2007
In
fo
rm
e 
an
ua
l 2
00
7
Informe anual de
l’Ajuntament de Barcelona
© Ajuntament de Barcelona
www.bcn.cat (Ajuntament / Informació financera)
Edita: Gerència Municipal
Fotos: Antonio Lajusticia (excepte pàgs. 38 i 55: Daniel
Diego, i pàg. 63: Vicenç Zambrano)
Edició i impressió: Imatge i Producció Editorial Municipal
Dipòsit legal: B-29.893-2008
PAPER ECOLÒGIC
Informe Anual
2007
Ajuntament de Barcelona 
Plenari del Consell Municipal
Alcalde de Barcelona Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC)
1r tinent d’alcalde Im. Sr. Carles Martí i Jufresa (PSC)
2a tinenta d’alcalde Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA)
3r tinent d’alcalde Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats (PSC)
4t tinent d’alcalde Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín (PSC)
5è tinent d’alcalde Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona (ICV-EUiA)
Regidors/es PSC: Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña
Ima. Sra. M. Assumpta Escarp i Gibert
Im. Sr. Guillem Espriu i Avedaño
Ima. Sra. Itziar González i Virós 
Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner
Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez
Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos
Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste
CiU: Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata
Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro 
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot
Ima. Sra. Teresa M. Fandos i Payà
Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello
Im. Sr. Eduard García i Plans
Ima. Sra. Mercè Homs i Molist
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina
Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Ima. Sra. Francina Vila i Valls
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
PP: Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras
Im. Sr. Jordi Cornet i Serra
Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas
Im. Sr. Alberto Fernández i Díaz
Ima. Sra. Gloria Martín i Vivas
Im. Sr. Xavier Mulleras i Vinzia
Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil
ERC: Ima. Sra. Ester Capella i Farré
Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons
Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
ICV-EUiA: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera
Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido
Comissió de Govern
President Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC)
Membres Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón (PSC)
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña (PSC)
Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera (ICV-EUiA)
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats (PSC)
Ima. Sra. M. Assumpta Escarp i Gibert (PSC)
Im. Sr. Guillem Espriu i Avedaño (PSC)
Im. Sr. Ramon Garcia–Bragado i Acín (PSC)
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona (ICV-EUiA)
Ima. Sra. Itziar González i Virós (PSC)
Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner (PSC)
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa (PSC)
Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA)
Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido (ICV-EUiA)
Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez (PSC)
Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné (PSC)
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos (PSC)
Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste (PSC)
Membres no electes Sr. Pere Alcober i Solanas
Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila
Sr. Jordi Martí i Grau
Sra. Isabel Ribas i Seix
Sr. Antoni Sorolla i Edo
Comitè Executiu
President Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
1r Tinent d’alcalde
Vicepresident Sr. Andreu Puig i Sabanés
Gerent municipal
Membres Sra. Gemma Arau i Ceballos
Gerent del districte de Les Corts
Sr. Carles Arias i Casal
Gerent de recursos humans i organització
Sr. Jordi Campillo i Gámez
Gerent de medi ambient
Sra. Pilar Conesa i Santamaria
Gerent adjunta d’e-administració i sistemes d’informació
Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué
Gerent de prevenció, seguretat i mobilitat
Sr. Albert Duran i Escribà
Gerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi
Sra. Mari Carme Fernández i González
Gerent del districte de Gràcia
Sra. M. Glòria Figuerola i Anguera
Gerent d’acció social i ciutadania
Sra. Montserrat Filomeno i Martí
Gerent del districte d’Horta-Guinardó
Sr. Ricard Frigola i Pérez
Gerent de promoció econòmica
Sr. José García i Puga
Gerent del districte de Nou Barris
Sr. Víctor Gimeno i Sanjuan
Gerent del districte de Sant Martí
Sr. Máximo López i Manresa
Gerent del districte de l’Eixample
Sra. Mercè Massa i Rincón
Gerent del districte de Ciutat Vella 
Sr. Ramon Massaguer i Meléndez
Gerent d’urbanisme i infraestructures
Sr. Josep Sans i Díez
Gerent del districte de Sants-Montjuïc
Sra. M. Pilar Solans i Huguet
Gerent de finances
Sr. Albert Soler i Sicília
Gerent d’educació, cultura i benestar
Sr. Miguel Angel Valdueza i Romero
Gerent del districte de Sant Andreu
Sr. Eduardo Vicente i Gómez
Gerent de serveis generals i coordinació territorial
Sumari
Presentació de l’alcalde
Presentació
1. Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona
1.1. Estructura del govern municipal
1.2. Organització gerencial
1.3. Participació ciutadana
2. Evolució de l’economia de Barcelona durant 2007
2.1. El creixement de l’economia mundial es desaccelera
2.2. L’economia espanyola mostra els primers símptomes d’alentiment
2.3. La indústria perd impuls a favor de l’activitat logística
2.4. Creixement sostingut del transport de viatgers i més moderat de l’activitat turística
2.5. Preus a l’alça que moderen l’augment del consum
2.6. Punt d’inflexió de la tendència expansiva de la construcció 
2.7. Saldo positiu en l’evolució del mercat de treball
3. L’Ajuntament de Barcelona i els seus serveis
3.1. Introducció
3.2. Els serveis al ciutadà
3.3. Els serveis a la ciutat
3.4. Promoció de l’activitat econòmica de Barcelona
4.  Informe de gestió
4.1. Recursos humans
4.2. Ingressos corrents
4.3. Despeses corrents
4.4. Inversions
4.5. Finançament
4.6. Perspectives
5. Ajuntament de Barcelona. Comptes anuals 2007 juntament amb l’informe
d’auditoria
6. Grup Ajuntament de Barcelona. Comptes anuals consolidats de l’exercici
2007 juntament amb l’informe d’auditoria
7. Informació dels últims cinc anys
10
13
19
26
34
63
81
113
151
Presentació
Jordi Hereu i Boher, Alcalde de Barcelona
11
El 2007 ha estat un any intens per a Barcelona. Ha estat marcat en bona mesura per alguns episo-
dis difícils, això és innegable, però també hem aconseguit avenços molt significatius i, sobretot,
hem marcat el rumb del mandat 2008-2011.
Hem patit sacsejades importants en el funcionament i la realització d’infraestructures i serveis
essencials. Però la ciutat hi ha sabut respondre. I els problemes han fet aflorar la solidesa de la
ciutat. 
Els ciutadans em traslladen diàriament les seves exigències, i així ha de ser: com a alcalde vull que
els barcelonins siguin exigents, perquè això és senyal d’implicació. Al mateix temps els ciutadans
m’expressen la seva confiança en el futur, ganes de lluitar, de mirar endavant. Ells són els primers a
donar exemple, a demostrar dia a dia que amb esforç i capacitat, idees i energies, amb convicció en
les pròpies possibilitats, es tira endavant.
Des de l’Ajuntament posarem tot el que tinguem a l’abast per donar resposta als anhels dels ciuta-
dans de Barcelona, i en aquest sentit, la determinació de l’equip de govern és màxima.
Un govern que va sorgir de les Eleccions Municipals celebrades la primavera del 2007, els resultats
de les quals van ratificar un govern de progrés i catalanista. Un govern que exerceix, amb totes les
conseqüències, la responsabilitat que li pertoca. Un govern que té clares les necessitats de Barce-
lona, i que té les idees, les propostes i els instruments.
El full de ruta és l’Acord de Govern, que es concreta en el Pla d’Actuació Municipal. En aquest man-
dat, volem portar Barcelona a fer més passos endavant. Més passos i nous accents per a una
societat canviant. Els reptes són nous i exigeixen accions i propostes noves. Les desenvoluparem a
partir de la feina feta i a partir dels valors que ens defineixen. 
Les ciutats que progressen se sustenten en determinats valors col·lectius. Són els valors el que
diferencien una ciutat d’un conglomerat d’habitatges i comerços. Són l’essència de la vida en
societat, i la seva fortalesa o la seva feblesa ens dóna pistes de la fortalesa o la feblesa d’una
societat, d’una ciutat. Llibertat, igualtat, solidaritat, diàleg, convivència, respecte: aquests són els
valors que ens expliquen com a ciutat. No es pot entendre res del que ha passat en aquesta ciutat
els últims trenta anys sense la comunió de valors entre ciutat, ciutadans i Ajuntament. 
Ni sense la capacitat de lideratge de l’Ajuntament. Un lideratge amb l’estil i forma de la pròpia ciu-
tat. Basat en el rigor, en l’eficàcia, en la tenacitat. Sinònim de compromís institucional i polític, i per
tant, social, clar, innovador i ambiciós. I sinònim de proximitat: aquest Ajuntament ha apostat per la
proximitat, com a filosofia, com a mètode i com a estratègia. 
12
Proximitat vol dir escoltar i recolzar. Proposar, explicar i compartir. I vol dir actuar, amb eficàcia i efi-
ciència, determinació i convenciment. I vol dir exercir l’autoritat amb la legitimitat que l’avala.
Proximitat és coneixement de la realitat, saber què passa a cada barri. Proximitat és provisió de
béns i serveis de qualitat propers. Proximitat és capacitat d’interlocució en el moment i el lloc on
passen les coses. 
I l’exercici de la proximitat ens porta al barri. La ciutat dels 73 barris. Aquest és el nou marc de refe-
rència, la nova unitat de mesura, la nova escala per actuar. Una visió propera que garanteix el tre-
ball acurat i la concreció d’objectius.
El barri és l’espai públic, el lloc de trobada, l’espai de la convivència. Els serveis i els equipaments
ben repartits. Així es consolida la base de la cohesió social. 
La Barcelona dels barris és la que reflecteix, treballa i guanya dia a dia en benestar, cohesió i quali-
tat urbana. I en aquest terreny no està tot fet, ni de bon tros. Em reafirmo en el propòsit que vaig
anunciar quan vaig prendre possessió com a alcalde: la cohesió és l’eix fonamental del govern
municipal i hi concentrem els màxims esforços.
Com els concentrem en el que ha de ser l’altre gran tret distintiu de Barcelona, un concepte que és
alhora mètode i objectiu: la creativitat.
Creativitat vol dir valor afegit, sectors punters i emergents, una orientació econòmica fonamentada
en l’ús de les tecnologies, el coneixement i la innovació, també aplicada als sectors madurs. Creati-
vitat és talent, creativitat és el “fet diferencial” de Barcelona, i és cultura i innovació.
I és motor de transformació. Barcelona és una realitat en permanent transformació. Aquest incon-
formisme és el que ens permet avançar i progressar. Cada generació ha sabut reinventar la ciutat,
posar-la al dia. La ciutat de Barcelona no està urbanísticament acabada. Queden molts projectes
per fer, i aquest mandat ha de ser un nou pas endavant també en aquest terreny.
La Barcelona dels barris, la ciutat-ciutat, la que treballa activament per la cohesió i la qualitat, la
ciutat creativa i en transformació... Són cares diferents d’una mateixa realitat, com ho és la Barcelo-
na capital de Catalunya. 
Les prioritats del govern municipal, les dimensions de Barcelona i les seves necessitats, tenen com a
referent, òbviament, la personalitat i els anhels de la ciutat i de la seva gent. Però res no seria possible
sense tota l’estructura de l’Ajuntament, el conjunt dels seus treballadors i serveis. Vull deixar constàn-
cia de la vàlua de l’organització municipal i la seva clara voluntat de modernitzar-se i posar-se al servei
de la nova visió que Barcelona requereix, i de la qual aquest Informe és una mostra palpable i reeixida.
Jordi Hereu i Boher
L’Alcalde de Barcelona
Presentació
Jordi William Carnes i Ayats,
President de la Comissió d’Hisenda i
Pressupostos
15
Marc econòmic
Les expectatives de creixement de l’economia mundial són menys favorables a conseqüència de
l’augment sostingut del preu del petroli i d’altres matèries bàsiques per a l’activitat manufacturera i
per a l’alimentació, i de l’extensió a la major part dels mercats de la crisi financera sorgida de les
hipoteques subprime americanes. Es preveu que l’economia mundial ha acabat 2007 amb un creixe-
ment mitjà en termes constants a l’entorn del 4,5%, lleument per sota del d’anys anteriors. 
Un cop més, les economies més dinàmiques es troben en el continent asiàtic: Xina, Índia i algunes
de les economies emergents de la regió. En el cas de les principals economies occidentals, la d’Es-
tats Units apareix com la més afectada per la crisi de creixement. Per a la seva banda, la Unió Euro-
pea ha notat menys i amb un cert retard aquest canvi d’expectatives i totes les previsions apunten a
una taxa de creixement del 2,8% l’any 2007, lleument més baixa que la d’un any abans però supe-
rant, per segon any consecutiu, la d’Estats Units. 
De les grans economies europees, Gran Bretanya i Alemanya, amb taxes de creixement del PIB a
l’entorn del 3% i 2,5% respectivament, presenten els millors resultats de tancament d’any. França
pot assolir un augment del 2% mentre que Itàlia s’espera que l’any 2007 hagi tingut un ritme de
creixement semblant o lleument inferior al francès.
El creixement del PIB d’Espanya durant el 2007 ha estat del 3,8% en termes reals, només una dèci-
ma menys que un any abans. A diferència del que era habitual d’ençà el 2003, l’evolució que mostra
el creixement trimestral del PIB durant el 2007 va de més a menys. Una evolució que és imputable
al progressiu refredament de la demanda nacional, motivat bàsicament per l’augment dels tipus
d’interès i per la desacceleració de la construcció residencial. L’aportació negativa de la demanda
externa al creixement de l’economia ha continuat minvant, gràcies a l’augment de les exportacions i
a la contenció de les importacions.
El progressiu alentiment que ha mostrat el creixement del PIB al llarg de 2007 s’ha reflectit en una
desacceleració del procés de creació de nous llocs de treball. A final d’any, el nombre d’ocupats
afiliats a la Seguretat Social havia crescut un 1,5%, vuit dècimes percentuals menys que l’increment
de 2006. L’estabilització de la població activa ha permès tancar l’any mantenint l’atur lleument a la
baixa. 
En l’àmbit metropolità, l’activitat al port de Barcelona ha crescut prop d’un 8% en volum, i supera
els 50 milions de tones. El transport de viatgers a través de la plataforma aeroportuària de Barcelo-
na, amb increments sostinguts per tercer any consecutiu al voltant del 10% (13,4% en el cas del
port i 9,3% en el cas de l’aeroport), és una de les raons que explica la variació expansiva de l’activi-
tat hotelera. Les dades de 2007 parlen de 7,1 milions de visitants que han generat 13,6 milions de
pernoctacions en establiments hotelers.
16
L’índex de preus de consum a la província de Barcelona ha tancat 2007 amb una variació interanual
del 4,3%, similar a la d’Espanya i Catalunya, sensiblement més elevada que un any abans i en els
màxims dels darrers anys. El repuntament de la taxa d’inflació s’ha produït també a la resta de
Catalunya i d’Espanya, fet que ha provocat un nou augment del diferencial d’inflació amb la mitjana
de la UE. Les tensions inflacionistes s’han accentuat per l’encariment del petroli i de l’alimentació.
En el sector de la construcció, l’estancament que ha caracteritzat l’activitat promotora al llarg de
2007 respon a la contenció de la demanda motivada per l’encariment dels preus i del finançament al
mercat immobiliari. El canvi de cicle que ha viscut el sector immobiliari residencial a Barcelona, ha
estat menys acusat que a la resta del país, perquè l’excés d’oferta nova no ha assolit la magnitud
d’altres àrees. 
Evolució economicofinancera de l’Ajuntament de Barcelona
En els darrers cinc anys, els ingressos corrents han crescut a una taxa anual acumulativa del 6,4%,
mentre la inflació del mateix període ha estat del 3,3% anual. Les causes que han motivat aquesta
evolució són: a) l’aplicació gradual en un termini de 10 anys dels nous valors cadastrals aprovats
per l’Estat l’any 2001; b) el dinamisme que, en general, han tingut en aquest període la construcció i
el mercat immobiliari; c) la tendència cada cop més gran que determinats serveis siguin sufragats
parcialment pels usuaris; i d) el creixement sostingut per sobre de la mitjana de les transferències
no finalistes procedents de l’Estat. 
En aquests cinc anys, l’estructura dels ingressos corrents ha variat. Els impostos locals cada cop
pesen menys i han passat de representar el 35% dels ingressos corrents en el 2002, al 29,4% en el
2007. S’observa un lleuger augment del pes de la resta d’ingressos locals (especialment dels
ingressos per vendes de béns i prestació de serves), que passen de representar el 26,3% en el 2002
al 26,9% en el 2007. Per la seva banda, les transferències corrents han guanyat 5 punts, passant
del 38,1% en el 2002 al 43,1% en el 2007 si tenim en compte els impostos cedits per l’Estat.
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
2003 2004 2005 2006 2007
Ingressos i despeses corrents
Ingressos corrents Despeses corrents
M
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s
17
En els darrers cinc anys, el ritme de creixement de les despeses corrents s’ha situat en el 6,0%
anual, quatre dècimes menys que el creixement registrat en els ingressos corrents. En conjunt,
aquest menor creixement ha estat possible gràcies a la reducció de les despeses financeres en un
13,9% en termes anuals. Destaca l’augment de les despeses en treballs, subministraments i serveis
exteriors i de les transferències corrents, que han crescut un 9,3% i un 10,8% anual,
respectivament, substancialment per sobre de la inflació anual del mateix període. En conjunt, les
despeses en treballs, subministraments i serveis exteriors i les transferències corrents han guanyat
pes en el conjunt de despeses corrents, i han passat de representar el 51,4% l’any 2002 al 61,0%
l’any 2007, mentre que les despeses en personal, les provisions i les despeses financeres han per-
dut pes.
En el període 2003-2007 les despeses de capital consolidades han superat els 3.200 milions d’eu-
ros. El 83% s’ha destinat a inversions directes i el 17% a transferències de capital a l’Autoritat del
Transport Metropolità (ATM), Barcelona Holding Olímpico, S.A. (HOLSA) i a equipaments culturals, i
a ampliacions de capital, bàsicament de Fira 2000, SA. L’abril de 2007 l’Ajuntament de Barcelona va
realitzar l’última transferència de capital a HOLSA, per tal que aquesta societat cancel·lés definitiva-
ment el seu endeutament abans de 31 de desembre de 2007. 
El 85% de les despeses de capital s’ha finançat amb l’estalvi brut generat per les operacions
corrents i el 15% restant amb ingressos generats per la gestió d’actius i transferències de capital.
La cobertura d’inversions per al conjunt del període, mesurada com l’estalvi brut sobre les inver-
sions netes, s’ha situat en 1,1 vegades, cosa que ha permès al mateix temps reduir el deute conso-
lidat en gairebé un 20%.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
2003 2004 2005 2006 2007
Despeses i ingressos de capital
Despeses de capital Ingressos de capital
M
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s
18
L’endeutament consolidat de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2007 és de 1.067
milions d’euros, dels quals 929 milions corresponen al sector públic de l’Ajuntament de Barcelona i
138 milions d’euros als seus ens comercials, és a dir, al Patronat Municipal de l’Habitatge i al grup
Barcelona de Serveis Municipals. En relació amb l’any anterior, l’endeutament consolidat s’ha reduït
en 112 milions d’euros.
Per acabar, vull reconèixer la voluntat de servei i el treball de tots i cadascun dels empleats
municipals per oferir un servei de qualitat a totes les persones que viuen, treballen i visiten
Barcelona. 
0
300
600
900
1.200
1.500
2003 2004 2005 2006 2007
0
20
40
60
80
100
Endeutament consolidat
M
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s
(%
)
Administració pública Ens comercials ––– ––– Deutes i avals / Ingressos corrents
1
Organització política i
administrativa de l’Ajuntament
de Barcelona
La Carta Municipal de Barcelona regula, entre d’altres matèries, les com-
petències municipals, l’organització del Govern Municipal, els districtes,
l’organització municipal executiva i la participació ciutadana.
1.1. Estructura del govern municipal
L’organització de l’Ajuntament de Barcelona s’estructura en dos nivells: el
polític, que debat les polítiques locals i adopta les decisions estratègiques
que considera adequades; i el gerencial, que té atribuïda la gestió dels
serveis d’acord amb els objectius establerts en el terreny polític.
L’àmbit polític el constitueixen els diferents òrgans de govern: el Consell
Municipal, l’alcalde, la Comissió de Govern i els Consells de Districte.
El Consell Municipal és l’òrgan de màxima representació política dels ciu-
tadans en el govern de la ciutat. L’alcalde n’és el president. Es reuneix en
sessió ordinària amb periodicitat mensual i les sessions són públiques.
El Consell Municipal està integrat per 41 regidors. Les eleccions munici-
pals se celebren cada quatre anys, d’acord amb un sistema de represen-
tació proporcional. El resultat de les últimes eleccions, celebrades el maig
del 2007, s’ha traduït en un govern de coalició del PSC i ICV-EUiA, amb
un total de 18 regidors dels 41 que integren el Consell Municipal. 
20
Resultat de les eleccions municipals celebrades el 27 de maig de 2007
Nombre de regidors
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya 14
CiU - Convergència i Unió 12
PP - Partit Popular 7
ERC - Esquerra Republicana de Catalunya 4
ICV-EUiA - Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa 4
Total 41
El Consell Municipal desenvolupa les funcions de deliberació, control i fiscalització de les accions
de govern i d’administració. El Consell Municipal aprova el programa d’actuació municipal (PAM), el
pressupost, els comptes anuals, les ordenances i els plans urbanístics. 
El Consell Municipal funciona en plenari i en comissions. Les comissions del Consell Municipal
assumeixen competències decisòries i de control, a més de les pròpiament informatives, respecti-
ves al seu àmbit d’actuació. Dictaminen sobre els assumptes que s’han de sotmetre al Plenari, con-
trolen i fiscalitzen l’activitat dels òrgans de govern i d’administració. Entre les seves funcions
resolutòries destaquen l’autorització i adjudicació de determinats contractes en funció del seu
import, i l’aprovació inicial del pressupost, les ordenances i reglaments relatius al seu àmbit. El vot
de cada grup polític a les comissions és proporcional al nombre de regidors que té en el Consistori.
Les vuit comissions permanents del Consell Municipal que van ser aprovades en el Plenari del Con-
sell Municipal de 3 de juliol de 2007 són les següents:
Comissions Àmbit d’actuació
Presidència, Territori i Funció Pública Organització municipal. Relacions institucionals i ciutadanes.
Hisenda i Pressupostos Política financera, fiscal i pressupostària.
Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Polítiques d’equilibri territorial, urbanisme. Infraestructu-
res. Promoció de l’habitatge.
Promoció Econòmica, Ocupació Promoció econòmica de la ciutat, foment d’iniciatives 
i Coneixement empresarials i d’ocupació. Turisme i comerç. Promoció de
les tecnologies de la informació.
Sostenibilitat, Serveis Urbans Manteniment de la ciutat i serveis urbans. Zones verdes 
i Medi Ambient i platges. Política mediambiental.
Cultura, Educació i Benestar Social Educació, cultura i esports. Política de joventut i política
d’immigració.
Acció Social i Ciutadania Atenció primària i assistència social. Drets civils. Política
per a la gent gran.
Seguretat i Mobilitat Seguretat ciutadana, protecció civil, transport públic i
regulació del trànsit.
21
L’alcalde és el president de la Corporació Municipal i exerceix les atribucions conferides per la
Carta Municipal de Barcelona, la legislació general de règim local, les lleis sectorials i el reglament
orgànic municipal. Les seves competències comprenen la gestió ordinària del govern municipal, la
representació del municipi i la presidència del Consell Municipal i la Comissió de Govern.
La Comissió de Govern és l’òrgan col·legiat del govern executiu municipal i els seus membres els
nomena l’alcalde. Actualment es compon dels 18 regidors de la coalició de govern i 5 membres no
electes nomenats per l’alcalde. En general, es reuneix dos cops al mes. La primera reunió té com a
finalitat principal aprovar o examinar i informar, depenent de l’assumpte i l’import, els punts inclosos
als ordres del dia del Plenari i de les comissions del Consell Municipal; la segona reunió, informar i
fer el seguiment del pla d’inversions municipal 2008-2011. Prèviament, els assumptes han estats
preparats i informats pel Comitè Executiu.
L’Ajuntament de Barcelona està descentralitzat en els deu districtes en què es divideix territorial-
ment la ciutat: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-
Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. 
El màxim òrgan de govern de cada districte és el Consell Municipal de Districte, presidit per un regi-
dor nomenat per l’alcalde. Està format per un mínim de 15 i un màxim de 23 consellers en funció del
nombre de residents al districte, d’acord amb una escala. A més, l’alcalde delega en un regidor,
nomenat a proposta dels grups municipals, les seves atribucions perquè les pugui exercir a l’àmbit
territorial del districte. Els Consells Municipals de Districte tenen les facultats d’informe i proposta
de plans, programes, pressupostos, instruments d’ordenació urbanística que afectin el districte i la
distribució de les despeses que se li assignin.
Els districtes són òrgans territorials per a la desconcentració de la gestió i la descentralització de la
participació ciutadana.
Presidència, Territori i Funció Pública
22
Alcalde
Comissió de Govern Consells de Districte
Hisenda i Pressupostos
Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement
Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
Cultura, Educació i Benestar Social
Seguretat i Mobilitat
Acció Social i Ciutadania
Comissions del Consell Municipal
Consell Municipal
23
1.2. Organització gerencial
L’administració municipal executiva de l’Ajunta-
ment de Barcelona està dirigida i coordinada pel
gerent municipal i es divideix funcionalment en
nou sectors, territorialment en deu districtes, i
des del punt de vista de l’especialització funcio-
nal en un conjunt d’ens amb personalitat jurídi-
ca pròpia –organismes autònoms locals, entitats
públiques empresarials i societats mercantils.
Tant els sectors com els districtes estan dirigits
per gerents nomenats per l’alcalde.
Els nou sectors funcionals són:
a) Educació, cultura i benestar: educació, cultu-
ra, esports, participació ciutadana, joventut,
dona i usos del temps.
b) Acció social i ciutadania: serveis socials i
drets civils.
c) Medi ambient i serveis urbans: neteja de la via
pública, residus sòlids urbans i sanejament;
manteniment, pavimentació, enllumenat públic
i aigües; manteniment de parcs, zones verdes
i platges; estalvi energètic i energies renova-
bles, educació i participació ambiental, i vigi-
lància i reducció de la contaminació.
d) Prevenció, seguretat i mobilitat: seguretat
ciutadana, serveis de prevenció d’incendis i
protecció civil, mobilitat, circulació i trans-
port públic, disciplina i seguretat viàries, i
aparcaments. 
e) Urbanisme i infraestructures: planificació i
ordenació territorial i urbanística, paisatge
urbà, infraestructures i habitatge.
f) Promoció econòmica: promoció econòmica
de la ciutat, ocupació i innovació, comerç,
xarxa de mercats municipals, consum, turis-
me i tecnologies de la informació.
g) Serveis generals i coordinació territorial:
administració central, patrimoni i coordinació
dels districtes.
h) Recursos humans i organització: polítiques
de recursos humans i administració de per-
sonal i organització.
i) Finances: administració financera, comptable,
pressupostària i tributària; coordinació d’em-
preses, organismes autònoms i ens depen-
dents; i control de les inversions.
El Comitè Executiu és l’òrgan col·legiat de
direcció de l’administració municipal executiva.
És presidit per l’alcalde o tinent d’alcalde en qui
delegui, i el gerent municipal n’és el vicepresi-
dent. És integrat per tots els gerents de sectors
i de districte i les seves funcions principals són:
a) coordinar les actuacions dels diferents sec-
tors d’actuació; b) establir criteris generals de
gestió; c) preparar i informar sobre els
assumptes que hagin de ser sotmesos als
diferents òrgans col·legiats de govern; i d)
informar els gerents de les orientacions
polítiques i de les prioritats del govern munici-
pal.
Els organismes públics i les societats munici-
pals s’integren funcionalment en l’àmbit d’un
dels sectors d’actuació d’acord amb els serveis
que presten, i es coordinen amb el gerent del
sector en qüestió.
24
A
lc
a
ld
e
G
e
re
n
t 
M
u
n
ic
ip
a
l
S
e
rv
e
is
 
G
e
n
e
ra
ls
 i
C
o
o
rd
in
a
c
ió
Te
rr
it
o
ri
a
l
F
in
a
n
c
e
s
IM
 H
is
e
n
d
a
In
fo
rm
ac
ió
 i
C
om
un
ic
ac
ió
 d
e
B
ar
ce
lo
na
, S
A
P
M
 H
a
b
it
a
tg
e
IM
 U
rb
an
is
m
e/
B
ar
ce
lo
n
a
G
es
ti
ó
U
rb
an
ís
ti
ca
, S
A
B
ar
ce
lo
n
a
In
fr
ae
st
ru
ct
ur
es
M
u
n
ic
ip
al
s,
 S
A
IM
 P
ai
sa
tg
e
U
rb
à 
i Q
u
al
it
at
d
e 
V
id
a
IM
 M
e
rc
a
ts
B
ar
ce
lo
n
a
A
ct
iv
a,
 S
A
IM
 P
e
rs
o
n
e
s
a
m
b
D
is
c
a
p
a
c
it
a
t
IM
 E
d
u
c
a
c
ió
I C
u
lt
u
ra
I B
ar
ce
lo
n
a
E
sp
o
rt
s
U
rb
a
n
is
m
e
 i
In
fr
a
e
st
ru
c
-
tu
re
s
R
e
c
u
rs
o
s
H
u
m
a
n
s 
i
O
rg
a
n
it
za
c
ió
P
ro
m
o
c
ió
E
c
o
n
ò
m
ic
a
E
d
u
c
a
c
ió
,
C
u
lt
u
ra
 i
B
e
n
e
st
a
r
A
c
c
ió
 S
o
c
ia
l 
i C
iu
ta
d
a
n
ia
P
re
ve
n
c
ió
,
S
e
g
u
re
ta
t 
i
M
o
b
ili
ta
t
M
e
d
i 
A
m
b
ie
n
t
D
is
tr
ic
te
s
B
a
rc
e
lo
n
a
 d
e
 S
e
rv
e
is
M
u
n
ic
ip
a
ls
, 
S
A
C
o
m
it
è
 E
xe
c
u
ti
u
G
e
rè
n
c
ia
 A
d
ju
n
ta
 d
’I
n
fr
a
e
st
ru
c
tu
re
s
G
e
rè
n
c
ia
 A
d
ju
n
ta
 d
’e
-A
d
m
in
is
tr
a
c
ió
 
i S
is
te
m
e
s 
d
’I
n
fo
rm
a
c
ió
IM
 I
n
fo
rm
à
ti
c
a
IM
 P
a
rc
s 
i
Ja
rd
in
s
25
1.3. Participació ciutadana
L’Ajuntament de Barcelona garanteix la
participació ciutadana, especialment en
aquelles matèries que afecten més directament
la qualitat de vida dels ciutadans, a través 
de diferents òrgans i mecanismes de
participació.
Els òrgans de participació ciutadana són el
Consell de Ciutat, el Consell Ciutadà de Distric-
te i els Consells Sectorials, que tant poden ser
d’àmbit de ciutat com de districte.
El Consell de Ciutat, integrat per representants
de les entitats econòmiques, socials, culturals,
professionals i de veïns més representatives, és
un òrgan de debat del Programa d’Actuació
Municipal, els pressupostos municipals, els
grans projectes de ciutat i dels indicadors dels
resultats de la gestió municipal. Es reuneix dos
cops l’any en sessió ordinària i donen suport als
Consells Ciutadans de Districte i als Consells
Sectorials.
El Consell Ciutadà de Districte és el màxim
òrgan consultiu i de participació ciutadana de
cada districte en totes les qüestions referents a
les seves competències. Està integrat per repre-
sentants del districte i d’entitats, associacions i
ciutadans del seu àmbit territorial.
Els Consells Sectorials estan formats per regi-
dors dels diferents grups polítics i representants
d’entitats i personalitats de reconegut prestigi
del sector corresponent. Alguns exemples en
són el Consell de Benestar Social, el 
Consell Escolar, el Consell d’Immigració o el
Pacte per la Mobilitat. Emeten dictàmens sobre
les actuacions municipals corresponents al seu
sector, fomenten processos participatius i
informen de les seves activitats al Consell de
Ciutat.
Els mecanismes de participació ciutadana són
diversos. Així, mitjançant l’audiència pública els
ciutadans poden proposar a l’administració
municipal l’adopció de determinats acords i
reben informació. L’audiència pública pot ser
tant d’àmbit ciutat com de districte. Les audièn-
cies públiques que tracten de l’estat del districte
se celebren com a mínim cada dos mesos. Cada
any hi ha una audiència pública monogràfica
sobre el pressupost i les ordenances fiscals. Per
la seva banda, la iniciativa ciutadana és el meca-
nisme a través del qual els ciutadans sol·liciten a
l’Ajuntament que realitzi una determinada activi-
tat d’interès públic i de competència municipal
per a la qual aporten mitjans econòmics, béns,
drets o treball personal. En tercer lloc, les enti-
tats, organitzacions i associacions ciutadanes
sense ànim de lucre poden exercir competències
municipals en els casos d’activitats i serveis
susceptibles de gestió indirecta mitjançant con-
curs públic. Finalment, l’Ajuntament i els distric-
tes poden demanar l’opinió dels ciutadans en
matèria de les seves competències a través de
la consulta ciutadana.
2
Evolució de l’economia de
Barcelona durant 2007
2.1. El creixement de l’economia mundial es desaccelera
Les expectatives de creixement de l’economia mundial són menys favora-
bles com a conseqüència de l’augment sostingut del preu del petroli i
d’altres matèries bàsiques per a l’activitat manufacturera i per a l’alimen-
tació, i de l’extensió a la major part dels mercats de la crisi financera sor-
gida de les hipoteques subprime americanes. En definitiva, es preveu que
l’economia mundial, immersa en un procés d’alentiment de l’expansió,
haurà acabat 2007 amb un creixement mitjà en termes constants a l’en-
torn del 4,5%, lleugerament per sota del d’anys anteriors. 
No és cap novetat que, un cop més, les economies més dinàmiques s’ha-
gin de buscar al continent asiàtic. A més de les dues grans potències
demogràfiques, Xina i Índia, amb economies cada cop més potents que
mantenen taxes de creixement del PIB a l’entorn del 10%, cal afegir-hi el
dinamisme que mantenen algunes de les economies emergents de la regió
gràcies a l’augment dels preus de l’energia i de les primeres matèries, en
part per l’augment de la demanda de la indústria de combustibles d’ori-
gen vegetal. Aquests mateixos factors són els que expliquen l’augment
del PIB a una bona part d’Amèrica Llatina.
En el cas de les principals economies occidentals, la dels Estats Units
apareix com la més afectada per la crisi de creixement. La depreciació del
dòlar n’és un bon exponent. Després de gairebé un quinquenni de liderar
l’expansió de l’economia mundial –juntament amb Xina–, la crisi del mer-
cat immobiliari accentua una desacceleració que es preveia més suau.
Per la seva banda, la Unió Europea ha notat menys i amb un cert retard
aquest canvi d’expectatives i totes les previsions apunten a un tancament
del 2007 amb una taxa de creixement lleugerament més baixa que la d’un
any abans però superant, per segon any consecutiu, la dels Estats Units.
Malauradament, la major part de les previsions ajornen fins el 2009 els
27
primers senyals consistents de reactivació del
creixement. 
Dins de l’àmbit europeu cal diferenciar entre els
membres de la UE-15 i els de la darrera
ampliació. Amb alguna excepció, les economies
perifèriques i de recent integració, amb un grau
de desenvolupament sensiblement més baix
que el de la resta, han mantingut unes taxes de
creixement molt expansives. Això ha permès
compensar parcialment la contracció relativa-
ment accentuada que ha patit la trajectòria
expansiva de la zona euro. Segons els primers
avanços, el PIB del conjunt de la UE ha tancat
l’any amb un creixement al voltant del 2,8%,
aproximadament unes tres dècimes menys que
un any abans.
De les grans economies europees, Gran Breta-
nya i Alemanya, amb taxes de creixement del
PIB a l’entorn del 3% i 2,5% respectivament,
presenten els millors resultats de tancament
d’any. França pot assolir un augment del 2%
mentre que Itàlia no sembla pas en condicions
de mantenir la trajectòria expansiva d’un any
abans i s’espera que acabi 2007 amb un ritme
de creixement semblant o lleugerament inferior
al francès.
2.2. L’economia espanyola mostra
els primers símptomes d’alentiment
Segons la Comptabilitat Nacional Trimestral que
elabora l’INE, el creixement del PIB d’Espanya
durant el 2007 ha estat del 3,8% en termes
reals, només una dècima menys que un any
abans. En termes monetaris s’estima un aug-
ment del 7%, un punt relatiu menys que el 2006.
Amb aquests resultats es completa un quin-
quenni de creixement sostingut amb una taxa
anual mitjana del 3,5% i es constata, un any
més, que l’economia espanyola continua mos-
trant més dinamisme que l’europea. Això li per-
met, puntualment, ampliar el diferencial de
creixement amb la resta de la UE.  
A diferència del que era habitual d’ençà el 2003,
l’evolució que mostra el perfil del creixement tri-
mestral del PIB d’Espanya durant 2007 va de
més a menys. Una evolució que és imputable al
progressiu refredament de la demanda nacional
–del 5,1% del primer trimestre al 3,9% del
darrer– sense que s’apreciïn diferències subs-
tancials entre inversió i consum. L’aportació
negativa de la demanda externa al creixement
de l’economia ha continuat minvant, gràcies al
fet que les exportacions han mantingut la ten-
Evolució del PIB (mitjana anual)
2003 2004 2005 2006 2007
variació (%)
0
1
2
3
4
5
Barcelona i entorn metropolità Catalunya Espanya Unió Europea EUA
dència lleugerament expansiva d’un any abans i
també a la contenció de les importacions.
La contracció del creixement dels principals
components de la demanda nacional s’explica
bàsicament per l’augment dels tipus d’interès.
La despesa en consum de les economies
domèstiques ha notat aquest enduriment de la
política monetària, via l’augment de la càrrega
financera que suporten, com a conseqüència
del procés d’endeutament que han protagonit-
zat aprofitant anys de tipus d’interès
comparativament molt baixos i, per moments,
negatius en termes reals. En el cas de la con-
tenció de la despesa en formació bruta de
capital fix s’hi afegeix l’estancament que, a
mesura que avança l’any, afecta la construcció
residencial.
Des de la vessant de l’oferta, només el sector
primari, de resultats imprevisibles pels efectes
de la climatologia i altres factors, tanca 2007
amb un creixement significatiu del valor de la
producció gràcies a l’augment de les cotitza-
cions d’alguns productes bàsics. El conjunt de
l’activitat industrial, inclosa la producció energè-
tica, manté estable el creixement real a l’entorn
del 2,7% de mitjana anual. Pel que fa al terciari,
que en termes absoluts explica el 60% del PIB,
la tònica és d’estabilitat dels ritmes de creixe-
ment gràcies, un any més, a l’impuls dels ser-
veis fora de mercat. 
Els primers avançaments oficials del creixement
del PIB de Catalunya apunten a una taxa del
3,7% de mitjana anual, dues dècimes menys
que un any abans. Per grans sectors econò-
mics, només el terciari, recolzat com en el cas
d’Espanya en els serveis fora de mercat, s’ha
mostrat més dinàmic que durant el 2006. La
construcció perd la condició que ha lluït darre-
rament de motor de l’activitat econòmica i pre-
senta un resultat anual en línia amb el
creixement del conjunt del PIB. L’activitat indus-
trial no ha pogut mantenir el to moderadament
expansiu de començament d’any i l’ha acabat
amb un 2,3% de creixement mitjà anual. 
2.3. La indústria perd impuls a favor
de l’activitat logística
Com s’ha dit en relació amb el PIB trimestral
espanyol, i aplicable també al català, l’evolució
de l’activitat econòmica el 2007 ha anat de més
a menys. Un perfil que s’ajusta perfectament a
l’evolució de la indústria metropolitana i que fa
que les mitjanes anuals ofereixin uns resultats
més positius que els de final d’any. La creixent
competència dels productes de les economies
emergents i la revalorització de l’euro, juntament
amb un teixit industrial en transformació i cada
cop més limitat en la seva capacitat de produc-
ció instal·lada, són factors de pes a l’hora d’ex-
plicar que, de manera recurrent, la producció
estrictament industrial a la regió metropolitana
creix força menys que el conjunt de l’activitat
econòmica. 
A banda de l’evolució de l’activitat manufacture-
ra a Catalunya i aprofitant la notable expansió
que ha mantingut el comerç mundial, l’activitat
al port de Barcelona ha crescut prop d’un 8%
en volum, gairebé dos punts percentuals més
que un any abans i superant els 50 milions de
tones, un nou màxim anual. Si es deixa de
banda la mercaderia que es transporta majorità-
riament a doll, bàsicament primeres matèries,
productes energètics i semielaborats, l’agregat
de la càrrega general, que inclou la mercaderia
28
29
de més valor afegit, ha crescut prop d’un 11% i
ja representa el 70% del tràfic total en volum.
L’augment d’aquest tipus de mercaderia contri-
bueix a la creixent especialització del port en el
tràfic de contenidors. Els 2,6 milions de Teus
que han passat pel port durant el 2007 repre-
senten un creixement del 12,6% anual i contri-
bueixen a consolidar el port de Barcelona com
un dels ports mediterranis de referència en el
tràfic de contenidors. 
2.4. Creixement sostingut del trans-
port de viatgers i més moderat de
l’activitat turística
Els gairebé 2,9 milions de passatgers que han
passat pel port de Barcelona el 2007, incloent-
hi els de creuers en trànsit, representen un
increment del 13,4% en relació amb el total de
2006 i un augment en termes absoluts de prop
d’un miler de passatgers de mitjana diària.
Aquestes dades donen continuïtat al fort creixe-
ment del bienni anterior i es recolzen bàsica-
ment en l’expansió del segment dels creuers,
tant dels que només fan escala a la ciutat com
dels que hi han fixat la seva base d’operacions.
El segment dels ferris regulars ha viscut un any
de consolidació després del fort creixement
registrat el 2006. Un resultat que respon també
a l’augment de competència a la que ha de fer
front per l’augment de l’oferta dels vols de baix
cost que uneixen Barcelona amb la costa italia-
na i les Illes.
Pel que fa al trànsit de passatgers per l’aero-
port, les possibilitats operatives de la relativa-
ment recent entrada en funcionament de la
tercera pista han permès l’augment de l’oferta
de vols fins a una mitjana diària de gairebé un
miler d’operacions d’aterratge i enlairament.
Aquest fet ha estat cabdal perquè el nombre de
passatgers hagi crescut un 9,3%, apropant-se
als 33 milions anuals. En línia amb allò que s’ha
convertit en habitual i amb el que s’espera sigui
la tendència de futur, el trànsit internacional
–especialment a l’àmbit de la UE– creix amb
molta més intensitat que l’interior, que té un
potencial més limitat i que ha de competir amb
l’AVE.
Tràfic aeroportuari (taxes de variació %)
0
5
10
15
20
2002 2003 2004 2005 2006
(%)
2001 2007
Mercaderia de càrrega general Passatgers del port i aeroport
30
El transport de viatgers a través de la platafor-
ma aeroportuària de Barcelona, amb increments
sostinguts per tercer any consecutiu al voltant
del 10%, és una de les raons que explica la
variació igualment expansiva de l’activitat hote-
lera. Deixant de banda que l’augment de vols de
“baix cost” ha afavorit una major propensió a
volar dels residents, una part important de
l’augment del tràfic aeroportuari –incloent-hi
també el del port– respon a l’augment del nom-
bre de visitants, ja sigui per fer turisme o per
motius professionals o negocis. Les dades dis-
ponibles i referides al conjunt de l’any –provisio-
nals en el moment de tancar aquesta edició–
parlen de 7,1 milions de visitants, que han
generat 13,6 milions de pernoctacions en
54.000 places hoteleres.
2.5. Preus a l’alça que moderen
l’augment del consum 
La matriculació de vehicles a la província de
Barcelona durant 2007 no aconsegueix, per
segon any consecutiu, superar el volum de l’any
anterior. Es manté, però, en zona de màxims his-
tòrics. A banda de l’impacte de les expectatives
sobre l’evolució a mitjà termini del mercat de tre-
ball i de l’economia en general, factors com ara
l’encariment persistent dels carburants i del
finançament han estat condicionants de primera
magnitud a l’hora de plantejar-se aquestes
adquisicions. Sembla confirmar-ho el fet de que
cap tipologia de vehicles, ni turismes, ni comer-
cials ni motos, han escapat a l’estancament o
lleu retrocés de les noves matriculacions. Mal-
grat això, el parc automobilístic de la província
ha sumat gairebé 160.000 nous vehicles en cir-
culació, un 7% més dels que s’hi van afegir el
2006.
En un any en què han sovintejat les incidències
en el transport públic metropolità, concentrades
la major part en el servei ferroviari de rodalies,
que ha perdut gairebé un 2% del total d’usuaris
en relació amb un any abans, el conjunt del sis-
tema ha comptabilitzat, segons les primeres
estimacions, més de 930 milions de viatges, un
2,2% més que durant el 2006. Un augment
imputable bàsicament al metro i que s’explica
per l’ampliació del servei els caps de setmana i
per l’increment de la població de pas i dels llocs
de treball localitzats a la ciutat i municipis
limítrofs.
Activitat i oferta hotelera a Barcelona
0
2
4
6
8
10
12
14
16
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
P
er
no
ct
ac
io
ns
 (m
ili
o
ns
)
P
la
ce
s
Visitants Pernoctacions –—– –––– Places hoteleres
31
Matriculacions i baixes de vehicles (província de Barcelona)
Matriculacions Baixes
Tot i que en termes d’inflació mitjana, el 3% en
el 2007 permet parlar d’augment contingut,
especialment si es compara amb el 3,8 d’un any
abans, aquesta valoració contrasta amb la tra-
jectòria a l’alça del darrer terç de 2007. Amb
dades de final d’any, l’índex de preus de consum
a la província de Barcelona ha tancat 2007 amb
una variació interanual del 4,3%, sensiblement
més elevada que un any abans i en els màxims
dels darrers anys. Aquest notable repunt de la
taxa d’inflació s’ha produït també a la resta de
Catalunya i d’Espanya, fet que ha provocat un
nou augment del diferencial d’inflació amb la
mitjana de la UE. A més de les tensions inflacio-
nistes relativament típiques com són les relacio-
nades amb els serveis a les persones, per
explicar la intensitat del darrer repunt inflacionis-
ta s’ha de recórrer també a l’encariment del
petroli i de l’alimentació.
2.6. Punt d’inflexió de la tendència
expansiva de la construcció 
La superfície total prevista a les llicències d’o-
bra nova i de reforma i ampliació aprovades en
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Construcció residencial i tipus d’interès hipotecaris
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Habitatges iniciats
0
1
2
3
4
5
6
7
8
tipus d’interès (%)
Habitatges iniciats a Barcelona –––– –––– Tipus d’interès hipotecaris (%)
32
el 2007 supera els 1,4 milions de m2, un 24%
menys que la mitjana anual del bienni anterior.
En nombre d’habitatges previstos –poc més de
6.100– el retrocés és del 22%. L’estancament
que ha caracteritzat l’activitat promotora al 
llarg de 2007 respon en última instància a 
la contenció de la demanda. Una contenció
motivada per l’encariment dels preus i 
del finançament al mercat immobiliari. Tot
plegat s’ha traduït en un major enduriment de
les condicions d’accés a un habitatge en
propietat. 
El canvi de cicle que ha viscut el sector immobi-
liari residencial a Barcelona ha estat menys acu-
sat que a la resta del país. La raó bàsica és que
a la ciutat i entorn metropolità, l’excés d’oferta
nova no ha assolit la magnitud d’altres àrees, en
especial les zones més residencials i turístiques.
Malgrat tot, el procés d’ajustament dels preus
del sostre residencial –amb un resultat de crei-
xement nul en termes de mitjana anual– es fa
notar, especialment en el segment de la segona
mà, el més important en nombre de transac-
cions i operadors. 
2.7. Saldo positiu en l’evolució del
mercat de treball
El perfil de progressiu alentiment que ha mostrat
el creixement del PIB al llarg de 2007 s’ha
reflectit en una desacceleració relativament
intensa del procés de creació de nous llocs de
treball. A final d’any, el nombre d’ocupats afi-
liats a la Seguretat Social havia crescut un
1,5%, vuit dècimes percentuals menys que l’in-
crement de 2006. L’estabilització de la població
activa, una etapa més en el procés de consoli-
dació de l’augment comptabilitzat a final de
2005 com a conseqüència de la regularització
extraordinària de treballadors estrangers, ha
permès tancar l’any mantenint l’atur lleument a
la baixa. 
El terciari ha estat l’únic sector capaç de gene-
rar nous llocs de treball a Barcelona. A banda
Evolució de l’ocupació a Barcelona
-20
-15
-10
-5
0
5
10
96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07
(%)
—— —— Atur ———— Afiliats a la Seguretat Social
33
de compensar les retallades d’ocupació a la
indústria i a la construcció, ha sumat gairebé
20.000 nous llocs de treball al conjunt del mer-
cat de treball de la ciutat. La restauració, l’hote-
leria, les activitats informàtiques i especialment
els serveis sanitaris, socials i l’ensenyament han
estat les activitats més dinàmiques quant a
creació de nova ocupació. 
Indústria Construcció Serveis
Evolució de l’ocupació sectorial a Barcelona
-8
-4
0
4
8
12
2002 2003 2004 2005 2006 2007
variació (%)
34
3
L’Ajuntament de Barcelona i
els seus serveis 
3.1. Introducció 
L’Ajuntament de Barcelona ofereix una àmplia varietat de serveis, que
es poden agrupar en tres grans apartats: a) els serveis al ciutadà: ser-
veis que es presten al conjunt de la població com a col·lectiu, b) ser-
veis de la ciutat: serveis a la ciutat com a espai físic de convivència, i
c) promoció de l’activitat econòmica de Barcelona. 
Barcelona, com altres grans ciutats europees, està vivint transforma-
cions ràpides i profundes a molts nivells, que fan que sigui una ciutat
cada cop més complexa i més diversa. Des de l’Ajuntament de Barce-
lona treballem per adaptar els serveis i actuacions municipals als can-
vis en l’estructura social i en l’estructura econòmica amb l’objectiu de
fer de Barcelona una ciutat competitiva i socialment cohesionada.
3.2. Els serveis al ciutadà 
Informació, documents i tràmits més freqüents
Els diferents canals d’atenció i informació de què disposa l’Ajuntament
de Barcelona permeten posar a l’abast del ciutadà tota la informació
referent a la ciutat, alhora que faciliten la realització dels tràmits amb
l’administració.
35
Serveis d’informació i atenció al ciutadà
2003 2004 2005 2006 2007
Atenció telefònica al ciutadà 
(trucades ateses) 4.218.420 3.882.137 3.943.597 3.388.600 2.958.150
Oficines d’atenció al ciutadà 
(tràmits i consultes ateses) 2.073.859 2.185.896 2.385.791 1.968.060 2.101.591
Nombre d’entrades al 
web: www.bcn.cat 12.327.194 16.255.852 23.530.991 34.941.699 39.113.711
Tràmits administratius 
realitzats per internet 983.520 1.132.478 1.317.692 1.572.692 1.246.252
Serveis d’atenció i informació
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
2003 2004 2005 2006 2007
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
Atenció telefònica Consultes OAC ——— Entrades al web
M
ile
rs
E
nt
ra
d
es
 a
l w
eb
 (m
ile
rs
)
L’atenció presencial es realitza a través de les
14 oficines municipals d’atenció al ciutadà
–OAC’s– que l’Ajuntament té distribuïdes entre
els 10 districtes de la ciutat i que es comple-
menten amb oficines municipals especialitzades
d’informació i assessorament en temes com
l’habitatge, educació i atenció a la dona. L’any
2007 han inaugurat seu les OAC’s de l’Eixample,
al mes de maig, i de Nou Barris, a l’octubre. La
millora dels nous espais té com a objectiu prin-
cipal reduir els temps d’espera dels ciutadans i
millorar la capacitat d’absorció de la demanda.
Aquest any 2007 s’ha realitzat una prova pilot
de posada en funcionament d’un Punt d’auto-
servei a la nova OAC de l’Eixample, amb horari
de 8:30 a 20 hores de dilluns a divendres. Es
presenta com una via alternativa pel ciutadà de
resoldre els seus tràmits més senzills i comuns,
mitjançant un terminal interactiu. S’ofereixen
tràmits com volants de residència, duplicats i
certificats de pagament d’impostos municipals.
Es destaca principalment la tramitació de
volants de residència que ha representat el 95%
de la tramitació realitzada per aquest canal.
Dins del marc del procés de posada en marxa
de la nova Ordenança sobre Administració Elec-
trònica (ORAE), s’ha portat a terme a les OAC’s
una campanya de promoció de la signatura digi-
tal mitjançant el certificat digital ’idCAT. En total
s’han realitzat 15.167 altes d’usuaris.
Per telèfon, el servei del 010 ofereix als ciuta-
dans informació sobre els equipaments, l’agen-
da d’actes, com moure’s per la ciutat, els
serveis i activitats municipals i d’altres organis-
mes públics, tràmits i gestions públiques, així
com gestionar els tràmits municipals que s’in-
clouen a la carta de serveis.
Des del mes de març de 2007 s’ofereix un nou
servei d’atenció automatitzada que dóna cober-
tura quan el servei d’informació 010 és fora de
l’horari de funcionament, és a dir, de dilluns a
dissabtes de 22 a 8 hores, els diumenges i els
festius. Les opcions d’informació són, entre
d’altres, actes destacats, farmàcies de guàrdia,
horaris de metro, talls de trànsit, etc. Aquest
servei permet afegir noves opcions d’informació
al menú principal per cobrir fets i activitats pun-
tuals o festivitats especials. Com exemple, per
la Cavalcada de Reis es dóna un servei especial
per conèixer en tot moment la situació del reco-
rregut. Al llarg de 2007 s’han rebut 150.676 tru-
cades a aquest servei que s’ofereix en català i
castellà.
L’Ajuntament també posa a l’abast dels ciuta-
dans el telèfon gratuït 900 226 226, que centra-
litza la recepció i canalització de les incidències,
reclamacions i suggeriments sobre serveis i
competències municipals, com també el cobra-
ment de tributs i multes amb targeta de crèdit.
Aquest servei ha rebut 193.500 sol·licituds
durant l’any 2007.
Per internet, es pot accedir a tota mena d’infor-
macions sobre Barcelona a través del portal
www.bcn.cat. Aquest portal permet potenciar la
participació ciutadana, facilitar informació sobre
l’activitat de la ciutat i els seus equipaments,
donar a conèixer Barcelona al món i oferir infor-
mació sobre l’activitat, els serveis, la gestió i
l’organització municipal. L’any 2007 s’han incor-
porat 50 noves webs, s’ha rebut una mitja de
107.160 visites diàries i s’ha descarregat una
mitjana de 991.497 pàgines per dia.
El mes d’abril de 2007 es va implantar al web
municipal el nou portal de tràmits de l’Ajunta-
ment de Barcelona “Tràmits on-line”. Un dels
principals objectius del nou portal és augmentar
i millorar la relació administrativa entre els ciuta-
dans i l’Ajuntament mitjançant l’ús del canal
internet, que facilita la tramitació pel canal web
dels tràmits municipals. Incorpora els continguts
informatius de prop de 800 tràmits, tant munici-
pals com d’altres administracions públiques.
El servei d’informació per telèfons mòbils “bar-
celona.mobi”, que es va posar en marxa el
2006, ha incorporat durant el 2007 un canvi de
disseny i millora en l’estructura dels continguts
per facilitar l’accés a la informació més dema-
nada. Addicionalment, els serveis de sms de
“barcelona.mobi” han donat informació sobre
notícies i alertes sobre la Mercè i la Cavalcada
de Reis als ciutadans que s’hi han subscrit. En
total, s’ha rebut 13.427 visites al portal que han
descarregat 535.109 pàgines i ha enregistrat
l’entrada de 5.450 missatges. 
Educació
L’Institut Municipal d’Educació (IMEB)
(www.bcn.cat/educacio) té per objecte dirigir i
planificar l’estructura i l’administració dels cen-
tres educatius municipals, i alhora vetllar pel
36
37
compliment dels objectius que en matèria d’e-
ducació s’estableixen en el Pla d’Actuació
Municipal.
Des de l’any 2002, fruit del desenvolupament de
la Carta Municipal i integrat per l’Ajuntament de
Barcelona i la Generalitat de Catalunya, el Con-
sorci d’Educació de Barcelona
(CEB)(www.edubcn.cat) és l’òrgan responsable
de les funcions, les activitats i els serveis en
matèria d’educació a la ciutat de Barcelona.
Des d’aquest consorci es treballa en l’elabora-
ció del Mapa Escolar de Barcelona, que ha de
permetre l’adequació del parc escolar al perfil
de la ciutat a través d’un model d’escoles de
proximitat. Per tal d’aconseguir-ho, es treballa
fent previsions de sòl urbà en àrees de creixe-
ment; integrant en la planificació l’oferta pública
i concertada per tal d’oferir places escolars sufi-
cients; fixant els criteris de definició d’àrees
territorials de proximitat; i potenciant els itinera-
ris formatius.
Fruit del treball del Mapa Escolar de Barcelona,
la preinscripció pel curs escolar 2007-2008,
s’ha realitzat sota els paràmetres d’un nou
model de zonificació escolar, el primer de l’estat
basat en el domicili de les famílies. Amb aquest
model, els criteris de valoració de la proximitat
són els mateixos per als centres públics i els
centres concertats; es parteix de la proximitat
real, i no hi ha fronteres entre zones; la informa-
ció es presenta en forma de mapa per a cada
illa de cases i per cada centre. En definitiva,
s’està afavorint, per a les famílies, l’escola de
proximitat i, alhora, la lliure elecció de centre. 
L’oferta escolar municipal es realitza a través
dels 94 centres docents de tots els nivells edu-
catius no universitaris, que compten amb 1.371
docents i 15.165 alumnes matriculats, a més
dels 431 participants als serveis complementa-
ris d’educació infantil.
Per al curs 2007-2008 s’han posat en marxa
dues noves escoles bressol –l’EBM Sant Medir,
al districte de Gràcia i l’EBM Manigua, al distric-
te de Sant Andreu– amb 81 places cadascuna,
alhora que hi ha previstes quatre noves escoles
pel proper curs. També ha entrat en funciona-
ment la nova escola de música al districte de
Nou Barris, amb una capacitat inicial per 300
alumnes. En el marc del pla de millora de la
qualitat del servei, l’IESM Narcís Monturiol ha
estat el primer centre de Formació Professional
de la xarxa municipal en obtenir el certificat de
qualitat ISO 9001:2000.
Nombre d’alumnes en centres municipals
Escoles Educació Educació Educació 
Curs bressol primària secundària artística Altres Total
2003-2004 2.972 2.781 3.442 3.000 1.175 13.370
2004-2005 3.209 2.747 3.820 2.953 1.483 14.212
2005-2006 3.304 2.741 3.587 3.058 1.543 14.233
2006-2007 3.688 2.719 3.637 3.263 1.775 15.082
2007-2008 3.797 2.782 3.806 3.517 1.263 15.165
Nre. de centres 2007 59 13 9 7 6 94
38
Lligat amb l’oferta educativa, i per tal de garan-
tir l’accés a les oportunitats educatives i a la
inserció laboral, un curs més s’han desenvolu-
pat el Projecte Èxit i el Pla Jove Formació-Ocu-
pació, per tal d’ajudar els estudiants en el pas
de primària a secundària i en la transició al món
del treball. D’altra banda, es duen a terme dife-
rents activitats i programes per apropar la cultu-
ra als centres escolars, molts dels quals han
recollit les iniciatives de l’alumnat i el professo-
rat, com ara La Mostra de Teatre i de dansa, Les
escoles van a l’Auditori, Òpera a secundària o
La mostra de programes culturals als instituts.
Des de l’Institut Municipal d’Educació s’impul-
sen també espais de participació per tal de
donar veu a la ciutat en la configuració i la ges-
tió de l’educació. El Consell Escolar Municipal,
el Consell de la Formació Professional, el Con-
sell de Coordinació Pedagògica o el Projecte
Educatiu de Ciutat en són una bona mostra.
Cultura
L’Institut de Cultura de Barcelona –ICUB
(www.bcn.cat/cultura)– és la institució encarre-
gada de dur a terme el conjunt de polítiques
municipals adreçades a la promoció de la
cultura a Barcelona, tant mitjançant els
programes propis com a través del suport 
als diversos agents culturals que actuen a la
ciutat.
L’any 2007 s’ha posat en funcionament el Con-
sell de Cultura de Barcelona, concebut com
l’instrument d’anàlisi i reflexió de les polítiques
culturals locals i de les seves principals accions.
El Consell de Cultura és una de les primeres
actuacions sorgides del revisat Pla Estratègic de
la Cultura.
A l’octubre de 2007 es va presentar al Plenari
del Consell Municipal el programa impulsat per
l’ICUB sobre Fàbriques per a la Creació. Aquest
programa, sorgit també del treball del Pla Estra-
tègic, té com objectiu transformar edificis singu-
lars de Barcelona en espais generadors de
cultura i cedir-los a col·lectius o associacions
per tal d’estimular la creació. La primera Fàbrica
per a la Creació es troba al Parc del Fòrum i
s’ha decidit dedicar-la al circ. La gestió d’a-
quest espai s’ha conveniat amb l’Associació de
Professionals del Circ de Catalunya.
Biblioteca
Barceloneta-La
Fraternitat
39
L’oferta als museus i centres d’exposicions
municipals i consorciats de la ciutat ha atret
durant l’any més de cinc milions de visitants.
L’increment dels visitants en relació a l’any
anterior és del 2%, destacant els creixements
en un 25% i un 23% del Centre de Cultura Con-
temporània i el Macba respectivament. Alguns
dels fets destacats de l’any són: les millores en
les col·leccions permanents o la programació
d’activitats i exposicions temporals; la inaugura-
ció del renovat Museu de la Música a la nova
seu de l’Auditori de Barcelona; el trasllat del
Museu Tèxtil al Palau de Pedralbes per donar
cabuda provisionalment al Centre del Disseny
de Barcelona fins que s’acabin les obres del nou
edifici; o la implementació gradual del programa
informàtic de gestió integrada de les col·lec-
cions dels museus.
En el marc de les festes i tradicions del calenda-
ri local, l’ICUB ha programat les activitats de la
Cavalcada de Reis, un espectacle de 875 parti-
cipants en un recorregut de cinc quilòmetres
seguit per més de 350.000 persones; les Festes
de Santa Eulàlia, la festa major d’hivern de la
ciutat que va commemorar el seu 25è aniversari;
el Carnaval, amb la celebració per primer cop
de la Gran Rua al barri de Gràcia; la Festa de la
Música, amb més de 100 actuacions i coincidint
el dia 21 de juny amb la celebració simultània a
més de 100 països de tot el món; i La Mercè, la
festa major amb més de 600 activitats a 25
escenaris principals. L’any 2007 es va iniciar el
21 de setembre amb el Pregó fins el 24 de
setembre amb la celebració del Piromusical i
amb l’epíleg, els dies 29 i 30 de la Festa del Cel
i de l’Espai. 
La programació cultural a la ciutat de Barcelona
té una cita ineludible entre el 26 de juny i el 6
d’agost amb el Festival de Barcelona Grec. Els
22 espectacles de teatre, 9 de dansa, 31 con-
certs i 13 espectacles de teatre infantil, circ i hip
hop programats a 19 recintes escènics de la
ciutat, han aplegat més de 165 mil espectadors.
En l’edició de 2007 s’ha posat l’accent en l’a-
posta pels creadors catalans; la dimensió inter-
nacional del festival; les produccions pròpies; el
predomini del teatre de text; i l’aposta pels
encontres i la fusió de cultures.
Activitat cultural
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
5.500
2003 2004 2005 2006 2007
Préstecs biblioteques Lectors biblioteques Visitants museus municipals i consorciats
M
ile
rs
40
Celebrats a espais singulars de la ciutat i amb
formats innovadors, any rera any, els festivals
literaris impulsats per l’ICUB van guanyant
públic. La primera proposta, al febrer, és
“BCNegra: la setmana de la Novel·la Negra de
Barcelona”, que va realitzar, entre d’altres, l’ac-
tivitat “Simulació d’un crim” a la seu de la Guàr-
dia Urbana. Els dies 21 i 22 d’abril es va
celebrar el Festival Món Llibre, amb 130 actes
programats pel CCCB, el Macba i la plaça Joan
Coromines. Al maig és el torn de la Setmana de
la Poesia, que l’any 2007 ha acollit 95 activitats,
entre les quals es destaquen els Jocs Florals –el
premi de poesia de la ciutat– i, com a cloenda,
el Festival Internacional de Poesia de Barcelona.
Impulsat des de l’ICUB i en estreta col·laboració
amb els districtes de la ciutat es du a terme el
programa “+a prop”. Es tracta d’iniciatives cul-
turals executades a través dels diferents centres
cívics de la ciutat. Al 2007 hi han col·laborat 16
equipaments en art contemporani, 12 en teatre,
10 en dansa i 23 en música, les quatre discipli-
nes que abasta el programa.
Activitat cultural
2003 2004 2005 2006 2007
Auditori
Nre. de concerts 277 311 282 396 624
Nre. d’espectadors 335.093 393.907 375.908 399.047 481.047
Palau de la Música Catalana(1)
Nre. de concerts 193 220 473 498 489
Nre. d’espectadors 268.201 317.674 418.598 445.319 468.311
Liceu
Nre. de representacions 195 240 218 224 195
Nre. d’espectadors 314.100 355.734 297.353 336.061 284.812
Teatre Lliure
Nre. de representacions 344 291 334 367 285
Nre. d’espectadors 62.499 67.115 68.513 79.397 70.070
(1) Inclou, a partir de 2005, els concerts al Petit Palau i els del programa del Servei Educatiu.
L’any 2007 s’han inaugurat les biblioteques
Sagrada Família i Sant Antoni, al districte de
l’Eixample. En total, la xarxa de biblioteques
públiques de la ciutat disposa de 31 equipa-
ments gestionats pel Consorci de Biblioteques
de Barcelona que donen servei a tots els ciuta-
dans en les seves necessitats informatives, for-
matives i d’oci cultural. El 36% dels ciutadans
censats a Barcelona (578.044) disposen del car-
net d’usuari, el qual dóna accés al préstec de
documents, la connexió gratuïta a internet i
altres avantatges, com ara descomptes a
museus, teatres o llibreries. El balanç de 2007
ha estat de 5,2 milions de visitants, més de 3,9
milions de documents prestats i prop de 600 mil
usos d’internet.
En l’àmbit de la cooperació cultural, s’ha de
destacar l’activitat de Barcelona-Catalunya Film
Commission, concebuda com una oficina per
promoure la ciutat de Barcelona com espai de
rodatge. L’any 2007 ha ampliat el seu àmbit
41
territorial amb l’adhesió de 10 nous municipis.
La col·laboració en les 435 produccions –45
llargmetratges– rodades a la ciutat i el seu
correcte desenvolupament ha estat possible
gràcies a la Taula de Coordinació de Filmacions
de la ciutat de Barcelona, una comissió integra-
da per la Guàrdia Urbana, l’Institut Municipal
d’Informàtica i la Direcció de Patrimoni de l’A-
juntament.
Per acabar, en l’àmbit de les relacions sectorials
i de cooperació cal destacar l’edició anual dels
Premis Ciutat de Barcelona, que l’Ajuntament
atorga a les millors produccions culturals de
l’any anterior; el lliurament de les medalles al
mèrit artístic, científic, cultural i cívic; i les acti-
vitats dutes a terme a l’escena internacional,
tant en el vessant d’intercanvi cultural –mitjan-
çant iniciatives emmarcades al programa Barce-
lona al món– com en l’àmbit institucional –en el
marc de la presidència de l’ICUB de la comissió
de cultura de Ciutats Unides (CGLU).
Atenció social a les persones
Barcelona considera l’atenció social a les perso-
nes com un factor clau per aconseguir una ciu-
tat inclusiva i cohesionada. 
Des de la vessant de l’atenció social per a la
població en general, l’any 2007 s’han incremen-
tat en un 5,9% els usuaris atesos als 34 centres
de serveis socials municipals; el nombre de llars
ateses amb algun servei d’ajuda a domicili ha
crescut un 14,7%; i s’ha pogut oferir el servei
de teleassistència a més de 30.000 persones,
gairebé el doble en relació a 2006.
El darrer terç de l’any des de l’Ajuntament s’ha
fet el disseny del nou model dels Serveis
Socials Bàsics orientat a adaptar-los a la Llei de
Serveis Socials aprovada pel Parlament de
Catalunya a l’octubre de 2007, als requeriments
del desplegament de la Llei d’Autonomia Perso-
nal i Atenció a la Dependència, i als canvis
Oficina d’Atenció 
al Ciutadà (OAC) 
de l’Eixample
42
demogràfics i de perfils poblacionals que acce-
deixen i accediran als serveis socials.
El desplegament de la Llei d’Autonomia
Personal i Atenció a la Dependència ha suposat
un canvi notable en l’organització dels Serveis
Socials d’Atenció Primària, realitzant un pla
formatiu per a tots els professionals implicats.
Al desembre es van tancar per part dels serveis
socials d’atenció primària els primers
Programes Individuals d’Atenció (PIA) en
atenció a les 8.582 sol·licituds rebudes l’any
2007.
En l’àmbit de la inclusió social, els diferents ser-
veis d’acolliment per a persones sense sostre
ubicats als deu districtes de la ciutat han vist
incrementades al llarg de 2007 les estades d’a-
colliment nocturn en un 42%, atenent 4.010
persones. Pel que fa a l’acolliment en els cen-
tres de dia s’ha passat de 1.104 persones ate-
ses l’any 2006 a 1.332 el 2007.
L’any 2007 s’ha presentat el Programa Munici-
pal per a la Infància i l’Adolescència 2007-2010.
Amb aquest programa es pretén posar en pri-
mer terme la garantia dels drets dels infants i
adolescents i també un èmfasi especial en
aquells que es troben en situació de vulnerabili-
tat o risc d’exclusió i alhora utilitzar la xarxa
socioeducativa com a espai d’inclusió social i
generador d’igualtat. Actualment, l’Ajuntament
de Barcelona ofereix 38 tipus diferents de ser-
veis que van des de l’àmbit de l’atenció i pro-
moció social fins als serveis de caràcter
educatiu, cultural, esportiu o de salut.
Pel que fa a la gent gran, mitjançant el Pla de
Millora dels Casals i Espais de Gent Gran de
Barcelona es pretén la millora dels 57
equipaments municipals, garantir una oferta de
serveis homogènia i adequar la cartera de
serveis bàsics a les necessitats actuals de la
gent gran i també a les de les generacions
futures. 
A més, l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclu-
siva o els òrgans de participació propis de l’àm-
bit d’acció social i ciutadania com el Consell
Municipal de Benestar Social, el Consell Munici-
pal del Poble Gitano, el Consell Assessor de la
Gent Gran o l’Associació Barcelona per l’Acció
Social, entre d’altres, són espais de participació
que permeten la implicació directa dels ciuta-
dans i del teixit social de Barcelona en les políti-
ques socials municipals.
43
Benestar social
2003 2004 2005 2006 2007
Població en general
Nre. atencions prestades pels equips 
d’atenció social primària 132.765 132.969 137.890 144.099 153.099
Nre. usuaris atesos als centres 
de serveis socials 39.456 38.429 41.793 42.444 44.943
Nre. llars amb ajuda domiciliària 4.275 4.480 5.409 6.370 7.308
Teleassistència. Nre. de persones 
ateses 3.676 4.373 6.985 16.438 30.024
Nre. atencions Centre Municipal 
Atenció a Urgències Socials (CMAUS) 4.201 2.627 2.008 1.726 2.116
Pobresa i persones sense sostre
Nre. usuaris atesos pels Equips 
d’Inserció Social (SIS) 3.477 3.459 2.874 3.661 3.902
Nre. estades acolliment nocturn de 
persones sense sostre 83.390 81.741 83.610 165.236 234.764
Nre. àpats servits als menjadors 
socials 246.179 253.240 232.754 248.238 243.126
Infància
Nre. nens atesos per alt risc 
social (EAIA) 3.374 3.086 2.946 3.069 3.315
Nre. menors immigrants sense 
referents de familiars atesos 127 93 92 94 69
Immigrants estrangers
Nre. atesos al Servei d’Atenció a 
Immigrants, Estrangers i 
Refugiats (SAIER) 20.126 21.545 24.123 21.018 20.417
Nre. d’usuaris donats d’alta al SAIER 14.947 17.141 18.473 15.859 17.286
Gent gran
Nre. beneficiaris Targeta Rosa 261.846 263.501 262.366 261.813 260.767
44
Atenció a les persones amb discapacitat
Les activitats realitzades a la ciutat de Barcelo-
na dirigides a la promoció i atenció de les per-
sones amb discapacitat es porten a terme a
través de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat (www.bcn.cat/imd). L’Institut treba-
lla per aconseguir una ciutat sense barreres ni
obstacles, afavorir la integració social d’aquest
col·lectiu i millorar-ne la seva qualitat de vida. 
Per tal de facilitar i promoure l’accessibilitat de
les persones amb discapacitat, s’ofereixen tot
un seguit de serveis com per exemple l’atenció
personalitzada, l’atenció precoç a infants de fins
a 6 anys, l’assessorament laboral, l’acollida
residencial i el transport públic especial adaptat
entre d’altres. 
Durant l’any 2007, s’ha incrementat en un
18,6% el nombre de demandes ateses pel Ser-
vei d’Atenció al Públic, en un 8,8% el nombre
de tractaments als Serveis d’Atenció Precoç de
Nou Barris i Ciutat Vella i en un 6,6% el nombre
de contractes aconseguits per l’Equip d’Asses-
sorament Laboral. A més, aquest any s’han
fomentat serveis de suport a les famílies de per-
sones amb discapacitat intel·lectual, s’ha portat
a terme una campanya de promoció per la millo-
ra de l’accessibilitat al petit comerç i s’ha treba-
llat per garantir l’accessibilitat comunicativa
facilitant, entre d’altres, transcripcions escrites
en pantalla, traduccions en llengua de signes i
documents en braile, com la Guia de Ciutat.
Pel que fa a l’accessibilitat en els transports
públics i carrers de la ciutat, el 100% de la flota
d’autobusos està totalment adaptada, una
setantena d’estacions de metro ja estan equipa-
des amb ascensors i hi ha més de 1.000 quilò-
metres de carrers accessibles. També s’ha
posat en pràctica el cobriment dels escocells
dels arbres que dificulten l’accés a les parades
d’autobús, una actuació pensada en favor de
les persones amb mobilitat reduïda i gent gran.
L’any 2007 s’ha desenvolupat el projecte pilot
per a “l’Autonomia Personal i la Vida Indepen-
dent”, una iniciativa pionera a Catalunya que
permet a persones amb greus discapacitats físi-
ques ser més autònomes. Aquest projecte intro-
dueix com a novetat la figura de l’assistent
personal i suposa una alternativa a les residèn-
cies o al fet de viure en família. 
Atenció a persones amb discapacitat
2003 2004 2005 2006 2007
Nre. persones amb discapacitat 
ateses 17.778 18.770 19.870 21.833 21.627
Nre. d’entitats informades 5.689 5.500 5.396 5.400 5.400
Nre. demandes 
(informació-assesorament) 7.524 12.160 16.669 33.275 40.378
Nre. viatges del servei de 
transport especial 130.311 155.063 189.270 237.462 243.084
45
Serveis funeraris
2003 2004 2005 2006 2007
Nre. de serveis funeraris 20.770 19.244 20.340 17.868 17.641
Incineracions 6.246 5.540 5.988 5.877 6.566
Serveis funeraris
La gestió, tant dels serveis funeraris com dels
cementiris i crematoris de la ciutat, es porta a
terme a través de dues empreses d’economia
mixta participades de forma majoritària per l’A-
juntament de Barcelona: Serveis Funeraris de
Barcelona SA i Cementiris de Barcelona SA.
Serveis Funeraris de Barcelona SA
(www.sfbsa.es) s’encarrega, principalment, de la
gestió i explotació de les sales de vetlla, l’orga-
nització d’actes d’enterrament i el trasllat de
difunts, oferint, al mateix temps, tot un seguit
de serveis complementaris a les famílies.
L’any 2007, el nivell d’ocupació de les 71 sales
de vetlla situades en els quatre tanatoris que la
societat té a la ciutat (Collserola, les Corts, San-
cho de Ávila i Sant Gervasi) es troba al voltant
del 82%. S’ha habilitat al cementiri de Montjuïc
el primer centre a Catalunya per portar a terme
els rituals musulmans previs a l’enterrament.
Cementiris de Barcelona, SA (www.cbsa.es) s’o-
cupa de la gestió, desenvolupament i explotació
de nou cementiris (Collserola, Horta, Les Corts,
Montjuïc, Poblenou, Sarrià, Sants, Sant Andreu i
Sant Gervasi) i de dos crematoris (Collserola i
Montjuïc).
En el transcurs de l’any 2007, s’han realitzat
obres de rehabilitació i millora als cementiris
monumentals de Montjuïc i Poblenou, s’han
construït nous nínxols, tombes i panteons i
s’han reconstruït sepultures, algunes de les
quals amb valor artístic.
Per tal de vetllar per la protecció i difusió del
patrimoni funerari, s’ha signat un conveni amb
el Centre UNESCO de Catalunya, el qual donarà
suport a l’anomenada Ruta dels Cementiris de
Barcelona. Aquesta ruta té com a objectiu
difondre entre els ciutadans el patrimoni arqui-
tectònic de què disposen els cementiris de la
ciutat. La ruta al recinte del Poblenou està en
marxa des de l’any 2004 i en l’actualitat s’està
treballant per oferir-ne una al recinte de
Montjuïc.
Per últim, d’entre les mesures de respecte al
medi ambient utilitzades en la gestió dels ser-
veis funeraris destaquen l’ús de vehicles elèc-
trics, tant pels serveis d’enterrament com per al
transport dels usuaris, la utilització d’urnes de
cendres biodegradables i l’aprofitament d’una
planta de filtratge en el crematori de Collserola
per reduir les emanacions de dioxines i mercu-
ris. En aquest sentit, un any més s’ha renovat el
certificat ISO-9001-2000.
46
Esports
L’Institut Barcelona Esports, entitat pública de
caràcter local, s’encarrega de la gestió i promo-
ció de l’activitat física i esportiva a la ciutat de
Barcelona. Les principals funcions que desen-
volupa són el foment de l’esport entre tots els
ciutadans i l’organització d’esdeveniments
esportius.
L’any 2007 ha estat declarat l’Any de l’Esport a
Barcelona. La celebració d’aquest any temàtic
ha comportat el desenvolupament de més de
300 activitats, adreçades a donar a conèixer els
beneficis saludables de practicar exercici així
com consolidar Barcelona com a model de ciu-
tat esportiva. En aquest sentit, s’ha editat la
guia Practica Barcelona! on es facilita informa-
ció relativa a la xarxa d’equipaments esportius,
entitats i espais urbans de què disposa la ciutat,
amb les corresponents disciplines esportives
que s’hi poden realitzar.
En l’àmbit de la promoció esportiva s’ha conti-
nuat treballant en el foment de l’activitat física i
de l’esport entre alguns col·lectius específics
com són els infants en edat escolar (dins i fora
de l’horari lectiu), les persones discapacitades,
la gent gran o les persones nouvingudes o amb
risc d’exclusió social. Alguns d’aquests progra-
mes són Aprèn a nedar, Escacs Escolars o
Prova-ho (promoció de pràctiques esportives
minoritàries).
D’entre el bon nombre d’esdeveniments espor-
tius que s’han organitzat durant l’any 2007, des-
taquen, per la seva transcendència, la Marató
de Barcelona, la Caminada Internacional de
Barcelona i la novena edició de la Cursa dels
Nassos-Sant Silvestre, celebrada l’últim dia de
l’any. Tanmateix, s’han portat a terme tot un
seguit d’esdeveniments internacionals de caràc-
ter singular com el Meridian Cup, la Copa del
Món de Tennis Taula, el Campionat d’Europa i
Preolímpic de Beisbol, la sortida de la Barcelona
World Race, la IV Copa del Món de Pilota Basca
o el VII Campionat del Món Sub 22 de Cesta
Punta. Un any més, Barcelona ha tornat a acollir
la cerimònia de lliurament dels premis Laureus,
els guardons esportius amb més prestigi del
món, que premien als millors esportistes pels
mèrits obtinguts durant l’any anterior.
Cal destacar la inauguració del nou Museu
Olímpic i de l’Esport, un projecte que va néixer
l’any 2001 i que s’ha acabat materialitzant en un
edifici de 4.000 metres quadrats dedicats a
repassar la història de les diferents disciplines
esportives, des de l’antiga Grècia fins als nos-
tres dies, aplegant les màximes figures interna-
cionals que ha donat el món de l’esport.
Promoció de l’habitatge i millora del paisatge
urbà
Un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona
és facilitar l’accés a un habitatge digne a tots
els barcelonins. Per aquest motiu es va definir el
Pla de l’Habitatge 2004-2010 que conté com a
principals eixos d’actuació la promoció d’habi-
tatges nous i l’aplicació de polítiques socials i
de rehabilitació de l’habitatge.
En el període 2004-2007 s’han impulsat més de
10.000 habitatges de protecció oficial i de preu
assequible, en règim de venda o lloguer, per a
cobrir les necessitats de determinats col·lectius
com els joves i la gent gran. El Patronat Munici-
pal de l’Habitatge (www.pmhb.org), entitat
47
pública empresarial local, és el principal promo-
tor públic de la ciutat amb l’execució del 37%
dels habitatges del pla. La resta d’operadors
són administracions públiques, cooperatives,
institucions sense afany de lucre, i entitats del
sector privat. El lliurament de 32 habitatges de
lloguer per a joves al barri de la Marina de Port
o l’adjudicació de 39 habitatges amb serveis per
a la gent gran al districte de Sant Martí, són
exemples d’actuacions realitzades enguany. 
Pel que fa als habitatges amb serveis per a la
gent gran, tenen l’objectiu de facilitar el mante-
niment dels nivells d’autonomia personal dels
inquilins el màxim temps possible, tot oferint un
servei de suport tant d’atenció directa com indi-
recta a través de la teleassistència. Cal destacar
que les promocions d’aquest tipus d’habitatge
gaudeixen d’una construcció sostenible carac-
teritzada pels tipus de materials utilitzats i per
l’estalvi energètic que suposen.
L’any 2007, s’ha assumit la gestió del Servei
d’Habitatge Jove, un servei especialitzat en
Borsa d’Habitatge adreçat a joves d’entre 18 i
35 anys que pretén mobilitzar pisos de lloguer
per aquest col·lectiu, oferint garanties i avantat-
ges econòmics, jurídics i tècnics. Amb la matei-
xa finalitat, per tal de realitzar el seguiment i
avaluació de les polítiques sobre habitatge a la
ciutat, així com suggerir propostes i actuacions,
s’ha creat el Consell de l’Habitatge Social de
Barcelona, un nou òrgan consultiu que reuneix a
representants de tots els sectors relacionats. 
La recuperació d’interiors d’illa per a l’ús públic
es porta a terme a través de l’empresa mixta
ProEixample SA (www.proeixample.com). Abans
de l’any 2010, es pretén que una de cada nou
illes tingui un espai interior obert a l’ús ciutadà.
En el decurs d’aquest any, s’han obert nous
interiors d’illa, com els Jardins de Mercè Vilaret
o els Jardins de la Biblioteca Joan Oliver, amb
els quals s’arriba a la xifra de 38 espais recupe-
rats. Seguint la idea original d’Ildefons Cerdà,
es pretén que l’Eixample esdevingui un mosaic
de noves zones verdes en ple centre urbà de
Barcelona.
Rehabilitació, habitatge i millora del paisatge urbà
2003 2004 2005 2006 2007
Patrimoni immobiliari del 
Patronat Municipal de l’Habitatge
Habitatges gestionats en lloguer 4.248 5.268 5.386 5.201 5.218
Habitatges gestionats en venda 3.105 2.932 2.837 2.661 2.655
Locals comercials 457 457 415 494 376
m2 de sòl disponible 34.580 36.300 54.653 48.196 43.216
3.3. Els serveis de la ciutat
Manteniment dels serveis i de les
infraestructures urbanes
Barcelona és una ciutat on es fa un ús massiu
de l’espai públic. Aquest ús, propi d’una ciutat
mediterrània, s’ha intensificat els darrers anys
tant pel creixement sostingut dels nombrosos
visitants que rep la ciutat o la gran varietat d’es-
deveniments públics que s’hi celebren, com per
la utilització que en fan els nouvinguts. Per això,
des de l’Ajuntament s’està millorant constant-
ment la prestació dels serveis urbans, fent-los
més transversals, descentralitzant-los cap als
barris, implicant-hi més tècnics i més personal
per fer-los més eficaços.
Per mantenir la ciutat neta s’apliquen diferents
sistemes de neteja viària en funció de les carac-
terístiques urbanístiques i les diferents intensi-
tats d’ús (escombrada manual, mecànica, mixta
o neteja amb aigua). Es disposa d’equips mòbils
d’intervenció ràpida per a urgències, equips de
reforç de recollida de fulles d’arbre, equips per
a la neteja dels prop de 4.600 metres lineals de
platges i equips encarregats del servei de neteja
de pintades i grafits, a més del servei de recolli-
da i buidatge de les prop de 22.000 papereres
de la ciutat.
A Barcelona, la recollida de residus domiciliària
es fa mitjançant els diferents tipus de conteni-
dors distribuïts per la ciutat i les bústies de
recollida pneumàtica. Es disposa també d’11
Punts Verds o deixalleries de barri, 8 Punts
Verds de zona i 96 parades de Punts Verds
Mòbils. A més, la ciutat ofereix el servei de
recollida de brossa dels comerços, destinat als
grans generadors de residus i als eixos comer-
cials, i el servei de recollida de voluminosos. 
L’any 2007, l’increment dels residus recollits a
Barcelona va augmentar un 1,9% en relació a
2006, que vol dir una mitjana d’1,48 kg per
habitant i dia. De les 865 mil tones recollides, un
33,2% corresponen a la recollida selectiva, un
7,4% més que un any abans.
48
49
Enllumenat, pavimentació, canalitzacions i neteja
2003 2004 2005 2006 2007
Neteja i recollida de residus
Residus urbans (tones) 833.455 848.771 858.868 849.332 865.095
Recollida selectiva (tones) 206.077 231.812 253.839 267.240 287.059
– Paper-cartró 57.200 65.163 79.268 85.945 94.856
– Vidre 20.053 21.675 23.859 25.901 29.917
– Envasos 10.642 11.696 12.661 14.086 17.053
– Brossa orgànica FORM 67.639 86.269 86.296 86.210 86.915
– Tèxtil 498 1.489 1.666 1.499 1.921
– Altres residus de punts verds 13.912 14.195 14.232 15.603 18.240
– Selectiva Mercabarna 7.046 453 4.080 5.609 5.989
– Altres: selectiva de parcs 865 551 509 584 591
– Voluminosos 28.222 30.322 31.267 31.803 31.577
Recollida selectiva/total (%) 24,7 27,3 29,6 31,5 33,2
Làmpades (unitats) 162.791 165.024 167.004 165.674 166.919
Enllumenat viari 137.047 139.261 139.639 140.681 143.239
Enllumenat artístic 4.842 4.861 4.682 4.005 3.351
Enllumenat túnels ciutat 10.524 10.524 12.305 10.610 9.951
Enllumenat Rondes 10.378 10.378 10.378 10.378 10.378
Pavimentació de carrers (m2) 464.465 323.464 866.631 1.183.589 540.502
Canalitzacions (m) 167.814 161.895 136.606 105.836 137.176
Pel que fa al manteniment de l’espai públic, ha
estat important l’execució del Pla de millora inte-
gral 2005-2007, que ha significat la millora dels
carrers de Barcelona amb la realització de diver-
ses actuacions de diferent intensitat i de forma
consensuada amb tots els agents implicats. S’ha
actuat al voltant de 1.800 carrers, on s’han rea-
litzat actuacions de pavimentació i millores d’ac-
cessibilitat, estructures vials, senyalització,
voreres, mobiliari urbà, sistema de clavegueram,
semàfors, verd urbà, fonts públiques, enllume-
nat, etc. S’han reparat 467.890 m2 de voreres i
s’han pavimentat uns 927.182 m2 de calçada,
gran part amb paviment sonoreductor. El nombre
de fanals renovats ha estat de 12.802 i s’han
substituït 2.350 lluminàries contaminants. A més,
s’ha actuat sobre prop de 12.000 punts de llum
amb pintura anticartells. S’han adaptat 7.192
guals, 32 dels quals substituïts per vials amb
plataforma única, més accessibles.
L’enllumenat públic de la ciutat compta amb un
parc de 143.239 punts de llum i una potència
elèctrica instal·lada de 21.409 kW. L’any 2007
s’ha continuat aplicant el programa d’estalvi
energètic amb la renovació de lluminàries que
permet introduir productes amb més rendiment i
la instal·lació de nous quadres de comandament
equipats amb sistemes de reducció de consum.
S’ha aconseguit un estalvi energètic global de
1.326.899 kWh gràcies a la utilització de làmpa-
des de vapor de sodi d’alta pressió amb un ren-
diment i eficàcia energètica més alts que
redueixen el consum.
50
Barcelona disposa de 10 dipòsits pluvials i una
xarxa de clavegueram de 1.563 km de longitud.
S’atén especialment l’optimització del seu man-
teniment, amb nous criteris de neteja i inspecció
dels treballs, que incideix especialment en la
millora dels aspectes mediambientals i de sos-
tenibilitat d’acord amb el compromís de sosteni-
bilitat de l’Agenda 21. S’han posat en marxa les
plantes de tractament per a la recuperació de
sorra i la depuradora de l’aigua. Es continua la
reducció del consum d’aigua potable amb la uti-
lització de vehicles mixtos de neteja del
clavegueram amb sistema de recirculació d’ai-
gua i l’ús d’aigües freàtiques als vehicles con-
vencionals.
En l’àmbit de l’Agenda 21 de Barcelona, a finals
de 2007 més de 500 institucions i organitza-
cions ciutadanes havien signat el Compromís
Ciutadà per a la Sostenibilitat, que es concreta
en deu objectius, entre els quals fer de Barcelo-
na una ciutat amb nivells òptims de qualitat
ambiental i saludable. Les actuacions dutes a
terme s’han centrat en el control de la contami-
nació acústica amb l’elaboració del Mapa Estra-
tègic del Soroll i en l’increment dels serveis de
Neteja i recollida de residus
680
720
760
800
840
880
2003 2004 2005 2006 2007
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
M
ile
rs
 d
e 
to
ne
s
R
ec
o
lli
d
a 
se
le
ct
iv
a 
%
 s
/R
S
U
Residus sòlids urbans (RSU) ———— Recollida selectiva
Manteniment i serveis urbans
2003 2004 2005 2006 2007
Sanejament
Longitud xarxa clavegueram (km) 1.509 1.526 1.533 1.545 1.563
Neteja xarxa clavegueram (km) 2.374 2.326 2.239 2.136 2.427
Aprofitament aigües freàtiques
Utilització d’aigües freàtiques (m3) 538.831 697.786 713.886 705.201 789.006
Planta valorització energètica 
del Besòs
Incineracions (tones) 360.193 328.832 336.418 330.844 327.671
Producció electricitat (MWh) 174.037 155.409 160.406 131.579 156.649
51
mesurament i avaluació de soroll com a eina de
suport tant als districtes com a altres departa-
ments municipals.
A través de l’Agència Local d’Energia, organis-
me especialitzat en temes energètics i de
suport als departaments municipals, es
desenvolupen les accions d’impuls de les
energies renovables i la millora de l’eficiència
energètica. Al llarg de 2007 es van posar en
marxa 18 noves instal·lacions fotovoltaiques en
diferents equipaments públics i la superfície de
plaques solars tèrmiques de la ciutat de Barce-
lona ha arribat ja als 51.436 m2, amb una pro-
ducció estimada de 41.149 MWh/any i un
estalvi total d’emissions de 7.235 tones
equivalents de CO2 anuals. Les noves centrals
municipals disposen d’un sistema de
monitorització que permet la visualització de
les dades de captació a temps real i que es pot
seguir a través del canal solar bcn al web
www.barcelonaenergia.cat.
Espais de contacte amb la natura
Els espais verds públics i les platges de la ciutat
esdevenen un element d’equilibri per a l’entorn,
que contribueixen a millorar tant la qualitat de
vida dels barcelonins com la qualitat ambiental
de la ciutat. 
Cal tenir en compte que, en una ciutat compac-
ta i mediterrània com Barcelona, la gestió d’a-
quests espais presenta unes característiques
pròpies des del punt de vista ecològic i social.
D’una banda, el clima i les condicions urbanes
són molt exigents amb la vegetació, i d’altra,
tant els espais verds públics com les platges es
troben sotmesos a un ús constant. 
En aquest sentit, l’Institut Municipal Parcs i Jar-
dins de Barcelona (www.bcn.cat/parcsijardins)
s’encarrega de la creació i manteniment d’a-
quests espais verds, així com de la gestió dels
gairebé 5 quilòmetres de platges.
Parc i Mirador 
del Tibidabo
En el transcurs de l’any 2007, han acabat tot un
seguit de tasques de millora d’infrastructures en
diversos parcs de la ciutat com per exemple al
parc de l’Estació del Nord, als jardins de Mont-
serrat, als jardins de la Mediterrània, al parc del
Putget i a la plaça de l’Assemblea de Catalunya.
Aquestes actuacions, consistents entre d’altres
en la renovació del paviment, l’enllumenat i el
clavegueram, s’han desenvolupat paral·lelament
a les obres de rehabilitació integral que s’estan
portant a terme en onze parcs de la ciutat; el
Parc del Guinardó i el Parc del Turó són exem-
ples de parcs que han estrenat obres aquest
any. Així mateix, cal destacar el premi interna-
cional d’arquitectura “International Urban
Landscape Award” que ha estat atorgat al pro-
jecte arquitectònic del Parc Central de Nou
Barris. Aquest guardó premia el redisseny d’es-
pais urbans tenint en compte la sostenibilitat i la
innovació.
Un any més, s’ha continuat treballant per garan-
tir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat
reduïda als espais verds públics, millorant, entre
d’altres, els accessos als recorreguts del Parc
de la Guineueta i de la Plaça Soller. 
Els espais verds públics són llocs de convivèn-
cia i de contacte amb la natura. En aquest sen-
tit, cada any s’organitzen tot un seguit
d’activitats amb l’objectiu de potenciar la defen-
sa i el respecte pel medi ambient. Durant l’any
2007 destaquen, entre d’altres, la Festa de la
Primavera i el cicle “Música als Parcs”. 
En línia amb el Pla d’Actuació Municipal 2004-
2007, s’ha continuat renovant les àrees de joc
infantil de la ciutat per tal d’adaptar-les a la nor-
mativa vigent i s’han creat les anomenades
Àrees de Joc Accessibles i Integradores. Aques-
tes àrees, una en cada districte, possibiliten que
la mainada amb algun tipus de disminució pugui
gaudir d’aquests espais igual que la resta d’in-
fants.
La presència dels horts urbans a la ciutat s’ha
anat estenent en els últims anys des de que va
sorgir la iniciativa l’any 1997. En l’actualitat hi
ha 10 horts urbans, un a cada districte. El triple
objectiu que s’assoleix amb aquests espais
consisteix en recuperar zones urbanes per a l’ús
públic, proporcionar als jubilats un terreny de
cultiu i servir d’espai d’aprenentatge agrícola
per als escolars.
Pel que fa a les platges de la ciutat, com a
novetat de l’any 2007, s’ha posat en línia un
nou web www.bcn.cat/platges que informa en
temps real de l’estat de les set platges de Bar-
celona (Sant Sebastià, Barceloneta, Nova Icà-
ria, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i
Llevant). S’ofereix tot un seguit d’informació
sobre la qualitat de l’aigua, l’estat de la mar, el
temps i la temperatura de l’aigua. Al mateix
temps, cal destacar la consolidació del funcio-
nament del Centre de la Platja com a servei
d’informació i atenció a l’usuari, així com a cen-
tre programador d’activitats. Durant l’any 2007
s’han atès gairebé 10.500 usuaris i han partici-
pat més de 3.600 persones en les activitats
organitzades.
Les platges de Barcelona són plenament acces-
sibles per a persones amb mobilitat reduïda. A
més, s’ofereixen dos serveis que faciliten el
bany per aquest col·lectiu: el préstec gratuït de
cadira amfíbia i el servei de bany amb personal
de suport. Aquest últim ha vist incrementats el
nombre d’usuaris en un 89% respecte l’any
2006.
52
Cal esmentar que els sistemes de gestió
ambiental dels espais verds públics i de les
platges de Barcelona disposen del certificat
ISO 14001:1996. Aquesta certificació implica la
planificació i implantació d’una política
ambiental que inclou un compromís de millora
contínua i de prevenció de la contaminació,
com també el compromís de complir amb 
la legislació i la reglamentació ambiental
vigents.
53
Espais públics i equipament urbà
2003 2004 2005 2006 2007
Verd urbà
Zona verda urbana (ha) 1.036 1.040 1.042 1.052 1.062
Nre. d’arbres a la via pública 155.279 155.433 153.343 151.772 153.746
Reg automatitzat (milers m2) 2.236 2.505 2.461 2.457 2.492
Altres espais
Nre. d’àrees de jocs infantils 624 645 628 639 683
Espais de lleure
La societat municipal encarregada de la gestió
del Parc Zoològic, el Parc d’Atraccions del Tibi-
dabo, el Parc de Montjuïc i el Parc del Fòrum és
Barcelona de Serveis Municipals, SA
(www.bsmsa.es). 
El Parc Zoològic de Barcelona (www.zoobarce-
lona.com), situat al Parc de la Ciutadella i amb
més de cent anys d’història, disposa d’unes ins-
tal·lacions que reprodueixen l’habitat natural i la
flora autòctona de cadascuna de les més de
300 espècies que hi resideixen. Durant l’any
2007, el nombre de visitants s’ha incrementat en
un 8,4% respecte l’any anterior i s’ha superat
els 1,1 milions.
El Zoològic, a banda de ser un espai de lleure,
educació i divulgació de coneixements sobre el
món animal, esdevé un lloc de reproducció i
manteniment d’espècies en perill d’extinció, així
com un centre d’investigació i desenvolupament
científics. 
Les activitats de formació estan dirigides tant a
escolars com a adults. L’any 2007 s’ha estrenat
l’Aula Oberta, un espai educatiu a l’aire lliure.
Pel que fa a la reproducció d’espècies, hi ha
hagut més d’una cinquantena de naixements
com ara un ximpanzé, dos suricates, un tapir, un
lleopard i diverses tortugues. D’entre els treballs
d’investigació que es realitzen, destaquen els
estudis de recerca veterinària i els de recerca en
primats superiors.
El Parc d’Atraccions del Tibidabo (www.tibida-
bo.es), situat en el punt més alt de Barcelona,
combina natura, diversions, espectacle i ser-
veis. L’any 2007 s’ha obert a la ciutadania, de
forma gratuïta, la cota 500 metres de la muntan-
ya de Collserola. L’anomenat Camí del Cel és un
gran passeig de lliure accés on es pot gaudir
d’aquesta singular part de la ciutat. Per tal de
millorar l’accessibilitat al Parc, s’ha reforçat el
transport públic amb l’increment de la freqüèn-
cia de pas dels autobusos i augmentant la
capacitat de transport del funicular. Una altra
novetat de l’any és la nova atracció que s’ha
54
afegit a les més de vint-i-cinc que hi ha en l’ac-
tualitat, el Dididabo, una sala de cinema en 4
dimensions que ofereix sensacions visuals, com
ara la velocitat i el vertigen, i tàctils, com ara
l’aigua, la boira i el vent.
El Parc de Montjuïc és un referent de naturale-
sa, cultura i esport a la ciutat de Barcelona.
Com a novetat, l’any 2007, s’han finalitzat les
obres de la cota més alta del Passeig dels Cims,
un itinerari que, a banda de donar accés als jar-
dins i equipaments situats en aquesta zona del
parc, esdevé un passeig-mirador que es va
obrint a diferents visions de la ciutat. Així
mateix, s’ha estrenat el nou telefèric de Mont-
juïc, com a mitjà de transport singular orientat al
turisme i lleure, que permet arribar a la part més
alta de la muntanya tot gaudint d’unes vistes
panoràmiques. Finalment, cal destacar també la
inauguració del Parc de la Primavera, situat a la
vessant nord de la muntanya de Montjuïc, una
nova zona verda amb més de 1,9 hectàrees d’ús
públic que disposa, entre d’altres serveis, d’una
amplia àrea de joc infantil accessible. 
Per la seva banda, tant la diversificada oferta
d’oci com la bona connexió amb la xarxa gene-
ral urbana, han convertit el Parc del Fòrum
(www.bcn.cat/parcdelforum) en un dels princi-
pals espais de lleure de la ciutat. Aquest Parc es
escenari de tot tipus d’esdeveniments relacio-
nats amb la música i l’art com concerts, festi-
vals o fires. També s’hi ofereixen altres
propostes culturals com per exemple les expo-
sicions Barcelona Sensacions i Ciutat Barcelona
Projecte, o les activitats dirigides a escolars i
esplais.
Durant l’estiu, el Parc del Fòrum obre al públic
una àrea de bany, amb zones de mar controlades
i poc profundes, que ocupa un espai de dues
hectàrees. S’ofereix una àmplia varietat d’activi-
Espai de lleure i
atraccions del
Tibidabo
55
tats marítimes com les visites guiades submari-
nes, cursos d’immersió, sortides en catamarà,
esquí nàutic o caiac, entre d’altres. Enguany, una
de les novetats principals és la possibilitat de
realitzar diferents activitats subaquàtiques per
descobrir el Parc dels Esculls, una mostra de la
recuperació del litoral barceloní.
Transports i circulació
Barcelona treballa per consolidar un model de
mobilitat basat en els eixos de seguretat, soste-
nibilitat i eficiència. L’equilibri de les diferents
alternatives de transport, l’ús més racional del
vehicle privat i l’impuls del transport públic són
aspectes característics d’aquest model. En
aquest sentit, un any més, s’ha continuat
ampliant i millorant l’oferta de transport públic.
El metro és un dels principals mitjans de trans-
port utilitzats pels ciutadans. Durant l’any 2007
s’han realitzat millores d’accessibilitat en tot un
seguit d’estacions, s’han fet obres d’infrastruc-
tura en determinades vies i s’ha reforçat l’oferta
de trens, que ha arribat al màxim històric de 121
trens circulant simultàniament a les hores punta
dels dies feiners. Amb l’objectiu de fomentar la
mobilitat nocturna en transport públic, s’ha
posat en marxa el servei ininterromput de la
xarxa de metro i de ferrocarrils urbans totes les
nits de dissabtes i vigílies de festius.
D’altra banda, s’han reforçat més de cinquanta
línies d’autobús, amb la incorporació de vehicles
nous i amb l’augment de la freqüència de pas,
s’ha prolongat el recorregut de diverses línies,
com la línia 102 o la línia 130, i s’ha estès el
nombre de vehicles que utilitzen biodiesel com a
combustible renovable i menys contaminant. 
Pel que fa al tramvia, en l’actualitat existeixen
cinc línies a la ciutat. Enguany s’ha continuat
ampliant el servei allargant la línia T3 del Tram-
baix fins a Sant Feliu de Llobregat i la línia T5
del Trambesòs fins a Badalona. 
Per tal de fomentar els desplaçaments sosteni-
bles i potenciar la intermodalitat entre diferents
mitjans de transport, l’any 2007 s’ha estrenat el
Bicing, un nou sistema de transport públic indi-
vidual, obert els 365 dies de l’any, que consis-
teix a posar a l’abast dels ciutadans bicicletes
per tal de facilitar els petits trajectes diaris que
es realitzen dins de la ciutat. Les estacions
Bicing es troben a prop dels accessos de metro,
de tren i dels aparcaments públics. A final d’any,
el nombre d’abonats a aquest servei ha superat
els 100.000, amb 3.000 bicicletes disponibles i
200 estacions.
L’any 2007 han entrat en funcionament els apar-
caments municipals Ona Glòries i Biomèdic. Així
mateix s’ha acabat la construcció del primer
aparcament exclusiu per a motos situat al dis-
tricte de Gràcia. D’altra banda, la regulació inte-
gral de l’estacionament a la calçada ha assolit
l’objectiu d’ús preferent pels residents, i s’ha
Bus de barri 
(La Salut)
56
aconseguit que només el 3,8% d’aquestes pla-
ces siguin ocupades per vehicles forans.
En matèria de seguretat viària cal destacar l’a-
provació del nou text de l’Ordenança de circu-
lació de vianants i ciclistes, així com les
diferents mesures aplicades per tal de reduir els
anomenats punts de risc de la ciutat com la
implantació de més semàfors i el reforç de la
senyalització. Durant l’any 2007 s’han portat a
terme programes educatius adreçats a
l’alumnat d’entre 3 i 18 anys per tal de treballar
continguts relacionats amb la mobilitat i el
civisme.
Viatgers en transport públic
0
50
100
150
200
250
300
350
400
2003 2004 2005 2006 2007
Viatgers en metro Viatgers en autobús Viatgers en tramvia
M
ili
o
ns
Mobilitat
2003 2004 2005 2006 2007
Mobilitat urbana
Nre. de viatgers en metro (milions) 332,0 343,3 345,3 353,4 366,4
Nre. de viatgers en autobús 
de TMB (milions) 203,7 205,1 205,0 207,7 210,5
Nre. de viatgers en tramvia (milions) - 7,7 13,0 16,9 20,9
Carril bus / taxi (km) 98,0 98,0 101,0 109,5 109,7
Carril bici (km) 121,7 124,4 127,5 128,9 129,8
Aparcaments
Nre. de places de càrrega i 
descàrrega 8.950 9.177 10.440 10.780 12.730
Nre. de places d’aparcament 
de superfície (lliure) 147.068 181.198 138.438 137.326 137.119
Nre. de places AREA (zona blava) 6.933 7.158 10.409 10.227 10.322
Nre. de places Àrea Verda - - 33.484 33.484 30.160
Nre. de places d’aparcament 
de motocicletes 13.171 17.759 37.162 38.234 38.040
57
3.4. Promoció de l’activitat econòmi-
ca de Barcelona
Promoció econòmica de la ciutat
El sector de promoció econòmica de l’Ajunta-
ment de Barcelona té com a objectiu facilitar
l’activitat empresarial a la ciutat i ajudar a incre-
mentar la competitivitat de les petites i mitjanes
empreses del nostre entorn.
L’Ajuntament de Barcelona ofereix el servei Bar-
celona Negocis (www.bcn.cat/barcelonanego-
cis) a totes aquelles empreses i professionals
que decideixen implantar-se o fer negocis a
Barcelona. Aquest servei dóna suport i assesso-
rament tècnic en totes les etapes del procés,
des de prendre la decisió d’invertir a Barcelona,
fins al desenvolupament i consolidació del pro-
jecte, passant per la instal·lació i posada en
marxa del negoci. 
Per captar activitat econòmica exterior, l’Ajunta-
ment de Barcelona organitza diferents accions
de promoció de la ciutat i el seu entorn en els
mercats internacionals. Un exemple en són els
ponts empresarials (Business Bridge) organit-
zats conjuntament amb la Cambra de Comerç
de Barcelona, que serveixen per establir contac-
tes comercials i de negocis amb altres àrees
geogràfiques i estudiar nous models de desen-
volupament econòmic i empresarial. L’any 2007
se n’han organitzat dos: un a la ciutat de Ho Chi
Minh amb extensió a Singapur i l’altre a Mèxic
DF i Monterrey. Altres exemples són l’organitza-
ció de missions de prospecció econòmica, la
participació en fires i congressos i la recepció
de delegacions empresarials estrangeres. Tot
amb l’objectiu d’atraure cap a Barcelona empre-
ses estrangeres innovadores i amb talent. 
Gràcies a la cooperació públicoprivada, Barce-
lona disposa de diverses plataformes per a la
promoció internacional de sectors econòmics i
d’activitat de futur en els quals Barcelona té un
diferencial positiu respecte a d’altres ciutats i en
els quals la promoció exterior pot ser particular-
ment útil. Aquestes plataformes s’agrupen al
Congrés Mundial 
de Telefonia Mòbil 
a Fira de Barcelona
58
voltant de la marca “Barcelona” i comprenen
àmbits com les tecnologies de la informació i la
comunicació, la indústria aeronàutica i de l’es-
pai, el medi ambient, el sector de l’alimentació,
el disseny o la biotecnologia, entre d’altres.
L’empresa municipal 22@ Barcelona, SA, desen-
volupa un projecte de renovació urbana, econò-
mica i social a les antigues àrees industrials del
Poblenou. L’objectiu és transformar el Poblenou
en una important plataforma científica, tecnològi-
ca i cultural on la proximitat d’una àmplia oferta
de capital humà altament qualificat afavoreixi la
creació de projectes conjunts entre els seus
equips de recerca i el conjunt empresarial. Els
principals clústers que s’impulsen són l’audiovi-
sual, les tecnologies de la informació i la comuni-
cació (TIC), la biotecnologia i l’energia. Empreses
tecnològicament avançades, universitats i centres
de formació contínua, centres de recerca i de
transferència tecnològica conviuen amb les activi-
tats de proximitat del barri –comerç, petits tallers,
serveis– i configuren un ric teixit productiu. 
Foment de l’ocupació i la iniciativa
emprenedora
L’Ajuntament de Barcelona porta a terme la polí-
tica de foment de l’ocupació, la iniciativa
emprenedora i la innovació a través de Barcelo-
na Activa (www.barcelonactiva.cat). L’actuació
de Barcelona Activa es recolza en la concerta-
ció, el pacte i la cooperació amb altres agents,
tant públics com privats.
Barcelona Activa té un ampli ventall de programes
i activitats que es van adequant als requeriments
socials i econòmics canviants, que, en conjunt,
compten amb més de 140.000 participants.
La promoció de la iniciativa emprenedora inclou
assessorament expert, programes a mida de
col·lectius, aplicatius i continguts d’autoùs, un
sistema d’accés a les entitats financeres, i el
portal Barcelonanetactiva, que s’ha renovat amb
més continguts i una major accessibilitat. L’any
2007 ha estat l’any de cloenda del programa
BCN Emprèn en Igualtat a través del qual s’han
creat 40 noves empreses promogudes per per-
sones amb especials dificultats. 
Per al creixement de les joves empreses, l’any
2007 s’han intensificat i ampliat les activitats de
cooperació empresarial, s’han organitzat actua-
cions per facilitar l’accés a finançament amb
participació directa d’inversors públics i/o pri-
vats i s’han celebrat ponts tecnològics i d’inno-
vació a Boston, Silicon Valley i Xina. Les Eines
Bàsiques de Gestió, el programa de formació
empresarial on-line, la xarxa de mentors experts
o les accions a mida de dones empresàries són
algunes de les propostes per millorar la gestió
de l’empresa. La Xarxactiva ha ampliat els seus
membres fins a 603 empreses, cosa que afavo-
reix les oportunitats de cooperació empresarial i
networking. 
En matèria d’accés, inclusió i millora de l’ocu-
pació, el 2007, 642 persones aturades van ini-
ciar el seu itinerari d’accés a l’ocupació a
través del programa Barcelona Avança en Ocu-
pació i Inclusió. A més s’han acabat quatre
escoles taller –Can Saladrigas, Can Soler, Sant
Llàtzer i l’escola taller d’Equipaments per a
l’esport i la cultura– que han permès capacitar
a través de l’experiència a 400 joves en atur, i
rehabilitar una cúpula barroca i una masia,
contribuir a la nova biblioteca del barri de Poble
Nou i adequar les instal·lacions esportives de la
Bàscula. 
59
L’oferta formativa de Barcelona Activa es diri-
geix a persones en cerca activa d’ocupació i
que necessiten d’un complement formatiu de
qualitat amb pràctiques, així com a professio-
nals en actiu de petites empreses que necessi-
ten formació contínua per a la millora
professional.
En matèria d’orientació professional, formació
competencial i divulgació de les noves ocupa-
cions, “Porta22, Espai de noves ocupacions”
computa més de 36.000 participants anuals. El
2007 s’ha renovat i ampliat el programa d’activi-
tats fins les 387 activitats i s’ha intensificat la
política d’apropar les noves oportunitats d’ocu-
pació als centres educatius, arribant a 712
grups amb 14.000 participants.
D’altra banda, el Cibernàrium actualitza perma-
nentment els seus continguts per poder oferir
als ciutadans un espai on posar-se el dia dels
nous avenços d’Internet i les noves tecnologies. 
En matèria de cooperació internacional, l’any
2007 Barcelona Activa ha liderat o participat en
projectes de cooperació com @lis, Urb-AL,
Detect-It, Invesat, EurOffices, Equal, entre d’al-
tres; i s’ha incrementat el volum de projectes de
transferència de coneixements a altres regions
del món. 
Activitats de Barcelona Activa
2003 2004 2005 2006 2007
Empreses instal·lades a vivers i 
parcs tecnològics 121 114 110 122 116
Empreses acompanyades (creació 
i consolidació) 1.453 1.314 1.310 1.483 1.555
Nombre total de participants 109.790 126.941 143.442 154.573 140.044 (1)
Activitats principals: usuaris
Promoció iniciativa emprenedora 20.869 27.425 33.353 39.260 15.944 (1)
Porta22, Espai Noves Ocupacions 6.063 26.154 33.365 36.170 36.222
Cibernàrium 44.027 49.774 50.637 50.629 53.510
Serveis per a l’ocupació 24.901 17.678 (2) 17.103 17.292 20.651
Accions formatives (contínua 
i ocupacional) 3.091 2.070 2.341 2.379 2.253
1 No s’imputen els membres de la comunitat virtual BarcelonaNetActiva, ja que molts continguts s’han obert al
públic en general. 
2 Des de 2004 exclou alumnes en formació.
Renovació del comerç i de la indústria
urbana
La identitat comercial de Barcelona rau en la
convivència d’una oferta comercial rica i diver-
sa: 19 eixos comercials, 40 mercats municipals,
centres comercials de primer ordre i un ampli
ventall de botigues arreu de la ciutat. Fruit d’a-
questa realitat, el Consell Ciutat i Comerç té
com objectius proposar, informar i estudiar les
iniciatives, els projectes i les polítiques munici-
pals que afectin el sector comercial de la ciutat.
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona
(www.bcn.cat/mercatsmunicipals) és l’organis-
me públic de l’Ajuntament de Barcelona que
60
s’encarrega de millorar, potenciar i modernitzar
els mercats municipals. Bona part de les
accions de l’Institut se centren en les obres de
remodelació i millora dels mercats municipals i
la potenciació de la seva comunicació i promo-
ció comercial. 
L’any 2007, entre d’altres actuacions, destaquen
la inauguració del nou Mercat de la Barceloneta,
l’acabament de la remodelació del Mercat de
Sarrià i l’inici de les obres de reforma del Mercat
de la Llibertat i del Mercat de Les Corts. D’altra
banda, dins del pla de millores, s’han dut a
terme actuacions en 28 mercats que no estan
en procés de remodelació. Totes aquestes
actuacions tenen l’objectiu de convertir els mer-
cats en eixos aglutinadors de la vida comercial i
sociocultural dels barris.
A fi de promoure un major coneixement i un ús
més ampli dels mercats entre els ciutadans,
s’han desenvolupat diferents campanyes com
ara les de “Cap al mercat a fer salut”, “Benvin-
gut al teu mercat”, “Apropa’t al teu mercat”,
“Els mercats es mouen. Véns?”. S’ha estès la
targeta client a mercats on encara no existia,
s’ha ampliat el servei de transport a domicili a
Clot i Sants, s’han fet accions de promoció dels
productes autòctons i s’ha prolongat el conveni
amb el Banc d’Aliments; sense oblidar les
actuacions més festives com el Carnaval als
Mercats, les campanyes de Nadal i Reis als
Mercats, o el Mercat Medieval a Santa
Caterina.
Mercabarna (www.mercabarna.cat) és una
empresa d’economia mixta que gestiona la Uni-
tat Alimentària de Barcelona, un clúster empre-
sarial que engloba els mercats majoristes de la
ciutat de Barcelona, així com nombroses empre-
ses d’elaboració, comerç i distribució de pro-
ductes alimentaris. Compta amb una superfície
de 90 hectàrees, on hi ha ubicades al voltant de
800 empreses. A banda dels 3 mercats centrals
(de fruites i hortalisses, del peix, i de la flor) i
l’escorxador, Mercabarna gestiona la Zona d’Ac-
tivitats Complementàries on s’apleguen les
empreses dedicades a la comercialització de
productes elaborats i semi-elaborats: congelats,
conserves, làctics, begudes, vins, ous, format-
ges, pesca salada, espècies, embotits, pastisse-
ria, etc. Aquests productes completen la compra
que realitzen en els Mercats Centrals les empre-
ses de restauració i els comerciants detallistes.
A la Zona d’Activitats Complementàries, a més,
s’hi troben les centrals de compra de les cade-
nes de distribució, així com empreses de ser-
veis especialitzats en alimentació i suport als
usuaris: laboratoris de control de qualitat,
empreses d’embalatge, tallers mecànics,
empreses de serveis informàtics, de missatge-
ria, restaurants, llar d’infants, oficines bancà-
ries, etc.
Mercabarna
2003 2004 2005 2006 2007
Tones de comercialització
Fruita i verdura 961.294 967.009 1.066.955 1.085.609 1.097.733
Peix fresc 78.827 80.712 76.195 71.628 69.547
Sacrifici de bestiar 25.500 29.007 33.759 32.959 34.575
Congelats i altres 95.204 97.854 96.327 111.824 106.916
61
Promoció turística
2003 2004 2005 2006 2007
Consorci de Turisme de Barcelona
Nre. de consultes a les oficines 
de turisme (milers) 1.738 2.008 2.333 2.502 2.680
Nre. de visitants (milers) 3.848 4.550 5.061 6.709 7.108
Nre. d’usuaris del Bus Turístic 
(milers) 1.223 1.475 1.654 1.873 2.181
Nre. visites Barcelona Walking 
Tours (milers) 6,1 8,8 15,5 16,3 17,5
Nre. de targetes Barcelona Card 
venudes (milers) 60 91 102 107 129
En el camp mediambiental, Mercabarna segueix
un model de gestió de residus sòlids procedents
de l’activitat de la Unitat Alimentària que es
basa essencialment en la disposició de conteni-
dors per fraccions en els mercats, i un Punt
Verd de servei general tant pels titulars
d’instal·lacions de Mercabarna com per a clients
que acudeixen a proveir-se. L’índex de valoració
dels residus assimilables al sòlids urbans es
manté per damunt del 74% i l’índex de control i
gestió dels residus industrials de l’Escorxador
ha estat del 100%
Promoció turística
Barcelona és una de les primeres destinacions
de turisme urbà a Europa i el principal port de
creuers del Mediterrani. L’actuació municipal en
l’àmbit del turisme es desenvolupa a través de
Turisme de Barcelona
(www.turismebarcelona.com), consorci format
per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de
Comerç de Barcelona. Les seves accions van
adreçades a reforçar l’atractiu turístic de Barce-
lona amb una oferta de serveis de qualitat, pre-
servant els valors culturals de la ciutat. A través
de diferents programes s’ofereixen productes i
serveis als professionals del sector turístic i als
turistes individuals.
El Barcelona Convention Bureau és un programa
especialitzat dirigit a assessorar la planificació i
organització de congressos, convencions i viat-
ges d’incentiu, i a promoure l’organització d’a-
quest tipus de reunions a la nostra ciutat. Altres
programes són Barcelona Ciutat de Compres,
que impulsa el Shopping Line, un eix comercial
de cinc quilòmetres; Barcelona Gastronomia,
que aplega una selecció dels 126 millors restau-
rants de la capital catalana; i Barcelona Sports,
que promociona esdeveniments esportius de
dimensió internacional que se celebren a la
ciutat. 
El servei d’atenció al turista es presta principal-
ment a través de la xarxa d’oficines d’informa-
ció, amb el centre principal situat a la plaça
Catalunya. En aquests punts es difonen els ser-
veis turístics de la ciutat en més de 20 idiomes.
A l’estiu es reforça la informació a les principals
zones turístiques de la ciutat mitjançant infor-
madors a peu de carrer; i a les principals fires i
congressos que se celebren a Barcelona, s’ha-
biliten estands d’informació turística.
Turisme de Barcelona ofereix un ventall de pro-
ductes turístics per facilitar la visita i l’estada a
la ciutat, com ara el Barcelona Bus Turístic; la
Barcelona Card, una targeta de 2 a 5 dies que
ofereix transport públic, entrada gratuïta i des-
comptes a museus, espais culturals, establi-
ments d’oci, botigues, restaurants, transports
singulars i altres serveis; o l’Arqueoticket, que
s’ha començat a comercialitzar el 2007, i que
permet visitar 5 museus amb fons arqueològic
de la ciutat. S’organitzen diferents modalitats de
visites a la capital catalana guiades per profes-
sionals, els Barcelona Walks, amb quatre rutes
temàtiques diferents (Gòtic, Picasso, Modernis-
me i Gourmet); les visites en bicicleta (Barcelo-
na Bici) o les visites en moto (Barcelona
Scooter), novetat també del 2007. 
62
Activitat i oferta hotelera a Barcelona
0
2
4
6
8
10
12
14
2003 2004 2005 2006 2007
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
M
ili
o
ns
P
la
ce
s
Visitants Pernoctacions ———— Places hoteleres
4
Informe de gestió
L’informe de gestió mostra dades consolidades del grup format per
l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes públics i les societats
municipals, amb independència de quines siguin les seves fonts de finan-
çament. 
4.1. Recursos humans
La plantilla del grup Ajuntament de Barcelona està composada per 13.015
persones a 31 de desembre de 2007, 156 treballadors més que un any
enrere.
Plantilla de l’Ajuntament, els instituts i les empreses municipals
31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 31.12.07
Ajuntament, 6.689 6.657 6.578 6.755 6.891
Organismes públics i 
empreses municipals 5.677 5.753 5.897 6.104 6.124
Total 12.366 12.410 12.475 12.859 13.015
Les variacions més significatives que s’han produït a la plantilla 
del 2007 corresponen a l’augment de treballadors dedicats als serveis 
de mobilitat (Guàrdia Urbana i serveis prestats essencialment a través 
de l’empresa Barcelona de Serveis Municipals), als serveis educatius, 
i als òrgans centrals de l’Ajuntament, en aquest darrer cas derivat 
dels canvis organitzatius que s’han implementat després de les 
últimes eleccions municipals. El 2007, 32 persones s’han acollit al pla 
de jubilacions anticipades proposat als col·lectius de Guàrdia Urbana i
Bombers. 
En el gràfic següent es mostra la plantilla total del grup Ajuntament de
Barcelona distribuïda per sectors. A fins comparatius amb l’any anterior,
sota l’epígraf Serveis Generals s’agrupen la Gerència Municipal, i els sec-
tors de Finances, Recursos Humans i Organització, i Serveis Generals i
64
Distribució sectorial de la plantilla del Grup Ajuntament de Barcelona a 31.12.2007
Serveis
Personals
Medi 
Ambient
Seguretat i
Mobilitat
Urbanisme i
Infraestruc-
tures
Promoció
Econòmica
DistrictesServeis
Generals
3.427
2.748
1.104
3.477
501
248
1.510
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
Organització Territorial; i sota l’epígraf de Ser-
veis a les Persones, es recullen els sectors
d’Acció Social i Ciutadania, i Educació, Cultura i
Benestar.
L’any 2007, l’Ajuntament de Barcelona ha dedi-
cat el 2,26% de la massa salarial bruta a la for-
mació de personal. S’han impartit cursos de
formació amb un total de 210.721 hores lectives
–un 16% més que el 2006–, als quals han assis-
tit 15.548 participants. L’Instituto Nacional de
Administración Pública, en el marc de l’Acord
Nacional de Formació Continuada, subvenciona
part de la formació de personal; aquesta
subvenció a l’any 2007 s’han concretat en una
activitat formativa a 1.654 treballadors munici-
pals.
4.2. Ingressos corrents
Els ingressos corrents de l’Ajuntament de
Barcelona i els seus ens dependents estan
formats pels impostos, tant propis com els
cedits per l’Estat; altres ingressos tributaris,
principalment taxes per venda de serveis i per
l’aprofitament del domini públic; ingressos per
vendes de béns i prestació de serveis, incloent-
hi els preus públics; altres ingressos de la gestió
ordinària, que inclou principalment les multes,
arrendaments, concessions i aprofitaments
especials, interessos de demora, recàrrecs
d’apressament i participació en beneficis; les
transferències corrents, i els ingressos financers.
L’estructura dels ingressos corrents és la
següent:
65
Estructura dels ingressos corrents 2007
Altres
transferències
7%
Altres
ingressos
9%Vendes de
béns
12%
Taxes
6%
Impostos
locals
30%
Impostos
cedits
3%
Fons Complementari
Finançament
33%
El 55% dels impostos locals procedeixen de
l’impost sobre béns immobles (IBI). La resta
d’impostos locals són l’impost sobre activitats
econòmiques (IAE), l’impost sobre l’increment
en el valor dels terrenys (IIVT), l’impost sobre
vehicles de tracció mecànica (IVTM) i l’impost
construccions (ICIO). 
L’Estat cedeix part dels rendiments obtinguts en
un conjunt d’impostos estatals, un cop des-
comptada la cessió corresponent a les comuni-
tats autònomes. Els impostos cedits són:
l’1,6875% de l’impost sobre la renda de les per-
sones físiques, l’1,7897% de l’impost sobre el
valor afegit i el 2,0454% dels impostos espe-
cials sobre la cervesa, el vi i begudes fermenta-
des, productes intermedis, alcohol i begudes
derivades, hidrocarburs i tabac. El Fons Com-
plementari de Finançament és una transferència
no finalista que creix anualment al mateix ritme
que els ingressos recaptats per l’Estat en con-
cepte dels impostos que es cedeixen als ajunta-
ments, i que inclou la compensació per la
pèrdua d’ingressos derivada de la reforma de
l’impost sobre activitats econòmiques. 
Les vendes de béns i la prestació de serveis, ja
es tracti de taxes com d’ingressos no tributaris,
i els altres ingressos ordinaris, representen el
27% dels ingressos corrents. 
Estructura dels impostos propis 2007
IBI
55%
IIVT
15%
IAE
13%
ICIO
7%
IVTM
10%
66
Ingressos corrents (milers d’euros)
2003 2004 2005 2006 2007
Impost sobre béns immobles 319.100 333.329 346.753 370.744 398.998
Impost sobre activitats econòmiques 89.248 84.817 93.860 96.409 97.269
Impost sobre vehicles 74.350 74.686 73.541 74.918 74.529
Impost sobre construccions 32.208 34.484 33.974 37.922 50.511
Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 79.086 80.055 93.459 84.099 108.497
Subtotal 593.992 607.371 641.587 664.092 729.804
Participació a IRPF, IVA i IE - 89.923 93.235 82.802 85.714
Total impostos locals 593.992 697.294 734.822 746.894 815.518
Altres ingressos tributaris: taxes 135.560 137.385 162.495 158.184 157.653
Vendes de béns i prestació de serveis 205.868 244.545 237.994 263.255 286.538
Altres ingressos ordinaris 158.951 201.258 177.099 228.316 225.339
Total ingressos locals 1.094.371 1.280.482 1.312.410 1.396.649 1.485.048
Fons Complementari de Finançament (1) 662.082 669.241 700.689 756.226 813.251
Altres transferències corrents 142.670 100.336 125.679 146.838 173.524
Total transferències corrents 804.752 769.577 826.368 903.064 986.775
Ingressos financers 8.031 5.630 6.455 11.347 14.163
Total ingressos corrents 1.907.154 2.055.689 2.145.233 2.311.060 2.485.986
(1) 2003, Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE)
En aquests cinc anys, l’estructura dels
ingressos corrents ha variat. Els impostos locals
cada cop pesen menys i han passat de
representar el 35% dels ingressos corrents 
en el 2002, al 29,4% en el 2007. S’observa 
un lleuger augment del pes de la resta d’ingres-
sos locals (especialment dels ingressos per
vendes de béns i prestació de serves), que
passen de representar el 26,3% en el 2002 al
26,9% en el 2007. Per la seva banda, les
transferències corrents han guanyat 5 punts,
passant del 38,1% en el 2002 al 43,1% en el
2007, si tenim en compte els impostos cedits
per l’Estat.
La resta de transferències corrents corresponen
bàsicament a recursos finalistes procedents
d’altres administracions públiques –principal-
ment de la Generalitat de Catalunya i d’entitats
locals–, d’empreses privades i d’entitats sense
afany de lucre. 
En els darrers cinc anys, els ingressos corrents
han crescut a una taxa anual acumulativa del
6,4%, mentre la inflació del mateix període ha
estat del 3,3% anual. Les causes que han moti-
vat aquesta evolució són: a) l’aplicació gradual
en un termini de 10 anys dels nous valors
cadastrals aprovats per l’Estat l’any 2001; b) el
dinamisme que, en general, han tingut en
aquest període la construcció i el mercat
immobiliari; c) la tendència cada cop més gran
que determinats serveis siguin sufragats
parcialment pels usuaris; i d) el creixement
sostingut per sobre de la mitjana de les
transferències no finalistes procedents de
l’Estat. 
67
El 2007 els ingressos corrents consolidats han
estat de 2.486 milions d’euros, amb un creixe-
ment del 7,6% respecte el 2006, mentre que
l’índex de preus al consum ha estat del 4,2%.
Els ingressos per impostos locals, tot i mante-
nint els tipus impositius, han experimentat un
creixement del 9,9% respecte l’any anterior, per
l’increment de l’activitat i la millora de la recap-
tació. Destaquen els augments registrats en
l’impost sobre construccions i l’impost sobre
l’increment en el valor dels terrenys malgrat el
procés de desacceleració que han començat a
notar en el 2007 el sector de la construcció i el
mercat immobiliari. En el cas de l’impost sobre
construccions l’augment és conseqüència de
millores en la recaptació i en l’impost sobre l’in-
crement en el valor dels terrenys, l’augment
està relacionat amb la desaparició de la
reducció del 40% que s’aplicava als valors
cadastrals d’acord amb la legislació vigent. El
fet que els impostos locals vinculats a l’activitat
immobiliària només representin el 6,4% del
total d’ingressos corrents, mostren una
independència significativa de l’Ajuntament 
de Barcelona a les fluctuacions d’aquest 
sector. D’altra banda, la recaptació de l’impost
sobre béns immobles, que representa el 55%
dels impostos locals, ha pujat un 7,6%, fruit de
la ja citada aplicació gradual dels valors cadas-
trals aprovats en el 2001 després d’un procedi-
ment de valoració col·lectiva de caràcter
general realitzat per l’Administració General de
l’Estat. El tipus impositiu aplicable a l’impost
sobre béns immobles es manté invariable 
des del 2005, i és el 0,75% del valor cadastral,
amb caràcter general, i del 0,85% per al 10%
dels immobles no residencials amb valor
cadastral més gran. Quant als impostos 
cedits per l’Estat, l’any 2007 han crescut un
3,5%. 
La resta d’ingressos locals ha augmentat un
3%. Les taxes i les vendes i prestació de serveis
han crescut, en conjunt, un 5,4%. Les menors
taxes liquidades per l’aprofitament del domini
públic es produeixen per una disminució en la
participació dels ingressos bruts de les com-
panyies de serveis que operen a Barcelona, i
responen al fet que l’any 2006 van acabar les
liquidacions extraordinàries per inspeccions
d’anys anteriors de les companyies de telefonia
fixa i mòbil. Aquest import més petit queda
compensat per majors ingressos en concepte
de llicències urbanístiques, de recollida de resi-
dus sòlids, taxes de grua i parany i taxes de
cementiris. També s’han vist incrementats els
ingressos dels ens dependents de l’Ajuntament
de Barcelona que presten serveis als ciutadans,
especialment Barcelona de Serveis Municipals,
per l’ampliació i ocupació més intensa dels
aparcaments i pel nombre més elevat de visi-
tants als diferents centres d’oci que gestiona la
societat (zoo, Montjuïc i Fòrum). 
La resta d’ingressos ordinaris ha baixat un
1,3%. Els epígrafs que presenten disminucions
són els interessos de demora (el 2006 es van
liquidar els interessos de demora corresponents
a l’impost sobre activitats econòmiques de les
caixes d’estalvi del període 1992-1994) i les
multes, mentre que augmenten els ingressos
per arrendaments i concessions. En el darrer
cas hi ha influït la nova contracta referent a la
publicitat en el mobiliari urbà. Els ingressos
financers han sumat 14,1 milions d’euros, supe-
rior als 11,3 milions de l’any anterior.
Els ingressos per transferències corrents ascen-
deixen a 987 milions d’euros, un 9,3% més que
en el 2006. Els fons procedents de l’Administra-
ció General de l’Estat en concepte de Fons
68
Complementari de Finançament i compensació
de l’impost sobre activitats econòmiques han
crescut un 7,5%. La resta de transferències
corrents ha augmentat un 18,2%. Aquest epí-
graf inclou 15 milions d’euros procedents de
l’Estat per finançar institucions culturals. El
2006 aquest import es va rebre com transferèn-
cies de capital. Si s’elimina aquest concepte,
les transferències finalistes procedents de les
administracions públiques han crescut un 7,9%,
bàsicament per l’augment de les transferències
de la Generalitat de Catalunya relacionades amb
l’atenció primària i les residències de gent gran i
centres de dia.
Ingressos corrents (en percentatge)
2003 2004 2005 2006 2007
Impost sobre béns immobles 16,7 16,2 16,2 16,1 16,0
Impost sobre activitats econòmiques 4,7 4,1 4,4 4,2 3,9
Impost sobre vehicles 3,9 3,6 3,4 3,2 3,0
Impost sobre construccions 1,7 1,7 1,6 1,6 2,0
Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 4,1 3,9 4,4 3,6 4,4
Subtotal 31,1 29,5 30,0 28,7 29,4
Participació a IRPF, IVA i IE - 4,4 4,3 3,6 3,4
Total impostos locals 31,1 33,9 34,3 32,3 32,8
Altres ingressos tributaris: taxes 7,1 6,7 7,6 6,8 6,3
Vendes de béns i prestació de serveis 10,8 11,9 11,1 11,4 11,5
Altres ingressos ordinaris 8,4 9,8 8,2 9,9 9,1
Total ingressos locals 57,4 62,3 61,2 60,4 59,7
Fons Complementari de Finançament 34,7 32,5 32,7 32,7 32,7
Altres transferències corrents 7,5 4,9 5,8 6,4 7,0
Total transferències corrents 42,2 37,4 38,5 39,1 39,7
Ingressos financers 0,4 0,3 0,3 0,5 0,6
Total ingressos corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
4.3. Despeses corrents
L’Ajuntament de Barcelona exerceix les compe-
tències que determinen la Carta Municipal de
Barcelona i la legislació vigent sobre règim
local. Els serveis que presta comprenen àmbits
tan diversos com el manteniment de les vies
públiques, els serveis socials, els mercats muni-
cipals o el transport públic, per citar uns exem-
ples. Aquests serveis s’expliquen en el capítol 3
del present Informe Anual i es desenvolupen a
través de l’estructura organitzativa formada pels
òrgans centrals de l’Ajuntament, els districtes i
els organismes públics i empreses municipals.
En els darrers cinc anys, el ritme de creixement
de les despeses corrents s’ha situat en el 6,0%
anual, quatre dècimes menys que el creixement
registrat en els ingressos corrents. En conjunt,
aquest menor creixement ha estat possible grà-
69
Despeses corrents (milers d’euros)
2003 2004 2005 2006 2007
Despeses de personal 493.273 517.555 543.793 568.027 601.305
Treballs, subministraments i 
serveis exteriors 516.203 592.007 643.286 702.936 763.799
Transferències corrents 235.048 244.600 271.390 301.491 337.227
Provisions 79.975 83.480 54.843 58.081 61.395
Despeses financeres 71.147 60.598 39.909 41.623 41.636
Total despeses corrents 1.395.646 1.498.240 1.553.221 1.672.158 1.805.362
El 2007 les despeses corrents han crescut un
8,0%. Les despeses de personal augmenten un
5,9% per l’increment salarial del 2% d’acord
amb la Llei de pressupostos generals de l’Estat
de 2007, per les millores introduïdes en el con-
veni col·lectiu 2004-2007 i per l’augment de la
plantilla. Quant a les partides de treballs, submi-
nistraments i serveis exteriors i transferències
corrents, les àrees de despesa que han experi-
mentat un creixement més alt són les de segu-
retat i protecció civil, per l’impuls que s’està
donant a l’actuació de la Guàrdia Urbana; aten-
ció i promoció social; educació; manteniment de
l’espai urbà, incloent-hi la neteja viària, la reco-
llida d’escombraries i el tractament de residus; i
la cultura. Així mateix cal destacar l’augment del
16% de les transferències corrents a la Autoritat
del Transport Metropolità per subvencionar el
transport públic col·lectiu fins superar els 52
milions d’euros.
cies a la reducció de les despeses financeres en
un 13,9% en termes anuals. S’hi destaca l’aug-
ment de les despeses en treballs, subministra-
ments i serveis exteriors i de les transferències
corrents, que han crescut un 9,3% i un 10,8%
anual, respectivament, substancialment per
sobre de la inflació anual del mateix període. En
conjunt, les despeses en treballs subministra-
ments i serveis exteriors i les transferències
corrents han guanyat pes en el conjunt de des-
peses corrents i han passat de representar el
51,4% l’any 2002 al 61,0% l’any 2007, mentre
que les despeses en personal, les provisions i
les despeses financeres han perdut pes.
Despeses corrents (en percentatge)
2003 2004 2005 2006 2002
Despeses de personal 35,3 34,6 35,0 34,0 33,3
Treballs, subministraments i 
serveis exteriors 37,0 39,5 41,4 42,0 42,3
Transferències corrents 16,8 16,3 17,5 18,0 18,7
Provisions 5,8 5,6 3,5 3,5 3,4
Despeses financeres 5,1 4,0 2,6 2,5 2,3
Total despeses corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
70
4.4. Inversions
En el període 2003-2007, les despeses de
capital consolidades han superat els 3.200
milions d’euros. El 83% s’han destinat a
inversions directes i el 17% a transferències 
de capital a l’Autoritat del Transport 
Metropolità (ATM), Barcelona Holding Olímpico,
S.A. (HOLSA) i a equipaments culturals, 
i a ampliacions de capital, bàsicament de 
Fira 2000, SA. L’abril de 2007 l’Ajuntament 
de Barcelona va realitzar l’última transferència
de capital a HOLSA per tal que aquesta 
societat cancel·lés definitivament el seu
endeutament abans de 31 de desembre de
2007. 
El 15% de les despeses de capital s’han finan-
çat amb ingressos generats per la gestió d’ac-
tius (venda de solars, edificis i sobrants de la via
pública, així com venda d’habitatges i locals de
negocis) i amb transferències de capital proce-
dents de la Unió Europea, principalment per a
projectes mediambientals; de l’Estat, per a equi-
paments culturals; de la Generalitat de Catalun-
ya, per a equipaments educatius i per a la Llei
de barris; i d’altres organismes i institucions,
per a la urbanització d’espais públics.
Estructura de les despeses corrents
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003 2004 2005 2006 2007
Personal Treballs, submin. i serv. exter. Transferències corrents Provisions Despeses financeres
71
Ingressos i despeses de capital (milers d’euros)
2003 2004 2005 2006 2007
Inversions directes
Ús general 341.422 218.940 235.051 266.906 319.247
Associades als serveis 300.918 220.611 216.970 246.374 294.690
Total inversions directes 642.340 439.551 452.021 513.280 613.937
Transferències de capital
HOLSA 55.970 58.209 60.537 62.958 21.826
ATM 24.179 25.388 30.269 28.590 28.590
Entitats no municipals 34.975 57.142 23.514 10.032 16.003
Total transferències 115.124 140.739 114.320 101.580 66.419
Inversions financeres 8.910 255 188 12 8.250
Total despeses de capital 766.374 580.545 566.529 614.872 688.606
Ingressos de capital
Transferències de capital 75.632 28.894 19.549 46.043 18.160
Gestió d’actius 49.439 69.750 47.932 89.504 41.072
Total ingressos de capital 125.071 98.644 67.481 135.547 59.232
Inversió neta 641.303 481.901 499.048 479.325 629.374
72
Ingressos i despeses de capital (en percentatge)
2003 2004 2005 2006 2007
Inversions directes
Ús general 53,2 45,4 47,1 55,7 50,7
Associades als serveis 46,9 45,8 43,5 51,4 46,8
Total inversions directes 100,1 91,2 90,6 107,1 97,5
Transferències de capital
HOLSA 8,7 12,1 12,1 13,1 3,5
ATM 3,8 5,3 6,1 6,0 4,5
Entitats no municipals 5,5 11,8 4,7 2,1 2,6
Total transferències 18,0 29,2 22,9 21,2 10,6
Inversions financeres 1,4 0,1 0,0 0,0 1,3
Total despeses de capital 119,5 120,5 113,5 128,3 109,4
Ingressos de capital
Transferències de capital 11,8 6,0 3,9 9,6 2,9
Gestió d’actius 7,7 14,5 9,6 18,7 6,5
Total ingressos de capital 19,5 20,5 13,5 28,3 9,4
Inversió neta 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Cobertura de les inversions netes
0
100
200
300
400
500
600
800
700
2003 2004 2005 2006 2007
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
M
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s
R
at
io
 c
o
b
er
tu
ra
 in
ve
rs
io
ns
Estalvi brut Inversió neta ———— Cobertura inversions
El 85% de les despeses de capital s’ha finançat
amb l’estalvi brut generat per les operacions
corrents. La cobertura d’inversions per al
conjunt del període, mesurada com l’estalvi 
brut sobre les inversions netes, s’ha situat 
en 1,1 vegades, el que ha permès al mateix
temps reduir el deute consolidat en gairebé un
20%.
73
El Pla d’Inversions Municipal del mandat 2004-
2007 ha consistit en 1.430 actuacions, de les
quals un 70% són de proximitat (d’un import
inferior als 3 milions d’euros). Aquestes
actuacions es gestionen pels diferents
operadors: sectors i districtes de l’Ajuntament i
els seus organismes i empreses municipals. 
Per tipologia, el 38% de la inversió es destina 
a urbanització (vialitat, zones verdes i pla 
de manteniment integral); el 34% a 
equipaments i serveis (edificis administratius,
equipaments culturals, serveis socials, 
centres escolars i mercats); el 16% a gestió 
de sòl; el 8%, a habitatge i el 4%, a aparca-
ments.
4.5. Finançament
L’endeutament consolidat de l’Ajuntament de
Barcelona a 31 de desembre de 2007 és de
1.067 milions d’euros, dels quals 929 milions
corresponen al sector públic de l’Ajuntament de
Barcelona i 138 milions d’euros als seus ens
comercials, és a dir, al Patronat Municipal de
l’Habitatge i al grup Barcelona de Serveis Muni-
cipals. En relació amb l’any anterior, l’endeuta-
ment consolidat s’ha reduït en 112 milions
d’euros. L’endeutament consolidat representa
1,6 vegades l’estalvi brut generat i 1,4 vegades
si només tenim en compte el deute del sector
públic.
Endeutament financer consolidat (milers d’euros)
31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 31.12.07
Sector públic 1.244.525 1.206.640 1.148.353 1.061.206 928.727
Ens comercials 91.793 104.387 121.520 117.637 138.383
Endeutament total 1.336.318 1.311.027 1.269.873 1.178.843 1.067.110
Sector públic
El deute del sector públic es desglossa en 927,8
milions d’euros d’endeutament a llarg termini de
l’Ajuntament de Barcelona i 0,9 milions d’euros
d’una pòlissa de crèdit a curt termini subscrita
per l’empresa municipal Barcelona Activa, SA. 
El 2007, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat
un procés de substitució de deute, pel qual
entre els mesos de març i maig es van amortit-
zar anticipadament préstecs bancaris per valor
de 80 milions d’euros i al final d’any es va con-
tractar un nou préstec pel mateix import. L’ob-
jectiu de l’operació era reduir la càrrega finance-
ra de l’exercici. Les amortitzacions contractuals
de l’exercici han pujat a 134 milions d’euros. 
Ens comercials
L’any 2007, l’endeutament dels ens comercials
ha augmentat en 21 milions d’euros, causat pel
creixement del deute del Patronat Municipal de
l’Habitatge, mentre que l’endeutament del grup
Barcelona de Serveis Municipals s’ha mantingut
estable.
74
Endeutament financer consolidat (milers d’euros)
31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 31.12.07
Mercat Unió Europea
Sistema bancari 664.141 675.644 709.671 618.641 627.110
Col·locacions privades 240.374 260.000 340.000 340.000 340.000
Emissions públiques 276.622 220.202 220.202 220.202 100.000
Subtotal 1.181.137 1.155.846 1.269.873 1.178.843 1.067.110
Mercat fora Unió Europea
Emissions públiques 155.181 155.181 0 0 0
Subtotal 155.181 155.181 0 0 0
Endeutament total 1.336.318 1.311.027 1.269.873 1.178.843 1.067.110
Endeutament a llarg termini 1.336.231 1.311.027 1.269.873 1.178.843 1.066.230
Endeutament a curt termini 87 0 0 0 880
La política financera de l’Ajuntament de Barce-
lona s’orienta a controlar el creixement de les
despeses financeres, assumint un risc financer
raonable. Per això, l’estratègia financera es
basa en l’obtenció de recursos en els mercats
financers de la zona euro; la utilització de l’en-
deutament a curt termini només per cobrir
necessitats transitòries de tresoreria; millorar el
perfil del deute per venciments, mantenint unes
amortitzacions contractuals de deute anuals
molt per sota de l’estalvi brut generat, i diversifi-
car el risc per tipus d’interès. 
Sector públic Ens comercials
800
900
1.000
1.100
1.200
1.300
1.400
1.500
1.700
1.600
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Endeutament consolidat
M
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s
75
Endeutament financer consolidat (en percentatge)
31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 31.12.07
Mercat Unió Europea
Sistema bancari 49,7 51,6 55,9 52,5 58,8
Col·locacions privades 18,0 19,8 26,8 28,8 31,8
Emissions públiques 20,7 16,8 17,3 18,7 9,4
Subtotal 88,4 88,2 100,0 100,0 100,0
Mercat fora Unió Europea
Emissions públiques 11,6 11,8 0,0 0,0 0,0
Subtotal 11,6 11,8 0,0 0,0 0,0
Endeutament total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Endeutament a llarg termini 100,0 100,0 100,0 100,0 99,9
Endeutament a curt termini 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1
Endeutament ———— Despeses financeres netes
0
300
600
900
1.200
1.500
2003 2004 2005 2006 2007
0
10
20
30
40
50
60
70
Endeutament i despeses financeres netes
E
nd
eu
ta
m
en
t 
(m
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s)
D
es
p
es
es
 f
in
an
ce
re
s 
ne
te
s
(m
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s)
Actualment, tot l’endeutament del grup Ajunta-
ment de Barcelona està originat a la zona euro;
gairebé el 60% està format per préstecs banca-
ris i la resta per col·locacions privades en el
mercat alemany i per una emissió de deute
públic. 
L’any 2007, les despeses financeres han ascen-
dit a 41,6 milions d’euros en termes bruts, igual
a la xifra de 2006. La disminució del saldo mitjà
de l’endeutament ha estat compensat per l’aug-
ment dels tipus d’interès de mercat. El 2007, el
cost mitjà del deute s’ha situat en el 3,8%, sis
dècimes per sobre del 2006. 
La qualificació de crèdit de l’Ajuntament de Bar-
celona és AA+ segons Fitch i Standard & Poor’s
i Aa1 segons Moody’s Investors Service, és a
dir, que les tres agències atorguen la mateixa
valoració.
76
4.6. Perspectives
L’objectiu de l’actual mandat, que abraça el
període 2008-2011, consisteix a promoure polí-
tiques de cohesió social i mantenir el ritme de la
inversió a la ciutat, condicionat a:
a) No augmentar la pressió fiscal.
b) Mantenir un nivell d’estalvi brut sobre els
ingressos corrents per sobre del 20%.
c) Estabilitzar el nivell d’endeutament consolidat
dels ens que, d’acord amb la Llei General
d’Estabilitat Pressupostària, formen part del
sector públic. 
A continuació es mostra quina ha estat l’evolu-
ció de les principals magnituds financeres del
grup Ajuntament de Barcelona i les perspectives
de futur. Les projeccions es basen en les
següents hipòtesis macroeconòmiques: a) l’ín-
dex d’inflació es preveu del 4% el 2009 i del
3,5% anual per als anys següents; b) l’incre-
ment de la recaptació dels tributs de l’Estat
(ITE) s’estima del 7% l’any 2009 i del 10% anual
per a la resta del període, i c) el tipus d’interès
EURIBOR (Euro Interbank Offered Rate) a tres
mesos se situarà, en termes mitjans, en el 4%
anual del 2009 al 2012.
Les xifres corresponents a l’any 2008 es basen
en les línies generals previstes en el pressupost
aprovat inicialment.
Els ingressos corrents per al període 2009-2012
s’han estimat en base a les hipòtesis següents: 
a) En general, es considera que tant els impos-
tos locals propis com els impostos cedits per
l’Estat creixeran al mateix ritme que la infla-
ció prevista, excepte l’any 2009, en què es
preveu que els impostos propis creixeran mig
punt per sota.
b) En l’impost sobre béns immobles es conti-
nuarà la implantació dels nous valors cadas-
trals aprovats el 2001, procés que culminarà
el 2011. El 2008 el tipus impositiu es manté
en el 0,75% del valor cadastral amb caràcter
general i el 0,85% per al 10% dels immobles
no residencials amb més valor cadastral. Els
tipus impositius sobre l’increment en el valor
dels terrenys i sobre construccions es mante-
nen en el 30% i el 3,25%, respectivament.
Donat el baix pes d’aquestes dues figures
impositives en el total d’ingressos, no s’espe-
ra que la menor activitat del sector immobilia-
ri tingui un impacte significatiu en els
ingressos municipals els propers anys.
c) S’estima que els ingressos per taxes, vendes
de béns i prestació de serveis, i altres ingres-
sos de la gestió ordinària creixin 2 punts per-
centuals per sobre de la inflació prevista.
Aquesta estimació es basa en la prestació
més alta de serveis i en la tendència creixent
que determinats serveis siguin sufragats, en
tot o en part, pels mateixos usuaris.
d) El Fons Complementari de Finançament, que
anualment creix d’acord amb l’increment de
determinats tributs de l’Estat, s’espera que
augmenti un 7% l’any 2009 i un 10% anual
de mitjana els anys posteriors.
e) Quant la resta d’ingressos per transferències
corrents se suposa que creixeran de l’ordre
del 12% anual, en base a l’experiència histò-
rica i al fet que s’han de desenvolupar lleis de
recent aprovació com la Llei de la dependèn-
cia. Aquest epígraf inclou principalment les
77
transferències rebudes de la Generalitat de
Catalunya per a atenció social i educació, així
com la taxa metropolitana de tractament de
residus municipals que després l’Ajuntament
de Barcelona traspassa a l’Entitat Metropoli-
tana de Serveis Hidràulics i Tractament de
Residus.
L’estimació de les despeses corrents per al perí-
ode 2009-2012 es basa en les hipòtesis
següents:
a) Es preveu que les despeses de personal aug-
mentin a l’entorn del 6% anual, el que equival
l’any 2009 a 2 punts percentuals per sobre de
la inflació i la resta d’anys 2,5 punts per
sobre de la inflació. Aquest increment ve
donat principalment per la política d’ampliar
la plantilla de la Guàrdia Urbana, per l’obertu-
ra de noves escoles bressol i, en general, per
la millora en la qualitat dels diferents serveis.
Els sous i salaris creixeran d’acord amb les
Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat per
a cada un dels anys; en el 2008 l’increment
salarial és del 2%.
b) Els treballs, subministraments i serveis exte-
riors s’espera que augmentin el 4,5 punts per
sobre de la inflació, com a conseqüència de
la política de millorar la qualitat dels serveis
prestats.
c) Les transferències corrents augmentaran, en
termes mitjans, a una taxa anual entorn al
11%. Les partides que presentaran un crei-
xement més gran són les destinades a la
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metro-
politana de Barcelona, a l’Entitat Metropoli-
tana de Serveis Hidràulics i Tractament de
Residus i al transport públic. En aquest
darrer cas cal preveure un increment més
gran de les transferències corrents a partir
del 2010, un cop finalitzin l’any 2009 les
transferències de capital destinades a pagar
el deute històric de les companyies de trans-
port.
d) La dotació a la provisió per deutors de dub-
tós cobrament s’estima aplicant als saldos
deutors, en funció de la seva antiguitat, uns
coeficients de cobrament basats en l’expe-
0
100
200
300
400
500
600
700
900
800
2003 2004 2005 2006 2007 2008
(p) (p) (p) (p) (p)
2009 2010 2011 2012
0
5
10
15
20
25
30
Estalvi brut
E
st
al
vi
 b
ru
t 
(m
ili
o
ns
 d
’e
ur
o
s)
E
st
al
vi
 b
ru
t 
/ 
In
g
re
ss
o
s 
co
rr
en
ts
 (%
)
Estalvi brut ———— Estalvi brut / Ingressos corrents
78
riència històrica, tenint en compte l’evolució
prevista dels impostos locals i del saldo de
multes.
e) Les despeses financeres es basen en l’import
i l’estructura de l’endeutament previst i en la
hipòtesi que el tipus d’interès EURIBOR a
tres mesos serà, en terme mitjà, d’un 4%
anual.
Quant a les despeses de capital, pel període
2008-2012 es projecta un import a l’entorn dels
3.450 milions d’euros, que comprèn el programa
d’inversions municipals 2008-2011 i una projecció
de les inversions del 2012 en base a l’experiència
històrica. L’acabament el 2007, dos anys abans
del que estava inicialment previst, de les transfe-
rències a HOLSA derivades del conveni signat el
2003, permetrà una inversió directa més gran. 
Ingressos i despeses de capital (milers d’euros)
2008 (p) 2009 (p) 2010 (p) 2011 (p) 2012 (p)
Total inversions directes 608.195 631.873 654.741 678.738 699.100
Transferències de capital
ATM 28.590 28.590 0 0 0
Entitats no municipals 15.068 15.520 15.985 16.465 16.959
Total transferències 43.658 44.110 15.985 16.465 16.959
Inversions financeres 10.000 10.000 10.000 10.000 3.000
Total despeses de capital 661.853 685.983 680.726 705.203 719.059
Ingressos de capital
Transferències de capital 10.631 2.000 2.000 2.000 2.000
Gestió d’actius 25.000 30.000 30.000 30.000 30.000
Total ingressos de capital 35.631 32.000 32.000 32.000 32.000
Inversió neta 626.223 653.983 648.726 673.203 687.509
79
Els ingressos de capital previstos provindran
principalment de la gestió d’actius, per la venda
de solars, edificis i sobrants de la via pública, i
drets de superfície o venda d’habitatges i locals
de negocis que realitza el Patronat Municipal de
l’Habitatge. Les transferències de capital proce-
dents d’altres administracions públiques es veu-
ran reduïdes respecte anys anteriors per la
supressió de fons europeus.
Donada l’evolució prevista de l’estalvi brut i de
les inversions, i tenint en compte que una de les
condicions financeres de l’actual mandat és
estabilitzar l’endeutament consolidat d’aquells
ens que d’acord amb la Llei General d’Estabili-
tat Pressupostària formen part del sector públic,
l’endeutament previst per als propers anys és el
següent:
Endeutament financer consolidat el 31 de desembre (milions d’euros)
2007 2008 (p) 2009 (p) 2010 (p) 2011 (p) 2012 (p)
Sector públic 929 803 803 803 803 803
Ens comercials 138 188 237 288 338 380
Endeutament total 1.067 991 1.040 1.091 1.141 1.182
Avals 6 5 3 2 1 0
Total endeutament i avals 1.074 996 1.042 1.092 1.142 1.183
Risc total/ingressos corrents (%) 43,2 37,9 37,5 36,8 35,9 34,8
80
G
ru
p
 A
ju
nt
am
en
t 
d
e 
B
ar
ce
lo
na
E
vo
lu
ci
ó
 i 
p
re
vi
si
o
ns
 e
co
no
m
ic
o
fin
an
ce
re
s 
(e
n 
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s)
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
R
ea
lit
at
R
ea
lit
at
R
ea
lit
at
R
ea
lit
at
R
ea
lit
at
P
re
vi
si
ó
P
re
vi
si
ó
P
re
vi
si
ó
P
re
vi
si
ó
P
re
vi
si
ó
1
.
In
g
re
ss
o
s 
co
rr
en
ts
 a
b
an
s
d
'in
g
re
ss
o
s 
fin
an
ce
rs
1
.8
9
9
.1
2
3
2
.0
5
0
.0
5
9
2
.1
3
8
.7
7
8
2
.2
9
9
.7
1
3
2
.4
7
1
.8
2
3
2
.6
1
1
.7
9
7
2
.7
6
8
.4
3
1
2
.9
5
9
.3
2
9
3
.1
6
6
.0
1
1
3
.3
8
9
.9
4
6
2
.
D
es
p
es
es
 c
o
rr
en
ts
 a
b
an
s 
d
e
d
es
p
es
es
 f
in
an
ce
re
s
1
.3
2
4
.4
9
9
1
.4
3
7
.6
4
2
1
.5
1
3
.3
1
2
1
.6
3
0
.5
3
5
1
.7
6
3
.7
2
6
1
.9
0
1
.6
0
5
2
.0
5
3
.9
2
6
2
.2
1
4
.3
9
6
2
.3
8
8
.1
5
7
2
.5
7
6
.4
7
6
3.
E
st
a
lv
i p
ri
m
a
ri
57
4.
62
4
61
2.
41
7
62
5.
46
6
66
9.
17
8
70
8.
09
7
71
0.
19
2
71
4.
50
5
74
4.
93
3
77
7.
85
4
81
3.
47
0
In
g
re
ss
o
s 
fin
an
ce
rs
8
.0
3
1
5
.6
3
0
6
.4
5
5
1
1
.3
4
7
1
4
.1
6
3
1
4
.5
1
7
1
2
.3
3
9
9
.8
7
1
1
0
.2
1
6
1
0
.5
7
4
D
es
p
es
es
 f
in
an
ce
re
s
7
1
.1
4
7
6
0
.5
9
8
3
9
.9
0
9
4
1
.6
2
3
4
1
.6
3
6
3
9
.3
5
1
3
9
.9
8
4
4
1
.1
2
7
4
3
.3
9
9
4
4
.8
0
5
4.
E
st
a
lv
i b
ru
t
51
1.
50
8
55
7.
44
9
59
2.
01
2
63
8.
90
2
68
0.
62
4
68
5.
35
8
68
6.
86
0
71
3.
67
7
74
4.
67
1
77
9.
23
9
5
.
In
ve
rs
io
n
s 
n
et
es
6
4
1
.3
0
3
4
8
1
.9
0
1
4
9
9
.0
4
8
4
7
9
.3
2
5
6
2
9
.3
7
4
6
2
6
.2
2
2
6
5
4
.1
3
4
6
4
8
.9
6
1
6
7
3
.5
2
6
6
9
0
.8
7
0
6.
S
u
p
e
rà
vi
t 
(d
è
fi
c
it
)
(1
29
.7
95
)
75
.5
48
92
.9
64
15
9.
57
7
51
.2
50
59
.1
36
32
.7
26
64
.7
16
71
.1
45
88
.3
69
V
ar
ia
ci
ó
 d
e 
tr
es
o
re
ri
a
1
1
8
.5
3
0
(5
5
.3
9
9
)
(5
5
.8
6
4
)
(7
4
.8
1
0
)
5
6
.9
0
4
1
6
.9
5
0
(8
1
.9
0
3
)
(1
1
5
.3
1
1
)
(1
2
1
.0
5
2
)
(1
2
9
.7
6
9
)
7.
S
u
p
e
rà
vi
t 
(d
è
fi
c
it
) 
d
e
 c
a
ix
a
(1
1.
26
5)
20
.1
49
37
.1
00
84
.7
67
10
8.
15
4
76
.0
86
(4
9.
17
7)
(5
0.
59
5)
(4
9.
90
7)
(4
1.
40
0)
S
u
b
ro
g
ac
ió
 d
e 
d
eu
te
2
.2
9
9
5
.1
4
2
4
.0
5
4
6
.2
6
3
3
.5
7
8
0
0
0
0
0
8
.
V
ar
ia
ci
ó
 n
et
a 
d
el
 d
eu
te
(8
.9
6
6
)
2
5
.2
9
1
4
1
.1
5
4
9
1
.0
3
0
1
1
1
.7
3
2
7
6
.0
8
6
(4
9
.1
7
7
)
(5
0
.5
9
5
)
(4
9
.9
0
7
)
(4
1
.4
0
0
)
9.
D
e
u
te
 t
o
ta
l a
l f
in
a
l d
'a
n
y
1.
33
6.
31
8
1.
31
1.
02
7
1.
26
9.
87
3
1.
17
8.
84
3
1.
06
7.
11
1
99
1.
02
5
1.
04
0.
20
2
1.
09
0.
79
7
1.
14
0.
70
4
1.
18
2.
10
4
5
Ajuntament de Barcelona
Comptes anuals 2007 
juntament amb l’informe
d’auditoria

84
Ajuntament de Barcelona
Balanços de situació a 31 de desembre de 2007 i 2006
(en milers d’euros)
Actiu A 31 de A 31 de
desembre de 2007 desembre de 2006
Nota
Immobilitzat 6.718.183 6.330.138
Immobilitzat immaterial 3 9.044 5.629
Immobilitzat material 3 6.282.671 6.207.580
Patrimoni Públic del Sòl 3 271.955 221.506
Immobilitzat material adscrit i cedit 3 (581.105) (590.578)
Immobilitzat en curs i pendent de classificar 3 1.115.733 795.506
Inversions en infraestructura i béns destinats 
a l’ús general 3 5.530.653 5.422.441
Inversions cedides a l’ús general 3 i 8 (5.530.653) (5.422.441)
Inversions cedides a l’ús general HOLSA 2.3 i 3 – 24.629
Amortització acumulada 3 (582.891) (528.281)
Inversions financeres permanents 4 200.796 190.120
Deutors no pressupostaris a llarg termini 5 1.980 4.027
Despeses per distribuir en diversos exercicis 6 802 1.024
Actiu circulant 781.589 715.252
Deutors pressupostaris 7 559.149 575.342
Provisió per cobertura de drets de difícil realització 7 (294.430) (292.874)
264.719 282.468
Altres deutors no pressupostaris 20.273 18.239
Inversions financeres temporals 305.443 290.462
Tresoreria 191.154 124.083
TOTAL ACTIU 7.500.574 7.046.414
Les Notes 1 a 20 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem-
bre de 2007.
85
Ajuntament de Barcelona
Balanços de situació a 31 de desembre de 2007 i 2006
(en milers d’euros)
Passiu A 31 de A 31 de
desembre de 2007 desembre de 2006
Nota
Fons propis 8 5.590.666 4.987.660
Patrimoni 7.505.484 7.455.680
Patrimoni adscrit i cedit (581.105) (590.578)
Patrimoni lliurat a l’ús general (5.530.653) (5.422.441)
Patrimoni en cessió i en adscripció 52.992 52.822
Resultats d’exercicis anteriors 3.492.177 2.865.937
Resultat de l’exercici 651.771 626.240
Ingressos a distribuir diferents exercicis 309.610 335.168
Subvencions i altres ingressos de capital 9 214.257 238.628
Altres ingressos per distribuir en diversos exercicis 10 95.353 96.540
Provisions per a riscos i despeses 11 110.276 98.207
Creditors a llarg termini 899.848 985.631
Emprèstits i préstecs a llarg termini 12 860.233 927.481
Fiances i dipòsits a llarg termini 25.528 23.930
Altres creditors a llarg termini 13 14.087 9.591
Transferències plurianuals HOLSA 2.3 – 24.629
Creditors a curt termini 590.174 639.748
Creditors a curt termini per emprèstits i préstecs 12 67.614 133.725
Creditors pressupostaris 377.963 366.703
Administracions públiques 14 27.918 29.908
Altres creditors no pressupostaris 15 88.780 81.993
Ajustaments per periodificació 16 17.448 18.182
Partides pendents d’aplicació 10.451 9.237
TOTAL PASSIU 7.500.574 7.046.414
Les Notes 1 a 20 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació a 31 de desem-
bre de 2007.
86
Ajuntament de Barcelona
Comptes de resultats dels exercicis anuals acabats a 31 de desembre de 2007 i 2006
(vegeu la nota 17)
(en milers d’euros)
Despeses 2007 2006 Ingressos 2007 2006
Despeses de personal 322.378 304.167 Vendes de béns i serveis 55.681 38.271
Retribucions 251.483 237.079 Vendes de béns 560 528
Indemnitzacions per serveis 2.428 2.204 Prestació de serveis 7.892 7.089
Cotitzacions a càrrec de l’entitat 67.441 63.956 Preus públics per prestació de serveis 47.229 30.654
Altres despeses socials 1.026 928
Altres ingressos de gestió ordinària 204.453 212.098
Interessos 10.248 9.144
Participació en beneficis 5.610 8.927
Recàrrecs d’apressament 11.048 9.442
Prestacions socials 1.326 1.376 Interessos de demora 10.196 13.709
Multes 105.361 129.232
Arrendaments, concessions i altres 
aprofitaments 49.752 31.871
Despeses financeres 34.997 36.002 Diversos 12.238 9.773
Impostos 818.208 749.025
IBI 401.430 372.729
IAE 97.454 96.504
Tributs 453 316 IVTM 74.565 74.950
ICIO 50.511 37.922
IIVT 108.534 84.118
Cessió de tributs de l’Estat 85.714 82.802
Treballs, subministraments i serveis 
exteriors 465.965 429.960 Altres ingressos tributaris 156.203 155.477
Arrendaments i canons 18.202 15.872 Taxes per vendes de serveis 70.192 65.382
Reparacions i conservacions 12.572 12.517 Taxes aprofitament domini públic 86.003 90.126
Subministraments 27.766 26.100 Altres impostos extingits 8 (31)
Comunicacions 7.892 6.767
Treballs fets per a altres empreses 324.555 287.551
Despeses diverses 74.978 81.153
Transferències corrents 971.916 884.878
Transferències corrents 706.872 644.312 Fons Complementari de Finançament 813.251 756.226
A instituts i empreses municipals 435.833 395.854 Altres organismes de l’Estat 17.901 1.739
A mancomunitats i consorcis 222.841 206.407 Aportacions de la Generalitat 84.328 72.926
Altres transferències corrents 48.198 42.051 D’entitats locals 53.190 52.130
De l’exterior 1.217 954
Diverses 2.029 903
Dotació provisions deutors difícil 
cobrament 57.903 53.841
TOTAL DESPESES D’EXPLOTACIÓ 1.589.894 1.469.974 TOTAL INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 2.206.461 2.039.749
Resultats d’explotació (abans 
transferències de capital) 616.567 569.775
Transferències de capital 68.564 106.584
Resultats d’explotació (després 
transferències de capital) 548.003 463.191
Resultats extraordinaris negatius – – Resultats extraordinaris positius 160.415 217.594
Dotacions per amortitzacions 56.647 54.545
Provisions d’inversions financeres – –
RESULTAT DEL PERÍODE 651.771 626.240
TOTAL 2.366.876 2.257.343 TOTAL 2.366.876 2.257.343
Les notes 1 a 20 de la memòria adjunta formen part integrant del compte de resultats de l’exercici 2007.
Memòria sobre els comptes anuals
corresponents a l’exercici anual
acabat el 31 de desembre de 2007
Nota 1 – Bases de presentació 
1.1. Règim comptable
Els comptes anuals s’han obtingut dels registres
comptables de la Corporació corresponents a
l’exercici 2007 i han estat formulats seguint els
principis de comptabilitat per a les administra-
cions públiques, recollits en la legislació vigent
i, en especial, en:
a) Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regu-
la el règim especial del municipi de Barcelona.
b) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les
bases de règim local.
c) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a-
prova el text refós de disposicions vigents en
matèria de règim local.
d) Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel
qual s’aprova el Text Refós de la Llei Munici-
pal de Règim Local de Catalunya.
e) Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març,
pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
reguladora de les Hisendes Locals (Llei
39/1988, de 28 de desembre).
f) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei
39/1988.
g) Instrucció del Model Normal de Comptabilitat
de l’Administració Local, ordre de 23 de
novembre de 2004, amb efectes 1 de gener
de 2006.
h) Documents sobre principis comptables eme-
sos per la Comissió de Principis i Normes
Comptables Públiques, creada per Resolució
de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28 de
desembre de 1990.
i) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre
desplegament del Decret 94/1995, de 21 de
febrer, en matèria de tutela financera dels ens
locals.
1.2. Sistema comptable, comptes anuals i
compte general
D’acord amb la Llei 1/2006, que regula el règim
especial de Barcelona, el sistema d’informació
comptable de l’Ajuntament de Barcelona està
format principalment pels subsistemes de
comptabilitat patrimonial, consolidació de
comptes i comptabilitat pressupostària.
La comptabilitat patrimonial es realitzarà d’a-
cord amb els principis comptables generalment
acceptats per tal de mostrar la imatge fidel del
patrimoni i de la situació financera de l’Ajunta-
ment i dels resultats de les seves operacions
durant l’exercici, i està formada per:
• Balanç de situació.
• Compte de Resultats.
• Memòria.
El balanç de situació es presenta, bàsicament,
d’acord amb els models establerts per la Ins-
trucció del Model Normal de Comptabilitat de
l’Administració Local (ICAL), amb vigor des de 1
de gener de 2006.
87
88
El compte de resultats es presenta amb més
detall que l’establert en la instrucció esmentada a
fi i efecte de facilitar una informació més comple-
ta sobre els conceptes d’ingressos i despeses.
La memòria es presenta, bàsicament, d’acord
amb el que estableix l’esmentada ICAL.
Les xifres contingudes en els documents que
componen aquests comptes anuals són expres-
sades en milers d’euros.
La consolidació comptable integrarà els comp-
tes de l’Ajuntament, dels seus organismes autò-
noms locals, de les entitats públiques
empresarials i de les societats mercantils
dependents.
La comptabilitat pressupostària està integrada
pels Estats de liquidació del pressupost:
• Resum de l’estat de liquidació del pressupost
d’ingressos.
• Resum de l’estat de liquidació del pressupost
de despeses.
• Resultat pressupostari.
• Romanent de tresoreria.
La liquidació del pressupost ha estat aprovada
per Decret d’Alcaldia el 27 de febrer de 2008.
En els terminis legals establerts, es presentarà
el compte general per a l’aprovació del Plenari
del Consell Municipal.
1.3. Comparabilitat de la informació 
Degut a que el Fons Complementari de Finança-
ment acumula l’aportació de l’Estat en concepte
de compensació d’IAE, a l’exercici 2007, i per
tal que la comparació entre exercicis sigui
homogènia, s’ha reclassificat al compte de
resultats de 2006 l’import de 70.096 milers
d’euros de l’epígraf “Aportació de l’Estat com-
pensació d’IAE” a l’epígraf “Fons complementari
de Finançament”. 
Nota 2 – Normes de valoració 
Els criteris comptables més significatius aplicats
en la formulació dels comptes anuals són els
que es descriuen a continuació:
2.1. Immobilitzat material
Comprèn els elements patrimonials i els de
domini públic destinats directament a la presta-
ció de serveis públics, els quals constitueixen
les inversions permanents de l’entitat local.
Els criteris de valoració de l’immobilitzat són els
següents:
a) Terrenys i construccions. Les addicions ante-
riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora-
des segons una estimació pericial del valor
real de mercat en ús realitzada per una socie-
tat de taxació independent. En el cas d’im-
mobles de caràcter historicoartístic, la
taxació recull el seu valor de reposició. En
aquest sentit, el document sobre principis
comptables emès per la Comissió de Princi-
pis i Normes Comptables Públiques, relatiu a
l’immobilitzat no financer, defineix com a
valor de reposició “el determinat per la suma
dels costos necessaris per a la construcció
d’un bé d’idèntica naturalesa i característi-
ques. En el cas dels edificis declarats d’inte-
rès historicoartístic, aquest valor serà el de
reconstrucció”. Les addicions posteriors es
89
troben valorades al seu preu d’adquisició o
taxació per aquelles recepcions d’actius a
títol gratuït.
b) Maquinària, instal·lacions, mobiliari, equips
informàtics i vehicles. Les addicions es tro-
ben valorades al seu preu d’adquisició.
c) Immobilitzat pendent de classificar. Les addi-
cions es troben valorades al seu preu d’ad-
quisició o cost de construcció i es traspassen
al corresponent epígraf d’immobilitzat mate-
rial o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan
les inversions s’han finalitzat totalment.
Les reparacions que no signifiquin una amplia-
ció de la vida útil i les despeses de manteniment
són carregades directament al compte de resul-
tats. Els costos d’ampliació o millora que donen
lloc a un augment de la durada del bé són capi-
talitzats com a més valor del bé.
La dotació anual a l’amortització de l’immobilit-
zat es calcula pel mètode lineal d’acord amb 
la vida útil estimada dels diferents béns,
iniciant-se, en el cas dels béns immobles, a
partir del mes següent a l’alta dels béns en l’in-
ventari.
Anys de vida útil estimada
Construccions 65
Immobles adscrits i cedits per tercers 65
Instal·lacions tècniques i maquinària 8-12,5
Elements de transport 5
Mobiliari 6
Equips per al procés d’informació 4
Semovents 7
Fons bibliogràfic i altres 8
El procés d’amortització econòmica es va iniciar
en l’exercici 1992. Els anys de vida útil estimada
corresponents als epígrafs “Construccions” i
“Immobles adscrits i cedits per tercers” 
s’han fixat d’acord amb els criteris establerts
per la taxació independent esmentada anterior-
ment.
En el cas dels béns immobles de caràcter histo-
ricoartístic, l’amortització es practica sobre el
cost de reposició de l’immobilitzat que reprodui-
ria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant,
de la base d’amortització la part del valor regis-
trat en llibres que correspon al component his-
toricoartístic de la construcció, que puja a
221.573 milers d’euros, tot això sobre la base
de la taxació independent indicada anterior-
ment. Aquest tractament es justifica pel fet que
el component historicoartístic esmentat és
objecte del manteniment que garanteix la per-
manència del seu valor.
El patrimoni en cessió i adscripció recull el valor
dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a
la seva explotació o utilització, procedents d’al-
tres ens.
L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit”
inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels
quals ha estat adscrit o cedit per l’Ajuntament
90
als seus organismes públics, societats mercan-
tils o a tercers per a la seva explotació o utilitza-
ció, a títol gratuït.
Quan es produeix l’adscripció o cessió dels
béns, es registra la baixa comptable amb càrrec
als epígrafs “Patrimoni adscrit i cedit” del
balanç de situació (vegeu la nota 8) i deixa, per
tant, d’amortitzar-se.
2.2. Patrimoni Públic del Sòl
El Patrimoni Públic del Sòl fa referència al con-
junt de béns que, d’acord amb el Decret Legis-
latiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el
text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya, i
d’acord amb la Carta Municipal de Barcelona,
estan afectats a les finalitats d’interès social
que estableix la llei.
Les finques de titularitat municipal que es recu-
llen sota aquest epígraf són les següents:
• Finques destinades a habitatge social, ges-
tionades pel propi Ajuntament o per opera-
dors municipals.
• Finques sobre les que s’han atorgat drets de
superfície a favor de tercers, per a construir
habitatge social, residències per a gent gran,
centres d’assistència i d’altres inversions de
caràcter social. 
• Finques sobre les que s’estan executant
projectes d’inversió, que un cop finalitzats,
permetran la seva destinació a habitatge
social i a d’altres actuacions d’interès 
social.
Els criteris de valoració i amortització són els
descrits a la nota 2.1.
2.3. Inversions en infraestructures i béns
destinats a l’ús general
El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la
infraestructura viària (vials, paviments, voreres,
enllumenat públic, senyalització), les grans ins-
tal·lacions de serveis generals (clavegueram,
subministraments), els espais verds, l’arbratge,
la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns
que integren el patrimoni públic lliurat a l’ús
general dels ciutadans.
Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992
es troben valorades d’acord amb el criteri des-
crit a la nota 2.1. Les addicions posteriors es
troben valorades al seu preu d’adquisició.
En finalitzar la realització de les inversions en
infraestructures i béns destinats a l’ús general,
es registra la baixa comptable amb càrrec al
compte “Patrimoni lliurat a l’ús general” del
balanç de situació (vegeu la nota 8).
A efectes de presentació, es mostra en l’actiu
del balanç de situació els actius adscrits, cedits
i destinats a l’ús general pel seu valor, així com
els corresponents imports compensatoris per
reflectir la seva baixa comptable. De la mateixa
manera, en la nota 3 es mostren els moviments
de l’exercici per aquests conceptes.
La regla 220.2 de la Instrucció de Comptabilitat
per a l’Administració Local vigent fins a 31 de
desembre de 2005 preveia, excepcionalment,
que, tot i haver finalitzat i cedit la inversió a l’ús
general, aquesta es pugues mantenir en el
balanç. A 31 de desembre de 1994, atesa la
naturalesa extraordinària de les inversions olím-
piques rebudes de HOLSA, l’Ajuntament va apli-
car aquesta excepció i, en conseqüència, la
91
comptabilització de la cessió a l’ús general per
un import inicial de 353.533 milers d’euros amb
càrrec i abonament en els comptes “Patrimoni
lliurat a l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús
general” es produeix en un període semblant al
que hauria resultat si la inversió s’hagués realit-
zat amb caràcter ordinari. Aquest període s’as-
simila al del ritme de cancel·lació del passiu
associat, que figura registrat en l’epígraf “Trans-
ferències plurianuals HOLSA” del balanç de
situació adjunt.
El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals
HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2007 en 24.629
milers d’euros amb abonament a resultats
extraordinaris (vegeu la nota 17.6), d’acord amb
la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31 de
desembre de 2007. Addicionalment, s’ha
comptabilitzat un càrrec i abonament als
comptes “Patrimoni lliurat a l’ús general” i
“Inversions cedides a l’ús general” (vegeu 
la nota 3), respectivament, per l’import es-
mentat. 
Amb aquests moviments, el saldo a 31 de
desembre de 2007 dels esmentats epígrafs de
“Transferències plurianuals HOLSA” i “inver-
sions cedides a l’ús general Holsa” ha quedat
cancel·lat.
2.4. Inversions financeres permanents i
temporals
Les inversions financeres permanents anteriors
a l’1 de gener de 1992 de l’Ajuntament de Bar-
celona en les seves empreses municipals i altres
participacions es troben registrades al seu valor
teòric comptable a 31 de desembre de 1991.
Les addicions posteriors es troben registrades
al seu preu d’adquisició.
A 31 de desembre de 2007, les diferències entre
el valor registrat en llibres i el valor teòric comp-
table de les participacions amb minusvàlues
significatives s’han provisionat per aquest con-
cepte en els comptes adjunts (vegeu la nota 4).
El saldo de l’epígraf de balanç “inversions finan-
ceres temporals” inclou operacions de repos
(títols de deute públic) i dipòsits en entitats
financeres que com a mínim tinguin una qualifi-
cació creditícia d’”A” per les principals agències
de qualificació de risc.
2.5. Deutors i creditors pressupostaris
Es registren pel seu valor nominal.
Pels deutors pressupostaris, s’ha constituït una
provisió compensatòria sobre els saldos per
cobrar que es consideren de difícil realització.
La dotació a la provisió de drets de difícil realit-
zació es determina aplicant als deutors tributa-
ris en període executiu i als deutors per multes
en període voluntari i en període executiu els
coeficients de realització estimats per la Corpo-
ració d’acord amb la seva experiència històrica.
2.6. Subvencions i altres ingressos de capital 
Les subvencions de capital són enregistrades
en el moment del seu atorgament a l’epígraf de
“Subvencions i altres ingressos de capital” del
passiu del balanç de situació, i traspassades a
patrimoni en el moment que la inversió que
finançaven es destina a l’ús general, o a resul-
tats de l’exercici, en la proporció corresponent a
la depreciació efectiva experimentada i registra-
da comptablement, quan la inversió que finança
ha estat un immobilitzat. 
92
Els altres ingressos de capital s’enregistren en
el moment que es produeix l’acte administratiu
que el genera.
2.7. Altres ingressos per distribuir en
diversos exercicis
Els cobraments anticipats d’imports amb meri-
tament en exercicis posteriors al del cobrament
es presenten en l’epígraf “Ingressos per distri-
buir en diversos exercicis” (vegeu la nota 10)
excepte pel que fa a la part d’aquests que es
meritaran en l’exercici immediatament posterior,
que es presenten en l’epígraf “Ajustaments per
periodificació” (vegeu la nota 16) del passiu del
balanç de situació com a pas previ a la seva
imputació a resultats.
2.8. Provisions a llarg termini
El saldo d’aquest epígraf recull les provisions
constituïdes per a la cobertura dels costos eco-
nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con-
tingent o probables.
2.9. Classificació dels deutors i creditors a
llarg i curt termini
En el balanç de situació adjunt, es classifiquen
com a curt termini els deutors, crèdits i deutes
amb venciment igual o inferior a un any, i a llarg
termini quan el venciment és superior a un any.
2.10. Ingressos i despeses
a) Comptabilitat financera i pressupostària
Els ingressos i les despeses s’imputen al comp-
te de resultats, bàsicament, en l’exercici en què
es meriten en funció del corrent real de béns i
serveis que representen i amb independència
del moment en què es produeix el corrent
monetari o financer que se’n deriva, llevat de les
subvencions de capital i les transferències deri-
vades d’acords o convenis que tenen el tracta-
ment que es descriu en els apartats 2.6 i
2.10.b), respectivament.
Els ingressos i les despeses s’incorporen a la
liquidació pressupostària en el moment en què
es produeix l’acte administratiu de reconeixe-
ment dels respectius drets i obligacions.
b) Subvencions i transferències derivades d’a-
cords i convenis
Per al reconeixement de la despesa per transfe-
rències i subvencions que tenen el seu origen
en els acords subscrits per diverses parts, que
poden adoptar la forma de conveni de col·labo-
ració, conveni de cooperació, contracte-progra-
ma o altres figures anàlogues, i que tenen per
objecte el cofinançament i desenvolupament de
projectes o activitats específiques (incloent-hi
les subvencions de capital per compensar resul-
tats negatius acumulats), l’obligació per a l’ens
que concedeix sorgeix en el moment en què el
deute és vençut, líquid i exigible, és a dir, en el
moment en què s’acompleixen els requisits per
al pagament. El reconeixement de l’obligació
per a l’ens que concedeix es realitza quan es
dicta l’acte (aprovació dels pressupostos de
cada exercici) pel qual es reconeix i quantifica el
dret de cobrament de l’ens beneficiari.
c) Transferències de capital atorgades
Aquesta partida inclou les aportacions que efec-
tua l’Ajuntament a càrrec del seu pressupost per
finançar processos inversors que no són realit-
93
zats per organismes públics o empreses del
grup municipal.
2.11. Impost sobre Societats
D’acord amb el RD Legislatiu 4/2004, de 5 de
març, que aprova el text Refós de la Llei de
l’Impost sobre Societats, l’Ajuntament de Barce-
lona està exempt de l’impost i els rendiments
del seu capital mobiliari no estan subjectes a
retenció.
2.12. Medi ambient
Les despeses derivades de les actuacions que
tenen per objecte la protecció i millora del medi
ambient es comptabilitzen, si s’escau, com a
despeses de l’exercici en què s’incorren. No
obstant això, si suposen inversions com a con-
seqüència d’actuacions per minimitzar l’impacte
mediambiental i la protecció i millora del medi
ambient, es comptabilitzen com a major valor
de l’immobilitzat.
Nota 3 – Immobilitzat immaterial, material i infraestructures
El moviment dels diferents comptes de l’immobilitzat immaterial, material i infraestructures ha estat el següent:
31.12.2006 Altes Baixes Traspassos 31.12.2007
Immobilitzat immaterial 5.629 70 – 3.345 9.044
Terrenys 439.430 16.756 (6.341) (39.468) 410.377
Construccions 5.017.049 65.721 (12.779) 39.516 5.109.507
Immobilitzat adscrit i cedit 590.578 15 (9.488) – 581.105
Vehicles 12.538 3.525 – – 16.063
Màquines, equips, instal. estris i eines 52.282 98 – 1.029 53.409
Equips informàtics 62.330 490 – 11.836 74.656
Mobiliari i equips d’oficina 31.830 3.804 – 354 35.988
Altres 1.543 23 – – 1.566
Immobilitzat material 6.207.580 90.432 (28.608) 13.267 6.282.671
Patrimoni Públic del Sòl 221.506 26.881 (4.730) 28.298 271.955
Immobilitzat material adscrit i cedit (590.578) (15) 9.488 – (581.105)
Immobilitzat pendent de classificar 795.506 470.313 (21.823) (128.263) 1.115.733
Inversions en infraestructures i béns destinats a 
l’ús general 5.422.441 10.464 (721) 98.469 5.530.653
Inversions cedides a l’ús general (5.422.441) (10.464) 721 (98.469) (5.530.653)
Inversió destinada a l’ús general HOLSA 24.629 – – (24.629) –
Total immobilitzat brut immaterial, material i 
infraestructures 6.664.272 587.681 (45.673) (107.982) 7.098.298
Amortització acumulada (528.281) (56.593) 1.248 735 (582.891)
Immobilitzat net immaterial, material i 
infraestructures 6.135.991 531.088 (44.425) (107.247) 6.515.407
94
D’acord amb la normativa aplicable, l’Ajuntament enregistra sota els epígrafs “Construccions” i
“Patrimoni Públic del Sòl” el valor dels terrenys en els quals hi ha qualsevol tipus de construcció.
Dins d’aquest epígraf, 2.390.765 milers d’euros a 31 de desembre de 2007 i 2.351.858 milers d’eu-
ros a 31 de desembre de 2006, corresponen al valor dels terrenys en els quals s’edifiquen les cons-
truccions.
Les altes de l’exercici ho han estat pels següents conceptes:
Inversions executades directament per l’Ajuntament 203.936
Transferències de capital per a l’execució d’inversions:
– Lliurades a ens descentralitzats (instituts, entitats públiques empresarials i empreses 
municipals), d’acord amb el Decret d’Alcaldia de 3 d’abril de 1997 307.481
– Lliurades a tercers 3.061
Inversions finançades per tercers 37.934
Cessions gratuïtes obligatòries i aprofitaments 25.182
Béns rebuts en permuta 3.651
Adquisició de béns per cobrament de deutes tributaris 6.436
Total 587.681
Les baixes de l’exercici comprenen els conceptes següents:
Per vendes 6.785
Per béns lliurats en adscripció 7.085
Per cessions gratuïtes 848
Per retrocessió de reversions d’actius concessionals 21.823
Per operacions de permuta 3.226
Altres 5.906
Total 45.673
Els traspassos de l’exercici tenen les següents contrapartides:
Patrimoni lliurat a l’ús general 98.469
Hisenda Pública deutora per IVA, per quotes suportades enregistrades en el seu dia com 
a més valor de béns de l’immobilitzat 2.503
Pèrdues de l’immobilitzat material 6.511
Patrimoni rebut en adscripció (171)
Altres (65)
Total (107.247)
95
El detall de l’epígraf d’inversions destinades a ús general és com segueix:
Edificis 9.763
Equipaments 7.167
Parcs i forestal 1.278.887
Mixt 318.957
Sistemes 649.232
Vials 2.454.127
Bens municipals de caràcter artístic 111.107
Mobiliari urbà 73.224
Patrimoni ús general HOLSA 628.125
Altres 64
Total 5.530.653
Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2007 són els següents:
Vehicles 8.075
Màquines, equips instal·lacions, estris i eines 15.061
Equips informàtics 40.838
Mobiliari i equips d’oficina 15.228
Altres 1.494
Total 80.696
És política de l’Ajuntament contractar les pòlisses d’assegurances que s’estimen necessàries per
donar cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements d’immobilitzat.
Nota 4 – Inversions financeres permanents 
El moviment de les inversions financeres permanents durant l’exercici 2007 ha estat el següent: 
31.12.2006 Altes Baixes Traspassos 31.12.2007
Inversions financeres 147.408 8.250 – – 155.658
Vendes d’immobilitzat a llarg termini 44.292 6.667 (90) (4.151) 46.718
Dipòsits i fiances a llarg termini 262 – – – 262
Provisió depreciació immobilitzat 
financer (1.842) – – – (1.842)
Total 190.120 14.917 (90) (4.151) 200.796
96
Les altes per vendes d’immobilitzat a llarg termini han estat les següents:
Béns a rebre a futur per operacions de permuta 5.803
Crèdits per venda de terrenys patrimonials 864
Total 6.667
Els traspassos enregistrats al compte de vendes d’immobilitzat a llarg termini tenen com a contra-
partida deutors no pressupostaris pels imports a cobrar el 2008 per operacions a incorporar en
aquest pressupost (4.151 milers d’euros).
Les inversions financeres de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2007 es resumeixen
en el quadre que s’insereix a continuació:
97
Inversions financeres permanents. Dades a 31 de desembre de 2007
Fons propis Resultat Valor Valor net 
Grau de a 31.12.2007 de teòrico- comptable de
participació abans l’exercici comptable la inversió 
Denominació social % resultats (1) 2007 (1) 31.12.07 (1) 31.12.07 (*)
Organismes públics:
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 100 866 535 1.401 –
Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.591 210 1.801 –
Institut Municipal Fundació Mies Van Der Rohe 100 6.475 (24) 6.451 –
Institut Municipal d’Educació 100 5.280 1.020 6.300 –
Institut Municipal d’Informàtica 100 984 217 1.201 –
Institut Municipal d’Urbanisme 100 2.084 2 2.086 –
Institut Municipal d’Hisenda 100 1.281 325 1.606 –
Institut Municipal de Mercats 100 5.560 150 5.710 –
Patronat Municipal de l’Habitatge 100 36.357 69 36.426 –
Institut de Cultura de Barcelona 100 2.218 288 2.506 –
Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 2.820 650 3.470 –
Institut Barcelona Esports 100 (5) 298 293 –
Total 65.511 3.740 69.251 –
Empreses municipals
Grup Barcelona de Serveis Municipals, SA(2) 100 188.179 14.760 202.939 69.809
Grup Barcelona Infraestructures Municipals, SA(2) 100 16.777 1.167 17.944 12.949
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.644 77 1.721 1.500
Barcelona Activa, SA, SPM 100 2.330 52 2.382 2.013
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 578 56 634 61
Total 209.508 16.112 225.620 86.332
Participacions inferiors al 50%
Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) 49 43.196 392 43.588 42.878
Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA 25 150 – 150 150
Barcelona Emprèn CR, SA 22,99 1.297 (112) 1.185 1.598
Barcelona Ventures SGECR, SA 22,99 113 – 113 102
Barcelona Regional AMDUI, SA 20,63 377 1 378 271
Fira 2000, SA 11,43 22.799 (26) 22.773 22.470
Port Fòrum Sant Adrià, SL 5 15 1 16 15
Total 67.948 257 68.203 67.484
Total inversions financeres 153.816
Dipòsits i fiances a llarg termini 262
Vendes d’immobilitzat a llarg termini 19.858
Permutes béns futurs 26.860
Total inversions financeres permanents 200.796
(*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2007.
(1) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Els fons propis inclouen les diferències negatives de consolidació, que per al grup Barcelona de Serveis Municipals, ascendeix a
2.652 milers d’euros i per al grup Barcelona d’Infraestructures Municipals, a 355 milers d’euros.
98
El detall que presenten els grups Barcelona de Serveis Municipals, SA i Barcelona d’Infraestructures
Municipals, SA és el que es presenta a continuació (dades a 31 de desembre de 2007):
Fons propis Resultat de Fons 
Grau de a 31.12.2007 l’exercici propis a 
participació abans 2007 31.12.07
Denominació social % resultats (1) (1) (1)
Grup Barcelona de Serveis Municipals, SA 
Barcelona de Serveis Municipals, SA 100 164.704 10.425 175.129
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100 8.289 1.038 9.327
Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64 21.485 1.177 22.662
Selectives Metropolitanes, SA (2) 58,64 1.855 (58) 1.797
Solucions Integrals per als Residus, SA (2) 58,64 1.942 461 2.403
Carreras i Fontanals, SA (2) 58,64 49 (11) 38
Cementiris de Barcelona, SA 51 99 487 586
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 51 8.629 5.874 14.503
Transports Sanitaris Parets, SL (3) 26,01 33 15 48
Mercabarna, SA 50,69 29.776 2.005 31.781
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 100 15.510 95 15.605
Pronoubarris, SA 100 698 152 850
22 Arroba Bcn, SA 100 6.954 21 6.975
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 100 119 40 159
Proeixample, SA 62,12 6.453 265 6.718
Foment de Ciutat Vella, SA 51 3.754 593 4.347
(1) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Participació mantinguda a través de Tractament i Selecció de Residus, SA.
(3) Participació mantinguda a través de Serveis Funeraris de Barcelona, SA.
99
El balanç de situació i el compte de resultats de l’exercici 2007 estan referits a l’Ajuntament indivi-
dualment. Les variacions que resultarien d’aplicar criteris de consolidació respecte als comptes
anuals individuals de l’Ajuntament són les següents (en milers d’euros):
Ajuntament Consolidat
Actiu permanent 6.718.985 7.272.947
Actiu circulant 781.589 988.016
Total actiu 7.500.574 8.260.963
Fons propis abans de resultats 4.938.895 5.133.945
Resta de passiu permanent 1.319.734 1.706.322
Passiu circulant 590.174 732.772
Resultat de l’exercici 651.771 687.924
Total passiu 7.500.574 8.260.963
Ingressos ordinaris 2.206.461 2.485.986
Despeses ordinàries (1.715.105) (1.981.602)
Resultat extraordinari 160.415 183.540
Resultat de l’exercici 651.771 687.924
Els administradors preveuen formular els comptes anuals consolidats per separat.
A continuació es presenta la informació corresponent als imports totals de les transaccions realitza-
des i saldos mantinguts per l’Ajuntament de Barcelona amb els seus organismes públics, les empre-
ses municipals i altres empreses participades:
Transferències Deutors Creditors
corrents i Altres a curt a curt 
de capital despeses Ingressos termini termini
Organismes públics 340.398 2.017 8.288 1.823 86.037
Empreses municipals 110.416 184 73.033 10.227 73.896
Empreses amb participació 28.885 50 – – 5.736
Total 479.699 2.251 81.321 12.050 165.669
Nota 5 – Deutors no pressupostaris a llarg termini
Inclou els saldos a cobrar amb venciment a llarg termini derivats de l’ajornament i fraccionament de
deutes tributaris a favor de l’Ajuntament.
100
Nota 6 – Despeses per distribuir en diversos exercicis 
El saldo d’aquest epígraf correspon íntegrament a les despeses d’emissions d’obligacions i bons i
de formalització de préstecs, les quals han presentat els moviments següents:
Despeses de formalització de préstecs
Saldo a 31 de desembre de 2006 1.024
Imputació a resultats com a despesa financera (222)
Saldo a 31 de desembre de 2007 802
La imputació a resultats com a despesa financera es realitza anualment i es calcula linealment fins
al venciment de les operacions formalitzades.
Nota 7 – Deutors pressupostaris
Els drets reconeguts pendents de cobrament a 31 de desembre de 2007 es classifiquen per natura-
lesa tal com segueix:
Concepte Drets pendents de cobrament
Impostos directes 166.682
Impostos indirectes 5.266
Taxes i altres ingressos 287.096
Transferències corrents 66.319
Ingressos patrimonials 15.014
Venda d’inversions reals 357
Transferències de capital 18.415
Total pendent de cobrament 559.149
Els imports i moviments en el compte de la provisió per cobertura de drets de difícil realització han
estat els següents:
Saldo a 31 de desembre de 2006 292.874
Dotació amb càrrec al compte de resultats 57.903
Anul·lació de drets incobrables (56.347)
Saldo a 31 de desembre de 2007 294.430
La dotació a la provisió de drets de difícil realització es determina aplicant als deutors per tributs i
taxes en període executiu (166.568 milers d’euros) i als deutors per multes en període executiu i
voluntari (185.982 milers d’euros) els coeficients de realització estimats per la Corporació d’acord
amb la seva experiència històrica.
101
Nota 8 – Fons propis
Els imports i moviments en els comptes de fons propis han estat els següents:
Patrimoni Patrimoni Patrimoni 
adscrit lliurat a en cessió 
i cedit l’ús general i adscripció Resultats Resultats
(vegeu la (vegeu la (vegeu la d’exercicis de
Patrimoni nota 2.1) nota 2.3) nota 2.1) anteriors l’exercici Total
Saldo inicial 7.455.680 (590.578) (5.422.441) 52.822 2.865.937 626.240 4.987.660
Resultat 2007 – – – – – 651.771 651.771
Incorporació resultat de l’any 2006 – – – – 626.240 (626.240) –
Variació patrimoni adscrit i 
cedit (nota 3) – 9.473 – – – – 9.473
Variació patrimoni en cessió i 
adscripció – – – 170 – – 170
Traspàs transf. de capital i altres 
ingressos de capital (nota 9) 49.804 – – – – – 49.804
Lliurament de béns a l’ús general 
per traspàs (nota 3) – – (98.469) – – – (98.469)
Altes de l’exercici lliurades a 
l’ús general (nota 3) – – (10.464) – – – (10.464)
Baixes de l’exercici lliurades a 
l’ús general (nota 3) – – 721 – – – 721
Saldo final 7.505.484 (581.105) (5.530.653) 52.992 3.492.177 651.771 5.590.666
Nota 9 – Subvencions i altres ingressos de capital 
Els moviments en aquest epígraf han estat els següents:
Saldo a Subvencions i altres Traspassos a Traspassos a Saldo 
31.12.06 ingressos rebuts patrimoni (nota 8) resultats (nota 17.6) a 31.12.07
238.628 52.016 (49.804) (26.583) 214.257
Dels 26.583 milers d’euros traspassats a resultats, 21.560 milers d’euros corresponen a regularitzacions, i 2.265 milers d’eu-
ros fan referència a subvencions que han finançat inversions de tercers.
102
Nota 10 – Altres ingressos per distribuir en diversos exercicis
El moviment d’aquest epígraf a l’exercici 2007 ha estat el següent: 
Saldo a 31 de desembre de 2006 96.540
Altes de l’exercici 1.591
Traspassos a ajustaments per periodificació (nota 16) (2.778)
Saldo a 31 de desembre de 2007 95.353
El saldo a 31 de desembre de 2007 correspon a ingressos rebuts per avançat pel dret d’utilització
de béns de titularitat municipal. Els ingressos rebuts per avançat es traspassen anualment al comp-
te de resultats de manera lineal en el decurs del període de la corresponent concessió, que es situa
com a màxim l’any 2080.
Nota 11 – Provisions per riscos i despeses
El moviment d’aquest epígraf ha estat el següent:
Saldo a 31 de desembre de 2006 98.207
Dotació amb càrrec a l’epígraf de despeses diverses 23.922
Aplicació de provisió a la seva finalitat amb abonament a resultats extraordinaris (11.853)
Saldo a 31 de desembre de 2007 110.276
El saldo de la provisió té per objecte cobrir possibles compromisos futurs de diversa naturalesa.
La dotació per a riscos i despeses s’ha registrat amb càrrec a l’epígraf “Treballs, subministraments i
serveis exteriors”.
103
Nota 12 – Emprèstits i préstecs 
El capital viu a 31 de desembre de 2007, corresponent a emprèstits i préstecs subscrits per l’Ajun-
tament de Barcelona a llarg termini, es detalla de la manera següent:
Emprèstits i préstecs 
Descripció Capital viu a 31.12.2007 Llarg termini Curt termini
Sistema bancari 487.847 420.233 67.614
Col·locacions privades 340.000 340.000 0
Mercat de capitals 100.000 100.000 0
Total endeutament 927.847 860.233 67.614
La part de l’endeutament subscrit a llarg termini que té venciment a menys d’un any es reclassifica
com “Creditors a curt termini per emprèstits i préstecs”.
El moviment durant l’exercici 2007 dels Emprèstits i préstecs subscrits a llarg termini ha estat el
següent:
Saldo a 31 de desembre de 2006 1.061.206
Noves operacions 80.000
Amortitzacions contractuals (133.725)
Amortitzacions anticipades (79.634)
Saldo a 31 de desembre de 2007 927.847
A 31 de desembre de 2007 existeixen pòlisses de crèdit a curt termini no disposades per un import
total de 238 milions d’euros.
El perfil del deute per venciments a 31 de desembre de 2007 es detalla a continuació:
Any de venciment Import
2008 67.614
2009 110.000
2010 100.000
2011 103.721
2012 93.721
2013 20.721
2014 92.754
2015 112.754
2016 32.754
2017 92.721
2018 i següents 101.087
Total 927.847
104
El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2007 ha estat del 3,78%.
La composició del deute financer de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2007 era el
49,6% a tipus d’interès fix i el 50,4% a tipus d’interès variable.
Nota 13 – Altres creditors a llarg termini
L’epígraf “Altres creditors a llarg termini” recull els deutes amb subministradors de béns d’immobilit-
zat amb venciment superior a un any. El seu moviment durant l’exercici 2007 ha estat el següent:
Saldo a 31 de desembre de 2006 9.591
Altes de l’exercici 11.127
Traspassos a altres creditors no pressupostaris (nota 15) (6.631)
Saldo a 31 de desembre de 2007 14.087
Nota 14 – Administracions públiques
El desglossament d’aquests comptes és el següent:
Creditora
Hisenda pública per IVA 1.275
Hisenda pública per IRPF 6.556
Seguretat Social 20.087
Saldo a 31 de desembre de 2007 27.918
Nota 15 – Altres creditors no pressupostaris
Els saldos d’aquest epígraf a 31 de desembre de 2007 són:
Fiances i dipòsits rebuts 21.715
Proveïdors d’immobilitzat a curt termini 19.206
Pagues extraordinàries al personal per satisfer l’any 2008, corresponents a l’assistència 
i puntualitat de l’exercici 2007 i a la paga extra de juny 18.030
Altres creditors 11.033
Administracions creditores per recàrrecs IAE i IBI 18.796
Altres creditors no pressupostaris a curt termini 88.780
105
El moviment dels proveïdors d’immobilitzat a curt termini durant l’exercici 2007 ha estat el següent:
Saldo a 31 de desembre de 2006 9.384
Altes de l’exercici 15.148
Traspassos d’altes creditors a llarg termini (nota 13) 6.631
Pagaments de l’exercici (11.957)
Saldo a 31 de desembre de 2007 19.206
Nota 16 – Ajustaments per periodificació del passiu
Aquest compte reflecteix els passius certs per a la Corporació a 31 de desembre de 2007, d’acord
amb el seu període d’acreditació i amb independència de la data d’exigibilitat o de pagament. La
seva composició és la següent:
Interessos acreditats a 31 de desembre de 2007, els quals no havien vençut en la data 
esmentada 7.157
Cobrament avançat intervenció habitatges Can Tunis Nou 7.513
Traspàs a curt termini d’ingressos a distribuir (vegeu nota 10) 2.778
Total 17.448
Nota 17 – Compte de resultats de
l’exercici 2007
17.1. Despeses de personal
Aquesta partida inclou els sous i salaris del per-
sonal de l’Ajuntament, assegurances socials i
altres despeses socials.
La plantilla mitjana de l’Ajuntament durant l’e-
xercici 2007 ha estat de 6.826 treballadors
(2.504 dones i 4.322 homes).
17.2. Prestacions socials
Les prestacions socials comprenen els imports
pagats per l’Ajuntament l’any 2007 en concepte
de subvencions a les categories corresponents
als mòduls D i E i al col·lectiu d’empleats de la
neteja, guardacotxes i serenos i medalla d’or de
Guàrdia Urbana per un import de 1.326 milers
d’euros. 
17.3.Treballs, subministraments i serveis
exteriors
Aquesta partida correspon a la compra de béns
i serveis necessaris per al funcionament de l’ac-
tivitat municipal i per a la conservació i el man-
teniment de les inversions. Inclou els contractes
de prestació de serveis que l’Ajuntament té sig-
nats amb diferents empreses privades per facili-
tar el funcionament de la ciutat, com per
exemple la recollida d’escombraries i la neteja
viària.
106
17.4. Despeses per transferències corrents 
Per les activitats desenvolupades per organis-
mes autònoms, societats mercantils i entitats
públiques empresarials corresponents a la pres-
tació de serveis públics en l’àmbit competencial
de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant gestió
directa per delegació de l’Ajuntament, d’acord
amb allò previst per la legislació vigent (Llei
reguladora de les bases de règim local i Regla-
ment d’obres, activitats i serveis dels ens locals)
l’Ajuntament transfereix el finançament pressu-
postari, el qual es reflecteix a l’epígraf de des-
peses “Transferències corrents” del compte de
resultats adjunt.
Aquesta transferència corrent pressupostària
està fixada tenint en compte els supòsits
d’equilibri pressupostari previstos al Text 
Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes
Locals.
Els principals destinataris han estat les entitats
següents:
Organismes autònoms (Ajuntament) 187.253
Entitats públiques empresarials (Ajuntament) 139.927
Societats Mercantils (Ajuntament) 108.653
Mancomunitat de Municipis de Barcelona i EMSHTR 127.157
Consorcis 33.807
Entitats sense afany de lucre 10.602
Autoritat del Transport Metropolità 53.041
Empreses 8.987
Comunitat Autònoma 5.315
Altres 32.130
Total 706.872
17.5. Despeses per transferències de capital 
Aquesta partida inclou les aportacions que efectua l’Ajuntament a càrrec del seu pressupost per
finançar processos inversors. 
Els principals destinataris han estat les entitats següents:
Entitats públiques empresarials (Ajuntament) 12.942
Societats Mercantils (Ajuntament) 1.502
Barcelona Holding Olímpic, SA 21.826
Consorcis 342
Autoritat del Transport Metropolità 28.590
Altres 3.362
Total 68.564
107
17.6. Resultats extraordinaris 
El desglossament dels resultats extraordinaris és el que segueix:
Despeses Ingressos
Transferències plurianuals HOLSA (vegeu nota 2.3) – 24.629
De l’immobilitzat 33.554 89.527
Modificació de drets, obligacions i provisions 76.270 71.146
Retrocessió de reversió d’actius concessionals (nota 3) 21.823 –
Liquidacions addicionals efectuades al 2007 en concepte 
de participació tributs estat exercicis tancats – 85.135
Subvencions i altres ingressos de capital transferits a resultat (nota 9) – 26.583
Altres resultats extraordinaris 4.958 –
Resultat extraordinari net – 160.415
17.7. Vendes de béns i serveis
Aquesta partida inclou, principalment, els preus
públics cobrats per la prestació de serveis, així
com els ingressos derivats de la prestació d’un
servei en règim de dret privat.
17.8. Altres ingressos de gestió ordinària
Els altres ingressos de gestió ordinària englo-
ben, bàsicament, els interessos i les participa-
cions en beneficis, els ingressos per a la
utilització privativa o l’aprofitament especial
dels béns de domini públic municipal (per exem-
ple, aparcaments, quioscos, terrasses de bars i
restaurants, etc.), multes i penalitzacions per
infraccions.
17.9. Ingressos per impostos
Sota aquesta agrupació s’inclou els impostos
de caràcter local següents: impost sobre béns
immobles, que grava la propietat immobiliària;
impost sobre activitats econòmiques, que grava
determinades activitats empresarials, segons el
tipus d’activitat, la superfície ocupada 
i la seva localització; l’impost sobre vehicles de
tracció mecànica, que és un tribut que grava la
titularitat d’aquests vehicles, sigui quina sigui la
seva classe i categoria; l’impost sobre
construccions, instal·lacions i obres, que grava
el cost del projecte, per a la construcció del
qual se sol·licita la llicència corresponent;
l’impost sobre l’increment del valor dels 
terrenys de naturalesa urbana que grava
l’increment del valor que experimenten els
terrenys i que es posa de manifest a conse-
qüència de la transmissió de la propietat
d’aquests.
També es contempla en aquest epígraf l’import
resultant de la cessió de tributs de l’Estat, com
a conseqüència de l’entrada en vigor del nou
model de finançament del sector públic 
local aprovat per la llei 51/2002, de 27 de des-
embre, de reforma de la Llei 39/1988, de 28 de
desembre, Reguladora de les Hisendes 
Locals.
108
17.10. Altres ingressos tributaris
Sota l’epígraf d’“altres ingressos tributaris”
s’engloben, bàsicament, les taxes per vendes
de serveis i aprofitament del domini públic.
17.11. Ingressos per transferències i
subvencions corrents 
Aquest epígraf inclou els imports rebuts del
Fons Complementari de Finançament de l’Estat,
així com les subvencions finalistes procedents
de la Unió Europea, l’Estat, la comunitat autò-
noma, i les entitats locals.
Nota 18 – Altra informació 
A 31 de desembre de 2007, els avals atorgats
per l’Ajuntament de Barcelona per a la cobertu-
ra d’operacions de crèdit pugen a 2.945 milers
d’euros.
Els honoraris a percebre per Pricewaterhouse-
Coopers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de
Auditoría y Consultoría, S.A., corresponents a
l’exercici 2007, per serveis d’auditoria i despe-
ses incorregudes per la prestació d’aquests ser-
veis, han pujat a 696 milers d’euros, IVA inclòs.
Aquests honoraris, que es facturen a l’Ajunta-
ment de Barcelona, inclouen els del grup econò-
mic municipal en virtut de l’expedient
d’adjudicació del concurs d’auditoria, els quals
seran repercutits per la part que els hi pertoqui
a cada un dels organismes públics i societats
que componen el grup municipal. 
109
Nota 19 – Quadres de finançament dels exercicis 2007 i 2006 
Exercici Exercici Exercici Exercici 
Aplicacions 2007 2006 Orígens 2007 2006
Adquisicions d’immobilitzat: Recursos generats en les operacions 659.976 519.748
Immobilitzacions materials  (1) 520.217 432.987 Alienacions d’immobilitzat material (1) 21.782 57.351
Immobilitzacions financeres 8.250 1.659 Traspassos d’immobilitzat a deutors 
no pressupostaris 6.654 25.041
Deutors no pressupostaris a llarg termini – 4.027 Deutors no pressupostaris a llarg termini 2.047 –
Amortització d’emprèstits, préstecs a llarg Variació neta de fiances i dipòsits a 
termini i préstecs rebuts 147.248 133.725 llarg termini 1.598 9.718
Transferències plurianuals HOLSA 24.629 48.426 Subvencions de capital 52.016 53.525
Traspassos d’ingressos a distribuir a 
creditors a curt termini 2.778 2.801 Ingressos per distribuir en diversos exercicis 1.591 3.522
Traspàs a curt termini de proveïdors 
d’immobilitzat 6.631 – Emprèstits i préstecs a llarg termini 80.000 –
Total aplicacions 709.753 623.625 Total orígens 825.664 668.905
Excés d’orígens sobre aplicacions Excés d’aplicacions sobre orígens 
(augment del capital circulant) 115.911 45.280 (disminució del capital circulant) –
Total 825.664 668.905 Total 825.664 668.905
2007 2006
Variació del Capital circulant Augment Disminució Augment Disminució
Deutors – 15.715 – 51.144
Inversions financeres temporals 14.981 – 92.423 –
Tresoreria 67.071 – 43.897 –
Creditors 49.574 – – 39.896
Total 131.626 15.715 136.320 91.040
Augment del capital circulant 115.911 – 45.280 –
Disminució del capital circulant – – – –
Els recursos generats en les operacions han estat els següents:
2007 2006
Benefici de l’exercici 651.771 626.240
Dotació a les amortitzacions (vegeu nota 3) 56.647 54.545
Despeses per distribuir en diversos exercicis (vegeu la nota 6) 222 263
Dotació provisions a llarg termini (vegeu la nota 11) 23.922 27.219
Resultat net de l’immobilitzat (34.150) (166.824)
Subvencions de capital traspassades a resultats (vegeu nota 9) (26.583) (14.735)
Provisions a llarg termini aplicades (vegeu nota 11) (11.853) (6.960)
Recursos generats en les operacions 659.976 519.748
(1) Inclou, bàsicament, les vendes i inversions d’actius amb efecte pressupostari.
110
Nota 20 – Informació pressupostària
Liquidació pressupost 2007
Resum de l’estat de liquidació del pressupost d’ingressos (en milers d’euros)
Pressupost Pressupost 
Capítol inicial definitiu Drets nets Recaptat 
1 Impostos directes 689.400 689.400 735.736 691.428
2 Impostos indirectes 71.000 71.000 88.725 86.855
3 Taxes i altres ingressos 252.342 303.430 387.991 277.120
4 Transferències corrents 935.699 992.731 1.061.336 1.003.926
5 Ingressos patrimonials 30.510 47.243 64.352 50.189
6 Venda d’inversions reals 21.520 26.693 26.434 26.431
7 Transferències de capital 21.025 35.625 14.516 13.947
8 Actius financers – 83.102 – –
9 Passius financers 100.000 101.517 3.361 3.361
Total 2.121.496 2.350.741 2.382.451 2.153.257
Resum de l’estat de liquidació del pressupost de despeses (en milers d’euros)
Pressupost Pressupost Obligacions Pagaments 
Capítol inicial definitiu reconegudes efectuats
1 Despeses de personal 317.005 328.010 319.379 317.357
2 Despeses en béns 
corrents i serveis 405.385 458.803 444.904 323.840
3 Despeses financeres 44.868 37.705 35.516 35.516
4 Transferències corrents 685.913 726.106 708.921 610.257
6 Inversions reals 457.890 241.230 199.928 157.028
7 Transferències de capital 66.710 413.394 379.224 275.961
8 Actius financers 10.000 10.250 8.250 8.250
9 Passius financers 133.725 135.243 135.123 134.857
Total 2.121.496 2.350.741 2.231.245 1.863.066
111
Resultat pressupostari
(en milers d’euros)
Drets reconeguts nets no financers
Ingressos (Cap. 1 a 7) 2.379.090
Ingressos (Cap. 8) –
Total 2.379.090
Obligacions reconegudes netes no financeres
Despeses (Cap. 1 a 7) 2.087.872
Despeses (Cap. 8) 8.250
Total 2.096.122
Estalvi brut 282.968
Ajustaments
Ingressos (Cap. 9) 3.361
Despeses (Cap. 9) 135.123
Variació de passius financers (Cap. 9) (131.762)
Estalvi net 151.206
Ajustaments
Desviacions positives de finançament (23.862)
Desviacions negatives de finançament 28.600
Despeses obligades finançades amb romanent líquid de tresoreria 45.262
Resultat pressupostari ajustat 201.206
112
Romanent de tresoreria
(en milers d’euros)
1. (+) FONS LIQUIDS 496.597
2. (+) DRETS PENDENTS DE COBRAMENT 552.257
(+) del pressupost Corrent 229.193
(+) de Pressupostos Tancats 329.955
(+) d’operacions no pressupostàries 3.560
(-) ingressos realitzats pendents d’aplicació definitiva (10.451)
3. (-) CREDITORS PENDENTS DE PAGAMENT 453.396
(+) del pressupost Corrent 368.179
(+) de pressupostos Tancats 8.902
(+) d’operacions no pressupostàries 76.315
(+) pagaments pendents de realitzar –
I. Romanent de Tresoreria Total (1+2-3) 595.458
II. Saldos de dubtós cobrament 294.430
III. Excés finançament afectat 31.587
IV. Romanent de Tresoreria per a despeses generals (I-II-III) 269.441
6
Grup Ajuntament de Barcelona
Comptes anuals consolidats de
l’exercici 2007 juntament amb
l’informe d’auditoria

116
Grup Ajuntament de Barcelona
Balanços consolidats a 31 de desembre de 2007 i 2006
(en milers d’euros)
Actiu A 31 de A 31 de
desembre de 2007 desembre de 2006
Nota
Immobilitzat immaterial 4 a) 56.526 50.039
Immobilitzacions immaterials 80.695 70.743
Provisions i amortitzacions (24.169) (20.704)
Immobilitzat material i infrastructures 4 b) 7.031.640 6.584.506
Immobilitzat material 6.967.935 6.804.885
Patrimoni Públic del Sòl 271.955 221.506
Immobilitzat material adscrit i cedit (581.105) (590.578)
Immobilitzat en curs i pendent de classificar 1.169.067 828.975
Inversions en infrastructura i béns destinats a l’ús general 5.530.653 5.422.441
Inversions cedides a l’ús general (5.530.653) (5.422.441)
Inversió destinada a l’ús general HOLSA 3.3 – 24.629
Amortització acumulada i provisions (796.212) (704.911)
Immobilitzat financer 154.834 135.962
Participacions en empreses associades 5 51.945 51.764
Altres immobilitzacions financeres 6 102.889 84.198
Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 3.7 27.473 30.871
Actiu permanent 7.270.473 6.801.378
Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 2.474 2.824
Existències 3.6 53.822 44.701
Provisions (1.643) (1.805)
52.179 42.896
Deutors 8 670.420 679.774
Provisions 8 (306.512) (303.145)
363.908 376.629
Administracions públiques 15 26.362 22.567
Inversions financeres temporals 318.921 317.337
Tresoreria 223.802 155.117
Ajustaments per periodificació 2.844 1.840
Actiu circulant 988.016 916.387
TOTAL ACTIU 8.260.963 7.720.589
Les notes 1 a 19 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació consolidat a 31 de
desembre de 2007.
117
Grup Ajuntament de Barcelona
Balanços consolidats a 31 de desembre de 2007 i 2006
(en milers d’euros)
Passiu A 31 de A 31 de 
desembre de 2007 desembre de 2006
Nota
Fons propis 5.821.869 5.182.291
Patrimoni 9.1 4.932.667 4.355.363
Patrimoni 10.997.660 10.321.617
Patrimoni adscrit i cedit (581.105) (590.578)
Patrimoni lliurat a l’ús general (5.530.653) (5.422.441)
Patrimoni en cessió 46.765 46.765
Resultats atribuïts a l’Ajuntament 9.2 687.924 650.169
Resultats consolidats 697.844 661.786
Resultats atribuïts a socis externs 10 (9.920) (11.617)
Reserves de consolidació 9.3 201.278 176.759
Socis externs 10 72.632 69.491
Subvencions i altres ingressos de capital 11 247.348 271.194
Altres ingressos per distribuir en diversos exercicis 12 179.187 171.661
Provisions per a riscos i despeses 13 126.951 111.633
Emis., oblig. i deutes amb entitats de crèdit llarg ter. 14 996.576 1.042.828
Fiances i dipòsits a llarg termini 26.846 25.100
Altres creditors a llarg termini 3.7 56.782 44.810
Transferències plurianuals HOLSA 3.3 – 24.629
Passiu permanent 7.528.191 6.943.637
Creditors a curt termini per emprèstits i préstecs 14 70.534 136.015
Creditors comercials 409.919 387.049
Administracions públiques 15 53.625 56.168
Altres deutes no comercials 147.733 158.904
Ajustaments per periodificació 16 50.961 38.816
Passiu circulant 732.772 776.952
TOTAL PASSIU 8.260.963 7.720.589
Les notes 1 a 19 de la memòria adjunta formen part integrant del balanç de situació consolidat a 31
de desembre de 2007.
G
ru
p
 A
ju
n
ta
m
e
n
t 
d
e
 B
a
rc
e
lo
n
a
C
o
m
p
te
s 
d
e
 r
e
su
lt
a
ts
 c
o
n
so
lid
a
ts
 a
 3
1 
d
e
 d
e
se
m
b
re
 d
e
 2
00
7 
i 2
00
6
(e
n
 m
ile
rs
 d
’e
u
ro
s)
D
es
p
es
es
N
o
ta
20
07
20
06
In
g
re
ss
o
s
N
o
ta
20
07
20
06
D
es
p
es
es
 d
e 
p
er
so
n
al
1
8
.1
6
0
1
.3
0
5
5
6
8
.0
2
7
Im
p
o
st
o
s 
1
8
.4
8
1
5
.5
1
8
7
4
6
.8
9
4
Tr
eb
al
ls
, 
su
b
m
in
is
tr
. 
i s
er
ve
is
 e
xt
er
io
rs
1
8
.2
7
6
3
.7
9
9
7
0
2
.8
6
6
A
lt
re
s 
in
g
re
ss
o
s 
tr
ib
u
ta
ri
s
1
8
.5
1
5
7
.6
5
3
1
5
8
.1
8
4
D
es
p
es
es
 f
in
an
ce
re
s
4
1
.6
3
6
4
1
.6
2
3
V
en
d
es
 d
e 
se
rv
ei
s
1
8
.6
2
8
6
.5
3
8
2
6
3
.2
5
5
Tr
an
sf
er
èn
ci
es
 c
o
rr
en
ts
1
8
.3
3
3
7
.2
2
7
3
0
1
.4
9
1
A
lt
re
s 
in
g
re
ss
o
s 
g
es
ti
ó
 o
rd
in
àr
ia
1
8
.7
1
9
0
.0
1
6
2
0
3
.1
4
7
D
o
t.
 a
 le
s 
p
ro
vi
si
o
n
s 
d
e 
d
eu
to
rs
 i 
al
tr
es
8
6
1
.3
9
5
5
8
.0
8
1
Tr
an
sf
er
èn
ci
es
 c
o
rr
en
ts
1
8
.8
9
8
6
.7
7
5
9
0
3
.0
6
4
In
g
re
ss
o
s 
fin
an
ce
rs
1
4
.1
6
3
1
1
.3
4
7
A
lt
re
s 
in
g
re
ss
o
s
3
5
.1
4
2
2
5
.1
6
9
P
ar
ti
ci
p
ac
ió
 r
es
u
lt
at
 p
o
sa
d
a 
en
 e
q
u
iv
al
. 
2
.2
–
7
0
P
ar
ti
ci
p
ac
ió
 r
ta
t 
p
o
sa
d
a 
en
 e
q
u
iv
al
.
2
.2
1
8
1
–
T
O
TA
L
 D
E
S
P
E
S
E
S
 D
’E
X
P
L
O
TA
C
IÓ
1.
80
5.
36
2
1.
67
2.
15
8
T
O
TA
L
 I
N
G
R
E
S
S
O
S
 D
’E
X
P
L
O
TA
C
IÓ
2.
48
5.
98
6
2.
31
1.
06
0
R
es
ul
ta
t 
ex
p
lo
ta
ci
ó
 a
b
an
s 
tr
an
sf
er
èn
ci
es
 c
ap
it
al
68
0.
62
4
63
8.
90
2
Tr
an
sf
er
èn
ci
es
 d
e 
ca
p
ita
l
18
.3
66
.4
07
10
1.
58
0
R
es
ul
ta
t 
ex
p
lo
ta
ci
ó
 d
es
p
ré
s 
tr
an
sf
er
èn
ci
es
 c
ap
it
al
61
4.
21
7
53
7.
32
2
D
ot
ac
io
ns
 p
er
 a
m
or
tit
za
ci
ó 
d
’im
m
ob
ili
tz
at
4
90
.2
94
87
.5
81
D
es
p
es
es
 e
xt
ra
or
d
in
àr
ie
s
18
.9
11
8.
15
8
10
7.
03
3
In
gr
es
so
s 
ex
tr
ao
rd
in
ar
is
18
.9
30
1.
69
8
33
1.
42
4
R
es
ul
ta
t 
co
ns
o
lid
at
 a
b
an
s 
d
’im
p
o
st
o
s
70
7.
46
3
67
4.
13
2
Im
p
os
t 
so
b
re
 b
en
ef
ic
is
15
9.
61
9
12
.3
46
R
es
ul
ta
t 
co
ns
o
lid
at
69
7.
84
4
66
1.
78
6
R
es
ul
ta
t 
at
rib
uï
t 
a 
so
ci
s 
ex
te
rn
s
10
9.
92
0
11
.6
17
R
es
ul
ta
t 
at
ri
b
uï
t 
a 
l’A
ju
nt
am
en
t
68
7.
92
4
65
0.
16
9
T
O
TA
L
2.
78
7.
68
4
2.
64
2.
48
4
T
O
TA
L
2.
78
7.
68
4
2.
64
2.
48
4
L
es
 n
o
te
s 
1
 a
 1
9
 d
e 
la
 m
em
ò
ri
a 
ad
ju
n
ta
 f
o
rm
en
 p
ar
t 
in
te
g
ra
n
t 
d
el
 C
o
m
p
te
 d
e 
re
su
lt
at
s 
co
n
so
lid
at
 a
 3
1
 d
e 
d
es
em
b
re
 d
e 
2
0
0
7
.
118
119
Grup Ajuntament de Barcelona 
Memòria consolidada de l’exercici
2007
Nota 1 – Naturalesa del grup
consolidat
El Grup Ajuntament de Barcelona és format per
l’Ajuntament, els seus organismes públics
(organismes autònoms i entitats públiques
empresarials) i les societats dependents que
complementen les activitats de la Corporació
mitjançant l’especialització funcional i l’agilitza-
ció de la gestió per tal d’assolir nivells impor-
tants d’eficàcia en el servei als ciutadans.
Nota 2 – Bases de presentació i 
principis de consolidació 
2.1. Règim comptable
Els comptes anuals consolidats han estat obtin-
guts a partir dels comptes anuals individuals
auditats de cadascuna de les entitats consolida-
des. Els comptes anuals de l’Ajuntament i dels
organismes autònoms han estat preparats
seguint els principis de comptabilitat per a les
administracions públiques, recollits en la legisla-
ció vigent i, en especial:
a) Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es
regula el règim especial del municipi de Bar-
celona.
b) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les
bases de règim local.
c) RD Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’a-
prova el text refós de disposicions vigents en
matèria de règim local.
d Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel
qual s’aprova el Text Refós de la Llei Munici-
pal de Règim Local de Catalunya.
e) Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març,
pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
reguladora de les Hisendes Locals (Llei
39/1988, de 28 de desembre).
f) RD 500/1990, que desenvolupa la Llei
39/1988.
g) Instrucció del Model Normal de Comptabilitat
de l’Administració Local, ordre de 23 de
novembre de 2004, amb efectes 1 de gener
de 2006.
h) Documents sobre principis comptables eme-
sos per la Comissió de Principis i Normes
Comptables Públiques, creada per Resolució
de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de 28 de
desembre de 1990.
i) Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desple-
gament del Decret 94/1995, de 21 de febrer,
en matèria de tutela financera dels ens locals.
Els comptes anuals de les entitats públiques
empresarials i les societats mercantils depen-
dents han estat preparats d’acord amb el text
refós de la Llei de societats i amb les directrius
del Pla general de comptabilitat aprovat pel RD
1643/90.
Les xifres contingudes en els documents que
componen aquests comptes anuals consolidats
són expressades en milers d’euros.
El balanç de situació consolidat es presenta,
bàsicament, d’acord amb els models establerts
120
per la Instrucció del Model Normal de Compta-
bilitat de l’Administració Local (ICAL), amb vigor
des de 1 de gener de 2006, i el compte de
resultats consolidat es presenta amb més detall
que l’establert en la instrucció esmentada a fi i
efecte de facilitar una informació més completa
sobre els conceptes d’ingressos i despeses, de
manera que mostren la imatge fidel del patrimo-
ni i de la situació financera del Grup Ajuntament
de Barcelona i dels resultats de les seves
operacions durant l’exercici, de conformitat amb
principis i normes comptables aplicats en
l’àmbit de la comptabilitat de les administra-
cions públiques. La memòria es presenta,
bàsicament, d’acord amb el que estableix l’es-
mentada ICAL.
Les liquidacions dels pressupostos correspo-
nents a l’Ajuntament i els organismes autònoms
han estat aprovades per Decrets d’Alcaldia de
27 i 28 de febrer de 2008, respectivament. En
els terminis legals establerts, es presentarà el
Compte General de l’Ajuntament i dels seus
organismes autònoms per a l’aprovació del
Consell Plenari, així com els comptes anuals de
les entitats públiques empresarials i les socie-
tats privades municipals.
En relació a les societats de caràcter mercan-
til i a les entitats públiques empresarials, amb
data 20 de novembre del 2007, es va publicar el
RD 1514/2007 pel qual s’aprova el nou Pla
General de Comptabilitat (PGC) que va entrar en
vigor el dia 1 de gener del 2008 i que és d’obli-
gatòria aplicació per als exercicis iniciats a par-
tir d’aquesta data.
Les societats municipals estan duent a terme un
pla de transició per a la seva adaptació a la
nova normativa comptable que inclou, entre
d’altres aspectes, l’anàlisi de les diferències de
criteris i normes comptables i l’avaluació de les
necessàries modificacions en els procediments i
sistemes d’informació. 
121
2.2. Principis de consolidació
A continuació es detallen les entitats dependents consolidades pel mètode d’integració global (dades a 31 de desembre de 2007):
Fons propis Resultat Valor Valor net 
Grau de a 31.12.07 de teorico- comptable de
participació abans de l’exercici comptable la inversió
Denominació social % resultats (1) 2007 (1) a 31.12.07 (1) 31.12.07 (*)
Organismes públics:
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 100 866 535 1.401 –
Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 100 1.591 210 1.801 –
Institut Municipal Fundació Mies Van Der Rohe 100 6.475 (24) 6.451 –
Institut Municipal d’Educació 100 5.280 1.020 6.300 –
Institut Municipal d’Informàtica 100 984 217 1.201 –
Institut Municipal d’Urbanisme 100 2.084 2 2.086 –
Institut Municipal d’Hisenda 100 1.281 325 1.606 –
Institut Municipal de Mercats 100 5.560 150 5.710 –
Patronat Municipal de l’Habitatge 100 36.357 69 36.426 –
Institut de Cultura de Barcelona 100 2.218 288 2.506 –
Institut Municipal de Parcs i Jardins 100 2.820 650 3.470 –
Institut Barcelona Esports 100 (5) 298 293 –
Subtotal organismes públics 65.511 3.740 69.251 –
Empreses municipals
Grup Barcelona de Serveis Municipals, SA (2) 100 188.179 14.760 202.939 69.809
Grup Barcelona Infraestructures Municipals, SA (2) 100 16.777 1.167 17.944 12.949
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 100 1.644 77 1.721 1.500
Barcelona Activa, SA, SPM 100 2.330 52 2.382 2.013
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 100 578 56 634 61
Subtotal empreses municipals 209.508 16.112 225.620 86.332
Total 275.019 19.852 294.871 86.332
(*) Figura en els estats financers individuals de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2007.
(1) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Els fons propis inclouen les diferències negatives de consolidació, que pel grup Barcelona de Serveis Municipals 
ascendeix a 2.652 milers d’euros i pel grup Barcelona d’Infraestructures Municipals a 355 milers d’euros.
122
El detall que presenten els grups Barcelona de Serveis Municipals i Barcelona d’Infraestructures
Municipals en els seus comptes anuals consolidats és el que s’indica a continuació (dades a 31 de
desembre de 2007):
Fons propis Resultat Fons 
Grau de a 31.12.2007 de propis a
participació abans l’exercici 31.12.07 
Denominació social % resultats (1) 2007 (1) (1)
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 100 164.704 10.425 175.129
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100 8.289 1.038 9.327
Selectives Metropolitanes, SA(2) 58,64 1.855 (58) 1.797
Solucions Integrals per als Residus, SA(2) 58,64 1.942 461 2.403
Carreras i Fontanals, SA(3) 58,64 49 (11) 38
Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64 21.485 1.177 22.662
Cementiris de Barcelona, SA 51,00 99 487 586
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 51,00 8.629 5.874 14.503
Transports Sanitaris Parets, SL(4)(5) 26,01 33 15 48
Mercabarna, SA 50,69 29.776 2.005 31.781
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 100 15.510 95 15.605
Pronoubarris, SA 100 698 152 850
22 Arroba Bcn, SA 100 6.954 21 6.975
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 100 119 40 159
Proeixample, SA 62,12 6.453 265 6.718
Foment de Ciutat Vella, SA 51,00 3.754 593 4.347
(1) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Participació mantinguda a través de Tractament i Selecció de Residus, SA.
(3) Participació mantinguda a través de Tractament i Selecció de Residus, SA.
(4) Participació mantinguda a través de Serveis Funeraris de Barcelona, SA.
(5) Tot i ostentar un 26% de participació, s’incorpora al perímetre de consolidació per integració global
donat que BSM té el control (51%) de SFB i aquest alhora té el control (51%) sobre TSP.
D’acord amb l’article 289.2 del Decret
179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens
locals, acabat el període de vida de l’empresa
fixat en els estatuts de les societats ProEixam-
ple, SA i Foment de Ciutat Vella, SA, els actius
en condicions normals d’ús i els passius de les
societats reverteixen a l’Ajuntament de Barcelo-
na. De la mateixa manera, revertiran a l’Ajunta-
ment els actius i passius destinats a la prestació
dels serveis de cementiris i cremació un cop
expirat el termini de l’encàrrec de gestió d’a-
quests serveis a favor de Cementiris de Barce-
lona, SA.
Addicionalment, el 30 de març de 2021 es tras-
passarà a l’Ajuntament els bens de Mercabarna,
SA afectes al servei públic (terrenys, construc-
cions i instal·lacions) sense cap indemnització a
Mercabarna, SA o als seus accionistes.
123
No hi ha hagut cap variació en el perímetre de
consolidació al llarg de l’exercici 2007.
Les entitats consolidades pel procediment de
posada en equivalència (en tenir l’Ajuntament
una participació, directa o indirecta, superior al
20%, però no la majoria o domini) han estat 
les societats mercantils de capital mixt
següents:
Fons 
propis a Fons 
Grau de 31.12.07 Resultat de propis 
participació abans l’exercici a 31.12.07
Denominació social % resultats (1) 2007 (1) (1)
Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA) (2) 49,00 43.196 392 43.588
Mediacomplex, SA (2) (3) 33,30 6.631 (100) 6.531
Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA 25,00 150 – 150
Barcelona Emprèn, SCR, SA (4) 22,99 1.297 (112) 1.185
Barcelona Ventures, SGECR, SA (4) 22,99 113 – 113
Barcelona Regional, AMDUI, SA (2) (5) 20,63 377 1 378
Total 51.764 181 51.945
(1) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(2) Comptes anuals de l’exercici 2007 auditats.
(3) Participació indirecta mitjançant 22 Arroba Bcn, SA pertanyent al Grup Barcelona d’Infraestructures
Municipals.
(4) La participació directa de l’Ajuntament és del 19,54% i la indirecta, a través de l’Institut de Cultura de
Barcelona, del 3,45%.
(5) La participació directa de l’Ajuntament és del 17,65% i la indirecta, a través de Mercabarna, SA, del
2,98%.
La resta de participacions de l’Ajuntament i
altres entitats municipals en companyies mer-
cantils inferiors al 20% i les participacions en
entitats metropolitanes, mancomunitats de
municipis, consorcis i fundacions no són objec-
te de consolidació en no haver-hi una relació
d’inversió financera permanent que configuri un
grau de dependència determinat i estable i es
valoren d’acord amb el que s’indica a la nota
3.4.
En l’aplicació dels mètodes de consolidació
s’han tingut en compte els principis 
següents:
S’ha considerat la participació de tercers en el
Grup (societats mixtes) que es presenta com a
socis externs.
Tots els saldos i transaccions significatius entre
les entitats consolidades han estat eliminats en
el procés de consolidació.
Les partides incloses en els comptes anuals de
les entitats que formen part del grup consolida-
ble han estat objecte d’homogeneïtzació prèvia,
en tots els aspectes significatius, tant pel que fa
a l’abast temporal, si fos el cas, com pel que fa
als criteris de valoració aplicats.
124
Nota 3 – Normes de valoració 
Els criteris comptables més significatius aplicats
en la formulació dels comptes anuals consoli-
dats són els que es descriuen a continuació:
3.1. Immobilitzat immaterial i material
a) Immobilitzat immaterial
L’immobilitzat immaterial inclou bàsicament:
• Concessions administratives. Corresponen,
majoritàriament, a les atorgades per tercers a
Barcelona de Serveis Municipals, SA i fan
referència a quatre aparcaments en servei,
l’Estació d’autobusos Barcelona Nord i les
Galeries Comercials a l’Hospital del Mar. El
període de concessió oscil·la entre 30 i 50
anys. Aquests drets estan registrats al cost
d’adquisició dels béns en els quals es troben
materialitzats, que inclouen principalment els
costos de la construcció dels aparcaments i
instal·lacions en servei abans esmentats.
• Aplicacions informàtiques. Figuren valorades
al seu preu d’adquisició. Les despeses de
manteniment es registren amb càrrec a resul-
tats en el moment en què es produeixen.
La dotació anual a l’amortització de les conces-
sions administratives es calcula de manera line-
al en funció de la vida útil dels béns en els quals
estan materialitzades, a partir del mes següent a
l’entrada en funcionament d’aquests béns,
segons el detall següent:
Anys de vida 
útil estimada
Obra civil 49
Maquinària, instal·lacions, estris 
i mobiliari 12-15
Pels actius en règim de concessió amb una vida
útil superior al període de la concessió, es dota
el corresponent fons de reversió per tal de
cobrir el valor net comptable dels actius reverti-
bles a la data de reversió (vegeu la nota 13).
La dotació anual a l’amortització de les aplica-
cions informàtiques es calcula de manera lineal
en funció de la seva vida útil, que s’estima en 4
anys.
b) Immobilitzat material
Comprèn els elements patrimonials i els de domi-
ni públic destinats directament a la prestació de
serveis públics, els quals constitueixen les inver-
sions permanents del grup econòmic local.
En els criteris de valoració de l’immobilitzat
material s’ha de distingir:
Ajuntament de Barcelona
• Terrenys i construccions. Les addicions ante-
riors a l’1 de gener de 1992 es troben valora-
des segons una estimació pericial del valor real
de mercat en ús realitzada per una societat de
taxació independent. En el cas d’immobles de
caràcter historicoartístic, la taxació recull el
seu valor de reposició. En aquest sentit, el
document sobre principis comptables emès
per la Comissió de Principis i Normes Compta-
bles Públiques, relatiu a l’immobilitzat no finan-
cer, defineix com a valor de reposició “el
determinat per la suma dels costos necessaris
125
per a la construcció d’un bé d’idèntica natura-
lesa i característiques. En el cas dels edificis
declarats d’interès historicoartístic, aquest
valor serà el de reconstrucció”. Les addicions
posteriors es troben valorades al seu preu
d’adquisició o taxació per aquelles recepcions
d’actius a títol gratuït.
• Maquinària, instal·lacions, equips informàtics i
vehicles. Les addicions es troben valorades al
preu d’adquisició.
• Immobilitzat pendent de classificar. Les addi-
cions es troben valorades al seu preu d’ad-
quisició o cost de construcció i es traspassen
al corresponent epígraf d’immobilitzat mate-
rial o a “Patrimoni lliurat a l’ús general” quan
les inversions s’han finalitzat totalment.
Entitats dependents
• L’immobilitzat material es troba valorat al seu
preu d’adquisició, llevat del corresponent a
Mercabarna, SA, que es presenta actualitzat
d’acord amb el que preveuen les lleis de pres-
supostos 50/1979, 74/1980 i 9/1983 i en el
Reial Decret Llei 7/1996, que en l’exercici
1996 va suposar un impacte de 24.281 milers
d’euros; l’efecte net a 31 de desembre de
2007 és de 14.704 milers d’euros, havent
suposat un càrrec a l’epígraf “Dotació per
amortització de l’immobilitzat” del Compte de
resultats consolidat de l’exercici 2007 per un
import de 571 milers d’euros; per a l’exercici
2008, el càrrec a aquest epígraf s’estima en
568 milers d’euros.
Les reparacions que no signifiquin una amplia-
ció de la vida útil i les despeses de manteniment
són carregades directament al Compte de resul-
tats consolidat. Els costos d’ampliació o millora
que donen lloc a un augment de la durada del
bé són capitalitzats com a més valor del bé. 
La dotació anual a l’amortització de l’immobilit-
zat material es calcula pel mètode lineal d’acord
amb la vida útil estimada dels diferents béns,
iniciant-se, en el cas de béns immobles, bàsica-
ment a partir del mes següent a l’alta dels béns
en l’inventari.
Anys de vida útil
estimada
Construccions 33-65
Instal·lacions tècniques i maquinària 8-16
Elements de transport 5-10
Mobiliari 6-13
Equips per al procés d’informació 4-6
Altres 8-10
El procés d’amortització econòmica de l’Ajunta-
ment de Barcelona es va iniciar en l’exercici
1992. Els anys de vida útil estimada correspo-
nent a l’epígraf “Construccions” s’han fixat d’a-
cord amb els criteris establerts per la taxació
independent esmentada anteriorment.
En el cas dels béns immobles de caràcter histo-
ricoartístic, l’amortització es practica sobre el
cost de reposició de l’immobilitzat que reprodui-
ria la seva capacitat i utilitat, i s’exclou, per tant,
de la base d’amortització la part de valor regis-
trat en llibres que correspon al component his-
toricoartístic de la construcció, que puja a
221.573 milers d’euros, tot això sobre la base
de la taxació independent indicada anterior-
ment. Aquest tractament es justifica pel fet que
el component historicoartístic esmentat és
objecte del ma nteniment que garanteix la per-
manència del seu valor.
126
El patrimoni en cessió recull el valor dels béns
cedits a l’Ajuntament, per a la seva explotació o
utilització, procedents d’altres ens.
L’epígraf “Immobilitzat material adscrit i cedit”
inclou el valor comptable dels béns, l’ús dels
quals ha estat adscrit o cedit per l’Ajuntament
als seus organismes públics, societats mercan-
tils o a tercers per a la seva explotació o utilitza-
ció, a títol gratuït.
Quan es produeix l’adscripció o cessió dels
béns, es registra la baixa comptable amb càrrec
als epígrafs “Patrimoni adscrit i cedit” del
balanç de situació (vegeu la nota 9.1) i deixa,
per tant, d’amortitzar-se.
3.2. Patrimoni Públic del Sòl
El Patrimoni Públic del Sòl fa referència al con-
junt de béns que, d’acord amb el Decret Legis-
latiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el
text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya, i
d’acord amb la Carta Municipal de Barcelona,
estan afectats a les finalitats d’interès social
que estableix la llei.
Les finques de titularitat municipal que es recu-
llen sota aquest epígraf són les següents:
• Finques destinades a habitatge social, gestio-
nades pel propi Ajuntament o per operadors
municipals.
• Finques sobre les que s’han atorgat drets de
superfície a favor de tercers, per a construir
habitatge social, residències per a gent gran,
centres d’assistència i d’altres inversions de
caràcter social.
• Finques sobre les que s’estan executant pro-
jectes d’inversió, que un cop finalitzats, per-
metran la seva destinació a habitatge social i
a d’altres actuacions d’interès social.
Els criteris de valoració i amortització són els
descrits a la nota 3.1.
3.3. Inversions en infrastructures i béns
destinats a l’ús general
El patrimoni lliurat a l’ús general constitueix la
infrastructura viària (vials, paviments, voreres,
enllumenat públic, senyalització), les grans ins-
tal·lacions de serveis generals (clavegueram,
subministraments), els espais verds, l’arbratge,
la jardineria i, en general, tot el conjunt de béns
que integren el patrimoni públic lliurat a l’ús
general dels ciutadans.
Les addicions anteriors a l’1 de gener de 1992
es troben valorades d’acord amb el criteri des-
crit a la nota 3.1.b. Les addicions posteriors es
troben valorades al seu preu d’adquisició.
En finalitzar la realització de les inversions en
infrastructures i béns destinats a l’ús general, es
registra la baixa comptable amb càrrec al comp-
te “Patrimoni lliurat a l’ús general” del balanç de
situació (vegeu la nota 9.1).
A efectes de presentació, es mostra en l’actiu
del balanç de situació els actius adscrits, cedits
i destinats a l’ús general pel seu valor, així com
els corresponents imports compensatoris per
reflectir la seva baixa comptable. De la mateixa
manera, en la nota 4.b es mostren els movi-
ments de l’exercici per aquests conceptes.
La regla 220.2 de la Instrucció de Comptabilitat
per a l’Administració Local vigent fins a 31 de
desembre de 2005 preveia, excepcionalment,
127
que, tot i haver finalitzat i cedit la inversió a l’ús
general, aquesta es pugues mantenir en el
balanç. A 31 de desembre de 1994, atesa la
naturalesa extraordinària de les inversions olímpi-
ques rebudes de HOLSA, l’Ajuntament va aplicar
aquesta excepció i, en conseqüència, la compta-
bilització de la cessió a l’ús general per un import
inicial de 353.533 milers d’euros amb càrrec i
abonament en els comptes “Patrimoni lliurat a
l’ús general” i “Inversions cedides a l’ús general”
es produeix en un període semblant al que hauria
resultat si la inversió s’hagués realitzat amb
caràcter ordinari. Aquest període s’assimila al del
ritme de cancel·lació del passiu associat, que
figura registrat en l’epígraf “Transferències pluria-
nuals HOLSA” del balanç de situació adjunt.
El saldo de l’epígraf “Transferències plurianuals
HOLSA” s’ha reduït en l’exercici 2007 en 24.629
milers d’euros amb abonament a resultats
extraordinaris (vegeu la nota 18.9), d’acord amb
la xifra de l’endeutament de HOLSA a 31 de
desembre de 2007. Addicionalment, s’ha comp-
tabilitzat un càrrec i abonament als comptes
“Patrimoni lliurat a l’ús general” i “Inversions
cedides a l’ús general” (vegeu la nota 4.b), res-
pectivament, per l’import esmentat. 
Amb aquests moviments, el saldo a 31 de des-
embre de 2007 dels esmentats epígrafs de
“Transferències plurianuals HOLSA” i “inver-
sions cedides a l’ús general Holsa” ha quedat
cancel·lat.
3.4. Immobilitzat financer i inversions
financeres temporals
Els valors de renda variable representatius de
les participacions en més d’un 20% en societats
dependents no consolidades per integració glo-
bal es valoren d’acord amb el criteri de posada
en equivalència indicat en la nota 2.2, sobre la
base dels comptes anuals.
La resta de valors es troben registrats en el
balanç de situació consolidat pel preu d’adqui-
sició. Les diferències entre el valor registrat en
llibres i el valor teòric comptable de les partici-
pacions amb minusvàlues significatives s’han
provisionat per aquest concepte en els comptes
consolidats adjunts.
Les inversions financeres temporals es registren
a cost d’adquisició, o al de realització si és infe-
rior. El saldo del corresponent epígraf de balanç
inclou, bàsicament, operacions de repos (títols
de deute públic) i dipòsits en entitats financeres
que com a mínim tinguin una qualificació credi-
tícia d’“A” per les principals agències de qualifi-
cació de risc.
3.5. Despeses per distribuir en diversos
exercicis
L’epígraf “Despeses per distribuir en diversos
exercicis” inclou un fons de comerç net
d’amortitzacions de 1.646 milers d’euros que
s’origina per la diferència positiva de
consolidació sorgida entre els imports fets efec-
tius per l’adquisició d’accions de les societats
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA i Societat
Transports Sanitaris Parets, SL i el valor dels
fons propis en la data de la seva adquisició, els
exercicis 2002 i 2005, respectivament (vegeu la
nota 7).
El fons de comerç s’amortitza linealment en un
període de 20 anys, atès que aquest és el perío-
de estimat durant el qual aquest contribuirà a
l’obtenció de beneficis per al grup. 
128
3.6. Existències
Les existències a 31 de desembre de 2007
corresponen, bàsicament, a solars per a cons-
trucció i promocions immobiliàries en curs i
acabades, les quals es troben registrades a preu
d’adquisició o a cost de producció, en funció de
tots aquells costos directes incorreguts.
Es minoren, si escau, per la provisió per depre-
ciació necessària per tal d’adequar-les al seu
valor de mercat.
3.7. Deutors i creditors
Es registren pel seu valor nominal.
S’ha constituït una provisió compensatòria
sobre els saldos per cobrar que es consideren
de difícil realització, amb els següents 
criteris:
• En el cas de l’Ajuntament, la dotació a la pro-
visió de drets de difícil realització es determi-
na aplicant als deutors tributaris en període
executiu i als deutors per multes en període
voluntari i en període executiu els coeficients
de realització estimats per la Corporació d’a-
cord amb la seva experiència històrica.
• En el cas dels organismes públics i empreses
municipals s’han dotat aquells saldos dels
que existeixen dubtes sobre la seva recupera-
bilitat.
L’epígraf de l’actiu “Deutors per operacions de
tràfic a llarg termini” del balanç consolidat
adjunt inclou, principalment, saldos per cobrar
registrats pel seu valor nominal, atès que estan
correlacionats amb l’epígraf “Altres creditors a
llarg termini” del passiu del balanç consolidat
adjunt. El venciment màxim dels saldos per
cobrar se situa en l’any 2035.
3.8. Subvencions i altres ingressos de capital
Per a la comptabilització de les subvencions i
altres ingressos de capital rebuts se segueix el
criteri següent, d’acord amb la normativa
aplicable:
• Les subvencions de capital són registrades
en el moment del seu atorgament a l’epígraf
de “Subvencions i altres ingressos de capital”
del passiu del balanç de situació consolidat i
traspassades a patrimoni en el moment que la
inversió que finançaven es destina a l’ús
general, o a resultats de l’exercici, en la pro-
porció corresponent a la depreciació efectiva
experimentada i registrada comptablement,
quan la inversió que finança ha estat un
immobilitzat.
• Els altres ingressos de capital s’enregistren
en el moment que es produeix l’acte adminis-
tratiu que el genera.
3.9. Altres ingressos per distribuir en
diversos exercicis
Els cobraments anticipats d’imports amb meri-
tació en exercicis posteriors al del cobrament es
presenten en l’epígraf “Altres ingressos per dis-
tribuir en diversos exercicis” (vegeu la nota 12)
excepte pel que fa a la part d’aquests que es
meritaran en l’exercici immediatament posterior,
que es presenten en l’epígraf “Ajustaments per
periodificació” (vegeu la nota 16) del passiu del
balanç de situació consolidat com a pas previ a
la seva imputació a resultats.
129
3.10. Classificació dels deutors i creditors a
llarg i curt termini
En el balanç de situació consolidat adjunt, es
classifiquen com a curt termini els deutors, crè-
dits i deutes amb venciment igual o inferior a un
any, i a llarg termini quan el venciment és supe-
rior a un any.
3.11. Ingressos i despeses
a) Criteri general
Els ingressos i despeses s’imputen al Compte
de resultats consolidat, bàsicament, en l’exerci-
ci en què es meriten en funció del corrent real
de béns i serveis que representen i amb inde-
pendència del moment en què es produeix el
corrent monetari o financer que se’n deriva, lle-
vat de les subvencions de capital i les transfe-
rències derivades d’acords o convenis que
tenen el tractament que es descriu en els apar-
tats 3.8 i 3.11.b), respectivament.
b) Subvencions i transferències derivades
d’acords i convenis
Per al reconeixement de la despesa per transfe-
rències i subvencions que tenen el seu origen
en els acords subscrits per diverses parts, que
poden adoptar la forma de conveni de col·labo-
ració, conveni de cooperació, contracte-progra-
ma o altres figures anàlogues, i que tenen per
objecte el cofinançament i desenvolupament de
projectes o activitats específiques, l’obligació
per a l’ens concedent sorgeix en el moment en
què el deute és vençut, líquid i exigible, és a dir,
en el moment en què s’acompleixen els requi-
sits per al pagament. El reconeixement de l’obli-
gació per a l’ens concedent es realitza quan es
dicta l’acte (aprovació dels pressupostos de
cada exercici) pel qual es reconeix i quantifica el
dret de cobrament de l’ens beneficiari.
c) Transferències de capital atorgades
Aquesta partida inclou les aportacions que efec-
tua l’Ajuntament a càrrec del seu pressupost per
finançar processos inversors que no són realit-
zats per organismes públics o empreses del
grup municipal.
3.12. Provisions per a riscos i despeses
El saldo d’aquest epígraf recull les provisions
constituïdes per a la cobertura dels costos eco-
nòmics d’aquelles obligacions de caràcter con-
tingent o probables.
3.13. Impost sobre Societats
D’acord amb el RD Legislatiu 4/2004 de 5 de
març que aprova el text Refós de la Llei de l’Im-
post sobre Societats, l’Ajuntament de Barcelona
i els seus organismes autònoms estan exempts
de l’impost i els rendiments del seu capital
mobiliari no estan subjectes a retenció.
Per a les entitats públiques empresarials i les
societats anònimes dependents, l’Impost sobre
Societats es calcula a partir del resultat compta-
ble d’aquestes entitats, que no necessàriament
ha de coincidir amb el resultat fiscal, entès
aquest com la base imposable de l’impost, atès
que es consideren les diferències permanents
corresponents. D’acord amb l’esmentat Text
refós de l’Impost sobre Societats i l’article 25 de
la Llei de bases de règim local, aquestes enti-
tats tributen amb una bonificació del 99% de la
quota resultant dels rendiments procedents
130
Nota 4 – Immobilitzat immaterial, material i infrastructures
a) Immobilitzat immaterial
El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat immaterial ha estat el següent:
31.12.06 Altes Baixes Traspassos 31.12.07
Despeses d’establiment 89 – (20) (21) 48
Despeses de recerca i 
desenvolupament 572 – – – 572
Concessions, patents, llicències i 
marques 49.966 19.440 (1.896) (12.697) 54.813
Aplicacions informàtiques 10.679 722 (352) 1.861 12.910
Drets sobre béns en règim 
d’arrendament financer 3.021 – (9) (614) 2.398
Altres 6.416 1.550 (118) 2.106 9.954
Immobilitzat immaterial 70.743 21.712 (2.395) (9.365) 80.695
Amortització acumulada (20.704) (8.284) 790 4.029 (24.169)
Immobilitzat immaterial net 50.039 13.428 (1.605) (5.336) 56.526
La principal partida de l’epígraf “Concessions” (41.401 milers d’euros) correspon als aparcaments
gestionats amb aquesta modalitat per Barcelona de Serveis Municipals, SA. (vegeu la nota 3.1.a),
l’amortització acumulada de les quals puja a 9.191 milers d’euros.
Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2007 són els següents:
Milers d’euros
Concessions, patents i marques 9.872
Aplicacions informàtiques 5.473
Despeses de recerca i desenvolupament 572
Altres 199
Total 16.116
d’activitats qualificades per aquesta normativa
com a serveis públics.
3.14. Medi ambient
Les despeses derivades de les actuacions que
tenen per objecte la protecció i millora del medi
ambient es comptabilitzen, si s’escau, com a
despeses de l’exercici en què s’incorren. No
obstant això, si suposen inversions com a con-
seqüència d’actuacions per minimitzar l’impacte
mediambiental i la protecció i millora del medi
ambient, es comptabilitzen com a major valor
de l’immobilitzat.
b) Immobilitzat material i infrastructures
El moviment registrat en els diferents comptes de l’immobilitzat material i infrastructures ha estat el següent:
31.12.06 Altes Baixes Traspassos 31.12.07
Terrenys 439.327 30.346 (6.341) (44.341) 418.991
Construccions 5.372.815 67.126 (13.476) 98.517 5.524.982
Immobilitzat adscrit i cedit 590.578 15 (9.488) – 581.105
Terrenys i immobles 6.402.720 97.487 (29.305) 54.176 6.525.078
Vehicles 16.437 4.162 – 166 20.765
Maquinària, equips, instal·lacions i eines 221.010 7.163 (1.416) 10.582 237.339
Equips informàtics 71.622 1.471 (124) 10.682 83.651
Mobiliari i equips d’oficina 67.333 6.054 (267) 1.041 74.160
Altres 25.763 2.264 (2.546) 1.461 26.942
Altre immobilitzat 402.165 21.114 (4.353) 23.931 442.857
Total Immobilitzat Material 6.804.885 118.601 (33.658) 78.107 6.967.935
Patrimoni Públic del Sòl 221.506 26.881 (4.730) 28.298 271.955
Immobilitzat material adscrit i cedit (590.578) (15) 9.488 – (581.105)
Immobilitzat pendent de classificar 828.975 515.649 (102) (175.455) 1.169.067
Infrastructures i béns destinats a l’ús general 5.422.441 10.464 (721) 98.469 5.530.653
Inversions cedides a l’ús general (5.422.441) (10.464) 721 (98.469) (5.530.653)
Inversió destinada a l’ús general HOLSA 24.629 – – (24.629) –
Immobilitzat brut material i infrastructures 7.289.417 661.116 (29.002) (93.679) 7.827.852
Amortització acumulada i provisions (704.911) (82.275) 5.001 (14.027) (796.212)
Immobilitzat net material i infrastructures 6.584.506 578.841 (24.001) (107.706) 7.031.640
131
D’acord amb la normativa aplicable, les entitats del grup registren en els epígrafs “Construccions” i
“Patrimoni Públic del Sòl” el valor dels terrenys en els quals hi ha qualsevol tipus de construcció.
Dins d’aquest epígraf, 2.847.511 milers d’euros a 31 de desembre de 2007 i 2.848.253 milers d’eu-
ros a 31 de desembre de 2006 corresponen al valor dels terrenys en els quals s’edifiquen les cons-
truccions.
132
Les altes de l’exercici ho han estat pels següents conceptes:
Inversions executades directament per l’Ajuntament 203.936
Inversions executades per entitats dependents, d’acord amb el Decret d’Alcaldia 
de 3 d’abril de 1997 307.481
Altres inversions executades per entitats dependents 73.435
Inversions executades per tercers 3.061
Inversions finançades per tercers 37.934
Cessions gratuïtes obligatòries i aprofitaments 25.182
Béns rebuts en permuta 3.651
Adquisició de béns per cobrament de deutes tributaris 6.436
Total 661.116
Dins l’epígraf, “Altres inversions executades per entitats dependents”, s’inclouen:
• Construcció d’habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge.
• A Barcelona de Serveis Municipals, SA la construcció del Museu Olímpic, les adequacions dels
dipòsits de grues, la reforma del Barcelona Teatre Musical, adequacions d’instal·lacions al Zoo i a
l’aparcament d’autobusos en superfície de Cartagena-Consell de Cent.
• A Parc d’Atraccions Tibidabo, SA les inversions realitzades en la renovació de la maquinària
motriu del Funicular, en l’atracció DIDIDADO, una sala de cinema en 4 dimensions i en centres de
restauració ubicats al Parc Zoològic.
• A Mercabarna les inversions al Mercat Central de la Flor, a l’Escorxador i als pavellons, entre d’altres.
• A Tractament i Selecció de Residus, SA la finalització dels treballs de restitució, construcció i
posada en marxa de la turbina de vapor KKK que va tenir un sinistre a l’exercici 2006. 
Les baixes de l’exercici, comprenen els conceptes següents:
Per vendes 6.785
Per béns lliurats en adscripció 7.085
Per cessions gratuïtes 848
Per operacions de béns en permuta 3.226
Per reposició d’immobilitzat 5.150
Altres 5.908
Total 29.002
133
Els traspassos de l’exercici tenen les següents contrapartides:
Patrimoni lliurat a l’ús general 98.763
Hisenda Pública deutora per IVA, per quotes suportades enregistrades en el seu dia com 
a més valor de béns de l’immobilitzat 2.503
Pèrdues de l’immobilitzat material 6.511
Altres 223
Total 107.706
Així, els principals components dels traspassos de l’exercici tenen majoritàriament contrapartida en
els comptes de patrimoni (vegeu la nota 9.1).
El detall de l’epígraf d’inversions destinades a ús general és con segueix:
Edificis 9.763
Equipaments 7.167
Parcs i forestal 1.278.887
Mixt 318.957
Sistemes 649.232
Vials 2.454.127
Bens municipals de caràcter artístic 111.107
Mobiliari urbà 73.224
Patrimoni ús general HOLSA 628.125
Altres 64
Total 5.530.653
Els elements totalment amortitzats a 31 de desembre de 2007 són els següents:
Vehicles 9.596
Màquines, equips instal·lacions, estris i eines 43.750
Equips informàtics 45.966
Mobiliari i equips d’oficina 28.019
Altres 11.804
Total 139.135
És política del Grup contractar les pòlisses d’assegurances que s’estimen necessàries per donar
cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements d’immobilitzat.
134
Nota 5 – Participacions en empreses associades
Aquest epígraf recull la inversió en societats dependents no consolidables per integració global,
sinó per posada en equivalència, d’acord amb el detall següent:
Barcelona Holding Olímpic, SA (Holsa) 43.588
Mediacomplex, SA 6.531
Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA 150
Barcelona Emprèn, SCR, SA 1.185
Barcelona Ventures, SGECR, SA 113
Barcelona Regional, AMDUI, SA 378
Total 51.945
Nota 6 – Altres immobilitzacions financeres
El saldo d’aquest epígraf correspon a participacions, de l’Ajuntament i entitats del Grup Municipal
en empreses, inferiors al 20%, i a altres crèdits i dipòsits i fiances a llarg termini d’acord amb el
detall següent:
Cartera de valors 42.670
Dipòsits i fiances 838
Altres crèdits a llarg termini 59.381
Total 102.889
135
La composició de la cartera de valors és la que segueix:
Valor net
Societat % Cost de la comptable
titular (*) Particip. inversió Provisions 31.12.07
Transferència i reciclatge de Runes, SA SIRESA 17,59 180 – 180
Clavegueram de Barcelona, SA BSM 17,50 685 – 685
Catalana d’Iniciatives, CR, SA BSM 13,45 8.904 – 8.904
Fira 2000, SA AB 11,43 23.021 (550) 22.471
GL Events CCIB, SL BSM 12,00 241 – 241
Districlima, SA TERSA 11,73 1.020 (76) 944
Ecoparc del Mediterrani, SA TERSA 11,73 960 (960) –
Ecoparc de Barcelona, SA TERSA 3,05 383 (383) –
Hotel Miramar de Barcelona, SA BSM 10,00 1.562 (613) 949
Gestora de runes de la construcció,SA TERSA 8,21 135 – 135
Recuperació d’Energia, SA TERSA 4,69 34 – 34
Funeràries de Catalunya, SA SFB 4,46 30 – 30
Port Fòrum Sant Adrià, SL AB 5,00 15 – 15
Ecoparc del Besòs, SA TERSA 2,93 386 (53) 333
Catalunya Carsharing, SA BSM 2,89 50 (36) 14
Túnels i Accessos de Barcelona, SA BSM 2,82 3.805 – 3.805
Grand Tibidabo, SA PATSA 0,03 11 (11) –
Compte partícep a Barcelona Ventures ICUB – 1.000 – 1.000
Fons d’inversió CdB – 2.930 – 2.930
Total cartera de valors 45.352 (2.682) 42.670
(*) On:
AB: Ajuntament de Barcelona
BSM: Barcelona de Serveis Municipals, SA
PATSA: Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
MCBN: Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA
SFB: Serveis Funeraris de Barcelona, SA
CdB: Cementiris de Barcelona, SA
TERSA: Tractament i Selecció de Residus, SA
SIRESA: Solucions Integrals, SA
ICUB: Institut de Cultura de Barcelona
Altres crèdits a llarg termini tenen la composició següent:
Vendes d’immobilitzat a llarg termini 46.718
Hisenda pública deutora per impost de societats anticipat 2.482
Clients i deutors a llarg termini 10.175
Altres 6
Total 59.381
136
Nota 7 – Despeses per distribuir en diversos exercicis
El saldo d’aquest epígraf correspon, d’una banda, a despeses d’emissions d’obligacions i bons i de
formalització de préstecs, les quals han presentat els moviments següents:
Despeses de formalització de préstecs
Saldo a 31 de desembre de 2006 1.024
Imputació a resultats com a despesa financera (222)
Saldo a 31 de desembre de 2007 802
La imputació a resultats com a despesa financera es realitza anualment i es calcula linealment fins
el venciment de les operacions formalitzades.
D’altra banda, recull el fons de comerç originat per l’adquisició, l’any 2002, del 100% del capital
social de Parc d’Atraccions Tibidabo, SA per part de Barcelona de Serveis Municipals, SA i, l’any
2005, el 51% de la Societat Transports Sanitaris Parets, SL per part de Serveis Funeraris de Barce-
lona, SA. El fons recull la diferència positiva de consolidació sorgida entre l’import fet efectiu per les
adquisicions d’accions i el valor dels fons propis de les societats adquirides, amortitzant-se lineal-
ment en un període de 20 anys, atès que aquesta és la durada estimada en que el fons es recupera-
rà amb l’obtenció de beneficis pel grup. El moviment ha estat el següent:
Fons de comerç
Saldo a 31 de desembre de 2006 1.729
Actualització del valor comptable de la participació 33
Amortització de l’exercici (116)
Saldo a 31 de desembre de 2007 1.646
La resta del saldo d’aquest epígraf, 26 milers d’euros, correspon a despeses financeres d’opera-
cions d’arrendament financer.
137
Nota 8 – Deutors
Els saldos pendents de cobrament es classifiquen tal com segueix:
a) En l’Ajuntament 572.254
Impostos directes 166.682
Impostos indirectes 5.266
Taxes i altres ingressos 280.069
Transferències corrents 66.319
Ingressos patrimonials 15.014
Venda d’inversions reals 357
Transferències de capital 18.415
Altres 20.132
b) En organismes i empreses 98.166
Total pendent de cobrament 670.420
Els imports i moviments en el compte de la provisió per a la cobertura de drets de difícil realització
han estat els següents:
Saldo a 31 de desembre de 2006 303.145
Dotació amb càrrec al compte de resultats 60.680
Anul·lació de deutors incobrables (56.843)
Aplicació a resultats extraordinaris (470)
Saldo a 31 de desembre de 2007 306.512
La dotació a la provisió de deutors de difícil realització es determina aplicant als deutors per tributs
i taxes en període executiu (166.568 milers d’euros) i als deutors per multes en període executiu i
voluntari (185.982 milers d’euros) els coeficients de realització estimats per l’Ajuntament d’acord
amb la seva experiència històrica.
La dotació de l’exercici, de 60.680 milers d’euros, es troba reflectida en el deure del compte de
resultats consolidat, juntament amb altres provisions per diversos conceptes que ascendeixen a
715 milers d’euros.
138
Nota 9 – Fons propis
9.1. Patrimoni
Els imports i moviments en els comptes de patrimoni han estat els següents:
Patrimoni Patrimoni 
adscrit i lliurat a 
cedit l’ús general 
(vegeu notes (vegeu notes Patrimoni 
Patrimoni 3.1 i 4.b) 3.3 i 4.b) en cessió Total
Saldo inicial 10.321.616 (590.578) (5.422.441) 46.765 4.355.362
Incorporació resultat Ajuntament any 2006 626.240 – – – 626.240
Variació del patrimoni cedit – 9.473 – – 9.473
Variació del patrimoni en cessió – – – – –
Traspàs transferències de capital 49.804 – – – 49.804
Lliurament de béns a l’ús general – – (108.212) – (108.212)
Saldo final 10.997.660 (581.105) (5.530.653) 46.765 4.932.667
El patrimoni en cessió recull el valor dels béns cedits i adscrits a l’Ajuntament, per a la
seva explotació o utilització, procedents d’altres ens.
9.2. Pèrdues i guanys
El resultat consolidat atribuït a l’Ajuntament de Barcelona té la composició següent: 
Resultat de l’Ajuntament de Barcelona 651.771
Resultat agregat dels organismes i empreses municipals 36.408
Participació en resultats per posada en equivalència 181
Ajustaments de consolidació 9.484
Resultats consolidats 697.844
Resultats atribuïts als socis externs abans de dividends a compte (nota 10) (9.920)
Resultats atribuïts a l’Ajuntament 687.924
139
9.3. Reserves de consolidació
El detall de les reserves de consolidació i del seu moviment és el següent:
Saldo a Resultat Transferències Saldo a
31.12.06 2006 (a) i altres 31.12.07
Per integració global 176.861 17.026 4.488 201.375
PM de l’Habitatge 21.845 (1.762) 19.266 39.349
IM de Persones amb Discapacitat (33) 212 687 866
IM Fundació Mies Van der Rohe 204 199 949 1.352
IM d’Informàtica 4.605 317 284 5.206
IM d’Urbanisme 1.607 55 560 2.222
IM d’Hisenda 2.362 542 498 3.402
IM de Mercats 5.465 44 48 5.557
IM de Parcs i Jardins 3.009 390 300 3.699
IM d’Educació 4.803 560 672 6.035
Institut de Cultura de Barcelona 3.579 2 (152) 3.429
Institut Barcelona Esports 78 (83) 280 275
IM del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 1.350 241 – 1.591
Grup Barcelona de Serveis Municipals (b) 105.392 15.659 (15.769) 105.282
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals (c) 3.376 508 25 3.909
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 5.403 48 (951) 4.500
Barcelona Activa, SA 13.118 39 901 14.058
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 698 55 (110) 643
Per posada en equivalència (102) (65) 70 (97)
Barcelona Holding Olímpic, SA 283 35 – 318
Barcelona Ventures SGECR, SA 3 (9) 13 7
Barcelona Emprèn, SCR, SA (402) (93) 4 (491)
Barcelona Regional, AMDUI, SA 14 2 53 69
Total 176.759 16.961 7.558 201.278
(a) Ajustat en funció del percentatge de participació.
(b) En el Grup Barcelona de Serveis Municipals es presenta la informació consolidada de la matriu i les
empreses participades Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, Tractament i Selecció de Residus, SA, Serveis
Funeraris de Barcelona, SA, Transports Sanitaris Parets, SL., Cementiris de Barcelona, SA, Merca-
barna, SA, Selectives Metropolitanes, SA, Solucions Integrals per als Residus, SA i Carreras i 
Fontanals, SA.
(c) En el Grup Barcelona d’Infrastructures Municipals es presenta la informació consolidada de la matriu i
les empreses participades Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, Agència de Promoció del Carmel 
i Entorns, SA, ProEixample, SA, Foment de Ciutat Vella, SA i Mediacomplex, SA (vegeu la nota 2.2). 
140
Per a la determinació de les reserves de consolidació s’han utilitzat els valors comptables i teòrico-
comptables de les participacions, els dividends cobrats durant l’exercici 2007 i altres ajustaments de
consolidació per tal d’homogeneïtzar saldos deutors i creditors entre l’Ajuntament i algunes de les
seves entitats dependents.
La columna “Transferències i altres” inclou la correcció de la diferència temporal existent entre l’ator-
gament de transferències de capital i l’execució de les obres i serveis finançats per aquestes, i els
efectes derivats de la retrocessió de la reversió d’actius concessionals i de la cancel·lació a l’exercici
2006 de la inversió financera permanent dels organismes públics. 
Nota 10 – Socis externs
El saldo d’aquest capítol correspon a la part de patrimoni i resultats de l’exercici de les societats
dependents compreses en la consolidació corresponent a accionistes o socis externs al Grup consoli-
dat. Concretament, prové dels grups Barcelona de Serveis Municipals, SA i Barcelona d’Infrastructu-
res Municipals, SA el detall dels quals és el següent:
Resultat Dividends
Capital Reserves de l’exercici a compte Total
Del Grup BSM:
Grup TERSA 5.973 11.813 1.108 – 18.894
Grup SFB 3.830 5.657 5.662 (1.127) 14.022
Cementiris de Barcelona, SA 30 409 468 (343) 564
Mercabarna 7.003 21.925 1.951 – 30.879
Total 16.836 39.804 9.189 (1.470) 64.359
Del Grup BIM:
Foment de Ciutat Vella, SA 2.945 662 570 – 4.177
Proeixample, SA 2.846 1.089 161 – 4.096
Total 5.791 1.751 731 – 8.273
Total 22.627 41.555 9.920 (1.470) 72.632
141
Nota 11 – Subvencions i altres ingressos de capital
Els imports i moviments en aquest epígraf han estat els següents: 
Saldo a 31 de desembre de 2006 271.194
Addicions 56.327
Traspàs a patrimoni (49.804)
Baixes per lliurament d’actius (2.593)
Traspàs a ingressos extraordinaris (27.569)
Altres (207)
Saldo a 31 de desembre de 2007 247.348
Dins els 27.569 milers d’euros traspassats a resultats, s’inclouen bàsicament 21.560 milers d’euros
de regularitzacions i 5.185 milers d’euros de subvencions que han finançat inversions de tercers.
Nota 12 – Altres ingressos per distribuir en diversos exercicis
El moviment d’aquest epígraf és aquest (vegeu la nota 3.9):
Saldo a 31 de desembre de 2006 171.661
Addicions 29.412
Traspàs a ingressos de l’exercici (926)
Traspàs a curt termini (3.895)
Lliurament d’actius a l’Ajuntament (17.065)
Saldo a 31 de desembre de 2007 179.187
Per naturalesa, 144.143 milers d’euros corresponen a ingressos avançats pel dret d’utilització de
béns de titularitat municipal, 10.262 milers d’euros a quotes urbanístiques meritades pels propieta-
ris de solars inclosos en actuacions de cooperació urbanística, que cofinancien inversions munici-
pals en el territori comprés en l’àmbit de la cooperació i 24.782 a ingressos d’altres naturaleses. Els
ingressos avançats es traspassen anualment al Compte de resultats consolidat de manera lineal en
el decurs del període de la corresponent concessió o adjudicació, que es situa com a màxim l’any
2080. Les quotes urbanístiques es carreguen pels lliuraments a l’Ajuntament de les actuacions
finançades per elles; aquest, només en el cas que es tracti d’obra pública, activa l’immobilitzat
corresponent amb abonament a resultats extraordinaris. 
Les addicions més significatives corresponen, bàsicament, a quotes urbanístiques de Barcelona de
Gestió Urbanística, SA.
142
L’import traspassat a curt termini és el que es preveu aplicar al Compte de resultats consolidat de
l’exercici 2008 i figura en l’epígraf “Ajustaments per periodificació” del passiu del balanç de situació
de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2007 (vegeu nota 16).
Les baixes per lliurament corresponen a les actuacions de cooperació traspassades a l’Ajuntament
per les entitats del grup gestores.
Nota 13 – Provisions per a riscos i despeses
La composició i moviment d’aquest epígraf ha estat el següent:
Saldo a Dotacions i Saldo a
31.12.06 Traspassos Aplicacions 31.12.07
Sentències i reclamacions judicials 98.207 23.922 (11.853) 110.276
Grans reparacions 5.332 1.540 (2.273) 4.599
Fons de reversió 2.290 5.181 – 7.471
Altres 5.804 713 (1.912) 4.605
Total 111.633 31.356 (16.038) 126.951
El saldo de la provisió per sentències i reclamacions judicials així com el saldo d’altres provisions,
tenen per objecte cobrir possibles compromisos futurs de diversa naturalesa.
La dotació per a sentències i reclamacions judicials s’ha registrat amb càrrec a l’epígraf “Treballs,
subministraments i serveis exteriors”.
Les provisions per a grans reparacions recullen els fons dotats per Barcelona de Serveis Municipals,
SA, amb la finalitat de cobrir les despeses de reparacions de caràcter plurianual i les substitucions
parcials d’elements d’immobilitzat. 
143
Nota 14 – Emprèstits i préstecs
El capital viu a 31 de desembre de 2007, corresponent a emprèstits i préstecs subscrits, es detalla
de la manera següent:
Capital viu a
Descripció 31.12.2007 Llarg termini Curt termini
Sistema bancari 627.110 556.576 70.534
Col·locacions privades 340.000 340.000 –
Emissions públiques 100.000 100.000 –
Total endeutament 1.067.110 996.576 70.534
La part de l’endeutament subscrit a llarg termini que té venciment a menys d’un any es reclassifica
com “Creditors a curt termini per emprèstits i préstecs”.
El moviment durant l’exercici 2007 dels emprèstits i préstecs subscrits a llarg termini ha estat el
següent:
Saldo a 31 de desembre de 2006 1.178.843
Altes:
• Noves operacions 116.309
Baixes:
• Amortitzacions contractuals (135.919)
• Amortitzacions anticipades i per substitució i subrogació de deute (92.123)
Saldo a 31 de desembre de 2007 1.067.110
El perfil del deute per venciments a 31 de desembre de 2007 es detalla a continuació (en milions d’euros):
Any de venciment Import
2008 71
2009 115
2010 105
2011 109
2012 101
2013 28
2014 105
2015 120
2016 40
2017 101
2018 i següents 172
Total 1.067
144
A 31 de desembre de 2007 existeixen pòlisses de crèdit no disposades per un import total de
244.920 milers d’euros.
El tipus mitjà d’interès durant l’exercici 2007 ha estat del 3,8 %. 
La composició del deute financer consolidat a llarg termini a 31 de desembre de 2007 era del 43,4%
a tipus d’interès fix i el 56,6% a tipus d’interès variable.
Nota 15 – Administracions públiques
El desglossament d’aquests comptes és el següent:
Concepte Saldo deutor Saldo creditor
Seguretat Social – 25.835
Hisenda pública – IVA 21.202 9.094
Hisenda pública – IRPF – 12.023
Hisenda pública – Impost sobre societats 4.233 3.491
Altres 927 3.182
Total 26.362 53.625
Les entitats del Grup tenen pendent d’inspecció aquells exercicis no prescrits per a tots els impos-
tos que els són aplicables. No s’espera que es meritin passius addicionals de consideració per a les
entitats com a conseqüència d’una eventual inspecció.
145
Nota 16 – Ajustaments per periodificació del passiu
Aquest compte reflecteix els passius certs per al Grup a 31 de desembre de 2007, d’acord amb el
seu període d’acreditació i amb independència de la data d’exigibilitat o de pagament, i subven-
cions atorgades al Grup pendents d’aplicar a la seva finalitat. La seva composició és la següent:
Ingressos per subvencions corrents i de capital 10.070
Concessions de sepultures 1.320
Traspàs a curt termini d’ingressos a distribuir 3.895
Cobrament avançat intervenció Habitatges de Can Tunis 7.513
Quotes urbanístiques 10.100
Terrenys cedits pendents d’aplicar a ingressos 2.898
Abonaments anuals d’usuaris 2.658
Altres ingressos anticipats 2.958
Interessos acreditats a 31 de desembre de 2007 el quals no havien vençut en la data esmentada 7.157
Altres despeses diferides 392
Total 50.961
Les remuneracions del personal acreditades i no vençudes es presenten en l’epígraf “Altres 
deutes no comercials” i pugen a 36.325 milers d’euros.
Nota 17 – Altra informació
A 31 de desembre de 2007, els avals atorgats
pel grup per a la cobertura d’operacions de crè-
dit pugen a 6.896 milers d’euros.
Els honoraris percebuts per PriceWaterhouse-
Coopers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de
Auditoría y Consultoría, S.A., corresponents a
l’exercici 2007, per serveis d’auditoria i despe-
ses incorregudes per la prestació d’aquests ser-
veis, han pujat a 696 milers d’euros IVA inclòs.
Aquests honoraris facturats a l’Ajuntament de
Barcelona inclouen els del grup econòmic muni-
cipal en virtut de l’expedient d’adjudicació del
concurs d’auditoria els quals seran repercutits,
per la part que els hi pertoqui, a cadascun dels
organismes autònoms i societats que composen
el grup municipal. 
Nota 18 – Compte de resultats
18.1. Despeses de personal
Aquesta partida inclou els sous i salaris del per-
sonal del Grup, assegurances socials i altres
despeses socials.
La plantilla mitjana del Grup Ajuntament durant
l’exercici 2007 ha estat de 12.945 treballadors
(5.349 dones i 7.576 homes).
18.2. Treballs, subministraments i serveis
exteriors
Aquesta partida correspon a la compra de béns
i serveis necessaris per al funcionament de l’ac-
tivitat municipal i per a la conservació i el man-
teniment de les inversions. Inclou els contractes
146
de prestació de serveis que el Grup té signats
amb diferents empreses privades per a facilitar
el funcionament de la ciutat, com per exemple
la recollida d’escombraries i la neteja viària.
18.3. Despeses per transferències corrents i
de capital
Aquestes partides inclouen les transferències
corrents i de capital que efectua el Grup a
càrrec del seu pressupost o per compte de ter-
cers a entitats, empreses i particulars externs,
per a finançar les seves despeses d’explotació
o les seves inversions. Els principals destinata-
ris han estat les entitats següents:
Transferències corrents 337.227
Mancomunitat de Municipis de 
Barcelona i EMSHTR (*) 127.157
Consorcis 64.302
Entitats sense afany de lucre 29.240
Autoritat del Transport Metropolità 53.041
Empreses 14.694
Comunitat Autònoma 5.315
Entitats locals 6.352
Altres 37.126
Transferències de capital 66.407
Barcelona Holding Olímpic, SA 21.826
Consorcis 8.976
Autoritat del Transport Metropolità 28.590
Entitats sense afany de lucre 3.332
Altres 3.683
Total 403.634
(*) EMSHTR: Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics i Tractament de Residus
18.4. Ingressos per impostos
Aquest epígraf recull els ingressos per impostos
locals recaptats per l’Ajuntament.
Sota aquesta agrupació s’inclouen els impostos
de caràcter local següents: impost sobre béns
immobles, que grava la propietat immobiliària;
impost sobre activitats econòmiques, que grava
determinades activitats empresarials, segons el
tipus d’activitat, la superfície ocupada i la seva
localització; l’impost sobre vehicles de tracció
mecànica, que és un tribut que grava la
titularitat d’aquests vehicles, sigui quina sigui la
seva classe i categoria; l’impost sobre
construccions, instal·lacions i obres, que grava
el cost del projecte, per a la construcció del
qual se sol·licita la llicència corresponent;
l’impost sobre l’increment del valor dels 
terrenys de naturalesa urbana que grava
l’increment del valor que experimenten els
terrenys i que es posa de manifest a conse-
qüència de la transmissió de la propietat
d’aquests.
També es contempla en aquest epígraf 
l’import resultant de la cessió de tributs de
l’Estat, com a conseqüència de l’entrada en
vigor del nou model de finançament del sector
públic local aprovat per la llei 51/2002, de 27 de
desembre, de reforma de la Llei 39/1988, de 28
de desembre, Reguladora de les Hisendes
Locals.
El seu detall és el següent:
Sobre béns immobles 398.998
Sobre activitats econòmiques 97.269
Sobre l’increment del valor dels 
terrenys 108.497
Cessió de tributs de l’Estat 85.714
Sobre vehicles de tracció mecànica 74.529
Sobre construccions, instal·lacions, 
obres 50.511
Total 815.518
147
18.5. Altres ingressos tributaris
Sota l’epígraf d’ “altres ingressos tributaris”
s’engloben, bàsicament, les taxes per vendes
de serveis i aprofitament del domini públic.
18.6. Vendes de serveis
Aquesta partida inclou els preus públics factu-
rats per la prestació de serveis i els ingressos
obtinguts per les entitats en la seva activitat
habitual.
18.7. Altres ingressos de gestió ordinària
Els altres ingressos de gestió ordinària englo-
ben, bàsicament, multes i penalitzacions per
infraccions, interessos i recàrrecs per demores
tributàries, ingressos per concessions i aprofita-
ments especials i participació en beneficis. 
El seu detall és el següent:
Multes 105.361
Concessions i aprofitaments especials 49.725
Participació en beneficis 1.352
Interessos de demora i recàrrecs 21.340
Altres 12.238
Total 190.016
18.8. Ingressos per transferències corrents
Aquesta partida inclou els imports rebuts del
Fons Complementari de Finançament de l’Estat
i per compensació de l’Impost d’Activitats Eco-
nòmiques, així com les subvencions finalistes
procedents de la Unió Europea, l’Estat, la comu-
nitat autònoma i entitats locals, d’acord amb el
detall següent:
Estat 832.756
Generalitat de Catalunya 94.551
Entitats locals 54.075
Unió Europea 1.967
Institucions sense afany de lucre 1.823
Empreses privades 879
Altres entitats 724
Total 986.775
148
18.9. Resultats extraordinaris
El desglossament dels resultats extraordinaris és el que segueix:
Nota Despeses Ingressos
Immobilitzat 35.793 89.723
Modificació de drets, obligacions i provisions 76.837 72.099
Transferències plurianuals HOLSA 3.3 – 24.629
Liquidacions addicionals efectuades al 2007 en concepte 
de participació de tributs de l’Estat, exercicis tancats – 85.135
Subvencions de capital traspassades a resultats 11 – 26.844
Altres resultats extraordinaris 5.528 3.268
Total 118.158 301.698
Resultat extraordinari net positiu 183.540
Nota 19 – Quadres de finançament dels exercicis 2007 i 2006
Exercici Exercici Exercici 
Exercici Exercici Exercici Exercici
Aplicacions 2007 2006 Orígens 2007 2006
Recursos generats 722.474 590.505
Adquisicions d’immobilitzat: Alienació d’immobilitzat:
Material i immaterial 634.952 507.872 Material i immaterial 27.158 46.479
Financer 20.146 10.347 Financer – –
Traspassos d’immobilitzat – –
Deutors per operacions de tràfic Deutors per operacions 
a llarg termini – 2.718 de tràfic a llarg termini 3.398 –
Despeses a distribuir en diversos 
exercicis – –
Socis externs – – Socis externs 13.061 7.522
Subvencions de capital i altres 
ingressos de capital 2.800 – Subvencions de capital 56.327 58.659
Traspàs a curt termini d’ingressos Ingressos per distribuir en 
a distribuir en diversos exercicis 3.895 7.199 diversos exercicis 71.818 62.823
Aplicacions d’ingressos a distribuir 
per lliurament d’actius 59.471 12.363 Préstecs a llarg termini 116.309 18.892
Aplicacions de provisions per a Fiances i dipòsits a llarg
riscos i despeses – 4.742 termini 1.746 9.697
Amortització i traspàs d’emprèstits 
de llarg termini a curt termini 162.561 156.904
Altres creditors a llarg termini – – Altres creditors a llarg termini 11.972 8.557
Transferències plurianuals 
Holsa 24.629 48.426
Total aplicacions 908.454 750.571 Total orígens 1.024.263 803.134
Variació del capital circulant Variació del capital circulant 
(Augment) 115.809 52.563 (Disminució) – –
Total 1.024.263 803.134 Total 1.024.263 803.134
149
2007 2006
Variació del Capital circulant Augment Disminució Augment Disminució
Existències 9.283 – – 6.671
Deutors – 7.923 – 29.460
Inversions financeres temporals 1.584 – 79.070 –
Tresoreria 68.685 – 52.791 –
Creditors 44.180 – – 43.167
Total 123.732 7.923 131.861 79.298
Augment del capital circulant 115.809 – 52.563 –
Els recursos generats en les operacions han estat els següents:
Nota 2007 2006
Benefici de l’exercici – 687.924 650.169
Resultat net de l’immobilitzat 18.9 (53.930) (164.147)
Dotació a les amortitzacions – 90.294 87.581
Dotació provisions per a riscos i despeses 13 31.356 29.679
Despeses per distribuir en diversos exercicis 7 350 437
Aplicació provisions a llarg termini 18.8 (16.038) (6.960)
Ingressos per distribuir traspassats a resultats 12 (926) (876)
Subvencions de capital traspassades a resultats 11 (27.569) (16.204)
Variació provisions inversions financeres 6 1.274 (861)
Resultat de socis externs 10 9.920 11.617
Participació posada en equivalència 2.2 (181) 70
Recursos generats en les operacions 722.474 590.505
150
7
Informació dels últims 
cinc anys
152
Ajuntament de Barcelona (2003-2007)
Creixement
2003 2004 2005 2006 2007 anual (%)
Plantilla 6.689 6.657 6.578 6.755 6.891 0,8%
Evolució econòmica (milers d’euros)
Ingressos corrents 1.697.039 1.821.239 1.905.643 2.039.749 2.206.461 6,2%
Despeses corrents 1.237.225 1.313.656 1.372.890 1.469.974 1.589.894 6,0%
Estalvi brut 459.814 507.583 532.753 569.775 616.567 6,8%
Inversions netes 571.594 432.129 414.124 437.168 546.452 1,1%
Superàvit (dèficit) de caixa 20.674 37.799 58.288 87.147 133.359 1,–
Deute total a 31/12 1.244.439 1.206.640 1.148.353 1.061.206 927.847 -6,0%
Ràtios
Estalvi brut / Ingressos corrents (%) 27,1 27,9 28,0 27,9 27,9
Cobertura dels interessos (x) 8,2 10,4 17,7 22,2 25,9
Cobertura de les inversions (x) 0,8 1,2 1,3 1,3 1,1
Inversió bruta / Despesa total (%) 34,8 26,9 25,0 26,7 27,0
Deute / Ingressos corrents (%) 73,3 66,3 60,3 52,0 42,1
Deute / Estalvi primari (x) 2,4 2,1 2,0 1,8 1,4
Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 5,2 5,9 6,0 5,4 5,9
 0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2.000.000
2.200.000
2.400.000
2003 2004 2005 2006 2007
Ingressos i despeses corrents
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Ingressos corrents Despeses corrents
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
2003 2004 2005 2006 2007
Inversió directa i indirecta
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Inversió directa Inversió indirecta
Qualificacions del risc del deute
Moody's Investors Service: Aa1 (desembre 2006)
Rating & Investment 
Information: AAA (agost 2006) 
Standard & Poor's: AA+ (abril 2006)
Fitch: AA+ (febrer 2006)
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2.000.000
2.200.000
2.400.000
2003 2004 2005 2006 2007
Ingressos corrents i deute total
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Ingressos corrents Deute total a 31/12
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2003 2004 2005 2006 2007
Ajuntament de Barcelona (2003-2007)
Creixement
2003 2004 2005 2006 2007 anual (%)
Balanç resumit (milers d’euros)
Immobilitzat 5.736.516 5.605.084 5.689.999 6.135.991 6.515.407 3,2%
Inversions financeres permanents 165.676 176.578 188.879 190.120 200.796 4,7%
Despeses a distribuir en diversos exercicis 1.321 1.221 1.287 1.024 802 -27,8%
Deutors a llarg termini 0 0 0 4.027 1.980 –
Actius permanents 5.903.513 5.782.883 5.880.165 6.331.162 6.718.985 3,3%
Deutors 339.809 325.174 351.851 300.707 284.992 1,2%
Tresoreria 61.608 87.794 278.225 414.545 496.597 18,9%
Actius circulants 401.417 412.968 630.076 715.252 781.589 10,3%
Total actiu 6.304.930 6.195.851 6.510.241 7.046.414 7.500.574 3,9%
Patrimoni 4.043.023 4.052.779 4.340.476 4.987.660 5.590.666 7,0%
Subvencions de capital rebudes 273.627 246.316 274.817 238.628 214.257 -0,5%
Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.244.439 1.206.640 1.148.353 1.061.206 927.847 -6,0%
Transferències plurianuals HOLSA 164.179 123.430 73.055 24.629 – –
Altres passius permanents 125.181 149.794 160.835 228.268 245.244 23,5%
Passius permanents 5.850.449 5.778.959 5.997.536 6.540.391 6.978.014 3,9%
Creditors 454.481 416.892 512.705 506.023 522.560 3,2%
Préstecs a curt termini 0 0 0 0 0 –
Passius circulants 454.481 416.892 512.705 506.023 522.560 3,2%
Total passiu 6.304.930 6.195.851 6.510.241 7.046.414 7.500.574 3,9%
Deute de les Administracions Públiques (2003-2007)
Creixement
2003 2004 2005 2006 2007 anual (%)
Deute (milions d’euros)
Estat 308.374 311.090 307.544 302.779 290.928 -1,5%
Comunitats autònomes 48.993 51.977 56.847 57.953 59.711 5,1%
Administració local 22.914 24.153 25.480 27.460 29.103 6,2%
Ajuntaments espanyols 17.819 18.910 20.215 22.291 23.879 7,7%
Ajuntament de Barcelona 1.244 1.207 1.148 1.061 928 -6,0%
Font: Banc d'Espanya (www.bde.es/infoest) i Ajuntament de Barcelona.
0
1
2
3
4
5
6
7
2003 2004 2005 2006 2007
Estructura del deute per mercats
Sistema bancari Col·locacions privades Emissions públiques
Capacitat de retorn i vida mitjana del deute
Deute / Estalvi primari Vida mitjana del deute a llarg termini
A
ny
s
153
154
Grup Ajuntament de Barcelona (2003-2007)
Creixement
2003 2004 2005 2006 2007 anual (%)
Plantilla 12.366 12.410 12.475 12.859 13.015 1,6%
Evolució econòmica (milers d’euros)
Ingressos corrents 1.907.154 2.055.689 2.145.233 2.311.060 2.485.986 6,4%
Despeses corrents 1.395.646 1.498.240 1.553.221 1.672.158 1.805.362 6,0%
Estalvi brut 511.508 557.449 592.012 638.902 680.624 7,3%
Inversions netes 641.303 481.901 499.048 479.325 629.374 1,7%
Superàvit (dèficit) de caixa -11.266 20.149 37.102 84.766 108.154 –
Deute total consolidat a 31/12 1.336.318 1.311.027 1.269.873 1.178.843 1.067.110 -4,3%
Ràtios
Estalvi brut / Ingressos corrents (%) 26,8 27,1 27,6 27,6 27,4
Cobertura dels interessos (x) 9,1 11,1 18,7 22,1 25,8
Cobertura de les inversions (x) 0,8 1,2 1,2 1,3 1,1
Inversió bruta / Despesa total (%) 35,4 27,9 26,7 26,9 27,6
Deute / Ingressos corrents (%) 70,1 63,8 59,2 51,0 42,9
Deute / Estalvi primari (x) 2,3 2,1 2,0 1,8 1,5
Vida mitjana del deute a llarg termini (anys) 5,6 6,4 6,5 6,0 6,6
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2.000.000
2.200.000
2.400.000
2.600.000
2003 2004 2005 2006 2007
Ingressos i despeses corrents
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Ingressos corrents Despeses corrents
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2.000.000
2.200.000
2.400.000
2.600.000
2003 2004 2005 2006 2007
Ingressos corrents i deute total
Ingressos corrents Deute total consolidat a
31/12
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
2003 2004 2005 2006 2007
Inversió bruta consolidada
10.000
10.500
11.000
11.500
12.000
12.500
13.000
13.500
2003 2004 2005 2006 2007
Plantilla Ajuntament, empreses i instituts municipals
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
Grup Ajuntament de Barcelona (2003-2007)
Creixement
2003 2004 2005 2006 2007 anual (%)
Balanç resumit (milers d’euros)
Immobilitzat immaterial 38.662 47.005 50.071 50.039 56.526 5,0%
Immobilitzat material i infraestructures 6.105.480 5.995.141 6.124.821 6.584.506 7.031.640 3,6%
Immobilitzat financer 92.707 102.257 124.754 135.962 154.834 16,2%
Deutors per operacions de tràfic a llarg termini 34.452 37.318 28.154 30.871 27.473 -5,2%
Despeses a distribuir en diversos exercicis 3.292 3.090 3.261 2.824 2.474 -16,6%
Actius permanents 6.274.593 6.184.811 6.331.061 6.804.202 7.272.947 3,8%
Existències 43.724 40.281 49.567 42.896 52.179 7,6%
Deutors 413.540 391.268 431.986 401.036 393.114 1,9%
Tresoreria 146.037 156.157 340.593 472.455 542.723 15,0%
Actius circulants 603.301 587.706 822.146 916.387 988.016 8,3%
Total actiu 6.877.894 6.772.517 7.153.207 7.720.589 8.260.963 4,3%
Fons propis 4.183.935 4.204.316 4.512.143 5.182.291 5.821.869 7,3%
Socis externs 63.977 69.029 73.586 69.491 72.632 4,6%
Emprèstits i préstecs a llarg termini 1.336.231 1.311.027 1.269.873 1.178.843 1.067.110 -4,2%
Transferències plurianuals HOLSA 164.179 123.430 73.055 24.629 0 –
Altres passius permanents 531.666 540.262 578.306 624.398 637.114 7,8%
Passius permanents 6.279.988 6.248.064 6.506.963 7.079.652 7.598.725 4,4%
Creditors 597.819 524.453 646.244 640.937 662.238 2,9%
Préstecs a curt termini 87 0 0 0 0 –
Passius circulants 597.906 524.453 646.244 640.937 662.238 2,7%
Total passiu 6.877.894 6.772.517 7.153.207 7.720.589 8.260.963 4,3%
Deute consolidat de l’Ajuntament de Barcelona: Administració pública i ens
comercials (2003-2007)
Creixement
2003 2004 2005 2006 2007 anual (%)
(milions d’euros)
Administració pública 1.245 1.207 1.148 1.061 928 -6,0%
Ens comercials 92 104 122 118 139 17,6%
Deute total 1.336 1.311 1.270 1.179 1.067 -4,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2003 2004 2005 2006 2007
Estructura del deute consolidat per mercats
Sistema bancari Col·locacions privades Emissions públiques
Socis externs
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
6.000.000
7.000.000
8.000.000
2003 2004 2005 2006 2007
Composició dels passius permanents
Fons propis Emprèstits i préstecs a llarg termini
Transferències plurianuals HOLSA
Altres passius permanents
m
ile
rs
 d
’e
ur
o
s
155