2007
In
fo
rm
e 
an
ua
l d
e 
le
s 
em
p
re
se
s 
i i
ns
tit
uc
io
ns
 m
un
ic
ip
al
s 
20
07
Informe anual de les
empreses i institucions
municipals
© Ajuntament de Barcelona
www.bcn.cat (Ajuntament / Informació financera)
Edita: Direcció de Serveis d’Empreses
Impressió: Imatge i Producció Editorial Municipal
Dipòsit legal: B-36.829-2008
Imprès en paper ecològic
Informe Anual
2007
Empreses i
Institucions Municipals
Memòria 2007
fsdkjaoñiej
Índex
Presentació de l’Alcalde
Presentació Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica
Empreses i organismes públics de l’Ajuntament de Barcelona
Empreses municipals
Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
Societats que s’han consolidat
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM 
SPM Barcelona Activa, SA 
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Tractament i Selecció de Residus, SA 
Cementiris de Barcelona, SA
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 
Mercabarna
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Pro Nou Barris, SA
22ArrobaBcn, SA
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
ProEixample, SA 
Foment de Ciutat Vella, SA
Organismes públics
Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
Organismes que s’han consolidat
Organismes Autònoms Locals
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 
Institut Municipal d’Informàtica 
10
12
14
16
20
21
24
30
39
39
47
53
58
61
64
68
85
94
101
108
114
124
128
129
135
141
9Institut Municipal d’Urbanisme 
Institut Municipal d’Hisenda
Institut Municipal de Mercats
Institut Municipal d’Educació 
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Entitats Públiques Empresarials Locals
Patronat Municipal de l’Habitatge 
Parcs i Jardins, Institut Municipal
Institut de Cultura de Barcelona
Institut Barcelona Esports
Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals
Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
Evolució dels resultats 
Evolució de la plantilla 
Evolució de la inversió 
166
169
173
180
186
194
197
203
230
242
243
246
247
248
Presentació
Jordi Hereu i Boher, L’Alcalde de Barcelona
11
En una economia oberta i globalitzada, les ciutats juguen un paper central. Esdevenen punts de
referència, motors de creixement i de coneixement. Són els nodes de les xarxes econòmiques,
tecnològiques i de comunicacions globals. De la seva configuració i el seu dinamisme en depenen
el seu posicionament i les seves possibilitats en un entorn complex i exigent. 
Actualment, Barcelona està consolidant els fonaments sobre els quals es basa la seva gran
transformació: en matèria de dotació d’infraestructures i serveis, creixement econòmic i cohesió
social i benestar. Les dades que trobareu en aquest Informe de les Empreses i Institucions
Municipals corresponents a l’any 2007 us ho confirmaran. 
Els projectes i les oportunitats hi són. Cal executar-los i cal aprofitar-les. Com? Amb feina ben feta,
coordinació, voluntat política i capacitat tècnica i econòmica. Apostant per un dinamisme econòmic
innovador i sostenible, que asseguri la competitivitat i generi ocupació de qualitat. 
Després d’un cicle exepcional de catorze anys de bonança econòmica, el creixement econòmic serà
menys intens i caldrà un canvi de marxa per adequar-nos a la nova velocitat. Però Barcelona ja fa
temps que ha reorientat el seu patró, apostant per l’economia del coneixement i les activitats d’alt
valor afegit, que ens ajudaran a assumir, de nou, el paper d’estirar del carro de l’economia
espanyola. 
Les persones que treballen a les Empreses i Institucions Municipals saben com n’és d’important el
paper de l’Ajuntament de Barcelona per liderar aquesta transformació. Des d’aquí els dono les
gràcies per la feina que fan cada dia, que permet que ara poguem veure en aquest Informe com una
ciutat gestiona amb eficàcia, qualitat i creativitat, els aspectes que afecten el dia a dia de la seva
ciutadania. 
Estem vivint una nova etapa que demana la implicació de tots. Tinguem ambició i confiança perquè
tenim els elements per marcar el camí cap a una Barcelona forta i ambiciosa, més justa i equitativa.
Barcelona, juny de 2008
fsdkjaoñiej
Presentació
Jordi William Carnes i Ayats, Tinent d’Alcalde d’Hisenda i 
Promoció Econòmica
13
L’Ajuntament de Barcelona sempre ha tingut la convicció que l’especialització funcional i
l’agilització de la gestió són premisses fonamentals per assolir nivells importants d’eficàcia i
eficiència en el servei als ciutadans d’un nucli urbà de la magnitud de Barcelona. Per aquest motiu
ha desenvolupat en els darrers anys una política de descentralització funcional de part de les seves
activitats.
S’han creat diverses entitats amb personalitat jurídica que han donat lloc al Grup d’Empreses i
Institucions Municipals que, amb data 31 de desembre de 2007 estava compost per quinze
societats anònimes (regides principalment per dret privat) amb majoria de capital social municipal i
dotze organismes públics (regits principalment per dret públic). Al mateix temps, l’Ajuntament de
Barcelona participa en diversos consorcis juntament amb altres administracions, de manera que es
configura com el grup d’empreses municipals més important d’Espanya.
Com una eina més d’execució de la política municipal, les empreses i organismes públics locals,
cadascun en funció de la seva especialitat, estan contribuint decididament al procés de
consolidació de la ciutat com a centre econòmic, cultural i turístic capdavanter a Europa.
Les entitats amb personalitat jurídica pròpia depenen del Sector d’Actuació de l’Ajuntament al qual
estan adscrites, en funció de la naturalesa de la seva activitat, i de la Comissió d’Hisenda i
Pressupostos en relació a la formulació del seu pressupost i rendició de comptes anuals, com a pas
previ de la seva aprovació per part del Plenari del Consell Municipal.
En aquest informe anual se sintetitza l’exercici de cada entitat, així com s’ofereix una anàlisi dels
estats financers consolidats del grup municipal. 
El Grup d’Empreses consolidat ha assolit durant l’exercici de 2007 un volum d’activitat econòmica
de 1.152 milions d’euros, dels quals 739 milions corresponen a facturació de serveis i 413 milions a
inversió. Es compta amb una plantilla mitjana de 6.339 persones. Aquests indicadors configuren el
grup d’empreses i organismes públics com una part molt important de l’activitat i recursos humans
del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona.
Barcelona, juny de 2008
Empreses i organismes
públics de l’Ajuntament 
de Barcelona
15
Entitats del grup d’empreses i institucions municipals el 31-XII-2007
Empreses Forma jurídica1 Participació municipal
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM SM 100 %
SPM Barcelona Activa, SA SM 100 %
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA SM 100 %
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA SM 100 %
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA SM 100 %
Tractament i Selecció de Residus, SA SP 58,64 %
Cementiris de Barcelona, SA SP 51,00 %
Serveis Funeraris de Barcelona, SA SP 51,00 %
Mercabarna SP 50,69 %
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA SM 100 %
Pro Nou Barris, SA SM 100 %
22ArrobaBcn, SA SM 100 %
Agència del Carmel i entorns, SA SM 100 %
ProEixample, SA SP 62,12 %
Foment de Ciutat Vella, SA SP 51,00 %
Organismes Públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat OA 100 %
Institut Municipal Fundació Mies Van der Rohe OA 100 %
Institut Municipal d’Informàtica OA 100 %
Institut Municipal d’Urbanisme OA 100 %
Institut Municipal d’Hisenda OA 100 %
Institut Municipal de Mercats OA 100 %
Institut Municipal d’Educació OA 100 %
Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida OA 100 %
Patronat Municipal de l’Habitatge EPE 100 %
Parcs i Jardins, Institut Municipal EPE 100 %
Institut de Cultura de Barcelona EPE 100 %
Institut Barcelona Esports EPE 100 %
1 Forma jurídica de l’entitat
SM = Societat municipal OA = Organisme autònom local
SP = Societat participada EPE = Entitat pública empresarial local
Empreses Municipals
17
Els estats financers consolidats de les empreses
municipals que es presenten a continuació
estan compostos per les entitats amb
naturalesa jurídica de societat anònima i
participació majoritària de l’Ajuntament. 
El volum d’activitat registrat l’any 2007 ha estat
de 622.706 milers d’euros, dels quals 331.299
milers corresponen a ingressos d’explotació i
291.407 a inversió. 
El balanç consolidat adjunt mostra un bon
equilibri economicofinancer. El total d’actiu-
passiu se situa en 648.734 milers d’euros, dels
quals els actius fixos representen el 64%
(417.956 milers d’euros), mentre que els passius
permanents equivalen al 67% (437.355 milers
d’euros). El fons de maniobra generat és de
19.399 milers d’euros. 
Pel que fa al compte de pèrdues i guanys de
l’exercici, el nivell d’ingressos d’explotació
ascendeix a 331.299 milers d’euros; el resultat
de l’exercici després d’impostos ha estat de
26.799 milers d’euros, els quals representen un
8% dels ingressos totals, alhora que el cash-
flow se situa en 57.329 milers d’euros, un 17%
dels ingressos.
En relació a la inversió, aquesta activitat s’ha
centrat en les infraestructures i els equipaments
urbans duts a terme per les entitats del Grup
Barcelona d’Infraestructures Municipals
(173.059 milers d’euros), SM Barcelona de
Gestió Urbanística, SA (43.741 milers d’euros), i
els serveis gestionats pel Grup Barcelona de
Serveis Municipals (69.821 milers d’euros). La
plantilla total mitjana de les empreses estava
integrada per 2.227 persones.
Comentaris a l’exercici
18
Balanços consolidats 2007-2006 de les empreses municipals *
(en milers d’euros)
Actiu 2007 2006 Passiu 2007 2006
Actiu fix 417.956 392.678 Recursos a llarg termini 437.355 416.284
Despeses d’establiment 48 89 Fons propis 231.329 219.735
Immobilitzat immaterial 147.078 127.159 Participació minoritària 72.631 66.283
Immobilitzat material 229.871 229.949 Subvencions de capital 26.827 29.880
Immobilitzat financer 39.180 33.716 Ingr. anticipats concessions 51.996 56.872
Deutors a llarg termini – – Provisions 15.691 12.324
Despeses a distribuir 1.779 1.765 Creditors financers 29.293 29.377
Altres creditors 9.588 1.813
Actiu circulant 230.778 242.066 Recursos a curt termini 211.379 218.460
Existències 15.118 14.571 Creditors financers 880 –
Deutors 171.686 172.496 Creditors comercials 109.264 112.460
Inversions financ. temporals 20.435 31.528 Altres creditors 73.799 75.032
Tresoreria 23.004 22.850 Prov. per operac. de tràfic 3.024 3.024
Ajust. per periodificació 535 621 Ajust. per periodificació 24.412 27.944
Total actiu 648.734 634.744 Total passiu 648.734 634.744
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat
propietat d’altres institucions públiques, cedit per a la seva utilització gratuïtament.
19
Resultats consolidats 2007-2006 de les empreses municipals
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2007 2006
Ingressos
Facturació 318.093 290.390
Altres ingressos 13.206 8.833
Total ingressos d’explotació 331.299 299.223
Costos
Compres i variació d’existències 49.035 43.780
Personal 106.399 96.691
Treballs, subminist. i serveis externs 104.374 90.286
Subvencions 72 72
Altres despeses 9.759 6.802
Provisions 2.441 2.747
Amortitzacions 28.089 27.946
Total costos d’explotació abans financers 300.169 268.324
Resultat d’explotació abans financers 31.130 30.899
Ingressos financers 3.632 3.295
Despeses financeres 1.862 1.618
Resultat d’explotació 32.900 32.576
Ingressos extraordinaris 7.433 14.260
Despeses extraordinàries 1.966 4.755
Resultat abans d’impostos 38.367 42.081
Impost de Societats 11.568 12.125
Resultat de l’exercici 26.799 29.956
Participació minoritària 9.920 8.415
Resultat consolidat 16.879 21.541
Cash-flow* 57.329 60.649
* Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions
Societats que s’han consolidat
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
SPM Barcelona Activa, SA
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Tractament i Selecció de Residus, SA
Cementiris de Barcelona, SA
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Mercabarna
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Pro Nou Barris, SA
22@Bcn, SA
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
ProEixample, SA
Foment de Ciutat Vella, SA
Constitució
Es va constituir l’1 de desembre de 1983 amb
el nom d’Informació Cartogràfica i de Base,
SA, Societat Privada Municipal. Amb la
finalitat d’adequar el nom i l’objecte social als
nous serveis, acordats pel Consell Plenari de
l’Ajuntament en sessió de 6 d’octubre de
1995, es va canviar la denominació social per
l’actual: Informació i Comunicació de
Barcelona, SA, SPM.
Objecte social
La gestió de serveis de radiodifusió i
telecomunicació, per ones, cable o qualsevol
altre mitjà, així com la gestió i l’elaboració
d’instruments per a la difusió d’informació als
ciutadans.
En aquest sentit, el Consell Plenari de
l’Ajuntament de Barcelona en data 20 de
desembre de 1996, de conformitat als Acords
dels Consells Plenaris de 21 de juliol i 6
d’octubre de 1995, va aprovar que la gestió
directa del servei públic municipal de televisió
local per ones terrestres, Barcelona Televisió,
fos portada a terme per la Societat Privada
Municipal Informació i Comunicació de
Barcelona, SA.
President
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats
Director general
Sr. Ricard Domingo i Clarós
21
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
Ateses les diferents línies d’actuació, i d’acord amb l’objecte social, s’han
desenvolupat els objectius següents:
• Tot i la fragmentació de les audiències derivada de la presència de nous
operadors, Barcelona tv ha mantingut la seva quota d’audiència. Podem
dir que en un entorn més competitiu que mai Barcelona tv ha resistit
prou bé l’aparició de noves ofertes televisives. 
• Els ciutadans de Barcelona segueixen valorant molt positivament el
servei públic que els ofereix Barcelona tv. El darrer OMNIBUS municipal
del mes de desembre recull que la valoració mitjana que es fa és del 6,6
punts sobre 10.
• Durant l’exercici 2007 s’han consolidat els canvis de graella iniciats l’any
2006 i s’han introduït encara més novetats. Cal destacar l’estrena
d’Espai Públic, de QWERTY, de Barcelona sota el franquisme o de Banda
Sonora.
A tot això s’hi ha d’afegir de forma destacada el seguiment de les
eleccions municipals del mes de maig, que ha representat un exemple de
professionalitat de la cadena.
Els dos contenidors (Hola Barcelona i La Tarda) han contribuït
notablement a l’estructuració de la graella i programes de referència com
Telemonegal han mantingut quotes de pantalla molt elevades.
Des del punt de vista tecnològic destaquem:
– La incorporació d’un nou servei a la WEB de Barcelona tv, el servei de
televisió a la carta que permet recuperar tots els programes de
producció pròpia de Barcelona tv en qualsevol moment i en qualsevol
lloc. El servei actualment ja té més de 5.000 usuaris registrats.
– Hem estrenat la nova versió del Diari de Barcelona. Aquest mitjà
fundat el 1792, s’ha situat entre les publicacions capdavanteres del
nou entorn de la banda ampla.
– Hem continuat amb les nostres emissions en “simult cast”, és a dir en
analògic i en digital a través de la TDT.
– Continuem amb la difusió de continguts amb multiplataforma:
streaming (emissió en directe) a través de la WEB, vídeo a la carta i
difusió de continguts informatius a través de Canal Metro.
• Publicació del llibre d’estil de la cadena. Es tracta d’una peça essencial
en l’aplicació del model de televisió, un exercici de coherència que
permet enriquir el model i la cultura del mitjà amb la feina diària i reforça
els criteris professionals i els valors específics: fonamenta la credibilitat.
22
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Barcelona Televisió
Hores totals emeses 7.825 8.760 8.760 8.760
Hores d’emissió diàries 20/242 24 24 24
Programació1
Informatius diaris i esports 2.083 1.944 2.006 2.014
Nits temàtiques / Programació “Prime Time” 1.186 1.460 1.642 –
Magazine / Viu el barri / Hola Barcelona 1.486 1.277 464 –
Altres programes 2.846 3.664 3.587 3.748
Programes de divulgació – – – 426
Programes d’entreteniment – – – 817
Programes d’actualitat – – – 168
Programes infantils – – – 383
Programes de ficció – – – 1.204
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 18 20 19 18
Inversió (milers d’euros) 428 4.681 745 664
Resultat comptable (milers d’euros) 79 60 48 62
Cash-flow (milers d’euros) 1.118 1.570 2.056 1.772
1 Hores emeses.
2 Del gener al setembre del 2004, emissió: 20 h/dia. De l’octubre a desembre del 2004, emissió: 24 h/dia.
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
23
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 3.170
Despeses d’establiment – Serveis facturats 2.238
Immobilitzat immaterial 170 Transferències de l’Ajuntament 15.890
Immobilitzat material 2.997 Altres transferències –
Immobilitzat financer 3 Altres ingressos 1.642
Deutors a llarg termini – Variació d’existències –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 8.708 Total ingressos d’explotació 19.770
Existències – Costos
Deutors 8.578
Inversions financeres temporals – Variació d’existències –
Tresoreria 98 Personal 1.091
Ajustaments per periodificació 32 Treballs, subminist. i serveis externs 18.569
Subvencions –
Total actiu 11.878 Altres despeses –
Provisions 21
Passiu Amortitzacions 1.689
Recursos a llarg termini 5.861 Total costos d’explot. abans financers 21.370
Fons propis abans resultats 1.645
Pèrdues i guanys de l’exercici 62 Resultat d’explotació abans financers (1.600)
Subvencions de capital 4.154
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 30
Provisions – Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Resultat d’explotació (1.570)
Recursos a curt termini 6.017
Ingressos extraordinaris 1.642
Creditors financers – Despeses extraordinàries 10
Creditors comercials 3.200
Altres creditors 312 Resultat abans impostos 62
Ajustaments per periodificació 2.505
Impost de societats –
Total passiu 11.878 Resultat de l’exercici 62
24
Barcelona Activa és l’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament
de Barcelona, l’instrument per al disseny i execució de les seves
polítiques de creació i creixement d’empreses, innovació i ocupació.
Compromesa amb les necessitats de les persones que busquen feina,
l’ampliació de la iniciativa emprenedora, la promoció de la innovació i la
millora de la qualitat de l’ocupació, Barcelona Activa ha basat la seva
actuació en la orientació al client, la concertació, el pacte i la cooperació i
ha obtingut resultats amb transparència i qualitat. 
L’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona és
una organització singular que basa la seva activitat en la presentació de
projectes a les diferents convocatòries de les Administracions competents
(Unió Europea, Estat i Generalitat de Catalunya) per portar a terme
programes que es corresponguin amb el seu objecte social.
L’any 2004 es va posar en marxa el Pla d’acció 2004-2007 aprovat pel
Consell d’Administració de Barcelona Activa on es recullen les principals
línies d’activitat de l’Agència, els seus compromisos i els seus objectius.
El Pla d’Acció de Barcelona Activa fixa set línies d’activitat (promoció de
la iniciativa emprenedora, consolidació de noves empreses, accés,
inclusió i millora de l’ocupació, formació i millora competencial, noves
oportunitats d’ocupació, promoció de la innovació, i divulgació i
capacitació tecnològica) i estableix cinc compromisos (garantir la
participació paritària en el conjunt de les accions de l’Agència, actuar des
de la cooperació i la complementarietat, treballar en concertació amb els
agents socials, vertebrar una organització que treballa amb qualitat i
orientada al client, així com reforçar el posicionament de Barcelona Activa
com Agència de Desenvolupament Local). 
L’any 2007 Barcelona Activa ha atès un total de 140.044* participants a
través del seu complet ventall de programes i activitats. El manteniment
de l’alt volum de participants posa en relleu l’adequació de les propostes
que dissenya i executa l’agència als requeriments canviants de l’avenç
SPM Barcelona Activa, SA
Constitució
Es va constituir el 19 de desembre de 1986.
Objecte social
Promoure ocupació i empreses de qualitat
amb sentit de futur
President
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats
Directora general
Sra. Isabel Monfort i Barril 
* La posada en marxa l’any 2007 del nou portal per a emprenedors ha suposat l’eliminació
en el conjunt de participants dels membres de Barcelona Netactiva, que l’any 2006
suposaven 22.654 participants.
25
social i econòmic, la qualitat d’aquestes
propostes, així com la capacitat innovadora de
l’agència, que crea i adapta, en processos
continus en el temps, les seves metodologies i
continguts per oferir més i millors oportunitats
de desenvolupament per a les persones de la
ciutat. La capacitat innovadora de l’agència i el
seu estil singular l’han posicionat com a referent
en matèria de desenvolupament local en esferes
nacionals i internacionals.
Respecte a l’activitat duta a terme per
Barcelona Activa durant 2007, cal destacar els
fets següents:
• El model mixt d’atenció a emprenedors de
l’agència ha fet un important pas endavant en
el seu procés de maduració en oferir a les
persones emprenedores més serveis i més
complets per facilitar la creació exitosa i amb
futur de la seva iniciativa empresarial. A les
sessions d’aproximació a la creació
d’empreses Emprendre amb Barcelona Activa
és fàcil, l’assessorament expert, els
programes a mida de col·lectius, els potents
aplicatius i continguts d’autoús o les
càpsules formatives sobre El que cal Saber
per Emprendre, l’any 2007 cal afegir-hi noves
propostes que han ampliat la ja diversa oferta
d’activitats i serveis per a emprenedors. Entre
ells, destaquen la posada en marxa d’un
sistema d’accés fàcil a les entitats financeres
que ha permès un important increment del
nombre de microcrèdits i pòlisses de crèdit
aprovades, l’ampliació de l’oferta d’El que cal
saber per Emprendre amb càpsules on
treballar les competències emprenedores, la
creació del nou aplicatiu Les Claus per
Emprendre, orientat a millorar les habilitats
dels futurs empresaris, i, molt especialment,
la posada en marxa del nou portal
Barcelonanetactiva, amb més continguts i
una major accessibilitat. Així mateix, 2007 ha
estat l’any de cloenda del programa BCN
Emprèn en Igualtat a través del qual s’han
creat 40 noves empreses promogudes per
persones amb especials dificultats. Els prop
de 16.000 participants a les activitats per a
emprenedors evidencien l’empenta
emprenedora que bull a la ciutat, la clara
identificació de l’agència com l’ens referent
en matèria de suport a les idees innovadores i
la utilitat i qualitat dels serveis que presta.
• L’any 2007 ha estat l’any de la posada en
pràctica d’un conjunt de propostes integrades
en el marc del programa Salt per al
creixement de les joves empreses, així com el
de la intensificació i ampliació de les activitats
de cooperació empresarial i de l’èxit de la
multitudinària macrojornada El Dia de
l’Emprenedor, que va superar els 5.000
participants en dos dies. Des de la línia de
Consolidació de Noves Empreses s’han
organitzat set grans actuacions per facilitar
l’accés a finançament per al creixement i la
innovació (entre ells, els programes
Ready4Growth, Invesat, Detect-IT), amb
participació directa d’inversors públics i/o
privats; ponts tecnològics i d’innovació a
Boston, Silicon Valley i Xina; i múltiples
propostes per millorar la gestió de l’empresa,
com les Eines Bàsiques de Gestió, el
programa de formació empresarial on-line, la
xarxa de mentors experts o les accions a
mida de dones empresàries. Per la seva
banda, les oportunitats de cooperació
empresarial i networking s’han multiplicat a
través de les 85 activitats organitzades i
l’ampliació de la Xarxactiva fins a les 603
empreses membres. També s’ha intensificat
l’atenció experta a les 116 empreses
instal·lades als entorns d’innovació de
l’agència, empreses que, cada cop més, es
posicionen competitivament en capacitat
innovadora i qualitat de l’ocupació. En
definitiva, el potent dispositiu desplegat per
facilitar el creixement de les joves empreses
SPM Barcelona Activa, SA
26
de la ciutat, amb més de 3.700 participacions
d’empreses i un total de 366 empreses
acompanyades, es revela com un mecanisme
realment efectiu per contribuir a l’enfortiment i
projecció del teixit empresarial de Barcelona. 
• Porta22, Espai de noves ocupacions,
continua el seu ritme de creixement en
nombre d’usuaris i continguts de màxima
actualitat i interès, esdevenint dia a dia el
referent metropolità destacat en matèria
d’orientació professional, formació en
competències clau i divulgació de les noves
ocupacions. Amb més de 36.000 participants
anuals, l’actuació de Porta22 durant 2007 ha
vingut caracteritzada per un significatiu
increment de l’atenció grupal, molt
focalitzada a apropar les noves oportunitats
d’ocupació als centres educatius, arribant a
712 grups amb 14.000 participants, i la
renovació i ampliació de propostes i
continguts del seu programa d’activitats que,
amb 387 activitats programades, ha comptat
amb més de 6.500 participants, que han
posat l’accent en les competències
professionals.
• L’increment del nombre de participants que
visita i assisteix a les activitats del
Cibernàrium, 53.510 al 2007, posa de
manifest el gran interès suscitat pels avenços
d’Internet i la necessitat de proveir els
ciutadans i ciutadanes, sobretot a les
persones actives i a les empreses però també
al conjunt de la població, d’un espai on
abastir-se contínuament dels nous
coneixements que es generen en aquest
àmbit i que contribueixen plenament a millorar
l’ocupabilitat de les persones i la
competitivitat de les empreses, al temps que
faciliten la vida quotidiana de la ciutadania i la
seva relació amb les administracions.
L’actualització permanent de continguts, amb
82 temàtiques diferents, en el marc d’una
oferta molt especialitzada ha atret més de
28.000 participants a les 2.242 accions
formatives de curta durada. La renovació dels
seus espais de navegació ha permès habilitar
un centre de recursos amb una intranet
navegable que ofereix 176 recursos
multimèdia i 500 enllaços relacionats per
aprofundir coneixements al voltant d’Internet i
les noves tecnologies. Aquesta renovació,
juntament amb l’elaboració de nombrosos
recursos multimèdia, són accions realitzades
en el marc del programa de cooperació @lis,
que el 2007 ha arribat a la seva finalització.
• En matèria d’accés, inclusió i millora de
l’ocupació, 2007 ha estat l’any de ple
desenvolupament dels diferents itineraris del
programa Barcelona Avança en Ocupació i
Inclusió, a través del qual 642 persones
aturades van iniciar el seu itinerari d’accés a
l’ocupació, i de la posada en marxa d’una
segona edició d’aquest ambiciós programa.
Durant 2007 han finalitzat quatre escoles taller
–Can Saladrigas, Can Soler, Sant Llàtzer i
l’escola taller d’Equipaments per a l’esport i la
cultura– que han permès capacitar a través de
l’experiència 400 joves sense feina, a la
vegada que rehabilitar una cúpula barroca i
una masia, contribuir a la nova biblioteca del
barri de Poble Nou i adequar les instal·lacions
esportives de la Bàscula. També ha estat l’any
de la posada en marxa i desenvolupament
d’una nova línia d’actuacions encaminades a
afavorir la cohesió i el dinamisme
socioeconòmic als barris de la ciutat, línia que
es va iniciar al 2006 com a experiència pilot
amb el Pla d’Ocupació de Santa Caterina i
Sant Pere i Roquetes Inclusiva i que s’ha
consolidat al 2007 estenent l’actuació a set
barris de la ciutat i ampliació de la tipologia
d’accions tals com un programa
d’acompanyament a la inserció de joves de
Santa Caterina i Roquetes o un programa
d’experienciació laboral als barris de
Roquetes, Torre Baró-Ciutat Meridiana, Trinitat
SPM Barcelona Activa, SA
27
Vella, Santa Caterina i Poble Sec. L’agència
també ha continuat formulant programes i
accions per facilitar i millorar la posició de les
persones al mercat laboral, fent especial
èmfasi en aquells col·lectius amb especials
dificultats, i ha atès un total de 20.651
participants, 987 dels quals contractats en
programes experiencials de formació-treball. 
• L’especialització en sectors estratègics per a
la ciutat com les noves tecnologies i els
serveis a les persones, així com l’elevada
qualitat de les accions impartides
caracteritzen l’oferta formativa de Barcelona
Activa per al 2007. Amb 145 accions
formatives i 2.253 alumnes, l’oferta formativa
de Barcelona Activa s’ha dirigit bé a persones
en cerca activa d’ocupació i que necessitaven
d’un complement formatiu de qualitat associat
a unes pràctiques professionals, bé a
professionals en actiu de petites empreses
que amb la formació contínua oferta per
Barcelona Activa han disposat d’un important
complement per a la millora professional.
• L’any 2007 ha estat l’any en què les
publicacions Pensat a Barcelona i La Ruta de
la Innovació, així com el programa de televisió
Barcelona Innova, han vist la llum. Entre el
conjunt d’actuacions desenvolupades per
promoure la innovació a la ciutat i entre les
empreses, cal també destacar l’exposició de
productes innovadors pensats a Barcelona
que es va organitzar amb motiu del Dia de
l’Emprenedor, diversos tallers en el marc del
programa Innovar per Créixer sobre creativitat
i web 2.0 adreçats a les empreses de la ciutat,
la conferència magistral impartida pel director
del prestigiós Passadena Art Center, la
multitudinària xerrada i debat sobre la web 2.0
i l’estudi i jornada d’anàlisi de les tendències
de futur al sector de la cultura. 
Finalment, l’any 2007 ha estat novament un any
especialment intens en matèria de cooperació
internacional, com reflecteix el nombre de
projectes de cooperació que l’agència ha liderat
o en els quals ha intervingut –@lis, Urb-AL,
Detect-It, Invesat, EurOffices, Equal, entre
d’altres–, l’increment en el volum de projectes
de transferència de coneixements a altres
regions del món i el centenar de delegacions (33
nacionals, 27 de la Unió Europea i 41 de la resta
del món, amb més de 750 representants) que
s’han apropat a Barcelona Activa per conèixer,
aprendre i intercanviar maneres de fer que
millorin i ampliïn els serveis als ciutadans en
l’àmbit de l’ocupació, el suport a emprenedors,
les polítiques de creixement empresarial i de
promoció de la innovació. Quant als projectes
de transferència tècnica, cal esmentar
l’assistència tècnica per a la consolidació del
projecte de centre per a emprenedors Bogotà
Emprendre, la transferència de metodologies i
aplicatius al Parque del Emprendimiento de
Medellín, l’assessorament estratègic a l’alcaldia
de Bogotà per a l’articulació d’una política de
foment de l’ocupació i la iniciativa emprenedora
i l’assistència tècnica per a la posada en marxa
d’un centre per a emprenedors i per a la
divulgació tecnològica a la ciutat de Quito.
SPM Barcelona Activa, SA
28
SPM Barcelona Activa, SA
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Total participants 126.941 143.442 154.573 140.0444
Consolidació d’empreses
Instal·lades a vivers i Parc Tecnològic 114 110 122 116
Nivell d’ocupació 94% 94% 91% 93%
Empreses acompanyades 2491 284 301 366
Nivell participació empreses en nous 
serveis consolidació 2.505 2.630 3.363 3.785
Creació d’empreses
Usuaris atesos 27.425 33.353 39.260 15.9944
Projectes empresarials acompanyats 1.0652 1.026 1.182 1.189
Servei per l’ocupació
Usuaris atesos 17.6783 17.103 17.292 20.651
Contractes realitzats en programes experiencials 714 1.116 1.146 987
Accions formatives (contínua i ocupacional) 
Nre. d’accions 120 140 150 145
Nre. d’hores 28.093 29.188 33.839 34.727
Nre. d’alumnes 2.070 2.341 2.379 2.253
Projectes singulars
Participants al Cibernàrium 49.774 50.637 50.629 53.510
Participants Porta 22, Espai de Noves Ocupacions 26.154 33.365 36.170 36.222
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 85 92 94 93
Inversió (milers d’euros) 2.550 2.381 2.862 4.122
Pròpia 2.236 970 1.320 1.604
Per compte de l’Ajuntament 314 1.411 1.542 2.518
Resultat comptable (milers d’euros) 22 32 39 52
Cash-flow (milers d’euros) 2.257 2.063 1.951 1.989
1 Des de 2004 aquesta dada correspon només a la línia de consolidació.
2 Des de 2004 aquesta dada correspon només a la línia d’emprenedors.
3 Des de 2004 exclou alumnes en formació.
4 La renovació del portal Barcelonanetactiva, que ha representat l’obertura de múltiples continguts al públic, ha
determinat la no imputació dels membres de la comunitat virtual BarcelonaNetactiva al nombre de participants.
29
SPM Barcelona Activa, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 17.301
Despeses d’establiment – Lloguers i serveis vivers 2.159
Immobilitzat immaterial 1.267 Transf. program. i per serveis Ajt. 10.777
Immobilitzat material 15.981 Transferències programes altres ens 10.365
Immobilitzat financer 53 Gestió de programes específics –
Deutors a llarg termini – Altres ingressos 138
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 18.036 Total ingressos d’explotació 23.439
Existències – Costos
Deutors 17.608
Inversions financeres temporals 102 Compres –
Tresoreria 296 Personal 12.137
Ajustaments per periodificació 30 Treballs, subminist. i serveis externs 4.173
Subvencions –
Total actiu 35.337 Altres despeses 6.443
Provisions (2)
Passiu Amortitzacions 1.939
Recursos a llarg termini 18.703 Total costos d’explot. abans financers 24.690
Fons propis abans resultats 2.330
Pèrdues i guanys de l’exercici 52 Resultat d’explotació abans financers (1.251)
Subvencions de capital 9.450
Altres ingressos a distribuir 6.827 Ingressos financers 5
Provisions – Despeses financeres 12
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 44
Resultat d’explotació (1.258)
Recursos a curt termini 16.634
Ingressos extraordinaris 1.382
Creditors financers a curt termini 880 Despeses extraordinàries 72
Creditors comercials 3.410
Altres creditors 737 Resultat abans impostos 52
Ajustaments per periodificació 11.607
Impost de societats –
Total passiu 35.337 Resultat de l’exercici 52
30
L’actuació de Barcelona Gestió Urbanística, SA, d’aquí endavant BAGUR,
SA, durant l’any 2007 es concreta en el desenvolupament del Pla
d’Habitatge 2004–2010.
Aquest programa ha comprès les actuacions encaminades a l’assoliment
del Programa del Pla Habitatge 2004-2010, i els principals eixos
d’actuació que donen forma a aquest programa són els següents:
– Gestió de sòl encaminades a l’obtenció de suficient sòl on promocionar
habitatge de protecció.
– Obres d’urbanització vinculades a la construcció d’habitatges i la
rehabilitació del parc existent.
– Coordinació d’actuacions amb els operadors d’habitatge públics i
privats donant impuls al programa d’inversions urbanístiques finançades
en col·laboració amb el sector público-privat, desenvolupades
preferentment mitjançant el sistema d’actuació per cooperació i
actuacions d’expropiació.
– Obres d’infraestructures de ciutat que afecten a l’habitatge.
En aquest sentit, l’activitat de la societat se centra en l’assoliment de
dues línies d’actuació provinents de la gestió directa del sòl existent, dins
dels àmbits predeterminats de planejament i quins sistemes d’actuació
estan fixats com d’expropiació o reparcel·lació en la modalidat de
cooperació.
Així, la societat gestiona dos tipus d’actuacions de gestió de sòl,
finançades de forma independent, que depenen del sistema d’actuació
predefinit:
Actuacions d’iniciativa municipal. Aquelles on la societat gestiona
àmbits de gestió de sòl, el sistema d’actuació de les quals és el
d’expropiació i on desenvolupa una actuació integral del procés.
Aquestes actuacions es realitzen a partir de l’encàrrec i finançament
municipal previstos al Pla d’Inversions Municipal.
L’actuació de la societat en aquests àmbits és integral, ja que es
desenvolupa des de l’inici de l’actuació amb l’aprovació inicial i definitiva
de la corresponent relació de béns i drets afectats, la tramitació dels
expedients d’expropiació tant de les propietats existents a l’àmbit
d’actuació com de les famílies afectades i les activitats a traslladar,
passant pel trasllat i reallotjament de les famílies que tenen el dret de
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Constitució
Es va constituir el 15 de desembre de 2000,
amb l’autorització prèvia, quant a la
constitució i els estatuts, per part del Plenari
del Consell Municipal en sessió 27 d’octubre
de 2000.
Objecte social
1. La promoció, la gestió i l’execució
d’activitats urbanístiques, la realització
d’obres d’urbanització i la dotació de serveis
derivats d’aquestes activitats,
independentment del sistema que s’adopti
per a l’elaboració i execució del planejament,
així com l’elaboració, execució i control de
projectes de planejament, urbanístics i
d’edificació, l’adquisició de sòl, fins i tot
actuant com a beneficiari d’expropiacions i
venda de terrenys amb la finalitat de fomentar
l’habitatge.
2. La promoció, mitjançant convenis, drets
de superfície, concurs públic i qualsevol altra
fórmula admesa en dret, la construcció
d’habitatges i la rehabilitació dels que ja hi
ha. Edificació directa o indirecta dels solars
resultants de l’execució urbanística.
3. La coordinació d’actuacions amb els
operadors d’habitatge públic i privats.
President 
Im. Sr. Ramón García-Bragado i Acín
Conseller Apoderat
Sr. Josep Maria de Torres i Sanahuja
Director General
Francesc Arrabal i Martinez
31
reallotjament, el pagament de les
indemnitzacions corresponents i l’alliberament
dels solars que predetermina el planejament
vigent.
Així mateix, l’alliberament dels solars va
acompanyat, amb l’enderroc previ de les
edificacions existents, de la necessària
urbanització de l’àmbit i la finalització del
procés amb el lliurament al municipi de solars
amb la qualificació urbanística d’edificables o
de sistemes.
També, dins d’aquest grup d’actuacions,
s’emmarquen aquelles obres d’urbanització
finançades a partir del Pla Municipal
d’Inversions, l’objectiu del qual és dotar
d’urbanització aquells terrenys inclosos dins del
Pla de l’Habitatge i on els diferents operadors
han de promocionar habitatge de protecció,
dotant-los tant d’accés, de serveis i dels
necessaris espais verds predeterminats pel
planejament vigent.
Dins d’aquestes actuacions cal remarcar alguns
exemples com:
• Pla Especial de Reforma Interior, d’aquí
endavant PERI, “Can Bacardí”, on s’han
executat les prescripcions establertes en el
planejament, expropiant les illes C i D,
alliberant els solars destinats tant a un nou
edifici de reallotjament (habitatge de
protecció) com a equipament (residència) i
part de la zona verda. 
Continua el procés de trasllat de les famílies a
reallotjar i està finalitzant l’expropiació i
extinció dels drets que tenen les activitats
afectades.
• Modificació del Pla General Metropolità,
d’aquí endavant MPGM, per a la reordenació
del barri d’Hostafrancs. Al llarg de l’any 2007,
l’actuació de la societat s’ha centrat en el
reallotjament de les famílies que residien en
les Actuacions Aïllades B, 1 i 7 en els nous
edificis de protecció emplaçats en els carrers
Ermengarda, Rei Martí i Leiva, enderrocant les
edificacions afectades tant del carrer Leiva
com dels carrers Llobet i Mir Geribert. En
aquest darrer carrer, s’ha habilitat un pas per
vianants com a primera actuació de la futura
perllongació del carrer Diputació al seu pas
entre el carrer Creu Coberta i la Gran Via de
les Corts Catalanes.
• Colònia Castells. Dins de l’àmbit de la
Modificació del Pla General Metropolità en el
Sector de la Colonia Castells, al llarg de l’any
2007 la societat ha seguit el procés de
remodelació de la Colònia i ha executat les
primeres obres d’urbanització de l’àmbit,
consistents en la materialitació de les
prescripcions del planejament amb la nova
alineació dels carrer Montnegre i l’urbanització
del carrer Equador, entre la travessera de les
Corts i el carrer Taquígraf Serra. 
Dins d’aquesta actuació, també s’ha
urbanitzat l’espai interior delimitat per les
edificacions existents al carrer Montnegre,
Entença i travessera de les Corts, i s’ha
habilitat un nou espai verd que conformarà
part de la futura gran zona verda que generarà
l’execució del planejament.
• Degà Bahí/Trinxant. Al llarg de l’any 2007, la
societat ha executat l’expropiació de les
darreres edificacions existents dins d’aquest
àmbit, ha traslladat a la totalitat de les famílies
amb dret de reallotjament i ha procedit a
l’enderroc de les edificacions existents, a fi
d’alliberar els espais qualificats de sistemes
establerts al planejament.
• MPGM en l’àmbit d’Hospital Militar-Farigola,
actual avinguda de Vallcarca. S’ha endegat
l’expropiació de les parcel·les incloses dins
dels àmbits de les Actuacions Aïllades 6 i
parcial 3, una vegada ha estat alliberada la
part de l’AA3 que ha permès l’edificació, per
part del Patronat Municipal de l’Habitatge, de
l’edifici de reallotjament destinat a les famílies
afectades dins de l’àmbit.
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
32
La societat també ha redactat els projectes
d’enderroc i d’urbanització que permetran
dotar de serveis i urbanització els nous solars
que generi la pròpia actuació de gestió
urbanística i on s’ubicaran els edificis de
protecció que preveu el planejament vigent,
una vegada es vagi executant l’actuació
expropiatòria.
• Expropiació al carrer Llull, de l’edifici conegut
com MACOSA. Al llarg del 2007 ha finalitzat el
procés d’extinció dels drets d’ocupació de les
edificacions conegudes com MACOSA al
carrer Llull, una vegada traslladades la
totalitat de les famílies amb dret de
reallotjament i s’ha procedit a l’enderroc total
de les edificacions existents.
• Remodelació Trinitat Nova. Seguiment de
l’actuació de remodelació del barri que inclou
la substitució de 861 habitatges i on la
societat segueix el procés conjuntament amb
l’activitat d’urbanització de la totalitat del
barri. Al llarg de l’any 2007, s’ha executat la
urbanització del carrer Aiguablava i la
instal·lació de l’anella de serveis que
substitueix els serveis actuals i dotarà
d’infraestructura al nou barri. La societat
també ha redactat els projectes d’urbanització
dels nous vials i zones d’accés que permetran
l’obtenció de llicència de primera ocupació als
nous edificis de protecció que s’estan
construint al barri.
• MPGM Primer Cinturó. Seguiment de les
actuacions d’expropiació dins de l’àmbit de
la MPGM i urbanització de part de la plaça
de Maragall i de la totalitat del carrer Olesa,
dins de les prescripcions del planejament
vigent.
• Barri Habitatges del Governador. Urbanització
de les fases 1 i 2 de la remodelació del barri
conegut com “Viviendas del Gobernador” que
inclou el carrer Góngora i els espais interblocs
que doten de serveis i accessos els edificis de
protecció de nova creació.
• Barri del Bon Pastor. Urbanització de la fase
primera i fase C dins de l’àmbit de
remodelació del barri que inclou els carrers de
connexió de Sèquia Madriguera, Sas i espais
interblocs, i execució del Projecte de
Reparcel·lació de la Primera Fase B, alliberant
els terrenys que permetrà al Patronat
Municipal de l’Habitatge de Barcelona iniciar
la Segona Fase.
• Barri sud-oest del Besòs. Urbanització de
vials i espais interblocs del barri del sud-oest
del Besòs, que connecten els espais ja
urbanitzats amb els de nova remodelació i
que s’estenen a la totalitat d’un barri en
rehabilitació. Al llarg de l’any 2007 s’han
iniciat les obres que es perllongaran al 2008
fins a la finalització de tots els àmbits
d’actuació.
• Barri de Torre Baró. L’actuació de la societat
al llarg del 2007 s’ha centrat en l’execució de
la gestió de sòl de l’Unitat d’Actuació 1 del
Sector 1 de la MPGM al barri de Torre Baró,
amb l’alliberament dels solars edificatoris de
protecció oficial fixats en el planejament
vigent, el trasllat del casal de barri i enderroc
de les instal·lacions de l’antic col·legi, així
com en les obres d’urbanització dels carrers
Escolapi Càncer, Sant Feliu de Codines i plaça
dels Eucaliptus, amb la construcció d’un gran
col·lector, dotació dels serveis necessaris i la
creació de nous vials i zones verdes en aquest
sector.
• Barri del Polvorí. L’actuació de la societat en
aquest barri durant el 2007 ha estat la
d’urbanització per a la instal·lació de tres
trams d’escales mecàniques, que ajudaran a
salvar el fort desnivell existent entre el barri i
el carrer Mare de Déu de Port, així com la
construcció de tres trams d’escales
convencionals, la construcció de rampes
d’accés per a discapacitats i la urbanització
de part del carrer Mare de Déu de Port i de la
plaça d’Urruti, dins del procés de remodelació
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
33
del barri. Aquesta actuació té continuïtat al
llarg de l’any 2008.
• Barri del turó de la Peira. Al llarg de l’any
2007, s’ha iniciat la urbanització dels vials de
les darreres illes de remodelació, conegudes
dins del planejament com illes P i Q.
Amb aquesta actuació es donarà per
finalitzada la remodelació del barri, establerta
al PERI de les cinc illes del turó de la Peira, i
que anirà acompanyada el proper any 2008
amb el trasllat al seu nou domicili de les
famílies afectades per l’esmentat procés de
remodelació del barri.
• Urbanització del parc del Poblenou. Dins de
les prescripcions del Pla Especial de Reforma
Interior de Diagonal-Poblenou, estava
prevista la generació i urbanització d’un gran
espai verd de nova creació, a partir de la
gestió de sòl de les diferents Unitats
d’Actuació 6, 8, 9 i 10 de l’esmentat PERI.
L’actuació de la societat en aquest àmbit s’ha
centrat en la urbanització de les quasi cinc
hectàrees de zona verda generada entre els
carrers Marroc, Bac de Roda i avinguda
Diagonal. Aquesta actuació té continuïtat al
llarg del 2008.
Actuacions d’iniciativa público-privada. Una
altra línia d’actuació de la societat és la gestió
d’aquells àmbits de gestió urbanística el
sistema d’actuació del qual és el de
reparcel·lació, modalitat cooperació.
En aquests àmbits de gestió, també la societat
desenvolupa la seva acció d’una manera
integral. És a dir, una vegada aprovats els
Projectes de Reparcel·lació, la societat
desenvolupa la seva activitat encaminada a
l’execució dels diferents projectes, girant les
quotes d’urbanització establertes i, a partir
d’elles, liquidant les diferents quantitats fixades
com a indemnitzacions substitutòries
d’edificabilitat, indemnitzacions per trasllats i
reallotjaments, etc, establertes al corresponent
Compte de Liquidació Provisional, i alliberar les
finques resultants.
Cal assenyalar que l’actuació de la societat en
aquests àmbits d’actuació es fa per compte de
tercers, fet que comporta que el finançament
estigui establert en funció dels diferents drets i
deures fixats en el corresponent Projecte de
Reparcel·lació a través del Compte de
Liquidació Provisional, la gestió integral del qual
correspon a aquesta societat amb plenes
competències per a la seva execució. 
Aquestes actuacions engloben la generació dels
solars destinats a l’edificació d’habitatge de
protecció per reallotjats, trasllat de les famílies
una vegada edificades les noves promocions,
indemnitzar a les activitats existents, redacció
dels projectes d’enderroc i d’urbanització,
desconstrucció de les edificacions existents
dins de l’àmbit i que són incompatibles amb el
planejament vigent i, finalment, la posada a
disposició dels respectius titulars, dels solars
alliberats i la urbanització del sector, donant
compliment, d’aquesta manera, a allò que
preveu el planejament.
Dins d’aquestes actuacions, a l’any 2007 poden
ser assenyalades algunes com:
• Pla Especial de Reforma Interior del Barri de
Porta. Al llarg de l’any 2007, la societat ha
continuat gestionant les Unitats d’Actuació 4,
5, 6, 9 i 11 de l’esmentat PERI, gestionant els
drets de cadascuna d’elles i urbanitzant els
respectius àmbits d’actuació que, sovint, han
de ser implementades amb la urbanització
dels fora d’àmbits que donen continuïtat i
connexió al treball executat. 
• Projecte de Reparcel·lació de l’àmbit C-2
Fòrum. Continua l’execució de l’àmbit
esmentat, amb la urbanització de la totalitat
de l’àmbit C-2 i la generació de serveis i
accés a les diferents promocions d’habitatge
de protecció que inclou l’actuació, alhora que
permet la connexió amb el barri confrontant
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
34
del sud-oest del Besòs on la societat també,
ha centrat la seva actuació al llarg de l’any
2007.
• PMU Porta Firal. L’execució d’aquest àmbit de
reparcel·lació permetrà crear els sòls
necessaris per a la futura entrada del recinte
Firal. L’actuació de la societat en l’any 2007,
ha consistit a generar les quotes fixades al
Compte de Liquidació Provisional, abonar les
respectives indemnitzacions i iniciar el procés
establert al corresponent Projecte de
Reparcel·lació.
• PERI Front Marítim del Poblenou. S’han iniciat
les darreres obres d’urbanització previstes en
l’execució de l’àmbit de l’Unitat d’Actuació
núm. 4 consistents en la urbanització de la
zona verda generada pels enderrocs de les
edificacions existents i l’alliberament dels
solars edificables i per sistemes establerts.
• MPGM Europa-Anglesola. Al llarg del 2007, la
societat ha gestionat el projecte de
reparcel·lació d’aquest àmbit, girant les
quotes fixades al Compte de Liquidació
Provisional, el pagament de les
indemnitzacions establertes, i la gestió
integral de la reparcel·lació que permetrà la
construcció de l’edifici de protecció, on es
podran reallotjar les famílies amb dret dins de
l’àmbit, alliberar la resta de solars
d’equipament i edificables i la urbanització
dels nous vials i zones verdes en els propers
exercicis.
• MPGM de l’Av. Hospital Militar, avui Vallcarca-
Farigola. La MPGM preveu la gestió de 5
unitats d’actuació pel sistema de
reparcel·lació-cooperació, l’execució de la
qual ha estat iniciada aquest any 2007.
L’esmentada actuació permetrà l’alliberament
dels solars destinats a promocionar
l’habitatge de protecció per reallotjament, així
com l’alliberament de la resta de solars en
compliment de les prescripcions establertes al
planejament i gestió de sòl vigents.
Aquests són alguns exemples de les actuacions
que ha executat la societat al llarg del 2007, la
relació més extensa de les quals es troba
relacionada en el programa que figura a
continuació.
La societat Barcelona Gestió Urbanística, SA
també gestiona urbanitzacions que per encàrrec
li poden fer les diferents Juntes de
Compensació dins dels àmbits de gestió
urbanística.
Per exemple, la societat ha executat les obres
d’urbanització que han permès l’obertura del
carrer Bilbao en la seva connexió amb
l’avinguda Litoral al Districte de Sant Martí que,
tot i estar inclosa dins d’un àmbit de gestió per
compensació, la Junta de Compensació
corresponent va encarregar la seva total
execució a la societat.
I finalment, cal assenyalar la gestió que la
societat realitza de l’execució de les diferents
actuacions urbanístiques i de rehabilitació
incloses dins la Llei de Barris, que han estat
aprovades per la Generalitat de Catalunya, com
són: barri de Meridiana-Torre Baró, barri de
Roquetes, barri de la Bordeta, barri del Coll,
barri del Poble Sec i barri de la Trinitat Vella.
I també la gestió de les Oficines d’Habitatge
gestionades per la societat conjuntament amb
l’Institut Municipal d’Urbanisme.
Relació del programa per a l’any 2007 (imports
en euros):
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
35
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Actuació Euros
Inversió executada amb finançament municipal 43.738.348
Enderroc i urbanització Illa D PERI Can Bacardí 2.094.638
AA 7 MPGM Barri d’Hostafrancs 849.264
Illa C Can Bacardí 184.513
MPGM Colònia Castells 428
MPGM Col.Castells.Ob.Urb.Entença-Trav.Corts,F1 i Equador-M.Sentmenat 2.587.878
Exp. Edifici c. Llull, 347-361 (MACOSA) 198.001
Obertura c. Degà Bahí. Expropiació 3.868.442
Expropiació AA 1 MPGM Barri Hostafrancs 190.661
Expropiació AA B MPGM Barri Hostafrancs 6.956
Expropiació Finca GV Corts Catalanes 160*lx 2.471
Expropiació Trinitat Nova 309.234
Expropiació AA 6 Hospital Militar 28.884
UA 11 PERI Porta (fora d’àmbits) 89.044
Urbanització UA 5 PERI Porta (Aj. Coop) 847.268
Urbanització UA 9 PERI Porta (Aj. Coop) 389.374
Urbanització Àmbit C-2 Fòrum (MPGM Front Litoral) 594.942
Assistències tècniques i fora d’àmbits 2.484.200
Urbanització Camí antic de València (fora d’àmbit) 36.742
Remodelació Avinguda República Argentina (Bolívar-Viad. Vallcarca) 59.398
Urbanització Pl. Maragall i c. Olesa 1.413.430
Urbanització Parc Central Diagonal-Poblenou 4.066.663
Deconstrucció c) Provença-Degà Bahí. Perllongació 105.739
Projecte Urbanització de l’àmbit MPGM Torrent de les Monges 1.299.423
Projecte Urbanització c/Aiguablava al Barri de la Trinitat Nova 2.667.480
Projecte Urbanització c/Cermeño entre Balboa i Dr. Aiguader 224.508
Projecte Urbanització de la carretera de Collblanc 1.036.683
Projecte Urbanització c/Góngora i espais int.barri governador F.II,subf. I i II 793.334
Projecte Urbanització del carrer Major de Can Caralleu 1.082.441
Desconstrucció c. Indústria-Navas de Tolosa i Pg.Dr.Torrent 931.040
Urbanització entorn nova Clínica Quirón (Pl. A.Comín-Rda. de Dalt) 300.000
Redacció Projecte Construcció habitatges 891.849
Redacció Projecte d’Urbanització 386.624
Remodelació Barri Bon Pastor 1a. Fase i Fase C 1.210.583
Adequació, millora solars pla habitatge 964.441
Remodelació i urbanització espais oberts habitatges Governador 394.191
Deconstrucció i trasllat EB Collserola 126.422
Projecte i Obra urbanització sud-oest del Besòs 4.691.804
Projecte Urbanització del barri Torre Baró 3.855.971
Obres proj.urb. bloc mostra al barri del Polvorí 544.879
Adequació vestíbul tren lleuger Torre Baró 20.740
Obra urb. Plaça Durruti (àmbit 1) del barri del Polvorí 1.907.765
36
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Actuació Euros
Inversió executada amb finançament extern 59.258.167
Gestió de sòl, enderrocs i urbanització UA-8 Diagonal-Poblenou 412.547
Gestió sol enderrocs i gestió Peri Can Portabella 1.574.048
Reparcel·lació de la UA11 de Porta 55.961
Urbanització UA-12 Diagonal-Poblenou 127.111
Urbanització UA-10 Diagonal-Poblenou 230.679
Urbanització Passeig Sta. Coloma 82.237
Reparcel·lació Trinitat Madriguera 41.273
Reparcel·lació UA.4 Peri de Porta 805.546
Reparcel·lació UA.5 Peri de Porta 664.784
Reparcel·lació UA.9 Peri de Porta 138.082
Urbanització UA 10 Pl. Llucmajor (Aj. Coop) 14.753
Urbanització Àmbit C-2 Fòrum (MPGM Front Litoral) 3.156.378
Reparcel·lació estació Renfe-Rodalies 4.561
Projecte Urbanització UA3 de Porta 108.386
UA 12 MPGM Primer Cinturó 9.870
Projecte urbanització de la zona verda de la UA 4 Front Marítim 1.532.835
Gestió sòl UA2 Vores Via Augusta 72.854
Gestió de sòl, enderrocs i urbanització UA 5 Primer Cinturó 14.727
Gestió de sòl, enderrocs i urbanització Illes P i Q T. Peira (Aj. Coop) 307.518
Urbanització Parc Central Diagonal-Poblenou 4.376.740
Projecte Urbanització de l’àmbit MPGM torrent de les Monges 461.348
Urbanització UA8.1-3 PEMPRI de Sants (Fase II) 43.609
Obertura c. Bilbao entre el carrer Taulat i l’avinguda Litoral 4.128.400
Reparcel·lació UA5 Front Marítim Poblenou 998.434
P.A.U Consellers 2 i 2b 8.032
Reparcel·lació UA 3 Hostafrancs 354.692
Projecte de Reparcel·lació de Lanzarote Residència 6.014.081
Reparcel·lació PMU Porta Firal 30.063.095
Reparcel·lació de la UA2 del MPGM Hospital Militar-Farigola 202.012
Reparcel·lació de la UA6 de Porta 192.859
Reparcel·lació de la UA1 del MPGM Anglesola 2.715.414
Reparcel·lació de la UA7 de Porta 17.890
Reparcel·lació de la UA10 de Porta 2.568
Pj. d’urbanitz. semivial muntanya c. Marroc 29.278
Urbanització UA9 222.860
UA única Rda. de Dalt Meridiana i Ctra. de Ribes 21.996
UA per la reordenació del carrer Indústria-Meridiana 11.894
Obertura carrer Cartellà-Mare de Déu de les Neus 38.549
UA "La Violeta" cr. Sant Joaquim, Maspons 266
Llei de Barris Roquetes, Torre Baró i Trinitat Vella 392.478
Total inversió executada 103.388.993
37
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Addicionalment la societat dona el servei de l’oficina d’Habitatge i durant l’exercici 2007 ha tingut
per aquest concepte una despesa total aproximada de 913.836 euros.
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 37 39 41 41
Inversió (milers d’euros) 15.664 37.434 47.410 103.391
Pròpia 67 50 5 2
Per compte de l’Ajuntament 15.597 27.801 33.433 43.739
Inversió per cooperació – 9.583 13.972 59.258
Inversió Llei de Barris – – – 392
Resultat comptable 111 23 55 56
Cash-flow 155 80 111 78
38
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Estats financers el 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 77
Despeses d’establiment – Prestacions de serveis 2.671
Immobilitzat immaterial 10 Altres ingressos 13
Immobilitzat material 67 Subvencions a l’explotació 2.955
Immobilitzat en curs –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 22.133 Total d’ingressos d’explotació 5.639
Existències – Costos
Deutors 18.060
Administracions Públiques 1.071
Inversions financ. temporals 2.850 Compres –
Tresoreria 146 Personal 2.062
Ajustaments per periodificació 6 Treballs, subminist. i serveis exteriors 3.656
Subvencions –
Total actiu 22.210 Altres despeses –
Provisions –
Passiu Amortitzacions 22
Recursos a llarg termini 9.653
Total costos d’explot. abans financers 5.740
Fons propis abans resultats 578
Pèrdues i guanys de l’exercici 56 Resultat d’explotació abans financers (101)
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir 8.963 Ingressos financers 171
Provisions – Despeses financeres 6
Altres creditors a llarg termini 56
Resultat d’explotació 64
Recursos a curt termini 12.557
Ingressos extraordinaris –
Creditors financers – Despeses extraordinàries 8
Creditors comercials 5.604
Altres creditors 5.121 Resultat abans impostos 56
Ajustaments per periodificació 1.832
Impost de societats –
Total passiu 22.210 Resultat de l’exercici 56
39
Barcelona de Serveis Municipals, SA, durant l’exercici 2007 ha presentat
un creixement de l’activitat del 12,9% respecte l’exercici anterior.
Com a fets més significatius cal destacar:
• Dintre de les activitats relacionades amb la mobilitat viària de
Barcelona, i en compliment de l’encàrrec realitzat per l’Ajuntament de
Barcelona, la Societat va posar en marxa al març del 2007 el sistema de
transport públic individualitzat mitjançant bicicletes (bicing).
• S’està portant a terme progressivament en els diferents aparcaments
de la xarxa, la implantació del reconeixement de matrícules per a
l’entrada i sortida de vehicles i la implantació de la Xarxa d’Àrea Local
Ethernet.
• S’ha acabat la construcció del primer aparcament per a vehicles de
dues rodes, experiència pionera en aparcaments exclusiu per a aquests
tipus de vehicles a la ciutat.
• En l’AREA Verda s’ha consolidat la preferència d’ús pel resident via
tarifa, essent la del resident simbòlica i dissuasiva la del forà.
• Reestructuració de la xarxa de dipòsits municipals de vehicles del
Servei Municipal de Grua i eliminació de la Base de Grues Central, que
passa a estar incorporada a cada dipòsit.
• Obertura del Museu Olímpic i de l’Esport, ubicat en l’entorn de l’Anella
Olímpica, que ha consolidat els tres conceptes principals del Parc de
Montjuïc: cultura, natura i esport, amb l’objectiu d’aconseguir un
contingut atractiu per als visitants. 
La realització d’activitats definides en el seu objecte social correspon a la
societat directament o indirectament, mitjançant la participació en altres
societats. Al tancament de l’exercici 2007, la Societat agrupa una sèrie de
serveis i activitats municipals i és l’accionista d’un grup d’empreses
d’economia mixta, format per cinc societats en les quals la participació és
majoritària, superior al 50%: Parc d’Atraccions Tibidabo, SA; Tractament i
Selecció de Residus, SA; Serveis Funeraris de Barcelona, SA; Cementiris
de Barcelona, SA; Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA; i unes
altres sis amb participació minoritària, i que va des del 2,8% al 17,5%:
Clavegueram de Barcelona, SA; Catalana d’Iniciatives, CR, SA; GL Events
CCIB, SL; Catalunya CarSharing, SA; Hotel Miramar de Barcelona, SA; i
Túnels i Accessos de Barcelona, SA.
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Constitució
Es va constituir el 19 de juliol de 1982 amb la
denominació de Societat Municipal d’Aparcaments i
Serveis, SA.
Durant l’exercici 2002, el Consell Plenari Municipal va
aprovar la modificació dels seus estatuts, i sobre
aquesta se’n va ampliar l’objecte social i se’n va
modificar la denominació com a Barcelona de Serveis
Municipals, SA. L’any següent, la societat va iniciar
una nova etapa com a conseqüència de la decisió de
l’Ajuntament de Barcelona d’unificar en una sola
societat la prestació de serveis municipals de
contingut econòmic. Fruit d’això es va portar a terme
la fusió per absorció de Barcelona de Serveis
Municipals, SA (societat absorbent), Parc Zoològic de
Barcelona, SA i Barcelona Promoció Instal·lacions
Olímpiques, SA (societats absorbides) i al mateix
temps es va dur a terme el procediment d’ampliació
de capital que l’Ajuntament de Barcelona, com a
accionista únic, va desemborsar mitjançant aportació
de les accions representatives de la seva participació
en una sèrie d’empreses d’economia mixta.
Objecte social
Les activitats i serveis encomanats per l’Ajuntament
de Barcelona que exerceix directament la societat
són les següents:
• La construcció i la gestió d’aparcaments
• El servei municipal de regulació d’aparcament en
superfície
• El servei municipal de grua
• La gestió de l’estació d’autobusos Barcelona Nord
i de les galeries comercials situades a l’Hospital
General del Mar
• La gestió del zoològic de la ciutat de Barcelona
• La gestió de les instal·lacions olímpiques,
esportives i d’oci de l’Ajuntament de Barcelona
• La gestió del parc de Montjuïc
• La gestió de transport públic individualitzat
mitjançant bicicletes
• La promoció d’activitats lúdiques, turístiques, de
centres de convencions i congressos.
Mitjançant la participació en altres societats, la
Societat exerceix indirectament les activitats
següents:
• La gestió del servei de conservació i explotació del
Túnel de Vallvidrera
• La gestió dels serveis funeraris, d’incineració i
cementiri municipal
• La gestió del servei d’escorxador i mercats centrals
• El tractament i l’aprofitament de residus sòlids i
assimilables i de les aigües residuals de Barcelona
i la seva àrea metropolitana
• La gestió del parc d’atraccions Tibidabo
President
Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher
Director general
Sr. Alfredo Morales i González
40
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Per a la gestió de les diferents activitats que
directament realitza Barcelona de Serveis
Municipals, SA, aquesta societat s’organitza en
dues grans divisions:
• Divisió de Mobilitat: que comprèn les
activitats d’Aparcaments Municipals, Estació
d’Autobusos Barcelona Nord i els Serveis
Municipals de Grua i AREA i Bicing.
• Divisió de Natura i Lleure: que comprèn la
gestió de diferents espais de la ciutat de
Barcelona en els quals es realitzen activitats,
relacionades amb natura i lleure. La gestió de
la divisió s’organitza segons la localització
d’aquests espais i, per tant, tenim:
– Parc Zoològic de Barcelona
– Recinte Fòrum, que inclou la gestió dels
espais, edificis i instal·lacions construïdes
arran de la celebració del Fòrum Universal
de les Cultures 2004 i el Pavelló Esportiu de
la Mar Bella.
– Montjuïc, que inclou la gestió
d’Instal·lacions Olímpiques (inclòs el
Velòdrom d’Horta), del Museu Olímpic i de
l’Esport i del Parc de Montjuïc.
Els fets més rellevants de l’activitat de cada una
de les divisions de la societat, durant l’exercici
2007, han estat els següents:
DIVISIÓ DE MOBILITAT
Prestació de serveis municipals (Grua i AREA)
Activitat de recolzament a la circulació (grua
municipal) i regulació de l’aparcament en
superfície (programa AREA).
• Quant al servei municipal de grua s’ha portat
a terme la reestructuració de la xarxa de
dipòsits municipals de vehicles i la base de
grues situada a la Zona Franca.
• Plena implantació del sistema fotodenúncia
amb enviament remot a Guàrdia Urbana, el
qual ha permès una major eficàcia en la lluita
contra la indisciplina.
• La regulació integral de l’estacionament ha
assolit els seus objectius d’ús preferent per
als residents, aconseguit via tarifa. La del
resident és simbòlica i dissuasiva la del forà.
Resultat d’això es pot veure que el forà ocupa
el 3,8% d’aquestes places.
• S’ha elevat al 50% la bonificació de la tarifa
dels residents a aplicar, quan aquest presenti
una situació sense sancions segons
l’Ordenança de Circulació en el període de
dos anys. En el 2006 s’aplicava una
bonificació del 25%.
• La inversió efectuada en el 2007 destinada a
la millora, renovació i ampliació d’aquests
serveis, ha estat per import de 1.191 milers
d’euros.
Aparcaments
• Han entrat en servei els aparcaments
subterranis de turisme Ona Glòries (320
places) i Biomèdic (278 places). 
• S’ha acabat la construcció de l’aparcament
Gran de Gràcia, primer aparcament exclusiu
per a motos amb 171 places, la posada en
funcionament del qual es va fer el 8 de gener
de 2008.
• La inversió efectuada durant l’exercici en
aquesta activitat ha estat per import de 10.340
milers d’euros i correspon, fonamentalment,
als aparcaments inaugurats durant aquest
exercici, a les tres obres d’aparcaments en
curs i a sis aparcaments en fase de projecte.
Addicionalment s’han realitzat obres de millora
en aparcaments ja existents.
Servei de Bicing
Sistema de transport públic individualitzat
mitjançant bicicletes.
• L’entrada en funcionament d’aquest servei ha
significat un nou tipus de desplaçament urbà
com a sistema complementari entre el
transport col·lectiu i el transport a peu.
41
Barcelona de Serveis Municipals, SA
• En els pocs mesos d’activitat el sistema s’ha
consolidat i ha superat àmpliament les
expectatives. Ha assolit la xifra de 100.000
abonats al tancament de l’exercici 2007, amb
3.000 bicicletes i 200 estacions.
Estació d’autobusos
Activitat de regulació de les parades de la ciutat
de Barcelona del transport de viatgers per
carretera.
• S’ha col·laborat amb altres institucions en la
definició, planificació i projectes d’estacions
d’autobusos a construir en la ciutat.
En concret, s’han començat a portar a terme
les inversions d’adequació per a gestionar
l’estació de Fabra i Puig, com a conseqüència
del conveni signat per l’Ajuntament de
Barcelona i la Generalitat (agent inversor).
• La inversió realitzada ha ascendit a 74 milers
d’euros.
DIVISIÓ DE NATURA I LLEURE
Parc Zoològic
Continua l’adequació i millora de les seves
instal·lacions, entre d’altres l’Àrea de Jocs,
l’adequació de l’Aquarama i la instal·lació de
calefacció a diverses instal·lacions. Durant
l’exercici s’han realitzat inversions per un total
de 1.584 milers d’euros.
Montjuïc
• La inversió en aquesta activitat ha estat per
un total de 9.820 milers d’euros, destinats
principalment al Museu Olímpic (8.371 milers
d’euros), inaugurat al març del 2007.
• Addicionalment, s’han portat a terme altres
actuacions, per encàrrec de l’Ajuntament de
Barcelona, com la construcció del passeig
dels Cims, el parc de la Primavera, el Dipòsit
d’Aigües Freàtiques, l’adequació de la façana
de l’estadi Lluís Companys i la renovació de
les escales mecàniques.
Recinte Fòrum
Durant l’exercici 2007 la inversió efectuada ha
estat de 759 milers d’euros.
42
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Dades rellevants
Recursos físics 2004 2005 2006 2007
Divisió de mobilitat
Aparcaments
En gestió directa o concessió:
Subterranis:
Règim d’explotació mixt
Nre. aparcaments 37 39 40 41
Nre. places 14.369 15.331 15.136 15.314
Règim d’explotació de resident
Nre. aparcaments 17 17 19 19
Nre. places 4.701 4.701 5.285 5.361
En gestió:
Subterranis
Nre. aparcaments 1 2 4 5
Nre. places 337 452 814 1.092
Superfície
Nre. Aparcaments 5 5 5 5
Nre. Places 837 1.114 733 733
Subterranis places en propietat
Nre. Places 88 87 85 85
Total
Nre. Aparcaments 60 63 68 70
Nre. Places 20.332 21.685 22.053 22.705
Programa AREA (Nre. places)
Places zona blava 7.158 10.869 9.930 9.702
Places zona verda Exclusiva – 8.631 4.927 4.573
Preferent – 23.348 23.738 22.782
Grua infracció (Nre. grues) 62 62 50 50
Estació d’autobusos Barcelona Nord (Nre. andanes) 47 47 47 47
Servei Bicing
Nre. bicicles – – – 3.000
Nre. estacions – – – 200
Zona comercial Hospital del Mar (Nre. locals) 24 24 24 24
Divisió Natura i Lleure
Col·lecció zoològica
Nombre d’espècies 402 388 355 325
Nombre d’exemplars 4.946 4.869 3.617 2.719
43
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Divisió Mobilitat
Aparc. subterranis rotació horària (milers hores) 7.580 8.123 9.083 9.518
Programa AREA
Ús forà (milers hores) 10.761 11.413 14.523 14.974
Ús resident (milers dies) – 2.603 7.771 7.617
Grua d’infracció (vehicles) 130.098 109.318 99.445 124.089
Estació d’autobusos (milers de viatgers) 2.258 2.212 2.406 2.597
Núm. Abonaments Anuals Servei Bicing – – – 102.146
Divisió Natura i Lleure
Parc Zoològic
Total visitants 860.029 963.146 1.017.427 1.102.939
Instal·lacions esportives i d’oci
Barcelona Teatre Musical
Total dies ocupació 109 38 50 119
Total espectadors (milers) 93 67 97 120
Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys
Total dies ocupació 55 41 38 62
Total espectadors (milers) 837 666 550 1.036
Palau Sant Jordi
Total dies ocupació 162 177 238 223
Total espectadors (milers) 1.297 579 658 692
Altres
Total dies ocupació 14 11 7 19
Total espectadors (milers) 45 3 5 4
Total
Total dies ocupació 340 267 333 423
Total espectadors (milers) 2.272 1.315 1.310 1.852
Museu Olímpic i de l’Esport
Total visitants – – – 25.193
Recinte Fòrum-Parc del Fòrum
Assistents (milers) – 880 1.135 1.250
Núm. Activitats Musicals i Grans Events – 14 55 60
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 885 1.010 1.108 1.145
Inversió (milers d’euros) 19.832 46.845 32.219 48.134
Pròpia 14.707 37.633 22.808 24.140
Per compte de l’Ajuntament, Org. Púb. i 
Empr. Mpals. 5.125 9.212 9.411 23.994
Inversió financera 1.296 7.378 396 6.262
Resultat comptable (milers d’euros) 3.781 7.583 10.179 10.425
Cash-flow (milers d’euros) 13.184 16.700 22.695 21.766
44
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Estats financers individuals a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 238.109 Aparcaments 33.530
Estació d’autobusos i zones cials. 1.952
Despeses d’establiment – Serveis municipals de Grua i AREA 43.867
Immobilitzat immaterial 124.352 Bicing 3.100
Immobilitzat material 34.172 Zoo 11.550
Immobilitzat financer 78.611 Montjuïc 7.054
Col·lecció zoològica 974 Fòrum 5.457
Altres serveis 104
Actiu circulant 21.240
Total ingressos d’explotació 106.614
Existències –
Deutors 16.025 Costos
Inversions financ. temporals 85
Tresoreria 5.089 Compres 16.444
Ajustaments per periodificació 41 Personal 45.530
Treballs, subminist. i serveis ext. 27.014
Total actiu 259.349 Subvencions –
Altres despeses –
Passiu Provisions 86
Amortitzacions 11.255
Recursos a llarg termini 208.808
Total costos d’explotació 100.329
Fons propis abans resultats 164.704
Pèrdues i guanys de l’exercici 10.425 Resultat d’explotació 6.285
Subvencions de capital 5.351
Altres ingressos a distribuir 29 Ingressos financers 6.524
Provisions 7.054 Despeses financeres 1.478
Creditors a llarg termini 20.619
Col·lecció zoològica 626
Resultat ordinari 11.331
Recursos a curt termini 50.541
Ingressos extraordinaris 479
Creditors financers – Despeses extraordinàries (635)
Creditors comercials 22.883
Altres creditors 25.782 Resultat abans impostos 12.445
Ajustaments per periodificació 1.876
Impost de societats 2.020
Total passiu 259.349 Resultat de l’exercici 10.425
45
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Com a conseqüència de tot l’exposat, en aquest exercici 2007 s’ha realitzat la consolidació pel
mètode d’integració global per a totes les societats que es troben dins del perímetre de
consolidació, donat que es té un domini majoritari o participació superior al 50%. El valor de la
participació dels accionistes minoritaris en el patrimoni i en els resultats de les societats
consolidades es presenta en el compte de “Socis Externs” del passiu del balanç de situació
consolidat i els “Resultats atribuïts a socis externs” del compte de pèrdues i guanys consolidat,
respectivament.
A 31 de desembre de 2007, es troben dins del perímetre de consolidació les següents societats:
% Participació Societat Data 
Directa Indirecta titular part. d’incorporació
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100,00% – BSM 19-mar-02
Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64% – BSM 06-mar-03
Selectives Metropolitanes, SA – 100,00% TERSA 06-mar-03
Solucions Integrals, SA – 100,00% TERSA 06-mar-03
Carreras i Fontanals, SA – 100,00% TERSA 06-mar-03
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 51,00% – BSM 06-mar-03
Cementiris de Barcelona, SA 51,00% BSM 30-agost-06
Transports Sanitaris Parets, SL 51,00% SFB 29-juliol-05
Mercados de Abastecimientos 
de Barcelona, SA (MERCABARNA) 50,69% – BSM 06-mar-03
BSM: Barcelona de Serveis Municipals, SA
TERSA: Tractament i Selecció de Residus, SA
SFB: Serveis Funeraris de Barcelona, SA
46
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Estats financers consolidats a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Serveis Funeraris 49.433
Actiu fix 379.214 Aparcaments 33.483
Tractament de residus 38.505
Despeses d’establiment 46 Mercats centrals i escorxador 31.872
Immobilitzat immaterial 145.510 Parc d’Atraccions Tibidabo 16.745
Immobilitzat material 209.164 Zoo 10.882
Immobilitzat financer 23.507 Montjuïc 7.054
Desp. a distr. en diversos exercicis 13 Fòrum 5.403
Col·lecció zoològica 974 Bicing 3.100
Estació d’autobusos i Gal. Cials. 1.702
Fons de comerç de consolidació 1.646 Altres serveis 90
Servei mpal. Grua i AREA 43.867
Actiu circulant 71.062 Servei mpal. Cremació i Cementiris 10.068
Existències 3.505 Total ingressos explotació 252.204
Deutors 42.518
Inversions financ. temporals 9.886 Costos
Tresoreria 14.868 Compres 48.037
Ajustaments per periodificació 285 Personal 82.968
Treballs, subminist. i serveis ext. 63.849
Total actiu 451.922 Subvencions –
Altres despeses –
Provisions 834
Passiu Amortitzacions 24.107
Recursos a llarg termini 360.291 Total costos explotació 219.795
Fons propis abans resultats 185.527 Resultat explotació 32.409
Pèrdues i guanys de l’exercici 14.760
Socis externs 64.359 Ingressos financers 2.257
Dif. neg de consolidació 2.652 Despeses financeres 1.738
Subvencions de capital 12.703
Altres ingressos a distribuir 34.469 Amort. fons comerç consolidació 116
Provisions 15.691
Creditors financers a llarg termini 29.293 Resultat ordinari 32.812
Altres creditors a llarg termini 211
Col·lecció zoològica 626 Ingressos extraordinaris 4.691
Despeses extraordinàries 2.819
Recursos a curt termini 91.631
Resultat abans impostos 34.684
Creditors comercials 44.299
Altres creditors 40.063 Impost sobre societats 10.736
Prov. per operacions de tràfic 3.024
Ajustaments per periodificació 4.245 Resultat de l’exercici 23.948
Resultat atribuït a socis externs 9.188
Total passiu 451.922 Resultat atribuït a la Stat. Dominant 14.760
Les activitats de Parc d’Atraccions Tibidabo, SA se centren en la gestió
d’un parc d’atraccions, de diversos centres de restauració dintre del
recinte del parc, botigues, d’un transport amb funicular, d’un aparcament,
del nou “Camí del Cel del Tibidado” i del mirador de la Torre de Collserola,
tots ells ubicats al cim de la muntanya del Tibidabo, a la ciutat de
Barcelona. 
D’altra banda, durant l’any 2007 la societat ha iniciat la gestió de nous
centres de restauració ubicats a Barcelona, fora del recinte del Parc, i ha
continuat amb els que ja va incorporar a la seva gestió en anys anteriors. 
Durant l’exercici 2007 la societat ha reafirmat el seu procés de millora
aconseguint una situació d’estabilitat en el sector. Aquesta millora es
reflecteix en l’increment d’ingressos, motivat principalment per l’augment
d’ingressos del parc, tot i no haver crescut en el nombre de visitants, que
passa de 608.230 a l’any 2006 a 600.604 a l’any 2007, i a l’inici de la
gestió de noves activitats de restauració fora del recinte del Parc.
Els principals factors que han provocat la consecució d’aquestes xifres en
l’activitat de la societat han estat:
• La millora en l’oferta del Parc, que s’ha materialitzat en diferents
accions en les atraccions, en la restauració, en l’animació i en les
instal·lacions:
– En l’apartat d’atraccions, cal destacar la inauguració de l’atracció
“Dididado”, una sala de cinema en quatre dimensions, atracció
pionera en el mercat català de l’oci.
– S’ha obert al públic la cota 500, “El Camí del Cel del Tibidabo” la part
més alta de la ciutat, on fins ara només s’hi podia accedir des del
parc d’atraccions. Es potencia així la dimensió de parc urbà amb
atraccions amb una oferta permanent i aconseguint integrar-se en
l’entorn del cim.
– En la restauració del parc, s’ha actuat en l’actualització i millora de
les instal·lacions de “La Taverna” i “L’Aeroport”. Tot això ha portat a
una millora en la qualitat percebuda pel client i en la diversitat de
l’oferta.
– Respecte a l’animació del parc, s’ha continuat treballant per assentar
l’animació com a oferta del parc, reforçant-la i potenciant-la tant en
els accessos com a tota la resta del recinte. 
– Les instal·lacions s’han renovat amb la millora de l’accés amb la
construcció de noves taquilles al “Camí del Cel del Tibidabo”,
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Constitució
Es va constituir el 19 de maig de 1989.
Objecte social
El seu objecte social consisteix en la
realització de les activitats següents:
• Creació, promoció, inversió, urbanització,
edificació, instal·lació, construcció,
obertura i explotació de centres recreatius,
locals per a espectacles o qualsevol
activitat lícita relacionades amb el mercat
de l’oci i de l’esbarjo, serveis
complementaris i la prestació dels serveis
inherents a aquestes activitats.
• Exclosos els exceptuats per regulació
especial, els serveis d’intermediari
mercantil, import-export, representació de
marques, patents, models i exclusives de
qualsevol empresa, així com
l’assessorament de mercat.
• Adquisició, utilització, parcel·lació,
urbanització, explotació, edificació,
alienació i divisió de finques i terrenys en
general, així com la programació, execució
i supervisió de plans i feines per a la seva
transformació i millora.
Presidenta
Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner 
Directora executiva
Sra. Rosa Ortiz i Gimeno
47
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
48
millorant l’accessibilitat a l’entrada al parc
en un entorn lúdic i educatiu obert al públic.
• Millora en l’accessibilitat al parc, amb les
actuacions següents:
– S’ha renovat la maquinària motriu del
funicular amb la qual es dobla la seva
freqüència de viatges. Això ha permès que
el nombre de persones que accedeixen al
cim del Tibidabo amb aquest mitjà de
transport hagi passat de 477.751 l’any 2006
a 603.521 aquest any, amb la millora que
això representa per a la mobilitat del cim.
– S’ha rehabilitat l’estació inferior del
funicular i feta accessible. 
– S’ha facilitat i potenciat l’ús del transport
públic els dies de parc obert augmentant el
servei de llançadores a través de línies
d’autobusos: Línia 195, dotació de servei
els dies de Parc obert; Línia 111, increment
del servei amb la contractació d’un autobús
més i s’ha passat d’una freqüència de 30
minuts a una de 15 minuts; Tibibús Plaça
Catalunya, ha incrementat la seva
freqüència passant de 40 minuts a 30
minuts. Totes aquestes mesures s’han
portat a terme dins de la campanya “Puja
amb transport públic”, la qual ofereix una
tarifa gratuïta a tots els visitants del parc. 
– Instal·lació de panells informatius del nivell
d’ocupació de l’aparcament al
començament de les principals carreteres
d’accés al cim del Tibidabo. 
– Instal·lació de pilones que garanteixen el
control d’accés als vials veïnals.
– S’ha modificat el sistema de cobrament a
l’aparcament, amb l’aplicació d’una tarifa
única o tarifa per minuts i amb el cobrament
a la sortida, cosa que ha permès agilitar
l’accés amb una disminució de les cues. 
• Consolidació del passi Tibiclub. Al final de
2007, un total de 76.014 persones són titulars
d’aquest passi, és a dir, més de 19.000
famílies. S’ha treballat per fidelitzar aquests
clients a fi de donar més valor a la seva
categoria de socis.
• També s’han consolidat les visites escolars i
d’esplais, així com la celebració d’actes
especials, tan formatius com festius,
d’empreses i col·lectius.
• S’ha reafirmat la gestió del Parc basada en el
sistema de qualitat ISO 9001-2000 i en
l’escolta activa al client tan intern com extern.
Bona prova d’això són els més de 2.500
suggeriments fets pels clients, 1.806 dels
quals ja estan implantats. 
• A l’apartat de gestió social, el Parc ha seguit
treballant amb la celebració de jornades
festives de solidaritat: com les ja tradicionals
Cançó de Pau i Un Estiu Sense Barreres i
d’altres com la Festa de les Famílies i la de
Fes Volar el Teu Cor, per ajudar els nens amb
problemes de cardiopaties i amb el
recolzament de l’Ajuntament de Barcelona.
• Respecte a la restauració externa, la societat
ha consolidat les activitats iniciades l’any
2006 i ha assumit la gestió de nous centres
ubicats al Parc Zoològic de Barcelona i al
Museu Olímpic. En aquests nous centres s’ha
implantat la gestió basada en el sistema de
qualitat ISO 9001-2000, ja adoptada pel parc,
i ha aconseguit la certificació amb un bon
nivell d’implantació.
• En el camp mediambiental, s’ha actuat al
“Camí del Cel del Tibidabo” amb la
restauració vegetal de la zona i repoblament
d’elements arbustius amb un cost econòmic
de 27.000 euros. 
Al llarg de l’exercici 2008, la Societat té previst
assolir els objectius següents:
• Desenvolupament del “Camí del Cel del
Tibidabo” com un espai obert a tothom, amb
la conservació i millora del patrimoni 
de la ciutat per tal d’oferir una oferta
permanent i aconseguir integrar-se en l’entorn
del cim.
49
• Consolidar el nombre de visites al Parc que
xifra en 600.000 visitants l’any amb la millora i
ampliació de l’oferta existent, la introducció a
nous mercats i la potenciació de la
comunicació a fi de fer arribar el Parc al
públic.
• Millorar l’Índex de Satisfacció del Client
actuant a les diferents àrees del Parc:
mantenir el sistema de qualitat ISO, millorar
les instal·lacions, motivar el personal i en
general treballar per què tots els nostres
clients vegin satisfetes les seves expectatives.
• Motivar l’ús del transport públic i encaminar-
nos cap a la consecució de l’objectiu
d’aconseguir capgirar la tendència d’ús fins a
un 60% d’usuaris amb transport públic i un
40% amb transport privat.
• Actuar en els terrenys equiparats a zona
forestal, segons el pla especial, amb la millora
de les seves condicions de desenvolupament
forestal i faunístic d’acord amb les indicacions
d’experts mediambientals.
• Mantenir una estructura de costos idònia en
funció del nivell d’activitat de la societat a fi i
efecte de garantir la situació d’equilibri
econòmic que permeti l’autofinançament.
Les principals activitats a realitzar per assolir
aquests objectius són les següents:
• Desenvolupament del “Camí del Cel del
Tibidabo”, tan en oferta com en afluència de
visitants. Quant a l’oferta, s’instal·laran les
novetats següents: Inauguració de l’Edifici
Cúpula, amb la projecció del documental de la
història del Tibidabo Cent anys passen volant,
instal·lació de jocs infantils i jardins, animació
i teatre a l’aire lliure. Es posarà en marxa el
“Tibidabo Plus”, una oferta d’activitats
dirigida a les persones de més de 55 anys.
• Introducció i desenvolupament de nous
mercats en turisme, sector educatiu i festes
d’empreses i familiars. S’iniciarà la posada en
marxa d’una web del Parc d’Atraccions que
faciliti la comunicació amb el nostres clients i
els permeti un accés ràpid i fiable a les
nostres activitats i serveis. 
• Millora de l’accessibilitat al Parc amb la
continuació de la política de potenciar el
transport públic, tant del funicular com del
servei de llançadores fet amb autobusos,
ampliació del nombre de serveis,
compensació amb avantatges econòmics als
visitants del Parc que utilitzin aquests
transports i ampliació i millora de la
informació a les parades, panells informatius
d’ocupació de l’aparcament i de la
comunicació en general. 
• Es vol seguir treballant sobre el Tibiclub,
individual i/o familiar, per tal de fidelitzar els
clients existents donant més valor a la seva
categoria de socis del Parc. Es millorarà la
comunicació i tractament de dades amb els
socis del Tibiclub i s’adaptarà a les noves
modalitats de famílies.
• Ampliació de l’oferta i de les instal·lacions del
Parc amb les novetats següents:
– Presentació de la Sala “Mira Miralls”, un
espectacular recorregut de 85 metres amb
la màgia dels miralls, que contrastarà nous
efectes amb els miralls tradicionals del
parc. 
– Presentació d’una nova pel·lícula a
l’atracció Dididado de dibuixos animats
dirigida al públic familiar.
– Instal·lació d’una nova muntanya russa en
substitució de l’actual que consolidi l’oferta
del parc.
– Respecte a l’animació, es continua
potenciant la seva importància amb la
presentació d’escenes, vestuari i elements
nous.
• Mantenir el calendari d’obertura del Parc
d’Atraccions, per a la qual cosa cal
aconseguir l’òptim en afluència de clients/dia
al Parc en funció de les hores d’obertura
mitjançant un pla de promocions
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
50
estratègiques, a fi d’aconseguir cada dia
d’obertura un mínim de visitants que
garanteixi la satisfacció dels clients i la
rendibilitat del servei.
• A fi de motivar el personal i aconseguir reduir
la rotació i mantenir una plantilla més estable,
es posaran en marxa diferents actuacions:
implantació d’un pla de comunicació interna
que faciliti els objectius i activitats de la
Societat, cerca de noves fonts de captació
d’empleats i increments d’incentius. 
• Es continuarà amb el desenvolupament del
compromís adquirit amb l’Agenda 21 que
preveu entre d’altres les actuacions següents:
facilitar i potenciar l’ús del transport públic al
Parc, recollida selectiva de residus, estalvi
energètic, disminució del consum d’aigua i
oficina verda.
• S’inicia el procés per a la implantació 
d’un sistema de Qualitat Total sota el marc 
del model EFQM. Aquest model EFQM 
donarà a la Societat una eina per a la 
millora de la gestió enfocada cap a
l’excel·lència, contemplant l’organització 
tant de dins com des de fora, incloent
aspectes com resultats, viabilitat de negoci,
satisfacció de la propietat, clients i empleats,
projecció, etc. 
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
51
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Nombre de visitants 487.519 542.413 608.230 600.604
Dies d’obertura 158 147 148 144
Xifra d’ingressos totals (milers d’euros) 7.434 9.788 11.757 17.270
Ingrés per visitant (euros) 14,05 15,64 16,17 17,81
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 99 115 147 220
Inversió pròpia (milers d’euros) 2.089 2.017 4.554 3.222
Resultat comptable (milers d’euros) (772) 522 1.159 1.038
Cash-flow (milers d’euros) 572 1.147 1.928 2.218
52
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 18.738 Vendes 16.473
Altres Ingressos 393
Immobilitzat immaterial 29
Immobilitzat material 18.699
Immobilitzat financer 10 Total ingressos d’explotació 16.866
Actiu circulant 2.049 Costos
Existències 215
Deutors 1.187 Compres 2.783
Inversions financ. temporals – Personal 5.382
Tresoreria 589 Treballs, subminist. i serveis ext. 6.561
Ajustaments per periodificació 58 Tributs 59
Altres despeses – 
Total actiu 20.787 Amortitzacions 1.180
Passiu
Recursos a llarg termini 15.835 Total costos d’explot. abans financers 15.965
Fons propis abans resultats 8.289
Pèrdues i guanys de l’exercici 1.038 Resultat d’explo. abans financers 901
Provisions per a riscos 104
Deutes amb empreses del grup 6.400 Ingressos financers 20
Fiances a llarg termini 4 Despeses financeres 236
Resultat d’explotació 685
Recursos a curt termini 4.952
Ingressos extraordinaris 384
Deutes amb empreses del grup 199 Despeses extraordinàries 31
Creditors comercials 2.540
Altres creditors 1.085
Ajustaments per periodificació 1.128 Resultat abans impostos 1.038
Impost de societats –
Total passiu 20.787 Resultat de l’exercici 1.038
53
Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA) és una societat anònima, el
capital social de la qual es distribueix entre Barcelona de Serveis
Municipals, SA i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus (EMSHTR).
Durant el 2007, un fet destacable ha estat la fluctuació a la baixa dels
preus de l’energia al mercat lliure, sobretot durant el primer semestre de
l’any, obtenint-ne un preu mig anual per sota de les previsions. Això ha
significat una disminució d’ingressos que s’ha pogut compensar amb la
posada en marxa del turboalternador auxiliar KKK a la primeria del mes de
juny, la qual cosa ha permès millorar sensiblement el rendiment energètic
de la Planta incrementant la mitjana diària de tones tractades al mateix
temps que la producció d’energia elèctrica.
Cal destacar, també, el manteniment per segon any, del preu de la tona de
RSU tractada. Això significa un esforç considerable per part de la
companyia, ja que representa un ajust en els ingressos per aquest
concepte.
Pel que fa a la producció, a la Planta de Valorització Energètica de Sant
Adrià de Besòs el fet més destacat de l’any 2007 ha consistit en la
finalització de la fase de proves de l’Ecoparc 3 i el començament de
l’explotació normal de l’esmentada instal·lació. Això, ha comportat que la
Planta de Valorització Energètica hagi hagut de tractar la totalitat del seu
rebuig en la proporció del 32% sobre el total. Aquesta proporció
augmentarà els anys vinents en la mesura que l’Ecoparc 3 vagi
aconseguint més alts nivells de tractament de RSU.
Per adaptar la planta a aquesta nova situació s’ha traçat un Pla Director
amb modificacions que permetran un funcionament òptim davant els
esmentats canvis. Mentre aquestes modificacions no es portin a terme en
la seva totalitat, per mantenir el grau de disponibilitat de la planta és
necessari un esforç considerable en les feines de manteniment, ja que en
els processos de combustió s’estan produint nous i desconeguts efectes
sobretot en els forns i calderes, cosa que es tradueix en un increment
proporcional en la despesa. 
Tractament i Selecció de Residus, SA
Constitució
Es va constituir, el 21 de febrer de 1983, amb
el nom de Tractament i Eliminació de Residus,
SA (TERSA), i segons l’escriptura pública de
data 20 de maig de 1999, va canviar la
denominació per Tractament i Selecció de
Residus, SA.
Objecte social
La gestió, el tractament i l’eliminació dels
residus sòlids urbans (RSU) i assimilables de
l’àmbit territorial metropolità.
Presidenta
Ima. Sra. Imma Mayol Beltran
Conseller delegat
Sr. Jordi Campillo Gámez
Gerent
Sr. Miguel Ángel Clavero Blanquet 
54
En l’últim trimestre de l’any s’ha presentat a la
EMSHTR el Projecte bàsic d’adequació de la
Planta de Valorització Energètica al nou model
de gestió de residus municipals a Catalunya,
fruit de les millores a realitzar identificades en el
Pla Director. Dins de les esmentades
adequacions, i aprofitant la parada anual de
manteniment efectuada en la segona quinzena
d’agost, s’hi van realitzar algunes intervencions
preparatòries.
Quant a la gestió mediambiental, a més 
d’haver revalidat un any més la ISO 14.001, 
cal destacar dos fets importants: un és l’inici 
de la integració de l’esmentada ISO amb la
OSHA 18.001 de prevenció de riscos laborals i
amb la ISO 9.001 de gestió de qualitat, amb
l’objectiu de la seva implantació durant l’any
2008. I un altre, l’aprofitament com a substitutiu
d’àrids, d’una quarta part de les terres
produïdes com a residu de la valorització
energètica per a la seva utilització en la
producció de ciment, aconseguint d’aquesta
manera un millor aprofitament dels residus
generats.
Pel que fa a la producció de la Placa
Fotovoltaica del Fòrum, s’han aconseguit els
449.880 Kw/h, cosa que significa la màxima
producció d’energia en la història de
l’esmentada instal·lació.
Al llarg de l’any s’ha creat i afermat en el seu
funcionament el Departament de Contractació i,
seguint en la línia de millora de la comunicació
tan externa com interna, s’ha actualitzat la
pàgina web amb la inclusió de més informació,
així com un apartat referent a la contractació
d’obres, subministraments i serveis per garantir
els principis de publicitat i concurrència d’acord
amb el que estableix la Llei de Contractes de les
Administracions Públiques. També s’ha posat en
marxa, a través de la web, el portal de
l’empleat.
Respecte a la Planta de Selecció d’Envasos de
Gavà, l’increment d’entrades en relació a l’any
anterior ha estat d’un 22%. El seu tractament ha
estat possible gràcies a la modernització dels
equips de selecció i l’ampliació dels torns de
treball.
Al final d’any s’ha procedit a la integració de les
activitats de la Planta de Voluminosos amb les
de la Planta de Selecció d’Envasos, quedant
totes dues sota una mateixa direcció. Això
comportarà millores en l’explotació i en el
rendiment econòmic.
En relació a la logística dels productes recollits
a les deixalleries, cal destacar l’impacte
econòmic que ha causat el tancament de
l’abocador del Garraf, que ha obligat a procedir
al tractament finalista del rebuig.
En l’últim trimestre de l’any s’ha finalitzat la
instal·lació de quatre mòduls per a la recepció
de fibrociment (amiant) en les deixalleries de
Gavà, Vall d’Hebron, Cerdanyola i Badalona,
amb la finalitat de procedir a la seva posada en
marxa en el 2008, i efectuar una prova pilot que
permeti disposar de les instal·lacions precises
per a la recepció de l’esmentat residu perillós en
òptimes condicions de seguretat.
En relació als deu punts verds de barri de
Barcelona, com a conseqüència d’haver
incrementat les hores d’atenció al públic així
com per raó de l’increment sostingut en la
utilització de la targeta magnètica d’usuari per
obtenir bonificacions en la Tramitació
Metropolitana de Tractament de Residus, s’ha
obtingut un augment espectacular del nombre
d’usuaris, passant de 95.017 en el 2006 a
Tractament i Selecció de Residus, SA 
55
163.550 en el 2007. A aquesta activitat, cal
sumar-hi els 36.856 usuaris dels quatre punts
verds mòbils, així com l’educació ambiental que
s’ha proporcionat a 18.071 nens i nenes
mitjançant el punt verd mòbil escolar.
Quant als Serveis d’Inspecció i Control de la
recollida selectiva comercial, al llarg de l’any
s’han realitzat 8.384 inspeccions a establiments
de Barcelona, i s’han enregistrat 150.283
incidències al carrer pels promotors cívics.
Com anys anteriors, s’ha gestionat l’Oficina de
la Tramitació Metropolitana de Tractament de
Residus, el seguiment de l’Acord Cívic, l’Oficina
Tècnica de Residus i l’Oficina Neta d’Escoles de
Barcelona.
Des del punt de vista econòmic, el fet més
important de l’any ha estat la devolució als
accionistes de la prima d’emissió, provinent de
l’ampliació de capital acordada en la Junta
General d’Accionistes de data 13 de novembre
de 1996, per import de 24 milions d’euros,
prèvia dotació de la reserva legal fins el 20% del
capital social, tot això d’acord amb el que es va
aprovar en la Junta General Extraordinària de 9
de juny de 2006.
Tractament i Selecció de Residus, SA 
56
Tractament i Selecció de Residus, SA 
Dades rellevants 
Titularitat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA 58,64
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus 41,36
Planta energètica de Sant Adrià de Besòs 2004 2005 2006 2007
R.S.U. tractats (t) 328.832 336.418 330.844 327.6711
Tones /hora per forn (t/h) 14,56 14,70 14,32 14,19
% d’ocupació 85,72 86,36 87,43 87,90
Electricitat (mWh)
Producció 155.409 160.406 131.579 156.649
Vendes 135.366 138.919 110.585 134.794
Compres 635 606 540 586
Consum 20.676 21.487 21.790 22.504
kWh consumits per tona incinerada 63 64 66 68,7
kWh produïts per tona incinerada 473 477 398 478
Escòries (t)
Producció 69.388 68.013 67.000 63.798
% per tones incinerades 21,10 20,22 20,25 19,47
Cendres 11.516 11.603 11.569 12.152
Ferralla: vendes (t) 7.858 7.938 7.247 7.060
Planta de Selecció d’Envasos de Gavà 2004 2005 20062 20072
Envasos lleugers
Tractades (t) 12.223 14.902 22.818 26.972
Recuperades per al reciclatge (t) 9.757 11.250 16.666 18.944
% d’aprofitament 80 75 73 71
Planta de Voluminosos de Gavà 2004 2005 2006 2007
Voluminosos tractats (t) – 27.176 36.969 37.889
Estella de fusta recuperada (t) – 19.755 27.518 33.348 
Ferralla recuperada (t) – 1.126 1.226 1.416 
% d’aprofitament – 77 78 92
Poda tractada (t) – 1.501 8.723 8.260
Sortida per adob (t) – 1.201 7.425 6.666
% d’aprofitament – 80 85 81
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 81 70 71 78
Inversió (milers d’euros) 1.671 3.178 6.704 1.639
Resultat comptable (milers d’euros) 2.110 4.264 3.814 2.008
Cash-flow (milers d’euros) 7.895 9.675 9.206 8.367
1 223.252 t corresponen a RSU tot u i 104.419 t corresponen al rebuig de la PTMB (ECOPARC 3) 
2 Gavà I (Planta de selecció automàtica) + Gavà II (Planta de selecció manual)
57
Tractament i Selecció de Residus, SA 
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 50.067
Despeses d’establiment – EMSHTR 23.026
Immobilitzat immaterial 739 Ajuntament de Barcelona 2.017
Immobilitzat material 45.104 Districlima 276
Immobilitzat financer 4.224 Endesa/Altres operadors 8.521
Deutors a llarg termini – Altres Ajuntaments 737
Despeses a distribuir – Altres ingressos 2.365
Actiu circulant 15.585 Total d’ingressos d’explotació 36.942
Existències 619 Costos
Deutors 11.623
Inversions financeres temporals 2.900 Compres 25.874
Tresoreria 430 Personal 4.300
Ajustaments per periodificació 13 Treballs, subminist. i serveis externs 935
Altres despeses 80
Total actiu 65.652 Provisions 97
Amortitzacions 6.262
Passiu Total de costos d’explotació 37.548
Recursos a llarg termini 52.477
Fons propis abans resultats 36.638
Pèrdues i guanys de l’exercici 2.008 Resultat d’explotació abans financers (606)
Subvencions de capital 5.725
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 1.192
Provisions 2.092 Despeses financeres 6
Creditors financers a llarg termini 6.014
Altres creditors a llarg termini – 
Resultat d’explotació 580
Recursos a curt termini 13.175
Ingressos extraordinaris 3.029
Creditors financers – Despeses extraordinàries 1.410
Creditors comercials 12.701
Altres creditors 474 Resultat abans impostos 2.199
Ajustaments per periodificació – 
Impost de societats 191
Total passiu 65.652 Resultat de l’exercici 2.008
58
Cementiris de Barcelona, SA és una societat anònima beneficiària de
l’escissió parcial per ramal d’activitat de la societat Serveis Funeraris de
Barcelona, SA. 
El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar
en la seva sessió de 26 de maig de 2006, l’escissió parcial de la societat
Serveis Funeraris de Barcelona, SA mitjançant l’aportació de la unitat
econòmica consistent en la prestació del servei públic municipal de
cremació i de cementiris a una societat anònima de nova creació. Així,
doncs, Cementiris de Barcelona, SA adquireix en bloc i per successió
universal el patrimoni pertanyent a aquest ramal d’activitat originàriament
explotat per Serveis Funeraris de Barcelona, SA.
Durant l’exercici de 2007 les actuacions de més rellevància han estat:
• Obres de rehabilitació i millora dels cementiris monumentals de
Montjuïc i Poblenou.
• Construcció de nínxols, tombes, panteons i reconstrucció de sepultures
als diferents cementiris, entre les quals n’hi ha algunes de valor artístic.
• Tot i considerar l’augment de l’oferta de forns crematoris en el nostre
entorn, creiem que un cop estabilitzada l’oferta exterior, la mitjana de
cremacions continuarà creixent.
Cementiris de Barcelona, SA
Constitució
Es va constituir el 30 de agost de 2006. 
Objecte social
La gestió, desenvolupament i explotació dels
serveis de cremació i cementiris.
President 
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats
Director General
Sr. Jordi Valmaña i Corbella
59
Dades rellevants 
Recursos físics 2004 2005 2006 2007
Vehicles 39 42 43 44
Cementiris (9 cementiris)
Nombre de sepultures 335.755 335.580 336.087 336.452
Superfície (m2) 2.412.560 2.412.560 2.425.581 2.425.581
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Construcció de noves sepultures 159 60 73 157
Incineracions 5.540 5.988 5.877 6.566
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 62 77 82 90
Inversió (milers d’euros) 863 2.672 3.833 5.417
Resultat comptable (milers d’euros) – – 1.670 955
Cash-flow (milers d’euros) – – 2.279 1.970
Les dades corresponents als exercicis 2004 i 2005 corresponen a l’activitat de Cementiris de Barcelona, SA que s’estava
prestant dins la companyia Serveis Funeraris de Barcelona, SA.
Cementiris de Barcelona, SA
60
Cementiris de Barcelona, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 19.811
Prestació de serveis 1.136
Despeses d’establiment 6 Facturació de complements 1.497
Immobilitzat immaterial 14.048 Facturació d’impostos i taxes –
Immobilitzat material 2.827 Taxes de cementiris 10.213
Immobilitzat financer 2.930 Altres ingressos –
Deutors a llarg termini – Treballs per a l’immobilitzat –
Despeses a distribuir – Variació d’existències (3)
Actiu circulant 12.586 Total d’ingressos d’explotació 12.843
Existències 97 Costos
Deutors 3.363
Inversions financ. temporals 4.000 Compres 498
Tresoreria 5.102 Personal 4.140
Ajustaments per periodificació 24 Treballs, subminist. i serveis ext. 6.092
Altres despeses 15
Total actiu 32.397 Provisions 345
Amortitzacions 670
Passiu
Recursos a llarg termini 27.515 Total costos d’explot. abans financers 11.760
Fons propis abans resultats 195
Pèrdues i guanys de l’exercici 955 Resultat d’explotació abans financers 1.083
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir 26.192 Ingressos financers 509
Provisions 171 Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 2
Resultat d’explotació 1.592
Recursos a curt termini 4.882
Ingressos extraordinaris 199
Creditors financers – Despeses extraordinàries 392
Creditors comercials 2.826
Altres creditors 820 Resultat abans impostos 1.399
Ajustaments per periodificació 1.236
Impost de societats 444
Total passiu 32.397 Resultat de l’exercici 955
61
Serveis Funeraris de Barcelona, SA és una societat anònima constituïda
inicialment per l’Excm. Ajuntament de Barcelona amb caràcter
unipersonal. D’acord amb els seus estatuts, aprovats en els consells
plenaris de l’Ajuntament de 20 de desembre de 1996 i 7 de febrer de
1997, els serveis que són competència de la societat els prestava fins a la
seva dissolució l’Institut Municipal dels Serveis Funeraris, organisme
autònom de caràcter administratiu depenent de l’Ajuntament. 
Posteriorment, amb data 5 de maig de 1998, l’Excm. Ajuntament de
Barcelona i Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL van subscriure un
contracte privat de compra-venda d’accions, en virtut del qual
l’Ajuntament va vendre a Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL el 49% del
capital social de Serveis Funeraris de Barcelona, SA.
D’acord amb aquesta venda d’accions, Serveis Funeraris de Barcelona,
SA es transformà en una societat d’economia mixta, i des d’aquell
moment va prestar els seus serveis mitjançant gestió indirecta.
En data 14 de febrer de 2003, el Plenari del Consell Municipal va aprovar
l’aportació del capital social de Serveis Funeraris de Barcelona, SA a la
societat municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA.
En data 30 d’agost de 2006, es produí una escissió parcial per ramal
d’activitat de la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA. En concret,
l’activitat consistent en la gestió, desenvolupament, i explotació dels
serveis de cremació i cementiris s’escindeix i es crea la societat
Cementiris de Barcelona, SA. 
Durant l’exercici de 2007, les actuacions de més rellevància han estat:
• Certificació Norma UNE-EN 15017.
• Manteniment del nivell d’ocupació de les sales de vetlla al voltant del
82% tot i l’increment de la competència a la ciutat.
• Augment de la contractació dels serveis musicals, que han passat de
5.065 l’any 2006 a 6.278 aquest any, i de les cerimònies civils, 811
contractades aquest any davant les 700 de l’any anterior.
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Constitució
Es va constituir el 25 de febrer de 1997. 
Objecte social
La gestió, el desenvolupament i l’explotació
dels serveis funeraris.
President 
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats 
Director general
Sr. Eduard Vidal i Regard
62
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Dades rellevants 
Recursos físics 2004 2005 2006 2007
Sales de vetlla (Tanatori Sancho d’Àvila) 26 26 24 24
Sales de vetlla (Tanatori Collserola) 25 22 22 22
Sales de vetlla (Tanatori Les Corts) 16 16 16 15
Sales de vetlla (Tanatori Sant Gervasi) – 10 10 10
Vehicles 104 114 73 44
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Serveis funeraris 19.244 20.340 17.868 17.641
Producció de taüts 16.883 18.009 15.174 12.567
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 293 302 235 234
Inversió (milers d’euros) 8.984 9.299 2.948 2.315
Resultat comptable (milers d’euros) 9.594 11.500 9.908 11.518
Cash-flow (milers d’euros) 10.961 12.985 11.257 12.979
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 32.068
Prestació de serveis 36.719
Despeses d’establiment 35 Facturació de complements 9.003
Immobilitzat immaterial 5.804 Facturació d’impostos i taxes 244
Immobilitzat material 24.200 Taxes de cementiris –
Immobilitzat financer 2.016 Altres ingressos 2.257
Deutors a llarg termini – Treballs per a l’immobilitzat –
Despeses a distribuir 13 Variació d’existències 184
Actiu circulant 6.875 Total d’ingressos d’explotació 48.407
Existències 2.303 Costos
Deutors 2.629
Inversions financ. temporals 1 Compres 3.711
Tresoreria 1.851 Personal 10.842
Ajustaments per periodificació 91 Treballs, subminist. i serveis ext. 14.815
Altres despeses 277
Total actiu 38.943 Provisions (31)
Amortitzacions 1.460
Passiu
Recursos a llarg termini 29.148 Total costos d’explot. abans financers 31.074
Fons propis abans resultats 16.918
Pèrdues i guanys de l’exercici 11.518 Resultat d’explotació abans financers 17.333
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 191
Provisions 602 Despeses financeres 87
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 110
Resultat d’explotació 17.437
Recursos a curt termini 9.795
Ingressos extraordinaris 367
Creditors financers – Despeses extraordinàries 177
Creditors comercials 5.624
Altres creditors 4.171 Resultat abans impostos 17.627
Ajustaments per periodificació –
Impost de societats 6.109
Total passiu 38.943 Resultat de l’exercici 11.518
63
64
Mercabarna és una empresa d’economia mixta de mercat que té la
naturalesa de societat anònima mercantil amb vida indefinida, i de la qual
és soci majoritari l’empresa Barcelona de Serveis Municipals, SA.
Mercabarna desenvolupa una doble funció: com a col·laboradora de
l’Ajuntament de Barcelona en la gestió del servei públic de mercats
centrals de fruites i hortalisses i de peix de la ciutat de Barcelona i com a
promotora i gestora de serveis privats en règim de competència a la Zona
d’Activitats Complementàries.
La modificació de la forma de gestió, que va passar a ser de tipus directa
per part de l’Ajuntament, va permetre a Mercabarna modificar els seus
estatuts assumint vida indefinida, podent establir contractes a llarg
termini amb els usuaris ubicats a les seves instal·lacions, superant la
limitació temporal que tenia. La modificació del Pla General Metropolità,
que va definir la subzona 22 AL sobre les 40 ha del Consorci de la Zona
Franca contigües a la Unitat Alimentària, permet superar la limitació de
caràcter espacial. Tot plegat obre una nova perspectiva de futur que
facilita la consolidació de les activitats empresarials actuals i el
desenvolupament de noves, relacionades amb l’agroalimentació.
Pel que fa a l’activitat dels Mercats Majoristes durant el passat exercici,
cal remarcar un petit creixement en el Mercat Central de Fruites i
Hortalisses, que segueix sent el principal mercat espanyol, i una reducció
de l’activitat del Mercat Central del Peix, que reflecteix l’important procés
de modificació de l’estructura de distribució detallista i la reducció del
consum domèstic.
Per contra, l’activitat desenvolupada per les empreses a la Zona
d’Activitats Complementàries ha seguit creixent de forma més que
significativa, cosa que queda reflectida per l’increment del 4% en
l’entrada de vehicles de gran tonatge, i en la important activitat de
traspassos de locals com a resultat de processos d’expansió de les
empreses titulars.
Quant a l’Escorxador, amb un creixement que ha assolit el 3,2% en
tonatge sacrificat i el 4,9% en tonatge comercialitzat, cal destacar la
important inversió d’un 1,4 milions d’euros realitzada per a la substitució
Mercabarna
Constitució
Es va constituir el 7 de febrer de 1967.
Objecte social
La construcció i explotació de la Unitat
Alimentària de Barcelona, la col·laboració
expressa amb l’Ajuntament en la gestió dels
mercats centrals majoristes de fruites i
hortalisses i de peix, la prestació dels serveis
públics d’escorxador carni, la promoció de la
zona d’activitats complementàries dels
mercats majoristes i tot tipus d’encàrrec de
les administracions dirigits a la millora del
cercle de comercialització de productes
alimentaris.
President
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats
Director general
Sr. Jordi Maymó i Asses
65
de la línia de matança de bestiar oví, que
permet reduir l’esforç del treball tot
incrementant la productivitat i la qualitat de
l’acabat de les canals.
Com a fet més destacat de l’exercici cal
esmentar l’inici de les obres del futur centre
Mercabarna-flor, que té previst iniciar la seva
activitat comercial a mitjan de l’any 2008, i que
constitueix l’esforç inversor més important de la
societat en els darrers anys.
En el camp mediambiental s’ha consolidat
plenament el model de gestió de residus sòlids
procedents de l’activitat empresarial de la Unitat
Alimentària i que es basa essencialment en la
disposició de contenidors per fraccions en els
mercats, i un Punt Verd de servei general tan
pels titulars d’instal·lacions de Mercabarna com
per a clients que acudeixen a proveir-se. L’índex
de valoració dels residus assimilables al sòlids
urbans es manté per damunt del 74% i l’índex
de control i gestió dels residus industrials de
l’Escorxador ha estat del 100%.
Després de l’acord assolit amb l’Associació de
Concessionaris de Mercabarna, el proper
exercici 2008 s’iniciarà el procés de novació de
contractes a la Zona d’Activitats
Complementàries. Caldrà, també, definir un nou
marc de relacions amb les empreses dels
Mercats Majoristes per tal de facilitar els
processos de renovació d’instal·lacions i, a la
vegada, reduir la incertesa que la limitació
temporal de les autoritzacions els comporta.
Pel que fa a les actuacions previstes per al
proper any, cal destacar també la urbanització
de l’espai que l’actual mercat provisional de la
flor deixarà lliure, i en el qual hom té previst la
construcció del Pavelló Multiservei III, així com
aconseguir un acord amb el Consorci de la Zona
Franca per a la gestió conjunta de les 40 ha
classificades com a subzona 22 AL.
Mercabarna
66
Mercabarna
Dades rellevants 
Titularitat accionariat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA 50,69
Empresa Nacional MERCASA 36,79
Consell Comarcal del Barcelonès 12,16
Altres 0,36
Total Superfície Edificada Superfície
Recursos físics Ha Mercabarna m2 privada m2 llogada m2
Escorxador 4,020 28.944 – 14.061
Mercat C. Fruites i Hortalisses 23,225 103.839 – 52.561
Mercat C. del Peix 4,936 26.333 – 13.499 
Mercat C. de la Flor 3,321 12.094 – 6.538
Centre de Serveis Comercials i Hotelers 1,948 14.328 4.509 14.080
Serveis Tècnics 3,725 5.901 1.513 1.513
Zona d’Activitats Complementàries 45,293 27.811 230.653 345.669
Total 86,468 219.250 236.675 447.921
Volum instal·lat m3
Total Mercabarna Privat Privat
Instal·lacions frigorífiques m3 Ús públic Ús públic Ús privat
Sales de manipulació 104.345 – 3.676 100.669
Cambres de refrigeració 207.148 11.175 20.464 175.509
Cambres de congelació 250.638 10.726 183.535 56.377
Total 562.131 21.901 207.675 332.555
Indicadors del nivell d’activitat general 2004 2005 2006 2007
Tones de sacrifici de l’escorxador 29.007 33.759 32.959 34.575
Tones de fruites i hortalisses 967.009 1.066.955 1.085.609 1.097.733
Tones de peix fresc 80.712 76.195 71.628 69.547
Tones de congelats i altres 97.854 96.327 111.824 106.916
Entrada de vehicles (milers) 3.686 3.626 3.605 3.577
Vehicles equivalents1 5.994 5.949 5.946 5.992
Indicadors de gestió 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 171 172 168 163
Facturació (milers d’euros) 26.436 28.836 30.664 31.871
Inversió (milers d’euros) 3.617 15.061 2.858 9.094
Resultat comptable (milers d’euros) 2.080 2.518 3.731 3.956
Cash-flow (milers d’euros) 5.556 6.072 6.964 7.730
1 Indicador que homogeneïtza les diferents tipologies de vehicles que entren a Mercabarna.
Mercabarna
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 82.747 Mercat Central del Peix 1.732
Mercat Central de Fruites i Hortalisses 4.449
Despeses d’establiments – Mercat Central de la Flor 481
Immobilitzat immaterial 503 Escorxador 8.313
Immobilitzat material 80.787 Zona d’activitats complementàries 7.035
Immobilitzat financer 1.457 Altres ingressos 5.289
Deutors a llarg termini – Transferències corrents 203
Despeses a distribuir – Ingressos accessoris 4.111
Excés de provisions 258
Actiu circulant 10.697 Total d’ingressos d’explotació 31.871
Existències – Costos
Deutors 9.296
Inversions financ. temporals 846 Compres 3.357
Accions pròpies 43 Personal 7.337
Tresoreria 427 Treballs, subminist. i serveis ext. 9.901
Ajustaments per periodificació 85 Subvencions –-
Altres despeses 1.464
Total actiu 93.444 Provisions 688
Amortitzacions 3.086
Passiu
Recursos a llarg termini 80.524 Total costos d’explot. abans financers 25.833
Fons propis abans resultats 58.741 Resultat d’explotació abans financers 6.038
Pèrdues i guanys de l’exercici 3.956
Subvencions de capital 1.627 Ingressos financers 233
Altres ingressos a distribuir 8.248 Despeses financeres 148
Provisions 5.253
Creditors financers a llarg termini 2.673
Altres creditors a llarg termini 26 Resultat d’explotació 6.123
Recursos a curt termini 12.920 Ingressos extraordinaris 232
Despeses extraordinàries 479
Creditors comercials 3.319
Altres creditors 6.572 Resultat abans impostos 5.876
Ajustaments per periodificació 5
Provisions 3.024
Impost de societats 1.920
Total passiu 93.444 Resultat de l’exercici 3.956
67
68
Per a la realització del seu objecte, la societat podrà dur a terme les
activitats següents:
a) Encomanar projectes d’urbanització, edificació i obra civil, adjudicar les
obres corresponents, dirigir i controlar la seva execució i recepcionar-les.
b) Adquirir, transmetre, constituir, modificar i extingir tota classe de drets
reals i personals sobre béns mobles i immobles que autoritzi la
legislació vigent.
c) Actuar com a beneficiària d’expropiacions.
d) Establir convenis amb els organismes competents que puguin col·la-
borar, per raó de la seva competència, en l’optimització de la gestió.
e) Vendre, si és necessari anticipadament, els solars resultants de
l’ordenació urbanística.
f) Gestionar els serveis implantats fins que no siguin formalment assumits
per l’entitat corresponent.
g) Gestionar processos d’adjudicació en règim de concessió
d’instal·lacions i equipaments.
h) Prestar serveis de direcció, administració, organització i explotació de
ports esportius i de les seves instal·lacions i dependències marítimes i
terrestres, per compte propi o de tercers.
i) Rebre ajuts i subvencions i accedir al mercat de capitals a través de les
operacions de préstec o qualsevol modalitat de captació de recursos.
j) Intervenir, participar, organitzar, desenvolupar i gestionar totes les
activitats mercantils relacionades amb l’objecte social, sigui des d’una
perspectiva financera com immobiliària, hipotecària i registral, tant per
compte propi o d’altri.
k) Participar, en les formes que autoritzi en cada cas l’ordenament jurídic,
en Juntes de Compensació, en Associacions de Cooperació, en
Consorcis i en totes les entitats de gestió o col·laboració que es puguin
constituir a l’empara de la legislació del sòl.
L’àmbit de l’objecte social de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA,
d’ací en endavant BIMSA, com a societat privada municipal ha
evolucionat des de l’anomenada Àrea Fòrum, de caire metropolità, i es
troba ara situat a tota la ciutat de Barcelona. 
A més, durant l’any 2004 i en el marc del procés de reordenació de
participacions societàries engegat per l’Ajuntament de Barcelona, es
varen introduir canvis als estatuts de BIMSA amb la finalitat de concentrar
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Constitució
Va ser constituïda el 7 de juliol del 2000 amb
la denominació d’Infrastructures 2004 SA. La
constitució i estatuts són resultat de l’acord
del Plenari del Consell Municipal en la sessió
de 23 de juny de 2000. El 24 de maig de
2002, el Plenari del Consell Municipal va
aprovar la modificació dels estatuts i una
nova denominació com a Infrastructures del
Llevant de Barcelona SA. Posteriorment, el 21
de juliol de 2004, el Plenari del Consell
Municipal va aprovar una modificació de
l’objecte social i la denominació actual de la
Societat, Barcelona d’Infraestructures
Municipals, SA.
Objecte social
L’execució d’actuacions urbanístiques
d’infraestructura i de dotació i concessió de
serveis, incloent-hi l’edificació, que li siguin
encomanades directament o indirectament
per les administracions públiques.
President 
Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín
Conseller apoderat
Sr. Joan Conde del Campo
Director general
Sr. Ángel Sánchez Rubio
69
i gestionar la realització de les activitats
municipals referides en el seu objecte social, les
quals pot portar a terme la societat directament
o mitjançant la seva participació en altres
societats.
Concretament, al Plenari del Consell Municipal
de 21 de juliol del 2004, s’acordà portar a terme
una ampliació de capital, amb efectes
comptables 30 de setembre del mateix any, en
la quantitat de 139.500 euros, amb una prima
d’emissió de 14.423.319,08 euros, mitjançant
l’emissió de 1.395 noves accions de 100 euros,
adjudicades a l’accionista únic de la Societat
l’Ajuntament de Barcelona i desemborsades
íntegrament mitjançant l’aportació no dinerària
de participacions d’una sèrie d’empreses. Les
escriptures referent a aquestes operacions es
van presentar al registre mercantil amb data 29
de setembre de 2004.
Així doncs, a partir de l’exercici 2004, Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA va passar a
encapçalar un grup de quatre empreses de
l’àmbit municipal, amb participació majoritària
en totes les empreses: Pro Nou Barris, SA i 22
Arroba BCN, SA (empreses 100% municipals) i
Foment de Ciutat Vella, SA i ProEixample, SA
(empreses amb participació majoritària
municipal).
Posteriorment, l’any 2005, la societat Agència
de Promoció del Carmel i entorns, SA va ésser
integrada dins de l’esquema de societats
gestores d’inversió municipals, de les quals
BIMSA és capçalera. Els estatuts de l’Agència
de Promoció del Carmel i entorns van ser
aprovats pel Plenari del Consell Municipal de 17
de juny de 2005 i publicats en el BOP de
Barcelona, núm. 161, de 7 de juliol de 2005. La
societat es va constituir, amb BIMSA com a únic
accionista, en el Consell d’Administració de
BIMSA de 20 de juliol de 2005.
Durant l’any 2006, Barcelona d’Infrastructures
Municipals SA, va adquirir, conforme a escriptura
pública de compravenda d’accions, amb data 18
de gener del 2006, a Caixa d’Estalvis de Sabadell
2.400 accions de la societat ProEixample, SA.
Amb data 30 de juny del 2006, la Junta General
Ordinària d’accionistes de ProEixample, SA.
acordà augmentar el capital social mitjançant
l’emissió de 25.000 noves accions. BIMSA va
subscriure la compra de 24.256 noves accions de
les emeses en l’augment de capital i realitzà el
desemborsament efectiu amb data 10 d’octubre
del 2006. La participació de BIMSA en el capital
de ProEixample, SA, a 31 de desembre del 2006
va ser del 62’12%.
Durant l’any 2007 BIMSA, com a ens executor
de les principals actuacions d’inversió i
infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona,
ha continuat el procés d’execució del programa
d’actuacions encarregat per l’Ajuntament,
corresponent al desenvolupament del Pla
d’Actuació Municipal (PAM) 2004-2007.
L’empresa ha assolit els objectius previstos,
orientats a garantir que l’execució de les
actuacions encomanades sigui realitzada amb el
màxim grau d’eficàcia, en la triple vessant de
garantir l’acompliment de terminis, vetllar per
l’equilibri econòmic i financer de les actuacions
a través del control econòmic i assegurar la
qualitat arquitectònica i funcional de les
actuacions dutes a terme.
En resum, les actuacions executades per la
Societat han representat per a l’exercici 2007,
un volum d’inversió de 71,57 milions d’euros,
dels quals 6,25 milions corresponen a
finançament extern directe. D’aquest
finançament extern procedeixen 2,85 milions
d’euros de B:SM per a l’execució
d’aparcaments (a la plaça de les Glòries i al
centre sociocultural de Gràcia), 0,45 milions
procedents de Transports Metropolitans de
Barcelona, SA per a l’execució de la
urbanització del parc de les cotxeres d’Horta i
2,95 milions procedents d’empreses,
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
70
comunitats reparcel·latòries i d’altres
institucions per a l’execució de diverses obres
d’infraestructura i d’urbanització.
A l’apartat següent es descriuen amb detall les
actuacions dutes a terme per BIMSA durant
l’any 2007.
OBRES FINALITZADES DURANT L’ANY 2007
Plataforma del Zoo i cobertura dels
col·lectors de Prim 
L’obra d’infraestructura de la plataforma per a la
futura ubicació del zoo marí va finalitzar el mes
de març de 2007.
Aquesta obra s’emmarca dins de la concessió
d’ocupació de 230.000 m2 de béns de domini
públic maritimoterrestre atorgada pel Ministeri
de Medi Ambient a l’Ajuntament de Barcelona,
l’abril de 2005.
La construcció de la plataforma ha comprès tan
les obres de defensa –per tal d’evitar l’efecte
del mar sobre el terreny que ocuparà el zoo
marí–, com les obres de rebliment i pre-càrrega.
La plataforma guanyada té una superfície de
4,9 ha, les quals sumades a les 2,7 ha sobre
terreny existent fan un total de 7,6 ha, que seran
ocupades pel futur zoo marí. Si es compten les
obres de defensa, la superfície guanyada al mar
és de 8,5 ha.
A més de permetre la ubicació del futur zoo
marí, la plataforma del zoo també pretén
afavorir i estimular la recuperació dels fons
marins que es va iniciar amb l’actuació del
“parc d’esculls” de Barcelona.
Paral·lelament i també el març de 2007 va
finalitzar la segona fase de la cobertura del
col·lector de Prim, la qual ha permès completar
l’actuació de millora de les condicions
ambientals en la desembocadura d’aquest
col·lector, al costat de la plataforma del zoo.
Les obres executades en aquesta fase han
consistit en la prolongació dels col·lectors
existents fins la línia definida pel projecte del zoo
marí en una longitud de 238,3 m a l’eix central.
També, s’han incorporat dos col·lectors laterals
al col·lector principal de Prim en una secció
estructural d’un únic calaix amb 8 cel·les.
Els treballs realitzats en aquesta segona fase
també han inclòs el dragatge de la matèria
orgànica i material sedimentat procedent de les
aigües residuals vessades pel col·lector (a partir
del final de la solera executada en fase I) i la
incorporació dels tres col·lectors de pluvials del
parc del Fòrum, així com la previsió de connexió
del futur col·lector de pluvials del zoo.
Gran Via
El 17 de març de 2007 es va inaugurar la
remodelació de la Gran Via entre la rambla de
Poblenou i el carrer Extremadura (2,5 km de
longitud).
Aquesta actuació va néixer com a fruit d’un
Conveni signat el 15 de juny de 2001 entre la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona per tal de resoldre els problemes
(principalment de soroll, de connectivitat i
d’aparcaments) que presentava la Gran Via al
seu pas pel districte de Sant Martí.
Les millores aconseguides per aquesta
actuació, respecte de la situació de partida, han
estat, entre d’altres:
• Augment de la superfície d’espai públic.
• Creació de nous espais de trobada.
• Integració del tramvia en la urbanització.
• Implantació de nous sistemes de servei:
xarxes de reg freàtic i de recollida pneumàtica
de residus sòlids urbans (RPRSU).
• Millora de la connectivitat mar-muntanya, amb
la construcció d’un nou pont i 7 noves
passarel·les de vianants (connexió cada 130 m).
• Reducció del nivell sonor: nova disposició de
la Gran Via amb semicobertura i pantalles
acústiques.
Complementàriament a les obres de
semicobertura i urbanització, cal destacar la
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
posada en servei, l’any 2006, de dos
aparcaments subterranis al costat muntanya,
que sumen una capacitat total de 648 places. El
seu finançament va anar a càrrec de B:SM, la
qual n’és l’empresa explotadora.
Cobertura de la ronda de Dalt entre la ronda
de la Guineueta Vella i la plaça Karl Marx
La construcció de la ronda de Dalt als anys 90,
amb la forta pressió circulatòria afegida al barri,
va afectar considerablement els veïns del barri
de Canyelles, on els índexs de contaminació
acústica assolien valors propers als 80 dB.
Per aquest motiu es va plantejar un projecte
global de semicobertura de la ronda, necessari
per a resoldre els problemes de connectivitat
entre les dues vores i reduir l’impacte sonor en
l’àmbit d’actuació.
L’àmbit de l’actuació duta a terme per BIMSA
ha estat la ronda de Dalt entre la plaça de Karl
Marx i la ronda Guineueta Vella, dividida en els
trams següents: 
• Tram de nova cobertura: de la plaça Karl Marx
a la rambla del Caçador (cobertura,
urbanització i pantalles acústiques)
• Tram amb cobertura existent: de la rambla
Caçador a la ronda Guineueta Vella
(urbanització i pantalles acústiques)
L’abast dels treballs ha estat l’execució
d’estructura de murs, lloses i bigues,
impermeabilització, pavimentació, instal·lació de
xarxes de drenatge i reg, semàfors, enllumenat,
enjardinament, mobiliari urbà i pantalles
acústiques.
El tram comprès entre rambla Caçador i
Guineueta Vella va ser posat en servei el 15
d’octubre de 2006, mentre que el tram entre la
rambla Caçador i la plaça Karl Marx va finalitzar
el 30 de març de 2007.
Urbanització del sector ‘E’. Vial Riu Besòs
El març de 2007 van finalitzar les obres
d’urbanització d’aproximament 4.400 m2 situats
al marge dret del riu Besòs, entre el pont de
Maristany i la desembocadura del riu (sector E-
Central Elèctrica). 
El Consell d’Administració de BIMSA de 17 de
març de 2006 havia autoritzat la Societat a
executar aquestes obres, ja que l’actuació es
troba dins del terme municipal de Sant Adrià del
Besòs.
S’hi ha construït un passeig de vianants paral·lel
al Riu Besòs, d’amplada variable i una rampa de
connexió del passeig de ribera amb el carrer del
Taulat de 5 m d’amplada i adossada a l’estrep del
pont d’Eduard Maristany. Igualment s’han
adequat els nous límits del recinte de la central
elèctrica del Besòs, amb la instal·lació d’una
tanca metàl·lica en el nou perímetre de la central.
Les obres d’urbanització han comprès també la
instal·lació de les xarxes de reg, enllumenat i
sanejament i drenatge, l’enjardinament de
l’àmbit i la col·locació de mobiliari urbà.
El finançament d’aquesta actuació ha estat a
càrrec dels tres propietaris del Sector: ENDESA
Generación SL, ENDESA Distribución SA i Gas
Natural SDG SA.
Urbanització de la UA X/A57 de Can
Portabella. Fases 1 i 2 parcial
Les obres d’urbanització de Can Portabella
(fases 1 i 2 parcial) –àmbit inclòs en el Sector X
del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la
Modificació del Pla General Metropolità de Sant
Andreu-Sagrera– van finalitzar el maig de 2007.
El Projecte d’urbanització de la Unitat
d’Actuació X/A57 Can Portabella (fases 1 i 2
parcial) comprèn la major part de la superfície
del sector, llevat de la totalitat del C/Virgili, els
últims 25 metres del nou vial interior que enllaça
amb aquest carrer, l’àmbit al voltant del casal
existent i la zona verda de davant del carrer
Josep Soldevila. Això representa una superfície
total urbanitzada en aquesta fase de 7.883,22
m2, respecte als 10.545 m2 del projecte global
aprovat el juny de 2005.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
71
72
Les obres executades a la UA X/A57
corresponen a l’obertura d’un nou vial-passeig
per a vianants previst en el desenvolupament de
la Unitat d’Actuació. S’han fet treballs de
pavimentació, implantació de xarxes de serveis i
plantació d’arbrat, així com la instal·lació
d’enllumenat públic i de mobiliari urbà.
El finançament d’aquestes obres ha estat a
càrrec de BAGURSA, la qual, com a
Administració actuant, girarà les corresponents
quotes d’urbanització a la comunitat
reparcel·latòria.
Aparcament subterrani Plaça de les Glòries
El maig de 2007, BIMSA va finalitzar les obres
de construcció d’un aparcament públic soterrani
de rotació de 336 places, al solar del futur
edifici d’equipament i d’oficines de la plaça de
les Glòries (a la confluència entre Diagonal-
Glòries-Gran Via). 
L’aparcament està format per tres plantes sota
rasant, de 3.246,35 m2 cadascuna, i té l’accés
d’entrada i sortida des del carrer Ciutat de
Granada. 
La inversió d’aquesta actuació ha estat
finançada per B:SM, que en farà l’explotació.
Urbanització de l’avinguda Vallvidrera i
passos sobre els Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya
Aquesta actuació, en servei des de novembre
de 2007, ha tingut per objectiu l’ampliació i
urbanització de l’avinguda de Vallvidrera entre el
carrer Vidal Quadras i l’Estació de Peu de
Funicular, amb una longitud total de 567 m. 
Igualment, les obres han contemplat la
renovació de dos passos superiors sobre la línia
dels FGC el que suposa una millora de la
permeabilitat de la infrastructura dels FGC amb
la substitució dels dos ponts existents per uns
altres de nous, l’un de 10,49 m de llum i l’altre
de dos trams (de 9,96 m i 10,06 m de llum
respectivament) amb amplades, gàlibs i
resistència adequades al trànsit previst.
Les actuacions de millora necessàries foren
recollides en un conveni entre l’Ajuntament de
Barcelona i la Generalitat.
Escola bressol i aparcament subterrani per a
vehicles de dues rodes del conjunt Centre
Sociocultural Gran de Gràcia, 190-192
(Escola O.S.I.)
L’estiu de 2007 BIMSA va finalitzar l’execució
de les obres de l’escola bressol inclosa en la
construcció del conjunt arquitectònic anomenat
Centre sociocultural, escola bressol i
aparcament per a vehicles de dues rodes, al
solar situat al carrer Santa Rosa, 13 i Gran de
Gràcia, 190-192. 
L’escola té una dotació de 81 places per a nens
i nenes fins 3 anys i va entrar en funcionament
el setembre de 2007, tot coincidint amb l’inici
del curs escolar. L’edifici, de nova planta, es
relaciona amb el centre sociocultural mitjançant
un espai exterior compartit.
El conjunt de l’actuació també inclou un
aparcament subterrani per a vehicles de dues
rodes que ha estat lliurat a B:SM (que ha
finançat les obres de l’aparcament i en farà
l’explotació) el 14 de desembre de 2007; així
com la rehabilitació de l’antiga casa del Baró de
la Barre, de la qual es mantenen els elements
singulars, és a dir, l’estructura i les façanes.
Aquest edifici rehabilitat allotjarà el Consell de
la Joventut de Barcelona i altres entitats del
Districte de Gràcia. 
Deconstrucció de l’estació de mercaderies
de la Sagrera 
La deconstrucció de l’estació de Mercaderies
de la Sagrera és necessària per tal de permetre
tan el desenvolupament del sector “Entorn
Sagrera”, com la construcció de la futura
estació Barcelona-la Sagrera.
L’estació de mercaderies existent havia deixat
de tenir ús ferroviari i, per les característiques
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
del seu emplaçament, la complexitat de la seva
vigilància i per anticipar espai de treball per a
les futures obres a executar a la zona, va caldre
procedir al seu enderroc. L’abast dels treballs
ha estat la demolició de les construccions de
l’estació de mercaderies i els seus elements
auxiliars, així com el tancament de l’accés al
recinte.
L’encàrrec d’execució d’obres es va fer a
BIMSA pel Consell d’Administració de
Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, en sessió
de 17 d’abril de 2007.
Els treballs van començar l’estiu de 2007 i s’han
acabat el desembre de 2007.
OBRES EN EXECUCIÓ DURANT L’ANY 2007
Plaça Lesseps 
Les obres de remodelació que l’Ajuntament de
Barcelona du a terme a la plaça Lesseps la
convertiran en un nou punt singular de trobada i
de connexió de transport públic en benefici dels
residents de Gràcia i de Sant Gervasi i per
extensió, de tots els ciutadans de Barcelona.
Això s’aconseguirà mitjançant la recuperació del
pendent natural de la plaça i la modificació del
nus viari existent, restablint la continuïtat a
carrers actualment tallats per la presència del
nus viari i creant noves connexions viàries
transversals. D’aquesta manera –i un cop
finalitzades les obres– el carrer Homer enllaçarà
amb el carrer Sant Magí, el carrer de la Mare de
Déu del Coll amb el carrer Torrent de l’Olla i
l’Avinguda Vallcarca enllaçarà amb l’avinguda
de l’Hospital Militar.
A banda, l’actuació originarà un important
increment de la superfície destinada als
vianants i el nou viari de l’àmbit ha estat
dimensionat de manera que es reduirà el trànsit
de vehicles privats.
L’execució de les obres s’ha dividit en dues
fases la primera de les quals –iniciada l’agost de
2005– ha suposat l’enderroc de les estructures
del túnel viari existent, la modificació de les
rasants i l’adaptació de la topografia, la
construcció de noves estructures, la definició de
la nova vialitat, la urbanització bàsica i la
reposició dels serveis afectats per les obres, així
com la implementació de la xarxa de recollida
pneumàtica de residus sòlids urbans (RPRSU).
Aquesta fase es troba a hores d’ara acabada a
excepció de les obres relatives al col·lector del
carrer República Argentina-Gran de Gràcia.
El 17 de desembre de 2007, el Consell
d’Administració de BIMSA va adjudicar la
segona fase de les obres, corresponent a la
urbanització en superfície, és a dir, la
pavimentació de les zones fora vials, la
instal·lació de l’enllumenat públic, del mobiliari
urbà, de l’enjardinament i altres elements
singulars (marquesines i dues fonts
ornamentals). Hom preveu iniciar l’execució
d’aquesta fase el gener de 2008.
Finalment, cal destacar que al conjunt de
l’actuació també es preveu la construcció d’una
central de recollida pneumàtica de residus
sòlids urbans. El desembre de 2007, el projecte
executiu de la central es trobava en exposició
pública.
Remodelació de la ronda del Mig. Tram
Balmes-Lesseps
Pel que fa als entorns de la plaça Lesseps,
l’estiu de 2007 s’han iniciat les obres
corresponents a la remodelació de la ronda del
Mig en el tram comprès entre els carrers Homer
i Puigreig. Aquesta actuació s’inclou dins del
projecte de remodelació de la ronda del Mig
entre el carrer Balmes i la plaça de Lesseps. A
finals d’any s’han completat els treballs relatius
a les xarxes de serveis i l’obra civil i mecànica
(sota rasant) de la xarxa RPRSU costat mar. 
Les obres inclouen l’ampliació de voreres i
mitjana i la conformació de la calçada amb un
carril de circulació per a transport públic i dos
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
73
74
carrils per a vehicles en ambdós sentits. A
l’actuació, també s’hi preveu la restitució de la
connexió viària entre mar i muntanya, així com
la implantació de la xarxa de recollida
pneumàtica d’escombraries.
Addicionalment, l’actuació preveu la
construcció d’un aparcament subterrani a la
plaça Josep Amat, de quatre plantes soterrani
amb capacitat per a uns 250 vehicles. El
projecte s’ha redactat en coordinació amb B:SM
i ha estat aprovat inicialment per part de la
Comissió de Govern de l’Ajuntament de
Barcelona del 14 de novembre de 2007.
Cal dir que els criteris rectors de l’actuació són
els que es recullen al document signat pels
membres de la Comissió de Seguiment del
projecte de remodelació de la ronda del Mig, en
data 25 de gener de 2006.
Centre sociocultural Gran de Gràcia, 190-192
(Escola O.S.I.)
L’objectiu de l’actuació ha estat el d’articular
solucions a diferents necessitats
programàtiques d’ús cívic dins d’un únic
conjunt arquitectònic al carrer Santa Rosa, 13,
en ple Districte de Gràcia:
• una nova escola bressol (en servei des del
setembre de 2007)
• un nou centre sociocultural per al barri
• un aparcament subterrani per a vehicles de
dues rodes, finalitzat i lliurat a B:SM el
desembre de 2007. L’aparcament, de dues
plantes, ocupa 1.372 m2 i té 171 places,
algunes de les quals seran de lloguer
(abonats) i altres de rotació.
El solar –de forma rectangular i
d’aproximadament 80 x 23 m– es trobava
ocupat per dues edificacions de
característiques totalment diferents i un pati.
Així, mentre que l’edificació principal amb
façana al carrer Gran de Gràcia (que allotjarà el
nou centre sociocultural) fou construïda a les
darreries del segle XVIII (es va decidir
conservar-ne les façanes i el sistema estructural
de murs de càrrega), l’altra edificació existent
no tenia cap interès arquitectònic i fou
enderrocada per tal de construir l’aparcament
subterrani i l’escola bressol.
L’actuació també preveu la urbanització de
l’espai interior d’illa.
Pel que fa a l’estat de les obres relatives al
centre sociocultural, se n’ha completat
l’estructura així com la pràctica totalitat de les
instal·lacions ocultes mentre es continua
treballant en acabats interiors (paviments) i
façana.
Caserna de la Guàrdia Urbana a l’avinguda
Vallcarca
Es tracta de la construcció d’un edifici amb
aparcament subterrani destinat a la dotació de
la Guàrdia Urbana del Districte de Gràcia, situat
a l’avinguda Vallcarca, cruïlla carrer d’Anna
Piferrer.
L’edifici consta de planta baixa i quatre plantes
pis (2.077 m2 de superfície construïda sobre
rasant) i una planta subterrània (1.125 m2 de
superfície construïda sota rasant). 
La planta soterrani allotjarà els elements tècnics
i l’aparcament destinat al parc mòbil de la
unitat. L’accés es farà mitjançant una rampa de
doble sentit des de l’avinguda de Vallcarca.
La planta baixa està destinada a l’accés, el
vestíbul principal i a la informació i control de
públic, mentre que a les plantes pis es va
desenvolupant la resta del programa: oficines i
despatxos de comandaments a la primera
planta, aula i subcomandaments a la segona,
biblioteca, àrea de descans i vestidors de dones
a la tercera i vestidors d’homes a la quarta.
L’estructura de l’edifici –de volumetria
compacta– és a base de pilars de formigó i
sostres reticulats (excepte el sostre
corresponent a l’aparcament, resolt amb una
llosa dimensionada per a suportar
sobrecàrregues d’ús públic). Donats els
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
condicionants de la capa resistent (de secció
variable) del terreny situat sobre un antic
torrent, la fonamentació s’ha resolt amb panells
de pantalla.
L’obra de l’edifici –que s’inicià el 9 d’agost de
2006– ha finalitzat el desembre de 2007, a la
vegada que es treballa en la urbanització del
seu entorn immediat per tal d’assegurar el
perfecte funcionament de l’edifici (accés de
vehicles a les rampes principal i d’emergència,
accés de persones a l’edifici i conducció de les
aigües pluvials procedents de les escorrenties
de la plaça adjacent) amb independència de la
urbanització de la plaça d’Anna Piferrer.
Adequació de les instal·lacions del Túnel de
la Rovira
L’objectiu d’aquesta actuació és la reposició i
adequació de les instal·lacions del túnel de la
Rovira entre la ronda del Guinardó i la rambla
del Carmel de Barcelona, en una longitud
aproximada de 1.300 m, per tal d’adaptar-les a
la nova normativa de referència, la 2004/54/CE
del Parlament Europeu i del Consell de 29
d’abril de 2004 sobre “Requisits mínims de
seguretat per a túnels de la xarxa transeuropea
de carreteres”. 
Les instal·lacions objecte de millora són d’una
banda els sistemes de protecció, seguretat i
gestió tècnica centralitzada i d’altra les
instal·lacions corresponents a ventilació, energia
i enllumenat.
Addicionalment a l’actuació sobre les
instal·lacions, també es preveu fer treballs de
millora del sistema d’impermeabilització i
drenatge (mitjançant injeccions i làmines
drenants).
Cal dir que el disseny del programa de treballs
de l’actuació s’ha elaborat de manera que les
tasques es puguin realitzar per fases, en espais
reduïts i durant jornades de treball nocturnes.
Hores d’ara han finalitzat les obres
corresponents als sistemes de protecció,
seguretat i gestió tècnica centralitzada, així com
també la millora de la impermeabilització del
túnel mitjançant injeccions, la qual es
completarà l’any 2008 amb la col·locació de
làmines per al segellat de les juntes existents.
D’altra banda, el 28 de desembre de 2007 ha
estat llançada la licitació de les obres
corresponents a la millora de les instal·lacions
de ventilació, electricitat i enllumenat.
Actuacions a l’àmbit del congost del Besòs 
Per tal de millorar els històrics problemes
d’aïllament dels barris de Torre Baró i Vallbona,
als anys 90 es va veure la necessitat de realitzar
un conjunt d’actuacions en matèria de vialitat a
l’àmbit del Congost del Besòs, actuacions que
es varen recollir en un conveni signat per
diverses administracions el desembre de 2002.
El desenvolupament d’aquestes actuacions es
va plantejar per fases, la primera de les quals –la
urbanització del Passeig de la Ribera a Santa
Coloma de Besòs– es va executar l’any 2003. 
Pel que fa a la resta de fases de l’actuació, el
desembre de 2005 van finalitzar les obres de
construcció d’un pont de 176 m de longitud que
enllaça el carrer Escolapi Càncer de Torre Baró
amb l’Horta de la Ponderosa del barri de
Vallbona, passant per sobre la C-58, la C-33, la
C-17 i les vies de Renfe. 
Durant el 2007 s’han executat treballs
corresponents a la següent fase, amb els
objectius següents:
• Arranjament del vial de connexió entre l’Av.
Vallbona, la C-17 i la BV-5001 (845 m) amb un
traçat que s’inicia al barri de Vallbona a
l’alçada de la bifurcació entre els carrers de
Pierola i de torrent Tapioles i finalitza amb un
tram que coincideix amb el traçat actual del
carrer Can Cuiàs.
• Construcció d’un nou pas inferior de
l’esmentat vial per sota de la línia dels FFCC. 
• Regularització en secció d’un vial d’accés a la
C-17 existent. 
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
75
76
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
• Construcció d’una passarel·la de vianants
sobre els FFCC al costat del pont d’accés al
nucli urbà de Montcada.
El volum de treball executat el 2007 al terme
municipal de Barcelona comprèn l’arranjament
del carrer Pierola fins l’avinguda Puig de Jorba, la
prolongació del col·lector de la riera de Tapioles,
així com l’execució de serveis afectats.
Per la seva banda, al terme municipal de
Montcada s’han fet treballs consistents en
l’arranjament de l’antiga carretera de Sabadell
entre el carrer dels Fusters i les vies de Renfe,
l’execució del calaix emprès sota les vies de
Renfe, l’inici del tram en rasa del col·lector de la
riera de Tapioles, execució de serveis afectats i
part de la fonamentació de la passarel·la de
vianants sobre els FFCC.
Urbanització del carrer Garcilaso entre
l’avinguda Meridiana i el carrer de la Sagrera
El carrer Garcilaso, d’acord amb el planejament
vigent a la zona, ha passat d’una secció de 10 m
d’amplada a una de 45 m, gràcies a la
deconstrucció de diverses edificacions existents.
Amb aquesta actuació, el carrer Garcilaso
esdevindrà un passeig enjardinat de connexió
entre el nucli històric de la Sagrera amb la malla
de l’Eixample Cerdà.
Les obres, iniciades el juliol de 2007,
comprenen la pavimentació, l’enjardinament i
arbrat, la instal·lació de xarxes de reg i
sanejament, l’adequació de les xarxes de
serveis existents, l’enllumenat públic i
col·locació de mobiliari urbà tan del carrer
Garcilaso com de l’espai municipal contigu al
mateix, corresponent a la plaça d’Elx.
Durant el 2007 s’han executat els treballs
relatius a les xarxes de serveis així com part de
la infraestructura viària.
Central fotovoltaica 2a Fase
Aquest projecte forma part del paquet
d’actuacions de potenciació d’energies
renovables, dintre de les actuacions 
de millora dels paràmetres mediambientals 
i de sostenibilitat encetats al Front Litoral
Besòs.
L’actuació es desenvolupa en el marc d’un
conveni de R+D signat amb el Ministerio de
Industria, de tal manera que l’Instituto para la
Diversificación y Ahorro de la Energía
s’encarregarà tan del finançament i la
instal·lació de les plaques fotovoltaiques com
de la posterior explotació de la planta durant 25
anys.
L’actuació en execució per part de BIMSA
consisteix en la instal·lació de l’estructura
bastidor que haurà de permetre la posterior
col·locació i acoblament de les plaques de la
segona planta fotovoltaica sobre l’Esplanada
Fòrum. 
Al final de 2007 s’han completat els treballs
relatius al disseny i fabricació de l’estructura
bastidor tipus, restant-ne pendent el muntatge
que es farà segons la disponibilitat de l’espai de
l’esplanada.
Gestió de sòl Glòries-Meridiana Sud 
BIMSA ha rebut l’encàrrec per part de la
Comissió de Govern, en data 7 de febrer de
2007, d’actuar en l’àmbit del Pla de Millora
Urbana del Polígon d’Actuació núm. 1 del sector
Glòries-Meridiana Sud per tal de gestionar la
cessió del sòl de titularitat municipal.
Les tasques de gestió de sòl permetran
escometre les obres de desviament de les
infraestructures afectades per la futura
construcció del nou Museu del Disseny
(col·lector), situat parcialment a l’àmbit del Pla
de Millora Urbana.
L’expedient d’Ocupació directa del Polígon
d’Actuació núm. 1, d’ací endavant PAU 1, de
Glòries-Meridiana Sud s’ha aprovat
definitivament el 5 de desembre de 2007. Es
preveu iniciar l’aixecament d’actes d’ocupació
directa durant el primer trimestre de 2008.
Desviament del col·lector del carrer
Escultors Claperós 
Emmarcat en la remodelació prevista de la plaça
de les Glòries es preveu la construcció de
l’edifici d’equipament Centre del Disseny, a la
parcel·la situada al costat mar de la plaça, entre
els carrers Badajoz i Àlaba. 
Pel subsòl de l’àmbit que ocuparà l’esmentat
equipament discorre actualment un eix de la
xarxa de sanejament format per dos col·lectors,
un de secció NT 1252 i un altre de secció
T293A. 
Les obres abasten el desviament del tram
afectat (d’uns 330 m de longitud) mitjançant un
únic col·lector de secció rectangular de 5,00 x
3,00 m2, de 470 m de longitud i un pendent
uniforme del 0,15%. Es reposaran també els
elements associats afectats com ara el sifó de
Glòries i les seves connexions.
El traçat del nou col·lector discorre per sota de
la Diagonal, així com pels àmbits a alliberar i
cedir per part de la Junta de Compensació
privada del PAU 1 del sector Glòries-Meridiana
Sud.
L’actuació s’executa en tres fases, la primera de
les quals correspon al creuament del nou
col·lector per sota de la Diagonal. Els treballs es
van iniciar l’estiu de 2007 i han finalitzat el 5 de
desembre de 2007.
Per la seva banda, el traçat de la segona fase
del col·lector discorre per l’àmbit del PAU 1 del
Sector Glòries–Meridiana Sud. El projecte
executiu està aprovat definitivament i la seva
execució està lligada a la disponibilitat de sòl de
l’esmentat àmbit.
La tercera fase correspon a la connexió aigües
avall del nou col·lector amb els col·lectors
existents, a l’alçada del carrer d’Àlaba, entre
l’avinguda Meridiana i el carrer Bolívia. 
A finals de 2007 el projecte executiu es troba
llest per iniciar els tràmits d’aprovació
administrativa.
Desenvolupament de la Modificació del Pla
General Metropolità de Sants
Aquesta actuació s’emmarca dintre del procés
de concertació que duen a terme el Ministerio
de Fomento, la Generalitat i l’Ajuntament per a
l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona.
La Modificació del Pla General Metropolità de
Sants va ser aprovada el 20 d’octubre de 2003
per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona i
el seu desenvolupament ha de permetre els
objectius següents: 
• Ordenar l’àmbit de l’estació de Sants
(accessibilitat intermodal i adequació a TGV) i
el seu entorn urbà. 
• Redefinir l’ordenació i usos de la franja
d’accés a guanyar per la cobertura de les vies
del metro i del ferrocarril.
D’acord amb els pactes establerts entre les tres
Administracions, BIMSA executa (per encàrrec
de gestió de l’Ajuntament) per una banda, les
actuacions de gestió de sòl vinculades a la
MPGM de l’Estació de Sants i, per l’altra, les
actuacions d’infraestructura i urbanització en
els accessos del metro i del ferrocarril a
l’estació.
Obtenció de sòl
• Actuacions d’obtenció de sòl als entorns de
l’estació de Sants. Aquestes actuacions,
necessàries per a l’ampliació de l’estació de
Sants, inclouen l’enderroc d’edificis i naus
expropiats, l’execució de serveis afectats i el
reallotjament d’afectats.
Les tasques d’obtenció de sòl dels sectors
PAU 2a i 2b, de la “MPGM de l’estació de
Sants i el seu entorn” han finalitzat i a hores
d’ara s’ha executat el 95% de l’enderroc de
les edificacions existents.
• Actuacions d’obtenció de sòl entre Riera
Blanca i plaça de Sants. Els terrenys
qualificats de zona verda dins del PAU 1C van
ésser adquirits mitjançant procediment
d’ocupació directa aprovat definitivament per
la Comissió de Govern en sessió de 7 de març
77
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
78
de 2007 i les actes d’ocupació van ser
aixecades l’abril de 2007.
Cobertura i urbanització dels accessos a
l’estació de Sants
Les actuacions corresponents als accessos a
l’estació de Sants, entre Riera Blanca i la plaça
de Sants, s’executen de forma coordinada:
• ADIF duu a terme les obres relatives a la
infraestructura ferroviària (construcció del nou
túnel per a l’accés del tren d’alta velocitat i
adaptació de les platges de vies d’ample
ibèric).
• GISA –empresa depenent de la Generalitat de
Catalunya– construeix la nova estació de
Metro de la L-1 “Mercat Nou”.
• L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant
l’empresa municipal BIMSA, ha executat les
obres d’infraestructura per a la fonamentació
del viaducte de Badal i està executant els
murs i bigues de cobertura de les vies del
metro de la L1.
Hom preveu finalitzar aquesta obra al segon
trimestre de 2008, i tot seguit iniciar els treballs
de passos inferiors i urbanització associats.
Actuacions al passeig Mirador de les Aigües
El passeig Mirador de les Aigües constitueix un
recorregut d’uns 23,4 km que discorre pel
costat mar de la muntanya del Tibidabo 
amb un traçat sensiblement horitzontal. El seu
ús està pensat per a vianants i bicicletes i en un
futur formarà part de la ronda Verda de
Barcelona, un recorregut d’uns 60 km vorejant
la ciutat.
L’adequació del Passeig-Mirador ha estat
plantejada per trams, alguns dels quals ja es
troben en funcionament. 
Els trams a executar per BIMSA són:
• Passeig Mirador de les Aigües. Tram II:
passarel·la sobre la carretera Sarrià-
Vallvidrera. Aquesta passarel·la de vianants
per sobre la carretera Sarrià-Vallvidrera
donarà continuïtat al Passeig-Mirador de les
Aigües en el punt on avui es creuen les dues
vies, canvi que la farà una via més segura per
als vianants i els ciclistes. Els treballs s’han
iniciat el setembre de 2007 i fins a final d’any
s’han realitzat els pilars i un dels estreps de la
passarel·la.
• Passeig Mirador de les Aigües. Tram VII.
Aquest tram té 2.200 m de longitud. L’àmbit
és el de la carretera BV-1415 d’Horta a
Cerdanyola, fins sota Can Ferrer (a uns 150 m
de la Cta. del Cementiri del Nord). El traçat
tindrà un pendent promig del 3,54%, i serà
anivellat i pavimentat amb una barreja
compactada de sauló i tot-u, canvis que el
faran ideal per al passeig. 
De tot aquest tram, BIMSA n’executa la part
corresponent a la passera del camí sobre la
BV-1415 i l’arranjament de l’àmbit del Mirador
de Valldaura. 
ACTUACIONS EN FASE DE PROJECTE 
Urbanització ronda General Mitre, trams
Lesseps-Escorial i Balmes-Via Augusta 
Aquests trams de la ronda General Mitre es
troben en fase d’avantprojecte, i s’emmarquen
dintre de l’actuació d’urbanització de la plaça
Lesseps i els seus entorns. 
Els avantprojectes es redacten en base als
criteris rectors recollits en el document signat
pels membres de la Comissió de Seguiment del
projecte de remodelació de la ronda del Mig en
data 25 de gener de 2006.
Equipament sociosanitari al districte de
Sarrià-Sant Gervasi 
L’Ajuntament de Barcelona té previst la
construcció d’un nou equipament sociosanitari
al solar del carrer Marquès de Santa Anna, amb
capacitat prevista per a 150 llits, que substituirà
l’equipament geriàtric de gestió municipal situat
al carrer Quatre Camins.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
79
Aquest trasllat d’equipaments es farà en base a
un Conveni de col·laboració per a la permuta de
finques entre l’Ajuntament de Barcelona i la
Congregació de Germans de les Escoles
Cristianes, aprovat pel Consell Plenari de
novembre de 2005.
El 19 de març de 2007 van començar els
treballs de deconstrucció de l’edifici existent en
el solar. Aquests treballs van finalitzar el juny de
2007. Al final de 2007 el projecte executiu de
l’equipament està redactat.
Dipòsit anti-DSU Sant Andreu-Sagrera i
col·lectors associats 
L’actuació, actualment en fase d’avantprojecte,
preveu la construcció, a la part alta de la rambla
de Prim, d’un dipòsit antidescàrrega del sistema
unitari (anti-DSU), amb una capacitat de
90.000 m3. 
Els objectius que es pretenen assolir amb la
construcció d’aquest dipòsit són:
• Eliminació de l’efecte ‘coll d’ampolla’ produït
en la unió dels tres eixos principals de la
conca de la riera d’Horta (col·lectors de la
riera d’Horta, Fabra i Puig i Josep Soldevila)
que es produeix al principi de la rambla de
Prim.
• Millora del drenatge dels carrers adjacents a
la rambla de Prim.
• Reducció de la contaminació provocada en
temps de pluja al medi receptor.
La construcció d’aquest dipòsit és un dels
objectius plantejats en el conveni de juny de
2002 pel Ministerio de Fomento, la Generalitat i
l’Ajuntament, dintre de les actuacions a realitzar
a Sant Andreu-La Sagrera amb motiu de
l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona.
Obertura del carrer Sant Raimon de
Penyafort entre la Sagrera i el Front Litoral
Besòs 
Aquesta actuació és fruit d’un conveni de
col·laboració entre el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, els Ajuntaments de
Barcelona i Sant Adrià de Besòs i el Consorci
del Besòs.
L’objectiu de l’actuació és l’execució d’un nou
eix urbà definit per la ronda Sant Raimon de
Penyafort i la Via Trajana, en els trams on avui es
troba interromput, de tal manera que es pugui:
• Resoldre la connectivitat entre dos barris de
nou desenvolupament com són el sud-est del
Besòs (Àrea Fòrum) i la Sagrera, on es
construirà la nova Estació de l’AVE.
• Configurar un nou eix urbà amb capacitat per
a vertebrar i dinamitzar una àmplia franja
urbana.
Així, l’actuació preveu que el futur vial que ha
de connectar el Front Litoral (carrer de Llull) i la
Sagrera (carrer de Jaume Brossa) segueixi la
traça actual dels carrers de Sant Raimon de
Penyafort i de la Via Trajana, tot travessant la
Gran Via mitjançant un pont i creuant el carrer
Guipúscoa.
D’altra banda, l’actuació també preveu la
semicobertura i urbanització d’un altre tram de
la Gran Via, comprès entre el carrer
Extremadura i Sant Adrià de Besòs, continuació
de les obres realitzades entre la plaça de les
Glòries i el carrer Extremadura.
El Consell d’Administració de BIMSA, en la
sessió de 20 de setembre de 2006 va autoritzar
la Societat a gestionar l’execució de les obres,
atès que part de l’actuació es troba dins del
terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Parc de la Nova Mar Bella
Els principals objectius d’aquesta actuació,
actualment en estudi, són l’adequació de la
superfície d’actuació com a parc urbà i com a
espai de celebració de determinats
esdeveniments esportius, així com la integració
dels equipaments associats a la platja de la
Nova Mar Bella.
Altres objectius a assolir amb aquesta actuació
són la resolució de la demanda d’aparcament
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
80
en superfície dels usuaris de la platja i del futur
parc, així com la continuïtat del passeig marítim
de Barcelona en aquest tram (recorreguts de
vianants i carril-bici).
Actuacions a la plaça de les Glòries
La Modificació del Pla General Metropolità de la
plaça de les Glòries i el seu entorn va ser
aprovada provisionalment pel Consell Plenari de
l’Ajuntament de Barcelona en sessió de 23 de
març de 2007 i aprovada definitivament per part
de la Generalitat de Catalunya (Subcomissió
d’Urbanisme de Barcelona) el 28 de desembre
de 2007, i resta a hores d’ara pendent de
publicació.
Els objectius que es volen assolir amb el
planejament urbanístic són:
• Configurar aquesta àrea de la ciutat com a
una peça bàsica de centralitat urbana
aprofitant la seva situació estratègica. 
• Consolidar la plaça com a pol d’atracció
gràcies a la implantació de nous equipaments. 
• Potenciar l’enclavament com a node de
redistribució modal del flux d’entrada a la
ciutat.
Aquests objectius impliquen, per part de les
Administracions, tan la construcció
d’equipaments com la redefinició de les actuals
infraestructures de transport viari i ferroviari que
travessen la plaça.
Tot tenint en compte l’actual estat de tramitació
de la Modificació del Pla General Metropolità de
la plaça de les Glòries i el seu entorn, les
intervencions de BIMSA en aquest àmbit
s’articulen al voltant de:
• Actuacions de vialitat i urbanització. Aquesta
actuació se situa dintre del nou esquema
viari-ferroviari determinat pels objectius de la
Modificació del Pla General Metropolità de
Glòries. El primer dels projectes de vialitat
redactat per BIMSA té com a objectiu
aconseguir una millora de la permeabilitat 
de la plaça pel que fa als vianants, per a 
la qual cosa es realitzarà un buidatge 
parcial del “tambor” de la Plaça de les
Glòries, així com una reordenació de l’espai
resultant. 
• Actuacions de construcció d’equipaments.
Dintre dels equipaments a construir per
BIMSA a l’àmbit de la plaça de les Glòries, hi
destaca el centre cultural del Museu del
Disseny, el qual reunirà les diverses
col·leccions d’arts aplicades de la ciutat que
avui estan disperses o emmagatzemades.
El 2006, un cop definit el programa del Centre i
redactat el conveni entre Ajuntament i
Generalitat per al finançament de la seva
construcció, des de BIMSA es va contractar la
redacció del corresponent projecte executiu,
que a final de l’any 2007 es troba en fase de
redacció.
Centre social Can Calopa 
El 23 de juny de 2006, l’Ajuntament va aprovar
definitivament el Pla especial de la Masia de
Can Calopa de Dalt, que es transformarà en un
espai on s’integren les activitats docents i de
recerca amb la producció vinícola.
La llar assistencial de Can Calopa serà un
equipament per a la inserció sociolaboral de
persones amb discapacitats psíquiques.
L’actuació, actualment en fase de redacció de
projecte, comprèn la construcció d’un edifici llar
assistencial i la urbanització dels entorns així
com l’arribada de les connexions dels serveis i
la depuració de les aigües residuals.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
81
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat
Inversió aprovada pel Comitè de Govern 
de l’Ajuntament per al període 2004-2007 Execució Execució Execució Execució
(milers d’euros) 2004 2005 2006 2007
Actuacions etapa Fòrum 197.170 7.052 – –
Gran Via i pàrkings associats 803 22.741 37.709 7.829
Congost del Besos etapa Post-Forum 2.137 9.830 1.896 2.831
Front Litoral Besòs 7.196 16.942 18.274 3.210
Cobertura Canyelles 2ª Fase 12 1.490 10.810 4.907
Modificació Pla General Metropolità de Sants 106 12.378 8.190 13.765
Biblioteca Lesseps 1.308 6.818 50 13
Plaça Glòries 120 307 4.978 4.414
Cotxeres TMB – 210 5.783 456
Centre Sociocultural Gran de Gràcia – 343 2.394 3.408
Lesseps i entorns – 1.823 11.406 14.391
Caserna Guàrdia Urbana Gracia – – 589 3.468
Urbanització Av. Vallvidrera – – 952 3.393
Túnel de la Rovira – – – 3.441
Urbanització carrer Garcilaso – – – 1.319
Urbanització Can Portabella – – – 1.565
Deconstrucció estació mercaderies Sagrera – – – 1.388
Altres actuacions – 165 1.224 1.776
Total 208.852 80.099 104.255 71.574
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 22 21 21 20
Inversió (milers d’euros) 206.796 72.507 90.966 65.325
Pròpia – 229 5 4
Per compte de l’Ajuntament 206.796 72.278 90.961 65.321
Resultat comptable (milers d’euros) 250 278 108 95
Cash-flow (milers d’euros) 545 342 186 169
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 16.883
Despeses d’establiment – Ingressos d’explotació 2.728
Immobilitzat immaterial 80 Subvencions a l’explotació 1.627
Immobilitzat material 43
Immobilitzat financer 16.756
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir 4
Actiu circulant 35.497 Total d’ingressos d’explotació 4.355
Existències – Costos
Deutors 33.881 Consums –
Inversions financ. temporals 833 Personal 1.280
Tresoreria 765 Treballs, subminist. i serveis ext. 2.996
Ajustaments per periodificació 18 Subvencions – 
Altres despeses – 
Total actiu 52.380 Provisions – 
Amortitzacions 74
Passiu
Recursos a llarg termini 18.391 Total costos explot. abans financers 4.350
Fons propis abans resultats 15.510 Resultat d’explotació abans financers 5 
Pèrdues i guanys de l’exercici 95
Subvencions de capital 1.942 Ingressos financers 96
Altres ingressos a distribuir 732 Despeses financeres 6
Provisions –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 112 Resultat d’explotació 95
Recursos a curt termini 33.989 Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 29.891
Altres creditors 3.648 Resultat abans impostos 95 
Ajustaments per periodificació 450
Impost de societats –
Total passiu 52.380 Resultat de l’exercici 95
82
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
83
Com a conseqüència de tot allò exposat, en aquest exercici 2007 s’ha realitzat la consolidació pel
mètode d’integració global per a totes les societats que es troben dins del perímetre de
consolidació, donat que és té un domini majoritari, participació superior al 50%. El valor de la
participació dels accionistes minoritaris en el patrimoni i en els resultats de les societats
consolidades es presenta en el compte de “Socis Externs” del passiu del balanç de situació
consolidat i els “Resultats atribuïts a socis externs” del compte de pèrdues i guanys consolidat,
respectivament. Per a les empreses associades, participació entre el 20% i el 50%, s’ha utilitzat el
mètode de posada en equivalència.
A 31 de desembre de 2007 es troben dins del perímetre de consolidació les següents societats:
% Participació Societat Data 
Directa Indirecta titular part. d’incorporació
ProEixample, SA 62,12% – BIMSA 01-oct-04
Foment de Ciutat Vella, SA 51,00% – BIMSA 01-oct-04
Pro Nou Barris, SA 100,00% – BIMSA 01-oct-04
22 Arroba BCN, SA 100,00% – BIMSA 01-oct-04
Mediacomplex, SA – 49,00% 22@BCN 01-oct-04
Agència de Promoció del 
Carmel i entorns, SA 100,00% – BIMSA 11-oct-05
BIMSA: Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
22@BCN: 22 Arroba BCN, SA
Estats financers consolidats el 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 16.325
Despeses d’establiment 2 Ingressos d’explotació 16.242
Immobilitzat immaterial 204 Ingressos accessoris i de gestió corrent 2.042
Immobilitzat material 605 Subvencions a l’explotació 11.165
Immobilitzat financer 15.510 Altres Subvencions 502
Desp. a distr. en div. exercicis 4 Excés de provisions 13
Fons de comerç de consolidació –
Actiu circulant 110.821 Total ingressos explotació 29.964
Existències 11.613
Deutors 84.420 Costos
Inversions financ. temporals 7.011 Compres 10.368
Tresoreria 7.597 Personal 7.922
Ajustaments per periodificació 180 Treballs, subminist. i serveis ext. 7.753
Subvencions 72
Total actiu 127.146 Altres despeses 1.148
Provisions 19
Amortitzacions 332
Passiu
Recursos a llarg termini 37.567 Total costos explot. abans financers 27.614
Fons propis abans resultats 16.423 Resultat explotació abans financers 2.350
Pèrdues i guanys de l’exercici 1.167
Socis externs 8.272 Ingressos financers 506
Dif. neg de consolidació 355 Despeses financeres 106
Subvencions de capital 1.942
Altres ingressos a distribuir 732 Amort. fons comerç consolidació –
Provisions –
Creditors financers a llarg termini – Resultat d’explotació 2.750
Altres creditors 8.676
Ingressos extraordinaris 16
Recursos a curt termini 89.579 Despeses extraordinàries 37
Creditors comercials 64.375 Resultat abans impostos 2.729
Altres creditors 16.553
Prov. per riscos i despeses – Impost sobre societats 831
Ajustaments per periodificació 8.651
Resultat de l’exercici 1.898
Resultat atribuït a socis externs 731
Total passiu 127.146 Resultat atribuït a la Stat. Dominant 1.167
84
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
85
Pro Nou Barris, SA té naturalesa de societat privada municipal. El seu
capital social és de 60 milers d’euros totalment subscrit i desemborsat, i
el seu únic accionista en l’actualitat és Barcelona d’Infraestructures
Municipals, SA (BIMSA).
L’activitat de la societat durant l’exercici de 2007 ha estat l’execució de
les obres previstes dins el pla d’actuació municipal del present mandat,
tan pel que fa a les urbanitzacions com els equipaments. Durant 2007
s’han iniciat gairebé una desena d’obres i n’han finalitzat una trentena.
Per altra banda, l’oficina de manteniment de la Via Pública del Districte
Nou Barris, ha dut a terme nombroses actuacions de manteniment i
millora de l’espai públic del districte. En gestió de sòl s’han dut a terme
diferents actuacions d’expropiació i reparcel·lació, així com d’adquisició
i/o alliberament de sòl. Pel que fa als aparcaments, han finalitzat les
obres i s’ha transmès el dret d’ús de les places de l’aparcament de les
places Garrigó i Salvador Puig Antich (Carib). Per altra banda, s’han
iniciat les obres dels aparcaments del passeig de Fabra i Puig i Ciutat
Meridiana.
Execució d’obres
Les inversions previstes en el Pla d’Actuació del Districte de Nou Barris
de les quals té encarregat la seva execució Pro Nou Barris SA,
corresponen principalment a la urbanització de carrers i places, així com
la construcció d’equipaments i d’aparcaments subterranis. L’exercici
2007 ha estat d’una intensa activitat d’inici i execució d’obres, alhora
que n’han finalitzat d’altres. Tot seguit es relacionen.
Les obres acabades durant l’exercici 2007 han estat les següents:
Urbanitzacions
• Jardins Andreu Nin: Obra consistent en la creació d’un nou espai
públic d’aproximadament 4.700 m2 de superfície, amb àrees de joc i
descans, en l’espai de transició entre l’I.E.S. Meridiana i el Centre
Lúdic Heron City.
• C/Vèlia-La Jota: Reurbanització de l’espai públic mitjançant la
definició d’una nova secció viària, pavimentació i soterrament de línies
Pro Nou Barris, SA
Constitució
El 7 d’abril de 1997 es va constituir,
mitjançant escriptura pública autoritzada, per
acord del Consell Plenari Municipal de 12 de
juliol de 1996.
Objecte social
Dur a terme totes les actuacions de
regeneració urbana necessàries per a la
rehabilitació dels espais compresos en el
Districte de Nou Barris que li encarregui
l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la
seva programació plurianual d’inversions.
President 
Im. Sr. Ramón García-Bragado i Acín
Gerent
Sr. Alex Montes i Flotats
86
aèries existents. En el carrer La Jota, 650 m2,
i 2.600 m2 en el carrer Vèlia.
• Obertura del carrer Rio de Janeiro:
Urbanització d’avinguda Rio de Janeiro entre
la ronda del Mig i passeig Ciutat de Mallorca,
amb caràcter de passeig. S’hi va instal·lar un
nou col·lector. Es creen nous parterres i
s’aglomera en color vermell. La superfície és
de 7.125 m2.
• Via Júlia: Urbanització de Via Júlia des de la
pl. Francesc Layret fins a Via Favència.
Millora dels serveis de clavegueram,
d’il·luminació i augment de l’espai destinat a
vianants, nou arbrat d’alineació, renovació
de ferms, paviments i creació de guals.
• Interiors Guineueta: Urbanització restituint
les zones verdes existents, uniformitat dels
recorreguts amb paviments continus
d’aglomerat asfàltic, afegint arbrat al ja
existent i creant dues zones de jocs infantils.
Millora en els serveis i nou enllumenat.
Superfície total, 14.100 m2.
• Carrer Nou Pins: Urbanització d’un nou espai
de cessió (aparcament privat subterrani) que
implica nova pavimentació, col·locació de
jardineres, incorporació de mobiliari urbà i
nou enllumenat públic.
• UA21 Roquetes: Urbanització d’un nou espai
públic de cessió, situat en la confluència
dels carrers de Llopis i Pla dels Cirerers, amb
instal·lació de mobiliari urbà i nou il·luminat
públic.
• Interiors Via Favència: Recuperació d’un
espai interior d’illa amb forts desnivells. S’hi
ha creat una àmplia zona de jardí, amb una
àrea de jocs infantils i unes terrasses de jardí
per salvar el desnivell i millorar la relació
amb els edificis existents en la part baixa del
solar. 
• Illa 1 Trinitat Nova: Reurbanització total del
denominat “Parc de l’Amistat”, dins de les
operacions de microurbanisme. Es renova la
pista esportiva, els accessos, la
pavimentació, zona jardí, mobiliari urbà i
il·luminació.
• Parc central Fase3: Final de tota
l’urbanització del Parc Central de Nou Barris,
seguint els criteris generals a nivell de
pavimentació, zona jardí, serveis i
enllumenat. Creació d’un nou estany
ornamental així com una àrea de jocs
infantils al carrer Borgonya.
• C/Alella-Malgrat: Reurbanització dels vials,
definint una nova plataforma (prioritat
invertida) amb la finalitat de pacificar el
trànsit de vehicles, millorant les xarxes de
serveis, paviments i mobiliari urbà.
• Carrer Francesc Bolós: Urbanització
completa de l’espai públic, soterrant línies
de servei, ajustant rasants, renovant
instal·lacions i enllumenat.
• Carrer Romaní: Remodelació completa de
l’espai urbà existent, entre els carrers
Garigliano i Jaume Pinent.
• C/Beret-Travau-Cadí: Reurbanització de
l’espai públic, mitjançant la definició d’una
nova secció viària, pavimentació i noves
xarxes de serveis.
• Carretera Alta de Roquetes 2Fase:
Reurbanització i millora d’enllumenat, reduint
la secció transversal dedicada a vehicles
amb la finalitat d’instal·lar una vorera de
2,50 m seguint els criteris assenyalats per al
Parc de Collserola.
• Passeig Urrutia: Remodelació integral del
Passeig Urrutia des del carrer Pi i Molist, fins
a la C/ Llafranc, amb renovació de
paviments, mobiliari, soterrament
d’instal·lacions i enllumenat públic, sobre
una superfície de 7.700 m2.
• Passatge Grau i carrer Amílcar: Continuació
del carrer Amilcar, entre Fabra i Puig i carrer
Peñalara, supressió de trànsit al passatge
Grau, es creen dos nous espais públics i
s’ubiquen una àrea de jocs infantils en un
d’ells.
Pro Nou Barris, SA
87
• Aiguablava: Urbanització de l’espai interior
dels blocs destinats a reallotjament
d’afectats a Trinitat Nova, resolent la
continuïtat de carrer Vila-real, creant l’accés
a l’estació de Metro (incloent-hi ascensor),
així com diverses zones d’estada a diferents
nivells i una àrea de jocs infantils.
• Carrers Llobera-Ojeda: Urbanització del tram
del carrer Llobera entre els carrers Rodrigo
Caro i Ojeda, així com la del carrer Ojeda,
completant la urbanització de la part alta del
barri de Roquetes.
• Carrer Rodrigo Caro: Es va urbanitzar el
carrer Rodrigo Caro entre el carrer Alcántara
i el carrer Ojeda, i es va completar la primera
fase d’aquest mateix carrer, que es va
executar des del carrer Ojeda al carrer
Llobera.
• Semaforització del carrer Amílcar: Instal·lació
de semàfors en el passeig de Fabra i Puig
amb el carrer Amílcar, per tal d’assegurar i
regular el trànsit viari i per als vianants,
després de l’obertura del nou tram del carrer
Amílcar.
Edificacions i equipaments
• Escola de Música: Creació de la nova escola
de música de Nou Barris als baixos d’un
edifici d’habitatges per a joves. Auditori per
a 200 persones, recepció-foyer, i diferents
espais de docència. Amb una superfície total
construïda de 1.236 m2.
• Reforma de l’Ateneu: Construcció d’un
edifici annex a la caixa escènica de l’ateneu,
per dotar-la de serveis i poder efectuar en un
futur els trasllats necessaris que permeti
l’execució de la resta de fases de l’Ateneu.
Edifici desenvolupat en cinc plantes.
• Sales protocol·làries de la seu del Districte:
Conjunt d’obres de reforma integral i
condicionament (sala de plens, exposicions,
sala Regidoria, recepció OAC,
instal·lacions...), així com el reforç estructural
dels diferents espais. Les obres van incidir
en tres nivells.
• Casa de l’Aigua: Recuperació del recinte
d’Aigües de Montcada, amb la instal·lació
d’un nou espai de jardí, on s’hi ha plantat 30
horts urbans. Es rehabilita l’edifici petit
existent, com a edifici de serveis als horts
(lavabos, vestidors i magatzem) i es renova el
tancament total del parc.
• Ascensor Canfranc: Instal·lació d’un
ascensor per cobrir el desnivell del carrer
Canfranc, entre el passeig de Fabra i Puig i
el carrer Cadí, així com l’enjardinament del
talús existent, i la il·luminació de la
passarel·la d’accés superior.
• Casal Cosa Nostra: Reforma i consolidació
estructural de l’edifici existent per adaptar-lo
als usos de centre cívic, amb incorporació
d’un ascensor panoràmic que comunica la
plataforma superior (carrer Beret) amb la
inferior (carrer Biure), salvant un desnivell
d’uns 7 metres.
• Instal·lacions Ateneu: Modificació de les
instal·lacions de l’Ateneu, que es deriven de
les actuacions de remodelació i ampliació de
l’edifici.
• Ubicació del Pla de Transició al Treball:
Condicionament de diverses dependències
situades en la planta primera sobre la
Guàrdia Urbana per ubicar les aules i
despatxos del Pla de Transició al Treball.
Aparcaments
S’ha continuat el desenvolupament del Pla
d’Aparcaments per a residents del Districte de
Nou Barris, i durant l’any 2007 s’han acabat els
dos següents:
• Aparcament de la plaça Garrigó de 290
places per a residents amb quatre plantes i
7.427 m2 construïts. Es va acabar en el mes
de novembre la construcció d’aquest
aparcament, i es va procedir tot seguit, a la
transmissió, mitjançant escriptura pública,
Pro Nou Barris, SA
88
del dret d’ús als adquirents de les places. A
31 de desembre hi ha pendent de formalitzar
només la cessió de sis places que estan ja
adquirides.
• Aparcament de la pl. Salvador Puig i Antich
(pl. Caribe) es va acabar la seva construcció
en el mes d’octubre amb quatre plantes i 104
places per a residents. A fi d’any s’ha
transmès el dret d’ús de 87 places,
mitjançant la corresponent escriptura
pública; i resta pendents de transmetre el
dret d’ús de disset places.
Pel que fa a les actuacions iniciades i en 
curs durant l’exercici 2007, han estat les
següents:
Urbanitzacions
• Jardins Rodrigo Caro: Creació d’uns nous
jardins i esbarjo a la part alta de Roquetes. 
• Plaça Àngel Pestaña: Es continua actuant
per resoldre les filtracions existents. Una
vegada comprovada l’estanquitat es
procedirà a restituir l’acabat superficial de la
plaça i a la reposició dels jocs infantils.
• Carrer Costabona: Urbanització integral del
carrer Costabona i interiors, així com la
ubicació d’unes escales mecàniques per
realitzar el recorregut de la part alta del
Carrer Costabona a la part baixa del carrer
de les Agudes.
• Interiors Canyelles Fase I: Remodelació total
dels espais interiors situats al carrer
Federico García Lorca, amb la reposició de
mobiliari, enllumenat, zona jardí i accessos a
través de rampes, escales i un nou ascensor.
Edificacions i equipaments
• Biblioteca de la Zona Nord: Continuació de
la construcció de la biblioteca sobre una
superfície de més de 8.000 m2 i la creació
d’un nou vial de connexió entre Ciutat
Meridiana i Torre Baró.
• Biblioteca de Roquetes: Construcció de la
Biblioteca a les antigues dependències del
Casal d’avis de Via Favència amb la creació
d’un important fons bibliogràfic, sales de
lectura, sales infantils i de lloguer de fons
audiovisuals.
• Camp de futbol provisional de ciutat
Meridiana: Construcció d’un camp de futbol
provisional a la part alta de Ciutat Meridiana
per tal d’ubicar, a l’espai actual del camp 
de futbol, un aparcament soterrat de
concessió.
Aparcaments
• Aparcament de Fabra i Puig amb el passeig
Valldaura, en el mes de juny es va adjudicar
les obres de la seva construcció a l’empresa
Ferrovial-Agroman SA, les quals es van
iniciar en el mes de juliol. Aquest aparcament
té prevista una cabuda de 281 places, totes
les quals ja han estat reservades en el
procés de comercialització i els adquirents
del dret d’ús d’aquelles places han lliurat la
corresponent paga i senyal.
• Aparcament sota el camp de futbol de Ciutat
Meridiana. També en el mes de juny es va
adjudicar a l’empresa Dragados SA les obres
de construcció del camp de futbol
provisional, on s’ha de traslladar el que hi ha
a la superfície d’on s’ha de construir
l’aparcament subterrani, així com les de
construcció d’aquest aparcament. Aquelles
obres de construcció del camp de futbol
provisional es va iniciar en el mes de juliol i
es va procedir també a la comercialització de
les places de l’aparcament subterrani, de les
quals n’hi ha reservades 82, els adquirents
de les quals han lliurat la corresponent paga
i senyal.
• Aparcament del carrer Alcúdia de 254
places: Projecte executiu adjudicat i en fase
de redacció. Iniciada la precomercialització
amb un total de 379 interessats.
Pro Nou Barris, SA
• Aparcament Rda. Guineueta Vella de 265
places: Projecte bàsic i executiu adjudicat.
En tràmit de redacció i pendent d’iniciar la
comercialització. 
Actuacions de manteniment de la via pública
En l’àmbit del manteniment de la via pública del
Districte de Nou Barris, l’Ajuntament de
Barcelona va encarregar la seva gestió a Pro
Nou Barris SA, el mes de març de l’any 2004. El
model de gestió que es pretén està basat en
criteris de millora de la qualitat del
manteniment de l’espai públic i millora del
temps de resposta. 
Durant l’any 2007 s’han dut a terme centenars
d’actuacions de manteniment concentrades en
més de 950 ordres de treballs als contractistes.
D’altra banda, s’han sol·licitat i coordinat
intervencions d’altres serveis municipals en
nombroses actuacions de manteniment,
arranjaments i millores de clavegueram, fonts,
enllumenat públic, pavimentació, neteja urbana,
parcs i jardins i ACEFHAT.
Bàsicament, l’activitat de manteniment de 
via pública desenvolupada per la societat
durant l’exercici de 2007 ha estat en actuacions
de:
• Reparacions diverses i renovacions a
voreres, calçades i mobiliari als gran eixos i
bulevards del districte, així com a les vies
secundàries, places i altres espais públics.
• Renovació i millora de mobiliari i elements
urbans de la via pública.
• Millora de l’accessibilitat i la mobilitat de les
persones (construcció i millora de baranes,
paviments antilliscants, construcció de
guals, millores de senyalització, biondes de
protecció, etc.).
• Semaforització de cruïlles.
• Neteja extraordinària de talussos i solars
municipals.
• Treballs d’esbrossada i neteja de vials,
espais entre blocs, talussos i solars a Ciutat
Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Roquetes i
Canyelles.
Gestió de sòl
En matèria de gestió de sòl, l’activitat de
l’empresa durant l’any 2007, s’ha concretat en
el seguit de projectes que a continuació
s’exposen, distingint tres formes d’actuació:
per expropiació, per reparcel·lació i altres
actuacions d’adquisició i/o alliberament de sòl. 
Actuacions per expropiació
Pro Nou Barris, SA actua com a encarregada
per part de l’Excm. Ajuntament de Barcelona de
la gestió de les expropiacions a l’àmbit
territorial del Districte de Nou Barris, segons
acord del Consell Plenari municipal de data 25
d’abril de 1997. Dins de l’exercici 2007 s’ha
treballat en els projectes d’expropiació
següents:
• Actuació Aïllada núm. 2 de la Modificació del
Pla General Metropolità, d’aquí endavant
MPGM, del barri de Torre Baró: actualment ja
són de titularitat municipal el 90 % de les
finques de l’actuació i han estat
enderrocades bona part. Al novembre de
2007 ha començat el procés de trasllat
d’afectats als pisos de reallotjament del
carrer Martorelles, procés que es preveu que
acabi el febrer de 2008, per poder procedir
llavors a l’enderroc de la totalitat de les
finques afectades.
• Actuació Aïllada núm. 10 de la MPGM del
barri de Torre Baró: s’ha procedit a
l’aixecament de les actes d’expropiació i
pagament de totes les finques de l’actuació i
a l’enderroc de part de les cases. Al
novembre de 2007, ha començat el procés
de trasllat d’afectats als pisos de
Pro Nou Barris, SA
89
90
reallotjament del carrer Martorelles, que es
preveu que acabi al febrer de 2008; llavors
es podrà procedir a l’enderroc de la totalitat
de les finques afectades.
• Expropiació finques edificades destinades a
parc forestal al barri de Torre Baró: el 95 %
de les finques ja són de propietat municipal i
bona part de les cases han estat
enderrocades. S’ha procedit a la inhabilitació
i/o enderroc de les construccions de les
finques que ja són de titularitat municipal. Al
novembre de 2007, ha començat el procés
de trasllat d’afectats als pisos de
reallotjament del carrer Martorelles, 
que es preveu que acabi al febrer de 
2008, per poder procedir llavors a 
l’enderroc de la totalitat de les finques
afectades.
• Expropiació interior d’illa dels carrers 
Molí-Via Favència-Pablo Iglesias-Flor 
de Neu (barri de Prosperitat): s’ha completat
el pagament i inscripció al Registre de la
Propietat de les finques afectades.
• Conclusió d’expropiacions d’anteriors
mandats a Torre Baró: en anteriors mandats
s’havia portat a terme una sèrie
d’expropiacions que estaven aturades a
l’espera de disposar d’habitatges protegits
on reallotjar als seus ocupants (un total de
vuit famílies). En aquest sentit, aquestes
famílies han estat reallotjades als habitatges
del carrer Martorelles i s’ha procedit a
l’enderroc de les finques afectades.
• Desnonament de la Masia de Can Verdaguer
(barri de Porta): s’ha pagat la indemnització
corresponent als ocupants i s’ha procedit a
ocupar la finca.
Actuacions per reparcel·lació
Segons acord del Consell Plenari Municipal de
data 21 de juliol de 2000, Pro Nou Barris, SA, té
encarregada la gestió integral de les següents
unitats d’actuació a executar pel sistema de
reparcel·lació en la seva modalitat de
cooperació:
• U.A. núm. 1 del PERI del barri de Porta: s’ha
aprovat inicialment el compte de liquidació
definitiu.
• U.A. núm. 2 del PERI del barri de Porta: s’ha
aprovat inicialment el compte de liquidació
definitiu.
• U.A. núm. 2 del PERI del barri de Vilapicina-
Torre de l’Aigua: Executades les obres
d’urbanització. Compte de liquidació definitiu
inscrit al Registre de la Propietat.
• U.A. núm. 3 del PERI del barri de Vilapicina-
Torre de l’Aigua: els habitatges previstos ja
han estat construïts. S’ha redactat el
Projecte d’Urbanització que es troba
pendent d’execució.
• U.A. núm. 30 del PERI de Prosperitat: s’està
tramitant l’aprovació inicial del compte de
liquidació definitiu. 
• U.A. núm. 21 del PERI de Roquetes:
executades les obres d’urbanització.
Pendent executar llançament de l’únic
ocupant de la unitat.
Altres actuacions d’adquisició i/o alliberament
de sòl
• En casos puntuals, l’adquisició o
alliberament de sòl s’efectua per altres
mecanismes diferents a l’expropiació o
reparcel·lació, com són la cessió gratuïta de
terrenys destinats a eixamplar vials, la
recuperació d’ofici de terrenys municipals
ocupats irregularment per particulars, la
tramitació d’expedients de ruïna o la
signatura de convenis que permetin
l’ocupació i urbanització de terrenys
d’interès públic. En altres casos, l’adquisició
dels béns s’efectua mitjançant compra-
venda o conveni de permuta: en aquests
supòsits Pro Nou Barris, SA efectua les
gestions fins a arribar a un principi d’acord, i
tramet posteriorment les actuacions al
Pro Nou Barris, SA
91
Departament de Patrimoni de l’Ajuntament,
que és qui s’encarrega de la seva aprovació i
formalització.
• Mitjançant expedient de recuperació d’ofici,
s’ha eixamplat el carrer Llobera cantonada
baixada del Pedregar i s’ha netejat la finca
núm. 69 del carrer Alcántara.
• Mitjançant la tramitació d’expedients de
ruïna, s’han enderrocat les finques núm. 45
del carrer Castelldefels, núm. 1 del carrer
Vilatorta, 169LI del carrer Llerona i núm. 55
del carrer Pare Rodés.
Pro Nou Barris, SA
92
Dades rellevants 
Inversió durant l’any 2007 per a l’execució d’obres Milers d’euros
Urbanització interiors Canyelles 1.458
Millores integrals espais urbans 556
Urbanització Carretera Alta de Roquetes 509
Urbanització plaça Salvador Puig i Antich (Pl. Carib) 574
Urbanització plaça Garrigó 883
Urbanització carrer Aiguablava 594
Urbanització Jardins Rodrigo Caro 720
Urbanització Interiors Ciutat Meridiana 557
Urbanització Via Favència 506
Urbanització Amílcar i ptge. Grau 777
Urbanització Parc Central 3a fase 1.390
Urbanització Alella i Malgrat 833
Urbanització passeig Urrutia 887
Reforma Seu del Districte 1.600
Rehabilitació Casa de les Aigües 1.706
Reforma Ateneu Nou Barris 600
Biblioteca Zona Nord 1.559
Casal Cosa Nostra 648
Biblioteca Via Favència 1.360
Carrer Canfranc 465
Altres intervencions urbanístiques 4.473
Total 22.655
Inversió durant l’any 2007 per a alliberament de Sòl Milers d’euros
Enderrocs finques 81
Expropiacions 2.343
Total 2.424
Cost de l’any 2007 de la construcció d’aparcaments Milers d’euros
Aparcament Fabra i Puig 466
Aparcament Miquel Ferrà 3
Aparcament plaça Garrigó 3.016
Aparcament plaça Carib 675
Total 4.160
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 15 16 17 18
Inversió (milers d’euros) 9.802 16.950 19.079 25.079
Pròpia 385 – – –
Per compte de l’Ajuntament 9.417 12.791 19.079 25.079
Resultat comptable (milers d’euros) 7 64 103 152
Cash-flow (milers d’euros) 24 76 111 153
Pro Nou Barris, SA
93
Pro Nou Barris, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 1
Despeses d’establiment – Facturació de serveis 5.340
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Aj. 1.139
Immobilitzat material 1 Variació d’existències –
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 9.841 Total d’ingressos d’explotació 6.479
Existències 762 Costos
Deutors 7.160 Variació d’existències 1.010
Inversions financeres temporals 1.094 Compres 4.160
Tresoreria 825 Personal 968
Ajustaments per periodificació – Treballs, subminist. i serveis externs 151
Subvencions –
Total actiu 9.842 Altres despeses –
Provisions –
Passiu Amortitzacions 1
Recursos a llarg termini 976 Total costos d’explot. abans financers 6.290
Fons propis abans resultats 698
Pèrdues i guanys de l’exercici 152 Resultat d’explotació abans financers 189
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 36
Provisions – Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 126
Resultat d’explotació 225
Recursos a curt termini 8.866
Ingressos extraordinaris –
Creditors financers – Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 8.526
Altres creditors 340 Resultat abans impostos 225
Ajustaments per periodificació –
Impost de societats 73
Total passiu 9.842 Resultat de l’exercici 152
94
22 ARROBA BCN, SA
Constitució
Es va constituir el 10 de novembre de 2000,
en compliment de l’acord del Plenari del
Consell Municipal de 21 de juliol de 2000.
Objecte social
Impulsar la renovació urbana i econòmica de
les àrees industrials amb qualificació
urbanística 22@.
President 
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats
Conseller Delegat
Sr. Josep Miquel Piqué i Huerta
La societat privada municipal 22 ARROBA BCN, SA (22@Barcelona) es va
constituir com a societat mercantil de capital íntegrament municipal,
d’acord amb l’article 45 de la Carta de Barcelona. 
La Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees
industrials del Poblenou, més coneguda com a Pla 22@, es va aprovar
definitivament el 27 de juliol de 2000. El Pla 22@Barcelona permet
reinterpretar en clau actual la funció dels antics teixits industrials del
Poblenou i crear les condicions i els incentius adequats per a afavorir la
renovació urbana del sector i la localització de nous llocs de treball
qualificats i d’activitats productives intensives en coneixement. 
El Pla 22@Barcelona modifica les característiques de la regulació de la
zona industrial 22a del Poblenou mitjançant una nova clau urbanística,
22@, que regula els usos i la intensitat d’edificació de la nova subzona,
defineix una nova qualificació d’equipaments –els anomenats
equipaments 7@–, crea nous estàndards per a la reurbanització completa
del sector, estableix els drets i deures dels propietaris de sòl i determina
les formes i mecanismes de planejament derivat per desenvolupar la
transformació. El Pla Especial d’Infraestructures del Poblenou (PEI), que
concreta les previsions del Pla 22@Barcelona per a les diferents xarxes
d’infraestructura i de servei, va ser aprovat el 27 d’octubre de 2000. 
Amb objecte de permetre un millor ajustament dels diversos programes
funcionals en el seu entorn urbà i de no produir incidències traumàtiques
en els usos i funcions actuals, el Pla 22@Barcelona no determina des de
l’origen l’ordenació detallada i precisa de cada part del territori, sinó que
es remet al planejament derivat per a concretar i especificar l’ordenació
de cada àmbit de transformació.
El procés de transformació de les àrees industrials del Poblenou es
concreta en tot un seguit d’actuacions que s’han anat posant en marxa al
llarg dels set anys d’existència del projecte. Actuacions que, a mig
termini, garanteixen canvis substancials de millora en l’entorn físic, en la
presència i tipologia d’empreses i institucions al territori i, en
conseqüència, en el tipus de relació que s’estableix entre les persones
que conviuen en l’esmentat entorn físic.
95
22 ARROBA BCN, SA
La modificació de l’entorn físic es produeix
gràcies al planejament urbanístic, a la gestió
urbanística, a la implantació del pla
d’infraestructures i a l’activitat immobiliària.
L’impuls per a la instal·lació d’iniciatives
estratègiques al 22@Barcelona es du a terme
des del departament de desenvolupament
corporatiu, que assegura un nou pas en l’àmbit
dels continguts. Finalment, la posada en marxa
del que denominem Espai de Comunicació
garanteix una transformació no tan sols en
l’entorn físic i en els continguts, sinó també en
els vincles existents entre les persones a nivell
nacional i internacional.
Des de 2006, tots els elements descrits
funcionen de manera simultània. Com es pot
suposar, no s’han iniciat tots al mateix temps,
entre altres motius perquè, posem per cas, no
es pot tirar endavant el procés de gestió
urbanística sense un planejament previ, ni és
possible atorgar una llicència sense la gestió
enllestida. En altres paraules, per formular i tirar
endavant projectes de contingut o l’espai de
comunicació, era i és indispensable garantir
l’aspecte urbanístic i immobiliari. Ens trobem
davant d’un únic procés, amb aspectes
concrets indestriables i que requereixen un
temps d’implementació. Cap nova fase no
supera l’anterior, sinó que s’hi acumula en una
trajectòria fructífera.
Fins a 31 de desembre del 2007, a través del
planejament urbanístic s’ha iniciat la renovació
de més del 60% de les àrees industrials del
Poblenou, mitjançant 90 plans aprovats
definitivament. Aquests projectes permeten
obtenir més de 2.495.368 m2 de sostre sobre
rasant per a nous espais productius, habitatge
social, equipaments i serveis tècnics.
El sector immobiliari ha apostat decididament
pel projecte 22@Barcelona: 58 dels 90 plans
aprovats (64,4%) han estat promoguts pel
sector privat. A més, s’han concedit les
llicències per construir 468.459 m2 de sostre
sobre rasant per a l’activitat productiva.
Els plans concreten la posició dels sòls
d’aprofitament privat i de cessió al municipi
–destinats a habitatge social, equipaments, i
zones verdes–, les característiques de les noves
edificacions i el conjunt de paràmetres
urbanístics que, després dels corresponents
processos de gestió urbanística, permeten
desenvolupar els projectes edificatoris i
comercialitzar els productes immobiliaris
resultants. 
Entre el planejament realitzat al 2007 cal
destacar l’impuls donat als plans derivats dels
Sectors predeterminats a la Modificació del Pla
General Metropolità. Els plans dels Sectors de
Llull-Pujades-Ponent i de Perú-Pere IV preveien
el seu desenvolupament mitjançant subsectors.
A l’any 2007, s’han aprovat definitivament
quatre plans de millora d’aquests subsectors
(tres a l’àmbit de Llull-Pujades-Ponent i un al de
Perú-Pere IV) i inicialment els plans de dos
subsectors (un a Llull-Pujades Ponent i un altre
a Perú-Pere IV).
Durant aquest any, s’ha produït també un
important avanç en el desenvolupament del
triangle format per la Diagonal i els carrers Perú
i Maresme. A més dels dos subsectors de Perú-
Pere IV ja esmentats, s’ha aprovat
definitivament el planejament de tres illes, que
permetrà l’obtenció d’importants peces de
cessió, i inicialment el pla de dues illes més.
El 2007, s’ha constituït també la Comissió
Tècnica del Patrimoni Industrial del Poblenou,
prevista per la Modificació del Pla Especial del
Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic del
Districte de Sant Martí (aprovat definitivament el
96
novembre del 2006). Aquesta Comissió, de
caràcter pluridisciplinari, té per objectiu
informar de les actuacions i projectes que
actuen sobre els elements industrials protegits a
l’àmbit del Poblenou.
Des de l’aprovació del projecte 22@Barcelona
fins a la data s’han constituït 22 entitats
urbanístiques col·laboradores, set de les quals
durant el 2007 (dels Subsectors 8, 10 i 11 del
PMU Llull-Pujades-Ponent; de l’illa Fitó, de l’illa
La Sibèria i de l’Escocesa). D’altra banda, s’han
aprovat definitivament 68 instruments de gestió,
dels quals deu corresponen a l’any 2007.
Concretament, durant el 2007 s’han aprovat
definitivament tres operacions jurídiques
complementàries i set nous projectes de
reparcel·lació.
D’altra banda, des de l’inici del projecte
22@Barcelona i mitjançant la gestió urbanística
s’han tramitat sis expedients d’ocupació directa
de sòl amb planejament aprovat i s’han aprovat
definitivament tres canvis de modalitat
d’actuació per impulsar les transformacions.
També s’han redactat quatre convenis de
contingut urbanístic o patrimonial i s’ha
participat en altres convenis de col·laboració.
Això suposa que 534.579 m2 de sòl ja tenen
definit el procés de gestió urbanística, dels
quals 170.319 m2 es destinaran a nous usos
productius, 136.526 m2 a equipaments i espais
lliures, i 30.549 m2 a nous habitatges de
protecció oficial.
Alhora és necessari destacar la formalització de
l’adquisició de la nau industrial del carrer
Almogàvers 165, o la cessió de l’edifici de la
Cooperativa Pau i Justícia, com també la
subscripció de convenis amb el Consorci de la
Zona Franca (edifici Media-TIC), el Consell
Audiovisual de Catalunya (nova seu) i amb la
Universitat Pompeu Fabra i la Fundació
Barcelona Media; els tres al Campus
Audiovisual.
Des de l’aprovació del projecte 22@Barcelona,
s’han concedit llicències d’obres sota i sobre
rasant per construir 703.159 m2 de sostre
productiu, 111.971 m2 de sostre d’equipaments i
175.077 m2 de sostre d’habitatge.
Addicionalment, la Modificació del Pla General
Metropolità preveu la dotació en el sector de
noves infraestructures adequades als
requeriments urbanístics, socials, econòmics i
mediambientals actuals, atenent als criteris de
sostenibilitat i prestació de serveis en règim de
competència. Es determina un nou estàndard
d’urbanització que supera àmpliament el model
clàssic i concreta, a través del Pla Especial
d’Infraestructures del Poblenou, els elements
bàsics i les característiques principals que han
de reunir les diferents xarxes d’infraestructura i
servei. El Pla Especial d’Infraestructures preveu
la nova urbanització del sector (37 km de
carrers), determina les càrregues d’urbanització i
les necessitats per a cada servei i dóna una
solució integral que considera de nou el paper
dels espais públics i els espais privats
comunitaris com a suport de les infraestructures.
Per tal de garantir la disponibilitat dels nous
serveis, tan a les illes que es transformen com
als edificis preexistents i als fronts consolidats
d’habitatges, el Pla Especial d’Infraestructures,
d’aquí endavant PEI, estableix la tesi bàsica
d’avançar-se al desenvolupament edificatori
previst en el planejament. Amb aquestes
premisses, el programa d’execució distingeix
dos tipus d’actuacions que responen a una
lògica tècnica, operativa i temporal diferent: les
actuacions estructurants, que representen el
30% del total i que s’executen amb un temps
propi, independent del desenvolupament
urbanístic, i amb la major velocitat compatible
amb l’activitat actual del Poblenou, i les
22 ARROBA BCN, SA
actuacions subordinades, que tenen uns ritmes
més compassats amb el procés de maduració
immobiliària del sector. 
Fins a 31 de desembre de 2007, s’ha redactat
un total de 51 projectes, que equivalen a prop
de 400.000 m2 de nous carrers des del principi
del procés de transformació i representen més
del 48% de l’àmbit viari del districte
22@Barcelona. Cal destacar l’increment de
ritme en l’execució del PEI que s’ha produït
durant el període 2004-2007, ja que s’ha
superat en quatre milions d’euros la previsió
d’inversions de PEI aprovada pel Comitè de
Govern Municipal, amb una inversió final de
més de 84 milions d’euros, davant els 80
milions previstos.
Com a aspectes singulars relatius a les noves
xarxes d’infraestructures, cal esmentar que,
durant l’exercici 2007, s’ha iniciat la construcció
de la central de recollida pneumàtica de Llevant,
s’han urbanitzat més de 23.000 m2 de carrer i
s’ha consolidat el servei de climatització
centralitzada, que permet connectar l’àmbit del
Fòrum (on es troba la central) amb l’entorn del
Campus Audiovisual.
Pel que fa a l’habitatge social i dotacional, a
31 de desembre de 2007 s’han acabat i ocupat
250 habitatges, 1.257 estan en construcció i
194 en tràmit de llicències. Resten pendents
uns 900 habitatges a desenvolupar en els
propers cinc anys.
El projecte 22@Barcelona ha tingut, igualment,
segons l’estudi elaborat per la Universitat de
Barcelona a desembre del 2007, una gran
acollida en l’àmbit empresarial: 1.063
empreses ja s’han instal·lat en el districte
22@Barcelona o estan en procés de construcció
de les seves seus corporatives. Del conjunt
d’empreses que s’han instal·lat a 22@Barcelona
des de l’any 2001, més del 50% pertanyen a
algun dels quatre sectors estratègics de
22@Barcelona: mèdia, TIC, TecMed o energia. 
En conseqüència, el Poblenou ha enriquit
significativament el seu índex de treballadors,
els quals actualment sumen 31.962 i es preveu
arribar als 150.000.
Pel que respecta a l’estat de la construcció,
dels 415.049 m2 construïts, només 42.258 m2
estan lliures i un 73,77% dels 578.265 metres
que actualment es troben en construcció estan
reservats. Finalment, si ens centrem en l’espai
d’oficines construït, constatem un índex
d’ocupació del 90,71%.
La transformació dels sòls industrials del
Poblenou constitueix una oportunitat única per
a crear una important polaritat científica,
tecnològica, cultural i empresarial al centre
de la ciutat que consolidi el posicionament de
Barcelona com la principal plataforma
d’innovació de la regió euromediterrània. Per
assolir aquest objectiu, 22@Barcelona promou
tot un seguit d’actuacions que tenen a veure
amb l’impuls i el desenvolupament del districte
des del punt de vista dels continguts. A fi
d’articular aquest conjunt d’actuacions es
parteix de dos eixos. D’una banda es posa
l’accent en diferents sectors estratègics
d’activitat: media, TIC, tecnologies mèdiques,
energia i, amb caràcter molt més ampli, en totes
les iniciatives @ o intensives en coneixement.
D’una altra, en cadascun d’aquests camps es
desenvolupa una estratègia de clústers que té
l’objectiu d’incrementar la competitivitat i la
capacitat d’innovació de l’entorn, mitjançant la
concentració sectorial en el territori d’elements
clau, com ara: empreses i institucions rellevants,
espais per a petites i mitjanes empreses,
universitats, centres tecnològics i de R+D,
incubadores empresarials específiques, espais
22 ARROBA BCN, SA
97
98
per emprenedors, residències d’estudiants i
investigadors, espais d’exhibició de projectes
del sector, entre d’altres. 
Durant l’any 2007 s’han consolidat especialment
els sectors mèdia, TIC i energia. En aquest
sentit, s’han tancat acords importants que
asseguren l’èxit dels projectes i ajudaran a
consolidar els entorns especialitzats en aquests
sectors com a referència internacional. A més
de consolidar els sectors esmentats, durant
l’any 2007 s’han establert diversos acords amb
institucions de referència dins el món de la
biotecnologia per impulsar el clúster de
tecnologies mèdiques i els programes
transversals de serveis a les empreses. 
Alhora també s’ha treballat en la definició 
dels projectes adreçats a les persones; 
d’una banda allò que anomenem espai de
relació i que té l’objectiu de crear una
comunitat professional internacional que
atregui i mantingui capital humà internacional
altament qualificat i que connecti el districte
amb la xarxa global; i de l’altra, a través del
programa Districte Digital s’han impulsat i
recolzat diversos projectes innovadors de
l’entorn social del districte, que fomenten tant
la utilització de les noves Tecnologies de la
Informació i la Comunicació, com la
col·laboració dels ciutadans i professionals
amb les entitats socials, educatives i culturals
del districte.
22 ARROBA BCN, SA
99
22 ARROBA BCN, SA
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plans de desenvolupament (sostre de nova creació) 9 12 9 16
Altres plans 3 2 9 4
Instruments de gestió urbanística 9 13 11 10
Projectes d’urbanització i infraestructura 7 5 9 4
Projectes d’edificació i altres 1 2 1 –
Obres iniciades 10 10 7 4
Obres finalitzades 11 8 16 –
m2 de sòl planejat (de nova creació) 50.712 131.148 171.605 202.401
m2 de sostre planejat (de nova creació) 161.578 312.965 415.446 489.496
Metres lineals projectats 1.998 2.504 2.384 1.041
Metres lineals d’obra iniciada 2.735 3.664 1.566 790
Metres lineals d’obra finalitzada 2.159 1.768 5.424 –
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 16 21 26 28
Inversió 30.789 28.394 19.239 21.998
Inversió pròpia (milers d’euros) 37 47 211 126
Inversió per compte de l’Ajuntament 
(milers d’euros) 30.752 28.347 19.028 21.872
Finançament municipal 8.035 18.568 12.409 11.762
Fons comunitaris (FEDER) 1.193 829 496 –
Ingressos propis 21.524 8.950 6.123 10.110
Resultat comptable (milers d’euros) 63 39 19 21
Cash-flow (milers d’euros) 98 81 64 111
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 15.725
Despeses d’establiment –
Immobilitzat immaterial 64 Ingressos d’explotació 3.952
Immobilitzat material 226
Immobilitzat financer 6.560
Despeses a distribuir –
Deutors operacions tràfic llarg termini 8.875
Actiu circulant 24.412 Total ingressos explotació 3.952
Existències – Costos
Deutors 19.784
Inversions financeres temporals 4.435 Compres –
Tresoreria 97 Personal 1.446
Ajustaments per periodificació 96 Treballs, subminist. i serveis externs 2.409
Subvencions –
Total actiu 40.137 Altres despeses 6
Provisions –
Passiu Amortitzacions 90
Recursos a llarg termini 15.411 Total costos explot. abans financers 3.951
Fons propis abans resultats 6.954
Pèrdues i guanys de l’exercici 21 Resultat explotació abans financers 1
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 125
Provisions – Despeses financeres –
Creditors a llarg termini 8.436
Resultat d’explotació 126
Recursos a curt termini 24.726
Ingressos extraordinaris 7
Creditors financers – Despeses extraordinàries 101
Deutes amb empreses del grup 9
Creditors comercials 9.428 Resultat abans impostos 32
Altres creditors 7.774
Ajustaments per periodificació 7.515 Impost de societats 11
Total passiu 40.137 Resultat de l’exercici 21
100
22 ARROBA BCN, SA
101
L’Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA té naturalesa de societat
privada municipal. El seu capital social és de 60.000 euros, totalment
subscrit i desemborsat, i el seu únic accionista en l’actualitat és l’empresa
municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA).
Durant l’exercici 2007, l’Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
s’ha centrat principalment en actuacions de millora, remodelació d’espai
públic i planejament i rehabilitació d’edificis, amb la realització de les
activitats següents:
Projectes i obres d’inversió en l’espai públic
Les inversions previstes per l’Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral,
en endavant AERI del Carmel, es van començar a fer efectives durant el
2006. L’exercici 2006 va suposar les primeres actuacions sobre el terreny
de l’Agència que s´han consolidat amb les actuacions de 2007.
Continuant amb el treball conjunt amb altres departaments de
l’Ajuntament de Barcelona (IMU, Districte d’Horta-Guinardó, Sector
d’Urbanisme i el Sector de Manteniment i Serveis), tècnics, projectistes i
entitats veïnals i cíviques implicades en totes aquestes actuacions, s’han
realitzat les obres projectades en 2006, s’han posat en marxa noves obres
i s’han establert les prioritats per als propers anys.
Pel que fa a les actuacions de millora de l’espai públic durant el 2007 han
finalitzat les següents actuacions: 
• Col·locació d’escales mecàniques als carrers Santa Gemma, Sant
Dalmir, Agudells i La Manxa. 
• Remodelació de l’eix Fastenrath 1ª Fase (entre Sant Crispí i Arenys). 
• Remodelació del carrer de la Mare de Déu del Coll 1ª Fase (entre
Fastenrath i Dante). 
• Remodelació del passatge Sigüenza.
• Remodelació del xamfrà Conca de Tremp-Alcalde de Zalamea. 
• Col·locació de gespa artificial i millores al camp Municipal de futbol del
Carmel.
A més, estan en execució (amb finalització prevista el primer trimestre de
2008) les actuacions següents:
• Remodelació del Camí de Can Xirot (camí d’accés al camp Municipal
de futbol del Carmel): es pavimenta de nou, incorporant barreres de
seguretat, nou enllumenat i mobiliari urbà d’acord amb les
característiques d’un camí integrat en un parc urbà.
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
Constitució
Es va constituir l’11 d’octubre de 2005
mitjançant escriptura pública autoritzada, per
acord del Consell Plenari Municipal de 20 de
maig de 2005 i va ser inscrita al Registre
Mercantil en data 14 de novembre de 2005.
Objecte social
Realització, dins l’àmbit territorial del barri del
Carmel i, per extensió, al barri de la Taxonera
i les zones de Tres Turons i de la Vall
d’Hebron, de les actuacions previstes a l’Àrea
Extraordinària de Rehabilitació Integral del
barri del Carmel i entorns (AERI) que inclou
diversos programes, principalment de
rehabilitació, nou habitatge, espai públic i nou
planejament urbanístic del territori delimitat
per l’AERI. 
President
Im. Sr. Jordi William Carnes Ayats
Director General
Sr. Oriol Bonet Boixadera
102
• Remodelació del carrer Passerell: amb
renovació del paviment, l’enllumenat i
mobiliari urbà. Se soterren les línies aèries i
s’ordena l’aparcament indiscriminat.
• Remodelació del Camí vell del Coll: amb nova
pavimentació, renovació de l’enllumenat i
mobiliari urbà, soterrament de línies aèries i
plantació d’arbrat.
• Remodelació de les escales al carrer Pasteur
7-9.
També s’han iniciat durant el 2007 els següents
projectes d’altres actuacions de millora que
seran executades en un futur:
• Remodelació de l’eix Fastenrath en 2a. fase
(entre Santuari i Hortal) i en 3a. fase (entre
plaça Taxonera i Llobregós).
• Remodelació de l´espai Cortada.
• Nou equipament pel Casal del barri a Can
Travi.
• Instal·lació d’escales mecàniques al carrer
Alguer (entre Murtra i Santuari).
• Arranjament del mur del carrer Fastenrath
núm. 198-206.
• Arranjament del mur del carrer Murtra núm.
112-120.
• Millores d´accesibilitat a la biblioteca Juan
Marsé i escales Alguer (entre Murtra i
Calderón de la Barca).
• Reurbanització entorns plaça del Carmel.
• Reurbanització cruïlles Santa Rosalia-
Castellbisbal i Santa Rosalia-Besòs.
Altres actuacions que cal remarcar per la
repercussió sobre el territori són les següents:
• Impulsió de la construcció de diferents
aparcaments (que es troben en diferents
estadis de gestió):
– Aparcament al carrer Arenys
– Aparcament a la plaça de Salvador Allende
– Aparcament al carrer de Bernat Bransi 22
– Aparcament al carrer Camí Vell del Coll-
Mare de Déu del Coll
• Urbanització llosa de la Vall d’Hebron-Mercat
de la Vall d’Hebron
L’any 2007 es va finalitzar el Pla Estratègic de
Sostenibilitat de l’Agència, que pretén establir
les pautes de referència de les actuacions en
les diferents Àrees per tal d’acomplir amb els
compromisos adquirits en la signatura del
Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat que
va realitzar l’Agència l’any 2006.
En aquest any 2007, l’Àrea de Projectes i Obres
ha obtingut la certificació ISO 9001-2000
assolint les fites de Qualitat en el Sistema de
Gestió programades.
Rehabilitació
Pel que fa a la campanya d’ajuts a particulars
per obres de rehabilitació en els seus edificis i
habitatges en el marc de l’AERI del Carmel,
durant aquest any 2007 s’han iniciat 169
expedients que, afegits als 75 de l’any anterior
fan un total de 244 expedients (146 en elements
comunitaris i 98 en privatius) d’ajuts per obres
de rehabilitació a particulars iniciats des de
l’inici de la campanya, dels quals ja han
finalitzat 105 i els 139 restants estan en tràmit o
en fase d’obres.
El pressupost inicial presentat per aquestes 244
sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació en l’AERI
ascendeix a la quantitat de 8,76 milions d’euros.
D’aquesta quantitat, la subvenció pública
s’estima en 3,81 milions d’euros (43,6 % del
pressupost inicial d’obres). Del total
d’expedients iniciats, el 59,8 % corresponen a
obres en elements comuns dels edificis
(ascensors, façanes, estructura, cobertes i
instal·lacions, etc.) i el 40,2 % a obres en
l’interior d’habitatges (banys, cuines,
instal·lacions, etc.).
L’Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
també gestiona els ajuts previstos per l’Àrea de
Rehabilitació del Nucli Antic d’Horta, segons
estableix el Pla Estatal de l’Habitatge 2005-
2008, atorgats fins ara pel programa 2007 i
anteriors. Fins al final de 2007 s’han iniciat 35
expedients de sol·licituds d’ajuts a la
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
103
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
rehabilitació, tots ells referents a obres en
elements comunitaris (principalment ascensors,
façanes, instal·lacions i cobertes), dels quals sis
ja han finalitzat les obres i els 29 restants es
troben en tràmit o en execució d’obres.
El pressupost inicial presentat per aquestes 35
sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació ascendeix a
la quantitat de 1,73 milions d’euros. D’aquesta
quantitat, la subvenció pública s’estima en 0,65
milions d’euros (37,58 % del pressupost inicial
d’obres).
Pel que fa referència a les obres de reparació i
millora en els 38 edificis de l’anomenada zona
verda, sector inclòs en la Zona d’Actuació
Especial del Carmel, (ZAE del Carmel), l’Agència
en té encomanada, per part de la Generalitat de
Catalunya, la gestió, control i seguiment (segons
Conveni signat entre la Generalitat i l’Agència).
D’aquestes obres de rehabilitació, a 31 de
desembre de 2007, n’han finalitzat divuit, estan
en execució nou i onze estan pendents de
començar.
Des de l’Oficina de l’Habitatge, durant aquest
any 2007, s’ha atès un total de 4.221 visites per
donar resposta a les demandes d’informació,
gestió i tramitació, de les quals 2.057 han estat
sobre rehabilitació, 1.691 d’habitatge protegit,
147 per assumptes referents als afectats del
Carmel i les 326 restants per assumptes
diversos.
Pel que fa al finançament, en data 6 de
novembre de 2007 es van signar els convenis
que regulen les aportacions anuals per les
actuacions de rehabilitació en els àmbits de
l’AERI del Carmel i del Nucli Antic d’Horta. 
Planejament urbanístic
Dins el Programa d’intervenció en l’AERI del
Carmel i entorns es defineix el Projecte específic
d’execució de nou planejament. Aquest projecte
abasta una zona més àmplia que la de l’AERI en
incloure part dels Tres Turons (els turons del
Carmel i de la Rovira) i la Vall d’Hebron:
1. Planejament Carmel (AERI) 
2. Planejament Tres Turons
3. Planejament Vall d’Hebron
1. Nou Planejament al barri del Carmel (AERI)
Aquest projecte preveu la revisió dels plans de
reforma interior que van ser redactats al principi
dels anys 80 i que algunes de les seves
previsions no han estat executades per motius
diversos.
L’objectiu darrer és la revitalització i millora de
les condicions urbanes del barri del Carmel,
objectiu que es concretarà amb operacions
sobre el teixit edificat que permetin corregir
alguns dels aspectes mal enfocats de l’actual
ordenació: disminuir la seva excessiva densitat,
formular una nova regulació dels paràmetres
edificatoris que permetin una millor adaptació
de l’edificació a la complexa topografia,
programar actuacions específiques per a
l’obtenció de sòl per a sistemes d’espais lliures i
equipaments, proposar una nova relació viària i
de vianants entre aquests espais, i obtenció de
sòl per a la construcció de nou habitatge
assequible.
Per a aquesta finalitat va ser signat un conveni
de col·laboració, entre l’Agència i la Universitat
Politècnica de Catalunya, que sota la direcció
d’Àngel Martín, professor titular d’Urbanística i
Ordenació del Territori de l’Escola Tècnica
Superior d’Arquitectura de Barcelona, per a la
redacció de la Modificació del Pla General
Metropolità al barri del Carmel i entorns. Aquest
document consta de dues parts: un primer
document basat en una rigorosa anàlisi i una
posterior diagnosi de la situació actual del barri,
que s’ha concretat en el document Estudi
propositiu per a la intervenció urbanística al
Carmel i entorns; i un segon document normatiu
de planejament pròpiament dit, la Modificació
puntual del Pla General Metropolità al barri del
Carmel i entorns, que programa un seguit
d’actuacions de desenvolupament mitjançant la
104
delimitació de 32 sectors subjectes a
planejament derivat del Pla de Millora Urbana i
16 actuacions aïllades per expropiació.
Simultàniament amb la redacció i tramitació de
la Modificació del PGM al Carmel, l’Agència
està redactant el planejament de noves àrees
d’intervenció: l’ordenació de l’interior d’illa
Bernat Bransi, Moratín (Rancho) per a la creació
d’espai lliure, equipament i aparcament; part de
l’illa de Sigüenza, Bernat Bransi, Pantà de
Tremp, per a la creació d’una escola bressol;
part de l’illa Sigüenza, Calafell, Pantà de Tremp,
per a la construcció d’un edifici d’habitatges per
a joves, equipament i la urbanització de la nova
plaça del Carmel; l’espai situat entre Mare de
Déu del Coll, Murtra i Camí Vell del Coll, per una
operació d’habitatge dotacional, equipament
vinculat i aparcament en subsòl; la creació
d’aparcament al subsòl de la plaça Salvador
Allende i l’ordenació de l’espai lliure Santuaris-
Alguer.
2. Planejament als Tres Turons
Conjuntament amb el sector d’Urbanisme de
l’Ajuntament de Barcelona des de l’Agència s’ha
prosseguit en la definició de les propostes de
transformació en l’àmbit dels Tres Turons. De la
divisió en set subàmbits que ha estat fraccionat
el territori, per facilitar la gestió del
desplegament de les propostes, des de
l’Agència s’estan desenvolupant els subàmbits
Carmel –que inclou les edificacions
consolidades dels entorns dels carrers Marsan
Rof i Ceuta– i del subàmbit Rovira –que inclou
els carrers Gran Vista, Lavèrnia, Mühlberg i els
seus entorns–.
L’objectiu principal de les actuacions és la
consolidació d’un gran espai lliure equipat, amb
caràcter forestal, per al barri del Carmel i la
ciutat de Barcelona. El repte de la proposta es
troba en conjuminar una nova ordenació de les
cotes més altes respectant les edificacions
preexistents. En aquest sentit, s’analitza la
relocalització dels habitatges existents a l’àrea
central i el reallotjament dels veïns afectats en
l’àrea perimetral del parc, en contacte amb els
teixits urbans de la ciutat consolidada. També
es preveu com a objectiu la millora de
l’accessibilitat al parc –avui força complexa– i
de la connectivitat entre barris perimetrals, tan
rodada com per a vianants.
En l’àmbit dels Tres Turons, l’Agència ha
encarregat una anàlisi sociològica del subàmbit
del Carmel i de la Rovira. A més, l’Agència està
elaborant una anàlisi territorial i urbanística dels
àmbits de la Rovira i del Carmel. No obstant
això, les actuacions avancen en la mesura que
els diversos grups de treball creats per aquest
projecte acorden criteris i propostes. 
3. Planejament a la Vall d’Hebron
El tercer dels àmbits d’actuació del programa
de planejament de l’Agència és la gestió del
desplegament de les previsions de la
Modificació del PGM a la Vall d’Hebron i entorn
immediat de la vessant de Collserola, aprovat
definitivament el 3 de març de 2005. Aquest Pla
preveu el seu desplegament per sectors
discontinus, mitjançant diversos planejaments
derivats, plans de millora urbana, amb diferents
objectius. Concretament, la MPGM proposa set
Plans de millora urbana (PMU), tres Plans
especials urbanístics (PEU) en sòl
d’equipaments i el desplegament de dos
Polígons d’actuació urbanística (PAU). En els
diversos desplegaments es posarà especial
atenció en la promoció d’habitatge de protecció
i/o assequible amb prioritat a les promocions
d’habitatge destinades a lloguer protegit, per tal
de donar resposta a les necessitats de
reallotjament dels veïns del Carmel i entorns.
Amb el total d’actuacions es preveu la creació
de 150.309 m2 de sostre destinat a habitatge del
quals 88.947 estaran sotmesos a règim de
protecció, a més de les preceptives cessions de
sòl per a viari, espais lliures i equipaments.
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
105
Els plans de l’àmbit de la Modificació del PGM a
la Vall d’Hebron redactats des de l’Agència o
que se’n ha fet un seguiment són: el Pla de
Millora Urbana de la Taxonera 1 (PMU T1),
aprovat definitivament, on s’està fent des de
l’Agència el seguiment del procés de
reparcel·lació; el Pla de Millora Urbana La Clota
Conservació (PMU LCC), que amb la participació
dels veïns ha estat aprovat inicialment el juliol de
2007 i, després d’un llarg procés consultiu, està
prevista la seva aprovació definitiva per l’abril de
2008; el Pla de Millora Urbana La Clota
Reordenació (PMU LCR), pendent d’aprovació
definitiva el febrer de 2008; Pla de Millora
Urbana de la Taxonera 2 (PMU T2), en procés
d’elaboració; i el Pla de Millora Urbana de la
Plaça Ciutadella, redactat per l’Agència del
Carmel i aprovat definitivament el 2007.
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
106
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2005 2006 2007
Oficina d’Habitatge (informació i visites)
Habitatge (Habitatge Protecció Oficial, Habitatge Jove/Gent gran) 420 1.856 1.691
Rehabilitació (Edificis i Habitatges) 145 1.563 2.057
Afectats 313 781 147
Altres 51 122 326
Indicadors generals del nivell d’activitat 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 7 15 18
Inversió (milers d’euros) 48 4.636 7.278
Pròpia 48 20 16
Per compte de l’Ajuntament – 4.391 4.832
Per compte d’altres entitats (M.Vivienda, Generalitat) – 225 2.430
Resultat comptable (milers d’euros) 31 28 40
Cash-flow (milers d’euros) 31 41 56
107
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 52
Despeses d’establiment 2 Facturació de serveis 160
Immobilitzat immaterial 27 Transferències corrents Aj. de Barcelona 1.601
Immobilitzat material 20 Variació d’existències –
Immobilitzat financer 3
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 4.775 Total d’ingressos d’explotació 1.761
Existències – Costos
Deutors 4.638 Variació d’existències –
Inversions financeres temporals – Compres –
Tresoreria 106 Personal 984
Ajustaments per periodificació 31 Treballs, combinis. i serveis externs 734
Subvencions –
Total actiu 4.827 Altres despeses 2
Provisions –
Passiu Amortitzacions 16
Recursos a llarg termini 158 Total costos d’explot. abans financers 1.736
Fons propis abans resultats 118
Pèrdues i guanys de l’exercici 40 Resultat d’explotació abans financers 25
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 15
Provisions – Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Resultat d’explotació 40
Recursos a curt termini 4.669
Ingressos extraordinaris –
Creditors financers – Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 1.729
Altres creditors 2.940 Resultat abans impostos 40
Ajustaments per periodificació –
Impost de societats –
Total passiu 4.827 Resultat de l’exercici 40
108
ProEixample, SA, empresa amb capital públic i privat, va ser creada per
l’Ajuntament de Barcelona com a eina complementària de l’acció municipal
al districte de l’Eixample, amb la missió de dur a terme un Pla de
Revitalització. Amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus
residents i augmentar el seu potencial d’atracció, les nostres línies de
treball són: recuperar com a espais d’ús públic i zones verdes els interiors
d’illa, renovar i millorar els carrers i espais públics, construir nous
equipaments socials, impulsar la rehabilitació d’edificis, facilitar l’accés a
l’habitatge i dinamitzar l’Eixample com a centre d’activitat i diversitat
econòmica.
ProEixample, SA s’integra en el grup d’empreses municipals de Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA, (BIMSA), titular de les accions públiques
de l’empresa.
Durant l’any 2007, l’activitat de l’empresa s’ha centrat en aquestes línies
d’actuació i en l’assoliment dels objectius assenyalats en el pla d’empresa
del període 2004-2007, i al mateix temps en la preparació de futurs
projectes d’actuació en l’horitzó de l’any 2011.
Els fets més rellevants i els principals indicadors d’activitat de la societat
en la seva tasca de revitalització de l’Eixample, durant l’exercici 2007, es
descriuen a continuació.
Millora de l’espai urbà i nous equipaments socials
En compliment del Pla d’Inversió 2004-2007, ProEixample, SA ha executat,
durant els quatre anys, una inversió total de 65,44 milions d’euros. És
important assenyalar que d’aquests, el 49%, és a dir 32 milions d’euros,
s’han destinat a la construcció de nous equipaments socials, un 20% a
millorar i mantenir l’espai públic de l’Eixample i un 9% a urbanitzar i
mantenir els interiors d’illa recuperats.
Si es contempla únicament l’any 2007, s’han invertit 23,50 milions d’euros
destinats a l’execució de projectes de millora de l’espai urbà i de dotació
de nous equipaments als barris de l’Eixample.
La relació d’obres de millora de l’espai urbà i de construcció de nous
equipaments impulsades i executades per ProEixample, per encàrrec de
ProEixample, SA
Constitució
Es va constituir el 7 de juny de 1996,
mitjançant escriptura fundacional, com a
societat anònima amb capital íntegrament
municipal. El dia 19 de març de 1997 va
culminar la seva transformació en societat de
capital mixt, públic i privat.
Objecte social
Dur a terme totes les actuacions
urbanístiques i d’edificació necessàries per a
la revitalització dels espais compresos en el
Districte de l’Eixample, actuar com a
promotor per a la rehabilitació en el districte
de l’Eixample i dur a terme actuacions de
gestió urbanística i de sòl.
Presidenta 
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
Director gerent
Sr. Jordi Villarroya i Tarrés
109
l’Ajuntament de Barcelona i que han finalitzat
aquest any, és la següent:
Equipaments
• Centre cultural-biblioteca Sagrada Família, al
carrer de Provença.
• Centre sociocultural Espai 210, al carrer de
Padilla.
• Espai de gent gran de Sant Antoni, al carrer
del Comte Borrell.
• Biblioteca Joan Oliver, al barri de Sant Antoni.
• Nova Oficina d’Atenció al Ciutadà, al carrer
d’Aragó.
• Centre de serveis socials, al carrer de
Mallorca.
• Cobriment de les pistes esportives i nous
vestidors al parc de Joan Miró.
• Arranjament de l’antic edifici de l’Estació del
Nord, 1a fase, al barri del Fort Pienc.
• Programa de millores i manteniment
d’equipaments públics existents.
Espai públic urbà
• Nou interior d’illa jardins de Carme Biada, al
carrer de Roger de Llúria, al barri de la Dreta
de l’Eixample.
• Nou interior d’illa jardins de Mercè Vilaret, al
carrer de Floridablanca, al barri de Sant
Antoni.
• Nou interior d’illa jardins d’Ermessenda de
Carcassona, al carrer del Comte d’Urgell, al
barri de la Nova Esquerra de l’Eixample.
• Nou interior d’illa jardins de la Biblioteca Joan
Oliver, al carrer del Comte Borrell, al barri de
Sant Antoni.
• Nou interior d’illa jardins de Maria Matilde
Almendros, al carrer de Calàbria, al barri de
Sant Antoni.
• Arranjament del carrer de Llançà, entre la Gran
Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Mistral.
• Nova urbanització del carrer del Comte
Borrell, entre l’avinguda de Roma i la Gran Via
de les Corts Catalanes.
• Urbanització de la coberta del dipòsit pluvial
del parc Joan Miró.
• Programa de millores i manteniment dels
interiors d’illa de l’Eixample.
En el decurs de l’any també han finalitzat
diferents enderrocs, previs a les actuacions
d’arranjament de nous espais per a equipaments
socials i a la recuperació de nous espais d’ús
públic en els interiors d’illa de l’Eixample.
És important assenyalar que, a part de les obres
finalitzades en el present exercici, es troben en
curs les actuacions següents:
• Urbanització del nou interior d’illa placeta de
María Luz Morales, al carrer del Comte
d’Urgell, al barri de l’Antiga Esquerra de
l’Eixample.
• Urbanització del nou interior d’illa jardins de
Laura Albéniz, al carrer de Pau Claris, al barri
de la Dreta de l’Eixample.
• Millores a l’interior d’illa jardins de Maria
Mercè Marçal, al carrer de Provença, al barri
de l’Antiga Esquerra de l’Eixample.
D’altra banda, al llarg del present exercici s’ha
treballat en la redacció de nous projectes de
transformació i millora de l’espai urbà i de
construcció de nous equipaments, que
s’executaran durant l’any 2008. Per la seva
importància i magnitud cal esmentar els
següents:
• Centre d’Atenció Primària, al carrer del Comte
Borrell, 305.
• Biblioteca, centre cívic i escola bressol al
carrer del Comte d’Urgell, 145.
En definitiva, un important volum d’inversió en
nous equipaments i millora de l’espai públic de
l’Eixample, que ens ha permès finalitzar
l’execució de la totalitat del Pla Inversió de
l’Eixample, previst pel període 2004-2007.
Recuperació d’interiors d’illa
La recuperació d’interiors d’illa per a l’ús públic
és un dels principals objectius de ProEixample,
SA per aconseguir millorar la qualitat de vida en
ProEixample, SA
ProEixample, SA
110
un centre de ciutat mancat de zones verdes. Es
recupera així la idea original d’Ildefons Cerdà, en
la seva concepció urbanística de l’Eixample de
Barcelona.
El pla global de recuperació d’interiors d’illa de
l’Eixample, fixa com a objectiu que una de cada
nou illes tingui un espai interior obert a l’ús
ciutadà, abans de l’any 2010. D’aquesta manera,
els veïns disposaran d’un interior d’illa recuperat
a menys de 200 metres del seu domicili.
L’any 2007 ha estat clau en el procés de
recuperació d’interiors d’illa, pel nombre i
superfície de nous interiors d’illa que s’han
guanyat i obert a l’ús ciutadà, i per les gestions
que han permès assegurar la recuperació de
nous interiors d’illa en el futur més proper. 
En el decurs d’aquest any, s’han obert al públic
els següents nous jardins interiors d’illa: jardins
de Mercè Vilaret, jardins d’Ermessenda de
Carcassona, jardins de la Biblioteca Joan Oliver,
jardins de Carme Biada, jardins de Constança
d’Aragó i jardins de Maria Matilde Almendros.
També s’ha ampliat l’interior d’illa jardins dels
Tres Tombs amb un segon accés.
Al final de l’any 2007, l’Eixample té trenta-vuit
interiors d’illa recuperats i oberts a l’ús públic,
una superfície de 82.835 m2, equiparables a
onze camps de futbol de mides reglamentàries.
Espais guanyats en el mateix centre urbà, com a
zones verdes i ús ciutadà.
A això, cal afegir els quinze nous interiors d’illa
assegurats per a l’ús ciutadà i que es troben en
procés de recuperació, més l’ampliació de sis
dels existents actualment, que sumaran en els
propers anys 28.597 m2 més a la superfície
actual.
En definitiva, a la fi del 2007, podem afirmar que
l’objectiu d’aconseguir 45 interiors d’illa i 75.000
m2 de nou espai lliure a l’Eixample és ja una
realitat assolida, fins i tot superada, ja que, al
final d’any, el balanç del pla de recuperació
d’interiors d’illa de l’Eixample era de 53 interiors
d’illa i 111.432 m2 assegurats de nou espai
públic. En un futur proper, l’Eixample esdevindrà
tot un mosaic de noves zones verdes en ple
centre urbà de Barcelona.
Gestió de sòl
Els mecanismes que utilitza ProEixample, SA per
aconseguir la reconversió de sòl en nous
interiors d’illa, espais verds i equipaments de
barri, són diversos. Per la seva importància, cal
destacar-ne tres:
• La utilització del capital de la societat en la
compra de sòl i posterior recuperació de la
inversió.
• Els acords amb promotors immobiliaris privats
perquè cedeixin sòl en els interiors d’illa.
• La promoció de plans urbanístics que facilitin
la recuperació dels espais interiors d’illa de
l’Eixample.
ProEixample, SA ha realitzat una operació de
compra, en el decurs de l’any 2007, per un valor
de 3,40 milions d’euros i 2.243,10 m2 de sòl
adquirit, al carrer de Calàbria, 38-40 (antic
cinema Waldorf). Aquesta compra permetrà en el
futur la recuperació de part d’aquest interior
d’illa i un nou equipament pel barri de Sant
Antoni.
La societat també ha venut el solar situat al
carrer d’Alí Bei, 100-102, a l’Ajuntament de
Barcelona, per a la construcció d’habitatges per
a joves, per a un import total de 4 milions
d’euros.
Pel que fa a l’impuls de planejament urbà,
enguany s’han redactat instruments de
planejament urbà que es troben en diferents
fases d’aprovació. Tots ells permetran recuperar,
en el futur, més espais en els interiors d’illa i
avançar cap a un model de desenvolupament
més sostenible en el centre de la ciutat.
Cal afegir, finalment, que des de ProEixample,
SA l’any 2007, s’han iniciat diferents expedients
d’expropiació per adquirir sòl destinat a zona
verda i nous equipaments socials de proximitat.
Foment de la rehabilitació d’edificis i
l’habitatge social
En el transcurs de l’any 2007 s’han anat
consolidant els serveis relacionats amb
l’habitatge, que l’Oficina de l’Habitatge de
ProEixample, SA va incorporar en la seva oferta
de serveis. Així, de les 7.269 atencions donades
enguany a l’Oficina de l’Habitatge, el 74%
corresponen a temes d’habitatge social i el 26%
restant, a rehabilitació d’edificis i habitatges.
De les informacions demanades en habitatge, el
81% correspon a sol·licituds d’informació per a
habitatge protegit, el 14% a ajuts de lloguer per
a col·lectius en dificultats i el 4% a informació
legal d’aspectes relacionats amb l’habitatge.
Relacionat amb la rehabilitació d’edificis, els
serveis que desperten més interès són la
tramitació de subvencions i l’assessorament
legal.
Durant aquest exercici, la inversió privada en
rehabilitació i manteniment d’edificis de
l’Eixample ha estat de 79,42 milions d’euros, un
6% superior a la de l’any 2006; pel que fa al
nombre de llicències, aquest ha experimentat
una disminució en relació amb els anys
anteriors, arribant enguany a 1.730 anuals. Com
a resultat dels valors anteriors s’observa que el
pressupost en mitjana invertit en cada actuació
se situa en 45.911,84 euros, lleugerament
superior al del darrer exercici.
Per tipologia, la inversió en rehabilitació s’ha
concentrat de forma majoritària en l’arranjament
de les façanes, amb un 36% del total, seguit de
la rehabilitació dels interiors dels habitatges,
amb un 22% i de la reforma i rehabilitació de
locals, amb un 21%. En menor proporció es
posicionen les actuacions en patis interiors i
escales, que han representat un 15% i la
instal·lació d’ascensors en edificis antics, que
continuant amb la tendència dels anys
precedents, s’ha situat al 4% de la inversió total
en rehabilitació a l’Eixample.
L’Eixample, un centre dinàmic
ProEixample, SA ha col·laborat amb diferents
associacions de veïns i comerciants en activitats
conjuntes de promoció de les seves zones
d’influència. Aquest és un fet consolidat que es
va repetint any rere any. Cal destacar les
actuacions realitzades amb les associacions de
comerciants Cor Eixample, Sant Antoni Centre
Comercial i Eix Model Sopena.
Durant l’any un dels objectius de l’empresa ha
estat donar a conèixer i omplir d’activitats els
interiors d’illa de l’Eixample, per incentivar l’ús
cívic d’aquests espais recuperats. Cal
assenyalar, entre d’altres accions, la campanya
de comunicació realitzada en revistes d’àmbit
local de l’Eixample, així com els festivals infantils
organitzats en els interiors d’illa en època de bon
temps i amb notable assistència de ciutadans.
També s’han publicat la guia actualitzada
Itineraris pels interiors d’illa de l’Eixample i altres
indrets per descobrir i el llibre Els interiors d’illa
de l’Eixample, el significat dels seus noms, sens
dubte dues importants publicacions per donar a
conèixer l’Eixample més actual.
L’any 2007 també ha destacat pels actes
organitzats per donar a conèixer els nous
equipaments de barri, un cop finalitzada la seva
construcció.
La revista E de l’Eixample, publicada
trimestralment per l’empresa, continua essent un
punt de referència de l’actualitat i del dinamisme
del centre de la ciutat. Aquesta publicació, de la
qual es tiren 25.000 exemplars per número,
compta actualment amb més de 3.300
subscriptors i es distribueix entre veïns,
comerciants i entitats de l’Eixample. 
Finalment destacarem el dinamisme de la pàgina
web de l’empresa, amb més de 20.000 visites
anuals. Enguany, els apartats relacionats amb
els Interiors d’illa, l’Oficina de l’Habitatge i els
Projectes Urbans, són els més visitats.
111
ProEixample, SA
112
ProEixample, SA
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Projectes urbans
Inversió PAM projectes urbans (milers d’euros) 5.350 17.007 18.712 23.497
Espai urbà regenerat (m2) 5.406 27.513 39.656 32.645
Sostre de nous equipaments (m2) 367 700 22.146 9.494
Recuperació d’interiors d’illa
Interiors d’illa recuperats 27 28 32 38
Interiors d’illa en recuperació 15 18 18 15
Total interiors d’illa 42 46 50 53
Superfície recuperada (m2) 59.764 61.995 69.735 82.835
Superfície en recuperació (m2) 24.019 31.053 32.722 28.597
Total superfície (m2) 83.783 93.048 102.457 111.432
Gestió de sòl
Superfície de sòl adquirida (m2) 786 2.140 2.472 2.243
Inversió en obtenció de sòl (milers d’euros) 617 5.302 5.193 3.400
Oficina de l’Habitatge
Nombre atencions 4.140 3.924 10.319 7.269
% d’edificis rehabilitats i gestionats des 
de l’Oficina 24% 25% 26% 27%
Subvencions de rehabilitació tramitades 105 80 102 88
Volum de subvenció tramitat (estimació milers 
d’euros) 733 797 1.525 1.863
Ajuts al lloguer tramitats – – 40 70
Inversió privada en rehabilitació
Llicències de rehabilitació concedides 2.037 2.014 1.951 1.730
Import total de la inversió (milers d’euros) 67.559 104.874 74.690 79.427
Pressupost en mitjana per actuació (milers 
d’euros) 33,16 52,07 38,28 45,91
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 22 26 26 28
Inversió (milers d’euros) 2.055 13.070 18.254 21.243
Pròpia 118 5.403 5.286 3.500
Per compte de l’Ajuntament 1.937 7.667 12.968 17.743
Resultat comptable (milers d’euros) 347 338 380 426
Cash-flow (milers d’euros) 1.405 936 471 547
113
ProEixample, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 234
Despeses d’establiment – Vendes i prestacions de serveis 4.572
Immobilitzat immaterial 28 Transf. program. i per serveis Ajt. –
Immobilitzat material 181 Altres ingressos d’explotació 1.922
Immobilitzat financer 25 Variació d’existències –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 19.801 Total d’ingressos d’explotació 6.494
Existències 9.916 Costos
Deutors 4.936
Inversions financeres temporals – Aprovisionaments 3.490
Tresoreria 4.929 Despeses de personal 1.404
Ajustaments per periodificació 20 Dotacions per a amortitzacions d’immobilitzat 121
Altres despeses d’explotació 1.013
Total actiu 20.035 Provisions –
Passiu
Recursos a llarg termini 10.814 Total costos d’explot. abans financers 6.028
Fons propis abans resultats 10.388
Pèrdues i guanys de l’exercici 426 Resultat explotació abans financers 466
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 175
Provisions – Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Resultat d’explotació 641
Recursos a curt termini 9.221
Ingressos extraordinaris –
Creditors financers – Despeses extraordinàries 11
Creditors comercials 8.205
Altres creditors 537 Resultat abans impostos 630
Ajustaments per periodificació 479
Impost de societats 204
Total passiu 20.035 Resultat de l’exercici 426
114
Foment de Ciutat Vella, SA 
Constitució
Es va constituir el 19 de febrer de 1999, per
acord del Consell Plenari, com a societat
anònima amb capital íntegrament municipal.
El Consell Plenari, en sessió del dia 23 de
febrer de 2000, va acordar la transformació
de la societat en empresa d’economia mixta. 
Objecte social
Dur a terme totes les actuacions
urbanístiques i d’edificació necessàries per a
la rehabilitació i millora del territori de l’àmbit
del Districte de Ciutat Vella.
President 
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Director general
Sr. Carles Blasco i Bayot
Foment de Ciutat Vella, SA tindrà una durada màxima de catorze anys i, al
final d’aquest període, els actius i passius revertiran a favor d’entitats de
dret públic o privat íntegrament participades per les administracions
públiques, un cop amortitzades les accions del capital privat.
El 18 de desembre de 2000 es va celebrar la Junta General de la societat
mixta que va acordar dividir les activitats de la societat, segons l’article
49 de la Carta Municipal de Barcelona, en dues branques:
a) Activitats de servei públic (actuacions d’iniciativa municipal)
Aquest àmbit inclou la gestió de les operacions del Programa d’Actuació
Municipal (PAM), que l’Ajuntament encarregui a la societat, així com
l’elaboració del planejament urbanístic i el disseny dels nous espais
urbans o la remodelació dels existents.
S’inclouen en aquesta línia de treball les actuacions de promoció
econòmica vinculades als objectius estratègics de revitalització de Ciutat
Vella.
També dins les actuacions d’iniciativa municipal es desenvolupa la
promoció de la rehabilitació privada a través de l’Oficina de l’Habitatge de
Ciutat Vella.
Finalment formen part d’aquesta línia d’actuacions la gestió i
manteniment d’una part del conjunt d’edificis municipals ubicats a Ciutat
Vella, que actualment no es troben adscrits al servei públic i que han estat
objecte d’un encàrrec específic a Foment de Ciutat Vella, SA.
b) Activitat econòmica de mercat (actuacions de caràcter
publicoprivades)
Són operacions d’obtenció o venda de sòl o sostre, ja sigui en forma de
solars, edificis sencers, habitatges o locals comercials, que es
desenvoluparan amb l’objectiu d’impulsar la regeneració del teixit urbà i la
dinamització econòmica del districte, donant entrada a la participació de
la iniciativa privada en aquest tipus d’actuacions.
Actuacions d’iniciativa municipal
Projectes i obres
Durant l’exercici de l’any 2007 han finalitzat les actuacions en
urbanització i en equipaments públics següents:
• S’ha realitzat la remodelació integral i en tota la seva extensió dels
carrers de Gombau i Arc de Sant Cristòfol així com la prolongació de
l’avinguda de Francesc Cambó, entre els carrers Giralt el Pellisser i
115
Fonollar. Aquesta actuació finalitza el llarg i
costós procés d’un dels principals projectes
de renovació urbana del barri de Santa
Caterina. L’acabament d’aquestes obres
implica la posada en funcionament d’un nou
model de mobilitat que fa més permeable, de
manera controlada, l’interior del barri i aporta
noves potencialitats a una zona molt afectada
per un llarg període de transformació
urbanística. En tots els casos s’ha donat
prioritat a la circulació dels vianants amb
secció de carrer a un únic nivell. S’ha utilitzat
pedra natural granítica com a únic material
d’acabat, s’han renovat les xarxes de servei
existents i s’ha instal·lat recollida pneumàtica
soterrada de residus sòlids. 
• Urbanització de la plaça de Sant Cugat i
remodelació dels carrers de l’entorn: Fonollar,
Forn de la Fonda, Tarròs, i Sant Domènec de
Santa Caterina. Aquesta actuació també ha
significat la incorporació de la prioritat al
vianant, la renovació de xarxes i del centre de
transformació elèctrica i la implantació de la
xarxa de residus urbans i nou enllumenat. 
• Urbanització de la nova plaça d’Aureli
Capmany, situada entre els carrers Riera Alta
i del Carme, fruit del procés de gestió
urbanística, aquest espai públic compta amb
bústies de recollida de la xarxa de residus
sòlids urbans, aparcament per a bicicletes i
nou enllumenat en un projecte que millora
molt l’ordenament de l’espai públic existent. 
• Remodelació dels carrers Junta de Comerç i
Notariat que en el primer cas vol dir la
reordenació de l’espai públic, la renovació de
l’enllumenat i la implantació de la xarxa de
recollida pneumàtica, i en el segon la
ordenació del vial a un sol nivell per donar
prioritat al vianant i la renovació de
l’enllumenat. 
• Remodelació dels carrers del Raval centre:
Carretes, Vistalegre, Aurora, Lleialtat, Sant
Pacià i Sant Rafael. Aquests sis carrers del
centre del Raval formen part d’un sol projecte
conjuntament amb els de Sant Bartomeu i
Sant Martí, finalitzats anteriorment.
L’actuació ha consistit a fer una nova
pavimentació de vials, a un sol nivell amb
lloses de pedra artificial i llambordes de
granit, renovar les xarxes de serveis, i
instal·lació de nou enllumenat. 
• Remodelació dels carrers del Gòtic sud:
Còdols, Carabassa, Serra i placeta de la
Rosa. Amb aquesta actuació es donarà
prioritat al vianant en els carrers d’aquesta
zona central del sector sud del barri. Al carrer
Carabassa només s’hi farà rehabilitació.
S’han renovat embornals i enllumenat.
• Remodelació de la plaça de Jaume Sabartés i
reurbanització del carrer Flassaders. Aquests
espais varen ser generats pel programa de
transformació urbanística, fa uns anys que
van ser oberts i ara s’han urbanitzat
definitivament. Aporten nou arbrat, jardineria,
enllumenat i incorporen la xarxa soterrada de
recollida selectiva. 
• Urbanització del nou espai cívic de Pou de la
Figuera. Es tracta d’una de les principals
operacions programades del procés de
renovació urbana de Ciutat Vella. Les
actuacions d’alliberament de sòl s’han anat
realitzant per etapes en funció de la
disponibilitat d’habitatge de reallotjament. La
primera es va iniciar l’any 1994 i varen
finalitzar l’estiu del 2005. El projecte
d’urbanització ha estat fruit d’un procés
participatiu desenvolupat entre finals de 2005
i principis de 2006. Les obres es van iniciar
amb la renovació de les xarxes de serveis i
han acabat amb la urbanització pròpiament
dita. 
• Noves escales de granit a la plaça dels
Àngels.
• Remodelació dels carrers Mercaders, Avellà,
Pare Gallifa, Tragí, Massanet i Arc de Sant
Silvestre. La remodelació d’aquests carrers
Foment de Ciutat Vella, SA 
116
Foment de Ciutat Vella, SA 
forma part del conjunt d’actuacions de
renovació urbana de l’entorn del mercat de
Santa Caterina.
• Remodelació de la plaça de la Font. Aquesta
plaça, conjuntament amb la plaça del Poeta
Boscà, conformen el centre neuràlgic de la
Barceloneta. Durant els darrers anys han
estat objecte de diverses transformacions
urbanístiques que han aportat més superfície
d’ús públic disponible, com també han estat
utilitzades com a espai auxiliar per a la
renovació total del mercat de la Barceloneta i
la construcció d’un aparcament i una zona de
càrrega i descàrrega, ambdós soterrats.
• Acabament de la central de recollida
pneumàtica al Raval i xarxa troncal entre la
central situada a l’Illa de la Rambla del Raval
fins els carrers Lluna, Lleó i Tigre i Maria
Aurèlia Capmany i la plaça d’Aureli Capmany,
per un costat, i els anteriorment esmentats
carrers del Raval centre per l’altre.
• Construcció d’un equipament a l’edifici situat
al carrer Carders 33-37, que inclourà uns
serveis públics (WC) d’ús ciutadà i espais
polivalents. Es preveu la finalització d’aquest
equipament durant el primer trimestre de
2008.
• Construcció d’un equipament al solar situat
al carrer Sant Pere Més Baix 70-74, de 337
m2 per donar suport a les activitats de l’espai
públic del Pou de la Figuera. 
• Aparcament soterrat amb 230 places situat a
l’Illa de la Rambla del Raval, el qual serà
gestionat per l’empresa municipal BSM. 
• Nou edifici d’equipaments a la Barceloneta,
al carrer Balboa 11.
• Al conjunt del centre cívic de Sant Agustí Vell,
es completaran les obres d’adequació de les
plantes baixa, altell i primera, així com la
remodelació del claustre i el seu accés per la
plaça de l’Acadèmia.
• Nou equipament a l’edifici municipal situat a
la plaça de les Beates 5. L’edifici es rehabilita
integralment i estarà destinat a “Casa dels
Entremesos”, gestionada per la Coordinadora
de Cultura Popular i Tradicional de Ciutat
Vella de Barcelona. Es preveu la seva
finalització el 2008.
• Rehabilitació de l’edifici de l’Arc de Sant
Domènec del Call, 8, per destinar-lo a seu del
Centre d’Interpretació del Call. 
• Arranjament de les pistes esportives de la
Maquinista, Barceloneta, i nova rampa
d’entrada al carrer Andrea Dòria.
Gestió urbanística
Foment de Ciutat Vella, SA ha gestionat les
actuacions d’expropiació previstes al Pla
d’Actuació Municipal 2004-2007. Durant l’any
2007, s’han completat les operacions
d’alliberament de sòl següents:
• Deconstrucció parcial edifici c/Ripoll 25, en la
façana a la plaça dels Ocells.
• Expropiació finques 134 i 136 del carrer de
l’Hospital dins de l’operació d’adquisició de
l’espai destinat a equipament entre el carrer
Sant Llàtzer i la plaça del Pedró.
• Continuació del procés de gestió de
l’adquisició i trasllats dels residents i
activitats dels edificis del carrer Mestres
Casals i Martorell, 2 al 16 i Arc de Sant
Cristòfol, 1 al 9, per destinar el solar
resultant a la construcció d’una residència
de gent gran. Aquesta actuació està inclosa
en el projecte d’intervenció integral dels
barris de Santa Caterina i Sant Pere, finançat
amb la Llei de Barris de la Generalitat de
Catalunya.
• Expropiació de la finca Riereta, 21/Sant
Martí, 14, dins de l’operació d’adquisició de
sòl destinat a zona verda i habitatge social en
l’illa delimitada per Rambla del Raval, Sant
Martí i Sant Rafael.
• Ha quedat disponible l’edifici de Carme, 101-
109, per a destinar-lo a centre de serveis
personals del Raval Nord.
117
• Continuació del buidatge de residents de
l’edifici del carrer Nou de Sant Francesc, 12.
Planejament
Durant el 2007 han quedat aprovats diversos
planejaments promoguts per Foment de Ciutat
Vella, SA, amb l’objectiu de continuar avançant
en la renovació del districte de Ciutat Vella. 
El planejament de promoció municipal aprovat
definitivament durant el 2007 ha estat el
següent:
• Modificació del Pla Especial de Reforma
Interior del Raval per a l’ordenació de la
plaça de la Gardunya. Aprovació definitiva el
23/03/07.
• Pla de Millora Urbana dels edificis de Nou de
la Rambla 90-106. Aprovació definitiva el
23/02/07.
• Modificació del Pla Especial Interior del Raval
a l’entorn de la plaça dels Àngels. Aprovació
definitiva el 23/02/07.
• Modificació del Pla General Metropolità a
l’entorn de l’església de Santa Maria del Pi i
de la plaça de Frederic Marès. Aprovació
definitiva el 02/03/07.
• Modificació del Pla General Metropolità al
carrer Circumval·lació per a la creació del
poliesportiu del Casc Antic. Aprovació
definitiva el 04/05/07.
• Modificació del Pla Especial de Reforma
Interior, en endavant PERI, del Sector Oriental
a les finques Vigatans, 4 i Civader, 3.
Aprovació definitiva el 23/02/07.
• Modificació del Pla General Metropolità per a
la regulació de l’edificació a la Barceloneta.
Aprovació definitiva el 04/05/07.
• PMU de l’edifici de la Tresoreria General de la
Seguretat Social, al carrer Arc del Teatre, 63-
65. Aprovació definitiva el 20/07/2007.
• PEU de concreció de titularitat pública del
teatre Arnau. Aprovació definitiva el 20/07/07.
• Modificació del PERI per a l’ajustament
d’alineacions viàries a Tallers, 79-81, Peu de
la Creu, 17 b al 27 i Xuclà, 1-5. Aprovació
definitiva el 28/12/07.
• Modificació del PERI sector oriental del Rec
Comtal, 17-19, i del passatge Sant Benet 12,
i Modificació del PERI de Ripoll, 25 (Duran i
Bas). Aprovació definitiva el 26/10/07.
Pel que fa al planejament de promoció pública,
que promou Foment de Ciutat Vella, SA, el 2007
s’ha iniciat la modificació del planejament per a
la creació de nou habitatge social/públic a
Ciutat Vella. Aprovada provisionalment en data
28/09/07.
Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella
L’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella fou creada
el maig del 2004, com una nova línia de treball
del Pla de l’Habitatge a Ciutat Vella 2004-2007,
amb l’objectiu de donar informació,
assessorament i seguiment al ciutadà en temes
relacionats amb l’habitatge. L’Oficina ofereix
suport jurídic i tècnic gratuït als particulars.
També desenvolupa les activitats de gestió dels
ajuts públics a la rehabilitació d’edificis i
seguiment de les actuacions acollides i la
inspecció de les sol·licituds de cèdules
d’habitabilitat. 
El 2007 s’ha atès un total de 8.179 visites
referides a temes d’habitatge, de les quals
2.297 corresponien a casos nous. 
1.242 visites ateses presentaven demandes
relacionades amb la problemàtica de
l’habitatge, de les quals 1.000 corresponien a
llogaters, 161 a propietaris verticals i 81 a
comunitats de propietat horitzontal. 3.810 van
ser demandes d’informació referents a
l’existència de noves promocions d’habitatge
protegit. 
3.028 visites ho varen ser per qüestions
referents a la realització d’obres de rehabilitació,
de les quals 1.388 casos nous, 304 a
informacions puntuals genèriques i 99
presentaven demandes d’informació del procés
de renovació urbanística.
Foment de Ciutat Vella, SA 
118
Foment de Ciutat Vella, SA 
Rehabilitació
Durant l’exercici de 2007 s’han formalitzat 282
expedients de sol·licitud d’ajuts per a obres de
rehabilitació, dels quals 207 corresponen a
actuacions en elements comuns, i 75 a
habitatges particulars. En conjunt aquests
expedients signifiquen millores d’habitabilitat en
2.677 habitatges repercutits per les obres i
generen una inversió privada de 18.230.457
euros que meriten un ajut econòmic total de
4.273.845 euros. Aquest any han finalitzat 275
actuacions de rehabilitació subvencionades,
mentre que 164 es trobaven en execució i 126
actuacions ja admeses restaven per iniciar.
Al llarg de l’exercici s’han sol·licitat 1.794 cèdules
d’habitabilitat, de les quals 1.478 han estat
concedides, i s’han realitzat 1.871 inspeccions
de control. També durant aquest període s’han
tramitat 39 expedients del test de l’habitatge
(TEDI) a la Conselleria de Medi Ambient. 
El Pla de l’Habitatge a Ciutat Vella 2004-2007 va
establir un programa de creació de nou
habitatge social en finques de titularitat pública
en col·laboració amb operadors públics i les
cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre,
conjuntament amb un programa que permet la
participació d’entitats socials en la gestió
d’habitatge públic tutelat. En conjunt, aquest
programa preveu la generació en el període
establert pel Pla un total de 366 nous habitatges
protegits:
• 299 habitatges promoguts per operadors
públics, bé en obres o pendents d’iniciar-se.
3 promocions amb obres en curs.
2 promocions amb obres pendents d’inici.
• 48 habitatges promoguts per cooperatives.
1 promoció amb obres finalitzades.
4 promocions amb obres en curs.
2 promocions amb obres pendents d’inici.
• 19 habitatges per a reinserció social.
12 habitatges lliurats.
5 habitatges amb obres en curs.
2 habitatges amb obres pendents d’inici.
Comunicació i promoció econòmica
Les principals iniciatives de comunicació i
dinamització durant l’exercici 2007 han estat
aquestes:
• Col·laboració mensual regular amb les
publicacions periòdiques El Raval, Nova
Ciutat Vella i La Barceloneta.
Esporàdicament, col·laboració amb altres
mitjans d’àmbit de barri. 
• Manteniment i actualització de continguts del
web de l’empresa, el qual ha rebut 38.353
visites, fet que representa un increment de
més de set mil sessions respecte l’any
anterior. 
• Edició de la memòria 2006, que recull
l’informe de gestió i els resultats econòmics
de l’empresa durant aquest exercici.
• Edició del llibre “Ciutat Vella de Barcelona.
Memòria d’un procés urbà”, de Pere Cabrera,
amb una tirada de 2.000 exemplars.
Organització de l’acte de presentació del
llibre, el 12 de març al Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya. 
• Edició del material informatiu corresponent a
cada obra pública d’àmbit municipal que
l’empresa gestiona a Ciutat Vella: cartell
d’obra, comunicació als veïns de l’inici
d’obra i les afectacions que comporta, i, si
es considera oportú, fulletó informatiu.
Durant el 2007, es va editar fulletó d’obra
corresponent a la reforma de la plaça
Castella.
• Edició d’un fulletó informatiu de setze
pàgines sobre el desenvolupament del
Projecte d’Intervenció Integral als barris de
Santa Caterina i Sant Pere, incorporat al
Programa de Millora de Barris (Llei de Barris)
de la Generalitat de Catalunya.
• Edició d’un fulletó en quatre idiomes sobre
les actuacions de Foment de Ciutat Vella.
• Participació, per mitjà d’un estand compartit
amb el Districte de Ciutat Vella, en la 
quarta edició de la Mostra d’Entitats de
119
Ciutat Vella, celebrada a l’avinguda de la
Catedral el 5 de maig.
• Relacions i contactes externs. Durant l’any
s’ha atès una desena de visites de grups
formats per tècnics i regidors de ciutats o
regions de diversos països. Entre d’altres
delegacions, cal destacar les d’Amsterdam,
Marsella, Budapest, regió de Västerbotten
(Suècia), Bursa (Turquia), govern del Vietnam,
representants del Ministeri d’Urbanisme i
Equipaments de França, Universitat de Berlín,
etcètera.
• Atenció d’unes 50 consultes d’estudiants.
• Atenció als mitjans de comunicació, d’acord
amb les directrius marcades des del
departament de comunicació del Districte de
Ciutat Vella i l’àrea de premsa de
l’Ajuntament.
Programes internacionals
Foment de Ciutat Vella, SA ha continuat
participant com a referent tècnic del programa
de rehabilitació dels barris Fener i Balat al
municipi de Fhati (Istambul), finançat per la Unió
Europea amb un pressupost de 7 milions
d’euros. Durant aquest exercici ha continuat el
desenvolupament de les actuacions de
rehabilitació integral dels edificis i renovació del
mercat i creació d’un centre social per a
aquests dos barris. Al llarg del 2007 s’han
seguit les actuacions de restauració dels edificis
inclosos en la segona fase del programa, que
inclou 74 edificis. Les actuacions s’han
prorrogat fins a l’any 2008. Una de les fites del
projecte durant el 2007 ha estat la inauguració
de l’espai rehabilitat anomenat Kantemir’s
House, que acollirà un centre social i un museu.
El desembre de 2007 es va signar un acord de
col·laboració entre l’Autoridad del Centro
Histórico de la Jefatura del Gobierno del Distrito
Federal de México i Foment de Ciutat Vella, SA,
per al desenvolupament del projecte
arquitectònic, urbanístic i paisatgístic de la
plaça de Santo Domingo. Els àmbits de
col·laboració inclouen l’espai públic, la
mobilitat, la imatge urbana i la participació
ciutadana.
Altres actuacions
Projecte d’intervenció integral dels barris de
Santa Caterina i Sant Pere. Llei de barris de la
Generalitat de Catalunya.
Ciutat Vella va ser escollida en la primera
convocatòria realitzada per la Generalitat de
Catalunya l’any 2004, per a la dotació de fons
destinats a la millora integral de barris. El
projecte d’intervenció integral dels barris de
Santa Caterina i Sant Pere és format per
propostes de remodelació de carrers i places,
de creació de nous equipaments, de
desenvolupament de campanyes específiques
de rehabilitació d’edificis privats i de promoció i
suport de les activitats econòmiques existents
als dos barris. El pressupost total aprovat per la
Generalitat de Catalunya és de 14,6 milions
d’euros, dels quals 7,3 milions d’euros seran
d’aportació autonòmica.
El 2007 han finalitzat les actuacions
corresponents a la darrera fase del projecte.
S’han dut a terme algunes actuacions
d’enderrocs selectius a l’edifici de la Penya
Cultural Barcelonesa (Sant Pere Més Baix, 55). 
Les dues campanyes que formen part dels
programes per a la millora social, urbanística i
econòmica han continuat desenvolupant-se. El
projecte de millora de locals de les entitats
socials ubicades als dos barris es completarà el
2008, ja que els dos locals d’entitats pendents
estan en rehabilitació. L’altra línia d’actuació
desenvolupa unes iniciatives, com ara la tercera
edició del Mercat Medieval de Santa Caterina,
pensades per dinamitzar les activitats
econòmiques als sectors urbans més afectats
pel procés de renovació d’aquests barris o
simplement es troben en zones que no són gaire
atractives en aquest sentit. 
Foment de Ciutat Vella, SA 
120
Foment de Ciutat Vella, SA 
Actuacions publicoprivades
Illa de la Rambla del Raval
Foment de Ciutat Vella, SA, com a empresa
urbanitzadora de la Junta de Compensació de
l’Illa de la Rambla del Raval, delimitada pels
carrers Robador, Sant Rafael, Cadena i Sant
Josep Oriol, ha continuat duent a terme les
operacions necessàries per al desenvolupament
integral d’aquest projecte de renovació urbana.
L’aparcament soterrat i l’obra civil de la central
de recollida pneumàtica han estat
desenvolupant-se durant aquest exercici.
L’hotel, del grup Barceló Clavel, també es troba
en fase de construcció, i es preveu la seva
entrada en funcionament al llarg de l’any 2008.
Foment de Ciutat Vella assumeix el control del
procés constructiu de l’edifici d’oficines que
promou directament la Junta de Compensació
de l’Illa de la Rambla del Raval. Aquesta illa té
una superfície construïda de 9.182 m2,
comparteix amb l’hotel les previsions de
finalització de l’obra i posada en funcionament. 
D’altra banda, Llar Unió Ciutat Vella, SCCL, ha
lliurat 31 habitatges cooperatius.
Locals Comercials
Per tal de dinamitzar el sector del barri de Santa
Caterina que s’ha vist afectat per la llarga
durada de les obres de renovació, es van ubicar
catorze locals comercials (un dels dotze inicials
es va dividir en tres) en les promocions
d’habitatge protegit construïdes pel Patronat
Municipal de l’Habitatge a la prolongació de
l’avinguda Cambó. Es trobaven en règim de
lloguer amb opció de compra. D’aquests 14
locals, durant el 2007, se n’han venut 11.
D’altra banda, Foment de Ciutat Vella, SA ha
adquirit dos locals, dins de l’oferta d’adquisició
de locals, tancats o en procés de tancament,
que es va posar en marxa el 2006 per tal
d’incidir en les zones del districte on la
dinàmica comercial pot portar a l’empobriment
de l’oferta o a la proliferació d’usos no desitjats. 
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Actuacions finalitzades PAM
Inversió en espai públic (milers d’euros) 2.751 5.300 8.416 12.571
Espai urbà regenerat (m2) 3.148 10.596 14.883 20.556
Inversió en equipaments (milers d’euros) 14.916 7.634 13.988 13.226
Sostre d’equipament (m2) 5.700 9.379 5.639 5.860
Inversió en obtenció de sòl (milers d’euros) 9.656 11.898 10.642 6.120
Superfície de sostre expropiat (m2) 5.962 8.050 1.438 3.497
Superfície de sòl expropiat (m2) 1.099 1.983 451 1.282
Famílies reallotjades 54 6 12 12
Superfície de sostre deconstruït (m2) 11.768 11.893 2.603 145
Superfície de sòl alliberat (m2) 4.417 1.983 2.000 –
Oficina d’Habitatge 
Informacions personalitzades rehabilitació 1.267 1.839 2.771 3.028
Informacions personalitzades habitatge – 1.558 8.997 1.242
Inspeccions tècniques 39 10 8 1.871
Assessorament legal 44 30 58 99
Cèdules d’habitabilitat sol·licitades 1.502 1.575 1.822 1.794
Cèdules d’habitabilitat concedides 1.040 1.063 1.217 1.478
Expedients de rehabilitació 307 322 260 282
Habitatges i locals repercutits 3.013 3.282 2.868 2.677
Subvencions tramitades
Inversió privada (milers d’euros) 15.577 25.177 14.240 18.230
Subvenció atorgada (milers d’euros) 2.732 3.414 2.791 4.274
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 35 34 33 33
Inversió (milers d’euros) 27.345 22.088 30.498 32.136
Pròpia 22 221 93 54
Per compte de l’Ajuntament 27.323 21.867 30.405 32.082
Resultat comptable (milers d’euros) 64 410 78 1.163
Cash-flow (milers d’euros) 116 452 125 1.212
121
Foment de Ciutat Vella, SA 
122
Foment de Ciutat Vella, SA 
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 139 
Despeses d’establiment – Vendes i prestacions de serveis 3.464
Immobilitzat immaterial 5 Transferències corrents 2.625
Immobilitzat material 134 Altres ingressos 834
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 16.495 Total d’ingressos d’explotació 6.923
Existències 936 Costos
Deutors 14.020
Inversions financeres temporals 648 Compres 1.709
Tresoreria 875 Personal 1.839
Ajustaments per periodificació 16 Treballs, subminist. i serveis externs 484
Subvencions 72
Total actiu 16.634 Altres despeses 1.106
Provisions 19
Passiu Amortitzacions 30
Recursos a llarg termini 8.525 Total costos d’explot. abans financers 5.259
Fons propis abans resultats 7.361
Pèrdues i guanys de l’exercici 1.163 Resultat d’explotació abans financers 1.664
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Ingressos financers 58
Provisions – Despeses financeres –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 1
Resultat d’explotació 1.722
Recursos a curt termini 8.109
Ingressos extraordinaris 9
Creditors financers – Despeses extraordinàries 24
Creditors comercials 6.560
Altres creditors 1.343 Resultat abans impostos 1.707
Ajustaments per periodificació 206
Impost de societats 544
Total passiu 16.634 Resultat de l’exercici 1.163
Organismes públics
125
Els estats financers consolidats dels organismes
públics que depenen de l’Ajuntament que tot
seguit es presenten estan compostos per totes
les entitats d’aquesta naturalesa que s’han rela-
cionat anteriorment, atès que l’Ajuntament és
l’únic partícip en el seu patrimoni. 
El volum d’activitat de l’exercici 2007 ha estat
de 520.435 milers d’euros, dels quals 398.766
corresponen a ingressos d’explotació i 121.669
a inversió.
El total d’actiu-passiu és de 390.354 milers
d’euros, dels quals el 58% (226.609 milers) 
està invertit en actius permanents, mentre que
els recursos d’igual naturalesa representen el
69% del passiu (268.701 milers). Respecte al
circulant, els actius són de 163.745 milers
d’euros i els passius de 121.653, els quals
generen un fons de maniobra de 42.092 milers
d’euros.
Pel que fa a l’explotació i tenint en compte que
la finalitat dels organismes públics és portar a
terme la política municipal en un determinat
camp d’actuació, una part important dels
ingressos d’explotació prové dels encàrrecs que
li són fets pel mateix Ajuntament, preveient,
alhora, diversos requisits en relació amb el preu
del servei prestat i la qualitat i quantitat ofertes.
Així, s’ha de considerar la rendibilitat social dels
serveis prestats, sempre de difícil avaluació
monetària, sense oblidar, d’altra banda, la ges-
tió econòmica de l’activitat.
Els ingressos d’explotació de l’exercici han
estat de 398.766 milers d’euros, dels quals
276.955 corresponen a transferències progra-
mades i per serveis encarregats per l’Ajunta-
ment. Els costos abans de financers s’han situat
en 392.484 milers d’euros, dels quals les despe-
ses de personal són una part important tenint
en compte el caràcter dels serveis socials que
presta la majoria d’aquestes entitats. El resultat
consolidat després de considerar el resultat
financer i l’extraordinari és de 3.928 milers d’eu-
ros i el flux de caixa (cash-flow) de 11.164
milers d’euros.
En relació a la inversió, cal destacar, per volum,
la construcció, a càrrec del Patronat Municipal
de l’Habitatge, d’un parc d’habitatges per
comercialitzar i llogar a preus assequibles
(34.409 milers d’euros), els equipaments de
l’Institut Municipal d’Educació (24.404 milers
d’euros) i de l’Institut Municipal de Mercats
(12.570 milers d’euros), el desenvolupament
dels equips informàtics municipals gestionat per
l’Institut Municipal d’Informàtica (14.982 milers
d’euros), i la creació, millora i manteniment dels
espais verds de la ciutat encarregada a Parcs i
Jardins, Institut Municipal (10.955 milers d’eu-
ros). La plantilla total en mitjana dels dotze
organismes fou de 4.112 persones.
Comentaris a l’exercici
126
Balanços consolidats 2007-2006 dels organismes públics *
(en milers d’euros)
Actiu 2007 2006 Passiu 2007 2006
Actiu fix 226.609 198.905 Recursos a llarg termini 268.701 232.152
Despeses d’establiment – – Patrimoni 69.825 65.506
Immobilitzat immaterial 2.554 2.889 Subvencions de capital 24.578 26.747
Immobilitzat material 197.322 168.907 Ingr. anticip. per concessions 31.837 18.250
Immobilitzat financer 1.232 229 Provisions 984 1.103
Deutors a llarg termini 25.492 26.845 Creditors financers 107.051 85.970
Despeses a distribuir 9 35 Altres creditors 34.426 34.576
Actiu circulant 163.745 146.501 Recursos a curt termini 121.653 113.254
Existències 37.061 28.325 Creditors financers 2.040 2.018
Deutors 110.405 104.237 Creditors comercials 78.285 69.033
Inversions financ. Temporals 4.325 4.535 Altres creditors 30.520 27.196
Tresoreria 9.644 8.183 Prov.per operac.de tràfic 152 –
Ajustaments per periodificació 2.310 1.221 Ajustaments per periodificació 10.656 15.007
Total actiu 390.354 345.406 Total passiu 390.354 345.406
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat
propietat d’altres institucions públiques i cedit gratuïtament per a la seva utilització.
127
Resultats consolidats 2007-2006 dels organismes públics
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2007 2006
Ingressos
Facturació 375.799 361.163
Altres ingressos 22.967 12.917
Total d’ingressos d’explotació 398.766 374.080
Costos
Compres i variació d’existències 9.681 18.828
Personal 174.637 165.762
Treballs, subminist. i serveis externs 123.088 113.189
Subvencions 75.022 65.421
Altres despeses 2.539 1.174
Provisions 1.955 1.495
Amortitzacions 5.562 5.103
Total costos d’explotació abans financers 392.484 370.972
Resultat d’explotació abans financers 6.282 3.108
Ingressos financers 1.731 1.596
Despeses financeres 4.778 4.003
Resultat d’explotació 3.235 701
Ingressos extraordinaris 2.030 677
Despeses extraordinàries 1.337 442
Resultat abans d’impostos 3.928 936
Impost de societats 281 220
Resultat consolidat 3.647 716
Cash-flow* 11.164 7.314
* Cash-flow = Resultat + Amortitzacions + Provisions
Organismes 
que s’han consolidat
Organismes Autònoms Locals
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
Institut Municipal d’Informàtica
Institut Municipal d’Urbanisme
Institut Municipal d’Hisenda
Institut Municipal de Mercats
Institut Municipal d’Educació
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Entitats Públiques Empresarials Locals
Patronat Municipal de l’Habitatge
Parcs i Jardins, Institut Municipal
Institut de Cultura de Barcelona
Institut Barcelona Esports
129
L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat és un organisme
autònom local, creat per l’Ajuntament de Barcelona amb la integració dels
patronats municipals de disminuïts físics i psíquics, creats a
començament de la dècada dels vuitanta. El Consell Plenari Municipal en
la sessió de 14 d’octubre de 2005 va aprovar el canvi de la seva
denominació Institut Municipal de Persones amb Disminució per la
d’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
A continuació destaquem les actuacions més significatives de l’exercici:
Eleccions al Consell Rector
El 17 de març d’aquest any s’han celebrat les eleccions per a la renovació
dels representants de les persones amb discapacitat del Consell Rector
de l’Institut. S’han presentat 13 candidatures: 4 de discapacitat física, 1
de trastorn mental, 4 d’intel·lectual, 2 d’auditiva i 2 de visual, amb un total
de 22 candidats/candidates: 12 de discapacitat física, 2 de trastorn
mental, 4 d’intel·lectual, 2 d’auditiva i 2 de visual.
S’han portat a terme actes de difusió en el saló de Cròniques de
l’Ajuntament i cinc sessions informatives públiques a diferents districtes i
la informació ha arribat a 21.629 persones usuàries de l’entitat. El nombre
de votants va ser de 2.523 persones amb discapacitat de la ciutat.
Desenvolupament del “Conveni de col·laboració entre el Departament de
Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona, en matèria d’equipaments de serveis socials” per al període
2005-2007:
• 5 Residències i 1 llar residència públiques per a persones amb
discapacitat psíquica profunda amb trastorns de comportament,
discapacitat física i discapacitat psíquica i malaltia mental.
S’han cedit a la Generalitat drets de superfície dels districtes de Les
Corts (Montnegre, 21) Sant Martí (Gran Via, 970) Sant Andreu
(Casernes) Nou Barris (Aiguablava, 55) Sants-Montjuïc (Dr. Font i Quer,
9-11) i Sarrià-Sant Gervasi (Mas Sauró). 
• 6 Residències i 1 centre diürn en col·laboració amb entitats d’iniciativa
social per a la construcció d’equipaments concertats per a persones
amb discapacitat intel·lectual profunda, discapacitat intel·lectual amb
trastorns de comportament, pluridiscapacitats i gran discapacitat
física. S’han cedit o assignats a entitats de persones amb discapacitat
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Constitució
Es va constituir el 10 d’octubre de 1989. 
Objecte social
La gestió d’activitats dirigides a la promoció i
atenció de les persones amb discapacitat
amb vista a la seva integració social (basada
en els principis de normalització i
reconeixement de la diferència) perquè
aconsegueixin el desenvolupament de
l’autonomia personal i la millora de la qualitat
de vida.
President
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona
Gerent
Sra. Roser Torrentó i Sanjust
130
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
els solars i locals dels districtes de: Ciutat
Vella (Vigatans, 4), Sants Montjuïc (Tortosa,
10, Tres Pins, 31 i Gran Via, 120), Sarrià-Sant
Gervasi (Via Augusta 372), Sant Andreu
(Coronel Monasterio, 6) i Sant Martí (P. Taulat,
116).
• Llars residència en col·laboració amb entitats
d’iniciativa social. S’ha cedit un edifici al
districte de Ciutat Vella (Civader, 3) i un solar
al districte de Sant Martí (Llull 163).
L’atenció directa a persones amb discapacitat 
• El manteniment del Servei públic de
Transport Especial (STE), conjuntament amb
l’Entitat Metropolitana del Transport, per a
persones amb mobilitat reduïda de la ciutat
de Barcelona. El nombre de viatges realitzats
han estat de 243.084, quantitat que
representa un augment del 2,4 % respecte a
l’exercici anterior. 
• Augments notables en l’activitat dels serveis
que presta l’Institut com són: el del 18,6 %
en el nombre de demandes ateses pel Servei
d’Atenció al Públic; el 8,8 % en el nombre de
tractaments als Serveis d’Atenció Precoç de
Nou Barris i Ciutat Vella, i el 6,6 % en el
nombre de contractes aconseguits per
l’Equip d’Assessorament Laboral. 
• El nombre d’estades als serveis residencials
s’ha mantingut en les residències de Valldaura,
Amílcar i Casa Bloc i ha experimentat un
decreixement el nombre d’estades en el servei
residencial de “Villa Olímpica” pel pas
d’usuaris al projecte pilot “Per a l’Autonomia
Personal i la Vida Independent”.
Promoció i Suport 
El suport a diversos serveis municipals ha
experimentat en relació a l’any passat un
augment del 30% en el nombre total
d’intervencions als serveis personals, als serveis
tècnics, els serveis d’informació i de promoció a
l’associacionisme i la participació ciutadana tant
a nivell de Ciutat com en cadascun dels
Districtes. 
• Destacar que en la campanya d’activitats de
vacances per a infants i joves, 634
d’aquestes activitats han disposat de monitor
de suport. S’han fomentat serveis de suport a
les famílies de persones amb discapacitat
intel·lectual mitjançant convenis de
col·laboració amb la direcció d’Acció Social i
la Federació catalana pro-persones amb
retard mental (APPS) i també de suport a la
pròpia llar per a persones amb discapacitat
intel·lectual amb la Fundació Catalana
Síndrome de Down.
• S’ha portat a terme, en el marc de l’Any del
Comerç, una Campanya de promoció de la
millora de l’accessibilitat al petit comerç (37
comerços demanen assessorament i 29
s’acullen a la campanya).
• En relació a temes de comunicació i
d’informació, s’ha treballat per garantir
l’accessibilitat comunicativa a les persones
amb discapacitat facilitant transcripcions
escrites en pantalla, traducció de llengua de
signes, instal·lacions d’anells magnètics a
diferents sales d’equipaments municipals i en
els actes més significatius de la ciutat.
L’edició de documents en braille, com la Guia
de la Ciutat i butlletins informatius suport CD
àudio. 
• Respecte de la participació, cal ressaltar que
actualment es dóna suport a 29 comissions,
consells d’accessibilitat, taules d’entitats,
grups de treball, en les quals participen unes
240 entitats de persones amb discapacitat.
Es va organitzar una jornada participativa per
l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal a la
qual van assistir 42 entitats.
Recerca i coneixement
• L’ Observatori europeu “Ciutats i Pobles per a
tothom”, amb la gestió de la seva Secretaria
ha aconseguit que a finals del 2007
131
l’Observatori compti amb 64 ciutats i 75
bones pràctiques, amb l’adhesió en aquest
any de 2 noves ciutats i 10 bones pràctiques.
Ha organitzat les reunions del seu Consell
Consultiu que ha mantingut a les ciutats de
Reus i Lleida.
• Dins el marc de la Iniciativa EQUAL i del nou
projecte “Barcelona emprèn en igualtat”,
s’està participant en el grup de treball de
Detecció d’oportunitats de col·lectius diana i
d’identificació de nínxols de mercat.
• S’ha publicat l’estudi El greuge econòmic
comparatiu de les persones amb discapacitat
a la ciutat de Barcelona i s’ha organitzat un
Fòrum envers aquest tema que va comptar
amb la presència de tres experts i
l’assistència d’unes cent persones.
• S’ha desenvolupat el projecte pilot “Per a
l’Autonomia Personal i la Vida Independent”
que ha permès a catorze persones amb
discapacitat física disposar de serveis
d’assistència personal, segons les
necessitats de cada persona, i arriba en
algun cas fins setze hores diàries. L’anàlisi
realitzada avala els projectes de vida
independent com una alternativa viable, i en
alguns casos preferible, als règims
residencials per persones amb qualsevol
tipus i grau de discapacitat física. Aquest
resultat es recolza, en primer lloc, en el fet
que els projectes s’han demostrat en la
majoria dels casos menys costosos
econòmicament que els règims residencials.
Però, alhora, els resultats també han mostrat
un alt nivell de satisfacció dels participants,
la incorporació de diverses persones al
mercat de treball o la possibilitat
d’emancipar-se dels pares. 
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
132
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
Dades rellevants 
Recursos / Serveis 2004 2005 2006 2007
Centres d’activitat 19 19 19 19
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Dades globals
Nombre de persones amb disc. informades/contactades18.770 19.870 21.833 21.627
Nombre d’entitats informades/contactades 5.500 5.396 5.400 5.400
Divulgació i comunicació
Intervencions conferències, debats, cursets 40 45 67 68
Intervencions premsa i RTV 48 58 62 77
Nombre d’exemplars de material divulgatiu 37.455 3.130 111.780 32.279
Nombre d’exemplars de revistes, llibres... 75.135 81.576 58.030 69.863
Servei central d’Atenció al Públic (SAP)
Demandes d’informació/assessorament 12.160 16.669 33.275 40.378
Reclamacions i suggeriments 1.584 2.593 3.424 5.741
Targetes de transport adaptat atorgades 510 526 3.226 1.370
Targetes d’aparcament tramitades 2.899 1.963 1.954 2.196
Usuaris/es atesos 8.927 9.136 16.179 14.979
Servei de Promoció i Suport 
Nombre total d’actuacions de promoció i suport 1.918 2.075 2.403 3.123
Serveis personals (S.socials, educació, cultura, 
esport…) 1.076 1.160 1.453 1.832
Serveis tècnics (Urbanisme, Via pública, transport) 221 260 228 453
Associacionisme i participació 525 591 649 677
Comunicació 96 64 73 161
Servei de Transport Especial
N. viatges del servei de transport 
especial (gestió TCC) 155.063 189.270 237.462 243.084
Serveis d’Atenció Precoç (Ciutat Vella i Nou Barris)
Casos de tractament preventiu 111 115 118 127
Casos de tractament intensiu i seguiment 
posttractament 210 229 220 241
Equip d’Assessorament Laboral (EAL)
Valoracions i orientacions laborals 428 354 285 249
Contractes laborals aconseguits 308 272 244 260
Inscripcions en cursos de formació 279 297 180 158
Serveis d’Acolliment Residencial
Estades Resid. Amílcar (gran disminució física) 6.588 6.357 6.121 6.507
Estades Resid. Valldaura (dism. psíquica i mental) 8.784 8.940 8.760 8.484
Estades Pisos tutelats Casa Bloc (dism. psíquica) 2.928 2.300 1.460 1.736
Estades Apartaments Vila Olímpica (dism. física) 4.392 4.082 3.770 1.373
133
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 77 80 80 83
Inversió (milers d’euros) – 23 73 91
Pròpia – 23 73 91
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 255 (617) 212 535
Cash-flow (milers d’euros) 454 (560) 357 892
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
134
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Estats financers el 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 746 Transf. program. i per serveis Ajt. 5.051
Subvenció Generalitat 1.074
Despeses d’establiment – Altres subvencions oficials 14
Immobilitzat immaterial 274 D’altres entitats privades –
Immobilitzat material 472 Altres ingressos 100
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 2.166 Total ingressos d’explotació 6.239
Existències –
Deutors 2.017 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 149 Compres –
Ajustaments per periodificació – Personal 3.108
Treballs, subminist. i serveis externs 1.080
Total actiu 2.912 Subvencions 1.388
Altres despeses –
Passiu Provisions 253
Amortitzacions 104
Recursos a llarg termini 1.691
Patrimoni 866
Resultat de l’exercici 535 Total costos d’explot. abans financers 5.933
Subvencions de capital 290
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 306
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 12
Recursos a curt termini 1.221 Despeses financeres 1
Creditors financers – Resultat d’explotació 317
Creditors comercials 567
Altres creditors 222 Ingressos extraordinaris 218
Ajustaments per periodificació 432 Despeses extraordinàries –
Total passiu 2.912 Resultat de l’exercici 535
135
L’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe es va constituir com una
fundació pública municipal, de caràcter administratiu, i té reconeguda
personalitat jurídica pròpia. El Consell Plenari Municipal, en la sessió de
14 d’octubre de 2005, va aprovar el canvi de la seva denominació
Fundació Mies van der Rohe per la d’Institut Municipal Fundació Mies van
der Rohe.
El Patronat de la Fundació està integrat per:
• L’Ajuntament de Barcelona
• El Ministerio de la Vivienda
• El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya
• La Fira de Barcelona
• El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
• L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
• The Museum of Modern Art de Nova York 
• La Stiftung Preussischer Kulturbesitz de Berlín
Els objectius generals de la Fundació són els següents:
• Fer-se càrrec de la conservació, ús i administració del Pavelló Alemany
de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
• Consolidar Barcelona com una de les capitals europees i mundials de
l’arquitectura i exercir preferentment aquesta capitalitat en l’àmbit
europeu, mediterrani i llatinoamericà.
• Promoure el debat sobre els temes propis de l’arquitectura
contemporània i l’urbanisme, i fer-ne una eina de treball al servei de les
administracions i els sectors privats del país relacionats amb la matèria.
• Prestar una atenció creixent a la integració en l’urbanisme i
l’arquitectura d’aspectes relacionats amb el paisatge, el medi ambient,
les noves tecnologies i la sostenibilitat.
• Formar un arxiu documental i bibliogràfic d’arquitectura, centrat en
l’arquitectura moderna i contemporània.
• Fer-se càrrec de la documentació, l’estudi i la conservació de
l’arquitectura del moviment modern.
• Promoure l’estudi de l’obra de Mies van der Rohe, tant en el vessant de
documentació i investigació sobre la seva arquitectura, com d’un
context cultural més ampli.
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
Constitució
Es va constituir el 18 de març de 1983.
Objecte social
L’estímul i la difusió del debat cultural sobre
l’arquitectura contemporània des de la ciutat
de Barcelona. Paral·lelament, la Fundació
vetlla per la conservació del Pavelló Alemany
de Mies van der Rohe i en promou el
coneixement.
President 
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Director
Sr. Lluís Hortet i Previ
136
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
• Contribuir a la difusió de l’arquitectura
moderna i contemporània i l’educació i
sensibilització en aquesta matèria, mitjançant
l’organització i foment de premis, programes i
plans d’educació, cursos, seminaris,
conferències, exposicions, publicacions,
estudis, viatges i visites guiades i totes
aquelles activitats que puguin contribuir a la
consecució dels objectius culturals i
ciutadans esmentats en els apartats
anteriors.
• Organitzar activitats culturals que fomentin la
visita al Pavelló i donin lloc a la relació i
diàleg de les disciplines artístiques i del
coneixement.
• Atendre les iniciatives d’interès i de caràcter
internacional, en l’àmbit dels objectius
anteriors, que permetin a la Fundació
participar en els circuits culturals europeus i
internacionals.
Els programes desenvolupats aquest curs han
estat els següents:
Col.lecció i Centre de documentació
La col·lecció de la Fundació té com a objectiu
la documentació, recerca, difusió, educació i
promoció de l’arquitectura, l’urbanisme i altres
àrees de coneixement vinculades al territori, les
ciutats i el paisatge d’àmbit europeu. 
Altres objectius de la col·lecció són cercar
l’equilibri entre les tasques de construcció i
millora del seu arxiu documental i les de donar
accés i difusió a l’arquitectura i la cultura
arquitectònica. Tanmateix la Fundació pretén
assolir la implantació de la col·lecció en un
context internacional en el qual estableixi una
xarxa de relacions el més àmplia i efectiva
possible.
Es tracta de reforçar la línia adquisitiva a través
de l’adequació de documents projectuals
(maquetes, fotografies i dibuixos) per anar
cobrint les llacunes actuals en el panorama de
l’arquitectura europea que la col·lecció de la
Fundació reflecteix. Això possibilitarà la
construcció d’una col·lecció d’arquitectura
contemporània europea única, atès que les
principals col·leccions estan localitzades en les
arquitectures nacionals dels diferents països.
L’objectiu del centre de documentació
consisteix a reforçar l’arxiu fotogràfic i
audiovisual de la Fundació per tal de complir les
funcions següents:
• Unificació i racionalització de la gestió de la
documentació.
• Optimització de les seves condicions de
conservació.
• Promoció d’una col·lecció de caràcter
patrimonial basada en l’arquitectura
contemporània europea.
Amb aquests objectius acomplerts, la Fundació
podrà assolir un nou protagonisme en el món
dels centres d’arquitectura i de la conservació
museística i arxivística en aquesta matèria.
L’arxiu documental compta amb un total
aproximat de 1.729 projectes que recull les deu
darreres edicions del Premi Mies van der Rohe
d’Arquitectura Europea i les dues edicions
consagrades a l’Arquitectura Llatinoamericana.
La col·lecció també compta amb una secció
dedicada al Pavelló Mies van der Rohe amb
fotografies d’època i actuals, a més d’algunes
obres contemporànies d’artistes plàstics que
han treballat al Pavelló. Es disposa de:
• Fotografies sobre el Pavelló de 1929 i de la
reconstrucció de l’edifici, amb un total de 25
apartats que contenen 276 fotografies i 126
fulls de contacte.
• Reportatges fotogràfics actuals de l’edifici,
amb un total de 11 projectes i 210
fotografies.
• Instal·lacions d’artistes al Pavelló, amb un
total de 21 projectes i de 160 fotografies, de
les quals 23 són originals.
La col·lecció de maquetes té actualment un
total de 144 obres.
137
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
A més dels citats materials documentals, la
Fundació compta amb un fons audiovisual i amb
uns 140 reportatges fotogràfics de les activitats
realitzades al Pavelló.
Debats Coup de Dés: Arquitectura Europea
Coup de Dés, en la seva tercera edició ha estat
una oportunitat de debatre les apostes que
contenen les arquitectures que avui dia s’estan
fent. El punt de partida dels debats és la
presentació de sis projectes, seguit d’un diàleg
entre el seu autor i un crític. Cada obra va ser
presentada durant trenta minuts pel seu autor i
comentada per un crític, des del punt de vista
arquitectònic i/o des d’altres disciplines, el qual
dóna la seva interpretació del projecte. 
Les presentacions donen lloc a un debat
conduït per un moderador on poden participar
tant els convidats com el públic assistent.
El seu objectiu és oferir un panorama de la
praxis arquitectònica a Europa. Els sis treballs
estan basats en seleccions d’obres de l’última
edició del Premi d’Arquitectura Europea
organitzat per la Fundació Mies van der Rohe.
El programa ha estat fruit de la col·laboració
entre la Fundació i les institucions membres del
programa europeu Gaudi 2, Cultura 2000.
En aquesta edició, celebrada a Barcelona el 15 i
16 de maig de 2007, van participar els següents
arquitectes i crítics respectivament:
Stéphane Beel-Ole Bouman
Louisa Hutton-Keller Easterling
Vasa J. Perovic´ -Xavier Costa
Peter Cachola Schmal, moderador
Rudy Ricciotti-Francis Rambert
Rosa Rull-Marc Dubois
Belinda Tato-Luca Molinari
Dietmar Steiner, moderador
Premi d’Arquitectura Contemporània de la
Unió Europea–Premi Mies van der Rohe 2007
El Premi d’Arquitectura Contemporània de la
Unió Europea-Premi Mies van der Rohe,
concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies
van der Rohe de Barcelona té per objectiu
reconèixer i potenciar la qualitat de
l’arquitectura a Europa. El premi centra l’atenció
sobre la important contribució dels
professionals europeus al desenvolupament de
noves idees i tecnologies arquitectòniques,
proveeix els ciutadans i les institucions
públiques d’una ocasió per entendre i valorar el
paper de l’arquitectura en la construcció de les
nostres ciutats.
El programa del Premi s’ha desenvolupat
d’acord amb el següent calendari:
• Primera reunió del jurat, Barcelona, 14 i 15 de
gener del 2007
• Visita dels projectes finalistes seleccionats
amb els membres del jurat, de l’11 al 15
d’abril del 2007
• Segona reunió del jurat, 15 d’abril del 2007
• Cerimònia de lliurament del Premi presidida
pel President de la Generalitat de Catalunya i
la Directora General d’Educació i Cultura de
la Comissió Europea, Pavelló Mies van der
Rohe, 14 de maig del 2007
• Conferència del guanyador, Barcelona 14 de
maig 2007
Els resultats del Premi, amb els projectes
finalistes i guanyadors, han estat recollits en un
llibre-catàleg d’àmplia difusió així com en una
exposició itinerant per destacats centres
d’arquitectura europeus i internacionals com
ara:
• Deutsches Architekturmuseum a Frankfurt,
del 8 de setembre al 18 de novembre.
• Institut Français d’Architecture a París, de
l’11 d’octubre al 10 de febrer.
• Galleria Juraj Sporer a Opatija, Croàcia, del
18 al 20 d’octubre, dins el marc del Congrés
organitzat per la Cambra d’Arquitectes de
Croàcia i després està previst que es presenti
a més galeries del país.
• Tsinghua University de Beijing, del 5 al 13 de
novembre.
138
• Urban Planning Hall de Nanjing, del 16 al 26
de novembre.
• Design Week de Guangzhou, del 29 de
novembre al 5 de desembre.
• Biennal d’arquitectura de Shenzen, a partir
del 8 de desembre.
Igualment, es preveu la preparació d’una base
de dades consultable a través de la pàgina web
de la Fundació.
Docomomo / Inventari de l’arquitectura
espanyola del S XX, Feder Interreg IIIB Sudoe
El programa de Documentació i Conservació del
Moviment Modern (Docomomo) es desenvolupa
dins l’àmbit territorial ibèric a partir de la
col·laboració de diverses entitats i institucions
culturals, col·legis d’arquitectes i instituts del
patrimoni dels governs autonòmics. La
Fundació Docomomo Ibérico té seu oficial a
Barcelona a la Fundació Mies van der Rohe.
Amb l’objectiu d’inventariar, divulgar i protegir el
patrimoni arquitectònic del Moviment Modern,
Docomomo coordina la consecució d’aquests
objectius generals aplicats a Espanya i Portugal. 
Des de la seva constitució, Docomomo Ibérico
ha portat a terme nombroses iniciatives de
documentació i estudi del patrimoni modern que
s’ha materialitzat en la preparació de registres i
inventaris, publicacions, seminaris i campanyes
de protecció d’edificis. 
La Unió Europea, a través del Feder Interreg IIIB
Sudoe, ha atorgat una subvenció per a la
realització de l’inventari de “L’arquitectura del
segle XX a Espanya, Gibraltar i les regions
franceses de Aquitaine, Auvergne, Languedoc-
Roussillon, Limousin, Midi-Pyrénêes i Poitou-
Charente”. Són socis d’aquest programa la
Fundació Mies van der Rohe, la Fundación
Docomomo Ibérico, Arc en Rêve centre
d’architecture i el Government of Gibraltar.
Entre els objectius d’aquest programa, hi figuren
els següents:
• inventariar el patrimoni arquitectònic del
segle XX a Espanya
• crear una base de dades que serveixi d’arxiu
digital 
• realitzar una publicació, una exposició i
seminaris internacionals.
Al llarg de 2007 s’han dut a terme les accions
de difusió dels resultats de l’inventari, amb la
posada en xarxa de la base de dades, la
realització de l’exposició amb la selecció de les
obres més significatives de la producció
arquitectònica a Espanya i amb l’edició d’una
publicació que dóna compte del treball
realitzat.
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
139
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
Dades rellevants 
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 18 18 18 18
Inversió (milers d’euros) 26 6 10 81
Resultat comptable (milers d’euros) 80 87 117 (24)
Cash-flow (milers d’euros) 89 97 126 20
140
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 6.040
Ingressos d’explotació 624
Despeses d’establiment – Ingressos per transferències 980
Patrimoni històric 5.931
Immobilitzat material 106
Immobilitzat financer 3
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 784 Total d’ingressos d’explotació 1.604
Existències 144
Deutors 616 Costos
Inversions financeres temporals 3
Tresoreria 21 Compres 121
Ajustaments per periodificació Personal 590
Treballs, subminist. i serveis externs 866
Total actiu 6.824 Subvencions 9
Altres despeses –
Passiu Provisions 34
Amortitzacions 10
Recursos a llarg termini 6.454
Patrimoni 6.476
Resultat de l’exercici (24) Total costos d’explot. abans financers 1.630
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers (26)
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 2
Ingressos financers 2
Recursos a curt termini 370 Despeses financeres –
Creditors financers –
Creditors comercials 239 Resultat d’explotació (24)
Altres creditors 98
Ajustaments per periodificació 33 Ingressos extraordinaris
Despeses extraordinàries –
Total passiu 6.824 Resultat de l’exercici (24)
141
Els plans i projectes realitzats per l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) en
l’exercici 2007 han estat els següents:
A) PLA ESTRATÈGIC DE SISTEMES DE L’AJUNTAMENT DE
BARCELONA (PES). PLA D’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA.
Aplicacions PES realitzades
Administració electrònica i atenció al ciutadà
• Tràmits Internet 
– Substitució de canals tradicionals per Internet.
– Web 43%: (1.570.000 el 2006), presencial 41%, 010 15%.
– Creixement del 24% amb el nou portal.
• Nou portal de tràmits. Tràmits disponibles (oct-07): 780 informació, 85
tramitació i 23 finalistes.
• Internet continguts i serveis. Web Municipal:
– Un dels webs públics de més impacte al món (segons Alexa).
– 35 milions de visites 2006. Previsió: 41 milions al 2007 (112.000
visites al dia) (1 milió de pàgines al dia).
• Nombre de webs municipals: 120.
• Webs implantades al 2007: 14.
• Eines Comunes d’Administració Electrònica
– Mòdul de registre electrònic.
– Sistema d’autentificació de ciutadà via usuari/password i certificat
digital.
– Registre de documents enviats i signats pel ciutadà.
– Pagaments telemàtics (passarel·la Redies, BBVA).
– Desenvolupament del Taulell d’Edictes electrònic (en curs).
• Implantació ORAE
– Establiment nou web d’informació administrativa.
– Definició del futur arxiu electrònic municipal.
– Interoperabilitat amb AOC
• canvi de domicili (GENCAT, Agencia Estatal de Administración
Tributaria).
• certificats tributaris (Agencia Estatal de Administración Tributaria).
• Interoperabilitat amb Direcció General de Trànsit (en curs).
– Sistema de distribució de IdCAT, mitjançant les OACS (entitat de
registre): 11.000.
Institut Municipal d’Informàtica
Constitució
Es va constituir el 21 de juliol de 1989.
Objecte social
La projecció, el disseny, el desenvolupament i
l’explotació dels sistemes informàtics
municipals.
President 
Im. Sr. Ramón García-Bragado Acín
Director general
Sr. Lluís Olivella i Cunill
142
– Terminal Pilot (quiosc) a l’Eixample.
Reconeixement DNI.
– Nou sistema de publicació automàtica
d’informació administrativa (en curs).
• Participació Ciutadana: Web del Pla
d’Actuació Municipal participatiu. 
• Barcelona Ciutat Mòbil: Sistema d’informació
d’esdeveniments (La Mercè, Reis, 3GSM,
etc...).
Actuacions transversals
• Gestió Econòmica i Financera.
– Implantació del Model Comú per a la
Gestió Economicofinancera basat en la
solució SAP ERP_2005 a les entitats
públiques empresarials locals següents:
Parcs i Jardins IM, Institut de Cultura,
Institut Barcelona Esports, Patronat
Municipal de l’Habitatge i també a la
Fundació Barcelona Cultura. 
– Extensió del Model Comú per la Gestió
Economicofinancera de les entitats
públiques empresarials locals a nou
societats municipals: Tot el Grup BIMSA,
ICB, BAGURSA i Barcelona Activa.
– Inici del projecte per a la construcció d’un
pilot funcional basat en la solució SAP
ERP_2005/EAPS per la Gestió
Economicofinancera per a l’Ajuntament de
Barcelona.
– Execució de la Consolidació dels Estats
Financers i el Pressupost de tot el grup
municipal basat en la solució SAP
SEM/BCS de ERP_2005.
Actuacions verticals
• GUB: dispositius mòbils.
– Posada en marxa de 700 PDA’s, 300
impressores
• 1.300 guàrdies en 3 torns.
• 70% de les denúncies a través del nou
sistema.
• Impressió de la notificació amb codi de
barres (unifica la notificació i la butlleta
groga).
• Pagament amb targeta a l’acte.
• Integració amb aplicació IRIS.
• Connexió Direcció General de Trànsit,
Mossos (en curs).
• Connexió xarxa WIFI (en curs).
• Migració versió windows-mobile (en
curs).
• Gestió atenció primària. 
– Desenvolupament de l’aplicació de gestió
del nou contracte del Servei d’Ajuda a
Domicili a tots els Centres de Serveis
Socials.
– Extensió de tramitació de la RMI amb
Generalitat al 50% de Centres de Serveis
Socials.
– Posada en marxa de l’aplicació de gestió
de Teleassistència (en curs).
• Desenvolupament a Recursos Humans. 
– Implantació de l’Estructura Organitzativa
dels Recursos Humans en SAP. 
– GAP anàlisi SAP HCM per a Recursos
Humans (en curs).
Plans i Actuacions
Actuacions sobre la infraestructura tecnològica
• Informació de base i connectivitat. 
– Model d’Informació de Base (en curs).
• Construcció de la BD general de territori
(en curs).
• Cens de locals i activitats (CELIA).
• Construcció inicial de la BD general de
persones (en curs).
• Pla Tecnològic: 
– Nova arquitectura d’aplicacions orientada
a integració, processos i servei (en curs).
– Definició dels requeriments de l’eina de
GD.
– Renovació plataforma tecnològica per al
SAP (creixement) (en curs).
– Implantació Google Intranet (en curs).
– Previs migració a nova versió de
plataforma ofimàtica (Office-2007) (en
curs).
Institut Municipal d’Informàtica
143
Institut Municipal d’Informàtica
• Estratègia de Codi Obert:
– 80% del web accessible Codi Obert (en
curs).
– Cessió de software a la comunitat AAPP
(en curs).
– Participació en el Banc Innovació Local (en
curs).
• Nivell de servei d’estacions de treball i
Internet.
Renovació Parc (6800 PCS): PCS p4 (90%),
pantalles TFT (60%), impressores (20%),
electrònica de xarxa (90%). 
• Seguretat. Pla de contingència: 
– Robot midrange remot.
– Contingència Ofimàtica i correu.
– Recuperació mainframe. 
– Canal redundant de sortida a Internet.
– Gestió d’identitats usuaris dels SI en
funcionament (directori únic) (en curs).
– Pendent aprovació documents de
polítiques i organització de la seguretat (en
curs).
– Disponibilitat: 2a sala de màquines en
cluster amb site Glòries (en curs).
• Pla de Telecomunicacions.
– Pla Director presentat a la Comissió de
Telecomunicacions.
– Migració de la xarxa corporativa a Gigabit
completa.
– Primers projectes derivats del Pla de
Telecomunicacions (QuickWins) (en curs):
• Prova pilot de Wifi-ciutat (22@).
• Determinar solució per VoIP sobre xarxa.
– Nou concurs de Telecomunicacions de
l’Ajuntament. Participació amb Serveis
Generals (en curs).
– Desplegament del Wifi Indoor als edificis
de l’Ajuntament (en curs).
B) APLICACIONS I PROJECTES
Gabinet de l’Alcaldia i Representació Política
• Modernitzar la infraestructura informàtica,
tant de hardware com de software.
• Anàlisi funcional i de viabilitat de l’aplicació
per a la gestió dels elements que tramita
l’Alcaldia (GeA). Contractat a Better
Consultants.
• Implantació de la segona versió de l’aplicació
per a l’organització d’actes (ORGA). La Mercè
de 2007 s’ha organitzat amb aquest aplicatiu.
• Suport al canvi de mandat, dotació
d’infraestructura informàtica de hardware i
software.
Gabinet Tècnic de Programació
• Modernitzar la infraestructura informàtica,
tant de hardware com de software.
• Sistema Estadístic per Internet (SEI), migració
de les dades del sistema antic (Sistema
d’Informació Estadístic SIE).
• Sistema Estadístic per Internet (SEI),
implantació de la fase d’administració i
elaboració d’estadístiques internes
dinàmiques.
Síndica de Greuges de Barcelona
Modernitzar la infraestructura informàtica, tant
de hardware com de software.
Direcció de Relacions Internacionals
Modernitzar la infraestructura informàtica, tant
de hardware com de software.
Gerència Municipal
S’han revisat la definició i continguts dels
indicadors del Quadre de Comandaments de
Gerència i s’ha fet el traspàs al nou referent.
Serveis Generals
• S’ha creat l’aplicació de navegador “Qui
som” que és ubicada al nou espai de
comunicació interna de la intranet municipal.
• Consell tributari: S’ha ampliat la informació
del web del Consell amb els informes
d’activitats. 
144
Institut Municipal d’Informàtica
Comunicació corporativa i qualitat 
• Arxiu d’entitats ciutadanes. Registre
d’entitats que es relacionen amb l’Ajuntament
dins l’àmbit de la Participació, aquest
projecte té dues parts:
– Desenvolupament d’aplicació de gestió de
l’arxiu.
– Digitalització de la documentació de les
entitats, arxivada actualment a Districtes i
Sectors i que evitarà que les entitats hagin
de tornar a presentar-la en el procés de
sol·licitud de subvencions. 
• Webs de participació. Gestió dels serveis de
Hosting per a les Web de Participació i
Serveis Associatius, actualment allotjades 
als servidors de la Diputació fins al juny, s’ha
de gestionar el seu pas a un altre servidor.
• Canvi de la imatge gràfica del logo de
l’Ajuntament. Canvi del logo en els document
generats des de les aplicacions de:
– Internet: Tràmits.
– Aplicacions HOST (principalment hisenda i
padró).
– Aplicacions Client / Servidor.
• Ampliació del servei FTP per a la Impremta, per
a la confecció mensual de les onze revistes es
crea una espai al servidor FTP per a compartir
el material necessari durant la seva elaboració.
• Prospecció d’empreses servei de vídeos. A
petició de la Direcció de Comunicació des de
l’IMI s’ha realitzat una prospecció
d’empreses que ofereixen serveis de Hosting
de vídeo i de traducció de formats.
Direcció d’atenció al ciutadà
• Terminal autoservei de tramitació. Posada en
funcionament d’un terminal d’autoservei a
l’OAC de l’Eixample com a pilot. Els tràmits
proposat són: volants de padró, duplicats de
rebut i pagaments de tributs. Reconeix el DNI.
• Promoció de l’administració electrònica a les
Oficines d’atenció al ciutadà (OACS). Amb
l’objectiu de difondre els serveis de
d’Administració Electrònica als ciutadans,
s’ha ubicat un lloc específic a cadascuna de
les onze OACS dedicades a aquestes
tasques, principalment a tramitar el certificat
digital de Catcert. Els tràmits que
principalment impulsarà seran: Alta a la
carpeta del ciutadà i gestió del procés de
petició i lliurament del certificat IdCAT. Des
del mes de setembre aquest tràmit es pot fer
des de qualsevol punt d’atenció de les OACS.
• Plans de millora de les OACS. Extensió dels
plans de millora realitzats a Eixample i Horta
a dues OACS més, Sarrià i Ciutat Vella. Això
implicarà canvis en el paquet de Q-matic.
• Concurs serveis de numeració especial
d’Atenció al Ciutadà: En aquest punt l’IMI des
del departament de Telecomunicacions
presta suport a la contractació dels serveis
de telefonia associats als números 900, 807 i
010 de la DAC.
• BCN al mòbil: Integració del nou canal dins el
circuit de manteniment i difusió d’informació.
S’ha desenvolupat un programa de gestió de
campanyes, per tal que la DAC tingui
autonomia en la definició d’esdeveniments
específics.
• ASIA (Sistema d’Informació d’Equipaments i
Agenda): Desenvolupament dels nous
requeriments d’ASIA, a demanda de l’ICUB
(nou portal), principal demanda Multi idioma i
demandes d’Internet i d’Intranet.
• Mercè 2007: Instal·lació de la part
d’informàtica que conforma l’estand de la
DAC durant les festes de la Mercè. Nous
serveis al mòbil: descàrrega del programa de
festes i servei d’alertes via SMS.
Direcció tècnica d’Internet 
• Nou Portal de tràmits d’Internet.
• Evolució de la web On puc aparcar:
Incorporar algunes millores a l’aplicació
VistaNet! del On aparcar. Estudi incorporació
funcionalitats a la GUIA.
145
Institut Municipal d’Informàtica
• Millora de la plataforma Vignette versió 6.
• Projecte per a la publicació del plec de
Migració a Vignette versió 7.
• Ampliació del grup INTRANET amb accés a
Webs Públiques.
• Desplegament de l’Accessibilitat a la Web
BCN: Projectes orientats a la millora de l’ús
del portal, l’accessibilitat i la compatibilitat
amb múltiples navegadors.
• Servei Akamai Web BCN, per al conjunt de
planes estàtiques.
• Registre protegit del domini bcn.eu.
• Ampliació llicència ús Google (de 500.000 a
1.000.000 docs).
Direcció d’Administració General
• RTN Registre: 
– Modificacions derivades d’incorporacions
de noves oficines i manteniment
d’aplicatiu.
– Estudi previ i informe de viabilitat per a la
generació dels llibres de registre en format
digital, realitzat conjuntament amb l’Arxiu:
funcionalitats bàsiques dels suports
digitals, possibilitat de signatura
electrònica, perdurabilitat del suport. 
• Tauler d’edictes electrònic (Ordenança
Reguladora d’Administració Electrònica):
Sistema en producció. Durant el 2008 es
preveu iniciar la fase d’implantació en mode
pilot a dos districtes, un institut i un sector.
S’ha endegat també la integració, amb el
Butlletí Oficial de la Província, per tal que
l’aplicatiu esdevingui gestor de publicacions
oficials de l’Ajuntament de Barcelona.
• Arxiu Municipal electrònic (Ordenança
Reguladora d’Administració Electrònica):
Proposta tècnica d’organització,
funcionament i posada en marxa del arxiu
realitzada al final de 2006. Durant 2007,
validació de la proposta i incorporació dels
requeriments i necessitats de l’Arxiu amb
sessions de treball conjuntes amb l’oficina de
l’Arxiver i lliurament de la proposta definitiva
per a la CAEB. 
• GPD: Implantació i posada en marxa de les
notificacions internes, substitució del paper i
utilització del correu notes per a les
notificacions a tots els departaments de la
casa.
• COPÉRNICO: modificacions i adaptacions
per canvi de legislatura. Adaptacions
derivades dels canvis de regidors i nova
estructura municipal, noves comissions de
Plenari i adaptació de la documentació
generada. 
• ÀGORA: Noves funcionalitats per fer el
seguiment de la resposta. Completar el
circuit de resposta i assignació del tècnic.
• Registre Unions Civils: desenvolupament del
sistema de registre, amb requeriments
específics derivats de la Llei Orgànica de
Protecció de Dades. Posada en marxa i
formació usuari gener 2008.
• GEQUE: gestió queixes Síndic Greuges,
realitzat estudi previ de noves funcionalitats i
millor integració amb la Síndica. Pendent
d’aprovació i d’execució durant 2008.
• DIA: extraccions d’informació per a la
realització de llistats que acompleixin certes
condicions. 
• Mòduls comuns d’Administració Electrònica:
Durant el 2007 s’han dut a terme les
modificacions i les adaptacions dels mòduls
comuns, derivades de les necessitats de
posar en funcionament els nous tràmits i
noves aplicacions que han requerit serveis
d’autentificació, signatura digital, repositori i
pagament.
Arxiver en cap
• S.I: 
– Creació d’un grup de treball mixt IMI-AMB
per donar continuïtat a les línies de treball
que es derivin de la proposta d’arxiu
electrònic.
146
Institut Municipal d’Informàtica
– Albalà: Implantació de la versió comercial
4.1.02 d’Albalà i fer accessible la consulta
d’Albalà mitjançant la intranet. 
– PAD / Arxiu de Població: Projecte de
renovació del circuit de lliurament de
certificats de padró als ciutadans. Aquest
projecte ha implicat la modificació del
programari PAD. Han intervingut, a més del
Dep. d’Arxiu de Població, els
departaments de Direcció d’Administració
de Serveis Generals i DAC. 
– Còpies de contingència d’expedients
digitalitzats (11.500 expedients-1 Th). 
– Espai en discs: Campanya d’optimització
d’espai en servidor: reubicació de fitxers i
alliberació d’espai.
• Infraestructures:
– Oficina Arxiver en cap: adquisició una
impressora color, una impressora local i
una impressora renove.
– Arx. Població: Renove d’impressora
obsoleta i adquisició de llapis òptic per al
projecte certificats padró. Renove 5
monitors de 14”.
– AMA: adquisició 2 escàners Din A3. 
– Execució de l’obra de cablejat amb fibra
òptica del dipòsit de prearxivatge del
carrer Ciutat de Granada i renove 4 pc’s
(substitució Metaframe per fibra òptica).
Biblioteca general
• S.I:
– Canvi versió Unicorn release 3.1.
– Estudi previ per canviar el sistema d’accés
als Cd’s corporatius. El SO (Metaframe NT)
ha quedat obsolet. No pot donar les
funcionalitats que els Cd’s Aranzadi
necessiten. L’estudi va en el sentit de
canviar servidor i SO de la infraestructura
de Cd’s.
– Espai en discs: Campanya d’optimització
d’espai en servidor: reubicació de fitxers i
alliberació d’espai.
• Infraestructures: Renove 11 pc’s i 9 pantalles
planes, adquisició una impressora color i una
làser xarxa.
Direcció dels Serveis Jurídics 
• Projecte Infolex: Revisió del projecte de
substitució de l’actual sistema de registre i
seguiment d’expedients jurídics (RTJ) pel
producte de mercat, Infolex.
Aquest producte és una eina de gestió
integral de gestió jurídica: tramitació,
seguiment, repositori de documents, avisos i
missatges, registre d’entrada i de sortida de
documents, connexió amb correu electrònic i
agenda corporativa.
• Infraestructures: Renovació 27 Pc’s i 34
pantalles planes i una impressora
multifuncional. 
Administració del Sector de Serveis Generals
• Gestió: Execució i seguiment d’adquisicions
de hardware informàtic autoritzades
expressament pel Sector.
• Infraestructures: 
– Renove 16 pc’s pentium 4 i pantalles
planes.
– Trasllat del Centre Reproductor de
Documents al carrer Avinyó, 15.
Direcció de Serveis de Suport a Serveis
Generals
Infraestructures: Canvi impressora servei de
Correus.
Direcció de Manteniment Pla de Locals
• S.I:
– S’han realitzat les peticions d’evolutiu del
Aplicatiu IWB per al manteniment dels
edificis municipals i la seva neteja. S’ha
incorporat el mòdul per a la neteja tècnica
del edificis.
– Proposta pilot d’explotació gràfica (Vista)
de les actuacions de manteniment fetes
147
Institut Municipal d’Informàtica
sobre la Via Pública. Les dades s’extreuen
automàticament del SI IBW-Manteniment
VP. D’interès per a gerents i regidors de
districtes.
– Preparació documentació per
avantprojecte d’adquisició d’eina de gestió
integral d’edificis i espais. Interès de
gestió i consulta transversal de la
informació que tenen diversos
departaments. Possibilitat d’implicar el
departament de Recursos Humans.
• Infraestructures: Dues ampliacions de
memòria RAM PC tècnic i un PC per a
administració.
Intervenció General
• S’ha col·laborat amb Formació de Recursos
Humans per a l’elaboració de cursos in situ al
personal administratiu.
• S’ha creat la base de dades nacional de
subvencions demanada pel Ministerio de
Economia y Hacienda español.
Tresoreria i Ordenació de Pagaments
• S’han configurat alguns correus electrònics
per poder enviar informació encriptada a
l’Agencia Tributaria.
• S’ha millorat substancialment la Web
d’informació del Proveïdor pel que fa l’estat de
les factures presentades. S’han incrementat
els accessos per territori i per objecte.
Direcció de Patrimoni
• Projecte DOMINUS:
– Desenvolupament:
• Desenvolupament de les cadenes
d’exportació de dades de Sigef,
Cadastre, Patrimoni, Cartogràfics,
Urbanístics, Llicències per al Sistema
Dominus.
• Supervisió del treball de l’empresa
contractada (Sitesa y USM). 
• Consultoria GIS i LOPD.
– Hardware:
• Supervisió, control, instal·lació i
allotjament de màquines i software
(llicències).
• Suport en el plec de condicions del
servei de monitorització del Sistema.
Gerència de Finances
• Direcció de Serveis de Comptabilitat 
Sistema d’informació per a la gestió
econòmica financera (SIGEF): Manteniment
evolutiu i dedicació preferent a la construcció
del Compte General de l’Ajuntament.
• Direcció de Pressupostos
Adaptacions sobre la Plataforma SAP
ERP_2005 SEM/BPS per a l’elaboració del
Pressupost Municipal del 2008.
• Direcció d’Inversions
Segona Fase de la implantació del Sistema
de Gestió de les Expropiacions Municipals
amb Plataforma .NET i connectada amb
HOST (SIGEF-Inversions).
• Direcció de Serveis d’Empreses
Implantació de la Comptabilitat Financera
amb plataforma SAP ERP_2005 ECC 6.0 a les
entitats públiques empresarials (Parcs i
Jardins, Institut de Cultura, Patronat del
Habitatge i l’Institut Barcelona Esports) i a la
Fundació BCN Cultura.
Gerència de Recursos Humans
• Manteniment SIP: Atendre les peticions de
caire evolutiu o forçades per imperatiu legal.
• Evalos: Seguiment anomalies i aplicació
conveni.
• Organigrama i llocs de treball: Implantació del
nou sistema a SAP.
• G. URBANA: Implantació del COOPER.
• Tràmits de personal, extensió a l’Institut de
Cultura de Barcelona.
• Prevenció i salut laboral: Fi desenvolupament
d’una nova aplicació GESPRE per a la gestió
dels riscos laborals.
148
Institut Municipal d’Informàtica
• GAP: Anàlisi definició del full de ruta del
projecte per implantar un nou Sistema
d’Informació pels recursos humans amb
orientació SAP.
• Qui és Qui: Aplicació interna de l’Ajuntament
per mostrar la localització i el telèfon del
personal municipal. 
• “Who is who”: A partir de la informació de
l’organigrama en SAP, es mostra
l’organigrama i personal municipal. Part
d’aquesta informació es visualitza de forma
automàtica en la web municipal per internet. 
Gerència d’Acció Social i Ciutadania 
• Desenvolupament del programa de suport a
la petició, seguiment i aprovació/denegació
de Subvencions 2007. Nou circuit implantat a
l’Ajuntament d’entrada i seguiment de les
demandes de les entitats que sol·liciten una
subvenció a l’Ajuntament. S’han centralitzat
totes les peticions (entrades des de les
OACS), i la seva derivació al departament
responsable de la seva aprovació/denegació.
S’ha fet la integració amb SIGEF, l’adaptació
al projecte ORAE y la connexió amb el
Registre d’Entitats.
• Migració a Metrolan XP de 4 Centres de
Serveis Socials connectat amb Metrolan-XP.
Dins el pla de modernització dels Centres de
Serveis Socials.
• Posada en marxa del Servei d’Habitatge
Jove. Dotació de la corresponent
infraestructura informàtica.
• Posada en marxa del nou edifici de Sant
Gervasi dins del projecte “Sense sostre”.
Dotació de la corresponent infraestructura
informàtica.
• Posada en marxa del nou edifici d’Horta dins
del projecte “Sense sostre”. Dotació de la
corresponent infraestructura informàtica.
• Posada en marxa d’un nou Menjador Social.
Dotació de la corresponent infraestructura
informàtica.
• Posada en marxa del nou edifici de
Fonthonrada. Dotació de la corresponent
infraestructura informàtica. Obertura del nou
Centre de dia i trasllat del SAIER.
• Posada en marxa de l’equipament
especialitzat de la Dona. Dotació de la
corresponent infraestructura informàtica. 
• Teleassistència. Anàlisi i desenvolupament de
l’aplicació. 
• Campanya de Viatges per a la Gent Gran
2006. Modificacions del programa de Host i
de llistats.
• Servei d’Ajuda a Domicili (SAD).
Desenvolupament i implantació de l’aplicació
de gestió del nou contracte a tots els Centres
de Serveis Socials.
• Menjadors Socials. Actualitzacions del
programa de Menjadors.
• Implantació de la 1a fase del programa de
gestió dels Equips d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència. Servei d’atenció als infants
amb problemes greus. integrat dins el
Sistema d’Informació de Serveis Personals.
Recull l’activitat i el treball d’aquests
professionals. Actualment està format per
onze equips ubicats en Districtes i
connectats a la Xarxa corporativa.
• PIRMI: Tramitació electrònica amb la
Generalitat. Digitalització de la documentació
de l’expedient. Portal d’accés unificat als
serveis socials. Implantació a quatre
districtes.
• Aplicació de gestió d’entitats i adreces a la
Direcció de Participació. Implantació del
programa actual GAIA per a la Direcció de
Participació, amb l’objectiu d’unificar les
persones i entitats que participen en els
Consells Municipals.
• Adaptació dels Centres de Serveis Socials a
la nova Llei de Dependència. Modificacions
aplicació SIBS i programa de traspàs de
dades amb el Consorci de Serveis Socials.
Dotació de nova infraestructura informàtica.
149
Institut Municipal d’Informàtica
• Sistema Informació Sense Sostre. Anàlisi 
de la situació actual i definició del nou 
model.
• Xarxa Casals Gent Gran. Anàlisi de la xarxa
de casals i el seu sistema d’informació.
Gerència del Sector de Medi Ambient 
• Projecte Netura: Participació en l’equip de
projecte liderat per la Direcció de Qualitat
Operativa dels Serveis Urbans, per a la
definició, valoració i estudi d’oportunitats
d’un Sistema Integrat d’Informació de tot el
sector. S’ha encetat una primera prova pilot
amb els sistemes de la DS de Neteja Urbana,
aportant l’IMI el subministrament i la posada
en marxa de la nova infraestructura tècnica,
definint i facilitant les extraccions
d’informació dels sistemes d’informació
implantats a l’IMI.
• Projecte de gestió de residus de grans
productors: Estudi previ del
desenvolupament d’una aplicació
complementària per millorar la gestió de la
recollida de residus de grans productors
(control i gestió de bujols i aixecades).
• Projectes de continuïtat: Padró de residus,
aplicació “PERSON”, suport SIGNET i web
BCNETA: Suport i manteniment adaptatiu
d’algunes de les aplicacions del sector com
ajustos a les noves normatives de preus
públics del padró de residus, adaptació anual
de l’aplicació de gestió de personal
“PERSON” i suport als canvis promoguts a
l’aplicatiu SIGNET i a la web BCNETA.
• Projecte mapa estratègic del soroll:
Finalització d’aquest projecte, encetat l’any
passat, consistent en l’elaboració del mapa
estratègic de soroll de Barcelona, per
acomplir amb la directiva europea i la llei
catalana sobre el soroll. Per aconseguir-ho,
des de l’IMI, s’ha fet un assessorament per a
la definició del contracte de recollida de
dades del mapa de soroll, segons la
normativa vigent, i s’ha participat en la
definició, desenvolupament i implantació
d’una eina de gestió d’aquesta informació.
Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat:
Mobilitat i B:SM
• ACER 3: Finalització del projecte.
• Àrea verda:
– Renovació de distintius 2008.
– Càlcul de la subvenció descrita a
l’ordenança.
– Desenvolupament d’un paquet de millores
a l’aplicatiu actual.
• Targeta ciutadà: Estudi previ.
• ACEAVIAT: Confecció del plec de
contractació.
• Control Rambles: Suport a la posada en
funcionament i la confecció cadena
d’incorporació de denúncies a la MIR.
• Video-rojo: Suport a la posada en
funcionament i la confecció de la cadena
d’incorporació de denúncies a la MIR.
• Filmacions: Disseny nou tràmit de sol·licitud
de filmacions.
• Bastides: Nou tràmit de sol·licitud de permís
de càrrega i descàrrega de bastides.
Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat:
Guardia Urbana
• Passarel·la de comunicació entre els
sistemes MYCELIUM GUB i MYCELIUM
SPEIS: Connexió dels dos sistemes
d’emergències.
• Estudi previ del Nou MYCELIUM
– Recull de requeriments d’usuari.
– Estudi de l’arquitectura i tecnologia.
– Càlcul de costos i pressupost.
– Confecció del plec tècnic de contractació.
• Projecte PDA’s Guàrdia Urbana de Barcelona
– Incorporació IRIS a les PDA.
– Actes de venda ambulant.
– Pagament amb targeta.
– Consulta dades vehicles.
150
Institut Municipal d’Informàtica
– Traspàs coneixement a l’IMI i tancament
de projecte.
• GALILEO-Gestió de butlletes i actes
inspecció.
– Finalització FASE I.
– Contractació i desenvolupament FASE II
• Alcoholèmies.
• Campanyes.
• Inspeccions.
• Bolcat denúncies PDA al GALILEO GPS pels
agents que patrullen a peu.
– Ampliació abast GPS de la GUB amb els
agents que patrullen a peu.
– Enllaç GPS via TETRA pels agents.
• Passarel·la de comunicació GUB-Grues.
– Comunicació de sistemes MYCELIUM de
la GUB i CAS de B:SM per tal de transferir-
se els serveis de grua automàticament.
– Projecte iniciat l’any 2007, però finalitzarà
el 2008.
• MYCELIUM 24x7: Geocodificació Mycelium
en servidor 24x7.
• Base de dades documental: Millores
funcionals demanades per a la STTO.
• MYCUTS–Descentralització del MYCELIUM:
Posada en funcionament del sistema
MYCUTS de gestió diferida d’incidents del
092.
• Dipòsit virtual mossos: Connexió de
l’aplicació de dipòsits de B:SM al dipòsit
virtual dels Mossos.
Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat:
Bombers 
• Passarel·la de comunicació entre els
sistemes MYCELIUM GUB i MYCELIUM
SPEIS: Connexió dels dos sistemes
d’emergències.
• Estudi previ del Nou MYCELIUM
– Recull de requeriments d’usuari.
– Estudi de l’arquitectura i tecnologia.
– Càlcul de costos i pressupost.
– Confecció del plec tècnic de contractació.
• GPS als vehicles de bombers: Comunicació
via TETRA.
• VISTA–Informació gràfica: Accés als tècnics
de prevenció de les eines i de les bases de
dades d’empreses de subministrament
(aigua, llum, gas, etc...).
Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat:
Gerència i Direcció Gestió Econòmica
(DGECR)
• DATAWAREHOUSE: Recull de requeriments
funcionals i disseny de sortides i quadres de
comandament.
• REC_CENT. Registre Administratiu: Adaptació
al sector del sistema de registre administratiu
d’expedients de compres.
• COOPER: 
– Posada en funcionament RRHH.
– Posada en funcionament RRMM.
– Estudi previ FASE II: Activitat i planificació.
Gerència d’Urbanisme
• (PER0015) Adaptar PERSON a l’any 2007.
• (AAA1324) Estudi previ i valoració d’una BD
de certificats i informes urbanístics,
preparació de plecs i concurs. Actualment en
fase construcció.
• (AAA1434) Ampliació dels requeriments
funcionals de l’aplicatiu de seguiment de
temes del Sector.
• (GMO0033) Incorporació d’itineraris a la web
d’Art Públic.
• (SIU0097) Manteniment del catàleg de
Patrimoni Arquitectònic MACPA.
• AAA1438 Estudi previ. Publicació del Catàleg
de Patrimoni.
• GMO0020 Gestió dels contractes de
conservació de monuments (en
desenvolupament, instal·lada la primera 
fase).
• PLJ0012 Gestió integral del planejament (en
desenvolupament, instal·lada la primera 
fase).
151
Institut Municipal d’Informàtica
Gerència de Promoció Econòmica
• Sector: S’han comprat pantalles planes per
als caps i directors de serveis dels
departaments del sector.
• Promoció econòmica departaments centrals:
– S’ha acabat l’aplicació HERMES per al
servei de gestió immobiliària anomenat
LOCALITZALOCAL. Està tot pendent de la
signatura del conveni per part de
l’ajuntament amb les entitats
col·laboradores.
– S’ha instal·lat el programa Ris per a
l’enregistrament i seguiment de
documents. 
– S’ha posat en marxa l’aplicació DELTA que
conté la base de dades de contactes i
serveix per a la gestió i l’elaboració dels
mailings. 
– S’ha fet el trasllat dels departaments
centrals a l’edifici de Barcelona Activa,
se’ls ha dotat de la infraestructura
necessària per continuar treballant a la
xarxa corporativa i s’han racionalitzat tant
els directoris com les adreces de correu de
la nova organització, instal·lada en la nova
ubicació.
– S’ha instal·lat el programa Ris per a
enregistrament i seguiment dels
expedients econòmics. 
• Dir. Comerç i consum: S’han fet els tràmits de
declaració per al fitxer de l’OMIC segons la
Llei de protecció de dades.
• Barcelona Activa:
– Coordinar el circuit de baixa del sistema
d’informació INFOPIME. Barcelona Activa
ha deixat de ser referent d’INFOPIME.
– S’ha actualitzat el programari de
metaframe.
– S’han connectat diversos usuaris de la
Direcció d’Innovació a la plataforma
Vignette mitjançant VPN.
– S’ha implantat la solució SAP ERP_2005
per a la Gestió Economico-Financera en
l’organisme i s’ha instal·lat l’accés a cinc
persones. 
– S’ha preparat un despatx per al Regidor
del sector. 
• 22@: S’ha iniciat el conveni de col·laboració
amb l’IMI per poder ubicar un servidor de la
seva xarxa en la Sala Tècnica de l’IMI en
concepte de hosting.
• Direcció de Ciutat del Coneixement: S’ha
coordinat el trasllat d’aquest departament al
carrer Llacuna 161, planta tercera.
Gerència d’Educació, Cultura i Benestar
Sector
• S’ha dotat d’infraestructura al nou sector
(Gerència, departaments d’Administració i de
Serveis Jurídics) i s’ha adequat l’edifici de la
Rambla, 130 (plantes: entresòl, tercera i
quarta), per a la seva incorporació a la xarxa
municipal.
• S’ha fet el trasllat del personal que
s’incorpora a aquest nou sector.
• S’ha facilitat el programari propi de la gestió
dels departaments centrals d’un sector.
• S’han fet els preparatius, a nivell de
modificació, a l’Aplicació de Subvencions i a
nivell d’infraestructura, per a la campanya
municipal de Subvencions del 2008.
Districtes
• Diferents explotacions complexes de les
bases de dades corporatives, fabricant
etiquetes i fitxers, per notificar als ciutadans
les actuacions municipals que els afecten.
• Adequació als canvis d’Ordenances de les
aplicacions de Via Pública i Guals. Elaboració
dels Padrons de Vetlladors (Via Pública ) i de
Guals. 
• Explotació del fitxer d’autoliquidacions dels
impostos pendents de cobrar. Conversió en
liquidacions les autoliquidacions generades
l’any 2003 i no cobrades. 
• Suport per a la implantació d’una aplicació en
entorn J2EE pels Tècnics de Ciutat Vella.
152
Institut Municipal d’Informàtica
Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat
• Gestió del Servei d’Assessorament Laboral
de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat. Desenvolupament i implantació
de l’aplicatiu pel seguiment dels cursos de
formació i ofertes de treball que ofereix
l’Institut a les persones amb discapacitat. Fet
el traspàs de dades de l’aplicatiu antic.
• Millora dels equips informàtics. Canvi dels
PIII de l’Institut.
• Desenvolupament d’eines necessàries per a
compartir dades amb l’Entitat Metropolitana
del Transport.
Institut Municipal d’Educació de Barcelona
(IMEB)
• IMEB (Serveis Centrals). PAE: Manteniment
evolutiu. Noves funcionalitats de sorteigs
d’activitats per al Liceu i l’Auditori i revisió
d’arquitectura de l’aplicatiu.
• Consell de la Formació Professional:
– El Consell de la Formació Professional ha
passat a ser una Fundació: Fundació de la
Formació Professional. Tasques
d’assessoria a l’IMEB i a la Fundació, per
emmarcar els serveis informàtics que IMI
els presta. L’acord ha estat que l’IMI
treballarà per a la Fundació sota les
indicacions de l’IMEB i així s’ha fet constar
al conveni establert entre l’IMEB i la
Fundació.
– Assessoria per a la contractació d’empresa
externa pel manteniment evolutiu i
correctiu de les webs de la Fundació FP i
de la Xarxa de FP. L’empesa contractada
directament per a la Formació és Cast-
Info.
– Web de la Fundació Formació
Professional. Manteniment evolutiu,
seguiment i coordinació entre
usuari/empresa de dsv/IMI. 
• Consell escolar municipal:
– Manteniment evolutiu de l’aplicació COES
(Lotus Notes).
– Web del CEM: Seguiment i coordinació
entre usuari/empresa de dsv/IMI. 
– Web Pares i Mares: Manteniment evolutiu.
Seguiment i coordinació entre
usuari/empresa de dsv/IMI.
• Escola d’expressió:
– Seguiment i implantació de les
modificacions correctives més urgents de
l’aplicació de gestió web “escola
d’expressió” amb l’objectiu de permetre la
matriculació dels cursos d’estiu, fer la
facturació, etc.
– Consultoria i pressupost per manteniment
evolutiu de l’aplicació per adequar-la a
arquitectures estàndard IMI i a noves
funcionalitats.
Consorci d’Educació de Barcelona 
• Assessoria a Informació de Base i Cartografia
pel projecte del Mapa Escolar que ha dut a
terme el Consorci. El projecte necessita les
bases de dades cartogràfiques i dels carrers
(SEGIMON) de l’IMI.
• Impressió mapes amb la situació de les
escoles més properes al domicili familiar per
adjuntar-los a les cartes que s’adrecen a
totes les famílies de Barcelona amb nens que
inicien l’etapa escolar.
• HEURA: Participació en el Pla de la Generalitat
de Catalunya per al desplegament de cablatge,
wifi i escomesa elèctrica a les aules de les
escoles públiques de Barcelona (en curs).
Ciutats Educadores
Portal de Ciutats (Eduportal) i Banc
d’experiències (Edubidce): Manteniment
evolutiu, seguiment i coordinació entre
usuari/empresa de dsv/IMI.
Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)
• Portal digital de cultura: Desenvolupat i en
procés d’implantació.
153
Institut Municipal d’Informàtica
• Documentació de les col·leccions de museus:
Suport a la implantació i extensió del nou
sistema de gestió de col·leccions “Museum
Plus”.
• Nova versió del control horari “EVALOS” per
a l’ICUB: Suport a la construcció i
implantació d’una nova versió del programa
Evalos adaptada a les necessitats de l’ICUB.
• S’ha implantat la solució SAP ERP_2005 per
a la gestió economicofinancera.
Institut Barcelona Esports
• Actuacions en infraestructura:
– Participació en Pla Renova Impressores.
– Participació en Pla Impressores
multifuncionals.
– Participació en Pla de Telecomunicacions.
– Adequació infraestructures (escàners,
portàtil …).
– Adequació infraestructures, ampliacions de
memòries d’estacions de treball i
substitucions de monitors d’estacions.
– Adequacions pròpies, compres de
maquinari fetes per l’IBE.
• Evolutius:
– Implantació modificacions aplicatiu GAMA-
ESPORTS (Inclou extraccions setmanals
d’Àsia).
– Implantació control d’espai en discs xarxa
corporativa.
– Noves estacions de treball (Secretaria
Jurídica, Comunicació).
• Estratègics:
– Implantació i execució Aplicació de
Contractació Administrativa, Expedients i
Subvencions a IBE. (Amb codi SAP).
– S’ha implantat la solució SAP ERP_2005
per a la gestió economicofinancera.
– SAP-Entitats Públiques Empresarials
Locals, per a posada en marxa el gener
2007.
– Mapa Informàtic instal·lacions esportives
Catalunya (GENE-BCNECO-ESPORTS).
Institut Municipal d’Hisenda
• Recaptació: 
– Manteniment adaptatiu:
• Càlcul i càrrega dels padrons: IBI, IVTM
(Circulació), IAE, Guals (GL),
Escombraries (SL) i Vetlladors (VP) 2007.
• Padrons electrònics IBI, IVTM, IAE i SL
(el padró electrònic de SL es va fer, però
no es va implantar perquè Medi Ambient
així ho va decidir).
• Nou tipus de remesa per a padrons
electrònics d’IAE i SL.
• Esmena per al tractament correcte d’IVA
en les escombraries.
• Incidències i correctiu. 
• Modificacions de documents. 
• Centres d’Informació. 
• Eliminar filtre contribuents Carmel.
• Canvi noms als llistats del BOP rebuts
en període voluntari.
• Modificació major de fraccionaments.
– Evolutiu:
• Termofusionat certificats de pagament. 
• Preparació del SIR per al tractament
copropietaris IBI. 
• Pagament multes PDA amb targeta de
crèdit. 
• Notificacions: Estudi previ projecte
notificacions i millora estadístiques
d’executiva.
• Generació de duplicats de liquidacions
amb totes les dades.
• Sancions (Inclou Recursos):
– Manteniment adaptatiu:
• Realimentació de codis postals a
contribuents.
• Modificació llistats desconcentració.
• Requalificacions N0 de dades papereta.
• Llistats de denúncies Z.
– Evolutiu:
• Multes Ordenances Convivència.
Procediment Ordinari. Anàlisi, disseny i
part programació. 
154
Institut Municipal d’Informàtica
• Recerca dades titulars multes trànsit a
la DGT. Inici projecte.
• Millores en el tractament de les multes.
Lliuraments 1 i 2: Nous criteris de
prescripció, paralització; nou tractament
identificació NIF. Tractament sancions
Ordenances animals de companyia. 
• Tractament carnet per punts i
enviament a DGT. 
• Millores en el tractament de multes per
Internet: 
– Data Entry de multes per navegador
(pendent de posada en marxa). 
– Millora en la sincronització de Bases
d’Informació entre MIR (multes) i les
PDA (en curs).
• Cadastre i IBI:
– Manteniment adaptatiu:
• Revisió i ajustaments en la càrrega
dades de CGC: revisió càrregues
periòdiques, liquidacions remeses
especials, enviament de VARPAD,
càrrega de ponència, seguiment dels
canvis de titular a partir de les
plusvàlues,....
• Centres informació: Arxius de bonificats,
tractament dels pàrquings amb valor
cadastral superior a 15.000 ¤, generació
arxius per Satalia, càlcul de llindars.....
– Evolutiu:
• Preparació pel tractament de la nova
cinta FIN amb les dades que es
coneixen actualment. 
• Noves Funcionalitats Cadastre: Baixa de
finques, estadístiques cadastrals, canvi
en el tractament de l’import mínim a les
liquidacions.
• Adaptació de les bases de dades de
cadastre al nou sistema de titulars per a
la gestió de cotitulars.
• Preparació càlcul padró IBI 2008. 
• Gescartes: Tractament rústica, CU1
locals i altres. 
• Executiva i embargaments: 
– Manteniment adaptatiu:
• Seguiment gestions d’executiva i
embargaments.
• Peticions centres d’informació.
– Evolutiu:
• Integrament dels embargaments de
comptes corrents fets per la Generalitat,
dels deutes de multes, en el sistema
d’executiva i d’embargaments:
Tractament càrrecs prescrits, Selecció
deute a embargar, Estudi distribució
diligències, segons ordre de petició dels
bancs. Petició i recepció de comptes
embargables, emissió diligències,
Retenció i aplicació imports, Notificació
de diligències (emissió, respostes i
DOGC). Accés especial al SIR per la
Generalitat.
• Embargaments de la devolució 
d’IRPF i altres per l’AEAT, pels deutes
(tributs i multes) dels contribuents.
Generació automàtica dels arxius 
per enviar a l’AEAT, controls 
dels enviaments i aplicació dels
cobraments.
• Executiva Fase III. Embargament de
sous i salaris, Notificació automàtica
abans de prescripció i Nous indicadors
de gestió de notificacions i
embargaments: Primer document de
requeriments funcionals.
• Contribuents: Manteniment adaptatiu i
correcció del tipus de contribuent.
• Liquidacions i autoliquidacions: Manteniment
adaptatiu i opció d’interès de demora o 
legal.
• Internet:
– Pagament electrònic des de PDA’s. 
– Pagament electrònic des de SATEC (010)
en curs. 
– Millores derivades de la implantació del
portal de tràmits: 
155
• Ampliació funcionalitats autoliquidacions
plusvàlua a partir del portal de tràmits:
ampliació dels tipus de plusvàlua,
integració amb la passarel·la de
pagament, possibilitat d’adjuntar les
escriptures, tractament de les
plusvàlues exemptes, incorporació dels
copropietaris i tractament de dos
models d’autoliquidació: simplificada i
ordinària.
• Gestió de les sol·licituds pel
departament d’Atenció Diferida-
MiddleOffice: eina per a la gestió i
control de las sol·licituds rebudes per
internet i incorporació de correus de
respostes automàtics i configurables.
• SATEC: Manteniment adaptatiu.
• Guals
– Manteniment adaptatiu: suport incidències. 
– Evolutiu: Introducció de la referència
cadastral, canvis en el tractament dels
guals d’obra, millores en el tractament dels
contribuents i modificacions en l’aplicatiu
per a millorar la gestió.
• Altres
– Manteniment adaptatiu de:
• Recursos i resolucions. 
• Arxiu electrònic (Invesdoc). 
• Connexió amb l’Agencia Estatal de
Administración Tributaria.
• Sistema Gestió Qualitat (Q-doc).
• Documents: Adaptació i modificació
dels documents als nous logos de
l’Ajuntament i als canvis legals.
• Suport instal·lació versions SIREXINS.
• Tramesa a l’Agencia Estatal de
Administración Tributaria de les dades
de plusvàlues i de les de llicències
d’obres i dels propietaris de l’IBI
estrangers residents.
• Tractament IVA escombraries.
– Manteniment correctiu i suport incidències
diverses.
Població
• Comunicacions amb l’Institut Nacional
d’Estadística.
• Comparació i consolidació de les dades
padronals municipals i les dades que disposa
l’Institut Nacional d’Estadística.
• Emmagatzematge extern de documents
padronals, no acceptats per l’Arxiu
Administratiu per la seva manca d’espai.
• Explotacions C.I. de Padró realitzades per IBC. 
• Manteniment evolutiu de la PAD: Nou sistema
de petició de certificats de l’Arxiu de
Població. Nova distribució dels sense
domicili fix (SDF). Modificació de les baixes
d’ofici. Desconcentració dels empadronats
sense domicili fix. Avisos de controls de
qualitat, previs a bloqueigs en casos
específics (menors sols...). 
• Gestió històrica dels usuaris de GAU a la
PAD. 
• Integrar els volants padronals en el Portal de
Tràmits. 
• Desenvolupar dins la PAD la comunicació del
canvi de domicili a l’AOC.
• Suport a les eleccions municipals. 
• Generació dels volants padronals creuats
amb el mapa escolar.
• Implantació de l’aplicatiu de cens electoral:
credencials d’interventors i apoderats.
• Integrar el Cens Electoral d’Estrangers al
Host.
• Xifres de població a 1 de gener d’enguany.
• Preparació de la nova segmentació censal
que tingui en compte els barris.
• Escanejar les imatges padronals de l’exercici.
• Adaptació de l’espai físic de l’arxiu del
departament als requeriments legals del
reglament de mesures de seguretat, en curs
d’aprovació.
• Depuració de dades padronals: DNI. Més
grans de cent anys. Menors sols.
• Neteja de documentació padronal de 1996
dipositada a la seu de Pi i Sunyer (fase I).
Institut Municipal d’Informàtica
156
• Canvi del suport de backup de les imatges
padronals des del 1996 fins al primer
trimestre del 2007 (passant de Cd a DVD). 
• Integrar al Portal de Tràmits: altes, canvis de
domicili i peticions de certificats a l’arxiu de
població.
• Pas del manteniment de la Geocodificació
Integrada a l’entorn Oracle (SBD0040-fase 1).
• Implantació de la infraestructura del
GeoPortal per fer accessibles dades
territorials municipals, mitjançant estàndard
OGC (fase 1).
Informació de Base i Cartografia
Gestió del territori:
• Centres d’Informació pels departaments
municipals.
• Manteniment de la informació territorial:
– Captura Taquimètrica: 44917 metres lineals
(57’40 Has.)
– Informes de Geocodificació: 314
– Instal·lació de plaques de carrer: 554
unitats.
• Operacions de qualitat per la millora de les
dades d’informació de base. Manteniment
Cadastral (Gescartes): 353 expd. 901, 324
expd. de qualitat.
• Implantació de workstations en els equips de
Gestió de la Informació (3), de Gestió SITEB
(5), de Topografia (2) i de Gestió de l’Espai
Privat (1), dotant vuit d’aquests equips amb
pantalles 24”.
• Suport a l’adequació dels locals de l’IMI.
• Implantar sortides amb la divisió en Barris de
la Ciutat.
Suport a la legalitat:
• Presentació de l’Auditoria 2006 als
responsables de fitxers i a la CSPD.
• Implantar una eina de suport al manteniment
dels Documents de Seguretat.
• Suport als inicis d’expedient realitzats per les
agències de control (AEPD i APDCat):
Seguiment exercicis de drets ARCO:
Consolidant les respostes (3, assegurant la
correcta tramesa al responsable 4 en cas de
dubte).
• Suport a la CSPD, col·laborant en:
– Clausulat per plecs màster o tipus per tal
de complir l’article 12.
– Clausulat informatiu per tal de complir
l’art. 5.
– Creació dels grups de treball de
“Formació-LOPD” i de “Suport al
Tractament del Paper”.
– Obtenció d’informe de l’AEPD respecte de
la no necessitat d’ una doble declaració.
– Elaboració i aprovació dels Criteris
Generals de la Llei Orgànica de Protecció
de Dades, en endavant LOPD.
• Implantació del circuit d’exercici de drets
ARCO (fase 1). 
• Millora dels documents de seguretat de l’IMI,
de l’Institut Municipal Urbanisme, de la
Síndica de Greuges i d’Atenció al Ciutadà.
• Preparació del circuit d’atenció a la tutela de
drets ARCO, dels formularis per al seu
exercici i dels models de resposta (fase 1). 
• Implantació del circuit d’exercici de drets
ARCO (fase 2, aplicatiu Gesdatos).
• Impulsar l’adequació de les declaracions dels
sistemes d’informació a l’organigrama
municipal.
• Col·laboració amb Recursos Humans per
preparar el calendari municipal de formació
en LOPD.
• Conjuntament amb el Departament de
Seguretat IMI: implantació del circuit
d’incidències de seguretat.
• Recopilació dels peus informatius dels
diferents tràmits i formularis que donen
compliment al deure d’informació, tal com
estableix la LOPD.
Parcs i Jardins, Institut Municipal
• Suport al projecte GAVI: Participació a
l’estudi previ del Projecte GAVI (Gestió de
Institut Municipal d’Informàtica
157
l’Arbrat Viari). Aquest projecte consisteix en
el desenvolupament d’un aplicatiu i en la
creació d’un sistema d’informació per
gestionar el manteniment del verd urbà de la
ciutat. L’aplicació i el sistema s’implantarà a
la xarxa de Parcs i Jardins però necessitarà
serveis de la xarxa corporativa.
• S’ha implantat la solució SAP ERP_2005 per
a la gestió economicofinancera.
Patronat Municipal d’Habitatge
Aplicació de gestió de l’Oficina de l’Habitatge i
s’ha implantat la solució SAP ERP_2005 per a la
gestió economicofinancera.
Institut Municipal de Mercats
S’ha actualitzat la versió de metaframe i s’ha
ampliat el nombre d’usuaris SAP.
Institut Municipal de Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida
Integrar les zones de protecció al VISTA.
C) INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS
INFORMÀTICS I DE TELECOMUNICACIÓ
Infraestructures físiques
Actuacions al CPD de Glòries
• Estudi de les potències elèctriques, evolució i
harmònics en la Sala Tècnica, termografia
dels interruptors magnetotèrmics.
• Zero Sala Tècnica per a la substitució d’un
nou SAI de 200 Kva: Adquisició SAI i
instal·lació. Donar per a les centraletes de
telefonia i aplicacions de la Guàrdia Urbana
de Barcelona. 
• Retimbrat de les bombones d’extintors FE 13.
• Contractació de les obres per a substitució
d’aire condicionat i el grup electrogen.
• Definició de les característiques Sala Tècnica 2. 
• Tancament maquinari: Metaframes/NT.
• Instal·lació de nous servidors, Racks i
switchos i nous Blades.
Actuacions als districtes i altres dependències
• Sala Tècnica Casa Gran:
– SEGURETAT Pla de contingència: Adequar
infraestructures.
– Instal·lar dues càmeres de seguretat IP, per
realitzar vídeo vigilància. Nou programa
per a la integració de les funcionalitats de
control a distància i avisos via e-mail.
– Canviar el dos SAI, per ampliar potència,
amb dos línies elèctriques diferenciades.
– Canviar les dues màquines d’aire
condicionat a la seva màxima capacitat.
– Instal·lar el control accessos integrat amb
el sistema IMI, per l’obertura de portes,
gravació de logs i administració de
permisos.
– Instal·lar detecció d’incendis integrat amb
la centraleta de l’Ajuntament.
• Confecció de memòries, plànols i inventari de
les Sales Tècniques de l’Ajuntament de
Barcelona.
• Col·laboració amb l’ampliació de la xarxa de
veu i dades de la seu Districte de Nou Barris.
• Migració del Departament de Població al
carrer Llacuna, 161.
• Instal·lació de les infraestructures per a la
Junta Electoral de Zona.
Projectes a l’edifici de Glòries
Remodelació o Reordenació d’espais en el CCA
planta cinquena-IMI.
Emmagatzematge i backup 
• Implementació i migració a la nova tecnologia
de backup centralitzat. Instal·lació del nou
robot de còpies a la Casa Gran.
• Posar 1 Tera d’espai en disc per a imatges
aplicació Albalà.
• Substitució de la cabina de discos Hitachi de
Host.
• Ampliació Quotes servidors Netware.
• Ampliació 300 Gb. Servidor APPS.
• Ampliació del VOLPAQ per a tots els
servidors Novell.
Institut Municipal d’Informàtica
158
• Servidor provisional de BBDD CORP5.
• Implantació nova tecnologia de disc per a la
gestió documental de Hisenda.
• Selecció i adquisició nou producte corporatiu
per a la gestió integral de l’emmagatzematge.
• Migració de la ubicació física de les bases de
dades corporatives (Oracle) a la nova
tecnologia (de Hitachi a HP8000) de disc.
• Migració del programari de les bases de
dades corporatives (Oracle) a plataforma
tecnològica P570-Aix.
Entorns de Mainframe i “UNIX / LINUX /
ORACLE”
Mainframe
• Implantació de la consola gràfica per VSM.
• Disseny i prototip de la instal·lació IBM HOST
ON-Demand v10.
• Incloure BDC per a redundància entorn NT
Server.
• Instal·lació noves versions de cintotecari i
gestió de disc de la plataforma (productes de
CA). 
• Actualització nova versió robòtica Mainframe. 
UNIX/LINUX/ORACLE
• Instal·lacions nous servidors P570 per a
plataformes Oracle i Vignette 7, que inclou:
– Instal·lació física de les màquines a nivell
de hardware i sistema operatiu.
– Instal·lació i implantació de l’arquitectura
de servidors d’aplicacions.
– Xarxa SAN Switch (Fibra òptica). 
• Selecció i adquisició de nou planificador. 
• Projectes aplicatius: Biblioteques, Migració
aplicació ASIA a WebSphere, Portal de
Tràmits, Mudances, Muntatge quioscos GUB i
Bombers.
• Instal·lació de Google GSA.
• Migracions de serveis: BCNNFS, oracle DSV i
PREPRO. 
• Implantació d’entorns: Nou entorn per DSV i
Prepro de Datawarehouse.
• Actualitzacions de software: WebSphere. 
Impressió
Adjudicació dels nous contractes d’impressió
de Notificacions i d’Impressió de llistats de
processos diaris.
Entorns Novell i Microsoft Corporatius
Microsoft
• Instal·lació de la consola antivirus EPO.
• Instal·lació de la Plataforma BI i configuració
dels serveis de traspàs de dades FTP.
• Implantació Geomedia.
• Traspàs a producció projecte MIS.
• Migració RADIUS a dos nous Appliance
Comunicacions.
• Instal·lació Software de Reuters 3000 Xtra
Hosted a la Gerència Municipal.
• Instal·lació de la plataforma de producció de
.NET Internet.
Accés bàsic de xarxa i paqueteria
• Confecció del “catàleg” mensual
d’impressores estandarditzades per
l’Ajuntament de Barcelona.
• Desplegament de 40 equips multifuncionals
als Centres de Serveis Socials.
• Paquetització i disseny del desplegament de
MS Office 2007.
• Valoració tècnica i econòmica dels productes
WEBPUBLISHER PRO i CONTENT SERVER.
• Implantació SP2 en XP a tot l’Ajuntament.
• Canvi de versió Q-matic.
• Paquetització Photoshop V CSC.
• Paquetització de Firefox 1.5.0.6 i Open Office
2.0.3.
• Actualització del DREAMWEAVER a versió 8.0.
• Instal·lar aplicatiu GESCARTES Hisenda.
• Substitució de 900 Pentium III a diverses
dependències (Serveis Personals, Hisenda,
Manteniment Urbà, Guàrdia Urbana i
Bombers) (Pla de Xoc III).
• Ampliació de memòria RAM (1 Gb) a 150
ordinadors Pentium IV antics (Pla de Xoc III).
• Renovació de 50 portàtils per a Regidors de
l’Ajuntament de Barcelona.
Institut Municipal d’Informàtica
159
• Desplegament del nou sistema d’accés via
terminal (Metaframe XP) a 400 usuaris.
• Paquetització client Oracle 10.0 entorn
client/servidor.
• Estacions OAC emissions certificat IdCAT.
• Estudi previ accés dels operadors de les
OACS a un grup limitat de Webs.
• Actualització tecnològica IDSMedia en
Virreina i Museu Picasso.
• Valoració de costos d’oferir connexió a
internet a determinats grups d’usuaris.
• Comunicació amb Metaframe amb biblioteca
Jaume Fuster mitjançant Xarxa Diputació.
• Accés de la Guàrdia Urbana a Metaframe de
Mossos.
• Accés des de GUB al servidor METAFRAME
de B:SM.
Correu i aplicacions Notes
• Renovació del parc de Blackberrys (migració
de 100 Blackberrys 8800).
Integració 
Implantació de MQ Message Broker
Interoperabilitat
Connexió a la web del cens d’animals perillosos
Help Desk (Servei d’Atenció als Usuaris)
• Divulgació dels serveis d’atenció a l’usuari
(SAU): RC, Desenvolupament, Tecnologia,
RGSI.
• Potenciar la gestió Service Desk.
• Nous models d’informes periòdics.
• Millora del circuit de peticions.
Operacions
Substitució de les Consoles 3270 per Pc’s amb
emulació Host a Sala de Control.
Administració i oficina remota
Estudi i adquisició d’una nova solució per a
estacions remotes de desenvolupament.
Internet / Intranet
• Instal·lació infraestructura Vignette V7 a
desenvolupament i preproducció.
• Vignette 6. Ampliació tercer ramal. Augment
potència i rendiment del sistema de gestió de
continguts.
• Migració de la BBDD de Vignette 6.
• Prova de concepte CA Wily.
• Nou Framework de desenvolupament J2EE.
• Consolidació màquines Sun-Solaris a
màquines tipus blades sota linux o windows.
• Consolidació màquines Sun-Solaris a
màquines P570-Aix.
• Nova arquitectura servidor aplicacions
WebSphere per portal de tràmits. 
SAP 
• Implantació SAP a nou societats públiques
municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
• Implantació d’un sistema financer basat en
SAP per a les entitats públiques empresarials
locals.
• Manteniment SAP.
• Estudi i adquisició d’una nova plataforma
tecnològica pel SAP.
• RRHH–Estructura organitzativa. Disseny,
creació i instal·lació dels entorns
corresponents. 
• Projecte Ecofin per a la consolidació
comptable 2007.
• Projecte gap anàlisi Ecofin per a l’Ajuntament
de Barcelona.
• Pilot implantació entorn integració entre els
diferents entorns de SAP.
• Actualització sistema de còpies de SAP.
Seguretat i disponibilitat
• Projecte substitució sistema de
comunicacions amb els impressors remots:
securització de la plataforma.
• Implantació del sistema d’auditoria a l’entorn
Novell (projecte Audit).
Institut Municipal d’Informàtica
160
• Garantir la recuperació correcte de l’entorn
Mainframe en cas de desastre.
• Garantir la continuïtat del servei de correu en
cas de desastre.
• Garantir la utilització de l’ofimàtica en cas de
desastre.
• Garantir la sortida a Internet en cas de
desastre. 
• Inventari i centralització de logs.
• Instal·lació de la nova plataforma tecnològica
perimetral (Tallafocs).
• Selecció i adquisició de la solució per
protegir la xarxa en cas d’atac i intrusions
des de l’exterior.
• Definició de polítiques, normatives i
procediments en general.
• Definició de normativa i procediment d’altes,
baixes i modificacions (LOPD) en particular. 
• Disseny, construcció, instal·lació i
implantació eina de control de la
connectivitat als sistemes de informació.
Solucions i serveis verticals 
• Implantació del nou EVALOS per ICUB.
• Instal·lació de la plataforma per la nova
aplicació Inca_Urbano.
• Instal·lació de la infraestructura per Unicorn.
• Migració de la plataforma de Papirus.
• Prova pilot del Caixer d’Autoservei a l’Eixample.
• Consultoria de selecció de la solució gestió
documental corporativa.
• Traductor. Millora i instal·lació noves versions
del producte.
Noves tecnologies 
• Projecte d’estació de treball portàtil: pilot a
l’Institut Municipal d’Informàtica (50 equips
portàtils).
• Pilot d’accessibilitat del servei de correu des
de PDA’s.
• Estratègia de definició, construcció i
procediment per a la virtualització dels
servidors intel corporatius.
Operacions especials 
Eleccions municipals 2007.
Metodologia ITIL
• Implantació CMDB RELA.
• Consultoria de Coordinadors de Projectes de
Producció.
• Disseny de l’Oficina de Qualitat de Gestió de
Versions (proves de càrrega, d’aplicatius
control de qualitat i desplegaments).
• Consultoria i anàlisi del Sistema d’Informació
per a l’elaboració d’indicadors de Producció
SIPro.
• Formació i certificació ITIL (certificació de 16
persones durant 2007).
• Implantació de la nova aplicació de Control
de Versions.
Indicadors Infraestructures
• 900 noves estacions de treball Pentium IV.
• 50 nous portàtils per a regidors.
• 50 estacions estàndards portàtils.
• 40 nous dispositius multifunció per a Centres
de Serveis Socials.
• 5 nous servidors d’accés remot via Citrix
(accés Metaframe).
• 25 nous punts d’accés Wifi (projecte Wifi
Outdoor).
• 58 nous commutadors d’accés a la xarxa
corporativa.
D) COMUNICACIONS. DESENVOLUPAMENT
PDTELCO: CONCURS, ADJUDICACIÓ I
DESPLEGAMENT DE LA PROVA PILOT D’UNA
XARXA MESH-WIFI D’ÀMBIT CIUTAT.
• Redacció del concurs per a la instal·lació de
la xarxa pilot wifi-mesh exterior. Anàlisi
d’ofertes i adjudicació.
• Inici del desplegament i suport per a la
distribució dels serveis de la xarxa corporativa
i connexió a la xarxa de fibra existent.
Institut Municipal d’Informàtica
161
Desenvolupament PDTelco: Estudi
condicions de desplegament VoIP
Establiment de les directrius pel desplegament de
veu sobre IP per a les dependències municipals
que marcaran les directrius en la definició del
proper concurs de veu i dades de l’Ajuntament.
Desenvolupament PDTelco: Reorganització
serveis de telecomunicacions
Anàlisi del model d’organització i de gestió dels
serveis de telecomunicacions municipals durant
el desplegament complet del Pla Director de
Telecomunicacions.
Eliminació de transceivers a la xarxa de fibra
Anàlisi, adquisició i instal·lació d’equipament
d’electrònica de xarxa per a la millora de
connectivitat entre dependències i eliminació de
transceivers de fibra òptica.
Substitució equip de gestió d’ample de banda
per l’accés als serveis internet
Redacció, publicació i adjudicació concurs per
a l’adquisició i la instal·lació d’un nou equip
gestor d’ample de banda. Execució del projecte
en curs.
Substitució equip gestor d’accés wifi
Redacció, publicació i adjudicació concurs per
a l’adquisició i la instal·lació d’un nou equip per
a la gestió de les connexions de la xarxa wifi
indoor. Execució del projecte en curs.
Gestió i seguiment del projecte de connexió
d’escales mecàniques i fonts ornamentals
Participació en el projecte de les noves xarxes
de gestió de les escales mecàniques i de fonts
ornamentals. Gestió de les connexions,
seguiment de les instal·lacions i configuració
dels equips de la xarxa corporativa.
Signatura i aplicació del Conveni amb
mobilitat per a la gestió unificada de les
infraestructures de fibra òptica 
S’ha procedit a la signatura del conveni de
col·laboració amb el servei de mobilitat per a la
gestió unificada dels cables de fibra òptica de
propietat municipal. S’han iniciat les gestions
per a l’aplicació del conveni.
Assessoria al concurs de prestació de
serveis de CallCenter per al 092 i 080
Tasques de suport a la definició dels plecs i
adjudicació del servei de Call Center per als
números d’emergències de la ciutat.
Assessoria a l’anàlisi del model econòmic de
prestació del servei del 010
Definició de la situació legal i contractual actual,
estratègia de negociació i suport a les
converses per reduir el cost del model de
tarifació actual del 010.
Nou concurs per la provisió de serveis de veu
i dades per l’Ajuntament de Barcelona
Col·laboració amb Serveis Generals per a la
definició dels plecs de prescripcions tècniques i
execució del concurs de subministrament de
serveis de Telecomunicacions proveïts per
operadors. El projecte de llarga durada (16
mesos), finalitzarà a finals del 2008.
Noves connexions a la xarxa corporativa
Connexions de centres amb enllaç de fibra
òptica. Realització de noves connexions de fibra
òptica a la xarxa corporativa municipal:
• Centre Serveis Socials Gòtic.
• Centre Serveis Socials antiga Esquerra
Eixample.
• Nova OAC Eixample.
• Museu Monestir de Pedralbes.
• Museu de la Música.
• SAIER Fonthonrada.
Connexió de centres amb Metrolan dades.
Increment de circuits de Metrolan amb nous
centres municipals:
Institut Municipal d’Informàtica
162
• Equipament Integral Sant Gervasi.
• Equipament Especialitzat Dona.
• Centre cívic Pepita Casinelles-(antiga Philips)
a Sants.
• Menjador Futur.
• Dipòsit de Joan Miró.
• Connexions VPN.
• Constitució de nous circuits VPN Lan to Lan:
– Nus Generalitat.
– Barcelona Regional.
– Diputació-xarxa biblioteques.
Millores de la xarxa de fibra òptica
corporativa
S’ha procedit a la execució dels projectes per a
l’establiment de noves connexions de fibra
òptica i millorar la disponibilitat i redundància de
camins. Els projectes són:
• Connexió línia I i ronda de Dalt al nus de la
Trinitat. Projecte destinat a proporcionar
segona connexió al districte de Sant Andreu
• Connexió de la seu de Serveis Personals amb
fibra pròpia. Projecte destinat a proporcionar
segona connexió a Serveis Personals. 
Nous commutadors a diverses dependències:
Pla de xoc
Realització del procediment de compra i
posterior instal·lació de nous commutadors en
substitució de hubs a les dependències de:
Barcelona Informació, Districte Ciutat Vella,
Districte Eixample, Oficina atenció al consumidor,
Districte Horta: seu i subseu, Gerència Adjunta
d’Organització i Sistemes d’Informació (carrer
Llacuna), Districte Nou Barris, Districte Sant
Martí, Districte de Sants, Districte de Sarrià,
Servei d’Extinció d’Incendis i Serveis Personals.
Amb un total de 58 equips nous instal·lats.
Increment de velocitat circuits Metrolan
dades
Increment de velocitat de connexió Metrolan en
set centres: CC La Sagrera, CC Sant Andreu,
CC Bon Pastor, CC Baró de Viver, Centre Cívic
Carmel, Centre Cívic Guinardó i Centre Cívic
Les Basses-Centre de serveis socials Zona
Sud/Maragall.
Desplegament de Telefonia Ip sobre la Xarxa
Corporativa
Incorporació a la Xarxa Corporativa de telèfons
IP, per mantenir la connexió amb l’Ibercom de
centres que es traslladen a ubicacions sense
centraleta. A data d’avui, hi ha instal·lats 56
telèfons operant en aquestes condicions que
ens permeten obtenir dades de configuracions
òptimes, nivell de servei i procediments
d’operació de cara a un posterior
desenvolupament global.
Connexió de centraletes de veu a la Xarxa
Corporativa
S’ha procedit a la definició de les xarxes de
transport de veu i a la connexió de centraletes
de veu en edificis ja connectats a la xarxa
corporativa de fibra òptica, comú.
• Nova OAC Eixample.
• Nova seu CSS antiga Esquerra Eixample.
Desplegament xarxa Wifi interior als edificis
municipals
S’ha procedit al desplegament de punts d’accés
per donar cobertura a la connexió wifi a
dependències municipals. Concretament s’han
instal·lat punts d’accés a: deu seus de districte,
onze unitats territorials de la Guàrdia Urbana,
Edificis consistorials de la plaça Sant Jaume,
IMI, Barcelona Informació i Gerència Adjunta
d’Organització i Sistemes d’Informació.
Així mateix s’ha procedit a la configuració dels
diferents mètodes d’accés i dels serveis
centrals de gestió de la xarxa.
Redacció concurs pel manteniment de la
plataforma d’atenció al ciutadà (PMAC)
Redacció, seguiment i control tasques pendents
Institut Municipal d’Informàtica
163
de la migració Genesys: Gestió de correus
electrònics i navegació conjunta.
Reconfiguració anell principal xarxa
corporativa 
S’ha procedit a la nova topologia de l’anell
central de la xarxa corporativa, amb la inclusió
de l’Eixample i Via Pública, reconfigurant les
rutes entre els nodes d’aquest anell.
Col·laboració amb el desplegament de la
xarxa gigabit de circulació
S’ha col·laborat amb els serveis de circulació en
la cessió de fibres, la gestió i la documentació,
en el desplegament de la nova xarxa de gestió
semafòrica.
Canvi electrònica del node internet
S’ha iniciat el procés de canvi de l’electrònica
de xarxa del nus internet, segons els resultats i
recomanacions de l’estudi realitzat l’any 2006.
Pla de contingència de l’IMI
Col·laboració en el pla de contingència de l’IMI.
Participació en la definició i necessitats de la
sala tècnica alternativa.
Projecte de migració de connexions adsl i
rdsi
Gestió i seguiment del projecte de tancament
dels equips de connexió per rdsi i adsl 
privada. Migració de les connexions al servei
vpn.
Alta disponibilitat de la connexió a internet
(ONO)
S’ha procedit al trasllat d’una connexió a
internet d’ONO a la plaça Sant Jaume per al
desdoblament de les rutes de sortida a internet
entre Glòries i la Casa Gran. 
Institut Municipal d’Informàtica
164
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Xarxa estacions treball
PC amb standard NT/XP 4.670 4.875 5.734 6.040
Edificis amb fibra òptica 104 112 115 122
Edificis connectats no fibra òptica 112 152 210 206
Servidors sala tècnica 157 152 234 247
Servidors xarxa descentralitzada 31 30 31 31
Espai en disc a gestionar GB 6.1561 10.300 10.9006 13.200
Bústies de correu Notes 7.353 7.885 8.767 9.411
Missatges dia / Internet 78.0002 83.500 103.000 90.500
Missatges dia / correu 35.000 38.000 50.000 80.000
Internet
Visites / any 16.400.000 23.500.000 34.914.699 39.113.711
Pàgines / any 160.000.000 226.000.000 313.048.435 361.896.519
Tràmits en línia 102.872 274.511 454.186 414.196
Planells cadastre-urb./dia 3.518 3.854 3.953 2.280
Nombre de cpu dedicades 56 60 607 608
Capacitat dels sistemes de tramitació i 
de procés Internet/Intranet: Host Unix
Processadors dedicats (Intel) 9 11 19 72
Processadors dedicats SUN 105 131 117 90
MHz dedicats SUN agregats 65.813 90.681 82.094 48.000
Processadors dedicats P570 – – 46 108
Activitat dels Servidors Corporatius: 
SIR, SIGEF, Personal, Cadastre, Població, 010
HOST- transaccions / dia 462.313 348.169 375.342 307.760
HOST-seg.cpu / dia / transaccional+Base dades 635 480 14.700 21.428
Espai en disc a gestionar GB 8.8753 16.3754 17.123 29.5005
Aplicatius cartografia d’usuari intern
Usuaris cartogràfics; VISTA 2.666 2.216 2.947 3.155
Planells cad-urb / dia interns 805 421 357 255
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 227 227 225 226
Inversió (milers d’euros) 5.490 6.938 11.353 14.982
Pròpia 3 21 21 3
Per compte de l’Ajuntament 5.487 6.917 11.332 14.979
Resultat comptable (milers d’euros) 299 1.365 317 217
Cash-flow (milers d’euros) 306 1.364 330 231
1 Servidors de BackUp
2 44.000 corresponent a entrades correctes la resta SPAM i virus de xarxa aturats abans d’entrar al correu
3 Inclou Host 1.375 Gb, UNIX 3.000Gb, Servidor Imatges 3.500 Gb i SAP 1.000 Gb
4 Inclou Host 1.375 Gb, UNIX 9.500Gb, Servidor Imatges 4.500 Gb i SAP 1.000 Gb
5 Inclou Magatzem Novell Netware i servidors de Backup 10.900 Gb
6 Inclou 53 SUN, 3 P570 i 4 Intel (HP)
7 Inclou 53 SUN, 3 P570 i 4 Intel (HP)
8 Inclou 53 SUN, 3 P570 i 4 Intel (HP)
Institut Municipal d’Informàtica
Estats financers el 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 40
Despeses d’establiment – Vendes 250
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Ajt. 20.208
Immobilitzat material 33 Transf. OOAA de l’Ajuntament 4.210
Immobilitzat financer 7 Altres transferències 164
Deutors a llarg termini – Altres ingressos 55
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 16.317 Total d’ingressos d’explotació 24.887
Existències –
Deutors 15.765
Inversions financeres temporals – Costos
Tresoreria 549
Ajustaments per periodificació 3 Consums –
Personal 11.488
Total actiu 16.357 Treballs, subminist. i serveis externs 13.006
Subvencions 195
Passiu Altres despeses –
Provisions –
Recursos a llarg termini 1.201 Amortitzacions 14
Patrimoni 984
Resultat de l’exercici 217 Total costos d’expl. abans financers 24.703
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 184
reditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 27
Recursos a curt termini 15.156 Despeses financeres –
Creditors financers – Resultat d’explotació 211
Creditors comercials 13.050
Altres creditors 702 Ingressos extraordinaris 6
Ajustaments per periodificació 1.404 Despeses extraordinàries –
Total passiu 16.357 Resultat de l’exercici 217
Institut Municipal d’Informàtica
165
166
Durant l’any 2007 les actuacions de l’Institut Municipal d’Urbanisme es
concreten principalment en els eixos següents:
1. Continuar el procés de renovació de barris amb deficiències
estructurals.
De la remodelació de barris amb patologies estructurals, ha continuat
la transformació dels barris de Trinitat Nova i del Turó de la Peira.
Aquestes actuacions s’han desenvolupat en el marc dels convenis de
col·laboració amb la Societat Urbanística Metropolitana de
Rehabilitació i Gestió S.A (Regesa).
2. Executar els expedients de gestió urbanística consistents en
obligacions per expropiació o indemnització.
En aquest sentit s’han executat sentències per un valor de 9.406 milers
d’euros als districtes de Sant Martí, Ciutat Vella, Nou Barris, Sant
Andreu i Sarrià-Sant Gervasi.
3. Durant l’exercici 2007, l’Institut Municipal d’Urbanisme s’ha consolidat
com un òrgan d’autoritat urbanística municipal i d’impuls de les
polítiques d’urbanisme i habitatge.
Les inversions d’acord amb el Programa d’Actuació Municipal es
corresponen amb les següents actuacions i imports (milers d’euros):
Institut Municipal d’Urbanisme
Constitució
Es va constituir el 27 d’abril de 1990.
Objecte social
Fer totes les actuacions que estiguin
directament i indirectament relacionades amb
les finalitats de gestió, per compte de
l’Ajuntament de les actuacions urbanístiques
que determinin els òrgans de govern
municipal i que es derivin de l’aplicació de la
normativa vigent.
President 
Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín
Gerent
Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja
167
Quadre I. Programa d’Actuació Municipal (PAM) de l’IMU a 31.12.07 (milers d’euros)
FINANÇAMENT
NÚM. ACTUACIÓ Sòl Obres TOTAL Pres. PAM Extern
20216 Gestió de sòl: Sant Martí 55 – 55 55 –
24195 Gestió de sòl: Sant Martí 2.911 – 2.911 2.911 –
20312 Gestió de sòl: Ciutat Vella 78 – 78 78 –
97020 Gestió de sòl: Nou Barris 17 – 17 17 –
20214 Gestió de sòl: Nou Barris 5.113 – 5.113 5.113 –
20215 Gestió de sòl: Sant Andreu 732 – 732 732 –
20211 Gestió de sòl: Sarrià-Sant Gervasi 500 – 500 500 –
TOTAL 9.406 – 9.406 9.406 –
Institut Municipal d’Urbanisme
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 12 8 9 9
Inversió (milers d’euros) 4.628 39.307 3.167 9.407
Pròpia – 5 – 1
Per compte de l’Ajuntament 4.628 39.302 3.167 9.406
Resultat comptable (milers d’euros) 116 238 55 2
Cash-flow (milers d’euros) 513 118 105 1.080
168
Estats financers el 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 5
Despeses d’establiment – Vendes-facturació –
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Ajt. 2.264
Immobilitzat material 5 Transferències altres entitats –
Immobilitzat financer – Ingressos accessoris 4
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Immobilitzat en curs i pendent d’aplicació –
Actiu circulant 9.642 Total d’ingressos d’explotació 2.268
Existències –
Deutors 5.203
Inversions financ. temporals 4.224 Costos
Tresoreria 162
Ajustaments per periodificació 53 Compres –
Personal 624
Total actiu 9.647 Treballs, subminist. i serveis externs 364
Subvencions 453
Passiu Altres despeses –
Amortitzacions 20
Recursos a llarg termini 3.527 Provisions 1.058
Patrimoni 2.084
Resultat de l’exercici 2 Total costos d’explot. abans financers 2.519
Subvencions de capital 1.441
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers (251)
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 97
Recursos a curt termini 6.120 Despeses financeres 91
Creditors financers –
Creditors comercials 673 Resultat d’explotació (245)
Altres creditors 5.431
Ajustaments per periodificació 16 Ingressos extraordinaris 247
Despeses extraordinàries –
Total passiu 9.647 Resultat de l’exercici 2
Institut Municipal d’Urbanisme
169
Presidenta
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña
Director gerent
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera
Constitució
Creat el 27 d’abril de 1990 amb el nom
d’Institut Municipal de Recaptació de
Barcelona, el 15 de març de 1996 el Consell
Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en va
aprovar la modificació dels estatuts i la nova
denominació com a Institut Municipal
d’Hisenda. Actualment es regeix pels estatuts
aprovats pel Plenari del Consell Municipal en
sessió de 14 d’octubre de 2005.
Finalitat
La gestió, recaptació i inspecció dels tributs,
preus públics, multes i altres ingressos de
dret públic de l’Ajuntament, els seus
organismes autònoms i d’altres entitats
públiques, quan se li encomani.
L’Institut Municipal d’Hisenda és un organisme autònom local de
l’Ajuntament de Barcelona. L’Institut gaudeix de personalitat jurídica
pròpia, plena capacitat jurídica i d’obrar i autonomia de gestió per al
compliment de les seves finalitats.
Des del punt de vista de gestió i com a exercici de principi d’autoritat, el
fet més rellevant que s’ha produït al llarg d’aquest exercici de 2007 ha
estat la consolidació de la col·laboració d’altres Administracions
Tributàries en els processos de recaptació. Cal destacar:
• Fruit d’una esmena signada el desembre de 2006, dins de l’acord entre
la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i l’Agència
estatal d’administració tributària (AEAT), al qual està adherit
l’Ajuntament de Barcelona des del 8 de juliol de 2004, aquest any ja
s’han pogut fer embargaments de devolucions per deutes d’infraccions
a més de les de tributs (Societats, IVA, IRPF), i que ja van ser efectives
al llarg de l’exercici de 2006 en el marc d’aquest Conveni d’intercanvi
d’informació i col·laboració en la gestió recaptatòria .
• També ha estat una realitat en aquest exercici de 2007, el primer a
posar en pràctica el Conveni signat amb el Departament d’Economia i
Finances de la Generalitat per poder fer efectiu els embargaments als
deutors per infraccions i amb comptes corrents fora del municipi de
Barcelona.
• L’import recaptat aquest exercici de 2007, amb la col·laboració de les
dues Administracions, ha estat de 8 milions d’euros. 
Continuant amb la nostra política de qualitat, aquest exercici s’han
renovat, mitjançant auditoria externa, els certificats de qualitat amb els
requisits de la norma ISO 900:2000 de la gestió de manteniment cadastral
i de l’impost de béns immobles i també de la gestió de les notificacions. A
la vegada hem obtingut el certificat de qualitat pel procés de la gestió
recaptatòria i també per la gestió de queixes i suggeriments.
Aquest any, els canals d’atenció al ciutadà s’han caracteritzat pels fets
següents:
• El total de visites a les nostres oficines d’atenció al contribuent s’ha
incrementat en un 3% respecte de l’any anterior, (80.490 visites, l’any
2007 i 78.104 visites, l’any 2006). 
Institut Municipal d’Hisenda
170
Institut Municipal d’Hisenda
• El total de tràmits no presencials (Internet +
Plataforma telefònica) ha representat el 58%
envers dels presencials (IMH + OAC’s) que
han estat del 42% (El 2006 va ser 53%-47%).
Finalment, s’ha de destacar que en aquest
exercici de 2007 s’ha produït la circumstància
que amb un 12% menys de notificacions
respecte de 2006, s’ha incrementat 1,2 punts el
percentatge (93,5%) del cobrat (1.067.769
milers d’euros) respecte del liquidat (1.141.445
milers d’euros). Aquest indicador ha estat bàsic
per reduir la ràtio de cost/recaptació a 2,68 %,
el més baix des de 1999.
171
Institut Municipal d’Hisenda
Dades rellevants
Anàlisi gestió 2004 2005 2006 2007
Cobraments per concepte (milers d’euros)
Voluntària
Impostos (any corrent) 610.588 655.254 673.225 734.401
Impost béns immobles 351.281 371.825 399.591 424.432
Impost d’activitats econòmiques 89.160 97.494 97.806 98.077
Impost vehicles tracció mecànica 60.919 61.092 60.759 59.649
Plusvàlua 76.216 90.776 79.784 102.393
Impost sobre construcció, instal·lacions i obres 33.012 34.067 35.285 49.850
Taxes, preus públics i altres ingressos 176.444 190.195 214.708 217.075
Multes trànsit 30.559 34.311 39.346 36.007
Total cobraments en voluntària 817.591 879.760 927.279 987.483
Executiva
Tributs i altres ingressos 45.065 44.249 51.176 49.061
Multes trànsit 20.567 22.317 18.828 31.225
Total cobraments en executiva 65.632 66.566 70.004 80.286
Total cobraments 883.223 946.326 997.283 1.067.769
Total liquidat 953.372 1.024.107 1.080.191 1.141.445
% cobrat respecte del liquidat 92,6 92,4 92,3 93,5
Indicadors propis del nivell d’activitat (nombre) 2004 2005 2006 2007
Notificacions amb justificant de recepció 4.103.639 4.126.836 4.666.812 3.690.955
Notificacions sense justificant de recepció 1.809.993 1.911.625 1.868.218 2.099.751
Moviments en les bases de dades cadastrals 147.440 135.674 117.501 106.237
Altes incorporades a les bases de dades d’IVTM 84.986 93.997 91.784 86.918
Autoliquidacions plusvàlua 40.694 44.164 40.883 34.772
Diligències d’embargament 398.684 481.638 364.028 245.671
Diligències d’embargament devolucions 
Agència Tributària – – 196.844 452.671
Diligències d’embargament Generalitat – – – 17.074
Liquidacions d’inspecció 21.672 18.365 19.724 25.736
Tràmits d’atenció al públic 960.245 1.027.229 1.062.326 1.049.708
IMH 431.587 441.189 362.249 373.889
Internet 217.483 248.977 344.258 347.075
OAC 133.729 132.139 130.562 114.879
Telèfon 177.446 204.924 225.257 213.865
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 284 252 257 257
Inversió (milers d’euros) 351 74 57 375
Inversió pròpia 351 74 57 375 
Inversió per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 494 25 542 325
Cash-flow (milers d’euros) 593 105 618 406
La recaptació associada a l’Impost de béns immobles i l’Impost d’activitats econòmiques inclou els recàrrecs de l’EMT i
la Diputació, respectivament.
172
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 437
Despeses d’establiment – Transf. program. i per serveis Ajt. 24.882
Immobilitzat immaterial 92 Ingressos accessoris 102
Immobilitzat material 345
Immobilitzat financer –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 5.125 Total ingressos explotació 24.984
Existències –
Deutors 4.645
Inversions financeres temporals – Costos
Tresoreria 480
Ajustaments per periodificació – Compres –
Personal 10.349
Total actiu 5.562 Treballs, subminist. i serveis externs 10.190
Subvencions 4.080
Passiu Altres despeses –
Provisions –
Recursos a llarg termini 1.664 Amortitzacions 81
Patrimoni 1.280
Resultat de l’exercici 325 Total costos d’explot. abans financers 24.700
Subvencions de capital 59
Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació abans financers 284
Provisions –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini – Ingressos financers 25
Despeses financeres –
Recursos a curt termini 3.898
Creditors financers – Resultat d’explotació 309
Creditors comercials 2.812
Altres creditors 1.086 Ingressos extraordinaris 16
Ajustaments per periodificació – Despeses extraordinàries –
Total passiu 5.562 Resultat de l’exercici 325
Institut Municipal d’Hisenda
173
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona és un organisme autònom
local. Durant l’any 2007, l’Institut ha continuat les diverses accions que va
concretar al PAM 2004-2007 a fi de millorar, potenciar i modernitzar els
mercats municipals per tal de convertir-los en equipaments comercials
competitius del segle XXI.
Aquestes accions s’han centrat en diversos àmbits, entre els quals cal
destacar les remodelacions de mercats, la potenciació de la seva
comunicació i promoció comercial, l’aportació d’elements teòrics per a la
millora comercial i una especial atenció del dia a dia als mercats. 
En el terreny de les remodelacions, s’hi destaquen:
• Inauguració del mercat nou de la Barceloneta.
• Inauguració del mercat provisional del mercat de la Llibertat.
• Inauguració del mercat de Sarrià remodelat.
• Inici de la construcció del mercat provisional del mercat del Guinardó.
• Inici de les obres de remodelació del mercat de les Corts. 
• III Jornada de Mercats Municipals de Barcelona.
• Edició del llibre “Mercats de Barcelona”.
Finalment, cal destacar el Pla de Millores que ha permès dur a terme
obres en mercats fora dels processos de remodelació, que han ajudat a
millorar l’activitat diària dels mercats. En concret, s’han efectuat 46
actuacions en 28 mercats. 
Totes aquestes actuacions tenen per objectiu de dotar els barris de
mercats que siguin veritables eixos aglutinadors de la vida comercial i
sociocultural de la ciutat.
La seva actuació durant l’exercici 2007 se centra en els aspectes
següents:
REMODELACIÓ DELS MERCATS MUNICIPALS 
S’entén per remodelació l’acció integral en l’estructura d’un edifici. Dintre
del conjunt d’actuacions dutes a terme durant l’any 2007, cal destacar:
Institut Municipal de Mercats
Constitució
Es va constituir el 24 d’abril de 1992 i va
entrar en funcionament l’1 de gener de 1993. 
Objecte social
La renovació, la gestió i l’administració dels
mercats municipals minoristes de la ciutat.
President 
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats
Gerent
Sr. Jordi Torrades i Aladren
174
Institut Municipal de Mercats
Mercat de la Barceloneta
Les obres de remodelació del mercat es van
acabar en el primer trimestre de 2007.
Mercat de Sarrià
Les obres de remodelació del mercat es van
acabar durant el tercer trimestre de 2007.
Mercat de la Llibertat
Les obres de construcció del mercat provisional
van finalitzar durant el primer trimestre del 2007,
i es van inaugurar el març de 2007.
Així, doncs, s’inicia la construcció del nou
mercat amb una previsió de finalització pel
gener de 2009.
Mercat del Guinardó
L’any 2006 es va contractar i redactar el
projecte executiu del mercat provisional. 
L’inici de les esmentades obres va ser al mes
d’octubre de 2007 i se’n preveu la finalització el
març de 2008.
Mercat de les Corts
Acord amb l’Associació de Venedors del Mercat
per a la seva remodelació, signat l’octubre de
2006.
Les actuacions físiques es van iniciar el maig
del 2007 i es preveu que finalitzin al juliol de
2008.
La reforma no ha comportat mercat provisional,
però si el tancament del mercat durant 40 dies
al període estival. 
MILLORES EN LES ESTRUCTURES FÍSIQUES
Fan referència a les actuacions que tenen per
objectiu bàsic el manteniment de l’edifici. El
nombre d’intervencions ha estat el següent: 244
en obra civil, 350 en elevadors i
muntacàrregues, 183 en instal·lacions
elèctriques, 236 en cambres frigorífiques i 130
en permisos d’obres.
Les principals obres de millora realitzades
durant el 2007 han estat les següents:
• Guineueta: Instal·lació d’un circuit tancat per
al control de l’accés al mercat.
• Carmel: Reforma dels accessos als patis,
impermeabilització de la coberta i substitució
de desguassos a l’aparcament.
• Trinitat: Substitució del terra de la cabina del
muntacàrregues.
• Sant Andreu: Modificació de la rampa
d’accés al local de vendes.
• Núria: Pintat de la façana i
impermeabilització de la terrassa.
• Canyelles: Adequació dels rètols a normativa
municipal i reforma de l’accés principal.
• Horta: Substitució de portes i instal·lació
d’un sistema “Wi-Fi” i megafonia.
• Montserrat: Reforma del paviment.
• Vall d’Hebron: Impermeabilització de la
coberta i pintat de la direcció.
• Abacería: Enderroc de parades vacants i
modernització de les portes del carrer
Puigmartí.
• Marina: Substitució de la porta d’accés de la
sala de màquines.
• Fort Pienc: Adequació de desguassos.
• Barceloneta: Instal·lació d’un sistema de
seguretat.
• Sagrada Família: Millores a les cambres
frigorífiques i coberta de l’edifici del carrer
Mallorca. Substitució de vidres del pati
interior.
• Boqueria: Substitució de l’automàtic del
quadre general, pavimentació de la zona del
moll, substitució de vidres trencats i
enllumenat perimetral.
• Provençals: Reparació del formigó del forjat
(2ª Fase), impermeabilització de la planta
soterrani i instal·lació de megafonia.
• Galvany: Redacció del nou projecte elèctric i
reforma de les cambres frigorífiques.
• Lesseps: Modificació de baixants.
• Clot: Modificació de desguassos.
175
• Concepció: Substitució de lucernaris i
envernissat de la rampa de fusta.
• Estrella: Instal·lació sistema de climatització.
• Sants: Instal·lació d’un sistema anticoloms i
reparació de la coberta.
• Tres Torres: Rehabilitació de la façana.
• Fira de Bellcaire: Obres millores en lavabos.
• Besòs: Substitució de paviment de l’accés
principal.
• Sant Gervasi: Tancament dels lucernaris de
la coberta i instal·lació de tendals.
• Ninot: Millores en el enllumenat i desguassos.
• Sta. Caterina: Envernissat de la teulada de
fusta.
• Varis: Adequació dels muntacàrregues de
diversos mercats a les normes vigents.
ACTUACIONS EXTERIORS 
Mercat de Plaça de Cuba de Mataró
Conveni per a l’execució de la remodelació del
mercat signat el maig de 2007, i amb unes
tasques previstes de 18 mesos.
Mercat de Sant Joan a Vilassar de Mar
Contracte per executar les línies bàsiques
establertes a l’estudi realitzat per l’Institut el
2005, i realitzar la remodelació del mercat de
Sant Joan, signada amb data 15 de desembre
de 2006 i que implica una relació de 30 mesos
fins a la finalització prevista del procés de
remodelació. Aquest contracte es rescindeix
amb data 28 de novembre de 2007 i sense
executar els 30 mesos de treballs previstos.
Mercats de Gavà
Conveni per la realització d’un estudi per una
previsible actuació de remodelació en els
mercats de Gavà signat amb l’empresa
municipal Gavanenca de Terrenys i Immobles
GTI, treballs executats des del mes de febrer de
2007 i entregats el tercer trimestre de 2007.
Mercat Municipal de Berga
Elaboració d’un estudi de caràcter comercial
que hauria d’inspirar la futura remodelació del
mercat. Treballs finalitzats i entregats a
l’Ajuntament de Berga en el segon trimestre de
2007.
Mercats de Viladecans
Acord de col·laboració entre l’Institut Municipal
de Mercats de Barcelona i l’Institut Municipal
dels Mercats de Lleida per a assessorament
comercial durant el període 2007, 2008 i 2009. 
Mercat de la Plana (Esplugues de Llobregat)
Signatura de contracte entre l’Institut Municipal
de Mercats de Barcelona i TAU ICESA i
PROINOSA, per a l’execució del Projecte de
Remodelació del Mercat de la Plana en data 1
de febrer de 2007.
Institut Municipal de Mercats
ORDENACIÓ COMERCIAL 
Rejoveniment operadors
Traspassos Cessions entre Cessions entre Traspassos 
Any 2007 inter vius pares i fills cònjuges mortis causa
Nre. d’expedients 335 63 8 30
Edat mitjana del cedent 53,0 69,7 50,9 67,5
Edat mitjana del cessionari 41,5 42,0 51,5 51,5
Diferencial –11,5 –27,7 +0,6 –16,0
176
Institut Municipal de Mercats
Expedients
Any 2007 Nre. d’expedients
Reducció de llicències d’operadors excedentaris
Amortitzacions de parades 276
Renúncies voluntàries de parades 113
Ampliació d’establiments
Fusions de parades amb les veïnes 27
Ocupacions temporals de parades d’espais comuns 162
Millora del circuit comercial
Trasllats d’establiments a altres vacants del mateix mercat 85
Incorporació nous operadors
Adjudicació d’establiments mitjançant el procediment negociat 15
Adjudicació d’establiments mitjançant subhasta 33
ASPECTES DE GESTIÓ COMERCIAL 
Els aspectes comercials que cal destacar són
els següents:
• Realització i actualització constant dels
estudis comparatius de fluxos de públic als
mercats.
• Redacció i presentació del projecte de
modificació de les ordenances municipals de
mercats.
• Treballs previs en col·laboració amb l’Agència
de Salut Pública de Barcelona, per a la
posada en funcionament de la tramitació per
obtenir les autoritzacions sanitàries de
funcionament i registres sanitaris, en els
establiments i obradors dels mercats que ho
requereixin.
• Entrada en funcionament del nou mercat de
la Barceloneta un cop finalitzades les obres
de remodelació.
• Entrada en funcionament del mercat
provisional de la Llibertat, que acollirà el
mercat durant les obres.
• Ampliacions de denominació. Concretament
s’ha tramitat un total de dinou expedients per
incorporar la venda de plats cuinats i
precuinats, o altres activitats a establiments
de diferents mercats. El cas més significatiu
és el del mercat de Les Corts on, fruit de la
reordenació comercial que ha representat la
remodelació d’aquest mercat, alguns
establiments han reorientat aquestes
ampliacions de denominació, com és el cas
del forn de pa que ofereix els seus productes
en forma de degustació en el mateix
establiment.
• Posada en funcionament del servei a domicili
als mercats de Llibertat i Barceloneta.
PROMOCIÓ I COMUNICACIÓ 
L’Institut s’ha dotat d’un Pla de Comunicació
propi, l’objectiu del qual és planificar les
accions de comunicació i promoció de la xarxa
de mercats amb la finalitat de promoure un
coneixement més gran i un ús més ampli dels
mercats per part dels ciutadans, revaloritzant-ne
els actius i donant a conèixer la intervenció que
l’Ajuntament de Barcelona hi realitza en matèria
d’inversions, millores i promoció.
Les principals accions de promoció i
comunicació han estat: 
• Remodelació del mercat de la Llibertat.
• Remodelació parcial del mercat de les Corts.
• Construcció del mercat provisional del
Guinardó.
177
• Acord per a la remodelació del mercat de
Sant Antoni.
• Inversió en millores als mercats (Pla de
Millores).
• Inici de la campanya Cap al mercat a fer
salut.
• Inici de la campanya Benvingut al teu mercat.
• Inici de la campanya Apropa’t al teu mercat.
• Inici de la campanya Voleu ser restaurant de
mercat?
• Publicació del llibre Els mercats de Barcelona
de Jordi Tolrà i Gabriel Cazado.
• Continuació de la campanya de promoció
comercial Els mercats es mouen. Véns?
• Extensió del servei de transport a domicili
(Clot i Sants).
• Promoció dels productes autòctons als
mercats municipals.
• Continuació de la campanya educativa Menjo
sa perquè menjo de mercat. Edició 2007.
• Continuació del conveni amb el Banc
d’Aliments. Edició 2007.
• 4a Setmana Europea contra el Càncer
conjuntament amb FECEC. Edició 2007.
• Campanya Bossa Solidària. Edició 2007.
• Continuació del conveni amb el Banc de
Sang i teixits. Edició 2007.
• Festival solidari DJ’s contra la Fam al mercat
de Sant Antoni. Edició 2007.
• Carnaval als mercats (Dijous Gras, Premi
Mary Sant Pere i Concurs Pebrot d’Or).
• Nadal i Reis als mercats (bústies reials a tots
els mercats).
• 4t any de Mercat Medieval a Santa Caterina.
• Campanya de promoció del mercat de la
Llibertat.
• Extensió de la targeta de client a altres
mercats.
• Reunions de treball, acords i línies mestres
d’actuació d’EMPORION, Associació Europea
de mercats d’alimentació que neix amb la
idea de promoure el lloc que ocupen els
mercats en la nostra societat i la seva
important funció en el procés de construcció
europea.
• Primer Congrés Internacional de Mercats.
• Visites d’estudiants ERASMUS als mercats.
• Edició de l’Infomercats i l’Infomercats Digital i
la revista de reflexió i anàlisi La Plaça.
Institut Municipal de Mercats
178
Institut Municipal de Mercats
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 72 72 72 72
Inversió (milers d’euros) 6.506 6.554 10.170 12.570
Pròpia 45 111 104 77
Per compte de l’Ajuntament 5.461 6.443 10.066 12.493
Resultat comptable (milers d’euros) 1 66 44 150
Cash-flow (milers d’euros) 1.008 285 235 310
179
Institut Municipal de Mercats
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 1.403 Subhastes i adjudicacions 559
Preus públics –
Despeses d’establiment – Transf. program. i per serveis Ajt. 7.327
Immobilitzat immaterial 200 Altres transferències 216
Immobilitzat material 81 Altres ingressos 3.028
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini 1.122
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 14.329 Total d’ingressos d’explotació 11.130
Existències –
Deutors 12.859 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 1.470 Compres –
Ajustaments per periodificació – Personal 3.419
Treballs, subminist. i serveis externs 4.987
Total actiu 15.732 Transferències corrents 1.855
Altres despeses 649
Passiu Provisions 37
Amortitzacions 123
Recursos a llarg termini 5.710
Patrimoni 5.560
Resultat de l’exercici 150 Total costos explot. abans financers 11.070
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 60
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 86
Recursos a curt termini 10.022 Despeses financeres –
Creditors financers –
Creditors comercials 8.306 Resultat d’explotació 146
Altres creditors 1.051
Ajustaments per periodificació 665 Ingressos extraordinaris 12
Despeses extraordinàries 8
Total passiu 15.732 Resultat de l’exercici 150
180
Les principals actuacions de l’Institut Municipal d’Educació l’any 2007
responen als objectius als quals el PAM dóna prioritat en educació per al
període 2004-07, que són:
• Impulsar el correcte funcionament del Consorci d’Educació
• Garantir, en el marc del Consorci d’Educació, l’escolarització de la
població en edat escolar.
• Incrementar l’oferta de places a les escoles bressol municipals
• Potenciar la relació entre educació i entorn productiu amb una formació
adequada i compatible amb les necessitats canviants de les empreses.
• Promoure hàbits, valors i capacitats que ajudin a construir una
ciutadania basada en el compromís ètic i la solidaritat.
• Promoure la participació de la comunitat educativa.
Les principals actuacions de l’any 2007 se centren en els aspectes
següents:
Mapa escolar de Barcelona
En el marc del Consorci d’Educació, l’Ajuntament i el Departament
d’Educació han continuat amb l’acord d’elaborar un nou Mapa Escolar
dels ensenyaments bàsics de la ciutat del període 2006-2010.
Aquest document marca els objectius següents:
• vetllar per l’adequació del parc escolar al perfil de la ciutat
• elaborar la planificació amb criteris de cohesió i integració social
• vetllar per l’equilibri territorial
• avançar cap al model d’escoles de proximitat
• potenciar la convivència i promoció social
Els criteris d’intervenció són els següents:
• Integrar en la planificació l’oferta pública i concertada
• Planificar una oferta suficient de places escolars
• Previsió de reserva de sòl urbà en àrees de creixement
• Potenciar els itineraris formatius i l’escola de proximitat
• Determinació de necessitats a cinc anys.
• Establir nous criteris de definició d’àrees territorials de proximitat
La previsió de noves construccions escolars és de quinze centres
educatius, sis de primària (CEIP) i sis centres de secundària (IES), així
com el trasllat a noves instal·lacions del CEIP Mediterrània, l’IES Rubió i
Tudurí i l’Escola Massana.
Institut Municipal d’Educació
Constitució
Es va constituir el 22 de juny de 1993.
Objecte social
La direcció i planificació de l’estructura i
l’administració dels centres educatius
mantinguts per l’Ajuntament, directament o
indirectament, com també l’impuls de les
actuacions i la coordinació de totes les
instàncies i tots els serveis que puguin incidir
en l’educació a la ciutat. 
President
Exm. Sr. Jordi Hereu i Boher
Vicepresidenta
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña
Gerent
Sr. Antoni Martorell i Solanic
181
Institut Municipal d’Educació
Pel que fa a l’oferta de places d’escoles bressol
municipals, per a les edats compreses entre 0-3
anys, s’ha continuat ampliant. Així, aquest curs
tal com estava previst, el mes de setembre han
entrat en funcionament dues noves escoles
bressol: Manigua (districte de Sant Andreu) i
Sant Medir (districte de Gràcia). 
Un cop realitzats tots els procediments
administratius d’adjudicació de la gestió, el curs
2007-2008 s’ha posat en marxa la nova escola
de música de Nou Barris.
També s’ha posat en marxa, amb atenció a
usuaris, la “Unitat de suport a l’alumnat amb
trastorns de la personalitat” dotant el CEE
Vil·lajoana amb tres professionals especialitzats.
Com a suport al procés de matriculació als
centres escolars de la ciutat s’ha publicat, un any
més des del Consorci d’Educació de Barcelona,
la guia Barcelona és una bona escola. Guia de
centres i serveis educatius de Barcelona. Curs
2007-2008, amb un tiratge de 200.000 exemplars. 
Inversió, manteniment i vigilància dels
centres educatius
El Pla de noves escoles bressol, per a la creació
de noves places en el període 2004-2007, ha
suposat per a l’exercici 2007 una inversió de
3.613.401 euros, import que ha estat cofinançat
entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Barcelona.
La inversió en edificis escolars, que inclou les
actuacions de reforma, ampliació i millora
d’edificis escolars (RAM) durant el 2007 ha
ascendit a 20.967.828 euros. 
Pel que fa a les tasques de manteniment i
conservació, l’Institut hi ha destinat durant el
2007 l’import de 12.114.277 euros, que
representa un increment del 38% respecte
l’exercici anterior, el qual ha estat fruit de
l’esforç que s’està duent a terme per tal de
millorar la qualitat i l’estat de conservació dels
edificis.
Quant a la vigilància dels centres, ha ascendit a
7.026.898 euros, i la despesa de neteja de les
escoles del Departament d’Educació, de les
escoles municipals i dels edificis administratius
de l’Institut ha estat de 14.199.651 euros.
L’oferta escolar municipal
Es realitza a través dels 94 centres docents de
tots els nivells educatius no universitaris (tres
més que el curs 2006-07), que acullen 15.596
alumnes amb 1.371 docents.
L’any 2007 s’ha continuat la implantació dels
plans de millora de la qualitat del servei: 
• L’lESM Narcís Monturiol ha estat el primer
centre de Formació Professional de la xarxa
municipal a obtenir el certificat de qualitat
ISO 9001:2000.
• S’han elaborat documents específics per a
les escoles bressol.
• S’ha portat a terme una enquesta de grau de
satisfacció de l’Alumnat del Conservatori de
Música amb un resultat de satisfacció de 3,4
punts sobre 5 i una participació del 67%.
L’accés a les oportunitats educatives i a la
inserció laboral
Hem continuat impulsant línies de treball per
reforçar la intervenció en el pas de primària-
secundària i en la transició al món del treball:
Projecte Èxit
La participació de centres i d’alumnes al
projecte ÈXIT el curs 2007/08 és la següent:
• Acció 1: adreçada a l’alumnat de 5è, i 6è de
primària i 1er i 2n d’ESO. Sessions de
reforçament extraescolars conduïdes per
exalumnes dels instituts, que anomenem
amics grans, i tallers de professorat vinculant
els centres de primària i els de secundària.
Escoles participants (5è i 6è) 53
Instituts participants (1er i 2n d’ESO) 22
Alumnat 1.118
Tutors i tutores 230
Amics@grans 134
182
• Acció 2: tallers d’ensenyaments en contextos
no escolars, per a grups reduïts d’alumnes de
3r i 4t d’ESO amb dificultats d’aprenentatge
que realitzen aquests tallers fora del centre
educatiu com a adaptació curricular.
Tallers Centres Grups Alumnat
Grumet ÈXIT 13 234
Altres tallers 30 360
Total 20 43 594
• Acció 3: Projecte de Vida Professional que es
realitza en col·laboració amb Porta 22 de
Barcelona Activa. Encarat a l’orientació
professional de la totalitat de l’alumnat de 4t
d’ESO.
Centres de secundària 59
Grups 134
Alumnat 3.408
Pla Jove Formació-Ocupació
Com cada any, el Pla Jove s’ha proposat
l’objectiu d’arribar a uns 1.000 joves nous
inscrits, d’aquells que no aproven la secundària.
Durant l’any 2007, s’han inscrit 1.235 joves,
cosa que fa un total de 2.257 joves que han
passat pel Pla Jove durant aquest any.
El 64,72% són joves homes i el 35,28% són
joves dones. Com a terme mitjà, un 36,93% té
16 anys, un 34,59% en té 17 i un 19,90% ha
arribat als 18 anys.
Durant el curs 2006-2007, el Pla Jove ha
treballat amb 61 IES i 57 centres concertats
(dels 64 i 76, respectivament, als quals s’ha fet
la proposta de treballar la transició). Com a fruit
de la campanya, al final de curs han estat
acollits 716 joves, entre l’abril i el setembre de
2007. Al llarg de l’any, la resta dels nous
inscrits, fins a 519, ha arribat a partir de
demandes diverses de famílies, personals dels
joves o d’agents de serveis socials. 
De la totalitat d’alumnes inscrits, l’any 2007 han
finalitzat el Pla Jove Formació Ocupació 1.187
joves, i la situació en què es troben en finalitzar
aquest Pla és la següent:
Reintegració amb garanties al 
sistema educatiu reglat 28,67%
Continua la formació no reglada,
professionalitzadora, per a l’ocupació 20,70%
Ha accedit al mercat de treball 33,03%
Ha fet parcialment l’itinerari 17,18%
Necessita un suport més específic 
que el Pla Jove 0,42% 
Finalment, cal destacar aquest any la 
repetició de la campanya de sensibilització 
i difusió dels estudis de Formació 
Professional i l’edició i difusió de la 
publicació: La formació professional a
Barcelona. Guia d’informació i recursos de
centres per a joves.
Impuls a la corresponsabilitat de la ciutat en
l’educació
Des de l’Institut Municipal d’Educació de
Barcelona s’ha continuat impulsant els espais
de participació per seguir donant veu a la ciutat
en la configuració i la gestió de l’educació, a
través de:
• Consell Escolar Municipal de Barcelona
• Consell de la Formació Professional
• Consell de Coordinació Pedagògica
• Projecte Educatiu de Ciutat
Assessorament i formació al professorat
Durant el curs 2006-2007 s’han portat 
a terme set accions formatives adreçades al
professorat, amb la participació de 184 docents.
També s’han facilitat recursos didàctics i
formatius, iniciatives de suport i plataformes de
debat.
Projecte Educatiu de Ciutat
El Projecte educatiu de ciutat de Barcelona
(PEC B) és un instrument de governança
educativa que es basa en la participació
Institut Municipal d’Educació
183
ciutadana, la planificació estratègica i la
corresponsabilitat social en l’educació formal,
no formal i informal. 
El projecte expressa la vocació de Barcelona
com a ciutat educadora. En el marc del PEC, els
agents socials es reconeixen com a agents
educatius i es plantegen col·lectivament 
quins són els grans reptes de l’educació a la
ciutat.
Aquesta xarxa educativa ciutadana elabora una
diagnosi i proposa un compromís ciutadà en el
qual les entitats es comprometen a actuar de
manera intencional i articulada en el
desenvolupament de projectes i accions
educatives.
Durant l’any 2007, la xarxa educativa de la
ciutat ha estat integrada per les 310 institucions
i entitats que assumeixen el Compromís ciutadà
per una educació al servei de la cohesió social. 
Dinamització cultural als centres escolars
És un compromís, renovat cada any, per
promoure la participació, recollint les iniciatives
tant d’alumnes com del professorat, de tots els
projectes, accions o idees dins del camp artístic
i cultural, destacant, entre altres la “Mostra de
programes culturals als instituts”, “Mostra de
dansa”, “Mostra de Teatre”, “Exporecerca
Jove”, “Les escoles van a l’Auditori”, “Òpera a
secundària” o l’”Audiència Pública”. 
Institut Municipal d’Educació
184
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Evolució de l’alumnat
Escola bressol 3.209 3.304 3.688 3.797
Educació infantil i primària 2.747 2.741 2.719 2.782
Ensenyament secundària 3.488 3.587 3.637 3.806
Ensenyament secundari obligatori (ESO) 1.098 1.110 1.160 1.192
Batxillerat 633 629 626 639
Cicle formatiu grau mitjà 598 557 521 561
Cicle formatiu grau superior 1.092 1.182 1.209 1.291
Preparació proves d’accés a FP grau sup. 138 109 121 123
Programes garantia social 119 98 44 115
Educació especial 230 198 210 206
Ensenyament artístics i musicals 3.037 3.058 3.263 3.517
Conservatori Municipal de Música 499 562 524 585
Arts plàstiques: Massana i Art del Treball 1.443 1.386 1.396 1.564
Escoles elementals de música 1.095 1.110 1.343 1.368
Educació de les persones adultes 1.104 1.166 1.428 855
Graduat universitari i cursos d’especialització 
audiovisual EMAV 95 81 93 87
Serveis Complementaris d’Educació Infantil
(Espais familiars, serveis itinerants, Ja tenim un fill...) 432 318 453 431
Total 14.461 14.551 15.535 15.596
Nombre de centres
Escoles bressol 52 52 57 59
Educació primària municipal 13 13 13 13
Educació secundària municipal 9 9 9 9
Ensenyaments artístics 6 6 6 7
Educació especial 4 4 4 4
Escoles d’adults 2 2 2 2
Total 86 86 91 94
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 1.787 1.705 1.739 1.804
Inversió (milers d’euros) 4.112 8.768 12.687 24.404
Pròpia 708 1.200 1.670 1.664
Per compte de l’Ajuntament 3.404 7.568 11.017 22.740
Resultat comptable (milers d’euros) 650 (1.049) 560 1.020
Cash-flow (milers d’euros) 1.604 (10) 1.553 2.322
Institut Municipal d’Educació
185
Institut Municipal d’Educació
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 7.115 Vendes béns i serveis 8.796
Transf. program. I per serveis Ajt. 71.588
Despeses d’establiment – Transf. OO.AA de l’Ajuntament 180
Immobilitzat immaterial 200 Transf. Generalitat 45.527
Immobilitzat material 7.395 Altres transferències 315
Immobilitzat material adscrit (484) Altres ingressos 236
Immobilitzat financer 4
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 20.985 Total d’ingressos d’explotació 126.642
Existències –
Deutors 20.677 Costos
Inversions financ. temporals 8
Tresoreria 300
Ajustaments per periodificació – Compres –
Personal 78.078
Total actiu 28.100 Treballs, subminist. i serveis externs 38.355
Subvencions 7.920
Passiu Altres despeses –
Provisions 102
Recursos a llarg termini 6.300 Amortitzacions 1.200
Patrimoni 5.280
Resultat de l’exercici 1.020 Total costos d’explot. abans financers 125.655
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 987
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 40
Recursos a curt termini 21.800 Despeses financeres –
Creditors financers –
Creditors comercials 14.779 Resultat d’explotació 1.027
Altres creditors 6.675
Ajustaments per periodificació 346 Ingressos extraordinaris 7
Despeses extraordinàries 14
Total passiu 28.100 Resultat de l’exercici 1.020
186
L’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida és un organisme autònom
local que dóna resposta a la preocupació de l’Administració per la
protecció de l’espai públic i canalitza tots els seus recursos (personals i
pressupostaris), a fi i efecte de desenvolupar accions destinades a la
protecció, millora i difusió del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona.
Des dels seus inicis, les administracions públiques han disposat d’òrgans
de gestió i ordenació del paisatge i s’han dotat d’instruments jurídics de
legislació i control de l’activitat i dels usos dels espais públics.
L’Ajuntament de Barcelona ha volgut anar més enllà i ha considerat el
paisatge urbà com un sistema dinàmic en evolució contínua i en el qual
intervenen simultàniament el sector privat i el sector públic. Aquesta
consideració del paisatge de la ciutat com un bé comú –com un entorn de
convivència que mereix especial cura i protecció– ha posat en marxa una
nova cultura administrativa cada cop més àgil i dinàmica, però que alhora
garanteix l’eficiència, el rigor i l’eficàcia en la gestió dels recursos públics. 
En aquest sentit, l’Institut treballa en tres eixos d’actuació que es
complementen entre ells i que tenen per objectiu millorar la qualitat de
vida dels ciutadans de Barcelona: 
El primer eix d’actuació és la gestió de la Campanya Barcelona,
posa’t guapa, la qual ofereix vint-i-cinc tipus d’actuacions
subvencionables a tots aquells ciutadans que efectuen obres de
restauració i millora en béns particulars que formen part del paisatge urbà
de la ciutat. 
Les actuacions subvencionables s’agrupen o classifiquen en cinc
programes genèrics:
• Programa d’obres: restauració de façanes, terrats i cobertes, patis de
llum, vestíbuls i escales. Amb aquest programa es vol fomentar la
cultura del manteniment per fer les nostres ciutats més segures i
habitables.
• Programa d’accessibilitat: supressió de traves i barreres
arquitectòniques, dotació d’elevadors i adaptació d’habitatges. Amb
aquest programa es vol millorar la qualitat de vida dels ciutadans de
Barcelona
• Programa de medi ambient: aïllament tèrmic i acústic amb substitució
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
Constitució
Es va constituir el 27 de juny de 1997.
Objecte social
Dur a terme actuacions de protecció i millora
del paisatge urbà en tres vessants:
• Campanya d’ajuts per a la protecció i
millora d’edificis.
• Gestió dels usos del paisatge.
• Promoció dels valors del paisatge i difusió
del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
President 
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín
Gerent
Sr. Ricard Barrera i Viladot
187
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
de vidres i fusteria i aprofitament dels
recursos naturals amb dotació de plaques
solars. Amb aquest programa es vol
aconseguir la implicació ciutadana en
projectes que impulsin l’estalvi energètic i la
sostenibilitat.
• Programa d’instal·lacions: unificació
d’antenes de recepció de ràdio i televisió,
ordenació d’aparells d’aire condicionat i
substitució de dipòsits d’aigua per aigua de
xarxa. Amb aquest programa es vol
optimitzar les instal·lacions dels edificis i
alhora revaloritzar l’espai públic.
• Programa de locals: Retolació exterior en
català, insonorització de les activitats
molestes pel soroll, millora de la imatge
exterior de les botigues. Amb aquest
programa es vol impulsar la renovació
exterior dels establiments comercials per tal
d’afavorir una percepció endreçada i
harmònica de la ciutat.
A través de la Campanya Barcelona, posa’t
guapa, l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat
de Vida va atorgar 5,3 milions d’euros en
subvencions als ciutadans que al llarg del 2007
van realitzar obres de conservació i millora en
béns particulars que formen part del paisatge
urbà de Barcelona.
L’Institut va subvencionar un total de 2.989
actuacions en edificis destinats majoritàriament
a habitatges. Un 73% de les actuacions
subvencionades correspon al programa d’obres
que ha impulsat la rehabilitació tant de l’interior
–patis de llum, escales i vestíbuls–, com de
l’exterior dels edificis –façanes, terrats i
cobertes–. La resta d’actuacions correspon en
un 9% al programa d’accessibilitat, amb 163
ascensors instal·lats; en un 8% al programa de
medi ambient; en un 4% al programa
d’instal·lacions i en un 5% al programa de locals
comercials amb un total de 152 actuacions.
Barcelona, posa’t guapa continua essent una de
les campanyes més conegudes i ben valorades
per la ciutadania, segons dades de l’òmnibus
municipal 2007, ja que un 87% de la població
enquestada coneix la Campanya i, d’aquest
percentatge, gairebé el 85% la valora
positivament.
Les subvencions que concedeix l’Institut són
compatibles amb els ajuts que ofereixen altres
administracions amb l’objectiu comú
d’incentivar la rehabilitació i millora del parc
d’habitatges de la ciutat. Alguns ciutadans han
decidit ajornar les obres fins a aconseguir el
TEDI (Test de l’edifici per als elements comuns),
requisit necessari per poder accedir als ajuts
que concedeix la Generalitat. Això ha provocat
una lleugera disminució del nombre
d’expedients tramitats per l’Institut l’any 2007. 
El segon eix el configura la gestió dels usos
del paisatge que l’Institut desenvolupa d’acord
amb l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà,
que és la normativa vigent aprovada per
unanimitat en el Consell Plenari de l’Ajuntament
de Barcelona del 26 de març de 1999.
La Comissió Mixta de Paisatge Urbà és l’òrgan
encarregat de vetllar per un paisatge urbà
endreçat i harmònic. L’Institut presideix aquesta
Comissió formada per representants municipals
de diverses àrees o sectors d’actuació
(Districtes, Guàrdia Urbana, Comunicació
Corporativa, Via Pública...) i on també hi són
representades altres institucions privades com
ara el Foment de les Arts Decoratives (FAD) i el
Gremi de Publicitat. Durant l’any 2007, la
Comissió Mixta va emetre un total de 161
resolucions d’impacte paisatgístic. D’aquestes,
103 corresponien a expedients administratius
referents a l’ús natural del paisatge urbà, que és
aquell en virtut del qual les persones intervenen
en el seu profit –funcional, estètic, econòmic,
etc.– sense causar una distorsió en el dret
col·lectiu a gaudir d’un paisatge urbà harmònic.
Entre els més freqüents, destaquen els grans
rètols lluminosos als terrats i coronament
188
d’edificis i la publicitat feta des de tanques
d’obra o parets mitgeres. D’aquesta manera
s’aconsegueix assessorar els ciutadans sobre
els usos permesos dels espais públics per tal
d’aconseguir una ciutat més endreçada i un
paisatge més harmònic.
Altres 53 resolucions d’impacte paisatgístic
emesos per la Comissió Mixta fan referència a
les sol·licituds d’autoritzacions per a l’ús
excepcional del paisatge. L’ús excepcional del
paisatge es pot autoritzar en determinats
supòsits a través de la signatura d’un conveni
que estableix una compensació paisatgística
que es destina, de manera íntegra, a la millora
del patrimoni arquitectònic de la ciutat. 
Afegits a aquestes resolucions, s’han elaborat i
aprovat cinc informes d’interpretació genèrica
de l’ordenança.
Durant l’any 2007 s’ha continuat el
desenvolupament del departament d’usos del
paisatge amb la consolidació de les tres àrees
de treball: suport als serveis de llicències de
publicitat, inspecció i serveis generals.
S’ha atès un total de 2.080 consultes en relació
a l’ordenança i a la seva aplicació o gestió
d’una llicència de publicitat. Quant al suport al
territori, atès que donem servei a trenta tècnics
tramitadors s’han dut a terme tant sessions
específiques de formació i actualització en els
mitjans informàtics com d’actualització de
l’aplicació de l’ordenança. En l’àmbit de la
inspecció s’han iniciat 87 expedients
informatius passant de 464 emplaçaments de
l’any 2006 a 943 emplaçaments mitjançant la
potenciació dels expedients corporatius. 
Està en marxa la renovació del programa
informàtic de tramitació de llicències de
publicitat i ja s’ha executat el tràmit per a
internet d’autoliquidació de taxes de la llicència
de publicitat LAP que es troba en fase final de la
seva incorporació al portal de tràmits de la web
municipal.
Amb motiu de l’Any del Comerç, l’Institut i la
regidoria de Comerç van impulsar el
reconeixement de l’activitat del petit comerç
mitjançant el programa Arrelats a la ciutat. Un
total de dotze establiments repartits pels deu
districtes de Barcelona van ser guardonats amb
una placa integrada al paviment del carrer i
situada a l’entrada de l’establiment en
reconeixença al seu arrelament al barri o al
global de ciutat. Aquesta distinció té per
objectiu destacar el valor de la pervivència de
l’establiment, el relleu generacional i/o la relació
social de l’establiment amb el seu entorn.
L’any 2007, l’Institut va signar un total de 197
convenis de col·laboració que han originat
l’ingrés de 1,9 milions d’euros, que han estat
destinats a la recuperació del patrimoni
arquitectònic i d’altres elements essencials de la
ciutat de Barcelona. Entre les actuacions cal
destacar la important aportació de l’Institut a la
restauració de la façana principal de la catedral
de Barcelona, la recuperació de la Finca
Sansalvador, ubicada al passeig de la Mare de
Déu del Coll, obra de l’arquitecte modernista
Josep M. Jujol, la recuperació de l’ascensor i
escala d’accés a l’Ateneu Barcelonès –també
obra de Jujol–, la recuperació de dues mitgeres
al carrer València, 253, amb poemes visuals
d’en Brossa i Josep M. Junoy. En aquest sentit,
també cal destacar el concurs d’idees
Construint paisatge, convocat per l’Institut en
col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura (ETSAB), amb la finalitat
d’aportar noves idees a la tasca d’integrar les
mitgeres en el paisatge. El jurat va escollir tres
projectes fets per estudiants d’arquitectura de
l’ETSAB que es portaran a terme en el proper
exercici.
Igualment, l’Institut ha recuperat una sèrie de
petits paisatges, elements característics de la
imatge de la ciutat com ara rellotges, anuncis
antics, o elements escultòrics peculiars que, tot
i no tenir suficient entitat per ser inclosos en el
Catàleg Patrimonial, sí que aporten personalitat
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
189
i caràcter als barris de la ciutat. Així, durant el
2007 l’Institut va restaurar el Mural del carrer
Aurora i el cartell al milicià desconegut a la
plaça del Pi. 
En aquest sentit, l’administració pública, a
través de l’Institut, actua com a gran impulsora i
referent rehabilitador donant exemple i
fomentant una cultura del manteniment amb
l’objectiu de millorar la imatge de la ciutat i
conscienciar la ciutadania de la importància de
preservar aquest patrimoni comú i de generar
actituds cíviques i de respecte envers el
paisatge urbà. 
Cal destacar que l’Institut forma part del Consell
Assessor de l’Observatori del Paisatge,
constituït al final de setembre de 2005 arran de
la signatura d’un acord marc de col·laboració
amb el Departament de Política Territorial de la
Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera
l’Institut ofereix la seva experiència per tal
d’impulsar polítiques de preservació del
paisatge.
El tercer eix d’actuació se centra en la
promoció dels valors del paisatge i difusió
del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Més
enllà de les tasques de conservació i millora del
patrimoni paisatgístic de Barcelona, l’Institut
també s’encarrega de difondre i conscienciar
del valor d’aquest patrimoni i de la importància
de preservar-lo mitjançant les Rutes i altres
publicacions.
La Ruta del Modernisme de Barcelona ha
continuat la seva activitat de difusió i promoció
del Modernisme barceloní, on destaquen les
visites guiades gestionades per l’Institut als
Pavellons Güell, al Palau Montaner i a l’Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau, que han tingut un
creixement gradual de públic, especialment
gràcies a la promoció cívica de baix cost que se
n’ha fet (divulgació en centres cívics,
biblioteques, xarxa escolar de la ciutat, etc.). En
el cas del Palau Montaner, aquesta activitat es
va veure interrompuda durant la tardor per les
obres de renovació d’instal·lacions que s’hi han
fet. L’activitat als nous Centres del Modernisme
a plaça Catalunya, pavellons Güell i hospital de
Sant Pau s’ha incrementat moderadament, amb
un augment de consultes per part de ciutadans i
visitants. 
També s’ha consolidat la coorganització de la
Fira Modernista de Barcelona amb l’agrupació
de comerciants CorEixample. En l’edició 2007,
des de l’Institut es va organitzar una exposició
de cotxes d’època, amb la participació de
Transports Metropolitans de Barcelona, SA,
Bombers de Barcelona i l’empresa Sagalés,
entre d’altres; dos tallers per a infants amb un
èxit notable, a més de les ja tradicionals
parades de la Ruta del Modernisme de
Barcelona, amb informació i promoció de
l’activitat i ofertes de la Ruta, i de la Ruta
Europea del Modernisme, on s’oferia informació
sobre els 58 municipis i 47 entitats associades
d’arreu d’Europa.
Durant l’any 2007 es va acabar de tancar el
llibre Galeria d’autors, que és una nova
publicació dins la col·lecció Ruta del
Modernisme –junt amb la guia de la Ruta i la
petita guia Sortim, de bars i restaurants
modernistes– i que, a manera de petita
enciclopèdia, glossa la vida i obres de tots els
arquitectes, artesans, artistes i mecenes
relacionats amb el moviment modernista.
Aquest llibre pretén pal·liar en certa manera
l’oblit a què la força dels grans genis Domènech
i Montaner, Puig i Cadalfalch i especialment
Antoni Gaudí, sovint condemna tots els altres
protagonistes d’aquest moviment. Tot i que en
primera instància s’havia donat per tancada
l’elaboració del llibre a finals de 2006, en una
revisió final es va detectar l’absència
d’importants autors que, encara que no tenien
obra a Barcelona, havien estudiat a la nostra
universitat per després desenvolupar la seva
carrera professional a d’altres indrets, des de
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
190
Cartagena a Cuba, i per tant van ser
propagadors internacionals del nostre
Modernisme. Es va decidir incloure aquests
autors, i també de passada augmentar la
presència de mecenes, en especial de dones de
la burgesia barcelonina. La publicació sortirà al
mercat durant la primavera de 2008. Dins les
activitats de la Ruta del Modernisme també es
va editar una nova col·lecció de pòsters de
detalls d’obres de Gaudí, un cop exhaurida
l’edició anterior de 2004.
A més de la Ruta del Modernisme, al llarg del
2007 s’han continuat venent a bon ritme les
publicacions més recents de l’Institut, com el
llibre de gran format sobre les transformacions i
millores del litoral barceloní en els darrers anys,
De cara al mar. Ahir i avui del litoral de
Barcelona, i el llibre-guia Ciutadanes, ruta de les
dones de Barcelona, iniciativa que es va fer en
col·laboració amb els ajuntaments de
l’Hospitalet i Sant Adrià de Besòs, i que explica
mitjançant una nova mirada al paisatge urbà la
història de les dones i la seva contribució a la
construcció de la ciutat i la societat moderna. Al
2007 es va publicar la Ruta de les Llibertats, un
recorregut urbà pels paisatges de la ciutat que
han estat testimoni de les revoltes, lluites i
reivindicacions dels barcelonins, i també dels
escenaris de reconciliacions i pactes, amb
textos de l’historiador Alfred Bosch i el geògraf
Josep Melero. 
També va sortir la segona edició, aquest cop en
gran format, del llibre Guapos per sempre, que
inclou tots els establiments de la ciutat que han
rebut el guardó del mateix nom, atorgat per
l’Ajuntament als comerços tradicionals que han
sabut mantenir el caràcter original del seu
aspecte exterior. Dins aquesta mateixa
Col·lecció Barcelona Paisatges, es publicarà el
2008 el llibre Balcons de Barcelona, una mirada
a la història i la importància d’aquest element
arquitectònic a la nostra ciutat, fruit de la
recerca original a càrrec del periodista Anton
Maria Espadaler, que abordarà el tema incloent
des de criteris de la Història de l’Art i de
l’Arquitectura fins a referències literàries i
populars. 
En l’àmbit internacional, l’Institut ha intensificat
la seva implicació en les organitzacions
dedicades al Modernisme. Per una banda,
l’associació de municipis i altres entitats Ruta
Europea del Modernisme-Art Nouveau European
Route fundada i liderada per l’Ajuntament de
Barcelona l’any 2000, va celebrar la seva
segona reunió plenària del Consell d’Honor el
febrer de 2007, amb assistència d’alcaldes i
regidors d’arreu d’Europa i la presentació del
nou llibre Ruta Europea del Modernisme, que
agrupa per primera vegada en un sol volum el
bo i millor del Modernisme-Art Nouveau de les
58 ciutats i altres institucions d’arreu del
continent integrades a la Ruta Europea.
CoupDefouet, la revista de la Ruta Europea que
edita l’Institut del Paisatge Urbà i que es
nodreix de les col·laboracions desinteressades
del municipis integrants de la Ruta, va celebrar
els seus cinc anys de publicació
ininterrompuda. Aquesta revista, publicada en
català i anglès amb un ressò notable en el món
de l’art i l’arquitectura a Europa, és considerada
ja un referent indiscutible del Modernisme a
nivell europeu. 
Per altra banda, Barcelona –representada per
l’Institut– ha exercit el tercer any de presidència,
la qual exerceix des de 2005, en l’altra
organització important en el Modernisme
europeu, la Réseau Art Nouveau Network.
Aquesta és una xarxa de setze ciutats europees
que, amb el suport del programa Cultura 2000
de la Comissió Europea, promou activitats de
caire acadèmic i pedagògic per a la difusió i
l’estudi de l’Art Nouveau internacional. El 2008
sortirà a la llum un dels productes dels darrers
anys de treball: la projecció multimèdia Art
Nouveau and Society, un documental de quinze
minuts que, amb imatges d’inicis del segle XX
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
191
(que han estat tractades amb tècniques de
tecnologia punta del segle XXI) explica com era
la societat europea que va crear aquest
moviment artístic.
Al llarg del 2007, l’Institut va continuar treballant
dins la xarxa Ciutats de la Il·lustració, i va
participar a finals d’any en la trobada d’aquesta
organització a la ciutat espanyola de Cartagena.
L’any 2008 es celebrarà la trobada a la ciutat
centreamericana de Guatemala, i aquest any
serà també el de la preparació de l’encontre
Barcelona d’aquesta xarxa dedicada a la
promoció del patrimoni arquitectònic del segle
XVIII, previst per al 2009.
Altres publicacions coordinades o realitzades
amb la col·laboració del departament de Rutes i
Publicacions de l’Institut han estat el catàleg de
l’exposició de mitgeres de Barcelona, que es va
mostrar a la sala Comillas de l’edifici de les
Drassanes Reials, i la publicació de la memòria
dels 22 anys de la campanya Barcelona, posa’t
guapa.
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
192
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
“Barcelona, posa’t guapa”
Situació global d’expedients de subvenció
Inscripcions 2.766 2.336 2.062 1.942
Informes tècnics 4.730 4.412 4.050 3.930
Inici d’obres 2.534 2.128 1.905 1.731
Final d’obres 2.463 2.121 1.913 1.709
Valoració a fi d’obra 2.568 2.295 2.004 1.879
Aprovacions de subvencions 2.001 1.924 1.589 1.506
Lliuraments 1.847 2.244 1.415 1.414
m2 de façanes i terrats rehabilitats 800.000 810.000 807.527 731.384
Patrocinis1
Nombre de protocols signats 106 107 187 197
Imports gestionats (milers d’euros) 2.284 2.462 1.833 1.906
En metàl·lic 2.184 2.397 1.793 1.906
En espècies2 100 65 40 – 
Dades generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 48 49 48 48
Inversió (milers d’euros) 16 74 4 64
Pròpia 16 25 4 64
Per compte de l’Ajuntament – 49 – –
Resultat comptable (milers d’euros) 48 54 241 210
Cash-flow (milers d’euros) 87 93 282 245
1 Els patrocinis afecten monuments, façanes d’interès historicoartístic, elements i activitats d’interès popular i social, i
fonamentalment millores del paisatge urbà.
2 Estimació.
193
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 176
Despeses d’establiment – Ingressos 430
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Ajt. 9.229
Immobilitzat material 173 Altres transferències 213
Immobilitzat financer 3
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 9.453 Total ingressos explotació 9.872
Existències –
Deutors 8.007 Costos
Inversions financ. temporals –
Tresoreria 181 Compres –
Ajustaments per periodificació 1.265 Personal 2.130
Treballs, subminist. i serveis externs 1.756
Total actiu 9.629 Subvencions 5.667
Altres despeses –
Passiu Provisions –
Amortitzacions 35
Recursos a llarg termini 1.801
Patrimoni 1.591
Resultat de l’exercici 210 Total costos d’explot. abans financers 9.588
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 284
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 12
Recursos a curt termini 7.828 Despeses financeres –
Creditors financers –
Creditors comercials 5.707 Resultat d’explotació 296
Altres creditors 12
Ajustaments per periodificació 2.109 Ingressos extraordinaris 3
Despeses extraordinàries 89
Total passiu 9.629 Resultat de l’exercici 210
194
El Patronat Municipal de l’Habitatge és una entitat pública empresarial
local, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat jurídica i d’obrar i
autonomia de gestió per al compliment de les seves finalitats. 
El Patronat duu a terme la promoció d’habitatges de protecció oficial i de
preu assequible per atendre tant la demanda d’habitatges produïda per
actuacions urbanístiques i remodelacions de barri, com la dels sectors de
població que, per raó del seu nivell d’ingressos, no poden accedir al
mercat immobiliari general. A conseqüència d’aquestes activitats de
promoció, s’encarrega també de l’administració de 7.873 habitatges,
6.909 dels quals pertanyen al seu patrimoni propi i la resta a altres
organismes públics. Les modalitats contractuals dels habitatges cedits
inclouen la compravenda, així com el règim de lloguer i les modalitats
d’ús i habitació i cessió del dret d’usdefruit.
De l’exercici d’enguany cal destacar el següent:
• La promoció d’habitatges: pel que fa a la computació de les activitats
desenvolupades, cal assenyalar que s’han acabat les obres de
construcció de 215 habitatges i se n’han iniciat 101, amb la qual cosa,
els habitatges en procés de construcció a finals d’exercici eren 677.
• S’ha continuat la redacció de nous projectes per a 940 futurs
habitatges. El còmput total de l’obra certificada ha estat de 32.059
milers d’euros.
• L’adjudicació d’habitatges: s’han adjudicat un total de 388 habitatges,
dels quals 200 corresponen a nova promoció i 188 són habitatges
recuperats.
• Adjudicacions de locals i places d’aparcament: s’han adjudicat 55
places d’aparcament i 2 locals comercials, per un import global de
1.839 milers d’euros. En règim de lloguer, s’han adjudicat 10 locals
comercials.
Patronat Municipal de l’Habitatge
Constitució
Es va constituir el 2 de febrer de 1971.
Objecte social
Promoure habitatges de protecció oficial i de
preu assequible.
President
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acin
Gerent
Sr. Jaume Fornt i Paradell
195
Patronat Municipal de l’Habitatge
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Patrimoni immobiliari
Habitatges gestionats en lloguer 5.268 5.386 5.201 5.218
Habitatges gestionats en venda 2.932 2.837 2.661 2.655
Locals comercials 457 415 494 376
m2 de sòl disponibles 36.300 54.653 48.196 43.216
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 96 101 102 103
Inversió (milers d’euros) 29.821 17.278 23.932 34.409
Resultat comptable (milers d’euros) 794 1.139 (1.762) 69
Cash-flow (milers d’euros) 2.332 2.052 674 2.730
196
Patronat Municipal de l’Habitatge
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 201.574
Despeses d’establiment – Vendes 7.300
Immobilitzat immaterial – Arrendament 9.803
Immobilitzat material 177.166 Altres ingressos 3.907
Immobilitzat financer – Transferències corrents 3.324
Deutors a llarg termini 24.408
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 48.288 Total ingressos d’explotació 24.334
Existències 36.624
Deutors 9.622 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 1.985 Cost vendes 6.646
Partides pendents d’aplicació 57 Personal 4.193
Treballs, subminist. i serveis externs 5.978
Total actiu 249.862 Subvencions 58
Altres despeses 1.266
Passiu Provisions (13)
Amortitzacions 2.674
Recursos a llarg termini 230.207
Patrimoni 36.357
Resultat de l’exercici 69 Total costos d’explot. abans financers 20.802
Subvencions de capital 25.421
Altres ingressos a distribuir 26.365
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 3.532
Creditors financers a llarg termini 107.051
Altres creditors a llarg termini 34.944 Ingressos financers 1.220
Despeses financeres 4.660
Recursos a curt termini 23.735
Creditors financers 2.040 Resultat d’explotació 92
Creditors 15.975
Altres creditors – Ingressos extraordinaris 20
Ajustaments per periodificació 5.592 Despeses extraordinàries 43
Partides pendents d’aplicació 128
Total passiu 249.862 Resultat de l’exercici 69
197
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal és una entitat pública
empresarial local, amb personalitat jurídica pròpia, en compliment de la
Llei 57/2003 de 16 de desembre de mesures per a la modernització del
govern local, des de l’1 de gener de 2006. 
El verd urbà, signe de qualitat de vida
El verd urbà (espais verds, arbrat, jardineres), les platges i els seus
equipaments estan directament lligats a la qualitat de vida dels ciutadans
i a la qualitat ambiental de la ciutat. Aquests espais, que són alhora
espais de lleure i de contacte amb la natura, estan per definició al servei
dels ciutadans; això requereix que estiguin ben equipats, mantinguts en
bones condicions i dotats d’ofertes lúdiques i culturals de caire específic.
La gestió d’aquest patrimoni, en una ciutat compacta i mediterrània com
és Barcelona, presenta unes característiques pròpies i uns reptes
importants: d’una banda, ecològics, ja que el clima i les condicions
urbanes són molt exigents, i de l’altre, socials, perquè els espais verds
públics i les platges estan sotmesos a un ús constant i massiu.
Una ciutat cada cop més verda
Barcelona té 2.857,08 hectàrees de verd (incloent-hi el parc de
Collserola). D’aquesta xifra, 1.062,09 ha corresponen a verd urbà, i la
resta són zones del parc de Collserola que penetren en la part alta de la
ciutat. A l’arbrat viari, el cens s’ha vist incrementat en 1.974 exemplars
(l’any 2006 n’hi havia 151.772 i enguany n’hi ha 153.746). Aquest
increment ve donat per l’esforç realitzat en noves plantacions per cobrir
les baixes produïdes durant el 2006 com a conseqüència del pla de risc
de l’arbrat.
A favor de la sostenibilitat
El verd urbà ha de ser sostenible, cosa que vol dir que la natura ha de
trobar-se còmoda, adaptada a les condicions climàtiques i funcionals de
la ciutat. Si no se segueix aquesta regla bàsica, s’incrementen els costos
de manteniment, es consumeixen més recursos, com ara l’aigua de reg, i
empitjoren els resultats ambientals, perquè la incidència del verd és més
baixa. 
Les directrius principals de la gestió dels espais verds i l’aplicació de
criteris de sostenibilitat que s’imposen actualment en la gestió del verd
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
Constitució
Es va constituir el 29 de maig de 1992.
Objecte social
La gestió integral del patrimoni verd de la
ciutat, és a dir, dels espais verds públics i
l’arbrat de Barcelona, i per tant, entre d’altres
funcions, la planificació, conservació,
restauració i increment de les zones verdes
urbanes: parcs, jardins i places, com també la
coordinació de les tasques de manteniment i
posada a punt de les platges de la ciutat.
Presidenta
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran
Director gerent
Sr. Jordi Campillo i Gámez
198
públic, si més no en l’àmbit de la Unió Europea,
tenen en compte la racionalització i l’estalvi dels
recursos materials i energètics, i l’aplicació de
principis de protecció del medi ambient i de
millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Aspectes com la racionalització del consum
d’aigua de reg i la selecció d’espècies vegetals
més ben adaptades a les condicions locals de
sòl i clima, en són exemples.
Seguint amb les línies d’acció del Pla de Gestió
de l’arbrat viari, a l’any 2007 s’ha continuat amb
la tasca anual habitual de control del risc de
l’arbrat viari. 
L’objectiu del control visual de l’arbrat permet
detectar les situacions previsibles de risc, com
caiguda de branques o arbres, i establir les
actuacions més idònies. 
La certificació un cop més del Sistema de
Gestió Mediambiental, sota la norma ISO 14001,
és una altre evidència de la preocupació
d’aquest Institut pel medi ambient. Disposar
d’aquesta certificació suposa un valor afegit, i
també un sistema de valoració, en la gestió i el
manteniment de les zones verdes públiques i
l’arbrat viari de la ciutat de Barcelona, així com
de la gestió integral de les platges de
Barcelona, i és el fonament del treball per la
millora contínua. 
Els parcs, més accessibles
Durant el Pla d’Actuació Municipal 2004-2007,
Parcs i Jardins ha donat un impuls a l’increment
de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat
reduïda als espais verds públics de la ciutat, i
també als elements que hi ha en aquests
espais. En aquesta línia, durant el 2007 s’han
finalitzat actuacions per afavorir la mobilitat i
l’accessibilitat en els espais verds i les platges
de Barcelona. Uns dels exemples més rellevants
són els recorreguts, al parc de la Guineueta i a
la plaça Sóller.
Un altre projecte que cal destacar és la creació
d’Àrees de joc accessibles i integradores. Un
treball que s’ha dut a terme gràcies a la
col·laboració de diversos professionals que han
ajudat a dissenyar espais per a tots els nens i
nenes. A cada districte de la ciutat s’han creat
àrees que permeten el joc a tothom; allò que
constitueix un ajut per a una persona amb
mobilitat reduïda o deficiències de visió, és
alhora un joc d’aventura o descoberta per a la
resta. 
En el 2007, s’han acabat les obres de
rehabilitació integral en setze espais verds
públics. Aquestes actuacions de millora tenen
en compte la jardineria, l’accessibilitat, la
senyalització, el mobiliari urbà i les àrees de joc
infantil i els espais per a gossos. 
Els parcs, un vehicle de comunicació amb els
ciutadans
Els espais verds públics són l’espai de lleure
que els ciutadans utilitzen de manera més
habitual. Són llocs de contacte amb la natura i
també de socialització. Són, doncs, un vehicle
idoni de comunicació amb els ciutadans a
través de les activitats organitzades, ja siguin
campanyes de participació, actes culturals,
festes populars o, en el camp tècnic, jornades
de reflexió que serveixen per plantejar noves
inquietuds i objectius. 
Des del punt de la comunicació, i tenint en
compte tot això, l’estratègia s’ha basat a anar
afegint missatges de conscienciació per
promoure actituds responsables i cíviques
envers els espais verds públics i les platges.
L’ús del lema “estima el que t’envolta” com a
generador d’un corrent favorable, en el sentit
més ampli de la paraula, ha permès la difusió
d’un missatge unitari aplicat a les diferents
accions i productes de comunicació. 
La política de publicacions és un altre suport de
difusió. La revista Barcelona Verda (10.500
exemplars) s’ha consolidat com un important
referent en el món professional del verd i un
element de comunicació d’aquest Institut que
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
199
arriba a tots els ajuntaments de Catalunya i a un
públic, cada cop més ampli, interessat en totes
les qüestions relacionades amb el verd i que
mostra interès i preocupació pel medi ambient i
la sostenibilitat.
Parcs i Jardins i la Universitat de Barcelona han
col·laborat en l’edició del llibre “Els arbres de
Barcelona”. D’aquesta publicació, que té un
gran valor científic i educatiu. Se n’han tirat
més de 2.200 exemplars que la Universitat de
Barcelona ha posat a la venda a través del 
seu servei de publicacions i un circuit de
llibreries. 
La projecció internacional dels nostres parcs ha
estat novament un aparador internacional de la
tasca que duu a terme Parcs i Jardins. El
Roserar de Cervantes, ha estat novament, el
2007, escenari del 7è Concurs Internacional de
Roses Noves, una iniciativa amb la qual
Barcelona se situa dins del circuit de concursos
internacionals. Amb la voluntat que els
ciutadans i les ciutadanes de Barcelona
coneguin –i en gaudeixin– no tan sols el
Concurs Internacional de Roses Noves, sinó
també el magnífic Roserar del Parc de
Cervantes, Parcs i Jardins ha celebrat la
Setmana de la Rosa, un conjunt d’actes
divulgatius, culturals que tenen com a eix
principal, la història, el cultiu i les possibles
aplicacions d’aquesta flor.
Les platges, el gran espai natural de
Barcelona 
El passat 15 de maig del 2007 es va signar el
conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente,
la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona, en el qual s’acordà que l’Ajuntament
de Barcelona participarà en la gestió i control
dels bens de domini públic maritimoterrestre en
el marc d’un Pla de gestió integrada del litoral. 
El Ministerio de Medio Ambiente, al llarg del
2007, ha dut a terme la primera fase de les
obres d’estabilització de la sorra de les platges,
executant el dic de protecció de la platja de la
Barceloneta. Igualment ha començat l’expedient
d’atermanement per modificar la línia de la zona
maritimoterrestre.
L’Ajuntament de Barcelona ha estrenat un nou
web Platges de Barcelona, Playas de Barcelona,
Beaches of Barcelona. Aquest web s’avança en
l’aplicació de la nova normativa d’aigües de
bany que es posarà en marxa en la seva totalitat
l’any 2011, i que ofereix al ciutadà informació
puntual relativa al temps i l’estat de la mar, a
més de dues web-cams instal·lades a diferents
punts de les platges. També es poden consultar
informacions sobre el manteniment i els serveis.
Durant el 2007 s’ha consolidat el funcionament
del Centre de la Platja amb més de 3.600
persones que han participat en les diferents
activitats programades i gairebé 10.500 usuaris
atesos. Aquest centre, ubicat als porxos de la
platja de la Barceloneta, compta amb un servei
d’informació i atenció a l’usuari, una exposició
permanent i un programa estable d’activitats
adreçades als ciutadans i usuaris de les platges. 
També cal afegir que, durant el 2007, s’ha
continuat implementant la política de millores
ambientals als quioscs de les platges, la
recollida selectiva de residus i la recollida
selectiva de deixalles a la platja.
La Seguretat i Salut laboral de les persones,
una prioritat
Tant o fins i tot més important que treballar bé
és treballar segur. La nostra responsabilitat és
que Barcelona tingui un verd de qualitat, i per a
això no n’hi ha prou amb una bona formació en
jardineria. Cal disposar d’una cultura preventiva,
tant per part de l’Institut, que ha de posar tots
els mitjans possibles per a evitar els riscos, com
per part dels treballadors i treballadores que els
han de fer servir, comprometent-se i participant
activament en la prevenció.
A l’Institut establim la protecció de la salut dels
treballadors i treballadores com un objectiu
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
200
estratègic, tal i com reflecteix la Política de
Seguretat i Salut Laboral editada el passat 29
de maig de 2006.
Per tal de poder desenvolupar els compromisos
detallats a la Política de Seguretat i Salut
Laboral, s’ha implantat un sistema de gestió 
de la prevenció –OHSAS 18001– certificat el 
dia 18 de maig del 2007, el qual permetrà a 
tota l’organització treballar, en termes de
seguretat i salut, de forma més ordenada,
eficaç i eficient.
La norma OHSAS cerca assegurar, mitjançant
una gestió sistemàtica i estructurada, la 
millora de la seguretat i la salut en el lloc de
treball. És l’equivalent a la Norma ISO 14001 en
la gestió ambiental, implantada també a
l’Institut.
Realitzacions destacables
• El nombre de persones, entre professionals i
afeccionats, que han rebut formació sobre el
verd en el Centre de Formació del Laberint
d’Horta durant el curs 2006-2007, ha estat 
de 681.
• Actualment, Barcelona compta amb vuit
“horts urbans” a la disposició dels ciutadans,
que ja poden gaudir dels fruïts que obtenen
de 268 parcel·les. 
• Set parcs de la ciutat han estat durant aquest
estiu escenari de la 10a edició del cicle
“Clàssica als parcs amb els joves intèrprets”.
• La Glorieta del Parc de la Ciutadella ha acollit
durant els mesos de juliol i agost el ja
tradicional cicle de jazz, pel qual ha passat
un gran nombre de músics i públic.
• La superfície de verd urbà que es rega amb
aigües del subsòl és de 52,57 ha. Durant
l’exercici 2007, els nivells de consums
d’aigua han estat similars als de l’exercici
2006, i s’han mantingut per sota dels
determinats en el Decret de sequera.
• Aquest any 2007, el nombre d’espais per a
gossos ha arribat a 123.
• El nombre d’àrees de jocs infantils a la nostra
ciutat és de 683. Durant el 2007, s’ha
continuat fent un esforç de millora de les
condicions d’aquests espais destinats als
més menuts.
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
201
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Zona verda global (m2) 28.349.583 28.326.188 28.468.252 28.570.859
Zona verda urbana (m2) 10.399.583 10.422.978 10.518.252 10.620.859
Arbrat viari (unitats) 155.433 153.343 151.772 153.746
Jardineres (unitats) 4.295 4.325 4.353 4.388
Reg automatitzat (m2) 2.504.659 2.460.515 2.457.397 2.491.837
Mobiliari urbà: bancs (unitats) 30.578 31.110 31.511 32.214
Mobiliari urbà: papereres (unitats) 2.972 2.989 2.972 8.930 *
Mobiliari urbà: rètols cívics (unitats) 6.743 6.861 7.151 7.276
Espai per a gossos (unitats) 133 126 126 123
Àrees jocs infantils (unitats) 645 628 639 683
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 993 995 999 986
Inversió (milers d’euros) 1.051 7.453 10.601 10.955
Pròpia 694 1.805 1.246 1.674
Per compte de l’Ajuntament 357 5.648 9.355 9.281
Resultat comptable (milers d’euros) 29 874 390 577
Cash-flow (milers d’euros) 923 1.573 1.375 1.653
* La dada de papereres 2007 inclou totes les existents als parcs i zones verdes (tant les que conserva Parcs i Jardins com
les que no), anteriorment només es consideraven les mantingudes per Parcs.
202
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 6.877
Import net de la xifra de negocis 3.834
Despeses d’establiment – Transferències corrents Ajuntament 44.310
Immobilitzat immaterial 1.022 Altres ingressos 4.455
Immobilitzat material 5.846
Inv. gestió per compte d’altres ens –
Despeses a distribuir 9
Actiu circulant 11.486 Total d’ingressos explotació 52.599
Existències 293
Deutors 10.025 Costos
Inversions financ. temporals –
Tresoreria 1.000 Compres 1.964
Ajustaments per periodificació 168 Personal 37.013
Tributs 41
Total actiu 18.363 Treballs, subminist. i serveis externs 11.869
Provisions 9
Passiu Amortitzacions 1.067
Recursos a llarg termini 5.220 Total de costos d’explotació 51.963
Patrimoni i resultats pend. aplicació 2.820
Resultat de l’exercici 577 Resultat d’explotació abans financers 636
Subvencions de capital 1.055
Altres ingressos a distribuir –
Provisions 716
Creditors financers a llarg termini – Ingressos financers 97
Altres creditors a llarg termini 52 Despeses financeres 26
Recursos a curt termini 13.143 Resultat d’explotació 707
Creditors comercials 6.053 Ingressos extraordinaris 343
Altres creditors 6.650 Despeses extraordinàries 208
Ajustaments per periodificació 440
Resultat abans d’impostos 842
Impost de Societats 265
Total passiu 18.363 Resultat de l’exercici 577
203
L’any 2007, amb el canvi de mandat, a l’Institut de Cultura han tingut lloc
canvis importants, tant a nivell de direcció com d’organització. Pel que fa
a la direcció, l’ICUB ha passat a ser una de les àrees municipals en la qual
el seu representant polític, Jordi Martí, ha estat nomenat Delegat –nova
figura prevista en la Carta Municipal– mentre que el primer tinent d’alcalde
l’Il·lm. Regidor Carles Martí, presideix la nova Àrea de Benestar i Cohesió
Territorial, de la qual depèn l’ICUB.
També, com a novetat dins del Consell d’Administració de l’ICUB, s’han
ampliat fins a sis les persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la
cultura del qual en formen part. Es tracta de Carlota Subirós, David Albet,
Josep M. Montaner, Isaki Lacuesta, Mara Dierssen i Carles Guerra.
Així mateix, l’estructura organitzativa de l’Institut ha estat també objecte
d’una renovació, a partir de la qual s’han creat les Direccions següents:
Direcció de Centres Patrimonials, Direcció de Cooperació i Relacions
Sectorials, Direcció de Presidència i Premsa, Direcció de Programes i
Direcció de Recursos.
També i com una de les primeres actuacions sorgides del debat del Pla
Estratègic de la Cultura 2006, és la posada en funcionament del Consell
de Cultura de Barcelona. El dia 20 de febrer de 2007 va tenir lloc al Saló
de Cent de l’Ajuntament, l’acte de constitució i primera reunió del Consell
de Cultura de Barcelona, concebut com a instrument d’anàlisi i reflexió de
les polítiques culturals locals i de les seves accions preeminents.
Un altre fet destacat del 2007 ha estat el procés d’elaboració del Programa
d’Actuació Municipal (PAM) de l’Ajuntament de Barcelona per al període
2008-2011. Iniciat el mes de setembre, en el cas de Cultura i a través del
Consell de la Cultura de Barcelona s’ha impulsat el procés participatiu en
l’àmbit de cultura. El principal instrument d’aquest procés ha estat el treball
realitzat per les deu Comissions Sectorials del Consell, on han participat
143 persones del sector de la cultura de Barcelona. Durant el mes
d’octubre s’han reunit les Comissions de Teatre, Música, Arts Visuals, Circ,
Dansa i Audiovisuals. Durant el mes de novembre les Comissions reunides
han estat: Lletres, Cultura Popular i Tradicional, Patrimoni i Disseny. El
procés també s’ha completat amb les aportacions realitzades en el marc de
Institut de Cultura de Barcelona
Constitució
Es va constituir el 10 de novembre de 1995.
Objecte social
Promoure la cultura a la ciutat de Barcelona,
d’una banda mitjançant programes propis i,
de l’altra, donant suport als diferents agents
culturals que hi actuen.
President
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Delegat de Cultura
Sr. Jordi Martí i Grau
Gerent
Sra. Marta Clari i Padrós
204
les reunions de treball de la Comissió de Lectura
Pública de Barcelona; dels membres
independents del Consell d’Administració de
l’Institut de Cultura de Barcelona; dels
treballadors i treballadores del Consorci de
Biblioteques de Barcelona i, finalment, amb les
aportacions dels treballadors i treballadores de
l’Institut de Cultura de Barcelona. En aquestes
sessions han participat 76 persones més.
Una altra de les demandes sorgides en el treball
del Pla Estratègic de la Cultura va ser la de
poder comptar amb més espais a la ciutat per
als creadors. El 26 d’octubre va ser presentada
al Plenari la mesura de govern sobre Fàbriques
per a la Creació a Barcelona. El programa,
impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona,
té com a objectiu transformar edificis singulars
de Barcelona en espais generadors de cultura i
cedir-los, amb condicions, a col·lectius o
associacions ajudar, així, a estimular la creació
(compromís que recull el Pla Estratègic de
Cultura). La primera Fàbrica per a la Creació
s’ha decidit dedicar-la al circ i es troba al Parc
del Fòrum. El mes de novembre l’ICUB i
l’Associació de Professionals del Circ de
Catalunya van signar el conveni amb el qual es
gestionarà aquest nou espai dedicat al circ.
Amb aquesta fita s’inicia un dels projectes més
importants del mandat.
Finalment, i en el marc de la gestió econòmica,
cal ressaltar la continuïtat dels acords de
Capitalitat entre els Ministeris d’Economia i
Hisenda i l’Ajuntament de Barcelona per al
finançament d’institucions amb àmplia
rellevància del municipi de Barcelona. Amb
aquest conveni continua la participació de
l’Estat iniciada el 2006 en els projectes de
capitalitat, en aplicació de la Carta Municipal,
pel que fa al règim econòmic especial per als
equipaments de capitalitat cultural de
Barcelona.
Anys temàtics
Barcelona Ciència
El programa Barcelona Ciència –que ha comptat
des del primer moment amb el suport del seu
Consell Promotor format per 250 institucions–
acaba el seu primer any d’existència amb un
excel·lent balanç. Han estat quinze mesos
d’activitat continuada, des de setembre de
2006, coincidint amb l’inici del curs escolar. A
partir d’aquest moment i durant tot el 2007 van
tenir lloc més d’un miler d’actes corresponents
a 360 activitats entre exposicions, homenatges,
conferències, simposis, tallers i festes
ciutadanes. Més de 150 organitzadors van
contribuir a donar cos al programa i portar les
activitats de Barcelona Ciència a un centenar
d’espais, des de museus, centres de recerca i
universitats fins a escoles, teatres, biblioteques i
també places i carrers. El programa ha comptat
amb la col·laboració de tota mena
d’institucions, centres i entitats, amb la
complicitat de molts investigadors i una molt
bona participació de públic, amb gairebé un
milió tres-cents mil assistents al conjunt de les
activitats. 
Al llarg dels mesos d’activitat, els mitjans de
comunicació han cobert àmpliament els
diferents actes generant més de 1.150 impactes
de premsa.
Entre els actes més destacats de l’any en
nombre de participació, cal fer esment de la
primera Festa Científica, que durant un cap de
setmana de març va aplegar unes 10.000
persones, que es van apropar a les 51
propostes diferents del Parc de la 
Ciutadella.
En l’àmbit dels museus, els espais expositius
habitualment dedicats a la ciència han adquirit
un protagonisme especial: han acollit 35
exposicions, però també 40 trobades
científiques, 55 tallers, espectacles, i un llarg
etcètera d’activitat.
Institut de Cultura de Barcelona
205
Biblioteques de Barcelona s’ha sumat al
programa amb una àmplia oferta d’activitats
que han omplert aquests equipaments i la
ciència ha estat també present en diverses
propostes artístiques que durant l’any se
celebren a la ciutat com la Festa de la Música o
Barcelona Poesia, entre d’altres.
Tot plegat ha servit per aprofundir en els
objectius que es van marcar en el moment de
redactar el Pla Estratègic de Cultura de
Barcelona: promoure la ciència com una part
més del que es coneix com a “cultura”;
projectar internacionalment Barcelona com a
“ciutat de ciència”; consolidar la imatge pública
de la recerca i la innovació científica com a font
de desenvolupament i de reducció de fractures
socials... De cara al futur, el programa Barcelona
Ciència es mantindrà vigent en diferents línies:
suport a la presència de la ciència als centres
culturals i espais de la ciutat; connexió entre la
ciència i les aules; creació del Museu d’Història
Natural de Catalunya, etc. Serà un esforç
sostingut, que tot just ha començat aquest
2007.
Diàleg Intercultural 2008
Al novembre de 2007 es va presentar al Consell
Plenari Municipal la mesura de govern
Barcelona Diàleg Intercultural 2008, programa
impulsat per l’ICUB, que s’adhereix i dóna
suport a la iniciativa de la Unió Europea de
declarar l’any 2008 Any Europeu del Diàleg
Intercultural. El programa promourà, impulsarà, i
donarà prioritat a iniciatives al voltant d’aquest
tema. 
Museus i patrimoni
Direcció de Centres Patrimonials
La inauguració l’11 de març del renovat Museu
de la Música a la seva nova seu de l’Auditori de
Barcelona ha estat un dels fets més destacables
de l’any 2007. El museu ha estat integrat a
l’estructura del Consorci de L’Auditori que,
d’aquesta manera, completa el seu programa de
serveis com a equipament central de l’activitat
musical i cultural de la ciutat.
S’ha creat el Consell Assessor d’Història per tal
d’impulsar projectes transversals entre els
centres municipals especialitzats en història.
També facilitarà l’anàlisi, la reflexió i el contrast
dels programes i activitats desenvolupades,
alhora que proposi i orienti les propostes de
futur.
El 25 d’octubre ha estat presentat Joan Roca
com a nou director del Museu d’Història de la
Ciutat.
Processos importants de transformació dels
museus han estat impulsats i coordinats des de
la Direcció de Centres Patrimonials: el propi
procés de producció del nou Museu de la
Música, el trasllat del Museu Tèxtil del carrer
Montcada i la reordenació del Palau Marquès de
Llió com a seu provisional del Centre del
Disseny de Barcelona, o el trasllat de les
col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona
ubicades al Poble Espanyol (seu de l’antic
MAITP) per al seu emmagatzematge.
Amb l’objectiu d’afavorir el contacte entre
tècnics i la reflexió conjunta sobre aspectes
rellevants, des de la Direcció de Centres
Patrimonials s’ha impulsat diferents grups de
treball. És de destacar el grup que ha estat
treballant sobre la política de preus i la seva
repercussió en el públic. Hi han participat
tècnics, administradors i directors de museus
de Barcelona i Àrea Metropolitana, i s’ha
comptat amb el guiatge de Lluís Bonet, de la
Universitat de Barcelona. 
Pel que fa a la millora de les eines de gestió
integrada de les col·leccions dels museus, s’ha
continuat amb la implementació de l’aplicació
informàtica “Museum-plus”. En aquest sentit
s’han dut a terme actuacions relatives a la
migració de dades existents en altres formats, la
unificació de diccionaris d’inventaris,
Institut de Cultura de Barcelona
206
l’actualització de les bases de dades de
catàlegs de biblioteques dels museus, la sortida
de les dades a internet i l’impuls d’un llibre
blanc sobre la digitalització d’imatges dels fons
dels museus municipals.
Finalment, s’han impulsat convenis de
col·laboració amb altres administracions pel
desenvolupament de projectes específics com
el projecte de reforma de Vil·la Joana a
Vallvidrera amb el Consorci del Parc de
Collserola i l’Any Rusiñol amb l’Ajuntament de
Sitges.
Dues iniciatives estables han estat impulsores
d’activitats extraordinàries als centres
museístics de la ciutat. D’una banda el Dia
Internacional dels Museus, celebrat el 18 de
maig i promogut pel Consell Internacional de
Museus (ICOM), que té lloc anualment des del
1977 amb l’objectiu d’apropar als ciutadans la
tasca que fan els museus com a institucions al
servei del desenvolupament de la societat, de la
cooperació i de l’enriquiment de les cultures. A
més de la ja habitual Jornada de portes obertes,
moltes institucions van programar altres accions
de difusió com ara conferències, visites
guiades, actuacions, tallers o debats. I d’altra
banda, la Nit dels museus. Alguns museus de la
ciutat es van sumar a aquesta iniciativa nascuda
a França fa dos anys i que aquest any ha
involucrat més de 2.000 centres de tota Europa.
Una forma diferent de veure els museus, amb
música, actuacions i altres atractius. Amb les
seves propostes, el MNAC va atreure unes
6.000 persones, mentre que pel MACBA en van
passar més de 3.000.
Museu Picasso
Durant el mes de febrer van finalitzar les
activitats relacionades amb el programa Picasso
2006. Els 63.745 assistents a les activitats dels
mesos de gener i febrer de 2007 se sumen als
de les activitats del 2006, donant un total
d’1.354.902 assistents al programa.
Amb l’exposició “Lee Miller. Picasso en privat”,
de l’1 de juny al 16 de setembre, el museu ha
mostrat més d’un centenar de les fotografies
que la fotògrafa Lee Miller (1907–1977) va fer de
Picasso durant els 36 anys que va durar la seva
amistat. Al voltant de l’exposició s’ha presentat
un ampli programa d’activitats.
A partir del 20 de desembre i fins al 30 de març
de 2008 el museu presentà l’exposició ‘Picasso
i la seva col·lecció’, que complementa
l’exposició permanent amb un selecció de les
obres d’art més significatives de la col·lecció
personal de l’artista.
En el marc d’una connectivitat més estreta del
museu amb el públic de la ciutat, s’ha impulsat
la implantació del “Carnet Picasso”, una nova
modalitat d’entrada al museu establerta d’acord
amb criteris en consonància a la realitat
específica del públic. S’ha elaborat una
proposta de preus en base als criteris
econòmics i socials habituals incloent-hi
aspectes relatius a la gran afluència de públic
turista.
Museus de Ciències Naturals
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella
Durant l’any 2007 des del museu s’ha estat
treballant i s’ha enllestit la segona part del
projecte del futur Museu d’Història Natural de
Catalunya consistent en la proposta de model
del Museu.
Respecte a l’any 2006 s’ha experimentat un
increment dels visitants per motiu bàsicament
del programa Barcelona Ciència 2007,
l’increment d’hores d’obertura i la participació
en festes emblemàtiques de la ciutat. Més en
concret, el programa Barcelona Ciència 2007 ha
servit per impulsar noves activitats que han
enriquit l’oferta permanent del museu.
Pel que fa al treball amb les col·leccions, l’any
2007 ha estat marcat per la migració de les
dades del DAC i altres programaris, al Museum
Plus. 
Institut de Cultura de Barcelona
207
El fet més destacable per a la recerca en el
2007 ha estat la lectura de la primera 
Tesi doctoral dirigida per personal del Museu
sobre l’evolució de la coloració del plomatge,
fet que reafirma el Museu com a centre 
de recerca consolidat amb capacitat 
formativa.
El Museu ha presentat durant l’any les
exposicions temporals següents: Orígens,
Univers, Terra, Vida i Humanitat, (a l’edifici de
Zoologia) produïda pel Museu (amb un total de
63.213 visites), L’àguila cuabarrada, una espècie
amenaçada (a l’edifici de Geologia), produïda
per Seo Bird Life i la Fundació territori i paisatge
de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya (1.831
visites). També a l’edifici de Geologia, i
integrada a l’exposició permanent de
Mineralogia, s’ha produït en el marc del
Programa Barcelona Ciència 2007, l’exposició El
secret del color dels minerals.
El Museu ha mantingut el seu programa
d’exposicions itinerants amb la mostra Els altres
arquitectes, coproduïda pel Museu de Ciències
Naturals de Barcelona, Museos Científicos
Coruñeses i la Fundació Caixa de Girona, que
ha estat presentada a Casa del Hombre-Domus,
Museos Científicos Coruñeses (108.482
visitants, del 30 de març de 2006 al 14
d’octubre de 2007). 
Jardí Botànic
Durant l’any 2007 i amb el suport de la Xarxa de
Parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona –de
la qual el Jardí Botànic és el parc de capçalera–,
s’han iniciat les obres per completar la xarxa de
camins del Jardí.
En el marc del programa Barcelona Ciència, el
Jardí ha ofert l’exposició temporal Els colors
ocults de la natura. Primera mostra dissenyada i
produïda pel Jardí Botànic de Barcelona.
S’han establert nous convenis de col·laboració
amb diverses entitats educatives que permeten
completar cicles de formació de postgrau al
Jardí, així com pràctiques professionals a
diversos alumnes de distintes entitats i etapes
formatives de grau superior.
En col·laboració amb el Museu Monestir de
Pedralbes del Museu d’Història de la Ciutat,
s’ha dut a terme el disseny, plantació i
assessorament de manteniment del Jardí
Medieval, situat al claustre del Monestir.
Cal destacar l’increment de visites que ha
experimentat el Jardí Botànic, que ha assolit la
xifra rècord en la seva història, arribant a les
51.807 persones.
Pel que fa a les col·leccions i la recerca, s’ha
iniciat el programa de georeferenciació de les
col·leccions de plantes del jardí mitjançant la
utilització d’un GPS de doble freqüència i alta
resolució que permet determinar les
coordenades de cada exemplar del jardí amb
una precisió de 10 cm.
El Jardí ha continuat participant en xarxes
internacionals de col·laboració i recerca. És el
cas del projecte Semclimed, inscrit al programa
de la Unió Europea INTERREG III B i dirigit pel
Banc de Llavors Forestals de la Generalitat
Valenciana. Té per finalitat reforçar xarxes entre
centres botànics del territori del Mediterrani
Occidental.
Institut Botànic
L’any 2007 s’ha continuat amb les línies de
recerca d’acord amb el pla estratègic del
quinquenni 2006-2009 aprovat per l’European
Science Foundation.
S’ha continuat amb la informatització de les
dades de les col·leccions científiques de
l’herbari per a la seva publicació a Internet a
través de la xarxa d’Infraestructura Mundial
d’Informació en Biodiversitat (GBIF).
S’han dut a terme programes públics
d’exposicions temporals entre les quals destaca
l’exposició Suzanne Davit, una il·lustradora a
l’Institut Botànic, inaugurada el 3 de maig i
prorrogada fins al 31 de desembre. La mostra
Institut de Cultura de Barcelona
208
presentava una selecció de 72 obres originals
del fons de làmines de l’Institut Botànic que va
fer aquesta il·lustradora en la seva estada a
l’Institut.
Museus d’Arts Aplicades 
Bona part de les activitats, desenvolupades pels
tres museus que es troben aplegats sota el
denominador comú de les Arts Aplicades, han
estat marcades pel desplegament organitzatiu i
conceptual del projecte del futur Centre del
Disseny.
S’han iniciat les obres per convertir la seu del
Museu Tèxtil i d’Indumentària, al carrer
Montcada, en un espai d’activitats globals del
futur Centre del Disseny, durant el temps que
durin les obres de construcció del nou edifici.
Això ha comportat un notable benefici per a les
col·leccions que allí s’hostatjaven, tant les
obertes al públic com les tancades a les
reserves. Les obertes al públic perquè es
podran veure de nou, l’any vinent, sota un altre
discurs museòlogic i en millors condicions
físiques de conservació al Palau Reial de
Pedralbes, i les que es guarden a les reserves,
perquè també l’any vinent acabaran de ser
traslladades a l’esmentat immoble on quedaran
instal·lades en moderns sistemes
d’emmagatzemar que permetran tant la millora
física com l’accés a la consulta dels
especialistes.
Un fet significatiu d’aquest any ha estat la tasca
desenvolupada per fer créixer les col·leccions
dels diferents centres. Del conjunt
d’adquisicions dutes a terme, en volem destacar
la donació de 341 vestits i complements de
Pedro Rodríguez, feta per la seva néta, Sra.
Hilda Bencomo, la compra d’un vestit de
Mariano Fortuny i Madrazo, dotze peces de
mobiliari del dissenyador Carles Riart, així com
l’entrada de les peces guanyadores dels premis
de disseny Delta 2007.
Museu de Ceràmica
Pel que fa a les exposicions temporals, el
Museu ha presentat a les seves sales la mostra
Talaveras de Puebla de l’1 de juny al 2 de
setembre, que també ha estat presentada als
Museus González Martí de València i d’América
de Madrid, ambdós del Ministerio de Cultura. El
Museu de Ceràmica de Barcelona ha estat
responsable de la coordinació de l’edició del
catàleg de l’exposició, amb motiu de la qual
s’ha realitzat un cicle de conferències a l’entorn
de l’exposició a càrrec de dos especialistes
mexicans.
Entre les activitats programades cal destacar els
cursos: Col·leccionisme i mercat de l’art;
Iniciació a la restauració de la terrissa i, Memòria
Medieval als Museus de Barcelona (en
col·laboració amb Amics del MNAC i la
Fundació Godia). També s’ha realitzat l’activitat
Converses amb Miquel Barceló, en ocasió del
dipòsit d’una de les seves obres. El museu ha
continuat mantenint contacte amb d’altres
centres especialitzats per a l’intercanvi i el
préstec de peces, entre els quals destaca el
Musée de Sèvres.
En el context de la concreció dels continguts
del nou Centre del Disseny i de la futura
independència de les col·leccions, el museu ha
iniciat la reorganització interna del seu
funcionament per tal d’assumir les tasques que
fins ara es duien a terme des dels serveis del
Museu d’Arts Aplicades.
Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona 
La inauguració del centre Refugi 307 i la seva
incorporació a la xarxa de centres històrics ha
estat un dels fets més destacables del Museu
d’Història de la Ciutat durant el 2007. La
iniciativa ha estat duta a terme amb la
col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc. El
potencial simbòlic de les seves restes, la seva
rellevància històrica i els fets relacionats amb la
vida quotidiana a la reraguarda, fan del refugi
Institut de Cultura de Barcelona
209
antiaeri del Poble Sec un testimoni excepcional
de la defensa passiva de la població davant els
bombardeigs de les aviacions italiana i
franquista.
Al 2007, el programa d’exposicions temporals
del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona,
d’aquí endavant MHCB, ha estat lligat a
l’esdeveniment de Barcelona Ciència 2007. En
aquest marc s’han presentat dues exposicions
emplaçades al Conjunt Monumental de la Plaça
del Rei i una exposició als espais del Museu-
Monestir de Pedralbes. Entre els mesos de juny
i novembre s’ha pogut visitar Barcelona, capital
de la república: Juan Negrín, una exposició
produïda pel Ministerio de Cultura i la Sociedad
Estatal de Conmemoraciones Culturales
presentada a la Casa Padellàs. Es tracta d’una
mostra sobre la figura de Juan Negrín, metge i
home d’estat, artífex del trasllat de la capitalitat
d’Espanya a Barcelona durant la II República i
dirigent del país, probablement en el període
més dur del segle XX. I L’Arqueologia a
Barcelona. Un passat amb futur, exposició
produïda directament pel MHCB al Saló del
Tinell, que presenta Barcelona com un jaciment
únic, amb una activitat arqueològica creixent
que ajuda a reconstruir els escenaris de vida de
la nostra ciutat. Al claustre del Museu-Monestir
de Pedralbes, l’exposició Plantes, remeis i
apotecaris presentava una recreació hipotètica
d’un herbari medieval.
Les publicacions científiques i tècniques que
duu a terme el museu han seguit consolidant-se
amb la presentació del número 3 de la revista
Quarhis i del número 2 dels Quaderns Tècnics
del MHCB. Conservació restauració. La selecció
temàtica feta per a aquest nou número és un
bon reflex de la diversitat d’àmbits en que
treballen els equips de conservació i restauració
del MHCB.
En l’àmbit dels programes públics del Museu,
s’han consolidat els diferents programes
destinats als diversos públics i noves activitats
com les visites comentades i les activitats
nocturnes al Refugi 307. Al programa de rutes
per la ciutat, s’hi ha incorporat la ruta De
Convent a Convent –lligada a l’Espai Santa
Caterina–, i la ruta pel Call jueu. Al monestir de
Pedralbes, durant el mes de març més de 350
persones van assistir als Esmorzars del Monestir
i més de 800 persones van poder gaudir dels
Diumenges musicals.
El projecte Patrimonia’m ha celebrat la primera
festa el 18 de maig a la Plaça del Rei on es van
aplegar més de 250 patrimoniadors i
patrimoniadores que van poder presentar els
seus projectes de forma pública.
Al Museu-Monestir de Pedralbes, s’ha endegat
un projecte adreçat als centres d’educació
primària basat en el treball de la percepció i els
sentits en un espai patrimonial, ple d’història i
d’art. Enguany hi han participat quatre centres.
Com altres anys, ha estat la seu de la setmana
d’estudis medievals. 
El nivell màxim del compromís ciutadà són el
Cercle del MHCB i els Amics del Museu, un
col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que són part
del museu, que li donen vida i el representen
arreu. Enguany, el Cercle del MHCB ha fet
possible la visita a la nostra ciutat del professor
Steiner, un dels més reconeguts estudiosos de
la cultura europea. El professor Steiner va
pronunciar la conferència Remembering the
future, el 22 d’octubre al Saló del Tinell. 
Un any més, el Museu d’Història de la Ciutat 
de Barcelona ha avançat i ha donat servei 
als ciutadans, tant des del camp de la recerca
com de la difusió de la història de la nostra
ciutat. El conjunt de propostes del Museu
durant aquest període ha rebut més de 350.000
visites.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Les activitats més destacades de l’any 2007 a
l’Arxiu Històric se situen en els tres àmbits
següents: la conservació dels documents, el
Institut de Cultura de Barcelona
210
tractament i organització dels fons, i la
comunicació i les activitats de difusió. 
Pel que fa a la conservació, s’han realitzat els
estudis de conservació i el condicionament de
diversos fons i col·leccions, i s’han restaurat
documents de tipologies diverses. D’altra
banda, s’han impulsat les accions de
digitalització i microfilmació de documents per
facilitar-ne la consulta i preservar els originals.
En aquest sentit, cal destacar la col·laboració
amb la Biblioteca de Catalunya en l’impuls del
projecte ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes
Antigues).
Pel que fa al tractament i organització dels fons,
s’ha enllestit la nova proposta de quadre de
classificació del fons municipal medieval i
modern. S’ha avançat en l’organització i
descripció de diversos fons documentals
(pergamins municipals, bans municipals,
allotjaments, etc.), s’ha avançat en la descripció
individualitzada de les imatges de diversos fons
i col·leccions fotogràfiques, i s’han identificat,
revisat, organitzat i descrit els materials de
diversos fons cartogràfics i iconogràfics,
bibliogràfics i hemerogràfics.
En l’àmbit de la comunicació dels fons i l’impuls
a la recerca i la divulgació de la història de
Barcelona, durant l’any 2007 s’ha desenvolupat
una activitat intensa. Ha finalitzat el curs
Barcelona, 1931-1934. L’intent d’assolir una
normalitat republicana (de l’octubre de 2006-al
gener de 2007). S’ha realitzat el curs La
construcció fotogràfica de Barcelona (de març-a
juny de 2007) en col·laboració amb la Fundació
Tapies. S’ha organitzat i realitzat el X Congrés
d’Història de Barcelona (del 27-al 30 de
novembre) amb el títol Dilemes de la fi de segle,
1874-1901.
I durant l’any s’han realitzat diverses
exposicions. La sala d’exposicions de l’Arxiu
Fotogràfic ha acollit Entre la crònica i
l’imaginari. Fotografies de la Segona República,
Fons fotogràfic i Montjuïc 1915. Primera mirada.
Al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca s’hi ha pogut
veure Santiago Rusiñol en els fons bibliogràfics
de l’Arxiu Històric de la Ciutat. I també s’ha
realitzat una exposició virtual de fotografies amb
el títol Montjuïc 1915-1923: retrat d’una
muntanya en obres.
Entre les publicacions de l’any, hi destaquen el
Catàleg dels pergamins municipals de
Barcelona. Anys 1336-1396 (Volum II) i
Barcelona fotografiada. Guia dels fons i les
col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona.
Museu Frederic Marès 
Al llarg de l’any 2007, el Museu Frederic Marès
ha continuat les línies de treball, recerca i
difusió ja iniciades en anys anteriors, tot tancant
algun projecte, com també iniciant-ne algun de
nou. En el primer cas, cal ressaltar el tancament
del catàleg Escultura del món antic. Fons del
Museu Frederic Marès/ 5. Paral·lelament, i
gràcies a una subvenció del Departament de
Cultura de la Generalitat, el Departament de
Restauració ha pogut restaurar una gran part de
la col·lecció d’exvots ibèrics que s’inclouen dins
de l’esmentada catalogació. 
Pel que fa a les exposicions i relacionat amb la
recerca entorn del fons del museu, cal fer
esment de la mostra La fortuna d’unes obres.
Sant Pere de Rodes, del monestir al museu, que
s’emmarcava dins de la celebració del 60è
aniversari del museu i en homenatge al seu
fundador, Frederic Marès.
També cal remarcar l’inici d’una nova línia
d’exposicions, que se suma a les dedicades a
l’escultura i el col·leccionisme, els dos temes
fonamentals del museu, amb l’objectiu d’establir
lligams entre el patrimoni museístic i l’art
contemporani, oferint-ne noves lectures i obrint
el museu a nous públics. L’exposició Mirada
endins. Talles medievals revelades per la càmera
de Domi Mora, ha estat la primera d’aquesta
nova línia.
Institut de Cultura de Barcelona
211
Amb motiu de la commemoració del 75è
aniversari de la mort de Santiago Rusiñol, el
mes de juny l’Ajuntament de Sitges va engegar
l’Any Rusiñol en homenatge a l’artista.
L’Ajuntament de Barcelona s’ha sumat a aquest
homenatge amb un altre motiu: el centenari de
la publicació de L’Auca del senyor Esteve.
L’objectiu principal de l’Any a Barcelona ha
estat l’anàlisi i difusió del contingut de l’obra. El
programa d’activitats ha comptat amb el suport
de 23 institucions i entitats. En aquest context,
cal destacar la col·laboració especial del Museu
en el Passeig literari de La Barcelona del senyor
Esteve (del 21 de març al 31 de desembre), un
recorregut per diferents espais de la ciutat
(Museu Frederic Marès, Ateneu Barcelonès,
MNAC, etc.). Des de tots aquests punts es
podia accedir a informació complementària a
través d’un programa informàtic que ha estat
consultat per unes 450.000 persones. En el cas
del Museu Frederic Marès, el programa
informàtic estava inserit dins d’una instal·lació
al Verger que evocava la botiga de La Puntual i
que es complementava amb una guia-itinerari
en venda al museu. 
Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de
Barcelona 
L’any 2007 ha estat molt condicionat per dues
circumstàncies: la celebració del 10è aniversari
del Museu i les obres d’ampliació dels espais
expositius i de la reserva. Tot tenint en compte
aquestes circumstàncies extraordinàries, els
dos objectius principals del museu per a l’any
han estat: superar el sostre habitual de 21.000
visites (s’ha arribat a les 27.062) i obrir un nou
espai expositiu per a mostres temporals. Aquest
espai es va obrir al públic el 15 de novembre i té
l’entrada al carrer de Montcada, on s’ha situat
una monumental reproducció d’un dels caps
olmeques de San Lorenzo. Amb aquest nou
espai, el museu podrà acollir exposicions
temporals sense haver de retirar peces de la
col·lecció permanent. L’espai es va inaugurar
amb les mostres: Amazònia. Brasil Prehistòric,
d’una banda, i La peça invitada: coiot de la
cultura purépecha del Museu Rietberg de
Zurich, de l’altra.
Museu Etnològic
Durant l’any 2007, el Museu Etnològic ha
experimentat un increment notable de l’oferta
d’exposicions itinerants fora del recinte del Parc
de Montjuïc: amb el Consell Superior
d’Investigacions Científiques (CSIC), s’ha
programat una exposició de fotografia
etnogràfica a la sala de la Residència
d’Investigadors, amb l’Ajuntament de Sitges una
exposició de fotografia etnogràfica, i amb
l’Ajuntament de Perpinyà s’ha presentat
l’exposició GITANOS al Convent dels Mínims
d’aquella ciutat.
S’han establert contactes i acords amb el
Departament d’Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya, per incloure el museu i la seva
oferta expositiva i d’activitats en la maleta
didàctica per a les escoles catalanes de forma
prioritària; amb la Federació d’Associacions
Gitanes de Catalunya, amb la qual s’ha
incrementat la relació de col·laboració en totes
les activitats; amb la Caja de Ahorros del
Mediterráneo, amb qui s’ha establert un acord
de col·laboració que ha permès la conversió de
l’exposició “Gitanos” en itinerant; i, amb el
Museu de l’Acordió d’Arsèguel, amb el qual s’ha
obert un espai estable en l’àmbit de Catalunya
de les sales permanents del museu dedicat a
l’etnohistòria de l’acordió diatònic a Catalunya i
el seu viatge d’Europa a Amèrica.
Comissió de la Memòria Històrica
Amb l’objectiu de promoure iniciatives per
reivindicar, recuperar i donar a conèixer la
memòria històrica de la ciutat, la Comissió ha
impulsat la col·locació de plaques
commemoratives de personatges il·lustres o de
Institut de Cultura de Barcelona
212
fets significatius (Ovidi Montllor, Pius Font i
Quer, August Pi i Sunyer o les víctimes del
bombardeig a la plaça Sant Felip Neri l’any
1938). També s’han celebrat actes
commemoratius en honor de Víctor Colomer i
dels Cors d’Anselm Clavé. 
La Comissió també ha treballat en la promoció
d’itineraris que permetin divulgar el
coneixement dels personatges i fets rellevants
de la història de la ciutat i com a institució
receptora de totes les propostes de la
ciutadania. 
Programes culturals
Festival de Barcelona Grec
En la seva 31a edició, el Festival de Barcelona
Grec ha començat una nova etapa amb el
nomenament de Ricardo Szwarcer com a
Director Artístic. El Festival de Barcelona Grec
2007 ha constat de 75 propostes artístiques que
han tingut lloc entre el 26 de juny i el 6 d’agost.
Entre aquestes propostes, hi trobem 22
espectacles de teatre, 9 de dansa, 31 concerts i
13 espectacles de teatre infantil, circ i hip hop.
A banda dels espectacles també s’han
desenvolupat un seguit d’activitats com les
accions Interferències i Dies de dansa, o les
trobades Converses amb els artistes o Llegir a
La Cuina. 
El Festival ha programat a 19 recintes escènics i
ha tingut un percentatge de venda del 58% (8
punts per sobre del 2006). El percentatge
d’ocupació d’aquest any és d’un 71%, 11 punts
per sobre del de l’any anterior. La xifra total de
públic, comptant-hi els assistents a les
activitats realitzades al carrer, arriba a 165.166
espectadors. 
Entre els trets característics d’aquesta nova
etapa, hi destaquen: l’aposta pels creadors
catalans; la dimensió internacional, el fet de
posicionar-se com a primer productor de
Catalunya (el Festival aquest any ha presentat
dinou produccions pròpies), el predomini del
teatre de text, i l’aposta pels encontres i la
fusió.
Enguany s’ha creat una programació específica
per a públic infantil i familiar al llarg d’una
setmana amb l’objectiu de contribuir a la
formació de nous i futurs espectadors de les
arts escèniques.
També s’ha treballat en la promoció de noves
expressions artístiques que formen part de la
cultura més alternativa (hip hop, break dance) i
la seva immersió en recintes escènics
tradicionals per facilitar l’accés a un públic que
habitualment no és consumidor d’espectacles
d’arts escèniques.
Virreina exposicions
La Virreina exposicions inicia l’any 2007 amb la
continuació de l’exposició Centelles. Les vides
d’un fotògraf. 1909-1985, que ocupa els dos
espais (Espai 2 i Xavier Miserachs). Aquesta
exposició ha estat una de les que ha atret més
públic dels darrers anys. Cal fer esment que
s’ha pogut veure també durant el 2007 a
València i a Madrid, i que properament anirà a
Terol i el 2009 es podrà veure al Jeu de Paume
de París. El programa pròpiament del 2007 ha
començat amb El rei de la casa, i ha finalitzat
amb l’exposició Ché! Revolució i mercat.
Pel que fa a l’Espai Xavier Miserachs, s’han
pogut veure, a més les exposicions següents:
Stasi. Secret Rooms, Cartografies silenciades i
Fotomercè 2006. La darrera exposició de l’any
ha estat Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000. 
La Capella
Aquest centre ha acollit durant el 2007 les
següents exposicions: Horitzó TV, Generación
2007, I like to be a resident. Aquesta darrera
exposició és el resultat de l’estada a Barcelona
durant un mes dels artistes israelians Doron
Rabina i Koby Levy, i la dels artistes catalans
Daniel Chust Peters i Domènec a Tel Aviv.
Institut de Cultura de Barcelona
213
Pulsions mostra dels treballs dels alumnes de
l’Escola Massana, ha tancat el programa de
l’any.
Barcelona-Catalunya Film Commission (BCFC)
Les principals línies d’actuació del programa
Barcelona-Catalunya Film Commission, d’ara
endavant BCFC, durant el 2007 s’han centrat en
l’atenció als rodatges, la participació a la taula
de coordinació de filmacions, l’expansió
territorial, l’edició de la Guia de Producció
Audiovisual de Barcelona i Catalunya i la
preparació del nou web. 
Respecte els rodatges a la ciutat, durant el
2007, Barcelona-Catalunya Film Commission ha
col·laborat en 435 produccions, 45 de les quals
són llargmetratges.
Durant aquest any s’ha participat activament en
les diverses tasques dutes a terme des de la
Taula de Coordinació de Filmacions de la Ciutat
de Barcelona. Es tracta d’una comissió
integrada per representants de la Guàrdia
Urbana, de l’Institut Municipal d’Informàtica i
presidida per la Sra. Tina Sánchez, de la
Direcció de Patrimoni, creada amb l’objectiu
d’oferir un millor suport als rodatges complexos
i coordinar totes les parts implicades.
En l’àmbit de l’expansió territorial del programa,
cal destacar que durant el 2007, deu nous
municipis s’han adherit formalment a la xarxa
Barcelona-Catalunya Film Commission.
També s’ha estat treballant intensament en
l’edició de la Guia de Producció Audiovisual de
Barcelona i Catalunya, que s’ha presentat en
primícia internacional en el marc del Festival de
Cannes. Així mateix, i en la línia de millorar la
comunicació dels seus serveis, s’ha estat
preparant el nou web, que inclourà continguts
que abasten tot el territori. La presentació del
web està prevista per al 2008.
La BCFC ha participat a la 1a Jornada de
Municipis, celebrada en el marc del Festival
Internacional de Cinema de Catalunya a Sitges,
durant la qual, entre altres coses, es van poder
intercanviar experiències i realitats del que
significa i representa rodar a Catalunya. Així
mateix la BCFC també ha estat present als Co-
production Meetings & Talent Campus
organitzats per Catalan Films & TV aprofitant la
plataforma de 28 regions que componen
l’associació europea de Cine Regio, de la qual
la BCFC en forma part.
Finalment cal destacar la presència de la BCFC
en diferents festivals i mercats d’audiovisuals
celebrats durant l’any: DOCSBarcelona,
European Film Market (EFM), dins del marc del
Festival Internacional de Cinema de Berlín
(Berlinale), Marché du Film, celebrat en el marc
del Festival Internacional de Cinema de Cannes,
Festival Internacional de Cinema de San
Sebastián, Festival Internacional de Cinema de
Catalunya i Medimed, mercat de documental
organitzat per l’Associació de Productors
Independents del Mediterrani (APIMED)).
Festes
Cavalcada de Reis
Els Reis han arribat aquest any amb dues
novetats importants: la incorporació al seguici
del Patge Estel i el canvi del vestuari Reial,
dissenyat per Lídia Azzopardi. A més, en el
marc del programa Barcelona Ciència 2007, la
Cavalcada s’ha concebut al voltant d’un discurs
científic, una al·legoria de la universalitat de la
ciència, tot recreant el seu origen en cadascuna
de les tres antigues cultures representades pels
Reis Mags.
En aquesta edició, la Cavalcada ha comptat
amb la participació de 875 persones, de les
quals 310 eren artistes d’escoles de dansa i de
teatre de Barcelona seleccionats un any més a
través de la Crida Artística, que té l’objectiu de
mantenir la qualitat artística de l’espectacle
popular de més ressò de la ciutat. 
Institut de Cultura de Barcelona
214
Es calcula que l’espectacle, d’uns 650 metres
de longitud, i 5 quilòmetres de recorregut, va
ser vist per unes 350.000 persones. S’hi van
repartir 15.000 quilos de caramels.
Festa de Santa Eulàlia
Del 3 al 13 de febrer s’ha celebrat la Festa de
Santa Eulàlia, la Festa Major d’Hivern de la
ciutat, que aquest any ha commemorat el seu
25è aniversari. En aquesta ocasió han estat
prop de 150 les activitats repartides en més de
70 punts (carrers, places, esglésies, espais
culturals...). En el conjunt d’activitats hi han
participat més de 5.000 persones i 103 entitats i
institucions, coordinades per l’Institut de
Cultura de Barcelona, el Consell municipal del
districte de Ciutat Vella i la regidoria de la Dona
i Drets civils.
Una de les novetats de la Festa Major d’hivern
de Barcelona és el concurs fotogràfic FotoLaia
2007, convocat per la Coordinadora de Gegants
i Bestiari de Ciutat Vella, amb el suport de
l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Espai
Fotogràfic Can Basté.
Carnaval
El Carnaval d’aquest any, que s’ha celebrat del
15 al 25 de febrer, ha presentat algunes
novetats. La primera ha estat el canvi d’horari i
d’itinerari de la Gran Rua, la qual aquest any
s’ha celebrat al barri de Gràcia i que ha comptat
amb la participació d’una quarantena de
comparses amb més de 1.500 persones
desfilant. A més, amb motiu del programa
Barcelona Ciència, s’ha incorporat el Premi
Especial Barcelona Ciència 2007. El lliurament
de premis va tingut lloc el diumenge 18 de
febrer al vaixell NAUMÓN de La Fura dels Baus
atracat al Moll Espanya.
Festa de la Música
Entre el 17 i el 22 de juny han tingut lloc més de
cent actuacions amb motiu d’aquesta festa, que
se celebra el 21 de juny simultàniament a més
d’un centenar de països de tot el món. Aquest
any s’ha pogut gaudir d’algunes propostes que
vinculaven música i ciència. A més dels
concerts repartits pels deu districtes de la
ciutat, el Museu de la Música i l’Escola Superior
de Música de Catalunya (ESMUC), han ofert una
jornada de portes obertes. El conjunt de les
activitats ha aplegat més de 15.000 persones.
La Mercè 2007
La Festa Major de la ciutat aquest any 2007
s’ha desenvolupat entre el 21 de setembre
(Pregó) i el 24 de setembre (Piromusical) amb la
Festa del Cel i de l’Espai com a epíleg (29 i 30
de setembre) i ha englobat més de 600
activitats en 25 escenaris principals.
Els escenaris més tradicionals com la plaça
Sant Jaume, la plaça Catalunya, l’avinguda de la
Catedral i el passeig de Gràcia s’han consolidat
un any més com a punts culminants de la festa.
L’emblemàtica avinguda barcelonina, convertida
en el passeig de les Persones, ha registrat més
de 250.000 visites, i actes com el Correfoc han
congregat prop de 50.000 persones.
Enguany, també altres escenaris han demostrat
la seva capacitat de convocatòria. El Parc de la
Ciutadella s’ha tornat a convertir en el pulmó de
la programació de les Arts de Carrer: ha acollit
al llarg de tres dies una programació de circ en
la qual han pres part unes 80.000 persones.
També el parc del Fòrum s’ha consolidat com el
gran escenari musical de la Mercè, el dels
concerts més multitudinaris, atraient prop de
470.000 persones en tres dies de programació.
Per la seva banda, el Festival BAM ha celebrat
el seu 15è aniversari amb més de 90 propostes
musicals, que han estat seguides per més de
550.000 persones en onze escenaris diferents
de la ciutat.
Els espectacles familiars també han estat els
protagonistes de la programació del parc del
Clot (Sant Martí) i el parc de la Guineueta (Nou
Institut de Cultura de Barcelona
215
Barris). Prop de 17.500 persones han participat
a la programació d’activitats d’aquests dos
parcs.
Com ja és tradicional, entre el 22 i el 24 de
setembre, més de 30 centres (entre museus i
d’altres equipaments) han fet Jornada de Portes
Obertes amb motiu de la Festa Major de la
ciutat. Durant tres dies han passat per aquests
equipaments més de 120.000 persones.
Festivals literaris
11è Barcelona Poesia. Set dies de poesia a la
ciutat
Del 3 al 9 de maig s’ha celebrat l’onzena edició
d’aquest certamen poètic que aquest any ha
acollit 95 activitats entre les quals també hi ha
hagut lloc per a la relació poesia-ciència. Com
ja és habitual, el programa l’ha tancat el
Festival Internacional de Poesia de Barcelona
que, en aquesta ocasió, s’ha apropat a l’Àfrica
amb diferents poetes vinguts d’aquell
continent. Pel conjunt d’actes hi han passat
6.395 persones.
Jocs Florals de Barcelona 2007
Des de l’edició 2006, l’autor del treball
guanyador del premi de poesia és designat
Poeta de la Ciutat per un any. L’obra
guardonada es publica en la col·lecció “Poesia”
d’Edicions 62, i rep un guardó dotat amb 10.000
euros. Aquest any el guardó se l’ha endut Maria
Josep Escrivà (El Grau de Gandia, 1968), qui
s’ha convertit així en la Poeta de la Ciutat 2007.
Al certamen d’enguany, s’hi van presentar 66
treballs. Els Jocs Florals van tenir lloc el 8 de
maig al Saló de Cent i, a més de donar-se a
conèixer el guanyador del premi de poesia, es
va fer balanç de les aportacions poètiques
recollides durant l’últim any. Autors que han
publicat recentment van ser convidats a l’acte
per tal que ells mateixos llegissin la seva
poesia.
Món Llibre
Els dies 21 i 22 d’abril ha estat el torn del
Festival Món Llibre, que desplega les seves
activitats pel Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona, el MACBA i la plaça Joan
Coromines. En aquesta edició, s’hi han
programat un total de 130 actes, i es calcula
que entre les dues jornades hi han passat unes
20.000 persones (aproximadament el mateix
nombre que l’edició anterior). Aquest any es va
ampliar l’oferta cultural respecte d’altres
edicions. El circ dels impossibles, amb els
artistes de circ de l’Ateneu Popular de Nou
Barris, ha estat un dels plats forts, però també
hi ha hagut lloc per a Barcelona Ciència, amb
l’espai de conta-contes El laboratori escrit on, a
més, els infants també hi ha descobert consells
i curiositats del món animal i vegetal.
BCNegra, II Trobada de Novel·la Negra de
Barcelona
Entre el 5 i el 10 de febrer s’ha celebrat la 3a
edició de BCNegra. S’ha confirmat de nou la
bona acollida d’aquesta trobada de novel·la
negra, en la qual han participat un total de
3.463 persones, més del doble dels participants
de l’edició anterior. L’atorgament del Premi
Pepe Carvalho al reconegut escriptor Henning
Mankell, la conversa d’aquest autor amb el seu
públic al Teatre Romea, juntament amb
l’activitat ‘Simulació d’un crim’ a la seu de la
Guàrdia Urbana, han estat alguns dels actes
amb més participació.
Converses a Barcelona
El Palau de la Virreina ha acollit un any més
aquest cicle de conferències que en aquesta
ocasió, ha fixat la mirada en els tres eixos del
programa general Barcelona Ciència: món,
ésser i tecnologia. Amb el nom El(s) futur(s) de
la ciència, el cicle ha estat dividit en dues parts:
la primera, als mesos d’abril i maig, amb quatre
Institut de Cultura de Barcelona
216
conferències a càrrec de científics catalans de
diferents especialitats (Josep Perelló, Josep
Antoni Grífols, Mara Dierssen i Lourdes
Fañanás) i la segona part ha tingut lloc al mes
de novembre, amb quatre conferències a càrrec
de científics estrangers (Raúl Motta, Faraneh
Vargha-Khadem, Samir Zeki i Roger Malina). Al
conjunt de les conferències, hi ha assistit un
total de 415 persones.
Conferència 11 de setembre
El 12 de setembre, amb motiu de la Diada
Nacional de Catalunya, Antoni Malet ha
pronunciat la conferència La recepció de la
ciència moderna a Catalunya: Isaac Newton a la
Barcelona del set-cents al Saló de Cent de
l’Ajuntament.
+a prop
El programa +a prop, impulsat des de l’ICUB en
col·laboració amb els Districtes de la ciutat, té
l’objectiu de promoure algunes de les iniciatives
culturals que s’executen a través dels diferents
centres cívics de Barcelona i que es divideixen
en quatre àrees temàtiques: música, art
contemporani, dansa i teatre. Durant el 2007
han col·laborat amb el programa: 16
equipaments en art contemporani, 12 en teatre,
10 en dansa i 23 en música.
Un dels projectes més rellevants impulsats des
del programa +a prop és Emergents +a prop.
Emergents coordina la xarxa d’equipaments
municipals especialitzats en música de
Barcelona, recollint una mostra del treball que
es realitza anualment en aquests espais de
creació de primer nivell. 
Durant el 2007 s’han realitzat un total de dotze
concerts amb les tretze bandes de música del
CD Músiques Urbanes 06 en un circuit pels vuit
centres cívics que han participat en el projecte.
Durant el segon trimestre de l’any s’ha realitzat
també la selecció de les tretze bandes que es
promocionaran durant el curs 07-08. En el marc
de la Festa de la Música ha tingut lloc un
concert amb set d’aquestes bandes en un
escenari a la Plaça Reial. A més s’han editat
1.000 CD/DVD que s’han distribuït entre
programadors, discogràfiques i mitjans de
comunicació especialitzats.
En el marc del projecte Dansa +a prop s’ha fet
la convocatòria de Peces Curtes amb la
col·laboració de quatre centres cívics i del
Mercat de les Flors. Tretze de les companyies
que hi han participat, han presentat les seves
coreografies als quatre centres cívics. El Mercat
ha acollit la final de la convocatòria, d’on ha
sortit la companyia guanyadora, Contrapunctus
Danceport, que ha estat treballant durant el
segon semestre de l’any en coproducció amb el
Mercat i que presentarà l’obra el març de 2008
al mateix teatre.
Cooperació i Relacions Sectorials
Consell de Cultura
El Consell de la Cultura de Barcelona ha estat
creat per l’Ajuntament el febrer de 2007, tal i
com es preveu al Pla Estratègic de Cultura-
Nous Accents 2006, en el marc de la normativa
de participació ciutadana.
En la primera reunió ordinària del Ple, de data
20 de febrer de 2007, s’hi han creat deu
comissions sectorials (Música, Dansa, Teatre,
Circ, Arts Visuals, Lletres, Cinema i Audiovisual,
Cultura Popular i Tradicional, Patrimoni i
Disseny), tres comissions transversals
(Fàbriques de Creació, Pla d’Ensenyaments
Artístics i Diàleg Intercultural) i una comissió per
a l’elaboració del Reglament de funcionament
intern.
Les deu comissions sectorials han estat l’espai
per a la participació –durant tota la tardor de
2007– en l’elaboració de les propostes en
l’àmbit de cultura del Pla d’Actuació Municipal
2008-2011 (PAM). Han participat en aquest
Institut de Cultura de Barcelona
217
procés 328 persones dels diversos sectors de la
cultura de la ciutat. 
En el marc de la Comissió de Música s’han
treballat les modificacions a realitzar en la
normativa municipal que afecta l’activitat de les
sales de música en viu així com els ajuts
destinats a la millora de la infraestructura de les
sales i els ajuts destinats a la programació.
Les Comissions Transversals han permès
mantenir el contrast amb els agents culturals de
la ciutat en relació a alguns dels principals
programes previstos al Pla Estratègic de
Cultura-Nous Accents 2006, especialment el
programa Fàbriques de Creació. 
La Comissió d’elaboració del Reglament de
Funcionament Intern ha desenvolupat els seus
treballs en el període juny-novembre de 2007.
Hi han participat representants de les principals
associacions culturals de la ciutat i el producte
resultant ha estat un esborrany de reglament
que defineix un nou model de Consell de
Cultura, incorporant funcions amb caràcter
executiu a les funcions consultives i assessores
que ja tenia el Consell. El nou Reglament preveu
la creació d’un nou òrgan del Consell, el Comitè
Executiu, orientat a fer operatives les funcions
executives, com són: la participació en la
Comissió de Subvencions municipals de
Cultura, la participació en la designació dels
Jurats dels Premis Ciutat de Barcelona i
l’elaboració d’informes amb caràcter preceptiu
sobre afers relacionats amb la gestió i les
polítiques culturals de la ciutat. 
En la segona reunió ordinària del Ple, de data 27
de novembre de 2007, s’hi han aprovat per
unanimitat l’esborrany de nou Reglament del
Consell i l’esborrany de l’àmbit de cultura del
PAM 2008-2011.
Relacions Sectorials
En el marc de les relacions amb el conjunt del
sector cultural, aquest 2007 s’ha posat l’èmfasi
en el sector de la música en viu. Un dels temes
en què s’ha estat treballant és la proposta de
modificació de l’ordenança municipal
d’establiments de concurrència pública per tal
que sigui possible augmentar el nombre de
sales que ofereixen música en directe.
Paral·lelament es preveu treure una
convocatòria específica de subvencions per a
aquells locals que es vulguin adequar per oferir
música en directe.
Banda Municipal
La temporada 2007/08, la Banda Municipal de
Barcelona ha començat una nova etapa, amb un
doble objectiu: fer créixer la projecció ciutadana
de la Banda i convertir-la en una formació de
referència dins del sector. El traspàs de la gestió
de la Banda a mans de L’Auditori és un dels
canvis significatius d’aquesta nova etapa. A
partir d’aquest traspàs, els concerts de
temporada es realitzen a la Sala de Cambra
d’aquest equipament. Durant aquesta
temporada es compta amb la col·laboració de
diversos directors convidats com Salvador
Brotons, Alfons Reverté i Albert Argudo, mentre
es treballa en la definició de les línies de futur
de la formació. 
La Banda Municipal ha estat present en els
principals esdeveniments del calendari festiu de
la ciutat, ha realitzat concerts als deu districtes
municipals i ha continuat amb el seu programa
per a escolars, el qual han pogut escoltar prop
de 12.000 nens i nenes de la ciutat.
Cobla Ciutat de Barcelona
La Cobla Ciutat de Barcelona ha estat, un any
més, la Cobla Sant Jordi. Continuant amb la
promoció de música de cobla, aquesta ha
participat en el Festival de Barcelona Grec, en
Festes Majors, aplecs i ballades de sardanes.
Com a Cobla Ciutat de Barcelona ha realitzat
concerts on es recupera el repertori històric per
a cobla i on s’incorporen obres d’estrena
d’autors novells. Són un exemple d’aquests
Institut de Cultura de Barcelona
218
concerts els realitzats a la catedral o a la
basílica de la Mercè.
L’enregistrament per promocionar la música de
cobla d’enguany ha estat dedicat a obres de
recent composició dels autors: Xavier Pagès,
Joan Elias, Jesús Ventura, Joan-Josep Blay,
Xavier Boliart i Joan Lluís Moraleda.
Premis Ciutat de Barcelona 2006
El lliurament dels Premis ha tingut lloc el 22 de
febrer al Saló de Cent. En aquesta edició s’han
atorgat vint premis i sis mencions.
Els premis atorgats pels jurats dels Premis
Ciutat de Barcelona 2006 són:
• Agustí Duran i Sanpere d’Història de
Barcelona a Xavier Domènech per la tesi
Pequeños grandes cambios. Movimiento
obrero y cambio político en la década de los
sesenta.
• Traducció en llengua catalana a Joan 
Sellent per Panorama des del pont d’Arthur
Miller.
• Literatura en llengua catalana a Sergi Pàmies
per Si menges una llimona sense fer
ganyotes.
• Literatura en llengua castellana a Eduardo
Lago per Llámame Brooklyn.
• Assaig a José Enrique Ruiz-Domènec amb El
reto del historiador.
• Arts escèniques a Javier Daulte per les obres
Automàtics i La Felicitat.
• Dansa a Marta Carrasco per l’espectacle
J’arrive...! i per tota la seva trajectòria.
• Audiovisuals a Manuel Huerga per la pel·lícula
Salvador.
• Multimèdia a Pep Torres pel projecte
FUTOUR.
• Música a Jordi Pujol Baulenas per l’edició del
llibre i la sèrie discogràfica Jazz en Barcelona.
1920-1965.
• Arts plàstiques a Pedro G. Romero per
l’exposició Arxiu F.X.: La ciutat buida.
Comunitat.
• Arquitectura i urbanisme a Jaime Coll i Judith
Leclerc pel conjunt d’escoles primària i
bressol i d’habitatges dotacionals i la
recuperació com a jardí escolar d’un interior
d’illa de l’Eixample (cruïlla Londres-
Villarroel).
• Disseny a Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki
Baquero, de l’estudi Bopba Arquitectura pel
disseny de l’acte de lliurament dels Premis i
Nit Laus 2006.
• Educació a M. Dolors Bonal, Ester Bonal i
Àngels Roger pel projecte Xamfrà Centre de
Música i Escena del Raval.
• Projecció internacional al Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona per la consagració
d’una fórmula de relació entre universitat i
empresa en la qual Barcelona ha estat
pionera i per l’impacte dels seus treballs
científics a nivell internacional realitzats
durant l’any 2006.
• Investigació científica a Albert Pol per la seva
contribució al coneixement dels mecanismes
moleculars implicats en la regeneració
hepàtica.
• Investigació tecnològica a Maria Pau Ginebra,
Josep Anton Planell, Conrad Aparicio,
Elisabeth Engel i Damien Lacroix per una
espuma de fosfat de calci bioactiva per a
aplicacions de medicina regenerativa en el
teixit ossi.
• Mitjans de comunicació-Ràdio a iCAT FM per
un projecte innovador que combina, en la
seva concepció i producció, l’emissió
radiofònica amb la utilització de la xarxa i les
tecnologies digitals.
• Mitjans de comunicació-Televisió a Mònica
Terribas pel programa La Nit al dia (Televisió
de Catalunya).
• Mitjans de comunicació-Premsa escrita a
Fèlix Martínez, Nando García i Joan Manuel
Baliellas pels articles del cas El jefe de la
triple A (diari El Mundo).
Institut de Cultura de Barcelona
219
Medalles al mèrit artístic, científic, cultural i cívic
Durant el 2007, per acord del Plenari del Consell
Municipal, s’han lliurat diverses medalles. La
Medalla al Mèrit Cultural s’ha lliurat el 16 de
gener a l’Ateneu Barcelonès, en el centenari de
la seva estada a la seu actual del Palau
Sabassona, del carrer Canuda, per la seva
tasca, de més de cent anys, en favor de la
cultura catalana. Aquest mateix guardó s’ha
lliurat el 5 de juny a Jordi Pericot, per la seva
aportació en els camps de la comunicació
social, l’audiovisual i el disseny. També durant el
mes de juny, el dia 12, l’actriu Julieta Serrano ha
rebut la medalla al Mèrit Artístic pel seu talent
com a actriu dins del món del teatre, el cinema i
la televisió, amb una trajectòria regular i plena
d’èxits. 
A més d’aquestes distincions, el 23 de gener
s’ha lliurat la Medalla al Mèrit Cívic al Reial
Automòbil Club de Catalunya, en el centenari de
la seva creació, per la seva important tasca
fomentant la seguretat viària i la informació i la
formació de conductors i de vianants; i el dia 29
es lliurà la Medalla al Mèrit Científic, a l’Hospital
Clínic de Barcelona, també en el centenari de la
seva creació, per la seva aportació a la
investigació científica catalana i a l’atenció
sanitària als ciutadans.
Cooperació internacional
Relacions internacionals
L’Institut de Cultura ha estat actiu en l’escena
internacional durant l’any 2007, tant en la
vessant d’intercanvi cultural com en l’àmbit
institucional.
En primer lloc, la cooperació cultural i artística
entre els programes de l’ICUB i els seus
homòlegs internacionals ha crescut
considerablement: pràcticament tots els
programes propis participen en xarxes
internacionals, amb les quals coprodueixen i
comparteixen projectes. 
Respecte l’àmbit institucional, l’Institut de
Cultura presideix la Comissió de cultura de
Ciutats Unides (CGLU) i participa al fòrum
cultura d’Eurociutats. En tots dos casos es
tracta d’àmbits de debat i d’acció conjunta
sobre la diversitat cultural i el diàleg intercultural
a l’escala local.
Barcelona al món
Algunes iniciatives promogudes des de l’ICUB o
amb la col·laboració dels seus centres o
programes (propis o consorciats), han tingut
promoció més enllà de la ciutat. 
El Museu de les Arts Decoratives, el Museu de
Ceràmica, La Virreina o La Capella, són alguns
dels centres que han fet arribar les seves
produccions fora del territori del nostre municipi
(Andorra, Madrid, Santiago de Chile...). Per la
seva banda, les grans exposicions del CCCB
també han fet itinerància per diferents ciutats
llatinoamericanes.
Altres exposicions amb gran repercussió a nivell
internacional han estat Barcelona and
Modernity. Gaudí to Dalí, al Metropolitan
Museum de Nova York (amb obres cedides pel
MNAC) o Cosmos Gaudí. Arquitectura,
geometria i disseny, exposició produïda per la
Sociedad Estatal para la Acción Cultural
Exterior (SEACEX) i l’Ajuntament de Barcelona,
que s’ha pogut veure a Pequin i a Xanghai amb
motiu de l’Any d’Espanya a la Xina.
En l’àmbit musical destaca el concert que va
oferir l’OBC a l’Auditorium Parco della Musica
de Roma durant el mes de juny.
Consorcis i Fundacions
L’Ajuntament de Barcelona participa, a través de
l’ICUB, en els consorcis i fundacions que
gestionen les principals institucions culturals de
la ciutat. La partida destinada als diferents
consorcis, entitats i fundacions que reben el
suport de l’Institut ha estat de 39.393.156 euros.
Institut de Cultura de Barcelona
220
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
(MACBA)
Les línies discursives que han determinat el
programa d’exposicions del Museu l’any 2007
s’han centrat en les dues grans exposicions de
tesi: Un teatre sense teatre, i Sota la bomba. El
jazz de la guerra d’imatges transatlàntica. 1946-
1956, ambdues amb un gran ressò
internacional. El programa d’activitats del
MACBA també ha mantingut tant la programació
de cinema, com la de música i han continuat les
col·laboracions, ja regulars, amb el Festival LEM
i amb el Festival SONAR, entre d’altres. 
Respecte la Col·lecció del Museu, durant l’any
2007 s’hi han incorporat 233 noves obres, entre
adquisicions realitzades per la Fundació MACBA
i diversos dipòsits i donacions. Destaca també
l’increment continu dels préstecs d’obres a
altres institucions artístiques, que evoluciona
d’una manera constant en els darrers anys i ha
passat de les 21 sol·licituds anuals al 1997 a les
185 durant el 2007. La Col·lecció MACBA es
consolida, doncs, com a conjunt d’obres
d’interès per a l’estudi i el coneixement de l’art
contemporani.
Durant el 2007 s’ha estat treballant també per
fer possible la inauguració, al mes de desembre,
d’un nou espai, el Centre d’Estudis i
Documentació, instal·lat al Convent dels Àngels.
L’espai està destinat a potenciar el
desenvolupament del Museu, i estendre el seu
àmbit d’activitat més enllà de les exposicions
per actuar com un centre d’investigació, com
una estructura de diàleg i mediació i com a
espai social i de difusió. 
En el context de la projecció internacional del
Museu, hi destaca el fet que les exposicions
concebudes i organitzades pel MACBA han
viatjat, com en anys anteriors, per museus i
centres d’art d’Europa i d’Estats Units. D’altra
banda, el Frankfurter Kunstverein i el MACBA
han presentat, en el marc de la Fira
Internacional del Llibre de Frankfurt, una
important exposició d’obres de la Col·lecció
MACBA, organitzada i comissariada
conjuntament. Es tracta de la primera exposició
d’entitat de la Col·lecció MACBA fora del
Museu. 
En l’àmbit de la relació amb les institucions, un
dels fets significatius del 2007 ha estat la
signatura al mes de juny d’un acord per a la
incorporació del Ministerio de Cultura al
Consorci del MACBA, fet que ha permès
incrementar el compromís de l’Estat amb
aquesta institució i que es tradueix en una
aportació pressupostària important per al
Museu. També ha estat clau per al Museu la
signatura al desembre d’un conveni de
col·laboració amb el Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya i la Regidoria
d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, per a
la realització d’un ambiciós projecte pedagògic
adreçat als centres educatius d’ensenyaments
no universitaris. 
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
Aquest any el MNAC ha continuat amb una línia
d’exposicions molt important que combina la
programació d’artistes catalans amb la
d’artistes internacionals de gran renom. Són de
destacar les iniciades el 2006, Grans mestres de
la pintura europea de The Metropolitan Museum
of Art, Nova York. D’El Greco a Cézanne o
Humberto Rivas. El fotògraf del silenci. O les
dedicades a l’obra de Goya: Dibuixos espanyols
a la Hispanic Society of America. Del Segle d’Or
a Goya i Natures mortes. De Sánchez Cotán a
Goya. També cal remarcar l’exposició de
dibuixos de Santiago Rusiñol (1866-1932) i les
dues mostres dedicades al surrealisme: Yves
Tanguy. Univers surrealista i L’objecte català a la
llum del surrealisme.
Pel que fa a les activitats, se n’ha programat de
ben diverses adreçades també a diferents
públics. Han tingut molta acceptació les
activitats realitzades en horaris poc habituals
Institut de Cultura de Barcelona
221
com ara la Nit als museus, que en el cas del
MNAC va atraure unes 6.000 persones.
Durant els mesos d’estiu es van poder veure al
MNAC dues propostes ben diferents i de caire
poc habitual en el marc d’un museu. Tot i que
privada, l’actuació del grup Rolling Stones el
mes de juliol o l’espectacle de circ El circ de
Sara, en el marc del Festival de Barcelona Grec.
També és important fer esment del nou
contracte de patrocini amb l’empresa Sacyr
Vallehermoso que va permetre al MNAC
incorporar als seus fons un relleu gòtic
d’alabastre, datat del 1415 o la celebració del
centenari de la biblioteca del museu. 
Fundació Joan Miró 
L’any 2007 ha estat molt important per a la
Fundació Joan Miró. A banda de les grans
exposicions presentades, d’artistes com ara
Claes Oldenburg, Cosje Van Bruggen i Sean
Scully i l’excepcional mostra sobre la
transformació de la representació del cos humà,
amb més de 50 artistes de les anomenades
avantguardes històriques, s’ha convocat la
primera edició del Premi Joan Miró.
Aquest premi, amb una dotació de 70.000
euros, una de les més importants en art
contemporani, ha estat atorgat a Olafur
Eliasson, artista que destaca per la seva
contribució a l’art més recent i que prepara una
exposició especialment pensada per a la
Fundació per al 2008.
El 2007, la Fundació ha incorporat al seu fons
documental la Biblioteca personal de Joan Miró.
Els 1.783 volums que la formen ajudaran els
estudiosos a conèixer millor les lectures que van
influir en el procés de gestació de l’obra de
Miró.
També aquest any s’ha creat l’Espai Taller, al
Jardí dels xiprers de la Fundació. És un espai
d’experimentació destinat a apropar l’art a un
públic ampli, amb propostes per als escolars
però també per als universitaris i el públic en
general, i permet completar el recorregut
contemplatiu de les sales amb nous elements
de comprensió.
Les exposicions de l’Espai 13 dins el cicle
Pigments i píxels, seminaris, conferències i
activitats diverses completen la programació de
la Fundació Joan Miró l’any 2007.
Fundació Antoni Tàpies
La programació d’exposicions temporals de la
Fundació durant el 2007 ha seguit apostant per
aquelles manifestacions artístiques que
ofereixen una altra mirada sobre la cultura i la
història. La Fundació Antoni Tàpies ha continuat
també activa amb la seva participació amb
institucions europees generadores d’art
contemporani i ha mantingut la seva connexió
amb xarxes internacionals, més enllà de l’àmbit
europeu i occidental, a través de diversos
projectes. D’altra banda, durant el 2007 s’ha
seguit aprofundint en els d’estudi i difusió del
fons artístic i documental d’Antoni Tàpies.
A finals d’any, la Fundació ha anunciat la seva
clausura al públic durant el primer semestre de
2008 per tal de dur a terme una reforma a
l’edifici, per tal d’adaptar-lo a les noves
normatives de seguretat i adequar-lo a les
necessitats de les persones amb mobilitat
reduïda.
Museu Marítim
Al llarg de l’any 2007 el Consorci de les
Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona
ha mantingut els programes iniciats en anys
anteriors i ha potenciat la creació d’instruments
per al foment de la recerca i del coneixement de
la cultura marítima. També ha estat un objectiu
prioritari treballar en la recerca de noves vies de
participació i col·laboració amb el món nàutic.
Així mateix, s’ha portat a terme la remodelació
de diferents àmbits de l’exposició permanent, i
s’ha seguit aprofundint en el foment de la línia
d’exposicions temporals.
Institut de Cultura de Barcelona
222
D’altra banda s’ha donat impuls a les diferents
xarxes de cooperació, s’ha treballat en la
redacció d’estudis de recerca, en la celebració
de jornades i laboratoris de debat sobre les
Drassanes i en la creació de l’Observatori
Permanent d’Història i Cultura Marítima de la
Mediterrània.
Paral·lelament s’ha treballat en totes aquelles
accions que fan que el Museu s’impliqui en la
dinàmica de ciutat, i en tots aquells aspectes
que afavoreixen l’aproximació del Museu al
teixit associatiu, tant a través de la pròpia
Associació d’Amics, com d’associacions de
professionals o de voluntaris relacionades amb
el món marítim, amb especial interès, amb les
relacionades amb l’esport nàutic.
Museu de la Música
El Museu de la Música, tancat al públic des del
2002 –any en què va deixar l’antiga seu del
Palau del Baró de Quadras– ha inaugurat la
seva nova seu a L’Auditori de Barcelona el 10
de març de 2007. En aquest nou espai, el
museu ha obert les portes amb una presentació
totalment renovada de les seves col·leccions
d’instruments i documents musicals. Amb 
un projecte museològic actualitzat i
capdavanter en l’ús de tecnologies, i amb una
presentació innovadora adreçada a un públic
ampli i plural, proposa al visitant sentir, viure,
aprendre i aprofundir en el coneixement de la
música.
Durant aquest any el museu ha presentat el nou
projecte al conjunt de públic tant en les
diferents jornades de portes obertes com amb
les actuacions, exposicions i activitats, com la
que s’ha iniciat amb el nom d’Orpheus.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(CCCB)
Durant el 2007 la voluntat d’experimentar i
d’oferir una mirada del nostre entorn des
d’altres perspectives, una de les
característiques essencials del CCCB, s’ha vist
reflectida tant des de l’àmbit de les exposicions
temporals Hammershøi i Dreyer, Fronteres,
Apartheid o En Transició, com des de la resta de
projectes de l’equipament.
Els debats han consolidat el CCCB com a
referència internacional sobre qüestions 
d’espai urbà, de nous humanismes i de 
nous imaginaris. La publicació d’algunes de 
les millors conferències del centre als Breus
CCCB ha estat també un fet rellevant de 
l’any.
En el camp de l’experimentació de formats,
s’han consolidat dos projectes avantguardistes:
NOW i BCNmp7, i alguns dels festivals de nova
creació, com l’Hipnotik. Altres festivals han
tingut també una forta presència durant tot
l’any, des de diferents disciplines i formats 
(arts escèniques, audiovisuals, música,
literatura...): Sónar, BAM, LP’07 Festival 
de dansa... o no, INn MOTION, Dies de 
Dansa, Docúpolis, l’Alternativa, OFFF, BAC!,
Món Llibre, entre d’altres, en són alguns
exemples.
La programació audiovisual del CCCB també ha
aconseguit presentar l’Arxiu Xcèntric com un
lloc de consulta permanent de cinema
experimental i documental al CCCB.
Mercat de les Flors
Durant el primer trimestre de l’any, la
programació del Mercat, centrada en les arts del
moviment, ha acollit tres nous festivals de
dansa: Complicitats, IDN, Imatge, Dansa i Nous
Mitjans i LP’07 Festival de dansa... o no.
A partir del mes de juny, l’equipament ha
començat una nova etapa amb la constitució del
Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts
de Moviment, integrat a parts iguals per
l’Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat de
Catalunya, amb la col·laboració del Ministeri de
Cultura. Cada institució ha aportat 1.300.000
euros per a la temporada 2007-2008. La
Institut de Cultura de Barcelona
223
programació d’aquesta primera temporada
compagina els noms de coreògrafs i grans
companyies internacionals amb la promoció de
la dansa del país.
Teatre Lliure
El 2007, la programació del Teatre Lliure s’ha
caracteritzat per la presència de companyies,
dramaturgs, directors i coreògrafs de l’escena
més innovadora, i per la incorporació a la
programació del cicle Radicals Lliure. L’any s’ha
conformat també, i un cop més, com una
mescla entre la producció autòctona de pes i els
espectacles i companyies de primera línia
internacional.
Entre les produccions de creació s’ha comptat
amb espectacles de la Gelabert–Azzopardi
Companyia de Dansa, de Carles Santos, i de
l’equip Xavier Albertí-Lluïsa Cunillé. El Circ Cric
ha plantat la seva carpa al Lliure, i Roger Bernat
ha estrenat Das Paradies Experiment enllaçant
amb la creació més contemporània del cicle
Radicals.
Pel que fa als espectacles internacionals, s’ha
presentat un text de Tom Peuckert sobre Artaud
i Hitler dirigit per Paul Plamper; la companyia
Rimini Protokoll ha representat Mnemopark, i
també s’ha pogut veure 100% marocain, de
Saïd Naciri. Per la seva banda, els clàssics
també han tingut el seu espai durant el 2007:
Macbeth, Hedda Gabler i Un hombre que se
ahoga, a partir de Les tres germanes de
Txèkhov, són els tres textos que s’han
representat.
Finalment, l’any 2007 ha tancat amb una bona
notícia per a la ciutat: l’inici oficial de les obres
de rehabilitació de la seu del Teatre Lliure, al
barri de Gràcia. La reforma, desbloquejada
aquest any gràcies a una aportació econòmica
estatal rebuda per l’Ajuntament de Barcelona en
la seva condició de capital cultural, ha de
permetre la reobertura d’aquest espai històric la
temporada 2008-2009.
Gran Teatre del Liceu
Un dels espectacles emblemàtics que ha
presentat el Liceu durant el 2007 ha estat l’òpera
de Hans Werner Henze Boulevard Solitude. El
mateix Henze va assistir a l’estrena de la seva
òpera el dia 2 de març. L’òpera de Henze és la
que posa més en primer terme el nihilisme
degradant i autodestructiu que respira el text.
D’entre les altres adaptacions operístiques del
mite de Manon presentades pel Liceu s’ha de
destacar la producció de l’òpera de Massenet,
amb direcció musical de Víctor Pablo Pérez i
posada en escena de David McVicar. Le portrait
de Manon de Massenet ha acabat de completar
la panoràmica al voltant del personatge. 
Altres propostes de l’any han estat la
controvertida posada en escena de Peter
Konwitschny de Don Carlos de Verdi o Der
fliegende Holländer de Wagner, la primera òpera
que dirigeix Àlex Rigola. També Khovantxina de
Mussorgski (en la versió de Dmitri Shostakovic),
ha estat un dels grans esdeveniments de la
temporada. La Fura dels Baus ha presentat la
coproducció del Liceu amb l’Òpera de París d’El
castell de Barbablava de Bartok i Diari d’un
desaparegut de Janacek i molts altres noms de
l’escena nacional i internacional han acabat de
conformar la programació operística del Teatre.
En la programació de dansa han destacat les
dues versions del mite de Carmen, segons
Antonio Gades i Sara Baras. 
Les sessions “golfes” del Liceu, entre d’altres
propostes, han acollit el concert de Barbara
Cook a la sala principal, amb la platea del Liceu
transformada en sala de ball. 
En la programació del Petit Liceu hi destaquen
Els músics de Bremen, Cantant amb el Cor i la
commemoració de les 500 representacions de
La petita Flauta Màgica. 
Palau de la Música Catalana
Han continuat les obres de restauració de
l’interior del Palau de la Música que, tot i que
Institut de Cultura de Barcelona
224
han obligat a tancar l’equipament durant tot el
mes d’agost, han permès reobrir el nou curs el
mes de setembre. Amb aquestes obres finalitza
el procés de restauració i millora de les
instal·lacions i s’encara la celebració dels 100
anys d’aquest equipament que ha de tenir lloc
durant el 2008.
Pel que fa a l’activitat principal, s’hi han fet més
de 453 concerts amb un 74% d’ocupació i la
presència de 412.144 espectadors. La
programació ha estat diversa amb els diferents
cicles tant de producció pròpia com de
promotors privats.
Ha estat molt important també l’oferta per a les
escoles, que ha tingut, com sempre, molta
acceptació.
És de destacar també el gran nombre de
participants a les visites arquitectòniques que
s’ofereixen diàriament.
L’Auditori i l’Orquestra (OBC)
El desembre de 2007, l’Auditori ha estat admès
com a membre de ple dret d’ECHO
(European Concert Hall Organization). ECHO és
una associació que uneix alguns dels
principals auditoris d’Europa. L’accés a ECHO
és força restringit. L’Auditori és la primera i
única sala de l’Estat espanyol que ha entrat a
formar part de l’associació. Les altres 15 sales
adherides a ECHO són: Cité de la Musique
(París), Barbican (Londres), Royal Festival Hall
(Londres), Kolner Philharmonie (Colònia), Wiener
Konzerthaus (Viena), Philharmonie Luxembourg
(Luxemburg), Theatre des Champs-Elysees
(París), BOZAR (Brussel·les), Gesellschaft der
Musikfreunde in Wien (Viena), Stockholms
Konserthus (Estocolm), Het Concertgebouw
(Amsterdam), Town Hall & Symphony Hall
Birmingham (Birmingham), Megaron (Atenes),
Festspielhaus (Baden-Baden), ElbPhilharmonie
(Hamburg).
També és important esmentar que durant 
aquest any s’han inaugurat la Sala de Cambra i
el nou Museu de la Música en aquest
equipament.
Pel que fa a l’activitat, aquest any l’Auditori ha
augmentat el nombre de concerts programats
(amb nous cicles de música i noves propostes)
fet que ha originat un augment també
considerable del nombre d’espectadors. 
El Cicle de Cambra ha assolit, en el seu primer
any, un 83% d’ocupació (prop de 10.000
espectadors) i ha portat a l’Auditori un públic
amb una mitjana d’edat molt més jove que la
dels concerts simfònics. 
L’Auditori Educa, cicle de concerts per a
escolars i famílies, ha superat els 200.000
espectadors (temporada 06/07), xifra que el
situa entre els tres primers d’Europa, i al
capdavant de l’Estat. 
L’Orquestra Àrab de Barcelona (OAB) ha estat
l’orquestra resident de l’Auditori durant aquesta
temporada i el mes de setembre la Banda
Municipal de Barcelona hi ha començat una
nova etapa com a formació resident també
d’aquest centre.
Consorci de Biblioteques de Barcelona 
El 2007 s’ha fet un gran pas endavant al
districte més poblat de la ciutat, L’Eixample:
s’ha inaugurat la biblioteca Sagrada Família, un
equipament de districte amb 2.900 m2 de servei,
i la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, al barri
de Sant Antoni, de 1.884 m2. Amb aquestes
inauguracions, la xarxa de biblioteques
públiques de la ciutat disposa ja de 31
equipaments que donen servei a tots els
ciutadans en les seves necessitats informatives,
formatives i d’oci cultural. Durant aquest any el
conjunt de biblioteques han rebut més de
5.000.000 de visites, i un 36% dels ciutadans
(578.044) ja disposen del nostre carnet
d’usuaris que els dóna accés al préstec de
documents, l’accés gratuït a Internet i altres
avantatges en diversos equipaments culturals
Institut de Cultura de Barcelona
225
de Barcelona, com ara descomptes a museus,
teatres o llibreries.
Centre de Normalització Lingüística de
Barcelona
Durant l’any 2007, el Centre de Normalització
Lingüística (CNL) de Barcelona ha ampliat
l’oferta general de cursos de tots els nivells
(amb un resultat d’un 15% més d’inscripcions
que el 2006), especialment els d’acolliment
lingüístic i, a més, ha potenciat una oferta
adaptada a les necessitats de col·lectius
específics com és el cas dels cursos adreçats a
la comunitat xinesa de la ciutat. Els programes
de foment de l’ús del català són una de les
prioritats del Programa d’acolliment lingüístic,
programa que ha tingut una gran incidència en
els àmbits associatiu i cultural de la ciutat, amb
un augment del 76% respecte el 2006 del
nombre de cursos organitzats en les entitats
d’aquest sector. 
Dintre el marc del programa Voluntariat per la
llengua, que fomenta entorns de conversa 
entre alumnes que estan aprenent català i
persones que ja el coneixen, el 2007 s’han
creat 836 parelles lingüístiques, un 58% més
que el 2006.
En conjunt, doncs, els indicadors del 2007
reflecteixen l’esforç del CNL de Barcelona per
posar a l’abast de les persones nouvingudes el
coneixement de la llengua catalana com a
element clau per facilitar-los l’accés al mercat
laboral en condicions d’igualtat i per afavorir 
la cohesió social en tots els àmbits de la 
ciutat.
Suport a la producció cultural
Subvencions i convenis
L’any 2007 l’Institut de Cultura ha rebut un total
de 550 sol·licituds de subvenció, de les quals
n’ha atorgat 330. L’import total d’aquestes
subvencions és de 4.217.284 euros. 
Part d’aquestes subvencions s’han destinat a
donar suport al potent entramat de festivals que
conviuen a la ciutat durant l’any. Es tracta de
festivals de tots els àmbits, formats i
tendències. De les arts escèniques (Mostra de
Teatre de Barcelona, Escena Poblenou,
Magdalena, LP’07, Dies de Dansa,...), a les arts
visuals (BAC o DrapArt), passant pels
audiovisuals (L’Alternativa, OVNI, MECAL,
CurtFiccions, BAFF, DiBa, DocsBarcelona,
Docúpolis, Festival de cinema polític...) i la
música (Primavera Sound, Sónar, LEM, Mas i
Mas, Festival de guitarra, Festival de Jazz,
Festival de Blues...), són múltiples i diversos els
festivals que proliferen i s’han anat consolidant
al llarg dels anys, alguns fins i tot amb un
important reconeixement i projecció
internacionals. 
L’ICUB també ha donat el seu suport a altres
entitats a través de convenis puntuals, com és
el cas d’Hangar. Centre de Producció d’Arts
Visuals. Es tracta d’un centre de producció
creat per l’Associació d’Artistes Visuals de
Catalunya (AAVC) que ha esdevingut model per
a les Fàbriques de Creació (Barcelona
Laboratori-Pla Estratègic de la Cultura). El dia
20 de juny es va celebrar el 10è aniversari
d’aquesta entitat, amb dues jornades de portes
obertes i tot un seguit d’activitats.
Fundació Barcelona Cultura
Una de les actuacions més destacades de la
Fundació Barcelona Cultura d’aquest 2007 ha
estat la signatura, en data 27 de març de 2007,
d’un conveni de col·laboració amb la Fundació
Navegació Oceànica Barcelona. Aquest acord
preveu la programació d’activitats que ajudin a
difondre l’esdeveniment de la Barcelona World
Race, i que permet gaudir amb incentius fiscals
els patrocinadors que hi col·laborin. 
S’ha estat treballant també en un altre acord, en
aquest cas amb la Fundació Esade, pensat a
Institut de Cultura de Barcelona
226
l’entorn de la necessitat de formar nous gestors
en l’àmbit cultural. Serà un mestratge per a
gestors i directius del sector públic i privat.
També cal esmentar l’interès de les jornades
realitzades per Barcelona Activa sobre els
bones pràctiques entre el sector cultural i el
sector econòmic i el suport de la fundació, a
través del Cercle d’Amics del Museu d’Història
de la Ciutat, en la realització de la conferència
del Sr. George Steiner. 
Institut de Cultura de Barcelona
227
Institut de Cultura de Barcelona
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Visites a les exposicions dels museus 
municipals i consorciats 3.936.894 4.035.366 5.068.980 5.173.281
Museu d’Història de la Ciutat 343.997 367.298 347.164 351.736
Conjunt Monumental de la Plaça del Rei 187.493 221.439 228.846 216.412
Museu Monestir de Pedralbes 62.152 64.353 57.222 54.230
Museu Verdaguer 5.884 5.336 4.793 4.366
Centre Interpretació Park Güell (obert al 2002) 22.707 28.622 34.485 40.534
Altres espais visitables1 65.761 47.548 21.818 36.194
Museu d’Arts Aplicades 171.409 157.236 157.328 134.003
Museu de les Arts Decoratives 78.929 61.440* 54.075* 49.498
Museu de Ceràmica 54.757 57.894* 63.114* 46.126
Museu Tèxtil i d’Indumentària 37.723 37.902* 40.139* 38.379
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) 366.140 769.914 1.068.207 949.939
Col·lecció Thyssen-Bornemisza2 42.976 – – –
Museu Picasso 1.154.949 1.074.060 1.225.543 1.137.306
Museu Frederic Marès4 32.597 25.288 34.559 53.956
Museu Barbier-Mueller 19.460 16.590 24.959 26.563
Museu Etnològic 12.022 10.934 14.582* 23.047
Museu de la Música3 – – – 30.428
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella 96.178 94.878 101.646* 152.421
Jardí Botànic 34.476 42.214 41.157 51.807
Fundació Antoni Tàpies 72.514 61.385 58.612 69.079
Fundació Joan Miró4 511.445 495.880 986.977* 1.045.538
Museu Marítim 428.549 301.469 365.167* 332.424
Museu Militar 127.013 94.329 89.104 117.086
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 326.699 365.497 400.487 492.854
Centre Cultura Contemporània Barcelona (CCCB) 196.470 158.394 153.488 205.094
Visitants Virreina exposicions 253.135 168.599 133.573 130.733
Exposicions Palau de la Virreina 140.898 123.243 95.976 110.906
Exposicions La Capella5 112.237 45.356 37.597* 19.827
Biblioteques del Consorci de 
Biblioteques de Barcelona (CBB)
Visites 4.126.308 4.421.266 4.896.978 5.172.624
Documents prestats 3.079.324 3.713.484 3.816.768 3.905.107
* Dades actualitzades respecte a anteriors publicacions.
1 Espais visitables 2007: Espai Santa Caterina. Centre d’Interpretació arqueològica (des de gener de 2007) i Centre
d’Interpretació Històrica. Refugi 307 (inaugurat l’1 d’abril de 2007). Espais visitables 2004-2006: Centre cultural del Born
(‘Obrim per obres’ del 30 d’abril de 2004 al 15 de maig de 2006) i Portal de Sant Daniel (Del 28 d’octubre de 2006 al 31 de
desembre de 2006).
2 La Col·lecció Thyssen va tancar el 2004 i els seus fons es van incorporar al MNAC.
3 El Museu de la Música, tancat al públic des del 2002, va reobrir la nova seu a L’Auditori el març de 2007.
4 La Fundació Joan Miró va començar a comptar les visites a les exposicions temporals a partir del 2006, i el Museu Marès
del 2007.
5 La Capella va estar tancada de l’1 d’abril al 12 setembre 2007.
228
Indicadors propis del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Festival d’Estiu de Barcelona. Grec
Espectacles 45 51 53 75
Representacions 191 225 239 270
Espectadors 79.216 134.426 129.681 165.166
% Ocupació 66 70 60 71
Teatre Mercat de les Flors6
Entrades venudes 18.014 31.587 38.854 37.433
Espectadors 25.702 47.023 59.839 55.658
% ocupació 56 63 68 72
Taquillatge 116.927 337.325 467.164 485.205
OBC
Concerts 132 127 124 106
Espectadors 202.353 202.749 186.361 178.987
L’Auditori
Concerts 311 276 396 624
Espectadors 393.907 375.608 399.047 481.047
% ocupació 85 85 80 78
Palau de la Música7
Concerts 220 473 498 453
Espectadors 317.674 418.598 445.319 412.144
% ocupació 77 78 77 74
Gran Teatre del Liceu
Representacions 240 218 224 313
Espectadors 355.734 297.353 336.061 395.163
% ocupació 79 88 90 88
Teatre Lliure(Fabià Puigserver i Espai Lliure)
Representacions 291 334 367 285
Espectadors 67.115 68.513 79.397 70.070
% ocupació 60 69 63 66
Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 500 508 497 468
Inversió (milers d’euros) 766 3.939 13.984 8.240
Pròpia 228 20 – –
Per compte de l’Ajuntament 538 3.919 13.984 8.240
Resultat comptable (milers d’euros) 554 (176) 2 288
Cash-flow (milers d’euros) 825 182 1.656 680
6 A partir del 2006 es comptabilitzen també els espectacles del Festival Grec que s’han fet al Mercat de les Flors. El 14 de
juny 2007 es va constituir el Consorci del Mercat de les Flors.
7 A partir del 2005 es comptabilitzen també els concerts realitzats al Petit Palau i els del programa del Servei Educatiu.
Institut de Cultura de Barcelona
229
Institut de Cultura de Barcelona
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 2.986
Despeses d’establiment – Ingressos per operacions comercials 11.379
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Ajt. 82.000
Immobilitzat material 659 Altres transferències 2.566
Immobilitzat financer 1.195 Transferències capital 12.278
Patrimoni artístic 1.112
Fiances i dipòsits a ll/termini 20
Actiu circulant 22.213 Total d’ingressos d’explotació 108.223
Existències -
Deutors 18.601 Costos
Inversions financeres temporals 52
Tresoreria 2.741 Compres 906
Ajustaments per periodificació 819 Personal 21.584
Treballs, subminist. i serveis externs 28.755
Total actiu 25.199 Subvencions 44.006
Subvencions de capital 12.278
Passiu Provisions 165
Amortitzacions 227
Recursos a llarg termini 4.167
Patrimoni 2.218
Resultat de l’exercici 288 Total costos d’explot. abans financers 107.921
Subvencions de capital 1.393
Altres ingressos a distribuir –
Provisions 268 Resultat d’explotació abans financers 302
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers 113
Recursos a curt termini 21.032 Despeses financeres 17
Creditors financers – Resultat d’explotació 398
Creditors comercials 18.299
Altres creditors 2.224 Ingressos extraordinaris 229
Ajustaments per periodificació 509 Despeses extraordinàries 339
Impost de societats –
Total passiu 25.199 Resultat de l’exercici 288
230
L’Institut Barcelona Esports és una entitat pública de caràcter local que té
per missió crear i impulsar polítiques que permetin gestionar de manera
innovadora i eficaç l’esport de Barcelona, com un dels elements
protagonistes del desenvolupament i de la projecció de la ciutat.
Les funcions de l’Institut Barcelona Esport s’estructuren en quatre grans
àmbits d’acció:
1. La dotació i la gestió dels equipaments esportius municipals.
2. La promoció de l’activitat física i esportiva entre tots els ciutadans.
3. L’organització directa o en col·laboració amb altres organitzacions
d’esdeveniments de tots els nivells, tant pròpiament esportius com
amb continguts més teòrics i d’anàlisi i reflexió sobre el fet esportiu en
general.
4. La relació amb altres organismes i institucions, nacionals i
internacionals, per tal de captar noves activitats per a Barcelona i per
crear xarxa amb altres ciutats del món.
L’abril del 2003, es va presentar el Pla Estratègic de l’Esport de
Barcelona, elaborat mitjançant un procés participatiu. En aquest Pla es
basen les línies d’acció de l’Institut Barcelona Esports, que són:
• Potenciar l’accés a una oferta esportiva equilibrada a tots els
col·lectius ciutadans, amb les especificitats que cadascun requereixi.
• Difondre l’activitat esportiva de Barcelona entre tots els ciutadans. 
• Potenciar el club o l’entitat esportiva de barri/ciutat com a eix
fonamental de l’estructura esportiva de Barcelona.
• Dotar la ciutat d’equipaments esportius públics, i col·laborar amb
institucions privades i altres administracions públiques per consolidar
una xarxa d’instal·lacions de qualitat.
• Gestionar les instal·lacions esportives municipals mitjançant els
diferents tipus de gestió establerts en la normativa vigent.
• Establir estratègies de cooperació amb altres ens territorials que
ofereixen activitats esportives no desenvolupables a la ciutat i que en
puguin completar l’oferta.
• Consolidar els esdeveniments que ja es fan a la ciutat, atraure’n 
de nous de caràcter ocasional, i crear-ne de nous que siguin 
periòdics.
• Crear atractius turístics relacionats amb el món de l’esport.
Institut Barcelona Esports
Constitució
Es va constituir el 24 de novembre de 2004 i
va iniciar la seva gestió econòmica a partir de
l’1 de maig de 2005.
Objecte social
Promoure l’activitat física i esportiva a la
ciutat de Barcelona, tant mitjançant
programes propis com donant suport als
diferents agents del sector esportiu que hi
desenvolupen la seva activitat.
President
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Gerent
Sr. Sergi Pujalte i Garcia
231
• Consolidar les estructures de
comercialització de les activitats vinculades
al món de l’esport que tenen lloc a la ciutat.
• Fomentar l’ús de l’espai públic per a la
pràctica de l’esport.
• Impulsar plans relacionats amb el
desenvolupament econòmic de l’esport.
L’any 2007, després de les eleccions municipals
del 27 de maig, s’ha iniciat una nova legislatura,
per a la qual s’ha elaborat el corresponent Pla
d’Acció Municipal (PAM 2008-2011) que, pel
que fa al sector esportiu, inclou quatre objectius
per al mandat present:
1. Promoure la pràctica esportiva com a factor
de benestar i qualitat de vida en relació a
aspectes que contribueixen a la cohesió
social: com a instrument educatiu i hàbit
saludable de la ciutadania i com a element
d’integració social.
2. Ampliar i millorar la xarxa d’instal·lacions
esportives a fi de reforçar el lloc de Barcelona
com a ciutat amb bones infraestructures
esportives i convertir la ciutat en un espai
privilegiat per a la pràctica dels esports.
3. Consolidar Barcelona com a escenari
d’esdeveniments esportius en la perspectiva
de difondre la qualitat dels nostres
esportistes i la promoció econòmica i la
projecció internacional de la ciutat.
4. Potenciar el model de política esportiva com
a estratègia concertada de ciutat. La
necessària col·laboració dels agents
implicats en el sistema esportiu requereix el
reconeixement i el suport a la tasca dels
clubs, associacions i federacions. 
Dotació i Gestió d’equipaments esportius
• S’han completat les fases de diagnosi i
d’anàlisi de l’oferta i demanda dels
equipaments esportius de Barcelona, i també
la determinació de les necessitats futures.
S’ha establert el Sistema d’Informació
Geogràfica (SIG) com a instrument
fonamental per al coneixement dels espais
esportius i la planificació de la xarxa
d’equipaments.
• S’ha definit el projecte d’inversions en els
equipaments esportius de la ciutat de
Barcelona, de manera coordinada amb els
deu districtes de la ciutat, tant pel que fa a
projectes d’obra nova com en actuacions de
reformes, ampliacions, millora o adequació a
les normatives aplicables a les instal·lacions
esportives.
• S’ha completat la redacció del Pla Director
corresponent al Pla d’Equipaments Esportius
de la Ciutat de Barcelona.
• Pel que fa a l’Escola Municipal d’Hípica de la
Foixarda, s’ha fet la tramitació del
procediment negociat per a la contractació
de la gestió del servei esportiu. També s’han
iniciat les valoracions necessàries per a
procedir a la liquidació del contracte anterior.
• Informació dels plecs de condicions i 
els concursos de les instal·lacions
adjudicades pels districtes durant el mandat
2003-2007.
• Anàlisi i valoració de les modificacions
contractuals dels poliesportius municipals
Perill i Sagrada Família.
• Adjudicació de la concessió d’obra i posterior
gestió del Centre Esportiu Municipal Putget.
• Tramitació de modificacions contractuals o
proposta d’atorgament de subvencions per
als concessionaris dels poliesportius
municipals Claror, Vintró i de la Bordeta.
• Elaboració d’informes sobre la gestió
econòmica de les Piscines Bernat Picornell,
els centres esportius municipals Júpiter i de
Vela, l’Àrea Esportiva de la Vall d’Hebron i el
Poliesportiu Municipal de la Bordeta.
• Elaboració de l’Informe d’Indicadors de
Gestió de les Instal·lacions Esportives
Municipals que tenen usuaris individuals amb
abonats com a instrument d’avaluació
Institut Barcelona Esports
232
comparada de la gestió d’aquests tipus de
centres esportius municipals.
• Remodelació del camp municipal de beisbol
Carlos Pérez de Rozas per adequar-lo a les
necessitats i exigències necessàries que
permetessin la realització del Campionat
d’Europa de Beisbol de Seleccions 2007.
• Seguiment de l’obra de remodelació integral
del Centre Esportiu Municipal Pau Negre-Can
Toda i de l’aplicació de l’aportació econòmica
de l’Institut a aquest projecte.
• Contractació del projecte d’arranjaments i
millores a les oficines de la seu de l’Institut
Barcelona Esports.
• Accions de millores i arranjaments a les
instal·lacions següents:
– Frontons Municipals Bac de Roda, seu
dels entrenaments de les seleccions
participants en la Copa de Món de Pilota
2007.
– Pavelló Municipal de la Vall d’Hebron, seu
de la Copa del Món de Tennis de Taula
2007.
– Centre Municipal de Tennis de Taula Reina
Elisenda
– Centre Municipal d’Esgrima de Reina
Elisenda
– Estadi Municipal d’Atletisme Joan
Serrahima
– Camp Municipal de Sofbol
• Seguiment dels contractes de manteniment
de la gespa, control de la legionel·losi i 
de prevenció d’incendis del Centre Municipal
d’Esgrima Reina Elisenda, Camp Municipal
de Beisbol Carlos Pérez de Rozas, 
Estadi Municipal d’Atletisme Joan 
Serrahima i Camp Municipal de Rugbi de la
Foixarda.
• Participació en la Comissió Municipal de
Seguiment del Pla Municipal de Risc de
Sequera. Inici de les accions de diagnosi i
valoració del consum d’aigua en les
instal·lacions esportives municipals i
privades, així com de l’anàlisi de les
característiques dels elements dispensadors
d’aigua per a la millora en l’aplicació de
mesures d’estalvi d’aigua.
Coneixement
• Aprovació del Pla de l’Esport en Edat Escolar
a Barcelona (5 de gener del 2007) i
constitució del Consell de Coordinació
Esportiva en Edat Escolar de Barcelona (17
de gener).
• Meridian Cup and Congress. Congrés
celebrat durant les mateixes dates de la
Meridian Cup (febrer 2007) adreçat a
entrenadors i altres tècnics relacionats amb el
món del futbol.
• Inauguració del Museu Olímpic i de l’Esport,
a Montjuïc (març 2007).
• Lliurament dels Premis Laureus World Sports
Awards (2 d’abril del 2007).
• Presentació al Centre Cívic del Parc, el 20
d’abril, de l’Enquesta d’hàbits esportius dels
barcelonins, 2006 i de l’estudi Els espais
públics urbans i l’esport com a generadors
de xarxes socials a les grans ciutats: el cas
de Barcelona. Amb motiu d’aquesta
presentació, a més, es va editar un opuscle
que recull els punts més rellevants de
l’estudi sobre els espais esportius i que té el
mateix nom. Van assistir a la presentació 123
persones.
• Edició de la Guia per fer esport a la ciutat,
que recull les diverses opcions que
s’ofereixen als ciutadans, tant d’oferta
esportiva com d’instal·lacions on dur-la a
terme, públiques i privades. També es va
editar la guia Oferta esportiva per a infants i
joves que, a partir del 2007, es publicarà,
amb les actualitzacions corresponents, per a
cada curs escolar.
• VII Fòrum Olímpic: Esport i Medi 
Ambient, celebrat el 13 i 14 de novembre del
2007.
Institut Barcelona Esports
233
Comunicació
La declaració del 2007 com a Any de l’Esport a
Barcelona ha estat el gran fet protagonista des
del punt de vista de la difusió i la comunicació
en l’àmbit esportiu a la ciutat. Amb el punt de
partida en el Marató del 2007 i el punt final en el
Marató del 2008, la celebració d’aquest any
temàtic ha posat en relleu un calendari de més
de 300 activitats, a través de campanyes
publicitàries que s’han desenvolupat els mesos
de juny, setembre i desembre, i que han
presentat als ciutadans i ciutadanes com
Barcelona és un escenari ideal per a la pràctica
esportiva, els beneficis que l’esport comporta i
la important xarxa d’equipaments municipals
esportius que estan disponibles per a tothom.
Aquest gran paraigua comunicatiu s’ha vist
reforçat amb la posada en marxa de 27
campanyes i accions de comunicació i
informació, referides al programa habitual
d’activitats de l’Institut.
El 2007 ha estat també l’any de la consolidació
del web d’esports com a canal informatiu i com
a instrument constructor de la Xarxa
d’Informació Esportiva de la ciutat, un dels
objectius del Pla Estratègic de l’Esport. Així, el
web ha rebut un total de 379.716 visites al llarg
de l’any. A més, s’han construït i posat en
marxa un total de set webs associats a
productes específics: Mitja Marató, Marató, Pla
de l’Esport en Edat Escolar, Festa de la Bici,
Cursa de la Mercè, Cursa dels Nassos-Sant
Silvestre i Any de l’Esport. Cal remarcar també
l’augment espectacular de les inscripcions per
Internet, en els webs de curses atlètiques que
incloïen aquest sistema on-line, i que ha fet que
la inscripció presencial hagi quedat relegada a
un pla pràcticament simbòlic.
En el camp dels mitjans de comunicació, com a
tercer element constructor de la Xarxa, s’ha
elaborat un total de 26 dossiers de premsa
temàtics i s’han emès 110 convocatòries i notes
de premsa. Finalment, cal destacar
l’organització i el suport donat a 24
conferències de premsa celebrades al llarg de
l’any.
Relacions internacionals i institucionals
• Atenció, al llarg de l’any, a dues delegacions
de l’organització dels Jocs Olímpics de
Londres del 2012, per informar-los i
assessorar-los a partir de l’organització dels
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
(instal·lacions, organització, logística, etc.).
• Atenció a delegacions de diversos països,
relacionades amb els Jocs Olímpics i
l’experiència de Barcelona, tant pel que fa a
l’organització dels Jocs com en el tractament
i la utilització posterior de les instal·lacions:
Chicago, Santiago de Chile, Jalisco, Anvers,
Shanghai, Montevideo, Aarhus. 
• Atenció a les delegacions de la UEFA i la
Federació Espanyola de Futbol, amb relació a
la celebració de la Meridian Cup, a la
Comissió d’Avaluació de la Federació
Internacional de Paràlisi Cerebral i a la
Comissió Tècnica de la Federació
Internacional de Beisbol (Campionat
d’Europa i Preolímpic de Beisbol, 2007).
• Atenció a les presidències de la Federació
Internacional de Pilota Basca i del Comitè
Internacional d’Esports per a Sords.
• Diverses accions de preparació del
Campionat d’Europa d’Atletisme del 2010:
reunions tècniques de la EAA (European
Athletics Association) per preparar els
diferents aspectes de l’organització de
l’esdeveniment (allotjament, instal·lacions,
transports, etc.).
• Representació de l’Ajuntament de Barcelona
en diversos organismes de caràcter 
esportiu: Centre d’Estudis Olímpics i de
l’Esport (reunió anual del Consell), Museu
Olímpic, Consejo Superior de Deportes i la
Federació Espanyola de Municipis i
Províncies.
Institut Barcelona Esports
234
• Representació de l’Ajuntament de Barcelona
en congressos, seminaris, etc. El 2007, s’ha
participat en les Jornades de la Federació
Espanyola de Municipis i Províncies, a Las
Palmas; Conferència Europea de Ciutats
Sostenibles, a Sevilla; Premis Nacionals de
l’Esport, Gala del diari As i Jornades d’Esport
i Medi Ambient, a Madrid; Jornades d’Esport,
Benestar i Sostenibilitat, a Lleida.
• Sessions de coordinació i preparació, amb
diversos organismes internacionals, dels
diferents esdeveniments que tindran seu a
Barcelona durant el 2008: Campionat del
Món de Pilota, Congrés Mundial de Medicina
Esportiva, Campionat del Món d’Atletisme
per a persones amb Discapacitat i
Eurogames.
• Establiment de relacions bilaterals amb la
Comunitat de Madrid i l’Oficina de la
Candidatura Madrid 2016. Reunions bilaterals
amb el president de la Comissió d’Esport i
Medi Ambient del Comitè Olímpic
Internacional, Sr. Paul Schmitt (Madrid).
• Reunions de treball bilaterals (Barcelona-
Madrid), amb la Direcció General d’Esports i
la Direcció General de Sostenibilitat i Agenda
21 local de l’Ajuntament de Madrid.
• Reunions de treball amb diferents federacions
espanyoles per tal de conèixer les condicions
esportives i econòmiques per organitzar, a
partir del 2009, diverses competicions,
d’àmbit europeu o mundial: federacions
espanyoles d’Esports per a Discapacitats
Cerebrals, de Tir Olímpic, de Tir amb Arc, de
Judo, d’Esgrima, de Gimnàstica, de Futbol i
de Taekwondo.
• Projectes: s’ha presentat la candidatura per a
organitzar la final de la Copa de la UEFA del
2011. La resolució s’espera per al març del
2008. D’altra banda, s’ha renunciat a la
possibilitat d’organitzar els Master Games del
2013, tot i que en el futur es preveu optar a la
candidatura per a l’edició del 2017.
Participació
El 17 de gener es constituí el Consell de
Coordinació Esportiva en Edat Escolar de
Barcelona.
El 16 de març es va celebrar el Plenari de
l’Esport de Barcelona, amb un format especial i
emmarcat en l’Any de l’Esport de Barcelona.
L’acte va tenir lloc al Centre Internacional de
Convencions de Barcelona i hi van assistir prop
de 2.000 persones, vinculades al sector
esportiu i a d’altres sectors que s’hi relacionen,
de manera més o menys directa. Prèviament,
com ja és habitual i com a preparació del
Plenari, es va convocar la Comissió Permanent
del Plenari de l’Esport, integrada pels
presidents dels tres eixos del Pla Estratègic de
l’Esport de Barcelona i per representants 
de les entitats dels districtes, d’entitats
esportives d’abast ciutadà i dels grups polítics
municipals.
Promoció esportiva
• La Direcció de Promoció Esportiva de
l’Institut Barcelona Esports ha continuat
desenvolupant actuacions en les principals
línies de treball establertes: promoció de
l’activitat física i l’esport en edat escolat (dins
i fora d’horari lectiu), entre col·lectius
específics (persones discapacitades,
nouvingudes o en risc d’exclusió social, gent
gran, etc.) i el foment de l’activitat física per a
la salut i en l’espai públic.
• Pel que fa a l’horari lectiu, s’ha mantingut el
Pla de Suport a l’Educació Física escolar
amb els programes que ja es duien a terme:
Mou-te en Bici, Aprèn a Nedar, Biatló i Triatló
escolars, Escacs escolars, Orientar-nos en el
nostre hàbitat, Campanya de Promoció de
l’Atletisme-Raid atlètic, A la Recerca del 
Joc Perdut, Flic-Flac Circ i Dansa Ara. A
més, també s’han introduït dos programes
que es preveu que continuïn en cursos
vinents com són el Prova-ho (promoció 
Institut Barcelona Esports
235
de pràctiques esportives minoritàries) en 
les modalitats d’esgrima i tamborí, i el 
Valors i Esport, que es va vincular a la
celebració de la UEFA/CAF Meridian Cup a 
la nostra ciutat.
• Quant a la promoció esportiva en edat
escolar, però fora d’horari lectiu, ha continuat
el desenvolupament del Pla de l’Esport en
Edat Escolar de la ciutat mitjançant quatre
trobades plenàries del Consell de
Coordinació Esportiva (constituït el 17 de
gener de 2007) i diverses reunions dels tres
Grups de Treball sorgits per tractar els temes
considerats més necessaris per part dels
agents del sector (difusió dels valors,
captació i formació de professionals i gestió i
ús dels espais esportius escolars). A més, al
setembre, es va publicar i difondre la segona
edició de la Guia d’oferta esportiva per a
infants i joves amb tota l’oferta de les entitats
integrants del Consell de Coordinació
Esportiva.
• Continuïtat dels altres programes i
campanyes de promoció esportiva:
Campanya de Vacances-Campus Olímpia,
Campanya Compta Fins a Tres de la qual s’ha
remodelat la pàgina web i Servei de préstec
de material esportiu.
• Suport i coordinació a les entitats que
treballen en projectes i programes de
prevenció i actuació relacionats amb les
persones que es troben en risc d’exclusió
social.
• En el marc de la Setmana Esportiva de les
Dones, s’ha lliurat el Premi Dona i Esport,
memorial Mireia Tapiador, que en la seva
segona edició s’ha atorgat a Adela Piera i
Escofet. A més, s’ha publicat el primer
Quadern Dones i Esport amb continguts
relatius a la incorporació de les dones a la
pràctica esportiva.
• Estudis finalitzats o iniciats durant el 
2007:
– Els espais públics urbans i l’esport com a
generadors de xarxes socials a les grans
ciutats: el cas de Barcelona.
– Activitat física de la gent gran a les
instal·lacions esportives municipals, casals
i centres cívics.
– Hàbits esportius de la població en edat
escolar en funció del gènere i tipus de
pràctica.
– Activitat física als centres d’Educació
Especial.
– Valoració de la situació de la pràctica
esportiva de les persones nouvingudes.
Esdeveniments esportius
Entre el bon nombre d’esdeveniments esportius
en què l’Institut Barcelona Esports col·labora o
que organitza a la ciutat al llarg de l’any, de
divers nivell i ressò, el 2007 cal remarcar-ne
especialment, per la seva transcendència, els
següents:
• Marató de Barcelona. Amb 7.433
participants, la cursa ha assolit el rècord
absolut de participació: l’any olímpic (1992),
hi van prendre part 6.586 persones.
• Caminada Internacional de Barcelona. Tal
com estava previst, pel setembre del 2007,
l’Assemblea General de la International
Marching League (IML) va designar Barcelona
com a seu oficial, única a Espanya, de la
Caminada Internacional.
• La Cursa dels Nassos-Sant Silvestre ha
arribat a la novena edició. Cal remarcar
especialment que en l’edició del 2007 ha
assolit la quarta posició en el rànquing de la
Reial Federació Espanyola d’Atletisme, amb
un èxit rotund de participació popular, amb
una més que notable presència d’atletes
estrangers, que fan de la cursa l’excusa
perfecta per fer-la coincidir amb el cap d’Any.
• Durant el 2007, han tingut lloc a Barcelona
diversos esdeveniments internacionals de
caràcter singular:
Institut Barcelona Esports
236
– Meridian Cup-seleccions sub 18 europea i
africana, amb 40 participants.
– Copa del Món de Tennis de Taula, amb 18
participants.
– Campionat d’Europa i Preolímpic de
Beisbol, amb 384 participants.
– Barcelona World Race (sortida), 9 vaixells,
amb 18 participants.
– IV Copa del Món de Pilota Basca, en
Frontó de 36 metres, amb 180 participants.
– VII Campionat del Món sub 22 de Cesta
Punta, amb 210 participants.
Institut Barcelona Esports
237
Institut Barcelona Esports
Dades rellevants 
Indicadors propis del nivell d’activitat 2005 2006 2007
Gestió dels equipaments esportius adscrits a l’Institut
Nombre d’abonats 14.217 13.214 13.216
Piscina Sant Jordi 2.873 2.786 2.888
Piscines Municipals Bernat Picornell-Piscina 
Municipal de Montjuïc 7.842 7.111 6.656
Centre Municipal de Tennis de Montjuïc 475 453 434
Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima 231 227 243
Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebron 972 1.309 1.393
Centre Municipal de Vela 1.360 1.096 1.142
Base Nàutica Municipal Mar Bella 464 459 460
Nombre d’usuaris 91.280 76.400 86.357
Piscina Sant Jordi 30.358 24.121 16.007
Piscines municipals Bernat Picornell-Piscina 
municipal de Montjuïc 10.220 22.742 34.582
Centre municipal de Tennis Montjuïc 3.400 560 558
Estadi municipal d’Atletisme Joan Serrahima 3.960 4.007 4.217
Centre municipal de Tennis Vall d’Hebron 3.484 1.712 2.572
Centre municipal de Vela 11.814 11.922 12.080
Base Nàutica municipal Mar Bella 4.581 3.021 3.019
Instal·lacions esportives de l’Escola Industrial 8.532 3.831 2.806
Escola municipal d’Hípica La Foixarda 1.446 1.358 505
Complex esportiu municipal Pau Negre-Parc del Migdia 845 951 2.121
Camp municipal de Rugbi La Foixarda 804 384 406
Camp municipal de Beisbol Emilio Pérez de Rozas 379 140 1.400
Pistes municipals d’Aeromodelisme 324 324 357
Fossars municipals de Tir amb arc 375 416 397
Tir Olímpic municipal 2.353 2.697 2.918
Centre municipal d’Esgrima Reina Elisenda 2.605 2.221 2.412
Organització d’esdeveniments esportius (nombre participants)
Actes populars 120.561 123.900 133.881
Barnatresc (10 caminades per Barcelona –el 2006, 
van ser 8–) 7.527 8.695 13.165
Caminada Internacional de Barcelona 1.500 2.658 3.356
Cursa de la Mercè 5.300 5.800 7.548
Cursa d’El Corte Inglés 65.000 56.000 53.321
Festa de la Bici (Bicicletada) 17.000 17.000 17.200
Travessa Nedant al Port 417 453 470
Cursa de les Dones 2.800 3.000 4.600
Cursa de Bombers 9.600 9.800 11.611
Mitja Marató de Barcelona 2.000 2.000 2.743
Marató de Barcelona – 4.800 7.433
238
Indicadors propis del nivell d’activitat 2005 2006 2007
Sant Silvestre- Cursa dels Nassos 5.000 6.300 7.126
Cursa de l’Amistat 400 700 900
Cursa i Caminada per Collserola 2.517 2.700 2.800
Panteresports 1.500 1.537 1.600
Altres actes nacionals i internacionals 8.796 9.663 9.961
Trofeus Internacionals Ciutat de Barcelona 
(28 competicions) 8.006 9.143 9.732
87a. Volta Ciclista a Catalunya – 200 217
Pirena 220 200 – *
Sony Ericsson WTA Tour Barcelona KIA (anys 
anteriors Copa Tennis La Salut) 24 24 12
Foment de la pràctica esportiva
Campanya de vacances-Campus Olímpia
Nombre d’instal·lacions (IEM) participants 34 34 37
Nombre de modalitats 67 61 76
Pre-Campus 16 15 18
Campus Poliesportiu 25 24 29
Campus específics 24 19 28
Campus de Natura 2 3 1
Places ofertes 17.614 29.954 20.052
Participants 14.712 12.734 15.721
Índex d’ocupació 83,52% 43% 78,4%
Orientar-nos en el nostre hàbitat
Nombre d’escoles participants – 88 126
Nombre de participants – 6.095 5.707
Mou-te en bici
Nombre d’escoles participants – 11 13
Nombre de participants – 840 878
Campanya de promoció de l’atletisme-Raid Atlètic
Nombre de participants – 800 754
A la recerca del joc perdut
Nombre d’escoles participants – 64 65
Nombre de participants – 2.170 2.186
Professors participants en la sessió de formació 128 130
Flic-Flac circ
Nombre de participants – 525 406
Dansa ara
Nombre d’escoles participants – 107 107
Nombre de participants – 3.916 3.853
* L’any 2007 Pirena es va suspendre per manca de neu.
Institut Barcelona Esports
239
Institut Barcelona Esports
Indicadors propis del nivell d’activitat 2005 2006 2007
Campanya Aprèn a Nedar
Nombre d’IEM (piscines) participants 21 31 33
Nombre d’escoles participants 111 116 113
Nombre de participants 3.033 3.271 3.486
Biatló escolar
Nombre d’escoles 51 68 64
Nombre de participants 2.447 2.404 2.504
Triatló escolar
Nombre d’escoles 15 20 21
Nombre de participants 1.415 1.291 1.363
Escacs escolars-Escaqueja
Nombre de centres escolars municipals participants 12 12 20
Alumnes participants 517 480 869
Participants en la 1a Festa dels Escacs 473 232 415
Jocs Escolars de Barcelona (CEEB)-nombre de participants 24.500 27.399 27.516
Préstec de material esportiu
Organismes usuaris (escoles, entitats, CRP, etc.) 79 75 80
Usos totals 142 114 114
Indicadors generals del nivell d’activitat 2005 2006 2007
Plantilla en mitjana 32 38 38
Inversió (milers d’euros) 411 310 6.091
Pròpia – 26 4.187
Per compte de l’Ajuntament 411 284 1.904
Resultat comptable (milers d’euros) 78 (83) 298
Cash-flow (milers d’euros) 78 80 357
240
Institut Barcelona Esports
Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Actiu fix 4.204
Despeses d’establiment – Ingressos per operacions comercials 996
Immobilitzat immaterial – Transf. program. i per serveis Ajt. 9.107
Immobilitzat material 4.204 Concessions Instal·lacions Esportives –
Immobilitzat financer – Transferències i subvencions 824
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 3.806 Total d’ingressos d’explotació 10.927
Existències –
Deutors 3.197 Costos
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 607 Compres –
Ajustaments per periodificació 2 Personal 2.048
Treballs, subminist. i serveis externs 4.928
Total actiu 8.010 Subvencions 3.579
Altres despeses –
Passiu Provisions 52
Amortitzacions 7
Recursos a llarg termini 4.461
Patrimoni –
Resultat de l’exercici 298 Total costos d’explot. abans financers 10.614
Resultat exercicis anteriors (5)
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir 4.168
Provisions – Resultat d’explotació abans financers 313
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Ingressos financers –
Recursos a curt termini 3.549 Despeses financeres –
Resultat d’explotació 313
Creditors financers –
Creditors comercials 2.878 Ingressos extraordinaris –
Altres creditors 291 Despeses extraordinàries –
Ajustaments per periodificació 380
Impost de societats 15
Total passiu 8.010 Resultat de l’exercici 298
Dades consolidades del grup
d’empreses i institucions
municipals
243
Tot i que les normes de comptabilitat a les quals
estan subjectes les empreses municipals i
entitats públiques empresarials (Pla general de
comptabilitat) i els organismes autònoms
(Instrucció de comptabilitat per a l’Administració
local) presenten de vegades criteris comptables
diferents, tot seguit s’inclouen els estats
consolidats del grup, format per totes les
empreses i organismes públics en els quals
l’Ajuntament participa majoritàriament, que
permeten constatar els grans trets significatius
fins aquí comentats.
El volum d’activitat ha estat d’1.142.288 milers
d’euros, dels quals 729.212 milers corresponen
a ingressos d’explotació i 413.076 milers a
inversió.
Tal com s’ha vist en presentar els estats
financers consolidats de les empreses i dels
organismes públics, l’estructura patrimonial del
grup mostra un bon equilibri economicofinancer
i un elevat índex de solvència. El balanç
consolidat del grup d’empreses i institucions
municipals presenta un total d’actiu-passiu de
1.038.279 milers d’euros, dels quals els actius
permanents representen el 62% del total
(644.565 milers), amb una correspondència de
passius permanents del 68% (705.944 milers),
de manera que el fons de maniobra generat
ascendeix a 61.379 milers d’euros.
Pel que fa al compte de pèrdues i guanys, el
nivell d’ingressos d’explotació se situa en
729.212 milers d’euros, dels quals un 50%
(364.035 milers) correspon a transferències per
programes i encàrrecs concrets que
l’Ajuntament fa a les entitats. El resultat ha estat
de 30.336 milers d’euros, que representen un
4% sobre el total d’ingressos, i el flux de caixa
(cash-flow) és de 68.383 milers, que suposen el
9% sobre el total d’ingressos.
Comentaris a l’exercici
244
Balanços consolidats 2007-2006 de les Empreses Municipals i Organismes Públics Locals*
(en milers d’euros)
Actiu 2007 2006 Passiu 2007 2006
Actiu fix 644.565 591.583 Recursos a llarg termini 705.944 648.436
Despeses d’establiment 48 89 Fons propis 301.043 285.241
Immobilitzat immaterial 149.631 130.048 Participació minoritària 72.631 66.283
Immobilitzat material 427.193 398.856 Subvencions de capital 51.405 56.627
Immobilitzat financer 40.412 33.945 Ingr. anticipats per concessions 83.833 75.122
Deutors a llarg termini 25.492 26.845 Provisions 16.675 13.427
Despeses a distribuir 1.789 1.800 Creditors financers 136.344 115.347
Altres creditors 44.013 36.389
Actiu circulant 393.714 388.567 Recursos a curt termini 332.335 331.714
Existències 52.179 42.896 Creditors financers 2.920 2.018
Deutors 281.283 276.733 Creditors comercials 187.528 181.493
Inversions financ. temporals 24.760 36.063 Altres creditors 103.532 102.228
Tresoreria 32.648 31.033 Prov. per operac. de tràfic 3.176 3.024
Ajustaments per periodificació 2.844 1.842 Ajustaments per periodificació 35.179 42.951
Total actiu 1.038.279 980.150 Total passiu 1.038.279 980.150
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació, és a dir, l’immobilitzat
propietat d’altres institucions públiques, cedit gratuïtament per a la seva utilització.
245
Resultats consolidats 2007-2006 de les Empreses Municipals i Organismes Públics Locals
(en milers d’euros)
2007 2006
Ingressos
Facturació 692.850 651.553
Altres ingressos 36.362 21.750
Total ingressos d’explotació 729.212 673.303
Costos
Compres i variació d’existències 58.716 62.608
Personal 281.036 262.453
Treballs, subminist. i serveis ext. 226.716 203.475
Subvencions 75.094 65.493
Altres despeses 12.301 7.976
Provisions 4.396 4.242
Amortitzacions 33.651 33.049
Total de costos d’explot. abans financers 691.910 639.296
Resultat d’explot. abans financers 37.302 34.007
Ingressos financers 5.363 4.891
Despeses financeres 6.640 5.621
Resultat d’explotació 36.025 33.277
Ingressos extraordinaris 9.463 14.937
Despeses extraordinàries 3.303 5.197
Resultat abans d’impostos 42.185 43.017
Impost de societats 11.849 12.345
Resultat de l’exercici 30.336 30.672
Participació minoritària 9.920 8.415
Resultat consolidat 20.416 22.257
Cash-flow* 68.383 67.963
* Cash-flow = Resultat + Amortitzacions + Provisions
246
Evolució dels resultats del grup d’empreses i institucions municipals
(dades agregades, en milers d’euros)
2004 2005 2006 2007
Empreses municipals
Ingressos 259.289 275.336 316.778 342.364
Despeses 245.695 252.400 286.822 315.565
Resultat 13.594 22.936 29.956 26.799
Cash-flow 42.374 49.379 60.649 57.329
Organismes públics 
Ingressos 315.835 342.470 376.353 402.527
Despeses 312.515 340.385 375.637 398.880
Resultat 3.320 2.085 716 3.647
Cash-flow 8.733 5.530 7.314 11.164
Total Grup
Ingressos 575.124 617.806 693.131 744.038
Despeses 558.210 592.785 662.459 713.702
Resultat 16.914 25.021 30.672 30.336
Cash-flow 51.107 54.909 67.963 68.383
247
Evolució de la plantilla en mitjana
2004 2005 2006 2007
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 18 20 19 18
SPM Barcelona Activa, SA 85 92 94 93
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 37 38 40 41
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 885 1.010 1.108 1.145
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 99 115 147 220
Tractament i Selecció de Residus, SA 81 70 71 78
Cementiris de Barcelona, SA1 62 77 82 90
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 293 302 235 234
Mercabarna 171 172 168 163
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA2 22 21 21 20
Pro Nou Barris, SA 15 16 17 18
22 Arroba Bcn, SA 16 21 26 28
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA – 7 15 18
ProEixample, SA 22 26 26 28
Foment de Ciutat Vella, SA 35 34 33 33
Total empreses municipals 1.680 1.944 2.102 2.227
Organismes públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 77 80 80 83
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 18 18 18 18
Institut Municipal d’Informàtica 227 227 225 226
Institut Municipal d’Urbanisme 12 8 9 9
Institut Municipal d’Hisenda 284 252 257 257
Institut Municipal de Mercats 72 72 72 72
Institut Municipal d’Educació 1.787 1.705 1.739 1.804
Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Q.Vida 48 49 48 48
Patronat Municipal de l’Habitatge 96 99 102 103
Parcs i Jardins, Institut Municipal 993 995 999 986
Institut de Cultura de Barcelona 500 508 497 468
Institut Barcelona Esports – 32 38 38
Total organismes públics 4.114 4.045 4.084 4.112
Total grup 5.794 5.989 6.186 6.339
1 Les dades corresponents als exercicis 2004 i 2005 corresponen a la plantilla que estava prestant l’activitat de
Cementiris de Barcelona, SA dins la companyia Serveis Funeraris de Barcelona, SA abans de l’escissió aprovada en
l’exercici 2006.
2 Abans Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA. En data 21 de juliol de 2004, el Plenari del Consell Municipal va
aprovar el canvi de denominació com a Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA.
248
Evolució de la inversió *
(en milers d’euros)
2004 2005 2006 2007
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 428 4.681 745 664
SPM Barcelona Activa, SA 2.550 2.381 2.862 4.122
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 15.664 27.851 33.438 43.741
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 19.832 46.845 32.219 48.134
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 2.089 2.017 4.554 3.222
Tractament i Selecció de Residus, SA 1.671 3.178 6.704 1.639
Cementiris de Barcelona, SA – – 3.833 5.417
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 8.984 9.374 2.948 2.315
Mercabarna 3.616 15.061 2.858 9.094
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 206.796 72.507 90.966 65.325
Pro Nou Barris, SA 9.802 12.791 19.079 25.079
22 Arroba Bcn, SA 30.789 28.394 19.239 21.998
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA – 48 4.636 7.278
ProEixample, SA 2.055 13.070 18.254 21.243
Foment de Ciutat Vella, SA 27.345 22.088 30.498 32.136
Total empreses municipals 331.621 260.286 272.833 291.407
Organismes Públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat – 23 73 91
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 26 6 10 81
Institut Municipal d’Informàtica 5.490 6.938 11.353 14.982
Institut Municipal d’Urbanisme 4.628 39.347 3.167 9.407
Institut Municipal d’Hisenda 351 74 57 375
Institut Municipal de Mercats 6.506 6.554 10.170 12.570
Institut Municipal d’Educació 4.112 8.768 12.687 24.404
Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 16 74 4 64
Patronat Municipal de l’Habitatge 29.821 17.278 23.932 34.409
Parcs i Jardins, Institut Municipal 1.051 7.453 10.601 10.955
Institut de Cultura de Barcelona 766 3.939 13.984 8.240
Institut Barcelona Esports – 411 310 6.091
Total organismes públics 52.767 90.865 86.348 121.669
Total grup 384.388 351.151 359.181 413.076
* Comprèn la inversió pròpia i l’efectuada per compte de l’Ajuntament.