M 04
Memòria 2004
In
fo
rm
e 
A
nu
al
 d
e 
le
s 
em
p
re
se
s 
i i
ns
tit
uc
io
ns
 m
un
ic
ip
al
s 
20
04
A
ju
nt
am
en
t 
d
e 
B
ar
ce
lo
na
Informe anual de les
empreses i institucions
municipals 2004
fsdkjaoñiej
© Ajuntament de Barcelona
www.bcn.es (Ajuntament / Informació financera)
Edita: Direcció de Serveis d’Empreses
Impressió: Imatge i Producció Editorial Municipal
Dipòsit legal: B. 39.891-2005
Exp.: 20051067
Imprès en paper ecològic
Informe Anual
2004
Empreses i
Institucions Municipals
Memòria 2004
fsdkjaoñiej
Índex
Presentació
Empreses i Organismes Autònoms de l’Ajuntament de Barcelona 
Empreses municipals
Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats
Societats que s’han consolidat
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
SPM Barcelona Activa, SA
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Tractament i Selecció de Residus, SA
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Mercabarna, SA
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Pro Nou Barris, SA
22 Arroba Bcn, SA
ProEixample, SA
Foment de Ciutat Vella, SA
Altres societats mixtes
Barcelona Holding Olímpic, SA
Barcelona Emprèn, SCR SA
Grup Barcelona de Serveis Municipals, SA
Clavegueram de Barcelona, SA
Catalana d’Iniciatives SCR, SA
Túnels i Accessos de Barcelona, SAC
8
10
16
20
21
24
29
34
42
46
50
54
66
73
78
84
92
93
95
98
101
104
6fsdkjaoñiej
7Organismes autònoms
Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats
Organismes que s’han consolidat
Patronat Municipal de l’Habitatge
Institut Municipal de Persones amb Disminució
Fundació Mies van der Rohe
Institut Municipal d’Informàtica
Institut Municipal d’Urbanisme
Institut Municipal d’Hisenda
Institut Municipal de Parcs i Jardins
Institut Municipal de Mercats
Institut Municipal d’Educació
Institut de Cultura de Barcelona
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals
Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats
Evolució dels resultats
Evolució de la plantilla
Evolució de la inversió
Annex: consorcis i altres entitats
Fira Internacional de Barcelona
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Consorci Sanitari de Barcelona
Consorci de Turisme de Barcelona
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
107
112
113
116
120
125
140
143
147
153
160
164
171
177
182
183
184
186
187
191
199
203
209
fsdkjaoñiej
Presentació
José Cuervo Argudín, Tinent d’Alcalde President de la Comissió de 
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial
9L’Ajuntament de Barcelona sempre ha tingut la convicció que l’especialització funcional i
l’agilització de la gestió són premisses fonamentals per assolir nivells importants d’eficàcia i
eficiència en el servei als ciutadans d’un nucli urbà de la magnitud de Barcelona. Per aquest motiu
ha desenvolupat els darrers anys una política de descentralització funcional d’una part de les seves
activitats.
S’han creat diverses entitats amb personalitat jurídica que han donat lloc al Grup d’Empreses i
Institucions Municipals que, amb data 31 de desembre de 2004, estava compost per dotze
societats anònimes (regides principalment per dret privat) amb majoria de capital social municipal,
cinc empreses amb una participació important, si bé minoritària, i onze organismes autònoms (regits
principalment per dret públic). Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona participa en diversos
consorcis juntament amb altres administracions, de manera que es configura com el grup
d’empreses municipals més important d’Espanya.
Com una eina més d’execució de la política municipal, les empreses i els organismes autònoms,
cadascun en funció de la seva especialitat, contribueixen decididament al procés de consolidació
de la ciutat com a centre econòmic, cultural i turístic capdavanter a Europa.
Les entitats amb personalitat jurídica pròpia depenen del sector d’actuació de l’Ajuntament al qual
estan adscrites, en funció de la naturalesa de la seva activitat, i de la Comissió de Presidència,
Hisenda i Coordinació Territorial, amb relació a la formulació del seu pressupost i rendició de
comptes anuals, com a pas previ per ser aprovades pel Plenari del Consell Municipal.
Els fets més significatius en l’estructura i el funcionament del grup amb relació a l’any 2004 han
estat els següents:
• El Plenari del Consell Municipal de 21 de juliol de 2004 va acordar transferir a la societat privada
municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA la participació que tenia en les empreses
inversores municipals. Aquesta reorganització agrupa les actuacions urbanístiques que es duen a
terme a la nostra ciutat. L’operació es va fer mitjançant l’ampliació de capital desemborsada
íntegrament amb l’aportació no dinerària de les accions que l’Ajuntament de Barcelona posseïa de
les societats municipals Pro Nou Barris, SA i 22 Arroba BCN, SA i de les d’economia mixta
ProEixample, SA i Foment de Ciutat Vella, SA, totes dues participades majoritàriament amb el
51 % de capital social. Les dades referides en aquesta memòria al Grup Barcelona
d’Infraestructures Municipals són les relatives als seus comptes anuals consolidats de l’exercici
tancat el 31 de desembre de 2004.
• El 24 de novembre de 2004, el Plenari del Consell Municipal va aprovar la constitució de l’entitat
pública empresarial Institut Barcelona Esports, que va començar a funcionar l’1 de maig de 2005.
10
Les principals funcions de l’Institut són potenciar la pràctica de l’esport, difondre l’activitat
esportiva a Barcelona i potenciar les entitats esportives de barri.
En aquest informe anual se sintetitza l’exercici de cada entitat i s’ofereix una anàlisi dels estats
financers consolidats del grup, incorporant en apartats especials les cinc societats que no tenen
majoria de capital municipal –HOLSA (Barcelona Holding Olimpic, SA), Barcelona Emprèn SCR, SA,
CLABSA (Clavegueram de Barcelona, SA), Catalana d’Iniciatives CR, SA i TABASA (Túnels i Accessos
de Barcelona SAC)–, així com els consorcis principals en què l’Ajuntament coopera amb altres
administracions.
El Grup d’Empreses consolidat ha assolit durant l’exercici del 2004 un volum d’activitat econòmica
de 947.424 milers d’euros, dels quals 563.829 milers corresponen a facturació de serveis i 383.595 a
inversió, amb una plantilla mitjana de 5.794 persones. Aquests indicadors configuren el Grup
d’Empreses i Organismes Autònoms com una part molt important de l’activitat i els recursos humans
del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona.

Empreses i Organismes
Autònoms de l’Ajuntament 
de Barcelona
13
L’Ajuntament de Barcelona, en l’exercici de les
seves competències i en funció dels seus
objectius, porta a terme un conjunt de serveis i
activitats de característiques i naturaleses molt
diverses. 
L’Ajuntament és un tot que, a causa de la seva
pròpia complexitat i heterogeneïtat, comporta
necessàriament formes d’organització i de
gestió diferenciades adaptades a les
característiques de cada servei.
Les empreses i els organismes autònoms locals
s’han constituït d’acord amb la convicció que
un model organitzatiu descentralitzat és la millor
eina per arribar a assolir un doble objectiu en
l’activitat municipal: un nivell elevat d’eficàcia
econòmica i social en la gestió i el millor
aprofitament dels recursos. A través de la
descentralització funcional es pretenen establir
entitats amb un grau suficient d’especialització i
autonomia en la despesa i els ingressos per
conduir dinàmicament una part de l’oferta de
serveis per a la ciutat. Paral·lelament a aquest
procés, un altre de desconcentració territorial,
articulat en la transferència de competències i
recursos als districtes municipals, apropa els
serveis als ciutadans i les ciutadanes.
Fruit d’aquest model, l’Ajuntament és un conjunt
format pels serveis centrals, les empreses i les
institucions municipals i els districtes.
L’adopció d’aquest patró d’organització de
caràcter divisional obeeix a necessitats i criteris
molt precisos, com a exigència de la mateixa
activitat des de l’òptica de la gestió: màxima
agilitat requerida per donar respostes
immediates, formes de contractació adaptades
a les necessitats, especialització molt precisa
del servei i execució de programes concrets,
molt sovint temporals i que necessiten
autonomia en la gestió dels recursos.
A les pàgines que segueixen, les entitats del
Grup d’Empreses i Institucions Municipals es
presenten agrupades en dos blocs, segons
quina forma jurídica tinguin: sota la
denominació d’empreses municipals s’inclouen
els ens amb personalitat jurídica pròpia regits
principalment pel dret mercantil i que prenen la
forma de societat anònima; amb la catalogació
d’organismes autònoms figuren els ens amb
personalitat jurídica pròpia regits principalment
pel dret públic. Per a cada grup s’inclouen els
estats financers consolidats de les entitats que
el formen; per a cada entitat es comenten els
fets més rellevants que han caracteritzat
l’exercici del 2004 i se n’ofereixen els indicadors
més representatius, així com els estats
financers el 31 de desembre de 2004.
Tot i que la diferent naturalesa jurídica i
econòmica de les empreses municipals i dels
organismes autònoms fa que sigui difícil
presentar el conjunt com un grup homogeni,
finalment s’hi inclouen els estats financers
consolidats de totes les entitats amb
personalitat jurídica pròpia que tenen
participació majoritària de l’Ajuntament. 
14
Entitats del grup d’empreses i institucions municipals a 31-XII-2004
Empreses Forma jurídica1 Participació municipal
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM SM 100%
SPM Barcelona Activa, SA SM 100%
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA SM 100%
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA SM 100%
Tractament i Selecció de Residus, SA SP 58,64%
Serveis Funeraris de Barcelona, SA SP 51,00%
Mercabarna, SA SP 50,69%
Clavegueram de Barcelona, SA SP 17,50%
Catalana d’Iniciatives CR, SA SP 13,45%
Túnels i Accessos de Barcelona, SA SP 2,82%
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA SM 100%
Pro Nou Barris, SA SM 100%
22 Arroba BCN, SA SM 100%
ProEixample, SA SP 51,00%
Foment de Ciutat Vella, SA SP 51,00%
Barcelona Holding Olímpic, SA SAE 49,00%
Barcelona Emprèn SCR, SA SP 27,69%
Organismes Autònoms
Patronat Municipal de l’Habitatge OA 100%
Institut Municipal de Persones amb Disminució OA 100%
Fundació Mies Van der Rohe OA 100%
Institut Municipal d’Informàtica OA 100%
Institut Municipal d’Urbanisme OA 100%
Institut Municipal d’Hisenda OA 100%
Institut Municipal de Parcs i Jardins OA 100%
Institut Municipal de Mercats OA 100%
Institut Municipal d’Educació OA 100%
Institut de Cultura de Barcelona OA 100%
Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida OA 100%
1. Forma jurídica de l’entitat
SM = Societat municipal SAE = Societat anònima estatal
SP = Societat participada OA = Organisme autònom (institut o patronat)

Empreses Municipals
17
Els estats financers consolidats de les
empreses municipals que es presenten a
continuació estan compostos per les entitats
amb naturalesa jurídica de societat anònima i
participació majoritària de l’Ajuntament. Amb
aquest criteri, les empreses amb participació
municipal que no es consoliden són HOLSA
(Barcelona Holding Olimpic, SA), Barcelona
Emprèn SCR, SA, CLABSA (Clavegueram de
Barcelona, SA), Catalana d’Iniciatives CR, SA i
TABASA (Túnels i Accessos de Barcelona
SAC).
El volum d’activitat registrat l’any 2004 ha estat
de 581.602 milers d’euros, dels quals 250.774
corresponen a ingressos d’explotació i 330.828
a inversió. La inversió s’ha centrat en les
infraestructures i els equipaments urbans duts a
terme per les entitats del Grup Barcelona
d’Infraestructures Municipals (276.787 milers
d’euros), SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
(15.664 milers d’euros) i els serveis gestionats
pel Grup Barcelona de Serveis Municipals
(35.399 milers d’euros). La plantilla total mitjana
de les empreses va estar integrada per 1.680
persones.
El balanç consolidat adjunt mostra un bon
equilibri economicofinancer. El total d’actiu-
passiu se situa en 526.072 milers d’euros, dels
quals els actius fixos representen el 66%
(347.215 milers d’euros), mentre que els passius
permanents equivalen al 71% (371.355 milers
d’euros). El fons de maniobra generat és de
24.140 milers d’euros. 
Pel que fa al compte de pèrdues i guanys de
l’exercici, el nivell d’ingressos d’explotació puja
a 250.774 milers d’euros; el resultat de l’exercici
després d’impostos ha estat de 13.594 milers
d’euros, la qual cosa representa el 5% dels
ingressos totals, alhora que el cash-flow se
situa en 42.374 milers d’euros, el 17% dels
ingressos.
Comentaris a l’exercici
18
Balanços consolidats 2004-2003 de les empreses municipals*
(en milers d’euros)
Actiu 2004 2003 Passiu 2004 2003
Actiu fix 347.215 355.683 Recursos a llarg termini 371.355 369.811
Despeses d’establiment 16 16 Fons propis 178.211 181.191
Immobilitzat immaterial 114.873 105.706 Participació minoritària 75.725 59.705
Immobilitzat material 189.287 215.331 Subvencions de capital 28.139 29.818
Immobilitzat financer 41.216 32.394 Ingr. anticipats concessions 46.651 47.888
Deutors a llarg termini – 342 Provisions 14.494 18.457
Despeses a distribuir 1.823 1.894 Creditors financers 25.958 31.175
Altres creditors 2.177 1.577
Actiu circulant 178.857 248.403 Recursos a curt termini 154.717 234.275
Existències 11.316 16.589 Creditors financers – 2.339
Deutors 113.035 169.938 Creditors comercials 70.671 124.811
Inversions financeres temporals 29.316 36.956 Altres creditors 60.806 86.042
Tresoreria 24.327 24.351 Prov. per operac. de tràfic 3.884 3.024
Ajust. per periodificació 863 569 Ajust. per periodificació 19.356 18.059
Total actiu 526.072 604.086 Total passiu 526.072 604.086
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat
propietat d’altres institucions públiques, cedit per ser utilitzat gratuïtament.
19
Resultats consolidats 2004-2003 de les empreses municipals
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2004 2003
Ingressos
Facturació 242.709 233.376
Altres ingressos 8.065 8.414
Total ingressos d’explotació 250.774 241.790
Costos
Compres i variació d’existències 36.638 40.025
Personal 79.392 75.633
Treballs, subminist. i serveis ext. 87.264 72.425
Subvencions 72 30
Altres despeses 3.794 3.668
Provisions 2.451 2.054
Amortitzacions 26.329 21.710
Total costos d’explotació abans financers 235.940 215.545
Resultat d’explot. abans financers 14.834 26.245
Ingressos financers 1.759 2.424
Despeses financeres 1.261 1.547
Resultat d’explotació 15.332 27.122
Ingressos extraordinaris 6.756 8.870
Despeses extraordinàries 1.934 5.740
Resultat abans d’impostos 20.154 30.252
Impost de societats 6.560 2.383
Resultat de l’exercici 13.594 27.869
Participació minoritària 7.156 8.360
Resultat consolidat 6.438 19.509
Cash-flow* 42.374 51.633
* Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions.
Societats que s’han consolidat
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
SPM Barcelona Activa, SA
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Tractament i Selecció de Residus, SA
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Mercabarna, SA
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Pro Nou Barris, SA
22@Bcn, SA
ProEixample, SA
Foment de Ciutat Vella, SA
Constitució
Es va constituir l’1 de desembre de 1983 amb
el nom d’Informació Cartogràfica i de Base,
SA, Societat Privada Municipal. Amb la
finalitat d’adequar el nom i l’objecte social als
nous serveis, acordats pel Consell Plenari de
l’Ajuntament en sessió de 6 d’octubre de
1995, es va canviar la denominació social i va
passar a anomenar-se Informació i
Comunicació de Barcelona, SA, SPM.
Objecte social
L’objecte social és la gestió de serveis de
radiodifusió i telecomunicació per ones, cable
o qualsevol altre mitjà, així com la gestió i
l’elaboració d’instruments per a la difusió
d’informació als ciutadans.
President
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda
Director general
Sr. Ricard Domingo Clarós
21
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
Ateses les diferents línies d’actuació, i d’acord amb l’objecte social, s’han
desenvolupat els objectius següents:
• Dur a terme el seguiment dels tràmits necessaris per legalitzar BTV.
• Adequar BTV als nous condicionants tecnològics i al nou marc legal
(televisió digital terrestre).
• Mantenir la política de promoció de la sintonització del Canal 39 en
bones condicions a la ciutat de Barcelona.
• Aprofundir i completar els continguts i la imatge de BTV en la línia
d’incidir en la informació i la divulgació de serveis als ciutadans i de
millorar la capacitat participativa de la televisió.
• Continuar la relació i millorar la coordinació amb les entitats de districte
que formen part de la Coordinadora Barcelona Comunicació, i dotar la
televisió d’una estructura de producció descentralitzada a tots els
districtes de la ciutat.
• Consolidar l’estratègia de venda d’espais publicitaris i de patrocini, així
com de material audiovisual propi.
• Col·laborar amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en la
senyalització de programes d’acord amb les directives europees.
• Impulsar la publicació del diari digital Diari de Barcelona a través
d’Internet com a mitjà públic d’informació i comunicació que a mitjà
termini s’ha de convertir en un nou instrument multimèdia de la ciutat.
• Mantenir la presència al Consorci de Comunicació Local, fer el
seguiment de Freqüència Barcelona i vetllar pels continguts
d’informació relatius a Barcelona.
22
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Barcelona Televisió
Hores totals emeses 5.893 7.103 7.452 7.825
Hores d’emissió diàries 16 20 20 20/242
Serveis informatius1
Informatius diaris i esports 1.320 1.445 1.785 2.083
Nits temàtiques 681 2.310 2.482 1.186
Magazín 3.397 2.470 2.080 1.486
L’entrevista de Joan Barril 104 218 214 224
Altres programes 391 660 891 2.846
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 12 16 18 18
Inversió (milers d’euros) 197 1.603 2.100 428
Resultat comptable (milers d’euros) 24 14 (1.497) 79
Cash-flow (milers d’euros) 423 286 (795) 1.118
1 Hores emeses.
2 Del gener al setembre del 2004, 20 hores/dia. De l’octubre al desembre del 2004, 24 hores/dia.
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
23
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 2.831
Despeses d’establiment – Serveis facturats 1.161
Immobilitzat immaterial 90 Transferències de l’Ajuntament 11.787
Immobilitzat material 2.731 Altres transferències 242
Immobilitzat financer 10 Altres ingressos 5
Deutors a llarg termini – Variació d’existències –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 2.426 Total ingressos d’explotació 13.195
Existències – Costos
Deutors 1.973
Inversions financeres temporals – Variació d’existències –
Tresoreria 439 Personal 831
Ajustaments per periodificació 14 Treballs, subminist. i serveis ext. 10.521
Subvencions –
Total actiu 5.257 Altres despeses 1.427
Provisions –
Passiu Amortitzacions 1.039
Recursos a llarg termini 3.681 Total costos d’expl. abans financers 13.818
Fons propis abans resultats 1.457
Pèrdues i guanys de l’exercici 80 Resultat d’explot. abans financers (623)
Subvencions de capital 2.144
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 2
Provisions – Despeses financeres 27
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini – Resultat d’explotació (648)
Recursos a curt termini 1.576 Ingressos extraordinaris 773
Despeses extraordinàries 46
Creditors financers –
Creditors comercials 1.380 Resultat abans impostos 79
Altres creditors 140
Ajustaments per periodificació 56 Impost de societats –
Total passiu 5.257 Resultat de l’exercici 79
24
Barcelona Activa és l’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament
de Barcelona, l’instrument per dissenyar i executar les seves polítiques
d’ocupació, innovació i creació d’empreses. Compromesa amb les
necessitats de les persones que busquen feina, l’ampliació de la iniciativa
emprenedora, la promoció de la innovació i la millora en l’accés a
l’ocupació, Barcelona Activa ha basat la seva actuació en l’orientació al
client, la concertació, el pacte i la cooperació, i n’ha obtingut resultats
amb transparència i qualitat. 
L’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona és
una organització singular que fonamenta la seva activitat en la presentació
de projectes a les diferents convocatòries de les administracions
competents (Unió Europea, Estat i Generalitat de Catalunya) per portar a
terme programes que es corresponguin amb el seu objecte social.
L’any 2004 ha significat l’any d’arrencada del Pla d’acció 2004-2007
aprovat pel Consell d’Administració de Barcelona Activa, i s’hi recullen les
principals línies d’activitat de l’Agència, els seus compromisos i els seus
objectius. El Pla d’acció de Barcelona Activa fixa set línies d’activitat
(impuls de la iniciativa emprenedora; consolidació d’empreses de creació
recent; accés, inclusió i millora de l’ocupació; formació i millora
competencial; noves oportunitats d’ocupació; promoció de la innovació, i
divulgació i capacitació tecnològiques) i estableix cinc compromisos
(garantir la participació paritària en el conjunt de les accions de l’Agència;
actuar des de la cooperació i la complementarietat; treballar en
concertació amb els agents socials; vertebrar una organització que
treballa amb qualitat i orientada al client, i reforçar el posicionament de
Barcelona Activa com a Agència de Desenvolupament Local). 
Quant a l’activitat, l’any 2004 ha representat, amb més de 125.000
participants, un nou rècord de participació en els diferents serveis que
ofereix Barcelona Activa. Un rècord de participació que respon a la
varietat de l’oferta disponible, a les novetats introduïdes i a la
metodologia d’atenció que es promou, que combina autoús amb atenció
personalitzada i una oferta flexible d’activitats que permeten atendre amb
qualitat una gran quantitat de persones. Entre altres, cal destacar l’any
2004 pels factors següents:
SPM Barcelona Activa, SA
Constitució
Es va constituir el 19 de desembre de 1986.
Objecte social
L’objecte social és la promoció d’ocupació i
empreses de qualitat i amb sentit de futur.
Presidenta 
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecillas
Directora general
Sra. Isabel Monfort i Barril
25
• En matèria d’iniciativa emprenedora, l’any
2004 ha significat la ratificació del Centre per
a la Gent Emprenedora de Barcelona Activa
com a motor impulsor de nous projectes
empresarials. Un total de 1.065 nous
projectes empresarials han estat
acompanyats per Barcelona Activa, en un any
en el qual, en les diferents activitats de suport
a la creació de noves empreses, hi han
participat 27.425 usuaris. 
• Amb el nou Pla d’acció, la consolidació
d’empreses de creació recent ha passat a
esdevenir una prioritat a Barcelona Activa.
L’any de la posada en marxa d’aquesta línia
d’activitat s’ha constituït la Xarxactiva
d’empreses, que amb 114 membres és ja un
espai de trobada, intercanvi i noves
oportunitats de negoci per a les empreses
creades en el marc dels programes de
Barcelona Activa. Entre altres activitats en les
quals han participat un total de 2.505
empreses, cal destacar també la cloenda del
programa Ready for Growth, el qual,
desenvolupat en col·laboració amb l’agència
de desenvolupament local de Londres, ha
permès crear nous materials i noves
metodologies de suport al creixement
d’empreses del sector dels continguts
digitals. L’any 2004 ha representat també un
salt endavant en la configuració del Centre
d’Empreses Fòrum Nord, que inicia el desè
aniversari amb el reconeixement com a parc
tecnològic per part de la Xarxa Catalana de
Parcs Científics i Tecnològics. Així mateix, en
el divuitè aniversari, el viver d’empreses de
Barcelona Activa ha assolit, conjuntament
amb el Centre d’Empreses Fòrum Nord, la
certificació de qualitat ISO 9001/2000.
• Porta22, Espai de Noves Ocupacions ha
superat amb uns resultats excel·lents el
primer any sencer de funcionament. Un any
en el qual s’ha posat en marxa l’innovador
programa d’activitats de Porta22 i s’han
ampliat fins a tretze el nombre de sectors
econòmics tractats i fins a prop de 800 els
perfils professionals descrits al detall. Un any
en el qual Porta22 ha acollit la visita de 644
grups que han participat en les diferents
activitats que, dissenyades per escoles,
instituts i col·legis professionals, es
desenvolupen cada matí a l’espai de les
noves ocupacions. Amb prop de tres milions
de pàgines vistes, la intranet de Porta22 ha
estat l’instrument clau per convertir Porta22
en el veritable centre d’orientació professional
de nova generació. 
• A l’abril del 2004 el Cibernàrium, l’espai de
divulgació i capacitació digital de Barcelona
Activa, va arribar al cinquè aniversari, i va
ratificar així que l’aposta per la capacitació
digital es manté plenament vigent després de
cinc anys. L’any 2004 han estat quasi 50.000
els participants en unes activitats de
divulgació i capacitació digital que han
renovat completament les activitats
programades amb propostes noves i
innovadores. 
• En matèria d’accés, inclusió i millora de
l’ocupació, l’any 2004 s’ha tancat amb èxit el
programa Passarel·les cap a l’Ocupació, que,
en el marc de la iniciativa Equal, ha permès
contractar més de 500 persones amb
dificultats especials d’accés a l’ocupació. Així
mateix, l’any 2004 ha estat l’any de
tancament de tres cases d’oficis que, des de
la innovació, han permès qualificar
professionalment 149 joves aturats de la
ciutat en oficis tan diferents com el de lutier,
afinador de pianos, animador sociocultural,
discjòquei i dissenyador en 3-D. També l’any
2004 ha estat l’any en què han arrencat
diferents programes específics per atendre
les necessitats ocupacionals especials de
diferents col·lectius com ara dones víctimes
de maltractaments, dones gitanes, joves amb
fracàs escolar i immigrants. Paral·lelament a
SPM Barcelona Activa, SA
26
aquestes activitats, des de Can Jaumandreu
s’ha impulsat una nova i interessant oferta
d’activitats per a la millora de l’ocupació que,
tenint com a pivot el Centre de Recursos per
a l’Ocupació, ha llançat un programa
d’activitats –que ha estat molt ben acollit–
anomenat “Els dilluns a la feina”. 
• L’oferta de formació de Barcelona Activa per
a l’any 2004 ha assolit uns nivells
d’especialització alts en sectors estratègics
per a la ciutat com les noves tecnologies i els
serveis a les persones. Amb més de 2.000
alumnes en formació, l’oferta formativa de
Barcelona Activa s’ha adreçat tant a persones
a la recerca activa d’ocupació i que
necessitaven un complement formatiu de
qualitat associat a unes pràctiques
professionals, com a professionals en actiu
de petites empreses que, amb la formació
contínua que ofereix Barcelona Activa, han
disposat d’un important complement per a la
millora professional.
• L’any 2004 ha estat també l’any de la posada
en marxa de la línia de promoció de la
innovació, que es desplegarà totalment al
llarg de l’any 2005.
Finalment, un dels elements que cal destacar
de l’activitat de Barcelona Activa durant l’any
2004 ha estat el de la cooperació internacional.
Destaca en aquest sentit la posada en marxa
del projecte @lis Cibernàrium “Entorns
pedagògics per a la capacitació i divulgació
digitals”, que, liderat per Barcelona Activa,
aglutina actors tan importants com
l’Ajuntament de São Paulo i Porto Alegre al
Brasil, Quito a l’Equador, la regió de Maule a
Xile, David a Panamà, Brussel·les a Bèlgica,
Tampere a Finlàndia i, a Espanya, Sant
Sebastià. En el marc d’aquest projecte, que té
una durada de tres anys, s’estan creant i
actualitzant espais de divulgació digital a
cadascuna d’aquestes ciutats amb la producció
d’un programa de televisió dirigit per Manuel
Campo Vidal amb el sociòleg Manuel Castells, i
el desenvolupament d’un ampli catàleg de
productes i continguts per a la capacitació i
l’alfabetització digitals. Així mateix, durant l’any
2004 s’ha sol·licitat i s’ha aprovat un nou
projecte URB-AL amb el qual es produiran
diferents aplicacions multimèdia per promoure
la iniciativa emprenedora i la consolidació de
noves empreses. Finalment, cal destacar que
durant l’any 2004 s’ha avançat en la creació
d’un viver d’empreses a Sarajevo en el marc
d’un projecte en el qual, a més de Barcelona
Activa, hi participa l’Agència Espanyola de
Cooperació Internacional.
SPM Barcelona Activa, SA
27
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Consolidació d’empreses
Instal·lades a vivers i centres d’empreses 136 123 121 114
Empreses acompanyades 1.589 1.663 1.453 2491
Empreses participants en nous serveis - - - 2.505
Creació d’empreses
Usuaris atesos 11.800 16.967 23.261 27.425
Projectes empresarials acompanyats 1.589 1.663 1.453 1.0652
Servei per a l’ocupació
Usuaris atesos 19.014 27.549 24.901 17.6783
Contractes signats en programes experiencials 1.448 896 664 714
Accions formatives (contínua i ocupacional) 
Nre. d’accions 120 126 187 120
Nre. d’hores 54.188 21.803 32.108 28.093
Nre. d’alumnes 1.748 2.099 3.091 2.070
Projectes singulars
Participants a BarcelonaNETactiva 1.892 3.605 7.009 11.959
Participants en el Cibernàrium 36.483 40.273 44.027 49.774
Participants a Porta22, Espai de Noves Ocupacions - - 6.063 26.154
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 75 74 77 85
Inversió (milers d’euros) 2.759 5.298 10.389 2.550
Pròpia 2.320 4.168 10.245 2.236
Per compte de l’Ajuntament 439 1.130 144 314
Resultat comptable (milers d’euros) 204 86 19 22
Cash-flow (milers d’euros) 827 834 1.508 2.257
1 Des del 2004 aquesta dada correspon només a la línia de consolidació.
2 Des del 2004 aquesta dada correspon només a la línia d’emprenedors.
3 Des del 2004 exclou alumnes en formació.
SPM Barcelona Activa, SA
28
SPM Barcelona Activa, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 20.795
Despeses d’establiment – Lloguers i serveis vivers 1.488
Immobilitzat immaterial 776 Transferències de l’Ajuntament 7.870
Immobilitzat material 18.751 Transferències programes altres ens 7.078
Immobilitzat financer 1.268 Gestió de programes específics –
Deutors a llarg termini – Altres ingressos 123
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 17.221 Total ingressos d’explotació 16.559
Existències – Costos 17.924
Deutors 13.751
Inversions financeres temporals 165 Compres 255
Tresoreria 3.286 Personal 8.048
Ajustaments per periodificació 19 Treballs, subminist. i serveis ext. 6.746
Subvencions –
Total actiu 38.016 Altres despeses 177
Provisions 61
Passiu Amortitzacions 2.174
Recursos a llarg termini 19.469 Total costos d’expl. abans financers 17.461
Fons propis abans resultats 2.237 Resultat d’explot. abans financers (902)
Pèrdues i guanys de l’exercici 22
Subvencions de capital 10.144 Ingressos financers 2
Altres ingressos a distribuir 6.778 Despeses financeres 33
Provisions 206
Creditors financers a llarg termini – Resultat d’explotació (933)
Altres creditors a llarg termini 82
Ingressos extraordinaris 1.384
Recursos a curt termini 18.547 Despeses extraordinàries 426
Creditors comercials 3.234 Resultat abans impostos 25
Altres creditors 6.566
Ajustaments per periodificació 8.747 Impost de societats 3
Total passiu 38.016 Resultat de l’exercici 22
29
L’actuació de Barcelona Gestió Urbanística, SA, en endavant BAGUR,
durant l’any 2004 es va centrar en els eixos següents:
I. Programa d’inversió directa: actuacions vinculades al programa
d’actuació municipal
Aquest programa tenia com a objectiu finalitzar l’execució de les
actuacions d’inversió directa previstes en el Programa d’Actuació
Municipal (PAM) 2000-2003, finançades majoritàriament amb recursos
pressupostaris, i iniciar l’execució de les obres d’urbanització previstes en
el Programa d’Actuació Municipal 2004-2007.
Addicionalment, s’han dut a terme actuacions vinculades a la implantació
del Pla Habitatge 2004-2010. 
II. Programa d’inversió publicoprivada / Pla Habitatge 2004-2010
Aquest programa ha comprès les actuacions encaminades a assolir el
programa del Pla Habitatge 2004-2010. Els principals eixos d’actuació
que donen forma a aquest programa són els següents:
• Obres vinculades a la construcció d’habitatges i la rehabilitació dels
que ja hi ha.
• Coordinació d’actuacions amb els operadors d’habitatges públics i
privats per donar impuls al programa d’inversions urbanístiques
finançades en col·laboració amb el sector publicoprivat,
desenvolupades preferentment mitjançant el sistema d’actuació per
cooperació i actuacions d’expropiació.
El detall d’aquests programes s’exposa a continuació:
I. Programa d’inversió directa: actuacions vinculades al programa
d’actuació municipal
Durant l’exercici del 2004 van finalitzar les obres d’inversió directa del
PAM 2000-2004 i es van dur a terme obres i actuacions vinculades a la
implantació del Pla Habitatge 2004-2010. La inversió que es va fer en
aquest programa va ser de 1.811 milers d’euros.
Els principals eixos d’actuació que han donat forma a aquest objectiu han
estat els següents:
a) Obres vinculades als programes de reducció de la contaminació
acústica i ambiental.
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Constitució
Es va constituir el 15 de desembre de 2000,
amb l’autorització prèvia, quant a la
constitució i els estatuts, del Plenari del
Consell Municipal en sessió del 27 d’octubre
de 2000.
Objecte social
L’objecte social és:
1. La promoció, la gestió i l’execució
d’activitats urbanístiques, la realització
d’obres d’urbanització i la dotació de serveis
derivats d’aquestes activitats,
independentment del sistema que s’adopti
per elaborar-ne i executar-ne el planejament,
així com l’elaboració, l’execució i el control de
projectes de planejament, urbanístics i
d’edificació, l’adquisició de sòl, fins i tot
actuant com a beneficiari d’expropiacions, i la
venda de terrenys amb la finalitat de fomentar
l’habitatge.
2. La promoció mitjançant convenis, drets de
superfície, concurs públic i qualsevol altra
fórmula admesa en dret, la construcció
d’habitatges i la rehabilitació dels que ja hi
ha. L’edificació directa o indirecta dels solars
resultants de l’execució urbanística.
3. La coordinació d’actuacions amb els
operadors d’habitatges públic i privats.
President 
Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan
Conseller delegat
Sr. Ricard Frigola i Pérez
30
• Finalització de la urbanització de la Ronda
del Mig entre Alegre de Dalt i Sardenya.
• Finalització del programa de reducció
acústica a la Ronda de Dalt.
• Projecte de la Gran Via de les Corts
Catalanes entre plaça de les Glòries i
Extremadura.
b) Obres i projectes vinculats als programes de
transformació dels eixos urbans per
remodelar-ne els entorns i millorar la
connectivitat entre els barris.
• Finalització de la remodelació de la plaça
Bonanova.
• Projecte de la plaça Lesseps.
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Programa d’actuació municipal (PAM) 2000-2004 el 31 de desembre de 2004
INVERSIÓ DIRECTA
Total Finançament Total
Codi inversió finançament
SIGEF Actuació (milers euros) PAM Extern (milers euros)
20202 Pl. Bonanova 361 90 271 361
20203 Pl. Lesseps-Red. projecte 97 97 97
20203 Rda. Mig: Alegre Dalt-Sardenya 262 262 262
20206 Gran Via: Glòries-Extremadura 145 145 145
20370 Urb. i red. acústica Rda. Dalt 855 855 855
20452 Mercat del Born 91 91 91
TOTAL 1.811 1.540 271 1.811
II. Programa d’inversió publicoprivada / Pla
Habitatge 2004-2010 
Durant l’any 2004, BAGUR, SA ha invertit
14.921 milers d’euros en el programa d’inversió
publicoprivada. Aquesta inversió l’han finançat
una part l’Ajuntament (5.471 milers d’euros) i
l’altra part els cooperants (9.450 milers d’euros).
Les àrees d’actuació que han format part
d’aquest programa han estat les següents:
a) Projectes de reparcel·lació. En aquest
programa, durant l’exercici 2004 BAGUR, SA
ha continuat impulsant l’execució de vint-i-
dos projectes d’urbanització (entre els quals
destaquen la UA 8 Diagonal Poblenou, la UA
4 Front Marítim, la UA PERI Santa Coloma,
etc.) i s’han iniciat sis nous projectes de
reparcel·lació en col·laboració amb el sector
publicoprivat mitjançant el sistema
d’actuació per cooperació: UA 1 PERI
Barceloneta, UA 4 PERI Porta, UA 5 PERI
Porta, UA 10 PERI Porta, UA PERI Can
Portabella, UA 6 MPGM Primer Cinturó.
b) Expropiacions. Entre les actuacions
expropiatòries iniciades per BAGUR, SA
durant l’exercici del 2004 mereixen destacar-
se les següents: Illa D Can Bacardí, AA7
MPGM Hostafrancs, Triangle Ferroviari,
República Argentina, 102 (Hospital Militar) i
Margarida Xirgu.
c) Obres i actuacions vinculades a l’impuls del
Pla Habitatge 2004-2010:
– Obres de l’Oficina d’Habitatge.
– Concurs de Joves Arquitectes.
d) Altres operacions.
Durant l’exercici del 2004, BAGUR, SA ha
adquirit els habitatges ubicats a les illes P i Q
del Turó de la Peira.
31
Programa d’actuació municipal (PAM) 2004-2007 el 31 de desembre de 2004
INVERSIÓ PUBLICOPRIVADA / PLA HABITATGE
Codi TOTAL INVERSIÓ TOTAL FINANÇAMENT
SIGEF Actuació (milers euros) (milers euros)
97040 UA 1, 2, 3 i 4 Esteve Terrades 59 59
20213 C/ Encarnació 251 251
20231 Musitu 202 202
20236 UA 8 Diagonal-Poblenou 1.197 1.197
20249 Trinitat Madriguera 588 588
20265 UA 10 PERI Porta 40 40
20267 UA 3 PERI Porta 301 301
20268 UA 5 PERI Porta 117 117
20269 UA 10 Diagonal Poblenou 161 161
20270 UA 12 Diagonal Poblenou 333 333
20293 Illa D Can Bacardí 356 356
20295 UA 11 PERI Porta 37 37
20298 Turó Peira (Urb. Cotx. Vilapicina) 700 700
20298 Illes T, Q i D Turó Peira 1.499 1.499
20304 UA Única Indústria-Meridiana 38 38
20305 UA Indústria-Ciutat Elx 4 4
20307 UA4 PERI Front Marítim 752 752
20310 Paperera Poblenou 2a Fase 10 10
20321 UA Cap de la Guaita 2 2
20321 AA7 MPGM Hostafrancs 894 894
20324 UA 4 PERI Porta 438 438
20344 UA 8.1 i 8.3 Sants Fase 1 42 42
20345 UA1 Sants-Munné-Riera Blanca 150 150
20347 Torre Vilana 394 394
20372 UA 5 MPGM Primer Cinturó 238 238
20383 UA PERI Santa Coloma 708 708
20389 Triangle Ferroviari 67 67
20420 UA 9 PERI Porta 263 263
20421 Pla dels Cirerers 27 27
20445 PERI Can Bacardí Illa C 45 45
20454 UA Cartellà-Mare de Déu de les Neus 388 388
20455 UA 1 MPGM Primer Cinturó 166 166
20458 UA PERI Can Portabella 3.074 3.074
24003 PERI Sector Nord Barceloneta 201 201
24004 Obres Oficina de l’Habitatge 311 311
24007 Rep. Argentina, 102 (H. Militar) 655 655
24007 Margarida Xirgu (Concòrdia, 61) 145 145
24008 MPGM Colònia Castells 3 3
24019 Concurs Joves Arquitectes 50 50
24009 Bellesguard 10 10
TOTAL 14.921 14.921
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
32
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 31 32 32 37
Inversió (milers d’euros) 29.353 59.595 20.218 15.664
Pròpia 192 9 10 67
Per compte de l’Ajuntament 29.161 59.586 20.208 15.597
Resultat comptable 69 145 114 111
Cash-flow 69 189 157 155
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
33
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 153
Despeses d’establiment – Prestacions de serveis 1.230
Immobilitzat immaterial 5 Altres ingressos 43
Immobilitzat material 139 Subvencions a l’explotació 1.499
Immobilitzat en curs 9
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 16.877 Total d’ingressos d’explotació 2.772
Existències – Costos
Deutors 14.286
Administracions públiques 590
Inversions financeres temporals 1.825 Compres –
Tresoreria 171 Personal 1.794
Ajustaments per periodificació 5 Treballs, subministr. i serveis ext. 914
Subvencions –
Total actiu 17.030 Altres despeses –
Provisions –
Passiu Amortitzacions 44
Recursos a llarg termini 11.297
Total costos d’expl. abans financers 2.752
Fons propis abans resultats 388
Pèrdues i guanys de l’exercici 111 Resultat d’explotació abans financers 20
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir 10.759 Ingressos financers 92
Provisions – Despeses financeres –
Altres creditors a llarg termini 39
Resultat d’explotació 112
Recursos a curt termini 5.733
Ingressos extraordinaris –
Creditors financers – Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 1.549
Altres creditors 3.515 Resultat abans impostos 112
Ajustaments per periodificació 669
Impost de societats (1)
Total passiu 17.030 Resultat de l’exercici 111
34
Barcelona de Serveis Municipals, SA va iniciar, l’any 2003, una nova
etapa com a conseqüència de la decisió de l’Ajuntament de Barcelona
d’unificar en una sola societat la prestació de serveis municipals de
contingut econòmic. En aquest procés, i amb efectes comptables l’1 de
gener de 2003, es va portar a terme la fusió per absorció de Barcelona
de Serveis Municipals, SA (societat absorbent), Parc Zoològic de
Barcelona, SA i Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA
(societats absorbides). Al mateix temps, es va dur a terme el procediment
d’ampliació de capital que l’Ajuntament de Barcelona, com a accionista
únic i en la sessió del Plenari del Consell Municipal de 14 de febrer de
2003, va acordar desemborsar mitjançant aportació de les accions
representatives de la seva participació en una sèrie d’empreses
d’economia mixta.
L’exercici 2004 ha estat la consolidació de la nova etapa de Barcelona de
Serveis Municipals, SA que es va iniciar l’exercici anterior com a
conseqüència de la decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’unificar en
una sola societat la prestació de serveis municipals de contingut
econòmic.
Les activitats definides en l’objecte social les duu a terme directament la
societat o indirectament, mitjançant la participació en altres societats. A
l’hora de tancar l’exercici 2004, la societat agrupava una sèrie serveis i
activitats municipals i era l’accionista d’un grup d’empreses d’economia
mixta format per quatre societats en què la participació és majoritària,
superior al 50% –Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, Tractament i Selecció
de Residus, SA, Serveis Funeraris de Barcelona, SA i Mercados de
Abastecimientos de Barcelona, SA–, i unes altres cinc amb participació
minoritària, des del 2,8 al 17,5% –Clavegueram de Barcelona, SA,
Catalana d’Iniciatives, CR, SA, Catalunya CarSharing, SA, Hotel Miramar
de Barcelona, SA, i Túnels i Accessos de Barcelona, SA.
Com a conseqüència de les diferents activitats que directament duu a
terme la societat, s’ha organitzat en tres grans divisions:
• Divisió de Mobilitat, que comprèn les activitats d’Aparcaments
Municipals, estació d’autobusos Barcelona Nord i serveis municipals de
grua i estacionament regulat de la via pública.
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Constitució
Es va constituir el 19 de juliol de 1982 amb la
denominació de Societat Municipal
d’Aparcaments i Serveis, SA.
Durant l’exercici 2002, el Consell Plenari
Municipal va aprovar la modificació dels seus
estatuts, i sobre aquesta base se’n va ampliar
l’objecte social i se’n va modificar la
denominació com a Barcelona de Serveis
Municipals, SA. 
Objecte social
L’objecte social de les activitats i els serveis
encomanats per l’Ajuntament de Barcelona
que exerceix directament la societat és el
següent:
• La construcció i la gestió d’aparcaments.
• El servei municipal de regulació
d’aparcament en superfície.
• El servei municipal de grua.
• La gestió de l’estació d’autobusos
Barcelona Nord i de les galeries comercials
situades a l’Hospital General del Mar.
• La gestió del zoològic de la ciutat de
Barcelona.
• La gestió de les instal·lacions olímpiques,
esportives i d’oci de l’Ajuntament de
Barcelona.
• La gestió del Parc de Montjuïc.
• La promoció d’activitats lúdiques,
turístiques, de centres de convencions i
congressos.
Mitjançant la participació en altres societats,
la societat exerceix indirectament les
activitats següents:
• La gestió del servei de conservació i
explotació del Túnel de Vallvidrera.
• La gestió dels serveis funeraris,
d’incineració i cementiri municipal.
• La gestió del servei d’escorxador i mercats
centrals.
• El tractament i l’aprofitament de residus
sòlids i assimilables i de les aigües
residuals de Barcelona i la seva àrea
metropolitana.
• La gestió del parc d’atraccions Tibidabo.
President
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
Director general
Sr. Alfredo Morales i González
35
• Divisió Zoo, que gestiona el parc zoològic de
la ciutat.
• Divisió Instal·lacions Esportives i d’Oci, que
inclou la gestió de les instal·lacions
olímpiques, la gestió del Pavelló Esportiu 
de la Mar Bella i la gestió del Parc de
Montjuïc.
Els fets més rellevants de l’activitat de
cadascuna de les divisions de la societat,
durant l’exercici 2004, han estat els següents:
DIVISIÓ DE MOBILITAT
Aparcament:
• Entrada en funcionament de l’aparcament
subterrani Joan Miró amb 234 places.
• La inversió feta durant l’exercici en aquesta
activitat ha estat d’un import de 9.337 milers
d’euros i correspon, fonamentalment, a
l’aparcament inaugurat durant aquest
exercici, a les 7 obres d’aparcaments en curs
i a 8 aparcaments en fase de projecte.
Addicionalment, s’han fet obres de millora en
aparcaments ja existents.
El conjunt d’aparcaments construïts per
Barcelona de Serveis Municipals, SA, incloent-hi
els inaugurats el 2004, puja a 54 i 2 ampliacions
(Francesc Cambó i Marina Port). A més,
actualment hi ha 6 superfícies adequades com a
aparcaments. En conjunt, representen la creació
aproximadament de 21.000 places
d’aparcament (sense incloure-hi les obres en
curs).
Prestació de serveis municipals (grua i AREA)
Activitat de suport a la circulació (grua
municipal) i regulació de l’aparcament en
superfície (programa AREA).
• Implantació d’un centre d’atenció telefònica
per al servei municipal de grua gràcies al qual
els ciutadans es poden informar sobre el
dipòsit al qual s’han d’adreçar per recollir el
seu vehicle.
• Adequació i obertura del nou dipòsit La
Maquinista, que, de la mateixa manera que el
dipòsit de Castellbisbal, es destina als
vehicles abandonats i de llarga estada
(retencions judicials i precintats).
• S’han iniciat actuacions encaminades a
implantar, durant l’any 2005, la nova regulació
integral d’aparcaments en superfície (Zona
Verda).
• La inversió feta el 2004 destinada a la millora,
la renovació i l’ampliació d’aquests serveis ha
estat d’un import de 769 milers d’euros.
Estació d’autobusos
L’activitat de regulació de les parades de la
ciutat de Barcelona del transport de viatgers per
carretera es materialitza en l’estació
d’autobusos Barcelona Nord, la primera estació
d’autobusos a la nostra ciutat.
Consultoria
Aquest servei es materialitza en l’assessorament
tècnic, informàtic, de màrqueting i financer en
temes relacionats amb la mobilitat i significa un
aprofitament del saber fer generat per la
societat.
S’han elaborat diversos estudis per a altres
empreses i ajuntaments, i, en col·laboració amb
altres entitats, s’han fet treballs per a la
planificació estratègica de la mobilitat 
en l’àmbit del districte d’activitats econòmiques
22 Arroba.
DIVISIÓ ZOO
Continua la renovació de les instal·lacions del
parc zoològic –entre altres, les dels ximpanzés,
els lavabos exteriors del delfinari, l’equip de
filtració de la instal·lació dels otàrids, la unitat
de vigilància del zoo marí– i els projectes del
nou zoo marí i l’actualització de les
instal·lacions elèctriques. Durant l’exercici s’han
fet inversions per un total de 1.803 milers
d’euros.
Barcelona de Serveis Municipals, SA
36
DIVISIÓ INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I
D’OCI
Aquesta divisió integra la gestió de l’Estadi
Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, el Palau
Sant Jordi, Barcelona Teatre Musical, el
Velòdrom d’Horta, el Pavelló Esportiu de la Mar
Bella i el Parc de Montjuïc.
Aquesta divisió ha invertit en aquest exercici un
total de 614 milers d’euros, destinats
principalment al Palau Sant Jordi, a l’Estadi
Olímpic Lluís Companys i al Barcelona Teatre
Musical.
Barcelona de Serveis Municipals, SA
37
Dades rellevants
Recursos físics 2001 2002 2003 2004
Divisió de Mobilitat
Aparcaments
En gestió directa o concessió:
• Subterranis:
Règim d’explotació mixt
– Nre. aparcaments 30 33 36 37
– Nre. places 12.351 13.075 14.135 14.369
Règim d’explotació de resident
– Nre. aparcaments 16 16 17 17
– Nre. places 4.432 4.432 4.701 4.701
En gestió:
• Subterranis
– Nre. aparcaments 1 1 1 1
– Nre. places 337 337 337 337
• Superfície
– Nre. aparcaments 4 6 5 5
– Nre. places 656 929 837 837
• Subterranis places en propietat
– Nre. places 90 90 88 88
• Total
– Nre. aparcaments 51 56 59 60
– Nre. places 17.866 18.863 20.098 20.332
Programa AREA (nre. places) 6.567 6.696 6.944 7.158
Grua infracció (nre. grues) 65 64 62 62 
Estació d’autobusos Barcelona Nord (nre. andanes) 47 47 47 47 
Zona comercial Hospital del Mar (nre. locals) 24 24 24 24 
Divisió Zoo
Col·lecció zoològica
Nre. espècies 421 426 436 402
Nre. exemplars (*) 8.480 8.236 4.519 4.946
Barcelona de Serveis Municipals, SA
38
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Divisió Mobilitat
Aparc. subterranis rotació horària (milers hores) 6.181 6.721 7.093 7.580
Programa AREA rotació horària (milers hores) 8.647 9.657 10.280 10.761
Grua d’infracció (vehicles recollits) 166.379 152.863 136.214 138.162
Estació d’autobusos (milers viatgers) 1.949 2.117 2.186 2.258
Divisió Zoo
Total visitants al parc – 992.172 997.827 860.029
Divisió Instal·lacions Esportives i d’Oci
Barcelona Teatre Musical
Total actes 87 170 109 109
Total espectadors (milers) 147 115 110 92
Velòdrom d’Horta
Total actes 16 72 83 52
Total espectadors (milers) 113 115 118 127
Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys
Total actes 85 78 59 55
Total espectadors (milers) 910 943 1.064 837
Palau Sant Jordi
Total actes 131 139 160 151
Total espectadors (milers) 785 990 1.066 1.291
Esplanada Anella Olímpica
Total actes – – – 13
Total espectadors (milers) – – – 139
Total
Total actes 319 459 411 380
Total espectadors (milers) 1.955 2.163 2.358 2.486
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla mitjana 651 666 886 885
Inversió (milers euros) 15.144 34.465 97.133 21.128
Pròpia 14.274 21.037 19.910 14.707
Per compte de l’Ajuntament, OA i EM 870 2.511 7.520 5.125
Financera – 10.917 69.703 1.296
Resultat comptable (milers euros) 3.381 6.264 8.310 3.781
Cash-flow (milers euros) 8.841 12.385 16.702 11.116
Barcelona de Serveis Municipals, SA
39
Estats financers individuals el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 197.171 Aparcaments 23.327
Estació d’autobusos i zones cials. 1.649
Despeses d’establiment – Serveis municipals de grua i AREA 28.464
Immobilitzat immaterial 102.626 Zoo 8.598
Immobilitzat material 16.726 Instal. esportives i d’oci 5.301
Immobilitzat financer 76.806 Ingressos accessoris 1.654
Col·lecció zoològica 1.013
Total ingressos d’explotació 68.993
Actiu circulant 18.510
Existències 38 Costos
Deutors 12.076
Inversions financ. temporals 3.627 Compres 9.934
Tresoreria 2.272 Personal 32.853
Ajustaments per periodificació 497 Treballs, subminist. i serveis ext. 19.765
Subvencions –
Total actiu 215.681 Altres despeses –
Provisions 127
Passiu Amortitzacions 7.208
Recursos a llarg termini 186.433 Total costos d’explot. abans financers 69.887
Fons propis abans resultats 144.770
Pèrdues i guanys de l’exercici 3.781 Resultat d’explotació abans financers (894)
Subvencions de capital 5.339
Altres ingressos a distribuir 80 Ingressos financers 6.173
Provisions 7.897 Despeses financeres 707
Creditors a llarg termini 23.876
Col·lecció zoològica 690
Resultat d’explotació 4.571
Recursos a curt termini 29.248
Ingressos extraordinaris 527
Creditors financers 274 Despeses extraordinàries 1.191
Creditors comercials 14.406
Altres creditors 13.606 Resultat abans impostos 3.908
Ajustaments per periodificació 962
Impost de societats 127
Total passiu 215.681 Resultat de l’exercici 3.781
Barcelona de Serveis Municipals, SA
40
Com a conseqüència del que acabem d’exposar, durant l’exercici 2004 s’ha dut a terme la
consolidació pel mètode d’integració global de totes les societats que són dins del perímetre de
consolidació, ja que es té un domini majoritari, una participació superior al 50%. El valor de la
participació dels accionistes minoritaris en el patrimoni i en els resultats de les societats
consolidades es presenta en el compte de «Socis externs» del passiu del balanç de situació
consolidat i en els «Resultats atribuïts a socis externs» del compte de pèrdues i guanys consolidat,
respectivament.
El 31 de desembre de 2004 són dins del perímetre de consolidació les societats següents:
% Participació Societat Data 
Directa Indirecta titular part. d’incorporació
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100,00% – BSM 19-03-02
Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64% – BSM 06-03-03
Selectives Metropolitanes, SA – 100,00% TERSA 06-03-03
Solucions Integrals, SA – 100,00% TERSA 06-03-03
Carreras i Fontanals, SA – 100,00% TERSA 06-03-03
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 51,00% – BSM 06-03-03
Mercados de Abastecimientos de 
Barcelona, SA 50,69% – BSM 06-03-03
BSM: Barcelona de Serveis Municipals, SA
TERSA: Tractament i Selecció de Residus, SA
Barcelona de Serveis Municipals, SA
41
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Estats financers consolidats el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 313.348 Serveis Funeraris 40.785
Aparcaments 23.327
Despeses d’establiment 10 Tractament de residus 27.404
Immobilitzat immaterial 113.819 Mercats centrals i escorxador 26.436
Immobilitzat material 166.300 Zoo 8.598
Immobilitzat financer 32.158 Inst. esportives i d’oci 5.301
Desp. a distr. en diversos exercicis 48 Parc d’Atraccions Tibidabo 7.434
Col·lecció zoològica 1.013 Estació d’autobusos i Gal. Cials. 1.649
Altres serveis 1.654
Fons de comerç de consolidació 1.775 Servei mpal. grua i AREA 28.464
Servei mpal. cremació i cementiris 8.550
Actiu circulant 60.584
Total ingressos explotació 179.602
Existències 2.969
Deutors 29.026 Costos
Inversions financ. temporals 17.103 Compres 24.094
Tresoreria 10.736 Personal 62.815
Ajustaments per periodificació 750 Treballs, subminist. i serveis ext. 53.872
Subvencions –
Total actiu 375.707 Altres despeses –
Provisions 247
Amortitzacions 22.440
Passiu
Recursos a llarg termini 311.829 Total costos explot. abans financers 163.468
Fons propis abans resultats 153.235 Resultat explotació abans financers 16.134
Pèrdues i guanys de l’exercici 5.536
Socis externs 65.666 Ingressos financers 1.115
Dif. neg. de consolidació 2.652 Despeses financeres 1.189
Subvencions de capital 15.628
Altres ingressos a distribuir 29.337 Amort. fons comerç consolidació 103
Provisions 13.517
Creditors financers a llarg termini 25.015 Resultat d’explotació 15.957
Altres creditors 553
Col·lecció zoològica 690
Ingressos extraordinaris 4.291
Recursos a curt termini 63.878 Despeses extraordinàries 1.439
Creditors financers 945 Resultat abans impostos 18.808
Creditors comercials 27.785
Altres creditors 29.756 Impost sobre societats 6.318
Prov. per operacions de tràfic 3.024
Ajustaments per periodificació 2.368 Resultat de l’exercici 12.490
Resultat atribuït a socis externs 6.954
Total passiu 375.707 Resultat atribuït a la soc. dominant 5.536
42
Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA) és una societat anònima el
capital social de la qual es distribueix entre Barcelona de Serveis
Municipals, SA i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus (EMSHTR).
Les actuacions més rellevants dutes a terme durant l’any 2004 han estat
les següents:
• Ha continuat la bona marxa productiva i econòmica de la planta
energètica de Sant Adrià. Els nivells rècord del 2003 no s’han pogut
assolir, ja que aquell any la planta no es va aturar per revisió. La
productivitat sí que ha estat la mateixa, i la instal·lació continua sent
capdavantera a l’Estat espanyol.
La planta ha millorat en estètica i ha incorporat una sèrie de millores,
com ara la instal·lació de silenciadors, l’automatització de les grues,
noves portes al fossar d’escombraries (més seguretat), la posada en
marxa d’un nou desgasificador i la instal·lació d’aerocondensadors.
• Es va iniciar el subministrament de calor i fred a les instal·lacions del
Fòrum a través de la planta que, des del costat de la planta energètica
de Sant Adrià de Besòs i aprofitant-ne el vapor, ha construït l’empresa
Districlima, SA. TERSA hi participa en el 20%. La posada en marxa del
servei de calor i fred (Districlima) ha representat un aprofitament nou de
l’energia que generen els residus urbans que tractem. Aquesta
experiència pionera ha estat un esforç tècnic superat amb èxit. Les
329.000 tones tractades van produir més de 155 milions de kW/h, i van
subministrar 30.900 t de vapor a Districlima.
• Dipòsits controlats. A partir del mes de març es va iniciar el
reompliment amb terra i runa de la pedrera Sílvia, situada al terme
municipal del Papiol, a través de la Unió Temporal d’Empreses amb les
firmes CESPA-GTR, SA, PUIGFEL, SA, Gestora de Runes de la
Construcció, SA, i Tratamiento Industrial de Residuos Sólidos, SA,:
CESPA-GTR UTE Llei 18/82. Es va constituir amb aquesta finalitat l’1
d’abril de 2003.
• Ecoparc del Mediterrani. Per poder disposar millor dels fons de
cohesió de la Unió Europea, el 21 de desembre de 2004 l’Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Transports de Residus es va
subrogar en la posició de TERSA en el contracte de construcció i
operació de l’Ecoparc III. Al mateix temps, l’entitat ha encomanat a
Tractament i Selecció de Residus, SA
Constitució
Es va constituir, el 21 de febrer de 1983,
Tractament i Eliminació de Residus, SA
(TERSA), i, segons l’escriptura pública de 21
de desembre de 1999, va canviar la
denominació per Tractament i Selecció de
Residus, SA.
Objecte social
L’objecte social és la gestió, el tractament i
l’eliminació dels residus sòlids urbans (RSU) i
assimilables.
President 
Im. Sr. Francisco Narváez i Pazos
Director gerent
Sr. Francesc Gatuellas i Guillén
43
TERSA les tasques de seguiment i control de
la gestió del servei. La construcció de
l’Ecoparc del Mediterrani ha avançat segons
la planificació prevista. La supervisió de la
nostra oficina tècnica ha permès millorar les
instal·lacions pensant sempre en un servei
integral en el tractament dels residus urbans.
• Adequació de la planta energètica de Sant
Adrià de Besòs (PEB) a la Directiva
2000/76/CE (NOx). També per millorar la
disposició de les subvencions europees,
l’EMSHTR es va subrogar en la posició de
TERSA en els encàrrecs fets per adequar la
PEB a la normativa esmentada.
• Transferència i Reciclatge de Runes, SA
(TRUSA). A través de la nostra empresa filial
SIRESA, el 20 de maig de 2004 vam participar
en la constitució amb el 30% d’aquesta
societat, juntament amb TIRSSA i GTRTRSA
(del gremi de gestors de runes). La societat té
per objecte social la realització d’actuacions i
activitats relacionades amb la promoció, la
coordinació i la gestió de residus de la
construcció.
Tractament i Selecció de Residus, SA 
44
Tractament i Selecció de Residus, SA 
Dades rellevants 
Titularitat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA 58,64
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus 41,36
Planta energètica de Sant Adrià de Besòs 2001 2002 2003 2004
Incineració (t) 300.524 187.176 360.193 328.832
Incineració: horari mitjà per forn (t/h) 12,51 12,87 14,50 14,56
% d’ocupació 91,47 55,33 94,54 85,72
Electricitat (MWh)
Producció 129.802 79.977 174.037 155.409
Vendes 110.064 68.271 151.582 135.366
Compres 284 948 152 635
Consum 20.022 12.654 22.607 20.676
kWh consumits per t incinerada 66,62 67,60 62,76 62,87
kWh produïts per t incinerada 432 432 483 473
Escòries (t)
Producció 69.036 39.679 76.118 69.388
% de t incinerades 22,11 21,20 21,13 21,10
Ferralla: vendes (t) 7.840 4.640 9.073 7.858
Cendres 8.332 6.753 14.032 11.516
Planta energètica de Montcada i Reixac 2001 2002 2003 2004
Incineració (t) 44.894 46.478 48.286 37.533
Incineració: horari mitjà per forn (t/h) 2,85 2,94 2,99 2,99
% d’ocupació 90 90 92 95
Electricitat (MWh)
Producció 3.069 3.596 3.830 3.357
Vendes 401 451 585 724
Compres 677 408 401 128
Consum 3.345 3.553 3.646 2.761
kWh consumits per t incinerada 74,5 76,44 75,50 73,60
Escòries (t)
Producció 10.511 10.550 11.221 9.307
% de t incinerades 23,41 22,70 23,20 24,80
Ferralla: vendes (t) 890 801 1.111 744
Vapor vendes (t) 3.655 3.024 3.397 3.780
Cendres 1.205 1.292 1326 1.027
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 86 84 85 81
Inversió (milers d’euros) 6.846 23.542 1.804 1.671
Resultat comptable (milers d’euros) 2.311 877 2.809 2.110
Cash-flow (milers d’euros) 7.194 5.095 9.332 7.895
45
Tractament i Selecció de Residus, SA 
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 62.109
Despeses d’establiment – Serveis a l’Entitat Metropolitana 16.929
Immobilitzat immaterial 818 Serveis a Fecsa 6.801
Immobilitzat material 53.090 Altres serveis 979
Immobilitzat financer 8.201 Altres ingressos 1.040
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 8.369 Total d’ingressos d’explotació 25.749
Existències 677 Costos
Deutors 6.810
Inversions financ. temporals 809 Compres 11.972
Tresoreria 43 Personal 4.314
Ajustaments per periodificació 30 Treballs, subminist. i serveis ext. 899
Altres despeses 63
Total actiu 70.478 Provisions –
Amortitzacions 9.054
Passiu Total costos d’explot. abans financers 26.302
Recursos a llarg termini 63.710
Fons propis abans resultats 50.478
Pèrdues i guanys de l’exercici 2.110 Resultat d’explotació abans financers (553)
Subvencions de capital 8.179
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 330
Provisions 2.051 Despeses financeres 240
Creditors financers a llarg termini 892
Altres creditors a llarg termini –
Resultat d’explotació (463)
Recursos a curt termini 6.768
Ingressos extraordinaris 3.371
Creditors financers 448 Despeses extraordinàries 788
Creditors comercials 3.685
Altres creditors 916 Resultat abans impostos 2.120
Ajustaments per periodificació –
Impost de societats 10
Total passiu 70.478 Resultat de l’exercici 2.110
46
Serveis Funeraris de Barcelona, SA és una societat anònima constituïda
inicialment per l’Excm. Ajuntament de Barcelona amb caràcter
unipersonal. D’acord amb els seus estatuts, aprovats en els 
consells plenaris de l’Ajuntament de 20 de desembre de 1996 i de 7 de
febrer de 1997, els serveis que són competència de la societat els
prestava fins que es va dissoldre l’Institut Municipal dels Serveis
Funeraris, organisme autònom de caràcter administratiu dependent de
l’Ajuntament. 
Posteriorment, amb data 5 de maig de 1998, l’Excm. Ajuntament de
Barcelona i Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL van subscriure un
contracte privat de compravenda d’accions en virtut del qual l’Ajuntament
va vendre a Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL el 49% del capital social
de Serveis Funeraris de Barcelona, SA.
D’acord amb aquesta venda d’accions, Serveis Funeraris de Barcelona,
SA es va transformar en una societat d’economia mixta, i des d’aquell
moment va prestar els seus serveis mitjançant gestió indirecta.
Amb data 14 de febrer de 2003, el Plenari del Consell Municipal va
aprovar l’aportació del capital social de Serveis Funeraris de Barcelona,
SA a la societat municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA.
Durant l’exercici del 2004 les actuacions més rellevants han estat les
següents:
• Renovació de la certificació ISO-9001-2000.
• Continuació de la millora de pavimentació de diferents vials als
cementiris.
• Construcció de 124 columbaris cineraris i 35 tombes, i reconstrucció de
sepultures als diferents cementiris, entre les quals n’hi ha algunes de
valor artístic, tombes i panteons.
• Tot i considerar que l’augment de l’oferta de forns crematoris en el
nostre entorn ha provocat un retrocés de la recepció de difunts d’altres
funeràries, creiem que un cop estabilitzada l’oferta exterior la mitjana
de cremacions continuarà augmentant.
• Manteniment del nivell d’ocupació de les sales de vetlla al voltant del
83%.
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Constitució
Es va constituir el 25 de febrer de 1997. 
Objecte social
L’objecte social és la gestió, el
desenvolupament i l’explotació dels serveis
funeraris, dels serveis de cremació i dels
cementiris.
President 
Im. Sr. José Ignacio Cuervo Argudín
Director general
Sr. Eduard Vidal i Regard
47
• La contractació de serveis de gamma alta es
manté, i representen el 34,90% del total dels
contractats.
• Augment de la contractació dels serveis
musicals, que ha passat de 2.139 l’any 2003
a 2.658 aquest any, i de les cerimònies civils,
529 contractades aquest any davant les 518
de l’any anterior.
• Treballs amb vista a la inauguració al maig del
2005 del nou tanatori de Sant Gervasi.
• Potenciació de l’Àrea de Comunicació i
Qualitat amb l’objectiu de preparar l’empresa
per poder operar en un nou entorn de
competència.
• Aplicació de noves polítiques d’obertura de
l’empresa als ciutadans amb iniciatives
culturals com ara la Ruta dels Cementiris
(Poblenou) o l’exposició a la Casa 
Ametller.
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
48
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Dades rellevants 
Recursos físics 2001 2002 2003 2004
Serveis funeraris
Sales de vetlla (Sancho de Ávila) 27 27 27 26
Sales de vetlla (cementiri Collserola) 25 25 25 25
Sales de vetlla (cementiri Les Corts) 16 16 16 16
Vehicles 106 103 101 104
Cementiris (9 cementiris)
Nombre de sepultures 338.793 342.517 335.687 335.755
Superfície (m2) 2.412.560 2.412.560 2.412.560 2.412.560
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Serveis funeraris 20.330 20.203 20.770 19.244
Producció de taüts 16.793 17.096 17.677 16.883
Construcció de noves sepultures 248 214 109 159
Incineracions 6.404 6.407 6.246 5.540
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 296 297 296 293
Inversió (milers d’euros) 1.767 2.782 3.401 8.984
Resultat comptable (milers d’euros) 8.818 7.238 15.548 9.594
Cash-flow (milers d’euros) 9.912 8.497 16.979 10.961
49
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 36.244
Prestació de serveis 34.448
Despeses d’establiment – Facturació de complements 5.118
Immobilitzat immaterial 9.628 Facturació d’impostos i taxes 343
Immobilitzat material 19.525 Taxes de cementiris 8.550
Immobilitzat financer 7.059 Altres ingressos 812
Deutors a llarg termini – Treballs per a l’immobilitzat –
Despeses a distribuir 32 Variació d’existències 64
Actiu circulant 18.384 Total d’ingressos d’explotació 49.335
Existències 1.992 Costos
Deutors 1.845
Inversions financ. temporals 8.347 Compres 4.563
Tresoreria 6.099 Personal 13.804
Ajustaments per periodificació 101 Treballs, subminist. i serveis ext. 15.226
Altres despeses 119
Total actiu 54.628 Provisions 113
Amortitzacions 1.254
Passiu
Recursos a llarg termini 45.114 Total costos d’explot. abans financers 35.079
Fons propis abans resultats 13.066
Pèrdues i guanys de l’exercici 9.594 Resultat d’explotació abans financers 14.256
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir 19.707 Ingressos financers 422
Provisions 2.324 Despeses financeres 171
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 423
Resultat d’explotació 14.507
Recursos a curt termini 9.514
Ingressos extraordinaris 134
Creditors financers – Despeses extraordinàries 10
Creditors comercials 5.053
Altres creditors 3.616 Resultat abans impostos 14.632
Ajustaments per periodificació 845
Impost de societats 5.037
Total passiu 54.628 Resultat de l’exercici 9.594
50
Mercabarna té la naturalesa de societat d’economia mixta i n’és soci
majoritari l’empresa Barcelona de Serveis Municipals, SA.
La societat ha culminat un període d’expansió que es va iniciar en el
moment en què va ser possible disposar, un cop traslladats els quatre
mercats centrals, de la propietat dels terrenys previstos en el moment de
la constitució de la societat i que s’ha caracteritzat pel desenvolupament
de la Zona d’Activitats Complementàries, tot consolidant l’activitat pròpia
dels mercats.
Aquest procés ha significat la incorporació a Mercabarna de tota mena
d’empreses del comerç agroalimentari (complementàries, subsidiàries,
proveïdores, compradores, transformadores, prestadores de serveis, etc.)
respecte dels sectors més tradicionals centrats en els mercats majoristes.
Això ha permès l’adaptació dels mercats majoristes a les exigències
canviants de les noves formes de distribució. Cal destacar la ubicació
dins de la unitat alimentària de les plataformes d’aprovisionament de
producte fresc de la major part de les companyies de la gran distribució
organitzada amb establiments a Catalunya. 
També ha estat significativa la inversió per part d’empreses majoristes en
edificis i instal·lacions de valor afegit, cosa que els ha permès estendre la
seva funció d’abastament als nous sectors creixents de la demanda,
bàsicament hoteleria, restauració i col·lectivitats.
L’activitat de les empreses ubicades a la unitat alimentària continua
creixent en termes físics, fet que significa un increment del seu àmbit
d’influència. Aquest creixement, que es va veure fortament impulsat pel
procés de liberalització i internacionalització del comerç, ha permès la
presència habitual de compradors procedents del sud de França i del
nord d’Itàlia, l’increment de l’activitat exportadora de les empreses
instal·lades a Mercabarna, especialment a la Unió Europea i als països de
l’Europa de l’Est, i la ubicació d’empreses multinacionals.
Un dels trets bàsics de la gestió de Mercabarna és l’estreta
col·laboració amb els sectors empresarials presents a la unitat
alimentària, mitjançant les seves associacions representatives. Aquesta
Mercabarna, SA
Constitució
Es va constituir el 7 de febrer de 1967.
Objecte social
L’objecte social és la promoció, la
construcció i l’explotació dels mercats
centrals majoristes de Barcelona, la gestió de
l’escorxador de Barcelona i la millora del
cercle de comercialització de productes
alimentaris. 
President
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
Director general
Sr. Jordi Maymó i Asses
51
col·laboració s’estén a temes tan diversos com
la millora dels serveis i del funcionament dels
mercats, les campanyes de promoció i
publicitat, la presència en fires, l’adequació a
les noves normatives, la incorporació de noves
tecnologies, etc. Aquesta col·laboració
s’amplia, també, a l’àmbit de les inversions,
tant si aquestes són necessàries per renovar
instal·lacions que, amb el temps, queden
obsoletes com si poden actuar de
dinamitzadores de noves activitats de les
empreses. Cal destacar, dins d’aquest clima de
col·laboració, els aspectes relacionats amb la
formació, que han permès la definitiva
consolidació de l’Àrea de Formació, la qual
desenvolupa des de programes ocupacionals
fins a cursos de reciclatge en tots els sectors
del comerç, i ofereix, també, serveis
especialitzats a empreses, especialment en els
temes relacionats amb la seguretat alimentària
(Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics,
APPCC).
Durant l’any 2004, l’activitat dels Mercats
Centrals de Fruites i Hortalisses i del Peix ha
crescut moderadament respecte del 2003,
mentre que el volum de sacrifici a l’escorxador
s’ha incrementat d’una manera molt
significativa, la qual cosa ha indicat tant la
fortalesa de les empreses majoristes com
l’encert de les inversions per a la matança ritual,
que els ha permès captar demanda per a aquest
tipus de servei.
Les inversions de l’exercici han estat de 3.617
milers d’euros, entre les quals cal destacar les
destinades a l’escorxador (1.456 milers) i a
l’escola bressol (706 milers).
Mercabarna, SA
52
Mercabarna, SA
Dades rellevants 
Titularitat accionariat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA 50,69
Empresa Nacional MERCASA 36,79
Consell Comarcal del Barcelonès 12,16
Altres 0,36
Total Superfície Edificada Superfície
Recursos físics Ha Mercabarna m2 privada m2 llogada m2
Escorxador 4,020 28.944 – 14.061
Mercat C. Fruites i Hortalisses 23,225 103.839 – 50.230
Mercat C. del Peix 4,936 26.333 – 14.034 
Mercat C. de la Flor 3,321 12.094 – 7.764
Centre de Serveis Comercials i Hotelers 1,948 14.328 4.509 13.509
Serveis Tècnics 3,725 5.901 1.513 1.513
Zona d’Activitats Complementàries 45,293 27.811 230.653 340.102
Total 86,468 219.250 236.675 441.213
Volum instal·lat m3
Total Mercabarna Privat Privat
Instal·lacions frigorífiques m3 Ús públic Ús públic Ús privat
Sales de manipulació 104.345 – 3.676 100.669
Cambres de refrigeració 207.148 11.175 20.464 175.509
Cambres de congelació 250.638 10.726 183.535 56.377
Total 562.131 21.901 207.675 332.555
Indicadors del nivell d’activitat general 2001 2002 2003 2004
Tones de sacrifici de l’escorxador 26.793 24.873 25.500 29.007
Tones de fruites i hortalisses 912.808 922.782 961.294 967.009
Tones de peix fresc 82.070 79.131 78.827 80.712
Tones de congelats i altres 88.366 98.585 95.204 97.854
Entrada de vehicles (milers) 3.709 3.669 3.668 3.686
Indicadors de gestió 2001 2002 2003 2004
Plantilla 167 164 171 171
Facturació (milers d’euros) 21.502 23.231 24.397 26.436
Inversió (milers d’euros) 3.396 5.538 2.315 3.616
Resultat comptable (milers d’euros) 875 2.056 1.453 2.080
Cash-flow (milers d’euros) 3.841 5.027 4.781 5.584
53
Mercabarna, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 63.455 Mercat Central del Peix 1.501
Mercat Central de Fruites i Hortalisses 3.964
Despeses d’establiments – Mercat Central de la Flor 469
Immobilitzat immaterial 578 Escorxador 6.405
Immobilitzat material 59.608 Zona d’activitats complementàries 5.993
Immobilitzat financer 3.269 Altres ingressos 4.381
Deutors a llarg termini – Transferències corrents 167
Despeses a distribuir – Ingressos accessoris 3.556
Actiu circulant 15.797 Total d’ingressos d’explotació 26.436
Existències – Costos
Deutors 7.391
Inversions financ. temporals 7.942 Compres 2.576
Accions pròpies 9 Personal 6.838
Tresoreria 389 Treballs, subminist. i serveis ext. 9.510
Ajustaments per periodificació 66 Subvencions –
Altres despeses 1.106
Total actiu 79.252 Provisions 28
Amortitzacions 3.476
Passiu
Recursos a llarg termini 68.832 Total costos d’explot. abans financers 23.534
Fons propis abans resultats 54.054 Resultat d’explotació abans financers 2.902
Pèrdues i guanys de l’exercici 2.080
Subvencions de capital 2.110 Ingressos financers 402
Altres ingressos a distribuir 9.550 Despeses financeres 31
Provisions 707
Creditors financers a llarg termini 264
Altres creditors a llarg termini 67 Resultat d’explotació 3.273
Recursos a curt termini 10.420 Ingressos extraordinaris 223
Despeses extraordinàries 290
Creditors financers 238
Creditors comercials 3.300
Altres creditors 3.792 Resultat abans impostos 3.206
Ajustaments per periodificació 66
Provisions 3.024
Impost de societats 1.126
Total passiu 79.252 Resultat de l’exercici 2.080
54
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (abans Infrastructures del
Llevant de Barcelona, SA), durant el 2004 i en el marc d’un procés de
reordenació de participacions societàries de l’Ajuntament de Barcelona,
ha sofert canvis i modificacions estatutàries amb la finalitat de concentrar
i gestionar la realització de les activitats municipals referides en el seu
objecte social, que podrà portar a terme la societat directament o
mitjançant la seva participació en altres societats.
Concretament, el Plenari del Consell Municipal de 21 de juliol de 2004 va
acordar portar a terme una ampliació de capital, amb efectes comptables
el 30 de setembre del mateix any, en la quantitat de 139.500 euros, amb
una prima d’emissió de 14.423.319,08 euros, mitjançant l’emissió de
1.395 noves accions de 100 euros, adjudicades a l’accionista únic de la
societat, l’Ajuntament de Barcelona, i desemborsades íntegrament
mitjançant l’aportació no dinerària de participacions d’una sèrie
d’empreses. Les escriptures referents a aquestes operacions es van
presentar al registre mercantil amb data de 29 de setembre de 2004.
En definitiva, a l’hora de tancar l’exercici 2004, Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA encapçalava un grup de quatre
empreses de l’àmbit municipal, amb participació majoritària en totes les
empreses: Foment de Ciutat Vella, SA (51%), ProEixample, SA (51%), Pro
Nou Barris, SA (100%) i 22 Arroba BCN, SA (100%).
Aquesta societat privada municipal desenvolupa les seves activitats des
de l’any 2000 i l’àmbit del seu objecte social ha evolucionat des de
l’anomenada Àrea Fòrum fins a abastar, a més, tota la ciutat de
Barcelona. 
A més del planejament, la direcció i la coordinació de projectes i la gestió
de l’execució d’obres, la bona execució dels objectius encomanats a la
societat en els seus estatuts implica, de facto, el compliment d’aquests
tres objectius finalistes:
• Garantir que les actuacions es duguin a terme d’acord amb els terminis
previstos.
• Vetllar pel manteniment de l’equilibri econòmic i financer de les
actuacions a través del control econòmic.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Constitució
Es va constituir el dia 7 de juliol de 2000 amb
la denominació d’Infrastructures 2004, SA. La
constitució i els estatuts són resultat de
l’acord del Plenari del Consell Municipal en la
sessió de 23 de juny de 2000. El 24 de maig
de 2002, el Plenari del Consell Municipal en
va aprovar la modificació dels estatuts i la
nova denominació com a Infrastructures del
Llevant de Barcelona, SA. Posteriorment, el
21 de juliol de 2004, el Plenari del Consell
Municipal va aprovar una modificació de
l’objecte social i una nova denominació com a
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA.
Objecte social
L’objecte social és l’execució d’actuacions
urbanístiques d’infraestructura i de dotació i
la concessió de serveis, incloent-hi
l’edificació, que li siguin encomanades,
directament o indirectament, per les
administracions públiques.
President 
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
Conseller delegat
Sr. Jaume Castellví i Egea
Director general
Sr. Àngel Sánchez Rubio
55
• Assegurar la qualitat arquitectònica i
funcional de les actuacions.
Com a objectiu addicional, però igualment
important, de les actuacions de la societat, cal
destacar atraure i potenciar la resta d’inversió,
pública i privada, que es porta a terme als seus
àmbits d’actuació.
Pel que fa a les actuacions de la societat durant
l’any 2004, han tingut dos vessants:
• Actuacions executades com a Infrastructures
del Llevant de Barcelona, que principalment,
però no exclusivament, han consistit en la
finalització de les obres del Front Litoral
Besòs, on s’han completat les actuacions
d’horitzó 2000-2004 que la societat hi tenia
encomanades, de manera que aquesta zona
va poder acollir, al maig del 2004, la
celebració del Fòrum Universal de les
Cultures.
• Inici d’actuacions a diverses zones de
Barcelona, corresponents al
desenvolupament del PAM 2004-2007.
Des del punt de vista pressupostari, les
actuacions executades per Infrastructures del
Llevant durant el període 2000-2004 han
representat un import d’inversió de 822 milions
d’euros, 624,8 dels quals corresponen al
període 2000-2003, i 197,2, a l’any 2004. Pel
que fa al finançament d’aquestes inversions,
132 milions d’euros del total dels 822
corresponen a finançament extern, com ara fons
europeus, convenis amb entitats –com el signat
amb la Diputació de Barcelona per a l’Edifici
Fòrum o amb la societat Barcelona de Serveis
Municipals, SA per a la construcció
d’aparcaments– i ingressos procedents
d’operadors privats dels equipaments
promoguts i adjudicats mitjançant concursos,
com la cessió del dret d’ús del port esportiu del
Besòs i els seus edificis comercials. A més, a
aquest import de finançament extern cal afegir
19 milions d’euros que corresponen a
avançaments de càrregues de gestió de sòl i
urbanització anticipada de carrers que, d’una
manera transitòria, s’han finançat amb recursos
municipals, però que es carreguen a les
respectives juntes de compensació un cop
s’han constituït.
Per la seva banda, les actuacions executades
per la societat en concepte de desenvolupament
del PAM 2004-2007 han significat, per a
l’exercici 2004, un volum d’inversió d’11,6
milions d’euros, 120 mil dels quals corresponen
a finançament extern procedent de Barcelona de
Serveis Municipals, SA per a l’execució
d’aparcaments a la Gran Via.
ACTUACIONS AL FRONT LITORAL BESÒS
La renovació del Front Litoral Besòs ha
implicat la finalització de tres intervencions
urbanes que es van dur a terme durant la
dècada dels anys noranta: el prolongament de
la Diagonal, la reconversió del tram final de la
llera del riu Besòs en un parc fluvial i la
recuperació del litoral entre el riu i el front
marítim.
El territori del Fòrum sobre el qual s’ha efectuat
la transformació abasta un espai de 220 ha, 160
de les quals són noves zones lliures d’ús públic
(els parcs, les zones de bany, la gran esplanada,
la nova xarxa de carrers i vies de circulació de
l’entorn i la llera del riu Besòs). La resta, 60 ha,
estan destinades a edificació pública, privada i
espais lliures associats a edificacions, cosa que
es tradueix en la construcció d’hotels,
equipaments, activitat econòmica lligada a la
universitat i habitatge. Això vol dir, per tant, que
el 73% com a mínim de l’espai en transformació
a la zona Fòrum es destina a espais lliures d’ús
públic.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
56
Les actuacions gestionades per la societat al
Front Litoral Besòs es relacionen amb la
sostenibilitat, la millora de l’accessibilitat, la
recuperació del litoral per a l’ús públic i el
desenvolupament de noves activitats.
Sostenibilitat
L’objectiu d’una bona part dels projectes
desenvolupats a l’Àrea Fòrum ha estat la millora
ambiental del territori. En destaca l’augment de
l’eficiència energètica, la reducció de les
emissions contaminants, l’optimització del
tractament de les aigües residuals i la gestió
dels residus sòlids urbans, així com la
recuperació de la qualitat ambiental del biòtop
marí i el riu Besòs.
Les principals actuacions dutes a termes per la
Societat han estat les següents:
• Cobertura de l’estació depuradora d’aigües
residuals del Besòs mitjançant una llosa de
9,4 ha. A més, en aquesta actuació la
depuradora s’ha ampliat per tal d’incorporar
un sistema de tractament secundari, i s’ha
complementat amb un sistema
tecnològicament avançat d’eliminació d’olors.
També s’ha afegit al procés de tractament de
l’aigua un procés de tractament de llots. Ha
disminuït, doncs, l’impacte ambiental generat
als fons marins de la zona, han desaparegut
les olors que generava anteriorment la
depuradora i també se n’ha reduït l’impacte
visual d’una manera considerable, ja que la
coberta de la instal·lació s’ha convertit en una
part de l’esplanada del Fòrum.
• La planta fotovoltaica. S’ha instal·lat al
damunt de la plaça cívica i, juntament amb
les plaques fotovoltaiques de la porxada de la
plaça (que constituirà la segona fase de la
planta fotovoltaica), aplegarà uns 10.000 m2
de plaques de silici monocristal·lí i serà capaç
de generar l’electricitat que cal per cobrir les
necessitats energètiques de consum elèctric
d’aproximadament 1.000 habitatges. 
• La central de climatització de l’Àrea Fòrum
permet la producció centralitzada de fred i
calor per a l’Edifici Fòrum, el Centre de
Convencions, el campus universitari i els
locals comercials del Port Fòrum Sant Adrià,
entre altres equipaments. L’absència de
torres de refrigeració als edificis de l’Àrea
Fòrum elimina qualsevol risc de
desenvolupament de bacteris i permet
importants estalvis d’aigua. També disminueix
el risc d’emissions dels gasos que causen
l’efecte hivernacle. Es tracta d’un sistema
pioner a Espanya utilitzat en altres ciutats
europees. La central de fred i calor, per tant,
dota l’àrea d’un sistema respectuós amb el
medi ambient en línia amb els criteris del Pla
de Millora Energètica de Barcelona i el Llibre
Verd de la Comissió Europea.
• El sistema de recollida pneumàtica de
residus sòlids urbans abasta tota l’Àrea
Fòrum i consisteix a transportar els residus
des dels diferents punts de generació fins a la
planta de tractament de Sant Adrià de Besòs
a través d’una xarxa de canonades
subterrànies. 
• La regeneració de la llera i els marges del
riu Besòs ha estat un dels elements més
destacats de l’actuació urbanística i
mediambiental a l’Àrea Fòrum. S’ha construït
un parc fluvial entre el pont del Molinet i la
desembocadura al mar. Al llit del riu, unes
preses inflables ajuden a mantenir el cabal
d’aigua constant (aigua neta gràcies a les
millores introduïdes en els processos de
depuració), sense perdre capacitat hidràulica
en cas de crescudes, mentre que la gespa de
les riberes facilita que hi passegin els
ciutadans. A més, les galeries de serveis
construïdes al subsòl han permès
desmantellar la cinquantena de torres d’alta
tensió i els més de 50 quilòmetres de cables
que transcorrien al llarg del curs del riu
Besòs.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
57
• La regeneració de biòtops marins és
possible gràcies a la millora de la qualitat de
l’aigua que va a parar al mar. A més, per
facilitar l’arrelament d’espècies submarines
s’han col·locat 500 esculls artificials de
formigó de superfície rugosa al fons marí al
llarg de la costa. 
• El dipòsit de regulació d’aigües pluvials
construït a sota del carrer Taulat, amb una
capacitat de 50.000 m3, també ha contribuït a
millorar la qualitat de l’aigua, fet que se suma
al procés de recuperació biològica de la flora i
la fauna marines.
Millora de l’accessibilitat
Una de les estratègies urbanístiques bàsiques
per recuperar una àrea històricament degradada
és la millora de l’accessibilitat amb els diferents
mitjans de transport. Per transformar un sector
amb característiques periurbanes en un sector
urbà cal dotar-lo d’accessibilitat i superar-ne
l’aïllament.
El projecte de transformació urbana del Front
Litoral Besòs ha inclòs la millora de l’estructura
viària, la qual cosa ha possibilitat la integració i
la continuïtat urbana, així com la recuperació i la
potenciació de l’ús públic del litoral. 
Les principals actuacions dutes a terme per la
societat han estat les següents:
• La construcció dels laterals de la Ronda
Litoral ha permès alliberar una franja d’1,3
quilòmetres i 50.000 m2, des del Parc del
Poblenou fins al Parc de Diagonal Mar. Aquí
s’ha construït el nou passeig de Garcia Fària
de 40 metres d’amplada, que inclou un circuit
de fitness i bicicletes, així com zones de jocs
infantils. El lateral mar de la Ronda Litoral
s’ha allargat des del carrer de Bilbao fins al
carrer de Taulat, i el lateral muntanya s’ha
prolongat des del carrer de Josep Pla fins al
carrer de Taulat.
• El tronc central de la Ronda Litoral té nous
accessos i sortides: accés a l’altura de
Josep Pla, en sentit Llobregat, sortida de la
Ronda direcció Llobregat a l’altura del carrer
de Llull i d’entrada i sortida de la Ronda entre
els carrers de Bac de Roda i Josep Pla,
direcció Besòs.
• Remodelació del pont de la Ronda Litoral
sobre el carrer de Taulat. S’ha augmentat la
llum d’aquest pont per tal de permetre que
tant des del carrer de Taulat com des del
carrer de Llull es puguin creuar les rondes per
sota i enllaçar amb el carrer de Maristany.
• Ampliació del pont del carrer de Josep Pla
sobre la Ronda i substitució de les
passarel·les de Bac de Roda i Selva de Mar
per ponts que possibiliten la connexió rodada
entre els laterals de la Ronda. Aquest fet fa
possible la implantació a la zona d’un sistema
de carrers unidireccionals similar al que hi ha
al barri de l’Eixample.
• La cobertura de la Ronda Litoral, entre la
Rambla de Prim i Sant Ramon de Penyafort,
ha permès, juntament amb la cobertura de la
depuradora, generar l’Esplanada Fòrum.
• La urbanització de carrers. La prolongació
del carrer de Taulat fins al carrer de Maristany
culmina amb el nou pont construït sobre el riu
Besòs. D’aquesta manera, les ciutats de
Barcelona i Sant Adrià queden més
connectades i el carrer de Taulat esdevé la
continuació viària de la Diagonal a partir de la
Rambla de Prim. També s’ha urbanitzat el
passeig de Garcia Fària, s’ha completat el
traçat del carrer de Llull i s’ha obert la Ronda
de Sant Ramon de Penyafort.
• Els aparcaments per a automòbils (com el de
la plaça Fòrum) i autocars (al passeig de
Garcia Fària) completen les actuacions de
millora de l’accessibilitat.
Recuperació del litoral per a l’ús públic
A més de la sostenibilitat i els criteris
mediambientals que regeixen el projecte, un
dels principals valors afegits de l’Àrea Fòrum és
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
58
l’espai públic: 160 hectàrees de territori
ocupades per parcs, platges, el port esportiu i
zones de bany, a més de la gran esplanada.
Les obres han servit per retornar als ciutadans i
les ciutadanes de Barcelona i Sant Adrià de
Besòs l’últim tros de costa que encara viu
d’esquena al Mediterrani, entre la platja de la
Mar Bella, últim espai recuperat als anys
noranta, i el riu Besòs, ja al terme municipal de
Sant Adrià.
Les principals actuacions dutes a terme per la
societat han estat les següents:
• El Parc dels Auditoris, situat entre
l’esplanada i el mar, té 4,6 hectàrees i està
format per una sèrie de dunes que salven el
desnivell del terreny i acullen dos auditoris
públics a l’aire lliure per a 8.500 i 3.500
persones.
• El Parc de Llevant té unes 12 hectàrees
d’extensió i actua com a zona de transició
entre les renovades centrals de valorització
energètica i tèrmica, el nou campus
universitari de Llevant i el mar. La prolongació
natural del parc és una platja de prop de 500
metres de longitud i el passeig marítim que
enllaça amb el port Fòrum Sant Adrià.
• La zona de banys, de 2 ha, està composta
per unes piscines d’aigua de mar i una zona
de solàrium. S’hi accedeix des del Parc dels
Auditoris i té, a més, una illa, a 60 metres de
la costa. La zona de banys s’afegeix a les
dues platges, a banda i banda: l’una és la
continuació de la platja de la Nova Mar Bella,
i l’altra està situada al costat del Parc de
Llevant.
• L’Esplanada i la plaça Fòrum, de 17
hectàrees, són la continuïtat de la zona de
vianants de la Diagonal fins al mar. Després
de la celebració del Fòrum Universal de les
Cultures esdevé un dels espais clau de reunió
ciutadana de Barcelona i la seva àrea
metropolitana. Està equipada amb escomeses
(aigua, electricitat i prisma de
telecomunicacions), per tal de poder ubicar-hi
diferents escenaris de celebracions de tota
mena.
• El Port Fòrum Sant Adrià té una capacitat
per a unes 600 embarcacions entre
amarratges i la marina seca, que és una mena
d’aparcament de vaixells. A més dels edificis
del mateix port, aquest espai acollirà l’escola
de vela i submarinisme, així com un
restaurant i petites botigues.
Nova activitat: econòmica, residencial i
d’equipaments
L’Àrea Fòrum es configura com un espai amb
voluntat dinamitzadora en l’àmbit metropolità.
Per això és important la barreja d’usos, oci,
feina i habitatge. Són importants en aquesta
línia les ofertes hotelera de nova creació que es
concentra en aquest sector i d’oficines. La zona
es dota d’habitatges (cal destacar el projecte
de regeneració dels barris de la Mina i la
Catalana), d’equipaments educatius,
universitaris i assistencials, així com
d’equipaments esportius al Parc de la Nova
Mar Bella i al port esportiu.
El conjunt que formen l’Edifici Fòrum i el Centre
de Convencions Internacional de Barcelona
(CCIB) és el centre neuràlgic dels diversos
congressos que s’organitzen a la ciutat. 
Les principals actuacions dutes a terme per la
societat han estat les següents:
• El Centre de Convencions Internacional de
Barcelona és un edifici de 68.000 m2 amb
capacitat per allotjar congressos de fins a
15.000 assistents i esdevé el més gran del
sud d’Europa. Amb aquesta instal·lació,
Barcelona ja pot competir amb ciutats com
Londres, Berlín, Amsterdam, Estocolm i Viena
en espais específicament preparats per acollir
convencions de grans dimensions, amb la
peculiaritat de la gran sala, ubicada a la
planta baixa, amb una capacitat per a més
d’onze mil persones.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
59
• L’Edifici Fòrum és una construcció singular,
d’una gran bellesa arquitectònica, situada a la
confluència entre la Diagonal i la Rambla
Prim. La seva principal característica és que
l’edifici s’estructura al voltant d’un auditori
amb capacitat per a 3.200 persones. El pati
de butaques es disposa per sota de la planta
baixa, que és la plaça Fòrum. La part superior
queda suspesa de la macroestructura
triangular, de 180 m de costat, que cobreix la
plaça i recolza sobre 17 pilars. La primera
planta de l’edifici acull una sala d’exposicions
de 7.000 m2. Per sobre de la coberta hi ha
una làmina d’aigua.
• El Centre Fòrum de l’Hospital del Mar és un
centre de serveis sociosanitaris que s’ha
construït a la cantonada entre la Rambla Prim
i el carrer de Llull. Disposa d’un hospital de
dia, així com d’una unitat de consultes
externes, una unitat de rehabilitació i unitats
d’hospitalització.
• El Port Fòrum Sant Adrià acollirà, a més de
l’àrea tècnica i de serveis nàutics, l’edifici de
capitania i una àrea de serveis comercials
amb restaurants. Els pantalans previstos i la
marina seca tenen capacitat per a 600
amarratges.
ACTUACIONS A BARCELONA
Pont del Congost
Es tracta de la construcció d’un pont de 176
metres de longitud que enllaçarà l’avinguda
d’Escolapi Càncer de Torre Baró amb l’Horta de
la Ponderosa del barri de Vallbona, creuant per
sobre la C-58, la C-33, la C-17 i les vies de
Renfe. Està dissenyat per facilitar la connexió
del barri de Vallbona amb l’estació de Renfe. 
Esplanada Fòrum, 3a fase
La urbanització Esplanada Fòrum 3a fase,
iniciada el 8 de novembre de 2004, recull el
conjunt d’actuacions que completaran
l’esplanada del Fòrum del 2004. Aquest conjunt
d’actuacions comprèn la urbanització del
fragment d’esplanada fins a la vora de la
depuradora, l’execució d’una sèrie d’elements
nous (xemeneies, rampes, etc.), així com
diverses millores de l’obra ja executada.
La urbanització fins al marge de la depuradora
consisteix a completar la xarxa de serveis que
discorren pel sòl tècnic, així com el paviment
amb asfalts de colors. La superfície total que cal
urbanitzar és de 15.731,15 m2.
Els nous elements que s’incorporen a
l’Esplanada són els següents:
• Pèrgola plana (porxada). A l’anterior fase de
construcció es va executar la part de
l’estructura de formigó necessària per als
requeriments del Fòrum. Aquest projecte
defineix la part pendent d’executar de
l’esmentada estructura, l’estructura metàl·lica
que s’hi recolza, així com tota la resta
d’elements (gàrgoles, canals, il·luminació,
bases de fosa, etc.).
• Rampa. Aquest projecte recupera una de les
baixades de l’esplanada al port definides en
el projecte original. Des del punt de vista
arquitectònic, és un element molt important
tant per aquesta nova relació que planteja
entre els dos nivells (esplanada i port) com
perquè serveix per descompondre
l’impressionant mur sud del dic de
bombament de l’emissari en dos plans, per
tal de donar-li una proporció molt més
apropiada. Al mateix temps, es resol l’actual
proliferació de baixants en l’esmentat mur en
projectar un gruix d’urbanització de la rampa
que pot absorbir tots aquests conductes. 
• «Ocellet». Aquest projecte incorpora la
tercera de les tres pèrgoles que es van
projectar al juliol del 2003, i de les quals
només se’n van construir dues a requeriment
de la societat Fòrum.
• Xemeneies. En aquesta fase es construiran
tres noves xemeneies de ventilació de la
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
60
depuradora, corresponents al tractament
secundari, biològic i de desodorització. 
Gran Via
El traçat actual de la Gran Via de les Corts
Catalanes al pas pel districte de Sant Martí de
Provençals ha esdevingut un dels punts més
problemàtics de la xarxa viària de la ciutat de
Barcelona. 
L’àmbit total del projecte té una llargada de
2.400 m i una amplada mitjana de 100 m. La
circulació s’organitzarà a tres nivells:
• Tronc central.
• Calçades laterals (allunyades tant com es
pugui de les façanes).
• Vials de serveis (de 3 m d’amplada i a 4 m de
les façanes; amb circulació restringida).
Els objectius que es volen assolir amb
l’execució d’aquesta actuació són els 
següents: 
• Reduir l’impacte de la C-31 en millorar les
condicions ambientals (especialment pel que
fa a sonoritat) mitjançant una solució de
semicobertura amb pantalles acústiques.
• Guanyar nous espais públics per al barri en
intercanviar l’ordre actual entre calçades
laterals i zones enjardinades per a ús públic.
• Connectar el barri amb la xarxa de transport
públic (tramvia) per disminuir les deficiències
existents en aquest aspecte.
• Disposar una ordenació adequada de les
places d’aparcament per evitar interferències
en els fluxos de circulació.
• Adequar la connectivitat del tronc amb les
calçades laterals: redimensionament de les
entrades i les sortides.
• Estudiar les estructures existents per
assegurar uns valors mínims de gàlib.
Sobre la base dels convenis signats entre la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona (el primer de data 15/06/2001), totes
dues administracions assumeixen les
actuacions de la manera següent:
• DPTiOP (Generalitat de Catalunya):
actuacions sobre el tronc central i estructura
per al pas del tramvia.
• Ajuntament de Barcelona: actuacions en
superfície sobre les calçades laterals i
aparcaments soterrats.
Amb data 25 d’octubre de 2004, la societat ha
iniciat les obres corresponents a:
Fase V
• Urbanització banda muntanya entre els
carrers de Bac de Roda i Cantàbria (inclou la
xarxa del freàtic i obra civil RPRSU).
• Nova construcció de tres passarel·les de
vianants (carrer de Fluvià, plaça dels Porxos i
carrer de l’Agricultura). 
• Construcció d’un pàrquing subterrani de dues
plantes i 324 places entre Bac de Roda i
Selva de Mar. 
• Construcció del mur de separació del tronc i
voladís.
Fase VI
• Urbanització banda muntanya entre els
carrers de Cantàbria i Extremadura (inclou
obra civil RPRSU).
• Nova construcció de quatre passarel·les de
vianants (carrers de Puigcerdà, Maresme, Ca
n’Oliva i carretera de Mataró).
• Construcció d’un pàrquing subterrani de dues
plantes i 324 places entre Cantàbria i Rambla
Prim. 
• Construcció d’un mur de separació del tronc i
voladís.
Biblioteca de Gràcia
Es tracta de la segona fase del projecte
d’execució de la Biblioteca Central i Arxiu
Administratiu del Districte de Gràcia a
Barcelona, segons el programa acordat amb el
Servei de Biblioteques de la Diputació de
Barcelona i un equip de tècnics municipals.
Els treballs que es van fer a la primera fase van
consistir en l’aixecament total de l’estructura de
l’edifici, la col·locació de sostres, incloent-hi la
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
61
coberta, el tancament de façanes i la connexió
de terra de l’edifici i la xarxa de clavegueram i
sanejament.
Constitueixen els treballs objecte d’aquesta
segona fase l’execució del revestiment interior i
exterior de les parets, la pintura, els paviments,
els tancaments interiors i exteriors, la serralleria,
els aparells sanitaris i els ascensors, així com
les instal·lacions mecàniques, d’electricitat, de
climatització, de comunicacions i de seguretat.
Modificació del Pla General Metropolità de
Sants
La Modificació del Pla General Metropolità
(MPGM) de Sants va ser aprovada el 20
d’octubre de 2003 per la Subcomissió
d’Urbanisme de Barcelona i el seu
desenvolupament ha de permetre els objectius
següents: 
• Ordenar l’àmbit de l’estació de Sants
(accessibilitat intermodal i adequació a TGV) i
el seu entorn urbà. 
• Redefinir l’ordenació i els usos de la 
franja d’accés ferroviari que cal guanyar 
amb la cobertura de les vies del 
ferrocarril.
En l’execució d’aquesta actuació intervenen
diferents administracions i empreses 
públiques –Ministeri de Foment, Generalitat,
Ajuntament i Renfe–, les quals hi van regular 
la seva participació mitjançant la signatura 
del Conveni Estació de Sants, al juny 
del 2002.
Com a actuacions iniciades el 2004,
l’Ajuntament ha tramitat el Pla Especial de
l’Estació de Sants, aprovat inicialment el 8 de
juny de 2004. Per la seva banda, la societat ha
iniciat les actuacions necessàries de gestió per
a l’obtenció del sòl per construir la nova estació
soterrada d’autobusos i el seu entorn segons el
desenvolupament de la MPGM, i ha encarregat
la redacció dels projectes de cobertura de vies
a l’entrada de Sants i d’urbanització al voltant
de l’estació.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
62
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat
Inversió aprovada pel Comitè de Govern de l’Ajuntament Execució Execució Import
per al període 2000-2004 (milers d’euros) 2000-2003 2004 Total
Port esportiu 58.299 7.063 65.292
Edificis port 47.536 16.567 64.103
Llera del Besòs 17.721 1.990 19.711
Depuradora 27.903 4.229 32.132
Equipaments (Centre de Convencions i Edifici Fòrum) 186.612 69.155 255.766
Actuacions viàries i xarxa bàsica de col·lectors 113.622 22.395 136.017
Parc Litoral 62.437 16.790 79.227
Plaça Fòrum i esplanada sobre depuradora 51.635 26.379 78.015
Centre geriàtric 9.300 17.586 26.887
Sistema centralitzat de climatització 12.811 3.560 16.371
Resta d’actuacions àmbit Fòrum 32.970 7.479 40.449
Resta d’actuacions fora àmbit Fòrum 4.050 15.657 19.707
Total 624.826 208.852 833.677
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 16 20 28 22
Inversió (milers d’euros) 55.714 224.340 316.258 206.796
Pròpia 337 438 – –
Per compte de l’Ajuntament 55.377 223.902 316.258 206.796
Resultat comptable (milers d’euros) 5 38 181 250
Cash-flow (milers d’euros) 65 187 353 545
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 14.725
Despeses d’establiment – Ingressos d’explotació 14.753
Immobilitzat immaterial 96 Subvencions a l’explotació 1.909
Immobilitzat material 5
Immobilitzat financer 14.624
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 26.038 Total d’ingressos d’explotació 16.662
Existències – Costos
Deutors 25.060 Consums –
Inversions financ. temporals – Personal 1.510
Tresoreria 964 Treballs, subminist. i serveis ext. 14.792
Ajustaments per periodificació 14 Subvencions –
Altres despeses –
Total actiu 40.763 Provisions –
Amortitzacions 295
Passiu
Recursos a llarg termini 15.678 Total costos d’explot. abans financers 16.597
Fons propis abans resultats 14.873 Resultat d’explotació abans financers 65
Pèrdues i guanys de l’exercici 250
Subvencions de capital – Ingressos financers 199
Altres ingressos a distribuir – Despeses financeres 12
Provisions 174
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 381 Resultat d’explotació 252
Recursos a curt termini 25.085 Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 22.497
Altres creditors 1.729 Resultat abans impostos 251
Ajustaments per periodificació 859
Impost de societats 1
Total passiu 40.763 Resultat de l’exercici 250
63
64
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Com a conseqüència de tot el que hem exposat, durant l’exercici 2004 s’ha realitzat la consolidació
pel mètode d’integració global per a totes les societats que són dins del perímetre de consolidació,
ja que se’n té un domini majoritari, una participació superior al 50%. El valor de la participació dels
accionistes minoritaris en el patrimoni i en els resultats de les societats consolidades es presenta en
el compte de «Socis externs» del passiu del balanç de situació consolidat i en els «Resultats
atribuïts a socis externs» del compte de pèrdues i guanys consolidat, respectivament. Per a les
empreses associades, amb una participació entre el 20 i el 50%, s’ha utilitzat el mètode de posada
en equivalència.
El 31 de desembre de 2004 són dins del perímetre de consolidació les societats següents:
% Participació Societat Data 
Directa Indirecta titular part. d’incorporació
Foment de Ciutat Vella, SA 51,00% – BIMSA 01-10-04
ProEixample, SA 51,00% – BIMSA 01-10-04
Pro Nou Barris, SA 100,00% – BIMSA 01-10-04
22 Arroba BCN, SA 100,00% – BIMSA 01-10-04
Mediacomplex, SA – 49,00% 22@BCN 01-10-04
BIMSA: Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
22@BCN: 22 Arroba BCN, SA
65
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Estats financers consolidats el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 8.314
Despeses d’establiment 7 Ingressos d’explotació 19.883
Immobilitzat immaterial 183 Ingressos accessoris i de gestió corrent 581
Immobilitzat material 344 Subvencions a l’explotació 3.002
Immobilitzat financer 7.780 Altres subvencions 100
Desp. a distr. en diversos exercicis –
Fons de comerç de consolidació –
Actiu circulant 81.748
Total ingressos explotació 23.566
Existències 8.347
Deutors 53.410 Costos
Inversions financ. temporals 10.222 Compres 5.066
Tresoreria 9.694 Personal 2.665
Ajustaments per periodificació 75 Treballs, subminist. i serveis ext. –
Subvencions –
Total actiu 90.062 Altres despeses 15.950
Provisions –
Amortitzacions 342
Passiu
Recursos a llarg termini 24.134 Total costos explot. abans financers 24.023
Fons propis abans resultats 14.872 Resultat explotació abans financers (457)
Pèrdues i guanys de l’exercici 272
Socis externs 7.125 Ingressos financers 317
Dif. neg. de consolidació 281 Despeses financeres 12
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Amort. fons comerç consolidació –
Provisions 772
Creditors financers a llarg termini – Resultat d’explotació (152)
Altres creditors 812
Ingressos extraordinaris 104
Recursos a curt termini 65.928 Despeses extraordinàries 1
Creditors comercials 45.549 Resultat abans impostos (49)
Altres creditors 12.001
Prov. per riscos i despeses 860 Impost sobre societats (168)
Ajustaments per periodificació 7.518
Resultat de l’exercici 119
Resultat atribuït a socis externs (153)
Total passiu 90.062 Resultat atribuït a la soc. dominant 272
66
Pro Nou Barris, SA té naturalesa de societat privada municipal. El seu
capital social és de 60 milers d’euros totalment subscrit i desemborsat, i
el seu únic accionista actualment és Barcelona d’Infraestructures
Municipals, SA (BIMSA).
L’exercici del 2004 de l’empresa Pro Nou Barris, SA s’ha centrat
principalment en la realització de les activitats següents:
• Discussió, acord i programació de les inversions municipals d’aquest
mandat a través d’un important procés de participació veïnal.
• Contractació i inici de redacció dels projectes bàsics i executius
corresponents a aquestes actuacions i inici d’execució de les primeres
obres del mandat.
• Establiment i posada en marxa de l’oficina de manteniment de la via
pública del districte de Nou Barris, atès l’encàrrec fet per l’Ajuntament
de Barcelona en aquesta matèria.
• En gestió de sòl s’han dut a terme diferents actuacions que han
comportat l’obtenció de més de 33.000 m2 de sòl de propietat
municipal, així com el desenvolupament de diferents unitats d’actuació
per sistema de reparcel·lació.
• Pel que fa als aparcaments, han finalitzat les obres de l’aparcament
del carrer Miguel Hernández al barri de Canyelles, així com tota
l’activitat de comercialització de les seves 472 places. S’han iniciat
els treballs de redacció de projectes i comercialització d’altres
aparcaments previstos en el mandat, amb un total de 885 places
d’aparcament.
Projectes i obres d’inversió
Les inversions previstes en el Pla d’Actuació del districte de Nou Barris de
les quals té encarregada l’execució Pro Nou Barris, SA són una trentena
de projectes d’inversions en noves urbanitzacions de carrers i places i una
quinzena d’actuacions d’inversió en diversos equipaments. L’exercici del
2004 ha estat d’un intens treball conjunt entre tècnics, projectistes i les
entitats veïnals i cíviques implicades en totes aquestes actuacions
d’inversió. El resultat d’aquest treball ha estat la definició conceptual,
tècnica i consensuada d’allò que es pretén construir. 
Durant el 2004 s’han començat a redactar projectes entre els quals es
destaquen els següents:
Pro Nou Barris, SA
Constitució
Es va constituir el dia 7 d’abril de 1997
mitjançant escriptura pública autoritzada, per
acord del Consell Plenari Municipal de 12 de
juliol de 1996.
Objecte social
L’objecte social és dur a terme totes les
actuacions de regeneració urbana
necessàries per rehabilitar els espais
compresos al districte de Nou Barris que li
encarregui l’Ajuntament de Barcelona en el
marc de la seva programació plurianual
d’inversions.
President 
Im. Sr. José Cuervo i Argudín
Gerent
Sr. Antoni Rabascall i Pérez
67
• Urbanització de la plaça de Miquel Ferrà
(urbanització superior d’un aparcament que
s’ha de construir durant aquest mandat).
• Urbanització de la plaça Garrigó (urbanització
superior d’un aparcament que s’ha de
construir durant aquest mandat).
• Urbanització de la plaça compresa entre els
carrers de Borràs, Boada i Enric Casanova.
• Urbanització del passeig de Fabra i Puig,
entre Vilalba dels Arcs i passeig Valldaura
(urbanització superior d’un aparcament que
s’ha de construir durant aquest mandat).
• Urbanització dels carrers Alella, Malgrat,
Martorelles, Beret, Borgonya, Vèlia, La Jota,
Amics i Joan Alcover, entre altres.
• Urbanització d’espais interiors a la Guineueta,
Habitatges del Governador, Almansa,
Aiguablava i Ciutat Meridiana.
• Remodelació del casal Cosa Nostra, de
l’Ateneu Popular de Nou Barris i de la Casa
de l’Aigua, i ampliació del casal d’avis de
Roquetes.
Durant l’any 2004 ja s’han executat diferents
obres d’urbanització previstes, com ara:
• Urbanització del carrer de Rodrigo Caro
(Roquetes).
• Urbanització del Torrent de Can Carreras
(Guineueta).
• Urbanització de la superfície de l’aparcament
de Pablo Iglesias (Prosperitat).
• Urbanització dels interiors del carrer
d’Almansa, fase I (Verdum).
• Urbanització del carrer d’Oristà, fase I
(Vallbona).
• Urbanització del carrer de Viladrosa
(Almansa-Batllori) (Verdum).
• Urbanització del carrer d’Argullós (Molí-Santa
Engràcia) (Prosperitat).
D’altra banda, s’han iniciat les obres següents:
• Urbanització UA1 del PERI de Porta (Alcúdia-
Maladeta-Andratx).
• Urbanització del carrer de Llobera (Roquetes).
• Entorns del carrer d’Oriol-Via Favència.
Pel que fa als equipaments públics, han
finalitzat les obres de construcció del casal
d’avis Cosa Nostra al barri de Porta, el casal
d’avis al carrer de Garigliano al barri de
Roquetes i l’escola bressol Nenes i Nens al barri
de Canyelles. D’altra banda, han continuat les
obres al casal Ton i Guida, situat al barri de
Roquetes.
Actuacions de manteniment de la via pública
En l’àmbit del manteniment de la via pública del
districte de Nou Barris, l’Ajuntament de
Barcelona va encarregar-ne la gestió a Pro Nou
Barris, SA al mes de març de l’any 2004. El
model de gestió que es pretén es basa en
criteris de millora de la qualitat del servei i del
temps de resposta, així com en una correcta
coordinació dels serveis municipals de
manteniment de l’espai públic. 
Atenent aquests criteris s’han iniciat dues
accions bàsiques: la creació i la posada en
marxa de l’oficina de manteniment de Pro Nou
Barris, SA, amb la incorporació d’un tècnic
responsable i el suport d’un auxiliar
administratiu, i la contractació d’una 
direcció tècnica i facultativa especialitzada 
per a la programació, el seguiment i la 
direcció dels treballs de manteniment a la 
via pública.
Des del mes de març del 2004 s’han dut a terme
nombroses actuacions de manteniment, entre
les quals es destaquen per capítols les
següents:
• Reparacions diverses i renovacions a voreres,
calçades i mobiliari als gran eixos i bulevards
del districte: pg. Valldaura (Llucmajor-Fabra i
Puig), pg. Verdum, c. Dr. Pi i Molist, pg. Fabra
i Puig, plaça i espais adjacents a la seu del
districte.
• Reparacions diverses i renovacions a voreres,
calçades i mobiliari en altres indrets del
districte (vies secundàries, places, placetes,
etc.).
Pro Nou Barris, SA
68
• Millora del drenatge superficial i local a
diferents indrets del districte (construcció
d’embornals, reixes de desguàs, etc.).
• Diverses actuacions de millora de
l’accessibilitat i la mobilitat de les persones
(construcció i millora de baranes, paviments
antilliscants, construcció de guals, millores de
senyalització, biondes de protecció, etc.).
• Neteja extraordinària de talussos i solars
municipals.
• Treballs de desbrossament i neteja de vials,
espais entre blocs, talussos i solars a Ciutat
Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Roquetes i
Canyelles, amb un total de superfície
afectada de 20.000 m2.
• Actuacions diverses d’acondicionament i
millora d’espais urbans diversos (places,
formació d’aparcaments públics, etc.).
Totes aquestes actuacions han comportat
l’emissió de més de 400 ordres de treballs als
contractistes en el període de març a desembre
del 2004. D’altra banda, s’ha demanat i
coordinat l’actuació d’altres serveis municipals
en nombroses actuacions de manteniment,
arranjaments i millores de clavegueram, fonts,
enllumenat públic, pavimentació, neteja urbana,
parcs i jardins i ACEFHAT.
Actuacions de gran manteniment 
Dins el programa d’actuacions de gran
manteniment programades per l’Ajuntament de
Barcelona, Pro Nou Barris, SA ha projectat i
iniciat els treballs durant l’any 2004 d’un total
de sis actuacions de gran manteniment, que són
les següents:
• Arranjament de les escales del carrer de la
Vall d’Ordesa, consistent en la renovació total
de l’escala, la instal·lació de baranes de
seguretat, nou enllumenat i neteja de l’entorn.
• Arranjament del carrer de la Mare de Déu de
les Neus, consistent en la renovació de la
calçada, la rigola i les voreres, millora de
l’enllumenat i drenatge.
• Arranjament de l’av. de Rio de Janeiro,
arranjaments i renovacions de voreres i
mobiliari urbà.
• Arranjament dels carrers de Bràfim i Vila-
rodona, sobre els paviments, les voreres, el
mobiliari i l’arbrat.
• Arranjament del Parc Pla de Fornells, millores
d’infraestructura viària i instal·lacions.
• Impermeabilització i millora del drenatge
superficial del carrer de Manuel Sanchis
Guarner.
Aparcaments
Ha continuat el desenvolupament del pla
d’aparcaments de Nou Barris, que s’ha
concretat l’any 2004 en la finalització, la
comercialització i la posada en funcionament de
l’aparcament del carrer de Miguel Hernández
(Canyelles), de 472 places, la comercialització i
l’inici de l’execució de les obres de
l’aparcament al carrer de Miquel Ferrà (davant
del Mercat de la Mercè), la comercialització de
l’aparcament de la plaça Garrigó i la
precomercialització d’un aparcament a Ciutat
Meridiana (al camp de futbol). Així mateix, s’han
iniciat els estudis previs d’implantació i viabilitat
tècnica de l’aparcament de la plaça del Carib. 
Gestió de sòl
En matèria de gestió de sòl, l’activitat de
l’empresa durant l’any 2004 es concreta en el
seguit d’actuacions que tot seguit s’exposen, en
què es distingeixen els dos sistemes d’actuació
urbanística en els quals es desenvolupa aquesta
activitat dins l’empresa: la reparcel·lació i
l’expropiació.
Pel que fa al sistema de reparcel·lació, s’ha fet la
gestió de les unitats d’actuació (UA) següents:
• UA núm. 1 del PERI del barri de Porta: s’ha
procedit al requeriment de les quotes
d’urbanització i a la redacció del projecte
d’urbanització, i actualment les obres es
troben en fase d’execució.
Pro Nou Barris, SA
69
• UA núm. 2 del PERI del barri de Porta: s’ha
procedit al requeriment de les quotes
d’urbanització i al reallotjament i
l’enderrocament de diverses finques. El
projecte d’urbanització està aprovat
definitivament i pendent de licitació.
• UA núm. 2 del PERI de Vilapicina-Torre de
l’Aigua: el compte de liquidació s’ha aprovat
definitivament i s’ha inscrit en el Registre de
la Propietat. La redacció del projecte
d’urbanització ja s’ha adjudicat.
• UA núm. 3 del PERI de Vilapicina-Torre de
l’Aigua: d’una banda, la promoció dels
habitatges es troba en construcció, i, de
l’altra, la redacció del projecte d’urbanització
està pendent de l’ordenació de la nova zona
verda d’aquest sector, que està en procés
d’estudi.
• UA núm. 21 del PERI del barri de Roquetes: el
projecte de reparcel·lació aprovat
definitivament s’ha inscrit en el Registre de la
Propietat. S’ha requerit el pagament de la
primera quota d’urbanització i s’ha adjudicat
la redacció del projecte d’urbanització.
• UA núm. 30 del PERI del barri de Prosperitat:
s’ha aprovat la revisió del projecte
d’urbanització, que està pendent de licitació. 
Aquestes actuacions han comportat l’obtenció
de 21.911 m2 de sostre per construir, on es
preveu crear 180 nous habitatges (45 amb algun
tipus de protecció pública) i generar 5.760 m2 de
noves zones verdes públiques i un total de
4.375 m2 de sòl que es destinarà a nous vials.
Pel que fa al sistema d’expropiació, durant el
2004 s’han iniciat alguns dels projectes que
permetran l’obtenció del sòl per a les
actuacions urbanístiques que es preveuen en el
Pla d’Actuació Municipal 2003-2007, com ara
les següents:
• Molí-Via Favència, al barri de Prosperitat, on
s’ha fet l’aprovació definitiva de béns i drets
que cal expropiar afectats d’equipament
comunitari i on actualment hi ha en
construcció una promoció d’habitatges per a
gent gran del Patronat Municipal de
l’Habitatge.
• Connexió i prolongació del carrer d’Amílcar
amb el ptge. Grau, on ha continuat el
projecte d’expropiació ja iniciat de les
finques parcialment afectades, amb la
remissió dels expedients al Jurat
d’Expropiació de Catalunya per a la fixació
del preu just.
• PERI Vilapicina-Torre de l’Aigua, on ha
finalitzat el procés d’expropiació, ocupació de
sòl i posterior enderrocament de les finques
que permetrà obtenir un espai interior
destinat a zona verda.
• Finalització de l’actuació de Viladrosa-Via
Favència, amb l’expropiació i l’alliberament
de totes les finques afectades d’equipament i
destinades a deu habitatges per a joves.
• Alliberament i posterior enderrocament del
solar de les Cotxeres de Borbó, amb una
superfície de més de 22.000 m2 de sòl que es
destinarà a la construcció de diferents
equipaments i espais d’ús públic.
També s’ha iniciat el procés per desallotjar la
finca núm. 1-5 del pg. d’Urrútia, de propietat
municipal. Aquesta finca s’ha d’incloure com a
equipament comunitari en el projecte de
promoció d’habitatges per a gent gran que el
Patronat Municipal de l’Habitatge duu a terme al
pg. d’Urrútia.
I, finalment, ha continuat la conclusió
administrativa de diferents expedients, dels
quals ja s’havia obtingut prèviament la
disposició del sòl, fins a la correcta inscripció
com a municipals en el Registre de la
Propietat.
En síntesi, el conjunt de totes aquestes
actuacions representa haver obtingut la
propietat de 1.636 m2 de sòl, l’alliberament de
33.283 m2 de sòl ja de propietat municipal i
l’enderrocament de 23 edificis, amb una
superfície de 17.294,24 m2 de sostre.
Pro Nou Barris, SA
70
Tramitació de reclamacions patrimonials 
Pel que fa a la tramitació administrativa de les
reclamacions patrimonials que té assignada Pro
Nou Barris, SA, aquest any s’han iniciat
cinquanta nous expedients, tant pel que fa a
reclamacions derivades de danys eventualment
produïts per obres públiques com per danys
eventualment produïts per incidències a la via
pública. Igualment, ha continuat la tramitació
dels expedients pendents de resolució.
Pro Nou Barris, SA
71
Pro Nou Barris, SA
Dades rellevants 
Inversió durant l’any 2004 per a l’execució d’obres Milers d’euros
Urbanització carrers Vilapicina i entorns Habitatges Governador 245
Urbanització carrer Rodrigo Caro 709
Urbanització interiors Almansa 648
Urbanització Torrent de Can Carreras 227
Urbanització superfície aparcament Miguel Hernández 601
Urbanització passeig Valldaura i carrer Marne 194
Urbanització carrer Oristà 496
Remodelació Torre de l’Aigua 73
Urbanització carrer Llobera 164
Plaça Àngel Pestaña 367
Redacció projectes i assistència tècnica 1.411
Parc Central de Nou Barris 122
Millora integral espais públics 1.635
Remodelació casal Ton i Guida 774
Remodelació casal Cosa Nostra, barri de Porta 225
Remodelació casal del barri de Roquetes 250
Altres intervencions urbanístiques 240
Total 8.381
Inversió durant l’any 2004 per a gestió de sòl Milers d’euros
Enderrocs al districte 384
Expropiacions 652
Total 1.036
Cost de l’any 2004 de la construcció d’aparcaments Milers d’euros
Aparcament Miguel Hernández 3.092
Aparcament Miquel Ferrà 225
Total 3.317
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 13 14 14 15
Inversió (milers d’euros) 11.546 29.094 27.872 9.802
Pròpia 440 1.725 2.402 385
Per compte de l’Ajuntament 11.106 27.369 25.470 9.417
Resultat comptable (milers d’euros) 6 389 10 7
Cash-flow (milers d’euros) 26 407 29 24
72
Pro Nou Barris, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 22
Despeses d’establiment – Facturació de serveis 5.384
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Ajt. 987
Immobilitzat material 22 Variació d’existències –
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 5.624 Total d’ingressos d’explotació 6.371
Existències 385 Costos
Deutors 4.029 Variació d’existències 2.017
Inversions financ. temporals 933 Compres 3.317
Tresoreria 277 Personal 706
Ajustaments per periodificació – Treballs, subminist. i serveis ext. 193
Subvencions –
Total actiu 5.646 Altres despeses 131
Provisions –
Passiu Amortitzacions 17
Recursos a llarg termini 667 Total costos d’explot. abans financers 6.381
Fons propis abans resultats 524
Pèrdues i guanys de l’exercici 7 Resultat d’explotació abans financers (10)
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 16
Provisions – Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 136
Resultat d’explotació 6
Recursos a curt termini 4.979
Ingressos extraordinaris 5
Creditors financers – Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 4.801
Altres creditors 178 Resultat abans impostos 11
Ajustaments per periodificació –
Impost de societats 4
Total passiu 5.646 Resultat de l’exercici 7
73
22 ARROBA BCN, SA
La societat privada municipal 22 Arroba BCN, SA (22@Barcelona) es va
constituir com a societat mercantil de capital íntegrament municipal,
d’acord amb l’article 45 de la Carta de Barcelona. 
La Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees
industrials del Poblenou, més coneguda com a Pla 22@, es va aprovar
definitivament el 27 de juliol de 2000. El Pla 22@ permet reinterpretar en
clau actual la funció dels antics teixits industrials del Poblenou i crear les
condicions i els incentius adequats per afavorir la renovació urbana del
sector i la localització de nous llocs de treball qualificats i d’activitats
productives intensives en coneixement. 
El Pla 22@ modifica les característiques de la regulació de la zona
industrial 22a del Poblenou mitjançant una nova clau urbanística, 22@,
que regula els usos i la intensitat d’edificació de la nova subzona, defineix
una nova qualificació d’equipaments –els anomenats equipaments 7@–,
crea nous estàndards per a la reurbanització completa del sector,
estableix els drets i els deures dels propietaris de sòl i determina les
formes i els mecanismes de planejament derivat per desenvolupar la
transformació. El Pla Especial d’Infraestructures del Poblenou (PEI), que
concreta les previsions del Pla 22@ per a les diferents xarxes
d’infraestructura i de servei, es va aprovar el 27 d’octubre de 2000. Amb
l’objecte de permetre un millor ajustament dels diversos programes
funcionals en el seu entorn urbà i de no produir incidències traumàtiques
en els usos i les funcions actuals, el Pla 22@ no determina des de l’origen
l’ordenació detallada i precisa de cada part del territori, sinó que es remet
al planejament derivat per concretar i especificar l’ordenació de cada
àmbit de transformació.
El 31 de desembre de 2004 es va iniciar la renovació de més del 52% de
les antigues àrees industrials del Poblenou mitjançant 36 plans de millora
urbana, 6 dels quals són els àmbits delimitats pel Pla 22@ com a plans
d’iniciativa pública, 3 corresponen a equipaments 7@ i els 27 restants són
d’iniciativa privada. Aquests plans derivats concreten la posició dels sòls
d’aprofitament privat i de cessió al municipi, les característiques de les
noves edificacions resultants i el conjunt de paràmetres urbanístics que,
després dels corresponents processos de gestió urbanística, permeten
Constitució
Es va constituir el 10 de novembre de 2000,
en compliment de l’acord del Plenari del
Consell Municipal de 21 de juliol de 2000.
Objecte social
L’objecte social és impulsar la renovació
urbana i econòmica de les àrees industrials
amb qualificació urbanística 22@.
President 
Sr. Miquel Barceló i Roca
Gerent
Sr. Rafael González i Tormo
74
desenvolupar els projectes executius i
comercialitzar els productes immobiliaris
resultants. El conjunt de plans de millora urbana
aprovats concreten els paràmetres urbanístics
necessaris per a la creació de 1.212.414 m2 de
sostre per a nous espais productius, 117.125 m2
de sòl per a equipaments, 101.133 m2 de sòl per
a espais lliures i prop de 1.900 habitatges amb
algun règim de protecció pública, el 25% dels
quals ho serà com a mínim en règim de lloguer.
Pel que fa a l’execució del planejament,
22@Barcelona impulsa, redacta i gestiona, en
cada cas, els instruments de gestió urbanística
que permeten fer realitat les previsions
contingudes en els plans aprovats i, en
cadascuna de les unitats d’actuació aprovades
pel planejament, actua amb els diferents nivells
d’intervenció que suposen els sistemes de
gestió urbanística previstos en la legislació
vigent. Una bona part dels plans aprovats
preveuen la gestió d’unitats d’actuació per
iniciativa pública el primer quadrienni. Fins al 31
de desembre de 2004 s’han constituït 8 entitats
urbanístiques col·laboradores i s’han aprovat
definitivament 36 instruments de gestió, que
permeten executar la transformació del 55% del
sòl amb planejament aprovat. Això suposa que
ja tenen definit el procés de gestió urbanística
730.797 m2 de sostre, 491.970 dels quals es
destinaran a nous usos productius, 144.351 a
nous equipaments, 90.020 a nous habitatges de
protecció i 4.456 a nous habitatges no
convencionals. Durant l’exercici del 2004 s’han
aprovat definitivament els projectes de
reparcel·lació d’àmbits de gran abast, com ara
les unitats d’actuació (UA) núm. 1 del PERI Parc
Central i núm. 3 del PERI Eix Llacuna o l’illa de
La Unión Metalúrgica. Pel que fa a la gestió
patrimonial dels sòls resultants, cal destacar la
constitució de la societat mixta Mediacomplex,
SA per al desenvolupament del Parc Barcelona
Media i la subscripció de diversos convenis
d’habitatge de protecció (amb el PMH, la FAVB,
CCOO i UGT) que permetran construir, a curt
termini, 608 nous habitatges protegits.
La MPGM preveu la dotació en el sector de
noves infraestructures, adequades als
requeriments urbanístics, socials, econòmics i
mediambientals actuals, atenent els criteris de
sostenibilitat i prestació de serveis en règim de
competència. Es determina un nou estàndard
d’urbanització que supera àmpliament el model
clàssic i concreta, a través del Pla Especial
d’Infraestructures, els elements bàsics i les
característiques principals que han de reunir les
diferents xarxes d’infraestructura i servei. El Pla
Especial d’Infraestructures preveu la nova
urbanització del sector (35 km de carrers),
determina les càrregues d’urbanització i les
necessitats per a cada servei, i dóna una
solució integral que considera de nou el paper
dels espais públics i els espais privats
comunitaris com a suport de les
infraestructures. Per tal de garantir la
disponibilitat dels nous serveis, tant a les illes
que es transformen com als edificis preexistents
i als fronts consolidats d’habitatges, el Pla
Especial d’Infraestructures estableix la tesi
bàsica d’avançar-se al desenvolupament
edificatori previst en el planejament. Amb
aquestes premisses, el programa d’execució
distingeix dos tipus d’actuacions que responen
a una lògica tècnica, operativa i temporal
diferent: les actuacions estructurants, que
s’executen amb un temps propi, independent
del desenvolupament urbanístic, i amb la
velocitat més gran compatible amb l’activitat
actual del Poblenou, i les actuacions
subordinades, que tenen uns ritmes més
compassats amb el procés de maduració
immobiliària del sector. Fins al 31 de desembre
de 2004, s’han redactat un total de 36
projectes, que equivalen a 216.026 m2 de nous
carrers i representen més del 36% de l’àmbit
22@bcn, SA
75
viari del districte 22@Barcelona. Com a
aspectes singulars relatius a les noves xarxes
d’infraestructures, cal esmentar que, durant
l’exercici del 2004, s’ha resolt el
subministrament de climatització centralitzada
en l’àmbit dels carrers Llull, Pujades i Llevant i
s’ha convocat el concurs per al subministrament
dels àmbits Campus Audiovisual i Parc Central.
També s’han signat els convenis amb la
companyia subministradora d’electricitat i s’ha
iniciat la construcció de la nova subestació que
abastarà tot l’àmbit. Alhora, s’ha dut a terme la
definició dels emplaçaments per a les antenes
de radiocomunicació dels àmbits amb
planejament aprovat.
Amb relació a l’activitat productiva del sector,
la iniciativa privada ha apostat decididament
pel projecte 22@Barcelona. Més de setanta de
les empreses més destacades als seus
respectius sectors ja s’han instal·lat o estan en
procés de construcció de les seus corporatives
al Poblenou. Aquestes noves incorporacions
han permès incrementar l’activitat econòmica
del districte 22@Barcelona en 235.234 m2, que
cal afegir al teixit empresarial preexistent:
segons les darreres dades de l’IAE, a l’àmbit
estricte del Pla 22@ hi ha 3.533 activitats
econòmiques presents i ocupen en conjunt més
d’1.000.000 de m2 de sostre productiu, mentre
que en el conjunt del Poblenou hi ha 7.000
activitats econòmiques i ocupen
aproximadament 1.700.000 m2 de sostre. El
projecte 22@Barcelona ha tingut, igualment,
una gran acollida pel sector immobiliari: 27 dels
36 plans aprovats han estat promoguts pel
sector privat. Així mateix, fins al 31 de
desembre de 2004 s’han sol·licitat llicències
d’obres per construir un total de 476.552 m2 i
3.621 noves places d’aparcament a l’àmbit
estricte del Pla 22@.
La transformació dels sòls industrials del
Poblenou constitueix una oportunitat única per
crear una important polaritat científica,
tecnològica, cultural i empresarial al centre de la
ciutat que consolidi el posicionament de
Barcelona com la principal plataforma
d’innovació de la regió euromediterrània. Per
assolir aquest objectiu, 22@Barcelona promou
un conjunt d’iniciatives d’atracció d’activitats
amb un comú denominador, l’ús intensiu de
coneixement. Aquests projectes promouen la
concentració d’elements com ara talent
especialitzat, empreses, institucions,
competidors, negocis complementaris,
universitats, centres de formació, R+D i
transferència tecnològica. A més, s’estableixen
els mecanismes d’interrelació necessaris perquè
la relació entre els agents creï del conjunt un
sistema de més entitat que la suma de les
peces. Per tant, alhora que es desenvolupa el
«continent» de les noves activitats productives
mitjançant els projectes de renovació urbana,
22@Barcelona està impulsant projectes de
«contingut» basats en el model dinàmic
d’innovació que actualment es coneix com a
«triple hèlix», que consisteix a potenciar la
confluència al territori de Ciència i Tecnologia,
Administració Pública i Empresa. Aquests
projectes de contingut es desenvolupen a través
de la creació de concentracions sectorials
(22@Media, 22@TIC, 22@Bioempresa i
22@Campus), l’atracció d’activitats
estratègiques (22@Emprenedors i
22@Tecnològic) i la creació de noves
dinàmiques socials i empresarials
(22@Poblenou).
22@bcn, SA
76
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plans de desenvolupament (sostre de nova creació) 15 6 6 9
Altres plans – 6 3 3
Instruments de gestió urbanística 2 17 8 9
Projectes d’urbanització i infraestructura 1 14 14 7
Projectes d’edificació i altres – 2 1 1
Obres iniciades 1 – 13 10
Obres finalitzades – 1 6 11
m2 de sòl planejat (de nova creació) 366.366 302.774 313.470 50.712
m2 de sostre planejat (de nova creació) 648.659 420.741 298.161 161.578
Metres lineals projectats 1.625 4.716 4.440 1.998
Metres lineals d’obra iniciada 1.625 – 3.557 2.735
Metres lineals d’obra finalitzada – 1.625 1.809 2.159
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003
Plantilla 9 13 14 16
Inversió 1.702 1.886 9.030 30.789
Inversió pròpia (milers d’euros) 48 39 25 37
Inversió per compte de l’Ajuntament (milers d’euros) 1.654 1.847 9.005 30.752
Finançament municipal 909 1.045 5.705 8.035
Fons comunitaris (FEDER) 431 301 652 1.193
Ingressos propis 314 501 2.648 21.524
Resultat comptable (milers d’euros) 1 104 29 63
Cash-flow (milers d’euros) 4 124 57 98
22@bcn, SA
77
22@bcn, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 7.749
Despeses d’establiment 7
Immobilitzat immaterial 10 Ingressos d’explotació 1.775
Immobilitzat material 60
Immobilitzat financer 6.638
Despeses a distribuir –
Deutors operacions tràfic llarg termini 1.034
Actiu circulant 22.616 Total ingressos explotació 1.775
Existències – Costos
Deutors 10.561
Inversions financ. temporals 9.289 Compres –
Tresoreria 2.727 Personal 885
Ajustaments per periodificació 39 Treballs, subminist. i serveis ext. 881
Subvencions –
Total actiu 30.365 Altres despeses 85
Provisions –
Passiu Amortitzacions 35
Recursos a llarg termini 7.150
Total costos explot. abans financers 1.886
Fons propis abans resultats 6.832
Pèrdues i guanys de l’exercici 63 Resultat explotació abans financers (111)
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 173
Provisions – Despeses financeres –
Creditors a llarg termini 255
Resultat d’explotació 62
Recursos a curt termini 23.215
Ingressos extraordinaris 5
Creditors financers – Despeses extraordinàries 4
Creditors comercials 6.703
Altres creditors 9.187 Resultat abans impostos 63
Ajustaments per periodificació 7.325
Impost de societats –
Total passiu 30.365 Resultat de l’exercici 63
78
La constitució de ProEixample, SA es va aprovar el 15 de març de 1996
per acord unànime de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona
amb l’objectiu de revitalitzar el centre de la ciutat, l’Eixample. Un any
després de la seva creació i mitjançant una operació d’ampliació de
capital fins a sis milions d’euros, l’empresa es va transformar en una
societat amb capital públic i privat, amb la finalitat de sumar esforços i
col·laboracions socials en el projecte. La societat té la missió de dur a
terme el Pla de Revitalització de l’Eixample. 
Amb l’objectiu d’augmentar el seu potencial d’atracció i millorar la qualitat
de vida dels seus residents, les línies de treball són les següents: impulsar
la rehabilitació d’edificis, facilitar l’accés a l’habitatge, renovar i regenerar
els seus carrers i espais públics, construir nous equipaments, obtenir
interiors d’illa per guanyar nous espais d’ús públic i zones verdes, i
dinamitzar-lo com a centre d’activitat econòmica.
Durant l’any 2004 l’activitat s’ha centrat en aquestes línies d’actuació i en
l’assoliment dels objectius especificats en el pla d’empresa del període
2004-2007.
Els fets més rellevants i els principals indicadors d’activitat de la societat
en la tasca de revitalització de l’Eixample durant l’exercici 2004 es
descriuen a continuació.
Millora de l’espai urbà i nous equipaments
En compliment del Pla d’Inversió Municipal 2004-2007, al llarg d’aquest
exercici s’han invertit 5,35 milions d’euros, destinats a l’execució de
projectes de millora de l’espai públic i de dotació de nous equipaments
als barris de l’Eixample.
La relació d’obres de millora de l’espai públic i de construcció de nous
equipaments impulsades per ProEixample, SA per encàrrec de
l’Ajuntament de Barcelona que han finalitzat aquest any és la següent:
• Millores a l’interior d’illa dels jardins de Lina Ódena.
• Ampliació de l’interior de l’illa dels jardins de Paula Montal.
• Millores a l’interior de l’illa dels jardins del Carlit.
• Condicionament del carrer d’Alí Bei a la intersecció amb el Pont de
Marina.
ProEixample, SA
Constitució
Es va constituir el 7 de juny de 1996,
mitjançant escriptura fundacional, com a
societat anònima amb capital íntegrament
municipal. El dia 19 de març de 1997 va
culminar la seva transformació en societat de
capital mixt, públic i privat.
Objecte social
L’objecte social és dur a terme totes les
actuacions urbanístiques i d’edificació
necessàries per a la revitalització dels espais
compresos dins el districte de l’Eixample,
actuar com a promotor per a la rehabilitació al
districte de l’Eixample i dur a terme
actuacions de gestió urbanística i de sòl.
President 
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Director gerent
Sr. Jordi Villarroya i Tarrés
79
• Reordenació del carril bici del carrer d’Enric
Granados en el tram comprès entre la plaça
del Doctor Letamendi i el carrer de París.
• Enderrocament de les edificacions del solar
delimitat pels carrers del Consell de Cent,
Comte Borrell, Diputació i Viladomat,
conjuntament amb l’Hospital Clínic de
Barcelona.
• Reforma d’oficina per a les noves
dependències annexes de la seu per al
districte de l’Eixample.
Cal recordar que l’any 2004 és el primer any
d’actuació del Pla d’Inversió Municipal 2004-
2007, i, per tant, el nombre d’actuacions i el
volum d’inversió pot semblar baix si es compara
amb exercicis anteriors, que es corresponien
amb els exercicis de final de mandat i, per tant,
amb els de màxima concentració d’obres en
curs. Responent a l’estacionalitat que es deriva
de cada mandat municipal, la major part de
l’activitat de l’any 2004 s’ha destinat a la
redacció i la preparació dels projectes que es
desenvoluparan els propers anys.
Malgrat això, les actuacions finalitzades han
permès transformar i millorar 11.406 m2 de
l’Eixample.
En relació amb la construcció de nous
equipaments, és important destacar que al final
de l’any hi ha en curs dues actuacions que
concentren una gran inversió. Són les següents:
• Construcció d’una escola bressol, una escola
infantil i de primària, apartaments per a joves
i un aparcament soterrani a la cruïlla dels
carrers de Londres i Villarroel, al barri de
l’Esquerra de l’Eixample.
• Construcció d’un centre de dia al barri de
Sant Antoni, al carrer del Marquès de Campo
Sagrado, al mateix temps que es recupera un
nou interior d’illa.
Totes dues actuacions representen 18.598 m2 de
nou sostre d’equipaments que, sens dubte,
milloraran significativament la xarxa de serveis
públics d’aquests barris.
La redacció de projectes executius de
transformació i millora de l’espai urbà i de nous
equipaments que s’executaran l’any vinent ha
concentrat una part de l’activitat de l’any 2004,
tal com s’ha dit anteriorment. Per la seva
importància i magnitud, cal esmentar-ne els
següents:
• Remodelació i arranjament de l’avinguda de
Roma.
• Arranjament dels carrers de Floridablanca i Alí
Bei.
• Construcció d’una biblioteca i un casal d’avis,
i enjardinament d’un nou interior d’illa al barri
de Sant Antoni.
• Construcció d’una biblioteca-centre cultural i
ampliació del centre cívic al barri de la
Sagrada Família.
En darrer lloc, mencionar que durant l’exercici
s’ha arribat a acords de col·laboració amb
diferents empreses fabricants de mobiliari urbà
amb l’objectiu de donar material per renovar i
millorar les dotacions de l’espai públic de
l’Eixample.
Recuperació d’interiors d’illa
La recuperació d’interiors d’illa per a ús públic
és un dels principals objectius de ProEixample,
SA per aconseguir millorar la qualitat de vida en
un centre de ciutat mancat de zones verdes, a fi
de recuperar la idea original de l’enginyer
Ildefons Cerdà en el planejament urbanístic de
l’Eixample de Barcelona.
Durant l’any 2004 s’ha continuat treballant amb
els objectius i els criteris del Pla Global de
Recuperació d’Interiors d’Illa de l’Eixample.
Aquest Pla fixa com a objectiu que una de cada
nou illes tingui un espai interior obert al públic
abans de l’any 2010. D’aquesta manera, els
veïns disposaran d’un interior d’illa recuperat a
menys de 200 metres de casa seva.
L’any 2004 l’Eixample ha guanyat 1.960 m2 més
en espai d’ús públic als interiors d’illa.
Concretament, d’una banda s’ha urbanitzat i
ProEixample, SA
80
s’ha obert al públic un nou interior d’illa, el de
Joan Brossa, que dota el barri de l’Esquerra de
l’Eixample de 988 m2 nous de superfície d’ús
per als ciutadans. D’altra banda, s’ha ampliat en
972 m2 l’interior d’illa dels jardins de Paula
Montal, de manera que aquest interior queda
amb una superfície de 2.272 m2 i encara amb
més possibilitats futures d’ampliació.
Els mecanismes que utilitza la societat per
aconseguir la reconversió del sòl a nous
interiors d’illa, espais verds i equipaments de
barri són diversos. Cal destacar-ne tres per la
seva importància: la utilització del capital social
de la societat en la compra de sòl i posterior
recuperació de la inversió mitjançant
operacions de gestió urbanística, els acords de
cessió de sòl amb promotors immobiliaris
privats i l’impuls de plans urbanístics de millora
urbana.
Enguany, la societat ha dut a terme dues
operacions de compra de sòl, amb un volum
d’inversió de 500 milers d’euros, que permetran
ampliar en 785,78 m2 més l’interior d’illa dels
jardins de Paula Montal.
D’altra banda, la venda de sòl i edificabilitat, un
cop recuperats els interiors d’illa, s’ha concretat
en quatre operacions de venda, amb un total de
4.148,74 m2 de sostre venuts, per un import total
de 9,48 milions d’euros.
Pel que fa a l’impuls de plans de millora urbana,
ProEixample, SA ha redactat i ha tramitat dos
nous plans urbanístics que en el futur permetran
recuperar més espais i avançar cap a un model
de desenvolupament més sostenible.
L’Eixample ofereix, avui, vint-i-set interiors d’illa
recuperats, oberts per gaudir d’un espai diferent
al mateix centre de la ciutat. Es tracta d’una
superfície gens negligible de 59.764 m2,
equiparable a vuit camps de futbol de mides
reglamentàries. A això cal afegir quinze nous
interiors d’illa assegurats i en procés de
recuperació, que sumaran 24.019 m2 a la
superfície ja existent.
Foment de la rehabilitació d’edificis
Durant l’any 2004 la inversió privada en
rehabilitació i manteniment d’edificis de
l’Eixample ha estat de 67,55 milions d’euros,
una xifra que augmenta i consolida el
creixement dels darrers anys, no només en
import d’inversió sinó també en nombre
d’actuacions, que arriben a 2.037 llicències
anuals.
També es pot apreciar la millora de la qualitat
de les intervencions, amb un import mitjà
invertit en cada actuació de 33.166 euros, que
sobrepassa gairebé en 3.000 euros l’import de
l’any 2003.
Per tipologia, la inversió en rehabilitació a
l’Eixample continua concentrant-se en les
façanes i els balcons, amb el 37%, l’interior dels
habitatges, amb l’11%, i la rehabilitació de
locals, amb el 32,8% del total de les actuacions
realitzades, si bé cal comentar que enguany la
instal·lació d’ascensors ha experimentat un
augment significatiu.
Pel que fa a l’activitat de l’Oficina de
Rehabilitació, el volum de visites ateses ha
arribat a 1.992 i s’han tramitat 105 expedients
de subvenció, amb un import estimat de
subvenció de 733,41 milers d’euros i una
incidència en un total de 1.464 habitatges i
locals.
Cal esmentar que al mes d’abril del 2004 la
Generalitat de Catalunya va suspendre
l’admissió de sol·licituds d’ajuts públics per a la
rehabilitació d’edificis i habitatges, amb
l’objectiu d’ordenar el procés i establir noves
prioritats, i fins al mes de desembre no es va
publicar el nou Decret del Pla de l’Habitatge de
Catalunya. Aquest fet s’ha traduït en una
reducció del nombre d’expedients de l’Oficina
de Rehabilitació de l’Eixample.
Al final de l’any s’ha iniciat la transformació de
l’Oficina de Rehabilitació en Oficina de
l’Habitatge, amb l’objectiu de sumar als serveis
actuals que s’ofereixen per impulsar i fomentar
ProEixample, SA
81
la rehabilitació d’edificis, altres que permetin
facilitar l’accés a l’habitatge dels ciutadans i les
ciutadanes.
L’Eixample, un centre dinàmic
La col·laboració de ProEixample, SA amb les
associacions de veïns i comerciants en
activitats conjuntes de promoció de les seves
zones d’influència és un fet que cada any es
consolida més. Destaquem de manera especial
les actuacions realitzades amb les associacions
de comerciants Amics del Passeig de Gràcia,
Cor Eixample-Dreta de l’Eixample i Sant Antoni
Centre Comercial.
L’any 2004 s’han abocat esforços per iniciar un
seguit d’actuacions, amb continuïtat l’any
vinent, orientades a donar a conèixer els
interiors d’illa de l’Eixample i incentivar l’ús cívic
d’aquests espais recuperats. Les diferents
iniciatives, entre les quals destaca l’edició de
diferent material gràfic informatiu, guies dels
interiors d’illa, anuncis en diferents suports i
revistes de barri de l’Eixample i l’organització
d’espectacles per a infants, s’han sumat a altres
que ja se celebraven anteriorment, com ara el
cicle de concerts de primavera i el teatre a la
tardor. Tots els esdeveniments, que han tingut
molta acceptació i participació ciutadana, s’han
impulsat amb l’eslògan «Interiors d’illa de
l’Eixample, oberts i verds».
La revista E de l’Eixample, editada per
l’empresa, ha renovat, amb el desè número, el
seu disseny, i hi ha incorporat nous formats i
continguts. Continua sent un punt de referència
de l’actualitat, el dinamisme i el bon moment
que viu l’Eixample. La revista E, de la qual
s’editen 20.000 exemplars per número, compta
actualment amb prop de 2.000 subscriptors i es
distribueix entre veïns i entitats de l’Eixample.
L’any 2004 ha estat també l’any d’explicar nous
projectes de futur, que continuaran la
revitalització de l’Eixample. Per això, i en el
marc del procés participatiu ciutadà, amb
l’objectiu de recollir idees i suggeriments dels
ciutadans, s’han organitzat exposicions
explicatives dels projectes de remodelació de
l’avinguda de Roma, del centre cultural de la
Sagrada Família i de la construcció dels
equipaments del barri de Sant Antoni.
De la pàgina web de ProEixample, cal
assenyalar enguany la constant renovació amb
nous continguts d’actualitat. Això ha comportat
que durant l’any 2004 el nombre d’usuaris de la
web hagi estat de més de 40.000 internautes.
ProEixample, SA
82
ProEixample, SA
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Inversions en projectes urbans
Inversió PAM projectes urbans (milers d’euros) 10.104 12.037 10.179 5.350
Espai urbà regenerat (m2) 205.150 57.397 53.424 5.406
Carril bici (m) 3.991 1.489 2.280 110
Arbres nous (unitats) 412 106 272 12
Fanals renovats (unitats) 568 59 14 10
Papereres noves (unitats) 290 45 63 30
Recuperació d’interiors d’illa
Interiors d’illa recuperats 17 21 26 27
Interiors d’illa en recuperació 19 15 12 15
Total interiors d’illa 36 36 38 42
Superfície recuperada (m2) 42.665 46.918 57.804 59.764
Superfície en recuperació (m2) 25.624 22.121 16.352 24.019
Total superfície (m2) 68.289 69.039 74.156 83.783
Superfície de sòl adquirida (m2) 1.994 – 1.196 785,78
Cost adquisició sòl i despeses derivades 
(milers d’euros) 4.096 – 1.001 616,51
Documents de modificació de planejament 
redactats 10 12 3 2
Superfície subjecta a modificacions de 
planejament (m2) 8.445 9.157 2.910 2.419
Rehabilitació
Oficina de Rehabilitació de ProEixample
Trucades ateses 2.359 2.815 2.546 2.103
Visites ateses personalment 2.687 2.602 3.375 1.992
% d’edificis rehabilitats i gestionats des de 
l’Oficina 21% 22% 24% 24%
Serveis tècnics encarregats 97 42 38 35
Facturació dels serveis tècnics (milers d’euros) 152 65 36 25
Subvencions tramitades 221 152 300 105
Volum de subvenció tramitat (estimació milers 
d’euros) 2.437 1.811 3.126 733
Inversió privada en rehabilitació
Llicències de rehabilitació concedides 1.800 1.825 1.826 2.037
Import total de la inversió (milers d’euros) 50.827 55.598 55.597 67.559
Pressupost en mitjana per actuació (milers d’euros)28,24 30,46 30 33,16
Indicadors generals d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 22 23 22 22
Inversió (milers d’euros) 14.154 11.321 10.191 2.055
Pròpia 4.207 179 1.420 118
Per compte de l’Ajuntament 9.947 11.142 8.771 1.937
Resultat comptable (milers d’euros) 296 329 219 347
Cash-flow (milers d’euros) 356 419 324 1.405
83
ProEixample, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 274
Despeses d’establiment – Vendes i prestacions de serveis 9.813
Immobilitzat immaterial 69 Transf. program. i per serveis Ajt. –
Immobilitzat material 183 Altres ingressos d’explotació 25
Immobilitzat financer 22 Variació d’existències –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 12.167 Total d’ingressos d’explotació 9.838
Existències 4.096 Costos
Deutors 3.009
Inversions financ. temporals – Aprovisionaments 6.473
Tresoreria 5.053 Despeses de personal 989
Ajustaments per periodificació 9 Dotacions per a amort. d’immobilitzat 152
Altres despeses d’explotació 888
Total actiu 12.441 Provisions 906
Passiu
Recursos a llarg termini 8.267 Total costos d’explot. abans financers 9.408
Fons propis abans resultats 7.322
Pèrdues i guanys de l’exercici 347 Resultat explotació abans financers 430
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 121
Provisions 598 Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Resultat d’explotació 551
Recursos a curt termini 4.174
Ingressos extraordinaris 1
Creditors financers – Despeses extraordinàries 18
Creditors comercials 3.916
Altres creditors 85 Resultat abans impostos 534
Ajustaments per periodificació 173
Impost de societats 187
Total passiu 12.441 Resultat de l’exercici 347
84
Foment de Ciutat Vella, SA tindrà una durada màxima de catorze anys i, al
final d’aquest període, els actius i els passius revertiran a favor d’entitats
de dret públic o privat íntegrament participades per les administracions
públiques, un cop amortitzades les accions del capital privat.
El 18 de desembre de 2000 es va celebrar la Junta General de la societat
mixta, que va acordar dividir les activitats de la societat, segons l’article
49 de la Carta Municipal de Barcelona, en dues branques:
a) Activitats de servei públic (actuacions d’iniciativa municipal).
Aquest àmbit inclou la gestió de les operacions del Programa
d’Actuacions Municipals (PAM) que l’Ajuntament encarregui a la societat,
així com l’elaboració del planejament urbanístic i el disseny dels nous
espais urbans o la remodelació dels existents.
S’inclouen en aquesta línia de treball les actuacions de promoció
econòmica vinculades als objectius estratègics de la revitalització de
Ciutat Vella.
També dins les actuacions d’iniciativa municipal es desenvolupa la
promoció de la rehabilitació privada a través de l’Oficina de l’Habitatge de
Ciutat Vella.
Finalment, formen part d’aquesta línia d’actuacions la gestió i el
manteniment d’una part del conjunt d’edificis municipals ubicats a Ciutat
Vella que actualment no estan adscrits al servei públic i que han estat
objecte d’un encàrrec específic a Foment de Ciutat Vella, SA.
b) Activitat econòmica de mercat (actuacions de caràcter
publicoprivat).
Són operacions d’obtenció o venda de sòl o sostre, ja sigui en forma de
solars, edificis sencers, habitatges o locals comercials, que es
desenvoluparan amb l’objectiu d’impulsar la regeneració del teixit urbà i la
dinamització econòmica del districte, donant entrada a la participació de
la iniciativa privada en aquest tipus d’actuacions.
Actuacions d’iniciativa municipal
Projectes i obres
Durant l’exercici de l’any 2004 han acabat les actuacions en urbanització i
en equipaments públics següents:
• Urbanització dels carrers Giralt el Pellisser, Colomines, Flor de Lliri,
Sant Jacint, Semoleres, Freixures i la plaça de Santa Caterina, amb
l’estesa de la xarxa de recollida pneumàtica fins a la connexió amb la
Foment de Ciutat Vella, SA 
President 
Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan
Vicepresident executiu
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Director general
Sr. Josep Maria de Torres i Sanahuja
Constitució
Es va constituir el 19 de febrer de 1999, per
acord del Consell Plenari, com a societat
anònima amb capital íntegrament municipal.
El Consell Plenari, en sessió del dia 23 de
febrer de 2000, va acordar la transformació
de la societat en empresa d’economia mixta. 
Objecte social
L’objecte social és dur a terme totes les
actuacions urbanístiques i d’edificació
necessàries per a la rehabilitació dels espais
compresos en l’àmbit del districte de Ciutat
Vella.
85
central i la renovació de les xarxes de
serveis d’aigua, gas, electricitat i telefonia
existents. 
• Finalització de l’obra civil del conjunt del nou
Mercat de Santa Caterina: estructura de
coberta i coberta pròpiament dita amb el
recobriment format per quatre capes de fusta
encadellada i 250.000 tessel·les ceràmiques
que conformen un mosaic de formes
abstractes que recorden els productes de
mercat, tancaments exteriors de fusta i vidre,
estesa de les instal·lacions de les parades a
través d’un terra tècnic, adequació final dels
espais comuns interns i externs, i cobriment
de l’espai arqueològic. 
• Acabament de les obres de construcció de la
central de recollida pneumàtica de residus
sòlids del barri de Santa Caterina situada al
soterrani del Mercat de Santa Caterina,
realitzada en coordinació amb CLABSA. 
• Excavació i recerca arqueològica de les rases
de l’estesa de la xarxa de recollida
pneumàtica soterrada al sector de l’entorn del
Mercat de Santa Caterina.
• Treballs arqueològics previs a la rehabilitació
de l’edifici per a la seu del Centre d’Estudis
Judaics, al carrer de l’Arc de Sant Ramon del
Call. 
Actuacions que durant l’exercici 2004 han estat
en execució i són subjectes a un programa
plurianual:
• Construcció de dos edificis amb un total de
59 apartaments per a gent gran dins el recinte
del Mercat de Santa Caterina. L’edifici B, amb
façana al carrer Freixures, està pràcticament
acabat, mentre que l’edifici A, situat al carrer
Colomines, està en fase d’acabats de façana i
de l’interior dels habitatges. En conjunt, el
grau d’acompliment del programa d’obres se
situa en el 86% del total. Es preveu que les
obres acabin el proper mes d’abril.
• Moviment de terres i construcció dels murs
pantalla de contenció de l’equipament
esportiu que inclourà una piscina coberta 
en el conjunt de l’antic edifici de Can 
Ricart.
• Remodelació de l’avinguda Francesc Cambó
entre la plaça Antoni Maura i el carrer Álvarez
de Castro-Giralt el Pellisser, i del carrer
Freixures entre l’avinguda i Sant Pere més
Baix. Aquesta remodelació implica la
incorporació de la xarxa de recollida
pneumàtica, la renovació de les xarxes de
serveis, un nou enllumenat públic i la creació
d’un bulevard per a vianants de 160 metres
de llarg per 20 d’ample. Amb aquesta
actuació s’incorpora la restricció i el control
de l’accés de vehicles a l’interior del barri. En
total es renoven 5.404 m2 d’espai públic,
emprant com a material bàsic la llosa de
granit. Es preveu que les obres acabin al final
del mes de juliol del 2005.
Gestió urbanística
Foment de Ciutat Vella, SA gestiona les
actuacions d’expropiació previstes en el Pla
d’Actuació Municipal 2004-2007. Durant el 2004
s’han completat les operacions d’alliberament
de sòl següents:
• Desconstrucció de les finques entre els
números 82 i 86 del carrer Nou de la Rambla
incloses en el PERI del Raval.
• Desconstrucció de la finca del número 40 de
Jaume Giralt, dins l’operació de creació del
nou espai de Metges-Jaume Giralt.
• Desconstrucció de l’edifici de les piscines
municipals Folch i Torres que presentaven
estat de ruïna per motiu d’haver estat
construïdes amb ciment aluminós. 
• Finalització de l’adquisició de les finques
afectades per la creació del nou espai de
Metges-Jaume Giralt, al barri de Santa
Caterina, i trasllat de les famílies residents a
les finques de Jaume Giralt reallotjades a la
promoció d’habitatge públic d’Arc de Sant
Cristòfol. 
Foment de Ciutat Vella, SA 
86
• Acord d’adquisició de la finca qualificada
d’equipament situada al carrer Abat Safont-
Paral·lel. 
• Acords de desnonament, buidat i
reallotjament dels residents a les finques de
Valldonzella, 8-10 i Ripoll, 25.
Planejament
Durant el 2004 han quedat aprovats diversos
planejaments i projectes amb l’objectiu de
continuar renovant Ciutat Vella. L’estat de
tramitació de projectes és aquest:
• Aprovació provisional de la modificació del
PGM al Raval Sud (21/7/2004).
• Aprovació definitiva del Pla Especial
Urbanístic del Complex de Can Ricart
(30/4/2004). 
• Aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana
de l’Estació de Rodalies (24/11/2004).
• Aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana
de l’entorn del Mercat de la Barceloneta i
plaça del Mar (20/10/2004).
Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella 
Al mes de maig del 2004 es va posar en 
marxa l’Oficina d’Habitatge, un nou instrument
creat per ampliar les funcions de suport a 
les actuacions que fins aleshores
desenvolupava l’Oficina de Rehabilitació. 
Fins ara, l’ORCV duia a terme la gestió 
dels ajuts públics a la rehabilitació d’edificis 
i habitatges privats, la realització de
campanyes específiques i el control total de 
la concessió de cèdules d’habitabilitat. La
nova Oficina d’Habitatge manté aquestes
funcions i hi suma el suport a la resolució de
conflictes generats per la pressió immobiliària
sobre els ciutadans o dels conflictes que
sorgeixen en la relació entre propietaris i
llogaters, o entre membres de comunitats. Així
mateix, s’ofereix tota mena d’assessorament
per a la compra d’habitatges en l’àmbit de
Ciutat Vella. 
Es va elaborar el Pla de l’Habitatge a Ciutat
Vella 2004-2007 amb l’objectiu d’optimitzar
l’aprofitament del parc d’habitatge social de
propietat pública, bé municipal o bé de la
Generalitat de Catalunya. Aquest estudi fixa en
2.418 el nombre d’habitatges existents en
aquest moment en règim de lloguer i que, per
tant, poden entrar en una dinàmica
d’aprofitament per als programes d’habitatge
social. Es calcula una forquilla d’entre 24 i 50
habitatges que anualment poden restar
disponibles per a aquest fi.
El Pla d’Habitatge també estableix un programa
de creació de nou habitatge social en
col·laboració amb els ens públics i les
cooperatives d’habitatge que generarà en el
període establert pel Pla un total de 451 nous
habitatges protegits. 
Rehabilitació
Durant l’exercici del 2004 s’han formalitzat 307
expedients de sol·licitud d’ajuts per a obres de
rehabilitació, 229 dels quals corresponen a
actuacions en elements comuns i 78 a
habitatges particulars. En conjunt, aquests
expedients signifiquen millores d’habitabilitat en
3.013 habitatges repercutits per les obres i
generen una inversió privada de 15.577.170
euros que meriten un ajut econòmic total de
2.732.217 euros. Al llarg de l’any s’han sol·licitat
1.502 cèdules d’habitabilitat, 1.040 de les quals
s’han concedit. El personal de l’oficina ha atès
1.267 peticions d’informació personalitzada.
Assessorament i suport a l’habitatge 
Aquest exercici del 2004 ha estat el primer de
posada en funcionament de la línia
d’assessorament i ajut als usuaris d’habitatges
a Ciutat Vella. Per tant, en aquest període ja
s’ha generat un nombre important de demandes
d’informació, en concret 1.088 visites, que han
estat originades per 723 casos, 500 dels quals
corresponien a llogaters, 120 a propietaris
Foment de Ciutat Vella, SA 
87
verticals i 103 a comunitats de propietaris. La
mitjana d’aquest primer exercici ha estat d’onze
visites diàries. 
Aquestes demandes generals han representat
obrir 135 expedients de seguiment de temes
concrets, 68 dels quals ja s’han resolt. 
Comunicació i promoció econòmica
Durant l’any 2004 les iniciatives de promoció i
dinamització d’activitats han estat les següents:
• Organització i desenvolupament d’una
Jornada de Portes Obertes del conjunt del
nou Mercat de Santa Caterina, els edificis
d’habitatges per a gent gran i les instal·lacions
de la central de recollida pneumàtica de
residus, que es va fer el dia 8 de maig.
• Col·laboració en l’edició del llibre resum dels
actes commemoratius del 250 aniversari de la
Barceloneta.
• Col·laboració amb les publicacions
periòdiques El Raval i Nova Ciutat Vella.
• Coordinació de les jornades de debat a
l’entorn de la promoció i l’equilibri del comerç
a Ciutat Vella, fetes conjuntament amb el
districte de Ciutat Vella, que van comptar amb
la participació de destacades personalitats del
món econòmic del districte i la ciutat.
• Participació en l’organització de la reunió
anual dels alcaldes de ciutats europees
organitzada pel London School of Economics
and Political Science i Aula Barcelona, que
aquest any va tenir com a motiu central les
actuacions a centres històrics. Participació en
el Fòrum de les Cultures a través de
l’exposició «Barcelona in Progress», i la
presentació d’una ponència a la taula rodona
organitzada per la UNESCO dins el II Fòrum
Urbà Social. 
Altres actuacions
Projecte d’intervenció integral dels barris de
Santa Caterina i Sant Pere. Llei de barris
Ciutat Vella va concórrer a la convocatòria que
va fer la Generalitat de Catalunya per a la
dotació de fons destinats a la millora integral de
barris que pateixen algun tipus de mancança
estructural, ambiental o de vitalitat econòmica
que requereixi una atenció especial. El projecte
d’intervenció integral dels barris de Santa
Caterina i Sant Pere està format per propostes
de remodelació de carrers i places, de creació
de nous equipaments per als barris, de
desenvolupament de campanyes específiques
de rehabilitació d’edificis privats i de promoció i
suport de les activitats econòmiques existents a
tots dos barris. El pressupost total aprovat per
la Generalitat de Catalunya és de 14,6 milions
d’euros, 7,3 dels quals seran d’aportació
autonòmica. Les actuacions previstes en el
projecte s’hauran de fer entre els anys 2004 i
2007.
Programes internacionals
Foment de Ciutat Vella, SA lidera un consorci
d’entitats europees que assessora tècnicament
el programa de rehabilitació dels barris de Fener
i Balat del municipi de Fathi a Istanbul. Aquest
programa està finançat per la Unió Europea i té
com a objectiu servir de prova pilot per a la
recuperació del centre històric d’Istanbul, amb
el suport de la UNESCO. Al llarg del 2004 s’han
fet diverses visites a Istanbul en compliment de
les obligacions contretes en el
desenvolupament del projecte. 
Foment de Ciutat Vella, SA té delegada la
representació estatal a la Red XIV-F del CYTED
(Ciencia y Tecnología para el Desarrollo), un
programa d’estudi dels processos de
transformació i revitalització dels centres
històrics de les ciutats. El CYTED agrupa vint-i-
un països iberoamericans per al
desenvolupament de diversos programes dels
àmbits de la ciència i la tècnica. Se’n va
celebrar una de les sessions anuals al centre
cívic Pati Llimona durant el mes de febrer.
Foment de Ciutat Vella, SA ha participat en el
Foment de Ciutat Vella, SA 
88
programa internacional de la Unió Europea
HQE2R, dedicat a l’estudi i el desenvolupament
de propostes per a una metodologia de
regeneració urbana sostenible. Aquest projecte
va acabar el mes de febrer amb unes jornades
celebrades a Canes en les quals els
representants de Foment de Ciutat Vella van
presentar una ponència. Els fruits d’aquest
projecte s’han editat en format de llibre. 
Actuacions publicoprivades
Illa de la Rambla del Raval
Foment de Ciutat Vella, com a empresa
urbanitzadora per la Junta de Compensació de
l’Illa de la Rambla del Raval, delimitada pels
carrers Robadors, Sant Rafael, Cadena i Sant
Josep Oriol, ha continuat duent a terme al llarg
de l’any les operacions restants d’alliberament
de sòl d’aquest polígon de renovació
urbanística. Aquest exercici s’ha enderrocat
l’últim edifici que restava del conjunt de
cinquanta edificis que va incloure el projecte. 
Durant el 2004 s’ha venut la finca FR3.3 del
projecte de compensació a la cooperativa
d’habitatge de la UGT, Llar Unió Ciutat Vella,
SCCL, i s’han iniciat els treballs per construir els
edificis d’habitatge cooperatiu, primer amb
l’execució de la fase de recerca arqueològica i
posteriorment amb el rebaix de terres i la
construcció de murs i la fonamentació.
S’ha signat l’acord de venda del solar destinat a
la construcció d’un hotel a la finca FR1 del
projecte de compensació amb l’empresa
guanyadora del concurs d’adjudicació, Barceló
Clavel Hoteles, SA.
A través de sengles convenis de col·laboració,
Foment de Ciutat Vella, SA es farà càrrec de la
construcció de l’aparcament públic soterrat del
conjunt, un conveni subscrit amb Barcelona de
Serveis Municipals, SA, i la construcció de
l’edifici d’oficines, encàrrec de la Junta de
Compensació.
Locals de Santa Caterina
Aquest any s’ha fet l’adquisició dels dotze
locals comercials ubicats a les promocions de
nou habitatge públic que el Patronat Municipal
de l’Habitatge ha construït en l’àmbit de la
prolongació de l’avinguda Francesc Cambó.
L’objectiu d’aquesta operació és ubicar un
conjunt potent i homogeni d’activitats
econòmiques que promoguin la revitalització
general d’un barri molt afectat pel llarg període
de renovació. Es preveu que durant el primer
trimestre es convocarà el concurs públic
d’adjudicació.
Foment de Ciutat Vella, SA 
89
Foment de Ciutat Vella, SA 
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Actuacions finalitzades PAM
Inversió en espai públic (milers d’euros) 5.669 5.350 1.744 2.751
Espai urbà regenerat (m2) 20.467 11.445 1.661 3.148
Inversió en equipaments (milers d’euros) 4.564 14.046 8.892 14.916
Sostre d’equipament (m2) 907 3.843 – 5.700
Inversió en obtenció de sòl (milers d’euros) 6.552 3.385 2.220 9.656
Superfície de sostre expropiat (m2) 9.135 2.510 1.080 5.962
Superfície de sòl expropiat (m2) 2.294 945 323 1.099
Famílies reallotjades 133 27 10 54
Superfície de sostre desconstruït (m2) 21.280 18.299 22.333 11.768
Superfície de sòl alliberat (m2) 4.436 3.619 6.028 4.417
Oficina d’Habitatge 
Informacions personalitzades rehabilitació 1.546 2.112 2.703 1.267
Conferències 15 18 6 9
Assessorament tècnic 103 83 20 87
Assessorament legal 97 101 66 44
Cèdules d’habitabilitat sol·licitades 980 1.062 1.053 1.502
Cèdules d’habitabilitat concedides 627 820 731 1.040
Expedients de rehabilitació 337 164 591 307
Habitatges i locals repercutits 3.276 1.849 5.782 3.013
Inversió privada (milers d’euros) 19.881 6.586 34.290 15.577
Subvenció atorgada (milers d’euros) 2.452 990 5.712 2.732
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 25 28 37 35
Inversió (milers d’euros) 16.851 22.796 12.883 27.345
Pròpia 66 15 27 22
Per compte de l’Ajuntament 16.785 22.781 12.856 27.323
Resultat comptable (milers d’euros) 109 189 499 64
Cash-flow (milers d’euros) 151 242 604 116
90
Foment de Ciutat Vella, SA 
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 84
Despeses d’establiment – Vendes i prestacions de serveis 1.057
Immobilitzat immaterial 9 Transferències corrents 2.453
Immobilitzat material 74 Altres ingressos 599
Immobilitzat financer 1
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 15.303 Total d’ingressos d’explotació 4.109
Existències 3.866 Costos
Deutors 10.751
Inversions financ. temporals – Compres 500
Tresoreria 673 Personal 1.815
Ajustaments per periodificació 13 Treballs, subminist. i serveis ext. 405
Subvencions 72
Total actiu 15.387 Altres despeses 1.223
Provisions 22
Passiu Amortitzacions 28
Recursos a llarg termini 6.912 Total costos d’explot. abans financers 4.065
Fons propis abans resultats 6.808
Pèrdues i guanys de l’exercici 64 Resultat d’explotació abans financers 44
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 40
Provisions – Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 40
Resultat d’explotació 84
Recursos a curt termini 8.475
Ingressos extraordinaris 26
Creditors financers – Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 7.632
Altres creditors 823 Resultat abans impostos 110
Ajustaments per periodificació 20
Impost de societats 46
Total passiu 15.387 Resultat de l’exercici 64

Altres societats mixtes
Barcelona Holding Olímpic, SA
Barcelona Emprèn, SCR SA
Grup Barcelona de Serveis Municipals, SA
Clavegueram de Barcelona, SA
Catalana d’Iniciatives CR, SA
Túnels i Accessos de Barcelona, SAC
Constitució
Es va constituir el 19 d’octubre de 1989.
Objecte social
L’objecte social és l’obtenció i la gestió del
finançament i el control de l’execució de les
obres d’infraestructura i equipament
vinculades a la celebració dels Jocs Olímpics
de Barcelona el 1992.
President i conseller-delegat
Sr. Francisco José Tortosa Fernández
93
Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA)
Barcelona Holding Olímpic, SA es va constituir com a societat anònima
estatal amb el 51% del capital aportat per l’Estat espanyol i el 49%
restant per l’Ajuntament de Barcelona. La constitució de la societat és
conseqüència del conveni de col·laboració subscrit pels accionistes el 14
de setembre de 1989, i la seva activitat actual està determinada pel
seguiment del marc financer establert en un nou conveni de col·laboració
signat el 3 de març de 1993, amb la finalitat de donar compliment a
l’objecte social. 
Durant l’any 2004 la societat ha continuat en la línia dels objectius
proposats, fonamentalment pel que fa a la reducció progressiva de
l’endeutament, que es distribueix en tres operacions financeres, una de
les quals instrumentada en forma de línia de crèdit per tal d’ajustar d’una
manera permanent el nivell del deute a les disponibilitats tresoreres de la
societat. Així doncs, durant l’exercici 2004 l’amortització de deute ha
estat de 86.985 milers d’euros, que deixa el nivell d’endeutament en
263.552 milers d’euros quan es va tancar l’exercici, un import
sensiblement inferior al que estableix en la mateixa data el marc financer
esmentat amb anterioritat. 
La situació actual del deute i la bondat dels tipus d’interès permeten
afirmar que HOLSA amortitzarà la totalitat d’operacions a mitjan any 2007,
dos anys i mig abans de la data prevista en el conveni, amb la reducció
consegüent de les aportacions dels socis previstes per a aquest període. 
Pel que fa als litigis interposats contra la societat per temes relacionats
amb processos d’expropiació de sòl, es van resolent en la mesura i el
ritme que imposen els tribunals, sense que calgui esperar incidències
significatives pel que fa al desenllaç definitiu.
94
Barcelona Holding Olímpic, SA (HOLSA)
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros) 
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 507.344 Subvencions oficials a l’explotació 24.552
Immobilitzat material 3.718
Immobilitzat financer 5
Deutors a llarg termini 503.300
Despeses a distribuir 321 Total d’ingressos d’explotació 24.552
Actiu circulant 130.934
Costos
Obra pendent de lliurament –
Deutors 130.828
Inversions financ. temporals – Personal 102
Tresoreria 106 Treballs, subminist. i serveis ext. 266
Ajustaments per periodificació – Amortitzacions 177
Total actiu 638.278 Total costos d’explot. abans financers 545
Passiu
Resultat d’explot. abans financers 24.007
Recursos a llarg termini 478.658
Ingressos financers 115
Fons propis 89.330 Despeses financeres 24.377
Subvencions de capital 281.814
Altres ingressos a distribuir –
Provisions 793 Resultat d’explot. abans extraordin. (255)
Creditors a llarg termini 106.721
Variació provisions 236
Recursos a curt termini 159.620 Ingressos extraordinaris 2.319
Despeses extraordinàries 5
Creditors financers 159.080
Creditors comercials 540
Altres creditors – Resultat abans impostos 1.823
Ajustaments per periodificació – 
Impost de societats –
Total passiu 638.278 Resultat de l’exercici 1.823
95
Barcelona Emprèn Societat de Capital Risc, SA és una societat privada
constituïda a Barcelona i inscrita en el Registre de societats de capital risc
de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) amb el núm. 29,
seguint els requeriments de la Llei d’entitats de capital risc.
L’Ajuntament de Barcelona, incloent-hi una participació del 4,62% de
l’Institut de Cultura, té el 27,69% del seu capital social. L’any 2003, la
Universitat de Barcelona va entrar a formar part de l’accionariat de la
companyia, amb el 0,77%. Altres accionistes de la societat són Retevisión
Móvil, SA; Banco Bilbao Vizcaya, SA; Banc de Sabadell, SA; Caixa
d’Estalvis de Catalunya; Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona;
Inversiones Cuadrante, SL (Grupo Planeta) Promocions Habitat, SA;
BSCH, SA; Fundación Vodafone; Consorci de la Zona Franca de
Barcelona; Gas Natural SDG, SA; Societat General d’Aigües de Barcelona,
SA; Auna, SA; Caixa d’Estalvis del Penedès i Telefónica Soluciones
Sectoriales SAU.
El 31 de desembre de 2004, la societat tenia un capital social de 6,5
milions d’euros. 
Durant l’exercici 2004 s’han preavaluat 118 propostes i s’han estudiat en
profunditat 42 projectes d’inversió, dels quals s’han aprovat quatre. Dues
noves inversions s’han formalitzat durant l’any (Voz Telecom i Crystax), i
se n’han dut a terme quatre més de seguiment.
Durant l’exercici 2004 hi ha hagut les primeres dues desinversions, en
concret a les societats Orbita Max, SL i Imagiam High Image Tech, SL.
El 31 de desembre de 2004 la societat participava en onze empreses, amb
una inversió total bruta de 4,5 milions d’euros.
La cartera el 31 de desembre de 2004 estava formada per les empreses
següents: 
• Net Translations. Traduccions via Internet.
• Isoco (Intelligent Software Components, SA). Programari d’intel·ligència
artificial.
• Xcellsyz Ltd. Biotecnologia.
Barcelona Emprèn, SCR, SA
Constitució
Es va constituir l’11 de març de 1999.
Objecte social
L’objecte social és la promoció, mitjançant la
presa de participacions temporals en el seu
capital, de societats no financeres, de petites
dimensions, amb un fort component
tecnològic o que presentin un projecte
innovador, bàsicament a Barcelona i a la seva
àrea d’influència.
President 
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
Conseller Delegat
Sr. Christian Fernández García
96
• Fractus, SA. Antenes per a
telecomunicacions. 
• AMR Systems, SL. Telecomunicacions,
transmissió de dades.
• Advancell. Biotecnologia.
• Agents Inspired. Programari d’intel·ligència
artificial.
• Non Stop Yacht. Comercialització de
productes i serveis per a megaiots.
• Era Plantech. Biotecnologia.
• Voz Telecom Comunicació amb xarxes de
dades.
• Crystax. Biotecnologia.
Barcelona Emprèn, SCR, SA
97
Barcelona Emprèn, SCR, SA
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 92
Despeses d’establiment 1 Plusvàlues netes –
Immobilitzat immaterial – Prestació de serveis 42
Immobilitzat material 86 Altres ingressos –
Immobilitzat financer 5
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 4.726 Total d’ingressos d’explotació 42
Existències –
Deutors 783 Costos
Inversions financ. temporals 3.815
Tresoreria 128 Compres –
Ajustaments per periodificació – Personal 259
Altres despeses 130
Total actiu 4.818 Amortitzacions 14
Passiu
Total de costos d’explotació 403
Recursos a llarg termini 4.778
Fons propis 4.778
Subvencions de capital – Resultat d’explotació abans financers (361)
Ingressos a distribuir –
Provisions – Ingressos financers 31
Creditors a llarg termini – Despeses financeres 749
Resultat d’explotació (1.079)
Creditors a curt termini 40
Ingressos extraordinaris –
Creditors 15 Despeses extraordinàries 74
Remuneracions pendents de pagament 4
Altres creditors 21 Resultat abans impostos (1.153)
Ajustaments per periodificació –
Impost de societats –
Total passiu 4.818 Resultat de l’exercici (1.153)
98
Clavegueram de Barcelona, SA (CLABSA) és l’empresa mixta de gestió del
drenatge urbà de la ciutat de Barcelona. Hi participen Barcelona de Serveis
Municipals, SA (17,5%), el Grup AGBAR (Societat General d’Aigües de
Barcelona, 60%) i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC, 22,5%).
L’exercici 2004 ha estat el primer del nou contracte-programa amb
l’Ajuntament de Barcelona. Ha continuat augmentant significativament el
volum de tasques fixes previstes en el contracte-programa, especialment
en informes i estudis. 
Durant aquest any han estat en funcionament tots els dipòsits de retenció
construïts fins a l’any 2003, i ha entrat en servei el nou dipòsit del carrer
Taulat, de 50.000 m3 (amb un objectiu, bàsicament, anticontaminació), així
com altres actuacions vinculades a les infraestructures de la zona. S’ha
incorporat, també durant aquest any, la segona fase del Servei d’Alerta
Hidrològica del riu Besòs. Tot això ha significat un important augment de
l’activitat d’explotació i manteniment d’instal·lacions per CLABSA.
En general, ha estat destacable l’activitat lligada a les afeccions degudes
a la implantació de grans infraestructures del transport a Barcelona, com
l’AVE i el nou metro (L9, ampliacions L3 i L5 i PMRS). 
Pel que fa al sistema d’aprofitament d’aigües freàtiques per a usos
públics, s’ha acabat i s’ha posat en marxa el sistema del Fòrum i el seu
entorn, i l’activitat d’explotació i manteniment ha seguit la tònica de
creixement iniciada anys anteriors. Durant l’any 2004 s’han subministrat
402.000 m3 d’aigua del subsòl per a reg i neteja d’espais públics, cosa
que ha representat un increment respecte de l’any 2003 del 97%.
Pel que fa a la recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RPRSU),
durant el 2004 han entrat en servei dos nous sistemes, el de la central de
Santa Caterina i el del Fòrum, la qual cosa ha incrementat notablement la
població servida per aquesta tecnologia.
Els ingressos per activitats de fibra òptica s’han mantingut en línia
progressivament descendent respecte dels anys anteriors, i han passat a
una facturació d’1,4 milions d’euros. 
Clavegueram de Barcelona, SA
Constitució
Es va constituir l’11 de maig de 1992.
Objecte social
L’objecte social és l’explotació tècnica, la
planificació i el control del clavegueram de
Barcelona.
President 
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos
Director gerent
Sr. Josep Carbonell i Talavera
99
En els treballs per a altres clients, s’han
mantingut els contractes d’anys anteriors,
entre els quals destaquen la gestió del
clavegueram del port de Barcelona i
l’assistència tècnica a Aguas Andinas i Aguas
de Murcia, i s’han aconseguit una sèrie de
treballs d’assessoria tècnica, projectes i
estudis per a altres ciutats que han demanat la
col·laboració de CLABSA per desenvolupar els
seus serveis de drenatge urbà. Això ha permès
arribar a una facturació per aquests conceptes
de 2,4 milions d’euros, significativament
superior a la de l’any anterior, que va ser d’1,6
milions d’euros.
D’altra banda, cal destacar que CLABSA va
organitzar a Barcelona els dies 25 i 26 d’octubre
de 2004 el II Congrés Internacional sobre Gestió
Avançada del Drenatge Urbà. El Congrés va
comptar amb la col·laboració del Ministeri de
Medi Ambient, el Departament de Medi Ambient
i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,
l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de
Barcelona i l’Associació Espanyola d’Empreses
d’Abastament i Sanejament (AEAS). Hi van
participar divuit experts del màxim nivell
nacional i internacional i hi van assistir més de
260 professionals del sector. 
Clavegueram de Barcelona, SA
100
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 5.641
Despeses d’establiment – Serveis a l’Ajuntament de Barcelona 3.983
Immobilitzat immaterial 105 Altres serveis 3.190
Immobilitzat material 5.536 Altres ingressos 653
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 7.826
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 3.924 Costos
Existències – Compres 961
Deutors 3.318 Personal 3.413
Inversions financ. temporals 585 Treballs, subminist. i serveis ext. –
Tresoreria 21 Altres despeses 2.118
Ajustaments per periodificació – Provisions 196
Amortitzacions 543
Total actiu 9.565
Total costos d’explot. abans financers 7.231
Passiu
Recursos a llarg termini 7.013 Resultat d’explot. abans financers 595
Fons propis 4.520
Subvencions de capital – Ingressos financers 2
Ingr. anticipats per concessions – Despeses financeres 9
Provisions 2.479
Creditors a llarg termini 14
Resultat d’explotació 588
Creditors a curt termini 2.552 Ingressos extraordinaris 158
Deutes amb empreses grup i assoc. 801 Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 1.061
Altres creditors 579 Resultat abans impostos 746
Ajustaments per periodificació 111
Impost de societats 216
Total passiu 9.565 Resultat de l’exercici 530
Clavegueram de Barcelona, SA
101
Catalana d’Iniciatives SCR, SA és una societat de capital risc amb divuit
anys d’experiència que es concreta en la participació en més de 120
projectes empresarials dels sectors més diversos, amb una inversió
directa i indirecta de capital superior a 600 milions d’euros. 
Gestiona recursos financers de 100 milions d’euros i té una cartera 
de més de vint companyies participades. Aquestes companyies 
representen una facturació global de 1.050 milions d’euros i 2.996 
llocs de treball.
Quan es va tancar el 2004, les plusvàlues latents de Catalana d’Iniciatives
SCR, SA en les seves participades s’elevaven a 18 milions d’euros sobre
el valor comptable. Els fons propis són de 60 milions d’euros.
La política d’inversions de Catalana d’Iniciatives, SCR, SA es basa en els
criteris següents:
• Empreses amb projectes de creixement amb un potencial elevat i
necessitat d’un soci financer.
• Empreses familiars que afronten processos bé de canvi generacional,
bé de professionalització de la gestió.
• Processos d’adquisició d’empreses per executius (adquisició directiva o
management buy-out i compra per inversors externs o management
buy-in).
La inversió directa de Catalana d’Iniciatives, SCR, SA és d’un mínim de 5
milions d’euros, sense límit superior. L’àmbit d’inversió és tot Espanya.
Durant l’any 2004, Catalana d’Iniciatives, SCR, SA ha invertit a Grupo
Tecnipublicaciones, primer editor independent de premsa tècnica a
Espanya.
La política d’inversió s’adreça a tots els sectors d’activitat econòmica.
L’import global d’inversions previst per a l’any 2005 és de més de 30
milions d’euros. Normalment, el finançament de les inversions correspon
en dos terços a fons propis i un terç a l’endeutament específic per a la
inversió.
Catalana d’Iniciatives, SCR, SA
Constitució
Es va constituir el 28 de juny de 1993.
Objecte social
L’objecte social és la promoció, el suport i la
participació en activitats econòmiques que
contribueixin al desenvolupament de l’entorn
socioeconòmic, a fi de potenciar iniciatives
generadores de riquesa, ocupació i benestar.
President de la Junta d’Accionistes(1)
Hble. Sr. Antoni Castells i Oliveres (primer
semestre)
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu (segon
semestre)
President del Consell d’Administració(1)
Im. Sr. Josep Ignasi Cuervo i Argudín (primer
semestre)
Sr. Andreu Morillas i Antolín (segon semestre)
Conseller delegat
Sr. Francesc Raventós i Torras
(1) Anualment, i coincidint amb la Junta General
d’Accionistes d’aprovació dels comptes de l’exercici
anterior, es canvien els presidents de la Junta i del
Consell d’Administració.
102
La societat municipal Barcelona de Serveis
Municipals, SA n’és accionista amb el 13,45%
de les accions. Altres accionistes significatius
són: Institut Català de Finances, Agrolimen,
Aigües de Barcelona, Banc de Sabadell, BBVA,
Caixa Holding, Invercartera, Caja de Ahorros del
Mediterráneo, Corporación Empresarial ONCE,
Grupo Fiatc, Gas Natural, Inversiones
Hemisferio, Repsol YPF, Santander Central
Hispano, Telefónica, etc.
Catalana d’Iniciatives, SCR, SA
103
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 27
Despeses d’establiment – Plusvàlues netes 101
Immobilitzat immaterial – Prestació de serveis 1.169
Immobilitzat material 27
Immobilitzat financer – Total d’ingressos d’explotació 1.270
Deutors a llarg termini –
Accions pròpies –
Costos
Actiu circulant 73.740
Compres –
Existències – Personal 1.511
Deutors 11.699 Treballs, subminist. i serveis ext. 1.190
Inversions financ. temporals 61.720 Altres despeses 27
Tresoreria 321 Provisions 1.048
Ajustaments per periodificació – Amortitzacions 8
Total actiu 73.767 Total de costos d’explotació 3.784
Passiu Resultat d’explot. abans financers (2.514)
Recursos a llarg termini 60.373 Ingressos financers 686
Despeses financeres 341
Fons propis 60.251
Subvencions de capital – Resultat d’explotació (2.169)
Ingressos a distribuir div. exerc. 6
Provisions – Ingressos extraordinaris 98
Creditors a llarg termini 116 Despeses extraordinàries 44
Creditors a curt termini 13.394 Resultat abans d’impostos (2.115)
Creditors financers 10.358
Creditors comercials 2.729 Impost de societats (262)
Altres creditors 307
Ajustaments per periodificació –
Total passiu 73.767 Resultat de l’exercici (1.853)
Catalana d’Iniciatives, SCR, SA
104
Túnels i Accessos de Barcelona, SAC és una empresa 100% de capital
públic. Els seus accionistes són:
• Gestió d’Infraestructures, SA (53,24%)
• Generalitat de Catalunya (37,64%)
• Consell Comarcal del Barcelonès (3,49%)
• Barcelona de Serveis Municipals, SA (2,82%) 
• Diputació de Barcelona (2,29%)
• Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (0,52%)
El túnel i els seus accessos principals es van posar en funcionament el 27
d’agost de 1991.
Les tarifes de peatge són regulades pel Decret de concessió i la legislació
complementària corresponent. Les tarifes es regeixen per un sistema de
trams horaris. Es diferencien les hores punta de les hores i els dies vall, en
què l’usuari gaudeix d’una tarifa reduïda. Els sistemes d’abonament
mantenen els descomptes vigents fins avui. Durant l’any 2004, en
aplicació del Decret 345/2002 de 24 desembre de 2002, van entrar en
vigor des de l’1 de gener les tarifes resultat de la revisió de l’IPC comprès
entre el 31 de gener i el 31 d’octubre de 2002. Posteriorment, hi ha hagut
una nova aprovació de tarifes segons el Decret 390/2003, que va entrar
en vigor a partir de l’1 de gener de 2005, que és el resultat de la revisió de
l’IPC de l’any 2003.
L’any 2004, el volum de trànsit ha disminuït el 0,47% respecte de l’any
anterior, la qual cosa representa una IMD (intensitat mitjana diària) de
32.974 vehicles. Aquesta disminució es pot considerar una estabilització
de l’augment del trànsit motivat per dues circumstàncies. D’una banda,
l’augment elevat del preu del carburant, i de l’altra, la realització d’obres i
millores als accessos de l’autopista AP-7, que ha dificultat l’entrada de
vehicles des d’altres vies durant un període de temps llarg.
Les assistències mecàniques als usuaris, 712 intervencions, han
experimentat un fort decreixement del 12,75%, en les quals ha disminuït
d’una manera important la manca de carburant i els remolcs, amb el 27 i
el 15%, respectivament. En canvi, les reparacions a la traça han
augmentat en l’11%.
Túnels i Accessos de Barcelona, SAC
Constitució
Es va constituir com a societat anònima el 15
de juliol de 1967 amb la denominació de
Túneles y Autopistas de Barcelona, SA, i el 14
de setembre de 1987 va canviar el nom per
l’actual.
Objecte social
L’objecte social és la gestió del servei de
construcció, conservació i explotació del
túnel de Vallvidrera i els seus accessos,
d’acord amb l’autorització concedida per la
Generalitat de Catalunya, així com les
activitats que siguin complementàries o
derivades de les anteriors.
President 
Sr. Rafael Villaseca i Marco
Director general
Sr. Joan Deu i Pañella
105
S’han renovat els contractes de manteniment
adients per continuar consolidant i optimitzant
el funcionament de totes les instal·lacions i els
sistemes inherents a l’explotació que, juntament
amb el compliment del Pla de manteniment,
permeten donar un servei d’alta qualitat als
usuaris.
La inversió física de l’any 2004 a la comarca del
Barcelonès ha estat de 803,8 milers d’euros,
que representa el 47,48% del total realitzat i
representa un increment del 20,89% respecte
del 2003. Cal destacar l’adquisició d’un nou
camió per a feines diverses i la millora
substancial en sistemes de seguretat del túnel
de Vallvidrera, com ara la millora en la
senyalització lluminosa variable i fixa. Cal
destacar també la millora en els programes
actuals de gestió documental, la substitució de
la xarxa contra incendis a l’edifici de serveis i la
millora de la seguretat amb la renovació del
control d’accés.
Túnels i Accessos de Barcelona, SAC
106
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 226.073
Despeses d’establiment – Peatges 29.548
Immobilitzat immaterial 100 Ingressos accessoris 466
Immobilitzat material 134.323 Altres ingressos d’explotació –
Immobilitzat financer 36
Despeses a distribuir 91.614
Total ingressos d’explotació 30.014
Actiu circulant 10.459
Existències 109 Costos
Deutors 9.625
Inversions financ. temporals – Compres 35
Tresoreria 701 Personal 2.730
Ajustaments per periodificació 24 Treballs, subminist. i serveis ext. 3.683
Altres despeses 60
Total actiu 236.532 Provisions 530
Amortitzacions 4.718
Passiu Total costos d’explot. abans financers 11.756
Recursos a llarg termini 211.038
Fons propis 156.933 Resultat d’explot. abans financers 18.258
Subvencions de capital –
Ingr. a distribuir diversos exercicis – Ingressos financers –
Provisions 16.185 Despeses financeres 1.958
Creditors a llarg termini 37.920
Resultat d’explotació 16.300
Creditors a curt termini 25.494
Ingressos extraordinaris – 
Creditors financers 9.818 Despeses extraordinàries 745 
Creditors comercials 1.752
Altres creditors 13.326 Resultat abans d’impostos 15.555
Provisions 597
Ajustaments per periodificació 1 Impost de societats 5.448 
Total passiu 236.532 Resultat de l’exercici 10.107 
Túnels i Accessos de Barcelona, SAC

Organismes autònoms
109
Els estats financers consolidats dels organismes
autònoms (OA) que depenen de l’Ajuntament
que tot seguit es presenten estan compostos
per totes les entitats d’aquesta naturalesa que
s’han relacionat anteriorment, ja que l’Ajunta-
ment és l’únic partícip en el seu patrimoni. 
El volum d’activitat de l’exercici 2004 ha estat
de 365.822 milers d’euros, dels quals 313.055
corresponen a ingressos d’explotació i 52.767 a
inversió, la qual correspon principalment a la
construcció, a càrrec del Patronat Municipal de
l’Habitatge, d’un parc d’habitatges per comer-
cialitzar i llogar a preus assequibles (29.821
milers d’euros), als equipaments de l’Institut
Municipal de Mercats (6.506 milers d’euros) i de
l’Institut Municipal d’Educació (4.112 milers
d’euros), al desenvolupament dels equips infor-
màtics municipals gestionats per l’Institut Muni-
cipal d’Informàtica (5.490 milers d’euros) i a les
infraestructures urbanes portades a terme per
l’Institut Municipal d’Urbanisme (4.628 milers
d’euros). La plantilla total mitjana dels onze
organismes fou de 4.114 persones.
El total d’actiu-passiu és de 296.845 milers
d’euros, el 58% dels quals (173.408 milers) està
invertit en actius permanents, mentre que els
recursos de la mateixa naturalesa representen
el 72% del passiu (215.140 milers). Respecte
del circulant, els actius són de 123.437 milers
d’euros i els passius de 81.705, tot generant un
fons de maniobra de 41.732 milers d’euros.
Pel que fa a l’explotació i tenint en compte que
la finalitat dels organismes autònoms és portar a
terme la política municipal en un determinat
camp d’actuació, una part important dels
ingressos d’explotació prové dels encàrrecs que
rep del mateix Ajuntament, preveient, alhora,
diversos requisits amb relació al preu del servei
prestat i la qualitat i quantitat ofertes. Així, s’ha
de considerar la rendibilitat social dels serveis
prestats, sempre de difícil avaluació monetària,
sense oblidar, d’altra banda, la gestió econòmi-
ca de l’activitat.
Els ingressos d’explotació de l’exercici han
estat de 313.055 milers d’euros, dels quals
214.926 corresponen a transferències progra-
mades i per serveis encarregats per l’Ajunta-
ment. Els costos abans de financers s’han situat
en 308.128 milers d’euros, dels quals les despe-
ses de personal són una part important tenint
en compte el caràcter dels serveis socials que
presta la majoria d’aquestes entitats. El resultat
consolidat després de considerar el resultat
financer i l’extraordinari és de 3.322 milers d’eu-
ros i el cash-flow (cash-flow) de 8.733 milers
d’euros. 
Comentaris a l’exercici
110
Balanços consolidats 2004-2003 dels organismes autònoms*
(en milers d’euros)
Actiu 2004 2003 Passiu 2004 2003
Actiu fix 173.408 151.977 Recursos a llarg termini 215.140 185.964
Despeses d’establiment – – Patrimoni 63.956 61.261
Immobilitzat immaterial 1.933 2.431 Subvencions de capital 29.019 20.067
Immobilitzat material 140.952 116.748 Ingr. anticipats per concessions 4.157 6.813
Immobilitzat financer 271 298 Provisions 1.111 510
Deutors a llarg termini 30.206 32.424 Creditors financers 78.426 59.098
Despeses a distribuir 46 76 Altres creditors 38.471 38.215
Actiu circulant 123.437 116.945 Recursos a curt termini 81.705 82.958
Existències 29.130 27.059 Creditors financers – –
Deutors 70.722 60.724 Creditors comercials 40.161 40.604
Inversions financeres temporals 2.306 4.019 Altres creditors 23.874 28.855
Tresoreria 19.834 22.663 Ajustaments per periodificació 17.670 13.499
Ajustaments per periodificació 1.445 2.480
Total actiu 296.845 268.922 Total passiu 296.845 268.922
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat
propietat d’altres institucions públiques i cedit gratuïtament per a la seva utilització.
111
Resultats consolidats 2004-2003 dels organismes autònoms
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2004 2003
Ingressos
Facturació 299.759 265.340
Altres ingressos 13.296 14.457
Total ingressos d’explotació 313.055 279.797
Costos
Compres i variació d’existències 14.669 8.471
Personal 154.579 142.344
Treballs, subministr. i serveis ext. 79.471 71.144
Subvencions 52.159 48.471
Altres despeses 1.837 1.383
Provisions 1.481 1.038
Amortitzacions 3.932 3.516
Total costos d’explotació abans financers 308.128 276.367
Resultat d’explotació abans financers 4.927 3.430
Ingressos financers 1.836 2.076
Despeses financeres 3.123 2.301
Resultat d’explotació 3.640 3.205
Ingressos extraordinaris 944 1.203
Despeses extraordinàries 1.262 2.014
Resultat abans d’impostos 3.322 2.394
Impost de societats 2 –
Resultat consolidat 3.320 2.394
Cash-flow* 8.733 6.948
* Cash-flow = Resultat + Amortitzacions + Provisions
Organismes 
que s’han consolidat
Patronat Municipal de l’Habitatge
Institut Municipal de Persones amb Disminució 
Fundació Mies van der Rohe
Institut Municipal d’Informàtica
Institut Municipal d’Urbanisme
Institut Municipal d’Hisenda
Institut Municipal de Parcs i Jardins
Institut Municipal de Mercats
Institut Municipal d’Educació
Institut de Cultura de Barcelona
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Constitució
Es va constituir el 2 de febrer de 1971.
Objecte social
La promoció d’habitatges de protecció oficial
i de preu assequible.
President 
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó
Gerent
Sr. Antoni Sorolla i Edo
113
Patronat Municipal de l’Habitatge
El Patronat Municipal de l’Habitatge duu a terme la promoció d’habitatges
de protecció oficial i de preu assequible per atendre tant la demanda
d’habitatges produïda per actuacions urbanístiques i remodelacions de
barri, com la dels sectors de població que, per raó del seu nivell
d’ingressos, no poden accedir al mercat immobiliari general. A
conseqüència d’aquestes activitats de promoció, s’encarrega també de
l’administració de 8.455 habitatges, 6.778 dels quals pertanyen al seu
patrimoni propi i la resta a altres organismes públics. Les modalitats
contractuals dels habitatges cedits inclouen la compra-venda, i també el
règim de lloguer i les modalitats d’ús i habitació i cessió del dret
d’usdefruit.
De l’exercici d’enguany cal destacar el següent:
• La promoció d’habitatges: pel que fa a la computació de les activitats
dutes a terme, cal remarcar que s’han acabat les obres de construcció
de 1.093 habitatges i se n’han iniciat 251, amb la qual cosa els
habitatges en procés de construcció al final d’exercici eren 532.
• La redacció de nous projectes per a 803 futurs habitatges. El còmput
total de l’obra certificada ha estat de 37.826 milers d’euros.
• L’adjudicació d’habitatges: s’han adjudicat un total de 1.255 habitatges,
1.087 dels quals corresponen a nova promoció i 168 a habitatges
recuperats.
• Adjudicacions de locals i places d’aparcament: s’han adjudicat 157
places d’aparcament i 36 locals comercials, per un import global de
7.051 milers d’euros. En règim de lloguer, s’han adjudicat 6 locals
comercials.
114
Patronat Municipal de l’Habitatge
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Patrimoni immobiliari
Habitatges gestionats en lloguer 3.507 3.550 4.248 5.268
Habitatges gestionats en venda 3.632 3.211 3.105 2.932
Locals comercials 485 441 457 457
m2 de sòl disponibles 41.790 6.620 34.580 36.300
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 87 89 92 96
Inversió (milers d’euros) 15.885 26.585 44.144 29.821
Resultat comptable (milers d’euros) (1.187) 473 276 794
Cash-flow (milers d’euros) 918 1.276 1.603 2.332
115
Patronat Municipal de l’Habitatge
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 151.340
Despeses d’establiment – Vendes 16.607
Immobilitzat immaterial – Arrendament 6.349
Immobilitzat material 121.134 Altres ingressos 2.501
Immobilitzat financer – Transferències corrents –
Deutors a llarg termini 30.206
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 48.319 Total ingressos d’explotació 25.457
Existències 28.436
Deutors 13.843 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 6.040 Cost vendes 12.902
Ajustaments per periodificació – Personal 3.787
Treballs, subministr. i serveis ext. 4.316
Total actiu 199.659 Subvencions 30
Altres despeses 714
Passiu Provisions 68
Amortitzacions 1.470
Recursos a llarg termini 181.590
Patrimoni 36.185
Resultat de l’exercici 794 Total costos d’explot. abans financers 23.287
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir 30.021
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 2.170
Creditors financers a llarg termini 78.426
Altres creditors a llarg termini 36.164 Ingressos financers 1.439
Despeses financeres 3.038
Recursos a curt termini 18.069
Creditors financers – Resultat d’explotació 571
Creditors comercials 8.226
Altres creditors 7.668 Ingressos extraordinaris 223
Ajustaments per periodificació 2.175 Despeses extraordinàries –
Total passiu 199.659 Resultat de l’exercici 794
L’Institut Municipal de Persones amb Disminució és un organisme
autònom, de caràcter administratiu, creat per l’Ajuntament de Barcelona
amb la integració dels patronats municipals de disminuïts físics i psíquics,
creats al començament de la dècada dels vuitanta.
A continuació destaquem les actuacions més significatives de l’exercici:
• La intervenció en la celebració del Fòrum de les Cultures 2004,
concretament pel que fa a la promoció de l’atenció personalitzada i la
millora dels graus d’accessibilitat (física i comunicativa) per a les
persones amb discapacitat en la seva diversitat. Molt especialment
respecte a l’accessibilitat comunicativa en els diàlegs i en les
representacions teatrals.
• La celebració de l’acte de cloenda (25 de febrer) de l’Any Europeu de
les Persones amb Discapacitat, amb la presentació de la publicació
Actuacions municipals per a les persones amb discapacitat i del dossier
«Barcelona, una ciutat més solidària i inclusiva» (com a balanç de les
actuacions dutes a terme el 2003).
• S’ha editat, presentat i distribuït el llibret Bon disseny i per a tothom,
fruit del conveni de col·laboració entre el Comitè Català de
Representants de Minusvàlids (COCARMI), el Foment de les Arts
Decoratives (FAD), l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut Municipal
de Persones amb Disminució.
• El procés participatiu amb les entitats i representants de les persones
amb discapacitat, i amb el personal de l’Institut, amb vista a
l’elaboració i la definició del Pla d’Actuació Municipal (PAM) del 2004 al
2007. 
• La continuïtat i potenciació de les comissions de participació i grups de
treball. Impuls dels consells de participació i grups de treball a 8 dels
10 districtes municipals per part del Servei de Promoció i Suport.
Aquest servei experimenta, amb relació a l’any passat, un augment del
12% en el nombre d’intervencions.
• El manteniment de l’augment dels viatges del Servei Públic de
Transport Especial per a persones amb mobilitat reduïda, concretament
un 19% en el nombre de viatges. Alhora, l’Institut ha col·laborat en el
procés de disseny, construcció i adquisició de les 19 noves unitats que
aquest servei ha d’adquirir el 2005. A més, en col·laboració amb l’EMT i
TMB s’ha realitzat un vídeo del model de transport públic adaptat.
116
Institut Municipal de Persones amb Disminució 
Constitució
Es va constituir el 10 d’octubre de 1989. 
Objecte social
La gestió d’activitats dirigides a la promoció i
atenció de les persones amb disminució amb
vista a la seva integració social (basada en els
principis de normalització i reconeixement de
la diferència) per aconseguir-ne el
desenvolupament de l’autonomia personal i la
millora de la qualitat de vida.
President
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona
Gerent
Sra. Roser Torrentó i Sanjust
117
• Un nou impuls en el desenvolupament del Pla
d’Equipaments de Serveis Socials per a
Persones amb Discapacitat, a Barcelona, amb
la intensificació del treball amb districtes i
entitats, i amb l’establiment d’un procés de
negociació amb el Departament de Benestar i
Família de la Generalitat de Catalunya per a la
definició dels models, les quanties i la
planificació en 2005-2007.
• Elaboració de l’estudi sobre l’atenció
domiciliària per a persones amb disminució a
Barcelona.
• La continuïtat en l’augment de resultats dels
serveis d’atenció directa a persones amb
discapacitat de l’Institut (amb relació a l’any
anterior, augment del 48% en el nombre de
persones ateses pel Servei d’Atenció al
Públic, del 15% en el nombre d’infants atesos
als Serveis d’Atenció Precoç, de l’11% en el
nombre de contractes laborals formalitzats a
través de l’Equip d’Assessorament Laboral,
etc.).
• Es consolida i millora el projecte
d’accessibilitat i atenció de les platges de
Barcelona amb l’ampliació d’horaris i recursos.
• Participació dins els europrojectes
«Passarel·les vers l’ocupació» (promogut per
Barcelona Activa amb la participació de l’IMD,
dins la iniciativa EQUAL, amb la realització
d’un curs pilot amb 12 persones amb malaltia
mental amb una contractació posterior del
50% i l’edició d’una guia d’orientació als
empresaris per a la contractació de persones
amb discapacitat.
Institut Municipal de Persones amb Disminució 
118
Institut Municipal de Persones amb Disminució 
Dades rellevants 
Recursos / Serveis 2001 2002 2003 2004
Centres d’activitat 19 19 19 19
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Dades globals
Nre de persones amb dism. informades/contactades 17.218 18.080 17.778 18.770
Nre d’entitats informades/contactades 5.471 5.500 5.689 5.500
Divulgació i comunicació
Intervencions en conferències, debats, cursets 69 60 59 40
Intervencions a la premsa i RTV 47 41 64 48
Nre. d’exemplars de material divulgatiu 89.800 134.272 6.955 37.455
Nre. d’exemplars de revistes, llibres... 72.800 75.700 50.590 75.135
Servei Central d’Atenció al Públic (SAP)
Demandes d’informació/assessorament 4.820 6.636 7.524 12.160
Reclamacions i suggeriments 902 732 1.721 1.584
Targetes de transport adaptat atorgades 175 192 268 510
Targetes d’aparcament tramitades 1.206 1.481 1.606 2.899
Usuaris atesos 4.363 4.842 6.016 8.927
Servei de Promoció i Suport (respecte de l’atenció 
social primària, l’associacionisme i la participació, 
i la resta dels serveis municipals)
Nre. total d’actuacions de promoció i suport 2.050 1.606 1.715 1.918
Servei de Transport Especial
Nre. de viatges del servei de transport especial 
(gestió TCC) 92.461 101.033 130.311 155.063
Serveis d’Atenció Precoç (Ciutat Vella i Nou Barris)
Casos de tractament preventiu 99 111 97 111
Casos de tractament intensiu i seguiment 
posttractament 144 143 172 210
Equip d’Assessorament Laboral (EAL)
Valoracions i orientacions laborals 426 415 439 428
Contractes laborals aconseguits 211 243 277 308
Inscripcions en cursos de formació 217 275 226 279
Serveis d’Acolliment Residencial
Estades resid. Amílcar (gran disminució física) 6.570 6.570 6.570 6.588
Estades resid. Valldaura (dism. psíquica i mental) 8.760 8.760 8.760 8.784
Estades pisos tutelats Casa Bloc (dism. psíquica) 2.920 2.920 2.920 2.928
Estades apartaments Vila Olímpica (dism. física) 4.380 4.380 4.380 4.392
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 77 72 72 77
Inversió (milers d’euros) 36 3 – –
Pròpia 36 – – –
Per compte de l’Ajuntament – 3 – –
Resultat comptable (milers d’euros) (74) 56 197 255
Cash-flow (milers d’euros) 23 186 336 454
119
Institut Municipal de Persones amb Disminució 
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 840 Transf. program. i per serveis Aj. 1.949
Subvenció de l’ICASS 2.043
Despeses d’establiment – Altres subvencions oficials 20
Immobilitzat immaterial 286 D’altres entitats privades 22
Immobilitzat material 554 Altres ingressos 94
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 1.775 Total ingressos d’explotació 4.128
Existències –
Deutors 1.562 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 213 Compres –
Ajustaments per periodificació – Personal 2.376
Treballs, subministr. i serveis ext. 878
Total actiu 2.615 Subvencions 458
Altres despeses –
Passiu Provisions 110
Amortitzacions 89
Recursos a llarg termini 1.675
Patrimoni 1.016
Resultat de l’exercici 255 Total costos d’explot. abans financers 3.911
Subvencions de capital 404
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 217
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 2
Recursos a curt termini 940 Despeses financeres 3
Creditors financers – Resultat d’explotació 216
Creditors comercials 457
Altres creditors 420 Ingressos extraordinaris 39
Ajustaments per periodificació 63 Despeses extraordinàries –
Total passiu 2.615 Resultat de l’exercici 255
120
La Fundació Mies van der Rohe es va constituir com una fundació pública
municipal, de caràcter administratiu, i té reconeguda personalitat jurídica
pròpia.
El Patronat de la Fundació està integrat per:
• L’Ajuntament de Barcelona
• El Ministerio de Vivienda
• El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya
• La Fira de Barcelona
• El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
• L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
• The Museum of Modern Art de Nova York 
• La Stiftung Preussischer Kulturbesitz de Berlín
Els objectius generals de la Fundació són els següents:
• Fer-se càrrec de la conservació, l’ús i l’administració del Pavelló
Alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
• Consolidar Barcelona com una de les capitals europees i mundials de
l’arquitectura i exercir preferentment aquesta capitalitat en l’àmbit
europeu, mediterrani i llatinoamericà.
• Promoure el debat sobre els temes propis de l’arquitectura
contemporània i l’urbanisme, i fer-ne una eina de treball al servei de les
administracions i els sectors privats del país relacionats amb la matèria.
• Prestar una atenció creixent a la integració en l’urbanisme i
l’arquitectura d’aspectes relacionats amb el paisatge, el medi ambient,
les noves tecnologies i la sostenibilitat.
• Formar un arxiu documental i bibliogràfic d’arquitectura, centrat en
l’arquitectura moderna i contemporània.
• Fer-se càrrec de la documentació, l’estudi i la conservació de
l’arquitectura del moviment modern.
• Promoure l’estudi de l’obra de Mies van der Rohe, tant pel que fa a la
documentació i la investigació sobre la seva arquitectura, com pel que
fa a un context cultural més ampli.
• Contribuir a la difusió de l’arquitectura moderna i contemporània i a
l’educació i sensibilització en aquesta matèria, mitjançant l’organització
i el foment de premis, programes i plans d’educació, cursos, seminaris,
Fundació Mies van der Rohe
Constitució
Es va constituir el 18 de març de 1983.
Objecte social
L’estímul i la difusió del debat cultural sobre
l’arquitectura contemporània des de la ciutat
de Barcelona. Paral·lelament, la Fundació
vetlla per la conservació del Pavelló Alemany
de Mies van der Rohe i en promou el
coneixement.
President 
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
Director
Sr. Lluís Hortet i Previ
121
conferències, exposicions, publicacions,
estudis, viatges i visites guiades, i totes les
activitats que puguin contribuir a la
consecució dels objectius culturals i
ciutadans esmentats en els apartats anteriors.
• Organitzar activitats culturals que fomentin la
visita al Pavelló i donin lloc a la relació i al
diàleg de les disciplines artístiques i del
coneixement.
• Atendre les iniciatives d’interès i de caràcter
internacional, en l’àmbit dels objectius
anteriors, que permetin a la Fundació
participar en els circuits culturals europeus i
internacionals.
El 2004 la Fundació Mies van der Rohe ha
celebrat el 75è aniversari de la construcció del
Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional del
1929, que ha inclòs programes a la Biennal de
Venècia i la posada en marxa per primera
vegada dels Debats Coup de Dés que es
descriuen més endavant.
Els programes desenvolupats aquest curs en
ordre cronològic han estat:
Exposició del Premi d’Arquitectura
Contemporània de la Unió Europea-Premi
Mies van der Rohe 2003. Gener-desembre
La vuitena edició del Premi ha tancat el seu
cicle durant el 2004 amb el circuit de l’exposició
produïda per la Fundació. La mostra, que recull
els 42 projectes finalistes i guanyadors de
l’edició del 2003, ha estat presentada a les
institucions següents: Stichting Stad &
Architectuur, Leuven, 27 novembre 2003-8
gener; Triennale di Milano, Milà, 13 gener-22
febrer; Deutsches Architektur Museum,
Frankfurt, 3 març-11 abril; The Atrium-The
Office of Public Works, Dublín, 16-30 abril;
Architektur im Ringturm-Wiener Städtische,
Viena, 12 de maig-25 de juny; Lapidarium
Betlemske kaple, Praga, 29 juny-31 juliol;
Arkitekturmuseet, Skeppsholmen, Estocolm, 9
octubre-21 novembre.
Cicle de conferències «1929 Berlín, Barcelona
i Mies van der Rohe». Maig
El cicle ha presentat el Pavelló Alemany del 1929
dins els contextos que van fer-ne possible
l’edificació. Berlín d’una banda i Barcelona de
l’altra, amb les seves càrregues culturals a sobre,
han estat revisades tant des de les condicions de
la ciutat que va acollir aquest edifici com des de
l’interior de la trajectòria que Mies va seguir per
arribar a definir una de les obres emblemàtiques
de l’anomenat Moviment Modern. 
Amb motiu del 75è aniversari de l’edifici, s’ha
proposat un cicle de deu conferències amb
l’objectiu de fer una reflexió crítica sobre
l’aparició d’una arquitectura caracteritzada per
una modernitat compromesa.
Dirigit per Antonio Pizza i Josep M. Rovira, han
participat en el cicle Oriol Bohigas, Antón
Capitel, Juan José Lahuerta, Bartomeu Marí,
Fritz Neumeyer, José Luis Oyón, Francesc Roca
i Wolf Tegethoff.
Les sessions han format part del màster Història,
Art, Arquitectura i Ciutat, del Departament de
Composició Arquitectònica de la UPC, i han
tingut lloc al Pavelló Mies van der Rohe i a
l’auditori de CaixaForum el 14 i el 15 maig.
Premi d’Arquitectura Contemporània de la
Unió Europea-Premi Mies van der Rohe 2004.
Setembre
Al mes de setembre s’ha iniciat la primera fase
de la novena edició del Premi, amb les dues
primeres reunions de l’Advisory Commettee del
Premi i amb la selecció i documentació de
propostes d’obres.
Fòrum Barcelona 2004 – Diàleg «Espai urbà
col·lectiu: noves perspectives». Setembre
La Fundació Mies van der Rohe s’ha sumat a la
celebració del Fòrum Universal de les Cultures
Fundació Mies van der Rohe
122
2004 amb el diàleg «Espai urbà col·lectiu:
noves perspectives» organitzat al Centre de
Convencions Internacional de Barcelona del 8
al 12 de setembre. El diàleg, sota la direcció de
Jean-Louis Cohen i Lluís Hortet, s’ha organitzat
en cinc taules rodones obertes a arquitectes,
urbanistes, representants polítics,
investigadors, crítics i altres professionals
nacionals i internacionals, que han debatut
sobre la creació i gestió dels espais urbans
col·lectius. 
Els diàlegs han plantejat temes relatius a l’espai
públic com a forma en l’art i l’arquitectura, la
seva perspectiva com a marc per a la mobilitat,
els problemes i qüestions relatives a la
seguretat i a la interacció d’estratègies
públiques i empresarials i, finalment, la
concepció dels espais públics com a senyal
d’identitat de la ciutadania. Hi ha hagut una
assistència molt nombrosa de públic als
diàlegs, amb 800 participants inscrits per
sessió.
Instal·lació Freeload, Dennis Adams.
Setembre–Novembre
L’artista nord-americà Dennis Adams ha
presentat, del 9 de setembre al 30 de novembre
al Pavelló Mies van der Rohe, una instal·lació
artística inspirada en l’edifici. Adams ha
construït una rèplica portàtil d’una de les vuit
columnes en forma de creu que sostenen el
Pavelló. Instal·lant una càmera a ambdós
extrems, l’artista ha transformat la columna en
una càmera bidireccional dissenyada per gravar
vistes frontals i posteriors d’una «processó» per
la Mina. El resultat d’aquesta experiència és un
muntatge compost per la columna i dos
monitors on s’ha projectat el recorregut filmat al
barri de la Mina. Adams va triar la Mina perquè
és la zona on vivien els treballadors que van fer
les obres de l’Exposició Internacional del 1929,
el Pavelló inclòs. La instal·lació ha estat
comissariada per Diane Gray.
Floating Point – Biennale di Architettura di
Venezia. Setembre
La Fundació ha estat present a la Biennale di
Architettura durant el mes de setembre a bord
del vaixell Naumon de La Fura dels Baus.
Floating Point ha estat un punt de trobada de
professionals assistents a la Biennal i de públic
general al mig de Venècia. El Naumon s’ha
presentat com un laboratori de recerca urbana
que ha mostrat les instal·lacions Mediterranean
Windows (fishing & housing), realitzada per
Fotoleve, i la reproducció de Freeload, de
l’artista Dennis Adams. 
Mediterranean Windows mostra un paisatge
comú de sis ciutats del Mediterrani de
condicions comparables –Atenes, Barcelona,
Beirut, Istanbul, Marsella i Venècia– que
presenten la sèrie de tallers d’arquitectura que
tractaran d’analitzar i proposar alternatives a
aquests entorns urbans, el primer dels quals ha
estat el Taller Flotant de Barcelona.
Com a colofó d’aquesta programació, La Fura
dels Baus ha presentat a bord del Naumon
l’espectacle Matria I. El centre és a tot arreu,
especialment concebut per culminar l’exposició
Mediterranean Windows, amb set accions
inspirades en els espais públics.
Taller Flotant – Infraestructures residencials
d’ús públic. Octubre
El vaixell Naumon de La Fura dels Baus ancorat
al port de Barcelona ha estat l’espai on s’ha dut
a terme el taller internacional de projectes
Infraestructures residencials d’ús públic, entre el
9 i el 21 d’octubre. Amb estudiants de tretze
escoles d’arquitectura d’Europa i del Mediterrani,
s’ha creat un entorn de treball i discussió sobre
els límits de l’habitatge públic com a suport dels
nous paradigmes que afecten les tres escales de
la ciutat: domèstica, edificadora i urbana. El
treball ha estat una investigació sobre les
possibilitats de pensar l’habitatge social i l’espai
públic com dos sistemes urbans susceptibles de
Fundació Mies van der Rohe
123
ser pensats unitàriament i de ser utilitzats com a
instrument de transformació d’entorns urbans a
gran escala.
El taller ha estat codirigit per Juan Herreros i
Josep Bohigas, amb el suport de l’Ajuntament
de Barcelona, el Ministerio de Vivienda i el
programa Gaudí de la Unió Europea. 
Dins la programació del taller, s’han organitzat
activitats obertes al públic de Barcelona, com
ara les conferències d’Antoni Muntadas, Ramon
Parramon, Lucien Kroll i Salvador Rueda; a més,
s’ha mostrat la instal·lació Mediterranean
Windows (fishing & housing) i l’exposició dels
resultats del taller entre els dies 25 i 30
d’octubre. 
Coup de Dés. Debats d’arquitectura:
Habitatge i espai públic. Octubre
La primera edició del programa de debats
dirigits per Xavier Costa a partir de la proposta
original d’Ignasi de Solà-Morales s’ha dut a
terme al Pavelló Mies van der Rohe el 22 i el 23
d’octubre.
Coup de Dés és el primer d’una sèrie de
trobades dirigides a presentar i debatre algunes
de les propostes més significatives que
informen l’arquitectura produïda actualment.
Coup de Dés es proposa com una extensió de
la recerca i documentació que es genera a
l’entorn del Premi Mies van der Rohe.
Presentada pels seus autors, comentada per
altres arquitectes i crítics, avaluada per experts
diversos, cada obra inclosa en els debats
proposa l’oportunitat d’entendre un projecte
doblegant-lo en diverses direccions.
En aquesta edició hi ha participat
Ábalos&Herreros, Josep Anton Acebillo, Stefano
Boeri, Eduard Bru, Joan Busquets, Sanford
Kwinter, Anne Lacaton, Josep Llinàs, Winy
Maas, Andreas Ruby i Kazuyo Sejima.
Fundació Mies van der Rohe
Dades rellevants 
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 16 17 18 18
Inversió (milers d’euros) 18 7 2 26
Resultat comptable (milers d’euros) 74 87 (48) 80
Cash-flow (milers d’euros) 79 100 (28) 89
Fundació Mies van der Rohe
124
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 5.972
Ingressos d’explotació 645
Despeses d’establiment – Transf. program. i per serveis Aj. 582
Immobilitzat immaterial – Altres transferències 266
Immobilitzat material 39
Immobilitzat financer 5.933
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 368 Total ingressos d’explotació 1.493
Existències 125
Deutors 68 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 175 Compres 128
Ajustaments per periodificació – Personal 559
Treballs, subministr. i serveis ext. 719
Total actiu 6.340 Subvencions –
Altres despeses –
Passiu Provisions (2)
Amortitzacions 11
Recursos a llarg termini 6.190
Patrimoni 6.110
Resultat de l’exercici 80 Total costos d’explot. abans financers 1.415
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 78
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 2
Recursos a curt termini 150 Despeses financeres –
Creditors financers –
Creditors comercials 34 Resultat d’explotació 80
Altres creditors 44
Ajustaments per periodificació 73 Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Total passiu 6.340 Resultat de l’exercici 80
125
Els projectes realitzats per l’Institut Municipal d’Informàtica en l’exercici
2004 han estat els següents:
A) APLICACIONS
Gabinet de l’Alcaldia i Representació Política
• Estudi organitzatiu i pla de projectes per resoldre les noves necessitats
informàtiques per a la gestió de l’Alcaldia.
• Millora de funcionalitats de l’eina de tramitació de l’Alcaldia GALIOT.
Disseny i primera part del desenvolupament del projecte «Incorporació
d’elements complets». Permet que aquest sistema informàtic tingui
l’element complet (a més de la fitxa alfanumèrica que té ara) dels
documents que estan presents en la tramitació d’un dossier, en un tant
per cent molt notable dels casos, 80-90%. 
• Estudi de necessitats i descripció de funcionalitats de les eines
d’Agenda i Sincronisme Tramitació-Agenda de l’Alcaldia. 
• Contractació d’una consultoria amb Computer Sciences Corporation
(CSC) per fer un estudi de mercat i una valoració de les eines
informàtiques que puguin donar solució a aquesta necessitat. 
• Canvi de sistema operatiu a Windows XP i renovació del maquinari
(hardware), amb la qual cosa es millora, substancialment, la potència
dels ordinadors de l’Alcaldia i Representació Política.
• Creació i canvis d’ubicació de dependències. Instal·lació dels
equipaments informàtics de maquinari i programari (software) per a les
noves ubicacions, noves persones, noves necessitats, etc.
• SEI, sistema d’informació d’estadística per Internet, desenvolupament
del disseny de la base de dades i consultes.
Gerència Municipal
• Base de dades de contactes
• Creació de l’aplicació de la Intranet Municipal per a la gestió de
peticions sobre serveis generals (telefonia, subministrament, etc.)
• Creació i implantació de l’aplicació, dins de la Intranet Municipal, per a
la gestió de peticions de nous serveis informàtics ja existents (APA).
Comunicació Corporativa i Qualitat
• Trasllats de les dependències de Torre Jussana, de la Casa del Món al
carrer de la Llacuna, i millores en la seva connexió a la xarxa corporativa.
Institut Municipal d’Informàtica
Constitució
Es va constituir el 21 de juliol de 1989.
Objecte social
La projecció, el disseny, el desenvolupament i
l’explotació dels sistemes informàtics
municipals.
President 
Im. Sr. José Cuervo Argudín
Director general
Sr. Lluís Olivella i Cunill
126
• Trasllat del Departament de Queixes i
Suggeriments a les dependències del Servei
d’Atenció al Ciutadà.
• Instal·lació del Departament de Nous Usos
Socials del Temps.
• Millores en el Fitxer d’Entitats de Participació
Ciutadana.
• Adequació de la xarxa corporativa per
permetre l’accés del Departament d’Imatge i
Producció Editorial a serveis de FTP externs.
Servei d’Atenció al Ciutadà
• Definició i inici de la construcció de
l’aplicació d’incidències, reclamacions i
suggeriments (IRIS).
• Millores en l’aplicació ASIA, ampliació dels
criteris de cerca i de les informacions
departamentals, millores en el control de les
baixes de dades compartides per diferents
departaments.
Direcció tècnica d’Internet
• Planificació i migració de les aplicacions
iNetVella a Dbprism. 
• Creació de noves plantilles per a ASIA a
Internet. 
• Desenvolupament del cercador d’ordenances
municipals en Vignette.
• Implantació de nous serveis XML d’ASIA per
a la La Meva Agenda.
• Estudi d’accessibilitat a la web municipal.
• Eina de gestió de la cibertira (banner) del
temps a la pàgina inicial (home).
• Eina per a les inscripcions de voluntaris del
civisme.
• Avaluació de la eina Watchfire.
• Millores en el cercador K2.
• Adaptació de la web del trànsit al navegador
Mozilla.
• Creació de l’àrea d’usuaris de la web.
• Llibre de visites.
• Enquesta sobre la pàgina inicial de la web
municipal.
• Nova aplicació de CRIT (canvis de registre
Internet).
• Implantació de la consulta del centre de
serveis socials a partir de l’adreça.
• Actes multiidioma per al Grec.
• Implantació Usuari/contrasenya ciutadà: Nou
servei de identificació ciutadana per
possibilitar serveis personalitzats i/o la
consulta en línia de la Carpeta del Ciutadà.
• Millores en la web del Consell de Formació
Professional.
• Millores en la web de la Xarxa de Formació
Professional.
• Millores en la web de Fòrums.
• Millores en la web de la Escola d’Expressió.
• Millores en la web de BCN en el Món.
• Millores en la Guia de la Ciutat.
• Millores en les aplicacions Pic-net i Vista-net.
• Millores en el Vol Virtual per BCN.
• Nova web del Museu de Història de la 
Ciutat.
• Nova web del Museu de Ciències Naturals.
• Nova web del Firmament, Dedica una 
Estrella
• Nova web del Consell Escolar Municipal –
Espai per a pares i mares. 
• Nova versió de la web de Monuments.
• Nova versió de la web de BcNeta.
• Desenvolupament de la guia local per a
Poket-Pc amb integració d’equipaments i
agenda de la ciutat.
• Estudi de la disponibilitat de les aplicacions
d’Internet.
• Actualització de documentació i manuals de
l’IMI que es troben dins de la Intranet
municipal.
• Desenvolupament de tràmits:
– Volant d’empadronament.
– Presentació de recursos de multes.
• Col·legi de notaris. Certificat de deute
pendent de l’IBI.
• Col·legi de gestors. Autoliquidacions de
l’IVTM.
Institut Municipal d’Informàtica
127
Direcció de Personal
• Millores SIP: Connexió amb SAP per a
organismes autònoms (OA), adaptacions
legals a la forma de cotització a la Seguretat
Social, pas de conserges a l’IMEB, canvi
d’entitat gestora del pla de pensions,
adaptació certificats per a OA, comunicació
d’accidents pel CAT365, pagament
d’eleccions 14-M, afegir dades de l’expedient
personal (NIE, nacionalitat, núm. de
telèfon…), venciment triennis segons grup
categoria. 
• Selecció i formació: canvi de logo en
certificats, nou sistema de gestió de formació
(projecte de 6 mesos), nou sistema de gestió
de concursos (projecte de 6 mesos), nou curs
d’autoformació per informar sobre l’ASIA. 
• Ofertes a empleats: Nou sistema implantat a
Intranet.
• Tràmits de personal: Desenvolupament i
implantació de 10 tràmits nous. Connexió
amb SIP, en modalitat en línia, tràmits de
vacances. 
• Portal empleat: Desenvolupament de la
Carpeta Personal. Fase 1.
• GESGUB (Personal GU): Control de la
caducitat de permisos de conduir.
• Prevenció de riscos laborals: Estudi previ de
les solucions de mercat. 
Direcció d’Administració General
• COPERNICO. Sistema de gestió de la
documentació generada per a les sessions
dels òrgans de Govern. Tractament unificat de
les sessions de les comissions del Consell
Municipal, la Junta de Portaveus i el Consell
Municipal, amb independència de l’estat i el
calendari de celebració. 
• Registre (RTN)
• Adaptacions funcionals per a la posada en
funcionament del SAP a l’Institut Municipal
d’Informàtica (IMI) i a l’Institut Municipal
d’Hisenda (IMH).
• IMH: ampliació de les dades a registrar
segons la tipologia de la sol·licitud.
• RH: ampliació de les dades a registrar per la
sol·licitud de presentació a concursos,
connexió amb el SI de selecció per al traspàs
de dades des de registre.
• AGORA II: Sistema de seguiment de precs i
preguntes dels grups polítics, nova versió.
Disseny, construcció i migració de dades
(posada en marxa, primer trimestre del 
2005). 
• AIDA II: Administració Integral de Documents
i Arxius. 
• FASE I: Construcció i validació del sistema.
Posada en marxa de les diferents versions del
producte lliurades pel proveïdor. Migració de
dades reals i sistema validat i llest per a la
posada en marxa definitiva. Realització de
cursos de formació per als usuaris de la 
fase I.
• Arxiu Administratiu (dipòsit): cablatge de
l’edifici i dotació de maquinari per al
funcionament de la dependència en xarxa
corporativa. Arxiver en cap: trasllat de les
oficines al carrer de la Llacuna. 
• Biblioteca general: desenvolupament del
sistema de estadístiques per al seguiment
d’utilització dels CD corporatius.
Direcció Serveis d’Organització / Intranet
• Indicadors d’Intranet: Incorporació dels
indicadors d’atenció al ciutadà de queixes i
suggeriments. Indicadors de llicències de
publicitat. Indicadors de serveis tècnics per a
ingressos de llicències de guals i
automatització de dades de les 
inspeccions.
• Portal d’estadístiques: implantació de la nova
versió de web trends. En funcionament per al
report general i migració de les dades
històriques del 2004. Els reports de les
seccions específiques estaran operatius el
primer trimestre del 2005.
Institut Municipal d’Informàtica
Institut Municipal d’Informàtica
128
Direcció dels Serveis Jurídics
• RTJ Registre de temes jurídics del
departament: estudi previ per a la
incorporació de documents interns i externs
relacionats amb l’expedient.
• Distribució de sentències via correu
electrònic. Instal·lació d’un sistema d’escàner
i distribució per correu de les sentències
judicials a les diferents dependències
implicades. 
Administració del Sector de Serveis Generals
• Seguiment d’expedients: incorporació de
millores per a la tramitació (tramitació en
bloc, altes massives, etc.).
• Implantació del programa per a la Gestió de
les Bestretes de Caixa Fixa (GEIF).
Direcció d’Administració Econòmica
• Implantació del e-Sigef a l’Institut Municipal
d’Informàtica i l’Institut Municipal d’Hisenda,
que incorpora els components innovadors
següents:
– Signatura electrònica.
– Flux de treball (circuits de tramitació
informatitzats).
– Expedient electrònic que conté tots els
documents digitalitzats (tant els produïts per
la mateixa aplicació e-Sigef, com els que
vénen de l’exterior: factures, ofertes, etc., que
s’escanejaran).
• Definició, validació i construcció dels mòduls
següents de l’e-Sigef; Elaboració de
Pressupostos, Comptabilitat Pressupostària,
Comptabilitat Financera, Tresoreria, Compres,
Projectes de Inversió, Gestió d’Expedients
(Expedient de Contractació), amb els circuits
següents:
– Contractes menors.
– Homologats i no homologats.
– Subministraments, serveis i obres.
– Negociats amb publicitat
(subministraments, serveis i obres).
– Negociats sense publicitat
(subministraments, serveis i obres).
– Negociats justificats (subministraments,
serveis i obres).
– Concursos oberts i subhastes
(subministraments, serveis i obres).
• Migració de les dades del SIGEF a l’e-Sigef
de l’Institut Municipal d’Informàtica i l’Institut
Municipal d’Hisenda.
• Construcció i implantació de la signatura
electrònica.
Gerència de Serveis Personals
• Implantació del programa per a la Gestió de
les Bestretes de Caixa fixa (GEIF).
• Posada en marxa del Servei de Menjadors
Socials, desenvolupament de l’aplicació de
gestió i connexió a la xarxa corporativa (3
menjadors).
• EAIA: Desenvolupament de l’aplicació per a la
gestió de l’Equip d’Atenció a la Infància i a
l’Adolescència.
• Automatització de quadres de comandament
per als responsables de gestió dels serveis.
• Trasllat del Centre d’Informació i
Assessorament per a Joves (CIAJ) a les 
noves dependències del carrer de Sant
Oleguer.
• Inauguració de dos Punts d’Informació i
Atenció a les Dones (PIAD) a Gràcia i a Sant
Martí.
• Estudi de la implantació de la targeta
personal per als més grans de 65 anys.
• Migració de 8 centres de Serveis Socials 
a NT actualment connectats amb fibra 
òptica.
• Nova aplicació de suport a la gestió del SAD.
Nou model.
Institut Municipal d’Educació de Barcelona
• Nou Servidor PAPIRUS on s’allotja el Fons
Documental de la Biblioteca d’Artur Martorell i
Escoles.
129
• CENDOC. Incorporació de les dades
històriques a la nova aplicació. Manteniment
correctiu i evolutiu.
• Estudi previ i requeriments tècnics per a una
nova aplicació Internet d’activitats escolars. 
• Incorporació de nous requeriments en
l’aplicació de l’Escola d’Expressió. Nou
sistema de pagament proposat per 
”la Caixa”
• Consorci d’Educació de Barcelona.
Assessorament tecnicoinformàtic per a la
posada en marxa del Consorci. Trasllat de
llocs de treball de l’IMEB al Consorci.
Connexió amb la Xarxa Corporativa.
• Adaptació del Sistema d’Informació de
Personal (SIP de RH) a les noves necessitats
del Consorci d’Educació de Barcelona.
Ciutats Educadores:
• Estudi previ per redissenyar la base de dades
d’Experiències de Ciutat. 
Institut de Cultura de Barcelona
• Connexió, mitjançant fibra òptica, a la Xarxa
Municipal del Teatre de les Flors.
• Instal·lació d’un nou Servidor a La Virreina i al
Palau de Pedralbes dins el Projecte RENOVE.
Actualització del maquinari.
• Pla de Millora de Comunicacions de la
Virreina i Museus. Projecte per a
l’actualització de l’electrònica i l’ampliació de
les sortides de banda a fi de millorar el temps
de resposta als usuaris. Previsió d’execució:
el 2005.
• Projecte d’estudi de noves aplicacions per a
la gestió del Patrimoni dels Museus
(actualment DAC).
• Millora en la connexió amb l’Edifici Intel·ligent
amb nova electrònica.
• Suport tècnic al desenvolupament i la
implantació de les webs de l’ICUB (Museu
d’Història, Museu de Ciències Naturals, Grec
2004, La Mercè 2004, Any del Llibre 2005).
• Pas a NT-PLUS dels llocs de treball
d’Informació i Comunicació, amb la finalitat
de millorar les operativitats dels usuaris.
• Nou Servidor PAPIRUS on s’allotja el Fons
Documental de l’Arxiu Històric, entre d’altres.
Gerència del Sector de Serveis Urbans i Medi
Ambient
• Migració a Windows XP de totes les estacions
de treball connectades al servidor del Torrent
de l’Olla; ampliació o substitució prèvia dels
equips per garantir-ne el funcionament
correcte amb el nou sistema.
• Disseny i manteniment del sistema informàtic
del Padró fiscal de neteja i recollida de
residus, suport als processos de liquidació de
taxes.
• Disseny i suport al sistema informàtic de
gestió de l’espai desenvolupat per al Fòrum
2004 (CIEP-Fòrum).
• Suport a la implantació de l’aplicació CIEP-
Ciutat (Control Integral de l’Espai Públic).
• Inclusió del tractament del tema de
reincidències al sistema de gestió
d’infraccions d’ordenances de neteja (MIR).
• Visualització a través d’Internet i sobre la
cartografia de la ciutat dels contenidors de
recollida selectiva (ubicació cartogràfica dels
contenidors i incorporació a Vista-Net).
• Suport al manteniment de l’aplicació SIGNET
(adaptació del seu funcionament al navegador
Internet Explorer).
• Suport a la implantació de la nova web
BCNeta!.
• Suport al manteniment de l’aplicació INVESIG
de senyalització.
• Adaptació de l’aplicació de control horari
PERSON a l’any 2004.
• Gestió i coordinació del manteniment evolutiu
del programa GENBA (Gestió de
l’Enllumenat).
• Gestió de la compra i instal·lació
d’equipament divers.
Institut Municipal d’Informàtica
130
Seguretat i Mobilitat: Pi i Sunyer
• Avaries de semàfors: Nova aplicació per a la
gestió de les avaries que substitueix l’antiga
feta amb Clipper. Migració de dades de
l’antiga feta amb Clipper a la nova aplicació.
• Targetes per a discapacitats: Nova aplicació
per a la gestió i tramitació de les targetes
d’aparcament per a les persones amb
discapacitat.
Seguretat i Mobilitat: Bombers
• Inclusió de les dades de talls de carrers de
l’ACER a la fitxa Aigua i Mycelium.
• Incorporació d’edificis i elements singulars al
Mycelium i la fitxa AIGUA a prop dels llocs
d’actuació amb alarma automàtica.
• Finalització de l’aplicació Notes per a Gestió
d’Incidències de Bombers.
• Aules de formació: Equip de videoconferència
per a la formació remota.
• Estudi previ per a la connexió del contenidor
d’emergències K5 a la xarxa corporativa via
UMTS i metaframe.
• Migració de noves estacions XP al parc del
Poblenou.
Seguretat i Mobilitat: Guàrdia Urbana
• Cotxe denúncies de carril bus. Integració de
la informació al circuit de denúncies. Suport
tècnic per a l’establiment del nou circuit. 
• Mudances i transports especials: Tramitació
de peticions del permís per Internet i gestió
per Intranet.
• Informàtica mòbil amb PDA. Projecte PES:
Estudi previ i desenvolupament per a prova
pilot al febrer del 2005.
• Llicències d’ocupació de la via pública.
Anàlisi i programació de la Fase I: tràmits de
reserva d’estacionament per a grues,
ocupacions ocasionals i filmacions per
Internet i gestió amb Intranet.
• Comunicació i qualitat: Base de dades de
FOTOS per a la memòria de la GUB. Estudi
previ de les necessitats per a la integració
com a nou projecte corporatiu.
• Suport tècnic a la consultoria de BETTER per
al sistema d’informació del desplegament
dels Mossos d’Esquadra.
Gerència d’Urbanisme
• Activitats. Bonificació de la taxa i l’impost i
tràmit de «sense efecte».
• Incorporació a SIU-ORACLE de la informació
gràfica i alfanumèrica urbanística.
• OMAIIAA. Desenvolupament de la nova
normativa alimentària.
• Afegir als comunicats alimentaris el control de
les places d’aparcament dels supermercats.
• Catàleg del Patrimoni. Generació de
subnivells de protecció.
• Incorporació dels expedients de Gestió
Urbanística a l’aplicació PLANS.
• Millora del sistema de sortida a Internet del
fons gràfic INVESDOC.
• Sistema de protecció a la legalitat urbanística.
Anàlisi i desenvolupament.
• Modificació dels mecanismes de control
d’EAC.
• Nova aplicació per implantar la nova
Ordenança reguladora de les obres menors
(OROM).
• Projecte pilot per a la tramitació de les
Llicències Telemàtiques.
• Increment de la infraestructura de les Oficines
d’Atenció al Ciutadà (OAC) per a la posada en
marxa de l’Ordenança reguladora de les obres
menors (OROM).
Districtes
• Increment de la infraestructura de les OAC
per a la posada en marxa de l’Ordenança
reguladora de les obres menors (OROM).
• Adequació als canvis d’ordenances de les
aplicacions de via pública i guals. Elaboració
dels padrons de vetlladors (via pública) i de
guals. 
Institut Municipal d’Informàtica
131
• Implantació als districtes de l’aplicació
GAMMA per fer publitrameses a les entitats
del districte segons tipologia. 
• Connexió a la xarxa corporativa de 8 usuaris
de l’Agència de Salut Pública situats en
centres cívics dels districtes de Sants, 
Les Corts, Sarrià, Horta, Nou Barris i Sant
Martí.
• Comunicats d’activitats: OMAIA. Generació
de l’autoliquidació assistida de la taxa.
Institut Municipal d’Hisenda
Padrons anuals:
• Padrons anuals: IBI, IVTM, IAE, Guals i
Vetlladors. El padró d’escombraries no ha
existit, perquè s’ha canviat totalment la
manera d’obtenir-lo i, com que és el primer
any, s’han fet liquidacions amb notificació als
interessats.
Internet:
• Tràmits a casa: Preparació de la presentació
de recursos de multes per Internet.
• E-Notaris: Preparació del nou servei de
Certificats de deute pendent de l’IBI. 
• E-Gestors: Preparació de les autoliquidacions
assistides de l’IVTM.
• Millora del nivell de servei: menys caigudes i
menys temps de resposta dels tràmits per
Internet (reprogramació amb servidor
aplicacions J2EE-Java i XML).
• Compte Corrent del Ciutadà: afegir les dades
del deute pendent i fer-lo bilingüe. Redisseny
del Compte Corrent del Ciutadà al nou format
de Carpeta del Ciutadà.
• Padró electrònic de l’IBI. Noves funcionalitats
i ampliació del grup d’usuaris que l’utilitzen.
• Millores generals del sistema.
Cadastre i IBI:
• Estabilització del sistema de càrrega de
dades amb les cintes FIN i VARPAD trameses
per la DGC.
• Càlcul de les liquidacions segons la nova
ordenança.
• Consulta de les dades de Rústica des de la
transacció GIC.
• Noves funcionalitats en la transacció de
gestió del cadastre (GIC).
• Inici de l’automatització de la bonificació de
l’IBI a les famílies nombroses, amb generació
automàtica o semiautomàtica de les
devolucions.
Sancions de trànsit:
• Preparació dels processos del circuit
d’entrada de les sancions de radars de les
rondes (sistema MultaScan) amb dades de
l’infractor. 
• Millores en l’arxiu de notificació per Correus
(SICER) en les notificacions de multes i de
resolucions de multes en voluntària.
• Integració de les fotos en el sistema de
documentació INVESDOC.
• Inici del tractament de les sancions
imposades al carril bus, amb fotos fetes des
d’un cotxe (projecte amb col·laboració amb
TMB).
Millores en els procediments de notificació i
cobrament:
• Continuació i millores en el sistema especial
de notificació i cobrament de l’impost de
vehicles per a empreses amb grans flotes de
vehicles (Padró Electrònic de l’IVTM) per
Internet. 
• Noves funcionalitats i ampliació del grup
d’usuaris en el sistema especial de notificació
i domiciliació del padró de l’IBI per a grans
empreses i/o administradors (Padró
Electrònic de l’IBI) per Internet. 
• Arxiu de contribuents. Correcció dels
domicilis segons el padró d’habitants i
consolidació automàtica.
• Implantació d’un nou sistema de
domiciliacions, amb més funcionalitats. 
Millores en el sistema de cobrament en
executiva i embargaments:
• Implantació de la nova executiva: nous
sistemes de confecció i notificació de les
Institut Municipal d’Informàtica
132
provisions de constrenyiment i
d’embargaments, nous documents, confecció
de cartes de pagament. 
• Estudi dels indicadors de gestió dels
embargaments.
Tractament de recursos:
• Estudi previ de canvis en els processos de
tractament de recursos de multes en
voluntària.
• Preparació dels canvis en el tractament dels
recursos de multes en executiva.
Sistema d’imatges (expedient electrònic):
• Incorporació de nous documents en el
sistema de gestió d’imatges (INVESDOC).
Devolucions:
• Implantació i consolidació de la nova
aplicació de devolucions que comporta un
tractament més automàtic de les devolucions
i la simplificació de la seva gestió.
Documents
• Continuació de l’actualització tecnològica del
sistema d’impressió dels documents en línia
(pas de Lapres a Paris).
• Canvi en l’empresa de subcontractació
(outsourcing) d’impressió.
Població
• Explotacions CI de Padró.
• Obtenció de les xifres de població l’1 de
gener de 2004.
• Organització d’eleccions: Generals (març del
2004) i Europees (octubre del 2004).
• Millores urgents de manteniment en la PAD: 
– Baixes automàtiques.
– Defuncions automàtiques (en gran part).
– Eliminacions d’estadístiques de
naixements.
– Nou document de reclamacions al Cens
Electoral, incloent-hi estrangers
comunitaris.
– Modificació dels justificant de residència
(incorporació de dos tipus de documents
d’identificació al mateix temps), amb
possibilitat de fer impressions dels
diferents tipus simultàniament.
– Modificació dels naixements i les
defuncions, amb un nou perfil per a l’usuari
tipus segons el districte.
– Incorporar número de tràmit a documents
padronals que no el tenien (bloqueigs).
– Nou document de desbloqueig.
– Generació de Certificats
d’Empadronament.
• Integració del cens de l’INE al Padró. 
• Modificació del seccionat censal, per eliminar
col·legis conflictius i/o inadequats.
• Digitalització de les imatges padronals 2004.
• Completar la indexació de les imatges
padronals 1996-2002.
• Prova pilot del projecte de notificació de
domicili telemàtic entre administracions:
Estat, Generalitat, ajuntaments, dins de
l’AOC, per a la futura eliminació de certificats
entre administracions (Fase I).
Informació de Base i Cartografia
Geocodificació
• Anàlisi i suport de la distribució dels col·legis
electorals geogràfics dels districtes d’Horta-
Guinardó i de Nou Barris.
• Elaboració de productes cartogràfics i
territorials per a la presa de decisions dels
diferents processos electorals.
• Ampliació del sistema corporatiu de
geocodificació (P1-SQL i components DELFI),
inclusió de la referenciació per adreça postal
dels polígons de vialitat i dels seus elements.
• Actualització del nomenclàtor de la ciutat
publicat a la web corporativa, segons les
aprovacions de l’any 2004.
• Suport tècnic i elaboració de productes per a
la Ponència de Nomenclàtor, especialment
per a l’aprovació de la toponímia del Fòrum
2004.
• Gestió de nous projectes de numeració,
especialment Port Autònom i Mercabarna.
Institut Municipal d’Informàtica
133
• Gestió de l’emplaçament dels senyals de
marbre d’identificació dels vials.
Cens de Locals
• Finalització de l’operació 2003-2004 sobre les
finques amb poca conciliació dels sistemes
d’informació nodrius. En total són 3.466
finques amb uns 165 mil locals.
• Benchmark de noves tecnologies i
procediments de captura.
• Definició de la referència física del local (RFL).
Anàlisi i primera avaluació de l’impacte.
Guia Urbana
• Adaptació dels productes i explotacions a la
normalització dels símbols de l’Ajuntament.
• Preparació del panell informatiu del barri de
Ciutat Meridiana. Adequació de la cartografia
de base i generació de la relació dels vials i
adreces amb els seus edificis.
• Suport al Fòrum 2004 i a la seva organització,
amb l’elaboració de productes específics per
a la web i per a la seva impressió.
SITEB i GIS-bcn
• Construcció i desenvolupament del nou
sistema del seccionat poligonal de l’espai viari.
• Desenvolupament del programari que permeti
la confecció de FX CU-1 de les alteracions
cadastrals per reparcel·lació, assegurant la
compatibilitat amb el nou sistema de
manteniment cadastral sobre Oracle.
• Modificacions d’eines i circuits de
manteniment i producció cartogràfica, com a
conseqüència del canvi infraestructural
derivat del pas de protocols d’IPX a IP. 
• Desenvolupament i proves del Vista!Plot com
a eina corporativa de producció cartogràfica.
Avaluació de la migració de l’actual sistema
PlotStation a Vista!Plot.
• Anàlisi i desenvolupament del manteniment i
la gestió de les qualificacions urbanístiques.
Migració o adequació de les dades a l’Oracle
del nou sistema.
• Capa de l’ortofotomapa de la ciutat
actualitzada amb el Fòrum 2004.
• Benchmark de captura dels elements de
l’espai urbà. 
• Elaboració de l’inventari i catàleg dels
elements de la via pública del territori de la
ciutat.
Vista!
• Incorporació de la missatgeria SMTP per a la
comunicació d’incidències operatives sobre el
contingut de la cartografia.
• Mòdul de localització geogràfica indexada per
zones d’interès.
• Ampliació de les visions corporatives i
implantació del nou PIC amb més
configuració i explotació.
• Incorporació de noves funcionalitats GIS:
anàlisi espacial, generació de fulls de ruta,
anàlisi de les dades.
• Dispositiu d’assistència per a l’entrada de
paràmetres i l’explotació de les dades en
SQL.
• Generalització en la localització d’elements
cartogràfics i consulta de les seves dades
descriptives.
• Desenvolupament evolutiu del QueCom?,
com a generador de visions SQL.
• Processador Batch de comandes.
GIS sectorials
• Sacs de runa (Sector de Serveis Urbans i
Medi Ambient)
• Àrees de jocs infantils (Parcs i Jardins)
• Adequació de la consulta cadastral a la nova
Ponència de Valoració i al model Oracle.
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida
• Noves utilitats del PAISA (gestió d’expedients
d’ajuts a la millora del paisatge urbà).
• Anàlisi, desenvolupament i posada en marxa
de la web de Paisatge Urbà.
• Desenvolupament i posada en marxa de
l’aplicació de PUBLICITAT.
• Implantació de PUBLICITAT en els districtes.
• Instal·lació del dispensador de cues (QWIN).
Institut Municipal d’Informàtica
Institut Municipal d’Informàtica
134
IMU i BAGURSA
• Disponibilitat de posada en marxa de la nova
aplicació d’expropiacions.
B) INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS
INFORMÀTICS I DE TELECOMUNICACIÓ
Infraestructures
• 7 connexions amb fibra òptica.
• 8 connexions per SAR (XDSI + XTC ).
• 10 connexions per ADSL.
• 21 connexions METROLAN.
• 643 nous PC per renovar el parc envellit
prioritzant el pas a XP.
• Reinstal·lació dels 32 PC substituïts als
centres Metaframe.
• 125 noves impressores.
• 1.939 PC convertits a l’estàndard XP.
• 14 servidors de xarxa renovats.
• 8 nous servidors de xarxa Novell.
• 10 nous servidors Windows 2000/2003.
• 4 servidors de còpia de seguretat (backup).
• 18 servidors corporatius amb servidor de
còpia de seguretat (backup) per a disaster
recovery.
• 85 PC instal·lats en xarxes interiors edificis
derivats de trasllats i la seva interconnexió
(Llacuna a Padilla dels usuaris de drets civils,
Metropolis a Avinyó 15…).
• 6 auditories de sales informàtiques a
districtes.
• Col·laboració en la implantació del grup
electrogen de l’Ajuntament.
• Adequació de la sala del tècnic de l’Institut
Municipal d’Informàtica:
– Tall de corrent 0.
– Canvi de tallafocs (firewalls).
– Canvi de Hubs per Switchos.
– Ampliació de línies elèctriques.
– Adequació de la taula de plataforma
telefònica.
– Eliminació de l’armari DPN i Front End 3745.
– Canvi de bateries SAI Casa Gran.
Host UNIX-ORACLE
• Implantació de Patrol per Oracle.
• Canvi de versió de la consola de Patrol.
• Migració de BD en el nou servidor Papyrus
(gestió documental).
• Estudi de BD Oracle:
– Canvi Optimitzador Oracle a costos.
– Oracle Lite per al projecte de mobilitat GU.
• Implantació de la política de canvis periòdics
de canvis d’usuaris.
• Implantacions de servidor SUSE bcnseg:
auditoria de seguretat.
• Implantació de Harwor en entorn UNIX.
• Migració d’aplicació ELDA a Linux.
• Ampliació de servidor corporatiu SF6800.
Servidors departamentals d’ofimàtica
• Implantació de Patrol per Novell.
• Projecte de renovació de servidor de 
fitxers.
• Implantació de l’auditoria Novell.
• Projecte de servidors de còpia de seguretat
(backup).
• Eliminació de cabines SAN RA8000 i
substitució per les noves MA8000.
• Implantació de Service Pack 7 per Novell.
Impressió
• Implementació de Paris Bach.
• Concurs de nou contracte d’impressió.
• Desballestament de les impressores Xerox.
• Millores en l’aplicació RAI per al control
d’impressió.
• Reducció de llistats de paper blanc.
• Noves funcionalitats Paris desenvolupament.
• Implantació de la nova versió Paris.
• Projecte d’impressió actual a via IP.
• Homologació noves impressores HP
(Docunauta i Ofimàtica).
• Homologació Jet Direct com a servidor
d’impressió (interna en les impressores).
• Pla de xoc Paris.
• Estudi previ d’impressió Host per IP.
135
Servidors Microsoft corporatius
• Implantació de Patrol per a servidors.
• Muntatge de servidor Windows 2000 ITEC.
• Muntatge de servidor Windows 2000
Business Objects Hisenda.
• Estudi de viabilitat d’Enterprice Project
Manager.
Servidors de correu i aplicacions Notes
• Connexió BlackBerry al correu corporatiu.
Help Desk (Servei d’Atenció als Usuaris)
• Redacció del plec i procés d’adjudicació del
nou servei externalitzat d’atenció a usuaris.
Operació
• Redacció del plec i procés d’adjudicació del
nou servei externalitzat d’operació. 
Còpies centralitzades
• Implantació VSM/390 i adquisició de 2 noves
boques.
• Estudi previ de revisió del sistema actual de
còpia de seguretat (backup)/Recovery.
• Projecte de reorganització còpies i còpia de
seguretat (backup)/Recovery Z/OS.
• Nou projecte de servidors de còpia de
seguretat (backup) per optimitzar disaster
recovery.
• Eliminar cintes de carret i desplegament
producte MSM.
Fibra òptica i electrònica de xarxa de
comunicacions / Telecomunicacions
• Instal·lació de cable de fibra òptica per a la
connexió a la xarxa corporativa municipal de
les dependències següents: Museu Etnològic,
CSS Drassanes, nova dependència IMU a la
Rambla del Poblenou.
• Supervisió i seguiment de la renovació
electrònica de xarxa en els districtes
següents: Les Corts, Eixample (carrer
València ), Sant Andreu i Sant Martí, així com
de l’IMH i de l’ICUB (l’edifici Intel·ligent de
Cultura).
• Supervisió i seguiment de la connexió del
radar de Potosí mitjançant la xarxa de gestió
de túnels.
• Canvi d’electrònica per incrementar la
velocitat de connexió a 10 Mbps dels CSS de
Farinera, Can Felipa, Cotxeres de Sants, Casc
Antic, Gràcia i Les Corts est.
• Canvi d’ubicació d’electrònica i fibra al
districte de Sarrià.
• Posada en servei del Lot4 de l’adjudicació del
concurs de telefònica de l’Ajuntament: pas a
circuits de connexió de dos Mbps en 59
centres municipals.
• Col·laboració amb projectes I2Cat.
• Col·laboració amb projectes Fòrum (CMO,
CECOR, connectivitat fibres).
• Connexions establertes per a diferents
projectes:
– Connexions en fibra òptica: Museu
Etnològic, CSS Drassanes, IMU-Rambla
Poblenou, Eixample-València, Parcs i
Jardins, Mercat de les Flors i Centre Cívic
Casinet.
– Connexions per SAR ( XDSI + XTC ): Correo
Hibrido, GETECMA, ECA9, SIAISA, FCC
Medi Ambient, Integra MGSI SA, Tribugest,
Entitat Ambiental de Control.
– Connexions ADSL: Oficina Comissionat Les
Planes, Generalitat de Catalunya, Sala La
Capella (ICUB), Equip La Salut, Residències:
Francesc Lairet, Fort Pienc, Bloc i Miracle,
Punt GUB al Fòrum i Auditori de la 
Música.
– Connexions MetroLan: Servei d’Inserció
Social; CC: Can Deu i Trinitat Vella; CSS:
Maragall, Dreta Eixample, Esquerra
Eixample, Besos, Les Corts Oest, Erasme
Janer, Sagrada Família, Pau Casals, Zona
Franca i Verneda; Menjadors: Naves i
Paral·lel; Oficina per la No Discriminació;
Arxius Administratius: Districte 10 i Ciutat
Institut Municipal d’Informàtica
136
de Granada; Punt d’Informació de Dones;
SEIS Drassanes; Infraestructures 2004.
– Posada en producció del pilot VPN
connexió estació-estació.
– Traspàs de Vodafon a Movistar.
– Implantació concurs telefònica
mòbils/fixos.
METAFRAME
• Actuacions: Pla de xoc, auditoria Metaframe.
Estació de treball 
• Pla de xoc de xarxa 
– Implantació de la nova versió Windows NT
Plus.
– Migració a impressió a IP.
– Substitució de Netports a Axis.
– Desenvolupament i implantació de la nova
estació Windows XP.
• Adaptació de paquets i productes nous a XP.
• Implantació nou client centura en local.
• Pla de xoc Hisenda.
Antivírics
• Implantació de nova versió d’antivírics a les
estacions XP.
• Desplegament de la nova versió d’antivírics 
a tots els servidors Microsoft, Citrix i
Netware.
• Implantació de consola de gestió
centralitzada (EPO).
• Automatització d’actualització de Paterns
d’antivírics a tot l’anterior.
Internet / Intranet
• Implantació de l’aplicació de Gestió del Canvi
a Producció
• Implantació de l’aplicació de Gestió de
llicències a Producció
• Implantació del control d’accés a usuaris
d’aplicacions via LDAP corporatiu
• Implantació del nou sistema de còpies de
seguretat en DMZ2
• Instal·lació de plataforma SUNOne
• Estudi i execució de Fase I d’eliminació
d’Internet vella
• Estudi de les problemàtiques de l’entorn
Internet
• Implantació del producte Webtrends
Reporting Center
• Estudi i selecció de Servidor i Monitor
d’Aplicacions
• Instal·lació de la prova pilot WebSphere sota
plataforma SUN
• Desdoblament del servidor d’Aplicacions
iPlanet (aplicació ASIA)
• Implantació de Patrol End to End (PETE)
• Migració d’aplicacions a DBPRISM
• Allotjament (housing): Boulebard educatiu,
Geoshow
SAP 
• Implantació de signatura electrònica de 
SAP
• Implantació de SAP a IMI e IMH: estacions,
usuaris i paquetitzacions
• Implantació de Patrol for UNIX SAP
• Migració de GEXAPE (Gestió d’expedients)
• Tancament comptable-exercici 2004
Seguretat i disponibilitat
• Implantació de la política de canvis periòdics
de contrasenyes.
• Auditoria de contrasenyes entorn UNIX
INTERNET
• Aprovació del conveni marc amb CatCert
• Definició de normatives i procediments de
Signatura Digital
• Consultoria LOPD de les BD Oracle
• Implantació de l’Entitat de Registre Virtual de
l’Administració a RH 
Entorn Mainframe
• Implantació del nou maquinari (hardware)
mainframe IBM Z800
• Migració del Sistema Operatiu OS/390 a Z/OS
Institut Municipal d’Informàtica
137
• Implantació del nou maquinari (hardware)
robot Storage Tek
• Prova pilot del producte emulador 3270 via
navegador (Host On-Demand)
• Desplegament de NSM
• Implantació de monitors Mainview Z/OS
Solucions i serveis verticals 
• Integració informàtica mòbil: Standarització
Ipaq i Palms en l’entorn de la informàtica
municipal
• Implantació de la nova versió TCQ
• Implantació de la nova versió Inmagic
• Implantació de la nova versió Albala
Noves tecnologies 
• Projecte Palms mobilitat Guardia Urbana
• Consultoria migració d’aplicacions C/S a .Net
• Instal·lació de Laboratori .Net
• Prova de concepte de programari (software)
lliure a estacions de treball i servidors de
l’Ajuntament de Barcelona
• Laboratori permanent de noves tecnologies i
programari (software) lliure
• Implantació de la infraestructura MQSeries
model bàsic
• Prova pilot de Canvi Domicili (MAP)
Institut Municipal d’Informàtica
138
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Xarxa estacions treball
PC amb estàndard NT/XP 4.400 4.490 4.600 4.670
Edificis amb fibra òptica 64 91 98 104
Edificis connectats no fibra òptica 53 100 117 112
Servidors Sala Tècnica 98 128 126 157
Servidors xarxa descentralitzada 24 27 32 31
Espai en disc a gestionar GB 2.000,0 3.300,0 3.500,0 6.1561
Bústies de correu Notes 4.500 5.900 6.645 7.353
Missatges / dia per Internet 25.000 78.0002
Missatges / dia per correu 8.000 16.000 28.000 35.000
Internet
Visites / any 7.500.000 12.000.000 12.300.000 15.400.000
Pàgines / any 37.000.000 93.000.000 140.000.000 180.000.000
Tràmits en línia 61.420 101.447 92.121 102.872
Planells cadastre-urb./dia 1.636 2.900 3.186 3.518
Nre. de cpu dedicades 22 29 41 56
Capacitat dels sistemes de tramitació i de 
procés Internet/Intranet: Host Unix
Processadors dedicats HP 9,0 1,0 – 9
Processadors dedicats SUN 48,0 69,0 90 105
MHz dedicats SUN agregats 15.401,0 20.700,0 48.000 65.813
Activitat del Host central: 
SIR, SIGEF, Personal, Cadastre, Població, 010
HOST- transaccions / dia 1.072.000 500.000 460.000 462.313
HOST-seg.cpu / dia / transaccional 1.104 700 630 635
Espai en disc a gestionar GB 4.300 5.5003 6.500 8.8753
Aplicacions cartografia d’usuari intern
Usuaris cartogràfics; VISTA 1.950 2.450 2.480 2.666
Planells cad-urb / dia interns 950 900 890 805
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 242 240 239 227
Inversió (milers d’euros) 8.330 8.502 4.445 5.490
Pròpia – 8 21 3
Per compte de l’Ajuntament 8.330 8.494 4.421 5.487
Resultat comptable (milers d’euros) 1 279 587 299
Cash-flow (milers d’euros) 847 218 608 306
1 Servidors de Back Up.
2 44.000 corresponent a entrades correctes, la resta SPAM i virus de xarxa aturats abans d’entrar al correu.
3 Inclou Host 1.375 Gb, UNIX 3.000 Gb, Servidor Imatges 3.500 Gb i SAP 1.000 Gb.
Institut Municipal d’Informàtica
139
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 32
Despeses d’establiment – Vendes 249
Immobilitzat immaterial 8 Transf. program. i per serveis Aj. 17.487
Immobilitzat material 17 Transf. OA de l’Ajuntament 3.774
Immobilitzat financer 7 Altres transferències 155
Deutors a llarg termini – Altres ingressos 20
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 6.626 Total ingressos d’explotació 21.685
Existències –
Deutors 6143
Inversions financeres temporals – Costos
Tresoreria 482
Ajustaments per periodificació 1 Consums –
Personal 10.739
Total actiu 6.658 Treballs, subministr. i serveis ext. 10.266
Subvencions 445
Passiu Altres despeses –
Provisions (2)
Recursos a llarg termini 569 Amortitzacions 9
Patrimoni 254
Resultat de l’exercici 299 Total costos d’explot. abans financers 21.457
Subvencions de capital 16
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 228
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 17
Recursos a curt termini 6.089 Despeses financeres –
Creditors financers – Resultat d’explotació 245
Creditors comercials 4.253
Altres creditors 543 Ingressos extraordinaris 82
Ajustaments per periodificació 1.293 Despeses extraordinàries 28
Total passiu 6.658 Resultat de l’exercici 299
Institut Municipal d’Informàtica
140
L’Institut Municipal d’Urbanisme és un organisme autònom de caràcter
administratiu emmarcat de manera fonamental en el desenvolupament de
projectes que donin resposta a les necessitats d’una ciutat amb una
intensa vida econòmica, cultural i social, en un àmbit territorial
caracteritzat per la mobilitat de la població i l’ús compartit de la ciutat
pels vianants, el transport públic i els vehicles de serveis o privats.
L’Institut compleix una funció de tutela dels processos reglats i formals
corresponents al desenvolupament, pròpiament dit, dels programes
inversors, l’execució dels quals encomana a diferents ens gestors que
actuen com a agents de les funcions empresarials en la realització
efectiva de la transformació de sòl i de les obres d’infraestructura i
dotació de serveis.
Així, l’IMU actua sobre els processos i tràmits administratius, jurídics i
economicofinancers de les inversions, inherents al desenvolupament de
l’exercici de l’autoritat que són, fonamentalment, els següents: 
• Tramitació dels expedients d’expropiació.
• Tramitació dels processos vinculats als òrgans de govern municipal,
tant pel que fa als aspectes jurídics derivats del programa de gestió
urbanística i d’inversió directa com als de viabilitat econòmica.
• Valoracions de sòl, de construccions i d’activitats. 
• Informes preceptius dels projectes de llicències d’obres (cessions i obra
pendent d’urbanitzar).
• Formalització de cessions que no provenen de projectes de
compensació o reparcel·lació.
• Adjudicació de parcel·les sobreres.
• Aprovació dels projectes d’obra d’infraestructura i de reordenació dels
espais urbans derivats de l’execució del programa d’inversió directa. 
• També tots els actes derivats de l’exercici de l’autoritat municipal, com
els llançaments, l’expedició de certificats, els desnonaments, etc.
Les principals actuacions de l’any 2004 han estat encaminades a la
remodelació de barris amb deficiències estructurals, i hi destaquen les
transformacions del barri de Trinitat Nova i del Turó de la Peira.
Institut Municipal d’Urbanisme
Constitució
Es va constituir el 27 d’abril de 1990.
Objecte social
Impulsar i tutelar, per compte de l’Ajuntament
de Barcelona i en el marc de la seva
programació plurianual d’inversions, els
programes d’inversió pública-privada,
vinculats a la gestió urbanística, i els
programes d’inversió directa, vinculats a
l’execució d’obres d’infraestructura i
urbanització.
President 
Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan
Gerent
Sr. Ricard Frigola Pérez
141
Quadre II. Programa d’actuació municipal (PAM 2000-03) de l’IMU el 31.12.04 (milers d’euros)
FINANÇAMENT
NÚM. ACTUACIÓ Sòl Obres TOTAL Pres. PAM Extern
20202 Adquisició de l’edifici Puericultura 27 – 27 27 –
20208 Gestió de sòl: l’Eixample 170 – 170 170 –
20209 Gestió de sòl: Sants-Montjuïc 80 – 80 80 –
20211 Gestió de sòl: Sarrià-Sant Gervasi 134 – 134 134 –
20212 Gestió de sòl: Gràcia 19 – 19 19 –
20214 Gestió de sòl: Nou Barris 113 – 113 113 –
20215 Gestió de sòl: Sant Andreu 6 – 6 6 –
20216 Gestió de sòl: Sant Martí 554 – 554 554 –
20243 Nou accés a Montjuïc (C/ Mineria) – 24 24 24 –
20298 Turó de la Peira 182 1.967 2.149 2.149 –
20447 Trinitat Nova – 1.378 1.378 1.378 –
TOTAL 1.285 3.369 4.654 4.654 –
Quadre I. Programa d’actuació municipal (PAM 96-99) de l’IMU el 31.12.04 (milers d’euros)
FINANÇAMENT
NÚM. ACTUACIÓ Sòl Obres TOTAL Pres. PAM Extern
96557 Front Marítim UA 1, 2, 3 i 5 64 – 64 – 64
97063 PERI Paperera Poblenou UA 2 15 – 15 – 15
TOTAL 79 – 79 – 79
Institut Municipal d’Urbanisme
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 17 19 19 12
Inversió (milers d’euros) 17.038 38.388 15.023 4.628
Pròpia 162 24 1 –
Per compte de l’Ajuntament 16.876 38.364 15.912 4.628
Resultat comptable (milers d’euros) 120 114 121 116
Cash-flow (milers d’euros) 219 645 152 513
142
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 123
Despeses d’establiment – Vendes-facturació 373
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Aj. 1.836
Immobilitzat material 82 Transferències altres entitats 79
Immobilitzat financer – Ingressos accessoris 1
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Immobilitzat en curs i pendent d’aplicació 41
Actiu circulant 12.530 Total ingressos d’explotació 2.289
Existències –
Deutors 9.935
Inversions financeres temporals 2.241 Costos
Tresoreria 316
Ajustaments per periodificació 38 Compres –
Personal 673
Total actiu 12.653 Treballs, subministr. i serveis ext. 346
Subvencions 866
Passiu Altres despeses –
Amortitzacions 31
Recursos a llarg termini 3.676 Provisions 366
Patrimoni 1.675
Resultat de l’exercici 116 Total costos d’explot. abans financers 2.282
Subvencions de capital 1.487
Altres ingressos a distribuir –
Provisions 398 Resultat d’explotació abans financers 7
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 118
Recursos a curt termini 8.977 Despeses financeres –
Creditors financers –
Creditors comercials 3.008 Resultat d’explotació 125
Altres creditors 5.948
Ajustaments per periodificació 20 Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries 9
Total passiu 12.653 Resultat de l’exercici 116
Institut Municipal d’Urbanisme
143
Presidenta
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña
Director gerent
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera
Constitució
Creat el 27 d’abril de 1990 amb el nom
d’Institut Municipal de Recaptació de
Barcelona, el 15 de març de 1996 el Consell
Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en va
aprovar la modificació dels estatuts i la nova
denominació com a Institut Municipal
d’Hisenda.
Finalitat
La gestió, recaptació i inspecció dels tributs,
els preus públics, les multes i altres ingressos
de dret públic de l’Ajuntament, els seus
organismes autònoms i d’altres entitats
públiques, quan se li encomani.
L’Institut Municipal d’Hisenda és un organisme autònom de caràcter
administratiu, dotat de personalitat jurídica pública i patrimoni
independent. Té la consideració d’òrgan tècnic i jurídic de gestió de
l’Ajuntament de Barcelona i per aquest motiu rep de l’Ajuntament el
finançament necessari per dur a terme la seva activitat.
Aquest any voldríem destacar les col·laboracions i els convenis amb altres
administracions i sectors professionals. Per exemple:
• Altres administracions:
– Agència Estatal d’Administració Tributària: L’Ajuntament de Barcelona
s’ha adherit al conveni signat entre la Federació Espanyola de
Municipis i l’Agència Estatal d’Administració Tributària per poder
intercanviar informació a efectes de gestió i de col·laboració per a la
recaptació.
– Generalitat de Catalunya: Es va col·laborar amb el Departament de
Benestar Social de la Generalitat per tal de facilitar el tràmit necessari
per a la bonificació de l’impost sobre béns immobles (IBI) de les
famílies nombroses. Aquest acord va fer possible que més de 5.000
famílies gaudissin d’aquesta bonificació sense necessitat de
sol·licitar-ho expressament. Tot va sorgir de la informació disponible
en ambdues administracions.
– Direcció General del Cadastre: Al mes de juliol es va signar el nou
conveni de manteniment entre la Direcció General del Cadastre i
l’Ajuntament de Barcelona. L’esmentat conveni ja recull les
peculiaritats que conforma el nou model de gestió anomenat «Model
Barcelona», a partir del qual ambdues administracions comparteixen
la mateixa informació en menys de 10 dies contra els més de dos
mesos que calien amb el model anterior.
• Col·legis i associacions professionals: Al llarg de l’any s’han signat
diversos convenis per facilitar la tramitació, mitjançant les noves
tecnologies, als col·lectius professionals que treballen amb nosaltres.
Aquest pas tant important és el que ha de permetre, encara més
l’expansió d’allò que és l’objectiu de gestió de futur: la tramitació
bidireccional des de qualsevol despatx professional.
Una altra novetat molt important, i que en certa forma ens marcarà el
camí dels anys vinents, ha estat l’entrada en vigor de la Carpeta del
Institut Municipal d’Hisenda
144
Institut Municipal d’Hisenda
Ciutadà. Mitjançant una contrasenya d’usuari,
el ciutadà que s’ha donat d’alta té accés
directe a la seva pròpia informació de les
dades del Padró d’habitants i a la seva
informació de caràcter tributari i de multes.
Aquesta iniciativa ha tingut l’extraordinària
col·laboració de l’Institut Municipal
d’Informàtica.
Aquest producte ha estat guardonat per
l’organització internacional European TeleCities
Network com a millor iniciativa dins del camp de
la reenginyeria electrònica.
Dins del camp de la tramitació a partir de l’ús
de les noves tecnologies, aquest any 2004 hem
ampliat la prova pilot del Padró electrònic amb
l’impost de béns immobles (IBI). Aquesta nova
modalitat que significa conciliar, abans de l’u de
gener, els imports a pagar tant per IBI com per
Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica
sense emissió de cap tipus de suport paper i
amb fitxers electrònics. Aquesta prova pilot ha
comportat tramitar 19.428 objectes tributaris
per un import de 4,9 milions d’euros i amb un
marge d’error zero.
Volem també destacar la col·laboració amb els
districtes municipals per gestionar els imports
pendents de cobrament a partir d’un aplicatiu
dissenyat desde l’IMH, que ha comportat una
millora en la pròpia eficàcia. 
Al començament de l’any es van implantar dos
nous aplicatius de gestió dels deutes pendents
en fase executiva i devolucions d’ingressos
indeguts, la qual cosa ha exigit l’organització de
cursos intensius de formació per a tot el
personal i ha significat una considerable millora
en la gestió i tramitació.
145
Institut Municipal d’Hisenda
Dades rellevants
Anàlisi gestió 2001 2002 2003 2004
Cobraments per concepte (milers d’euros)
Voluntària
Impostos (any corrent) 585.945 612.255 641.393 666.196
Impost sobre béns immobles 287.825 304.657 327.228 351.281
Impost sobre activitats econòmiques 158.961 158.163 94.817 89.160
Compensació IAE – – 54.408 55.608
Impost sobre vehicles de tracció mecànica 58.214 59.994 60.297 60.919
Plusvàlua 60.414 68.321 73.906 76.216
Impost sobre construccions, instal·lacions i obres 20.531 21.120 30.737 33.012
Taxes, preus públics i altres ingressos 152.266 156.097 159.928 179.117
Multes de trànsit 20.092 25.242 26.650 30.559
Total cobraments en voluntària 758.303 793.594 827.971 875.872
Executiva
Tributs i altres ingressos 46.121 47.531 43.621 45.065
Multes de trànsit 14.100 13.572 15.259 20.567
Total cobraments en executiva 60.221 61.103 58.880 65.632
Total cobraments 818.524 854.697 886.851 941.504
Total liquidat 895.051 939.650 960.903 1.012.929
% cobrat respecte del liquidat 91 91 92 93
Indicadors propis del nivell d’activitat (nombre) 2001 2002 2003 2004
Notificacions amb justificant de recepció 3.652.017 3.792.498 3.606.279 4.103.639
Notificacions sense justificant de recepció 2.417.395 2.297.127 2.076.245 1.809.993
Moviments a les bases de dades cadastrals 165.890 172.823 212.450 147.440
Altes incorporades a les bases de dades d’IVTM 78.471 78.938 78.962 84.986
Autoliquidacions de plusvàlua 45.201 40.473 40.285 40.694
Diligències d’embargament 414.478 374.736 265.130 398.684
Liquidacions d’inspecció 21.584 23.137 25.268 21.672
Tràmits d’atenció al públic 908.107 820.151 773.021 791.492
IMH 532.907 429.387 381.800 416.990
OAC 140.548 128.993 132.152 133.729
Telèfon 168.402 173.025 174.823 177.446
Internet
IAE 38.839 30.792 – –
Altres 27.411 57.954 84.246 104.644
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla mitjana 244 269 267 284
Inversió (milers d’euros) 1.719 21 45 351
Inversió pròpia 36 21 45 351
Inversió per compte de l’Ajuntament 1.683 – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 28 20 559 494
Cash-flow (milers d’euros) 269 207 707 593
La recaptació associada a l’impost sobre béns immobles i l’impost sobre activitats econòmiques inclou els recàrrecs de 
l’EMT i la Diputació, respectivament.
146
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 349
Despeses d’establiment – Transf. program. i per serveis Aj. 22.834
Immobilitzat immaterial – Ingressos accessoris 75
Immobilitzat material 338
Immobilitzat financer 11
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 4.296 Total ingressos d’explotació 22.909
Existències –
Deutors 3.977
Inversions financ. temporals – Costos
Tresoreria 319
Ajustaments per periodificació – Compres –
Personal 9.804
Total actiu 4.645 Treballs, subministr. i serveis ext. 8.740
Subvencions 3.827
Passiu Altres despeses –
Provisions –
Recursos a llarg termini 991 Amortitzacions 99
Patrimoni 390
Resultat de l’exercici 494 Total costos d’explot. abans financers 22.470
Subvencions de capital 107
Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació abans financers 439
Provisions –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini – Ingressos financers 9
Despeses financeres –
Recursos a curt termini 3.654
Creditors financers – Resultat d’explotació 448
Creditors comercials 3.026
Altres creditors – Ingressos extraordinaris 46
Ajustaments per periodificació 628 Despeses extraordinàries –
Total passiu 4.645 Resultat de l’exercici 494
Institut Municipal d’Hisenda
147
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal és un organisme
autònom local de caràcter comercial i de serveis, amb personalitat
jurídica pròpia.
Després de la reestructuració de la seva organització interna, duta a
terme durant l’any 2002, la implantació del sistema de treball per
projectes ha estat un pas més per assolir des de l’eficàcia i l’eficiència
els objectius marcats en les línies d’actuació.
El verd urbà, signe de qualitat de vida
El verd urbà (espais verds, arbrat, jardineres), les platges i els seus
equipaments estan directament lligats a la qualitat de vida dels ciutadans
i a la qualitat ambiental de la ciutat. Aquests espais, que són alhora
espais de lleure i de contacte amb la natura, estan per definició al servei
dels ciutadans; això comporta que han d’estar ben equipats, mantinguts
en bones condicions i dotats d’ofertes lúdiques i culturals específiques.
La gestió d’aquest patrimoni, en una ciutat compacta i mediterrània com
és Barcelona, presenta unes característiques pròpies i uns reptes
importants: d’una banda, ecològics, ja que el clima i les condicions
urbanes són molt exigents, i de l’altra, socials, perquè els espais verds
públics i les platges estan sotmesos a un ús constant i massiu.
Una ciutat cada cop més verda
Barcelona té 2.834,95 ha de verd (aquest nombre d’hectàrees inclou el
parc de Collserola). D’aquesta xifra, 1.039,95 ha corresponen a verd urbà,
i la resta són zones del parc de Collserola que penetren a la part alta de la
ciutat. Si aquestes xifres les dividíem en una ràtio metre quadrat/habitant,
les xifres serien de 6,57 m2/habitant* pel que fa el verd urbà i pujaria a
17,9 m2/habitant*, si s’hi sumava la totalitat del verd (urbà i forestal).
Quant a l’arbrat viari, el cens s’ha vist incrementat en 154 exemplars (l’any
2003 n’hi havia 155.279 unitats, davant les 155.433 d’enguany). Cal aclarir
que l’any 2004 el creixement ha estat menor que el del 2003, ja que les
diferents obres que han tingut lloc a la ciutat, com també les adequacions
al pla d’accessibilitat, han donat com a resultat l’afectació d’un important
nombre d’exemplars d’arbrat viari.
Institut Municipal de Parcs i Jardins
Constitució
Es va constituir el 29 de maig de 1992.
Objecte social
La gestió integral del patrimoni verd de la ciutat,
és a dir, dels espais verds públics i l’arbrat de
Barcelona i, per tant, la planificació, la
conservació, la restauració i l’increment de les
zones verdes urbanes: parcs, jardins i places,
com també la coordinació de les tasques de
manteniment i posada al punt de les platges de
la ciutat.
Presidenta 
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran
Director gerent
Sr. Jordi Campillo i Gámez * Segons dades estadístiques de població 2003.
148
A favor de la sostenibilitat
El verd urbà ha de ser sostenible, cosa que vol
dir que la natura ha de trobar-se còmoda,
adaptada a les condicions climàtiques i
funcionals de la ciutat. Si no se segueix aquesta
regla bàsica, s’incrementen els costos de
manteniment, es consumeixen més recursos,
com ara l’aigua de reg, i empitjoren els resultats
ambientals, perquè la incidència del verd és
més baixa. 
Les directrius principals de la gestió dels espais
verds i l’aplicació de criteris de sostenibilitat
que s’imposen actualment en la gestió del verd
públic, si més no en l’àmbit de la Unió Europea,
tenen en compte la racionalització i l’estalvi dels
recursos materials i energètics, i l’aplicació de
principis de protecció del medi ambient i de
millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Aspectes com la racionalització del consum
d’aigua de reg i la selecció d’espècies vegetals
més ben adaptades a les condicions locals de
sòl i clima, en són exemples.
La revisió i l’actualització del Pla de Gestió de
l’Arbrat Viari, al mes de novembre del 2004, ha
permès establir les tasques de manteniment i
consolidar el programa de substitució
d’espècies. A més, permet visualitzar la
implicació de tota l’organització de l’Institut i
establir l’aplicació del Sistema de Gestió
Mediambiental, els programes de formació
interna, la prevenció de riscos, la comunicació i
les futures línies d’actuació, entre d’altres
aspectes.
La implantació d’un Sistema de Gestió
Mediambiental, sota la norma ISO 14001, és un
clar exemple de la preocupació d’aquest Institut
pel medi ambient. L’obtenció d’aquesta
certificació és un valor afegit, i també un
sistema de valoració, en la gestió i el
manteniment de les zones verdes públiques i
l’arbrat viari de la ciutat de Barcelona, i també
en la gestió integral de les platges de
Barcelona. 
Els parcs, més accessibles
Durant l’any 2003, Parcs i Jardins va donar un
impuls a l’increment de l’accessibilitat de les
persones amb mobilitat reduïda als espais verds
públics de la ciutat, i també als elements que hi
ha en aquests espais. En aquesta línia, durant el
2004 s’han dut a terme actuacions d’eliminació
de barreres arquitectòniques al Parc de
l’Oreneta, als Jardins de Vil·la Amèlia, al Parc de
Ca n’Altimira, als Jardins de Rosa Luxemburg, al
Parc de la Creueta del Coll, al Parc de Sant
Martí, al Parc de l’Estació del Nord, al Bosquet
dels Encants, als Jardins de Joan Brossa i al
Parc de l’Espanya Industrial. 
Afavorir i millorar l’accessibilitat als espais verds
i a les platges de Barcelona continua sent una
de les principals línies d’actuació de Parcs i
Jardins.
Els parcs, un vehicle de comunicació amb els
ciutadans
Els espais verds públics són l’espai de lleure
que els ciutadans utilitzen de manera més
continuada. Són llocs de contacte amb la natura
i també de socialització. Són, doncs, un vehicle
idoni de comunicació amb els ciutadans a
través de les activitats organitzades, ja siguin
campanyes de participació, actes culturals,
festes populars o, en el camp tècnic, jornades
de reflexió que serveixen per plantejar noves
inquietuds i objectius. 
Des del punt de la comunicació, i tenint en
compte tot això, l’estratègia s’ha basat a anar
afegint missatges de conscienciació per
promoure actituds responsables i cíviques
envers els espais verds públics i les platges.
L’ús del lema «Implica-t’hi» com a generador
d’un corrent favorable, en el sentit més ampli de
la paraula, ha permès la difusió d’un missatge
unitari aplicat a les diferents accions i productes
de comunicació. 
La política de publicacions és un altre suport de
difusió. La revista Barcelona Verda (10.000
Institut Municipal de Parcs i Jardins
149
Institut Municipal de Parcs i Jardins
exemplars) s’ha consolidat en el nou format i
avui és un important referent en el món
professional del verd i un element de
comunicació d’aquest Institut que arriba a tots
els ajuntaments de Catalunya i a un públic,
cada cop més ampli, interessat en totes les
qüestions relacionades amb el verd i que
mostra interès i preocupació pel medi ambient i
la sostenibilitat. 
La projecció internacional dels nostres parcs ha
estat novament un aparador internacional de la
tasca que duu a terme Parcs i Jardins. El
Roserar de Cervantes ha estat novament, el
2004, escenari del 4t Concurs Internacional de
Roses Noves, una iniciativa amb la qual
Barcelona se situa dins del circuit de concursos
internacionals. Amb la voluntat que els
ciutadans i les ciutadanes de Barcelona
coneguin –i en gaudeixin– no tan sols el
Concurs Internacional de Roses Noves, sinó
també el magnífic Roserar del Parc de
Cervantes, Parcs i Jardins ha celebrat la
Setmana de la Rosa, un conjunt d’actes
divulgatius, culturals que tenen com a eix
principal, la història, el cultiu i les possibles
aplicacions d’aquesta flor.
Les platges, el gran espai natural de
Barcelona
Al mes de març del 2004 es posa en marxa el
treball del Programa de Gestió Integral del
Litoral de Barcelona (PGILB), en què, a més de
revisar i valorar la gestió que fins al moment es
fa de les platges de Barcelona, es treballa en la
seva ampliació territorial i temporal, i alhora,
s’incorporen aspectes mediambientals fins ara
no previstos en la gestió de les platges. Aquest
Programa és un dels objectius PAM 2003-2007
d’aquest Institut.
Durant la temporada de banys del 2004 s’han
dut a terme un seguit d’auditories encaminades
a obtenir dades que han de servir per revisar els
processos i millorar la gestió de les platges, i
també els serveis, les actuacions i l’oferta que
cal donar als usuaris tant en matèria de lleure
com de qualitat ambiental. Aquestes auditories
es van fer per avaluar diàriament l’activitat a les
platges, per identificar els residus de les
platges, per mesurar l’impacte sonor sobre els
habitatges del districte de Sant Martí, per saber
quina és l’opinió dels usuaris i les usuàries i, per
últim, per obtenir un càlcul de l’ocupació de les
platges. El resultats d’aquest estudis s’estan
valorant i constitueixen una important font
d’informació a l’hora d’establir directrius i línies
d’actuació al litoral de Barcelona.
L’any 2004, les platges de Barcelona van obtenir
5 banderes blaves que va atorgar la Fundació
Europea d’Educació Ambiental, a més d’una
distinció temàtica en Informació i Educació
Ambiental.
Amb relació a les diferents actuacions que s’han
fet, cal esmentar la nova àrea per a persones
amb mobilitat reduïda a la platja de la Mar Bella,
el dispositiu especial per a la celebració de la
revetlla de Sant Joan, la implantació de la
selecció de residus, les activitats d’informació i
sensibilització a peu de platja i, també, les
actuacions de trasllat de 30.000 m3 de sorra de
la platja de Sant Sebastià al centre de la
Barceloneta.
Realitzacions destacables
• Un nombre de persones molt elevat –gairebé
800–, entre professionals i afeccionats, han
rebut formació sobre el verd en el Centre de
Formació del Laberint d’Horta durant el curs
2003-2004.
• Actualment, Barcelona disposa de sis «horts
urbans» a la disposició dels ciutadans, que ja
poden gaudir dels fruits que obtenen de 168
parcel·les. Aquest any, els horts de la Masia
de Can Cadena s’han incorporat a la Xarxa
d’Horts Urbans de Barcelona, ja que les
seves parcel·les s’han inclòs en els procés de
sorteig que estableix el programa. 
150
• La naturalització dels parcs de la ciutat es
materialitza amb la introducció d’exemplars
d’animals autòctons. Actualment, el projecte
se centra en les aus aquàtiques: amb les
incorporacions d’aquest any, ja hi ha 53
exemplars de diverses espècies als llacs i a
les làmines d’aigua del espais verds públics.
• Cinc parcs de la ciutat han estat durant
aquest estiu escenari de la 8a edició del cicle
«Clàssica als parcs amb els joves intèrprets».
• L’Hivernacle de la Ciutadella ha acollit durant
els mesos de maig a octubre el ja tradicional
Cicle de Jazz, pel qual han passat un gran
nombre de músics i públic.
• La superfície de verd urbà que es rega amb
aigües del subsòl és de 49,28 ha. El consum
d’aigua de la xarxa ha estat un 9,33 %
menys que el de l’any 2003, la qual cosa ha
comportat un estalvi de 21.000 euros. 
• Al mes de novembre es va presentar la revisió
i l’actualització del Pla de Gestió de l’Arbrat
Viari, que inclou com a novetat la implicació
de tota l’organització de l’Institut.
• L’auditoria de l’empresa de certificació
Applus ha permès la renovació del Sistema
de Gestió Mediambiental ISO 14001 per als
processos de gestió i manteniment dels
espais verds públics i l’arbrat de la ciutat. A
més, s’ha dut a terme l’auditoria de revisió de
la ISO 14001 a les platges de Barcelona. 
• Aquest any 2004 el nombre de espais per a
gossos és de 133.
• El nombre d’àrees de jocs infantils a la
nostra ciutat actualment és de 645. Durant el
2004, se n’han posat 21 de noves i, a més,
s’ha fet un esforç de millora de les
condicions d’aquests espais destinats als
més menuts.
Institut Municipal de Parcs i Jardins
151
Institut Municipal de Parcs i Jardins
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Zona verda global (m2) 27.836.664 28.016.800 28.307.300 28.349.583
Zona verda urbana (m2) 9.886.728 10.066.849 10.357.357 10.399.583
Arbrat viari (unitats) 150.912 152.230 155.279 155.433
Jardineres (unitats) 3.816 3.963 4.223 4.295
Reg automatitzat (m2) 2.084.635 2.156.778 2.235.941 2.504.659
Mobiliari urbà: bancs (unitats) 28.668 29.344 30.133 30.578
Mobiliari urbà: papereres (unitats) 2.643* 2.755* 2.859* 2.972*
Mobiliari urbà: rètols cívics (unitats) 6.269 6.355 6.632 6.743
Espai per a gossos (unitats) 150 142 139 133
Àrees de jocs infantils (unitats) 586 575 624 645
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 903 891 951 993
Inversió (milers d’euros) 5.776 4.823 9.811 1.051
Pròpia 1.118 769 1.986 694
Per compte de l’Ajuntament 4.658 4.054 7.825 357
Resultat comptable (milers d’euros) 18 171 86 29
Cash-flow (milers d’euros) 765 931 1.024 923
* Es compten les papereres dels espais verds sobre les quals es fa el manteniment integral.
152
Institut Municipal de Parcs i Jardins
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 5.719
Vendes 2.200
Despeses d’establiment – Ingressos aprofitament espai públic 3.241
Immobilitzat immaterial 1.408 Transf. program. i per serveis Aj. 39.320
Immobilitzat material 3.943 Transf. OA de l’Ajuntament 41
Invers. gestió per compte d’altres ens 322 Altres ingressos 68
Despeses a distribuir 46
Actiu circulant 7.818 Total ingressos d’explotació 44.870
Existències 429
Deutors 5.446 Costos
Inversions financeres temporals 44
Tresoreria 1.667 Compres 1.630
Ajustaments per periodificació 232 Personal 33.590
Tributs 26
Total actiu 13.537 Treballs, subministr. i serveis ext. 7.906
Subvencions 94
Passiu Altres despeses 682
Provisions 15
Recursos a llarg termini 2.774 Amortitzacions 879
Patrimoni i resultats pend. aplicació 1.526
Resultat de l’exercici 29 Total costos d’explot. abans financers 44.822
Subvencions de capital 629
Altres ingressos a distribuir –
Provisions 112 Resultat d’explotació abans financers 48
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 478
Ingressos financers 37
Recursos a curt termini 10.763 Despeses financeres 42
Creditors comercials 5.313
Altres creditors 395 Resultat d’explotació 43
Ajustaments per periodificació 5.055
Ingressos extraordinaris 5
Despeses extraordinàries 19
Total passiu 13.537 Resultat de l’exercici 29
153
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona és un organisme autònom de
caràcter comercial i de serveis. Durant l’any 2004, l’Institut Municipal de
Mercats de Barcelona ha continuat les diverses accions que va concretar
al PAM 2004-2007 a fi de millorar, potenciar i modernitzar els mercats
municipals per tal de convertir-los en equipaments comercials competitius
del segle XXI.
Aquestes accions s’han centrat en diversos àmbits, entre els quals cal
destacar les remodelacions de mercats, la potenciació de la promoció
comercial, l’aportació d’elements teòrics per a la millora comercial i una
especial cura del dia a dia als mercats. 
En el terreny de les remodelacions destaquen la continuació de les obres
del nou Mercat de Santa Caterina i l’inici de la remodelació del Mercat del
Poblenou, així com la inauguració del Mercat de Fort Pienc. Pel que fa a
la promoció, cal destacar l’augment de les campanyes de promoció, la
nova web i el butlletí de comunicació Infomercats. També s’han celebrat
les primeres jornades per debatre el present i futur dels mercats
municipals. 
Finalment, cal destacar el Pla de Millores, que ha permès dur a terme
obres en mercats fora dels processos de remodelació, que han ajudat a
millorar l’activitat diària dels mercats.
Totes aquestes actuacions tenen com a objectiu dotar els barris de
mercats que siguin veritables eixos aglutinadors de la vida comercial i
sociocultural.
L’actuació de l’Institut Municipal de Mercats durant l’exercici 2004 s’ha
centrat en els aspectes següents:
REMODELACIÓ DELS MERCATS MUNICIPALS
S’entén per remodelació l’acció integral en l’estructura d’un edifici. Dintre
del conjunt d’actuacions dutes a terme durant l’any 2004, cal destacar:
Mercat de Santa Caterina
Finalització i inauguració de l’aparcament ubicat al mercat.
Signatura, el 28 de juliol de 2004, de l’acord amb l’Associació de Venedors
Institut Municipal de Mercats
Constitució
Es va constituir el 24 d’abril de 1992 i va
entrar en funcionament l’1 de gener de 1993. 
Objecte social
La renovació, gestió i administració dels
mercats municipals minoristes de la ciutat.
President 
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Gerent
Sr. Jordi Torrades i Aladren
154
Institut Municipal de Mercats
que fixa les bases del retorn previst dels
comerciants al nou mercat per l’abril del 2005.
Obres generals del mercat en la seva recta final,
inici de les obres privatives a les parades amb
data 30 de desembre de 2004.
Inauguració prevista a l’abril del 2005.
Mercat de la Barceloneta
S’han acabat pràcticament totes les obres i els
treballs de construcció de l’aparcament
soterrani. Aquesta situació permetrà contractar i
iniciar definitivament les obres del mercat
durant el primer quadrimestre del 2005 i
finalitzar-les abans del Nadal del 2006.
Mercat de la Unió
Signatura del conveni per remodelar el mercat al
novembre del 2003.
Inici de les obres al juliol del 2004, tancament del
mercat del 25 de juliol al 5 de setembre de 2004.
Execució de la reforma per fases, sense carpa:
de manera provisional se situarà a una banda
del mercat i es traslladarà de manera definitiva a
l’altra al gener del 2005.
Durada de les obres fins a la inauguració del
nou equipament al setembre del 2005.
El mix comercial és de 23 establiments de
producte fresc i un supermercat de 1.299 m2.
ACTUACIONS EXTERIORS
Mercat d’Olot
Conveni signat el 6 de juny de 2003 per a la
realització d’un estudi de caràcter comercial i
per a la formulació de propostes encaminades a
millora física i a la reordenació comercial del
Mercat d’Olot. Estudi entregat el dia 1 de
desembre de 2004.
Mercat de Molins de Rei
Conveni signat el 1 d’abril de 2004 per dur a
terme les tasques següents:
Assessorament comercial a l’Ajuntament de
Molins de Rei.
Gestió d’assessorament, assistència a
assemblees, assistència a juntes de venedors,
establiment d’acords i protocols amb els
venedors per a la correcta gestió futura del
mercat.
Desenvolupament de propostes per actualitzar
l’Ordenança municipal de mercats i l’Ordenança
fiscal per adaptar-les, si cal, a les noves
necessitats del mercat.
Comercialització de les noves superfícies,
resultants de les obres de remodelació, d’acord
amb el projecte executiu aprovat.
Assessorament jurídic per a l’adjudicació
d’aquests, redacció de plecs de concurs,
puntuació del concurs i informe per a
l’adjudicació.
La vigència del conveni és des de la seva
signatura fins al mes de febrer del 2007.
Mercadal de Martí l’Humà de Terrassa 
Conveni signat el 6 de juny de 2003 per a la
realització d’un estudi de caràcter comercial i
per a la formulació de propostes encaminades a
la millora i a la reordenació comercial del
Mercadal de Martí l’Humà-Terrassa en el seu
nou emplaçament. Durada aproximada del
treball, 7 mesos. Finalització i lliurament de
l’estudi, el 23 de març de 2004.
Mercats de La Plana i Can Vidalet (Esplugues
de Llobregat)
Contracte signat amb data 19 de novembre de
2004 entre l’Institut de Mercats de Barcelona i
Tau Icesa i Proinosa, per a la realització d’un
estudi de caràcter comercial i per a la
formulació de propostes encaminades a la
millora física i a la reordenació comercial dels
Mercats de La Plana i Can Vidalet.
L’encàrrec és de les empreses privades
esmentades per poder presentar una oferta de
reforma basada en criteris professionals. 
Aquestes tasques s’hauran de lliurar a les empre-
ses en qüestió durant el mes de març del 2005.
MILLORES EN LES ESTRUCTURES FÍSIQUES
Fan referència a les actuacions que tenen per
objectiu bàsic el manteniment de l’edifici. El
nombre d’intervencions ha estat el següent:
155
Obra civil 201 intervencions
Elevadors i muntacàrregues 449 intervencions
Instal·lacions elèctriques 180 intervencions
Cambres frigorífiques 270 intervencions
Permisos d’obres 161 intervencions
Les principals obres de millora dutes a terme
durant el 2004 han estat les següents:
Fira de Bellcaire: Construcció d’una tanca de
separació i de l’enllumenat de les marquesines,
construcció d’un nou edifici per a serveis i
oficina provisional i adequació d’un local per als
vigilants.
Besòs: Reparació i pintada de l’accés i les
escales de la direcció del mercat, reforma del
pesacàrregues i muntacàrregues, i remodelació
de la zona de càrrega i descàrrega.
Abaceria: Rehabilitació dels lavabos de dones,
pavimentació de la zona del peix i ampliació de
l’habitacle de la brossa.
Canyelles: Reforma de la plataforma elevadora i
subministrament i instal·lació d’una porta
basculant.
Montserrat: Impermeabilització de la coberta i
obres de reforma de l’ascensor.
Llibertat: Reparació i pintada dels lavabos.
Sagrada Família: Rehabilitació dels lavabos
públics i reparació dels ascensors i les portes.
Galvany: Reparació i pintada de superfícies
amb humitats a la zona de direcció i
impermeabilització i pavimentació del pati del
carrer de Santaló.
Sants: Reparació de la coberta, enderroc de
parades i instal·lació d’un sistema anticoloms.
Concepció: Reparació de canals a la illa del
peix, instal·lació d’un comptador de persones,
pavimentació de la rampa i impermeabilització
de canals.
Horta: Obres de reforma del muntacàrregues.
Unió: Projecte i obres de remodelació.
Boqueria: Obres de pavimentació de la zona de
brossa.
Carmel: Obres de reforma de l’ascensor i
substitució del quadre de maniobra.
Ninot: Obres de reconstrucció de canals i
arquetes a la zona del peix i condicionament
dels patis i neteja.
Provençals: Reparació i pintada de l’escala
d’accés a la planta primera i l’aparcament.
Sant Antoni: Pavimentació del pati del 
carrer del Comte Borrell i impermeabilització 
i pavimentació del pati del carrer de 
Tamarit.
Clot: Pavimentació de la rampa i
subministrament i instal·lació d’una porta
automàtica, i adequació de la zona de 
brossa.
Mercè: Reforma del muntacàrregues del carrer
de Sant Iscle i substitució de pistons del
muntacàrregues.
Trinitat: Instal·lació d’aire condicionat a les
parades especials.
Sants: Neteja, pintada i instal·lació elèctrica
dels magatzems, i reparació de canals i baixants
de la coberta.
Bon Pastor: Reparació dels finestrals i
substitució de vidres.
Hostafrancs: Obres d’impermeabilització i
feines diverses.
Fort Pienc: Instal·lació de cortines d’aire i
revisió de la xarxa contra incendis .
Institut Municipal de Mercats
156
ORDENACIÓ COMERCIAL
Rejoveniment operadors
Traspassos Cessions entre Cessions entre Traspassos 
Any 2004 entre vius pares i fills cònjuges mortis-causa
Nre. d’expedients 465 88 5 44
Edat mitjana del cedent 53,4 64,8 56 66,6
Edat mitjana del cessionari 41,9 37,1 53,9 43,8
Diferencial –11,5 –27,7 –2,1 –22,7
Expedients
Any 2004 Nre. d’expedients
Reducció de llicències d’operadors excedentaris
Amortitzacions de parades 130
Renúncies voluntàries de parades 110
Ampliació d’establiments
Fusions de parades amb parades veïnes 17
Ocupacions temporals de parades d’espais comuns 206
Millora del circuit comercial
Trasllats d’establiments a altres vacants del mateix mercat 53
Incorporació de nous operadors
Adjudicació d’establiments mitjançant el procediment negociat 31
Adjudicació d’establiments mitjançant subhasta 40
Institut Municipal de Mercats
PROMOCIONS COMERCIALS D’EMPRESES
EXTERNES
Els aspectes comercials que cal destacar són
els següents:
• Elaboració dels estudis comercials per a la
remodelació del Mercat d’Olot.
• Elaboració dels estudis comercials per a la
remodelació dels mercats de Can Vidalet i La
Plana (Esplugues de Llobregat).
• Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de
Molins de Rei durant el procés de
remodelació del Mercat Municipal.
• Elaboració dels estudis comercials pel trasllat
del Mercadal Martí l’Humà de Terrassa.
• Elaboració de l’estudi comercial per a la
remodelació del Mercat de Sarrià.
• Actualització i reelaboració de l’estudi per a la
remodelació del Mercat del Ninot.
• Actualització i reelaboració de l’estudi per a la
remodelació del Mercat de la Llibertat.
• Actualització i reelaboració de l’estudi per a la
remodelació del Mercat del Guinardó. 
• Contractació d’espai comercial en format
d’autoservei al mercat de Santa Caterina a
l’empresa Caprabo. 
• Contractació d’espai comercial amb l’activitat
de restauració al mercat de Santa Caterina a
l’empresa Cuina de Santa Caterina SL,
pertanyent al Grupo Tragaluz. 
• Millores comercials: entrada en funcionament
d’un nou establiment al Mercat de la Boqueria
especialitzat en menjar oriental, un altre
d’especialitzat en menjar vegetarià, i un tercer
d’especialitzat en vins i caves. 
• El grup La Sirena entra als mercats mitjançant
l’adjudicació per traspàs entre vius d’un
establiment de congelats al mercat de la
Concepció.
157
• Ampliacions de denominació incorporant la
venda de plats cuinats i precuinats a
establiments dels mercats de Provençals,
Guineueta, Felip II, Clot, Mercè, Besòs,
Abaceria i Sagrada Família. 
LA PROMOCIÓ COMERCIAL
Comprèn les activitats, les campanyes i els
actes que tenen com a objectiu la projecció del
mercat, ja sigui des del vessant més purament
comercial com des del punt de vista
ludicocultural.
Accions de comunicació
• Carnaval als Mercats
• VIII Concurs de Truites del Dijous Gras al
Mercat del Clot
• Campanya «Roba amiga»
• Col·laboració amb el Programa de Prevenció
contra el Càncer de Mama
• Programa de visites escolars «L’escola al
mercat»
• Festa de la Primavera als Mercats
• Inauguració del Nou Mercat de Fort Pienc
• Presentació del llibre Cuina al mercat
• Inauguració de la Bibliomercat Besòs
• Exposició «Mercats de la Mediterrània»
• Festa Medieval al Mercat de la Concepció
• Promoció amb el teatre Apolo, Comando a
distància i La ratonera
• Promoció de teatre amb el festival La Torna
del Grec
• Promoció amb la Companyia Balañà, Siete
novias para siete hermanos
• Promoció amb el teatre Novedades,
Temporada de Zarzuela
• Promoció amb la companya Monti i Cia,
Grotesco
• Promoció «Vine a descobrir el Fòrum»
• Sant Jordi (50.000 punts de llibre)
• Festa d’obertura del Mercat de la Unió
• Setmana Europea Contra el Càncer
• II edició de Cuines del Món
• Dia Mundial de la Sida
• Promoció amb el Poble espanyol, Poema de
Nadal
• Col·laboracions amb l’Agenda 21 Local
• Campanya de recollida de menjar «Bossa
solidària»
• Jornada de debat «Barcelona i el futur dels
mercats municipals»
• Campanya de Nadal 
Col·laboracions en el calendari sociocultural
de la ciutat i iniciatives de les associacions
de comerciants: 
• Activitats de promoció i celebració a
pràcticament tots els mercats per Nadal-Reis,
Carnaval, Sant Jordi i Sant Joan.
• Bon Pastor. Participació a la festa major del
barri
• Carmel. Campanya d’estiu, VI Mostra
d’Entitats
• Canyelles. IV Mostra de Mercats de Nou
Barris 
• Mercè. Targeta de fidelització amb l’Eix
Comercial, i tallers de cuina per a nens els
dissabtes, IV Mostra de Mercats de Nou
Barris
• Felip II. Participació a la festa major del barri
dels Indians i de Sagrera
• Sant Andreu. Participació a la festa major del
barri, concurs de balcons
• Guineueta. Campanyes comercials «Dijous
groc» i «Regal segur», IV Mostra de Mercats
de Nou Barris
• Montserrat. IV Mostra de Mercats de Nou
barris
• Horta. Campanyes comercials, participació a
la festa major i als actes del Centenari
d’Horta
• Núria. Campanya «Tardes de dimecres obert»
• Vall d’Hebron. Campanya de promoció del
català, Mostra d’Entitats, campanya de
promoció
• Guinardó. Campanya de dinamització
comercial, 6a Mostra d’Entitats
Institut Municipal de Mercats
158
• Boqueria. Classes de cuina per a nens i
adults, Campanya de dinamització comercial
«Boqueria selecciona»  
• Clot. Festa major del barri
• Provençals. Promoció de vals de compra
• Sant Martí. Festa major del barri
• Sants. Festa major del barri
• Poblenou. Campanya comercial
• Abaceria. Festes de Gràcia, Sant Medir i
Mostra de Comerç al Carrer
• Concepció. Festes de la Concepció, Mercat
Medieval, Concurs de Punt de Creu 
• Estrella. Sant Medir, Mostra de Comerç de
Gràcia
• Fira de Bellcaire. Festa del venedor
• Llibertat. Concurs de Punt de Creu, Mostra
de Comerç
• Sant Antoni. Tres Tombs, revista Mercat Sant
Antoni
• Vallvidrera. Festa major
• Sarrià. Festa major
• Ninot. Cantada d’Havaneres
Atenció especialitzada a grups 
• Institucions, empreses i particulars: 24
• Escoles: 128
Permisos per a filmacions i fotografies
• Filmacions: 233
• Fotografies: 32
Institut Municipal de Mercats
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 73 73 72 72
Inversió (milers d’euros) 8.132 11.963 5.025 6.506
Pròpia 48 209 28 45
Per compte de l’Ajuntament 8.084 11.754 4.997 5.461
Resultat comptable (milers d’euros) (77) 49 306 1
Cash-flow (milers d’euros) 155 288 733 1.008
159
Institut Municipal de Mercats
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 396 Subhastes i adjudicacions 698
Preus públics
Despeses d’establiment – Transf. program. i per serveis Aj. 7.175
Immobilitzat immaterial 18 Altres transferències 2
Immobilitzat material 378 Altres ingressos 1.794
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 12.968 Total ingressos d’explotació 9.669
Existències –
Deutors 8.134 Costos
Inversions financeres temporals 21
Tresoreria 3.992 Compres –
Ajustaments per periodificació 821 Personal 3.127
Treballs, subministr. i serveis ext. 4.349
Total actiu 13.364 Subvencions 794
Altres despeses 465
Passiu Provisions 847
Amortitzacions 160
Recursos a llarg termini 5.450
Patrimoni 5.449
Resultat de l’exercici 1 Total costos d’explot. abans financers 9.742
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers (73)
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 105
Recursos a curt termini 7.914 Despeses financeres –
Creditors financers –
Creditors comercials 6.183 Resultat d’explotació 32
Altres creditors 728
Ajustaments per periodificació 1.003 Ingressos extraordinaris 392
Despeses extraordinàries 423
Total passiu 13.364 Resultat de l’exercici 1
160
Les principals actuacions de l’any 2004 responen als objectius que el
PAM prioritza en educació per al període 2003-07, que són:
• Impulsar el correcte funcionament del Consorci d’Educació.
• Millorar la distribució de l’oferta educativa i augmentar la proporció de
l’ensenyament públic a la ciutat.
• Estendre l’oferta escolar pública al primer cicle de l’educació infantil (0-
3 anys).
• Potenciar la relació entre educació i entorn productiu amb una formació
adequada i compatible amb les necessitats canviants de les empreses.
• Promoure hàbits, valors i capacitats que ajudin a construir uns valors
ciutadans basats en el compromís ètic i la solidaritat.
• Promoure la participació de la comunitat educativa, com a agent de canvi.
Les principals actuacions de l’any 2004 se centren en els aspectes
següents:
Mapa escolar de Barcelona
• S’ha signat amb la Generalitat de Catalunya un conveni per a la creació
de noves places d’educació preescolar a la ciutat de Barcelona. El Pla
d’escoles Bressol 2004-2007 incrementarà l’oferta educativa infantil
amb 1.200 noves places.
• S’han instal·lat equipaments escolars provisionals a Bilbao-València,
Sant Andreu i Gràcia, per incrementar l’oferta de parvulari per a grups
de 3 i 4 anys, tot esperant la construcció dels nous edificis escolars
que s’han iniciat aquest any.
• S’ha inaugurat el CEIP Arenal de Llevant al districte de Sant Martí.
• L’oferta de places d’escoles bressol municipals per a les edats
compreses entre 0-3 anys s’ha anat ampliant i s’han construït 3 nous
centres, que han iniciat el seu funcionament el curs 2004-2005, als
barris de les Corts, la Verneda i Sant Andreu.
• Com a suport al procés de matriculació s’ha publicat un any més la
guia Barcelona és una bona escola, amb un tiratge de 220.000
exemplars.
Inversió i manteniment dels centres educatius
El pla de noves escoles bressol per a la creació de noves places en el
període 2001-2004 ha comportat per a l’exercici 2004 una inversió de
Institut Municipal d’Educació
Constitució
Es va constituir el 22 de juny de 1993.
Objecte social
La direcció i planificació de l’estructura i
l’administració dels centres educatius
mantinguts per l’Ajuntament, directament o
indirectament, com també l’impuls de les
actuacions i la coordinació de totes les
instàncies i tots els serveis que puguin incidir
en l’educació a la ciutat. 
Presidenta 
Ima. Sra. Marina Subirats i Martori
Gerent
Sr. Manel Blasco i Legaz
161
Institut Municipal d’Educació
2.840.726 euros, import que ha estat transferit
per l’Ajuntament.
La inversió en edificis escolars, que inclou les
actuacions de reforma, ampliació i millora
d’edificis escolars (RAM), ha ascendit a
1.190.188,36 euros.
Durant l’exercici 2004, l’IMEB ha assumit les
tasques de conservació, manteniment i
vigilància, que anteriorment duien a terme els
districtes municipals, la qual cosa ha
representat un import de 9.728.860,55 euros.
L’Ajuntament continua duent a terme les
tasques de neteja i subministrament dels 231
centres d’educació primària de la Generalitat,
però es preveu transferir-les a l’IMEB amb data
1 de març de 2005. 
L’oferta escolar municipal
Es gestionen 86 centres educatius municipals,
de tots els nivells educatius i amb 14.212
alumnes matriculats (curs 2004-05), cosa que
suposa un increment de 842 alumnes respecte
del curs anterior; d’aquests, 237 alumnes
corresponen a noves places d’escoles 
bressol.
L’accés a les oportunitats educatives i a la
inserció laboral
S’han impulsat línies de treball per reforçar la
intervenció en el pas primària-secundària i en la
transició al món del treball:
• Projecte Èxit: Aquest projecte dóna suport a
l’alumnat, al professorat i a les famílies de 5è
i 6è de primària i 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO. En el
desenvolupament del projecte hi intervenen
diferents entitats de diversos territoris fent un
ensenyament compartit. Durant el curs 2003-
04, hi han participat 1.292 alumnes i 204
professors.
• Pla Jove Formació-Ocupació: durant aquest
any han estat adscrits al pla 2.626 joves
d’entre 16 i 18 anys, 1.355 dels quals han
finalitzat el programa.
Impuls a la corresponsabilitat de la ciutat en
l’educació
S’han estimulat els espais de participació per
continuar donant veu a la ciutat en la
configuració i la gestió de l’educació, per mitjà
de:
• Consell Escolar municipal
• Consell de la Formació Professional
• Consell de Coordinació Pedagògica
• Projecte Educatiu de Ciutat
Assessorament i formació al professorat
S’han facilitat recursos didàctics i formatius,
iniciatives de suport i plataformes de debat,
cosa que ha suposat 340 accions formatives
adreçades al professorat amb una assistència
de 5.250 docents.
Educació en valors 
El foment de l’educació en valors ha estat un eix
fonamental a partir del qual s’han generat tot un
seguit de programes, entre d’altres: El camí
escolar, Mou-te amb transport públic,
L’aprenentatge de les tasques domèstiques,
Educació física i esport, Promoció de conductes
saludables, Agenda 21 escolar, L’Audiència
Pública als nois i noies de la ciutat, Educació en
la interculturalitat i Educació per la pau. 
Dinamització cultural als centres escolars
És un compromís, renovat cada any, per
promoure la participació, recollint les iniciatives
tant d’alumnes com del professorat, de tots els
projectes, accions o idees dins del camp artístic
i cultural. Hi destaquen, entre d’altres, Mostra
de programes culturals als instituts,
Exporecerca Jove, Les escoles van a l’Auditori,
Òpera a secundària i Jocs Florals Escolars. 
162
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005
Evolució de l’alumnat
Escola bressol 2.276 2.790 2.972 3.209
Educació infantil i primària 2.581 2.782 2.781 2.747
Ensenyament secundari 2.440 3.306 3.442 3.820
Ensenyament secundari obligatori (ESO) 698 990 1.084 1.098
Batxillerat 465 638 643 633
Cicle formatiu grau mig 467 623 603 650
Cicle formatiu grau superior 780 920 978 1.301
Preparació proves d’accés a FP grau sup. 30 135 134 138
Programes de garantia social 157 185 187 119
Educació especial 132 196 175 230
Ensenyament artístic i musical 3.201 3.076 3.000 2.953
Conservatori Superior de Música 801 604 521 499
Escola Massana 1.378 1.394 1.372 1.443
Escoles elementals de música 1.022 1.078 1.107 1.011
Educació de les persones adultes 653 689 813 1.039
Graduat universitari EMAV – – – 95
Total 11.440 13.024 13.370 14.212
Nombre de centres
Escoles bressol 39 47 48 52
Educació primària municipal 13 14 14 13
Educació secundària municipal 9 10 9 9
Educació artística 5 6 6 6
Educació especial 3 4 4 4
Educació per adults 2 2 2 2
Total 71 83 83 86
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla mitjana 1.480 1.527 1.553 1.787
Inversió (milers d’euros) 2.777 5.908 3.173 4.112
Pròpia 926 996 1.037 708
Per compte de l’Ajuntament 1.851 4.912 2.292 3.404
Resultat comptable (milers d’euros) 471 390 274 650
Cash-flow (milers d’euros) 1.249 1.369 1.389 1.604
Institut Municipal d’Educació
163
Institut Municipal d’Educació
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 5.708 Vendes de béns i serveis 6.967
Transf. program. i per serveis Aj. 47.703
Despeses d’establiment – Transf. OA de l’Ajuntament 88
Immobilitzat immaterial 211 Transf. Generalitat 30.831
Immobilitzat material 5.977 Altres transferències 217
Immobilitzat material adscrit (484) Altres ingressos 179
Immobilitzat financer 4
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 9.196 Total ingressos d’explotació 85.985
Existències –
Deutors 8.696 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 500
Ajustaments per periodificació – Compres –
Personal 68.288
Total actiu 14.904 Treballs, subministr. i serveis ext. 13.447
Subvencions 2.122
Passiu Altres despeses –
Provisions 50
Recursos a llarg termini 5.775 Amortitzacions 904
Patrimoni 4.945
Resultat de l’exercici 650 Total costos d’explot. abans financers 84.811
Subvencions de capital 180
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 1.174
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 19
Recursos a curt termini 9.129 Despeses financeres 2
Creditors financers –
Creditors comercials 3.105 Resultat d’explotació 1.191
Altres creditors 3.095
Ajustaments per periodificació 2.929 Ingressos extraordinaris 134
Despeses extraordinàries 675
Total passiu 14.904 Resultat de l’exercici 650
164
La missió de l’Institut de Cultura de Barcelona és dissenyar i impulsar
polítiques culturals que promoguin el desenvolupament econòmic i la
cohesió social de la ciutat i que fomentin la participació i la creativitat dels
ciutadans. L’Institut és també l’òrgan responsable de planificar i gestionar
l’activitat, l’estructura i l’administració dels serveis municipals en cultura. 
En aquest marc s’ha de combinar la prestació de serveis específics
derivats de les funcions clàssiques dels poders locals, una funció més
estratègica i relacional, amb actuacions dirigides al reforçament dels
diversos sectors de la cultura, el suport als sectors productius i el treball
des d’una lògica global de ciutat, on la cultura esdevé una de les principals
estratègies de desenvolupament.
Les polítiques culturals tenen un pes estratègic en el desenvolupament del
territori. La seva capacitat de provocar innovació, de donar sortida al talent
i a la creativitat, de generar riquesa i ocupació, de contribuir a la presència
internacional de la ciutat, de facilitar espais i processos de socialització
que garanteixin la cohesió social, palesen la importància que ha adquirit el
paper de les polítiques culturals en el trànsit de la societat de la informació
a la ciutat del coneixement.
L’objectiu estratègic per al mandat 2004-2007 és el següent: «Barcelona
posarà la cultura al centre del desenvolupament de la ciutat mitjançant
unes polítiques culturals que aposten pels valors, la creativitat, la
convivència i el civisme.»
La concreció d’aquest objectiu es basa en les línies del Pla Estratègic del
Sector Cultural de la Ciutat, impulsat per l’Ajuntament a través de l’Institut
de Cultura i que són les següents:
• Cultura per a la convivència. L’èmfasi en la dimensió constituent de la
cultura assegura una ciutat participativa i oberta.
• La creativitat. Les idees dels creadors es transformen en oportunitats
per als ciutadans.
• Capital de la cultura catalana. El reposicionament cultural de
Catalunya es construeix a Barcelona.
• Barcelona, territori de cultura. La densitat de la cultura en barris i
districtes és una condició vital del capital social i el capital cultural.
Institut de Cultura de Barcelona
Constitució
Es va constituir el 10 de novembre de 1995.
Objecte social
La promoció de la cultura a la ciutat de
Barcelona, d’una banda mitjançant programes
propis i, de l’altra, donant suport als diferents
agents culturals que hi actuen.
President 
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda
Director gerent
Sr. Oriol Balaguer i Julià
165
• La realitat metropolitana. Una autèntica
constel·lació policèntrica de ciutats, amb
fonaments i identitats culturals, que aposta
per la concertació i la cooperació.
• Capital cultural internacional. Barcelona es
converteix en un node cultural internacional a
partir dels seus valors. 
• La producció i els centres de saber. La
producció de continguts en el marc de la
societat del coneixement és essencial per al
progrés de la ciutat.
• La cultura científica i tècnica. La cultura
científica és fonamental per als ciutadans de
la societat del coneixement.
• Una gestió de la cultura que aposta per la
qualitat. El desenvolupament de nous
processos de la gestió de la cultura, amb una
orientació més gran cap al ciutadà.
• La cooperació amb els agents culturals. Un
teixit cultural dens i heterogeni, públic, privat i
associatiu, que treballa conjuntament.
En aquest context i en el marc del PAM 2004-
2007, l’any 2004 les actuacions principals han
estat les següents:
Fòrum Ciutat 2004
La celebració del Fòrum Ciutat, en el marc del
Fòrum Universal de les Cultures l’any 2004, ha
aportat més de 3 milions de nous espectadors a
les activitats culturals de Barcelona, que s’han
de sumar a les persones que van passar pel
recinte del Fòrum en el mateix període (del 9 de
maig al 26 de setembre 2004).
Més d’un milió de persones han visitat les 23
exposicions programades en diferents museus i
centres d’art de la ciutat. Un milió i mig han
participat en les activitats celebrades en espais
oberts, com ara el Piromusical. I, finalment, més
de 430.000 espectadors han gaudit de 139
espectacles. Una important oferta cultural de la
ciutat, tant en termes de quantitat com de
qualitat.
Patrimoni
Durant l’any 2004, s’ha redimensionat la
participació de l’Ajuntament en els contractes
programa amb el Gran Teatre del Liceu i el
MNAC.
S’ha continuat amb el Projecte Born. Durant el
mes de maig, mitjançant el programa «El Born:
Obrim per obres», es va obrir provisionalment
aquest espai ciutadà. Cent mil visitants van
passar pel mirador.
S’ha signat un conveni de col·laboració entre el
MNAC i l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el
qual s’estableix un dipòsit de peces de les
col·leccions del MNAC destinades a exposicions
temporals al monestir de Pedralbes. Anualment,
el MNAC i el Museu d’Història de la Ciutat
elaboraran un pla conjunt d’activitats
expositives.
L’any 2004 el Museu Picasso ha estat declarat
Museu d’Interès Nacional.
Arts escèniques, música i festivals
L’edició del Festival d’Estiu de Barcelona Grec
2004 s’ha dut a terme en un entorn diferent de
l’habitual, atès que s’ha inclòs en el marc del
Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
Per aquest motiu, el Festival Grec 2004, celebrat
entre el 25 de juny i el 15 d’agost, ha pres el
nom de Fòrum Grec 04. La programació artística
del Fòrum Grec 04 ha constat de 45 propostes
artístiques: 19 espectacles de teatre, 15
concerts, 2 òperes, 6 muntatges de dansa, el
festival «Dies de Dansa», el cicle «Cinema i
bany» i 6 converses a les Biblioteques de
Barcelona. Hi van assistir 66.440 espectadors.
S’ha millorat l’estructura productiva del Mercat
de les Flors. S’ha mantingut el nombre
d’espectadors respecte de l’any anterior.
L’any 2004 el festival Primavera Sound s’ha con-
solidat com una de les convocatòries més des-
tacades de la ciutat, amb 40.000 espectadors. 
Han participat més de 85.000 persones en
l’edició 2004 del Sónar, festival de reconegut
Institut de Cultura de Barcelona
166
Institut de Cultura de Barcelona
prestigi internacional. Aquesta edició ha estat
qualificada per alguns experts com la millor de la
seva història.
En el Barcelona Acció Musical (BAM) 2004, el
71% dels grups que han configurat el cartell del
festival són barcelonins. En el cartell de la
dotzena edició han destacat les actuacions de
Pastora, Els Pets i Café Tacuba, a la Rambla del
Raval; de Miqui Puig i Vértigo, a la plaça del Rei;
de Lídia Pujol i Mísia, a l’avinguda de la
Catedral, i de Che Sudaka, a la plaça de
Catalunya. De la mateixa manera, Bikini, la
Paloma i la sala Apolo han acollit concerts de
grups independents i de cultura de club. Més de
15.000 persones han gaudit del festival.
En la vuitena edició del Festival LEM, s’han
programat 62 activitats protagonitzades per 160
artistes de 12 països en 17 espais de la ciutat. 
Festes i tradicions
A les Festes de la Mercè 2004, hi han participat
gairebé 1,7 milions de persones. S’hi han
programat més de 600 hores de propostes
lúdiques en 26 espais, en què han participat més
de 500 artistes. El final de les festes de la Mercè,
amb un gran espectacle piromusical sobre el
mar, ha estat alhora la cloenda del Fòrum
Universal de les Cultures. Hi han assistit 425.000
persones.
La Cavalcada de Reis 2004 s’ha centrat en la
diversitat cultural. Hi han participat més de
100.000 persones.
La celebració de les Festes de Santa Eulàlia ha
constat d’un programa de més 110 activitats. Hi
han participat 1.200 infants i 1.300 adults
procedents de les entitats de cultura popular, a
més de les formacions musicals dels 10
districtes de Barcelona.
Durant la Festa de la Música 2004, la ciutat ha
gaudit de dues cites excepcionals: una gran
cercavila formada per més de 3.000 músics fent
un recorregut des de la Rambla fins al mar, i la
Naumàquia, un concert interpretat per les
sirenes dels vaixells del port i les campanes de
les esglésies. Prop de 86.000 persones han
gaudit d’aquesta edició.
Barcelona Plató 
S’ha participat en els principals festivals i mercats
de l’audiovisual europeu, per tal de promoure la
ciutat com a lloc de rodatge, mantenir trobades
amb productors locals, regionals i nacionals, i
enfortir relacions amb les institucions implicades
en l’audiovisual al nostre país.
S’ha celebrat la XVII Edició dels Premis de
l’Acadèmia Europea a Barcelona amb la
presència d’importants personalitats nacionals i
europees del món audiovisual. En aquest marc,
Barcelona Plató Film Commission ha organitzat,
en col·laboració amb les escoles de cinema de
la ciutat, el plató més gran d’Europa a la plaça
de Catalunya.
Cooperació cultural
Els Premis Ciutat de Barcelona han obtingut un
important ressò mediàtic pel fet que han estat
premiades figures molt conegudes, com ara
Ferran Adrià o Andreu Buenafuente.
L’any 2004 s’ha celebrat la vintena edició del
Festival Internacional de Poesia de Barcelona, en
el marc de Barcelona poesia. Set dies de poesia a
la ciutat, que ofereix una programació de recitals i
espectacles que donen a la poesia un caràcter
multidisciplinari i d’identificació amb l’espai urbà.
Hi han assistit prop de 5.000 persones. Barcelona
poesia s’ha vinculat amb el Fòrum 2004
mitjançant la lectura «Cada còdol de la glera», en
què han participat poetes de tot el món que
assistien al diàleg «El valor de la paraula».
Dins del cicle Converses a Barcelona, i en
col·laboració amb l’any Dalí, s’han celebrat unes
conferències a l’entorn del conegut artista.
L’Ajuntament de Barcelona i L’Avenç, revista
d’història i cultura, han organitzat unes jornades
en homenatge a la memòria de Pierre Vilar en el
marc de la conferència de l’Onze de Setembre. 
167
Institut de Cultura de Barcelona
La col·locació de plaques en el lloc de naixement
de Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán ha
estat un acte emotiu que fixa, en la memòria
històrica de la ciutat, dos escriptors destacats.
La concessió de medalles al mèrit cultural,
artístic i científic a personalitats tan destacades
com Miquel Porter Moix, Josep Corredor-
Matheos, Antoni Escribà, o a empreses com El
Periódico, ha esdevingut un homenatge destacat
de la ciutat a les seves figures més eminents.
L’any 2004, mitjançant la coordinació i el suport
del seu programa de cooperació cultural,
l’Institut de Cultura de Barcelona ha treballat per
enfortir i difondre la cultura a tot el territori, en
col·laboració amb els deu districtes de la ciutat,
a través de la programació dels cinc cicles de «+
A prop» i del seu instrument de treball, la Taula
de Cultura. Els equipaments especialitzats en art
contemporani han consolidat la seva
programació i, a més, han obert noves vies de
suport a la creació, com en el cas del premi
Miquel Casablancas, el Fòrum Can Basté, Can
Felipa, Barceloneta i Golferichs. Pel que fa al
teatre, el Festival d’Arts Escèniques del
Poblenou ha celebrat la tardor del 2004 la
tercera edició tot oferint una mostra de la
creativitat en el camp de les arts escèniques,
que es cultiva dia a dia als barris de Barcelona.
S’ha creat una relació entre la xarxa
d’equipaments musicals «+ A prop» i el BAM.
Així mateix, s’ha creat una relació entre la
Mostra de Peces Curtes de Dansa + A prop i el
Mercat de les Flors.
Biblioteques de Barcelona
Durant l’any 2004, les biblioteques de Barcelona
han batut el rècord de visitants, amb prop de
4.200.000 visitants, cosa que suposa un
augment del 15% respecte del 2003. El nombre
de préstecs, indicador de l’activitat, creix de
manera notable, i assoleix un total de 3.150.000
llibres, la qual cosa representa un increment del
23% respecte de l’any anterior.
L’any 2004 s’han obert dos nous centres: el de
Francesca Bonnemaison a Ciutat Vella i la del
Bon Pastor a Sant Andreu.
Kosmopolis és un festival que ofereix una mirada
àmplia i poc convencional a les diferents formes
de literatura. La nova edició d’aquesta cita
biennal, la segona de la seva història, s’ha
celebrat del 14 al 19 de setembre i hi han assistit
més de 10.000 participants.
Àmbit internacional
L’Agenda 21 de la Cultura, una iniciativa sorgida
dels ajuntaments de Porto Alegre i Barcelona
s’ha presentat durant la celebració del Fòrum
Urbà Mundial a les agències de les Nacions
Unides, Habitat, i UNESCO. L’Agenda 21 de la
Cultura representa el compromís de les ciutats
del món a lluitar per la inclusió social a través
del desenvolupament cultural. 
Barcelona ha estat escollida a Venècia, la tardor
del 2004, per presidir durant els pròxims dos
anys –període clau en el desenvolupament de
l’Agenda 21 de la Cultura– el Comitè Cultura
d’Eurociutats, la xarxa que aplega les grans
ciutats europees. 
La ciutat de la ciència
Durant el 2004 s’han engegat les
col·laboracions amb universitats, empreses,
fundacions, institucions acadèmiques i
museístiques, associacions professionals i altres
agents involucrats en la interrelació societat-
ciència.
S’ha assistit al primer seminari de preparació del
futur Fórum de las Culturas y del Conocimiento
de Monterrey 2007.
S’ha creat una Xarxa d’Agents Locals de Cultura
Científica en col·laboració amb la Fundación
Española de Ciencia y Tecnología 
L’any 2004 el programa de l’Observatori Científic
de la Ciutat Mediterrània, amb el nom de Tardor
de les Vocacions Científiques, s’ha adreçat al
col·lectiu de la gent jove.
168
Institut de Cultura de Barcelona
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Visitants dels museus municipals i concertats 3.695.634 3.740.253 3.688.222 4.130.651
Museus d’història 252.307 392.758 270.644 278.236
Museu d’Història de la Ciutat 183.707 242.782 170.325 187.493
Museu Monestir de Pedralbes 64.668 63.636 59.096 62.152
Museu Verdaguer 3.932 14.651 15.544 5.884
Centre Interpretació Park Güell (obert el 2002) – 71.689 25.679 22.707
Museus d’arts aplicades 179.078 138.540 145.878 171.409
Museu de les Arts Decoratives 87.342 58.733 63.384 78.929
Museu de Ceràmica 61.435 48.834 51.241 54.757
Museu Tèxtil i d’Indumentària 30.301 30.973 31.253 37.723
Museus d’artista 1.154.291 1.071.738 933.229 1.207.006
Museu Frederic Marès 23.620 24.844 31.414 32.597
Museu Picasso 1.109.356 1.027.836 887.958 1.154.949
Museu Barbier-Mueller 21.315 19.058 13.857 19.460
Museus d’etnologia i música 34.620 15.730 9.838 12.022
Museu Etnològic 14.760 15.730 9.838 12.022
Museu de la Música1 19.860 – – –
Museus de ciències naturals 71.585 95.136 128.555 130.654
Museu de Ciències Naturals (Ciutadella) 64.597 81.510 105.343 96.178
Jardí Botànic 6.988 13.626 23.212 34.476
Col·lecció Thyssen-Bornemisza 55.658 55.040 49.212 42.976
Fundació Antoni Tàpies 71.139 66.423 69.056 72.514
Fundació Joan Miró 464.959 460.137 487.413 511.445
Museu Marítim 229.268 197.185 257.352 428.549
Museu Militar 58.458 114.275 130.614 127.013
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) 505.304 506.353 512.680 366.140
Museu d’Art de Catalunya (MNAC) 442.770 433.108 445.701 366.140
Museu d’Art Modern (MNAC)2 62.534 73.245 66.979 –
Museu d’Art Contemporani de Barcelona 192.351 236.235 317.050 397.731
Centre Cultura Contemporània Barcelona 426.616 390.703 376.701 384.956
Visitants exposicions 149.826 207.194 265.519 253.135
Exposicions La Virreina 94.259 152.042 198.657 140.898
Exposicions La Capella 55.567 55.152 66.862 112.237
Biblioteques públiques i sales de lectura
Biblioteques: Xarxa Diputació-Ajuntament
Usuaris 2.327.815 2.988.818 3.651.455 4.126.308
Préstec 1.409.596 1.856.887 2.525.771 3.079.324
Promoció a la lectura
L’aventura de llegir
Actes 363 475 530 586
Participants 17.022 17.991 21.055 23.080
169
Institut de Cultura de Barcelona
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Edició GREC
Espectacles 75 86 91 45
Representacions 442 428 453 191
Espectadors 150.740 169.235 166.136 66.216
Venda d’entrades 122.858 133.301 131.148 51.193
Ocupació 150.740 156.016 153.136 66.216
Capacitat 258.583 233.682 277.638 101.234
Edició Mercat de les Flors
Entrades venudes 56.837 16.945 20.438 18.014
Espectadors 89.337 36.918 25.353 25.702
% ocupació 54,9% 43,5% 53% 56%
Taquillatge (milers d’euros) 783.725 209.584 120.580 116.927
OBC
Concerts 94 117 128 132
Espectadors 157.968 190.917 225.494 202.353
L’Auditori
Concerts 274 249 277 311
Espectadors 324.363 316.189 335.093 393.907
% ocupació 75 77 80 85
Palau de la Música Catalana 
Concerts 186 196 193 220
Espectadors 271.011 282.050 268.201 317.674
% ocupació 76 80 80 77
Gran Teatre del Liceu
Representacions 147 164 195 240
Espectadors 274.867 303.596 314.100 355.734
% ocupació 92 93 93 79
Teatre Lliure Fabià Puigserver
Representacions 23 207 166 174
Espectadors 7.229 61.676 46.742 57.205
% ocupació 51 54 64 63
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 488 511 479 500
Inversió (milers d’euros) 3.246 4.075 3.457 766
Pròpia 368 194 381 228
Per compte de l’Ajuntament 2.878 3.881 3.076 538
Resultat comptable (milers d’euros) 24 89 16 554
Cash-flow (milers d’euros) 131 346 239 825
1. Tancat provisionalment des del desembre del 2001.
2. El Museu d’Art Modern (MAM) va tancar al febrer i el seu fons es va incorporar al MNAC.
170
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 2.645
Despeses d’establiment – Ingressos per operacions comercials 11.683
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Aj. 67.144
Immobilitzat material 2.400 Altres transferències 525
Immobilitzat financer 245 Transferències capital 8.549
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 12.144 Total ingressos d’explotació 87.901
Existències 139
Deutors 6.045 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 5.924 Compres –
Ajustaments per periodificació 36 Personal 19.783
Treballs, subministr. i serveis ext. 26.906
Total actiu 14.789 Subvencions 40.198
Altres despeses 165
Passiu Provisions 29
Amortitzacions 242
Recursos a llarg termini 2.722
Patrimoni 1.837
Resultat de l’exercici 554 Total costos d’explot. abans financers 87.323
Subvencions de capital 331
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 578
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 77
Recursos a curt termini 12.067 Despeses financeres 38
Creditors financers – Resultat d’explotació 617
Creditors exercicis corrents 5.373
Creditors comercials 1.983 Ingressos extraordinaris 42
Altres creditors 1.603 Despeses extraordinàries 103
Ajustaments per periodificació 3.108 Impost de societats 2
Total passiu 14.789 Resultat de l’exercici 554
Institut de Cultura de Barcelona
171
L’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida és un organisme
autònom local de caràcter comercial i de serveis. Per tal de donar
compliment al seu objecte social, treballa en els tres àmbits d’actuació
estratègica següents:
L’organització de campanyes d’ajut a la protecció i millora d’edificis
Aquest àmbit d’actuació estratègica es fonamenta en la relació amb la
societat civil a través de l’administració dels recursos pressupostaris que
l’Ajuntament ofereix, mitjançant la campanya, a tots els ciutadans que
efectuen obres de protecció i millora en béns particulars que formen part
del paisatge urbà de la ciutat i, també, canalitzant ajudes econòmiques
del sector privat, fonamentalment d’empreses que, per mitjà del patrocini
o l’esponsorització, decideixen col·laborar en el finançament de projectes
d’importància per a la recuperació dels valors emblemàtics o paisatgístics
de la ciutat. 
En ambdós sentits, l’Institut administra uns recursos econòmics que es
reinverteixen en millores del medi ambient urbà; alhora té el compromís
ferm i l’objectiu de treballar per assolir, dia a dia, una millor qualitat de
vida per als ciutadans de Barcelona.
Quant a les dades de la campanya «Barcelona, posa’t guapa», l’Institut
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida va atorgar 6.080 milers d’euros en
subvencions als ciutadans que al llarg del 2004 van fer obres de
conservació i millora sobre béns particulars que formen part del
paisatge urbà de Barcelona. Aquestes obres de millora han suposat la
intervenció en un 4,25 % del parc d’edificis de Barcelona en el darrer
any. 
L’Institut va subvencionar un total de 3.692 actuacions, un 76% de les
quals corresponen a programes de rehabilitació tant de l’interior (patis de
llums, escales i vestíbuls) com de l’exterior dels edificis (façanes, terrats i
cobertes). Pel que fa a la resta d’actuacions, un 11% correspon a
programes per al desenvolupament sostenible dels habitatges, com ara la
instal·lació de doble vidre i de plaques solars; un 7%, a la millora de
l’accessibilitat amb ajuts per a la instal·lació d’ascensors, la supressió de
barreres arquitectòniques en escales i vestíbuls i l’adaptació d’habitatges
per a persones amb mobilitat reduïda, i un 5%, a la millora d’instal·lacions
que malmeten la qualitat i la dignitat del paisatge (unificació d’antenes i
ordenació d’aparells d’aire condicionat).
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
Constitució
Es va constituir el 27 de juny de 1997.
Objecte social
Actuacions de protecció i millora del paisatge
urbà en tres vessants:
• L’organització de campanyes d’ajut a la
protecció i millora d’edificis.
• La gestió dels usos del paisatge.
• La promoció dels valors del paisatge i la
difusió del patrimoni arquitectònic de la
ciutat.
President 
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Gerent
Sr. Ricard Barrera i Viladot
172
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
La campanya «Barcelona, posa’t guapa» va
atorgar més de 50.000 euros en subvencions
per renovar la imatge exterior de prop d’un
centenar d’establiments, situats majoritàriament
al districte d’Horta-Guinardó. Els comerciants
que van sol·licitar la instal·lació d’un rètol en
català van rebre un ajut addicional que cobreix
fins a un 40% del cost del rètol. 
La campanya «Barcelona, posa’t guapa» també
va subvencionar un total de 22 actuacions
especials per a la recuperació d’elements
originals de valor artístic, com ara vitralls,
esgrafiats, reixes i portes, entre d’altres. Els
districtes on s’han dut a terme més actuacions
d’aquest tipus són Ciutat Vella, l’Eixample i
Gràcia. 
El sector de la rehabilitació es manté en fase de
creixement. El 2004, mitjançant la campanya
«Barcelona, posa’t guapa», es van rehabilitar
gairebé 300 façanes més que l’any anterior. La
rehabilitació de terrats, patis de llums, escales i
vestíbuls també ha anat en augment. Tenint en
compte que una part del 28% del creixement
registrat en el nombre d’actuacions de la
campanya prové dels programes d’ajuts per a la
supressió de barreres arquitectòniques, que
inclou la instal·lació de 192 ascensors en
edificis d’habitatges, es pot constatar que la
rehabilitació integral és un valor en alça.
La campanya «Barcelona, posa’t guapa» ofereix
subvencions per a la rehabilitació i millora dels
edificis a tots els barris de la ciutat. El
pressupost es reparteix d’acord amb les
sol·licituds rebudes dels ciutadans. Així doncs,
el ciutadà determina l’èxit d’un tipus
d’actuacions o les zones on s’ha intervingut
més el 2004. Evidentment, les característiques i
necessitats de cada barri també tenen un paper
important a l’hora de decidir sol·licitar un tipus
de subvenció o un altre. Per exemple, un 20%
de les actuacions de millora de l’accessibilitat
(instal·lació d’ascensors i supressió de barreres
arquitectòniques en escales, vestíbuls i
habitatges) s’han produït al districte de Nou
Barris, i un 15%, al districte de Sant Martí. Els
programes de desenvolupament sostenible dels
habitatges (instal·lació de plaques solars i
aïllament tèrmic i acústic) han tingut més
incidència en districtes com ara Gràcia, Horta i
Sarrià-Sant Gervasi. 
Un altre fet destacable de l’exercici és la millora
de l’atenció al ciutadà en la gestió de
subvencions.
Tot just fa un any que l’Institut del Paisatge
Urbà va obtenir el certificat de qualitat ISO
9001:2000 per a les activitats realitzades en la
millora de la gestió de subvencions de la
campanya «Barcelona, posa’t guapa». Això ha
permès establir un sistema de millora constant
que facilita la resolució àgil i eficaç de les
demandes dels ciutadans i alhora garanteix la
qualitat de la informació que s’ofereix al llarg de
tot el procés de tramitació d’una subvenció. 
La gestió dels usos del paisatge
Es duu a terme d’acord amb l’Ordenança dels
usos del paisatge urbà que va ser aprovada
definitivament i per unanimitat en el Consell
Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 26 de
març de 1999.
En el decurs de l’any 2004, l’Institut va revisar
un total de 513 emplaçaments amb
instal·lacions publicitàries que corresponen a
1.256 suports de publicitat exterior. 
D’altra banda, la Comissió Mixta –òrgan integrat
per representants municipals i d’altres de
privats, com ara el Foment de les Arts
Decoratives (FAD) i el Gremi de la Publicitat– va
emetre l’any 2004 un total de 135 informes
d’impacte paisatgístic. D’aquests informes, 70
corresponen a autoritzacions o gestió de
llicències d’usos naturals del paisatge i, per
tant, d’elements que no provoquen una distorsió
greu en el dret col·lectiu de gaudir d’un entorn
harmònic. Entre els més freqüents, destaquen
els rètols d’identificació comercial singular i la
173
publicitat feta des de tanques d’obra o parets
mitgeres. Els altres 65 informes d’impacte
paisatgístic restants emesos per la Comissió
Mixta fan referència a les sol·licituds
d’autoritzacions d’ús excepcional del paisatge.
Aquestes sol·licituds superaven la intensitat
màxima establerta per als usos naturals, però,
d’acord amb l’Ordenança d’Usos del Paisatge
Urbà de la ciutat de Barcelona, en determinats
supòsits es poden autoritzar mitjançant la
signatura d’un conveni que estableix la
compensació per l’impacte paisatgístic que
comporten. Aquesta compensació es destina
íntegrament a la millora del patrimoni
paisatgístic de la ciutat. 
L’Institut ha posat en funcionament un 
aplicatiu informàtic de llicències per fer un
seguiment del 100% de les instal·lacions
publicitàries. 
L’any 2004 l’Institut va signar un total de 106
convenis de col·laboració, un 16% més que en
l’any anterior. Això va representar l’ingrés de
1.580 milers d’euros, provinents de protocols de
patrocini i compensacions paisatgístiques per la
instal·lació de lones i rètols publicitàries. Aquest
fons econòmic es destina a recuperacions
patrimonials i paisatgístiques.
En el decurs de l’any 2004, l’Institut ha destinat
1.100 milers d’euros a 13 actuacions per a la
recuperació i millora del patrimoni de la ciutat.
Entre les actuacions més importants hi figuren
la remodelació de la Casa Golferichs, edifici
modernista de l’arquitecte Joan Rubió i Bellvé,
la rehabilitació de la construcció coneguda com
«El Castell» del Parc de la Ciutadella,
l’agençament de les dues mitgeres del conjunt
d’habitatges de l’antiga cooperativa El Bienestar
Obrero, al carrer del Comte Güell, i la
restauració d’un petit paisatge de la ciutat com
La Gamba, de Mariscal, al remodelat Moll de la
Fusta. També cal destacar la important
aportació de l’Institut a la restauració de la
façana de la catedral de Barcelona. 
La promoció dels valors del paisatge i la
difusió del patrimoni arquitectònic de la
ciutat
Més enllà de les tasques de conservació i
millora del patrimoni paisatgístic de Barcelona,
l’Institut també s’encarrega de difondre el valor
d’aquest patrimoni i la importància de
preservar-lo mitjançant les Rutes i altres
publicacions.
L’any 2004 l’Institut ha donat un nou impuls a la
difusió del patrimoni modernista amb l’arribada
a Barcelona de l’exposició internacional
itinerant «Art Noveau in Progress. Un segle de
modernisme a Europa». L’exposició, oberta a la
Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis
Catalans durant els mesos de febrer i març de
2004, va rebre gairebé 9.000 visitants. Aquesta
xifra representa l’afluència més alta de totes les
registrades a Europa per la mateixa exposició,
que ja ha visitat nou ciutats diferents, entre les
quals Brussel·les, Glasgow i Viena. 
L’exposició ha estat creada i muntada per la
Réseau Art Nouveau Network, una organització
de tretze ciutats europees per a la promoció del
modernisme amb ajuts europeus, i de la qual
Barcelona –mitjançant l’Institut– ocupa la
vicepresidència.
L’Institut participa activament en la Réseau Art
Noveau Network des de la seva fundació l’any
1999. L’objectiu d’aquesta xarxa és l’estudi i la
difusió dels valors del patrimoni modernista a
Europa. La Réseau treballa en coordinació amb
el projecte Ruta Europea del Modernisme,
impulsat per l’Institut, i integrat per 48 municipis
i 30 institucions d’arreu del continent. La Ruta
Europea té com a objectius principals
revaloritzar el patrimoni modernista europeu
amb la recerca i l’assaig de fórmules que
permetin fer-lo autosostenible, i propiciar la
circulació pel territori europeu fomentant
l’interès turístic i cultural dels ciutadans pel
modernisme de les ciutats membres de la Ruta. 
Per tal de reforçar la comunicació entre les
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
174
ciutats membres de la Ruta i donar resposta a
l’interès turístic i cultural que genera el
modernisme, l’Institut va llançar al mercat la
revista semestral Coup de Fouet. Aquesta
publicació, en català i anglès, té una tirada
aproximada de 3.000 exemplars i hi col·laboren
desinteressadament experts d’arreu del món per
tractar de manera científica i acadèmica
qüestions relacionades amb el patrimoni
modernista.
Al final del 2004 es va signar el nou Protocol
Marc de la Ruta del Modernisme de Barcelona,
que aplega les 20 entitats i institucions més
relacionades amb el patrimoni modernista de la
ciutat. El nou Protocol significa un compromís
renovat amb la promoció i protecció del
modernisme, ja que entre altres coses s’acorda
que tots els beneficis de la nova Ruta del
Modernisme de Barcelona es destinin
íntegrament a actuacions de restauració i
millora d’aquest patrimoni. 
La nova Ruta es presentarà el 2005, amb una
nova guia que incorporarà fins a 111 edificis de
Barcelona de 8 districtes, i nous avantatges i
descomptes en la visita de fins a 18 edificis de
la ciutat, alguns dels quals obriran les portes al
públic per primera vegada gràcies a la Ruta.
D’altra banda aquest any 2004 es van presentar
les versions en anglès i italià de la guia Ruta del
Disseny, que, després de l’èxit de les edicions
en català i castellà, es preveu que tinguin una
bona acollida. 
La darrera novetat editorial de l’Institut és
Barcelona cara al mar, llibre de gran format
amb text de Rafael Vallbona i fotos de Paco
Elvira, coeditat amb Lunwerg. L’obra,
disponible en català i anglès o castellà i
francès, explica la transformació dels barris del
litoral barceloní en els darrers cinquanta anys,
des dels barris de barraques de la postguerra
fins al Fòrum 2004.
Al llarg del 2004, l’Institut Municipal del
Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida va continuar
treballant dins la xarxa Ciutats de la Il·lustració,
i va participar en la tercera trobada d’aquesta
organització, en què l’Institut va presentar la
Barceloneta com a exemple d’urbanització
racionalista. En aquesta reunió, els participants
van decidir impulsar la internacionalització de la
xarxa convidant altres ciutats destacables
d’Europa i Amèrica a participar-hi.
Finalment, i dins de les tasques encarregades a
l’Institut d’acord amb els seus estatuts, li
correspon l’exportació dels models «Barcelona,
posa’t guapa» i de gestió dels usos del paisatge
urbà a altres ciutats i organismes interessats en
la realitat barcelonina. En aquest sentit cal
destacar les invitacions cursades a l’Institut per
participar en el I Fòrum de Ciutats Competitives
a Medellín (Colòmbia), en el Fòrum Internacional
de Competitivitat i Sostenibilitat de Ciutats a la
ciutat de León (Mèxic) i en el Congrés Anual de
l’Associació Espanyola de la Publicitat Exterior
al mes de març passat a Oviedo.
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
175
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
«Barcelona, posa’t guapa»
Situació global d’expedients de subvenció
Inscripcions 2.649 2.339 3.180 2.766
Informes tècnics 1.993 2.176 3.109 4.730
Inici d’obres 1.836 1.685 2.628 2.534
Final d’obres 2.430 1.892 2.465 2.463
Valoració a fi d’obra 2.233 1.979 2.186 2.568
Aprovacions de subvencions 2.015 1.608 1.814 2.001
Lliuraments 1.617 1.993 1.906 1.847
m2 de façanes i terrats rehabilitats 715.039 559.535 703.327 800.000
Patrocinis1
Nombre de protocols signats 83 76 91 106
Imports gestionats (milers d’euros) 2.434 1.668 2.117 2.284
En metàl·lic 1.563 1.208 1.479 2.184
En espècies2 871 536 638 100
Dades generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 48 49 49 48
Inversió (milers d’euros) 126 131 89 16
Pròpia 30 31 89 16
Per compte de l’Ajuntament 96 100 – –
Resultat comptable (milers d’euros) 64 7 21 48
Cash-flow (milers d’euros) 134 40 53 87
1 Els patrocinis afecten monuments, façanes d’interès historicoartístic, elements i activitats d’interès popular i social, i 
fonamentalment millores del paisatge urbà.
2 Estimació.
176
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 285
Despeses d’establiment – Ingressos 82
Immobilitzat immaterial 1 Transf. program. i per serveis Aj. 9.450
Immobilitzat material 280 Altres transferències 807
Immobilitzat financer 4
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 6.796 Total ingressos explotació 10.339
Existències –
Deutors 6.271 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 208 Compres –
Ajustaments per periodificació 317 Personal 1.852
Treballs, subministraments i serveis ext. 1.381
Total actiu 7.081 Subvencions 7.029
Altres despeses 2
Passiu Provisions –
Amortitzacions 39
Recursos a llarg termini 1.296
Patrimoni 1.248
Resultat de l’exercici 48 Total costos d’explot. abans financers 10.303
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 36
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 8
Recursos a curt termini 5.785 Despeses finaneceres –
Creditors financers –
Creditors comercials 2.749 Resultat d’explotació 44
Altres creditors 4
Ajustaments per periodificació 3.032 Ingressos extraordinaris 7
Despeses extraordinàries 3
Total passiu 7.081 Resultat de l’exercici 48

Dades consolidades del grup
d’empreses i institucions
municipals
179
Tot i que les normes de comptabilitat a les quals
estan subjectes les empreses municipals (EM)
–Pla General de Comptabilitat– i el organismes
autònoms (OA) –Instrucció de Comptabilitat per
a l’Administració Local– presenten de vegades
criteris comptables diferents, tot seguit
s’inclouen els estats consolidats del grup,
format per totes les empreses i tots els
organismes autònoms en els quals l’Ajuntament
participa majoritàriament, que permeten
constatar els grans trets significatius fins aquí
comentats.
El volum d’activitat ha estat de 947.424 milers
d’euros, 563.829 milers dels quals corresponen
a ingressos d’explotació i 383.595 a inversió.
Tal com s’ha vist en presentar els estats
financers consolidats de les empreses i dels
organismes autònoms, l’estructura patrimonial
del grup mostra un bon equilibri
economicofinancer i un elevat índex de
solvència. El balanç consolidat del grup
d’empreses i institucions municipals presenta
un total d’actiu-passiu de 822.917 milers
d’euros, els actius permanents dels quals
representen el 63% del total (520.623 milers),
amb una correspondència de passius
permanents del 71% (586.495 milers), de
manera que el fons de maniobra generat
ascendeix a 65.872 milers d’euros.
Pel que fa al compte de pèrdues i guanys, el
nivell d’ingressos d’explotació se situa en
563.829 milers d’euros, un 49% (279.024 milers)
dels quals correspon a transferències per
programes i encàrrecs concrets que
l’Ajuntament fa a les entitats. El resultat ha estat
de 16.914 milers d’euros, que representen un
3% sobre el total d’ingressos, i el cash-flow
(cash-flow) és de 51.107 milers, que suposen el
9% sobre el total d’ingressos.
Comentaris a l’exercici
180
Balanços consolidats 2004-2003 de les EM i OA *
(en milers d’euros)
Actiu 2004 2003 Passiu 2004 2003
Actiu fix 520.623 507.660 Recursos a llarg termini 586.495 555.775
Despeses d’establiment 16 16 Fons propis 242.167 242.452
Immobilitzat immaterial 116.806 108.137 Participació minoritària 75.725 59.705
Immobilitzat material 330.239 332.079 Subvencions de capital 57.158 49.885
Immobilitzat financer 41.487 32.692 Ingr. anticipats per concessions 50.808 54.701
Deutors a llarg termini 30.206 32.766 Provisions 15.605 18.967
Despeses a distribuir 1.869 1.970 Creditors financers 104.384 90.273
Altres creditors 40.648 39.792
Actiu circulant 302.294 365.348 Recursos a curt termini 236.422 317.233
Existències 40.446 43.648 Creditors financers – 2.339
Deutors 183.757 230.662 Creditors comercials 110.832 165.415
Inversions financeres temporals 31.622 40.975 Altres creditors 84.680 114.897
Tresoreria 44.161 47.014 Prov. per operacions de tràfic 3.884 3.024
Ajustaments per periodificació 2.308 3.049 Ajustaments per periodificació 37.026 31.558
Total actiu 822.917 873.008 Total passiu 822.917 873.008
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació, és a dir, l’immobilitzat
propietat d’altres institucions públiques, cedit gratuïtament per a la seva utilització.
181
Resultats consolidats 2004-2003 de les EM i OA
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2004 2003
Ingressos
Facturació 542.468 498.716
Altres ingressos 21.361 22.871
Total ingressos d’explotació 563.829 521.587
Costos
Compres i variació d’existències 51.307 48.496
Personal 233.971 217.977
Treballs, subministraments i serveis ext. 166.735 143.569
Subvencions 52.231 48.501
Altres despeses 5.631 5.051
Provisions 3.932 3.092
Amortitzacions 30.261 25.226
Total costos d’explotació abans financers 544.068 491.912
Resultat d’explotació abans financers 19.761 29.675
Ingressos financers 3.595 4.500
Despeses financeres 4.384 3.848
Resultat d’explotació 18.972 30.327
Ingressos extraordinaris 7.700 10.073
Despeses extraordinàries 3.196 7.754
Resultat abans d’impostos 23.476 32.646
Impost de societats 6.562 2.383
Resultat de l’exercici 16.914 30.263
Participació minoritària 7.156 8.360
Resultat consolidat 9.758 21.903
Cash-flow* 51.107 58.581
Cash-flow = Resultat + Amortitzacions + Provisions
182
Evolució dels resultats del grup d’empreses i institucions municipals
(dades agregades, en milers d’euros)
2001 2002 2003 2004
Empreses municipals
Ingressos 202.729 243.826 253.084 259.289
Despeses 186.755 225.901 225.215 245.695
Resultat 15.974 17.925 27.869 13.594
Cash-flow 33.415 41.361 51.633 42.374
Organismes autònoms 
Ingressos 257.537 287.405 283.076 315.835
Despeses 258.072 285.665 280.682 312.515
Resultat (535) 1.740 2.394 3.320
Cash-flow 5.413 6.018 6.948 8.733
Total grup*
Ingressos 460.266 531.231 536.160 575.124
Despeses 444.827 511.566 505.897 558.210
Resultat 15.439 19.665 30.263 16.914
Cash-flow 38.828 43.379 58.581 51.107
* Les variacions en la composició del grup han estat les següents:
L’any 2001 Foment de Ciutat Vella, SA es transforma en una societat de capital mixt.
183
Evolució de la plantilla
2001 2002 2003 2004
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 12 16 18 18
SPM Barcelona Activa, SA 75 74 77 85
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 31 32 32 37
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 651 666 8861 8851
Tractament i Selecció de Residus, SA 86 84 85 81
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 296 297 296 293
Mercabarna, SA 167 164 171 171
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA2 16 20 28 22
Pro Nou Barris, SA 13 14 14 15
22 Arroba Bcn, SA 9 13 14 16
ProEixample, SA 22 23 22 22
Foment de Ciutat Vella, SA 25 28 37 35
Total empreses municipals 1.582 1.626 1.680 1.680
Organismes autònoms
Patronat Municipal de l’Habitatge 87 89 92 96
Institut Municipal de Persones amb Disminució 77 72 72 77
Fundació Mies van der Rohe 16 17 18 18
Institut Municipal d’Informàtica 242 240 239 227
Institut Municipal d’Urbanisme 17 19 19 12
Institut Municipal d’Hisenda 244 269 267 284
Institut Municipal de Parcs i Jardins 903 891 951 993
Institut Municipal de Mercats 73 73 72 72
Institut Municipal d’Educació 1.480 1.527 1.553 1.787
Institut de Cultura de Barcelona 482 505 479 500
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la QV 48 49 49 48
Total organismes autònoms 3.669 3.751 3.811 4.114
Total grup 5.251 5.377 5.491 5.794
1 Absorbeix la plantilla de la SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA i Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA 
en virtut de l’acord de fusió per absorció aprovat pel Consell Plenari Municipal de 20 de desembre de 2002.
2 Abans Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA. Amb data 21 de juliol de 2004, el Plenari del Consell Municipal va
aprovar el canvi de denominació com a Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
184
Evolució de la inversió *
(en milers d’euros)
2001 2002 2003 2004
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 197 1.603 2.100 428
SPM Barcelona Activa, SA 2.759 5.298 10.389 2.550
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 29.353 59.595 20.218 15.664
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 15.144 34.465 97.133 21.128
Tractament i Selecció de Residus, SA 6.846 23.542 1.804 1.671
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 1.767 2.782 3.401 8.984
Mercabarna, SA 3.396 5.538 2.315 3.616
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 55.714 224.340 316.258 206.796
Pro Nou Barris, SA 11.546 29.094 27.872 9.802
22 Arroba Bcn, SA 1.659 1.886 9.030 30.789
ProEixample, SA 14.154 11.321 10.191 2.055
Foment de Ciutat Vella, SA 16.996 20.733 11.951 27.345
Total empreses municipals 159.531 420.197 512.662 330.828
Organismes autònoms
Patronat Municipal de l’Habitatge 15.885 26.585 31.641 29.821
Institut Municipal de Persones amb Disminució 36 3 – –
Fundació Mies van der Rohe 18 7 2 26
Institut Municipal d’Informàtica 8.330 8.502 4.445 5.490
Institut Municipal d’Urbanisme 17.038 38.388 15.023 4.628
Institut Municipal d’Hisenda 1.719 21 45 351
Institut Municipal de Parcs i Jardins 5.776 4.823 9.811 1.051
Institut Municipal de Mercats 8.132 11.963 5.025 6.506
Institut Municipal d’Educació 2.777 5.908 3.173 4.112
Institut de Cultura de Barcelona 368 8.575 3.457 766
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat V. 126 131 89 16
Total organismes autònoms 60.205 104.906 72.711 52.767
Total grup 219.736 525.103 585.373 383.595
* S’hi inclou la inversió efectuada per compte de l’Ajuntament.

Annex: consorcis i altres
entitats
Fira Internacional de Barcelona
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Consorci Sanitari de Barcelona
Consorci de Turisme de Barcelona
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
187
La Fira Internacional de Barcelona és una entitat de naturalesa pública, de
base associativa i caràcter consorcial de foment, integrada de manera
igualitària per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb els mateixos
drets i les mateixes obligacions. La Fira té personalitat jurídica pròpia i
independent dels seus membres, patrimoni independent i plena capacitat
d’obrar per al compliment del seus fins. La missió de la Fira de Barcelona,
tal com figura en el seu Pla Estratègic 2000-2010, és doble: d’una banda,
ser la millor plataforma per a la projecció i la internacionalització de les
empreses, dels sectors i de la comunitat en general; de l’altra, aportar
economia induïda a la ciutat i al territori. 
L’entitat pot cedir, en les condicions que es pactin, els seus locals com a
instal·lacions i serveis per a la celebració de congressos, convencions,
conferències, exposicions i altres manifestacions que s’organitzin i es
desenvolupin de conformitat amb les disposicions legals vigents en cada
cas.
L’any 2004, la Fira de Barcelona consolida per primera vegada la seva
xifra de negoci amb l’aliança d’empreses (joint venture) Alimentaria
Exhibitions, SA, societat participada al 50% amb Reed Exhibitions Iberia,
SA, pertanyent al grup privat més important del món en el sector firal.
L’acord entre Reed i la Fira de Barcelona és per a l’organització dels
salons relacionats amb el món de l’alimentació; és per això que el 2004,
amb la celebració del saló Alimentària, aquest fet resulta d’especial
rellevància.
Al llarg del 2004, la Fira de Barcelona ha aconseguit uns resultats molt
bons, fins i tot en la comparativa d’exercicis i incloent-hi els salons
triennals que es van celebrar el 2002. En aquest cas, els ingressos han
estat de 82,2 milions d’euros davant dels 80,5 milions del 2002, la qual
cosa suposa un increment percentual del 2%. Si féssim la comparativa de
salons homogenis, és a dir, sense salons triennals, l’increment és encara
més important, d’un 21%.
El creixement de salons homogenis durant el 2004 ha estat:
Fira Internacional de Barcelona
Constitució
Es va constituir el 15 de febrer de 1922.
Objecte social
La promoció, el foment i el desenvolupament
del comerç i la indústria mitjançant
l’organització de congressos, convencions,
conferències i altres manifestacions similars.
President del Consell General
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
Vicepresident 1r
Hble. Sr. Josep Huguet i Biosca 
Vicepresident 2n
Excm. Sr. Miquel Valls Maseda
President del Consell d’Administració
Sr. Josep Lluís Bonet
Director general
Sr. Agustín Cordón Barrenechea
188
• Alimentària: + 27,6% en ingressos; + 28% en
superfície
• Hostelco: + 14,1% en ingressos; + 3,7% en
superfície
• Nàutic: + 35,9% en ingressos; + 8% en
superfície
• Maquitec: + 10,4% en ingressos; + 1% en
superfície
• Expohogar: + 32,4% en ingressos; + 19,3%
en superfície
• Turisme: + 29,1% en ingressos; + 13,6% en
superfície
• Caravaning: + 49,8% en ingressos; + 33,8%
en superfície
• Antiquaris: + 25,1% en ingressos; + 7,5% en
superfície
• Pielespaña: + 20,6% en ingressos; + 1% en
superfície
• Ensenyament: + 10,6% en ingressos; + 20,3%
en superfície
D’acord amb aquestes xifres i previsions, el
creixement mitjà dels salons més importants de
la Fira de Barcelona el 2004 ha estat del 21% en
ingressos.
Al llarg de l’any 2004 s’han celebrat a la Fira de
Barcelona quatre nous salons: EIBTM, Futura,
Tunning i BCN Futur.
L’EIBTM és el líder mundial dels salons de
congressos, incentius i viatges de negocis, i des
de l’any 1988 s’havia celebrat a Ginebra. El saló
Futura està dedicat a màsters i postgraus i
abans estava inclòs dins del Saló de
l’Ensenyament i de la Setmana de la Formació.
El saló del Tunning ha estat el primer saló del
sector a l’Estat espanyol, i va tenir un gran èxit i
uns ingressos de més de mig milió d’euros,
mentre que BCN Futur va presentar les 
últimes novetats de diferents sectors de
l’economia.
Durant l’any 2005, la Fira de Barcelona continuarà
insistint en la necessitat de mantenir el lideratge
dels salons industrials/professionals, que en
conjunt representen el 80% dels ingressos de la
Fira; ser una institució firal referent per a la resta
de fires, i ser innovadora en la creació de nous
salons i de nous serveis a la disposició del client.
Al final del 2004 es va aconseguir que el 3GSM, el
principal saló de telefonia mòbil d’Europa, que
fins al 2005 s’ha celebrat a Cannes, vingués, a
partir del 2006, a les instal·lacions de la Fira de
Barcelona a Montjuïc.
Una de les missions del Pla Estratègic del 2001
estableix que la Fira de Barcelona ha d’aportar
economia induïda a la ciutat i al seu entorn. El
Departament d’Estudis de la Fira ha estimat en
uns 2.000 milions d’euros l’aportació de la Fira
a l’economia de la ciutat i del seu entorn. Hi té
un lloc destacat Alimentària, ja que es calcula
que el volum de negoci generat al sector gràcies
a la celebració d’aquest saló és d’uns 1.800
milions d’euros, mentre que el d’Hostelco ha
estat a l’entorn dels 1.200 milions. El 2004,
salons com ara Alimentària i Hostelco van
generar uns 200 milions d’euros en la ciutat.
Al final del 2004, tal com estava previst, es va
acabar la primera fase de l’ampliació del recinte
de la Gran Via, amb la construcció dels pavellons
3 i 4, i al mateix temps es va començar la
construcció de l’espina central i del pavelló 5.
Des de desembre, doncs, el recinte nou ja té
120.000 m2 d’exposició, 5.000 més dels que té el
recinte de Montjuïc. Les places d’aparcament
són 2.450, de les quals 500 són exteriors.
Aquestes dades confirmen un cop més que la
Fira de Barcelona és un element imprescindible
per a l’economia de Barcelona i de Catalunya i
que reforça el posicionament de les empreses
dins i fora de l’Estat espanyol. 
Fira Internacional de Barcelona
189
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Salons organitzats 64 55 52 43
Expositors participants 24.295 25.665 23.188 21.091
Superfície contractada (m2) 832.817 721.843 732.658 601.030
Visitants 3.124.319 2.267.743 2.912.888 2.181.600
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Inversió (milers d’euros) 6.251 9.614 6.884 3.185
Resultat de l’exercici (milers d’euros) 2.981 622 1.236 (3.880)
Cash-flow (milers d’euros) 4.411 4.182 5.704 1.153
Fira Internacional de Barcelona
De tots els salons que organitza la Fira de
Barcelona, 13 són un referent a Europa, és a dir,
entre els 5 primers. Aquests salons són:
• Hostelco: núm. 1
• Expoquimia: núm. 1
• Piscina: núm.1
• Construmat: núm. 1
• EIBTM: núm. 1
• Alimentària: núm. 2
• Sonimagphoto: núm. 2
• Nàutic: núm. 3
• Automòbil: núm. 3 
• Graphispag: núm. 3
• Caravaning: núm. 3 
• Hispack: núm. 4
• Expoaviga: núm. 5
190
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu
Actiu fix 29.879 Ingressos
Participació 40.513
Immobilitzat immaterial 4.659 Serveis 14.380
Immobilitzat material 13.675 Restauració 3.661
Immobilitzat financer 10.667 Ingressos financers 617
Despeses a distribuir diversos exerc. 878 Altres ingressos 2.317
Total ingressos 61.488
Actiu circulant 40.248
Existències 137 Costos
Deutors 22.658
Inversions financeres temporals 10.229 Compres 1.416
Tresoreria 1.052 Participació 20.899
Ajustaments per periodificació 6.172 Serveis 7.999
Restauració 2.278
Total actiu 70.127 Personal 12.994
Despeses generals 2.807
Manteniment 2.982
Passiu Cànon dels recintes 6.285
Altres despeses 2.675
Recursos a llarg termini 30.918 Dotació a l’amortització 5.033
Patrimoni 32.714 Total despeses 65.368
Resultat de l’exercici (3.880)
Ingressos a distribuir diversos exerc. 829
Provisions 996
Creditors a llarg termini 259
Resultat de l’exercici (3.880)
Recursos a curt termini 39.209
Creditors comercials 16.687
Altres creditors 2.726
Ajustaments per periodificació 19.796
Total passiu 70.127
Fira Internacional de Barcelona
191
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona va néixer el 1916 per un reial
decret que autoritzà la concessió d’un dipòsit comercial, després
anomenat dipòsit franc, a un consorci amb rang d’entitat pública i amb
personalitat jurídica pròpia i independent, constituït per l’Ajuntament de
Barcelona, la Junta d’Obres del Port i altres entitats econòmiques de la
ciutat. 
L’activitat actual del Consorci se centra bàsicament en tres sectors:
l’immobiliari, el logístic i el tecnològic. Dins de l’activitat immobiliària, el
Consorci es dedica al lloguer i la venda de terrenys, tant de sòl com de
sostre industrial; desenvolupa i promou diversos productes immobiliaris
com ara oficines, polígons, centres de serveis, centres comercials,
centres de negocis, parcs tecnològics i parcs logístics. Dins de l’activitat
logística, es gestionen els dipòsits de la Zona Franca Duanera destinats a
emmagatzemar-hi els productes objecte de tràfic internacional durant el
temps que romanen sense pagar drets de duana, activitat que va donar
origen al Consorci, i es creen nous productes i serveis logístics. Dins del
sector tecnològic, s’impulsen projectes immobiliaris que fomenten les
noves tecnologies. Totes aquestes actuacions s’encaminen a oferir un
seguit de noves infraestructures i serveis per a les empreses amb
l’objectiu bàsic d’actuar com un dels motors econòmics de la ciutat de
Barcelona.
L’any 2004 ha estat molt positiu per al Consorci, que ha continuat
treballant en projectes importants per a la ciutat ja començats en anys
anteriors, i alhora se n’han iniciat de nous. Actualment disposem d’una
àmplia gamma de productes immobiliaris. 
El Polígon Industrial de la Zona Franca, des de la seva construcció
durant els anys seixanta, ha anat incrementant progressivament la
importància de l’activitat empresarial que s’hi desenvolupa i del seu
corresponent pes econòmic en el conjunt del país. La seva extensió, 6
milions de m2 de superfície, constitueix el 6% del sòl de la ciutat de
Barcelona. Actualment és l’àrea industrial més gran i activa de l’Estat
espanyol i una de les més dinàmiques d’Europa. Avui dia hi ha més de
285 empreses instal·lades amb 75.225 llocs de treball directes i 260.000
llocs de treball indirectes, que representen el 11,2% del total d’ocupació
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Constitució
El Consorcio del Depósito Comercial de
Barcelona (avui Consorci de la Zona Franca
de Barcelona) fou creat en assemblea
constituent el 6 de novembre de 1916 i va ser
ratificat en l’assemblea del 16 de juny de
1917.
Objecte social
L’establiment i explotació de la Zona Franca
de Barcelona, i la planificació, ordenació i
urbanització industrial de tots els terrenys que
constitueixen el seu patrimoni.
President del Plenari
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
President del Comitè Executiu i delegat
especial de l’Estat
Excm. Sr. Manuel Royes i Vila
192
de Catalunya. Això fa que sigui motor econòmic
i constant punt de referència de l’activitat
empresarial de la ciutat. La contribució al
producte interior brut (PIB) de Catalunya és del
2,1%, al de l’Estat espanyol del 0,4% i al PIB de
Barcelona i la seva àrea metropolitana és del
15,2%.
La proximitat del polígon a les principals
infraestructures de transport i als nusos de
comunicacions el converteix en una de les àrees
industrials més ben connectades del món.
Durant l’últim any s’ha continuat la feina de
manteniment i posada al dia de les seves
instal·lacions, amb l’objectiu d’incrementar-ne la
qualitat. És una peça clau en la nova
configuració de la Barcelona logística, i en el
seu terreny es construeix un dels projectes més
importants que actualment té la ciutat, el Parc
Logístic de la Zona Franca. L’any 2004 s’han
recuperat 50 hectàrees de terreny de la parcel·la
arrendada a SEAT. El Consorci vol recuperar
aquest espai privilegiat de la ciutat per a
l’activitat empresarial, iniciant un procés
d’anàlisi de nous productes immobiliaris per
atraure-hi noves activitats productives. 
Pel que fa a la resta d’àrees industrials, el Parc
Industrial Granollers-Montmeló es va
inaugurar el 2003 i ja se n’ha donat per
enllestida la comercialització; també s’han
iniciat les obres d’urbanització de la segona
fase del Polígon Industrial de Constantí.
A la ciutat de Barcelona, l’edifici Nexus 1 aporta
a la ciutat oficines d’altes prestacions
tecnològiques i fomenta la col·laboració entre el
món empresarial i l’universitari, ja que s’integra
dins del Campus Nord de la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) i és un exemple
destacat de la col·laboració universitat-
empresa. Actualment, l’edifici de 10.000 m2 està
llogat al 100%. El Nexus 2, també al Campus
Nord de la UPC, amb 7.000 m2 gaudeix, com
l’anterior, d’una notable arquitectura, de Ricard
Bofill, i altes prestacions tècniques i de serveis
per a les empreses de R+D relacionades amb la
UPC. Està llogat al 100%. 
Respecte al complex immobiliari Barcelona-
Glòries, el Consorci encara en manté actiu
l’aparcament, un dels més grans de la ciutat,
amb 145.000 m2. El Parc Industrial Urbà del
Poblenou, amb una superfície de 24.000 m2,
acull indústries netes de petita i mitjana
dimensió, amb naus molt flexibles. Aquest és un
projecte innovador a Barcelona, ja que hi ha
poques naus d’aquest tipus tan ben situades
dins de la ciutat i està dissenyat amb la filosofia
i els paràmetres 22@ per promoure la innovació
i la tecnologia. És un dels primers d’aquest
tipus que es desenvolupa al Poblenou i se n’han
venut totes les naus.
El 2004 han avançat força tres projectes molt
atractius i importants per a la ciutat, com ara el
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona,
que es fa conjuntament amb l’Ajuntament de
Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Posarà
a l’abast de la ciutat una infraestructura de
primer nivell per acollir laboratoris públics i
privats que operen en el camp de la recerca
biomèdica, i que contribuirà a posicionar
internacionalment la ciutat en aquest àmbit.
L’edifici tindrà 52.000 m2, 35.000 m2 dels quals
seran sobre rasant. Han avançat molt les obres
de l’edifici d’oficines del Fòrum 2004. En
l’àrea més emblemàtica i de futur de la ciutat
es construeix un edifici de caràcter singular i
d’arquitectura acurada, obra de l’arquitecte
José Luis Mateo. Amb una superfície de
13.000 m2, se situa al costat d’un equipament
hoteler i del centre de convencions del Fòrum
2004. És una peça important del gran puzle
que es construeix en aquesta nova àrea de la
ciutat. 
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
193
S’ha avançat sobre manera la tramitació
urbanística de la City Metropolitana, la qual
col·labora en la transformació i la regeneració
urbanístiques del nou districte Gran Via-
L’Hospitalet i mostrarà una arquitectura
d’avantguarda, obra de Jean Nouvel, amb
edificis d’oficines, hotel i zones comercials i de
serveis. La City de Mollet del Vallès és un
projecte amb grans expectatives de futur. La
nova distribució d’usos, superfícies i volums
permetrà crear una zona residencial, una altra
d’oficines, un equipament hoteler i diverses
àrees per a activitats comercials i de lleure. S’ha
comprat al Ministeri de Defensa dues finques de
la caserna de Bailèn, al districte barceloní de
Sant Andreu. L’objectiu és desenvolupar un nou
espai per a la ciutat, de deu hectàrees
aproximadament, que inclourà diferents
equipaments per al barri, a més a més de zones
verdes, nous vials i habitatge protegit o
dotacional i lliure. 
L’any ha estat molt important per als projectes
logístics de la institució. D’una banda la Zona
Franca Duanera s’ha consolidat com el més
gran centre logístic d’emmagatzematge i
distribució de mercaderies exemptes
d’impostos de l’àrea mediterrània. Durant l’any
hem portat a terme un ambiciós programa de
modernització i reformes estructurals de l’edifici
i les instal·lacions. I, finalment, al llarg del darrer
exercici s’han acabat les obres d’urbanització
del Parc Logístic Zona Franca i ja s’han
finalitzat totes les naus industrials i dos edificis
d’oficines. El Parc, integrat al Polígon Industrial
de la Zona Franca, col·laborarà d’una manera
decisiva a millorar la imatge i la potencialitat de
Barcelona com a centre logístic europeu. El
Parc Logístic aporta 107.000 m2 de naus i
magatzems d’última generació, i 90.000 m2
d’oficines. Els edificis d’oficines, dissenyats per
Ricard Bofill, ocuparan 1,4 km en una diagonal
que circula paral·lela a la ronda Litoral i que
suposarà la transformació total de la imatge
d’un dels principals accessos viaris a la ciutat.
El Consorci impulsa nous projectes de futur,
distribuïts per tota la ciutat. Això representa una
inversió d’uns 300 milions d’euros en el
desenvolupament econòmic de Barcelona.
Es construiran cinc edificis al nou districte
22@ del Poblenou, cosa que suposarà un fort
impuls, a tres bandes, a la nova zona
tecnològica de la ciutat. Els projectes estan
repartits a l’àrea del Campus de Llevant,
vinculada a les universitats, on s’aixecaran tres
edificis: el primer edifici es dedicarà a
residència d’estudiants, el segon serà un viver
d’empreses i el tercer serà un nou edifici Nexus
dedicat a la transferència de tecnologia entre el
sector empresarial i el mon universitari. L’edifici
emprenedors es vincula a l’àrea 22@emprèn i
disposa de 16.000 m2 per acollir empreses
dedicades a les noves activitats econòmiques.
Finalment, se’n construirà un altre a l’àrea
dedicada al sector de la tecnologia audiovisual
Al triangle ferroviari de la Sagrera, a la nova àrea
de l’estació central de l’AVE, es construirà un
nou edifici d’oficines de 34 plantes i una sala
d’exposicions dedicada al ferrocarril, obra de
Frank O. Gehry. A la Universitat Autònoma de
Barcelona, al campus de Bellaterra, es
construirà l’edifici tecnològic Eureka, dedicat a
la investigació i al desenvolupament. Per acabar,
es projecta un Port Sec per a Catalunya.
Aquesta gran plataforma logística, unida al
transport ferroviari de mercaderies, es construirà
en un radi de 50 km de Barcelona, amb l’objectiu
de donar servei als ports de Barcelona i
Tarragona i millorar la cadena logística de la
distribució de mercaderies per la península
Ibèrica i la Unió Europea.
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
194
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
L’evolució dels salons professionals que
organitza el Consorci ha estat molt
satisfactòria. Va créixer significativament el
Saló Immobiliari Internacional Barcelona
Meeting Point, punt de trobada dels
professionals del sector immobiliari, que amb
50.000 m2 ha aconseguit tenir l’oferta
d’exposició més gran d’Europa, de manera que
Barcelona s’ha convertit en cita obligada per al
sector. El Saló Internacional de la Logística
va ser un èxit d’organització i de participació.
Es van omplir 70.000 m2 de superfície
d’exposició, i es van organitzar diferents actes
paral·lels i jornades sectorials molt importants
per al sector. Es pot dir que s’ha consolidat
com el segon saló d’Europa en superfície
d’exposició i com el més global pel que fa a la
participació de sectors logístics. L’any 2004 el
Saló Internacional de la Novetat BCN Futur
va celebrar la primera edició, esdeveniment
decididament avantguardista que reuneix
creativitat i oportunitat comercial. El seu
objectiu és atraure els últims projectes i
productes que marquen les tendències de cada
sector. Barcelona es converteix durant uns dies
en la capital de la innovació.
El Consorci també participa en diversos
projectes empresarials, que fomenten les
tecnologies i la R+D, com Barcelona Emprèn,
Barcelona Regional, Barcelona Tecnologia i el
Parc Tecnològic del Vallès.
La posada en marxa i l’èxit de tots aquests
projectes fan que el Consorci de la Zona Franca
de Barcelona es configuri com un instrument
versàtil i eficaç per a la ciutat i el seu teixit
empresarial, un motor econòmic per a la ciutat.
195
Dades rellevants 
Polígon Industrial de la Zona Franca 2001 2002 2003 2004
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Superfície bruta (ha) 600 600 600 600
Empreses instal·lades 173 175 175 185
Participació en àrees industrials 2001 2002 2003 2004
Parc Industrial de Montmeló-Circuit:
Participació del CZF 33% 33% 33% 33%
Superfície neta (m2) 60.780 60.780 60.780 60.780
Inversió realitzada (milers d’euros) 4.910 4.936 5.245 4.863
Parc Industrial de Granollers-Cal Gordi:
Participació del CZF 34% 34% 34% 34%
Superfície neta (m2) 45.929 45.929 45.929 45.929
Inversió realitzada (milers d’euros) 3.093 3.093 3.093 3.093
Polígon Industrial de Mollet del Vallès:
Participació del CZF 22% 22% 22% 22%
Superfície bruta (m2) 287.780 287.780 287.780 287.780
Inversió prevista (milers d’euros) 5.144 5.144 5.144 5.144
Polígon Industrial de Constantí (Tarragona): 2a fase:
Participació del CZF 50% 50% 50% 50%
Superfície neta (m2) 358.368 358.368 358.368 358.368
Inversió prevista (milers d’euros) 8.657 8.657 8.657 8.657
Participació en centres de serveis 2001 2002 2003 2004
Centre Serveis Zona Franca:
Participació del CZF 59% 59% 54% 54%
Superfície oficines (m2) 4.994 4.994 4.994 4.994
Inversió realitzada (milers d’euros) 5.511 5.511 5.543 5.543
Centre Serveis del Pla (Sant Feliu de Llobregat):
Participació CZF 54% 54% 54% 54%
Superfície oficines (m2) 1.416 1.416 1.416 1.416
Inversió realitzada (milers d’euros) 1.004 1.004 1.003 1.003
Centre Serveis de La Ferreria (Montcada i Reixac):
Participació CZF 56% 56% 56% 56%
Superfície oficines (m2) 1.013 1.013 1.013 1.013
Inversió realitzada (milers d’euros) 823 823 823 823
Projectes immobiliaris urbans 2001 2002 2003 2004
Complex Immobiliari Barcelona Glòries:
Participació del CZF 42,5% 42,5% 42,5% 42,5%
Superfície d’aparcaments (m2) 145.000 145.000 145.000 145.000
Edifici Nexus 1:
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Superfície oficines (m2) 4.638 4.638 4.638 4.638
Inversió realitzada (milers d’euros) 7.685 7.685 7.685 7.685
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
196
Projectes immobiliaris urbans 2001 2002 2003 2004
Edifici Nexus 2: 
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Superfície oficines (m2) 4.596 4.596 4.596 4.596
Inversió realitzada (milers d’euros) 8.899 8.899 8.899 8.899
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona:
Participació del CZF 25% 25% 25% 25%
Superfície bruta (m2) 53.100 53.100 53.100 53.100
Inversió prevista (milers d’euros) 17.500 17.500 17.500 17.500
City Metropolitana
Superfície edificable total (m2) 162.537 162.537 162.537 58.539
Superfície d’oficines (m2) 122.537 122.537 122.537 38.539
Superfície d’ús hoteler (m2) 40.000 40,000 40.000 20.000
Inversió prevista (milers d’euros) 210.354 210.354 210.354 60.000
Edifici d’oficines del Fòrum 2004
Participació del CZF 45% 45% 45%
Superfície bruta (m2) 13.000 13.000 13.000
Inversió prevista (milers d’euros) 13.736 13.736 13.736
Actuació urbanística a les antigues casernes 
de Sant Andreu
Superfície bruta (m2) 107.450 107.450
Participació en activitats logístiques 2001 2002 2003 2004
Zona Franca Duanera:
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Empreses instal·lades 100 100 100 100
Superfície del recinte (m2) 162.000 162.000 162.000 162.000
Emmagatzematge (m2) 84.000 84.000 84.000 84.000
Oficines (m2) 12.000 12.000 12.000 12.000
Parc Logístic de la Zona Franca:
Participació del CZF 50% 50% 50% 50%
Superfície de naus (m2) 105.000 105.000 107.000 127.000
Superfície d’oficines (m2) 80.000 90.000 100.000 100.000
Inversió prevista (milers d’euros) 150.253 150.253 200.000 200.000
Participació en salons professionals 2001 2002 2003 2004
Saló Immobiliari Internacional Barcelona 
Meeting Point:
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Expositors 603 615 621 625
Assistents al Simposi 2.357 2.547 2.615 2.680
Visitants del saló 181.362 198.571 204.068 207.046
Superfície bruta (m2) 35.000 40.000 45.000 50.000
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
197
Participació en salons professionals 2001 2002 2003 2004
Saló Turisme Residencial Marbella Meeting Point:
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Expositors 130 160 168 160
Assistents al Simposi 436 457 610 350
Visitants del saló 12.066 14.300 10.011 11.150
Superfície bruta (m2) 8.000 8.000 10.000 10.000
Saló Internacional de la Logística:
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Expositors 350 363 500 600
Assistents a les Jornades Professionals 3.100 2.875 2.900 2.500
Visitants del saló 21.342 28.794 33.597 35.746
Superfície bruta (m2) 8.000 8.000 10.000 70.000
Saló Internacional de la Novetat BCNFutur
Participació del CZF 100% 100% 50%
Expositors 128 80 150
Visitants del saló 7.322 8.304 38.000
Superfície bruta (m2) 8.000 10.000 10.000
Participació en empreses 2001 2002 2003 2004
Barcelona Emprèn, SRC:
Participació del CZF 2,3% 2,3% 2,3% 2,3%
Capital social (milers d’euros) 150 150 150 150
Barcelona Regional, SA:
Participació del CZF 12% 12% 12,5% 12,5%
Capital social (milers d’euros) 180 180 180 180
Barcelona Tecnologia, SA:
Participació del CZF 36,21% 36,21% 36,21% 36,21%
Capital social (milers d’euros) 517 517 517 517
Parc Tecnològic del Vallès, SA:
Participació del CZF 49,39% 49,39% 49,39% 49,39%
Capital social (milers d’euros) 2.885 3.422 3.422 3.422
BMP. Barcelona Meeting Point:
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Capital social (milers d’euros) 527 300 300 300
Meeting y Salones, SA:
Participació del CZF 100% 100% 100% 100%
Capital social (milers d’euros) 61 61 61 61
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Resultat comptable pendent d’auditoria 
(milers d’euros) 27.056 27.647 31.932 32.021
Cash-flow (milers d’euros) 30.736 33.246 38.922 39.755
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
198
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 500.700
Despeses d’establiment – Vendes de serveis 37.027
Immobilitzat immaterial 212 Altres ingressos 656
Immobilitzat material 409.505
Immobilitzat financer 86.890 Total ingressos d’explotació 37.683
Despeses a distribuir 4.093
Actiu circulant 207.428 Costos
Existències 108.934 Compres –
Deutors 39.607 Personal 8.962
Inversions financeres temporals 47.891 Treballs, subministr. i serveis externs 9.745
Tresoreria 10.996 Altres despeses 352
Ajustaments per periodificació – Provisions 230
Amortitzacions 7.734
Total actiu 708.128
Total costos d’explot. abans financers 27.023
Passiu
Recursos a llarg termini 614.216 Resultat d’explotació abans financers 10.660
Patrimoni 325.796 Ingressos financers 2.664
Resultat de l’exercici 32.022 Despeses financeres 988
Subvencions de capital 15.881
Ingressos a distribuir 66.875
Provisions 31.381
Creditors a llarg termini 142.261
Creditors a curt termini 93.912 Resultat d’explotació 12.336
Creditors financers 30.874 Ingressos extraordinaris 20.572
Creditors comercials 20.472 Despeses extraordinàries 886
Altres creditors 37.364
Provisions 5.202
Total passiu 708.128 Resultat de l’exercici 32.022
199
El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens públic constituït per la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Pel fet d’assumir per
a aquest àmbit totes les funcions que es descriuen a la Llei d’ordenació
sanitària de Catalunya per a les regions sanitàries del Servei Català de la
Salut, és responsable de la planificació, la contractació, el finançament i
l’avaluació dels serveis de salut. Així mateix, el CSB exerceix les funcions
de tutela de les entitats creades pel CSB (Agència de Salut Pública de
Barcelona i SCUBSA) i de les adscrites a aquest ens (IMAS i PAMEM),
havent-se subscrit amb la pràctica totalitat de centres sanitaris que
pertanyen a la XHUP convenis o protocols d’adscripció al CSB als efectes
de coordinació del dispositiu sanitari públic de la ciutat de Barcelona.
L’any 2002 es va publicar al DOGC núm. 3694 de 7 d’agost, una nova
redacció dels seus estatuts per tal d’adaptar la seva estructura a la Carta
Municipal de Barcelona.
Consorci Sanitari de Barcelona
Constitució
Es va constituir amb la denominació de
Consorci d’Hospitals de Barcelona, per acord
de Govern de la Generalitat de 14 de
novembre de 1988 i per acord del Consell
Plenari de l’Ajuntament de 25 d’octubre de
1988. L’any 1992 adoptà el nom actual de
Consorci Sanitari de Barcelona. 
Objecte social
La direcció i coordinació de la gestió dels
centres, els serveis i els establiments de
protecció de la salut i d’atenció sanitària i
sociosanitària de l’àmbit territorial de la ciutat
de Barcelona.
President 
Hble. Sra. Marina Geli i Fàbrega
Vicepresident 
Im. Sr. José Cuervo i Argudín
Gerent
Sr. Enric Mangas i Monge
200
Dades rellevants 2001 2002 2003 2004
Població 
Extensió
Densitat de població
Renda disponible per càpita (euros)
Esperança de vida 
Taxa de mortalitat
Taxa de natalitat
Centres d’atenció primària
Equips d’atenció primària de la xarxa 
reformada (100%)
Visites de metge de capçalera/habitant/any
Visites de pediatre/habitant/any
Visites de DI-ATS/habitant/any
Centres d’atenció continuada
Visites de facultatiu
Visites d’infermeria
Servei Coordinador d’Urgències de 
Barcelona (SCUBSA 061)
Urgències extrahospitalàries
Trucades totals
Trucades consultades
Emergències ateses
Atenció continuada domiciliària
Primera visita per drogues il·legals
Primera visita per alcohol
Pacients del programa de manteniment amb 
metadona
Visites successives per drogues il·legals i alcohol
Nombre de llits d’hospitals d’aguts
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Hospital de Sant Pau
Fundació Puigvert
Hospital Clínic
Hospital Dos de Maig
Hospital de l’Esperança
QSA Sagrat Cor
Hospital del Mar
Hospital Casa de Maternitat
Hospital Sant Rafael
Clínica Plató
1.512.971
99,07
16.024
15.408
74,7–82,2
10,9
8,3
54
60
3,7
4,5
1,5
19
194.072
83.200
677.982
–
155.764
54.561
3.382
2.028
2.501
192.427
1.508
807
162
827
256
236
394
446
113
200
166
1.512.971
99,07
15.272
15.408
74,7–80,5
10,4
7,7
54
47
3,7
4,5
1,5
19
164.530
88.487
631.142
–
153.826
61.582
3.325
1.847
2.548
186.192
1.508
807
162
827
256
236
394
446
113
200
166
1.615.328
101
15.993
15.408
76–83,3
10,1
8,5
54
66
3,8
4,6
1,6
19
205.810
87.452
686.169
261.693
160.490
56.342
3.497
2.132
2.460
197.085
1.508
807
162
827
256
236
394
446
113
200
166
1.615.328
101
15.677
15.408
76,2–83
10,3
8
54
66
3,7
3,9
1,2
18
211.866
83.701
626.905
228.569
154.651
57.299
3.721
1.918
2.291
193.000
1.454
635
162
827
256
236
394
446
113
200
130
Consorci Sanitari de Barcelona
201
Consorci Sanitari de Barcelona
Dades rellevants 2001 2002 2003 2004
Nombre d’altes
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Hospital de Sant Pau
Fundació Puigvert
Hospital Clínic
Hospital Dos de Maig
Hospital de l’Esperança
QSA Sagrat Cor
Hospital del Mar
Hospital Casa de Maternitat
Hospital Sant Rafael
Clínica Plató
Urgències
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Hospital de Sant Pau
Fundació Puigvert
Hospital Clínic
Hospital Dos de Maig
Hospital de l’Esperança
QSA Sagrat Cor
Hospital del Mar
Hospital Casa de Maternitat
Clínica Plató
Altes en centres sociosanitaris
Llarga estada
Convalescència
Cures pal·liatives
Sida
Oficines de farmàcia
Serveis de farmàcia hospitalària
Dipòsits de medicaments
Import PVP/habitant/any
% aportació de l’usuari
Receptes/habitant/any
67.321
30.897
5.797
35.638
11.218
4.837
14.488
20.971
5.373
7.121
8.081
244.516
155.568
21.501
120.180
38.984
23.448
37.509
95.812
12.132
6.758
2.001
3.004
967
35
1.034
19
13
273,54
5,24
18,51
64.858
31.284
5.935
36.098
10.101
6.024
14.421
20.301
4.949
6.513
8.318
245.499
148.212
21.528
118.847
35.180
21.905
35.780
112.625
9.347
5.888
1.716
3.550
949
32
1.034
37
55
267,10
5,6
18,19
59.842
31.127
5.170
36.197
10.050
6.739
11.613
18.975
5.146
6.660
8.208
246.635
131.850
20.212
119.291
35.136
21.352
36.114
108.625
8.946
5.243
2.062
3.053
992
101
1.034
36
44
254,26
5,67
18,22
59.881
24.669
5.720
35.815
10.344
6.261
14.304
16.508
4.550
6.949
8.126
249.623
115.785
19.224
120.703
32.646
21.227
37.395
98.886
5.736
5.292
1.761
2.402
804
112
1.034
36
24
233,81
5,68
17,15
202
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 22.169
Despeses d’establiment – Per desp. funcion. i funcions reg. sant. 2.991
Immobilitzat immaterial 111 Per despeses de funcionament 3.637
Immobilitzat material 465
Immobilitzat financer 708 Altres ingressos de reintegraments 13
Inversions gestionades 21.212
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir 56
Amortització acumulada de l’immobilitzat (383)
Actiu circulant 657 Total ingressos d’explotació 6.641
Existències – Despeses
Deutors 574
Inversions financeres temporals – Compres 615
Tresoreria 83 Personal 2.809
Ajustaments per periodificació – Treballs, subministr. i serveis externs 222
Subvencions –
Total actiu 22.826 Altres despeses –
Provisions –
Passiu Amortitzacions 49
Recursos a llarg termini 19.891 Total despeses d’explotació 3.695
Capital 3.158
Resultat de l’exercici 2.888 Resultat d’explotació 
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Ingressos financers –
Creditors a llarg termini 13.845 Despeses financeres 324
Recursos a curt termini 2.935 Resultat d’activitats ordinàries 2.622
Creditors a curt termini 2.935
Creditors financers – Ingressos extraordinaris –
Creditors comercials – Desp. extraord. i pèrdues altres exercicis 8
Altres creditors –
Ajustaments per periodificació –
Total passiu 22.826 Resultat de l’exercici 2.614
Consorci Sanitari de Barcelona
203
El Consorci de Turisme de Barcelona, format per l’Ajuntament de
Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona i la Fundació Barcelona Promoció, és una entitat amb
personalitat jurídica pública.
El 2004 ha estat un any excel·lent per a l’activitat turística a Barcelona. La
ciutat ha rebut 4.549.587 turistes i ha registrat un total de 10.148.238
pernoctacions hoteleres, que representen 1.046.148 estades més que
l’any anterior. L’ocupació hotelera ha estat d’un 75,5% sobre habitacions i
un 66,1% sobre places de mitjana anual, amb una estada mitjana de 2,23
nits. L’activitat del sector, amb el Fòrum Universal de les Cultures i l’Any
Dalí com a reclams principals, ha superat així les xifres de l’exercici
anterior, en què hi va haver la doble convocatòria de l’Any de l’Esport i
l’Any del Disseny. D’altra banda, l’oferta d’allotjament situa la ciutat en
45.286 places hoteleres, 5.600 llits més que l’any anterior, dades que
reflecteixen el ritme constant de creixement que experimentem en els
darrers anys. 
Les accions promocionals organitzades per Turisme de Barcelona o en
què ha participat directament són les següents:
• viatges de familiarització (fam trips): 82
• presentacions, conferències, seminaris i altres actes: 30
• presència a fires i tallers (workshops): 94
• viatges de premsa (press trips) 35
• rodes de premsa 9
Quant als programes i productes de Turisme de Barcelona, cal destacar:
Barcelona Ciutat de Compres. L’evolució de l’oficina del Barcelona
Shopping Line (BSL) ha continuat el ritme de creixement que ha anat
experimentant des que es va crear. Durant el 2004 el BSL ha incorporat
noves zones i nous membres, tant pel que fa a grans marques estatals
(Joieria Suárez i Loewe) com pel que fa a botigues de prestigi que donen
identitat al país (Cortana, Central de la Estilográfica, Vogue, Tomàs
Colomer, The Air Shop, etc.). El nombre d’abonats s’ha elevat a 94
membres, amb un total de 159 botigues, entre les quals destaquen cinc
centres comercials (shopping centers) i els quatre grans magatzems d’El
Consorci de Turisme de Barcelona
Constitució
Es va constituir el 8 de setembre de 1993 i va
iniciar la seva activitat com a consorci l’1 de
gener de 1994.
Objecte social
La promoció de la nostra ciutat com a
destinació turística.
President del Consell General
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu
President executiu
Sr. Joan Gaspart i Solves
Director general
Sr. Pere Duran i Vall-llossera
204
Corte Inglés. La participació del BSL en el
mercat internacional s’apropa enguany al 80%
del total de la ciutat.
El comerç especialitzat recupera posicions
respecte als grans operadors. Aquest any,
significa el 56,86% del mercat, mentre que els
grans operadors perden quota, amb una
participació del 43,14% (l’any anterior les
quotes de mercat van ser del 54,2% i del
45,8%, respectivament).
Barcelona incrementa i consolida el lideratge
dins de l’Estat espanyol: la participació del
16,07 % sobre el total estatal de l’any 2003
passa a ser del 16,98%. D’aquesta manera, i si
atorguem un valor 100 al total recaptat a
Barcelona, veiem com la distància entre la
capital catalana i Madrid s’eleva fins als 31,2
punts de diferència, per les 25 unitats
registrades durant 2003. 
Durant aquest exercici les despeses en targeta
de crèdit internacional a Barcelona han crescut
un 11,05%, mentre que l’any anterior ho van fer
un 7,5%. La xifra final s’eleva a 664 milions
d’euros, als quals cal sumar els 453 milions
corresponents a la retirada de diners en efectiu
als caixers, també per part del turista
internacional. 
El capítol de compres, que ha representat el
44,15% del total de la despesa efectuada pels
turistes estrangers a la ciutat, ha experimentat
un creixement del 12,41%. Per nacionalitats, el
Regne Unit continua ocupant la primera posició
entre els mercats que generen més despesa,
seguit de França i els Estats Units. 
Barcelona Convention Bureau. El Barcelona
Convention Bureau (BCB) ha tingut enguany 283
membres associats. Les estadístiques del
mercat de reunions han estat les següents:
s’han dut a terme 1.146 reunions amb un total
de 360.335 delegats i 1.400.000 pernoctacions
generades. D’altra banda, el BCB ha aconseguit
confirmar reunions per un volum de 130.000
delegats (+ 234% amb relació a l’any anterior),
519.000 pernoctacions (+ 215%) i 252 milions
d’euros. Aquest augment és imputable, en bona
mesura, a l’obtenció per a Barcelona de la fira
3GSM World Congress, l’esdeveniment més
important del món en la indústria de la telefonia
mòbil, que se celebrarà a la capital catalana a
partir de l’any 2006, després de llargues
negociacions, liderades pel BCB, amb altres
entitats de la ciutat.
El BCB ha celebrat enguany el seu 20è
aniversari amb un sopar amb la comunitat
científica, mèdica i acadèmica de Catalunya,
amb presència de les màximes autoritats del
país, i també amb una celebració especial amb
els membres del BCB en el curs de l’Assemblea
General anual. 
Del 30 de novembre al 2 de desembre es va
celebrar per primer cop a Barcelona l’European
Incentive and Business Travel Market (EIBTM),
la fira líder mundial del sector de turisme de
negocis i reunions, amb una participació molt
superior a l’edició anterior a Ginebra. El BCB va
organitzar una festa de benvinguda per a tots
els participants, cofinançada per Turisme de
Barcelona, Fira de Barcelona, l’Ajuntament de
Barcelona, Turisme de Catalunya i la Diputació
de Barcelona. 
Barcelona Outdoor & Corporate Training. Es
defineix una proposta de Pla Estratègic per
identificar la potencialitat de les empreses
associades, que analitza el producte, el mercat,
el pla de promoció i el finançament del
programa. El Pla conté 25 propostes d’actuació
amb el doble objectiu de promoure Barcelona
com a destí per a la formació empresarial i,
alhora, d’adequar i concretar actuacions
dirigides als tres grans grups sectorials:
l’empresa de formació vivencial (outdoor
training), els proveïdors d’espais i serveis i,
finalment, les escoles de negoci, universitats i
consultories. Al juny es concreten alguns canvis
Consorci de Turisme de Barcelona
205
interns i es vincula el grup sectorial d’empreses
outdoor training al Barcelona Convention
Bureau (BCB). Així, aquest grup obté la condició
de doble membre del Barcelona Outdoor &
Corporate Training (BO&CT) i del BCB amb
l’objectiu de donar resposta a la tendència
actual del mercat que, cada cop més, demana
programes outdoor training com a potents
activitats d’equip en la seva vessant més lúdica.
Aquesta oferta es gestionarà des del BCB,
mentre que la vessant formativa de la
metodologia outdoor training es continua
impulsant des del BO&CT. Les accions
promocionals i de comunicació s’han centrat
bàsicament en viatges de formació (educational
trips) i en l’assistència a fires, generals i
especialitzades, tant amb estand propi com per
mitjà del BCB.
Durant el 2004 es manté la col·laboració amb
Turisme de Catalunya com a soci institucional
del programa.
Turisme de Vacances i d’Estudis. El resultat
global de turistes i pernoctacions de 2004 ha
estat superior al de l’any anterior. En aquest
context, la xifra de turistes per motiu de
vacances ha crescut un 1,3% fins a situar-se en
el 47,1% del total. S’han mantingut les accions
de promoció d’anys anteriors adreçades als
principals mercats de Barcelona –Europa,
Estats Units, Orient Mitjà–, i s’ha reforçat la
promoció a la Xina com a mercat emergent
prioritari.
Aquest any s’ha renovat l’aposta pel turisme
cultural, element central de l’oferta de
Barcelona com a destinació de turisme urbà.
L’edició de l’agenda d’actes (bimensual) i la guia
de museus (semestral) en són només dos
exemples.
Tot i que el turisme de creuers ha patit un
lleuger descens en el nombre de passatgers
(–2,8%) per la fallida de dues companyies que
operaven al Mediterrani, s’ha superat novament
la xifra d’un milió de passatgers, que consoliden
Barcelona com a principal port de creuers
d’Europa i la Mediterrània.
Es manté la promoció de Barcelona com a ciutat
organitzadora de grans esdeveniments
esportius, i s’intensifica la promoció del
segment del turisme gai-lèsbic amb la signatura
d’un conveni amb la Coordinadora Gai-Lesbiana
de Barcelona, i també la celebració a Barcelona
d’un simposi de la International Gay and
Lesbian Travel Association (IGLTA). Els resultats
del 2004 de l’estudi de l’activitat turística a
Barcelona han aportat informació valuosa per al
conjunt de la indústria turística local. Al mateix
temps, s’ha reforçat l’intercanvi d’informació
turística amb organismes de promoció turística
d’altres grans ciutats europees.
Productes turístics. Els resultats dels
productes gestionats per Turisme de Barcelona
han estat els següents:
• El Bus Turístic, gestionat per Turisme de
Barcelona conjuntament amb TMB, ha estat
en servei durant tot l’any sense interrupció.
L’any 2004 ha incorporat una tercera ruta, la
ruta Fòrum, que ha funcionat des del 10 de
maig fins al 31 de desembre. El nombre
d’usuaris ha estat de 1.474.954, xifra que
representa un creixement del 20,6% respecte
al 2003. 
• Barcelona Card. Targeta de gratuïtats i
descomptes a 104 dels llocs més
emblemàtics de la ciutat. Durant l’any 2004
s’han comercialitzat 80.951 targetes, que
signifiquen una alça del 34,17%. 
• El Catalunya Bus Turístic, creat l’any 2003 i
gestionat per Turisme de Barcelona, Turisme
de Catalunya, Transports de Barcelona SA i
les empreses de transport Sarfa SL i
Transports Bacoma SA, ha funcionat des del
mes d’abril fins al 31 d’octubre. El nombre
total de passatgers ha estat de 4.400, que
s’han distribuït de la manera següent: ruta
Consorci de Turisme de Barcelona
206
Girona-Figueres, amb 2.504 usuaris; ruta
Penedès-Sitges, amb 1.750 usuaris, i ruta
Tarragona-Reus, que només va funcionar fins
al final de juny, amb 146 usuaris.
• Barcelona Walking Tours. Producte gestionat
per Turisme de Barcelona que consisteix en
visites guiades a peu pel Barri Gòtic i per la
Barcelona de Picasso. Aquest producte ha
experimentat l’any 2004 un creixement del
44,2% respecte a l’any 2003, amb un total de
8.806 usuaris.
• Mirador a Colom. El nombre de visitants al
Mirador de Colom, gestionat per Turisme de
Barcelona des del 1985, s’ha incrementat un
17,1% respecte a l’any 2003, amb un total de
152.509 persones. 
• Barcelona Pass. Talonari de descomptes que
es distribueix només a través dels
professionals del sector turístic i que suposa
un valor afegit per al paquet turístic que
comercialitzen cap a Barcelona. De l’edició
2004-2005, amb validesa fins al 31 de març
del 2005, se n’han distribuït 20.634 exemplars
(fins al desembre del 2004), quantitat que ha
suposat un increment del 8% amb relació a
les vendes de l’edició anterior.
Servei d’Atenció al Turista (SAT). A banda
d’informació turística de la ciutat, les oficines de
Turisme de Barcelona ofereixen al visitant i al
ciutadà la venda de productes turístics
(Barcelona Bus turístic, Barcelona Walking
Tours, Barcelona Card i Catalunya Bus Turístic),
reserves hoteleres d’última hora, venda de
souvenirs made in Bcn i altres serveis per
facilitar l’estada a la ciutat.
Actualment, Turisme de Barcelona disposa de
tres oficines pròpies, situades a la plaça de
Catalunya, la plaça de Sant Jaume i l’estació de
Sants, i de tres cabines d’informació
permanents situades a la Sagrada Família, la
Rambla i el Portal de la Pau, davant del
Monument a Colom. També té cinc punts
d’informació temporals localitzats al World
Trade Center i al Moll adossat (les terminals A, B
i D), i un punt d’informació temporal a la plaça
d’Espanya. Completen l’oferta tres punts,
gestionats conjuntament amb la Generalitat de
Catalunya i la Diputació de Barcelona, a
l’aeroport del Prat i l’Àrea de Servei del
Montseny, cogestionat, a més, per ACESA,
Areas i Aeromed 2000.
Pel que fa als serveis d’informació, cal destacar
la presència d’un punt d’informació a l’edifici
Fòrum durant la gran efemèride de l’any, i
l’habilitació d’un estand d’informació de Turisme
de Barcelona durant la fira EIBTM, durant la
celebració del raid Barcelona-Dakar i tres punts
d’informació més amb motiu del Festival del
Mar.
Durant l’any 2004 es van atendre a les diferents
oficines d’informació de Turisme de Barcelona
un total de 1.343.113 persones, que van generar
2.008.312 consultes.
Consorci de Turisme de Barcelona
207
Consorci de Turisme de Barcelona
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Promoció
Assistència a fires/tallers 82 71 72 94
Atenció als mitjans de comunicació 984 1.498 3.088 1.800
Viatges de familiaritz. per a agents de viatges/premsa 58 61 65 82
Presentacions de Turisme de Barcelona 42 30 48 30
Publicacions
Publicacions generals 13 14 13 11
Nombre d’exemplars editats 281.000 253.140 203.500 243.800
Llibres guia per a professionals – 2 – 2
Nombre d’exemplars editats – 14.500 – 13.000
Nombre de publicacions específiques 19 30 35 33
Nombre d’exemplars editats 1.377.375 1.563.250 1.811.780 2.032.850
Altres publicacions 14 5 3 3
Oficines de Turisme
Nombre de dependències (permanents) 6 7 10 10
Nombre de dependències (estacionals) 3 4 3 5
Nombre total de consultes 1.271.572 1.720.590 1.738.318 2.008.312
Mirador a Colom
Nombre de visitants adults 91.177 107.577 119.950 140.373
Nombre de visitants nens 11.048 14.539 10.263 12.136
Programes i productes de Turisme de Barcelona
Barcelona Card: targetes venudes 26.676 45.112 60.333 80.951
Barcelona Pass: carnets venuts 29.033 19.781 19.169 20.634
Botigues adherides al Barcelona Shopping Line 145 150 160 160
Bus turístic: usuaris 983.302 1.132.295 1.222.859 1.474.954
Central de reserves: pernoctacions 117.164 123.038 120.301 91.089
Walking tours: visites 4.340 5.873 6.105 8.806
Barcelona Convention Bureau
Assistència a fires especialitzades 7 7 8 7
Recepció de grups de promoció 12 19 18 8
Nombre d’inspeccions 9 6 14 21
Nombre de candidatures 19 38 53 70
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Plantilla 87 89 95 102
Inversió (milers d’euros) 78 439 349 201
Resultat comptable (milers d’euros) 307 795 291 229
Cash-flow (milers d’euros) 511 995 486 451
208
Consorci de Turisme de Barcelona
Estats financers el 31 de desembre de 2004 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 1.696
Despeses d’establiment – 
Immobilitzat immaterial 79 Venda de mercaderies 6.118
Immobilitzat material 1.590 Prestació de serveis 6.383
Immobilitzat financer 27 Subvencions 3.037
Despeses a distribuir – Altres ingressos 22
Actiu circulant 8.020 Total ingressos d’explotació 15.560
Existències 249 Costos
Deutors 6.576
Inversions financeres temporals – Compres 5.113
Tresoreria 1.195 Personal 3.307
Ajustaments per periodificació – Treballs, subministraments i serveis ext. 5.579
Transports 159
Total actiu 9.716 Subvencions 58
Altres despeses 853
Passiu Provisions 6
Amortitzacions 217
Recursos a llarg termini 3.493
Total costos d’explot. abans financers 15.292
Patrimoni 3.165
Resultat de l’exercici 241
Subvencions de capital 85 Resultat d’explotació abans financers 268
Ingressos anticipats per concessions –
Provisions – Ingressos financers 13
Creditors a llarg termini 2 Despeses financeres 22
Recursos a curt termini 6.223
Resultat d’explotació 259
Creditors financers –
Creditors comercials 5.187 Ingressos extraordinaris –
Altres creditors 791 Despeses extraordinàries 18
Ajustaments per periodificació 245
Total passiu 9.716 Resultat de l’exercici 241
209
L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van aprovar els
estatuts del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra l’any 1992. La sessió
constitutiva del Consorci va tenir lloc a l’Auditori el dia 10 de maig de 1994. I
l’any 1995 va iniciar la seva activitat i va crear l’Entitat Autònoma de
l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (EAOBC).
Arribar als 400.000 espectadors durant l’any 2004 ha representat la
consolidació de la forta línia ascendent pel que fa al públic que acudeix a
l’Auditori des de la inauguració d’aquest modern equipament, l’any 1999,
situat al nou pol de desplegament urbà de la plaça de les Glòries. 
El principal actiu artístic de l’Auditori és la seva condició de seu de l’Orquestra
Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la temporada de la
qual ha assolit l’any 2004 un total de 150.000 espectadors, amb un 88%
d’ocupació mitjana de les localitats disponibles. Els concerts escolars i
familiars convocats pel Servei Educatiu de l’Auditori han superat igualment el
llindar dels 100.000 espectadors anuals, la mateixa xifra a què han arribat per
la seva banda els concerts que els promotors privats organitzen en aquesta
sala simfònica. 
També ha estat l’any de la incorporació a l’edifici de l’Auditori, dissenyat per
l’arquitecte Rafael Moneo, de l’Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC). Això representa un clar progrés vers la consolidació del caràcter de
Ciutat de la Música, en la qual també s’integrarà el Museu de la Música i la
futura Sala de Cambra, actualment en obres.
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
Constitució
Es va constituir el 10 de maig de 1994.
Objecte social
• La gestió i la promoció de l’Auditori de
Música de Barcelona, concebut com un
equipament de prestació de tot tipus de
serveis relacionats amb la música. 
• La voluntat de ser un instrument públic per
dinamitzar la vida musical a Catalunya. 
• La gestió de l’Orquestra Simfònica de
Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
President 
Im. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà
Director general
Sr. Joan Oller i Cuartero
210
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat
Orquestra Simfònica de BCN i Nacional de Catalunya 2001 2002 2003 2004
Concerts simfònics
Concerts de temporada OBC 70 74 82 75
Festival Mozart. Concerts simfònics 5
Concerts de fora de temporada 17 43 21 26
Concerts escolars 7 15 13 18
Nombre total de concerts simfònics 99 117 116 119
Assaigs generals amb públic 8 19 37 29
Retransmissions per ràdio 60 45 49 45
Retransmissions per televisió 1 5 5 2
Discos editats durant l’any 3 5 4 5
Discos enregistrats 3 6 5 2
Concerts de cambra 11 7 12 13
Dades d’assistència i ocupació
Espectadors a concerts, audicions escolars 
i assaigs amb públic 157.968 190.917 225.494 202.353
Mitjana d’espectadors. Temporada OBC i Festival Mozart 1.856 1.823 1.854 1.938
Percentatge d’ocupació. Temporada OBC i Festival Mozart 84% 84% 86% 89%
Abonaments. Temporada OBC i Festival Mozart 9.182 10.052 11.156 12.008
L’Auditori. Concerts i actes diversos 2001 2002 2003 2004
Sala simfònica
Concerts 215 229 277 311
Assistents 311.117 311.145 335.093 393.907
Sala Polivalent 1
Concerts 59 20 – –
Assistents 13.246 5.044 – –
Total concerts 274 249 277 311
Total assistents 324.363 316.189 335.093 393.907
Actes amb públic 74 89 122 93
Assistents 19.792 16.297 51.777 17.065
Total concerts i actes 348 338 399 404
Total assistents 344.155 332.486 386.370 420.529
1 A causa de les obres de l’Escola Superior de Música de Catalunya, la Sala Polivalent únicament va tenir activitat del 
gener al juliol del 2001. Durant l’any 2002 només va acollir alguns concerts del Servei Educatiu.
211
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra. Concerts 2001 2002 2003 2004
Cicles de producció pròpia 2 i 3
Cicles 6 1 1 2
Concerts 35 4 12 31
Retransmissions per ràdio 35 – – –
Espectadors 16.358 1.674 11.831 34.587
Mitjana d’espectadors 467 419 986 1.116
Percentatge d’ocupació 67% 67% 71% 72%
Festival de Músiques Contemporànies de BCN (FMCB) 4
Concerts 10 13 – 11
Retransmissions per ràdio 9 – – –
Espectadors 3.736 5.373 – 2.875
Mitjana d’espectadors 374 413 – 537
Percentatge d’ocupació 75% 72% – 49%
Servei Educatiu de l’Auditori
Cicles 4 3 3 4
Espectacles 7 9 10 15
Concerts 69 96 122 171
Discos editats 5 3 2 4
Espectadors 48.744 77.296 89.682 124.226
Mitjana d’espectadors 706 805 757 727
Percentatge d’ocupació 87% 86% 87% 86%
2 Per causa del tancament de la Sala Polivalent, durant l’any 2002 s’han hagut de reduir els cicles de cambra de la
programació pròpia.
3 L’any 2004 es va celebrar el Fòrum 2004 a l’Auditori, i és considerat un cicle propi tant en l’apartat de producció pròpia
com en el del Servei Educatiu. 
4 El 2003 les dates de celebració del Festival es van posposar fins al primer trimestre del 2004.
Indicadors generals del nivell d’activitat 2001 2002 2003 2004
Grup Consorci i Orquestra
Plantilla 151 150 153 156
Plantilla del Consorci 44 45 49 49
Plantilla de l’EAOBC 107 105 104 107
Inversió (milers d’euros) 139 373 490 2.632
Resultat comptable (milers d’euros) (1.190) 726 343 340
212
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
Estats financers consolidats a 31 de desembre de 2003 (milers d’euros) 
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 49.530
Despeses d’establiment – Vendes de serveis 6.591
Immobilitzat immaterial 14 Transferències de l’Ajuntament. 4.593
Immobilitzat material i en curs 49.443 Transferències altres entitats 5.000
Immobilitzat financer 7 Altres ingressos 293
Despeses a distribuir 66
Actiu circulant 5.885 Total ingressos d’explotació 16.477
Existències –
Deutors 1.844 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 3.941 Personal 7.986
Ajustaments per periodificació 100 Treballs, subministraments i serveis ext. 5.134
Altres despeses 1.525
Total actiu 55.415 Provisions 196
Amortitzacions 1.187
Passiu Total costos d’explot. abans financers 16.028
Recursos a llarg termini 50.430
Patrimoni 4.082 Resultat d’explotació abans financers 449
Subvencions de capital 43.053
Provisions 229 Ingressos financers 44
Creditors a llarg termini 3.066 Despeses financeres 155
Recursos a curt termini 4.985 Resultat d’explotació 338
Creditors comercials 2.515 Ingressos extraordinaris 2
Ajustaments per periodificació 2.470 Despeses extraordinàries –
Total passiu 55.415 Resultat de l’exercici 340
213
fsdkjaoñiej