La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 1999 ha estat aprovada per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona: Angel Crespo (president) Maravillas Rojo i Ignasi Ragás (Ajuntament de Barcelona) Agustí Bonavia i Javier Ibars (Foment del Treball Nacional) Joan Paz i Oriol Illa (Unió General de Treballadors) Rafael Milla (Unió Sindical de Comissions Obreres del Barcelonès) José Antonio Fernández (Secretari general). Redacció: Narcisa Salvador, Angels Santigosa, Eduard Salvat i Eloi Rodriguez (Direcció d'Estudis d'Activitat Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona). Amb la col.laboració de la Direcció de Participació Social de Benestar Social, el Centre de Salut Laboral i els gabinets tècnics de FTN, UGT i USCOB. Edita:CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA Disseny: Encartel Fotografies: Ajuntament de Barcelona i Carles Bartolomé Coordinació: José Antonio Fernández Fotomecànica: ComputerGràfic Impresió: Pacper ÍNDEX PRESENTACIÓ 7 1.POBLACIÓ 11 Moviment demogràfic a Barcelona 13 Moviment natural 13 Moviment migratori 16 Projeccions de la població d´Espanya i Catalunya el 2010 18 Espanya 19 Catalunya 23 2.SITUACIÓ ECONÒMICA AL 1999 29 Marc econòmic internacional 31 Situació econòmica a Espanya 38 Ocupació, preus i dèficit públic 41 Previsions macroeconòmiques per a Espanya 43 L’economia catalana 44 Creixement sectorial 46 Ocupació, preus i dèficit públic 51 Previsió 2000 53 L’activitat econòmica a la ciutat 55 Creixements del PIB 55 Indicadors de consum 57 Port i aeroport 59 Turisme 62 Sector financer 64 Teixit productiu 66 El comerç a Barcelona 68 3 . LA POBLACIÓ AC T I VA, L’ O C U PACIÓ, L’ ATUR I LA CONTRAC TAC I Ó 7 5 Evolució de la població activa 77 Evolució de l’ocupació 80 Població ocupada segons l’EPA 80 El registre d’afiliats a la Seguretat Social 84 Població aturada 89 Atur estimat 89 Atur registrat 93 Àrea metropolitana 98 Contractació a Barcelona 1999 99 Polítiques actives d’ocupació 105 Marc general 105 Recursos del Fons Social Europeu gestionats a Catalunya 105 Accions de la Generalitat de Catalunya 108 El FORCEM 109 L’Ajuntament de Barcelona 110 Barcelona Activa 110 L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona 114 L’Institut Municipal de Persones amb Disminució 114 Direcció de Serveis Socials 115 Accions desenvolupades per Foment del Treball Nacional 116 Accions desenvolupades per Comissions Obreres 117 Accions desenvolupades per la Unió General de Treballadors 118 Recursos destinats a prestacions d'atur 119 La salut laboral a Barcelona 120 Salut laboral 120 Els factors de risc laboral 120 La salut 123 L´estat de salut 123 Els transtorns crònics 124 Les malalties professionals 125 Els accidents de treball 127 Els comportaments relacionats amb la salut 130 El tabac 130 L´activitat física 131 La unitat de Salut Laboral de Barcelona 132 Accidents “in itinere” 135 4.QUALITAT DE VIDA 139 Sanitat i salut pública 141 Educació i formació 144 Cultura i lleure 146 Habitatge 148 Circulació 149 Transport públic 151 Seguretat i protecció 154 Medi ambient 156 Serveis urbans i serveis a les persones 158 5.PERSPECTIVES 163 Formació. Avançar en l´adequació de l´oferta amb els requeriments productius 165 Transformacions en el teixit productiu de Ba rcelona. Sectors emergents 168 La balança fiscal de la ciutat de Barcelona 171 Dinàmiques econòmiques i territorials a la RMB 173 Immigració. Nova llei, nous drets 176 Mobilitat, un dret metropolità 181 Un nou urbanisme per a una nova economia 183 Una ciutat que participa 186 7PRESENTACIÓ El Consell Econòmic i Social de Barcelona presenta un any més la memòria socioeconòmica de la ciutat referida a l’any 1999. La memòria fa una descripció i anàlisi de les variables més significatives sobre població, situació i activitat econòmica, ocupació i polítiques actives, i sobre la qualitat de vida en general, amb un apartat especial referit a la salut laboral a la ciutat. El bon ritme de creixement econòmic i d’ocupació no ens pot fer perdre de vista que persisteixen un bon nombre de col·lectius amb moltes dificultats d’accés al treball i també la necessitat d’avançar molt més en tot el que es refereix a la qua- litat en l’ocupació, tant des del punt de vista de les condicions de contractació com des de les pròpies condicions de treball, especialment tot el que fa referèn- cia als accidents i malalties laborals. D’altra banda, segueix essent preocupant la manca de concreció d’algunes inver- sions en infraestructures claus per al desenvolupament de la ciutat, tant pel que suposa per al manteniment de l’activitat econòmica de la ciutat, com per a la millora de les condicions de vida de a la ciutadania. La memòria incorpora al seu darrer capítol algunes reflexions sobre les perspec- tives de futur de la ciutat que ens preocupen com a CESB i que tenen la virtut de ser fruit del consens entre els agents econòmics i socials que el formen (Ajuntament de Barcelona, Comissions Obreres del Barcelonès, Unió General de Treballadors i Foment del Treball Nacional). En aquest sentit pensem que cal prestar una atenció especial al conjunt de dinà- miques econòmiques i territorials del conjunt de la regió metropolitana, al 8 9desenvolupament de la mobilitat de les persones com un dret metropolità que exigeix una bona xarxa de transport públic que connecti llocs de residència i de treball i que sigui sostenible mediambientalment, la qual cosa requereix alhora una necessitat d’inversió pública en infraestrucutes. També ens preocupa que es desenvolupi un planejament urbanístic i d’ h a b i t a t g e que posi al centre de les seves preocupacions el paper de les persones a les ciutats i el desenvolupament del seu nivell de benestar i cohesió social, la qual cosa ha de suposar també avançar en polítiques actives d’ocupació i formació de treballadors i e m p resaris, impulsant la innovació tecnològica i el manteniment i implantació d’ e m p reses a la ciutat com a factor d’equilibri urbà. Juntament amb els elements esmentats, durant el proper període caldrà ser molt sensibles a les noves realitats que està generant la immigració i al tractament de les persones que vénen al nostre país com a subjectes de drets i deures com qualsevo l a l t re ciutadà, desenvolupant polítiques que n'afavo reixin la integració social. Esperem que les dades i opinions que s’expressen a la memòria serveixin per a la reflexió i per decidir actuacions que, des de la voluntat d’implicar més la ciuta- dania i, per tant, des de la voluntat de millorar els mecanismes de participació de la ciutat, contribueixin que qualsevol projecte de ciutat tingui com a referèn- cia les persones que, hi viuen i hi treballen, per elevar el nivells de qualitat de vida, ocupació, formació i benestar social. Àngel Crespo Sánchez President 1999-2000 Agustí Bonavía i Pérez President 2000-2001 11 POBLACIÓ 13 MOVIMENT DEMOGRÀFIC A BARCELONA MOVIMENT NATURAL L’any 1999, el nombre de naixements a la ciutat va arribar a 12.203, uns 550 més que l’any anterior. Aquesta evolució coincideix amb la que s’ha produït en altre s àmbits recentment. La majoria d’ e x p e rts consideren que aquest repunt pot suposar l’inici d’una notable recuperació de la natalitat durant la present dècada, que ha de p e r m e t re una important pujada de l’índex de fecunditat i un notable augment dels n a i xements. També la mortalitat ha augmentat el darrer any en aprox i m a d a m e n t 700 persones. Aquest fet cal atribuir-lo a l’ i n c rement de la pro p o rció de la gent més gran, que cada cop és l’estrat on més clarament es concentren les defuncions. D’aquesta manera, el saldo vegetatiu negatiu s’ha apropat a les 4.000 persones, una mica per sobre de la mitjana de la darrera dècada. 1990 12.689 16.919 -4.230 1991 12.667 15.568 -2.901 1992 13.356 15.236 -1.880 1993 12.641 15.633 -2.992 1994 12.519 16.674 -4.155 1995 12.122 16.917 -4.795 1996 11.945 15.895 -3.950 1997 12.161 14.790 -2.629 1998 11.659 15.331 -3.672 1999 12.203 16.152 -3.949 Natalitat Mortalitat Saldo vegetatiu MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. 14 La taxa de natalitat ha augmentat tres dècimes el darrer any i se situa per sobre del 8 per mil, entre els nivells més elevats des de 1990. La taxa de mortalitat registra un 10,7 per mil, el més alt dels últims anys, fruit –com ja s’ha comen- tat anteriorment- del progressiu envelliment de la població, sobretot per l’im- portant increment de la població de més de 75 anys. L’esperança de vida conti- nua pujant a Barcelona, encara que a un ritme inferior al que s’ha registrat últi- mament, i se situa en 78,9 anys. 1990 7,5 9,9 77,1 1991 7,7 9,5 76,8 1992 8,2 9,3 77,2 1993 7,7 9,6 77,6 1994 7,7 10,3 77,6 1995 7,5 10,5 77,7 1996 7,9 10,5 78,5 1997 8,1 9,8 78,8 1998 7,8 10,2 78,9 1999 8,1 10,7 Natalitat Mortalitat Esperança de vida TAXES DE NATA L I TAT, MORTA L I TAT I ESPERANÇA DE VIDA Nota: Les taxes són en tant per mil habitants Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. La mortalitat supera la natalitat en tots els districtes de Barcelona, amb l’ex- cepció de Sarrià-Sant Gervasi, fet que ja succeïa l’any 1998. L’Eixample i Ciutat Vella són els districtes que tenen un moviment natural negatiu més elevat. En aquest últim, la mortalitat gairebé dobla el nombre de naixements. Cal tenir present que aquests dos districtes són els que tenen una major proporció de població de més de 65 anys i poca presència de la més jove, fet que determina òbviament el seu saldo vegetatiu. 15 Ciutat Vella 704 1.355 -651 -0,79 Eixample 1.984 3.237 -1.253 -0,50 Sants-Montjuïc 1.320 1.790 -470 -0,28 Les Corts 589 669 -80 -0,10 Sarrià-Sant Gervasi 1.329 1.289 40 0,03 Gràcia 903 1.333 -430 -0,37 Horta- Guinardó 1.333 1.670 -337 -0,20 Nou Barris 1.289 1.625 -336 -0,20 Sant Andreu 1.060 1.222 -162- -0,12 Sant Martí 1.692 1.962 -270 -0,13 BARCELONA 12.203 16.152 -3.949 -0,26 Saldo Saldo veget. Natalitat Mortalitat veget. població MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ PER DI STR IC TES 1999 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. 16 MOVIMENT MIGRATORI L’any 1999 la ciutat va re b re uns 24.000 immigrants, la xifra més alta a Ba rc e l o n a des de finals dels anys 60. L’ i n c rement que registra aquest indicador des dels darre r s anys respon bàsicament a la tornada a la ciutat de població que havia emigrat ante- riorment a altres municipis de la regió metropolitana -en la línia del que ha anat succeint en altres ciutats europees. Concretament, i segons les dades oficials, el 52% del flux d’entrades prové de la resta de la província de Ba rcelona, mentre que el 37% procedeix de la resta de Catalunya o d’ a l t res comunitats autònomes espan- yoles, i l’11% restant correspon a immigrants estrangers (inclosos els que prove n e n de la resta de la Unió Eu ropea). Tot i això l’emigració també ha augmentat fins a p ropar-se a les 40.000 persones. El saldo migratori negatiu se situa doncs en unes 15.000 persones, xifra molt similar a la de l’any anterior, però per sota dels saldos negatius superiors als 20.000 habitants dels anys 1994, 1995 i 1996. MOVIMENT MIGRATORI A BARCELONA Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. Immigració Emigració Saldo migratori 1990 14.962 28.936 -13.974 1991 8.746 20.793 -12.407 1992 11.466 27.065 -15.599 1993 14.178 32.556 -18.378 1994 15.865 36.412 -20.547 1995 19.708 40.317 -20.609 1996 11.028 32.223 -21.195 1997 19.327 32.241 -12.914 1998 23.207 38.245 -15.038 1999 24.207 39.117 -14.910 17 La pèrdua d’habitants per motius migratoris és generalitzada a tots els districtes de la ciutat. Els que més perden són Nou Barris, Horta-Guinardó, Sants- Montjuïc i Sant Martí. En canvi, tant en termes absoluts com relatius, l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Ciutat Vella en perden menys, bàsi- cament a causa que reben força immigrants. El fenomen de recentralització esmentat anteriorment, per tant, afavoriria més clarament els districtes situats al centre de Barcelona i els de renda més elevada. Ciutat Vella 1.873 2.529 -656 -0,79 Eixample 4.268 5.963 -1.695 -0,68 Sants-Montjuïc 2.984 5.006 -2.022 -1,21 Les Corts 1.765 2.272 -507 -0,62 Sarrià-Sant Gervasi 2.455 3.170 -715 -0,55 Gràcia 1.944 2.906 -962 -0,83 Horta- Guinardó 1.962 4.250 -2.288 -1,35 Nou Barris 2.093 4.542 -2.449 -1,43 Sant Andreu 1.894 3.310 -1.416 -1,04 Sant Martí 2.969 5.169 -2.200 -1,07 BARCELONA 24.207 39.117 -14.910 -0,99 Saldo Saldo migt. Immigració Emigració migratori població CREIXEMENT MIGRATORI DE LA POBLACIÓ PER DI STRIC TES 1999 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. 18 PROJECCIONS DE LA POBLACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA EL 2010 Darrerament s’han realitzat diverses previsions de l’evolució futura de la pobla- ció a Espanya i Catalunya. El volum d’aquesta i la seva distribució per edats són elements clau per a tot un conjunt d’àmbits essencials com, per exemple, l’en- senyament, la sanitat, el sistema de pensions i la població en edat de treballar; aquest darrer indicador és absolutament clau en el mercat de treball futur. En el cas d’Espanya s’ha seleccionat la projecció realitzada per Juan Antonio Fernández Cordón el març del 2000 en l’estudi La reforma de les pensions davant de la revisió del pacte de Toledo i per Catalunya l’efectuada per l’Institut d’Estadística de Catalunya en l’estudi Projeccions de població de Catalunya 2010- 2030 de finals de 1998. Cal esmentar que, en el cas de Fernández Cordón, la projecció arriba fins a l’any 2050 i, en el d’IDESCAT, al 2030. Donada la menor fiabilitat d’aquestes esti- macions a més llarg termini i pel fet que en el marc d’aquesta memòria interes- sa principalment l’evolució de la població potencialment activa (16-64 anys) en els propers anys, aquest capítol es concentra fonamentalment en l’horitzó 2010 i centra l’atenció en el grup d’edat esmentat. ESPANYA A grans trets, les hipòtesis formulades per Martínez Cordón són les següents: Fecunditat. Es preveu una recuperació tant de l’índex de fecunditat com del nombre de naixements en els propers anys. Com a conseqüència del retarda- ment en l’edat de tenir fills, s’han posposat molts naixements que es considera que s’acabaran produint. Per tant, l’arribada de moltes dones al grup d’edat 30- 34 s’espera que ocasioni un augment del nombre de naixements. També és rao- nable que s’incrementi la fecunditat entre els més joves, per la seva millor posi- ció en el mercat de treball. Això pot provocar una disminució de l’edat mitjana de tenir fills. D’acord amb això, s’han establert dues hipòtesis de fecunditat: l’optimista, que duria l’índex a 1,7 l’any 2050, i la més moderada, que arribaria a l’1,5 el mateix any. Segons l’autor, la diferència entre l'una i l'altra pot ser causada per la posa- da o no en funcionament de mesures efectives que fomentin la natalitat. En l’horitzó 2010, les taxes són pràcticament idèntiques en les dues hipòtesis, amb un índex de l’1,48. Mo rt a l i t a t . És probable que en el futur els guanys tant pel que fa a esperança de vida com a reducció de la mortalitat siguin més moderats que en els darrers anys. Es contempla, doncs, una única hipòtesi d’augment gradual de l’esperança de vida. En l’horitzó 2010, això n’implicaria l’ i n c rement en un any tant per als homes com per a les dones (76,4 i 83,4 anys re s p e c t i va m e n t ) . 19 20 Moviments migra t o r i s . La immigració estrangera provinent bàsicament dels països del nord d’Àfrica i d’ Ib e roamèrica es pre veu molt important els pro- pers anys i esdevindrà un component clau del cre i xement de la població. La magnitud del volum d’entrades és, sense dubte, el component demogràfic subjecte a canvis més difícils de pre ve u re . Es consideren dos supòsits: manteniment d’una quota fixa d’entrades (al vo l- tant de les 30.000 anuals) i una altra de variable. Aquesta darrera contempla- ria la immigració com una variable d’ajust dels desequilibris demogràfics oca- sionats per descensos de la població activa. D’aquesta manera les necessitats de mà d’obra determinarien la quota anual d’entrades. Com ja succeïa en el cas de la fecunditat, en l’horitzó 2010, les dues hipòtesis no generen re s u l t a t s g a i re diferents. Les diferències sí que serien molt importants en el període pos- terior: del 2030 al 2050, la mitjana anual superaria les 150.000 persones. 1991 1,33 1 9 9 8 1,14 1999 1,14 2000 1,14 2001 1,15 2002 1,17 2003 1,20 2004 1,24 2 0 0 5 1,27 2006 1,31 2007 1,36 2008 1,40 2009 1,44 2010 1,48 PROJECCIÓ DE FECUNDITAT 1998-2010* *Mitjana de fills per dona Font: Fernández Cordón J.A.: “El futur de la població espanyola”, a Herce, J. i Alonso J. (2000): La reforma de les pensions davant de la revisió del Pacte de Toledo.Col·lecció d’Estudis Econòmics. Servei d’Estudis de la Caixa. D ’ a c o rd amb això, fins al 2010 es pot parlar d’un únic escenari que reuniria una recuperació gradual de l’índex de fecunditat (des de l’1,14 actual a l’1,48), l’ a u g- ment d’un any en l’esperança de vida i un saldo migratori anual positiu de poc més de 30.000 persones com a mitjana en els propers 10 anys. La població resultant l’any 2010 seria de 40,46 milions de persones (mig milió més que ara), una població en edat de treballar de 27,17 milions (100.000 menys que el 2000) i una continuació en el procés d’ e n velliment de la població. Respecte a aquest darrer fenomen, cal assenyalar que, en el proper decenni, probablement es p roduirà una desacceleració en aquesta tendència a causa de l’ i n c rement de la nata- litat i que les persones que passaran en els propers anys a l’edat de jubilació (nas- cudes durant i després de la Guerra Civil) són menys nombroses que en les gene- racions anteriors i posteriors. Respecte a la població potencialment activa, el descens de 100.000 persones en aquest estrat d’edat no comportaria un descens de la població activa. Es pre veu que es produirà la situació contrària a causa de la incidència de factors com la pro g re s- s i va incorporació de la dona al mercat de treball, que el grup d’edat d’ e n t re 25-54 augmentarà molt (és el que presenta la major taxa d’activitat) i que, òbviament, la majoria dels immigrants arribats d’aquesta franja d’edat presentaran una eleva d a disposició de tre b a l l a r. 21 22 PROJECCIÓ DE P O B L A C I Ó PER A ESPA N YA 1998-2010 Font: Fernández Cordón J.A.: “El futur de la població espanyola”, a Herce, J. i Alonso J. (2000): La reforma de les pensions davant de la revisió del Pacte de Toledo.Col·lecció d’Estudis Econòmics. Servei d’Estudis de la Caixa. Total població De 16 a 64 anys 1998 39.852.652 27.187.614 1999 39.896.708 27.315.174 2000 39.941.279 27.276.971 2001 39.982.794 27.348.231 2002 40.021.590 27.308.850 2003 40.063.317 27.330.015 2004 40.122.625 27.370.473 2005 40.172.048 27.354.507 2006 40.224.191 27.327.885 2007 40.276.684 27.363.549 2008 40.380.150 27.329.531 2009 40.424.706 27.252.611 2010 40.460.346 27.172.631 23 CATALUNYA L’Institut d’Estadística de Catalunya ha realitzat recentment un estudi que efec- tua una previsió sobre l’evolució del volum i estructura de la població de Catalunya els propers anys1 . Es presenten a continuació els resultats correspo- nents a l’horitzó 2010, que ofereixen un grau prou elevat de fiabilitat. Les hipòtesi inicials de l’estudi són les següents: La fecunditat es mantindrà per sota del nivell de reemplaçament durant tot el període estudiat. No obstant això, s’espera un increment dels naixements a curt termini, a causa d’una certa recuperació de la fecunditat de les generacions nas- cudes els anys seixanta i primers setanta –les més nombroses que han nascut a Catalunya-, en què sovint s’ha diferit el tenir fills fins a després dels 30 anys. D’aquesta manera, l’índex sintètic de fecunditat es situaria, l’any 2010, entre 1,43 i 1,9 fills per dona. L’esperança de vida seguirà creixent de manera continuada durant tot el perío- de i es fan dos supòsits sobre el ritme d’aquest avenç. L’any 2010, el seu valor oscil·laria –segons la hipòtesi escollida- entre 75,6 i 77,7 anys per als homes i entre 82,9 i 84,7 anys en el cas de les dones. Pel que fa a les migracions, es tracten per separat la migració de la resta d’Espanya i la migració amb l’estranger. En el primer cas, es fan dos supòsits, un 1 Institut d'Estadística de Catalunya (1998), Projeccions de població de Catalunya 2010 - 2030, Barcelona. 24 de saldos persistentment negatius (-4.200 persones per any) i un altre de saldos positius, però minsos, al llarg del decenni (de manera que arribarien a 2.200 l’any 2010). El saldo migratori amb l’estranger es preveu positiu i creixent, amb un contingent que l’any 2010 se situaria –segons la hipòtesi escollida- entre 11.600 i 20.200 persones. La combinació selectiva d’aquestes hipòtesis dóna lloc –en el treball de l’IDESCAT- a quatre escenaris de l’evolució de la població de Catalunya i la seva estructura durant el període objecte de la projecció. A continuació es presenten els resultats que es desprenen de l’anomenat escenari tendencial, que pressupo- sa el manteniment fins al 2010 de les tendències actuals pel que fa a mortalitat, fecunditat i migracions, i té també en compte els criteris més acceptats pels experts demogràfics 2 . PROJECCIÓ DE POBLACIÓ PER A CATA L U N YA 2000-2010* 2000 6.155 2 0 0 1 6.181 2002 6.210 2003 6.241 2004 6.275 2005 6.309 2006 6.343 2007 6.375 2008 6.407 2009 6.436 2010 6.462 * En milers Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Projeccions de població. 2 Concretament, aquest escenari preveu per a l'any 2010 un indicador de fecunditat d'1,73 fills per dona, una esperança de vida de 78 anys per als homes i 85 anys per a les dones i un saldo migratori total de 14.000 migrants nets. 25 POBLACIÓ DE CATA L U N YA PER SEXE I EDAT 2010 Edat 90 80 70 60 50 40 30 20 10 60.000 40.000 20.000 20.000 40.000 60.000 Homes Dones Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Projeccions de població. La població total de Catalunya prevista en aquest escenari per a l’any 2010 és de 6,46 milions de persones, el que representa un creixement anual del 4,13 per mil. Tant el creixement migratori com el natural contribuirien –gairebé en la mateixa mesura- a aquesta evolució, amb uns increments anuals de 2,18 i 1,95 persones per cada mil, respectivament. La taxa de natalitat arribaria a situar-se, en el seu punt àlgid de creixement, al voltant del 13 per mil, però cap al final de la dècada ja hauria començat a davallar una altra vegada. La piràmide d’edats per a l’any 2010 permet observar l’estructura d’edats pre- vista l’any horitzó de la projecció, que aporta alguns canvis d’interès respecte a la situació actual. 26 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE 16 A 64 ANYS PER GRUPS D’EDAT A CATA L U N YA. 1975-2010* * En milers Font: Institut d’Estadística de Catalunya , Projeccions de població. De 16 a 24 De 25 a 44 De 45 a 64 Total anys anys anys 1975 761 1.547 1.234 3.542 1980 827 1.561 1.330 3.718 1985 853 1.629 1.361 3.843 1990 893 1.734 1.378 4.005 1995 893 1.814 1.416 4.123 2000 748 1.932 1.446 4.126 2005 582 1.991 1.552 4.125 2010 523 1.911 1.652 4.086 En primer lloc, la tendència a l’alça dels naixements que es preveu per als pro- pers anys es traduiria en un augment de la població infantil. L’any 2010, segons la previsió de l’IDESCAT, la població de 0 a 15 anys s'hauria incrementat en un 20% respecte a l’actualitat. En el cas del col·lectiu de 0 a 5 anys –el que experi- menta un creixement més intens- l’augment podria arribar a ser del 45%. La població en edat de treballar (de 16 a 64 anys) mantindria una considerable estabilitat durant la propera dècada, amb un volum aproximat de 4,1 milions de persones. En canvi, sí que es pre veuen canvis en l’edat mitjana d’aquest col·lectiu, que passaria de 38,6 anys en l’actualitat a 41,4 anys a l’horitzó 2010. La principal causa d’aquesta evolució seria la sensible disminució de la població compresa entre 16 i 24 anys, a la qual s’incorporaran en els propers anys les generacions “buides” nascudes els anys vuitanta i noranta. En canvi, el col·lectiu de 25 a 44 anys –que incorporarà en aquest decenni les generacions plenes nascudes els anys seixanta i primers setanta- arribarà amb tota probabilitat a un màxim històric, i cap al 2005 27 podria fins i tot superar els 2 milions de persones. D’altra banda, s’espera també un fort increment de la població compresa entre 45 i 64 anys. L’allargament de l’esperança de vida i l’arribada de generacions plenes a l’edat de jubilació propiciaran un creixement continuat de la població de més de 65 anys, que l’any 2010 superarà els 1,2 milions de persones. Cal esmentar que l’incre- ment previst d’aquest col·lectiu es basarà –de forma pràcticament exclusiva- en l’augment dels habitants de 75 anys i més, ja que la població compresa entre 65 i 74 anys es mantindrà pràcticament estancada el pròxim decenni. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE 0 A 15 ANYS I DE 65 I MÉS A C ATA L U N YA. 1975-2030* 2000 1750 1500 1250 1000 750 500 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030 De 0 a 15 anys De 65 anys i més *Milers d'habitans Font: Institut d’Estadística de Catalunya , Projeccions de població. 29 SITUACIÓ ECONÒMICA L’ANY 1999 31 MARC ECONÒMIC INTERNACIONAL L’any 1999 s’ha caracteritzat per un considerable creixement econòmic a nivell mundial, un cop superat l’impacte negatiu de les successives crisis de les econo- mies emergents dels anys anteriors. La intensitat i la fortalesa d’aquesta evolució s’ha anat consolidant en el transcurs de l’any, després de la desacceleració en el creixement que es va produir el segon semestre de 1998 i que es va perllongar a la primera part de l’any 1999. D’aquesta manera, s’espera que l’expansió dels anys 1999 i 2000 compensi la caiguda del creixement registrada el bienni 1997- 1998. CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT* *(1) Taxa real de variació Font: OCDE i INE 1998 1999 Unió Europea 2,8 2,4 Alemanya 1,9 1,4 França 3,4 2,7 Regne Unit 2,2 2,1 Espanya 4 3,7 Itàlia 1,5 1,4 Estats Units 4,3 4,1 Japó -2,5 0,3 En les economies occidentals cal remarcar la longevitat del creixement econòmic als Estats Units, la consolidació de l’expansió econòmica a la Unió Europea –més clarament a la segona meitat de l’any- i les dificultats de Japó per dina- mitzar la seva economia, en especial la seva demanda interna. Entre les característiques comunes al conjunt de països que experimenten aquest bon comportament econòmic es poden citar les següents: -El creixement se sustenta en la producció industrial. -La demanda interna s’ha activat en els sectors més sensibles als baixos nivells dels tipus d’interès (com la vivenda i la compra de vehicles). -Aquests baixos tipus d’interès han tingut uns efectes positius en els beneficis empresarials i en la rendibilitat de les inversions. -El comportament dels mercats financers s’ha adaptat favorablement a l’escena- ri de creixement. Malgrat que l’any 1999 la Unió Europea presenta una taxa de creixement econòmic (2,4%) inferior a la de l’any anterior (2,8%), l’evolució anual és cla- rament expansiva, ja que, mentre que durant el primer trimestre el ritme de crei- xement era de l’1,9%, en el quart trimestre s’elevava al 3,1%. Aquest compor- tament va ser propiciat en bona part per la notable reactivació de la producció i la inversió industrial com a conseqüència de la bona marxa de les exportacions, afavorides pel context internacional de recuperació econòmica i per la deprecia- ció de l’euro. L’altra base de la favorable situació econòmica a Europa és la fortalesa de la demanda interna, en la qual es manté l’augment del consum dels béns durables. Aquest factor, conjuntament amb la depreciació de l’euro i l’evolució dels preus del petroli, pot comportar importants riscos inflacionistes. Aquests, de moment, no s’han manifestat amb gravetat a causa dels factors atenuants com el gradual enduriment de la política monetària (increment dels tipus d’interès per part del 32 Banc Central Eu ropeu), la pro g re s s i va reducció dels dèficits fiscals i l’aplicació de nous mecanismes de negociació col·lectiva que han evitat una possible espiral inflació-salaris. Tot i que la situació als diferents països europeus no és la mateixa, s’ o b s e rva que en el segon semestre de 1999 es comencen a tancar els diferencials entre els països que tenen un cre i xement més ràpid i els més lents. A més, s’han recuperat els dos pilars bàsics, Alemanya i Fr a n ç a En el cas d’Alemanya, la clau de la recuperació ha estat la re a c t i vació de la demanda externa que ha impulsat la inversió i la producció industrial. Més incerteses presenta l’ e- volució de la demanda interna, que s’espera que vagi consolidant-se a mesura que es mantingui el ritme de creació de llocs de treball i s’implementin les mesures fiscals de reducció d’ i m p o s t o s . França presenta un major equilibri entre l’impuls de la demanda externa i de la deman- da interna. El cre i xement es basa en un bon comportament tant de la inversió com del consum interior, derivat de l’acusada reducció dels nivells d’ a t u r, amb una situació força c o n t rolada del nivell d’ i n f l a c i ó . Itàlia comença a recuperar-se d’un període d’atonia. Es produeix una recuperació de la producció industrial pel reactivament dels seus mercats d’exportació. El consum privat, però, segueix tenint un comportament força feble. En canvi, a la Gran Bretanya, el motor de l’economia és el consum privat, derivat del bon comportament de l’ocupació i de l’ e volució dels ingressos mitjans. Pel que fa a la demanda externa, aquest país comença a patir l’ e xc e s s i va fortalesa de la lliura esterlin a , que, d’una altra banda, ha contribuït al control de la inflació. 33 Al Japó, la situació continua essent força depre s s i va, malgrat la posada en funciona- ment de polítiques monetàries i fiscals clarament expansives, aquestes últimes ja limi- tades per la presència d’un elevat deute. El país continua encara en procés de sane- jament de les seves empreses. La bona evolució de la demanda externa i de la producció industrial no s’ha tras- lladat encara a la demanda privada, ja que l’ocupació i la renda personal conti- nuen força estancades. La confiança empresarial no s’acaba de recuperar per l’ex- cés de capacitat productiva i la sobredimensió de la força laboral. Aquests dos darrers factors poden dur a un augment de l’atur, que afectaria negativament l’esperada recuperació del consum privat. 34 (1) Taxa real de variació (2) % població activa Font: OCDE i INE PREUS AL CONSUM 1 TAXA D’ATUR 2 1998 1999 1998 1999 Unió Europea 1,1 1,1 10,9 10,0 Alemanya 0,9 0,6 11,0 10,5 França 0,6 0,5 11,8 11,2 Regne Unit 3,4 1,6 4,7 4,3 Espanya 1,8 2,3 18,8 15,9 Itàlia 1,7 1,6 11,9 11,4 Estats Units 1,6 2,2 4,5 4,2 Japó 0,7 -1,3 4,1 4,7 L’economia dels Estats Units registra des de 1997 taxes de cre i xement anual supe- riors al 4%. L’any 1999 la fortalesa de la demanda interna se segueix mantenint com el principal impulsor de l’economia, afavorida per factors com la creació de llocs de treball, l’increment de la renda personal, el manteniment dels guanys borsaris i la flexibilitat del crèdit bancari. L’any 1999, l’expansió també s’ha vist afavorida per la recuperació de la demanda exterior. Fins ara els riscos inflacionistes no han estat excessivament greus a causa de l’in- crement de la productivitat i la competència que ha tingut lloc a l’economia americana com a conseqüència de la irrupció de la ‘nova economia’. Sembla, però, que el perill inflacionista pot fer-se més patent durant l’any 2000 per l’in- crement de salaris (un cop arribada la plena ocupació), la pressió ocasionada per l’augment dels preus de petroli i les dificultats per mantenir durant tant temps els elevats guanys de productivitat. En aquest context s’ e m m a rca la política de la Re s e rva Federal d’augment dels tipus d’interès per moderar el ‘re e s c a l f a m e n t’ de l’economia nord-americana. És pre v i s i b l e , per tant, una desacceleració dels ritmes de cre i xement de l’economia americana deri- vada d’una moderació de la despesa de consum, el fre a la construcció residencial i una contenció en el cre i xement dels beneficis empre s a r i a l s . La incògnita és la magnitud de la desacceleració del consum privat. La taxa d’ e s t a l v i de les famílies és francament baixa i els nivells d’endeutament elevats, però la per- sistència dels guanys borsaris provoca la fortalesa del consum. Aquesta situació no sembla que es pugui mantenir durant gaire temps. D’aquesta manera, la política de tipus d’interès no només es gestionarà amb la finalitat de pre venir la inflació i fre n a r el volum de crèdits, sinó per evitar l’enfonsament brusc de les cotitzacions borsàries i p ropiciar un ajustament moderat en aquest terre n y, per tal d’evitar que no ocasioni un excessiu fre en la marxa del consum i de l’ economia en general. Això tindrà també efectes negatius en la marxa d’Europa. 35 Els experts esperen que Europa s’equilibri amb els Estats Units en el paper de motor de l’economia mundial, amb el dubte de si aquesta podrà heretar els beneficis de l’expansió de les empreses tecnològiques amb la intensitat que ho ha fet l’economia nord-americana. L’any 2000 l’expansió econòmica ampliarà la seva base tant en el sentit geogrà- fic com en la diversificació segons els components de la demanda. 36 CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTER IOR BRUT 6 5 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 l l l l l l l l l l l l l l I/96 I/97 Alemanya Estats Units Japó Espanya I/98 I/99 Font: OCDE i INE 37 PREVISIONS MACROECONÒMIQUES 2000 I 2001 PIB Creixement econòmic en % OCDE FMI Comissió Europea 2000 2001 2000 2001 2000 2001 Estats Units 4.9 3.0 4.4 3.0 3.6 3.0 Japó 1.7 2.2 0.9 1.8 1.1 1.8 Alemanya 2.9 3.0 2.8 3.3 2.9 2.9 França 3.7 2.9 3.5 3.1 3.7 3.2 Itàlia 2.9 3.1 2.7 2.8 2.7 2.7 Espanya 4.3 3.9 3.7 3.4 3.8 3.4 UE-11 3.5 3.3 3.2 3.2 3.4 3.1 Unió Europea 3.4 3.1 3.4 3.1 Inflació en percentatge OCDE FMI Comissió Europea 2000 2001 2000 2001 2000 2001 Estats Units 2.1 2.3 2.5 2.5 - - Japó -0.8 -0.1 0.1 0.9 - - Alemanya 0.6 1.4 1.2 1.3 1.6 1.6 França 1.0 1.6 1.3 1.1 1.1 1.2 Itàlia 2.2 2.2 2.2 1.6 2.1 1.9 Espanya 2.9 2.9 2.3 2.2 2.5 2.2 UE-11 1.5 1.9 1.7 1.6 1.8 1.8 Unió Europea 1.8 2.2 1.8 1.7 Taxa d’atur en percentatge s/població activa OCDE FMI Comissió Europea 2000 2001 2000 2001 2000 2001 Estats Units 4.0 4.2 4.2 4.2 4.3 4.6 Japó 4.8 4.8 4.7 4.6 4.9 5.4 Alemanya 8.5 7.7 8.6 8.1 8.6 7.8 França 9.8 8.8 10.2 9.8 10.0 9.4 Itàlia 11.0 10.5 11.0 10.4 10.9 10.4 Espanya 14.1 12.9 14.4 13.2 13.8 12.1 UE-11 9.2 8.5 9.2 8.5 Unió Europea 8.5 7.9 8.5 7.9 Font: OCDE (maig 2000), FMI (abril 2000) i Comissió Europea (primavera 2000) En el conjunt de l’any, però, el motor del creixement va ser l’evolució de la demanda interna, amb una aportació de 4,9 punts al creixement del PIB (pràc- ticament idèntica a la de 1998). Novament, la formació bruta de capital ha estat el component més dinàmic (amb un augment real del 8,3%), però el consum privat també s'ha comportat positivament (+4,5%) estimulat per l'increment de la renda de les famílies, els baixos tipus d'interès i la bona marxa del mercat laboral. El consum públic, en canvi, segueix una pauta de creixement més moderada (+1,8%). SITUACIÓ ECONÒMICA A ESPANYA Seguint la tendència expansiva dels darrers exercicis, el PIB va registrar un crei- xement real del 3,7% durant 1999, tres dècimes inferior al de l’any anterior. Novament, l’augment del nivell d’activitat econòmica va ser més intens a Espanya que al conjunt de la Unió Europea (2,1%) i a l’OCDE (2,8%). A diferència del que va succeir el 1998, l’increment del PIB va experimentar una certa acceleració en el transcurs de l’any -i va assolir un 3,9% el quart trimestre- a causa del millor comportament del sector exterior. 38 10 8 6 4 2 0 -2 70 72 74 76 78 80 82 84 86 88 90 92 94 96 98 CREIXEMENT REAL DEL PIB 1970 - 1999 Espanya Unió Europea 39 El sector exterior va registrar un saldo negatiu de magnitud similar a la de l'any anterior (-1,2% del PIB). Efectivament, mentre les exportacions creixien si fa no fa com ho van fer el 1998 (un 8,5%), la fortalesa de la demanda interna va esti- mular les importacions fins a un increment real del 12,6%, i va provocar un augment del dèficit comercial del 41,4%. De tota manera, cal esmentar que les exportacions van experimentar una clara reactivació a partir del mes d’octubre. I trim. II trim. III trim. IV trim. Mitjana anual Consum privat 4,5 4,5 4,5 4,4 4,5 Consum públic 2,2 2,0 1,7 1,2 1,8 FBCF 10,5 9,6 7,4 6,0 8,3 Construcció 11,0 10,2 7,1 5,1 8,3 Béns d’equipament 9,6 8,6 8,0 7,5 8,4 Demanda interna 5,5 5,3 4,7 4,2 4,9 Exportacions 4,4 6,9 10,0 12,4 8,5 Importacions 11,5 12,7 13,1 13,1 12,6 PIB 3,6 3,7 3,8 3,9 3,7 CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 1999* (Demanda) * Taxes percentuals de creixement real. Dades cicle-tendència Font: INE Novament, la construcció va ser el sector amb un creixement del PIB més intens (8,1%), a causa fonamentalment de l’impuls de l’edificació residencial. De tota manera, després d’una evolució fortament expansiva durant el primer semestre, 40 el sector va donar mostres de desacceleració en la segona meitat de l’any. El sec- tor serveis va registrar un increment (3,5%) superior al de 1998, amb un com- portament especialment favorable dels serveis destinats a la venda (com el turis- me). En canvi, la indústria va reduir la seva taxa de creixement al 2,3% -menys de la meitat de la de l’any anterior-, mentre el sector primari experimentava una disminució neta del seu producte en termes reals. I trim. II trim. III trim. IV trim. Mitjana anual Agricultura -3,1 -1,8 -1,4 -2,0 -2,1 Indústria 1,7 1,7 2,5 3,3 2,3 Construcció 10,8 9,9 6,7 5,1 8,1 Serveis 3,4 3,5 3,5 3,5 3,5 PIB 3,6 3,7 3,8 3,9 3,7 CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 1999* (Oferta) * Taxes percentuals de creixement real. Dades cicle-tendència Font: INE 41 OCUPACIÓ, PREUS I DÈFICIT PÚBLIC Durant 1999, el creixement econòmic va incidir sobre la marxa del mercat de treball encara amb més força que l’any anterior. El nombre d’ocupats es va incre- mentar en un 4,6% (1,7 punts més que el 1998), i va arribar a superar els 14 milions el quart trimestre, la xifra més elevada des de 1976. Cal tenir present, però, que en el transcurs de l’any es van introduir diverses modificacions a l’Enquesta de Població Activa –per tal d’adaptar-la a l’Enquesta de Forces de Treball de la Unió Europea- que fan probable que aquests resultats presentin un cert biaix a l’alça3 . Per sectors, la construcció va registrar un extraordinari augment de l’ocupació (13%) –i ha intensificat el seu dinamisme dels darrers anys-, però també cal con- siderar molt positiva l’evolució dels serveis (amb un creixement del 6%). En canvi, la indústria va crear ocupació a un ritme (2,1%) molt més moderat que l’any anterior. D’altra banda, el quart trimestre –sempre segons l’EPA- l’atur s’havia reduït en un 13% respecte a l’any anterior, i la taxa es va situar en un 15,4%. Aquest context globalment positiu va estimular també un notable increment de la contractació (13%), especialment remarcable en el cas de la contractació inde- finida (28%). De tota manera, i malgrat els estímuls legals que darrerament han rebut, aquests tipus de contractes seguien representant menys del 10% del total signat en el transcurs de l’any. 3 La comptabilitat nacional trimestral situa en un 3,4% el creixement dels locs de treball equivalents a temps complet en el conjunt de l'any 1999. 42 L’ e volució de la inflació és un dels aspectes preocupants del quadre macro e c o n ò m i c de 1999. Ef e c t i vament, l’Índex de Preus al Consum va pujar fins a situar-se en un 2,9% el desembre, molt per sobre de l’objectiu inicial fixat pel govern (1,8%). En el transcurs de l’ a n y, la inflació subjacent va mantenir la fortalesa que ja havia mos- trat el 1998, impulsada pel dinamisme de la demanda interna. Però en el cas de 1999, aquesta tendència va venir acompanyada per una evolució també alcista dels p reus de l’energia (que l’any anterior s’havien reduït) i un comportament menys f a vorable dels de l’alimentació. EVOLUCIÓ DELS PREUS AL CONSUM 1993 - 1999 5- 4,5- 4- 3,5- 3- 2,5- 2- 1,5- 1- 0,5- 0-l l l l l l l 93 94 95 96 97 98 99 El dèficit de caixa no financer de l’Estat es va reduir a l’1% del PIB durant 1999, això re p resenta una disminució de 0,3 punts prenent com a referència l’any ante- r i o r. Els ingressos es van incrementar en un 4,8%, bàsicament a causa del compor- tament expansiu de l’ I VA i els impostos especials propiciats per l’alça del consum, que contrasta amb la moderació dels impostos directes l’any de la reforma de l’ I R P F. L’ e volució de les despeses públiques es va caracteritzar per la contenció (cre i- xement del 2,4%), influïda per la reducció de les despeses de personal i financere s i per un increment de la despesa de capital (2,6%) molt inferior al de 1998. PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER A ESPANYA Per a l’any 2000 es pre veu que l’economia espanyola mantingui el dinamisme que ha caracteritzat la seva evolució en els darrers anys, amb un increment del PIB que podria fins i tot superar el de 1999. El principal motor d’aquest cre i xement, la demanda interna, experimentaria, però, una certa desacceleració com a conseqüèn- cia del menor ritme de creació d’ocupació, la pujada dels tipus d’interès, la modera- ció del consum públic i el previsible alentiment de la construcció. Aquest fet quedarà p robablement compensat pel major dinamisme de les exportacions resultant d’ u n context internacional favorable, que permetria una millora del saldo exterior. En matèria de preus sembla raonable esperar una certa desacceleració de la infla- ció associada a la frenada dels preus de l’energia i al menor impuls de la deman- da interna. També es preveu que continuïn l’evolució positiva de l’atur i dels comptes del sector públic, que podria situar-se ja molt a prop del “dèficit zero”. 43 1999 Previsió 2000 MEH OCDE FMI BBVA PIB I AGREGATS Consum privat 4,5 3,6 3,8 Consum públic 1,8 1,2 PBCF 8,3 8,9 7,6 Demanda interna 4,9 4,4 4,5 Exportacions 8,5 11,7 14,5 7,5 Importacions 12,6 12,8 13,4 11,4 Saldo exterior (%PIB) -1,2 -0,5 -0,7 -1,3 Producte Interior Brut 3,7 4,0 4,3 3,5 3,3 IPC 2,9 2,0 3,1 2,1 2,6 Ocupació 3,4* 3,0* 2,2 Taxa d’atur 15,9 14,2 14,1 14,0 Dèficit públic de les adm. públiques (%PIB) -1,1 -0,4 -0,5 -1,0 *Llocs de treball equivalents a temps complet NOTA: La inflació de l'OCDE és el deflactor del consum privat 44 I trim. II trim. III trim. IV trim. Mitjana anual Demanda interna 6 5,7 5,5 5 5,5 Consum privat 4,2 4,2 4,5 4,3 4,3 Consum públic 2,7 2,8 2,5 2,4 2,6 Formació bruta de capital 11,4 10,2 9 7,9 9,6 Saldo exterior -1,3 -1,2 -1,1 -0,7 -1,1 PIB 4,3 4,2 4,1 4,1 4,2 Taxa real de variació Font: Institut d’Estadística de Catalunya. L’ECONOMIA CATALANA L’economia catalana va experimentar l’any 1999 un intens creixement econò- mic, que es va xifrar en un 4,2%, cinc dècimes per sobre de la mitjana espa- nyola. Per tercer any consecutiu, el ritme d’expansió anual se situa al voltant del 4%, i això manifesta l’important vigor de l’economia catalana. A diferència de l’any anterior, el creixement per sobre del 4% té lloc a cadascun dels trimestres, mostra d’una notable estabilitat, després de la desacceleració que es va produir a la segona meitat de 1998 per l’afebliment de la demanda externa. El principal motor de l’expansió segueix sent la demanda interna, que ha cre s c u t a un ritme anual del 5,5%, i compensa clarament la contribució negativa del sec- tor exterior a l’economia. Tot i això, en el transcurs de l’any 1999, coincideix la lleu però pro g re s s i va moderació de la demanda interna amb la recuperació gra- dual de les exportacions derivada de la millora del clima econòmic internacional, CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 1999 (Demanda) bàsicament dels països europeus. Això permet un cert reemplaçament de la demanda interna per l’externa i el manteniment d’un creixement intens. Aquesta tendència sembla que es pot accentuar durant l’any 2000. El dinamisme del consum privat de l’any 1999 és conseqüència de la confluèn- cia de diversos factors, com ara l’augment de l’ocupació, la reducció de l’IRPF i el manteniment d’uns baixos nivells de tipus d’interès. Com a indicadors d’a- questa situació del consum es poden citar, a tall d’exemple, l’increment en un 20% de la importació de béns destinats al consum de les famílies i en un 15% de la matriculació de vehicles. La formació bruta de capital ha estat l’ a l t re component impulsor de la demanda interna, en créixer en una taxa propera al 10% anual, conseqüència de la favo r a b l e e volució de la demanda de béns d’equipament i de la inversió en constru c c i ó . L’any 1999, el sector exterior torna a incidir negativament en el cre i xe m e n t econòmic, en detraure’n 1,1 punts. Això és conseqüència de la notable desac- celeració de les exportacions de mercaderies, que només cre i xen un 4,7% anual, mentre que les importacions evolucionen a un 13%, aquesta situació ha donat com a resultat un empitjorament del dèficit comercial en un 38,6% re s- pecte a 1998. Com ja s’ha esmentat, la situació del sector exterior millora cla- rament durant la segona meitat de l’any: així, el quart trimestre, les export a- cions cre i xen en un 20% respecte al darrer trimestre de 1998 (mentre que les i m p o rtacions ho fan en un 26%). La millora del sector exterior i la minoració de la seva aportació negativa en el cre i xement de l’economia catalana s’ i n t e n s i- ficarà durant l’any 2000. 45 CREIXEMENT SECTORIAL Pel que fa a l’oferta, la construcció i els serveis van ser els sectors impulsors del creixement econòmic. La constru c c i ó va presentar la situació més expansiva dels darrers anys, amb una taxa propera al 12% anual, gairebé cinc punts per sobre de la de l’ a n y 1998. Les dades d’habitatges iniciats (93.000) i acabats (62.500) són molt p o s i t i ves, ja que re p resenten entre un 35-40% més de la mitjana dels darre r s cinc anys. La construcció d’habitatges ha estat, per tant, el principal impuls en la bona marxa del sector. El diferencial de cre i xement econòmic entre Catalunya i Espanya ve en bona part explicat per un major dinamisme d’ a- quest sector (11,7% davant del 8,1%). 46 I trim. II trim. III trim. IV trim. Mitjana anual Agricultura -2,2 -2,2 -2,3 -3,1 -2,4 Indústria 2,1 1,6 2,1 3,2 2,3 Construcció 14,9 13,3 10,9 8,1 11,7 Serveis 3,6 3,6 3,5 3,4 3,5 PIB 4,3 4,2 4,1 4,1 4,2 CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 1999 (Oferta) Taxa real de variació Font: Institut d’Estadística de Catalunya. S’ha iniciat, però, una certa moderació en la seva evolució durant la segona mei- tat de l’any, bàsicament a la corona metropolitana de Barcelona. Els factors que incideixen en aquesta desacceleració de l’activitat immobiliària són l’increment dels tipus d’interès, l’elevat nivell de preus i un menor ritme en el creixement de l’ocupació. Aquest alentiment podrà ser compensat en part per la fortalesa en la construcció d’altres tipus d’edificacions i per la reactivació progressiva de l’obra civil. Aquests factors poden permetre una continuïtat en la bona marxa del sec- tor en els propers anys. La indústria ha mostrat un comportament menys expansiu que l’any precedent, ja que ha crescut només un 2,3%, la meitat de 1998. Al llarg de l’any, però, l’ac- tivitat industrial s’ha anat dinamitzant com a conseqüència de la reactivació de les exportacions, bàsicament les destinades a la Unió Europea. D’aquesta mane- ra, el quart trimestre de 1999, la taxa de creixement ascendia al 3,1%. La fabri- cació de béns d’equipament i de béns intermedis són les branques que han tin- gut una recuperació més intensa. 47 TAXA DE CREIXEMENT DEL PIB DE LA CONSTRUCCIÓ (%) 16- 14- 12- 10- 8- 6- 4- 2- 0- I/99 Catalunya Espanya II/99 III/99 IV/99 48 Utilització de la capacitat productiva Cartera de comandes total Cartera de comandes estranger Estocs de productes acabats Tendència de la producció Indicador de confiança Nov-des 98 84,4 -2 -13 5 22 5 Set-oct 99 80,8 18 17 -3 19 13 Nov-des 99 80 23 9 -7 28 19 ENQUESTA D'INDÚSTRIA Font: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya. Els resultats de l’Enquesta de Conjuntura posen de manifest el bon moment del clima industrial, amb una millora de la cartera de comandes i un nivell elevat de confiança industrial. La inversió industrial a Catalunya l’any 1999 s’estima que ha experimentat un increment d’un 8%, tres punts menys que l’any 1998. El segment d’empreses grans és el que ha experimentat una expansió més important (16,4%), davant d’un comportament poc dinàmic de les pimes (1,3%). Tot i això, s’espera que durant l’any 2000 la situació entre els dos tipus d’empreses tendeixi a aproxi- mar-se. També s’estima que es produirà un major dinamisme de la inversió industrial fins arribar a l’11,5 com a taxa de variació anual. La indústria a Catalunya va créixer en tots els trimestres a unes taxes que supe- ren en unes dècimes les espanyoles. En ambdós casos, però, el creixement va ser força moderat. A diferència de les oscil·lacions en l’ e volució de la construcció i la indústria, els ser- veis presenten un cre i xement sostingut durant l’any derivat de la fortalesa del con- sum privat i de l’activitat turística. La taxa d’ i n c rement anual s’ha situat en un 3,5%, exactament la mateixa que l’ e s p a n yola i quatre dècimes més que l’any 1998. Els sectors més actius van ser el comerç i els serveis turístics, als quals caldria afe- gir en els darrers mesos de l’any el subsector dels transports, el dinamisme del qual està directament lligat a la reactivació industrial. Les vendes de vehicles i de les grans superfícies han experimentat importants increments, mentre que en branques com l’alimentació i els equipaments de la persona l’evolució va ser força més moderada. L’Enquesta de Comerç Minorista posa en relleu el bon moment del sector minorista, amb uns indicadors especialment positius al període set.-oct. 1999 que anticipaven la bona temporada nadalenca. En l’últim bimestre de l’ a n y, els indicadors són globalment favorables, entre els quals cal re m a rcar el de ‘la m a rxa dels negocis’. 49 TAXA DE CREIXEMENT DEL PIB DE LA INDÚSTRIA (%) 3,5- 3- 2,5- 2- 1,5- 1- 0,5- 0- I/99 Catalunya Espanya II/99 III/99 IV/99 El turisme va presentar uns nivells d’activitat força elevats: la xifra de negocis ha pujat en un 7%, el nombre de viatgers se situa molt a prop dels 10 milions i el grau d’ocupació hotelera mitjana és del 63,6% per places i del 68,8% per habi- tacions4 . Les perspectives per al 2000 són favorables, però existeixen alguns interrogants derivats de l’augment de la competència en el sector, la qual cosa podria dur a una guerra de preus. 50 4 Dades provinents de l'Enquesta del Sector Hoteler de la Cambra de Comerç de Barcelona Marxa dels negocis Vendes Perspectives marxa negocis Indicador de confiança Nov-des 98 29 15 -1 9 Set-oct 99 7 15 44 19 Nov-des 99 29 11 3 8 ENQUESTA DE COMERÇ MINORISTA Font: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya. OCUPACIÓ, PREUS I DÈFICIT PÚBLIC L’any 1999 es van crear 89.000 nous llocs de treball a Catalunya, amb una taxa d’increment de l’ocupació del 3,8%, molt propera al 4,2% de creixement econòmic. Es milloren els resultats de 1998, ja que el nombre d’ocupats va pujar en 70.000 persones. El grup d’assalariats és el que experimenta un major crei- xement, amb una variació anual del 7,7%. Per sectors, cal remarcar la important creació d’ocupació a la construcció, que per segon any creix per sobre del 10%, i als serveis (6,3%), mentre que la indús- tria pateix un lleu retrocés (-2,5%). La taxa de temporalitat continua la seva marxa decreixent i se situa al 27,7%, sis dècimes menys que l’any anterior. Aquest índex, però, cal considerar-lo excessi- vament elevat i cal admetre que sembla difícil que en el marc actual experimen- ti un important descens en els propers mesos. La taxa d’atur estimat ha arribat a situar-se al 10,1%, amb un descens de tres punts i mig en un sol any, situació que situa Catalunya molt a prop de la mit- jana de la zona euro. D’aquesta baixada se n’han beneficiat especialment els joves i les dones. La taxa d’atur d’aquests dos col·lectius es redueix en uns set punts. La inflació va experimentar l’any 1999 un clar repunt: l’Index de Preus al Consum a finals de 1999 va presentar un creixement interanual del 3,5%, pràc- ticament el doble que l’any anterior (1,8%). Aquest índex és sis dècimes supe- 51 rior a la mitjana espanyola, el diferencial més elevat dels darrers anys. Precisament, els components que més van ajudar l’any 1998 al control de la inflació, els aliments i l’energia, són els que durant l’any 1999 han provocat el rebrot inflacionista. Cal tenir en compte que l’increment dels preus energètics té una ràpida incidència en l’evolució dels preus industrials. Durant l’any 1999, el comportament dels salaris no ha estat un factor propicia- tori de tensions inflacionistes, ja que han evolucionant molt per sota de la infla- ció, al 2,4%. Tenint en compte el feble comportament de la productivitat apa- rent, uns elevats salaris haurien pogut propiciar una major pressió sobre els preus. L’estat d’execució del pressupost de la Generalitat a 31 de desembre de 1999 presenta un dèficit de 10.706 milions, un 34,7% menys que l’exercici anterior. Aquest descens és producte d’un increment dels ingressos no financers (8,7%) superior al de les despeses no financeres (8,3%). 52 PREVISIÓ 2000 Les darreres estimacions realitzades per la Caixa de Catalunya apunten cap a una certa moderació dels ritmes de creixement, amb una taxa del 3,9% per a l’any 2000. L’evolució, però, es preveu més equilibrada que en els anys anteriors, deri- vada d’un protagonisme més compartit entre la demanda interna i l’externa com a impulsors de l’activitat. Els principals components de la demanda interna experimentarien una certa desacceleració: el consum privat passaria del 4,3% del 1999 al 3,8 del 2000, el consum públic del 2,6 a l’1,3, i la inversió perdria uns dos punts (evoluciona del 9,6% al 7,7%), el seu vigor s’espera que es concentri en la recuperació de la for- mació bruta de capital en béns d’equipament que atenuarà la reducció de la inversió en la construcció. El comportament del sector exterior s’estima més favorable que l’any anterior, amb un important increment de les exportacions (13,6%) davant del de les i m p o rtacions (12,1%). L’ a p o rtació negativa del sector exterior al cre i xement de l’economia serà, d’ a c o rd amb això, de 0,9 dècimes, dues menys que l’any anterior. Tant la re p resa de les inversions en equipament com la bona marxa de les expor- tacions de mercaderies provoquen, en aquest marc, que l’activitat industrial aug- menti un 4%, gairebé el doble que l’any 1999. Aquest major dinamisme de la indústria compensarà, en part, la desacceleració de la construcció, que passarà de 53 l’11,7% al 7,9%. D’altra banda, els serveis experimentaran una certa moderació i passaran del 3,5% al 3,2% per la disminució de la demanda interna (tant públi- ca com privada). Sembla força difícil que durant l’any 2000 el procés de creació d’ocupació i de reducció de l’atur continuï amb la mateixa intensitat que l’any 1999. Tot i això la tendència és clarament favorable. Per a l'any 2000 és previsible un major risc de pressió salarial, que, si no millo- ra la productivitat, podria traslladar-se als preus. Aquest factor i el manteniment dels preus energètics a un nivell elevat són els dos elements que poden contri- buir a una inflació alta. Com a factors atenuants hi haurà la moderació de la demanda interna i l’increment dels tipus d’interès. 54 L´ACTIVITAT ECONÒMICA A LA CIUTAT DE BARCELONA CREIXEMENT DEL PIB L’activitat econòmica a Barcelona va créixer en un 3,89% -en termes reals- durant 1999, una taxa quasi idèntica a la de 1998 (3,98%). La ciutat, per tant, manté l’evolució dinàmica que l’ha caracteritzat en els darrers exercicis i ja fa 3 anys consecutius que creix a un ritme proper al 4% anual. L’increment del PIB de la ciutat en el transcurs de l’any és més intens que el registrat al conjunt d’Espanya (3,7%) i està lleugerament per sota del de l’acti- vitat a Catalunya (4,2%). En el conjunt de la dècada dels 90 (1990-99), el crei- xement econòmic de Barcelona se situa prop del 27% i supera el dels altres dos àmbits territorials, que solen experimentar amb més intensitat les oscil·lacions del cicle econòmic. 55 Barcelona Catalunya Espanya 4,82 1,56 1,78 20,78 22,55 19,51 26,60 24,46 21,63 2,66 2,46 2,20 1990-93 1994-99 1990-99 Mitjanes anuals 90-99 TAXES DE CREIXEMENT REAL (%) Font: Gabinet tècnic de programació / Universitat Pompeu Fabra, Evolució de l’activitat econòmica a Barcelona ciutat 1999, juny de 2000. A la regió metropolitana de Ba rc e l o n a5 , l’activitat econòmica va créixer –en termes reals- en un 3,54% durant l’any 1999. Es tracta d’una taxa mig punt més baixa que la corresponent a 1998, però força superior a la mitjana del període 1991-1999 en aquest àmbit territorial (2,9%). No s’ o b s e rven grans diferències entre els ritmes de cre i xement del PIB de les comarques que la integren, que oscil·len entre el 4,89% del Garraf i el 3,35% del Ba rcelonès. Com al conjunt de Catalunya, el sector de la construcció va ser el que va experi- mentar una evolució més dinàmica, amb un increment real (8,96%) encara més f o rt que el de l’any anterior, la qual cosa confirma la intensitat de la seva expansió actual. A diferència del que va succeir el 1998, però, el cre i xement registrat al sec- tor dels serveis (3,64%) va ser superior al de la indústria (2,4%). El pes de la regió metropolitana de Ba rcelona dins el PIB total català es va situar el 1999 en un 67,37%, percentatge similar al que es va registrar els anys precedents. 56 5 Entesa com l'àmbit format per les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Vallès Ocidental Vallès Oriental Total 3,43 0,28 2,38 -0,44 0,99 -0,19 0,64 3,05 2,57 1,86 0,29 1,92 2,85 2,4 9,21 8,22 10,86 11,28 9,47 9,26 8,96 4,47 3,28 5,30 3,94 4,26 4,42 3,64 4,23 3,35 4,89 3,10 3,57 3,97 3,54 Primari Indústria Construcció Serveis Total CRE IXEMENT DEL PIB A L’ À M B I T METROPOL ITÀ PER SECTORS * Font: Caixa de Catalunya, Anuari comarcal 2000. * Taxa de variació en termes reals (%) INDICADORS DE CONSUM La matriculació de vehicles a la província de Barcelona es va incrementar en un 14,8% durant l’any 1999, de manera que va assolir les xifres rècord de 264.252 noves altes i un increment net del parc (altes – baixes) de més de 176.000 uni- tats. Aquestes dades refermen el fort dinamisme dels darrers tres anys, en què el creixement acumulat de la matriculació ha estat del 67%. De tota manera, l’aug- ment registrat en el conjunt de l’any ha estat inferior al de 1998 (25,7%). Les estadístiques sobre consum d’energia elèctrica mostren una reducció de l’ 1 1 % en el transcurs de 1999, fonamentalment a causa dels usos comercials i industrials (on la caiguda és del 14%). Tant en aquest cas com en l’ús domèstic, s’ o b s e rva una tendència decre i xent en el transcurs de l’ a n y. No obstant això, aquestes xifres estan mediatitzades pel procés de liberalització en què està immers el sector elèctric –que augmenta les possibilitats de triar subministrador per part de determinats usuaris- i no permeten, per tant, una comparació homogènia amb les de 1998. 57 M ATRICULACIÓ DE VEHICLES (PROVÍNCIA DE BARCELONA) 80.000- 70.000- 60.000- 50.000- 40.000- 30.000- 20.000- 10.000- 0- 1996 1997 1998 1999 I trim. II trim. III trim. IV trim. El volum d’escombraries recollides va incrementar en un 2,5% en el transcurs de 1999, el que significa una evolució més positiva que la dels anys precedents probablement relacionada amb el dinamisme del consum privat. D’altra banda, la recollida selectiva va continuar la seva evolució ascendent dels darrers anys, amb un augment del 35,4% que situa el seu pes dins el total en un 6,3%. El nombre de tones recollides per aquest sistema durant l’any va més que duplicar el de 1996. 58 ESCOMBRARIES DOMICILIÀRIES RECOLLIDES (Tm) 175.000 170.000 165.000 160.000 155.000 150.000 145.000 140.000 135.000 130.000 97/I II III IV 98 /I II III IV 99/I II III IV PORT I AEROPORT El tràfic de mercaderies al port de Ba rcelona, després d’un any de cert estanca- ment, va re p re n d re el seu cre i xement en el transcurs de 1999 fins a situar-se pro p dels 28 milions de tones, la qual cosa re p resenta un increment del 12,8%. Cal re m a rcar novament l’ e volució positiva de la càrrega general, que, amb un aug- ment superior al de l’any passat (17,1%), ha passat a re p resentar el 55% del trà- fic total. També les entrades d’ h i d rocarburs (amb una pujada del 20,2%) han tendit a guanyar pes, amb un comportament especialment expansiu de la gasoli- na i el gasoil. En canvi, les exportacions de dolls sòlids (particularment les dels vinculats a la construcció, com el ciment o el clínker) han sofert una notable cai- guda i, en el bienni 1998-99, el tràfic d’aquests productes s’ha reduït a la meitat. El tràfic de contenidors es va incrementar en un 12,8% -taxa pràcticament idèn- tica a la de l’any anterior- i supera així l’1,2 milions de Teus. Aquesta xifra dupli- ca sobradament la corresponent a 1994 i posa de manifest la creixent especialit- zació del port de Barcelona en aquest camp. El trànsit de passatgers al port va registrar un increment històric durant 1999 (29,3% i 312.000 persones més) i se situa prop d’1,4 milions. Aquesta evolució, després d’un any que ja havia estat especialment favorable, ha permès duplicar amb escreix el volum de trànsit de 1995. El principal determinant d’aquesta dinàmica ha estat el fort creixement (38,8%) de la utilització dels ferris regulars que connecten Barcelona amb les Illes i Gènova. 59 60 L’any 1999, l’ a e ro p o rt va registrar un nou rècord de passatgers -17,42 milions-, la qual cosa re p resenta un increment del 7,6% en contraposició a l’any anterior. Tal i com ja havia succeït el 1998, el cre i xement més intens va corre s p o n d re al trànsit internacional (+14,2%) que, amb més de 8 milions de passatgers ja supera el 46% del total anual. En els vols interiors, el nombre de passatgers va augmentar de forma més suau (4,3%) -com ja ho havia fet el 1998-, i supera per primera vegada els 9 milions de persones. En aquest apartat, cal considerar significatiu l’ i n c rement del nombre de vols produït en el transcurs de 1999 (5,9%), que contrasta amb l’estancament de l’any anterior. D’altra banda, el pont aeri Ma d r i d - Ba rcelona manté una evolució p rou positiva, amb un cre i- xement del 6% del nombre de passatgers. 61 NOMBRE DE PASSATGERS A L'AEROPORT (Milers) 6.000- 5.000- 4.000- 3.000- 2.000- 1.000- 0- 97/I II III IV 98 /I II III IV 99/I II III IV Interior Internacional Total El tràfic de mercaderies a l’ a e ro p o rt va registrar una evolució favorable en el trans- curs de 1999, amb un augment del 7,7% que contrasta amb el lleu descens de l’any anterior. El dinamisme del tràfic associat als vols internacionals (+10,4%) pràcticament va triplicar l’ i n c rement del tràfic interior (3,5%). TURISME Barcelona segueix afermant cada any que passa la seva posició com a destinació turística urbana important. En el transcurs de 1999, tant el nombre de pernoc- tacions com el de visitants van créixer, fins a situar-se prop del doble de les xifres de 1990. Així culmina una dècada extraordinària per a la projecció turística de la ciutat, que ha propiciat canvis tant quantitatius com qualitatius en la marxa del sector. L’any 1999 es van superar per primera vegada els 7 milions i mig de pernocta- cions. A diferència de l’any anterior, però, el creixement d’aquesta magnitud (1,9%) va ser inferior al del nombre de viatgers (5,2%), de manera que l’estada mitjana a Barcelona va tendir a reduir-se lleugerament. El nombre de viatgers es va situar per primera vegada per sobre dels 3,1 milions, després d’incrementar al mateix ritme que ho havia fet el 1998. 62 Visitants Pernoctacions Estada mitjana 2.969.490 7.400.337 2,49 3.123.476 7.542.115 2,41 5,19 1,92 -3,11 1998 1999 % Var. 99/98 A C T I V I TAT TURÍS TICA A BARCELONA Font: Turisme de Barcelona. Malgrat el lleuger increment de l’oferta hotelera en el transcurs de 1999, la taxa d’ocupació hotelera va assolir valors propers als de l’any anterior: un 69,7% en termes de places i un 80,6% en termes d’habitacions. 63 El perfil del visitant no mostra unes tendències definides d’evolució temporal. En el conjunt de 1999, les dones i els visitants de nacionalitat espanyola van guanyar pes dins el total de visites rebudes a la ciutat. També va augmentar el percentatge dels visitants que vénen sols o amb la família. D’altra banda, Barcelona segueix rebent una bona valoració mitjana dels visitants que hi fan estada, especialment en l’àmbit de l’oferta arquitectònica, cultural i d’entreteni- ment. Per tercer any consecutiu, i amb especial contundència en aquest cas, el nombre de turistes (47,7%) va superar el de visitants per motius professionals (30,3%). Per tant, aquest recent canvi qualitatiu en l’estructura de la demanda hotelera a la ciutat sembla adquirir caràcter estructural. El 1999 es van celebrar 58 certàmens a la Fira de Barcelona, amb un total de 23.860 expositors (un 14,8% més que l’any 1998). A més, es van realitzar a Barcelona 379 congressos i 792 convencions (en total, un 16,9% més de reu- nions que el 1998), amb més de 272.000 assistents. També en aquest àmbit s’ha produït un increment substancial en el conjunt dels anys 90. 64 Barcelona Resta prov. Barcelona Catalunya Madrid Resta prov. Madrid Espanya 901 1.075 2.738 1.797 832 16.905 1.263 1.889 4.434 1.132 849 18.337 27 45 95 21 12 3.744 2.191 3.009 7.267 2.950 1.693 38.986 Banca Caixes d’estalvi Coop. de crèdit Total NOMBRE D’OFIC INES Font: Banco de España. Boletín estadístico. SECTOR FINANCER El nombre d’oficines d’entitats financeres ubicades a Barcelona va experimentar una lleugera reducció (-1,8%) durant 1999, contrastant amb l’estabilitat dels anys precedents. Efectivament, en aquest exercici, el descens del nombre d’ofi- cines bancàries (-6,5%) va ser més pronunciat que l’increment de les de les cai- xes d’estalvi (+1,6%), mentre que el nombre de cooperatives de crèdit es man- tenia pràcticament constant. Als altres àmbits considerats es produeixen tendèn- cies bàsiques força semblants, tot i que a nivell espanyol el creixement de les ofi- cines de caixes d’estalvi (+4,2%) va ser més intens que la disminució de les bancàries (-3,1%). 65 Al conjunt de Catalunya i a la ciutat de Madrid, el nombre total d’oficines es va mantenir pràcticament estable en el transcurs de l’any, mentre que a Espanya i a la resta de la província de Barcelona es va incrementar lleugerament (0,9 i 1,8%, respectivament). Com a resultat d’aquesta evolució, les oficines localitza- des a la ciutat de Barcelona representen el 30,15% del total català. L’any 1999 va continuar l’evolució favorable de la Borsa de Barcelona, fins a assolir per primera vegada un volum efectiu negociat superior als 10 bilions de pessetes. L’increment d’aquest volum en el conjunt de l’any (+14,5%) no és comparable al registrat durant l’any 1998 (69,1%), però culmina un trienni d’un dinamisme extraordinari. El nivell de contractació a la Borsa de Barcelona se situa –com l’any passat- prop del 27% del de Madrid, i hi ha una diferència qualitativa important entre les dues borses: mentre gairebé la totalitat del volum negociat a Madrid correspon a renda variable, a Barcelona la renda fixa repre- senta el 48,3% del total, bàsicament a causa del ràpid creixement de la renda fixa pública. 66 1 Activitats empresarials Agricultura i ramaderia Energia i aigua Indústries extractives Indústries manufactureres Construcció Comerç i restauració Transports i comunicacions Serveis. financers i a les empreses Serveis personals 2 Activitats professionals Total 146.036 9 49 6 14.547 10.058 70.613 14.130 21.411 15.213 42.756 188.792 149.151 6 49 5 14.285 10.598 70.404 13.919 23.975 15.910 43.611 192.762 1998 1999 NOMBRE D’ACTIVI TATS ECONÒMIQUES Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. TEIXIT PRODUCTIU El nombre de llicències de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) va incrementar en un 2,1% l’any 1999 i va superar en 0,7 punts el creixement registrat l’any anterior. La taxa d’augment de les activitats empresarials –el 77,4% del total- va ser gairebé idèntica a la de les activitats professionals. Novament, la construcció va ser el sector amb un creixement més intens en el nombre de llicències (5,4%). Els serveis han registrat un increment (2%) més intens que el de 1998, però la reducció de les activitats industrials (-1,8%) ha estat també més accentuada que l’any anterior. 67 Dins el sector terciari, la forta expansió dels serveis financers i a les empreses (+12%) i l’evolució positiva dels serveis personals (4,6%) contrasten amb l’esta- bilitat del comerç i la restauració en termes de llicències (-0,3%) i amb el lleu- ger descens dels transports i comunicacions (-1,5%). En termes més desagregats l'evolució de la ciutat continua en la mateixa direc- ció dels últims anys, transformant-se gradualment i creixent de manera més sig- nificativa en aquells subsectors que es defineixen com emergents o de futur. Efectivament, segons un estudi molt recent de la Universitat Autònoma de Barcelona , en els últims 2 anys les activitats on s'ha incrementat més l'afiliació a la Seguretat Social ha estat en serveis a les empreses (publicitat, assesories, acti- vitats professionals, agents immobiliaris), telecomunicacions i informàtica. De fet s'observa un dinamisme més remarcat en aquelles branques que tenen un component superior de "coneixement" i una major productivitat mitjana. Junt amb aquestes, han crescut en producció i exportació -encara que es mantenen en termes d'ocupació- subsectors rellevants en l'economia de la ciutat com l'au- tomòbil, les motocicletes i cert textil. 68 EL COMERÇ A BARCELONA El sector comercial té un paper significatiu a la ciutat, des de diferents punts de vista, i un pes econòmic rellevant que tradueix el fet que dóna treball a 161.000 persones, factura més de 3 bilions de pessetes anuals i comptabilitza més de 5 milions de m2 de superfície en alta a l´Impost d´Activitats Econòmiques. Estem parlant, per tant, d´una aportació a l´activitat de la ciutat que assoleix el 18% dels ocupats, i el 14% del PIB i un equipament comercial que té una presència ben explícita distribuïda per tots els districtes. El 1999 ha estat un bon any per al sector de la distribució localitzat a la ciutat, amb bona marxa dels negocis, tant a la venda directa al consumidor com entre empreses6 . Efectivament, la facturació del sector comercial a Barcelona, com s´ha indicat, va superar els 3 bilions de pessetes el 1999, això representa un Barcelona* Barcelonès Catalunya Barcelona/Barcelonès (%) Barcelona/Catalunya (%) 708.122 876.052 2.229.890 80,83 31,76 13,63 13,90 Milions ptes. % PIB PIB DE COMERÇ A BARCELONA 1999 *Estimació Nota: Les dades de PIB inclouen comerç i reparacions. Font: Caixa de Catalunya: Anuari econòmic comarcal 1999 , IDESCAT i Direcció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona. 6 Vegi's El comerç a Barcelona 1999, Regidoría de Promoció, Econòmica, Ocupació, Comerç i Turisme. Ajuntament de Barcelona. 69 increment del 6% respecte a l’any anterior. El 58% d’aquest valor (1,86 bilions) provenia del comerç a l’engròs, mentre que el comerç minorista facturava 1,29 bilions. En conjunt, el comerç de Barcelona va aportar prop d’un terç de la fac- turació total del sector a Catalunya. El PIB del comerç a Barcelona per a 1999 s’estima en 0,71 bilions de pessetes, representa un 31,8% del total català i un creixement nominal del 6,2% respec- te a l’any anterior. El comerç aporta a aquest exercici aproximadament el 14% del PIB de la ciutat. A Barcelona, prop de 161.000 persones treballaven al comerç l’any 1999, segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social, això suposa un increment del 5% (més de 8.000 ocupats) respecte a l’exercici anterior. El comerç minorista –més intensiu en treball- concentrava més del 60% d’aquesta xifra i se situava ja prop dels 100.000 ocupats. El comerç majorista, però, va registrar un augment de l’ocupació lleugerament superior respecte a 1998 (6%). Comerç minorista** Comerç majorista Total comerç 67.433 54.068 121.501 31.448 7.968 39.416 98.881 62.036 160.917 11,05 6,93 17,98 Règim General Autònoms* Total %Total afiliats AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL AL COMERÇ A BARCELONA 4t trimestre 1999 *Estimació segons dades provincials **Inclou petites reparacions, no les relatives a vehicles de motor Fonts: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística i Direcció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació. Tresoreria General de la S.S. 70 El sector comercial absorbeix el 18% de l’ocupació total a la ciutat, pes superior al que té en àmbits més grans com Catalunya, Espanya o la Unió Europea. Aquest fet no és sorprenent si es té en compte que aquesta mena d’activitat es concentra amb particular intensitat a les grans àrees urbanes, especialment en aquelles que tenen rellevància com a centre turístic. El 24% de l’afiliació a la Seguretat Social en el comerç correspon al Règim d’Autònoms. En aquest col·lectiu el predomini del comerç minorista és encara més accentuat, ja que representa prop del 80% de l’ocupació total. El nombre de llicències de comerç minorista donades d’alta al padró d’IAE el 1999 va ser de 37.402, xifra molt similar a la de l’any anterior. Les branques amb una presència més significativa a la ciutat són les d’alimentació (amb un 31,8% del total), tèxtil, calçat i pell (19,4%) i parament de la llar (13,1%). Els sectors en què el nombre de llicències es va incrementar amb més intensitat en contraposició a 1998 van ser el de materials de transport (2,9%), oficina i mecà- nica de precisió (2,3%) i parament de la llar (2,2%). Territorialment, cal remarcar que l’Eixample concentra tot sol gairebé la quarta part (el 24%) de l’oferta comercial al detall de Barcelona, amb una considerable densitat d’establiments. Quatre districtes més (Sant Martí, Ciutat Vella, Sarrià- Sant Gervasi i Sants-Montjuïc) superen el 10% del nombre total de llicències. Pel que fa al comerç a l’engròs, el nombre de llicències donades d’alta al padró d’IAE el 1999 va ser de 12.125, això representa un lleuger decrement enfront de les dades de l’any anterior. En aquest cas, les branques que acumulen un 71 major nombre de llicències són les d’electrodomèstics i electrònica (amb un 17,3% del total), alimentació (15,88%) i maquinària (12,65%). L’Eixample és el districte que concentra més llicències de comerç majorista a Barcelona (el 32,1% del total). En termes de superfície, però, la primera posició correspon a Sants-Montjuïc -on s’ubiquen Mercabarna i la Zona Franca-, que absorbeix un 28,6% del total de la ciutat i el 1999 va incrementar la seva ofer- ta comercial en més de 56.000 m2 en contraposició a l’any anterior. La fortalesa de la demanda interna i de la competitivitat exterior fan pensar als experts que les perspectives del sector comercial per a l´any 2000 són optimis- tes, el que també s´observa en les expectatives dels empresaris del sector. Aquesta és una afirmació que pot aplicar-se a nivell espanyol i català i s´està acomplint clarament en les xifres avançades del comerç a Barcelona. Sector Alimentació Tèxtil, calçat i pell Parament de la llar Oficina i mecànica de precisió Llibres, diaris i revistes Productes químics i farmacèutics Material de transport Altres Total 12.315 7.350 4.787 2.044 2.246 3.043 1.031 4.962 37.778 11.890 7.248 4.893 2.090 2.143 3.000 1.061 5.077 37.402 -3,45 -1,39 2,21 2,25 -4,59 -1,41 2,91 2,32 -1,00 1998 1999 % Incr. 99/98 LL ICÈNCIES D’ IAE AL COMERÇ MINORISTA Font: Departament d’Estadística . Explotació de la Direcció de Comerç i Consum. Ajuntament de Barcelona. 72 Alimentació Tèxtil, calçat i pell Fusta, suro, paper i arts gràfiques Productes químics i farmacèutics Materials i construcció Minerals metalls Maquinària Electrodomèstics i electrònica Material de transport Joguines i esports Altres Total 1.926 1.439 960 1.165 269 320 1.534 2.098 393 303 1.718 12.125 15,88 11,87 7,92 9,61 2,22 2,64 12,65 17,30 3,24 2,50 14,17 100 LL ICÈNCIES D’ IAE AL COMERÇ MAJORIS TA Font: Departament d’Estadística . Explotació de la Direcció de Comerç i Consum. Ajuntament de Barcelona. El futur immediat del sector de la distribució, d´altra banda, es pre veu fort a m e n t influït per l´expansió del comerç electrònic, que l´any 1999 ha facturat ja més de 26 bilions de pessetes a escala mundial. D´aquestes transaccions, més del 80% s´efectuen entre empreses, el que fa pre ve u- re re e s t ructuracions profundes del subsector majorista. A la branca minorista, en termes globals, el comerç electrònic no suposa encara més que l´1% de les ve n d e s . Però creix a ritmes considerables i va ampliant la quota de mercat per certs pro- ductes com els ordinadors, els viatges, els llibres i els discos. Els efectes d´aquests canvis i la modernització que suposen s´estan ja deixant sen- tir a Ba rcelona en les estratègies empresarials en aquest camp destinades a assimilar el nou escenari. I en la presa de posició i les col·laboracions en l`àmbit del comerç electrònic per part de les institucions públiques. 75 LA POBLACIÓ ACTIVA, L’OCUPACIÓ, L’ATUR I LA CONTRACTACIÓ 77 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA Les dades que proporciona l´explotació de la mostra de l´Enquesta de Població Activa presenten, com és conegut, oscil·lacions més acusades com més petit és el nivell territorial a què fan referència. És per aquesta raó que la informació referida a la ciutat presenta dificultats de coherència amb les que provenen d´altres fonts i fins i tot a l´hora d´establir comparacions amb altres àmbits terri- torials. La població activa a Barcelona es va reduir en 14.600 persones durant l’any 1999, la qual cosa representa un retrocés del 2,33%. Efectivament, l’important increment que va experimentar al darrer trimestre de l’any (superior a les 21.000 persones) no va poder compensar la disminució registrada –segons aquesta font- els tres trimestres anteriors. El descens globalment resultant és més acusat que el que es va produir durant l’any 1998 (-1,3%). EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA A BARCELONA 660- 650- 640- 630- 620- 610- 600- 590- 580- 570- I I I I I I I I 1998/I II III IV 1999/I II III IV 78 La taxa d’activitat a Barcelona (calculada per a la població compresa entre els 16 i els 64 anys) es va situar en el 68,7% el quart trimestre de 1999, després d’e- volucionar durant l’any de forma similar a la població activa. Aquesta taxa -lleu- gerament superior a la de finals de 1998- és pràcticament idèntica a la catalana (68,8%) i més de 4 punts superior a l’espanyola (64,1%). D´acord amb això, Barcelona se situa també en millor posició que Europa, que el 1998 presentava un 68%. També durant el quart trimestre, la taxa d’activitat masculina per al col·lectiu de 16 a 64 anys era del 78,1%, mentre que la femenina assolia el 60,1%. A diferèn- cia del que havia succeït el 1998, en el transcurs de l’any, la taxa dels homes va oscil·lar a la baixa i la de les dones va registrar un apreciable increment (1,6 punts). Això va permetre reduir el diferencial entre ambdós sexes a menys de 20 punts. * En milers de persones Font: Ajuntament de Barcelona, Departament d’Estadística. Nota: La taxa d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys I trimestre II trimestre III trimestre IV trimestre Mitjana anual Variació IV 99/IV 98 (%) 612,6 605,7 591,4 612,8 605,6 -2,33 67,1 67 66,4 68,7 67,3 2.686,4 2.670 2.691,2 2.686,7 2.683,6 -0,21 67,7 67,9 68,8 68,8 68,3 16.264,3 16.323,7 16.500,3 16.603,5 16.423 1,83 62,9 63,1 63,8 64,1 63,5 Nombre Taxa Nombre Taxa Nombre Taxa Barcelona Catalunya Espanya POBLACIÓ ACTIVA PER ÀMBITS TERRITORIALS 1999* 79 A Barcelona, d’acord amb les mitjanes de 1999, el 44,7% de les persones acti- ves són dones. Es tracta d’un percentatge superior als registrats a Espanya, Catalunya i la Unió Europea, que mostra novament la voluntat de les barcelo- nines de participar en el mercat de treball. El descens de la població activa va afectar amb especial força els joves de 20 a 24 anys (-7,7%), mentre que les reduccions registrades als grups de 25 a 54 anys (-2,1%) i de més de 55 anys (-1,4%) són més suaus. Resulta significatiu l´incre- ment de la població activa de menys de 20 anys (12,1%), dada que no s´adiu amb la recent dinàmica demogràfica d´aquest col·lectiu. EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ACTIVITAT PER SEXES A BARCELONA 85 80 75 70 65 60 55 50 I II III IV Homes Dones Total 80 EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ L’anàlisi empírica de l’ocupació es pot enfocar, bàsicament, des de dos punts de vista: el de la situació laboral dels residents, tenint en compte l’evolució dels ocupats empadronats -treballin o no a la ciutat-, i l’evolució dels llocs de treball localitzats en el terme municipal, siguin o no residents els que els ocupen. El registre d’afiliats a la Seguretat Social és la font estadística que proporciona una millor aproximació a l’evolució dels llocs de treball localitzats, mentre que l’EPA recull el seguiment dels ocupats residents. Com és ben conegut, cadascu- na d’aquestes sèries té una metodologia i uns objectius específics, això sovint genera diferències notables entre els resultats, com pot comprovar-se una vega- da més l’any 1999. POBLACIÓ OCUPADA SEGONS L’EPA El nombre d’ocupats a Barcelona -sempre segons les dades de l’EPA- es va situar en 531.900 al quart trimestre de 1999, per tant hi ha un lleuger increment (0,61%) en relació a 1998. Aquesta xifra és el resultat d’una evolució fluctuant durant l’any, que no permet apreciar una tendència definida. 81 La taxa d’ocupació per al grup de 16 a 64 anys es va situar en un 59,5% a finals de 1999 i indica un notable augment (1,8 punts) en contraposició a l’any ante- rior. Aquesta taxa -que va mantenir la seva tendència ascendent durant tot l’any- supera en més de 5 punts l’espanyola (54,2%) i se situa prop de la catalana (61,8%). La taxa d’ocupació masculina -després de dos anys d’increment- va evolucionar de forma oscil·lant en el transcurs de 1999 fins a situar-se en un 70,2% el quart trimestre (0,5 punts per sota de la registrada un any abans). Aquesta dinàmica contrasta amb la de la taxa femenina que, després d’un ascens ininterromput, va arribar al 49,7% el quart trimestre, 3,6 punts per sobre del seu valor final l’any 1998. Per tant, el diferencial entre les taxes corresponents als dos sexes va reduir- se durant l’any 1999 i es va mantenir, però, per sobre dels 20 punts. * En milers de persones Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. Nota: La taxa d’activitat es calcula pel col·lectiu de 16 a 64 anys I trimestre II trimestre III trimestre IV trimestre Mitjana anual Variació IV 99/IV 98 (%) 528,2 531 522,8 531,9 528,5 0,61 57,8 58,6 58,6 59,5 58,6 2,357,5 2.391,1 2.430,2 2.416,4 2.399 4,48 59,4 60,7 62,1 61,8 61 1 3 . 5 0 3 ,5 13.773,0 13.951,8 14.041,5 13.817,5 6,34 52,1 53,1 53,9 54,2 53,3 Nombre Taxa Nombre Taxa Nombre Taxa Barcelona Catalunya Espanya POBLACIÓ OCUPADA PER ÀMBITS TERRITORIALS 1999* 82 L’any 1999, el pes de les dones dins dels ocupats a la ciutat es va situar en un 42,6% de mitjana. Aquesta xifra és superior a la registrada l’any 1998 i més ele- vada que els percentatges corresponents a Catalunya (39,6%), Espanya (36,4%) i fins i tot la Unió Europea (42%). EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'OCUPACIÓ PER SEXES 75 70 65 60 55 50 45 40 35 Homes Dones Total 1999/I II III IV - - - - - - - - De 16 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 54 anys 55 anys i més Total* 9,5 36 69,5 13,8 40,7 12,5 42 71,1 14,7 41,9 11,4 45,2 72,5 13,9 41,9 12,4 43,8 74,7 13,6 42,1 IV 1996 IV 1997 IV 1998 IV 1999 TAXA D’OCUPACIÓ PER EDAT S *Taxa d’ocupació de la població de 16 i més Font: Enquesta de Població Activa. INE. 83 Per grups d’edat, cal remarcar l’augment de més de dos punts en la taxa d’ocu- pació de 25 a 54 anys. Entre els més joves, contrasta l’increment de la taxa dels menors de 20 anys amb la disminució registrada en el grup de 20 a 24. La taxa dels més grans de 55 anys es va mantenir pràcticament estable. Aquest darrer grup és l’únic que no s’ha beneficiat de la tendència general a l’augment de la taxa d’ocupació a la ciutat a partir de 1996. Com ja havia succeït l’any anterior, la construcció va ser el sector on l’ocupació es va incrementar de forma més intensa l’any 1999 (27,6%), de manera que va reafirmar l’expansió dels darrers exercicis. El creixement de l’ocupació terciària va ser més moderat (6,6%), però presenta una clara millora respecte a l’exercici anterior. Contrasta amb això l’evolució de la indústria, que va perdre més de 26.000 ocupats en el transcurs de l’any (-21,2%), mentre que l’any 1998 havia experimentat un augment en el nivell d’ocupació. OCUPATS PER SECTORS ECONÒMICS Agricultura 0,4% Indústria 18,6% Construcció 6% Serveis 75% 84 EL REGISTRE D’AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL Una bona aproximació al nombre i evolució dels llocs de treball situats a la ciu- tat és el registre d’afiliats a la Seguretat Social. Mentre que l’Enquesta de Població Activa ens informa de la situació laboral dels residents, el registre de la Seguretat Social fa referència directa a l’activitat econòmica i als llocs de treball existents a l’interior de la ciutat, siguin ocupats per residents o no. Si sumem els assalariats (Règim General) i els que treballen per compte propi (Règim d’Autònoms), la ciutat se situaria al quart trimestre de 1999 en gairebé 895.000 llocs de treball, dels quals la gran majoria pertanyen al primer grup, els assalariats (87,2%). NOMBRE Règim General Règim Especial d'Autònoms TOTAL Variació IV 99 / IV 98% Règim General Règim Especial d'Autònoms TOTAL 1.166 149 1.315 7.446 n.d. 7.446 119.458 12.751 132.209 41.837 7.638 49.475 610.249 93.931 704.180 39 315 354 780.195 114.784 894.979 274,92 63,74 227,11 5,29 n.d. 5,29 0,25 1,80 0,40 11,71 0,66 9,85 5,07 - -3,28 3,88 -94,33 325,68 -53,54 4,66 -2,22 3,72 Agric. Energia i aigua Indústria Const. Serveis No classificats TOTAL AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PER GRANS SECTORS ( IV t r imest re ) Font: Ajuntament de Barcelona, Departament d’Estadística. 85 L’any 1999 contrasta el bon comportament del nombre d’afiliats del Règim General, que puja un 4,66%, amb un lleuger decrement del Règim Especial d’ Autònoms, xifrat en un -2,66%. D ’ a c o rd amb el re g i s t re d’afiliats al Regim General, es van crear a la ciutat de Ba rcelona 35.000 llocs de treball. D’aquesta manera, el nombre d’assalariats supe- ra, a finals de l’any 1999, la xifra de 780.000 persones, uns 15.000 per sobre del n i vell màxim a què s’havia arribat l’any 1991. És el tercer any consecutiu d’intensa creació d’ocupació dins la ciutat. En t re 1996 i 1999, els llocs de treball s’ i n c rementen en més de 105.000 persones, el que supo- sa una taxa anual mitjana de cre i xement d’un cinc per cent en aquest període, molt similar al que es va produir en l’etapa pre o l í m p i c a . Aquesta dinàmica ens assenyala com en els darrers anys la bona marxa de l’ a c t i v i- tat econòmica a la ciutat ha propiciat una creació de llocs de treball amb una inten- sitat que fins i tot ha superat les taxes de cre i xement econòmic. Per sectors, el major increment té lloc a la construcció, amb una taxa anual de l’11,7%, una mica superior a la de l’any anterior. És re m a rcable també el bon com- p o rtament dels serveis (creix el 5%), on es detecta, però, una desacceleració re s p e c t e a l’any 1998. Per la seva part, l’ocupació industrial a la ciutat s’ha mantingut en un n i vell molt similar al de l’any anterior. Els serveis a les empreses i el comerç són les activitats del terciari que han generat un major nombre de llocs de treball, amb uns 10.000 afiliats més en un any cada una. 86 El pes del sector serveis sobre l’ocupació total de la ciutat s’ a p roxima ja al 80%. En els darrers sis anys ha guanyat cinc punts de pes percentual en detriment de la indústria. D’altra banda, el nombre de treballadors afiliats al Règim Especial d’ Autònoms ha s o f e rt un lleu re t rocés el darrer trimestre de 1999, després d’un període clarament m a rcat per l’estabilitat. La baixada de 2.500 afiliats s’ha concentrat en el sector ter- ciari, que segueix concentrant, però, la gran majoria dels afiliats a aquest règim. A l’establir la comparació territorial, s’ o b s e rva que l’expansió també es produeix als a l t res àmbits. Com més gran és aquest, més gran és la intensitat del cre i xe m e n t , que supera, en el cas d’Espanya, el 7% l’últim any. En el conjunt de la regió metro- politana s’han generat més de 90.000 llocs de treball en un sol any, dels quals 35.000 se situen a la ciutat de Ba rcelona. Aquest fet posa de manifest que, tot i que es produeix una certa pèrdua de pes de Ba rcelona en aquest conjunt –donat el tras- llat d’algunes activitats- ,el potencial del centre continua essent re l l e vant i decisiu. Font:Elaboració propia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Energia i aigua Indústria Construcció Serveis Total 1,33 20,01 4,94 73,73 100 1,28 19 4,55 75,17 100 1,22 17,78 4,57 76,36 100 1,17 16,96 4,80 77,07 100 0,99 16 5,03 77,98 100 1,10 15,31 5,36 78,22 100 1994 1995 1996 1997 1998 1999 AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL. ESTRUCTURA PER SECTORS 87 En el quadre s’ o b s e rva el procés de descentralització de l’activitat econòmica a l’ i n- terior de la regió metropolitana de Ba rcelona succeït en la darrera dècada: si l’ a n y 1999 els ocupats a la ciutat i a la resta de la regió són pràcticament els mateixo s (780.000), a principis dels anys noranta Ba rcelona era clarament pre d o m i n a n t . Això no obstant, i com ja s’ha comentat anteriorment, la ciutat experimenta, des de 1996, un increment molt significatiu de creació de llocs de treball. Finalment, s’observa una certa tendència a l’augment de la dimensió de les empreses, derivat de l’increment ja comentat dels treballadors i de la disminu- ció dels centres de cotització. La distribució dels treballadors per les empreses segons mida7 ens mostra com poc més del 51,5% dels ocupats treballa en empreses amb menys de 50 treba- lladors, mentre que gairebé un 20% ho fa en centres de més de 500 assalariats. Entre els sectors amb un predomini de les petites i mitjanes empreses, cal citar Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia 1991 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Var.98/91 765.784 659.003 663.436 674.151 706.616 745.462 780.195 1,88 592.583 572.544 598.841 626.254 668.581 723.931 780.131 31,65 1.358.367 1.231.547 1.262.277 1.300.405 1.375.197 1.469.393 1.560.326 14,87 Barcelona RMB -BARCELONA RMB AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL A BARCELONA I LA REGIÓ METROPOLITANA 7 Dades provincials 88 la construcció, l’hostaleria, el comerç i les reparacions (en aquest, el 68% dels ocupats treballen en empreses de menys de 50 treballadors) i els serveis perso- nals. En canvi, el pes de les grans empreses és molt important a la indústria en general, les finances, la sanitat i l’ensenyament. Els serveis a les empreses, un dels sectors clau i més dinàmic de l’economia barcelonina, es troba en una situació molt propera a la mitjana, encara que presenti una tendència a augmentar la dimensió de les seves empreses. 89 POBLACIÓ ATURADA ATUR ESTIMAT Segons l’ Enquesta de Població Ac t i va, l’atur a la ciutat de Ba rcelona es va reduir en 17.800 persones durant l’any 1999. Això re p resenta un significatiu descens del 18%, netament superior al registrat durant l’any 1998 (-7,5% i 8.100 persones). La taxa d’atur es va situar en un 13,2% al quart trimestre de 1999: un 2,5 % menys que al mateix trimestre de l’any anterior. Novament, això confirma la intensificació en la disminució de l’atur respecte a l’any 1998, quan la reducció de la taxa va ser només d’1,1 punts. La disminució de l’atur a Ba rcelona en el transcurs de 1999 va ser més intensa que la produïda a Espanya (-13,5%), però menys acusada que les registrades a Catalunya (-25,9%) i la província (-26,5%). La diferència entre la taxa de Ba rcelona i la de la zona euro (9,7%) s’ha reduït a 3,5 punts. EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR A BARCELONA 18 16 14 12 10 1998/I II III IV 1999/I II III IV 90 A diferència del que havia succeït l’any anterior, l’evolució positiva de l’atur durant 1999 va beneficiar especialment les dones. El nombre d’aturades es va reduir en 11.500 en el transcurs de l’any, xifra que quasi duplica la disminució registrada en el cas dels homes (6.300 aturats menys). Al quart trimestre, la taxa d’atur femení (17,2%) era 4 punts inferior a la de finals de 1998, mentre la taxa masculina (9,9%) havia baixat en 1,4 punts i el diferencial entre ambdues s’ha- via reduït a 7,3 punts. Aquestes dades semblen suggerir que un volum impor- tant de dones ha decidit incorporar-se al mercat de treball en recerca d’ocupa- ció donades les favorables perspectives econòmiques. El grup d’edat més beneficiat per la disminució de l’atur durant 1999 és el comprès entre 25 i 54 anys, amb una reducció de 13.700 persones (-22,2%). Aquest és el col·lectiu amb una taxa d’atur inferior (10,6%). També en el grup EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR (%) 22 20 18 16 14 12 10 8 1998/I II III IV 1999/I II III IV Barcelona Provincia Catalunya Espanya 91 de 20 a 24 anys la baixada de l’atur s’aproxima al 22%, evolució que contrasta clarament amb l’increment entre els joves de 16 a 19 anys (33,3%) i fa que el decalatge entre les taxes d’atur d’aquests col·lectius (23,3 % i 51,6%, respecti- vament) superi –segons l’EPA- els 28 punts. Com a dada especialment positiva, cal esmentar la significativa davallada de l’atur entre els més grans del 55 anys (-16,2%) – l’any 1998 havia crescut un 45%- , la qual cosa situa la taxa d’atur corresponent en el 13,4%. Per sectors, s’observa una reducció significativa en el nombre d’aturats proce- dents de la construcció (-29,5%) i els serveis (-22,7%), mentre que augmenta lleugerament (1,25%) el col·lectiu d’aturats provinents de la indústria. També cal assenyalar la notable disminució (-28,3%) del nombre d’aturats que busquen la primera ocupació, que confirma la tendència ja constatada l’any 1998. EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR PER SEXES (%) 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 1998/I II III IV 1999/I II III IV Homes Dones 92 El grup d’aturats de molt llarga durada (que han deixat l’última ocupació fa més de 3 anys) segueix la seva tendència a reduir-se suaument (-7,6%), fet que, en un context com l’actual, fa que el seu pes dins del conjunt dels aturats augmenti fins a situar-se en un 27,1% a finals d’any. 93 ATUR REGISTRAT L’atur registrat a Barcelona es va reduir en un 11,55% durant l’any 1999, fins a situar-se en 44.171 persones al mes de desembre, la xifra més baixa des de 1980. Aquesta disminució se situa en un punt intermig entre les produïdes al conjunt d’Espanya (-9,63%) i a Catalunya (-12,17%). Continua, per tant, la tendència estructural a la reducció de l’atur característica dels darrers anys. De tota manera, als quatre àmbits considerats, el descens de 1999 ha estat menor que el registrat durant l’any 1998 (-15,16%), la qual cosa evidencia una desacceleració en la reducció d’aquesta magnitud, lògica si es té en compte que es partia d’un nivell inicial més baix. Com a conseqüència de l’evolució descrita, la taxa d’atur a la ciutat es va reduir en 0,86 punts durant el 1999, fins a situar-se en un 6,62% al mes de desembre. Es tracta d’una taxa netament inferior a l’espanyola (9,78%) i molt propera a la catalana (6,47%). Per sexes, l’atur masculí va experimentar una disminució (-12,67%) superior a la del femení (-10,61%), de manera que va baixar per sota dels 20.000 aturats a finals d’any. Respecte a l’any 1998, però, la dinàmica de l’atur als dos sexes ten- deix a equiparar-se. De tota manera, al mes de desembre, la taxa d’atur femení (8,34%) seguia superant en més de tres punts la masculina (5,29%). 94 95 La reducció de l’atur durant el 1999 va beneficiar tots els grups d’edat excepte els més grans de 55 anys. Cal remarcar especialment la intensitat del descens en el grup de menors de 20 anys (-42,54%), més forta que l’any anterior. En gene- ral, es manté la pauta ja detectada l’any 1998, i, a mesura que augmenta l’edat, la davallada de l’atur es fa menor. Els més grans de 55 anys són l’únic grup on l’atur augmenta en termes absoluts (1,52%), cosa que no havia succeït l’any anterior. La reducció de l’atur de les dones menors de 39 anys va ser més intensa que l’any 1998, de manera que va superar (excepte al grup de menors de 20 anys) la de l’atur masculí. En canvi, per sobre dels 40 anys, la desocupació es comporta més favorablement, i cal remarcar com a dada especialment preocupant l’increment de les aturades més grans de 55 anys (7,3%). EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR PER SEXES 1999 % 11 10 9 8 7 6 5 4 Gener Març Maig Juliol Setembre Novembre Homes Dones Total 96 El descens de l’atur va afectar tots els sectors econòmics excepte l’agricultura, que té molt poca presència a la ciutat. El grup que registra una evolució més favorable és el d’aturats sense ocupació anterior (-18,14%), seguit pels de la indústria (-15,41%), amb un comportament força similar al de l’any anterior. En tots els sectors, però, el descens de 1999 és menys intens que el registrat l’any anterior. El contrast és especialment acusat al sector de la construcció, on el ritme de disminució de l’atur (tot i assolir un 10,04%) s’ha reduït a menys de la meitat que l’any 1998. Al mes de desembre, el sector serveis concentrava el 62,4% de l’atur de la ciutat. A diferència del que havia succeït l’any 1998, a la construcció i, sobretot, al grup d’aturats sense ocupació anterior, la millora de l’atur femení va ser superior a la del masculí. En canvi, als serveis i a la indústria, el comportament dels homes ha tornat a ser més favorable. La disminució de l’atur durant l’any 1999 va afectar tots els nivells d’estudis - excepte el d’estudis primaris-, i va adquirir especial intensitat en els col·lectius NOMBRE D'AT U R ATS PER GRUPS D'EDAT 1999 10.000- 9.000- 8.000- 7.000- 6.000- 5.000- 4.000- 3.000- 2.000- 1.000- 0- Menys de 20 20-24 25-39 40-54 Més de 55 Homes Dones 97 amb formació professional (-19,2%) i certificat d’escolaritat (-13,65%). La re d u c c i ó registrada és menys acentuada que la de l’any anterior. No obstant, en el cas de les dones, la majoria dels grups re g i s t ren una evolució més positiva que el 1998. A finals de 1999, el 62,2% dels aturats registrats a Ba rcelona tenien com a màxim estu- dis d’EGB, mentre que tan sols el 6,7% eren titulats superiors. DISTRIBUCIÓ DE L'ATUR PER GRANS SECTORS 1999 (%) Sense ocupació anterior 10,2 % Agricultura 0,5% Indústria 22,7% Construcció 5,3% Serveis 61,4 % DISTRIBUCIÓ DE L'ATUR PER NIVELL DE TITULACIÓ 1999 (%) BUP-COU 16,7% FP1- FP2 11,8% Altres 0,8% Tècnic mitjà 4,8% EGB 33,7% Certificat escolaritat 32,2% 98 ÀREA METROPOLITANA També a l’àmbit metropolità el nombre d’aturats experimenta una considerable reducció, amb un ritme una mica superior al de la ciutat, en registrar una cai- guda d’un 12,64% davant un 11,55%. Com a conseqüència d’això, a finals de 1999, la taxa d’atur als dos àmbits és pràcticament idèntica, de manera que es confirma la tendència apuntada en els darrers temps de convergència de les taxes d’atur dins la regió metropolitana. Un any més, l’atur femení es redueix en una pro p o rció menor al dels homes, mal- grat que cada vegada l’ e volució tendeix a ser més similar. El pes de l’atur femení s o b re el total (taxa de feminització) ha augmentat lleugerament aquest any en els dos llocs. Aquest indicador és dos punts superior a la regió metropolitana, la qual cosa significa una situació més favorable d’aquestes a la ciutat. Barcelona RMB 44.171 127.162 49.940 145.560 -11,55 -12,64 6,62 6,63 7,48 7,58 1999 1998 Variació 1999 1998 Núm. aturats Taxa d’atur ATUR REGISTRAT A BARCELONA I RMB Font: D e p a rtament de Treball de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia Barcelona RMB 24.227 72.272 27.103 81.190 -10,61 -10,98 54,85 56,83 54,27 55,78 1999 1998 Variació 1999 1998 Núm. aturades Atur fem./total (%) ATUR FEMENÍ REGISTRAT A BARCELONA I RMB Font: D e p a rtament de Treball de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia 99 CONTRACTACIÓ A BARCELONA 1999 L’evolució de la contractació a Barcelona l’any 1999 posa de manifest el fort dinamisme del mercat de treball i de l’activitat econòmica en general. El nom- bre de contractes va arribar a 791.822, la qual cosa significa un augment del 16,5% respecte a l’any anterior, xifra que, encara que sigui tres punts inferior a la de l’any 1998, cal qualificar de molt elevada, ja que és significativament supe- rior a la de Catalunya i Espanya. Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total Variació (%) Des. 99-Des. 98 8 . 3 2 4 8 . 7 3 3 1 1 . 6 6 8 1 0 . 3 5 2 1 3 . 1 8 6 9 . 3 3 3 9 . 0 3 2 4 . 9 1 8 9 . 0 7 5 9 . 7 8 9 10.180 11.559 116.149 1 2 , 9 7 1 3 , 4 6 1 6 , 5 1 1 8 , 1 2 2 0 , 7 6 1 3 , 5 7 1 2 , 7 4 1 1 , 2 9 1 3 , 9 0 1 4 , 4 4 1 4 , 0 7 13,97 14,67 5 5 . 8 4 8 5 6 . 1 4 6 5 9 . 0 1 2 4 6 . 7 7 2 5 0 . 3 3 7 5 9 . 4 3 1 6 1 . 8 3 6 3 8 . 6 5 5 5 6 . 2 2 1 5 8 . 0 1 8 6 2 . 1 9 0 71.207 6 7 5 . 6 7 3 8 7 , 0 3 8 6 , 5 4 8 3 , 4 9 8 1 , 8 8 7 9 , 2 4 8 6 , 4 3 8 7 , 2 6 8 8 , 7 1 8 6 , 1 8 5 , 5 6 8 5 , 9 3 86,03 85,33 6 4 . 1 7 2 6 4 . 8 7 9 7 0 . 6 8 0 5 7 . 1 2 4 6 3 . 5 2 3 6 8 . 7 6 4 7 0 . 8 6 8 4 3 . 5 7 3 6 5 . 2 9 6 6 7 . 8 0 7 7 2 . 3 7 0 82.755 7 9 1 . 8 22 Nombre % s/total Nombre % s/total Total Indefinits Temporals 3 0 , 4 9 % CONTRACTACIÓ LABORAL A BARCELONA 1999 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 1 4 , 3 8% 16,49 Més important que el nombre absolut és la qualitat de la contractació. Per ter- cer any consecutiu, el contracte estable -indefinit- guanya pes en el conjunt de la contractació. La combinació dels efectes positius de la reforma laboral de 1997 i de la bonança econòmica han propiciat que el nombre de contractes indefinits hagi augmentat un 30,5% l’any 1999, més del doble del que ho ha fet el de contractes temporals. L’any 1999, de cada cent contractes signats a la ciutat, 14,7 eren indefinits (un i mig més que l’any anterior). Aquesta tendència a l’augment de la contractació fixa fa que d’una manera continuada, encara que amb certa lentitud, es vagi reduint progressivament el nivell de precarització del mercat de treball, que, com ja és sabut, continua essent força elevat. Aquest any i per primer cop, la contractació femenina supera la masculina a la ciutat, fet derivat d’un ritme d’increment força superior respecte a l’any 1998 de les dones (19,5% davant el 13,6%). Això posa de manifest tant la important -i creixent- incorporació de la dona al mercat laboral com el major nivell de rota- ció en el lloc de treball, com es detecta pel major pes de les dones dins la con- tractació temporal. Dins de la contractació indefinida, cal esmentar l’evolució positiva durant l’any 1999 de dues modalitats: la conversió de temporals en indefinits i els de temps parcial. La primera va experimentar un elevat volum al primer trimestre a causa que al mes de maig es van acabar alguns dels incentius per a la conversió. L’altra modalitat -el temps parcial indefinit- és una novetat, fruit de l’acord entre govern i sindicats (signat al novembre de l’any 1998), que, si bé ha tingut menys 100 101 INDEFINITS A temps parcial Ordinari a temps indefinit Minusvàlids L 63/97 i RD 1451/83 Contractes indefinits L 63/97 i 64/97 C o n v e rtits en indefinits L 63/97 i 64/97 Total Variació 99/98(%) TEMPORALS Pràctiques Temps parcial Temporals bonificats minusvàlids Minusvàlids en CET Obra o servei Eventuals circumstàncies producció Interinitat Relleu Jubilació especial 64 anys Formació L 63/97 Altres Total Variació 99/98 (%) TOTAL CONTRACTES Variació 99/98 (%) Indefinits (%/s./ total) 6.091 14.717 486 20.307 21.091 62.692 22,57 4.105 68.993 192 830 114.743 111.747 18.364 66 40 3.171 6.291 328.542 12,03 391.234 13,59 16,02 39,09 63,65 67,03 57,42 51 53,98 44,19 37,80 67,13 64,89 61,47 53 28,18 69,47 54,05 59,02 44,75 48,62 49,41 9.492 8.405 239 15.059 20.262 53.457 41,20 5.185 113.534 94 449 71.924 99.106 46.806 29 34 2.202 7.768 347.131 16,69 400.588 19,46 13,34 60,91 36,35 32,97 42,58 49 46,02 55,81 62,2 32,87 35,11 38,53 47 71,82 30,53 45,95 40,98 55,25 51,38 50,59 15.583 23.122 725 35.366 41.353 116.149 30,49 9.290 182.527 286 1.279 186.667 210.853 65.170 95 74 5.373 14.059 675.673 14,38 791.822 16,49 14,67 Nombre % s/total Nombre % s/total Total Homes Dones CONTRACTACIÓ LABORAL PER SEXE I MODALITAT DE CONTRACTE A BARCELONA 1999 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya efecte que la reforma del maig del 1997, sí que ha produït un lleuger increment de la contractació estable a temps parcial, alhora que una certa disminució del temporal a temps parcial. En aquest tipus de modalitat -la contractació a temps parcial- és on clarament existeix una important potencialitat de creació d’ocu- pació indefinida, ja que, de cada 100 contractes a jornada parcial, només 7,7 són indefinits, mentre que, en els de temps complet, la xifra arriba als 15,8. Aquest lleuger retrocés de la contractació temporal a temps parcial ha provocat que hagi passat aquest any a ser la tercera modalitat amb major nombre de con- tractes a la ciutat, mentre que l’any 1998 era la primera. L’any 1999 la modali- tat més freqüent és la d’eventuals per circumstàncies de producció, seguida de la d’obra o servei. Encara que lentament, s’observa un descens de la precarietat laboral en les dones, com ho prova el fet que la contractació indefinida femenina hagi aug- mentat a un ritme (41,6%) que pràcticament és el doble de la masculina (22,6%). Caldrà comprovar si aquest fet es consolida i permet reduir progressi- vament el diferencial de temporalitat existent entre homes i dones en el mercat de treball. És en el grup dels joves on la contractació temporal té un major pes; els menors de 24 anys concentren el 42% del conjunt d’aquests contractes, de manera que presenten uns nivells de precarietat i de rotació en el mercat de treball franca- ment elevats. Tot i això, cal fer notar que és en aquests estrats d’edat on més aug- menta la contractació estable. En aquest cas resulta més complicat vaticinar una tendència que dugui a una reducció de la temporalitat. 102 És també remarcable l’elevat nombre de contractes indefinits (16.871) en per- sones més grans de 45 anys, que és també el col·lectiu amb una major partici- pació dels contractes indefinits sobre el total (21,3%), uns set punts per sobre de la mitjana. Un element sorprenent a primera vista és el dinamisme de la contractació indus- trial a la ciutat. La indústria, tot i tenir un pes decreixent en l’ocupació de la ciu- tat segons tots els indicadors econòmics de referència, és el sector on més ha aug- mentat la contractació l’any 1999 i el que presenta una major proporció dels contractes fixos sobre el total (25,5%). Un altre indicador que assenyala una certa atenuació de la precarització és l’es- tancament dels contractes de menys d’un mes. Tot i això, la presència de con- tractes de més de 6 mesos continua essent realment poc significativa. Finalment, i en relació als altres àmbits territorials, s’observa com la ciutat pre- senta un major dinamisme en la generació de nous contractes i una major qua- 103 DISTRIBUCIÓ DE LA CONTRACTACIÓ LABORAL PER GRUPS D'EDAT (%) De 30 a 44 27,4% Més de 45 10% Menys de 19 9,3% De 19 a 24 30,9% De 25 a 29 22,4% 104 litat. El pes dels contractes fixos sobre el total (14,67%) és a Barcelona una mica superior al de Catalunya (13,55%) i força distant al d’Espanya (9,2%). En relació a l’àmbit que constitueix el mercat de treball real de la ciutat de Ba rcelona, o sigui la regió metropolitana de Ba rcelona, el nombre de contractes que s’hi re g i s t ren és de gairebé 1,6 milions, dels quals pràcticament la meitat tenen lloc a la ciutat. Aquesta pro p o rció, 50% Ba rcelona i 50% la resta de la regió, és idènti- ca a la que presenta el re g i s t re d’afiliats a la Se g u retat So c i a l . Contractes indefinits Contractes temporals Total Indefinits (% s/total) 123.512 724.050 847.562 14,57 56,92 52,48 53,08 93.481 655.723 749.204 12,48 43,08 47,52 46,92 216.993 1 . 3 7 9 . 7 7 3 1 . 5 9 6 . 7 66 13,59 Nombre % s/total Nombre % s/total Total Homes Dones C O N T R A C TACIÓ LABORAL PER SEXE A LA RMB 1999 Font: Diputació de Barcelona. A diferència de Ba rcelona, a la RMB, el nombre de contractes signats per homes supera clarament el de signats per les dones, amb una diferència d’uns 100.000. Aquest fet ens indica que el procés d’incorporació de la dona al mercat de treball es t roba més avançat a Ba rcelona que a la resta de la regió metro p o l i t a n a . El pes dels indefinits sobre el total de contractes és una mica superior a Ba rc e l o n a , encara que les diferències no són gaire importants (14,67 % davant el 13,59%). POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ MARC GENERAL L’any 1999 ha estat caracteritzat per ser un període de transició en el context de les polítiques actives d’ocupació. Per una banda, finalitzava el període de pro- gramació dels fons estructurals FEDER i Fons Social Europeu que, especialment aquest darrer, contribueixen a cofinançar bona part de les polítiques actives d’o- cupació. El nou període de programació a partir del 2000 comporta canvis subs- tancials, tant en les zones elegibles com en els objectius i també en el volum de recursos disponibles. D’altra banda, arran de les darreres eleccions autonòmiques, es va produir un canvi en l’equip de la Conselleria de Treball. Els nous responsables de Treball han apuntat la possibilitat de desenvolupar un nou model de col·laboració i de gestió de les polítiques actives d’ocupació, en la línia del que s’ha anat demanant des dels agents socials i des de les entitats municipalistes. Aquests possibles can- vis en el futur no han tingut incidència l’any 1999, que és el que s’analitza en aquesta memòria. RECURSOS DEL FONS SOCIAL EUROPEU GESTIONATS A CATALUNYA Bona part de les polítiques actives d’ocupació són cofinançades pel Fons Social Europeu. Els organismes o institucions que els gestionen han d’aportar com a mínim el 50% del cost dels programes. 105 106 Obj. 2. Reconversió de zones en declivi industrial CICYT Gerència sector naval SEPI Generalitat Total 1.358,3 21,1 231,1 19.184,62 20.832.1 697,7 10,5 115,5 9.592,3 10.416,0 -15,8 -4,5 -2,0 +48,3 +40,2 Obj. 4 Adaptació dels recursos humans en actiu INEM (FORCEM) Total 13.722,4 13.722,4 4.814,0 4.814,0 +8,0 +8,0 Obj. 5b Desenvolupament estructural de zones rurals i pesca Generalitat Total 3.165,0 3.165,0 1.582,5 1.582,5 +126,0 +126,0 Iniciatives Comunitàries Urban (Sabadell i Badalona) Horizon II Integra Now II Youthstart Adapt Total TOTAL FSE 195,3 789,6 613,2 816,2 1.983,2 3.511,4 7.908,9 73.069.9 97,6 394,8 306,6 408,1 991,6 1.755,7 3.954,4 33.115,6 +61,7 +53,1 +156,8 +119,9 +150,6 +79,1 +97,9 +13,8 Obj. 3 Formació, per a aturats INEM (**) D.G. Migraciones Instituto Social de la Marina IMSERSO Mto. Agr., pesca y alimentación D.G. Fomento de la Econ. Social Escuela Organización Industrial Instituto de la Mujer ONCE Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona Generalitat Total 16.136,7 19,1 6,1 35,4 7,5 250,7 262,3 26,3 153,9 2.858,4 1.969,8 5.715. 3 27.441,5 7.261,5 8,6 2,8 15,9 3,4 112,8 118,0 11,8 69,3 1.286,3 886,4 2.571,9 12.348,7 -27,0 +21,1 +7,7 +127,1 -19,0 +83,7 +0,3 +76,1 +50 +28,8 +54,5 -6,2 -14,9 Cost total Aportació FSE Variació 1998(%) DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS FSE DESTINATS A CATALUNYA SEGONS ÒRGANS GESTORS. 1999* * Imports en milions de ptes. (**) En gran part gestionat per la Generalitat en virtut del decret de transferència de polítiques actives d’ocupació Font:Elaboració pròpia i UAFSE. 107 La Unitat Administradora del Fons Social Europeu del Ministeri de Treball i Afers Socials només disposa de les dades territorialitzades a nivell de comunitats autònomes i no a nivell local. La informació que ha facilitat la UAFSE al CESB correspon a les previsions de despesa per a 1999, atès que encara no es disposa- va del tancament definitiu de la despesa efectivament executada. Segons les dades de la UAFSE, el volum total de recursos del Fons Social Europeu que es van destinar a Catalunya va ser de més de 33.000 milions de ptes., dels quals uns 29.200 milions corresponen a programes operatius i gairebé 4.000 milions corresponen a les diverses iniciatives comunitàries finançades amb recursos del FSE. En relació a l’exercici anterior, s’ha produït un increment del 13,8% en els recursos destinats a Catalunya. El major increment s’ha produït en l’objectiu 5b i en l’apartat d’Iniciatives Comunitàries. En canvi, l’import destinat a formació per a desocupats s’ha reduït gairebé un 15%, reducció que s’explica en part per la disminució de l’atur registrat. ACCIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA D’acord amb la informació facilitada pel Departament de Treball, les accions desenvolupades per la Generalitat de Catalunya a l’àmbit de la ciutat de Barcelona durant 1999 han estat les següents: La informació que es va re b re per a la memòria de l’any 1998 va ser ve r b a l . Enguany ens felicitem per haver obtingut la informació del De p a rtament de Treball per escrit, la qual cosa facilita la tasca del CESB en l’elaboració d’ a- questa memòria. D’acord amb la informació disponible, s’ o b s e rva un incre- ment important dels recursos i participants respecte a l’any 1998 en forma- ció ocupacional i també, però en menor mesura, en la col·laboració social i els plans d’ocupació. 108 PLANS D’OCUPACIÓ Entitats Beneficiaris Import (ptes.) ESCOLES TALLER I CASES D’OFICIS Entitats Contractes Import TALLERS D’OCUPACIÓ Ens Contractes Import COL·LABORACIÓ SOCIAL Entitats Contractes FORMACIÓ OCUPACIONAL Cursos Alumnes Import 143 1.368 1.357.810.419 3 504 930.121.624 10 202 270.955.568 2 37 5.778 86.609 10.184.199.998 ACCIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 1999 109 EL FORCEM Pel que fa al FORCEM, les dades disponibles són provisionals, corresponents a la convocatòria de l´any 1998 i amb dades actualitzades fins al 14 de juliol de 1999. L´àmbit considerat és el de la província de Barcelona. El total de participants en plans aprovats va ser, fins a la data esmentada, supe- rior a 200.000. Els beneficiaris van ser un 60% homes i un 40% dones. La dis- tribució per edats va ser del 12% per als menors de 25 anys, del 42% per als compresos entre els 25 i els 35 anys, del 26,5% per als compresos entre els 35 i els 45 anys, i del 19,5% per als majors de 45 anys. PERFI L DELS PA RT I C I PANTS EN ELS P LANS DEL FORCEM 1999 Font :FORCEM, base de dades CATEGORIA PROFESSIONAL Directius Comandaments intermitjos Tècnics Treballadors qualificats Treballadors no qualificats Sense dades ÀREA FUNCIONAL Administració Comercial Direcció Manteniment Producció Sense dades TOTAL Total 12.056 23.478 41.272 79.196 45.254 0 Total 44.176 42.063 11.573 11.839 91.605 0 201.256 % 5,98 11,67 20,51 39,35 22,49 0,00 % 21,95 20,90 5,75 5,88 45,52 0,00 100,00 110 L’AJUNTAMENT DE BARCELONA A continuació es detalla les actuacions en polítiques actives d’ocupació per part dels organismes que les han gestionat: Ba rcelona Ac t i va, Institut Municipal d’ Ed u c a c i ó , Institut Municipal de Persones amb Disminució i Di recció de Se rveis So c i a l s . a) Ba rcelona Ac t i va L’any 1999 Ba rcelona Ac t i va s’ha reafirmat com a agència de desenvo l u p a m e n t local de Ba rcelona i ha avançat en l’estratègia integrada que combina la pro m o c i ó de l’activitat econòmica amb els serveis per a l’ocupació i per al suport a la cre a c i ó d’ e m p reses. Durant aquest any Ba rcelona Ac t i va ha atès un total de 71.608 usuaris i ha acompanyat 1.146 projectes empre s a r i a l s . Se rvei d’ Atenció als Em p re n e d o r s El Se rvei d’ Atenció als Em p renedors ofereix programes i serveis per acompanyar l’ i- tinerari dels nous emprenedors i empre n e d o res des de la idea de negoci a l’ e m p re- sa viable. L’any 1999 el Se rvei d’ Atenció als Em p renedors va atendre un total de 12.440 usuaris, dels quals un 53% van ser dones. Usuaris atesos Projectes empresarials acompanyats Empreses instal·lades als vivers i centre d’empreses 12.440 1.146 114 DADES DE PARTICIPACIÓ AL SERVEI D’ATENCIÓ ALS EMPRENEDORS Font: Barcelona Activa L’any 1999 ha suposat un important salt endavant qualitatiu en l’atenció als emprenedors en haver-se posat en marxa Barcelonanetactiva, la comunitat vir- tual d’empreses i emprenedors que acull el primer viver virtual d’empreses d’Europa. Servei a l’Empresa L’objectiu del Servei a l’Empresa és facilitar a les petites empreses i microem- preses de la ciutat l’accés a serveis, infraestructures i formació continuada que contribueixin a la millora de la seva competitivitat i a l’establiment de xarxes d’empreses. Aquest servei ha atès un total de 6.317 persones l’any 1999 i 1.144 pimes han participat en les activitats de formació continuada i intercanvis empresarials que s’organitzen des del Fòrum Nord. Aquest espai inclou el Cibernàrium, inaugu- rat l’abril de l’any passat i que suposa un multiespai de divulgació del món d’Internet per a professionals, empreses i estudiants. 111 Persones usuàries del servei Empreses participants Empreses instal·lades al Centre d’Empreses Participants en accions de formació contínua Usuaris del Cibernàrium 6.317 1.144 41 2.815 27.933 DADES DE PA RT I C I PAC IÓ A L’ E M P R E S A Font: Barcelona Activa 112 Servei per a l’Ocupació L’objectiu del Servei per a l’Ocupació és desenvolupar programes per ampliar l’accés en condicions d’igualtat per a les persones aturades de la ciutat, cons- truint itineraris personalitzats que combinen la participació en activitats d’in- formació, orientació, formació, treball o relació i que varien segons cada perso- na, el seu perfil professional i el tipus de lloc de treball al qual pot i vol accedir. En total, durant l’any, el Servei per l’Ocupació ha atès 22.240 persones, de les quals un 62% van ser dones, i 1.277 persones en atur van ser contractades en diferents programes experimentals. Accions d’informació i orientació Programa Dones cap a l’Ocupació Programa Acció 40 Accions de Formació Ocupacional Programa Escoles Taller Programa Cases d’Oficis Programa Nous Filons Programa Tallers Ocupacionals Programa Plans d’Ocupació Programa Utilitat Social TOTAL 17.183 440 250 3.012 180 240 111 80 711 35 22.242 DISTR IBUCIÓ DELS USUARIS DEL SERV E I PER A L’ O C U PACIÓ PER PROGRAMES Font: Barcelona Activa 113 Iniciatives europees Durant 1999 Barcelona Activa ha participat en les iniciatives europees següents: INTEGRA: “Contra l’exclusió, junts anem a fons”, en col·laboració amb la Direcció de Serveis Socials i 14 empreses d’inserció, i amb la participació de 294 persones en risc d’exclusió. YOUTHSTART: “Barcelona oportunitat per als joves”, en col·laboració amb els sindicats Comissions Obreres i UGT, el Consell de la Formació Professional i Ocupacional, i amb la participació de 207 joves. NOW-II: “Dones cap a l’ocupació, ciutat plural”, amb la participació de 50 dones treballadores. En el marc del NOW, s’ha articulat el programa Futura en el qual han participat 60 dones que han desenvolupat projectes empresarials en sectors d’activitat econòmica emergent. Aspectes econòmics Barcelona Activa ha gestionat durant 1999 un total de 2.870 milions de ptes. Els recursos han provingut en un 32% de la Unió Europea, en un 38% de la Generalitat de Catalunya i en un 30% de l’Ajuntament de Barcelona. b) L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona Les accions d´inserció laboral realitzades per l´IMEB durant 1999 han estat les següents: c) Institut Municipal de Persones amb Disminució Les accions desenvolupades durant 1999 per l’Institut Municipal de Persones amb Disminució han estat les següents: 114 Acció Programes de garantia social Cicles formatius de grau mitjà Formació professional adaptada Cicles formatius de grau superior Formació per a treballadors en actiu Formació ocupacional TOTAL Participants 160 267 33 829 0 40 1.329 ACCIONS D´ INSERC IÓ LABORAL DE L´ IMEB DURANT 1999 Font: IMEB Curs de recerca de feina Formació de professionals en tecnologies de la informació per a persones amb disminució Aula de Formació Accions Objectiu 3 FSE Cursos Departament de Treball de recerca activa d’ocupació Cursos a mida en col·laboració amb empreses 10 persones amb malaltia mental 3 professionals 107 alumnes 30 alumnes 50 alumnes 46 alumnes ACCIONS DESENVOLUPADES PER L ' IMPD Font: IMPD 115 d) Direcció de Ser veis Socials Actuacions i pressupost destinats a persones i col·lectius que presenten especials dificultats d’inserció sociolaboral, duts a terme per l’Ajuntament de Barcelona a través de la Direcció d’Afers Socials durant l’any 1999. PROGRAMES D’INSERCIÓ SOCIOLABORALS DE LA DIRECCIÓ D'AFERS SOCIALS 1999* Programa Itineraris personalitzats d ’ i n s e rció laboral Població intermitja “Contra l’exclusió junts anem a fons” (In i c i a t i v a I n t e g r a ) ( * * ) Col·lectiu Població amb especials dificultats d’inserció laboral atesa Població amb dificultats per accedir als programes d’ocupació Població pertanyent a col·lectius en risc d’exclusió social P a rticipants 410 250 75 Recursos 73,4 6,6 11,5 * Imports en milions de ptes. (**) Projecte conjunt amb Barcelona Activa Font: Direcció de Serveis d’Afers Socials 116 ACCIONS DESENVO LU PADES PER FOMENT DEL TREBALL NAC I O N A L A continuació es detallen les principals accions desenvolupades per Foment del Treball Nacional a la ciutat de Barcelona. Accions subvencionades per la Generalitat Formació per a aturats Formació continuada 19 33 285 495 5.700 3.960 Accions subvencionades pel FORCEM Organitzats directament per FTN Organitzats per les organitzacions sectorials o territorials Organitzats conjuntament per CEOE- FTN 141 247 15 2.799 4.990 750 8.470 14.820 1.790 Cursos Alumnes Hores ACCIONS DESENVOLUPADES PER FOMENT DEL TREBALL NACIONAL Font: FTN 117 ACCIONS DESENVOLUPADES PER COMISSIONS OBRERES L’instrument de la CONC per gestionar programes de formació i promoció de l’ocupació a Catalunya és el Centre de Formació i Promoció (CEPROM). Les dades que s’ofereixen fan referència a l’àmbit comarcal del Barcelonès. El nombre d’usuaris durant 1999 ha estat de 3.975 persones. La tendència va cap a un equilibri de gènere, amb un 46% de dones i un 54% d’homes. La par- ticipació de dones en els programes del CEPROM és superior al percentatge de dones en actiu. La major incidència és en la formació de treballadors i treballa- dores en pimes amb un 56,3% de participants provinents d’empreses de menys de 100 treballadors. Així mateix s’atenen majoritàriament col·lectius amb baixa formació acadèmica. Respecte a l’edat, els usuaris són majoritàriament, en un 67%, o bé menors de 35 anys o bé majors de 45 anys. Cal remarcar així mateix, la participació de CCOO en la gestió del projecte “Barcelona oportunitat per als joves”, en el marc de la iniciativa comunitària Youthstart, conjuntament amb la UGT de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. 118 ACCIONS DESENVO LU PADES PER LA UNIÓ GENERAL DE T R E B A L LA D O R S L’instrument de la UGT per realitzar les activitats de formació és l’Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO). Les activitats de l’IDFO a la ciutat de Barcelona durant l’any 1999 es recullen en el quadre següent: L'IDFO també ha desenvolupat durant aquest any alguns productes propis com ara un recull de materials didàctics sobre seguretat i higiene per a treballadors africans, un CD multimèdia de formació continuada per a la facilitació a les pimes de les relacions comercials amb Xile, així com diversos estudis sobre les necessitats formatives del petit comerç en la seva adaptació a la societat de la informació, sobre les necessitats de formació continuada de les persones amb discapacitat a Catalunya. També mereix destacar-se la posada en marxa d’un taller d’ocupació de telemàtica. La UGT de Catalunya també ha participat en el projecte “Barcelona oportuni- tat per als joves” en el marc de la iniciativa comunitària Youthstart. Formació continuada (FORCEM) Formació ocupacional Aturats Reciclatge 138 42 96 2.070 587 1.477 4.655 9.850 3.720 Cursos A l u m n e s Hores ACCIONS DESENVOLUPADES PER LA UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS Font: IDFO 119 RECURSOS DESTINATS A PRESTACIONS D'ATUR A partir de l’any 1998, l’INEM ja no té competències en la gestió de polítiques actives d’ocupació. No obstant això, i tal i com ja es recollia en les memòries anteriors, s’ha obtingut l’import aproximat dels recursos destinats a prestacions d'atur, la qual cosa completa la imatge dels recursos destinats a l’ocupació i la desocupació a la ciutat. A continuació es detalla la sèrie dels quatre darrers exercicis, en els quals es pale- sa la important reducció a causa de la tendència descendent de l’atur registrat a la ciutat. P R E S TACIONS D ' AT U R A LA C I U TAT DE BARCELONA Imports en milions de ptes. Font: INEM Any Import 1996 45.702 1997 40.821 1998 36.063 1999 33.833 El nombre total de beneficiaris al gener de 1999 era de 37.795 i, en el mes de desembre el nombre era de 34.601. LA SALUT LABORAL A BARCELONA SALUT LABORAL 8 El mercat de treball ha canviat de forma substancial en els darrers anys. Dominat en l'actualitat pel sector serveis, la població treballadora és molt dife- rent a la de dècades anterior, més feminitzada, envellida i amb un nivell d'edu- cació més alt. L'ambient de treball i les formes de treballar han canviat i conse- qüentment els problemes de salut relacionats amb la feina també ho han fet. L'aparició ràpida i constant de noves tecnologies, l'ús de noves substàncies quí- miques, l'augment de la flexibilització i la inestabilitat laboral, són característi- ques que determinen el gruix de la problemàtica de salut associada a les condi- cions de treball. Així, els trastorns musculars-esquelètics i psicològics afecten un gran nombre de treballadors, amb consonància a la creixent exposició a riscos de caire ergonòmic i psicosocial. Al mateix temps, els accidents de treball - relacio- nats sobretot amb riscos de l'entorn de la seguretat - que han estat la part més visible de la salut laboral, han quedat delimitats a algunes ocupacions i algunes activitats econòmiques, on l'exposició a aquest riscos continua sent el problema més important. ELS FACTORS DE RISC LABORAL Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) el 30% dels homes i el 26% de les dones perceben risc per a la salut a la seva feina. La pro p o rció és més alta entre els homes que treballen a l’hoteleria i serveis domèstics, i els treballadors manuals de la indústria, construcció i transports. Pel que fa a les dones els riscos més alts 120 8 L'informe "La salut laboral a la ciutat de Barcelona" ha estat elaborat per Immaculada Cortes Franch i Lucia Artazcoz Lazcano de la Unitat de salut laboral. Centre de salut laboral de l'IMSP de Barcelona 121 es donen en aquest últim grup i en el de les professionals. Respecte l'activitat econò- mica, entre els homes, transports i comunicacions presenten el risc més alt i quant a dones, altres serveis i extracció i transformació de minerals. Les postures molestes i l’esforç físic destaquen entre les dones com el risc més freqüent. Els riscos de l’entorn psicosocial són els més importants entre els homes i ocupen també les primeres posicions entre les dones. La inhalació de pols i fums i els accidents de trànsit són també riscos molt freqüents entre els homes. RISC LABORAL EN POBLACIÓ OCUPA D A SEGONS OCUPACIÓ I SEXE Ind./Const./Transp. Hostaleria Comerç Administratius Directius Professionals 0 20% 40% (ESCA, 1994) Dones Homes 122 RISCOS LABORALS EN POBLACIÓ OCUPA D A SEGONS FREQÜÈNCIA Homes Gran responsabilitat Gran concentració Accidents laborals de trànsit Inhalació pols, fums P o s t u res molestes/esforç físic Horaris de treball Temperatura, humitat Soroll Maquinària o eines perilloses Treball repetitiu i ràpid Productes tòxics Altres tipus d'accident Il·luminació o ventilació inadequada Treball monòton Risc elèctric Infeccions a causa del tre b a l l Vibracions mecàniques Cremades Radiacions ionitzants % 12,2 11,6 11,1 11,1 9,2 9,0 8,7 8,0 7,9 7,6 5,5 5,2 5,2 5,0 4,0 4,0 3,7 2,9 1,9 Dones P o s t u res molestes/esforç físic Gran concentració Gran responsabilitat Treball repetitiu i ràpid Temperatura, humitat Infeccions a causa del tre b a ll Horaris de treball Soroll Il·luminació o ventilació inadequada Treball monòton Inhalació pols, fums Productes tòxics Maquinària o eines perilloses Accidents de trànsit Risc elèctric Radiacions ionitzants Cremades Vibracions mecàniques Altres tipus d'accident % 16,9 9,9 9,2 8,3 6,6 5,7 5,4 5,4 5,1 5,1 4,5 4,2 3,2 3,2 2,9 2,0 1,7 0,9 0,6 (ESCA, 1994) 123 LA SALUT L'estat de salut La major part de la població treballadora considera que la seva salut és bona o molt bona. Hi ha diferències entre homes i dones i també en funció de l'edat: la proporció de treballadors amb bon estat de salut percebut és del 88% i la de treballadores del 84%. Amb l'edat, l’estat de salut tendeix a empitjorar en amb- dós sexes. La percepció de l’estat de salut segueix una distribució diferent segons l’ o c u p a c i ó , de manera que quan baixa la qualificació disminueix també la pro p o rció de perso- nes amb bon estat de salut. Aquest tret general és més notable en les dones que en els homes. En ambdós casos les persones que treballen en l’hostaleria i els serve i s Dones Homes 100 - 90 - 80 - 70 - 60 - 50 - 40 - 30 - 20 - 10 - 0 - 16-24 25-34 35-44 45-54 55-64 BON ESTAT DE SALUT EN POBLACIÓ OCUPADA DE BARCELONA SEGONS EDAT I SEXE (ESCA, 1994) 124 domèstics juntament amb els treballadors i tre b a l l a d o res manuals de la indústria, c o n s t rucció i transports són les que tenen un pitjor estat de salut. Els trastorns crònics Prop de la meitat de la població treballadora (46%) refereix patir al menys un trastorn crònic, tot i que hi ha diferències segons sexe, edat i ocupació. Així, les dones que pateixen almenys un trastorn crònic són un 58% i els homes un 39%; amb l’edat augmenta la proporció de persones amb aquests trastorns, i quant a l’ocupació, les dones que treballen en l’hoteleria i serveis domèstics són les que més refereixen patir-ne algun. El trastorn crònic més freqüent en tota la població ocupada és el mal d’esquena (13,2%); pels homes és el primer dels trastorns, mentre que per les dones és el segon, tot i que la proporció de dones que en pateixen és el doble que la dels TRASTORNS CRÒNICS EN POBLAC IÓ O C U PADA SEGONS FREQÜÈNCIA Homes Mal d’esquena crònic Artrosi o reumatisme Migranya Al·lèrgies Problemes nerviosos/depressió Bronquitis crònica Morenes Mala circulació Varices a les cames Asma Trastorns cardíacs % 9,4 8,4 8,1 7,7 7,3 4,5 4,1 3,8 2,6 2,3 2,8 Dones Mala circulació Mal d’esquena crònic Migranya Artrosi o reumatisme Varices a les cames Problemes nerviosos/depressió Al·lèrgies Morenes Bronquitis crònica Asma Trastorns cardíacs % 22,7 19,9 17,8 15,7 15,2 13,2 13,2 5,1 3,9 2,9 1,8 ESB,1992 125 homes. En la taula 2 es mostra la prevalença dels trastorns crònics més freqüents per als dos sexes recollits en l'Enquesta de Salut de Barcelona (ESB); en quasi tots la proporció és més alta en dones. Les malalties professionals El sistema d'informació de malalties professionals només recull aquelles que donen dret a una indemnització i que es defineixen en un reial decret datat el 1978, quan els trastorns de salut responien a una societat productiva fortament basada en el sector industrial. Així, bona part d'aquestes malalties pràcticament NOMBRE DE MALALTIES PROFESSIONALS AMB BAIXA PER SECTORS D'ACTIVITAT ECONÒMICA* *Província de Barcelona Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 3000- 2500- 2000- 1500- 1000- 500- 0- 1982 1985 1988 1991 1994 1997 1999 Indústria Serveis Construcció Agricultura 126 són inexistents actualment, mentre que les que són més freqüents no es recullen en aquest decret. D'altra banda, és coneguda la forta subdeclaració d'aquest sis- tema, fins al punt que alguns autors estimen que els sistemes d'indemnització compensen menys del 10% de les malalties professionals. El gràfic presenta l'evolució del nombre de malalties professionals declarades en el període 1982-1999 a la província de Barcelona, on s'observa el gran augment dels darrers anys. Tot i que la població ocupada també ha crescut en aquest perí- ode, l'augment d'aquests trastorns és molt superior, situació que podria corres- pondre al fet que hi hagi realment més casos o també que se'n notifiquin més. M A L A LT IES IDENT IF ICADES PEL PROGRAMA TREBALL AL CAP (1994-1998) Trastorn objecte de vigilància Trastorns musculars-esquelètics Síndrome de la canal carpiana Epicondilitis lateral Malaltia de De Quervain Asma Hipoacusia Altres Altres trastorns musculars-esquelètics Dermatitis Rinoconjuntivitis al·lèrgica Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) Freqüència 68 48 12 8 9 3 27 18 6 2 1 127 En tot cas, és més encertat parlar de malalties relacionades amb el treball (MRT), expressió que inclou tots els trastorns en què les condicions de treball participen en la seva aparició, des d'aquells on la feina és la causa principal fins aquells altres on aquesta hi participa juntament amb altres factors. En aquesta línia es va desenvolupar des del Centre de Salut Laboral de l'Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona el programa Treball al CAP, un siste- ma de vigilància de malalties relacionades amb el treball que es nodreix dels casos atesos a l'atenció primària de salut. En el període 1994-98 hi han partici- pat cinc Equips d'Atenció Primària amb 23 metges sentinelles que han diag- nosticat 107 casos de MRT. La taula mostra la distribució d'aquests trastorns segons el diagnòstic. ELS ACCIDENTS DE TREBALL Durant el període 1994-1999 s'han notificat a la ciutat de Ba rcelona 3.103 acci- dents greus i 326 mortals. L'evolució i la distribució dels accidents segons l'edat, el sexe i l'activitat econòmica varia en gran mesura en funció del risc atribuïble a les condicions de treball, baix en els accidents in itinere (en el trajecte entre casa i la feina) i més alt en els produïts durant la jornada laboral. En aquests, és raonable assumir un risc atribuïble al treball relativament baix en els accidents de causa natural, més alt en els de trànsit i, el més alt de tots, en la resta d'acci- dents traumàtics produïts durant la feina. 128 Al gràfic es presenta l'evolució dels accidents greus durant aquest període. Els succeïts durant la jornada laboral han augmentat un 33%, però l'increment més alt correspon als de trànsit que durant el període quasi s'han duplicat. També els accidents greus in itinere han pujat de forma significativa: un 72%. Cal tenir en compte que el 80% dels accidents in itinere han estat de trànsit. El nombre d'accidents mortals s'ha mantingut estable durant el període 1994- 1999 (Figura 5). És important tenir en compte que el 34% dels accidents mor- tals produïts durant la jornada laboral són de causa natural i el 32% de trànsit; és a dir, només la tercera part són accidents laborals traumàtics "clàssics". La distribució dels accidents és diferent segons l'activitat econòmica; així, la construcció ocupa el primer lloc, tant pels accidents greus com pels mortals, a causa dels accidents traumàtics: contribueix amb el 23% dels accidents laborals greus i el 49% dels mortals d'aquests tipus d'accidents. EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS GREUS SEGONS TIPUS BARCELONA, 1994-1999 700- 600- 500- 400- 300- 200- 100- 0- 1994 1995 1996 1997 1998 1999 C. natural De trànsit FREQÜÈNCIA ABSOLUTA Traumàtic In itinere 129 EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS MORTALS SEGONS TIPUS BARCELONA, 1994-1999 70- 60- 50- 40- 30- 20- 10- 0- 1994 1995 1996 1997 1998 1999 C. natural De trànsit FREQÜÈNCIA ABSOLUTA Traumàtic In itinere ACCIDENTS LABORALS EN JORNADA LABORAL SEGONS ACT IV ITAT ECONÒMICA Activitat econòmica Construcció Transports Comerç i reparacions Indústries manufactureres Activitats immobiliàries Hoteleria Altres activitats socials Administració pública Sanitat Educació Mediació financera Energia elèctrica Indústries extractives % 18,4 18,1 17,5 13,3 11,5 6,1 5 3,5 2,1 1,8 1,5 0,9 0,5 Activitat econòmica Construcció Transports Indústries manufactureres Comerç i reparacions Activitats immobiliàries Administració pública Mediació financera Altres activitats socials Energia elèctrica Sanitat Hoteleria Educació % 24,5 17,7 15,9 12,7 7,3 7,3 4,5 3,6 1,8 1,8 1,4 1,4 Barcelona 1994 - 1999 Accidents greus (Total=2.187) Accidents mortals (Total=220) 130 ELS COMPORTAMENTS RELACIONATS AMB LA SALUT - El tabac Segons l'ESCA, el 48% dels treballadors i el 35% de les treballadores són fuma- dors i la prevalença és més alta entre els joves. Les diferències entre homes i dones s'accentuen amb l'edat, fins el punt que en el grup més jove s'igualen els percentatges d'unes i altres. Homes i dones mostren patrons de consum de tabac diferents segons l'ocupació. Així, si fumar és menys freqüent entre els homes professionals i els administratius, entre les dones aquest últim és el grup amb una prevalença més alta. TABAQUISME EN POBLACIÓ OCUPADA DE BARCELONA SEGONS EDAT I SEXE Dones Homes 70 - 60 - 50 - 40 - 30 - 20 - 10 - 0 - 16-24 25-34 35-44 45-54 55-64 ESCA, 1994 131 L'ACTIVITAT FÍSICA Quant a l’activitat física en temps de lleure, el 41% dels homes i el 26% de les dones realitzen al menys un cop la setmana una activitat de lleure moderada o intensa. La pràctica d'exercici físic disminueix amb l’edat, i pel que fa a l’ocu- pació, els homes que treballen en l’hoteleria i servei domèstic, i els treballadors manuals de la indústria, el transport i la construcció són els que practiquen menys esport. Entre les dones les professionals i tècniques i les administratives són les que realitzen més activitat física en temps de lleure. I n d . / C o n s t . / Tr a n s p . Hostaleria Comerç Administratius Directius Professionals 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Dones Homes PREVALENÇA D'ACTIVITAT FÍSICA MODERADA O INTENSA EN TEMPS DE LLEURE * *Almenys un cop la setmana, en població ocupada de Barcelona segons ocupació i sexe (ESB, 1992) 132 LA UNITAT DE SALUT LABORAL DE BARC E LO N A La creació de la Unitat de Salut Laboral (USL) de Barcelona és una de les línies centrals d'actuació del Pla de Salut de la regió sanitària en matèria de salut labo- ral. El Consorci Sanitari de Barcelona ha encarregat les funcions de la USL al Centre de Salut Laboral (CSL) de l'Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona. El CSL - que va ser creat l'any 1986 i és centre col·laborador de l’OMS i del Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona - és el referent municipal en l'àmbit de la salut laboral. Amb la posada en marxa de la USL es portaran endavant bona part de les línies d'actuació municipal en matèria de salut laboral. Concretament les funcions que es desenvoluparan seran les següents: · Disseny i gestió del sistema de vigilància epidemiològica de malalties relacio- nades amb el treball (SVEMRT). · Desenvolupament i manteniment del sistema d'informació sobre salut i con- dicions de treball. · Formació en salut laboral dels professionals sanitaris de la xarxa assistencial de la regió sanitària, especialment dels integrants del SVEMRT. · Educació sanitària en salut laboral dels treballadors i treballadores atesos en els serveis sanitaris. · Su p o rt tècnic a les activitats de promoció de la salut laboral en l'atenció primària. · Assessorament i suport a la implementació de programes de promoció de la salut i prevenció de la malaltia a les empreses. · Detecció de la relació entre les patologies diagnosticades i el lloc de treball i elaboració de propostes per a la seva correcció. · Desenvolupament de la recerca en salut laboral. La primera d'aquestes activitats parteix de l'experiència del CSL en la vigilància de malalties relacionades amb el treball (MRT). Tal i com s'ha comentat ante- riorment, el 1992 es va endegar el programa Treball al CAP, creat per un equip de professionals de l'atenció primària, professionals de seguretat i higiene, espe- cialistes en salut laboral i tècnics en salut pública, que va dissenyar un circuit de notificació de malalties relacionades amb el treball des de l'atenció primària ínti- mament lligat a l'acció preventiva. Aquest programa va néixer en un marc que és encara vigent i que es caracteritza pel següents aspectes: · Moltes MRT es diagnostiquen a nivell de l'atenció primària. · La formació dels professionals sanitaris és insuficient en el camp de la salut laboral, del que se'n deriva el poc interès sobre aquesta matèria, la pèrdua de pre- cisió diagnòstica i per tant de la qualitat del tractament en no investigar-se l'ex- posició laboral. · Si no s'identifica la possible exposició laboral, difícilment es poden prendre mesures per modificar aquelles condicions que estan en la base del trastorn. · Una malaltia relacionada amb el treball atesa a l'atenció primària significa una fallida dels sistemes de prevenció de les empreses. · Els professionals de la xarxa d'assistència pública tenen l'experiència que sovint derivar els malalts amb trastorns relacionats amb la feina a la xarxa especialitza- da (Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals) és un procés admi- nistrativament i pràcticament complex. 133 134 · L’assistència sanitària, la prevenció de riscos laborals i la salut pública funcio- nen tradicionalment en paral·lel, això implica la pèrdua d'efectivitat i d'eficièn- cia en les activitats d'uns i altres. Calia doncs una línia d'actuació que contribuís a la identificació i mesura dels problemes de salut relacionats amb el treball que pateixen els treballadors i tre- balladores de Barcelona, i alhora que coordinés els recursos existents per fer-los més eficients. Amb la posada en marxa de la USL, el Treball al CAP s'estendrà a tota la ciutat, incorporant progressivament diferents dispositius assistencials, sobretot els equips d'atenció primària però també els de nivell hospitalari susceptibles d'a- tendre aquests tipus de trastorns, i es consolidarà com el sistema de vigilància de MRT de la ciutat de Barcelona. ACCIDENTS IN ITINERE En el nostre ordenament jurídic, el concepte d’accident de treball està establert en el Reial decret legislatiu 1/94, en el què s’ a p rova el text refós de la Llei general de la Se g u retat Social. Cal assenyalar que la definició d’accident de treball no ha sofert modificacions des de la primera Llei d’accidents de 1900. Des de principis de segle accident de treball és: “tota lesió corporal que el treba- llador pateix amb ocasió o per conseqüència del treball que executa per compte d'altri” assenyalant a més que entre altres, tindran la consideració d’accident de tre- ball “els que sofreixi el treballador quan va o quan tona al lloc de tre b a l l”, són els coneguts com a accidents in itinere. Habitualment són accidents de circulació, però també s’inclou tot tipus de lesió que es produeixi durant el temps que transcorre des que el treballador inicia les accions dirigides a anar a la feina fins que hi arriba, i des que el treballador deixa el seu lloc de treball fins que arriba al seu domicili. Pot estranyar que aquests accidents siguin considerats laborals, quan en principi no sembla existir una relació de causa efecte, és degut que l’origen del concepte d’ a c- cident de treball, en el qual s’inclou l’accident de trajecte, té un clar origen indem- n i t z a d o r. No s’ha d’oblidar que la Llei de 1900 és una norma que buscava la pro- tecció econòmica de l’operari davant dels infortunis que pogués sofrir. Les estadístiques re l a t i ves a accidents de treball greus i mortals succeïts a la p rovíncia de Ba rcelona durant 1999, són les següents: 135 Accidents gre u s : es van produir 1.698 accidents, el 26% són in itinere i si hi afegim els de trànsit*, s’assoleix el 38% del total d’accidents de treball gre u s . Accidents mortals: van ser 166, el 32% són in itinere, si afegim els de t r à n s i t, asso- lírem el 52% del total d’accidents de treball mortals a Barcelona. Tendència que no difereix en gran mesura d’anys anteriors, encara que, en ocasions i en relació amb els accidents mortals, el percentatge dels accidents in itinere ha estat superior en diversos punts a les dades que disposem a finals de 1999. Per tot l’anterior, hem de concloure que resulta complicat incidir en les estadís- tiques referents a aquest tipus de sinistralitat, a no ser que actuï a través de les c a m p a n yes pre ve n t i ves genèriques sobre accidents realitzades pels poders públics. Tanmateix, seria convenient reformar la metodologia estadística dels accidents de treball, ja que els criteris utilitzats no resulten d’acord amb els europeus quant a la mediació de la sinistralitat. * els accidents in itinere, són en la seva gran majoria accidents de trànsit que es produeixen amb anterio- ritat a l’inicia de la jornada laboral, o bé un cop finalitzada, d’aquí que per tenir una versió el més ajusta- da possible de la incidència dels accidents de trànsit en el medi laboral sigui convenient a efectes estadís- tics unir ambdues dades. 136 139 QUALITAT DE VIDA SANITAT I SALUT PÚBLICA Un dels indicadors de la salut de la població a Barcelona, l’esperança de vida, mostra un comportament positiu respecte a l’any anterior9 . L’esperança mitja- na de vida dels barcelonins i barcelonines se situa en 78,86 anys, una de les més altes d’Europa. Respecte a l’evolució per districtes, cal assenyalar l’augment important de l’es- perança de vida a Ciutat Vella, seguit per Horta-Guinardó. A la resta de distric- tes les diferències respecte a l’any anterior són mínimes. La millora substancial a Ciutat Vella ha augmentat l’homogeneïtat entre les esperances de vida als diversos districtes que ja s’assenyalava en l’edició anterior de la Memòria socio- econòmica com un tret característic de la ciutat. 141 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí CIUTAT 1997 73,78 80,03 78,80 80,48 81,19 79,69 79,00 78,49 80,07 79,23 78,83 1998 75,12 80,32 78,73 80,46 81,33 79,86 79,69 78,32 79,20 79,28 78,86 ESPERANÇA DE VIDA PER DISTRICTES Font: Institut Municipal de la Salut 9 Tal i com succeïa per a la Memòria de 1998, les dades disponibles fan referència a un any abans. En aquest cas les últimes dades disponibles són les de 1998 La taxa de mortalitat de la població de Barcelona el 1998 va ser de 1.087,2 per cada 100.000 habitants, la qual cosa significa un lleuger increment respecte a l’any 1997, amb una taxa de 1.082. Aquest increment és perfectament explica- ble per l’augment de l’edat mitjana de la població de Barcelona. En t re les causes de mortalitat destaquen les malalties card i ovasculars, amb un 37,4%; els tumors, amb un 27,6%; i les malalties de l’ a p a rell respiratori, amb un 9,7%. 142 TAXES PER 100.000 HABITANTS Malalties infeccioses i parasitàries Tumors Malalties de lesglàndules endocrines Malalties de la sang Trastorns mentals Malalties sistema nerviós i òrgans sentits Malalties de l’aparell circulatori Malalties de l’aparell respiratori Malalties de l’aparell digestiu Malalties de l’aparell genitourinari Causes externes Altres causes TOTAL 17,9 300,4 30,2 5,2 48,2 30,3 406,8 106,2 55,3 18,4 38,8 29,5 1087,2 MORTALITAT PER CAUSES DE DEFUNCIÓ 1998 Font: Institut Municipal de la Salut Respecte a la mortalitat infantil, l’any 1998 es van produir a Barcelona 73 defuncions d’infants per cada mil nascuts. Atesos els baixos nombres absoluts, petites variacions en el nombre de fatalitats en un districte poden fer variar de manera significativa les taxes. Alguns districtes, com Sant Andreu o Gràcia, pre- senten increments importants, mentre que en d’altres, com Ciutat Vella o Horta, es redueix. 143 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí CIUTAT 1997 8,24 4,6 3,04 1,89 2,41 4,51 4,56 1,59 0,94 0,57 4,03 1998 7,65 4,21 5,50 4,94 3,91 8,06 2,49 3,30 9,26 3,68 6,29 TAXA DE MORTALITAT INFANTIL PER DISTRICTES (*) (*) morts durant el primer any de vida / 1.000 nascuts Font: Institut Municipal de la Salut EDUCACIÓ I FORMACIÓ El nivell de formació de la població de Barcelona tendeix a augmentar progres- sivament. Una dada prou significativa és que el percentatge de població poten- cialment activa i amb formació insuficient10 va passar del 12,1% l’any 1991 al 8,9% l’any 1996. Paral·lelament, el percentatge de titulats universitaris respecte a la població de més de 20 anys va passar del 7,9% al 10,5%. En el període 1995-1998 s’ o b s e rva un increment important en els alumnes uni- versitaris i molt significativament en els alumnes que cursen màsters, postgraus i cursos especialitzats, que cre i xen un 50%. És molt interessant també constatar com els alumnes que cursen formació continuada cre i xen, en tres anys, en un 66%. 144 Font: Gabinet Tècnic de Programació i IMEB Ensenyament no universitari Alumnes universitaris 1r i 2n cicle 3r cicle Masters, postgraus i cursos especialitzats F o rmació continuada 1995 237.919 162.848 8.115 12.958 1996 228.662 164.676 8.098 16.268 19.600 1997 217.496 166.115 8.338 16.425 22.725 1998 208.471 167.354 7.995 19.531 32.609 95/98 -12,4% -2,8% -1,5% 50,7% 66,4% EVOLUCIÓ DEL NIVELL DE FORMACIÓ A BARCELONA 10 Gent que no sap llegir ni escriure o sense estudis i entre 16 i 64 anys. La reducció, d’altra banda, dels alumnes en ensenyament no universitari s’ex- plica pel descens de població més jove a la ciutat després dels cicles alcistes dels anys setanta i vuitanta. Ateses les modificacions en el sistema educatiu derivades de la implantació de la LOGSE, no és possible realitzar comparacions interanuals per als diferents nivells educatius. En qualsevol cas, s’observa que el nombre d’alumnes matricu- lats en els diferents nivells (inclòs el primer cicle de formació infantil) es manté lleugerament per sobre els 230.000. 145 1r cicle educació infantil 2n cicle educació infantil Educació primària i EGB Educació secundària obligatòria Batxillerats (BUP, COU i Batxillerat) F o rmació Professional TOTAL CURS 97/98 n.d. (*) 30.978 (*) 74.724 35.821 55.059 37.440 234.022 CURS 98/99 8.769 32.216 (*) 73.941 48.449 43.164 26.211 232.750 EVOLUCIÓ DELS ALUMNES A BARCELONA NOTA: (*) Falten dades d’alguns centres privats Font: Institut Municipal d’Educació de Barcelona CULTURA I LLEURE Malgrat no poder disposar encara d’alguns indicadors per a l’any 1999, es pot apuntar un augment en el nivell d’utilització dels principals equipaments de cul- tura i lleure de la ciutat. Aquest increment es palesa en el 15% d’augment dels usuaris de les biblioteques municipals o de la Diputació entre 1998 i 1999, l’augment del 12% de visitants en els museus municipals, o l’11% d’augment dels abonats a les instal·lacions esportives municipals. L’anàlisi del període 1995-1998 posa de manifest la tendència clarament expan- siva de tots els indicadors. Els increments més alts en aquest període són els lec- tors a les biblioteques, els visitants als museus i els espectadors als teatres, men- tre que els espectadors de cinemes mostren un creixement més moderat. 146 147 HABITATGE L’any 1999 els preus de l’habitatge a Barcelona han experimentat un increment entre el 12% els de segona mà i el 15% els de nova planta. Aquesta evolució contrasta amb el manteniment i fins i tot reducció (en pessetes constants) expe- rimentat en el període 1995-1998. Cal assenyalar que aquesta alça dels preus de l’habitatge durant 1999 ha estat una constant a tot Espanya i que les causes cal anar a buscar-les, entre altres raons, en l’augment de la demanda relacionada amb la millora de les economies familiars i amb la reducció dels tipus d’interès. El creixement en els preus dels habitatges de lloguer ha estat més moderat. És interessant notar que en aquests darrers dos anys es produeix una notable acceleració de la dinàmica constructiva a Barcelona, amb una mitjana de 6.500 habitatges iniciats cada any. Aquesta dinàmica respon no només a les bones expectatives del sector, sinó també a la posada al mercat de nou sòl en diferents operacions urbanístiques, significativament als districtes de Sant Martí i Sant Andreu, on queden la majoria de les darreres grans peces de sòl susceptible d’a- collir habitatge a la ciutat. 148 Preus habitatge (ptes. de 1999 el m2) Nova planta1 Segona mà2 Lloguer mensual2 Habitatges iniciats3 1995 271.111 253.688 1.120 3.109 1996 2 5 6 . 5 4 0 231.100 1.043 4.088 1997 253.700 237.048 1.021 5.314 1998 264.451 255.065 987 6.458 1999 305.614 286.904 1.067 6.558 INDICADORS D’HABITATGE A BARCELONA Font: (1) Tecnigrama, (2) Dept. d’Estudis Fiscals. (IMH. Ajuntament), (3) Direcció General d’Actuacions Concertades (Generalitat). 149 CIRCULACIÓ L’any 1999 es va experimentar un dels punts màxims en la matriculació de ve h i c l e s a la província de Ba rcelona, i es va superar en un 12% el màxim històric assolit deu anys enre re. Si als 264.000 vehicles matriculats hi restem les 88.000 baixes ens resulta un saldo de 176.000 cotxes més que s’ a f e g e i xen al parc provincial existent. En conjunt, l'augment del parc automovilístic registrat als darrers anys re p re s e n t a un increment de la utilització de la xarxa viària tant a la ciutat com al conjunt de la regió metro p o l i t a n a . Es pot observar com la intensitat de trànsit a la ciutat en un dia feiner en l’any 1999 p resenta un augment important, en especial a les rondes i a les vies internes de la ciutat, fet que és coherent amb l’ i n c rement del parc de vehicles apuntat anterior- ment. Pel que fa a la velocitat mitjana de re c o r regut (encara no es disposa de les xifres de 1999), es constatava el 1998 una molt lleugera reducció en els diversos tipus de vies, excepte en les vies de connexió mar-muntanya. Any 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Matriculacions 236.902 204.151 185.902 192.843 136.146 152.956 146.294 158.475 183.053 230.146 264.252 Baixes 86.619 64.695 61.557 79.213 78.194 88.085 72.041 64.536 76.683 77.727 88.177 Saldo 150.283 139.456 124.345 113.630 57.952 64.904 74.253 93.939 106.370 152.419 176.075 EVOLUCIÓ DEL PARC AUTOMOBILÍSTIC A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. 150 El nombre d’accidents de trànsit experimenta un increment constant durant tot el període 1996-99 i, així mateix augmenta el nombre de ferits. En canvi el nombre de morts es manté en tot el període considerat en una mitjana de 50 l’any. Finalment assenyalarem la progressiva implantació de carrils bici a la ciutat, que, en el període 1996-1999, s’han pràcticament duplicat, passant de 59,4 km a 108,6 km. Intensitat de trànsit (vehicles dia feiner) Principals vies de la ciutat Accessos de Barcelona Ronda Litoral Ronda de Dalt Velocitat de recorregut (en km/h, dia feiner) Vies mar-muntanya Vies transversals Vies de connectivitat externa Ciutat sense rondes Rondes Núm. d’accidents circulació Núm. ferits en accidents Núm. morts en accidents Carril bici (km) 1996 6 7 8 . 0 1 0 1 . 1 6 8 . 5 3 9 1 0 3 . 5 0 0 145.800 1 6 , 3 26,5 3 0 , 1 2 3 , 6 65,9 1 1 . 9 3 2 1 1 . 3 7 0 42 5 9 , 4 1 9 9 7 7 0 4 . 6 5 0 1 . 1 8 5 . 1 2 4 1 1 2 . 1 0 0 146.000 1 6 , 8 2 6 , 7 3 0 , 5 2 4 , 0 6 6 , 5 1 2 . 4 6 5 1 2 . 4 2 0 5 2 7 2 , 2 1 9 9 8 6 6 6 . 0 5 5 1 . 1 5 2 . 8 3 2 1 0 3 . 4 2 7 1 5 3 . 7 0 6 1 6 , 6 2 5 , 0 2 6 , 4 2 2 , 2 5 7 , 3 1 2 . 2 8 1 1 2 . 9 8 5 4 6 9 2 , 8 1 9 9 9 6 7 5 . 0 8 9 1 . 1 5 9 . 2 6 6 1 0 5 . 1 0 8 1 5 8 . 9 4 3 N d N d N d N d N d 1 2 . 9 4 1 1 4 . 3 7 5 5 0 1 0 8 , 6 INDICADORS DE CIRCULACIÓ A BARCELONA Font: Ajuntament de Barcelona. Sector de la Via Pública. TRANSPORT PÚBLIC El nombre mitjà de desplaçaments en un dia laborable de l’any 1999 va ser de 4.081.514 desplaçaments interns a la ciutat i d’1.919.599 desplaçaments interns-externs. El nombre total de desplaçaments se situa en sis milions. (Font: Direcció de Serveis de Transports i Circulació de l’Ajuntament de Barcelona) La distribució per mitjà de transport dels desplaçaments interns a la ciutat és la següent: 38% en transport públic, 36% a peu i en bicicleta i 26% en vehicle privat. La distribució dels desplaçaments interns-externs és: 65% en vehicle pri- vat, 4% a peu i 31% en transport públic. Aquesta distribució posa de manifest la importància d’ampliar l’oferta de transport públic per satisfer la creixent demanda de mobilitat d’àmbit metropolità. El nombre de viatgers en la xarxa de transport públic urbà de Barcelona (metro i autobusos) s’ha situat en 488,8 milions de passatgers, amb un creixement de l’1,6% respecte a l’any 1998 i del 5,1% respecte a l’any 1995. La pràctica totalitat de l’augment de passatgers es produeix en el metro, que c reix un 9% entre 1995 i 1999, mentre que el nombre d’usuaris de l’ a u t o b ú s s’estabilitza en poc més de 200 milions de passatgers. És significatiu apuntar que, en el període considerat, l’ o f e rta de places-km ofertades a la xarxa de m e t ro ha crescut també en gairebé un 9% i la de la xarxa d’autobusos ha cre s- cut en un 1,5%. No obstant això, la longitud de vies per carril bus ha aug- mentat substancialment en el darrer any un 5,8% i ofereix una major agilitat al servei d’ a u t o b ú s . 151 152 La forta expansió dels viatgers dels Ferrocarrils de la Generalitat i de les Rodalies de Renfe és un dels fenòmens més interessants pel que fa a la mobilitat a la regió metropolitana de Barcelona en els darrers anys. Aquesta expansió, del 33% en el cas dels FGC en el període 1995-99 i del 14% en el cas de Renfe, s’explica per les noves pautes de localització residencial a l’entorn metropolità i per l’aug- ment de l’oferta dels serveis de transport. L’ a p rovació del Pla d’ In f r a e s t ru c t u res del Tr a n s p o rt Públic a la Re g i ó Metropolitana ha estat un pas endavant important per a l’ampliació de l’oferta de transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest Pla preveu per al període 2001-2010 un total d’inversions a l’entorn de 3.000 milions d’euros que permetran ampliar la xarxa de transport públic amb uns 80 quilòmetres de noves línies de metro i tramvia, així com d’altres actuacions. Algunes de les actuacions més destacables del PDI són la creació d’una nova línia 9 del metro, que unirà la Zona Franca amb l’estació de la Sagrera i, més enllà, fins a Singuerlín, a Santa Coloma, i Llefià, a Badalona; la perllongació dels extrems de la resta de línies del metro i la construcció del tramvia del Baix Llobregat. L’objectiu del pla és duplicar en un termini de deu anys el nombre d’usuaris del transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona. El respecte als calenda- ris de treball de les inversions previstes en el PDI per part de les diferents admi- nistracions esdevé un element important per evitar nous problemes de conges- tió en la mobilitat en l’àmbit metropolità. En aquest sentit, cada cop hi ha una major unanimitat a considerar que una bona oferta de transport públic és un element fonamental per a la competitivitat i la cohesió d’una gran metròpoli com Barcelona. 153 154 SEGURETAT I PROTECCIÓ L’any 1999 s’ha produït una reducció del 3% en el nombre de denúncies pre- sentades a la Policia Nacional. Aquesta reducció ha estat especialment intensa en el cas dels robatoris amb intimidació. Els petits furts, en canvi, experimenten un creixement relativament important, així com els robatoris als immobles. L’índex de denúncies recollit per l’Enquesta de Victimització es manté en el nivell del 45-46%, que ha estat la tònica dels darrers tres anys. L’índex de victi- mització augmenta lleugerament respecte a l’any 1998, però se situa en nivells similars als dels anys 1996 i 1997. Núm. denúncies (P.N) Sostracció en vehicles Furts Robatori amb intimidació Robatori immobles Sostracció de vehicles Índex de denúncia (%)1 Índex de victimització (%)1 1996 66.189 13.136 8.958 9.973 12.033 6.856 42,0 14,1 1997 62.001 12.536 8.503 10.409 9.291 7.383 45,2 14,3 1998 62.410 10.819 10.806 10.412 9.713 7.853 46,0 13,4 1999 60.560 10.526 12.127 8.620 10.225 7.747 45,8 14,3 99/98 -3,0% -2,7% 12,2% -17,2% 5,3% -1,3% -0,2 0,9 INDICADORS DE SEGURETAT I PROTECCIÓ Nota: (1) Enquesta de victimització Font: Policia Nacional i Direcció de Serveis de Prevenció. 155 L’anàlisi dels índexs de victimització per districtes permet constatar que a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Martí és on es produeixen els augments més importants. En qualsevol cas, és important posar en relleu que només a Horta-Guinardó i, en menor mesura, a Ciutat Vella, els índexs de vic- timització del 1999 són superiors als de l’any 1995. Això permet afirmar que, malgrat un cert reflux motivat en molts casos per raons conjunturals, l’índex de victimització a la ciutat i als districtes es mou en paràmetres similars als dels últims cinc anys. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Barcelona 1995 18,6 15,9 16,9 17,0 17,8 11,8 12,1 16,6 14,2 17,4 15,8 1996 16,6 15,0 14,6 12,6 15,7 11,5 13,8 13,2 12,6 14,2 14,1 1997 18,2 13,9 14,9 13,7 17,1 13,2 11,9 14,5 13,6 14,1 14,3 1998 15,1 14,1 13,7 13,0 18,7 12,3 10,2 12,9 12,6 12,9 13,4 1999 19,3 13,2 16,3 13,7 16,2 11,9 14,0 12,0 12,8 15,6 14,3 EVOLUCIÓ DE L’ ÍNDEX DE V ICTIMITZACIÓ ALS DISTR ICTES Font: Direcció de Serveis de Prevenció. 156 MEDI AMBIENT Els indicadors de contaminació atmosfèrica a la ciutat han experimentat una evo l u- ció en general positiva, si bé es pro d u e i xen oscil·lacions importants en alguns anys causades, en molts casos, per fenòmens meteoro l ò g i c s . Per al 1999 es disposa d’un nou mapa sònic de la ciutat1 1 que ha permès analitzar l’ e- volució d’un factor com és la contaminació acústica, que és motiu d’un cre i xe n t n i vell de sensibilitat ciutadana. Aquest nou mapa sònic mostra una certa homoge- neïtzació de la ciutat en aquest sentit. Així, les zones amb condicions acústiques a millorar es re d u e i xen en un 43%, però al mateix temps també es re d u e i xen les zo n e s amb condicions acústiques bones en un 18%. En contrapartida, les zones amb con- dicions acústiques tolerables augmenten en gairebé un 46%. En aquesta memòria socioeconòmica es presenta un nou indicador de biodive r s i t a t que ha estat validat en diverses grans ciutats. Es tracta de l’índex de diversitat d’ o c e l l s als parcs. Es considera que quan l’índex de diversitat supera el valor 4 hi ha una bona d i versitat d’espècies a l’ à rea. Aquest nivell s’assoleix als parcs del Laberint, Qu i n t a Amèlia i Palau Reial i s’hi està a fregar als parcs Güell, del Gu i n a rdó i del Turó de la Peira. En tots els casos, l’ e volució en el període 1995-1999 ha estat favo r a b l e . Finalment assenyalarem que durant l’any 1999 s’han afegit 9 noves hectàrees de parc s urbans a Ba rcelona, la qual cosa suposa un increment de l’1,6%. Des de 1995 la s u p e rfície de les zones ve rdes a la ciutat ha incrementat en gairebé 28 hectàrees. Això ha comportat que el ràtio de metres quadrats de verd urbà per habitant hagi crescut gairebé el 17% en aquest període. 11 Si bé les dades corresponen a 1997 157 158 S E RVEIS URBANS I SERVEIS A LES PE R S O N E S La xarxa de clavegueram ha continuat l’expansió l’any 1999 amb la incorpora- ció de 20 nous quilòmetres. Aquesta és l’expansió més important de les realit- zades en tot el període 1995-1999. Pel que fa a la recollida de residus urbans, Ba rcelona continua amb la tendència d’augment moderat del volum de residus. És encoratjador observar com la re c o- llida selectiva de residus compta amb una cre i xent acceptació, com ho demostre n les importants taxes d’augment, especialment pel que fa al paper i als enva s o s . També es pot assenyalar l’augment del 31% de la dotació de contenidors per h e c t à rea entre 1995 i 1999, element que facilita sens dubte la recollida selectiva . Els indicadors dels serveis personals de l’Ajuntament de Barcelona posen de manifest un augment general en tots els grans indicadors d’atenció a les perso- nes. Els beneficiaris de la targeta rosa augmenten un 4,9% el 1999, els usuaris dels centres de serveis socials, un 8,5%; també augmenten els participants en activitats de lleure o dinamització. Un element que mereix ser tingut en compte molt en particular és el fort incre m e n t dels usuaris al Se rvei d’ Atenció a Immigrants Estrangers i Refugiats, que creix molt ràpidament a partir de 1997. Aquest increment es pot explicar no només per l’ a u g- ment quantitatiu del nombre d’immigrants a la ciutat, sinó també pel cre i xe n t c o n e i xement d’aquest servei per part del col·lectiu d’ i m m i g r a n t s . 159 160 161 També és espectacular l’expansió del nombre de participants en les activitats de vacances infantils i adolescents i de les persones que participen en les activitats programades als centres cívics. Pel que fa als serveis d’informació ciutadana es constata un augment del 13,5% de les atencions a les oficines d’atenció al ciutadà. En canvi es redueix de mane- ra important el nombre de tràmits realitzats per telèfon que en gran mesura es deriven cap a l’Internet. En aquest sentit cal apuntar que, mentre que al mes de gener de 1999 el nombre de consultes mensuals a la web de l’Ajuntament es va situar en poc més de tres milions, a finals d’any el nombre de consultes men- suals superava àmpliament els sis milions. Atencions oficines d'atenció al ciutadà Tràmits administratius realitzats per telèfon 1996 9 4 3 . 3 8 8 3 4 4 . 5 4 0 1997 1 . 0 6 2 . 6 4 1 4 0 0 . 8 0 6 1998 1 . 2 2 1 . 8 5 4 5 0 8 . 5 3 8 1999 1.386.839 360.851 99/98 13,5% -29% INDICADORS D'INFORMACIÓ CIUTADANA Font: Observatori de Qualitat. 163 PERSPECTIVES F O R M ACIÓ. AVANÇAR EN L´ADEQUAC I Ó DE L´OFERTA AMB ELS REQU E R I M E N TS PRODUCTIUS Existeix una forta conscienciació per part de les empreses, els treballadors i els poders públics de la importància de la formació per aconseguir empreses com- petitives i per incrementar el creixement econòmic dels estats i la generació de les ocupacions. En els darrers anys hem experimentat un indubtable progrés en l´accés dels tre- balladors i treballadores a la formació. En el seu moment el FORCEM va ser una eina clau en el creixement de la formació continuada i en el futur tot sem- bla indicar que seguirà sent així. La formació reglada ha fet un esforç, amb la LOGSE, per adequar la formació a les necessitats del mercat de treball. I cal valorar també el paper de la Formació Ocupacional com a instrument per a la reinserció de persones aturades al món del treball. D’altra banda és incontestable la relació existent entre el grau formatiu de les persones i la seva ocupabilitat. A major nivell formatiu incrementen notable- ment les possibilitats d’ocupació i el període en situació de desocupació es redueix, i a la inversa. Tanmateix, malgrat les premisses exposades, en el nostre mercat de treball s’ o b s e rva l’existència d’una paradoxa molt comentada: mentre que en finalitzar l'any 1999 a Ba rcelona tenim una borsa de 44.171 desocupats, segons les dades de l’INEM, nom- b roses empreses tenen dificultats per cobrir demandes d’ocupació en determinats 165 sectors i professions. La realitat és que el món productiu i els serveis sobretot es mouen i evolucionen amb una agilitat molt més accelerada que els sistemes forma- tius. L’escassetat de mà d’obra s’ a p recia fonamentalment a l’hostaleria, la constru c- ció, la metal·lúrgia, les noves tecnologies i els nous jaciments d’ o c u p a c i ó . La causa principal, que no única, d'aquesta disfunció en el mercat de treball es troba en el desajust existent entre l’oferta formativa i les necessitats productives o empresarials. Les mesures a adoptar per a solucionar aquest problema són entre altres, les següents: - La millora dels dispositius d’ o b s e rvació del mercat de treball i d’orientació pro f e s- sional, per tal d’aconseguir l’adequació de la formació a les necessitats empre s a r i a l s i de fomentar la qualificació en les àrees i nivells requerides pel món pro d u c t i u . - La integració dels tres subsistemes de formació professional (reglada, ocupacional i continuada). Avui, el sistema reglat experimenta greus problemes. Cre i xen els índex de fracàs escolar i no hem assolit encara prestigiar socialment la Fo r m a c i ó Professional. Això produeix greus desajustos i finalment frustracions entre els alum- nes que són prou negatives com per dificultar-ne la inserc i ó . - Hem de dir també que, en la desitjable per a tothom perspectiva d´eficiència en les nostres empreses i en general en el nostre teixit econòmic i productiu, és neces- sari avançar cap a una estabilització i dignificació de l´oferta de llocs de tre b a l l . - L’aposta decidida per part dels poders públics i de les empreses per la forma- ció en noves tecnologies com a factor clau del desenvolupament futur. 166 - Re f e rent a la Formació Ocupacional, útil teòricament per a la re i n s e rció de per- sones en atur, cal urgentment una redefinició i una readequació a la re a l itat del mercat de treball actual. Caldria pensar tant en incorporar a la FO itineraris for- matius compatibles amb la resta de sistemes, com en la necessitat d´avançar en l'homologació de titulacions. - La potenciació de la formació continuada com a instrument que garanteixi l’a- daptabilitat constant dels treballadors a les noves necessitats i canvis constants que es succeeixen en les noves estructures productives. - L’acostament de l’educació al treball, fomentant la realització de pràctiques professionals. impulsant els contractes formatius per aprofitar la seva potencia- litat com a via d’inserció professional i aprenentatge. En aquest sentit és necessà- ria una regulació clara dels drets i deures dels alumnes dins les empreses, i garan- tir la qualitat pedagògica dels monitors d´empresa. - Està per definir de manera definitiva encara el paper del Servei Públic d´Ocupació de Catalunya. En tot cas, sembla obvi que cal que integri tant la xarxa del Servei Català de Col·locació, com les Oficines de Treball de la Generalitat, que sigui únic, públic, transparent, accessible i que tingui per part de tothom les garanties suficients per considerar-lo un instrument útil per la intermediació a Catalunya. 167 T R A N S F O R M ACIONS EN EL TEIXIT PRO D U C T I U DE BARC E LONA. SECTORS EMERG E N TS L’any 1999 Ba rcelona va assolir la xifra de 193.626 activitats econòmiques donades d’alta en el padró de l’IAE. Aquesta xifra suposa un augment de 4.038 noves empre- ses i professionals instal·lats a la ciutat des de l’any anterior. Per activitats, l’ i n c re m e n t es desglossa en un augment de 3.115 activitats empresarials i 923 pro f e s s i o n a l s . Si analitzem el conjunt del període dels últims sis anys des del 1993 al 1999 , el nombre de llicències d’IAE ha crescut a la ciutat en 17.417 activitats, a una taxa interanual de creixement del 2,11%. Aquest increment ha estat particularment intens en els Se rveis, amb un incre m e n t de més de 15.000 activitats des de 1993 a 1999. És a dir, els serveis contribueixe n en un 86% de l’ i n c rement net d’activitats econòmiques en aquest període. La construcció, especialment dinàmica en aquest període d’alça en el cicle econòmic, ha incrementat en 2.769 noves empreses. El comerç, per la seva banda, ha crescut en 1.638 empreses. Finalment cal afegir l’increment de 5.368 activitats professionals a la ciutat. Només la indústria ha experimentat una reducció de 1.998 activitats en aquest període. Aquestes dades posen de manifest que Barcelona està experimentant una forta expansió del sector serveis, la consolidació del sector comercial, un fort dina- misme de la construcció i un procés de relocalització d’activitats industrials des de la ciutat central a l’entorn metropolità. 168 Si s’analitzen els increments de llicències per subsectors, comprovem que aquests es produeixen en gran mesura en les activitats industrials i de serveis lligades a la nova economia i a la societat del coneixement. Indústria: Tot i la reducció global de les activitat industrials a la ciutat, s’obser- va com alguns subsectors vinculats a les noves tecnologies o a l’edició experi- menten un fort dinamisme. Així, per exemple la fabricació de suports d’àudio, vídeo i informàtica creix un 208% en aquests 6 anys, la fabricació de maquinà- ria d’oficina i ordinadors creix en un 138% en el període i la Fabricació d’apa- rells de senyalització i control creix un 21%. Diferents subsectors relacionats amb l’edició també experimenten un creixement important com “altres edi- cions” que puja un 46%, “edició de diaris i revistes” un 27% i “edició de llibres” un 20%. Serveis: Els serveis mostren un comportament molt semblant, ja que també són les noves activitats les que presenten increments més forts. Les comunicacions han pujat en aquests 6 anys un 1.055%, els serveis de promoció immobiliària un 98%, la Sanitat un 89,8%, els serveis de lloguer de bens immobles i mobles un 89,4%, els serveis culturals i d’oci un 56%, els serveis a les empreses un 42,5% i l’educació un 40,2%. Professionals: Quant als professionals, s’ha de remarcar que també el sector de l’e- ducació i el de les activitats d’oci són els que presenten els majors increments. Són els subsectors de docents d’ensenyament bàsic i mitjá (amb un 146% d’in- crement), els d’ensenyament superior (amb un 92%) els que encapçalen la llis- ta d’increments, però s’ha de destacar que tots els subsectors de professionals 169 170 relacionats amb les belles arts i l’oci i la resta dels d’educació tenen increments superiors al 40% en aquest període. Aquesta anàlisi dels padrons de l´IAE ens apunta cap a uns canvis substancials en l´estructura econòmica de la ciutat en direcció als sectors amb més projec- ció de futur. Així mateix diversos mitjans de comunicació internacionals han anat apuntant darrerament l´atractiu i el potencial de Barcelona en els sectors de la nova economia. 171 LA BALANÇA FISCAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA Les necessitats d´inversions públiques especialment en infraestructures a l´àrea de Barcelona és una qüestió que ha preocupat el CESB des de fa uns quants anys . Així mateix els temes de finançament també han estat debatuts en pro- funditat i han estat el tema de la jornada de CESB de l´any 1999. En aquest debat s´hi han afegit alguns elements recentment fets públics12 i que ofereixen nova llum sobre la situació de Barcelona en relació amb les inversions de l´Estat i de la Generalitat. Les principals conclusions d´aquest estudi són que la inversió per habitant a la p rovíncia de Ba rcelona (l´àmbit més petit en que es poden desglossar les inve r- sions de l´Estat) ha estat com a mitjana un 45% per sota de la mitjana de l´Estat en el període 1991-1997. Dit d´una altra manera, la inversió a la província de Ba rcelona hauria hagut de ser quasi el doble cada any per igualar-se a la mitjana de l´Estat, el que hagués suposat gairebé 33.500 milions de ptes. addicionals. AMBIT Província Barcelona Província Madrid Catalunya Espanya Inversió per habitant (mitjana 1991-1997) 8.694,3 pts 15.049,8 pts 11.772,6 pts 15.893,3 pts Dèficit en relació a la mitjana espanyola 33.498,4 M pts 4.208, 3 M pts 25.044,3 M pts INVERSIONS DE L ´ESTAT Font: Gabinet Tècnic de Programació. 12 Veure La balança fiscal a Barcelona, Gabinet Tècnic de Programació. Abril, 2000 172 Aquesta diferència en relació al conjunt d’ Espanya és més forta en infraestruc- tures viàries, i en relació a Madrid en aeroports. Analitzant les inversions de la Generalitat s´observa que Barcelona tampoc arri- ba a assolir el nivell mig de Catalunya. Així, les inversions per habitant de la Generalitat a la comarca del Barcelonès (unitat territorial mínima en que es des- glossen les inversions de la Generalitat) han estat un 36% inferiors a la de la mitjana de Catalunya en el mateix període 1991-1997. La inversió addicional per igualar la inversió per càpita mitjana de Catalunya requereix una dotació anual de 24.286 milions de ptes. El dèficit d´infraestructures que pateix la regió metropolitana de Barcelona és la conseqüència doncs d´una infradotació de recursos d´inversió al llarg de molts anys, que s´hauria no sols de deixar de produir, sinó de recuperar en part. Altrament, la contribució de Barcelona al desenvolupament del conjunt de Catalunya i d´Espanya pot veure’s afectada en el futur. AMBIT Barcelonès Catalunya Inversió per habitant (mitjana 1991-1997) 18.597,3 pts 29.297,5 pts Dèficit en relació a la mitjana de Catalunya 24.286,4 M pts INVERSIONS DE LA GENERALITAT Font: Gabinet Tècnic de Programació DINÀMIQUES ECONÒMIQUES I TERRITORIALS A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA En el context d’un conveni entre el Pacte Industrial de la regió metropolitana de Barcelona i el Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma, s’ha desenvolupat una recerca sobre les dinàmiques econòmiques i territorials a la regió metropolitana. L’objectiu del conveni era dotar les institucions i agents socials i econòmics que for- men el Pacte Industrial d’un conjunt d’elements d’identificació de les dinàmiques econòmiques i territorials recents en el territori metropolità, en el context dels can- vis profunds que s’han produït en l’ e s t ructura pro d u c t i va en aquest període. Aquests indicadors permeten identificar tendències en l’ e s t ructura i la localització de les activitats pro d u c t i ves, el grau d’especialització, etc. i faciliten un conjunt d’ i n- formacions de gran interès per a l’anàlisi, la planificació i la presa de decisions e c o n ò m i q u e s1 3. Les principals conclusions a les quals ha arribat aquesta re c e rca són: 1. La regió metropolitana de Ba rcelona ha esdevingut la sisena aglomeració metro p o l i - tana de la Unió Eu ro p e a . Si l’expansió de la mobilitat experimentada re c e n t m e n t es consolida, a l’entorn del 2001 l’espai metropolità de Ba rcelona (mesurat segons el criteri de l’oficina del cens nord-americana) arribaria al camp de Tarragona i a l’ à rea de Lleida fins als límits amb l’Aragó i estaria molt a prop d’integrar l’ à rea de Girona. 173 13 Aquesta base d'indicadors així com el document complert de conclusions pot ser consultat a través de la web del Pacte Industrial: www.pacteind.org 2. La Regió metropolitana es consolida com una xarxa de ciutats policèntrica. En el seu conjunt la regió metropolitana de Barcelona es caracteritza d'altres metrò- polis pel seu caràcter policèntric. Es tracta d’una xarxa de ciutats policèntrica amb importants polaritats a les ciutats de Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, a més de les polaritats dels nuclis centrals de Barcelona i l’Hospitalet. 3. La Regió Metropolitana de Barcelona és líder en capacitat competitiva en el con - junt espanyol. L’àrea de Barcelona va augmentar el seu pes sobre les exportacions espanyoles del 20,5% el 1994 al 22,3% el 1999. En el mateix període el pes de les exportacions de Madrid va disminuir de l'11,4% al 10,8%. S’observa també que la taxa de cobertura de l’àrea de Barcelona és el doble que la de Madrid. 4. La RMB amplia la seva capacitat competitiva en sectors d’intensitat tecnològica alta. S'ha assistit a un procés de creixement de les exportacions de béns indus- trials d'intensitat tecnològica alta i mitjana alta, fins assolir ja més del 63% del total. En general, la taxa de cobertura (quocient entre exportacions i importa- cions) per intensitat tecnològica ha millorat de forma generalitzada i, en parti- cular, la millora de la taxa de cobertura més forta es dóna en els béns d'alta intensitat tecnològica (passen d'un 29,3% a un 63,2%) i de mitjana-alta (pas- sen d'un 50,56% a un 84,1%). 5. La RMB es una àrea econòmica amb una gran diversificació a nivell de conjunt i la e l e vada especialització a les diferents àrees urbanes que la form e n . Un dels actius de la regió metropolitana de Ba rcelona és la convivència d’un grau de diversificació pro- d u c t i va molt intens i una molt re l l e vant especialització en determinades activitats 174 175 p ro d u c t i ves en moltes ciutats metropolitanes. La regió metropolitana de Ba rc e l o n a s'ha d'entendre com un conjunt de gotims de raïm, en què els diferents grans pre- senten nivells d'especialització molt significatius. En aquest context, el municipi de Ba rcelona s'ha anat especialitzant en activitats terciàries i en determinades activitats industrials que exigeixen la proximitat dels clients, com arts gràfiques i edició. Així mateix, Ba rcelona tendeix a concentrar les activitats de serveis a les empreses immo- biliàries, de mediació financera, de formació i de R+D del conjunt de la re g i ó m e t ropolitana. En general les activitats de serveis denses en coneixement es con- c e n t ren en el municipi de Ba rc e l o n a . 6. El model de ciutats compactes és més sostenible. La denominada petjada ecolò- gica es defineix com l'àrea requerida per a proporcionar els recursos i assimilar les deixalles d'un grup determinat de persones, és a dir, la quantitat de terra que faria falta per a satisfer el nostre estil de vida actual per sempre. L'impacte de la mobilitat, basada fonamentalment en l’automòbil, sobre la petjada ecològica és molt alta i creixent. Un model de ciutat dispersa genera molta més petjada ecològica que un model de ciutat compacta. Així, per exemple, pel cas de la RMB es detecta que ciutats compactes com Barcelona o Mataró generen molta menor petjada ecològica que ciutats residencials disperses com Sant Cugat o Matadepera. 176 IMMIGRACIÓ. NOVA LLEI, NOUS DRETS L'entrada en vigor de la Llei orgànica 4/2000 fou celebrada de forma satisfactòria per part d'una ampla majoria social en tant que va suposar una porta oberta a l'es- tabliment d'un equilibri i cohesió social en relació amb el fenomen migratori. L'avenç en matèria d'integració que significaria la seva total aplicació i desenvo- lupament, fa imprescindible que no es retardi més l'elaboració del Reglament que necessita pel seu ajustament tècnic. És per aquest motiu que és necessari reclamar l'inici de les consultes i dels processos de participació amb els agents socials, amb les comunitats autònomes i els municipis amb competències en matèria de treball, sanitat, ensenyament o serveis socials. En relació amb el contingut de drets socials reconeguts en la norma, seria inte- ressant donar un enquadrament tècnic a determinats aspectes relatius a ensen- yament, garantint-lo especialment per les persones immigrades que hagin cursat tots els seus estudis en el nostre país i incidint en allò possible per tal que el seu posterior accés al mercat laboral es pugui realitzar de forma àgil. També caldria incidir en l'àmbit sanitari, en la mesura que hauria de protegir-se el concepte de salut pública, objectiu complex en tant que moltes persones immigrades continuen vivint en habitatges sense les més mínimes garanties de salubritat, higiene o seguretat per elles i el seu entorn veïnal. Aquesta situació pot tenir especial importància entre les persones que per qualsevol motiu no estiguin empadronades. 177 En l'àmbit laboral és fonamental insistir i aprofundir en la línia que el legisla- dor va iniciar amb la Llei 4/2000 en donar empara a aquelles persones immi- grades que fossin objecte de qualsevol tipus de comerç i ampliar-lo amb tot el rigor necessari al comerç i l'explotació en l'àmbit laboral. En aquest sentit, és urgent e ineludible definir i articular reglamentàriament les formes de col·laboració amb les autoritats competents de forma que aquesta col·laboració anunciada a la llei pugui tenir una traslació real. Aquesta definició passa, sens dubte, per instrumentalitzar mecanismes de col·laboració efectiva entre totes les administracions, així com entre totes les forces i cossos de segure- tat de l'Estat; fent partícips les organitzacions socials, especialment els sindicats, que per la seva experiència, fruit de l'activitat quotidiana i diària en la matèria, puguin aportar elements de coneixement d'especial rellevància. De la mateixa forma, el desenvolupament normatiu pendent ha de permetre donar ple compliment al contingut de l'article 33.3, de forma que el treballa- dor/a extracomunitari/a que tingui el valor de denunciar la seva relació laboral des de l'economia submergida sigui tutelat i protegit de forma efectiva, i en igualtat de condicions amb un treballador/a comunitari/a. Encara dins de l'àmbit laboral, s'han de suprimir les taxes administratives que graven l'obtenció d'un permís de treball, establint la taxa relativa a l'expedició del permís de residència en la mateixa quantia establerta per l'expedició del document nacional d'identitat. En el marc d'aquesta nova legislació no és possible obviar el paper fonamen- tal que en el desenvolupament de tota persona té la família, que facilita de forma innegable la integració en el teixit social al qual s'incorpora. En aquest sentit, és urgent la revisió i adaptació reglamentària del procés de re a g ru p a- ment familiar de forma que elimini les interpretacions arbitràries que actual- ment es pro d u e i xe n . Un altre bloc important és el que fa referència a les disposicions de caràcter res- trictiu i/o sancionador; és imprescindible per garantir una mínima seguretat jurídica a les persones immigrades establir normativament quines poden ser, per exemple, les mesures excepcionals que podrà adoptar el Ministeri de l'Interior, en quins casos procedirà la presentació periòdica per part de l'estranger davant de les autoritats, o quines són les activitats il·legals que poden conduir a l'ex- pulsió d'un immigrant. En cas contrari, el marge de l’Administració pot ser massa ample. En definitiva, es tracta de posar en pràctica el contingut complet de la Llei 4/2000, incloent-hi els preceptes destinats al control de fro n t e res i a la raciona- lització dels fluxos migratoris; sense oblidar que el Reglament pot i ha de ser l'ins- t rument que permeti d'una forma ajustada a la legalitat exe rcir aquestes funcions. No obstant, no es pot oblidar el paper fonamental que han de jugar les comu- nitats autònomes i els municipis en el marc de les seves respectives competèn- cies, els sindicats i les associacions d'immigrants per tal de garantir els principis inspiradors de la Llei 4/2000. És per aquesta raó que cal impulsar de forma pre- f e rent la creació del Consell Superior de Política d'Immigració previst en la Llei i 178 179 els criteris sobre els quals ha d'establir-se una política global en matèria d'integra- ció social i laboral de les persones immigrades. Tot i això, el text de reforma de la Llei proposat pel Govern, pretén tornar a trac- tar de forma marginal a les persones immigrades, generant segmentació social, frustració, rebuig social i abusos en les relacions laborals i socials; especialment a les persones que es trobin en situació d'irregularitat ja que en restringeix l'ac- cés d'aquestes als drets d'associació, sindicació, vaga, manifestació i reunió. De la mateixa forma, es pretenen retallar drets tan importants com els d'ensen- yament, de manera que només resti garantida en nivells d'ensenyament obliga- tori per les persones que no resideixin de forma legal. És irònic que es manifesti que aquest text de reforma té la ferma voluntat de reconèixer a les persones immigrades el més alt nivell de drets i llibertats, quan la característica principal d'aquesta proposta és la de limitar i restringir els drets de les persones immigrades. Que la regulació proposada pel que fa al règim sancionador suposa plantejar un sistema sancionador encara més restrictiu i repressiu que l’establert per la dero- gada Llei de 1985, tornant a sancionar amb ordre d’expulsió treballar sense per- mís de treball o el fet de trobar-se en el país sense ser titular d’un permís de residència; això suposa desequilibrar en l’àmbit laboral el règim sancionador i convertir la víctima en l’infractor i, per tant, en la persona sancionada. L’actitud del govern és absolutament perversa i manté en suspens l’autèntica apli- cació de la Llei, vulnerant el principi de seguretat jurídica de les persones immi- grades i impedint que, la plena aplicació de la mateixa, permeti avaluar la seva efec- tivitat sobre el que ha de ser l’objectiu fonamental de la norma: la integració de les persones immigrades des d’un major grau d'igualtat de tracte en matèria de drets i d e u res en tots els àmbits. És una realitat que la política migratòria té avui encara preceptes legislatius sense d e s e n vo l u p a r. El respecte a la legalitat vigent ha de ser, en l’acció de govern, el prin- cipi fonamental de tota actuació i, en aquest sentit, les persones immigrades són, en primer lloc, treballadors i tre b a l l a d o res als quals s'els exigeix per a residir i viure en família uns ingressos que en molts casos són difícilment justificables per culpa d’una actitud obstruccionista del govern en la seva execució, per la passivitat en la tutela dels drets aplicables i per la dilació en la gestió de la seva documentació. Però, l'element més perillós de la proposta pot ser el fet de deixar a la lliure dis- posició del Ministeri de l’Interior determinades situacions de les persones extra- comunitàries o el de limitar les funcions del Fòrum per a la Immigració que no fa més que facultar al Govern per actuar en aquesta matèria d’esquenes a d’al- tres administracions, a les organitzacions socials, o al mateix Parlament; en defi- nitiva, a esquenes de la societat. Des de la perspectiva de la ciutat, és important subratllar l´impacte que la situa- ció suposa, atès que és a les ciutats on es concentra el gruix de les persones que pateixen la situació d´indecisió legal. Així, la ciutat és la que rep aquestes perso- nes però no disposa d´instruments per a poder trobar-los solucions. 180 MOBILITAT, UN DRET METROPOLITÀ El transport públic s’ha mostrat com un element indispensable pel desenvolu- pament de les ciutats. Una ciutat no és competitiva si no compta amb un trans- port públic competitiu. En els darrers vint anys, Barcelona s’ha eixamplat. Ha deixat de ser una ciutat per convertir-se en una metròpoli configurada per diversos municipis estreta- ment interdependents i que configuren una àrea urbana comuna. En aquest nou context, el transport públic té una capacitat de condicionar els processos de crei- xement urbà que cal saber aprofitar. A la regió metropolitana, el parc automobilístic ha crescut un 12% en els últims anys, una xifra que pot complicar la circulació a Barcelona on el 45% del tràn- sit registrat prové de vehicles que vénen de fora de la ciutat. Aquest increment del transport privat té raons diverses, com la millora de la situació econòmica. El 1986 Barcelona tenia 600.000 llocs de treball assalariat, mentre que al 1999 en tenia 780.000. Això es tradueix que cada dia arriben a la ciutat 250.000 per- sones a treballar. D’altra banda la desprogramació de 50 quilòmetres de metro el 1984 ha impedit que el transport públic assumeixi aquest increment de la demanda de mobilitat. Actualment Barcelona té una demanda de desplaçaments que se situa a l’entorn dels 6 milions de viatges, dels quals el 38% es fan en transport privat. L’any 2010 s’arribarà als 6,6 milions de desplaçaments dels quals, si no s’actua en la 181 182 xarxa de transport públic, una proporció creixent es faran en vehicles privats. Aquesta situació faria que Barcelona perdés competitivitat respecte a la resta de ciutats del món. Per arribar a una situació ideal, els desplaçaments en transport públic, haurien de ser, en el 2010, el 50% i els desplaçaments en vehicles privats només el 25%. L’única forma d’acostar-se a aquesta situació òptima és fer més i millor transport públic. En aquest sentit, l’ a c o rd sobre les actuacions del Pla Di re c t o r d’Infraestructures 2001-2010 és un bon pas endavant. Aquest Pla permetrà creat una nova línia de metro, la 9, que unirà la Zona Franca amb l’estació de la Sagrera i, més enllà, fins a Singuerlín, a Santa Coloma i Llefià a Badalona, la resta de les línies de la xarxa de metro es perllongaran en els seus extrems i es construirà el tramvia del Baix Llobregat, entre altres actuacions. Aquestes previsions, però, han de convertir-se en realitat. Ja s’ha adjudicat la construcció del tramvia del Baix Llobregat, però encara cal definir els calenda- ris de treball i les aportacions de les diferents administracions en l’ampliació de la xarxa de metro. Aquestes actuacions són fonamentals per assegurar la mobili- tat com a dret metropolità. UN NOU URBANISME PER UNA NOVA ECONOMIA La ciutat del proper segle i del III mil.lenni ha de construir-se sobre les seves arrels històriques i culturals per tal de garantir i preservar-ne la identitat medi- terrània, que alhora constitueix el seu principal actiu. Creiem que l’urbanisme com a ciència i com a tècnica que permet l’ordenació territorial de les ciutats segons cada època històrica i cultural ha d’afavorir la identiat barcelonina. Quan parlem d’urbanisme ho fem d’habitatges, serveis, infraestructures, vies d’accés i comunicació, equipaments, és a dir, de quin model de ciutat volem per Barcelona. Per comprendre el present i projectar el futur hem d’observar com s’ha produït l’evolució urbanística. Així entre el barri Gòtic a la pionera ciutat emmurallada de Barcelona i el Pla Cerdà, les diferències són substancials quant a l’ordenació territorial. De la mateixa manera la distribució de les viles eminentment indus- trials i independents de Gràcia i de Sants anteriors a l’annexió a Barcelona el 1897 no respon al mateix concepte d’espai que els plans urbanístics de creixe- ment i absorció d’immigració de Nou Barris i de la Zona Franca de la dècada dels 50 i dels 60. Som conscients que els canvis urbanístics i arquitectònics han suposat canvis socials, econòmics, de progrés i de modernització. En la història recent la nos- tra ciutat, Barcelona, ha estat l’avantguarda del modernisme urbanístic, molts són els noms de barcelonins amb reconeixement internacional que han fet una 183 aportació urbanística, alhora que social durant el temps que hi han viscut i aquest és el mirall més proper en el qual s’ha de veure la Barcelona del futur. A hores d’ara es plantegen modificacions de caràcter urbanístic de molta trans- cendència i que necessàriament han de respondre a la ciutat del 2000 que volem: modificació del Pla General Metropolità, 22@ a Poble Nou, el nou front litoral del Fòrum de les Cultures del 2004, Sant Andreu, l'estació de la Sagrera, la Fira i fins i tot l'Aeroport,etc. Partim de les arrels d’una ciutat mediterrània oberta a la llum i als espais, a les persones, a les diferents maneres de ser, que es nodreix de la diversitat i creix en multiculturalitat i polivalència, són trets que la identifiquen i alhora fan que sigui una ciutat que ofereix una excel.lent qualitat de vida. La ciutat mediterrània té com a eix la centralitat, les persones, la comunicació la participació en els assumptes comunitaris, els espais oberts, el diàleg, el respec- te, ... i tot allò que contribueix a enriquir i fer créixer les relacions interpersonals i la cohesió social. L’urbanisme no és un fet neutre, du implícita una forta càrrega de definició de l’espai, de concepció ideològica i també de concepció social en temps. La ciuta- dania ha de participar activament a l’hora de determinar com serà la ciutat de demà. Les nostres ciutats han de ser actives, plenes de gent viva i dinàmica. Fomentar les ciutats perifèriques perquè viure on es treballa és massa car o luxós és facilitar que els centres de la nostra ciutat es buidin i perdin el seu principal actiu: les persones. 184 185 Amb la mateixa convicció que s’ha de respectar la història apostem per un pre- sent que garanteixi el futur de les noves generacions. Així és imprescindible dis- senyar un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient. Cal tenir present que els recursos no són il.limitats, que a les ciutats es concentren tant les potencialitats de progrés i desenvolupament, com els problemes derivats d’aquests, és a dir, consum energètic, producció de residus, contaminació, etc., els quals s’han de tenir en compte per minimitzar-los i resoldre’ls. Tenim clar que la ciutat constitueix sense cap mena de dubte la principal rique- sa de les societats modernes. S'hi es concreten els recursos humans i de capital. Disposa de la capacitat i els recursos necessaris per a la creació de nous llocs de treball. La ciutat és la dipositària de la història cultural més recent i, alhora, és motor de millores socials i d’innovació. Malgrat les seves potencialitats també alberga processos d’injustícia, desigualtat i d’exclusió social, és a dir, de degradació. Per fer front a aquests perills calen recursos humans equipaments i, sobretot, convertir la ciutat en un espai de par- ticpació on ningú s’hi trobi estrany. Caldrà arribar a generalitzar el dret a la ciutat, entès com el dret a l’accés a un habitatge digne i al conjunt dels serveis públics. Això suposa la producció d’una ciutat més enllà de la mera urbanització on les persones tinguin el paper central amb l’objectiu que incrementin el nivell de benestar i cohesió social. En aquest sentit considerem que són oportuns els esforços per fer arribar la qualitat urba- na a qualsevol racó de la ciutat. 186 UNA CIUTAT QUE PARTICIPA. La nostra ciutat ha d’afrontar importants reptes i transformacions, en el marc dels processos de globalització econòmica, d’innovació tecnològica, i els canvis socials que s’estan produint. Les administracions locals, en genera,l i la ciutat de Barcelona en particular, es troben sovint amb una forta contradicció entre les problemàtiques que es pro- dueixen al seu territori i les competències i recursos de què disposen per tal d’a- frontar-les. El fet de ser l’administració més propera a la ciutadania, requereix una gran capacitat d’iniciativa i de projectes que impulsin les transformacions de la ciu- tat i alhora donin resposta a les noves i velles necessitats socials de la població. Aquests projectes requereixen una forta implicació de la ciutadania i el necessa- ri consens social, que permetin la seva culminació amb èxit i alhora que supo- sin una aliança ciutadana per exigir un major grau de col·laboració interinstitu- cional i avançar en el desenvolupament del principi de subsidiarietat enunciat als tractats de la UE. Assolir aquest grau d’implicació ciutadana i consens social requereix una poten- ciació de la participació, tant a través de les organitzacions cíviques i socials de la nostra ciutat com del conjunt de la ciutadania. 187 Ba rcelona ha estat capdavantera en el desenvolupament d´instruments de p a rticipació ciutadana que es concreten en un ventall molt ampli de consells de participació, tant a nivell de ciutat com en els districtes. El CESB re c o n e i x el valor d´aquest bagatge i experiència que continua sent un re f e rent per a moltes altres ciutats. La participació ha d’anar molt vinculada a la informació i la capacitat de decisió de la ciutadania si realment volem superar una tendència cre i xent a l’ e s c e p t i c i s m e s o b re el govern del que és públic i ser capaços d’ a p rofitar les energies positives que e x i s t e i xen a la nostra ciutat. Les ciutats tenen l’ a vantatge de ser un marc de relació i convivència de la gent, de ser l’origen de la democràcia, i són un marc idoni per aprofundir en el seu desen- vo l u p a m e n t . En aquest sentit, després de l’experiència de 20 anys d’ajuntaments democràtics seria bo obrir un espai de reflexió en l‘àmbit de la nostra ciutat, que ens permeti fer balanç dels nivells de participació assolits, els dèficits observats, i valorar possibles experiències per fomentar i pro m o u re la participació ciutadana a través de consul- tes o referèndums sobre temes concrets, desenvolupar mecanismes d'iniciativa popular i altres mecanismes i mesures en la línia del que es planteja al III Pla estratè- gic econòmic i social de Ba rcelona. Així mateix caldrà que aquest àmbit de re f l e x i ó pugui tant analitzar com optimitzar aquests instruments de participació ciutadana per tal d´analitzar possibles interferències o duplicitats. 188 Cal desenvolupar el títol IV de la Carta Municipal per fer realitat les polítiques de p a rticipació des d'una doble vessant. Per una banda cal endegar els processos re g l a- mentaris i dels re f e rents jurídics i legals per tal de definir el marc en què la ciuta- dania i les institucions es mouran; per una altra, és imprescindible que des de l ' Administració Local es dotin als diferents òrgans de participació dels mitjans humans i tècnics imprescindibles per a l’acompliment de les seves funcions. Aquest procés de creació i posada en marxa dels organismes de participació s’ha de fer des del consens i amb la participació dels agents socials i econòmics de la nostra ciutat, per tal d’aprofitar-ne l'experiència i garantir la representació dels interessos generals de la ciutadania. Des del Consell Econòmic i Social de Barcelona apostem per les polítiques de consens, com a mitjà per garantir i aprofundir els mecanismes democràtics que facin efectiva la participació i el compromís de tothom.