M 04 Memòria 2004 In fo rm e A nu al 2 00 4 A ju nt am en t d e B ar ce lo na Informe anual de l’Ajuntament de Barcelona 2004 © Ajuntament de Barcelona www.bcn.es (Ajuntament / Informació financera) Edita: Gerència Municipal Impressió: Imatge i Producció Editorial Dipòsit legal: B. 20.246-2005 Exp.: 20050482 PAPER ECOLÒGIC Informe Anual 2004 Memòria 2004 Ajuntament de Barcelona Plenari del Consell Municipal Alcalde de Barcelona Excm. Sr. Joan Clos i Matheu (PSC) 1r tinent d'alcalde Im. Sr. Francesc Xavier Casas i Masjoan (PSC) 2n tinent d'alcalde Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete (ERC) 3a tinenta d'alcalde Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA) 4t tinent d'alcalde Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín (PSC) 5a tinenta d'alcalde Ima. Sra. Marina Subirats i Martori (PSC) Regidors PSC: Im. Sr. Pere Alcober i Solanas Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña Ima. Sra. Núria Carrera i Comes Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert Im. Sr. Jordi Hereu i Boher Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda Ima. Sra. M. Immaculada Moraleda i Pérez Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla CiU: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Ima. Sra. Teresa Ma. Fandos i Payà Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello Im. Sr. Eduard García i Plans Ima. Sra. Magdalena Oranich i Solagran Ima. Sra. Joana Ma. Ortega i Alemany Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera PP: Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras Im. Sr. Xavier Basso i Roviralta Im. Sr. Jordi Cornet i Serra Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas Im. Sr. Alberto Fernández i Díaz Ima. Sra. María Caridad Mejías i Sánchez Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil ERC: Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo Im. Sr. Jaume Oliveras i Maristany Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà ICV-EUiA: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó Im. Sr. Ricard Josep Gomà i Carmona Comissió de Govern President Excm. Sr. Joan Clos i Matheu Membres Im. Sr. Pere Alcober i Solanas (PSC) Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña (PSC) Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera (ICV-EUiA) Ima. Sra. Núria Carrera i Comes (PSC) Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà (PSC) Im. Sr. Francesc Xavier Casas i Masjoan (PSC) Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín (PSC) Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert (PSC) Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas (ICV-EUiA) Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons (ERC) Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó (ICV-EUiA) Im. Sr. Ricard Josep Gomà i Carmona (ICV-EUiA) Im. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC) Im. Sr. Carles Martí i Jufresa (PSC) Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo (ERC) Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda (PSC) Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA) Ima. Sra. M. Immaculada Moraleda i Pérez (PSC) Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos (PSC) Im. Sr. Jaume Oliveras i Maristany (ERC) Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete (ERC) Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla (PSC) Ima. Sra. Marina Subirats i Martori (PSC) Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà (ERC) Sumari Presentació de l’alcalde Presentació 1. Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona 1.1. Estructura del govern municipal 1.2. Organització gerencial 2. L’economia de Barcelona durant 2004 2.1. Consolidació del creixement econòmic mundial 2.2. Creixement quantitativament satisfactori de l’economia espanyola i de la catalana 2.3. Indústria, logística i transport de mercaderies 2.4. Notable expansió del transport de viatgers i de l’activitat turística 2.5. Indicadors de preus i consum a l’alça 2.6. Construcció i preus al mercat immobiliari 2.7. Evolució positiva del mercat de treball 3. L’Ajuntament de Barcelona i els seus serveis 3.1. Introducció 3.2. Els serveis al ciutadà 3.3. Els serveis de la ciutat 3.4. Promoció de l’activitat econòmica de Barcelona 4. Informe de gestió 4.1. Recursos humans 4.2. Ingressos corrents 4.3. Despeses corrents 4.4. Inversions 4.5. Finançament 4.6. Perspectives 5. Ajuntament de Barcelona. Estats i comptes anuals 2004 juntament amb l’informe d’auditoria 6. Grup Ajuntament de Barcelona. Comptes anuals consolidats de l’exercici 2004 juntament anb l’informe d’auditoria 7. Informació dels últims cinc anys 8 11 17 23 30 56 73 103 137 Presentació Joan Clos i Matheu, Alcalde de Barcelona 9L’any 2004 ha servit per donar un impuls important a la participació ciutadana en els afers públics locals. Dos exemples clars i que estan relacionats són la creació del Consell de Ciutat, un espai de representació cívica on es debatran els assumptes principals que afecten Barcelona, i la participació per primera vegada de ciutadans i ciutadanes, entitats i associacions en l’elaboració del Programa d’Actuació Municipal 2004-2007 i dels Programes d’Actuació dels Districtes. El Programa d’Actuació Municipal 2004-2007, aprovat el mes d’abril, posa l’èmfasi en l’atenció a les persones i en les qüestions més comunitàries de la nostra convivència: el civisme, la millora i mante- niment de l’espai públic i l’habitatge assequible. L’atenció a les persones té múltiples manifestacions, com són les escoles bressol, les biblioteques, els casals d’avis, els centres de dia, els centres cívics i els equipaments esportius. A més d’atendre aquestes necessitats, l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb diferents entitats civils, dóna res- posta a les demandes socials emergents, com ara l’acollida a les persones nouvingudes; l’atenció domiciliària; el suport a les famílies en risc d’exclusió, i l’atenció a la gent gran, a les famílies en situació de pobresa i a les persones sense sostre. Per millorar les condicions i la qualitat de la nostra convivència, hem fet una aposta decidida per la promoció del civisme, mitjançant un pla centrat principalment en la neteja, el soroll i la mobilitat. Es tracta d’aprofundir en la responsabilitat de les persones envers l’entorn en què viuen i es relacionen i respecte dels altres, perquè la ciutat la fem entre tots. Però és cert que no només cal civisme. Tenim l’obligació de mantenir l’espai públic en bones condi- cions. Per això apliquem un pla de manteniment integral de l’espai públic, que suposa la intervenció simultània i coordinada sobre els diferents aspectes que conformen aquest espai: l’enllumenat, la pavimentació, la senyalització, el mobiliari urbà i l’arbrat viari. Hem engegat el Pla d’Habitatge 2004-2010 amb l’objectiu de facilitar l’accés a un habitatge digne i adequat a tots els ciutadans, especialment als més desfavorits. El pla té en compte les noves tipolo- gies d’habitatge que responen a les necessitats actuals de la societat i se centra en tres línies d’ac- ció: la construcció d’habitatge protegit i assequible, la rehabilitació i el foment del lloguer. En la seva execució hi estem implicats tots, tant el sector públic com el privat. Barcelona creu en un model de creixement basat en la societat del coneixement. Per això des del Consistori impulsem l’ús de les noves tecnologies, la innovació, la recerca i la formació de qualitat. 10 Però per gaudir de creixement i ocupació, també cal que siguem competitius en infraestructures. Unes infraestructures que van més enllà dels límits administratius del municipi i abracen tota l’àrea metropolitana. En els darrers mesos hem progressat en les negociacions amb l’Administració de l’Estat sobre la Carta Municipal, encaminades a reconèixer tant la realitat metropolitana com el fet que Barcelona, històricament, ha fet un esforç de substitució, de fer allò que ningú més no feia o no podia fer ateses les circumstàncies. Com a govern més proper a la ciutadania, reclamem que amb la Carta Municipal se’ns doti de més competències i d’un finançament proporcionat, transparent i equitatiu. Espero que la lectura d’aquest informe anual, que fa un repàs de l’organització política i administrati- va de l’Ajuntament i dels fets més rellevants de l’any 2004 en l’economia, els serveis i les finances municipals, sigui del vostre interès. I us animo a fer entre tots i totes la ciutat que volem, una ciutat moderna, oberta, cosmopolita i diversa, on les persones visquin i treballin en condicions de benestar i prosperitat. Joan Clos i Matheu Alcalde de Barcelona Presentació José Cuervo i Argudín, President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial 13 Marc econòmic Les darreres estimacions avancen un creixement real clarament per sobre del 4% pel que fa a l’eco- nomia mundial durant 2004. Aquest creixement destaca tant per la seva intensitat com per la seva extensió a la major part de les grans àrees econòmiques mundials. Així, cal destacar el creixement de prop del 9% de l’economia xinesa, el to expansiu de les principals economies llatinoamericanes i de les emergents del continent asiàtic, i el creixement econòmic registrat pels principals països exportadors de petroli a l’empara de l’augment de la demanda i de la cotització d’aquesta primera matèria bàsica. El conjunt dels països de l’OCDE han aconseguit un creixement al voltant del 3,5%. El PIB de la Unió Europea, amb un creixement entorn del 2%, reflecteix la dificultat de l’economia europea per mantenir un elevat ritme de creixement en un entorn caracteritzat per la revalorització de l’euro i els primers símptomes d’afebliment del creixement mundial com a conseqüència, entre altres raons, de l’elevat preu del petroli. Com a excepció a aquest procés, cal destacar el comporta- ment de l’economia anglesa o el de l’economia espanyola, el creixement del PIB de la qual, del 2,7%, es recolza, bàsicament, en el consum intern. A Barcelona, l’evolució en el transcurs de 2004 dels principals indicadors de transports i comunica- cions, turisme, producció i ocupació, entre d’altres, confirmen el bon moment econòmic de la ciutat. Un dels motors del diferencial de creixement de la ciutat ha estat la forta expansió del tràfic portuari, el qual, amb un increment del 13,1% en el volum de mercaderies, ha assolit la xifra dels 40 milions de tones. Es consolida l’estratègia del port com a porta d’entrada de les importacions de gas natural i derivats del petroli, alhora que s’especialitza en el tràfic de mercaderies de valor afegit més alt. L’aeroport de Barcelona, amb 24,6 milions de passatgers l’any 2004, ha assolit un nou rècord histò- ric, superant en un 7,9% la xifra de l’any anterior. Els creixents moviments de persones i intercanvis comercials, juntament amb l’impacte de l’augment de l’oferta de vols barats, han estat factors deto- nants d’aquesta expansió. A més, cal afegir-hi la positiva evolució de l’economia espanyola en rela- 0 3 6 9 12 15 18 21 24 2000 2001 2002 2003 2004 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1.900 2.000 2000 2001 2002 2003 2004 Aeroport Interior Internacional Port: tràfic de contenidors M ili on s d e p as sa tg er s M ile rs d e TE U S 14 ció amb l’europea, la fortalesa de l’euro –que ha estimulat els viatges de residents a l’exterior-, i el procés d’ampliació de la capacitat operativa i millora d’instal·lacions que s’està duent a terme a l’aeroport. El sector dels serveis lligats a l’acollida de visitants ha estat un dels més dinàmics de Barcelona. Una bona mostra és que, al llarg de 2004, s’han superat per primer cop els deu milions de pernoc- tacions als hotels, un 11,5% més que l’any 2003. Aquestes pernoctacions han estat generades per 4,5 milions de visitants. A finals de 2004, la taxa d’atur registrat s’ha situat entorn del 6%. Una taxa lleugerament més positi- va que la estimada pel conjunt de Catalunya i molt favorable si la comparem amb el 8,6% d’Espanya. Al llarg de 2004, han continuat augmentant les taxes d’activitat i ocupació, i en especial la taxa de població activa femenina. Uns increments moderats però suficients per a reduir d’un 3,1% el nom- bre de desocupats registrats a les oficines de treball. El grup d’empreses i instituts de l’Ajuntament de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona gestiona determinades activitats a través d’instituts i empreses munici- pals amb la finalitat de millorar-ne l’eficàcia mitjançant l’especialització funcional. En el marc d’aquest model, bona part de l’execució de les inversions urbanístiques municipals es realitza per compte de l’Ajuntament, per mitjà de societats privades municipals i empreses d’economia mixta. Amb l’objectiu de coordinar millor les inversions entre tots els operadors municipals, augmentar la capacitat de negociació amb les empreses constructores i millorar l’eficàcia en l’execució dels pro- jectes, l’Ajuntament ha agrupat aquestes empreses a Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (abans anomenada Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA). A aquesta societat s’ha transferit la participació municipal en les empreses Pro Nou Barris, SA, ProEixample, SA, Foment de Ciutat Vella, SA, i 22@bcn, SA. Amb aquesta reestructuració es continua el procés de reorganització de les empreses i els instituts municipals que es va iniciar el 2002 amb la creació de Barcelona de Serveis Municipals, SA, que agrupa les activitats de contingut econòmic. Barcelona de Serveis Municipals, SA, reuneix en una única societat les activitats relacionades amb la mobilitat, el lleure i els serveis en general que ofe- reix l’Ajuntament de Barcelona, finançats totalment o parcialment amb ingressos comercials. El Plenari del Consell Municipal de novembre de 2004 va aprovar la creació de l’Institut Barcelona Esports, que entrarà en funcionament l’1 de maig de 2005. Es tracta d’una entitat pública empresa- rial quines principals funcions són potenciar la pràctica de l’esport, difondre l’activitat esportiva a Barcelona i potenciar les entitats esportives de barri. 15 Evolució econòmica de l’Ajuntament de Barcelona L’estalvi brut generat en els darrers cinc anys ha crescut a una taxa anual acumulativa del 9% grà- cies al fet que la taxa de creixement dels ingressos corrents del 5,5% en termes mitjans ha estat superior a la de les despeses corrents –del 4,8% en termes mitjans. Això ha estat possible princi- palment a causa de dos factors: l’augment de la participació en els ingressos de l’Estat –incloent-hi la cessió de tributs estatals de l’any 2004 del 8,5% anual i la disminució de les despeses financeres del 13,6%. Ambdós factors han permès millorar la qualitat dels serveis que es presten als ciutadans i dur a terme un ambiciós pla inversor. En el quinquenni 2000-2004, el grup municipal ha destinat 2.835 milions d’euros a finançar despe- ses de capital, de les quals el 80% corresponen a inversions directes i el restant 20% a transferèn- cies de capital. 0 100 200 300 400 500 600 700 800 2000 2001 2002 2003 2004 Despeses i ingressos de capital M ili o ns d ’e ur o s Despeses de capital Ingressos de capital 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 2000 2001 2002 2003 2004 Ingressos i despeses corrents Ingressos corrents Despeses corrents M ili o ns d ’e ur o s 16 Al mateix temps que s’ha finançat aquest procés inversor, el deute consolidat de l’Ajuntament de Barcelona ha passat de 1.444 milions d’euros a 31 de desembre de 1999 a 1.311 milions d’euros a finals de 2004. A 31 de desembre de 2004, el deute ha disminuït en 25,3 milions d’euros en compa- ració a l’any anterior. Aquest nivell d’endeutament es descompon, per una banda, en 1.206,6 milions d’euros de deute del sector d’administració pública, i, d’una altra, en 104,4 milions d’euros de deute dels ens comercials. En el conjunt de l’any, l’endeutament del sector d’administració públi- ca Ajuntament de Barcelona i les empreses i instituts que es financen majoritàriament amb transfe- rències corrents de l’Ajuntament ha disminuït en 37,9 milions d’euros, mentre que la dels ens comercials –empreses i instituts que es financen principalment amb ingressos comercials– s’ha vist incrementada en 12,6 milions d’euros. No vull acabar sense agrair a totes aquelles persones que treballen al grup Ajuntament de Barcelo- na el seu treball i esforç en el dia a dia, els quals ens permet anar assolint una millor qualitat en els serveis municipals. 0 250 500 750 1.000 1.250 1.500 2000 2001 2002 2003 2004 Endeutament Administració pública Ens comercials 1 Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona L’organització de l’Ajuntament de Barcelona està diferenciada en dos nivells: el polític i el gerencial. El primer, com a representant dels ciuta- dans, s’estructura en diferents òrgans en els quals es debaten les políti- ques locals i s’adopten les decisions estratègiques que es consideren adequades per al bon govern de la ciutat i la prestació de serveis munici- pals. D’altra banda, l’àmbit gerencial té atribuïda la direcció executiva de l’Administració municipal i ha de desenvolupar i executar els plans d’actuació marcats pel nivell polític. La gestió dels serveis i les activitats municipals està organitzada en l’aspecte funcional en sectors d’actuació, a escala territorial en districtes i a nivell d’especialització funcional en ins- tituts i empreses municipals. 1.1. Estructura del govern municipal El govern del municipi de Barcelona correspon, en termes de la Carta Municipal, al Consell Municipal, l’alcalde, la Comissió de Govern, els Consells de Districte i els presidents i regidors de districte. El Consell Municipal és el màxim òrgan de representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat. Presidit per l’alcalde, es reuneix men- sualment en sessió ordinària. Les sessions són obertes als ciutadans i als mitjans de comunicació. Els regidors que integren el Consell Municipal són escollits pels ciutadans cada quatre anys, d’acord amb un sistema de representació proporcional. Les darreres eleccions es van celebrar el 25 de maig de 2003, i les següents tindran lloc l’any 2007. L’actual composició política, en la qual el PSC governa en coalició amb ERC i ICV-EUiA amb un total de 25 regidors dels 41 que componen el Consistori, és la següent: 18 Nombre de regidors PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya 15 CiU - Convergència i Unió 9 PP - Partit Popular 7 ERC - Esquerra Republicana de Catalunya 5 ICV - EUiA - Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa 5 41 El Consell Municipal elegeix l’alcalde i aprova el pressupost, els comptes anuals, les ordenances i els plans urbanístics. El Consell Municipal desenvolupa les funcions superiors de deliberació i ordenació, programació i control i fiscalització de les funcions executives de govern i Administració. Així, aprova el programa d’actuació municipal, el pressupost, els comptes anuals, les ordenances i els plans urbanístics. El Consell Municipal funciona estructurat en Plenari i en comissions. Hi ha sis comissions perma- nents sectorialitzades que són òrgans de discussió, estudi, informe i dictamen dels assumptes del seu propi àmbit i que s’han de sotmetre al Plenari del Consell Municipal. Constitueixen un primer òrgan d’informació i seguiment de les polítiques municipals. D’acord amb el reglament orgànic municipal, conseqüència de l’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, aquestes comissions assumeixen competències decisòries i de control, a més de les informatives. Poden autoritzar i adju- dicar tot tipus de contractes administratius i privats perquè l’Ajuntament els formalitzi, sempre que tinguin un import inferior al 20% dels recursos ordinaris del pressupost, així com realitzar l’aprovació inicial d’ordenances i reglaments relatius a l’àmbit d’actuació respectiu. Aquestes comissions estan formades per regidors de tots els grups polítics amb representació al Consistori, que actuen amb vot ponderat. El seu president és escollit pel Plenari del Consell Municipal i les seves sessions són públiques i de periodicitat mensual. Les comissions informatives aprovades al Plenari del Consell Municipal celebrat el 14 de juny de 2003 són les següents: 19 Comissions Àmbit d’actuació Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial Organització municipal. Política financera, tribu- tària i pressupostària. Relacions institucionals i ciutadanes. Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Polítiques d’equilibri territorial, urbanisme. Infraestructures. Promoció de l’habitatge. Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Promoció econòmica de la ciutat, foment d’inicia- tives empresarials i d’ocupació. Turisme i comerç. Promoció de les tecnologies de la informació. Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Manteniment de la ciutat i serveis urbans. Zones verdes i platges. Política mediambiental. Cultura, Educació i Benestar Social Educació, cultura i esports. Assistència social. Política de joventut i drets civils. Seguretat i Mobilitat Seguretat ciutadana, protecció civil, transport públic i regulació del trànsit. L’alcalde és el president de la corporació munici- pal i exerceix les atribucions conferides per la Carta Municipal de Barcelona, la legislació gene- ral de règim local, les lleis sectorials i el regla- ment orgànic municipal. Les seves competències comprenen la gestió ordinària del govern municipal, la representació del municipi i la presidència dels òrgans col·legiats municipals. La Comissió de Govern és presidida per l’alcal- de, que designa els regidors de la coalició de govern que la componen. La Comissió de Govern es reuneix un cop al mes. Depenent del tema i del seu import, la Comissió aprova o exa- mina i informa sobre els assumptes inclosos a l’ordre del dia del Plenari del Consell Municipal o de la Comissió del Consell Municipal compe- tent. Prèviament, aquests han estat preparats i informats pel Comitè Executiu. La descentralització en l’àmbit territorial és con- figurada segons els deu districtes en què es divideix la ciutat. El màxim òrgan de cada dis- tricte és el Consell Municipal de Districte, presi- dit per un regidor nomenat per l’alcalde i format per quinze consellers designats pels grups municipals d’acord amb els vots obtinguts per cada grup en el districte. 20 Alcalde Comissió de Govern Consells de Districte Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Cultura, Educació i Benestar Social Seguretat i Mobilitat Comissions del Consell Municipal Consell Municipal 21 1.2. Organització gerencial El nivell executiu de l’Administració municipal està dividit funcionalment en sis sectors d’ac- tuació –Serveis Generals, Urbanisme, Promo- ció Econòmica, Serveis Urbans i Medi Ambient, Serveis Personals i Seguretat i Mobilitat– i territorialment, en deu districtes. Cada sector d’actuació i cada districte és dirigit per un gerent, i són dotats de l’estructura organitzati- va i dels recursos necessaris per al desenvolu- pament de les seves funcions. La direcció executiva de l’Administració municipal és a càrrec del gerent municipal i dels gerents de sector i de districte. El Comitè Executiu és l’òrgan col·legiat de direcció de l’Administració executiva. És presidit per un regidor delegat per l’alcalde, i el gerent municipal n’és el vicepresident. És integrat per tots els gerents de sector i de districte i les seves funcions principals són: a) coordinar les actuacions dels diferents sectors d’actuació; b) establir criteris generals de gestió; c) preparar i informar sobre els assumptes que hagin de ser sotmesos als diferents òrgans col·legiats de govern; i d) informar els gerents de les orienta- cions polítiques i de les prioritats del govern municipal. Els instituts municipals –organismes autònoms dependents de l’Ajuntament– i les societats municipals –societats anònimes en el capital de les quals l’Ajuntament participa parcialment o totalment– s’integren funcionalment en l’àmbit d’un dels sectors d’actuació d’acord amb els serveis que presten, i es coordinen amb el gerent del sector en qüestió. 22 Alcalde Gerent municipal Serveis Generals IM Hisenda Informació i Comunicació de Barcelona, SA PM Habitatge IM Urbanisme/ Barcelona Gestió Urbanística, SA Barcelona Infraestructures Municipals, SA IM Paisatge Urbà i Qualitat de Vida IM Mercats Barcelona Activa, SA IM Parcs i Jardins IM Educació IM Cultura I Barcelona Esports Urbanisme Promoció Econòmica Serveis Urbans i Medi Ambient Serveis Personals Seguretat i Mobilitat Districtes Barcelona Serveis Municipals, SA IM Informàtica Comitè Executiu 23 2 L’economia de Barcelona durant 2004 2.1. Consolidació del creixement econòmic mundial Les darreres estimacions dels principals organismes internacionals avan- cen un creixement real clarament per sobre del 4% pel que fa a l’econo- mia mundial durant 2004. Si això es confirma, haurà estat un dels anys més expansius de les darreres dues dècades i, sens dubte, es convertirà en un any de referència de cara al futur, tant per la intensitat del creixe- ment com per l’extensió d’aquest procés expansiu a la major part de les grans àrees econòmiques mundials. Un procés que, malgrat el clima d’in- certesa que generen la volatilitat del preu del petroli i la depreciació del dòlar, es preveu que es mantingui durant el 2005. El conjunt dels països integrats a l’OCDE –que representen aproximada- ment dues terceres parts de l’economia mundial– han aconseguit tancar l’any amb un creixement entorn del 3,5%, un valor que consolida la tra- jectòria expansiva iniciada dos anys abans i que triplica la taxa de creixe- ment de 2001, la més minsa dels darrers deu anys. Fora d’aquest àmbit cal destacar el creixement entorn del 9% que ha mantingut l’economia xinesa i també el to expansiu de les principals economies llatinoamerica- nes i de les emergents del continent asiàtic. Cal afegir-hi igualment el creixement econòmic que han registrat els principals països exportadors de petroli gràcies a l’augment de la demanda i de la cotització d’aquesta primera matèria bàsica. El creixement del PIB a la Unió Europea el 2004 se situa entorn del 2%, una taxa que supera àmpliament la mitjana del trienni anterior. Això, però, no obsta perquè per tercer any consecutiu el creixement europeu, i més espe- cialment el de la zona euro, vagi a remolc de l’expansió econòmica dels Estats Units i del conjunt de l’OCDE. La contenció de la tendència expansiva durant la segona meitat de l’any revela la incapacitat de l’economia europea per mantenir el ritme de creixement dels primers trimestres de 2004 en un entorn caracteritzat per la substancial revaloritza- ció de l’euro i els primers símptomes d’afebliment del creixement mundial com a conseqüència, entre altres raons, de l’elevada cotització del petroli. Entre les economies de més pes de la Unió Europea, l’alemanya i la italiana han estat les que més han frenat el creixement del conjunt, alhora que les més expansives han estat la fran- cesa, l’espanyola i, especialment, l’anglesa. 2.2. Creixement quantitativament satisfactori de l’economia espanyola i de la catalana El primer avanç oficial de l’evolució del PIB espanyol durant 2004 presenta un creixement real del 2,7%, dues dècimes més que un any abans i la taxa més elevada d’ençà del 2001. Un any més, i són ja deu de consecutius, l’econo- mia espanyola aconsegueix superar la taxa de creixement de la Unió Europea. No és menys cert, però, que els resultats d’aquest darrer any comporten una sensible reducció d’aquest dife- rencial de creixement. Una evolució relativament previsible atesa la insistència de l’economia espanyola a polaritzar el seu creixement exclu- sivament en la demanda interna. Efectivament, l’esmentat 2,7% de creixement mitjà anual del PIB s’ha recolzat en un augment del 4,4% de la demanda interna, un punt per- centual més que durant el 2003; una accentua- ció del ritme de creixement força notable i singular a l’àmbit europeu, amb la particularitat que s’ha adreçat majoritàriament a fomentar l’activitat externa, com ho testimonia que les importacions de béns i serveis hagin crescut un 9%, el doble que les exportacions. Entre els diferents components de la demanda interna s’observen dues evolucions molt significatives. D’una banda, el creixement relativament estable del consum privat i de la inversió en construcció que dóna continuïtat al model de creixement d’un any abans i, de l’altra, la forta recuperació de la inversió en béns d’equipament. Aquest és el tret diferencial més significatiu, juntament amb l’augment del consum públic, de l’evolució del PIB espanyol el darrer any. Des de l’òptica de l’oferta, el creixement de l’e- conomia espanyola es revela com el resultat d’un procés expansiu força generalitzat i homo- geni dels diferents sectors, amb l’excepció de l’agroramader. La resta de branques productives tanquen el 2004 amb creixements notablement positius. La valoració no és tan unànime si es compara amb l’evolució registrada un any abans. En aquest cas, el sector industrial pre- senta un perfil de recuperació progressiva de l’activitat, alhora que la construcció, tot i mante- nir la taxa de creixement sectorial més elevada, continua desaccelerant-se. L’evolució del tercia- ri, determinant pel seu pes sobre el total, acaba l’any amb símptomes de desacceleració en el segment dels serveis de mercat, àmpliament compensats per l’impuls dels serveis públics. A Catalunya, el primer avanç oficial estima un creixement del PIB del 2,6%, una dècima menys que per al conjunt d’Espanya. Les dinàmiques sectorials són lògicament similars, a grans trets, entre ambdós àmbits. Si es confirmen aquestes primeres estimacions, l’activitat industrial i la constructora hauran mantingut un creixement més feble que a la resta del país, mentre que el terciari, amb un comportament fins i tot més dinàmic que l’estimat per a Espanya, assumeix la major part del protagonisme del creixement del PIB. 24 25 2.3. Indústria, logística i transport de mercaderies Una part significativa de l’activitat industrial de la regió metropolitana, igual que la catalana i l’espanyola, es veu cada dia més condicionada per la creixent competència dels productes de les economies emergents, imbatibles en preus gràcies als baixos costos de fabricació i a la depreciació del dòlar. Tot i que l’evolució de l’activitat industrial durant els darrers mesos de l’any ha evidenciat l’escassa consistència de la trajectòria expansiva del primer semestre, el creixement de la corresponent producció sectorial durant el 2004 ha estat superior a l’increment mitjà anual del trienni anterior. Un resultat imputable bàsicament als segments de béns intermedis i d’equipament i menys a les manufactures destinades al con- sum final. La lleu desacceleració del creixement de l’acti- vitat industrial durant el darrer terç de 2004 es veu confirmada per l’atonia que mostra l’evolu- ció de l’índex de clima industrial. Mentre que les vendes al mercat interior s’han mantingut en la línia de trimestres anteriors, les exporta- cions de béns manufacturats han perdut inten- sitat: un moviment en línia amb l’evolució del creixement econòmic europeu, que es produeix en un entorn de tensions de preus en el mercat del petroli i altres matèries primeres i de pèr- dua progressiva de competitivitat dels produc- tes de la zona euro per l’enfortiment de l’euro i, en el cas espanyol, pel repunt dels preus de sortida de fàbrica. Aquesta correcció de la trajectòria expansiva que ha caracteritzat la producció industrial metropolitana durant els darrers mesos de 2004 no ha estat obstacle perquè el tràfic de mercaderies pel port de la ciutat hagi augmen- tat de forma molt significativa. Els quasi qua- ranta milions de tones embarcades o desembarcades –4,5 milions més que un any abans– equivalen a un augment del 13,1%, molt per sobre del creixement mitjà que han registrat la resta de grans ports espanyols. En l’agregat de la mercaderia de més valor afegit transportada en contenidors, l’increment ha estat fins i tot més intens. Així, l’augment en nombre de TEU ha estat de 260.000 unitats, fins a superar els 1,9 milions, un 16% més que durant 2003. Tràfic aeroportuari 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Va ri ac ió % Mercaderia de càrrega general pel port Passatgers del port i l’aeroport 26 A més del fort creixement que han registrat les importacions de productes energètics, els capí- tols més dinàmics del tràfic comercial han estat els relacionats amb la indústria siderometal·lúr- gica i la química. Entre les mercaderies de càrrega general, els increments més significa- tius corresponen a la maquinària, els vehicles i un ampli ventall de productes alimentaris. L’augment del tràfic intercontinental en perjudici del de proximitat és un dels factors que ajuden a explicar el moderat descens del nombre de vaixells que han atracat al port de la ciutat. 2.4. Notable expansió del transport de viatgers i de l’activitat turística Per primera vegada d’ençà de 1993, l’augment del 5,3% del nombre de passatgers que han uti- litzat les terminals portuàries es recolza en el segment dels ferris regulars. El milió llarg de viatgers de creuers comptabilitzats durant el 2003 es revela com una fita difícil de superar. Alhora, sembla que s’imposa la necessitat de consolidar els volums assolits després d’un bienni amb creixements anuals acumulatius superiors al 25%. Pel que fa a l’aeroport de Barcelona, l’augment de l’oferta de vols barats ha permès mantenir un any més la trajectòria ascendent del trànsit aeri de passatgers. Així, els 24,6 milions de passat- gers de 2004 representen un 7,9% més que un any abans. Tot i que el trànsit internacional es consolida com el segment dominant, el trànsit interior, amb l’establiment de noves rutes i ope- radors, aconsegueix créixer un 10,1%, excloent-ne el trànsit amb Madrid. En paral·lel a l’augment del nombre de viatgers es produeix igualment un increment del 3,3% del nombre de vols i també un repunt força significatiu del trà- fic de mercaderies en vols internacionals. Un dels sectors econòmics més dinàmics a Bar- celona durant el darrer any ha estat el dels ser- veis lligats a l’acollida de visitants. Amb la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, els serveis de transports de viatgers, els hote- lers, els de restauració, els comercials especia- litzats i els culturals i d’esbarjo, han registrat creixements d’activitat significatius i, fins a cert punt, excepcionals; creixements detectats per la majoria de les enquestes sectorials i recolzats bàsicament en l’augment sostingut del nombre de visitants i pernoctacions hoteleres. Durant el Activitat turística: pernoctacions als hotels 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0 9,5 10,0 10,5 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 2 4 6 8 10 12 14 m ili o ns p er no ct ac io ns va ri ac ió in te ra nu al (% ) Nombre de pernoctacions Variació interanual 27 2004, els hotels de la ciutat han facturat més de deu milions de pernoctacions a 4,5 milions de visitants. Ambdós registres impliquen una lleu retallada de l’estada mitjana alhora que repre- senten increments anuals de dos dígits que no haurien estat possibles sense la corresponent ampliació de l’oferta hotelera, una oferta que en els darrers cinc anys ha sumat gairebé 16.000 noves places, un 53% més que les disponibles a començament del 2000. 2.5. Indicadors de preus i consum a l’alça En la línia de represa de la inversió empresarial en béns d’equipament i de solvència general de la demanda interna, la matriculació de vehicles a la província de Barcelona durant 2004 ha sumat prop de 270.000 vehicles, un nou màxim històric i un 7,6% més que un any abans. A banda de la represa de la demanda per part de les empreses en general i de les de lloguer en particular, aquest volum de vendes difícilment s’hauria assolit sense l’increment de la matricu- lació de motos de petita cilindrada a l’empara de la nova normativa. Aquest augment del pes relatiu de les motos sobre el total de matricula- cions i la demanda de vehicles usats per part de la població immigrant semblen els factors deter- minants a l’hora d’explicar el descens del nom- bre de turismes desballestats i el corresponent increment del parc de vehicles. En paral·lel a la dinàmica expansiva mantinguda per aquests i altres indicadors de consum i d’in- versió, s’ha produït també un notable creixe- ment del saldo viu del crèdit bancari al sector privat. Segons les darreres dades disponibles publicades pel Banc d’Espanya, aquest seg- ment del crèdit creixia a final d’any a una taxa anual de l’ordre del 20% en termes reals. Un ritme lleugerament superior al d’un any abans, impulsat tant per la demanda de les empreses com per la de les economies domèstiques, majoritàriament sota la forma de crèdit hipotecari. La solidesa mostrada pel creixement de la demanda interna, encebada per la disponibilitat de crèdit a un cost comparativament assequi- ble, i l’augment del preu del petroli i d’altres pri- meres matèries han contribuït, juntament amb altres factors com ara l’espiral inflacionista del mercat residencial espanyol, a posar les bases que han propiciat l’augment dels preus de con- sum materialitzat aquest darrer any. Un repunt que, en el cas de la província de Barcelona, ha Construcció residencial i tipus d’interès hipotecaris 2.500 5.000 7.500 10.000 0 12.500 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 1 2 3 4 5 6 7 H ab ita tg es in ic ia ts T ip us d ’in te rè s % Hab. iniciats (Barcelona) Hab. iniciats (resta de l’AMB) Tipus d’interès hipotecaris 28 mantingut la taxa interanual entorn del 4% en diferents moments de l’any: un increment que no es pot considerar gens extraordinari si es té en compte que, en termes de mitjana anual, amb l’evolució de l’IPC de 2004 es completa un quinquenni d’augment dels preus de consum per sobre del 3,5% anual. 2.6. Construcció i preus al mercat immobiliari La notable concentració de projectes en cons- trucció durant el període previ a la celebració del Fòrum pot servir per justificar parcialment la sensible retallada dels volums de superfície –tant de nova construcció com de reforma i ampliació– previstos a les llicències d’obres majors aprovades a Barcelona durant el 2004. Reforça aquesta idea el fet que el milió i mig de m2 de sostre total previst aquest darrer any equival aproximadament a les dotacions anuals del bienni 2000-2001, període immediatament anterior als dos anys que han concentrat el major volum d’obra prevista d’ençà del 1991. Pel que fa a la construcció residencial a la ciutat de Barcelona, la dotació per al conjunt de l’any s’ha limitat a 5.090 habitatges de nova cons- trucció, un 6% menys que durant el 2003. Si hom observa aquestes dades amb una mínima perspectiva es pot parlar d’un volum de produc- ció ajustat a la mitjana del darrer quinquenni. Alhora, la major disponibilitat de sòl i uns preus de venda més ajustats a les possibilitats de la majoria de la població expliquen l’augment del 17% d’aquest tipus de promocions en l’entorn metropolità. Així, durant el 2004 s’han començat a construir més de 43.000 nous habitatges al conjunt de la regió metropolitana, un nou màxim anual després dels registrats durant el trienni 1998-2000. Aquest augment de l’oferta d’habitatges nous al conjunt del país pot començar a provocar una desacceleració de l’espiral inflacionista que aquests darrers anys ha caracteritzat el mercat immobiliari residencial de compravenda. Segons els valors de taxació, durant el 2004 –i són ja sis anys consecutius– s’han repetit increments anuals de preus superiors al 15% nominal a l’à- rea de Barcelona. Una evolució que, amb lleus matisos, és aplicable a la majoria de les grans àrees urbanes i turístiques del país. És evident que aquesta tendència no es pot mantenir inde- finidament i, atès el nivell de preus assolit i pràc- ticament esgotat el recurs a continuar baixant els tipus d’interès, sembla que el punt d’inflexió de la tendència alcista dels preus és a tocar. 2.7. Evolució positiva del mercat de treball Des d’un punt de vista estrictament quantitatiu, l’evolució dels principals indicadors del mercat de treball metropolità durant 2004 s’ha de quali- ficar de força positiva. S’han generat els sufi- cients llocs de treball per absorbir el saldo de nous actius incorporats al mercat laboral regulat i començar a contenir les xifres d’aturats. Tot plegat s’ha traduït en un augment de les taxes d’activitat i d’ocupació –especialment del col·lectiu femení– i en l’estabilització del nombre de desocupats després de més de tres anys d’augment sostingut. Al mercat de treball de Barcelona, entenent com a tal la totalitat de l’àmbit metropolità, el nombre d’afiliats en situació d’alta a la 29 Seguretat Social a finals de 2004 s’estimava en quasi 2.168.000, un 2,3% més que dotze mesos abans. Un increment que dóna continuï- tat a l’augment d’un any abans i que pràctica- ment iguala el creixement real del PIB metropolità. En aquest mateix àmbit, l’estabilització de la taxa d’atur i de la xifra total de desocupats registrats no pot amagar el comportament doblement dual del mercat de treball, un com- portament derivat del procés de transformació que viu el teixit productiu català. D’una banda, l’atur entre els homes continua lleugerament a l’alça, mentre que es comença a reduir entre les dones. De l’altra, la reducció de les xifres d’atur entre els actius més joves es compensa amb un augment entre els de més edat. L’expansió de la contractació laboral, especial- ment intensa durant tot l’any –un creixement que s’hauria de matisar perquè les dades d’en- guany no són estrictament homogènies respec- te a les d’anys anteriors–, respon al dinamisme de l’ocupació temporal i a temps parcial. La forta concentració del nombre de contractes formalitzats en modalitats de durada definida i en determinades activitats terciàries, es pro- dueix alhora que l’augment de les taxes d’activi- tat i d’ocupació femenines. Evolució de l’ocupació a Barcelona -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Va ri ac ió % ––––– –––––Atur Afiliats a la Seguretat Social 30 3 L’Ajuntament de Barcelona i els seus serveis 3.1. Introducció El conjunt de serveis que presta l’Ajuntament de Barcelona es poden agrupar en tres grans blocs. En primer lloc, els serveis al ciutadà, és a dir, les prestacions al conjunt de ciutadans com a col·lectiu. En segon lloc, els serveis a la ciutat entesa com a espai físic de convivència. I finalment, la promoció de l’activitat econòmica a la ciutat. 3.2. Els serveis al ciutadà Per a l’Ajuntament de Barcelona és essencial que tothom tingui accés a les xarxes de serveis de la ciutat en les condicions de qualitat i bona atenció que exigeixen el progrés i la cohesió social. Per això adapta l’actuació municipal a la diversitat de la població i a les noves deman- des socials i procura que els serveis municipals funcionin com a instru- ments de diàleg i d’intercanvi entre tots els qui comparteixen la ciutat i hi viuen. Informació, documents i tràmits més freqüents La informació al ciutadà esdevé un element clau per aconseguir la seva implicació en els afers públics de la ciutat. Per tal que la comunicació administració-ciutadà sigui efectiva, l’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta per l’ús de les noves tecnologies i per l’atenció personalit- zada. 31 Serveis d’informació i orientació al ciutadà 2000 2001 2002 2003 2004 Atenció telefònica al ciutadà (trucades ateses 010 i altres) 3.759.996 4.079.871 4.299.705 4.218.420 3.882.137 Oficines d’atenció al ciutadà (consultes ateses a les OAC) 1.469.142 1.621.682 1.804.548 2.073.859 2.185.896 Nombre d’entrades al web: www.bcn.es 3.347.199 6.984.326 12.131.074 12.327.194 15.438.280 Tràmits administratius realitzats per Internet 11.834 188.320 591.947 983.520 1.132.478 En els darrers anys, la cultura d’atenció al ciu- tadà ha anat arrelant dins de l’organització municipal de manera que, per donar una res- posta més ràpida a les demandes ciutadanes, s’han simplificat els tràmits administratius, s’han millorat i ampliat els canals d’accés a la informació i es manté una base de dades unifi- cada i actualitzada dels serveis i equipaments a disposició dels ciutadans. Es pot accedir a la informació municipal a través d’Internet, per telèfon i de manera presencial en els més de trenta punts d’atenció al públic distribuïts per tota la ciutat. El portal www.bcn.es, estructurat en quatre grans blocs –la ciutat, l’Ajuntament, el turisme i els negocis–, ofereix tota mena d’informacions sobre Barcelona. En el transcurs de 2004, l’Ajuntament ha posat en marxa la Carpeta del ciutadà, una iniciativa amb la qual es pretén facilitar la realització de gestions entre els ciutadans i l’administració local a través d’Internet. Així, mitjançant una identificació (usuari i contrasenya) cada ciutadà pot visualitzar l’estat de la seva relació administra- tiva amb l’Ajuntament pel que fa a dades fiscals, calendari fiscal, estat del pagament dels impostos i les multes i la informació del padró. A més, el ciutadà pot realitzar diversos tràmits relacionats amb l’Ajuntament i disposar d’una agenda personalitzada sobre l’oferta de serveis lúdics, culturals i associatius, entre d’altres, que s’organitzen arreu de la ciutat. Serveis d’informació i orientació 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 2000 2001 2002 2003 2004 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 Atenció telefònica Consultes OAC ——— Entrades al web (m ile rs ) E nt ra d es a l w eb (m ile rs ) 32 L’any 2004, el nombre d’entrades al web va augmentar un 25% en relació al 2003, alhora que els tràmits realitzats per Internet ho han fet en un 15%. Actualment, ja es poden fer directa- ment per Internet gairebé 70 tràmits i obtenir informació sobre més de 600 tràmits municipals i no municipals. S’observa com, a mesura que s’incrementen les facilitats als ciutadans per accedir a les noves tecnologies, Internet va guanyant terreny als altres sistemes d’informació que ofereix l’Ajun- tament, especialment el servei telefònic. Tot i així, durant el 2004 el servei telefònic del 010 ha atès gairebé 4 milions de trucades, les quals s’han materialitzat en poc més de 500.000 trà- mits. La proximitat de l’administració al ciutadà es realitza també, de manera presencial, i en hora- ri continu de matí i tarda, a les catorze oficines d’atenció al ciutadà —OAC— situades arreu de la ciutat. Les OACs presten un servei persona- litzat en la realització de tràmits o l’aclariment de dubtes referents al municipi. A més, per encarregar-se de determinades situacions socials, hi ha disset oficines d’informació que aprofundeixen en aspectes concrets per a la defensa dels drets dels ciutadans, com per exemple l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella. Educació L’Institut Municipal d’Educació (www.bcn.es/educacio) és l’encarregat de dirigir i planificar l’estructura i l’administració dels centres educatius mantinguts, directament o indirectament, per l’Ajuntament de Barcelona, com també d’impulsar les actuacions i la coor- dinació d’aquelles instàncies i serveis que puguin incidir en l’educació dels ciutadans de Barcelona. L’Institut gestiona, el curs 2004-2005, 86 cen- tres educatius municipals, alhora que ha assu- mit les tasques de conservació, manteniment i vigilància dels 231 centres d’educació primària de la Generalitat de Catalunya. Les tasques de neteja i subministrament d’aquests centres, tot i estar prevista la seva transferència a l’Institut, es continuen fent des dels districtes municipals. Les principals actuacions dutes a terme l’any 2004 responen als objectius que el Pla d’Actua- ció Municipal s’ha fixat en educació. Un d’a- quests objectius és millorar la distribució de l’oferta educativa i augmentar la proporció de l’ensenyament públic a la ciutat. En aquest sentit, l’augment de places ofertades per al curs 2004- 2005 ha permès comptar amb 14.212 alumnes matriculats, amb un increment de 842 alumnes en relació al curs anterior. A més, i per facilitar el procés de preinscripció i matriculació d’alumnes en els centres educatius públics i en els centres sostinguts amb fons públics de la ciutat, l’Ajunta- ment edita la guia Barcelona és una bona escola, amb un tiratge de 220.000 exemplars. Per tal d’estendre l’oferta escolar pública al pri- mer cicle de l’educació infantil (0-3 anys), s’ha signat un conveni amb la Generalitat de Cata- lunya per a la creació de noves places d’educa- ció preescolar a la ciutat de Barcelona, amb la previsió d’assolir, al llarg del període 2004-2007, 1.200 noves places d’escola Bressol. El curs 2004-2005, amb l’entrada en funcionament de tres noves escoles bressol municipals als barris de les Corts, la Verneda i Sant Andreu, s’ha passat de 2.972 a 3.209 alumnes. Nombre d’alumnes en centres municipals Escoles Educació Educació Educació Curs bressol primària secundària artística Altres Total 2000-2001 2.198 2.570 2.250 3.000 750 10.768 2001-2002 2.276 2.581 2.440 3.201 942 11.440 2002-2003 2.790 2.782 3.306 3.076 1.070 13.024 2003-2004 2.972 2.781 3.442 3.000 1.175 13.370 2004-2005 3.209 2.747 3.820 2.953 1.483 14.212 Nre. de centres 2004 52 13 9 6 6 86 33 Amb l’objectiu de potenciar la relació entre edu- cació i entorn productiu a través d’una formació adequada i compatible amb les necessitats can- viants de les empreses, es porta a terme el Pla Jove Formació-Ocupació, que l’any 2004 ha estat completat per 1.355 joves d’entre 16 i 18 anys. Per a alumnes més joves, el Projecte Èxit desenvolupa accions de suport a l’alumnat, el professorat i les famílies per tal de millorar el pas de l’educació primària a l’educació secun- dària i així garantir l’accés a les oportunitats educatives. Finalment, amb la intenció de fomentar la corres- ponsabilitat de la comunitat educativa com a agent de canvi, s’han estimulat espais de partici- pació en la configuració i gestió de l’educació a través del Consell Escolar Municipal, el Consell de la Formació Professional, el Consell de Coordina- ció Pedagògica o el Projecte Educatiu de Ciutat. Escola Bressol Bambi, a Les Corts 34 Cultura L’Institut de Cultura de Barcelona (www.bcn.es/cultura) és la institució promotora de la cultura a la ciutat i desenvolupa la seva funció tant amb programes propis com donant suport als diversos agents culturals. Té per mis- sió dissenyar i impulsar polítiques culturals que promoguin el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la ciutat, fomentant la partici- pació i creativitat dels ciutadans. A més a més, és l’òrgan responsable de la planificació i gestió dels serveis municipals en l’àmbit cultural. Les accions portades a terme per l’Institut al llarg del 2004 estan en línia amb l’objectiu estratègic del Pla d’Actuació Municipal de posar la cultura al centre del desenvolupament de la ciutat mit- jançant polítiques culturals que apostin pels valors, la creativitat, la convivència i el civisme. En el marc del Fòrum Universal de les Cultures 2004, s’ha celebrat el Fòrum Ciutat amb una aportació de més de tres milions d’espectadors a les activitats culturals de Barcelona, les quals s’han de sumar als visitants que van passar pel recinte del Fòrum entre el 9 de maig i el 26 de setembre de 2004. El Fòrum Ciutat ha significat un augment important de l’oferta cultural de la ciutat, i s’ha vist secundat pel milió de persones que han visitat les 23 exposicions programades en diferents museus i centres d’art de la ciutat, el milió i mig de persones que han participat en activitats celebrades en espais oberts com el Piromusical o els més de 430.000 espectadors que han gaudit dels 139 espectacles progra- mats a diferents espais de la ciutat. El conjunt dels museus municipals i concertats de Barcelona han rebut el 2004 gairebé 450.000 visitants més que l’any anterior, amb una afluència de més de 4,1 milions. El Museu Picasso, declarat Museu d’Interès Nacional l’any 2004, és amb 1,15 milions de visitants, el museu d’art més visitat de la ciutat. Aquest any, i desprès d’un llarg procés de rehabilita- ció, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va obrir al públic totes les seves col·leccions, que abasten mil anys d’art des del Romànic fins al segle XX. Actualment compta amb 45.000 m2 –12.793 m2 destinats a exposició– i gairebé 6.000 peces exposades, quantitat que fa que sigui el primer museu de Catalunya. La seva seu és el Palau Nacional, construït a la muntanya de Montjuïc per a l’Ex- posició Universal de 1929. Biblioteca Miquel Llongueras, a Les Corts 35 En el marc del cicle festiu que promou Barcelona, es compagina la cultura popular i tradicional amb la cultura contemporània. L’any 2004, més de 100.000 persones van participar en la Cavalcada de Reis, que es va centrar en la diversitat cultu- ral. El programa de les festes de Santa Eulàlia –copatrona de la ciutat de Barcelona– va comp- tar amb més de 110 activitats, en les quals van col·laborar 1.200 infants i 1.300 adults proce- dents d’entitats de cultura popular, juntament amb les formacions musicals dels deu districtes de Barcelona. La festa de la Música, de la qual van gaudir més de 86.000 espectadors, va con- sistir en una cercavila amb més de 3.000 músics que van recórrer la Rambla fins al mar, i la Nau- màquia, un concert interpretat per les sirenes dels vaixells del port i les campanes de les esglé- sies. Culminant el cicle festiu tradicional, les Fes- tes de la Mercè 2004 van comptar amb més de 600 hores de propostes lúdiques en 26 espais diferents on van participar més de 500 artistes. Les festes van concloure amb un gran espectacle piromusical sobre el mar que va coincidir amb la cloenda del Fòrum Universal de les Cultures. Activitat cultural 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 4.000 3.500 4.500 2000 2001 2002 2003 2004 Lectors biblioteques Préstecs biblioteques Visitants museus municipals i concertats (m ile rs ) Activitat cultural 2000 2001 2002 2003 2004 Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Nre. de concerts 141 84 117 128 132 Nre. d’espectadors 173.334 145.247 190.917 225.494 202.353 Auditori Nre. de concerts 354 274 249 277 311 Nre. d’espectadors 321.090 324.363 316.189 335.093 393.907 Palau de la Música Catalana Nre. de concerts 228 186 196 193 220 Nre. d’espectadors 242.506 271.011 282.050 268.201 317.674 Liceu Nre. de representacions 137 147 164 195 240 Nre. d’espectadors 243.280 274.867 303.596 314.100 355.734 36 L’edició del Festival d’estiu de Barcelona Grec 2004 va tenir un entorn diferent a l’habitual en ser inscrit en el marc del Fòrum Universal de les Cultures. Amb el nom de Fòrum Grec 04, entre el 25 de juny i el 15 d’agost, es van programar 19 espectacles de teatre, 15 concerts, 2 òperes, 6 muntatges de dansa, el festival Dies de Dansa, el cicle Cinema i bany, i 6 converses a les Biblioteques de Barcelona. Altres convoca- tòries, com el festival Primavera Sound amb 40.000 espectadors, el Sònar 2004 amb més de 85.000 participants, el festival Barcelona Acció Musical (BAM) o la vuitena edició del Festival de Música Experimental de Barcelona –LEM–, com- pleten una programació cultural que combina festivals pluridisciplinaris i de gran format amb iniciatives alternatives o minoritàries. Amb l’obertura dels centres Francesca Bonne- maison a Ciutat Vella i Bon Pastor a Sant Andreu, la ciutat de Barcelona compta ja amb 30 biblioteques per on han passat, l’any 2004, més de 1,4 milions d’usuaris. S’han fet més de 3 milions de préstecs, amb un increment del 23% respecte dels realitzats l’any anterior. Barcelona Plató ofereix una àmplia varietat de serveis per facilitar la producció audiovisual a Barcelona. Aquesta oficina municipal participa en els principals festivals i mercats de l’audiovi- sual europeu per promoure la ciutat com a lloc de rodatges, mantenir trobades amb productors locals, regionals i nacionals, i enfortir les rela- cions amb les institucions implicades en l’audio- visual. Fruit d’aquestes relacions, l’any 2004 es va celebrar a Barcelona la XVII Edició dels Pre- mis de l’Acadèmia Europea de Cinema. A més, la ciutat va acollir 402 rodatges, un 45% més que l’any anterior. Els indrets de la ciutat esco- llits amb més freqüència van ser el parc Güell, la Sagrada Família, el Port Vell, el mercat de la Boqueria, la Pedrera i el parc de la Ciutadella. L’any 2004, el festival Internacional de Poesia de Barcelona va celebrar la vintena edició. Durant set dies oferí recitals i espectacles que van aplegar més de 5.000 persones. Mitjançant la coordinació i el suport del progra- ma de cooperació cultural de l’Institut de Cultu- ra de Barcelona, i en col·laboració amb els deu districtes de la ciutat, s’ha treballat per enfortir i difondre la cultura a tot el territori a través dels cicles de + A prop i del seu instrument de tre- ball, la Taula de Cultura. En el camp internacional, Barcelona ha estat escollida per presidir el Comitè Cultura d’Euro- ciutats els propers dos anys. A més, fruit de la iniciativa sorgida dels Ajuntaments de Porto Ale- gre i Barcelona, s’ha presentat L’Agenda 21 de la Cultura a les agències de les Nacions Unides, Habitat i Unesco, en el marc del Fòrum Urbà Mundial. Aquesta iniciativa representa el compro- mís de les ciutats del món per lluitar per la inclu- sió social a través del desenvolupament cultural. Atenció social a les persones L’Ajuntament de Barcelona treballa per posar a disposició de tots els ciutadans les millors con- dicions per viure i conviure i lluita contra tota mena d’exclusió, desigualtat, pobresa o discri- minació. En benefici d’un benestar social més gran i una cohesió més intensa, es presten ser- veis d’atenció social que abasten tant actua- cions adreçades a la població en general com accions dirigides a col·lectius específics que per les seves peculiaritats requereixen una atenció especialitzada: la gent gran, els joves i els infants, les dones, els immigrants, les persones desfavorides econòmicament i socialment, i les persones amb disminució. Els serveis per a la població en general compre- nen l’atenció social –atenció primària als cen- tres de serveis socials, atenció domiciliària, atenció d’urgències i emergències socials– i la promoció social i comunitària a través dels cen- tres cívics i els casals de barri, amb la col·labo- ració d’altres agents presents al territori com associacions ciutadanes de tot tipus i ONGs. El Pla d’Actuació Municipal 2004-2007 preveu un nou model integral de serveis d’atenció domiciliària destinat a gent gran, persones en situació de dependència i famílies amb necessi- tats específiques. L’atenció social domiciliària comprèn aspectes com menjars a domicili, neteja, bugaderia, arranjaments i parament de la llar. El 2004, les llars amb ajuda domiciliària van ser 4.480, un 4,8% més que el 2003. El creixent nombre de persones grans a la ciutat fa que aquest sigui un sector de població priori- tari en les polítiques d’atenció social. Es tracta, d’una banda, de fomentar la cohesió, la partici- pació i un ús de la ciutat més intens per part d’aquestes persones, i, d’altra, millorar la cobertura i la qualitat dels serveis i equipa- ments, l’ajuda domiciliària i la teleassistència; en definitiva, assegurar unes condicions de vida dignes. Les polítiques municipals adreçades als joves posen especial èmfasi a promoure les condi- cions que els facilitin l’accés a l’habitatge, l’e- ducació i l’ocupació, com també disposar d’uns equipaments i espais adequats a les seves necessitats. Els serveis d’atenció a la infància estan orien- tats a la promoció social, a la millora de la quali- tat de vida, i a l’atenció i protecció dels menors que ho necessitin. Les ludoteques i centres de dinamització infantil, els programes de vacances i les granges-escola són alguns exemples de les activitats al servei d’aquest col·lectiu. Les polítiques d’igualtat de gènere s’encaminen a promoure la igualtat d’oportunitats, la partici- pació i la qualitat de vida de les dones i a preve- nir la violència de gènere. 37 Casal Roser, al Poble-sec (Sants-Montjuïc) Benestar social 2000 2001 2002 2003 2004 Població en general Nre. atencions prestades pels equips d’atenció social primària 129.676 139.591 140.437 132.765 132.969 Nre. usuaris atesos als centres de serveis socials 34.758 36.642 41.066 39.456 38.429 Nre. llars amb ajuda domiciliària 3.836 4.276 4.126 4.275 4.480 Nre. atencions Centre Municipal Atenció a Urgències Socials (CMAUS) 4.930 3.742 2.925 4.201 2.627 Pobresa i persones sense sostre Nre. usuaris ateses pels Equips Inserció Social (SIS) 2.143 2.545 2.613 3.477 3.459 Nre. estades acolliment nocturn de persones sense sostre 83.401 67.426 75.292 83.390 81.741 Nre. àpats servits als menjadors socials 173.471 192.930 215.138 246.179 253.240 Infància Nre. nens atesos per alt risc social (EAIA) 3.296 3.257 3.369 3.374 3.086 Nre. menors immigrants sense referents de familiars atesos 166 142 104 127 89 Immigrants estrangers Nre. atesos al Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER) 7.085 8.190 10.188 14.947 17.141 Gent gran Nre. beneficiaris Targeta Rosa 248.614 250.254 252.836 261.846 263.501 Integració persones amb disminució Nre. demandes (informació-assesorament) 4.750 4.820 6.636 7.524 12.160 Nre. viatges del servei de transport especial 93.978 92.461 101.033 130.311 155.063 38 L’augment del nombre d’immigrants residents a la ciutat de Barcelona ha fet sorgir la necessitat de resoldre noves demandes socials. Tot i que part de l’atenció municipal als immigrants es presta a través dels serveis socials dirigits a tota la població, aquest col·lectiu planteja uns problemes específics com per exemple l’apre- nentatge de l’idioma, eina fonamental com a pri- mer pas d’integració. Per aquesta raó, l’Ajunta- ment de Barcelona impulsa programes d’acolliment lingüístic amb la col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística de Barce- lona, i ofereix serveis de traducció en més de 30 llengües, tant presencials com per telèfon. 39 En l’àmbit de la inclusió social, s’hi duen a terme accions actives contra la marginació i la pobresa. No es tracta només d’oferir serveis de menjadors socials i d’acollida, sinó també d’e- xecutar polítiques efectives de reinserció social. Més enllà de l’enfortiment dels serveis munici- pals d’atenció social, l’Ajuntament de Barcelona aposta per la participació i el treball en xarxa. És a dir, per l’establiment d’una cultura i d’unes pautes establertes de col·laboració amb les entitats que treballen en l’àmbit de la inclusió social. Aquesta col·laboració es fa necessària per donar resposta a les necessitats socials emergents, com per exemple evitar que les per- sones nouvingudes quedin al marge de la societat. L’Institut Municipal de Persones amb Disminu- ció (www.bcn.es/imd) gestiona les polítiques municipals d’atenció a les persones amb algun tipus de disminució física, psíquica o sensorial a fi d’aconseguir la seva integració social basada en els principis de la normalització dels serveis i el reconeixement de la diferència. Alguns dels serveis que es presten són els equips interdisci- plinaris de la petita infància que proporcionen atenció integral a infants de 0 a 6 anys amb dis- minucions o en risc de tenir-ne; assessorament laboral; residències, pisos tutelats i apartaments adaptats; assessorament especialitzat sobre accessibilitat i mobilitat; transport i concessió de targetes de microbús adaptat; i suport a l’a- tenció primària que es realitza des dels distric- tes municipals. Participació ciutadana Barcelona vol ser una ciutat participativa, en la qual els seus ciutadans puguin expressar les seves opinions i consideracions sobre allò que més els interessa i preocupa. Amb aquesta voluntat, el març de 2004 es va constituir el Con- sell de Ciutat com a màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, on els representants de la ciutadania i els representants de l’Ajuntament debatran els principals afers de la ciutat. El Consell de Ciutat està format per per- sonalitats públiques i polítiques, quinze ciuta- dans escollits aleatòriament –entre una llista de preinscrits– i representants d’associacions i dels consells ciutadans sectorials o de districte. Les funcions principals són: emetre informes, impul- sar iniciatives, assessorar l’Ajuntament en la defi- nició de les grans línies polítiques i de gestió, conèixer i debatre el Programa d’Actuació Muni- cipal, els reglaments generals, els pressupostos municipals, els indicadors de gestió i els grans projectes, com també donar suport als diferents consells sectorials de ciutat i ciutadans de dis- trictes. El Consell de Ciutat es reuneix en sessió ordinà- ria cada sis mesos. En la seva primera sessió es va debatre el Pressupost 2005 i l’informe de pro- grés del llibre blanc de l’habitatge, i es va anun- ciar l’encàrrec de tres informes sobre espai públic i convivència, immigració, i habitatge, que han de ser debatuts en properes reunions del Consell. Amb l’objectiu d’avançar en la democratització i la participació cívica, a finals d’any el Consell Municipal va aprovar el nomenament de la pri- mera Síndica de Greuges de Barcelona. Aquesta institució té la missió de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciuta- dans de Barcelona i de totes les persones que es trobin a la ciutat encara que no en siguin residents. 40 Serveis funeraris Els serveis funeraris de la ciutat van a càrrec de l’empresa d’economia mixta Serveis Funeraris de Barcelona, SA, (www.sfbsa.es), empresa par- ticipada majoritàriament per l’Ajuntament de Barcelona. La seva funció és la gestió, desenvo- lupament i explotació dels serveis funeraris, dels serveis de cremació i dels cementiris de la ciutat, i també atendre de manera integral les demandes de particulars (incloent-hi els serveis de beneficència i els subvencionats, atesa la seva condició de servei essencial de prestació obligatòria) i de companyies d’assegurances d’aquest sector. Les activitats dels serveis fune- raris se centren en dues unitats bàsiques: els serveis funeraris i els cementiris. Serveis Fune- raris de Barcelona ofereix prestacions que van des de la tramitació administrativa per defun- cions fins a la realització del conjunt d’actes cerimonials que acompanyen les inhumacions o les incineracions. Actualment compta amb 67 sales de vetlla dis- tribuïdes entre els tres tanatoris en funciona- ment –Sancho d’Àvila, Collserola i Les Corts–, dos centres crematoris amb sis forns –a Mont- juïc i Collserola– i nou cementiris –Montjuïc, Collserola, Les Corts, Sant Gervasi, Sarrià, Sants, Sant Andreu, Horta i Poblenou. El 2005 és prevista la inauguració d’un nou tanatori amb deu sales de vetlla a Sant Gervasi. Serveis funeraris 2000 2001 2002 2003 2004 Nre. de serveis funeraris 20.213 20.330 20.203 20.770 19.244 Incineracions 6.008 6.404 6.407 6.246 5.540 En el transcurs de 2004 s’ha renovat la Certifi- cació ISO-9001-2000 i s’ha continuat la millora constant de les instal·lacions, amb la pavimen- tació de vials, l’ampliació de les sales d’espera i de vetlla i la construcció de nous columbaris cineraris, tombes i reconstrucció de sepultures als diferents cementiris. Finalment, amb la voluntat d’obrir l’empresa a la ciutadania, s’han posat en marxa diverses iniciatives culturals com l’exposició “Un passeig pel cementiri del Poblenou” a la Casa Ametller. La Ruta dels Cementiris –una ruta turística pels dos cementiris monu- mentals de Barcelona, el de Poblenou i el de Montjuïc– permet donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic que alberguen aquests recintes. Esports Barcelona és una ciutat que es caracteritza per la promoció de la pràctica esportiva com a element de cohesió social. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona actua com a element catalitzador i canalitzador del sector esportiu de la ciutat. Des de l’Ajuntament s’ofereixen serveis adre- çats a informar els ciutadans i els sectors espe- cialitzats sobre l’oferta esportiva de la ciutat i les diferents instal·lacions existents, tant públi- ques com privades; es promou la pràctica esportiva a través de diferents programes com l’esport escolar o accions adreçades a col·lec- tius específics com la gent gran, persones amb discapacitats o grups amb risc d’exclusió social; i s’organitzen actes esportius en dife- 41 rents formats com els actes populars al carrer, els trofeus Ciutat de Barcelona o competicions d’interès internacional que permeten mantenir Barcelona com a referent de l’esport federat i d’espectacle. Per tal de vehicular els objectius de l’Ajunta- ment en l’àmbit de l’esport, el novembre de 2004 el Plenari del Consell Municipal va aprovar la creació de l’Institut Barcelona Esports, que entrarà en funcionament el maig de 2005. Es tracta d’una entitat publicoempresarial que té com a funcions principals potenciar la pràctica de l’esport, difondre l’activitat esportiva a Bar- celona i potenciar les entitats esportives de barri. Les actuacions de l’Institut s’emmarquen dins del Pla Estratègic de l’Esport que va ser aprovat el 2003 i en el qual van participar tots els sec- tors vinculats a l’activitat fisicoesportiva de la ciutat. Els objectius del pla es centren en tres eixos bàsics: consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport a nivell internacional, atraure les activitats econòmiques associades a l’esport pel seu potencial de creixement i la seva reper- cussió en el conjunt de l’economia i l’ocupació, i promoure l’esport com a vertebrador social. 3.3. Els serveis de la ciutat Manteniment dels serveis i de les infraestructures urbanes L’Ajuntament de Barcelona ofereix un servei integral de neteja i recollida selectiva de residus a fi d’aconseguir una ciutat més neta, ordenada, sostenible i eficient en l’ús dels recursos natu- rals. Com que no totes les places i carrers tenen la mateixa intensitat d’ús, la neteja s’adequa a cada realitat diferent, determinada per factors com el trànsit de persones i vehicles, l’activitat comercial i cultural o si es tracta de zones d’oci o d’esbarjo, entre altres. En funció de les carac- terístiques urbanístiques de cada carrer o barri, s’utilitzen diferents sistemes de neteja –escom- brada manual, mecànica, mixta o neteja amb aigua– a més de tractaments específics com són la neteja de xiclets i taques al paviment, la Esports 2000 2001 2002 2003 2004 Instal·lacions olímpiques – nre. d’actes 309 319 459 411 367 – nre. d’espectadors (milers) 2.021 1.955 2.163 2.358 2.347 Instal·lacions esportives municipals – nre. d’instal·lacions (1) 123 124 125 125 115 – nre. d’abonats (milers) 150 154 162 168 180 Actes esportius populars organitzats per l’Ajuntament – nre. d’actes 38 43 21 78 70 – nre. de participants (milers) 165 222 139 188 149 (1) Es tracta d’unitats de gestió, que poden integrar una o més instal·lacions. L’any 2004, diverses instal·lacions s’han integrat per millorar-ne la seva gestió. recollida d’excrements de gossos, la neteja de les parets verticals dels túnels, la retirada de cartells, la neteja de papereres o la neteja de pintades i grafits a l’espai públic. Pel que fa a la recollida de residus urbans, l’A- juntament de Barcelona distingeix entre la reco- llida domiciliària indiferenciada– amb diferents sistemes adequats a la configuració de cada barri com la recollida amb contenidors, la reco- llida amb bosses porta per porta o la recollida pneumàtica– i la recollida selectiva domèstica (paper, vidre, envasos, residus orgànics) i comercial (residus generats per comerços, hote- leria, oficines o serveis com hospitals i escoles). A més, l’Ajuntament ofereix altres serveis com la recollida porta per porta de mobles i trastos vells, el programa Roba amiga, i compta amb una xarxa de Punts Verds –deixalleries o punts de reciclatge. El tractament dels residus municipals és compe- tència metropolitana i abraça tant la incineració, els dipòsits controlats, i els ecoparcs –plantes de selecció i compostatge. Els ecoparcs són complexos de tractament de residus que combi- nen en un mateix recinte diverses instal·lacions per valoritzar els diferents tipus de deixalles amb criteris mediambientals i de sostenibilitat. L’en- trada en servei de l’ecoparc de Montcada i Rei- xac el maig de 2004, juntament amb l’ecoparc Barcelona a la Zona Franca, ha permès que es redueixin les aportacions de residus sòlids urbans als dipòsits controlats en gairebé una ter- cera part. Per al 2005 es preveu l’entrada en fun- cionament de l’ecoparc del Mediterrani, el qual possibilitarà que entre les tres instal·lacions es tracti el 60% dels residus metropolitans, que un 33% es tracti a la planta de valorització energèti- ca i que únicament s’aportin als dipòsits contro- lats un 7% dels residus generats. 42 Enllumenat, pavimentació, canalitzacions i neteja 2000 2001 2002 2003 2004 Làmpades (unitats) 153.298 157.665 160.504 162.791 165.024 – Enllumenat viari 127.369 131.806 134.620 137.047 139.261 – Enllumenat artístic 5.027 4.957 4.982 4.842 4.861 – Enllumenat túnels ciutat 10.524 10.524 10.524 10.524 10.524 – Enllumenat Rondes 10.378 10.378 10.378 10.378 10.378 Pavimentació de carrers (m2) 303.213 599.515 858.985 293.565 173.753 Canalitzacions (m) 202.726 214.507 181.930 167.814 161.895 Neteja i recollida de residus – Residus urbans (tones) 818.859 836.852 850.278 860.337 870.600 – Recollida selectiva (tones) 97.890 142.485 217.040 319.959 368.436 • Vidre 15.112 16.773 18.256 20.053 21.675 • Paper 29.046 51.489 52.323 57.200 65.163 • Envasos 6.547 8.030 9.504 10.644 11.696 • Mobles 21.799 22.768 23.949 28.222 30.322 • Brossa orgànica 15.832 29.799 48.634 74.684 82.829 • Roba 21 24 117 498 1.489 • Altres residus a punts verds 8.458 11.716 13.508 13.912 14.195 • Selectiva Mercabarna 1.075 1.885 4.180 7.046 7.953 • Altres: selectiva de parcs – – – 865 551 • Fracció rebuig a metanització – – 46.569 106.801 132.563 Recollida selectiva/total (%) 11,9 17,0 25,5 37,2 42,3 43 El manteniment de l’espai públic és un dels objectius prioritaris de l’actual Programa d’Actua- ció Municipal per tal de tenir una ciutat operativa i disposar d’un espai públic millor i de més qualitat, que garanteixi el benestar dels ciutadans i que optimitzi els recursos, sempre d’una manera res- pectuosa amb el medi ambient. Amb aquesta intenció, l’any passat es va aprovar el Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2004-2007, el qual consisteix en la realització de manera simul- tània d’un conjunt d’actuacions a carrers de tota la ciutat, que inclou pavimentació i estructures vials, senyalització, voreres, mobiliari urbà, siste- ma de clavegueram, neteja viària, semàfors, verd urbà, fonts públiques, enllumenat, etc. En un perí- ode de quatre anys, aquestes actuacions incidiran sobre el 30% de la via pública de Barcelona, espai que equival a una extensió de 450 quilòme- tres corresponents a 1.600 carrers. L’Ajuntament de Barcelona vol també que Barcelona sigui una ciutat amb qualitat ambien- tal. Conscient que l’aire que respirem influeix en la qualitat de vida urbana, disposa d’una xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica que controla el compliment dels valors de refe- rència establerts a les normatives estatals i europees. Manteniment i serveis urbans 2000 2001 2002 2003 2004 Sanejament i control ambiental – Longitud xarxa clavegueram (km) 1.315 1.335 1.490 1.509 1.526 – Neteja xarxa clavegueram (km) 2.389 2.418 2.241 2.374 2.326 Planta valorització energètica del Besòs – Incineracions (tones) 272.134 300.524 187.176 360.193 328.832 – Producció electricitat (MWh) 117.574 129.802 79.977 174.037 155.409 Control contaminació per soroll – Nre. Vehicles inspeccionats 5.418 5.187 5.545 4.885 3.766 El clavegueram de la ciutat intervé de manera decisiva en la qualitat del cicle urbà de l’aigua. Diàriament, la xarxa de clavegueram de Barce- lona rep uns 500.000 m3 d’aigües residuals, de les quals un 75% es depuren a la planta del Besòs, i la resta a la planta del Prat de Llobre- gat. El servei de neteja i conservació d’aquesta xarxa permet un òptim funcionament per tal que totes les aigües circulin des dels diferents punts d’entrada fins al seu destí sense que cap ele- ment sòlid n’obstaculitzi el recorregut. A més, els set dipòsits pluvials de la ciutat han esdevin- gut un element clau en la xarxa de drenatge urbà, perquè, d’una banda, eviten les inunda- cions en cas de fortes pluges i, de l’altra, per- meten tractar les aigües retingudes abans d’abocar-les al mar, amb la qual cosa es col·labora en la preservació dels ecosistemes aquàtics i marins. Barcelona és una ciutat rica en aigües subterrà- nies, per la qual cosa se’n fa un control cons- tant del nivell i qualitat, fet que en permet l’aprofitament sostenible per al reg de parcs i jardins, l’alimentació de fonts ornamentals, la neteja viària o la neteja del clavegueram. Un dels reptes que té Barcelona en l’aspiració d’esdevenir una ciutat més confortable és la reducció de la contaminació acústica. El pro- grama BCN! Sense Soroll combina la pavimen- tació de carrers amb asfalt sonoreductor i el cobriment de vials com la ronda del Mig o la Gran Via, amb la promoció de subvencions per a l’aïllament acústic dels edificis, l’educació i sensibilització ambiental i campanyes per fer més compatible l’activitat de les terrasses i establiments d’oci nocturn amb el descans dels veïns. Finalment, fer de Barcelona una ciutat més confortable passa també pel desenvolupament de les energies renovables i la millora de l’eficiència energètica. En l’actualitat, i gràcies a actuacions com la planta fotovoltaica del Fòrum, amb una superfície de 3.600 m2, la superfície de plaques solars de la ciutat de Barcelona és ja de 24.531m2, fet que suposa un estalvi energètic equivalent al consum d’una ciutat de 35.000 habitants. Espais de contacte amb la natura El patrimoni verd de Barcelona és divers. En una primera aproximació cal distingir entre el verd forestal, principalment del Parc de Collserola, i el verd urbà –que ocupa 1.040 hectàrees– for- mat per l’arbrat viari, els més de 60 parcs urbans, els jardins de barris i places, els inte- riors d’illa i els horts urbans. A més, Barcelona disposa de més de 4 quilòmetres de platges, dotades dels serveis i equipaments necessaris per al gaudi de les persones durant tot l’any, i integrades a la trama urbana. L’Institut Municipal de Parcs i Jardins (www.bcn.es/parcsijardins) gestiona el patri- moni verd de Barcelona des d’una òptica glo- bal, que va des de la planificació fins al manteniment. La qualitat dels espais verds és un objectiu clau que abasta la conservació de la vegetació, el disseny dels espais, una dota- ció d’equipaments adequada als diferents usos dels parcs i places, i la seguretat. Aquesta ges- tió es fa seguint criteris de sostenibilitat: l’ús 44 Neteja i recollida de residus 770 790 810 830 850 870 890 2000 2001 2002 2003 2004 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% m ile rs d e To ne s R ec o lli d a d e re si d us % s /t o ta l Residus sòlids urbans ———— Recollida selectiva 45 racional de l’aigua mitjançant el reg automatit- zat i l’aprofitament d’aigües freàtiques; el reci- clatge dels residus vegetals, a través del compostatge; l’adaptació dels espais a criteris ecològics, seleccionant espècies autòctones que s’adaptin millor a l’entorn urbà i augmen- tant la diversitat botànica; i la reintroducció de la fauna als parcs i jardins. Espais públics i equipament urbà 2000 2001 2002 2003 2004 Verd urbà – Zona verda urbana (ha) 984 989 1.007 1.036 1.040 – Nre. d’arbres a la via pública 149.254 150.912 152.230 155.279 155.433 – Reg automatitzat (milers m2) 1.982 2.085 2.157 2.236 2.505 Altres espais – Nre. d’àrees de jocs infantils 587 586 575 624 645 Una de les principals línies d’actuació de Parcs i Jardins és afavorir i millorar l’accessibilitat als espais verds i les platges de Barcelona de les persones amb mobilitat reduïda. En aquest sen- tit, l’any 2004 s’han eliminat barreres arquitectò- niques al Parc de l’Oreneta, als Jardins de Vil·la Amèlia, al Parc de Ca n’Altimira, als Jardins de Rosa Luxemburg, al Parc de la Creueta del Coll, al Parc de Sant Martí, al Parc de l’Estació del Nord, al Bosquet dels Encants, als Jardins de Joan Brossa i al Parc de l’Espanya Industrial. L’organització d’activitats escolars, de visites comentades a diversos espais de la ciutat, d’ex- posicions i conferències relacionades amb la natura; la celebració de festes populars com la de la Tardor i la de la Primavera; o la campanya de recollida d’arbres de Nadal, són clars exem- ples de les campanyes de sensibilització i edu- cació ambiental que du a terme l’Institut. A més el Centre de Formació del Laberint d’Horta està especialitzat en cursos adreçats tant a tècnics com a afeccionats. Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella 46 D’altra banda, el Jardí Botànic de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona treballen conjun- tament per a la conservació de la flora de Cata- lunya i avançar en la recerca científica en el camp de la biologia. El Parc Zoològic de Barcelona El zoològic de Barcelona (www.zoobarcelona.com), ubicat al parc de la Ciutadella, té més de cent anys d’història i compta amb més de 4.300 animals de 413 espècies diferents, entre els quals destaquen els primats, els dofins i els felins. La concepció del zoo ha anat evolucionant amb el pas dels anys, de manera que avui en dia les seves línies principals d’actuació són tres: la conservació de les espècies amenaçades, la recerca i l’educa- ció ambiental. El zoo de Barcelona col·labora en diferents pro- grames internacionals de reproducció i manteni- ment d’espècies en perill d’extinció i la seva posterior reintroducció a la natura. En l’àmbit de la recerca es fan estudis d’investigació científica juntament amb universitats, parcs naturals i altres institucions interessades en la preservació de la fauna. L’educació ambiental està adreçada fonamentalment a les escoles, però també al públic en general. Cada any més de 50.000 nens i nenes participen en les activitats per al públic infantil; activitats que estan dirigides per educadors especialitzats en zoologia. Per als adults s’organitzen cursos de formació i cursos de divulgació zoològica. Tot i que la mort del Floquet de Neu ha causat una disminució en el nombre de visitants al parc durant l’any 2004, el nombre de famílies afilia- des al Zooclub –que permet visitar-lo tantes vegades com es vulgui per una tarifa fixa anual– ha augmentat fins a superar les 22.000 famílies, el que equival a unes 75.000 persones. Transports i circulació Per fer una ciutat més sostenible, Barcelona aposta per fomentar el transport públic, l’ús de la bicicleta i els desplaçaments a peu. Per impulsar aquests mitjans de transport, el web de l’Ajuntament de Barcelona (www.bcn.es) per- met accedir a informació en temps real sobre la situació del trànsit a les vies principals, les obres i actes cívics que afecten la circulació, la localització dels aparcaments, les millors opcions per desplaçar-se en transport públic, i les possibilitats de moure’s amb bicicleta i anar a peu. A l’àrea metropolitana, el 2004 el nombre de viatgers va augmentar un 3,4% respecte l’any anterior, amb un total de 865,8 milions de viat- gers. El creixement a la xarxa ferroviària –Metro, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el servei de Rodalies de Renfe– ha estat del 3,1%. En el cas del transport de superfície –autobús i tramvia–, l’augment ha estat del 3,9%, al qual hi han contribuït els més de 7,6 milions de viatgers del tramvia. La validació de títols integrats ha crescut un 4,6% i representa més del 70% de validacions dins del sistema. El 2004, a la xarxa de transport públic –metro, autobús, FGC, i Rodalies Renfe– s’hi ha afegit el tramvia, que havia estat suprimit del tot el 1971. Se n’han inaugurat dues línies: el Trambaix, que uneix el final de la Diagonal amb cinc municipis del Baix Llobregat; i el Trambesòs, que connecta 47 Sant Adrià de Besòs amb la Vila Olímpica, pas- sant per la plaça de les Glòries. El Trambaix té tres recorreguts diferents, amb un total de 25 parades i 12 quilòmetres de longitud. El Trambe- sòs, per la seva banda, compta de moment amb 14 parades al llarg de 6,5 quilòmetres. Totes dues línies tenen parades que connecten amb la xarxa de metro i amb el servei de rodalies de Renfe. Mobilitat 2000 2001 2002 2003 2004 Mobilitat urbana – Nre. de viatgers en metro (milers) 291.977 305.105 321.365 331.980 343.324 – Nre. de viatgers en autobús (milers) 169.289 184.025 186.103 203.710 205.048 – Nre. de viatgers en tramvia (milers) – – – – 7.660 – Carril bus / taxi (km) 77 92 93 98 98 – Carril bici (km) 110 116 119 122 124 Aparcaments – Nre. de places de càrrega i descàrrega 7.112 7.452 8.432 8.950 9.177 – Nre. de places d’aparcament de superfície 151.458 148.363 148.097 147.068 181.198 – Nre. de places AREA (zona blava) 6.148 6.628 6.910 6.933 7.158 – Nre. de places d’aparcament de motos 8.590 10.153 12.317 13.171 17.759 La introducció del tramvia s’ha fet després d’avaluar els seus avantatges en tres àmbits. Respecte al medi ambient, no contamina, incor- pora sistemes d’estalvi energètic i és silenciós. Quant a la circulació, evita el col·lapse circulato- ri. I per als usuaris és un mitjà ràpid, fàcilment accessible i que millora la connectivitat de la ciutat. A més, Barcelona ofereix tant als residents com als visitants d’arreu altres serveis de transport públic de caire turístic que són un complement Viatgers en transport públic 0 50 100 150 200 250 300 350 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Viatgers en metro Viatgers en autobús Viatgers en tramvia M ili o ns 48 per conèixer els indrets de la ciutat. Els exem- ples són variats: els que permeten passejades per la ciutat, com el Bus Turístic o el Tombus; els que connecten amb el Parc del Tibidabo –tramvia blau, funicular– o la muntanya de Montjuïc –funicular, transbordador aeri del port–; l’Aerobus, que enllaça amb l’aeroport de Barcelona; i els que donen servei des del port de Barcelona –el Portbus, els catamarans, les Golondrinas i l’helicòpter turístic. L’Ajuntament de Barcelona s’ha adherit, junta- ment amb més de 30 ciutats europees, a la Carta Europea de Seguretat Viària, impulsada per la Unió Europea, que fixa un compromís de cooperació per reduir l’accidentalitat un 50% en el període 2000-2010. En aquesta línia s’ha ela- borat el Pla Municipal de Seguretat Viària 2004- 2007 aprovat per l’Ajuntament. Els objectius prioritaris per al bienni 2004-2005 són el control dels límits de velocitat amb la instal·lació de més radars tant a les vies d’accés a la ciutat com a altres vies de la xarxa bàsica; la pacifica- ció progressiva del trànsit amb l’estudi del dis- seny viari per a la reducció de la velocitat màxima a 30 km/h en carrers i zones de la xarxa no bàsica de circulació; el respecte dels semà- fors, de les cruïlles i dels passos i zones de via- nants, fent campanyes de sensibilització dirigides a conductors i vianants i realitzant actuacions de disciplina viària; i la promoció d’una conducta tranquil·la i que compleixi les mesures de seguretat bàsiques com ara són l’ús del cinturó de seguretat i del casc, els controls d’alcoholèmia i campanyes contra l’ús indegut del telèfon mòbil. L’any 2004, el nombre d’acci- dents a la ciutat de Barcelona, incloent-hi les Rondes, s’ha reduït un 4%, amb una disminució del nombre de ferits i de víctimes mortals del 4,2% i el 8,7%, respectivament. 3.4. Promoció de l’activitat econòmica de Barcelona Promoció de l’habitatge i millora del paisatge urbà L’habitatge és una de les prioritats del govern municipal en l’actual mandat. El pla d’habitatge 2004-2010 té com a objectiu facilitar l’accés a un habitatge digne i adequat a tots els ciutadans, especialment als sectors més desfavorits, i en coordinació amb l’àrea metropolitana. Per aconseguir-ho, s’impulsen tres línies d’actuació: la construcció d’habitatge protegit o assequible, la rehabilitació i el foment del lloguer. El problema de l’habitatge requereix la implicació i coordinació de totes les administracions públiques i del sector privat. Des de l’Ajuntament de Barcelona es fa gestió de sòl municipal per disposar de terrenys que permetin executar el pla d’habitatge, i, a través del Patronat Municipal de l’Habitatge (www.pmhb.org), es promouen pisos destinats sobretot a joves i gent gran. L’any 2004, el Patronat Municipal de l’Habitatge ha adjudicat un total de 1.255 habitatges. En el cas de la gent gran, es promouen aparta- ments amb serveis per a persones que encara gaudeixen d’autonomia. Són habitatges adap- tats i dotats amb serveis de suport personal –teleassistència, neteja–, de suport social, i altres serveis comuns com sales d’estar per a diferents usos –biblioteca, reunions familiars– i bugaderia. Actualment hi ha 357 apartaments en funcionament, 252 en construcció i 281 en fase d’avantprojecte. Els preus dels lloguers són inferiors als del mercat. Els projectes que desenvolupa el Patronat Muni- cipal de l’Habitatge segueixen uns paràmetres mediambientals i d’estalvi energètic com la ins- tal·lació de plaques solars tèrmiques per a l’es- calfament de l’aigua sanitària, la utilització de materials constructius reciclables, la distribució interna que asseguri la ventilació creuada i la instal·lació d’ascensors de baix consum i d’ai- xetes que controlen el cabal de l’aigua. El 2004 s’ha inaugurat l’Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella per oferir informació sobre l’habi- tatge, assessorar i donar suport als ciutadans sobre els problemes en el lloguer i la propietat horitzontal d’habitatges, com també impulsar la rehabilitació d’habitatges per millorar les seves condicions d’habitabilitat. D’altra banda, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (www.bcn.es/paisat- geurba) du a terme les actuacions de protecció i millora del paisatge urbà des d’una triple vessant. En primer lloc, desenvolupa campanyes d’ajut a la protecció i millora d’edificis, tant atorgant subvencions directament com canalitzant aju- des del sector privat, especialment empreses interessades a patrocinar projectes de recupera- ció de valors paisatgístics emblemàtics de la ciutat. Dins la campanya “Barcelona, posa’t guapa”, l’any 2004 es van subvencionar un total de 3.692 actuacions, de les quals un 76% corres- ponen a programes de rehabilitació interior (patis de llum, escales i vestíbuls) i exterior (façanes, terrats i cobertes). La resta d’actua- cions corresponen a programes per al desenvo- lupament sostenible dels habitatges com ara la instal·lació de doble vidre i de plaques solars; la millora de l’accessibilitat amb ajuts per a la instal·lació d’ascensors, la supressió de barre- res arquitectòniques a escales i vestíbuls, i l’adaptació d’habitatges per a persones amb mobilitat reduïda; la millora d’instal·lacions que malmeten la qualitat i dignitat del paisatge (antenes, aparells d’aire condicionat); i la recuperació d’elements originals de valor artís- tic: vitralls, esgrafiats, reixes i portes, entre d’altres. 49 Rehabilitació, habitatge i millora del paisatge urbà 2000 2001 2002 2003 2004 Patrimoni immobiliari del Patronat Municipal de l’Habitatge – Habitatges gestionats en lloguer 3.367 3.507 3.550 4.248 5.268 – Habitatges gestionats en venda 4.180 3.632 3.211 3.105 2.932 – Locals comercials 533 485 441 457 457 – m2 de sòl disponible 23.780 41.790 6.620 34.580 36.300 Campanya “Barcelona, posa’t guapa” – Nre. d’inscripcions d’expedients de subvenció 2.420 2.649 2.339 3.180 2.766 – Nre. de lliuraments d’expedients de subvenció 1.210 1.617 1.993 1.907 1.847 – m2 de façanes i terrats rehabilitats (milers) 512 715 560 703 800 50 En segona instància, l’Institut s’encarrega de la gestió dels usos del paisatge urbà d’acord amb l’ordenança corresponent. És a dir, vetlla per l’a- dequat emplaçament de les instal·lacions publi- citàries, emet informes d’impacte paisatgístic tant en els casos de llicències d’usos naturals del paisatge –rètols d’identificació comercial, publicitat a parets mitgeres o tanques d’obra– com en les sol·licituds d’autorització per a usos excepcionals. L’Institut signa convenis –el 2004 se n’han signat 106, un 16% més que l’any anterior– amb entitats que volen col·locar lones i rètols publicitaris. Els fons econòmics obtinguts amb els patrocinis i les compensacions paisat- gístiques es destinen a recuperacions patrimo- nials. Més enllà de les tasques de conservació i millo- ra del patrimoni paisatgístic de Barcelona, l’Ins- titut té un tercer objecte i és el de promoure els valors del paisatge i difondre el patrimoni arqui- tectònic de la ciutat i la importància de preser- var-lo. Aquesta funció la compleix mitjançant les Rutes i tot un seguit de publicacions. El 2004, coincidint amb l’any del disseny, s’ha inaugurat una nova ruta que selecciona els cent millors llocs vinculats al disseny i l’arquitectura de Bar- celona. La Ruta del Disseny s’ha convertit en una de les de més èxit juntament amb la Ruta del Modernisme i la Ruta Gaudí. Promoció econòmica de la ciutat Des de l’Ajuntament de Barcelona –a través del sector de promoció econòmica– es promouen diverses accions per tal d’atraure activitat eco- nòmica a la ciutat. Així, a nivell internacional, l’any 2004 es van organitzar ponts empresarials a Sant Petersburg, Toulouse i Nova York amb l’objectiu d’establir contactes comercials i de negocis, promoure Barcelona i les seves empre- ses a l’exterior i estudiar nous models de des- envolupament econòmic i empresarial. Es van realitzar missions de prospecció econòmica a Miami, Dortmund i la regió de Quebec; es va participar a diferents fires i congressos interna- cionals de rellevància i interès sectorial i estra- tègic –transport i logística, agències de desenvolupament local, indústria d’alta tecnolo- gia, immobiliari, aeroportuari–; i es van oferir seminaris i presentacions de Barcelona a dele- gacions econòmiques estrangeres que han visitat la ciutat. A través del servei Barcelona Negocis (www.bcn.es/barcelonanegocis), s’atenen les consultes d’inversors internacionals i de profes- sionals i institucions que volen instal·lar-se o fer negocis a la ciutat. A banda de l’estudi de la realitat econòmica de Barcelona i la seva àrea d’influència mitjançant indicadors de conjuntura, informes i estudis sectorials o enquestes a empreses i agents eco- nòmics de Barcelona, regularment s’elaboren publicacions i estudis per tal de projectar, comunicar i promocionar les potencialitats eco- nòmiques, oportunitats de negoci i projectes de la ciutat de Barcelona. Amb la idea de reforçar els avantatges competi- tius de Barcelona envers altres ciutats, l’Ajunta- ment de Barcelona impulsa plataformes de col·laboració publico-privades relacionades amb sectors econòmics estratègics per la ciutat com per exemple l’activitat logística, la biomedi- cina, el disseny, l’aerospacial; activitats d’alt valor afegit i gran potencial de creixement. D’a- questa manera, implicant de manera conjunta 51 empreses, entitats professionals, institucions i administracions, es defineixen estratègies comunes de dinamització d’aquests sectors econòmics, amb la marca Barcelona com a tret distintiu. Foment de l’ocupació i la iniciativa emprenedora Barcelona Activa (www.barcelonactiva.es) és l’a- gència de desenvolupament local de l’Ajunta- ment de Barcelona que promou l’ocupació i acompanya la creació de microempreses. En els darrers anys, Barcelona Activa ha completat el desplegament d’una xarxa d’equipaments que li permet desenvolupar una oferta especialitzada. El 2004 ha estat l’any de posada en marxa del Pla d’Acció 2004-2007 per donar resposta a l’heterogeneïtat de col·lectius als quals s’adre- ça, ja sigui per a la recerca o millora de l’ocupa- ció, la generació o consolidació d’empreses, la millora de competències en l’àmbit laboral, o la capacitació tecnològica per al desenvolupament professional. En els diferents àmbits de treball, l’any 2004 hi van participar més de 126.000 usuaris, dels quals més del 50% eren dones. Quant a la fran- ja d’edat, aproximadament un 19% van ser joves menors de 25 anys i prop d’un terç més grans de 40. Més de la meitat dels participants no tenien feina i, pel que fa al nivell d’estudis, els universitaris i diplomats van ser lleugerament majoritaris. Respecte la procedència, un 24% dels participants van ser immigrants. L’any 2004, les activitats d’impuls a la iniciativa emprenedora i a la consolidació d’empreses van comptar amb 30.759 participants, es van acom- panyar 1.065 nous projectes empresarials i es va donar suport a 249 empreses per a la seva consolidació. Tot i que els sectors d’activitat dels projectes empresarials són molt heteroge- nis, reflex de la realitat empresarial urbana, es destaca una forta presència de projectes vincu- lats al sector comerç i un protagonisme creixent dels projectes tecnològics. El perfil dels promotors de nous projectes empresarials indica una presència paritària entre homes i dones. Per edat, la gran majoria d’em- prenedors tenen entre 25 i 40 anys i són univer- sitaris i diplomats. El Viver d’empreses de Barcelona Activa, on es poden instal·lar empreses de nova creació com a primera seu on començar a desenvolupar-se, s’ha consolidat com un model amb resultats altament positius. Es calcula que el 84% de les empreses que surten del viver, al cap de quatre anys de la seva constitució continuen actives, un índex de supervivència molt superior a la mitjana d’Espanya i d’Europa, on es calcula que les noves empreses que superen el tercer any de vida no passen del 40%. En conjunt, l’any 2004 hi ha hagut un total de 114 empreses instal·lades en el Viver i en el Centre d’Empreses del Fòrum Nord –on s’instal·len empreses del sector de la innovació i les noves tecnologies– que han sumat un total de 779 llocs de treball. 52 Participants a les activitats de Barcelona Activa 2000 2001 2002 2003 2004 Nombre total de participants 76.576 77.974 98.069 109.790 126.941 Promoció iniciativa emprenedora 12.190 11.800 16.967 20.869 27.425 Porta22, Espai Noves Ocupacions – – – 6.063 26.154 Cibernàrium 42.427 36.483 40.273 44.027 49.774 Entre els programes per a l’accés, inclusió i millora de l’ocupació destaquen els que combi- nen la formació amb l’experiència laboral, com són les escoles taller i les cases d’ofici, i és que l’experiència ha demostrat que és un dels mèto- des més efectius per adquirir noves competèn- cies, habilitats i coneixements. El 2004 ha estat el primer any sencer de funcio- nament de Porta 22, l’Espai de les Noves Ocu- pacions, dedicat a la formació i divulgació de les noves oportunitats d’ocupació i les noves cultures del treball. Més de 26.000 usuaris s’han apropat en el transcurs de l’any a aquest inno- vador espai, que en l’actualitat ja compta amb més de 800 perfils professionals descrits en el seu fons documental. La divulgació i la capacitat tecnològica són factors clau per convertir les noves tecnologies i les seves aplicacions en un instrument de desenvolupament professional de les persones i les empreses. El Cibernàrium és l’entorn de Barcelona Activa per a la divulgació i la capaci- tació digital. Un multiespai del món d’Internet per a tothom –professionals, empreses i estu- diants. Any rera any va guanyant usuaris i se situa a hores d’ara al llindar de les 50.000 per- sones. Renovació del comerç i de la indústria urbana Barcelona compta amb un comerç de proximitat dinàmic, en constant renovació i adequació a les demandes ciutadanes, on conviuen les boti- gues de barri amb els mercats municipals. L’àm- plia xarxa de mercats municipals –40 mercats alimentaris i 6 no alimentaris– és única a Euro- pa, amb una important història i una tradició de servei als ciutadans. Els mercats no són tan sols espais de comerç, sinó també centres de convi- vència i de cultura. En els darrers anys, l’Institut Municipal de Mer- cats (www.bcn.es/mercatsmunicipals) està duent a terme una tasca de reforma integral dels mercats municipals per adequar-los al segle XXI. Així se’n milloren les infraestructures i ser- veis i es posa a disposició dels ciutadans un conjunt de noves prestacions i ofertes com són el lliurament a domicili, la restauració, guarde- ries, llibreries i espais ciutadans. A més se’ls està dotant d’aparcaments i altres facilitats per fer més fàcil la compra al mercat. Un nou eix d’actuació és la promoció de l’especialització per oferir els productes de la millor qualitat, i la introducció de productes biològics i de comerç just. L’objectiu principal és que els mercats con- 53 tinuïn essent el referent principal pel que fa a la venda de producte fresc amb la millor atenció personalitzada i que alhora contribueixin a una alimentació saludable, equilibrada i d’acord amb la dieta mediterrània tradicional. Durant el 2004, s’han consolidat comercialment els nous mercats de la Marina i Fort Pienc i s’han dut a terme operacions de millora parcial en 23 mercats diferents de la ciutat, amb actua- cions molt variades. Pel que fa a la promoció, destaquen la posada en marxa de la nova web i el butlletí de comunicació “Infomercats”. Conti- nuant en la línia de col·laborar en la millora del medi ambient, la modernització dels mercats implica que es generin cada cop menys residus i se’n reciclin més. En l’actualitat, tots els mer- cats municipals fan recollida de rebuig i reciclat- ge de matèria orgànica, mentre que la recollida inorgànica –paper, vidre, plàstic i fusta– s’hi està introduint progressivament. D’altra banda, la promoció, construcció i explo- tació dels mercats centrals majoristes de Barcelona, com també la gestió de l’escorxador i la millora del cercle de comercialització de productes alimentaris, va a càrrec de l’empresa Mercabarna (www.mercabarna.es), en la qual l’Ajuntament de Barcelona és el soci majoritari. A la unitat alimentària de Mercabarna hi ha més de 900 empreses del sector agroalimentari, de les quals unes 400 es dediquen al comerç majo- Mercat de la Boqueria, al districte de Ciutat Vella 54 Promoció turística L’activitat turística a la ciutat de Barcelona con- tinua creixent any rera any. El 2004 han estat més de quatre milions i mig les persones que ens han visitat i s’han comptabilitzat 10,1 milions de pernoctacions als hotels. L’oferta hotelera ja supera els 45.000 llits. Un indicador dels efectes del turisme a l’economia de la ciutat és que les despeses amb targeta de crèdit internacional a Barcelona han crescut un 11% respecte l’any anterior. Es calcula que el capítol de compres absorbeix el 44% del total de la despesa efectuada pels turistes estrangers a la ciutat. Des de l’oficina Barcelona Shopping Line del Consorci de Turisme de Barcelona (www.barcelonaturisme.com) es treballa per posicionar Barcelona com a ciutat de compres a nivell internacional. Promoció turística 2000 2001 2002 2003 2004 Consorci de Turisme de Barcelona – Nre. de consultes a les oficines de turisme (milers) 1.119 1.272 1.721 1.738 2.008 – Nre. de visitants (milers) 3.141 3.379 3.581 3.848 4.550 – Nre. d’usuaris del Bus Turístic (milers) 859 983 1.132 1.223 1.475 Mercabarna 2000 2001 2002 2003 2004 Tones de comercialització – Fruita i verdura 897.240 912.888 922.782 961.294 967.009 – Peix fresc 81.089 82.070 79.131 78.827 80.712 – Sacrifici de bestiar 27.249 26.793 24.873 25.500 29.007 – Congelats i altres 84.943 88.366 98.585 95.204 97.854 rista i prop de 500 –situades a la Zona d’Activi- tats Complementàries– es dediquen a activitats de manipulació, elaboració, envasat, conserva- ció, comerç i distribució de productes alimenta- ris frescos i altres serveis especialitzats. El fet que a Mercabarna s’hagi desenvolupat aquesta Zona d’Activitats Complementàries ha permès l’adaptació dels mercats majoristes a les exigències canviants de les noves formes de distribució. 55 Visitants a la ciutat 2.400 2.900 3.400 3.900 4.400 4.900 2000 2001 2002 2003 2004 5.300 6.300 7.300 8.300 9.300 10.300 11.300 V is ita nt s (m ile rs ) P er no ct ac io ns (m ile rs ) Visitants —— —— Pernoctacions hotels El Barcelona Convention Bureau –programa del Consorci de Turisme dedicat als negocis– ha comptabilitzat la realització de 1.146 reunions l’any 2004 amb un total de 360.335 delegats, un 26% més que el 2003. El Consorci de Turisme de Barcelona també té altres programes relacionats amb la formació –Barcelona Outdoor & Corporate Training–, la salut –BCN Centre Salut–, i els esports –BCN Sports. El 2004, el Bus Turístic ha incorporat la Ruta Fòrum a les dues rutes ja existents. En conjunt, el nombre d’usuaris ha crescut un 20% i s’ha acostat al milió i mig de persones. Un altre producte turístic que està tenint una evolució molt favorable –un creixement del 44% l’any 2004– és el Barcelona Walking Tours. Es tracta de visites guiades a peu pel Barri Gòtic i per la Barcelona de Picasso. El conjunt de punts d’informació del Servei d’Atenció al Turista –deu dependències perma- nents i cinc estacionals– van atendre 1.343.113 persones que van generar dos milions de consultes. 456 Informe de gestió L’informe de gestió mostra dades consolidades del grup format per l’Ajuntament de Barcelona, els instituts municipals i les societats mer- cantils de les quals l’Ajuntament és el soci majoritari, amb independèn- cia de quines siguin les seves fonts de finançament. 4.1. Recursos humans La plantilla municipal, que inclou el personal de l’Ajuntament de Barcelona i dels instituts i empreses municipals, ha augmentat en 44 treballadors l’any 2004, fins arribar a un total de 12.410 persones. En els darrers cinc anys, la plantilla ha crescut en 161 persones en termes nets, alhora que un total de 297 persones s’han acollit al pla de jubilacions anticipades. Plantilla de l’Ajuntament, els instituts i les empreses municipals 31.12.00 31.12.01 31.12.02 31.12.03 31.12.04 Ajuntament 6.753 6.683 6.638 6.689 6.657 Instituts i empreses municipals 5.291 5.390 5.407 5.677 5.753 Total 12.044 12.073 12.045 12.366 12.410 L’any 2004 s’ha seguit amb la política de rejoveniment del personal de la Guàrdia Urbana i els bombers, amb l’objectiu que aquests col·lectius siguin més operatius i puguin donar una millor resposta a les demandes ciutadanes. En nombre absolut, els sectors que més incrementen la seva plantilla són el de Serveis Personals i el de Promoció Econòmica; en par- ticular el personal dedicat a educació, cultura i promoció de la petita empresa i l’ocupació. Un any més, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat un programa de formació de personal. L’any 2004 l’Ajuntament ha dedicat el 2,05% de la massa salarial bruta a la formació de personal. Una formació que ha comptat amb 20.021 participacions i un total de 109.544 hores lectives, 57 Distribució sectorial de la plantilla del Grup Ajuntament de Barcelona a 31.12.2004 Serveis Personals Serveis Urbans i Medi Ambient Seguretat i Mobilitat Urbanisme Promoció Econòmica DistrictesServeis Generals 3.076 2.626 1.141 3.295 454 233 1.585 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 Estructura dels ingressos corrents Altres transfer. 5% Altres ingressos 10%Vendes de serveis 18% Impostos locals 30% Impostos cedits 4%Participació ingressos de l’Estat 33% un 24% i un 21%, respectivament, superior a un any enrere. Aquestes xifres inclouen l’activitat formativa a 2.128 treballadors corresponent al pla de formació que l’Ajuntament presenta al Instituto Nacional de Administración Pública per a la seva subvenció, en el marc del Acuerdo Nacional de Formación Continuada. 4.2. Ingressos corrents L’estructura dels ingressos corrents consolidats de l’Ajuntament de Barcelona consta dels ingressos locals –el 62,3% del total–, les trans- ferències corrents –el 37,4%–, i els ingressos financers –el 0,3%. Els ingressos locals, alhora, es componen dels impostos locals, els impos- tos cedits per l’Estat, les vendes de serveis –taxes, preus públics i lloguers, les rendes de la propietat i l’empresa– concessions, aprofita- ments públics, multes, participació en benefi- cis, i altres ingressos com contribucions especials. El 2004 l’estructura dels ingressos corrents con- solidats ha estat la següent: Els impostos locals són l’impost sobre béns immobles (IBI), l’impost sobre activitats econò- miques (IAE) –que va ser parcialment suprimit per la Llei 51/2002 de reforma de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals–, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), l’impost sobre construccions (ICIO) i l’impost sobre l’increment en el valor dels terrenys (IIVT). 58 La participació en els ingressos de l’Estat (PIE) representa el 87% de les transferències corrents. La principal novetat de l’any 2004 ha estat la modificació del sistema de participació en els ingressos de l’Estat aplicable als munici- pis de més de 75.000 habitants i les capitals de província. El nou sistema es divideix en dues parts. Per una banda, la cessió de part dels impostos estatals recaptats o imputables al municipi, i que, per tant, es classifiquen com impostos locals. Els tributs cedits són l’1,6875% de l’impost sobre la renda de les per- sones físiques, l’1,7897% de l’impost sobre el valor afegit i el 2,0454% dels impostos espe- cials sobre la cervesa, el vi i begudes fermenta- des, productes intermedis, alcohol i begudes derivades, hidrocarburs i tabac. Per una altra banda, un fons complementari de finançament que és una subvenció destinada a atendre les necessitats generals de la ciutat i que es classi- fica com a transferència corrent. El fons com- plementari de l’any 2004, any base, és la diferència entre l’import resultant d’aplicar a la Participació en els ingressos de l’Estat de l’any 2003 la taxa d’increment dels tributs de l’Estat entre els dos anys, i els impostos estatals cedits el 2004. El fons complementari augmentarà cada any al mateix ritme que els tributs de l’Es- tat. Aquest fons complementari, a més, integra la compensació per la supressió parcial de l’im- post sobre activitats econòmiques i la participa- ció en els ingressos estatals corresponent a la Mancomunitat de Municipis de Barcelona. A partir del 2004 és el propi municipi qui acorda amb la Mancomunitat la proporció de la partici- pació que li transfereix. La resta de transferèn- cies corrents corresponen a transferències finalistes de l’Estat, la Comunitat Autònoma i d’altres entitats. En els darrers cinc anys, els ingressos corrents han augmentat a una taxa anual acumulativa del 5,5%. Aquest augment ha estat possible en gran mesura gràcies a l’evolució de la participa- ció en els ingressos de l’Estat, tant la destinada a l’Ajuntament de Barcelona com a la Manco- munitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta participació ha crescut un 5,8% anual en termes mitjans i un 8,5% si tenim en compte la cessió de tributs de l’Estat de l’any 2004. En aquest període els impostos locals –excloent-ne els impostos estatals cedits– gairebé no han augmentat –un 0,3%–, per la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de no augmentar la pressió fiscal i la supressió par- cial de l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Estructura dels impostos locals IBI 55% IIVT 13% IAE 14% ICIO 6% IVTM 12% 59 Ingressos corrents (milers d’euros) 2000 2001 2002 2003 2004 Impost sobre béns immobles 285.595 288.758 303.460 319.100 333.329 Impost sobre activitats econòmiques 162.369 162.892 164.277 89.248 84.817 Impost sobre vehicles 76.509 76.254 76.197 74.350 74.686 Impost sobre construccions 18.758 22.538 21.136 32.208 34.484 Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 69.104 65.043 74.114 79.086 80.055 Subtotal 612.335 615.485 639.184 593.992 607.371 Participació a IRPF, IVA i IE - - - - 89.923 Total impostos locals 612.335 615.485 639.184 593.992 697.294 Ingressos per vendes de serveis 243.500 271.643 302.348 330.400 369.663 Rendes de la propietat i de l’empresa 96.976 127.898 140.302 136.115 155.956 Altres ingressos 28.290 28.529 37.837 33.864 57.569 Total ingressos locals 981.101 1.043.555 1.119.671 1.094.371 1.280.482 Participació en els ingressos de l’Estat 503.684 531.896 562.000 662.082 669.241 Transferències d’altres administracions 110.147 118.426 133.802 142.670 100.336 Total transferències corrents 613.832 650.322 695.802 804.752 769.577 Ingressos financers 8.543 10.171 10.693 8.031 5.630 Total ingressos corrents 1.603.476 1.704.048 1.826.166 1.907.154 2.055.689 L’any 2004 els ingressos corrents han augmen- tat un 7,8% respecte el 2003. Els impostos locals han crescut un 2,3%. Els conceptes que presenten majors creixements són l’impost sobre construccions –del 7,1%–, conseqüència de l’evolució del mercat de la construcció a Bar- celona, i l’impost sobre béns immobles –del 4,5%– per la implementació gradual dels valors cadastrals aprovats el 2001. En conjunt, les vendes de serveis, les rendes de la propietat i l’empresa, i altres ingressos, han crescut un 16,5%. Les raons principals són l’augment dels ingressos per recollida selectiva de residus, especialment la comercial, les taxes per grua, les concessions, la participació en els ingressos bruts de les companyies de serveis públics –gas, aigua, electricitat, telefonia, i les vendes de serveis dels instituts i empreses municipals. El 2004, la participació en els ingressos de l’Es- tat ha crescut un 1,1%. Com s’ha citat anterior- ment, el 2004 és el primer any d’aplicació del nou sistema de participació en els ingressos de l’Estat i, per tant, aquest concepte no inclou la cessió de tributs estatals i, en canvi, integra les transferències corrents de l’Estat destinades a la Mancomunitat de Municipis de Barcelona. Aquesta darrera reclassificació fa que la resta Mentre que l’IAE ha disminuït un 11,9% anual per la reforma de l’impost, l’impost sobre béns immobles ha crescut un 4% per les millores en la recaptació i la progressiva implementació dels nous valors cadastrals aprovats el 2001, i l’impost sobre construccions ha augmentat quasi un 14% anual, reflex de l’evolució del sec- tor de la construcció. 60 Ingressos corrents (en percentatge) 2000 2001 2002 2003 2004 Impost sobre béns immobles 17,8 16,9 16,6 16,7 16,2 Impost sobre activitats econòmiques 10,1 9,6 9,0 4,7 4,1 Impost sobre vehicles 4,8 4,5 4,2 3,9 3,6 Impost sobre construccions 1,2 1,3 1,2 1,7 1,7 Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 4,3 3,8 4,0 4,1 3,9 Subtotal 38,2 36,1 35,0 31,1 29,5 Participació a IRPF, IVA i IE - - - - 4,4 Total impostos locals 38,2 36,1 35,0 31,1 33,9 Ingressos per vendes de serveis 15,2 15,9 16,6 17,3 18,0 Rendes de la propietat i de l’empresa 6,0 7,5 7,6 7,2 7,6 Altres ingressos 1,8 1,7 2,1 1,8 2,8 Total ingressos locals 61,2 61,2 61,3 57,4 62,3 Participació en els ingressos de l’Estat 31,4 31,2 30,8 34,7 32,5 Transferències d’altres administracions 6,9 6,9 7,3 7,5 4,9 Total transferències corrents 38,3 38,2 38,1 42,2 37,4 Ingressos financers 0,5 0,6 0,6 0,4 0,3 Total ingressos corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 4.3. Despeses corrents L’àmplia varietat de serveis que ofereix l’Ajunta- ment de Barcelona als ciutadans, ja sigui direc- tament o de manera descentralitzada a través d’instituts i empreses municipals, es poden classificar de la següent manera: a) Serveis personals: educació, cultura, esports, joventut, serveis socials i drets civils. b) Serveis urbans i medi ambient: neteja de la via pública, residus sòlids urbans i sanejament; manteniment, pavimentació, enllumenat públic i aigües; manteniment de parcs, zones verdes i platges; estalvi energètic i energies renovables, educació i participació ambiental, i vigilància i reducció de la contaminació. c) Seguretat i mobilitat: seguretat ciutadana, serveis de prevenció d’incendis i protecció civil, mobilitat, circulació i transport públic, disciplina i seguretat viària i aparcaments. d) Urbanisme: planificació i ordenació territorial i urbanística, paisatge urbà i habitatge. de transferències corrents presenti una taxa de creixement negativa el 2004. Si comparem, per una banda, el total de transferències corrents i la cessió de tributs estatals de 2004, i, d’una altra banda, el total de transferències corrents de 2003, l’increment és del 6,8%. El 2004, l’A- juntament de Barcelona ha rebut 90 milions d’euros en concepte de cessió d’impostos estatals i 669 en concepte de fons comple- mentari. 61 Despeses corrents abans d’interessos 2004 Sectors 50% Empreses i instituts municipals 35% Districtes 15% En el període 2000-2004, les despeses corrents han augmentat, en terme mitjà el 4,8% anual, un 0,7% per sota del creixement dels ingressos corrents. L’augment de les despeses corrents és conseqüència de la política de millorar els serveis que presta l’Ajuntament sempre que l’estalvi brut superi el 25% dels ingressos corrents. Per això, en els darrers anys, ha estat important la reducció de les despeses financeres, que en terme mitjà han caigut un 13,6% anual. Les partides de des- pesa que més han crescut han estat les relaciona- des amb la neteja, tant de la via pública com d’oficines, i les despeses de conservació i mante- niment. Les despeses de personal han crescut a una taxa del 3,5% anual, lleugerament superior a la inflació del període que ha estat del 3,3%. Despeses corrents (milers d’euros) 2000 2001 2002 2003 2004 Despeses de personal 442.922 459.789 481.799 493.273 517.555 Treballs, subministraments i serveis exteriors 399.312 428.132 489.849 516.203 592.007 Transferències corrents 149.448 177.698 201.895 235.048 244.600 Provisions 82.495 84.329 85.742 79.975 83.480 Despeses financeres 105.784 101.627 87.871 71.147 60.598 Total despeses corrents 1.179.961 1.251.575 1.347.156 1.395.646 1.498.240 El 2004 les despeses corrents han augmentat el 7,4%, destacant els treballs, subministraments i serveis exteriors que creixen gairebé el doble. Les partides que presenten major increment tor- nen a ser les de neteja i manteniment, especial- ment de l’enllumenat públic, i els serveis d’atenció social, educació i cultura. Les despeses de personal han crescut per sobre de la inflació de l’any a causa dels lliscaments de categoria i l’augment de la plantilla; mentre que les despeses financeres s’han reduït un 14,8%. e) Promoció econòmica: promoció econòmica de la ciutat, ocupació i innovació, comerç, xarxa de mercats municipals, consum, turisme i tec- nologies de la informació. f) Serveis generals: administració central, admi- nistració financera i tributària, patrimoni i parti- cipació ciutadana. 62 Despeses corrents (en percentatge) 2000 2001 2002 2003 2004 Despeses de personal 37,5 36,7 35,8 35,3 34,6 Treballs, subministraments i serveis exteriors 33,8 34,2 36,3 37,0 39,5 Transferències corrents 12,7 14,2 15,0 16,8 16,3 Provisions 7,0 6,7 6,4 5,8 5,6 Despeses financeres 9,0 8,1 6,5 5,1 4,0 Total despeses corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 4.4. Inversions En els darrers cinc anys, l’Ajuntament de Barce- lona, juntament amb els seus instituts i empre- ses municipals, ha realitzat unes despeses de capital que es xifren en 2.835 milions d’euros, el que en termes mitjans suposa una despesa anual de 567 milions d’euros. Del total de des- peses de capital, 2.263 milions d’euros corres- ponen a inversió directa; 543 milions a transferències de capital, principalment, a HOLSA, a l’Autoritat del Transport Metropolità, al Consorci Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i a equipaments culturals; i 29 milions d’euros a ampliacions de capital. Els ingressos de capital obtinguts en el mateix període són de 537 milions d’euros. El 57% correspon a la gestió d’actius, és a dir, a la venda de solars, edificis i sobrants de la via pública, i a la venda d’habitatges i locals de negocis, realitzada fonamentalment pel Patro- nat Municipal de l’Habitatge. El 43% dels ingressos de capital provenen de transferèn- cies, en gran mesura procedents de la Unió Europea per a projectes mediambientals, com, per exemple, la construcció de centres de reco- llida selectiva de residus, dipòsits pluvials i plantes de reciclatge, i la creació de barreres acústiques. A més, s’ha comptat amb aporta- cions de la Generalitat de Catalunya destinades Estructura de les despeses corrents 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2000 2001 2002 2003 2004 Personal Treballs, submin. i serv. exter. Transferències corrents Provisions Despeses financeres 63 El 2004, les despeses de capital ascendeixen a 581 milions d’euros, una xifra inferior a la dels dos anys anteriors que van ser d’un esforç inversor excepcional, però similar a la mitjana dels últims cinc anys. Quant a les transferències de capital, destaca l’augment de les transferèn- cies a altres entitats, que inclouen 29 milions d’euros corresponents a les aportacions extraordinàries al Consorci Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Ingressos i despeses de capital (milers d’euros) 2000 2001 2002 2003 2004 Inversions directes Ús general 85.410 172.681 352.186 341.422 218.940 Associades als serveis 105.075 153.314 312.687 300.918 220.611 Total inversions directes 190.485 325.995 664.873 642.340 439.551 Transferències de capital HOLSA 49.758 51.747 53.817 55.970 58.209 ATM 24.179 24.617 24.179 24.179 25.388 Entitats no municipals 21.384 15.512 22.470 34.975 57.142 Total transferències 95.321 91.877 100.466 115.124 140.739 Inversions financeres 3.005 3.005 13.409 8.910 255 Total despeses de capital 288.810 420.877 778.748 766.374 580.545 Ingressos de capital Transferències de capital 15.891 40.743 70.723 75.632 28.894 Gestió d’actius 20.957 35.772 128.921 49.439 69.750 Total ingressos de capital 36.848 76.515 199.644 125.071 98.644 Inversió neta 251.962 344.362 579.104 641.303 481.901 principalment a educació i equipaments espor- tius, així com transferències d’altres organis- mes i institucions destinades a la urbanització d’espais públics. En conjunt, els ingressos de capital han permès finançar el 19% de les des- peses de capital del període. 64 Ingressos i despeses de capital (en percentatge) 2000 2001 2002 2003 2004 Inversions directes Ús general 33,9 50,1 60,8 53,2 45,4 Associades als serveis 41,7 44,5 54,0 46,9 45,8 Total inversions directes 75,6 94,7 114,8 100,1 91,2 Transferències de capital HOLSA 19,7 15,0 9,3 8,7 12,1 ATM 9,6 7,1 4,2 3,8 5,3 Entitats no municipals 8,5 4,5 3,9 5,5 11,8 Total transferències 37,8 26,7 17,4 18,0 29,2 Inversions financeres 1,2 0,9 2,3 1,4 0,1 Total despeses de capital 114,6 122,2 134,5 119,5 120,5 Ingressos de capital Transferències de capital 6,3 11,8 12,2 11,8 6,0 Gestió d’actius 8,3 10,4 22,3 7,7 14,5 Total ingressos de capital 14,6 22,2 34,5 19,5 20,5 Inversió neta 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Cobertura de les inversions netes 0 100 200 300 400 500 600 700 2000 2001 2002 2003 2004 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 (m ili o ns d ’e ur o s) (r at io c o b er tu ra in ve rs io ns ) Estalvi brut Inversió neta —— —— Cobertuta inversions Les inversions de 2004 s’han finançat sense haver de recorre a un increment de l’endeutament. La cobertura de les inversions, mesurada per l’estalvi brut sobre les inversions netes, ha estat d’1,2 vegades en el 2004. 65 4.5. Finançament A 31 de desembre de 2004 el deute consolidat del grup Ajuntament de Barcelona s’ha situat en els 1.311 milions d’euros, el que suposa una reducció de 25,3 milions d’euros respecte l’any anterior. Aquest nivell de deute es descompon, per una banda, en 1.206,6 milions d’euros de deute del sector de l’Administració pública, i, per una altra, en 104,4 milions d’euros dels ens comercials. D’acord amb la Llei 18/2001, gene- ral d’estabilitat pressupostària, de 12 de desem- bre, els ens comercials són aquelles entitats que es financen majoritàriament amb ingressos comercials, que, en el cas de l’Ajuntament de Barcelona, són Barcelona de Serveis Munici- pals, SA, i el Patronat Municipal de l’Habitatge. La reducció de l’endeutament total produïda el 2004 ha estat superior a la prevista inicialment. En aquest darrer any el deute del sector de l’Ad- ministració Pública s’ha reduït en 37,9 milions d’euros i el dels ens comercials s’ha vist incre- mentat en 12,6 milions d’euros. Endeutament financer consolidat (milers d’euros) 31.12.00 31.12.01 31.12.02 31.12.03 31.12.04 Administració pública 1.261.742 1.168.312 1.265.113 1.244.525 1.206.640 Ens comercials 22.332 24.428 62.239 91.793 104.387 Endeutament total 1.284.074 1.192.740 1.327.352 1.336.318 1.311.027 Administració pública Ens comercials 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Endeutament consolidat M ili o ns d ’e ur o s Administració pública El nou endeutament de l’Ajuntament de Barcelo- na l’any 2004 ha estat de 222 milions d’euros, dels quals 162 milions d’euros s’han destinat a finançar despeses de capital de l’exercici i 60 milions s’han destinat a substituir deute a llarg termini. Les operacions efectuades han estat les següents: la disposició d’un préstec bilateral de 12 milions d’euros formalitzat l’any anterior, la disposició dels 20 milions d’euros que restaven pendents del préstec signat el 2002 amb el Banc Europeu d’Inversions, una emissió de deute públic de 100 milions d’euros a set anys –la primera que es realitza des que les emis- sions de deute dels municipis tenen ponderació zero a efectes de coeficient de solvència de les entitats financeres–, un préstec bilateral de 30 milions d’euros a un termini de sis anys i un préstec “schuldschein” de 60 milions d’euros. Aquesta darrera operació és la que s’ha destinat a substituir deute del mateix import. El total d’amortitzacions ha pujat a 260 milions d’euros. A més de la substitució d’un préstec de 60 milions d’euros formalitzat el 1995, s’han amortitzat 200 milions d’euros d’acord amb les condicions contractuals i d’emissió, destacant l’emissió de bons de 120 milions d’euros de 1994, i el préstec “schuldschein” de 77 milions d’euros, també de 1994. Ens comercials L’augment de 12,6 milions d’euros de l’endeuta- ment corresponent als ens comercials, té una doble vessant. Per una banda, es produeix un increment del deute del Patronat Municipal de l’Habitatge de 19,3 milions d’euros derivat de l’impuls que s’està donant des del govern muni- cipal a la política d’habitatge, i per una altra banda, es redueix en 6,7 milions d’euros el deute consolidat de Barcelona de Serveis Municipals, SA. 66 Endeutament financer consolidat (milers d’euros) 31.12.00 31.12.01 31.12.02 31.12.03 31.12.04 Mercat Unió Europea Sistema bancari 414.662 462.648 567.506 664.141 675.644 Col·locacions privades 262.787 186.622 276.621 240.374 260.000 Emissions públiques 347.084 327.823 327.823 276.622 220.202 Subtotal 1.024.533 977.092 1.171.950 1.181.137 1.155.846 Mercat fora Unió Europea Col·locacions privades 104.360 60.466 221 0 0 Emissions públiques 155.181 155.181 155.181 155.181 155.181 Subtotal 259.541 215.647 155.402 155.181 155.181 Endeutament total 1.284.074 1.192.740 1.327.352 1.336.318 1.311.027 Endeutament a llarg termini 1.275.095 1.186.702 1.324.198 1.336.231 1.311.027 Endeutament a curt termini 8.979 6.038 3.154 87 0 67 Endeutament financer consolidat (en percentatge) 2000 2001 2002 2003 2004 Mercat Unió Europea Sistema bancari 32,3 38,8 42,8 49,7 51,6 Col·locacions privades 20,5 15,6 20,8 18,0 19,8 Emissions públiques 27,0 27,5 24,7 20,7 16,8 Subtotal 79,8 81,9 88,3 88,4 88,2 Mercat fora Unió Europea Col·locacions privades 8,1 5,1 0,0 0,0 0,0 Emissions públiques 12,1 13,0 11,7 11,6 11,8 Subtotal 20,2 18,1 11,7 11,6 11,8 Endeutament total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Endeutament a llarg termini 99,3 99,5 99,8 100,0 100,0 Endeutament a curt termini 0,7 0,5 0,2 0,0 0,0 Endeutament —— —— Despeses financeres netes 1.100 1.150 1.200 1.250 1.300 1.350 2000 2001 2002 2003 2004 0 20 40 60 80 100 120 Endeutament i despeses financeres netes E nd eu ta m en t (m ili o ns d ’e ur o s) D es p es es f in an ce re s ne te s (m ili o ns d ’e ur o s) El 2004 les despeses financeres netes han estat de 55 milions d’euros, que si es compara amb els 137 milions d’euros que aquestes despeses van suposar el 1999, representa una disminució del 53% en 5 anys. Les qualificacions del deute a llarg termini de l’A- juntament de Barcelona que atorguen les dife- rents agències de qualificació creditícia estan al mateix nivell i són: AA segons Fitch i Standard & Poor’s i Aa2 segons Moody’s Investors Service. El 88% de l’endeutament consolidat de l’Ajunta- ment de Barcelona vigent a 31 de desembre de 2004 s’havia originat a la Unió Europea, i el 12% restant corresponia a una emissió pública realit- zada el 1995 als Estats Units. Aquesta emissió ha estat amortitzada totalment el febrer de 2005, sense que hagi suposat cap diferència de tipus de canvi ja que el risc de canvi estava cobert amb un contracte de permuta financera (swap). Poc més de la meitat del deute consoli- dat és deute bancari i la resta és deute formalit- zat en els diferents mercats de capitals. 68 4.6. Perspectives Les despeses de capital previstes per al quin- quenni 2005-2009 són de 2.929 milions d’euros. Aquest pla d’inversions està subjecte a dues condicions financeres. La primera és que l’estalvi brut, és a dir, els recursos generats després d’in- teressos, representi com a mínim el 25% dels ingressos corrents. La segona condició és que l’endeutament consolidat, incloent-hi els avals, sigui inferior al 80% dels ingressos corrents. Les hipòtesis macroeconòmiques que s’han uti- litzat per fer les previsions són les següents. L’índex de preus al consum (IPC) es preveu que augmenti el 3% en el 2005 i el 2,5% anual els anys posteriors. En tot el període 2005-2009, s’estima que el PIB en termes reals creixerà un 3% anual i que la recaptació dels tributs de l’Estat (ITE) augmentarà en termes mitjans el 6% anual. Respecte els tipus d’interès, s’ha considerat un EURIBOR (Euro Interbank Offered Rate) a tres mesos del 3% el 2005 i del 3,5% a la resta del període. Els ingressos corrents dels propers anys s’han estimat en base a les següents hipòtesis: 1. Les xifres de 2005 es basen en el pressupost inicial del citat exercici. 2. De 2006 a 2009, els impostos locals creixeran mig punt per sota de la inflació en termes mitjans, exceptuant els impostos estatals cedits que s’estima que augmentaran a la mateixa taxa que la recaptació dels tributs de l’Estat, és a dir, el 6%. 3. En l’impost sobre béns immobles es conti- nuarà la implementació dels nous valors cadastrals. El 2005 s’ha rebaixat el tipus impositiu general des del 0,85% al 0,75% del valor cadastral. Al 10% dels immobles de major valor cadastral, per a cada tipologia d’ús exclosa la residencial, s’aplicarà un tipus de gravamen específic del 0,85%. Es preveu que en exercicis posteriors es continuï reduint el tipus impositiu a mesura que es vagin apli- cant els nous valors cadastrals. 4. El 2005 els tipus impositius dels impostos sobre l’increment en el valor dels terrenys i sobre construccions són, respectivament, 30% i 3,25%. Es preveu que aquests tipus es mantinguin en exercicis posteriors. En el cas de l’impost sobre vehicles i l’impost sobre activitats econòmiques, s’apliquen les matei- xes tarifes que en el 2004. 5. S’estima que de 2006 a 2009 els impostos cedits per l’Estat creixeran en conjunt un 6% anual, igual que la recaptació dels ingressos tributaris de l’Estat. 6. Els ingressos per vendes de serveis, rendes de la propietat i l’empresa i altres ingressos creixeran a la mateixa taxa que l’índex de preus al consum. 7. En el període 2006-2009 la participació en els ingressos de l’Estat augmentarà al mateix ritme que la recaptació dels tributs de l’Estat, és a dir, un 6% anual en termes mitjans. 8. Les transferències d’altres administracions creixeran, en general, igual que l’índex de preus al consum. L’estimació de les despeses corrents del 2005 es basa en el pressupost inicial de l’exercici. 69 Per al període 2006-2009, el creixement previst se sustenta en les següents hipòtesis: 1. Les despeses de personal creixeran d’acord amb la inflació prevista. 2. Els treballs, subministraments i serveis exte- riors, i les transferències corrents augmenta- ran, en general, la taxa d’inflació més 2,5 punts, sempre que la reducció de despeses financeres així ho permeti. La transferència a la Mancomunitat de Municipis de part de la participació en els ingressos de l’Estat crei- xerà igual que dita participació. Les transferències corrents a l’Autoritat del Transport Metropolità s’han estimat en base a una primera aproximació del Contracte- Programa 2005-2008 encara en fase de dis- cussió. 3. La dotació a la provisió per deutors de dub- tós cobrament s’estima aplicant als saldos deutors, en funció de la seva antiguitat, uns coeficients de cobrament basats en l’expe- riència històrica, tenint en compte l’evolució prevista dels impostos locals i del saldo de multes. 4. Les despeses financeres s’han estimat en funció de l’import i l’estructura de l’endeuta- ment previst i considerant que el tipus d’inte- rès EURIBOR a tres mesos serà, en terme mitjà, d’un 3,0% el 2005 i d’un 3,5% anual de 2006 a 2009. La inversió directa prevista per al període 2005- 2009 és de 2.527 milions d’euros, un 86% de les despeses de capital previstes. El 14% restant correspon a ampliacions de capital i a transfe- rències de capital. Les transferències de capital a HOLSA, finalitzen el 2007. Les transferències de capital a l’Autoritat del Transport Metropolità inclouen les derivades del sanejament del deute històric de les companyies de transport i la liqui- dació del contracte-programa 2000-2004. La resta de transferències de capital van destinades principalment a equipaments culturals i, en parti- cular, l’any 2005 inclouen 13 milions d’euros per al Consorci del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, quina transferència ha estat realitzada a principis del 2005. El programa d’inversions directes comprèn un conjunt de més de 800 actuacions de diferent envergadura, dirigides, entre d’altres, a la 0 100 200 300 400 500 600 700 2000 2001 2002 2003 2004 2005 (p) 2006 (p) 2007 (p) 2008 (p) 2009 (p) 0 5 10 15 20 25 30 Estalvi brut E st al vi b ru t (m ili o ns d ’e ur o s) E st al vi b ru t / In g re ss o s co rr en ts (% ) Estalvi brut —— —— Estalvi brut / Ingressos corrents 70 En els propers cinc anys es preveuen uns ingres- sos de capital de 172 milions d’euros, dels quals 60 milions d’euros corresponen a transferències de capital procedents principalment de la Unió Europea, i 112 milions d’euros, a gestió d’actius. S’estima que les transferències de capital seran menors que en els últims anys ja que a partir del 2007, no s’espera que l’Ajuntament de Barcelo- na, a l’igual que la resta d’administracions espan- yoles, rebi ajudes de la Unió Europea. Els recursos que es preveuen generar per l’Ajuntament de Barcelona, els seus instituts i empreses municipals en els propers anys, permetran finançar el pla d’inversions i al mateix temps reduir l’endeutament consolidat. L’estructura i evolució de l’endeutament previst per als propers anys és la següent: Endeutament financer consolidat el 31 de desembre (milions d’euros) 2004 2005 (p) 2006 (p) 2007 (p) 2008 (p) 2009 (p) Administració pública 1.207 1.153 1.101 1.060 1.008 1.005 Ens comercials 104 149 178 203 250 248 Endeutament total 1.311 1.302 1.279 1.263 1.258 1.253 Avals 12 10 8 6 5 3 Total endeutament i avals 1.323 1.312 1.287 1.269 1.263 1.256 Risc total/ingressos corrents (%) 64,4 61,6 58,3 55,5 53,2 50,9 Ingressos i despeses de capital (milers d’euros) 2005 (p) 2006 (p) 2007 (p) 2008 (p) 2009 (p) Total inversions directes 418.128 465.462 495.308 565.376 582.337 Transferències de capital HOLSA 60.537 62.958 27.075 0 0 ATM 30.305 28.590 28.590 28.591 28.591 Entitats no municipals 23.433 15.300 14.900 15.800 15.800 Total transferències 114.275 106.848 70.565 44.391 44.391 Inversions financeres 3.000 3.000 10.000 3.000 3.000 Total despeses de capital 535.403 575.310 575.873 612.767 629.728 Ingressos de capital Transferències de capital 24.843 25.836 4.961 2.000 2.000 Gestió d’actius 20.300 21.300 22.400 23.300 25.000 Total ingressos de capital 45.143 47.136 27.361 25.300 27.000 Inversió neta 490.260 528.174 548.512 587.467 602.728 renovació urbana i la dotació de equipaments en els districtes; el pla de l’habitatge, mitjançant l’obtenció i urbanització de sòl; el pla de mobilitat; el medi ambient (zones verdes, energies renovables i ecoparcs); equipaments culturals, esportius, educatius, i de benestar social; i les actuacions a Montjuïc, el Tibidabo i entorns de la futura estació de la Sagrera. 71 G ru p A ju nt am en t d e B ar ce lo na E vo lu ci ó i p re vi si o ns e co no m ic o fin an ce re s (e n m ile rs d ’e ur o s) 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 R ea lit at R ea lit at R ea lit at R ea lit at R ea lit at P re vi si ó P re vi si ó P re vi si ó P re vi si ó P re vi si ó 1 . In g re ss o s co rr en ts a b an s d 'in g re ss o s fin an ce rs 1 .5 9 4 .9 3 3 1 .6 9 3 .8 7 7 1 .8 1 5 .4 7 3 1 .8 9 9 .1 2 3 2 .0 5 0 .0 5 9 2 .1 2 2 .8 6 6 2 .2 0 1 .1 9 4 2 .2 8 3 .1 1 9 2 .3 6 8 .8 3 3 2 .4 5 8 .5 3 7 2 . D es p es es c o rr en ts a b an s d e d es p es es f in an ce re s 1 .0 7 4 .1 7 7 1 .1 4 9 .9 4 8 1 .2 5 9 .2 8 5 1 .3 2 4 .4 9 9 1 .4 3 7 .6 4 2 1 .5 0 1 .0 7 3 1 .5 6 0 .4 5 9 1 .6 2 2 .4 5 5 1 .6 8 7 .1 8 4 1 .7 5 4 .7 7 4 3. E st a lv i p ri m a ri 52 0. 75 6 54 3. 92 9 55 6. 18 8 57 4. 62 4 61 2. 41 7 62 1. 79 3 64 0. 73 5 66 0. 66 4 68 1. 64 9 70 3. 76 2 In g re ss o s fin an ce rs 8 .5 4 3 1 0 .1 7 1 1 0 .6 9 3 8 .0 3 1 5 .6 3 0 5 .7 9 9 5 .9 4 4 6 .0 9 3 6 .2 4 4 6 .4 0 1 D es p es es f in an ce re s 1 0 5 .7 8 4 1 0 1 .6 2 7 8 7 .8 7 1 7 1 .1 4 7 6 0 .5 9 8 5 2 .5 2 3 4 9 .6 8 6 4 9 .0 8 7 4 8 .8 5 3 4 8 .7 5 4 4. E st a lv i b ru t 42 3. 51 5 45 2. 47 3 47 9. 01 0 51 1. 50 8 55 7. 44 9 57 5. 06 9 59 6. 99 3 61 7. 67 0 63 9. 04 0 66 1. 40 9 5 . In ve rs io n s n et es 2 5 1 .9 6 2 3 4 4 .3 6 2 5 7 9 .1 0 4 6 4 1 .3 0 3 4 8 1 .9 0 1 4 9 0 .2 6 0 5 2 8 .1 7 4 5 4 8 .5 1 2 5 8 7 .4 6 7 6 0 2 .7 2 8 6. S u p e rà vi t (d è fi c it ) 17 1. 55 3 10 8. 11 1 (1 00 .0 94 ) (1 29 .7 95 ) 75 .5 48 84 .8 09 68 .8 19 69 .1 58 51 .5 73 58 .6 80 V ar ia ci ó d e tr es o re ri a (1 2 .9 4 6 ) (1 8 .5 7 9 ) (3 5 .6 5 0 ) 1 1 8 .5 3 0 (5 5 .3 9 8 ) (7 6 .1 3 5 ) (4 5 .8 7 3 ) (5 2 .8 3 3 ) (4 6 .9 2 2 ) (5 2 .8 1 8 ) 7. S u p e rà vi t (d è fi c it ) d e c a ix a 15 8. 60 7 89 .5 32 (1 35 .7 44 ) (1 1. 26 5) 20 .1 49 8. 67 4 22 .9 46 16 .3 25 4. 65 1 5. 86 2 S u b ro g ac ió d e d eu te 1 .4 9 7 1 .8 0 3 1 .1 3 2 2 .2 9 9 5 .1 4 2 0 0 0 0 0 8 . V ar ia ci ó n et a d el d eu te 1 6 0 .1 0 4 9 1 .3 3 5 (1 3 4 .6 1 2 ) (8 .9 6 6 ) 2 5 .2 9 1 8 .6 7 4 2 2 .9 4 6 1 6 .3 2 5 4 .6 5 1 5 .8 6 2 9. D e u te t o ta l a f in a l d 'a n y 1. 28 4. 07 4 1. 19 2. 74 0 1. 32 7. 35 2 1. 33 6. 31 8 1. 31 1. 02 7 1. 30 2. 35 3 1. 27 9. 40 7 1. 26 3. 08 2 1. 25 8. 43 1 1. 25 2. 56 9 5 Ajuntament de Barcelona Estats i comptes anuals 2004 juntament amb l’informe d’auditoria 76 Ajuntament de Barcelona Balanços de situació a 31 de desembre de 2004 i 2003 (en milers d’euros) Actiu A 31 de A 31 de desembre de 2004 desembre de 2003 Nota Immobilitzat material i infrastructures 5.605.084 5.736.516 Immobilitzat material 3 6.030.354 5.587.177 Immobilitzat material adscrit i cedit 3 (631.120) (630.505) Amortització acumulada 3 (417.706) (371.383) Immobilitzat pendent de classificar 3 500.126 1.138.177 Inversions en infrastructura i béns destinats a l’ús general 3 5.094.079 4.668.466 Inversions cedides a l’ús general 3 i 7 (5.094.079) (4.668.466) Inversions cedides a l’ús general 2.3 i 3 123.430 164.179 Inversions financeres permanents 4 176.578 165.676 Actiu permanent 5.781.662 5.902.192 Despeses per distribuir en diversos exercicis 5 1.221 1.321 Deutors per drets reconeguts 6 669.097 633.919 Provisió per cobertura de drets de difícil realització 6 (395.051) (332.141) 274.046 301.778 Altres deutors no pressupostaris 10.216 11.735 Entitats públiques deutores 13 40.912 26.296 Tresoreria 87.794 61.608 Actiu circulant 412.968 401.417 TOTAL ACTIU 6.195.851 6.304.930 Les Notes 1 a 17 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem- bre de 2004. 77 Ajuntament de Barcelona Balanços de situació a 31 de desembre de 2004 i 2003 (en milers d’euros) Passiu A 31 de A 31 de desembre de 2004 desembre de 2003 Nota Patrimoni 7 4.052.779 4.043.023 Patrimoni 9.333.527 8.962.521 Patrimoni adscrit i cedit (631.120) (630.505) Patrimoni lliurat a l’ús general (5.094.079) (4.668.466) Patrimoni en cessió i en adscripció 51.678 51.055 Resultats pendents d’aplicació 392.773 328.418 Subvencions de capital 8 246.316 273.627 Provisions a llarg termini 9 66.009 51.444 Emprèstits i préstecs a llarg termini 10 1.206.640 1.244.439 Fiances i dipòsits a llarg termini 13.221 12.360 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 12 70.564 61.377 Transferències plurianuals HOLSA 2.3 123.430 164.179 Passiu permanent 5.778.959 5.850.449 Creditors 269.675 325.844 Entitats públiques 13 22.499 22.821 Altres creditors no pressupostaris 11 47.493 42.165 Ajustaments per periodificació 14 57.663 53.990 Partides pendents d’aplicació 19.562 9.661 Passiu circulant 416.892 454.481 TOTAL PASSIU 6.195.851 6.304.930 Les Notes 1 a 17 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem- bre de 2004. 78 Ajuntament de Barcelona Comptes de resultats dels exercicis anuals acabats a 31 de desembre de 2004 i 2003 (vegeu la nota 16) (en milers d’euros) Despeses 2004 2003 Ingressos 2004 2003 Despeses de personal 282.051 273.556 Vendes i ingressos per naturalesa 88.817 78.569 Retribucions 220.439 212.233 Vendes de béns corrents 528 494 Indemnitzacions per serveis 1.882 1.817 Taxes per vendes de serveis 34.691 45.473 Cotitzacions a càrrec de l’entitat 59.194 59.037 Taxes per vendes de serveis O.A. 32.959 28.577 Altres despeses socials 536 469 Lloguers i productes dels immobles 375 364 Preus públics per vendes de serveis 20.264 3.661 Despeses financeres 56.214 67.299 Rendes de la propietat i l’empresa 224.529 199.738 Interessos 56.214 67.299 Interessos 2.036 3.532 Participació en beneficis 17.013 5.153 Recàrrecs de constrenyiment 9.431 9.480 Tributs 184 87 Interessos de demora 7.540 7.916 Multes 96.817 90.278 Taxes aprofitament domini públic 49.877 46.025 Treballs, subministraments i serveis exteriors 371.883 327.808 Taxes aprofitament domini públic O.A. 16.602 15.514 Arrendaments 11.328 10.316 Concessions i aprofitaments especials 25.213 21.840 Reparacions i conservacions 12.046 15.976 Subministraments 23.964 22.304 Tributs lligats a la producció 453.346 441.102 Comunicacions 6.920 7.285 Sobre béns immobles 334.035 319.641 Treballs fets per altres empreses 248.638 230.947 Sobre activitats econòmiques (IAE) 84.820 89.253 Despeses diverses 68.987 40.980 Sobre construccions, instal·lacions i obres 34.484 32.237 Altres d’extingits 7 (29) Prestacions socials 1.557 1.696 Impostos sobre renda i patrimoni 74.704 74.379 Sobre vehicles de tracció mecànica 74.704 74.379 Transferències corrents 522.225 489.487 Transferències corrents 854.523 799.623 A instituts i empreses municipals 276.654 248.389 Participació en els ingressos de l’Estat 699.607 655.552 A instituts i empreses municipals per taxes 43.594 43.699 Aportació de l’Estat compensació IAE 59.557 57.082 A l’IMAS 11.436 2.940 Altres organismes de l’Estat 2.778 3.495 A mancomunitats i consorcis 158.145 158.699 Aportacions de la Generalitat 48.846 47.455 Altres transferències corrents 32.396 35.760 D’entitats locals 39.156 32.672 De l’exterior 1.172 1.844 Diverses de finalistes (ampliables) 3.407 1.523 Impostos sobre el capital 84.447 83.478 Sobre l’increment valor terrenys 80.055 79.086 Contribucions especials 4.392 4.392 Dotació provisió deutors difícil cobrament 79.542 77.292 Altres ingressos 40.873 20.150 TOTAL DESPESES D’EXPLOTACIÓ 1.313.656 1.237.225 TOTAL INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 1.821.239 1.697.039 Resultats d’explotació (abans transf. de capital) 507.583 459.814 Transferències de capital 143.262 123.095 A instituts, empreses municipals i altres organismes 143.262 123.095 Resultats d’explotació (després transf. de capital) 364.321 336.719 Resultats extraordinaris negatius – – Resultats extraordinaris positius 75.998 41.651 (nota 16.6) Dotacions per amortitzacions 46.996 47.245 Dotacions provisions immobil. financer 550 2.707 RESULTAT DEL PERÍODE 392.773 328.418 TOTAL 1.897.237 1.738.690 TOTAL 1.897.237 1.738.690 Les Notes 1 a 17 de la memòria adjunta formen part integrant del compte de resultats de l’exercici 2004. 79 Resultat pressupostari (en milers d’euros) Drets reconeguts nets no financers Ingressos (Cap. 1 a 7) 1.872.619 Ingressos (Cap. 8) – Total 1.872.619 Obligacions reconegudes netes no financeres Despeses (Cap. 1 a 7) (1.676.606) Despeses (Cap. 8) (5.516) Total (1.682.122) Estalvi brut 190.497 Ajustaments Ingressos (Cap. 9) 175.221 Despeses (Cap. 9) (199.799) Variació de passius financers (Cap. 9) (24.578) Estalvi net 165.919 Ajustaments Desviacions positives de finançament (6.224) Desviacions negatives de finançament 3.410 Despeses obligades finançades amb romanent líquid de tresoreria 1.505 Resultat pressupostari ajustat 164.610 80 Liquidació pressupost 2003 Resum de l’estat de liquidació del pressupost d’ingressos (en milers d’euros) Capítol Presssupost Presssupost Drets nets Recaptat inicial definitiu 1 Impostos directes 541.812 541.812 573.621 539.839 2 Impostos indirectes 28.943 28.943 34.485 33.300 3 Taxes i altres ingressos 205.222 221.656 297.500 201.282 4 Transferències corrents 830.792 854.967 854.523 763.486 5 Ingressos patrimonials 42.375 50.878 56.032 36.734 6 Venda d'inversions reals 35.000 36.683 41.492 40.632 7 Transferències de capital 12.900 13.399 14.966 6.169 8 Actius financers 0 5.092 0 0 9 Passius financers 143.000 162.000 175.221 175.221 Total 1.840.044 1.915.430 2.047.840 1.796.663 Resum de l’estat de liquidació del pressupost de despeses (en milers d’euros) Capítol Presssupost Presssupost Obligacions Pagaments inicial definitiu reconegudes efectuats 1 Despeses de personal 280.839 283.194 271.123 268.868 2 Despeses en béns corrents i serveis 329.283 353.063 347.468 246.717 3 Despeses financeres 79.503 64.679 59.818 59.801 4 Transferències corrents 500.681 525.057 520.727 442.962 6 Inversions reals 339.341 55.391 52.234 38.023 7 Transferències de capital 107.598 427.486 425.236 361.334 8 Actius financers 3.000 6.761 5.516 5.516 9 Passius financers 199.799 199.799 199.799 199.799 Total 1.840.044 1.915.430 1.881.921 1.623.020 81 Memòria sobre els estats i comptes anuals corresponents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2004 Nota 1 – Bases de presentació 1.1. Règim comptable Els estats i comptes anuals s’han obtingut dels registres comptables de la Corporació correspo- nents a l’exercici 2004 i han estat preparats seguint els principis de comptabilitat per a les administracions públiques, recollits en la legisla- ció vigent i, en especial, en: a) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. b) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a- prova el text refós de disposicions vigents en matèria de règim local. c) Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Munici- pal de Règim Local de Catalunya. d) Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals (Llei 39/1988, de 28 de desembre). e) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei 39/1988. f) Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local, de 17 de juliol de 1990. g) Documents sobre principis comptables eme- sos per la Comissió de Principis i Normes Comptables Públiques, creada per Resolució de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28 de desembre de 1990. h) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desple- gament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. 1.2. Estats i comptes anuals Els documents que composen aquests estats i comptes anuals de l’exercici 2004 són els següents: • Balanç de situació • Compte de resultats • Estats de liquidació del pressupost: – Resum de l’estat d’execució del pressu- post d’ingressos – Resum de l’estat d’execució del pressu- post de despeses – Resultat pressupostari • Memòria Les xifres contingudes en els documents que componen aquests estats i comptes anuals són expressades en milers d’euros. El balanç de situació es presenta, bàsicament, d’acord amb els models establerts per la Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local, de 17 de juliol de 1990, i el compte de resultats es presenta amb més detall que l’establert en la instrucció esmentada a fi i efec- te de facilitar una informació més completa sobre els conceptes d’ingressos i despeses, de manera que mostren la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de l’Ajunta- ment i dels resultats de les seves operacions durant l’exercici, de conformitat amb principis i 82 normes comptables aplicats en l’àmbit de la comptabilitat de les administracions públiques. La liquidació del pressupost ha estat aprovada per Decret d’Alcaldia el 28 de febrer de 2005. En els terminis legals establerts, es presentarà el compte general per a l’aprovació del Plenari del Consell Municipal. 1.3. Comparabilitat de la informació A efectes de presentació dels estats i comptes anuals i per tal de fer comparatius els comptes de l’exercici 2004 amb els de l’exercici 2003, en aquest darrer s’han realitzat les següents modi- ficacions: • Els epígrafs “Retribucions” i “Prestacions socials” del compte de resultats s’han incre- mentat i disminuït respectivament en un import de 3.760 milers d’euros. • Els epígrafs de “Provisió per depreciació immobilitzat pendent de classificar” i “Immo- bilitzat pendent de classificar” de l’actiu del balanç de situació s’han incrementat i dismi- nuït respectivament en un import de 151.129 milers d’euros. Nota 2 – Normes de valoració Els criteris comptables més significatius aplicats en la formulació dels comptes anuals són els que es descriuen a continuació: 2.1. Immobilitzat material Comprèn els elements patrimonials i els de domini públic destinats directament a la presta- ció de serveis públics, els quals constitueixen les inversions permanents de l’entitat local. Els criteris de valoració de l’immobilitzat són els següents: a) Terrenys i construccions. Les addicions ante- riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora- des segons una estimació pericial del valor real de mercat en ús realitzada per una socie- tat de taxació independent. En el cas d’im- mobles declarats d’interès historicoartístic, la taxació recull el seu valor de reposició. En aquest sentit, el document sobre principis comptables emès per la Comissió de Princi- pis i Normes Comptables Públiques, relatiu a l’immobilitzat no financer, defineix com a valor de reposició “el determinat per la suma dels costos necessaris per a la construcció d’un bé d’idèntica naturalesa i característi- ques. Per al cas dels edificis declarats d’inte- rès historicoartístic, aquest valor serà el de reconstrucció”. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició o taxació per aquelles recepcions de construc- cions a títol gratuït. b) Maquinària, instal·lacions, mobiliari, equips informàtics i vehicles. Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992, que ja estan total- ment amortitzades, es troben valorades segons el valor actual estimat per l’Ajunta- ment en l’esmentada data. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició. c) Immobilitzat pendent de classificar. Les addi- cions es troben valorades al seu preu d’ad- quisició o cost de construcció i es traspassen al corresponent epígraf d’immo- 83 El procés d’amortització econòmica es va iniciar en l’exercici 1992. Els anys de vida útil estimada corresponents a “Construccions” i a “Immobles adscrits i cedits per tercers” s’han fixat d’acord amb els criteris establerts per la taxació independent esmentada anteriorment. En el cas dels béns immobles de caràcter histo- ricoartístic, l’amortització es practica sobre el cost de reposició de l’immobilitzat que reprodui- ria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant, de la base d’amortització la part del valor regis- trat en llibres que correspon al component his- toricoartístic de la construcció, que puja a 221.573 milers d’euros, tot això partint de la taxació independent indicada anteriorment. Aquest tractament es justifica pel fet que el component historicoartístic esmentat és objecte del manteniment que garanteix la permanència del seu valor. El patrimoni en cessió i adscripció recull el valor dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la seva explotació o utilització, procedents d’al- tres ens. 2.2. Immobilitzat material adscrit i cedit L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit” inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels quals ha estat adscrit o cedit per l’Ajuntament als seus organismes autònoms, societats mer- cantils o a tercers per a la seva explotació o uti- lització, a títol gratuït. Quan es produeix l’adscripció o cessió dels béns, es registra la baixa comptable amb càrrec als epígrafs “Patrimoni adscrit i cedit” del balanç de situació (vegeu la nota 7) i deixa, per tant, d’amortitzar-se. Anys de vida útil estimada Construccions 65 Immobles adscrits i cedits per tercers 65 Instal·lacions tècniques i maquinària 8 Elements de transport 5 Mobiliari 6 Equips per al procés d’informació 4 Semovents 7 Fons bibliogràfic i altres 8 bilitzat material o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan les inversions s’han finalitzat totalment. Les reparacions que no signifiquin una amplia- ció de la vida útil i les despeses de manteniment són carregades directament al compte de resul- tats. Els costos d’ampliació o millora que donen lloc a un augment de la durada del bé són capi- talitzats com a més valor del bé. La dotació anual a l’amortització es calcula pel mètode lineal d’acord amb la vida útil estimada dels diferents béns, i s’inicia en el cas dels béns immobles a partir del mes següent a l’alta en l’Inventari de Béns de la Corporació. 84 2.3. Inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la infrastructura viària (vials, paviments, voreres, enllumenat públic, senyalització), les grans ins- tal·lacions de serveis generals (clavegueram, subministraments), els espais verds, l’arbratge, la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns que integren el patrimoni públic lliurat a l’ús general dels ciutadans. Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992 es troben valorades d’acord amb el criteri des- crit a la nota 2.1. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició. En finalitzar la realització de les inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general, es registra la baixa comptable amb càrrec al comp- te “Patrimoni lliurat a l’ús general” del balanç de situació (vegeu la nota 7). A efectes de presentació, es mostra en l’actiu del balanç de situació els actius adscrits, cedits i destinats a l’ús general pel seu valor, així com els corresponents imports compensa- toris per reflectir la seva baixa comptable. De la mateixa manera, en la nota 3 es mostren els moviments de l’exercici per aquests con- ceptes. La regla 220.2 de la Instrucció de Comptabilitat per a l’Administració Local preveu, excepcional- ment, que, tot i haver finalitzat i cedit la inversió a l’ús general, aquesta es pugui mantenir en el balanç. A 31 de desembre de 1994, atesa la naturalesa extraordinària de les inversions olím- piques rebudes de HOLSA, l’Ajuntament va apli- car aquesta excepció i, en conseqüència, la comptabilització de la cessió a l’ús general per un import inicial de 353.533 milers d’euros amb càrrec i abonament en els comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús general” es produirà en un període semblant al que hauria resultat si la inversió s’hagués realit- zat amb caràcter ordinari. Aquest període s’as- simila al del ritme de cancel·lació del passiu associat, que figura registrat en l’epígraf “Trans- ferències plurianuals HOLSA” del balanç de situació adjunt. El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2004 de 40.749 milers d’euros amb abonament a resultats extraordinaris (vegeu la nota 16.6), d’acord amb la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31 de desembre de 2004. Addicionalment, s’ha comp- tabilitzat un càrrec i abonament als comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús general” (vegeu la nota 3), res- pectivament, per l’import esmentat. 2.4. Inversions financeres permanents Les inversions financeres anteriors a l’1 de gener de 1992 de l’Ajuntament de Barcelona en els seus organismes autònoms i empreses municipals que constitueixen el seu Grup i altres participacions es troben registrades al seu valor teòric comptable a 31 de desembre de 1991. Les addicions posteriors es troben registrades al seu preu d’adquisició. A 31 de desembre de 2004, les diferències entre el valor registrat en llibres i el valor teòric comp- table de les participacions amb minusvàlua sig- nificatives s’han provisionat per aquest concepte en els estats i comptes adjunts (vegeu la nota 4). 85 2.5. Deutors per drets reconeguts Es registren pel seu valor nominal. S’ha constituït una provisió compensatòria per la quantitat estimada dels saldos per cobrar que es consideren de difícil realització. La dotació a la provisió de drets de difícil realit- zació es determina aplicant als deutors tributa- ris en període executiu i als deutors per multes en període voluntari i en període executiu els coeficients de realització estimats per la Corpo- ració d’acord amb la seva experiència històrica. 2.6. Subvencions de capital Les subvencions de capital són enregistrades en el moment del seu atorgament a l’epígraf de “Subvencions de capital” del passiu del balanç de situació, i traspassades a patrimoni en el moment que la inversió que finançaven es desti- na a l’ús general. En una avaluació patrimonial de la Corporació aquestes subvencions s’hau- rien de considerar com a més patrimoni a 31 de desembre de 2004. 2.7. Ingressos per distribuir en diversos exercicis Els cobraments anticipats d’imports amb meri- tament en exercicis posteriors al del cobrament es presenten en l’epígraf “Ingressos per distri- buir en diversos exercicis” (vegeu la nota 12) excepte pel que fa a la part d’aquests que es meritaran en l’exercici immediatament posterior, que es presenten en l’epígraf “Ajustaments per periodificació” (vegeu la nota 14) del passiu del balanç de situació com a pas previ a la seva imputació a resultats. 2.8. Provisions a llarg termini El saldo d’aquest epígraf recull les provisions constituïdes per a la cobertura dels costos eco- nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con- tingent o probables. 2.9. Classificació dels deutes a llarg i curt termini En el balanç de situació adjunt, es classifiquen com a deutes a llarg termini aquells subscrits amb venciment superior a dotze mesos, i com a deutes a curt termini aquells subscrits amb ven- ciment inferior a dotze mesos. 2.10. Emprèstits i préstecs del mercat exterior A 31 de desembre de 2004 les operacions ini- cialment subscrites en moneda estrangera tenen el risc de tipus de canvi cobert mitjançant contractes de permuta financera (swap) per a tota la durada d’aquestes operacions i, per tant, no es derivaran efectes futurs en el compte de resultats de l’Ajuntament. 2.11. Ingressos i despeses a) Comptabilitat financera Els ingressos i les despeses s’imputen al comp- te de resultats, bàsicament, en l’exercici en què es meriten en funció del corrent real de béns i serveis que representen i amb independència del moment en què es produeix el corrent monetari o financer que se’n deriva, exceptuant- ne les subvencions de capital i les transferèn- cies derivades d’acords o convenis que tenen el tractament que es descriu en els apartats 2.6 i 2.12, respectivament. 86 b) Liquidació pressupostària Els ingressos i les despeses s’incorporen a la liquidació pressupostària en el moment en què es produeix l’acte administratiu de reconeixe- ment dels respectius drets i obligacions. 2.12. Subvencions i transferències derivades d’acords i convenis Per al reconeixement de la despesa per transfe- rències i subvencions que tenen el seu origen en els acords subscrits per diverses parts, que poden adoptar la forma de conveni de col·labo- ració, conveni de cooperació, contracte-progra- ma o altres figures anàlogues, i que tenen per objecte el cofinançament i desenvolupament de projectes o activitats específiques (incloent-hi les subvencions de capital per compensar resul- tats negatius acumulats), l’obligació per a l’ens que concedeix sorgeix en el moment en què el deute és vençut, líquid i exigible, és a dir, en el moment en què s’acompleixen els requisits per al pagament. El reconeixement de l’obligació per a l’ens que concedeix es realitza quan es dicta l’acte (aprovació dels pressupostos de cada exercici) pel qual es reconeix i quantifica el dret de cobrament de l’ens beneficiari. 2.13. Impost sobre societats D’acord amb el RD Legislatiu 4/2004 de 5 de març que aprova el text Refós de la Llei de l’im- post sobre societats, l’Ajuntament de Barcelona està exempt de l’impost i no està subjecte a retenció els rendiments del seu capital mobiliari. 2.14. Medi ambient Les despeses derivades de les actuacions que tenen per objecte la protecció i millora del medi ambient es comptabilitzen, si s’escau, com a despeses de l’exercici en què s’incorren. No obstant això, si suposen incorporacions a l’im- mobilitzat material com a conseqüència d’actua- cions per minimitzar l’impacte mediambiental i la protecció i millora del medi ambient, es compta- bilitzen com a major valor de l’immobilitzat. 87 Nota 3 – Immobilitzat material i infrastructures El moviment dels diferents comptes de l’immobilitzat material i infrastructures ha estat el següent: 31.12.2003 Altes Baixes Traspàs 31.12.2004 Terrenys 339.506 27.699 (2.552) (47.773) 316.880 Construccions 4.521.738 31.982 (29.394) 451.888 4.976.214 Immobilitzat adscrit i cedit 630.505 620 – (5) 631.120 Terrenys i immobles 5.491.749 60.301 (31.946) 404.110 5.924.214 Vehicles 9.421 227 – – 9.648 Màquines, equips, instal·lacions, estris i eines 21.688 610 – 1.176 23.474 Equips informàtics 40.838 3.432 – 2.196 46.466 Mobiliari i equips d’oficina 21.731 1.906 – – 23.637 Altres (inclou immob. immat.) 1.750 1.223 (75) 17 2.915 Altre immobilitzat 95.428 7.398 (75) 3.389 106.140 Total immobilitzat material 5.587.177 67.699 (32.021) 407.499 6.030.354 Immobilitzat material adscrit i cedit (630.505) (620) – 5 (631.120) Immobilitzat pendent de classificar 987.048 347.805 (98.101) (736.626) 500.126 Inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general 4.668.466 56.323 (586) 369.876 5.094.079 Inversions cedides a l’ús general (4.668.466) (56.323) 586 (369.876) (5.094.079) Inversió destinada a l’ús general HOLSA 164.179 – – (40.749) 123.430 Immobilitzat brut material i infrastructures 6.107.899 414.884 (130.122) (369.871) 6.022.790 Amortització acumulada (371.383) (46.996) 673 – (417.706) Immobilitzat net material i infrastructures 5.736.516 367.888 (129.449) (369.871) 5.605.084 D’acord amb la normativa aplicable, l’Ajunta- ment registra en l’epígraf “Construccions” el valor dels terrenys en els quals hi ha qualsevol tipus de construcció. Dins d’aquest epígraf, 2.319.867 milers d’euros a 31 de desembre de 2004 i 2.263.267 milers d’euros a 31 de desem- bre de 2003 corresponen al valor dels terrenys en els quals s’edifiquen les construccions. Les altes de l’exercici inclouen, entre d’altres, els següents conceptes: • Inversions que es troben en procés d’incorpo- ració a l’Inventari de Béns Municipals, inver- sions en béns mobles i les actuacions efec- tuades per ens descentralitzats d’acord amb el que estableix el Decret d’Alcaldia de data 3 d’abril de 1997 per un import total de 326.369 milers d’euros. De les inversions realitzades per instituts i empreses municipals, ha estat abonat com a resultats extraordinaris positius un import de 20.946 milers d’euros al compte de resultats adjunt (vegeu la nota 16.6) atès que han estat finançades per tercers. • Recepció d’actius per cessió gratuïta, per un import de 52.886 milers d’euros, els quals han estat abonats com a ingrés en l’epígraf Nota 4 – Inversions financeres permanents El moviment de les inversions financeres permanents durant l’exercici 2004 ha estat el següent: 31.12.2003 Altes Baixes Traspassos 31.12.2004 Inversions financeres 158.984 4.103 – 6.638 169.725 Inversions financeres en curs 6.638 – – (6.638) – Dipòsits i fiances a llarg termini 1.584 – – – 1.584 Vendes i permutes d’immobilitzat a llarg termini 1.686 5.425 – – 7.111 Provisió depreciació immobilitzat financer (3.216) (40) 1.414 – (1.842) Total 165.676 9.488 1.414 – 176.578 88 “Resultats extraordinaris” del compte de resultats adjunt (vegeu la nota 16.6). Les baixes de l’exercici comprenen, entre d’al- tres, els conceptes següents: • Alienacions d’immobilitzat per import de 25.980 milers d’euros. • Reclassificacions d’actius d’immobilitzat pen- dent de classificar a inversió per naturalesa per import de 57.376 milers d’euros, i de les quals s’ha produït un resultat extraordinari. Els traspassos de l’exercici tenen la contraparti- da següent: Patrimoni lliurat a l’ús general (nota 7) 369.876 Patrimoni adscrit i cedit (5) Total 369.871 Les altes en l’amortització acumulada correspo- nen a la dotació a l’amortització de l’immobilit- zat de l’exercici 2004, que ha estat per un import de 46.996 milers d’euros. Les baixes d’a- mortitzacions corresponen a alienacions, trans- missions i enderrocs d’actius per un import de 673 milers d’euros. Addicionalment, els elements totalment amortit- zats a 31 de desembre de 2004 són els següents: Vehicles 3.584 Màquines, equips instal·lacions, estris i eines 7.521 Equips informàtics 17.724 Mobiliari i equips d’oficina 6.485 Altres 331 Total 35.645 És política de l’Ajuntament contractar les pòlisses d’assegurances que s’estimen neces- sàries per donar cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements d’immobi- litzat. 89 Les principals variacions produïdes al llarg de l’exercici 2004 corresponen als següents fets: • La configuració de Barcelona d’Infrastructu- res Municipals, SA, responsable de l’execució de les inversions en obra pública d’infrastruc- tura, ha suposat la reordenació de societats vinculades a la realització d’aquest tipus d’actuacions (Proeixample, SA; Foment de Ciutat Vella, SA; ProNoubarris, SA i 22@ Bar- celona, SA) i el trasllat cap a ella de les parti- cipacions que n’ostentava l’Ajuntament de Barcelona, per un import total de 12.889 milers d’euros, segons el següent detall: Societat Import en milers d’euros Proeixample, SA 3.065 Foment de Ciutat Vella, SA 3.065 ProNoubarris, SA 60 22@ Barcelona, SA 6.699 Total 12.889 • Serveis Funeraris de Barcelona, S.A va efec- tuar una ampliació de capital per import de 4.809 milers d’euros amb una prima d’emissió de 2.565 milers d’euros. L’Ajuntament de Bar- celona va realitzar una aportació no dinerària materialitzada en la concessió de l’ús de la finca Carles Riba 10-12 per a la construcció i explotació d’un nou tanatori, i valorada en 3.761 milers d’ euros dels quals 2.453 milers d’euros corresponen a ampliació de capital i 1.308 milers d’euros a prima d’emissió. • Informació i Comunicació de Barcelona, SA aprova una ampliació de capital social de 1.500 milers euros així com una reducció de capital social de 1.387 milers d’euros amb càrrec a pèrdues acumulades de resultats negatius d’exercicis anteriors. • GL Events CCIB, SL efectua les ampliacions de capital previstes des de la data de consti- tució de la societat per un import de 240.180 euros, coincidint amb el moment en què s’ini- cia l’explotació del Centre de Convencions i l’Edifici Fòrum. Les inversions financeres de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2004 es resu- meixen en el quadre que s’insereix a continua- ció: 90 Inversions financeres permanents (dades a 31 de desembre de 2004) Fons propis Resultat Valor Valor net Grau de a 31.12.2004 de teòrico- comptable de participació abans l’exercici comptable la inversió Denominació social % resultats (1) 2004 (1) 31.12.04 (1) 31.12.04 (*) Organismes autònoms locals Patronat Municipal de l’Habitatge 100 36.185 794 36.979 19.086 Institut Municipal de Persones amb Disminució 100 1.016 255 1.271 698 Institut de Cultura de Barcelona 100 1.837 555 2.392 182 Fundació Mies Van Der Rohe 100 6.110 80 6.190 946 Institut Municipal d’Educació 100 4.945 650 5.595 257 Institut Municipal d’Informàtica 100 254 299 553 – Institut Municipal d’Urbanisme 100 1.675 116 1.791 562 Institut Municipal d’Hisenda 100 390 494 884 513 Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 1.527 29 1.556 – Institut Municipal de Mercats 100 5.449 1 5.450 – Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.248 48 1.296 – Total 60.636 3.321 63.957 22.244 Empreses municipals Grup Barcelona de Serveis Municipals, SA (2) 100 153.235 5.536 158.771 69.568 Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 100 14.873 272 15.145 12.949 Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.457 80 1.537 1.500 Barcelona Activa, SA 100 2.237 22 2.259 2.013 Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 388 111 499 60 Total 172.190 6.021 178.211 86.090 Participacions inferiors al 50% Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) 49 42.878 893 43.771 42.879 Barcelona Emprèn CR, SA 29,27 1.736 (206) 1.530 1.503 Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA 25 150 – 150 150 Barcelona Regional AMDUI, SA 20,63 421 2 423 271 Fira 2000, SA 12,77 14.445 (225) 14.220 14.220 GL Events CCIB, SL 12,00 240 262 502 241 Altres 285 Total 59.776 737 60.514 59.549 Total inversions financeres 167.883 Dipòsits i fiances a llarg termini 1.584 Vendes i permutes d’immobilitzat a llarg termini 7.111 Total inversions financeres permanents 176.578 (*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2004. (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) El valor net comptable de la inversió inclou la participació que l’Ajuntament manté a Serveis Funeraris de Barcelona, SA i que s’a- portarà a Barcelona de Serveis Municipals, SA durant l’exercici 2005, pel seu valor net comptable. 91 El detall que presenten els grups Barcelona de Serveis Municipals, SA i Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA és el que es presenta a continuació (dades a 31 de desembre de 2004): Fons propis Resultat de Fons Grau de a 31.12.2004 l’exercici propis a participació abans 2004 31.12.04 Denominació social % resultats (1) (1) (1) Grup Barcelona de Serveis Municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA 100 144.770 3.781 148.551 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100 4.380 (772) 3.608 Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64 29.600 1.237 30.837 Selectives Metropolitanes, SA (2) 58,64 798 127 925 Solucions Integrals per als Residus, SA (2) 58,64 743 376 1.119 Carreras i Fontanals, SA (2) 58,64 71 (6) 65 Serveis Funeraris de Barcelona, SA (3) 51,00 6.664 4.893 11.557 Mercabarna, SA 50,69 27.400 1.054 28.454 Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 100 14.873 251 15.124 Pro Nou Barris, SA 100 524 7 531 22 Arroba Bcn, SA 100 6.832 63 6.895 ProEixample, SA 51,00 3.734 177 3.911 Foment de Ciutat Vella, SA 51,00 3.472 33 3.505 (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) Participació mantinguda a través de Tractament i Selecció de Residus, S.A. (3) El percentatge de participació pren en consideració el que te directament l’Ajuntament en aquesta societat, que s’aportarà a Barcelona de Serveis Municipals, SA durant l’exercici 2005. El balanç de situació i el compte de resultats de l’exercici 2004 adjunts estan referits a l’Ajuntament individualment. Les variacions que resultarien d’aplicar criteris de consolidació respecte als comp- tes anuals individuals de l’Ajuntament són les següents (en milers d’euros): Ajuntament Consolidat Actiu permanent 5.782.883 6.181.721 Actiu circulant 412.968 587.706 Total actiu 6.195.851 6.772.517 Fons propis abans de resultats 3.660.006 3.800.946 Resta de passiu permanent 1.726.180 2.043.748 Passiu circulant 416.892 524.453 Resultat de l’exercici 392.773 403.370 Total passiu 6.195.851 6.772.517 Ingressos ordinaris 1.821.239 2.055.689 Despeses ordinàries 1.504.464 1.729.832 Resultat extraordinari 75.998 77.513 Resultat de l’exercici 392.773 403.370 Els administradors preveuen formular els estats i comptes anuals consolidats per separat. A continuació es presenta la informació corresponent als imports totals de les transaccions realitza- des i saldos mantinguts per l’Ajuntament de Barcelona amb els seus organismes autònoms, les empreses municipals i altres empreses participades: Transferències Creditors Deutors corrents i Altres a curt a curt de capital despeses Ingressos termini termini Organismes autònoms 257.527 921 7.532 45.253 3.329 Empreses municipals 74.123 921 56.294 50.790 12.850 Empreses amb participació 64.270 212 604 6.088 2 Total 395.920 2.054 64.430 102.131 16.181 Nota 5 – Despeses per distribuir en diversos exercicis A 31 de desembre de 2004, les despeses per distribuir en diversos exercicis corresponen íntegra- ment a les despeses d’emissions d’obligacions i bons i de formalització de préstecs. Els moviments en el compte han estat els següents: Despeses de formalització de préstecs Saldo a 31 de desembre de 2003 1.321 Imputació a resultats com a despesa financera (100) Saldo a 31 de desembre de 2004 1.221 La imputació a resultats com a despesa financera es realitza anualment i es calcula linealment fins al venciment de les operacions formalitzades. 92 93 Nota 6 – Deutors per drets reconeguts Els drets reconeguts pendents de cobrament a 31 de desembre de 2004 es classifiquen per natura- lesa tal com segueix: Concepte Drets pendents de cobrament Impostos directes 246.481 Impostos indirectes 5.192 Taxes i altres ingressos 274.525 Transferències corrents 99.745 Ingressos patrimonials 21.479 Venda d’inversions reals 1.772 Transferències de capital 19.903 Total pendent de cobrament 669.097 Els imports i moviments en el compte de la provisió per cobertura de drets de difícil realització a 31 de desembre de 2004 han estat els següents: Saldo a 31 de desembre de 2003 332.141 Dotació amb càrrec al compte de resultats 79.542 Anul·lació de drets incobrables (16.632) Saldo a 31 de desembre de 2004 395.051 La dotació a la provisió de drets de difícil realització es determina aplicant als deutors per tributs i taxes en període executiu (252.594 milers d’euros) i als deutors per multes en període executiu i voluntari (192.211 milers d’euros) els coeficients de realització estimats per la Corporació d’acord amb la seva experiència històrica. En el decurs de l’exercici 2004, l’Ajuntament ha procedit a realitzar anul·lacions amb càrrec a resul- tats extraordinaris per valor de 30.190 milers d’euros que comprenen els saldos de tributs i multes, així com d’altres deutors declarats insolvents amb expedient individual. 94 Nota 7 – Patrimoni Els imports i moviments en els comptes de patrimoni durant l’exercici acabat el 31 de desembre de 2004 han estat els següents: Patrimoni Patrimoni Patrimoni adscrit lliurat a en cessió i cedit l’ús general i adscripció Resultats (vegeu la (vegeu la (vegeu la pendents Patrimoni nota 2.2) nota 2.3) nota 2.1) d’aplicació Total Saldo inicial 8.962.521 (630.505) (4.668.466) 51.055 328.418 4.043.023 Resultat 2004 – – – – 392.773 392.773 Incorporació resultat de l’any 2003 328.418 – – – (328.418) – Variació patrimoni adscrit i cedit – (615) – – – (615) Variació patrimoni en adscripció – – – 623 – 623 Traspàs transferències de capital (nota 8) 42.588 – – – – 42.588 Lliurament de béns a l’ús general per traspàs (nota 3) – – (369.876) – – (369.876) Altes de l’exercici lliurades a l’ús general (nota 3) – – (56.323) – – (56.323) Baixes de l’exercici lliurades a l’ús general (nota 3) – – 586 – – 586 Saldo final 9.333.527 (631.120) (5.094.079) 51.678 392.773 4.052.779 Nota 8 – Subvencions de capital Els imports i moviments en aquest epígraf del balanç de situació adjunt durant l’exercici acabat a 31 de desembre de 2004 han estat els següents: Retrocessió Traspassos periodificació Traspassos Subvencions a patrimoni saldos ajustats a resultats Saldo a 31.12.03 rebudes (nota 7) al 2003 i ant. extraordinaris Saldo a 31.12.04 273.627 14.965 (42.588) 1.218 (906) 246.316 95 Nota 9 – Provisions a llarg termini El compte de “Provisions a llarg termini” té per objecte cobrir possibles compromisos futurs, en els que el venciment i la quantificació no se saben amb certesa. El moviment d’aquest epígraf ha estat el següent: Saldo a 31 de desembre de 2003 51.444 Dotació amb càrrec a l’epígraf de despeses diverses 30.259 Aplicació de provisió a la seva finalitat (15.694) Saldo a 31 de desembre de 2004 66.009 Aquest saldo té per objecte cobrir aquells riscos de caràcter genèric derivats de la pròpia activitat, així com de provisions de reclamacions i sentències. Nota 10 – Emprèstits i préstecs a llarg termini El capital viu a 31 de desembre de 2004, corresponent a emprèstits i préstecs subscrits per l’Ajun- tament de Barcelona a llarg termini, es detalla de la manera següent: Emprèstits i préstecs a llarg termini Descripció Capital viu a 31 de desembre Mercat Unió Europea • Sistema bancari 571.257 • Mercat de capitals 480.202 Subtotal 1.051.459 Mercat fora de la Unió Europea • Mercat de capitals 155.181 Total endeutament a llarg termini 1.206.640 El moviment de l’epígraf “Emprèstits i préstecs a llarg termini” durant l’exercici 2004 ha estat el següent: Saldo a 31 de desembre de 2003 1.244.439 Altes: • Noves operacions 222.000 Baixes: • Amortitzacions contractuals (199.799) • Reduccions per substitució de deute (60.000) Saldo a 31 de desembre de 2004 1.206.640 96 A 31 de desembre de 2004 existeixen pòlisses de crèdit no disposades per un import total de 248 milions d’euros. El perfil del deute per venciments a 31 de desembre de 2004 es detalla a continuació: Any de venciment Import 2005 158.288 2006 87.147 2007 133.725 2008 121.705 2009 123.523 2010 92.020 2011 103.720 2012 93.721 2013 20.720 2014 92.754 2015 i següents 179.317 Total 1.206.640 El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2004 ha estat del 4,4%. La composició del deute financer de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2004 era el 59’6% a tipus d’interès fix i el 40,4% a tipus d’interès variable. Nota 11 – Altres creditors no pressupostaris Els saldos d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2004 són: Dipòsits rebuts 9.883 Altres creditors 19.847 Administracions creditores per recàrrecs IAE i IBI 17.763 Altres creditors no pressupostaris a curt termini 47.493 97 Nota 12 – Ingressos per distribuir en diversos exercicis El moviment d’aquest epígraf a l’exercici 2004 ha estat el següent: Saldo a 31 de desembre de 2003 61.377 Altes de l’exercici 11.470 Traspassos a ajustaments per periodificació (nota 14) (2.283) Saldo a 31 de desembre de 2004 70.564 El saldo a 31 de desembre de 2004 correspon a ingressos rebuts per avançat pel dret d’utilització de béns de titularitat municipal. Els ingressos rebuts per avançat es traspassen anualment al comp- te de pèrdues i guanys de manera lineal en el decurs del període de la corresponent concessió, que es situa com a màxim l’any 2047. Les altes de l’exercici fan referència a les següents operacions: Cànon dret de superfície c/ Perú 1.596 Cànon dret d’ús del Port Esportiu de St. Adrià 546 Dret de superfície Rambla Prim, 14 5.582 Cànon quart tanatori 3.746 Total 11.470 Nota 13 – Entitats públiques El desglossament d’aquests comptes és el següent: Deutora Creditora Hisenda pública deutora per IVA 40.912 – Hisenda pública creditora per IRPF – 5.451 Seguretat Social creditora – 17.053 Altres conceptes – (5) Saldo a 31 de desembre de 2004 40.912 22.499 L’epígraf Hisenda Pública deutora per IVA correspon a la sol.licitud de devolució realitzada en data 31 de gener de 2005. 98 Nota 14 – Ajustaments per periodificació El compte “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació adjunt reflecteix els passius certs per a la Corporació a 31 de desembre de 2004, d’acord amb el seu període d’acredi- tació i amb independència de la data d’exigibilitat o de pagament. La seva composició és la següent: Interessos acreditats a 31 de desembre de 2004, els quals no havien vençut en la data esmentada 14.147 Pagues extraordinàries al personal per satisfer l’any 2005, corresponents a l’assistència i puntualitat de l’exercici 2004 i a la paga extra de juny 15.241 Periodificació imports a pagar per adquisició d’immobilitzat material 6.605 Transferències a societats del grup 1.497 Cobrament avançat intervenció habitatges Can Tunis Nou 7.513 Traspàs a curt termini d’ingressos a distribuir (vegeu nota 12) 2.283 Reclamacions i contenciosos 10.290 Altres 87 Total 57.663 Nota 15 – Altra informació A 31 de desembre de 2004, els avals atorgats per l’Ajuntament de Barcelona per a la cobertu- ra d’operacions de crèdit pugen a 10.676 milers d’euros. Els honoraris percebuts per PricewaterhouseCo- opers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, S.A., corresponents a l’exercici 2004, per serveis d’auditoria i despe- ses incorregudes per la prestació d’aquests ser- veis, han pujat a 561 milers d’euros, IVA inclòs. Aquests honoraris facturats a l’Ajuntament de Barcelona inclouen els del grup econòmic muni- cipal en virtut de l’expedient d’adjudicació del concurs d’auditoria, els quals seran repercutits per la part que els hi pertoqui a cada un dels organismes autònoms i societats que componen el grup municipal. Nota 16 – Compte de resultats de l’exercici 2004 16.1. Despeses de personal Aquesta partida inclou els sous i salaris del per- sonal de l’Ajuntament, assegurances socials i altres despeses socials. 16.2. Prestacions socials Les prestacions socials comprenen als imports pagats per l’Ajuntament l’any 2004 en concepte de subvencions a les categories corresponents als mòduls D i E i al col·lectiu d’empleats de la neteja, guardacotxes i serenos i medalla d’or de Guàrdia Urbana per un import de 1.557 milers d’euros. 99 16.3. Treballs, subministraments i serveis exteriors Aquesta partida correspon a la compra de béns i serveis necessaris per al funcionament de l’ac- tivitat municipal i per a la conservació i el man- teniment de les inversions. Inclou els contractes de prestació de serveis que l’Ajuntament té sig- nats amb diferents empreses privades per facili- tar el funcionament de la ciutat, com per exemple la recollida d’ escombraries i la neteja viària. 16.4. Transferències corrents (despeses) Per les activitats desenvolupades per organis- mes autònoms i societats mercantils correspo- nents a la prestació de serveis públics en l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant gestió directa per dele- gació de l’Ajuntament, d’acord amb allò previst per la legislació vigent (Llei reguladora de les bases de règim local i Reglament d’obres, acti- vitats i serveis dels ens locals) l’Ajuntament transfereix el finançament pressupostari, el qual es reflecteix a l’epígraf de despeses “Transferències corrents” del compte de resultats adjunt. Aquesta transferència corrent pressupostària està fixada tenint en compte els supòsits d’e- quilibri pressupostari previstos al Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. 16.5. Transferències de capital (despeses) Aquesta partida inclou les aportacions que efec- tua l’Ajuntament, a càrrec del seu pressupost o per compte de tercers, als organismes, a les empreses municipals i a altres tercers per finan- çar-ne processos inversors. 16.6. Resultats extraordinaris El desglossament dels resultats extraordinaris és el següent: Despeses Ingressos Transferències plurianuals HOLSA (vegeu nota 2.3) – 40.749 Recepcions gratuïtes (vegeu nota 3) – 52.886 Recepció projectes d’inversió (vegeu nota 3) – 20.946 Anul·lacions drets exercicis anteriors (nota 6) 30.190 – Resultats extraordinaris de l’immobilitzat 22.857 – Aplicació provisions a llarg termini – 11.290 Altres resultats extraordinaris – 3.174 Resultat extraordinari net – 75.998 100 16.7. Vendes i ingressos per naturalesa Aquesta partida inclou, principalment, les taxes i els preus públics cobrats per la prestació de serveis, i també els lloguers d’immobles. 16.8. Rendes de la propietat i de l’empresa Les rendes de la propietat i de l’empresa englo- ben, bàsicament, els interessos i les participa- cions en beneficis, els preus públics per a la utilització privativa o l’aprofitament especial dels béns de domini públic municipal (per exem- ple, aparcaments, quioscos, terrasses de bars i restaurants, etc.), multes i penalitzacions per infraccions. 16.9. Tributs lligats a la producció Aquests tributs inclouen els impostos següents: impost sobre béns immobles, que grava la pro- pietat immobiliària; impost sobre activitats eco- nòmiques, que grava determinades activitats empresarials, segons el tipus d’activitat, la superfície ocupada i la seva localització; l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que grava el cost del projecte, per a la construcció del qual se sol·licita la llicència corresponent. 16.10. Impostos sobre renda i patrimoni Corresponen a l’impost sobre vehicles de trac- ció mecànica, que és un tribut que grava la titu- laritat d’aquests vehicles, sigui quina sigui la seva classe i categoria. 16.11. Transferències corrents (ingressos) La participació dels municipis en els impostos estatals s’efectua per mitjà d’una subvenció no condicionada, anomenada Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE), que complementa els ingressos fiscals recaptats per les mateixes hisendes locals. A més, aquesta partida inclou les subvencions finalistes procedents de l’Estat, de la comunitat autònoma, d’organismes autò- noms i d’empreses. 16.12. Impostos sobre el capital L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana és un tribut direc- te que grava l’increment del valor que experi- menten els terrenys i que es posa de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat d’aquests. 101 Nota 17 – Quadres de finançament dels exercicis 2004 i 2003 Exercici Exercici Exercici Exercici Aplicacions 2004 2003 Orígens 2004 2003 Adquisicions d’immobilitzat: Recursos generats en les operacions 406.081 396.346 Immobilitzacions materials 326.369 545.835 Alienacions d’immobilitzat material 25.980 46.907 Immobilitzacions financeres 10.942 17.235 Baixes d’immobilitzat financer – 9.059 Amortització d’emprèstits, Variació neta de fiances i préstecs a llarg termini i dipòsits a llarg termini 861 893 préstecs rebuts 259.799 90.674 Reclassificació d’ingressos per distribuir a ajustaments per periodificació – 2.038 Subvencions de capital 14.965 56.594 Transferències plurianuals Ingressos per distribuir en HOLSA 40.749 40.076 diversos exercicis 11.470 31.201 Deutes a llarg termini 222.000 70.000 Total aplicacions 637.859 695.858 Total orígens 681.357 611.000 Excés d’orígens sobre Excés d’aplicacions sobre aplicacions (augment del orígens (disminució del capital circulant) 43.498 – capital circulant) – 84.858 Total 681.357 695.858 Total 681.357 695.858 2004 2003 Variació del Capital circulant Augment Disminució Augment Disminució Deutors – 14.635 71.164 – Creditors 29.978 – 4.426 – Tresoreria 26.186 – – 147.704 Ajustaments per periodificació 1.969 – – 12.744 Total 58.133 14.635 75.590 160.448 Augment del capital circulant 43.489 – – – Disminució del capital circulant – – – 84.858 Els recursos generats en les operacions han estat els següents: 2004 2003 Benefici de l’exercici 392.773 328.418 Dotació a les amortitzacions (vegeu nota 3) 46.996 47.245 Despeses per distribuir en diversos exercicis (vegeu la nota 5) 100 2.753 Dotació provisions a llarg termini (vegeu la nota 9) 30.259 6.000 Dotació provisions inversions financeres (vegeu la nota 4) 550 2.707 Ingressos a distribuir traspassats a resultats (vegeu nota 12) (2.283) (951) Aplicació provisió immobilitzat financer (vegeu nota 4) (510) (305) Resultat net de l’immobilitzat material (45.204) 8.201 Subvencions de capital traspassades a resultats (vegeu nota 8) (906) (2.318) Provisions a llarg termini aplicades (vegeu nota 9) (15.694) – Traspàs provisió a llarg termini – 4.596 Recursos generats en les operacions 406.081 396.346 6 Grup Ajuntament de Barcelona Comptes anuals consolidats de l’exercici 2004 juntament amb l’informe d’auditoria 106 Grup Ajuntament de Barcelona Balanços consolidats a 31 de desembre de 2004 i 2003 (en milers d’euros) Actiu A 31 de A 31 de desembre de 2004 desembre de 2003 Nota Immobilitzat immaterial 4 a) 47.005 38.662 Immobilitzacions immaterials 61.781 51.224 Provisions i amortitzacions (14.776) (12.562) Immobilitzat material i infrastructures 4 b) 5.995.141 6.105.480 Immobilitzat material 6.563.185 6.057.309 Immobilitzat material adscrit i cedit (631.120) (630.505) Amortització acumulada i provisions (591.305) (520.580) Immobilitzat pendent de classificar i en curs 530.951 1.035.077 Infrastructures i béns destinats a l'ús general 5.094.079 4.668.466 Inversions cedides a l'ús general (5.094.079) (4.668.466) Inversió destinada a l'ús general HOLSA 3.3 123.430 164.179 Immobilitzat financer 102.257 92.707 Participacions en empreses associades 5 52.523 44.984 Altres immobilitzacions financeres 6 49.734 47.723 Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 3.6 37.318 34.452 Actiu permanent 6.181.721 6.271.301 Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 3.090 3.292 Existències 3.5 42.086 46.004 Provisions (1.805) (2.280) 40.281 43.724 Deutors 8 744.415 712.188 Provisions 8 (404.890) (342.285) 339.525 369.903 Administracions públiques 16 50.350 41.810 Inversions financeres temporals 24.203 37.415 Tresoreria 131.954 108.622 Ajustaments per periodificació 1.393 1.827 Actiu circulant 587.706 603.301 TOTAL ACTIU 6.772.517 6.877.894 Les notes 1 a 20 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació consolidat a 31 de desembre de 2004. 107 Grup Ajuntament de Barcelona Balanços consolidats a 31 de desembre de 2004 i 2003 (en milers d’euros) Passiu A 31 de A 31 de desembre de 2004 desembre de 2003 Nota Fons propis 4.204.316 4.183.935 Patrimoni 9.1 3.655.202 3.710.424 Patrimoni 9.333.527 8.962.521 Patrimoni adscrit i cedit (631.120) (630.505) Patrimoni lliurat a l'ús general (5.094.079) (4.668.466) Patrimoni en cessió 46.874 46.874 Pèrdues i guanys atribuïts a l'Ajuntament 9.2 403.370 346.990 Pèrdues i guanys consolidats 410.525 357.204 Pèrdues i guanys atribuïts a socis externs 11 (7.155) (10.214) Reserves de consolidació 10 145.744 126.521 Socis externs 11 69.029 63.977 Subvencions de capital 12 284.012 304.083 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 13 121.372 109.616 Provisions per a riscos i despeses 14 81.013 65.815 Emis., oblig. i deutes amb entitats de crèdit llarg ter. 15 1.311.027 1.336.231 Fiances i dipòsits a llarg termini 14.542 13.065 Altres creditors a llarg termini 3.6 39.323 39.087 Transferències plurianuals HOLSA 3.3 123.430 164.179 Passiu permanent 6.248.064 6.279.988 Deutes amb entitats de crèdit 15 – 87 Creditors comercials 280.406 347.043 Administracions públiques 16 44.882 54.963 Altres deutes no comercials 131.440 133.441 Ajustaments per periodificació 17 67.725 62.371 Passiu circulant 524.453 597.906 TOTAL PASSIU 6.772.517 6.877.894 Les notes 1 a 20 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació consolidat a 31 de desembre de 2004. 108 G ru p A ju n ta m e n t d e B a rc e lo n a C o m p te s d e p è rd u e s i g u a n ys c o n so lid a ts a 3 1 d e d e se m b re d e 2 00 4 i 2 00 3 (e n m ile rs d ’e u ro s) D es p es es N o ta 20 04 20 03 In g re ss o s N o ta 20 04 20 03 D es p es es d e p er so n al 1 9 .1 5 1 7 .5 5 5 4 9 3 .2 7 3 Tr ib u ts 1 9 .4 6 1 1 .7 7 0 5 9 8 .3 8 4 Tr eb al ls , su b m in is tr . i s er ve is e xt er io rs 1 9 .2 5 9 2 .0 0 7 5 1 6 .2 0 3 V en d es d e se rv ei s 1 9 .5 2 9 9 .9 3 5 2 6 8 .8 6 1 D es p es es f in an ce re s 6 0 .5 9 8 7 1 .1 4 7 R en d es d e la p ro p ie ta t i e m p re sa 1 9 .6 2 2 5 .6 8 4 1 9 7 .6 5 4 Tr an sf er èn ci es c o rr en ts 1 9 .3 2 4 4 .6 0 0 2 3 5 .0 4 8 Tr an sf er èn ci es c o rr en ts 1 9 .7 8 5 9 .5 0 0 8 0 4 .7 5 2 D o t. a le s p ro vi si o n s d e d eu to rs i al tr es 8 8 3 .4 8 0 7 9 .9 7 5 In g re ss o s fin an ce rs 5 .6 3 0 8 .0 3 1 A ltr es in gr es so s 52 .4 70 29 .4 72 P ar tic ip ac ió r es ul ta t p os ad a en e q ui va l. – 51 5 P ar tic ip ac ió r es ul ta t p os ad a en e q ui va l. 2. 2 70 0 T O TA L D E S P E S E S D ’E X P LO TA C IÓ 1. 49 8. 24 0 1. 39 6. 16 1 T O TA L IN G R E S S O S D ’E X P LO TA C IÓ 2. 05 5. 68 9 1. 90 7. 15 4 R t. e xp lo t. a b an s tr an fe rè nc ie s ca p it al 55 7. 44 9 51 0. 99 3 Tr an sf er èn ci es d e ca p ita l 19 .3 14 0. 73 9 11 4. 70 2 R t. e xp lo t. d es p ré s tr an fe rè nc . c ap it al 41 6. 71 0 39 6. 29 1 D ot ac io ns p er a m or tit za ci ó d ’im m ob ili tz at 4 77 .1 37 72 .4 55 D es p es es e xt ra or d in àr ie s 19 .8 55 .8 76 10 4. 34 1 In gr es so s ex tr ao rd in ar is 19 .8 13 3. 38 9 14 0. 09 3 R es ul ta t co ns o lid at a b an s d ’im p o st o s 41 7. 08 6 35 9. 58 8 Im p os t so b re b en ef ic is 3. 14 6. 56 1 2. 38 49 R es ul ta t co ns o lid at 41 0. 52 5 35 7. 20 4 R es ul ta t at rib uï t a so ci s ex te rn s 11 7. 15 5 10 .2 14 R es ul ta t at ri b uï t a l’A ju nt am en t 40 3. 37 0 34 6. 99 0 T O TA L 2. 18 9. 07 8 2. 04 7. 24 7 T O TA L 2. 18 9. 07 8 2. 04 7. 24 7 L es n o te s 1 a 2 0 d e la m em ò ri a ad ju n ta f o rm en p ar t in te g ra n t d el c o m p te d e p èr d u es i g u an ys c o n so lid at a 3 1 d e d es em b re d e 2 0 0 4. 109 Ajuntament de Barcelona i organismes i societats dependents Memòria consolidada de l’exercici 2004 Nota 1 – Naturalesa del grup consolidat El Grup Ajuntament de Barcelona és format per l’Ajuntament, els seus organismes autònoms i les societats dependents que complementen les activitats de la Corporació mitjançant l’especia- lització funcional i l’agilització de la gestió per tal d’assolir nivells importants d’eficàcia en el servei als ciutadans. Nota 2 – Bases de presentació i prin- cipis de consolidació 2.1. Règim comptable Els comptes anuals consolidats han estat obtin- guts a partir dels comptes anuals individuals auditats de cadascuna de les entitats consolida- des. Els comptes anuals de l’Ajuntament i dels organismes autònoms han estat preparats seguint els principis de comptabilitat per a les administracions públiques, recollits en la legisla- ció vigent i, en especial: a) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. b) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a- prova el text refós de disposicions vigents en matèria de règim local. c) Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Munici- pal de Règim Local de Catalunya. d) Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals (Llei 39/1988, de 28 de desembre). e) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei 39/1988. f) Instrucció de Comptabilitat per a l’Adminis- tració Local, de 17 de juliol de 1990. g) Documents sobre principis comptables eme- sos per la Comissió de Principis i Normes Comptables Públiques, creada per Resolució de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28 de desembre de 1990. h) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desple- gament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. Els comptes anuals de les societats mercantils dependents han estat preparats d’acord amb el text refós de la Llei de societats i amb les direc- trius del Pla general de comptabilitat aprovat pel RD 1643/90. Les xifres contingudes en els documents que componen aquests comptes anuals consolidats són expressades en milers d’euros. El balanç de situació consolidat es presenta, bàsi- cament, d’acord amb els models establerts per la Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local, de 17 de juliol de 1990, i el compte de pèr- dues i guanys consolidat es presenta amb més 110 detall que l’establert en la instrucció esmentada a fi i efecte de facilitar una informació més comple- ta sobre els conceptes d’ingressos i despeses, de manera que mostren la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera del Grup Ajuntament de Barcelona i dels resultats de les seves operacions durant l’exercici, de conformitat amb principis i normes comptables aplicats en l’àmbit de la comptabilitat de les administracions públiques. Les liquidacions dels pressupostos correspo- nents a l’Ajuntament i els organismes autònoms han estat aprovades per Decrets d’Alcaldia de 28 de febrer de 2005. En els terminis legals establerts, es presentarà el Compte General de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms per a l’aprovació del Consell Plenari, així com els comptes anuals de les societats privades municipals. 2.2. Principis de consolidació A continuació es detallen les entitats dependents consolidades pel mètode d’integració global: Fons Valor propis a Resultat de teorico- Valor net Grau de 31.12.04 l’exercici comptable comptable participació abans de 2004 a 31.12.04 de la inversió Denominació social % resultats (1) (1) (1) (*) Organismes autònoms locals Patronat Municipal de l’Habitatge 100 36.185 794 36.979 19.086 Institut Municipal de Persones amb Disminució 100 1.016 255 1.271 698 Fundació Mies Van der Rohe 100 6.110 80 6.190 946 Institut Municipal d’Informàtica 100 254 299 553 – Institut Municipal d’Urbanisme 100 1.675 116 1.791 562 Institut Municipal d’Hisenda 100 390 494 884 513 Institut Municipal de Mercats 100 5.449 1 5.450 – Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 1.527 29 1.556 – Institut Municipal d’Educació 100 4.945 650 5.595 257 Institut de Cultura de Barcelona 100 1.837 555 2.392 182 Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.248 48 1.296 – Subtotal organismes autònoms 60.636 3.321 63.957 22.244 Empreses municipals Grup Barcelona de Serveis Municipals (2) 100 153.235 5.536 158.771 69.568 Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals 100 14.873 272 15.145 12.949 Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.457 80 1.537 1.500 Barcelona Activa, SA 100 2.237 22 2.259 2.013 Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 388 111 499 61 Subtotal empreses municipals 172.190 6.021 178.211 86.091 Total 232.826 9.342 242.168 108.335 (*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2004. (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) El valor net comptable de la inversió inclou la participació que l’Ajuntament manté a Serveis Funeraris de Barcelona, SA i que s’a- portarà a Barcelona de Serveis Municipals, SA durant l’exercici 2005, pel seu valor net comptable. 111 El detall que presenten els grups Barcelona de Serveis Municipals i Barcelona d’Infraestructures Municipals en els seus comptes anuals consolidats és el que s’indica a continuació (dades a 31 de desembre de 2004: Fons propis a Fons Grau de 31.12.2004 Resultat propis participació abans de l’exercici a 31.12.04 Denominació social % resultats (1) 2004 (1) (1) Grup Barcelona de Serveis Municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA 100 144.770 3.781 148.551 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100 4.380 (772) 3.608 Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64 29.600 1.237 30.837 Selectives Metropolitanes, SA (2) 58,64 798 127 925 Solucions Integrals per als Residus, SA (2) 58,64 743 376 1.119 Carreras i Fontanals, SA (2) 58,64 71 (6) 65 Serveis Funeraris de Barcelona, SA (3) 51,00 6.664 4.893 11.557 Mercabarna, SA 50,69 27.400 1.054 28.454 Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 100 14.873 251 15.124 Pro Nou Barris, SA 100 524 7 531 22 Arroba Bcn, SA 100 6.832 63 6.895 ProEixample, SA 51,00 3.734 177 3.911 Foment de Ciutat Vella, SA 51,00 3.472 33 3.505 (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) Participació mantinguda a través de Tractament i Selecció de Residus, SA. (3) El percentatge de participació pren en consideració el que té directament l’Ajuntament en aquesta societat, que s’aportarà a Barcelona de Serveis Municipals, SA durant l’exercici 2005. D’acord amb l’article 289.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, acabat el període de vida de l’empresa fixat en els estatuts de les societats mixtes Mer- cados de Abastecimientos de Barcelona, SA, ProEixample, SA i Foment de Ciutat Vella, SA, els actius en condicions normals d’ús i els pas- sius de les societats reverteixen a l’Ajuntament de Barcelona. De la mateixa manera, revertiran a l’Ajuntament els actius i passius destinats a la prestació dels serveis de cementiris i cremació un cop expirat el termini de l’encàrrec de gestió d’aquests serveis a favor de Serveis Funeraris de Barcelona, SA. Les variacions en el perímetre de consolidació produïdes al llarg de l’exercici 2004 corresponen als següents fets: • L’Ajuntament va efectuar una reestructuració societària de les seves empreses gestores d’inversions públiques, per la qual cosa l’an- tiga Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA passa a denominar-se Barcelona d’In- fraestructures Municipals, SA, ampliant el seu 112 objecte social a fi i efecte que sigui la com- panyia capçalera del grup d’empreses de gestió d’inversions públiques a la ciutat. Es va produir una ampliació de capital de la companyia, desemborsada mitjançant l’apor- tació no dinerària consistent en les accions que l’Ajuntament posseïa de les empreses Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, Pro- Eixample, SA i Foment de Ciutat Vella, SA. • Fruit del procés descrit en el punt anterior, es van modificar els estatuts de la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, quedant aquesta com l’òrgan de gestió enca- rregat de l’obtenció de sòl per a executar el Programa d’Habitatge de l’Ajuntament. • Amb anterioritat a aquesta reestructuració, l’Ajuntament havia ampliat el capital social de 22 Arroba Bcn, SA en 6.638 milers d’euros, desemborsant-lo mitjançant l’aportació no dinerària del dret de superfície per 75 anys d’una finca de titularitat municipal, que es destinarà a la construcció i explotació d’un complex de producció audiovisual en el dis- tricte tecnològic 22@. Alhora, 22 Arroba Bcn, SA ha aportat aquest dret de superfície com a subscripció del 49% del capital de la nova societat Mediacomplex, SA, éssent subscrit l’altre 51% per accionistes privats i desem- borsat en efectiu. • El capital social de Serveis Funeraris de Bar- celona, SA es va ampliar per import de 2.452 milers d’euros, amb una prima d’emissió de 1.308 milers d’euros. Els accionistes privats de la companyia van desemborsar en efectiu el 49% de l’ampliació; el 51% restant es materialitzà mitjançant una aportació no dine- rària de l’Ajuntament, consistent en la cessió, per 50 anys, del dret d’ús d’una finca de titu- laritat municipal per a la construcció i explo- tació d’un nou tanatori. Aquesta participació directa de l’Ajuntament en la societat té caràcter transitori i en el moment de la formu- lació d’aquests comptes anuals s’està trami- tant una ampliació del capital social de Barcelona de Serveis Municipals, SA que serà desemborsada amb una aportació no dinerària de l’Ajuntament materialitzada per les accions que aquest té en Serveis Funera- ris de Barcelona, SA fruit de l’ampliació de capital de la companyia descrita. Donada aquesta transitorietat, les dades de Barcelo- na de Serveis Municipals, SA incorporen les relatives a Serveis Funeraris de Barcelona, SA com si la primera societat ja tingués el 51% de les accions de la segona. • Informació i Comunicació de Barcelona, SA aprova una ampliació de capital social de 1.500 milers euros així com una reducció de capital social de 1.387 milers d’euros amb càrrec a pèrdues acumulades de resultats negatius d’exercicis anteriors. Les entitats consolidades pel procediment de posada en equivalència (en tenir l’Ajuntament una participació, directa o indirecta, superior al 20%, però no la majoria o domini) han estat les societats mercantils de capital mixt següents: 113 L’any 2003 es va constituir la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, participada per l’A- juntament de Barcelona amb un 25%. Té com a finalitat facilitar i coordinar l’execució de les actuacions corresponents a l’ordenació ferrovià- ria i de transport públic, així com, promoure i gestionar la transformació urbanística derivada de les obres de remodelació del sistema ferro- viari a l’àmbit de La Sagrera-Sant Andreu de Barcelona. La resta de participacions de l’Ajuntament en companyies mercantils inferiors al 20% i les participacions en entitats metropolitanes, man- comunitats de municipis, consorcis i fundacions no són objecte de consolidació en no haver-hi una relació d’inversió financera permanent que configuri un grau de dependència determinat i estable i es valoren d’acord amb el que s’indica a la nota 3.4. En l’aplicació dels mètodes de consolidació s’han tingut en compte els principis següents: a)S’ha considerat la participació de tercers en el Grup (societats mixtes) que es presenta com a socis externs. b)Tots els saldos i transaccions significatius entre les entitats consolidades han estat elimi- nats en el procés de consolidació. c)Les partides incloses en els comptes anuals de les entitats que formen part del grup con- solidable han estat objecte d’homogeneïtzació prèvia, en tots els aspectes significatius, tant pel que fa a l’abast temporal, si fos el cas, com pel que fa als criteris de valoració apli- cats. 2.3. Comparabilitat de la informació A efectes de presentació dels comptes anuals consolidats i per tal de fer comparatius els comptes de l’exercici 2004 amb els de l’exercici 2003, en aquest darrer s’han realitzat les següents reclassificacions: Fons propis a Fons Grau de 31.12.04 Resultat de propis participació Abans l’exercici a 31.12.04 Denominació social % resultats (1) 2004 (1) (1) Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) (2) 49,00 42.878 893 43.771 Mediacomplex, SA (2) (3) 49,00 6.638 11 6.649 Barcelona Emprèn, SCR, SA (2) (4) 29,27 1.736 (206) 1.530 Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA 25,00 150 0 150 Barcelona Regional, AMDUI, SA (2) (5) 20,63 421 2 423 Total 51.823 700 52.523 (1) Ajustat en funció del percentatge de participació. (2) Comptes anuals de l’exercici 2004 auditats. (3) Participació indirecta mitjançant 22 Arroba Bcn, SA pertanyent al Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals. (4) La participació directa de l’Ajuntament és del 24,39% i la indirecta, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona, del 4,88%. (5) La participació directa de l’Ajuntament és del 17,65% i la indirecta, a través de Mercabarna, SA, del 2,98%. 114 • Els epígrafs d’“Amortització acumulada i pro- visions” i “Immobilitzat pendent de classificar i en curs” de l’actiu del balanç de situació consolidat s’han incrementat i disminuït, res- pectivament, en un import de 151.129 milers d’euros. • L’epígraf “Patrimoni en cesió” del passiu del balanç de situació consolidat s’ha disminuit en 4.181 milers d’euros, augmentant l’epígraf “Reserves de consolidació” en 4.120 milers d’euros i disminuint l’epígraf “Immobilitzat pendent de classificar i en curs” en 61 milers d’euros. Nota 3 – Normes de valoració Els criteris comptables més significatius aplicats en la formulació dels comptes anuals consoli- dats són els que es descriuen a continuació: 3.1. Immobilitzat immaterial i material a) Immobilitzat immaterial L’immobilitzat immaterial inclou bàsicament: • Concessions administratives. Corresponen, majoritàriament, a les atorgades per tercers a Barcelona de Serveis Municipals, SA i fan referència a quatre aparcaments en servei, l’Estació d’autobusos Barcelona Nord i les Galeries Comercials a l’Hospital del Mar. El període de concessió oscil·la entre 30 i 50 anys. Aquests drets estan registrats al cost d’adquisió dels béns en els quals es troben materialitzats, que inclouen principalment els costos de la construcció dels aparcaments i instal·lacions en servei abans esmentats. • Aplicacions informàtiques. Figuren valorades al seu preu d’adquisició. Les despeses de manteniment es registren amb càrrec a resultats en el moment en què es produeixen. La dotació anual a l’amortització de les conces- sions administratives es calcula de manera line- al en funció de la vida útil dels béns en els quals estan materialitzades, a partir del mes següent a l’entrada en funcionament d’aquests béns, segons el detall següent: Anys de vida útil estimada Obra civil 49 Maquinària, instal·lacions, estris i mobiliari 12-15 Pels actius en règim de concessió amb una vida útil superior al període de la concessió, es dota el corresponent fons de reversió per tal de cobrir el valor net comptable dels actius reverti- bles a la data de reversió (vegeu la nota 14). La dotació anual a l’amortització de les aplica- cions informàtiques es calcula de manera lineal en funció de la seva vida útil, que s’estima en 4 anys. b) Immobilitzat material Comprèn els elements patrimonials i els de domini públic destinats directament a la presta- ció de serveis públics, els quals constitueixen les inversions permanents del grup econòmic local. En els criteris de valoració de l’immobilitzat material s’ha de distingir: 115 Ajuntament de Barcelona • Terrenys i construccions. Les addicions ante- riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora- des segons una estimació pericial del valor real de mercat en ús realitzada per una socie- tat de taxació independent. En el cas d’im- mobles de caràcter historicoartístic, la taxació recull el seu valor de reposició. En aquest sentit, el document sobre principis comptables emès per la Comissió de Princi- pis i Normes Comptables Públiques, relatiu a l’immobilitzat no financer, defineix com a valor de reposició “el determinat per la suma dels costos necessaris per a la construcció d’un bé d’idèntica naturalesa i característi- ques. En el cas dels edificis declarats d’inte- rès historicoartístic, aquest valor serà el de reconstrucció”. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició o taxació per aquelles recepcions de construc- cions a títol gratuït. • Maquinària, instal·lacions, equips informàtics i vehicles. Es troben valorades al preu d’ad- quisició. • Immobilitzat pendent de classificar. Les addicions es troben valorades al seu preu d’adquisició o cost de construcció i es tras- passen al corresponent epígraf d’immobilit- zat material o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan les inversions s’han finalitzat totalment. Entitats dependents • L’immobilitzat material es troba valorat al seu preu d’adquisició, llevat del corresponent a Mercabarna, SA, que es presenta actualitzat d’acord amb el que preveuen les lleis de pressupostos 50/1979, 74/1980 i 9/1983 i en el Reial Decret Llei 7/1996, que en l’exercici 1996 va suposar un impacte de 24.281 milers d’euros; l’efecte net a 31 de desembre de 2004 és de 16.837 milers d’euros, havent suposat un càrrec a l’epígraf “Dotació per amortització de l’immobilitzat” del Compte de pèrdues i guanys consolidat de l’exercici 2004 per un import de 612 milers d’euros; per a l’exercici 2005, el càrrec a aquest epígraf s’estima en 610 milers d’euros. Les reparacions que no signifiquin una amplia- ció de la vida útil i les despeses de manteniment són carregades directament al Compte de pèr- dues i guanys consolidat. Els costos d’amplia- ció o millora que donen lloc a un augment de la durada del bé són capitalitzats com a més valor del bé. La dotació anual a l’amortització de l’immobilit- zat material es calcula pel mètode lineal d’acord amb la vida útil estimada dels diferents béns, iniciant-se, bàsicament, a partir del mes següent a l’alta dels béns en l’inventari. Anys de vida útil estimada Construccions 33-65 Instal·lacions tècniques i maquinària 8-16 Elements de transport 5-10 Mobiliari 6-13 Equips per al procés d’informació 4-6 Altres 8-10 El procés d’amortització econòmica de l’Ajunta- ment de Barcelona es va iniciar en l’exercici 1992. Els anys de vida útil estimada correspo- nent a l’epígraf “Construccions” s’han fixat d’a- 116 cord amb els criteris establerts per la taxació independent esmentada anteriorment. En el cas dels béns immobles de caràcter histori- coartístic, l’amortització es practica sobre el cost de reposició de l’immobilitzat que reproduiria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant, de la base d’amortització la part de valor registrat en llibres que correspon al component historicoar- tístic de la construcció, que puja a 221.573 milers d’euros, tot això sobre la base de la taxació inde- pendent indicada anteriorment. Aquest tracta- ment es justifica pel fet que el component historicartístic esmentat és objecte del manteni- ment que garanteix la permanència del seu valor. El patrimoni en cessió recull el valor dels béns cedits a l’Ajuntament, per a la seva explotació o utilització, procedents d’altres ens. 3.2. Immobilitzat material adscrit i cedit L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit” inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels quals ha estat adscrit o cedit per l’Ajuntament als seus organismes autònoms, societats mer- cantils o a tercers per a la seva explotació o uti- lització, a títol gratuït. Quan es produeix l’adscripció o cessió de béns, es registra la baixa comptable amb càrrec a l’e- pígraf “Patrimoni adscrit i cedit” del balanç de situació consolidat (vegeu la nota 9.1) i deixa, per tant, d’amortitzar-se. 3.3. Inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la infrastructura viària (vials, paviments, voreres, enllumenat públic, senyalització), les grans ins- tal·lacions de serveis generals (clavegueram, subministraments), els espais verds, l’arbrat, la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns que integren el patrimoni públic lliurat a l’ús general dels ciutadans. Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992 es troben valorades d’acord amb el criteri des- crit a la nota 3.1.b. Les addicions posteriors es troben valorades al seu preu d’adquisició. En finalitzar la realització de les inversions en infrastructures i béns destinats a l’ús general, es registra la baixa comptable amb càrrec al comp- te “Patrimoni lliurat a l’ús general” del balanç de situació consolidat (vegeu la nota 9.1). A efectes de presentació, es mostra en l’actiu del balanç de situació consolidat els actius ads- crits, cedits i destinats a l’ús general pel seu valor, així com els corresponents imports com- pensatoris per reflectir la seva baixa comptable. De la mateixa manera, en la nota 4.b es mostren els moviments de l’exercici per aquests conceptes. La regla 220.2 de la Instrucció de Comptabilitat per a l’Administració Local també preveu, excepcionalment, que, tot i haver finalitzat i cedit la inversió a l’ús general, aquesta es pugui mantenir en el balanç. A 31 de desembre de 1994, atesa la naturalesa extraordinària de les inversions olímpiques rebudes de HOLSA, l’A- juntament va aplicar aquesta excepció i, en con- seqüència, la comptabilització de la cessió a l’ús general per un import inicial de 353.533 milers d’euros amb càrrec i abonament als comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús general” es produirà 117 en un període similar al que hauria resultat si la inversió s’hagués efectuat amb caràcter ordina- ri. Aquest període s’assimila al del ritme de can- cel·lació del passiu associat, que figura registrat en l’epígraf “Transferències plurianuals HOLSA” del balanç de situació consolidat adjunt. El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2004 en 40.749 milers d’euros amb abonament a resultats extraordinaris (vegeu la nota 19.8), d’acord amb la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31 de desembre de 2004. Addicionalment s’ha comp- tabilitzat un càrrec i abonament als comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversió desti- nada a l’ús general HOLSA” (vegeu la nota 4.b), respectivament, per l’import esmentat. 3.4. Immobilitzat financer i inversions financeres temporals Els valors de renda variable representatius de les participacions en més d’un 20% en societats dependents no consolidades per integració glo- bal es valoren d’acord amb el criteri de posada en equivalència indicat en la nota 2.2, sobre la base dels comptes anuals. La resta de valors es troben registrats en el balanç de situació consolidat pel preu d’adqui- sició. A 31 de desembre de 2004, les diferències entre el valor registrat en llibres i el valor teòric comptable de les participacions amb minusvà- lues significatives s’han provisionat per aquest concepte en els comptes anuals consolidats adjunts. Les inversions financeres temporals es registren a cost d’adquisició, o al de realització si és inferior. 3.5. Existències Les existències a 31 de desembre de 2004 corresponen, bàsicament, a solars per a cons- trucció i promocions immobiliàries en curs i acabades, les quals es troben registrades a preu d’adquisició o a cost de producció, en funció de tots aquells costos directes incorreguts. Es minoren, si escau, per la provisió per depre- ciació necessària per tal d’adequar-les al seu valor de mercat. 3.6. Deutors Es registren pel seu valor nominal. S’ha consti- tuït una provisió compensatòria sobre els saldos per cobrar que es consideren de difícil realitza- ció, amb els següents criteris: • En el cas de l’Ajuntament, la dotació a la pro- visió de drets de difícil realització es determi- na aplicant als deutors tributaris en període executiu i als deutors per multes en període voluntari i en període executiu els coeficients de realització estimats per la Corporació d’a- cord amb la seva experiència històrica. • En el cas dels organismes autònoms i empreses municipals s’han dotat aquells saldos dels que existeixen dubtes sobre la seva recuperabilitat. • L’epígraf de l’actiu “Deutors per operacions de tràfic a llarg termini” del balanç consolidat adjunt inclou, principalment, saldos per cobrar registrats pel seu valor nominal, atès que estan correlacionats amb l’epígraf “Altres creditors a llarg termini” del passiu del balanç consolidat adjunt. El venciment màxim dels saldos per cobrar se situa en l’any 2035. 118 3.7. Subvencions de capital Per a la comptabilització de les subvencions de capital rebudes se segueix el criteri següent, d’acord amb la normativa aplicable: • Les subvencions de capital són enregistrades en el moment del seu atorgament a l’epígraf de “Subvencions de capital” del passiu del balanç de situació consolidat, i traspassades a patrimoni en el moment que la inversió que finançaven es destina a l’ús general. En una avaluació patrimonial del Grup aquestes sub- vencions s’haurien de considerar com a més patrimoni a 31 de desembre de 2004. • Les entitats dependents de l’Ajuntament, a més, • traspassen anualment a resultats extraordinaris una part de la subvenció, en funció del ritme d’amortització dels béns que han finançat. 3.8. Ingressos per distribuir en diversos exercicis Els cobraments anticipats d’imports amb meri- tació en exercicis posteriors al del cobrament es presenten en l’epígraf “Ingressos per distribuir en diversos exercicis” (vegeu la nota 13) excep- te pel que fa a la part d’aquests que es merita- ran en l’exercici immediatament posterior, que es presenten en l’epígraf “Ajustaments per periodificació” (vegeu la nota 17) del passiu del balanç de situació consolidat com a pas previ a la seva imputació a resultats. 3.9. Classificació dels deutes a llarg i curt termini En el balanç de situació consolidat adjunt, es classifiquen com a deutes a llarg termini els deutes subscrits amb venciment superior a dotze mesos i com a deutes a curt termini aquells subscrits amb venciment inferior a dotze mesos. 3.10. Emprèstits i préstecs del mercat exterior A 31 de desembre de 2004 les operacions ini- cialment subscrites en moneda estrangera tenen el risc de tipus de canvi cobert mitjançant contractes de permuta financera (swap) per a tota la durada d’aquestes operacions i, per tant, no es derivaran efectes futurs en el compte de pèrdues i guanys del Grup. 3.11. Ingressos i despeses Els ingressos i despeses s’imputen al Compte de pèrdues i guanys consolidat, bàsicament, en l’exercici en que es meriten en funció del corrent real de béns i serveis que representen i amb independència del moment en què es pro- dueix el corrent monetari o financer que se’n deriva, llevat de les subvencions de capital i les transferències derivades d’acords o convenis que tenen el tractament que es descriu en els apartats 3.7 i 3.12, respectivament. 3.12. Subvencions i transferències derivades d’acords i convenis Per al reconeixement de la despesa per trans- ferències i subvencions que tenen el seu origen en els acords subscrits per diverses parts, que poden adoptar la forma de conveni de col·laboració, conveni de cooperació, contrac- te-programa o altres figures anàlogues, i que tenen per objecte el cofinançament i desenvo- lupament de projectes o activitats específiques 119 (incloent-hi les subvencions de capital per compensar resultats negatius acumulats), l’o- bligació per a l’ens concedent sorgeix en el moment en què el deute és vençut, líquid i exi- gible, és a dir, en el moment en què s’acom- pleixen els requisits per al pagament. El reconeixement de l’obligació per a l’ens conce- dent es realitza quan es dicta l’acte (aprovació dels pressupostos de cada exercici) pel qual es reconeix i quantifica el dret de cobrament de l’ens beneficiari. 3.13. Provisions per a riscos i despeses El saldo d’aquest epígraf recull les provisions constituïdes per a la cobertura dels costos eco- nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con- tingent o probables, així com les provisions registrades per societats dependents per a la cobertura de compromisos per pensions. 3.14. Impost sobre societats D’acord amb el RD Legislatiu 4/2004 de 5 de març que aprova el text Refós de la Llei de l’im- post sobre societats, l’Ajuntament de Barcelona i els seus organismes autònoms està exempt de l’impost i no està subjecte a retenció els rendi- ments del seu capital mobiliari. Per a les societats anònimes dependents, l’im- post sobre societats es calcula a partir del resultat comptable d’aquestes societats, que no necessàriament ha de coincidir amb el resultat fiscal, entès aquest com la base imposable de l’impost, atès que es consideren les diferències permanents corresponents. D’acord amb l’es- mentat Text refós de l’impost sobre societats i l’article 25 de la Llei de bases de règim local, les societats privades municipals tributen amb una bonificació del 99% de la quota resultant dels rendiments procedents d’activitats qualifi- cades per aquesta normativa com a serveis públics. 3.15. Medi ambient Les despeses derivades de les actuacions que tenen per objecte la protecció i millora del medi ambient es comptabilitzen, si s’escau, com a despeses de l’exercici en què s’incorren. No obstant això, si suposen incorporacions a l’im- mobilitzat material com a conseqüència d’ac- tuacions per minimitzar l’impacte mediambiental i la protecció i millora del medi ambient, es comptabilitzen com a major valor de l’immobilitzat. 3.16. Fons de comerç de consolidació El balanç de situació consolidat adjunt inclou, en l’epígraf “Despeses per distribuir en diversos exercicis”, un fons de comerç net d’amortitza- cions de 1.775 milers d’euros. S’origina per la diferència positiva de consolidació sorgida entre els imports fets efectius per l’adquisició d’ac- cions de la societat Parc d’Atraccions Tibidabo, S.A. i el valor dels fons propis en la data de la seva adquisició, l’exercici 2002. El fons de comerç s’amortitza linealment en un període de 20 anys, atès que aquest és el perío- de estimat durant el qual aquest fons contribuirà a l’obtenció de beneficis per al grup. 120 Nota 4 – Immobilitzat immaterial, material i infrastructures a) Immobilitzat immaterial El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat immaterial ha estat el següent: 31.12.03 Altes Baixes Traspassos 31.12.04 Despeses d’establiment 16 – – – 16 Despeses de recerca i desenvolupament 885 – – – 885 Concessions, patents, llicències i marques 38.463 5.481 (2.239) 6.877 48.582 Aplicacions informàtiques 7.944 8.247 (305) (6.478) 9.408 Drets sobre béns en règim d’arrendament financer 2.869 604 – (1.062) 2.411 Altres 1.047 9.621 (115) (10.074) 479 Immobilitzat immaterial 51.224 23.953 (2.659) (10.737) 61.781 Amortització acumulada (12.562) (6.064) 661 3.189 (14.776) Immobilitzat immaterial net 38.662 17.889 (1.998) (7.548) 47.005 La principal partida de l’epígraf “Concessions” (20.930 milers d’euros) correspon als aparcaments gestionats amb aquesta modalitat per Barcelona de Serveis Municipals, SA. (vegeu la nota 3.1.a), l’amortització acumulada de les quals puja a 6.984 milers d’euros. Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2004 són els següents: Milers d’euros Despeses de recerca i desenvolupament 854 Concessions, patents i marques 4.105 Aplicacions informàtiques 2.016 Altres 118 Total 7.093 121 b) Immobilitzat material i infrastructures El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat material i infrastructures ha estat el següent: 31.12.03 Altes Baixes Traspassos 31.12.04 Terrenys i construccions (*) 5.126.295 61.579 (37.207) 463.339 5.614.006 Immobilitzat adscrit i cedit 630.505 620 – (5) 631.120 Terrenys i immobles 5.756.800 62.199 (37.207) 463.334 6.245.126 Vehicles 12.931 196 – 505 13.632 Maquinària, equips, instal·lacions i eines 166.614 3.968 (2.408) 3.347 171.521 Equips informàtics 50.086 4.086 (19) 2.206 56.359 Mobiliari i equips d’oficina 53.507 3.283 (356) 758 57.192 Altres 17.371 1.904 (1.007) 1.087 19.355 Altre immobilitzat 300.509 13.437 (3.790) 7.903 318.059 Total Immobilitzat Material 6.057.309 75.516 (40.997) 471.357 6.563.185 Immobilitzat material adscrit i cedit (630.505) (620) – 5 (631.120) Immobilitzat pendent de classificar 1.035.077 398.318 (106.102) (796.342) 530.951 Infrastructures i béns destinats a l’ús general 4.668.466 56.323 (586) 369.876 5.094.079 Inversions cedides a l’ús general (4.668.466) (56.323) 586 (369.876) (5.094.079) Inversió destinada a l’ús general HOLSA 164.179 – – (40.749) 123.430 Immobilitzat brut material i infrastructures 6.626.060 473.334 (147.099) (365.849) 6.586.446 Amortització acumulada i provisions (520.580) (71.381) 3.412 (2.756) (591.305) Immobilitzat net material i infrastructures 6.105.480 401.953 (143.687) (368.605) 5.995.141 (*) D’acord amb la normativa aplicable, les entitats del grup registren en l’epígraf “Construccions” el valor dels terrenys en els quals hi ha qualsevol tipus de construcció. Dins d’aquest epígraf, 2.674.423 milers d’euros a 31 de desembre de 2004 i 2.640.718 milers d’eu- ros a 31 de desembre de 2003 corresponen al valor dels terrenys en els quals s’edifiquen les construccions. Les altes de l’exercici inclouen, entre d’altres, els següents conceptes: • Recepció d’actius per cessió gratuïta, per un import de 52.886 milers d’euros, els quals han estat abonats com a ingrés en l’epígraf “Resultats extraordinaris” del Compte de pèr- dues i guanys consolidat adjunt (vegeu la nota 19.8). • Inversions que es troben en procés d’incorporació a l’Inventari de Béns Municipals, inversions en béns mobles i les actuacions efectuades per ens descentralitzats d’acord amb el que estableix el Decret d’Alcaldia de data 3 d’abril de 1997. De les inversions realitzades per instituts i empreses municipals, ha estat abonat com a resultats extraordinaris positius un import de 20.888 milers d’euros al Compte de pèrdues i guanys consolidat adjunt (vegeu la nota 19.8) atès que han estat finançades per tercers. • Construcció d’habitatges per part del Patro- nat Municipal de l’Habitatge. 122 • Noves instal·lacions del zoo, entre d’altres Otaris, Pingüins, ximpanzés, lavabos exte- riors, Dofinari, substitució del Gas Halon a l’Estadi Olímpic i al Palau Sant Jordi, instal·lació de noves butaques al Barcelona Teatre Musical, adquisició de nous parquíme- tres per l’A.R.E.A. i renovació d’elements d’equips informàtics efectuat per Barcelona de Serveis Municipals, SA. • Instal·lació d’una nova línea de tractament de voluminosos a la planta trituradora de fusta situada al municipi de Viladecans i automatització d’un pont grua a la Planta del Besòs. Les baixes de l’exercici comprenen, bàsica- ment, els conceptes següents: • Alienacions d’immobilitzat per import de 25.980 milers d’euros. • Reclassificacions d’actius d’immobilitzat pendent de classificar a inversió per naturalesa per import de 57.376 milers d’euros, i de les quals s’ha produït un resultat extraordinari. • Cessions de dret d’ús atorgades per Barcelo- na de Serveis Municipals, SA sobre places d’aparcaments. Els principals components dels traspassos de l’exercici tenen majoritàriament contrapartida en els comptes de patrimoni (vegeu la nota 9.1). Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2004 són els següents: Milers d’euros Construccions 276 Vehicles 5.209 Maquinària, equips, instal·lacions, estris i eines 37.523 Equips informàtics 21.367 Mobiliari i equips d’oficina 14.120 Altres 7.799 Total 86.294 És política del Grup contractar les pòlisses d’assegurances que s’estimen necessàries per donar cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements d’immobilitzat. Nota 5 – Participacions en empreses associades Aquest epígraf recull la inversió en societats dependents no consolidables per integració glo- bal, sinó per posada en equivalència, d’acord amb el detall següent: Barcelona Holding Olímpic, SA (Holsa) 43.771 Mediacomplex, SA 6.649 Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA 150 Barcelona Emprèn, SCR, SA 1.530 Barcelona Regional, AMDUI, SA 423 Total 52.523 123 Nota 6 – Altres immobilitzacions financeres El saldo d’aquest epígraf correspon a participacions, de l’Ajuntament i entitats del Grup Municipal en empreses, inferiors al 20%, i a altres crèdits i dipòsits i fiances a llarg termini d’acord amb el detall següent: Cartera de valors 30.636 Dipòsits i fiances 1.982 Altres crèdits a llarg termini 17.116 Total 49.734 La composició de la cartera de valors és la que segueix: Valor Valor comptable comptable % Particip. net de la net de la Grup participació participació Ajuntament a 31.12.03 Altes Baixes Traspassos Provisions a 31.12.04 a 31.12.04 Fira 2000, SA 14.770 – – – (550) 14.220 12,77 Catalana d’Iniciatives, CR, SA (1) 7.289 – – – – 7.289 13,45 Túnels i Accessos de Barcelona, SA (1) 3.568 – – – – 3.568 2,82 Ecoparc de Barcelona, SA (1) 1.472 – – – (320) 1.152 11,73 Ecoparc del Mediterrani, SA (1) 960 – – – – 960 11,73 Clavegueram de Barcelona, SA (1) 631 – – – – 631 17,50 Hotel Miramar, SA (1) 660 – – – – 660 10,00 Ecoparc del Besòs, SA (1) 771 – (385) – – 386 2,93 GL Events CCIB, SL – 241 – – – 241 12,00 Districlima, SA (1) 60 159 – – – 219 11,73 Barcelona Tecnologia, SA 176 – – – – 176 10,74 Gestora Metropolitana de Runes,SA (1) 135 – – – – 135 26,39 Altres participacions < 100 milers 367 156 (24) – (82) 417 – Fons d’inversió 251 600 – (269) – 582 – Total cartera de valors 31.110 1.156 (409) (269) (952) 30.636 – (1) Participades mitjançant el Grup Barcelona de Serveis Municipals. Altres crèdits a llarg termini tenen la composició següent: Hisenda pública deutora per impost de societats anticipat 4.995 Imposicions a termini 6.552 Clients i deutors a llarg termini 4.379 Subvencions europees 2006 1.190 Total 17.116 124 Nota 7 – Despeses per distribuir en diversos exercicis El saldo d’aquest epígraf correspon, d’una banda, a despeses d’emissions d’obligacions i bons i de formalització de préstecs, les quals han presentat els moviments següents: Despeses de formalització de préstecs Saldo a 31 de desembre de 2003 1.321 Imputació a resultats com a despesa financera (100) Saldo a 31 de desembre de 2004 1.221 La imputació a resultats com a despesa financera es realitza anualment i es calcula linealment fins el venciment de les operacions formalitzades. D’altra banda, recull el fons de comerç originat per l’adquisició, el 19 de març de 2002, del 100% del capital social de Parc d’Atraccions Tibidabo, SA per part de Barcelona de Serveis Municipals, SA. El fons recull la diferència posi- tiva de consolidació sorgida entre l’import fet efectiu per l’adquisició d’accions i el valor dels fons propis de la societat adquirida, amortit- zant-se linealment en un període de 20 anys, atès que aquesta és la durada estimada en que el fons es recuperarà amb l’obtenció de benefi- cis pel grup. El moviment en l’exercici 2004 ha estat el següent: Fons de comerç Saldo a 31 de desembre de 2003 1.878 Amortització de l’exercici (103) Saldo a 31 de desembre de 2004 1.775 La resta del saldo d’aquest epígraf al 31 de des- embre de 2004, 94 milers d’euros, correspon a despeses financeres d’operacions d’arrenda- ment financer. Nota 8 – Deutors Els saldos pendents de cobrament es classifi- quen tal com segueix: a) En l’Ajuntament 662.431 Impostos directes 246.481 Impostos indirectes 5.192 Taxes i altres ingressos 260.689 Transferències corrents 97.371 Ingressos patrimonials 21.479 Venda d’inversions reals 1.772 Transferències de capital 19.903 Altres conceptes 9.544 b) En organismes i empreses 81.984 Total pendent de cobrament 744.415 Els imports i moviments en el compte de la pro- visió per a la cobertura de drets de difícil realit- zació han estat els següents: Saldo a 31 de desembre de 2003 342.285 Dotació amb càrrec al compte de pèrdues i guanys 81.163 Anul·lació de drets incobrables (17.689) Aplicació a resultats extraordinaris (869) Saldo a 31 de desembre de 2004 404.890 La dotació a la provisió de drets de difícil rea- lització es determina aplicant als deutors per tributs i taxes en període executiu (252.594 milers d’euros) i als deutors per multes en període executiu i voluntari (192.211 milers d’euros) els coeficients de realització estimats per l’Ajuntament d’acord amb la seva experièn- cia històrica. 125 La dotació de l’exercici, de 81.163 milers d’euros, es troba reflectida en el deure del compte de pèrdues i guanys consolidat, juntament amb altres provisions per diversos conceptes que ascendeixen a 2.317 milers d’euros. En el decurs de l’exercici 2004, l’Ajuntament ha procedit a efectuar anul·lacions amb càrrec a resultats extraordinaris per valor de 30.190 milers d’euros que comprenen els saldos de tri- buts i multes, així com d’altres de deutors declarats insolvents amb expedient individual, (vegeu la nota 19.8). Nota 9 – Patrimoni i pèrdues i guanys 9.1. Patrimoni Els imports i moviments en els comptes de patrimoni durant l’exercici han estat els següents: Patrimoni Patrimoni lliurat a adscrit i l’ús general cedit (vegeu (vegeu notes Patrimoni Patrimoni nota 3.2) 3.3 i 4.b) en cessió TOTAL Saldo inicial 8.962.521 (630.505) (4.668.466) 46.874 3.710.424 Incorporació resultat Ajuntament any 2003 328.418 – – – 328.418 Variació del patrimoni cedit – (615) – – (615) Traspàs transferències de capital (nota 12) 42.588 – – – 42.588 Lliurament de béns a l’ús general – – (425.613) – (425.613) Saldo final 9.333.527 (631.120) (5.094.079) 46.874 3.655.202 El patrimoni en cessió recull el valor dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la seva explo- tació o utilització, procedents d’altres ens. 9.2. Pèrdues i guanys El resultat consolidat atribuït a l’Ajuntament de Barcelona té la composició següent: Resultat de l’Ajuntament de Barcelona 392.773 Resultat agregat dels organismes i empreses municipals 16.914 Participació en resultats per posada en equivalència 700 Ajustaments de consolidació 138 Pèrdues i guanys consolidats 410.525 Resultats atribuïts als socis externs abans de dividends a compte (7.155) Pèrdues i guanys atribuïts a l’Ajuntament 403.370 126 Nota 10 – Reserves de consolidació El detall de les reserves de consolidació i del seu moviment és el següent: Resultat Dividends, Saldo a 2003 Transferèn. Saldo a 31.12.03 (a) i altres 31.12.04 Per integració global 127.370 21.553 (3.054) 145.869 PM de l’Habitatge 17.371 276 3.138 20.785 IM de Persones amb Disminució 156 197 (19) 334 Fundació Mies Van der Rohe 86 (48) – 38 IM d’Informàtica 2.123 587 (21) 2.689 IM d’Urbanisme 1.407 122 (251) 1.278 IM d’Hisenda 1.890 559 (34) 2.415 IM de Mercats 4.955 306 (89) 5.172 IM de Parcs i Jardins 1.805 86 (364) 1.527 IM d’Educació 4.986 274 (47) 5.213 Institut de Cultura de Barcelona 2.165 16 (209) 1.972 IM de Salut Pública 871 – (871) – IM del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 1.227 21 (3) 1.245 Grup Barcelona de Serveis Municipals (b) 73.237 19.935 (5.781) 87.391 Grup Barc. d’Infraestructures Mpals. (c) 1.337 586 (25) 1.898 Informac. i Comunicac. de Barcelona, SA 1.941 (1.497) 2.298 2.742 Barcelona Activa, SA 10.440 19 370 10.829 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 214 114 13 341 Promoció Ciutat Vella, SA 1.159 – (1.159) – Per posada en equivalència (849) (509) 1.233 (125) Barcelona Holding Olímpic, SA (879) (413) 1.292 – Barcelona Emprèn, SCR, SA 25 (100) (59) (134) Barcelona Regional, AMDUI, SA 5 4 – 9 Total 126.521 21.044 (1.821) 145.744 (a) Ajustat en funció del percentatge de participació. (b) En el Grup Barcelona de Serveis Municipals es presenta la informació agregada de la matriu i les empreses participades Tractament i Selecció de Residus, SA, Serveis Funeraris de Barcelona, SA i Merca- barna, SA. (c) En el Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals es presenta la informació agregada de la matriu i les empreses participades Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, ProEixample, SA i Foment de Ciutat Vella, SA (vegeu la nota 2.2). 127 Per a la determinació de les reserves de conso- lidació s’han utilitzat els valors comptables i teòrico-comptables de les participacions, els dividends cobrats durant l’exercici 2004 i altres ajustaments de consolidació per tal d’homoge- neïtzar saldos deutors i creditors entre l’Ajunta- ment i algunes de les seves societats dependents. Les principals components de la columna “Divi- dends, transferències i altres” correspon als dividends d’exercicis anteriors de les societats dependents Serveis Funeraris de Barcelona, SA i Mercabarna, SA, integrades dins el Grup Bar- celona de Serveis Municipals, i a la correcció de la diferència temporal existent entre l’atorga- ment de transferències de capital i l’execució de les obres i serveis finançats per aquestes. Nota 11 – Socis externs El saldo d’aquest capítol correspon a la part de patrimoni i resultats de l’exercici de les societats dependents compreses en la consolidació corresponent a accionistes o socis externs al Grup consolidat. El detall és el següent: Dividends Resultat Dividends Saldo a exercici exercici a compte Ampliac. Saldo a 31.12.03 2003 2004 ex. 2004 de capital 31.12.04 ProEixample, SA 3.585 – 171 – – 3.756 Foment de Ciutat Vella, SA 3.337 – 31 – – 3.368 Tractament i Selecció de Residus, SA 21.902 – 1.226 – – 23.128 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 7.897 (3.583) 4.701 (1.525) 3.613 11.103 Mercabarna, SA 27.256 (608) 1.026 – – 27.674 Total 63.977 (4.191) 7.155 (1.525) 3.613 69.029 Nota 12 – Subvencions de capital Els imports i moviments en aquest epígraf del balanç de situació consolidat adjunt durant l’exercici acabat a 31 de desembre de 2004 han estat els següents: Saldo a 31 de desembre de 2003 304.083 Addicions 30.550 Traspàs de periodificacions a curt termini 1.389 Traspàs a ingressos corrents (1.173) Traspàs a patrimoni (42.588) Traspàs a ingressos extraordinaris per correlació amb amortitzacions (4.496) Baixes per lliurament d’actius (3.753) Saldo a 31 de desembre de 2004 284.012 128 Nota 13 – Ingressos per distribuir en diversos exercicis El moviment i composició d’aquest epígraf durant l’exercici 2004 són aquests (vegeu la nota 3.8): Saldo a 31 de desembre de 2003 109.616 Addicions 25.698 Traspàs a ingressos de l’exercici (838) Traspàs a curt termini (3.950) Lliurament d’actius a AB (9.154) Saldo a 31 de desembre de 2004 121.372 Per naturalesa, 109.516 milers d’euros corres- ponen a ingressos rebuts per avançat pel dret d’utilització de béns de titularitat municipal i 11.856 milers d’euros a quotes urbanístiques meritades pels propietaris de solars inclosos en actuacions de cooperació urbanística, que cofi- nancien inversions municipals en el territori comprés en l’àmbit de la cooperació. Els ingres- sos rebuts per avançat es traspasen anualment al Compte de pèrdues i guanys consolidat de manera lineal en el decurs del període de la corresponent concessió o adjudicació, que es situa com a màxim l’any 2047. Les quotes urba- nístiques es carreguen pels lliuraments a l’Ajun- tament de les actuacions finançades per elles; aquest, només en el cas que es tracti d’obra pública, activa l’immobilitzat corresponent amb abonament a resultats extraordinaris. Les addicions més significatives corresponen als cànons de dret de superfície del carrer Perú, de la Rambla Prim número 14 i els satisfets per 22 Arroba Bcn, SA i Serveis Funeraris de Barce- lona, SA. L’import traspassat a curt termini és el que es preveu aplicar al Compte de pèrdues i guanys consolidat de l’exercici 2005 i figura en l’epígraf “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2004. Les baixes per lliurament corresponen a les actuacions de cooperació traspassades a l’Ajuntament per les entitats del grup gestores. Nota 14 – Provisions per a riscos i despeses La composició i moviment d’aquest epígraf durant l’exercici 2004 ha estat el següent: Saldo a Dotacions i Saldo a 31.12.03 Traspassos Aplicacions 31.12.04 Sentències i reclamacions judicials 51.772 30.338 (15.783) 66.327 Grans reparacions 6.724 993 (1.351) 6.366 Fons de reversió 1.630 221 – 1.851 Altres 5.689 1.134 (354) 6.469 Total 65.815 32.686 (17.488) 81.013 129 El saldo de la provisió per sentències i reclama- cions judicials així com el saldo d’altres provi- sions, tenen per objecte cobrir possibles compromisos futurs de diversa naturalesa dels quals no hi ha la certesa del seu venciment ni de la seva quantificació. La dotació per a sentències i reclamacions judi- cials s’ha registrat amb càrrec a l’epígraf “Tre- balls, subministraments i serveis exteriors”. Les provisions per a grans reparacions recullen els fons dotats per Barcelona de Serveis Munici- pals, SA, amb la finalitat de cobrir les despeses de reparacions de caràcter plurianual i les subs- titucions parcials d’elements d’immobilitzat. Nota 15 – Emissió d’obligacions i altres valors negociables i deutes amb entitats de crèdit El capital viu a 31 de desembre de 2004, corres- ponent a emprèstits i préstecs subscrits a llarg termini, es detalla de la manera següent: Descripció Capital viu Mercat Unió Europea – Sistema bancari 675.643 – Mercat de capitals 480.203 Subtotal 1.155.846 Mercat fora de la Unió Europea – Mercat de capitals 155.181 Subtotal 155.181 Total endeutament llarg termini 1.311.027 El moviment de l’epígraf “Emprèstits i préstecs a llarg termini” durant l’exercici 2004 ha estat el següent: Saldo a 31 de desembre de 2003 1.336.231 Altes: – Noves operacions 247.111 Baixes: – Amortitzacions contractuals (202.818) – Amortitzacions anticipades i per substitució i subrogació de deute (69.497) Saldo a 31 de desembre de 2004 1.311.027 El perfil del deute per venciments a 31 de desembre de 2004 es detalla a continuació: Any de venciment Import 2005 159.724 2006 89.419 2007 139.749 2008 129.216 2009 131.046 2010 99.422 2011 111.210 2012 96.299 2013 23.393 2014 100.023 2015 i següents 231.526 Total 1.311.027 A 31 de desembre de 2004 existeixen pòlisses de crèdit no disposades per un import total de 262.212 milers d’euros. El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2004 ha estat del 4,3 %. La composició del deute financer consolidat a llarg termini a 31 de desembre de 2004 era del 54,9% a tipus d’interès fix i el 45,1% a tipus d’interès variable. 130 Nota 16 – Administracions públiques El desglossament d’aquests comptes és el següent: Concepte Saldo deutor Saldo creditor Seguretat Social 8 26.002 Hisenda pública – IVA 45.835 5.697 Hisenda pública – IRPF – 10.344 Hisenda pública – Impost sobre societats 3.902 1.880 Altres 605 959 Total 50.350 44.882 L’epígraf Hisenda Pública deutora per IVA correspon, fonamentalment, a la sol·licitud de devolució realitzada per l’Ajuntament en data 31 de gener de 2005. Les entitats del Grup tenen pendent d’inspecció aquells exercicis no prescrits per a tots els impos- tos que els són aplicables. No s’espera que es meritin passius addicionals de consideració per a les entitats com a conseqüència d’una eventual inspecció. Nota 17 – Ajustaments per periodificació El compte “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació consolidat adjunt reflecteix els passius certs per al Grup a 31 de desembre de 2004, d’acord amb el seu període d’a- creditació i amb independència de la data d’exigibilitat o de pagament, i subvencions atorgades al Grup pendents d’aplicar a la seva finalitat. La seva composició és la següent: Ingressos per subvencions corrents 7.940 Concessions de sepultures 2.314 Quotes urbanístiques per les actuacions d’infrastructura 7.882 Cobrament avançat intervenció Habitatges de Can Tunis 7.513 Altres ingressos anticipats 6.058 Interessos acreditats no vençuts a 31 de desembre de 2004 14.147 Reclamacions i contenciosos 10.290 Subvencions corrents atorgades 2.266 Periodificació imports a pagar per adquisició d’immobilitzat material 6.605 Altres despeses diferides 2.710 Total 67.725 131 Les remuneracions del personal acreditades i no vençudes es presenten en l’epígraf “Altres deutes no comercials” i pugen a 30.089 milers d’euros. Nota 18 – Altra informació A 31 de desembre de 2004, els avals atorgats pel grup per a la cobertura d’operacions de crè- dit pugen a 12.347 milers d’euros. Els honoraris percebuts per PriceWaterhouse- Coopers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, S.A., corresponents a l’exercici 2004, per serveis d’auditoria i despe- ses incorregudes per la prestació d’aquests ser- veis, han pujat a 561 milers d’euros IVA inclòs. Aquests honoraris facturats a l’Ajuntament de Barcelona inclouen els del grup econòmic muni- cipal en virtut de l’expedient d’adjudicació del concurs d’auditoria els quals seran repercutits, per la part que els hi pertoqui, a cadascun dels organismes autònoms i societats que composen el grup municipal. Nota 19 – Compte de pèrdues i guanys 19.1. Despeses de personal Aquesta partida inclou els sous i salaris del per- sonal del Grup, assegurances socials i altres despeses socials. 19.2. Treballs, subministraments i serveis exteriors Aquesta partida correspon a la compra de béns i serveis necessaris per al funcionament de l’ac- tivitat municipal i per a la conservació i el man- teniment de les inversions. Inclou els contractes de prestació de serveis que el Grup té signats amb diferents empreses privades per a facilitar el funcionament de la ciutat, com per exemple la recollida d’escombraries i la neteja viària. 19.3. Despeses per transferències corrents i de capital Aquestes partides inclouen les transferències corrents i de capital que efectua el Grup a càrrec del seu pressupost o per compte de ter- cers a entitats, empreses i particulars externs, per a finançar les seves despeses d’explotació o les seves inversions. Els principals destinata- ris han estat les entitats següents: Transferències corrents 244.600 Mancomunitat de Municipis de Barcelona i EMSHTR 103.635 Consorcis 51.993 Entitats sense afany de lucre 48.896 Autoritat del Transport Metropolità 26.597 Empreses 9.621 Comunitat Autònoma 2.988 Altres 870 Transferències de capital 140.739 Barcelona Holding Olímpic, SA 58.209 Consorcis 44.007 Autoritat del Transport Metropolità 25.388 Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus 4.207 Altres 8.928 Total 385.339 19.4 Tributs Aquest epígraf recull els ingressos per impostos locals recaptats per l’Ajuntament, amb la següent distribució: 132 a) Tributs lligats a la producció Aquests tributs inclouen els impostos següents: impost sobre béns immobles, que grava la pro- pietat immobiliària; impost sobre activitats eco- nòmiques, que grava determinades activitats empresarials, segons el tipus d’activitat, la superfície ocupada i la seva localització; impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que grava el cost del projecte de construcció, pel qual es sol·licita la llicència corresponent. El seu detall és el següent: Sobre béns immobles 333.329 Sobre activitats econòmiques 84.817 Sobre construccions, instal·lacions, obres i altres extingits 34.484 Altres 7 Total 452.637 b) Impostos sobre la renda i el patrimoni Correspon a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, que és un tribut que grava la titulari- tat d’aquests sigui quina sigui la seva classe i categoria; el seu import va ascendir a 74.686 milers d’euros durant l’exercici 2004. c) Impostos sobre el capital Incorpora 80.055 milers d’euros corresponents a l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, que és un tribut directe que grava l’augment del valor que expe- rimenten els terrenys i que es posa de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat d’aquests; alhora inclou 4.392 milers d’euros que correspon a contribucions especials. 19.5 Vendes de serveis Aquesta partida inclou les taxes i els preus públics facturats per la prestació de serveis i els ingressos obtinguts per les entitats en la seva activitat habitual. 19.6 Rendes de la propietat i de l’empresa Les rendes de la propietat i de l’empresa englo- ben, bàsicament, multes i penalitzacions per infraccions, interessos i recàrrecs per demores tributàries, ingressos per concessions i aprofita- ments especials i participació en beneficis. El seu detall és el següent: Multes 96.817 Taxes per la utilització del domini públic 69.728 Concessions i aprofitaments especials 25.155 Participació en beneficis 17.013 Interessos de demora i recàrrecs 16.971 Total 225.684 19.7 Ingressos per transferències corrents La participació dels municipis en els impostos estatals s’efectua mitjançant una subvenció no condicionada, anomenada Participació en els ingressos de l’Estat (PIE), que complementa els ingressos fiscals recaptats per les mateixes hisendes locals. A més, aquesta partida inclou les subvencions finalistes procedents de la Unió Europea, l’Estat, la comunitat autònoma i enti- tats locals d’acord amb el detall següent: 133 Estat 762.231 Generalitat de Catalunya 53.290 Entitats locals 39.363 Unió Europea 2.631 Empreses privades 1.342 Institucions sense afany de lucre 401 Altres entitats 242 Total 859.500 19.8 Resultats extraordinaris El desglossament dels resultats extraordinaris és el que segueix: Nota Despeses Ingressos Transferències plurianuals HOLSA 3.3 – 40.749 Recepcions gratuïtes 4.b – 52.886 Recepció de projectes d’inversió 4.b – 20.888 Aplicació de provisions a llarg termini 14 – 11.407 Anul·lació de drets i obligacions 8 30.620 – Resultats extraordinaris de l’immobilitzat 4.b 24.564 – Altres resultats extraordinaris – 692 7.459 Total 55.876 133.389 Resultat extraordinari net positiu 77.513 134 Nota 20 – Quadres de finançament dels exercicis 2004 i 2003 Exercici Exercici Exercici Exercici Aplicacions 2004 2003 Orígens 2004 2003 Recursos generats en les operacions 453.989 360.412 Adquisicions d’immobilitzat: Alienació d’immobilitzat: – Material i immaterial 407.830 632.353 – Material 42.976 141.687 – Financer 10.343 19.638 – Financer 678 – Socis externs 5.716 Socis externs 3.613 6.069 Subvencions de capital – 7.570 Subvencions de capital 31.939 74.622 Traspàs a curt termini d’ingressos a distribuir en diversos exercicis 3.950 8.979 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 25.689 54.534 Aplicacions de provisions a llarg termini 6.081 5.710 Amortització d’emprèstits, préstecs a llarg termini i préstecs rebuts 272.315 94.780 Préstecs i altres deutes a llarg termini 247.111 106.814 Fiances i dipòsits a llarg termini – 8.468 Fiances i dipòsits a llarg termini 1.477 – Aplicacions d’ingressos per distribuir per lliuraments d’actius – 19.509 Altres creditors a llarg termini – 1.007 Altres creditors a llarg termini 236 – Deutos a llarg termini 2.866 – Cancel·lació de deutors a llarg termini – 1.353 Transferències plurianuals HOLSA 40.749 40.076 Total aplicacions 749.850 838.090 Total orígens 807.708 745.491 Excés d’orígens sobre aplicacions Excés d’aplicacions sobre orígens (augment del capital circulant) 57.858 – (disminució del capital circulant) – 92.599 Total 807.708 838.090 Total 807.708 838.090 2004 2003 Variació del capital circulant Augment Disminució Augment Disminució Existències – 3.443 7.509 – Deutors – 21.838 56.334 – Creditors 78.807 – – 13.093 Inversions financeres temporals – 13.212 22.937 – Tresoreria 23.332 – – 146.323 Ajustaments per periodificació – 5.788 – 19.963 Total 102.139 44.281 86.780 179.379 Disminució del capital circulant – – – 92.599 Augment del capital circulant 57.858 – – – 135 Els recursos generats en les operacions han estat els següents: Nota 2004 2003 Benefici de l’exercici – 403.370 346.990 Resultat net de l’immobilitzat material 19.8 (49.210) (65.553) Dotació a les amortitzacions – 77.445 72.455 Dotació provisions per a riscos i despeses 14 32.686 10.424 Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 203 2.857 Aplicació provisions a llarg termini – (11.407) – Ingressos per distribuir traspassats a pèrdues i guanys 13 (838) (1.567) Subvencions de capital traspassades a pèrdues i guanys 12 (5.669) (5.194) Dotació provisions inversions financeres 6 952 – Resultat de socis externs 11 7.157 – Participació posada en equivalència 2.2 (700) – Recursos generats en les operacions 453.989 360.412 7 Informació dels últims cinc anys 138 Ajuntament de Barcelona (2000-2004) Creixement 2000 2001 2002 2003 2004 anual (%) Plantilla 6.753 6.683 6.638 6.689 6.657 -0,8% Evolució econòmica (milers d'euros) Ingressos corrents 1.431.725 1.534.756 1.631.204 1.697.039 1.821.239 5,1% Despeses corrents 1.039.288 1.118.378 1.187.549 1.237.225 1.313.656 4,4% Estalvi brut 392.437 416.378 443.655 459.814 507.583 7,1% Inversions netes 236.847 330.756 517.074 571.594 432.129 8,8% Superàvit (dèficit) de caixa 152.916 88.235 -112.810 20.674 37.799 -2,4% Deute total a 31/12 1.240.537 1.152.303 1.265.113 1.244.439 1.206.640 -2,4% Ràtios Estalvi brut / Ingressos corrents (%) 27,4 27,1 27,2 27,1 27,9 Cobertura dels interessos (x) 5,1 5,6 6,7 8,2 10,4 Cobertura de les inversions (x) 1,7 1,3 0,9 0,8 1,2 Inversió bruta / Despesa total (%) 19,4 25,1 36,5 34,8 26,9 Deute / Ingressos corrents (%) 86,6 75,1 77,6 73,3 66,3 Deute / Estalvi primari (x) 2,5 2,3 2,4 2,4 2,1 Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 4,7 4,8 5,6 5,2 5,9 700.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 1.300.000 1.400.000 1.500.000 1.600.000 1.700.000 1.800.000 2000 2001 2002 2003 2004 Ingressos i despeses corrents m ile rs d ’e ur o s Ingressos corrents Despeses corrents 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 2000 2001 2002 2003 2004 Inversió directa i indirecta m ile rs d ’e ur o s Inversió directa Inversió indirecta Qualificacions de risc del deute Moody's Investors Service: Aa2 (desembre 2003) Standard & Poor's: AA (abril 2003) Fitch: AA (novembre 2001) Rating & Investment Information: AA+ (juliol 1988) 500.000 600.000 700.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 1.300.000 1.400.000 1.500.000 1.600.000 1.700.000 1.800.000 1.900.000 2000 2001 2002 2003 2004 Ingressos corrents i deute total m ile rs d ’e ur o s Ingressos corrents Deute total a 31/12 139 Ajuntament de Barcelona (2000-2004) Creixement 2000 2001 2002 2003 2004 anual (%) Balanç resumit (milers d’euros) Immobilitzat 5.254.348 5.250.240 5.556.938 5.736.516 5.605.084 0,9% Inversions financeres permanents 157.135 160.934 159.902 165.676 176.578 3,6% Despeses a distribuir en diversos exercicis 1.725 9.574 4.074 1.321 1.221 -12,5% Deutors a llarg termini 0 0 0 0 0 0,0% Actius permanents 5.413.208 5.420.748 5.720.914 5.903.513 5.782.883 0,9% Deutors 282.981 263.176 268.645 339.809 325.174 -0,1% Tresoreria 32.887 32.352 209.312 61.608 87.794 32,8% Actius circulants 315.868 295.528 477.957 401.417 412.968 3,5% Total actiu 5.729.076 5.716.276 6.198.871 6.304.930 6.195.851 1,1% Patrimoni 3.652.134 3.764.221 3.978.509 4.043.023 4.052.779 2,4% Subvencions de capital rebudes 150.998 165.639 219.351 273.627 246.316 11,3% Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.240.537 1.152.302 1.265.113 1.244.439 1.206.640 -2,4% Transferències plurianuals HOLSA 266.771 237.333 204.255 164.179 123.430 -16,4% Altres passius permanents 39.282 59.914 85.480 125.181 149.794 24,5% Passius permanents 5.349.723 5.379.409 5.752.708 5.850.449 5.778.959 1,1% Creditors 379.353 336.867 446.163 454.481 416.892 0,5% Préstecs a curt termini 0 0 0 0 0 0,0% Passius circulants 379.353 336.867 446.163 454.481 416.892 0,5% Total passiu 5.729.076 5.716.276 6.198.871 6.304.930 6.195.851 1,1% Deute de les Administracions Públiques (2000-2004) Creixement 2000 2001 2002 2003 2004 anual (%) Deute (milions d’euros) Estat 313.068 312.938 314.963 309.866 313.324 0,9% Comunitats autònomes 39.363 43.598 46.377 48.909 51.915 7,5% Administració local 19.936 20.323 21.652 23.057 24.344 4,5% Ajuntaments espanyols 14.960 15.385 16.444 17.783 18.929 5,1% Ajuntament de Barcelona 1.241 1.152 1.265 1.244 1.207 -2,4% Font: Banc d'Espanya (www.bde.es/infoest) i Ajuntament de Barcelona. 0 1 2 3 4 5 6 2000 2001 2002 2003 2004 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2000 2001 2002 2003 2004 Estructura del deute per mercats Sistema bancari Col·locacions privades Emissions públiques Capacitat de retorn i vida mitjana del deute Deute / Estalvi primari Vida mitjana del deute a llarg termini A ny s 140 Grup Ajuntament de Barcelona (2000-2004) Creixement 2000 2001 2002 2003 2004 anual (%) Plantilla 12.044 12.073 12.045 12.366 12.410 0,3% Evolució econòmica (milers d’euros) Ingressos corrents 1.603.476 1.704.048 1.826.166 1.907.154 2.054.989 5,5% Despeses corrents 1.179.961 1.251.575 1.347.156 1.395.646 1.498.240 4,8% Estalvi brut 423.515 452.473 479.010 511.508 556.749 7,3% Inversions netes 251.962 344.362 579.104 641.303 481.901 10,8% Superàvit (dèficit) de caixa 158.607 89.532 -135.743 -11.266 20.149 -14,2% Deute total consolidat a 31/12 1.284.074 1.192.740 1.327.351 1.336.318 1.311.027 -1,9% Ràtios Estalvi brut / Ingressos corrents (%) 26,4 26,6 26,2 26,8 27,1 Cobertura dels interessos (x) 5,6 6,5 7,8 9,8 11,1 Cobertura de les inversions (x) 1,7 1,3 0,8 0,8 1,2 Inversió bruta / Despesa total (%) 19,7 25,2 36,6 35,4 27,9 Deute / Ingressos corrents (%) 80,1 70,0 72,7 70,1 63,8 Deute / Estalvi primari (x) 2,5 2,2 2,4 2,3 2,1 Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 4,8 5,0 5,8 5,6 6,4 700.000 900.000 1.100.000 1.300.000 1.500.000 1.700.000 1.900.000 2.100.000 2000 2001 2002 2003 2004 Ingressos i despeses corrents m ile rs d ’e ur o s Ingressos corrents Despeses corrents 700.000 900.000 1.100.000 1.300.000 1.500.000 1.700.000 1.900.000 2.100.000 2000 2001 2002 2003 2004 Ingressos corrents i deute total Ingressos corrents Deute total consolidat a 31/12 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 2000 2001 2002 2003 2004 Inversió bruta consolidada 10.000 10.500 11.000 11.500 12.000 12.500 2000 2001 2002 2003 2004 Plantilla Ajuntament, empreses i instituts municipals m ile rs d ’e ur o s m ile rs d ’e ur o s Socis externs 141 0 800.000 1.600.000 2.400.000 3.200.000 4.000.000 4.800.000 5.600.000 6.400.000 2000 2001 2002 2003 2004 Deute consolidat de l’Ajuntament de Barcelona: Administració pública i ens comercials (2000-2004) Creixement 2000 2001 2002 2003 2004 anual (%) (milions d’euros) Administració pública 1.262 1.168 1.265 1.245 1.207 -3,3% Ens comercials 22 25 62 92 104 42,1% Deute total 1.284 1.193 1.327 1.336 1.311 -1,9% Grup Ajuntament de Barcelona (2000-2004) Creixement 2000 2001 2002 2003 2004 anual (%) Balanç resumit (milers d’euros) Immobilitzat immaterial 26.306 30.715 44.193 38.662 47.005 16,1% Immobilitzat material i infraestructures 5.547.004 5.545.469 5.880.853 6.105.541 5.995.141 1,1% Immobilitzat financer 78.210 82.337 73.069 92.707 102.257 8,0% Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 37.996 37.678 35.805 34.452 37.318 -5,1% Despeses a distribuir en diversos exercicis 1.731 9.636 6.122 3.292 3.090 5,2% Actius permanents 5.691.247 5.705.835 6.040.042 6.274.654 6.184.811 1,2% Existències 28.199 36.900 36.215 43.724 40.281 5,9% Deutors 337.282 327.941 358.242 413.540 391.268 -0,8% Tresoreria 97.845 99.005 269.423 146.037 156.157 17,6% Actius circulants 463.326 463.846 663.880 603.301 587.706 3,0% Total actiu 6.154.573 6.169.681 6.703.922 6.877.955 6.772.517 1,4% Fons propis 3.764.415 3.874.665 4.101.585 4.183.996 4.204.316 2,6% Socis externs 57.559 60.300 57.908 63.977 69.029 3,2% Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.275.095 1.186.702 1.324.197 1.336.231 1.311.027 -1,7% Transferències plurianuals HOLSA 266.771 237.333 204.255 164.179 123.430 -16,4% Altres passius permanents 313.650 381.325 437.730 519.306 540.262 10,6% Passius permanents 5.677.491 5.740.325 6.125.675 6.267.689 6.248.064 1,4% Creditors 468.102 423.318 575.093 610.179 524.453 1,2% Préstecs a curt termini 8.979 6.038 3.154 87 0 -100,0% Passius circulants 477.081 429.356 578.247 610.266 524.453 0,6% Total passiu 6.154.573 6.169.681 6.703.922 6.877.955 6.772.517 1,4% Composició dels passius permanents Fons propis Emprèstits i préstecs a llarg termini Transferències plurianuals HOLSA 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2000 2001 2002 2003 2004 Estructura del deute consolidat per mercats Sistema bancari Col·locacions privades Emissions públiques Altres passius permanents m ile rs d ’e ur o s