2012 Ajuntament de Barcelona
Informe anual de les empreses
i institucions municipals
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les 
empreses i institucions municipals
2012
4 Presentació de l’alcalde
5 Presentació de la tinenta d’alcade d’Economia, Empresa i Ocupació
7 Entitats del grup d’empreses i institucions municipals 
8 Empreses municipals
8 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
10 Societats que s’han consolidat
11 Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM 
14 SPM Barcelona Activa, SA 
28 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Grup Barcelona de Serveis Municipals
36 Barcelona de Serveis Municipals, SA 
44 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
48 Cementiris de Barcelona, SA 
54 Tractament i Selecció de Residus, SA 
58 Mercabarna
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
62 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
78 Foment de Ciutat Vella, SA 
89 Organismes públics
89 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
92 Organismes que s’han consolidat
Organismes Autònoms Locals
93 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
97 Institut Municipal d’Informàtica 
120 Institut Municipal d’Urbanisme 
122 Institut Municipal d’Hisenda 
125 Institut Municipal de Mercats
132 Institut Municipal d’Educació 
140 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
146 Institut Barcelona Esports
158 Institut Municipal de Serveis Socials
Entitats Públiques Empresarials Locals
163 Patronat Municipal de l’Habitatge 
165 Parcs i Jardins, Institut Municipal
169 Institut de Cultura de Barcelona
177 Fundació Mies van der Rohe 
181 Consorcis i fundacions
181 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
183 Consorcis i fundacions que s’han consolidat
184 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
187 Agència Local d’Energia de Barcelona
192 Consorci del Besòs
196 Consorci de Biblioteques de Barcelona
200 Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs
203 Consorci el Far, Centre dels Treballs del Mar
207 Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment
211 Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
215 Consorci Local Localret
218 Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
222 Fundació Barcelona Cultura
226 Fundació Privada per la Navegació Oceànica Barcelona
231 Associació Internacional de Ciutats Educadores
235 Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals
236 Estats financers consolidats
237 Evolució dels resultats
238 Evolució de la plantilla
239 Evolució de la inversió
Sumari
















Els organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats, consorcis i
fundacions són organitzacions dotades de personalitat jurídica diferenciada,
creades o participades per l’Ajuntament de Barcelona, que persegueixen la millora
de la qualitat dels serveis que presten i l’adaptació de la seva capacitat de
resposta de manera equitativa i eficient. 
L’estructura de l’Ajuntament, formada per les diferents àrees centrals, els
districtes i aquests ens instrumentals, permet una acció transversal, amb
directrius i objectius comuns per tal de destinar els recursos, necessàriament
escassos, a les prioritats que ens marca un entorn molt canviant i tenir cura de fer
que la ciutat funcioni. 
En un moment de profunda crisi econòmica i social, amb conseqüències greus
sobre el mercat laboral i sobre el benestar de les persones, cal apostar per la
reactivació de l’economia i l’atenció a les persones més vulnerables, juntament
amb un programa de regeneració urbana que faci de Barcelona un model urbà,
intel·ligent i sostenible de referència internacional. 
Els diferents organismes municipals operen per atendre les necessitats de les
persones en totes les seves dimensions –educació, esports, cultura, salut,
formació i innovació–, i promouen així una societat basada en el coneixement,
com a motor de progrés econòmic i social, i amb l’establiment d’aliances amb la
iniciativa privada per tal de gaudir d’uns serveis competitius i de qualitat.
El grup d’empreses i institucions municipals ha assolit durant l’exercici de 2012 un
volum d’activitat econòmica de 1.068.391 milers d’euros, dels quals 792.742 milers
corresponen a facturació de serveis i 275.649 milers a inversió, tot comptant amb
una plantilla mitjana de 6.830 persones. Aquests indicadors consoliden el grup
d’empreses i institucions municipals com una part molt important de l’activitat i
recursos humans del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona.
Presentació
Xavier Trias
Alcalde de Barcelona
4
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
L’Ajuntament de Barcelona sempre ha tingut la convicció que l’especialització
funcional i l’agilització de la gestió són premisses lògiques i fonamentals per
assolir nivells importants d’eficàcia i eficiència en el servei als ciutadans d’un nucli
urbà de la magnitud de Barcelona. Per aquest motiu ha desenvolupat en els
darrers anys una política de descentralització funcional de part de les seves
activitats.
D’aquesta manera, s’han creat diverses entitats amb personalitat jurídica, fet que
ha donat lloc al Grup d'Empreses i Institucions Municipals que, a 31 de desembre
de 2012, estava compost per deu societats anònimes –regides principalment per
dret privat, amb majoria de capital social municipal– i tretze organismes públics
–regits principalment per dret públic–. Al mateix temps, l’Ajuntament de
Barcelona participa en diversos consorcis i fundacions, juntament amb altres
administracions i entitats públiques i privades, de manera que es configura com el
grup d’entitats municipals més important d’Espanya.
Les entitats amb personalitat jurídica pròpia depenen de la Gerència de
l’Ajuntament al qual estan adscrites, en funció de la naturalesa de la seva activitat.
El seu pressupost i rendició de comptes anuals són aprovats pel Plenari del
Consell Municipal.
En aquest informe anual, les entitats del grup d’empreses i institucions municipals
es presenten agrupades en tres blocs, segons quina sigui la seva forma jurídica:
sota la denominació d’“empreses municipals” s’inclouen els ens amb personalitat
jurídica pròpia, regits principalment pel dret mercantil i que prenen la forma de
societat anònima; amb la catalogació d’“organismes públics” figuren els ens amb
personalitat jurídica pròpia regits principalment pel dret públic, que inclouen els
organismes autònoms i les entitats públiques empresarials, i el tercer grup recull
aquells consorcis i fundacions que, d’acord amb la Llei d’estabilitat pressupostària,
la Intervenció General de l’Estat ha determinat que han de consolidar amb el grup
Ajuntament de Barcelona. Per a cada grup s’inclouen els estats financers
consolidats de les entitats que el formen, i per a cada entitat, es comenten els
fets més rellevants que han caracteritzat l’exercici de 2012 i s’ofereixen els
indicadors més representatius, així com els seus estats financers a 31 de
desembre de 2012.
En relació amb l’exercici anterior, i pel que fa a l’estructura del grup, el fet més
significatiu ha estat la culminació del procés de reordenació del grup Barcelona
d’Infraestructures Municipals, mitjançant la fusió per absorció de la societat
dominant, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, com a societat absorbent, i
22 ArrobaBcn, SA, Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, Pro Nou Barris,
SA i ProEixample, SA, com a societats absorbides. Aquesta reordenació és fruit
de l’assoliment per part de les entitats fusionades de la finalitat principal per a la
qual van ser creades: la remodelació urbanística integral dels districtes en els
quals duien a terme les seves activitats. Aquest fet, l’existència d’un operador que
pugui realitzar les actuacions urbanístiques més localitzades i no tan
estructurants (BIMSA) i el marc econòmic general de contenció de la despesa
pública recomanen la fusió de les quatre entitats en la seva capçalera.
5
Presentació
Sònia Recasens i Alsina
Tinenta d’Alcalde d’Economia, 
Empresa i Ocupació
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals

7Entitats
del grup
d’empreses
i institucions
municipals
Entitats del grup d’empreses i institucions municipals 
el 31-XII-2012
Empreses Forma Participació
jurídica (1) municipal
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM SM 100 %
SPM Barcelona Activa, SA SM 100 %
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA SM 100 %
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA SM 100 %
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA SM 100 %
Cementiris de Barcelona, SA SM 100 %
Tractament i Selecció de Residus, SA SP 58,64 %
Mercabarna SP 50,69 %
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA SM 100 %
Foment de Ciutat Vella, SA SP 72,86 %
Organismes públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat OA 100 %
Institut Municipal d’Informàtica OA 100 %
Institut Municipal d’Urbanisme OA 100 %
Institut Municipal d’Hisenda OA 100 %
Institut Municipal de Mercats OA 100 %
Institut Municipal d’Educació OA 100 %
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida OA 100 %
Institut Barcelona Esports OA 100 %
Institut Municipal de Serveis Socials OA 100 %
Patronat Municipal de l’Habitatge EPE 100 %
Institut Municipal de Parcs i Jardins EPE 100 %
Institut de Cultura de Barcelona EPE 100 %
Fundació Mies Van der Rohe EPE 100 %
Consorcis i fundacions (2)
Agència Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona CO –
Agència Local d’Energia de Barcelona CO –
Consorci del Besòs CO –
Consorci de Biblioteques de Barcelona CO –
Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs CO –
Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar CO –
Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts en 
Moviment CO –
Consorci Institut d’Infància i Món Urbà CO –
Consorci Local Localret CO –
Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona CO –
Fundació Barcelona Cultura FD –
Fundació Privada per la Navegació Oceànica de 
Barcelona FD –
Associació Internacional de Ciutats Educadores ASS –
(1) Forma jurídica de l’entitat
SM = Societat municipal SP = Societat participada
OA = Organisme autònom local EPE = Entitat pública empresarial local
CO = Consorci FD = Fundació
ASS = Associació
(2) Per raó de les seves característiques dinàmiques de composició, els consorcis,
fundacions i associacions no defineixen la participació en el seu patrimoni.
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Entitats del grup d’empreses 
i institucions municipals 
8Comentaris a l’exercici
Els estats financers consolidats de les
empreses municipals que es presenten a
continuació estan compostos per les
entitats amb naturalesa jurídica de
societat anònima i participació majoritària
de l’Ajuntament. 
El volum d’activitat registrat l’any 2012
ha estat de 506.153 milers d’euros, dels
quals 298.064 milers corresponen a
ingressos d’explotació i 208.089 a
inversió. 
El total d’actiu-passiu se situa en
644.200 milers d’euros, dels quals els
actius fixos representen el 67 % (437.330
milers d’euros), mentre que els passius
permanents equivalen al 69  % (447.105
milers d’euros). El fons de maniobra
generat és de 9.775 milers d’euros. 
Pel que fa al compte de pèrdues i
guanys de l’exercici, el nivell d’ingressos
d’explotació ascendeix a 298.064 milers
d’euros; el resultat de l’exercici després
d’impostos ha estat de 11.422 milers
d’euros, que representa un 3 % dels
ingressos totals, alhora que el cash-flow
se situa en 44.405 milers d’euros, un 14 %
dels ingressos.
Pel que fa a la inversió, s’ha centrat en
les infraestructures i els equipaments
urbans duts a terme per les entitats del
Grup Barcelona d’Infraestructures
Municipals (132.025 milers d’euros), SM
Barcelona de Gestió Urbanística, SA
(31.075 milers d’euros), i els serveis
gestionats pel Grup Barcelona de
Serveis Municipals (41.959 milers
d’euros). La plantilla total mitjana de
les empreses estava integrada per
2.294 persones.
Empreses
municipals
Balanços consolidats 2012-2011 de les empreses municipals* (en milers d’euros)
Taula
1
Actiu 2012 2011 Passiu 2012 2011
Actiu no corrent 437.331 432.450 Recursos a llarg termini 447.105 465.182
Immobilitzat immaterial 4.587 4.950 Fons propis 237.011 247.947
Immobilitzat material 368.253 363.069 Participació minoritària 66.407 69.549
Immobilitzat financer 56.888 59.378 Subvencions de capital 21.815 23.017
Deutors a llarg termini 6.137 3.589 Ing. anticipats 65.044 65.347
Despeses a distribuir 1.465 1.465 Provisions 5.237 1.390
Creditors financers 37.367 47.794
Altres creditors 14.223 10.139
Actiu corrent 206.870 235.263 Recursos a curt termini 197.095 202.531
Existències 5.446 5.713
Deutors 146.535 153.966 Creditors financers 11.376 15.111
Inversions financeres temporals 24.092 49.056 Creditors comercials 52.564 64.181
Tresoreria 30.437 26.014 Altres creditors 109.240 91.652
Ajustaments per periodificació 360 515 Ajustaments per periodificació 23.916 31.588
Total actiu 644.200 667.713 Total passiu 644.200 667.713
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat
d’altres institucions públiques, cedit per a la seva utilització gratuïtament.
9Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Empreses municipals 
Resultats consolidats 2012-2011 de les empreses municipals
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2012 2011
Ingressos
Facturació 287.349 310.887
Altres ingressos 10.715 74.571
Total ingressos d'explotació 298.064 385.458
Costos
Compres i variació d'existències 49.165 196
Personal 108.924 117.385
Treballs, subminis. i serveis externs 96.196 164.235
Altres despeses 326 20.965
Provisions 694 1.365
Amortitzacions 27.480 29.160
Resultat posada en equivalència 1.885 –
Total costos d'explotació abans financers 284.670 333.305
Resultat d'explotació abans financers 13.394 52.153
Ingressos financers 2.761 3.055
Despeses financeres 3.286 3.653
Resultat abans d'impostos 12.869 51.555
Impost de societats 1.447 1.052
Resultat de l'exercici 11.422 50.504
Participació minoritària 2.380 3.569
Resultat consolidat 9.042 46.934
Cash-flow 44.405 81.029
Taula
2
10
11 Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM 
14 SPM Barcelona Activa, SA 
28 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Grup Barcelona de Serveis Municipals
36 Barcelona de Serveis Municipals, SA 
44 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 
48 Cementiris de Barcelona, SA
54 Tractament i Selecció de Residus, SA 
58 Mercabarna
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
62 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
78 Foment de Ciutat Vella, SA
Societats
que s’han
consolidat
11
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Informació i Comunicació 
de Barcelona, SA, SPM
Les principals dades d’activitat de
Barcelona Televisió, en endavant BTV,
durant l’exercici 2012 han estat les següents:
Tot i que només s’ha disposat del servei
d’audiències durant el darrer
quadrimestre, cal ressaltar que la quota
d’audiència de BTV ha augmentat un 18 %
fins a situar-se en l’1,3  %.
De totes maneres, amb l’entrada de nous
canals amb entitat real (Discovery Max,
Energy, MarcaTV, 13tv, Divinity, Xplora,
BOM i d’altres) que han ocupat l’espai de
cadenes amb audiència quasi zero, s’ha
tornat a redistribuir l’audiència que ha
afectat a totes les cadenes, locals o
estatals.
Pel que fa a BTV l’audiència mitjana, ha
passat de 4.033 espectadors a 3.544,
amb una audiència acumulada a final
d’any pràcticament idèntica a l’any
anterior.
Són destacables els números de share o
percentatge d’audiència d’un programa
sobre la xifra total d’espectadors en la
mateixa franja horària, en més del 4 % de
mitjana de BTV Notícies matí, o el 2,8 % de
BTV Notícies migdia. També els
programes culturals tenen presència
activa amb mitjanes superiors a l’1,3 % a la
nova franja cultural de les 21.00 hores des
de setembre.
Segons les dades del Baròmetre de la
Comunicació, BTV, amb 105.000
espectadors de mitjana, se situa
clarament per davant de cadenes com
Intereconomía, Xplora, MarcaTV, i d’altres
cadenes “noves” que no acaben de
penetrar a la ciutat de Barcelona. En
aquest sentit, i com a exemple, La Porteria
és el programa tertúlia de futbol més vist
a Barcelona, per damunt d’Efectivament
(Esports3), Punto Pelota (Intereconomía),
Futboleros (MarcaTV) o Estudio Estadio
(Teledeporte).
Del darrer Òmnibus municipal, de
desembre de 2012, cal destacar que el 40
% dels entrevistats reconeix haver vist
BTV durant l’última setmana. La valoració
de BTV per part dels ciutadans puja fins
el 7,2 sobre 10, la més alta dels últims
anys, i el 13,9 % diu que és un dels seus
canals més habituals. L’enquesta de
serveis municipals de 2012 diu que, en
resposta espontània, el 4,9 % tenen BTV
entre els tres canals més habituals.
En la vessant digital, s’ha produït un
augment progressiu dels usuaris únics i
pàgines vistes, amb una punta de més
d’un milió de pàgines durant l’onada de
fred de final de gener de 2012.
Si el desembre de 2011 acabava amb
92.000 usuaris únics del portal btv.cat i
412.000 pàg. vistes, el desembre de 2012
ha tingut 117.000 usuaris únics i 621.000
pàgines vistes. La progressió és constant,
essent btvnoticies.cat –que assoleix
individualment 71.000 usuaris únics i
215.000 pàgines vistes– el web que més
ha crescut del portal btv.cat.
Quant a les xarxes socials, a Facebook
tenim ja 18.134 “fans” i setze pàgines
corporatives; i a Twitter tenim 30.041
seguidors, amb dotze comptes
corporatius. 
Pel que fa als serveis informatius, l’any
2012 consolidem totes les edicions: BTV
Notícies matí, BTV Notícies migdia, BTV
Notícies vespre, Les notícies de les deu,
les edicions del BTV notícies del cap de
setmana, l’Infobarris, i el portal
btvnotícies.cat a internet. 
La novetat més destacada és l’ampliació
del BTV Notícies migdia. Des del mes de
setembre l’edició dura quaranta-cinc
minuts, cosa que ens permet augmentar
encara més l’oferta informativa de BTV.
L’informatiu s’emet entre les 14.00 i les
14.45. I a continuació, l’Infobarris, que
s’allarga fins a les 15.00, completant, així,
una hora sencera d’informació. 
El mes de setembre també arrenca el
programa La tertúlia de les 9 que
substitueix el programa El dia de la COM.
El programa es fa en col·laboració amb la
Xarxa i s’emet entre les 9.00 i les 10.00
després del BTV Notícies matí. 
També és novetat d’aquest any 2012 el
canvi d’horari de l’edició nocturna del BTV
Notícies del cap de setmana. Dissabte i
diumenge passa a denominar-se BTV
Notícies nit i s’emet a partir de les 21.30
hores.
Quant als programes informatius
especials en ressenyem dos. La
transmissió de la manifestació
independentista de l’Onze de Setembre a
Barcelona i el programa de seguiment de
la nit electoral de les eleccions al
Parlament de Catalunya del 25 de
novembre. 
Pel que fa als programes de producció
pròpia en destaquem els projectes
següents:
• La galeria dels oficis: una sèrie de
programes que fa un retrat íntim de
diversos professionals que treballen a
Barcelona. Els protagonistes de la sèrie
desvetllen com han reinventat un ofici
heretat o, en d’altres casos, com es
guanyen la vida amb feines que fins fa
pocs anys no existien.
Informació
i Comunicació
de Barcelona,
SA, SPM
President: 
Sr. Ricard Fernández i Deu
Director: 
Sr. Àngel Casas i Mas
Constitució
Es va constituir l’1 de desembre de 1983
amb el nom d’Informació Cartogràfica i
de Base, SA, Societat Privada Municipal.
Amb la finalitat d’adequar el nom i
l’objecte social als nous serveis,
acordats pel Consell Plenari de
l’Ajuntament en sessió de 6 d’octubre
de 1995, se’n va canviar la denominació
social per l’actual: Informació i
Comunicació de Barcelona, SA, Societat
Privada Municipal.
L’any 2008 es van modificar novament
els estatuts de la companyia amb la
finalitat d’adaptar-se al que disposa el
Reglament d’organització i
funcionament de Barcelona Televisió.
Aquest Reglament i la modificació dels
estatuts van ser aprovats en la sessió
del Plenari del Consell Municipal de 30
de maig de 2008.
Objecte social
La gestió dels serveis de comunicació
audiovisual que l’Ajuntament li
encarregui. En aquest sentit, el Consell
Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en
data 20 de desembre de 1996, de
conformitat amb els acords dels Consells
Plenaris de 21 de juliol i 6 d’octubre de
1995, va aprovar que la gestió directa del
servei públic municipal de televisió local
per ones terrestres, Barcelona Televisió,
fos portada a terme per la Societat
Privada Municipal Informació i
Comunicació de Barcelona, SA.
Dades rellevants
12
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
Indicadors propis del nivell d’activitat
Barcelona Televisió 2009 2010 2011 2012
Hores totals emeses 8.760 8.760 8.760 8.784(1)
Hores d’emissió diàries 24 24 24 24
Programació (hores emeses)
Informatius diaris i esports 1.602 2.245 2.104 2.118
Altres programes 4.520 4.113 4.056 3.924
Programes de divulgació 362 570 528 587
Programes d’entreteniment 457 211 317 508
Programes d’actualitat 262 41 41 79
Programes infantils 226 121 53 50
Programes de ficció 1.331 1.459 1.661 1.518
(1) Any de traspàs (febrer 29 dies).
Taula
1
• La vida en dolç: de la mà de la Renata
Carrillo aprendrem a fer diversos postres,
així com a preparar decoracions per a
festes.
• Escletxes (Premi Galeristes): una
finestra moderna i àgil al món creatiu
d’escultors, pintors, fotògrafs,
dissenyadors de moda, il·lustradors, etc.
Les obres, les vides i les tendències, de les
persones que componen l’univers creatiu
català
• Si tu vas al cel (amb patinet): Xavier
Bertran entrevista a persones relacionades,
d’alguna manera, amb el món de
l’espiritualitat. La majoria són gent jove i
cap d’ells porta túnica ni resa parenostres
abans d’anar a dormir. A part de
l’entrevista, on ens endinsem en la realitat
del personatge que visitem, sempre hi ha
una part ficcionada que motiva la trobada
entre entrevistador i entrevistat.
• Taula reservada: Lali Feliu ens porta
les millors receptes de cuina de
restaurants de Barcelona, que també
podem veure a Connexió Barcelona.
• De visita: cada setmana visitem alguns
dels habitatges més singulars de Barcelona,
exemple dels diferents estils de vida, gustos
i creativitat d’aquells que han intervingut
sobre l’espai més emblemàtic de la vida
familiar. Un espai conduït per la Bea
Rodríguez que ens demostra que el disseny,
la distribució i la decoració d’una casa
parlen en veu baixa de la gent que l’habita.
• La Rambla: en aquesta nova
temporada, La Rambla potencia el debat
viu i àgil basat en la pluralitat, opinió i
anàlisi que l’ha convertit en un programa
fresc i vital cada vegada més popular a la
ciutat. 
• Alta fidelitat: entrevistes, actualitat
musical i l’agenda de concerts a la ciutat
de Barcelona. Un programa presentat per
Isaac Casals.
• Moments de Barcelona: programa
comercial amb suggeriments de consum i
oci.
• Entre veïns: programa que recull i
explica un mosaic de petites històries que
cada dia aniran teixint un retrat de la
ciutat (3a temporada).
• Central de neu: programa
d’informació sobre les estacions d’esquí
catalanes. Finalitza l’11 d’abril.
Pel que fa la producció aliena emesa al
2012, en destaquem:
• Cicles de cinema: Barcelona... i acció,
Clàssics, Western, Sex symbols, Última
sessió i Fem comèdia.
• Sèries: Embruixada, Boig per tu, Els
Roper, Invasió, Alfred Hitchcock, Star Trek,
Magnum i Inspector Wallander.
La graella s’ha complementat amb
programes que podem considerar ja uns
clàssics de la cadena com són
Telemonegal amb en Ferran Monegal, Els
Temps del Picó, La Cartellera, Respira d’en
Lluís Reales, el programa literari Qwerty o
el nostre programa cultural A Escena, el
programa musical Música Moderna i la
tertúlia d’esports de Pitu Abril, La Portería.
13
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Informació i Comunicació 
de Barcelona, SA, SPM
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 1.311
Despeses d’establiment –
Immobilitzat immaterial 77
Immobilitzat material 929
Immobilitzat financer –
Actius per impost diferit 305
Actiu corrent 3.368
Existències –
Deutors 3.038
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 300
Ajustaments per periodificació 30
Total actiu 4.679
Passiu
Patrimoni net 2.659
Fons propis abans resultat 1.943
Pèrdues i guanys de l’exercici 5
Subvencions de capital 711
Passiu no corrent 370
Provisions 65
Passius per impost diferit 305
Altres creditors a llarg termini –
Passiu corrent 1.650
Creditors financers –
Creditors comercials 1.432
Altres creditors 218
Ajustaments per periodificació –
Total passiu 4.679
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Serveis facturats 639
Transferències de l’Ajuntament 14.963
Altres transferències –
Altres ingressos 526
Total ingressos d’explotació 16.128
Costos
Variació d’existències –
Compres –
Personal 1.199
Treballs, subminis. i serveis externs 14.927
Subvencions –
Altres despeses –
Provisions 6 
Amortitzacions 527
Total costos d’explotació abans financers 16.659
Resultat d’explotació abans financers (531)
Ingressos financers 647
Despeses financeres –
Resultat d’explotació 116
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d’impostos 116
Impost de societats 111
Resultat de l’exercici 5
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 20 21 21 20
Inversió pròpia (en milers d’euros) 276 178 600 149
Resultat comptable (en milers d’euros) (131) 48 14 5
Cash-flow (en milers d’euros) 878 689 509 603
Taula
2
14
Barcelona Activa és una societat
anònima de capital municipal. S’organitza
en tres direccions executives entorn a
tretze direccions operatives, per
desenvolupar les següents línies de
treball:
Direcció Executiva de Serveis a les
Empreses i Ocupació
1. Empresa: donar suport a la millora de
la competitivitat de les empreses de la
ciutat de Barcelona a través de
l’enfortiment de relacions amb les
empreses tractores, tot promovent una
oferta de serveis permanents que
fomentin la creació de riquesa i ocupació
a la ciutat. 
2. Emprenedoria: promoure la iniciativa
emprenedora i acompanyar les persones
emprenedores en el procés, des de la idea
de negoci a la posada en marxa de
l’empresa.
3. Capacitació professional i ocupació:
orientar i capacitar les persones al llarg de
la seva carrera professional, d’acord amb
els requeriments del mercat i les
empreses. Afavorir la trobada qualitativa
entre demanda i oferta de treball i donar
resposta a les necessitats de les empreses
en termes de capital humà
4. Formació: millorar les competències
dels ciutadans, professionals i empreses,
per fer de Barcelona una ciutat més
competitiva.
Direcció Executiva de Promoció
Promoció de la ciutat: potenciar els
fluxos, intercanvis i relacions
econòmiques de Barcelona amb
l’exterior per tal de posicionar la marca
Barcelona i impulsar l’economia i el
lideratge empresarials de Barcelona i
l’Àrea Metropolitana.
1. Promoció dels sectors estratègics:
millorar la competitivitat de les empreses
i de la ciutat, així com maximitzar-ne el
lideratge i el posicionament, tant a nivell
local com internacional, en tots aquells
sectors considerats estratègics, amb
especial incidència en els sectors TIC-
Mobile, logístic, agroalimentari,
d’energia-mobilitat sostenible,
biotecnològic, aeroespacial i d’educació
superior.
2. Promoció del turisme i
esdeveniments: impulsar i coordinar les
accions relacionades amb la gestió de
l’impacte que suposa el turisme a la ciutat
per tal que, mantenint la importància
econòmica, millori la qualitat de vida dels
ciutadans. Promoure l’atracció, aterratge i
fidelització a la ciutat d’esdeveniments
d’interès econòmic.
3. Promoció del territori i del comerç:
desenvolupar una promoció econòmica
de proximitat treballant amb els districtes
per identificar i promoure noves
potencialitats econòmiques, i impulsar el
rol del petit comerç contribuint a
modernitzar-lo.
Direcció Executiva de Gestió i Estratègia:
1. Recursos econòmics: optimitzar la
gestió de les àrees d’Economia i Finances,
Serveis Generals i Manteniment i dels seus
recursos, tot establint les polítiques i
criteris necessaris per assolir els objectius
de l’organització
2. Recursos humans: definir les
polítiques i estratègies en les matèries
que li són pròpies, com ara la selecció de
persones, formació, relacions laborals i
prevenció, tot optimitzant la gestió dels
recursos humans.
3. Sistemes d’informació i organització:
coordinar els projectes d’infraestructures
de telecomunicacions que es puguin
desenvolupar per tal de garantir la
seguretat i qualitat dels sistemes
d’informació de Barcelona Activa. Millora
de l’organització mitjançant el disseny de
processos i sistemes que garanteixin la
qualitat i l’eficiència en la prestació dels
serveis.
4. Serveis jurídics: assessorar
jurídicament a tots els departaments de
Barcelona Activa d’acord amb la
normativa vigent, amb la finalitat
d’assegurar la legalitat de totes les
actuacions.
5. Comunicació: participar en la
definició i execució de la política de
comunicació i de màrqueting de
Barcelona Activa.
Barcelona Activa compta amb la
següent xarxa d’equipaments avançats
per impulsar el seu conjunt d’actuacions
de promoció econòmica:
SPM Barcelona
Activa, SA
Presidenta: 
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina
Conseller Delegat:
Sr. Jordi Joly i Lena 
Constitució
Es va constituir el 19 de desembre de
1986.
Objecte social
Barcelona Activa, integrada en l’àrea
d’Economia, Empresa i Ocupació, és
l’organització executora de les
polítiques de promoció econòmica de
l’Ajuntament de Barcelona. 
Des de fa 25 anys impulsa el creixement
econòmic de Barcelona i el seu àmbit
d’influència donant suport a les
empreses, la iniciativa emprenedora i
l'ocupació, alhora que promociona la
ciutat internacionalment i els seus
sectors estratègics, en clau de
proximitat al territori.
15
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
• Seu central, que alberga la Direcció de
l’empresa, els serveis centrals de la
Direcció de Gestió i Estratègia i l’equip
que impulsa les actuacions en matèria de
promoció.
• Centre per a la Iniciativa
Emprenedora Glòries, l’equipament de
referència a la ciutat per a la creació
d’empreses.
• Incubadora d’empreses Glòries,
espais i serveis d’incubació per a noves
empreses innovadores.
• Incubadora d’empreses Almogàvers,
un entorn d’incubació per al creixement
de noves empreses innovadores de la
ciutat, gestionat en col·laboració
publicoprivada.
• Parc Tecnològic Barcelona Nord,
entorn d’incubació d’empreses
innovadores de base tecnològica en fase
de creixement.
• Centre per al Desenvolupament
Professional (Porta22), el centre de
referència en l’orientació i capacitació
professional i en programes per a
l’ocupació.
• Can Jaumandreu, espai que acull
activitats per a l’ocupació.
• Convent de Sant Agustí, espai també
especialitzat en activitats per a l’ocupació
en matèria de comerç, restauració i
turisme, i referent en programes
d’emprenedoria inclusiva. Des del 2010
acull l’espai Crea, oficina per a l’impuls a la
creació d’empreses en locals buits del
districte en compliment del seu Pla
d’usos.
• Ca n’Andalet, equipament
especialitzat en activitats de formació.
• Centre de Formació Tecnològica per a
professionals i pimes, ubicat a l’edifici
MediaTIC.
Aquests equipaments es complementen
amb una xarxa de proximitat que inclou
tretze antenes de capacitació tecnològica
inicial a biblioteques públiques i deu punts
d’atenció ocupacional distribuïts pel
territori de la ciutat.
A continuació, es detallen les activitats
principals dutes a terme per l’Ajuntament
de Barcelona a través de Barcelona Activa
durant l’any 2012 en cadascun dels seus
àmbits d’actuació.
Serveis a les empreses i
l’ocupació
Les accions destinades al suport a
l’empresa i al foment de l’ocupació s’han
estructurat durant aquest any 2012
segons la seva durada, col·lectiu o format.
És així com s’entén per servei tot allò que
s’ofereix de forma gratuïta i universal, de
manera continuada en el temps, amb
presència física i en línia. Aquests serveis
permanents es complementen amb
programes, que tenen una durada
determinada en el temps i estan
dissenyats per a un públic concret i limitat
(per sector, col·lectiu, etc.), activitats, amb
una durada puntual, i productes, que
poden ser propis o d’altres institucions.
Empresa
Considerant l’empresa com a principi
actiu de la reactivació econòmica i amb
la voluntat de donar suport en la millora
de la competitivitat de les empreses de la
ciutat de Barcelona, Barcelona Activa ha
creat una nova línia de serveis, de
caràcter integral, que faciliti l’absorció de
necessitats empresarials i fomenti
l’activitat econòmica i la generació
d’ocupació. Per fer-ho, Barcelona Activa
ha passat a ser una organització
prestadora de serveis permanents a les
empreses, i compta per primer cop amb
una Oficina d’Atenció a l’Empresa
municipal que s’ha iniciat durant aquest
darrer any, juntament amb programes
segmentats per col·lectiu, sector o
territori, de millora en la gestió,
l’estratègia i el creixement empresarial.
Tot plegat a permès atendre les
necessitats de 2.299 empreses al llarg de
l’any.
Barcelona Activa ha ofert suport a les
empreses a través del següent ventall de
serveis i programes:
SERVEIS
Oficina d’Atenció a l’Empresa
Els serveis que Barcelona Activa posa a
disposició de les empreses per afavorir la
seva sostenibilitat i creixement han
experimentat un procés de redefinició
durant l’any 2012 per acabar agrupant-se
en una oficina única, de manera que es
facilita l’accés als serveis i es guanya
agilitat en la gestió. A més de reforçar
serveis ja existents s’han iniciat d’altres:
és així com l’Oficina d’Atenció a
l’Empresa (OAE) constarà de sis serveis
diferenciats prestats de forma presencial,
en línia i/o telefònica que es detallen a
continuació:
1. Tramitació de societats
Al Centre per a la Iniciativa Emprenedora
Glòries s’hi ha emplaçat el servei de
constitució de societats, que a través del
Punt d’Assessorament i Inici de Tramitació
(PAIT), ha permès tramitar
telemàticament d’una banda, la creació de
societats limitades (SL) en un període
mitjà d’entre tres i cinc dies, i de l’altra,
societats limitades nova empresa en 48
hores, així com donar d’alta en el moment
activitats econòmiques com a treballador
autònom. És així com durant l’any 2012
s’han constituït electrònicament 431 noves
empreses a través d’aquest servei.
2. Finançament empresarial
El servei de finançament empresarial,
iniciat al maig de 2012, està basat en el
suport en la recerca i la prescripció de
finançament bancari, públic o privat, i
compta amb accions d’informació,
assessorament i suport en la tramitació,
específic a mesura de l’empresari. 
Durant l’any 2012, Barcelona Activa s’ha
incorporat a la xarxa de promotors
financers de l’Institut Català de Finances
(ICF) alhora que ha estat acreditada com
a facilitadora financera per aquesta
entitat. A més, ha disposat de convenis
específics amb entitats financeres que
han permès a les empreses accedir a
finançament en condicions preferents. Pel
que fa al finançament públic, Barcelona
Activa ha assessorat i facilitat l’accés a
ajuts procedents d’organismes públics
autonòmics, estatals i europeus. De la
mateixa manera, s’ha impulsat l’accés al
finançament privat mitjançant activitats
de preparació per a la inversió i
l’organització de fòrums d’inversió –set al
llarg de 2012– en els sectors industrial, de
la salut, les noves tecnologies i les
energies netes, en col·laboració amb les
xarxes de business angels de la ciutat.
16
SPM Barcelona Activa, SA
Durant l’any 2012, 186 empreses han
aixecat més de 20,8 milions d’euros de
finançament per a la creació i el
creixement empresarial.
3. Servei Empresa-Ocupació
Es tracta d’un nou servei engegat el 2012
que ha nascut amb la voluntat de posar
en contacte les empreses de la ciutat que
necessiten incorporar nous treballadors
amb persones, usuàries dels serveis de
Barcelona Activa, que cerquen feina i
s’ajustin al perfil de les vacants. Durant
l’any 2012 el Servei Empresa-Ocupació ha
canalitzat 556 ofertes de feina.
Paral·lelament i de manera
complementària, s’ha impulsat el Posa
Talent, que ha facilitat la incorporació de
17 estudiants de Master in Business
Administration (MBA), postgraus i cursos
específics en pràctiques a empreses. 
4. Nous mercats
Amb aquest servei es vol facilitar a les
petites i mitjanes empreses de la ciutat
l’accés a nous mercats que incrementin la
seva capacitat de vendes, com ara el
mercat de compra pública o els mercats
internacionals.
En el marc d’aquest servei, l’Ajuntament
ha treballat per fomentar la creació d’un
marketplace únic d’oferta pública a la
ciutat, posant a disposició de les pimes
accions d’identificació i informació de
concursos públics; assessorament i
acompanyament en la tramitació dels
procediments administratius, financers i
jurídics; preparació de les propostes;
formació per augmentar la probabilitat
d’èxit; i avaluació de possibles
col·laboracions entre empreses davant
d’una convocatòria pública. Més de 200
empreses amb intenció de concursar en
licitacions públiques han gaudit del servei
durant l’any 2012.
Així mateix, per fomentar la
internacionalització de les pimes, s’han
organitzat diverses activitats en
col·laboració amb les administracions i
institucions especialitzades en la matèria,
com ara ACC1Ó, l’ICEX o la Cambra de
Comerç de Barcelona. Un total de 462
empreses han participat durant el 2012 en
accions d’informació, assessorament,
networking i suport a la
internacionalització organitzades des de
Barcelona Activa, entre les quals
destaquen dues missions tecnològiques a
Silicon Valley (Estats Units) i al Brasil.
5. Localització empresarial
També en el marc del projecte de
creació de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa,
s’ha impulsat el servei de localització
empresarial amb l’objectiu de donar
suport a les empreses en la recerca
d’espais adequats a les seves necessitats
a la ciutat de Barcelona (locals comercials,
centres de negoci i oficines).
Al llarg del 2012, s’han atès 135 empreses
amb voluntat d’instal·lar-se a Barcelona.
D’aquestes, un 72 % correspon a trasllats
d’ubicació mentre que el 28 % pretenia
l’obertura d’una nova delegació o
ampliació del negoci. El cercador d’espais
BCN Espais de Negoci, que permet
accedir a una àmplia oferta immobiliària
de locals comercials, oficines, naus o sòl
industrial disponible a través dels
diferents agents del sector, ha estat una
de les principals vies d’entrada de
sol·licituds a aquest servei.
6. Landing empresarial
Durant el 2012 s’ha iniciat la posada en
marxa del servei adreçat a emprenedors o
empreses internacionals que volen
instal·lar-se, traslladar o ampliar la seva
empresa a Barcelona. La cartera de
serveis en la qual s’ha treballat –i que
estarà plenament desenvolupada al llarg
del 2013– inclou: informació i
assessorament sobre els tràmits de
constitució, servei de tramitació
telemàtica de societats, assessorament
financer, suport per a la cerca d’espais
d’oficina, suport per a la contractació de
professionals i servei d’after care. També
s’ha treballat amb les administracions
públiques per a la simplificació de circuits
i procediments i per la incorporació de
l’anglès en l’àmbit de la promoció
econòmica, amb l’objectiu d’avançar cap a
un entorn de ciutat business friendly.
Entre maig i desembre de 2012, 44
empreses i/o emprenedors han sol·licitat
informació al servei d’aterratge
empresarial. D’aquests, vuit han demanat
suport postinstal·lació, tres ja han obert
oficina a Barcelona a través del servei
d’aterratge empresarial i cinc es troben en
procés d’instal·lació. Les empreses que
han iniciat els tràmits d’instal·lació a
través del servei d’aterratge han generat
62 llocs de treball.
PROGRAMES
Learning to Grow
Amb l’objectiu d’acompanyar i assessorar
empresaris i directius en el procés de
desenvolupament i creixement de les
seves empreses, s’ha ideat el programa
Learning to Grow. Basat en el mètode de
cas –descripció d’una situació concreta
amb una finalitat pedagògica–, es
complementa amb una sèrie de notes
tècniques i conferències-col·loqui que
permeten als participants reflexionar sobre
la seva pròpia experiència i aprendre de
l’experiència d’altres empresaris.
Durant el darrer any, s’han realitzat dues
edicions del programa que han comptat
amb 73 empreses participants. 
Reempresa
Davant la necessitat d’alguns empresaris
de cedir la seva empresa, Barcelona Activa
en col·laboració amb la Cecot, una
associació empresarial multisectorial
integrada per una gran diversitat de gremis
i associacions empresarials, ha engegat el
2012 un nou programa que propicia la
transmissió d’empreses solvents
d’empresaris a emprenedors perquè
aquests continuïn amb l’activitat. Així
doncs, amb la finalitat d’impulsar la
transmissió d’empreses com una via de
creació i creixement d’activitat econòmica
a la ciutat, Barcelona Activa ha incorporat
una oficina del Centre de Reempresa de
Catalunya que ofereix serveis
d’assessorament i acompanyament als
processos de cessió d’empreses i també als
emprenedors en el procés de reemprendre.
El programa s’ha iniciat al darrer
trimestre de 2012 amb 27 empreses i 18
emprenedors interessats.
Mentoring
Programa destinat a brindar
assessorament i acompanyament a les
petites i mitjanes empreses de la ciutat de
la mà d’empresaris i directius en actiu i de
reconeguda trajectòria. Durant el 2012
17
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
s’ha treballat per dimensionar i renovar el
programa, així com per seleccionar els
empresaris i directius que actuaran com a
mentors d’empreses. Durant el 2012 s’ha
iniciat el programa amb la col·laboració de
dotze directius. 
Parc Tecnològic Barcelona Nord
Equipament municipal dotat de les
infraestructures més avançades per a la
incubació d’empreses de base tecnològica
orientades a la innovació, en especial dins
del camp de les enginyeries. Les empreses
que s’hi han instal·lats han tingut a la seva
disposició serveis logístics i administratius,
serveis d’assessorament i informació
permanent, capacitació empresarial i
plataforma de relacions i networking, així
com serveis avançats de suport a la
innovació, la consolidació i el creixement
empresarial. Tot plegat ha permès
proporcionar el suport necessari per al
creixement empresarial a 46 empreses que
s’hi han instal·lat durant el darrer any.
Emprenedoria
Barcelona Activa disposa d’una trajectòria
de més de 25 anys impulsant
l’emprenedoria a la ciutat com a via de
creació de riquesa i ocupació. Aquesta
experiència acumulada ha portat a
consolidar un model útil i eficaç, i a reforçar
la seva presència dins d’una aposta ferma
pel suport a l’empresa, alhora que es
garanteix un servei permanent de màxima
qualitat, tant presencial com virtual.
En aquest sentit, malgrat la difícil
situació econòmica, el 2012 s’han reforçat
els programes d’emprenedoria que presta
Barcelona Activa, cosa que ha permès
atendre 13.535 persones interessades a
crear una empresa a Barcelona.
SERVEIS
Difusió i orientació en emprenedoria
Al Centre de Recursos per Emprendre
s’han ofert diàriament sessions
informatives sobre creació d’empreses on
es difon la cultura emprenedora i
s’expliquen els serveis d’emprenedoria
que ofereix la ciutat, així com els aspectes
bàsics a tenir en compte per emprendre
una iniciativa empresarial a Barcelona. El
2012, en aquestes sessions informatives
sobre creació d’empreses a Barcelona han
participat 9.872 persones.
Acompanyament a la creació d’empreses
També al Centre de Recursos per
Emprendre, les persones emprenedores
han tingut a la seva disposició un reforçat
equip de tècnics experts en creació
d’empreses que, sense necessitat de
demanar cita prèvia, els han ofert
assessorament en les diferents etapes del
procés de creació de l’empresa, com per
exemple, proporcionant suport en
l’elaboració del pla d’empresa, en la
recerca de finançament i en l’estudi de
viabilitat del projecte. 
Durant el darrer any, el servei
d’emprenedoria ha acompanyat 2.500 nous
projectes empresarials, dels quals s’estima
que es constituiran en empresa un total de
1.700 i que generaran 3.200 llocs de treball.
Serveis d’incubació d’empreses
Els espais i serveis destinats a la
incubació s’han concretat en dues
incubadores destinades, respectivament, a
empreses innovadores de nova creació
(incubadora Glòries) i a entitats que
aglutinen innovació i els seus spin-offs
(Almogàvers Business Factory) essent
gestionada aquesta darrera en estreta
col·laboració publicoprivada.
Aquests espais, a més de proporcionar
instal·lacions altament equipades a les
empreses i els projectes empresarials
instal·lats, també han comptat amb
serveis logístics i administratius de
qualitat i amb un servei d’assessorament
especialitzat. L’oferta de serveis s’ha
complementat amb altres programes i
serveis que s’han posat en marxa, o estan
en procés de fer-ho, dedicats a aquesta
tipologia d’empreses innovadores com ara
els relatius a la mentoria i al finançament.
La incubadora Glòries albergava 54
empreses al desembre de 2012, mentre
que la incubadora Almogàvers Business
Factory que al 2012 ha assolit la plena
ocupació, comptava amb 31 empreses i 15
projectes empresarials preincubats en
finalitzar l’any. 
Serveis en línia
El web www.bcn.cat ha comptat amb un
conjunt d’eines i recursos relacionats amb
el procés emprenedor que han permès a
les persones emprenedores analitzar,
concretar i avaluar les idees de negoci de
manera autònoma. Entre d’altres recursos,
les persones emprenedores han tingut a
la seva disposició el Test Idea, per avaluar
la idea de negoci; el Pla d’Empresa On
Line, per a l’elaboració i redacció del
projecte empresarial; l’aplicació Les Claus
per Emprendre per treballar les
competències emprenedores, així com el
servei Ubica’t, el primer servei de
georeferenciació amb bases de dades que
permet analitzar el mercat, l’activitat
econòmica i la demografia.
De manera complementària el portal de
l’Ajuntament de Barcelona dedicat a
l’empresa, www.bcn.cat/empresa, ha recollit
durant l’any 2012 tota la informació i
l’actualitat emprenedora i empresarial, amb
informes i dossiers pràctics amb les
novetats que afecten la creació d’empreses.
PROGRAMES
Programes a mida de creació d’empreses
en sectors estratègics
Aquesta tipologia de programa, basada
en un procés d’acompanyament integral a
l’emprenedor que inclou formació,
assessorament personalitzat i
acompanyament individual, s’ha reforçat
en aquells sectors considerats com a
estratègics econòmicament per la ciutat.
És així com al llarg de l’any 2012 s’han
realitzat 13 programes de creació
d’empreses en sectors emergents com les
noves tecnologies, les indústries creatives,
el sector de la biotecnologia o el de les
energies netes i també, en sectors
tradicionals de gran rellevància com el
comerç, les activitats artesanals o la
construcció. Desenvolupats en estreta
col·laboració publicoprivada amb les
entitats de referència de cada sector, han
permès acompanyar en el procés de
posada en marxa de la seva empresa 257
persones emprenedores. 
Programes a mida de creació d’empreses
per a col·lectius
Tanmateix, amb la intenció de facilitar i
adaptar el procés de crear una empresa
als col·lectius amb especials dificultats
per fer-ho, s’han promogut noves
edicions de programes a mida en segons
les necessitats del col·lectiu de joves,
dels majors de 40 anys i també de
dones. És així com, al llarg de l’any 2012,
aquests programes específics per a
col·lectius han comptat amb 576
persones participants.
Accions de dinamització i networking de
la comunitat emprenedora
Amb l’objectiu de promoure l’esperit
emprenedor entre els ciutadans com a
mitjà per generar ocupació i riquesa,
l’Ajuntament ha organitzat 29 seminaris i
jornades de difusió a entitats, centres
d’ensenyament, universitats, entre
d’altres, que han comptat amb 629
participants.
Al mateix temps, l’any 2012 s’ha posat en
marxa una nova oferta de seminaris i
tallers pràctics de curta durada per
fomentar la cooperació i la dinamització
empresarial entre les persones
emprenedores. Les quatre accions de
dinamització i networking per a
emprenedors han comptat amb la
participació de 91 emprenedors.
Capacitació professional i
Ocupació
L’any 2012 ha estat un any de transició
cap un nou model de Barcelona Activa, un
nou model que ha permès assegurar el
servei d’ocupació municipal fent-lo més
estable i autònom en termes de
funcionament i gestió, amb serveis
permanents de qualitat que han garantit
l’atenció ocupacional a les persones de
manera integral i inclusiva. Es tracta d’un
servei adequat a la demanda real que s’ha
complementat amb programes
addicionals de durada determinada,
adaptats als col·lectius de tipus prioritari,
en funció dels recursos disponibles.
Aquest nou model ha comportat la fusió
de les línies d’activitat d’Ocupació i
Capital Humà en una única àrea
d’actuació, incrementant la solidesa i
eficiència de l’oferta.
El conjunt de serveis i programes
d’atenció a les persones aturades i de
millora de l’ocupabilitat de les persones
l’any 2012 ha atès a 19.532 persones. 
SERVEIS
Assessorament personalitzat
Barcelona Activa ha ofert diàriament un
servei d’atenció individual sense cita
prèvia per orientar i assessorar sobre els
aspectes relacionats amb la carrera
professional i la recerca de feina.
L’orientació professional i la recerca de
feina són els eixos principals que es
treballen en aquest servei.
L’assessorament el realitza un equip de
professionals de l’orientació amb àmplia
experiència i coneixements.
De les 14.276 consultes diferents que
s’han atès l’any 2012, les més habituals
han estat, d’una banda, les relacionades
amb l’orientació professional i els sectors
econòmics i ocupacions més adients al
perfil de cada persona. D’una altra,
consultes relacionades amb eines clau per
a la recerca de feina com són el
currículum vitae i els canals d’accés a les
ofertes de feina. Tot plegat ha permès al
conjunt de tècnics que conformen el
servei atendre 4.221 persones durant el
2012.
Orientació i recerca de feina
El programa “Activa’t per l’Ocupació” ha
tingut per objectiu atendre les persones
aturades de la ciutat de Barcelona
mitjançant un dispositiu d’informació i
orientació. El programa ha ofert un ampli
ventall d’accions de formació executiva
per a la millora de l’ocupabilitat, el
coneixement de tècniques de recerca de
feina i el foment d’una actitud proactiva
davant la situació de desocupació.
En total s’han realitzat 2.500 accions: 676
sessions informatives a través
d’equipaments distribuïts a la ciutat i 1.824
càpsules formatives. És així com el
programa Activa’t per l’Ocupació adreçat al
públic general ha atès 5.877 persones,
mentre que a través dels mòduls específics
Activa’t Joves s’han atès 680 joves aturats
i, a través d’Activa’t Autònoms, 182
autònoms. Al seu torn, els dispositius
Activa’t adaptats a les problemàtiques
específiques de barris amb especial
incidència de l’atur han comptat amb 403
persones participants. Així doncs, en total
6.727 persones han participat en el
programa durant l’any 2012. 
Desenvolupament professional
El Programa per al desenvolupament
professional de Barcelona Activa ha tingut
com a objectiu donar a conèixer les
tendències del mercat de treball i
contribuir a l’adaptació dels i les
professionals a les noves exigències de
l’entorn laboral i de les empreses. Es
tracta d’activitats gratuïtes de curta
durada (de 3 a 12 hores) centrades
principalment en el desenvolupament i
entrenament de les competències clau del
mercat de treball i la gestió del canvi
professional. En el marc del Programa
també s’han organitzat activitats de
divulgació sobre tendències del mercat de
treball en les quals hi han participat
directament empreses i entitats
representatives dels principals sectors
econòmics.
A través de les 1.326 activitats
organitzades, l’any 2012 s’han atès 6.803
persones.
Divulgació de la cultura emprenedora i
els valors del treball entre els joves
El Projecte de Vida Professional dedicat
a l’orientació acadèmica i professional
dels joves estudiants d’educació
secundària de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, ha contribuït a prevenir el
fracàs escolar al mateix temps que ha
propagat de manera entenedora els valors
de l’esforç i el treball entre els alumnes.
A més, aquest darrer any, el Projecte de
Vida Professional s’ha ampliat amb la
inclusió d’una nova línia de promoció i
divulgació de la cultura emprenedora
entre els joves. En aquesta direcció, s’ha
impulsat un cicle de conferències en
col·laboració amb FemCat, impartit per
empresaris de renom anomenat Empresa
en primera persona. Així mateix, s’ha
iniciat el programa Emprendre amb valors
que ha arribat a 3.785 alumnes de la
ciutat i que ha inclòs tallers presencials,
conferències amb testimonis de
reconegut èxit professional i un concurs
que ha posat de manifest el talent
emprenedor dels alumnes de secundària
de la ciutat. Finalment, les activitats
emmarcades en el Projecte de Vida
Professional també han inclòs un
monogràfic sobre l’Esperit emprenedor
que ha fomentat les habilitats i
18
SPM Barcelona Activa, SA
competències vinculades al fenomen
emprenedor.
Amb la voluntat última d’invertir en el
capital humà del futur, fent-lo més
competitiu i qualificat, el servei ha orientat
17.977 alumnes de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
Web Barcelona Treball
Potent eina al servei de totes aquelles
persones que buscaven feina, volien canviar
de feina o volien mantenir-se informades
sobre les tendències més actuals del món
del treball. Ha ofert múltiples continguts
interactius indispensables per treballar el
projecte professional de manera autònoma.
Ha estat, a la vegada, l’observatori
permanent del mercat de treball per a la
contínua orientació i actualització dels
serveis cap a la demanda real, que ha estat
possible gràcies a la col·laboració amb la
Xarxa de Socis de Coneixement, integrada
30 institucions, entitats i empreses
referents en el seu sector econòmic, com
ara universitats, col·legis professionals
d’arquitectes, enginyers, ambientòlegs,
aparelladors i infermeria; el Consorci
d’Educació de Barcelona; Pimec, i
Fundacions i empreses especialitzades en
la intermediació laboral com Infoempleo,
Infofeina, Infojobs i Manpower, entre
d’altres.
Durant l’any 2012, el web Barcelona
Treball ha disposat de més de 7.600
ofertes de feina, 965 perfils professionals
actualitzats segons les demandes del
mercat i més de 150 recursos multimèdia.
PROGRAMES
Programa d’inserció sociolaboral 
El programa, realitzat en col·laboració
amb l’Àrea de Qualitat de Vida, ha estat
adreçat a persones que es troben en
situació d’atur i en risc d’exclusió social i
que, per tant, han necessitat un itinerari
d’inserció al mercat de treball molt a mida
amb un alt grau d’atenció personalitzada.
A més d’orientació, el programa ha
comptat també amb càpsules formatives
de millora de les capacitats i habilitats
laborals adaptades a l’usuari. Durant l’any
2012 han estat ateses 501 persones
mitjançant el programa d’inserció
sociolaboral.
Joves amb futur
Programa integral per joves aturats de 16
a 25 anys que ha combinat accions
d’orientació professional, formació i
experiència laboral en sectors clau de
l’activitat econòmica de la ciutat. Al
programa hi han participat joves de baixa
i alta qualificació, als quals se’ls hi ha
proporcionat itineraris d’orientació i
formatius adients al seu perfil i
competències professionals. Quant a la
formació professionalitzadora, aquesta ha
estat enfocada als sectors del comerç i el
màrqueting, serveis a les empreses,
hostaleria i turisme. Així mateix, el
programa ha comptat amb ajuts a la
contractació empresarial per a les
empreses que han volgut acollir joves
durant el període de pràctiques del
programa. L’objectiu del programa ha
estat, en primer lloc, millorar l’ocupabilitat
dels joves i oferir-los les eines necessàries
que els facilitin trobar una ocupació
alhora que, en el cas dels joves de baixa
qualificació, promoure el seu retorn al
sistema educatiu. El programa, que va
començar l’any 2010, ha finalitzat el 2012
havent orientat un total de 1.619 joves,
havent-ne format a 763 i havent
formalitzat la contractació de 559.
Treball als Barris
Programa emmarcat en la Llei de barris,
que estableix per Barcelona 12 barris
d’especial atenció: Santa Caterina i Sant
Pere, Roquetes, Poble-Sec, Torre-Baró-
Ciutat meridiana, Trinitat Vella, La
Bordeta, El Coll, Besòs-Maresme,
Barceloneta, Bon Pastor-Baró de Viver,
Raval Sud, La Vinya, Can Clos i Plus Ultra.
Al llarg del 2012, en aquests barris s’han
dut a terme un seguit de programes
ocupacionals –de formació i treball– i de
dinamització empresarial i econòmica que
han vetllat per desenvolupar econòmica i
socialment el territori. 
Concretament l’any 2012, s’han posat en
marxa dotze dispositius d’inserció
–programes d’orientació, formació i
inserció sociolaboral de col·lectius amb
especials dificultats–, amb un total de
1.659 persones ateses així com dues cases
d’oficis basades en el medi ambient i
l’espectacle que han comptat amb 53
joves. Tanmateix, s’han realitzat
programes d’experienciació laboral per al
manteniment de zones urbanes i per a la
dinamització comunitària i comercial que
han comptat amb 182 persones
beneficiàries, a més d’un taller d’ocupació
en l’àrea dels serveis a les persones
destinat a 16 joves de la ciutat. Finalment,
el programa també ha inclòs sessions
informatives del programa Activa’t al teu
Barri, del qual s’han beneficiat 1.227
persones. En total, 3.101 persones
diferents han format part del programa
Treball als Barris durant l’any 2012.
Plans d’ocupació
L’any 2012 han estat 378 les persones
contractades mitjançant el programa de
plans d’ocupació, que han desenvolupat la
tasques en col·laboració amb 30
organismes i àmbits municipals de la
ciutat. Les accions desenvolupades s’han
emmarcat en els sectors de l’arranjament
d’habitatges, el medi ambient, les
tecnologies de la informació i la
comunicació, els serveis a la comunitat,
els serveis a les persones i la sostenibilitat
urbana.
Formació
El nou model de Barcelona Activa ha
concebut la creació d’una àrea dedicada a
la formació que ha ofert de manera
transversal l’activitat formativa per a
l’empresa, l’emprenedoria i l’ocupació. Així
doncs, els serveis de formació s’han
estructurat en diversos eixos o àrees
d’activitat que han permès una millora en
els processos formatius i en l’eficiència del
servei als ciutadans. 
SERVEIS
Formació per a la gestió empresarial
El servei de suport a les empreses per
part de Barcelona Activa compta també
amb un conjunt d’accions formatives
específiques de curta durada (càpsules i
píndoles formatives) per a empresaris i
empresàries, dirigides principalment a la
millora de la gestió empresarial, de les
habilitats i competències per la millora de
la competitivitat del teixit empresarial així
com a proporcionar la formació
necessària per a la constitució de
19
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
l’empresa. El programa també ha comprès
activitats sobre recerca de finançament,
cerca de treballadors, accés a les
licitacions públiques i aterratge
empresarial a la ciutat. Un total de 1.481
persones han participat en el programa
d’activitats formatives al llarg de l’any
2012. 
Formació en coneixements i habilitats
per emprendre
Oferir a les persones emprenedores els
coneixements i les habilitats necessàries
que permetin dur a terme el procés de
creació d’una empresa amb èxit és la raó
de ser del programa d’activitats
formatives desenvolupat específicament
per als usuaris del servei d’emprenedoria.
Basat en càpsules formatives de curta
durada, s’han tractat àrees temàtiques
com la creació d’un pla de negoci,
tècniques de màrqueting i vendes, tràmits
empresarials, fiscalitat, cerca de
finançament i sectors estratègics entre
d’altres. El programa, sota el nom de El
que cal saber per emprendre ha comptat
amb 1.227 seminaris, que han suposat més
de 4.000 persones en formació
emprenedora durant l’any 2012.
Formació en capacitació tecnològica
El servei dedicat a la millora de les
competències tecnològiques dels
ciutadans ha posat a disposició dels
ciutadans un total de 4.400 seminaris o
tallers formatius de curta durada, dividits
en dos blocs segons el perfil del
destinatari. 
Per a aquelles persones amb escassos
coneixements tecnològics, l’any 2012
s’han reforçat les 11 antenes de formació
tecnològica inicial distribuïdes per la
xarxa de biblioteques públiques de la
ciutat, fet que ha permès formar 5.823
persones. El darrer any, el conjunt
d’activitats d’iniciació a internet i a les
tecnologies de la informació ha rebut per
part de la Comissió Europea el guardó E-
inclusion, destinat a organitzacions que
defensen la inclusió digital mitjançant
iniciatives d’èxit.
D’altra banda, 8.557 professionals i
treballadors de pimes han adquirit
coneixements tecnològics avançats en
activitats molt pràctiques, d’entre 3 i 12
hores sobre un tema molt concret,
generalment una solució, un concepte o
una eina tecnològica. A més, els
participants han pogut conèixer noves
maneres d’utilitzar internet per ser més
eficients, incrementar la productivitat i
aconseguir un avantatge competitiu en
l’empresa. Amb la voluntat de vetllar per
l’actualització dels continguts i el
programa d’activitats d’acord amb les
necessitats de les empreses, el
Cibernàrium compta amb un Consell
Assessor del qual formen part 29 entitats,
empreses i institucions referents en el
camp de les tecnologies de la informació,
com per exemple BDigital, ATI Associació
de Tècnics d’Informàtica, Localret,
Telefònica, Google, Indra, Microsoft,
Telefònica, Pimec, els col·legis oficials
d’Enginyers Informàtics i Tècnics de
Telecomunicacions de Catalunya, TicSalut,
Mac Can Erickson, el Cercle per al
Coneixement i diverses universitats
(Universitat Oberta de Catalunya,
Universitat Autònoma de Barcelona,
Universitat Politècnica de Catalunya),
entre d’altres. 
Així mateix, l’any 2012 el Cibernàrium ha
estat guardonat per la Federació Catalana
d’Empresaris Instal·ladors de
Telecomunicacions (Feceminte) amb el
premi a la millor iniciativa que ha
contribuït a millorar la competitivitat de
les empreses i professionals que
conformen el col·lectiu de Feceminte.
PROGRAMES
Formació en àrees i sectors prioritaris
La formació ocupacional de l’any 2012,
adreçada a persones en situació d’atur,
ha comptat amb 73 cursos i 897
persones participants que han estat
formades en sectors emergents a la
ciutat de Barcelona i en activitats
econòmiques amb possibilitats laborals,
com ara les noves tecnologies, el
comerç i el màrqueting, l’hoteleria i el
turisme, la sanitat, els serveis a les
persones i els serveis a les empreses,
entre d’altres. 
Formació administrativa SEFED
El programa SEFED és un projecte de
formació ocupacional subvencionat pel
Servei d’Ocupació de Catalunya que ha
tingut com a finalitat la qualificació de
persones en situació d’atur en el camp de
l’administració i la gestió d’empreses,
mitjançant la metodologia de la simulació
d’empreses. 
Durant l’any 2012, s’han realitzat quatre
edicions d’aquest programa que han
comptat amb un total de 91 persones
participants.
Projectes en fase de disseny per
al 2013
L’any 2012 s’han dut a terme diverses
actuacions per incrementar l’oferta de
serveis i programes. A continuació es
presenten programes que han estat l’any
2012 en fase de definició i disseny i que es
posaran en marxa l’any 2013.
Programa Axelera
Al llarg de 2012 s’ha treballat en el
disseny d’aquest programa que pretén
identificar les empreses amb més
potencial de creixement de l’àmbit
metropolità de Barcelona per donar-los
suport en el seu procés d’expansió. El
programa, organitzat en col·laboració
publicoprivada, estarà en marxa l’any 2013
i està previst que ofereixi un paquet
d’accions individualitzat, un pla de
promoció global, trobades amb inversors i
apadrinaments empresarials amb el fi
últim d’accelerar el creixement de les
empreses seleccionades.
Programa de visites a empreses
Amb l’objectiu de buscar una nova via
que permeti mantenir un contacte directe
amb les necessitats de les empreses, des
de l’àrea d’Empresa de Barcelona Activa
s’ha estat treballant en la posada en marxa
l’any 2013 d’un nou programa de visites
del seu equip tècnic a diferents empreses
del territori. La voluntat és apropar els
serveis i programes existents a les
empreses de Barcelona per promoure així
la millora de la gestió, la competitivitat i la
innovació, i fomentar el creixement
empresarial, realitzant al mateix temps una
important tasca de prospecció sobre les
necessitats de nous recursos humans que
aquestes puguin tenir.
20
SPM Barcelona Activa, SA
Producte: subvencions a la creació
d’ocupació
S’ha treballat en la creació d’un nou
producte per facilitar la contractació
indefinida de joves menors de trenta anys
i aturats de llarga durada (més de dotze
mesos) a petites i mitjanes empreses de la
ciutat. Es tracta d’una iniciativa pionera de
l’Ajuntament de Barcelona que
proporcionarà ajuts directes a les
empreses per a la contractació indefinida
d’uns col·lectius especialment afectats per
l’atur. Concretament, es preveu aportar
3.000 euros per cada nou contracte
indefinit fins arribar a un total d’1,8 milions
d’euros, que seran destinats a 600 nous
contractes de treball. La implementació
d’aquest nou producte s’iniciarà l’any 2013
i suposa un pas endavant en les polítiques
municipals de suport a l’empresa i al
foment de l’ocupació. 
Incubadora ESA BIC
S’ha presentat una candidatura a
l’Agència Europea de l’Espai per a la
creació d’un nou centre d’incubació
d’empreses a l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (ESA BIC Barcelona) en
col·laboració publicoprivada amb la
Diputació de Barcelona, el Consell
Comarcal del Baix Llobregat, l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, la Universitat
Politècnica de Catalunya, Caixa Capital
Risc i l’Agència Europea de l’Espai. Els
ESA BIC són centres d’incubació
d’empreses totalment multidisciplinaris on
les iniciatives empresarials aprofiten les
tecnologies de l’espai per desenvolupar
tot tipus de serveis i productes per a
múltiples usos i activitats.
L’objectiu de l’ESA BIC Barcelona és
impulsar el creixement de quaranta
empreses durant els propers quatre
anys, allotjades simultàniament a la
incubadora. Aquest projecte
posicionaria l’Àrea Metropolitana de
Barcelona com a referent en
emprenedoria vinculada a la innovació i
la tecnologia a nivell internacional,
alhora que potenciaria el talent
cientificotècnic local i fomentaria
l’esperit emprenedor i dinamitzaria la
relació administració-empreses-
universitats en l’àmbit tecnològic.
Posa’t en marxa
S’ha treballat en el disseny d’aquest nou
programa que suposa un pas endavant en
matèria de suport a la creació d’empreses,
ja que ha estat pensat per donar servei a
les persones emprenedores en el moment
de la creació de l’empresa, combinant la
formació per a la constitució, el servei de
constitució electrònica de societats-Punt
PAIT i en els moments posteriors, el servei
d’assessorament tècnic especialitzat a
càrrec d’empresaris i directius membres
de Secot.
Tràmits de l’Ajuntament
Durant l’any 2012 s’ha estat treballant en
la integració en l’Oficina d’Atenció a
l’Empresa dels diferents tràmits de
llicència, entre d’altres, de competència
municipal per poder oferir un servei
integral a l’empresari. La intenció final és
la reducció dels tràmits administratius per
poder facilitar l’activitat empresarial.
Programa personalitzat de recerca de
feina
Aquest programa, que es desenvoluparà
l’any 2013 en col·laboració amb l’Àrea de
Qualitat de Vida, té l’objectiu d’orientar en
la recerca de feina a persones amb un
grau d’autonomia baixa, a l’hora que
perseguirà millorar-ne l‘ocupabilitat i la
independència personal. Contemplarà
accions de formació grupal combinades
amb un seguiment estretament
individualitzat dels participants.
Programes ocupacionals cofinançats pel
Servei d’Ocupació de Catalunya
L’any 2012 s’han dissenyat els projectes
que s’han presentat a convocatòries del
Servei d’Ocupació de Catalunya per al seu
desenvolupament l’any 2013. Són els
següents: Joves per l’Ocupació, programa
integral de formació-orientació-inserció,
amb ajuts a la contractació per a
empreses, per a 120 joves aturats; De
l’atur a l’ocupació, de metodologia similar
a l’anterior però adreçat a 60 aturats de
llarga durada; una nova convocatòria de
Treball als Barris; i un projecte innovador
per a la identificació, divulgació i formació
en ocupacions vinculades al sector de les
tecnologies de la mobilitat, tot aprofitant
les sinèrgies derivades del projecte de
Capital Mundial del Mòbil que ha iniciat la
ciutat de Barcelona i que permetrà
impulsar aquest sector emergent creador
de nova ocupació.
Promoció 
Barcelona Activa treballa per facilitar i
crear les condicions per atraure, retenir i
generar activitat econòmica a la ciutat de
Barcelona i la seva àrea d’influència.
De la mateixa manera, vetlla per
refermar Barcelona i la seva marca com a
sinònim d’èxit i prestigi, vinculada a valors
com la innovació, la creativitat, el
coneixement i el progrés. Per això, amb la
clara voluntat de potenciar-la i fer-la valer
localment i internacional, Barcelona Activa
ha actuat en els següents àmbits:
promoció de la ciutat, promoció del
turisme i esdeveniments, del territori i del
comerç, així com la promoció dels sectors
estratègics per a la ciutat.
Promoció de la ciutat
En l’àmbit de la promoció de la ciutat,
l’Ajuntament treballa amb l’objectiu de
promoure l’increment dels fluxos,
intercanvis i relacions econòmiques de
Barcelona amb l’exterior, promocionant la
marca Barcelona en clau econòmica per
tal d’impulsar la nostra economia i el
nostre lideratge empresarial. En aquest
sentit, durant 2012 s’ha treballat tant en
mercats estrangers com a la mateixa
ciutat, destacant les accions i els
projectes següents:
Promoció de la ciutat a l’exterior
L’Ajuntament de Barcelona ha participat
en un total de 37 accions de promoció a
l’exterior, la qual cosa ha permès
presentar Barcelona (i la seva marca en
clau econòmica) i les oportunitats
d’inversió a la ciutat davant mes de 5.000
persones. Aquestes 37 accions s’han
concretat en dotze congressos de
networking, 10 workshops d’inversió, set
missions econòmiques i la participació en
vuit fires internacionals. En el marc del Pla
Xina, desenvolupat amb l’objectiu de
millorar el coneixement de la nostra ciutat
en aquest mercat, s’han realitzat tres
21
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
missions econòmiques i institucionals a
l’Àsia.
S’ha seguit desenvolupant el projecte
Barcelona-Catalonia, de promoció
internacional metropolitana del sector
immobiliari. Aquest projecte, coliderat per
l’Ajuntament i la Generalitat (a través de
l’Incasòl) ha permès presentar una oferta
global de projectes d’inversió en els
principals mercats internacionals. En
aquest sentit, s’ha estat present a les fires
Mipim, Expo Real, Barcelona Meeting
Point i s’han fet accions de promoció amb
entitats com l’Urban Land Institute. 
D’altra banda, fruit de la tasca
encomanada al Comitè de
Desenvolupament de Rutes Aèries, durant
l’any 2012 s’han establert 7 noves rutes
intercontinentals a l’Aeroport de
Barcelona (Dubai, Toronto, Miami, Santo
Domingo, Alger, Orà i Banjul), i s’ha
experimentat un creixement de 42 noves
freqüències de vols internacionals. 
In-city promotion
Barcelona atreu al llarg de l’any grups
d’empresaris, professionals, representants
d’institucions i entitats de caire econòmic
i estudiants de postgrau, interessats a
conèixer els atractius que ofereix
Barcelona. Durant 2012 s’han atès 224
delegacions (112 l’any 2011) amb un total
de 3.015 delegats, dels quals el 46 %
procedien d’Europa i un 20 % de l’Àsia,
principalment de la Xina.
Així mateix, s’ha col·laborat en
l’organització de 15 conferències i
congressos, amb impacte sobre 1.371
delegats, i 5 city tours temàtics amb
delegats internacionals en els següents
àmbits: clean energy, science, innovation i
smart city.
L’any 2012 s’ha intensificat la realització
de seminaris de promoció entre la
comunitat econòmica estrangera a
Barcelona, Barcelona Updates, amb
consolats, cambres de comerç i
associacions d’empresaris estrangers
presents a l’àrea de Barcelona, passant de
6 seminaris el 2011 a 17 el 2012. També s’ha
donat suport o coorganitzat 13 actes de
networking on han assistit 634
professionals de la comunitat estrangera.
Finalment, per facilitar l’aterratge de
famílies estrangeres que arriben a la ciutat
per viure-hi i treballar-hi, s’han realitzat
tres sessions de benvinguda a escoles
internacionals amb l’assistència de 633
persones. Així mateix, per a les persones
estrangeres del món dels negocis amb
interès en conèixer el català, s’han
organitzat dos cursos de català per als
negocis, amb l’assistència de 45 persones.
Aliances econòmiques de ciutats
En el marc de les relacions econòmiques
de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona
Activa ha participat durant 2012 en dos
grups de treballs de la xarxa de grans
ciutats europees Eurocities: grup de
treball Emprenedoria i pimes i grup de
treball City Marketing & Attractiveness.
Com a membres de la WCCP (World
Class Cities Partnership), s’ha organitzat la
segona cimera anual d’aquesta xarxa
integrada per ciutats i universitats de
Boston, Barcelona, Vancouver, Guadalajara
(Mèxic), Haifa, Dublín, Hamburg i
Hangzhou (la Xina).
Per últim, s’ha participat en diferents
esdeveniments de la xarxa Urban
Investment Network de l’Urban Land
Institute (ULI), que aplega ciutats i
inversors privats per trobar solucions a les
seves necessitats d’inversió immobiliària.
Acompanyament de projectes
Durant el 2012, en l’àmbit de la promoció
de la ciutat, l’Ajuntament ha atès 223
consultes de projectes estrangers
interessats a fer negocis a Barcelona. S’ha
realitzat el seguiment i s’ha donat atenció
i suport a 100 projectes, 10 dels quals
s’han instal·lat a la ciutat durant 2012, 6
han quedat descartats i 84 continuen en
seguiment el 2013. L’impacte econòmic
estimat d’aquest conjunt de projectes
supera els 22 milions d’euros (17 milions
corresponen al projecte hoteler d’Active
Group) i també comportaran la creació a
Barcelona de 90 llocs de treball nous de
mitjana i alta qualificació.
Sectors estratègics
En la promoció dels diferents sectors
econòmics estratègics, s’han intensificat i
posat en marxa noves iniciatives per
promoure el desenvolupament competitiu
de les empreses mitjançant la coordinació
de clústers i plataformes publicoprivades
en els àmbits següents: mobilitat (Mobile)
i TIC (tecnologies de la informació i la
comunicació), mobilitat sostenible,
logística, alimentació, educació superior,
biotecnologia i aeroespacial. 
L’any 2012 destaquen les següents
iniciatives impulsades, segons el sector
estratègic:
Mobilitat (Capitalitat Mundial del Mòbil) i
TIC
L’any 2012 s’ha prioritzat la posada en
marxa del projecte de la Capital Mundial
del Mòbil que, aprofitant la realització a la
ciutat del Mobile World Congress, el
congrés referent mundial al sector, fins
l’any 2018, ha de promoure el
desenvolupament d’un sector tecnològic
que esdevingui tractor d’activitat
econòmica innovadora generadora
d’ocupació de qualitat i que posicioni
Barcelona com a potència tecnològica
internacional.
Així, per gestionar aquest gran projecte,
estratègic per al present i futur de
Barcelona, al març de 2012 s’ha creat la
Fundació Mobile World Capital (FMWC),
integrada per l’Ajuntament de Barcelona,
la Generalitat de Catalunya, el Ministeri
d’Indústria, Energia i Turisme, Fira de
Barcelona i la institució promotora del
congrés GSMA. Durant aquest 2012,
l’Ajuntament de Barcelona, de mà de la
FMWC, ha treballat fermament per què
aquesta capitalitat sigui motor econòmic
de la ciutat, avançant en la concreció dels
quatre eixos de treball que conformen la
Mobile World Capital: el Mobile World
Congress, el Mobile World Festival, el
Mobile World Centre i el Mobile World
Hub.
Al febrer es va celebrar el MWCongress,
amb més de 60.000 assistents. Durant
2012 s’ha concretat el MWFestival en tres
esdeveniments que tindran lloc el 2013
(Moba, Sonar i Phonetastic) i s’ha escollit
l’edifici MediaTIC, icona del sector TIC a
Barcelona, per acollir la seu del MWHub,
el projecte industrial de la MWCapital que
inclou els projectes: M-Program, M-Law,
M-News, M-Talent, M-Entrepreneurship i
M-Cluster. Finalment, el febrer de 2013
s’inaugurarà el MWCenter com a espai
d’exhibició i contacte amb la ciutadania.
22
SPM Barcelona Activa, SA
S’ha avançat també en la definició de
projectes concrets, com l’articulació i
posada en marxa del pilot de millora de
l’experiència del congressista durant el
MWC 2013 a Barcelona amb la tecnologia
NFC, implementat per l’empresa
Connecthings, guanyadora del concurs
Living Labs Global Award | Cities Pilot the
Future 2012.
Per afavorir el creixement empresarial a
través de la innovació urbana, tot
posicionant també Barcelona com a smart
city, s’han llançat diversos concursos
internacionals que cerquen solucions per a
reptes de la nostra ciutat. El Living Labs
Global Awards 2012 va plantejar el repte de
com millorar l’experiència del visitant i va
rebre 109 propostes; l’Open Cities App
Challenge va fer una crida a aplicacions
mòbils que utilitzessin dades obertes i va
rebre 113 propostes; l’Apps4Barcelona, es va
adreçar a aplicacions mòbils que oferissin
un servei a la ciutadania de Barcelona i va
rebre 86 propostes i l’Open Cities Urban
Lab Challenge va fer una crida a solucions
per millorar l’eficiència energètica en edificis
municipals amb una resposta de 12
propostes sotmeses. Els projectes
guanyadors tindran l’oportunitat de ser
implementats a la ciutat de Barcelona.
Per últim, s’ha impulsat la creació del
nou Clúster Tech Barcelona, fruit d’una
iniciativa privada d’empreses digitals i del
sector del comerç electrònic, un sector
amb un gran potencial de creixement
econòmic, creació d’ocupació i
posicionament de la ciutat.
Mobilitat sostenible
L’any 2012 s’ha consolidat la plataforma
per a la implantació del vehicle elèctric
LIVE, liderada per l’Ajuntament de
Barcelona, i el posicionament
internacional de Barcelona com a regió
referent en el camp de la mobilitat
elèctrica i sostenible. Aquest 2012 s’ha
treballat per aconseguir que, a l’any 2013,
es pugui obrir la plataforma LIVE a totes
les d’empreses interessades.
Com a referent de capitalitat mundial del
sector, s’han obtingut dues grans fites: el
reconeixement de Barcelona com una de
les deu millors ciutats de tot el món per
desenvolupar-hi l’electromobilitat per part
de l’Agència Internacional de l’Energia, en
el seu estudi EV Cities Casebook, i
l’articulació de l’organització de
l’esdeveniment EVS27, referent mundial, a
Barcelona, que tindrà lloc el 2013 i que
comptarà amb la intervenció de més de
5.000 delegats. 
L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat
Expoelectric i ha participat a l’Intertraffic
(Amsterdam), esdeveniments de
referència en mobilitat sostenible que han
posicionat tant les empreses com la ciutat
a nivell local i internacional. 
S’ha treballat en la coordinació
institucional col·laborant amb el Pla
tractor de la Generalitat, així com
impulsant i donant suport en la realització
de projectes industrials i d’atracció
d’inversió amb exemples d’empreses i
consorcis com Going Green, IfRenting, el
projecte europeu MOTIT-BCN, l’anunci de
NISSAN de fabricar a nivell mundial la
propera furgoneta elèctrica de NISSAN
NV200e a la planta de la Zona Franca o la
implantació d’un servei de rènting amb
més de 1.000 motos elèctriques de
lloguer impulsat per e-Cooltra.
Agroalimentació
En aquest àmbit, l’Ajuntament ha donat
impuls a la promoció del clúster alimentari
de Barcelona, i ha presentat, durant la fira
Alimentària, la nova imatge i web del
clúster. També s’ha donat suport a
projectes de col·laboració empresarial en
àmbits com la logística o la innovació
tecnològica, i s’ha iniciat un projecte
d’introducció del vehicle elèctric a
Mercabarna.
Biotecnologia
Pel que fa a la biotecnologia, cal
destacar que Barcelona ha estat
nominada com a seu per acollir el proper
congrés BioEuropeSpring 2013. Això ha
comportat la participació activa en les
edicions del 2012 de la fira BIO a Boston i
de la BioEurope a Hamburg.
Logística
En logística, durant el 2012 ha tingut lloc
la fira SIL, que ha rebut el suport de
l’Ajuntament de Barcelona, com a membre
actiu de la plataforma BCL (Barcelona
Centre Logístic) i president de la Comissió
Internacional.
Finalment, en l’àmbit de la promoció de
sectors estratègics, l’Ajuntament ha
participat en l’organització de diferents
congressos d’abast nacional i
internacional a través de les plataformes
publicoprivades i en el marc de la
promoció dels clústers, com ara el
BDigital Global Congress (2.000
assistents), el BDigital Apps (850
assistents), l’IHT Global Clean Energy
Forum (300 participants) o la Fira Smart
City Expo and World Congress (7.000
participants). Al mateix temps, s’ha
reforçat la promoció dels diferents sectors
amb la publicació dels següents dossiers
sectorials: TIC, Energia, Mobilitat i medi
ambient, Logística, Agroalimentari,
Educació superior i Biotecnologia. 
Promoció del turisme i
esdeveniments
L’any 2012 Barcelona ha tornat a superar
les xifres de turistes de l’any anterior,
incrementant el nombre de turistes
allotjats en hotels en un 1,3 % i el nombre
de pernoctacions en un 3,1 %. Això és
especialment remarcable en un context
de crisi com l’actual, on s’experimenta una
important caiguda del mercat espanyol i
es consolida, en canvi, l’important volum
de turisme internacional que rep la nostra
ciutat.
Promoció del turisme
El 2012 s’ha caracteritzat per l’impuls
d’accions de Turisme i Ciutat que,
promogudes per les diferents àrees
municipals, han permès fer front als reptes
que suposa la gestió del turisme a la
ciutat. Destaca la creació de la Taula
Municipal de Turisme, un àmbit
interdepartamental de coordinació
essencial per visualitzar la globalitat de la
gestió del turisme a la ciutat. En aquest
àmbit, les accions més rellevants han estat:
• L’ordenació de la mobilitat d’autocars,
amb l’objectiu de pacificar el trànsit a
l’entorn de la Sagrada Família.
• L’elaboració del Pla de seguretat
turística en el marc del Consell de
Seguretat Ciutadana.
• L’elaboració del nou Pla director del
Parc Güell que s’implementarà a la
tardor del 2013.
23
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
La desconcentració de l’activitat turística
és un altre dels eixos clau. Després dels
tres plans pilot realitzats amb anterioritat,
s’ha iniciat el procés per elaborar els plans
de turisme dels set districtes restants:
Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí,
Gràcia, Sants-Montjuïc, Eixample i Ciutat
Vella. Aquests plans faran possible
identificar nous actius turístics que
permetin diversificar els punts d’interès de
la ciutat per al visitant i afavoriran el
desenvolupament econòmic local vinculat
a l’activitat turística. Com a fruit dels plans
pilot ja realitzats, s’ha presentat el Pla de
desenvolupament turístic d’Horta-
Guinardó que, a l’entorn del concepte de
“La ciutat de l’aigua”, ofereix una nova
mirada sobre el territori adreçada als
visitants.
En una perspectiva territorial més
extensa, el desplegament del conveni
establert amb la Diputació de Barcelona i
el Consorci Turisme de Barcelona, ha
permès avançar en la reflexió estratègica
conjunta del concepte de “Destinació
Barcelona”. La integració dels convention
bureaux de Barcelona i de la província en
serà un primer resultat concret, així com
l’elaboració de productes turístics
conjunts que afavoreixin la
desconcentració dels visitants de
Barcelona cap a l’àrea de la província.
El 2012 ha estat també marcat per
l’entrada en vigor de dues noves
normatives de la Generalitat que afecten
la gestió turística dels municipis. Per una
banda, la Llei òmnibus ha completat les
tipologies d’allotjament turístic existents
amb els habitatges d’ús turístic (HUT) i
n’ha canviat el règim de llicència pel de
comunicació. Per altra banda, l’1 de
novembre ha entrat en vigor l’impost
d’estades turístiques. 
En estreta coordinació amb la DG de
Turisme, s’han adaptat els procediments
municipals per respondre al nou marc
legal i s’ha millorat el tractament de dades
entre ambdues administracions per a una
lluita més eficient contra l’oferta il·legal
d’allotjaments. S’ha posat en marxa també
una campanya d’inspecció d’allotjaments
turístics focalitzada en l’activitat no
legalitzada d’habitatges d’ús turístic i
albergs de joventut. Aquest nou escenari
ha facilitat que aflorés una gran quantitat
d’activitat no declarada: en un any s’ha
passat de 2.683 a 4.730 habitatges d’ús
turístic.
Gràcies a l’acompanyament a projectes
empresarials en l’àmbit turístic, se n’ha
facilitat la tramitació a través de les
diferents dependències municipals. Cal
destacar la relació amb les diferents
associacions del sector, especialment amb
el Gremi d’Hotels de Barcelona, Apartur i
Acatur. 
S’ha continuant desenvolupant,
conjuntament amb el Consorci Turisme de
Barcelona, la certificació de turisme
responsable i sostenible Biosphere, que el
2012 ha estat acreditada pel Global
Sustainable Tourism Council.
Per tal de difondre les bones pràctiques
en sostenibilitat turística que es duen a
terme a la nostra ciutat i impulsar la
implantació de criteris de Responsabilitat
Social Corporativa en la indústria turística,
s’ha elaborat un projecte conjuntament
amb l’escola TSI-Esade i l’associació
europea hotelera HOTREC que ha estat
presentat a la Comissió Europea.
En l’àmbit de les TIC s’han endegat
diverses iniciatives per afavorir-ne el
desenvolupament en el sector turístic:
focus group amb empreses turístiques i
empreses tecnològiques per promoure
solucions adequades per a l’activitat
turística (amb BDigital) i
desenvolupament d’aplicacions turístiques
(amb la Direcció d’Administració
Electrònica de l’Institut Municipal
d’Informàtica).
Suport, atracció i aterratge
d’esdeveniments
En aquest àmbit d’actuació, l’any 2012
s’han acompanyat 95 projectes de tipus
diversos: congressos, fires, presentacions
de producte, actes institucionals, etc., als
quals s’ha ofert el suport logístic, de
coordinació i comunicació necessari.
Mereix especial atenció el procés
d’acompanyament fet al Mobile World
Congress 2012 i, especialment, quant a la
preparació del congrés de 2013 que, en
passar de Montjuïc a Fira Gran Via, ha
calgut redefinir totes les rutines de relació
amb l’entorn: mobilitat, seguretat,
comunicació, coordinació amb
l’Ajuntament de l’Hospitalet, etc.
Així mateix, durant l’any 2012 han estat
guanyades 23 candidatures de congressos
que tindran lloc durant el 2013 a la ciutat.
Cal remarcar l’ajut que suposa en aquesta
funció que lATM hagi atès els nostres
requeriments aprovant una nova tarificació
del seu títol de transport específic per a
esdeveniments de més de 1.500 delegats
(T-Event). Els nous preus permeten a
Barcelona ser molt més competitiva en la
competició amb altres ciutats a l’hora
d’atraure esdeveniments massius.
Per últim, s’ha celebrat una nova edició
de la Festa al Cel que ha tingut com a
novetat un nou marc de col·laboració amb
AENA que optimitza la relació amb
l’Aeroport de Barcelona i millora les
condicions tècniques de la seva
celebració.
Promoció del territori i del
comerç
L’Ajuntament de Barcelona ha treballat
l’any 2012 per impulsar la promoció
econòmica de tots els districtes de la
ciutat amb la proximitat i adaptació dels
serveis de l’àrea d’Economia, Empresa i
Ocupació, alhora ha donant suport a les
iniciatives i projectes de promoció
econòmica dels districtes.
A aquestes dues competències se suma
també la promoció del sector de la moda,
important pel seu pes en l’economia
catalana tant en nombre de treballadors
com en la importància de les
exportacions, i que a més afegeix actius
indiscutibles a la marca Barcelona. 
Promoció del territori
S’ha donat suport a la generació i
desenvolupament de les estratègies de
promoció econòmica dels districtes, a
través de diferents accions, com ara:
• Establiment de mecanismes de
coordinació i captació de demanda
amb els deu districtes. 
• Participació en diversos plans de
dinamització territorial, entre ells:
– Pla Fem Paral·lel.
– Projecte de transferència de model
de districte d’innovació al districte de
Sarrià-Sant Gervasi.
– Participació en el Grup de Suport del
Polígon del Bon Pastor, promogut pel
24
SPM Barcelona Activa, SA
Districte de Sant Andreu.
• Coordinació de la implementació en el
territori de cinc punts d’atenció als
usuaris de dos nous programes
personalitzats d’ocupació i orientació a
la recerca de feina de Barcelona Activa,
que al 2013 podran atendre 1.500
persones aturades. 
• Coordinació i interlocució amb els sis
districtes implicats en el projecte
ocupacional i de dinamització
econòmica de Barcelona Activa Treball
als Barris. Elaboració dels plans de
treball 2013 dels dinamitzadors
econòmics dels districtes en el marc
d’aquest programa.
• Col·laboració amb la DO de Turisme en
el desplegament dels plans de turisme
de districte.
• Participació en la redacció de la
proposta de bases de subvencions
municipals en el camp de la promoció
econòmica de proximitat.
Promoció del comerç
S’ha dissenyat un programa formatiu en
competències professionals i digitals per
al comerç i els serveis de proximitat que
es desenvoluparà al 2013 als deu districtes
de Barcelona.
En el marc de la campanya de Nadal, un
dels esdeveniments motor per al comerç
de la ciutat, l’Ajuntament ha coordinat
diverses actuacions, com ara la gestió
directa del projecte Arbres de Nadal, i ha
aconseguit l’esponsorització privada que
ha revertit en aquest i altres projectes de
Nadal. S’han instal·lat un total de setze
arbres repartits pels deu districtes de la
ciutat, cosa que ha dinamitzat les zones
comercials. També s’ha gestionat la
il·luminació especial de la Torre Agbar per
Nadal i altres temes relacionats amb
il·luminació dels carrers, i s’ha coordinat el
projecte d’instal·lació de la pista de gel
Bargelona a la Plaça Catalunya,
promoguda per la Fundació Barcelona
Comerç, que ha atret uns 100.000
patinadors més els seus acompanyants, i
ha esdevingut un atractiu innegable per
als turistes. La pista de gel ha servit
també per promocionar la candidatura
d’esports d’hivern Pirineus 2022 a través
de nombroses demostracions de
disciplines olímpiques sobre gel i cursets
per a nens.
Un altre projecte prioritari dut a terme
l’any 2012 ha estat el de la simplificació i
revisió de normatives, per avançar cap a
un text únic d’ordenança de terrasses i
vetlladors que harmonitzi les disset
normatives diferents vigents a la ciutat.
Finalment, l’Ajuntament de Barcelona
ha donat suport a diversos
esdeveniments de promoció de la moda,
com a sector important per a l’economia
de la ciutat, amb gran projecció
internacional, i actiu de gran valor per a
la marca Barcelona. Així, s’ha donat
suport en l’organització de: les dues
edicions del saló de moda urbana The
Brandery; la 22a edició del Bridal Week
que, amb més de 15.000 visitants, és
referent mundial al sector; i Modafad,
que promociona la moda i els joves
dissenyadors de Barcelona. També s’han
facilitat aspectes logístics i promocionals
a: Barcelona 080, Setmana de la Joieria
Contemporània de Barcelona, Little
Barcelona, Mango Fashion Awards,
Festival Internacional de Cinema i Moda i
al primer esdeveniment de moda ètica a
Barcelona, Be Cool & Be Concious.
25
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 102 128 140 147
Inversió (en milers d’euros) 3.506 3.929 3.626 2.881
Pròpia 2.359 2.045 2.790 1.235
Per compte de l’Ajuntament 1.147 1.884 836 1.646
Resultat comptable (en milers d’euros) 53 85 85 30
Cash-flow (en milers d’euros) 2.572 2.715 2.901 3.734
Taula
2
26
SPM Barcelona Activa, SA
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Empresa
Empreses participants en programes per al creixement 1.449 1.436 2.329 2.299
Empreses incubades a incubadores i Parc Tecnològic 1 116 109 139 180
Llocs de treball 840 671 704 668
Facturació (milions d’euros) 2 50 50 47 40
Emprenedoria
Emprenedors atesos 10.385 12.071 13.483 13.535
Projectes empresarials acompanyats 2.132 2.490 2.453 2.500
Estimació empreses creades i llocs de treball 1.500/2.700 1.700/3.200 1.700/3.200 1.700/3.200
Capacitació professional i Ocupació
Usuaris atesos 20.872 24.799 26.972 19.532
Usuaris atesos programa Activa’t per l’Ocupació 10.193 10.045 10.276 6.727
Participants programa desenvolupament professional – 5.378 6.856 6.803
Joves orientats en Projecte de Vida Professional – – 9.855 13.358
Formació
Participants en formació ocupacional 3.542 6.906 7.684 1.415
Participants en formació en capacitació tecnològica 38.021 49.746 62.968 13.868
(1) S’expressa la xifra d’empreses que s’han instal·lat al llarg de l’any. Al text explicatiu s’indica el nombre d’empreses que hi havia
instal·lades al mes de desembre.
(2) Aquesta informació presenta un decalatge d’un any, és a dir, la informació per a 2012 correspon a l’exercici fiscal de 2011.
Taula
1
27
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 17.037
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 2.120
Immobilitzat material 14.799
Immobilitzat financer 118
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu corrent 22.849
Existències –
Deutors 19.369
Inversions financeres temporals 82
Tresoreria 3.332
Ajustaments per periodificació 66
Total actiu 39.886
Passiu
Patrimoni net 14.329
Fons propis abans resultat 2.589
Pèrdues i guanys de l'exercici 30
Subvencions de capital 11.710
Altres ingressos a distribuir –
Passiu no corrent 8.579
Provisions 557
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 105
Passius per impost diferit 36
Periodificacions 7.881
Passiu corrent 16.978
Creditors financers –
Creditors comercials 1.603
Altres creditors 1.079
Ajustaments per periodificació 14.296
Total passiu 39.886
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Lloguers i serveis vivers 1.346
Transf. program. i per serveis Ajt. 15.536
Transferències programes altres ens 11.974
Gestió de programes específics –
Altres ingressos 2.417
Total ingressos d'explotació 31.273
Costos
Variació d'existències –
Compres 130
Personal 15.559
Treballs, subminis. i serveis externs 5.395
Subvencions –
Altres despeses 7.028
Provisions (9)
Amortitzacions 2.698
Total costos d'explot. abans financers 30.801
Resultat d'explotació abans financers 472
Ingressos financers 4
Despeses financeres 446
Resultat d'explotació 30
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 30
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 30
28
Barcelona Gestió Urbanística, SA
(BAGUR) és un òrgan de gestió directa de
l’Ajuntament de Barcelona, i el seu capital
social pertany íntegrament a l’Ajuntament
de Barcelona. 
Durant el 2012 s’han produït a la societat
modificacions en les seves funcions i
estructura derivades de l’acord de la
Comissió de Govern de 27 de juny de
2012 relatius a la reorganització del
conjunt de serveis i activitats municipals
gestionats pel grup d’empreses BIMSA,
pel qual s’encarrega a la societat
municipal Barcelona Gestió Urbanística,
SA la concentració d’activitats
urbanístiques (principalment planejament,
gestió urbanística i urbanització) que fins
a 31 de juliol duien a terme les societats
ProNouBarris SA, 22ArrobaBcn SA,
Agència de Promoció del Carmel i entorns
SA, Proeixample SA, i Foment de Ciutat
Vella SA, pertanyents a la matriu
Barcelona d’infraestructures Municipals,
SA (BIMSA).
Aquest nou encàrrec en les seves
funcions ha comportat modificacions en
l’estructura organitzativa i en els seus
estatuts.
Estructura organitzativa
El Plenari del Consell Municipal de
l’Ajuntament de Barcelona va ratificar
l’Acord citat de la Comissió de Govern, en
la sessió celebrada el 25 de juliol de 2012,
i en la mateixa sessió es va aprovar
inicialment, la modificació dels estatuts de
la societat municipal Barcelona Gestió
Urbanística, SA.
Fruit del procés de modificació
estructural del grup de societats
municipals integrades a BIMSA i
absorbides per aquesta societat i per dur
a terme les tasques encarregades a
BAGUR SA per la Comissió de Govern de
27 de juny, el dia 1 d’agost de 2012 es van
incorporar a la societat 39 persones
provinents de les societats a extingir. 
Així, el 26 de juliol de 2012 es va aprovar
la nova estructura organitzativa de la
societat per adequar-la a les noves
funcions i al nou personal.
Barcelona Gestió Urbanística creix amb
nous departaments i reestructura els
existents, de manera que l’activitat es
concentra en quatre serveis :
Serveis generals: serveis ja existents que
s’agrupen sota un mateix paraigua
(serveis econòmics, jurídics, sistemes
d’informació i control de la gestió i
comunicació i premsa).
Serveis urbanístics: es creen nous serveis
per poder assumir els encàrrecs del
Sector, pel que fa l’elaboració
d’instruments de planejament i gestió
urbanística, la seva execució, i la gestió de
sòl i expropiacions (planejament,
expropiacions, gestió de sòl i projectes i
obres).
Coordinació territorial: aquest servei neix
amb la voluntat de donar impuls i fer un
seguiment dels projectes d’Hàbitat Urbà
amb implementació al territori. Per això
s’han creat les figures dels coordinadors
de projectes, que són els responsables
d’impulsar i coordinar integralment els
projectes transversals de transformació
urbanística en el territori assignats per
l’Àrea d’Hàbitat Urbà, tot coordinant els
agents públics, privats, econòmics i
socials, a més de les diferents àrees
funcionals, que intervenen en el procés,
amb la finalitat d’assolir l’efectiu
desenvolupament d’aquests projectes. En
aquesta tasca tenen interlocució continua
amb els districtes i diferents sectors de
l’Ajuntament, i assumeixen la
representació de l’Àrea d’Hàbitat Urbà
pels projectes que els són encomanats.
(coordinadors de projectes i Pla de
barris).
Serveis d’habitatge: no es modifica la
seva estructura (rehabilitació, Registre de
Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció
Oficial, ús digne de l’habitatge i ajuts al
lloguer i coordinació de la xarxa d’oficines
de l’habitatge).
Modificació dels estatuts
La modificació dels estatuts respon a la
necessitat d’afrontar de forma eficaç les
noves funcions atribuïdes a la societat.
S’han centralitzat en aquesta societat les
activitats relatives als processos vinculats
a les funcions d’urbanisme i
expropiacions, sota la definició estratègica
i l’encàrrec de l’àrea d’Hàbitat Urbà, amb
SM Barcelona
Gestió
Urbanística,
SA
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomas
Director general: 
Sr. Josep Maria de Torres i Sanahuja
Constitució
Es va constituir el 15 de desembre de
2000, amb l’autorització prèvia, quant
a la constitució i els estatuts, per part
del Plenari del Consell Municipal en
sessió 27 d’octubre de 2000.
Objecte social
1. Promoure activitats urbanístiques i a
tal finalitat, formular qualsevol figura de
planejament, executar integralment el
planejament quan el sistema d’actuació
sigui d’expropiació, redactar i executar
fins a finalitzar-los projectes de
reparcel·lació en la modalitat de
cooperació, elaborar projectes
d’urbanització i de dotació de serveis
vinculats als instruments de gestió,
licitar i adjudicar les obres
corresponents, elaborar projectes
d’edificació, així com rebre el sòl de
cessió obligatòria i gratuïta
corresponent als percentatges
aplicables sobre l’aprofitament
urbanístic de l’àmbit d’actuació
corresponent previstos a l’art. 43 de la
Llei d’urbanisme de Catalunya, que
s’integrarà en el patrimoni públic de sòl
constituït a tal efecte, en els termes
dels articles 160 i 163 de la mateixa Llei
d’urbanisme de Catalunya.
2. Prestar serveis de reparació,
conservació i manteniment de tot tipus
d’obres i edificis, així com d’obres
d’urbanització.
3. Gestionar els serveis implantats fins
que no siguin formalment assumits per
l’entitat corresponent i gestionar
processos d’adjudicació en règim de
concessió d’instal·lacions i equipaments.

29
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
una reducció important dels operadors
responsables.
Barcelona de Gestió Urbanística, SA
durant l’any 2012 ha estat centrada en les
seves àrees d’activitat principal i ha
desenvolupat actuacions en:
A. Serveis urbanístics:
• Obtenció de sòl a través del
desplegament de l’ordenament vigent
en matèria de gestió de sòl i amb
actuacions tant d’iniciativa pública
com d’iniciativa publicoprivada. 
• Dotació de serveis i urbanització dels
solars alliberats i posats a disposició
per a la promoció de nou habitatge.
• Desenvolupament de nous barris.
B. Coordinació territorial:
• Impulsar uns determinants projectes
transversals en el territori assignats
des de l’Àrea d’Hàbitat Urbà, tot
coordinant els agents econòmics i
socials i les diferents àrees funcionals
que intervenen en el procés, amb la
finalitat d’assolir un desenvolupament
efectiu d’aquests projectes.
• Coordinació i actuacions directes del
Projecte d’intervenció integral de
barris (Llei de barris) aprovades per la
Generalitat de Catalunya, i que
suposen la intervenció tant urbanística
com social, amb un important
component de rehabilitació dels barris
(Pla de barris).
C. Serveis d’habitatge:
• Gestió i coordinació, per encàrrec del
Consorci de l’Habitatge de Barcelona,
de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge
emplaçades a tots els districtes de la
ciutat, amb l’execució de les diferents
línies de treball que engloben les
accions per millorar l’accés a
l’habitatge a la ciutat de Barcelona.
Serveis urbanístics
En aquest sentit, l’activitat de la societat
s’emmarca en l’execució dels encàrrecs
del sector de planejament, gestió de sòl i
expropiacions.
Els encàrrecs de planejament,
expropiacions i gestió per part de l’Àrea
d’Hàbitat Urbà han estat:
Encàrrecs de planejament
• Modificació del Pla general metropolità,
en endavant PGM, en l’àmbit discontinu
del parc de l’Espanya Industrial i els
jardins de les Tres Xemeneies.
• Modificació del PGM en l’àmbit
discontinu de la plaça del Teatre i el
pati Sant Rafael de la Casa de
Misericòrdia per a la regulació de
l’ampliació del pati de l’Escola Labouré.
• Modificació del PGM en l’àmbit del
sector nord-oest de Pedralbes i el seu
entorn.
• Modificació puntual de la MPGM en el
sector de reforma interior de la Colònia
Castells en part de l’illa delimitada pels
carrers Entença, Taquígraf Serra,
Equador i Montnegre.
• Modificació del Pla de millora urbana en
l’àmbit de Vallcarca i MPPGM en l’àmbit
de l’Hospital Militar-Farigola.
• Pla especial urbanístic i de millora
urbana per a l’ordenació i construcció
d’un aparcament en el subsòl de la UA-1
de Roquetes.
• Pla especial urbanístic per a la regulació
de l’equipament situat a la carretera
alta de Roquetas, 328-338, per ubicar-
hi l’escola de circ Rogelio Rivel.
• Pla especial urbanístic del Centre
d’Emergències i Urgències Socials de
Barcelona i Centre d’Acolliment a
l’edifici catalogat de La Vanguardia.
Encàrrec d’expropiació
• Gestió del projecte d’expropiació de
taxació conjunta de la fase 2 de la
MPGM en el sector de reforma interior
de la Colònia Castells.
Encàrrecs de gestió
• Suport jurídic i administratiu dels
projectes de reparcel·lació en la
modalitat de compensació i cessions de
serveis viaris següents: Ciutat Vella,
Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts,
Sarrià- Sant Gervasi, Gràcia, Horta-
Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí.
• Gestió i, si escau, redacció dels
projectes de reparcel·lació en modalitat
de cooperació, dels àmbits següents:
4. Adquirir sòl, per qualsevol títol, com
a beneficiari d’expropiacions, de
terrenys destinats a la promoció
d’habitatge protegit.
5. Alinear, per qualsevol títol, terrenys
per a la seva construcció, rehabilitació,
promoció i comercialització, en els
termes previstos a l’art. 163 de la Llei
d’urbanisme, amb la mateixa finalitat de
fomentar el parc d’habitatge de la
ciutat de Barcelona.
6. Promoure, mitjançant convenis, drets
de superfície, concurs públic i qualsevol
altra fórmula admesa en el dret, la
construcció d’habitatges i la
rehabilitació dels ja existents. Elaborar
estudis vinculats a l’objecte social i
edificar directa o indirectament els
solars resultants de l’execució
urbanística.
7. Coordinar les actuacions amb els
operadors públics i privats d’habitatge
que intervenen en l’àmbit territorial de
la ciutat de Barcelona.

30
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
UA1 MPGM Lepant i Lisboa; UA1 i UA2
MPPGM Av. Vilanova; Polígon d’actuació
urbanística (PAU) sector 8 MPGM
Marina de la Zona Franca; PAU sector
14 MPGM Marina de la Zona Franca;
PAU Pla Especial urbanístic i de millora
urbana Sancho de Ávila, Zamora,
Almogàvers i Joan d’Àustria; PAU de
definició de volums a c/ Foc, Av.
Ferrocarrils i Mare de Déu Port; PAU1
Sector 1 MPGM Batlló Magòria i les
parcel·les situades a la Via Laietana 2 i
8-10, Pau Claris 158-160, Girona 20, i
Carrera 12.
BAGUR SA actua en els àmbits del Pla
Empenta per a la regeneració de sòl i
habitatge, amb la finalitat de regenerar sòl
en àmbits de nova transformació i crear
un parc públic d’habitatge de lloguer i en
dret de superfície, de concessió, alhora
que s’impulsa la participació privada per
ampliar l’oferta d’habitatge assequible.
En gestió de sòl, la societat gestiona dos
tipus d’actuacions finançades de forma
independent, que depenen del sistema
d’actuació predefinit:
Actuacions d’iniciativa
municipal
Les actuacions d’iniciativa municipal són
aquelles en què la societat gestiona
àmbits de gestió de sòl pel sistema
d’expropiació a partir de l’encàrrec i
finançament de l’Ajuntament de
Barcelona, previstes al Pla d’inversions
municipal. L’actuació de la societat en
aquests àmbits és global i abraça el
procés des de l’aprovació definitiva de la
relació de béns i drets afectats, la
tramitació dels expedients d’expropiació,
tant de les propietats de l’àmbit
d’actuació com de les ocupacions
diferenciant entre les famílies afectades i
que hauran de ser reallotjades i les
activitats que s’hi ha de traslladar, i el
pagament de les indemnitzacions
corresponents; fins l’alliberament dels
solars, que predetermina el planejament
vigent.
L’alliberament dels solars va
acompanyat, previ enderroc de les
edificacions existents, de la urbanització
necessària de l’àmbit i la finalització del
procés de gestió de sòl amb el
lliurament al municipi dels solars amb la
qualificació urbanística d’edificables o
de sistemes.
Dins d’aquest grup d’actuacions,
s’emmarquen aquelles obres
d’urbanització finançades a partir del Pla
d’inversions municipal, l’objectiu del qual
és dotar dels serveis i els
subministraments predeterminats pel
planejament vigent, així com urbanitzar
els terrenys que en resultin.
Dins d’aquests tipus d’actuacions, el
2012 han destacat les següents:
• La Trinitat Nova. S’ha continuat
l’actuació de remodelació per fases del
barri de la Trinitat Nova, que inclou la
substitució de 861 habitatges afectats
per diferents patologies estructurals.
Al llarg de l’any, s’ha fet efectiu el
pagament de 4.920.560 euros en
concepte d’indemnitzacions per les
expropiacions tramitades, s’han
traslladat les famílies adjudicatàries
d’un habitatge de reallotjament a
l’edifici que ha construït l’Incasol i s’ha
iniciat l’enderroc de les edificacions que
fins ara ocupaven.
Així mateix, han començat les obres
d’urbanització de la segona fase del
carrer de Palamós, així com la primera
fase de la illeta de connexió amb
l’avinguda Meridiana, que permetrà la
remodelació de l’accés al barri des
d’aquesta important via de
comunicació, amb la destinació d’un
total de 565.963 euros durant l’any
2012. Aquestes obres estan
cofinançades per l’Ajuntament de
Barcelona i el fons europeu FEDER en
un 50 %.
• Barri del Bon Pastor. Al llarg de l’any
2012 s’ha executat la urbanització de la
segona fase dels espais del carrer de
Mollerussa amb el carrer de la Sèquia
Madriguera i el carrer de Sas, que
permet donar continuïtat a la trama
urbana ja urbanitzada anteriorment així
com la connexió de les anelles de
serveis del barri.
• Avinguda de Vallcarca (antiga Hospital
Militar)-Farigola. L’actuació duta a
terme al llarg de l’any 2012 seguint la
MPGM en l’àmbit d’Hospital Militar-
Farigola ha permès l’alliberament i
l’enderroc de la parcel·la inclosa dins de
l’àmbit de l’Actuació Aïllada 4, pel
sistema d’expropiació, així com donar
continuïtat al procés d’expropiació del
solar emplaçat a l’encreuament de
l’avinguda de Vallcarca amb el carrer de
Ballester. 
Aquestes actuacions s’executen en
paral·lel a les actuacions de
reparcel·lació tramitades pel sistema de
cooperació dins de l’àmbit del
planejament esmentat.
• MPGM Primer Cinturó. S’ha executat la
urbanització del carrer de la Garrotxa,
des del carrer de Teodor Llorente fins al
carrer del Doctor Valls, la qual ha
permès dotar de serveis i
infraestructures necessàries a l’edifici de
protecció oficial resultant de l’operació
urbanística executada.
• Casernes de Sant Andreu. L’actuació
sobre l’àmbit de les antigues casernes
militars al districte de Sant Andreu, s’ha
concretat al llarg de l’any 2012 en la
dotació de les infraestructures
necessàries per subministrar serveis als
nous edificis d’habitatge de protecció
que s’han construït al passeig de Torras
i Bages, així com a l’equipament sanitari
construït al carrer Coronel Monasterio.
Aquest àmbit de transformació està
inclòs en el pla Empenta.
• La Marina del Prat Vermell. La creació
d’un nou barri al districte de Sants-
Montjuïc ha requerit, aquest any, de
l’aprovació definitiva del projecte
d’urbanització de la primera fase del
barri que engloba els terrenys del
Sector 10, zones verdes i vial, així com
la licitació de les obres d’urbanització
dels vials. Aquestes obres
d’urbanització comporten la instal·lació
dels serveis fixats al Pla especial
d’infraestructures en aquest àmbit i les
zones interiors del Sector 10, les quals
varen ser objecte dels corresponents
acords d’urbanització entre la Junta de
Compensació i la societat als efectes
del seu finançament. Aquest àmbit de
transformació està inclòs en el pla
Empenta.
• Diferents obres d’urbanització amb la
instal·lació de les xarxes de
subministrament de serveis a diferents
promocions de protecció oficial que
31
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
han estat impulsades des del Pla de
l’habitatge i que han permès que les
promocions gaudeixin de les
instal·lacions, accessos i serveis per a
l’obtenció de la corresponent llicència
de primera ocupació i el lliurament dels
habitatges al seus titulars respectius. 
Entre aquestes actuacions es troba
l’emplaçada a l’avinguda de l’Estatut,
coneguda com Can Cortada, que
permet que l’edifici d’habitatge de
protecció oficial promocionat pel
Patronat Municipal de l’Habitatge de
Barcelona pugui gaudir dels serveis i
accessos corresponents.
Actuacions d’iniciativa
publicoprivada 
Aquesta línia d’actuació de la societat fa
referència als àmbits de gestió
urbanística, el sistema d’actuació dels
quals és el de reparcel·lació en la
modalitat de cooperació.
En aquests àmbits de gestió, la societat
també en desenvolupa l’acció d’una
manera integral, redacta els projectes de
reparcel·lació, i un cop aprovats, la
societat n’executa les especificacions
fixades al planejament vigent. En aquest
cas, l’actuació de la societat es fa per
compte de tercers.
Les actuacions esmentades engloben
tant el pagament de les indemnitzacions
fixades al corresponent projecte de
reparcel·lació, el trasllat de les famílies
que en resulten afectades, la redacció
dels projectes d’enderroc i
d’urbanització, la desconstrucció de les
edificacions que són incompatibles amb
el planejament vigent i la urbanització
dels vials i zones verdes dels àmbits
gestionats.
Les actuacions finalitzen posant a
disposició dels titulars respectius els
solars alliberats donant compliment a allò
que preveu el planejament.
Dins d’aquestes actuacions, enguany han
destacat les següents:
• Projecte de reparcel·lació de Can
Batlló. Una vegada dissolta l’anterior
Junta de Compensació i produït el
canvi de sistema de gestió, la societat
ha requerit les primeres quotes de la
reparcel·lació que permetran iniciar la
gestió dels solars amb el pagament de
les indemnitzacions fixades al Compte
de Liquidació Provisional i el trasllat
tant de les famílies com de les activitats
que en resulten afectades. Aquest
àmbit en transformació urbanística està
inclòs en el pla Empenta.
• Projecte de reparcel·lació de l’àmbit
de Porta Firal. Al llarg de l’any 2012,
s’han licitat i iniciat les obres
d’urbanització de la segona fase de
l’àmbit que dota de serveis i accessos
les torres d’oficines que promocionen
els propietaris de l’àmbit gestionat.
Aquestes obres, a més, permetran
donar continuïtat a plaça que connecta
el passeig de la zona Franca amb el
recinte Firal.
• MPGM de l’ av. Vallcarca (antiga av. de
l’ Hospital Militar)-Farigola. S’ha
continuat amb la gestió del sòl de les
cinc unitats d’actuació pel sistema de
cooperació que preveu la MPGM del
sector. Al llarg de l’any 2012, s’ha
continuat l’alliberament dels solars
inclosos dins dels àmbits de
reparcel·lació, amb l’enderroc de les
edificacions un cop indemnitzats i
traslladats els ocupants amb dret de
reallotjament.
• Pla especial de reforma interior (PERI)
del barri de Porta. Al llarg de l’any 2012
la societat ha continuat gestionant la
Unitat d’Actuació 7 de l’esmentat PERI,
una vegada ha finalitzat la gestió de la
major part de les unitats que
contemplava el Pla especial de reforma
interior de l’àmbit.
• MPGM Europa-Anglesola. L’activitat de
gestió del projecte de reparcel·lació ha
continuat al llarg de l’any 2012, cosa
que permetrà assolir les especificacions
del planejament. 
• Torre Baró. L’any 2012 han continuat les
actuacions que han de permetre
l’execució de l’àmbit d’actuació núm.2,
desenvolupat pel sistema de
reparcel·lació, dins del Sector 1 del
planejament esmentat, amb el
pagament de les indemnitzacions
fixades al Compte de Liquidació
Provisional i el trasllat de les famílies
que en resulten afectades.
• UA10 PERI Diagonal-Poblenou. S’han
executat les obres d’urbanització de la
darrera zona verda que incloïa aquest
àmbit, després que han estat edificades
les promocions d’habitatge que preveu
el planejament vigent.
• Residència/Lanzarote. La societat ha
gestionat els solars resultants de la
reparcel·lació i ha posat a disposició
dels seus propietaris els que es troben
totalment alliberats. Continua al llarg de
l’any la gestió de les preexistències de
l’àmbit.
• Roquetes PAU1. S’ha continuat la gestió
de l’àmbit de reparcel·lació que
permetrà l’edificació d’habitatge
sotmès en règim de protecció, així com
l’alliberament dels solars destinats a vial
i zona verda.
• Arc del Teatre/ Lancaster/Guàrdia. La
gestió d’aquest àmbit de reparcel·lació
ha requerit al llarg del 2012 de
negociacions amb els propietaris de les
parcel·les resultants per de poder fer
efectiu l’abonament de les
corresponents quotes de reparcel·lació
que es requereix per fer front a les
previsions del Projecte que el
desenvolupa.
Coordinació territorial
L’activitat del nou servei de coordinació
territorial s’ha desenvolupat en els àmbits
de competència propis: la coordinació de
diferents projectes inclosos els
d’intervenció integral als barris (Pla de
barris).
Els coordinadors de projectes han
treballat en la coordinació interna dels
processos en matèria urbanística
(planejament, gestió urbanística,
llicències, projectes i obres) per tal
d’impulsar els projectes transversals des
de l’òptica global de l’Àrea d’Hàbitat
Urbà, fent el seguiment de la redacció i
execució dels diferents instruments
urbanístics, tot coordinant actuacions
publicoprivades i fent el seguiment dels
procés de transformació urbanística en
el territori, amb l’establiment d’un vincle
de proximitat entre l’Administració –a
través del Districte– i els veïns,
propietaris, comerciants i entitats de la
zona.
32
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Els projectes que coordinen són: Pla
especial d’usos de Ciutat Vella; Plaça
Gardunya; Pla especial Port Vell Born;
Clúster Nàutic; Àmbit Sagrera; Casernes
de Sant Andreu; Verneda Industrial-
Torrent de l’Estadella; Tres Turons;
Vallcarca; Ciutat Meridiana–FabLab, Torre
Baró; Centre d’Acollida d’Animals de
Companyia de Barcelona (CAACB);
Besòs-Vallbona; Illa Autosuficient
Valldaura; La Marina del Prat Vermell; Can
Batlló; Rambla de Sants; Paral·lel; Glòries;
Pla Especial d’Infraestructures 22@; Pere
IV; Illa Autosuficient Cristóbal de Moura;
Interiors d’Illa de l’Eixample; Germanetes;
Colònia Castells; Les Planes i Barri
Universitari Les Corts.
Pel que fa al Pla de barris, durant el
2012 s’ha continuat en la coordinació i
interlocució amb altres administracions
de tots els projectes integrals que hi ha
a la ciutat, així com en la intervenció en
algunes de les actuacions urbanístiques,
i de rehabilitació incloses dins dels
diferents projectes d’intervenció integral
als barris aprovats per la Generalitat de
Catalunya i que tenen lloc en els barris
de: Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat
Vella, la Bordeta, el Coll, la Barceloneta,
Maresme, Besòs, Bon Pastor, Baró de
Viver, Raval Sud, la Vinya, Can Clos i
Plus Ultra. Paral·lelament s’està
executant les obres dels projectes
d’urbanització i interiors d’illa previstos
al projecte d’iniciativa urbana Urban
Trinitat Nova 2007-2013. Aquest
projecte està cofinançat per
l’Ajuntament de Barcelona i el fons
europeu FEDER en un 50 %.
En aquests barris, s’han gestionat les
ajudes directes a la rehabilitació previstes
en els projectes aprovats, amb la
tramitació dels expedients corresponents i
abonament de les quantitats fixades, i s’ha
actuat directament en l’execució
d’algunes de les obres d’urbanització i
serveis que s’hi contemplaven en els
projectes. Per exemple, s’han lliurat les
obres d’urbanització del carrer d’Almeria,
al barri de la Bordeta del districte de
Sants-Montjuïc, s’han finalitzat les obres
de l’anomenat Eix Cívic del Portell, al barri
del Coll del districte de Gràcia, i s’han
executat les obres de construcció de
l’equipament emplaçat a Can Muns, al
districte de Sants-Montjuïc i previst dins
de la Llei de barris.
Serveis d’habitatge
Al llarg de l’any 2012, la societat per
encàrrec del Consorci de l’Habitatge de
Barcelona, ha continuat la gestió de la
Xarxa d’Oficines d’Habitatge distribuïda
per tots els districtes de la ciutat. 
L’activitat duta a terme per conveni amb
el Consorci de l’Habitatge de Barcelona,
es basa en la informació, la tramitació i la
gestió dels serveis bàsics que aglutinen
tots els àmbits relacionats amb
l’habitatge. Cal destacar que el 2012, i
amb la voluntat de reforçar la funció
d’aquestes oficines com a “finestreta
única” en matèria d’habitatge,
concentrant-hi el major nombre possible
dels serveis que sol·licita la ciutadania,
s’ha ampliat la cartera dels serveis que
ofereixen per tal d’adequar-los a les
necessitats actuals en temes d’habitatge.
Amb l’ampliació del catàleg de serveis,
les oficines gestionen la concessió de
cèdules d’habitabilitat, els ajuts
d’especial urgència, el servei
d’assessorament i mediació sobre el
deute hipotecari (Ofideute) i la mediació
en els casos de lloguer. Aquests serveis,
que es prestaven en diferents llocs, es
concentren a les oficines perquè
aquestes esdevinguin els interlocutors
entre els ciutadans i l’Administració.
Aquesta reorganització permet que els
tràmits es realitzin des de dins de
l’Administració, traspassant els
expedients als departaments
competents en cada matèria, i té la
finalitat que el ciutadà obtingui un
servei integral amb la màxima comoditat
i qualitat. 
Per tant, l’any 2012 destacarem com a
principals línies de treball a la Xarxa
d’Oficines d’Habitatge, la descentralització
de processos i l’increment en la
periodicitat de la formació continuada
dels professionals que hi treballen per
millorar el funcionament i la qualitat del
servei.
El 2012 el nou catàleg de serveis que
ofereixen al ciutadà les Oficines de
l’Habitatge és el següent:
• Ajuts a la rehabilitació
– Ajuts per rehabilitar edificis i/o
habitatges. 
– Ajuts per a la instal·lació d’ascensors. 
– Assessorament tècnic per a obres de
rehabilitació i rehabilitació energètica i
inspecció tècnica d’edificis.
– Cèdules d’habitabilitat. 
• Accés a l’habitatge protegit i social
– Informació sobre les promocions
d’habitatge protegit: de compra,
lloguer, en dret de superfície, i
habitatges per a contingents
especials. 
– Inscripció en el Registre de
Sol·licitants d’Habitatge amb
Protecció Oficial de Barcelona. 
– Adjudicació d’habitatges protegits. 
• Ajuts al lloguer i Borsa d’Habitatges de
Lloguer 
– Prestacions permanents per al
pagament del lloguer. 
– Renda bàsica d’emancipació
(restringida a les vigents) 
– Borsa d’Habitatges de Lloguer de
Barcelona: captació d’habitatges
privats i gestió dels contractes de
lloguer, destinats a les persones amb
dificultats d’accés al mercat privat. 
– Prestacions econòmiques d’especial
urgència: lloguer / hipoteques.
• Ús digne de l’habitatge
– Informació i assessorament legal en
matèria d’habitatge. 
– Habitatges per a emergències socials. 
– Ofideute: assessorament sobre deute
hipotecari. 
– Mediació en l’habitatge: relacions
propietari-llogater, problemàtiques
veïnals, assetjament immobiliari. 
• Serveis complementaris
– Seguiment de plans integrals de barri
(Llei de barris).
– Informació d’altres serveis i
prestacions per l’habitatge: aval de
lloguer, xarxa d’habitatges d’inclusió
social. 
33
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Relació d’atencions realitzades durant el 2012:
• Atencions presencials per informadors de les Oficines de l’Habitatge
Oficina Registre/ Ajuts Rehabilitació Ús digne TOTAL
de l'Habitatge adjudicacions lloguer de 
i Borsa l'habitatge
Ciutat Vella 10.311 9.618 228 2.356 22.513
L'Eixample 6.015 8.027 157 1.426 15.625
Sants-Montjuïc 7.787 7.693 396 1.321 17.187
Les Corts 3.390 3.367 147 692 7.596
Sarrià-Sant Gervasi 1.519 2.139 78 351 4.087
Gràcia 6.967 9.320 225 1.133 17.645
Horta-Guinardó 5.400 5.343 442 968 12.153
Nou Barris 8.772 6.727 145 1.208 16.852
Sant Andreu 6.662 6.479 181 695 14.017
Sant Martí 12.087 8.946 162 1.223 22.418
TOTAL 68.910 67.659 2.151 11.373 150.093
• Atencions presencials per personal especialitzat
Advocats 5.309
Tècnis en rehabilitació 1.075
TOTAL 6.384
34
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Actuació Import
Inversió executada amb finançament municipal
Expropiació Finques AA-2 Torre Baró (av. Escolapi Càncer, 148) 170.000
Expropiacions i oficines gestió Trinitat Nova 4.920.560
Projectes i assistències tècniques 1.100.000
Pla d'habitatge. Adequació de solars 1.500.000
Urbanització la Bordeta. 973.516
Expropiació Penyal, 20-34 (Llibre Blanc)* 284.494
Expropiació Pg. M. Déu Coll 228-234 (Llibre Blanc)* 108.271
Expropiacions Horta-Nou Barris 429.379
Expropiació Av. Vallcarca, 130 (Llibre Blanc)* 102.345
Expropiació Lepant, 223-229 (Llibre Blanc)* 422.190
Expropiació c. Masquefa, 1 (Llibre Blanc)* 215.790
Expropiació Av. Escolapi Càncer, 128 (Llibre Blanc)* 104.887
Expropiació Maurici Vilomara, 14-24 (Llibre Blanc)* 738.058
Modificació MPGM Vallcarca 3.000.000
Expropiació MPGM Vallcarca. AA4 i AA5 900.000
Altres expropiacions (Llibre Blanc)* 252.671
Urbanització Trinitat Nova 565.963
Urbanització Bon Pastor 500.000
Urbanització Casernes Sant Andreu 500.000
UA 3. Primer Cinturó. Fase 1 565.212
Urbanització Can Cortada - Taxonera 303.477
Reparcel·lació Can Batlló 12.100.000
Equipament La Bordeta 1.206.814
Total inversió executada amb finançament municipal 30.963.627
Inversió executada amb finançament extern
Urbanització UA10 Diagonal-Poblenou 399.568
Reparcel·lació Barri Porta PERI UA5 i UA7 308.405
Reparcel·lació del PMU Porta Firal 2.565.764
Urbanització Europa - Anglesola 216.851
Reparcel·lació Hospital Militar UA3, UA4, UA5 i UA6 161.806
Hostafrancs. UA3 i UA5 1.254.056
Reparcel·lació Roquetes. UA1 75.308
Reparcel·lació Arc del Teatre-Lancaster-Guàrdia 1.951.170
Reparcel·lació PAU 1 Raval- Drassanes 80.384
Reparcel·lació ctra. Collblanc, av. Xile i T. Melina 91.830
Urbanització casernes Sant Andreu. 914.646
Quotes urbanístiques Torre Baró 2.282.557
Altres reparcel·lacions 4.853
Total inversió executada amb finançament extern 10.307.198
Ajuts de rehabilitació Llei de barris 310.829
Total inversió executada 41.581.654
* Llibre Blanc: expropiacions en tràmit judicial.
Taula
1
35
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Indicadors generals del nivell d’activitat 2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 74 83 81 90
Inversió (en milers d’euros) 51.282 59.139 44.908 31.075
Pròpia 161 62 – 20
Per compte de l’Ajuntament 38.449 45.222 18.005 28.656
Llibre Blanc – 4.198 15.616 2.399
Per cooperació 11.213 7.857 10.099 10.307
Llei de barris (part externa pressupost) 930 1.800 1.188 311
Rehabilitació 528 – – –
Resultat comptable (en milers d’euros) 79 18 10 4
Cash-flow (en milers d’euros) 135 87 86 297
Taula
2
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 370
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 9
Immobilitzat material 201
Immobilitzat financer 160
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu corrent 60.016
Existències –
Deutors 48.419
Inversions financeres temporals 11.064
Tresoreria 446
Ajustaments per periodificació 87
Total actiu 60.386
Passiu
Patrimoni net 766
Fons propis abans resultat 762
Pèrdues i guanys de l'exercici 4
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 532
Provisions 210
Creditors financers a llarg termini –
Altres passius financers 265
Periodificacions 57
Passiu corrent 59.088
Creditors financers –
Creditors comercials 1.896
Altres creditors 57.045
Ajustaments per periodificació 147
Total passiu 60.386
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestacions de serveis 557
Transf. program. i per serveis Ajt. 3.482
Altres transferències 5.399
Altres ingressos 874
Total ingressos d'explotació 10.312
Costos
Variació d'existències –
Compres –
Personal 4.722
Treballs, subminis. i serveis externs 5.481
Subvencions –
Altres despeses 1
Provisions –
Amortitzacions 77
Total costos d'explotació abans financers 10.281
Resultat d'explotació abans financers 31
Ingressos financers 3
Despeses financeres 30
Resultat d'explotació 4
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 4
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 4
36
L’exercici 2012 continua en un context de
crisi generalitzat, tot i que per a la
societat pot qualificar-se de satisfactori,
tant per l’evolució de les diferents
activitats que desenvolupa Barcelona de
Serveis Municipals, SA (BSM), com pel
resultat obtingut.
Com a fets més significatius cal
destacar:
• La finalització de les obres de
construcció i posada en marxa de dos
nous aparcaments subterranis amb 642
places a la plaça de Navas i a Ciutat
Meridiana.
• Addicionalment, durant l’exercici 2012,
s’ha executat la inversió en els
aparcaments Gardunya, rambla Poblenou,
Marquès de Mulhacén i Badajoz que es
troben en fase de construcció.
• En l’actual xarxa d’aparcaments, hi
continuen les actuacions per la
implantació de detecció de places lliures,
de nous sistemes de videovigilància,
interfonia i portes automàtiques per a la
gestió remota.
• A l’Estacionament Regulat de Superfície
i també a les anomenades Àrees de
Regulació de l’Aparcament (AREA) s’han
consolidat les novetats introduïdes en
l’Ordenança Fiscal 2011, relatives al
pagament trimestral dels residents, i s’han
desenvolupat les novetats a introduir
segons les Ordenances Fiscals 2012
relatives a la implantació de la targeta de
residents (eliminant el distintiu) i de la
gratuïtat per al resident “bon conductor”
(qui no ha rebut sancions durant l’any
anterior).
• El servei Bicing ha incorporat diverses
millores encaminades a la prestació d’un
servei de qualitat. Cal destacar que des
del gener de 2012 s’ha ampliat l’horari del
servei en dues hores (de 00.00 a 02.00
hores).
• Pel que fa a les estacions d’autobús, cal
destacar l’inici de la gestió de l’estació
Fabra i Puig i la implantació de la Zona
Bus de Sagrada Família què suposa la
regulació i pacificació del trànsit d’aquest
tipus de vehicles.
• Al Parc Zoològic, cal destacar la
celebració del 120è aniversari amb
l’organització de diferents activitats i la
culminació de diferents tràmits per a l’inici
d’actuacions de la Fundació Barcelona
Zoo.
• A l’Anella Olímpica, cal destacar la
celebració dels campionats del món júnior
d’atletisme i de pàdel, així com el gran
protagonisme del basquet i del rugbi, a
més de gran nombre d’actes musicals,
familiars, etc.
• Al parc del Fòrum s’ha adequat la
plataforma marina per a dur-hi a terme
actes de gran volum.
• L’elaboració i la publicació de la primera
Memòria de Sostenibilitat corresponent a
l’exercici 2011.
• La Societat està adherida a l’acta de
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat,
Agenda 21 de Barcelona, per la qual BSM,
amb totes les seves divisions, assumeix la
construcció d’una Barcelona més
sostenible, integrant de forma proactiva el
compromís mediambiental a tota la seva
gestió (Premis de medi ambient i Pla de
participació i millores mediambientals).
S’ha procedit a la renovació d’aquests
compromisos ambientals, amb la
signatura del nou Compromís Ciutadà per
la Sostenibilitat de Barcelona 2012–2022.
• S’han renovat les certificacions ISO de
qualitat, amb les quals es busca la millora
continua dels nostres serveis i la major
satisfacció dels nostres clients.
• L’execució d’inversions finançades per
BSM ha ascendit a 18 milions d’euros i les
executades per encàrrec i finançament de
l’Ajuntament per import de 9 milions
d’euros, la qual cosa suposa un total
d’inversió executada de 27 milions
d’euros.
La realització d’activitats definides en el
seu objecte social correspon a la Societat
bé de manera directa, bé indirecta,
mitjançant la participació en altres
societats. Al tancament de l’exercici 2012,
la Societat agrupa una sèrie de serveis i
activitats municipals directes i altres
indirectes, i és l’accionista d’un grup
d’empreses format per quatre societats en
les quals la participació és majoritària, és
a dir, superior al 50 %: Parc d’Atraccions
Tibidabo, SA; Cementiris de Barcelona,
SA; Tractament i Selecció de Residus, SA;
Mercados de Abastecimientos de
Barcelona, SA; i set més amb participació
minoritària, i que va des de l’1,04 % al
Barcelona
de Serveis
Municipals, SA
Presidenta: 
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina
Director general: 
Sr. Ignasi Armengol i Villà
Constitució
Es va constituir 19 de juliol de 1982 amb la
denominació de Societat Municipal
d’Aparcaments i Serveis, SA.
El 2002, el Plenari del Consell Municipal
va aprovar la modificació dels seus
estatuts, en la qual se’n va ampliar
l’objecte social i es va modificar la
denominació com a Barcelona de Serveis
Municipals, SA. L’any següent, la Societat
va iniciar una nova etapa com a
conseqüència de la decisió de
l’Ajuntament de Barcelona d’unificar en
una sola societat la prestació de serveis
municipals de contingut econòmic. Fruit
d’això, es va dur a terme la fusió per
absorció de Barcelona de Serveis
Municipals, SA (societat absorbent), Parc
Zoològic de Barcelona, SA i Barcelona
Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA
(societats absorbides) i al mateix temps
es va dur a terme el procediment
d’ampliació de capital que l’Ajuntament
de Barcelona, com accionista únic, va
desemborsar mitjançant l’aportació de les
accions representatives de la seva
participació en una sèrie d’empreses
d’economia mixta.
Objecte social
Les activitats i serveis encomanats per
l’Ajuntament de Barcelona que exerceix
directament la societat són les següents:
• La construcció i la gestió
d’aparcaments.
• El servei municipal de regulació
d’aparcament en superfície.
• El servei municipal de grua.
• La gestió de les estacions d’autobusos
i de les galeries comercials situades a
l’Hospital General del Mar.
• La gestió del zoològic de la ciutat de
Barcelona.

24,25 %: Catalana d’Iniciatives, CR, SA;
Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i
Gran Via de l’Hospitalet, SA; Clavegueram
de Barcelona, SA; Serveis Funeraris de
Barcelona, SA; GL Events CCIB, SL;
Catalunya CarSharing, SA; i Túnels i
Accessos de Barcelona, SA. 
Per a la gestió de les diferents activitats
que realitza directament Barcelona de
Serveis Municipals, SA s’organitza en tres
grans àmbits:
• Mobilitat. S’organtiza en la Divisió
d’Aparcaments, que comprèn les activitats
dels aparcaments municipals i de
l’estacionament regulat (AREA), i la
Divisió de Transports, amb les activitats
de les estacions d’autobusos i el Servei
Municipal de Grua i el Bicing.
• Lleure. Comprèn la gestió de diferents
espais de la ciutat de Barcelona on es
realitzen activitats relacionades amb el
lleure. En concret es gestionen els espais
següents:
– Fòrum-Montjuïc, que inclou la gestió
dels espais, edificis i instal·lacions
construïdes arran de la celebració del
Fòrum Universal de les Cultures 2004,
el Palau d’Esports i la coordinació del
parc de Montjuïc.
– Anella Olímpica, que inclou la gestió
de l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi
i l’esplanada de l’Anella Olímpica.
• Zoo. Inclou la gestió del Parc Zoològic
de Barcelona.
Dins d’aquestes línies d’actuació de la
societat, podem destacar els aspectes
següents:
Mobilitat
Aparcaments 
Durant l’exercici 2012, s’han inaugurat els
aparcaments de plaça Navas (349 places)
i Ciutat Meridiana (293 places), aquest
últim de residents.
La inversió efectuada durant l’exercici en
aquesta activitat ha estat de 16.967 milers
d’euros i correspon, fonamentalment, a la
construcció dels aparcaments esmentats
més els de Gardunya, rambla Poblenou,
Marquès de Mulhacén i Badajoz, que al
tancament de l’exercici es troben en fase
de construcció. Addicionalment s’han
realitzat millores en instal·lacions
d’aparcaments ja existents.
Estacionament Regulat (AREA)
Activitat de regulació de l’aparcament en
superfície (programa AREA).
La inversió efectuada en el 2012
destinada a la millora, renovació i
ampliació d’aquest servei, ha estat per
import de 70 milers d’euros.
Cal destacar la posada en marxa del nou
procediment de pagament per a
residents, mitjançant la targeta d’Àrea
Verda, i la gratuïtat per als bons
conductors.
Estacions d’autobusos
Activitat de regulació de les parades a la
ciutat de Barcelona del transport de
viatgers per carretera.
Inici de la gestió, de forma remota
coordinada des del Centre de Control, de
l’estació d’autobusos Barcelona-Sant
Andreu Arenal “Fabra i Puig”.
La implantació de la Zona Bus de
Sagrada Família que suposa la regulació i
pacificació del trànsit d’aquest tipus de
vehicles, que inclou l’activament d’un
sistema de reserves.
La inversió realitzada ha ascendit a 29
milers d’euros.
Serveis municipals de grua
Activitat de suport a la circulació (Grua
Municipal). Cal assenyalar la consolidació
del pagament de taxes en els caixers
automàtics instal·lats als dipòsits i la
instal·lació de detectors de presència per
a estalvi energètic.
La inversió efectuada el 2012 destinada a
la millora, renovació i ampliació d’aquest
servei, ha estat per import de 272 milers
d’euros.
Servei de Bicing 
El sistema de transport públic
individualitzat mitjançant bicicletes ha
significat un nou tipus de desplaçament
urbà com a sistema complementari al
transport col·lectiu i al transport a peu.
El nombre d’abonats al tancament de
l’exercici 2012 s’ha situat en 113.787, davant
dels 121.819 de l’exercici 2011. Tot i la
37
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
• La gestió d’instal·lacions olímpiques,
esportives i d’oci de l’Ajuntament de
Barcelona.
• La gestió del Parc de Montjuïc i el Parc
del Fòrum.
• La gestió de transport públic
individualitzat mitjançant bicicletes.
• La promoció d’activitats lúdiques,
turístiques, de centres de convencions i
congressos.
• La investigació, la innovació i el
desenvolupament tecnològic en l’àmbit
de la societat de la informació per a
l’aplicació de les tecnologies de la
informació i comunicació a la gestió de
productes i serveis.
Mitjançant la participació en altres
societats, la Societat exerceix
indirectament les activitats següents:
• La gestió del servei de conservació i
explotació del túnel de Vallvidrera.
• La gestió dels serveis funeraris,
d’incineració i del cementiri municipal.
• La gestió del servei d’escorxador i
mercats centrals.
• El tractament i l’aprofitament de
residus sòlids i assimilables i de les
aigües residuals de Barcelona i de l’àrea
metropolitana.
• La gestió del parc d'atraccions
Tibidabo.

disminució d’abonats, el nombre
d’utilitzacions ha estat de 16,2 milions el
2012 (14,5 milions a l’exercici 2011) i
representen un increment de l’11,4%
respecte a l’exercici 2011.
El servei ha incorporat una sèrie de
millores tècniques per a incrementar la
solidesa i la fiabilitat de les bicicletes, i per
facilitar-ne l’ús.
Des de gener 2012 s’ha ampliat l’horari
del servei en dues hores (de 00.00 a
02.00 h), per complementar el transport
públic convencional per a aquells usuaris
amb horari laboral nocturn.
Addicionalment, s’han ampliat amb noves
plataformes els sistemes d’informació per
als usuaris.
També s’ha renovat parcialment la flota
de vehicles amb vehicles menys
contaminants i amb un nou disseny que
suposa una major productivitat en les
operacions.
Lleure
Anella Olímpica
Integra la gestió de l’Estadi Olímpic de
Montjuïc Lluís Companys, el Palau Sant
Jordi i l’Esplanada de l’Anella Olímpica.
Al llarg de 2012 s’han portat a terme
importants actuacions, per import de
3.850 milers d’euros, per a la remodelació
del Palau Sant Jordi de cara a la
celebració de dos campionats mundials
de natació i handbol l’any 2013, i a més de
la celebració dels X-Games.
Addicionalment la inversió realitzada per
BSM en aquestes instal·lacions ha estat de
125 milers d’euros durant aquest exercici.
Fòrum-Montjuïc
Aquesta divisió integra la gestió del
Recinte Fòrum, el Barcelona Teatre
Musical i el parc de Montjuïc. 
Aquests recintes acullen la celebració de
grans esdeveniments de la ciutat.
La inversió efectuada el 2012 ha estat
per import de 31 milers d’euros.
Zoo
L’any 2012 el Parc Zoològic de Barcelona
ha celebrat el seu 120è aniversari i s’ha
posat en marxa la Fundació Barcelona
Zoo.
Ha continuat el desenvolupament dels
convenis amb diferents universitats i
institucions de recerca i s’han atorgat les
beques PRIC (Programa de Recerca i
Conservació) per a desenvolupar un
ventall de projectes, i també la vuitena
edició de la beca Floquet de Neu.
Durant l’any 2012, s’han realitzat
inversions per un total de 953 milers
d’euros, dels quals 855 milers d’euros han
estat encàrrec de l’ajuntament, i
corresponen a la instal·lació de la zona
humida i dormitoris dels elefants, a la
revisió del projecte Màster Plan i altres
actuacions de reordenació del Zoo de la
Ciutadella.
38
Barcelona de Serveis Municipals, SA
39
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Recursos físics
Mobilitat 2009 2010 2011 2012
Aparcaments
En gestió directa o concessió:
Subterranis:
Règim d’explotació mixt
Nombre d’aparcaments 45 45 48 49
Nombre de places 15.953 15.943 17.091 17.437
Règim d’explotació de resident
Nombre d’aparcaments 19 19 21 22
Nombre de places 5.361 5.361 5.796 6.089
En gestió:
Subterranis
Nombre d’aparcaments 3 2 2 2
Nombre de places 1.015 569 576 576
Superfície
Nombre d’aparcaments 6 6 6 6
Nombre de places 1.035 1.035 934 934
Subterranis, places en propietat
Nombre de places 79 64 64 64
Total
Nombre d’aparcaments 73 72 77 79
Nombre de places 23.443 22.972 24.461 25.100
Programa AREA (nombre de places)
Places Àrea blava 9.912 9.996 10.135 9.881
Places Àrea verda exclusives per a residents 4.366 3.960 3.919 3.868
Places Àrea verda preferents 34.070 39.877 39.968 40.181
Grua d’infraccions (nombre de grues) 50 48 48 48
Estació d’autobusos (nombre d’andanes)
Barcelona Nord 47 47 47 47
Barcelona-Sant Andreu Arenal "Fabra i Puig" - - 16 15 
Servei Bicing
Nombre de bicicletes 6.000 6.000 6.000 6.000 
Nombre d’estacions 440 420 420 420 
Zona comercial de l’Hospital del Mar (nombre de locals) 24 24 24 24
Zoo
Col·lecció zoològica
Nombre d’espècies 318 315 319 314
Nombre d’exemplars 2.208 2.094 2.135 2.142
Taula
1
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
Mobilitat 2009 2010 2011 2012
Aparcaments
Pupil·latge (abonament equivalent 24 hores) 12.782 12.632 12.867 12.434
Rotació modalitat hora (en milers d’hores) 8.766 8.651 7.705 7.022
Rotació modalitat dia (dies) – – 93.290 61.778
Programa AREA
Ús forani (en milers d’hores) 14.916 14.957 15.149 14.441
Ús resident (en milers de dies) 9.073 10.451 12.103 13.652
Grua
Vehicles recollits per infracció 111.362 111.071 107.637 98.054
Estacions d’autobusos
Viatgers (en milers) 2.691 2.827 2.436 2.453
Servei Bicing
Nombre d’abonaments anuals 151.238 119.793 120.212 118.827 
Nombre d'usos (en milers) 10.791 11.150 14.515 16.169 
Zoo
Total de visitants al Parc Zoològic 1.049.422 1.054.885 1.164.027 1.080.187 
Anella Olímpica
Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys
Total de dies d’ocupació 93 73 68 95 
Total d’usuaris 951.630 583.802 780.813 601.881 
Palau Sant Jordi
Total de dies d’ocupació 203 214 173 155 
Total d’usuaris 600.645 719.787 754.680 724.708 
Sant Jordi Club
Total de dies d’ocupació 115 168 102 112 
Total d’usuaris 92.441 136.719 178.440 121.219 
Esplanada Anella Olímpica
Total de dies d’ocupació 22 50 23 62 
Total d’usuaris 12.100 2.500 17.300 35.510 
Total
Total de dies d’ocupació 433 505 366 424 
Total d’usuaris 1.656.816 1.442.808 1.731.233 1.483.318 
Taula
2
40
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 1.244 1.232 1.207 1.185
Inversió (en milers d’euros) 61.285 40.398 25.950 28.747
Pròpia 43.890 22.640 21.035 18.092
Per compte de l’Ajuntament, org. aut. i emp. mpals. 17.395 17.758 4.915 10.655
Inversió financera 3.841 8.975 20.023 1.000
Resultat comptable (en milers d’euros) 7.097 8.822 55.841 3.262
Cash-flow (en milers d’euros) 20.073 21.093 67.756 18.265
Taula
3
41
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
4
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 293.464
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 620
Immobilitzat material 179.612
Immobilitzat financer 107.415
Actius per impost diferit 5.817
Actiu corrent 30.610
Existències –
Deutors 12.017
Inversions financeres temporals 13.900
Tresoreria 4.693
Ajustaments per periodificació –
Total actiu 324.074
Passiu
Patrimoni net 218.370
Fons propis abans resultat 194.414
Pèrdues i guanys de l'exercici 3.262
Ajust per canvi de valor 19.832
Subvencions de capital 862
Passiu no corrent 48.421
Provisions 2.583
Creditors financers a llarg termini 37.367
Altres creditors a llarg termini 7.510
Periodificacions a llarg termini 961
Passiu corrent 57.283
Creditors financers –
Creditors comercials 10.797
Altres creditors 42.957
Ajustaments per periodificació 3.529
Total passiu 324.074
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Aparcaments 31.804
Estació autobusos i zones cials. 1.913
Serveis municipals de Grua i AREA 53.045
Bicing 11.808
Zoo 12.277
Lleure 8.460
Altres serveis 1.323
Ingressos de participacions financeres 1.091
Altres subvencions 193
Total ingressos d'explotació 121.914
Costos
Variació d'existències –
Compres 25.707
Personal 52.222
Treballs, subminis. i serveis externs 25.903
Subvencions –
Altres despeses 257
Provisions 1.843
Amortitzacions 10.581
Total costos d'explot. abans financers 116.513
Resultat d'explotació abans financers 5.401
Ingressos financers 232
Despeses financeres 868
Resultat d'explotació 4.765
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 4.765
Impost de societats 1.503 
Resultat de l'exercici 3.262
Com a conseqüència de tot el que s’ha
exposat, en aquest exercici 2012 s’ha assolit
la consolidació pel mètode d’integració
global sobre les societats que es troben
dins del perímetre de consolidació i se’n té
un domini majoritari, és a dir, una
participació superior al 50 %. Sobre les
societats associades, s’ha aplicat el mètode
de posada en equivalència.
El valor de la participació dels
accionistes minoritaris en el patrimoni i en
els resultats de les societats consolidades
es presenta en el compte de “Socis
externs” del passiu del balanç de situació
consolidat i els “Resultats atribuïts a socis
externs” del compte de pèrdues i guanys
consolidat, respectivament.
A 31 de desembre de 2012 es troben
dins del perímetre de consolidació les
societats següents:
% participació Societat
Directa Indirecta titular part.
Parc d'Atraccions Tibidabo, SA 100,00 % – BSM
Cementiris de Barcelona, SA 100,00 % BSM
Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64 % – BSM
Selectives Metropolitanes, SA – 100,00 % TERSA
Solucions Integrals, SA – 100,00 % TERSA
Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (MERCABARNA) 50,69 % – BSM
Catalana d’Iniciatives, CR, SA 24,25 % – BSM
BSM: Barcelona de Serveis Municipals, SA
TERSA: Tractament i Selecció de Residus, SA
Taula
5
42
Barcelona de Serveis Municipals, SA
43
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Estats financers consolidats a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
6
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 401.031
Despeses d'establiment
Immobilitzat immaterial 2.228
Immobilitzat material 342.186
Immobilitzat financer 49.322
Actius per impost diferit 5.830
Fons comerç societats consolidades 1.465
Actiu corrent 76.136
Actius no corrents mantinguts venda 9.951
Existències 2.264
Deutors 31.280
Inversions financeres temporals 22.072
Tresoreria 10.400
Ajustaments per periodificació 169
Total actiu 477.167
Passiu
Patrimoni net 304.123
Fons propis abans resultat 204.151
Resultat societat dominant 8.991
Ajustos per canvis de valor 19.832
Subvencions de capital 6.498
Socis externs 64.651
Passiu no corrent 90.793
Provisions 4.153
Creditors financers a llarg termini 37.367
Altres creditors a llarg termini 4.680
Passius per impost diferit 7.599
Periodificacions a llarg termini 36.994
Passiu corrent 82.251
Creditors financers 11.376
Creditors comercials 6.153
Deutes amb empreses del grup 3.341
Altres creditors 23.378
Ajustaments per periodificació 7.672
Altres passius financers 30.331
Total passiu 477.167
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Serveis funeraris 5.557
Tractament de residus 41.346
Aparcaments 31.779
Mercats centrals 27.001
Parc d'atraccions Tibidabo 14.337
Zoo 11.783
Lleure 8.460
Bicing 11.808
Estació d'autobus 1.913
Altres serveis 1.302
Servei Mpal. Grua i AREA 53.045
Servei Mpal. Cremació i Cementiris 12.182
Altres ingressos d'explotació 7.112
Pèrdua de control en participades –
Total ingressos d'explotació 227.625
Costos
Variació d'existències (13)
Aprovisionaments 48.802
Personal 80.739
Treballs, subminis. i serveis externs 58.612
Altres despeses 29
Subvencions –
Provisions 295
Amortitzacions 23.976
Total costos d'explot. abans financers 212.440
Resultat d'explotació abans financers 15.185
Ingressos financers 2.082
Despeses financeres 2.703
Resultat d'explotació 14.564
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Particip. resultats posada equivalència (1.885)
Resultat abans d'impostos 12.679
Impost de societats 1.312 
Resultat de l'exercici 11.367
Resultat atribuït a la societat dominant 8.991
Resultat atribuït a socis externs 2.376
44
Les activitats de Parc d’Atraccions
Tibidabo, SA se centren en la gestió del
parc d’atraccions, de diversos centres de
restauració i de les botigues de dins del
recinte del parc, del transport amb
funicular, de l’aparcament, del Camí del
Cel del Tibidabo i del mirador de la Torre
de Collserola, tot plegat ubicat al cim de
la muntanya del Tibidabo, a la ciutat de
Barcelona. 
D’altra banda, durant l’any 2012 i fins al
31 d’octubre, data en què en va finalitzar
l’explotació, també es gestionaven
diferents centres de restauració ubicats al
Parc Zoològic de Barcelona, que és
gestionat per Barcelona de Serveis
Municipals, SA, que, alhora, és l’únic
accionista de la societat.
Durant l’any 2012 la societat ha treballat
per aconseguir la recuperació tant del
nombre de visitants com de resultats i ha
aconseguit una xifra de 519.016 visitants,
ja propera a la xifra òptima de 600.000
visites l’any. Aquesta xifra de visitants ha
permès arribar a uns resultats de 87.016
euros negatius, que significa una millora
del 93 % respecte l’any anterior.
Pel que fa a les activitats dutes a terme
per la societat durant el 2012 cal destacar:
• La fidelització del client amb la política
d’escolta activa, la qual cosa ens ha
permès recollir amb tot detall les seves
aportacions i incorporar-les a la gestió.
Aquest any s’han recollit un total de 1.350
suggeriments, un 21 % més que l’any
anterior.
• S’ha portat a terme una campanya de
publicitat destinada a difondre els valors i
les qualitats de parc emblemàtic, familiar,
compromès, educatiu, barceloní i català,
amb l’eslògan Al Tibidabo tots som nens,
que anima a viure i compartir moments
inoblidables amb els nostres fills, i Això
s’ha de repetir, per difondre que el parc és
proper, de la nostra ciutat, accessible per
fer una escapada qualsevol dia. 
• Les novetats i nous serveis que s’han
presentat aquesta temporada han estat
els següents:
– Renovació dels espectacles de
cloenda, amb la presentació de
diferents espectacles més adequats a
cada època de l’any i donant una
major varietat a l’oferta.
– S’han estrenat tres noves pel·lícules a
la sala en 4D al cinema Dididado,
Robin Hood i Dràcula, projectades
durant la temporada, i una pel·lícula de
caire nadalenc que es va projectar a
final d’any.
– S’ha continuat amb la mostra de
titelles del Tibidabo fent la segona
mostra durant el mes d’octubre, que va
permetre que durant els caps de
setmana d’aquest mes es pogués
gaudir de diferents companyies amb
utilització de diferents tècniques
titellaires. 
– Es va inaugurar una nova atracció, Els
Llits Elàstics destinada a públic infantil.
– Durant el mes de juliol es va celebrar el
Mes de la Màgia al Tibidabo, on el
públic podia gaudir cada cap de
setmana de diferents actuacions de
màgia que portaven a terme diversos
mags.
• S’ha ampliat el servei de transport públic
d’accés al Tibidabo mitjançant
l’adjudicació del servei d’autobús del
Vallès fins al Cim del Tibidabo, tot
mantenint-se el servei que ja es fa
habitualment tant des de la plaça de
Catalunya com des de l’aparcament de
Sant Genís (Vall d’Hebron) fins al
Tibidabo.
• El programa educatiu manté el seu èxit i
arriba als 2.832 alumnes, un 10 % més que
l’any anterior, que han realitzat l’activitat
didàctica de Ciència i Tecnologia al 2012.
• Socis Tibiclub: s’ha treballat amb aquest
col·lectiu a fi de recuperar el nombre de
socis, oferint-los més avantatges, amb la
qual cosa s’ha arribat a 15.500 famílies, un
12,4 % més que l’any anterior.
• La valoració dels clients del tracte rebut
per part del personal ha estat de 9 sobre
10 punts. S’ha complert el Pla de
comunicació interna, que ha facilitat,
encara més, un increment de la motivació
i del compromís dels treballadors. 
• Durant l’any s’ha signat un conveni de
col·laboració amb UNICEF amb la finalitat
de donar valor a la marca TIBIDABO,
ampliant les accions socials que realitza la
companyia i sensibilitzant els clients del
parc en activitats de protecció dels drets
del nens destinats a la supervivència, la
protecció i el desenvolupament de la
infància.
Parc
d’Atraccions
Tibidabo, SA
President: 
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas 
Directora executiva: 
Sra. Rosa Ortiz i Gimeno
Constitució
Es va constituir el 19 de maig de 1989.
Objecte social
El seu objecte social consisteix en la
realització de les activitats següents:
• Creació, promoció, inversió,
urbanització, edificació, instal·lació,
construcció, obertura i explotació de
centres recreatius, locals per a
espectacles o qualsevol activitat lícita
relacionada amb el mercat de l’oci i de
l’esbarjo, serveis complementaris i la
prestació dels serveis inherents a
aquestes activitats.
• Se n’exclouen els serveis exceptuats
per regulació especial, els serveis
d’intermediari mercantil, importació-
exportació, representació de marques,
patents, models i exclusives de qualsevol
empresa, així com l’assessorament de
mercat.
• Adquisició, utilització, parcel·lació,
urbanització, explotació, edificació,
alienació i divisió de finques i terrenys en
general, així com la programació,
execució i supervisió de plans i feines
per a la seva transformació i millora.
• Dins l’apartat d’acció social, durant
aquesta temporada s’han celebrat les
festes següents: “Estiu sense barreres,
dedicada a totes les persones, i en
especial a aquelles que tenen dificultats
de mobilitat; Cançó de pau –amb
l’especial col·laboració d’UNICEF i la seva
campanya Dona 1 dia; la de l’Associació
d’Afectats per Cardiopaties Infantils de
Catalunya (AACIC); la de l’Associació de
Famílies Nombroses de Catalunya
(FANOC); la festa solidària Un cop de
mà; Pride Barcelona, la festa per
excel·lència de l’orgull gai, lesbià,
transsexual i bisexual; Uphill la pujada al
Tibidabo dels aficionats a les curses; la
Cursa de l’amistat, organitzada en
col·laboració amb Calçats Mates, la Cursa
midnight i la jornada solidària Un dia de
nassos.
• La societat ha aconseguit la certificació
d’excel·lència en la gestió que atorga
l’European Foundation Quality
Management (EFQM).
• S’han renovat les certificacions de totes
les atraccions per part del Col·legi
d’Enginyers de Catalunya.
• Pel que fa al medi ambient, entre les
accions portades a terme durant l’any
2012 al parc d’atraccions, cal destacar:
– La inversió d’un total de 391.210 euros
a fi i efecte de millorar i potenciar
l’accés al cim del Tibidabo mitjançant
transport públic. Mesures com
l’increment de la freqüència i el
nombre d’autobusos del servei Tibibus,
el servei de transport des de
l’aparcament de Sant Genís, el servei
de transport des del Vallès i el
reembossament als clients del cost
dels bitllets del Tibibus en comprar
l’entrada al parc, han continuat
potenciant el canvi en la tendència
d’accés al cim amb transport públic,
mantenint en un 63 % de visitants que
accedien al cim del Tibidabo amb
transport públic durant l’exercici 2012.
– Se segueix treballant amb l’objectiu de
mantenir la conservació de l’entorn
natural del parc amb l’assessorament
del Consorci del Patronat de Collserola,
tant en les accions de prevenció
d’incendis com en totes aquelles
tasques que afectin el medi natural,
realitzant treballs de jardineria, reg,
manteniment del bosc i gestió de
residus.
– Dins el compromís amb el projecte
Agenda 21 aquest any la societat ha
signat el Compromís Ciutadà per la
Sostenibilitat 2012-2022 per
desenvolupar les accions definides en
aquest compromís.
– Durant l’exercici, s’ha continuat amb el
manteniment de l’entorn natural a
diverses zones del parc dins del
contracte de manteniment de la
totalitat de les instal·lacions. 
45
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
46
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Nombre de visitants 617.903 402.009 442.693 519.106
Dies d’obertura 144 136 139 140
Xifra d’ingressos totals (en milers d’euros) 17.137 13.333 13.800 14.435
Ingrés per visitant recinte parc (en euros) 19,29 20,98 19,50 18,47
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 205 185 185 178
Inversió pròpia (en milers d’euros) 801 2.533 298 569
Resultat comptable (en milers d’euros) 1.207 (2.201) (1.402) (87)
Cash-flow (en milers d’euros) 3.044 (324) 338 1.790
Taula
2
47
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 10.772
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 53
Immobilitzat material 10.708
Immobilitzat financer 11
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu corrent 12.831
Actiu no corrent mantingut venda 9.951
Existències 131
Deutors 521
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 2.228
Ajustaments per periodificació –
Total actiu 23.603
Passiu
Patrimoni net 7.038
Fons propis abans resultat 7.125
Pèrdues i guanys de l'exercici (87)
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 130
Provisions 126
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 4
Passiu corrent 16.435
Creditors financers –
Creditors comercials 81
Altres creditors 15.457
Ajustaments per periodificació 897
Total passiu 23.603
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes 14.052
Altres ingressos 329
Subvencions 13
Total ingressos d'explotació 14.394
Costos
Variació d'existències –
Compres 2.867
Personal 4.758
Treballs, subminis. i serveis externs 4.632
Subvencions –
Altres despeses 6
Provisions (24)
Amortitzacions 1.772
Total costos d'explot. abans financers 14.011
Resultat d'explotació abans financers 383
Ingressos financers 3
Despeses financeres 473
Resultat d'explotació (87)
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos (87)
Impost de societats –
Resultat de l'exercici (87)
48
Cementiris de Barcelona, SA és una
empresa del grup B:SM (Barcelona Serveis
Municipals, SA), que es va constituir a
l’any 2006 i que des del 13 d’abril de 2011
està participada en un 100 % per capital
municipal.
L’activitat principal és gestionar els nou
cementiris de la ciutat de Barcelona, amb
337.091 sepultures i 2.425.581 m2, i els dos
centres de cremació ubicats al Cementiri
de Montjuïc i al Cementiri de Collserola.
Els principals objectius són apropar la
gestió, els espais dels cementiris i les
seves activitats als usuaris, oferir un servei
de qualitat als operadors de serveis
funeraris que hi ha actualment a la ciutat
de Barcelona, i mantenir l’excel·lència en el
servei al ciutadà mitjançant les diferents
oficines d’atenció a l’usuari distribuïdes
per tota la ciutat.
Cementiris de Barcelona inclou en el seu
Pla d’actuació la possibilitat d’oferir els
seus serveis de gestió de cementiris a
altres ajuntaments i gestors de cementiris
ubicats fora de la ciutat de Barcelona.
Cal destacar l’esforç continu per oferir
un servei personalitzat al ciutadà, posant
a la seva disposició diferents productes i
serveis, com la posada en funcionament
de la gestió del marbre dins de la pròpia
estructura de l’empresa, que permet oferir
a les famílies la gravació de les
inscripcions en les làpides i tires laterals,
així com les col·locacions dels elements
decoratius que contracten els usuaris.
Igualment, Cementiris de Barcelona
continua invertint un gran esforç en
mitjans tècnics, econòmics i humans per
poder mostrar a tots els ciutadans el valor
arquitectònic i artístic que tenen els
cementiris.
Com a fet destacable en aquest aspecte,
al mes de juny de 2012, la col·lecció de
carrosses creada el 1970 va ser traslladada
a la nova ubicació del Cementiri de
Montjuïc. Amb aquest acte, Cementiris de
Barcelona ofereix al ciutadà la possibilitat
de visitar i gaudir de com els nostres
avantpassats van adoptar nous hàbits
funeraris a l’hora de transportar els seus
difunts fins als cementiris.
Amb la finalitat d’aconseguir aquests
objectius, Cementiris de Barcelona, SA du
a terme d’una forma continuada les
actuacions següents:
Millora dels serveis al ciutadà
Oferir un servei de qualitat als usuaris i
apropar els recintes funeraris a la
ciutadania és un dels reptes principals de
Cementiris de Barcelona. És per aquest
motiu que s’ha fet una aposta molt
important per millorar l’atenció a l’usuari.
Així, s’ha anat ampliant la xarxa
d’oficines fins arribar a les set que hi ha
actualment, situades als cementiris de
Montjuïc, les Corts, Sant Andreu i
Poblenou, als crematoris de Montjuïc i
Collserola, i a la seu central del carrer
Joan d’Àustria.
Totes aquestes oficines ofereixen serveis
de venda de productes així com atenció a
l’usuari.
Cementiris de Barcelona continua
esforçant-se per donar un servei
personalitzat al ciutadà, oferint-li un
ventall de serveis diversos i productes
selectes. L’objectiu és contribuir al bon
estat dels cementiris i ajudar les famílies a
mantenir el record dels seus éssers
estimats. Per aquest motiu, s’ha apostat
per dos productes força innovadors. El
primer és el Pack Natura, que inclou una
urna biodegradable i un petit arbre
mediterrani. El segon, que s’oferirà
properament, és el que s’ha denominat
Memory Diamond, un diamant que neix
de la combinació de cabells de persones
vives amb cendres de difunts. Es tracta
del primer servei existent a Espanya que
inclou una combinació d’aquestes
característiques. Les cendres es podran
extreure tant de les sepultures com de les
urnes lliurades als familiars.
Seguint amb l’aposta per la innovació,
Cementiris de Barcelona ha posat en
marxa durant el 2012, un nou Sistema
Informatiu de Cementiris (SIC). El SIC és
un sistema d’informació que facilita la
interacció amb l’usuari. Des del terminal,
es pot fer una cerca de sepultures sobre
plànol, accedir als serveis del cementiri
(neteja de làpides, venda de flors...),
enllaçar amb el web de transports públics,
trobar propostes turístiques i conèixer
l’agenda d’activitats als cementiris, entre
d’altres. 
El SIC està instal·lat als cementiris 
de les Corts, Poblenou, Sarrià, Sant
Andreu, Sants i Sant Gervasi i té un
Cementiris
de Barcelona,
SA
President: 
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas
Director general: 
Sr. Jordi Valmaña i Corbella
Constitució
Es va constituir el 30 d’agost de 2006. 
Objecte social
La gestió, desenvolupament i prestació
dels serveis de cementiris i cremació a la
ciutat de Barcelona.
49
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Cementiris de Barcelona, SA
funcionament molt senzill, mitjançant
pantalla tàctil.
Un altre producte innovador han estat
les làpides amb codi QR. Aquest és un
nou servei que ofereix Cementiris de
Barcelona i pioner a Europa. Escanejant el
codi QR, l’usuari podrà accedir a diversa
informació sobre el difunt (vídeos,
fotografies, textos...). Aquesta memòria
digital també podrà incloure un plànol
amb la ubicació exacta del nínxol dins del
cementiri. El Codi QR anirà gravat en una
placa juntament amb el nom del difunt, a
la mateixa làpida que els usuaris tinguin a
la seva sepultura.
Cementiris de Barcelona aposta per la
utilització de les noves tecnologies.
Enguany, el Cementiri de Poblenou ha
estat el primer recinte de tot l’Estat a
utilitzar els codis QR en la seva ruta
cultural. Gràcies a la bona acollida
d’aquesta iniciativa, el sistema s’ha fet
extensiu a la ruta pel Cementiri de
Montjuïc.
Per últim s’ha incorporat el Plànol 3D per
apropar els cementiris a persones amb
visió reduïda. Cementiris de Barcelona ha
col·locat un plànol 3D al Cementiri de
Poblenou amb l’objectiu d’ajudar les
persones amb visió reduïda o cegues a
poder orientar-se dins del recinte quan
realitzin la visita cultural. 
Es tracta d’un plànol amb relleus,
textures, pictogrames i dibuixos
d’elements concrets que reprodueix
l’espai físic. També inclou text en caràcters
visuals contrastats i alt relleu i text en
braille.
Rehabilitació i millores dels
espais als cementiris
Cementiris de Barcelona manté una
aposta continua per la millora i
manteniment dels recintes dels cementiris.
Seguint amb els plans d’actuació ja
iniciats, les actuacions efectuades durant
aquest exercici han estat:
Cementiri de Collserola
• Construcció de 25 tombes menors al
Recinte Hebreu. 
• Remodelació de la zona d’accés al Bosc
de les Cendres.
• Remodelació i nou accés rodat de la
zona de panteons de l’agrupació 11a.
• Construcció de 80 columbaris cineraris
a l’agrupació 2a.
• Fase 1 del Pla director. Arranjament de
cobertes, testeres i urbanització a
diversos edificis de diferents agrupacions.
Cementiri de Montjuïc 
• Fase 6A del Pla director. Consolidació
de reblerts i murs de contenció en
l’agrupació 13a del cementiri.
• Construcció d’una nova sala de
condicionament de difunts a l’edifici dels
forns crematoris.
• Obra civil i de museografia i trasllat de
tots els elements que formen la Col·lecció
de Carrosses Fúnebres de Cementiris de
Barcelona SA a l’edifici situat a l’accés al
Cementiri de Montjuïc. 
• Adequació de l’escala d’accés al
cementiri i entorn de la urbanització de
l’edifici de la Col·lecció Carrosses
Fúnebres.
• Construcció de panteons a la plaça de
la Caritat. 
• Construcció d’una nova porta d’accés al
cementiri al costat de la Capella, per
permetre el canvi de recorregut de
l’autobús de la línia 121 fins l’entrada del
cementiri. 
• Adequació de l’accés de Sant Lluís i
instal·lació de nova porta giratòria de
sortida d’emergència. 
Cementiri de les Corts
• Construcció de 40 Columbaris
Cineraris.
Cementiri de Poblenou 
• Rehabilitació d’arc-i-coves.
• Construcció de 32 columbaris cineraris
en el departament 2n.
• Fase 5 de rehabilitació estructural de
les façanes a l’interior de la illa 1ra. del
departament 1r.
• Restauració dels edificis històrics de la
Capella i l’antiga Sala de Juntes. 
Cementiri de Sarrià 
• Construcció de panteons. 
Obrir els cementiris a la
ciutat
Un model de gestió exemplar
El model de gestió de Cementiris de
Barcelona desperta un interès creixent
entre les empreses de serveis funeraris
d’altres països. Prova d’això són les
diverses delegacions internacionals que
durant el darrer any han viatjat a
Barcelona per visitar aquests recintes i
veure de primera mà com es gestionen i
funcionen totes les instal·lacions.
El passat mes de març ens van visitar un
grup de 27 persones que formaven part
de l’associació de cementiris i crematoris
privats del Brasil, Sincep-Acembra,
interessats en la gestió dels cementiris i
crematoris, així com la conservació i
rehabilitació dels cementiris monumentals,
els nous productes i serveis que cobreixen
les necessitats actuals de la població,
l’assegurança de decessos i la legislació
Europea en matèria de cementiris,
tanatoris i crematoris.
Al mes d’abril, un grup de funeraris
suecs del cementiri d’Estocolm van visitar
les instal·lacions del Cementiri de Montjuïc
amb l’objectiu de conèixer de prop les
línies estratègiques de la seva gestió.
L’interès per la gestió dels cementiris de
la ciutat ha arribat també a Corea del Sud.
Un total de 22 membres del Consell
Nacional de promoció de la cremació
d’aquest país van visitar els crematoris de
Montjuïc i de Collserola, a més dels jardins
d’espargiment de cendres de tots dos
recintes. El seu propòsit era conèixer com
es gestionen les incineracions als recintes
funeraris de Barcelona i, també, veure la
varietat de serveis i productes que
s’ofereixen actualment per dipositar les
cendres, tot respectant el medi ambient.
Per últim, els cementiris de Barcelona
han comptat amb la visita d’una delegació
del Govern de Moscou i diferents
empreses franceses i alemanyes del sector
funerari. La majoria volia conèixer el
sistema de filtratge de dioxines del
crematori de Montjuïc, una tecnologia
puntera que col·loca els cementiris de la
ciutat al capdavant del respecte
mediambiental per reduir al mínim
l’emissió de pols, gasos contaminants i
metalls pesats, així com la gestió de les
inhumacions i trasllats dins i fora dels
recintes.
Apropar als ciutadans el valuós
llegat cultural dels recintes 
Els cementiris són part i reflex de la
història de les ciutats i de les nacions, una
antologia inusual dels gustos i costums de
diferents grups socials, èpoques i llocs.
Per tal d’apropar als ciutadans tot
aquest valuós llegat i de promoure el
patrimoni funerari de la ciutat, Cementiris
de Barcelona, S.A ofereix des de l’any
2004 la Ruta dels Cementiris.
La iniciativa, que té el suport
d’Unescocat i que forma part de la Ruta
Europea de Cementiris –reconeguda pel
Consell d’Europa com a Itinerari Cultural–,
recorda que Barcelona no és una ciutat
sinó moltes ciutats, un viatge al passat i al
present en el qual trobem personatges
històrics, populars i d’aventures, a més de
riquesa, pobresa, amor i mort.
Actualment, la Ruta dels Cementiris
comprèn un recorregut pels dos
cementiris monumentals de la ciutat, el
Cementiri de Poblenou i el Cementiri de
Montjuïc. 
Des que es va posar en marxa aquesta
activitat –primer a Poblenou i, més tard, el
2008, a Montjuïc– el nombre de visitants
ha anat augmentant progressivament. 
El Concert per al Record que Cementiris
de Barcelona organitza anualment en
memòria de totes les persones enterrades
en el darrer any a Barcelona atrau cada
cop més persones. Prova d’això és el miler
d’assistents que va tenir la darrera edició,
la tercera, celebrada el passat 14 de juny
al Fossar de la Pedrera del Cementiri de
Montjuïc.
Com en les darreres edicions, el concert
va combinar l’actuació musical amb la
lectura de fragments de poemes, en tots
els casos obres d’artistes catalans
enterrats als cementiris barcelonins durant
els últims 200 anys. 
Aquesta edició va comptar amb la
participació especial d’un cor d’alumnes
de l’Escola Poeta Foix amb música de
Bárbara Granados. 
Enguany, prop de la festivitat de Tots
Sants, Cementiris de Barcelona recupera
la tradició històrica de representar Don
50
Cementiris de Barcelona, SA
Juan Tenorio al Cementiri de Poblenou
amb l’objectiu de fomentar la cultura i el
coneixement dels recintes funeraris. Es
tracta d’una versió reduïda de la famosa
obra de José Zorrilla a càrrec d’una
desena d’actors professionals.
El compromís mediambiental
dels cementiris dóna bons
resultats
El respecte pel medi ambient i la
sostenibilitat és una prioritat per a
Cementiris de Barcelona.
Prova d’això són les accions dutes a
terme en els darrers anys, que han servit
per reduir considerablement l’impacte
mediambiental i que ha aconseguit el
reconeixement d’altres empreses
funeràries d’arreu del món.
Una de les més importants és la posada
en marxa el desembre de 2011 d’un parc
solar al Cementiri de Montjuïc, el qual ha
aconseguit generar 195.237 kilowatts per
hora, és a dir, l’equivalent al consum
energètic de 60 famílies. En els propers
25 anys es preveu que aquest parc solar
assoleixi una producció total d’energia de
3 milions de kilowatts per hora, tota ella
d’origen renovable a partir del sol. 
A més, el Cementiri de Montjuïc i el de
Sant Gervasi, han rebut el certificat ISO
14001:
2004 que se suma a la que l’any passat
va rebre el Crematori de Montjuïc.
La norma reconeix que l’activitat dels
cementiris compleix estrictament amb
els requisits establerts en matèria de
gestió ambiental. 
Amb l’objectiu d’evitar la propagació
d’incendis al voltant del recinte funerari
de Collserola s’ha habilitat una zona de
protecció d’una amplada de 25 metres a
comptar des del perímetre. La biomassa
que es generi de la neteja de l’arbrat
serà utilitzada per a l’arranjament dels
parterres interiors de les agrupacions de
sepultures que hi ha al cementiri.
Fent prevaldre el respecte pel medi
ambient, Cementiris de Barcelona ha
posat molts esforços en aconseguir que
les famílies dipositin les cendres als
cementiris, considerats el lloc
d’inhumació o espargiment de referència.
Actualment, les instal·lacions
disponibles amb aquesta finalitat són el
Bosc de Cendres del cementiri de
Collserola, el Jardí del Repòs dels
cementiris de Montjuïc i Collserola, el
Jardí d’Espargiment de Cendres, el Jardí
de les Aromes i el Jardí de la
Mediterrània del Cementiri de Montjuïc i
els columbaris cineraris de diversos
Cementiris (en total, els recintes
funeraris de la ciutat disposen de 3.800
columbaris).
51
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Cementiris de Barcelona, SA
Indicadors culturals
2009 2010 2011 2012
Visita de la ruta pel Cementiri del Poblenou 4.900 6.000 6.200 8.100
Visita de la ruta pel Cementiri de Montjuïc 750 750 800 960
Taula
3
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 92 92 98 98
Inversió pròpia (en milers d’euros) 4.764 3.670 2.328 3.490
Resultat comptable (en milers d’euros) 1.403 1.430 (1.202)1 3.786
Cash-flow (en milers d’euros) 2.455 2.786 651 5.851
1 El tancament negatiu està motivat per una despesa extraordinària de 4.000 milers d’euros derivada de l’acord d’una aportació única a la
Fundació Privada Laboral de Cementiris de Barcelona, SA i de Serveis Funeraris de Barcelona, SA. 
Taula
4
Dades rellevants
Recursos físics
2009 2010 2011 2012
Vehicles 52 50 51 52
Cementiris 9 9 9 9
Nombre de sepultures 335.499 336.590 336.937 337.091
Superfície (m2) 2.425.581 2.425.581 2.425.581 2.425.581
Taula
1
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Inhumacions 10.509 9.781 9.390 9.661
Incineracions 6.714 7.007 7.278 7.450
Trasllats i despulles 952 907 838 799
Taula
2
52
Cementiris de Barcelona, SA
53
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Cementiris de Barcelona, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
5
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 32.286
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 130
Immobilitzat material 32.127
Immobilitzat financer 25
Actius per impost diferit 4
Actiu corrent 8.560
Existències 87
Deutors 1.972
Inversions financeres temporals 5.187
Tresoreria 1.314
Total actiu 40.846
Passiu
Patrimoni net 8.249
Patrimoni i reserves 370
Resultat de l'exercici 3.786
Subvencions de capital 4.093
Passiu no corrent 28.072
Provisions 417
Altres passius financers –
Passius per impost diferit 47
Periodificacions a llarg termini 27.608
Passiu corrent 4.525
Creditors financers –
Creditors comercials 606
Altres creditors 1.479
Ajustaments per periodificació 2.440
Total passiu 40.846
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Lloguer de sepultures 1.058
Concessió de sepultures 1.834
Facturació de taxes 4.061
Conservació 3.904
Incineracions 2.488
Vendes de complements 4.395
Variació d'existències –
Altres ingressos 413
Total ingressos d'explotació 18.153
Costos
Aprovisionaments 1.215
Personal 4.921
Treballs, subminis. i serveis externs 5.605
Altres despeses 8
Subvencions –
Provisions 256
Amortitzacions 1.625
Total costos d'explot. abans financers 13.630
Resultat d'explotació abans financers 4.523
Ingressos financers 205
Despeses financeres 1.212
Resultat d'explotació 3.516
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 3.516
Impost de societats (270)
Resultat de l'exercici 3.786
54
Tractament i Selecció de Residus, SA
(TERSA) és una societat anònima el
capital social de la qual es distribueix
entre Barcelona de Serveis Municipals, SA
(BSM) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(AMB).
En l’apartat d’ingressos d’explotació els
fets més remarcables són la lleugera
disminució en el preu de venda d’energia
elèctrica (3,8% aproximadament) i el
manteniment del preu de tractament de
residus en el mateix import dels darrers
anys. 
Pel que fa a la xifra global de volum de
negoci, la disminució respecte de l’exercici
2011 s’ajusta a les previsions fetes a l’inici
de l’exercici 2012 i ha estat deguda,
principalment, a la menor disponibilitat de
la Planta de Valorització Energètica (PVE)
de Sant Adrià de Besòs i del Centre de
Tractament de Residus Municipals (CTRM)
de Gavà-Viladecans, en ambdós casos
immersos en importants projectes
d’optimització de les instal·lacions. 
En el cas de la Planta de Valorització
Energètica de Sant Adrià de Besòs, el
2012 s’ha produït l’ aturada d’una de les
línies de combustió durant cinc mesos, i
l’aturada anual per manteniment s’ha
allargat tot el mes d’agost, en tots dos
casos per requeriment dels treballs del
pla d’adequació al nou model de gestió
de residus municipals de Catalunya.
Aquesta intervenció ha implicat un
esforç important per part del personal
de TERSA per acotar els períodes
d’aturada als estrictament necessaris i
minimitzar l’afectació en la capacitat de
tractament de residus i en la producció
d’energia.
Cal remarcar que aquestes actuacions
no han interferit en el compliment estricte
dels límits normatius d’emissions a
l’atmosfera a la Planta de Valorització
Energètica, amb un control en continu
exhaustiu dels diferents paràmetres.
En el cas del Centre de Tractament de
Residus Municipals de Gavà, l’exercici 2012
ha estat condicionat per la menor
capacitat total de tractament associada al
desmantellament de la planta manual de
selecció d’envasos a finals de 2011;
capacitat que està previst que es recuperi
amb el projecte d’optimització de la
planta semiautomàtica, que segueix el
tràmit administratiu corresponent previ a
l’execució.
Així mateix, han finalitzat els treballs de
remodelació de l’accés industrial al Centre
de Tractament de Residus Municipals,
amb la renovació de les bàscules per al
pesatge de camions i la reordenació de
l’espai per millorar el control d’accés a les
instal·lacions.
Pel que fa a la gestió de deixalleries i
punts verds, es constata una tendència a
la baixa tant en el nombre d’usuaris com
en el de tones recollides per les
deixalleries metropolitanes. A la ciutat de
Barcelona, en canvi, s’observa un augment
en el nombre d’usuaris dels punts verds
de barri i una davallada en els dels punts
verds de zona, tot i mantenir-se les tones
recollides en nivells similars als de l’any
anterior.
En el capítol d’explotació d’instal·lacions
solars fotovoltaiques, cal remarcar la
consolidació en la producció d’energia,
tant a la pèrgola del Fòrum com a la resta
d’instal·lacions dels edificis municipals.
I pel que fa a l’activitat vinculada als
serveis d’Ecogestió Urbana i Agenda 21,
destaca el manteniment de l’activitat en
els àmbits d’inspecció, comunicació,
educació i campanyes específiques.
Finalment, es mantenen les certificacions
en les normes ISO 9001, ISO 14001 i
OSHAS 18001 en totes les activitats
desenvolupades: valorització energètica,
selecció d’envasos lleugers, tractament de
voluminosos i gestió de deixalleries i
punts verds.
Tractament
i Selecció
de Residus, SA
President: 
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas
Gerent: 
Sr. Miguel Ángel Clavero i Blanquet 
Constitució
Es va constituir el 21 de febrer de 1983
amb el nom de Tractament i Eliminació
de Residus, SA (TERSA), i segons
l’escriptura pública de data 20 de maig
de 1999 se’n va canviar la denominació
per Tractament i Selecció de Residus,
SA.
Objecte social
La gestió, el tractament i la selecció dels
residus municipals (RM) i assimilables de
l’àmbit territorial metropolità.
55
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Tractament i Selecció de Residus, SA
Dades rellevants
Titularitat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA (B:SM) 58,64
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 41,36
Taula
1
Indicadors propis del nivell d’activitat
Planta de Valorització de Sant Adrià de Besòs 2009 2010 2011 2012
Residus municipals tractats (RM) (t) 359.107 (1) 334.894 (2) 339.402 (3) 287.057 (4)
Tones/hora per forn (t/h) 15,07 14,47 14,68 14,58
% d’ocupació 90,41 88,07 87,99 74,9
Electricitat (MWh)
Producció 180.468 166.586 170.256 135.729
Vendes 157.505 144.382 147.804 115.826
Compres 498 650 246 491
Consum 23.461 22.852 22.698 20.036
kWh consumits per tona incinerada 65,3 68,2 66,9 69,8
kWh produïts per tona incinerada 502 497 502 473
Escòries (t)
Producció 65.843 59.847 63.569 55.366
% per tones incinerades 18,33 17,87 18,73 19,29
Cendres 12.576 12.230 12.779 9.942
Ferralla: vendes (t) 8.808 7.100 6.109 3.799
Planta de Selecció d’Envasos de Gavà
Envasos lleugers (t entrades) 22.822 24.092 23.204 17.914
Tractades (t) 22.212 24.170 22.241 16.893
Recuperades per al reciclatge (t) 14.776 15.567 14.562 11.621
% d’aprofitament 67 64 65 69
Planta de Voluminosos de Gavà
Voluminosos tractats (t) 43.705 47.966 48.867 45.781
Estella de fusta recuperada (t) 38.332 48.141 (5) 47.278 39.427
Ferralla recuperada (t) 1.225 1.217 934 796
% d’aprofitament 91 93 93 91
Poda tractada (t) 7.304 2.761 (5) 6.351(5) 1.846 (5)
Sortida per a adob (t) 3.616 3.945 1.805 4.182
Taula
2

56
Tractament i Selecció de Residus, SA
Xarxa de deixalleries i punts verds de barri 2009 2010 2011 2012
Deixalleries Àrea Metropolitana
Usuaris del servei 357.191 358.883 339.237 302.762
Tones gestionades
Punts verds de barri a Barcelona ciutat 81.003 88.835 87.380 72.439
Usuaris del servei 206.414 288.748 373.516 411.103
Tones gestionades 1.195 1.766 1.817 1.787
Punts verds de zona a Barcelona ciutat (6)
Usuaris del servei 14.257 94.478 85.629 78.240
Tones gestionades 3.480 18.388 17.097 15.146
Deixalleries mòbils i punts verds mòbils
Deixalleries mòbils Àrea Metropolitana
Usuaris del servei 33.227 37.336 37.923 36.167
Quilos gestionats 122.259 123.747 112.397 136.207
Punts verds mòbils Barcelona ciutat
Usuaris del servei 108.309 170.524 204.167 193.931
Quilos gestionats 316.229 835.615 802.591 644.668
Punt verd mòbil escolar a Barcelona ciutat
Usuaris del servei 29.146 37.158 37.565 39.910
Quilos gestionats 33.698 33.490 42.059 37.835
Xarxa fotovoltaica de Barcelona Ciutat 
kWh energia pèrgola Fòrum Fase 1 431.025 (7) 577.691 609.340 563.439
kWh energia produïda a la Xarxa fotovoltaica de 
Barcelona Ciutat (38 instal·lacions) 472.148 468.268 514.397 535.023
Indicadors generals del nivell de l’activitat 2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 86 85 87 91
Inversió pròpia (en milers d’euros) 1.349 6.047 10.468 8.039
Resultat comptable (en milers d’euros) 586 1.579 4.382 4.385
Cash-flow (en milers d’euros) 6.651 7.526 8.192 10.237
(1) 306.020 t corresponen a RM total i 53.088 t corresponen al rebuig de la Planta de Tractament Mecànic Biològic ECOPARC 3.
(2) 195.156 t corresponen a RM total i 139.738 t corresponen al rebuig de la Planta de Tractament Mecànic Biològic ECOPARC 3.
(3) 195.002 t corresponen a RM total i 144.400 t corresponen al rebuig de la Planta de Tractament Mecànic Biològic ECOPARC 3.
(4) 123.436 t corresponen a RM total i 163.621 t corresponen al rebuig de la Planta de Tractament Mecànic Biològic ECOPARC 3.
(5) Hi ha estoc acumulat.
(6) Inici activitat logística per TERSA a novembre de 2009.
(7) En 2009 menys producció per avaria.

57
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Tractament i Selecció de Residus, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 51.431
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 952
Immobilitzat material 38.327
Immobilitzat financer 12.152
Actiu corrent 20.175
Existències 1.857
Deutors 13.344
Inversions financeres temporals 3.579
Tresoreria 1.304
Ajustaments per periodificació 91
Total actiu 71.606
Passiu
Patrimoni net 55.382
Patrimoni i reserves 49.361
Resultat de l'exercici 4.385
Subvencions de capital 1.636
Passiu no corrent 6.513
Provisions 351
Altres creditors a llarg termini 4.709
Periodificacions a llarg termini 1.453
Passiu corrent 9.711
Creditors financers –
Creditors comercials 7.753
Altres creditors 1.875
Ajustaments per periodificació 83
Total passiu 71.606
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes i prestacions de serveis 37.835
Transferències corrents Ajuntament –
Altres transferències corrents –
Altres ingressos 9.165
Total ingressos d'explotació 47.000
Costos
Aprovisionaments 27.311
Personal 5.195
Treballs, subminis. i serveis externs 9.558
Altres despeses 68
Subvencions –
Provisions (193)
Amortitzacions 5.624
Total costos d'explot. abans financers 47.563
Resultat d'explotació abans financers (563)
Ingressos financers 5.035
Despeses financeres 20
Resultat d'explotació 4.452
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 4.452
Impost de societats 67
Resultat de l'exercici 4.385
58
Mercabarna és una empresa de titularitat
pública que té la naturalesa de societat
anònima mercantil amb vida indefinida, de
la qual és soci majoritari l’empresa
Barcelona de Serveis Municipals, SA. Els
altres accionistes són l’empresa nacional
Mercasa i el Consell Comarcal del
Barcelonès.
Mercabarna desenvolupa una doble
funció: gestiona el servei públic de
mercats centrals de fruites i hortalisses i
de peix de la ciutat de Barcelona com a
mitjà propi de l’Ajuntament de Barcelona, i
promou i gestiona serveis diversos a la
Zona d’Activitats Complementàries, lloc
on es troben les empreses que ofereixen
i/o reben serveis intrínsecament lligats als
mercats centrals, i que aporten valor
afegit al producte alimentari.
Amb els concessionaris de les
autoritzacions administratives del Mercat
Central de Fruites i Hortalisses i del
Mercat Central del Peix, hi ha hagut un
debat important respecte a les inversions
necessàries en les infraestructures de
futur per a la seva activitat comercial, el
cost i el compromís de pagament en
contrapartida a la pròrroga de les
llicències administratives. Si bé en el cas
del Mercat Central del Peix, ja hi ha un
preacord al respecte, en el cas del Mercat
Central de Fruites i Hortalisses aquest
debat encara no ha finalitzat i continuarà
l’any 2013.
A l’exercici 2012 han seguit, de forma
continguda, les novacions dels contractes
a la Zona d’Activitats Complementàries,
segons l’acord marc consensuat l’any
2009, que permet establir contractes a
llarg termini amb els usuaris ubicats a les
seves instal·lacions, en superar la limitació
temporal que tenien fins aquest moment.
Amb motiu de la situació econòmica
actual, però, Mercabarna i l’Associació de
Concessionaris de Mercabarna
(ASSOCOME) han signat un annex a
l’acord marc, amb l’objectiu d’adaptar les
condicions de renovació dels contractes
d’arrendament pactades en el seu
moment. 
El resultat de tot plegat mostra un
model de relació publicoprivada de
caràcter col·laboratiu, basat en la
confiança mútua i el pacte, no exempt de
dificultats davant la complexitat de la
situació econòmica, on les empreses han
invertit i continuaran invertint sobre un
espai públic amb una perspectiva de futur
que facilita la consolidació de les
activitats empresarials actuals i el
desenvolupament d’altres de noves,
relacionades amb l’agroalimentació.
Pel que fa a l’activitat dels mercats
majoristes durant l’exercici, en el Mercat
Central de Fruites i Hortalisses, hi ha
hagut una davallada important en el
volum de mercaderia (-7,4 %) i un
increment en el preu (+5,9 %). Pel que fa
al Mercat Central del Peix, hi ha hagut una
davallada en el volum de comercialització
(-8 %) i una altra en el preu (-3,2 %).
L’evolució comercial en el sector de la flor
i la planta ornamental ha sofert una
disminució en el volum (-8,6 %), però no
en el preu (+6,5 %). 
L’activitat desenvolupada per les
empreses a la Zona d’Activitats
Complementàries s’ha mantingut, amb
una lleugera tendència a la baixa, tant en
el canal HORECA com a la resta de la
distribució.
Quant a l’Escorxador, s’han donat
disminucions en el sacrifici de totes les
espècies. Pel seu pes dins el volum total,
destaca la davallada del boví, en un 13,3 %.
En el marc de l’Associació Clúster
Alimentari de Barcelona, liderada per
Mercabarna, durant el 2012, s’han seguit
duent a terme actuacions amb l’objectiu
de potenciar la competitivitat de les
empreses, principalment a través de la
innovació, la internacionalització i la
formació. Enguany, l’Associació s’ha
focalitzat en els sectors del foodservice i
la distribució organitzada.
En l’àmbit mediambiental, l’actuació més
important del 2012 ha estat l’ampliació de
la depuradora biològica de Mercabarna,
instal·lació que s’encarrega de completar
el procés de neteja de les aigües residuals
de l’Escorxador i de les empreses del
sector carni i, en una petita part, del
Mercat Central del Peix. Aquesta
depuradora permet millorar encara més
l’eliminació de residus de l’aigua abans de
llançar-la al clavegueram. 
Així mateix, Mercabarna ha signat el
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
2012-2022, un pla mediambiental que
impulsa l’Ajuntament de Barcelona i que
Mercabarna 
Presidenta: 
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina
Director general: 
Sr. Josep Tejedo i Fernández
Constitució
Es va constituir el 7 de febrer de 1967.
Objecte social
La prestació en règim de gestió directa
dels serveis públics de mercats centrals
majoristes de fruites i hortalisses i peix
de la ciutat de Barcelona, la prestació
del servei d’escorxador i la gestió d’un
centre comercial de flor i planta, la
promoció i implantació en terrenys de la
societat d’activitats, instal·lacions i
serveis de tot tipus per a la millora i
modernització de la distribució i la
gestió dels encàrrecs de les
administracions dirigits a millorar el
cercle de comercialització de productes
alimentaris. 
compta amb la participació de més de
800 entitats, col·legis professionals,
gremis, sindicats, escoles, universitats i
empreses.
En matèria de telecomunicacions, cal
destacar que la xarxa de Mercabarna s’ha
estès a d’altres mercats majoristes
espanyols (Mercapalma i Mercacórdoba)
per tractar-se d’un model de referència,
tant en els serveis de telefonia fixa i mòbil
com en internet.
El 2012 ha estat marcat també per la
participació de Mercabarna en dues fires
internacionals, l’Alimentaria i el Seafood
Barcelona, les quals han contribuït a
reforçar la imatge de Mercabarna –i de
Barcelona– com el gran centre de
recepció i distribució de productes
frescos del Mediterrani.
Un altre fet destacable d’aquest
exercici ha estat la celebració dels 25
anys de l’Àrea de Formació de
Mercabarna, un centre d’aprenentatge
de gran prestigi i experiència, reconegut
a tot Espanya, especialitzat en la
formació de professionals del sector
agroalimentari, especialment d’aquells
que intervenen en el tractament de
productes frescos. 
En l’àmbit internacional, s’han atès
nombrosos organismes, institucions
governamentals i grups empresarials
d’arreu del món, interessats en el model
d’unitat alimentària de Mercabarna. Així
mateix, s’han ampliat les actuacions
d’assessoria i consultoria que Mercabarna
havia realitzat amb anterioritat per als
mercats de Montevideo (Uruguai) i
Jeddah (Aràbia Saudí), així com també
s’ha cooperat en el disseny del mercat
majorista de Minas Gerais (Brasil). 
El 2012 ha estat un any important pel
que fa a les donacions per part de les
empreses de Mercabarna al Banc dels
Aliments, perquè s’han incrementat prop
d’un 10 %. Aquest augment mostra una
major conscienciació per part de les
firmes del polígon alimentari davant la
situació econòmica i social actual. Però,
també, és fruït de tot un seguit
d’iniciatives engegades per fomentar i
facilitar les donacions. 
59
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Mercabarna 
60
Mercabarna 
Titularitat de l’accionariat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA 50,69
Empresa nacional MERCASA 36,79
Consell Comarcal del Barcelonès 12,16
Accions pròpies 0,36
Taula
1
Recursos físics
Total Superfície Edificada Superfície 
(ha) Mercabarna privada llogada
(m2) (m2) (m2)
Escorxador 3,651 35.681 – 14.061
Mercat Central de Fruites i Hortalisses 23,225 105.858 – 52.561
Mercat Central del Peix 4,877 23.807 – 13.499 
Mercabarna-flor 4,067 15.606 – 8.502
Serveis generals 2,058 15.804 4.509 14.080
Serveis tècnics 3,725 5.901 1.513 1.513
Zona d’Activitats Complementàries 48,931 36.717 230.653 352.725
Total 90,534 239.374 236.675 456.941
Taula
2
Instal·lacions frigorífiques
Total Volum instal·lat (m3)
(m3) Mercabarna Privat Privat
Ús públic Ús públic Ús privat
Sales de manipulació 241.716,2 – 7.080,3 234.635,9
Cambres de refrigeració 282.173,5 10.745,0 18.661,9 263.511,7
Cambres de congelació 275.933,2 – 188.042,0 87.891,2
Total 799.822,9 10.745,0 213.784,1 586.038,8
Taula
3
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Tones de sacrifici de l’escorxador 26.726 26.966 25.727 22.180
Tones de fruites i hortalisses 1.123.689 1.039.291 1.067.901 989.282
Tones de peix fresc 71.704 69.118 69.210 64.609
Tones de congelats i d’altres 94.968 99.932 103.892 106.065
Entrada de vehicles (en milers) 3.549 3.557 3.544 3.476
Taula
4
61
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Mercabarna 
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
6
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 83.651
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 301
Immobilitzat material 81.319
Immobilitzat financer 2.021
Actius per impost diferit 10
Actiu corrent 12.115
Existències –
Deutors 3.589
Inversions financeres temporals 8.306
Tresoreria 148
Ajustaments per periodificació 72
Total actiu 95.766
Passiu
Patrimoni net 78.745
Patrimoni i reserves 73.842
Resultat de l'exercici 3.750
Subvencions de capital 1.153
Passiu no corrent 7.249
Provisions 358
Passius per impost diferit 3
Periodificacions a llarg termini 6.888
Creditors financers a llarg termini –
Passiu corrent 9.772
Creditors financers 3.876
Creditors comercials 2.321
Altres creditors 488
Altres passius financers 2.341
Periodificacions a curt termini 746
Total passiu 95.766
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Mercat Central del Peix 1.949
Mercat Central de fruites i hortalisses 4.877
Mercat Central de la Flor 690
Escorxador 6.083
Zona d'activitats complementàries 7.966
Altres ingressos 5.437
Transferències corrents –
Ingressos accessoris 3.689
Excés de provisions –
Total ingressos d'explotació 30.691
Costos
Aprovisionaments 2.640
Personal 7.682
Treballs, subminis. i serveis externs 12.133
Altres despeses 58
Subvencions
Provisions 38
Amortitzacions 4.192
Total costos d'explot. abans financers 26.743
Resultat d'explotació abans financers 3.948
Ingressos financers 415
Despeses financeres 602
Resultat d'explotació 3.761
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 3.761
Impost de societats 11 
Resultat de l'exercici 3.750
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 164 164 161 155
Facturació (en milers d’euros) 32.666 32.718 31.842 30.667
Inversió (en milers d’euros) 2.423 5.858 2.857 1.114
Resultat comptable (en milers d’euros) 3.693 6.058 4.017 3.750
Cash-flow (en milers d’euros) 7.903 10.404 8.303 8.347
Taula
5
62
Per a la realització del seu objecte,
Barcelona d’Infraestructures Municipals,
SA, en endavant BIMSA, pot dur a terme
les activitats següents:
a) Encarregar projectes d’urbanització,
edificació i obra civil, adjudicar les obres
corresponents, dirigir-ne i controlar-ne
l’execució i recepcionar-les.
b) Adquirir, transmetre, constituir,
modificar i extingir tota classe de drets
reals i personals sobre béns mobles i
immobles que autoritzi la legislació vigent.
c) Actuar com a beneficiària
d’expropiacions.
d) Establir convenis amb els organismes
competents que puguin col·laborar, per
raó de la seva competència, en
l’optimització de la gestió.
e) Vendre, si és necessari anticipadament,
els solars resultants de l’ordenació
urbanística.
f) Gestionar els serveis implantats fins que
no siguin formalment assumits per
l’entitat corresponent.
g) Gestionar processos d’adjudicació en
règim de concessió d’instal·lacions i
equipaments.
h) Prestar serveis de direcció,
administració, organització i explotació de
ports esportius i de les instal·lacions i
dependències marítimes i terrestres
corresponents, per compte propi o per
compte d’altri.
i) Rebre ajuts i subvencions i accedir al
mercat de capitals a través de les
operacions de préstec o qualsevol
modalitat de captació de recursos.
j) Intervenir, participar, organitzar,
desenvolupar i gestionar totes aquelles
activitats mercantils relacionades amb
l’objecte social, tant des d’una perspectiva
financera com immobiliària, hipotecària i
registral, per compte propi o per compte
d’altri.
k)  Participar, en les formes que autoritzi
en cada cas l’ordenament jurídic, en juntes
de compensació, en associacions de
cooperació, en consorcis i en totes
aquelles entitats de gestió o col·laboració
que es puguin constituir a l’empara de la
legislació del sòl.
L’àmbit de l’objecte social de BIMSA
com a societat privada municipal ha
evolucionat des de l’anomenada Àrea
Fòrum, de caràcter metropolità, fins
situar-se actualment per tota la ciutat de
Barcelona. 
A més, durant l’any 2004 i en el marc
del procés de reordenació de
participacions societàries engegat per
l’Ajuntament de Barcelona, es van
introduir canvis en els estatuts de BIMSA
amb la finalitat de concentrar i gestionar
la realització de les activitats municipals
referides en el seu objecte social,
activitats que pot portar a terme la
societat directament o mitjançant la
participació en altres societats.
Concretament, en el Plenari del Consell
Municipal de 21 de juliol de 2004, es va
acordar portar a terme una ampliació de
capital, amb efectes comptables a 30 de
setembre del mateix any, per la quantitat
de 139.500 euros, amb una prima
d’emissió de 14.423.319,08 euros,
mitjançant l’emissió de 1.395 noves
accions de 100 euros, adjudicades a
l’accionista únic de la societat,
l’Ajuntament de Barcelona, i
desemborsades íntegrament mitjançant
l’aportació no dinerària de participacions
d’una sèrie d’empreses. Les escriptures
referents a aquestes operacions es van
presentar en el registre mercantil amb
data 29 de setembre de 2004. 
Així doncs, a partir de l’exercici 2004,
Barcelona d’Infraestructures Municipals,
SA va passar a encapçalar un grup de
quatre empreses de l’àmbit municipal,
amb participació majoritària en totes elles:
ProNouBarris, SA i 22 Arroba BCN, SA
(empreses 100 % municipals), i Foment de
Ciutat Vella, SA i ProEixample, SA
(empreses amb participació majoritària
municipal).
Posteriorment, l’any 2005, la societat
Agència de Promoció del Carmel i
Entorns, SA va ser integrada dins de
l’esquema de societats gestores
municipals d’inversió, de les quals BIMSA
n’és capdavantera. Els estatuts de
l’Agència de Promoció del Carmel i
Entorns, SA van ser aprovats pel Plenari
del Consell Municipal de 17 de juny de
2005 i publicats en el Butlletí Oficial de la
Província de Barcelona, núm. 161, de 7 de
juliol de 2005. La societat es va constituir,
essent BIMSA l’únic accionista, en el
consell d’administració de BIMSA de 20
de juliol de 2005.
Barcelona
d’Infraestructures
Municipals, SA
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Consellera delegada: 
Sra. Pilar Soldevila i Garcia
Director general: 
Sr. Ángel Sánchez i Rubio
Constitució 
La societat va ser constituïda el 7 de juliol
de 2000 amb la denominació
d’Infraestructures 2004, SA. La constitució
i estatuts són resultat de l’acord del Plenari
del Consell Municipal en la sessió de 23 de
juny de 2000. El 24 de maig de 2002, el
Plenari del Consell Municipal va aprovar la
modificació dels estatuts i una nova
denominació com a Infraestructures del
Llevant de Barcelona, SA. Posteriorment, el
21 de juliol de 2004, el Plenari del Consell
Municipal va aprovar una modificació de
l’objecte social i la denominació actual de
la societat, Barcelona d’Infraestructures
Municipals, SA.
Objecte social
L’execució d’actuacions urbanístiques
d’infraestructura i de dotació i concessió
de serveis, incloent-hi l’edificació, que li
siguin encomanades directament o
indirectament per les administracions
públiques.
Durant l’any 2006, Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA va
adquirir, conforme a escriptura pública de
compravenda d’accions, amb data 18 de
gener de 2006, a Caixa d’Estalvis de
Sabadell 2.400 accions de la societat
ProEixample, SA. Amb data 30 de juny de
2006, la Junta General Ordinària
d’accionistes de ProEixample, SA va
acordar augmentar el capital social
mitjançant l’emissió de 25.000 noves
accions. BIMSA va subscriure la compra
de 24.256 de les noves accions emeses en
l’augment de capital realitzant el
desemborsament efectiu amb data 10
d’octubre de 2006. La participació de
BIMSA en el capital de ProEixample, SA, a
31 de desembre de 2006, era del 62,12 %.
Procés de fusió del grup
BIMSA
Durant l’exercici 2012 el grup BIMSA ha
estat immers en un procés de fusió que
un cop s’hagi culminat, BIMSA procedirà a
absorbir les societats Agència de
Promoció del Carmel i entorns, SA, 22
Arroba BCN, SAU, ProNouBarris, SA i
ProEixample, SA.
Durant l’exercici 2012 s’han adoptat els
següents acords a les comissions de
govern i al Plenari del Consell Municipal
de l’Ajuntament de Barcelona: 
Comissió de Govern de 29 de febrer de
2012:
Es va aprovar la reestructuració i
racionalització del sistema de prestació de
serveis i activitats de cadascuna de les
societats que conformen el grup BIMSA.
Comissió de Govern de 27 de juny de
2012:
a) Encarregar a BIMSA la realització de les
activitats que estatutàriament havien
realitzat fins al moment Agència de
Promoció del Carmel i entorns, SA, 22
Arroba BCN, SAU, ProNouBarris, SA i
ProEixample, SA, amb excepció de les que
es relacionen a continuació:
• L’elaboració d’instruments de
planejament i de gestió urbanística,
l’execució de la gestió urbanística
(inclòs el Pla Especial d’Infraestructures
del 22@) i la gestió de sòl i
d’expropiacions (també les gestionades
per BIMSA i Foment de Ciutat Vella,
SA) s’encarreguen a la societat
municipal Barcelona Gestió Urbanística,
SA (en endavant BAGUR, SA).
• L’encàrrec efectuat a BIMSA, segons
acord del Plenari del Consell Municipal
del 29 d’octubre de 2004, relatiu a
l’execució de les previsions de
planejament urbanístic en l’àmbit de la
Modificació del Pla General Metropolità
per a l’ordenació de l’estació de Sants i
el seu entorn, es traspassa íntegrament
a BAGUR, SA.
• El manteniment de la via pública i
d’edificis dels districtes de l’Eixample,
d’Horta-Guinardó i de Nou Barris, que
fins al moment eren gestionats per
ProEixample, SA, l’Agència de Promoció
del Carmel i entorns, SA i ProNouBarris,
SA, respectivament, s’assignen
directament a cadascun dels districtes.
b) Disposar la successió de les empreses
incloses en l’àmbit de la reorganització
dels serveis municipals en el conjunt de
drets, obligacions i accions derivades de
les relacions jurídiques mantingudes per
les societats, i identificar-ne el
procediment.
c) Constituir la comissió d’estudi per a la
redacció de la Memòria Justificativa de la
reestructuració societària de les empreses
del grup BIMSA.
Plenari del Consell Municipal de 25 de
juliol de 2012:
a) Ratificar els acords anteriors de les
comissions de govern.
b) Aprovar la memòria justificativa de la
reestructuració societària de les empreses
del grup, que comporta que determinades
activitats s’han de transferir- a altres
operadors de l’Ajuntament de Barcelona o
al propi Ajuntament. Les activitats a
transferir són les següents:
• Fibra fosca
• Comercialització d’aparcaments
• Participació en la promoció
d’equipaments
• Manteniments d’escales mecàniques i
ascensors
• Participació en el capital de
Mediacomplex, SA
D’altra banda, en data 9 d’octubre de
2012, els administradors de la societat van
aprovar un projecte de fusió corresponent
a l’operació en virtut de la qual la societat
Barcelona d’Infraestructures Municipals,
SA (BIMSA) procedirà a absorbir les
societats Agència de Promoció del
Carmel i entorns, SA, 22 Arroba Bcn, SAU,
Pro Nou Barris, SA i ProEixample, SA. 
En data 4 de desembre de 2012 els
administradors de les societats van
aprovar la formulació a 30 de setembre
de 2012 del balanç de fusió.
En data 13 de desembre de 2012 i 21 de
desembre de 2012 la Comissió d’Hàbitat
Urbà i Medi Ambient i el Plenari del
Consell Municipal, respectivament, van
acordar:
a) Aprovar definitivament, davant la
inexistència d’al·legacions formulades
durant el termini d’informació pública, la
Memòria Justificativa de la reestructuració
societària de les empreses del grup BIMSA
consistent en la fusió per absorció de la
societat dominant Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA, com a
societat absorbent i 22 Arroba Bcn, SA,
Agència de Promoció del Carmel i Entorns,
SA, ProNouBarris, SA i ProEixample, SA,
com a societats absorbides, entre les
determinacions de la qual s’inclouen el
canvi parcial del mode de gestió del servei
i l’amortització del capital privat de la
societat ProEixample, SA.
b) Aprovar el traspàs de l’actiu i passiu del
patrimoni de cadascuna de les societats
absorbides, segons valoració tècnica
efectuada pel mateix Ajuntament, de
conformitat amb allò previst en article 46
del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel
qual s’aprova el Reglament del Patrimoni
de les Entitats Locals de Catalunya, als
efectes d’integrar-lo en el Projecte Comú
de Fusió exigit per l’article 31 de la Llei
3/2009, de 3 d’abril, de modificacions
estructurals de les societats mercantils. 
c) Aprovar el Projecte Comú de Fusió
relatiu al grup BIMSA consistent en la
fusió per absorció de la societat dominant
Barcelona d’lnfraestructures Municipals,
SA, com a societat absorbent i 22 Arroba
Bcn, SA, Agència de Promoció del Carmel
i Entorns, SA, ProNouBarris, SA i
ProEixample, SA, com a societats
absorbides en els termes exactes en què
63
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
aquest fou formulat pels Consells
d’administració de cadascuna de les
societats que hi participen, així com el
Balanç de Fusió de Barcelona
d’lnfraestructures Municipals, SA formulat
pel Consell d’administració d’aquesta
societat i incorporat a l’expedient, i
aprovar també els balanços de fusió
formulats pels respectius consells
d’administració de 22 Arroba Bcn, SA,
Agència de Promoció del Carmel i
Entorns, SA, ProNouBarris, SA i
ProEixample, SA, aprovats per Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA com a
soci únic de les mateixes. 
d) Aprovar definitivament la fusió per
absorció de la societat Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA, com a
societat absorbent i 22 Arroba Bcn, SA,
Agència de Promoció del Carmel i entorns,
SA, ProNouBarris, SA i ProEixample, SA,
com a societats absorbides, amb els
efectes extintius d’aquestes darreres
societats previstos a l’article 23.2 de la Llei
3/2009, de 3 d’abril, de modificacions
estructurals de les societats mercantils. 
e) Aprovar la publicació d’aquest acord de
la forma que correspongui i en especial de
conformitat amb allò previst a l’article 43
de la Llei 3/2009, de 3 d’abril de
modificacions estructurals de les societats
mercantils, i procedir ulteriorment,
transcorregut el termini previst a l’article
44 d’aquesta Llei per a l’exercici del dret
d’oposició dels creditors, a l’atorgament de
la corresponen escriptura pública i
inscripció en el Registre Mercantil. 
f) Aprovar l’exercici de l’opció pel règim
tributari especial previst per a les fusions
en el capítol VIII del títol VII del text refós
de la Llei de l’impost sobre societats,
aprovat per Reial decret legislatiu 4/2001,
de 5 de març, de conformitat a l’article 96
d’aquesta Llei. 
Inversió duta a terme per les
empreses absorbides per
BIMSA
Agència de Promoció del Carmel
i Entorns, SA
Durant l’exercici 2012 la societat Agència
de Promoció del Carmel i entorns, SA, ha
executat actuacions d’inversió per un total
de 7,57 milions d’euros. Entre les
principals actuacions dutes a terme
trobem actuacions de gestió de sòl
(actuacions carrer Lisboa-Argimon, carrer
Jericó, passeig Valldaura, etc), execució
d’obres d’edificació (construcció de
l’aparcament subterrani a la plaça de
Salvador Allende) així com actuacions de
millora de l’espai públic (arranjament i
millora de l’accessibilitat del carrer Santa
Otília, accessibilitat i recuperació d’espais
públics als parcs del Carmel i Tres Turons,
entre d’altres).
Pronoubarris, SA
Durant l’exercici 2012 la societat
ProNouBarris, SA, ha executat actuacions
d’inversió per un total de 7,98 milions
d’euros. Entre les principals actuacions
dutes a terme trobem actuacions de
gestió de sòl (actuació d’expropiació
parcial a la via Favència), execució d’obres
de reforma i rehabilitació d’edificis
(remodelació de la masia Can Verdaguer
per ubicar-hi el centre cívic del barri de
Porta, remodelació integral de l’Ateneu
Popular de Nou Barris, remodelació i
ampliació de l’edifici seu de la Guàrdia
Urbana, renovació integral del poliesportiu
Valldaura, condicionament d’espais per a
la nova seu de la Universitat Nacional
d’Educació a Distància) així com diverses
actuacions de millora de l’espai públic
(millora de l’accessibilitat de la zona
comercial anomenada Revilux amb la
instal·lació d’un ascensor que la connecta
amb el carrer Costabona, i reurbanització
de l’entorn i obres d’urbanització de la
coberta del nou aparcament de les
Cotxeres de Borbó).
Proeixample, SA
Durant l’exercici 2012, la Societat
ProEixample, SA, ha executat actuacions
d’inversió per un total de 6,48 milions
d’euros. Les principals actuacions dutes a
terme són actuacions de manteniment
tant d’interiors d’illa com de la via pública,
així com actuacions de gestió de sòl
(expropiacions als carrers París 121-125,
Diagonal 290, ronda de Sant Pau 73-67-
69, carrer Cartagena i al carrer Nàpols).
22 Arroba BCN, SA 
Durant l’exercici 2012, la societat 22
Arroba Bcn, SA, ha executat actuacions
d’inversió per un total de 1,73 M¤. Dins
les actuacions dutes a terme hi trobem
principalment actuacions d’urbanització i
millora d’infraestructures associades al
Pla Especial d’Infraestructures del
Poblenou, el qual defineix els elements
bàsics i les característiques principals
que han de reunir les diferents xarxes
d’infraestructura i servei, la
reurbanització i millora de l’espai públic
(urbanització i infraestructura del carrer
Fluvià), així com actuacions de gestió de
sòl al carrer Pere IV.
Actuacions d’inversió i
infraestructures
Durant l’any 2012, BIMSA, com a ens
executor de les principals actuacions
d’inversió i infraestructures de
l’Ajuntament de Barcelona, ha executat un
conjunt d’actuacions encarregades per
l’Ajuntament, corresponents al
desenvolupament del Pla d’actuació
municipal (PAM) 2012-2015.
L’empresa ha assolit els objectius
previstos, orientats a garantir que
l’execució de les actuacions encarregades
sigui realitzada amb el màxim grau
d’eficàcia, en el triple vessant de garantir
l’acompliment de terminis, vetllar per
l’equilibri econòmic i financer de les
actuacions a través del control econòmic,
i assegurar la qualitat arquitectònica i
funcional de les actuacions dutes a terme.
Com a resum, la inversió total
gestionada i executada per BIMSA l’any
2012 ha estat de 112,62 milions d’euros,
distribuïts segons els conceptes següents:
107,43 milions d’euros corresponents a
gestió directa per compte de
l’Ajuntament. En aquest apartat s’inclouen
els 3,95 milions d’euros per a l’execució
d’actuacions d’inversió amb finançament
procedent de Barcelona de Serveis
Municipals, SA.
0,25 milions d’euros corresponents a
finançament procedent del Consorci del
Besòs per a l’execució d’activitats dins del
seu àmbit d’actuació.
64
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
4,94 milions d’euros corresponents a
finançament procedent de l’administrador
d‘Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) per
a l’execució de l’actuació de cobriment de
les vies de Sants.
Els apartats següents descriuen amb
detall les actuacions dutes a terme per
BIMSA durant l’any 2012.
Renaturalització de la ciutat
Passeig del Mirador de les Aigües
El Passeig del Mirador de les Aigües
constitueix un recorregut d’uns 23,4 km
que discorre pel costat mar de la
muntanya del Tibidabo amb un traçat
sensiblement horitzontal, i és un indret
privilegiat per a la contemplació de la
ciutat de Barcelona i el seu entorn. El
seu ús està pensat per a vianants i
bicicletes i en un futur formarà part de la
Ronda Verda de Barcelona, un
recorregut d’uns 70 km que voregen la
ciutat.
El seu origen és l’antiga carretera de les
Aigües, oberta inicialment com a camí
de servei a les instal·lacions de la
companyia d’Aigües i que s’ha anat
transformant progressivament en un
passeig per a vianants i ciclistes. Aquesta
transformació –iniciada l’any 2002–
permetrà, un cop completada, gaudir
d’un recorregut des de la plaça Mireia
(límit amb Esplugues) fins al pont del
Congost (Torre Baró). 
L’adequació del passeig del Mirador de
les Aigües ha estat plantejada en deu
trams, alguns dels quals ja es troben en
funcionament. En aquest sentit, el 2008
BIMSA va finalitzar l’execució de la
primera fase del tram 7 (carretera d’Horta
– Cerdanyola - Can Ferrer) consistent en
la construcció d’una passarel·la elevada
sobre la carretera BV-1415 i en
l’arranjament del mirador de Valldaura. El
juliol del mateix any va finalitzar el tram II
corresponent a la construcció d’una
passarel·la de vianants sobre la carretera
Sarrià-Vallvidrera, que dóna continuïtat al
passeig del Mirador de les Aigües allà on
es creuen les dues vies.
L’octubre de 2012 BIMSA va iniciar les
obres corresponents a la segona fase del
tram 7: carretera d’Horta a Cerdanyola -
Can Ferrer “Forat del Vent”, d’uns 2 km de
longitud, que va des de la carretera BV-
1415 d’Horta a Cerdanyola fins a sota de
Can Ferrer, a uns 150 m. de la carretera
del Cementiri del Nord. Les obres en
aquest tram –continuació de les obres de
moviment de terres que va realitzar el
Consorci del Parc de Collserola mitjançant
el Consell Comarcal del Barcelonès–
consisteixen fonamentalment en treballs
de protecció de talussos, sanejament de
marges, drenatge, pavimentació amb una
barreja compactada de sauló i tot-u,
senyalització i serveis afectats. També
comprenen el desguàs de les aigües
pluvials (amb una cuneta i tubs
transversals) i la plantació d’arbrat
respectant les espècies vegetals
majoritàries a l’àmbit. Es preveu acabar
les obres d’aquest tram durant el primer
trimestre de 2013.
Pel que fa als altres trams, durant l’any
2012 BIMSA ha impulsat la redacció dels
projectes següents: 
• Projecte executiu del tram V, carretera
de l’Arrabassada, àmbit camí. 
• Projecte executiu de la passarel·la del
torrent de la Font del Bacallà a la
carretera de l’Arrabassada (tram V)
• Projecte executiu del tram III, carretera
de Sarrià - Vallvidrera a funicular del
Tibidabo
• Projecte executiu del tram IX, baixada a
Torre Baró
Val a dir que, també en l’àmbit de
Collserola, durant el 2012 s’han
desenvolupat els procediments dels 16
concursos de projectes relatius a les
portes de Collserola que es van iniciar el
setembre de 2011. El veredicte del jurat
del concurs es va fer públic el mes de
juliol.
Excel·lència en el disseny urbà.
Àmbit Glòries
Dintre de les actuacions associades a la
transformació de la plaça de les Glòries, a
desembre de 2012, BIMSA executa les
obres corresponents als equipaments
Centre del Disseny de Barcelona (DHUB) i
Nou Mercat dels Encants, a la vegada que
treballa en el desenvolupament projectual
de la nova vialitat i urbanització de la
plaça. 
Actuacions associades a la vialitat i a la
nova configuració de la plaça
Durant el 2012 s’ha estat treballant en el
desenvolupament projectual de l’actuació,
que abasta tres aspectes:
• Desconstrucció de l’anella: s’ha treballat
en el projecte executiu de desconstrucció
de l’anella viària, de tal manera que el mes
de desembre s’ha iniciat el procés
d’obtenció de l’informe tècnic de projecte
(ITP).
• Actuacions de millora de la mobilitat de
l’àmbit: l’any 2012 s’ha treballat en la
redacció d’un conjunt de projectes com
ara el projecte executiu d’adequació de la
rasant del carrer Castillejos entre
l’avinguda Diagonal i la Gran Via i el
projecte executiu d’adequació de les
rasants dels carrers de la Marina i d’Alí
Bei.
• Nova configuració del parc plaça: el
document de les bases per al Concurs de
la Plaça de les Glòries Catalanes va ser
aprovat per la Comissió Especial per a la
plaça de les Glòries, de juliol de 2012. A
partir d’aquest document, s’ha avançat en
la preparació del plec de bases del
concurs internacional del projecte del
parc.
Centre del Disseny de Barcelona (DHUB)
Aquest equipament –concebut com un
edifici singular desenvolupat
principalment sota rasant per tal
d’alliberar el màxim d’espai públic en
superfície– tindrà la funció de reunir les
diverses col·leccions i els equips del
Museu de Les Arts Decoratives, el Museu
Tèxtil i de la Indumentària i el Gabinet de
les Arts Gràfiques amb l’objectiu de
convertir-se en un referent en la
visualització i promoció del disseny, en la
investigació tant de les seves arrels com
les seves tendències de futur, i en
l’experimentació de noves propostes. Es
finança parcialment segons un conveni de
col·laboració signat entre la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
La complexitat funcional del Centre del
Disseny de Barcelona (DHUB) així com la
seva singular geometria es materialitzen
amb una solució formal i estructural
diferenciada per zones, de tal manera que
volumètricament el Centre del Disseny de
Barcelona (DHUB) es divideix en: 
65
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
• Un gran cos semisoterrat per sota de la
cota de la futura urbanització de la plaça
de les Glòries, abraçat per pantalles al
llarg del límit amb l’estació de la línia 1 del
metro, amb la plaça de les Glòries i amb el
traçat del nou col·lector Claperós en el
tram que discorre pel carrer Badajoz.
Aquesta part semisoterrada està
construïda amb formigó armat en la seva
pràctica totalitat.
• Un volum emergit de sis plantes i dos
grans voladissos (construïts amb
estructura metàl·lica) que confereix el
caràcter singular a l’equipament. 
L’organització interna és homogènia i
neutra per a permetre el màxim de
flexibilitat funcional. En les plantes sota
rasant (per sota de la cota +14,50)
s’allotjaran les grans sales d’exposició,
l’espai de gestió de col·leccions, el
restaurant i la botiga, la Biblioteca del
Clot, les sales de reserva i magatzems, el
centre de documentació i la zona tècnica.
La part sobre rasant de l’edifici (per
sobre de la cota +14,50) conforma un
voladís sobre la plaça i allotja el vestíbul
(relació entre l’edifici i la plaça), sales
d’exposició i la sala d’actes i els espais
associats a aquesta (vestíbul-foyer,
terrassa i cabines de traducció simultània)
La construcció de l’edifici s’ha anat
executant per fases de tal manera que a
la primavera de 2012 ja s’havien enllestit
tant l’obra civil i la urbanització
provisional associada a l’edifici com les
instal·lacions i els aparells elevadors.
Durant els mesos següents ha continuat el
desenvolupament de l’actuació, de
manera que el desembre de 2012 s’han
finalitzat els treballs de l’equipament
audiovisual i escènic, la instal·lació de
butaques a l’auditori i la implantació de
l’electrònica de xarxa Ethernet. 
Igualment, s’ha treballat en el
desenvolupament projectual de les
actuacions d’interiorisme de l’edifici (sales
de reserva, oficines administratives, centre
de documentació i tallers didàctics).
D’altra banda s’han dut a terme les obres
d’urbanització del vial de vianants al sud
del solar, finalitzades el 27 de desembre.
Biblioteca del Clot
La nova Biblioteca del Clot, d’uns 1.700
m2 de superfície útil, s’allotjarà en l’edifici
del DHUB. El programa d’aquest
equipament s’organitza en dues plantes
en els nivells +6.98 i +10.50, i se situa a la
zona oest de l’edifici, sota la plaça de les
Glòries.
Programàticament, al nivell +6.98 s’hi
allotjaran l’àrea d’accés i informació, l’àrea
infantil, l’àrea de música i imatge i una
sala polivalent. També hi ha un espai
destinat a magatzem i neteja.
Al pis superior, hi haurà l’àrea de diaris
i revistes i un espai multimèdia, així com
les dependències administratives de
l’equipament (despatx de direcció, espai
de treball intern, dipòsit documental,
espai de descans per al personal i
vestidor). Les circulacions verticals de 
la biblioteca s’organitzen amb una
escala situada al pati del lluernari i un
ascensor. 
Les obres d’adequació dels espais de la
Biblioteca del Clot van finalitzar el juliol de
2012 i també se n’ha fet la redacció del
projecte d’integració del mobiliari i
senyalística, els treballs relatius al qual es
trobaven en licitació a data 31 de
desembre de 2012.
Nou Mercat dels Encants
La nova ordenació urbanística de la plaça
de les Glòries implica la reubicació de la
Fira de Bellcaire - Encants Vells al solar
situat entre els carrers de Castillejos, Casp
i l’avinguda Meridiana.
La reubicació del Mercat –que ha
comptat amb finançament parcial de la
Diputació de Barcelona– s’ha previst
d’acord amb els requeriments definits per
l’Institut Municipal de Mercats de
Barcelona i pels firaires per tal de millorar
les condicions actuals tant dels
treballadors com dels usuaris, mantenint
la sensació de compra a l’aire lliure
gràcies a la construcció d’una gran
coberta singular, de forma triangular i 24
metres d’alçada, que s’estendrà a tot el
solar.
En aquest nou edifici s’han previst uns
elements prefabricats metàl·lics ubicats al
llarg dels carrers definits pels diferents
itineraris de passeig que possibilita el
mercat, dissenyats expressament per a la
venda: 266 botigues (que corresponen a
63 unitats de venda i 6 negocis de menjar
per emportar) i 479 parades. Es
complementaran amb 17 unitats de venda,
dos bars i un restaurant allotjats en
elements construïts in situ.
A banda de la superfície comercial,
l’equipament disposarà d’aparcament sota
rasant (per a vehicles de dues i quatre
rodes, per a ús tant de clients com de
comerciants i activitats de càrrega i
descàrrega), magatzems, així com espais
per a la restauració i oficines per a
l’administració del Mercat.
Prèviament a la construcció de
l’equipament, en marxa des del mes
d’abril de 2011, es van executar els treballs
corresponents al desviament i enderroc
de col·lectors, altres serveis afectats i
condicionament del terreny així com la
construcció l’aparcament soterrat, amb
finançament a càrrec del fons estatal
FEOSL. 
Durant el 2012 s’ha treballat l’execució
de l’equipament de tal manera que el mes
de setembre es va iniciar el procés dels
hissats de la coberta i s’ha treballat a
l’interior en plantes sota rasant (divisòries
interiors i instal·lacions) i en la fabricació
de les parades i botigues.
Es preveu finalitzar l’obra de l’edifici del
Mercat la primavera del 2013 i posar en
marxa l’equipament un cop s’hi hagin
traslladat els paradistes.
Addicionalment, l’actuació preveu
l’obertura del carrer Casp a l’àmbit del
Mercat (extrems del carrer Castillejos i
l’avinguda Meridiana). El 2012 se n’ha
redactat el projecte executiu i se n’han
licitat les obres, que es duran a terme el
2013.
Illes autosuficients
Nou Centre de formació FAB LAB a
Ciutat Meridiana
L’Ajuntament de Barcelona impulsa el
projecte Barcelona Fab City, que busca
posar en marxa un nou model productiu
basat en la idea de produir localment tot
tipus de recursos a través de sistemes de
fabricació avançats basats en les
tecnologies digitals, en què es
comparteixen coneixements i recursos per
mitjà de les xarxes d’informació.
En aquest context, aquesta actuació
contempla la reforma de dos locals
actualment sense ús situats a l’Escola
66
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
d’Educació Especial Sant Joan de la Creu,
a Ciutat Meridiana, per ubicar-hi un centre
de formació especialitzat en la producció
digital, Fab Lab.
L’execució de les obres s’ha dividit en
fases, la primera de les quals (executada
l’últim trimestre de 2012) correspon a
l’obra civil (enderrocs, accessos,
tancaments, distribucions interiors i nou
recinte per a instal·lacions). Pel que fa a la
segona fase (el projecte de la qual s’ha
redactat el 2012) comprèn per una banda
les obres de fusteria interior, pintura i
instal·lacions i per l’altra, el
subministrament i col·locació de
maquinària i equipament necessari per al
funcionament del Fab Lab. 
Nous atractors urbans
Urbanització sobre la coberta i espais
annexos de l’accés ferroviari a l’estació
de Sants
El cobriment de la infraestructura
ferroviària entre Riera Blanca i la plaça de
Sants genera l’oportunitat de crear un
excepcional espai públic de relació
integradora entre els barris de Sants, la
Bordeta i Sants-Badal, tradicionalment
separats per les vies. 
L’actuació global s’emmarca dins del
procés de transformació urbana acordat
el juny de 2002 pel Ministeri de Foment,
la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Barcelona amb motiu de l’arribada de
l’alta velocitat a la capital catalana. Aquest
procés comprenia tres àmbits d’actuació:
la remodelació de l’estació de Sants i els
seus accessos, el túnel per travessar
Barcelona i la construcció de la nova
estació intermodal de la Sagrera (com a
part de la transformació urbana de Sant
Andreu - la Sagrera).
Pel que fa als accessos a l’estació de
Sants en l’àmbit comprès entre Riera
Blanca i plaça de Sants, l’any 2012 s’ha
treballat per una banda, en la finalització
de les obres corresponents a la fase de
cobriment de les vies d’ample ibèric, i per
l’altra, en el desenvolupament projectual
de la urbanització.
En aquest sentit, el 19 de desembre de
2012 la Comissió de Govern de
l’Ajuntament de Barcelona va acordar
aprovar inicialment el Projecte executiu de
reurbanització del carrer d’Antoni
Capmany i passos inferiors.
Centre Cultural Mercat del Born 
Aquesta actuació contempla la
construcció d’un nou Centre Cultural al
mercat del Born, (edifici del s. XIX obra de
l’arquitecte Fontserè) dins del qual es pot
veure un jaciment arqueològic del segles
XVII i XVIII que mostra els vestigis d’una
part de l’enderrocat barri de la Ribera. 
El nou equipament serà un centre per
explicar la ciutat i la seva història urbana,
un espai per acollir diferents
esdeveniments culturals de la ciutat i part
d’un nou espai públic que configurarà un
nou pol cultural al barri de la Ribera.
L’actuació global comprèn diferents
treballs, dels quals, amb anterioritat al
2012, s’han executat els corresponents a
l’excavació i consolidació del jaciment, la
construcció de l’edifici annex per allotjar-
hi les instal·lacions de l’edifici principal, el
reforç dels fonaments dels pilars interiors,
així com la rehabilitació de l’edifici del
Mercat i estructura d’obra nova (que va
comptar amb finançament parcial de la
Diputació de Barcelona).
Durant el 2012 s’ha treballat en dos
paquets d’obra que s’han executat de
manera coordinada: per una banda
l’arquitectura interior i instal·lacions
(treballs finalitzats el desembre de 2012) i
per l’altra la museografia (treballs iniciats
el setembre de 2012).
Val a dir que tant l’arquitectura interior
com les instal·lacions del Centre Cultural
s’han definit de manera que proporcionin
la flexibilitat necessària per adaptar-se a
les diverses programacions que s’hi
puguin plantejar al llarg del temps.
L’accés principal es realitzarà des de la
plaça del Comerç. La circulació per
l’interior es farà mitjançant passarel·les de
connexió que faran la funció de mirador
sobre el jaciment i que permetran l’accés
interior a les diferents sales d’exposicions.
Les sales d’exposicions (permanents,
temporals i/o específiques) corresponen a
quatre sales tancades situades a les
cantonades de l’edifici. Cadascuna
d’aquestes sales tindrà la possibilitat
d’accés independent des de l’exterior i
són concebudes com espais tancats i
condicionats climàticament. Podran ser
integrades als espais generals del Centre
mitjançant portes corredisses i se’n
garanteix la comunicació visual amb
tancaments envidrats. L’àmbit d’exposició
permanent explicarà la societat
barcelonina del 1700 partint sobretot dels
objectes trobats al jaciment, 1.500 dels
quals seran exposats en una gran vitrina,
tractada com a element únic i expressiu
del contingut.
Al jaciment, s’hi estructura un recorregut
que permetrà circular per carrers i places,
i aturar-se en cases o espais públics de
l’antiga ciutat enderrocada. Per accedir-hi
hi haurà una escala situada en el forat
central i un ascensor panoràmic per a les
persones amb mobilitat reduïda. 
L’actuació també comprèn la
urbanització de l’entorn. Les obres
d’urbanització dels carrers del voltant del
Mercat (illa de circulació compresa entre
el carrer Comerç, el passeig de Picasso, el
carrer Princesa i l’avinguda Marquès de
l’Argentera) van començar el mes d’agost
de 2012 i es preveu finalitzar-les a mitjan
2013. Es planteja un espai a un sol nivell i
poc ocupat per tal de proporcionar al
Mercat un espai exterior de qualitat. Les
obres comprenen la pavimentació, la
col·locació de mobiliari urbà en els espais
de més amplitud, la instal·lació de nou
enllumenat, una xarxa pneumàtica de RSU
i un nou arbrat. 
Així mateix, el 2012 s’ha finalitzat la
redacció del projecte executiu
d’urbanització del carrer Comerç davant
del Mercat i la placeta del Born, el qual ha
estat aprovat inicialment per part de la
Comissió de Govern de l’Ajuntament de
Barcelona en sessió de 19 de desembre de
2012. 
Equipaments
Fabra i Coats. Nou casal del barri 
L’actuació global correspon a un procés
de transformació del complex de l’antiga
fàbrica de filats Fabra i Coats, al districte
de Sant Andreu, que representarà el
guany d’una superfície d’uns 31.000 m2
destinats a acollir diferents usos:
educatius, associatius, assistencials i
culturals, així com habitatges i zones
verdes. L’actuació permetrà també la
preservació del conjunt format per una
67
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
dotzena d’edificis inclosos en el Catàleg
de Protecció del Patrimoni de Barcelona.
En aquest procés de rehabilitació i/o
construcció dels edificis participen
operadors diversos. Pel que fa a BIMSA,
en els anys 2010 i 2011 ja es van dur a
terme algunes actuacions en el recinte,
com ara la rehabilitació de l’Edifici A com
a espai per a entitats, la Sala polivalent
(Edificis I i J) i primeres fases de la
transformació de la nau central i la sala de
calderes en contenidor cultural (Edificis D
i L).
Actualment BIMSA executa obres en
l’anomenat Edifici C del recinte, que té un
sostre de 2.820 m2 i que, un cop
remodelat, es destinarà a allotjar diverses
entitats i associacions del barri. Aquest
edifici és un dels darrers que es van
construir al conjunt fabril. Es tracta d’un
edifici de planta baixa i tres plantes pis.
L’any 2012 s’ha treballat bàsicament en
l’execució de les obres d’adequació de la
planta baixa, iniciades a l’octubre. 
A banda, dins del conjunt d’actuacions a
realitzar en aquest recinte, de setembre a
desembre de 2012 s’han realitzat les obres
per a la millora puntual de l’accessibilitat,
consistents en l’obertura de dos accessos
nous (porta Sant Adrià i porta Parellada) i
en l’execució d’un itinerari provisional
d’accés als edificis del recinte en
funcionament (espai d’entitats, escola
bressol i fàbrica de creació cultural). 
Igualment s’ha impulsat la redacció del
projecte bàsic de l’Escola d’Educació
Infantil i Primària Can Fabra, equipament
a executar per la Generalitat, que
continuarà el desenvolupament de
l’actuació.
Equipaments Alchemika. Residència i
Centre de Dia
A les instal·lacions de l’antiga fàbrica
Alchemika, al districte de Sant Martí, s’hi
ha construït un conjunt d’equipaments
que donaran servei als barris del Clot i
Camp de l’Arpa: una residència per a gent
gran i un centre de dia (amb finançament
de la Generalitat de Catalunya), un
equipament de barri amb una sala
polivalent soterrània, una escola bressol i
una biblioteca, que ha comptat amb
finançament parcial a càrrec del PUOSC
(Pla Únic d’Obres i Serveis de la
Generalitat de Catalunya). L’actuació ha
conservat la façana de l’antiga fàbrica
existent al tram Guinardó-Indústria,
qualificada pel planejament de l’àmbit
com a façana característica.
La construcció del conjunt
d’equipaments s’ha realitzat per fases, de
manera que l’escola bressol es va posar
en marxa el setembre de 2011, mentre que
l’obra civil de la biblioteca i de
l’equipament de barri va finalitzar el
desembre 2011. Durant el quart trimestre
de 2012 s’ha fet el subministrament i
instal·lació del mobiliari de la biblioteca i
la sala d’actes compartida, de tal manera
que l’1 de desembre s’ha inaugurat la
Biblioteca del Camp de l’Arpa - Caterina
Albert.
Per la seva banda, la residència i centre
de dia tindrà 98 places per a persones
grans amb dependències funcionals i
s’organitzarà en vuit nivells: soterrani,
planta baixa i sis plantes. El servei de
centre de dia de 30 places, integrat en les
sis plantes de la residència, acollirà a
persones grans amb dependències
funcionals. La superfície construïda de la
residència i el centre de dia és de 5.820
m2.
El ritme d’execució de les obres
corresponents a la residència i centre de
dia s’ha adequat a les noves anualitats de
finançament derivades de la segona
addenda al conveni de col·laboració entre
la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Barcelona.
En aquest sentit, el nou pla de treballs
preveu l’execució d’aquest equipament en
dues fases, la primera de les quals –que
correspon a les façanes, les cobertes i la
mitgera DIR, la urbanització del carrer i
part dels treballs a l’interior de
l’equipament– ha finalitzat a mitjan 2012,
mentre que el paquet final de l’actuació
–corresponent a la resta de treballs a
l’interior i les instal·lacions– es reprendrà
durant el 2013 i es finalitzarà el 2014,
d’acord amb les especificacions de
l’esmentada addenda. 
Equipaments de l’Escola Sant Martí
L’actuació ha consistit en la construcció
d’un edifici amb tres equipaments, dos
d’iniciativa municipal (aparcament i
equipament de barri) i un per iniciativa de
la Generalitat de Catalunya (escola
d’infantil i primària) al passatge Burrull -
rambla del Poblenou. Les obres s’han dut
a terme entre l’agost de 2011 i finals de
2012. Així, a data 31 de desembre, l’escola
d’educació infantil i primària està acabada
i llesta perquè hi comencin les classes el 8
de gener de 2013 i l’aparcament està en
servei. Pel que fa a l’equipament
municipal, se n’ha acabat l’obra civil i
s’està preparant l’adequació de l’espai al
seu nou ús. 
L’estructura compositiva de l’edifici, en
franges, permet la diferenciació
volumètrica dels diferents usos i la seva
relació amb els carrers de l’entorn, de tal
manera que hi ha accessos independents
als diferents equipaments.
L’aparcament, de 6.385 m2 de superfície
útil, es distribueix en dues plantes
soterrani. Té capacitat per a 253 places (8
de les quals adaptades), 13 places de
motocicletes i 10 de bicicletes. L’accés
rodat es fa des de la rambla del Poblenou
mentre que l’accés per a vianants es fa en
dos punts: un a la Rambla i l’altre al
passatge Burrull.
L’equipament municipal té 789 m2
superfície útil, s’hi accedeix per la rambla
del Poblenou i es desenvolupa en planta
baixa i planta primera.
L’Escola té 6.555 m2 de superfície útil
(3.487 m2 interiors i 3.068 m2 exteriors) i
l’accés principal se situa al carrer Sant
Joan de Malta. Els accessos secundaris al
Centre (AMPA, biblioteca, cuina i accessos
de dissabte) són als passatges laterals.
A la planta baixa hi ha les aules
d’educació infantil relacionades amb el
seu espai exterior propi, l’administració, el
gimnàs, el menjador, la cuina i els espais
annexos. 
Les aules de primària són a planta
primera i segona. El pati s’ubica a la
planta primera. Cal destacar que la
coberta del cos de primària s’ha destinat
a espai de coneixement del medi natural
amb la instal·lació d’uns horts urbans
prefabricats.
Escola Mediterrània
Aquesta actuació, traspassada a BIMSA
des de FOCIVESA, consisteix en la
construcció d’un edifici d’equipaments
destinat acollir el Centre d’Educació
68
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Infantil i Primària Mediterrània, d’una línia,
situada als carrers passeig Marítim de la
Barceloneta, 1-7, carrer de Sant Carles, 44-
46 i plaça Brugada. Les obres de
construcció de l’equipament es van iniciar
el febrer de 2012.
L’edifici presenta un volum seguint
l’alineació del passeig Marítim amb planta
semisoterrani, planta baixa i dues plantes
pis i un altre volum seguint l’alineació del
carrer de Sant Carles amb una única
planta, de tal manera que el volum situat
al passeig Marítim està destinat a la zona
d’administració i a l’escola de primària,
mentre que el volum que té façana al
carrer Sant Carles es destina a la zona
d’educació infantil i cuina i menjador per
al conjunt de l’escola.
Biblioteca Joan Maragall a Sant Gervasi
L’actuació, en execució des del mes de
març de 2011, consisteix en la construcció
d’una nova biblioteca al recinte del Centre
Cívic Vil·la Florida (edifici modernista que
va ser rehabilitat per a aquest ús).
S’aprofita el fort desnivell entre el solar i
el carrer de sant Gervasi de Cassoles per
construir bona part de la biblioteca
soterrada o semisoterrada. D’aquesta
manera, mentre que l’accés es farà per la
planta baixa –a nivell del carrer de Sant
Gervasi de Cassoles, on també hi haurà la
zona d’acollida i promoció, així com la
zona infantil– la planta soterrani contindrà
la major part del fons general de préstec,
l’espai de formació, etc.
A nivell de jardí –planta primera de la
biblioteca– sobresurten dos volums, l’un
corresponent a l’espai de suport a la
biblioteca amb accés directe des del
vestíbul mitjançant els ascensors, i l’altre
corresponent a una entrada de llum
zenital a la zona infantil de la planta baixa.
Pel que fa a la urbanització, els treballs
es realitzaran en dues fases: per una
banda la urbanització de les voreres i
accés a l’equipament, i per l’altra la
urbanització i enjardinament de la coberta
de la biblioteca.
Museu de les Cultures del Món
En els números 12-14 del carrer Montcada
se situen actualment el Palau Llió, seu del
DHUB, i el Palau Nadal, que va ser seu del
Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí.
Atès que els serveis del DHUB es
traslladaran properament a l’edifici de
nova construcció situat a la plaça de les
Glòries número 37, es proposa una
actuació de rehabilitació del Palau Llió i
del Palau Nadal encaminada a dotar la
ciutat d’un nou Centre de les Cultures del
Món. El fons d’aquest nou centre estarà
format per diverses peces de patrimoni
de la ciutat, més part de la col·lecció
Folch i d’altres de diversos col·leccionistes
privats.
El quart trimestre de 2012 ha començat
el desenvolupament projectual de
l’actuació, amb la redacció del projecte
bàsic.
Adequació del Museu Etnològic com a
seu de la col·lecció Folch
L’actuació, consistent en l’adequació i
condicionament d’espais del Museu
Etnològic de Barcelona, ha estat fruit d’un
conveni de col·laboració entre
l’Ajuntament de Barcelona i Stella Folch,
pel qual el Museu Etnològic de Barcelona
acollirà la col·lecció etnogràfica Folch
–una de les col·leccions més destacades
de l’Estat espanyol– durant vint anys
prorrogables.
La intervenció a l’edifici del museu
correspon a una actuació de millora de
grau mitjà, ja que les obres s’han dut a
terme sobre elements de l’edificació que
no són considerats estructurals:
instal·lacions, equipaments comuns i
redistribució d’espais. Addicionalment, ha
calgut una adaptació per climatitzar
l’edifici, aprofitant espais no utilitzats i
intentant minimitzar la seva presència i
repercussió.
La planta soterrani funcionarà com un
nou espai del museu. Al centre, un
sistema d’arxius compactes acollirà la sala
de reserva de l’Etnològic i de la col·lecció
Folch. S’ha adequat el fons de la planta
com a laboratori i zona de restauració i
classificació.
A planta baixa s’ha ampliat notablement
el vestíbul d’accés i s’han eliminat les
barreres arquitectòniques existents,
mentre que a la planta primera s’ha
reservat un espai per a allotjar les
exposicions temporals de la col·lecció
Folch, alhora que s’ha recuperat el
paviment original de terratzo.
Les obres d’adequació i condicionament
d’espais s’han dut a terme entre els mesos
de febrer i octubre de 2012.
Equipaments Univers al carrer Bailèn
L’actuació contempla la construcció d’un
edifici multiequipament (educatiu i
aparcament subterrani) al districte de
Gràcia. 
L’any 2012 s’han redactat l’avantprojecte
i el Pla especial de l’actuació, que ha estat
tramitat i aprovat definitivament per
acord del Plenari del Consell Municipal en
sessió de 21 de desembre. D’altra banda
s’ha treballat en la preparació dels plecs
de bases per al concurs de redacció de
projecte bàsic i executiu, execució de
l’obra i explotació de l’aparcament,
coordinadament amb Patrimoni de
l’Ajuntament, que serà l’organisme que
impulsarà l’esmentat concurs.
Rehabilitació de l’edifici al carrer Ripoll
25, Ca la Dona
Com a continuació de les obres de
rehabilitació de l’edifici del carrer Ripoll 25
dutes a terme el 2011, l’any 2012 s’ha fet la
rehabilitació de la façana principal de
l’edifici. L’actuació ha inclòs la
reconstrucció dels balcons, el pintat de la
façana i l’acabamentde l’ampit superior.
Igualment, a la resta de façanes del
passatge, pati interior i jardí romàntic ja
consolidades, s’hi han col·locat noves
fusteries i acabaments per deixar l’edifici
estanc a l’aigua.
Rehabilitació de l’edifici del carrer
Calàbria 66, Antiga Seu de l’ONCE
L’edifici, actualment en desús, va ser la
seu de l’Organització Nacional de Cecs
(ONCE). Té uns 10.000 m2 de superfície
construïda i es troba parcialment entre
mitgeres, amb una volumetria de planta
baixa, sis plantes pis i dues plantes
soterrani. 
L’actuació de rehabilitació permetrà que
s’hi puguin desenvolupar diferents usos
(amb espais amb vinculació directa amb
el barri de Sant Antoni i les seves entitats,
així com dependències administratives
municipals).
L’any 2012 s’ha treballat en la definició
de l’abast de l’actuació.
69
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
Altres actuacions impulsades per
BIMSA durant el 2012
Rehabilitació de la residència d’oficials
per a local d’entitats al recinte del Castell
de Montjuïc
Dins de les diverses actuacions a
realitzar al Castell de Montjuïc, s’han
realitzat les obres d’implantació de locals
per a la seu d’entitats a l’edifici de
l’antiga residència d’oficials, edificació a
quatre vents, annexada al castell i
situada dins del recinte de les muralles,
que ja es va reformar parcialment l’any
2009 per ubicar-hi unes oficines
municipals a la planta baixa. Les obres
s’han dut a terme des d’agost fins al
desembre de 2012.
Durant el 2012 també s’ha impulsat el
desenvolupament projectual del nou
Centre d’Instal·lacions del Castell.
Connexió Fòrum - Sagrera. Tram 1:
Semicobriment de la Gran Via entre el
carrer Extremadura i la ronda de Sant
Raimon de Penyafort i pont sobre la C-
31. Segona fase: nova passarel·la i
pantalles acústiques
Dins de l’actuació global d’obertura de la
ronda de Sant Raimon de Penyafort
(connexió Fòrum-Sagrera) BIMSA ha
executat per fases les obres de
semicobriment de la C-31 entre el carrer
Extremadura i la ronda de St. Raimon de
Penyafort, a Sant Adrià de Besòs. La
primera fase, finalitzada el desembre de
2011, va consistir principalment en
l’execució dels voladissos de
semicobriment de la Gran Via en aquest
tram, així com en la urbanització dels
laterals mar i muntanya de la Gran Via des
del carrer Argentina fins a la plaça de Pius
XII.
Els treballs de la segona fase, duts a
terme entre el setembre de 2011 i l’abril de
2012, van consistir principalment en la
instal·lació de pantalles acústiques de
característiques similars a les col·locades
en el terme municipal de Barcelona, així
com en l’execució d’una nova passarel·la
de vianants de connexió mar-muntanya.
Aquestes obres van comptar amb
finançament de la Generalitat de
Catalunya a través del Consorci del Besòs.
Connexió Fòrum-Sagrera. Tram V
Dintre de l’actuació global de l’obertura
de la ronda de Sant Raimon de Penyafort,
que haurà de permetre la connexió del
Front Litoral (àmbit Fòrum) amb la
Sagrera, BIMSA ha desenvolupat, amb
finançament procedent del Consorci del
Besòs, la redacció del projecte executiu
del tram V, corresponent a la ronda de
Sant Raimon de Penyafort, entre la C-31 i
el carrer Guipúscoa. Els treballs de
redacció de projecte van finalitzar l’abril
de 2012.
Com la resta de trams de l’actuació,
aquest projecte s’ha redactat d’acord amb
allò establert en el Document de Criteris
de Disseny de l’àmbit, que es va elaborar
per tal de garantir la necessària unitat
funcional i formal del resultat final.
Rehabilitació de la nau Oliva Artés
L’antiga nau taller Oliva Artés, que es
destinarà a nous usos culturals, s’emplaça
a l’interior del parc Central del Poble Nou i
comparteix parcel·la amb l’antic edifici
dels tallers del recinte fabril, reconvertit
en la nova seu de la Guàrdia Urbana del
districte de Sant Martí.
L’antiga nau taller és un edifici catalogat
amb nivell C (bens urbanísticament
protegits) al Pla especial de protecció del
patrimoni arquitectònic historicoartístic de
la ciutat de Barcelona del districte de Sant
Martí. Pel que fa a la tipologia, la nau
objecte de rehabilitació és una
construcció rectangular de planta basilical
amb tres naus repartides en vuit crugies. 
Durant el 2012 s’ha treballat en les
primeres fases de l’actuació,
corresponents a treballs de consolidació
per tal de garantir la protecció estructural
de la nau. 
Dipòsit anti DSU Sant Andreu – la
Sagrera
L’actuació consistirà en la construcció, a la
part alta de la Rambla de Prim, d’un
dipòsit anti descàrrega del sistema unitari
(anti DSU), amb una capacitat de 90.000
m3. Tant el projecte com l’execució
d’aquest dipòsit s’han de fer de forma
coordinada amb el conjunt d’actuacions
que l’ADIF i BSAVE desenvolupen a
l’àmbit de la futura estació de Sant
Andreu - la Sagrera. 
Durant el 2012 s’ha avançat en la
redacció del projecte constructiu
d’aquesta infraestructura.
Val a dir que la construcció d’aquest
dipòsit és un dels objectius plantejats en
el Conveni de juny de 2002 pel Ministeri
de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament,
dintre de les actuacions a realitzar a Sant
Andreu - la Sagrera amb motiu de
l’arribada del tren d’alta velocitat a
Barcelona.
Actuacions per a l’Àrea Municipal
de Qualitat de Vida, Igualtat i
Esports
Pla de centres de serveis socials
Barcelona té una xarxa de centres de
serveis socials que es gestionen des dels
districtes. Són centres d’assessorament i
tractament de problemes que afecten els
ciutadans i la família. S’hi poden sol·licitar
ajuts a domicili, menjar a domicili, auxiliars
domèstics, atenció en centres diürns o a
centres residencials, així com atenció a la
dependència.
El Pla de centres de serveis socials
impulsat pel sector de Qualitat de Vida,
Igualtat i Esports ha tingut l’objectiu de
desenvolupar el nou mapa de serveis
socials bàsics de Barcelona. L’execució de
les actuacions de reforma i nova
construcció dels equipaments d’aquest
pla ha estat gestionada per BIMSA, a
petició de l’esmentat sector. L’actuació ha
comptat amb finançament parcial del
Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) i del
Fons Estatal per l’Ocupació i el
Sosteniment Local (FEOSL).
Durant el 2012 s’han finalitzat i posat en
servei els centres següents:
Centre de Serveis Socials Sant Gervasi,
al carrer, 7.
Centre de Serveis Socials Roquetes, al
carrer Vidal i Guasch, 76-78.
Centre de Serveis Socials Gòtic, al carrer
Correu Vell, 5.
D’altra banda, el mes d’octubre han
començat les obres corresponents al
Centre de Serveis Socials del Poble Sec, al
carrer Roser, 15. 
El 31 de desembre de 2012 es troben en
redacció els projectes de dos centres més,
un a la Vall d’Hebron i l’altre al Carmel.
70
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Actuacions gestionades per
bimsa per encàrrec dels
districtes 
Amb motiu de la implantació de
Barcelona 2.0, des de gener de 2009,
BIMSA va assumir la gestió de projectes i
obres del Pla d’inversió dels districtes que
no disposaven d’empresa instrumental
pròpia per a dur-los a terme. Es tractava
dels districtes de Sants-Montjuïc, les
Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-
Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí.
Per aquest motiu, BIMSA va adaptar la
seva estructura creant la nova Direcció de
Serveis Territorials. Aquesta direcció ha
establert una sistemàtica basada en
reunions mensuals de coordinació amb les
gerències dels districtes corresponents.
En aquestes reunions s’estableixen els
objectius comuns, els calendaris, es
coordinen les estratègies de comunicació
i de resolució de les incidències, així com
la planificació de les inversions. Per
consolidar aquest procés de coordinació
es realitzen unes reunions plenàries entre
la Direcció de BIMSA i els districtes amb
una periodicitat quadrimestral.
Complementàriament a aquestes reunions
de coordinació, s’ha establert una
sistemàtica per tal d’unificar els criteris,
incorporar les aportacions dels processos
participatius que impulsen els districtes,
les millores que els futurs usuaris o
gestors fan arribar mitjançant els tècnics
de districte, etc., amb reunions de
seguiment que es realitzen
sistemàticament. Internament, BIMSA ha
adaptat l’estructura de la resta de
direccions tècniques per tal de completar
els seus equips i desplegar la capacitat
operativa necessària per assumir aquest
repte.
Aquest procés s’ha completat durant
l’any 2012 amb la reestructuració i
racionalització de les societats que
formen part del grup BIMSA, com a
conseqüència de l’acord de la Comissió de
Govern de dia 29 de febrer de 2012. El
procés ha suposat el traspàs d’expedients
i actuacions des de les empreses del grup
(Foment de Ciutat Vella, SA; Agència del
Carmel i Entorns, SA; ProNouBarris, SA;
ProEixample, SA i 22ArrobaBcn, SA cap a
BIMSA, als districtes i a d’altres empreses i
organismes. 
Pel que fa a l’any 2012, entre les
principals actuacions procedents dels
districtes impulsades per BIMSA,
destaquen l’execució de les obres de la
Biblioteca Joan Maragall, a Sant Gervasi,
les del CEIP Mediterrània i el nou casal de
barri al complex d’equipaments Fabra i
Coats, descrites anteriorment.
Altres actuacions de districte
impulsades per BIMSA
durant el 2012
Districte de Ciutat Vella
Remodelació del carrer Judici
Aquestes obres han consistit en la
reurbanització del carrer Judici entre el
passeig de Joan de Borbó i el passeig
Marítim de la Barceloneta, amb l’objectiu
de millorar la mobilitat dels vianants, amb
la creació d’una plataforma única i la
restricció de la circulació de vehicles a
l’accés dels veïns i a la càrrega i
descàrrega en horari restringit. La
reubanització abasta una superfície d’uns
1.412 m2.
S’ha renovat la pavimentació,
l’enllumenat públic (amb criteris d’estalvi
energètic) així com les xarxes de serveis
de clavegueram i drenatge. Les obres
s’han dut a terme entre octubre i
desembre de 2012.
Punt Verd al parc de la Barceloneta
BIMSA ha executat la instal·lació d’un nou
punt verd de barri amb una coberta
singular formalitzada a partir de sis
“arbres” amb troncs d’acer, branques de
fusta i fulles de policarbonat, que formen
els plans de coberta que recull i aprofita
l’aigua de pluja i la llum del sol. Aquesta
coberta té l’alçada suficient per poder ser
vista des de lluny i identificarà el punt
verd amb una metàfora de la natura. 
Les obres s’han dut a terme entre
setembre i desembre de 2012.
Reforma del local situat al carrer Nou de
Sant Francesc núm. 21
Els treballs executats han consistit en la
reforma d’un local en planta baixa, d’uns
250 m2 al carrer Nou de Sant Francesc 21,
per tal d’adequar-lo al programa de
necessitats de l’Associació de Veïns del
Barri Gòtic que n’ha de ser el futur usuari.
Anteriorment el local havia estat utilitzat
com a taller artístic i sala d’exposicions.
Les obres s’han dut a terme entre
setembre i desembre de 2012.
Districte de l’Eixample
Adequació local carrer Calàbria 262
L’actuació contempla l’adequació d’un
local d’uns 410 m2, ubicat a la planta baixa
i altell d’un edifici d’habitatges de nova
planta al número 256-262 del carrer
Calàbria perquè pugui funcionar com a
espai de trobada per a diferents
agrupacions i entitats culturals del barri
de la Nova Esquerra de l’Eixample.
Les obres s’han iniciat el desembre de
2012.
Districte de les Corts
Ampliació de la Seu del Districte
L’actuació ha consistit en la construcció
d’un edifici de nova planta de PB i dos
pisos al solar contigu a la Seu del Districte
de Les Corts, a la Plaça Comas, 18. La
construcció d’aquest nou edifici ha
permès l’ampliació i reorganització de les
dependències municipals del Districte. Les
obres han finalitzat el maig de 2012.
Districte de Sants-Montjuïc
Centre Cultural Albareda 
El nou equipament, construït al carrer
Albareda 22-24 al barri del Poble Sec, té
un total de 1.876 m2 de superfície,
distribuïts en cinc plantes, amb sala
d’exposicions, espai per a tallers, sala
polivalent i sala d’actes, així com una sala
de reunions i altres sales dedicades a
diferents activitats (manualitats, expressió,
informàtica, etc.).
L’equipament també disposa d’un pati
interior i de set cabines insonoritzades de
diferents mides. L’equipament s’ha posat
en funcionament l’1 de desembre de 2012.
Reurbanització de la plaça Navas, al
Poble Sec
L’actuació ha transformat l’àmbit de la
plaça (d’uns 6.200 m2) per passar a ser
71
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
d’ús exclusiu per a vianants, permetent-hi
únicament la circulació de vehicles privats
per a l’accés als guals particulars, a
l’aparcament soterrani i als comerços
existents.
L’actuació ha contemplat la renovació de
les xarxes de clavegueram, d’enllumenat i
reg, nova pavimentació, plantació d’arbrat,
creació de zones de joc infantil i de
manteniment físic, instal·lació de mobiliari
urbà i adaptació de la senyalització de
l’àmbit. L’actuació s’ha dut a terme durant
el primer semestre de 2012.
DISTRICTE DE GRÀCIA
Reforma d’espai cultural La Violeta 
Aquesta actuació ha consistit en la
reforma de l’antic edifici de la Violeta per
a allotjar-hi un centre de cultura popular.
L’edifici (de planta baixa, dues plantes pis
i planta soterrani) obra de l’arquitecte
Jaume Gustà i Bondia, va ser construït
l’any 1893. La rehabilitació ha tingut com a
premissa la conservació dels elements
arquitectònics originals més significatius,
com ara la façana, així com els
d’importància sociocultural, com el bar i el
teatre. 
S’ha adaptat l’esquema distributiu de
l’edifici original als nous requeriments
normatius, cosa que ha permès
augmentar-ne la capacitat funcional. Així
mateix, se n’ha fet la consolidació
estructural i s’ha construït una nova
coberta portant (que amb les seves
lluernes esdevé l’element expressiu del
conjunt), de la qual penja una nova planta
àtic. L’equipament s’ha posat en servei
l’octubre de 2012.
Arranjament del carrer Sant Joaquim,
entre la travessera de Gràcia i el carrer
Montseny 
Aquesta actuació, associada a la reforma
de l’espai cultural La Violeta, ha
comportat un canvi en la configuració del
carrer Sant Joaquim que l’ha convertit en
una via de plataforma única: s’ha donat
prioritat al vianant i s’ha mantingut el
sentit de l’únic carril de circulació.
L’arranjament ha consistit principalment a
fer recréixer la cota d’acabat de la
calçada, fins a enrasar-la amb la de les
voreres per aconseguir així la nova secció
en plataforma única. S’ha actuat sobre un
àmbit de 1.350 m2 i s’hi ha fet la nova
pavimentació així com la renovació dels
embornals existents. Les obres han
finalitzat l’octubre de 2012.
Equipament cultural al carrer Alzina 7-9 
L’actuació ha consistit en la construcció
de l’equipament cultural Albert Musons al
carrer Alzina número 7-9, en un solar
entre mitgeres, entre els carrers
Providència i Robí, al districte de Gràcia
de Barcelona. L’equipament, de nova
planta, és la seu de dues entitats: els
Castellers de Gràcia, que hi tenen el seu
local d’assaig, i la Fundació de la Festa
Major. 
L’edifici té planta baixa, dues plantes pis
i soterrani i s’organitza a partir de dues
entrades diferents, una per a cadascuna
de les entitats usuàries, que distribueixen
les seves funcions per l’edifici. L’espai més
gran correspon a la sala d’assaig dels
Castellers, a la planta soterrani i té l’alçada
de tot l’edifici. Per la seva banda la
Fundació Festa Major disposa de sales de
taller i d’exposicions, un espai de trobada i
un espai destinat a arxiu i magatzem.
L’equipament s’ha posat en servei el juliol
de 2012.
Districte de Nou Barris
Reurbanització de la plaça Casas i Amigó
Les obres, iniciades el novembre de 2012,
consisteixen en la remodelació de la plaça
situada a la cruïlla dels carrer de Piferrer i
Casas i Amigó al districte de Nou Barris
de Barcelona. La superfície de l’àmbit
d’intervenció és de 1.093 m2.
Es fa una repavimentació de tot l’àmbit,
amb diferents materials segons la zona
(peces de granit, peces prefabricades de
formigó i esplanada de sauló), adequació
de la xarxa de drenatge, nou enllumenat,
plantació d’arbrat i plantes entapissants,
xarxa de reg, així com instal·lació de
mobiliari urbà.
Actuacions associades a la reforma i
ampliació de l’edifici de l’Ateneu Popular
de Nou Barris - Trinitat Nova
Durant el 2012 BIMSA ha dut a terme
diverses actuacions associades a la
reforma de l’edifici de l’Ateneu Popular de
Nou Barris, com ara la reforma del
vestíbul del teatre, la instal·lació d’una
nova caldera i l’adequació de la instal·lació
de climatització del teatre.
Districte de Sant Andreu
Reurbanització del carrer Virgili 
L’actuació contempla la reurbanització del
carrer Virgili entre el carrer Parellada i la
rambla Onze de Setembre amb l’objectiu
d’ampliar les voreres per facilitar la
mobilitat dels vianants. S’ha passat de la
secció existent, amb un carril de circulació
i un d’aparcament, a un únic carril de
circulació de 3,5 metres i voreres d’entre
2,14 i 4 metres d’amplada. La
reubanització ha abastat una superfície
d’uns 3.235 m2.
S’ha renovat el paviment de voreres i
calçada i de la xarxa d’enllumenat públic, i
s’han soterrat les línies de
subministrament elèctric. Igualment, s’ha
fet la millora de la xarxa de clavegueram i
drenatge així com la plantació de nou
arbrat i instal·lació d’elements de mobiliari
urbà.
Les obres s’han finalitzat la primavera de
2012.
Nova Oficina Atenció al Ciutadà a Can
Fabra, Sant Andreu
Amb aquesta actuació s’ha fet la
redistribució de l’espai de planta baixa de
Can Fabra per tal d’ubicar l’Oficina
d’Atenció al Ciutadà de Sant Andreu,
situada inicialment a l’edifici de la Seu del
Districte, a la plaça Orfila. 
Amb aquest trasllat de l’Oficina
d’Atenció al Ciutadà s’ha aconseguit una
distribució d’espais més pràctica que
permet millorar l’atenció als ciutadans i
evitar les cues que es generaven a
l’anterior emplaçament alhora que es
milloren les condicions de treball dels
professionals.
La nova OAC s’ha posat en servei el
novembre de 2012.
72
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
73
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
Indicadors propis del nivell d’activitat
Inversió realizada (en milers d’euros)
Distribució de la inversió per principals actuacions 2009 2010 2011 2012
Renaturalització de la ciutat – – – 1.043 
Plaça Glòries 17.841 29.021 41.400 46.552
Centre de formació FAB LAB – – – 242 
MPGM Sants 2.800 2.218 24.448 7.833
Construcció del nou centre cultural del Born 3.771 13.756 10.413 15.529
Fabra i Coats – 1.860 9.573 1.630
Equipaments Alchemika 1.904 2.072 8.978 3.140
Equipaments CEIP Sant Martí – 228 1.998 10.724
CEIP Mediterrània – – – 2.495 
Museu de les Cultures del Món – – – 61 
Museu Etnològic Montjuïc – – 120 1.955
Equipaments Escola Univers – – 83 8
Castell de Montjuïc 648 1.417 1.977 535
Connexió Fòrum-Sagrera 4.917 8.545 6.711 246
Rehabilitació Nau Oliva Artés – 24 166 1.785
Dipòsit Sant Andreu - Sagrera – – 228 229
Pla de centres de serveis socials 5.067 7.476 4.960 2.106
Actuacions de suport als districtes 16.144 21.494 26.701 15.870
Ronda General Mitre (via Augusta - Balmes) 361 3.569 3.080 17
Ronda del Guinardó 3.652 10.355 2.045 56
Equipament Mas Guinardó 2.305 6.496 1.068 38
Front Litoral Besòs 4.783 20.388 6.110 14
Parc de bombers al Port 1.087 4.221 1.464 25
Ca la Dona – – 641 133
Altres actuacions 4.356 205 65 354
Altres actuacions finalitzades abans del 2012 27.038 32.321 10.808 –
Total 96.674 165.666 163.037 112.620
1 Inclou el personal provinent de les societats municipals ProNouBarris, SA, 22ArrobaBcn, SA, l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns,
SA i ProEixample, SA després de la fusió per absorció per part de BIMSA.
2 Recull la inversió efectuada per ProNouBarris, SA, 22ArrobaBcn, SA i l’Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA i ProEixample, SA
abans de la fusió per absorció per part de BIMSA.
Taula
1
Dades rellevants
74
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 28 36 46 831
Inversió (en milers d’euros) 69.077 113.891 120.313 127.4102
Pròpia 31 120 68 164
Per compte de l’Ajuntament 69.046 113.771 120.245 127.246
Resultat comptable (en milers d’euros) 22 8 26 1
Cash-flow (en milers d’euros) 68 89 88 718
1 Inclou el personal provinent de les societats municipals ProNouBarris, SA, 22ArrobaBcn, SA, l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns,
SA i ProEixample, SA després de la fusió per absorció per part de BIMSA.
2 Recull la inversió efectuada per ProNouBarris, SA, 22ArrobaBcn, SA i l’Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA i ProEixample, SA
abans de la fusió per absorció per part de BIMSA.
Taula
2
75
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 11.032
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 153
Immobilitzat material 102
Immobilitzat financer 10.777
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir –
Actiu corrent 46.238
Existències 2.300
Deutors 39.899
Inversions financeres temporals 79
Tresoreria 3.957
Ajustaments per periodificació 3
Total actiu 57.270
Passiu
Patrimoni net 18.238
Fons propis abans resultat 16.877
Pèrdues i guanys de l'exercici 1
Subvencions de capital 1.360
Passiu no corrent 3.216
Provisions 167
Creditors financers a llarg termini 650
Passiu per impost diferit 583
Periodificacions a llarg termini 1.816
Passiu corrent 35.816
Creditors financers –
Creditors comercials 25.566
Altres creditors 8.474
Ajustaments per periodificació 1.776
Total passiu 57.270
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestació de serveis 4.768
Transf. program. i per serveis Ajt. 4.732
Total ingressos d'explotació 9.500
Costos
Variació d'existències –
Compres 200
Personal 5.029
Treballs, subminis. i serveis externs 3.482
Subvencions –
Altres despeses 133
Provisions 388
Amortitzacions 163
Total costos d'explot. abans financers 9.395
Resultat d'explotació abans financers 105 
Ingressos financers 26
Despeses financeres 106
Resultat d'explotació 25 
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 25 
Impost de societats 24
Resultat de l'exercici 1
Societat % Participació Societat Data 
Directa Indirecta titular part. d’incorporació
Foment de Ciutat Vella, SA 72,86 % – BIMSA 01-oct-04
Mediacomplex, SA – 33,30 % BIMSA 01-oct-04
BIMSA: Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Taula
4
Com a conseqüència de tot el que s’ha
exposat, en aquest exercici 2012 s’ha
realitzat la consolidació pel mètode
d’integració global per a totes les
societats de les quals es té un domini
majoritari, és a dir, una participació
superior al 50 %. El valor de la participació
dels accionistes minoritaris en el
patrimoni i en els resultats de les societats
consolidades es presenta en el compte de
socis externs del passiu del balanç de
situació consolidat i els resultats atribuïts
a socis externs del compte de pèrdues i
guanys consolidat, respectivament. Per les
empreses associades, participació entre el
20 % i el 50 % s’ha utilitzat el mètode de
posada en equivalència.
A 31 de desembre de 2012 es troben
dins del perímetre de consolidació les
següents societats:
76
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
77
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
Estats financers consolidats a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
5
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 7.631
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 154
Immobilitzat material 187
Immobilitzat financer 7.288
Actiu per impost diferit 2
Actiu corrent 58.463
Existències 3.290
Deutors 48.334
Inversions financeres temporals 2.446
Tresoreria 4.386
Ajustaments per periodificació 7
Total actiu 66.094
Passiu
Patrimoni net 21.652
Fons propis abans resultat 18.524
Resultat societat dominant 13 
Subvencions de capital 1.359
Socis externs 1.756
Passiu no corrent 3.303
Provisions 253
Deutes a llarg termini 651
Passius per impost diferit 583
Periodificacions a llarg termini 1.816
Passiu corrent 41.139
Creditors financers –
Creditors comercials 28.020
Altres creditors 11.342
Ajustaments per periodificació 1.777
Total passiu 66.094
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes 200
Prestació de serveis 974
Transf. program. i per serveis Aj. 7.677
Altres subvencions 2
Altres ingressos 4.548
Total ingressos d'explotació 13.401
Costos
Variació d'existències –
Compres 246
Personal 6.704
Treballs, subminis. i serveis externs 5.576
Subvencions –
Altres despeses 145
Provisions 408
Amortitzacions 202
Total costos d'explot. abans financers 13.281
Resultat d'explotació abans financers 120 
Ingressos financers 26
Despeses financeres 106
Resultat d'explotació 40 
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Particip. resultats posada equivalència –
Resultat abans d'impostos 40 
Impost de societats 23
Resultat de l'exercici 17 
Resultat atribuït a la societat dominant 13 
Resultat atribuït a socis externs (4)
Foment de Ciutat Vella, SA tindrà una
durada màxima de catorze anys i, al final
d’aquest període, els actius i passius
revertiran a favor d’entitats de dret públic
o privat íntegrament participades per les
administracions públiques, un cop
amortitzades les accions del capital privat.
El 18 de desembre de 2000 es va
celebrar la Junta General de la societat
mixta que va acordar dividir les activitats
de la societat, d’acord amb l’article 49 de
la Carta Municipal de Barcelona, en dues
branques:
a) Activitats de servei públic (actuacions
d’iniciativa municipal)
Aquest àmbit inclou la gestió de les
operacions del Programa d’actuació
municipal (PAM) que l’Ajuntament
encarregui a la societat, així com
l’elaboració del planejament urbanístic i el
disseny dels nous espais urbans o la
remodelació dels existents. S’inclouen en
aquesta línia de treball les actuacions de
promoció econòmica vinculades als
objectius estratègics de revitalització de
Ciutat Vella.
També formen part d’aquesta línia
d’actuacions la gestió i manteniment
d’una part del conjunt d’edificis
municipals ubicats a Ciutat Vella, que
actualment no es troben adscrits al servei
públic i que han estat objecte d’un
encàrrec específic a Foment de Ciutat
Vella, SA.
b) Activitat econòmica de mercat
(actuacions de caràcter publicoprivat)
Són operacions d’obtenció o venda de
sòl o sostre, ja sigui en forma de solars,
edificis sencers, habitatges o locals
comercials, que tenen l’objectiu d’impulsar
la regeneració del teixit urbà i la
dinamització econòmica del districte,
donant entrada a la participació de la
iniciativa privada en aquest tipus
d’actuacions.
La Junta General Ordinària d’Accionistes
de la societat celebrada el dia 31 de maig
de 2012 ha acordat –en compliment del
que preveu l’article 38 dels estatuts, en
relació amb la data de finalització de la
societat i l’amortització de les accions de
classe B– reduir el capital social en la xifra
de 601.000,00 euros, amb càrrec a
beneficis o reserves lliures, mitjançant
l’amortització de 10.000 accions de la
classe B de 60,10 euros de valor nominal
unitari i la devolució d’aportacions dins
del 2012. Donant compliment a l’acord de
la Junta, en data 13 de desembre de 2012
s’han abonat en efectiu els
reemborsaments corresponents a les
accions amortitzades en virtut de la
reducció de capital acordada. La suma
abonada als titulars de les accions
amortitzades puja fins als 601.000,00
euros de devolució de capital i 249.432,73
euros de beneficis. El capital social queda
fixat en 4.207.000 euros.
Actuacions d’iniciativa
municipal
Projectes i obres
Durant l’exercici 2012, s’han finalitzat les
actuacions en urbanització i en
equipaments públics corresponents al
Programa d’actuació de Districte (PAD)
2008-2011.
L’actuació iniciada el 2012 en curs
d’execució i que ha finalitzat al llarg de
l’exercici ha estat l’enderroc de l’edifici
del carreró Sotstinent Navarro 14-16.
A l’acabament de l’any 2012, resta en
curs una actuació inclosa en el PAD
2008-2011: la construcció de
l’equipament del carrer Andrea Dòria. 
Pla de barris de la
Barceloneta (Llei de barris)
L’any 2012, ha estat el quart de
desenvolupament del Pla de barris de la
Barceloneta. El pressupost total del
projecte d’intervenció integral és de 16,11
milions d’euros, finançats a parts iguals,
8,05 milions d’euros, tant pel Govern
català com per l’Ajuntament de Barcelona. 
Dins l’exercici, ha finalitzat una gran
inversió relativa a la cobertura d’una pista
esportiva de la Maquinista i la millora de
l’accés al conjunt escolar. Aquesta acció
ha permès ampliar la pista esportiva
perquè compleixi les dimensions
normatives de pista per a la pràctica de
diversos esports. Es tracta d’una
78
Foment de
Ciutat Vella, SA
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Director general: 
Sr. Joaquim Torra i Pla
Constitució
Es va constituir el 19 de febrer de 1999,
per acord del Consell Plenari, com a
societat anònima amb capital
íntegrament municipal. El Plenari del
Consell Municipal, en sessió del dia 23 de
febrer de 2000, va acordar la
transformació de la societat en empresa
d’economia mixta. 
Objecte social
Dur a terme totes les actuacions
urbanístiques i d’edificació necessàries
per a la rehabilitació i millora del territori
de l’àmbit del districte de Ciutat Vella.
estructura lleugera, amb una coberta de
pòrtics de fusta laminada que se
sustentarà sobre pilars i sense tancaments
laterals. També l’àmbit del projecte
suposava la creació d’un nou accés al
conjunt escolar que permeti millorar la
relació entre l’interior del recinte i l’espai
públic. Es tracta d’una zona de gespa al
voltant de la xemeneia, una plaça d’accés
i un camí de llamborda de formigó
paral·lel a l’encavallada.
A l’acabament de 2012, es troben en
curs tres actuacions:
• Dotació d’un punt verd al parc de la
Barceloneta. L’equipament municipal
destinat a la recollida i al tractament de
deixalles i residus especials s’instal·la al
costat de La Fàbrica del Sol, conformant
un petit nucli de serveis dedicats a la
sostenibilitat. Amb el de la Barceloneta, la
ciutat estrenarà un nou model de punt
verd de barri, més funcional i dotat d’una
aula ambiental. L’actuació es duu a terme
mitjançant el Pla de barris, dins de l’àmbit
de medi ambient. El nou model de punt
verd que es construeix al parc de la
Barceloneta permet que la ciutat de
Barcelona faci un nou pas endavant en la
millora dels equipaments municipals de
barri destinats a la recollida i al
tractament de deixalles i residus especials.
• Urbanització del carrer Judici. La
reordenació del carrer i la seva
pavimentació a un únic nivell per tal
d’atorgar la prioritat als vianants i
restringir la circulació de vehicles, la
renovació de l’enllumenat, la millora del
clavegueram, i la col·locació d’arbrat i
mobiliari urbà són els quatre eixos
fonamentals del projecte de remodelació
del carrer Judici. Les obres s’inicien al mes
de setembre. Aquesta intervenció que
millorarà el carrer Judici forma part de
l’actuació del Pla de Barris de la
Barceloneta que té per objectiu la
urbanització de carrers transversals, dins
de l’àmbit d’espai públic.
• Millores al parc de la Barceloneta. El
gran pulmó verd del barri serà objecte
d’un seguit de reformes derivades del
procés de participació que es va fer l’any
passat. La construcció d’una pista de
bàsquet, la millora de les taules de tennis
taula, l’ampliació de la zona de jocs
infantils, la remodelació de l’àrea de
gossos, la creació d’una àrea de bitlles
catalanes i d’un circuit de salut, la
instal·lació de nou mobiliari urbà i la
millora de l’accessibilitat són els eixos
d’una actuació que vol fer del parc un
espai més funcional i adequat per a l’ús
dels veïns i veïnes del barri.
La millora del parc de la Barceloneta és
una de les tres intervencions que
conformen l’actuació del Pla de barris
destinada a remodelar tres espais públics
del barri. La primera intervenció es va dur
a terme l’any passat i va consistir en la
millora de les tres places del conjunt
d’habitatges de La Maquinista. L’altra
espai que es millora és la plaça del Llagut.
Programa de rehabilitació
El 2012 ha estat l’any de consolidació i
finalització del programa de rehabilitació.
Amb el 100 % de les obres finalitzades el
programa ha permès la rehabilitació
integral d’un total de 57 finques, de les
quals 50 són propietats horitzontals i 7
són propietats verticals. La rehabilitació
ha repercutit en la millora de 655
habitatges i 48 locals, així com en la
instal·lació d’onze ascensors. 
El programa de rehabilitació del Pla de
barris s’ha vertebrat a partir de tres tipus
d’ajuts: el general, que ha cobert fins al 60
% del pressupost de cada obra;
l’addicional, que ha incrementat l’ajut en
un 10 % per als edificis de valor històric i
arquitectònic; i, finalment, el social
(necessari en 64 casos). Vinculat al
programa de rehabilitació, s’ha elaborat
una guia dedicada al manteniment dels
edificis per conscienciar de la necessitat
de conservar l’edifici on es resideix, així
com una guia breu que pretén ser un
resum dels principals consell per garantir
un bon manteniment de l’edifici. 
Programes socials
En l’àmbit de dinamització social i
econòmica, destaquen les accions
següents:
• Programa de dinamització de grups de
dones: el 2012 s’ha engegat una línia de
treball amb el col·lectiu de dones. El
projecte Iguals i diferents arrenca amb
una aposta important per la comunicació i
la detecció de necessitat del col·lectiu
amb l’objectiu final d’empoderament de
les dones. Les activitats concretes que ha
contingut el projecte han estat la
col·laboració amb les jornades
Entrenosaltres destinades a la violència de
gènere i on participen diverses entitats i
serveis del barri.
• Programa de millora de la salut: en
estreta col·laboració amb el CAP de la
Barceloneta s’aposta per la continuïtat
dels diferents cursos que tenen com
objectiu el reforç de l’autonomia, dotar
d’eines psicocorporals, tallers de memòria
i musicoteràpia. També en aquest àmbit
es treballa en un programa de prevenció
contra l’obesitat infantil a través de la
cuina. Per fer-ho possible, hem buscat la
col·laboració de l’associació Barceloneta
Cuina, en la qual a través de la implicació
d’alguns dels restaurants que formen
l’associació es transmeten hàbits
saludables en el menjar. 
• Programa per a la gent gran:
Connect@’t, va oferir dos cursos
d’informàtica; Fem teatre, promou la
participació en el grup de teatre del Casal
de Gent Gran Mediterrània; i Fem cinema,
per col·laborar amb el grup de cinema
que es reuneix al Casal de Gent Gran de la
Barceloneta, al carrer Baluard. La bona
acollida de totes les activitats ha fet que
s’hagin reprès a la tardor, amb la
incorporació al programa d’un curs de
balls de saló. 
• Programa de dinamització comercial: El
2012 també ha estat l’any de finalització
del programa de dinamització comercial.
Les grans apostes d’aquest any han estat:
la segona campanya de comerç, en
col·laboració amb nou municipis més de
Catalunya, Barris antics, molt per
descobrir, molt per oferir amb un lot de
productes de cadascun dels municipis
participants, tres edicions de Comerç al
carrer on han participat una mitjana de
vint comerços a la plaça del poeta Boscà
de la Barceloneta i l’aplicació mòbil de la
guia dels comerços i restaurants de la
Barceloneta, apostant per la vessant
tecnològica com a via de coneixement del
barri. 
• Programa de cultura popular: aquest
programa és un dels més consolidats del
Pla de barris de la Barceloneta tant a
79
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
80
Foment de Ciutat Vella, SA
nivell participatiu com a nivell d’activitats
concretes. Destaquen el projecte de
recerca de la memòria cooperativa del
barri, on a través d’un web, exposició i
monografia es recupera l’activitat
cooperativista de la Barceloneta i la forma
de vida que això suposava; l’exposició
sobre els bombardeigs a la Barceloneta;
una explicació d’una part de la història del
barri a través de la fotografia, i la festa
barroca per commemorar el naixement
del barri el 3 de febrer de 1753.
• Centre obert i casal d’infants: adreçat a
aquest col·lectiu des de la Biblioteca La
Fraternitat - Barceloneta promou un
programa de lectura interescolar. Llegir x
llegir té per objectiu fomentar l’hàbit de
llegir entre els alumnes d’educació
primària del barri. Hi participen nens i
nenes de les escoles Alexandre Galí i
Mediterrània. 
Dels programes socials, donem per
finalitzats el Programa de dinamització
oberta i espai obert, el programa
Barceloneta pas a pas, i el programa
destinat a adolescents i joves on es va
apostar pel Gran Joc de la Barceloneta a
través del web www.etslostia.cat. 
Comunicació i participació
La comunicació del Pla de barris s’ha dut
a terme al llarg de 2012 a través del web
www.barcelonetapladebarris.cat, del
butlletí electrònic Barceloneta Informa i
de la publicació de continguts en la
publicació mensual La Barceloneta. També
s’han editat diversos fullets informatius de
les activitats impulsades per l’Oficina
Tècnica. 
Pel que fa a la participació ciutadana cal
destacar la consolidació dels diferents
grups de treball on participen diferents
entitats i veïns del barri i des d’on es
defineixen les activitats que es porten a
terme amb la dotació econòmica del pla
de barris. El Grup de Comerç, el Grup de
Cultura i la Taula per l’Equitat de Gènere
són els principals canals de participació
del projecte. 
Comitè d’Avaluació i Seguiment
El 13 de setembre va tenir lloc a l’Oficina
Tècnica la quarta sessió del Comitè
d’Avaluació i Seguiment del Pla de barris
de la Barceloneta, amb una valoració
positiva. L’anunci de la sol·licitud d’una
pròrroga de dos anys i l’inici d’una nova
etapa en el model de gestió del Pla de
barris van ser els continguts més
remarcables.
Complerts els quatre anys inicialment
previstos per a l’execució del projecte
integral destinat a la millora física i social
de la Barceloneta, l’Oficina Tècnica del Pla
de Barris tanca les portes després d’haver
complert la funció per a la qual va ser
creada com a equipament temporal.
L’oficina ha estat el punt de referència per
als veïns i veïnes per a totes les qüestions
relacionades amb l’execució del Pla de
barris, ha acollit reunions de treball i
sessions informatives i ha estat l’espai de
treball de l’equip tècnic encarregat de la
gestió i la dinamització del projecte.
Aquesta funció es continuarà duent a
terme a partir d’ara des de la seu de
l’empresa municipal Foment de Ciutat
Vella, SA, situada al carrer Pintor Fortuny,
17-19 i des de la qual es gestionaran els
dos anys de pròrroga sol·licitats per poder
afrontar les actuacions encara pendents
del Pla de barris.
Pla Cor
El pla Cor és un projecte d’intervenció
integral que vol actuar a la rambla de
Barcelona. Aquest projecte de mirada
transversal té com a gran objectiu fer de
la Rambla un eix de referència per als
barcelonins.
Té un sostre temporal de sis anys i un
pressupost de 10 milions d’euros i el 2012
ha estat l’any en què, a més de poder
analitzar, definir i planificar les actuacions
del projecte, també s’han fet algunes
actuacions concretes on es plasmen les
grans intencions del pla.
Participació ciutadana
En col·laboració amb la Direcció de
Participació i la responsable de
Participació de l’Àrea d’Hàbitat Urbà de
l’Ajuntament de Barcelona, es va dissenyar
el procés participatiu del pla Cor amb la
voluntat de completar la documentació
tècnica sobre la Rambla amb la mirada
del teixit associatiu del districte. 
Aquest procés de participació suposa
tres nivells d’actuació no necessàriament
jeràrquics: 
El nivell 1– Creació d’un òrgan de
seguiment que acompanyarà tot el
recorregut del Cor. Es tracta de Rambla
Viva, compost per una vintena d’entitats
situades geogràficament a la Rambla i
grups polítics amb representació. 
El nivell 2 – Jornades participatives. Unes
jornades de treball que van treballar sobre
la diagnosis i els objectius del pla Cor per
aconseguir introduir la mirada ciutadana.
D’aquí sorgeixen les línies estratègiques
que configuren el pla Cor. Aquestes
jornades es van portar a terme al primer
semestre de 2012 amb l’assistència d’una
seixantena de participants.
El nivell 3 – La informació a òrgans de
participació de nivell Districte i Ciutat.
Línies estratègiques
Les línies estratègiques obeeixen d’una
banda a la detecció tècnica i política de
les actuacions al passeig, però també a la
mirada ciutadana que s’aconsegueix a
través de les jornades participatives del
nivell 2.
Aquestes línies són: 1- Pla inspector de la
Rambla, 2- Marc normatiu específic, 3-
Mobilitat, 4- Espai urbà i 5-Foment de
l’estil identitari de la Rambla.
Cadascuna de les línies estratègiques
contenen un seguit d’actuacions concretes
que intentaran donar compliment als
objectius que es van treballar en el marc
de les jornades participatives en què van
intervenir una seixantena de participants
entre entitats, institucions i els grups
polítics del Districte.
El 2012 s’ha començat a implementar el
Pla inspector de la Rambla, un pla que té
com a eix principal, en aquesta primera
fase, l’espai públic vetllant perquè
l’ocupació s’avingui a allò que pauta la
llicència i en les condicions que aquesta
estableix. La planificació, la prioritat en les
intervencions i el compromís mutu.
Altres actuacions portades a terme el
2012 serien la nova normativa de l’activitat
d’estàtues humanes, que en suposa un
canvi d’ubicació i un nou procés de
81
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
selecció a través d’un jurat extern, així
com l’actuació de millora dels darreres
dels quioscos de les flors a la Rambla de
Sant Josep en col·laboració amb l’Escola
Massana. 
Pla de barris del Raval Sud
(Llei de barris)
L’any 2012 ha estat el segon any íntegre
de desenvolupament del Pla de barris del
Raval Sud, que fou seleccionat en la
convocatòria 2010 per la Generalitat de
Catalunya per rebre els ajuts de la Llei de
barris. 
Durant el 2012, ha finalitzat una de les
actuacions d’espai públic del projecte, la
Remodelació de la plaça del Pedró.
El dissabte 5 de maig de 2012 es va
celebrar la inauguració de la plaça del
Pedró, que ha estat remodelada per tal
d’augmentar l’espai pels vianants i
reforçar-la com a pòrtic d’entrada al
Raval. El procés de remodelació de la
plaça del Pedró es va tancar amb la
jornada d’inauguració de les obres. 
Un esmorzar popular, l’actuació del grup
de commedia dell’arte On Stage,
l’exposició de diversos plafons al Centre de
Serveis Socials i a l’església de Sant
Llàtzer, i l’acte institucional d’estrena de la
plaça van ser els eixos de la festa matinal.
A la tarda, l’historiador Francesc Xavier
Hernàndez va oferir la conferència La
bandera de Santa Eulàlia, símbol de les
llibertats catalanes, ja que la jornada va ser
el marc en el qual es va recuperar per a la
memòria històrica la bandera de Santa
Eulàlia, un símbol de Barcelona i del setge
de la ciutat en la Guerra de Successió.
Durant la jornada, el Centre de Serveis
Socials del Raval i la capella de Sant
Llàtzer van acollir diversos plafons
expositius sobre la remodelació de la
plaça, aspectes relacionats amb l’actuació
com les troballes arqueològiques, el
conjunt de la recuperació patrimonial de
l’illa de Sant Llàtzer i les actuacions del
Pla de barris del Raval Sud, l’evolució de
la font monumental de la plaça del Pedró,
i la recuperació de la memòria històrica
de la bandera de Santa Eulàlia, l’eix
temàtic sobre el qual va girar la jornada
d’inauguració.
Dels camps d’inversió del Pla de barris
del Raval Sud, aquesta ha estat l’única
actuació que s’ha portat a terme durant el
2012, però s’han executat o estan en
marxa, diverses actuacions dels camps
socials:
Dotació a les entitats d’una xarxa
sense fil oberta: Guifi.net 
Està en marxa el procés d’instal·lació de la
xarxa guifi.net. Aquest sistema de
telecomunicacions obert, lliure i neutral es
vertebra a partir d’un acord
d’interconnexió en el qual cada usuari, en
connectar-se, estén la xarxa alhora que
n’obté connectivitat. 
L’objectiu és implantar la xarxa amb la
implicació i la participació de les entitats
del barri, peça indispensable d’aquest
projecte basat en la cooperació col·lectiva.
Guifi.net es composa de nodes i
supernodes. L’estructura troncal la
conformen els supernodes, que
garanteixen l’accés a Guifi.net per part de
totes les entitats i usuaris que disposin
d’un node, l’element que permet la
connexió a la xarxa i, a la vegada, en
facilita la seva extensió.
El Pla de barris ofereix la possibilitat
d’instal·lar-se, de manera gratuïta, els
nodes necessaris per formar part de la
xarxa. 
Reinserció laboral de
treballadores sexuals / Programa
integral de mediació
Les dues actuacions s’han integrat en una
de sola, i s’està portant a terme un
programa de mediació a l’espai públic que
té com a objectiu millorar la convivència a
la zona de l’illa Robadors, on es concentra
bona part de l’oferta de treball sexual del
barri. S’ha treballat en diverses línies:
dinamització veïnal, dinamització
comercial i dinamització de les
treballadores del sexe.
Camí escolar 
S’ha implantat al Raval Sud el Camí
Escolar, Espai Amic, que fa més segur el
trajecte dels nens i nenes de sis centres
educatius del Raval.
Més de 2.600 nens i nenes de sis centres
educatius i les seves famílies se’n
beneficien. En una xarxa de 26 carrers i
places del barri, s’han fet senyalitzacions
viàries tant horitzontal com vertical i
adequacions per tal de fer més còmode,
segur i amable el trajecte d’anada i
tornada dels infants de les escoles bressol
municipals Mont Tàber i Cadí, i dels
centres d’ensenyament d’infantil i primària
de l’Escola Pia de Sant Antoni, Rubén
Darío, Drassanes, i Collasso i Gil. El
projecte és fruit de la cooperació
comunitària entre l’administració
municipal, els sis centres i les respectives
associacions de pares i mares d’alumnes, i
els teixits associatiu i comercial del barri. 
El Camí Escolar, Espai Amic és el resultat
final d’un treball conjunt elaborat durant
els últims mesos entre diferents àmbits de
l’Ajuntament de Barcelona, les direccions i
el professorat dels sis centres educatius
esmentats, l’alumnat, les associacions de
pares i mares d’alumnes, i els teixits
comercial i associatiu del barri.
La senyalització dels camins escolars ha
comportat, a més de la col·locació a
banda i banda de cada pas de vianants
del logotip que identifica el Camí Escolar,
Espai Amic, la retirada d’elements que
obstaculitzaven la visibilitat dels usuaris, la
reubicació d’alguns elements del mobiliari
urbà, l’adequació de zones
d’estacionament de càrrega i descàrrega,
la senyalització de l’entrada a la zona
escolar de cada un dels sis centres, la
instal·lació d’indicacions per a vianants
amb l’itinerari del camí escolar, la
col·locació de tanques protectores,
l’ampliació d’algunes voreres i la
implementació de noves zones 30.
El Camí escolar es va estrenar amb una
festa d’inauguració a la plaça Salvador
Seguí, el 25 de gener de 2013, en la qual
van participar uns 700 nens i nenes de sis
centres educatius del Raval. Els nens i
nenes van arribar a la plaça després de
recórrer el camí escolar que, d’ara
endavant, els facilita un trajecte més segur
i amable d’anada o tornada de l’escola. 
Banc del Temps 
El Banc del Temps és un projecte
d’intercanvi solidari. Es tracta d’un grup de
82
Foment de Ciutat Vella, SA
persones motivades per intercanviar
temps, dedicant-lo a tasques puntuals
diverses, com a ara l’atenció a les persones,
l’aprenentatge de cuina, de llengua,
d’informàtica, petites reparacions
domèstiques, etc. Un conjunt de serveis i
coneixements relacionats amb la diversitat
cultural i que fomenten, a més, l’oportunitat
de conèixer i confiar en els altres per
resoldre les necessitats de la vida diària.
Durant l’any 2012 s’han beneficiat del
projecte 190 persones del barri del Raval.
Oficina Tècnica del Raval
S’ha habilitat l’Oficina de Gestió del
projecte a la seu de Foment de Ciutat
Vella, SA. No hi ha cap persona en
dedicació exclusiva si no que l’estructura
de personal de l’empresa assumeix la
gestió del pla amb la distribució següent:
una directora del projecte, un arquitecte
assignat al projecte, una persona per a la
gestió administrativa, i la part de gestió
econòmica, una tècnica de promoció
econòmica (AODL de Barcelona Activa,
SA, Treball als Barris) i un responsable de
la comunicació del projecte. 
Programa de participació,
comunicació i convivència. 
S’han portat a terme diverses accions 
de comunicació entre les que cal
destacar: la inauguració de la plaça del
Pedró, el web del Pla de barris
www.ravalsudpladebarris.cat, el web del
comerços del Raval Sud
www.ravalcomercial.cat i el web de Salut
Comunitària al Raval
www.salutcomunitariaraval.cat.
En relació amb la participació, per al
desenvolupament de totes les accions
aquí llistades, s’ha treballat conjuntament
amb el teixit associatiu o amb tots els
agents implicats en cadascun dels temes.
Programes per fomentar la
cohesió social 
La Mar de Flors
La Mar de Flors és un projecte que neix
de la voluntat de crear consciència de
pertinença al territori així com
corresponsabilitat social entre els veïns i
veïnes, els comerciants i els agents
socioculturals del Raval Sud. La línia
d’acció del projecte s’ha fixat l’objectiu
fonamental de dignificar l’estètica dels
carrers i de l’entorn urbà, i fer-ho des de
la iniciativa col·lectiva i l’aprofitament de
recursos, dos eixos que contribueixen a
reforçar el sentiment identitari del barri.
En aquest objectiu central conflueixen
diversos reptes, com el de contribuir a un
canvi estètic d’alguns carrers del territori,
recuperar l’espai públic per a la
convivència i desterrar-hi l’incivisme,
cultivar hàbits de convivència, civisme i
cooperació per tal d’augmentar la cohesió
social, fomentar la participació i la
responsabilitat compartida de veïns,
comerciants i agents socioculturals per a
la dinamització de la zona, i establir un
flux de sinèrgies entre el territori i el
Museu Marítim que permeti recuperar i
potenciar l’entorn urbà d’aquest
equipament com a espai d’ús ciutadà.
Per a la concreció d’aquests objectius, ja
s’han portat a terme diverses accions:
• Jardins penjants al carrer de l’Om. A les
plantes baixes del carrer de l’Om, s’hi
han col·locat diversos testos reciclats de
plantes i flors, que confereixen al carrer
una presència de verd de la qual
n’estava mancat.
• Catifa de flors al Museu Marítim, el dia 19
de maig, coincidint amb la Nit dels
Museus. La catifa de flors va reproduir la
imatge d’un transatlàntic de vapor. Per
tal de preparar-la, el dimarts 15 de maig
es va fer un taller destinat a aprendre a
tallar i col·locar les flors. 
• Jardins penjants al carrer Robadors.
• Elaboració d’una catifa de flors al carrer
Robadors.
• L’Arbre de les Paraules als jardins del
Baluard. Entre les 11.00 i les 15.00 hores
del dia de la Mercè, es va poder visitar
un espai tant singular com els jardins
Baluard, situats sobre la muralla que
tancava l’antiga fortificació de Barcelona
i als quals s’accedeix des del Museu
Marítim. Un cop als jardins elevats, els
visitants trobaven l’Arbre de les Paraules,
on podien deixar penjades les seves
impressions sobre aquest espai, i varen
poder gaudir d’altres activitats per a
grans i petits, com els contes que va
explicar Leo la Ravalnauta.
La Mar de Flors va representar el Raval i
la ciutat de Barcelona al IV Congrés
Internacional d’Art Efímer, organitzat per
la Federació Catalana de Catifaires de
Flors. Es va portar a terme una matinal
d’elaboració de les catifes i la seva
posterior exposició. Cada delegació
participant en el congrés va fer la seva
catifa a l’avinguda de les Drassanes. La
representació barcelonina en aquesta
trobada de catifes es va confiar al
projecte La Mar de Flors. La catifa feia
vuit metres d’amplada i quatre d’alçada i
reproduïa la imatge del gat de la Rambla
del Raval pintat de colors. 
Punts de Lectura
La suma d’esforços entre la Biblioteca
Sant Pau –Santa Creu, el Pla de barris del
Raval Sud i les entitats d’aquesta àrea han
permès crear la Xarxa de Punts de Lectura
i Tertúlies, un projecte destinat a
promoure l’hàbit de llegir i facilitar la
comprensió lectora i la reflexió. En cada
una de les set entitats que participen en
el projecte, s’hi ha adaptat un petit espai
de lectura amb llibres i revistes a
disposició dels usuaris. Un cop a la
setmana, en cada punt de lectura
s’organitza una tertúlia, una activitat
participativa al voltant d’un text llegit amb
l’objectiu de compartir reflexions,
vivències i pensaments. L’accés als punts
de lectura i a les tertúlies és gratuït i obert
a tothom.
Les set entitats del Raval Sud
participants en la Xarxa de Punts de
Lectura i Tertúlies són: Associació per a
Joves TEB, Centre de Dia Mil·lenari, Centre
Obert Joan Salvador Gavina, la
Proveeduría Cultural El Colmado,
Fundació Escó, Habitatges per a Gent
Gran Reina Amàlia i Servei Solidari.
Projectes de dinamització social i
econòmica.
En l’àmbit de dinamització social i
econòmica, destaquen les accions
següents:
• www.ravalcomercial.cat, el web dels
comerços del Raval
S’ha posat en funcionament una nova
eina per donar a conèixer el comerç
del Raval i dinamitzar-ne l’activitat. El
web reuneix d’entrada les dades de
83
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
servei de prop de dos centenars
d’establiments comercials agrupats en
nou categories diferents segons la seva
activitat. Inicialment, tots els comerços
que apareixen al web pertanyen a la
meitat sud del Raval, ja que el projecte
s’ha impulsat a través del Pla de barris
que s’executa en aquesta àrea, si bé
molt aviat incorporarà també tots
aquells establiments de la meitat nord
que hi vulguin aparèixer. El web es
complementa amb un apartat
d’història i un altre sobre
l’associacionisme comercial al barri i té
també una aplicació per a telèfons
mòbils. D’aquesta manera, qualsevol
persona que es trobi al Raval i necessiti
comprar, menjar o allotjar-s’hi té a
l’abast una eina ràpida per localitzar els
establiments que li queden més a la
vora i consultar-ne les dades
pràctiques.
El Pla de barris ha organitzat per als
comerciants del Raval Sud formació en
informàtica aplicada al negoci.
Diversos treballadors de comerços del
Raval Sud han participat en dos cursos
de formació que s’han organitzat des
del Pla de barris: Einestic: la suite
informàtica gratuïta per a autònoms i
petites empreses i Més enllà de
l’aparador: eines de màrqueting 2.0 per
a petits comerços. 
• Campanya Barris antics, molt per
descobrir, molt per oferir
La segona edició de la campanya va
tenir lloc al Raval Sud juntament amb
onze municipis que també duen a
terme el Pla de barris al seu nucli antic:
la Barceloneta i el Raval Sud de
Barcelona, Besalú, Cambrils, la Bisbal
d’Empordà, la Selva del Camp, Lleida,
Sant Feliu de Codines, Solsona,
Tarragona, Torelló i el Vendrell.
L’objectiu principal és promoure la
dinamització del comerç de proximitat
als nuclis antics.
Durant els dies de la campanya, les
persones que van comprar als
establiments adherits dels nuclis antics,
van rebre una butlleta per optar al
sorteig d’un lot de productes típics o
de serveis cedits per cadascun dels
municipis. Cada municipi va sortejar un
lot compost per onze productes o
serveis, un per nucli participant. El
Raval Sud va oferir per a cada un dels
lots, un àpat per a dues persones i
dues entrades per a la Filmoteca.
El dilluns 2 de juliol, en el marc de la
primera sessió del cicle de cinema a la
fresca, es va fer a la pista de bàsquet
del carrer Aurora el sorteig del lot de la
campanya. El lliurament del premi es
va fer el 5 de juliol a la seu de l’Eix
Comercial del Raval, l’acte va comptar
amb la presència de la coordinadora
de comerç del districte de Ciutat Vella,
la directora del Pla de barris del Raval
Sud, el president de l’Associació de
Veïns i Comerciants del carrer Nou de
la Rambla, i una representant de
l’Associació de Comerciants Raval
Verd. 
• Per Nadal Vine al Raval!
El Pla de barris ha impulsat la segona
edició d’aquesta campanya, que ha
comptat amb diverses accions com
l’acte d’encesa de les llums
nadalenques del Raval. El dia 22 de
novembre es va fer un acte al carrer de
l’Om amb els comerços associats i el
Districte, per tal de donar el tret de
sortida a la campanya de Nadal, sota el
lema Per Nadal vine al Raval. Es va
escollir el carrer de l’Om, per tal
d’impulsar-lo i donar visibilitat a un
carrer que, per primer cop, va gaudir
d’il·luminació nadalenca.
• Rutes guiades pels comerços
Amb la intenció de donar a conèixer la
variada activitat comercial del Raval
Sud i els establiments tant històrics
com moderns que hi conviuen, es van
organitzar per segon any consecutiu
les rutes guiades per una selecció dels
comerços més emblemàtics del barri,
proposats tots ells per les respectives
associacions de comerciants del
territori. 
Es van portar a terme cinc visites
guiades sota el lema El comerç del
Raval Sud. Tradició i modernitat,
conduïdes per un guia especialitzat en
història del Raval. Hi van assistir més
de 100 persones i hi van participar 56
comerços. 
En un primera ruta van assistir mitjans
de comunicació, persones del districte
i del comerç del barri. Les altres quatre
rutes van estar obertes a tothom. Les
persones assistents van valorar molt
positivament aquesta iniciativa i van
mostrar interès per poder-les fer en
altres barris de Barcelona. 
• Llibrets El comerç del Raval sud.
Tradició i modernitat:
S’han dissenyat i imprès 1.500 llibrets
amb una doble funció: funcionar com
una guia durant les rutes; recollint tots
els establiments que es visiten,
separats per Est i Oest i identificant si
es tracta d’un comerç històric o
modern; i ser una guia breu que
promogui, fora de l’activitat concreta
vinculada a les rutes, establiments
singulars del barri. Els llibrets es van
repartir entre els assistents a les rutes i
entre els comerços participants. 
• Caga tió
Juntament amb l’Eix comercial, es va
portar a terme, el 15 de desembre de 17
a 19 hores, un caga tió a la plaça Sant
Agustí. Es va comptar amb l’animació
de l’Almazén, berenar per a 150
persones i joguines per als nens
participants. Van rebre una joguina 85
nens i van participar activament en
l’activitat. A més dels nens i les seves
famílies van assistir a l’activitat altres
grups i persones adultes del barri.
• Bosses
Es van distribuir 25.000 bosses de
paper entre els comerços del Raval,
per tal de promocionar el comerç
durant el Nadal. Les bosses, amb el
lema Ravaleja també van contribuir a
donar a conèixer la guia comercial del
Raval, amb el domini web
www.ravalcomercial.cat.
• Mercats de Nadal al carrer, organitzats
per l’Associació Freedonia
El Pla de barris del Raval Sud, i en
concret, el Pla d’acció a l’entorn de la
plaça Salvador Seguí, va donar suport
als mercats de carrer nadalencs
organitzats per l’associació Freedonia.
Van tenir lloc el 23 de desembre a la
plaça Folch i Torres i el 5 de gener, a la
plaça Salvador Seguí. Aquests mercats
tenen l’objectiu de promoure el comerç
del barri i de joves artesans, i ofereixen
també activitats culturals a l’aire lliure.
• Visibilitat a la campanya Cap nen del
Raval sense joguina
84
Foment de Ciutat Vella, SA
Als materials de difusió de la
campanya de Nadal es va publicar
aquesta campanya de recollida de
joguines, impulsada per l’eix comercial,
per tal de donar-li visibilitat i fer-la
arribar a més gent.
• Materials de difusió
Per tal de promoure totes questes
activitats, a més de fer difusió a través
del web del Pla de barris, de l’Eix
comercial i d’altres mitjans de
comunicació; es van dissenyar i
distribuir entre els comerços i altres
punts del barri, com els centres cívics,
els següents materials: 25.000 bosses,
500 cartells, 10.000 díptics, 10.000
fulls de mà específics de les rutes i
1.500 llibrets.
Salut als barris i Treball als barris
Conjuntament, a l’Agència de Salut
Pública i a Barcelona Activa, s’han posat
en marxa els programes Salut als Barris i
Treball als barris.
Pla d’acció de la plaça Salvador
Seguí
L’històric bar Marsella va ser el dia 29 de
maig l’escenari de la presentació als veïns
i veïnes de l’entorn de la plaça Salvador
Seguí del pla d’acció que es durà a terme
en aquesta zona. El pla és complementari
del projecte integral de millora del Raval
Sud i neix amb l’objectiu d’impulsar
accions en l’espai físic, amb els usuaris i
en l’àmbit comercial per tal d’aconseguir
un espai públic de qualitat, aprofitant
l’oportunitat que suposa l’obertura de la
Filmoteca. Les propostes d’acció s’han
derivat dels treballs previs de diagnosi de
les problemàtiques físiques i socials de la
zona i del contacte amb els veïns i veïnes,
que tenen oberta la participació a través
de la Taula Ciutadana. 
De manera complementària al Pla de
barris del Raval Sud, s’ha dissenyat el Pla
d’acció de l’entorn de la plaça Salvador
Seguí, que neix amb un doble objectiu
general. D’una banda, aconseguir un espai
públic de qualitat i al servei de les
persones que hi viuen, hi treballen i el
visiten. I de l’altra, aprofitar l’oportunitat
que suposa l’obertura de la Filmoteca i la
urbanització de la plaça Salvador Seguí
per impulsar accions amb els veïns i
veïnes i el teixit comercial, comptant
també amb l’actuació transversal dels
serveis municipals.
L’àrea en la qual es desenvoluparà el pla
té l’epicentre en la plaça Salvador Seguí, i
engloba també els carrers Robador, Sant
Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, Sant
Ramon, el tram del carrer Sant Pau entre
la plaça i la rambla del Raval, el passatge
Bernardí Martorell i les places Manuel
Vázquez Montalbán i Pieyre de
Mandiargues.
El pla proposa inicialment un total de 24
accions emmarcades en quatre línies de
treball diferents:
1. Accions en l’espai físic:
• Accions per requerir la rehabilitació de
finques en estat de conservació molt
deficient.
• Impuls de l’activitat econòmica reglada
a l’espai públic.
• Campanya Persianes netes.
• Intensificar la freqüència de neteja.
• Flors i plantes als carrers i places i a les
façanes.
• Més serveis de WC públics.
• Estudi de la intensitat lumínica de la
zona.
• Més papereres en llocs estratègics.
• Aparcaments de bicicletes.
• Programació d’accions ludicoculturals
a l’espai públic, amb un calendari del
qual s’han definit ja les actuacions dels
mesos de juny i juliol i que s’inicien el
dissabte 2 de juny.
2. Accions amb els usuaris de l’espai:
• Agents cívics.
• Abordatge del treball sexual.
• Cossos de seguretat.
• Acció adreçada al col·lectiu de dones
de més de 65 anys.
• Impulsar un pla específic de
dinamització del parc infantil.
• Fer complir la normativa.
• Actuació específica per al passatge
Bernardí Martorell.
• Creació d’una Taula Ciutadana i
fomentar la participació ciutadana i
comercial com a eix de relació entre
els veïns i veïnes de tots els carrers
3. Accions en l’àmbit comercial:
• Potenciar nou teixit comercial al carrer
d’en Robador.
• Dinamitzar comercialment l’entorn.
• Analitzar les noves necessitats que
genera la Filmoteca.
4. Altres accions:
• Raval Cultural, fomentar les estratègies
de promoció entre els grans
equipaments i els espais culturals més
petits.
• Estudi de la possibilitat de racionalitzar
els serveis assistencials de la zona.
• Suport a les comunitats de veïns.
Aquestes propostes del pla d’acció s’han
derivat de diversos treballs previs duts a
terme en el territori d’actuació. La
diagnosi física, que ha analitzat la trama
urbana, ha inventariat el mobiliari urbà i
ha recomptat els usos de les plantes
baixes; la diagnosi social, que ha recollit
les opinions dels col·lectius d’usuaris de la
zona i de les associacions, col·lectius i
entitats que ja treballen a la zona, i que ha
estudiat les característiques
sociodemogràfiques de la població
d’aquest entorn així com els usos socials i
les ocupacions de l’espai públic; l’estudi
de problemàtiques detectades a
conseqüència d’un ús intensiu de l’espai
públic; i les accions que ja es duen a
terme a la zona, com ara els treballs de
mediació per fomentar la convivència en
l’espai públic.
Planejament
S’ha continuat l’impuls i seguiment
d’operacions de planejament municipal
vinculades a projectes i actuacions que
Foment de Ciutat Vella, SA gestiona amb
l’objectiu de continuar avançant en la
renovació dels barris del centre històric de
Barcelona:
1. S’ha traslladat a la Gerència Adjunta
d’Urbanisme una proposta de
modificació del Pla general metropolità
al sector del barri Gòtic per tal de donar
compliment a una sentència del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya sobre
les finques dels carrers Nou de Sant
Francesc núm. 6 i núm. 8, que té com a
objectiu ampliar l’espai lliure en aquell
entorn.
2. Continuació del procés de redacció del
text refós del planejament vigent de la
Barceloneta.
3. S’ha aprovat definitivament la
Modificació del Pla general metropolità
per a la reordenació de les finques núm.
30 del carrer dels Flassaders i núm. 48
U-60.U del carrer de l’Argenteria, la
tramitació de la qual s’havia iniciat
durant el 2010 i que està vinculada a
l’ampliació del Museu Picasso.
Entre les operacions vinculades a la
rehabilitació de finques privades, la
societat ha continuat supervisant el
procés d’execució dels planejaments
urbanístics: Pla especial de millora urbana
Nou de la Rambla; Modificació del PERI
del Raval per a l’ajustament d’alineacions
viàries a les finques 79 i 81 del carrer dels
Tallers, del 17b al 27 del carrer del Peu de
la Creu i de l’1 al 5 del carrer de Xuclà; i
Modificació del PERI del Raval a la plaça
de la Gardunya, que vinculaven l’alteració
de la seva qualificació urbanística de
sistema públic a la rehabilitació de les
finques privades, d’acord amb els
convenis subscrits amb els seus
propietaris. També s’ha validat la
rehabilitació de vuit finques: del carrer
Nou de la Rambla, núm. 94, 96, 100 i 104-
106, del carrer del Peu de la Creu, núm. 17
bis, 19, i del carrer de la Lluna, núm. 1 i 4, i
s’ha elevat la proposta de resolució a
Hàbitat Urbà per al reconeixement de la
seva qualificació urbanística com a zona
12, que es troba pendent.
Gestió urbanística i patrimoni 
S’han desenvolupat i completat cinc
actuacions de caràcter expropiatori amb
alliberament de sòl, buidatge de finques i
amb posterior enderroc o rehabilitació:
• Carrer de Mestres Casals i Martorell, 2-
16. Completat el procés de reallotjament
definitiu de les famílies durant el 2011,
l’enderroc de les finques, per a la futura
construcció d’un nou equipament, resta
pendent d’execució, per raons de manca
de dotació pressupostària.
• Carrer de Sant Pere més Baix, 88.
Completat el procés de buidatge i
reallotjament de set famílies durant el
2011, la rehabilitació de la finca resta
pendent d’execució per raons de manca
de dotació pressupostària.
• Carrer de Sotstinent Navarro, 14.
Completat el procés de buidatge i
reallotjament de quatre famílies durant
el 2011, se n’ha concretat l’ enderroc a
mitjan 2012 per a l’alliberament de la
muralla romana i el destí a espai lliure
del sòl. Forma part de l’actuació de
conjunt d’alliberament de sòl per al
mateix fi de les finques contigües
(Sotstinent Navarro, 18-20), encara
pendents d’expropiar.
• Carrer de l’Hospital, 134 i 136.
Expropiades aquestes finques durant els
anys 2007 i 2008, se n’ha impulsat a les
acaballes de l’any l’enderroc atès el seu
mal estat, amb el benentès que formen
part de l’actuació expropiatòria, encara
pendent de concretar, del conjunt de les
finques contigües dels núm. 128, 130, 132
i 138 del carrer Hospital per a dotar un
futur equipament educatiu.
• Carrer de Sant Ramon núm. 6. Finca
adquirida per l’Ajuntament de Barcelona
el novembre de 2011. Durant el primer
semestre del 2012, per encàrrec de
l’esmentada Direcció de Patrimoni,
Foment de Ciutat Vella, SA, ha dut a
terme el desallotjament dels veïns de la
finca i el seu reallotjament definitiu en
pisos alternatius, atès l’agreujat mal
estat de la finca, que exigeix la seva
urgent rehabilitació.
• Carrer Princesa núm. 49. Completat el
desallotjament dels veïns i el
reallotjament definitiu en altres
habitatges de propietat pública, la finca
es troba tapiada per a la seva deguda
rehabilitació, pendent de dotació
pressupostària.
Durant el segon semestre del 2012, s’ha
encarregat i elaborat el projecte de
rehabilitació de la finca, que s’està
ultimant per executar-se durant el 2013.
D’altra banda, s’han completat els
processos de regularització d’ocupants
iniciats l’any 2011 en quatre finques
municipals expropiades en el seu dia i a
les quals, un canvi posterior del
planejament, permet donar la destinació
d’habitatge:
• Carrer del Carme, 84 bis - Riera Alta, 2.
Finalitzat. 
• Carrer de la Princesa, 49. El procés ha
comportat el reallotjament de quatre
famílies a l’edifici rehabilitat del carrer de
les Basses de Sant Pere, 3. 
• Carrer de Sant Pere més Alt, 74.
Finalitzat. La regularització ha afectat
també, a banda de l’habitatge, les
activitats que es desenvolupaven en els
baixos.
• Carrer de Sant Pere més Alt, 82.
Finalitzat. El procés de regularització
afectava només els veïns de l’habitatge
3r, 1a.
També s’ha materialitzat el reallotjament
de vuit famílies a l’edifici rehabilitat del
carrer de les Basses de Sant Pere, 3. Les
famílies procedien d’habitatges municipals
no rehabilitats.
Foment de Ciutat Vella, SA s’ha
continuat ocupant, d’acord amb l’encàrrec
de gestió adoptat pel Plenari del Consell
Municipal el 22 de desembre de 2000, de
l’administració d’habitatges, locals i
finques municipals. Més enllà del
reallotjament dels afectats urbanístics
abans esmentats, que ha donat lloc a
dinou contractes de lloguer, s’han
formalitzat fins a deu contractes
d’arrendament per a persones que
provenien de la Mesa d’Emergències
Socials del Consorci de l’Habitatge. 
En total, doncs, en el marc de l’actuació
expropiadora i patrimonial de Foment de
Ciutat Vella, SA, i comptant també la
regularització de finques expropiades,
s’han adjudicat 29 habitatges (19 afectats
urbanístics i 10 afectats socials), si bé
alguns contractes d’aquests seran
gestionats per altres operadors
municipals. A l’acabament de 2012,
Foment de Ciutat Vella, SA administra un
total de 454 habitatges i 45 locals.
Venda de dues finques municipals dels
carrers de Sant Pere Mitjà, 64 i Sant Pere
més Baix, 92
La societat, per compte de l’Ajuntament
de Barcelona, ha formalitzat durant
aquest any la transmissió d’aquestes dues
finques a la Cooperativa Por Font, SCCL,
per a la dotació d’habitatge protegit, a
l’empara d’un conveni subscrit a tal efecte
l’any 2011.
Subhasta pública per a la venda de
l’edifici de la plaça Sant Pere, 14
Va quedar deserta i no s’ha pogut
adjudicar.
L’edifici té una superfície construïda de
391 m2 i està destinat a habitatge
protegit, d’acord amb la seva qualificació
85
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
com a 12c-hs. La condició principal per
resultar-ne adjudicatari era fer-se càrrec
de la rehabilitació de la finca per destinar-
la a habitatge protegit, assumint també el
cost tant del projecte executiu com de la
direcció facultativa contractada per a
l’obra.
Se’n planteja la conversió en
equipament, atesa la petita superfície que
limitaria molt els habitatges.
Subhasta pública per a la venda de tres
locals al barri de Santa Caterina
Per als locals buits de què disposa
Foment de Ciutat Vella, SA, ubicats
principalment a l’avinguda Cambó i el
barri de Santa Caterina, una vegada
desertes les subhastes que es van
articular durant l’any 2011, s’ha formalitzat
un contracte de prestació de serveis amb
l’entitat Forcadell, als efectes que en
puguin dedicar la gestió especialitzada al
lloguer o venda d’aquests locals.
En aquest marc, s’ha formalitzat un
contracte d’arrendament sobre el local de
l’Avinguda Francesc Cambó, 30-36, local
6, a l’entitat Sushiart, SCP.
Foment de la rehabilitació
privada i intervenció en
l’edificació
Desenvolupament de l’encàrrec de gestió
del districte de Ciutat Vella per a la
rehabilitació forçosa de finques privades
d’ús d’habitatges, en el marc del Dintres.
Des de mitjan mes de juny del 2012, s’està
desenvolupant la gestió d’aquest pla, sota
la coordinació i direcció del Districte, que
versava inicialment sobre 72 finques en un
estat molt deficient de conservació,
nombre que es va ampliant gradualment.
L’objecte concret dels treballs
encomanats és constituït per les tasques
materials del pla Dintres, prèvies a la
tramitació portada a terme pels serveis
municipals del districte dels expedients
incoats amb motiu d’aquest pla.
El desenvolupament del pla Dintres es
fonamenta en el mecanisme o figura de
l’ordre de conservació de la finca i en la
posterior execució d’aquesta, amb
mesures cap als propietaris tant
sancionadores com d’execució forçosa
que poden donar lloc a procediments de
rescabalament, sancionadors,
pressupostaris, d’expropiació forçosa, o
d’execució forçosa en qualsevol modalitat,
inclosa l’execució subsidiària de les obres. 
Tot això a partir de l’actuació d’inspecció
prevista en l’article 108 de la Llei 18/2007,
del dret de l’habitatge, i d’informe valorat
posterior.
Aquest conjunt d’activitats s’ha vehiculat
principalment a través del Departament
de Gestió de sòl de la societat, que
després del procés de reestructuració
concretat en aquest primer semestre de
l’any 2012, segueix comptant amb la
mateixa estructura i és el que ofereix FCV,
SA per desenvolupar el projecte, reforçat
amb un arquitecte superior del
Departament de Projectes Estratègics i un
advocat extern dedicat a temps parcial a
partir d’un contracte de serveis.
Comunicació i Promoció
Les principals iniciatives de comunicació i
dinamització durant l’exercici 2012 han
estat les següents:
• Elaboració de la comunicació sobre el
canvi de fase de les obres de la
Gardunya, amb especial èmfasi en la
senyalització i millora del carrer de
Jerusalem. Es va treballar de manera
específica amb els comerciants la millora
de la visibilitat de l’accés al mercat pel
carrer Jerusalem.
• Organització de la festa d’inauguració
de la remodelació de la plaça Salvador
Seguí, el 19 de febrer de 2012, coincidint
amb l’obertura de la Filmoteca de
Catalunya.
• Coordinació de la inauguració de les
pistes de La Maquinista, celebrada el dia
21 d’abril de 2012. 
• Col·laboració en la inauguració de la
remodelació de la plaça del Pedró,
celebrada el 5 de Maig.
• Coordinació del disseny i muntatge de
l’exposició a la capella de Sant Llàtzer
sobre el penó de Santa Eulàlia,
coincidint amb la festa d’inauguració de
la plaça del Pedró.
• Ciutat Vella-Ciutat Neta, una jornada per
acostar als escolars la importància de
mantenir net l’espai públic
Una trentena d’alumnes de 3r d’ESO de
l’Escola Vedruna Àngels van participar la
tarda del dilluns 21 de maig de 2012 en
la jornada Ciutat Vella- Ciutat Neta, una
experiència pilot dissenyada amb
l’objectiu de conscienciar els
adolescents de la importància de tenir
cura de l’entorn i respectar l’espai públic.
Durant dues hores, els alumnes van
participar d’una presentació didàctica
de diversos aspectes relacionats amb el
funcionament de la neteja a la ciutat i
van fer una sortida pels carrers del
Raval, on van detectar els problemes de
neteja que han d’afrontar els equips de
neteja municipals. 
• Elaboració de la diagnosi i proposta de
treball sobre els assentaments irregulars
de la ciutat. Creació de l’Oficina del Pla
d’Assentaments Irregulars.
• Comunicació de les diverses obres en
marxa com la de l’asfaltatge del carrer
de l’Hospital i les obres de Sotstinent
Navarro.
• Pel que fa a la recepció de delegacions
internacionals, s’han atès grups tècnics i
professionals provinents del Japó
(Research Institute of Land,
Infrastructure, Transport and Tourism),
Holanda, Universitats de Brunel (London)
i de Manchester, Denver (Executive Vice
President, Downtown Environment
Downtown Denver Partnership, Inc.) i de
la ciutat de Muscat a Oman.
86
Foment de Ciutat Vella, SA
87
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 35 33 32 29
Inversió (en milers d’euros) 36.611 35.085 16.620 4.615
Pròpia 5 3 21 5
Per compte de l’Ajuntament 36.606 35.082 16.599 4.610
Resultat comptable (en milers d’euros) 747 111 (58) 17
Cash-flow (en milers d’euros) 849 241 115 176
Taula
2
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Actuacions finalitzades PAM
Inversió en espai públic (en milers d’euros) 1 3.729 4.450 6.256 0,98
Espai urbà regenerat (m2) 5.978 3.625 16.403 1.803
Inversió en equipaments (en milers d’euros) 1 17.771 24.823 18.726 1.796
Sostre d’equipament (m2) 11.326 15.655 14.377 1.353
Inversió en obtenció de sòl (en milers d’euros) 16.177 5.809 1.408 0,12
Superfície de sostre expropiat (m2) 2.746 1.522 1.516 863
Superfície de sòl expropiat (m2) 622 297 302 316
Famílies reallotjades – 23 13 19
Superfície de sostre desconstruït (m2) 542 2.081 – 2.473
Superfície de sòl alliberat (m2) 580 890 – 514
(1) El 2010 i el 2009, no s’hi inclouen les dades del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL) i del Fons Estatal d’Inversió
Local (FEIL), respectivament. 
Taula
1
88
Foment de Ciutat Vella, SA
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 89
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 1
Immobilitzat material 86
Immobilitzat financer –
Actius per impost diferit 2
Actiu corrent 12.208
Existències 990
Deutors 8.435
Inversions financeres temporals 2.350
Tresoreria 429
Ajustaments per periodificació 4
Total actiu 12.297
Passiu
Patrimoni net 6.886
Patrimoni i reserves 6.868
Resultat de l'exercici 17 
Passiu no corrent 86
Provisions 85
Altres creditors a llarg termini 1
Passiu corrent 5.325
Creditors financers –
Creditors comercials 2.454
Altres creditors 2.870
Ajustaments per periodificació 1
Total passiu 12.297
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestacions de serveis 930
Transferències corrents Ajuntament 2.947
Altres transferències corrents –
Variació existències (47)
Altres ingressos 22
Total ingressos d'explotació 3.852
Costos
Aprovisionaments –
Personal 1.676
Treballs, subminis. i serveis externs 2.094
Altres despeses 8
Subvencions –
Provisions 20
Amortitzacions 39
Total costos d'explot. abans financers 3.837
Resultat d'explotació abans financers 15 
Ingressos financers 1
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 16 
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 16 
Impost de societats (1)
Resultat de l'exercici 17 
89
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Organismes públics
Comentaris a l’exercici
Els estats financers consolidats dels
organismes públics que depenen de
l’Ajuntament que es presenten tot seguit
estan compostos pels organismes
autònoms i entitats públiques
empresarials locals, atès que l’Ajuntament
és l’únic partícip en el seu patrimoni. 
El volum d’activitat de l’exercici 2012 ha
estat de 539.438 milers d’euros, dels quals
474.629 corresponen a ingressos
d’explotació i 64.809 a inversió.
El total d’actiu-passiu és de 572.556
milers d’euros, dels quals el 56 % (319.516
milers) està invertit en actius no corrents,
mentre que els recursos d’igual naturalesa
representen el 69 % del passiu (396.249
milers). Respecte al corrent, els actius són
de 253.040 milers d’euros i els passius de
176.307, els quals generen un fons de
maniobra de 76.733 milers d’euros.
Pel que fa a l’explotació i tenint en
compte que la finalitat dels organismes
públics és portar a terme la política
municipal en un determinat camp
d’actuació, una part important dels
ingressos d’explotació prové dels
encàrrecs que li són fets pel mateix
Ajuntament, preveient, alhora, diversos
requisits en relació amb el preu del servei
prestat i la qualitat i quantitat ofertes.
Així, s’ha de considerar la rendibilitat
social dels serveis prestats, sempre de
difícil avaluació monetària, sense oblidar,
d’altra banda, la gestió econòmica de
l’activitat.
Els ingressos d’explotació de l’exercici
han estat de 474.629 milers d’euros, dels
quals 390.325 corresponen a
transferències programades i a serveis
encarregats per l’Ajuntament. Els costos
abans de financers s’han situat en 488.941
milers d’euros. El resultat consolidat
després de considerar el resultat financer i
l’extraordinari és de 2.320 milers d’euros
de pèrdua i el flux de caixa (cash-flow) de
13.394 milers d’euros.
En relació amb la inversió, cal destacar,
per volum, els equipaments de l’Institut
Municipal de Mercats (17.920 milers
d’euros), el desenvolupament dels equips
informàtics municipals gestionat per
l’Institut Municipal d’Informàtica (17.434
milers d’euros), la construcció, a càrrec
del Patronat Municipal de l’Habitatge, d’un
parc d’habitatges per comercialitzar i
llogar a preus assequibles (15.766 milers
d’euros), i els equipaments gestionats per
l’Institut Barcelona Esports (10.084 milers
d’euros). La plantilla total en mitjana dels
tretze organismes va ser de 3.899
persones.
Organismes
públics
90
Balanços consolidats 2012-2011 dels organismes públics (*) (en milers d’euros)
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres
institucions públiques i cedit gratuïtament per a la seva utilització.
Taula
1
Actiu 2012 2011
Actiu no corrent 319.516 316.795
Immobilitzat immaterial 1.458 1.371
Immobilitzat material 299.165 293.673
Immobilitzat financer 241 245
Deutors a llarg termini 18.652 21.506
Actiu corrent 253.040 255.766
Existències 103.874 122.155
Deutors 125.978 116.714
Inversions finan. temporals 6.271 6.154
Tresoreria 14.917 9.202
Ajustaments per periodificació 1.999 1.539
Total actiu 572.556 572.560
Passiu 2012 2011
Patrimoni net 191.359 194.918
Patrimoni 76.529 78.849
Subvencions de capital 114.830 116.070
Passiu no corrent 204.890 213.221
Provisions 8.444 981
Creditors financers 174.293 187.052
Altres creditors a llarg termini 22.153 25.188
Passiu corrent 176.307 164.421
Creditors financers 12.895 6.725
Creditors comercials 90.138 90.838
Altres creditors 23.383 14.936
Ajustaments per periodificació 49.891 51.923
Total passiu 572.556 572.560
91
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Organismes públics
Resultats consolidats 2012-2011 dels organismes públics 
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2012 2011
Ingressos
Facturació 469.149 423.985
Altres ingressos 5.480 5.418
Total ingressos d’explotació 474.629 429.402
Costos 
Compres 21.676 9.720
Personal 170.037 162.618
Treballs, subminis. i serveis externs 181.920 172.398
Subvencions 107.160 84.027
Provisions 343 49
Amortitzacions 7.804 7.703
Total costos d’explot. abans financers 488.941 436.515
Resultat d’explotació abans financers (14.312) (7.112)
Ingressos financers 2.216 2.026
Despeses financeres 7.027 5.758
Resultat d’explotació (19.123) (10.843)
Ingressos extraordinaris 18.894 12.757
Despeses extraordinàries 134 790
Resultat abans d’impostos (2.363) 1.123
Impost de societats (43) 4
Resultat de l’exercici (2.320) 1.119
Cash-flow 13.394 8.871
Taula
2
92
Organismes
que s’han
consolidat
Organismes autònoms locals
93 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
97 Institut Municipal d’Informàtica 
120 Institut Municipal d’Urbanisme 
122 Institut Municipal d’Hisenda 
125 Institut Municipal de Mercats
132 Institut Municipal d’Educació 
140 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
146 Institut Barcelona Esports
158 Institut Municipal de Serveis Socials
Entitats públiques empresarials locals
163 Patronat Municipal de l’Habitatge 
165 Parcs i Jardins, Institut Municipal
169 Institut de Cultura de Barcelona
177 Fundació Mies van der Rohe 
93
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat
L’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat és un organisme autònom
local, creat per l’Ajuntament de
Barcelona amb la integració dels
patronats municipals de disminuïts físics
i psíquics, creats a començament de la
dècada dels vuitanta. El Plenari del
Consell Municipal, en la sessió de 14
d’octubre de 2005, va aprovar el canvi
de la denominació d’Institut Municipal de
Persones amb Disminució per la
d’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat.
L’Institut treballa per avançar en la
construcció d’un model de ciutat de futur
sense barreres, dissenyat de manera
transversal, per fomentar i facilitar la
prestació de serveis i donar suport als
àmbits municipals perquè les persones
amb discapacitat puguin viure a la ciutat
de la manera més autònoma i
independent possible.
Les actuacions més significatives de
l’exercici 2012 han estat:
Ciutat sense barreres
Accessibilitat 
• Reinici del grup de treball per a la
millora de l’accessibilitat, liderat per
l’Institut i constituït per tècnics municipals,
l’objectiu del qual és establir i unificar els
criteris d’actuació que, en matèria
d’accessibilitat física, comunicativa, de
béns i de serveis, implementen les
diferents àrees, districtes i operadors
municipals.
• Informació d’obres a la via pública. Per
acord del Comitè d’obres, Guàrdia Urbana
i l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat es dóna informació
accessible a la pàgina web de l’institut i al
web d’obres sobre les afectacions per a
vianants a causa d’obres de llarga durada
a la via pública.
• S’han treballat conjuntament amb
tècnics de comunicació les mesures
d’accessibilitat a la lletra escrita i s’ha
elaborat un document de treball que s’ha
fet arribar als responsables de
comunicació de l’Ajuntament. S’ha
informat i assessorat als departaments de
comunicació dels districtes.
• S’ha continuat treballant per garantir
l’accessibilitat comunicativa a les persones
amb discapacitat facilitant transcripcions
escrites en pantalla, interpretació en
llengua de signes, instal·lació d’anells
magnètics a diferents sales d’equipaments
municipals i en els actes públics més
significatius de la ciutat. 
Mobilitat
• Pel que fa a la xarxa de metro, no hi ha
variació de les dades en relació amb l’any
passat: el 83,5 % disposen d’ascensor, un
4,5 % estan en obres, un 12 % tenen
projecte d’instal·lació i progressiva
implantació, de mecanismes per
minimitzar la distància entre el vagó i
l’andana, tant la vertical (graó) com la
separació horitzontal, que dificulta
l’operació d’entrada i sortida i conegut
com a gap, en 119 estacions (86 %). 
• La flota d’autobusos actual de
Transports Metropolitans de Barcelona
és de 1.045, tots ells accessibles. El
sistema d’informació a l’usuari (SIU)
funciona en tota la flota d’autobusos i el
sistema de pantalles amb informació a
l’usuari (PIU) està instal·lat en 280
marquesines. 
• Per tal de combatre el mal ús de la
targeta d’aparcament, s’ha iniciat un grup
de treball liderat per la Guàrdia Urbana,
en què participen els Serveis de Mobilitat,
l’Institut Municipal d’Hisenda, Barcelona
de Serveis Municipals, SA i l’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat i
s’ha acordat la necessitat de canviar el
model de targeta d’aparcament de
manera que sigui més difícil de fotocopiar
i de sancionar els vehicles estacionats
irregularment que no portin l’original de la
targeta i que siguin de la modalitat de
titular no conductor.
• S’ha iniciat el Projecte OnTheBus. Es
tracta de la implantació d’una aplicació
accessible per a dispositius mòbils que
guia les persones des d’un punt d’origen a
un punt de destinació amb l’ús del
transport metropolità. Hi participen: e-
administració, Transports Metropolitans de
Barcelona, GABiTAP (Grup d’Aplicacions
Biomèdiques i Tecnologies per a
l’Autonomia Personal) de l’Escola
d’Enginyeria de la Universitat Autònoma
de Barcelona com a desenvolupadors del
projecte i l’Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat.
Institut
Municipal de
Persones amb
Discapacitat
Presidenta: 
Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader
Gerent: 
Sra. Ester Capella i Farré
Constitució
Es va constituir el 10 d’octubre de 1989.
Objecte social
La gestió d’activitats dirigides a la
promoció i atenció de les persones amb
discapacitat amb vista a la seva
integració social (basada en els principis
de normalització i reconeixement de la
diferència) perquè aconsegueixin el
desenvolupament de l’autonomia
personal i la millora de la qualitat de vida.
94
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Recerca i coneixement
• L’Observatori Europeu Ciutats i Pobles
per a Tothom, la gestió de la secretaria del
qual és a càrrec de l’Institut Municipal de
Persones amb Discapacitat, ha comptat, a
la fi de 2012, amb 75 ciutats, 20
organitzacions i 131 bones pràctiques.
També s’han recollit 50 noves bones
pràctiques que encara no han estat
introduïdes al web. 
• L’Institut és membre del grup de treball
Barrier-free City for All, d’Eurocities, per
tal d’intercanviar experiències i identificar
solucions en l’àmbit de l’accessibilitat i les
persones amb discapacitat. S’ha participat
en les reunions del grup organitzades a
París, Munic i Lió, on es van presentar
dues ponències sobre turisme accessible i
transport públic accessible a Barcelona. 
• S’ha col·laborat en el projecte
ObertaMent, l’objectiu del qual és la lluita
contra les pràctiques estigmatitzadores i
discriminatòries que viuen les persones
amb un problema de salut mental. Durant
aquest any, s’ha fet la campanya de
presentació del projecte en mitjans
massius. A més de l’Ajuntament de
Barcelona, aquest projecte té el suport de
la Generalitat de Catalunya i la Diputació
de Barcelona.
• S’han fet els estudis següents:
– Avaluació de l’impacte social del
programa d’inserció laboral amb Parcs
i Jardins. 
– Avaluació de l’impacte social del Servei
Municipal d’Assistent Personal. 
– Cerca de bones pràctiques municipals
en temes de persones amb
discapacitat.
Participació
Amb l’objectiu de fomentar la participació
s’han creat taules temàtiques per tal
d’aportar solucions a diversos temes o
actuacions. Han estat integrades per
representants de les persones amb
discapacitat del Consell Rector, entitats
del sector de persones amb discapacitat i
tècnics municipals. Les taules han tractat
els temes següents: l’adaptació de la
teleassistència municipal, els avisos als
vianants per obres al carrer, la inserció
laboral, i l’accessibilitat a les platges i el
suport al bany.
Autonomia personal i vida
independent
Suport als serveis a les persones
• El servei de suport al bany per a
persones amb discapacitat a les platges
de Barcelona ha atès 2.260 persones, amb
un total de 4.665 intervencions, i hi han
col·laborat 93 voluntaris amb 2.523 hores
d’atenció voluntària.
• La campanya d’activitats de vacances
d’estiu per a infants i joves ha cobert 602
torns d’activitats, que han disposat de
monitor de suport per a un total de 197
nens i nenes amb discapacitat. També s’ha
donat suport a les famílies de 205 nens i
nenes, que han fet 410 torns en casals
especials. La despesa total de suport al
lleure d’estiu ha estat de 235.387 euros.
• En col·laboració amb la Direcció d’Usos
del Temps s’ha treballat el projecte Temps
de barri, temps per tu que pretén ser un
respir per a famílies o cuidadors d’infants,
joves i adults amb discapacitat, mentre els
infants i/o joves participen en un espai de
lleure de qualitat. Es realitza en espais
municipals per part d’entitats expertes en
el lleure de persones amb discapacitat.
S’ha iniciat als districtes de l’Eixample,
Sants-Montjuïc, les Corts, Gràcia, Sarrià-
Sant Gervasi, Horta Guinardó, Nou Barris,
Sant Andreu i Sant Martí.
Serveis Especialitzats
• S’ha consolidat el Servei Municipal
d’Assistent Personal al qual s’han
incorporat els usuaris del projecte Per a
l’Autonomia Personal i la Vida
Independent. Se n’han beneficiat 30
persones, que han tingut 59.100,15 hores
d’assistent personal.
• Els servei de llar residència Vila Olímpica
s’ha reconvertit en tres habitatges amb
serveis d’assistent personal.
• Han utilitzat el Servei públic de
transport especial (STE), que l’Institut
proporciona conjuntament amb l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, 3.777
persones amb discapacitat i mobilitat
reduïda. S’ha participat en un grup de
treball liderat per la Generalitat de
Catalunya per tal de definir el Servei de
transport especial catalogat a la Cartera
de serveis socials de Catalunya.
• L’equip d’assessorament laboral (EAL)
ha continuat amb la col·laboració amb
Parcs i Jardins de Barcelona, mitjançant la
qual s’ha donat suport a la integració
laboral de 52 treballadors amb
discapacitat. També s’han elaborat 542
itineraris d’inserció laboral amb actuacions
de recerca, formació i inserció. 
• En relació amb el conveni de
col·laboració entre el Departament de
Benestar Social i Família de la Generalitat
de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
en matèria d’equipaments socials per a
persones amb discapacitat a la ciutat de
Barcelona, s’ha iniciat l’activitat en els
equipaments següents:
– Residència Pública Tres Pins (27 places
residencials i 12 de centre de dia) per a
persones amb discapacitat intel·lectual
al districte de Sants-Montjuïc.
– Llar Residència Pública Montnegre (48
places), club social (70 places) i servei
de suport a la integració (25 places)
per a persones amb trastorn mental al
districte de les Corts.
– Residència concertada ACAM (48
places), per a persones amb
discapacitat física, al districte de Ciutat
Vella.
Projectes amb entitats
• L’Institut ha assessorat i informat un
total de 343 projectes, dins la
convocatòria de subvencions a projectes
d’entitats de ciutat i de districtes.
D’aquests projectes, 247 han estat
aprovats i subvencionats per un import
total de 471.046,79 euros.
• També s’han signat 23 convenis de
col·laboració amb entitats de persones
amb discapacitat per realitzar projectes
d’inserció laboral, d’autonomia personal i
vida independent, i campanyes contra
l’estigma en salut mental.
95
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Dades globals
Nombre de persones amb disc. informades/contactades 25.097 25.978 26.742 29.261
Divulgació i comunicació
Intervencions actes, jornades, conferències, cursets 74 55 49 49
Intervencions en premsa i RTV 25 30 23 12
Nombre d’exemplars de material divulgatiu (1) 17.000 32.000 26.217 1.448
Nombre d’exemplars de revistes, llibres, etc. (1) 60.050 35.035 27.815 464
Servei central d’atenció al públic (SAP)
Demandes d’informació 51.314 48.255 n/s (2) 7.155
Targetes de transport adaptat atorgades 1.186 1.456 2.164 2.453
Targetes d’aparcament tramitades 2.036 2.984 3.079 2.925
Persones usuàries ateses 15.200 9.824 5.426 6.684
Servei de promoció i suport 
Nombre total d’actuacions de promoció i suport 3.521 3.306 3.499 5.201
Serveis personals (serv. socials, educació, cultura, esport, etc.) 1.555 1.525 1.738 3.196
Serveis tècnics (urbanisme, via pública, transport) 446 360 535 1.011
Associacionisme i participació 1.357 1.288 995 606
Comunicació 163 133 231 388
Servei de transport especial
Nre. viatges del servei de transport especial (gestió TCC) 292.495 312.130 302.809 270.521
Serveis d’atenció precoç (Ciutat Vella i Nou Barris)
Nens i nenes atesos 488 557 546 544
Equip d’assessorament laboral (EAL)
Valoracions i orientacions laborals 352 278 393 371
Contractes laborals aconseguits 182 211 203 213
Inscripcions en cursos de formació 244 237 211 205
Serveis d’acolliment residencial
Estades en llar resid. Valldaura (discapacitat intel·lectual) 8.391 8.760 8.760 8.784
Estades llars amb suport Casa Bloc (discap. intel·lectual) 2.555 2.545 2.555 2.562
Servei d’Assistent Personal (3)
Nombre d’usuaris – – – 30
Nombre d’hores d’assistència – – – 59.100
(1) S’ha deixat d’editar el butlletí Donant Pas i se n’ha fet difusió mitjançant la pàgina web.
(2) Servei en situació d’estudi i reestructuració.
(3) Servei nou.
Taula
2
Dades rellevants
Recursos / Serveis
2009 2010 2011 2012
Centres d’activitat 18 18 18 14
Taula
1
96
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 71 70 70 66
Inversió (en milers d’euros) 155 28 13 75
Pròpia 155 28 13 75
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (en milers d’euros) (138) (356) (650) 908
Cash-flow (en milers d’euros) (84) (224) (532) 1.144
Taula
3
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
4
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 581
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 220
Immobilitzat material 361
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Actiu corrent 2.379
Existències –
Deutors 2.099
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 182
Ajustaments per periodificació 98
Total actiu 2.960
Passiu
Patrimoni net 1.130
Patrimoni i reserves 41
Resultat de l'exercici 908
Subvencions de capital 181
Passiu no corrent 131
Provisions 131
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Passiu corrent 1.699
Creditors financers –
Creditors comercials 1.377
Altres creditors 297
Ajustaments per periodificació 25
Total passiu 2.960
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Transf. program i per serveis Ajt. 8.339
Subvenció Generalitat 612
Altres subvencions oficials 46
D'altres entitats privades –
Altres ingressos 37
Total ingressos d'explotació 9.034
Costos
Variació d'existències –
Compres –
Personal 2.985
Treballs, subminis. i serveis externs 1.261
Subvencions 3.788
Altres despeses –
Provisions –
Amortitzacions 105
Total costos d'explot. abans financers 8.139
Resultat d'explotació abans financers 895 
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 895 
Ingressos extraordinaris 13
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 908
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 908 
97
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
Els plans i projectes portats a terme
durant el 2012 han estat:
Gerència Municipal
Dins la Gerència Municipal, s’estan
engegant un seguit de projectes a nivell
corporatiu, per fer el seguiment dels
temes prioritaris del mandat, entre els
quals cal destacar:
Tambor: Seguiment de projectes a nivell
corporatiu. Implantació d’una eina que
permet fer el seguiment dels temes clau
del mandat des de Gerència Municipal, pel
que fa a tinències d’alcaldia, regidories i/o
gerències. Cada tema s’estructura en una
sèrie de fites que s’actualitzen segons la
seva planificació i permet portar un
control de la línia base o planificació
inicial.
L’eina és transversal a tot l’Ajuntament
de Barcelona i està integrada de manera
natural amb la cartografia corporativa de
l’Ajuntament de Barcelona.
Gerència de Recursos
La primera fase del projecte (Nòmina,
Administració de Temps, Administració de
Personal, Estructura Organització,
Pressupost i portal de l’empleat), està
totalment operativa des de maig de 2010
en els col·lectius de l’Ajuntament, Guàrdia
Urbana i Serveis de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvaments (SPEIS), tot
configurant un univers d’aproximadament
7.000 empleats. 
La segona fase del projecte que
consisteix a implantar els mòduls
Expedients, Selecció, Borses, Formació i
Plans de Carrera està en procés
d’implantació en diferents graus. Durant
els 2012 s’han implantat els mòduls de
Formació i Borses i s’ha finalitzat la
construcció del mòduls de Expedients,
Selecció i una primera versió de Plans de
Carrera. També s’ha millorat el mòdul de
Pressupost dotant-lo d’una projecció
fiable mes a mes.
Els mòduls més destacats són:
• Formació: gestiona l‘estructura i
organització dels cursos de formació
interna i externa. Des del portal es
visualitza la formació disponible,
pretenent la sol·licitud i inscripció.
• Expedients: l’empleat pot realitzar
sol·licituds (permisos, excedències, etc.).
El circuit d’aprovació es realitza de forma
automàtica, genera la documentació
associada i finalment actualitza la
informació en el sistema, i notifica a
l’empleat l’aprovació o denegació de la
petició. El 2012 s’ha posat en marxa
l’expedient de Premi d’Antiguitat i al llarg
de 2013 s’aniran implantant la resta
d’expedients.
• Selecció: aquest mòdul permetrà
gestionar el procés d‘oferta publica
d’ocupació: el procés de publicació de la
convocatòria, inscripció dels candidats,
pagament de taxes, avaluació i meritació
d’aspirants, comunicació de resultats, etc.
Estaran registrats tots els currículums i
l’historial professional dels empleats de
l’Ajuntament, cosa que facilitarà el
coneixement de la trajectòria ’dels nostres
empleats i les seves capacitats, i per tant
una millor gestió del talent.
• Portal obert al ciutadà: permetrà als
ciutadans no només  conèixer les
convocatòries actives, sinó també
inscriure’s a les que considerin adients,
registrar de forma organitzada el seu
currículum, pagar les taxes corresponents
i rebre informació de l’estat de la seva
candidatura.
• Plans de Carrera: permeten dissenyar de
forma personalitzada un pla de
desenvolupament professional per als
treballadors de l’Ajuntament. Mitjançant
l’avaluació de l’empleat, que es realitza en
funció de la seva posició en l’estructura
organitzativa, els objectius de la posició i
la funció que ha de desenvolupar la
persona i les seves competències. Està
desenvolupada una primera versió que
s’haurà de modificar amb les implicacions
del nou Sistema d’Ordenació Municipal i
altres connotacions.
Intranet Corporativa
La Intranet Corporativa s’ha consolidat
com a eina interna de comunicació. Se
n’ha millorat la robustesa i agilitat d’ús.
Durant el 2012 s’ha dotat la intranet de
plantilles estàndard que permetran durant
el 2013 migrar-hi tot el contingut que
encara es troba en altres entorns antics. 
Institut
Municipal
d’Informàtica
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Gerent: 
Sr. Manel Sanromà i Lucía
Constitució
Es va constituir el 21 de juliol de 1989.
Objecte social
El disseny, el desenvolupament i
l’explotació dels sistemes informàtics
municipals, seguint l’estratègia marcada
per l’Ajuntament. 
98
Institut Municipal d’Informàtica
Correu i intranet per tots els col·lectius
municipals (Guàrdia Urbana, SPEIS i
grups de suport).
S’ha proveït de correu i intranet als
col·lectius municipals que encara no
disposaven d’aquests recursos corporatius.
Rebut de nòmina electrònic
El rebut de nòmina és consultable des de
la intranet corporativa des del 2011.
Durant el 2012 s’ha iniciat el procés de
promoure la consulta d’aquest rebut de
nòmina electrònic i s’ha iniciat el no-
enviament de la nòmina en paper a un
grup reduït de col·lectius municipals.
Aquest procés finalitzarà durant el 2013.
Gerència de Prevenció, Seguretat
i Mobilitat
• Unitat de platges. Es crea i es dota la
nova Unitat de platges de la Guàrdia
Urbana de Barcelona (GUB), i se la
incorpora a tots els sistemes d’informació
implicats (Mycelium, Cooper,
Datawarehouse).
• Mapa de conflictes. Desenvolupament
per a GUB, per dibuixar, explotar i poder
definir línies d’actuació de forma objectiva
• Nou Mycelium. Sistema integrat de
gestió d’emergències (092 i 080):
implantació de millores en l’aplicació i la
infraestructura per possibilitar a SPEIS el
càlcul de l’enrutament. Implantació per a
GUB de les zones d’actuació prioritària
per maximitzar els recursos dedicats a
actuacions dins aquestes zones.
• Datawarehouse. Sistema de gestió
d’indicadors i informes de tot el sector.
Elaboració dels informes mensuals i els
quadres de comandament. Implantació
del Portal de Convivència que permet de
forma autònoma i interactiva la
visualització sobre el territori de les
denúncies per dificultats de convivència. 
• COOPER. Sistema de gestió del servei i
activitat de GUB i SPEIS: Millores en la
connexió al sistema SAP de Recursos
Humans. Implantació de l’agenda única
d’actes per a tota la GUB.
• KEPLER. PC embarcats en cotxes
patrulla de la GUB i vehicles SPEIS. Parc
actual 129 vehicles. Mensualment s’han
gestionat amb aquests ’PC de l’ordre de
8.500 incidents i s’han fet al mes 64.819
consultes a mossos i 29.824 consultes a la
Direcció General de Trànsit (dades
desembre 2012).
• Passarel·la MYCELIUM–SEM
(Emergències Mèdiques). Realitzat un
estudi previ i contractació, en fase de
desenvolupament. Retard en la posada en
marxa prevista. Nova previsió el segon
quadrimestre del 2013.
• PDA de GUB. Informàtica mòbil per als
agents de la Guàrdia Urbana. Enllaç amb
les bases de dades de la Direcció General
de Trànsit (vehicles i conductors). Enllaç
amb el Servei Català de Trànsit. S’ha
realitzat la compra de 1.000 noves PDA
per substituir durant l’any 2013 les actuals
que resulten ja obsoletes. En paral·lel
s’està adaptant l’aplicació per treballar
amb el nou model. Previsió de la
implantació per al maig de 2013. 
• ACCIDENTS. Sistema de gestió
d’atestats d’accidents i proposta de
millora de la seguretat en la circulació.
Dotació a sis furgonetes d’accidents de
PC embarcats.
• Àrea Verda. Gestió i emissió dels
distintius d’Àrea Verda. Actualització de
dades de padró d’habitants i vehicles per
a la campanya 2013. Incorporació del nou
sistema de pagament per als residents, la
connexió amb els parquímetres i el càlcul
amb els descomptes als residents no
sancionats durant l’any 2012.
Alcaldia
Òrgans de govern
• RISPLUS. Eina bàsica per a la gestió de
la documentació i agenda. Implantació a
l’Alcaldia. Desenvolupament i implantació
d’algunes noves funcionalitats per
adequar-lo a les necessitats de l’Alcaldia.
• ORGA. Suport a l’organització de la
recepció de les Festes de la Mercè 2012.
• Sistema d’Informació Estadístic per
Internet (SEI). Generació anual
d’estadístiques de població, d’impost
’d’activitats econòmiques, de vehicles i de
demografia.
Direcció de Comunicació i
Atenció Ciutadana
• Nova guia BCN. Durant l’any 2012 hem
realitzat el manteniment evolutiu i
correctiu de l’aplicació, a banda de fer
sortides ad hoc per a webs específiques
com ara el web d’estiu, de Nadal, Sant
Jordi, Mercè...
• CRM. L’any 2012 és el de l’inici i
contractació del projecte CRM a
l’Ajuntament de Barcelona, que té com a
objectiu l’adaptació de l’eina de Microsoft
CRM Dynamics i l’ambició de canviar la
forma de relacionar-nos amb el ciutadà
amb la finalitat d’augmentar i millorar els
serveis oferts. 
• Punt BCN. Durant l’any 2012 hem dut a
terme un projecte que ens ha permès
ampliar la cartera de tràmits amb els
següents: pagament de qualsevol
document amb codi de barres amb
targeta de crèdit, IRIS (Incidències i
Reclamacions) i cita prèvia; a banda de
fer millores en la ‘usabilitat dels tràmits
existents i reenginyeria de l’arquitectura
de l’aplicació.
• Registre d’enquestes i estudis d’opinió.
Manteniment evolutiu i correctiu del
registre d’enquestes i estudis.
• ASIA, sistema d’informació general
’d’equipaments i agenda. Enguany hem
realitzar bàsicament tasques de
manteniment evolutiu de l’aplicació. Entre
els evolutius destacables hi ha la millora
del rendiment d’algunes consultes,
l’automatització de l’operació de pujada
d’informació externa, una reclassificació
massiva de registres i manteniment
evolutiu i correctiu.
• ÍTACA. Durant l’any 2012 hem dut a
terme la implantació exitosa d’aquesta
aplicació a les Oficines d’Atenció al
Ciutadà i n’hem planificat la sortida per al
canal telefònic. S’ha format a diferents
àrees de l’Ajuntament (àmbits d’Hisenda,
Hàbitat Urbà, Serveis Tècnics, Cetramsa)
perquè en puguin fer ús en un futur
immediat.
• Cita prèvia. Durant l’any 2012, s’ha estès
el servei a les cites prèvies dels serveis
d’Arxiu i d’Informació Urbanística, de
manera que ja és possible des d’una
Oficina d’Atenció al Ciutadà i el 010
gestionar aquest servei.
• SATEC. Derivat del PSH, inici del
projecte per a la desaparició del SATEC,
s’incorporen les funcionalitats de fitxers
de vehicles i se’n fa la formació a la
direcció
99
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
• Incidències i Reclamacions (IRIS).
Durant l’any 2012 hem realitzat el
manteniment evolutiu i correctiu de
l’aplicació. Dins de les millores realitzades
trobem la de donar resposta immediata al
ciutadà quan obre la incidència o
reclamació, una nova cerca intel·ligent de
temàtiques i una reenginyeria de codi que
ens ha permès eliminar duplicitats en el
codi i optimitzar el rendiment de
l’aplicació. Hem millorat la usabilitat del
canal mòbil de l’IRIS.
Direcció d’Administració General
• eRegistre (registre telemàtic) i nou
registre presencial (Ariadn@). L’1 de
gener de 2012 vam posar en
funcionament el Registre de Sortida en
tot l’Ajuntament per a documents amb
destinació a altres administracions
públiques, ja fossin generats pel propi
Ajuntament o aportats per qualsevol
ciutadà. Durant l’any 2012 hem realitzat
millores d’usabilitat en l’aplicació i
manteniment evolutiu i correctiu.
• Tauler d’edictes electrònics. Durant el
2012 n’hem realitzat el manteniment
evolutiu i correctiu. Hem començat a
treballar a definir la diligència amb segell
d’òrgan que preveiem implantar durant el
2013.
• Gaseta. A finals de 2012 hem iniciat el
pilot de la migració tecnològica d’entorn
Notes a entorn SharePoint.
• Copérnico. Durant l’any 2012 s’han
realitzat tasques per adaptar l’aplicació a
la nova organització de Comissions
Executives i de Govern derivades del nou
mandat.
Direcció de Processos i Millora de
la Gestió (DPMG)
La finalitat de la Direcció Executiva de
Processos i Millora de la Gestió és el
disseny de processos i procediments per
tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència de la
gestió municipal, tot donant suport a
l’organització en la gestió del canvi. 
Persegueix assegurar la incorporació de
la reenginyeria de processos i la visió
ciutadana en el desenvolupament de
sistemes i de solucions, amb la difusió
d’eines i metodologies corporatives que
estimulin la simplificació de processos.
Les accions que s’han dut a terme al
llarg de l’any són:
• Simplificació administrativa: supressió
de tots els tràmits obsolets per facilitar la
recerca i el manteniment, simplificació
dels tràmits per tal de fer-los més ràpids i
menys pesants, així com
l‘homogeneïtzació i clarificació del
contingut de la informació de la resta de
tràmits. Les dades a 31 de desembre de
2012 són de 44 eliminats, 2 simplificats i
60 clarificats. 
• Reducció de càrregues administratives:
per tal de disminuir els costos de
constitució o funcionament de les
empreses i dedicar aquests recursos
alliberats a activitats productives. Han
estat identificades, analitzades i
reportades 24 reduccions amb alts nivells
d’estalvi per a ciutadans i empreses (per
exemple: 3.667.726 euros a la tramitació
de permisos d’obres i 3.025.904 euros al
tràmit de subvencions per a entitats que
realitzin activitats i serveis, sense ànim de
lucre, a Barcelona).
• Antenes: redisseny del procediment i
suport en l’elaboració de l’ordenança
reguladora.
• Inversions: revisió de les fases de
planificació i aprovació d’inversions per
corregir les ineficiències.
• eOBRES: disseny del nou model de
concessió de llicències d’obres.
• Servei d’Obres i Projectes (SOP):
participació en el treball d’estudi de
seguiment de les obres i projectes
municipals per tal de determinar-ne
l’impacte organitzatiu i TIC. i prendre
decisions sobre els canvis a implantar.
• Millora del procés de contractació a
l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i
Esports: adaptació de la metodologia per
a l’elaboració dels documents preparatoris
del contracte per a tots els models de
plecs de la Gerència de Qualitat de Vida,
Igualtat i Esports. 
• Pla d’implantació i normativa de
protecció de dades en suport paper:
participació en la Comissió de Protecció
de Dades en Suport paper.
• Llicències d’activitats econòmiques:
estudi i proposta del nou sistema
d’activitats econòmiques. Participació 
en el grup de treball de l’Oficina
d’Empresa.
• Inspecció AUTORITAS: redisseny del
model d’inspecció i elaboració del quadre
de comandament.
• Processos interns lligats a
l’administració de l’Institut Municipal de
Serveis Socials: identificació i
diagramació de tots els processos de
recursos humans.
• Processos dels centres de serveis
socials: homogeneïtzació dels processos
de tots els centres de l’Institut Municipal
de Serveis Socials.
• Estudis a petició de l’organització:
relatius al manteniment d’edificis
–districte, manteniment de locals–
Gerència de Recursos, sacs de runa i
Punts d’Informació a la Dona (PIAD). 
eAdministració
L’estratègia municipal d’eAdministració
situa el ciutadà i l’empresa al centre de
l’acció municipal, a l’hora que dota també
de millors eines als empleats públics, amb
la voluntat d’apropar-los l’administració i
de proveir-los de serveis de qualitat de
forma fàcil, àgil i eficaç. 
Factura telemàtica, tFactura
L’any 2012 ha estat l’any de la consolidació
de la factura telemàtica o tFactura, el
sistema que permet als proveïdors de
l’Ajuntament lliurar les seves factures en
PDF a través del Portal de Tràmits. El
sistema està disponible per als proveïdors
de tots els sectors i districtes, així com els
de la resta d’instituts municipals que
utilitzen el registre de factures del SAP.
Atès que es fa ús dels mòduls
d’autenticació, signatura i registre del
Portal, les factures lliurades per aquesta via
tenen plena validesa legal. Amb aquest
sistema es millora la traçabilitat del circuit i
es redueixen els errors en l’entrada de
dades, ja que és el proveïdor mateix qui
informa les dades de la seva factura, que
després són revisades en els sistemes
municipals de comptabilitat. A més, el
sistema permet al proveïdor estalviar en
paper i desplaçaments, i enllaça amb el
projecte de digitalització del circuit de
comptabilització de les factures, que
permet a l’Ajuntament estalviar en els
costos de digitalització de les factures
entrades en paper.
100
Institut Municipal d’Informàtica
Durant l’any 2012, el percentatge de
factures que són lliurades per aquest
canal ha anat augmentant
progressivament. Pel que fa als instituts
municipals, també es percep una
progressiva consolidació del sistema.
Ubiqüitat: nous serveis i canals
electrònics.
Es consolida la interacció online amb el
ciutadà a través del portal i des de
dispositius mòbils i també el projecte
Benvingut a Barcelona.
• Portal de Tràmits i Serveis. L’any 2012 el
Portal de Tràmits disposava de 790
tràmits actius, dels quals 193 permetien
algun tipus d’interacció (des de la
descàrrega d’impresos de sol·licitud, fins a
la tramitació completa). Val a dir que, dels
597 tràmits que no permeten interacció, la
gran majoria fan referència a
competències no municipals. Les
tramitacions web realitzades el 2012
(incloent la generació de plànols
cadastrals) han estat de 1,6 milions.
Durant el 2012 s’ha continuat amb la
implantació al Portal de Tràmits dels nous
mòduls comuns d’administració
electrònica: la nova miniaplicació de
signatura electrònica i el nou mòdul comú
de registre. I també s’ha avançat en
l’adaptació dels tràmits que comporten
pagament als sistemes de pagament
segur, adaptació que es completarà
durant el primer trimestre de 2013.
• Les carpetes: del ciutadà, i de
l’empresa. Aquest any els accessos
realitzats amb certificat digital a les
carpetes han continuat un increment
progressiu. L’augment és especialment
acusat en el cas de la Carpeta de les
Empreses i Entitats. Aquest augment es
pot atribuir a dues causes: en primer lloc,
a l’augment dels accessos realitzats pels
proveïdors per consultar l’estat de les
factures presentades a l’Ajuntament, i en
segon lloc a la incorporació de dos nous
serveis a la Carpeta de l’Empresa: el Padró
online i les multes online. Val a dir que, en
el marc d’aquest projecte, realitzat per a
l’Institut Municipal d’Hisenda, s’ha
incorporat a la Carpeta de l’Empresa la
possibilitat d’autoritzar l’accés als
empleats als serveis que es decideixi.
Aquesta opció, quan es trobi a ple
rendiment, alliberarà l’empresa de
l’obligatorietat d’accedir a qualsevol dels
serveis mitjançant el certificat d’empresa,
cosa que suposava un fre a l’ús de la
Carpeta per a les grans i mitjanes
empreses.
• L’assistent virtual del Portal de Tràmits.
Ha experimentat un augment de les
converses mantingudes amb els usuaris,
principalment per raó de la millora de la
facilitat d’accés al servei (l’assistent s’ha
posat més visible com a mètode alternatiu
al cercador de tràmits).
• Converses amb Mercè, l’assistent virtual
• Benvinguda a Barcelona. Durant el 2012
el programa de Benvinguda a Barcelona
ha proporcionat més de 30.000 “kits de
benvinguda” a ciutadans nouvinguts a
Barcelona o que han canviat de domicili
dins de la mateixa ciutat.
• Portal del Professional. Durant el 2012
s’han finalitzat 738 representacions a la
carpeta del professional, gairebé s’han
triplicat els valors de 2011.
Serveis als mòbils 
Dins dels projectes relacionats amb el
món de la mobilitat, s’han definit tot un
seguit de procediments i nous canals,
amb l’ objectiu d’impulsar l’ús de les
tecnologies mòbils per a accedir als
serveis de la ciutat, dinamitzar la indústria
del mòbil a Barcelona i posicionar
Barcelona com a referent de la tecnologia
mòbil, tot tenint en compte els ciutadans i
visitants, les empreses i emprenedors, els
centres de coneixement i R+I+D, així com
l’Ajuntament i la resta d’administracions.
A continuació, es detallen els projectes
duts a terme el 2012, agrupats en
diferents categories:
a) PLA APPS 2012
• Barcelona.mobi. Es desenvolupa:
– Agenda
– Notícies
– El Temps a Barcelona
– Pagaments de Tributs i Multes
– Mercat de la Boqueria
– Zoo
– Museu Picasso
– Turisme
– Telèfons ’d’Utilitat
– Tibidabo
– Serveis SMS
– Aplicacions
• Aplicacions desenvolupades en les
plataformes següents:
– Barcelona al Mòbil - iPhone, Android
– TMB Virtual - iPhone, Android
– TMB Maps - iPad, Android
– Bus Turístic - iPhone, Android
– Trànsit - iPhone, Android, iPad
– Bicing - iPhone, Android, iPad, Tablet
Android, Symbian, Windows Phone
– Zoo 200 anys - iPhone, Android
– BCN Visual - iPhone, Android
– BCN Cultural - iPhone, Android
– Museu Picasso – iPhone
– Fundació Miró – iPhone
– Festa de la Ciència - iPhone, Android
– Sant Joan- iPhone, Android
– El Grec - iPhone, Android
– La Mercè - iPhone, Android
– BTV Notícies – iPhone, iPad
– BTV a la Carta – iPhone, iPad
– IBeach - iPhone, Android
– Rutesbcnverda- iPhone, Android
– Barcelona Catalonia – iPad
– A Prop d’Aquí - iPhone, Android
– Bústia Ciutadana - IPhone, Android
– PAM – iPad
– Guia BCN FP – android, Tablet Android
Un total de 49 aplicacions realitzades
durant el 2012, desglossades en: 20 per
a iiPhone, 7 per a iPad, 18 per a
Android, 2 per a Tablet Android, 1 per a
Symbian i 1 per a Windows Phone.
També s’han desenvolupat unes
aplicacions que no han estat encara
finalitzades:
– Agenda Biblioteques
– BCN Memòria Històrica
– BCN Paisatge Urbà
– BCN Ciutat arquitectura
– BCN Joves
– Barcelona Connecta
– BCNegra
– APPARKB
b) Identitat digital al Mòbil. IdBcn
Mesura de govern per a l’Impuls de la
Identitat Digital Mòbil a Barcelona,
aprovada per la Comissió de Presidència i
Règim Interior de 18 de gener de 2012.
Aquest projecte té com a objectiu dotar
la ciutadania de mecanismes
d’identificació a través del mòbil que li
siguin d’utilització senzilla, adaptats al
nivell de seguretat requerida per a cada
ús i per a utilitzar en el consum de serveis
públics o privats.
101
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
c) Portal d’aplicacions. Apps4BCN
Representa la creació un portal
d’aplicacions on els usuaris (residents o
visitants a la ciutat) puguin trobar les
aplicacions que els facilitin la seva vida o
estada a Barcelona.
L’abast del projecte és:
1. Creació d’un catàleg d’aplicacions
distribuïdes en 16 categories que
representen les temàtiques d’interès per a
la majoria d’usuaris (començarem amb
unes 300 aplicacions).
2. Crear un grup d’experts en cada
categoria. Aquest experts faran una
selecció periòdica de les aplicacions
rellevants en cada categoria i les
etiquetaran. Com a contrapartida podran
fer públic el seu perfil, així com l’autoria de
les seves recomanacions, de manera que
es podran posicionar públicament com a
referents en la seva àrea d’expertesa. 
3. Crear la llista pròpia de l’Ajuntament
de Barcelona, on l’Ajuntament en qualitat
d’expert publica la seva llista ’d’aplicacions
recomanades. 
4. Permetre als usuaris participar
activament en la plataforma aportant les
seves valoracions de les aplicacions, ja
sigui mitjançant estrelles o mitjançant el
m’agrada de facebook. Aquesta valoració
determinarà l’ordre de presentació de les
aplicacions. 
d) Concursos d’aplicacions.
– Apps4BCN: Març - juny 2012
86 aplicacions presentades
10 finalistes 
– BCN apps Jam: Desembre 2011
43 desenvolupadors
24 projectes presentats
– BCN apps Jam Recicla!: Juny 2012
40 desenvolupadors
13 projectes presentats 
– BCN apps Jam for Democracy:
Setembre 2012
32 desenvolupadors
12 projectes presentats
e) Tallers de Serveis al mòbil
– Institut Municipal d’Informàtica:
Març - juny 2012
20 assistents
16 iniciatives recollides 
– Institut Municipal d’Educació:
Juny - setembre 2012
12 assistents
13 iniciatives recollides 
– Barcelona Serveis Municipals:
Setembre 2012
35 assistents
38 iniciatives recollides 
Interoperabilitat
Durant el 2012 s’ha seguit treballant per
tal de poder fer efectiu el dret del ciutadà
de no aportar documents que obren en
poder d’una altra administració pública.
Per fer efectiu aquest dret cal que les
administracions públiques intercanviïn per
mitjans electrònics dades o certificats. És
el que coneixem com a interoperabilitat.
També contempla les consultes de dades
per millorar la gestió municipal, que no
tenen impacte en el ciutadà. 
El 2012 el nombre de dades
intercanviades amb altres administracions
públiques ha augmentat fins a 3,5 milions
d’intercanvis: 
• S’intercanvien dades amb l’Administració
General de l’Estat (Tresoreria General de la
Seguretat Social, Administració Estatal
Agència Tributària, Direcció General de
Trànsit), la Generalitat de Catalunya i
diferents col·legis professionals. Destaquen,
a nivell quantitatiu, els intercanvis amb la
Direcció General de Trànsit, com
l’enviament dels deutors de l’impost sobre
vehicles de tracció mecànica. 
• Corresponen a 51 tipus de consultes
diferents (serveis):
– Es realitzen 39 consultes a altres
administracions públiques; per exemple
al registre de vehicles i conductors de
la Direcció General de Trànsit, o dades
de nivell de renda de l’Administració
Estatal Agència Tributària. 
– S’emeten dades de padró i dades de
l’impost sobre l’increment del valor
dels terrenys de naturalesa urbana
(Plusvàlua-IIVTNU) i l’impost sobre els
béns immobles (IBI) –dotze serveis.
• A nivell qualitatiu, destacar:
– La consolidació de la passarel·la
d’interoperabilitat de Barcelona amb
un baix nivell d’incidències. Durant el
2012 s’ha construït el mòdul de
monitoratge, que permetrà conèixer
l’estat dels serveis oferts a terceres
administracions públiques. 
– Les consultes vinculades als
expedients electrònics d’obres, de
contractació i de subvencions. 
OpenData
El projecte inicia una nova etapa el 2012, i
centra la seva missió en obrir dades
municipals que puguin ajudar l’activitat
econòmica de la ciutat. El repte que
s’inicia consisteix en aconseguir que
l’obertura de dades de la ciutat de
Barcelona ajudi a l’activitat econòmica a
través de la creació de serveis, productes i
aplicacions o de la presa de decisions de
les empreses, emprenedors i societat civil
en general. 
Durant el 2012, en col·laboració amb
l’IESE, es defineix l’estratègia i el pla de
treball Opendata 2012-2014. També s’inicia
l’obertura dels datasets identificats com a
quick wins en el treball d’IESE, i es licita el
contracte de serveis de disseny,
desenvolupament, implantació i
manteniment del Portal Opendata
Barcelona que conté les tasques
següents: disseny, implantació i
desenvolupament dels processos
d’obertura de dades, evolutiu del portal
www.bcn.cat/opendata, promoció i
comunicació del projecte Open data
Barcelona, manteniment correctiu i
evolutiu del projecte, i definició i posada
en marxa del mètode d’avaluació dels
objectius del projecte. 
S’han realitzat accions de comunicació a
nivell intern i extern. Destaquem, a nivell
extern, el workshop amb emprenedors a
l’IESE, una xerrada amb emprenedors de
Barcelona Activa, i la presentació al
Webcongress Barcelona. Totes tenen per
objectiu donar a conèixer el projecte i
obtenir feedback dels emprenedors i
empreses de la ciutat en relació amb
l’opendata.
Gerència Adjunta de
Coordinació Territorial
Sistemes Transversals de
Proximitat - Tècnics de Barri 
Sistema de Suport Territorial
Implantació al març de 2012 del nou
mòdul històric (el qual permet consultar
els informes antics sense penalitzar en
temps les consultes del treball del dia a
dia). Actualment treballen en el sistema
102
Institut Municipal d’Informàtica
86 usuaris (65 tècnics de barri, deu
tècnics de prevenció, deu directors
territorials i un administrador). 
Prototip del reporting de llicències de
l’Ajuntament de Barcelona
S’ha elaborat un sistema de reporting
(de manera ofimàtica), que permet
generar cada mes un reporting mensual
integrat de totes les llicències que es
tramiten a l’Ajuntament de Barcelona. Hi
intervenen catorze aplicacions origen, i el
reporting és únic i global per a tots els
òrgans que hi intervenen: districtes, l’àrea
d’Hàbitat Urbà, l’Institut de Paisatge Urbà
i la Qualitat de Vida i l’Oficina
d’Informació i Tràmits (OIT) de la Guàrdia
Urbana.
Aquest sistema, ha facilitat l’acció que
han dut als districtes i la gerència
d’Habitat Urbà per reduir del temps de
tramitació de les llicències i comunicats
durant l’any 2012.
En aquest sentit, el temps mitjà per
obtenir una llicència o comunicat a
Barcelona el 2012 ha estat de 5,1 dies. Ara
bé, la dada varia en funció de l’expedient
sol·licitat i els requeriments que
acompanyen la tramitació. 
Quant a llicències d’activitat, la mitjana
per tramitar un expedient és de 9,3 dies,
que oscil·len entre els 3,8 pel que fa a
comunicats i els 70,7 pel que fa a
llicències (l’any 2011 calien 185 dies per
tramitar una llicència). 
En el cas de les obres, la mitjana de
temps de tramitació per a grans obres ha
estat de 101 dies, davant els 156 de l’any
2011, i els 152 del 2010. Pel que fa a obres
menors, el termini ha estat de 2,8 dies.
També ha facilitat indicadors que han
permès posar focus i reduir el número
d’expedients acumulats.
Un altre dels objectius destacats el 2012
ha estat la reducció de la bossa
d’expedients pendents de tramitació. Així,
de les 5.613 sol·licituds acumulades a dia
31 de desembre de 2011, s’ha arribat a les
1.386 al tancament de l’any. Això suposa
una tramitació de 4.227 expedients (un 75
% dels acumulats). 
A més, cal tenir en compte que el ritme
d’entrada de sol·licituds s’ha mantingut
força estable: 85.177 el 2012, davant les
85.369 del 2011.
Prototip del reporting
pressupostari de l’Ajuntament de
Barcelona
S’ha elaborat un reporting pressupostari,
que permet gestionar els pressupostos de
manera homogènia a nivell dels deu
districtes de l’Ajuntament de Barcelona, i
possibilitar que tots els districtes treballin
de manera homogènia.
Gerència d’Economia,
Empresa i Ocupació
Implantació del SAP ECOFIN al
Consorci de Biblioteques i al
Consorci Museu de Ciències
Naturals
El nou sistema per a la gestió econòmica
(SAP ECOFIN) construït durant part del
2008 i tot el 2009 i implantat el gener de
2010 en tots els sectors centrals i tots els
districtes de l’Ajuntament, ha complert
àmpliament amb les expectatives
esperades.
Les àrees gestionades per SAP ECOFIN,
són Comptabilitat Pressupostaria i
Financera, Tresoreria, Tercers i Pagaments,
Inversions, Compres, Facturació,
Contractes, Subvencions i Concessions. 
La creació d’aquests nous consorcis ha
generat la necessitat de dotar-los d’un
sistema de gestió fiable i robust, essent
ECOFIN l’escollit pel seu grau de
maduresa, elevada funcionalitat i grau
d’integració amb la resta d’aplicacions de
l’ajuntament.
Prórroga del pressupost
municipal
La manca d’acord polític no ha permès
l’aprovació del pressupost econòmic per a
l’any 2013, de manera que aquest és el
primer cop que l’Ajuntament de Barcelona
ha d’iniciar el nou exercici amb un
pressupost prorrogat i per tant ha calgut
adaptar el sistema financer per tal que
permeti marcar les partides a prorrogar
així com implementar tota la lògica que
permetrà conciliar el pressupost definitiu
amb el prorrogat i la seva execució.
SAP BPC, estudi model
Amb motiu de la Llei d’estabilitat
pressupostària 2/2012, l’Ajuntament de
Barcelona vol implantar una solució per al
càlcul, projecció i simulació de dèficit
públic de tot el Grup Municipal, incloent
les eines que faciliten el càlcul de la
necessitat o capacitat de finançament,
així com la consolidació de la informació
de tot el Grup Municipal segons la
normativa europea SEC95.
Aquestes eines de gestió permetran a
més de controlar el dèficit/superàvit
públic, millorar la planificació i realització
de projeccions i simulacions que permetin
anticipar l’adopció de mesures
correctores.
Totes aquestes iniciatives permetran
disposar d’un únic repositori d’informació
de tot el Grup Municipal que facilitarà
l’explotació de la informació, tant per la
gestió i presa de decisions interna, com
per donar compliment a la rendició a
l’Intervenció General de l’Estat (IGAE) del
Ministeri d’Hisenda.
Llei de morositat
Per donar compliment al compromís de
pagament de factures en un termini
màxim de trenta dies, es va engegar un
projecte de digitalització certificada de
factures que permeten que les factures
en paper s’incorporin en el circuit digital
d’aprovació i firma agilitzant la seva
gestió i escurçant el termini de pagament
per sota dels trenta dies fixats com a
objectiu.
També s’han implementat utilitats de
firma per relació, cosa que permet la
signatura agrupada de factures que pel
seu baix import no justifica la firma
individualitzada, cosa que redueix el
nombre de signatures del gerent i, per
tant, simplifica el procés.
Nova aplicació de gestió dels
expedients d’Expropiacions
Es tracta de la creació d’un nou mòdul
dins del sistema SAP ECOFIN mitjançant
el qual es pugui realitzar la tramitació dels
expedients d’expropiacions, així com la
priorització de les expropiacions que
103
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
conformen el deute cert de l’Ajuntament
de Barcelona i que s’aproven en unes
taules d’expropiacions que es realitzen
trimestralment, per gestionar una dotació
inicial més dotacions puntuals de
pressupost i poder fer front als
pagaments. Aquest mòdul és
descentralitzat en la iniciació i tramitació
pels diversos operadors d’expropiacions,
però permet centralitzadament tenir i
gestionar la informació per l’àrea
d’Hàbitat Urbà i la Direcció d’Inversions
del deute cert, així com del deute estimat.
Sistemes de l’Institut Municipal
d’Hisenda
• Devolució ingressos indeguts: s’han
optimitzat el processos de resolució
d’expedients de reclamació i implementat
un seguit de millores funcionals per tal de
garantir que les devolucions d’ingressos
indeguts gestionats per l’Institut Municipal
d’Hisenda es retornin en un termini màxim
de 30 dies a comptar des de la resolució
de l’expedient.
• eNotaris: aplicació que permet agilitar la
gestió del Col·legi de Notaris, mitjançant
la consulta en línia del deute de l’IBI i que
permet realitzar la liquidació de l’IBI i
plusvàlues, tot adjuntant les escriptures.
• DEV–Testra: projecte que permet a les
administracions locals notificar a la
Dirección Electrónica Vial o al Tablón
Edictal de Sanciones de Tráfico les
denúncies i sancions en compliment de la
Llei 18/2009, de 23 de novembre,
• Pla de sistemes de l’Institut Municipal
d’Hisenda: integració de contribuents a
SAP TRM i definició funcional de
recaptació i gestió de l’impost de vehicles.
• Noves aplicacions de gestió
d‘eConvenis i ePadrons: les aplicacions
“e-convenis i e-padrons s’integren en el
sistema de carpetes que l’Ajuntament de
Barcelona posa a la disposició de les
empreses i professionals a través de la
seva pàgina web. 
Les raons que han fonamentat el canvi
han estat:
a L’escenari normatiu actual ens exigeix
incrementar els estàndards de
seguretat, confidencialitat i integritat
de la informació, per adaptar-nos així a
les exigències derivades de la
normativa relativa a l’administració
electrònica, la normativa referent a la
protecció de dades i als canvis
introduïts, en la tramitació de les
infraccions de circulació, per la Llei
18/2009, de 23 de desembre. Aquest
canvi comportarà la substitució del
sistema d’accés (els usuaris accediran
a les aplicacions per carpetes
mitjançant certificació digital en
comptes d’una clau, sistema, aquest,
més limitat i dificultós de mantenir).
b Poder millorar i facilitar als usuaris la
gestió de l’Institut Municipal d’Hisenda
a través de canals telemàtics. Això
suposarà la reducció del back office
dels productes a la mínima expressió i
la configuració d’aquests productes
com a veritables eines de gestió
telemàtica (plenament integrades en
les nostres bases de dades), la qual
cosa, afegirà un major valor a les
carpetes i en podria suposar un
impuls’.
Gerència d’Hàbitat Urbà
Urbanisme
Expedient electrònic de llicències
d’obres, eObres. 
A principis de 2012 es va crear un grup
multidisciplinari amb implicats clau de la
tramitació de llicències d’obres: districtes,
Direcció d’Atenció al Ciutadà, Gerència de
Coordinació Territorial, Urbanisme i l’IMI.
Durant tot 2012 aquest Comitè ha
treballat de forma coordinada per definir,
assignar. prioritzar i resoldre les tasques a
dur terme per tal d’alinear normativa,
processos de treball intern i organització, i
sistemes d’informació. En aquest grup han
treballat de forma molt intensa les
direccions de Processos,
Desenvolupament, Administració
Electrònica i Atenció al Client de l’IMI. Els
grans eixos sobre els quals s’ha
desenvolupat l’activitat al llarg de 2012
han estat:
• Canvis d’estratègia per aconseguir
l’estabilitat de la tramitació.
• Redisseny de la sol·licitud i la consulta.
Pendent d’implementació.
• Algorismes i implicacions derivades de
la protecció del catàleg de patrimoni.
• Redisseny de la tramitació de les obres
majors.
Aquestes línees han estat acompanyades
d’uns elevats esforços de gestió i suport
funcional i tècnic per donar resposta tant
a les necessitats de l’usuari municipal
(OAC, tramitadors...) com a ciutadans,
col·legis i actors externs.
L’Ajuntament de Barcelona ha fet des de
fa anys una aposta per afavorir que els
ciutadans puguin fer la majoria de tràmits
amb l’administració per internet i
aconseguir que la tramitació dels
processos sigui fàcil. A data d’avui, un 78 %
dels tràmits vinculats a obres ja es fan a
través d’internet. El tràmit més demandat
és la sol·licitud de permís d’obres, a través
d’assabentats. A nivell de l’administració, la
tramitació dels expedients d’obres és 100
% electrònica, excepte les corresponents a
obres majors. Durant l’any 2012 s’han
realitzat un total de 55.816 tràmits.
Expedient electrònic de llicències
d’ocupació de l’espai públic. 
Durant el 2012 s’ha consolidat l’aplicació
de l’expedient electrònic de llicències
d’ocupació de l’espai públic a mudances,
grues, bastides i reserves
d’estacionament. 
Al voltant d’un 30 % dels tràmits es
realitzen a través d’internet i un 70 %
presencialment. Aquest fet és degut a
l’entrada en vigor de l’expedient electrònic
al novembre de 2012, a excepció de les
llicències per a filmacions que ja està
operatiu des de novembre de 2009.
Durant 2012 s’ha realitzat un total de
7.401 tràmits.
Expedient electrònic d’inspeccions
(Autoritas). 
Autoritas gestiona íntegrament tot el
procés d’inspeccions. Durant el 2012 se
n’ha continuat la consolidació i l’aplicació,
refinant el seu funcionament segons els
requeriments i necessitats dels usuaris
dels districtes. Autoritas és utilitzat per
més de 800 usuaris, per a 300 dels quals
és la seva eina principal de treball. Durant
el 2012 s’han iniciat 16.000 expedients
nous a més de continuar tramitant els
expedients en curs d’anys anteriors.
104
Institut Municipal d’Informàtica
Els propers passos són la renovació de la
solució de mobilitat dels inspectors així
com l’adaptació del sistema d’informació
per permetre les inspeccions
centralitzades per part d’altres òrgans de
l’Ajuntament no distribuïts territorialment
(districtes). 
Nova ordenança d’antenes
Després de l’estiu de 2012 es va iniciar a
Hàbitat Urbà el projecte de definició i
implantació d’una nova ordenança
d’antenes que donés resposta a les
necessitats actuals de cobertura i
mobilitat. Al projecte hi participen
Urbanisme (tramitació i inspecció),
Comunicació d’Hàbitat Urbà, Barcelona
Regional i molt activament l’IMI
(Telecomunicacions, Processos i Gestió
del Projecte). Aquest projecte té com a
resultats definir l’ordenança,
desenvolupar-la en un decret de
desenvolupament de l’ordenança, adaptar
els processos interns de tramitació i
inspecció, així com els sistemes
d’informació, i actualitzar i publicar el
cens d’antenes.
Aquesta iniciativa ha estat condicionada
a finals de 2012 per un decret llei del
govern central i actualment es troba en
revisió.
Nous reptes. Llicències
L’Ajuntament s’ha proposat continuar
millorant el sistema de tramitació i gestió
de les llicències i introduir-hi un seguit de
millores per tal d’oferir als ciutadans un
servei àgil, ràpid, de qualitat i amb totes
les garanties de seguretat.
D’una banda, a nivell de districtes i dels
serveis centrals d’urbanisme d’Hàbitat
Urbà, s’aposta per garantir la formació
continuada dels tècnics i una
reorganització del sistema de gestió
interna, que permetrà reduir el temps
que comportava el trasllat d’expedients
entre els districtes i els diferents serveis
municipals, com ara el de bombers, el
de patrimoni, i el de llicències
ambientals. 
Pel que fa a la tecnologia, s’està
realitzant una modernització del sistema
i de les aplicacions per millorar la
informació de base i continuar el procés
d’implantació d’expedients electrònics.
Així mateix, i en el cas de les llicències
d’obres, l’Ajuntament treballa perquè les
entitats col·laboradores de
l’Administració (ECA) puguin fer també
els informes d’idoneïtat tècnica. Aquesta
col·laboració, que ja es va establir
mitjançant convenis amb quatre col·legis
professionals (Arquitectes, Arquitectes
Tècnics, Enginyers Industrials i Tècnics
d’Enginyers Industrials) ha permès
agilitar els tràmits per part de
l’administració, ja que la informació que li
arriba és completa i tècnicament vàlida, i
redueix el temps necessari per a la
realització dels informes i resolucions
corresponents.
També continua sent un repte simplificar
diverses normatives municipals, com ara
les ordenances, per clarificar els
requeriments i la documentació requerida
per l’Administració. 
Per últim, però molt important per
millorar la percepció ciutadana sobre com
funciona l’Administració, s’ha de dur a
terme un procés de millora de la
informació que rep l’usuari. Així es
treballa per introduir notificacions de
seguiment, perquè en qualsevol moment,
l’interessat pugui conèixer en quin estat
de tramitació es troba el seu expedient i
rebre informació puntual sobre com
evoluciona la seva validació per part dels
diferents serveis municipals.
Projecte ETRS89.
Al llarg de tot 2012 s’ha treballat
intensament amb l’Institut Cartogràfic de
Catalunya i l’Àrea Metropolitana de
Barcelona per obtenir la nova topografia
de la ciutat. Aquests treballs continuaran
en 2013 i 2014 amb la finalització i
lliurament dels treballs així com el refós
digital i adaptació de la resta d’informació
de base corporativa i sectorial.
A finals de 2012 es conceptualitza des
de l’IMI el que serà la gestió integral
d’actius de la ciutat i es lliga la seva base
a l’execució d’aquest projecte. L’objectiu
en primera instància és aconseguir
informació de base vinculant, processos
d’actualització definits i oficials i
responsables identificats. Per aquest
motiu aquest projecte es considera clau i
estratègic per assolir els objectius de
mandat.
Infraestructures
SICOI i web d’obres d’Infraestructures.
S’han integrat mòduls de gestió que
donen cobertura a necessitats de la
Direcció i Gerència:
• Incorporació de les fitxes d’aprovació
per la Comissió de Govern.
• Incorporació dels protocols d’aprovació
de projectes i recepció d’obres.
• Renovació de la interfície gràfica
adaptada a la nova imatge de la
cartografia de la Guia Web.
En línies generals s’ha iniciat el
manteniment bàsic del sistema
centralitzat a l’IMI.
Xarxa Infraestructures
S’ha treballat de forma coordinada per tal
de renovar els convenis de col·laboració
amb les companyies de servei, així com
per obtenir i adaptar la seva cartografia
d’infraestructura bàsica de la ciutat als
formats corporatius per a la seva
explotació i utilització interna. La
integració d’aquestes xarxes comprèn tant
les infraestructures de servei (gas, aigua,
electricitat...) com les infraestructures de
transport.
ASIA-TISU
S’han definit les necessitats i s’han iniciat
els treballs per a l’explotació de forma
mapificada de la informació dels
equipaments sensibles en cas
d’emergències. Aquesta informació es
troba actualment en ASIA i servirà perquè
el grup de treball de la Taula
d’Infraestructures i Serveis Urbans
relacionat amb aquest tema pugui fer-ne
ús.
Medi Ambient i Serveis Urbans
Natura Neteja i Recollida
S’ha iniciat el procés de certificació
automàtica de les contractes de neteja en
base a la informació detallada de les
execucions realitzades i les tones
recollides. De la mateixa, forma s’ha
continuat adaptant i provant el sistema de
control de qualitat per garantir l’entrada
en funcionament dels inspectors amb
PDA al llarg de 2013 (actualment uns pocs
ja es troben operatius en mode pilot).
105
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
Inspeccions de neteja (sacs de runa,
contenidors metàl·lics)
Avaluació de la situació actual i revisió de
necessitats a cobrir així com el seu
possible encaix al sistema d’inspecció
corporatiu: Autoritas. Actualment es troba
en curs una revisió global de les
inspeccions de l’Ajuntament de Barcelona.
Natura Inversions
Durant l’any 2012 s’ha realitzat
manteniment adaptatiu i evolutiu del
sistema. Cal destacar el desenvolupament
d’un mòdul pilot de prognosi que permet
realitzar prediccions de la planificació
temporal i econòmica d’una obra en
funció de la tipologia d’activitats i de
l’experiència prèvia recollida.
Natura Espais Verds
Ha finalitzat la migració del sistema de
gestió d’arbrat viari, anterior, GAVI, dins
del sistema de gestió integral de l’arbrat i
els espais verds. De la mateixa manera ha
iniciat la seva operativa el mòdul de
gestió del pressupost de compra de
material, així com el de gestió de les
jardineres de la ciutat. També s’ha avançat
en el desplegament de les solucions de
comunicacions sobre les casetes dels
conservadors als parcs, així com en
l’ampliació de la cobertura de l’inventari
disponible.
Desenvolupament d’una prova de
concepte de la solució d’avaluació del pla
de risc de l’arbrat (inspeccions) sobre
tablets. Pendent de presentar.
Natura Aigua
Durant 2012 s’ha realitzat el manteniment
adaptatiu i evolutiu del sistema. Cal
destacar les necessitats a abordar quant a
la gestió de consums d’aigua, així com
l’adaptació pel canvi de contracta de
sanejament previst per a l’any 2014.
Natura Enllumenat
Realització de l’anàlisi funcional del que
serà el nou sistema de gestió integral de
l’inventari, treballs, certificació i
inspeccions de l’enllumenat de la ciutat.
Pavinform
Adaptacions de les funcionalitats del
sistema recentment renovat per tal
d’obtenir millores en la cerca i explotació
de la informació continguda. Aquesta
aplicació permet una gestió més acurada i
generalitzada de l’estat del paviment, cosa
que permet al seu torn la participació de
les direccions facultatives. 
Estandardització de l’Agència de
l’Energia
Preparació del conveni de col·laboració
per finalitzar les tasques d’integració de
l’Agència dins de la xarxa i informàtica
corporativa.
SCADA/Telecontrol
Durant el 2012 s’han realitzat les següents
accions associades a aquesta plataforma
de Medi Ambient i Serveis Urbans:
Escales i ascensors: finalització del
projecte i lliurament de la normativa
associada per a futurs desenvolupaments
i integracions d’infraestructures.
Manteniment de la plataforma.
Fonts: anàlisi i definició de la solució
global i integral per telecontrol de les
fonts ornamentals de la ciutat.
Adquisició de servidors per reforçar la
capacitat, estabilitat i disponibilitat de la
plataforma davant les noves necessitats
existents.
Sensorització d’obres
En funcionament projecte pilot per
sensoritzar determinats paràmetres en el
perímetre de les obres (soroll,
contaminació, partícules en suspensió...)
que permeti controlar i monitoritzar el
compliment de les normatives municipals. 
Sensorització energètica
Col·laboració en la connectivitat dels
elements de sensorització dels edificis
municipals i de les plaques fotovoltaiques
mitjançant la xarxa corporativa. Avaluació
de la connectivitat dels armaris
d’enllumenat a la xarxa corporativa.
Sonòmetres d’intempèrie
Conceptualització i inici del projecte que
permetrà centralitzar en un repositori
corporatiu de Business Intelligence la
informació recollida per part dels
sonòmetres d’intempèrie de diferents
fabricants. El Departament de Control
Acústic podrà explotar aquest
coneixement de forma integral i ampliar
així el parc d’equips disponibles.
Telecontrol de reg intel·ligent
Inici de la conceptualització del projecte
de telecontrol del reg de la ciutat de
Barcelona.
Contractació de Parcs i Jardins
Finalització i implantació d’un sistema de
gestió per a la gestió de la contractació
de l’Institut de Parcs i Jardins.
Mapa solar i mapa eòlic
Suport inicial per tal de recollir i integrar
els treballs contractats per l’Agència de
l’Energia relatius al mapa solar i el mapa
del recurs eòlic de la ciutat de Barcelona,
de forma que puguin ser gestionats,
explotats i publicats des de la plataforma
corporativa.
Gestor de l’Ordenança Solar
Primers contactes per avaluar la renovació
i integració de la solució segons criteris
corporatius.
Web de qualitat de l’aire
Suport en la construcció d’una nova web
que integri i publiqui la informació sobre
la ciutat de Barcelona recollida per
l’Agència de Salut Pública i per la
Generalitat de Catalunya.
Web d’inscripcions de la Fàbrica del Sol
Suport en la construcció d’una nova web
que permeti realitzar les inscripcions a les
activitats realitzades a la Fàbrica del Sol.
Moodle
Inici de l’estudi que permeti integrar
aquesta eina com a espai col·laboratiu
d’aprenentatge amb escoles des de
l’Agenda 21 Escolar. Avaluació de la
solució per a altres necessitats
corporatives.
ACEFAT
Inici de la publicació de les notificacions
electròniques ACEFAT en el portal
d’empresa de l’Ajuntament de Barcelona.
Entrada en funcionament d’un decret que
obliga a rebre les notificacions per aquest
únic canal per al socis de l’empresa
ACEFAT Infraestructures de serveis
106
Institut Municipal d’Informàtica
públics, i per a la resta d’empreses amb
sis mesos de pròrroga.
Hàbitat Urbà
Mapa TIC d’Hàbitat Urbà. 
Durant el 2012 s’ha iniciat l’estudi del grau
de cobertura TIC dels processos de
negoci d’Hàbitat Urbà. Aquest projecte té
com objectiu avaluar les necessitats
globals de la nova Gerència, així com
aprofitar les sinèrgies existents entre els
diferents. La Gerència d’Hàbitat Urbà ha
estat dividida en diferents àmbits d’estudi
i a finals de 2012 es trobava finalitzat
l’estudi del Model Objectiu d’Urbanisme i
Habitatge, així com l’estudi de situació
actual de Medi Ambient i Serves Urbans.
Seguiment de projectes
A finals de 2012 es realitza l’estudi
d’adaptació del sistema de gestió de
temes i fites de la Gerència Municipal
(Tambor) per realitzar el seguiment de
Projectes d’Hàbitat Urbà.
Seguiment d’obres i projectes (SOP)
En el primer semestre es va realitzar per
part de l’IMI una consultoria interna per
’avaluar el grau de cobertura dels
sistemes d’informació dels diferents
responsables de gestió de projectes i
obres d’Hàbitat Urbà: Medi Ambient i
Serveis Urbans; Infraestructures;
Barcelona ’d’Infraestructures Municipals,
SA; Barcelona de Gestió Urbanística, SA;
l’empresa ACEFAT, així com el seguiment
realitzat des de la Direcció d’Inversions.
Aquest estudi TIC de la situació actual
existent es troba pendent de continuar un
cop definit el model objectiu
d’organització i de gestió integral dels
projectes i obres de l’Ajuntament de
Barcelona.
Control de l’accés al Parc Güell
Col·laboració en la definició d’una
proposta orientativa per part d’una
empresa especialitzada en una solució de
ticketing que incorpora el personal per
realitzar la gestió i el control d’accés.
Assentaments irregulars
Durant el 2012 s’han realitzat treballs per
tal d’explotar de forma mapificada la
informació disponible d’assentaments
irregulars per millorar la gestió associada
pels diferents òrgans implicats: Serveis
Socials, Guàrdia Urbana, districtes...
Actualment es troba pendent d’estendre
l’accés als grups implicats.
Monuments
Durant el 2012 s’ha treballat en realitzar
les adaptacions finals per tal de posar en
funcionament el sistema de gestió de la
contracta de monuments i art públic.
Art públic
A finals del 2012 des de l’IMI s’ha
col·laborat en l’estudi i posterior valoració
de les adaptacions a realitzar en les
millores d’accessibilitat del web d’Art
Públic.
Fundació Mies Van der Rohe
S’ha sol·licitat la digitalització de l’arxiu
arquitectònic de la Fundació Mies van der
Rohe i està pendent de valoració i
priorització amb els responsables de
l’Arxiu d’Hàbitat Urbà i l’arxiver en cap.
Gerència de Qualitat de
Vida, Igualtat i Esports
Nou Sistema d’Informació d’Acció Social
(SIAS)
Durant el primer semestre del 2012 es
resol el problema relacionat amb les
inconsistències en els professionals
referents (més d’un referent o cap
referent amb atenció oberta). Al mes
d’octubre s’incorporen noves millores en
l’aplicació: major flexibilitat i usabilitat en
el registre d’informació de contacte de
l’usuari (adreces, telèfons i correu
electrònic), millores d’usabilitat en el
registre d’activitats, possibilitat de traspàs
d’expedients entre serveis amb recursos
externs oberts, vinculació de rols a serveis
i tancament d’expedient per duplicat.
Durant el 2013 està previst portar a terme
un projecte per a la incorporació de
l’expedient familiar i millores d’usabilitat
en la introducció del procés d’atenció i
l’historial social, així com les adaptacions
necessàries per a la incorporació del
servei Dona.
Eina de gestió de cites i Agenda del
Professional
Durant el 2012 s’ha adaptat l’aplicació per
possibilitar l’atenció des d’un centre físic
als usuaris de diferents centres. Aquesta
millora dóna resposta a les necessitats de
l’àrea durant el període d’estiu, on es
produeix una concentració de l’atenció en
un centre per districte i també a la
particularitat dels dos centres del Raval
que comparteixen un únic espai físic.
Durant el 2013 està prevista la
incorporació de la nova definició de
disponibilitat i també les adaptacions
necessàries per al servei de la Dona.
Dispensadors de cites
Durant el 2012 s’ha arribat als 35
dispensadors implantats dels 40 centres
de Serveis Socials. Durant el 2013 està
prevista una millora en la visibilitat dels
torns en els players, així com la instal·lació
de dispensadors de cites a tres centres de
serveis socials.
Eina d’explotació de dades (EED)
Durant el primer semestre de 2012 es va
dur a terme la segona fase del projecte de
construcció de l’eina, on es va dotar
l’equip de gestió de sistemes d’informació
de les eines necessàries per a una
explotació de dades autònoma, a banda
de vuit nous informes (pels serveis EAIA,
ajuts, SAIER, menjadors, persones
vulnerables), nous escenaris d’explotació
(pels serveis de persones vulnerables,
menjadors i SAIER), incorporació de
mapes en els informes, automatització de
vint indicadors del quadre de
comandament DPO i la implantació d’un
entorn d’anàlisi per al servei SAD. Durant
el segon semestre del 2012 es fan millores
sobre l’explotació del Servei d’Ajuda a
Domicili (SAD) relatives a canvis en les
mètriques i incorporació d’empremtes,
Dependència (incorporació d’entrevistes) i
SAIER (incorporació d’escenari
d’explotació). D’una banda, al juliol de
2012 s’inicia el projecte “Anàlisi,
productivitat i llistes d’espera, que té per
objectiu proporcionar les eines
necessàries per avaluar la productivitat en
les primeres visites (UPA-P), explotació
que fins al moment es realitzava
manualment amb el suport de l’IMI.
107
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
Aquest projecte està previst que finalitzi
durant el primer trimestre del 2013.
Durant el darrer trimestre del 2012 es
dóna suport a un primer anàlisi sobre les
entrevistes PIA-P. D’altra banda, i durant el
2012, s’han analitzat diverses demandes
de millora pel que fa a l‘explotació de
dades que no s’han materialitzat en cap
projecte fins al moment: QdC Antares
SAD i Data Quality.
Portal de tràmits d’Acció Social
Durant el 2012 no s’han implantat, tal i
com estava previst, els nous tràmits de
cita prèvia, teleassistència i llei de la
dependència a través del web. Durant el
2013 està previst prendre una decisió
sobre la seva publicació.
Migració tecnològica i entorn de
formació
Durant el 2012 s’ha dut a terme la
migració tecnològica de totes les
aplicacions de l’àrea de Qualitat de Vida a
una nova versió de base de dades Oracle
11g. A més, s’han migrat totes les
aplicacions a un únic servidor
d’aplicacions i s’ha evolucionat la versió
de WebSphere 6.0 a 6.1. Aquesta migració
permetrà una millor adequació dels
recursos dels servidors d’aplicacions a les
necessitats puntuals del servei. A banda,
aquesta migració ha de possibilitar la
disponibilitat d’un entorn de formació per
l’àrea.
Centres de Serveis Socials
Coordinació i seguiment en les obres
realitzades als centres de serveis socials
(CSS) indicats per ’adaptar-los al nou
model d’Acció Social. Dotació de les
infraestructures adients: CSS Roquetes,
CSS Sant Gervasi i CSS Gòtic.
Sistema de Gestió de dades de les
instal·lacions esportives municipals
Durant l’any 2012 hem engegat el projecte
per dotar l’Institut Barcelona Esports
d’una aplicació que els permeti gestionar
les dades de les instal·lacions esportives
municipals. És un projecte d’alta
complexitat organitzativa i és per aquest
motiu que preveiem que la seva
implantació es perllongarà durant l’any
2013.
Ampliació de la quota d’espai en disc
Compra, instal·lació i configuració d’1Tb
d’espai.
Direcció de Serveis de Família i
Serveis Socials
Departament d’Atenció a Persones
Vulnerables
• Persones vulnerables. Actualment el
servei d’atenció a les persones vulnerables
està format per 15 centres i 24 pisos
d’inclusió. Durant el 2012 s’ha continuat
amb el manteniment del servei. Durant el
primer trimestre del 2013 està prevista la
incorporació de nous pisos d’inclusió.
Departament de Gent Gran
• Teleassistència domiciliària. Durant el
2012 s’ha portat a terme una
sincronització de dades entre l’aplicació
de l’empresa gestora del servei (UTE
Asispa Agrupació Mútua) i l’aplicació de
l’Ajuntament de Barcelona. El mes de
setembre del 2012 s’inicia el projecte
d’incorporació d’un nou mòdul de gestió
d’ingressos a l’aplicació de Teleassistència
amb connexió amb la base de dades de
Targeta Rosa. El projecte està previst que
finalitzi durant el primer trimestre del
2013. El mes de desembre del 2012
s’adjudica el servei de Teleassistència a
una nova empresa (UTE Televida-Tunstall).
Està previst durant el primer trimestre
donar suport al procés de traspàs de
dades entre les empreses gestores, així
com la definició d’un nou circuit de
sincronització de dades entre la nova
empresa i l’Ajuntament de Barcelona.
D’altra banda durant el 2013 hi ha previst
portar a terme millores pel que fa als
informes i a la explotació de dades del
servei.
• Campanya de viatges per a la gent
gran 2012. Modificacions del programa de
host i de llistats. Cooperació amb l’àrea de
Qualitat de Vida, Igualtat i Esports,
Barcelona Informació i l’IMSERSO de
Madrid, per tal d’optimitzar els processos. 
Departament de Família i Infància
• Gestió de beques per a la campanya de
vacances d’estiu. Durant el primer
trimestre del 2012 es van incorporar
millores a l’aplicació pel que fa a
l’obtenció dels llistats de sol·licituds
becades per les entitats (informes F8),
així com d’altres millores d’usabilitat i
gestió. Al mes d’abril s’inicia la campanya
2012, per la qual es dóna suport a la
gestió de les 5.909 sol·licituds de beques
rebudes. Durant el primer trimestre del
2013 s’incorporaran noves millores
detectades com a mancances en la
campanya 2012.
Direcció d’Immigració
SAIER
Durant el 2012 s’ha continuat amb el
manteniment de les dues aplicacions que
donen suport al servei SAIER.
Informes d’habitatge per al
reagrupament familiar
Durant el primer trimestre del 2012 s’han
fet les adaptacions per a la generació dels
informes segons la normativa de la
Generalitat. Al mes d’octubre s’incorporen
millores a la PDA, fet que facilita als
professionals la validació de les dades
abans de ser enviades a l’aplicació. Al mes
d’octubre també s’incorpora la possibilitat
de reobrir expedients arxivats i millores en
la cerca d’expedients. Durant el mes de
gener del 2013 es proporcionarà als
professionals de les oficines d’atenció al
ciutadà un accés a l’aplicació per
consultar l’estat dels informes i així evitar
les trucades als professionals del servei.
Durant el primer semestre del 2013 està
previst millorar l’explotació de dades, per
adequar els informes a les necessitats
actuals del servei.
Informes d’arrelament
Al mes d’octubre del 2012 s’ha posat en
marxa el nou sistema d’informació que
dóna suport a la gestió dels informes
d’arrelament. Durant el primer trimestre
del 2013 està previst incorporar-hi el nou
mòdul d’informes, així com el circuit
d’aprovació alternatiu amb signatura
electrònica i Documentum.
Direcció de Programa de Dona
ABITS
Durant el segon semestre del 2012, s’ha
portat a terme una adequació de
108
Institut Municipal d’Informàtica
l’aplicació a les necessitats actuals del
servei, amb l’objectiu de proporcionar una
aplicació orientada a l’enregistrament dels
expedients i actuacions del servei, així
com de l’obtenció dels indicadors. Durant
el primer trimestre del 2013 s’hi
incorporaran millores pel que fa a
l’explotació de dades.
Punts d’Informació i Assessorament a les
Dones (PIAD)
Durant el primer trimestre del 2012 es
finalitza l’estudi previ del servei, que
proposa una primera fase d’incorporació
del servei a SIAS i l’eina de gestió de cites
ja existents. Durant el 2013 està previst
dur a terme aquesta primera fase del
projecte.
Servei EAD
Durant el 2012 s’ha realitzat per part de
l’àrea una revisió de l’anàlisi de
requeriments per crear un nou sistema
d’informació que doni suport a aquest
servei i estigui integrat en el sistema
d’informació telemàtic SIAS de la nova
Gerència de Qualitat de Vida Igualtat i
Esports. Durant el 2013 està previst posar
en pràctica una primera fase d’aquest
projecte.
Institut Municipal de Serveis
Socials
Ajuts econòmics
Durant el 2012 s’ha fet el desplegament
de l’aplicació (circuits bestreta, xec i
transferència) a tots els centres de serveis
socials bàsics que no formaven part del
pilot inicial (36 centres). També s’ha
començat a utilitzar el circuit de factura.
Actualment l’aplicació dóna servei a 40
centres de serveis socials bàsics i 9
centres per a persones vulnerables. Al
juliol del 2012 s’inicia el projecte
d’Incorporació de signatura electrònica en
el procés d’aprovació dels ajuts pera
serveis socials bàsics. Durant el mes de
gener del 2013 està prevista la
implantació de la signatura electrònica.
Servei d’Ajuda a Domicili (SAD)
Durant el 2012 s’ha continuat treballant en
el projecte de simplificació del mòdul de
gestió pressupostària, amb el pas d’un
model de càlcul basat en processos a un
model de càlcul basat en empremtes, que
proporciona una major traçabilitat de la
informació pressupostària. Al mes de juliol
es finalitza la primera fase d’aquest
projecte, que consisteix en la generació de
les empremtes. Durant el primer trimestre
del 2013 està previst finalitzar la segona
fase, que consisteix en una transformació
del control pressupostari de l’aplicació
basat en les empremtes ja generades. Al
mes de juliol es van incorporar adaptacions
per donar resposta al nou contracte
d’àpats (noves modalitats, no facturació
dels transports...). Al mes d’agost es porten
a terme les adaptacions necessàries per al
canvi d’IVA. Al mes d’octubre s’incorpora a
l’aplicació un nou paquet de millores, entre
els quals s’assoleix la centralització de les
dades AVD a SIAS, la millora de la
navegació SIAS-SAD, un nou informe
d’inicis extraordinaris i la centralització del
referent en SIAS. Al mes de setembre
s’inicia el projecte d’Actualització del mòdul
d’ingressos del servei SAD que té com a
objectiu l’adequació de l’aplicació a les
noves ordenances fiscals. Durant el mes de
gener del 2013 està previst que finalitzi
aquest projecte.
Llei de dependència
Al mes de febrer del 2012 s’incorpora a
l’aplicació un nou mòdul per a la
importació de les revaloracions de grau i
nivell provinents de l’Institut Català
d’Assistència i Serveis Socials. Al mes de
setembre es fa una adaptació al canvi
legal corresponent a la no obligatorietat
del nivell en les valoracions de
dependència. Durant el 2012 també s’ha
continuat amb el projecte de millores
d’integració entre Dependència i SIAS,
projecte que està previst que finalitzi el
primer trimestre del 2013. Durant el 2012
també s’ha portat a terme una auditoria
tècnica de l’aplicació Dependència.
Renda Mínima d’Inserció (RMI)
Durant el 2012 s’ha continuat amb el
manteniment de l’aplicació Renda Mínima
d’Inserció.
Menjadors
Durant el 2012 s’han incorporat quatre
nous menjadors de serveis bàsics (les
Corts, Sarrià, Eixample i Can Pedró) i s’ha
donat de baixa el menjador de Prisba.
Actualment el nou sistema de menjadors
dóna suport a la gestió de deu menjadors
de serveis bàsics i set menjadors per a
persones vulnerables. També s’ha iniciat el
projecte d’adaptació de l’aplicació per a la
incorporació d’un nou tipus de menjador
(àpats en companyia). Durant el primer
semestre del 2013 està prevista la
incorporació de 24 nous menjadors
d’àpats en companyia.
Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat
Servei de Promoció i suport
Durant el 2012 s’han adequat alguns
indicadors a les necessitats actuals del
servei i s’ha continuat amb el
manteniment de l’aplicació Promoció i
Suport.
Equip d’Assessorament Laboral
Durant el 2012 s’ha continuat amb el
manteniment de les aplicacions de l’equip
d’Assessorament Laboral.
Gerència de Cultura,
Coneixement, Creativitat i
Innovació
Durant l’any 2012, s’han realitzat els
projectes següents:
Pla de sistemes de l’Institut de Cultura
• Museum Plus (Producte de gestió
integral de col·leccions de museus):
instal·lació de noves versions del
programari. 
• Difusió de continguts de biblioteques i
centres de documentació de museus
(Inmagic/Webpublisher): continuïtat al
servei del catàleg bibliogràfic en línia que
dóna visibilitat als fons documentals
bibliogràfics de les biblioteques dels
museus, cosa que permet la recerca
conjunta o parcial dels fons.
• Banc d’Actius Culturals (BAC):
continuïtat i manteniment en els mòduls
d’extraccions, importació de dades,
publitramesa electrònica, gestió de
contactes i de les seves classificacions,
així com la incorporació de nous criteris
109
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
de consulta d’estadístiques i de
rendiment.
• Sistema d’indicadors culturals (SICUB):
manteniment i petit evolutiu en el mòdul
d’extracció d’informes i notes aclaridores
d’evolució dels indicadors.
• Gestió econòmica: manteniment
correctiu legal.
• Gestió de magatzems: durant el primer
semestre s’ha finalitzat el
desenvolupament i posada en producció
de l’aplicació que permet gestionar les
comandes en préstec dels béns mobles
dels magatzems de l’Institut de Cultura de
Barcelona. 
• Biblioteca Arús: implantació del
producte de gestió integral de
biblioteques Absys.net a la Biblioteca
Arús. Permet la gestió del fons
documental així com la seva consulta
pública a través del web.
Institut Municipal d’Educació de
Barcelona
• Programa d’activitats escolars (PAE).
És un sistema accessible des d’Internet
que permet realitzar reserves i
preinscripcions per activitats escolars
que es realitzen dins l’àmbit de
Barcelona. S’ha millorat la compatibilitat
de l’aplicació (tant la pública com la
privada o interna) per a les diverses
versions dels navegadors Mozilla Firefox
i Google Chrome. S’ha redissenyat la
part pública dotant-la d’un aspecte més
modern i més integrat amb la resta
d’aplicacions web corporatives. També
s’hi han incorporat funcionalitats RSS
per poder sindicar continguts de
l’aplicació (notícies, activitats escoles,
recursos... ).
• Bressol. Sistema de gestió integral
d’escoles bressol. S’han fet millores en
els mòduls de preinscripció (processos
d’assignació, llistes, motius de
reclamació, detecció i tractament de
duplicats, perfils d’usuari), de
matriculació i de bonificacions (gestió
de tutors, sol·licitud de bonificacions,
generació automàtica de matricula de
continuïtat, verificació de renda). S’han
incorporat millores en les funcionalitats
d‘inici de curs (horaris i calendaris
escolar i laboral general i per escola).
S’ha desenvolupat el mòdul de gestió
de vacants i s’ha incorporat un nou
mòdul, no previst inicialment, per a la
gestió indirecta de centres.
• Bulevard Educatiu (Bulevard 2.0).
Durant el darrer semestre s’ha iniciat
una prova pilot d’entorn col·laboratiu
híbrid al núvol, que integra diversos
serveis municipals (intranet, correu
electrònic, notícies, etc) i permett totes
les funcionalitats habituals d’aquests
entorns. Ha de donar servei a uns 1.100
usuaris de l’Institut Municipal d’Educació
de Barcelona i de les escoles bressol.
Correu corporatiu al núvol: al darrer
trimestre de l’any s’ha iniciat la gestió
necessària per dotar de correu
electrònic el col·lectiu d’escoles bressol
(aproximadament 1.000 usuaris). 
Informació de Base i
Cartografia 
Col·laboració o gestió en projectes
d’informació de base i/o tranversals.
• Entorn productiu de consum de serveis
WFS per al sistema eWise d’informació
d’afectacions en la via pública de
l’empresa ACEFAT Infraestructures de
Serveis Públics, així com l’apertura del
servei web de geocodificació d’adreces
per al sistema eGIOS (sistema
d’informació geogràfica per facilitar la
tramitació dels permisos de sol·licituds
d’obres).
• Integració de la Carta Arquelògica de la
ciutat de Barcelona al Geoportal de
l’Ajuntament i com a nou servei de mapes
de la Infraestructura de Dades Espacials,
en col·laboració amb el Servei
d’Arqueologia de l’Institut de Cultura de
Barcelona.
• Renovació de convenis de traspàs de
cartografia entre companyies de serveis
(AGBAR, ATLL, Endesa,etc. ) i creació de
la visió global ’d’infraestructures de la
ciutat sobre la plataforma Vista!.
• Creació del Mapa Acústic 2012.
Explotacions de dades i desenvolupament
de noves funcionalitats a l’aplicació
d’edició, en col·laboració amb el
Departament de Control i Reducció de la
Contaminació Acústica de Medi Ambient.
• Arquitectura de serveis GIS: suport als
projectes Pavinform, NERU, Enllumenat,
Antenes, etc. Nova documentació
corporativa.
• Desenvolupaments per a l’adaptació
d’aplicacions GIS a la nova estació
corporativa NEMIC.
• Sessió de presentació als responsables
de client de les eines i serveis cartogràfics
corporatius.
• S’han realitzat un total de 231 actuacions
en un total de 40 clients diferents tant
interns de la Direcció (Pla de la Ciutat,
Població, Llei orgànica de protecció de
dades, Projectes, Direcció) o de l’Institut
Municipal d’Informàtica (Producció,
Telecomunicacions, Arquitectura...) com
de l’Ajuntament (Gerències, Districtes,
Alcaldia...) i instituts o entitats vinculades
a la Corporació (Institut Municipal
d’Hisenda, Agència de Salut Pública de
Barcelona, Institut Municipal d’Educació
de Barcelona, Consorci d’Educació...).
• Les activitats realitzades al llarg de les
actuacions s’han distribuït segons la llista
que es desglossa tot seguit:
Activitat Nombre Descripció
Assessorament 45 Bones pràctiques, metodologia, identificació de
possibles solucions.
Dades 133 Consulta, extracció i entrega d’informació.
Estudi 101 Anàlisi, preparació de procediments i execució.
Formació 11 Formació en les eines de la direcció: plataforma
Vista!, GeoMass, QueCom, VistaPlot!.
Geocodificació 11 Disseny i execució de processos massius de
geocodificació.
Mapes 32 Creació de mapes sota demanda fora de catàleg.
Programació 81 Disseny i construcció de procediments orientats
a l’explotació de dades
Taula
• Projectes a destacar:
• Inici del projecte BIMap, que integrarà
l‘explotació gràfica dels diferents sistemes
de Business Intelligence amb què compta
l’Ajuntament de Barcelona
• Posada en marxa, dins del projecte
BIMap, de la integració dels BI’ referits a la
problemàtica del soroll a la ciutat:
denúncies, queixes, medicions, mapa de
capacitat, mapa sònic, etc.
• Unificació de les diferents eines
territorials, i consolidació de la Plataforma
Vista, que integra sistemes de gestió
territorials sobre la xarxa corporativa i
internet; eines de generació de
visualitzacions; aplicacions de consulta
tècnica sobre el territori, i solucions
productives de generació de productes
cartogràfics. 
• Col·laboració en el projecte de la nova
estació NEMIC, amb les proves i
adaptacions necessàries de les eines de
gestió de territori afectades pel canvi. 
• Desenvolupament de l’eina VistaMecano,
sobre la qual es posaran en marxa les
futures aplicacions de consulta gràfica
corporatives. 
• Posada en marxa de la prova pilot de
Situation Room, desenvolupada sobre
VistaMecano.
• Sistema de Gestió Urbanística. Eina de
consulta sobre l’estat de l’urbanisme:
àmbits de gestió, àmbits de planejament,
afectacions, qualificacions, plans
urbanístics i documents associats.
• Millores en la Guia Urbana de Barcelona,
amb adaptació dels components per
poder ser usats per tercers des
d’aplicacions externes.
• Assessoria en projectes corporatius amb
vessant territorial: mapa solar, mapa sònic,
etc.
Gestió estructura MIB
• Creació de l’aplicació MIB-Consulta, que
permet la substitució d’antigues
aplicacions com EMER, FVE o GUM.
Posada en marxa a GUB, DAC, IMH, BSM.
• Auditories de qualitat de dades de
contribuents a MIB.
• Càrrega de noves dades als negocis del
MIB.
• Nous serveis MIB: de validació de
domicili i de consulta per referència
cadastral.
• Millora en el tractament de col·lisions.
Gestió del territori
Desenvolupament del Conveni marc de
col·laboració en matèria cartogràfica entre
l’Ajuntament de Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona:
• Realització dels treballs de confecció
topogràfica de 3.254,3 h de 101 fulls
1/1000. Aquests treballs s’han realitzat
conjuntament amb l’Institut Cartogràfic
de Catalunya.
• Redacció i aprovació de l’addenda
“Parcs i Jardins de Barcelona”, que
incorpora els elements bàsics dels parcs i
jardins necessaris per a la gestió
municipal (654,7 ha realitzades).
• Realització de la transcripció parcel·lària
de 3.059,3 has.
• Definició del model urbanístic metropolità
de Barcelona en compliment dels
requeriments del model urbanístic de
Catalunya. Realitzat conjuntament entre els
equips d’Hàbitat Urbà, Barcelona Regional i
de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona.
S’ha elaborat i publicat el Plec
d’especificacions tècniques per al
manteniment de la cartografia municipal
3D de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha
implantat com a requeriment del final
d’obra.
Consolidació del portal web de
descàrregues de productes cartogràfics
(www.bcn.cat/cartoBCN) com a repositori
de la cartografia municipal per a
empreses de serveis, ciutadans i
col·lectius professionals, amb prop de
1.900 usuaris registrats i més de 100.000
arxius descarregats. Lloc oficial d’obtenció
de la cartografia de l’Ajuntament als
convenis d’intercanvi, i repositori de
productes per al concurs “Les Portes de
Collserola”. Diverses presentacions
(CETIB, GlobalGeo / Smart City Expo,
Revista Catalana de Geografia, etc.)
Participació en l’elaboració de les
especificacions tècniques de la Base
d’Adreces de Catalunya, en el marc dels
grups de treball de la Comissió de
Coordinació Cartogràfica de Catalunya. 
Actualització del cens de locals i
activitats de Barcelona amb la recerca de
nous processos de registre i control.
Gestió de la població 
• Anàlisis i implantació de millores
funcionals de l’aplicació de gestió del
padró (PAD):
– Mòdul de gestió de peticions
(backoffice a Població).
– Mòdul de gestió de finques
– Implantació de nous filtres de control
de qualitat.
– Nous tipus de consulta per als
tramitadors amb crides al MIB i a
“Geocodificació”.
– Anàlisi de les modificacions de la PAD
per a canvis en la gestió al 2013.
• Revisió i actualització dels models de
cartes a “Ciutadans” (SICOM).
• Nou protocol d’inspecció padronal per a
la Guàrdia Urbana.
• Suport a les eleccions autonòmiques.
• Tasques de gestió del padró municipal
d’habitants.
110
Institut Municipal d’Informàtica
Projecte Accions destacades
ABIMap Posada en marxa del projecte a través de la confecció d’un
pilot orientat al tema del soroll.
Open Data Projecte de difusió i identificació de nous conjunts de dades. 
VistaCAD Identificació de requeriments i proves per oferir una eina de
dibuix a la plataforma Vista!.
Vista Plus Configuració i posada en marxa del producte.
Antenes Confecció de l’inventari de telefonia mòbil.
Taula
Suport a la legalitat
• Coordinació municipal en la segona
auditoria sectorial sobre els responsables
de seguretat actualment en curs
(APDCat).
• Tasques preparatòries i pilot per
realitzar de forma interna l’auditoria
biennal dels fitxers-LOPD de nivell alt i
mitjà, a més d’aquells que són considerats
estratègics per l’Ajuntament.
• Manteniment de la informació
corporativa de protecció de dades de la
seu electrònica.
• Tasques de gestió de la Llei orgànica de
protecció de dades: 90 consultes, 2
registres de fitxers, interlocutor municipal
en 10 expedients APDCat i 19 resolucions
d’exercicis de drets ARCO.
Direcció d’Innovació i
Arquitectures TIC
La Direcció d’Innovació i Arquitectures
TIC (DIATIC) s’ubica dins l’àrea
d’Estratègia TIC de l’Institut Municipal
d’Informàtica de Barcelona.
Conceptualment, la ubicació de la
Direcció dins d’aquesta area li confereix el
caràcter de pioner en la innovació
tecnològica, de prescriptors en la
confecció de les arquitectures operatives i
de punt de referència dins el conjunt de
les TIC en l’àmbit municipal, enteses com
a Tecnologies de la Innovació i la
Comunicació, i també en l’àmbit català.
L’àrea estratègica, com a unitat
organitzativa de l’Institut Municipal
d’Informàtica, pretén liderar les iniciatives
innovadores en matèria de les TIC dins
l’organització municipal. Alineada amb les
polítiques d’Hàbitat Urbà, àmbit general
d’ubicació de les TIC municipals, es
proposa articular les polítiques d’innovació
i desenvolupament tecnològic tenint com a
referència l’àmbit territorial del municipi, és
a dir, la ciutat. D’aquesta manera, la ciutat
esdevé la unitat de desenvolupament dels
serveis que sustenten el desenvolupament
de l’economia, el suport social al ciutadà i
l’articulació de serveis per a la millor
prestació de les funcions administratives
municipals.
La conceptualització de l’àmbit
estratègic rau en quatre eixos bàsics:
a) Ciutats intel·ligents: materialitzades en
xarxes de comunicació dels diversos
elements per obtenir una automatització
de processos i un apropament tecnològic
de l’Administració a la ciutadania. La
consecució de la ciutat intel·ligent com a
estadi final de l’aplicació de polítiques de
racionalització, sostenibilitat i estalvi
energètic.
b) Administració electrònica i
eGovernment: com a estadi final de
l’aplicació dels principis de racionalització
econòmica, impuls dels processos
participatius i la simplificació de l’acció
administrativa municipal.
c) Atenció al client: com a paradigma del
principi d’apropament dels òrgans de
govern de qualsevol organització als seus
elements constitutius. 
L’atenció al client és l’element clau per a
la comprensió per part del receptor de les
decisions dels òrgans directius, i
constitueix un eix fonamental de
l’actuació estratègica de l’organització,
més enllà de les seves implicacions
operatives. Escoltar, recollir anhels,
indagar en els problemes, simplificar les
peticions, són elements que formen
l’estratègia base sobre la qual s’estructura
l’acció municipal i, en concret, la política
TIC de l’Ajuntament de Barcelona.
d) Recerca i desenvolupament de
solucions tecnològiques al servei de la
ciutat en una doble vessant: la pròpia
realimentació dels sistemes d’informació
interns que permeti avançar contínuament
a través de les solucions més innovadores
a fi de simplificar, optimitzar i agilitzar els
processos administratius, i la de posar a
disposició del ciutadà les solucions més
modernes que en permetin la participació,
interacció i relació amb l’Administració.
La innovació és un procés transversal
propietat i responsabilitat de tota
l’organització. En aquest sentit la Direcció
d’Innovació i Arquitectures TIC (DIATIC)
és un centre dinamitzador de la innovació
però no n’és el dipositari.
Es pot considerar que l’any 2012 ha estat
el de la consolidació orgànica i funcional
de la DIATIC dins l’organigrama de l’IMI.
S’ha donat a conèixer dins l’organització
municipal així com a altres institucions
públiques i privades, com una direcció
clau en el lideratge, promoció i
desenvolupament d’iniciatives
innovadores en matèria de R+D+i en
l’àmbit TIC.
Les macro funcions de la DIATIC són els
següents:
• Investigació, desenvolupament i
innovació de noves tecnologies de la
informació.
• Estudi i definició formal de les
arquitectures de sistemes i aplicacions, i
estudi de viabilitat tecnològica dels
projectes.
• Transferència de les arquitectures a
l’àmbit productiu.
L’activitat de la DIATIC està focalitzada,
principalment, en el desenvolupament de
les activitats d’innovació següents:
• Iniciatives: entenent per iniciativa el
resultat d’un procés que, des d’un
enfocament estratègic, permet
conceptualitzar i contextualitzar un
conjunt d’idees, necessitats, desitjos i/o
oportunitats de millora per als nostres
clients.
Una iniciativa és l’expressió que fa servir
l’Organització per referir-se a la voluntat
de dur a terme una determinada
proposta o d’avaluar l’oportunitat de
dur-la a terme des d’un punt de vista
estratègic.
• Tasques: entenent per tasca una feina o
actuació encarregada a l’equip de la
DIATIC, que per la seva naturalesa, la
seva menor complexitat, els recursos
que esmerça, l’abast dels objectius i/o
els resultat que es volen obtenir o per la
necessitat de reduir el seu cicle de vida,
no es considera, en primera instància,
una iniciativa. 
També es considera una tasca, una
col·laboració d’un membre o d’un equip
de treball de la DIATIC en una activitat
d’innovació liderada per qualsevol
membre extern a la Direcció d’Innovació
i Arquitectures TIC pel fet que el sistema
de gestió aplicable pot ser diferent al
model de treball de la DIATIC. 
Les tasques es classifiquen en assessoria
i consultoria, formació i conscienciació,
col·laboració i representació,
homologació i formalització, anàlisi
prospectiva i benchmarking, i
planificació i avaluació estratègica.
A continuació s’identifiquen les
iniciatives en elaboració i en tancament
111
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
en el període analitzat. Les iniciatives
s’han classificat en les agrupacions
següents: estructurals, ciutats
intel·ligents, mobilitat, arquitectura
d’aplicacions, serveis en núvol, sistemes
corporatius - entorns col·laboratius,
sistemes corporatius - CRM, sistemes
corporatius - ERP, sistemes corporatius -
gestió de continguts, sistemes
corporatius - gestió documental,
sistemes corporatius - monitorització de
serveis, infraestructures maquinari -
programari, estacions de treball,
ordinador central (mainframe) i serveis
de xarxa. 
• Estructurals
– Certificació UNE-166002:2006
Direcció Innovació i Arquitectures
TIC: realització dels treballs necessaris
per tal d’assolir la certificació UNE-
166002:2006 sobre el sistema de
gestió de la I+R+i. En estat de
tancament.
– Pla de sistemes. Visió estratègica del
Pla de sistemes: Definició del pla
estratègic de sistemes per al període
2012-2015. En estat de tancament.
– Cicle tecnològic continu. Visió
tecnològica del Pla de sistemes:
definició d’un model de cicle
tecnològic continu que permeti
evolucionar la visió tecnològica a partir
de la revisió de la visió estratègica i
l’aplicació del propi model per evitar la
construcció d’un nou pla de sistemes
cada cop que es modifiqui la visió
estratègica i/o política de
l’organització. En estat d’elaboració.
– Model d’innovació intern i extern:
promoure la tasca innovadora de
forma interna a través de la creació
dels fluxes interns d’innovació, i
externa a través de la creació d’una
Xarxa d’Innovació Pública.
Conceptualització i disseny del model
de cicle d’innovació intern i extern. En
estat d’elaboració.
– Centres d’innovació tecnològica:
l’Ajuntament no disposa per si mateix
dels recursos necessaris, per tant la
indústria, acostumada a aquesta
activitat, ha de ser el motor de la idea
de col·laboració en innovació. Els
centres permetran la interrelació
publicoprivada que demostrarà que és
necessària per a la nostra societat.
Definició de centres d’innovació en
modalitat de col·laboració
publicoprivada. En estat d’elaboració.
• Ciutats intel·ligents
– Barcelona Respira. Pilot d’un sistema
de visualització d’alarmes i
d’actuacions per saber en tot moment
com està la ciutat. 
Recopilar, estructurar i integrar la
informació significativa per a la ciutat,
la qual pot procedir de serveis propis
municipals o d’altres empreses i
administracions. Reflectir la situació de
la ciutat davant d’incidències de cada
dia a partir d’un cert llindar. En estat
de tancament.
– City OS. Sistema operatiu de ciutat.
Plataforma tecnològica capaç de
tractar informació (no dades, tot i que
pot fer-ho) de diferents sistemes
(sensors, aplicacions...) dispersos per
tota la ciutat, amb formats
heterogenis, dotada d’intel·ligència de
negoci de ciutat per relacionar events i
permetre preveure i anticipar-se a
qualsevol situació d’emergència. En
estat d’elaboració.
• Mobilitat
Nova arquitectura de mobilitat: nova
plataforma de mobilitat i aplicació a
l’univers de la Guàrdia Urbana de
Barcelona. Disseny i construcció de la
nova arquitectura i plataforma de
mobilitat per a sistemes i aplicacions. En
estat d’elaboració.
• Arquitectura d’aplicacions
– Alternativa a l‘entorn de
desenvolupament J2EE: definició d’un
entorn de desenvolupament lliure
(independent de WAS), i evolució del
framework J2EE, de les integracions i
dels serveis per poder generar codi
traspassable a un entorn productiu no
vinculat a un servidor d’aplicacions
propietari. En estat de tancament.
– Nova arquitectura web: la nova
arquitectura web té com a principals
objectius: adaptar-se al model de Web
2.0 actual, reduir el cost de
construcció i manteniment dels nous
webs (maximitzar la reutilització i
minimitzar els desenvolupaments). Té
la voluntat de definir una plataforma
extensible que al llarg dels anys
permeti ser evolucionada i estesa per a
adaptar-se contínuament als canvis
que es produeixen constantment al
món d’internet. En estat d’elaboració.
• Serveis en núvol
– Servei SAP en núvol: estudi de la
viabilitat de disposar de SAP en format
servei, explorant les possibilitats d’una
arquitectura SAP al núvol. En estat
d’elaboració.
– Servei de correu corporatiu en núvol:
estudi de solucions en núvol per al
correu corporatiu. En estat
d’elaboració.
• Sistemes corporatius - entorns
col·laboratius 
– NEMIC: renovació de la xarxa
corporativa. Estudi, disseny i pla
d’implantació de la xarxa corporativa
Microsoft. NEMIC-Sharepoint:
introducció de la nova arquitectura
d’aplicacions basada en la solució
Sharepoint de Microsoft, establint una
arquitectura estàndard i possibilitant el
desenvolupament de solucions
necessàries per a l’Ajuntament de
Barcelona. En estat de tancament.
– Repositori documental amb Opentext:
prova de repositori documental en
núvol, tipus Dropbox, d’Opentext.
Prova de concepte del producte
TEMPO. En estat de tancament.
– Arquitectura SharePoint corporativa,
versió 1.0: La arquitectura ha de
permetre construir de forma
progressiva els elements necessaris
d’acord amb els requeriments i les
peticions que tingui l’IMI en cada
moment i oferir uns patrons de disseny
que permetin implementar i mantenir
nous espais de col·laboració i
aplicacions d’una manera àgil i senzilla.
En estat de tancament.
– Portal d’idees: crear un entorn
colaboratiu per tal que tots els
treballadors de l’Ajuntament de
Barcelona puguin aportar idees
innovadores per a la seva ciutat,
aprofitant l’experiència i capacitat
innovadora d’un elevat nombre de
persones que formen part de
l’ajuntament. En estat d’elaboració.
– BCNSocial: Dissenyar i construir un
portal web 2.0, amb eines “socials” per
a ús extern comú entre usuaris
112
Institut Municipal d’Informàtica
municipals i no municipals. Considerar
la possibilitat d’una solució en núvol.
En estat d’elaboració.
– Entorn col·laboratiu Bulevard
Educatiu: construcció d’un entorn que
permeti donar serveis de col·laboració i
comunicació a la comunitat de
professionals de l’IMEB i per al conjunt
d’Escoles Bressol i Escoles de Música
de Barcelona. En estat d’elaboració.
– IMIBOX: creació d’un espai corporatiu
(amb eines específiques), on els
usuaris corporatius (qualsevol intern o
extern declarat en el sistema de gestió
d’identitats) pugui col·locar els seus
arxius per intercanviar-los amb
diferents dispositius (NEMIC, iPad,
Android, etc) dins i fora de
l’Ajuntament i, a més, també a nivell de
grup, equip o departament. Seria una
alternativa a l’ús de Dropbox (eina
propietària, amb el problema de la
ubicació de les dades en servidors
externs). En estat d’elaboració.
• Sistemes corporatius - CRM
NEMIC: renovació de la xarxa
corporativa. Estudi, disseny i pla
d’implantació de la xarxa corporativa
Microsoft. NEMIC-CRM: crear la base per
al desenvolupament de CRM
corporatius. Estudi, disseny i confecció
de les arquitectures per a CRM
corporatius. En estat de tancament.
• Sistemes corporatius - gestió de
continguts 
Renovació del sistema de gestió de
continguts: aconseguir un sistema de
gestió de continguts viable
econòmicament, tecnològicament
acceptable i amigable per a l’usuari.
Estudi d’alternatives tecnològiques per a
la renovació del sistema de gestió de
continguts. En estat d’elaboració.
• Sistemes corporatius - gestió
documental 
Gestió documental amb Opentext:
simplificar la gestió documental,
millorant la gestió i la funcionalitat.
Prova de concepte. En estat
d’elaboració.
• Sistemes corporatius - monitorització
de serveis
IMICHECK: disseny i construcció d’un
sistema de checks intel·ligents per oferir
als nostres clients la “sensació de
l’usuari”. A través d’una pàgina web, es
podrà seguir com van els serveis que
oferim però des del punt de vista del
client. Amb tres colors (verd, taronja o
vermell) podrem anar indicant com
l’usuari està rebent el servei prestat.
• Infraestructures de
maquinari/programari
– NEMIC: renovació de la xarxa
corporativa. Estudi, disseny i pla
d’implantació de la xarxa corporativa
Microsoft. Introducció de nou maquinari
corporatiu per a la xarxa corporativa.
Fabricants: CISCO i NetApp en estat de
tancament. Obtenció d’una arquitectura
modular per als sistemes de fitxers
d’usuari independent de les solucions
de servidors i sistemes operatius. Assaig
amb NetApp en estat de tancament.
Noves solucions de monitoratge
corporatiu basades en SCOM.
Aconseguir el màxim nivell de
monitoratge. Join venture with
Microsoft Solutions Center. Estudi,
disseny i pla d’implantació en estat de
tancament
– Estalvi energètic: obtenir eficiència
energètica en les infraestructures
corporatives. Estudi, disseny i pla
d’implantació de mesures d’estalvi
energètic per a dispositius informàtics.
En estat de tancament.
Consolidació dels CPD de l’Ajuntament
de Barcelona: recopilació d’informació
per a la realització d’un estudi de
consolidació dels CPD de l’Ajuntament
de Barcelona. En estat de tancament.
– Exadata d’Oracle: estudi del sistema
Exadata d’Oracle com a solució
integral d’emmagatzematge de les
bases de dades corporatives de
l’Ajuntament de Barcelona. En estat de
tancament.
– Nou model de centre de procés de
dades: recerca de la millor solució per
a les infraestructures del centre de
procés de dades. En estat d’elaboració.
• Sistemes corporatius - ERP
Racionalització de la plataforma SAP:
fer que la plataforma SAP passi a ser
una plataforma estàndard més de l’IMI,
tant des de la perspectiva de la seva
arquitectura com des de la perspectiva
de la seva gestió, reorganitzant les
funcions i les responsabilitats entre els
diferents equips de treball de la nova
organització de l’IMI. 
• Sistemes corporatius - gestió de
continguts 
Renovació del sistema de gestió de
continguts: aconseguir un sistema de
gestió de continguts viable
econòmicament, tecnològicament
acceptable i amigable per a l’ usuari.
Estudi d’alternatives tecnològiques per a
la renovació del sistema de gestió
continguts.
• Sistemes corporatius - gestió
documental 
Gestió documental amb Opentext:
simplificar la gestió documental, tot
millorant la gestió i la funcionalitat.
Prova de concepte.
• Sistemes corporatius - monitorització
de serveis: 
IMICHECK: disseny i construcció d’un
sistema de check intel·ligents per oferir
als nostres clients la “sensació de
l’usuari”. A través d’una pàgina web, es
podrà seguir com van els serveis que
oferim però des del punt de vista del
client. Amb tres colors (verd, taronja o
vermell) podrem anar indicant com
l’usuari està rebent el servei prestat.
• Infraestructures maquinari/programari 
– NEMIC. Renovació de la xarxa
corporativa. Estudi, disseny i pla
d’implantació de la xarxa corporativa
Microsoft. 
– NEMIC - servidors. Introducció de nou
maquinari corporatiu per a la xarxa
corporativa. Fabricants: CISCO i
NetApp 
– NEMIC - nous sistemes de fitxers.
Obtenció d’una arquitectura modular
per als sistemes de fitxers d’usuari
independent de les solucions de
servidors i sistemes operatius. Assaig
amb NetApp
– NEMIC - monitoratge. Noves solucions
de monitoratge corporatiu basades en
SCOM. Aconseguir el màxim nivell de
monitoratge. Join venture with
Microsoft Solutions Center. 
• Estudi, disseny i pla d’implantació
– Estalvi energètic. Obtenir eficiència
energètica en les infraestructures
corporatives. Estudi, disseny i pla
d’implantació de mesures d’estalvi
energètic per a dispositius informàtics. 
113
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
– Consolidació dels CPD de
l’Ajuntament de Barcelona.
Recopilació d’informació per a la
realització d’un estudi de consolidació
dels CPD’ de l’Ajuntament de
Barcelona. 
– Exdata d’Oracle. Estudi del sistema
Exdata d’Oracle com a solució integral
d’emmagatzematge de les bases de
dades corporatives de l’Ajuntament de
Barcelona.
– Nou model de centre de procés de
dades. Recerca de la millor solució per
a les infraestructures del centre de
procés de dades. 
– Sistema de còpies a disc (D2D2T).
Prova de concepte de la solució de
còpia a disc de EMC (DataDomain) per: 
– Reduir temps de còpia, espai en disc
(de duplicació) i número de cintes.
– Consolidar més processos de còpia
de seguretat en menys sistemes.
– Optimitzar i millorar la integració
amb el programari de còpia de
seguretat.
– Eliminar dades redundants.
– Reduir els costos i, en especial, els
d’energia i espai físic.
– Millorar els objectius de temps de
recuperació (RTO) i el punt de
recuperació (RPO). 
– Alternativa als servidors J2EE:
consecució d’un entorn de servidors
J2EE basat en tecnologia TIC de baix
cost i de codi obert. Estudi
d’alternatives tecnològiques de noves
solucions en matèria de servidors
J2EE (JBoss...). 
• Estacions de treball 
– NEMIC. Renovació de la xarxa
corporativa. Estudi, disseny i pla
d’implantació de la xarxa corporativa
Microsoft.
– NEMIC - Windows 7. Nova estació
client basada en el sistema operatiu
Windows 7: amigable, accessible i
eficient energèticament. Desacoblada
del sistema de servidors corporatius i
adaptada als estàndards i la imatge
municipal. Estudi, disseny i pla
d’implantació. 
– NEMIC - SCCM. Nou sistema de
construcció i distribució de programari,
basat en la solució SSCM de Microsoft.
Estudi, disseny i pla d’implantació.
– NEMIC - aplicacions. Reconstrucció de
la totalitat de la paqueteria estàndard.
Migració i verificació del conjunt de
programari municipal per als nous
models d’estació de treball. 
– NEMIC - industrialització. Analitzar i
optimitzar els processos del pilot
NEMIC al Districte de les Corts per fer-
ne un desplegament a tot
l’Ajuntament. 
– NEMIC - teletreball. Estudi i proves
funcionals de l’entorn de virtualització
d’aplicacions sobre Citrix per
possibilitar l’execució d’aplicacions
legacy sobre dispositius no Windows i
facilitar la utilització de dispositius
multiplataforma i la hiperconnectivitat. 
– NEMIC - teletreball. Construcció del
nou entorn de teletreball amb
connexió remota per als treballadors
de l’Ajuntament de Barcelona.
Independent del dispositiu i basat en
connexions VSSL sense necessitat de
VPN. Estudi, disseny i pla de migració
de solucions Citrix. 
– NEMIC - teletreball. Definició de la
nova arquitectura de teletreball i
escriptori remot virtualitzat per a
treballadors municipals.
– NEMIC - Linux. Estudi, disseny i pla
d’implantació de la nova estació de
treball lleugera Linux. Dissenyar una
solució tecnològica que permeti
implantar una nova estació de treball
en la xarxa corporativa basada en
plataforma Linux i que permeti
l’autenticació contra el DA. Accedir al
sistema de fitxers i d’impressió,
executar les aplicacions de navegador
en local i fer ús de la resta
d’aplicacions mitjançant sistemes de
virtualització estàndards. 
– ThinDesktop. Prova de concepte i
implantació de referència de
ThinDesktop, paquet de software que
permet utilitzar qualsevol PC com un
terminal gràfic (thin client),
connectable directament a la xarxa,
per accedir a servidors de terminals o
infraestructures d’escriptoris virtuals
(VDI) basades en Windows o
sistemes X11 (Unix en general,
incloent Linux). Utilitza una versió
molt lleugera de Linux com a sistema
operatiu del PC. 
• Mainframe (ordinador central)
– Externalització del mainframe. Dotar
d’escalabilitat el mainframe i reduir-ne
els costos de manteniment.
Participació en la construcció de
l’arquitectura externalitzada del
mainframe. 
– Contingència del mainframe.
Participació en la construcció de la
solució per a la contingència del
sistema mainframe. Aconseguir amb
una proposta econòmica raonable un
sistema propi de contingència
mainframe.
• Serveis de xarxa
– NEMIC. Renovació de la xarxa
corporativa. Estudi, disseny i pla
d’implantació de la xarxa corporativa
Microsoft.
– NEMIC - impressió. Renovació
tecnològica del sistema d’impressió
estàndard. Estudi, disseny i pla de
migració. 
– NEMIC - mobilitat. Estudi de la
connectivitat de dispositius múltiples a
la xarxa corporativa. Possibilitat de
connexió i accés a serveis bàsics
(fitxers, impressió i aplicacions web)
de la xarxa corporativa per part de
dispositius múltiples i de diferents
característiques. 
– NEMIC - comunicacions unificades.
Introducció de la tecnologia de
comunicacions unificades sota la
solució de Microsoft Lync i Telefónica.
Proveir de comunicacions unificades el
conjunt dels empleats municipals,
integrant en una sola solució la
telefonia IP, les capacitats de xat, la
videoconferència i la telepresència.
Estudi d’impacte i pla implantació de
comunicacions unificades. 
– NEMIC - impressió. Estudi del nou
sistema integral d’impressió (maquinari
i gestió). Racionalització de l´ús dels
recursos d’impressió, escaneig i còpia,
orientat a la reubicació de dispositius i
l’assignació per perfils. Aconseguir un
sistema racional d’adquisició, ús i
manteniment dels dispositius
d’impressió i còpia. Inclou l’estudi de la
disposició dels dispositius d’impressió
(en local) i la confecció de perfils
d’usuaris d’impressió. 
114
Institut Municipal d’Informàtica
A continuació, es resumeixen els fets
més rellevants esdevinguts aquest any:
• En l’àmbit organitzatiu, tal com ja s’ha
comentat, s’ha consolidat la DIATIC dins
l’organigrama de l’IMI.
• En l’àmbit pressupostari, cal destacar
com a fet rellevant la dotació
extraordinària de recursos per al pla de
xoc ha mitigat riscos amb alt impacte en
l’activitat de l’Ajuntament. La DIATIC ha
formalitzat un total de 109 contractes
amb empreses del sector TIC i altres
entitats.
• L’activitat de la DIATIC s’ha focalitzat en
el desenvolupament d’iniciatives.
• Les de caràcter tecnològic s’han
concentrat en les proves de concepte i en
la definició dels models conceptuals de
noves arquitectures. A destacar: Pla
estratègic de sistemes, sistema operatiu
de ciutat i nous models de solucions en
núvol. 
• Les iniciatives de caràcter estructural
s’han concentrat a definir el model
d’innovació extern i intern. 
Ciutats intel·ligents i
telecomunicacions
CIUTATS INTEL·LIGENTS
Convenis de col·laboració
L’IMI i Abertis han firmat un conveni de
col·laboració en el marc de les ciutats
intel·ligents orientat al desenvolupament
de la plataforma de sensors per a la
gestió de serveis urbans de la ciutat.
Projectes
Passeig de Gràcia
Col·laboració en la redacció del Projecte
tècnic de remodelació del Passeig de
Gràcia, responsabilitzant-nos de tota la
part d’estesa de fibra òptica, punts Wi-Fi i
altres elements de comunicacions, així
com de la definició i instal·lació dels
sensors que s’han de desplegar al carrer.
Plataforma de Sensors
S’ha posat en marxa la construcció de la
Plataforma de Sensors i Actuadors.
Aquesta plataforma té com a objectiu
concentrar en un únic sistema d’informació
la recollida de dades de sensors, la gestió
dels sensors a efectes d’inventari,
monitorització, qualitat del servei, etc., i la
posada a disposició de les aplicacions
d’aquestes dades. També concentra les
ordres que les aplicacions envien a sensors
i actuadors, la gestió d’aquests i
l’enrutament de les ordres fins al destí.
Aquesta plataforma és el nucli i l’element
bàsic de la gestió dels sensors i actuadors
instal·lats tan a la via pública com a
edificis municipals.
Avinguda de l’Estatut
S’ha desenvolupat, conjuntament amb la
Direcció d’Obres, una solució per la
monitorització d’obres basada en la
instal·lació de sensors mediambientals
(soroll, pols, gasos) i una càmera que
ofereix imatges fixes en intervals de
temps. Aquest sistema ha provat la
validesa del concepte i molt
probablement serà utilitzat en altres obres
futures, entre elles les de remodelació del
passeig de Gràcia.
Tancament del projecte Inforegió
Durant aquest any s’ha tancat el projecte
Inforegió, cofinançat amb fons europeus,
en el qual participaven Barcelona, Aventia,
Retevisión i I2CAT entre altres, i que tenia
com a objectiu la creació d’una solució
multifabricant per a la integració en una
única plataforma de sensors de diferents
procedències. El projecte ha estat tancat
amb èxit i ja s’ha presentat tota la
informació de tancament.
Smart City Congress
Aquest any, l’Smart City Congress s’ha
desenvolupat durant el mes de novembre.
Des del CIT hem participat activament en
la instal·lació de l’estand de l’Ajuntament i
en el procés de comunicació i difusió de
l’estratègia “Smart City” de la ciutat.
També s’ha aprofitat aquesta trobada
per mantenir contactes amb moltes
empreses, amb les que hem establert
diferents graus de col·laboració.
iCity
iCity és un projecte cofinançat amb fons
europeus en el qual Barcelona figura com
a coordinadora de projecte i en què
participen les ciutats de Bolonia, Gènova i
la Great London Authority, així com la
Universitat Oberta de Catalunya,
Franhofer, Retevisión i CISCO. L’objectiu
d’aquest projecte es posar a disposició de
tercers el sobrant de capacitat de les
nostres infraestructures TIC de cara a que
aquests tercers ofereixin serveis d’interès
públic (SIP). Definim els SIP com aquells
serveis que l’Administració no té l’obligació
de donar, en contraposició als serveis
públics (SP), però que són interessants per
als ciutadans. Aquest model de
col·laboració publicoprivada permetrà, en
temps de crisi, oferir nous serveis que
d’una altra manera no seria possible oferir.
En el marc d’aquest projecte ja hem fet
una primera prova de concepte per tal
que la XAL, xarxa audiovisual local, pugui
utilitzar la xarxa Wi-Fi de l’Ajuntament per
transportar veu. Aquesta possibilitat
ofereix al reporters de la XAL la
possibilitat de passar les seves entrevistes
en aquells casos en que la cobertura 3G
no dóna la qualitat suficient. 
Suport a altres projectes
Marquesines BUS
Hem col·laborat amb altres departaments
d’Hàbitat Urbà i amb TMB per definir com
hauria de ser la futura marquesina de les
parades d’autobús. L’objectiu ha estat que
aquestes futures parades prevegin un
espai per instal·lar-hi tots els elements TIC
que poden necessitar: sensors, equips de
comunicacions, pantalles, antenes i
alimentació elèctrica.
RECI
L’IMI participa en nom de l’Ajuntament de
Barcelona de la iniciativa de la Red
Española de Ciudades Inteligentes
orientada a la col·laboració entre
municipis per a la creació de solucions i
serveis en el marc de les ciutats
intel·ligents.
TELECOMUNICACIONS
Integració de la nova planta de telefonia
amb el lloc de treball
La nova plataforma de telefonia IP (TIP)
corporativa, que va finalitzar el
115
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
desplegament durant el 2011, representa
un canvi tecnològic important que
estableix les bases tecnològiques per
evolucionar la manera de concebre un
servei convencional de veu i permet
integracions enriquides amb el lloc de
treball. 
Una mostra d’això és l’homogeneïtzació
de noms i cognoms presentada en
l’entorn de telefonia, assolit durant el
primer quadrimestre de 2012. Aquesta
homogeneïtzació fa convergir el sistema
de telefonia amb l’entorn de correu
corporatiu.
Arrencada d’un entorn temporal de
mobilitat per a telèfons intel·ligents
Durant el 2012 es va dur a terme una
regularització dels dispositius iPhone
corporatius, que hi va incorporar una capa
de servei gestionat que permet dur a
terme accions de gestió remota des
d’aquests dispositius. 
Gràcies a aquest servei gestionat, els
dispositius poden ser esborrats en remot
en cas de pèrdua, o se’ls pot donar suport
en remot en cas d’incidència amb el
correu electrònic.
Noves connexions de fibra òptica
S’ha prosseguit la connectivitat d’edificis i
serveis municipals a la xarxa corporativa
de fibra òptica, amb la connexió d’onze
noves ubicacions:
• Escala mecànica del Carmel / Batet.
• Edifici Graner - Illa. 
• Edifici EAIA (Equip d’Atenció a Infància i
Adolescència) del districte de Ciutat
Vella.
• Edifici del Disseny Hub Barcelona
(DHUB).
• CSS Putxet i Farró.
• Parc Central del Poblenou.
• EAIA Roquetes (Equip d’Atenció a
Infància i Adolescència).
• Oficina d’Atenció al Ciutadà del districte
de Sant Andreu.
Nous serveis sobre la xarxa WiFi-Mesh
S’han definit i incorporat nous serveis
sobre la xarxa Wi-Fi mallada del carrer
amb la connexió per a la xarxa audiovisual 
Mobile world Capital
Participació en els comitès tècnics creats
per al desenvolupament d’aquesta
iniciativa. En particular, assistència a la
taula per la garantia de la cobertura mòbil
del congrés, celebrat el 2012, i a
continuació, per a la preparació del nou
congrés a celebrar en el recinte de Fira 2.
Prova pilot LTE Vodafone
Desenvolupament d’una prova de
concepte, consistent en la instal·lació i
anàlisi de funcionament de deu antenes
de telefonia mòbil sobre mobiliari urbà,
amb l’objectiu d’estendre aquest tipus de
solucions a la ciutat.
Altres projectes rellevants
Gestió unificada de la planta de fibra
òptica municipal
L’IMI ha estat designat com a gestor únic
de les xarxes de telecomunicacions
municipals, segons l’acord de govern de
finals de juliol de 2012. En aquest sentit,
s’ha iniciat la posada en servei d’una nova
aplicació per a la gestió de la fibra òptica,
així com el traspàs de dades i la
integració de la documentació de les
diferents xarxes: IMI, 22@, circulació,
túnels, etc.
Estudi de la connexió a la xarxa de fibra
òptica municipal de les Biblioteques de
la Diputació
Inici de projecte. Valoració de connexions
i estudi de la proposta tècnica.
Estudi de la connexió a la xarxa de fibra
òptica. Ascensors i escales
Estudi de viabilitat de les connexions a la
xarxa de fibra òptica. Connexions de les
escales de Batet, baixada de la Glòria,
Alcántara, Ballot i Zamora/Pallars.
Seguiment i supervisió dels serveis
afectats per la xarxa de fibra òptica
municipal
Seguiment de serveis afectats i nous
projectes.
Anella Científica
Col·laboració amb el Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la
Informació de la Generalitat de Catalunya
(CTTI) per a la cessió de fibres en la
constitució de l’Anella Científica.
Nova xarxa municipal
Inici de la fase 0 de la nova xarxa
municipal MPLS. Contractació del primer
paquet d’equips.
Interconnexió segura entre CPD per
extensió VLAN
Definició de l’arquitectura d’interconnexió
de CPD. Redacció del plec i l’adjudicació
per la compra i instal·lació dels equips.
Connectivitat al Consorci d’Administració
Oberta de Catalunya (AOC) per fibra
òptica i Xcat:
Finalització de la connectivitat entre l’IMI-
AOC per a la plataforma de
interoperatibilitat.
Connectivitat de banda ampla a Ciutat
Meridiana
Aprovació del projecte de connexió amb
radioenllaç. Execució del projecte.
Connexió edifici DHUB.
Col·laboració en la definició de plecs
administratius i en el disseny de
l’arquitectura de xarxa, i tasques de
connexió a la xarxa de fibra òptica.
Connexió Correo Híbrido (petició
producció)
Establiment de connexió amb Correo
Híbrido per a tasques d’impressió massiva
(àrea d’explotació).
Suport de serveis de connectivitat a la
fira Mercat de Mercats
Col·laboració i suport en la definició 
dels serveis de telecomunicacions per
donar suport als visitats i als estands de
la fira.
Connexió amb Telefònica per al
desplegament dels serveis en núvol
Connexió amb CPD externalitzat de
Telefònica (Terrassa) per a l’establiment
de serveis i aplicacions en node IAAS:
Guia Urbana.
Definició estructura Wi-Fi i serveis de
l’edifici Born
Col·laboració en la definició de plecs
administratius i en el disseny de la
arquitectura de xarxa i de serveis Wi-Fi.
116
Institut Municipal d’Informàtica
Gestió del manteniment i l’arquitectura
de la xarxa Wi-Fi Mesh
Seguiment i supervisió del servei de
manteniment del Wi-Fi del carrer.
Implantació IPAM, DNS, i DHCP
Finalització del projecte d’implantació i
posada en producció.
Transport de les imatges de les càmeres
de trànsit
Definició de l’arquitectura per a la
visualització de les càmeres de vigilància
a qualsevol ubicació de la xarxa municipal
i centres d’emergència (Ajuntament i
Generalitat).
Redacció del plec i adjudicació del
concurs Telco
Redacció dels plecs del nou concurs de
les connexions d’internet municipals.
Estudi, definició i implantació de la
connectivitat a la xarxa corporativa dels
dispositius mòbils (projecte Nemic)
Col·laboració amb el projecte Nemic per a
definir la connectivitat de terminals en
mobilitat dins la xarxa corporativa.
Projecte pilot de l’estació thin desktop
Participació en l’arquitectura,
connectivitat i proves (projecte
d‘innovació).
Col·laboració en els treballs de la nova
ordenança municipal d’antenes.
Participació i suport en l’elaboració del
redactat tècnic de la nova ordenança. 
Suport en la migració de serveis de
teleassistència
Col·laboració amb l’àrea d’Acció Social i
Ciutadania en la redacció de la part de
comunicacions del nou plec per a
l’assistència domiciliària. Valoració de les
ofertes i adjudicació. Suport tècnic en el
procés de migració del contractista.
Infraestructures de serveis
informàtics
Infraestructures tecnològiques
• Evolució i manteniment d’arxius:
actualització de la versió a Enterprise
Vault 9.
• Migració de WebSphere Message Broker
6.1 a 7.0.
• Actualització de SSIS2005 a darrer nivell
de fix packs.
• Suport a la migració de les aplicacions
“Acció Socia”l i “Escoles Bressol” a
WebSphere Aplication Server 6 (WAS 6).
• Substitució d’MPIO HP per MPIO SUN en
cabina SE6140..
• Preservació dels fitxers màster de la
Biblioteca General (HCP).
• Canvis en geocodificació (Novageo).
• Implantació a l’Alcaldia del nou RIS Plus.
• Estudi previ de viabilitat de MEDIA-
SEARCH.
• Gestió de continguts: pla de
contingència Vignette V6.
• Gestió de continguts: estudi previ de la
millora del servei davant situacions “out of
memory”.
• Gestió de continguts: alta disponibilitat
(HA stages de PRO-DLV).
• Gestió de continguts: migració LDAP.
• Estudi previ: ILMT.- control de llicències
IBM.
• Migració Mailbox (Passiu) a CPD2.
• Creació del nou entorn de formació
corporatiu.
• GetAcces: nou servidor web WAS 6.0.
• Reorganització MDS9509 (SAN) CPD2.
• Implementar còpia de la carpeta
“Backup ODP mensual.
• Webpublisher (Gestió de catàlegs):
ampliar maquinari.
• Aïllar servei Intranet 2.0 en maquinari
dedicat.
• Deploys mitjançant SIA a l’entorn
intranet.
• Migració d’eContractes i eSubvencions
(Documentum).
• Migrar BD preproducció de servidor
WMB a servidor Oracle (Documentum).
• Entorn WAS 6.1 per a nous
desenvolupaments.
• Migració del servidor cbck291 a VF
(físic).
• Instal·lació del nou MDS9509 GL.
• Estudi de dla plataforma SCADA / BCN
Sensors.
• Adquisició i implantació del Mailbox4.
• Migrar còpies cdom1x a Networker.
• Migrar a versió Networker 7.6.4.
• Renovació dels certificats dels servidors
de missatgeria.
Xarxa i estació de Treball
• Migració a NEC a Hisenda (Institut
Municipal d’Hisenda).
• Connexió IMI-IMH via TCPIP.
• Implantació de l’IPAM (IP Address
Management) i Migració del DHCP i DNS.
• Estudi i aprovisionament d’espai
addicional a HU.
• Estabilització de la plataforma OES.
SAP
Creació de la infraestructura SAP per al
projecte del Pla de sistemes d’Hisenda.
Seguretat
Actualització dels tallafocs.
Qualitat de servei
• Millores del balanceig del maquinari de
missatgeria.
• Implantació d’una solució per a la gestió
de carpetes de correu amb més de 2.000
elements.
• Missatgeria: implantació del nou entorn
SQL físic.
• Implantació de nous servidors de correu
MBX4. 
• Millores en el servei de desfragmentació
de les bases de dades de correu.
Mobilitat
Dotar d’alta de disponibilitat el servei
Blackberry (BES H.A.).
117
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
118
Institut Municipal d’Informàtica
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Xarxa d’estacions de treball
PC amb estàndard NT/XP 6.769 6.865 7.428 7.839
Edificis amb fibra òptica 141 176 187 205
Edificis connectats sense fibra òptica 99 91 64 47
Servidors físics sales tècniques (1) 285 284 1451 120
Servidors xarxa descentralitzada (1) 31 48 201 24
Bústies de correu 10.662 11.345 12.272 12.319
Trànsit entrant i sortint internet / dia (2) 114.830 118.000 51.169 56.843
Trànsit entre bústies corporatives / dia (2) 212.840 220.000 29.498 36.057
Informàtica corporativa
Processadors físics que permeten muntar servidors 
virtuals – 70 100 100
Servidors virtuals de sales tècniques 331 367 410 410
Processadors propietaris UNIX (IBM, SUN, HP) 132 118 134 180
MIPS Mainframe 250 250 250 250
HOST- transaccions en línia / dia 311.728 273.448 259.472 250.860
HOST-Temps mitjà de resposta de les 10 transaccions 
més utilitzades (seg.) 0,18 0,199 0,200 0,229
SAP del conjunt de la plataforma – 28.400 34.000 59.000
SAP - transaccions (diàleg) / dia 59.785 214.231 718.445 273.437
SAP - Temps mitjà de resposta transaccions (seg.) 0,46 0,54 0,217 1,15
Aplicacions d’ús intern (client/servidor, intranet) 594 675 745 757
Aplicacions cartografia d’usuari intern
Usuaris cartogràfics; VISTA 2.543 2.646 2.574 2.427
Planells cadastre-urb. / dia 192 91 123 91
Visites Geoportal – 22.537 44.372 50.410
Trucades a Geoserveis – 1.944.602 1.333.577 4.566.280
CartoBCN: visites amb descàrrega – – 3.889 10.317
CartoBCN: total descarregat (arxius/volum) – – 38.800/140 102.833/18
Capacitat global de tots els sistemes
Espai en disc a gestionar (en TB) 148 260 350 450
(1) S’ha canviat el tipus d’indicador per raó del canvi de plataforma de correu.
(2) Reducció a causa de la centralització dels servidors de fitxers (projecte migració Netware a OES).
Taula
1
119
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 231 227 230 226
Inversió (en milers d’euros) 34.042 17.480 21.172 17.434
Pròpia – 357 4 7
Per compte de l’Ajuntament 34.042 17.123 21.168 17.427
Resultat comptable (en milers d’euros) 1.079 (1.186) (13) (420)
Cash-flow (en milers d’euros) 1.088 (1.180) (6) 174
Taula
2
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 14
Despeses d’establiment –
Immobilitzat immaterial –
Immobilitzat material 14
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Actiu corrent 16.906
Existències –
Deutors 14.525
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 2.381
Total actiu 16.920
Passiu
Patrimoni net 296
Patrimoni i reserves 716
Resultat de l’exercici (420)
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 588
Provisions 588
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Passiu corrent 16.036
Creditors financers –
Creditors comercials 15.040
Altres creditors 697
Ajustaments per periodificació 299
Total passiu 16.920
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestacions de serveis 739
Tranf. program. i per serveis Ajt. 25.400
Transf. OA de l’Ajuntament 3.728
Altres transferències 419
Altres ingressos 149
Total ingressos d’explotació 30.435
Costos
Variació d’existències –
Compres –
Personal 12.781
Treballs, subminis. i serveis externs 17.782
Subvencions 304
Altres despeses –
Provisions –
Amortitzacions 6
Total costos d’explot. abans financers 30.873
Resultat d’explotació abans financers (438)
Ingressos financers 1
Despeses financeres –
Resultat d’explotació (437)
Ingressos extraordinaris 20
Despeses extraordinàries 3
Resultat abans d’impostos (420)
Impost de societats –
Resultat de l’exercici (420)
120
En matèria estrictament urbanística,
acompleix una funció de tutela dels
processos reglats i formals corresponents
al desenvolupament dels programes
inversors, l’execució dels quals encomana
als diferents ens gestors, que actuen com
a agents de les funcions empresarials en
la realització efectiva de la transformació
urbanística –sòl i obres d’infraestructura, i
dotació de serveis–.
L’Institut actua sobre els processos i
tràmits administratius, jurídics i
economicofinancers de les inversions.
Això comporta tramitar i dur a terme tots
els actes d’autoritat derivats de l’execució
dels projectes de reparcel·lació que
aproven els òrgans de govern municipals, i
també tots els actes d’autoritat derivats
del procediment expropiatori (aprovació
de la relació de béns i drets, aprovació del
full d’apreuament municipal, llançaments
en via administrativa, etc.), com també la
coordinació del reallotjament dels afectats
urbanístics, en totes les actuacions
urbanístiques vinculades a l’obtenció de
terrenys destinats fonamentalment a
habitatge. 
En l’àmbit d’autoritat urbanística
municipal, l’Institut tramita i sotmet a
aprovació dels òrgans de govern
municipal els projectes d’urbanització i
d’enderroc corresponents. D’altra banda, i
en connexió amb la funció de tutela,
tramita i aprova els projectes d’obra
d’infraestructura i de reordenació dels
espais urbans derivats de l’execució del
programa d’inversió directa.
Així mateix, l’Institut Municipal
d’Urbanisme té l’encàrrec, atribuït per acord
de la Comissió de Govern, de desenvolupar,
coordinar i gestionar el Pla de l’habitatge de
Barcelona, amb atribució de tot un seguit
de funcions per tal d’assolir l’objectiu de
l’encàrrec, que afecten els aspectes
següents del pla: la promoció d’habitatge
assequible i política de sòl, la rehabilitació,
l’orientació i la informació al ciutadà, i el
lloguer i les xarxes de mediació.
A més, l’Institut és el responsable de
negociar, redactar, tramitar i aprovar els
convenis amb promotors públics i entitats
sense afany de lucre, per tal de construir
habitatge de protecció oficial i dotacional
en finques de titularitat municipal.
Institut
Municipal
d’Urbanisme
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Gerent: 
Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja
Constitució
Es va constituir el 27 d’abril de 1990.
Objecte social
Impulsar i tutelar, per compte de
l’Ajuntament de Barcelona, els
programes d’inversió publicoprivada,
vinculats a la gestió de sòl, i els
programes d’inversió directa, vinculats a
l’execució d’obres d’infraestructura i
urbanització.
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d'Urbanisme
121
Dades rellevants
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 10 10 10 10
Inversió (en milers d’euros) 2.245 12.254 4.085 1
Pròpia 8 3 1 1
Per compte de l’Ajuntament 2.237 12.251 4.084 – (1)
Resultat comptable (en milers d’euros) 46 358 21 140
Cash-flow (en milers d’euros) 49 112 25 49
(1) En el decurs de l’exercici no hi ha hagut sentències indemnitzatòries, motiu pel qual la inversió per compte de l’Ajuntament ha resultat zero.
Taula
1
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
2
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 8
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial –
Immobilitzat material 8
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Actiu corrent 1.814
Existències –
Deutors 1.117
Inversions financeres temporals 456
Tresoreria 241
Total actiu 1.822
Passiu
Patrimoni net 1.164
Patrimoni i reserves 1.024
Resultat de l'exercici 140
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 36
Provisions 36
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Passiu corrent 622
Creditors financers –
Creditors comercials 103
Altres creditors 501
Ajustaments per periodificació 18
Total passiu 1.822
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes - facturació –
Tranf. program. i per serveis Ajt. 946
Transferències altres entitats –
Ingressos accessoris –
Altres ingressos –
Total ingressos d'explotació 946
Costos
Variació d'existències –
Compres –
Personal 668
Treballs, subminis. i serveis externs 258
Subvencions 6
Altres despeses
Provisions (131)
Amortitzacions 5
Total costos d'explot. abans financers 806
Resultat d'explotació abans financers 140 
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 140 
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 140
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 140
122
L’Institut Municipal d’Hisenda és un
organisme autònom local de l’Ajuntament
de Barcelona que gaudeix de personalitat
jurídica pròpia, plena capacitat jurídica i
d’obra, i autonomia de gestió per al
compliment de les seves finalitats.
L’any 2012, la liquidació dels ingressos
tributaris ha crescut un 4 % respecte a l’any
anterior. Els impostos, en conjunt, han
augmentat un 5,9 %; les multes han
davallat un 2,2 %; i la resta d’ingressos
tributaris han sofert un decrement del 4,1%. 
L’impost de béns immobles s’ha
incrementat un 7 % en l’aplicar el Reial
decret llei 20/2011, que incrementava en
un 10 % els tipus impositius. El
manteniment recurrent de l’any i l’efecte
topall han provocat que el total de dret
liquidat s’hagi quedat en un 7%.
El 2012, la recaptació dels ingressos
tributaris ha estat de 1.163 milions d’euros,
la qual cosa representa el 91,4 % dels
ingressos tributaris liquidats (l’any 2010
en representava el 92%); d’aquests
ingressos, 1.086 milions corresponen a
cobraments en període voluntari i 76
milions en període executiu.
Institut
Municipal
d’Hisenda
Presidenta: 
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina
Gerent: 
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera
Constitució
Es va crear el 27 d’abril de 1990 amb el
nom d’Institut Municipal de Recaptació
de Barcelona. El 15 de març de 1996 el
Plenari del Consell Municipal en va
aprovar la modificació dels estatuts i la
nova denominació com a Institut
Municipal d’Hisenda. Actualment, es
regeix pels estatuts aprovats pel Plenari
del Consell Municipal en sessió de 14
d’octubre de 2005.
Finalitat
La gestió, la recaptació i la inspecció
dels tributs, els preus públics, les multes
i altres ingressos de dret públic de
l’Ajuntament, els seus organismes
autònoms i d’altres entitats públiques
que li ho encarreguin.
123
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d'Hisenda
Dades rellevants
Anàlisi de gestió
Cobraments per concepte (en milers d’euros) 2009 2010 2011 2012
Voluntària
Impostos (any corrent)(1) 741.861 815.862 810.690 842.434
Impost sobre els béns immobles 477.175 543.224 562.698 599.631
Impost sobre les activitats econòmiques 97.920 97.390 97.815 94.171
Impost sobre vehicles de tracció mecànica 57.807 55.782 53.615 49.220
Plusvàlua 86.764 94.911 76.563 82.437
Impost sobre construcció, instal·lacions i obres 22.195 24.555 19.999 16.975
Taxes, preus públics i altres ingressos 213.948 225.002 225.645 219.300
Multes de trànsit 26.653 27.729 25.812 24.641
Total cobraments en voluntària 982.462 1.068.593 1.062.147 1.086.375
Executiva
Tributs i altres ingressos 54.824 51.796 55.719 54.477
Multes de trànsit 25.791 20.245 26.484 22.012
Total cobraments en executiva 80.615 72.041 82.203 76.489
Total cobraments 1.063.077 1.140.634 1.144.350 1.162.864
Total liquidat 1.139.866 1.239.445 1.225.600 1.272.447
% cobrat respecte del liquidat 93,3 92 93,4 91,4
(1) La recaptació associada a l’impost sobre béns immobles i l’impost sobre activitats econòmiques inclou els recàrrecs de l’Entitat
Metropolitana del Transport i la Diputació, respectivament.
Taula
1
Indicadors propis del nivell d’activitat (nombre) 2009 2010 2011 2012
Notificacions amb justificant de recepció 3.242.250 3.141.887 2.879.578 2.878.719
Notificacions sense justificant de recepció 1.992.713 1.118.326 1.124.450 1.055.839
Moviments en les bases de dades cadastrals 109.544 141.616 371.231 119.219
Altes incorporades a les bases de dades d’IVTM 57.751 59.639 48.450 54.452
Autoliquidacions plusvàlua 30.940 34.128 31.254 32.979
Diligències d’embargament 238.277 153.530 168.460 139.160
Diligències d’embargament devolucions Agència Tributària 1.524.967 1.652.007 1.888.796 1.902.646
Diligències d’embargament Generalitat 124.685 114.164 145.385 101.512
Liquidacions d’inspecció 21.074 16.559 13.723 10.086
Tràmits d’atenció al públic 935.920 986.662 1.091.192 1.127.803
Atenció presencial a l’Institut 306.582 292.295 327.770 313.331
Internet 395.517 440.288 493.726 514.876
Oficines d’atenció al ciutadà 74.080 81.737 75.339 78.833
Telèfon 159.741 172.342 193.626 219.375
Quiosc – – 731 1.388
Taula
2
124
Institut Municipal d'Hisenda
Indicadors generals del nivell d’activitat 2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 271 278 277 276
Inversió (en milers d’euros) 301 – 66 92
Inversió pròpia 301 – 66 92
Inversió per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (en milers d’euros) 124 53 489 160
Cash-flow (en milers d’euros) 235 133 562 808
Taula
3
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
4
Balanç
Actiu
Actiu corrent 337
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 40
Immobilitzat material 297
Immobilitzat financer –
Actiu no corrent 5.719
Existències –
Deutors 5.026
Inversions financeres temporals 2
Tresoreria 691
Total actiu 6.056
Passiu
Patrimoni net 2.383
Patrimoni i reserves 2.223
Resultat de l'exercici 160
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 710
Provisions 570
Creditors financers a llarg termini –
Ingresos a distribuir en diversos exercicis 140
Passiu corrent 2.963
Creditors financers –
Creditors comercials 1.771
Altres creditors 1.192
Ajustaments per periodificació –
Total passiu 6.056
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Tranf. program. i per serveis Ajt. 24.453
Ingressos accessoris 29
Total ingressos d'explotació 24.482
Costos
Variació d'existències –
Compres –
Personal 11.949
Treballs, subminis. i serveis externs 8.705
Subvencions 3.623
Altres despeses –
Provisions –
Amortitzacions 78
Total costos d'explot. abans financers 24.355
Resultat d'explotació abans financers 127
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 127
Ingressos extraordinaris 33
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 160
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 160
125
L’Institut Municipal de Mercats de
Barcelona és un organisme autònom local.
Durant l’any 2012, l’Institut ha continuat
les diverses accions que va concretar en
el Programa d’actuació municipal 2012-
2015 a fi de millorar, potenciar i
modernitzar els mercats municipals per
tal de convertir-los en uns equipaments
comercials competitius del segle XXI.
Aquestes accions s’han centrat en
diversos àmbits, entre els quals cal
destacar les remodelacions de mercats, la
potenciació de la seva comunicació i
promoció comercial, i l’aportació
d’elements teòrics per a la millora
comercial amb una especial atenció del
dia a dia dels mercats, a la implantació de
la nova Ordenança municipal de mercats i
al Pla de millores.
Entre les novetats que recull la nova
ordenança, aprovada pel Plenari de
l’Ajuntament el 28 de novembre de 2008,
en destaquen quatre: la nova regulació
dels horaris comercials, la possibilitat de
compatibilitzar la venda de diferents
productes en un sol establiment, una nova
tipificació de les infraccions i la renovació
de la normativa tècnica de parades,
instal·lacions i serveis. 
En el terreny de les inversions, cal
destacar que durant l’any 2012 s’ha
continuat amb el Pla de remodelacions de
mercats, dins el qual cal destacar els
treballs d’execució dels projectes de la
Fira de Bellcaire (Encants), Sant Antoni
(fresc, roba i dominical), Ninot, Sants,
Guineueta, Provençals, Guinardó i
Boqueria (obres del nou aparcament i
nous magatzems a la plaça de la
Gardunya).
Finalment, cal destacar el Pla de millores
dels mercats, que ha permès dur a terme
actuacions a mercats fora dels processos
de remodelació que han ajudat a millorar-
ne l’activitat diària. En concret, s’han
efectuat 79 actuacions en 30 mercats.
Totes aquestes actuacions tenen
l’objectiu de dotar els barris de mercats
que siguin veritables eixos aglutinadors de
la vida comercial i social de la ciutat. 
L’actuació de l’Institut durant l’exercici
2012 se centra en els aspectes següents:
Remodelació dels mercats
municipals
S’entén per remodelació l’acció integral
en l’estructura d’un edifici. Durant l’any
2012, s’han dut a terme les actuacions
següents:
• Mercat de Sant Antoni. Durant aquest
any 2012, s’han finalitzat les pantalles
perimetrals del mercat i s’han realitzat
treballs de recerca arqueològica.
• Mercat de Sants. S’ha finalitzat la
segona fase d’obra del projecte que
n’afecta l’estructura. Aquesta fase
consisteix en la construcció de fonaments
i estructures de formigó armat fins a cota
zero.
• Mercat del Ninot. S’ha finalitzat la
segona fase d’obra del projecte, que
consisteix en l’estintolament dels pilars del
mercat, l’anclatge i biga de coronació dels
murs pantalles i l’excavació dels
soterranis.
• Mercat de la Fira de Bellcaire, “Els
Encants”. El projecte de construcció del
nou mercat dels Encants l’està executant
l’empresa municipal BIMSA i un cop fets
els desviaments de serveis, durant l’any
2012 s’ha continuat la fase final de
construcció i l’adjudicació de la fabricació
i instal·lació dels que seran els mòduls
comercials del nou mercat. Es preveu que
podrà obrir durant el segon trimestre de
2013.
• Mercat del Guinardó. La realització del
projecte executiu del nou Mercat del
Guinardó correspon a REGESA, que actua
com a promotor de tota l’actuació
urbanística. Durant l’exercici 2012 s’han
continuat les obres de construcció del
nou mercat. 
• Mercat de la Guineueta. Durant l’any
2012 es van continuar les obres de
remodelació del mercat, s’han realitzar els
reforços de les estructures existents, s’han
construit els nous accessos, s’ha allibertat
espai per al nou autoservei i s’ha construit
la nova oficina bancària. Es preveu la
finalització de les obres per al primer
trimestre de 2013.
• Mercat de Provençals. S’han iniciat les
obres de remodelació i, durant l’estiu, s’ha
procedit al tancament del mercat durant
30 dies per realitzar-hi feines que
poguessin ocasionar molèsties. Se’n
Institut
Municipal
de Mercats
President: 
Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro
Gerent: 
Sr. Jordi Torrades i Aladren
Constitució
Es va constituir el 24 d’abril de 1992 i va
entrar en funcionament l’1 de gener de
1993. 
Objecte social
La renovació, la gestió i l’administració
dels mercats municipals minoristes de la
ciutat.
126
Institut Municipal de Mercats
preveu la finalització per al primer
trimestre de 2013.
Millores de les estructures
físiques
Aquest apartat fa referència a les
actuacions que tenen per objectiu bàsic el
manteniment de l’edifici. 
Les principals obres de millora
realitzades durant el 2012 han estat les
següents:
• Barceloneta. Substitució de la canonada
del desguàs, i reparació de la persiana
enrotllable d’accés a la brossa.
• Besòs. Adequació de la rampa d’accés
del carrer Perpinyà, arranjament del terra
de la cambra del peix, substitució del
compressor de la cambra frigorífica i
substitució del quadre elèctric.
• Boqueria. Reparació de l’estructura de la
coberta, senyalització de les parades,
reparació de les tanques, substitució dels
vidres trencats i millores en el sistema
contra incendis.
• Clot. Substitució de la porta d’alumini
de l’accés al mercat i substitució del
quadre elèctric de les bombes dels pous
de les aigües residuals.
• Hostafrancs. Localització i reparació
d’una fuita d’aigua, substitució de la
maquinària de l’aire condicionat i
substitució del gas refrigerant de l’aire
condicionat.
• Les Corts. Extracció i ventilació dels
magatzems, i substitució del compressor
de les cambres.
• Marina. Paviment antilliscant a les
rampes de l’accés soterrani, bateria de
condensadors, canvi del sistema
d’enllumenat de rètols i modificació del
sistema de climatització.
• Poblenou-Unió. Substitució de l’aire
condicionat de la Direcció del Mercat.
• Santa Caterina . Claraboies i tancaments
de les capçaleres, modificació de la porta
d’accés als magatzems i instal·lació d’una
de nova a la zona del passadís, substitució
de dues bombes del pou freàtic,
substitució de l’aire condicionat de la sala
polivalent, desmuntatge dels vidres de la
sala polivalent, reforç de la solera de la
sala polivalent, construcció d’un armari a la
sala polivalent, pintura a la sala polivalent,
millores a la coberta de la zona Giralt i
Pellicer i obres d’adequació del parquet.
• Sant Martí. Porta de PVC a la zona del
peix, reparació de la instal·lació elèctrica i
millores del sistema de climatització.
• Abaceria. Substitució del compressor
núm. 1 i dues cambres frigorífiques,
reparació de les portes del
muntacàrregues i de la bateria de
condensadors.
• Concepció. Restauració de les cabines
dels muntacàrregues i desmuntatge de la
parada 50.
• Estrella. Reforma dels lavabos i de
l’espai de brossa, porta semicircular i
millores dels accessos a les cambres i
magatzems.
• Fort Pienc. Reforma dels conductes i
reparació de les màquines d’aire
condicionat, reparació de les portes del
muntacàrregues, modificació de
l’estructura dels conductes d’aire i
reparació de la porta del moll.
• Galvany. Reparació de les fissures de les
bigues interiors i reparació de la porta del
carrer Galvany.
• Llibertat. Reparació de les lames de la
façana.
• Ninot. Modificació dels conductes d’aire
condicionat.
• Sagrada Família. Substitució de 21 fan-
coil d’aire condicionat, equips RiF (estalvi
energètic) - Sagrada Família i cubeta de
desgel.
• Sant Gervasi. Substitució del
compressor núm. 1 i tres cambres
frigorífiques.
• Sarrià. Adequació de l’aire condicionat
del mercat i substitució de les finestres
exutoris coberta.
• Tres Torres. Obres complementàries de
reforç estructural de les cambres, façana
lavabo, protecció dels baixants i sortida
coberta i també substitució de la canal.
• Fira de Bellcaire. Reposició del
paviment trencat a la zona de la subhasta.
• Canyelles. Reparacions diverses i porta
metàl·lica a la zona dels lavabos.
• Carmel. Substitució de les portes de
l’ascensor, i polit del paviment de la sala
de vendes.
• Ciutat Meridiana. Barana de l’escala i
lloguer d’un andami.
• Felip II. Adequació de la cabina del
muntacàrregues.
• Guinardó. Substitucions dels
compressors del sistema de climatització i
adequació del sistema de climatització.
• Horta. Substitució del control del
sistema de climatització i reparació de la
finestra.
• Mercè. Canvi de la porta de la cambra
de peix.
• Montserrat. Asfaltat de la zona de
càrrega i descàrrega.
• Trinitat. Barrera del control d’accés de
l’aparcament, instal·lació d’intèrfons
d’aparcament, tiquets d’aparcament i
modificació del sistema d’alarma.
• Vall d’Hebron. Reparació de les jàsseres
i pintura interior, impermeabilització de la
coberta, reforma integral de l’enllumenat
de l’aparcament, lones de la façana,
adequació del muntacàrregues, aula
gastronòmica, canvi d’evaporadors i
substitució de la porta de PVC.
També cal destacar l’adequació a la
normativa vigent dels muntacàrregues de
diversos mercats.
Actuacions exteriors
Durant l’any 2012 s’han dut a terme les
actuacions següents:
• Mercat La Muntanyeta de Sant Boi de
Llobregat
Redacció de l’avantprojecte en
col·laboració amb un despatx
d’arquitectura extern contractat per
l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
que reculli les recomanacions i el
programa de necessitats descrit per
l’Institut Municipal de Mercats de
Barcelona. Presentació d’aquests treballs
a l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació
de Venedors del Mercat de la Muntanyeta,
i inici de les negociacions amb els titulars
afectats per les actuacions físiques
descrites a l’avantprojecte. 
• Mercat Sant Joan, de Premià de Mar
El 12 de setembre de 2012 es va signar el
conveni amb l’Ajuntament de Premià de
Mar, amb una duració de 12 mesos, per a
l’assessorament tècnic en la redacció de
l’avantprojecte de reforma del Mercat,
actuacions prèvies i preparatòries de la
concessió administrativa i elaboració del
plec de condicions que regirà l’adjudicació
del nou espai comercial.
127
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Mercats
• Mercat Municipal de Pallejà
El 18 de juny de 2012 es va signar el
conveni amb l’Ajuntament de Pallejà, amb
una duració de 12 mesos, per a
l’assessorament tecnico-jurídic en el
projecte de remodelació del mercat
municipal, actuacions prèvies i
preparatòries de la concessió
administrativa i elaboració del plec de
condicions que regirà l’adjudicació del
nou espai al nou o els nous operadors. 
Projectes internacionals
• Med Emporion 
El 2012 es van presentar les conclusions
de Med Emporion en el I Simposi
Internacional Mercats de la Mediterrània I,
com a colofó d’un projecte d’anàlisi i
promoció dels mercats a les ciutats
mediterrànies, liderat per Mercats de
Barcelona i desenvolupat amb les ciutats
de Torí, Gènova i Marsella.
• Marakanda
Es continua amb l’execució del projecte
Marakanda (ENPI), en el qual l’Institut de
Mercats de Barcelona va entrar a formar
part, amb deu ciutats més del nord i sud
de la Mediterrània. Liderat per la ciutat de
Florència per als anys 2011-2013,
Marakanda pretén crear un clúster amb
l’objectiu de millorar la gestió dels
mercats. 
• URBACT 
Mercats de Barcelona lidera el projecte
europeu URBACT Markets per al
desenvolupament sostenible de les ciutats
amb col·laboració d’altres ciutats sòcies
com: Londres, Suceava, Dublí, Turí, Tolosa,
Breslau i Àtica
• Premi WUWM
La Unió Mundial de Mercats Majoristes
(WUWM) va atorgar el Premi d’Or 2012 a
l’Excel·lència en Noves Infraestructures de
Mercats, al Mercat de la Llibertat per la
seva remodelació.
• Assessoraments internacionals
S’han atès més de set peticions
internacionals d’assessorament de gestió
dels mercats municipals procedents de
ciutats entre les quals destaquem
Montevideo, Oporto, Dublín, Corea, Hong
Kong o Rotterdam, que posicionen el
model de Mercats de Barcelona com un
dels millors models de gestió del món. 
Mercats de Barcelona ha ofert la seva
experiència sobre la gestió comercial i les
remodelacions de les instal·lacions davant
la petició de la Municipalitat de Lima, la
capital de la república del Perú, per
conèixer l’experiència barcelonina davant
la iniciativa de fer una remodelació
integral del seu mercat central. És un
projecte global que té en compte l’oferta
alimentària i la no alimentària, la ubicació
del mercat, en ple centre turístic de la
ciutat, la remodelació i modernització de
les instal·lacions i la incorporació de nous
serveis.
Ordenació comercial
Rejoveniment d’operadors
Any 2012 Traspassos Cessions entre Cessions entre Traspassos
inter vivos pares i fills cònjuges mortiscausa
Nombre d’expedients 183 96 11 26
Mitjana d’edat del cedent 54,00 68,70 50,40 64,70
Mitjana d’edat del cessionari 37,10 40,40 50,60 46,30
Diferencial –16,9 –28,3 +0,2 –18,4
Taula
1
Expedients
Any 2012 Nombre d’expedients
Reducció de llicències d’operadors excedentaris
Amortitzacions de parades 133
Renúncies voluntàries de parades 74
Ampliació d’establiments
Fusions de parades veïnes 8
Ocupacions temporals d’espais comuns de parades 140
Millora del circuit comercial
Trasllats d’establiments a altres vacants del mateix mercat 16
Incorporació de nous operadors
Adjudicació d’establiments mitjançant el procediment negociat 5
Adjudicació d’establiments mitjançant subhasta 22
Taula
2
128
Institut Municipal de Mercats
Aspectes de gestió comercial 
Els aspectes comercials que cal destacar
han estat els següents:
• Reconversió de la planta soterrada -1 del
Mercat de Tres Torres, substituint les
cambres frigorífiques per magatzems
individuals.
• Estudi d’activitats del Mercat de la
Boqueria, i de l’impacte del turisme en
aquest equipament.
• Posada en funcionament de les terrasses
dels establiments de bars i restauració de
la façana de Francesc Cambó del Mercat
de Santa Caterina.
• Construcció i posada en funcionament
de l’aula gastronòmica del Mercat de la
Vall d’Hebron.
• Redacció del Reglament intern de
funcionament del futur Mercat dels
Encants Barcelona – Fira de Bellcaire.
• Posada en funcionament del sistema de
control i pagament a l’aparcament del
Mercat de la Trinitat.
• Participació activa de Mercats de
Barcelona en les millores que suposa per
a les activitats de la Rambla el pla “Cor”,
pel que fa a les parades de floristes i
antics ocellaires.
• Posada en marxa de la primera fase de
la reordenació comercial de la sala de
vendes del Mercat de la Provençals, pel
que afecta a les parades tradicionals de
producte fresc.
• Entrada en funcionament d’un nou
establiment especialitzat en cerveses al
Mercat de Galvany.
Accions de promoció i
responsabilitat social
La tercera edició de la Fira Mercat de
Mercats, entre els dies 19 i 21 d’octubre, va
obtenir un balanç d’èxit i va superar els
resultats de l’edició anterior: més de
250.000 visitants, més de 200.000
compres directes i 55.000 consumicions,
traduïts en uns 1.000 impactes en els
mitjans de comunicació. Les xifres finals
mostren un increment del 10 % del
nombre de visitants en comparació a
l’edició de l’any passat. Un augment que
també es veu reflectit en el nombre de
consumicions de degustació, que
experimenta un increment del 15 %.
L’Institut ha promogut el 2012 la tercera
edició dels premis Els Millors Merctas del
Món, que van ser atorgats a les
associacions de concessionaris dels
mercats del Carmel. 
Com cada any, s’ha celebrat la jornada
especialitzada que enguany es va
convertir en el I Simposi Internacional
Mercats de la Mediterrània, on es van
presentar les conclusions del projecte
internacional liderat per mercats de
Barcelona MED Emporion. Hi van assistir
més de 200 persones procedents del
nostre país i d’altres vuit estats de la
Mediterrània, i va situar Barcelona en el
mapa, com a capital dels mercats. El
Simposi va ser el marc de presentació de
l’estudi Mercats de la Mediterrània,
publicat en el marc del projecte
MedEmporion, on es recullen les bones
pràctiques de gestió dels mercats.
Enguany s’han commemorat dos
aniversaris importants: el 50è aniversari
dels mercats del Bon Pastor i el 25è
aniversari del Mercat de la Guineueta.
S’han potenciat més de 80 accions
promocionals de dinamització comercial
dels mercats i de vinculació amb el veïnat,
promogudes tant per l’Institut com per les
associacions dels comerciants dels
mercats.
Durant aquest any s’han dut a terme
catorze grans campanyes de promoció de
preus als mercats de la Guineueta,
Canyelles, Bon Pastor, Lesseps, el Carmel,
Llibertat, Concepció, la Mercè, Boqueria,
Dominical de Sant Antoni, Felip II, Horta,
Galvany i Sant Gervasi. 
Pel que fa a les accions de cohesió social
i amb el territori, destaquen activitats com
la Mostra de mercats de Nou Barris, la
Festa de Provençals, el Mercat Modernista
de la Concepció, el Tradicionàrius, la
Botifarrada de Sarrià, els Tastets del Clot
o la Mostra de Comerç al carrer d’Horta,
en les quals participen habitualment els
mercats. També cal destacar la
participació en les festes tradicionals de
Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, Sant Joan,
Tots Sants, festes majors dels barris, etc.
Els mercats són també importants
centres per a la promoció del menjar
saludable de proximitat, i de divulgació
cultural i científica com es demostra en
les activitats com ara la 48h Open House,
la promoció del consum Km0, accions en
col·laboració amb Slow-food, tallers Enjoy
Wine de promoció dels vins amb
denominació d’origen, accions de
promoció de la Sarsuela i fires de
productes catalans amb denominació
d’origen.
Igualment s’han portat a terme més de
50 activitats de responsabilitat social,
amb la participació de la major part dels
mercats, com són: la “Brossa solidària”, la
col·laboració amb el “Llibre solidari” d’ajut
a la gent gran, accions de sensibilització
contra la violència de gènere, la Marató
contra la Pobresa o la participació a la
Marató de TV3. En el context actual de
crisi, ha tingut especial rellevància la
participació de tots els mercats
municipals en el Gran Recapte d’Aliments,
que ha significat un èxit de col·laboració
ciutadana amb un balanç de recollida de
117 tones d’aliments, més del doble que
l’any 2011.
En el marc del foment de la salut,
associat al consum de productes de
mercat, s’han portat a terme més de
trenta activitats; per exemple la campanya
“Oncolliga”, IX edició de la presentació de
la Setmana Europea contra el Càncer,
campanya “Posa’t la Gorra” de
l’Associació de Familiars i Amics de Nens
Oncològics de Catalunya (AFANOC), les
jornades cardiovasculars o les accions de
sensibilització contra la sida.
Finalment, s’ha col·laborat amb grans
empreses com ”la Caixa” (campanya
“Contactless”), Vichy Català o l’Aquàrium.
Comunicació
El 2012 ha suposat una continuació del Pla
de dinamització comercial, iniciat cap a la
fi del 2010, com a estratègia de reactivació
econòmica del comerç dels mercats de
Barcelona i promoure l’estil de vida
saludable, la qualitat, la professionalitat,
etc, així com captar clients més joves i un
públic prescriptor infantil.
La imatge amb els conceptes saludable,
professional, innovador, integrador i variat
s’ha aplicat i desenvolupat en premsa
escrita, publireportatges, campanyes
específiques dels mercats en un nombrós
material gràfic de difusió.
Comunicació digital
El web de l’Institut,
www.bcn.cat/mercats, implantat el
setembre de 2011, ha tingut un
creixement important i ha assolit les
270.7144 visites amb una mitjana diària
de 1.286 visites. S’hi ha publicat 71
notícies, 114 vídeos i s’ha traduït al
castellà i a l’anglès. 
Les xarxes socials de l’Institut de
Mercats, es consoliden com a
importants eines informatives i
dinamitzadores de totes les activitats i
accions realitzades als mercats, així com
de captació d’un públic més jove. El seu
creixement ha estat progressiu, i aquest
2012 s’ha traduït en les dades següents: 
• Amb més de 70 notícies publicades i
44 actualitzacions de trucs, receptes i
productes, les visites al web assoleixen
86.650 entrades.
• Amb un total de 2.793 amics, amb un
perfil majoritari de 25-44 anys, la nostra
pàgina de Facebook ha assolit aquest
2012 un creixement total de 1.061 visites
respecte de l’any anterior. 
• Amb Twitter s’ha arribat als 4.495
seguidors i s’han fet 9.011 piulades que
han suposat 2.183.231 repiulades. 
• Les visites a Flikr, amb un total de
25.193 entrades, també han resgistrat
enguany un augment considerable.
• Es continua amb l’edició del newsletter
digital amb un edició mensual.
Amb l’objectiu de dinamitzar les xarxes
i captar un públic més jove, hem
organitzat diferents concursos virtuals
com: “Les receptes de Carvalho”, el
concurs de fotografies “Mercat de
Mercats 2.0” i el concurs de Nadal.
D’altra banda, continuant amb la
millora i innovació en el món de les
xarxes socials, s’han obert nous canals:
Pinterest, Instagram, Eyeem...
La creació de codis QR per a alguns
dels nostres esdeveniments, ha estat
una de les altres innovacions d’aquest
any. Alguns exemples són: la Jornada
Internacional de Mercats de la
Mediterrània, Mercat de Mercats, o el
nou Infomercats, que hem renovat com
a una nova eina per compartir
coneixements i bones pràctiques entre
els comerciants. Una important
innovació d’aquest nou format ha estat,
precisament, l’aplicació de codis QR que
apunten directament al web “Som de
mercat”, creat específicament amb
aquesta finalitat i com a complement
del nou Infomercats.
Programes educatius
Es continua amb les activitats educatives,
amb uns programes renovats el curs
anterior. La participació ha estat de 4.155
alumnes de més de 100 escoles que han
fet 71 visites als mercats.
Mitjans de comunicació
L’activitat dels mercats es contínuament
reproduïda en els mitjans de comunicació
de la televisió, la ràdio i la premsa escrita,
com demostren els més de 200 impactes
als mitjans enregistrats i els més de 500
permisos de filmació i fotografia atorgats
aquest 2012.
També s’han realitzat diferents
publireportatges i inserció de publicitat
als principals diaris (El Periódico, La
Vanguardia...), així com connexions de
ràdio i televisió (ComRadio, BTV, TV3..),
sobretot per campanyes i celebracions
com Carnaval o Nadal. S’ha de fer una
especial menció al reportatge del
programa Sense Ficció emès a TV3 sobre
el model de mercats, per la seva
rellevància mediàtica. L’activitat amb més
ressò el 2012 ha estat un any més Mercat
de Mercats, amb uns 1.000 impactes als
mitjans.
129
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Mercats
130
Institut Municipal de Mercats
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 71 72 71 70
Inversió (en milers d’euros) 16.862 8.246 16.744 17.920
Pròpia 74 59 38 46
Per compte de l’Ajuntament 16.788 8.187 16.706 17.874
Resultat comptable (en milers d’euros) 270 286 386 324
Cash-flow (en milers d’euros) 393 432 503 639
Taula
4
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Visitants als mercats municipals (nombre) (1) – 61.604.702 63.789.944 58.729.126
Grau de satisfacció 
Molt/bastant satisfet – 74,10 % 81,20 % 81,20 %
Regular – 21,30 % 14,60 % 14,20 %
Poc/gens satisfet – 4,60 % 4,20 % 4,60 %
Valoració del servei 6,9 7 7 7
(1) Durant l’exercici 2009 el nombre de mercats amb comptadors era inferior. 
Taula
3
131
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Mercats
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
5
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 1.588
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 61
Immobilitzat material 57
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini 1.470
Actiu corrent 18.054
Existències –
Deutors 16.518
Inversions financeres temporals 6
Tresoreria 1.408
Ajustaments per periodificació 122
Total actiu 19.642
Passiu
Patrimoni net 3.587
Patrimoni i reserves 3.263
Resultat de l'exercici 324
Passiu no corrent 178
Provisions 178
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Passiu corrent 15.877
Creditors comercials 2.731
Altres creditors 2.251
Ajustaments per periodificació 10.895
Total passiu 19.642
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Transferències per serveis (taxes) 5.941
Altres transferències Ajt. 2.081
Altres transferències 254
Altres ingressos d'explotació 4.472
Total ingressos d'explotació 12.748
Costos
Variació d'existències –
Compres –
Personal 3.683
Treballs, subminis. i serveis externs 8.203
Subvencions 147
Altres despeses 425
Provisions 83
Amortitzacions 54
Total costos d'explot. abans financers 12.595
Resultat d'explotació abans financers 153
Ingressos financers 81
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 234
Ingressos extraordinaris 144
Despeses extraordinàries 54
Resultat abans d'impostos 324
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 324
132
L’Institut Municipal d’Educació de
Barcelona (d’ara endavant IMEB) es
configura com un organisme autònom de
caràcter local de l’Ajuntament de
Barcelona, de conformitat amb la
legislació reguladora del règim local i la
Carta de Barcelona. L’IMEB gaudeix de
personalitat jurídica pròpia, plena
capacitat jurídica i d’obrar i autonomia de
gestió per al compliment de les seves
finalitats.
Durant l’any 2012, l’IMEB s’ha abocat a
compaginar la seva activitat ordinària de
gestió i seguiment de tots els
equipaments educatius municipals de la
primera infància i de música, com les
activitats de promoció educativa i
d’impuls de la formació professional i
participació escolar, amb la concreció dels
objectius i actuacions del Programa
d’actuació municipal. 
Juntament amb la redefinició de
l’estructura organitzativa de l’IMEB, s’han
dut a terme unes mesures
racionalitzadores a les escoles bressol
municipals que han permès assolir unes
xifres històriques de demanda atesa de
places. S’ha donat un nou impuls al
Consell Municipal de la Formació
Professional i s’ha apostat decididament
per les mesures de suport educatiu a les
famílies i les que ajuden a abordar el
problema del fracàs escolar.
Direcció de Centres
Educatius Municipals
Les escoles bressol i l’atenció a la
petita infància
Noves escoles bressol
Durant el 2012 es van posar en
funcionament quatre noves escoles
bressol municipals (EBM). Al gener van
ser dues escoles de gestió directa: l’EBM
Albí, al districte d’Horta, i l’EBM La
Filadora, al districte de Sant Andreu. Al
setembre de 2012 van obrir les portes
dues noves escoles bressol: l’EBM Els
Patufets de Navas, al districte de Sant
Andreu, amb una matrícula de 87 places i
l’EBM Enxaneta, al districte de Gràcia i
amb una capacitat de 140 places. En total,
l’any 2012 s’han creat 454 noves places.
A desembre de 2012, l’Institut Municipal
d’Educació de Barcelona té en
funcionament un total de 94 escoles
bressol amb una capacitat de 7.766
places.
Acolliment d’alumnes en pràctiques
Durant el curs 2011-2012, han realitzat
pràctiques a les escoles bressol
municipals i espais familiars 611 estudiants
universitaris i de formació professional.
Campanya bressol d’estiu 2012
Emmarcats en la campanya de vacances
de l’Ajuntament de Barcelona, els bressols
d’estiu els organitzen les AMPA de les
escoles i es realitzen durant la segona
quinzena del mes de juliol.
A l’estiu del 2012 s’han realitzat 23
bressols d’estiu, la qual cosa ha suposat
que hi participessin 610 infants. L’import
total de beques atorgades ha estat de
14.764 euros.
Atenció als infants amb necessitats
especials
Enguany, s’han atès 502 infants amb
necessitats especials.
Escoles municipals de música de
Barcelona
Les escoles municipals de música de
Barcelona són quatre: Can Ponsic,
l’Eixample, Nou Barris i Sant Andreu.
Durant el curs 2011-2012, el nombre
d’alumnes matriculats a les escoles
municipals de música de Barcelona han
estat de 2.503. La distribució en
percentatges per trams d’edat equival a
un 31,56 % d’infants de 0 a 4 anys, un 61,16
% tenen entre 5 i 18 anys i el 7,35 % restant
correspon als majors de 18 anys.
Activitats obertes. “Dijous concert”
El cicle “Dijous concert” que ofereix
l’Escola Municipal de Música de l’Eixample
es va consolidant. Se n’han programat dos
cicles: hivern i primavera.
Durant el curs 2011-2012 s’han programat
un total de 17 concerts que han sumat
833 assistents.
Institut
Municipal
d’Educació
President: 
Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata
Gerent: 
Sr. Manel Medeiros i Pérez
Constitució
Es va constituir el 22 de juny de 1993.
Objecte social
La direcció i planificació de l’estructura i
l’administració dels centres educatius
mantinguts per l’Ajuntament, directament
o indirectament, com també l’impuls de
les actuacions i la coordinació de totes les
instàncies i tots els serveis que puguin
incidir en l’educació a la ciutat.
133
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
Conservatori Municipal de Música
de Barcelona
El Conservatori Municipal de Música de
Barcelona és un centre públic
d’ensenyament de grau professional, que
ofereix els sis cursos reglats en totes les
especialitats musicals. 
L’any 2012 cal destacar: 
Distribució de la matrícula per especialitat del curs 2011-12
Escola Corda Vent Poli-fònics Música Música Música Cant % alumnat 
Municipal moderna / antiga tradicional instrument
de Música percussió
Can Ponsic 30,7 % 28 % 36,4 % 2,2 % 2,7 % 50,3 %
Eixample 24,6 % 38,3 % 25,4 % 10,2 % 1,5 % 68,7 %
Nou Barris 23,7 % 35 % 33,5 % 6,2 % 1,5 % 84,3 %
Sant Andreu 24,5 % 46 % 19 %· 10,5 % 83,2 %
Taula
1
Balanç del curs 2011-12: matrícula i resultats acadèmics
Grau professional curs 2011-2012
Alumnes matriculats 499
Doble especialitat 20
Total 519
Resultats acadèmics Nombre %
Alumnes avaluats 6è curs 103 100 %
Alumnes titulats 61 59 %
Alumnes repetidors 40 8 %
Taula
2
Resum d’actuacions de formació permanent i concerts
Activitats / Concerts Nombre Assistents
Cursos oberts 21 106
Classes magistrals 1 15
Tallers, seminaris 3 57
Total activitats 25 178
Concerts
Dijous concert 38 9.500
50' Joves 22 1.760
Onze hores 2 2.200
Auditori 1 1.900
Total concerts 63 15.360
Taula
3
134
Institut Municipal d’Educació
Direcció de Promoció
Educativa
Des de la Direcció de Promoció Educativa
planifiquem i dirigim un conjunt de
serveis, programes i actuacions adreçats a
la millora de la qualitat de l’oferta
educativa de la ciutat i del patrimoni
educatiu d’aquesta. Així mateix,
promocionem el treball compartit i
coordinat amb els districtes municipals o
altres organismes descentralitzats i
desenvolupem accions en coordinació
amb els centres escolars i la implicació
dels agents educatius i socials per afavorir
la igualtat d’oportunitats i l’equitat en
benefici de l’èxit escolar i de la ciutadania.
En aquesta línia, durant l’any 2012, s’han
portat a terme diferents iniciatives:
• Consell de Coordinació Pedagògica
(CCP). Actualment està format per 146
entitats i institucions ciutadanes tant
públiques com privades. Des del CCP
s’articulen les gratuïtats d’entitats del
Consell de Coordinació Pedagògica. Una
de les vies que es fan servir per
compensar les desigualtats econòmiques
és el sistema d’accés gratuït a activitats
d’entitats del Consell de Coordinació
Pedagògica. 
El 2012, s’han assignat 19.480 places
gratuïtes repartides entre els deu
districtes de la ciutat.
• Programa d’activitats escolars. Aplega
4.726 activitats escolars adreçades a tots
els cicles educatius i que organitzen o es
desenvolupen en 175 espais ciutadans de
les 146 entitats del Consell de coordinació
pedagògica. L’Auditori, el Gran Teatre del
Liceu i el Palau de la Música, en el qual va
haver-hi una demanda de 295.043 places. 
• L’Audiència Pública als nois i noies. És
una activitat per a l’alumnat de la ciutat,
entre 11 i 17 anys, que serveix per
configurar un espai de diàleg i
participació dels joves escolars com a
ciutadans i ciutadanes de ple dret. Cada
any es proposa un tema diferent i,
després d’un procés col·lectiu de reflexió,
els nois i noies presenten les seves
conclusions i propostes en una audiència
pública del Consistori presidida per
l’alcalde. 
Durant el curs 2012-2013 el tema de la
XVIII Audiència Pública als nois i noies és
la ciutat digital. Les tecnologies als
servei de les persones. Hi participen 700
infants de vint centres educatius de la
ciutat.
• “La veu dels infants: el pregó de la
Laia”. És una activitat educativa adreçada
a l’alumnat de 3r, 4t i 5è de primària que
té com a objectiu iniciar els infants en els
processos participatius a l’escola i a la
ciutat de Barcelona. Durant el curs 2012-
2013 el tema central és “Barcelon@ per als
infants. Les tecnologies al nostre abast!”
Hi participen 340 infants d’onze escoles
de la ciutat.
• El Planetari Municipal. Ofereix a les
escoles un programa educatiu per a
l’alumnat de 2 fins a 18 anys. El curs 2011-
2012, 4.532 alumnes de 188 centres
educatius (79 % de Barcelona ciutat i 2 %
de fora) hi han realitzat activitats. Des de
l’any 2011, el Cel del Guinardó també
ofereix una activitat, quatre dissabtes (un
per trimestre) per al públic general, en
col·laboració amb el districte d’Horta-
Guinardó. A les vuit sessions de l’any 2012
hi han assistit 191 participants.
• L’Escolab. És un ampli recull d’activitats
amb l’objectiu de donar a conèixer la
recerca que actualment es desenvolupa
en les diferents especialitats científiques i
tecnològiques. El 2012 cal ressaltar: 
– Centres de recerca 36
– Activitats diferents 76
– Ocupació (%) 98
– Places/100 30,9
– Places (nombre d’alumnes) 3.090
• El comerç i les escoles. L’objectiu és fer
palesa la importància del comerç com a
element vertebrador de la ciutat de
Barcelona. També vol promoure el
consum crític, actiu i responsable.
L’activitat “Visites guiades” a botigues
arrelades de barri que es va engegar el
curs passat amb quatre comerços i
aquest s’ha ampliat a 22. El nombre
d’escoles ha passat de 23 a 56. 
• Emprenedoria. Aquest programa es
posa en marxa a l’inici del curs 2012/13. Té
dues accions. D’una banda, Start-up
School, projecte de mentoria i concurs de
plans d’empresa per a grups de joves
estudiants emprenedors de Barcelona i,
d’altra banda, “Be an entrepreneur”,
programa de tretze seminaris per a grups
classe sobre temes d’emprenedoria
impartits totalment en anglès. En ambdós
programes es preveu la participació d’un
miler de noies i nois d’entre 15 i 18 anys i
d’uns vint centres educatius. 
• Programes culturals. Recullen les
iniciatives dins del camp artístic i cultural
que sorgeixen en el si dels centres de
secundària. Centres de secundària públics:
45. Grups participants: 86.
Dades de participació per àmbits:
– Teatre: 31 grups; participants: 353;
públic assistent: 763 persones.
– Música: 15 grups; participants: 219;
públic assistent: 367 persones
– Dansa: 21 grups; participants: 403;
públic assistent: 837 persones.
– Arts visuals i plàstiques: 14 grups;
participants 249; públic assistent: 123
persones.
– Producció Audiovisuals: 16 grups;
participants 189; públic assistent: 158
persones
El total de participació ha estat de 2.886
persones (1.570 participants i 1.316 de
públic).
A principi del curs 2012-2013 es va
plantejar aquesta activitat amb una nova
perspectiva. Es creen les Jornades per a
Joves Creadors. 
– Art i ciència: Projecte Sistemes oberts.
Hi han participat 25 instituts, 26
professors i 240 alumnes.
– Arts escèniques de teatre: (encara no
s’han acabat les inscripcions).
– Arts escèniques de dansa: hi ha
participat 9 instituts, 12 professors i
253 alumnes.
• Programa “Suport a la lectura”: té com
a objectiu fomentar les competències
lectores i el gust per la lectura, com a
eines per a l’èxit escolar i l’aprenentatge al
llarg de la vida. S’adreça a infants entre 7 i
9 anys de centres educatius sostinguts
amb fons públics i les seves famílies. 
El segon i tercer trimestre del curs escolar
2011-2012 es va dur a terme la primera
fase pilot del programa, al districte de
l’Eixample, dos dies a la setmana, amb
tres escoles, 30 infants, i les seves
famílies. 
A partir del mes d’octubre de 2012 es
porta a terme la segona fase pilot del
programa, de dilluns a dijous, al districte
de l’Eixample, amb tres escoles i 100
infants i les seves famílies. 
135
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
És una actuació vinculada al programa de
suport a la lectura. Els infants participants
en els tallers de lectura són convidats per
adults lectors a llegir diversos textos.
A la primera fase pilot, realitzada el segon
i tercer trimestre del curs escolar 2011-
2012, hi van participar cinc persones
voluntàries. 
El curs 2012-2013 hi participen 32
persones voluntàries, per llegir
setmanalment amb els infants i que van
començar al mes de novembre. Les
persones voluntàries van assistir a una
sessió de formació i reben assessorament
continu per realitzar la seva tasca. 
• Programa “Suport educatiu a les
famílies”. Consisteix en el
desenvolupament d’accions formatives de
suport a les famílies com a agents
fonamentals de l’educació dels fills i filles.
S’adreça a les famílies dels centres
sostinguts amb fons públics de la ciutat
(0-16 anys) i s’articula a través de les
Associacions de Mares i Pares d’Alumnes
(AMPA).
El curs 2011-2012, un total de 107 centres
educatius (AMPA, direccions de centres)
van demanar accions formatives; se’n van
fer 192. Es va donar resposta al 100 % de
les sol·licituds. Les accions formatives es
van fer entre els mesos de gener i maig
de 2012. Hi van participar 3.406 persones,
amb una mitjana d’assistència per sessió
de 18. La valoració del programa per part
de les entitats organitzadores (AMPA,
Direcció de centre) va ser de 4.31 sobre 5,
i de les famílies assistents a les accions
formatives de 4.5 sobre 5. 
El curs 2012-2013 ho han demanat 192
centres educatius i està previst que es
facin 311 accions formatives, i respondre
així al 100 % de les sol·licituds. Entre els
mesos d’octubre i desembre del 2012 es
van realitzar al voltant de 50 accions
formatives. La resta es farà al segon i
tercer trimestre de 2013 amb una previsió
d’assistència de 6.200 famílies. 
• Camí escolar, espai amic. L’estat del
projecte a final de desembre del 2012 ha
estat:
Un total de 94 centres educatius, que en
diferents fases del procés de treball,
disposen de Camí escolar, espai amic. 
S’han inaugurat setze projectes. 
Hi ha 46 centres educatius amb el
projecte en funcionament consolidat.
Uns nou districtes de la ciutat participen
del projecte.
Destinataris: prop de 38.000 infants, més
de 25.000 famílies. Òbviament el projecte
beneficia també les entitats d’infants,
associacions, comerços, i veïnat del centre
escolar.
Hi ha més de 1.000 botigues adherides al
projecte i la demanda és creixent.
L’estat del projecte Bus a peu a final de
desembre de 2012 ha estat d’un total de
dos centres educatius, que en diferents
fases del procés de treball, disposen de
Bus a peu. 
• Programa “Patis escolars oberts als
barris”. S’obren com a espai d’ús públic
per a famílies, infants i adolescents fora
d’horari escolar, en cap de setmana i en
període de vacances escolars. 
Als patis escolars oberts es realitzen
activitats de dinamització educativa de
tipus esportiu, artístic i en família.
Aquestes activitats són obertes i
gratuïtes. 
Cal destacar:
– 61 patis escolars oberts amb un total
de 246.197 usos, d’aquest total, 69.432
usos són dels períodes de vacances
escolars. 
– Increment del número de patis
escolars oberts de la ciutat amb 13
noves obertures.
– 67 barris reben servei de “Patis
escolars oberts al barri”.
– Es realitzen 315 activitats de
dinamització educativa amb un total
de 22.034 usos.
– Es realitza una festa de ciutat amb 25
activitats de dinamització educativa i
amb 2.604 usos als patis escolars
oberts al voltant del Dia Internacional
del Joc.
• El Projecte educatiu de ciutat (PECB).
Es defineix com una plataforma estable
de participació i treball que aplega els
agents educatius i socials de diversos
àmbits territorials de la ciutat i de
diferents espais d’intervenció
socioeducativa. S’organitza a través del
Consell Assessor i tres grups de treball
amb l’objectiu essencial de
l’acompanyament per a l’èxit escolar.
Durant el 2012, les entitats incorporades al
projecte educatiu de ciutat han estat 271.
El nombre de participants als grup de
treball Formació al Llarg de la Vida,
Impuls dels Talents i Emprenedoria ha
estat de 20, al grup de treball Diversitat
Cultural i Inclusió Social han estat de 40 i
al grup Lleure i Participació, 44. En total,
han participat 104 participants als grups
de treball.
• Biblioteca Artur Martorell continua
oferint els serveis habituals d’un centre
d’aquestes característiques a professionals
de l’àmbit educatiu, socioeducatiu i
especialistes en literatura infantil i juvenil. 
Un dels objectius centrals d’aquesta
biblioteca és que actua de capçalera de la
xarxa de biblioteques escolars a través de
l’equip itinerant que fa un servei específic
d’esporgament, organització i
informatització de les biblioteques
escolars. A partir del mes de setembre de
2012 s’ha inclòs en el projecte un institut
escola de música i dues escoles de
primària. Tenim un total de 77.
• Red Estatal de Ciudades Educadoras
(RECE). La ciutat de Barcelona coordina
la xarxa temàtica Recursos Tecnològics
per a les Activitats Educatives de Ciutat:
dispositius mòbils i xarxes socials virtuals.
Aquesta xarxa està formada per divuit
ciutats de l’Estat espanyol. 
Consell Escolar Municipal de
Barcelona
Durant el 2012, un fet rellevant ha estat la
constitució del nou Plenari del Consell
Escolar Municipal de Barcelona (CEMB),
d’acord amb els resultats de les eleccions
municipals de maig del 2011, i del mateix
procés electoral de renovació parcial del
Consell Escolar Municipal de Barcelona. 
Els eixos principals de treball del CEMB
durant aquest curs han estat la proposta
del Consorci d’Educació de Barcelona de
revisió dels criteris per a la delimitació de
les àrees d’influència a la ciutat de
Barcelona, en el procediment d’admissió
de l’alumnat als centres sostinguts amb
fons públics, i el procés participatiu sobre
la proposta de l’Ajuntament de Barcelona
del Programa d’actuació municipal - PAM
2012-2015.
Un altre aspecte rellevant ha estat la
tasca de seguiment de les actuacions del
136
Institut Municipal d’Educació
Consorci d’Educació de Barcelona
(escolarització, línies de treball, memòria i
diferents acords i actuacions) i de l’Institut
Municipal d’Educació de Barcelona
(escoles bressol municipals, programes
educatius i diferents actuacions).
Temes tractats, acords i informes més
importants dels plenaris, permanents o
comissions de treball
En la relació dels temes i activitats
objecte de debat i de treball en els
diferents àmbits del Consell Escolar
Municipal en l’exercici del seu paper com
a organisme de participació i consulta de
la comunitat educativa de la ciutat de
Barcelona, han estat freqüents la
presència i les intervencions dels
responsables del Consorci d’Educació i de
l’Institut Municipal d’Educació de
Barcelona per presentar o informar de les
activitats o iniciatives amb incidència en
l’educació de la ciutat. Sovint el mateix
tema o àmbit ha estat tractat en les
comissions de treball per passar
posteriorment a ser tractat per la
Comissió Permanent o el Plenari del
CEMB, com queda palès en la relació
següent 
• Constitució del nou Plenari del CEMB el
14 de desembre de 2011.
• Informe de l’escolarització a la ciutat de
Barcelona del curs 2011-2012. Plenari de 13
de juny de 2012.
• Informació sobre el procés de
preinscripció del curs 2012-2013. Comissió
de Mapa Escolar i Matriculació, Comissió
Permanent de 13 de febrer i 16 de maig i
Plenari de 13 de juny de 2012.
• Manifest en defensa de la qualitat de
l’educació pública. Plenari del 13 de juny
de 2012.
• Informe de novetats del curs 2011-2012.
Consorci d’Educació. Comissió Permanent
del 25 de gener de 2012.
• Memòria del Consorci d’Educació del
curs 2010-2011. Comissió Permanent del
25 de gener i del 13 de febrer de 2012.
• Pla de treball del Consorci d’Educació
del curs 2011-2012. Comissió Permanent
del 25 de gener i del 13 de febrer de
2012.
• Proposta de modificació de les àrees
d’influència. Dictamen sobre la Proposta
de revisió dels criteris per a la
delimitació de les àrees d’influència a la
ciutat de Barcelona. Comissió de Mapa
Escolar i Matriculació i Comissió
Permanent del 25 de gener i del 13 de
febrer de 2012.
• Pla de treball del CEMB del curs 2011-
2012. Comissions de treball i Comissió
Permanent del 25 de gener de 2012.
• Escoles bressol municipals. Comissió
Permanent de 13 de febrer i 16 de maig de
2012.
• Pla d’actuació municipal, PAM 2012-2015.
“Aportacions del CEMB al PAM 2012-
2015”. Acte de presentació 14 de març.
Comissió de Participació i Comissió
Permanent del 13 de febrer i 16 de maig
de 2012.
• Recomanació de dies de lliure disposició
dels centres de Barcelona per al curs
2012-2013. Comissió de Serveis Educatius
i relació Escola-Territori i Comissió
Permanent del 16 de maig de 2012.
• Programa de suport educatiu a les
famílies. Comissió de Participació i
Subcomissió de Formació de Pares i
Mares.
• Dinamització de la participació de
l’alumnat en els consells escolars.
Subcomissió d’Alumnat.
• Actualització del Pla integral de millora
de l’escolarització i tractament de
l’absentisme escolar de Barcelona.
Informe sobre l’absentisme escolar de la
ciutat de Barcelona del curs 2010-2011.
Comissió de Mapa Escolar i Matriculació i
Comissió d’Escolarització i Diversitat.
• Informe en relació amb els increments
de ràtio del curs 2011-2012. Comissió de
Mapa Escolar i Matriculació.
• Programa de patis oberts. Comissió de
Serveis Educatius i relació Escola-Territori.
• Informe sobre l’escola inclusiva a la
ciutat de Barcelona. Comissió
d’Escolarització i Diversitat i Comissió de
Mapa Escolar i Matriculació.
• Informe sobre l’ús social dels centres
dependents del Consorci d’Educació.
Comissió de Serveis Educatius i Relació
Escola-Territori.
• Pla de treball del CEMB, curs 2012-2013.
Comissions de treball i Comissió
Permanent del 29 d’octubre de 2012.
• Informe d’inici de curs 2012-2013 del
Consorci d’Educació i de l’Ajuntament de
Barcelona. Comissió Permanent del 29
d’octubre i Plenari del 28 de novembre de
2012.
• Pla a favor de l’èxit escolar. Comissió
Permanent del 29 d’octubre i Plenari del
28 de novembre de 2012.
• Programa de suport educatiu a les
famílies, curs 2012-2013. Comissió de
Participació.
• L’escolarització de la FP a la ciutat i el
Pla Jove. Comissió de Mapa Escolar i
Matriculació.
• Pla de suport a la lectura. Comissió de
Serveis Educatius i relació Escola-Territori.
• Adhesió a la Declaració del Consell
Escolar de Catalunya en defensa del
model català d’immersió lingüística.
Comissió Permanent del 17 de desembre
de 2012. 
Activitats realitzades pel CEMB. Procés
participatiu, Programa d’actuació
municipal 2012-2015
El CEMB ha organitzat el procés
participatiu del PAM 2012-2015 en el seu
àmbit d’actuació (membres del CEMB i
representants municipals als consells
escolars de centre). Ha realitzat dues
presentacions de la proposta inicial: 14 de
març adreçada a membres del CEMB i
dels CEMD i el 3 de maig als
representants municipals, dues sessions
de la comissió de Participació i una sessió
de la Comissió Permanent del CEMB, més
la participació via telemàtica.
Els documents aportats són:
Aportacions del CEMB al PAM 2012-2015,
un document amb aportacions de
diferents entitats membres del CEMB i
diverses aportacions individuals de
representants municipals.
Els consells escolars municipals de
districte (CEMD) han presentat les seves
pròpies aportacions als programes
d’actuació municipal de Districte. 
Representants municipals als consells
escolars dels centres docents
La secretaria del CEMB és l’organisme
responsable de la gestió i coordinació dels
representants municipals, 209 membres
del personal municipal, presents a 602
consells escolars dels centres públics i
concertats de la ciutat de Barcelona
durant el curs 2011-2012.
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
137
Coordinació de secretaries dels CEMD i
del CEMB
Sessions periòdiques de treball i
coordinació entre les secretaries dels
consells escolars municipals de districte i
del Consell Escolar Municipal de
Barcelona. Regularment també hi
participen representants de diferents
serveis de l’Ajuntament, de l’IMEB i del
Consorci d’Educació. Durant el curs 2011-
2012 s’han realitzat nou sessions de
coordinació i tres sessions en el primer
trimestre del curs 2012-2013. 
Actes i activitats en els quals ha
participat el CEMB
Els organismes on està representat el
Consell Escolar Municipal de Barcelona són: 
• Consell Escolar de Catalunya
• Consell de Ciutat 
• Consell Directiu del PEC 
• Jurat premis “Compta fins a tres” 
• Comissió de Lectura Pública 
• Comissions de garanties d’admissió
d’escoles bressol i llars d’infants, de segon
cicle d’infantil i primària, de secundària
obligatòria i ensenyaments
postobligatoris.
• Comissió del Pla integral de millora de
l’escolaritat i de tractament de
l’absentisme escolar de la ciutat de
Barcelona”
• Grup de treball sobre seguretat als
centres educatius del Consell de
Seguretat Urbana de Barcelona.
Documents i informes aprovats o
produïts pel Ple Permanent, comissions
de treball o secretaria.
• Pla de treball del CEMB. Curs 2011-2012.
Gener 2012 
• Dictamen 1/2012 sobre la Proposta de
revisió dels criteris per a la delimitació de
les àrees d’influència a la ciutat de
Barcelona. Febrer 2012-07-20
• Pla de treball del CEMB. Curs 2011-2012.
Gener 2012 
• Aportacions del CEMB al Programa
d’actuació municipal 2012-2015. Maig 2012
• Pla de treball del CEMB. Curs 2012-2013.
Octubre 2012
• Memòria del CEMB i dels CEMD. Curs
2011-2012. Novembre 2012
• Els documents i publicacions són
consultables al web www.bcn.cat/cem
Fundació BCN Formació
Professional
De nou el 2012, la Fundació BCN
Formació Professional, com a instrument
de desenvolupament de projectes
compartits entre el sector productiu, els
centres educatius i totes les entitats que
participen en la formació professional de
la ciutat, ha posat l’accent a apropar més
els projectes a les necessitats i les
preocupacions dels diferents agents
educatius, econòmics i socials, per
millorar la qualitat del sistema de
formació i acostar-nos al repte
d’aconseguir una formació professional
actualitzada, adaptada i eficaç. 
En aquesta línia, s’han portat a terme els
projectes següents: 
• Premis Formació Professional 
Emprèn 3a edició, “Un canvi per
aprendre a emprendre”. Reconeixement
social a la formació professional, el
foment de l’esforç i la iniciativa
emprenedora dels estudiants de cicles
de grau superior.
• Servei d’Informació i Orientació.
Servei d’informació i orientació per a
persones interessades a formar-se en
formació professional i per a centres i
empreses. 
• Fòrum virtual de formació professional
”Entr@lumnes” (Informa’t). L’orientació
entre iguals. Estudiants de formació
professional expliquen l’oferta d’estudis i
les seves sortides laborals a ESO i
Batxillerat.
• Programes de qualificació professional
inicial (PQPI). Pla 16-19. Impuls d’oferta
formativa de PQPI a Barcelona. Noves
accions formatives en clau de
cofinançament amb entitats i centres
educatius.
• Pla de mesures per a la innovació en
formació professional. Suport a projectes
i mesures impulsades des dels centres de
formació professional de Barcelona, amb
un alt grau d’innovació en metodologia
que aporten millora en l’aprenentatge
pràctic dels estudiants i en l’adquisició de
competències professionals.
• Projecte de vida professional.
Orientació professional per a estudiants
de 4rt d’ESO, batxillerat i formació
professional.
• Guia de la Formació Professional a
Barcelona: Dignificar i prestigiar la
formació professional, difondre l’oferta de
ciutat i despertar l’interès dels joves,
famílies i ciutadania en general, amb
informació actualitzada sobre les més de
150 opcions formatives i els tràmits i
requisits per accedir-hi. Novetat: Guia en
format Web i per a dispositius Android
• Anuari de Formació Professional 2012,
formació professional i mercat de treball.
Indicadors de la formació professional
integrada a la ciutat de Barcelona a
l’abast públic.
• Mobilitat d’estudiants. Potenciar
l’experiència internacional de les
pràctiques en empresa i l’adquisició de
competències en llengües.
• Estades europees per a directius i
docents de formació professional.
Promoció de la mobilitat de professorat
per conèixer els sistemes de formació
professional europeus en famílies
professionals afins: Alemanya.
Administració i gestió.
• Servei als centres educatius de
formació professional en mobilitat
d’estudiants. Assessorar i tutoritzar en
processos i procediments en la gestió de
mobilitat d’estudiants. 
• Aula Empresa. Potenciar
l’experimentació de metodologies que
facilitin l’aprenentatge pràctic. Simulació
d’empreses aplicada a cicles formatius de
grau mig de Gestió Administrativa. 
• Concurs Mecaseat, 3a edició. Potenciar
la imatge de la professió de mecànic/a
entre els joves estudiants de Barcelona de
la mà de SEAT, SA.
• “Tribuna FP”. Cicles de seminaris per al
debat i reflexió sobre les principals
qüestions de la formació professional i les
tendències de models europeus.
• “FCT on plus”. Anàlisi de l’adequació i
l’eficàcia de les pràctiques curriculars dels
estudiants de formació professional als
centres de treball (FCT) de Barcelona i
àrea metropolitana.
• SISP. Recull dels principals indicadors de
suport a la planificació de la formació
professional de les diferents famílies
professionals.
• Serveis de suport als centres. Servei
d’estudis i desenvolupament d’eines per
als centres interessats a realitzar estudis
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
Evolució de l’alumnat
Escola bressol 4.260 4.917 6.782 7.766
Ensenyaments artístics i musicals 2.789 2.833 2.717 3.058
Conservatori Municipal de Música (grau professional 
i monogràfics) 600 574 506 545
Escoles de música 2.189 2.259 2.211 2.513
Serveis complementaris d’educació infantil (Espais 
familiars, serveis itinerants, Ja tenim un fill) 398 436 444 425
Total alumnes 7.447 8.186 9.943 11.249
Nombre de centres
Escoles bressol 63 72 92 94
Ensenyaments musicals 5 5 5 5
Total centres 68 77 97 99
Taula
4
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 709 733 818 944
Inversió (en milers d’euros) 1.501 322 248 506
Pròpia 400 209 211 506
Per compte de l’Ajuntament 1.101 – 37 –
Resultat comptable (en milers d’euros) 276 287 (3.413) (2.463)
Cash-flow (en milers d’euros) 1.822 1.817 (2.127) 432
Taula
5
138
Institut Municipal d’Educació
sectorials de mercat, ocupacions
emergents i demanda de qualificacions.
• Els sectors econòmics emergents i la
formació professional a la Regió
Metropolitana de Barcelona. Sector
Indústries Alimentàries. Anàlisi encaixos i
desencaixos entre les necessitats d’un
sector econòmic i l’oferta de formació
professional.
• R&D. Anàlisi de bones pràctiques
internacionals per obrir noves línies de
treball i innovació en el sistema de la
formació professional.
• Projecte Beca-Empresa. Promoure les
pràctiques de qualitat com a millor via
per a una inserció laboral d’èxit. Beques
formatives d’excel·lència per a
complementar les pràctiques curriculars.
Dades rellevants
139
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
6
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 4.970
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 139
Immobilitzat material 4.831
Immobilitzat financer –
Actiu corrent 6.290
Existències –
Deutors 4.721
Inversions financeres temporals 6
Tresoreria 1.563
Ajustaments per periodificació –
Total actiu 11.260
Passiu
Patrimoni net 1.148
Patrimoni i reserves 3.611
Resultat de l'exercici (2.463)
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 1.730
Provisions 1.730
Passiu corrent 8.382
Creditors financers –
Creditors comercials 5.504
Altres creditors 2.463
Ajustaments per periodificació 415
Total passiu 11.260
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes béns i serveis 15.497
Transf. program. i per serveis Ajunt. 40.790
Transf. Generalitat –
Altres transferències 115
Altres ingressos 61
Total ingressos d'explotació 56.463
Costos
Variació d'existències –
Compres –
Personal 40.279
Treballs, subminis. i serveis externs 15.474
Subvencions 1.981
Altres despeses –
Provisions 134
Amortitzacions 1.031
Total costos d'explot. abans financers 58.899
Resultat d'explotació abans financers (2.436)
Ingressos financers 2
Despeses financeres –
Resultat d'explotació (2.434)
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries 29
Resultat abans d'impostos (2.463)
Impost de societats –
Resultat de l'exercici (2.463)
140
L’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida (IMPUiQV) és un
organisme autònom local constituït per
acord unànime del Consell Plenari de
l’Ajuntament de Barcelona, el 27 de juny de
1997. Els seus orígens, però, es remunten al
1986, any en què l’Ajuntament va llançar
una campanya que, amb el lema
“Barcelona, posa’t guapa”, convidava els
barcelonins a rehabilitar els seus edificis.
Amb els anys, aquella iniciativa s’ha
convertit en un amplíssim projecte de
transformació i millora de la ciutat i ha
generat tot un sector d’activitat municipal
associat als nous conceptes de “paisatge
urbà” i “qualitat de vida”. Amb la creació de
l’Institut, l’Ajuntament culminava el procés
d’estructuració d’aquest nou sector
d’activitat, optant pel model organitzatiu
més idoni per ajustar la gestió del paisatge
urbà a les necessitats dels ciutadans, les
entitats i el sector privat, veritables
protagonistes de la conservació i la millora
de la ciutat.
En aquest sentit, l’Institut treballa en tres
eixos d’actuació que es complementen
entre si i que van dirigits de manera directa
a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
El primer eix d’actuació –rehabilitar el
paisatge– es correspon amb la gestió dels
programes d’ajuts per a la rehabilitació i
millora que ofereixen més d’una trentena
d’actuacions subvencionables a tots aquells
ciutadans que efectuen obres de
restauració i millora de béns particulars a
tot Barcelona, sense diferenciar la qualitat
de l’edifici ni el poder adquisitiu dels
ciutadans.
El segon eix d’actuació –endreçar el
paisatge– és la gestió dels usos del
paisatge urbà d’acord amb la normativa
vigent, que no és altra que l’Ordenança
dels usos del paisatge urbà, aprovada
definitivament i per unanimitat en el
Consell Plenari de l’Ajuntament de
Barcelona del 26 de març de 1999.
El tercer eix d’actuació –explicar el
paisatge– se centra en la promoció dels
valors del paisatge i en la difusió activa del
patrimoni arquitectònic de la ciutat. Així, a
través de les rutes del paisatge i de les
guies i publicacions associades, es realitza
una tasca educativa permanent, posant de
manifest la importància de preservar i
mantenir el nostre patrimoni.
L’Institut del Paisatge Urbà es regeix pel
dret administratiu i li corresponen les
funcions següents: 
a) Protegir, mantenir i millorar els valors
paisatgístics que conformen la imatge de
Barcelona, i vetllar per l’ús ordenat i
racional del paisatge urbà, com a
instrument decisiu per a la conservació de
l’entorn.
b) Promoure la participació de la societat
civil i del sector privat, tant en la
responsabilitat del manteniment com en la
recuperació del paisatge i la promoció dels
seus valors.
c) Coordinar les actuacions de totes les
instàncies que intervenen en la preservació
i la millora del paisatge urbà i la qualitat de
vida, i proposar normatives orientades a la
protecció i millora del paisatge urbà i a la
regulació dels seus usos.
d) Dur a terme la gestió de l’Ordenança
municipal del paisatge urbà de la ciutat de
Barcelona, gestionant l’ús publicitari de la
via pública i el que vagi lligat a les
concessions municipals en aquesta matèria.
e) Promoure Barcelona i el seu model de
transformació urbana com a referent per al
conjunt de ciutats del món. 
f) Exercir les funcions de Secretariat de la
Comissió Mixta de Protecció del Paisatge
Urbà.
g) Gestionar la tramitació de tots els ajuts
a la rehabilitació i millora del parc d’edificis
de la ciutat.
El primer eix d’actuació és la gestió dels
diversos programes d’ajuts a la
rehabilitació d’edificis per a la millora de
l’accessibilitat, la sostenibilitat i les
instal·lacions comuns, entre d’altres,
adreçats a tots aquells ciutadans que
efectuen obres de restauració i millora en
béns particulars. La campanya d’ajuts per a
la protecció i millora del paisatge urbà
aposta per una rehabilitació de qualitat que
respecti la composició de l’edifici i el seu
entorn urbà. El foment de la conservació i,
especialment, la rehabilitació del patrimoni
immobiliari residencial són instruments
primordials per garantir el dret a un
habitatge digne per als habitants d’una
ciutat consolidada com Barcelona, on les
possibilitats de créixer i fer nous edificis és
limitada, amb l’objectiu de millorar la
qualitat dels habitatges i del teixit, estenent
Institut
Municipal del
Paisatge Urbà i
la Qualitat de
Vida
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Gerent: 
Sr. Xavier Olivella i Echevarne
Constitució
27 de juny de 1997
Objecte social
Dur a terme actuacions de protecció i
millora del paisatge urbà en tres
vessants: campanya d'ajuts per a la
protecció i millora d'edificis, gestió dels
usos del paisatge i promoció dels valors
del paisatge i difusió del patrimoni
arquitectònic de la ciutat.
141
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
a tota la ciutat les actuacions de
rehabilitació integral.
Un dels fets diferencials de la campanya
d’ajuts per a la protecció i millora del
paisatge urbà iniciada l’any 1986, i que s’ha
mantingut al llarg d’aquests anys, és
l’informe tècnic. El tècnic municipal realitza
una visita inicial, elabora un informe tècnic
amb els requisits obligatoris i recomanables
i tutela la bona execució de les obres.
L’informe tècnic s’ha considerat sempre
com una premissa de garantia per
aconseguir uns resultats dignes, aplicant
les bones pràctiques constructives en
l’execució dels treballs de rehabilitació. En
aquest sentit, l’Institut va realitzar 80
informes tècnics i va generar 2.039
actuacions dins de la convocatòria d’ajuts a
la rehabilitació del Consorci de l’Habitatge,
que es va obrir el 3 de juliol de 2012 i es va
tancar el 31 de desembre de 2012. Els
expedients que havien presentat la
sol·licitud d’ajuts amb anterioritat a la
publicació de la convocatòria 2012 i que no
havien estat resolts es van acollir d’ofici a la
convocatòria de 2012. L’Institut va
gestionar 953 aprovacions d’expedients de
subvenció, als quals es va destinar un
pressupost global de 22,6 milions d’euros.
L’any 2012 es van atorgar 11,9 milions
d’euros en subvencions per la instal·lació de
356 ascensors. A més a més, també es van
destinar 117.241 euros a subvencions
complementàries a 42 famílies amb
dificultats econòmiques que no poden fer
front a la quota que els correspondria
aportar per a la instal·lació dels esmentats
ascensors.
El 19 d’abril de 2012 es va aprovar la
Mesura de Govern del Pla de remodelació
de mitgeres que promou i gestiona
l’Institut. Les mitgeres són aquelles parets
anònimes, divisòries de propietats, sense
cap mena de protagonisme en l’aspecte
exterior de l’edifici, que arran de canvis
urbanístics queden exposades a la nostra
visió, en permanent estat provisional.
L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el
programa de remodelació de parets
mitgeres gestionat per l’Institut Municipal
de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida,
promou accions de sutura urbana per a la
integració d’aquests murs oblidats,
degradats o malmesos dins del teixit urbà
construït.
L’àmbit d’actuació d’aquest programa és
la ciutat de Barcelona en tota la seva
extensió. Una ciutat de gran diversitat, amb
múltiples teixits que s’entrellacen i se
superposen, on existeixen diversos barris
amb una forta identitat i, per tant, amb
múltiples centralitats. La successió de
trames i els canvis urbanístics que s’han
produït al llarg de la història han generat
un gran nombre de parets mitgeres. En
aquest sentit, l’objectiu del programa de
remodelació de mitgeres és resoldre les
discontinuïtats del paisatge i potenciar la
connexió entre els diversos teixits urbans,
amb intervencions permanents que
dignifiquen l’entorn i el doten de significat
cultural o social. Entre les remodelacions
de mitgeres realitzades l’any 2012
destaquen: la mitgera de la Palmera a
Gràcia, el conjunt de mitgeres del Petit
Príncep a Nou Barris, la mitgera del Ginjoler
a Sarrià i la mitgera de les Delícies del
Carmel. Aquestes remodelacions s’han
finançat amb bona part dels ingressos
generats per la publicitat exterior
autoritzada per l’Institut del Paisatge Urbà. 
Una altra part dels ingressos en concepte
de compensació paisatgística, generats per
la publicitat autoritzada, s’ha destinat al
Programa de recuperació de petits
paisatges de Barcelona. Són racons, detalls
i elements singulars que confereixen
caràcter a Barcelona i que l’Institut
recupera i dóna a conèixer. L’any 2012 es va
reparar el rellotge dels llums del carrer
Rocafort i es va recuperar l’alzina del
passeig de Gràcia en homenatge a Jacint
Verdaguer, així com també la font de la
Barceloneta al carrer Baluard, 32.
L’Institut també realitza plans directors,
diagnosis paisatgístiques, estudis i
assessoraments. En concret, l’any 2012, va
elaborar el Pla director dels establiments
comercials de la zona A dels porxos d’en
Xifré, el Pla director per a la rehabilitació
dels pavellons de la Finca Güell, la diagnosi
paisatgística del passeig de Gràcia, la
diagnosi paisatgística dels porxos d’en Xifré
i un estudi d’endreçament dels quioscs de
diaris de la Rambla amb motiu de la nova
adjudicació i del nou ús publicitari
d’aquests suports. 
El segon eix d’actuació –endreçar el
paisatge– és la gestió dels usos del
paisatge urbà d’acord amb la normativa
vigent. L’Ordenança dels usos del paisatge
urbà regula les activitats i els elements que
puguin afectar el paisatge de la ciutat per
tal de garantir-ne un ús respectuós i
assenyat, i impedir que, per actuacions
desencertades o omissions injustificables,
aquest paisatge es vegi desmillorat. La
gestió dels usos del paisatge urbà es
desenvolupa en dos nivells: d’una banda, en
l’assegurament que tots els nous usos
compleixen el que preveu l’Ordenança; de
l’altra, en la reconducció dels usos existents
mitjançant la combinació d’ajuda tècnica i
de subvencions, amb altres d’inspecció i
control. L’aplicació d’aquesta normativa fa
possible que tant la ciutadania de
Barcelona com els seus visitants gaudim
d’un espai comú més harmònic i amable, i
que s’afavoreixi una millor qualitat de vida
a la ciutat.
Són usos naturals del paisatge aquelles
activitats i elements que es considera que
no provoquen una distorsió greu en el dret
col·lectiu a gaudir d’un paisatge adequat
per al desenvolupament de la vida
ciutadana. Depenent de la zona i de la
ubicació concreta de la instal·lació, poden
ser usos naturals els rètols d’identificació
comercial, algunes instal·lacions
publicitàries, les tanques d’obra i bastides,
les terrasses i els vetlladors o les antenes i
els aparells d’aire condicionat al terrat.
L’any 2012 l’Institut va respondre 190
consultes d’aplicació de l’Ordenança. Pel
que fa a suports publicitaris, es van
controlar un total de 705 cartelleres així
com 36 rètols publicitaris de gran format.
Es van gestionar 37 noves llicències de
publicitat, que van generar una liquidació
de 56.711,87 euros. Així mateix, la gestió
d’instal·lacions publicitàries en solars de
domini públic va generar 225.770 euros.
L’ús excepcional del paisatge urbà, que
supera la intensitat màxima establerta per
l’Ordenança, requereix autorització
municipal expressa a fi de controlar-ne
l’impacte paisatgístic, sense perjudici de la
llicència d’obres o de la llicència municipal
que correspongui. Aquest ús excepcional
per a activitats publicitàries és limitat en el
temps i porta associada una compensació
per l’impacte paisatgístic que genera, que
142
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
es destinada directament a la millora d’un
element concret del paisatge urbà. Durant
l’any 2012, la gestió i l’aplicació de
l’Ordenança dels usos del paisatge urbà va
generar un total de 86 convenis de
col·laboració publicoprivada. L’Institut va
autoritzar la instal·lació de 50 lones
publicitàries, instal·lades en bastides d’obra,
que van suposat la restauració de 26
façanes l’any 2012. Els ingressos generats
per lones publicitàries en concepte de
compensació paisatgística van ser de
680.147 euros, que es van destinar
íntegrament a actuacions de millora del
paisatge com ara el Pla d remodelació de
parets mitgeres i el Programa de
recuperació de petits paisatges de
Barcelona.
La Comissió Mixta de Protecció del
Paisatge Urbà, constituïda per Decret de
l’Alcaldia de 26 de novembre de 1999,
despatxa els informes o les autoritzacions
que li siguin presentades pels diferents
òrgans gestors de les llicències o pels
promotors de les actuacions. Es tracta d’un
òrgan de composició àmplia, previst a
l’article 14 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, amb representació dels
diferents ens municipals que tenen
activitats amb incidència sobre el paisatge i
representants d’altres ens privats com el
Foment de les Arts i del Disseny (FAD) o el
Gremi de la Publicitat.
La Comissió Mixta exerceix dos tipus de
funcions diferenciades: la consultiva i
l’executiva. A nivell consultiu, emet
informes en els supòsits de nova
col·locació de mobiliari urbà i d’altres
instal·lacions municipals a la via pública,
així com en els casos de llicències de
publicitat i identificació sobre parets
mitgeres, coronament o cobertes dels
edificis i també d’obres o instal·lacions
provisionals que ocupin la via pública. A
nivell executiu, aprova la convocatòria de
concursos d’adjudicació de contractes de
patrocini mitjançant la cessió d’espais
publicitaris de domini públic, i porta a
terme la seva adjudicació, d’acord amb el
que preveu l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà.
L’any 2012 la Comissió Mixta de Protecció
del Paisatge Urbà va emetre 232 informes
de paisatge entre usos naturals i
excepcionals, i va autoritzar un total de 565
elements corporis no publicitaris, destinats
a comunicació cultural i d’interès ciutadà.
El tercer eix d’actuació –explicar el
paisatge– se centra en la promoció dels
valors del paisatge i en la difusió activa del
patrimoni arquitectònic de la ciutat. La
Ruta del Modernisme és un projecte
col·lectiu que agrupa totes les entitats
directament relacionades amb el patrimoni
modernista i que destina els seus beneficis
íntegrament a la protecció i promoció
d’aquest impressionant patrimoni
arquitectònic. Sobre el terreny, en el
paisatge mateix de la ciutat, es pot seguir
l’itinerari amb l’ajut d’uns panots vermells
integrats al paviment que marquen el camí
de la Ruta en els eixos principals i passen
per davant de les obres modernistes.
Aquesta ruta es va crear quan els edificis
modernistes més rellevants ja s’havien
restaurat gràcies a les subvencions de
Barcelona, posa’t guapa o de projectes de
patrocini privat.
El juny de 1997 també es va crear el
primer centre d’informació del Modernisme
i es va editar una guia de petit format amb
50 punts d’interès i disponible en tres
idiomes (català, castellà i anglès) que, junt
amb el mapa desplegable, es regalava a qui
comprava els talonaris amb descomptes
del 50 per cent per accedir als diferents
edificis visitables.
La Ruta del Modernisme es va renovar
l’any 2005. En aquesta segona etapa va
incorporar novetats rellevants tot
mantenint les característiques essencials,
com la proposta d’autoguiatge i els
descomptes per visitar tots els monuments
modernistes de la ciutat. Més edificis a més
districtes de Barcelona, més idiomes, més
punts d’informació a la ciutat, més
informació sobre rutes modernistes d’altres
municipis de Catalunya i més diversitat
d’opcions per explorar el Modernisme
barceloní: des de la ruta d’un dia per a
turistes i visitants, fins a la ruta d’un any
per tal que els residents es puguin
beneficiar durant tot un any dels
descomptes per visitar sense presses tots
els monuments. 
Com a complement de la guia Ruta del
Modernisme, l’Institut va editar dues
publicacions més: Sortim, una guia d’oci
que descobreix la història dels bars,
cafeteries i restaurants modernistes de
Barcelona que han conservat la seva
bellesa original, i Galeria d’autors, una
petita enciclopèdia dels arquitectes, els
artistes i els artesans modernistes.
Una fita clau va ser obrir al públic alguns
dels monuments més interessants. L’any
1997, a banda dels edificis de caràcter
públic, només la Pedrera oferia visites
guiades de forma quotidiana. Davant
d’aquesta realitat, l’Institut Municipal de
Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida va
assumir el risc inicial d’organitzar visites
guiades en diferents punts de la Ruta,
incloent-hi el Palau Güell, el Palau de la
Música, la Sagrada Família, la Casa Amatller
i el Castell dels Tres Dragons on, un cop
consolidades les visites guiades, van
començar a ser gestionades per les entitats
propietàries o gestores de cada edifici.
L’Institut Municipal de Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida també ha seguit la tradició
d’oferir visites guiades a monuments que
estaven tancats al públic assumint el risc
dels primers anys de funcionament.
Actualment gestiona les visites guiades al
Palau Montaner, als Pavellons Güell i al
Recinte Històric de l’Hospital de Sant Pau.
A més, la Ruta compta amb tres centres
d’informació del Modernisme: un a Sant
Pau, l’altre als Pavellons Güell i el tercer i
més visitat dins l’Oficina de Turisme de la
plaça Catalunya.
L’Institut del Paisatge Urbà va col·laborar
amb CorEixample en l’organització de la
novena Fira Modernista de Barcelona;
celebrada al juny a la Dreta de l’Eixample
va registrar 22.000 assistents en només
tres dies. 
L’estiu del 2012 es va realitzar la
campanya de promoció Enamora’t del
Modernisme, adreçada específicament als
barcelonins amb la finalitat de donar a
conèixer la Ruta del Modernisme de
Barcelona als ciutadans i ciutadanes de
Catalunya i d’oferir activitats culturals de
qualitat amb un descompte de fins al 50 %.
La campanya va tenir molt bona acollida
als mitjans de comunicació de la ciutat
(premsa, ràdio i TV). Les entitats amb
patrimoni modernista que van col·laborar
en aquesta campanya oferint descomptes
també van valorar positivament aquesta
iniciativa municipal. En poc més d’un mes
143
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
de durada de la promoció es van registrar
prop de 4.000 subscriptors. Aquesta
campanya va permetre crear una base de
dades de persones inscrites a la promoció
d’estiu que estan interessades en el
Modernisme. 
Paral·lelament a la campanya Enamora’t
del Modernisme, l’agost del 2012 es va fer
una altra promoció d’estiu més reduïda
adreçada als turistes amb l’eslògan
Welcome to Barcelona Modernista, que va
comptar amb la col·laboració del Gremi
d’Hotels de Barcelona. Els visitants que a
l’agost van pernoctar en un dels 113 hotels
que van participar en aquesta campanya
van ser obsequiats amb un descompte
especial del 50 % per visitar els edificis
modernistes més fascinants i menys
coneguts de la ciutat.
La Ruta Europea del Modernisme és una
associació permanent sense ànim de lucre
de més de 70 municipis i 63 altres entitats
units amb el compromís comú de
desenvolupar mecanismes útils i eficients
per a la promoció internacional i la
protecció del patrimoni modernista.
Fundada i liderada per l’Ajuntament de
Barcelona l’any 2000, la Ruta també
fomenta la comunicació i l’intercanvi entre
els seus membres per compartir
experiències de restauració de monuments,
de programes de conscienciació pública,
d’estratègies de finançament i de
desenvolupament d’un turisme sostenible.
L’any 2012 es van incorporar a la Ruta el
municipi de Teruel i tres institucions entre
les quals destaquen el Palau Güell i el
Museu Cau Ferrat.
Entre altres activitats, publica
coupDefouet, la revista internacional de la
Ruta Europea del Modernisme que edita
l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida. Especialitzada en
patrimoni modernista, aquesta publicació
es nodreix de les col·laboracions
desinteressades dels municipis i entitats
que integren la Ruta. La revista, publicada
en català i anglès i amb un ressò notable
en el món de l’art i l’arquitectura a Europa,
és considerada un referent indiscutible del
Modernisme. L’any 2012 l’Institut va editar
els números 19 i 20 de la revista semestral
coupDefouet. 
El 19 de novembre de 2012 es va celebrar
a La Pedrera l’acte de presentació del
Congrés Internacional coupDefouet, una
trobada especialitzada en Modernisme i Art
Nouveau que tindrà lloc a Barcelona al juny
de 2013, organitzada per la Ruta Europea
del Modernisme i la Universitat de
Barcelona, amb motiu del desè aniversari
de la revista coupDefouet. Prop de 200
persones van assistir a la conferència
Modernisme: el primer estil modern
internacional, a càrrec de Paul Greenhalgh,
catedràtic d’Art Modern a la Universitat
d’East Anglia i director del Sainsbury
Centre for Visual Arts.
L’eix temàtic del Congrés serà Les ciutats
Art Nouveau, entre el cosmopolitisme i la
tradició local. També hi haurà sessions
sobre contribucions historiogràfiques
recents i sobre els reptes futurs del llegat
Art Nouveau, a més de seminaris al voltant
dels mercats de l’art i de tesis doctorals en
curs. Durant l’any 2012, el Comitè
Organitzador del Congrés format per
membres de l’Institut del Paisatge Urbà de
l’Ajuntament de Barcelona i el Comitè
Científic, coordinat per la Universitat de
Barcelona, van estar treballant intensament
en els continguts i l’organització d’aquesta
trobada científica. El 2012 també es van
començar a gestionar les inscripcions al
Congrés a través del web de la Ruta
Europea del Modernisme
www.artnouveau.eu. En aquest web –que
té un promig de 1.580 visites diàries–
també hi ha una galeria fotogràfica del
patrimoni modernista de ciutats i
institucions d’arreu del món, una agenda
d’activitats destacades i l’opció de
descàrrega gratuïta de la revista
coupDefouet.
Al llarg del 2012 va tenir lloc un Plenari del
Réseau Art Noveau Network, a l’abril a La
Chaux de Fonde i a l’octubre a Brussel·les.
El Réseau Art Nouveau Network aplega 22
institucions europees que col·laboren en
projectes amb el suport del Programa
Cultura 2007-2013 de la Comissió Europea.
Fundada el 1999, la xarxa té com a objectiu
l’estudi, la promoció i la conservació del
Modernisme a Europa a través de diverses
activitats, –com ara exposicions,
publicacions, conferències i materials
didàctics– adreçades tant al gran públic
(incloent-hi infants i persones amb
discapacitat visual) com a científics i
universitaris. Actualment, la xarxa està
treballant en el projecte europeu
Modernisme & Ecologia (2010-2015), que
vol explorar la relació particular entre el
patrimoni modernista i la natura. En una
època de desenvolupament sostenible i de
consciència mediambiental, la natura,
principal font d’inspiració del Modernisme,
segueix sent avui motiu de preocupació. En
el marc d’aquest projecte hi ha
programades un seguit d’activitats, com
ara una exposició itinerant, un col·loqui,
cinc laboratoris històrics i altres activitats
educatives. Al web de la xarxa hi ha
informació sobre les ciutats membres i
l’actualitat cultural mundial relativa al
Modernisme. A més, els professionals i els
estudiants poden servir-se de materials
científics, com la base de dades de tesis
doctorals o la llista de centres de
documentació.
Entre les accions de comunicació dutes a
terme l’any 2012 destaca l’elaboració dels
continguts i el desenvolupament d’una
nova aplicació mòbil gratuïta que convida
barcelonins i visitants a descobrir elements
singulars del paisatge urbà de Barcelona.
BCN Paisatge és una guia d’allò més
original per conèixer els racons i detalls
que confereixen caràcter a la ciutat. Conté
una selecció de botigues que han
conservat al llarg de dècades tot el
caràcter i sabor originals, guardonades
amb la placa “Guapos per sempre”.
Permet veure l’abans i el després de més
d’una trentena de mitgeres, parets
anònimes i oblidades, transformades en
façanes amb jardins verticals o poemes
visuals que donen significat cultural i social
al seu entorn. 
L’Escola Politènica Superior d’Edificació
de Barcelona (EPSEB), el Col·legi Oficial
d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la
Facultat d’Arquitectura de La Salle i el
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics
(CAATB) van acollir l’any 2012 l’exposició
“Barcelona, fem paisatge” on s’expliquen
les línies d’actuació de l’Institut del Paisatge
Urbà i s’encoratja els professionals i
estudiants d’arquitectura a participar de
forma activa en la tasca de protegir i
millorar el paisatge. Dins la línia d’intercanvi
de coneixement i d’experiències en matèria
de paisatge, l’Institut va realitzar l’any 2012
un intercanvi amb una delegació tècnica de
l’Ajuntament de Sao Paulo.
144
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Dades generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 50 49 49 49
Inversió (en milers d’euros) 388 544 11 207
Pròpia 13 17 11 9
Per compte de l'Ajuntament 375 527 – 198
Resultat comptable (en milers d’euros) (11.188) 12.275 1.406 1.986
Cash-flow (en milers d’euros) 62 12.346 1.445 2.135
Taula
2
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
“Barcelona, posa’t guapa”
Situació global d'expedients de subvenció
Inscripcions 2.547 1.373 825 40
Informes tècnics 4.712 2.304 1.905 80
Inici d’obres 2.008 1.349 975 97
Final d’obres 1.857 1.518 781 578
Valoració a fi d’obra 1.767 1.711 1.253 748
Aprovacions de subvencions 1.263 1.593 815 953
Lliuraments 1.281 1.310 763 551
m2 de façanes i terrats rehabilitats 615.241 382.370 257.901 285.782
Patrocinis(1)
Nombre de protocols signats 126 114 101 86
Imports gestionats (milers d’euros) 651 693 974 680
En metàl·lic 651 693 974 680
En espècies(2) – – – –
(1) Els patrocinis afecten monuments, façanes d'interès historicoartístic, elements i activitats d’interès popular i social, i
fonamentalment millores del paisatge urbà.
(2) Estimació.
Taula
1
Dades rellevants
145
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 109
Despeses d’establiment –
Immobilitzat immaterial –
Immobilitzat material 106
Immobilitzat financer 3
Deutors a llarg termini –
Actiu corrent 8.745
Existències –
Deutors 8.138
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 494
Ajustaments per periodificació 113
Total actiu 8.854
Passiu
Patrimoni net 6.307
Patrimoni i reserves 4.321
Resultat de l’exercici 1.986
Subvencions de capital –
Provisions per riscos i despeses 107
Provisions 107
Recursos a curt termini 2.440
Creditors financers –
Creditors comercials 203
Altres creditors 1.419
Ajustaments per periodificació 818
Total passiu 8.854
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Ingressos 968
Transf. program. i per serveis Ajt. 16.102
Altres transferències 978
Total ingressos d’explotació 18.048
Costos
Variació d’existències –
Compres –
Personal 2.240
Treballs, subminis. i serveis externs 1.070
Subvencions 12.686
Altres despeses
Provisions –
Amortitzacions 42
Total costos d’explot. abans financers 16.038
Resultat d’explotació abans financers 2.010
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d’explotació 2.010
Ingressos extraordinaris 19
Despeses extraordinàries 43
Resultat abans d’impostos 1.986
Impost de societats –
Resultat de l’exercici 1.986
146
L’1 de gener del 2009, l’Institut Barcelona
Esports va canviar la seva forma jurídica
d’entitat pública empresarial local i es va
configurar com a organisme autònom de
l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta
forma de gestió es caracteritza perquè
està dotada de personalitat jurídica
pròpia i patrimoni diferent de la
corporació que la crea. La normativa
aplicable és la bàsica i de
desenvolupament del règim local i,
específicament, la que es regula en els
estatuts de l’Institut.
Les principals funcions que l’Institut
Barcelona Esports ha desenvolupat
durant aquest 2012 han estat:
• El control de la gestió de les
instal·lacions esportives municipals que té
adscrites, així com participar del
seguiment de la gestió dels equipaments
esportius descentralitzats als districtes.
• La planificació, supervisió i direcció de
projectes d’inversions en construcció i
arranjaments en equipaments esportius,
així com les actuacions de manteniment
ordinari o extraordinari que cal realitzar
en les instal·lacions esportives.
• La promoció de l’esport i de l’activitat
física entre tots els segments de la
població barcelonina, principalment entre
la població en edat escolar, així com
garantir l’accés a la pràctica esportiva de
les persones amb discapacitat.
• La col·laboració municipal en les
competicions o esdeveniments esportius
que Barcelona ha acollit, o bé
l’organització directa d’actes esportius.
El desenvolupament d’aquestes funcions
i la posada en marxa de les propostes
definides en el Pla d’Actuació Municipal
2012-2015 en l’àmbit de l’activitat física i
l’esport s’ha traduït en aquest any 2012
en la concreció dels plans, projectes,
mesures i actuacions que en aquest
informe es detallen per a cada
departament o direcció en la que l’Institut
Barcelona Esports està estructurat.
Cal destacar que enguany s’han assolit
fites importants com:
Pel que fa a la relació i dinamització
amb els agents esportius de la ciutat,
destaca la participació en l’elaboració del
Pla estratègic de l’esport de Barcelona
2012-2022, que va ser presentat al Plenari
de l’Ajuntament de Barcelona el 25 de
juliol. El Pla que pretén situar Barcelona
com a capital de l’esport, també es
proposa transmetre que la nostra ciutat
esportivament és: educativa, competitiva,
excel·lent, inclusiva, saludable i “sempre
olímpica”.
En el vessant de la promoció esportiva,
durant el 2012, s’han presentat dues
mesures de govern al Plenari del Consell
Municipal per impulsar dos programes:
“L’esport inclou” i “Convivim
esportivament”. El primer pretén
estendre el dret a la pràctica de l’esport
en el col·lectiu de persones amb
discapacitat. El segon, una nova manera
d’articular i utilitzar l’esport com a eina
d’interacció, cohesió social, proximitat i
participació d’infants i joves, tot garantint
l’accés a la pràctica esportiva d’aquells
segments poblacionals d’aquestes
franges d’edat que puguin estar en
situacions de risc d’exclusió social.
Igualment, com a mesura de govern, es
va portar al Plenari l’aprovació de la
Constitució del Consell Municipal de
l’Esport de Barcelona que haurà de ser el
principal òrgan de participació dels clubs
i associacions en el seguiment de la
política esportiva de la ciutat. Es preveu
que aquest Consell entri en funcionament
durant el primer semestre de l’any 2013.
En relació amb la millora de la xarxa
dels equipaments esportius municipals de
la ciutat, s’han dut a terme projectes en
44 instal·lacions esportives, amb un total
de 130 obres de millora i condicionament,
amb una inversió de 9,63 milions d’euros.
S’ha actuat en equipaments dels deu
districtes de la ciutat (en quatre
pavellons, s’han instal·lat tres àrees de
salut per a la gent gran i s’ha intervingut
en centres esportius municipals de
proximitat, amb clara vocació de barri,
com el del Carmel o Sagrada Família).
El nombre de participants en els
diferents esdeveniments esportius que
s’han fet a Barcelona, i que han rebut
algun tipus de suport des de l’Institut
Barcelona Esport ha superat la xifra dels
245.000 participants, un 13,9 % més que
l’any 2011.
Un dels èxits més importants en l’àmbit
dels grans esdeveniments esportius ha
estat aconseguir que Barcelona sigui la
seu durant tres anys consecutius, 2013,
Institut
Barcelona
Esports
Presidenta: 
Ima. Sra. Maite Fandos i Payà
Gerent: 
Sr. Francesc Xavier Amador i Pitarch
(fins al 31 d’octubre)
Sra. Teresa Batet i Calaf (a partir de 
l’1 de novembre)
Constitució
Es va constituir el 24 de novembre de
2004 i va iniciar la seva gestió
econòmica a partir de l’1 de maig de
2005.
Objecte social
Promoure l’activitat física i esportiva a la
ciutat de Barcelona, tant mitjançant
programes propis com donant suport als
diferents agents del sector esportiu que
hi desenvolupen la seva activitat.
147
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
2014 i 2015 de la celebració dels X
Games. 
Novament la ciutat s’ha tornat ha
projectar internacionalment amb un ampli
calendari de competicions d’àmbit estatal
i internacional, entre les quals cal
destacar l’excepcionalitat de: 
• Final de la Copa del Rei de Bàsquet. 
• Campionat del Món de Vela 470.
• Campionat del Món de Pàdel per
parelles.
• Arribada d’etapa de la Volta Ciclista a
Espanya.
• Realització dels Special Olympics amb
més d’un miler d’esportistes.
• Lliga Europea d’Hoquei i Campionat del
Món de Corfbol sub-23.
Cal fer menció especial a la celebració a
la nostra ciutat del Campionat del Món
Júnior d’Atletisme 2012, així com a
l’elecció de Barcelona com a seu del
centenari de la International Association
of Athletics Federations (IAAF).
L’esdeveniment va reunir més de 800
membres de la família de l’atletisme
internacional, entre els quals hi va haver
els campions dels Jocs Olímpics de
Londres 2012.
En relació amb els grans esdeveniments
s’ha iniciat una línia d’actuació
d’aprofitament d’aquests fets per incidir
en la promoció esportiva escolar, així en
la Final de la Copa del Rei es va dur a
terme una acció de bàsquet escolar al
Passeig Lluís Companys, pel Mundial
Júnior d’Atletisme es va promoure
l’assistència com a espectadors i pel
Campionat del Món d’Handbol 2013 s’ha
posat en marxa i s’està desenvolupant un
programa específic anomenat “Barcelona
HandboliCat”.
Finalment aquest ha estat un any de
commemoració amb diferents actes i
celebracions dels vint anys de
l’organització dels Jocs Olímpics i
Paralímpics del 1992, així com també dels
Special Olympics, que han estat
recordats acollint a Barcelona la
cerimònia d’inauguració de l’edició
d’enguany.
Dels plans, programes, mesures i
actuacions realitzades durant l’any 2012
per l’Institut Barcelona Esports, es
detallen per a cada departament o
direcció els següents:
Planificació i Control de la
Gestió
El Departament de Planificació i Control
de la Gestió s’ocupa de fer el seguiment i
el control de les instal·lacions esportives
municipals adscrites a l’Institut. Aquesta
tasca implica la relació directa i
continuada amb els gestors de les
instal·lacions esportives municipals, a
través de les comissions de seguiment i
les comissions de gestió o els consells
d’equipament, i també a partir de l’anàlisi
de la documentació i els indicadors
lliurats pels gestors a l’IBE. A més
d’aquesta tasca continuada i quotidiana,
el 2012 també s’han dut a terme:
• Modificacions dels contractes dels CEM
Joan Miró, Sant Andreu, Perill, Can Dragó
i Sant Sebastià.
• Licitació de la nova concessió del
Centre Municipal d’Esgrima Reina
Elisenda, amb previsió d’adjudicació
durant el 2013.
• Subvencions extraordinàries als dèficits
d’explotació dels CEM Mundet, Horta,
Verneda, Bordeta, Piscina Municipal Turó,
Piscina Sant Jordi - Instal·lacions
Esportives de l’Escola Industrial de
Barcelona, Complex Esportiu Municipal
Pau Negre - Parc del Migdia i Centre
Municipal de Vela.
• Servei de cardioprotecció de les
instal·lacions esportives municipals.
Elaboració dels plecs de condicions i
licitació del servei de cardioprotecció de
70 instal·lacions esportives municipals. 
• Programa d’ajuts a persones en situació
d’atur. Per al 2012, s’han definit alguns
canvis importants en aquest programa.
En primer lloc, l’ajut municipal només
cobreix el 50 % del cost de l’abonament,
mentre que l’altre 50 % corre a càrrec de
l’usuari beneficiari de l’ajut. D’altra banda,
s’ha establert un nombre màxim de
persones beneficiàries en cada centre
esportiu municipal participant del
programa. Un cop arribades les
inscripcions a aquest límit màxim, els
sol·licitants s’inscriuen en una llista
d’espera. El màxim de persones
beneficiàries de l’ajut, simultàniament,
s’ha establert en 6.500. Durant l’any 2012,
un total de 7.979 persones han gaudit de
l’ajut.
• Reglaments i normatives internes dels
centres esportius municipals (CEM)
adscrits a l’Institut Barcelona Esports.
S’ha fet una anàlisi de les normatives
vigents, per tal de determinar-ne els
continguts i les mancances, amb
l’objectiu d’elaborar uns criteris bàsics
comuns a tot els CEM. Es preveu que
aquesta homogeneïtzació s’haurà enllestit
l’any 2013.
• Sessions de treball amb els gestors de
les instal·lacions esportives municipals
adscrites a l’Institut.
• Activitat esportiva a la franja litoral de
Barcelona. Elaboració i presentació de
l’informe sobre la situació actual (pràctica
esportiva), la distribució i els usos dels
locals del Passeig Marítim i noves
propostes.
• Sistema d’Informació d’Esports (SIE).
Durant el 2012, s’ha definit el model
d’explotació de les dades. S’han fet les
adaptacions dels diversos sistemes
informàtics de gestió de les IEM, per tal
que puguin exportar la informació al SIE.
S’han fet proves amb dades reals i s’ha
començat a treballar en la definició i
construcció del web de captura manual
de dades.
Projectes i obres
L’Ajuntament de Barcelona ha destinat
l’any 2012, a través de l’Institut Barcelona
Esports, un total de 9,63 milions d’euros a
obres de millora i manteniment en
equipaments esportius municipals. S’han
fet un total de 130 obres en 44
equipaments. Algunes de les obres
significatives d’aquest any són:
• Reforma i millora de la Piscina
municipal de Montjuïc (piscina de Salts)
amb motiu de la celebració dels Mundials
de Natació (1ª fase).
• Continuació dels treballs de construcció
de la piscina del CEM Júpiter.
• Nou paviment esportiu a quatre
pavellons de la ciutat (Marbella, Can
Ricart, Carmel i Creueta del Coll).
• Millora i ampliació de les instal·lacions
solars tèrmiques d’onze equipaments
(CEM Can Toda, CEM Sagrada Família,
Camp de Beisbol Pérez de Rozas, Estadi
d’Atletisme Joan Serrahima, CEM
148
Institut Barcelona Esports
Maresme, CEM Bon Pastor, CEM Can
Ricart, CEM Carmel, Centre Municipal de
Vela, CEM Ciutadella i CEM Guinardó.
• Instal·lació de tres circuïts esportius per
a la gent gran a Gràcia, Ciutat Vella i les
Corts. 
• Canvi del paviment de les pistes del
Centre Municipal de Tennis de la Vall
d’Hebron.
• Canvi de l’enllumenat del Pavelló
Municipal de la Marbella per un nou
sistema que implicarà un estalvi energètic
del 25 % del consum de llum.
• Climatització de les sales d’activitats del
CEM Frontó Colom.
Altres obres de manteniment i millora
dels circuïts d’evacuació, baixa tensió,
aigua calenta sanitària i altres millores de
minimització de riscos o de reducció de
consums.
Les obres s’han fet tant a pavellons com
a piscines, pistes poliesportives o camps
de futbol, i s’han fet aquestes actuacions
en equipaments o espais esportius dels
deu districtes de la ciutat.
Estudis, ponències,
seminaris, congressos i
exposicions
El 2012 destacar:
• Global Sports Forum 2012. Organitzat al
Palau de Congressos de Catalunya.
• Setena edició de la Guia d’oferta
esportiva per a infants i joves, que es
publica des del 2006 amb les
actualitzacions corresponents per a cada
curs escolar.
• Sessions de formació del professorat i
dels tècnics participants en les activitats
esportives en edat escolar. Hi han pres
part un total de 900 professionals.
• Barcelona International FICTS Festival.
Festival internacional de cinema de
l’esport, de la Federació Internacional de
Cinema i Televisió Esportius (FICTS):
celebrat a Barcelona el maig del 2012. És
una mostra internacional de produccions
audiovisuals relacionades amb el món de
l’esport i els seus valors, i forma part del
World FICTS Challenge, un circuit
internacional constituït per catorze
festivals dedicats exclusivament a
produccions audiovisuals amb temàtica
esportiva.
Comunicació
El departament de Comunicació i Premsa
ha gestionat un total de 70 accions
d’informació i publicitàries. Sobre
aquestes 70, s’han gestionat 36 permisos
de publicitat a la via pública (banderoles
o opis). 
En aquest apartat, cal destacar la feina
encaminada a aconseguir la implicació
dels operadors de les activitats
esportives de la ciutat, en aplicar els
criteris gràfics de la direcció de
comunicació central municipal.
En l’apartat d’Internet i de xarxes
socials, cal destacar l’inici del projecte de
creació del nou portal web d’esports,
amb l’objectiu de posar-lo en marxa l’any
2013. Paral·lelament, s’han creat sis webs
producte corresponents a sis activitats
esportives específiques. El 2012 ha vist
consolidar el sistema de xarxes socials
creat el 2011, i la comunicació viral amb
els usuaris dels nostres productes.
En la relació amb els mitjans de
comunicació, el departament ha
intervingut en la confecció de 29 dossiers
de premsa. Ha emès 46 notes
informatives, 80 convocatòries i 18 notes
d’agenda.
Relacions internacionals i
institucionals
Enguany cal mencionar:
• Actes de celebració del 20è aniversari
de l’organització dels Jocs Olímpics i
Paralímpics Barcelona 1992, entre els
quals destaquen el recorregut de la
torxa olímpica, l’acte commemoratiu
celebrat al Saló de Cent i la Cursa de la
Mercè (enguany ha recordat aquesta
cita d’olimpisme amb el eslògan
“Sempre olímpics” en la seva
comunicació).
• Lliurament a quatre entitats socials dels
ingressos obtinguts per les inscripcions a
la Cursa de la Mercè.
• Atenció a diverses delegacions
internacionals, per intercanviar
experiències relatives als Jocs Olímpics
(instal·lacions, organització, llegat olímpic
per a la ciutat, etc.).
• Presència institucional en els actes i
esdeveniments organitzats per les
entitats i clubs de la ciutat, així com
recepcions amb l’Alcalde de la ciutat als
esportistes i equips que han aconseguit
èxits esportius en diferents modalitats:
esgrima, bàsquet, beisbol, futbol i natació
sincronitzada, en diferents competicions
nacionals, internacionals o en els Jocs
Olímpics i Paralímpics de Londres 2012.
Les més destacades han estat:
– la recepció a l’Expedició a l’Everest de
la UEC Horta.
– la recepció als Gimnastes del Trofeu
Internacional Ciutat de Barcelona.
Memorial Joaquim Blume 2012 (20
anys JJOO).
– la recepció als Lluïsos de Gràcia amb
motiu del triomf de la Copa Catalunya
2012.
– la recepció al Club Beisbol Barcelona
per ser els guanyadors de la Lliga
Nacional, divisió d’Honor.
– la recepció a l’equip d’esgrima Sala
d’Armes Montjuïc pel seu triomf a la
Copa del Rei d’Esgrima.
– la recepció de l’equip de vòlei femení
del Futbol Club Barcelona.
– la recepció a l’equip femení de futbol
del RCD Espanyol pel seu triomf a la
Copa de la Reina.
– la recepció als equips nacionals del
Mundial d’Handbol.
– la recepció als Museus Olímpics
d’arreu del món.
– la recepció als guanyadors (Reial Club
de Tennis Barcelona i el Club de Tennis
La Salut) del Trofeu Joan Compta.
Participació
El 25 de juliol el Pla estratègic de l’esport
de Barcelona va ser presentat en el
Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. Ha
estat realitzat i definit amb la
col·laboració dels diferents agents del
sistema esportiu de la ciutat en les
diferents fases en les quals s’ha
estructurat la seva etapa de prospecció i
definició de línies estratègiques, plans i
projectes hi ha participat.
149
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
El Pla va proposar d’inici la
descomposició de la complexitat
polièdrica de l’activitat física i l’esport en
sis dimensions, interrelacionades entre
elles, però al mateix amb una forta
identitat pròpia que permetien una millor
i més eficient participació a cada persona
o col·lectiu en funció de la identificació
temàtica o professional. 
Així, ja sigui en les dimensions de
“l’esport educatiu”, “l’esport, ciutat i
benestar”, “cohesió social i esport”,
“esport i clubs”, “esport i projecció
internacional” o en “l’esport, motor
econòmic de la ciutat” o bé en les
sessions plenàries que s’han convocat, les
persones participants, actors diferents
del sistema esportiu barceloní, han
realitzat aportacions i han pogut validar
la feina d’avaluació, pronòstic i formulació
d’estratègia realitzada.
Un total de 212 persones participants a
la primera sessió plenària celebrada al
CEM de l’Estació del Nord, 185 persones
van contribuir amb les seves aportacions
en la segona sessió feta al Palau de
Congressos de Catalunya, i finalment 236
van assistir a la darrera sessió duta a
terme al Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona. A més de les 232 persones
que en total es van incorporar als tallers
de treball organitzats durant dues de les
fases del Pla i per a cadascuna de les sis
dimensions per tal de poder aprofundir,
de les visions específiques de cada
realitat esportiva, en les qüestions i
propostes plantejades en el Pla estratègic
de l’esport de Barcelona. 
També es va presentar al Plenari del
Consell Municipal la constitució del
Consell Municipal de l’Esport i gestions
prèvies per a la definició de les seves
funcions, òrgans, reglament intern de
funcionament i composició.
Promoció esportiva
La Direcció de Promoció i Esdeveniments
Esportius de l’Institut Barcelona Esports
ha desenvolupat les seves principals línies
de treball: promoció de l’activitat física i
l’esport en edat escolar (dins i fora
d’horari lectiu), entre col·lectius específics
(persones discapacitades, nouvingudes o
en risc d’exclusió social, gent gran, etc.) i
el foment de l’activitat física per a la salut
i en l’espai públic. 
En destaquen els fets i les activitats
següents:
Pel que fa a l’horari lectiu, s’ha
mantingut i augmentat el suport a
l’educació física escolar amb el
programa “L’escola fa esport a la ciutat”,
amb accions com: “Ja nedo”, biatló i
triatló escolars, curses d’orientació, raid
atlètic, “Joc perdut”, “Flic flac circ”,
“Dansa ara”, “L’esport... fa per tu”
(gimnàstica, hoquei sobre patins, judo,
handbol, corfbol, waterpolo, esgrima,
escacs, escalada, tamborí, touch,
voleibol i rem), “Escala de valors” (“La
competició en +”, “A la grada, passió i
seny”, i “L’esport inclou”), “Sobre rodes,
pedala” i “De marxa fent esport”.
El conjunt de programes i activitats que
configuren el pla “” han tingut una
participació de 41.724 nois i noies.
S’han organitzat, per novè any
consecutiu, les Jornades d’Educació i
Esport per contribuir a la formació
permanent del professorat d’educació
física i dels tècnics d’esport en edat
escolar participants en el Pla de suport a
l’educació física escolar.
Quant a la promoció esportiva en edat
escolar fora de l’horari lectiu, el
desenvolupament del Pla de l’esport en
edat escolar de la ciutat s’ha restringit,
principalment, a dues accions: d’una
banda, la publicació i la difusió, al
setembre, de la setena edició de la Guia
d’oferta esportiva per a infants i joves,
amb el recull d’activitats esportives
proposades a la ciutadania per les
entitats, les instal·lacions i els centres
educatius que han desitjat figurar-hi i, de
l’altra banda, a la continuïtat de plans de
creixement a nou centres educatius i
instal·lacions esportives on es dóna
suport per consolidar l’escassa oferta
existent d’activitats esportives fora
d’horari escolar. En relació a aquest tipus
d’actuacions, cal destacar el programa
“Convivim esportivament” que pretén
fomentar la pràctica esportiva com a
instrument de prevenció de l’exclusió
social. Aquesta mesura recull
intervencions com els plans de
creixement (IBE), juntament amb els
plans d’activació, promoguts per la
Fundació per l’Esport i l’Educació de
Barcelona (FEEB). 
El programa “Convivim esportivament”
es va portar també al Plenari com a
Mesura de Govern el 19 de juny. Amb
aquest programa es vol incidir i donar
alternatives a l’ús del temps lliure de la
població infantil i adolescent en risc
d’exclusió, impulsant activitats esportives
en horari escolar i no escolar, entre tot
l’alumnat dels centres educatius de
primària i de secundària, i entre aquells
adolescents i joves que no estan ja en
edat escolar i que tampoc treballen. La
mesura també pretén fomentar la
pràctica esportiva entre infants i
adolescents en edat escolar en aquells
barris i centres educatius on no existeix
cap tipus d’activitat esportiva fora
d’horari lectiu. S’ha tancat l’any amb 1.225
participants. Les principals actuacions
s’han produït a Sants-Montjuïc (33 %) o a
Nou Barris (33 %). S’han dinamitzat 63
grups d’activitat d’infants i joves en
centres educatius i 13 grups d’activitat
per a joves i adolescents. 
Relacionats amb la promoció esportiva
en edat escolar, han continuat altres
programes i campanyes de promoció
esportiva, com els Campus Olímpia
integrats dins la campanya de vacances
municipal i la campanya “Compta fins a
tres”, en el marc de la qual s’han lliurat els
onzens Premis a l’esportivitat, i s’han
incorporat a la pàgina web diversos
articles i recursos adreçats als agents del
sector. També cal destacar la continuïtat
del servei de préstec de material esportiu
a escoles i clubs.
En total en els diferents plans i
programes adreçats a la població escolar
en horari no lectiu han participat 90.704
noies i nois.
També cal destacar les accions de
promoció esportiva escolar realitzades
amb ocasió de la celebració de
competicions esportives d’alt nivell. Així
es va fer amb la final de la Copa del Rei
de Bàsquet al Passeig Lluís Companys, i
també s’ha dut a terme amb el programa
de promoció de l’handbol Barcelona
“HandboliCat” aprofitant que Barcelona
serà la seu de la fase final del Campionat
del Món d’Handbol 2013.
En el marc de la promoció esportiva
entre el col·lectiu de persones amb
discapacitat el 25 de maig, es va
presentar al Plenari de l’Ajuntament la
Mesura de Govern “L’esport inclou” amb
la qual s’avança en la voluntat de fer que
l’accés a la pràctica esportiva sigui un fet
normalitzat i universal per a totes les
persones amb discapacitat. “L’esport
inclou” s’aplicarà de forma transversal
tant als centres esportius municipals com
a esdeveniments i programes que
desenvolupi l’Institut.
“L’esport inclou” ha assumit el servei de
suport al vestidor (21 beneficiaris), el
servei de monitoratge de suport (CEM),
el servei d’assessorament pedagògic i el
Pla de formació (326 participants) dirigit
al personal dels centres esportius
municipals i entitats del Pla municipal
d’esport en edat escolar de Barcelona. En
aquest marc del pla de formació s’ha
celebrat la I Jornada “L’esport inclou”.
També s’ha continuat incentivant la
participació d’esportistes amb
discapacitat en els esdeveniments
esportius, s’ha garantit la participació de
l’alumnat amb discapacitat en el
programa “L’escola fa esport a la ciutat”,
s’ha incorporat material adaptat al servei
de préstec i s’ha vetllat pel compliment
de la normativa d’accessibilitat en els
projectes de remodelació d’instal·lacions
esportives municipals. S’ha editat la Guia
d’accessibilitat de material i ajudes
tècniques per a centres esportius, i s’ha
posat en marxa el nou portal
www.bcn.cat/lesport inclou on es poden
trobar totes aquelles activitats i
programes que promouen la inclusió de
les persones amb discapacitat mitjançant
l’activitat esportiva, l’oferta esportiva
específica o adaptada, els protocols i
serveis a les instal·lacions esportives
municipals de suport a les persones amb
discapacitat, entre d’altres.
Pel que fa a la promoció esportiva
entre el col·lectiu de gent gran, s’ha
realitzat el programa “Activa’t” (840
inscrits). Aquest programa fomenta la
pràctica d’activitat física a l’aire lliure amb
l’objectiu de portar una vida activa a
nivell psicològic i social, trobar-se en
millors condicions i disminuir el risc de
malalties, mentre es gaudeix dels espais
verds de la ciutat. Es duu a terme dos
dies a la setmana a cada espai i ofereix
dos tipus d’activitats: caminades suaus
pels parcs i places combinats amb
propostes d’exercicis de memòria i
gimnàstiques orientals (tai-txi i txi-kung).
Al mes d’octubre s’han obert dos nous
espais d’activitat que se sumen als onze
ja existents (jardins de la Mediterrània i
plaça Roja de la Ciutat Meridiana) i s’han
canviat d’ubicació les activitats dels
jardins de la Tamarita i del parc del
Mirador del Poble-sec, que han passat a
fer-se als jardins de la Vil·la Amèlia i als
jardins de les Tres Xemeneies
respectivament. 
Esdeveniments esportius
A part de les competicions celebrades al
llarg de l’any, sens dubte un dels èxits
més importants en aquest àmbit ha estat
aconseguir que Barcelona sigui la seu
durant tres anys consecutius 2013, 2014 i
2015 de la celebració de les competicions
de quatre modalitats dels esports d’acció
que composen el programa dels X
Games. 
Barcelona va acollir durant el mes de
maig el Campionat del Món de Vela en
classe 470, que va suposar la inauguració
de les instal·lacions del Centre
Internacional de Vela ubicat al recinte del
Fòrum.
Dos anys més tard de la celebració dels
Europeus d’Atletisme, la IAAF (Federació
Internacional d’Atletisme) va tornar a
confiar en Barcelona per a la celebració
dels Mundials d’Atletisme Júnior, que es
van celebrar durant el mes de juliol a
l’Estadi Olímpic.
A l’octubre, es va celebrar el centenari i
la Gran Gala de la IAAF.
D’altres esdeveniments que han
configurat el calendari esportiu
internacional de la ciutat han estat els
partits de bàsquet preolímpics de les
seleccions dels EUA, Argentina i Espanya,
o el partit entre el FC Barcelona i els
Dallas Mavericks, que s’han desenvolupat
al Palau Sant Jordi,
A l’octubre el Pavelló de la Vall d’Hebron
va ser l’escenari triat per a la celebració
del Mundial sub-23 de Corfbol.
D’altres esdeveniments han estat fixats
en el calendari des de fa anys, com ara
l’Open Banc de Sabadell (Torneig de
tennis Conde de Godó) o la celebració de
25 competicions federades Trofeus
Internacionals Ciutat de Barcelona, que
han tingut la participació dels millors
esportistes d’elit a nivell internacional.
Així mateix, s’ha signat un conveni amb
la Federació Europea d’Hoquei, per
celebrar durant quatre anys, diferents
fases de competicions europees de l’Euro
Hoquei League a la nostra ciutat.
Barcelona va acollir la presentació dels
vehicles participants del WRC Ral·li RACC
Catalunya Barcelona - Costa Daurada. Va
ser el primer cop que els pilots feien la
sortida des de la plaça de la Catedral de
la nostra ciutat.
L’edició del Trofeu Internacional Ciutat
de Barcelona de Gimnàstica, Memorial
Joaquim Blume, va congregar grans
figures de la gimnàstica actual i la
presència de Vitaly Scherbo, que va ser
l’estrella dels JJOO Barcelona’92 amb sis
medalles d’or.
Altres competicions de gran projecció
van ser la celebració de la Copa del Rei
de Bàsquet que va tenir com a escenari
el Palau sant Jordi o l’arribada a la nostra
ciutat d’una etapa de la Vuelta Ciclista a
Espanya.
Pel que fa als esdeveniments amb
participació popular, cal posar de
manifest que la participació en les curses
urbanes, any rere any, es va incrementant,
a conseqüència del gran nombre de
ciutadans i ciutadanes que practiquen
activitat física amb l’objectiu de fer salut i
gaudir de l’esport a l’aire lliure.
La darrera edició de la Marató de
Barcelona va tornar a assolir un nou
rècord de participació: 19.711 inscrits.
També han destacat els 16.000
participants de la Cursa de la Mercè, que
el 2012 també ha tingut un caràcter
solidari i la Cursa de les Dones ha arribat
a la xifra de les 15.000 esportistes
inscrites, 3.000 més que en l’edició
anterior.
Cal destacar també, la participació en
les caminades del Barnatresc, en què més
de 24.279 persones van triar aquesta
activitat concretada en onze sortides per
la ciutat i el seu entorn. El creixement ha
150
Institut Barcelona Esports
estat per sobre del 38 % amb relació a
l’any 2010.
S’han consolidat també dues
celebracions de referència en el calendari
esportiu de la ciutat: la Festa de la Bici, al
Parc del Fòrum, i l’Outdoor Sports
Festival, al Parc de Montjuïc. Tots dos
esdeveniments tenen característiques
comunes, com ara ocupar els dos dies del
cap de setmana, combinar els
espectacles amb la participació popular i
el fet d’adreçar-se a tot tipus de públic
perquè incorporen ofertes de caire
familiar que es combinen amb
competicions en què participen
esportistes populars i d’elit. 
Finalment, destacar que el 2012 s’ha
tancat amb la celebració de més d’un
centenar d’esdeveniments, promoguts o
amb el suport de l’Institut Barcelona
Esports, que han fet més esportiva la
vida de la ciutat. 
151
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
152
Institut Barcelona Esports
Indicadors propis del nivell d’activitat
Gestió dels equipaments esportius adscrits a l’IBE 2009 2010 2011 2012
Nombre d’abonats 179.430 187.144 190.779 175.444
CEM Frontó Colom 1.734 1.798 1.679 1.535
CEM el Raval - Can Ricart 4.602 8.076 5.169 4.759
CEM Sant Sebastià 11.999 11.726 11.192 9.670
CEM Parc de la Ciutadella – 2.531 2.520 2.495
CEM Marítim 6.000 5.935 5.518 5.149
CEM Piscina Sant Jordi 3.033 3.045 2.879 2.823
CEM Aiguajoc- Borrell 4.502 4.620 4.361 3.832
CEM Joan Miró 4.060 4.141 3.565 3.957
CEM Sagrada Família 9.833 8.640 8.763 8.065
CEM Estació del Nord 4.492 4.364 4.411 4.504
CEM Piscines Bernat Picornell - Piscina Municipal de Montjuïc 6.749 7.120 7.778 6.502
Centre Municipal de Tennis de Montjuïc 474 443 458 387
Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima 143 182 110 106
Centre Municipal d’Escalada la Foixarda – – 54 177
CEM la Bordeta 3.562 3.711 3.736 3.252
CEM l’Espanya Industrial 7.340 8.185 8.693 7.749
CEM les Corts 9.757 9.819 9.453 8.305
CEM Can Caralleu 7.183 7.412 7.721 7.216
CEM el Putxet – 2.284 4.290 4.239
CEM Can Toda 5.363 5.574 5.610 4.929
CEM Claror 8.826 9.024 8.244 7.354
CEM Europolis Sardenya 7.183 7.107 7.303 6.020
CEM Perill 8.189 8.361 6.764 6.172
CEM Horta 2.115 1.828 3.771 3.668
Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebron 1.014 1.008 1.005 976
CEM Guinardó 4.503 5.003 4.732 4.005
CEM Olímpics Vall d’Hebron 2.220 2.103 1.986 1.717
CEM Carmel 1.960 2.102 2.000 1.627
CEM Mundet 805 1.079 1.097 931
CEM Can Dragó 6.244 6.505 5.622 4.408
CEM Can Cuyàs 811 884 835 609
CEM Artesania 2.288 2.448 2.296 1.950
CEM Turó de la Peira 540 588 573 459
CEM Trinitat Vella 1.411 1.289 1.165 1.190
CEM Cotxeres Borbó – – 7.662 8.705
CEM Sant Andreu 2.881 2.522 2.790 3.210
CEM Bon Pastor 989 1.168 935 1.127
CEM Júpiter 2.600 2.621 1.956 1.772
CEM Bac de Roda 12.471 12.623 12.589 11.292
CEM Maresme 2.839 2.767 2.976 2.819
CEM Olímpia 257 245 255 285
CEM Nova Icària 2.968 3.194 3.254 2.938
Centre Municipal de Vela 1.196 1.151 1.017 997
Base Nàutica Municipal de la Mar Bella 488 459 468 431
CEM Vintró 3.580 3.896 3.746 3.589
CEM la Verneda 2.005 1.867 1.931 2.014
CEM Can Felipa 4.446 4.701 4.801 4.520
Complex Esportiu Municipal Mar Bella – – – 94
Escola Municipal d’Hípica la Foixarda 303 559 602 500
Centre Municipal d’Esgrima Reina Elisenda 3.472 436 444 414
Taula
1
Dades rellevants
153
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
Indicadors propis del nivell d’activitat
Gestió dels equipaments esportius 2009 2010 2011 2012
Nombre d’usuaris 458.924 438.503 584.785 515.650
CEM CEM Frontó Colom 1.054 5.252 5.686 3.199
CEM el Raval - Can Ricart 3.447 3.659 5.643 5.505
CEM Sant Sebastià 48.104 29.144 40.175 18.062
CEM Marítim 21.601 18.451 28.474 21.781
CEM Parc de la Ciutadella – 2.084 4.968 2.663
CEM Piscina Sant Jordi 20.431 20.424 21.481 39.487
CEM Aiguajoc 9.585 11.559 10.668 9.114
CEM Joan Miró 5.751 7.861 9.757 8.797
CEM Sagrada Família 10.462 12.453 13.764 7.117
CEM Estació del Nord 2.248 5.640 5.426 6.245
CEM Piscines Bernat Picornell - Piscina Municipal de Montjuïc 38.694 32.759 32.539 30.671
Centre Municipal de Tennis de Montjuïc 232 349 330 269
Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima 992 668 8.595 8.521
Centre Municipal d’Escalada la Foixarda1 – – 2.172 710
CEM la Bordeta 2.639 1.670 1.721 1.632
CEM l’Espanya Industrial 4.660 4.148 5.167 5.344
CEM les Corts 4.614 7.811 7.269 4.652
CEM Can Caralleu 9.323 12.303 12.357 15.567
CEM el Putxet – 371 533 664
CEM Can Toda 5.895 7.474 6.707 2.413
CEM Perill 4.860 6.701 6.137 6.540
CEM Claror 15.738 5.400 15.275 15.113
CEM Europolis Sardenya 5.130 6.040 5.763 5.277
CEM Horta 25.759 10.829 13.944 26.572
Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebron 16.150 10.829 10.829 7.909
CEM Guinardó 6.194 2.782 23.781 30.047
CEM Olímpics Vall d’Hebron 14.352 23.743 32.771 8.519
CEM Carmel 1.474 3.303 1.422 1.459
CEM Mundet 5.998 5.602 23.441 4.443
Velòdrom Municipal d’Horta – 520 4.042 4.049
CEM Can Dragó 93.449 86.946 79.165 71.248
CEM Can Cuyàs 802 510 1.166 1.093
CEM Artesania 1.195 2.015 4.042 917
CEM Turó de la Peira 2.814 3.409 3.806 1.139
CEM Cotxeres Borbó1 – – 905 3.040
CEM Trinitat Vella 1.210 944 1.466 3.309
CEM Sant Andreu 1.581 1.026 1.969 2.449
CEM Bon Pastor 2.220 2.790 3.919 2.665
CEM Júpiter 741 725 347 106
CEM Bac de Roda 8.046 9.518 18.505 6.836
CEM Maresme 1.011 1.033 1.776 1.892
CEM Olímpia 26.394 25.651 24.012 21.227
CEM Nova Icària 3.632 17.443 2.763 20.806
Centre Municipal de Vela 10.198 7.645 3.400 1.929
Base Nàutica Municipal de la Mar Bella 1.458 337 3.166 3.816
CEM Vintró 619 739 4.421 10.456
CEM la Verneda 2.011 4.960 1.838 2.076
CEM Can Felipa 6.078 3.073 5.613 6.356
Complex Esportiu Municipal la Mar Bella – 896 48.524 37.372
Escola Municipal d’Hípica la Foixarda 154 1.481 1.852 1.761
Complex Esportiu Municipal Pau Negre - Parc del Migdia 2.071 836 896 3.870
Camp Municipal de Rugbi la Foixarda 497 1.320 1.320 486
Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas 230 1.150 2.170 370
Pistes Municipals d’Aeromodelisme 526 199 202 773
Centre Municipal d’Esgrima Reina Elisenda 3.472 2.874 1.587 2.346
Centre Municipal de Tennis de Taula Reina Elisenda 3.059 1.081 5.045 1.961
Fossars municipals de tir amb arc 69 73 73 73
Taula
2
154
Institut Barcelona Esports
Indicadors propis del nivell d’activitat
Organització d’esdeveniments esportius 2009 2010 2011 2012
(participants)
Actes populars 168.023 181.640 214.331 245.187
Barnatresc (11 caminades per Barcelona) 18.717 15.983 22.116 24.279
Caminada Internacional de Barcelona 1.927 2.168 2.338 1.974
Cursa de la Mercè 10.000 12.000 14.043 16.000
Cursa d’El Corte Inglés 57.175 58.024 58.847 65.435
Cursa de les Dones 8.500 10.000 12.000 15.000
Cursa de Bombers 17.500 18.000 20.000 24.967
Cursa de l’Amistat 5.500 650 800 800
Cursa de Sant Antoni 3.000 3.300 3.895 4.250
Cursa del Castell de Montjuïc - Eternal Running 1.280 2.200 2.688 2.300
Mitja Marató de Barcelona 4.500 5.000 8.111 12.500
Marató de Barcelona 9.702 12.211 15.075 19.711
Jean Bouin (diverses curses atlètiques) 5.200 7.800 11.700 15.425
Sant Silvestre - Cursa dels Nassos 9.000 9.500 10.000 10.878
Festa de la Bici (bicicletada) 15.000 14.000 15.500 14.000
Outdoor Sports Experience –- 10.000 12.000 1.500
Ral·li Costa Brava Històric 240 240 160 99
Ral·li de Cotxes d’Època Barcelona - Sitges 120 160 80 65
Travessa Nedant al Port 412 154 568 731
Primera banyada de l’any 250 250 250 250
Breakfastrun –- –- 1.500 2.500
Pujada al Tibidabo –- –- 500 500
NBA Fan Zone Arc de Triomf –- –- 1.000 1.000
Neda Marcelona –- –- 200 178
Nedem plegats –- –- 160 196
Free Ioga –- –- –- 1.345
Cursa Intercol·legial –- –- –- 400
Cursa dels Zombies –- –- –- 1.773
Midnightrail –- –- –- 480
Triatló Barcelona –- –- –- 5.831
Cursa Collserola –- –- –- 820
Taula
3
155
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
Foment de la pràctica esportiva 2009 2010 2011 2012
En horari no lectiu (participants) 49.184 53.269 81.708 90.704
Campanya de vacances-Campus Olímpia 
Participants 12.783 15.928 19.128 13.442
Places ofertes 20.044 25.941 27.987 27.831
Índex d’ocupació 63,8 % 61,4 % 68,3 % 48.30 %
Jocs Escolars de Barcelona (CEEB) 29.401 30.341 33.080 35.538
Saló de la Infància i la Joventut 7.000 7.000 29.500 21.074
En horari lectiu 30.330 32.172 31.466 41.724
Curses d’orientació
Nombre d’escoles participants 153 178 173 174
Nombre de participants 8.434 8.341 8.457 8.977
Raid atlètic
Nombre d’escoles participants 37 39 45 47
Nombre de participants 2.141 2.248 2.192 2.312
Joc perdut
Nombre d’escoles participants 62 91 87 82
Nombre de participants 2.139 3.360 3.082 3.114
Flic-flac circ
Nombre d’escoles participants 26 22 22 26
Nombre de participants 750 660 725 903
IT Dansa
Nombre d’escoles participants 35 31 29 24
Nombre de participants 1.280 1.204 1.040 995
Dansa ara
Nombre d’escoles participants 127 133 139 136
Nombre de participants 5.120 5.089 5.352 5.422
Ja nedo
Nombre d’IEM (piscines) participants 36 38 38 38
Nombre d’escoles participants 160 135 135 135
Nombre de participants 4.297 5.024 5.028 5.028
Biatló escolar
Nombre d’escoles 69 66 83 86
Nombre de participants 2.840 2.832 2.789 3.113
Triatló escolar
Nombre d’escoles 23 26 22 28
Nombre de participants 1.741 1.803 1.473 2.009
Els escacs... fan per tu!
Nombre de centres escolars municipals participants 21 18 21 26
Alumnes participants 1.000 820 962 1.062
Valors i esport-Grada Jove
Nombre d’escoles i entitats participants 8 20 3 15
Nombre de participants 470 640 235 600
L’ hoquei... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 15
Nombre de participants – – – 638
L’esgrima... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 9
Nombre de participants – – – 375
El judo... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 12
Nombre de participants – – – 550
Taula
4

156
Institut Barcelona Esports
L’handbol... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 19
Nombre de participants – – – 824
El tamborí... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 28
Nombre de participants – – – 1.161
L’escalada... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 24
Nombre de participants – – – 987
El voleibol... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 23
Nombre de participants – – – 996
El rem... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 13
Nombre de participants – – – 579
El touch... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 12
Nombre de participants – – – 518
El corfbol... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 25
Nombre de participants – – – 900
El waterpolo... fa per tu!
Nombre d’escoles i entitats participants – – – 12
Nombre de participants – – – 555
Préstec de material esportiu
Organismes usuaris (escoles, entitats, CRP, etc.) 133 47 71 75
Usos totals 210 76 102 105

Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 47 47 46 46
Inversió (en milers d’euros) 6.612 10.958 11.890 10.084
Pròpia 14 19 15 7
Per compte de l’Ajuntament 6.598 10.939 11.875 10.077
Resultat comptable (en milers d’euros) 717 670 798 507
Cash-flow (en milers d’euros) 735 689 817 912
Taula
5
157
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
6
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 37
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial –
Immobilitzat material 37
Immobilitzat financer –
Actiu corrent 16.050
Existències –
Deutors 14.239
Inversions financeres temporals 3
Tresoreria 1.802
Ajustaments per periodificació 6
Total actiu 16.087
Passiu
Patrimoni net 2.931
Patrimoni i reserves 2.424
Resultat de l'exercici 507
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 129
Provisions 129
Passiu corrent 13.027
Creditors financers –
Creditors comercials 12.182
Altres creditors 585
Ajustaments per periodificació 260
Total passiu 16.087
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestació de serveis 422
Concessions instal. esportives 1.987
Tranf. program. i per serveis Ajunt. 30.253
Altres transferències 2.100
Total ingressos d'explotació 34.762
Costos
Aprovisionaments –
Personal 2.642
Treballs, subminis. i serveis externs 10.064
Altres despeses –
Subvencions 21.277
Provisions 258
Amortitzacions 18
Total costos d'explot. abans financers 34.259
Resultat d'explotació abans financers 503
Ingressos financers 4
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 507
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 507
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 507
158
L’Institut Municipal de Serveis Socials de
Barcelona va néixer amb l’objectiu de
gestionar la xarxa de serveis socials bàsics
de l’Ajuntament de Barcelona, dins d’uns
paràmetres de qualitat i equitat social que
contribueixin a garantir la inclusió social i
el benestar de totes les persones que
viuen i conviuen a la nostra ciutat. Per
assolir aquest objectiu, cal actuar de
manera decidida, proactiva, creativa i
compromesa en l’atenció de les
necessitats socials. En aquest sentit, el
Model de Serveis Socials Bàsics de
l’Ajuntament de Barcelona, contribueix a
modernitzar, estendre, millorar i equiparar
els serveis a tota la ciutat, per fent-los
més àgils, flexibles, eficaços, eficients,
senzills, accessibles i pròxims.
L’eina principal d’actuació de l’Institut són
els Centres de Serveis Socials (CSS), que
formen una xarxa articulada a tot el territori.
Aquests centres, són el primer nivell d’accés
de la ciutadania al sistema públic de serveis
socials i la garantia de més proximitat als
usuaris i als àmbits familiar i social. Des dels
centres s’atenen les diferents situacions de
necessitat en què es troba o es pugi
presentar la ciutadania. Informen i
assessoren les persones i famílies sobre els
recursos, les prestacions i els serveis als
quals tenen dret, d’acord amb la normativa
vigent en aquest àmbit, i porten a terme
actuacions en l’àmbit comunitari, en
col·laboració amb entitats i associacions del
barri, per impulsar tasques orientades a la
inclusió social de determinats col·lectius.
L’any 2012, tot donant continuïtat a la
feina iniciada en anys anteriors, s’ha
aprofundit en l’adaptació i millora dels
serveis per tal de fer front als importants
canvis normatius (Llei de serveis socials i
Llei de promoció de l’autonomia personal
i atenció a les persones amb situació de
dependència i Llei de la infància), als
canvis socials (allargament de l’esperança
de vida, noves realitats familiars, canvis en
el mercat laboral, etcètera) i a l’impacte
de l’actual crisi econòmica. Aquesta
adaptació i millora ha comportat els
reptes fonamentals següents:
• Consolidar i millorar en el conjunt de la
ciutat la implementació del Nou Model de
Serveis Socials Bàsics.
• Orientar l’organització en el seu conjunt
a la millora de la qualitat, l’equitat i
l’eficiència dels serveis socials bàsics.
• Executar les eines de planificació i
avaluació d’acció social.
• Millorar en el territori el grau de
cobertura dels serveis socials bàsics i una
resposta àgil i eficient als usuaris.
• Impulsar el treball grupal i comunitari a
tots els centres de serveis socials de la
ciutat.
• Treballar amb coordinació i cooperació
amb el tercer sector de la ciutat. 
Tanmateix el Consell Rector de l’Institut
va aprovar en la sessió celebrada el març
de 2012, el Pla de mandat 2011-2015, que
alineat amb els objectius estratègics de
l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i
Esports en el Programa d’actuació
municipal (PAM), defineix 21 objectius
operatius amb més de 60 accions
vinculades. Es tracta que, més enllà del
treball quotidià, existeixi un marc de
millora contínua per atendre cada vegada
millor els ciutadans.
Tots aquest objectius operatius estan
emmarcats en aquests cinc objectius
estratègics:
1. Millorar la qualitat dels serveis que es
presten als centres de serveis socials i
adaptar-ne la capacitat de resposta de
manera equitativa i eficient.
2. Repensar noves formes d’intervenció
adaptades al context actual i als recursos
disponibles que garanteixin la cobertura
de les necessitats. 
3. Millorar el temps de resposta d’atenció
al ciutadà.
4. Potenciar el treball col·laboratiu i en
xarxa amb la resta d’agents per tal
d’afrontar amb èxit les situacions
derivades del complex entorn actual. 
5. Desenvolupar el sistema de gestió dels
professionals de l’IMSS per tal de garantir
els objectius de l’Institut. 
Catàleg de serveis i
prestacions 
Usuaris i atencions als centres de
serveis socials
Cal destacar que es va produir un
augment molt important de persones
ateses els anys 2009 (55.188), 2010
Institut
Municipal de
Serveis Socials
Presidenta: 
Ima. Sra. Maria Teresa Fandos i Payà
Gerent: 
Sra. Àngels Canals i Vilà 
Constitució
Es va constituir el 2 d’octubre del 2009 i
va entrar en funcionament l’1 de gener
de 2010.
Objecte social
Impulsar, organitzar, gestionar i articular,
internament i externa, la producció dels
serveis socials bàsics de responsabilitat
municipal adreçats a la ciutadania, i això
amb uns paràmetres de qualitat i equitat
que contribueixin a garantir el benestar
de totes les persones que viuen i
conviuen a la ciutat.
(61.300), 2011 (64.514) i 2012 (68.635), tot
coincidint amb l’impacte més fort de la
crisi econòmica i la posada en marxa de
les tres lleis: la Llei 39/2006, de promoció
de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència
(LAPAD); la Llei 12/2007, de serveis
socials, i la Llei 14/2010, del 27 de maig,
dels drets i les oportunitats en la infància i
adolescència, que suposen un impacte
directe en els serveis socials bàsics, afegit
a l’augment de la diversitat i la
complexitat de les tipologies i situacions
de les persones que han entrat en el
sistema. Tot això ha repercutit en la
pressió assistencial que reben els centres
de serveis socials.
Tant pel que fa al nombre d’usuaris com
al d’atencions fetes, l’any 2012 ha seguit
les mateixes característiques que l’any
anterior: un alt volum de persones ateses i
d’atencions fetes, amb un increment
significatiu per motiu de la crisi
econòmica, pel desenvolupament de la
l’esmentada LAPAD i per l’augment del
nombre de centres i de professionals per
atendre les persones usuàries.
Servei d’Àpats en Companyia 
És un servei diürn d’assistència a les
activitats de la vida diària de persones
grans en situació de vulnerabilitat. En
concret, s’atenen simultàniament les
necessitats de gaudir d’una alimentació
equilibrada i d’un espai relacional
acollidor facilitador de vincles d’amistat i
de connexió amb la comunitat.
Durant l’any 2012, s’ha garantit
l’expansió a tota la ciutat dels menjadors,
avançant, així, amb el criteri d’equitat en
la prestació dels serveis socials bàsics. Ha
augmentat el nombre de menjadors, de
21 el 2011 a 24 menjadors el 2012 (un
increment del 14,30 %). El servei
comptava amb 517 places diàries l’any
2009, l’any 2010 amb 692 places, l’any
2011 amb 743 places i l’any 2012 amb 841,
la qual cosa representa 98 places noves.
Enguany s’han servit 168.694 àpats.
Servei d’Àpats a Domicili (SAD) 
És un servei que facilita a domicili àpats
diaris suficients per garantir la cobertura
de les necessitats alimentàries de les
persones usuàries que, per diverses
causes, com ara la manca de mobilitat, no
poden cobrir aquesta necessitat bàsica
pels seus propis mitjans.
Durant el 2011, el nombre d’àpats servits
ha estat de 252.953, i han estat ateses
1.009 persones. Durant el 2012 el nombre
d’àpats servits ha estat de 282.368, això
suposa un increment de l’11,60 % respecte
del 2011, i han estat ateses 1.138 persones.
Això ha suposat un increment del 12,80 %
respecte de l’any anterior.
Durant l’any 2012, s’han unificat ambdós
serveis en un únic contracte: el Servei
d’Àpats Socials. Això ha permès un
estalvi del 12 % dels preus de l’any 2011 i
unes importants millores en la qualitat del
servei. 
Servei d’Atenció a Domicili (SAD)
És el conjunt de serveis que ofereixen
suport a les persones en el seu domicili,
per tal que mantinguin o millorin la seva
qualitat de vida en el seu entorn
habitual.
La tasca que realitzen al domicili de les
persones usuàries els treballadors
familiars i els auxiliars de neteja, gràcies al
desenvolupament de la LAPAD i a la
major dotació econòmica per part de
l’Ajuntament, ha permès incrementar
aquest servei de nou durant el 2012. L’any
2011 es van atendre 14.625 persones, i el
2012, 16.035, cosa que ha suposat un
increment del 9,65 % respecte del 2011. El
cost total liquidat del servei l’any 2011 va
ser de 44.909.423,90 euros i enguany ha
estat de 52.596.497,81 euros, un 17,11 %
d’increment. 
Elaboració de programes
individuals d’atenció (PIA)
La LAPAD estableix els programes
individuals d’atenció com a instrument de
procediment i de reconeixement de la
situació de dependència i de les
prestacions o serveis corresponents. El
2011 es van realitzar 10.680 PIA, i el 2012,
13.662. 
Ajuts econòmics d’inclusió
Són prestacions econòmiques destinades
a la cobertura de necessitats bàsiques,
que es concedeixen a persones i/o
famílies en situació de vulnerabilitat
econòmica puntual o que es troben en
situacions de pobresa i/o exclusió social,
ateses en els serveis socials i que,
majoritàriament, estan realitzant un
procés d’inclusió social orientat a la
promoció i millora de la seva autonomia i
inserció social. S’hi inclouen tant les
prestacions de serveis com les
econòmiques.
159
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Serveis Socials
Ajuts econòmics 2011-2012
2011 2012
Conceptes Nombre Import Nombre Import %
d’ajuts 2011 d’ajuts 2012 Increment
(en ¤) (en ¤)
Alimentació 1.907 191.521,71 2.923 263.442,11 37,6 
Roba i higiene personal 281 13.732,09 520 10.070,43 –26,7
Transport 659 37.161,41 1.002 70.144,00 88,8
Salut 892 151.308,52 1.158 168.300,29 11,2
Habitatge, allotjament 2.557 1.147.632,83 3.078 1.258.622,48 9,7
Habitatge, manteniment 3.078 736.842,79 3.625 830.773,16 12,7
Escolars i lleure 2.480 442.394,21 5.688 1.176.746,21 10,4
Inserció laboral 77 13.962,29 137 23.003,39 64,8
Altres 167 16.280,98 338 51.629,09 217,1
TOTAL 12.116 2.750.836,83 15.679 3.135.127,7 14
Taula
1
160
Institut Municipal de Serveis Socials
Projectes grupals i comunitaris
(atenció col·lectiva)
Una part important de la tasca que
realitzen els centres de serveis socials
consisteix en el desenvolupament de
projectes grupals i comunitaris, d’acord
amb el caràcter polivalent, comunitari i
preventiu que preveu la Llei 12/2007, de
serveis socials.
En aquest sentit, durant l’any 2012, s’ha
garantit el desenvolupament de tots els
projectes grupals i comunitaris proposats
des dels centres, d’acord amb les línies
d’actuació marcades en el Pla d’actuació
social territorial de cada districte.
Nous projectes engegats el 2012
La unificació en un únic contracte de la
gestió del Servei d’Àpats a Domicili i del
Servei d’Àpats en Companyia. 
Ha suposat una millora de l’eficiència, la
qualitat i la simplificació del procés, i una
millora social. Els resultats han estat: 
• Un 11,99 % de rebaixa en el preu unitari
del menú servit. 
• Servir cafè/te i aigua mineral en els
àpats en companyia i un litre de llet
setmanal en els àpats a domicili.
• La simplificació del procés de control de
la gestió.
• 21 persones contractades en clàusules
de garantia social.
Elaboració dels Plecs marc per
l’homologació d’empreses per la
realització del servei d’arranjaments de
la llar i neteges de xoc
Pretén millorar l’eficiència, la qualitat del
servei i una millora social. Es troba en
procés d’adjudicació.
Ajuts econòmics a famílies
S’ha simplificat el procés i els resultats
han estat d’una banda les targetes
moneder al servei dels CSS de la ciutat, i
per l’altre una nova aplicació informàtica
per a la reducció del temps de gestió dels
ajuts a les famílies i eliminació del suport
paper.
Radars
Nou projecte que ha suposat l’extensió a
diversos districtes de Barcelona del
projecte de Gràcia d’acompanyar la gent
gran que viu sola. 
Programes de qualificació professional
inicial (PQPI)
Nou projecte de participació en el
finançament de cursos i ajuts a joves que
no han acabat l’ESO.
Formació laboral a aturats de llarga
durada amb risc d’exclusió social
Nou projecte amb Barcelona Activa, SA,
segons el qual s’ha acordat la realització
de cursos d’inserció laboral per a
persones en risc d’exclusió social. 
161
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Serveis Socials
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2010 2011 2012
Usuaris i atencions
Nombre usuaris atesos als centres 
de serveis socials 61.300 64.294 68.635
Nombre d’unitats d’atenció 198.451 162.723 179.973
Àpats en companyia
Nombre de menjadors 21 21 24
Nombre de places 692 743 841
Nombre de persones beneficiàries(1) – 905 1.039
Nombre d’àpats servits – 145.430
Àpats a domicili
Nombre d’àpats 221.969 252.953 282.368 
Nombre de persones ateses 971 985 1.138 
Ajuts econòmics d’inclusió
Nombre d’ajuts 8.218 12.116 15.679
Import d’ajuts (en euros) 2.274.648 2.750.837 3.135.128
Servei d’atenció a domicili (SAD)
Nombre llars ateses 14.790 16.582 18.788 
Nombre persones ateses 16.285 18.060 16.035
Teleassistència
Nombre d’aparells (persones beneficiàries) 49.182 54.871 59.473
Programes individuals d’atenció (PIA)
Nombre de PIA elaborats (acumulades) 10.562 33.796 45.803
Nombre de PIAS realitzats en el període – 10.680 13.662
Projectes grupals i comunitaris
Nombre de projectes comunitaris 74 62 55
Nombre de projectes grupals 110 89 99
(1) Inclou les persones ateses amb servei d’àpats més els beneficiaris sense
expedient actiu.
Taula
2
Indicadors generals del nivell d’activitat
2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 612 644 675
Inversió (en milers d’euros) 60 41 30
Pròpia 60 41 30
Per compte de l’Ajuntament – – –
Resultat comptable (en milers d’euros) 2.719 1.128 (4.047)
Cash-flow (en milers d’euros) 2.719 1.138 (2.792)
Taula
3
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
4
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 102
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial –
Immobilitzat material 102
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini –
Actiu corrent 18.209
Existències –
Deutors 16.082
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 2.127
Ajustaments per periodificació –
Total actiu 18.311
Passiu
Patrimoni net (200)
Patrimoni i reserves 3.847
Resultat de l'exercici (4.047)
Subvencions de capital –
Passiu no corrent 1.239
Provisions 1.239
Passiu corrent 17.272
Creditors financers –
Creditors comercials 15.273
Altres creditors 37
Ajustaments per periodificació 1.962
Total passiu 18.311
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestacions de serveis 306
Transf. program. i per serveis Ajunt. 89.727
Altres ingressos 81
Total ingressos d'explotació 90.114
Costos
Compres –
Personal 27.706
Treballs, subminis. i serveis externs 58.229
Subvencions 8.210
Altres despeses –
Provisions –
Amortitzacions 17
Total costos d'explot. abans financers 94.162
Resultat d'explotació abans financers (4.048)
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d'explotació (4.048)
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries 1
Resultat abans d'impostos (4.047)
Impost de societats –
Resultat de l'exercici (4.047)
162
Institut Municipal de Serveis Socials
163
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Patronat Municipal de l'Habitatge
El Patronat Municipal de l’Habitatge és
una entitat pública empresarial local, amb
personalitat jurídica pròpia, plena
capacitat jurídica i d’obrar, i autonomia de
gestió per al compliment de les seves
finalitats. 
El Patronat duu a terme la promoció
d’habitatges de protecció oficial i de preu
assequible per atendre tant la demanda
d’habitatges produïda per actuacions
urbanístiques i remodelacions de barri,
com també la provinent dels sectors de
població que, per raó del seu nivell
d’ingressos, no poden accedir al mercat
immobiliari general. A conseqüència
d’aquestes activitats de promoció, el
Patronat s’encarrega també de
l’administració o gestió de 8.726
habitatges, 1.511 dels quals pertanyen a
altres organismes públics. Les modalitats
contractuals dels habitatges cedits
inclouen la compravenda i el dret de
superfície, i també el règim de lloguer i les
modalitats d’ús i habitació.
De l’exercici 2012, cal destacar el següent:
• En la promoció d’habitatges, pel que fa
a la computació de les activitats
desenvolupades, cal assenyalar que s’han
acabat les obres de construcció de 490
habitatges, i 320 habitatges més es
trobaven en construcció al final de
l’exercici. 
• Els habitatges que durant el 2012 es
trobaven en fase d’estudi o redacció de
projectes han estat 958. El còmput total
de l’obra certificada ha estat de 15.766
milers d’euros.
• Pel que fa al lliurament d’habitatges,
s’han signat contractes i escriptures per
un total de 720 habitatges.
• En adjudicacions de locals i
d’aparcaments, s’han adjudicat 105 places
d’aparcament en venda i 242 en lloguer i 8
locals comercials en venda i 10 en lloguer.
Patronat
Municipal
de l’Habitatge
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Gerent: 
Sr. Xavier González i Garuz
Constitució
Es va constituir el 2 de febrer de 1971.
Objecte social
Promoure habitatges de protecció oficial
i de preu assequible.
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Habitatges gestionats en lloguer 5.869 5.778 5.828 6.058
Habitatges gestionats en venda 2.377 2.321 2.500 2.200
Habitatges gestionats en dret de superfície – 38 206 320
Locals comercials 383 390 407 405
Taula
1
Dades rellevants
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 105 103 101 97
Inversió (en milers d’euros) 37.814 41.407 38.291 15.766
Pròpia 37.814 41.181 38.055 15.766
Per compte de l’Ajuntament – 226 236 –
Resultat comptable (en milers d’euros) (3.460) 93 160 672
Cash-flow (en milers d’euros) 354 4.653 4.814 5.854
Taula
2
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 295.975
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 618
Immobilitzat material 278.216
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini 17.141
Actiu corrent 122.021
Existències 103.535
Deutors 10.510
Inversions financeres temporals 5.755
Tresoreria 1.213
Ajustaments per periodificació 1.008
Total actiu 417.996
Passiu
Patrimoni net 152.206
Patrimoni i reserves 41.317
Resultat de l'exercici 672
Subvencions de capital 110.217
Passiu no corrent 196.235
Provisions 229
Creditors financers a llarg termini 174.293
Altres creditors a llarg termini 21.713
Passiu corrent 69.555
Creditors financers 12.895
Creditors comercials 6.261
Altres creditors 14.069
Ajustaments per periodificació 36.330
Total passiu 417.996
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes 23.198
Arrendaments 18.046
Altres ingressos 4.567
Transferències corrents Ajunt. –
Total ingressos d'explotació 45.811
Costos
Cost de les vendes 19.660
Personal 4.718
Treballs, subminis. i serveis externs 9.606
Subvencions –
Altres despeses 17
Provisions 97
Amortitzacions 4.856
Total costos d'explot. abans financers 38.954
Resultat d'explotació abans financers 6.857
Ingressos financers 843
Despeses financeres 7.028
Resultat d'explotació 672 
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 672 
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 672
164
165
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal
L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de
Barcelona és una entitat pública
empresarial local, amb personalitat
jurídica pròpia, en compliment de la Llei
57/2003, de 16 de desembre, de mesures
per a la modernització del govern local,
des de l’1 de gener de 2006. 
L’Institut forma part de la regidoria de
Medi Ambient i Serveis Urbans,
pertanyent a la Tinença d’Hàbitat Urbà.
Juntament amb l’àmbit de Medi Ambient i
l’Agència d’Energia de Barcelona, treballa
en col·laboració amb Tractament i
Selecció de Residus, SA (TERSA),
Clavegueram de Barcelona, SA (CLABSA),
i altres entitats participades per
l’Ajuntament. Medi Ambient i Serveis
Urbans respon al model de gestió
municipal, on tots els actors relacionats
amb una mateixa temàtica treballen en
equip.
Durant el darrer any, la ciutat de
Barcelona ha guanyat 4,02 hectàrees
d’espais verds i s’hi han plantat 4.835
arbres i 433.691 flors. Concretament, s’han
fet els treballs del parc de l’avinguda de
l’Estatut de Catalunya i del jardí del
Torrent de Maduixers, que està previst
que s’inaugurin durant el 2013. A més,
s’han fet millores als jardins del Doctor
Robert, al passeig de Sant Joan, al Palau
de Pedralbes i al passeig de Gràcia.
Actuacions en el verd urbà
Les obres a l’avinguda de l’Estatut de
Catalunya, que van començar el 2011 i
s’han allargat durant tot el 2012, tenen per
objectiu crear una connexió accessible
entre els barris de la Vall d’Hebron, la
Clota i Horta quan s’inauguri el 2013. Es
tracta d’un parc urbà lineal que serveix de
cobertura d’un dipòsit d’aigües pluvials i
d’un centre de neteja. Representa un total
de 26.397 m2 de parc i 14.539 m2 de vials
i voreres. Aquest nou parc incorpora
tecnologies sostenibles, com són la
reutilització d’aigües grises de les dutxes
del Centre de Neteja per als inodors,
filtrades mitjançant el reg de la façana
verda de l’accés al centre. A més, també
s’aprofitaran les aigües freàtiques per al
reg del parc i la neteja dels carrers. Cal
destacar també la instal·lació d’una
pèrgola fotovoltaica i d’un sistema de
microgeneració al Centre de Neteja. Pel
que fa a l’enllumenat, el parc i els vials
estan dotats de LED. A més, es
replantaran els arbres que hi havia en
començar les obres, que estaven al viver
provisional de la plaça de l’Estatut. També
es faran servir materials reciclats com són
els blocs d’alleugeriment de polipropilè
reciclat. L’obra té un pressupost de
9.683.760,70 euros i està previst que
s’inauguri al maig o al juny del 2013.
Lligat al projecte del Centre de Treball
de Neteja del Torrent del Maduixer hi ha
un jardí situat en una parcel·la de 5.376
m2, per sota dels horts urbans del carrer
de Carles Pirozzini. Per tal de superar el
desnivell existent, el parc es divideix en
cinc plataformes connectades per rampes
i escales de manera que s’aconsegueixen
dos recorreguts alternatius dins el parc:
un per a un passeig més ràpid i un altre
per a un passeig més lent. Els diferents
salts de nivell se salven amb talussos
enjardinats. Pel que fa a la vegetació, es
plantarà un jardí amb arbres i arbustos de
tipus mediterrani, amb espècies resistents
i adaptades al clima de la ciutat. S’hi farà
una inversió de 4.500.000 euros i es
preveu que s’inauguri a l’abril del 2013.
Els jardins del Palau de Pedralbes
compten amb una nova porta d’accés de
vianants pel carrer del Tinent Coronel
Valenzuela. Concretament, s’ha creat un
camí d’accés a la resta de jardins i a l’àrea
de jocs. També s’ha fet una nova xarxa
d’enllumenat i nous parterres i jardineria
perimetral. L’obra, liderada per l’Àrea de
Medi Ambient i Serveis Urbans ha
comptat amb un pressupost final
d’execució de 81.043 euros, aportat pel
Districte, i està previst que s’obri al públic
durant el mes de gener del 2013.
També a finals de 2012 es van començar
els treballs de millora, reparació i
consolidació d’elements existents als
jardins del Doctor Robert i el passeig de
Sant Joan. Concretament, es treballa en la
millora dels paviments de sauló amb
estabilitzants naturals, la demolició
d’antics paviments de formigó,
transplantament d’exemplars de palmeres
a parterres, reencebat de les àrees de
gespa, millores del drenatge, plantació de
nous arbustos i vivaces, renovació del
Institut
Municipal de
Parcs i Jardins
de Barcelona
President: 
Im. Joan Puigdollers i Fargas
Gerent: 
Sr. Roman Llagostera i Pujol
Constitució
Es va constituir el 29 de maig de 1992.
Objecte social
La gestió integral del patrimoni verd de
la ciutat, és a dir, dels espais verds
públics i l’arbrat de Barcelona, que
inclou, entre altres funcions, la
planificació, la conservació, la restauració
i l’increment de les zones verdes urbanes
–parcs, jardins i places–, com també la
coordinació de les tasques de
manteniment i posada a punt de les
platges de la ciutat.
166
mobiliari, pintat d’elements de serralleria,
reparació dels elements de pedra i millora
general de la vegetació i l’arbrat amb
podes i plantacions. Aquestes millores
compten amb un pressupost total de
369.607,74 euros i està previst que
s’acabin al febrer del 2013.
Al mes de desembre s’han plantat 32
plàtans al passeig de Gràcia amb
l’objectiu de mantenir el verd del passeig i
garantir l’ombra malgrat els diferents
moments de creixement dels 538 arbres
que hi ha en total en aquest carrer
emblemàtic.
Aquestes plantacions, que es fan per
garantir a mitjà i llarg termini la qualitat
de les espècies arbòries del passeig,
s’emmarquen en el Pla de gestió de
l’arbrat viari de l’Ajuntament i es deriven
de la detecció de deficiències o
d’envelliment en els exemplars
diagnosticats a través del Programa de
control de risc de l’arbrat viari realitzat
anualment i previst al Pla. El plàtan, amb
47.289 unitats als carrers de la ciutat,
representa actualment prop d’un 30 %
dels arbres viaris de Barcelona.
A més de totes les actuacions anteriors,
també se n’han fet d’altres de menys
envergadura com són: les obres de
rehabilitació de la tanca perimetral dels
jardins de Brusi; les obres d’execució i
reparació de tancaments al parc de
l’Estació del Nord, jardins Bacardí, jardins
Joan Brossa, parc de la Pegaso, parc de la
Maquinista i miradors del Turó de la Peira;
les baranes i passamans dels jardins de la
Tamarita, la barana de la pista de
patinatge de la placeta dels Avis i el
tancament de l’accés al parc de
Monterols; les obres d’adequació i millora
dels drenatges de les àrees de gossos de
Diagonal Mar i del parc de les Aigües i
millora de l’accés a la caseta del parc del
Clot. També s’han fet estructures per a
emmagatzematge de terres i àrids al
Roserar de Cervantes i al Laberint d’Horta
i la redacció del projecte executiu i
direcció d’obra de la senyalització d’espais
enjardinats amb aigua de reg no potable
de diferents emplaçaments de la ciutat de
Barcelona.
Actuacions al front marítim
La temporada de platges de 2012 ha
aplegat 3.754.886 usuaris (comptabilitzats
en el període comprès entre el 12 de maig
i el 16 de setembre). En relació amb els
recomptes realitzats en anteriors ocasions
(2010, 2008, 2006, 2005, 2004), cal
assenyalar que, per primera vegada
durant el mes d’agost s’han
comptabilitzat més usuaris que no pas
durant el mes de juliol. Pel que fa al nivell
de satisfacció expressat, les platges de la
ciutat obtenen una puntuació de 7,3 sobre
10. Si es té en compte que la qualitat
esperada se situava en 7,2 punts, es pot
afirmar que l’índex de satisfacció és del
102 %.
En relació amb els residus flotants,
aquest any se n’han recollit 30 m3, és a
dir, un 30,35 % menys que l’any 2011 (43
m3). Pel que fa a les deixalles a la sorra i a
les papereres, se n’han recollit 761 tones,
un 16,18 % més que el 2011. 
Durant el 2012, s’ha mantingut el servei
per mesurar els paràmetres de
transparència, les concentracions de
partícules en suspensió i la clorofil·la a
través d’un satèl·lit. Es tracta d’una
aplicació per informar la ciutadania sobre
les característiques físiques de l’aigua, que
complementen la informació sobre la
qualitat de l’aigua de bany que aporten
les anàlisis de l’Agència Catalana de
l’Aigua i l’Agència de Salut Pública. De fet,
la qualitat de l’aigua de bany ha estat
excel·lent en el 99 % de les mostres
realitzades, i tan sols una mostra va donar
resultats de qualitat deficient.
Els promotors cívics han passat
diàriament per les platges per fomentar-hi
les bones pràctiques ambientals, tant
entre els usuaris i usuàries, com entre els
concessionaris del servei de guinguetes i
gandules, i han arribat a 34.372 usuaris.
Recursos humans
L’any 2012 s’ha consolidat la tendència a
la baixa de l’accidentalitat. Bàsicament pel
que fa als accidents sense baixa, que
s’han reduït de manera important, tot i
mantenir-se el nombre d’accidents amb
baixa.
De gener a desembre, l’Institut ha
impartit 13.916 hores de formació, en les
quals han participat 1.723 assistents. Les
temàtiques formatives han estat:
jardineria, prevenció de riscos laborals,
gestió, medi ambient, ofimàtica, noves
incorporacions i jornades tècniques.
El 2012, una mitjana del 7,94 % del total
de la plantilla han estat persones amb
discapacitat. Aquest percentatge supera
amb escreix el mínim legal, que és del 2 %. 
167
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 1.037 1.039 1.015 989
Inversió (en milers d’euros) 10.994 9.967 8.339 1.595
Pròpia 778 676 820 717
Per compte de l’Ajuntament 10.216 9.291 7.519 878
Resultat comptable (en milers d’euros) 95 755 279 (247)
Cash-flow (en milers d’euros) 1.536 2.155 1.697 2.936
Taula
2
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Zona verda global (m2) 28.721.312 28.766.563 28.931.127 28.714.419
Zona verda urbana (m2) 10.771.312 10.816.563 10.981.127 11.021.419
Arbrat viari (unitats) 153.700 156.933 158.896 162.816
Jardineres (unitats) 4.428 4.492 4.688 4.691
Reg automatitzat (m2) 2.530.307 2.632.550 2.664.701 2.833.079
Mobiliari urbà
Bancs (unitats) 32.802 32.613 33.031 33.152
Papereres (unitats) 8.992 9.896 10.033 10.042
Rètols cívics (unitats) 7.455 7.030 7.265 7.318
Espai per a gossos (unitats) 114 119 117 100
Àrees de jocs infantils (unitats) 706 733 746 759
Taula
1
Dades rellevants
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 4.313
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 71
Immobilitzat material 4.176
Immobilitzat financer 23
Deutors a llarg termini –
Actius per impost diferit 43
Actiu corrent 15.869
Existències 245
Deutors 14.717
Inversions financeres temporals 1
Tresoreria 903
Ajustaments per periodificació 3
Total actiu 20.182
Passiu
Patrimoni net 5.587
Patrimoni i reserves 4.737
Resultat de l'exercici (247)
Subvencions de capital 1.097
Passiu no corrent 2.833
Provisions 2.516
Passius per impost diferit 43
Altres creditors a llarg termini 274
Passiu corrent 11.762
Creditors financers –
Creditors comercials 4.200
Altres creditors 7.079
Ajustaments per periodificació 483
Total passiu 20.182
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestacions de serveis 1.772
Variació d'existències (51)
Transferències corrents Ajuntament 48.286
Altres ingressos 5.370
Total ingressos d'explotació 55.377
Costos
Compres 1.932
Personal 37.790
Treballs, subminis. i serveis externs 14.454
Altres despeses –
Provisions 163
Amortitzacions 1.329
Total costos d'explot. abans financers 55.668
Resultat d'explotació abans financers (291)
Ingressos financers 1
Despeses financeres –
Resultat d'explotació (290)
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos (290)
Impost de societats (43)
Resultat de l'exercici (247)
168
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
169
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
L’Institut de Cultura de Barcelona, durant
el 2012, ha centrat la seva activitat en
l’impuls dels objectius proposats en el
Marc estratègic de l’Ajuntament de
Barcelona 2012-2015.
Patrimoni, arxius i museus
Les principals línies d’actuació d’aquesta
direcció el 2012 s’han presentat en forma
de Mesures de govern: l’Impuls a la gestió
del patrimoni cultural de la ciutat, la
creació del nou Museu de Cultures del
Món, el pla “Barcino”, projectes de la
recuperació del llegat romà de Barcelona i
el Projecte de digitalització i d’accés en
línia a la Col·lecció filatèlica Ramon Marull
del Gabinet Postal. S’han continuat també
diversos treballs com el del públic dels
museus (enquesta al públic de tots els
museus municipals), el treball per a
l’accessibilitat en col·laboració amb
l’Institut Municipal de persones amb
discapacitat i els programes com la Nit
dels Museus, amb 52 centres participants i
més de 125.000 persones. En l’àmbit de la
recerca i la difusió del coneixement,
destaca la publicació en línia de la
col·lecció filatèlica Ramon Marull. S’ha
seguit també amb les tasques de
coordinació i projecció del patrimoni de la
ciutat amb la Taula de Patrimoni
Arquitectònic, Històric i Artístic de
l’Ajuntament de Barcelona, amb el Consell
Assessor d’Art Públic, amb els treballs de
la Ponència del Nomenclàtor i amb la
Comissió de la Memòria Històrica.
Finalment, el mes d’octubre s’ha presentat
el projecte del nou Museu de les Cultures
del Món que ha d’acollir les col·leccions no
occidentals del Museu Etnològic de
Barcelona i de la Col·lecció Folch. També
s’ha coordinat l’actuació de la Biblioteca
Pública Arús incorporant-la als programes
de ciutat com BCNegra i La Mercè.
Una de les línies prioritàries d’aquest
mandat, el pla “Barcino” (amb el Servei
d’Arqueologia al front), ja ha donat
mostres de la tasca realitzada, com la
recuperació d’un altre tram de la muralla
imperial, les restes a la basílica de Sant
Just i Pastor, o les troballes a la Sagrera.
Cal afegir que s’ha presentat l’aplicació de
la Carta arqueològica de Barcelona amb
l’inventari en línia de les intervencions i els
llocs d’interès arqueològic. Des del Museu
d’Història de Barcelona s’han fet les
actuacions a l’espai MUHBA El Call, a la
fàbrica Oliva Artés, a la sala de calderes de
Fabra i Coats i s’han fet obres a la Casa de
l’Aigua. La intervenció a l’espai patrimonial
del Turó de la Rovira ha estat guardonada
amb el Premi Europeu de l’Espai Públic
Urbà del 2012. També s’ha treballat en la
restauració de la bandera de Santa Eulàlia
i de la Capella de Sant Miquel del Monestir
de Pedralbes. Pel que fa a les exposicions,
cal parlar de la mostra “Indianes, 1736-
1847”, “Els orígens de la Barcelona
industrial”, “L’enginy de postguerra”,
“Microcotxes de Barcelona”, a l’espai de
Fabra i Coats, o també de l’exposició
“Il·lusió i moviment. De les ombres al film”,
de la Col·lecció Josep M. Queraltó a la
Capella de Santa Àgata. A finals d’any el
Reial Monestir de Santa Maria de
Pedralbes ha iniciat un nou programa
d’activitats, el cicle Diàlegs de Pedralbes,
coordinat pel professor Francesc Torralba.
Durant aquest any s’han acabat les obres
d’arquitectura interior i de les instal·lacions
del Born Centre Cultural i s’ha iniciat el
projecte executiu de museografia que ha
de finalitzar el 2013 per a la inauguració
del centre. La programació i l’activitat del
Museu Picasso ha estat marcada pel canvi
de direcció amb la incorporació de
Bernardo Laniado-Romero, que ha suposat
canvis en la programació i en les línies
estratègiques. S’han presentat les
exposicions “Un collage abans del college”,
“Economia: Picasso” i “Ceràmiques de
Picasso. Un regal de Jacqueline a
Barcelona”. El Plenari del Consell Municipal
ha aprovat la creació de la Fundació
Museu Picasso i dels estatuts d’aquesta.
Finalment, cal esmentar el seminari
Col·leccions públiques gràcies a l’esforç
privat, organitzat per la Fundació
Francisco Godia i el Museu Picasso per
explorar els diversos àmbits on l’empenta
privada genera patrimoni públic. Per al
Disseny Hub Barcelona, el 2012 ha estat
un any d’importants fites: la celebració del
80è aniversari del Museu de les Arts
Decoratives, el nomenament de Pilar Vélez
com a nova directora dels museus del
DHUB, el tancament de les seus del carrer
de Montcada i Pedralbes per preparar el
Institut
de Cultura
de Barcelona
President:
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot
Gerent:
Sra. Marta Clari i Padrós
Constitució
Es va constituir el 10 de novembre de
1995.
Objecte social
Promoure la cultura a la ciutat de
Barcelona, d’una banda, mitjançant
programes propis i, de l’altra, donant
suport als diferents agents culturals que
hi actuen.
trasllat a la nova seu i la celebració
d’algunes activitats ja al nou edifici de
Glòries com la 12a edició del festival OFFF,
o la celebració de l’aniversari que ja s’ha
esmentat. Per altra banda, s’estan tancant
els acords amb les entitats que treballen el
disseny a la nostra ciutat (FAD, BCD, etc.)
perquè s’instal·lin també al DHUB i
construeixin conjuntament el model de
govern d’aquest gran equipament. Per al
Museu de Ceràmica ha estat l’últim any a
Pedralbes a l’espera del trasllat previst per
al març de 2013, per integrar-se als
museus del DHUB. El Museu Frederic
Marès ha finalitzat la tercera i última fase
del Projecte de remodelació museogràfic
de la secció d’escultura (segles XV-XIX),
que ha estat premi de l’Associació
Catalana de Crítics d’Art (ACCA). El museu
ha estat una de les cinc seus de l’exposició
“Vilató (1921-2000) Barcelona-París. Un
camí de llibertat” i s’ha ofert “La Barcelona
irreverent”, coproduïda per l’Arxiu Festiu
Catalunya. Finalment, l’1 de novembre
Josep Maria Trullén ha estat nomenat
director del museu. El Museu de la Música
treballa per consolidar els seus principals
programes i establir les línies estratègiques
i d’actuació, en coordinació també amb
l’Auditori, l’ESMUC, i la complicitat
d’entitats musicals, museològiques i
culturals. Ha celebrat el 25è aniversari de
la mort de Toldrà, s’ha treballat en el
projecte del claviorgue Hauslaib, una joia
del 1590, i s’ha presentat el primer
enregistrament conservat d’Els Segadors,
del 1900. El mes de novembre, Jaume
Ayats s’ha incorporat com a nou director.
El Museu de Ciències Naturals de
Barcelona ha presentat l’exposició
permanent de referència “Planeta Vida” al
Museu Blau, que el dia 25 de març ha
celebrat el primer aniversari de la seva
obertura havent rebut la visita de 153.000
persones. Finalment, cal afegir que el mes
de juny ha començat a treballar com a
consorci amb una nova estructura
organitzativa i de funcionament. Pel que fa
al Museu Etnològic, ha estat tancat al
públic a causa de les obres que s’hi duen a
terme per renovar-ne íntegrament les sales
de reserva i millorar el control climàtic de
l’edifici. Després de 15 anys de la seva
estada a Barcelona, la Col·lecció Barbier-
Mueller d’Art Precolombí ha tancat al
públic per la finalització del contracte.
L’ICUB treballa des de fa mesos en la
conceptualització i posada en marxa a
l’espai que deixa el Museu Barbier Mueller
al carrer de Montcada per al futur Museu
de les Cultures del Món.
L’Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona ha continuat els treballs de
divulgació dels seus fons a través del
programa d’activitats, publicacions i
d’exposicions, destacant la de “Cu-cut!
Sàtira política en temps trasbalsats, 1902-
1912”. Pel que fa al fons de l’arxiu, s’ha de
remarcar la cessió en comodat dels fons
històrics del Col·legi de l’Art Major de la
Seda, amb documentació del segles XVI-
XX. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, a més
de les tasques pròpies de l’arxiu, ha
presentat mostres a partit dels seus fons
com “Refotografiar Barcelona amb Mark
Klettla” o “Consuelo Bautista. Raval”, i ha
col·laborat en exposicions importants de la
ciutat com la de Centelles a la Fundació
Vilacasas o la dedicada a Companys al
Castell de Montjuïc. A més d’aquesta
exposició i les que s’han fet amb el
Memorial Democràtic, el Castell de
Montjuïc ha acollit diferents tipus
d’activitats com concerts, exposicions,
trobades populars, fires, festes (com La
Mercè o Montjuïc de Nit), conferències,
etc. S’han de destacar també els treballs
de remodelació i condicionament de la
residència d’oficials del castell i l’elaboració
del Pla d’usos que ha de dibuixar el futur
del centre. 
Coordinació de sectors
culturals
L’any 2012 s’han reorientat les línies
estratègiques del programa “Fàbriques de
creació” d’acord amb les noves prioritats
del mandat, s’han creat una nova imatge i
nous elements de comunicació, i s’ha
treballat una proposta conjunta
d’indicadors específics per a aquests
espais. La inauguració oficial de Fabra i
Coats –Fàbrica de Creació de Barcelona–
ha estat el 29 de setembre, i l’equipament
ja ha acollit activitats com la segona edició
del Festival de Música i Recerca
Audiovisual “MIRA!”, l’exposició del
programa “Creadors en Residència”, les
propostes seleccionades en el Concurs
Miquel Casablancas, la primera edició del
Festival Mixtur, la 1primera edició de la Fira
d’Economia Solidària, el Barcelona The Lab
i el Festival DAU. Més de 30 activitats amb
una assistència aproximada de 30.000
persones. Pel que fa a l’activitat principal
de l’equipament, s’han desenvolupat un
total de 53 projectes, s’han acollit 8
entitats a l’espai de viver i col·lectius i
s’han fet un total de 14 cursos i seminaris
de formació per a professionals de
diferents disciplines. En el cas del Graner
de l’Illa Phillips, s’ha inclòs el seu
programa en el nou contracte programa
del Mercat de les Flors, i a Hangar s’han
estat fent les obres d’arranjament de la
coberta de la nau original. Finalment, cal
destacar que el programa ha estat
declarat “Best Practice” en el manual dels
Fons Estructurals Culturals de la Unió
Europea. 
Als espais d’art s’han mostrat diferents
treballs d’artistes de nivell internacional. A
La Virreina Centre de la Imatge s’han
pogut veure les exposicions “Arxiu J. R.
Plaza”, del fotògraf mexicà Iñaki Bonillas;
Número tres. De la casa a la fàbrica,
projecte del Centre National des Arts
Plastiques de França, o els treballs de dos
israelians: Miki Kratsman i Aïm Deüelle Lüski.
A les sales de Virreina Lab s’han programat
projectes propis en homenatge a
personalitats cabdals en el món de la
cultura com John Cage o Arnau Puig, a més
de propostes com “De la Factory al món:
fotografia i la comunitat de Warhol”. A La
Capella l’activitat s’ha centrat en la
consolidació del programa “BCN Producció”
afegint-hi dues noves modalitats: una
exposició curatorial i un projecte
d’investigació. Aquests 10 projectes s’han
anat presentant durant el segon semestre.
A la primera part de l’any s’ha pogut
mostrar l’exposició “Artesans, construccions
col·lectives de l’espai social”, en el marc del
projecte Idensitats i la mostra “Claresil 2012
mg”. Finalment, el 27 de setembre s’ha
obert al públic el nou Centre d’Art
Contemporani de Barcelona de Fabra i
Coats amb el projecte Això no és una
exposició d’art, tampoc. En aquesta primera
fase el Centre ocupa un espai de 600 m2.
A més de les funcions habituals del
Consell de la Cultura de Barcelona, el 2012
170
Institut de Cultura de Barcelona
171
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
aquest organisme ha pres part en el procés
participatiu per a l’elaboració de propostes
per al Programa d’actuació municipal 2012-
2015 en cultura, finalitzat el mes de maig, i
ha presentat una declaració sobre
l’increment de l’IVA cultural. Ha participat
també en el procés de valoració de les
subvencions, per a les quals el 2012 s’han
presentat 645 sol·licituds, de les quals s’han
concedit 313 per un import total de 3,9
milions d’euros. Pel que fa a
infraestructures, s’han convocat tres línies
de subvenció destinades a inversions en
espais culturals: la destinada a obres de
seguretat i adquisició de material tècnic
per a espais de creació i sales de música en
viu, amb un import total de 106.301 euros, i
dues noves línies de subvenció, una
destinada a obres de seguretat i adequació
de teatres pertanyents a ateneus,
impulsada amb una Mesura de govern,
amb un total d’1,150 milions d’euros, i l’altra
destinada a ajuts per a la infraestructura de
galeries d’art en la que 9 galeries d’art han
rebut un total de 67.217,59 euros. Per últim,
s’ha seguit donant suport a algunes
entitats de la ciutat a través de convenis,
especialment a fàbriques de creació i a
entitats de cultura popular. Pel que fa a
l’edició del premis Ciutat de Barcelona
2012 comentar com a novetat que es
comptava amb tres noves categories: circ,
cultura popular i tradicional, i gastronomia.
L’acte de lliurament s’ha de celebrar el
dilluns 18 de febrer de 2013 al Saló de Cent
de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment,
cal indicar que l’oficina Barcelona-
Catalunya Film Commission ha atès
directament un total de 597 produccions a
Barcelona al llarg del 2012 i 450
produccions a la resta del territori català a
través dels 168 municipis catalans,
membres de la xarxa de la BCFC a les
quals s’han d’afegir les que gestionen altres
àrees municipals. A més, l’activitat de la
BCFC s’ha centrat també en la promoció
dels rodatges, de la ciutat de Barcelona i
de les localitats adherides. 
Cultura de proximitat
Aquest 2012 s’han creat cinc grups de
treball per abordar diferents vessants del
que haurà de ser el Pla municipal dels
Centres Cívics i que s’està coordinant
entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la
Gerència Adjunta de Coordinació
Territorial. El resultat d’aquest treball s’ha
presentat a diferents taules de coordinació
(polítiques, gerencials, territorials) i és el
punt de partida per al procés de treball del
proper any.
Pel que fa als festivals i esdeveniments
literaris cal ressaltar que la setena edició
del BCNegra, del 2 a l’11 de febrer, ha atret
més de 5.000 visitants i hi han participat
més de 60 autors i especialistes de molts
països, 36 editorials i 22 llibreries. El
programa ha ofert més de 30 activitats i el
premi Pepe Carvalho s’ha lliurat en
aquesta ocasió a l’autor grec Petros
Màrkaris. En la 8vuitena edició de Món
Llibre, adreçat a infants de fins a 12 anys,
celebrat els dies 14 i 15 d’abril, hi han
participat les biblioteques barcelonines,
més de 10 revistes, més de 40 editorials, la
Casa Amèrica Catalunya, i els espais del
Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona (CCCB) i el Museu d’Art
Contemporani de Barcelona (MACBA),
amb les seves llibreries. Han estat més de
100 activitats que han reunit 28.000
persones.
Durant 10 dies del mes de maig el festival
Barcelona Poesia ha ofert més de 40
propostes poètiques de la mà de més de
100 autors d’àmbit nacional i internacional
en 26 espais de la ciutat. El poemari
Dietari del pic de l’estiu de Carles Hac Mor
ha estat l’obra guanyadora del Premi de
Poesia Jocs Florals 2012. Més de 8.500
persones han assistit al conjunt
d’activitats. Cal comentar també que s’ha
iniciat, conjuntament amb la Generalitat, i
sota la coordinació de la comissària Laura
Borràs, el programa de celebració del
centenari del naixement dels escriptors
Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís
Gener, Tísner, amb un extens ventall
d’activitats acadèmiques i artístiques
pensades per a tots els públics. 
En l’àmbit de les festes, comencem per la
Cavalcada de Reis 2012, amb la
participació de més d’un miler de
persones, 800 metres d’espectacle
itinerant i aproximadament mig milió
d’espectadors. El recorregut s’ha pogut
seguir per internet, i s’ha comptat amb
tres carrosses noves, noves comparses i
llançadores de caramels per garantir un
bon grapat de caramels per als nens i
nenes. Per Santa Eulàlia, del 10 al 12 de
febrer, la tradició ha estat un dels puntals
de les festes. Com a novetat, un nou
festival d’il·luminació urbana, Llum BCN,
amb projeccions i espectacles de llum en
una setantena d’edificis. La nit del 14 de
juliol, la muntanya de Montjuïc ha estat la
seu de la cinquena edició de Montjuïc de
Nit. Prop de 110.000 assistents han assistit
als més de 50 concerts d’entrada lliure
programats pel festival. La Mercè, entre el
21 i el 24 de setembre, amb un gran
nombre d’activitats per a tots els públics,
s’ha repartit per tota la ciutat amb
l’assistència de més d’1.400.000 persones.
El festival Mercè Arts de Carrer (MAC); el
Toc d’Inici al qual, per primera vegada, han
participat els esbarts, els falcons i els
diables de les colles de la ciutat amb una
nova coreografia; el festival BAM, que ha
celebrat el seu 20è aniversari, i el Mercè
Música, amb un gran nombre de concerts
de diferents estils repartits pels escenaris
de la ciutat. La ciutat convidada
d’enguany, Mont-real no només ha
presentat artistes en el marc de la festa
sinó que ha col·laborat en la producció de
l’espectacle L’Ode à la Vie a la Sagrada
Família. I l’edició d’enguany del Piromusical
s’ha dedicat a les músiques de Barcelona i
a l’aniversari dels Jocs Olímpics a
Barcelona. 
El 23 de març s’ha presentat una Mesura
de govern amb les línies mestres de l’any
temàtic 2014 en què se celebraran els
300 anys dels fets de 1714. El comissari
d’aquest esdeveniment és el periodista
Toni Soler i es proposa un programa
d’actes obert a tota la ciutadania amb
l’objectiu de reflexionar sobre la dimensió
d’aquells fets respecte a la Catalunya
d’avui i de demà. El futur centre cultural
del Born serà l’epicentre de la
commemoració. Aprofitant aquest nou
projecte, el comissari, Toni Soler, ha estat
l’encarregat de fer la conferència de la
diada de l’Onze de Setembre. 
Creativitat i innovació
Un pas important per aquesta direcció de
nova creació ha estat la presentació en
172
Institut de Cultura de Barcelona
Consell Plenari d’una mesura de govern
que posa la creativitat i la innovació en el
centre de l’acció cultural de la ciutat.
També ha estat decisiu l’impuls del
projecte The Lab, primera experiència de
trobada i posada en comú de les
comunitats de la ciutat que treballen en
els diferents àmbits de la innovació i la
creativitat. El resultat: 140 participants, 23
projectes concretats i 71 accions. Un altre
projecte que ha iniciat la seva activitat és
el festival Dau Barcelona, primer festival
de jocs de taula que ha tancat les portes
amb 4.000 participants i la presència de
més de 30 editorials i creadors de jocs.
Altres iniciatives noves han estat el
projecte Grec Innova o el Biz Barcelona.
Del programa “Barcelona Ciència”, en
destaca una nova edició de la Festa de la
Ciència i la Tecnologia el mes de juny
(amb unes 14.000 persones assistents), o
les actuacions de Barcelona Neurociència
en el marc de l’Any de la Neurociència
com les Tertúlies de Ciència. Finalment,
s’ha reorientat el projecte del Canòdrom
com a espai per a la promoció del talent
creatiu i la innovació a la ciutat i per
connectar amb les empreses creatives i els
creadors. 
Barcelona Capital
El Grec Festival de Barcelona, amb una
nova direcció, ha presentat com a novetats
una inauguració oberta a tothom,
espectacles itinerants, un programa
específic relacionat amb la innovació i
algunes propostes per al públic familiar i
per a tots els públics. En total s’han
programat 73 espectacles i diverses
activitats obertes al públic. Pel que fa a la
cultura popular s’han impulsat diferents
iniciatives per a la seva difusió: la Festa
Catalana, amb la presentació els dissabtes
de maig a setembre a la plaça de la
Catedral d’espectacles de cultura popular i
tradicional o la recuperació de la Festa de
Sant Joan amb la Flama del Canigó, les
fogueres dels barris i la Cobla Sant Jordi -
Ciutat de Barcelona i els gegants i l’Àliga a
la plaça de Sant Jaume. S’ha donat també
suport a altres iniciatives a través del
programa de subvencions i de convenis.
Finalment, Barcelona s’ha proclamat
Capital de la Sardana el 2014. La Banda
Municipal de Barcelona a més de
participar en els actes protocol·laris i
festius de la ciutat, ha continuat amb les
actuacions que es realitzen als barris i en
la programació de L’Auditori oferint
concerts escolars i familiars i en la mateixa
temporada de concerts. També s’ha
enregistrat el concert realitzat amb obres
de Ricard Lamote de Grignon i del seu
pare Joan Lamote de Grignon. Per la seva
banda, la Cobla Sant Jordi - Ciutat de
Barcelona, a més de participar en els
actes institucionals de la ciutat, ha
col·laborat en propostes com
l’enregistrament del CD Roger Mas i la
Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona
(Premi Enderrock al millor disc de l’any),
així com també el CD Nadales. A més, fruit
de les produccions recents ha obtingut el
reconeixement premi Ciutat de Barcelona
de Música 2011, així com el premi Altaveu i
el premi Agustí Borgunyó. 
El 2012, el plenari del Consell Municipal
de l’Ajuntament de Barcelona ha decidit
atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al
Conservatori Superior de Música del Liceu
i a Antoni Vila Casas. El 23 de maig s’ha
fet el lliurament de la Medalla d’Or al Mèrit
Cultural a Òmnium Cultural i el 20 de
novembre al cantautor Raimon.
Pel que fa al programa “Barcelona
Capital”, cal esmentar que s’ha signat un
conveni marc de col·laboració amb el
Conselh Generau d’Aran per promoure la
cultura i la llengua aranesa a Barcelona. I a
través d’un altre conveni de col·laboració
Barcelona i Cardona promouran
conjuntament el seu patrimoni històric i
difondran el paper de Cardona en la
Guerra de Successió.
L’Institut ha donat suport als principals
festivals de música per a la recerca de
nous mercats internacionals, i per a la
presència de programadors internacionals.
S’han intensificat els contactes entre els
actors culturals de Barcelona i Mont-real,
arran de la presència d’aquesta ciutat com
a ciutat convidada a la Mercè 2012.
Aquest 2012 Barcelona ha deixat la
presidència i la coordinació de la Comissió
de Cultura de l’organisme internacional
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU),
però hi seguirà present com a
vicepresidenta fins a l’any 2016. Finalment,
s’ha ajudat a la participació d’actors
culturals de Barcelona a les xarxes
TransEurope Halles i IETM, l’European
Dance House Network o Arianna, i a
projectes emblemàtics com la fundació del
Centre Internacional de Música Antiga.
Comunicació i recursos
En la línia de la comunicació al ciutadà
destaquen els convenis signats amb el
TNC i TR3SC per incorporar-los a l’oferta
de venda d’entrades de Tiquet Rambles.
S’ha impulsat el disseny i implantació del
joc interactiu JoCultura per a entorn web,
per descobrir els nous projectes, la
informació i els recursos culturals que
ofereix la ciutat. Pel que fa a webs i
aplicacions mòbils, s’ha actualitzat el web
Barcelona Cultura amb nous formats i
s’han creat 11 nous webs. Han augmentat
els seguidors a les xarxes socials dels
programes de l’Institut, amb la
presentació, durant el mes de febrer, de la
versió per a Android de l’aplicació per a
mòbil BCN Cultural i l’actualització de la
versió d’aquesta aplicació per a iPhone, de
les dues versions de l’aplicació BCN Visual,
i la posada en funcionament de noves
aplicacions per a telèfons intel3ligents dels
programes de la ciutat: Grec, Mercè, Sant
Joan, Festa de la Ciència.
Durant l’exercici 2012, la xifra total
d’ingressos en metàl·lic per patrocini ha
estat de 907.666 euros corresponents a
l’Institut de Cultura de Barcelona i
417.233,40 euros a la Fundació Barcelona
Cultura. S’ha col·laborat amb setze
empreses, de diversos sectors d’activitat,
amb algunes de les quals s’ha col·laborat
per primera vegada, com ara Schara,
Masoliver o Devir. Així mateix, també s’han
tancat acords per als propers anys amb
empreses com Samsung i Vueling.
Pel que fa als sistemes d’informació, a
més d’alguns dels programes ja esmentats
cal ressaltar l’aposta per la difusió de
continguts per internet en videostreaming
i el projecte Wiki als museus per estendre
els continguts a la Wikipèdia. S’ha
presentat l’aplicació pilot d’inscripcions en
línia per als centres cívics de l’ICUB, el
projecte de monitorització de serveis i una
nova maqueta pròpia als portàtils de
173
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
l’ICUB amb gestió remota de les
actualitzacions de programari. L’ICUB, ha
dotat d’infraestructures informàtiques la
Biblioteca Pública Arús i ha millorat la
connectivitat dels nous centres. Finalment,
cal destacar el projecte SGB Pedralbes
d’implantació d’un sistema de gestió de
biblioteques de codi obert i la publicació
del primer dataset de l’ICUB dins el
projecte Open Data de l’Ajuntament de
Barcelona.
Recursos per a la cultura
Pel que fa als ingressos, s’ha notat una
certa davallada deguda especialment a la
dificultat d’obtenir nous patrocinis i per no
haver pogut tancar l’acord de Capitalitat.
Pel que fa a la despesa, prop d’un 33 % del
pressupost de l’Institut de Cultura s’ha
destinat als grans equipaments de la ciutat
(museus, teatres i biblioteques en consorci
amb l’Ajuntament). La resta del pressupost
s’ha destinat al funcionament bàsic i a les
activitats dels programes i centres que
depenen de l’Institut. 
La inversió en infraestructures pròpies o
consorciades ha permès durant el 2012 fer
actuacions als espais de la Fabra i Coats,
al Castell de Montjuic, al Disseny Hub
Barcelona, al Museu Marítim, etc. En
l’àmbit de la gestió dels recursos, l’Institut
ha fet un esforç per adaptar-se a la Llei
15/2010, de mesures contra la morositat en
les operacions comercials. L’aplicació de
diverses mesures correctores en la gestió
econòmica de l’Institut ha fet possible
reduir el termini de pagament de factures,
que s’ha situat en una mitjana anual de
28,02 dies.
Finalment, també cal destacar la
importància del capital humà que treballa
directament en l’àmbit de la cultura sota el
paraigua de l’actuació municipal. Tots
aquests projectes són possibles gràcies a
la implicació i a la feina diària d’unes 434
persones de plantilla mitjana que treballen
directament des de l’Institut de Cultura de
Barcelona. Aquest any es constata una
disminució important del personal degut
especialment al traspàs de personal al
Consorci de Ciències Naturals de
Barcelona.
Consorcis i fundacions
L’Ajuntament de Barcelona participa, a
través de l’ICUB, en els consorcis i
fundacions que gestionen les principals
institucions culturals de la ciutat.
Biblioteques de Barcelona ha obert la
Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero el
mes de març, i el mes de desembre, la
Biblioteca de Camp de l’Arpa - Caterina
Albert, corresponent al trasllat de la
Biblioteca Garcilaso, tancada el mes de
juliol. S’han organitzat també la
conferència internacional “Metlib-IFLA”,
que s’ha fet al maig a la Biblioteca Jaume
Fuster. 
El 2012 el Museu d’Art Contemporani de
Barcelona ha celebrat els seus 25 anys.
També són destacables els 3 premis
internacionals rebuts en la 42a edició dels
LAUS de disseny gràfic i comunicació
visual, i l’ampliació dels horaris dels
divendres i dissabtes al vespre durant
l’estiu. El Museu Nacional d’Art de
Catalunya, amb una nova direcció, ha
impulsat nous projectes com la mostra
retrospectiva d’Antoni Tàpies amb la
fundació de l’artista o la col·laboració amb
Amical Viquipèdia. També cal afegir que el
museu ha rebut la donació dels fons del
fotògraf Joan Colom i ha obert dues noves
sales amb obres d’Agustí Centelles i
fotografia catalana d’avantguarda. El
Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona, també amb nova direcció, ha
programat exposicions i activitats entre les
quals s’ha de destacar “El Paral·lel, 1894-
1939. Barcelona i l’espectacle de la
modernitat”, i ha acollit festivals com
Kosmopolis o Sònar. De la Fundació Joan
Miró en destaca l’èxit de públic de
l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió”,
coorganitzada amb la Tate Modern de
Londres, amb més de 236.000 visites. Pel
que fa a la Fundació Antoni Tàpies, ha
experimentat un creixement en l’afluència
de públic els darrers anys, fet que
confirma l’interès creixent per l’obra de
Tàpies, coincidint amb l’any de la seva
mort. El Museu Marítim de Barcelona s’ha
centrat a executar les últimes fases de
rehabilitació i restauració de les Drassanes
Reials i en la renovació de la museografia.
Tot i el tancament parcial a causa de les
obres, l’afluència de visitants ha estat molt
important amb motiu de l’exposició
“Titanic. The Exhibition”.
Francesc Casadesús ha signat el nou
contracte programa del Consorci Mercat
de les Flors - Centre de les Arts de
Moviment a partir del qual s’elaboraran les
propostes artístiques i el contingut
qualitatiu de l’equipament per als propers
quatre anys. El Teatre Lliure, amb seu a
Montjuïc i a Gràcia, ha acollit 452
representacions, i les produccions pròpies i
coproduccions del Teatre Lliure han fet 99
representacions en gira. Ha organitzat el
festival NEO - Noves Escenes Obertes,
també en coproducció, i ha acollit
espectacles del Grec Festival de
Barcelona. 
Finalment, és important destacar els
programes que s’han fet en col·laboració
entre els tres auditoris per facilitar l’accés
al públic, o la presentació a Barcelona de
les quatre grans dives del món de l’òpera i
del bel canto del moment. L’Auditori, amb
la nova direcció de Joaquim Garrigosa, ha
fet un esforç important en l’accessibilitat
proposant programes pensats per a
diferents col·lectius. Ha acollit el prestigiós
director de música antiga Giovanni
Antonini i la seva formació, que van
enregistrar el seu últim disc en
coproducció amb L’Auditori. També s’han
fet els actes en homenatge a Eduard
Toldrà en els 50 anys de la mort del músic.
El Palau de la Música Catalana ha tancat
el primer any de desplegament dels seu
nou Pla estratègic. Ha continuat amb els
cicles de música, o amb les propostes per
a escolars i famílies i amb les
col·laboracions amb altres auditoris. El
Gran Teatre del Liceu presentava a
principis d’any un homenatge a Montserrat
Caballé, amb motiu del 50è aniversari del
seu debut al teatre de La Rambla. La seva
programació ha inclòs des de grans
òperes com La Bohème, a espectacles de
dansa o al Concert de l’Ànima (que va
aplegar, de forma desinteressada grans
professionals per donar suport a la difícil
situació del teatre); també els actes en el
marc de l’homenatge a Eduard Toldrà i a
Xavier Montsalvatge i del 200 aniversari
del naixement de Richard Wagner amb la
prestigiosa companyia del Festival de
Bayreuth. 
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Usuaris museus i centres d’exposicions municipals 
i consorciats 7.641.048 7.960.009 8.086.775 7.316.023
Municipals
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, MCNB(1) 268.994 113.881 240.897 218.161
Museu Picasso(2) 1.313.114 1.369.187 1.464.828 1.087.765
Museu Frederic Marès(3) 45.835 5.946 53.117 40.625
Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí(4) 31.289 34.053 35.538 28.204
Disseny Hub Barcelona. DHUB(5) 163.453 198.778 187.812 133.680
Museu de Ceràmica 90.573 85.343 82.906 95.120
Museu d’Història de Barcelona, MUHBA 359.416 632.332 585.842 589.788
Museu Etnològic(6) 43.281 47.398 32.120 –
Museu de la Música 72.672 54.159 73.981 49.615
Castell de Montjuïc 931.809 1.302.855 1.414.594 1.255.850
Espais patrimonials del MUHBA 306.003 328.401 287.341 315.541
La Virreina Centre de la Imatge 71.134 86.353 65.499 62.373
La Capella 41.902 57.145 30.952 57.873
Centre d'Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats(7) – – – 10.236
Exposicions Arxiu Fotogràfic de Barcelona 8.719 24.156 17.116 15.394
Exposicions Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona(8) – – – 21.708
Consorciats
Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MACBA 690.646 746.592 704.999 670.604
Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC 1.086.718 897.179 988.242 707.739
Fundació Joan Miró 1.002.429 1.102.558 1.113.652 1.070.307
Fundació Antoni Tàpies(9) 2.167 81.727 70.321 93.322
Museu Marítim de Barcelona(10) 673.042 432.002 284.931 478.646
Museu Militar(11) 21.411 – – –
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB 416.441 359.964 352.087 313.472
Nota: algunes dades han estat actualitzades respecte a anteriors publicacions.
1. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va estar tancat des del juny de 2010 fins al març de 2011, quan va obrir a la nova seu del
Fòrum.
2. A més de les visites a les exposicions temporals del Museu Picasso, més de 350.000 persones han vist “Picasso 1936, empremtes d'una
exposició” i ”Un collage abans del college. Picasso 1899”, incloses a l'exposició permanent.
3. El Museu Frederic Marès va estar tancat des del mes d'octubre de 2009 fins al maig del 2011.
4. El Museu Barbier Mueller va tancar definitivament el 15/9/12.
5. Per preparar el futur trasllat a la nova seu de la plaça de les Glòries, el DHUB Montcada va tancar el 30/5/12 i el DHUB Pedralbes ho va
fer el 31/12/12.
6. El Museu Etnològic està tancat des del 3/10/11 per obres de millora.
7. El Centre d'Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats va obrir el 28/09/12.
8. El 2012 s'han començat a recollir les dades de les exposicions que es fan al vestíbul de l'Arxiu Històric de la Ciutat.
9. La Fundació Tàpies va estar tancada per reformes de gener de 2008 a febrer de 2010.
10. Malgrat que el 2012 el Museu Marítim ha estat tancat parcialment per reformes, l'exposició “Titanic. The Exhibition” ha tingut més de
100.000 visites entre abril i juny del 2012.
11. El Museu Militar va tancar definitivament el dia 22 de maig de 2009.
Taula
1
174
Institut de Cultura de Barcelona
175
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Biblioteques de Barcelona (CBB)
Visites 6.119.285 5.982.936 6.178.297 6.439.112
Préstecs (documents prestats) 4.390.993 4.439.460 4.467.274 4.639.242
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona(1)
Usuaris a les sales de consulta 11.529 12.474 10.481 8.880
Nombre de consultes presencials 26.901 27.989 22.671 22.574
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Usuaris a les sales de consulta 1.529 1.493 1.354 1.301
Nombre de consultes (presencials i remotes) 79.440 108.965 97.820 86.900
Festival de Barcelona Grec
Espectacles 55 63 57 59
Representacions 214 372 343 262
Espectadors 72.322 111.446 110.320 63.324
% d’ocupació 65 66 68 55
Teatre Mercat de les Flors
Representacions 206 305 320 261
Espectadors 46.601 54.095 52.851 44.113
% d’ocupació 77 66 71 74
Teatre Lliure
Representacions 389 352 338 452
Espectadors 78.185 81.990 72.058 77.689
% d’ocupació 64 80 71 70
L’Auditori
Concerts 627 507 544 469
Espectadors 482.247 431.409 426.154 354.226
% d’ocupació 79 77 76 74
La Banda Municipal
Concerts 67 77 46 58
Espectadors 40.088 55.306 48.789 51.056
OBC
Concerts 151 119 122 155
Espectadors 188.485 176.914 173.570 156.472
Palau de la Música
Concerts 436 511 573 558
Espectadors 417.562 403.572 421.726 350.646
% d’ocupació 68 67 64 59
Gran Teatre del Liceu
Concerts 308 134 132 192
Espectadors 270.746 246.500 304.620 282.726
% d’ocupació 86 86 81 80
1. L’any 2009, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona va deixar de ser una secció de l’Arxiu Històric per convertir-se en
equipament independent.
Taula
2
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
4
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 2.072
Despeses d'establiment –
Immobilitzat immaterial 293
Immobilitzat material 467
Immobilitzat financer 200
Patrimoni artístic 1.112
Actiu corrent 21.052
Existències –
Deutors 18.673
Inversions financeres temporals 42
Tresoreria 1.688
Ajustaments per periodificació 649
Total actiu 23.124
Passiu
Patrimoni net 4.919
Patrimoni i reserves 4.515
Resultat de l'exercici 155
Subvencions de capital 249
Passiu no corrent 1079
Provisions 957
Passius per impost diferit 1
Altres creditors a llarg termini 121
Passiu corrent 17.126
Creditors financers –
Creditors comercials 15.123
Altres creditors 1.878
Ajustaments per periodificació 125
Total passiu 23.124
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Prestació de serveis 12.248
Transf. program. i per serveis Ajunt. 95.843
Altres transferències 734
Transferències de capital de l'Ajunt. 8.078
Altres ingressos –
Total ingressos d'explotació 116.903
Costos
Aprovisionaments 6
Personal 21.779
Treballs, subminis. i serveis externs 36.049
Altres despeses –
Subvencions 58.833
Provisions (116)
Amortitzacions 224
Total costos d'explot. abans financers 116.775
Resultat d'explotació abans financers 128
Ingressos financers 27
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 155
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 155
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 155
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 433 449 435 434
Inversió (milers d’euros) 10.578 6.005 3.223 1.074
Pròpia 3 – 585 348
Per compte de l’Ajuntament 10.576 6.005 2.638 726
Resultat comptable (milers d’euros) 184 761 502 155
Cash-flow (milers d’euros) 240 822 804 1.320
Taula
3
176
Institut de Cultura de Barcelona
177
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Fundació Mies van der Rohe
La Fundació Mies van der Rohe va ser
constituïda el 1983 com a organisme
autònom de l’Ajuntament de Barcelona.
El Plenari del Consell Municipal en va
aprovar, en sessió del 30 de novembre de
2009, la transformació en entitat pública
empresarial a partir de l’1 de gener de
2010. 
El Consell d’Administració de la
Fundació està integrat per:
• Ajuntament de Barcelona
• Ministeri de Foment
• Conselleria de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat de Catalunya
• El Consorci de la Zona Franca de
Barcelona
• Fira de Barcelona
• Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
• Escola Tècnica Superior d’Arquitectura
de Barcelona
• The Museum of Modern Art de Nova
York 
• Stiftung Preussischer Kulturbesitz de
Berlín
Els objectius de la Fundació se centren
en la conservació i l’ús del pavelló
alemany de l’Exposició Internacional de
Barcelona de 1929; la difusió del debat
cultural sobre els problemes de
l’arquitectura contemporània des de la
perspectiva de seva condició urbana; la
formació d’una col·lecció i d’un fons
arxivístic documental i bibliogràfic
d’arquitectura, centrat en l’obra de
Ludwig Mies van der Rohe i en
l’arquitectura moderna i contemporània, i
també l’organització d’activitats culturals
que fomentin la visita al pavelló i donin
lloc a la relació i al diàleg entre
l’arquitectura i altres disciplines.
De forma transversal als objectius
citats, la Fundació ha desenvolupat les
accions i estratègies oportunes per
posar de manifest el rol de la ciutat de
Barcelona com a capital internacional i
europea de l’arquitectura
contemporània. Entre les accions i
programes que posen de relleu la
capitalitat i la internacionalitat de
Barcelona en matèria arquitectònica
destaquen: la titularitat del Premi
d’Arquitectura Contemporània de la
Unió Europea - premi Mies van der
Rohe, la titularitat del programa “Ciutats
Mediterrànies”, en col·laboració amb
diverses institucions, com també per ser
la seu de l’organització Docomomo
Internacional per a la conservació de
l’arquitectura del moviment modern.
Durant 2012, l’Entitat Pública
Empresarial Fundació Mies van der 
Rohe ha dut a terme els programes
següents:
Premi d’Arquitectura de la
Unió Europea - premi Mies
van der Rohe
El 2012 la Fundació ha presentat
l’exposició dels projectes i maquetes
resultants de la XII edició de 2011 a
diferents centres de difusió
arquitectònics:
• Roca Gallery, London, 28 de Novembre
2011 - 29 de Gener de 2012
• Cité de l’Architecture & du Patrimoine /
Institut Français de l’Architecture, Paris, 8
de Febrer - 4 de Març
• M Museum, Leuven, 21 de Març - 30
d’Abril
• Haus der Architekten, Dusseldorf, 8 de
Maig - 3 de Juny
• BERL, European Commission, Brussels,
7 de Juny - 14 de Juny 
• Architekturzentrum Wien, Vienna, 18 de
Juliol - 8 d’Octubre
• Dansk Architectur Center, Copenhagen,
24 d’Octubre - 6 de Gener de 2013
La versió fotogràfica de l’exposició s’ha
presentat a les seus següents:
• Tsinghua University, Pequín, 21 de Maig -
1 de Juny
• Cascais City Hall, Cascais, 7 Juny - 2 de
Setembre 
• Roca Gallery Lisboa, Lisboa, Juny -
Octubre 2012
• Architecture Museum, Wroclaw, 13 de
Setembre - 21 d’Octubre
• School of Architecture, Praga, 27
d’Octubre - 30 de Desembre
En paral·lel, s’ha encetat la primera fase
de la XIII edició del Premi, amb el procés
de recerca, selecció i documentació de
les obres proposades com a candidates
al Premi per la xarxa d’experts
independents, els col·legis d’arquitectes
europeus i l’Advisory Committee.
Fundació Mies
van der Rohe
President:
Im. Sr. Antoni Vives i Tomás
Gerent: 
Sra. Giovanna Carnevali Malagori
Constitució
Es va constituir el 18 de març de 1983.
Objecte social
L’estímul i la difusió del debat cultural
sobre l’arquitectura contemporània des
de la ciutat de Barcelona. Paral·lelament,
la Fundació vetlla per la conservació del
pavelló alemany de Mies van der Rohe i
en promou el coneixement.
Col·lecció
La col·lecció de la Fundació té com a
objectiu la documentació, recerca i
difusió de l’arquitectura moderna i
contemporània i l’urbanisme en l’àmbit
europeu.
La col·lecció de maquetes té actualment
un total de 245 obres. L’objectiu del
centre de documentació, que actualment
compta amb 2.344 projectes, persegueix
reforçar l’arxiu fotogràfic i audiovisual de
la Fundació.
La col·lecció i l’arxiu són accessibles 
a la consulta de professionals i
estudiosos.
La col·lecció també compta amb una
secció dedicada al pavelló Mies van der
Rohe amb fotografies d’època i actuals, a
més d’algunes obres contemporànies
d’artistes plàstics que hi han realitzat
intervencions. Es disposa de:
• fotografies del Pavelló de 1929 i de la
reconstrucció de l’edifici, amb un total de
25 apartats que contenen 276 fotografies
i 126 fulls de contacte.
• reportatges fotogràfics actuals de
l’edifici, amb un total d’11 projectes i 210
fotografies.
• instal·lacions d’artistes fetes al pavelló,
amb un total de 21 projectes i de 160
fotografies de les quals 23 són originals.
La Fundació disposa d’un fons
audiovisual, una completa base de dades
fruit de la selecció dels projectes dels
premis i una base de dades sobre
l’arquitectura del segle XX.
Càtedra Mies van der Rohe/
Ciutats mediterrànies
La Fundació Mies van der Rohe i la
Universitat Politècnica de Barcelona, van
restablir en 2010 el programa acadèmic
de la Càtedra Mies van der Rohe. 
El programa “Ciutats mediterrànies” es
va iniciar amb la col·laboració d’un grup
d’institucions amb diferents interessos en
les diverses relacions entre l’arquitectura i
la cultura actuals. Aquestes institucions
representen enfocaments diferents però
complementaris a la investigació, el
coneixement i la difusió de les
produccions contemporànies, i els
discursos de l’arquitectura i l’urbanisme a
les ciutats de la Mediterrània.
Les regions mediterrànies han constituït
històricament una àrea d’intens
intercanvi, diàleg i conflicte entre les
diferents societats que espacialment
convergeixen en aquesta conca que
uneix tres continents. Aquest espai
segueix exercint un paper geopolític clau
a escala global, atès que en els seus
territoris sovint tenen lloc tensions amb
implicacions amb un abast molt més
gran. Avui i en el futur immediat, la
Mediterrània continua sent un espai
crític.
Des de la perspectiva de la
investigació arquitectònica i urbana,
l’estudi d’aquestes ciutats pot oferir una
idea clara sobre la complexitat dels
sistemes construïts, estructures,
pràctiques culturals, i les institucions.
També ha de donar lloc a un examen de
les condicions urbanes i territorials que
construeixen la xarxa interconnectada
de les regions mediterrànies. L’atenció
se centra en les situacions actuals
arquitectòniques i urbanes, però, tenint
en compte les referències, cultural i
històriques, consagrades en aquests
espais urbans.
El Mediterranean Cities Program permet
la interacció a través de l’estudi de les
ciutats entre dues grans cultures,
l’occidental-europea i el món islàmic.
Durant el curs 2012 - 2013 la Càtedra ha
desenvolupat un taller internacional de
projectes a Gènova, en col·laboració amb
la Università degli Studi di Genova
(UNIGE), seguint la línia de recerca sobre
ciutats mediterrànies sota el títol
“Recycle Genova”, entre el 21 i el 27 de
juny.
El taller ha estat codirigit per Eduard
Bru (ETSAB-UPC), Mosè Ricci (UNIGE) i
Manuel Gausa (UNIGE).
Els arquitectes següents han participat
com a col·laboradors del programa:
Nicola Canessa, Mathilde Marengo,
Beatrice Moretti, Emanuela Nan, Paola
Sabbion, Ivan Blasi i Xavier Llobet. 
El taller ha comptat amb una sèrie
d’intervencions de professors convidats:
Ignacio Paricio, Gianluca Peluffo, Luca
Mazzari i Chantal El Hayek.
Intervencions al Pavelló
Les instal·lacions d’arquitectes i d’artistes
plàstics es conceben com a intervencions
o exposicions lleugeres i de curta durada. 
El curs 2012, la Fundació ha programat
dues intervencions al Pavelló Mies van
der Rohe.
Ghost Forest, de Francisco López
La primera intervenció es va realitzar
entre el 14 de juny i el 31 d’agost, dins la
programació del Festival Sònar amb la
col·laboració de l’Escola Eina. 
La proposta de Francisco López es
defineix com una transposició
compositiva d’una multitud de gravacions
ambientals originals, realitzades en
diversos boscos d’arreu del món, a l’espai
del Pavelló Mies van der Rohe de
Barcelona. Per tal de crear un ambient
sonor immersiu i reactiu a l’espai on es
rematerialitzen els sons, la “realitat”
original capturada ha estat transfigurada
mitjançant filtrats extrems. Aquest procés
s’ha dut a terme fins a revelar un
espectre fantasmagòric de freqüències a
partir dels ambients boscosos
transposats.
La intervenció ha estat comissariada per
Antoni Marí i Lluís Nacenta.
Phantom. Mies as rendered Society,
d’Andrés Jaque
Phantom es va inaugurar el 13 de
desembre i té previst finalitzar el 28 de
febrer de 2013. 
És una intervenció resultat de la
investigació que Andrés Jaque ha
desenvolupat durant els dos últims anys
per invitació de la Fundació Mies van der
Rohe i de la Fundació Banc Sabadell. En
diferents punts de l’espai del Pavelló,
s’han disposat una part important dels
objectes que es custodien al soterrani
sobre el qual s’assenta. Un soterrani,
presentat com el fantasma del Pavelló
(Phantom), que mai abans havia atret
l’atenció d’aquells que el visiten o
l’estudien i al qual, però, Jaque reconeix
un important rol en l’emergència de la
seva arquitectura com a construcció
social.
178
Fundació Mies van der Rohe
179
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Fundació Mies van der Rohe
Capitalitat de l’arquitectura
europea i internacional
De forma transversal als objectius citats,
la Fundació ha desenvolupat accions i
estratègies per posar de manifest el rol
de la ciutat de Barcelona com a capital
internacional i europea de l’arquitectura
contemporània, en ostentar la titularitat
del Premi d’Arquitectura Contemporània
de la Unió Europea - Premi Mies van der
Rohe i del programa Ciutats
Mediterrànies en col·laboració amb
diverses institucions, així com per ser la
seu de l’organització Docomomo
Internacional.
Docomomo Internacional
Docomomo Internacional és una
organització dedicada a la documentació
i conservació de l’arquitectura i el
patrimoni del Moviment Modern.
Docomomo Internacional té com a
objectius la difusió de l’arquitectura del
Moviment Modern, promoure la
conservació de les obres del Moviment
Modern, difondre el desenvolupament de
tècniques adients per a la conservació,
oposar-se a la destrucció d’obres
significatives i, molt especialment,
registrar i catalogar el patrimoni del
Moviment Modern. Aborda igualment la
intervenció en aquest patrimoni des
d’una òptica d’adaptació d’ús i un
enfocament contemporani.
Dades rellevants
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 18 17 17 17
Inversió pròpia (en milers d’euros) 91 58 72 25
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) 99 26 6
Cash-flow (en milers d’euros) 17 106 71 78
Taula
1
180
Fundació Mies van der Rohe
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
2
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 9.408
Immobilitzat intangible 15
Patrimoni històric 5.932
Patrimoni artístic 3.240
Immobilitzat material 208
Immobilitzat financer 13
Deutors a llarg termini –
Actiu corrent 651
Existències 95
Deutors 330
Tresoreria 226
Ajustaments per periodificació –
Total actiu 10.059
Passiu
Patrimoni net 9.761
Patrimoni i reserves 6.808
Resultat de l'exercici 6
Subvencions de capital 2.947
Passiu no corrent 34
Provisions 34
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini –
Passiu corrent 264
Creditors financers –
Creditors comercials 86
Altres creditors 58
Ajustaments per periodificació 120
Total passiu 10.059
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Ingresso d'explotació 509
Transf. program. i per serveis Ajunt. 689
Subvenció Generalitat 117
Altres subvencions oficials –
Transferències de l'exterior 28
Altres ingressos 147
Total ingressos d'explotació 1.490
Costos
Variació d'existències –
Compres 78
Personal 818
Treballs, subminis. i serveis externs 537
Subvencions –
Altres despeses 18
Provisions 1
Amortitzacions 39
Total costos d'explot. abans financers 1.491
Resultat d'explotació abans financers (1)
Ingressos financers 7
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 6 
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat abans d'impostos 6 
Impost de societats –
Resultat de l'exercici 6 
181
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorcis i fundacions
Comentaris a l’exercici
Els estats financers consolidats que es
presenten a continuació corresponen als
consorcis i fundacions en els quals
l’Ajuntament de Barcelona col·labora
amb altres administracions i entitats
públiques i privades en la prestació de
serveis. Aquestes entitats són les que,
d’acord amb la Llei d’estabilitat
pressupostària, la Intervenció General de
l’Administració de l’Estat ha determinat
que han de consolidar amb el grup
Ajuntament de Barcelona.
El volum d’activitat registrat l’any 2012
ha estat de 47.110 milers d’euros, dels
quals 37.043 milers corresponen a
ingressos d’explotació i 10.067 a inversió. 
El total d’actiu-passiu se situa en
135.261 milers d’euros, dels quals els
actius fixos representen el 75 % (101.842
milers d’euros), mentre que els passius
permanents equivalen al 88 % (119.015
milers d’euros).
Pel que fa al compte de pèrdues i
guanys de l’exercici, el nivell d’ingressos
d’explotació ascendeix a 37.043 milers
d’euros; el resultat consolidat ha estat de
1.245 milers d’euros de pèrdua, la qual
cosa representa un -3 % dels ingressos
totals, alhora que el cash-flow se situa en
5.063 milers d’euros, un 14 % dels
ingressos.
La plantilla total mitjana dels consorcis i
fundacions estava integrada per 637
persones.
Consorcis
i fundacions
Balanços consolidats 2012-2011 dels consorcis i fundacions (1) (en milers d’euros)
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
(1) L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres
institucions públiques i cedit gratuïtament per a la seva utilització.
Taula
1
Actiu 2012 2011
Actiu no corrent 101.842 102.937
Immobilitzat immaterial 1.043 1.371
Immobilitzat material 100.692 101.459
Immobilitzat financer 107 107
Despeses a distribuir – –
Actiu corrent 33.419 33.562
Existències 7.628 2.918
Deutors 12.109 11.821
Inversions financeres temporals 653 605
Tresoreria 12.751 17.990
Ajustaments per periodificació 278 228
Total actiu 135.261 136.499
Passiu 2012 2011
Patrimoni net 117.006 118.518
Patrimoni 97.067 98.020
Subvencions de capital 19.939 20.498
Passiu no corrent 2.009 215
Provisions 1.218
Altres creditors 791 215
Passiu corrent 16.246 17.766
Creditors comercials 7.754 5.334
Altres creditors 3.067 10.354
Ajustaments per periodificació 5.425 2.078
Total passiu 135.261 136.499
182
Consorcis i fundacions
Resultats consolidats 2012-2011 dels consorcis i fundacions 
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2011 2010
Ingressos
Facturació 19.839 147.258
Altres ingressos 17.204 36.593
Total d’ingressos d’explotació 37.043 183.851
Costos
Compres i variació d’existències (4.612) 102.393
Personal 24.580 22.399
Treballs, subminis. i serveis externs 11.567 31.492
Subvencions 1.679 6.267
Altres despeses (202) 966
Provisions 1.903 560
Amortitzacions 3.187 4.211
Total costos d’explotació abans financers 38.102 168.288
Resultat d’explotació abans financers (1.059) 15.563
Ingressos financers 72 69
Despeses financeres 12 9
Resultat d’explotació (999) 15.623
Ingressos extraordinaris 102 185
Despeses extraordinàries 345 314
Resultat abans d’impostos (1.242) 15.494
Impost de societats 3 1
Resultat consolidat (1.245) 15.493
Cash-flow 5.063 20.264
Taula
2
183
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorcis i fundacions
184 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
187 Agència Local d’Energia de Barcelona
192 Consorci del Besòs
196 Consorci de Biblioteques de Barcelona
200 Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs 
203 Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar
207 Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment 
211 Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
215 Consorci Localret
218 Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
222 Fundació Barcelona Cultura 
226 Fundació Privada per la Navegació Oceànica Barcelona 
231 Associació Internacional de Ciutats Educadores
Consorcis
i fundacions
que s’han
consolidat
184
Les actuacions principals de l’Agència
d’Ecologia Urbana de Barcelona l’any 2011
han estat les següents:
Laboratori d’Ecologia Urbana
A) Mobilitat, accessibilitat i espai públic
• Pla de mobilitat de Barcelona
• Xarxa ortogonal bus - TMB
• Avaluació de la nova xarxa d’autobusos
de Barcelona
• Assessorament posada en marxa Pla
director de mobilitat interurbana del
territori històric d’Àlaba 
• Prova pilot xarxa ortogonal bus – Premis
BMW
• Pla director de supermançanes de
Vitòria-Gasteiz 
• Nova xarxa de transport públic al Ferrol
(addenda 1 Conveni amb l’Ajuntament del
Ferrol, 2012). Implantació xarxabus.
• Reestructuració xarxa bus – Ajuntament
de Barcelona.
B) Model de ciutat i planificació
estratègica
• Curs en línia integrat a Ecourbano sobre
mobilitat urbana sostenible
• Compilació sobre el procés espanyol de
medi ambient urbà des de l’Estratègia
Europea de Medi Ambient Urbà
• Estudi de costos econòmics i energètics
del manteniment i conservació dels parcs,
els jardins i l’arbrat urbà – Verd urbà
• Primera supermançana – Concello de
Ferrol
• Panel d’indicadors de sostenibilitat a
l’Ajuntament de Bilbao
• Proposta d’ordenació de La Jabonería,
Ajuntament d’Alcorcón
• Proposta d’implantació de
supermançanes al districte de les Corts)
• Pla director de l’ECO-QUARTIER LAS
FONSÉS– Bois Vieux (Villeneuve de
Tolosane)
Energia 
• Avantprojecte d’illa autosuficient al
districte 22@ de Barcelona 
• Sistema de calefacció i aigua sanitària
–Unnim
Centre Ciutadà per a la
minimització de Recursos i
Residus
• Pla comarcal de residus del Pallars
Sobirà
• Pla de prevenció de residus Ajuntament
de Mataró
• Anàlisi de l’evolució i l’efectivitat del
cànon de residus municipals a Catalunya:
des de la seva creació fins a l’actualitat.
Anàlisi dels cànons de residus municipals
arreu d’Europa. Proposta d’implementar
millores en els cànons a Catalunya per fer-
lo viable. Projecció d’escenaris fins al
2020.
• Diagnosi de la reutilització i la
preparació per a la reutilització a
Catalunya
• Campanya de comunicació a Mataró per
a la recollida selectiva i la prevenció
• Calculadora de prevenció de residus.
Taller
• Calculadora 2.0
• Adequació ambiental al Pla de la nova
ubicació del Complejo de Tratamiento de
Residuos Urbanos de Galicia
Projectes Europeus
• Programa Med: Limit4WEda
• ENPI-Scow
Convenis amb Universitats,
Centres Tecnològics,
Institucions i altres
Organitzacions
• UB - Universitat de Barcelona. Convenis
de cooperació educativa
• UAB – Universitat Autònoma de
Barcelona. Convenis de cooperació
educativa
• UPC – Universitat Politècnica de
Catalunya 
• Universitat de Sevilla – Conveni de
cooperació educativa
• Spain Volunteer Network – Conveni de
cooperació educativa 
• Nexes – Conveni de cooperació
educativa
Agència
d’Ecologia
Urbana de
Barcelona
President: 
Exm. Sr. Joan Puigdollers i Fargas
Vicepresidenta: 
Ima. Sra. Maria Mercè Rius i Serra
Vicepresidenta: 
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
Gerent: 
Sr. Salvador Rueda Palenzuela
Constitució
L’Agència és un consorci amb personalitat
jurídica pròpia, constituït per la Diputació
de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i
Àrea Metropolitana de Barcelona, que es
regeix pels estatuts aprovats per les
entitats esmentades(BOP, núm. 133,
3/6/2000), i que va constituir-se el dia 5
de juny de 2000 per mitjà de la celebració
de la primera sessió de l’Assemblea
General. Els esmentats estatuts han estat
refosos per acord de l’Assemblea General
de l’Agència en data 28 de març de
2007(BOP, núm. 100, pàg.120, de
26/4/2007, i en DOGC, núm. 4874, de
2/5/2007).Per acord de l’Assemblea
General en data 28 d’octubre de 2010 es
va produir una nova modificació, que,
entre altres, modifica el domicili social, que
serà al carrer de l'Escar, núm. 1, 3a planta,
08039 Barcelona, registre 022011006546, i
DOGC núm.6032 de 27/12/2011).
Objecte social
Assessorament en el diagnòstic i la
planificació urbana, la recerca, la formació,
la promoció i la divulgació de les funcions
dels sistemes urbans en el procés cap a la
sostenibilitat, així com la formulació
d’instruments de caràcter tècnic,
econòmic, legal, d’informació, etcètera,
que ajudin a repensar les ciutats i el seu
entorn en clau de sostenibilitat. Donar
assistència als processos de planificació i
desenvolupament sostenible en àrees de
característiques geogràfiques, territorials i
socioeconòmiques diferenciades dels
municipis i comarques de Barcelona.
Potenciar entre els municipis que estan en
l’àmbit de les administracions
consorciades el model de ciutat
mediterrània, compacta i diversa en
portadors d’informació, que fonamenta la
seva estratègia competitiva en la
informació, el coneixement i la qualitat,
com un dels models de ciutat més
sostenible. 
185
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Projectes del Laboratori d’Ecologia Urbana
Mobilitat i espai públic 12 6 8 7
Atmosfera 3 1 0 0
Model de ciutat i planificació estratègica 15 9 10 9
Energia 1 0 0 2
Aigua 1 0 0 0
Projectes Centre Ciutadà per a la Minimització de 
Recursos i Residus 8 7 7 8
Projectes europeus 3 1 1 2
Total projectes 43 24 26 28
Convenis signats 12 16 29 23
Taula
1
Dades rellevants
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 33 33 33 32
Inversió (milers d’euros)
Pròpia – – – –
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 254 (35) 93 (364)
Cash-flow (milers d’euros) 298 10 133 (265)
Taula
2
• Acords o convenis per a la cessió i
intercanvis d’informació amb diferents
Ajuntaments
• Spain Volunteer Network – Conveni de
cooperació educativa 
• Associació Barcelona per a l’Acció
Social – Adhesió a l’acord ciutadà per fer
una Barcelona més inclusiva i solidària
• Centre de Terminologia TERMCAT.
Protocol de cessió de terminologia
• AMEYAL, S.L. Acord marc de
col·laboració per a l’intercanvi
d’informació relacionada amb els residus
186
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 32
Immobilitzat immaterial 10
Immobilitzat material 22
Actiu corrent 1.895
Deutors 438
Inversions financ. temporals –
Tresoreria 1.358
Ajustaments per periodificació 99
Total actiu 1.927
Passiu
Patrimoni net 1.475
Patrimoni 192
Resultats d’exercicis anteriors 1.647
Resultat de l’exercici (364)
Provisions
Provisions per a riscos i despeses 67
Passiu corrent 385
Creditors comercials 26
Altres creditors 162
Ajustaments per periodificació 197
Total passiu 1.927
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes de béns i serveis 442
Transf. entitats consorciades 431
Transf. Comunitat Europea 64
Altres transferències 205
Altres ingressos 30
Total d’ingressos d’explotació 1.172
Costos
Personal 1.237
Treballs, subminis. i serveis ext. 100
Subvencions
Altres despeses 178
Provisions (4)
Amortitzacions 36
Total de costos d’explot. abans financers 1.547
Resultat d’explotació abans financers (375)
Ingressos financers –
Despeses financeres 1
Resultat d’explotació (376)
Ingressos extraordinaris 12
Despeses extraordinàries
Resultat de l’exercici (364)
187
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència Local d’Energia de Barcelona
Introducció
Durant l’any 2012, s’han dut a terme els
projectes i actuacions previstes. L’Agència
d’Energia de Barcelona impulsa els
projectes previstos en el Pla d’actuació
municipal (PAM). Així mateix, ha continuat
exercint de referent en matèria energètica
per als diferents departaments de l’Àrea
de Medi Ambient i per a la resta de
l’Ajuntament de Barcelona. 
Resum d’activitats dutes a
terme 
1) Observatori de l’Energia de
Barcelona 
Balanç energètic de Barcelona
L’any 2012, s’ha iniciat la recollida de
dades per a l’elaboració del balanç
energètic del 2011. El balanç avalua tant el
consum d’energia final a Barcelona per
vectors energètics com el consum
d’energia i l’emissió de gasos d’efecte
hivernacle (GEH) per sectors. Així mateix,
i a partir de les dades del Balanç d’energia
2009 i 2010, s’ha desenvolupat el balanç
de qualitat de l’aire per a aquests anys,
avaluant les dades d’emissió de NOx i
PM10, així com les immissions
corresponents. 
Pla d’autosuficiència energètica de
Barcelona
L’any 2012 s’ha desenvolupat el Pla
d’autosuficiència energètica de
Barcelona, com a evolució de la
planificació energètica existent, centrant
l’estratègia a maximitzar la generació
d’energia renovable dins la mateixa
ciutat, així com reduir el seu consum
global d’energia mitjançant mesures
d’eficiència energètica. La idea és reduir
la demanda dels centres de consum i
prioritzar les instal·lacions que aprofitin
els recursos energètics renovables
locals. Així mateix, la ciutat, mitjançant
la signatura del Pacte d’Alcaldes, s’ha
compromès a reduir les seves emissions
un 20% respecte a un any de referència,
objectiu que es pretén aconseguir
mitjançant aquest pla. S’ha continuat en
contacte amb l’Oficina del Pacte
d’Alcaldes de Brussel·les. 
Eina de previsió de la qualitat de l’aire
S’ha acabat la primera versió de proves
de l’eina de previsió de la qualitat de l’aire
de Barcelona, que permet conèixer la
previsió a tres dies vista pel que fa a la
qualitat de l’aire, i s’han iniciat els
contactes i treballs per incorporar els
resultats al futur web de Qualitat de l’Aire
que s’està desenvolupant.
Mapes de recursos energètics renovables
L’any 2012 s’ha enllestit el mapa solar i el
de recurs minieòlic. El mapa solar permet
saber quines superfícies sobre els edificis
o les illes, espais públics o barris són
aptes o no per a la ubicació de centrals
solars de producció de calor, fred o
electricitat, així com la potència màxima
que es podria arribar a instal·lar en
aquestes superfícies. El mapa de recurs
minieòlic, per la seva banda, permet
disposar d’una base de dades dels vents
de la ciutat de Barcelona a l’escala i
alçada que el fan aprofitable per al recurs
minieòlic, i determinar el potencial global
de la ciutat seguint els criteris
d’explotació dels sistemes minieòlics, així
com les ubicacions prioritàries d’actuació.
Eina de compensació d’emissions de
gasos d’efecte hivernacle
Tot i que l’estratègia energètica de la
ciutat de Barcelona prioritza la reducció
de les emissions de CO2, una part de les
emissions associades a l’activitat
municipal es pot neutralitzar també
mitjançant mecanismes de compensació
que permeten neutralitzar totalment o
parcialment les emissions de CO2 de
qualsevol activitat, a través de la inversió
en projectes d’eficiència energètica i
energies renovables d’alta qualitat en
països en vies de desenvolupament. Per
aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona
va decidir utilitzar aquests mecanismes
per compensar les emissions associades
als plenaris municipals, així com a altres
actes, adquirint una eina, l’Event0,
dissenyada especialment per calcular i
compensar automàticament les emissions
associades a aquesta mena d’actes.
Agència Local
d’Energia de
Barcelona
President:
Imo. Sr. Joan Puigdollers i Fargas
Gerent: 
Sra. Cristina Castells i Guiu
Constitució
Es va constituir el 14 de maig de 2002.
Objecte social
- Fomentar l’estalvi d’energia.
- Fomentar l’eficiència energètica.
- Fomentar l’ús d’energies netes i
renovables.
- Impulsar la millora de la qualitat dels
serveis energètics.
188
Agència Local d’Energia de Barcelona
2) Impuls de les energies
renovables: l’energia solar 
Títol 8 sobre energia solar de
l’Ordenança de medi ambient (OMA)
Elaboració de l’informe anual sobre
l’aplicació del títol 8 de l’OMA. Elaboració
d’informes i indicadors i resposta a totes
les consultes rebudes, tant de particulars
o industrials com de grups polítics sobre
energia solar (tèrmica i fotovoltaica).
Formació a col·legis professionals, Entitats
d’Inspecció i Control i Servei de Consultes
de La Fabrica del Sol sobre l’aplicació del
títol 8 de l’OMA. Millora del sistema de
gestió telemàtica GIOS per donar
compliment al títol 8 sobre energia solar
de l’OMA i, en particular, als criteris
tècnics de fotovoltaica. Elaboració d’un
protocol d’inspecció d’instal·lacions solars
tèrmiques per al programa de gestió
d’inspeccions Autoritas i realització de 5
inspeccions d’acord amb aquest protocol.
Estandardització de documents tècnics
d’ajuda a la implantació del títol 8 de
l’OMA.
Energia solar tèrmica
Participació en el projecte europeu
UrbanSolPlus. Conceptualització del
procés de reflexió de l’energia solar
tèrmica a Barcelona (previst per al 2013) i
preparació d’estudis preliminars.
Elaboració de la proposta i les condicions
tècniques per a l’estudi de gestió per
tercers de les instal·lacions solars
tèrmiques municipals en col·laboració
amb TERSA. Assessorament en el
projecte de rehabilitació de 15
instal·lacions solars tèrmiques de l’Institut
Barcelona Esports. 
Instal·lacions de fred solar: seguiment i
monitoratge 
Seguiment de les dues instal·lacions de
climatització solar promogudes per
l’AEB. En el cas de Pere Camps,
desenvolupament d’un protocol de
manteniment i clàusules tècniques a
incloure en el Plec de condicions
tècniques del concurs de manteniment
integral que ha licitat l’ASPB, i, una
vegada adjudicat, assessorament en el
traspàs del manteniment de la
instal·lació solar a l’empresa
adjudicatària. En el cas de Can Caralleu,
seguiment del funcionament i els ajustos
en el sistema per a optimització de la
instal·lació.
Energia solar fotovoltaica
Presentació de la Guia d’implantació
d’energia fotovoltaica en edificis i
construccions municipals. Seguiment del
conveni entre TERSA i l’Ajuntament de
Barcelona per a la gestió i explotació de
les instal·lacions. Actualització del sistema
de monitoratge i visualització de les
fotovoltaiques SF. Assessorament a
departaments municipals o organismes
públics en els processos de disseny,
licitació, execució i legalització de noves
instal·lacions fotovoltaiques. Estudi de la
viabilitat de connexió d’instal·lacions
fotovoltaiques a la xarxa elèctrica interior
dels edificis municipals. 
Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica:
connexió 
• Instal·lació FV de 22,5 kW al CC de
Trinitat Vella: legalització.
• Instal·lació FV de 20 kW al CEIP Gaudí:
legalització.
• Instal·lació FV de 14 kW al CC Teresa
Pàmies: adequació i legalització.
• Instal·lació FV de 30 kW al Palau Alòs:
adequació i legalització. 
Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica:
monitoratge
• Actualització del sistema de
monitoratge i visualització de la
producció de les instal·lacions
fotovoltaiques dins la plataforma de
monitoratge dels edificis. 
Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica:
projectes
• Projectes executius d’instal·lacions
d’energia solar fotovoltaica integrades
en edificis:
• Instal·lació FV de 8 kW integrada sobre
paret mitjanera situada a la plaça de la
Trinitat, 8
• Instal·lació FV de 10 kW integrada
sobre paret mitjanera situada al carrer
de Pere IV, 81
• Instal·lació FV de 18 kW integrada
sobre paret mitjanera situada al carrer
de la Ciutat Granada, 104-106
• Instal·lació FV de 4 kW integrada al
lluernari de l’Estació d’Autobusos del
Nord
• Instal·lació FV de 0,54 kW sobre
coberta per alimentació elèctrica del
sistema de reg d’un jardí vertical sobre
la mitgera del carrer de Sant Antoni
Abat, 12
3) Impuls de les energies
renovables: energia eòlica
Projecte mixt solar-eòlic en un edifici del
carrer de Pujades
L’Agència d’Energia de Barcelona ha
continuat la col·laboració amb la
promotora d’obra pública REGESA en la
realització i el seguiment d’un projecte
pilot d’una instal·lació mixta
eolicofotovoltaica, per a producció
d’electricitat i venda a la xarxa, en un
edifici de 175 habitatges de protecció
oficial en règim de lloguer per a joves,
propietat de REGESA. Durant el 2012 s’ha
dut a terme el seguiment del
funcionament d’aquesta instal·lació per
obtenir-ne conclusions i millorar el
funcionament.
4) Impuls de les energies
renovables: energia geotèrmica 
L’Agència d’Energia participa com a ens
supervisor tècnic per part de l’Àrea de
Medi Àmbit en el projecte GROUND-MED,
finançat per la Unió Europea i promogut
per l’Associació Ecoserveis. L’objecte
d’aquest projecte és instal·lar un sistema
de climatització mitjançant tecnologia
geotèrmica amb una bomba de calor
desenvolupada a la Universitat de
València i dissenyada especialment per
optimitzar considerablement el rendiment
global del sistema. Addicionalment, l’ALEB
participa com a ens tècnic supervisor en
la validació del projecte de geotèrmia al
Centre de Neteja de Torrent dels
Maduixers.
5) Eficiència, estalvi i mobilitat 
Central de generació d’energies de Zona
Franca - Gran Via de l’Hospitalet
L’any 2012, s’ha construït l’edifici que
conté la planta de valorització de la
biomassa i s’han instal·lat els equips
convencionals de generació de
climatització.
Servei de recàrrega per a vehicles
elèctrics i instal·lació de deu punts de
recàrrega en superfície
Durant l’any 2012, s’ha continuat oferint el
servei de recàrrega de vehicle elèctric per
promoure la mobilitat elèctrica mitjançant
la implantació d’infraestructura de
recàrrega. En aquest sentit, l’AEB va
invertir en les primeres deu pilones que es
van instal·lar a Barcelona, en el NOC i en
el Punt d’Atenció al Ciutadà.
Desplegament del Pla d’estalvi i millora
energètica dels edificis municipals
(PEMEEM)
Aquest 2012, s’han desenvolupat les
accions definides per a aquest període en
el PEMEEM mitjançant el corresponent Pla
d’acció 2010-2011, i s’ha donat compliment
a la mesura de govern del 2009. En
aquest sentit, s’ha invertit en obres de
conservació i millora energètica en
diferents edificis i equipaments
municipals, amb l’objectiu principal de
reduir el consum energètic. 
Els edificis objecte de millora han estat:
• Centre d’Acollida d’Animals de
Companyia à Actuació en l’àmbit de la
climatització.
• Cases consistorials: Edifici Novíssim à
Actuació en l’àmbit de la il·luminació.
• Cases consistorials: Casa de la Ciutat à
Actuació en l’àmbit dels tancaments.
• EBM Forestier à Actuació en l’àmbit de
la climatització, la il·luminació i els
tancaments.
• Palau Foronda à Actuació en l’àmbit de
la climatització.
Així mateix, s’ha treballat en la línia
estratègica del monitoratge per
implementar-la en 27 edificis municipals.
L’objectiu de la comptabilitat energètica
dels edificis i equipaments municipals és
conèixer al detall els consums energètics
dels edificis i, d’aquesta manera, prioritzar
i implantar les mesures més adequades
d’estalvi, eficiència i energies renovables. 
D’altra banda, l’Ajuntament impulsa el
projecte d’edificis i illes de cases
autosuficients. Per mesurar el nivell
d’autosuficiència d’aquests edificis, és
necessari disposar d’una eina de
monitoratge que analitzi de manera
contínua el consum de l’edifici i la
capacitat de producció d’energia.
Finalment, s’ha iniciat l’estudi
d’implantació d’una ESE en un
equipament municipal (Biblioteca Mercè
Rodoreda), amb l’objectiu de començar a
caminar cap a l’externalització dels serveis
de manteniment, incloent-hi la gestió
energètica de l’edifici, en què s’implantin
millores que comportin un estalvi.
Elaboració de la Guia del manteniment
integral d’edificis
L’objectiu és dotar les comunitats de
veïns i administradors de finques en
edificis residencials dels criteris i bones
pràctiques de gestió integral del
manteniment d’edificis i les seves
instal·lacions a fi de reduir els costos de
gestió i optimitzar-ne l’ús i la qualitat dels
serveis. 
6) Coordinació i representació
Participació en consells i grups de treball
interns de l’Ajuntament de Barcelona
L’Agència d’Energia de Barcelona va
participar com a membre en: Consell de
Medi Ambient i Sostenibilitat; Ponència
Ambiental Municipal; Oficina Verda i
Ajuntament + Sostenible; Congrés de
l’Agenda 21; Taula de la Qualitat de l’Aire
de Barcelona; Pacte per la Mobilitat de
Barcelona; Comitè LIVE; Pla MOVELE,
impulsat per l’IDAE; Energia i Canvi
Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles
cap a la Sostenibilitat (Diputació de
Barcelona).
Participació en xarxes, congressos, actes
i organismes nacionals i internacionals
L’Agència d’Energia de Barcelona
participa com a membre i ponent en:
CONAMA 12 (Madrid); Norma ISO 14069,
“Carbon Footprint for Organitzacions”;
trobada anual Energy Cities. Participació
en diversos projectes europeus, com a
components (UrbanSolPlus) o com a
externs (PACHELBEL) i en la preparació
de diverses propostes. Recepció de
diversos grups, tant en l’àmbit empresarial
com polític, amb relació a les polítiques
locals de planificació energètica.
Convenis i acords de col·laboració amb
diferents institucions i organismes signats
durant el 2012
Conveni marc amb COGEN España per a
l’estudi i desenvolupament de la
cogeneració i l’eficiència energètica.
Conveni amb Iberdrola Inmobiliaria per a
la connexió de la xarxa de fred i calor al
barri de la Marina des de la Central de
Generació d’Energies de Zona Franca -
Gran Via de l’Hospitalet (11/11/2010).
7) Servei d’Informació, Promoció
i Comunicació
L’Agència, en el marc de la nova
estructura d’Hàbitat Urbà, es nodreix
d’una potent tecnoestructura que li dóna
suport des d’una visió més global, tant en
temes de comunicació, difusió i
participació com en temes de
coneixement, inversions i assistència
jurídica.
189
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència Local d’Energia de Barcelona
190
Agència Local d’Energia de Barcelona
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Servei d’informació
Sol·licituds d’informació via e-mail 239 587 1.170 1.505
Punt d’informació (CRBS), visites presencials 298 621 12 6
Punt d’informació (CRBS), atenció telefònica 1.303 1.947 596 1841
Total subscriptors butlletí 19.458 1.202 23.874 2.555
Pàgina web: nombre de visites 155.408 165.705 40.600 114.463
Total 171.706 170.062 66.252 120.370
Balanç aplicació ordenança solar tèrmica 266 283 288 381
Nombre d’edificis 1.492 1.775 2.063 2.444
Superfície (m2) 70.097 87.651 95.216 101.458
Potència (kW) 49.068 61.355 66.651 71.020
Producció estimada (MWh/any) 56.078 70.121 76.173 81.166
Estalvi emissions teq CO2 anuals 9.860 12.329 13.393 14.271
Ràtio metres quadrats de captació per cada 1.000 habitants 47 58,58 63,64 67,81
Instal·lacions solars fotovoltaiques (tramitades)
Nombre d’instal·lacions 37 39 50 50
Total instal·lacions FV municipals (kW) 1.619 1.672 1.954 1.954
Total instal·lacions FV ciutat (kW) (incloent-hi municipals) 11.730 12.243,48 13.839,59 13.862,39
Instal·lacions solars tèrmiques (voluntàries)
Nombre d’instal·lacions municipals 2 2 3 3
Total instal·lacions tèrmiques municipals (m2) 102 102 141 141
Taula
1
Dades rellevants
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 13 13 12 12
Inversió (milers d’euros, IVA inclòs)
Pròpia 0 6 9 0
Per compte de l’Ajuntament 856 3.738 6.217 869
Resultat comptable (milers d’euros) (21) 17 75 104
Cash-flow (milers d’euros) 16 52 109 137
Taula
2
191
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència Local d’Energia de Barcelona
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 29
Immobilitzat immaterial 14
Immobilitzat material 15
Actiu corrent 942
Deutors 205
Tresoreria 732
Ajustaments per periodificació 5
Total actiu 971
Passiu
Patrimoni net 651
Patrimoni 547
Resultat de l’exercici 74
Provisions 30
Passiu corrent 320
Creditors pressupostaris 207
Creditors no pressupostaris
Ajustaments per periodificació 113
Total passiu 971
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes béns i serveis –
Transf. progr. i per serveis Ajunt. 1.071
Altres ingressos –
Total d’ingressos d’explotació 1071
Costos
Personal 653 
Treballs, subminis. i serveis ext. 303
Subvencions 12
Amortitzacions 33
Total de costos d’explotació abans financers 1001
Resultat d’explotació abans financers 70
Ingressos financers 4
Despeses financeres –
Resultat d’explotació 74
Resultat de l’exercici 74
192
A aquest efecte, té les competències
següents:
• L’elaboració d’estudis i realització de
treballs de promoció a l’àmbit del sector
d’actuació.
• L’elaboració, formulació i proposta de
tramitació dels instruments urbanístics de
desenvolupament i modificació del
planejament en l’àmbit territorial del
sector d’actuació, corresponent a
l’aprovació inicial i provisional en els
ajuntaments respectius en funció del
territori que afectin.
• Procedir a l’execució del planejament
urbanístic aprovat. En aquest sentit, té les
atribucions següents, entre altres:
• Promoure i aprovar inicialment la
delimitació de polígons o unitats
d’actuació.
• Promoure juntes de compensació.
• Promoure i aprovar inicialment i
definitivament els projectes de
reparcel·lació amb l’informe previ
favorable dels ajuntaments que quedin
afectats.
• Promoure expropiacions per a l’execució
dels sistemes generals o d’algun dels seus
elements o per avançar-ne l’execució o
per portar a terme actuacions aïllades en
sòl urbà o per a la urbanització de
polígons o unitats d’actuació complets,
mitjançant l’aplicació dels sistemes
d’expropiació.
• Aprovar projectes d’urbanització i d’obra
ordinària, així com les seves possibles
modificacions. 
• Procedir a la conservació de les obres
d’urbanització i ordinàries recepcionades.
• Establir serveis públics a tot el sector
d’actuació de caràcter general.
• Emissió d’informes previs al lliurament
de certificats o informes sobre qualificació
urbanística.
• Acceptar en nom i benefici dels
respectius ajuntaments els sòls de cessió
obligatòria obtinguts en l’execució del
planejament.
• El Consorci pot acceptar encomanes de
gestió que li puguin dur a terme altres
administracions, així com les atribucions
que li deleguin els municipis de Barcelona
i Sant Adrià de Besòs o les
administracions que en el futur passin a
formar part del Consorci.
Relació d’activitats 
Descripció general:
L’activitat del Consorci del Besòs durant
l’any 2012 ha consistit bàsicament en la
progressió i consolidació de les iniciatives,
tant de transformació de territori com de
gestió de serveis, que l’entitat havia anat
desenvolupant durant els anys
immediatament anteriors. 
Entre les actuacions iniciades anys
enrere i que al llarg del 2012 han continuat
segons el ritme previst, es troben les
obres executades per la Universitat
Politècnica de Catalunya d’implantació del
nou Campus Interuniversitari Diagonal-
Besòs. 
En una altra de les actuacions de
referència del Consorci en els darrers
anys, com és la connexió Front Marítim -
Sagrera, s’han enllestit les obres
contractades, en aquest cas el cobriment
de la Gran Via, i s’han dut a terme les
recepcions d’obra corresponents.
En el sector de La Catalana, s’ha avançat
en el reallotjament de famílies afectades i
en l’enderrocament d’edificis consegüent,
així com en les obres d’infraestructura del
sector, especialment en el sistema de
col·lectors; i s’ha aprovat el projecte del
pont de connexió de La Catalana amb la
Zona Fòrum, per damunt del traçat de les
vies ferroviàries. A més, s’ha continuat
amb el seguiment en seu judicial dels
diferents recursos contenciós-
administratius interposats contra
l’aprovació del projecte de reparcel·lació i
els actes posteriors de disposició de
terrenys. 
Pel que fa al Front Marítim, cal
assenyalar el seguiment del procés
d’implantació del vaixell-hotel previst al
Port del Fòrum, amb l’aprovació inicial del
projecte presentat per la promotora i els
projectes de mobilitat i d’un aparcament
en superfície sobre la llosa de cobriment
del col·lector de Prim, a iniciativa de
Barcelona Serveis Municipals, S. A.
En matèria mediambiental, a més del
manteniment dels espais públics a
càrrec del Consorci, en una superfície
total de 47 ha, s’ha renovat per un nou
període de quatre anys la gestió de la
Consorci
del Besòs
President:
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Vicepresident:
Mgfc. Sr. Jesús Maria Canga Castaño
Gerent:
Sr. Antoni Ollé i Dorca
Constitució
El Consorci del Besòs és un ens públic
de caràcter local constituït a parts iguals
pels ajuntaments de Barcelona i Sant
Adrià de Besòs, l'11 de març de 1998,
com un consorci amb caràcter d’ens
local, per desenvolupar serveis i finalitats
urbanístiques i infraestructurals. El 13
d’agost de 2012 es va publicar la
modificació dels estatus de l’entitat, que
incorpora dos nous municipis, Santa
Coloma de Gramenet i Montcada i
Reixac, a més d’ampliar l’àmbit territorial
dels municipis inclosos inicialment, fins a
assolir un àmbit territorial d’actuació de
1.134 ha.
Objecte social
El Consorci té com a finalitat garantir
una unitat d'acció pública en l'àmbit del
sector d'actuació comú als quatre
municipis que l’integren, orientada
especialment a la formació del
planejament urbanístic, la seva execució i
conservació, així com a la prestació dels
diversos serveis als ciutadans. 
xarxa de residus sòlids urbans (RSU),
després que se n’exhaurís la vigència el
2012. 
Una altra de les activitats continuades
del Consorci és el seguiment del
contracte pel sistema centralitzat de
climatització implantat al sector, que
suposa un apreciable estalvi energètic i la
reducció de les emissions de CO2 a
l’atmosfera.
En la utilització dels grans espais públics
que es troben en l’àmbit del Consorci,
bàsicament a l’esplanada i la plaça del
Fòrum, l’empresa municipal BSM, a qui es
va encarregar la dita utilització, ha
prosseguit la dinamització d’aquests
espais. Al llarg de l’any s’han celebrat un
total de 57 esdeveniments, amb una
estimació total d’assistents d’1,116 milions
de persones.
Tanmateix, l’activitat de més
transcendència del Consorci del Besòs al
llarg de l’any 2012 han estat les
operacions tècniques i jurídiques
necessàries per fer possible el canvi
dissenyat per l’entitat de cara al futur,
cosa que ha suposat l’ampliació del seu
àmbit territorial d’actuació, fins a
gairebé triplicar-lo. Per aquest motiu,
s’ha promogut una modificació dels
estatuts, que han aprovat els plenaris
dels quatre municipis implicats, i la
tramitació de la qual s’ha conclòs amb la
publicació al BOP del nou text, el 13
d’agost de 2012.
Detall d’activitats 
Planejament i execució urbanística: 
• Àmbit C4. Campus Interuniversitari
• Urbanització del sector de La Catalana
• Front Marítim de l’entorn Fòrum.
Tramitació del projecte d’implantació del
Vaixell-hotel
• Eix Front Litoral - Sagrera. Tram
Cristóbal de Moura - Gran Via i pont sobre
la C-31
Actuacions mediambientals:
• Xarxa de fred i calor 
• Gestió del servei RSU (recollida de sòlids
urbans) 
• Manteniment dels espais públics
• Activitats al Parc del Fòrum
193
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci del Besòs
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
1. Obra pública contractada (¤) 44.591.924 21.461.323 2.475.187 8.403.306
2. Obra pública projectada (¤) 82.905.256 14.684.748 1.967.319 1.028.190
3. Llicències d'edificació concedides als nous 
sectors de desenvolupament:
– Sostre residencial (m2/sostre) – – – –
– Sostre d'altres usos (m2/sostre) – 20.602 – –
– Nombre habitatges – – – –
4. Import dels contractes i les adjudicacions subscrits 
amb professionals, inclosos els de BIMSA per 
encàrrec del Consorci 25.633.165 3.922.377 3.014.719 2.532.354
5. Acords i resolucions administratives, adoptats 
pel Consorci 83 79 74 49
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 9 9 10 10
Inversió (milers d’euros)
Pròpia – – –
Per compte de l'Ajuntament – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 3.000 216 236 200
Cash-flow (milers d’euros) 3.452 224 244 278
Taula
2
194
195
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci del Besòs
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 16.649
Immobilitzat material 455
Inversions gestionades 12.227
Patrimoni públic del sòl 3.967
Actiu corrent 4.617
Deutors 3.634
Tresoreria 980
Ajustaments per periodificació 3
Total actiu 21.266
Passiu
Patrimoni net 17.637
Patrimoni 1.418
Resultats exercicis anteriors 3.666
Resultat de l'exercici 200
Subvencions de capital 12.295
Provisions riscos i despeses 57
Creditors a llarg termini 2
Passiu corrent 3.630
Fiances rebudes a curt termini 56
Creditors comercials 3.320
Altres creditors 25
Ajustaments per periodificació 228
Total passiu 21.266
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Transferències corrents 1.952
Subvencions de capital 1
Ingressos gestió ordinària 405
Ingressos tributaris 4
Total d’ingressos d’explotació 2.362
Costos
Personal 546
Treballs, subminist. i serveis ext. 1.031
Subvencions corrents 421
Subvencions de capital –
Amortitzacions 13
Pèrdues de crèdits 34
Total de costos d’explotació abans financers 2045
Resultat d’explotació abans financers 317
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d'explotació 317
Ingressos extraordinaris 0
Despeses extraordinàries 117
Resultat de l'exercici 200
196
Seguint els 12 àmbits de treball i les línies
d’actuació que proposa el document
Biblioteques de Barcelona: 10 anys +.
Nous reptes i noves oportunitats. Del Pla
de Biblioteques de Barcelona del 1998 a
les propostes del 2020, aquest any 2012
volem destacar la tasca que s’ha
desenvolupat des de Biblioteques de
Barcelona en l’àmbit de la cultura i la
cohesió social. 
En aquest sentit, des de Biblioteques de
Barcelona s’ha prioritzat treballar en
col·laboració amb l’Àrea de Qualitat de
Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de
Barcelona, per sumar recursos i compartir
objectius i programes, a més de treballar
amb altres organitzacions públiques o
privades. 
Amb aquesta àrea s’han establert acords
en vuit àmbits d’actuació (família i serveis
socials; persones amb discapacitat; drets
civils; salut; immigració i interculturalitat;
adolescència i joventut; temps i qualitat
de vida, i dona) que s’han concretat en la
participació de Biblioteques de Barcelona
en programes específics, com ara A l’estiu
Barcelona t’acull, dirigit a joves provinents
del programa de reagrupament familiar
que arriben a la ciutat un cop finalitzat el
curs escolar, o en el programa “Temps de
barri, temps per tu”, un espai on els
familiars de menors amb discapacitats
disposen de temps personal de lleure,
alhora que els seus fills gaudeixen d’una
activitat socialitzadora a la biblioteca.
S’han dut a terme també clubs de lectura
fàcil a residències municipals de gent gran
i un club de lectura per a persones amb
discapacitat auditiva; s’ha portat a terme
una campanya de difusió del servei de
lectura i préstec a domicili per a persones
amb dificultats de mobilitat, així com una
campanya de difusió específica dels
serveis per a persones amb discapacitat
auditiva i visual. Les biblioteques han
estat, també, un punt de difusió de
campanyes sobre el Programa de salut
(donació de sang per Sant Jordi) o de les
campanyes antirumors.
L’any ha tingut aquests altres elements
destacats:
Els nous equipaments
Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero, la
nova biblioteca de proximitat del
districte de Sant Andreu 
La nova biblioteca de proximitat Trinitat
Vella - José Barbero, que es va inaugurar
el 10 de març, està situada en un edifici
de nova planta del carrer de Galícia, al
barri de la Trinitat Vella, de més de 1.200
metres quadrats. El nom de la biblioteca
és un homenatge a José Barbero, membre
de l’Associació de Veïns i Veïnes de
Trinitat Vella, un home compromès en les
reivindicacions per la millora del barri que
va morir sobtadament el 2009. La
biblioteca disposa de l’Espai Multimèdia i
del servei Internet i +, i d’una petita sala
d’actes accessible també des del carrer
per donar servei al barri. Té un fons
especial dedicat als moviments socials,
atesa la seva ubicació en un barri de
llarga tradició associativa i participativa.
És la quarta biblioteca del districte.
Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina
Albert, trasllat i ampliació d’una de les
biblioteques de proximitat al districte de
Sant Martí
L’1 de desembre va obrir les portes la
Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina
Albert, una biblioteca de proximitat que
ocupa quasi 2.500 metres quadrats,
situada al carrer de la Indústria, en una
antiga fàbrica tèxtil reconvertida en
fàbrica de plàstics, dins un conjunt que
conté altres equipaments culturals, socials
i educatius del barri.En aquest cas el nom
de la biblioteca homenatja la figura de
l’escriptora Caterina Albert, més
coneguda com a Víctor Català, autora de
la famosa novel·la Solitud. Aquesta
biblioteca suposa el trasllat de l’antiga
biblioteca Garcilaso, que ocupava un
espai de poc més de 500 metres
quadrats al districte de Sant Andreu. En
aquest cas el trasllat ha comportat un
canvi de districte, ja que ambdós edificis
se situen prop de les fronteres entre els
districtes, de manera que l’àrea
d’influència de la biblioteca actual
respecta i amplia la cobertura d’aquest
servei a la ciutat. L’augment de superfície
de la biblioteca ha permès dotar aquesta
zona d’un espai multimèdia adequat,
Consorci de
Biblioteques
de Barcelona
President:
Excm. Sr. Xavier Trias
Vicepresident:
Excm. Sr. Salvador Esteve. La
Vicepresidència ha estat delegada per
acord de la Junta de Govern de la
Diputació de 10 de novembre de 2011
en l'Im. Sr. Ferran Civil
Gerent:
Assumpta Bailac
Constitució
Es va constituir el 10 de gener de 2001,
promogut per l’Ajuntament de Barcelona
i la Diputació de Barcelona. El Consorci
es regeix pels estatuts aprovats per les
dues institucions titulars, publicats al
BOP del 2 de desembre del 2000. Té
personalitat jurídica pròpia i es regula
segons la legislació de règim local i
general.
Objecte social
La renovació, la gestió i l’administració
de les biblioteques públiques de la
ciutat, així com l’oferta de serveis
d’informació, formació informacional, oci
cultural i de difusió de la lectura a tots
els ciutadans.
197
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci de Biblioteques de Barcelona
nombrosos punts d’accés a internet,
diverses sales polivalents i una sala
d’actes on dur a terme una bona oferta
d’activitats culturals i de foment de la
lectura, a més d’un fons documental més
extens.Cal destacar que es tracta de la
primera biblioteca de la ciutat que
incorpora el sistema de radiofreqüència
en la gestió de la col·lecció. Aquest
sistema ha permès posar en marxa el
servei d’autopréstec, una eina que millora
l’autonomia dels usuaris. Es tracta d’un
primer pas cap a la implantació d’aquest
sistema en el conjunt de les biblioteques
de la ciutat, una fita que a llarg termini
permetrà també millorar la gestió integral
de la col·lecció.
Amb les intervencions enllestides
d’aquest 2012, ja són 33 les que s’han dut
a terme des de l’aprovació del Pla de
Barcelona (a més de les inauguracions de
nous centres s’han fet ampliacions i
trasllats d’alguns dels ja existents), que es
concreten en un total de 57.797 metres
quadrats de biblioteques.
L’oferta i els serveis de les
biblioteques
El conjunt de biblioteques han obert al
públic un total de 1.670,5 hores setmanals,
una mitjana de 44 hores per biblioteca.
S’han inaugurat dos nous espais
multimèdia, corresponents a les noves
biblioteques que s’han posat en
funcionament, i ja són 33 a la totalitat de
la xarxa.
El nombre de carnets emesos durant el
2012 ha estat de 61.971; aquesta dada
situa el nombre d’usuaris amb carnet de
soci en 880.436.Això significa (només
tenint en compte els qui resideixen a
Barcelona) que un 51,77 % de la població
de la ciutat ja disposa del carnet d’usuari
que els dóna accés al préstec de
documents, l’accés gratuït a internet i
altres avantatges en diversos
equipaments culturals de Barcelona (més
de cent), com ara descomptes a museus,
teatres o llibreries.
El fons disponible a les BB a finals del
2012 és de 2.148.212 documents: tenint en
compte el nombre de documents prestats
en aquest mateix període, significa que
cada document s’ha deixat en préstec 2,15
vegades. 
Pel que fa als fons especialitzats, s’ha
continuat aprofundint en les seves
matèries, amb l’adquisició de nous
materials i l’organització d’activitats que, a
més d’aportar nous punts de vista sobre
el temes treballats, són un bon instrument
per a la difusió d’aquests fons, treballant
en col·laboració amb institucions de la
ciutat. 
L’impacte de la biblioteca,
els usos dels serveis
El conjunt de biblioteques públiques de la
ciutat ha rebut 6.439.242visites, un 4,2%
d’augment respecte a l’any anterior; cada
ciutadà hi ha anat una mitjana de 3,97
vegades l’any, i la mitjana de visites diària
ha estat de 24.062 persones. 
Pel que fa al préstec de documents, cal
dir que novament s’ha incrementat el
nombre de documents prestats:
4.639.242, un 3,8% més que l’any anterior.
Els usos d’internet a les biblioteques han
estat d’1.371.845, un 23,2 % més que al
2011.
El conjunt de les 39 webs de BB (38
biblioteques més una de general) han
rebut 3.230.470 visites, un 19,3 més que
l’any anterior. El conjunt de pàgines de
Facebook de les BB tenen més de 25.000
seguidors, amb més de tres milions de
visualitzacions. Pel que fa a Twitter, el
compte de BB ja és seguit per més de
6.000 usuaris d’aquesta xarxa.
Han visitat les biblioteques 1.360 grups
provinents d’escoles, i s’ha arribat a un
total de 31.118 alumnes atesos.
La programació cultural
La programació cultural de les BBés una
de les finestres obertes per mostrar tot
allò que es fa a les biblioteques: són una
eina de difusió de la col·lecció i un espai
de foment de la lectura i de la creativitat.
Les 2.501 activitats, organitzades tant de
manera centralitzada com des de
cadascuna de les biblioteques, han tingut
78.600 assistents, amb una mitjana de
31,4 persones per activitat.
Els clubs de lectura han continuat amb
l’oferta de grups generals i
d’especialitzats, i a finals d’any ja
arribaven a 87, alguns dels quals
organitzats en col·laboració amb escoles i
casals de gent gran.
Les biblioteques han estat presents en
les programacions generals de la ciutat,
com ara Carnestoltes, Sant Jordi, la
Setmana de Poesia, el Món Llibre,
activitats paral·leles a les programacions
del Festival de Barcelona Grec, els
diversos museus de la ciutat, el Saló del
Còmic, BCNegrao bé la Setmana del
Llibre en Català.
S’ha fet un notable esforç de
comunicació a través de productes com
ara les agendes trimestrals, els opuscles
de serveis i programes, les guies de
lectura i la generalització de l’ús del
butlletí electrònic Mésbiblioteques, així
com a través dels webs, de Facebook i de
Twitter.
La cooperació i la
participació
A la Comissió de Lectura Pública, l’espai
de participació municipal relacionat amb
la lectura pública promogut pel Consorci,
aquest 2012 s’han convocat dues reunions
plenàries. En la primera es van presentar
les bases per a la formulació del PAM de
cultura, coneixement, creativitat i
innovació 2012 -2015 als membres de la
Comissió. A la segona reunió es va
presentar el resultat del grup treball de la
Comissió que durant el 2012 ha elaborat
un informe del públic de les institucions
culturals i la cooperació amb les
biblioteques públiques, així com quatre
bones pràctiques a l’entorn d’aquest tema.
Biblioteques de Barcelona, com a
membre del comitè permanent de la
secció Metropolitan Libraries de la IFLA,
l’organització internacional que aglutina
organitzacions i xarxes de biblioteques
d’arreu del món, ha organitzat aquest
2012 la conferència anual de la secció, per
reflexionar sobre el present i el futur de
les biblioteques públiques de les grans
ciutats. Del 20 al 25 de maig es van trobar
a la Biblioteca Jaume Fuster un centenar
de professionals de les biblioteques de 16
198
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Oferta
Biblioteques 35 36 37 38
Metres quadrats 48.373 49.367 54.711 57.797
Hores setmanals d’obertura 1.528 1.567 1.634,5 1.670,5
Activitats culturals 1.915 1.807 1.885 2.501
Fons total 1.813.091 1.942.233 2.082.097 2.148.212
Documents ingressats 161.374 137.865 97.439 (1) 71.020 (1)
Usos
Inscrits 740.670 810.431 837.392 880.436
Visites 6.119.285 5.982.936 6.178.297 6.439.112
Visites/dia 23.803 22.450 23.779 24.062
Documents prestats 4.390.993 4.439.460 4.467.634 4.639.242
Usos internet 814.559 955.201 1.113.755 1.371.845
Assistents activitats 65.410 59.596 59.558 78.600
(1) No es comptabilitzen les col·leccions fundacionals de les noves biblioteques
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 355 399 (2) 404 424
Inversió (milers d’euros)
Pròpia 1.169 1.246 942 926
Per compte de l'Ajuntament – – –
Resultat comptable (milers d’euros) (1.028) (303) 202 (828)
Cash-flow (milers d’euros) (421) 408 1040 731
(2) Inclou el personal dels PEO
Taula
2
Dades rellevants
països, que amb el lema “La història
interminable: adaptant les biblioteques
públiques en una societat canviant”, van
centrar els debats, les presentacions
d’experiències i els tallers al voltant de
dos grans eixos: Els perfils professionals
de les biblioteques públiques i La gestió
en moments de dificultats. 
Durant el 2012 hem rebut visites
professionals de grups d’Alemanya,
França, Suècia...
L’acollida de la feina compromesa que
es fa des de les biblioteques es confirma,
un cop més, en la valoració recollida en
l’enquesta de satisfacció dels serveis
municipals que du a terme l’Ajuntament
de Barcelona, en què les biblioteques
tornen a rebre, per setè any consecutiu,
la puntuació més alta dels serveis
municipals valorats; i també amb el nivell
de coneixement del servei dels ciutadans
que mostra l’enquesta Òmnibus
Municipal.
199
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç 
Actiu
Actiu no corrent 3.102
Immobilitzat immaterial 58
Immobilitzat material 3.044
Actiu corrent 3.387
Deutors 49
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 3.314
Ajustos per periodificació 24
Total actiu 6.489
Passiu
Patrimoni net 3.506
Resultats d’exercicis anteriors 4.334
Resultat de l’exercici (828)
Subvencions de capital –
Provisions per a riscos i despeses 675
Passiu corrent 2.308
Altres deutes a curt termini 23
Creditors pressupostaris 869
Creditors no pressupostaris 774
Administracions públiques 642
Total passiu 6.489
Compte pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes i prestació de serveis 72
Taxes 13
Reintegraments 12
Altres ingressos 13
Transferències corrents 17.794
Total ingressos d’explotació 17.904
Costos
Personal 15.977
Serveis exteriors 1677
Dotacions per amortitzacions d’immobiliari 884
Transferències i subvencions corrents 169
Total costos d’explot. abans financ. 18.707
Resultat d’explotació abans financ. (803)
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d’explotació (803)
Ingressos extraordinaris 57
Despeses extraordinàries (82)
Resultat de l’exercici (828)
200
El Consorci del Campus Interuniversitari
Diagonal-Besòs (CCIDB) té caràcter d’en-
titat local i té per finalitat estatutària la
transformació del sector C4 de la modifi-
cació del PGM, en el sector del front litoral
i el marge dret del riu Besòs, per a la qual
cosa impulsa la configuració a l’àrea del
Besòs d’un àmbit d’activitat acadèmica,
universitària, docent, de recerca i de rela-
cions universitat-empresa, i garanteix una
unitat d’acció pública orientada especial-
ment a la formació, execució i conservació
del planejament urbanístic. Està format
per les entitats públiques propietàries de
la major part del sòl: Consell Comarcal del
Barcelonès, Àrea Metropolitana de
Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el
Consorci del Besòs. 
Activitats i Gestió 2012
Impuls del desenvolupament
urbanístic en el Campus
Diagonal-Besòs
Al final de la seva execució, el Campus
Diagonal-Besòs tindrà una superfície total
de 77.332 metres quadrats de sòl i
174.112,15 metres quadrats de sostre edifi-
cable destinat a la docència, la recerca i
l’empresa. Es preveu que acollirà més de
6.000 estudiants i professors de la UPC,
quasi 1.000 investigadors i 5.000 perso-
nes d’empreses. La UPC, les administra-
cions locals i la Generalitat treballen acti-
vament per una evolució correcta del pro-
jecte i el finançament del Campus.
Actualment, les obres del Campus avan-
cen segons el pla previst i s’està treballant
en el sota rasant dels edificis de la UPC
del futur Campus Diagonal-Besòs, en con-
cret dels edificis C i I que es destinaran a
grups de recerca de la UPC i a l’Institut de
Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
A més, s’estan a punt d’iniciar les obres
de l’edifici A, destinat a la docència de
l’EUETIB i als serveis generals de recerca.
Durant l’any 2012 s’ha engegat al Sector
C.4 el Barcelona Knowledge Economy
Yard (Barcelona KEY), un projecte liderat
per la Generalitat de Catalunya,
l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament
de Sant Adrià de Besòs. L’objectiu del
Barcelona KEY és fomentar l’arribada a
Catalunya de projectes d’inversió de nova
activitat de recerca, empresarial de valor
afegit i acadèmica de primer nivell inter-
nacional per reforçar el rol de Barcelona i
de Catalunya com a node econòmic i de
coneixement. Aquesta iniciativa suposa
l’atracció d’inversió en un espai urbà de
qualitat a la façana marítima de
Barcelona. Els espais objecte del Concurs
BARCELONA KEY es troben a Sant Adrià
del Besòs, al límit nord del municipi de
Barcelona, al costat del mar i inclouen una
parcel·la situada al Campus Diagonal-
Besòs de 16.000 metres quadrats de sòl
públic.
També en aquest exercici 2012, el
Consorci ha impulsat el projecte de cons-
trucció d’un edifici per a l’agència europea
Fusion for Energy (F4E), actualment
situada a Barcelona, i que ocuparà prope-
rament la parcel·la L del Campus
Diagonal-Besòs, parcel·la sobre la qual el
Consorci va constituir un dret de superfí-
cie l’any 2009 en favor del Consorci de la
Zona Franca (CZF). F4E és l’única agència
europea situada a Catalunya, és la respon-
sable de la construcció de l’ITER i disposa
d’un pressupost aproximat de 7.000
milions d’euros per als propers 35 anys. 
D’altra banda, també s’ha produït el
relleu en la gerència de l’entitat. Per acord
del Consell general de 30 d’octubre es va
nomenar gerent del Consorci el Sr. Jordi
Bosch, que també és gerent de la
Fundació b_TEC, de la qual el Consorci
n’és patró fundador i la UPC n’ocupa la
presidència, des de l’any 2011. 
El funcionament oficial de l’entitat, amb
tota la tasca administrativa i tècnica que
comporta, es vehicula a través de les
resolucions corresponents i els acords
adoptats pels òrgans de govern correspo-
nents. A aquest efectes, en el decurs de
l’any 2012 s’han celebrat dos consells
generals del Consorci, els dies 16 d’abril i
30 d’octubre. 
Consorci
del Campus
Interuniversitari
Diagonal-
Besòs
President: 
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs
Gerent: 
Sr. Antoni Ollé i Dorca (fins al 20
d’octubre)
Sr. Jordi Bosch de Borja (des de l'1 de
novembre)
Constitució
El Consorci del Campus Interuniversitari
Diagonal-Besòs es va constituir el
novembre del 2002 amb el nom de
Consorci del Centre Interuniversitari del
Llevant, amb la participació del Consell
Comarcal del Barcelonès, l’Ajuntament de
Barcelona i l’Ajuntament de Sant Adrià de
Besòs. Posteriorment, amb data 8 de
març de 2005, es va aprovar la integració
de l’Entitat Metropolitana del Transport
(EMT), actualment integrada a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, com a ens
consorciat de l’entitat. En la mateixa data,
es va canviar la denominació de l’entitat
per la de Consorci del Campus
Interuniversitari del Besòs.
Per acord del Consell General de 25 de
novembre de 2008 es va tornar a canviar
la denominació per l’actual, i per acord
del Consell General de 23 de febrer de
2009 es va integrar com a membre de
l’entitat el Consorci del Besòs.
Objecte social
La finalitat del Consorci, tal com
assenyalen els seus estatuts, és
“promoure i impulsar a l’àrea del Besòs
un àmbit d’activitats acadèmiques,
universitàries, de docència, d’investigació
i de relacions universitat-empresa”. 
201
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci del Campus Interuniversitari
Diagonal-Besòs
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Convenis i relacions institucionals 3 5 3 2
Projectes urbanístics i arquitectònics 4 5 0 0
Divulgació 3 2 0 0
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana dins l’organització 1 0 0 0
Inversió (milers d’euros)
Pròpia 117 4.293 – –
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 57.163 –46 157 182
Cash-flow (milers d’euros) 57.165 –44 157 183
Taula
2
202
Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 63.027
Immobilitzat material 1
Inversions gestionades 5.964
Patrimoni públic del sòl 57.062
Immobilitzat financer
Actiu corrent 487
Deutors 447
Inversions financeres temporals –
Tresoreria 40
Total actiu 63.514
Passiu
Patrimoni net 63.179
Resultats exercicis anteriors 57.033
Resultat de l’exercici 182
Subvencions de capital 5.964
Provisions per a riscos 39
Passiu no corrent 188
Altres deutes 188
Passiu corrent 108
Creditors comercials 75
Altres creditors 33
Total passiu 63.514
Compte pèrdues i guanys
Ingressos
Ingressos de gestió ordinària 204
Transferències corrents 156
Total d’ingressos d’explotació 360
Costos
Personal –
Treballs, subminis. i serveis ext. 57
Subvencions 120
Amortitzacions 1
Total de costos d’explotació abans financers 178
Resultat d’explotació abans financers 182
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d’explotació 182
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat de l’exercici 182
203
Àrees de treball
Escola dels Treballs del Mar
Ofereix formació professional
especialitzada per donar resposta a les
necessitats del sector nàutic i portuari,
amb programes de formació reglada i de
formació ocupacional, en els quals
enguany han participat 900 persones.
• Formació reglada: cicle formatiu de grau
mitjà en manteniment de vaixells d’esbarjo
i serveis portuaris, en col·laboració amb
l’IES Rambla Prim i amb una participació
de 137 alumnes. També s’ha ofert al teixit
empresarial l’actual formació reglada com
a reciclatge i certificació dels seus
treballadors.
• Cicle de conferències professionals:
impartides per empreses especialitzades;
se n’hanllegit vuit, amb una participació
de 195 persones.
• L’Institut Social de la Marina i l’Escola de
Capacitació Nauticopesquera de
Catalunya han organitzat cursosa l’Escola
dels Treballs del Mar que completen
l’oferta formativa especialitzada ambel
curs de patró portuari, el bàsic de
navegació i el de passatge. En total hi han
participat 190 persones.
• Cursos per a navegants d’esbarjo: en les
especialitats de fibra, pintura i laminat i
motors hi han participat 33 persones.
• Taller “Oficis de la ciutat”: en
col·laboració amb el Consorci d’Educació
de Barcelona, hi han participat 17 alumnes
de 76 instituts de secundària de la ciutat.
• Organització d’intercanvis d’experiències
docents i pràctiques als alumnes del
Lycée Professionnel Rompsay de La
Rochelle i Lycée Jean Moulin de Thouars.
Escola de Navegació Tradicional
(ENT)
Els programes i les activitats de l’Escola
de Navegació Tradicional (ENT) preveuen
tant la formació per als futurs
professionals del mar com activitats de
suport educatiui programes orientats a la
ciutadania en general per instruir en les
formes de navegació tradicional i els
valors de la cultura marítima.
Per a la realització de les seves
activitats, el Consorci disposa d’un estol
de sis embarcacions gestionat des de
l’ENT, la més gran és el Far Barcelona Jakt
de l’any 1874, restaurat a la Drassana del
Consorci El Far, amb diferents programes
de formació ocupacional.
Programes educatius
Programes per a diversos col·lectius amb
l’objectiu de divulgar el coneixement i
fomentar actituds de respecte envers el
mar en els quals enguany han participat
19.706 persones.
• Programa educatiu “L’entorn al mar”:
participació de 8.167 escolars dels
diferents cicles de formació reglada, en 13
activitats agrupades en quatre blocs
temàtics: l’activitat comercial marítima, la
cultura i patrimoni marítims, el medi
natural i la navegació.
• Programa “Grumet èxit”: en el curs 2011-
2012 s’ha realitzat la sisena edició. Està
dirigit a alumnes de segon cicle d’ESO
amb dificultats per obtenir el graduat de
secundària i permet la integració de les
competències marineres en el currículum
escolar. El programa es desenvolupa en
col·laboració amb el Consorci d’Educació
de Barcelona i està promogut per
l’Ajuntament de Barcelona a través de
l’Institut Barcelona Esports. Hi han
participat 12 instituts d’ensenyament
secundari i un total de 151 alumnes.
• Les visites culturals dirigides al públic
adult amb la participació de 823 persones
en les activitats: “El port de Barcelona”,
”La pesca” i “Barcelona des del mar”. 
• Activitats d’estiu per a infants d’entre 3 i
12 anys, amb una participació de 450 nens
i nenes en les quatre activitats:
“Descobrim el port”, “Un dia de pesca”,
“Curs de mariner” i “Viu la Barcelona
World Race”.
• Activitats educatives de la regata
Europa Warm’Up per a escolars i públic
familiar, amb una participació de 2.398
persones.
• Programa educatiu de la Barcelona
World Race, en el qual han participat
8.826 alumnes a través de diferents
activitats relacionades amb el seguiment
d’una volta al món a vela.
• Programa “Grumets amb cor”: amb vuit
nois del Casal de Joves de Càritas
Diocesana de Barcelona van fer set
Consorci El Far,
Centre dels
Treballs del
Mar
Presidenta:
Ima. Sra. Teresa Maria Fandos i Payà
Director general: 
Sr. Andor Serra Merckens
Constitució
El Consorci El Far es va constituir el 25
de maig de 1993, amb el nom de
Consorci El Far, Centre dels Treballs del
Mar i la participació de l’Ajuntament de
Barcelona, la Diputació de Barcelona,
l’Autoritat Portuària de Barcelona, la
Universitat de Barcelona, la Universitat
Politècnica de Catalunya i l’associació
Barcelona, fes-te a la mar.
Posteriorment, el mes d’agost del
2002, es va aprovar la incorporació de
la Generalitat de Catalunya com a ens
consorciat. El mes de gener del 2007
es va modificar la composició del
Consorci i van quedar com a ens
consorciats l’Ajuntament de Barcelona,
la Generalitat de Catalunya, la
Diputació de Barcelona i l’Autoritat
Portuària de Barcelona.
Objecte social
El Consorci El Far, Centre dels Treballs
del Mar és una entitat local que
promoula formació de professionals del
sector marítim i que dinamitza
iniciatives culturals, mediambientals,
econòmiques i socials relacionades
amb el mar.
204
Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar
sessions de navegació que van culminar
amb una navegacióde dos dies a Mataró.
També hi van participar 30 nens i nenes
del centre Glamparetes de la Barceloneta,
que van conèixer el Moll de Pescadors i
les activitats relacionades amb la pesca.
• Festes de la Mercè i Saló Nàutic:
realització d’activitats educatives
adreçades a escolars i públic familiar, amb
una participació de 2.724 persones.
• Centre de Recursos Educatius del Mar
(CREM) posa a disposició de la comunitat
educativa materials i recursos per
completar l’oferta de les activitats de
l’”Entorn al mar”. Enguany, vuit centres
educatius han fet ús de les maletes
pedagògiques “Investiguem el plàncton” i
“Els habitants del mar”.
Projectes
S’integren com a activitats de pràctiques a
les accions de formació, en col·laboració
amb diversos departaments de les
universitats, així com amb empreses i
entitats del sector. I col·labora en la
coordinació entre empreses, universitats,
centres de recerca i de tecnologia
aplicada. Enguany, s’ha treballat en l’estudi
de propulsió elèctrica per a l’embarcació
Lady, amb alumnes de la Facultat de
Nàutica; i per al Far Cabrera, per promoure
la implantació d’una tecnologia eficient
amb una rendibilitat superior a l’actual en
gestió d’energia en els trens de propulsió
marítima.
Serveis
Biblioteca
La Biblioteca del Consorci El Far disposa
d’un fons que recull documentació de
l’activitat formativa, esportiva, econòmica,
social, ambiental i cultural vinculada al
mar. Aplega un fons documental de 4.627
volums, 185 publicacions periòdiques, 218
cartes nàutiques i 220 audiovisuals. El
catàleg d’aquest fons es pot consultar al
web del Consorci. Enguany, el servei ha
atès 1.177 consultes presencials, a més de
les que s’han dut a terme a través del
servei de consulta de llibres disponibles
en format digital.
Centre d’empreses i oferta
d’espais
El Consorci acull 19 empreses en el seu
centre d’empreses amb l’objectiu de
promocionar el sector nàutic a la ciutat.
Igualment, ofereix la possibilitat de
disposar d’espais polivalents per fer-hi
conferències, jornades, seminaris, cursos
de formació... L’ocupació, enguany, ha
estat de 762 hores, en 168 activitats que
han reunit un total de 3.060 persones,
majoritàriament en activitats de formació
(43%), reunions de treball (385%) i
jornades i congressos (19%).
Activitats ciutadanes
• Ajuntament de Barcelona: el Consorci El
Far és membre del Consell de la Formació
Professional i Ocupació. Festes de la
Mercè. Participació en el Joc del Port,
organitzat per l’Autoritat Portuària de
Barcelona. Un total de 520 persones van
participar en les diferents activitats
organitzades.
• Ajuntament de Castelldefels: el Far
Barcelona porta els Reis d’Orient fins a
Port Ginesta.
• Ajuntament de Calafell: exhibició de la
muleta Mare Nostrum a la Fira del Mar.
• Ajuntament de Palamós i Museu de la
Pesca: el Far Barcelona participa a Terra
de Mar 2012.
• Aquàrium de Barcelona, S.L.: facilita les
visites de programes educatius del
Consorci El Far.
• Càritas Diocesana de Barcelona:
desenvolupament del programa “Grumets
amb cor”.
• Centre de la Platja: oferta de visita
cultural.
• Consorci d’Educació de Barcelona:
conveni per a la realització d’uns
programes innovadors per a alumnes dels
instituts de Barcelona amb alt risc de
fracàs escolar, a través del “Grumet Èxit”
que es du a terme a bord d’un vaixell
tradicional i a “Oficis de la ciutat”, que es
desenvolupa als tallers especialitzats de
l’Escola Drassana.
• Consorci Drassanes Reials i Museu
Marítim de Barcelona: el Consorci El Far
és membre de la Xarxa de Museus
Marítims de la Costa Catalana.
• Departament d’Agricultura, Alimentació
i Acció Rural de la Generalitat de
Catalunya: realització dels cursos de
l’Institut Social de la Marina a l’Escola
Drassana i de les pràctiques de 25
alumnes del Curs de patró portuari amb
El Far Barcelona.
• Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya, Fira
Internacional de Barcelona, Adin i
Associació de Ports Esportius i Turístics
de Catalunya (ACEPT): l’Escola Drassana
imparteix una part dels crèdits del cicle
formatiu de grau mitjà de manteniment
de vaixells i serveis portuaris de l’IES
Rambla Prim, de Barcelona i les
pràctiques de navegació amb el Far
Barcelona; un alumne de l’IES Rambla
Prim fa les pràctiques professionals al
Consorci El Far; difusió de les activitats
formatives del Consorci El Far dins el
Programa d’innovació educativa.
• Escola de Capacitació Nauticopesquera
de Catalunya: realització de pràctiques de
cinc alumnes al Consorci El Far; realització
de pràctiques de vint-i-cinc alumnes del
curs de patró d’altura amb el Far
Barcelona.
• Fira de Barcelona: participació al Saló
Nàutic.
• Facultat de Nàutica, Universitat
Politècnica de Catalunya i Associació de
Patrons de Iot: desenvolupament d’un
laboratori flotant de recerca en propulsió
naval elèctrica.
• Facultat de Psicologia, Universitat de
Barcelona: pràcticum de dos alumnes de
la llicenciatura de Psicologia en el
programa “Grumet Èxit”.
• Federació Catalana de l’Esplai: difusió
de les activitats d’estiu.
• Fòrum Marítim Català: el Consorci El Far
és membre de la Junta Directiva;
desenvolupament del Pla director 2012-
2014.
• Fundació Privada per a la Navegació
Oceànica: col·laboració en la realització
d’accions formatives relatives al mar en
programes educatius per a escolars;
formació professional, formació
ocupacional i formació contínua; patrocini
publicitari, en contraprestació del qual el
logotip de la FNOB figura a totes les
activitats formatives del Consorci El Far;
205
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar
ocupació d’espais que la FNOB utilitza
per a l’organització de la Barcelona World
Race; col·laboració en el desenvolupament
d’activitats de recerca, educatives i de
difusió sobre les masses d’aigua i
oceanografia, juntament amb l’Institut de
Ciències del Mar i el Consell Superior
d’Investigacions Científiques (CSIC).
• Institut Municipal d’Educació de
Barcelona (IMEB): el Consorci El Far és
membre del Consell de Coordinació
Pedagògica; singladura a bord del Far
Barcelona pel litoral barceloní, com a
premi als finalistes del concurs de treball
de recerca del batxillerat, organitzat per
l’IMEB.
• Institut Social de la Marina:
col·laboració per impartir cursos
professionals de marineria i patronatge.
• Lycée Jean-Moulin de Thouars
(França): pràctiques de dos alumnes de
BTS assistant manager.
• Marina Barcelona’92, S.A.: realització de
pràctiques d’alumnes del cicle formatiu de
manteniment de vaixells; col·laboració en
el manteniment de l’embarcació Far
Barcelona.
• Sailability Catalunya: Participació en la
regata fent sortides pel port per a 120
persones discapacitades amb el Far
Barcelona.
• Tres Seixanta Ràdio: difusió de les
activitats del Consorci El Far a través de
l’emissora de ràdio.
• Universitat Politècnica de
Catalunya/Facultat de Nàutica i
Associació de Patrons de Iot:
desenvolupament del projecte de
propulsió naval elèctrica per a
l’embarcació Lady.
• Xarxa de Custòdia del Territori: el
Consorci El Far és membre de la Xarxa.
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Alumnes d’escola Treballs del Mar 422 361 251 900
Hores formació escola Treballs del Mar 9.240 7.529 6.758 6.650
Alumnes d’Escola de Navegació Tradicional 796 1.776 – –
Alumnes de programes educatius 15.740 17.099 27.684 19.706
Fons documental biblioteca 5.270 5.298 5.399 5.250
Usuaris biblioteca 1.225 1.248 937 1.177
Hores d’ocupació d’espais 4.000 12.772 6.457 762
Usuaris de lloguer d’espais 24.000 59.515 26.915 3.060
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana dins l’organització 34 29 28 23
Inversió (milers d’euros)
Pròpia 15 19 – –
Per compte de l'Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) (80) (163) (40) (265)
Cash-flow (milers d’euros) 23 (58) 59 94
Taula
2
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu fix 1.664
Immobilitzat material 1.664
Deutors a llarg termini –
Actiu circulant 405
Deutors 358
Ajustos periodificació 3
Tresoreria 44
Total actiu 2.069
Passiu
Recursos a llarg termini 1.590
Patrimoni 1.872
Resultats exercicis anteriors (17)
Resultat de l'exercici (265)
Provisions per riscos i despeses 36
Provisions per riscos i despeses 36
Recursos a curt termini 443
Creditors financers –
Creditors comercials 14
Altres creditors 429
Total passiu 2.069
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes béns i serveis 176
Transf. program. i per serveis Ajunt. 233
Altres transferències 465
Total d’ingressos d’explotació 874
Costos
Personal 698
Treballs, subminist. i serveis ext. 334
Subvencions
Provisions
Amortitzacions 97
Total de costos d’explotació abans financers 1.129
Resultat d’explotació abans financers (255)
Ingressos financers –
Despeses financeres 10
Resultat d'explotació (265)
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat de l'exercici (265)
206
Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar
207
L’any passat ens vam fixar començar a
treballar a partir dels nous conceptes
incorporats en el contracte-programa
2012-2015 que es va signar el dia 1 de
març. Aquests conceptes són: impulsar la
creativitat, potenciar la participació,
proposar referents i models, incentivar el
coneixement i organitzar un sistema
sostenible.
La temporada es plantejar amb el títol
de “Noves utopies”. Volíem explicar el fet
artístic com un lloc situat entre la
subversió i l’absorció, entre la creació i el
mercat, la cultura com a fet necessari per
provocar canvis positius en la societat;
mirar altres maneres d’imaginar el món i
d’entendre la dansa. En la programació, la
presència de companyies internacionals fa
que el nostre públic pugui tenir una
mirada única als artistes més interessants
d’altres països. En destaquem el Ballet
Nacional d’Algèria, la Compañía de Danza
de Cuba, el flamenc renovador d’Israel
Galván; des de les faveles de Rio de
Janeiro, la compromesa Lia Rodrigues, i
des d’Anglaterra però amb un fort
missatge social, l’emblemàtica companyia
DV8, que feia molts anys que no trepitjava
Catalunya.
En les coproduccions es mostra el
caràcter i la personalitat de l’equipament,
amb quins artistes estem compromesos i
quins porten el nostre segell per allà on
van. El nostre compromís és amb els
artistes catalans i busquem de la manera
més objectiva possible les veus amb
personalitat i els projectes que tenen una
futura explotació, i amb qui volem
mantenir una relació estable i de
continuïtat. També assegurem sempre un
mínim de dos coproductors més, de
manera que quedi garantida la vida futura
del projecte. Hem col·laborat amb el
CAER de Reus, amb els projectes de Mar
Gómez i Sònia Gómez, o amb el Festival
Grec en l’espectacle de hip-hop de Blanca
Li. La tardor del 2012 es va iniciar el
projecte Indisciplines, que va posar en
contacte artistes diversos de la música,
dansa i arts visuals durant la celebració
del desè aniversari de l’Institut Ramon
Llull. Hem mantingut el nostre compromís
amb la companyia Baró d’Evel, de Blai
Mateu, i per Nadal vam presentar el hip-
hop de Brodas.
Pel que fa a partenariats, festivals i
programacions d’altres disciplines, en el
primer trimestre es va dur a terme una
retrospectiva de l’artista Xavier Le Roy, un
projecte desenvolupat conjuntament amb
la Fundació Tàpies. El festival NEO neix
d’una idea compartida amb l’Institut del
Teatre, el Teatre Lliure i La Seca, per donar
espai a les noves escenes i també vam
voler donar més volada al cicle flamenc
empíric dins el festival organitzat pel
Taller de Músics, Ciutat Flamenco.
Finalment, el nostre compromís amb el
Festival Grec a partir de les propostes
acordades amb el seu nou director,
Ramon Simó. Cada un d’aquests festivals
disposa de directors que defineixen la
programació artística, però tenen la
complicitat i la coproducció del Mercat
per dur-se a terme, a més d’utilitzar els
nostres espais. Creiem que és bo i que
amplia els nostres horitzons que noves
mirades entrin en la nostra programació.
La tardor del 2012 es va organitzar un
cicle amb la mostra de les companyies
residents a la Fàbrica de Creació del
Graner, gestionada pel Mercat, i la
presentació d’artistes vinculats al projecte
europeu modul-dance, el Festival Salmon.
També vam posar-nos d’acord amb La
Sala de Sabadell per fer a Barcelona una
part del seu festival per a nens de 0 a 5
anys, “El més petit de tots”, en un
esdeveniment que es va celebrar el mes
de novembre.
Hem tingut sempre molt present com
organitzar la programació en un ampli
programa educatiu adreçat tant a públic
familiar com a escoles de totes les edats.
El cicle “Dan dan dansa” va presentar tres
espectacles que enguany eren propostes
de creadors catalans que, a banda de les
sessions familiars, el cap de setmana
oferien sessions escolars entre setmana:
Ana Eulate, Projecte Galilei i Imaginart.
També hem seguit impulsant la nostra
maleta pedagògica, que s’està fent
viatgera; ja disposa d’un passaport i la fan
servir mestres d’escoles en diferents
indrets de Catalunya, i també hem seguit
desenvolupant un curs homologat pel
Departament d’Ensenyament impartit per
a la formació de mestres. Per als joves de
secundària, els programes van des de
sessions especials d’espectacles que
Consorci
Mercat de les
Flors / Centre
de les Arts de
Moviment
President: 
Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de
Llobatera
Vicepresident: 
Hble. Sr. Ferran Mascarell i Canalda
Director: 
Sr. Francesc Casadesús i Calvó
Constitució
14 de juny de 2007.
Objecte social
El Consorci té com a objecte el
gestionar el funcionament i les
activitats de l’equipament escènic del
Mercat de les Flors / Centre de les Arts
de Moviment i vetllar perquè aquest
centre assoleixi els objectius que
estableixen els seus estatuts.
208
Consorci Mercat de les Flors /
Centre de les Arts de Moviment
anomenem “grada jove” fins al treball amb
un coreògraf professional en el que el
2012 va ser el projecte “Tot dansa”,
elaborat en col·laboració amb l’IMEB i
l’Institut del Teatre. 
Com a espai públic, cal que tinguem
una línia oberta de contacte amb la
creació més actual, més jove, amb el
talent que ens han de donar els noms
dels creadors del futur. En aquest sentit,
l’any 2012 vam obrir el nou cicle “Secció
Irregular”, de relació entre la dansa i l’art
experimental, comissariat també per gent
jove i amb una nova sensibilitat. Les
residències i acompanyament del talent
potser configuren la línia nova més
important de l’any 2012. Fins ara, els
programes de residència es duien a
terme en col·laboració amb altres centres
i institucions, però l’encàrrec de gestió
del Graner i la nova Sala Pina Bausch van
ser els dos espais on van tenir lloc
diversos d’aquests projectes. El criteri per
a les residències a la Sala Pina Bausch
van ser propostes en què el Mercat té
una implicació en la coproducció de
l’espectacle i ja amb un grau de
maduresa. Per contra, les residències al
Graner es van fer, majoritàriament, per
convocatòria pública i van ser
seleccionades per un grup d’experts
externs entre els quals hi havia
l’associació de professionals o la de
companyies, a més de convenis o
relacions que es poguessin establir amb
altres entitats. 
Des del juny del 2010 actuem com a
caps de projecte del modul-dance,
juntament amb les cases de dansa
europees, un projecte per afavorir la
mobilitat d’artistes a l’espai europeu i el
seu creixement, que els ofereix espais per
a la recerca, residència, producció i
exhibició. L’any 2012, va ser seleccionat el
creador català Marcos Morau i la seva
companyia La Veronal. Creiem que aquest
projecte és un bon ajut per impulsar
internacionalment la seva carrera.
Més enllà de la programació, hem seguit
impulsant múltiples activitats per donar a
conèixer la dansa a un públic ampli: balls
en el projecte “10xballar”, xerrades,
converses, el cicle “La dansa no fa por” a
les biblioteques, els assaigs oberts i un
llarg etcètera.
Hem seguit actius en la promoció
d’espais de trobada per a professionals.
Cal destacar la trobada de companyies
que fan dansa per a famílies a l’Estat
espanyol promoguda per l’associació
TEVEO; i, el juny, el quart MOV-S fet a
Cadis i associat als actes del bicentenari
de la Constitució i a la capitalitat
Iberoamericana de la Cultura.
Seria llarg d’enumerar tot el mapa de
complicitats que hem teixit amb el sector
i amb altres agents perquè a Catalunya el
mapa de la creació a l’entorn del
moviment canvia ràpidament. El Mercat
de les Flors és un agent observador i que
exerceix en tot moment de motor i
d’interlocutor amb tots aquests agents a
través de propostes que col·laborin a
dinamitzar el sector. 
209
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci Mercat de les Flors /
Centre de les Arts de Moviment
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 (1) 2010 (1) 2011 2012
Evolució dades generals
Aforament 61.219 70.759 74.671 79.536
Espectadors 47.122 54.095 52.851 54.185
Recaptació 398.212 392.884 432.600 397.055
Evolució programació pròpia
Aforament 48.085 58.933 51.452 41.177
Espectadors 36.928 44.569 40.015 27.208
Recaptació 334.103 317.013 293.395 269.379
Evolució programació acollida
Aforament 8.834 11.826 23.219 27.744
Espectadors 6.051 9.526 12.836 17.339
Recaptació 63.017 75.871 139.204 117.034
Evolució programació per matèries
Dansa
Aforament 57.294 62.682 47.345 65.364
Espectadors 44.167 48.171 35.519 45.082
Recaptació 374.176 318.629 286.023 314.831
Resta
Aforament 3.925 8.077 27.326 14.172
Espectadors 2.925 5.924 17.332 9.103
Recaptació 24.035 74.255 146.576 82.224
(1) Tancament de la Sala MAC des del setembre fins al desembre.
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 32 33 31 33
Inversió (milers d’euros)
Pròpia 2.585 2.146 802 520
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 2.411 1.984 380 495
Cash-flow (milers d’euros) 2.494 2.075 787 970
Taula
2
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 8.526
Immobilitzat immaterial 122
Immobilitzat material 8.381
Imm. financeres permanents 23
Actiu corrent 3.724
Deutors 2.769
Inversions financ. temporals
Tresoreria 868
Ajustaments per periodificació 87
Total actiu 12.250
Passiu
Patrimoni net 8.675
Patrimoni 12
Patrimoni adscrit 2.617
Resultat d’exercicis anteriors 5.551
Resultat exercici corrent 495
Provisions per a riscos i despeses 76
Passiu corrent 3.499
Fiances i dipòsits 21
Creditors 925
Administracions públiques 103
Ajusts periodificació 2.450
Total passiu 12.250
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes de béns i serveis 235
Transferències i subvencions 4.036
Transferències de capital 1.056
Altres ingressos de gestió 250
Total d’ingressos d’explotació 5.577
Costos
Personal 1.674
Transferències corrents 183
Treballs, subminis. i serveis ext. 2.871
Tributs (12)
Amortitzacions i provisions 399
Total de costos d’explotació abans financers 5.115
Resultat d’explotació abans financers 462
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d’explotació 462
Ingressos extraordinaris 33
Despeses extraordinàries –
Resultat de l’exercici 495
210
Consorci Mercat de les Flors /
Centre de les Arts de Moviment
211
Al CIIMU abordem l’estudi de la infància,
l’adolescència i les famílies des d’una
triple perspectiva transversal, longitudinal,
és a dir, que estudia els canvis al llarg del
cicle de vida i de relacions
intergeneracionals. 
L’activitat de recerca i formació
s’estructura en les àrees de treball
següents: infància, famílies i polítiques de
suport a les famílies; educació escolar i
extraescolar; salut i qualitat de vida;
identitats i estils de vida infantils i juvenils;
exclusió social i polítiques d’inclusió;
immigració; legislació, avaluació de
polítiques públiques.
Per impulsar els seus projectes, el
CIIMU té un equip directiu i un equip
d’investigadors propis i promou la
col·laboració i la implicació
d’investigadors d’universitats i centres
de recerca de tot el món, així com de
tècnics i decisors polítics
d’administracions públiques i
professionals del sector privat lucratiu i
no lucratiu. Es fomenta la creació de
xarxes i d’equips interdisciplinaris que
puguin abordar problemàtiques
transversals.
Investigació i recerca 
Durant l’any 2012 s’ha treballat en els
informes o recerques següents:
• Família i relacions intergeneracionals: un
espai d’oportunitats per a l’educació dels
fills i filles. IV Informe sobre la situació de
la infància, l’adolescència i la família a
Catalunya i Barcelona (versió reduïda).
• Infància, adolescència i família: una
anàlisi del panel de famílies i infància. IV
Informe sobre la situació de la infància,
l’adolescència i la família a Catalunya i
Barcelona (versió completa). 
– Família, treball remunerat i dinàmiques
de relació intergeneracional: temps i
activitats compartides.
– Separats rere el divorci? La implicació
del pare no resident i el seu impacte en
el benestar dels nois i noies.
– Efectes de l’escola bressol en el
desenvolupament dels adolescents.
– Climes i (sobretot) cultures escolars:
com s’expliquen i què permeten
explicar
– Són realment les noies més exitoses
que els nois? Família, classe social i
gènere en la transició a la universitat. 
– Anatomia social de les emocions:
adolescència, estats d’ànim i salut
mental. 
– Percepcions enganyoses del cos en
l’adolescència: la influència de la família
i el grup d’iguals.
– Ambients, família i conductes
desordenades dels joves a l’espai
públic. 
– Infància 2.0: desigualtats digitals,
context familiar i rendiment acadèmic. 
– Pobresa infantil: conseqüències en les
condicions de vida i el rendiment
escolar dels i les adolescents. 
– L’exclusió residencial de famílies amb
adolescents: radiografia i avaluació
d’impactes. 
• Famílies d’avui. Un estudi sobre les
noves famílies a l’Àrea de Barcelona.
Finançat per l’Inventari del Patrimoni
Etnològic de Catalunya (IPEC) del Centre
de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional Catalana. Generalitat de
Catalunya. Tres anys, del 2009 al 2012.
• Políticas migratorias, transnacionalismo
familiar y estratificación cívica.
Migraciones latinoamericana a España.
Proyectos I+D, Acciones estratégicas y
eranets. Finançat pel Pla Nacional R+D+i
del Ministeri de Ciència i Innovació. Tres
anys, del 2010 al 2012.
• The emotional distress of adolescents:
lyfestyles, mental health, and lay
strategies used in managing adversity.
Part B: Statistical reserch of large
databases. Finançat per la Fundació La
Marató de TV3. Tres anys, del 2010 al
2012.
• Gender, Migration and Intercultural
Relations in Local and Transnational
Perspective: an Intersectional Approach.
(Ge.M.IC).
• La implicació de les famílies immigrades
en els processos educatius dels seus fills i
filles: estratègies davant l’èxit i fracàs
escolar. Finançat per l’AGAUR,
Convocatòria Arafi 2010. (2011/2012)
• Anàlisi de context. Quatre relats que ens
apropen a la infància de Barcelona. Pla
municipal per a la infància 2013-2016 de
l’Ajuntament de Barcelona.
Consorci
Institut
d’Infància
i Món Urbà
Presidenta: 
Ima. Sra. Irma Rognoni. Regidora de
família, infància, usos del temps i dis-
capacitats de l’Ajuntament de
Barcelona
Directora:
Dra. Carme Gómez Granell
Constitució
El CIIMU és un consorci format per
l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de
Barcelona, la Universitat de Barcelona, la
Universitat Autònoma de Barcelona i la
Universitat Oberta de Catalunya. Es va
constituir l’11 de desembre de 1998.
Objecte social
Treballar per la millora de les condicions
de vida i les polítiques adreçades als
infants i adolescents i les seves famílies,
mitjançant la recerca aplicada, la
formació, les publicacions i la difusió del
coneixement. Pretenem generar
coneixement, idees innovadores i amb
capacitat de transformació social. Per fer-
ho, promovem la transferència de
coneixement, l’intercanvi, el debat i la
participació, vinculant els àmbits
universitari, professional i polític. Tenim la
voluntat d’incidir en les polítiques
públiques, amb un especial interès en les
polítiques locals i de proximitat.
212
Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Organització de congressos,
seminaris i jornades 
Durant l’any 2012 el CIIMU ha organitzat
els actes següents:
• Seminari internacional “Famílies
migrants i estats: migracions entre
Amèrica Llatina i Europa”. 
• Fòrum “Família i relacions
intergeneracionals: un espai d’oportunitats
per a l’educació dels fills i filles”. IV
Informe del CIIMU sobre la situació de la
infància, l’adolescència i la família a
Catalunya i Barcelona.
• Cercle Obert: espai de formació i debat
sobre recerca.
– Conciliar és educar en valors:
pràctiques familiar d’educació de la
cura.
– L’atenció i l’ètica de la cura a la petita
infància.
– Família i escola: aliança o contracte.
• Seminari de recerca “Polítiques
públiques, migració familiar i retorn de la
població migrant llatinoamericana a
Catalunya: una perspectiva transnacional”. 
• A més de participar en els actes
anteriors, els investigadors del CIIMU
també han presentat 95 ponències i
conferències en jornades i congressos
organitzats per altres institucions.
Llibres, publicacions i
informes
• Família i relacions intergeneracionals: un
espai d’oportunitats per a l’educació dels
fills i filles. IV Informe sobre la situació de
la infància, l’adolescència i la família a
Catalunya i Barcelona (versió reduïda).
Carme Gómez Granell, directora del CIIMU
(dir.); Pau Mari Klose, investigador del
CIIMU i del CSIC (dir.). Ed.: Ajuntament de
Barcelona. (Maig 2012)
• “Infància, adolescència i família: una
anàlisi del panel de famílies i infància. IV
Informe sobre la situació de la infància,
l’adolescència i la família a Catalunya i
Barcelona” (versió completa). Carme
Gómez Granell, directora del CIIMU (dir.);
Pau Mari Klose, investigador del CIIMU i
del CSIC (dir.).
• 2n Informe anual ”Famílies d’Avui”. Un
estudi sobre les noves famílies a l’àrea de
Barcelona. Inventari del Patrimoni
Etnològic (IPEC), Generalitat de
Catalunya. Xavier Roigé, investigador del
CIIMU; Joan Bestard, investigador del
CIIMU. Edició digital. (Gener 2012)
• 2n Informe anual ”The Emotional
Distress of Adolescents: Lifestyles, Mental
Health, and Lay Strategies Used in
managing adversity. Subproject B:
Statistical Research of Large Databases”
Marató TV. Carme Gómez Granell,
investigador principal i directora del
CIIMU. Ed.: Consorci Institut d’Infància i
Món Urbà (CIIMU). Edició digital. (Març
2012)
• 3r Informe anual ”Políticas migratorias,
transnacionalismo familiar y
estratificación cívica. Las migraciones
latinoamericanas hacia España”. I+D
Ministerio de Economía y
Competitividad. Claudia Pedone,
investigadora principal. Ed.: Consorci
Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) –
Març 2012 Edició digital. (Març 2012)
• Informe anual “La implicació de les
famílies immigrades en els processos
educatius dels seus fills i filles: estratègies
davant l’èxit i fracàs escolar”. AGAUR-
ARAFI 2010. Pau Marí Klose, investigador
principal. Edició digital. (Juny 2012)
Altres publicacions
S’han publicat 27 capítols de llibres i
articles en revistes especialitzades i 
tres butlletins en català i castellà que
s’han fet arribar a un total de 6.404
destinataris.
Portal de la infància i les
famílies
Durant l’any 2012, al web del CIIMU i al
subweb del projecte I+D Políticas
migratorias, transnacionalismo familiar y
estratificación cívica. Migraciones
latinoamericanas a España, subvencionat
pel Ministeri de Ciència i Innovació, s’hi
han incorporat 41 publicacions noves,
s’han publicat 29 notícies
d’esdeveniments rellevants en els àmbits
d’infància, adolescència i família i s’hi han
incorporat tres nous butlletins. 
213
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 8 6 4 5
Inversió (milers d’euros)
Pròpia 9 3 4 9
Per compte de l'Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) (201) (29) (4) (7)
Cash-flow (milers d’euros) (187) (15) 5 6
Taula
2
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Equip de treball
Direcció i sotsdirecció 2 2 3 2
Administració 1 1 1 1
Comunicació 1 1 1 1
Investigadors 7 6 5 4
Becaris de recerca i enquestadors 6 10 6 10
Altres investigadors i col·laboradors en recerques CIIMU 39 45 38 45
Estudis i projectes en curs 13 17 22 17
Formació i difusió de la recerca
Jornades i congressos organitzats CIIMU 12 19 8 6
Ponències i conferències presentades 33 23 37 20
Assistents als actes organitzats CIIMU 890 1.760 780 650
Presentació de ponències i conferències en altres 
jornades, congressos i seminaris 102 80 33 46
Publicacions
Llibres 5 9 1 2
Capítols de llibre i articles en revistes especialitzades 21 44 14 27
Informes 8 9 6 4
Butlletins en català i castellà 6+6 4+4 2+2 3+3
Aparicions en mitjans de comunicació 9 36 5 11
Representacions en diversos organismes o institucions 13 16 22 21
Pàgina web
Consultes rebudes – 35.787 34.340 30.810
Pàgines que incorpora el web – – – 1.281
Publicacions pròpies incorporades al web – – 19 41
Persones inscrites a la llista de distribució 4.358 6.400 6.500 6.404
(-) No existeixen dades comptabilitzades
Taula
1
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu fix 14
Immobilitzat immaterial 1
Immobilitzat material 13
Despeses a distribuir –
Actiu circulant 103
Deutors 47
Inversions financ. temporals –
Tresoreria 56
Total actiu 117
Passiu
Recursos a llarg termini (3)
Patrimoni 152
Resultat exercicis anteriors (148)
Resultat de l'exercici (7)
Altres creditors a llarg termini –
Provisions per a riscos i despeses 8
Recursos a curt termini 112
Creditors comercials 19
Altres creditors 22
Ajustaments per periodificació 71
Total passiu 117
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes béns i serveis 87
Transf. program. i per serveis Ajunt. 216
Altres transferències 28
Total d’ingressos d’explotació 331
Costos
Personal 188
Treballs, subminist. i serveis ext. 120
Subvencions 24
Amortitzacions 5
Total de costos d’explot. abans financers 337
Resultat d’explotació abans financers (6)
Ingressos financers –
Despeses financeres –
Resultat d'explotació (6)
Ingressos extraordinaris 1
Despeses extraordinàries 2
Resultat de l'exercici (7)
214
Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
215
Activitats i gestió
L’activitat del Consorci Localret, així com
la de l’ens instrumental dependent
Localret, S.A., al llarg del 2012 ha consistit
especialment a estar al costat dels
municipis, prestant-los serveis,
acompanyant-los, assessorant-los i, alhora,
fent especial incidència en tots els
projectes i serveis que generen un estalvi
directe per a les administracions locals i
recollir, així, una demanda del territori
marcada per la crisi econòmica.
Concretament, des de Localret s’han
mantingut reunions d’anàlisi amb
ajuntaments i consells comarcals per
prendre contacte amb les necessitats dels
pobles i les ciutats i valorar quines són les
solucions més adequades que des del
Consorci es poden aportar.
També s’ha prestat assistència i
assessorament jurídic a tots els municipis
que ho han requerit en qüestions relatives
a la implantació de xarxes de
telecomunicacions en el subsòl i en el
domini públic local, a la implantació
d’instal·lacions de radiocomunicació, a les
xarxes sense fils municipals (Wi-Fi,
WIMAX), a la tributació de les empreses
operadores de telecomunicacions, a
l’administració electrònica i a l’aplicació de
la Llei 11/2007, entre altres. Així mateix,
també s’ha donat resposta a diverses
consultes públiques que incideixen en
l’activitat de les administracions locals en
l’àmbit de les telecomunicacions.
D’altra banda, des de Localret també
s’ha prestat especial atenció a
l’assessorament i als projectes en l’àmbit
de les infraestructures de
telecomunicacions. Trobem, doncs, tots
els projectes relacionats amb les
infraestructures soterrades de
telecomunicacions, amb les
infraestructures de radiocomunicació i,
finalment, amb les xarxes sense fils. 
L’àmbit de coneixement i tecnologia
també ha estat un dels àmbits de
l’actuació de Localret al llarg del 2012.
L’assessorament tecnològic, les smart
cities, els projectes d’administració
electrònica, les xarxes socials i les eines
2.0 i l’assessorament en sistemes
d’informació municipal han estat els
àmbits en què s’ha treballat.
Finalment, tal com hem anunciat, els
projectes i serveis que generen un estalvi
directe per a les administracions locals
han esdevingut un dels eixos de l’activitat
de Localret. En aquest sentit, destaquem
les auditories bàsiques de les factures de
telecomunicacions de l’Ajuntament,
l’agregació de la demanda dels serveis de
telecomunicacions, la contractació dels
serveis de telecomunicacions, els plans de
telecomunicacions corporatives i l’estalvi
en les contractacions mitjançant l’ús de la
plataforma PECAP. 
Consorci
Localret
President: 
Excm. Sr. Valentí Junyent i Torras
(alcalde de Manresa)
Vicepresidents: 
Excm. Sr. Andreu Francisco i Roger
(alcalde d’Alella)
Excm. Sr. Carles Ruiz i Novella
(alcalde de Viladecans)
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs (tinent
d’alcalde de l’Ajuntament de
Barcelona)
Director general: 
Sr. Xavier Furió i Galí
Constitució
El 1997, els municipis de Catalunya,
l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques (ACM) i la Federació de
Municipis de Catalunya (FMC) tiren
endavant una iniciativa sense
precedents. Es tracta de la constitució
del Consorci Localret, consorci local per
al desenvolupament de les xarxes de
telecomunicacions i de les noves
tecnologies, que neix amb la finalitat
d’articular els interessos dels municipis
catalans, actuant d’una manera conjunta,
independentment del seu volum
poblacional, de la seva ubicació en el
territori o de la seva adscripció política.
El Consorci Localret va començar a
caminar el 19 de juliol de 1997, data de
l’Assemblea Constituent. Actualment, el
Consorci Localret agrupa més de 800
municipis, que representen el 99% de la
població de Catalunya.
Objecte social
Coordinar els membres del Consorci en
el desenvolupament de propostes i
iniciatives relatives al desenvolupament
de les xarxes de telecomunicacions i
serveis públics que es puguin prestar per
mitjans telemàtics. Col·laborar amb
persones o entitats públiques i privades
amb finalitats similars a les exposades en
el punt anterior. Coordinar i supervisar
tècnicament en nom dels municipis
consorciats el procés d’implantació i

216
Dades rellevants 
construcció de les xarxes en l’àmbit local
i, en cas de delegació d’algun d’aquests
municipis, exercir les funcions de
direcció del procés. Impulsar la prestació
de serveis de telecomunicacions i vetllar
per l’accés dels programadors i dels
prestadors de serveis a les xarxes
existents en les condicions previstes en
els plecs de condicions d’acord amb els
principis de neutralitat, transparència i
no-discriminació. Supervisar l’aplicació
de la normativa fiscal aplicable als
operadors amb relació als tributs i preus
públics de caràcter local i assumir la
gestió de la recaptació en el cas que se
li delegui. Impulsar la creació i el
desenvolupament de xarxes locals.
Participar en el desenvolupament
d’altres xarxes. Prestar i gestionar, per
delegació dels municipis consorciats,
serveis o aplicacions municipals a través
de xarxes o sistemes de
telecomunicacions.
Qualsevol altra finalitat que els
ajuntaments consorciats li encomanin o
deleguin amb relació a les xarxes i als
serveis de telecomunicació. Fomentar i
coordinar el desenvolupament de les
tecnologies de la informació i la
comunicació en els municipis catalans.
Coordinar la participació de les
institucions locals catalanes en el
projecte d’Administració Oberta de
Catalunya.
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Municipis adherits a Localret 815 814 821 809
Reunions d’anàlisi/Visites territorials 10 235 159 54
Assessorament jurídic 31 91 65 40
Assessorament en TIC 42 55 90 108
Atenció incidències servei 
telecomunicacions als municipis 70 78 53 87
Nombre de subhastes fetes amb 
la PECAP 53 107 103 86
Estalvi generat amb la PECAP 27% 14% 5% 2%
Conveni desenvolupament xarxes 
telecomunicacions 
Municipis adherits al conveni 200 201 206 201
Redacció de projectes d’infraestructures 82 25 41 35
Supervisió i control obres projectes 132 116 116 173
Estudis MAN (Metropolitan Area Network) 11 12 6 2
Plans corporatius municipals de 
telecomunicacions 2 2 3 –
Estudis ordenació infraestructures 
de radiocomunicació 15 11 7 3
Plans especials ordenació 
infraestructura radiocomunicació 3 8 10 7
Plans d’implantació de xarxes 
sense fils municipals 3 1 1 –
Agregació de la demanda dels 
serveis-municipis adherits 30 164 259 259
Taula
1

Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 39 37 32 27
Consorci Localret 17 19 17 15
Localret SA 22 18 15 12
Inversió (milers d’euros IVA inclòs)
Pròpia 62 114 1 11
Per compte de l'Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 747 (20) (203) (300)
Cash-flow (milers d’euros) 762 81 (124) (310)
Taula
1
217
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci Localret
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 172
Immobilitzat immaterial 39
Immobilitzat material 73
Inversions financ. temporals 60
Actiu corrent 1.855
Deutors 629
Tresoreria 1.226
Total actiu 2.027
Passiu
Patrimoni net 1.657
Patrimoni 385
Resultat exercicis anteriors 1.572
Resultat de l’exercici (300)
Passiu no corrent 44
Previsions a llarg termini 44
Passiu corrent 326
Creditors comercials 134
Altres creditors 192
Total passiu 2.027
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Altres ingressos gestió ordinària 173
Transferències corrents 1.560
Altres ingressos
Total d’ingressos d’explotació 1.733
Costos
Personal 877 
Dota. per amort. immobilitzat 63
Variacions de provisions de trànsit (53)
Altres despeses de gestió 522
Transferències i subvencions 479
Total de costos d’explot. abans financers 1.888
Resultat d’explotació abans financers (155)
Ingressos financers –
Despeses financeres 2
Resultat d'explotació (157)
Ingressos extraordinaris
Despeses extraordinàries (144)
Resultat de l'exercici (300)
218
El Consorci del Museu de Ciències
Naturals ha iniciat la seva activitat en data
1 de juny de 2012, amb la subrogació dels
compromisos vigents que enaquesta data
tenia l’Institut de Cultura de Barcelona pel
Museu de Ciències Naturals de Barcelona i
l’adscripció del personal municipal que
fins al 31 de maig treballava al Museu de
Ciències Naturals, el Jardí Botànic i
l’Institut Botànic.
L’any 2012 ha estat el primer any
complet de funcionament de la seu Museu
Blau, on rau l’exposició de referència,
“Planeta Vida”, que es va completar el
mes d’abril del 2012, un any després de
l’obertura al públic de la instal·lació, el
març del 2011.
L’inici de l’activitat com a ens autònom i
amb personalitat jurídica pròpia ha suposat
la implantació de nous sistemes de
informació econòmica financera,
l’assumpció de totes les tasques vinculades
al cicle pressupostari i financer sencer, així
com de tots els vinculats a la gestió dels
recursos humans i la determinació dels
nous procedimentsadministratius, en la línia
d’anar autogestionant la totalitat dels
recursos, tràmits i gestions vinculats a
l’activitat pròpia del Museu de Ciències
Naturals.
Al llarg de l’any 2012 s’ha anat treballant
en la determinació i definició de les
prioritats estratègiques vinculades al
projecte del Consorci del Museu de
Ciències Naturals, amb l’objectiu de tenir,
durant primer trimestre del 2013, un
document Pla estratègic 2012-2015 que
inclogui el seu pla d’acció i que permeti
establir el contracte programa.
A hores d’ara, les prioritats estratègiques
acordades són les següents: Museu
educador i accessible, Rol nacional,
Participar, dialogar i comunicar, Seus
obertes al públic, Perfil i posicionament
científic, Desenvolupament institucional i
organització, Finançament i Sostenibilitat
ambiental.
Activitats al Museu Blau
Hi ha hagut un creixement important de
l’oferta d’activitats per a públics molt
diversos amb l’objectiu d’anar consolidant
el nou equipament cultural inaugurat
durant el 2011. En aquest sentit, la
inauguració el 21 de febrer de “La
biografiade la Terra” i de les quatre “Illes
de Ciència: Evolució”, “Identificats:
classificació i nomenclatura”,
“Comportament animal” i “La
Mediterrània” van completar l’exposició de
referència, ”Planeta Vida”.
Pel que fa a les exposicions temporals a
l’espai Ciència i més, s’ha presentat
l’exposició “Hierro. L’erupció amagada”,
del febrer al juny, conjuntament amb
Geonat i el Grup de Vulcanologia de
Barcelona-CSIC i “Catalunya com tu l’has
vist”, a partir del juny, coproduïda amb
Espai terra, deTV3. Al voltant d’aquesta
darrera exposició el Museu ha
desenvolupat un projecte de proximitat
amb les escoles “Sant Martí com tu l’has
vist” amb la participació de més de 800
alumnes del districte. Finalment,
l’exposició “Aliens, la invasió de les
espècies exòtiques”produïda per
l’Ajuntament de Banyoles, el Consorci de
l’Estany i el Museu Darder, ha permès
presentar, de manera molt didàctica, la
colonització d’espècies foranes i les
conseqüències per a la natura i els
humans.
L’Any de la Neurociència ha comportat
la realització d’activitats per a tots els
públics com ara la ”Fira de les ciències.
Les il·lusions del cervell”, la conferència de
Javier de Felipe ”Sobre lo bello, el arte y
la evolución del cerebro”, retransmesa en
línia a través de les xarxes, i les activitats
per al públic especialitzat dins del
Congrés Internacional de Neurociència
celebrat a Barcelona. 
Hem de destacar la conferència i els
seminaris impartits per Francesco Tonucci
dirigits especialment a l’àmbit de
l’ensenyament, així com el Curs
d’actualització científica i didàctica,
organitzat pel Departament
d’Ensenyament i l’ICE de la UPC dirigit al
professorat de secundària i batxillerat. 
Activitats al Jardí Botànic de
Barcelona 
Les festes “Planta’t” de la primavera i de
la tardor han estat un gran reclam, amb
una gran afluència de nou públic,
Consorci del
Museu de
Ciències
Naturals de
Barcelona
President: 
Im.Sr. Jaume Ciurana 
Vicepresident: 
Im. Sr. Ferran Mascarell
Directora: 
Sra. Anna Omedes
Constitució
Es va constituir el 21 de novembre de
2011, promogut per l’Ajuntament de
Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
El Consorci es regeix pels estatuts
aprovats per les dues institucions
titulars, publicats al BOP de 28 de febrer
de 2011 i al DOGC de 30 de novembre
de 2010. Té personalitat jurídica pròpia i
caràcter autonòmic.
Objecte social
La gestió del Museu de Ciències Naturals
de Barcelona, l’impuls del procés cap a
museu nacional, la custòdia dels fons de
ciències naturals del Museu, la promoció
de recerca, l’aprenentatge i l’interès per
la natura, així com l’exposició i difusió
del patrimoni natural amb clara vocació
educativa.
barcelonins i de municipis de l’àrea
metropolitana (3.671 a la tardor). Per
primera vegada, la festa es va organitzar
conjuntament amb l’Associació d’Amics
del Jardí Botànic i l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
La Mostra de Bonsais al novembre i els
tallers i les visites organitzades al voltant
d’aquesta important col·lecció constitueix
un poderós punt d’atracció per al públic
visitant del Jardí Botànic. 
Cal destacar l’augment i consolidació del
programa d’activitats escolars amb noves
propostes d’activitats per a tots els nivells.
Jardí Botànic Històric
L’Associació d’Amics del Jardí Botànic de
Barcelona ha dinamitzat de manera
permanent l’espai de l’hort i la masia i
desenvolupa un conjunt molt variat
d’activitats; s’han organitzat, entre altres,
un taller de dibuix, exposicions temporals
de Tatiana Musi (aquarel·les) i d’Àngel
Hernansáez (fotografies).
Montjuïc de Nit va suposar l’assistència
de 3.338 assistents al concert que va tenir
lloc al recinte del Jardí Històric.
Activitats organitzades
conjuntament amb l’Àrea
Metropolitana
El Museu i l’Àrea Metropolitana de
Barcelona organitzen, des del 2011, un
Cicle d’activitats de descoberta dels
parcs i platges que suposa la realització
de 18 activitats que compten amb la
participació dels diferents ajuntaments.
Durant el 2012 més de 800 participants
de totes les edats han gaudit de les
diferents propostes en cap de setmana.
Activitats de caire científic
Des de l’àrea científica del Museu es van
portar a terme dos projectes importants:
el BioBlitzBCN al Jardí Botànic Històric, el
mes de maig. Hi van participar 160
estudiants de secundària i batxillerat i 155
persones de públic general. El Segon curs
d’especialització científica va tenir lloc al
Museu Blau al novembre. 
A més, els tècnics de l’àrea científica del
Museu han participat en alguns dels
programes públics del museu: millores i
ampliacions de l’exposició de referència
“Planeta Vida”, cursos, activitats familiars,
Festa de la Ciència, web i blog del Museu. 
Col·leccions
S’ha elaborat la política d’adquisicions de
col·leccions, que ha seguit creixent a un
ritme semblant als anys anteriors. Les
7.821 peces el 2012 són: banc de
germoplasma, 134; planta viva, 831;
herbaris, 765; roques, 101; fòssils, 556;
invertebrats no artròpodes, 674;
artròpodes, 4.156; cordats, 491, i registres
sonors, 113. 
S’ha focalitzat la conservació preventiva
en el Gabinet Salvador, els espècimens
exposats al Museu Blau a “Planeta Vida”, i
els embalatges permanents de les
col·leccions de zoologia. S’ha implementat
el Llibre de registre digital, s’ha creat la
Unitat de Registre, i ha augmentat
considerablement el volum de dades amb
sortida a internet. S’han refet les
condicions de préstec cultural i científic.
S’ha creat una col·lecció d’imatges 3D, i
alguns projectes del Museu Proveïdor
d’Informació Científica estan en la seva
fase final. S’ha iniciat formalment el
projecte de Laboratori Digital. 
Recerca
S’ha portat a terme el projecte de
recerca finançat dins del Pla nacional “La
señalización de buenos genes, buenas
habilidades y personalidad: la coloración
de las aves y el canto como modelos”,
prorrogat fins a l’any 2013. S’ha presentat
un altre projecte a la convocatòria
d’aquest any que ha estat concedit i
començarà l’any 2013, “Local adaptation
and Sexual Selection: personality,
plumage coloration and birdsong as
models”. També s’ha creat la “Col·lecció
de Referència de Cnidaris”, finançada
mitjançant una acció complementària.
S’ha signat el conveni amb Can Catà per
consolidar l’estació de camp base del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Centre de Documentació
El Dia del Llibre, el Museu va participar en
una acció d’intercanvi de llibres juntament
amb més de 50 museus de Catalunya i
Espanya. S’han editat reculls dels recursos
informatius de què disposen la Biblioteca i
la Mediateca, sobre: “El Hierro, Espècies
invasores” i “Ciència per a infants i joves”.
Dins el Congrés Volcandpark, 1r Congrés
Internacional sobre Gestió i Divulgació de
Paisatges Volcànics i Protegits, es va
participar en l’espai de trobada
d’intercanvis de llibres de la biblioteca
mòbil temàtica Volcandboulevard. S’ha
inventariat la correspondència del Dr.
Francesc Español i Coll (1932-1975), d’un
volum de 24 caixes d’arxiu.
Jardí Botànic de Barcelona
El Jardí Botànic de Barcelona ha
continuat el desenvolupament de les
seves col·leccions amb especial atenció a
la localització d’espècies i els seus
propàguls per a les zones de Califòrnia,
Xile i Canàries. 
En el marc del conveni signat amb l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, per millorar
les condicions físiques de drenatge,
profunditat dels sòls, erosions i proximitat
a la superfície dels dipòsits
d’escombraries, s’han posat en marxa
treballs de millora als fitoepisodis: dels
grans arbres de Califòrnia, de les brolles
litorals de la República de Sud-àfrica i de
la vegetació dels cims volcànics de les
Illes Canàries. S’ha fet un esforç especial
per a l’adquisició de plantes de les Illes
Canàries, especialment afectades pels
freds del febrer del 2012. Igualment, s’han
augmentat considerablement les
col·leccions de bulboses de la República
de Sud-àfrica.
La implementació de la Guia portàtil
multimèdia ha constituït una prioritat per
poder millorar en gran manera la gestió
de les col·leccions. Aquest procés ha
entrat en la fase final i es podrà posar en
marxa el 2013. 
El Jardí ha participat activament en els
219
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona
220
Consorci del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona
treballs encarregats per la Direcció
General de Medi Natural del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural a la Institució
Catalana d’Història Natural per a
l’elaboració de l’Estratègia catalana per a
la conservació de la flora. En el marc de
l’Estratègia ex situ s’han desenvolupat
diverses campanyes de recol·lecció de
llavors per al Banc de Llavors als ports de
Tortosa i als Pirineus.
El 2012 s’han iniciat els treballs de l’Atles
de la flora dels Pirineus per a l’objectiu
biodiversitat del projecte POCTEFA de
l’Observatori Pirinenc pel Canvi Climàtic.
El Jardí va acollir nombrosos actes socials
entre els quals convé destacar la
concessió dels primers premis catalans
Viles Florides.
Indicadors generals del nivell d’activitat
2012
Oferta
Centres oberts al públic 2
Metres quadrats (centres oberts al públic) 153.512
Hores setmanals d’obertura:
Museu Blau:60h en horari d’estiu i 56h en horari d’hivern
Jardí Botànic: 56h d’octubre a març/63h abril, maig i setembre/70h juny, juliol i agost
Activitats culturals 239
Nombre total d’objectes de la col·lecció 3.806.204
Nre.d’objectes registrats o inventariats l’any 2012 29.955
Usos
Nre.de visitants 166.777
Visites/dia
Museu Blau: 261
Jardí Botànic 130
Nre.d’usuaris 218.161
Assistents activitats 28.794
Documents prestats:
Biblioteca 1.054
Mediateca 1.626
Usos internet (nre.de visites) 552.559
Inici activat del Consorci 1 de juny de 2012
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2012
Plantilla en mitjana 66
Inversió (milers d’euros)
Pròpia 87
Per compte de l'Ajuntament –
Resultat comptable (milers d’euros) 82
Cash-flow (milers d’euros) 247
Taula
2
Dades rellevants
221
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Consorci del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 282
Immobilitzat immaterial 46
Immobilitzat material 236
Actiu corrent 2.829
Deutors 1.492
Inversions financeres temporals 1
Tresoreria 1.336
Ajustos per periodificació –
Total actiu 3.111
Passiu
Patrimoni net 297
Patrimoni 215
Resultat de l’exercici 82
Subvencions de capital-
Provisions per a riscos i despeses 145
Passiu corrent 2.669
Altres deutes a curt termini 3
Creditors pressupostaris 1.321
Creditors no pressupostaris 140
Administracions públiques 205
Ajustaments per periodificació 1.000
Total passiu 3.111
(*) Inici activat del Consorci 1 de juny de 2012
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes i prestació de serveis 15
Transferències corrents 6.224
Total ingressos d’explotació 6.239
Costos
Personal 1.845
Serveis exteriors 4.190
Aprovisionaments 33
Dotacions per amortitzacions d’immobiliari 20
Transferències i subvencions corrents 71
Total costos d’explot. abans financ. 6.159
Resultat d’explotació abans financ. 80
Ingressos financers 2
Despeses financeres –
Resultat d’explotació 82
Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Resultat de l’exercici 82
222
L’activitat de la FBC s’ha centrat aquest
any 2012 en les línies d’actuació següents:
1. Conveni Fundació
Barcelona Cultura i Institut
de Cultura de Barcelona
La FBC i l’Institut de Cultura de Barcelona
han continuat treballant d’acord amb el
marc de col·laboració i participació
establert en el conveni, atès l’interès de la
FBC de tenir un marc d’actuació en
l’àmbit de l’activitat cultural pública, i de
l’Institut de Cultura d’obtenir el suport de
la iniciativa privada per ajudar al
finançament de les activitats culturals que
es promouen des d’aquest institut.
A través d’aquest conveni s’estableixen
les regles generals de col·laboració entre
ambdues entitats per donar suport mutu
a les activitats culturals organitzades per
l’Institut de Cultura de Barcelona. En virtut
d’aquest conveni, la FBC podrà col·laborar
en l’organització, planificació i realització
de les activitats pròpies de l’Institut de
Cultura de Barcelona, i de manera
especial en els programes destacats de
l’any. La FBC, en el marc d’aquest conveni,
treballarà per a la recerca de
patrocinadors i mecenes amb la finalitat
de signar convenis de col·laboració
empresarial, contractes de patrocini i
altres acords en matèria de publicitat i
mecenatge amb entitats públiques o
privades.
2. L’activitat cultural i el
patrocini de la fundació
Aquest 2012 la Fundació Barcelona
Cultura ha subscrit diversos acords de
patrocini o mecenatge per un valor total
de 417.223,40 ¤. 
En comparació amb anys anteriors,
especialment respecte del període 2007-
2011, la xifra d’ingressos per patrocini ha
patit un decreixement significatiu. Aquest
fet s’explica, d’una banda, perquè durant
aquell període es van captar patrocinis
elevats gràcies als incentius fiscals que la
Fundació Barcelona Cultura va poder
oferir als patrocinadors dels programes de
l’ICUB que estaven inscrits en el marc de
l’esdeveniment d’excepcional interès
públic Barcelona World Race (article 27
de la Llei 49/2002, de 23 de desembre,
de règim fiscal de les entitats sense
finalitats lucratives i dels incentius fiscals
al mecenatge); d’altra banda, la crisi
econòmica ha tingut una influència
evident en la disminució dels imports de
patrocini per part d’alguns patrocinadors
històrics, i ha estat un obstacle per trobar-
ne de nous.
Tot i això, cal destacar que s’ha
col·laborat amb diferents empreses
provinents de sectors d’activitat diversos.
La majoria són patrocinadors històrics,
però també han col·laborat per primer
cop algunes marques com Comercial
Masoliver, Vueling. 
L’objecte de les col·laboracions per
patrocini han estat majoritàriament els
grans programes de ciutat, com la
Cavalcada de Reis, el Festival Grec de
Barcelona, La Mercè, Festa Major de
Barcelona o Montjuïc de Nit; però també
cal destacar col·laboracions adreçades a
nous programes, com el Festival DAU
(festival de jocs de taula), o a nous
equipaments com Fabra i Coats, que ha
començat a funcionar com a fàbrica de
creació, al costat del nou Centre d’Art
Contemporani de Barcelona.
Des de la seva constitució, la FBC
promou la creació dels cercles dels
museus de la ciutat de Barcelona, que
apleguen les empreses i institucions
arrelades a Barcelona que decideixen
comprometre’s amb un museu (o museus)
de la ciutat, amb la tasca de preservar i
donar a conèixer el seu patrimoni històric,
cultural, artístic i científic. Durant l’any
2012 l’activitat dels cercles dels museus
s’ha centrat en l’impuls de la recerca, la
preservació de béns culturals i la difusió
amb exposicions i activitats que han estat
molt ben rebudes pel públic i els agents
culturals de la ciutat.
Gràcies al treball dels cercles dels
museus i a l’impuls de la col·laboració
amb el sector privat, aquest any 2012
s’ha continuat amb el suport d’Endesa,
S.A., per a les exposicions del Museu
Picasso, o d’Ediciones Primera Plana i la
Fundació AGBAR per a les exposicions i
activitats del Museu d’Història de
Barcelona.
Fundació
Barcelona
Cultura
President: 
Molt Im. Sr. Xavier Trias i Vidal
Llobetera
Vicepresident executiu: 
Sr. Jaume Ciurana i Llevadot
Directora general: 
Sra. Marta Clari i Padrós
Constitució
La Fundació Barcelona Cultura va ser
constituïda el 27 de desembre de 2004
per l’Ajuntament de Barcelona.
Objecte social
La Fundació Barcelona Cultura té per
objecte la promoció i el foment de la
cultura en totes les seves manifestacions,
vetllant pel foment de la diversitat
cultural, el suport a tota mena d’accions i
d’iniciatives destinades a la conservació,
exhibició i difusió del patrimoni cultural i
artístic, així com a la projecció i divulgació
internacional de la cultura catalana.
L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de
Barcelona va impulsar la creació de la
Fundació Barcelona Cultura (en endavant,
FBC) per donar suport al
desenvolupament de les seves activitats
culturals. La FBC té caràcter privat,
personalitat jurídica pròpia, plena
capacitat jurídica d’obrar i duració
indefinida. 
223
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Fundació Barcelona Cultura
Finalment, cal fer esment de la
col·laboració amb l’Arxiu Festiu de
Catalunya en la producció de l’exposició
“La Barcelona irreverent” al Museu
Frederic Marès, museu que està treballant
també per crear el seu propi cercle.
3. Convenis de col·laboració
3.1. Conveni entre la Fundació
Barcelona Cultura i la Fundació
Navegació Oceànica Barcelona
Atès l’impacte que la normativa sobre
mecenatge i “esdeveniments
d’excepcional interès públic” té en
l’activitat de la Fundació Barcelona
Cultura, s’ha fet un seguiment de la
informació relativa a aquesta normativa,
de cara al nou conveni que es podria
signar el 2013 entre la Fundació Barcelona
Cultura i la Fundació Navegació Oceànica
Barcelona per a la 3a edició de la
Barcelona World Race, i que estaria vigent
durant els tres propers exercicis.
3.2. Conveni entre la Fundació
Barcelona Cultura i ESADE 
És important esmentar la renovació de
l’acord establert entre la FBC i el
programa PARTNERS de l’Institut de
Governança i Direcció Pública d’ESADE,
que té l’objectiu de millorar els
coneixements i la capacitació en l’àmbit
del desenvolupament i la gestió de la
cooperació entre les institucions
públiques, socials i privades per a una
governança millor de la societat. També
es posa l’èmfasi en l’intercanvi
d’experiències entre el sector públic i el
sector privat, i en la cooperació entre
aquests dos sectors, de la qual la
Fundació Barcelona Cultura n’és un bon
exemple.
4. Altres activitats de
promoció de mecenatge i
patrocini
Finalment, cal afegir que s’ha impulsat
l’estudi de noves vies de suport, com per
exemple el micromecenatge per al
Monestir de Pedralbes, així com un pla de
patrocini de les activitats que es
programaran amb motiu del 300
aniversari de l’11 de setembre de 1714.
224
Fundació Barcelona Cultura
Dades rellevants
Dades de l’activitat
2008 2009 2010 2011 2012
Museus municipals
Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
Nombre de visites a exposicions 522.676 323.895 587.812 548.577 541.710
Nombre d’assistents a activitats i serveis 31.825 35.521 44.520 37.265 48.078
Espais patrimonials. MUHBA
Visitants – 306.003 328.401 287.341 315.541
Museu Ciències Naturals de Barcelona. MCNB (1)
Nombre de visites a exposicions 201.542 243.624 93.421 211.374 178.814
Nombre d’assistents a activitats i serveis 38.672 25.370 20.460 29.523 39.347
Disseny Hub Barcelona. DHUB
Nombre de visites a exposicions (2) 52.437 158.302 182.943 174.143 122.550
Nombre d’assistents a activitats i serveis 14.084 5.151 15.835 13.669 11.130
Museu Picasso
Nombre de visites a exposicions 1.313.086 1.292.528 1.344.897 1.438.818 1.063.246
Nombre d’assistents a activitats i serveis 17.085 20.586 24.290 26.010 24.519
Festes i festivals
Festival Grec
Nombre d’espectacles 49 55 63 57 59
Nombre de representacions 216 214 372 343 262
Nombre d’espectadors 82.318 72.322 111.446 110.320 63.324
La Mercè 
Nombre d’assistents 1.471.281 1.585.256 1.418.292 1.174.525 1.436.079
Altres festes i festivals
Cavalcada de Reis 425.000 450.000 350.000 450.000 500.000
Montjuïc de Nit 90.000 90.000 110.000 110.000
BCNegra 1.910 3.155 3.744 4.790 5.023
Barcelona Poesia 4.589 4.977 5.100 6.983 8.619
Món Llibre 12.000 12.500 14.500 18.000 28.000
(1) El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va estar tancat des del juny de 2010 fins al març del 2011. 
(2) El desembre del 2008 s’inaugura el nou projecte, amb una nova orientació de les col·leccions del Museu Tèxtil i d’Indumentària i del
Museu de les Arts Decoratives que passen a formar part del nou Disseny Hub Barcelona.
Taula
1
225
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Fundació Barcelona Cultura
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 1 – – –
Inversió (milers d’euros, IVA inclòs) – - 51 –
Pròpia – – 51 –
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 1.214 429 53 (610)
Cash-flow (milers d’euros) 1.203 429 53 (610)
Taula
2
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 51
Béns del patrimoni cultural 51
Actiu corrent 1.748
Usuaris i deutors per vendes i prestació de serveis 282
Altres crèdits amb les administracions públiques 209
Periodificacions curt termini 14
Tresoreria 1.243
Total actiu 1.799
Passiu
Fons propis 1.396
Fons dotacionals 30
Romanent 1.925
Excedent de l'exercici (610)
Subvencions de capital 51
Passiu corrent 403
Proveïdors, entitats del grup i associades 355
Creditors diversos 33
Altres deutes amb les administracions públiques –
Periodificacions a curt termini 14
Total patrimoni net i passiu 1.799
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Ingressos de promocions,
Patrocinadors i col·laboradors 461
Donacions i altres ingressos –
Total d’ingressos d’explotació 461
Despeses
Personal –
Arrendaments i cànons 8
Serveis professionals independents –
Serveis bancaris 1
Publicitat, propaganda i relacions públiques 148
Altres serveis 923
Tributs –
Resultat d’explotació (619)
Ingressos financers 9
Despeses financeres –
Resultat financer 9
Resultat de l'exercici (610)
226
Per poder desenvolupar els seus
objectius, la FNOB va crear la regata
Barcelona World Race (BWR). Es tracta
d’una regata de vela, a dos, que fa la volta
al món sense escales, i amb sortida i
arribada a Barcelona. 
La BWR, com a primera regata
transoceànica que s’organitza al nostre
país i la primera del calendari mundial que
ha organitzat una ciutat, ha donat un
valor molt significatiu als projectes de
ciutat. Ha estat un esdeveniment d’ampli
abast ciutadà, que ajuda a divulgar els
valors humans que aporta l’esport de la
vela. El repte de la ciutat, amb la seva
trajectòria en organització
d’esdeveniments esportius i internacionals,
ha estat finalment una gran festa de la
ciutat, participativa, oberta, acollidora...,
que ha donat tota la força als participants.
En els diferents projectes de ciutat, la
FNOB ha apropat l’esdeveniment a
tothom i n’ha fet partícips els ciutadans
de Barcelona. Perquè fos una realitat, s’ha
treballat en col·laboració amb diverses
universitats, que han desenvolupat
projectes d’investigació i de divulgació.
La Barcelona World Race,
tercera edició
Des de mitjan 2006, la Fundació gestiona
l’organització de la BWR, una regata amb
vaixells Open 60, de la classe IMOCA,
amb el format de dos tripulants, que té
per objecte donar la volta al món sense
escales ni assistència.
La regata completa la circumval·lació del
món: parteix de Barcelona i del mar
Mediterrani, baixa per l’oceà Atlàntic cap
al sud, passant pel cap de Bona
Esperança, recorre tot el sud a través dels
oceans Índic i Pacífic, fins al cap d’Hornos,
i remunta l’oceà Atlàntic de nou, a través
de l’estret de Gibraltar i el mar
Mediterrani, per arribar al punt de sortida,
Barcelona. Un total de 25.000 milles
nàutiques, en una competició sense
escales i sense assistència. 
La primera edició de la regata es va
desenvolupar entre el novembre del 2007
i el febrer del 2008, amb la participació
d’un total de nou vaixells, mentre que en
la segona n’hi van participar catorze.
Aquesta segona edició va sortir de
Barcelona el 31 de desembre de 2010 i va
acabar formalment el 12 de maig de 2011,
amb l’arribada a port del darrer vaixell. 
La Fundació treballa des d’aleshores en
l’organització de la tercera edició, que
sortirà de Barcelona el proper 31 de
desembre de 2014.
Projecte Escuderia (ENO)
En compliment de l’objecte fundacional, la
FNOB va crear l’any 2008 l’Escuderia de
Navegació Oceànica, amb seu permanent
a Barcelona, a la qual s’ha dotat d’un
edifici base al port de Barcelona i de
quatre vaixells de la classe IMOCA Open
60, tres dels quals han competit en la
segona edició de la BWR, mentre que
l’altre s’ha destinat a vaixell-escola.
La creació d’una escuderia permanent i
de primer nivell ha comportat la
destinació de recursos econòmics
significatius per dotar-la de mitjans
tècnics i personals d’alta qualitat.
Els vaixells gestionats per l’ENO
participaran en la tercera edició de la
Barcelona World Race. 
Consorci El Far, activitats
formatives relatives al mar
destinades a escolars
Conveni formalitzat el 30 de desembre de
2011, i continuador d’altres d’anteriors, de
naturalesa similar, recull el compromís de
la FNOB respecte a les activitats següents
que du a terme el Consorci:
• Programes educatius per a escolars,
visites culturals i activitats d’estiu.
• Escola de navegació tradicional:
“Grumet èxit” i navegacions d’estiu en el
vaixell-escola Far Barcelona, propietat del
Consorci El Far.
• Escola dels Treballs del Mar: cicle
formatiu de grau mitjà, programes de
formació ocupacionals i programes de
formació continuada.
El conveni regeix per a l’any 2012 i
s’emmarca dins les activitats fundacionals
de foment de la cultura del mar en la
població, i especialment, entre els més
joves.
Fundació
Privada per
la Navegació
Oceànica
Barcelona
President:
Ajuntament de Barcelona
Representant:
Excma. Sra. Teresa M. Fandos i Payà
Vicepresident:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria
i Navegació de Barcelona
Representant:
Im. Sr. Miquel Valls i Maseda
Gerent:
Sr. Andor Serra Merckens
Constitució
La FNOB és una entitat privada que té
personalitat jurídica pròpia i que es va
constituir a la ciutat de Barcelona davant
de notari l’11 d’octubre de 2005.
Els seus patrons són l’Ajuntament de
Barcelona, la Fira Internacional de
Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació de Barcelona i
l’Autoritat Portuària de Barcelona.
La FNOB es regeix per les disposicions
següents: els seus estatuts, la legislació
de la Generalitat de Catalunya en
matèria de fundacions (Llei 5/2001, de 2
de maig, de fundacions, i el Decret
37/1987, de 29 de gener, sobre
organització i funcionament del
protectorat de la Generalitat sobre les
fundacions privades de Catalunya) i altra
normativa d’àmbit estatal (Llei 49/2002,
de 23 de desembre, de règim fiscal de
les entitats sense ànim de lucre i dels
incentius fiscals al mecenatge, i el Reial
decret 1270/2003, de 10 d’octubre, pel
qual s’aprova el Reglament per a
l’aplicació del règim fiscal de les entitats
sense ànim de lucre i dels incentius
fiscals al mecenatge). 

227
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Fundació Privada per la Navegació 
Oceànica Barcelona
Programa educatiu per als
centres d’ensenyament
La Fundació Navegació Oceànica
Barcelona promou un calendari de
xerrades sobre la Barcelona World Race,
protagonitzades pels navegants que
participen a la Volta al Món a Vela, amb
l’objectiu de donar a conèixer el Programa
educatiu entre els escolars i professors,
així com la regata. 
Entre el juny del 2011 i el març del 2012
s’han visitat un total de 34 centres
educatius, cosa que significa un impacte en
uns 2.200 escolars. Una dada significativa
és que el 60% d’aquests centres escolars
no van participar al Programa educatiu de
la Barcelona World Race 2010-2011.
Paral·lelament, durant el 2012 i coincidint
amb l’Any Internacional de l’Energia
Sostenible per a Tots, s’ha organitzat un
concurs per a escolars (“Llança el teu
missatge al món”) per promoure la
reflexió sobre el consum energètic i la
necessitat de potenciar la producció
sostenible d’energia.
“Exposició multimèdia de
vela oceànica”
El maig del 2012, va quedar inaugurada
l’“Exposició multimèdia de vela oceànica”,
ubicada a l’edifici dels remolcadors situat
al port de Barcelona i cedit a la Fundació
per l’Autoritat Portuària de Barcelona, per
convertir-lo en una seu permanent
d’exposicions i esdeveniments vinculats a
la navegació oceànica (el Centre
d’Interpretació de la BWR). 
És una exposició oberta al públic, que
disposa de recursos multimèdia i
interactius a més de la tecnologia d’última
generació que permet actualitzar de
manera fàcil i immediata a tota la
informació disponible i accedir-hi.
L’exposició se centra en diverses àrees
d’interès sobre la Barcelona World Race:
“La regata”, “El planeta mar”, ““Els
vaixells”, “La història” i “El factor humà”.
Un dels eixos principals de l’exposició és
el compromís amb el medi ambient, els
processos de construcció sostenibles, el
reciclatge i la determinació de treballar
per un mar net.
Promoció de la vela de base 
El 31 de gener de 2012 es va formalitzar el
conveni amb la Federació Catalana de
Vela, que té per objecte dur a terme un
programa de suport a la Federació amb
els projectes de promoció de la vela, i la
finalitat del qual és preparar futurs
navegants catalans perquè puguin
competir en regates oceàniques.
Formació d’esportistes
xinesos - Qingdao Yachting
Association
El conveni de col·laboració signat l’agost
del 2012, entre la Qingdao Yachting
Association i la FNOB, mostra l’interès de
Quingdao (seu de la vela als Jocs de
Pequín del 2008) en el model per
impulsar la vela desenvolupat per
Barcelona.
Les dues ciutats acorden promocionar
aquest esport amb objectius conjunts. En
aquest sentit, la FNOB proporcionarà 15
beques a regatistes xinesos seleccionats
per la ciutat de Qingdao, i la Qingdao
Yachting Association es compromet a
treballar per la participació de regatistes
xinesos en les properes edicions de la
Barcelona World Race.
Projecte Bcn ZE Nàutic 
A banda dels objectius esportius, socials,
culturals i ciutadans de la celebració de la
BWR, la creació de l’ENO ha tingut també
per objecte potenciar la indústria del
sector nàutic català i canalitzar programes
i accions d’R+D+i. 
El projecte Bcn ZE Nàutic va néixer per
transformar en vaixells de zero emissions
els actuals vaixells de la flota de la FNOB
que competiran a la propera Barcelona
World Race (BWR) 2014-2015.
Tot i els esforços i els recursos invertits
el projecte ha culminat sense l’èxit
esperat. 
Figura inscrita en el Registre de
Fundacions del Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya, amb el
núm. 2.324.
Objecte social
Promoure i executar totes les iniciatives
que reverteixin en el foment i la
potenciació de l’esport de navegació
oceànica de vela en qualsevol de les
seves manifestacions.
Impulsar la col·laboració intersectorial
dels agents socioeconòmics, fomentant
la interrelació dinàmica dels diversos
actors que intervenen en aquest
entorn: les administracions públiques,
les corporacions de dret públic de base
associativa, el sector privat, les
federacions, els clubs, i els col·lectius i
entitats representatives de la societat
civil interessades en el foment de la
navegació oceànica de vela de
competició a Catalunya.

Projectes solidaris: “Grumets
amb cor”
En col·laboració amb el Consorci El Far i
Càritas Diocesana de Barcelona, la FNOB
desenvolupa el programa “Grumets amb
cor”, que té com a principal objectiu
donar a conèixer als joves participants la
riquesa humana i de valors de referència
que suposa l’ experiència i l’aventura de
navegar a bord d’un veler, alhora que es
transmeten coneixements relacionats amb
la navegació tradicional, així com, i també
el de difondre el món de la pesca a la
ciutat de Barcelona. 
Aquest programa està concebut com un
recurs ludicopedagògic per sensibilitzar
els joves de la navegació, alhora que es
presenta com una acció d’iniciació i de
sensibilització en relació amb l’orientació
professional en matèria de competències
marines, fomentant l’aprenentatge d’un
ofici i la inserció laboral. 
Europa Warm’Up
En temps econòmics difícils i després d’un
període d’incertesa entorn de la Europa
Race, els patrons IMOCA, els
patrocinadors i les ciutats amfitriones han
arribat a un acord per associar-se amb un
nou impuls: el positivisme a l’entorn de
l’esforç, la participació i innovació, i la
responsabilitat ambiental. Per mitjà de la
col·laboració entre la IMOCA
(International Monohull Open Classes
Association), la FNOB (Fundació
Navegació Oceànica de Barcelona) i la
ciutat de La Rochelle, punt d’arribada de
la regata, ha nascut l’Europa Warm’Up.
L’Europa Warm’Up és el resultat de la
determinació de la FNOB i la IMOCA de
crear una regata que, cada dos anys,
serveixi de preparació de les dues voltes
al món de la classe: la Vendée Globe, en
solitari, i la Barcelona World Race, a dos;
les dues grans regates que estructuren el
calendari de la IMOCA. Per aquest motiu,
l’edició 2012 es va qualificar de “Last call
before the Vendée Globe”, que en l’edició
del 2014 serà “Last call before the
Barcelona World Race”. D’aquesta
manera, la classe IMOCA Open 60 es
consolida com a líder de la vela oceànica
mundial, ja que el seu calendari inclou
dues voltes al món, tres travesses a
l’Atlàntic i una volta a Europa.
Taules rodones
Des del setembre del 2012, la FNOB
organitza taules rodones en què
professionals de primera fila de sectors
relacionats amb la vela oceànica ofereixen
xerrades dirigides a la premsa nàutica.
Els temes principals van de la navegació
a dos, la preparació de la regata, els
contrastos entre aficionats i professionals,
a la situació general de la vela oceànica a
Espanya en el context de l’alta competició
o, fins i tot, el canvi climàtic.
ISO
Des del juliol del 2012, la Barcelona World
Race és el primer esdeveniment esportiu
al món que obté simultàniament la
prestigiosa certificació en gestió de la
qualitat, medi ambient i seguretat i salut
en el treball. Les certificacions
s’emmarquen en els eixos d’activitat de la
FNOB, amb què es va desenvolupar la
Barcelona World Race i la resta de
projectes des dels inicis. A més, la FNOB
espera obtenir el nou certificat de visió
global de la sostenibilitat en la gestió
d’esdeveniments que serà vigent l’any que
ve i ser, així, el primer organitzador
esportiu europeu a aconseguir-lo. La
coherència amb els seus eixos d’activitat i
la responsabilitat amb els patrocinadors,
patrons i col·laboradors fan avançar la
Barcelona World Race i els projectes de la
FNOB cap a la màxima qualitat,
sostenibilitat i excel·lència empresarial.
Col·laboració entre la FNOB i
el Centre d’Iniciatives per a
la Reinserció (CIRE)
Per al reciclatge i la reutilització
d’elements dels vaixells de la Base
FNOB, que contribuirà a la recerca d’
alternatives més respectuoses amb el
medi ambient i a facilitar la inserció
professional de les persones sotmeses a
mesura judicial.
Per desenvolupar aquests projectes s’ha
seguit el model de la implicació i de la
participació d’empreses especialitzades
del sector i de les universitats, mitjançant
les seves fundacions, i els grups i les
unitats d’investigació registrats i
reconeguts per la Generalitat de
Catalunya a través del Comissionat per a
Universitats i Recerca.
228
229
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Fundació Privada per la Navegació 
Oceànica Barcelona
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
Nombre de participants 2009 2010 2011 2012
Regata & expo. – 350.000 70.000 –
Seminaris i conferències – – – 2.195
Projecte educatiu (alumnes) – 12.000 23.339 7.270
Festes ciutat – – – 193.000
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 14 23 21 16
Inversió (milers d’euros)
Pròpia 1.052 6.172 2.041 329
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 67 – 14.506 –
Cash-flow (milers d’euros) 323 3.463 17.331 (111)
Taula
2
230
Fundació Privada per la Navegació 
Oceànica Barcelona
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu no corrent 8.293
Immobilitzat immaterial 753
Immobilitzat material 7.516
Immobilitzat financer 24
Actiu corrent 10.600
Existències 7.628
Deutors 1.212
Tresoreria 1.065
Inversions financeres 652
Ajustaments per periodificació 43
Total actiu 18.893
Passiu
Patrimoni net 16.319
Fons dotacionals o socials 72
Resultats exercicis anteriors 14.618
Resultat de l’exercici –
Subvencions, donacions i llegats 1.629
Passiu no corrent 642
Provisions llarg 39
Deutes llarg 3
Deutes entitats vinculades 600
Passiu corrent 1.932
Provisions 120
Creditors comercials 371
Altres creditors –
Ajustaments per periodificació 1.441
Total passiu 18.893
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Ingressos activitats 1.067
Aplicació ingressos anticipats (1.188)
Total ingressos activitats (121)
Variació exist. projectes en curs
2a edició BWR –
3a edició BWR 4.706
Total variació d’existències 4.706
Total ingressos d’explotació
Costos 4.585
Aprovisionaments 3
Ajuts concedits 352
Personal 771
Treballs, subminis. i serveis ext. 1.912
Tributs 58
Amortitzacions 1.637
Deteriorament immobilitzat 5
Altres resultats 39
Provisions activitats (150)
Total de costos d’explotació abans financers 4.627
Resultat d’explotació abans financers (42)
Ingressos financers 43
Despeses financeres 1
Resultat de l’exercici –
231
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Associació Internacional 
de Ciutats Educadores
Activitats principals dins de
l’any 2012:
L’any 2012, l’Associació Internacional de
Ciutats Educadores té 454 ciutats
associades de 36 països. Aquest volum de
ciutats de latituds, cultures i dimensions
diverses, sumat als diversos canals de
comunicació i oportunitats de trobada i
diàleg que es promouen des del
Secretariat, generen multiplicitat
d’intercanvis i projectes conjunts.
Treball en xarxa
S’han dut a terme nombroses activitats
per tal d’enfortir el treball de les diverses
xarxes territorials i delegacions, i
d’aquesta manera s’ha consolidat la
vinculació de les ciutats d’aquests
territoris i se n’han incorporat de noves.
Això fa que actualment l’Associació
disposi de sis xarxes territorials, les quals
agrupen les ciutats membres de l’AICE
d’un determinat país (Espanya, França,
Itàlia, Portugal, Brasil i Mèxic), i de dues
delegacions regionals, una a Rosario
(Argentina) –que dóna servei a les
ciutats llatinoamericanes– i una altra a
Katowice (Polònia), que desplega la seva
actuació a les ciutats d’Europa central.
També s’ha creat una xarxa Àsia-Pacífic,
que reuneix ciutats de sis països
diferents.
Des de l’Associació també s’impulsa el
treball en xarxes temàtiques, ja siguin
d’abast internacional o dins les xarxes
territorials. Aquestes xarxes
descentralitzades de l’AICE treballen en
estreta relació amb el Comitè Executiu i el
Secretariat desenvolupant el Pla d’acció
en un territori determinat. El seu objectiu
és dur a terme un treball aprofundit per
donar un millor servei a les ciutats i
esdevenir plataformes útils de cooperació,
diàleg, intercanvi d’informació, idees,
experiències, i metodologies de treball. La
seva activitat se centra principalment en
l’organització de trobades, la creació de
grups temàtics, publicacions, congressos,
l’oferta de formació i altres elements de
comunicació i d’acció.
Organització de congressos
internacionals de ciutats
educadores
L’Associació organitza un congrés
internacional cada dos anys i són un
moment clau en la vida associativa. Tot i
que també es promouen intercanvis
mitjançant els mitjans que ofereixen les
tecnologies de la societat de la informació
i comunicació, aquestes trobades
presencials són d’un gran interès i utilitat,
tant per a les ciutats membres com per a
les que volen ser-ho.
La ciutat de Changwon (República de
Corea) va acollir, del 26 al 28 d’abril de
2012, la primera edició asiàtica del
Congrés Internacional de Ciutats
Educadores. El tema del XII Congrés va
ser “Medi ambient verd, educació
creativa”. Representants de 352 ciutats de
42 països es van donar cita per donar a
conèixer més de 120 bones pràctiques,
establir nous contactes per a
col·laboracions eventuals i per conèixer
iniciatives de la ciutat de Changwon. 
Formació
“Ciutat educadora i governança local”
L’AICE ofereix seminaris de formació
adreçats a polítics i tècnics locals i
representants d’organitzacions o entitats
de la societat civil. El 2012, s’han dut a
terme sessions de formació a Paysandú
(Uruguai), Moron i Rosario (Argentina).
Exposició itinerant
L’objectiu d’aquesta activitat és fer palès
el potencial educatiu de les ciutats; donar
a conèixer el compromís d’aquestes
ciutats amb l’educació, en un sentit ampli;
establir noves formes de cooperació entre
les ciutats i fer públic el compromís
d’aquestes amb l’educació. Aquest any
s’han dissenyat nous materials expositius
que es faran arribar a sis noves ciutats.
Amb el suport de l’Agència Espanyola de
Cooperació Internacional s’ha fet arribar
l’exposició a Paysandú i Rosario.
Associació
Internacional
de Ciutats
Educadores
President:
Excm. Sr. Xavier Trias Vidal de
Llobatera
Vicepresidenta:
Excma. Sra. Mónica Fein, intendent
de Rosario (Argentina)
Secretària general:
Sra. Marina Canals Ramoneda
Constitució
Es va constituir el 26 de setembre de
1994.
Objecte social
L’Associació Internacional de Ciutats
Educadores té per objecte esdevenir
una estructura permanent de
col·laboració entre els governs de les
ciutats compromeses en l’acompliment
dels principis de la Carta de Ciutats
Educadores (Declaració de Barcelona).
• Proclamar i reclamar la importància
de l’educació a la ciutat.
• Impulsar l’aprofundiment del
concepte “ciutat educadora” i les seves
aplicacions concretes a les polítiques
de les ciutats mitjançant intercanvis,
trobades, projectes comuns,
congressos i totes les activitats i
iniciatives que reforcin els vincles
entres les ciutats associades en l’àmbit
de les delegacions, xarxes territorials,
xarxes temàtiques i altres agrupacions.
• Posar de manifest els vessants
educatius dels projectes polítics de les
ciutats associades.
• Promoure, inspirar, fomentar i vetllar
per l’acompliment dels principis
recollits a la Carta de Ciutats
Educadores (Declaració de Barcelona)
a les ciutats membres, així com
assessorar i informar els membres
sobre el foment i la implantació
d’aquests principis.

232
Imatge, comunicació i
publicacions
Monogràfic
El quart exemplar de la col·lecció de
monogràfics “Ciutat, Medi Ambient i
Educació” s’ha editat en castellà, anglès i
francès. La publicació inclou: articles,
entrevistes i experiències de ciutats i té
per objectiu contribuir a la reflexió sobre
la ciutat com a agent educador, en aquest
cas des de l’àmbit del medi ambient. 
Butlletins
Al llarg de l’any 2012 s’han editat dos
butlletins (14 i 15), que són l’eina de
comunicació i d’intercanvi entre els
membres. Conté entrevistes amb alcaldes,
exemples de bones pràctiques, informació
sobre les activitats de les xarxes i de les
ciutats adherides.
Portal de l’Associació
L’Associació disposa d’un portal
www.edcities.org en què es publiquen les
notícies més rellevants. També conté una
base de dades documental i
d’experiències. L’any 2012 s’han iniciat els
treballs de conceptualització i disseny
d’un nou portal, més intuïtiu i
autogestionable.
Banc Internacional de
Documents de Ciutats
Educadores
S’han introduït 52 noves experiències al
Banc Internacional de Documents de
Ciutats Educadores, fent possible que avui
es puguin consultar més de 1.071
iniciatives educadores de les ciutats
membres d’arreu del món en línia, en els
tres idiomes oficials de l’Associació.
Aquestes experiències provenen d’una
selecció de les aportacions que les ciutats
han fet per al Congrés i trobades de les
diverses xarxes, així com d’entrada lliure i
de crides específiques que es fan des del
Secretariat sobre temes d’actualitat. S’ha
prosseguit amb la publicació i difusió de
“l’experiència destacada”. 
Extensió de l’Associació
Des del Secretariat de l’Associació s’han
dut a terme iniciatives per a la captació
de nous membres. El seguiment dels
contactes establerts en el marc de l’XII
Congrés Internacional, les trobades de les
diverses xarxes i la participació en les
activitats proposades per organismes
amb objectius afins, han permès captar
40 noves ciutats de 12 països. Tot i això,
s’ha registrat un creixement global
moderat atès que també s’han registrat
baixes. Cal destacar que la participació
activa a Ciutats i Governs Locals Units
–organisme d’abast mundial, al qual està
associada l’AICE– també ofereix una
immillorable tribuna internacional en
l’àmbit municipal.
L’AICE gaudeix del reconeixement i
prestigi internacional; així ho avalen les
freqüents invitacions que rep per
participar en reunions, seminaris i
congressos de diverses entitats i
organitzacions. La participació en aquests
fòrums permet donar a conèixer les
activitats de l’AICE, explorar futures
col·laboracions i establir contacte amb
ciutats de nous territoris.
Durant aquest període, el Secretariat ha
atès nombroses delegacions de ciutats,
així com experts i estudiants de diversos
països interessats en l’Associació i les
seves activitats.
• Afavorir el diàleg, l’intercanvi, i la
col·laboració entre ciutats en tot allò que
té a veure amb la Carta de Ciutats
Educadores.
• Representar els membres en allò que
té a veure amb el desenvolupament de
les finalitats associatives, relacionant-se i
col·laborant amb organitzacions
internacionals, estats, entitats territorials
de tota mena, de manera que
l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores (AICE) esdevingui un
interlocutor significatiu en els processos
d’influència, negociació i decisió.
• Cooperar en tots els àmbits territorials
en el marc de les finalitats de l’AICE.
• Impulsar l’adhesió a l’Associació de
ciutats de tot el món.
• Establir relacions i col·laborar amb
altres associacions, federacions,
agrupacions, o xarxes territorials, en
especial de ciutats, en àmbits d’acció
semblants, complementaris o
concurrents.

233
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Associació Internacional 
de Ciutats Educadores
Dades rellevants
Indicadors propis del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Nombre de ciutats associades 421 427 450 454
Nombre de reunions assemblea 1 1 1 1
Nombre de reunions Comitè Executiu 2 3 1 3
Nombre congressos internacionals organitzats – 1 – 1
Nombre de trobades i congressos de les xarxes territorials 9 9 7 8
Xarxes territorials existents 6 6 6 6
Delegacions regionals 3 3 3 3
Xarxes temàtiques existents 1 – – 14
Publicacions 5 4 5 4
Butlletins editats 3 2 2 2
Experiències noves al Banc de Dades 160 121 51 52
Nombre d’usuaris Banc de Dades 2.980 3.622 4.135 4.521
Nre. seminaris de formació impartits 5 2 3 3
Nre. de Ciutats que reben l’Exposició 4 4 – 2
Taula
1
Indicadors generals del nivell d’activitat
2009 2010 2011 2012
Plantilla en mitjana 1 1 2 1
Inversió (milers d’euros)
Pròpia – – – –
Per compte de l'Ajuntament – – – –
Resultat comptable (milers d’euros) 62 171 45 92
Cash-flow (milers d’euros) 6 10 66 94
Taula
2
234
Associació Internacional de Ciutats Educadores
Estats financers a 31 de desembre de 2012 (en milers d’euros)
Taula
3
Balanç
Actiu
Actiu corrent 615
Deutors 136
Inversions financ. temporals –
Tresoreria 479
Total actiu 615
Passiu
Patrimoni net 560
Fons propis 468
Excedent de l’exercici 92
Passiu no corrent 2
Passiu corrent 53
Provisions –
Periodificacions –
Creditors comercials 30
Ingressos anticipats 23
Total passiu 615
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos
Vendes béns i serveis 248
Transf. program. i per serveis Ajunt. 107
Altres ingressos
Total d’ingressos d’explotació 355
Costos
Aprovisionaments 25
Personal 40
Altres despeses d’explotació 206
Total de costos d’explotació abans financers 271
Resultat d’explotació abans financers 84
Ingressos financers 11
Despeses financeres –
Diferències de canvi –
Resultat d'explotació 95
Impostos sobre beneficis 3
Resultat de l'exercici 92
235
Dades
consolidades
del grup
d’empreses
i institucions
municipals
Balanços consolidats 2012-2011 del grup d’empreses i institucions municipals (en milers d’euros)
* Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres
institucions públiques cedit gratuïtament per a la seva utilització.
Taula
1
Actiu 2012 2011
Actiu no corrent 858.689 852.181
Immobilitzat immaterial 7.088 7.692
Immobilitzat material 768.110 758.199
Immobilitzat financer 57.236 59.730
Deutors a llarg termini 24.789 25.095
Despeses a distribuir 1.465 1.465
Actiu corrent 493.329 524.593
Existències 116.948 130.786
Deutors 284.623 282.500
Inversions financeres temporals 31.016 55.815
Tresoreria 58.105 53.209
Ajustaments per periodificació 2.637 2.282
Total actiu 1.352.017 1.376.774
Passiu 2012 2011
Patrimoni net 633.599 652.160
Fons propis 410.607 424.815
Participació minoritària 66.407 69.550
Subvencions de capital 156.584 157.796
Passiu no corrent 328.770 339.894
Provisions 14.900 2.370
Creditors financers 211.660 236.850
Altres creditors 102.210 100.673
Recursos a curt termini 389.649 384.720
Creditors financers 24.271 21.920
Creditors comercials 150.456 160.353
Altres creditors 135.691 116.859
Ajustaments per periodificació 79.231 85.588
Total passiu 1.352.017 1.376.774
236
Dades consolidades del grup d'empreses 
i institucions municipals
Resultats consolidats 2012-2011 del grup d’empreses 
i institucions municipals (en milers d’euros)
2012 2011
Ingressos
Facturació 776.337 882.130
Altres ingressos 16.405 99.588
Total ingressos d’explotació 792.742 981.718
Costos
Compres i variació d’existències 66.229 112.309
Personal 303.541 302.402
Treballs, subminis. i serveis ext. 286.300 364.740
Subvencions 95.555 76.684
Altres despeses 835 21.931
Provisions 37.186 1.974
Amortitzacions 5.072 41.074
Total de costos d’explot. abans financers 794.718 921.114
Resultat d’explotació abans financers (1.976) 60.604
Ingressos financers 5.049 5.150
Despeses financeres 10.326 9.419
Resultat d’explotació (7.253) 56.335
Ingressos extraordinaris 16.996 12.942
Despeses extraordinàries 479 1.104
Resultat abans d’impostos 9.264 68.173
Impost de societats 1.407 1.057
Resultat de l’exercici 7.858 67.116
Participació minoritària 2.380 3.569
Resultat consolidat 5.478 63.546
Cash-flow* 45.879 110.163
* Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions
Taula
2
237
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Dades consolidades del grup d’empreses 
i institucions municipals
Evolució dels resultats del grup d’empreses i institucions municipals 
(dades agregades, en milers d’euros)
2009 2010 2011 2012
Empreses municipals
Ingressos 385.900 390.685 388.513 300.825
Despeses 372.256 365.181 341.579 289.403
Resultat 13.644 25.504 46.934 11.422
Cash-flow 44.937 57.826 81.029 44.405
Organismes públics 
Ingressos 452.264 515.489 444.185 493.739
Despeses 464.472 498.973 443.066 496.059
Resultat (12.209) 16.516 1.119 (2.320)
Cash-flow (5.084) 24.282 8.871 13.394
Consorcis i fundacions 
Ingressos 37.038 53.296 184.105 37.217
Despeses 32.631 51.076 168.612 38.462
Resultat 4.407 2.220 15.493 (1.245)
Cash-flow 6.715 6.838 20.264 5.063
Total grup
Ingressos 859.151 954.818 999.810 814.787
Despeses 849.079 911.264 936.264 806.929
Resultat 10.072 43.554 63.546 7.858
Cash-flow 51.190 88.260 110.163 45.879
Taula
3
Evolució de la plantilla (plantilla en mitjana)
2009 2010 2011 2012
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 20 21 21 20
SPM Barcelona Activa, SA 102 128 140 147
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 74 83 81 90
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 1.244 1.232 1.207 1.185
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 205 185 185 178
Tractament i Selecció de Residus, SA 86 85 87 91
Cementiris de Barcelona, SA 92 92 98 98
Mercabarna 164 164 161 155
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 28 36 46 83
Foment de Ciutat Vella, SA 35 33 32 29
Total empreses municipals (1) 2.150 2.147 2.124 2.294
Organismes públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 71 70 70 66
Institut Municipal d’Informàtica 231 227 230 226
Institut Municipal d’Urbanisme 10 10 10 10
Institut Municipal d’Hisenda 271 278 277 276
Institut Municipal de Mercats 71 72 71 70
Institut Municipal d’Educació 709 733 818 944
Institut Mpal. del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 50 49 49 49
Institut Barcelona Esports 47 47 46 46
Institut Municipal de Serveis Socials – 612 644 675
Patronat Municipal de l’Habitatge 105 103 101 97
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal 1.037 1.039 1.015 989
Institut de Cultura de Barcelona 443 449 435 434
Fundació Mies van der Rohe 18 17 17 17
Total organismes públics 3.063 3.706 3.783 3.899
Consorcis i fundacions
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona 33 33 33 32
Agència Local d’Energia de Barcelona 13 13 12 12
Consorci del Besòs 9 9 10 10
Consorci de Biblioteques de Barcelona 355 399 404 424
Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs 1 – – –
Consorci el Far, Centre dels treballs del mar 34 52 28 23
Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts en Moviment 32 33 31 33
Consorci Institut d’Infància i Món Urbà 8 6 4 5
Consorci Local Localret (2) 17 19 17 15
Consorci de Ciències Naturals – – – 66
Fundació Barcelona Cultura 1 – – –
Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona 14 23 21 16
Associació Internacional de Ciutats Educadores 1 1 2 1
Total consorcis i fundacions 518 588 562 637
Total grup 5.731 6.441 6.469 6.830
(1) Els exercicis 2009, 2010 i 2011 inclouen la plantilla de les societats absorbides 
(2) Les dades corresponents als anys 2009, 2010 i 2011 de Localret han estat actualitzades respecte a publicacions anteriors.
Taula
4
238
Dades consolidades del grup d’empreses 
i institucions municipals
239
Ajuntament de Barcelona
2012 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Dades consolidades del grup d'empreses 
i institucions municipals
Evolució de la inversió (1) (en milers d’euros)
2009 2010 2011 2012
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 276 178 600 149
SPM Barcelona Activa, SA 3.506 3.929 3.626 2.881
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 38.610 49.482 33.621 31.075
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 61.291 40.398 25.950 28.747
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 801 2.533 298 569
Cementiris de Barcelona, SA 4.764 3.670 2.328 3.490
Tractament i Selecció de Residus, SA 1.349 6.047 10.468 8.039
Mercabarna 2.423 5.858 2.857 1.114
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 69.077 113.891 120.313 127.410 (2)
Foment de Ciutat Vella, SA 36.611 35.085 16.620 4.615
Total empreses municipals (3) 281.368 340.049 258.012 208.089
Organismes públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 155 28 13 75
Institut Municipal d’Informàtica 34.042 17.480 21.172 17.434
Institut Municipal d’Urbanisme 2.245 12.254 4.085 1
Institut Municipal d’Hisenda 301 – 66 92
Institut Municipal de Mercats 16.862 8.246 16.744 17.920
Institut Municipal d’Educació 2.391 421 248 506
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 388 544 11 207
Institut Barcelona Esports 6.613 10.958 11.890 10.084
Institut Municipal de Serveis Socials – 60 41 30
Patronat Municipal de l’Habitatge 37.814 41.407 38.291 15.766
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal 10.994 9.967 8.339 1.595
Institut de Cultura de Barcelona 10.578 6.005 3.207 1.074
Fundació Mies van der Rohe 91 58 72 25
Total organismes públics 122.474 107.428 104.179 64.809
Consorcis i fundacions
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona – – – –
Agència Local d’Energia de Barcelona 856 3.744 6.226 869
Consorci del Besòs – – – –
Consorci de Biblioteques de Barcelona 1.169 1.246 942 926
Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs 117 4.293 – –
Consorci el Far, Centre dels Treballs del Mar 15 19 – –
Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment 2.585 2.146 802 520
Consorci Institut d’Infància i Món Urbà 9 3 4 9
Consorci Local Localret (4) 62 114 1 11
Consorci de Ciències Naturals – – – 87
Fundació Barcelona Cultura – – 51 –
Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona 5.652 6.172 2.041 329
Associació Internacional de Ciutats Educadores – – – –
Total consorcis i fundacions 10.465 17.737 10.067 2.751
Total grup 414.307 465.214 372.258 275.649
(1) Comprèn la inversió pròpia i l’efectuada per compte de l’Ajuntament. 
(2) Recull la inversió efectuada per ProNouBarris, SA, 22 Arroba BCN, SA i l’Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA i ProEixample,
SA abans de la fusió per absorció per part de BIMSA.
(3) Els totals corresponents als exercicis 2009, 2010 i 2011 inclouen la inversió efectuada per ProNouBarris, SA, 22 Arroba BCN, SA i
l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA i ProEixample, SA abans de la fusió per absorció per part de BIMSA.
(4) Les dades corresponents als anys 2009, 2010 i 2011 de Localret han estat actualitzades respecte a publicacions anteriors.
Taula
5
Edita: Ajuntament de Barcelona
Direcció: 
Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació
Direcció de Finançament
Direcció de Serveis d’Empreses, Consorcis 
i Fundacions
Coordinació Editorial: 
Direcció d’Imatge i Serveis Editorials
Disseny: Serveis Editorials Estudi Balmes, SL
Fotografia de coberta: 
Vicente Zambrano / Ajuntament de
Barcelona
© Ajuntament de Barcelona
www.bcn.cat 
(Ajuntament i Informació financera)
Dipòsit Legal: B-28.085-2013