecs a llarg termini El capital viu a 31 de desembre de 2003, corresponent a emprèstits i préstecs subscrits per l’Ajun- tament de Barcelona a llarg termini, es detalla de la manera següent: Emprèstits i préstecs a llarg termini Descripció Capital viu a 31 de desembre Mercat Unió Europea • Sistema bancari 572.262 • Mercat de capitals 516.996 Subtotal 1.089.258 Mercat fora de la Unió Europea • Mercat de capitals 155.181 Total endeutament a llarg termini 1.244.439 90 El moviment de l’epígraf “Emprèstits i préstecs a llarg termini” durant l’exercici 2003 ha estat el següent: Saldo a 31 de desembre de 2002 1.265.113 Altes: • Noves operacions 70.000 Baixes: • Amortitzacions contractuals (90.674) Saldo a 31 de desembre de 2003 1.244.439 A 31 de desembre de 2003 existeixen pòlisses de crèdit no disposades per un import total 224.000 milers d’euros. El perfil del deute per venciments a 31 de des- embre de 2003 es detalla a continuació: Any de venciment Import 2004 199.799 2005 218.288 2006 87.147 2007 133.725 2008 121.705 2009 123.523 2010 62.020 2011 3.720 2012 93.721 2013 8.720 2014 i següents 192.071 Total 1.244.439 El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2003 ha estat del 5,1% amb la composició següent: Endeutament a llarg termini 5,1 % Endeutament a curt termini 2,4 % La composició del deute financer de l’Ajunta- ment de Barcelona a 31 de desembre de 2003 era el 59,4 % a tipus d’interès fix i el 40,6% a tipus d’interès variable. En tancar l’exercici, els interessos meritats i no vençuts per aquests préstecs pugen a 17.583 milers d’euros (vegeu la nota 14). Nota 11 - Altres creditors no pressu- postaris Els saldos d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2003 són: Dipòsits rebuts 7.357 Altres creditors 20.305 Administracions creditores per recàrrecs IAE i IBI 14.503 Altres creditors no pressupostaris a curt termini 42.165 91 Nota 12 - Ingressos per distribuir en diversos exercicis El moviment d’aquest epígraf presenta el següent detall a l’exercici 2003: Traspàs a Imputació ajustaments (milers d’euros) 31.12.2002 Altes a resultats periodificació 31.12.2003 Concessions sepultures 16.072 – – (426) 15.646 Valor actual net d’actius SFB, SA 11.443 – – (541) 10.902 Cànon Hotel Miramar 5.650 – – (120) 5.530 Cànon dret superfície C/ Peru 0 2.404 (80) (80) 2.244 Cànon dret superfície Ca l’Aranyo 0 6.638 (88) (88) 6.462 Cànon dret d’ús Port esportiu St. Adria 0 22.159 (783) (783) 20.593 Total 33.165 31.201 (951) (2.038) 61.377 Les concessions de sepultures corresponen a l’import pendent de meritar a llarg termini dels imports rebuts com a conseqüència de la disso- lució de l’Institut Municipal de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, amb efectes a comptar l’1 de gener de 1997, en concepte de cobraments anticipats per adjudicacions de sepultures a cin- quanta anys. Es reconeixen comptablement com a ingrés linealment en el decurs del període de concessió (50 anys). Amb motiu de la venda del 49% de les accions de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, a l’exer- cici 1998, l’Ajuntament de Barcelona va incor- porar en el seu balanç, com a ingressos per distribuir en diversos exercicis un import de 14.508 milers d’euros, que equival al valor actual net (mitjançant l’aplicació d’una taxa d’actualització del 4% sobre els fluxos d’amor- tització) dels actius de titularitat municipal, d’a- cord amb el conveni regulador d’explotació i gestió dels actius esmentats. L’Ajuntament de Barcelona traspassa anualment a l’epígraf “Con- cessions i aprofitaments especials” del compte de resultats adjunt l’import meritat d’aquests ingressos (vegeu la nota 14). Durant l’exercici 2003 l’Ajuntament ha ingressat un total de 22.159 milers d’euros per a la cessió del dret d’us per a la gestió i explotació del port de Sant Adrià fins el 28 de febrer de 2031, data en la qual l’Ajuntament ha de revertir a la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya les obres efectuades als serveis portuaris. L’Ajuntament traspassa anualment a l’epígraf “Concessions i aprofitaments especials” l’import meritat d’aquests ingressos de manera lineal en el decurs dels 28 anys del període de concessió. 92 Nota 13 - Entitats públiques El desglossament d’aquests comptes és el següent: Deutora Creditora Hisenda pública a compensar per IVA 26.296 – Hisenda pública creditora per IRPF – 5.600 Seguretat Social creditora – 17.221 Saldo a 31 de desembre de 2003 26.296 22.821 L’epígraf Hisenda Pública a compensar per IVA (saldo deutor) correspon a la regularització de l’IVA deduïble d’algunes inversions efectuades en l’àrea Fòrum 2004 del període 2000-2003. Aquestes deduccions s’han realitzat una vegada s’obtingué una resposta favorable de la Direcció General de Tributs a la consulta plantejada de l’Ajuntament per aquesta operació. Nota 14 - Ajustaments per periodificació El compte “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació adjunt reflecteix els passius certs per a la Corporació a 31 de desembre de 2003, d’acord amb el seu període d’acredi- tació i amb independència de la data d’exigibilitat o de pagament, i subvencions de capital atorga- des a la Corporació pendents d’aplicar a la seva finalitat. La seva composició és la següent: Interessos acreditats a 31 de desembre de 2003, els quals no havien vençut en la data esmentada 17.583 Pagues extraordinàries al personal per satisfer l’any 2004, corresponents a l’assistència i puntualitat de l’exercici 2003 i a la paga extra de juny 15.333 Periodificació imports a pagar per adquisició d’immobilitzat material 11.029 Subvencions de capital (vegeu la nota 8) 1.218 Resultats organismes autònoms i societats 779 Cobrament avançat intervenció habitatges Can Tunis Nou 6.010 Traspàs a curt termini d’ingressos a distribuir (vegeu nota 12) 2.038 Total 53.990 Nota 15 - Altra informació A 31 de desembre de 2003, els avals atorgats per l’Ajuntament de Barcelona per a la cobertu- ra d’operacions de crèdit pugen a 12.728 milers d’euros. Els honoraris percebuts per Pricewaterhouse- Coopers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, S.A., corresponents a l’exercici 2003, per serveis d’auditoria i despe- ses incorregudes per la prestació d’aquests ser- veis, han pujat a 471 milers d’euros. Aquests 93 honoraris facturats a l’Ajuntament de Barcelona inclouen els del grup econòmic municipal en vir- tut de l’expedient d’adjudicació del concurs d’auditoria, els quals seran repercutits per la part que els hi pertoqui a cada un dels organis- mes autònoms i societats que componen el grup municipal. Nota 16 - Compte de resultats de l’e- xercici 2003 16.1. Despeses de personal Aquesta partida inclou els sous i salaris del per- sonal de l’Ajuntament, assegurances socials i altres despeses socials. 16.2. Prestacions socials Les prestacions socials comprenen, entre d’al- tres, els imports pagats per l’Ajuntament l’any 2003 en concepte de subvencions a les catego- ries corresponents als mòduls D i E i al col·lectiu d’empleats de la neteja, guardacotxes i serenos per un import de 1.696 milers d’euros. Així mateix, aquesta partida inclou les despeses meritades durant l’exercici 2003 derivades del Pla d’Incentius a la Jubilació Voluntària aprovat pel Ple del Consell Municipal el 17 d’octubre de 2003, per un import de 3.760 milers d’euros. 16.3. Treballs, subministraments i serveis exteriors Aquesta partida correspon a la compra de béns i serveis necessaris per al funcionament de l’ac- tivitat municipal i per a la conservació i el man- teniment de les inversions. Inclou els contractes de prestació de serveis que l’Ajuntament té sig- nats amb diferents empreses privades per facili- tar el funcionament de la ciutat, com per exemple la recollida d’escombraries i la neteja viària. 16.4. Transferències corrents (despeses) Per les activitats desenvolupades per organis- mes autònoms i societats mercantils correspo- nents a la prestació de serveis públics en l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant gestió directa per delega- ció de l’Ajuntament, d’acord amb allò previst per la legislació vigent (Llei reguladora de les bases de règim local i Reglament d’obres, acti- vitats i serveis dels ens locals) l’Ajuntament transfereix el finançament pressupostari, el qual es reflecteix a l’epígraf de despeses “Transfe- rències corrents” del compte de resultats adjunt. Aquesta transferència corrent pressupostària està fixada tenint en compte els supòsits d’e- quilibri pressupostari previstos a la Llei regula- dora de les hisendes locals. 16.5. Transferències de capital (despeses) Aquesta partida inclou les aportacions que efectua l’Ajuntament, a càrrec del seu pressupost o per compte de tercers, als organismes, a les empreses municipals i a altres tercers per finançar-ne processos inversors. 94 16.6. Resultats extraordinaris El desglossament dels resultats extraordinaris és el següent: Despeses Ingressos Transferències plurianuals HOLSA (vegeu nota 2.3) – 40.076 Retorn al patrimoni municipal del Mercat del Born (vegeu nota 3) – 27.078 Recepcions gratuïtes i reparcel·lacions (vegeu nota 3) – 16.360 Recepció projectes d’inversió (vegeu nota 3) – 15.005 Venda i permutes de finques diverses (vegeu nota 3) – 23.911 Despeses no activables de lliuraments (vegeu nota 3) 11.949 – Altres resultats extraordinaris 5.572 13.016 Resultat extraordinari net 117.925 16.7. Vendes i ingressos per naturalesa Aquesta partida inclou, principalment, les taxes i els preus públics cobrats per la prestació de serveis, i també els lloguers d’immobles. 16.8. Rendes de la propietat i de l’empresa Les rendes de la propietat i de l’empresa englo- ben, bàsicament, els interessos i les participa- cions en beneficis, els preus públics per a la utilització privativa o l’aprofitament especial dels béns de domini públic municipal (per exem- ple, aparcaments, quioscos, terrasses de bars i restaurants, etc.), multes i penalitzacions per infraccions. 16.9. Tributs lligats a la producció Aquests tributs inclouen els impostos següents: impost sobre béns immobles, que grava la pro- pietat immobiliària; impost sobre activitats eco- nòmiques, que grava determinades activitats empresarials, segons el tipus d’activitat, la superfície ocupada i la seva localització; l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que grava el cost del projecte, per a la construcció del qual se sol·licita la llicència corresponent. 16.10. Impostos sobre renda i patrimoni Corresponen a l’impost sobre vehicles de trac- ció mecànica, que és un tribut que grava la titu- laritat d’aquests vehicles, sigui quina sigui la seva classe i categoria. 16.11. Transferències corrents (ingressos) La participació dels municipis en els impostos estatals s’efectua per mitjà d’una subvenció no condicionada, anomenada Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE), que complementa els ingressos fiscals recaptats per les mateixes hisendes locals. A més, aquesta partida inclou les subvencions finalistes procedents de l’Estat, de la comunitat autònoma, d’organismes autò- noms i d’empreses. 16.12. Impostos sobre el capital L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana és un tribut direc- te que grava l’increment del valor que experi- menten els terrenys i que es posa de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat d’aquests. 95 Nota 17 - Quadres de finançament dels exercicis 2003 i 2002 (en milers d’euros) Exercici Exercici Aplicacions 2003 2002 Despeses financeres per noves operacions i per operacions de substitució de deute – 918 Adquisicions d’immobilitzat: Immobilitzacions materials 545.835 559.801 Immobilitzacions financeres 17.235 1.205 Amortització d’emprèstits, préstecs a llarg termini i préstecs rebuts 90.674 87.291 Transferències plurianuals HOLSA 40.076 33.078 Reclassificació d’ingressos per distribuir a ajustaments per periodificació 2.038 1.111 Total aplicacions 695.858 683.404 Excés d’orígens sobre aplicacions (augment del capital circulant) – 73.133 Total 695.858 756.537 Exercici Exercici Orígens 2003 2001 Recursos generats en les operacions 391.750 379.264 Alienacions d’immobilitzat material 46.907 102.270 Baixes d’immobilitzat financer 9.059 2.237 Traspàs provisió llarg termini 4.596 – Subvencions de capital 56.594 60.992 Variació neta de fiances i dipòsits a llarg termini 893 1.094 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 31.201 5.770 Deutes a llarg termini 70.000 200.102 Reclassificació provisions a llarg termini – 4.808 Total orígens 611.000 756.537 Excés d’aplicacions sobre orígens (disminució del capital circulant 84.858 – Total 695.858 756.537 Variació del 2003 2002 capital circulant Augment Disminució Augment Disminució Deutors 71.164 – 5.469 – Creditors 4.426 – – 112.952 Tresoreria – 147.704 176.960 – Ajustaments per periodificació – 12.744 3.656 – Total 75.590 160.448 186.085 112.952 Augment / (disminució) del capital (84.858) – – 73.133 Els recursos generats en les operacions han estat els següents: (milers d’euros) 2003 2002 Benefici de l’exercici 328.418 333.281 Dotació a les amortitzacions 47.245 45.256 Despeses per distribuir en diversos exercicis (vegeu la nota 5) 2.753 6.418 Dotacions provisions immobilitzat pendent de classificar (vegeu la nota 3) 76.274 42.659 Dotació provisions a llarg termini (vegeu la nota 9) 6.000 15.005 Dotació provisions inversions financeres(vegeu la nota 4) 2.707 – Ingressos a distribuïr traspassat a resultats (951) Aplicació provisió immobilitzat financer (305) – Resultat net de l’immobilitzat material (68.073) (59.944) Subvencions de capital traspassades a resultats (2.318) (3.411) Recursos generats en les operacions 391.750 379.264 6 Grup Ajuntament de Barcelona Comptes anuals consolidats de l’exercici 2003 juntament amb l’informe d’auditoria 100 Grup Ajuntament de Barcelona Balanços consolidats a 31 de desembre de 2003 i 2002 (en milers d’euros) Actiu A 31 de A 31 de desembre de 2003 desembre de 2002 Nota Immobilitzat Immobilitzat immaterial 4 a) 38.662 44.193 Immobilitzacions immaterials 51.224 54.404 Provisions i amortitzacions (12.562) (10.211) Immobilitzat material i infrastructures 4 b) 6.105.541 5.880.853 Immobilitzat material 6.057.309 5.888.670 Immobilitzat material adscrit i cedit (630.505) (610.363) Amortització acumulada i provisions (671.709) (531.410) Immobilitzat pendent de classificar i en curs 1.186.267 929.701 Infrastructures i béns destinats a l’ús general 4.668.466 4.424.549 Inversions cedides a l’ús general (4.668.466) (4.424.549) Inversió destinada a l’ús general HOLSA 3.3 164.179 204.255 Immobilitzat financer 92.707 73.069 Participacions en empreses associades 5 44.984 45.484 Altres immobilitzacions financeres 6 47.723 27.585 Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 3.6 34.452 35.805 Actiu permanent 6.271.362 6.033.920 Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 3.292 6.122 Existències 3.5 46.004 38.727 Provisions (2.280) (2.512) 43.724 36.215 Deutors 8 753.998 666.905 Provisions 8 (342.285) (311.526) 411.713 355.379 Inversions financeres temporals 37.415 14.478 Tresoreria 108.622 254.945 Ajustaments per periodificació 1.827 2.863 Actiu circulant 603.301 663.880 TOTAL ACTIU 6.877.955 6.703.922 Les notes 1 a 20 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació consolidat a 31 de desembre de 2003. 101 Grup Ajuntament de Barcelona Balanços consolidats a 31 de desembre de 2003 i 2002 (en milers d’euros) Passiu A 31 de A 31 de desembre de 2003 desembre de 2002 Nota Fons propis 4.183.996 4.101.584 Patrimoni 9.1 3.714.605 3.645.240 Patrimoni 8.962.521 8.629.252 Patrimoni adscrit i cedit (630.505) (610.363) Patrimoni lliurat a l’ús general (4.668.466) (4.424.549) Patrimoni en cessió i en adscripció 51.055 50.900 Pèrdues i guanys atribuïts a l’Ajuntament 9.2 346.990 346.119 Pèrdues i guanys consolidats 357.204 351.502 Pèrdues i guanys atribuïts a socis externs 11 (10.214) (5.383) Reserves de consolidació 10 122.401 110.225 Socis externs 11 63.977 57.908 Subvencions de capital 12 304.083 242.225 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 13 109.616 85.137 Provisions per a riscos i despeses 14 65.815 61.101 Emis., oblig. i deutes amb entitats de crèdit llarg ter. 15 1.336.231 1.324.197 Fiances i dipòsits a llarg termini 705 9.174 Altres creditors a llarg termini 3.6 39.087 40.094 Transferències plurianuals HOLSA 3.3 164.179 204.255 Passiu permanent 6.267.689 6.125.675 Deutes amb entitats de crèdit 15 87 3.154 Creditors comercials 347.043 355.047 Administracions públiques 16 54.963 55.098 Altres deutes no comercials 145.802 121.503 Ajustaments per periodificació 17 62.371 43.445 Passiu circulant 610.266 578.247 TOTAL PASSIU 6.877.955 6.703.922 Les notes 1 a 20 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació consolidat a 31 de desembre de 2003. 102 G ru p A ju n ta m e n t d e B a rc e lo n a C o m p te s d e p è rd u e s i g u a n ys c o n so lid a ts a 3 1 d e d e se m b re d e 2 00 3 i 2 00 2 (e n m ile rs d ’e u ro s) D es p es es N o ta 20 03 20 02 In g re ss o s N o ta 20 03 20 02 D es p es es d e p er so n al 1 9 .1 4 9 3 .2 7 3 4 8 1 .7 9 9 Tr ib u ts 1 9 .4 5 9 8 .3 8 4 6 4 2 .9 1 0 Tr eb al ls , su b m in is tr . i s er ve is e xt er io rs 1 9 .2 5 1 6 .2 0 3 4 8 9 .8 4 9 V en d es d e se rv ei s 1 9 .5 2 6 8 .8 6 1 2 4 6 .3 5 4 D es p es es f in an ce re s 7 1 .1 4 7 8 7 .8 7 1 R en d es d e la p ro p ie ta t i e m p re sa 1 9 .6 1 9 2 .5 0 1 1 8 9 .8 7 4 Tr an sf er èn ci es c o rr en ts 1 9 .3 2 3 5 .0 4 8 2 0 1 .8 9 5 Tr an sf er èn ci es c o rr en ts 1 9 .7 8 0 4 .7 5 2 6 9 5 .8 0 2 D o t. a le s p ro vi si o n s d e d eu to rs i al tr es 8 7 9 .9 7 5 8 5 .7 4 2 In g re ss o s fin an ce rs 1 3 .1 8 4 1 7 .1 1 5 P ar tic ip ac ió r es ul ta t p os ad a en e q ui va l. 2. 2 51 5 62 1 A ltr es in gr es so s 29 .4 72 34 .1 11 T O TA L D E S P E S E S D ’E X P LO TA C IÓ 1. 39 6. 16 1 1. 34 7. 77 7 T O TA L IN G R E S S O S D ’E X P LO TA C IÓ 1. 90 7. 15 4 1. 82 6. 16 6 R t. e xp lo t. a b an s tr an fe rè nc ie s ca p it al 51 0. 99 3 47 8. 38 9 Tr an sf er èn ci es d e ca p ita l 19 .3 11 4. 70 2 10 0. 84 1 R t. e xp lo t. d es p ré s tr an fe rè nc . c ap it al 39 6. 29 1 37 7. 54 8 D ot ac io ns p er a m or tit za ci ó d ’im m ob ili tz at 4 72 .4 55 66 .3 68 D ot ac io ns p ro vi si on s d ’im m ob ili tz at p en d en t d e cl as si fic ar 4. b ) 76 .2 74 42 .6 59 D es p es es e xt ra or d in àr ie s 19 .8 28 .0 67 52 .1 17 In gr es so s ex tr ao rd in ar is 19 .8 14 0. 09 3 14 3. 61 7 R es ul ta t co ns o lid at a b an s d ’im p o st o s 35 9. 58 8 36 0. 02 1 Im p os t so b re b en ef ic is 16 2. 38 4 8. 51 9 R es ul ta t co ns o lid at 35 7. 20 4 35 1. 50 2 R es ul ta t at rib uï t a so ci s ex te rn s 11 10 .2 14 5. 38 3 R es ul ta t at ri b uï t a l’A ju nt am en t 34 6. 99 0 34 6. 11 9 T O TA L 2. 04 7. 24 7 1. 96 9. 78 3 T O TA L 2. 04 7. 24 7 1. 96 9. 78 3 L es n o te s 1 a 2 0 d e la m em ò ri a ad ju n ta f o rm en p ar t in te g ra n t d el c o m p te d e p èr d u es i g u an ys c o n so lid at a 3 1 d e d es em b re d e 2 0 0 3. 103 Ajuntament de Barcelona i organismes i societats dependents Memòria consolidada de l’exercici 2003 Nota 1 - Naturalesa del grup consolidat El Grup Ajuntament de Barcelona és format per l’Ajuntament, els seus organismes autò- noms i les societats dependents que comple- menten les activitats de la Corporació mitjançant l’especialització funcional i l’agilit- zació de la gestió per tal d’assolir nivells importants d’eficàcia en el servei als ciuta- dans. Nota 2 - Bases de presentació i prin- cipis de consolidació 2.1. Règim comptable Els comptes anuals consolidats han estat obtinguts a partir dels comptes anuals individuals auditats de cadascuna de les enti- tats consolidades. Els comptes anuals de l’Ajuntament i dels organismes autònoms han estat preparats seguint els principis de comptabilitat per a les administracions públi- ques, recollits en la legislació vigent i, en especial: a) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. b) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a- prova el text refós de disposicions vigents en matèria de règim local. c) Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya. d) Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals. e) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei 39/1988. f) Instrucció de Comptabilitat per a l’Adminis- tració Local, de 17 de juliol de 1990. g) Documents sobre principis comptables eme- sos per la Comissió de Principis i Normes Comptables Públiques, creada per Resolució de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28 de desembre de 1990. h) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desple- gament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. Els comptes anuals de les societats mercantils dependents han estat preparats d’acord amb el text refós de la Llei de societats i amb les direc- trius del Pla general de comptabilitat aprovat pel RD 1643/90. Les xifres contingudes en els documents que componen aquests comptes anuals són expres- sades en milers d’euros. El balanç de situació consolidat es presenta, bàsicament, d’acord amb els models establerts per la Instrucció de Comptabilitat de l’Adminis- tració Local, de 17 de juliol de 1990, i el compte de pèrdues i guanys consolidat es presenta amb més detall que l’establert en la instrucció esmentada a fi i efecte de facilitar una informa- ció més completa sobre els conceptes d’ingres- 104 sos i despeses, de manera que mostren la imat- ge fidel del patrimoni i de la situació financera del Grup Ajuntament de Barcelona i dels resul- tats de les seves operacions durant l’exercici, de conformitat amb principis i normes compta- bles aplicats en l’àmbit de la comptabilitat de les administracions públiques. Les liquidacions dels pressupostos correspo- nents a l’Ajuntament i els organismes autònoms han estat aprovades per Decrets d’Alcaldia de 27 de febrer de 2004. En els terminis legals establerts, es presentarà el Compte General de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms per a l’aprovació del Plenari del Consell Munici- pal, així com els comptes anuals de les socie- tats privades municipals. 2.2. Principis de consolidació A continuació es detallen les entitats dependents consolidades pel mètode d’integració global: Grau de Fons propis Resultat de Valor teòrico- Valor net participació a 31.12.03 abans l’exercici comptable comptable de Denominació social % de resultats (1) 2003 (1) a 31.12.03 (1) la inversió (*) Organismes autònoms locals Patronat Municipal de l’Habitatge 100 35.910 276 36.186 19.086 Institut Municipal de Persones amb Disminució 100 819 197 1.016 698 Fundació Mies Van der Rohe 100 6.158 (48) 6.110 947 Institut Municipal d’Informàtica 100 100 587 687 – Institut Municipal d’Urbanisme 100 1.555 121 1.676 562 Institut Municipal d’Hisenda 100 23 559 582 2 Institut Municipal de Mercats 100 5.143 306 5.449 – Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 1.440 86 1.526 – Institut Municipal d’Educació 100 4.670 274 4.944 257 Institut de Cultura de Barcelona 100 1.822 15 1.837 182 Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.227 21 1.248 – Subtotal organismes autònoms 58.867 2.394 61.261 21.734 Empreses municipals Grup Barcelona de Serveis Municipals (2) 100 136.461 16.774 153.235 65.807 Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.454 (1.497) (43) – Barcelona Activa, SA 100 2.218 19 2.237 2.012 Pro Nou Barris, SA 100 514 10 524 60 Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA 100 129 181 310 61 22 Arroba Bcn, SA 100 166 29 195 61 Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 274 114 388 61 ProEixample, SA 51,00 3.622 112 3.734 3.065 Foment de Ciutat Vella, SA 51,00 3.218 254 3.472 3.065 Subtotal empreses municipals 148.056 15.996 164.052 74.192 Total 206.923 18.390 225.313 95.926 (*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2003. (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) Dades consolidades del grup Barcelona de Serveis Municipals, que inclou, a més de la matriu, les societats Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, i Tecnolo- gies Urbanes de Barcelona, SA (disolta durant l’exercici 2003) participades en un 100% per la societat,; Serveis Funeraris de Barcelona, SA (51%), Merca- dos de Abastecimientos de Barcelona, SA (50,68%) i el Grup Tractament i Selecció de Residus, SA (58,64%), que inclou, a més de la pròpia societat, les empreses participades en un 100% Selectives Metropolitanes, SA, Solucions Integrals per als Residus, SA i Carreras i Fontanals, SA. 105 D’acord amb l’article 289.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, acabat el període de vida de l’empresa fixat en els estatuts de les societats mixtes Mercabarna, SA, ProEixample, SA i Foment de Ciutat Vella, SA, els actius, en condicions nor- mals d’ús, i els passius de les societats rever- teixen a l’Ajuntament de Barcelona. De la mateixa manera, revertiran a l’Ajuntament els actius i passius destinats a la prestació dels serveis de cementiris i cremació un cop expirat el termini de l’encàrrec de gestió d’aquests ser- veis a favor de Serveis Funeraris de Barcelona, SA. Les variacions en el perímetre de consolidació produïdes al llarg de l’exercici 2003 corresponen als següents fets: • La societat privada municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA es va fusionar per absorció amb Parc Zoològic de Barcelona, SA i Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, amb efecte 1 de gener del 2003. Alhora, l’Ajuntament efectuà una ampliació de capital de la companyia, desem- borsada mitjançant l’aportació no dinerària consistent en les accions que aquest posseïa de les empreses d’economia mixta Tracta- ment i Selecció de Residus, SA, Serveis Funeraris de Barcelona, SA i Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA i en les empreses amb participació minoritària Cata- lana d’Iniciatives, CR, SA, Nexus Capital, SA, Clavegueram de Barcelona, SA i Túnels i Accessos de Barcelona, SA. Dita ampliació es portà a terme per import de 9.240 milers d’euros amb una prima d’emissió de 58.224 milers d’euros. Les dades referides en aques- ta memòria al Grup Barcelona de Serveis Municipals són les relatives als seus comptes anuals consolidats de l’exercici tancat a 31 de desembre del 2003. • El 27 de març del 2003, fou dissolta la socie- tat Promoció Ciutat Vella, SA, d’acord amb el període d’activitat previst en els seus esta- tuts. La totalitat dels seus actius (immobles destinats al reallotjament de les famílies afec- tades per la reforma urbanística del districte) i passius (finançament municipal dels matei- xos) s’han incorporat a l’Ajuntament de Bar- celona durant l’exercici 2003. • Amb efectes 1 de gener del 2003, l’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona es va convertir en l’Agència de Salut Pública de Barcelona, integrant-se en el Consorci Sani- tari de Barcelona. Per aquest motiu, a l’exer- cici 2003 ja no forma part del perímetre de consolidació d’aquests comptes anuals. Les entitats consolidades pel procediment de posada en equivalència (en tenir l’Ajuntament una participació superior al 20%, però no la majoria o domini) han estat les societats mer- cantils de capital mixt següents: 106 La resta de participacions de l’Ajuntament en companyies mercantils inferiors al 20% i les participacions en entitats metropolitanes, man- comunitats de municipis, consorcis i fundacions no són objecte de consolidació en no haver-hi una relació d’inversió financera permanent que configuri un grau de dependència determinat i estable i es valoren d’acord amb el que s’indica en la nota 3.4. En l’aplicació dels mètodes de consolidació s’han tingut en compte els principis següents: a) S’ha considerat la participació de tercers en el Grup (societats mixtes) que es presenta com a socis externs. b) Tots els saldos i transaccions significatius entre les entitats consolidades han estat eli- minats en el procés de consolidació. c) Les partides incloses en els comptes anuals de les entitats que formen part del grup consoli- dable han estat objecte d’homogenització prè- via, en tots els aspectes significatius, tant pel que fa a l’abast temporal, si fos el cas, com pel que fa als criteris de valoració aplicats. Nota 3 - Normes de valoració Els criteris comptables més significatius aplicats en la formulació dels comptes anuals són els que es descriuen a continuació: 3.1. Immobilitzat immaterial i material a) Immobilitzat immaterial L’immobilitzat immaterial inclou bàsicament: • Concessions administratives. Corresponen, majoritàriament, a les atorgades per tercers a Barcelona de Serveis Municipals, SA i fan referència a quatre aparcaments en servei, l’Estació d’autobusos Barcelona Nord i les Galeries Comercials a l’Hospital del Mar. El període de concessió oscil·la entre 30 i 50 anys. Aquests drets estan registrats al cost d’adquisió dels béns en els quals es troben materialitzats, que inclouen principalment els costos de la construcció dels aparcaments i instal·lacions en servei abans esmentats. • Aplicacions informàtiques. Figuren valorades al seu preu d’adquisició. Les despeses de Grau de Fons propis Resultat de Valor teòrico- Valor net participació a 31.12.03 abans l’exercici comptable comptable de Denominació social % de resultats (1) 2003 (1) a 31.12.03 (1) la inversió (*) Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) (2) 49,00 43.292 (413) 42.879 42.878 Barcelona Emprèn, SCR, SA (2) (3) 29,27 1.842 (106) 1.736 1.503 Barcelona Regional, AMDUI, SA (2) (4) 20,63 365 4 369 270 Total 45.499 (515) 44.984 44.651 (*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2003. (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) Comptes anuals de l’exercici 2003 auditats. (3) La participació directa de l’Ajuntament és del 24,39% i la indirecta, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona, del 4,88%. (4) La participació directa de l’Ajuntament és del 17,65% i la indirecta, a través de Mercabarna, SA, del 2,98%. 107 manteniment es registren amb càrrec a resul- tats en el moment en què es produeixen. La dotació anual a l’amortització de les conces- sions administratives es calcula de manera line- al en funció de la vida útil dels béns en els quals estan materialitzades, a partir del mes següent a l’entrada en funcionament d’aquests béns, segons el detall següent: Anys de vida útil estimada Obra civil 49 Maquinària, instal·lacions, estris i mobiliari 12-15 Pels actius en règim de concessió amb una vida útil superior al període de la concessió, es dota el corresponent fons de reversió a l’objecte de cobrir el valor net comptable dels actius reverti- bles a la data de reversió (vegeu la nota 14). La dotació anual a l’amortització de les aplica- cions informàtiques es calcula de manera lineal en funció de la seva vida útil, que s’estima en 4 anys. b) Immobilitzat material Comprèn els elements patrimonials i els de domi- ni públic destinats directament a la prestació de serveis públics, els quals constitueixen les inver- sions permanents del grup econòmic local. En els criteris de valoració de l’immobilitzat material s’ha de distingir: Ajuntament de Barcelona • Terrenys i construccions. Les addicions ante- riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora- des segons una estimació pericial del valor real de mercat en ús realitzada per una socie- tat de taxació independent. En el cas d’im- mobles de caràcter historicoartístic, la taxació recull el seu valor de reposició. En aquest sentit, el document sobre principis comptables emès per la Comissió de Princi- pis i Normes Comptables Públiques, relatiu a l’immobilitzat no financer, defineix com a valor de reposició “el determinat per la suma dels costos necessaris per a la construcció d’un bé d’idèntica naturalesa i característi- ques. En el cas dels edificis declarats d’inte- rès historicoartístic, aquest valor serà el de reconstrucció”. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició o taxació per aquelles recepcions de construc- cions a títol gratuït. • Maquinària, instal·lacions, equips informàtics i vehicles. Es troben valorades al preu d’ad- quisió. • Immobilitzat pendent de classificar. Les addi- cions es troben valorades al seu preu d’ad- quisició o cost de construcció i es traspassen al corresponent epígraf d’immo- bilitzat material o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan les inversions s’han finalitzat totalment. Entitats dependents • L’immobilitzat material es troba valorat al seu preu d’adquisició, llevat del corresponent a Mercabarna, SA, que es presenta actualitzat d’acord amb el que preveuen les lleis de pressupostos 50/1979, 74/1980 i 9/1983 i en el Reial Decret Llei 7/1996, que en l’exercici 1996 va suposar un impacte de 24.281 milers 108 d’euros; l’efecte net a 31 de desembre de 2003 és de 17.533 milers d’euros, havent suposat un càrrec a l’epígraf “Dotació per a l’amortització de l’immobilitzat” del compte de pèrdues i guanys de l’exercici 2003 per un import de 626 milers d’euros; per a l’exercici 2004, el càrrec a aquest epígraf s’estima en 619 milers d’euros. Les reparacions que no signifiquin una amplia- ció de la vida útil i les despeses de manteniment són carregades directament al compte de pèr- dues i guanys. Els costos d’ampliació o millora que donen lloc a un augment de la durada del bé són capitalitzats com a més valor del bé. La dotació anual a l’amortització de l’immobilit- zat material es calcula pel mètode lineal d’acord amb la vida útil estimada dels diferents béns, iniciant-se, bàsicament, a partir del mes següent a l’alta dels béns en l’inventari. Anys de vida útil estimada Construccions 33-65 Instal·lacions tècniques i maquinària 8-16 Elements de transport 5-10 Mobiliari 6-13 Equips per al procés d’informació 4- 6 Altres 8-10 El procés d’amortització econòmica de l’Ajunta- ment de Barcelona es va iniciar en l’exercici 1992. Els anys de vida útil estimada correspo- nent a l’epígraf “Construccions” s’han fixat d’a- cord amb els criteris establerts per la taxació independent esmentada anteriorment. En el cas dels béns immobles de caràcter histo- ricoartístic, l’amortització es practica sobre el cost de reposició de l’immobilitzat que reprodui- ria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant, de la base d’amortització la part de valor regis- trat en llibres que correspon al component histo- ricoartístic de la construcció, que puja a 221.574 milers d’euros, tot això sobre la base de la taxa- ció independent indicada anteriorment. Aquest tractament es justifica pel fet que el component historicartístic esmentat és objecte del manteni- ment que garanteix la permanència del seu valor. El patrimoni en cessió i adscripció recull el valor dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la seva explotació o utilització, procedents d’al- tres ens. 3.2. Immobilitzat material adscrit i cedit L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit” inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels quals ha estat adscrit o cedit per l’Ajuntament als seus organismes autònoms, societats mer- cantils o a tercers per a la seva explotació o uti- lització, a títol gratuït. Quan es produeix l’adscripció o cessió de béns, es registra la baixa comptable amb càrrec a l’e- pígraf “Patrimoni adscrit i cedit” del balanç de situació (vegeu la nota 9.1) i deixa, per tant, d’a- mortitzar-se. 3.3. Inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la infrastructura viària (vials, paviments, voreres, enllumenat públic, senyalització), les grans ins- tal·lacions de serveis generals (clavegueram, subministraments), els espais verds, l’arbrat, la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns 109 que integren el patrimoni públic lliurat a l’ús general dels ciutadans. Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992 es troben valorades d’acord amb el criteri des- crit a la nota 3.1.b. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició. En finalitzar la realització de les inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general, es registra la baixa comptable amb càrrec al comp- te “Patrimoni lliurat a l’ús general” del balanç de situació (vegeu la nota 9.1). A efectes de presentació, es mostra en l’actiu del balanç de situació els actius adscrits, cedits i destinats a l’ús general pel seu valor, així com els corresponents imports compensatoris per reflectir la seva baixa comptable. De la mateixa manera, en la nota 4.b es mostren els movi- ments de l’exercici per aquests conceptes. La regla 220.2 de la Instrucció de Comptabilitat per a l’Administració Local també preveu, excep- cionalment, que, tot i haver finalitzat i cedit la inversió a l’ús general, aquesta es pugui mantenir en el balanç. A 31 de desembre de 1994, atesa la naturalesa extraordinària de les inversions olímpi- ques rebudes de HOLSA, l’Ajuntament va aplicar aquesta excepció i, en conseqüència, la compta- bilització de la cessió a l’ús general per un import inicial de 353.533 milers d’euros amb càrrec i abonament als comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús general” es produirà en un període similar al que hauria resul- tat si la inversió s’hagués efectuat amb caràcter ordinari. Aquest període s’assimila al del ritme de cancel·lació del passiu associat, que figura regis- trat en l’epígraf “Transferències plurianuals HOLSA” del balanç de situació adjunt. El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2003 en 40.076 milers d’euros amb abonament a resultats extraordinaris (vegeu la nota 19.8), d’acord amb la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31 de desembre de 2003. Addicionalment s’ha comp- tabilitzat un càrrec i abonament als comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversió desti- nada a l’ús general HOLSA” (vegeu la nota 4.b), respectivament, per l’import esmentat. 3.4. Immobilitzat financer i inversions financeres temporals Els valors de renda variable representatius de les participacions en més d’un 20% en societats dependents no consolidades per integració glo- bal es valoren d’acord amb el criteri de posada en equivalència indicat en la nota 2.2, sobre la base dels comptes anuals auditats. La resta de valors es troben registrats en el balanç de situació pel preu d’adquisició. A 31 de desembre de 2003, les diferències entre el valor registrat en llibres i el valor teòric compta- ble de les participacions amb minusvàlues signi- ficatives s’han provisionat per aquest concepte en els comptes anuals consolidats adjunts. Les inversions financeres temporals es registren a cost d’adquisició, o al de realització si és inferior. 3.5. Existències Les existències a 31 de desembre de 2003 corresponen, bàsicament, a solars per a cons- trucció i promocions immobiliàries en curs i acabades, les quals es troben registrades a preu d’adquisició o a cost de producció, en funció de tots aquells costos directes incorreguts. 110 Es minoren, si escau, per la provisió per depre- ciació necessària per tal d’adequar-les al seu valor de mercat. 3.6. Deutors Es registren pel seu valor nominal. S’ha consti- tuït una provisió compensatòria sobre els saldos per cobrar que es consideren de difícil realitza- ció, amb els següents criteris: • En el cas de l’Ajuntament, la dotació a la provisió de drets de difícil realització es determina aplicant als deutors tributaris en període executiu i als deutors per multes en període voluntari i en període executiu els coeficients de realització estimats per la Cor- poració d’acord amb la seva experiència his- tòrica. • En el cas dels organismes autònoms i empre- ses municipals s’han dotat aquells saldos dels que existeixen dubtes sobre la seva recuperabilitat. • L’epígraf de l’actiu “Deutors per operacions de tràfic a llarg termini” del balanç consolidat adjunt inclou, principalment, saldos per cobrar registrats pel seu valor nominal, atès que estan correlacionats amb l’epígraf “Altres creditors a llarg termini” del passiu del balanç consolidat adjunt. El venciment màxim dels saldos per cobrar se situa en l’any 2035. 3.7. Subvencions de capital Per a la comptabilització de les subvencions de capital rebudes se segueix el criteri següent, d’acord amb la normativa aplicable: • En el moment de la concessió s’abonen com a ajustaments per periodificació de manera transitòria fins a la realització de les inver- sions a les quals van destinades (vegeu la nota 17). • A mesura que es van realitzant les inversions objecte de subvenció es traspassen a l’epí- graf “Subvencions de capital” del passiu del balanç de situació. En una avaluació patrimo- nial del Grup, aquestes subvencions s’hau- rien de considerar com a més patrimoni a 31 de desembre de 2003. • Les entitats dependents de l’Ajuntament, a més, traspassen anualment a resultats extraordinaris una part de la subvenció, en funció del ritme d’amortització dels béns que han finançat. 3.8. Ingressos per distribuir en diversos exercicis Els cobraments anticipats d’imports amb meri- tació en exercicis posteriors al del cobrament es presenten en l’epígraf “Ingressos per distribuir en diversos exercicis” (vegeu la nota 13) excep- te pel que fa a la part d’aquests que es merita- ran en l’exercici immediatament posterior, que es presenten en l’epígraf “Ajustaments per periodificació” (vegeu la nota 17) del passiu del balanç de situació com a pas previ a la seva imputació a resultats. 3.9. Classificació dels deutes en deutes a llarg termini i deutes a curt termini En el balanç de situació adjunt, es classifiquen com a deutes a llarg termini els deutes subscrits amb venciment superior a dotze mesos i com a 111 deutes a curt termini aquells subscrits amb ven- ciment inferior a dotze mesos. 3.10. Emprèstits i préstecs del mercat exterior A 31 de desembre de 2003 les operacions ini- cialment subscrites en moneda estrangera tenen el risc de tipus de canvi cobert mitjançant contractes de permuta financera (swap) per a tota la durada d’aquestes operacions i, per tant, no es derivaran efectes futurs en el compte de pèrdues i guanys del Grup. 3.11. Ingressos i despeses Els ingressos i despeses s’imputen al compte de pèrdues i guanys, bàsicament, en l’exercici en que es meriten en funció del corrent real de béns i serveis que representen i amb indepen- dència del moment en què es produeix el corrent monetari o financer que se’n deriva, lle- vat de les subvencions de capital i les transfe- rències derivades d’acords o convenis que tenen el tractament que es descriu en els apar- tats 3.7 i 3.12, respectivament. 3.12. Subvencions i transferències derivades d’acords i convenis Per al reconeixement de la despesa per transfe- rències i subvencions que tenen el seu origen en els acords subscrits per diverses parts, que poden adoptar la forma de conveni de col·labo- ració, conveni de cooperació, contracte-progra- ma o altres figures anàlogues, i que tenen per objecte el cofinançament i desenvolupament de projectes o activitats específiques (incloent-hi les subvencions de capital per compensar resul- tats negatius acumulats), l’obligació per a l’ens concedent sorgeix en el moment en què el deute és vençut, líquid i exigible, és a dir, en el moment en què s’acompleixen els requisits per al pagament. El reconeixement de l’obligació per a l’ens concedent es realitza quan es dicta l’acte (aprovació dels pressupostos de cada exercici) pel qual es reconeix i quantifica el dret de cobrament de l’ens beneficiari. 3.13. Provisions per a riscos i despeses El saldo d’aquest epígraf recull les provisions constituïdes per a la cobertura dels costos eco- nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con- tingent o probables, així com les provisions registrades per societats dependents per a la cobertura de compromisos per pensions. 3.14. Indemnitzacions al personal Els incentius a la jubilació voluntària es compta- bilitzen amb càrrec a l’epígraf “Prestacions socials” del compte de pèrdues i guanys. 3.15. Impost sobre societats D’acord amb l’article 9è de la Llei 43/1995 de l’impost sobre societats, l’Ajuntament de Barce- lona i els seus organismes autònoms estan exempts de tributació per aquest impost. D’altra banda, l’article 146 de l’esmentada llei estableix que no es practicaran retencions sobre els ren- diments obtinguts per aquests tipus d’entitats. Per a les societats anònimes dependents, l’im- post sobre societats es calcula a partir del resultat comptable d’aquestes societats, que no necessàriament ha de coincidir amb el resultat fiscal, entès aquest com la base imposable de l’impost, atès que es consideren les diferències 112 permanents corresponents. D’acord amb l’arti- cle 32 de la Llei 43/1995, de l’impost sobre societats i l’article 25 de la Llei de bases de règim local, les societats privades municipals tributen amb una bonificació del 99% de la quota resultant dels rendiments procedents d’activitats qualificades per aquesta normativa com a serveis públics. 3.16. Medi ambient Les despeses derivades de les actuacions que tenen per objecte la protecció i millora del medi ambient es comptabilitzen, si s’escau, com a despeses de l’exercici en què s’incorren. No obstant això, si suposen incorporacions a l’im- mobilitzat material com a conseqüència d’actua- cions per minimitzar l’impacte mediambiental i la protecció i millora del medi ambient, es compta- bilitzen com a major valor de l’immobilitzat. 3.17. Fons de comerç de consolidació El balanç de situació consolidat adjunt inclou un fons de comerç net d’amortitzacions de 1.878 milers d’euros. S’origina per la diferència positi- va de consolidació sorgida entre els imports fets efectius per la adquisició d’accions de la socie- tat Parc d’Atraccions Tibidabo, S.A. i el valor dels fons propis en la data de la seva adquisi- ció, a l’exercici 2002. El fons de comerç s’amortitza linealment en un període de 20 anys, atès que aquest és el perío- de estimat durant el qual aquest fons contribuirà a l’obtenció de beneficis per al grup. Nota 4 - Immobilitzat immaterial, material i infrastructures a) Immobilitzat immaterial El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat immaterial ha estat el següent: 31.12.02 Altes Baixes Traspassos 31.12.03 Despeses d’establiment 49 – (33) – 16 Despeses de recerca i desenvolupament 921 – (36) – 885 Concessions, patents, llicències i marques 44.853 1.890 (2.734) (5.546) 38.463 Aplicacions informàtiques 5.449 1.516 (39) 1.018 7.944 Drets sobre béns en règim d’arrendament financer 1.830 1.038 – 1 2.869 Altres 1.302 13.021 (509) (12.767) 1.047 Immobilitzat immaterial 54.404 17.465 (3.351) (17.294) 51.224 Amortització acumulada (10.211) (4.795) 69 2.375 (12.562) Immobilitzat immaterial net 44.193 12.670 (3.282) (14.919) 38.662 113 La principal partida de l’epígraf “Concessions” (20.234 milers d’euros) correspon als aparcaments gestionats amb aquesta modalitat per Barcelona de Serveis Municipals, SA. (vegeu la nota 3.1.a), l’amortització acumulada de les quals puja a 6.739 milers d’euros. Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2003 són els següents: Milers d’euros Despeses de recerca i desenvolupament 845 Concessions, patents i marques 2.951 Aplicacions informàtiques 1.589 Altres 118 Total 5.503 b) Immobilitzat material i infrastructures El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat material i infrastructures ha estat el següent: 31.12.02 Altes Baixes Traspassos 31.12.03 Terrenys i construccions (*) 5.013.402 64.016 (12.332) 61.209 5.126.295 Immobilitzat adscrit i cedit 610.363 0 0 20.142 630.505 Terrenys i immobles 5.623.765 64.016 (12.332) 81.351 5.756.800 Vehicles 11.636 1.346 (30) (21) 12.931 Maquinària, equips, instal·lacions i eines 153.730 10.020 (2.667) 5.531 166.614 Equips informàtics 46.959 874 (947) 3.200 50.086 Mobiliari i equips d’oficina 47.210 4.293 (2.460) 4.463 53.506 Altres 5.370 6.884 (914) 6.031 17.371 Altre immobilitzat 264.905 23.417 (7.018) 19.204 300.508 Total immobilitzat material 5.888.670 87.433 (19.350) 100.555 6.057.308 Immobilitzat material adscrit i cedit (610.363) 0 0 (20.142) (630.505) Immobilitzat pendent de classificar 929.701 576.043 (40.761) (278.715) 1.186.268 Infrastructures i béns destinats a l’ús general 4.424.549 0 661 243.256 4.668.466 Inversions cedides a l’ús general (4.424.549) 0 (661) (243.256) (4.668.466) Inversió destinada a l’ús general HOLSA 204.255 0 0 (40.076) 164.179 Immobilitzat brut material i infrastructures 6.412.263 663.476 (60.111) (238.378) 6.777.250 Amortització acumulada i provisions (531.410) (144.491) 6.327 (2.135) (671.709) Immobilitzat net material i infrastructures 5.880.853 518.985 (53.784) (240.513) 6.105.541 (*) D’acord amb la normativa aplicable, les entitats del grup registren en l’epígraf “Construccions” el valor dels terrenys en els quals hi ha qualsevol tipus de construcció. Dins d’aquest epígraf, 2.640.718 milers d’euros a 31 de desembre de 2003 i 2.626.171 milers d’eu- ros a 31 de desembre de 2002 corresponen al valor dels terrenys en els quals s’edifiquen les construccions. 114 Les altes de l’exercici inclouen, entre d’altres, els següents conceptes: • Recepció d’actius per cessió gratuïta o repar- cel·lació, per un import de 16.360 milers d’euros, els quals han estat abonats com a ingrés en l’epígraf “Resultats extraordinaris” del compte de pèrdues i guanys adjunt (vegeu la nota 19.8). • Béns mobles rebuts en adscripció per l’Ajun- tament de l’Institut Municipal d’Educació,per un import de 155 milers d’euros (vegeu la nota 9.1). • El retorn al patrimoni municipal de la propie- tat de l’antic Mercat del Born, valorat en 27.078 milers d’euros (amb abonament a resultats extraordinaris positius, vegeu la nota 19.8), que havia estat cedida al Ministeri d’Educació i Cultura per la construcció de la Biblioteca de Catalunya i ha estat retornat al desembre de 2003. • Inversions que es troben en procés d’incor- poració a l’Inventari de Béns Municipals, inversions en béns mobles i les actuacions efectuades per ens descentralitzats d’acord amb el que estableix el Decret d’Alcaldia de data 3 d’abril de 1997. De les inversions rea- litzades per instituts i empreses municipals, ha estat abonat com a resultats extraordinaris positius un import de 14.326 milers d’euros al compte de pèrdues i guanys adjunt (vegeu la nota 19.8) atès que han estat finançades per tercers. • Construcció d’habitatges per part del Patro- nat Municipal de l’Habitatge. • Construcció de nous aparcaments, adequa- ció del nou dipòsit de vehicles abandonats i diverses instal·lacions del Parc Zoològic de Barcelona efectuades per Barcelona de Ser- veis Municipals, SA. • Obres de construcció de l’equipament 7@, que acull la seu de Porta 22 i de Barcelona Activa, SA, executades per aquesta societat. • Instal·lació d’una nova línea d’envasos a la Planta de Reciclatge de Gavà i construcció d’una planta de trituració de la fusta, realitza- da per Tractament i Selecció de Residus, SA. • Nou sistema de producció de programes de Barcelona Televisió, duta a terme per Infor- mació i Comunicació de Barcelona, SA i construcció dels nous platós, per part de 22 Arroba Bcn, SA. Les baixes de l’exercici comprenen, bàsica- ment, els conceptes següents: • Enderrocs i baixes d’actius per regularitza- cions per un valor net comptable de 1.506 milers d’euros, que han representat uns resul- tats extraordinaris negatius de 1.174 milers d’euros. D’altra banda, inclouen l’alienació per venda o permuta de diferents finques municipals que han generat un resultat extraordinari positiu de 24.030 milers d’euros (vegeu la nota 19.8). • Les cessions gratuïtes de diferents solars a l’Incasol, que han representat la baixa d’ac- tius valorats en 511 milers d’euros i uns resultats extraordinaris negatius pel mateix import. 115 • La baixa d’immobilitzat pendent de clasificar no activable per tractar-se de pagaments per indemnitzacions sobre finques actualment donades de baixa o amortitzacions de para- des dels mercats reformats, per un total de 12.880 milers d’euros (resultats extraordinaris negatius, vegeu la nota 19.8) • Cessions de dret d’us atorgades per Barcelo- na de Serveis Municipals, SA sobre places d’aparcaments. Els principals components dels traspassos de l’exercici tenen majoritàriament contrapartida en els comptes de patrimoni (vegeu la nota 9.1) com a conseqüència dels motius següents: • Cessió gratuïta de l’ús de diferents edificis i locals o drets de superfície de solars (Avinguda de la Llum, Casa d’Àsia, Institut botànic, solars al carrer d’Alí Bei i Via Favència, etc.) a altres entitats per un import de 20.142 milers d’euros • Lliuraments a l’ús general, per un import de 243.256 milers d’euros, de la infrastructura viària i de les grans instal·lacions de serveis generals, els espais verds, etc. Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2003 són els següents: Milers d’euros Construccions 189 Vehicles 4.159 Maquinària, equips, instal·lacions, estris i eines 28.681 Equips informàtics 11.831 Mobiliari i equips d’oficina 10.552 Altres 6.694 Total 62.106 L’epígraf “Immobilitzat pendent de classificar” al 31 de desembre de 2003 inclou 90 milions d’euros corresponents a les inversions efectua- des fins a la data en la construcció de les infrastructures del port esportiu en l’àrea on se celebraran els esdeveniments del Fòrum Uni- versal de les Cultures Barcelona 2004. Aquest port constitueix una concessió de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa, les inversions que s’efectuïn per a la seva construcció es classificaran com a “Immobilitzat Immaterial” una vegada finalitzat el projecte. A la finalitza- ció del període concessional, l’any 2031, rever- tiran a l’administració portuària les obres, instal·lacions i resta d’elements afectats als serveis portuaris. Les altes en l’amortització acumulada correspo- nen a la dotació a l’amortització de l’immobilit- zat material de l’exercici 2003, que ha estat per un import de 67.660 milers d’euros. Les baixes d’amortitzacions corresponen a alienacions, transmissions i enderrocs d’actius per un import de 5.895 milers d’euros. La dotació a la provisió per depreciació de l’im- mobilitzat pendent de classificar per un import de 76.274 milers d’euros correspon a l’estima- ció de l’import de les inversions en béns a desti- nar a l’ús general que no seran inventariables per l’Ajuntament, relatiu a les inversions que s’estan executant en l’àrea on se celebraran els esdeveniments del Fòrum Universal de les Cul- tures Barcelona 2004. És política del Grup contractar les pòlisses d’assegurances que s’estimen necessàries per donar cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements d’immobilitzat. La composició de la cartera de valors és la que segueix: Valor Valor comptable comptable % particip. net de la net de la Grup participació participació Ajuntament a 31.12.02 Altes Baixes Traspassos Provisions a 31.12.03 a 31.12.03 Fira 2000, SA 6.010 8.760 – – – 14.770 12,80 Catalana d’Iniciatives, CR, SA (1) 4.131 2.096 – 1.613 (551) 7.289 13,45 Túnels i Accessos de Barcelona, SA (1) 3.568 – – – – 3.568 2,82 Nexus Capital, SA (1) 1.613 – – (1.613) – – – Ecoparc de Barcelona, SA (1) 1.472 – – – – 1.472 11,73 Ecoparc del Besòs, SA (1) 771 – – – – 771 5,86 Ecoparc del Mediterrani, SA (1) 960 – – – – 960 11,73 Clavegueram de Barcelona, SA (1) 631 – – – – 631 17,50 Hotel Miramar, SA (1) 668 – – – (8) 660 10,00 Barcelona Tecnologia, SA 174 – – – – 174 10,74 Altres 813 159 (113) – (44) 815 – Total cartera de valors 20.811 11.015 (113) – (603) 31.110 (1) Participades mitjançant el Grup Barcelona de Serveis Municipals. 116 Nota 5 - Participacions en empreses associades Aquest epígraf recull la inversió en societats dependents no consolidables per integració glo- bal, sinó per posada en equivalència, d’acord amb el detall següent: Barcelona Holding Olímpic, SA (Holsa) 42.879 Barcelona Emprèn, SCR, SA 1.736 Barcelona Regional, AMDUI, SA 369 Total 44.984 Nota 6 - Altres immobilitzacions financeres El saldo d’aquest epígraf correspon a participa- cions, de l’Ajuntament i entitats del Grup Muni- cipal en empreses, inferiors al 20%, i a altres crèdits i dipòsits i fiances a llarg termini d’acord amb el detall següent: Cartera de valors 31.110 Dipòsits i fiances 1.960 Altres crèdits a llarg termini 14.653 Total 47.723 117 Durant l’exercici 2003 s’ha dut a terme una ampliació de capital de Fira 2000, SA, en la que l’Ajuntament de Barcelona ha subscrit 8.760 milers d’euros, augmentant el seu percentatge de participació fins el 12,80%. La baixa de la inversió financera en l’empresa Nexus Capital, SA, està originada per la fusió per absorció de la mateixa amb Catalana d’Ini- ciatives, CR, SA. Dins les altres inversions financeres, les altes corresponen, bàsicament, a la participació de l’Ajuntament en les societats Genérále Loca- tion Convenciones Barcelona, SL, que gestio- narà el Centre de Convencions i l’Auditori de l’Edifici Fòrum, i en Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, empresa destinada a executar part de la inversió a realitzar en l’entorn de l’estació del tren d’alta velocitat de Barcelona- Sagrera. Altres crèdits a llarg termini tenen la composició següent: Hisenda pública deutora per impost de societats anticipat 5.990 Imposicions a termini 4.800 Clients i deutors a llarg termini 2.551 Subvencions europees 2005-2006 1.312 Total 14.653 Nota 7 - Despeses per distribuir en diversos exercicis El saldo d’aquest epígraf correspon, d’una banda, a despeses d’emissions d’obligacions i bons i de formalització de préstecs, les quals han presentat els moviments següents: Despeses de formalització de préstecs Saldo a 31 de desembre de 2002 4.074 Imputació a resultats com a despesa financera (2.753) Saldo a 31 de desembre de 2003 1.321 La imputació a resultats com a despesa finance- ra es realitza anualment i es calcula linealment fins el venciment de les operacions formalitza- des. D’altra banda, recull el fons de comerç originat per l’adquisició, el 19 de març de 2002, del 100% del capital social de Parc d’Atraccions Tibidabo, SA per part de Barcelona de Serveis Municipals, SA. El fons recull la diferència posi- tiva de consolidació sorgida entre l’import fet efectiu per l’adquisició d’accions i el valor dels fons propis de la societat adquirida, amortit- zant-se linealment en un període de 20 anys, atès que aquesta és la durada estimada en que el fons es recuperarà amb l’obtenció de benefi- cis pel grup. El moviment en l’exercici 2003 ha estat el següent: 118 Fons de comerç Saldo a 31 de desembre de 2002 1.982 Amortització de l’exercici (104) Saldo a 31 de desembre de 2003 1.878 La resta del saldo d’aquest epígraf al 31 de desembre de 2003, 93 milers d’euros, correspon a des- peses financeres d’operacions d’arrendament financer. Nota 8 - Deutors Els saldos pendents de cobrament es classifi- quen tal com segueix: a) En l’Ajuntament 654.478 Impostos directes 246.303 Impostos indirectes 4.469 Taxes i altres ingressos 217.629 Transferències corrents 82.345 Ingressos patrimonials 24.574 Venda d’inversions reals 21.402 Transferències de capital 26.890 Altres conceptes 30.866 b) En organismes i empreses 99.520 Total pendent de cobrament 753.998 Els imports i moviments en el compte de la pro- visió per a la cobertura de drets de difícil realit- zació han estat els següents: Saldo a 31 de desembre de 2002 311.526 Dotació amb càrrec al compte de pèrdues i guanys 79.284 Anul·lació de drets incobrables (48.402) Aplicació a resultats extraordinaris (123) Saldo a 31 de desembre de 2003 342.285 La dotació a la provisió de drets de difícil rea- lització es determina aplicant als deutors per tributs i taxes en període executiu (252.973 milers d’euros) i als deutors per multes en perí- ode executiu i voluntari (160.427 milers d’eu- ros) els coeficients de realització estimats per l’Ajuntament d’acord amb la seva experiència històrica. La dotació de l’exercici, de 79.284 milers d’eu- ros, es troba reflectida en el deure del compte de pèrdues i guanys consolidat, juntament amb altres provisions per diversos conceptes que ascendeixen a 691 milers d’euros. En el decurs de l’exercici 2003, l’Ajuntament ha procedit a efectuar anul·lacions per valor de 50.228 milers d’euros que comprenen els sal- dos de tributs i multes, així com d’altres de deutors declarats insolvents amb expedient individual. 119 Nota 9 - Patrimoni i pèrdues i guanys 9.1. Patrimoni Els imports i moviments en els comptes de patrimoni durant l’exercici han estat els següents: Patrimoni Patrimoni Patrimoni adscrit lliurat a l’ús en cessió i i cedit general en adscripció (vegeu (vegeu notes (vegeu Patrimoni nota 3.2) 3.3 i 4 b)) nota 3.2) Total Saldo inicial 8.629.252 (610.363) (4.424.549) 50.900 3.645.240 Incorporació resultat Ajuntament any 2002 333.281 – – – 333.281 Variació patrimonial d’entitats dependents – – – 155 155 Adscripció finques – (1.818) – – (1.818) Variació del patrimoni cedit – (18.324) – – (18.324) Lliurament de béns a l’ús general – – (243.917) – (243.917) Altres moviments (12) – – – (12) Saldo final 8.962.521 (630.505) (4.668.466) 51.055 3.714.605 El patrimoni en cessió recull el valor dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la seva explo- tació o utilització, procedents d’altres ens. La variació patrimonial de les entitats dependents correspon íntegrament a la incorporació com a patrimoni en adscripció en l’Ajuntament dels béns amb ús cedit a títol gratuit per l’Institut Municipal d’Educació. 9.2. Pèrdues i guanys El resultat consolidat atribuït a l’Ajuntament de Barcelona té la composició següent: Resultat de l’Ajuntament de Barcelona 328.418 Resultat agregat dels organismes i empreses municipals 30.882 Participació en resultats per posada en equivalència (515) Eliminació de dividends (4.307) Ajustaments de consolidació 2.726 Pèrdues i guanys consolidats 357.204 Resultats atribuïts als socis externs abans de dividends a compte (10.214) Pèrdues i guanys atribuïts a l’Ajuntament 346.990 120 Nota 10 - Reserves de consolidació El detall de les reserves de consolidació i del seu moviment és el següent: Dividends, Saldo a Resultat transferèn. Saldo a 31.12.02 2002 (a) i altres 31.12.03 Per integració global 110.453 14.930 (2.133) 123.250 PM de l’Habitatge 16.688 473 210 17.371 IM de Persones amb Disminució 86 56 14 156 Fundació Mies Van der Rohe (1) 87 – 86 IM d’Informàtica (54) 279 (55) 170 IM d’Urbanisme 1.368 113 (74) 1.407 IM d’Hisenda 284 20 (97) 207 IM de Mercats 7.342 49 (2.436) 4.955 IM de Parcs i Jardins 1.271 171 363 1.805 IM d’Educació 4.143 390 (31) 4.502 Institut de Cultura de Barcelona 2.543 89 (467) 2.165 IM de Salut Pública 865 6 – 871 IM del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 1.220 7 – 1.227 Grup Barcelona de Serveis Municipals (b) 65.495 12.149 (4.407) 73.237 Informac. i Comunicac. de Barcelona, SA 453 14 1.474 1.941 Barcelona Activa, SA 6.981 86 3.373 10.440 Pro Nou Barris, SA 65 389 – 454 Infrastruct. del Llevant de Barcelona, SA 30 38 – 68 22 Arroba Bcn, SA 1 104 – 105 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 69 145 – 214 Promoció Ciutat Vella, SA 1.159 – – 1.159 Foment de Ciutat Vella, SA 56 97 – 153 ProEixample, SA 389 168 – 557 Per posada en equivalència (228) (621) – (849) Barcelona Holding Olímpic, SA (306) (573) – (879) Barcelona Emprèn, SCR, SA 77 (52) – 25 Barcelona Regional, AMDUI, SA 1 4 – 5 Total 110.225 14.309 (2.133) 122.401 (a) Ajustat en funció del percentatge de participació. (b) En el Grup Barcelona de Serveis Municipals es presenta la informació agregada de les empreses fusio- nades amb Barcelona de Serveis Municipals, SA durant l’exercici 2003 (Parc Zoològic de Barcelona, SA i Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA) i de les seves participades Tractament i Selecció de Residus, SA, Serveis Funeraris de Barcelona, SA i Mercabarna, SA (vegeu la nota 2.2). 121 Per a la determinació de les reserves de conso- lidació s’han utilitzat els valors comptables i teòrico-comptables de les participacions, els dividends cobrats durant l’exercici 2003 i altres ajustaments de consolidació per tal d’homoge- neïtzar saldos deutors i creditors entre l’Ajunta- ment i algunes de les seves societats dependents. Les principals components de la columna “Divi- dends, transferències i altres” correspon als dividends d’exercicis anteriors de les societats dependents Serveis Funeraris de Barcelona, SA i Mercabarna, SA, integrades dins el Grup Bar- celona de Serveis Municipals i a la correcció de la diferencia temporal existent entre l’atorga- ment de transferències de capital i l’execució de les obres i serveis finançats per aquestes. Nota 11 - Socis externs El saldo d’aquest capítol correspon a la part de patrimoni i resultats de l’exercici de les societats dependents compreses en la consolidació corresponent a accionistes o socis externs al Grup con- solidat. El detall és el següent: Dividends Resultat Dividends Saldo a exercici exercici a compte Saldo a 31.12.02 2002 2003 ex. 2003 31.12.03 ProEixample, SA 3.479 – 106 – 3.585 Foment de Ciutat Vella, SA 3.092 – 245 – 3.337 Tractament i Selecció de Residus, SA 20.359 – 1.543 – 21.902 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 3.836 (2.021) 7.607 (1.525) 7.897 Mercabarna, SA 27.142 (599) 713 – 27.256 Total 57.908 (2.620) 10.214 (1.525) 63.977 Nota 12 - Subvencions de capital Els imports i moviments en aquest epígraf del balanç de situació adjunt durant l’exercici acabat a 31 de desembre de 2003 han estat els següents: Saldo a 31 de desembre de 2002 242.225 Addicions 74.622 Traspàs a periodificacions a curt termini (3.099) Traspàs des de periodificacions a curt termini 847 Traspàs a ingressos extraordinaris per correlació amb amortitzacions (5.060) Traspàs a resultats de l’exercici (134) Baixes per lliurament d’actius (5.318) Saldo a 31 de desembre de 2003 304.083 122 Nota 13 - Ingressos per distribuir en diversos exercicis La composició del saldo d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2003 és la següent (vegeu la nota 3.8): Traspàs a Traspàs a Lliurament Saldo a ingressos curt d’actuacions Saldo a 31.12.02 Addicions exercici termini a l’Ajuntament 31.12.03 Concessions de sepultures 31.167 3.007 (25) (753) – 33.396 Quotes urbanístiques 16.173 24.163 – (6.702) (19.509) 14.125 Adjudicació de l’encàrrec de gestió de cementiris i cremació 11.443 – – (541) – 10.902 Primera adjudicació dels espais comercials de Mercabarna 10.441 153 (508) – – 10.086 Cànons rebuts per dret d’ús 11.997 26.590 (984) (983) – 36.620 Altres 3.916 621 (50) – – 4.487 Total 85.137 54.534 (1.567) (8.979) (19.509) 109.616 Les concessions de sepultures corresponen a l’import pendent de meritar a llarg termini dels imports rebuts com a conseqüència de la disso- lució de l’Institut Municipal de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, amb efectes a comptar l’1 de gener de 1997, en concepte de cobraments anticipats de lloguers de sepultures a dos anys i per adjudicacions de sepultures a cinquanta anys. Es reconeixen comptablement com a ingrés linealment durant dos anys o en el decurs del període de concessió (50 anys), respectiva- ment. Les quotes urbanístiques corresponen als imports meritats a liquidar o ja liquidats pels propietaris de solars inclosos en actuacions de cooperació urbanística impulsades per SM Bar- celona Gestió Urbanística, SA i 22 Arroba Bcn, SA. Aquest epígraf és abonat per les entitats en el moment de l’exigibilitat de les quotes i es carrega pels lliuraments de les actuacions a l’A- juntament finançades amb elles. L’Ajuntament, només en el cas que es tracti d’obra pública, activa l’immobilitzat corresponent amb abona- ment a resultats extraordinaris. Amb motiu de la venda del 49% de les accions de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, a l’exer- cici 1998, l’Ajuntament de Barcelona va incor- porar en el seu balanç, com a ingressos per distribuir en diversos exercicis, un import de 14.508 milers d’euros, que equival al valor actual net (mitjançant l’aplicació d’una taxa d’actualització del 4% sobre els fluxos d’amor- tització) dels actius de titularitat municipal, d’a- cord amb el conveni regulador d’explotació i gestió dels actius esmentats. L’import meritat d’aquests ingressos es traspassa anualment al compte de pèrdues i guanys adjunt. Els drets d’entrada que es cobren en la primera adjudicació dels llocs de venda i espais comer- cials de Mercabarna, SA. es reconeixen comp- tablement com a ingrés linealment en el decurs del període d’adjudicació. 123 Els cànons de dret d’ús de superfície cobrats per endavant es traspassen a resultats lineal- ment durant la vigència del dret esmentat. L’alta principal d’aquest concepte correspon a l’in- grés, per part de l’Ajuntament, de 22.159 milers d’euros per a la cessió del dret d’us per a la gestió i explotació del port de Sant Adrià fins el 28 de febrer de 2031, data en la qual l’Ajunta- ment ha de revertir a la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya les obres efectuades als serveis portuaris. L’im- port meritat d’aquests ingressos es traspassa anualment al compte de pèrdues i guanys de manera lineal en el decurs dels 28 anys del període de concessió. L’import traspassat a curt termini és el que es preveu aplicar al compte de pèrdues i guanys de l’exercici 2004 i figura en l’epígraf “Ajusta- ments per periodificació” del passiu del balanç de situació de l’exercici tancat a 31 de desem- bre de 2003 (vegeu la nota 17). Les baixes per lliurament corresponen a les actuacions de cooperació traspassades a l’A- juntament per les entitats del grup gestores. Nota 14 - Provisions per a riscos i despeses La composició i moviment d’aquest epígraf durant l’exercici 2003 ha estat el següent: Saldo a Dotacions i Saldo a 31.12.02 traspassos Aplicacions 31.12.03 Sentències i reclamacions judicials 45.627 6.151 (6) 51.772 Grans reparacions 11.162 1.041 (5.479) 6.724 Fons de reversió 1.412 218 – 1.630 Altres 2.900 3.014 (225) 5.689 Total 61.101 10.424 (5.710) 65.815 Les provisions per a grans reparacions recullen els fons dotats per Barcelona de Serveis Muni- cipals, SA, amb la finalitat de cobrir les despe- ses de reparacions de caràcter plurianual i les substitucions parcials d’elements d’immobilit- zat. El saldo de la provisió per sentències i reclama- cions judicials així com el saldo d’altres provi- sions, tenen per objecte cobrir possibles compromisos futurs de diversa naturalesa dels quals no hi ha la certesa del seu venciment ni de la seva quantificació. 124 Nota 15 - Emissió d’obligacions i altres valors negociables i deutes amb entitats de crèdit El capital viu a 31 de desembre de 2003, corres- ponent a emprèstits i préstecs subscrits a llarg termini, es detalla de la manera següent: Descripció Capital viu Mercat Unió Europea – Sistema bancari 664.054 – Mercat de capitals 516.996 Subtotal 1.181.050 Mercat fora de la Unió Europea – Mercat de capitals 155.181 Subtotal 155.181 Total endeutament llarg termini 1.336.231 El moviment de l’epígraf “Emprèstits i préstecs a llarg termini” durant l’exercici 2003 ha estat el següent: Saldo a 31 de desembre de 2002 1.324.197 Altes: – Noves operacions 106.814 Baixes: – Amortitzacions contractuals (92.481) – Amortitzacions substitució/subrogació (2.299) Saldo a 31 de desembre de 2003 1.336.231 El perfil del deute per venciments a 31 de des- embre de 2003 es detalla a continuació: Any de venciment Import 2004 204.824 2005 223.482 2006 93.033 2007 139.661 2008 127.448 2009 129.090 2010 66.899 2011 8.689 2012 95.761 2013 10.796 2014 i següents 236.548 Total 1.336.231 El compte de “Deutes amb entitats de crèdit” del passiu circulant, per un import de 87 milers d’euros, reflecteix el saldo disposat a 31 de desembre corresponent a préstecs i crèdits amb venciments inferiors a dotze mesos. A 31 de desembre de 2003 existeixen pòlisses de crèdit no disposades per un import total de 240.125 milers d’euros. El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2003 ha estat del 5,0 %, amb la composició següent: Endeutament a llarg termini 5,0 % Endeutament a curt termini 2,4 % La composició del deute financer consolidat a llarg termini a 31 de desembre de 2003 era del 55,4% a tipus d’interès fix i el 44,6% a tipus d’interès variable. En tancar l’exercici, els interessos meritats i no vençuts per aquests préstecs pugen a 17.583 milers d’euros, els quals s’inclouen en l’epígraf “Ajustaments per periodificació del passiu” (vegeu la nota 17). 125 Nota 16 - Administracions públiques El desglossament d’aquests comptes és el següent: Concepte Saldo deutor Saldo creditor Seguretat Social – 25.845 Hisenda pública – IVA 38.596 16.402 Hisenda pública – IRPF – 9.768 Hisenda pública – Impost sobre societats 3.073 1.987 Altres 141 961 Total 41.810 54.963 El saldo deutor s’inclou en l’epígraf “Deutors” del balanç de situació consolidat. Les quotes incloses en l’epígraf “Impost sobre beneficis” del compte de pèrdues i guanys consoli- dat corresponen a les societats següents, pels imports que es detallen: Serveis Funeraris de Barcelona, SA 1.031 Barcelona de Serveis Municipals, SA 842 Foment de Ciutat Vella, SA 269 ProEixample, SA 118 Mercabarna, SA 88 22 Arroba Bcn, SA 16 Barcelona Activa, SA 10 Pro Nou Barris, SA 5 Tractament i Selecció de Residus, SA 4 Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA 1 Total 2.384 Les entitats del Grup tenen pendent d’inspecció aquells exercicis no prescrits per a tots els impostos que els són aplicables. No s’espera que es meritin passius addicionals de conside- ració per a les entitats com a conseqüència d’una eventual inspecció. Nota 17 - Ajustaments per periodifi- cació del passiu El compte “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació adjunt reflecteix els passius certs per al Grup a 31 de desembre de 2003, d’acord amb el seu període d’acredita- ció i amb independència de la data d’exigibilitat o de pagament, i subvencions de capital atorga- des al Grup pendents d’aplicar a la seva finali- tat. La seva composició és la següent: 126 Subvencions corrents 1.622 Concessions de sepultures 1.154 Quotes urbanístiques per les actuacions d’infrastructura 8.899 Subvencions de capital 6.807 Cobrament avançat intervenció Habitatges de Can Tunis 6.010 Altres ingressos anticipats 5.767 Interessos acreditats no vençuts a 31 de desembre de 2003 17.583 Amortitzacions d’actius explotats per Serveis Funeraris de Barcelona, SA 541 Subvencions corrents atorgades 1.200 Periodificació imports a pagar per adquisició d’immobilitzat material 11.029 Altres despeses diferides 1.759 Total 62.371 Les remuneracions del personal acreditades i no vençudes es presenten en l’epígraf “Altres deu- tes no comercials” i pugen a 29.356 milers d’eu- ros. Nota 18 - Altra informació A 31 de desembre de 2003, els avals atorgats pel grup per a la cobertura d’operacions de crèdit pugen a 14.577 milers d’euros. Els honoraris percebuts per Pricewaterhouse- Coopers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, S.A., corresponents a l’exercici 2003, per serveis d’auditoria i despe- ses incorregudes per la prestació d’aquests ser- veis, han pujat a 471 milers d’euros. Aquests honoraris facturats a l’Ajuntament de Barcelona inclouen els del grup econòmic municipal en vir- tut de l’expedient d’adjudicació del concurs d’auditoria els quals seran repercutits, per la part que els hi pertoqui, a cada un dels organis- mes autònoms i societats que componen el grup municipal. Nota 19 - Compte de pèrdues i guanys 19.1. Despeses de personal Aquesta partida inclou els sous i salaris del per- sonal del Grup, assegurances socials i altres despeses socials. Les altres despeses socials comprenen, entre d’altres, els imports pagats per l’Ajuntament l’any 2003 en concepte de subvencions a les categories corresponents als mòduls D i E i al col·lectiu d’empleats de la neteja, guardacotxes i serenos per un import de 1.696 milers d’euros. Així mateix, aquesta partida inclou les despeses meritades durant l’exercici 2003 derivades del Pla d’Incentius a la Jubilació Voluntària aprovat pel Ple del Consell Municipal el 27 de setembre de 2003, per un import de 3.760 milers d’euros. 19.2. Treballs, subministraments i serveis exteriors Aquesta partida correspon a la compra de béns i serveis necessaris per al funcionament de l’ac- 127 tivitat municipal i per a la conservació i el man- teniment de les inversions. Inclou els contractes de prestació de serveis que el Grup té signats amb diferents empreses privades per a facilitar el funcionament de la ciutat, com per exemple la recollida d’escombraries i la neteja viària. 19.3. Despeses per transferències corrents i de capital Aquestes partides inclouen les transferències corrents i de capital que efectua el Grup a càrrec del seu pressupost o per compte de ter- cers a entitats, empreses i particulars externs, per a finançar les seves despeses d’explotació o les seves inversions. Els principals destinata- ris han estat les entitats següents: Transferències corrents 235.048 Mancomunitat de Municipis de Barcelona 64.993 Consorcis 53.908 Entitats sense afany de lucre 45.249 Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus 30.473 Autoritat del Transport Metropolità 25.932 Empreses 7.856 Comunitat Autònoma 2.972 Altres 3.665 Transferències de capital 114.702 Barcelona Holding Olímpic, SA 55.970 Consorcis 27.861 Autoritat del Transport Metropolità 24.179 Altres 6.692 Total 349.750 19.4. Tributs Aquest epígraf recull els ingressos per impostos locals recaptats per l’Ajuntament, amb la següent distribució: a) Tributs lligats a la producció Aquests tributs inclouen els impostos següents: impost sobre béns immobles, que grava la pro- pietat immobiliària; impost sobre activitats eco- nòmiques, que grava determinades activitats empresarials, segons el tipus d’activitat, la superfície ocupada i la seva localització; impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que grava el cost del projecte de construcció, pel qual es sol·licita la llicència corresponent. El seu detall és el següent: Sobre béns immobles 319.100 Sobre activitats econòmiques 89.248 Sobre construccions, instal·lacions, obres i altres extingits 32.208 Total 440.556 b) Impostos sobre la renda i el patrimoni Correspon a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, que és un tribut que grava la titularitat d’aquests sigui quina sigui la seva classe i categoria; el seu import va ascendir a 74.350 milers d’euros durant l’exercici 2003. c) Impostos sobre el capital Incorpora 79.086 milers d’euros corresponents a l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, que és un tribut directe que grava l’increment del valor que experimenten els terrenys i que es posa de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat d’aquests. La resta del saldo d’aquest epígraf correspon a contribucions especials per un import de 4.392 milers d’euros. 19.8. Resultats extraordinaris El desglossament dels resultats extraordinaris és el que segueix: Nota Despeses Ingressos Transferències plurianuals HOLSA 3.3 – 40.076 Retorn al patrimoni municipal del Mercat del Born 4.b – 27.078 Venda de finques diverses 4.b – 24.030 Cessions i recepcions gratuïtes i reparcel·lacions 4.b – 16.360 Recepció de projectes d’inversió 4.b – 14.326 Despeses no activables d’inversions 4.b 12.880 – Altres resultats extraordinaris – 15.187 18.223 Total 28.067 140.093 Resultat extraordinari net 112.026 128 19.5. Vendes de serveis Aquesta partida inclou les taxes i els preus públics facturats per la prestació de serveis i els ingressos obtinguts per les entitats en la seva activitat habitual. 19.6. Rendes de la propietat i de l’empresa Les rendes de la propietat i de l’empresa englo- ben, bàsicament, multes i penalitzacions per infraccions, interessos i recàrrecs per demores tributàries, ingressos per concessions i aprofita- ments especials i participació en beneficis. El seu detall és el següent: Multes 90.278 Taxes per la utilització del domini públic 46.025 Concessions i aprofitaments especials 38.802 Interessos i recàrrecs 17.396 Total 192.501 19.7 Ingressos per transferències corrents La participació dels municipis en els impostos estatals s’efectua mitjançant una subvenció no condicionada, anomenada Participació en els Ingressos de l’Estat, que complementa els ingressos fiscals recaptats per les mateixes hisendes locals. A més, aquesta partida inclou les subvencions finalis- tes procedents de la Unió Europea, l’Estat, la comunitat autònoma i entitats locals d’acord amb el detall següent: Estat 665.837 Estat (per a la Mancomunitat) 50.552 Generalitat de Catalunya 49.950 Entitats locals 32.387 Altres entitats 6.026 Total 804.752 129 Nota 20 - Quadres de finançament dels exercicis 2003 i 2002 Aplicacions Exercici Exercici Orígens Exercici Exercici 2003 2002 2003 2002 Recursos generats en les operacions 437.243 422.216 Despeses financeres per noves operacions i per operacions de substitució de deute – 922 Generació de fons de comerç de primera consolidació – 2.068 Adquisicions d’immobilitzat: Alienació d’immobilitzat: – Material i immaterial 632.353 624.369 – Material 64.856 99.848 – Financer 19.638 – – Financer – 9.268 Socis externs – 2.392 Socis externs 6.069 – Aplicacions de subvencions de capital per lliurament d’actius 7.570 15.262 Subvencions de capital 74.622 66.220 Traspàs a curt termini d’ingressos a distribuir en diversos exercicis 8.979 3.303 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 54.534 32.145 Aplicacions de provisions a llarg termini 5.710 22.229 Amortització d’emprèstits, préstecs a llarg termini i préstecs rebuts 94.780 104.625 Préstecs i altres deutes a llarg termini 106.814 242.120 Fiances i dipòsits a llarg termini 8.468 – Fiances i dipòsits a llarg termini – 1.767 Aplicacions d’ingressos per distribuir per lliuraments d’actius 19.509 17.259 Cancel·lació de deutors a llarg termini 1.353 1.873 Altres creditors a llarg termini 1.007 3.615 Provisions per a riscos i despeses – 4.808 Transferències plurianuals HOLSA 40.076 33.078 Total aplicacions 838.090 829.122 Total orígens 745.491 880.265 Excés d’orígens sobre aplicacions Excés d’aplicacions sobre orígens (augment del capital circulant) – 51.143 (disminució del capital circulant) 92.599 – Total 838.090 880.265 Total 838.090 880.265 Variació del capital circulant 2003 2002 Augment Disminució Augment Disminució Existències 7.509 – – 685 Deutors 56.334 – 30.973 Creditors – 13.093 – 146.279 Inversions financeres temporals 22.937 – – 19.017 Tresoreria – 146.323 189.435 Ajustaments per periodificació – 19.963 – 3.284 Total 86.780 179.379 220.408 169.265 Disminució del capital circulant 92.599 Augment del capital circulant 51.143 130 Els recursos generats en les operacions han estat els següents: Nota 2003 2002 Benefici de l’exercici 346.990 346.119 Resultat net de l’immobilitzat material 19.8 (65.553) (52.568) Dotació a les amortitzacions 72.455 66.368 Dotació a provisions immobilitzat pendent de classificar 76.831 42.659 Dotació provisions per a riscos i despeses 14 10.424 22.392 Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 2.857 6.504 Aplicació provisions a llarg termini – (2.181) Ingressos per distribuir traspassats a pèrdues i guanys 13 (1.567) (1.879) Subvencions de capital traspassades a pèrdues i guanys 12 (5.194) (5.198) Recursos generats en les operacions 437.243 422.216 7 Informació dels últims cinc anys 132 Ajuntament de Barcelona (1999-2003) Creixement 1999 2000 2001 2002 2003 anual (%) Plantilla 6.943 6.753 6.683 6.638 6.689 -1,1% Evolució econòmica (milers d’euros) Ingressos corrents 1.417.595 1.431.725 1.534.756 1.631.204 1.697.039 4,3% Despeses corrents 1.057.258 1.039.288 1.118.378 1.187.549 1.237.225 3,6% Estalvi brut 360.337 392.437 416.378 443.655 459.814 6,5% Inversions netes 283.251 236.847 330.756 517.074 571.594 20,4% Superàvit (dèficit) de caixa 42.756 152.916 88.235 -112.810 20.674 -26,8% Deute total a 31/12 1.364.152 1.240.537 1.152.303 1.265.113 1.244.439 -2,2% Ràtios Estalvi brut / Ingressos corrents (%) 25,4 27,4 27,1 27,2 27,1 Cobertura dels interessos (x) 4,2 5,1 5,6 6,7 8,2 Cobertura de les inversions (x) 1,3 1,7 1,3 0,9 0,8 Inversió bruta / Despesa total (%) 24,5 19,4 25,1 36,5 34,8 Deute / Ingressos corrents (%) 96,2 86,6 75,1 77,6 73,3 Deute / Estalvi primari (x) 2,9 2,5 2,3 2,4 2,4 Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 5,2 4,7 4,8 5,6 5,2 700.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 1.300.000 1.400.000 1.500.000 1.600.000 1.700.000 1999 2000 2001 2002 2003 Ingressos i despeses corrents m ile rs d ’e ur o s Ingressos corrents Despeses corrents 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 1999 2000 2001 2002 2003 Inversió directa i indirecta m ile rs d ’e ur o s Inversió directa Inversió indirecta Qualificacions de risc del deute Moody’s Investors Service: Aa2 (desembre 2003) Standard & Poor’s: AA (abril 2003) Fitch: AA (novembre 2001) Rating & Investment Information: AA+ (juliol 1988) 500.000 600.000 700.000 800.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 1.300.000 1.400.000 1.500.000 1.600.000 1.700.000 900.000 1.800.000 1999 2000 2001 2002 2003 Ingressos corrents i deute total m ile rs d ’e ur o s Ingressos corrents Deute total a 31/12 133 Ajuntament de Barcelona (1999-2003) Creixement 1999 2000 2001 2002 2003 anual (%) Balanç resumit (milers d’euros) Immobilitzat 5.367.242 5.254.348 5.250.240 5.556.938 5.736.516 0,6% Inversions financeres permanents 148.083 157.135 160.934 159.902 165.676 3,3% Despeses a distribuir en diversos exercicis 2.380 1.725 9.574 4.074 1.321 -14,7% Deutors a llarg termini 0 0 0 0 0 0,0% Actius permanents 5.517.706 5.413.208 5.420.748 5.720.914 5.903.513 0,7% Deutors 327.005 282.981 263.176 268.645 339.809 -0,5% Tresoreria 21.228 32.887 32.352 209.312 61.608 16,5% Actius circulants 348.232 315.868 295.528 477.957 401.417 1,3% Total actiu 5.865.938 5.729.076 5.716.276 6.198.871 6.304.930 0,7% Patrimoni 3.598.446 3.652.134 3.764.221 3.978.509 4.043.023 1,6% Subvencions de capital rebudes 144.489 150.998 165.639 219.351 273.627 18,6% Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.364.153 1.240.537 1.152.302 1.265.113 1.244.439 -2,2% Transferències plurianuals HOLSA 302.303 266.771 237.333 204.255 164.179 -12,8% Altres passius permanents 50.106 39.282 59.914 85.480 125.181 11,7% Passius permanents 5.459.498 5.349.723 5.379.409 5.752.708 5.850.449 0,7% Creditors 406.440 379.353 336.867 446.163 454.481 0,1% Préstecs a curt termini 0 0 0 0 0 0,0% Passius circulants 406.440 379.353 336.867 446.163 454.481 0,1% Total passiu 5.865.938 5.729.076 5.716.276 6.198.871 6.304.930 0,7% Deute de les Administracions Públiques (1999-2003) Creixement 1999 2000 2001 2002 2003 anual (%) Deute (milions d’euros) Estat 299.084 312.837 312.764 314.752 309.604 1,7% Comunitats autònomes 36.224 38.337 40.735 41.654 43.565 4,6% Administració local 19.718 20.172 20.740 22.074 23.243 3,8% Ajuntaments espanyols 14.894 15.193 15.799 16.864 17.967 4,2% Ajuntament de Barcelona 1.417 1.241 1.152 1.265 1.244 -2,2% Font: Banc d'Espanya (www.bde.es/infoest) i Ajuntament de Barcelona. 0 1 2 3 4 5 6 1999 2000 2001 2002 2003 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 1999 2000 2001 2002 2003 Estructura del deute per mercats Sistema bancari Col·locacions privades Emissions públiques Capacitat de retorn i vida mitjana del deute Deute / Estalvi primari Vida mitjana del deute a llarg termini A ny s 134 Grup Ajuntament de Barcelona (1999-2003) Creixement 1999 2000 2001 2002 2003 anual (%) Plantilla 12.249 12.044 12.073 12.045 12.366 -0,3% Evolució econòmica (milers d’euros) Ingressos corrents 1.575.127 1.603.476 1.704.048 1.826.166 1.907.154 4,7% Despeses corrents 1.182.870 1.179.961 1.251.575 1.347.156 1.395.646 3,8% Estalvi brut 392.257 423.515 452.473 479.010 511.508 7,2% Inversions netes 289.057 251.962 344.362 579.104 641.303 22,4% Superàvit (dèficit) de caixa 43.411 158.607 89.532 -135.743 -11.266 -164,3% Deute total consolidat a 31/12 1.444.177 1.284.074 1.192.740 1.327.351 1.336.318 -2,2% Ràtios Estalvi brut / Ingressos corrents (%) 24,9 26,4 26,6 26,2 26,8 Cobertura dels interessos (x) 4,5 5,6 6,5 7,8 9,8 Cobertura de les inversions (x) 1,4 1,7 1,3 0,8 0,8 Inversió bruta / Despesa total (%) 24,2 19,7 25,2 36,6 35,4 Deute / Ingressos corrents (%) 91,7 80,1 70,0 72,7 70,1 Deute / Estalvi primari (x) 2,9 2,5 2,2 2,4 2,3 Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 5,3 4,8 5,0 5,8 5,6 600.000 700.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 1.300.000 1.400.000 1.500.000 1.600.000 1.700.000 1.800.000 1.900.000 1999 2000 2001 2002 2003 Ingressos i despeses corrents m ile rs d ’e ur o s Ingressos corrents Despeses corrents 600.000 700.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 1.300.000 1.400.000 1.500.000 1.600.000 1.700.000 1.800.000 1.900.000 1999 2000 2001 2002 2003 Ingressos corrents i deute total Ingressos corrents Deute total consolidat a 31/12 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 1999 2000 2001 2002 2003 Inversió bruta consolidada 10.000 10.500 11.000 11.500 12.000 12.500 1999 2000 2001 2002 2003 Plantilla Ajuntament, empreses i instituts municipals m ile rs d ’e ur o s m ile rs d ’e ur o s Socis externs 135 0 800.000 1.600.000 2.400.000 3.200.000 4.000.000 4.800.000 5.600.000 6.400.000 1999 2000 2001 2002 2003 Deute consolidat de l’Ajuntament de Barcelona: Administració pública i ens comercials (1999-2003) Creixement 1999 2000 2001 2002 2003 anual (%) (milions d’euros) Administració pública 1.426 1.262 1.168 1.265 1.245 -3,3% Ens comercials 18 22 25 62 92 40,1% Deute total 1.444 1.284 1.193 1.327 1.336 -2,2% Grup Ajuntament de Barcelona (1999-2003) Creixement 1999 2000 2001 2002 2003 anual (%) Balanç resumit (milers d’euros) Immobilitzat immaterial 22.237 26.306 30.715 44.193 38.662 17,0% Immobilitzat material i infraestructures 5.680.466 5.547.004 5.545.469 5.880.853 6.105.541 0,8% Immobilitzat financer 69.543 78.210 82.337 73.069 92.707 8,9% Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 48.466 37.996 37.678 35.805 34.452 -7,7% Despeses a distribuir en diversos exercicis 2.398 1.731 9.636 6.122 3.292 2,0% Actius permanents 5.823.110 5.691.247 5.705.835 6.040.042 6.274.654 0,9% Existències 30.279 28.199 36.900 36.215 43.724 1,5% Deutors 407.739 337.282 327.941 358.242 413.540 -1,3% Tresoreria 69.501 97.845 99.005 269.423 146.037 13,3% Actius circulants 507.519 463.326 463.846 663.880 603.301 1,5% Total actiu 6.330.629 6.154.573 6.169.681 6.703.922 6.877.955 0,9% Fons propis 3.703.088 3.764.415 3.874.665 4.101.585 4.183.996 1,8% Socis externs 59.098 57.559 60.300 57.908 63.977 2,0% Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.430.553 1.275.095 1.186.702 1.324.197 1.336.231 -2,0% Transferències plurianuals HOLSA 302.303 266.771 237.333 204.255 164.179 -12,8% Altres passius permanents 326.927 313.650 381.325 437.730 519.306 10,9% Passius permanents 5.821.968 5.677.491 5.740.325 6.125.675 6.267.689 0,9% Creditors 495.036 468.102 423.318 575.093 610.179 1,8% Préstecs a curt termini 13.625 8.979 6.038 3.154 87 -61,5% Passius circulants 508.661 477.081 429.356 578.247 610.266 1,4% Total passiu 6.330.629 6.154.573 6.169.681 6.703.922 6.877.955 0,9% Composició dels passius permanents Fons propis Emprèstits i préstecs a llarg termini Transferències plurianuals HOLSA 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 1999 2000 2001 2002 2003 Estructura del deute consolidat per mercats Sistema bancari Col·locacions privades Emissions públiques Altres passius permanents m ile rs d ’e ur o s