Memoria Socioeconòmica 2007 de Barcelona 2 Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2007 3 La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2007 ha estat aprovada pel Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona de 1 de juliol de 2008 Presidenta, Rosa Virós Vicepresident/es, Àngel Crespo, Comissions Obreres del Barcelonès Carles Martí, Ajuntament de Barcelona Agustí Bonavia, Foment del Treball Nacional Neus Munté, UGT de Catalunya Secretari general, José A. Fernández El grup de treball ha estat format per Agustí Bonavia Vicenç Tarrats José Miguel Beneroso Neus Munté Enric Puig Pilar Solanes Carles Gil Dolors Cotrina José A. Fernández Pascual Bayarri Amb la supervisió i col·laboració extraordinària del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Artur Saurí Recollida de dades i redacció dels capítols I, II i III Gabinet Tècnic de Programació i Barcelona Economia, Ajuntament de Barcelona Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Col·laboració que ha estat possible gràcies als convenis de col·laboració que el CESB ha signat amb les dues entitats I amb la participació de Gabinets tècnics i departaments de formació de CC.OO., UGT i FTN; Barcelona Activa, Fundació Barcelona Formació Professional i Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, de l’Ajuntament de Barcelona; CIDEM, Servei d’Autoempresa i Servei d’Ocupació (SOC), de la Generalitat; i Delegació provincial de l’INEM Amb la col·laboració de la Secretaria Tècnica del CESB Col·laboracions especials per al capítol 4 Mar Serna, Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya Xavier Trias, President del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona Manel Royes, Delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona Jaume Roures, President de Mediapro Carme Miralles-Guasch, Directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Maite Pérez, Cap de projectes de l’Àrea de Mobilitat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Francesc Santacana, Coordinador General del Pla Estratègic de Barcelona Joan-Eugeni Sánchez, Catedràtic de Geografia Humana, Universitat de Barcelona Direcció editorial i coordinació: José A. Fernández Disseny i maquetació: sSB 4 Presentació, Rosa Virós 5 Introducció, Artur Saurí 7 • Situació econòmica l’any 2007 12 Marc econòmic internacional Situació econòmica a Espanya Situació econòmica catalana L’activitat econòmica a la ciutat •• Mercat laboral 2007 51 Evolució de la població activa Evolució de l’ocupació Població aturada Contractació Prestacions per desocupació Sinistralitat laboral Les polítiques actives per a l’ocupació Mediació laboral, negociació col·lectiva i racionalització del temps de treball ••• Qualitat de vida 121 Població i immigració 2007 Educació i formació Cultura i oci Medi ambient i sostenibilitat Mobilitat Benestar social Percepció de la ciutat Habitatge Apunts sobre les dimensions de l’exclusió social a Barcelona •••• Perspectives 152 Un nou model de polítiques actives per a un nou model de treball i d’empresa, Mar Serna Noves infraestructures, noves oportunitats, Xavier Trias El Consorci de la Zona Franca: convertir les oportunitats en avantatges, Manuel Royes El sector dels morts vivents, Jaume Roures La mobilitat i el transport públic a Barcelona, Carme Miralles-Guasch i Maite Pérez L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): motor o remolc, Francesc Santacana Indústria Barcelona, Joan-Eugeni Sánchez ••••• Prospectives 195 Activitat econòmica Mercat de treball Qualitat de vida Versió en castellà memòria socioeconòmica de Barcelona 5 Rosa Virós, Presidenta del CESB El CESB presenta aquest any la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2007 amb l’objectiu, com sempre, de donar a conèixer les principals dades socioeconòmiques i ocupacionals a la nostra ciutat. Crec que aquesta memòria manté l’esperit de millora constant per part del CESB i de les persones i insti- tucions que hi han col·laborat amb anàlisis i propostes. De fet, pretén anar més enllà d’una simple presentació i recollida de les dades relatives a l’activitat econòmica, el mercat de treball i els indicadors de qualitat de vida de la ciutadania, per la qual cosa també inclou elements de prospectiva amb relació als reptes cabdals que Barcelona ha de resoldre o millorar subs- tancialment. Enguany, aquests articles tracten de les noves polítiques actives d’ocupació, les infraestructures logístiques, la mobilitat i el transport públic a la ciutat, el paper del consorci de la Zona Franca en les infraestructures de la societat del coneixement, el futur de l’AMB i la situació del sector audiovisual o de la indústria a la ciutat. D’altra banda, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona contextualitza l’activitat econòmica de la ciutat en els marcs internacional, d’Espanya i de Catalunya, un exercici ambiciós però necessari per entendre les coordenades on es mou Barcelona. En aquest sentit, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2007 reflecteix la desacceleració econòmica que estan patint les economies occi- dentals més fortes, les conseqüències negatives de les turbulències finance- res iniciades en el mercat nord-americà amb les hipoteques d’alt risc que s’han estès arreu i l’encariment del petroli i dels productes alimentaris, fets que han suposat un replegament del consum que, sense dubte, té repercussions des- favorables per a les activitats econòmiques i les economies domèstiques. No ens hem de deixar portar, però, pel pessimisme econòmic, sinó que hem de traslladar l’accent i analitzar el posicionament de Barcelona amb un cert opti- misme moderat i sent conscients de les seves potencialitats per reinventar-se i encarar amb èxit l’esdevenidor socioeconòmic a curt i a llarg termini. Hi ha un consens generalitzat que vivim temps de canvis accelerats en el model productiu que havia configurat la nostra societat. Al segle XXI deixem enrere el vell model industrial i comencem a viure i a treballar a la societat del coneixe- ment. Aquesta es la qüestió fonamental i a la qual cal dedicar els màxims esforços i recursos per aconseguir que Barcelona sigui el motor econòmic i de progrés social del nostre país i un referent internacional. Les ciutats són ens permanents i han d’estar obertes al món i amatents als canvis socials i econòmics per oferir entorns atractius i avantatges competi- tius. Cal posar en valor, doncs, el bon govern, el potencial de la mescla ètnica, la capacitat del nostre sistema educatiu i l’esperit emprenedor com a elements bàsics per construir un entorn innovador. Presentació memòria socioeconòmica de Barcelona 6 El talent és la primera matèria de la societat del coneixement i les infraes- tructures i la qualitat de vida són elements fonamentals per produir, atreure i mantenir activitats productives d’alt valor afegit. En aquest nou context adquireix especial rellevància la formació de la força de treball. Cal que Barcelona desenvolupi un sistema educatiu sòlid i eficaç per fer front a debilitats com el fracàs i l’abandó escolar i, al mateix temps, impulsi una educació de qualitat que potenciï les aptituds individuals i el treball en equip. Societat del coneixement i aprenentatge permanent són dues premis- ses indestriables per garantir el progrés econòmic i social de la nostra ciutat. Finalment, vull comentar que el CESB no vol oblidar les qüestions de caràcter més social. En aquest sentit, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2007 inclou aquest any un article del Consell de Benestar Social de Barcelona sobre les dimensions de l’exclusió social a la ciutat. 7Artur Saurí del Río, Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya L’any 2007 serà recordat com un exercici de canvi de cicle sobtat, ràpid i intens, entre un passat recent de dinamisme econòmic i d’optimisme i un futur a curt termini de notable incertesa. En conjunt, el 2007 va ser positiu de forma gairebé generalitzada, amb un creixement de l’economia mundial d’un 4,9%, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), una mica per sota de l’augment registrat el 2006. L’exercici, però, s’ha de dividir de forma clara en dues parts. Durant la primera meitat de l’any l’economia mundial va palesar la bona marxa dels darrers exercicis, però l’estiu va determinar la frontera respecte d’una segona part de notable i progressiva pèrdua de ritme dels diversos indicadors de conjuntura, encapçalada per l’evolució descendent del sector immobiliari. En l’àmbit internacional aquest panorama es va veure corroborat per una cons- tant revisió a la baixa de les previsions econòmiques i per un clima de pessi- misme i preocupació persistent. El 2007, l’escenari mundial va palesar una evolució diferenciada segons zones, amb una desacceleració important de les economies més desenvolupades i un manteniment del dinamisme dels països emergents. Així, les economies avançades van registrar un creixement del PIB d’un 2,7% (3,0% el 2006), men- tre que les economies en desenvolupament van augmentar en conjunt un 7,9% (7,8% el 2006). Entre les primeres, els Estats Units van experimentar una pujada d’un 2,2%, taxa similar al 2,1% del Japó. La Unió Europea, per la seva banda, va créixer un 2,9%, mentre que a l’eurozona el PIB va pujar un 2,6%. A banda dels nous socis, entre els països comunitaris cal destacar pel seu dinamisme durant el 2007 Espanya i el Regne Unit. Pel que fa els països en desenvolupament, es pot esmentar, per exemple, que la Xina va créixer un 11,4%, percentatge similar a l’11,1% de l’exercici anterior. La moderació de l’economia mundial es va reflectir en el comerç internacional de béns i serveis, atès que durant el 2007 els intercanvis van augmentar un 6,8% en volum, quan l’exercici anterior s’havien incrementat un 9,2%. Certament, la crisi de les hipoteques nord-americanes de l’estiu del 2007 va ser l’inici d’una nova etapa en la conjuntura internacional, que posà el sistema financer en el punt de mira de les autoritats econòmiques. El desconeixe- ment sobre l’abast de l’impacte de les hipoteques “subprime” en les entitats financeres i la manca de liquiditat en el sistema són, possiblement, dos dels principals trets que van determinar la situació i el comportament dels agents. Aquesta problemàtica va ser tractada amb una intensificació en el relaxament de la política monetària, una injecció de liquiditat i l’aplicació de mesures de finançament especials per part de les autoritats nord-americanes. Val a dir que en el conjunt de l’exercici 2007 els tipus d’interès oficials nord-americans van disminuir un punt percentual. Introducció memòria socioeconòmica de Barcelona 8 Per la seva part, després de l’estiu el Banc Central Europeu va introduir una major liquiditat en el sistema financer comunitari, però mantingué la inèrcia de la seva política monetària, caracteritzada al llarg de l’any per un increment dels tipus d’interès oficials, que globalment va ser de mig punt. Fruit de tot l’anterior, els tipus d’interès en els mercats interbancaris europeus van patir pujades importants fins a assolir els dos dígits a final del 2007. La conjuntura econòmica internacional també es va veure trasbalsada durant el 2007 per la continuació en la marxa ascendent dels preus de les primeres matèries. L’índex “The Economist” reflectí una pujada mitjana d’un 18,5%, que s’afegeix als increments dels anys anteriors. Destacà el creixement de les matèries bàsiques alimentàries, amb un augment d’un 25,2%, així com el dels metalls, d’un 15,1%. D’altra banda, el preu del petroli en la varietat brent del Mar del Nord va registrar un ascens mitjà per al conjunt de l’exercici superior al 10% i va acabar l’any en més de 90 dòlars per barril. Cal remarcar que bona part d’aquesta pressió alcista es concentrà en el darrer trimestre del 2007, quan la pujada del preu del cru fou d’un 45%. Igual que l’any passat, l’apreciació de l’euro en els mercats internacionals de divises va ser un altre element de preocupació per als països i les empreses de l’eurozona durant el 2007. Amb relació al dòlar nord-americà, la cotització de la moneda comunitària va créixer un 9,1% al llarg de l’exercici, mentre que respecte de la libra esterlina s’incrementà un 7,8% i amb relació al ien japonès un 4,6%. Lògicament, aquesta evolució va deteriorar la competitivitat de les empreses exportadores de la zona euro, sobretot en els mercats de l’àrea del dòlar, encara que ajudà a moderar l’impacte negatiu de la pujada del preu del cru sobre la inflació comunitària. Els indicadors que es van coneixent sobre la marxa de l’economia interna- cional durant els primers mesos del 2008 reflecteixen una intensificació de l’alentiment i un recrudescència de les incerteses, atès el complex panorama que s’albira. Paral·lelament, les previsions dels organismes internacionals apunten un ajustament de les economies a la baixa, sobretot en els països des- envolupats. Al mes d’abril, el Fons Monetari Internacional (FMI) preveia que el 2008 el PIB mundial creixeria un 3,7% i el 2009 un 3,8%, amb una pujada de les economies avançades d’un 1,3% en ambdós exercicis i un ascens dels països en desenvolupament d’un 6,7% i d’un 6,6%, respectivament. Al mateix temps, s’han d’esmentar diversos factors de risc, com els preus de les pri- meres matèries, amb un paper destacat del petroli i els aliments, així com la situació del sistema financer internacional i dels tipus d’interès, i la inèrcia alcista del tipus de canvi de l’euro. En aquest context, es palesa el temor que torni a aparèixer el fenomen de l’”estanflació”, estancament econòmic amb pressions inflacionistes. En línia amb el panorama internacional, l’exercici 2007 marca, a Espanya i a 9Catalunya, la fi d’un cicle, caracteritzat per una expansió intensa sobre la base d’un model econòmic que sembla esgotat, en el qual el consum i la construc- ció han estat eixos centrals. Malgrat això, el 2007 presentà un balanç positiu. El PIB estatal va créixer un 3,8%, taxa similar al 3,9% del 2006, mentre que el del Principat augmentà un 3,6%, davant un 3,9% de l’exercici anterior, en ambdós casos per sobre de la mitjana de l’eurozona (2,6%). Val a dir que el 2007 Espanya va millorar una posició en el rànquing comunitari segons el PIB per càpita, de manera que va superar per primera vegada Itàlia i es va situar en el lloc dotze. Tot i els resultats globals positius del 2007, l’evolució de les economies espan- yola i catalana al llarg de l’any va estar marcada per un empitjorament progressiu dels registres i un augment del pessimisme a mesura que avançava l’exercici, sobretot després de l’estiu. Així, a Espanya es passà d’una pujada interanual del PIB d’un 4,1% en el primer trimestre a un ascens d’un 3,5% en els darrers tres mesos, percentatges que foren d’un 4,0% i d’un 3,1% a Catalunya. Des de la perspectiva de la demanda, cal esmentar la pèrdua de dinamisme de la demanda interna –especialment privada–, fruit de l’alentiment del consum de les famílies, més palès en el cas dels béns duradors, i de la formació bruta de capital fix, sobretot de la inversió en construcció. La moderació en l’evolució del mercat estatal també es posà de manifest en la marxa de les importacions, que van registrar una desacceleració significativa en comparació amb el 2006. Ben al contrari, cal destacar el dinamisme de les exportacions, que van experi- mentar una millora progressiva a mesura que avançava el 2007, gràcies al bon comportament de les vendes en mercats europeus tradicionals i a l’augment de la participació en els mercats emergents. D’aquesta manera, el 2007 la contribució negativa del sector exterior al creixement econòmic es va reduir respecte d’anys anteriors i es va assolir un millor equilibri entre la demanda interna i l’externa. Atenent als components de l’oferta, el més important que cal remarcar és l’inici del procés d’ajustament del sector de la construcció. L’activitat que havia encapçalat l’expansió de l’economia durant més d’una dècada i que havia lide- rat el model productiu del país va evidenciar clares mostres d’esgotament i de canvi de tendència el 2007. Malgrat que s’esperava des de feia temps, la contracció de la demanda va ser sobtada i molt forta, fet que es palesa en un descens dels preus i en un ajustament posterior, però intens, de l’oferta. Tot i així, els resultats globals de 2007 foren positius, amb un augment del PIB de la construcció d’un 3,8% a Espanya i d’un 3,6% a Catalunya (5,0% i 5,4% el 2006, respectivament). Per la seva banda, el sector serveis evidencià, el 2007, una evolució sòlida, en línia amb la d’altres anys, i va assumir el relleu de la construcció en el lideratge del creixement econòmic. El PIB va augmentar un 4,2% a Espanya i un 4,3% a Catalunya, amb un comportament similar al llarg introducció memòria socioeconòmica de Barcelona 10 de tot l’exercici. En sentit oposat, la indústria experimentà una moderació sig- nificativa durant el 2007, de tal manera que va anar perdent impuls a mesura que progressava l’exercici. Finalment, el sector primari es va caracteritzar per un evolució alcista a l’Estat, però, contràriament, va patir un descens significa- tiu a Catalunya. El mercat de treball es va veure afectat pel canvi de cicle econòmic i per l’alentiment de l’activitat del 2007. Tot i els resultats positius assolits, la crea- ció de llocs de treball va perdre el vigor d’anys anteriors, alhora que es va moderar el retrocés de l’atur i, fins i tot, va repuntar en els darrers mesos. D’altra banda, la inflació es va desaccelerar globalment durant el 2007 i va assolir, a Espanya, una pujada mitjana en termes d’índex de preus al consum d’un 2,8%, per sota del 3,5% de l’exercici anterior, mentre que a Catalunya l’alça fou d’un 3,0% (3,7% el 2007). Aquesta evolució, no obstant això, amagà la tendència fortament alcista que es va produir en el darrer trimestre, derivada de l’encariment del cru i de primeres matèries alimentàries. Tot i que les pres- sions inflacionistes internes de final d’any es van inserir en un context similar a escala internacional, cal esmentar que el diferencial d’inflació entre Espanya i la Unió Europea va créixer, la qual cosa perjudica la competitivitat del teixit pro- ductiu local. En l’àmbit del sector públic, s’ha d’esmentar que l’exercici 2007 es va assolir el superàvit fiscal més elevat dels darrers trenta anys, alhora que disminuïa el deute fins a cotes especialment baixes. L’economia de Barcelona i de la Regió Metropolitana va continuar creixent l’any 2007 amb taxes significatives, seguint la tendència positiva d’exercicis ante- riors i consolidant la seva posició de lideratge en el context català i estatal. El PIB global va augmentar un 3,5%. Cal destacar l’avenç en l’equilibri del model de creixement i, sobretot, el decantament cap a unes bases més modernes i sòlides en les quals el coneixement, la innovació i la modernitat es conver- teixen en els eixos principals. La globalització de les relacions econòmiques i l’augment de protagonisme dels serveis de valor afegit són alguns dels trets que caracteritzen el nou model productiu de Barcelona i l’àrea metropolitana. Durant els primers mesos del 2008 s’ha intensificat el canvi de cicle econòmic i s’ha generalitzat el deteriorament dels indicadors de conjuntura econòmica. Moderació en el ritme d’activitat i més tensions en els preus són, possiblement, els principals reflexos d’aquest canvi. Cal ser conscients que aquest està vincu- lat a modificacions importants en el context internacional que comportaran, en última instància, una transformació en els vectors bàsics del que haurà de ser el model de desenvolupament mundial dels propers anys. En aquesta línia, es pot esmentar, per exemple, que en el futur caldrà acostumar-se a uns recursos naturals (energia, aliments, aigua...) que seran escassos i cars, i que introduiran un nou marc en les relacions internacionals. Un altre canvi d’ordre estructural important que s’està produint és un augment del pes econòmic dels països 11 emergents en l’esfera internacional i una pèrdua de rellevància dels països desenvolupats. En són un exemple els anomenats BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), que encapçalen les economies emergents. Fruit precisament d’això i del seu dinamisme, s’ha de remarcar que aquestes tenen una especial responsa- bilitat en unes circumstàncies com les actuals, en les quals el seu paper com a països tractors ha de ser més evident per aconseguir que l’economia mundial pugui superar sense traumes la conjuntura desfavorable que travessa. Catalunya i Barcelona han d’aprofitar les oportunitats que ofereix el context actual i previsible per construir un model de creixement sòlid i sostenible. Aquest ha de tenir en compte activitats tradicionals i noves amb futur, i ha d’orientar les seves actuacions en tres eixos bàsics: les infraestructures, el capital humà i la innovació, en línia amb el que ja s’està fent en els darrers anys. Això exigeix l’esforç de tots i, molt especialment, el consens entre els diversos agents implicats que, en definitiva, és el conjunt de la societat. Malauradament, mentre es procedia al tancament d’aquesta edició de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona, es va produir la defunció del Il. Sr. Artur Saurí. Volem recordar i agrair des d’aquestes pàgines la seva tasca i generositat, sense les quals aquesta Memòria no hauria estat possible. introducció Situació econòmica 1 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 13 Marc econòmic internacional Al llarg del 2007 l’economia mundial ha registrat una acusada pèrdua de ritme després d’un bienni molt expansiu amb taxes al voltant del 5%. Tot i que les primeres estimacions situen el creixement a una taxa encara força elevada, una mica per sobre del 4%, l’enfosquiment del panorama internacional des de l’estiu s’ha reflectit en una desacceleració de les economies avançades, men- tre que la major part de les economies emergents han mantingut un impuls similar al d’anys anteriors. Per bé que les taxes mitjanes d’avanç del 2007 de les principals economies desenvolupades s’emmarquen clarament en la banda positiva, el sobtat i intens deteriorament de l’escenari econòmic internacional en els darrers mesos està provocant una constant revisió a la baixa de les pers- pectives de creixement per al 2008 i el 2009, cosa que accentua un clima de pessimisme cada cop més estès en relació amb la continuïtat de l’expansió. El detonant d’aquest canvi de to de l’economia mundial després d’un quin- quenni d’expansió ininterrompuda –el període de creixement més intens des de mitjan anys seixanta– se situa en els mesos de juliol i agost del 2007 en el mercat immobiliari dels Estats Units, en concret en el segment de les hipo- teques subprime o d’alt risc. A mesura que s’elevaven les taxes de morosi- tat d’aquests productes, anava augmentant la incertesa sobre el seu valor i sobre l’efecte contaminant que podria tenir en el mercat monetari. La realitat ha superat a bastament les previsions inicials d’aquell impacte inicial, i tant la Reserva Federal com el Banc Central Europeu s’han vist obligats a intervenir- hi, via tipus d’interès en el primer cas, o bé via injecció de liquiditat. A més d’aquesta crisi, les notícies negatives en l’àmbit econòmic internacional s’han encadenat pràcticament sense treva, amb un particular protagonisme de les dificultats en els mercats financers, la feblesa del dòlar, la recessió als Estats Units, l’augment del preu del petroli o les repercussions de les alces de preus dels aliments. Per a cada vegada més gent i de manera cada cop més intensa, aquest darrer punt és, juntament amb l’escalfament global i el canvi climàtic, un dels reptes més importants als quals s’enfronta la humanitat. En el cas dels aliments, la pressió inflacionista té un doble origen sobre el que val la pena reflexionar: d’una banda, la seva utilització per generar biocombustibles s’està estenent com a mesura per combatre l’escassetat i l’alça dels preus del petroli, i ho està fent enmig d’una controvèrsia sobre si l’obtenció de combustible a partir de conreus vegetals és menys contaminant per al planeta que l’ús de combustibles fòssils; i de l’altra, la major prosperitat material està conduint a una progressiva modificació de la dieta alimentària dels habitants d’àmplies zones del planeta, en la qual perd pes l’arròs i augmenta la presència de proteïna animal (carn, ous o derivats lactis). Des de les dues perspectives està augmentant la pressió sobre els recursos bàsics –principalment, la terra–, de tal manera que en algunes zones del planeta memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 14 s’està acusant una severa escassetat i carestia d’aliments; aquesta situació d’emergència alimentària està generant inestabilitat i està tornant a eixamplar els desequilibris mundials en termes de pobresa i desigualtat. Principals indicadors econòmics de les economies avançades Producte Interior Brut Preus del consum Taxa d’atur Taxa de var real. Mitj.anuals % Taxes de variació en % En % sobre població activa 2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007 Alemanya 0,8 2,9 2,5 1,6 1,6 2,3 10,7 9,8 8,4 França 1,7 2,0 1,9 1,7 1,7 1,4 9,2 9,2 8,3 Itàlia 0,6 1,8 1,5 2,0 2,1 1,8 7,7 6,8 6,0 Regne Unit 1,8 2,9 3,1 2,0 2,3 2,3 4,8 5,3 5,2 Espanya 3,6 3,9 3,8 3,4 3,5 2,8 9,2 8,5 8,3 Zona Euro 1,6 2,7 2,6 2,2 2,2 2,1 8,9 8,3 7,4 UE 1,9 3,0 2,9 2,2 2,2 2,3 8,9 8,2 7,1 EEUU 3,1 2,9 2,2 3,4 3,2 2,9 5,1 4,6 4,6 Japó 1,9 2,4 2,1 -0,3 0,2 0,1 4,4 4,1 3,9 Font: Eurostat i OCDE En conjunt, les dades econòmiques del 2007 reflecteixen només parcialment el canvi d’escenari descrit, ja que la desacceleració del ritme de creixement –resultant d’una concurrència dels elements esmentats anteriorment– s’ha anat concretant i ha guanyat intensitat a partir de la segona meitat de l’any. Les taxes de creixement econòmic mitjà que es recullen a la taula adjunta mostren, en general, un lleu alentiment del ritme d’avanç que contrasta amb el to expan- siu de l’any anterior. Producte interior brut (variació anual) Font: Eurostat i OCDE % -1 0 1 2 3 4 5 20072006200520042003 Espanya Estats Units Alemanya Japó memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 15 L’economia nord-americana és, de les grans àrees del planeta, la que presenta una situació més complicada, amb un fre del creixement que es concreta en una pèrdua de mig punt en relació amb la taxa de creixement de l’any anterior. De fet, els primers indicadors disponibles ja anticipaven un exercici poc brillant, i efectivament la taxa d’avanç del PIB –un 2,2%– és la més baixa d’ençà del 2002. L’abrupta desacceleració de final d’any arrela en el baix to del consum privat i en la moderació de la inversió en equipament i de la despesa pública. A més de la caiguda del nivell de confiança dels consumidors fins al punt més baix dels darrers cinc anys i de la caiguda de la inversió privada en el segment immobiliari –amb davallades tant dels habitatges iniciats com de les compra- vendes i dels preus–, el capítol dels riscos s’ha ampliat darrerament per la via del deteriorament del mercat de treball i de l’augment de la inflació, en un entorn de restricció del crèdit i sense que hi hagi cap novetat positiva per la banda del desequilibri exterior. Per combatre aquest escenari negatiu, s’ha aprovat recentment un pla d’estímul fiscal amb l’objectiu que remunti la con- fiança dels consumidors i empresaris, i que així revifi el consum i la inversió. També s’han adoptat altres decisions de caire intervencionista, com rebaixes dels tipus d’interès i finançament especial a la banca d’inversió, cercant impul- sar el creixement i evitar la fallida del sistema financer. Dins de l’àmbit europeu, cal distingir entre els membres de l’antiga UE 15 i els de incorporació recent. El patró comú és que les economies de les darreres ampliacions –amb menor grau de desenvolupament i amb un gran recorregut a l’alça en termes de convergència econòmica– mostren un fort impuls, amb taxes de creixement força elevades que, en casos com Eslovàquia o Letònia, superen el 10%. Per contra, els cinc grans països –que sumen 312 milions de persones, un 62,7% del total de la UE 27–, han avançat a un pas molt més moderat. Entre aquestes economies, l’espanyola continua sent, com en anys anteriors, la que més creix, fins i tot amb la petita retallada d’una dècima en el ritme d’avanç. L’economia britànica és l’única que perllonga l’acceleració, i registra una taxa de creixement lleugerament per sobre del 3%, mentre que Alemanya, França o Itàlia tendeixen a la baixa i acusen una lleugera pèrdua de ritme. Pel que fa a l’economia britànica, el fort dinamisme ha quedat frenat a final d’any per l’impacte de la crisi financera internacional i les restriccions al crèdit, que han afeblit la confiança dels consumidors, apuntalada, d’altra banda, en el vigorós dinamisme del mercat laboral. En el cas d’Alemanya, el creixe- ment mitjà ha estat més alt del que s’esperava, en part gràcies a l’impuls del sector públic i a l’aportació del sector exterior, tot i que aquest ha acusat en els darrers mesos de l’any la fortalesa de l’euro. A més, l’economia alemanya ha registrat el 2007 un equilibri dels comptes públics i ha aconseguit una nota- ble creació d’ocupació. Pel que fa a França, si bé és cert que es detecta una davallada de la confiança de les llars, alimentada pel clima de pessimisme i per memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 16 l’ascens de la inflació, els indicadors de producció, especialment del sector industrial, avancen per sobre de l’esperat. Finalment, de les cinc grans potèn- cies europees, Itàlia és la que presenta més dificultats per mantenir-se en el camí del creixement, instal·lada en un clima de manca de confiança en l’àmbit econòmic, i d’abúlia i derrotisme en els àmbits polític i social. El sector indus- trial es revela afectat per la pèrdua de competitivitat i castigat en les expor- tacions per la fortalesa de l’euro, mentre que el repunt de la inflació i l’escàs dinamisme del consum contribueixen a dibuixar un panorama gens optimista respecte al creixement econòmic el 2008. Creixement del PIB 2007 Font: Eurostat Les dades de PIB per càpita per països europeus del 2007, mesurades en paritat de poder de compra i indexat amb valor EU=100, presenten un rang molt ampli, en el qual els extrems corresponen a Bulgària (36,8%) i Luxemburg (284,6%). Com ha estat habitual en les diverses fases d’ampliació de la UE, les posicions més baixes corresponen a països d’incorporació recent, mentre que la posició capdavantera la continua ocupant Luxemburg, com en els darrers anys. Això es deu, en part, al fet que es tracta d’un país amb una elevada proporció de treba- lladors no residents, que no computen com a població a l’hora de calcular el PIB/ habitant. Una de les novetats més destacades de les dades del 2007 és que Espanya –tot i un lleu retrocés de quatre dècimes en relació amb l’any anterior causa d’una demografia en fase expansiva–, ha avançat una posició en la clas- sificació i, per primer cop, ha superat Itàlia. Pel que fa a la resta de països, cal ressenyar que els cinc països que no arriben, de mitjana, al 60% presenten taxes de creixement del PIB superiors al 6%. Europa per CODI 3 3,4 a 4 (8) 2,67 a 3,34 (11) 2 a 2,67 (9) memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 17 PIB per càpita 2007 (en paritat de poder adquisitiu UE=100) Font: Eurostat L’economia japonesa presenta alguns trets similars a l’europea, amb una mar- cada desacceleració durant els darrers mesos de l’any que ha estroncat l’impuls expansiu de l’any anterior. La causa d’aquest afebliment se situa en la feblesa de la demanda interna, la manca de ritme de la inversió, les oscil·lacions en el mercat immobiliari i la forta dependència de les exportacions, afectades per la desacceleració del consum dels destinataris principals. El descens de l’atur, l’estabilitat dels preus i l’eixamplament del superàvit de la balança comercial són els elements positius que, juntament amb la millora dels beneficis empre- sarials, poden contribuir a reduir les incerteses sobre la represa de l’expansió. Encara al continent asiàtic, l’enorme impuls que continuen registrant la Xina i l’Índia les està dotant d’una fortalesa econòmica, política i comercial que hauria semblat impensable fa només una dècada. Mentre que en alguns àmbits més teòrics es pot mantenir la discussió sobre si el món és ara més multipolar o unipolar que abans de la caiguda del mur de Berlín, tenint en compte criteris polítics o fins i tot militars, és indiscutible que en molt poc temps aquests dos països han passat de ser actors de repartiment a ser protagonistes, especialment en el cas de la Xina. Això ha provocat, en aquest darrer cas, algunes dificultats d’encaix en un esquema de relacions internacionals que es basa en l’economia de mercat i la democràcia. Establerta en el dinamisme de les exportacions i de la producció industrial, l’economia xinesa ha avançat un 11,4% el 2007, una taxa molt elevada i similar a les del quinquenni anterior, un fet que accentua el perill de sobreescalfament atès l’augment de les tensions inflacionistes. 0 25 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275 300 Irl an da Pa ïs os B ai xo s Àu st ria Di na m ar ca Su èc ia Bè lg ic a Fi nl àn di a Re gn e Un it Al em an ya Fr an ça Es pa ny a Ità lia Gr èc ia Xi pr e Es lo vè ni a Re pú bl ic a Tx ec a M al ta Po rtu ga l Es tò ni a Es lo và qu ia Ho ng ria Li tu àn ia Le tò ni a Po lò ni a Ro m an ia Bu lg ar ia Lu xe m bu rg UEM Resto UE memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 18 Pel que fa a la resta de grans àrees econòmiques del planeta, el més destaca- ble del 2007 és la continuïtat de l’expansió de les economies emergents ameri- canes, amb un creixement mitjà estimat el 2007 del 5,4%, sostingut, sobretot, en l’impuls de la demanda interna i en l’augment dels preus de les primeres matèries. No obstant això, algunes d’aquestes economies –sobretot Mèxic– han resultat afectades per la desacceleració econòmica als Estats Units, atesa l’estreta vinculació econòmica que mantenen. Al Brasil i l’Argentina, l’expansió manté un ferm perfil alcista, cosa que confirma el paper cada cop més rellevant de les economies emergents en el creixement mundial, especialment en un context d’atonia o desacceleració de les economies avançades. Perspectives econòmiques per al 2008 Poques vegades s’ha vist un canvi d’escenari que d’una manera tan ràpida hagi convertit l’anàlisi de tancament d’any en un exercici del passat. Sem- bla que amb cada nou indicador conegut durant els primers mesos del 2008, el panorama econòmic internacional s’enfosqueix una mica més i, des de finals del 2007, les incerteses s’han aguditzat per l’alentiment de l’economia dels Estats Units, els problemes de liquiditat del sistema financer internacional, el reajustament dels tipus de canvi i l’augment del preu del petroli i d’altres prime- res matèries. La revisió d’expectatives a la baixa s’ha convertit en un exercici habitual entre els organismes i les institucions que tradicionalment realitzen previsions, tant en l’àmbit internacional com nacional, finsal punt que resulta difícil mantenir l’equidistància i apreciar que, al costat deles dades negatives, hi ha indicadors que continuen manifestant una empenta considerable. Si, al començament del 2007, quan no hi havia encara símptomes de desac- celeració que ombregessin les perspectives de creixement, la principal pre- ocupació se centrava en com fer compatible una conjuntura excepcionalment expansiva amb un desenvolupament territorialment més equilibrat i sostenible, les inquietuds dels primers mesos del 2008 s’encarrilen cap a mantenir l’avanç i, en casos com l’economia nord-americana, evitar la recessió. De moment, les xifres de creixement avançades per al 2008 oscil·len entre el 0,5 i el 2,2%. A Europa, el panorama econòmic també es presenta complicat el 2008, tot i que no s’albira un ajustament tan sever com en el cas nord-americà, amb creixements lleugerament per sota del 2% en el conjunt de la UE i d’entre l’1,2 i el 2% a la zona euro. En aquest escenari, el paper de les noves economies emergents –algunes amb una dimensió demogràfica descomunal– pot ser cab- dal. Especialment si es considera que estan contribuint al sosteniment de la demanda global i que les previsions de creixement d’aquests països pràctica- ment no s’han modificat i continuen sent molt fermes, amb taxes d’entre el 6,5 i el 7%. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 19 PIB. Previsions macroeconòmiques per al 2008 i 2009 Taxa de creixement real en % OCDE (des. 07) FMI (ab. 08) Com. Europ (fb. 08) The Economist (mar. 08) 2008 2009 2008 2009 2008 2008 2009 Alemanya 1,8 1,6 1,4 1,2 1,6 - 1,7 1,9 França 1,8 2,0 1,4 1,0 1,7 - 1,2 1,6 Itàlia 1,3 1,3 0,3 0,3 0,7 - 1,0 1,4 Regne Unit 2,0 2,4 1,6 1,6 1,7 - 1,9 2,0 Espanya 2,5 2,4 1,8 1,7 2,7 - 2,4 2,1 Zona Euro 1,9 2,0 1,4 1,2 1,8 - 1,7 1,8 Unió Europea - - 1,8 1,7 2,0 - - - Estats Units 2,0 2,2 0,5 0,6 - - 1,5 2,2 Japó 1,6 1,8 1,4 1,5 - - 1,4 1,6 Xina - - 9,3 9,5 - - 9,8 9,0 Font:OCDE, FMI i Comissió Europea i The Economist Inflació. Previsions macroeconòmiques per al 2008 i 2009 Taxa de creixement real en % OCDE FMI Com.Europ. The Economist 2008 2009 2008 2009 2008 2008 2009 Alemanya 2,3 1,8 2,5 1,6 2,3 2,1 1,7 França 2,2 1,9 2,5 1,7 2,4 2,2 1,7 Itàlia 2,4 1,9 2,5 1,9 2,7 2,4 1,9 Regne Unit 2,2 2,0 2,5 2,1 2,5 2,4 2,0 Espanya 3,6 2,5 4,0 3,0 3,7 3,5 2,6 Zona Euro 2,5 2,0 2,8 1,9 2,6 2,5 2,0 Unió Europea - - 3,1 2,2 2,9 - - Estats Units 2,7 1,9 3,0 2,0 - 3,2 2,3 Japó 0,3 0,4 0,6 1,3 0,6 0,5 Xina - - 5,9 3,6 4,5 - Pels països europeus, la dada correspon a l’índex de preus de consum harmonitzat, mentre que per als Estats Units i Japó, és l’índex de preus de consum nacional Font:OCDE, FMI i Comissió Europea Com s’ha dit anteriorment, el preu de les primeres matèries i de l’energia en particular si situa entre els principals factors de risc per al creixement econò- mic mundial. De moment, el repunt experimentat en els primers mesos del 2008 ha generat encara més neguit i ha posat sobre la taula que més que un exemple més de volatilitat d’aquesta mena de productes, el que s’ha de considerar és si estem encarant una nova època en la qual la depen- dència econòmica del petroli en la dimensió que coneixem ara té els dies comptats. L’ascens a la primera divisió econòmica de gegants com la Xina i memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 20 l’Índia planteja que, si continua el ritme de creixement actual, les tensions en els mercats de primeres matèries –incloses les alimentàries i les que servirien de base per elaborar biocombustibles– podrien provocar un col·lapse. Només cal pensar que, en un quinquenni, la Xina podria esdevenir el primer consumi- dor mundial d’energia i que, juntament amb l’Índia, seran els principals res- ponsables de l’augment de la demanda energètica. Lluny, però, d’assenyalar determinats països com a responsables de l’hipotètic col·lapse, el que es plan- teja és la inviabilitat global del ritme de consum actual de primeres matèries, cosa que entronca, al seu torn, amb el replantejament de les estratègies per lluitar contra el canvi climàtic. Preu del petroli ($/barril brent) Demanda de petroli Font: Agència Internacional de l’Energia En el cas d’Espanya, a més dels elements de risc global esmentats anteriorment, cal afegir-hi que la gran dependència energètica que caracteritza l’economia la situa en una posició més vulnerable que altres països europeus. A més, atès el model de creixement dels darrers anys, s’ha produït una gran sobrevaloració gn-fb 082006200420022000199819961994199219901988 15.0 23.6 19.3 15.8 20.7 12.7 28.4 24.9 38.2 65.2 93.8 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 200620042002200019981996199419921990 Milions de barrils per dia Resta del món Estats Units Europa Japó Xina memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 21 d’actius immobiliaris que, entre altres aspectes, ha derivat en una caiguda de l’estalvi i unes elevades taxes d’endeutament. Unes circumstàncies que, en major o menor mesura, comparteix amb d’altres països com els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Islàndia o Turquia. Un dels punts forts de l’economia espanyola –per a la qual el ventall de previsions de creixement el 2008 oscil·la entre l’1,8% i el 3%– rau en el fet que compta amb un marge pressupostari i financer suficient per encarar una etapa de menor creixement econòmic. Situació econòmica a Espanya Per a l’economia espanyola, el 2007 marca l’acabament d’un llarg cicle expan- siu que ha estat força homogeni territorialment i molt intens, sobretot si es compara amb els ritmes d’avanç de la majoria de països europeus. Al llarg dels darrers sis anys, molt marcats pel fort ritme de la construcció, s’han registrat taxes de creixement econòmic molt elevades, s’ha reduït sensiblement l’atur, s’ha assolit el superàvit en els comptes públics i s’han registrat elevats benefi- cis empresarials. L’entorn demogràfic que ha acompanyat aquest avanç econò- mic també ha estat expansiu en termes quantitatius –la població espanyola ha superat el 2007 els 45,2 milions de persones, un 8% més que el 2002–, un augment que prové dels elevats fluxos migratoris i que es concreta en el pes de la població estrangera sobre el total de residents, un 10% el 2007, més del doble que el 2002. El canvi de rumb de l’economia espanyola al llarg del 2007 cap a uns registres més modestos s’emmarca en el nou escenari internacional descrit a l’apartat anterior, en el qual preval la incertesa i una incessant revisió a la baixa de les expectatives de creixement. Tot i que Espanya es manté relativament aliena a les turbulències que afecten la banca i el sistema creditici de manera parti- cularment greu al món anglosaxó arran de la crisi de les subprime, no resta immune als efectes que provoquen sobre la demanda i l’economia en gene- ral, als quals cal afegir l’impacte de l’alça de preus de l’energia, de primeres matèries i d’aliments no elaborats. En general, la revisió del detall de l’evolució de l’economia espanyola al llarg del 2007 palesa una marcada tendència de desacceleració i un progressiu empitjo- rament d’una gran majoria d’indicadors, de manera especialment accentuada després de l’estiu. Els primers mesos de l’any van ser particularment dinàmics, amb registres que en alguns apartats fins i tot denotaven un revifament en relació amb els darrers mesos del 2006; aquest primer impuls inicial és el que ha permès compensar l’empitjorament de la segona meitat de l’any, de manera que, en molts casos, les xifres mitjanes de l’any són similars o fins i tot millors que les del 2006, mentre que si la lectura es fa amb els registres de desembre, el deteriorament és manifest. Un dels indicadors que ho il·lustren més bé és l’evolució de la inflació. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 22 Evolució del PIB 1985-2007 (variació anual) % Font: INE i Eurostat L’evolució del PIB en termes interanuals també segueix, trimestre a trimestre, aquest patró. El fort dinamisme del primer trimestre, amb un augment del 4,1%, es va anar apaivagant de manera gradual fins al 3,5% del quart trimestre. En termes de mitjana anual, la taxa d’augment ha estat del 3,8%, una dècima menys que un any enrere i la segona més elevada des de l’any 2000. Es tracta d’un augment que resisteix més que positivament una comparació amb les taxes de creixement dels grans països europeus i de pràcticament tots els paï- sos de l’OCDE, però aquest fet queda enterbolit per l’ambient de pessimisme que s’ha estès internacionalment i que, en el cas d’Espanya, acusa particular- ment l’evidència de l’esgotament de l’impuls de la construcció sense que cap altre sector estigui en disposició d’agafar el relleu. De moment, en les primeres dades conegudes del 2008 abunden els signes negatius, amb un augment de la inflació, una caiguda de l’índex de confiança dels consumidors, un empitjo- rament dels indicadors laborals, un descens de les vendes d’automòbils o les dificultats que travessen algunes empreses immobiliàries i constructores. Si ens cenyim a les dades del 2007, des del punt de vista de components de la demanda, el més significatiu és la reducció de l’aportació de la demanda nacio- nal al creixement de l’economia, que va ser de 4,6 punts, cinc dècimes menys que l’any 2006, així com la millora de l’aportació negativa al PIB de la demanda externa fins a situar-se en 0,7 punts. La pèrdua de vigor de la demanda nacional és conseqüència de l’alentiment de la despesa en consum final i de la formació bruta de capital fix. En aquest darrer cas, destaca el sostingut augment de la inversió en béns d’equipament i el retrocés de la inversió relacionada amb la construcció fins a situar-se en el 4%, dos punts menys que el 2006. La des- acceleració del consum final prové de la moderació en la despesa de les llars, cauteloses en les seves despeses per una pèrdua progressiva de confiança relacionada amb el deteriorament dels indicadors del mercat laboral. 200720062003200019971994199119881985 2.5 2.3 5.0 3.7 1.5 2.3 2.8 2.4 2.7 3.9 3.9 5.0 1.3 3.0 3.0 2.9 3.9 3.8 Espanya Unió Europea memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 23 Aquest alentiment de la despesa de les llars s’ha reflectit més en el segment dels béns que no pas en el dels serveis, i dins dels primers, en els béns dura- dors. També s’ha moderat la despesa de les institucions sense finalitats lucra- tives, mentre que la de les Administracions Públiques ha intensificat el ritme de creixement en relació amb un any enrere. Pel que fa al sector exterior, el 2007 s’ha perllongat l’apropament cap a una con- tribució més equilibrada entre la demanda interna i l’externa, i aquesta darrera se situa, encara que en terreny negatiu, en la millor posició dels darrers cinc anys. Aquesta contribució menys negativa prové de la retallada d’1,7 punts del ritme d’avanç de les importacions i el moderat augment de 2 dècimes de la taxa d’avanç de les exportacions. En el primer cas, la moderació prové de l’afebliment del pols de les llars, mentre que de l’impuls de les exportacions el més destacable és que s’ha continuat ampliant l’espectre geogràfic dels països destinataris, amb una major participació de les economies emergents en detriment de les tradicionals destinacions europees. També destaca el bon comportament de les exportacions dels serveis a les empreses i el mode- rat avanç dels serveis turístics en el darrer tram de l’any. Però, en definitiva, l’economia espanyola continua exportant menys del que importa, cosa que contribueix a empitjorar, any rere any i juntament amb el dèficit de la balança de rendes i en menor mesura de les transferències corrents, el desequilibri exterior. El 2007 s’ha tancat amb un dèficit per compte corrent de 106 mil milions d’euros, el segon més elevat del món en termes nominals després del dels Estats Units. Aquest dèficit, que equival a un 10,3% del PIB, reflecteix un problema de manca de competitivitat i de baixa productivitat, en la mesura que les exportacions no poden compensar el ritme de despesa i que, alhora, el deute continua augmentant. PIB i components de la demanda (contribució al creixement) Font: INE Demanda externa 2007200620052004200320022001 PIB Demanda interna -0,2 -0,7 -0,9 -1,6 -1,7 -1,2 -0,7 3,7 3,4 3,8 4,7 5,2 5,1 4,6 3,5 2,7 2,9 3,1 3,5 3,9 3,8 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 24 Producte Interior Brut a preus constants, 2007. Demanda Variació interanual (%) I II III IV 2007 Consum final 4,1 3,8 3,6 3,1 3,6 Desp. en consum final de les llars 3,5 3,4 3,1 2,7 3,1 Desp. en consum final de les AAPP 6,1 5,0 5,1 4,4 5,1 FBCF 6,3 6,7 5,8 4,8 5,9 Béns d’equipament 13,1 13,1 11,6 8,6 11,6 Construcció 4,9 4,6 3,8 2,9 4,0 Variació d’existències1 0,1 0,0 0,0 0,1 0,0 Demanda nacional1 5,1 4,9 4,5 3,9 4,6 Exportacions de béns i serveis 3,6 4,7 7,7 5,1 5,3 Importacions de béns i serveis 6,0 6,7 8,4 5,4 6,6 PIB a preus de mercat 4,1 4,0 3,8 3,5 3,8 1 Aportació al creixement del PIB a preus de mercat Dades corregides d’estacionalitat i calendari. Volum encadenat de referència 2000 Font:INE Des de la perspectiva de l’oferta, el tret comú més destacable és que les prin- cipals branques comparteixen el patró de desacceleració entre l’inici i el final de l’any. A més de la marcada erraticitat que acompanya els indicadors del sector primari i del de l’energia, en destaca el progressiu afebliment de la indústria, atribuïble tant a la desacceleració de la demanda de consum final com a la intermèdia vinculada al sector de la construcció. Les branques manufactureres amb més impuls són les de la maquinària, l’equipament mèdic, els mobles, la maquinària i el material elèctric, i el paper i l’edició. A més del menor creixement registrat de l’Índex de Producció Industrial (2,3% enfront del 3,7% d’un any enrere) i del deteriorament d’indicadors qualitatius com l’indicador de confiança dels empresaris del sector, la cara positiva d’aquest sector l’aporta el mercat de treball, amb la continuïtat del descens de l’atur sectorial (-7,2%). Producte interior brut a preus constants, 2007. Oferta Variació interanual (%) I II III IV 2007 Agricultura i pesca 6,8 2,8 2,8 2,9 3,8 Energia -3,6 3,4 0,0 4,5 1,0 Indústria 5,0 3,6 2,4 1,4 3,1 Construcció 4,5 4,2 3,8 2,8 3,8 Serveis 4,2 4,2 4,3 4,1 4,2 PIB a preus de mercat 4,1 4,0 3,8 3,5 3,8 Nota: Dades corregides d’estacionalitat i calendari. Volum encadenat de referència 2000 Font: INE memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 25 L’enorme contribució del sector immobiliari i del de la construcció a un dels cicles més llargs i intensos de creixement de l’economia espanyola està evolucionant cap a una participació cada cop més moderada, però, a la vista de les dades de tancament del 2007, encara força considerable. En conjunt, els indicadors sintètics que mesuren tant la producció com l’ocupació sectorial o la producció s’han anat apaivagant progressivament des de l’estiu. Des del punt de vista de la inversió en obra pública, les dades del 2007 han registrat un retrocés important tant en el segment de l’edificació (-14,1%) com en el de l’obra civil (-17,7%). En aquest darrer capítol, destaca l’impuls de la inversió en infraestructures por- tuàries, ferroviàries i aeroportuàries, així com la retallada d’obres de carreteres després del fort augment del darrer quadrienni. Val a dir que part d’aquest retro- cés prové del fortíssim impuls del 2006 i, si es comparen les dades del 2007 amb les del 2005, el saldo és netament positiu, amb un augment de l’11,6%. A Catalunya, que ha concentrat el 18,8% de les licitacions de les administracions públiques, el retrocés en relació amb l’any anterior ha estat important (-7,4%), però de menor intensitat que a Espanya, bàsicament perquè la inversió en engin- yeria civil s’ha mantingut força estable. L’impuls de la política activa d’habitatge s’ha manifestat en un augment del nombre d’habitatges protegits –que, malgrat tot, es mantenen en valors quantitativament insuficients atesa l’alta demanda–, així com en mesures de foment del lloguer mitjançant incentius tant a propietaris com a llogaters. Pel que fa a la construcció privada, l’extraordinari protagonisme del subsector residencial durant aquests darrers anys ha començat a presentar el seu revers, a la vista de la incapacitat de la demanda de continuar absorbint un volum d’oferta qualificat majoritàriament com a excessiu des de fa temps o, si més no, considerat de manera agregada en l’àmbit espanyol, tant en taxes/1.000 habitants com en relació amb la producció d’altres països europeus. El nivell de preus de venda assolits, el repunt a l’alça dels tipus d’interès i les noves regles de joc que regeixen en el sistema financer des del desencade- nament de la crisi de les subprime –amb una major rigidesa en la concessió de crèdits– han provocat una sobtada i intensa contracció de la demanda, tal com reflecteixen les dades de transaccions registrades. Amb un cert retard, l’oferta està ajustant els seus volums de producció a aquest refredament de la demanda i, només en l’àmbit del mercat lliure, els habitatges iniciats el 2007 palesen un descens considerable, al voltant del 15%, segons dades encara pro- visionals. Des del punt de vista dels preus, el 2007 ha estat l’any en què s’ha capgirat la situació d’ascensos intensos i generalitzats que havia caracteritzat la darrera dècada. L’encongiment de la demanda s’ha reflectit en una contracció del nombre de transaccions i d’hipoteques constituïdes, així com en una flexió a la baixa dels preus que, tant en el mercat d’obra nova com en el de segona mà, i en funció de la font utilitzada, s’han mogut en intervals d’entre el +5% i el -2,5% en termes nominals. El mercat de lloguer, per la seva banda, con- tinua molt dinàmic, especialment a les grans ciutats i àrees amb forta demanda d’habitatge principal. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 26 Habitatges lliures iniciats i tipus d’interès hipotecari Crèdit hipotecari i preus al mercat residencial Font: INE i Eurostat El sector dels serveis és, de les grans branques productives, el que ha man- tingut una evolució més consistent i homogènia al llarg de l’any, amb un aug- ment mitjà anual del 4,2%, una dècima més que l’any anterior. Els serveis de no mercat són els que han presentat un comportament més dinàmic, amb una taxa d’augment del 5,0%, un punt més que els serveis de mercat. Entre aquests, han mostrat un perfil particularment favorable els relacionats amb els transports, i, dins d’aquests, el transport aeri de passatgers, que ha intensificat el ritme d’avanç fins a assolir una taxa de creixement del 9%. En canvi, els ser- veis a les empreses, els de tecnologies de la informació i les comunicacions, i el sector comercial –en particular el minorista– presenten un creixement infe- rior al d’anys anteriors. Pel que fa als principals indicadors relacionats amb el turisme, en general s’estan dirigint cap a una clara desacceleració, en especial els que recullen la despesa total dels turistes i el nombre de pernoctacions hoteleres, amb augments del 3,5% i del 2,1%, respectivament. Tot i que cada cop preocupa menys la fita 2007200620052004200320022001200019991998 Preu dels habitatges nous (€/m²) Im po rt m itj à de l c rè di ts (m ile rs e ur os ) 55,6 61,7 67,7 75,2 85,5 96,7 110,1 124,5 140,3 149,0 758 829 893 993 1.165 1.380 1.618 1.786 1.958 2.070 200720052003200119991997199519931991 161 143 235 258 453 475 550 636 566 Ha bi ta tg es in ic ia ts Tipus d’interés %15,2 11,7 11,0 6,9 4,7 5,8 3,7 3,3 5,2 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 27 numèrica i més la qualitat, Espanya continua sent, segons dades d’Eurostat, la primera destinació turística europea, i és l’únic país dels cinc que ocupen les primeres posicions en el qual el nombre de pernoctacions d’estrangers supera el de nacionals. Evolució del tràfic aeri i de les pernoctacions hoteleres Font: INE i Aena El progressiu alentiment del ritme d’avanç de l’activitat econòmica al llarg del 2007 ha tingut el seu corresponent reflex en el mercat de treball, amb una desacceleració relativament intensa del procés de generació de nous llocs de treball i el fre del descens de les taxes d’atur. En conjunt, els principals indi- cadors de mercat de treball presenten un balanç de tancament d’any positiu, però l’ombra cada cop més intensa de la desacceleració fa que alguns dels elements que han contribuït més a l’expansió dels darrers anys (com la dispo- nibilitat de mà d’obra abundant i barata per la via de la immigració) passin a ser considerats possibles llasts (en forma d’impuls a l’alça de la taxa d’atur). Actius, ocupats i aturats Font: INE 2007200620052004200320022001200019991998 % Taxa de variació Tràfic aeri Pernoctacions hoteleres 6.9 15.0 -1.5 0.7 -2.7 2.5 2.9 4.7 8.7 2.1 7.5 8.3 9.9 2.7 -1.1 7.5 8.0 9.2 6.8 9.0 0 4 8 12 16 20 24 2007200620052004200320022001200019991998 Milions de persones Ocupats Aturats Actius memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 28 Les dades de l’EPA palesen la pèrdua de vigor esmentada però, en conjunt, registren avanços significatius en relació amb un any enrere. El nombre d’ocupats ha crescut un 3,1%, mentre que el d’actius ho ha fet a un ritme lleu- gerament inferior, del 2,8%. En conjunt, els actius han superat a final d’any els 22,4 milions de persones, mentre que els ocupats s’han situat en la frontera dels 20,5 milions. En el primer cas, es tracta d’un nou màxim històric –alimen- tat principalment per la via de la incorporació de dones al mercat de treball i d’immigrants–, mentre que en el segon cas, és el valor del tercer trimestre el que marca un màxim, cosa que confirma un cert deteriorament en els darrers mesos de l’any, amb una disminució de poc més de trenta mil ocupats en rela- ció amb el trimestre precedent. Com a resultat de l’evolució dels ocupats i els actius en els darrers mesos de l’any, el nombre d’aturats va augmentar a final d’any, amb una intensitat que oscil·la entre les 80.000 i les 135.000 persones en funció de si s’agafen dades originals o corregides de variacions estacionals, però que en tot cas se situa en el terreny dels augments. En lògica correspondència, s’ha estroncat la llarga trajectòria descendent de la taxa d’atur dels darrers anys i, tot i comparar-se favorablement en termes de mitjana anual, presenta un lleu repunt a l’alça en el quart trimestre de l’any fins a situar-se en un 8,6%, per sota dels registres de països com França o Alemanya. Taxa d’atur per sexes Font: INE Per sexes, l’evolució de la taxa d’atur femenina ha estat, en termes de mitjana anual, molt més positiva perquè s’ha retallat en set dècimes, mentre que la masculina només ho ha fet una dècima, un fet que només es pot interpretar a la llum del recorregut que encara té el segment femení per reduir el diferen- cial de taxes entre homes i dones, situades, respectivament, en un 6,4% i un 10,9%, i que també il·lustra la distància de 20 punts en les taxes d’ocupació del segment 25-54 anys masculina (92,6%) i femenina (72,7%). 2007200620052004200320022001200019991998 Total Dones Homes 26.5 22.9 20.4 15.2 16.4 16.0 15.0 12.2 11.6 10.913.6 10.9 9.6 7.5 8.2 8.4 8.2 7.0 6.3 6.4 18.7 15.7 13.9 10.6 11.5 11.5 11.0 9.2 8.5 8.3 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 29 Les taxes d’atur per grans grups d’edat palesen una notable estabilitat en el segment adult i el madur, mentre que el de joves fins a 24 anys ha repuntat lleugerament després d’un quadrienni de descensos sostinguts. La desacceleració observada en l’evolució de l’ocupació i el lleu repunt de l’atur en els darrers mesos de l’any també s’observa en els registres d’afiliats en alta en el sistema de la Seguretat Social. A més del fet que el procés de regularit- zació extraordinària d’afiliats estrangers va provocar un salt important en les xifres del 2005, el cert és que el fort ritme de creixement al qual ens havíem acostumat en els darrers anys ha virat cap a uns registres molt més discrets però encara destacables, amb un augment anual del 3,4%. Segons les dades en mitjanes trimestrals, que poden diferir de les lectures a últim dia del mes que de vegades es difonen, la branca productiva més dinàmica el 2007 ha tornat a ser la construcció, amb un augment del 6,8% dels afiliats, seguida pels serveis, on la taxa d’augment s’ha situat en un 3,9%. La novetat més substantiva és que en les dades del quart trimestre de l’any s’ha produït un relleu del liderat entre aquestes dues branques, a causa, d’una banda, de la pèrdua d’impuls de la construcció i, de l’altra, del dinamisme de serveis rela- cionats amb les noves tecnologies i amb els serveis personals i el lleure. Si es deixa de banda l’evolució del sector agrari, un sector quantitativament petit en termes d’afiliats i molt irregular, la indústria continua instal·lada en l’atonia del darrer quinquenni, amb l’agreujant que el 2007 els signes negatius han preval- gut durant els quatre trimestres de l’any. Per bé que la davallada mitjana és molt moderada (del 0,7%), és prou indicativa de l’escassa capacitat d’aquest sector per assumir cap protagonisme com a impulsora de l’activitat econòmica general, un paper que ineludiblement hauran d’assumir els serveis. Fora de l’anàlisi sectorial, les dades d’afiliats a la Seguretat Social presenten una lectura molt positiva amb la reducció de la taxa de temporalitat. Per tipus de contracte registrat, els contractes indefinits van créixer al llarg del 2007 a un ritme del 7,1% mentre que els temporals han davallat un 3,8%. Aquest avanç de l’ocupació fixa és resultat de la darrera reforma laboral que va entrar en vigor a l’estiu del 2006, que, entre altres mesures, limitava l’encadenament de la contractació temporal i incentivava la contractació indefinida. Pel que fa als increments salarials pactats en conveni, les dades del 2007 pale- sen un increment mitjà del 2,9%, quatre dècimes menys que un any enrere, tot i que la diferència entre la inflació registrada i la prevista inicialment (2%) pot estirar una mica a l’alça l’increment salarial en cas d’aplicació de clàusu- les de salvaguarda. D’altra banda, el cost laboral unitari ha experimentat un moderat ascens en els darrers mesos de l’any, amb un increment mitjà anual del 4,0%. Tot i que en termes d’inflació mitjana el 2,8% del 2007 permet dir que es tracta del valor menys inflacionista dels darrers vuit anys i parlar d’una significativa memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 30 retallada en relació amb un any enrere, la valoració de l’any ha de posar l’accent en la trajectòria a l’alça del darrer quadrimestre de l’any, tot el contrari del que havia succeït el 2006 quan es va registrar una intensa reducció molt concen- trada durant el segon semestre de l’any. De fet, la dada interanual del desem- bre (4,2%, 1,5 punts més que la del desembre del 2006) és prou indicativa de les tensions derivades de l’encariment del petroli i d’un ampli ventall de primeres matèries bàsiques per a l’alimentació humana i animal. D’altra banda, la inflació subjacent –que no considera l’energia ni els aliments no elaborats– també ha tancat l’any amb un repunt significatiu del 3,3%, el més elevat del darrer quinquenni. IPC i diferencial d’inflació amb la UE Les dades són mitjanes anuals Font: INE Atès que els condicionants esmentats són d’abast internacional, la major part dels països europeus han acusat també aquestes tensions alcistes al llarg dels darrers mesos del 2007, si bé menys que a Espanya per la menor dependència energètica de l’exterior. A conseqüència d’això, el diferencial d’inflació entre Espanya i la UE –que en termes de mitjana anual ha retrocedit– ha patit un sobtat augment en els darrers mesos de l’any. Una circumstància que con- tribueix a perjudicar la ja de per si feble situació de competitivitat del teixit productiu espanyol. Des del punt de vista de l’execució dels pressupostos de l’Estat, el 2007 ha estat un any molt positiu, marcat per haver-se assolit el superàvit fiscalmés alt de les darreres tres dècades i per la continuïtat de la trajectòria descendent del deute públic fins al nivell més baix dels darrers vint anys. Amb tot plegat, s’ha consolidat la posició d’Espanya com una de les economies europees més ben situades des del punt de vista de sanejament dels comptes públics, només per darrere de Finlàndia a la zona euro i força més endavant que França, Holanda o Itàlia, que es mantenen en el terreny dels números vermells. IPC Espanya 4.6 4.7 4.7 3.6 2.0 1.8 2.3 3.4 3.6 3.5 3.0 3.0 3.4 3.5 2.8 20072005200320011999199719951993 Di fe re nc ia l d ’in fla ci ó am b la U E 0.9 1.6 1.6 1.2 0.2 0.5 1.0 1.6 0.6 1.5 1.2 1.0 1.2 1.4 0.5 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 31 Deute i dèficit/superàvit públics (en % del PIB) Saldo de les administracions publiques 2003 2004 2005 2006 2007 Administració central -0,51 -1,30 0,23 0,59 1,29 Comunitats autònomes -0,48 -0,07 -0,29 0,00 -0,17 Corporacions locals -0,24 0,01 -0,06 -0,09 -0,14 Seguretat Social 1,02 1,01 1,09 1,29 1,25 Total -0,21 -0,34 0,96 1,79 2,23 Font: Ministeri d’Economia i Hisenda El superàvit fiscal s’ha situat en 23.368 milions d’euros, i representa un 2,23% del PIB, mentre que el nivell del deute públic ha baixat fins al 36,2% del PIB. Per primer cop, el saldo positiu de l’Administració Central ha superat el de la Segure- tat Social, que en els darrers anys havia estat l’element cabdal en el sanejament dels comptes públics. En canvi, tant les comunitats autònomes com les corpo- racions locals han tancat l’exercici amb números vermells, un fet directament relacionat amb el menor creixement dels ingressos i, en particular en el cas de les comunitats autònomes, de l’impost de transmissions patrimonials que grava la venda d’habitatges de segona mà. L’augment de la recaptació tributària és la clau que explica l’evolució del superà- vit fiscal. D’una banda, els ingressos per IRPF van créixer un 15,7%, a causa de l’augment dels guanys patrimonials i del fort impuls de la renda bruta de les llars. De l’altra, l’Impost de societats també va mantenir una trajectòria molt expansiva, amb un augment del 20,5% de la recaptació derivat de la bona evo- lució de les plusvàlues i dels beneficis empresarials. En comparació, l’augment del 2,2% dels ingressos per l’IVA va resultar molt minso, amb un contrast important entre una primera meitat de l’any amb taxes de dos dígits i un fre important en el segon semestre, a causa de la desaccele- ració de l’activitat econòmica i del consum. 2007200620052004200320022001200019991998 De ut e Dèficit/superávit 64.5 62.0 60.0 56.5 53.0 48.8 46.2 43.2 39.9 36.2 -3.1 -1.3 -1.0 -0.6 -0.4 -0.2 -0.3 1.0 1.8 2.2 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 32 La perspectiva des dels mercats monetari i financer s’ha de valorar a l’ombra de l’impacte de les turbulències en els mercats financers internacionals i en els moviments de les autoritats monetàries en relació amb els tipus d’interès. Les sensibles retallades de la Reserva Federal dels Estats Units, amb una econo- mia cada cop més a prop de la recessió, no han tingut pràcticament rèplica per part del Banc Central Europeu, centrat a limitar el risc a l’alça dels preus. L’incert panorama internacional ha tingut la seva corresponent plasmació en l’elevada volatilitat dels índexs borsaris; en el cas de l’Ibex 35, al llarg del 2007 va avançar un 7,3%, un guany força modest després d’un quadrienni amb aug- ments interanuals de dos dígits. Per tancar la revisió de l’economia espanyola al llarg del 2007, es presenta un breu apunt de les darreres dades de comptabilitat regional d’Espanya difoses per l’INE. L’anàlisi del creixement del PIB per comunitats autònomes palesa que aquest ha estat generalitzat i amb una notable concentració a l’entorn de la mit- jana espanyola, situada en un 3,8% en termes reals. L’extrem superior l’ocupa Aragó, amb un augment del 4,5%, mentre que l’extrem inferior correspon a Astú- ries, amb un 3,6%, una taxa d’avanç que supera en set dècimes la mitjana de la Unió Europea. En una visió de més llarg abast, el creixement entre el 2000 i el 2007 per comunitats que es reflecteix al gràfic adjunt situa Múrcia en posició capdavantera, amb un augment del 3,9%, cinc dècimes més que la mitjana nacional. A l’extrem oposat, les Balears és la comunitat amb un creixement mitjà més baix en aquest període, amb un 2,3%. Catalunya, amb un ritme d’avanç del 3,3%, se situa en una posició equidistant però lleugerament per sota de la mitjana. La distribució d’aquesta riquesa en termes per càpita aporta algunes novetats en relació amb un any enrere. D’entrada, el País Basc ha desplaçat Madrid com a comunitat amb un PIB/habitant més elevat (amb 30.599 euros i 29.695 euros, respectivament). En segon lloc, si el 2006 eren quatre les comunitats autònomes que superaven el PIB/habitant mitjà europeu, el 2007 n’han estat set. Pel que fa a l’extrem més baix d’aquesta classificació regional, Extremadura i Andalusia es mante- nen en les posicions inferiors, amb 16.080 euros i 18.298 euros. La distància entre els extrems màxim i mínim ha registrat una retallada mínima entre el 2006 i el 2007, però essencialment s’han mantingut les distàncies d’un any enrere, i el PIB/habitant de bascos i madrilenys continua doblant, pràcticament, el dels extremenys. El mapa següent il·lustra els valors del PIB/càpita per a totes les comunitats en base Espanya=100, i palesa que els índexs més elevats corresponen, geogràficament, a les comunitats situades a la banda nord-oriental de la península i per sobre de l’Ebre, amb l’excepció de les Balears i Madrid. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 33 Creixement anual mitjà del PIB (2000-2007) Font:INE PIB per càpita 2007. Espanya = 100 Evolució de l’economia catalana Creixement del Producte Interior Brut Seguint la tònica general de les principals economies occidentals, la catalana ha tancat el 2007 amb un ritme de creixement elevat però immers en un procés de notable desacceleració. A més del 3,7% en què s’estima provisionalment el creixement mitjà anual del PIB –només dues dècimes menys que un any enrere–, el tret característic de l’evolució de l’economia catalana al llarg del 2007 ha estat el perfil de creixement que s’alenteix progressivament a mesura que avança l’any. Del 4% del primer trimestre es passa a un tancament del 2007 en el qual la taxa interanual d’augment del PIB en termes constants s’estima en un 3,3%. % Variació en termes reals M úr ci a An da lu ci a Ca st el la -L a M an xa Ex tre m ad ur a M ad rid Ar ag ó Ce ut a Ca nt ab ria Es pa ny a Co m un ita t V al en ci an a Ca nà rie s M el ill a Ca ta lu ny a N av ar ra Ca st el la -L le ó Ga lic ia Pa is B as c La R io ja As tú rie s Ill es B al ea rs 2.29 2.86 3.05 3.13 3.16 3.20 3.26 3.27 3.28 3.36 3.37 3.41 3.42 3.43 3.46 3.56 3.57 3.57 3.72 3.94 Més de 120 (3) Entre 100 i 120 (4) Entre 80 i 100 (9) Menys de 80 (3) memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 34 Una tendència d’alentiment del ritme de creixement que molt probablement es mantindrà durant el 2008 i fins ben entrat el 2009, amb independència que es moderin les tensions inflacionistes i els problemes de liquiditat del sis- tema financer internacional que frenen el creixement de l’economia mundial a començament d’any. Producte Interior Brut a preus constants, 2007. Catalunya Variació interanual 2006 I II III IV 2007 Agricultura 3,8 -0,3 -4,4 -4,8 -4,5 -3,5 Indústria 2,9 2,8 2,5 2,0 0,8 2,0 Construcció 5,4 3,9 3,5 3,6 3,4 3,6 Serveis 3,8 4,5 4,4 4,4 4,2 4,3 PIB a preus de mercat 3,9 4,0 3,8 3,6 3,1 3,6 Nota: dades corregides d’estacionalitat Font: Idescat Abans de començar una anàlisi sectorial de l’evolució econòmica del 2007, convé interioritzar que Catalunya, igual que Espanya, s’enfronta a un canvi de model econòmic. Un canvi reclamat des de fa temps per veus molt auto- ritzades però que s’ha anat ajornant indefinidament perquè les inèrcies a trencar eren més fortes que la voluntat de fer-ho. La realitat dels fets final- ment s’ha imposat i tot apunta que aquesta política “contemplativa” es tra- duirà, si la conjuntura internacional no ens és especialment favorable, en una contenció significativa de les taxes de creixement per al que resta de dècada. Hem de reconèixer que la crisi de liquiditat dels mercats financers internacionals no és la causa, sinó només un detonant i alhora un accelera- dor del procés d’alentiment del creixement de l’economia. La causa primària s’ha de buscar en l’esgotament per “mort natural” d’un model escassament productiu i basat en la disponibilitat, gairebé sense límits, de finançament barat. Un model, a més, inflacionista. Les tres dècimes de retrocés que ha registrat la taxa de creixement del PIB el 2007 en relació amb un any enrere són poc representatives de l’evolució dels diferents sectors productius. La imatge d’una economia avançant de manera relativament estable que es desprèn de l’evolució del total és el resultat d’un increment significatiu de l’activitat terciària contrarestat, parcialment, per la notable pèrdua de dinamisme de la indústria i especialment de la construcció, a més de la notable davallada que ha registrat la producció del sector primari. El dinamisme que ha mostrat el terciari durant tot el 2007 –amb un creixement interanual sostingut a l’entorn del 4,3% en termes constants– accelera la con- versió del teixit productiu català en una economia de serveis, amb el protago- nisme creixent, aquests darrers anys, dels serveis personals. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 35 Una característica que ha condicionat l’avanç de la productivitat del conjunt i ha alentit el creixement del PIB per càpita. I és que, a més d’increments impor- tants en termes relatius en activitats relacionades amb les noves tecnologies i en tasques de recerca i desenvolupament, l’augment més rellevant en termes absoluts s’ha concentrat en l’ensenyament i en la sanitat i els serveis socials –sectors en els quals el finançament públic és determinant– i en el sector hoteler i restaurador, a més d’altres serveis lligats al turisme i l’oci. L’important calaix de sastre dels altres serveis a les empreses mostra signes evidents d’estancament i lleu retrocés en consonància amb la pèrdua de dinamisme de l’activitat industrial i la constructora. Més accentuada és la davallada dels serveis immobiliaris. L’activitat comercial, un dels pilars del terciari, comença a patir la creixent feblesa de la demanda de consum. Evolució del PIB dels serveis (%) Una de les grans decepcions de l’any pel que fa al creixement de l’economia ha estat la progressiva feblesa que ha mostrat el teixit industrial català. Tot i l’augment sostingut que han registrat les exportacions, l’esperat canvi de model econòmic que havia de protagonitzar la indústria a mesura que la construcció perdia dinamisme s’ha revelat, ara per ara, un miratge. Després de la trajectòria ascendent del 2006, l’evolució del darrer any ha anat de més a menys sense pal·liatius. L’1,5% en què s’estima provisionalment el creixement interanual del darrer trimestre del 2007 reflecteix la intensitat de la desacce- leració quan es compara amb el 3,6% d’un any enrere. Una pèrdua d’impuls imputable a un ventall ampli de factors, tant conjunturals com estructurals, entre els quals destaquen el refredament de la demanda interna i, en menor mesura, de la demanda de la Unió Europea. L’encariment del petroli i de moltes primeres matèries, parcialment mitigat per la revaloració de l’euro, ha agreujat els creixents problemes de com- petitivitat de la producció industrial autòctona d’escàs valor afegit davant de les produccions equivalents de les economies emergents de l’Àsia i de l’Est d’Europa. IV.07III.07II.07I.07IV.06III.06II.06I.06 4.0 4.1 4.2 4.2 4.2 4.2 4.3 4.1 3.8 3.7 3.8 3.9 4.5 4.4 4.4 4.2 Ca ta lu ny a Es pa ny a memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 36 Evolució del PIB industrial (%) Pel que fa a l’activitat constructora, els resultats trimestrals del 2007 confirmen els primers senyals inequívocs de l’esperada correcció del cicle expansiu que ha viscut el sector en els darrers deu anys. Per primera vegada d’ençà del final del segle passat, la construcció no ha liderat el creixement del PIB en termes percentuals, i ha assumit el relleu el sector terciari. Per explicar el perfil des- cendent que mostra el creixement trimestral a mesura que avança l’any, s’ha de tenir en compte la incidència de, com a mínim, tres factors: el cicle electo- ral ha afavorit màxims d’activitat al final del 2006 i el començament del 2007, els volums d’activitat assolits després de gairebé una dècada de creixement constant són cada cop més difícils de mantenir i que els tipus d’interès han mantingut una trajectòria alcista d’ençà de la segona meitat del 2005. Evolució del PIB en la construcció (%) Per si aquests factors no eren suficients, a partir de l’estiu s’hi ha afegit la restric- ció creditícia derivada dels problemes de liquiditat que pateix el sistema financer com a conseqüència de l’extensió de la crisi de les hipoteques d’alt risc dels Estats Units. IV.07III.07II.07I.07IV.06III.06II.06I.06 Ca ta lu ny a 2.1 2.9 4.0 3.5 3.8 3.6 2.0 1.7 2.5 2.0 3.1 4.0 2.8 2.5 2.0 0.8 Es pa ny a IV.07III.07II.07I.07IV.06III.06II.06 Ca ta lu ny a 5.3 5.1 3.9 4.5 4.2 3.8 2.8 6.1 5.1 4.2 3.9 3.5 3.6 3.4 Es pa ny a memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 37 Aquest darrer factor ha estat el toc de gràcia per al subsector residencial, en un moment en què la demanda efectiva s’havia situat en cotes comparativa- ment molt baixes com a conseqüència de l’enduriment persistent de les ràtios d’accessibilitat a un habitatge en propietat per l’augment sostingut dels preus –de mitjana, s’han doblat en els darrers cinc/sis anys– i l’esmentat encariment del finançament, que s’ha concretat en un increment de més del 50% de la càrrega financera en només dos anys. Des de l’òptica de la demanda, i segons les dades provisionals disponibles, l’augment del PIB de l’economia catalana ha continuat recolzant-se exclusiva- ment en la demanda interna, mentre que el saldo exterior continua restant capa- citat de creixement. En relació amb la situació d’un any enrere, les tres dècimes en què s’estima que s’ha reduït el creixement anual del PIB són imputables a la pèrdua d’impuls de la demanda interna, tant per la via del consum com de la inversió. El deficitari saldo exterior, suavitzat gràcies a la desacceleració de les importacions de final d’any, manté una lleu aportació negativa al creixement per segon any consecutiu. Dels diferents components de la demanda interna, l’alentiment més accentuat de les taxes de creixement es dóna en la despesa en consum privat i en la cons- trucció. Uns resultats que s’expliquen fàcilment per l’impacte de l’encariment del crèdit en la renda disponible d’un nombre significatiu d’economies familiars notablement endeutades en un context en el qual la creació de llocs de treball es desaccelera de manera manifesta. El consum públic, que pràcticament ha doblat la taxa de creixement real del consum privat, ha contribuït a moderar la pèrdua d’impuls de la demanda interna. Igual que ho ha fet la inversió en béns d’equipament, l’únic epígraf que creix més que un any enrere. Producte Interior Brut a preus constants, 2007. Catalunya. Components de la demanda Variació interanual 2002 2003 2004 2005 2006 2007* Demanda interna 3,2 4,0 5,2 5,7 4,6 4,0 Consum privat 3,2 3,1 4,5 4,5 3,6 2,9 Consum públic 5,1 3,5 6,6 7,7 4,9 5,5 Formació bruta de capital 2,5 4,9 5,2 7,2 6,4 5,6 Béns d’equipament i altres -0,7 4,7 4,0 8,9 6,7 7,7 Construcció 5,3 5,5 4,8 6,0 6,0 3,6 Saldo Exterior -0,7 -0,7 -1,7 -2,1 -0,4 -0,3 Exportacions 2,5 4,9 2,1 3,5 6,4 4,9 Importacions 4,1 6,3 7,6 8,1 7,3 6,0 PIB a preus de mercat 2,5 2,9 3,1 3,3 3,9 3,6 El saldo exterior inclou el saldo amb l’estranger i amb la resta d’Espanya i equival a l’aportació al creixement *Les variacions de 2007 són provisionals Font: Idescat memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 38 Es miri com es miri, el fort creixement que ha registrat el PIB català i també l’espanyol aquests darrers anys, recolzat –com ja s’ha dit i es desprèn del defi- citari saldo exterior– en la demanda interna, no hauria estat possible sense l’accessibilitat, quasi il·limitada, al crèdit. Simplificant i deixant al marge el saldo net de les transferències europees, el diferencial de creixement del PIB i d’inflació en relació amb la UE que darrerament han presentat tant l’economia catalana com l’espanyola ha tingut el seu puntal bàsic en la forta expansió del crèdit al sector privat. A partir de mitjan 2007, i com a conseqüència de la crisi de liquiditat del sis- tema financer mundial i del progressiu augment dels tipus d’interès, s’ha endurit l’accés a nous crèdits. Això s’ha traduït en una desacceleració del fort ritme de creixement del saldo viu de crèdit en mans del sector privat. En el cas de Catalunya, de créixer a una taxa anual acumulativa del 21% durant el quadrienni 2003-2006, ha tancat el 2007 creixent menys del 16% i orientat a la baixa. Una contenció que el creixement del PIB d’aquest darrer any ja ha començat a reflectir. Crèdit al sector privat. Variació del saldo viu Comerç exterior de béns Segons dades provisionals, durant l’any 2007 Catalunya va exportar mercaderies per valor de més de 49.000 milions d’euros, un 5,3% més que durant el 2006. Pel que fa a les importacions, que han sumat gairebé 79.000 milions d’euros, el creixement anual ha estat del 5,6%. Aquesta similitud de variacions ha permès mantenir inalterable la taxa de cobertura a l’entorn del 63%. El saldo deficitari de la balança comercial amb l’exterior continua creixent. Segons les primeres dades difoses, el dèficit acumulat al llarg del 2007 s’estima en més de 29.300 milions d’euros, un 6,2% més que un any enrere, una mag- nitud que ha crescut en línia amb la variació del PIB. A més d’associar aquesta evolució a la pèrdua acumulada de competitivitat de la producció autòctona i al fort creixement de la demanda interna, no és menys cert que es tracta d’un resultat fins a cert punt inevitable en una economia immersa en un procés accelerat de terciarització del teixit productiu. ds.2007ds.2006ds.2005ds.2004ds.2003ds.2002ds.2001 17,5 13,0 15,0 18,2 27,5 2,9 17,1 9,0 12,7 19,8 19,8 23,9 23,2 15,6 Espanya Catalunya memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 39 La consolidació d’aquest saldo negatiu, integrat en la resta de saldos amb l’exterior, continua restant potencial de creixement al PIB de Catalunya. Una situació que previsiblement s’anirà corregint a mesura que s’alenteixi el creixe- ment econòmic i, en conseqüència, les importacions. I sempre que les expor- tacions mantinguin un cert dinamisme. Comerç exterior de Catalunya (milions d’euros) 2004 2005 2006 2007* 2007/2006(%) Total exportacions 39.485 42.703 47.129 49.616 5,3 Béns de consum 14.795 16.664 18.377 18.873 2,7 Béns de capital 2.668 3.394 4.561 4.810 5,5 Béns intermedis 22.022 22.645 24.281 25.933 6,8 Total Importacions 60.731 67.813 74.788 78.977 5,6 Béns de consum 18.905 21.189 22.725 23.887 5,1 Béns de capital 5.503 6.331 6.935 7.449 7,4 Béns intermedis 36.323 40.293 45.128 47.641 5,6 Saldo comercial -21.246 -25.110 -27.659 -29.361 6,2 *Dades provisionals Font: Idescat. Elaboració pròpia A més dels problemes de competitivitat i deslocalització que pateix una bona part de la producció manufacturera catalana, una de les raons que frenen la correcció del creixent dèficit de la balança comercial és l’excessiva dependèn- cia del mercat europeu pel que fa a les exportacions. La desacceleració del creixement econòmic de la Unió Europea realça novament aquesta qüestió, especialment en una conjuntura en la qual el tipus de canvi de l’euro resta competitivitat als productes catalans fora del seu mercat tradicional. Preus i salaris Valorar el comportament dels preus de consum al llarg del 2007 no es pot sintetitzar amb un sol qualificatiu. Després de vuit mesos d’inflació continguda amb un creixement interanual a l’entorn del 2,5%, a partir del setembre i en només dos mesos ha superat la cota del 4% i ha tancat l’any amb un creixe- ment interanual del 4,3%. Vist en perspectiva, els dotze mesos que van de l’octubre del 2006 al setembre del 2007 en els quals la taxa interanual d’inflació s’ha mantingut clarament per sota del 3%, sembla un miratge. En conseqüèn- cia, afirmar que el darrer any ha estat menys inflacionista que el 2006 en ter- mes d’inflació mitjana –set dècimes de retallada– és una interpretació correcta de les xifres objectives, però treu importància al repunt inflacionista del darrer quadrimestre. Un repunt que es fa difícil de considerar puntual i que ha impul- sat la inflació subjacent fins als màxims del darrer quinquenni. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 40 Aquest rebrot de les tensions inflacionistes, que també s’ha produït a la resta d’Espanya, respon al trasllat als preus minoristes de l’encariment del petroli i deri- vats i d’un ampli ventall de primeres matèries bàsiques tant per a l’alimentació de persones i bestiar com per a l’activitat manufacturera. Atesos aquests fac- tors desencadenants, les tensions inflacionistes s’han fet presents a la major part de les economies del nostre entorn. El resultat és un nou increment del diferencial d’inflació entre Catalunya i la Unió Europea. Una pèssima noticia per a la competitivitat de l’economia catalana, especialment en un moment en què s’espera que les exportacions, especialment a la zona euro per la depreciació del dòlar, siguin una de les alternatives a l’atonia del consum privat. Per components de despesa, amb taxes de final d’any, els més inflacionistes a Catalunya –amb increments interanuals d’entre el 6 i el 7%– han estat el transport i l’alimentació i les begudes. Igual que a la resta d’Espanya i de la UE amb l’afegit, en aquest darrer àmbit, de l’ensenyament. A Catalunya aquest component de despesa se situa en segona ºlínia, juntament amb l’habitatge i l’hoteleria i la restauració, amb increments mitjans de preus per sobre del 5%. Els menys inflacionistes, per enèsim any, han estat les comunicacions, el lleure i la cultura i, amb menys tradició però que ja és habitual, el vestit i el calçat. Components que coincideixen amb els menys inflacionistes de la UE però que, amb l’excepció del lleure i la cultura, el diferencial d’inflació en aquests dos components de despesa és dels més elevats. Salaris i preus de consum. Catalunya. Variació anual Segons les estadístiques oficials, l’increment salarial mitjà pactat en conveni durant el 2007 ha estat del 2,8%, gairebé quatre dècimes menys que un any enrere i el més baix del que va de segle. Les pressions inflacionistes del darrer terç de l’any han tornat a situar, per cinquè any consecutiu, l’increment salarial per sota de l’augment dels preus. Per sectors, els increments més elevats s’han registrat en la construcció, cosa que ha compensat el moderat creixement d’un any enrere. L’increment mitjà en el sector industrial s’ha situat lleument per sobre de l’augment del conjunt de l’activitat econòmica. El terciari ha estat, un 20072006200520042003200220012000 Salaris pactats en conveni IPC IPC UE 2.1 2.4 2.0 1.7 2.0 2.2 2.2 2.3 3.8 3.6 3.7 3.5 3.5 3.9 3.6 3.0 3.0 3.7 3.0 3.6 3.1 3.0 3.2 2.8 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 41 any més, el que, en termes de mitjana, ha registrat el creixement més moderat, la qual cosa ha contribuït a mantenir la trajectòria alcista dels salaris lleument per sota de l’evolució de la inflació. Mercat de treball Els primers senyals de desacceleració que, durant la segona meitat del 2007, ha registrat la tendència fins aleshores fortament ascendent del PIB han reper- cutit en un alentiment del procés de creació d’ocupació. Si, durant el primer semestre, el total d’actius en situació d’alta a la Seguretat Social creixia a una taxa d’entre el 2,5 i el 3% interanual, a partir de l’estiu el ritme de creixement s’estabilitza en valors que no arriben al 2%, i s’ha tancat l’any amb un augment de 60.000 ocupats, que equival a un creixement de l’1,8%, el més baix dels darrers tretze anys en termes relatius. Tot i que la població activa també ha moderat el seu ritme de creixement, ha estat inevitable que l’atur hagi remuntat la trajectòria descendent d’un any enrere i tanqui el 2007 amb un increment de l’1,9% en relació amb la xifra del final del 2006 i amb un volum d’atur registrat equivalent al de mitjan 2005. Les taxes d’atur de final d’any comencen a reflectir l’empitjorament del mer- cat de treball, especialment la major afectació entre els homes. Una conse- qüència directa de la crisi que pateix la construcció residencial, agreujada per l’encariment i la restricció del crèdit. La xifra d’aturats del sector constructor a final d’any era gairebé un 20% superior a la de final del 2006. La intensitat d’aquest canvi d’escenari en què es mou l’activitat construc- tora, agreujada perquè el calendari electoral dels darrers dos anys n’havia ajornat l’impacte inicial, es fa sentir també a la resta de sectors per l’efecte arrossegador de la construcció. Tant els serveis de mercat com la indústria tanquen l’any amb variacions mínimes en els volums d’ocupació, alhora que la trajectòria alcista de l’atur s’imposa en tots els sectors d’activitat. L’activitat econòmica a la ciutat Evolució general de l’economia Les primeres estimacions referides en el conjunt del 2007 ofereixen un creixe- ment del PIB de la ciutat i de la regió metropolitana a l’entorn del 3,5%. Un increment que, igual que un any enrere, es mou en la línia del que s’ha registrat tant a Catalunya com a Espanya i que permet consolidar la tendència expan- siva mantinguda en el darrer lustre amb un creixement anual mitjà del 3,3% en termes reals. Una taxa que sobrepassa clarament el potencial teòric i que serà difícil de mantenir en els propers anys atès el clima d’incertesa que s’ha imposat al final del 2007 a la major part de les economies mundials. Una incer- tesa que s’ha accentuat al començament del 2008 i que ha afavorit una signifi- cativa retallada de les expectatives de creixement per al que resta de dècada. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 42 Variació del PIB (preus constants) Font: Idescat, INE i Caixa de Catalunya. Elaboració de Barcelona Economia L’avanç sostingut de la globalització de les relacions econòmiques i la pro- gressiva substitució de la indústria més tradicional i de baix contingut tec- nològic per una àmplia gamma d’activitats amb un marcat caràcter terciari, tant de serveis a les empreses com a les persones, fan que la modernització de la base econòmica de la ciutat i l’entorn metropolità esdevingui un pro- cés del tot necessari per no perdre presència en un escenari mundial cada dia més competitiu. Una modernització que no s’hauria de confondre –com sembla que ha passat– amb la inversió indiscriminada en actius immobilia- ris. O com a mínim, aquesta no és l’única via ni sembla ser la més eficient. Especialment, si l’augment que comporta de capacitat productiva per part del sector constructor indueix un cert afebliment de la productivitat del conjunt de l’economia. L’objectiu a mitjà i llarg termini continua sent el de superar l’estretor del mer- cat local i reduir el risc derivat de l’excessiva dependència tant d’una sola àrea econòmica com d’un model productiu que, per massa polaritzat en activitats intensives en mà d’obra, pot esdevenir poc competitiu. En una conjuntura com l’actual dominada per la incertesa i amb la mirada posada en el llarg termini, és especialment important la potenciació de la diversitat d’activitats econòmiques sense renunciar a uns mínims d’especialització. Res de tot això no serà possible sense un esforç important i continuat d’inversió en formació i en infraestructures de suport a l’activitat econòmica, l’única recepta que pot garantir els guanys continuats de productivitat que ens permetin ser presents de manera competitiva a la majoria dels mercats internacionals. Evolució del nombre d’empreses i de treballadors La contenció de les taxes de creixement que ha caracteritzat el tancament del 2007 s’ha fet sentir amb una notable intensitat en l’evolució del nombre de treballadors i d’establiments productius en actiu. 20072006200520042003 1.3 2.2 1.7 3.0 2.93.0 3.1 3.4 3.9 3.8 2.9 3.1 3.3 3.9 3.7 2.9 2.7 3.2 3.8 3.7 3.0 2.6 3.6 3.7 3.6 Ba rc el on ès RM B Ca ta lu ny a Es pa ny a UE memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 43 Així, i amb dades de final d’any referides a l’àmbit metropolità per reduir l’efecte de seu social que sobrevalora el pes de la ciutat central sobre el total, el nom- bre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social ha crescut un 1,6% en rela- ció amb un any enrere –menys de 38.000 actius– i el de centres de cotització, assimilats a establiments amb algun treballador assalariat, un esquifit 0,3%. Aquests creixements es comparen desfavorablement amb el 2,2% i el 0,8%, respectivament, del 2006. Nombre d’establiments empresarials i de treballadors a l’RMB Des. 2004 Des. 2005 Des. 2006 Des. 2007 07/06 (%) Establiments Total 175.216 183.335 184.810 185.429 0,3 Indústria 24.406 23.786 22.930 22.434 -2,2 Construcció 20.336 22.762 23.278 23.521 1,0 Serveis 129.939 136.217 138.037 138.854 0,6 Treballadors Total 2.168.720 2.288.300 2.338.954 2.376.740 1,6 Indústria 429.448 418.102 404.187 399.598 -1,1 Construcció 184.163 203.304 214.103 216.709 1,2 Serveis 1.510.186 1.589.533 1.655.153 1.697.448 2,6 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat. Elaboració de Barcelona Economia Un cop superats la major part dels efectes estadístics de la regularització extraordinària del 2005, les variacions al mercat laboral corresponents al 2007 tornen a ser un bon indicador de l’evolució real de la conjuntura econòmica. L’escàs creixement del nombre d’establiments, especialment si es deixa al marge l’augment del sector constructor que respon més a fórmules prò- pies d’organització de la producció que no pas a un augment real del nombre d’empreses, és un bon indici del canvi de clima que es comença a imposar en el món empresarial metropolità. L’ocupació industrial continua a la baixa, tot i que amb menys intensitat que en anys anteriors. Una variació relativament sorprenent atesa l’evolució seguida pel PIB sectorial i els resultats de l’enquesta de conjuntura. Sembla que es pot explicar pel fet que després d’anys d’adaptació de la capacitat productiva instal·lada, el cost de l’ajust actual es reparteix amb el segment dels serveis a les empreses que havia assumit una part de l’activitat industrial externalitzada. El terciari acaba l’any amb un increment de 42.000 ocupats, un 2,6% més que a final del 2005. Una variació més discreta que la d’un any enrere i que respon a un creixement destacat del nombre d’afiliats actius en serveis fora de mercat com ara l’ensenyament, la sanitat i l’assistència social. El terciari lligat a l’oci i als serveis logístics també presenta un saldo positiu, igual que les activitats relacionades amb la informàtica i la recerca. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 44 El comerç i el calaix de sastre dels serveis a les empreses han mantingut esta- bles els seus volums d’ocupació, mentre que la retallada més significativa s’ha concentrat en els serveis immobiliaris. Un esultat que s’ha de valorar conjuntament amb la forta desacceleració que ha registrat la creació d’ocupació a la construcció. Després d’ampliar el nombre total d’ocupats en empreses del sector en uns 30.000 efectius durant el bienni 2005-2006, xifra equivalent a un creixement anual relatiu d’aproximadament el 8 %, al final del 2007 aquesta taxa s’havia reduït a un esquifit 1,2% i conti- nuava baixant. L’opció de l’economia metropolitana i també de la catalana de fonamentar el creixement econòmic en activitats intensives en mà d’obra i que operen pre- ferentment en l’àmbit local i a l’abric de la competència externa, com és el cas de la construcció i la major part dels serveis, s’ha de considerar esgotat. Massa que s’ha allargat. Sectors productius L’activitat industrial no aconsegueix consolidar una tendència ascendent La represa que va registrar la indústria metropolitana durant el 2006 no ha tin- gut continuïtat un any després. El canvi de cicle de la construcció residencial, la creixent feblesa de la demanda interna de consum, la pèrdua d’impuls del creixement europeu, la revaloració de l’euro i l’encariment del petroli i altres primeres matèries bàsiques són alguns dels factors que esmenten els empre- saris industrials a l’hora d’explicar el notable canvi d’escenari que ha viscut la indústria metropolitana aquest darrer any. No és menys cert, però, que aquests i altres factors operen en un terreny adobat per la sensació molt estesa i assu- mida que l’activitat estrictament industrial a Catalunya, a més de la de sectors tecnològicament punters, està condemnada. Segons els resultats de l’enquesta de conjuntura industrial metropolitana, durant el 2007 la majoria de les empreses han declarat volums de producció i vendes en línia amb els d’un any enrere, període en el qual van ser majoria els que van aconseguir augmentar la xifra de negocis. Tot i l’augment generalitzat dels preus de venda, ha crescut el nombre d’empreses que declaren incre- ments en les exportacions. Una relació que possiblement dissimula retallades del marge de benefici per poder mantenir quota de mercat i compensar el retrocés de les vendes interiors. En consonància amb l’enfosquiment relativament sobtat de les expectatives de creixement econòmic, es detecta un petit increment del nombre d’empreses que reconeixen augments no previstos del volum d’estocs, de la mateixa manera que, entre les que declaren variacions en el nombre d’ocupats, són majoria les empreses que reconeixen que han prescindit d’una part de la plantilla. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 45 Evolució de l’activitat industrial metropolitana El transport portuari de mercaderies ha mantingut un creixement ferm El tràfic comercial pel port de Barcelona durant el 2007 ha superat per primera vegada els 50 milions de tones, magnitud que equival a un creixement anual del 7,8%. Una variació força ajustada al ritme d’expansió que ha mantingut el comerç mundial. És un bon indicador del dinamisme i la competitivitat de la plataforma aeroportuària de Barcelona i de les empreses logístiques que hi operen. Uns valors que seran determinants per afrontar amb èxit la difícil con- juntura prevista per als propers anys. L’increment del tràfic portuari al llarg del 2007 en més de 3,6 milions de tones s’ha d’imputar bàsicament al creixent i majoritari tràfic exterior, que representa més del 80% del volum total que passa pel port. La mercaderia de càrrega general ha encapçalat, un any més, el creixement del tràfic portuari amb un increment del 10,8% i ja concentra el 70% del tràfic mesurat en tones. La importació de líquids a granel, bàsicament gas natural i carburants derivats del petroli, ha registrat un augment força més moderat –un 4,3%–, com a conse- qüència del refredament de la demanda d’aquest tipus d’energia derivat del seu encariment i de l’afebliment de la conjuntura econòmica. Els sòlids a granel, el tercer gran agregat de la mercaderia que passa pel port, ha sumat escassament 3,9 milions de tones, un 5,8% menys que un any enrere. L’augment del tràfic de productes agrícoles –la sequera ha forçat un augment de les importacions– s’ha vist àmpliament compensat pel descens del tràfic de ciment i altres materials de construcció i també del de primeres matèries i productes semielaborats de la indústria siderometal·lúrgica. -5 0 5 10 15 EstocsOcupacióPreus vendaExportacionsVendes totalsProducció 2003 2004 2005 2006 2007 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 46 Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (2007) Entrades Sortides Total variació (%) Tones Tones Tones 2007/2006 Granels líquids Cabotatge 1.256.802 99.415 1.356.217 19,4 Exterior 9.215.256 419.055 9.634.311 2,5 Total 10.472.058 518.470 10.990.528 4,3 Granels sòlids Cabotatge 549.323 58.745 608.068 17,8 Exterior 2.809.946 452.240 3.262.186 -9,2 Total 3.359.269 510.985 3.870.254 -5,8 Càrrega general Cabotatge 2.048.872 4.479.532 6.528.404 1,3 Exterior 14.674.410 13.982.511 28.656.921 13,2 Total 16.723.282 18.462.043 35.185.325 10,8 Totals Cabotatge 3.854.997 4.637.692 8.492.689 4,9 Exterior 26.699.612 14.853.806 41.553.418 8,5 Total 30.554.609 19.491.498 50.046.107 7,8 Nota: Dades provisionals Font: Port de Barcelona En paral·lel al creixement de la càrrega general, el tràfic de contenidors ha mantingut el fort ritme expansiu del 2006 –de l’ordre del 13% anual–, amb la qual cosa ha superat els 2,6 milions de tones anuals. Per tercer any consecutiu aquest fort ritme expansiu es deu en exclusiva al tràfic internacional. Pel que fa a les àrees geogràfiques d’origen o destinació dels fluxos comercials que arriben o surten de Barcelona, les dades del 2007 consoliden els ports de la costa asiàtica del Pacífic i els de la costa atlàntica de l’Amèrica Central i del Sud, a més dels ports mediterranis de França i Itàlia, com els de més creixe- ment i en què es concentra més de la meitat del tràfic exterior. El transport de viatgers assoleix nous màxims L’augment sostingut i vigorós del tràfic de mercaderies per la plataforma aero- portuària de Barcelona es repeteix en el cas del tràfic de viatgers. Durant el 2007, l’aeroport i el port de Barcelona han registrat, en conjunt, 35,7 milions d’operacions d’embarcament o desembarcament de passatgers. Una xifra que equival a un increment anual del 9,6%, assimilable al creixement lleument per sobre del 10% del bienni anterior. Una trajectòria especialment remarcable que acumula més de tres lustres d’expansió intensa i sostinguda i que no hauria estat possible sense les successives inversions en l’ampliació i millora de les instal·lacions que ha permès incrementar i diversificar l’oferta de serveis. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 47 Pel que fa a l’aeroport, amb un protagonisme creixent de les línies de “baix cost”, el nombre de viatgers ha augmentat en 2,9 milions, un 9,3% més que durant el 2006. El tràfic interior, especialment el pont aeri amb Madrid, ha continuat cedint protagonisme al tràfic internacional, especialment en les rutes dins de la Unió Europea. La competència del Tren d’Alta Velocitat accentuarà aquesta tendència. Tràfic de passatgers per l’aeroport de Barcelona Font: Aeroport de Barcelona En el cas del tràfic de passatgers pel port, el segment dels creuers ha prota- gonitzat un augment espectacular. Mentre que el total de viatgers que han utilitzat els ferris regulars ha retrocedit lleument –una pèrdua concentrada en els mesos de més demanda–, el segment dels creuers ha crescut un 26%. En termes absoluts representa guanyar més de 180.000 nous passatgers. Una molt bona notícia pel que representa de consolidació d’aquest tipus d’oferta turística a la ciutat. En un context expansiu en termes econòmics, demogràfics i de població de pas, la xarxa de transport públic metropolità ha tancat el 2007 amb creixe- ments similars als d’un any enrere. Malgrat els reiterats incidents que han patit algunes línies de rodalia i especialment la supressió d’una part d’aquest servei durant un parell de mesos per l’afectació de les obres de l’AVE, el total de viatges registrats a la xarxa de l’ATM ha superat els 935 milions, un 2,7% més que durant el 2006. El creixement de l’activitat turística i hotelera es modera Segons Turisme de Barcelona, durant el 2007 s’han assolit nous màxims his- tòrics pel que fa al nombre de visitants que han pernoctat als hotels de la ciutat. Sense oblidar que darrerament aquesta estadística s’ha vist sotmesa a canvis 3 8 13 18 200720062005200420032002200120001999199819971996 Milions Interior Internacional memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 48 metodològics que, malgrat totes les precaucions, trenquen l’homogeneïtat de la sèrie, s’estima en 7,1 milions el total de visitants que han fet estada a la ciutat, mentre que les pernoctacions hoteleres sumen més de 13,6 milions. Aquestes xifres representen taxes de creixement de l’ordre del 6 i el 3%, res- pectivament, unes taxes que apunten a una lògica desacceleració després de l’intens creixement dels darrers anys. Indicadors d’activitat hotelera a Barcelona Font: Turisme de Barcelona Un dels aspectes més positius d’aquest augment del nombre de visitants és la progressiva desestacionalització de l’activitat turística i l’augment de negoci que representa per a la majoria de serveis relacionats amb l’acollida de visi- tants. Una evolució lligada a una oferta hotelera que no para de créixer i a l’augment de les connexions aèries, majoritàriament operades per companyies de baix cost, amb nous mercats europeus. S’hi ha d’afegir, també, la creixent oferta de creuers turístics que operen des de Barcelona. El sistema financer, protagonista a contracor La crisi financera amb origen en el mercat hipotecari dels Estats Units i que durant la segona meitat del 2007 s’ha convertit en un problema de restricció creditícia d’ordre mundial, ha posat punt final a la fase més desbocada d’un dels períodes més llargs d’expansió del negoci que ha registrat el sistema financer espanyol. Després de dos anys en els quals el saldo viu del crèdit del sistema financer al sector privat havia crescut més del 25% anual, al final del 2007 aquest creixement s’havia reduït fins al 17%. Un ritme expansiu encara lleument més intens del que ha estat el creixement mitjà anual del crèdit bancari durant els darrers quinze anys de creixement sostingut del PIB. Això i la necessitat d’ajustar-se a les expectatives de forta desacceleració del creixement econòmic anuncien que el procés de contenció del crèdit es mantindrà durant la major part del 2008. 0 3 6 9 12 15 200720062005200420032002200120001999199819971996 Pernoctacions VisitantsMilions memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 49 Sembla incontestable que aquest sobtat canvi de cicle que afecta el sistema financer obligarà la major part de les entitats a revisar a la baixa els seus plans d’expansió territorial. L’augment dels darrers anys en nombre d’oficines d’atenció al públic i de treballadors –entre un 3 i un 4% de mitjana anual a la província– serà difícil que es mantingui, especialment si l’evolució depressiva amb la qual ha tancat l’any la construcció residencial es manté, com és proba- ble, durant el 2008. Nombre d’oficines de les entitats de crèdit 2004 2005 2006 2007 Variació2007/2006 Barcelona 2.068 2.056 2.076 2.112 1,7 Resta província 3.235 3.486 3.642 3.767 3,4 Resta Catalunya 2.075 2.140 2.215 2.281 3,0 Catalunya 7.478 7.682 7.933 8.160 2,9 Madrid 2.950 3.055 3.140 3.258 3,8 Resta província 2.126 2.351 2.552 2.714 6,3 Espanya 40.602 41.978 43.690 45.499 4,1 Font: Banc d’Espanya. Butlletí estadístic. Elaboració de Barcelona Economia Preus i altres indicadors de consum Segons que reflecteixen la majoria de les macromagnituds referides a l’economia catalana, la feblesa de la demanda de consum privat ha guanyat protagonisme al llarg de l’any. Indicadors com ara la matriculació de vehicles nous semblen confirmar-ho. Després de dos anys (2005-2006) amb màxims històrics gràcies a l’augment de la matriculació de motos, el 2007 tanca amb gairebé un 6% menys d’unitats matriculades a la província de Barcelona. Una variació homogènia en tots els segments del mercat, però que es manifesta amb especial intensitat en l’apartat dels turismes. Els factors que expliquen aquesta orientació a la baixa que s’ha d’accentuar al llarg del 2008 són diversos i coneguts. A més de la previsible reacció després de més de deu anys d’increment constant i significatiu del parc de vehicles, els costos derivats de la tinença d’un vehicle privat –finançament, carburant, assegurança, manteniment i altres– han crescut força més que la renda mitjana de la població. Aquesta evidència, sumada a l’enfosquiment de les expectati- ves econòmiques i del mercat de treball, és més que suficient per justificar la contracció que es palesa en la venda de vehicles. Els efectes de factors, com ara petits canvis en la fiscalitat que busca incen- tivar la compra de vehicles de baix consum i menys contaminants, han estat irrellevants al costat del clima d’incertesa i desconfiança que durant la segona meitat de l’any ha calat en l’opinió pública. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• situació econòmica 2007 50 Per si l’encariment del crèdit i dels costos directes no eren raons suficients, el fort repunt de les tensions inflacionistes del darrer trimestre de l’any –amb un impacte notable en la capacitat de despesa de les rendes salarials mitjanes i baixes– ha estat la guinda. Després de nou mesos d’IPC estabilitzat lleument per sobre del 2,5% de variació interanual a Catalunya i província de Barcelona –els valors més baixos del que va de segle–, l’encariment dels derivats del petroli i d’un ampli ventall de primeres matèries bàsiques situen l’augment dels preus de consum novament per sobre del 4% a final d’any. La intensitat i la cota assolida per aquest repunt deixen en segon terme que, en mitjana anual, l’IPC del 2007 corresponent a la província s’estima en el 3%, vuit dèci- mes menys que un any enrere. Matriculació de vehicles (província) Font: Prefectura Provincial de Tràfic de Barcelona. Elaboració de Barcelona Economia 200720062005200420032002200120001999199819971996 Milers 64,5 76,7 77,7 88,2 106,6 139,3 170,7 183,6 167,7 156,3 113,9 109,3 158,5 183,1 230,1 264,3 257,4 253,1 228,9 250,5 269,4 290,0 284,5 267,9 M at ric ul ac io ns Ba ix es Mercat laboral 2 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 52 Evolució de la població activa La població activa de Barcelona en el quart trimestre del 2007 s’ha situat en 811.600 persones. Això significa una disminució de 1.000 persones respecte al mateix període del 2006 i un manteniment de la tendència a la baixa ini- ciada l’any passat. En percentatge, el total de persones actives de la ciutat ha disminuït un 0,12%. A Catalunya i a Espanya, en canvi, la població activa ha continuat augmentant (2,7% en ambdós casos), si bé més moderadament que en anys anteriors. Evolució de la població activa a Barcelona 2001-2007 (per trimestres) En milers de persones Població activa per àmbits territorials (per trimestres) En milers de persones Barcelona Catalunya Espanya 2007 Milers Taxa Milers Taxa Milers Taxa I trimestre 807,6 77,2 3.710,0 76,5 21.925,3 72,2 II trimestre 799,9 77,0 3.736,4 76,7 22.127,3 72,6 III trimestre 813,5 77,0 3.781,0 77,3 22.302,5 72,8 IV trimestre 811,6 77,4 3.799,1 77,4 22.404,5 72,8 Mitjana anual 808,2 77,2 3.756,6 77,0 22.189,9 72,6 variació % IV 07/IV 06 -0,12 2,70 2,71 La taxa específica d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona La taxa específica d’activitat s’ha mantingut a nivells similars als del 2006. En concret, el quart trimestre del 2007 la taxa ha estat d’un 77,4, igual que la de Catalunya i superior a la d’Espanya i a la de la Unió Europea dels 151 (71,6%), encara que aquesta dada correspon a l’any 2006. Segons l’informe Employement in Europe 2007.1 683,0 687,3 668,1 674,4 700,3 728,7 750,5 775,8 771,3 781,6 832,6 806,7 807,6 813,5 811,6 I 2 00 1 III 2 00 1 I 2 00 2 III 2 00 2 I 2 00 3 III 2 00 3 I 2 00 4 III 2 00 4 I 2 00 5 III 2 00 5 I 2 00 6 III 2 00 6 I 2 00 7 III 2 00 7 IV 2 00 7 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 53 Per sexes, cal destacar la disminució de l’1,9% de la població activa mascu- lina a Barcelona, mentre que la femenina ha augmentat el 2,1%. En la resta d’àmbits territorials analitzats han augmentat en els dos casos, si bé a Espanya la femenina ho ha fet amb més intensitat. Població activa per sexes i àmbits territorials Homes Dones % dones sobre total IV trim. 2007 Milers Var. % 07/06 Milers Var. % 07/06 2006 2007 Barcelona 441,2 -1,9 370,4 2,1 44,6 45,6 Catalunya 2.158,0 2,7 1.641,1 2,7 43,2 43,2 Espanya 12.876,3 2,2 9.528,1 3,4 42,3 42,5 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona A Barcelona, el pes de les dones sobre el total de la població activa en el quart trimestre del 2007 és del 45,6%, un punt superior al del mateix trimestre del 2006 i també superior al corresponent a Catalunya i a Espanya, que pràctica- ment mantenen els mateixos nivells que l’any anterior. La taxa d’activitat de les dones s’ha mantingut estable respecte al 2006 i se situa en el 70,2%, mentre que la taxa d’activitat masculina ha disminuït cinc dècimes. Les taxes femenines són superiors a les dels altres àmbits analitzats i la masculina també, excepte en el cas de Catalunya. Taxa d’activitat per sexes i àmbits territorials IV trim. 2007 Homes Dones Total Barcelona 84,8 70,2 77,4 Catalunya 86,4 68,0 77,4 Espanya 82,6 62,8 72,8 UE15 (2006) 79,2 64,0 71,6 La taxa específica d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Quant a la població activa per grups d’edat a Barcelona, els menors de 24 anys s’han reduït notablement respecte al quart trimestre del 2006. A Espanya també ha disminuït el grup dels més joves, si bé amb menys intensitat que a Barcelona. Població activa per grups d’edat i àmbits territorials <24 anys 25-54 anys 55 i més IV trim. 2007 Milers var.% 07/06 Milers var.% 07/06 Milers var.% 07/06 Barcelona 57,9 -24,61 632,6 3,30 121,1 -1,86 Catalunya 385,8 0,05 2.946,6 2,82 466,7 4,22 Espanya 2.381,4 -2,12 17.571,3 3,18 2.451,8 4,37 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 54 Evolució de l’ocupació Les estadístiques d’ocupació parteixen de dues fonts diferents: l’Enquesta de Població Activa (EPA) i el registre d’afiliats a la Seguretat Social. Població ocupada segons l’EPA Segons l’EPA, el quart trimestre del 2007 a Barcelona hi havia 764.900 perso- nes ocupades, xifra que representa un augment de 3.300 persones, un 0,43% més que l’any anterior. A Catalunya, les persones ocupades van créixer un 2,76% i a Espanya un 2,38%. La taxa d’ocupació específica a Barcelona va ser del 72,9%, superior a la de Catalunya i, sobretot, a la d’Espanya. Població ocupada per àmbits territorials (per trimestres) Barcelona Catalunya Espanya 2007 Milers Taxa Milers Taxa Milers Taxa I trimestre 752,3 71,8 3.461,1 71,3 20.069,2 66,0 II trimestre 744,4 71,6 3.508,7 72,1 20.367,3 66,8 III trimestre 760,6 72,0 3.525,3 72,1 20.510,6 67,0 IV trimestre 764,9 72,9 3.547,3 72,2 20.476,9 66,5 Mitjana anual 755,6 72,1 3.510,6 71,9 20.356,0 66,6 Variació % IV 06/IV 05 0,43 2,76 2,38 La taxa específica d’ocupació es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Per sexes, l’ocupació de les dones ha mostrat una evolució positiva a la ciutat, al contrari que la dels homes. El pes de les dones dins de la població ocupada de Barcelona ha augmentat 1,5 punts respecte a l’any passat i continua sent superior al de Catalunya i Espanya. El percentatge de dones ocupades a la UE15 va ser del 44,2% el 2006. Població ocupada per sexes i àmbits territorials Homes Dones % dones sobre total IV trim. 2007 Milers Var. % 07/06 Milers Var. % 07/06 2006 2007 Barcelona 416,6 -2,3 348,3 3,8 44,0 45,5 Catalunya 2.037,2 2,7 1.510,1 2,8 42,6 42,6 Espanya 11.997,1 1,4 8.479,8 3,8 40,8 41,4 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Taxa d’ocupació per sexes i àmbits territorials IV trim. 2007 Homes Dones Total Barcelona 80,0 66,0 72,9 Catalunya 81,5 62,6 72,2 Espanya 76,9 55,9 66,5 UE15 (2006) 73,5 58,4 66,0 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 55 La taxa d’ocupació masculina a Barcelona ha baixat vuit dècimes respecte al quart trimestre del 2006, mentre que la femenina ha pujat 1,2 punts. Aquesta ha experimentat un important increment en els últims anys i des del 2001 la mitjana anual ha guanyat més de deu punts i es manté molt per sobre de les mitjanes espanyola i europea i per sobre de l’objectiu europeu del 2010. Taxes d’ocupació femenines per àmbits territorials 2001-2007 Mitjana anual 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Barcelona 54,3 54,6 56,6 58,7 60,2 63,4 65,5 Catalunya 52,8 52,5 54,9 57,0 59,7 61,3 62,3 Espanya 43,8 45,1 47,0 49,0 51,9 54,0 55,5 UE 55,0 55,6 56,0 56,8 57,4 58,4 n.d. Objectiu europeu 2010 60 60 60 60 60 60 60 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Comparació de les taxes d’ocupació femenines per àmbits territorials (%) Per edats, a Barcelona el nombre d’ocupats disminueix notablement en el grup dels més joves. A Espanya també disminueix però amb menys intensitat. Població ocupada per grups d’edat i àmbits territorials <24 anys 25-54 anys 55 i més IV trim. 2007 Milers var.% 07/06 Milers var.% 07/06 Milers var.% 07/06 Barcelona 49,7 -23,54 599,1 3,13 116,1 0,35 Catalunya 332,2 1,28 2.770,5 2,77 444,7 3,83 Espanya 1.933,9 -3,24 16.230,7 2,86 2.312,4 3,98 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Pel que fa a la distribució sectorial de l’ocupació, els pesos es mantenen gai- rebé iguals que el 2006. El pes de la indústria sobre el total s’ha mantingut pràcticament estable des de l’any 2004, la construcció assoleix el màxim el 2004, però cau durant els anys posteriors, i el sector dels serveis avança fins al 2005 i disminueix un punt els dos anys següents. Barcelona Catalunya Espanya Objectiu europeu 2010UE 40 50 60 70 2007200620052004200320022001 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 56 Taxes d’ocupació per edat a Barcelona 2001-2007 IV trimestre 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 De 16 a 19 anys 15,6 9,6 15,4 15,0 21,7 19,7 12,5 De 20 a 24 anys 57,6 53,8 58,1 56,9 58,6 61,7 57,3 De 25 a 54 anys 74,8 74,5 78,2 77,9 82,0 84,9 83,8 55 anys i més 15,3 15,7 18,5 19,3 24,4 21,5 22,3 Total 46,8 46,8 50,9 51,2 56,7 55,9 56,2 Font: Departament d’Estadística. Taxa d’activitat calculada per al col·lectiu de 16 anys i més Evolució de l’ocupació a Barcelona per grans sectors 2001-2007 2001 0,7% 22,3% 5,9% 71,1% 2002 0,5% 23,0% 5,4% 71,2% 2003 0,3% 18,0% 7,0% 74,8% 2004 0,2% 14,7% 9,8% 75,2% 2005 0,3% 14,2% 7,3% 78,1% 2006 0,2% 14,6% 8,0% 77,1% 2007 0,0% 14,5% 8,3% 77,2% Ocupats a Barcelona per sectors econòmics (IV trimestre 2007) IV trimestre 2007 Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Milers Règim general 2.175 101.477 51.236 798.112 953.000 Règim especial d’autònoms 173 9.731 10.796 103.258 123.958 Total 2.348 111.208 62.032 901.370 1.076.958 Variació 07 / 06 (%) Règim general 25,43 -4,70 -1,42 2,88 1,82 Règim especial d’autònoms 8,81 -3,40 5,71 1,46 1,42 Total 24,04 -4,59 -0,25 2,72 1,78 El registre d’afiliats a la Seguretat Social Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona per grans sectors Construcció 8,3% Indústria 14,5% Serveis 77,2% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 57 Segons les dades del registre d’afiliats a la Seguretat Social, el nombre de treballadors assalariats (règim general) i els ocupats per compte propi (règim d’autònoms) a Barcelona era d’1.076.958 persones en el quart trimestre del 2007, un 1,8% més que el 2006. El total de nous afiliats va ser de 13.659 menys que l’any anterior. Evolució del nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona (1987-2007) Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona Estructura per sectors 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Indústria 18,1 17,0 16,3 15,7 14,6 14,0 13,7 13,1 12,4 11,4 10,7 Construcció 4,8 5,0 5,4 5,6 5,4 5,6 5,5 5,2 5,6 5,6 5,4 Serveis 77,1 78,0 78,3 78,8 79,9 80,4 80,9 81,7 82,0 83,0 83,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Per grans sectors econòmics, deixant al marge l’agricultura atès l’escàs pes que té en el total, el sector dels serveis és el que presenta una dinàmica més positiva, amb un increment del 2,7%, mentre que la indústria i la construcció perden afiliats. A la ciutat, el grau de terciarització de la població assalariada ocupada és força elevat, ja que el terciari representa gairebé el 84% del total d’assalariats, percen- tatge que ha anat creixent de forma contínua en l’última dècada, al contrari que la indústria que ha perdut pes fins a situar-se en el 10,7% del total. Si analitzem l’evolució dels afiliats al règim general en els diferents àmbits territo- rials, veiem que el 2007 el ritme de creixement en el conjunt de l’RMB és igual al de la ciutat. Catalunya presenta una taxa de variació del 2% i Espanya del 2,6%. Afiliats al règim general de la Seguretat Social per àmbits territorials 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Var. 07/06 Var. 07/97 Barcelona 706.616 745.462 780.195 820.913 832.548 841.322 855.341 866.964 904.935 935.931 953.000 1,8% 34,9% RMB 1.375.197 1.469.393 1.560.326 1.651.332 1.685.863 1.704.468 1.740.669 1.780.982 1.861.948 1.916.608 1.951.077 1,8% 41,9% Catalunya 1.857.480 1.981.904 2.116.196 2.224.486 2.284.506 2.347.764 2.395.824 2.464.413 2.588.601 2.672.993 2.727.728 2,0% 46,9% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 20 07 20 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 19 99 19 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 91 19 90 19 89 19 88 19 87 19 86 594.165 625.197 661.735 705.367 745.556 765.784 735.003 679.920 659.003 663.436 674.151 706.616 745.462 780.195 820.913 832.548 841.322 855.341 866.964 904.935 935.931 953.000 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 58 Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona i a l’RMB Població aturada Les estadístiques sobre població aturada també provenen de dues fonts dife- rents: l’Enquesta de Població Activa, que dóna dades trimestrals i estimades, i el registre de persones aturades que proporciona mensualment el Departa- ment de Treball de la Generalitat. Atur segons l’EPA Segons l’Enquesta de Població Activa, el quart trimestre de 2007 Barcelona tenia un total de 46.700 aturats, amb una reducció de 4.300 persones respecte a l’any anterior, un 8,4% menys. La taxa d’atur va ser del 5,8%, una de les més baixes dels últims anys. Evolució de la taxa d’atur a Barcelona (2001-2007) Comparant els diferents àmbits territorials, a Barcelona l’evolució de l’atur ha estat molt més favorable que a Catalunya i a Espanya on ha augmentat un 1,9% i un 6,5% respectivament. 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 1.800.000 2.000.000 20072006200520042003200220012000199919981997 RM B- Ba rc el on a Ba rc el on a 20 01 /I 20 01 /IV 20 02 /I 20 02 /IV 20 03 /I 20 03 /IV 20 04 /I 20 04 /IV 20 05 /I 20 05 /IV 20 06 /I 20 06 /IV 20 07 /I 20 07 /IV 9.8 10.6 12.0 12.3 12.7 9.3 11.4 11.1 8.9 7.3 7.5 6.4 6.9 5.8 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 59 Població aturada per àmbits territorials (per trimestres) Barcelona Catalunya Espanya 2007 Milers Taxa Milers Taxa Milers Taxa I trimestre 55,3 6,9 248,9 6,8 1.856,1 8,5 II trimestre 55,5 7,0 227,7 6,1 1.760,0 8,0 III trimestre 52,9 6,6 255,7 6,8 1.791,9 8,1 IV trimestre 46,7 5,8 251,8 6,7 1.927,6 8,7 Mitjana anual 52,6 6,6 246,0 6,6 1.833,9 8,3 Variació % IV 07/IV 06 -8,43 1,90 6,46 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Per sexes, l’atur masculí ha augmentat un 4,2%, mentre que el femení ha disminuït notablement, un 19,3%. El percentatge de dones aturades sobre el total de desocupats ha disminuït considerablement respecte al quart trimestre del 2006 i és bastant inferior al de Catalunya i Espanya. Població aturada per sexes i àmbits territorials Homes Dones % dones sobre total IV trim. 2007 Milers var.% 07/06 Milers var.% 07/06 2006 2007 Barcelona 24,6 4,2 22,1 -19,3 53,7 47,3 Catalunya 120,8 2,5 130,9 1,3 52,3 52,0 Espanya 879,2 15,1 1.048,3 0,1 57,8 54,4 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Evolució de la taxa d’atur a Barcelona 2001-2007, per sexes Taxes d’atur per sexes i àmbits territorials IV trim. 2007 Homes Dones Total Barcelona 5,7 6,0 5,8 Catalunya 5,6 8,0 6,7 Espanya 6,9 11,1 8,7 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 20 01 /I 20 01 /IV 20 02 /I 20 02 /IV 20 03 /I 20 03 /IV 20 04 /I 20 04 /IV 20 05 /I 20 05 /IV 20 06 /I 20 06 /IV 20 07 /I 20 07 /IV Dones Homes 9.2 7.7 9.8 12.311.8 7.8 10.5 9.5 6.4 5.6 6.2 5.3 6.7 5.7 10.5 14.0 14.5 12.4 13.9 11.1 12.6 12.9 11.7 9.4 8.9 7.6 7.2 6.0 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 60 La taxa d’atur masculina a Barcelona va ser del 5,7% i la femenina del 6%, aquesta última molt per sota de les de Catalunya i Espanya. Per grups d’edat, a Barcelona l’atur es redueix per als més joves i per als més grans de 55 anys. A Catalunya l’atur només disminueix per al segment dels més joves. Població aturada per grups d’edat i àmbits territorials <24 anys 25-54 anys 55 i més IV trim. 2007 Milers Var. %07/06 Milers Var. %07/06 Milers Var. %07/06 Barcelona 8,2 -30,51 33,5 6,35 5,0 -35,06 Catalunya 53,6 -6,94 176,2 3,65 22,0 12,82 Espanya 447,6 3,09 1.340,6 7,16 139,4 11,08 Atur registrat L’atur registrat a Barcelona al desembre del 2007, segons les dades publicades pel Departament de Treball de la Generalitat, es va situar en 51.243 persones, amb una disminució de 1.986 individus respecte al desembre del 2006, un 3,7% menys. A Catalunya l’atur registrat va augmentar un 1,9% i a Espanya un 5,3%. Atur registrat per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya Milers Taxa* Milers Taxa* Milers Taxa* Desembre 06 53.279 6,7 260.749 7,1 2.022.873 9,4 Desembre 07 51.243 6,4 265.789 6,8 2.129.547 9,2 Variació % 07/06 -3,82 1,93 5,27 * Mitjanes anuals Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Evolució de la taxa d’atur a Barcelona per sexes, 2007 Homes Dones Total Gener 5,4 8,1 6,6 Febrer 5,3 8,1 6,5 Març 5,2 8,2 6,5 Abril 5,1 8,2 6,5 Maig 5,0 8,1 6,3 Juny 4,9 8,2 6,3 Juliol 5,0 8,2 6,5 Agost 5,2 8,4 6,7 Setembre 5,1 8,0 6,4 Octubre 5,2 7,7 6,3 Novembre 5,2 7,4 6,2 Desembre 5,4 7,4 6,3 Mitj. anual 5,2 8,0 6,4 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 61 La taxa d’atur va oscil·lar entre el 6,2% i el 6,7%, amb una mitjana anual del 6,4%, inferior a la de Catalunya i a la d’Espanya. Per sexes, la taxa d’atur masculí de Barcelona al desembre del 2007 va ser del 5,4%, igual que a començament d’any, mentre que la femenina va passar del 8,1% de gener al 7,4% de desembre. Per grups d’edat, l’atur es va reduir per a tots els col·lectius, si bé el de menys de 20 anys és el que presenta la reducció percentual més gran entre gener i desembre del 2007. Variació del nombre d’aturats a Barcelona per edat i sexe 2007 (%) Homes Dones Total Menys de 20 -17,6 -24,3 -19,8 20-24 anys -7,1 -2,7 -5,1 25-39 anys -1,0 -7,3 -4,3 40-54 anys 1,4 -8,1 -4,2 55 i més -3,3 2,6 -0,1 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Nombre d’aturats a Barcelona per grups d’edat i sexe (desembre 2007) Deixant de banda l’agricultura, l’atur registrat a Barcelona baixa durant el 2007 en tots els sectors econòmics, excepte en el de la construcció on augmenta un 9,7%. Val destacar la reducció del grup de primera ocupació. El pes de l’atur del sector serveis sobre el total és del 75%, seguit de la indústria amb 13,9% i la construcció amb 6,7%. Distribució de l’atur a Barcelona per grans sectors, desembre 2007 (%) 278 1.318 9.258 5.849 623 1.544 10.002 8.473 7.460 55 i més40-5425-3920-24Menys de 20 Dones Homes 6.438 0,6% AgriculturaSense ocup. ant. 3,8% 6,7% Construcció 13,9% Indústria Serveis 75,0% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 62 Nombre d’aturats per grans sectors a Barcelona Gener 2007 Desembre 2007 % variació Agricultura 246 300 22,0 Indústria 7.466 7.133 -4,5 Construcció 3.113 3.414 9,7 Serveis 39.714 38.401 -3,3 Sense ocup. ant. 2.625 1.940 -26,1 No consta 0 55 ---- Total 53.164 51.243 -3,6 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Distribució de l’atur a Barcelona per nivell d’instrucció Gener Desembre % variació 2007 2007 Sense estudis 122 126 3,3 Estudis primaris incomplets 1.493 1.271 -14,9 Estudis primaris complets 3.273 2.908 -11,2 Programes de formació Professional 3.993 3.930 -1,6 Educació general 33.222 32.031 -3,6 Tècnics professionals superiors 3.427 3.394 -1,0 Universitaris primer cicle 2.617 2.500 -4,5 Universitaris segon cicle 4.926 4.958 0,6 Altres estudis postsecundaris 91 70 -23,1 No consta 0 55 --- Total 53.164 51.243 -3,6 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Segons els nivells d’instrucció, l’atur es redueix per a tots els grups a excepció del grup sense estudis i els universitaris de segon cicle. Atur registrat, per sexe i edat, de la població estrangera a Barcelona Homes Dones Total Desembre 07 4.400 2.876 7.276 % total BCN 18,6 10,4 14,2 Variació % 07/06 -1,4 -15,4 -7,4 < 20 anys 20-24 anys 25-44 anys > 45 anys Total Desembre 07 70 414 5.472 1.320 7.276 % total BCN 7,8 14,5 22,4 5,7 14,2 Variació % 07/06 -76,8 -28,5 -3,3 -0,1 -7,4 Font: Departament de Treball Generalitat de Catalunya memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 63 Pel que fa a l’atur registrat de la població estrangera, cal a dir que al desembre del 2007 hi havia un total de 7.276 aturats, que representen el 14,2% del total de Barcelona. En aquest col·lectiu l’atur s’ha reduït un 7,4% respecte a l’any 2006. Per sexes, un 40% de l’atur registrat de la població estrangera correspon a les dones, en les quals el percentatge d’atur s’ha reduït més que en els homes. Per edat, el grup amb més pes respecte al total d’aturats de la ciutat correspon al de 25 a 44 anys. Contractació El nombre de contractes formalitzats l’any 2007 a la ciutat va ser de 915.196, xifra que suposa un increment del 0,3% respecte al 2006. El nombre de con- tractes indefinits va augmentar un 4,1%, mentre que els temporals van dismi- nuir un 0,5%. Els contractes temporals representen el 82,9% del total. Contractació laboral a Barcelona per mesos i tipus de contracte 2007 Indefinits Temporals Nombre % s/total Nombre % s/total Total Gener 15.566 20,28 61.196 79,72 76.762 Febrer 13.299 18,87 57.173 81,13 70.472 Març 14.213 18,67 61.902 81,33 76.115 Abril 11.319 16,91 55.625 83,09 66.944 Maig 13.770 16,90 67.692 83,10 81.462 Juny 11.928 15,40 65.508 84,60 77.436 Juliol 12.468 14,15 75.627 85,85 88.095 Agost 7.490 14,14 45.478 85,86 52.968 Setembre 13.647 18,99 58.216 81,01 71.863 Octubre 17.809 17,49 83.998 82,51 101.807 Novembre 15.124 17,29 72.346 82,71 87.470 Desembre 9.779 15,33 54.023 84,67 63.802 Total 156.412 17,09 758.784 82,91 915.196 % variació 07/06 (%) 4,1 -0,5 0,3 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació indefinida La contractació indefinida ha experimentat increments en totes les modalitats de contractes, excepte els convertits en indefinits. Per sexes destaca l’increment superior en el cas de les dones. Els contractes ordinaris continuen sent més habituals entre els homes, mentre que en les dones són majoria els contractes de foment de la contractació indefinida. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 64 Tipologia dels contractes indefinits a Barcelona per sexe 2007 Homes Dones Contractes indefinits Nombre % s/total Nombre % s/total Total % 07/06 Ordinaris 41.310 54,31 34.750 45,69 76.060 30,4 Minusvàlids 431 60,96 276 39,04 707 7,1 Foment contractació indefinida 10.768 33,60 21.281 66,40 32.049 22,4 Convertits en indefinits 23.399 49,16 24.197 50,84 47.596 -26,8 Total 75.908 48,53 80.504 51,47 156.412 4,1 Variació 07/06 (%) 1,3% 6,9% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació temporal La major part del contractes temporals presenten una evolució a la baixa el 2007, excepte els casos dels contractes d’interinitat, minusvàlids, de relleu i de jubilació parcial. Per sexes, la contractació temporal en conjunt disminueix en el cas dels homes i augmenta en el de les dones. Aquestes són majoria en els contractes d’interinitat, pràctiques i eventuals. Tipologia dels contractes temporals a Barcelona, per sexe 2007 Homes Dones Contractes temporals Nombre % s/total Nombre % s/total TotaL % 07/06 Obra o servei 147.021 53,44 128.115 46,56 275.136 0,0 Eventuals 169.739 48,53 180.056 51,47 349.795 -2,3 Interinitat 28.856 23,83 92.223 76,17 121.079 4,5 Minusvàlids 442 56,09 346 43,91 788 3,5 Relleu 863 51,03 828 48,97 1.691 36,2 Jubilació parcial 998 64,02 561 35,98 1.559 34,7 Substitució jubilació 64 anys 18 58,06 13 41,94 31 -18,4 Pràctiques 1.789 43,43 2.330 56,57 4.119 -20,0 Formació 775 70,26 328 29,74 1.103 -38,3 Altres 2.056 59,03 1.427 40,97 3.483 1,5 Total 352.557 46,46 406.227 53,54 758.784 -0,5 Variació 07/06 (%) -1,7% 0,6% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació per grups d’edat Globalment, la contractació disminueix per als grups de 20 a 24 anys i de 25 a 29. Dins l’apartat de contractació indefinida, augmenten tots els grups amb un paper destacat dels menors de 20. Els contractes temporals baixen per als grups de 20 a 24 anys i de 25 a 29. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 65 Contractació a Barcelona, per grups d’edat 2007 Variació 07/06 Indefinits Temporals Totals Indefinits Temporals Totals Menys de 20 anys 8.172 56.064 64.236 32,0 3,7 6,6 20-24 anys 26.641 176.812 203.453 4,3 -2,3 -1,4 25-29 anys 37.656 166.958 204.614 0,7 -4,4 -3,5 30-44 anys 62.216 263.484 325.700 4,6 0,9 1,6 Més de 45 anys 21.727 95.466 117.193 0,4 4,0 3,3 Total 156.412 758.784 915.196 4,1 -0,5 0,3 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Distribució de la contractació laboral per grups d’edat 2007 El grup de 30-34 anys és el que presenta el percentatge més gran de nous con- tractes, mentre que els menors de 20 anys i els majors de 45 són els que tenen menys pes. El percentatge de contractes temporals sobre el total és superior a la mitjana en el grup dels més joves (menys de 20 anys i de 20 a 24 anys). La resta de grups estan per sota de la mitjana. Grau de temporalitat a Barcelona per grups d’edat 2006 2007 Menys de 20 anys 89,7 87,3 20-24 anys 87,6 86,9 25-29 anys 82,4 81,6 30-44 anys 81,5 80,9 Total 83,5 82,9 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació per sectors econòmics Per sectors econòmics, gairebé el 90% dels nous contractes formalitzats a la ciutat corresponen al sector dels serveis. Deixant de banda l’agricultu- ra, el sector serveis és l’únic que presenta una evolució positiva respecte a l’any 2006. 22,2% 20-24 anys Més de 45 anys 12,8% 22,4% 25-29 anys 30-44 anys 35,6% 7,0% Menys de 20 anys memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 66 Contractació a Barcelona per sectors econòmics 2007 Indefinits Temporals Totals % total Variació % 07/06 Agricultura 279 1.223 1.502 0,2 15,4 Indústria 9.138 21.963 31.101 3,4 -9,2 Construcció 10.273 52.114 62.387 6,8 -4,2 Serveis 136.722 683.484 820.206 89,6 1,0 Total 156.412 758.784 915.196 100,0 0,3 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Comparació amb altres àmbits L’evolució de la contractació laboral ha estat semblant en els diferents àmbits analitzats. El percentatge de contractació indefinida és similar a Barcelona, RMB i Catalunya, mentre que Espanya presenta un percentatge notablement inferior. La contractació indefinida augmenta en tots els àmbits excepte a Espanya, on es manté pràcticament igual. Contractació laboral per àmbits territorials 2007 Barcelona RMB Catalunya Espanya Contractes indefinits 156.412 337.107 485.787 2.220.384 Contractes temporals 758.784 1.662.490 2.375.118 16.401.724 Total 915.196 1.999.597 2.860.905 18.622.108 % variació 07/06 0,3 0,0 -0,2 0,5 Indefinits (% s total) 17,1 16,9 17,0 11,9 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació laboral per sexe a Barcelona i RMB Barcelona RMB RMB-Barcelona 2007 Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Contractes indefinits 75.908 80.504 156.412 173.815 163.292 337.107 97.907 82.788 180.695 Contractes temporals 352.557 406.227 758.784 837.552 824.938 1.662.490 484.995 418.711 903.706 Total 428.465 486.731 915.196 1.011.367 988.230 1.999.597 582.902 501.499 1.084.401 Indefinits (% s total) 17,72 16,54 17,09 17,19 16,52 16,86 16,80 16,51 16,66 Dones (% s total) 53,2 49,4 46,2 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona A Barcelona, el 53,2% dels contractes formalitzats van ser per a dones. A la resta de l’RMB aquest percentatge baixa fins al 46,2% i al conjunt de l’RMB al 49,4%. Contractació de la població estrangera A Barcelona, el 28,7% dels contractes formalitzats el 2007 van ser per a pobla- ció estrangera, que va veure augmentada la contractació en un 11%, davant memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 67 del 0,3% del total de la ciutat. Per sexes, els contractes d’homes estrangers suposen el 31,8% del total de la ciutat i el de dones el 25,9%. Contractació laboral de població estrangera a Barcelona 2007 Homes Dones Total Indefinits 21.352 18.764 40.116 Temporals 114.948 107.347 222.295 Total 136.300 126.111 262.411 % total BCN 31,8 25,9 28,7 Variació 07/06 7,1 15,6 11,0 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Per sectors econòmics cal destacar que més de la meitat dels nous contractes formalitzats a la ciutat en el sector de la construcció corresponen a població estrangera. Contractació laboral de població estrangera a Barcelona per sectors 2007 Contractes % total Barcelona Variació % 07/06 Agricultura 529 35,2 6,2 Indústria 6.240 20,1 0,7 Construcció 34.733 55,7 2,6 Serveis 220.909 26,9 12,8 Total 262.411 28,7 11,0 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Prestacions per desocupació Distribució de les prestacions per desocupació a Barcelona (2007) 2006 2007 % variació 2006-2007 Oficines Nombre rebuts Import Nombre rebuts Import Nombre rebuts Import Barcelona ciutat 535.830 336.576.072,70 570.104 357.519.353,00 6,4 6,2 Barri Gòtic 42.986 27.040.235,40 51.858 32.567.461,20 20,6 20,4 Guineueta 71.572 43.130.522,59 76.711 46.616.081,16 7,2 8,1 Lesseps 51.659 33.282.628,62 54.403 34.839.634,48 5,3 4,7 Sants 49.635 31.114.684,64 50.871 31.906.114,03 2,5 2,5 Verneda 39.425 24.275.155,65 42.548 26.050.885,81 7,9 7,3 Sepúlveda (Castella) 48.523 30.114.227,50 58.694 36.913.670,11 21,0 22,6 Aragó 37.828 25.258.817,40 40.319 26.648.721,52 6,6 5,5 Berlín 32.010 21.754.598,22 33.549 22.932.844,28 4,8 5,4 Sant Andreu 48.252 29.700.902,32 51.752 31.683.028,04 7,3 6,7 Dante 45.625 28.004.491,66 46.517 28.270.970,12 2,0 1,0 Zona Franca* 29.907 18.812.899,30 20.855 12.794.660,65 -30,3 -32,0 Poblenou 38.408 24.086.909,40 42.027 26.295.281,60 9,4 9,2 Barcelona Província 2.061.277 1.283.548.801,29 2.232.410 1.376.742.911,34 8,3 7,3 % Barcelona ciutat / Província 26,00 26,22 25,54 25,97 *Tancada a mitjan setembre memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 68 L’import total de les prestacions per desocupació que els serveis de l’INEM van pagar a la ciutat de Barcelona al llarg de 2007 va ser de 357,5 milions d’euros (un 6,2% més que el 2006), amb un total de 570.104 rebuts. Aquesta quantitat suposa el 25,97% de l’import que es paga a la província de Barcelona. Malgrat que l’import de les prestacions a la ciutat es continua incrementant respecte a anys anteriors (un 6,2% aquest any, un 4,44% l’anterior), el seu pes sobre el total de la província manté una tendència continuada a la baixa: ha passat del 27,18% del 2005 al 25,97% del 2007. Per oficines, destaca el fort augment, en nombre de rebuts i en import pagat, que presenten les oficines de Barri Gòtic i Castella (traslladada al carrer Sepúl- veda el 2007). Per la seva banda, les prestacions abonades pel Servei Públic d’Ocupació Esta- tal a Barcelona es van distribuir de la manera següent: Prestacions abonades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal, província de Barcelona (2007) 2007 % variació 2006-2007 Prestació Nombre benef. Nombre rebuts Import íntegre Nombre benef. Nombre rebuts Import íntegre Contributives 122.021 1.739.382 1.257.907.107,42 13,4 9,1 6,4 No contributives 40.697 492.248 185.927.869,76 10,5 5,5 9,2 Altres (exportats) 780 754.661,35 -6,5 -1,4 Total 162.718 2.232.410 1.444.589.638,53 12,7 8,3 6,8 Les prestacions contributives inclouen l’atur LPD (Llei de protecció a la desocupació) i l’atur agrícola. En amb- dós casos corresponen a persones que han contribuït prèviament i que han estat contractades.Les presta- cions no contributives inclouen el subsidi d’atur, el subsidi agrícola i la renda activa d’inserció (RAI). Es tracta de prestacions a determinats col·lectius que no han cotitzat o que tenen un nivell de cotització baix i que, atès el nivell de renda, edat o situació familiar, són candidats a una ajuda pública. Les prestacions d’exportats són prestacions d’atur que l’INEM paga per delegació d’altres països de la UE a persones que han traslladat la seva prestació al nostre país Sinistralitat laboral Sinistralitat laboral a la província de Barcelona (1997-2007) 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Var. 2007/1997 Var. 2007/2006 Accidents amb baixa* 116.725 131.157 141.198 144.664 139.985 129.677 120.022 114.155 121.415 119.989 16,5% -1,2% Construcció 18.553 22.650 24.698 25.858 25.025 23.900 21.321 20.499 23.728 23.604 62,6% -0,5% Indústria 48.181 51.296 53.461 52.902 48.650 43.787 41.381 38.446 39.256 36.474 -18,1% -7,1% Serveis 48.226 55.444 61.284 64.416 65.011 60.894 56.160 54.088 57.336 58.791 38,1% 2,5% Accidents mortals* 110 114 110 108 114 106 99 61 106 66 -43,1% -37,7% Construcció 31 31 33 27 33 28 32 18 30 24 -20,0% -20,0% Indústria 25 30 21 28 25 26 21 14 24 11 -67,6% -54,2% Serveis 52 53 56 51 54 52 44 28 50 31 -38,0% -38,0% Accidents in itinere 7.966 10.094 9.574 9.524 9.666 10.671 14.212 14.531 15.409 15.307 128,1% -0,7% *També inclou els corresponents al sector agrícola Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 69 El nombre d’accidents amb baixa produïts al lloc de treball a la província de Bar- celona, ha disminuït un 1,2% el 2007. Els accidents mortals han experimentat una reducció notable i han passat de 106 a 66. Pel que fa al nombre d’accidents in itinere, han disminuït un 0,6%. Evolució (1997-2007) del nombre d’accidents laborals amb baixa Sectorialment, és a la indústria on més s’ha reduït el nombre d’accidents amb baixa i el d’accidents mortals. Per tant, després de l’any 2006, que va suposar un augment considerable del nombre d’accidents, sobretot dels mortals, la sinistralitat laboral sembla que torna a mostrar una evolució més favorable que anys enrere. Polítiques actives d’ocupació i d’empresa Ajuntament de Barcelona Obrim aquest capítol de polítiques actives per a l’ocupació gestionades a la ciutat de Barcelona amb els programes i les accions portats a terme per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant Barcelona Activa, la Fundació Barcelona Formació Professional i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona Activa Barcelona Activa és l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona que impulsa estratègies innovadores per promoure la iniciativa emprenedora, el creixement empresarial, la innovació, les oportunitats profes- sionals i l’ocupació de qualitat. Per assolir la seva missió, Barcelona Activa ofereix a ciutadans, professionals i empreses un ampli conjunt de programes a través de set línies d’activitat: promo- ció de la iniciativa emprenedora; consolidació de noves empreses; promoció de la innovació; divulgació i capacitació tecnològica; noves oportunitats d’ocupació; accés, inclusió i millora de l’ocupació, i formació i millora competencial. 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 0 20000 40000 60000 80000 100000 120000 140000 160000 Accidents amb baixa Construcció Indústria Serveis memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 70 L’any 2007 Barcelona Activa va atendre, a través dels seus programes i les seves activitats, un total de 140.044 usuaris i usuàries. Principals resultats 2007 Projectes empresarials acompanyats 1.189 Participants en formació a Internet 28.199 Participants en activitats per a emprenedors 15.994 Usuaris plataforma d’orientació professional 26.467 % de constitució en empresa de projectes acompanyats 60,6% Participants accions desenvolupament competencial 6.572 Empreses instal·lades als entorns d’innovació 116 Contractes formació-treball 987 Empreses acompanyades en el seu creixement 366 Alumnes formació ocupacional i contínua 2.253 % supervivència al 4t any d’empreses incubades 84% % inserció programes ocupacionals 72% Participants en el Dia de l’Emprenedor 5.248 Total usuaris 140.044 Promoció de la iniciativa emprenedora• La iniciativa emprenedora és motor d’ocupació, d’innovació, de creixement econòmic i de cohesió social. Per tant, cal impulsar polítiques eficaces que promoguin la iniciativa emprenedora i facilitin la creació de noves empreses amb capacitat competitiva i amb futur. En aquest sentit, el model mixt d’atenció a persones emprenedores desenvolu- pat per l’agència municipal s’ha configurat com un model d’èxit. Aquest potent dispositiu va comptar l’any 2007 amb prop de 16.000 participants i va acom- panyar un total de 1.189 projectes empresarials. El model combina accions pre- sencials i virtuals per conèixer el que cal saber per emprendre, rebre formació executiva en gestió empresarial, noves tecnologies i competències emprene- dores, disposar de l’assessorament expert individualitzat de l’equip tècnic de Barcelona Activa, avaluar la idea de negoci amb l’aplicatiu Test-Idea, elaborar el pla d’empresa amb el potent aplicatiu Pla d’Empresa On Line, millorar les competències emprenedores amb l’eina multimèdia Les Claus per Emprendre, disposar d’informació econòmica i empresarial rellevant, entrar en contacte amb les tendències i els coneixements més actuals en la gestió empresarial, accedir a xarxes de cooperació empresarial i rebre assessorament en la cerca de finançament. Així mateix, l’agència municipal impulsa diversos programes a mida per facilitar la creació d’empreses a col·lectius amb dificultats especials o per emprendre en sectors d’interès estratègic per a la ciutat. Al 2007, 182 persones van partici- par en els quatre programes a mida impartits per Barcelona Activa: el programa “Crea” per a dones emprenedores, el programa “Idees madures” per a empre- nedors majors de 40 anys, el programa de “Gestió i creació d’empreses” per a emprenedors en atur i el programa “Barcelona emprèn en igualtat”, emmarcat en la iniciativa europea Equal i a través del qual es va acompanyar la creació de 40 empreses promogudes per persones amb especials dificultats d’accés al mercat laboral i a la crea-ció d’empreses. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 71 Activitat dels programes de Promoció de la iniciativa emprenedora Usuaris atesos 15.944 Projectes empresarials acompanyats 1.189 Participació femenina en projectes acompanyats 49% Participació de persones estrangeres en projectes acompanyats 27% L’any 2007 Barcelona Activa va fer un pas endavant de gran importància per complementar el conjunt de serveis de suport a la creació d’empreses, per tal com va dissenyar un nou sistema de relació entre emprenedors i entitats financeres, que es va traduir en un increment del finançament obtingut pels emprenedors, i va renovar totalment el portal per a emprenedors Barcelonane- tactiva.com, amb més continguts i una major accessibilitat. A aquest conjunt de programes s’afegeixen les accions que Barcelona Activa des- envolupa per difondre la iniciativa emprenedora a la ciutat. L’any 2007, les accions per a la difusió de la cultura emprenedora van arribar a més de 800 persones. Programes per a la consolidació i el creixement empresarial• Barcelona Activa aposta pel creixement empresarial a través del suport en l’accés al finançament per al creixement i la innovació, en la internacionalitza- ció i en la gestió, així com a través de la cooperació empresarial i de l’impuls d’entorns d’innovació. En aquest sentit, Barcelona Activa facilita a les noves empreses de la ciutat tres entorns d’innovació on créixer i innovar: la incubadora d’empreses Glòries, el Parc Tecnològic Barcelona Nord i el renovat portal per a la creació i el creixe- ment empresarial Barcelonanetactiva.com. L’any 2007 la incubadora Glòries i el Parc Tecnològic Barcelona Nord van acollir la instal·lació de 116 empreses de base innovadora, les quals van crear ocupa- ció per a prop de 850 persones. Aquestes empreses es caracteritzen pel seu alt component innovador (van atraure més de 9 milions d’euros de finançament públic per a R+D+i), per la seva visió global (la meitat tenia projecció internacio- nal) i per la qualitat de l’ocupació que generen (el 80% dels treballadors de les empreses incubades tenia contracte indefinit). Dades d’activitat de la línia de consolidació de noves empreses Total participants 11.975 Empreses participants 3.760 Empreses acompanyades 366 Empreses instal·lades als entorns d’innovació 116 Membres Xarxactiva d’empreses 603 Participants Dia de l’Emprenedor 5.248 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 72 Barcelona Activa està connectada a escala autonòmica, estatal i internacional amb les principals xarxes d’incubadores i parcs científics i tecnològics, com ara la xarxa EurOffice Services, l’European Business Incubator Network o les xarxes catalana (XPCAT), estatal (APTE) i internacional (IASP) de parcs cientí- fics i tecnològics. Així mateix, l’agència municipal va desplegar un important conjunt d’actuacions destinades a afavorir el creixement empresarial. Entre les actuacions desen- volupades per facilitar l’accés al finançament per al creixement i l’R+D+i, des- taquen el programa d’investment readiness Ready4Growth en els sectors bio, mèdia i aerospacial, el programa especialitzat en el sector aeroespacial Invesat i el programa Detect-IT per accedir als fons europeus per a R+D+i del VII Pro- grama Marc de la Unió Europea, tots ells amb participació directa d’inversors públics i/o privats. En el marc dels programes per a la internacionalització, Barcelona Activa va organitzar, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona, ponts tec- nològics i d’innovació a Boston, Silicon Valley i la Xina, i va impulsar el programa europeu EOS, mitjançant el qual es promouen serveis a la internacionalització per a noves empreses a través de la xarxa integrada per les millors incubadores i parcs científics i tecnològics d’Europa i d’arreu. El suport en la gestió és fonamental per a empreses que volen créixer i ja estan en expansió. Barcelona Activa va oferir múltiples propostes per millorar la gestió de l’empresa, com ara les càpsules pràctiques del programa Eines Bàsiques de Gestió, el programa de formació empresarial en línia, la xarxa de mentors i experts o les accions d’acompanyament en el creixement a mida de dones empresàries. Per la seva banda, les oportunitats de cooperació empresarial i networking es van multiplicar a través de les 85 activitats organitzades i l’ampliació de la Xar- xactiva fins a les 603 empreses membres. En definitiva, el potent dispositiu desplegat per facilitar el creixement de les joves empreses de la ciutat va comptar amb més de 3.700 participacions d’empreses i es van acompanyar en el seu creixement un total de 366 empre- ses, cosa que va contribuir a l’enfortiment i la projecció del teixit empresarial de Barcelona. Finalment, cal destacar l’abast i l’impacte que va assolir la macrojornada per a les persones emprenedores, el Dia de l’Emprenedor, que, en la seva 6a edició, i en els seus dos dies de durada i a través de les prop de 200 activitats, va comptar amb 5.248 participants. El Dia de l’Emprenedor 2007 va ser promogut nova- ment pels governs local (Ajuntament de Barcelona-Barcelona Activa), autonòmic (Generalitat de Catalunya) i estatal (DGPyme, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç), juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, i va comptar amb memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 73 la col·laboració de 21 entitats de prestigi en el suport a la iniciativa emprenedora: Aijec, BCN Emprèn, ESADE, IESE, CTC, UPC-Programa Innova, Esfera-UAB, UB, UPF, Univ.Girona, UOC, EOI, Instituto de Empresa, La Salle, Pimec, Foment- Cecot, CCOO, UGT, Fesalc, FCTC, Secot. La Caixa, el Consorci de la Zona Franca, Microsoft, El Periódico i Expansión van patrocinar l’esdeveniment. Promoció de la innovació• La proposta d’actuacions de Barcelona Activa en matèria de promoció de la innovació s’articula al voltant de tres objectius ben diferenciats però comple- mentaris per aconseguir un impacte destacat a la ciutat: contribuir a situar Barcelona en el mapa de les ciutats innovadores d’Europa, ajudar a la posada en valor dels actius de la innovació a Barcelona i fomentar la innovació entre el conjunt d’empreses de Barcelona per contribuir a millorar-ne la competitivitat, enfortir-ne el creixement i garantir-ne el futur. Aquests eixos programàtics es van traduir en un ampli conjunt de programes i accions que es van desenvolupar en col·laboració directa amb els agents del sector i altres operadors, així com institucions públiques amb competències en l’àmbit de la innovació. Entre les actuacions impulsades per posar en valor els actius d’innovació de la ciutat, Barcelona Activa va elaborar i editar les publicacions Pensat a Barcelona i La Ruta de la Innovació, així com el programa de televisió Barcelona Innova. Entre el conjunt d’actuacions desenvolupades per promoure la innovació a la ciutat i entre les empreses, des de la línia de Promoció de la innovació es va posar en marxa, amb motiu del Dia de l’Emprenedor, l’exposició de produc- tes innovadors pensats a Barcelona, i es van organitzar diversos tallers en el marc del programa Innovar per créixer sobre creativitat i web 2.0 adreçats a les empreses de la ciutat. Barcelona Activa també va organitzar la conferència magistral impartida pel director del prestigiós Passadena Art Center, la multitu- dinària xerrada i el debat sobre el web 2.0 i l’estudi i la jornada d’anàlisi de les tendències de futur en el sector de la cultura. Programes per a la capacitació i divulgació tecnològica. Cibernàrium• Les noves tecnologies de la informació són un factor necessari i estratè- gic per a la millora professional de les persones i per a la competitivitat de les empreses. L’Ajuntament de Barcelona ha estat capdavanter en la incorpo- ració de les noves tecnologies i en l’impuls de la divulgació i capacitació digital. En aquest sentit, el Cibernàrium és el centre de referència de Barcelona Activa per formar-se i créixer amb Internet. El Cibernàrium duu a terme la seva tasca de divulgació i capacitació digital al vol- tant de tres àmbits d’actuació: els espais d’autoús per a la divulgació d’Internet i memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 74 les noves tecnologies a través de la navegació autònoma, el programa d’accions de formació de curta durada adaptat als diferents nivells de domini de les noves tecnologies i els itineraris d’alfabetització digital a mida de diferents col·lectius. L’any 2007 un total de 53.510 usuaris i usuàries van participar en les activitats organitzades per Barcelona Activa des del Cibernàrium. Un total de 28.199 participants van accedir a les 2.242 accions formatives de curta durada, mentre que 23.308 van visitar els espais d’autoús i navegació autònoma i 2.003 van assistir a activitats grupals. Dades d’activitat de la línia de divulgació i capacitació tecnològica Total participants 53.510 Accions de capacitació tecnològica 2.242 Participants en accions de capacitació tecnològica 28.199 Participants en espais de divulgació digital 23.308 Itineraris a mida per a grups 2.003 L’ampli programa d’activitats formatives de Cibernàrium, amb accions d’una a quatre hores de durada que es renoven trimestralment, s’organitzen en dos nivells de capacitació: Inicia’t i Creix. Les càpsules i els tallers Inicia’t permeten descobrir, conèixer i aprendre a utilitzar les eines digitals, men- tre que les accions Creix estan relacionades amb l’impacte d’Internet en els negocis i l’activitat professional, la innovació i la creativitat. Al 2007 s’han tractat 82 temàtiques diferents a través d’aquestes activitats formatives molt pràctiques i de curta durada. La remodelació de les dues sales de navegació al 2007 va permetre habilitar un centre de recursos amb una intranet navegable amb més de 170 recursos mul- timèdia -audiovisuals, aplicatius, simuladors d’ús d’Internet i cursos en línia- i 500 enllaços relacionats, transformar la sala de navegació lliure en un espai de treball més còmode i la disposició d’un espai d’accés wi-fi. Programes per ampliar les noves oportunitats d’ocupació. Porta22• Porta22, Espai de Noves Ocupacions, és l’equipament de darrera generació de Barcelona Activa referent en orientació professional i desenvolupament com- petencial del capital humà. Amb Porta22, l’agència municipal vol ampliar les oportunitats professionals que les noves cultures del treball, les noves ocupa- cions i els sectors econòmics emergents ofereixen. L’Espai de Noves Ocupacions de Barcelona Activa posa a l’abast dels estudiants i de les persones inquietes laboralment una potent plataforma amb el repertori més ampli i actualitzat sobre les ocupacions, els sectors emergents i les noves cultures del treball, amb 45 punts d’autoconsulta de lliure accés que permeten memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 75 accedir a més de 700 perfils professionals, 14 interactius multimèdia i més de 175 vídeos sobre sectors emergents i ocupacions amb futur, entre d’altres. La navegació autònoma pels continguts de la plataforma es complementa amb un servei permanent d’orientació. L’ampliació i actualització de continguts es realitza en estreta col·laboració amb les entitats de prestigi que formen part de la Xarxa de Coneixement de Porta22, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Estudis de la Salut, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya o l’Associació Professional d’Assessors d’Imatge. Dades d’activitat de Porta22 Usuaris individuals 9.338 Participants grups 14.613 Activitats realitzades 387 Participants activitats 6.572 Total participants 36.222 L’Espai de Noves Ocupacions de Barcelona Activa posa a l’abast dels estudiants i de les persones inquietes laboralment una potent plataforma amb el repertori més ampli i actualitzat sobre les ocupacions, els sectors emergents i les noves cultures del treball, amb 45 punts d’autoconsulta de lliure accés que permeten accedir a més de 700 perfils professionals, 14 interactius multimèdia i més de 175 vídeos sobre sectors emergents i ocupacions amb futur, entre d’altres. La navegació autònoma pels continguts de la plataforma es complementa amb un servei permanent d’orientació. L’ampliació i actualització de continguts es realitza en estreta col·laboració amb les entitats de prestigi que formen part de la Xarxa de Coneixement de Porta22, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Estudis de la Salut, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya o l’Associació Professional d’Assessors d’Imatge. Així mateix, Porta22 ofereix un innovador programa d’activitats per facilitar el desenvolupament competencial i l’orientació professional del capital humà. Tallers, conferències, xerrades, col·loquis, seminaris, on descobrir en què con- sisteixen moltes noves ocupacions o ocupacions que s’han anat transformant, quines competències i habilitats es requereixen en diferents ocupacions i com millorar-les, i com optimitzar la recerca de feina en són alguns exemples. Amb 387 activitats organitzades al 2007, el programa d’activitats de Porta22 va comptar amb 6.572 participants. Porta22 va promoure l’orientació professional amb un programa d’itineraris gru- pals, centrat especialment en els col·lectius d’estudiants de secundària. Amb 14.613 participants en 712 accions grupals, cal destacar-ne, pel seu caràcter innovador i per l’èxit de la iniciativa, l’itinerari Projecte de Vida Professional, per donar a conèixer l’amplitud del món laboral i de la formació i orientar professio- nalment els estudiants de 4t d’ESO. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 76 Programes per a l’ocupació• L’oferta de Barcelona Activa per afavorir l’accés i la millora de l’ocupació de les persones és àmplia i diversificada i actua a favor dels diversos perfils, tot des- tinant una atenció especial a la inclusió de col·lectius amb més dificultats i risc d’exclusió, com ara dones amb responsabilitats familiars, aturats i aturades de llarga durada, treballadors i treballadores es en precari, joves amb baixos nivells formatius o persones immigrades. Així, Barcelona Activa va continuar oferint múltiples programes i itineraris d’inserció laboral amb diferents metodologies i continguts molt en línia amb les necessitats de les empreses per tal que les persones trobin els recursos que necessiten per accedir, mantenir-se amb qua- litat i millorar en el mercat laboral. Des dels centres de Can Jaumandreu i el convent de Sant Agustí, els equipa- ments de Barcelona Activa especialitzats en matèria d’ocupació, es van atendre al 2007 més de 20.000 usuaris, caracteritzats per una presència igualitària per gènere (52% dones), diversitat en els grups d’edat –els majors de 40 anys van representar el 47% i els menors de 25, el 20%– i uns nivells formatius mitjans- baixos (un 50% amb estudis elementals o sense estudis i un 33% amb estudis secundaris). Finalment, hi va destacar la participació de persones estrangeres, que va arribar al 37% en el conjunt d’activitats per a l’ocupació. Dades d’activitat dels programes per a l’ocupació Usuaris atesos 20.651 Participants Programes d’inclusió 2.790 Participants Programes a mida 8.194 Contractes en programes experiencials 987 Usuaris informació i autoús 8.680 En el marc dels seus programes d’inclusió, Barcelona Activa va impulsar els programes següents: el programa d’Inserció sociolaboral per acompanyar el procés de reinserció laboral de persones derivades pels serveis socials i per serveis d’atenció especialitzada, un programa innovador per facilitar la reinser- ció laboral de les persones que feien venda ambulant no autoritzada, en línia amb l’ordenança municipal de civisme, i el Pla Jove Formació-Ocupació per acompanyar el procés de transició escola-treball dels joves que abandonen l’ensenyament secundari sense acreditar aquest nivell formatiu. L’agència municipal va executar l’any 2007 quatre programes a mida: Barcelona Avança en Ocupació i Inclusió per qualificar professionalment persones aturades en el sector dels serveis a les persones i altres oficis; el programa d’igualtat d’oportunitats NOA per a la inserció laboral de dones com a conductores de taxi, autobús i instal·ladores de telecomunicacions; el programa IPI (itineraris memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 77 personalitzats per a la inserció), i el programa de formació administrativa en empresa simulada SEFED. De nou durant 2007 l’agència municipal va apostar pels programes que combi- nen formació amb experiència laboral mitjançant la contractació de la persona aturada en la realització d’obres o serveis d’interès col·lectiu, amb l’objectiu d’afavorir l’adquisició de competències, habilitats, destreses i coneixements. Barcelona Activa va conduir quatre escoles taller, una casa d’oficis i projectes de plans d’ocupació mitjançant els quals es va formar treballant 574 persones. En total, els programes experiencials de Barcelona Activa van comptar amb 987 participants. Finalment, a més de les accions per treballar i optimitzar el procés de recerca de feina -des d’entrevistes personalitzades d’assessorament amb experts i expertes en inserció fins a seminaris sobre orientació laboral, recerca de feina o màrqueting ocupacional-, es persones aturades poden fer ús de tots les recursos necessaris per a la recerca autònoma de feina a l’Espai de Recerca de Feina de Can Jaumandreu. Programes per a la formació i millora competencial• Barcelona Activa desenvolupa diferents programes de formació ocupacional i contínua dirigits a persones aturades i treballadors i treballadores es en actiu, respectivament, a fi que els primers tinguin més possibilitats d’inserció laboral i permanència en el treball i els segons mantinguin els seus coneixements actualitzats per continuar aportant valor en el seu lloc de treball. A través d’aquesta línia, Barcelona Activa va dissenyar i implementar l’any 2007 un total de 145 accions formatives, que van suposar 34.727 hores de formació i van comptar amb 2.253 alumnes. Dades d’activitat de la línia de formació i millora competencial Accions formatives Alumnes Formació ocupacional 115 1.813 Formació contínua 30 440 Total 145 2.253 L’agència municipal va impartir, al 2007, 115 accions formatives per a persones en situació d’atur, amb 1.813 participants. D’aquests, 490 van fer pràctiques formatives en 190 empreses, on van practicar i millorar els coneixements i les habilitats apresos en un entorn productiu real. L’oferta de formació ocupacional es va centrar majoritàriament en les àrees de serveis a les persones, les TIC, l’administració i la gestió, el comerç i l’hostaleria. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 78 Pel que fa a l’oferta de formació per a professionals i treballadors en actiu de- senvolupades al 2007, Barcelona Activa va impartir 30 accions especialitzades en àrees de noves tecnologies i gestió empresarial, amb temàtiques com ara estratègies de creixement i consolidació, habilitats directives i negociació, o administració de xarxes, Oracle, seguretat en xarxes, Linux, CATIA V5 R16, edició web amb Dreamweaver 8, tractament digital d’imatges amb Photoshop CS2 o vídeo digital amb Adobe Premier. Aquesta oferta de formació contínua va comptar amb 440 participants. Fundació Barcelona Formació Professional El primer any d’activitat de la Fundació BCN Formació Professional s’ha carac- teritzat per fer un pas endavant en el compliment de la seva missió, que és la de participar en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat, a partir del foment de la relació entre la formació professional de la ciutat i l’entorn pro- ductiu de l’àrea metropolitana, potenciant una formació professional adequada i compatible amb les necessitats del sistema productiu i facilitant la transició al món del treball i la plena integració laboral del jovent, mitjançant la realitza- ció i la gestió de projectes i l’execució d’accions específiques adreçades a les empreses i als centres de formació. Com a fets a destacar per la seva singularitat, cal esmentar la celebració del Pri- mer Congrés Internacional de Formació Professional i Empresa, que va ser tot un èxit. Amb l’assistència de més de 350 persones i la participació de perso- natges rellevants del món de l’economia, com el Sr. Robert A. Mundell (premi Nobel d’economia a l’any 1999), i del món de la política, com el Dr. Helmut Kohl, excanceller de la República Federal d’Alemanya, cal destacar l’excel·lent nivell dels ponents i moderadors i de les seves explicacions i la cloenda, en què es va lliurar el certificat d’ISO 9001 de qualitat a 22 ciutats europees de l’Associació XARXA FP per la Gestió de la Mobilitat d’estudiants de formació professional a Europa. Finalment, cal tenir unes paraules de reconeixement i agraïment per a Daniel Resines i Creus, mort sobtadament el dia 13 d’octubre, que va liderar aquesta iniciativa i va ser un dels impulsors de la formació professional a Barcelona. Objectius estratègics• Els objectius estratègics de la fundació són els següents: Contribuir al desenvolupament d’un sistema de formació professional eficaç – i eficient per a la ciutat, tenint com a referent les empreses de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Impulsar les iniciatives que permetin millorar el procés de transició a la vida – activa del jovent, especialment per a l’alumnat amb més dificultat d’inserció laboral i social. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 79 Fomentar la cultura del treball per a la millora del capital humà, i l’optimització de – la inserció al món laboral del jovent de formació professional en el context d’una ocupació de qualitat i del reforç del desenvolupament econòmic de la ciutat. Contribuir, a través de la formació professional, a la consolidació del concepte – de Barcelona territori obert a Europa, mitjançant la gestió d’accions de mobilitat per Europa per al jovent i el professorat de formació professional i per al personal de les empreses. • Activitats més destacades Primer Congrés Internacional de Formació Professional i Empresa Els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar el I Congrés Internacional de For- mació Professional i Empresa, organitzat per la fundació, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, en el recinte de la Llotja de Mar. El congrés es va estructurar en quatre blocs temàtics, dels quals es pre- senten les conclusions extretes en cada cas: Les grans oportunitats de la formació professional en el món del treball • al s.XXI Necessitat d’apostar per un sistema dual amb la necessitat d’integrar – l’empresa en el món educatiu. Necessitat de posar a l’abast de les empreses la logística que permeti la – col·laboració en la formació en el mateix lloc de treball, i afavorir un canvi de cultura empresarial envers aquest objectiu. Necessitat de reforçar tècnicament els professionals de l’educació amb les – noves oportunitats del mercat econòmic. El futur del model social europeu en el context de la globalització• Necessitat de planificar a mitjà i llarg termini els programes d’interrelació – social europea entre els àmbits educatiu i laboral. Necessitat de reforçar les dinàmiques de treball en equip com la millor manera – d’optimitzar les possibilitats dels canvis tecnològics. Necessitat de fomentar la capacitat de síntesi amb la voluntat d’aprofundir – en les dimensions personals de la societat del coneixement relacionades amb aspectes com la pròpia satisfacció i l’autoestima. Necessitat d’aprofundir en l’anàlisi sociològica de recursos humans per tal de – promoure l’equilibri i la igualtat entre l’home i la dona. Els reptes dels sistemes formatius en la societat del coneixement• Cal promoure l’anàlisi de l’evolució i de les repercussions sociològiques dels – canvis operats en el si del mercat econòmic per tal de prendre consciència col·lectiva de les grans oportunitats que obre la formació professional, i també la programació de plans de treball concrets que vagin en la línia de la integració a l’empresa. Cal potenciar l’autonomia de gestió dels centres i la flexibilitat de les estruc- – memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 80 tures administratives per tal de poder assolir, des de la proximitat, els nivells de permeabilitat amb l’entorn i d’integració amb les realitats empresarials i productives del territori. Cal garantir dinàmiques inclusives i impulsar polítiques actives que capacitin els – joves per a l’èxit escolar, tot fomentant la formació contínua al llarg de la vida. Cal coordinar les tasques dels departaments d’Educació i de Treball amb – l’objectiu estratègic d’explotar totes les potencialitats socials i acadèmiques de la formació professional. Cal adaptar el model de formació professional a l’estructura canviant del – model productiu. Les competències personals i les actituds en els titulats de formació • professional, claus per al seu itinerari professional Cal canviar la imatge social dels oficis i de la formació professional, vistos – com a educació de segona classe. I cal també fomentar el desenvolupament de la intel·ligència pràctica. Campanya de formació professional La Fundació BCN Formació Professional ha participat activament en la cam- panya de formació professional que ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona durant el període de març a octubre del 2007. Es va elaborar des de la fundació una guia d’informació i recursos de centres per a joves, on s’explicita la relació de titulacions disponibles, els centres de formació professional de la ciutat de Barcelona i què han fet els joves una vegada han obtingut el títol: els que treballen, quin tipus de contracte tenen, i els que continuen estudiant. En aquest mateix marc es van publicar diferents entrevistes a destacats representants de les empreses de la fundació. Tots ells apuntaven que, en un món global on la tecnologia és a l’abast de tothom, el que fa diferent una empresa són les persones que hi treballen, la seva capaci- tat d’innovar i d’aportar-hi valor. També, després de l’acte de presentació de la fundació, es va publicar en els principals diaris un manifest sota el títol “Manifest per a la formació professional com a factor de competitivitat i promoció de la carrera professional” signat per 62 entitats, on es ressaltava que Barcelona, com a capital de Catalunya, aspira a contribuir a la consolidació d’un model productiu basat en el coneixement i en la innovació, capaç de generar riquesa i benestar a la població i ocupació de qualitat per a tota la ciutadania. Es ressaltà que per aconseguir aquesta fita, la ciutat necessita una població amb una formació sòlida i especialitzada en les necessitats de qualificació del teixit productiu i amb capacitat de desenvolupar unes competències professionals, personals i emprenedores que contribueixin a la millora de la productivitat i la competitivitat de l’activitat econòmica i obrin oportunitats per a la promoció professional dels individus. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 81 El manifest va remarcar el compromís a treballar per consolidar la formació professional de qualitat, innovadora i al servei dels reptes que les persones i les empreses de la ciutat ambicionen, tot impulsant entre altres accions: L’atorgament dels recursos econòmics, tècnics, tecnològics i organitzatius – per configurar una oferta formativa de qualitat, integrada i flexible. La implicació de les empreses i els agents socials en la valoració i els – reconeixements dels aprenentatges i de les competències desenvolupades a través de la formació. La implicació de tots els docents en la millora dels resultats de la formació, el – foment de la innovació i de la gestió eficient dels centres formatius. La motivació dels joves treballadors i treballadores en la participació activa – en les activitats formatives de manera continuada durant tota la seva vida professional. L’afavoriment d’una imatge positiva, atractiva i útil de la formació professional – per al futur de les persones i de les empreses. La potenciació de l’esforç, el talent, l’esperit emprenedor i la innovació en la – formació professional. La millora de la coordinació entre els àmbits d’educació i treball de les – administracions públiques i privades competents. Formació a l’empresa del professorat de formació professional i informe La fundació aposta per una formació professional a la ciutat, amb un professorat coneixedor de l’entorn empresarial, del seu model organitzatiu, dels sistemes de producció vigents i de les tecnologies utilit-zades, que li permetin desenvolupar de manera eficaç la tasca docent que té encomanada de preparar el jovent per a la seva incorporació al món del treball. Atès que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya preveuen el seu pla de formació una modalitat formativa que consisteix en una estada del professional a les empreses o ins- titucions, la fundació dóna suport a aquesta iniciativa i promou una campanya amb els centres de formació i amb les empreses i institucions col·laboradores per potenciar la formació del professorat de formació professional a través d’estades a les empreses. Amb aquesta modalitat formativa, aquest any 27 professors i professores dels centres de formació professional de la fundació han realitzat una estada d’un mes en diferents empreses i institucions, i des de la fundació, conjuntament amb els directors dels centres de formació professio- nal, s’ha dut a terme el procés de selecció i contractació dels experts que han substituït el professorat mentre aquest feia l’estada a l’empresa. Posteriorment es va elaborar un informe sobre la formació del professorat de Barcelona a l’àmbit empresarial amb l’objectiu de conèixer la vinculació que té i ha tingut el professorat de formació professional amb l’empresa, l’opinió que té respecte a la conveniència de mantenir una relació continuada amb l’àmbit empresarial i la seva predisposició a participar en un projecte per a la potenciació de la formació del professorat a través d’estades a les empreses. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 82 Codi de bones pràctiques: formació en centres de treball a la formació professional La fundació, conscient que la formació als centres de treball per mitjà de les pràctiques a les empreses és la part més important de la formació de l’alumnat de formació professional, ha elaborat un codi que està inspirat en la proposta que va fer el Consell de la Formació Professional de Barcelona per fomentar la qualitat per a la formació en centres de treball, on van col·laborar els instituts d’ensenyament secundari públics de la ciutat amb oferta de cicles formatius de formació professional. Acreditació de l’experiència laboral dels treballadors i les treballadores La fundació, en aquest primer any d’activitat, ha apostat per la formació dels treballadors a través de la seva experiència laboral amb les unitats de com- petència dels cicles formatius, i ha signat un conveni de col·laboració amb l’Institut Català de les Qualificacions Professionals de la Generalitat de Cata- lunya (ICQP), en què s’ha dut a terme el procés d’orientació i avaluació de 58 treballadors/es de la família professional d’administració i de manteniment i serveis a la producció. S’ha complementat aquesta acreditació amb la impartició de la formació als treballadors, per part de Comissions Obreres del Barcelonès, d’aquells crèdits del cicle formatiu que no estan relacionats amb les unitats de competència. La fundació també participa en l’elaboració del Catàleg de Qualificacions a Cata- lunya, amb la col·laboració d’experts d’empreses i la Unió General de Treballa- dors de Catalunya. Pla jove formació i ocupació En el marc del Pla jove formació i ocupació s’han realitzat accions d’orientació a 1.224 joves durant l’any 2007, que majoritàriament eren alumnes que no han finalitzat l’ensenyament secundari obligatori. S’ha treballat amb 61 IES i 46 centres concertats, i hi han participat 2.446 alumnes. Les entitats que han col·laborat amb el Pla jove són les dedicades a la impartició de Programes de Garantia Social (incloent-hi els programes de transició al treball i els programes de nivell 1), les quals han acollit el 45,6% dels joves. Els centres que imparteixen formació ocupacional han rebut el 9,8% dels joves, els diferents programes d’adults han tingut el 2,6%, les escoles taller i les cases d’oficis han format el 7,3% i hi ha hagut un 34,7% de joves que s’han inscrit en un curs de preparació de la prova d’accés a grau mitjà de formació professional. Respecte a la ubicació familiar, el 19,5% és a Ciutat Vella, seguit de Nou Barris, amb un 16,4%, i de Sants-Montjuïc, amb un 14,7%. Per al conjunt del Pla jove de la ciutat, un 33,9% dels joves i de les joves atesos eren immigrants. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 83 Cal destacar que, en finalitzar el Pla jove, un 26,3% s’han reintegrat amb garan- ties al sistema educatiu reglat, un 17,5% han iniciat la formació professionalit- zadora, un 37,6% s’han posat en contacte directe amb el món del treball, amb contracte laboral o amb recerca autònoma de feina, un 0,5% de joves neces- siten un suport més específic i ajuda més especialitzada per la seva situació personal, i un 18,1% han participat en les accions de formació o d’inserció però no han acabat el seu itinerari. I finalment cal remarcar que el tipus de feines dels i les joves en fase d’inserció o inserits en una primera feina, en la seva majoria, són els d’operari i d’operària de comerç i d’atenció al públic, amb un 25,2%, i d’operari o operària de mante- niment, que representa un 14,3% del total. També hi són representats el sector d’hostaleria-restauració-cambrers, amb un 12,9%, i el d’ajudants d’electricista- lampista-instal·lador d’aire condicionat, amb un 4,08%, entre d’altres. Projecte cultura del treball En el marc dels nostres objectius estratègics, s’incideix en el foment de la cul- tura del treball per a la millora del capital humà, i l’optimització de la inserció al món laboral del jovent de formació professional en el context d’una ocupació de qualitat i de reforçar el desenvolupament econòmic de la ciutat. Al 2007, amb la incorporació de la Fundació “la Caixa” com a entitat col·laboradora de la fundació, s’han realitzat diferents accions adreçades als joves matriculats en els 32 centres que formen part de la fundació i que aquest any acabaven la formació professional, per motivar els joves que incorporin com a valor principal el treball com a carrera professional, i motivant-los en la cultura de l’esforç per poder tenir un futur de qualitat. Entre les accions a destacar realitzades durant l’any 2007, s’ha treballat amb la plataforma de directors i directores de la fundació, amb els tutors i les tutores i el professorat de formació i orientació laboral. També, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, s’han organitzat diferents tallers, amb l’objectiu de treba- llar les competències clau. La Fundació “la Caixa” va realitzar una publicació de 15.000 exemplars per a tots els joves dels centres que formen part de la fundació Barcelona Formació Professional. Projectes europeus La fundació té com objectiu estratègic contribuir, a través de la formació pro- fessional, a la consolidació del concepte de Barcelona territori obert a Europa, mitjançant la gestió d’accions de mobilitat per Europa per al jovent i el profes- sorat de formació professional. En aquesta línia, s’ha assolit, per part de la Gestió de Mobilitat d’estudiants de for- mació professional i la secretaria permanent, amb seu a Barcelona, la certificació memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 84 de qualitat ISO 9001 concedida a 22 ciutats europees de l’Associació XARXA FP: Anvers (Bèlgica), Barcelona (Espanya), Berlín (Alemanya), Dénia (Espanya), Gandia (Espanya), Göteborg (Suècia), Colònia (Alemanya), Kuopio (Finlàndia), La Rochelle (França), Leeds (Regne Unit), Lió (França), Madrid (Espanya), Mis- lata (Espanya), Moscou (Rússia), Munic (Alemanya), Pargas (Finlàndia), Roma (Itàlia), Rovaniemi (Finlàndia), Sète (França), Sheffield, (Regne Unit), Torí (Itàlia) i Tolosa de Llenguadoc (França). En aquest mateix àmbit, s’han concedit a la fundació 127 beques per a l’alumnat que finalitza la formació professional i ha realitzat estades a empreses i insti- tucions de les ciutats de l’Associació Xarxa FP. També des de la fundació aquest any s’han rebut 36 alumnes de les ciutats de l’Associació XARXA FP, profes- sorat de les ciutats de Roma i Kuopio i treballadors de la banca de la ciutat de Berlín. L’altre objectiu estratègic és el de realitzar accions de mobilitat per Europa del professorat dels centres adherits a la fundació. El passat mes de maig es va organitzar a Roma un seminari de directors de les ciutats de l’Associació Xarxa FP, on van participar 64 directors i directores de 22 ciutats europees. En el transcurs del seminari es va posar en comú la gestió dels centres dels diferents països que formen part de l’Associació Xarxa FP per la gestió de la mobilitat i es va arribar a l’acord d’organització i direcció durant les pràctiques dels joves i la seva preparació lingüística. Finalment, la Comissió Europea ha atorgat a la fundació, per als anys 2007 i 2008, un projecte d’innovació i transferència de bones pràctiques amb la metodologia ECVET per desenvolupar experiències en l’entorn de l’electricitat, l’electrònica i la informàtica. Hi participen Barcelona, Berlín, Rovaniemi i Vílnius, amb la implicació de 12 centres de formació professional i 36 professors. Els tres centres de formació professional de Barcelona que estan desenvolupant el projecte són: IESM Anna Gironella de Mundet, IES Escola del Treball i Escola Tècnica Professional del Clot. Factors estratègics• La fundació, en el seu primer any d’activitat, ha fet un treball col·laboratiu, amb la signatura de convenis de diversa índole amb diferents entitats i empreses. Les institucions participants han estat: Ajuntament de Barcelona, Cambra Ofi- cial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Departament de Treball –SOC, Petita i Mitjana empresa de Catalunya (PIMEC), Consorci de la Zona Franca, Autoritat Portuària de Barcelona, Gremi d’Hotels de Barcelona, Unió Sindical de Comissions Obreres del Barcelonès (CC.OO.), Unió General de Tre- balladors de Catalunya (UGT), Departament d’Educació, Institut Català de Qua- lificacions, Institut Municipal d’Educació i Consorci d’Educació de Barcelona. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 85 Per la seva banda, com a empreses signants, cal citar Abertis Infraestructuras, SA, Autoterminal Barcelona, Bayer Polímeros, Boehringer Ingelheim España, SA, Ediciones Primera Plana, SA, Fundació “la Caixa”, Fundació Centre del Vidre de Barcelona, Fundació Gas Natural, Gutmar, SA, Mecànica de Precisió, Insti- tut d’Educació Contínua - Universitat Pompeu Fabra, Mútua Universal Mugenat Matepss, Nestlé España, SA, Notaria Don Pedro Lecuona, Regesa Aparcaments, SA, i Roca Junyent, SL. Finalment, pertanyen a la fundació els centres educatius següents: Centre Municipal d’Art i Disseny Escola Massana, Centre Municipal Pont del Dragó, Escola Viver Castell de Sant Foix, Escola Joan Pelegrí de la Fundació Cultural Hostafrancs, Escola Pia Sant Antoni, Escola Tècnica Profes- sional del Clot, Escola Tècnico-Professional Xavier, Escoles Professionals Sale- sianes de Sarrià IP, Fundació Sagrat Cor-Sarrià, Grup CETT – Escola d’Hoteleria i Turisme, IES – SEP Escola del Treball, IES Ausias March, IES Consell de Cent, IES Flos i Calcat, IES Jaume Balmes, IES Joan Brossa, IES La Guineueta, IES Mare de Déu de la Mercè, IES Meridiana, IES Miquel Tarradell, IES Municipal Anna Gironella de Mundet, IES Municipal Bonanova, IES Municipal EMAV, IES Municipal Ferran Tallada, IES Municipal Jardineria Rubió i Tudurí, IES Municipal Josep Serrat i Bonastre, IES Municipal Lluïsa Cura, IES Municipal Narcís Montu- riol, IES Poblenou, IES Rambla Prim, IES Salvador Seguí i IES Vall d’Hebron. La presència a escala europea de la fundació es duu a terme través de l’Associació XARXA FP, amb la signatura de convenis amb empreses i centres de formació professional de les ciutats que formen part de l’associació, cosa que garanteix una estreta col·laboració i consolidació de la mobilitat de joves en pràctiques i de professorat. Economia i indicadors quantitatius d’activitats• Aquest primer any d’activitat de la fundació els ingressos obtinguts han estat de 862.606 euros, una xifra indicadora per si mateixa de la intensa activitat que ha portat a terme en aquest període, si es té en compte que es va partir d’una aportació inicial de 30.000 euros realitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el moment de la constitució de la Fundació BCN Formació Professional. Cal destacar que el 44,9% d’aquests ingressos procedeixen de les subven- cions atorgades per la Comissió Europea, el 24,9% de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el 19,2% d’aportacions del patronat, empreses i enti- tats, el 7,5% del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el 3,5% de l’aportació inicial de l’Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Cal destacar l’important increment del nombre de dones inscrites a l’Aula de formació oberta. S’ha passat de nou dones el 2006 a 36 el 2007: un increment del 300% en un any. També ha pujat el nombre d’homes inscrits, de 21 a 27. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 86 Les polítiques actives per a l’ocupació gestionades per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat es poden resumir en el quadre següent. Polítiques actives gestionades per l’IMPD Curs d’inserció laboral Aula de formació oberta Inici 15/10/2007. Fi 30/6/2008 Inici 15/10/2007. Fi 30/6/2008 Tipus de discapacitat Home Dona Contracte Tipus de discapacitat Home Dona Contracte Física 1 Física 19 21 13 Psíquica 11 7 7 Psíquica 2 9 Trastorn mental 2 Trastorn mental 1 2 1 Auditiva 4 2 Visual 1 2 Total 14 7 7 Total 27 36 14 Agents econòmics i socials Els agents econòmics i socials de Barcelona gestionen diversos programes de formació i inserció per a les persones actives, les que treballen i les que cerquen feina. Comissions Obreres del Barcelonès Activitat d’orientació i inserció• Les oficines d’assessorament a l’ocupació (ASSOC) tenen com a objectiu con- tribuir a la millora de l’ocupabilitat i la inserció o promoció en el mercat de treball de les persones que es troben en pitjors condicions per enfrontar-se al mer- cat laboral. Les accions realitzades consisteixen en entrevistes ocupacionals, assessoraments individuals, accions de seguiment de sol·licitants d’ocupació, el Club de la Feina i la dinamització de la borsa de treball. Al llarg de l’any 2007 s’han fet les actuacions següents: Accions del servei d’orientació i inserció Accions Nombre d’ usuaris Entrevistes ocupacionals 306 Assessoraments individuals 323 Club de la Feina 150 Es van fer 323 assessoraments individuals, corresponents a accions d’orientació professional i a assessoraments de recerca de feina (eines, canals i recursos per a la recerca), mentre que el nombre d’assistències al club de la feina (espai reservat a la recerca activa de feina) va ser de 150. L’any 2007 l’ASSOC del Barcelonès va atendre 306 usuaris, 169 dels quals van ser homes i 137 dones, amb la següent distribució per edats: memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 87 Distribució per edats dels alumnes del servei d’orientació i inserció Nombre d’alumnes Menors de 20 anys 6 De 20 a 29 anys 89 De 30 a 39 anys 87 De 40 a 49 anys 71 Més grans de 49 53 Activitats de formació• L’activitat formativa, per part de CCOO, a la ciutat de Barcelona es fa en bona part a través de la Fundació per a la Formació i l’Estudi “Paco Puerto” (FPP). Ceprom. L’any 2007 s’ha impartit tant formació ocupacional com, majoritàriament, for- mació contínua. La formació contínua conté diferents modalitats; el Pla inter- sectorial, els plans sectorials i el Pla AFCAP per a treballadors de l’Administració pública. Així mateix, es fan altres modalitats de formació com cursos privats a empreses. En conjunt, al llarg de l’any 2007 s’han impartit 408 cursos a la ciutat de Bar- celona, xifra que ha representat 28.818 hores de formació, rebuda per 6.181 alumnes, amb la següent distribució per plans: Cursos del servei de formació Cursos Hores Alumnes Pla intersectorial 132 6.012 2.166 Plans sectorials 231 21.337 3.152 Administració pública (AFCAP) 27 613 544 Altres 18 856 319 Total 408 28.818 6.181 La formació sectorial ha estat, per tant, la principal formació impartida a la ciutat de Barcelona. Les hores de formació, segons la modalitat, han estat distribuïdes de la següent manera: Distribució de les hores de formació Hores de formació Hores presencials Hores a distància Hores de teleformació Total Pla intersectorial 4.221 1.558 233 6.012 Plans sectorials 10.668 10.034 615 21.337 Administració pública (AFCAP) 613 613 Altres 523 856 Total hores 16.025 11.592 848 28.818 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 88 Predomina, així doncs, la formació presencial, tot i que les hores de formació a distància, sobretot en els plans sectorials, cada vegada són més nombroses. Hem de tenir en compte que els cursos de formació a distància són de llarga durada, tant els d’idiomes com els de prevenció de riscos laborals. Distribució per gènere del conjunt de l’alumnat Dones Homes Total Alumnat 3.650 2.531 6.181 % 59,05% 40,95% 100% Hi ha, per tant, una participació majoritària de dones. Pel que fa a la distribució per edats, cal ressaltar que més del 66% de l’alumnat té més de 35 anys. Distribució per edats del conjunt de l’alumnat Nombre alumnes % 16-24 anys 315 5,09% 25-34 anys 1.745 28,24% 35-44 anys 2.029 32,82% Més grans de 45 anys 2.092 33,85% Total 6.181 100% L’FPP també gestiona formació bonificada subvencionada per la Fundació Tri- partida per a la Formació en l’Ocupació, a través d’una agrupació empresarial on participen algunes empreses de la ciutat de Barcelona. Foment del Treball Nacional El Centre de Formació de Foment del Treball Nacional és un dels serveis que la patronal catalana posa a disposició de les empreses per contribuir a millorar-ne la competitivitat, a través de la qualificació dels seus recursos humans, i afavo- rir la internacionalització. Compta amb més de 29 anys d’experiència acumu- lada, i té com a objectiu oferir activitats formatives i serveis a les empreses que facilitin l’adaptació dels treballadors als continus canvis que de forma accele- rada s’imposen en totes les àrees d’activitat i que afecten de forma transversal els llocs de treball de tots els sectors de l’activitat empresarial. A través del coneixement privilegiat de les necessitats formatives de les empreses al llarg dels darrers anys, tant a escala sectorial com territorial, s’ha pogut elaborar un ampli programa d’activitats formatives que dóna resposta a les exigències de millora de la competitivitat i la gestió de les empreses, espe- cialment les pimes. Els programes es renoven permanentment adequant-los a memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 89 les necessitats de les empreses i dels mercats i potenciant la vinculació amb altres organitzacions i entitats capdavanteres en formació contínua per tal de desenvolupar projectes conjunts de caràcter innovador que eleven el nivell de qualitat avançat i mantenen la referència del nostre Centre de Formació. Activitats de formació• S’ofereixen programes amplis dirigits a treballadors en actiu, modulars, que cobreixen les àrees següents: economico-financera, recursos humans, comerç exterior, qualitat, gestió de pimes, producció i logística, informàtica, etcètera, i que combinen diferents modalitats de formació. Accions formatives presencials de temàtica informàtica• El mètode que se segueix és presencial, actiu i participatiu, basat en el con- tacte directe del professor amb el participant, que cuida l’abans, el durant i el després. L’expert actua com a comunicador i canalitzador, creant el clima adequat per aprofitar l’experiència i els coneixements de tots els assistents. S’utilitza un llenguatge directe i pràctic, tècnic quan cal. La forma de treball és eminentment pràctica, activa i participativa. Cada alumne disposa d’un ordi- nador, la qual cosa permet que la metodologia sigui dinàmica i adaptable a cada persona, seguint una línia progressiva de dificultat marcada pel grup i, alhora, respectant el ritme personal. Les classes es fan en grups reduïts i el professor utilitza una metodologia expositiva-activa. Els conceptes tècnics són constatats immediatament mitjançant exercicis pràctics i tutorats i garantint-ne la correcció. Accions formatives presencials• La metodologia emprada utilitza un aprenentatge teoricopràctic que es basa en els continguts de l’acció formativa. El professor, de forma clara i precisa, adapta els coneixements dels participants per obtenir resultats que tenen com a objectiu el domini de la matèria per part de l’alumne i l’aplicació en la pràctica professional. Els conceptes teòrics són immediatament constatats i interiorit- zats pels alumnes mitjançant la realització d’exercicis pràctics. Accions formatives distància• El mètode utilitzat es basa en un aprenentatge teoricopràctic que permet als alumnes l’assimilació dels continguts del programa. El treball individualitzat de l’alumne es complementa amb la disposició d’un tutor especialista en la matèria i amb experiència professional, que ofereix una assistència personalit- zada i adaptada a cada alumne. Accions formatives mixtes• S’utilitza un procediment mixt de metodologia a distància que es complementa amb una formació presencial que permet a l’alumne consolidar els coneixements adquirits i resoldre els dubtes. La metodologia pràctica que s’utilitza es basa memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 90 fonamentalment en el desenvolupament d’habilitats i competències pròpies de la matèria i els continguts teòrics es presenten per mitjà d’una estructuració clara i sistemàtica. El formador exerceix un paper de facilitador i de guia per a la resolució de dub- tes; és el centre de referència per a l’alumne. Accions formatives de teleformació• Es fa servir una aplicació telemàtica proveïda d’una metodologia que facilita la comunicació i la realització d’activitats i mitjançant la qual els objectius forma- tius s’assoleixen a través de la interacció entre els alumnes i el tutor. El tutor fa un paper facilitador, anima i incita a la participació; és el centre de referència per a l’alumne. Formació in company i gestió integral de la formació a l’empresa• El Centre de Formació ofereix solucions específiques i a mida de les neces- sitats de cadascuna de les empreses a fi de possibilitar l’adaptació perma nent dels seus treballadors a l’entorn de treball. Aquest servei està avalat per una àmplia experiència en matèria de formació i per la col·laboració de professionals de reconegut prestigi que, conjuntament, treballen en la defini- ció de programes formatius adaptats a cada situació concreta. De la mateixa manera s’assessora les empreses i les organitzacions per al desenvolupament dels seus plans de formació, ja sigui integral o parcialment, en qualsevol de les fases requerides. Borsa de treball• Com a complement als programes de formació es posa en funcionament una borsa que permet a les empreses cobrir les demandes de determinats per- fils professionals adequats a un lloc de treball, alhora que s’ofereix un servei d’intermediació entre les necessitats de les empreses i els alumnes formats periòdicament en diverses especialitats i categories professionals. Objectius de les accions formatives de FTN• Els resultats previsibles de l’oferta formativa estan en consonància amb els objec- tius assenyalats respecte a les accions formatives propostes i, especiament, en la formació per a l’adaptació a les noves tecnologies i a les diferents norma- tives en matèria de qualitat, medi ambient i prevenció de riscos laborals. S’espera incidir en el manteniment de la competitivitat de les empreses, pro- moure la incorporació de les innovacions tecnològiques i millorar els perfils professionals dels treballadors. Es pretén formar a professionals en matèries d’aplicació específica, que de forma transversal afecten a diverses àrees d’activitat empresarial, a fi d’afavorir la seva adaptació a la incorporació de noves tecnologies i canvis organitzatius que afecten a totes les fases d’activitat productiva. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 91 Així mateix, es pretén superar la cota del 50% de participació de dones i tenir un rol actiu en la formació vinculada als nous jaciments d’ocupació que sor- geixen amb l’ús massiu de les noves tecnologies de la informació i la comuni- cació així com en aspectes mediambientals i/ o adaptació a noves normatives, processos d’homologació, etc. Ampliar i enriquir els llocs de treball incorporant noves realitzacions professio- nals, com competències transversals, tant des de el punt de vista horitzontal (aprovisionament, autocontrol de la qualitat, funció comercial, informàtica, etc.), com des de el punt de vista vertical (responsabilitat en l’organització del treball, presa de decisions, coresponsabilitat amb el compliment dels objectius, etc.). Experiència en formació • Les activitats formatives són finançades en gran part per l’Administració autonòmica, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i el Fons Social Europeu, segons la distribució que es mostra a la taula adjunta. Distribució de les accions gestionades per FTN (2006-2007) Any 2006 Any 2007 Accions Cursos Alumnes Cursos Alumnes Accions subvencionades per la Generalitat de Catalunya Formació desocupats 22 330 Accions subvencionades pel Consorci. Pla Sectorial Formació sectorial 144 1.905 Accions subvencionades pel Consorci. Pla intersectorial Organitzades per Fomento 408 7.614 381 7.529 Organitzades per les organitzacions sectorials i territorials 847 13.446 1.422 22.390 Total 1.255 21.060 1.803 29.919 Pla Avança (Ministeri d’Indústria, Turismo i Comerç i Fons Social Europeu) Formació 10 160 Les activitats han anat incrementant-s’hi en el decurs dels exercicis tal i com s’aprecia en el gràfic adjunt. Total alumnes any Total alumnes 0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 20072006200520042003200220012000 Exponencial (total alumnes) memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 92 UGT de Catalunya Orientació professional• La UGT de Catalunya té, des de fa més de deu anys, un servei d’orientació professional per a treballadors i treballadores, per tal d’afavorir la recerca de feina sistematitzada i la millora professional. L’orientació professional és, per a la UGT de Catalunya, una eina necessària per tal d’acompanyar els treballadors i treballadores en aquest procés. En aquest sentit, el desenvolupament d’itineraris d’orientació professional, mitjançant la figura de tutors/res personalitzats, el coneixement de les capacitats i acti- tuds pròpies, així com les característiques del mercat de treball i les eines de recerca de feina per accedir-hi, són elements del tot necessaris que els ser- veis d’orientació professional del sindicat ofereixen als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Cal destacar que la UGT de Catalunya prioritza les actuacions amb col·lectius que presenten més risc d’exclusió en el mercat laboral, sense detriment de la resta de persones en situació d’atur. Distribució per edats dels usuaris del servei d’orientació Menors de 25 anys 16 6,15% De 25 a 35 anys 45 17,31% De 35 a 45 anys 83 31,92% Majors de 45 anys 116 44,62% 260 100 % En el transcurs de l’any 2007, la UGT de Catalunya ha atès un total de 260 per- sones que han accedit als serveis d’orientació a la ciutat de Barcelona i s’ha cen- trat la intervenció en les persones majors de 45 anys, que signifiquen el 44,62% de les persones ateses. Això significa un canvi respecte a la dinàmica del 2006, en què la franja d’edat predominant entre les persones ateses va ser la d’entre 25 i 35 anys, el 40,81% de les persones que van passar pel nostre servei. Distribució per nivell formatiu dels usuaris del servei d’orientació Sense estudis 1 0,40% Educació primària 77 29,60% EGB 74 28,50% BUP 34 13,10% FPI 27 10,40% FPII 20 7,70% Diplomats/ades 11 4,20% Llicenciats/ades 16 6,20% 260 100% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 93 Amb relació al nivell formatiu, s’observa que gairebé la meitat de les perso- nes ateses als serveis d’orientació de la ciutat de Barcelona tenen el certificat d’estudis primaris o bé el certificat d’educació general bàsica. Formació• La formació és un dels elements clau per fer front a les noves característiques que presenta el mercat de treball actual, que exigeix un grau elevat de compe- titivitat i adaptabilitat dels treballadors i les treballadores. L’aprenentatge per- manent és la garantia de l’actualització constant dels nostres coneixements. Des de la UGT de Catalunya s’imparteixen cursos per a treballadors i treba- lladores ocupats i en situació de desocupació, cursos per obtenir el graduat escolar o accedir a la universitat, formació lingüística en diferents llengües i formació en noves tecnologies. Aquesta formació té com un dels seus objec- tius reduir les diferències socials que poden presentar certs col·lectius i possi- bilitar que aquestes persones s’integrin a la societat tenint la mateixa igualtat d’oportunitats que la resta de la població. Formació ocupacional• L’any 2007, la UGT de Catalunya ha impartit un total de cinc cursos de formació ocupacional per a treballadors i treballadores en situació de desocupació, amb una durada total de 1.526 hores. Pel que fa a l’alumnat dels cursos, cal desta- car que un 72% dels alumnes han estat dones. Formació contínua• Pel que fa a la formació contínua, durant l’any 2007, la UGT de Catalunya ha organitzat un total de 750 cursos, entre formació sectorial i formació intersecto- rial per a treballadors i treballadores ocupats. Això ha suposat un total de 44.802 hores de docència i 6.150 alumnes formats. Pel que fa a la tipologia de forma- ció, 224 cursos pertanyien a formació intersectorial i 526 a formació sectorial. Distribució per gènere de l’alumnat del servei de formació Tipus de Formació Dones Homes Total % Dones / Total % Homes / Total Formació intersectorial 1.686 1.050 2.736 61,62% 38,38% Formació sectorial 2.252 1.162 3.414 65,96% 34,04% Distribució per edat de l’alumnat del servei de formació De 16 a 25 anys 1.449 20,54% De 26 a 35 anys 2.458 34,84% De 36 a 45 anys 1.836 26,02% De 46 a 55 anys 949 13,45% De 56 a 65 anys 364 5,16% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 94 Com es pot observar, en ambdós casos la proporció de dones supera el 60% de l’alumnat dels cursos i, en el cas de la formació sectorial, arriba gairebé al 66% del total de l’alumnat. Amb relació a les edats, s’observa que la majoria de l’alumnat dels cursos de formació contínua se situa en la franja d’edat d’entre 26 i 35 anys. Formació de persones adultes• La UGT de Catalunya porta a terme la formació de persones adultes des del Cen- tre d’Autoformació Maria Rúbies. L’oferta formativa engloba tant ensenyaments inicials i formació bàsica (castellà, català i graduat d’educació secundària) com ensenyaments no reglats (reciclatge de coneixements, preparació per a les pro- ves d’accés als CFGM, preparació per a les proves d’accés als CFGS, accés a la universitat per a majors de 25 anys, informàtica bàsica d’usuari i internet, anglès i francès, activitats complementàries, Punt ÒMNIA, intercanvis lingüístics i volun- tariat lingüístic català). Així mateix, el centre ofereix la possibilitat de seguir els estudis en la modalitat a distància, a aquelles persones que tenen dificultats (per raons personals o laborals) per assistir-hi amb freqüència. L’any 2007 han passat pel Centre d’Autoformació Maria Rúbies un total de 924 persones. Formació sindical• D’altra banda, la formació sindical adreçada a delegats i delegades de comitès d’empresa, delegats i delegades de personal i delegats i delegades sindicals és fonamental a l’hora de millorar les habilitats que els representants dels treballadors i treballadores necessiten per exercir les seves funcions d’una manera òptima i adequada. A Barcelona, durant el darrer any, s’han fet 44 cur- sos, amb un total de 660 alumnes. Cursos de Formació sindical Formació Nombre cursos Nombre alumnes Acció sindical i negociació col·lectiva 1 12 Assessoria laboral I 1 18 Contractació, suspensió i extinció jornada laboral assessoria laboral II 1 12 Funció representants treballadors (comitès empresa) 6 103 Gestió de personal: salari, nòmina i seguritat social nivell I 3 45 Habilitats personals i interpersonals en l’entorn laboral: tècniques de comunicació laboral 2 33 Legislació laboral bàsica 2 31 Mútues i accidents de treball 1 16 Prevenció de riscos específics 1 20 Prevenció de riscos laborals 4 64 Prevenció de riscos laborals bàsic 4 61 Representació sindical. Funció representants treballadors (comitès empresa) 14 194 Salari, nòmina i seguretat social nivell I 2 29 Salari, nòmina i seguretat social nivell II 1 10 Tècniques de comunicació 1 12 Total 44 660 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 95 Col·lectius• Dones• La UGT de Catalunya té un ampli bagatge en la defensa dels drets de les dones i en la lluita contra la precarietat del mercat laboral. UGT de Catalunya dóna suport, promou i porta a terme aquelles accions que signifiquin canvis qualitatius i quan- titatius respecte a la millora de les condicions tant d’accés com de qualitat dins el món laboral. En aquest sentit, des del Servei d’Informació, Atenció i Mediació per a les Dones (SIAM) en el qual participa la UGT de Catalunya, durant l’any 2007 s’han atès un total de 428 consultes relacionades amb diferents àmbits, com la reducció de jornada, els permisos i excedències, la discriminació laboral, l’assetjament, la lactància o la maternitat als convenis col·lectius. Joves• Els joves estan representats a l’organització per AVALOT-Joves de la UGT de Catalunya, que impulsa la creació de la Xarxa d’Assessorament i Mediació Socio- laboral Juvenil (EIXAM), nascuda l’any 2000 amb el propòsit de proporcionar al jovent tots el recursos necessaris que li puguin ser d’utilitat per aconseguir una inserció laboral satisfactòria. En aquest línia, la col·laboració entre AVALOT i CIAJ-Centre d’Informació i Assessorament per a joves de l’Ajuntament de Barcelona permet oferir un servei de qualitat i una eina per a la resolució de conflictes laborals dels joves de la nostra ciutat. Així doncs, el nombre de per- sones ateses ha estat de 252, 31 més que l’any 2006. Aquest any s’ha igualat la presència d’homes i dones, ja que el 50% de les persones ateses han estat dones i el 50% homes. El servei d’Informació i Assessorament atén joves d’entre 16 i 30 anys i, tant en el cas de les noies com dels nois, la franja d’edat més representativa en el servei es troba entre 22 i 23 anys. Persones immigrades• El fenomen migratori, amb la consegüent arribada de nouvinguts al nostre país, és un fet que es produeix des de fa anys a Catalunya i, per tant, deixa de ser una situació aïllada i passa a formar part de la nostra vida quotidiana. En aquest sentit, la UGT de Catalunya, mitjançant l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), porta a terme des de l’any 1993 iniciatives, projectes, serveis i activitats per aconseguir la integració sociolaboral de les persones immigrants que viuen a Catalunya, per a la qual cosa dóna suport i assessorament a les persones que es veuen afectades per les situacions proble- màtiques originades per la immigració. AMIC ofereix serveis d’assessorament jurídic en estrangeria, orientació sociolaboral, treball comunitari i mediació intercultural, sensibilització i formació; a la província de Barcelona, AMIC dis- posa de 30 oficines distribuïdes en nou comarques. Durant l’any 2007, AMIC ha atès a Barcelona un total de 1.390 visites i 2.254 consultes. El nombre total d’usuaris i usuàries ha estat de 1.083, 593 dels quals (el 54,76%) han estat homes i 490 (el 45,24%) dones. Respecte a la procedèn- memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 96 cia de les persones usuàries, 148 eren de nacionalitat comunitària (el 13,67%) i 935 eren no comunitaris (86,33%), amb un clar predomini entre aquestes de les procedents del continent americà. Distribució de les nacionalitat no comunitàries dels usuaris d’AMIC Europa no comunitària 42 3,88% Àfrica 137 12,65% Àsia 60 5,54% Amèrica 695 64,17% Oceania 1 0,09% En analitzar les franges d’edat de les persones ateses es comprova que prop de la meitat se situaven en la franja d’entre 26 i 40 anys, seguides per les per- sones d’entre 41 i 65 anys. Distribució per edats dels usuaris d’AMIC Menys de 18 anys 16 1,48% De 19 a 25 anys 138 12,74% De 26 a 40 anys 594 54,85% De 41 a 65 anys 328 30,29% Més de 65 anys 7 0,65% Així mateix, mitjançant el Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER), AMIC col·labora amb l’Ajuntament de Barcelona oferint informació i orientació laboral i formativa. Amb l’objectiu d’aconseguir la integració sociola- boral de la població immigrada, durant l’any 2007 s’han ampliat i especialitzat els serveis oferts per part d’AMIC al SAIER. L’assessorament, la informació i l’orientació en matèries formatives, laborals i d’habitatge en són el resultat. L’any 2007, s’han atès 693 persones, 271 més que l’any 2006, xifra que suposa un creixement del 46% respecte a l’any anterior. D’aquestes 693 persones, 402 (58,01%) han estat homes i 291 (41,99%) dones. Amb relació a la proce- dència de les persones ateses en aquest servei, es torna a observar una clara prevalença de les d’origen extracomunitari, ja que només 25 provenien d’algun país comunitari (és a dir, el 3,61%), mentre que 668, el 96,39% tenien naciona- litat d’algun país extracomunitari. Distribució de les nacionalitat no comunitàries dels usuaris del SAIER Europa no comunitària 46 6.64% Àfrica 200 28.86% Àsia 104 15.01% Amèrica 317 45.74% Oceania 1 0.14% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 97 Tal com s’observa en les persones ateses a AMIC el 2007, la majoria prove- nen del continent americà. Al SAIER, però, aquest percentatge no supera el 50%, i en canvi hi ha un percentatge més gran de persones provinents dels continents africà i asiàtic. Per països, continua la tendència a l’augment de la població d’origen llatinoamericà. Destaca el cas de Bolívia, que ha passat del 5% l’any 2006, a representar el 12,55% de població atesa el 2007. El Marroc, en canvi, perd pes pel que fa al nombre de visites, i mentre que l’any passat era el país generador de més persones usuàries, amb el 17,36% del total, enguany suposa l’11,69%, lleugerament per sota de Bolívia. El tercer país d’origen de les persones ateses ha estat Nigèria (7,79%), seguit del Paquistan i l’Equador, tots dos amb un percentatge similar, proper al 6%. Distribució per edats dels usuaris del SAIER Menys de 18 anys 20 2,89% De 19 a 25 anys 130 18,75% De 26 a 40 anys 394 56,85% De 41 a 65 anys 143 20,63% Més de 65 anys 6 0,87% Finalment, i amb relació a les franges d’edat de la població atesa, es continua observant com la franja de 26 a 40 anys és la que aglutina el nombre més gran de visites, tot i que en aquest cas hi ha un percentatge superior de persones ateses que se situen en la franja de 19 a 25 anys. Col·lectius amb dificultats especials • La UGT de Catalunya també disposa del Servei Institucional Social (SIS), dedi- cat a l’orientació, informació i assessorament sobre temes socials, que vetlla per la reducció de les diferències socials mitjançant la promoció de la igualtat i la integració social i laboral, amb especial incidència en aquells col·lectius amb més dificultats. Durant l’any 2007, s’han fet un total de 176 accions en el marc d’aquest servei a la ciutat de Barcelona: 127 persones han estat ateses pel Ser- vei Institucional i Social per primer cop i s’han fet 9 entrevistes a persones que també van ser ateses al llarg del 2006. Finalment, hi ha hagut 40 entrevistes a persones que han necessitat un seguiment per tal de orientar-les i assessorar- les respecte a la demanda plantejada. Iniciatives comunitàries• Al llarg d’aquest 2007, la UGT de Catalunya ha continuat liderant i participant en diferents projectes vinculats a diverses administracions (autonòmica i locals), com també amb entitats i organitzacions amb les quals comparteix la voluntat de millorar la qualitat de l’ocupació i promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat de treball. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 98 Amb aquesta finalitat, la UGT de Catalunya ha participat de manera activa en la Iniciativa Comunitària EQUAL, finançada pel Fons Social Europeu, formant part de les agrupacions de Desenvolupament de 13 EQUALS, arreu del terri- tori català. Destacar la participació de la UGT de Catalunya com a membre de l’Agrupació de Desenvolupament de l’EQUAL Barcelona emprèn en igualtat, liderada per Barcelona Activa. Així mateix, destacar el lideratge de la UGT de Catalunya, juntament amb la Fundació Maria Aurèlia Capmany, en l’Equal Vèrtex, que ha tingut com a objec- tiu estudiar la segregació horitzontal i vertical a les empreses. Continuant la tasca iniciada, aquest any 2007 s’ha acabat l’anàlisi i el diagnòstic dels factors significatius que determinen la discriminació i s’han concretat accions que han permès definir les causes que generen discriminació i segregació vertical en determinats àmbits i sectors productius. També s’han portat a terme diverses accions formatives així com la implementació i la transferència d’accions posi- tives. El projecte Vèrtex ha estat un intent d’aproximar la igualtat d’oportunitats a les empreses. S’ha buscat el feedback entre empresa i sindicat per tal d’implicar l’empresa en l’elaboració dels indicadors i en els criteris d’igualtat d’oportunitats. Aquest 2007, en què aquesta iniciativa acabava tots els projectes endegats a l’Estat espanyol, la UGT de Catalunya ha continuat implicant-se en el desen- volupament, finalització i avaluació de tots els projectes Equal dels quals ha format part activa. Generalitat de Catalunya La Generalitat de Catalunya porta a terme un ampli seguit de polítiques actives a la ciutat de Barcelona, tant de promoció de l’ocupació com de suport a les empreses que estan instal·lades o es volen instal·lar a la ciutat, que es canalit- zen mitjançant els següents organismes: Servei d’Ocupació de Catalunya Les accions del SOC a la ciutat de Barcelona durant l’any 2007 es presenten a la taula adjunta. Aquestes dades són encara provisionals, donat que correspo- nen a dades d’atorgament, és a dir, a l’import que és atorgat a les entitats un cop resolta la convocatòria. El nombre d’accions i beneficiaris és el que està previst que participi en les polítiques i els programes, a excepció dels IPI que corresponen a la convocatòria 2006 però es van realitzar al 2007. La impossi- bilitat d’oferir dades definitives (el nombre real de persones que ha realitzat/ participat en els programes ) ve donada pel fet que hi ha molts programes que encara es troben en fase d’execució (en curs: iniciats en el 2007 però encara no conclosos). memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 99 Polítiques Actives d’Ocupació del SOC a Barcelona 2007 (*) Accions realitzades Beneficiaris Import atorgat Programes d’informació i orientació professional 2.677 2.262.398,11 Itineraris personals d’inserció(1) .. 2.677 2.262.398,11 Programes de qualificació professional 809 163.137 88.856.951,45 Formació ocupacional persones aturades 530 7.420 18.804.853,80 Compromís de contractació 12 147 1.999.542,45 Noves qualificacions 7 99 293.608,00 Programa de garantia social 23 312 1.408.031,00 Reciclatge 19 282 41.040,00 Programa Forma’t 89 681 278.465,11 CIFO 43 625 1.291.532,20 Contractes programa (formació continua) 86 153.571 64.739.878,89 Programes mixtes de formació i treball 346 3.543.233,46 Escoles taller .. 240 1.587.456,00 Cases d’oficis .. 16 181.210,56 Tallers d’ocupació .. 90 1.774.566,90 Programes de promoció de l’ocupació 200 3.904 26.476.726,44 Nous jaciments d’ocupació 19 93 885.356,26 Exprimentals en matèria d’ocupació .. 523 1.107.664,50 Plans d’ocupació 181 3.288 24.483.705,68 Programes de desenvolupament local 55 11.896 3.714.954,58 Empreses qualificades (I+O) 29 59 327.368,73 Pactes Territorials per l’Ocupació 16 11.699 1.684.383,48 Agents ocupació per al desenvolupament local 9 24 823.202,37 Estudis i campanyes 1 .. 66.500,00 Treball als barris .. 114 813.500,00 Programa d’igualtat d’oportunitats 52 1.028 3.701.830,80 Inserció laboral de col.lectius amb dificultats 29 468 2.161.290,50 € Foment de la igualtat home-dona 23 560 1.540.540,30 € Accions d’estudi i programes de millora del sistema 47 .. 3.945.859,60 Accions complementàries 47 .. 3.945.859,60 Total 1.163 182.988 132.501.954,44 *Dades provisionals 1IPIS 2006 executats al 2007 (..) Dada no disponible o que no té sentit Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) Les actuacions del CIDEM estan marcades pel Pla d’actuacions 2007-2008 que té com a objectiu contribuir a la millora de la competitivitat empresa- memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 100 rial i potenciar el creixement del teixit econòmic català.El Pla d’actuacions defineix quatre eixos estratègics que despleguen tot un seguit de progra- mes per acomplir els objectius definits. Aquests eixos i programes són els següents: Foment de la innovació empresarial i noves empreses de base tecnolò-• gica o innovadores Associat a l’objectiu d’incrementar el nombre d’empreses innovadores i la des- pesa que aquestes fan en R+D, aquest eix d’actuació té com a finalitat siste- matitzar els processos d’innovació a les empreses catalanes així com implantar una cultura innovadora en el teixit empresarial que alhora permeti la creació de noves empreses innovadores. El CIDEM proporciona diverses eines de suport a les empreses per tal que desenvolupin projectes d’R+D i innovació. Aquestes eines comprenen des de metodologia i guies per dur a terme aquests projectes, a assessorament espe- cífic, suport econòmic i a la cerca de finançament. L’aproximació a la innovació es fa des d’una perspectiva àmplia. Innovar és un concepte no limitat a la tecnologia i que poden i han de portar a terme totes les empreses, petites i grans, independentment del sector productiu al qual pertanyin. Innovació és disseny, innovació és diversificació i creació de nous productes, innovació són nous processos, noves formes de treballar, d’organitzar-se i de gestionar el màrqueting. Així mateix, el CIDEM acompanya l’emprenedor de base tecnològica des la gestació de la idea fins a la posada en marxa, la creació i el creixement de l’empresa. És per això que proporciona suport per estructurar els projectes de nova empresa, l’assessorament i el suport a l’anàlisi de viabilitat del projecte, la cerca de finançament i, posteriorment, la definició dels plans estratègics de creixement de l’empresa. Programa d’R+D+I• El programa d’R+D+I comprèn totes les accions i tots els instruments des- tinats a incrementar la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant l’estímul de l’R+D+I en els vessants estratègic i operatiu, en qualsevol punt de la cadena de valor i en tots els processos de l’empresa, de forma sistemàtica. D’altra banda, facilita a les empreses la millor fórmula de finançament públic autonòmic per fer front al seus projectes, i l’accés a d’altres ajuts de progra- mes d’R+D+I nacionals complementaris per tal d’aconseguir el màxim efecte multiplicador d’aquests incentius i per maximitzar el retorn de fons públics cap a Catalunya. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 101 Incentius a l’R+D+I•• Incentius econòmics a l’R+D+I a l’AMB. 2007 Projectes presentats Projectes aprovats Cost subvencionable total Import ajut Subvencions del Programa Innoempresa Alt Penedès 21 6 444.645,00 165.365,75 Baix Llobregat 67 23 1.886.229,25 556.332,82 Barcelonès 162 39 1.940.122,71 785.996,09 Maresme 29 16 576.194,00 236.550,40 Vallès Occidental 167 62 4.916.863,43 863.833,20 Vallès Oriental 45 22 782.190,95 248.512,21 Total AMB 491 168 10.546.245,34 2.856.590,47 Incentius R+D+I del CIDEM Alt Penedès 3 3 215.505,50 92.803,30 Baix Llobregat 18 3 261.720,00 91.602,00 Barcelonès 79 32 3.006.316,50 1.411.780,98 Garraf 2 1 35.000,00 15.750,00 Maresme 7 1 55.600,00 19.460,00 Vallès Occidental 57 20 1.292.853,80 514.240,18 Vallès Oriental 14 4 512.882,20 170.029,89 Total AMB 180 64 5.379.878,00 2.315.666,35 Incentius R+D+I Secretaria d’Indústria i Empresa Alt Penedès 24 2 218.587,00 46.380,35 Baix Llobregat 122 28 19.060.626,24 5.178.401,53 Barcelonès 327 98 33.609.568,96 14.189.992,84 Garraf 15 3 641.569,28 206.485,43 Maresme 33 8 2.099.750,44 772.424,83 Vallès Occidental 236 62 18.068.930,60 5.821.323,20 Vallès Oriental 85 24 8.650.334,36 2.081.009,78 Total AMB 842 225 82.349.366,88 28.296.017,96 Aquesta línia d’actuació agrupa les tres línies d’incentius que tenen com a objectiu el foment de les activitats d’R+D+I. Innoempresa: programa de suport a la innovació de les petites i mitjanes empreses que ofereix el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme del Govern Central i que el CIDEM gestiona per a Catalunya. Incentius R+D+I CIDEM: incentius destinats a la subcontractació d’activitats de recerca industrial, desenvolupament experimental i innovació. Incentius R+D+I de la Secretaria d’Indústria i Empresa: incentius per al desen- volupament d’activitats d’R+D+I en dues modalitats, per a empreses de manera individual i per a projectes conjunts entre empreses i entitats. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 102 Servei d’assessorament a empreses catalanes amb projectes potencials •• d’R+D+I Servei que ofereix orientació tècnica a les empreses catalanes a l’hora de pre- sentar projectes d’R+D+I de valor afegit a les línies d’incentiu. Línies d’actuació d’innovació•• Comprenen accions i instruments destinats a incrementar la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant l’estímul de la innovació. S’agrupen en tres blocs: PUNTIC.CAT: programa que defineix accions que tenen la finalitat de fomentar l’ús de les TIC entre les empreses. Producte (Disseny): programa que té com a objectiu promocionar el disseny com una eina estratègica en l’àmbit de la innovació en producte: promoció, formació, recerca i innovació, impuls al sistema, i posicionament del disseny català. Innovació en procés: conjunt d’actuacions que fomenten la innovació entre el teixit empresarial català. Eines avançades per a la mobilitat sostenible•• La utilització de sistemes avançats de comunicacions, com l’aplicació del posi- cionament de vehicles per satèl·lit o la gestió intel·ligent del trànsit, permet una reducció de temps, consums i impacte ambiental. La creació de referents per- metrà accelerar aquesta implantació. L’avaluació acurada dels costos i, sobre- tot, del retorn de la inversió servirà d’estímul principal per a l’aplicació a altres sectors i regions. Increment de la productivitat mitjançant l’ús de les TIC•• Programa dissenyat per incrementar la productivitat de les PIME mitjançant l’establiment de processos sistemàtics que tinguin en compte, entre d’altres aspectes: la planificació, el disseny de productes i serveis adequats, la millora de processos de negoci, la selecció de tecnologies, l’òptima utilització de recursos… Programa d’R+D+I internacional•• El programa té com a objectiu incrementar l’R+D d’empreses catalanes a escala europea i internacional a través del 7è Programa europeu d’R+D. Transferència tecnològica internacional•• Aquesta línia d’actuació té com a finalitat incrementar la transferència de tec- nologia d’empreses catalanes a escales europea i internacional. Fòrum i cicles d’innovació•• Se situa com un esdeveniment de referència a Catalunya en matèria d’innovació per a empresaris, centres de recerca i experts, en el qual es debat sobre les fórmules més innovadores que garanteixen l’èxit empresarial. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 103 L’any 2007 els cicles d’innovació s’han fet en quatre punts del territori català (Manresa, Girona, Lleida i Tarragona) i han aplegat més de 600 persones. El Fòrum de la Innovació s’ha celebrat a Barcelona i hi han participat més de 1.400 persones. Premis a la competitivitat•• Per mitjà dels Premis a la Competitivitat 2007, que tenen dues categories, premis a la innovació i premis a la internacionalització, la Generalitat reconeix l’excel·lència i l’esforç de 10 empreses catalanes que han afavorit la dinamització de la societat catalana i el seu esperit emprenedor apostant per la iniciació a l’exportació, la multinacionalització, la cooperació empresarial o la innovació en diferents vessants (producte, procés, màrqueting, organització) com a eines d’impuls de la competitivitat empresarial. Programa d’emprenedoria de base tecnològica i empreses innovadores• El programa té com a finalitat aconseguir la creació i millora d’un entorn de recerca empresarial i financer adequat per facilitar, de manera sistemàtica, la generació, el creixement i la consolidació de noves empreses de base tecno- lògica. També té com a objectiu facilitar a les empreses l’accés al finançament més adequat per a les seves necessitats i generar i difondre bones pràctiques de mercat. Xarxa de trampolins tecnològics. Formada per universitats i escoles de negoci, té com a objectiu fomentar la transferència de tecnologia mitjançant l’impuls a la creació de noves empreses de base tecnològica i l’explotació de la propietat industrial. L’XTT disposa d’11 trampolins, vuit dels quals estan ubicats a l’AMB (IESE, ESADE, UB, UAB, URL-La Salle, UPC, UPF-Parc de Recerca Biomèdica de Bar- celona i UPF-Programa de Transferència del Coneixement i Innovació). Incentius Gènesi. Incentius a fons perdut destinats a analitzar la viabilitat empre- sarial dels projectes de base tecnològica. S’han presentat un total de 82 projectes a l’AMB, 46 dels quals s’han aprovat, per un import total de 769.872,60 euros. Dimensionament i creixement empresarial en innovació. Programa destinat a empreses innovadores de base no tecnològica amb alt potencial de creixement. Capital Concepte. Préstecs Participatius de fins a 100.000 euros per a empre- ses en fase inicial. Invertec - Capital Llavor. Invertec inverteix en empreses catalanes de base tecnològica en fase inicial amb l’objectiu d’accelerar el seu creixement a canvi d’un percentatge minoritari i temporal en el seu capital o, en altres casos, mit- jançant quasicapital o préstec participatiu. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 104 Generació de noves empreses tecnològiques a partir d’empreses madures. Seguiment i assessorament d’oportunitats de negoci que aprofitin el coneixe- ment generat amb models empresarials tradicionals i aportin avantatge compe- titiu en el seu mercat o creixement en mercats alternatius. Eines específiques de suport adaptades al perfil i la infraestructura generadora de les oportunitats. Finançament• La finalitat d’aquest eix és impulsar l’arrencada, el creixement i la sostenibilitat de les empreses catalanes facilitant-los l’accés al finançament més adequat a les seves necessitats i generant i difonent pràctiques de mercat. Els objectius principals són: Disseny de serveis i productes financers de suport a la PIME destinats al – creixement i la sostenibilitat de l’empresa. Creació de productes i serveis que actuïn com a punt de trobada entre les – necessitats de la PIME i els recursos financers i el coneixement que provenen del mercat privat. Difusió de la cultura emprenedora i de risc actuant indistintament sobre la – demanda i l’oferta de recursos. La recta de capital representa, de forma senzilla, els diferents productes i – serveis disponibles per a les PIME per créixer, segons la seva etapa de vida i les seves necessitats de recursos. Programa de finançament de projectes d’R+D+I• El programa pretén fomentar el mercat financer existent i mobilitzar-lo per tal de que sigui actiu per a les necessitats de les empreses. Així mateix, es volen crear productes financers en condicions preferents per donar suport a les empreses en projectes d’R+D+I o productes que permetin accedir a les empreses al finançament a llarg termini per mitjà d’avals. Invertec-Coinversió amb inversors privats. Donar suport, preferentment mitjançant el finançament en quasicapital, al creixement de les empreses innovadores amb seu a Catalunya en les fases més inicials o llavor del seu desenvolupament que rebin finançament per part dels inversors privats. Fons de capital participats pel CIDEM. El CIDEM té participacions públiques en diversos fons per promoure les inversions en diferents fases i tipologies d’empreses. Línia CIDEM-ICF R+D+I. Línia de préstecs per finançar despeses relacionades amb les activitats d’implantació de projectes d’R+D+I que no quedin cobertes a través de les línies de subvenció d’R+D+I a fons perdut i de les activitats resultants d’aquests projectes. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 105 Servei d’Orientació Financera. Servei d’assessorament a empreses i emprene- dors que necessiten finançar els seus projectes de creixement empresarial. Xarxa d’inversors privats del CIDEM. Impulsa l’emprenedoria i la inversió pri- vada a Catalunya a través dels inversors privats, canalitzant aquests recursos cap a empreses innovadores i en etapes inicials per assegurar-ne el creixement i la competitivitat. Escoles de business angels del CIDEM. Formació per a inversors privats que el CIDEM promou en col·laboració amb diferents escoles de negocis, amb l’objectiu de reduir la por a la inversió, així com la promoció del networking entre els assistents. Fòrum d’Inversió. És un dels punts de trobada anuals més importants a Europa entre emprenedors amb necessitats de finançament, directius, entitats finan- ceres i inversors. Esmorzars CIDEM Emprenedoria i Finançament. Els esmorzars CIDEM EiF són trobades mensuals de treball que tenen l’objectiu d’oferir elements de reflexió al públic assistent en relació amb les seves estratègies d’inversió i de recerca de finançament. La temàtica de cadascun dels esmorzars varia segons l’evolució de la situació del mercat d’inversió en empreses no cotitzades. Durant el 2007 s’han celebrat 10 esmorzars, amb més 1.000 assistents, un 18% més de públic que l’any anterior. Potenciació del mercat tecnològic• Associat a l’objectiu d’impulsar el mercat de transferència de tecnologia, aquest eix té com a finalitat posar a disposició de les empreses una oferta tecnològica de primer nivell. El CIDEM completa les actuacions de suport als projectes d’R+D i innovació posant a l’abast de les empreses una xarxa de transferència tecnològica, en la qual poden trobar aquell proveïdor o partner tecnològic ade- quat per desenvolupar el seu projecte. Programa de suport a la transferència tecnològica• Aquest programa té com a objectiu fomentar la col·laboració de diferents tipus d’agents de la innovació, estructurats a través d’una xarxa de transferència de tecnologia, amb l’objectiu de configurar projectes empresarials d’R+D con- junts partint de la demanada empresarial i alineant-la amb l’oferta tecnològica excel·lent existent als membres d’aquesta xarxa. Xarxa de Centres Tecnològics (XCT). Els membres de l’XCT fan activitats de recerca aplicada, desenvolupament precompetitiu i serveis, i estan especia- litzats en un tipus de tecnologia o sector. Està formada per 10 centres, set dels quals estan localitzats a l’AMB (ASCAMM, CETEMMSA, LEITAT Centre Tecnològic, Centre d’Innovació Barcelona Media UPF, iMat - Centre Tecnològic memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 106 de la Construcció, CTAE - Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai i FBD - Fundació Barcelona Digital). Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica (XCDT). Aquests centres tenen com a objectiu acostar a les empreses les tecnologies aplicables al seu sector, actuant de manera complementària entre els diferents centres i xarxes de transferèn- cia tecnològica i donant cobertura a tot el territori. La Xarxa té un total de vuit centres adscrits, tres dels quals estan ubicats a Barcelona: Fundació Privada CECOT Innovació, Institut Català de la Vinya i el Vi - INCAVI i Centre de Difusió Tecnològica de la Indústria i la Comunicació Gràfica. Xarxa d’Assessors Tecnològics (XAT). La XAT està formada per nou especialis- tes sectorials en innovació, sis dels quals es troben ubicats a l’AMB. Els sec- tors en què donen assessorament són: logística, electrònica i TIC, automoció, farmàcia i tecnologia sanitària, aeronàutica i agroalimentació. Cal ressaltar que l’any 2007 el CIDEM obre una nova línia d’incentius destinats a organismes intermedis per a la realització de tasques d’assessorament tecnològic, a la qual es van presentar 19 projectes, 12 dels quals estaven situats a l’AMB i que van rebre un incentiu de 373.567,60 euros. Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica (XIT). Constituïda per unitats i grups de recerca que ofereixen serveis d’R+D a les empreses. La xarxa disposa d’un total de 80 centres, amb 58 centres d’innovació tecnològica localitzats a l’AMB, un 72,5% del total. Estratègia i creixement empresarial• L’eix d’estratègia i creixement empresarial té com a finalitat la disposició d’instruments específics de política pública sectorials i territorials que promo- guin dinàmiques d’innovació i aprofitin les sinergies derivades de la interac- ció de les diferents unitats que componen un mateix entorn. D’una banda, dinamitza els sistemes madurs amb programes específics de canvi estratègic i tecnològic i, de l’altra, impulsa nuclis d’alta tecnologia on Catalunya té condi- cionants diferencials. Programa de noves oportunitats de negoci• El Programa de noves oportunitats de negoci té com a objectiu aconseguir el canvi de model de negoci del teixit empresarial català cap a noves estratègies d’èxit o nous segments de mercat de creixement elevat. Línia d’ajuts per a noves oportunitats de negoci. Té com a objectiu la reorienta- ció d’activitats productives, la diversificació de producte, la creació de producte propi i l’entrada en models de negoci emergents o d’èxit probable de PIME catalanes. L’any 2007, el 56% dels projectes aprovats van pertànyer a l’AMB (un total de 102 projectes) que van rebre un incentiu d’aproximadament 2,5 milions d’euros. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 107 Xarxa de Punts d’Innovació CIDEM (PIC). Els PIC són els aliats del CIDEM al territori i tenen com a missió assumir el lideratge dels diferents clústers, man- tenir-ne la dinàmica, desenvolupar plans d’actuació i innovació locals i executar proves pilot de tecnologies i mètodes de gestió innovadors. La xarxa té 9 punts d’innovació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’any 2007 han presentat pro- jectes a la línia d’incentius PIC 29 organismes intermedis, els quals han rebut uns incentius de 365.768,80 euros. Suport a les agrupacions d’empreses innovadores (AEI). El CIDEM dinamitza l’aparició d’agrupacions d’empreses innovadores en entorns d’alta tecnolo- gia, segons el registre del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i catalitza l’aprovació d’aquestes agrupacions i la dotació de recursos per part del Govern central. L’any 2007 s’han presentat un total de 13 agrupacions, set de les quals es troben a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Programa d’atracció d’inversions empresarials• El programa d’atracció d’inversions es duu a terme a través de l’Agència Cata- lana d’Inversions, que té com a missió impulsar les inversions empresarials, nacionals o estrangeres, que siguin econòmicament i tecnològicament sòlides i, consegüentment, generadores de riquesa, oportunitats de subcontractació, i ocupació estable i de qualitat. L’any 2007 s’ha donat suport a 23 projectes d’inversió a l’AMB, als quals s’han atorgat incentius per un valor de 2 milions d’euros. Programa de millora de la gestió empresarial• Té com a objectiu impulsar el canvi organitzatiu de les microempreses i petites empreses per tal de professionalitzar la seva gestió en tots el àmbits (innovació, productivitat, comercialització...), impulsar, d’aquesta manera, el creixement i la consolidació d’aquest tipus d’empreses i, alhora, millorar la seva competitivitat com a mesura d’anticipació a possibles problemàtiques. Diagnosi empresarial. Anàlisi de la situació de la microempresa i petita empresa amb l’objectiu de fer una reflexió sobre el funcionament de l’empresa i poder detectar possibles millores que calgui introduir-hi. A l’AMB s’han presentat un total de 141 projectes empresarials als quals s’ha atorgat un incentiu total de 48.700 euros. Projectes d’implementació. Implementació de les accions de millora i incorpo- ració de coneixements i sistemàtiques de treball a l’empresa per solucionar una problemàtica concreta. A l’AMB s’han presentat un total de 69 projectes empresarials, als que s’ha atorgat un incentiu total de 234.539,60 euros. Xarxa de consultors validats. Està formada per consultors especialistes seg- mentats tant des del punt de vista sectorial com territorial. Actualment la xarxa està formada per 138 consultors externs que són els validats per fer diagnosis. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 108 Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses El Servei de Creació d’Empreses té com a finalitat difondre la cultura d’empresa, fomentar la creació de l’activitat empresarial i donar suport a la consolidació de la microempresa i la petita empresa, així com als treballadores autònoms i a les persones emprenedores. Així mateix, preveu dissenyar i impulsar plans de comunicació, promoure la recerca i el desenvolupament de noves metodologies d’orientació, assessorament i formació a les persones emprenedores i donar suport a la xarxa d’entitats col·laboradores del Servei de Creació d’Empreses i altres entitats col·laboradores del Departament de Treball. El Servei de Creació d’Empreses desenvolupa les accions següents: Accions de sensibilització. L’objecte n’és la motivació i sensibilització per emprendre, mitjançant eines d’incentivació, formació i difusió de la cultura i les bones pràctiques de creació d’empreses. En aquesta línia, l’any 2007 es van realitzar 359 seminaris de generació d’idees i creació d’empreses. Accions d’informació, orientació, formació i assessorament. L’objecte n’és informar, orientar, assessorar, formar i oferir facilitats de finançament a les persones emprenedores que tenen una idea de negoci i volen avaluar-ne la viabilitat per crear-lo i posar-lo en funcionament. En aquesta línia, l’any 2007 es va iniciar l’assessorament de més de 22.745 persones emprenedores i es van crear 2.201 empreses. També es va realitzar un programa experimental de suport a dones emprenedores. El Servei de Creació d’Empreses disposa d’una xarxa de 350 entitats col·laboradores amb experiència en creació d’empreses, que ofereixen un assessorament individualitzat a les persones emprenedores, les ajuden a conèixer millor el seu projecte i a analitzar-ne la viabilitat, així com a tenir-ne en compte els aspectes més vulnerables. També informa i asses- sora sobre els tràmits, les subvencions, els ajuts i els recursos que hi ha en matèria de creació d’empreses, com també sobre condicions de finançament avantatjoses per dur a terme les iniciatives empresarials. Es pot accedir al ser- vei mitjançant el telèfon 012 o a www.gencat.cat/treball. Accions de seguiment. L’objecte n’és ajudar i contribuir al creixement i la conso- lidació de la microempresa i la petita empresa i donar suport al/a la treballador/a autònom/a. En aquesta línia es col·labora amb el programa “Créixer” que impulsa la microempresa, la petita i la mitjana empresa catalana, en especial les empreses d’economia cooperativa, per ajudar-les a créixer i consolidar-se. Així mateix, durant l’any 2007 s’han realitzat 47 accions de seguiment indivi- dualitzat d’assistència tècnica a projectes empresarials. Accions de suport a les estructures. L’objecte n’és la implementació d’eines que permetin el disseny i l’impuls de la comunicació, la publicitat i la difu- sió de la xarxa d’entitats col·laboradores del Servei de Creació d’Empreses. L’any 2007 es van fer més de 25 cursos adreçats a assessors d’entitats memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 109 col·laboradores del Servei de Creació d’Empreses i es van publicar fullets, una guia per a l’elaboració del pla d’empresa, catàlegs de productes de suport a l’emprenedoria, un llibre verd sobre la creació d’empreses a Catalunya i un estudi sobre el servei de creació d’empreses, entre altres actuacions. A més, cada any es convoquen subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma destinades a donar suport al finançament dels projectes de constitució de treballadors autònoms o per compte propi i de persones en situació d’atur que figurin inscrites a les oficines d’ocupació. Hi ha tres tipus d’ajuts: Subvencions financeres per a la reducció de les quotes dels préstecs concedits – amb la finalitat de finançar els projectes. Subvencions a fons perdut o rendes de subsistència, que contribueixen – a garantir uns ingressos mínims a l’inici de l’activitat (per obtenir aquesta subvenció, s’ha d’haver obtingut la subvenció financera en el mateix exercici en el qual s’ha sol·licitat). Ajuts per a assistència tècnica per subvencionar estudis de viabilitat o – assessorament que facilitin l’ocupació autònoma. Així mateix, la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses dóna suport a les cooperatives, les societats laborals i les seves entitats representatives a través del Pla de Foment de l’Economia Cooperativa. L’experiència recollida en els darrers anys demostra la conveniència de fomentar les empreses cooperatives i les societats laborals per diverses raons, com ara: l’aportació que aquestes entitats fan a la creació d’ocupació estable, la capacitat de donar resposta a les noves necessitats socials i el grau d’innovació que aporta el model als mercats i sectors econòmics. D’acord amb aquesta perspectiva, la nova ordre de línies d’actuació de les subvencions destinades al foment de l’economia cooperativa té com a objectiu oferir un suport integral a aquest tipus d’economia. Entre les actuacions impulsades d’acord amb aquesta nova ordre, es fomenten les produccions i els actes que han divulgat les bones pràctiques de l’economia cooperativa i els programes de foment del cooperativisme en el món educatiu. Es dóna suport a projectes d’economia cooperativa durant els tres primers anys d’existència d’aquests. Es contribueix a la consolidació de les empreses de més de tres anys d’antiguitat. Finalment, s’incentiva la implicació del conjunt de la societat i del sector en el foment de l’economia cooperativa. Durant l’any 2007, les subvencions del Pla de foment de l’economia cooperativa a cooperatives i societats laborals han estat de 1.460.662,12 euros. D’altra banda, continua el finançament de les empreses d’economia cooperativa mitjançant les línies d’avals amb l’Institut Català de Finances i l’Institut de Crèdit Agrari. Per reforçar encara més aquesta àrea de finançament, existeix la línia “Avalis”, memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 110 una nova línia d’avals que es conforma amb aportacions del 4% sobre el valor de les operacions i que està destinada a cobrir l’aval en el moment d’accedir al crèdit. En aquest sentit, la quantitat s’aporta després d’un estudi previ de la viabilitat comercial, tècnica i financera del projecte d’inversió. Aquesta mesura ha de suposar no deixar cap projecte viable sense finançament. Informació sobre el Servei de Creació d’Empreses a Barcelona l’any 2007 Usuaris del Servei de Creació d’Empreses Per sexe Per edat Home Dona Total <25 25 a 34 35 a 44 45 a 54 55 a 64 >65 Total 1.581 1.611 3.192 239 1.479 851 414 110 9 3.192 Per nivell acadèmic Per sector econòmic Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Esudis universitaris Total Agricultura Indústria Construcció Serveis 20 424 1.358 1.390 3.192 14 166 106 2.906 Empreses creades amb l’assessorament d’entitats col·laboradores del Servei de Creació d’Empreses Per sexe Per sector econòmic Home Dona Total Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 96 57 153 1 4 12 136 153 Llocs de treball per sector econòmic Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 3 8 18 280 309 Subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma Subvencions concedides Import Per sexe 60 237.539,64 Home 45 Dona 15 Informació sobre les subvencions a empreses d’economia cooperativa Nombre de societats beneficiàries per línia Incorporació socis Assistència tècnica Inversions Activitat difusió 26 45 52 7 Imports concedits per línia Incorporació socis Asistència tècnica Inversions Activitat difusió 653.010,00 197.954,74 427.536,88 182.160,50 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 111 Mediació laboral, negociació col·lectiva i racionalització del temps de treball a Catalunya Aquest apartat presenta tres articles. El primer, elaborat per Foment del Treball Nacional (FTN), tracta sobre la mediació. El segon, que presenta les dades de negociació ol·lectiva, ha estat redactat per Comissions Obreres del Barce- lonès. Finalment, incorpora com a novetat un article sobre la racionalització del temps de treball, presentat per la UGT de Catalunya. La mediació laboral En el marc de les relacions laborals, el conflicte d’interessos entre les parts del contracte és continu. Avui, davant del conflicte laboral, no sols s’han canalitzat vies de solucions reflectides en els darrers acords dels agents socials, sinó que també s’ha permès a les parts concentrar els esforços en la consecució d’acords satisfactoris sobre matèries d’interès comú, amb consens i equilibri. Hem viscut una clara evolució en el pensament i la filosofia de les organitza- cions sindicals i empresarials, que han vist en el consens, més que un enfron- tament, la millor eina per a la defensa dels seus interessos respectius. La negociació col·lectiva ha regulat, amb un èxit evident, aspectes normatius en les relacions laborals de determinats sectors o empreses que, únicament, les representacions dels empresaris i dels treballadors, pel seu coneixement i per la seva experiència, podrien determinar i aplicar posteriorment, tot valorant en el seu conjunt els precedents i les conseqüències que les normes acorda- des comporten. Tot aquest procés d’aproximació i d’assumpció de la cultura del consens (de la concertació i el diàleg social, en definitiva), en comptes de la menys desitja- ble cultura de la conflictivitat, va evolucionant des del 1986 amb tota una sèrie de pactes de naturalesa jurídica diversa. Seria excessiu fer ara una enumeració exhaustiva de tots els acords dels darrers anys, però sí que cal ressenyar els tres últims: l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva 2007 (ANC 2007) i l’Acord estratègic per a la internacio- nalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. A Catalunya, amb una gran tradició pactista, el procés de concertació gene- rat durant l’últim període ha posat de manifest les possibilitats d’acord entre els agents socials, sobre la base de l’esforç comú per tal de buscar els punts de coincidència. Si, per tant, durant aquest anys, ha tingut una gran importància la participació activa dels agents socials en l’evolució i l’origen de les normes consensuades (que han de regir les relacions laborals), també ha estat molt important la inter- venció, igualment directa, dels mateixos empresaris i treballadors en la solució de conflictes, mitjançant mecanismes com ara la mediació laboral. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 112 En aquest context, i fruit de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), que va ser subscrit el 7 de novembre de 1990 –i publicat al gener del 1991–, va néixer, entre altres mesures, el Tribunal Laboral de Catalunya, que funciona regularment des del maig del 1992. Diu el diccionari de la RAE que un dels significats del terme “mediar”, del llatí “mediare”, és arribar a la meitat d’alguna cosa, és a dir, es tracta de buscar l’equilibri necessari que afavoreixi la solució d’un conflicte. De fet, ja al dret romà existia l’aforisme “in medio consistit virtus”. Doncs bé, amb la finalitat d’objectivitzar al màxim el conflicte laboral, buscant la proporció de raó de les posicions de les parts, i oferint solucions ràpides i eficaces, els agents socials van crear el Tribunal Laboral com un instrument de resolució de conflictes de treball. El Tribunal Laboral de Catalunya ens ha permès, d’una banda, la consecució d’una veritable desjudicalització dels conflictes col·lectius. I amb això s’ha acon- seguit un estalvi de temps considerable i una fórmula positiva d’eludir la cris- pació que, en determinats casos, les discrepàncies laborals produeixen en el si de les empreses. I d’altra banda, les solucions aportades, fruit de l’experiència dels mediadors i de la voluntat de diàleg i negociació de les parts, han permès reinstaurar, a les mateixes empreses, la normalitat laboral mitjançant l’aportació de fórmules consensuades, coherents i oportunes, únicament assequibles als qui coneixen els secrets de l’empresa: treballadors i empresaris. Els resultats de l’experiència iniciada al 1992 amb la instauració del Tribunal Laboral de Catalunya són altament significatius: En relació amb els conflictes col·lectius, s’han desconvocat 22 vagues l’any – 2007, cosa que ha suposat 30.186 hores desconvocades. Al 2007 s’han presentat un total de 807 expedients, entre conciliacions i – arbitratges. Pel que fa a les conciliacions (784), 656 son tramitacions efectives de – conciliacions que han afectat 1.006 empreses i 146.388 treballadors. En relació amb les tramitacions efectives, el 50,76% han resultat amb avinença i han afectat 415 empreses i 63.207 treballadors. Per províncies, a la de Barcelona s’ha gestionat el 85,63% del total de – procediments, amb 691 expedients que afectaven 1.068 empreses i 164.904 treballadors. Per comarques, el Barcelonès ha generat el 35,56% dels procediments de – tot Catalunya, amb 287 expedients, per davant del Vallès Occidental (amb un 16,98%) i del Baix Llobregat (amb un 13,63%). Finalment, a la ciutat de Barcelona, ens trobem que de les 178 conciliacions – tramitades (212 conciliacions presentades), el 50,56% van ser amb avinença (l’any 2005 van ser el 50% amb avinença, i l’any 2006, el 51,10%). memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 113 Actuacions del TLC a Catalunya. Any 2007 Concepte Nombre Empreses afectades Treballadors afectats Expedients presentats 807 1.194 175.331 Arbitratges 23 2,85% 26 2.122 Conciliacions 784 97,15% 1.168 173.209 Tramitacions efectives 656 81,29% 1.006 146.388 Amb avinença 323 49,24% 405 62.244 Avinença parcial 10 1,52% 10 783 Aense avinença 323 49,24% 591 83.361 Tramitacions no efectives 128 16,33% 162 26.821 Intentat sense efecte 87 67,97% 90 19.259 Desistits 20 15,63% 21 2.753 Arxiu 21 16,41% 51 4.809 Tramitacions efectives: Resultats Font: TLC Procediments per províncies. Any 2007 Àmbit provincial Nombre procediments Empreses afectades Treballadors afectats Barcelona 691 1.068 164.904 Girona 92 102 8.385 Lleida 4 4 314 Tarragona 20 20 1.728 Total 807 1.194 175.331 Procediments per províncies. Any 2007 Font: TLC Amb avinença 49% Amb avinença parcial 2% Sense avinença 49% Lleida 0,5% 2,5% Tarragona Girona 11,4% Barcelona 85,6% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 114 Procediments de la ciutat de Barcelona. Any 2007 Total expedients 215 Arbitratges 3 Conciliacions 212 Tramitacions efectives 178 Amb avinença 90 Sense avinença 88 Tramitacions no efectives 34 Intentat sense efecte 24 Desistits 2 Arxiu 8 Hores de vaga desconvocades Vagues desconvocades Hores desconvocades * Convocatòries indefinides desconvocades Valor mensual; hores desconvocades ** 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 34 22 86.152 30.186 7 5 1.116.529,90 391.210,56 * No inclou les corresponents a vagues indefinides desconvocades. **Hores desconvocades per 12,96 euros/hora. Coste salarial medio por hora efectiva, por comunidad autónoma. Año 2006. Font: Ministeri de Treball i Afers Socials La negociació col·lectiva El context econòmic en el qual s’ha fet la negociació col·lectiva de 2007, així com l’evolució previsible cap a 2008, ha continuat caracteritzat per un model de creixement econòmic dominant basat en una competitivitat ineficient i d’alt risc. Un creixement quantitativament molt alt en el darrers anys, però molt deficient en termes qualitatius, que es caracteritza per: Prevalen les activitats econòmiques de baix valor afegit, capaces de g – enerar un nombre molt important d’ocupacions, però molt precàries, d’escassa qualificació i de futur incert. Un model en el qual perviuen i són motor les estratègies de competitivitat centrades en baixos costos i desregulació laboral. L’augment continuat dels tipus d’interès i el fort endeutament, especialment – hipotecari, a part de perjudicar greument les famílies treballadores té efectes cada dia més evidents en la capacitat de consum. Al mateix temps, emergeixen símptomes de canvi en la composició interna – del creixement. Una millora significativa d’alguns dels sectors industrials centrats en l’ocupació, que continua creixent des de 2004 malgrat el degoteig de reestructuracions i deslocalitzacions. Creix la inversió industrial i milloren en general les exportacions, tot i que – mantenim una balança comercial negativa a causa de l’augment permanent de les importacions. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 115 No hi ha un esforç apreciable, ni públic ni privat, en polítiques R+D+I, però la – productivitat industrial millora, mentre que es produeix una desacceleració del creixement de la construcció i la demanda interna. La construcció, amb diferència, és la branca que ha creat més ocupació: el – 24,2% el 2007, mentre que l’hostaleria creix el 13%. Activitats de serveis a les empreses, amb sectors com la neteja, la seguretat, els estudis de mercat i la infinitat de serveis subcontractats creixen en conjunt un 10%. El personal domèstic i el comerç al detall, que ja suposa el 9% de la població ocupada, creixen el 3,3%. El 64% de la població ocupada immigrant treballa en aquests sectors. Cal destacar que l’any 2007 s’han produït dues novetats importants amb relació a la negociació col·lectiva. En primer lloc, la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, que permet consolidar de manera definitiva, i per tant estendre, el dret de negociació col·lectiva de la funció pública a Catalunya. En segon lloc, la Llei de l’estatut del treball autònom, que reconeix i regula l’existència dels treballa- dors autònoms dependents i que estableix per primera vegada el dret a la nego- ciació col·lectiva per a aquest sector creixent de treballadors i treballadores. Negociació col·lectiva• Increments salarials• Al principi d’octubre del 2007, l’increment nominal dels salaris se situa en un 2,70%, lògicament sense comptabilitzar els futurs increments per revisió salarial. En relació amb la inflació d’octubre, 3,8% a Catalunya, es manté la situació de dependència de la clàusula de revisió per asse-gurar el manteniment del poder adquisitiu dels salaris. Per sectors d’activitat, destacar els increments de la indústria, amb el 2,93%, la construcció, amb el 3,20%, i els serveis, amb el 2,58%. Territorialment, els increments són 2,67% a Barcelona, 2,77% a Girona, 2,78% a Lleida i 2,84% a Tarragona. Vigència• Dels aproximadament 1.100 convenis existents a Catalunya, 900 tenen una vigència d’entre dos i tres anys, només 60 són d’un any i gairebé 150 tenen una vigència superior a tres anys. Comencen a aparèixer convenis amb vigèn- cies al voltant de cinc anys. Clàusules de revisió salarial • Les clàusules de revisió salarial protegeixen el 75,7% dels treballadors, cosa que representa un lleuger retrocés amb relació a l’any 2006. Pràcticament, un milió de treballadors tenen algun tipus de clàusula de revisió. D’aquests, gairebé 400.000 tenen clàusula no retroactiva o afectada per limitacions. A Catalunya hi ha 438 convenis col·lectius sense clàusula de revisió. La immensa majoria són convenis d’empresa que afecten al voltant de 340.000 treballa- dors. Tot i que els seus increments salarials són inicialment més importants (l’octubre del 2007, un 3,04%), els resultats finals són pitjors. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 116 La conclusió més important, que no es pot deixar d’esmentar, és que la polí- tica del Govern de fixar a la baixa, per raons polítiques, les previsions de l’IPC afecta de manera molt negativa la negociació col·lectiva, perquè hi introdueix una variant irreal, però que afecta de ple tot el procés. Evolució del temps de treball• Es continua produint una lenta, encara que progressiva, reducció de la jornada anual en els convenis col·lectius d’aquest any, cada vegada més vinculada, en el sector industrial, a aplicacions de l’organització de les jornades. En el sector serveis i en la construcció, la reducció es gairebé inapreciable. En la majoria dels casos, les reduccions de jornada estan relacionades amb dies de permi- sos personals i permisos retribuïts. Semblen més significatives les dificultats per aplicar les polítiques de flexibilitat negociada a què orientava l’Acord Inter- professional de Catalunya (AIC) 2005-2007, en el qual es garantien drets de les persones amb relació a la fixació de descansos compensatoris, preavisos, drets de permuta i voluntarietat de torns i que, tret del Conveni general de la química, la negociació col·lectiva d’enguany no ha estat capaç de consolidar aquest enfocament. Prevenció de riscos laborals• No s’han produït avenços significatius, tret del Conveni general de la química, amb un reforç significatiu de la capacitat d’intervenció dels treballadors en matèria de prevenció i en el tractament dels riscos psicosocials, com també en el Conveni de mercaderies de Barcelona i el del Fred industrial, amb relació a una vigilància de la salut més específica referent als riscos més professionals. Polítiques d’igualtat i conciliació• L’aparició tardana de la Llei d’igualtat, amb la negociació col·lectiva ja en marxa, ha provocat que aquest any, en la majoria dels convenis, s’hagi procedit mera- ment a adaptar-los a la regulació legal. Els plans d’igualtat, com a marc de negociació col·lectiva, apareixeran, de ben segur, en el procés del 2008. Mobilitat sostenible • El tractament dels problemes de la mobilitat continua el procés d’extensió en empreses, polígons i sectors diversos del món laboral. Malgrat aquesta reali- tat, la negociació col·lectiva no ha estat capaç, en general, d’incorporar aquesta nova matèria als convenis. En aquest terreny, les recomanacions de l’AIC en el sentit de regular, en els convenis, les clàusules que assegurin la negociació periòdica de la mobilitat tampoc han tingut resposta, amb el risc que si no que- den incorporades com a drets permanents en la negociació col·lectiva, acords avui existents en empreses i en polígons es poden convertir en mesures mera- ment conjunturals. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 117 Qüestió de temps, qüestió de drets: la racionalització del temps de treball Molt s’ha parlat i s’ha escrit al voltant de la necessitat de racionalitzar els hora- ris laborals i fer-los compatibles amb els horaris escolars, amb el temps per a un mateix, per a la família, per a la formació, per al lleure... De la mateixa manera, sembla ja acceptat que la permanència en el lloc de tre- ball durant llargues hores no porta automàticament implícit un major rendiment i més productivitat. És innegable que hi ha una sèrie de factors que demanen urgentment que es treballi per fer un canvi efectiu en l’organització del treball, tant des del ves- sant social com laboral, de manera que les persones treballadores puguin fer efectiva una conciliació de la seva vida laboral, familiar i personal. Només a títol d’exemple, es poden constatar algunes dades que evidencien que, a més, ens trobem davant d’una qüestió de gènere: Els homes d’entre 25 i 44 anys dediquen diàriament 8,31 hores al treball i 2,21 – a la llar i la família. Les dones del mateix tram d’edat, dediquen 7,21 hores diàries al – treball i 4,45 a la llar i la família (font: IDESCAT). Un 33,8% dels homes ocupats de 16 anys o més manifesten tenir dificultats – per compaginar la feina amb tasques domèstiques o familiars. En el cas de les dones, el percentatge puja fins al 45,8% (font: IDESCAT). Introduir canvis en l’organització del temps de treball comporta beneficis que són classificables en tres categories: beneficis socials, beneficis per a les per- sones treballadores i beneficis per a les empreses. Beneficis socials• Més dedicació a la família i més concretament als fills i les filles. Aquest és un aspecte de gran rellevància social. Amb els horaris laborals que hi ha ara com ara, els pares i les mares no poden dedicar el temps suficient a l’educació i la relació amb els fills. Això es tradueix en què cada cop es demana a l’escola que ampliï els seus horaris i que el professorat es queixi que els pares i les mares fan recaure tota la responsabilitat de l’educació a l’àmbit escolar. Generalment, nens i nenes dediquen una gran quantitat d’hores a fer activitats extraescolars, i són poques les hores que finalment passen a casa seva al llarg del dia. Una altra conseqüència pot ser que els infants passin més temps del desitjat fent activitats sense supervisió d’un adult, com pot ser mirar la televisió, jugar a jocs d’ordinador, navegar per Internet, jugar amb consoles i videojocs, xatejar amb els companys, enviar missatges per telèfon mòbil, etc. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 118 Més estalvi i millor qualitat en serveis d’atenció a les persones: escoles bres- sol, serveis d’atenció a les persones en situació de dependència i persones amb discapacitat. Malgrat que una de les quatre branques de l’estat del benes- tar és l’atenció social i que els serveis socials han de ser oferts al conjunt de ciutadans i ciutadanes de manera universal i gratuïta, hi ha encara moltes man- cances, de manera que aquests serveis majoritàriament són privats i represen- ten una despesa considerable per a les butxaques de les famílies. Tenint en compte que majoritàriament és la dona qui té cura dels fills i les filles i de les persones dependents o amb discapacitat, en moltes ocasions és aquesta qui deixa de treballar quan té criatures petites o al seu càrrec per poder-s’hi dedicar. Si a això li afegim que el sou de la dona sol ser inferior al de l’home (salari secundari), en ocasions pot arribar a sortir més a compte deixar de treballar que fer front a les despeses que suposa l’escola bressol, el cangur o altres serveis. Més participació ciutadana en la vida associativa. Un altre aspecte que es veu afectat per la manca de temps és el de la participació en el sentit més ampli, en les organitzacions polítiques i sindicals, en les associacions i en el desenvo- lupament de tasques de voluntariat social. Beneficis per a les persones treballadores• Un gran pas endavant en la igualtat entre l’home i la dona: el gran desafiament està a organitzar el treball públic d’homes i dones tenint en compte les tasques domèstiques i familiars per a tots dos, flexibilitzar la divisió genèrica del treball i remunerar amb suficiència i igualtat el treball. Encara hi ha grans diferències entre homes i dones pel que fa als usos del temps i aquest ús determina o autonomia o dependència. Aquest és l’origen de la desigualtat. Per tant, la conciliació de la vida familiar, laboral i personal és el primer pas per avançar en aquest sentit. Més temps de dedicació a la pròpia persona. L’organització dels horaris laborals a Catalunya i a la resta de l’estat fa que, en un percentatge elevat, la persona treballadora hagi de dedicar la major part del dia a treballar i, per tant, no disposi de temps lliure. Per tant, no pot dedicar temps a l’oci, a formar-se, a la xarxa de relacions personals..., és a dir, a aquelles activitats escollides lliurement que enriqueixen les persones amb altres experiències. Si ens centrem novament en les dones, aquest temps encara queda més reduït, perquè, en la majoria d’ocasions, és sobre elles en qui recauen les tasques domèstiques i la cura dels fills (especialment si són menors de 6 anys). Per tot això, és evident que els índexs d’estrès són elevats i el ritme de vida ens porta a un desencís que repercuteix clarament en la qualitat de vida dels treballadors, i especialment de les treballadores. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 119 Beneficis per a les empreses• Índexs de productivitat més elevats. Catalunya, i també Espanya, és un dels països de la Unió Europea (UE-15) que té els índexs de productivitat més baixos (quatre punts percentuals per sota de la mitjana, segons fonts de l’Eurostat 2003). Hi ha altres factors que influeixen en aquesta baixa taxa de productivitat, però un d’ells és l’horari laboral. El fet que es dediqui més temps a treballar i que el/la treballador/a hagi de romandre físicament en el seu lloc de treball no significa que la productivitat augmenti. Si la jornada de treball es prolonga al llarg del dia fins al vespre, les persones tendeixen a la irritabilitat, s’identifiquen menys amb els interessos de la seva empresa i tenen més probabilitat de patir accidents. No cal oblidar que la productivitat també va lligada a la competitivitat de les empreses. En plena societat del coneixement, la producció té molt poca relació amb el nombre d’hores de permanència en el lloc de treball. Per aquest motiu, cal optimitzar els horaris laborals i trencar amb la vella idea que com més temps es treballa, més bons resultats s’obtenen. Disminució dels nivells d’estrès laboral i de l’absentisme laboral. El fet que es dediquin tantes hores al llarg del dia al treball remunerat i, a més, s’hagi d’invertir temps en les tasques domèstiques, crea en les persones, i especial- ment en les dones, un alt nivell d’estrès. De vegades aquest estrès deriva en una malaltia i cal sol·licitar una baixa per ILT. Aquestes baixes solen ser llargues en el temps i tenen un cost força elevat tant per a l’empresa com per a la per- sona que la pateix. Augment de les hores dedicades al son i disminució dels accidents laborals. De tothom és sabut que la somnolència produeix una disminució de la capacitat de reacció i disminueix la capacitat de concentració. Per tant, una persona que no dorm les hores adequades (entre 6 i 8 hores, segons l’edat) té moltes més possibilitats de patir accidents laborals o accidents de trànsit, que poden ser in itinere. Per tant, la redistribució de l’horari laboral pot contribuir a dedicar més temps al descans i, així, minimitzar tots aquests perills. Empreses més eficaces, innovadores i sostenibles en els escenaris locals i internacionals. Aquelles empreses que reorganitzen l’horari laboral dels seus treballadors i treballadores, contribueixen a què es produeixi el canvi social indispensable per a l’adaptació al nou model productiu. Aconsegueixen, també, que el seu personal treballador estigui més motivat en el seu lloc de treball i que el seu rendiment sigui superior. Però és important destacar que aquelles empreses que adapten els horaris laborals per a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar contribueixen que les dones, els i les estudiants i les per- sones treballadores amb persones dependents o discapacitades al seu càrrec accedeixin al mercat laboral, fet totalment necessari en la nostra societat, on cada cop la població està envellint més, la població de joves s’incorpora més tard al mercat laboral i l’edat de jubilació s’avança. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• mercat laboral 120 Es tracta ara d’estendre, mitjançant l’instrument de la negociació col·lectiva, aquests paràmetres al màxim de sectors i d’empreses, a l’àmbit privat i a l’àmbit públic, malgrat que, en aquest últim, ja s’hi han fet notables avenços. La distribució del temps de treball és un factor que introdueix fortes desigualtats. La flexibilitat ha de ser aplicable i efectiva en el sentit que les persones tre- balladores puguin optar sobre com organitzar el temps de treball per poder-lo conjugar adequadament amb el temps personal. Qualitat de vida 3 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 122 Població La població oficial l’1 de gener del 2007 era de 1.595.110 habitants, amb una lleugera disminució amb relació a l’any anterior per l’efecte de l’aplicació de la nova llei que permet donar de baixa del padró municipal als immigrants que no hagin renovat la seva inscripció després de dos anys haver-se donat d’alta. Població total 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 %var. 0-07 1.505.325 1.527.190 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 6,6 Xifres oficials de població l’1 de gener de cada any Tanmateix, el nombre d’estrangers va tornar a créixer al mes de gener de 2008 i va arribar a 280.817 immigrants, que representen el 17,3% de la població de la ciutat. Població estrangera 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Població estrangera 53.428 74.019 113.809 163.046 202.489 230.942 260.058 250.789 280.817 % pob. estrangera/total 3,5 4,9 7,6 10,7 12,8 14,6 15,9 15,6 17,3 Població l’1 de gener de cada any Pes dels principals col·lectius d’immigrants Per nacionalitats, els grups que més han crescut durant aquest any són els italians, els pakistanesos, els bolivians1 i els brasilers. També creixen els roma- nesos per la incorporació d’aquest país a la UE. L’evolució d’aquests anys ha fet que variï lleugerament la distribució de les principals nacionalitats dins del conjunt d’immigrants de la ciutat, amb un pes més reduït del principal col·lectiu (els d’equatorians) i el creixement d’altres grups. En el cas dels equatorians i Els bolivians necessiten visat per entrar a la UE des d’aquest any, la qual cosa podria haver fet avançar la decisió 1 d’immigrar durant el 2007. Perú 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20082007200620052004 Equador Itàlia Bolívia Pakistan memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 123 d’altres grups arrelats al territori des de fa temps, van adquirint la nacionalitat espanyola, de manera que deixen de ser comptabilitzats com a estrangers quan es classifiquen en funció de la nacionalitat i no del lloc de naixement. La població estrangera té una mitjana d’edat de 32 anys, més jove que la població autòctona (43 anys de mitjana), fet que suposa un cert rejoveniment de l’estructura d’edats. L’índex d’envelliment, el percentatge entre la població més gran de 65 anys i la de 0-14 anys, ha passat del 191% el 2000 al 174% el 2007. Malgrat aquesta entrada de població més jove, el percentatge de gent més gran de 65 anys es manté força alt, gairebé el 21% de la població, especial- ment a l’Eixample i Nou Barris, on passen del 22%. El 25% de la població de 65 i més anys viu sola, un percentatge que va pujant al llarg de la dècada. A Ciutat Vella, aquesta proporció arriba al 32,6% i és la xifra més alta de la ciutat, seguida de Gràcia, l’Eixample i Sants-Montjuïc, també per sobre de la mitjana de Barcelona. En canvi, només el 3,5% de la població menor de 30 anys viu sola. A Gràcia, el percentatge puja fins el 5% i Ciutat Vella i l’Eixample superen el 4%. % Població que viu sola. 2007 Educació i formació El curs 2007-2008 es van inaugurar dues noves escoles bressol a la ciutat, una al districte de Gràcia i l’altra al de Sant Andreu, de manera que l’oferta muni- cipal d’escoles bressol és de 59 escoles amb una capacitat de 3.882 places (capacitat mitjana de 81 places). Aquestes escoles bressol formen part del Pla Bressol, signat per l’Ajuntament i la Generalitat, que preveia la creació de 2.190 noves places en el període 2005- 2009 i 26 nous centres. Des de l’any 2006 s’han creat 10 noves escoles: dues a Horta-Guinardó i a Nou Barris, i una a Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí. Barcelona 25,2 Sant Martí 23,5 Sant Andreu 23,8 Nou Barris 23,2 Horta-Guinardó 22,9 Gràcia 27,6 23,9 Sarrià-Sant Gervasi 22,2 Les Corts 25,9 Sants-Montjuïc 27,4 Eixample 32,6 Ciutat Vella Barcelona 3,5 Sant Martí 2,9 Sant Andreu 2,9 Nou Barris 2,4 Horta-Guinardó 3,0 Gràcia 5,0 2,7 Sarrià-Sant Gervasi 3,5 Les Corts 3,7 Sants-Montjuïc 4,4 Eixample 4,7 Ciutat Vella Població >65 anys Població <30 anys memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 124 L’augment demogràfic dels darrers anys s’està traduint en un increment del nombre d’alumnes matriculats a la ciutat. El curs 2007-2008 hi havia 215.143 alumnes matriculats en els ensenyaments de règim general, des de parvulari (entre 3-6 anys) fins a la formació professional de grau superior que comença als 18 anys. La major part dels alumnes estudien en centres privats concertats (61%), men- tre que el 39% que ho fa en centres de titularitat pública. Aquesta distribució és la contrària a la es dóna al conjunt de Catalunya, on la majoria d’alumnes estan matriculats en centres públics. Distribució dels alumnes per nivells educatius i titularitat. Curs 2007-2008 El nombre d’alumnes estrangers representen quasi l’11% de l’alumnat de la ciutat, amb una tendència a la moderació en el ritme de creixement des del curs 2004-2005. En canvi, en el conjunt de Catalunya aquesta proporció ha anat pujant contínuament fins a arribar al 12,5% dels alumnes matriculats. De totes maneres, en ambdós casos l’increment durant aquesta dècada ha estat molt important, 10 punts en el cas de Catalunya i de 7,8 punts en el de la ciutat de Barcelona i ha suposat un esforç addicional per al sistema educatiu, espe- cialment per al sistema públic que és el que ha acollit majoritàriament aquests alumnes. L’informe de la Fundació Bofill Estat de l’educació a Catalunya 2006- 2007 constata que el percentatge d’alumnat del sector públic augmenta en el darrere decenni principalment per l’escolarització de l’alumnat nouvingut. L’informe esmentat posa en evidència l’elevada taxa d’abandonament esco- lar prematur de la població jove (20-24 anys) a Catalunya en comparació amb la resta de comunitats autònomes i també respecte a la resta de la UE. Així mateix, en secundària, Catalunya presenta una taxa de repetició del 13,7%, superior a la mitjana espanyola (12%) i una de les més altes de totes les comu- nitats autònomes. Barcelona % s. públic Educació infantil (3-6 anys) Educació primària (6-12 anys) ESO (12-16 anys) Batxillerats (més de 16 anys) FP grau superior (més de 18 anys) Total FP grau mitjà (més de 16 anys) 39,0 40,3 41,1 34,9 35,2 41,1 45,5 % s. privat % s. públic % s. privat Catalunya 65,6 63,5 60,1 63,0 70,1 72,1 63,3 34,4 36,5 39,9 37,0 29,9 27,9 36,7 58,9 59,7 65,1 64,8 58,9 54,5 61,0 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 125 Alumnes estrangers s/total alumnes (%) Pel que fa a Barcelona, les dades mostren una taxa de repetició inferior a la del conjunt de Catalunya, però amb diferències entre districtes importants. Sants- Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample superen clarament la mitjana de Barcelona (12,7%) i de Catalunya (13,7%). En canvi, les Corts, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi queden força per sota. Les dades també mostren una taxa de repetició més alta al sector públic que al privat, fet que reflecteix les diferències socioeconò- miques que encara hi ha entre les dues xarxes educatives. Taxa de repetició en l’educació secundària (curs 2004-05) 5 13,7 18,8 7,1 Catalunya Barcelona Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc l'Eixample Ciutat Vella 18,7 5,5 9,1 11,9 12,7 27,7 11,5 21,2 16,4 22,7 15,7 35,3 10,5 7,5 4,3 6,8 8,7 12,8 7,1 9,5 14,9 21,3 8,6 13,5 25 7,2 14,2 21,4 4,8 7,7 17,8 24,1 11,7 Total % s. públic % s. privat Barcelona Catalunya 2007-20082006-20072005-20062004-20052003-20042002-20032001-20022000-2001 2.5 3.7 5.4 7.6 9.3 10.5 11.8 12.5 2.9 4.4 6.3 8.2 9.1 9.9 10.6 10.7 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 126 Cultura i oci Les biblioteques de la ciutat han superat els cinc milions de visites durantel 2007, xifra que suposa un augment del 5,6% amb relació a 2006. El nombre de docu- ments prestats ha crescut un 2,3%, amb més de 3,9 milions de documents. El nombre de visitants a museus municipals i consorciats ha crescut un 16%, de manera que les visites a exposicions i col·leccions de museus han estat gairebé de 5,7 milions. Al desembre del 2007 es va inaugurar el nou centre d’estudis i documentació del MACBA, dins del qual destaca una biblioteca amb un fons de 50.000 documents, un arxiu, un espai de lectura, aules per a cursos i seminaris i un espai d’exposicions. Els espectadors d’arts escèniques (2,3 milions) s’han incrementat un 9,4% amb relació a 2006, mentre que els assistents als grans auditoris musicals han baixat en 9%, principalment a causa de la disminució dels espectadors del Liceu i del Palau de la Música. El nou Pla Estratègic de Cultura aprovat el 2007 recollia el compromís de l’Ajuntament amb la ciutat i els seus creadors. En aquest sentit s’estan trans- formant edificis singulars de Barcelona en espais generadors de cultura, en fàbriques de creació artística, i són cedits a col·lectius o associacions per a estimular la creació. El primer dels espais per a la creació ha estat el Parc del Fòrum, dedicat al circ i que gestionarà l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya. Sens dubte, hi ha hagut dos esdeveniments ben diferents que han donat a la ciutat una projecció internacional notable. El primer va ser el rodatge a Bar- celona d’una pel·lícula del director nord-americà Woody Allen durant l’estiu, i l’altre la sortida des de Barcelona de la primera volta al món de vela per a dos tripulants i sense escala, la Barcelona World Race, al novembre de 2007. Instal·lacions esportives municipals L’any 2007 ha estat l’any de l’esport a Barcelona, amb més de 300 activitats programades, des de grans esdeveniments com les curses del Corte Inglés o la de la Mercè fins a activitats dins de clubs i associacions esportives dels barris. La pràctica de l’esport regular a la ciutat és important atès que al voltant del 64% de les persones d’entre 15 i 74 anys declaren que fan esport habitualment. 33,6% Camps de futbol independents Pavellons independients 5,9% 31,1% Centres esportius municipals Pistes poliesportives independents 10,9% Equipaments singulars 18,5% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 127 La xarxa d’instal·lacions esportives municipals és de 119, que inclouen 517 espais esportius (sales esportives, piscines, pistes de tenis, etc.). El nombre d’abonats ha anat creixent i arriba quasi a 182.000. Entre els usuaris d’aquestes instal·lacions també es comptabilitzen les més de 400 entitats i clubs i els 375 centres educatius que les utilitzen. Algunes de les principals curses d’Atletisme de Barcelona guanyen posicions dins del rànquing anual que elabora la Reial Federació Espanyola d’Atletisme. La Cursa dels Nassos-Sant Silvestre passa del setè lloc al quart, d’un total de 46 curses de 10 quilòmetres. La Mitja Marató ha passat del 32è lloc al 24è d’un total de 86 curses de 22 quilòmetres i la Marató ha pujat un lloc en situar-se com la tercera millor marató d’un total de 14. Medi ambient i sostenibilitat A Barcelona es van recollir més de 865.000 tones de residus al 2007, un 2% més que l’any anterior. Cada ciutadà va generar una mitjana de 1,48 quilos de residus per dia, un volum inferior a la mijtana de Catalunya (1,64 quilos/habitant/dia). El 33,2% dels residus es van recollir de forma selectiva, percentatge que ha anat creixent els darrers anys, atès que el 2003 la recollida selectiva represen- tava el 24,7% del total. Evolució de la recollida de residus 2003 2004 2005 2006 2007 Residus recollits (t) 833.455 848.771 858.867 849.364 865.095 % recollida selectiva 24.7 27.3 29.6 31.4 33.2 La recollida de paper i cartró, amb quasi 95.000 tones, ha crescut un 10% amb relació a l’any anterior i situa Barcelona al capdavant de les ciutats espanyoles de més de 500.000 habitants en recollida selectiva d’aquesta fracció. Les platges de Barcelona van mantenir una bona qualitat de l’aigua durant la temporada de platja, entre juny i setembre. El 87% dels dies analitzats la quali- tat de l’aigua era òptima per al bany, un 12% de les anàlisis van donar resultats bons i només l’1% van ser deficients. Anàlisi de la qualitat de l’aigua Deficient 1% 12% Bona Òptima 87% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 128 La major part dels dies (71%) les platges van mostrar la bandera verda, el 27% dels dies la bandera groga i només el 2% dels dies la bandera vermella. La presència de meduses va ser una de les principals causes de col·locació de la bandera groga aquest estiu. Estat de la mar (banderes) Durant la temporada de platja hi va haver un increment del 3% de les deixalles recollides a les platges amb relació a 2006, fet que suposa una estabilització del volum de residus i que contrasta amb els increments dels anys anteriors (22% el 2006 i 16% el 2005). Tot i aquest lleuger increment, continua dis- minuint la quantitat de residus que es deixen a la sorra i augmenten els que es dipositen a les papereres d’envasos, que són els residus més abundants a les platges. Recollida de deixalles a les platges (%) Durant aquest any el servei d’ajuda al bany, adreçat a les persones amb mobilitat reduïda, va experimentar un important increment respecte a 2006. Quasi 400 persones van fer ús de les platges, amb un augment del 89% més d’usuaris. Les primeres experiències per a l’adaptació de les platges de Bar- celona a aquestes persones es van iniciar fa 10 anys i en l’actualitat totes les platges són plenament accessibles durant la temporada de bany, però ha estat la platja de Sant Sebastià la que ha enregistrat l’increment més significatiu d’usuaris amb mobilitat reduïda. Verda 71% Groga 27% Vermella 2% 2007200620052004 So rra Pa pe re re s En va so s 17 27 29 40 44 38 45 39 39 35 26 21 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 129 Pel que fa a la qualitat de l’aire, els valors mitjans registrats de diòxid de nitro- gen, monòxid de carboni i PM10 van estar dins dels paràmetres marcats per la llei, de manera que la qualitat de l’aire a la ciutat ha estat adequat durant aquest any, tot i que alguna de les estacions de mesura els ha superat ocasionalment. Durant l’any ha quedat palesa la importància de l’ús racional de l’aigua davant la greu sequera que pateix el país, tot i que durant la darrera dècada Barcelona ha reduït el consum domèstic d’aigua un 12%. Actualment Barcelona consumeix 118 litres per habitant i dia i és una de les ciutats europees amb menys consum domèstic d’aigua segons l’estudi Urban Ecosysteme Europe fet en 31 ciutats europees. Una de les mesures ha estat la utilització del freàtic de la ciutat per al reg de parcs i jardins i la neteja viària. L’any 2007 el 12% de l’aigua que es va gastar en consum públic procedia del freàtic. Mobilitat El sistema de transport públic de la Regió Metropolitana va transportar 934,8 milions de viatgers durant el 2007, és a dir el 2,7% més que l’any 2006. Tots els mitjans de transport van pujar pel que fa al nombre d’usuaris, excepte Renfe Rodalies que va disminuir un 7% i va perdre cinc milions de viatgers a causa de la supressió del servei ferroviari en diverses línies durant els darrers mesos de l’any. Evolució de les dades de mobilitat 2007 2006 % 2007/2006 Intensitat de trànsit (vehicles en dia feiner): Principals vies de la ciutat (mostreig 17 carrers) 884.397 873.156 1.3% Accessos de Barcelona 1.218.934 1.201.723 1.4% Ronda Litoral (Poblenou) 108.968 109.399 -0.4% Ronda de Dalt (Collserola) 167.559 166.192 0.8% Nombre de viatgers transport públic (milions): 934,8 910,2 2.7% Metro 366,4 353,4 3.7% Autobús 351,3 339,7 3.4% Ferrocarrils Catalans 79,1 78,0 1.4% Renfe Rodalies 117,1 122,2 -4.2% Tramvia 20,9 16,9 23.7% Pel que fa al transport privat, les intensitats de trànsit en dia feiner registren un lleuger increment a les principals vies de la ciutat i als accessos mentre que a les rondes es van mantenir força estables amb relació a l’any anterior. La darrera enquesta de mobilitat en dia feiner, corresponent a l’any 2007, no pre- senta diferències destacables respecte a anys anteriors. En un dia tipus es van fer 15,7 milions de desplaçaments, amb una mitjana de 3,8 desplaçaments per memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 130 persona. Quasi un milió de desplaçaments van ser realitzats per transportistes, missatgers i altres professionals del transport i la logística. Els enquestats pun- tuen amb un 6,6 el transport públic en general i Renfe Rodalies és el mitjà menys valorat (5,4), mentre que el tramvia és el més valorat (7). Valoració dels mitjans de transport públic El nombre d’accidents a la ciutat va pujar un 1,5% amb relació a l’any 2006, però van disminuir tant el nombre de ferits com el de morts. La gravetat dels sinistres també va ser menor atès que el nombre de lesionats greus va caure un 10%. El nombre de vehicles implicats en algun accident és d’uns 21.000, una xifra que es manté estable des de fa anys. Tanmateix, continua creixent el nombre de motocicletes implicades en accidents, un 8% més que l’any 2006. També van pujar els accidents de bicicletes a causa de l’increment de mobilitat amb aquests vehicles. La introducció del Bicing, però, no ha tingut un impacte sobre la sinistralitat d’aquest mitjà de transport ja que només 20 dels 442 accidents amb bicicleta corresponen al Bicing. Al mes de març del 2007 es va implantar un nou sistema de transport públic individual, el bicing, que ha tingut una acceptació notable entre els ciuta- dans. Al final de 2007 ja hi havia més de 100.000 abonats que utilitzen aquest sistema sostenible per desplaçar-se per la ciutat, amb una oferta de 3.000 bici- cletes. Aquest èxit ha fet possible que el sistema s’estengui a tots els districtes de la ciutat a partir de 2008 i que s’hagi doblat l’oferta de bicicletes. Usuaris Bicing segons edat 6,61 7,04 6,82 6,22 6,18 5,85 5,58 5,46 Tramvia FGC Metro Bus TMB Altre bus urbà Bus interurbà Renfe rodalies Mitjana TP 24,3% Entre 26-30 19,6% Entre 16-25 55 i més 5,3% Entre 46-55 11,3% Entre 41-45 8,3% Entre 36-40 11,5% 19,6% Entre 31-35 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 131 Serveis socials i salut Els equips d’atenció primària de la ciutat van atendre més d’1,1 milions de per- sones, el 69% de la població adscrita a aquests equips, amb una mitjana de 8,2 visites per persona. Els districtes de Sant Martí, Nou Barris i Sants-Montjuïc van registrar el percentatge més alt. Usuaris dels equips d’atenció primària. % sobre població adscrita La natalitat ha anat creixent a la ciutat de manera constant, sobretot per la forta immigració que s’ha produït en el darrer quinquenni. La taxa de fecunditat ha passat de 29,6 naixements per 1.000 dones entre 15-49 anys el 1995 a 36,8 actualment i és superior entre les dones provinents de països en vies de des- envolupament (41,6) que entre les dones autòctones (38,8). En canvi, els embarassos no planificats no han disminuït i la taxa d’avortaments es manté al voltant de 12 per 1.000 dones. Les dones joves i les de països menys desenvolupats són les que presenten la taxa d’avortament més alta i moltes d’elles no havien planificat l’embaràs. Pel que fa a la tuberculosi, el nombre de casos diagnosticats ha disminuït el darrer any, tendència que s’observa al llarg de la present dècada. La incidència d’aquesta malaltia és molt desigual entre la població autòctona i la immigrada, amb 19 casos per 100.000 persones en el primer cas i 62,6 en el segon. Però la davallada de la malaltia també ha estat diferent, amb una caiguda del 14% en la població autòctona i només del 0,7% en persones immigrants. Les infeccions per VIH-sida han disminuït en els darrers anys però continuen sent una preocu- pació per a la sanitat pública per la magnitud i la mortalitat que presenten. Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona (CMBS) L’any 2007, el Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona (CMBS) vol destacar tres àmbits en els quals ha prioritzat la seva atenció: Barcelona Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc l'Eixample Ciutat Vella 68,6 65,1 74,2 60,6 56,3 69,3 69,4 75,7 72,2 76,1 69,3 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 132 Programes específics dels vuit grups de treball del CMBS.• L’any 2007 s’han constituït vuit grups de treball en el si del CMBS, en els quals han participat 368 persones i 155 entitats i institucions. Els eixos dels programes de treball de cada curs han estat: Grup Acció Comunitària L’acció comunitària i els usos de l’espai públic. – L’acció comunitària i la inclusió social. – L’acció comunitària, l’art i la cultura. – Grup Dona Dona i política: actualitat de les polítiques de gènere, les dones en els – governs locals catalans, participació de les dones en la política: experiència i reflexions. Aportacions al nou Pla operatiu contra la violència vers les dones. – Grup Drogodependències Aportacions al Pla d’acció de drogodependències de Barcelona 2006-2008: – desplegament del Pla, línies i àmbits d’actuació, accions i coordinacions que cal impulsar en el context del Pla i des del punt de vista de diferents professionals. Grup Famílies Abast i limitacions de la Llei de l’autonomia personal i atenció a les persones – en situació de dependència amb relació a les famílies. Les famílies monoparentals i les persones sense sostre. – Cap a un nou marc legislatiu en el tractament de les famílies: Llei de serveis – socials, Llei de prestacions econòmiques i Llei de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Grup Gent Gran Seguiment del compliment de les propostes fetes pel grup durant el període – 2001-2006. Presentació del Consorci de Serveis Socials. – Valoració de la II Convenció Les Veus de la Gent Gran. – Presentació del Pla de millora dels casals de gent gran de l’Ajuntament de – Barcelona. Grup Infància Pobresa infantil: presentació de la memòria de Càritas Diocesana de Barcelona – 2005 i de l’experiència del Casal d’Infants del Raval. Atenció a la infància i l’adolescència en risc des dels serveis socials de – l’Ajuntament de Barcelona La infància en risc, objectius i programes de la DGAIA per al període 2007-10. – Presentació del III Congrés Mundial de Drets de la Infància i l’Adolescència. – memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 133 Grup Pobresa Pobresa infantil: presentació de la memòria de Càritas Diocesana deBarcelona – 2005 i de l’experiència del Casal d’Infants del Raval. Atenció a la infància i l’adolescència en risc des dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Presentació del I Informe de seguiment del Pla municipal per a la inclusió social. – Pobresa i privació a Catalunya. – Grup Salut Informe de Salut de Barcelona. – Projecte JoveBCN i Salut. – Programa Salut i Escola. – Consells de Salut dels districtes de la ciutat. – Les experiències en l’àmbit de salut en el Pla comunitari de Roquetes. – Les alertes sanitàries a Barcelona. – Les noves lleis socials i el seu impacte a la ciutat de Barcelona• Era previsible que l’any 2007 el CMBS adrecés especialment la seva reflexió i les seves aportacions al desplegament de les noves lleis socials a la ciutat de Barcelona, atesa la importància d’aquestes normes: la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i el nou model de serveis socials bàsics de Barcelona. Fa gairebé dues dècades, Barcelona va desplegar la xarxa de Centres Municipals de Serveis Socials. Aquesta xarxa va quedar regulada pel Pla d’atenció social primària de Barcelona de 1994. Al llarg dels anys posteriors, la ciutat ha viscut transformacions intenses i accelerades en la seva realitat social: canvi demo- gràfic, diversificació familiar, moviments migratoris, noves relacions de gènere i nous usos del temps, situacions emergents de risc d’exclusió social i relacional. El Llibre Blanc dels Serveis Socials, aprovat el 2003, va esdevenir el marc on polítics, tècnics i entitats van reflexionar sobre les necessitats d’adaptació de l’atenció social primària a les noves estructures i dinàmiques socials. Durant el període 2004-2007, l’estratègia de millora dels serveis socials va començar a tra- duir en polítiques públiques concretes les propostes del Llibre Blanc. L’ampliació i millora de l’atenció domiciliària i del servei de teleassistència, la posada en marxa dels equipaments d’atenció a persones sense sostre, l’enfortiment dels serveis d’educadors en medi obert, la protocol·lització de l’atenció a col·lectius i situacions tipus, entre d’altres, són iniciatives que s’han anat desenvolupant en el marc de l’estratègia de millora. L’aprovació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i de la Llei de serveis socials, totes dues en vigor des de l’1 de gener de 2008, ha marcat un veritable punt d’inflexió. Les dues lleis preveuen l’accés universal als serveis socials com a nou dret subjectiu de ciutadania i consoliden normativament la competència municipal sobre els serveis socials bàsics. En aquest nou context, l’Ajuntament de Barcelona estableix com a prioritat del nou mandat 2007-2011 la definició i memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 134 posada en funcionament d’un nou model de serveis socials bàsics que, a partir de la millora qualitativa i de l’ampliació de professionals i de centres, ofereixi el marc idoni on es pugui construir la dimensió local del quart pilar de l’Estat de benestar. Considerem els serveis socials bàsics com el conjunt organitzat i coordinat d’accions professionals portades a terme per un equip multidisciplinari que, des de la proximitat i per mitjà de prestacions específiques i l’aprofitament dels recursos del mateix medi comunitari, contribueix a l’autonomia perso- nal i comunitària. Els serveis socials bàsics presten suports diversos orien- tats a la cobertura de necessitats bàsiques o a l’assoliment de les fites vitals que es plantegen les persones, especialment aquelles que presenten manca d’integració o d’autonomia, i s’orienten a l’enfortiment dels vincles relacionals. Els serveis socials bàsics tenen com a principal contribució la inclusió i la gene- ració de capital social. Segons la Llei de serveis socials de Catalunya, els serveis bàsics es defineixen a partir de cinc trets característics: Eix vertebrador, juntament amb els serveis especialitzats, del sistema públic – de serveis socials. Primer nivell del sistema públic de serveis socials i garantia de proximitat a la – ciutadania i als àmbits familiar i social. Organització territorial i dotació d’equips multidisciplinaris. – Caràcter polivalent, comunitari i preventiu per fomentar l’autonomia de les – persones. Respostes en l’àmbit propi de la convivència dels destinataris/àries – dels serveis. El CMBS ha debatut en el si dels seus grups de treball i de la Comissió Per- manent la implementació d’aquestes lleis i ha aportat la seva experiència als diferents òrgans responsables (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barce- lona, Consorci de Serveis Socials de Barcelona, etcètera). Seguiment del balanç del Pla municipal per a la inclusió social• Els principals indicadors de balanç del Pla municipal per a la inclusió social són: L’enfortiment de la despesa per a inclusió social• Despesa en serveis vinculats a l’execució del pla d’inclusió 2004: 61.934.598 euros 2007: 93.230.284 euros Exemples d’evolució de la despesa en inclusió social 2004 2007 Xarxa bàsica d’atenció primària (centres de serveis socials) 37.239.371 54.093.305 Servei d’atenció domiciliària 9.154.489 16.831.067 Atenció a persones sense sostre 5.718.557 12.360.706 Acció comunitària 699.225 1.226.047 Atenció a la infància en risc 4.039.392 6.038.220 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 135 Enfortiment dels equips professionals per a la inclusió social • Professionals dels serveis socials municipals A la xarxa territorial d’atenció social primària i d’infància en risc 2004: 346 professionals 2007: 415 professionals Als serveis d’atenció primària de ciutat (urgències socials, medi oobert i equipaments) 2004: 110 professionals 2007: 175 professionals Enfortiment de la implicació ciutadana en les polítiques d’inclusió• Evolució de la despesa en convenis d’inclusió amb entitats d’acció social 2004: 1.257.860 euros 2007: 2.268.127 euros Evolució del nombre d’entitats amb convenis d’inclusió signats amb l’Ajuntament 2004: 23 convenis 2007: 93 convenis Inclusió social en l’àmbit econòmic i laboral• Prestacions econòmiques 11.732 persones ateses amb ajuts econòmics de serveis socials Recursos destinats 2003: 1.191.860 euros 2007: 2.276.488 euros Rendes mínimes d’inserció 2003: 3.350 RMI ( 6.700 persones beneficiàries) 2007: 5.285 RMI (10.570 persones beneficiàries) 5.364 persones en risc d’exclusió en itineraris d’inserció laboral l’any 2007 (1.448 persones més amb relació al 2003) 1.432 persones en risc d’exclusió inserides en el marc de programes d’inclusió laboral al llarg de l’any 2006 (Barcelona Activa, Acció Social, IMD i SAIER). Inclusió social en l’àmbit residencial i en situacions d’exclusió intensa• Habitatges d’atenció social (inclusió i gent gran) 2003: 179 persones acollides en 130 habitatges d’atenció social 2007: 971 persones acollides en 702 habitatges d’atenció social 3.153 persones sense sostre ateses al llarg del 2006. Cinc nous centres d’acolliment nocturn i tres nous centres de dia entre 2005 i 2007 2004: 309 places d’acolliment nocturn i 50 de centre de dia 2007: 736 places d’acolliment nocturn i 220 d’atenció diürna 14.327 persones ateses pels serveis municipals d’alimentació i 286.483 àpats servits al llarg del 2006 Inclusió social en l’àmbit de persones en situació de dependència• Servei municipal de teleassistència: Desembre 2003: 3.676 aparells instal·lats. 4.463 persones ateses. Desembre 2006: 13.538 aparells instal·lats. 16.438 persones ateses. Setembre 2007: 22.268 aparells instal·lats. 26.307 persones ateses. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 136 Servei municipal d’atenció domiciliària: 2003: 6.120 persones grans fràgils o amb discapacitats ateses. 2006: 12.116 persones grans fràgils o amb discapacitats ateses. 42.444 persones ateses a la xarxa de centres de serveis socials (39.456 el 2003). Inclusió social en l’àmbit de la immigració (acollida i interculturalitat)• 25.580 persones ateses al SAIER (27,1% increment respecte a 2003) Mediacions interculturals: 2003: 619 mediacions i quatre projectes de mediació comunitària. 2006: 1.200 mediacions i 27 projectes de mediació veïnal i comunitària Inclusió social en l’àmbit relacional (acció comunitària i accessibilitat)• Acció comunitària 2003: 7 plans comunitaris i 16 accions comunitàries d’intercanvi i solidaritat (151 agents implicats) 2007: 16 plans comunitaris i 39 accions comunitàries d’intercanvi i solidaritat (362 agents implicats) Accessibilitat 2004: 155.603 viatges amb el servei porta a porta 2006: 237.462 viatges amb el servei porta a porta 2007: projecció 263.000 viatges 2004: 143 persones amb gran discapacitat ateses al servei de suport al bany (prestació de 501 serveis de suport) 2007: 387 persones amb gran discapacitat ateses al servei de suport al bany (prestació de 1.805 serveis de suport) Inclusió relacional de persones d’alta vulnerabilitat (infants i adolescents • en risc) 2003: 901 joves vinculats al programa A Partir del Carrer 772 joves en activitats d’orientació i 212 en seguiment estable. 2006: 3.947 joves vinculats al programa A Partir del Carrer. 1.740 joves en activitats d’orientació i 449 en seguiment estable. 3.070 nens i nenes atesos pels equips d’infància en risc i 914 infants atesos a la xarxa de centres oberts (140 el 2003) Percepció de la ciutat Les incidències en la xarxa de transport públic, que fins i tot van obligar a tallar algunes línies de rodalies durant uns mesos, han fet que el transport i les infraestructures hagin estat el principal problema que ha patit la ciutat durant el 2007 en la percepció dels ciutadans. Els barcelonins opinen que també ha estat el principal problema que ha patit el conjunt de Catalunya. L’accés a l’habitatge és el segon problema més greu tant a Barcelona com a Catalunya, segons els ciutadans. La resta de qüestions que segueixen: la inse- guretat, la immigració i la circulació, mantenen una tendència a la disminució com a principal problema de la ciutat. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 137 Principals problemes que pateixen Barcelona i Catalunya, segons els ciutadans de Barcelona Barcelona 2004 2005 2006 2007 Transports, infraestructures i comunicacions 2,6 3,4 6,6 16,6 Accés a l’habitatge 13,4 9,9 13,6 14,6 Inseguretat 16,8 14,6 13,8 10,5 Immigració 14,4 14,6 14,1 9,3 Circulació 11,3 6,8 9,5 8,3 Neteja 10,1 12,6 6,5 7,8 Aspectes polítics 0,5 3,0 3,5 3,5 Sorolls i contaminació 3,1 3,1 2,6 3,4 Molèsties per obres 0,3 1,6 4,8 2,9 Equipaments i serveis 4,0 1,5 1,3 2,8 Catalunya 2004 2005 2006 2007 Transports, infraestructures i comunicacions 7,1 7,0 6,5 18,9 Accés a l’habitatge 7,4 5,4 12,40 8,8 Encaix de Catalunya a Espanya 6,6 11,4 9,0 8,4 Immigració 16,8 12,4 13,8 7,5 Aspectes polítics 1,8 2,3 4,1 6,6 Problemes econòmics 5,0 5,5 5,6 6,0 Atur/condicions de treball 11,1 6,8 5,3 5,1 Inseguretat 5,6 5,6 7,3 4,4 Gestió Generalitat 2,6 2,0 2,0 3,0 Equipaments i serveis 6,0 2,0 2,0 2,4 Principals problemes que pateix la ciutat Habitatge Construcció d’habitatges L’any 2007 s’ha registrat un important canvi de tendència en el sector de l’habitatge a Espanya i Barcelona també s’ha trobat immersa en aquesta mateixa 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 2007200620052004 Transports, infraestructures i communicacions Accés a l'habitatge Immigració Inseguretat Circulació memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 138 dinàmica. Les dades de construcció residencial a la ciutat mostren un descens significatiu del nombre d’habitatges iniciats, del 18,9% amb relació a 2006, de forma semblant al que ha passat al conjunt d’Espanya, on el nombre de visats ha baixat un 20%. Altres àmbits com l’AMB i Catalunya han experimentat caigudes fins i tot més fortes, del 27% i el 33%, respectivament. Construcció d’habitatges a Barcelona Es pot dir, per tant, que l’any 2007 els descensos dels nivells de producció han començat a ser, a més d’intensos, generalitzats. Després d’un seguit d’anys de forta expansió de l’activitat residencial, acompanyada de forts i persistents augments de preus dels habitatges, l’empitjorament de les condicions finan- ceres ha deteriorat l’accessibilitat a l’habitatge en propietat, de manera que, davant l’esgotament de la capacitat de compra de la demanda i les creixents dificultats dels promotors per comercialitzar els estocs, el sector ha començat a mostrar clars símptomes de retracció. El grau d’adequació d’aquests volums de producció a les necessitats de la població es pot analitzar a partir de la intensitat de la construcció, que per al conjunt de Barcelona és de només 2,9 habitatges/1.000 habitants. Es tracta d’un dels índexs més baixos de tot Catalunya, tot i ser el municipi que més habitatges promou, a causa de la baixa disponibilitat de sòl lliure a la ciutat, a la qual l’Ajuntament fa front impulsant la renovació i reutilització d’espais i sòls obsolets, projectant teixits urbans densos amb usos mixtos compatibles i generant noves zones de gran centralitat a partir de la transformació d’antigues àrees industrials, com en són exemple els plans urbanístics que s’estan desen- volupant als nous barris de la Sagrera, la Marina de la Zona Franca i la Verneda Industrial-Torrent d’Estadella. Els volums de producció al conjunt de l’AMB (4,3 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants) i a l’RMB (7,2) estan situats a l’entorn del que es considera com a suficient per assegurar les necessitats de creixement demogràfic de la pobla- ció (intensitat de la construcció propera a 6 habitatges/1.000 habitants). 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 3.740 3.918 3.696 4.747 4.910 4.011 4.641 3.591 3.675 3.396 922 778 1.072 854 1.116 1.336 845 1.806 855 898 925 5.314 6.458 6.558 5.119 4.634 4.886 5.415 5.090 5.841 5.803 4.704 Habitatges iniciats Habitatges acabats Habitatges protegits acabats memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 139 Construcció d’habitatge protegit Tot i el relativament alt volum d’habitatges iniciats en els darrers anys, el nom- bre d’acabats l’any 2007 presenta una disminució del 7,6%, que contrasta amb l’augment del 3% dels acabats a la ciutat amb algun tipus de protecció. Les 925 unitats d’habitatge protegit suposen una quota del 27% respecte al total dels acabats a Barcelona, per sobre del conjunt de l’AMB (17,4%) i molt supe- rior a la mitjana de Catalunya (5,4%). Al quadre següent s’analitzen les dades relatives als habitatges iniciats i aca- bats al llarg dels darrers deu anys agrupades en dos quinquennis (1998-2002 i 2003-2007) per a Barcelona ciutat i el conjunt de Catalunya, així com el pes dels habitatges protegits. Habitatges iniciats i acabats i % d’habitatges protegits Habitatges iniciats Habitatges acabats 1998-2002 2003-2007 % var. 1998-2002 2003-2007 % var. Barcelona (ciutat) Total protegits 1 6.116 6.827 11,6% 5.156 5.329 3,4% Total habitatges 2 27.655 26.853 -2,9% 22.061 19.314 -12,5% % protegits 1/2 22,1% 25,4% 3,3* 23,4% 27,6% 4,2* Catalunya Total protegits 1 32.899 35.188 7,0% 29.332 23.933 -18,4% Total habitatges 2 370.854 505.596 36,3% 286.056 371.494 29,9% % protegits 1/2 8,9% 7,0% -1,9* 10,3% 6,4% -3,9* (*) Variació en punts percentuals 1Habitatges protegits: qualificacions provisionals i definitives de protecció oficial de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat i habitatges del programa de remodelació de barris 2Habitatges iniciats i acabats: visats d’obra nova i certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors. Habitatges lliures i protegits Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, amb dades de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat Com es pot veure, la quota de protecció dels habitatges iniciats a la ciutat era ja del 22% de mitjana en el quinquenni 1998-2002 i ha augmentat fins al 25,4% en el període 2003-2007. De forma semblant, la quota de protecció dels habitatges acabats ha pujat fins al 27,6% en el darrer quinquenni. A Barcelona, el volum d’habitatges amb qualsevol dels tipus de protecció ha continuat creixent a un ritme molt superior al dels habitatges lliures. Els 6.827 habitatges protegits iniciats a la ciutat en el període 2003-2007 representen un augment de l’11,6% respecte a l’anterior quinquenni, mentre que el nombre d’habitatges lliures fins i tot ha disminuït. Aquesta situació difereix de la del conjunt de Catalunya, on l’augment del 7% en el volum d’habitatges protegits iniciats en el període 2003-2007 queda memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 140 dissolt en el si del fort increment protagonitzat pel mercat residencial lliure, bona part del qual, en ple cicle expansiu, inclou la construcció de residències secundàries i turístiques. Això ha fet que fins a un 22% dels habitatges protegits acabats a Catalunya en el quinquenni 2003-2007 es trobin al municipi de Barcelona, mentre que el volum total de la construcció residencial de la ciutat ha suposat poc més del 5% de Catalunya. Cal tenir en compte, però, que no ha estat fins a l’aprovació de la Llei d’urbanisme de Catalunya de 2004 i del reglament que la desenvolupa (en vigor des de l’1 de setembre de 2006) que, per primera vegada, s’ha establert de forma efectiva l’obligatorietat de les reserves de sòl per a habitatge protegit en tots els desenvolupaments urbanístics de Catalunya, fet que ha permès iniciar ja durant el 2007 la necessària mobilització de sòl. Evolució dels preus Després de tota una dècada d’augments ininterromputs, durant l’any 2007 els preus de venda dels habitatges han sofert una important desacceleració, tant pel que fa als de nova planta com als de segona mà, que és general a tot Espanya i que confirma la fi del llarg cicle expansiu viscut en els darrers anys pel mercat immobiliari residencial. Preus al mercat de l’habitatge de Barcelona Com es pot veure al quadre següent, el preu mitjà d’oferta dels habitatges lliures de nova construcció a la ciutat se situa, al segon semestre de 2007, en 5.952 euros/m2, amb un augment de només el 2,5% amb relació a l’any anterior, que en realitat és negatiu en termes reals, descomptant la inflació. El procés d’ajustament a la baixa dels preus és, com hem dit, generalitzat i intens, i també s’ha donat en d’altres àmbits com ara la resta de l’AMB (augment del 0,2% en termes corrents) i la resta de Catalunya (-0,3%). 0,0 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 5.500 6.000 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tipus d'interès (%) Tipus d’interès hipotecari (%) Preu de nova construcció Preu de segona mà memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 141 Preu mitjà d’oferta dels habitatges /m2 % var. (Dades del 2n. semestre) 2006 2007 2007/06 Nova construcció Barcelona1 5.804 5.952 2,5% Resta AMB2 4.345 4.354 0,2% Resta Catalunya1 3.176 3.167 -0,3% Segona mà3 Barcelona 5.007 4.860 -2,9% Lloguer3 Barcelona 13,08 14,51 10,9% Font: 1Tecnigrama. Dades publicades per la DGH, de la Generalitat de Catalunya 2Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona (dades de Tecnigrama) 3Departament d’Estudis Fiscals. Ajuntament de Barcelona Quant als habitatges de segona mà, la desacceleració és encara més acusada, ja que el mercat secundari està molt més atomitzat que el d’obra nova i molts petits propietaris i particulars són més sensibles al clima d’estancament. El segon semestre de 2007 el preu mitjà s’ha situat en 4.860 euros/m2, amb un descens del 2,9% respecte a l’any 2006 en termes nominals. Així doncs, han quedat enrere els increments de preus de dos dígits que s’havien anat produint de forma persistent des de l’any 1999. Després d’aquest període de fort encariment, tant l’elevat nivell assolit (el 2007, el preu mitjà uni- tari de nova planta ha superat per primer cop a Barcelona els 600.000 euros de mitjana) com la trajectòria a l’alça dels tipus d’interès iniciada ja a la tardor de 2005, que ha continuat durant la major part de l’any 2007, i l’enduriment de les condicions financeres d’accés al crèdit han provocat la retracció de la demanda i del nombre de transaccions realitzades, que a la vegada ha forçat la correcció a la baixa dels preus. Tot i que a la ciutat de Barcelona hi ha una demanda latent d’habitatge principal que continua sent força potent, en aquest escenari de menys dinamisme es manté a l’expectativa. Caldrà veure ara quin és l’abast tant de la intensitat com de la durada d’aquesta desacceleració en el sector. Mentrestant, institucions com el Banc d’Espanya ja preveuen taxes de creixement dels preus dels habi- tatges negatives en termes reals tant per a 2008 com per a 2009. Contrastant amb l’evolució dels dos segments del preu de venda, i un cop esgo- tat l’impuls ascendent, la trajectòria del segment de lloguer manté l’escalada alcista iniciada l’any 1999, basada en una demanda que creix en un context d’escassetat crònica de l’oferta. Això ha fet que el segon semestre de 2007 el preu mitjà del lloguer a Barcelona sigui de 14,5 euros/m2/mes, prop de l’11% més que l’any anterior, i que el memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 142 rebut mitjà superi els 1.000 euros mensuals. La demanda d’habitatges de llo- guer prové tant de l’augment del nombre de llars, com del desplaçament d’una part de la demanda del segment de compravenda cap al lloguer. Si analitzem l’evolució dels preus al llarg del darrer decenni en els tres seg- ments del mercat es pot veure com el de nova planta, tot i la desacceleració del darrer any, és el que presenta els creixements més forts en el conjunt del període 1997-2007, en qual els preus s’han multiplicat per quatre en termes corrents, i el segueix bastant de prop el mercat de segona mà. El de lloguer, en canvi, ha experimentat l’augment més moderat –tot i que els preus s’han doblat en el conjunt del decenni–, la qual cosa fa pensar que en les actuals condicions del mercat el recorregut a l’alça es mantindrà ferm. Evolució del preu mitjà d’oferta dels habitatges a Barcelona /m2 % var. 1997=100 1997 2002 2007 2007/2002 2002/1997 2007 Nova construcció1 1.457 2.931 5.952 103,1% 101,2% 408,5 Segona mà2 1.352 2.765 4.930 78,3% 104,5% 364,6 Lloguer2 5,83 8,38 12,67 51,2% 43,7% 217,3 Font: 1Tecnigrama (dades del 2n semestre) 2 Departament d’Estudis Fiscals. Ajuntament de Barcelona (mitjanes anuals) Les dades del quadre, basades en els valors de taxació dels habitatges lliures i publicades pel Ministeri de l’Habitatge, ens permeten comparar el nivell de preus de Barcelona dins del context espanyol. Les dades engloben tant els habitatges nous com els de segona mà i és aquest darrer segment el més important dins el conjunt, especialment a Barcelona i l’AMB, on representa més del 80% del nombre de taxacions. De forma semblant al que publiquen altres fonts especialitzades en anàlisi del mercat immobiliari, els preus presen- ten una variació sensiblement inferior a la dels anys anteriors. Preu mitjà de l’habitatge lliure. Rànquing de capitals de província /m2 2006 /m2 2007 % Var. San Sebastià 4.033,98 4.078,20 1,10% Madrid 3.700,58 3.844,90 3,90% Barcelona 3.470,78 3.698,60 6,56% AMB* 3.128,13 3.320,36 6,15% Catalunya 2.256,55 2.397,58 6,25% Espanya 1.944,28 2.056,35 5,76% *20 municipis de l’AMB, incloent-hi Barcelona Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, amb dades del Ministeri de l’Habitatge La taxa de creixement a Barcelona, l’any 2007, s’ha reduït a la meitat amb rela- ció a l’any anterior i ha passat del 12,4% al 6,6%, de forma equivalent al que memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 143 ha succeït en altres àmbits com l’AMB, Catalunya i Espanya, que presenten increments molt semblants. Sant Sebastià i Madrid es mantenen com les capi- tals amb més alt nivell de preus d’Espanya, encara que els augments nominals del darrer any han estat inferiors al de Barcelona. Política d’habitatge protegit La oferta d’habitatge protegit, que de mica en mica va guanyant pes dins el mercat residencial de la ciutat, presenta uns nivells de preus amb uns màxims vigents durant el 2007 que posen de manifest l’important diferencial existent amb els del mercat lliure. Preus màxims de venda dels habitatges protegits Pla d’habitatge (Decret 244/2005) Règim especial Règim general Preu concertat Habitatges usats Preus en vigor de l’11/1/2007 al 12/1/2008 /m2 /m2 /m2 /m2 Zona A1- Barcelona 1.630,72 1.863,68 2.489,76 2.213,12 Durant l’any 2007 s’han endegat moltes actuacions tant des de l’Ajuntament de Barcelona com des de la Generalitat per tal d’introduir noves línies de foment de l’habitatge protegit i per facilitar l’accés a l’habitatge a la població amb més dificultats. Cal destacar especialment la signatura, a l’octubre de 2007, del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016 com a document de compromís de tota la societat que aplega el Govern de la Generalitat i 33 organitzacions, entre els objectius del qual destaca la construcció de 160.000 habitatges de protecció oficial. Per tal de fer possible l’assoliment dels objectius del Pacte, la Generalitat va aprovar seguidament un Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, que estableix, per als municipis de més de 10.000 habitants, la reserva de sòl necessària per destinar un 20% del sostre de nova implantació a habitatge protegit de règim general i especial, un 10% al règim de preu concertat i un 10% addicional per a una nova tipologia, el concertat de Catalunya, el preu del qual estarà a mig camí entre el de règim concertat i el lliure. Aquesta elevada quota de protecció ja es dóna a Barcelona, on el planejament de barris nous com la Marina de la Zona Franca ja preveu percentatges d’habitatge públic a l’entorn del 50%. Addicionalment, el Decret llei també preveu l’elaboració d’un conjunt de plans directors urbanístics que permetran desenvolupar àrees residencials estratè- giques (ARE) que es caracteritzaran per l’equilibri entre l’habitatge lliure i el protegit (que serà d’un mínim del 50%). Bona part dels habitatges previstos es localitzaran a la Regió Metropolitana de Barcelona. Dins el Barcelonès es crearan set nou barris, un dels quals és previst a Barcelona, entre Vallbona i la Trinitat Vella, amb més de 30 hectàrees i 2.000 habitatges. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 144 Tot i que no entrarà en vigor fins a l’abril de 2008, també cal fer esment de l’aprovació, al desembre de 2007, de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, que defensa la funció social d’aquest bé i introdueix noves mesures de foment del lloguer, mobilitza i posant en el mercat habitatges desocupats i incideix alhora en la rehabilitació i la millora de les condicions del parc. A escala local, i de forma prèvia a l’aprovació del nou Pla d’habitatge 2008- 2016, l’Ajuntament de Barcelona, al novembre de 2007, va establir una nova mesura de govern amb sis accions concretes que ja s’han posat en marxa: Aplicació de noves fórmules de tinença i ús de l’habitatge: la producció de nou – habitatge a través del Patronat Municipal de l’Habitatge es farà únicament en règim de lloguer i en dret de superfície, la qual cosa suposa que l’Ajuntament manté la propietat del sòl. Constituir un fons d’habitatges públics de lloguer social per resoldre situacions – d’emergència social. Disposar, en el termini de dos anys, de la Xarxa d’Oficines Integrals d’Habitatge – de l’Ajuntament, amb una oficina com a mínim per districte. Potenciar els ajuts a la rehabilitació i unificar-ne la gestió independentment – de l’origen. A partir de la nova Llei del dret a l’habitatge, aprovar el reglament d’adjudicació – de l’habitatge protegit a la ciutat, sobre la base del criteri del registre únic. Subvenció del 50% de l’IBI als habitatges cedits a les borses d’habitatge: la – Borsa Jove i la Borsa Social. També cal esmentar la constitució, al febrer de 2007, del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, en el marc del Consorci de l’Habitatge format per la Gene- ralitat i l’Ajuntament, com un nou òrgan consultiu i de participació social, per generar opinió i propostes a l’entorn de la política d’habitatge a la ciutat. Amb més de seixanta membres, aplega els diferents sectors que intervenen en l’àmbit de l’habitatge i entre les seves funcions preveu el seguiment i l’avaluació del Pla de l’habitatge de Barcelona. La primera etapa del Pla de l’habitatge de Barcelona 2004-2010, la corresponent al període 2004-2007, ha suposat un avenç important ja que s’han assolit els objectius previstos: s’han impulsat 10.204 habitatges protegits i prop de 4.500 ja estan acabats. L’habitatge dotacional (per a gent jove i apartaments amb ser- veis per a gent gran) arriba a 3.929 unitats (38,5%) i l’habitatge destinat a lloguer representa en conjunt un 47% del total impulsat. Finalment, cal afegir que, amb l’objectiu de coordinar la planificació de les actuacions d’habitatge amb protecció oficial dins l’àmbit de l’AMB es va apro- var, al maig de 2007, la constitució del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metro- politana de Barcelona, format per la Generalitat i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB. Aquest nou Consorci i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que ja funciona com a instrument per dur a terme les polítiques d’habitatge a la ciutat, establiran per conveni, entre tots dos, el sistema de cooperació. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 145 Política de rehabilitació Un dels principals eixos de la política d’habitatge de l’Ajuntament és la rehabilita- ció. En aquest sentit, i dins el període 2004-2007, la ciutat ha rebut una inversió de prop de 120 milions d’euros procedents del Ministeri de l’Habitatge, la Gene- ralitat i l’Ajuntament de Barcelona, per a diferents programes de rehabilitació. Així, els ajuts tant de les àrees de rehabilitació integral (ARI), com de la Llei de barris d’atenció especial i l’Àrea especial de rehabilitació integral (AERI) del Car- mel i entorns, han sumat un total de 36,9 milions d’euros i han permès la inter- venció en 24.375 habitatges i locals durant els darrers quatre anys. A les zones de transformació urbanística, com ara el Bon Pastor, la Colònia Cas- tells i Hospital Militar, s’ha actuat en la rehabilitació de més de 400 habitatges, amb una inversió de prop de 60 milions d’euros. A això cal afegir-hi les prop de 13.000 actuacions dutes a terme dins la campanya Barcelona posa’t guapa, de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qua- litat de Vida en el període 2004-2007, amb una subvenció de més de 23 milions d’euros. D’altra banda, les actuacions de remodelació dels barris barcelonins encara afectats per patologies estructurals han rebut un total de gairebé 222 milions d’euros i han incidit en 9.151 habitatges. Al novembre de 2007 es va signar la renovació dels convenis entre el Ministeri d’Habitatge i l’Ajuntament pel que fa als nou ARI vigents a la ciutat (Ciu- tat Vella, Poble Sec, Prosperitat i els nuclis antics de Gràcia, Horta, el Clot, Sants, el Poblenou i Sant Andreu). La inversió aprovada és de prop de 6,3 milions d’euros i permetrà millores en 1.219 habitatges. També es va acordar donar continuïtat a la col·laboració de les tres adminis- tracions per desenvolupar el programa de l’AERI del Carmel iniciat el 2005, amb una dotació de 10 milions d’euros. A la vegada, es va acordar decla- rar el barri de Sants-Badal, afectat per les obres del tren d’alta velocitat, com una nova àrea especial de rehabilitació integral, amb una dotació de 17 milions d’euros per als propers quatre anys, de la que es podran beneficiar prop de 14.000 habitatges. Les tres administracions també van signar un nou acord per continuar les actua- cions de remodelació als barris amb patologies estructurals del Turó de la Peira, la Via Trajana, el Polvorí, el Besòs, la Trinitat Nova i els Habitatges del Governador. Per acabar, cal ressaltar la continuïtat del programa d’ajudes que preveu la Llei de barris de la Generalitat, que s’ha continuat implementant un any més, amb l’aprovació durant l’any 2007 de dos nous projectes en dues àrees urbanes d’atenció especial de Barcelona: la Bordeta (Sants-Montjuïc) i el Coll (Gràcia). memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 146 A la taula següent es mostra el balanç del període 2004-2007. Balanç de la Llei de barris a Barcelona 2004-2007 Convocatòria Projecte Pressupost total Inversió realitzada1 % Previsió d’execució2 % 2004 Santa Caterina i Sant Pere 14.616.000 11.993.274 82% 14.616.000 100% Roquetes 11.054.445 6.515.164 59% 8.123.591 73% 2005 Poble Sec 16.915.500 9.454.066 56% 12.686.625 75% 2006 Torre Baró - Ciutat Meridiana 18.042.000 6.566.302 36% 7.745.303 43% Trinitat Vella 17.442.986 2.828.435 16% 7.488.151 43% 2007 La Bordeta 14.765.003 1.220.000 8% 1.938.839 13% El Coll 15.724.370 0 0% 2.064.816 13% Total 108.560.304 38.577.241 36% 54.663.325 50% 1 Març 2008 2 Acumulat fins a desembre 2008 Apunts sobre les dimensions de l’exclusió social a Barcelona L’exclusió social no té una única causa generadora o determinant. A conti- nuació es presenten les diferents dimensions rellevants d’aquest fenomen, dimensions que es corresponen amb les que apareixen al document: Barce- lona Inclusiva 2005/2010. Pla per a la Inclusió Social, excepte la dimensió polí- tica o de ciutadania que és l’única que no s’ha considerat. Dimensió econòmica• Exposem aquí les darreres dades relatives a la renda familiar disponible per càpita a Barcelona. El 2005, i analitzant únicament els territoris, els districtes de Barcelona que presenten més vulnerabilitat econòmica (60% de la mediana dels ingressos, equivalents a 6.347 euros) són: Ciutat Vella, amb 27.679 perso- nes, el 24,87% de la seva població; Nou Barris, amb 30.142, el 18,28%; Sant Martí, amb 14.147, el 6,40%, i Sant Andreu, amb 2.375 persones, l’1,67%. Vulnerabilitat econòmica per territoris 2005 Districte Total zones Persones % població districte Ciutat Vella 5 27.679 24,87% Nou Barris 7 30.158 18,28% Sant Martí 2 14.147 6,40% Sant Andreu 1 2.375 1,67% Total ciutat 15 74.359 4,67% Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gabinet tècnic de programació. Ajuntament de Barcelona Distribució territorial de la Renda familiar a Barcelona 2007 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 147 Segons les dades de l’informe1 sobre la inclusió social a Espanya 2008 de la Fundació un Sol Món, aquesta pobresa moderada afecta més els grups de menors de 16 anys i els de més grans de 65 anys. Ara bé, la vulnerabilitat econòmica es concentra significativament en les persones més grans. Si ana- litzem el nivell d’ingressos del grup poblacional de 65 i més anys, segons les dades provinents de l’explotació de la targeta rosa, observem que un 35,6% d’aquestes persones té uns ingressos per sota de l’IPREM2, i un 31,81% té uns ingressos compresos entre 1 i 2 IPREM. Dimensió laboral• La taxa d’activitat al municipi continua en valors pràcticament idèntics als de l’any 2006. La taxa actual és del 77,4%, mentre que l’any anterior era del 77,8%. Per gènere, la taxa corresponent a les dones ha passat del 70,1% al 70,2%; la dels homes del 85,3% al 84,8%. El diferencial entre les taxes d’activitat d’homes i dones és de 14,6 punts, mentre que l’any passat era de 15,2. Encara que el diferencial s’ha reduït, la diferència és encara notable. Taxes d’activitat Total Homes Dones 2006 77,8 85,3 70,1 2007 77,4 84,8 70,2 Dades referides al quart trimestre de cada any Font: Departament d’Estadística de Barcelona. Dades del quart trimestre de cada any. Enquesta de Població Pel que fa a l’atur, les dades corresponents a l’any 2007 presenten un total de 46.700 persones aturades al quart trimestre de l’any, de les quals 24.600 són homes i 22.100 dones. Això suposa una reducció del 8,4% del nombre de per- sones en situació d’atur respecte al mateix període de 2006, quan eren 51.000 persones. El 2007 s’ha reduït la taxa d’atur femení respecte de 2006: ha passat del 7,6% al 6,0%. En canvi, la taxa d’atur masculina s’ha incrementat del 5,3% al 5,7%. És important assenyalar que el diferencial de l’atur per gèneres ha passat de 2,3 punts el 2006, a 0,3 punts el 2007, per sobre per a les dones. Pel que fa als diferents grups de població, els menors de 24 anys han passat de representar l’11,13% al 6,61% dels homes aturats, mentre que les dones de la mateixa franja d’edat han passat de ser el 6,82% a constituir el 5,80%. Pel que fa als aturats de més de 55 anys, hi ha hagut un decrement en el cas dels homes, que han passat del 25,17% al 17,85%, i un increment en les dones: del 24,06% al 27,10%. Segons el nivell de formació, el percentatge d’aturats respecte del total con- tinua de la següent manera: en les persones amb baix nivell de formació, els Fundació Un Sol Món. Caixa de Catalunya.1 IPREM: indicador públic de renda d’efectes múltiples. L’any 2007 la quantia mensual era de 499,20 euros i 2 l’anual de 5.990,40 euros. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 148 homes són 9,36% el 2006 i el 6,60% el 2007; les dones han passat de ser el 8,18% al 7,78%. L’atur de llarga durada s’ha incrementat en termes percentuals i ha disminuït en valor absolut respecte a 2006. Així, el total de persones en atur de llarga durada (considerant com a tals els que fa entre un i dos anys que es troben en atur i les que en fa més de dos) ha passat de 15.100 persones el 2006, xifra que suposava el 29,60% de l’atur, a 15.000 el 2007, el 32,11%. Atur de llarga durada 2006 2007 Persones aturades 51.000 46.700 Aturats d’1 a 2 anys 9.100 6.000 % sobre aturats 17,84% 12,85% Aturats > 2 anys 6.000 9.000 % sobre aturats 11,76% 19,27% Dades referides al quart trimestre de cada any Font: Enquesta de Població Activa. INE Dimensió residencial• Les dades corresponents a l’any 2007 respecte a la relació entre el preu de l’habitatge i la renda familiar disponible mostren uns valors semblants als de 2006, encara que una mica inferiors. És el primer any des del 2000 que això succeeix respecte dels habitatges de nova planta. La compra d’un habitatge de nova planta suposa una mitjana de 13,1 anys de la renda disponible de les famí- lies, mentre que l’any 2006 representava 13,3 anys. Pel que fa a l’habitatge de segona mà, s’ha passat de 8,9 a 8,4 anys. Nombre d’anys necessaris per adquirir un habitatge. Renda familiar disponible Font: Barcelona Economia Tal com assenyala la Fundació un Sol Món en l’estudi ja citat, els importants Segona mà 5,4 6,4 7,3 8,6 9,1 10,3 8,9 8,4 8,9 9,1 10,8 11,6 11,9 13,0 13,3 13,1 20072006200520042003200220012000 Nova planta memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 149 costos de l’habitatge són una carrega molt important en la despesa familiar, fet que genera una proporció significativa de pobresa. A més, aquests preus impedeixen l’emancipació dels joves, que continuen depenent econòmica- ment dels pares ja que en cas d’emancipar-se molts passarien a esdevenir pobres: s’estima que en cas de viure sols, el 43% dels joves d’entre 26 a 35 anys serien pobres i que aquest percentatge arribaria al 57% si s’hi inclogues- sin els costos de l’habitatge. De fet, si es mesura la pobresa abans i després de descomptar els costos de l’habitatge, la diferencia és de 9 punts per a les generacions més joves. Dimensió formativa• Amb les darreres dades disponibles corresponents a 2006, el percentatge de persones de 16 i més anys amb educació primària incompleta és de 173.568 persones, la qual cosa suposa el 12,2% d’aquesta població. Si comparem aquesta dada amb la de 2005, hi ha hagut un increment en valor absolut de 7.362 persones (el 2005 eren 166.206 i representaven l’11,9%). Pel que fa a l’evolució del fracàs escolar (entès com la proporció d’alumnes ava- luats en l’educació secundària que no s’han graduat), aquest any el percentatge és del 17,38%, xifra que suposa una considerable millora respecte de l’any anterior en què presentava el 22,53% dels alumnes avaluats. Evolució del fracàs escolar a Barcelona Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya Dimensió sociosanitària• Segons les dades corresponents a l’Enquesta de Salut Pública de Barcelona (2006), l’estat de percepció de la salut per a la població de 15 i més anys és semblant al de l’ultima enquesta de l’any 2000. Hi destaca el diferencial en l’estat de percepció de bona o molt bona salut, favorable als homes amb 7,7 punts respecte de les dones, si bé aquest diferencial s’ha reduït respecte de l’any 2000, en el qual el diferencial era de 8,6 punts. Quant a la percepció de l’estat de salut com a dolent o molt dolent, no hi ha pràcticament variació per 30,97% 23,71% 22,70% Curs acadèmic 22,73% 22,00% 22,53% 17,38% 2005-20062004-20052003-20042002-20032001-20022000-20011999-2000 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 150 a les dones: el 6,3% en l’enquesta de 2000 i el 6,4% en la de 2006. Sí que hi ha un canvi en el cas dels homes en la percepció negativa de la seva salut, ja que passen del 3,1% al 4,0%, tot i que encara presenten valors inferiors als de les dones. Estat de percepció de la salut en la població de 15 i més anys Homes 2000 2006 Molt bona o bona 81,8% 91,7% Regular 15,0% 14,4% Dolenta o molt dolenta 3,1% 4,0% Dones 2000 2006 Molt bona o bona 73,2% 74,0% Regular 20,4% 19,5% Dolenta o molt dolenta 6,3% 6,4% L’any 2006, l’indicador de salut “molt bona o bona” inclou l’estat de salut “excel·lent” Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Enquesta de Salut de Barcelona 2006. Agència de Salut Pública Pel que fa a les drogodependències, les darreres dades corresponents a 2006 mostren un increment en els inicis del tractament relacionats amb l’alcohol: el 2006 hi va haver 1.959 casos en tractament, mentre que el 2005 n’hi va haver 1.801, valors que suposen un increment percentual del 8,77%. No hi ha variació respecte del consum de cànnabis, amb 182 casos tant el 2005 com el 2006. D’altra banda, es produeix un decrement en els inicis de tractament relacionats amb l’heroïna, de 849 a 797 casos (un 6,12 % menys), i la cocaïna, que ha pas- sat de 1.205 a 1.063 casos (un decrement del 11,78%). Finalment, respecte del programa de manteniment de la metadona, el nombre d’usuaris ha passat de 9.211 a 8.812 (un decrement percentual del 4,33%). La mortalitat, compa- rant els anys 2006 i 2005, ha baixat de 80 a 70 persones, fet que suposa un decrement percentual del 12,50%. Evolució de l’inici del tractament de les drogodepèndencies Font: Agència de Salut Pública 2006200520042003 Alcohol Cocaina Opiacis (heroïna) Cànnabis231 182 182 1.402 1.205 1.063 1.099 849 797 3.398 1.801 1.959 96 1.302 1.269 2.086 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• qualitat de vida 151 Dimensió relacional• L’any 2006, el nombre de persones de 75 i més anys que viuen soles a la ciutat era de 53.443, mentre que el 2005 eren 52.068. Això significa que hi ha hagut un increment del 2,64%. L’índex de solitud a la ciutat ha passat del 30,71% al 30,56%. Malgrat aquest valor global, per gèneres destaca la gran diferència entre les dones i els homes, de 23,96 punts percentuals per sobre per a les dones l’any 2005, i de 23,82 el 2006. Un 30% de les persones grans pateix pobresa moderada, amb un risc addicio- nal en el cas de les persones d’aquest grup que viuen soles, segons l’estudi de la Fundació un Sol Món. Així mateix, la meitat de les dones i un terç del homes més grans de 65 anys que viuen sols són pobres. D’altra banda, les llars monoparentals han passat de ser 190.325 el 2006 a 193.171 el 2007, fet que suposa un increment percentual de l’1,50%. A escala de ciutat el percentatge de llars monoparentals respecte del total és de gairebé el 30%. Població que viu sola 2005 2006 Població de 75 anys i més 169.571 174.883 Homes 58.268 60.358 Dones 111.303 114.525 Població de 75 anys i més anys que viu sola 52.068 53.443 Homes 8.727 9.032 Dones 43.341 44.411 Índex de solitud de les persones de 75 anys i més 30,71% 30,56% Homes 14,98% 14,96% Dones 38,94% 38,78% Font: Observatori Social de Barcelona. Dades bàsiques i indicadors sociodemogràfics. Juliol 2007 Perspectives 4 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 153 Un nou model de polítiques actives per a un nou model de treball i d’empresa Mar Serna, Consellera de Treball Avui, a Catalunya, hi treballen més de 3,5 milions de persones i és la comunitat autònoma on es crea més ocupació de tot l’Estat (el 20% de la nova afiliació de tot l’Estat). Continuem creant ocupació amb taxes que superen les del conjunt d’Es- panya i la mitjana europea, tot i que darrerament hi ha hagut un cert retrocés fruit de la desacceleració derivada de la crisi del sector immobiliari a escala internacional. En aquest context s’emmarca el nou model de polítiques actives impulsat i posat en marxa pel Govern de Catalunya, que té com a objectiu millorar l’ocupació i l’ocupabilitat de les persones i millorar el servei a les empreses i a la societat en general. El nou model de polítiques actives es planteja com a gran repte garantir que les persones en situació d’atur, les persones ocupades i les empreses puguin accedir a serveis de formació, informació i assessorament al llarg de tot l’any i en el conjunt del territori. Aquest model parteix de la base de la complicitat, complementarietat i sinergia amb les persones, les empreses, els agents socials i el territori per garantir polítiques actives adequades, de qualitat i estables en el temps. De la mateixa manera, l’evidència reconeguda per la Unió Europea pel que fa a la importància d’una adequada combinació de polítiques actives en el creixe- ment econòmic i l’increment i la qualitat de l’ocupació reforcen la política del Govern en aquesta matèria. Així doncs, les polítiques actives constitueixen un dels mecanismes per millorar l’ocupabilitat de les persones i alhora reduir les possibilitats que aquestes quedin en situació d’atur. Al mateix temps, les polítiques acti- ves del mercat de treball són la millor estratègia perquè les persones en situació d’atur s’incorporin al mercat de treball més aviat i amb les millors con- dicions possibles. La formació és la principal font de coneixement de les persones i, per tant, encara que sembli obvi, en una economia basada en el coneixement, la for- mació és essencial. Per aquest motiu no és casual que els països amb més alt nivell de formació siguin també els més competitius i alhora els més inclusius i cohesionats socialment. En aquesta línia, l’FP CAT possibilitarà el desplegament d’una xarxa de cen- tres d’excel·lència formativa en l’horitzó de 2010, serà un referent i permetrà memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 154 avançar cap a la integració dels sistemes de formació professional i la construc- ció de l’espai català de la formació professional. L’aposta del Govern per les activitats formatives es materialitza en un seguit de mesures en marxa tant en centres propis com en altres centres, adreçades a potenciar la formació per a persones aturades en sectors i activitats emer- gents i que generen ocupació com l’educació, la salut, les noves tecnologies, la gestió del medi ambient i el suport a persones en situació de dependència i a professions tradicionals de difícil cobertura. Aquestes activitats formatives es complementen amb els programes de qualificació professional inicial realitzats en col·laboració amb el Departa- ment d’Educació i que tenen com a objectiu donar formació bàsica i millorar l’ocupabilitat d’aquelles persones que han acabat l’educació obligatòria sense assolir-ne els objectius. Des del Departament de Treball hem posat en marxa les mesures assen- yalades, emmarcades, entre altres, en el Pla de suport a les persones en atur, sobre la base de tres eixos principals: dotar-les d’una correcta orienta- ció professional per reorientar-les cap a altres activitats; possibilitar la seva requalificació professional, amb formació adequada, per tal de dirigir-les cap a sectors emergents que generen ocupació; i articular mesures de suport a l’emprenedoria. L’orientació i l’assessorament constitueixen un altre eix del nou model de suport a les persones aturades. Efectivament, els serveis d’orientació i intermediació de les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya i les entitats cooperadores ofereixen assessorament personalitzat a les persones i a les empreses amb l’objectiu de donar la millor cobertura i desplegament territorial al llarg i ample del territori català. Cada individu que ho vulgui, independentment d’on visqui, ha de poder rebre els mateixos serveis d’acord amb els principis d’universalitat i igualtat. A més, el Servei d’Ocupació de Catalunya posarà en marxa un pla específic per garantir l’assessorament personalitzat amb l’objectiu de reduir al màxim l’estada a l’atur i millorar l’ajustament entre el lloc de treball i les perso- nes que l’ocupen. Pel que fa a les persones que treballen, cal destacar que mai hi ha hagut tants recursos per a activitats formatives i n’hem de ser conscients perquè compe- titivitat, formació i ocupabilitat van de la mà. Els plans de formació contínua sectorials o intersectorials tenen com a objectiu millorar l’ocupabilitat de prop de 170.000 persones en un sol any mitjançant activitats formatives que tenen com a objectiu la millora de les competèn- cies de caràcter transversal i l’actualització i especialització professional de les persones treballadores. La transversalitat és també l’objectiu de la iniciativa Forma’t, que es proposa promoure la participació de les persones treballadores ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 155 en activitats formatives en àmbits comels idiomes, l’adquisició i transferència de coneixement i la prevenció de riscos laborals. La proximitat a persones, empreses i territori és la millor estratègia per donar una resposta més àgil, ràpida i eficaç davant els canvis que es produeixen en el mercat de treball i és indispensable alhora per assolir més igualtat, qualitat i competitivitat de les persones i les empreses. La proximitat a les empreses és clau perquè aquestes són les que creen els llocs de treball i, per tant, cal saber què demanden i adaptar-s’hi. Aquesta és la lògica d’iniciatives com la formació amb compromís de contractació posada en marxa recentment amb èxit en més de 130 empreses i que garanteix la con- tractació de, com a mínim, un 60% de les persones que participen en activitats formatives sol·licitades per les empreses, i aquesta és així mateix la lògica de l’assessorament personalitzat a les persones però també a les empreses que es potencia en aquest nou model. La proximitat al territori és l’altre element clau; el nou model no té com a objec- tiu substituir el territori sinó al contrari. El nou model parteix de la constatació i el reconeixement de l’eficàcia i l’eficiència demostrades pel món local, tant en el disseny i la implementació de les actuacions en matèria d’ocupació com en el seu esforç per fer-les més adequades a cada realitat concreta, raó per la qual posa a disposició del món local un seguit d’eines perquè pugui continuar posant en marxa les iniciatives que millor s’hi adaptin. El nostre paper és el de prioritzar els projectes concertats, les bones pràctiques i els projectes innovadors que en poden arrossegar d’altres a tot Catalunya, donar-los suport i assistència tècnica i acompanyar el territori amb mecanis- mes d’informació i d’avaluació que transcendeixen el seu àmbit territorial i que permeten millorar la planificació de futur. Iniciatives com Treball als Barris s’emmarquen en aquesta lògica. Aquest programa facilita eines als ajuntaments per planificar l’estratègia i implementar les accions, promoure projectes i impulsar la posada en marxa d’accions de desenvolupament econòmic, social i econòmic en benefici de les persones i dels barris que a més a més afavoreixin la cohesió social. El programa beneficiarà més de 4.000 persones residents en 55 barris de 48 localitats catalanes acollides a les diferents convocatòries de la Llei de barris aprovades pel Govern aquest any 2008. El nou model de polítiques actives també requereix assolir més eficiència per obtenir millors resultats. La cerca de l’eficiència es materialitza en la voluntat de simplificar les convocatòries a les quals poden optar les empreses, les entitats de caràcter social i les entitats locals, com també en la voluntat de treballar a llarg termini i amb projectes sòlids. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 156 I es materialitza, així mateix, en la garantia del principi d’igualtat com a principi rector de totes les polítiques, per la qual cosa cal incorporar-lo de manera trans- versal tant en la planificació com en l’execució de les diferents accions. Aquest principi d’igualtat es garanteix a partir d’un desenvolupament de les actua- cions i projectes del Departament de Treball fonamentat en criteris d’igualtat d’oportunitats, de cohesió social i territorial, i de concertació i planificació de polítiques, projectes i actuacions. I també, com s’ha assenyalat anteriorment, amb la posada en marxa d’una carta de serveis que doni accés a les persones i a les empreses als serveis oferts pels poders públics independentment del lloc on es trobin ubicats. Igualtat vol dir, doncs, oferir els mateixos serveis per als mateixos individus i també vol dir oferir serveis diferenciats per a col·lectius i territoris amb neces- sitats diferents. En aquest sentit és essencial posar èmfasi en els col·lectius amb més vulnerabilitat per tal de garantir una igualtat d’oportunitats real en el mercat de treball. Hem d’avançar cap a un model d’atenció i assessorament més directe, més adaptat i més personalitzat per al conjunt de tota la ciutada- nia, i molt especialment amb relació a totes aquelles persones que es troben en situacions més desavantatjoses davant del nou context del mercat de tre- ball, sobretot les dones, els joves, les persones immigrades, les persones amb dificultats d’inserció, les persones amb discapacitat i aquelles que presenten risc d’exclusió social. La realitat empírica mostra que els canvis en el treball i en l’empresa que es deriven d’un nou model econòmic i productiu requereixen, per part dels poders públics, el màxim nivell d’adaptació; adaptació, d’una banda, al territori que és on té lloc l’activitat econòmica i, de l’altra, a les empreses que són les que per la seva naturalesa coneixen millor les noves necessitats perquè les viuen en la seva activitat diària. Finalment en un entorn cada cop més complex i amb més actors, l’adaptació passa per incorporar els actors a la presa de decisions. I això s’ha fet amb el territori i s’ha fet amb els agents socials; la concertació és essencial per afavo- rir un treball conjunt i multiplicador amb el territori. En definitiva, des del Departament de Treball apostem per un model de polí- tiques actives d’ocupació que es caracteritzi per més proximitat a les per- sones, a les empreses, al territori i a tots els agents que hi intervenen, que ens permeti assolir més igualtat, qualitat i competitivitat de les persones i les empreses en el nostre mercat de treball. I aquest és el gran repte que tenim, un repte de tots i totes. ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 157 Noves infraestructures, noves oportunitats Xavier Trias, President del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona Barcelona és una ciutat que en les últimes dècades ha experimentat una pro- funda transformació que va portar a una regeneració tant urbanística com social molt important amb l’arribada dels Jocs Olímpics de 1992. Sens dubte, va ser una operació molt important, que va obrir Barcelona al mar i que va millorar i construir noves infraestructures de futur que van posicionar la ciutat al món. Entre tots, vam situar Barcelona en totes les mirades del món i vam crear una marca de referència i de qualitat molt potent. Malauradament, aquest èxit assolit no ha experimentat una continuïtat fins a l’actualitat. Hem viscut diverses experiències que no han ajudat gaire a mante- nir aquest sentiment a la ciutat, ben al contrari, han anat generant una sensació que les coses no s’han fet bé, s’ha aconseguit minar la confiança dels ciuta- dans i provocar una greu crisi de pèrdua de confiança de la gent en la ciutat. Els senyals d’alarma s’han anat fent evidents: al principi de l’estiu ens vam tro- bar amb la crisi de Rodalies RENFE; l’apagada de llum durant més de 48 hores en molts barris de Barcelona per culpa d’un incendi a la subestació de Maragall; l’accidentada arribada de l’AVE a Barcelona a causa de la mala gestió de l’obra pública; i, finalment, avui, el debat sobre el subministrament d’aigua a la ciutat i a tota la seva Àrea Metropolitana a causa de la gran sequera que tots patim. No és estrany, doncs, que estiguem immersos en un debat sobre el futur de les infraestructures. Malgrat aquest context, Barcelona es troba actualment en una cruïlla molt important on ha de decidir com fer front a nous reptes, con fer un salt endavant important. Creiem que estem en condicions de fer-ho, estem davant d’una ocasió única per fer aquest salt. Tenim inversions molt importants a la ciutat que actualment s’estan construint, com és l’ampliació del Port, l’ampliació de la nova Terminal Sud de l’Aeroport, l’arribada de l’AVE a Sants i l’enllaç amb França, l’aposta per un millor transport públic amb la L 9 del metro o el tramvia, la importància de la dessaladora que s’està construint al Prat de Llobregat i que ha de garantir el subministrament d’aigua a Barcelona i, finalment, la inversió que s’està produint en equipaments que desenvoluparan la recerca i la innovació a la ciutat com el Centre de Super- computació CESCA, el Parc de Recerca Biomèdica, el Parc Científic de Barce- lona o el Centre de Recerca de Telefónica, així com el sincrotró al Vallès. Totes aquestes inversions que es porten a terme actualment marcaran el futur de Barcelona per als propers vint o trenta anys. Aquesta és una oportunitat que també exigeix buscar mecanismes àgils que permetin una gestió d’aquestes infraestructures més eficaç i eficient. Un exemple de tot això és tenir clar quin memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 158 model de gestió volem per a l’Aeroport de Barcelona i quins mecanismes des- envolupem per crear un aeroport que actuï com un hub intercontinental i de pri- mer ordre al món, sense que les dependències externes ens ho impedeixin. Vivim també un moment històric molt important amb el futur desplegament del nou Estatut. Això vol dir competències, capacitat de decidir des de Cata- lunya i vol dir també un sistema de finançament més just, que ens permeti una suficiència econòmica que fins avui no hem tingut, blindant, al mateix temps, la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya. D’altra banda, Barcelona també disposa d’un instrument, que vam aprovar al juliol de 2006, que és la Carta Municipal, eina bàsica que també ha d’aconseguir un nou sistema de finançament exclusiu per a Barcelona. Un nou sistema que ha de permetre que la ciutat participi de la riquesa que ella mateixa genera i que reverteixi en uns millors serveis, de més qualitat i eficiència per a la gent. Barcelona té davant seu un horitzó ambiciós, il·lusionant, que exigeix capacitat de lideratge per part de l’alcalde, del consistori de Barcelona i dels municipis que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tal com afirma el Pla estratè- gic metropolità. Cal una voluntat clara per planificar les nostres infraestructures amb precisió, tant per al futur més immediat, a cinc anys vista, com també per al futur que ens és més llunyà, en un horitzó de vint o trenta anys. Una plani- ficació que determini les infraestructures més bàsiques, però absolutament necessàries per prestar els serveis bàsics als nostres ciutadans, com aquelles que han de donar resposta als nous reptes de futur. En aquest sentit, el Grup Municipal de CiU de l’Ajuntament de Barcelona, en el si del Consell Plenari, va oferir un pacte a tots els grups municipals per aprovar la creació de la Comissió Especial d’Infraestructures, amb la finalitat que tots siguem capaços de consensuar les línies mestres de futur que tots compartim i marcar el full de ruta que permeti donar resposta als reptes que se’ns presen- ten en els propers anys. Uns plantejaments que passen per analitzar les polítiques que cal portar a terme i gestionar des de l’Administració pública local els canvis demogràfics que expe- rimenta la nostra ciutat, com ara l’envelliment de la població i la immigració, gent nouvinguda que decideix viure i té voluntat d’integrar-se a la nostra ciutat. Barcelona té una de les esperances de vida més altes del món. L’esperança de vida dels barcelonins i barcelonines continua creixent, segons les dades de l’informe La salut a Barcelona 2005. Concretament és de 77,5 anys en el cas dels homes i de 84,3 en el cas de les dones. En els darrers deu anys, l’esperança de vida entre els homes ha augmentat en 4 anys, i entre les dones ho ha fet en 2,5. Aquest fet suposa un gran èxit, però al mateix temps crea noves necessitats sanitàries i sociosanitàries lligades a donar vida als anys. Això requereix la planificació d’equipaments i de personal sanitari, sociosanitari i de salut mental. ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 159 La nova immigració ha transformat Barcelona en l’última dècada. Hem passat d’1.500.000 habitants l’any 2000 a 1.709.000 targetes sanitàries. Això posa en evidència d’una manera molt especial el problema de l’accés a l’habitatge, fet que exigirà una absoluta col·laboració de tots els municipis que confor- men l’Àrea Metropolitana de marcar unes bases clares per no vendre sòl i ser capaços de construir un parc d’habitatges públic en règim de lloguer. La famosa crisi immobiliària ocasiona la caiguda en la compravenda de pisos i, en conseqüència, la pujada dels preus dels pisos de lloguer a la ciutat. Es necessi- ten mesures que frenin aquest increment accelerat dels preus del lloguer. També haurem de fer un esforç molt important en el camp de l’educació, que vol dir reforçar la primària, la secundària i la formació professional, així com incremen- tar el nombre de places a les escoles bressol perquè acullin la creixent demanda que actualment tenim. En l’àmbit de la universitat també hem d’intensificar tots els esforços que estiguin al nostre abast. S’han pres decisions fins ara molt encertades, com desenvolupar centres de formació de primera qualitat, sobre- tot en l’àrea de negocis, com les altes escoles de negocis IESE o ESADE, que ens donen una gran fortalesa com a ciutat. Barcelona és ciutat universitària, i com a tal ha de continuar sent-ho, mantenint les inversions necessàries per fer de Barcelona una ciutat universitària de referència amb capacitat per invertir en formació, recerca, innovació i creativitat, camps en què ens hem de convertir en l’autèntic referent mundial i del sud d’Europa. En definitiva, Barcelona neces- sita fer una aposta per l’activitat econòmica de qualitat, de valor afegit, i això ha de ser alguna cosa més que un enunciat polític. El turisme, però, és el motor econòmic que ha experimentat una transformació més profunda en els últims anys, amb el resultat d’un increment considerable de visites a la ciutat, tant en format de viatges turístics com de viatges de negocis. El turisme com a motor de riquesa ha estat cabdal durant aquest inici de segle i ha assolit el 15% del PIB a Barcelona gràcies a la bona imatge de la ciutat al món i a agents econòmics com la Fira de Barcelona que s’espavilen i fan una gran feina en aquest sector. El sector industrial es manté i també apareixen amb força les innovacions tecno- lògiques i de telecomunicacions, el que s’anomena societat del coneixement. Barcelona té una ocasió única, com poques ciutats al món, de transformar tota una zona com el 22@ per generar noves oportunitats de creació de riquesa i fer un salt endavant que ens posicioni amb vista a la globalització. El 22@ ha de ser un espai dins la ciutat on es desenvolupin les noves tecnologies i un parc de noves empreses, amb la corresponent creació de nous llocs de treball, com és el cas del Campus de la Comunicació Audiovisual, on empresa i universitat conviuen i defineixen estratègies conjuntes de futur. Barcelona sempre ha estat una ciutat innovadora i creativa, a ’avantguarda de tot tipus d’actuacions culturals. Ho ha de continuar sent, i això exigeix tenir-ho memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 160 en compte en els equipaments, fent un esforç inversor, ajudant i estimulant especialment els nous artistes emergents perquè arrisquin en les seves idees. D’aquesta manera, aconseguirem generar un grau de confiança molt elevat entre els nous creadors i l’Administració pública. Se’ns presenta un panorama encoratjador, optimista, positiu. La situació geo- gràfica de Barcelona és especialment bona, amb una porta d’entrada al mar, una porta mirant a Europa i una altra a la resta d’Espanya. El clima medite- rrani és extraordinari, els universitaris frisen per venir a Barcelona a estudiar, i l’increment de visites turístiques durant aquests últims anys s’ha accelerat. I, finalment, no ens podem oblidar que Barcelona té un teixit social excel·lent per la qualitat del seu capital humà com també per la diversitat de serveis socials que ofereix. Davant de tot això, CiU va proposar el Pacte per a les infraestructures amb voluntat positiva, perquè normalment només es prenen decisions de millora d’aquestes quan les trobem en mal estat o saturades, a l’últim moment. L’Administració ha de preveure, anticipar-se abans de gestionar situacions de dèficit i de mal servei al ciutadà. Cal planificar l’àrea d’afectació de totes aquestes infraestructures des d’un àmbit metropolità, Barcelona com una gran metròpoli. Per exemple, la proximitat entre el port i l’aeroport mai no ha estat explotada del tot; respecte a les infraestructures viàries, cal pensar-les i planificar-les tenint en compte aquesta visió integrada i integradora del sistema, perquè a l’Àrea Metropolitana de Barcelona viuen més de tres milions i mig de persones. Per aquest motiu, a l’inici del present mandat, CiU va fer una aposta molt important entrant al govern de l’Àrea Metropolitana amb la voluntat d’impulsar, juntament amb la resta de forces polítiques que conformen el govern, nous mecanismes de gestió conjunts que donin resposta a les necessitats de tota aquesta conurbació. Cal planificar adequadament, arribar a consensos i prendre decisions clares per tal de tirar endavant projectes bàsics de ciutat i de país: la construcció del quart cinturó, l’ampliació de la xarxa de metro i transport públic, la millora del sistema de serveis de rodalies RENFE, l’adequació de les rondes i de les entrades i sortides de Barcelona, oferir qualitat en el servei de submi- nistrament elèctric i poder resoldre el problema de subministrament d’aigua. Aquests són alguns dels principals reptes. Si de veritat tots som conscients del moment important que vivim –tot i sent conscients que podem tenir algunes febleses–, potenciem les nostres grans possibilitats sent generosos en els reptes bàsics de ciutat, en aquells aspectes que poden transformar la nostra ciutat i el nostre país. Posem-nos d’acord, acordem nous projectes, noves infraestructures que donin serveis de quali- tat, que ofereixin noves oportunitats per al progrés de Barcelona i Catalunya. Posem-nos a treballar. ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 161 El Consorci de la Zona Franca: convertir les oportunitats en avantatges Manuel Royes i Vila, Delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona El coneixement, nou motor industrial Vivim temps de canvi, de transformacions profundes de les estructures econò- miques, que afecten múltiples aspectes de la vida de les persones i les possibi- litats de desenvolupament dels territoris. A hores d’ara ja és obvi que el model de producció industrial que ha dominat l’economia dels darrers cinquanta anys està esgotat com a motor de tracció del conjunt de l’economia, tant a Barce- lona com a Catalunya, Espanya i fins i tot a tota l’Europa occidental. Estem, doncs, immersos en un canvi de model, en aquell període crucial quan el vell model va perdent embranzida i el nou comença a despuntar. És precisa- ment en aquest moment quan es necessiten iniciatives agosarades, que per- metin situar Barcelona en una posició d’avantatge per esdevenir un pol global de desenvolupament de la nova economia. Aquest nou model que veu la llum de la mà de les noves tecnologies, que ha de substituir el vell model basat en la indústria automobilística, va prenent cós juntament amb la globalització, un fenomen d’abast mundial que fa que el món sencer esdevingui una unitat de transacció, de mercat, de competència. En aquest escenari, els estats perden pes com a protagonistes de l’economia, en favor de les ciutats. Un món que cada dia s’estreny més, on les connexions i els fluxos de tota mena (comercials, d’informació, de capital o de persones) es produeixen a gran velocitat. Un món-xarxa, fet de centenars de nòduls de connexió on es creuen les línies de fluxos. Un món fluid on cap territori té la partida guanyada a l’avançada, on la competència fa que les posicions s’hagin de guanyar cada dia i s’hagin de mantenir constantment, sense descans. Un món nou en el qual no serveixen els avantatges d’abans i on és imprescindible avançar-se, crear, inventar, renovar-se constantment. Un món, en definitiva, ple d’oportunitats, molt més dinàmic, on el coneixement té una importància capital. En aquest nou marc, el Consorci de la Zona Franca, com a entitat pública al servei del creixement i la millora de la ciutat de Barcelona, està compromès a actuar per aprofitar les oportunitats i convertir-les en avantatges. El nostre objectiu és i ha estat fer de Barcelona un centre de desenvolupament econò- mic que contribueixi a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Això només és possible en el context actual de competència global, creant un entorn favorable, construint les infraestructures adequades que permetin memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 162 l’establiment d’iniciatives empresarials de primer nivell, donant sortida a la creativitat i a l’empenta d’unes noves generacions ben formades i prepara- des, consolidant una massa de treballadors qualificats, experimentats i alhora capaços d’innovar, i generant un teixit empresarial que uneixi recerca, innova- ció, capital i esperit emprenedor. El Consorci, al servei de Barcelona El Consorci de la Zona Franca fou creat per ajudar a l’impuls econòmic de la ciutat de Barcelona. Aquest ha estat i és el seu principal objectiu i la raó última de la seva pervivència. El Consorci, tanmateix, igual que la ciutat, ha viscut diferents períodes, s’ha transformat al ritme de l’economia barcelonina i s’ha adaptat per donar respostes adequades en cada moment. En els inicis, cap a 1916, el Consorci prengué la forma d’un port franc (això explica el seu nom) que afavoria el comerç internacional i l’establiment de la ciutat com una plataforma d’intercanvi de mercaderies. Eren els temps de la puixança de la indústria tèxtil i calien primeres matèries i màquines. Barcelona s’havia consolidat com una plaça industrial potent, la Manchester del sud, i vivia els anys feliços d’entreguerres. Aquest primer període el succeí l’iniciat el 1950, quan en els terrenys que ges- tiona el Consorci s’establí l’embrió del que seria la segona gran transformació industrial de Catalunya: la fàbrica d’automòbils SEAT. El que inicialment era una zona franca va esdevenir un polígon industrial modern, on es fabricaven béns de consum per a un mercat interior que tot just llavors començava a despertar de la llarga postguerra i que s’acabaria assimilant, dècades més tard, a les societats de l’Europa occidental democràtica. La puixança industrial de la ciutat i el seu entorn féu necessari que, durant els anys setanta i vuitanta, el Consorci impulsés la creació de polígons industrials arreu de Catalunya, a imatge del de la Zona Franca, on s’establiren indústries de producció de béns de consum. La història del Consorci és, doncs, una història que va paral·lela als canvis en el model econòmic i productiu de Barcelona. L’actual procés de canvi de model industrial significa un nou repte per al Consorci. Som conscients que hem d’adaptar la nostra activitat a les noves necessitats de la indústria. En un futur no gaire llunyà els polígons indus- trials, tal com ara els coneixem, ja no seran els centres principals de des- envolupament econòmic. La indústria del coneixement no requereix grans extensions, naus on treballen centenars d’obrers produint béns. El futur es troba en els laboratoris, en els centres de recerca on prenen cos les idees. El futur és l’aprofitament al màxim de les possibilitats que ens donen les noves tecnologies, com passa a la Universitat Politècnica amb el supercomputador ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 163 Mare Nostrum, o com succeirà properament amb l’accelerador de partícules de la Universitat Autònoma. Per al Consorci representa un canvi tan important com el que va significar l’establiment de Seat i el naixement del polígon de la Zona Franca tal com ara el coneixem. És per això que ja des de mitjan anys noranta, en l’activitat del Consorci han anat guanyant pes les activitats lligades a facilitar l’establiment de nous sectors productius relacionats amb les activitats capdavanteres que treuen profit del nou motor de l’economia: el coneixement. L’acció del Consorci i l’economia del coneixement Coherent amb la seva història, el Consorci de la Zona Franca ha estat impulsor, des del principi de la dècada dels noranta, d’iniciatives encaminades a facilitar el trànsit des de l’economia industrial clàssica a la nova economia del coneixe- ment a la ciutat. Com no podia ser d’altra manera, la primera acció d’aquest tipus va tenir com a escenari un campus universitari: els edificis Nexus del campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, que pretenien servir de nexe entre el món acadèmic i l’empresarial, conscients calia facilitar aquesta relació crucial en un model econòmic que es basa principalment en l’aprofitament de la creació. Els Nexus han esdevingut un model d’actuació, una manera de generar espais de connexió imprescindibles entre universitats i empreses, que permeten tant l’establiment d’empreses sorgides de la universitat (spin off), basades en el treball de grups de recerca, com d’empreses ja existents que necessiten estar a prop de les universitats per treure profit del seu coneixement. Aquesta ha estat una via reeixida, que el Consorci repeteix al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, on l’any vinent posarà a dis- posició de la comunitat universitària i de les empreses set mil metres quadrats, un espai que es beneficiarà de la instal·lació de l’accelerador de partícules, el sincrotró, una de les infraestructures més potents que es construiran a Cata- lunya en els propers anys. L’acció del Consorci també ha tingut en compte un dels sectors amb més dina- misme i que estan cridats a ser puntes de llança en l’economia del coneixement: el biomèdic. El 2001 s’inicià la construcció del Parc de Recerca Biomèdica, que actualment és una brillant realitat, que acull més d’un miler d’investigadors i que està pensat com un espai de recerca, però també com un niu d’iniciatives empresarials que han de donar valor als sectors químic, farmacèutic, mèdic, de biologia i totes aquelles matèries englobades en les ciències de la salut. Dins del mateix sector, el Consorci està construint la nova seu del Banc de memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 164 Sang i de Teixits, una institució capdavantera en el camp de la biotecnologia i de la recerca de solucions per a algunes de les malalties més punyents. L’aposta per crear infraestructures que facilitin la crucial connexió entre saber i desenvolupament, entre universitat i empresa, continua tenint un paper des- tacat entre les iniciatives del Consorci, amb la participació en el nou campus interuniversitari del Besòs, que ha d’agrupar en un sol espai totes les facultats i escoles superiors d’enginyeria a la nova àrea del Fòrum. Aquí el Consorci aixecarà la seu del campus, un edifici destinat a viver d’empreses i centre de serveis comuns per a les facultats. Molt a prop del campus del Besòs, el Consorci alçarà la nova seu de la com- panyia Telefónica, una de les multinacionals més importants del món en el sector de les comunicacions. La seu de Barcelona que construirà el Consorci té una importància considerable perquè Telefónica té previst ubicar-hi els depar- taments de recerca i desenvolupament, és a dir, aquelles àrees de l’empresa amb trajectòria futura, que permetran que la ciutat esdevingui un centre de creació i desenvolupament de noves tecnologies i nous productes per a un sector que ja és cabdal en l’economia del coneixement. Lligat a aquest sector, el Consorci està construint un edifici a la zona del 22@ on s’instal·laran empreses de noves tecnologies lligades al món de l’audiovisual. Aquesta ha de ser una infraestructura que permeti a Barcelona concentrar coneixement en un sector que, amb l’emergència de nous continguts i nous formats, està vivint una transformació profunda. Però possiblement la iniciativa més important per al Consorci és la transforma- ció d’una part de l’antiga fàbrica Seat del polígon de la Zona Franca, que està destinada a ser l’embrió d’un nou polígon, adaptat a les necessitats de la nova indústria del coneixement. La transformació del polígon ja es va iniciar en els anys noranta, amb la creació del Parc Logístic, que atenia una necessitat creixent d’un sector que en els darrers temps ha experimentat un creixement significatiu. Tanmateix, el Consorci ha cregut que el polígon ha de continuar sent el centre principal de producció industrial de la ciutat, ja que gaudeix d’una ubicació pri- vilegiada, al costat del port, a prop de l’aeroport, amb una futura connexió de metro que el lligarà de manera instantània amb el centre de la ciutat. És per tot això que s’ha llançat el projecte de la Zona Franca segle XXI, que pre- tén convertir cinquanta hectàrees de terreny recuperat a Seat en el laboratori del nou polígon industrial. El projecte inicial preveu l’establiment de tres grans àrees, corresponents a tres dels sectors amb més futur en la nova economia del coneixement: l’audiovisual, l’alimentari i la recerca universitària. ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 165 El Consorci es planteja crear un gran centre de producció audiovisual, amb espais de grans dimensions que permetin la generació de continguts per a cinema, televisió o noves plataformes lligades al món digital. Així mateix, conjuntament amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimen- tàries de la Generalitat de Catalunya, pretén aprofitar la proximitat del mercat central de Barcelona per crear sinergies amb l’establiment d’una plataforma de transformació i conservació dels aliments, pionera a Catalunya, amb un alt component tecnològic. Finalment, es projecta ampliar al polígon de la Zona Franca el ja existent Parc Científic de la Universitat de Barcelona, que generarà un espai de connexió entre el món de la recerca i l’empresa, peça clau del desenvolupament econò- mic i tecnològic de la ciutat. Cap a una nova cultura industrial El Consorci de la Zona Franca està compromès a treballar perquè Barcelona no deixi passar l’oportunitat de ser un nòdul important en l’economia del coneixe- ment globalitzada. Davant dels nostres ulls està naixent un món nou, més dinàmic, en el qual Barce- lona disposa d’avantatges importants, però on hem de treballar incansablement. El nou model industrial que neix no és només un nou estadi en un marc ja cone- gut, significa la creació de tot un referent nou, d’una nova cultura industrial, que es defineix per la interdependència de tots els seus elements. Variables tan distants en el model industrial anterior com el medi ambient, la cohesió social, la revolució tecnològica, l’urbanisme, el transport, són ara peces essencials d’un sistema integrat a escala mundial i no és possible impulsar-ne una sense tenir en compte la resta. Avui dia, i cada cop més en el futur, no serà possible pensar una infraestruc- tura sense tenir en compte totes les seves implicacions, i sobretot les que fan referència a les persones, perquè en la nova economia del coneixement el centre, l’element fonamental, és el capital humà. És per això que la capacitació de les persones esdevindrà cada cop més el fac- tor d’avantatge de les ciutats amb futur. Tant la captació de persones d’altres àmbits com la formació i especialització dels autòctons. Les infraestructures del futur han de ser aquelles que es pensin per i per a les persones. El canvi més essencial respecte del model industrial clàssic és, possiblement, la substitució de la màquina per la persona com a peça cen- tral del sistema. Aquest és un canvi d’enormes dimensions, per al qual Barcelona, com a ciutat memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 166 cohesionada i viva, està sobradament preparada. Només cal continuar bastint els fonaments amb criteri, mirant sempre el futur de cara, sense tenir por dels canvis, avançant-se, obrint camins, arriscant. En aquesta via, el Consorci de la Zona Franca continuarà com sempre al servei de la ciutat i dels seus ciutadans. ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 167 El sector dels morts vivents Jaume Roures, President de Mediapro Aquest és lògicament un títol exagerat per definir la situació actual del sector audiovisual a Catalunya o a l’àrea metropolitana de Barcelona. Però ens serveix per il·lustrar que som de les poques “indústries” que caminen (i de vegades molt) sense un rumb establert, sense saber cap a on ens dirigim i si els camins que s’escullen ens fan avançar o només donar voltes. No som capaços de sobreposar-nos als dèficits estructurals que arrosseguem (responsabilitat compartida amb l’Administració) i tampoc som capaços de veure-hi més enllà del nostre dia a dia, de plantejar-nos que la nostra feina quotidiana s’ha de dirigir a reforçar (o potser crear) una indústria cada cop més potent, arrelada, que generi dinàmiques pròpies, que creï inèrcies que incloguin el sector en el seu conjunt (responsabilitat exclusiva nostra, dels qui treballem en l’audiovisual en el sentit més ampli...). Una de les herències del franquisme és que arrosseguem una falta de cultura audiovisual (a més d’altres) que implica una pobresa terrible, un gran retard, i no hem estat capaços d’impulsar les mesures necessàries per recuperar el temps perdut. L’audiovisual no forma part del sistema educatiu (les TIC tampoc) i això dificulta l’impuls de la gent per aprendre, per submergir-se en l’audiovisual que és el que ens envolta i bombardeja pertot arreu, tot el dia, a tot arreu (això sí que és globalització de debò). No disposem d’elements formatius que permetin comprendre’n i desenvolupar-ne el coneixement i els fonaments i això com- porta que les vocacions estiguin castrades des de l’inici. Només en arribar a la universitat es poden plantejar, els estudiants, adquirir aquests coneixements (amb anys de retard). Els centres de formació especialitzats no poden exercir un paper seriós perquè no formen part d’una visió educativa més global, i el voluntarisme de les escoles de cinema i altres entitats ens serveix, com es deia al principi, per caminar sense un rumb establert i amb resultats desiguals. I això és el que fa que aquests dèficits formatius es reflecteixin en manca de tècnics, de directors, de guionistes… que creïn i impulsin indústria; no és un tema personal. És evident que tenim grans professionals, talent, creativitat, però per desgràcia lluny del que necessitem per impulsar-nos com a sector i com a país, per pesar socialment i econòmicament. No podem equiparar-nos als països del nostre entorn. Som un sector dispers per baix i per dalt Per baix, per la dispersió que crea l’atomització del sector; centenars de petites productores creades per a un contingut o un servei determinat o que viuen al memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 168 seu voltant, que no estan (ni ho pretenen, ni s’ho plantegen) inserides en cap perspectiva industrial, de sector. Gairebé tres-centes a Catalunya...! Com hem de competir, ser visibles, al costat dels monstres europeus (oblidem-nos de les majors), si no podem ser una indústria vertebrada, un sector visible, palpable, que els centenars de rodatges estrangers que vénen cada any vegin del seu mateix nivell de formació, de creació,de competència. Hem de saber conjugar els serveis i els continguts perquè els uns actuïn com a palanca i impuls dels altres, no com a mons separats i menys quan la tecnologia avança a un ritme infernal que possibilita la creació de més continguts. No podem escudar-nos en la independència de la creativitat per continuar així. Al contrari, és evident que ets més independent com més fortalesa tens. Per tant, cal desenvolupar processos de concentració, crear clústers temàtics o sectorials, desenvolupar infraestructures obertes a tot el sector, implantar sis- temes transversals de formació contínua. I aquí ja comencem a entrar en el terreny de la dispersió per dalt... L’Administració ha d’impulsar aquest tipus de situacions i ha de fer- ho tant des del punt de vista normatiu (la llei del cinema és un mal exem- ple ja que alimenta la dispersió) com des del punt de vista de la seva pròpia estructura, centralitzant les responsabilitats de relació amb el sec- tor i acabant amb el passeig continu que significa relacionar-se amb depar- taments tan variats com ara cultura, economia, indústria, presidència... Ha d’inserir el desenvolupament i la defensa de la televisió pública en aquesta lògica industrial, en un terreny d’estreta col·laboració en els serveis, en la fic- ció, en el cinema... no poden ser dos mons separats que es miren amb recel. També en això cal fixar-se en la BBC i en els seus processos d’impuls a una gran indústria audiovisual amb l’ajuda de l’externalització de determinats serveis. La tecnologia ens desborda Hem vist que petits països com el nostre (els nòrdics, per exemple) s’han desenvolupat tecnològicament al voltant de la telefonia mòbil i altres elements d’última generació. A Catalunya hi ha grans empreses d’electrònica de consum; empreses cap- davanteres en la digitalització de xarxes, en desenvolupament avançat de software de transmissió per satèl·lit, pioneres en el llançament de PWR i dispositius de televisió a la carta –els grans mitjans de producció en HD es van desenvolupar aquí fa anys–, una televisió pública que ha estat una gran difusora de tecnologia punta... i no hem estat capaços d’unir esforços per ser els principals beneficiaris de la revolució tecnològica digital a Europa (i segurament tampoc a Espanya). Podem afirmar amb rotunditat que aquí també es demostra que el sector i l’Administració no han estat a l’altura i que no treballem amb perspectives estratègiques clares. ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 169 I ara la TDT pot desballestar el sector. Fa vint anys ja es va cometre l’error de prioritzar les emissions per satèl·lit, en comptes d’implantar el cable, i se li va treure la massa crítica que hagués facilitat el desenvolupament d’una infraes- tructura tecnològica més important i necessària per al país. I això ha tingut, entre altres conseqüències, la poca implantació de la banda ampla amb el que això significa socialment avui. Ara estem desenvolupant un procés d’implantació de la TDT que ha d’estar acabat en menys de dos anys segons un model que no és sostenible des del punt de vista econòmic perquè no es poden finançar 40 canals de televisió en obert amb el pastís publicitari existent (i això deixant de banda que, a més a més, la crisi ja està copejant amb força la inversió publicitària). Com es pagarà aquesta festa és un misteri que ningú no explica. Per acabar de rematar la feina, s’ha decidit que sigui la TDT local la primera a patir les conseqüències d’aquest projecte. I aquesta és la baula més dèbil de la cadena, la que té menys capaci- tat d’inversió en equips i en continguts (sense parlar del cost de la difusió). Els canals autonòmics privats es troben en un cas similar... No hi haurà apagada el 2010 perquè ningú no posarà els continguts necessaris perquè l’audiència s’acomodi i s’equipi per a aquest canvi. Fins ara s’han anat retardant tots els projectes pilot d’apagada sense gaires explicacions i, encara pitjor, sense ana- litzar-ne les conseqüències ni veure que els terminis no es compliran... No es podran pagar continguts competitius i de qualitat per a aquesta multitud de canals... Pot passar que això comporti una crisi en el sector amb possibles reestructuracions. Però som a l’avantguarda No hem fet un discurs apocalíptic; només és una crida (més) d’atenció, subrat- llant les mancances i els problemes per no quedar-nos en el que som perquè ens estaríem defraudant nosaltres mateixos. I més quan els objectius que ens hauríem de plantejar són absolutament assequibles amb poc esforç (encara que amb molta voluntat). Més d’un terç de la producció audiovisual d’Espanya es fa des d’aquí. Més del 40% dels programes de prime time de les televisions estatals són produccions catalanes. També es fan aquí el 40% de les pel·lícules que es presenten als Goya i, com veiem en els darrers anys, ens emportem una part important dels premis i del reconeixement i alguns d’aquests films han fet la volta al món. La indústria publicitària catalana torna a gaudir de bona salut i prestigi internacional. En aquest segle s’han construït uns 150.000 metres quadrats d’infraestructures audiovisuals al Vallès, el Baix Llobregat i Barcelona que deuen ser el desenvolu- pament d’aquest tipus més gran d’Europa. És un procés que continuarà sense pausa. Ha nascut una capacitat de producció en HD que no existia als països del nostre entorn i que ha possibilitat ser una referència en la transmissió dels grans esdeveniments. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 170 I, tot i que no és el més destacat, podríem dir que devem exportar fora d’Espanya entre el 5 i el 10% dels nostres continguts i serveis, lluny del que seria desitjable però tot i així som dels primers... ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 171 La mobilitat i el transport públic a Barcelona Carme Miralles-Guasch, Directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metro- politans de Barcelona Maite Pérez Pérez, Cap de projectes de l’Àrea de Mobilitat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Conèixer quines són les relacions de mobilitat a la ciutat de Barcelona és un punt de partida clau per fer un planejament d’infraestructures i serveis de transport adequat a aquestes pautes. En particular, és fonamental saber quina evolució tenen i quin ús fan els ciutadans dels diferents mitjans de transport existents a la ciutat. En aquest context resulta imprescindible avaluar si les polítiques dirigides a millorar i ampliar les possibilitats de fer els desplaçaments a la ciutat amb transport públic col·lectiu obtenen els resultats desitjats. O si, per contra, cal incidir-hi encara més i dissenyar una xarxa que sigui atractiva per al ciutadà, tant pel que fa a l’oferta com a la qualitat dels serveis. I és que, en ciutats grans com Barcelona, no són desconeguts els avantatges de disposar d’una xarxa de transport públic col·lectiu adequada. L’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF), promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Ajuntament de Barcelona, en la qual l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans exerceix les tasques d’organització i segui- ment del treball de camp i d’anàlisi de resultats, és una de les fonts d’informació més valuoses per respondre a aquestes preguntes. L’EMEF recull informació sobre els desplaçaments fets en dia feiner pels resi- dents a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), alhora que identifica el perfil de la persona que es desplaça i permet conèixer les percepcions, les predisposicions i les valoracions que fa respecte d’alguns dels elements que incideixen en la mobilitat. Els principals resultats de l’edició de 2007 –l’EMEF es fa anualment des de 2003–, es presentaren al mes de març. En les notes següents s’incorporen les dades relatives a la mobilitat a Barcelona i, de forma particular, s’analitzen els resultats i les valoracions amb relació a la xarxa de transport públic col·lectiu de la ciutat. Més de sis milions de desplaçaments diaris Aquesta és la xifra de desplaçaments amb origen o destinació Barcelona que fan en un dia feiner els residents a la Regió Metropolitana de Barcelona més grans de 16 anys. El 77,6% els fan els residents a la capital catalana i la resta, prop d’1,36 milions, els residents fora d’aquest àmbit. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 172 La tipologia de desplaçament segons l’origen i la destinació difereix notable- ment si s’és o no resident a Barcelona. Així, els primers fan, amb diferència, més desplaçaments interns a la ciutat (un total de 4,11 milions) i menys de connexió (0,61 milions); en canvi, el segon col·lectiu té un comportament total- ment oposat: fa 1,2 milions de desplaçaments de connexió amb Barcelona davant els gairebé 0,16 milions d’interns. És una manifestació de la centralitat que Barcelona exerceix sobre els municipis de la resta de l’RMB. Per què i com ens desplacem? La motivació a l’hora de fer els desplaçaments, com es pot veure en el gràfic següent, també difereix segons que es tracti d’un desplaçament intern o de connexió. En els primers, el pes de la mobilitat personal supera la mobilitat ocupacional (per feina o estudis). En els de connexió, el comportament és invers. Els desplaçaments que es fan per tornar a casa tenen un pes similar en els dos casos, a l’entorn del 43%-45%, xifres que indiquen que la mobilitat amb Barcelona no és del tot pendular. Distribució dels desplaçaments segons motiu i tipus de recorregut I, amb quin mitjà de transport es fan aquests desplaçaments? Els resultats de l’EMEF 2007 mantenen la tendència d’edicions anteriors: el vehicle privat va perdent pes en el conjunt de desplaçaments. Actualment, el 36,8% dels des- plaçaments es fan amb transport públic, el 36,0% amb mitjans no motoritzats (a peu o amb bicicleta) i el 27,2% restant amb vehicle privat. Amb tot, aquest repartiment modal presenta diferències importants segons que el desplaçament sigui intern a la ciutat de Barcelona o de connexió (vegeu gràfic), en part a causa de la influència de la distància del desplaçament en l’elecció del mitjà de transport. En els desplaçaments interns, el pes dels mitjans no motoritzats ha superat per primer cop la barrera del 50%. Aquests, en canvi, són minoritaris en els desplaçaments de connexió. Tornada a casa Mobilitat ocupacional Mobilitat personal1,81 milions 4,27 milions 45,4% 31,8% 36,2% 20,8% 43,0% 16,5% ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 173 El pes del transport públic en els desplaçaments interns es manté lleugerament per sobre del 30% (ha disminuït en els darrers anys) i arriba gairebé al 47% en els de connexió. Quant al vehicle privat, supera el 50% en els desplaçaments de connexió, però no així en els interns, i amb un 17,3% manté la tendència a la baixa manifestada en les edicions anteriors de l’EMEF. Distribució dels desplaçaments segons mitjà i tipus de recorregut Pel que fa al càlcul del pes per mitjà de transport en els desplaçaments interns, els que es fan a peu assoleixen una quota del 48,6%, amb metro un 14,8% i amb autobús urbà un 13,0%. Els segueixen a més distància el cotxe com a conductor (8,3%) i la moto com a conductor (6,6%). En els desplaçaments de connexió, el cotxe com a conductor és majoritari (38,5%). Els mitjans ferro- viaris (metro, Rodalies Renfe i FGC) són els més utilitzats a continuació, amb quotes del 15,7%, del 15,1% i del 8,0%, respectivament. Distribució dels desplaçaments fets a Barcelona. Absoluts i percentatges (columna i fila) Mitjans no motoritzat Transport públic Transport privat Total Mobilitat ocupacional 295.647 671.564 610.485 1.577.696 Mobilitat personal 934.597 585.264 323.344 1.843.204 Tornada a casa 958.647 978.907 722.195 2.659.750 Total 2.188.891 2.235.735 1.656.024 6.080.650 Mobilitat ocupacional 18,7% 42,6% 38,7% 100,0% Mobilitat personal 50,7% 31,8% 17,5% 100,0% Tornada a casa 36,0% 36,8% 27,2% 100,0% Total 36,0% 36,8% 27,2% 100,0% Mobilitat ocupacional 13,5% 30,0% 36,9% 25,9% Mobilitat personal 42,7% 26,2% 19,5% 30,3% Tornada a casa 43,8% 43,8% 43,6% 43,7% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: ATM, Ajuntament de Barcelona i IERMB, 2007. Enquesta de mobilitat en Dia Feiner 2007 Transport públic Modes no motoritzats Transport privat1,81 milions 4,27 milions 17,3% 50,2% 32,5% 46,9% 2,4% 50,7% memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 174 Si s’encreuen els resultats per motiu i mitjà de transport, s’obtenen dades curioses: el transport públic és majoritari en la mobilitat ocupacional, mentre que en la mobilitat personal i en la tornada a casa els tres mitjans tenen un repartiment idèntic que per al conjunt dels desplaçaments, independentment de la motivació. Si es llegeix la informació per columnes (vegeu taula), la tor- nada a casa ocupa un pes similar (a l’entorn del 43%) en els desplaçaments fets amb qualsevol mitjà, però no així la mobilitat ocupacional (en els mitjans no motoritzats el seu pes és del 13,5%) o la mobilitat personal (en el transport privat aquest motiu té una quota del 19,5%). Quina avaluació es fa del transport públic? L’EMEF 2007 incorpora un qüestionari d’opinió que té com a objectiu conèixer les percepcions, les predisposicions i les valoracions dels ciutadans sobre alguns dels elements que conflueixen en la mobilitat. En particular, aquells que incideixen en l’ús del transport públic. A continuació es presenten els resultats més significatius obtinguts pels residents a Barcelona. El transport públic és el mitjà de transport preferent Aquest és el resultat obtingut quan s’ha demanat als entrevistats que indiquin, en una escala de 0 (“no el faig servir mai”) a 10 (“el faig servir sempre”) l’ús que fan dels diferents mitjans de transport. Això no obstant, s’obtenen diferèn- cies segons el districte, de manera que els entrevistats a Sants-Montjuïc es decanten per la utilització del transport públic amb un 44%, mentre que a les Corts només el 33,9% mostren preferència per aquest mitjà. Les diferències existents per districtes també es mostren segons que es resideixi als barris cèntrics o perifèrics de la ciutat (38,7% i 43,0%, respectivament) o segons el context arquitectònic: els residents en blocs de pisos fan un ús preferent del transport públic (40,8%), superior al dels residents en cases adossades/ mitjaneres (32,5%) o els que viuen en cases aïllades, que no li donen cap pre- ferència. Els resultats de l’enquesta també permeten obtenir un perfil del tipus d’individu per a cadascun dels mitjans de transport preferents. En el cas del transport públic, és una dona que té més de 65 anys, jubilada o pensionista i que no disposa de vehicle privat motoritzat. L’usuari del transport públic no és esporàdic El desplaçament a peu i el transport públic són els mitjans de transport que utilitzen de forma més intensa les persones entrevistades. En aquest cas, no s’han observat diferències significatives segons el districte, però sí respecte al context urbanístic (als barris perifèrics s’utilitza molt més el transport públic que als cèntrics) i al context arquitectònic (viure en un bloc de pisos atorga més ús als desplaçaments a peu i amb transport públic, mentre que viure en una casa aïllada/xalet atorga més facilitat d’ús als mitjans privats). ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 175 La curta distància dels desplaçaments, la lentitud del trajecte i la poca puntualitat són els principals motius per no utilitzar el transport públic Aquestes són les raons principals que esgrimeixen les persones que no fan ser- vir habitualment el transport públic. N’hi ha d’altres, amb un pes inferior, com la baixa accessibilitat (en origen i en destinació), l’excés de transbordaments, la baixa freqüència o el confort. En aquest cas, les diferències per districtes sí són notables (vegeu taula). Motius per no utilitzar el transport públic segons variables territorials Motius per no utilitzar el transport públic Àmbits territorials 1 2 3 4 5 6 7 8 Barcelona 53,0% 41,9% 34,8% 34,8% 31,7% 31,1% 30,7% 30,3% Ciutat Vella 67,0% 16,9% 16,9% 0,0% 8,0% 8,0% 8,0% 16,9% Eixample 64,3% 38,8% 29,3% 35,5% 25,6% 16,2% 28,6% 35,9% Sants-Monjuïc 35,4% 40,5% 40,2% 30,5% 40,4% 45,6% 30,5% 29,9% Les Corts 66,4% 32,0% 49,2% 24,2% 16,4% 32,8% 24,3% 32,9% Sarrià-Sant Gervasi 50,5% 33,5% 32,9% 45,7% 21,3% 41,0% 41,4% 12,5% Gràcia 68,2% 48,4% 26,2% 52,8% 42,5% 36,2% 47,6% 46,9% Horta 52,4% 46,5% 35,2% 23,9% 41,3% 29,3% 23,6% 30,2% Nou Barris 57,0% 48,9% 49,6% 27,7% 28,6% 7,2% 43,4% 14,0% Sant Andreu 50,0% 35,7% 42,4% 42,7% 50,4% 50,0% 35,9% 43,2% Sant Martí 26,2% 67,4% 37,0% 41,8% 36,9% 41,4% 15,4% 36,3% Barri Perifèric 48,1% 44,6% 36,2% 41,8% 38,6% 34,3% 31,8% 27,9% Barri del centre 55,4% 40,6% 34,1% 31,3% 28,3% 29,5% 30,2% 31,5% Bloc de pisos 53,1% 42,3% 35,0% 35,6% 30,8% 31,2% 30,3% 30,4% Cassa adossada/mitjanera 65,8% 31,4% 31,4% 0,0% 65,6% 0,0% 34,2% 34,4% Casa aïllada/xalet 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100% 100% 100% 0,0% 1 Perquè em moc prop de casa i prefereixo anar a peu. 2 Perquè és lent. 3 Perquè és poc puntual. 4 Perquè no em porta allà on vaig habitualment. 5 Perquè he de fer massa transbordaments. 6 Perquè passa poc sovint. 7 Perquè no em passa a prop d’on visc. 8 Perquè és incòmode Font: ATM, Ajuntament de Barcelona i IERMB, 2007. Enquesta de mobilitat en dia feiner 2007 Les respostes obtingudes segons el perfil sociodemogràfic dels no-usuaris del transport públic mostren que: Tant si s’és home com dona, el principal motiu per no utilitzar-lo és la curta – istància del desplaçament, per la qual cosa es fa a peu. Els més joves (de 16 a 29 anys) opinen que el transport públic és lent; la – resta d’edats no l’utilitzen, principalment, perquè es desplacen a peu a prop de casa. Totes les situacions professionals indiquen que no fan servir el transport – públic perquè es desplacen a prop de casa i van a peu. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 176 El fet de tenir permís de conduir i/o vehicle incrementa el percentatge dels – que no fan servir el transport públic a causa de la lentitud. A mesura que s’incrementa la classe social, l’ús del transport públic – disminueix perquè no arriba allà on es vol anar. El tramvia, FGC i TMB, els més ben valorats Aquests són els tres mitjans de transport públic més ben valorats en l’EMEF 2007, amb valors superiors al 6,4. Les variables utilitzades per fer les valora- cions han estat: la freqüència de pas i la rapidesa, la fiabilitat, la comoditat, la seguretat personal i l’impacte ambiental. Els segueixen el taxi a poca distància (6,3), l’autobús interurbà (5,5), altres autobusos urbans (5,5) i Rodalies Renfe, que obté la puntuació més baixa, un 5,4. Segons que el perfil de l’entrevistat sigui el d’un usuari esporàdic o habitual, la puntuació atorgada és diferent: en el primer cas, la puntuació sempre és més baixa que en el segon. Les tarifes del transport públic no s’adeqüen al servei ofert És així com valoren els entrevistats el preu dels títols de transport públic (un 4 sobre 10). En canvi, la quantitat d’oferta de transport públic per desplaçar-se dins del propi municipi obté una puntuació de 6,7, la qualitat global de la xarxa un 6,3 i la quantitat d’oferta per desplaçar-se a altres municipis de l’entorn, un 5,9. I no s’obtenen diferències significatives respecte d’aquesta mitjana per al conjunt de la ciutat, ni per districtes, ni per context de residència. Conclusions Els residents a l’RMB fan més de sis milions de desplaçaments en un dia feiner a Barcelona. El 70,2% són interns a la ciutat. En aquests desplaçaments: Els residents a Barcelona fan la major part de desplaçaments. – El desplaçament a peu és el mitjà de transport més utilitzat (50,2%). – La mobilitat ocupacional és la menys habitual. – El 29,8% són de connexió amb l’exterior. En aquest cas: Els residents fora de la ciutat fan el 66,3% de desplaçaments. – El transport privat és majoritari (50,7%). – La mobilitat ocupacional supera la mobilitat personal. – Els mitjans no motoritzats (desplaçament a peu i amb bicicleta) han guanyat quota en els darrers anys en els desplaçaments interns a Barcelona, en detri- ment del transport públic i el vehicle privat. L’avaluació global del transport públic indica que: És el mitjà de transport preferent. – ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 177 L’usuari tipus és una dona més gran de 65 anys, jubilada o pensionista i que – no disposa de vehicle privat motoritzat. La curta distància dels desplaçaments, la lentitud del trajecte i la poca – puntualitat són les raons que manifesten els no-usuaris per no fer servir el transport públic. Cap mitjà de transport públic suspèn en les valoracions globals: el tramvia – i FGC obtenen els valors més alts (7,3 i 6,9, respectivament); els serveis de Rodalies Renfe, per contra, obtenen la qualificació més baixa, un 5,4. La característica més mal valorada del servei és el preu dels títols de – transport, que suspèn amb una nota de 4 sobre 10, molt per sota de la valoració de l’oferta i la qualitat global de la xarxa. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 178 L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): motor o remolc Francesc Santacana, Coordinador General del Pla Estratègic de Barcelona Introducció Sens dubte, un dels reptes més decisius que Catalunya té sobre la taula és el d’acordar quin ha de ser el rol de l’AMB en el futur desenvolupament econòmic i social del conjunt del país. Fins ara, s’han seguit camins erràtics, molt relacio- nats amb interpretacions polítiques tradicionals, sense tenir gaire en compte els canvis de naturalesa radical que la globalització ha significat per als territoris i per a la seva governança. Canvis que poden significar una gran oportunitat si es fan les adaptacions necessàries, o una amenaça de continuisme si s’actua d’acord amb els paràmetres tradicionals. En aquest article partirem, en primer lloc, d’una definició del concepte d’àrea metropolitana, des d’una perspectiva europea, per avançar algunes idees sobre el seu rol actual i els reptes de futur. En una segona part, centrarem la reflexió sobre l’AMB, els canvis que ha sofert i les perspectives que presenta. Finalment, exposarem les alternatives que es plantegen des del Pla estratè- gic metropolità de Barcelona i des d’altres instàncies respecte a les possibles funcions i objectius. Les àrees metropolitanes: una perspectiva europea El primer de juliol del 2004, el Comitè Econòmic i Social Europeu emet un dictamen d’iniciativa sobre les àrees metropolitanes europees i les repercussions socioeconòmiques per al futur d’Europa. Té quatre conclusions principals: a) La importància de les àrees metropolitanes per al futur d’Europa és con- siderable, b) No obstant això, aquesta qüestió no ha suscitat cap mena d’interès per part de la Unió o de les seves institucions, c) El Comitè demana un debat, a escala europea sobre l’ordenació de les àrees metropolitanes, i d) Atesos els vincles directes entre el paper de les metròpolis i l’Estratègia de Lisboa, demana que el tema sigui objecte de debat en el Consell de Competitivitat i en el consell informal sobre l’ordenació del territori i les qüestions urbanes. El dictamen incorpora el concepte d’àrea metropolitana formada per un nucli central, ciutat aïllada o conurbació, i per una perifèria, o conjunt de munici- pis propers en els quals una part important de la població activa resident va a treballar diàriament al nucli central. Es podria dir, avui, que mes que anar al nucli central els desplaçaments per feina es donen en el conjunt del territori metropolità. El 25 d’abril del 2007, el mateix Consell Econòmic i Social Europeu publica un nou dictamen, com a prolongació de l’anterior, en què s’avança ja molt més ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 179 en el significat actual de les àrees metropolitanes –els centres de gravetat d’Europa– i s’analitzen experiències d’alguns països europeus. Tanmateix la seva conclusió és decebedora: “Malgrat la visió compartida del Consell i de la Comissió Europea sobre la funció clau de les àrees metropolitanes europees, la Comissió encara no ha definit un enfocament més específic i integrat sobre aquests territoris. S’estan aplicant gradualment polítiques urbanes, però sense fer una distinció entre ciutats i àrees metropolitanes”. Les àrees metropolitanes han esdevingut, doncs, els centres de gravetat d’Europa, els laboratoris de l’economia mundial, els motors de l’economia i els centres de la creativitat i la innovació. Les xarxes que formen les àrees metro- politanes europees contribueixen a reforçar la integració europea. Al mateix temps, però, és en aquestes àrees on es concentren els problemes derivats de l’altra cara de la globalització: la pobresa i l’exclusió social que repercuteixen en l’ocupació i la delinqüència. I tota aquesta important transformació s’està donant sense uns esquemes de govern adequats –les entitats administratives existents són antigues i poc flexibles– i en absència d’una identitat ciutadana que les legitimi. El diagnòstic, per tant, sembla prou clar i no requereix gaires comentaris. Ens trobem davant d’un notable procés de canvi que es fa sense la potèn- cia necessària (o es frena) per manca d’una resposta adequada pel que fa a la gestió. Algunes iniciatives europees A Alemanya s’ha obert un debat sobre el tema que ha passat del tradicional enfocament del mapa territorial –Länder, ciutats i municipis– a un enfocament diferent amb onze regions metropolitanes que coexisteixen amb desajusta- ments entre els seus límits i l’organització administrativa actual. Sense que s’hagin produït mesures específiques, l’objectiu és desenvolupar aquest tipus d’àrees com entitats autònomes en el context europeu i internacional. I, en aquest sentit, es demana que estableixin uns sistemes de representació demo- cràtica en funció de les seves característiques específiques i de la seva visió. Ja sigui mitjançant eleccions directes, com la regió d’Stuttgart, o de represen- tació indirecta com passa a Nuremberg. Al Regne Unit ja és coneguda l’abolició del Great London Council per la sen- yora Thatcher (1986) i la recuperació l’any 2000 amb el nom de Great London Authority, amb un alcalde metropolità elegit per sufragi directe i amb unes competències específiques i estratègiques: transport públic i gestió del tràn- sit, Pla estratègic i coordinació del Pla director, seguretat, promoció econò- mica, bombers i emergències. De fet, un article recent del The Economist sobre la competència París-Londres atorga a aquesta darrera ciutat el caràcter memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 180 de ciutat global i, com una de les causes, apunta el fet que Londres disposa d’una autoritat metropolitana a diferència de París. Però, a part de Londres, el debat sobre les restants àrees metropolitanes resta obert. Es considera indis- pensable disposar d’un enfocament de dalt a baix i bàsicament en tres àmbits: competitivitat, cohesió social i medi ambient. I, pel que fa a França, el més destacat són els contractes metropolitans (contrac- tes de l’aglomeració), subvencionats per l’Estat, per a la realització d’accions estructurants de les regions metropolitanes i les anomenades comunitats d’aglomeració al voltant de les quals s’articulen les estructures de cooperació intermunicipals. Aquest tipus d’organitzacions comporten una sèrie de com- petències obligatòries –desenvolupament econòmic, planificació territorial, política d’habitatge i estratègies– més una sèrie de competències opcionals com ara la gestió de l’aigua, el sanejament, el medi ambient, els equipaments culturals i esportius i la policia urbana. En els nous estats membres de la Unió Europea també s’està produint una evolució comparable a la d’aquets països. Polònia, per exemple, ha establert una sèrie de zones metropolitanes o city regions. Així doncs, encara que sense respostes concretes i definides, Europa es plan- teja des de fa algun temps atorgar estatus específics per al desenvolupament de les seves regions o àrees metropolitanes. L’AMB: un territori en evolució El que entenem per AMB, en la perspectiva actual, és un territori que ha expe- rimentat una gran transformació en els darrers 40 o 50 anys. Un canvi important en la distribució demogràfica i funcional. En aquells anys, just abans del gran boom de la industrialització, la capital, Barcelona, signifi- cava al voltant del 80% de la població total de l’àrea; la resta de municipis eren pobles, la majoria agrícoles. Ara, la proporció és ben diferent: del 80/20, s’ha passat a una distribució de la població del 50/50%. És a dir, la capital ja només significa el 50% de la població total de l’Àrea Metropolitana, i els pobles del seu entorn s’han convertit en veritables ciutats –algunes més grans que moltes capitals de província espanyoles– que allotgen el restant 50% i amb un fort component industrial. Res a veure, doncs, amb l’AMB dels anys cinquanta. Lògicament, aquest canvi demogràfic s’ha reflectit en els canvis en la morfo- logia del conjunt del territori. En la distribució dels espais urbans, les zones urbanitzades, els polígons industrials i de serveis, les vies de comunicació, les grans infraestructures... ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 181 Aquest canvi presentava, a priori, dues alternatives: o el creixement tipus taca d’oli d’un centre potent cap a una perifèria suburbana, o el creixement dels diferents nuclis, amb identitat pròpia, tot i que amb interrelacions tàcites amb el conjunt de la trama econòmica de l’Àrea Metropolitana. La realitat ha seguit la segona d’aquestes alternatives construint el que en diem una “ciutat de ciutats” o una xarxa de ciutats que, en conjunt, configuren una de les deu pri- meres àrees metropolitanes d’Europa. Aquest procés radical de canvi va tenir –entre 1974 i 1987– un esquema de gover- nança propi, la Corporació Metropolitana de Barcelona que, sens dubte, va tenir un paper fonamental en l’ordenació del creixement de l’Àrea Metropolitana. No obstant això, motivacions polítiques van canviar aquell model de governança i es va retornar als orígens municipals, amb l’excepció de tres ens d’àmbit metropo- lità: transport públic, aigua i residus, i una mancomunitat de serveis. La desaparició de la Corporació va constituir un fet oficial però no real, com es posa de manifest en la majoria d’entorns econòmics i socials que anomenaven la conurbació metropolitana amb diferents adjectius. El Pla estratègic de la ciutat de Barcelona endegat el 1987, en parlar dels àmbits d’actuació, fa nor- malment referència a la “ciutat real” o “l’àmbit d’influència de Barcelona”. És a dir, una sèrie de subterfugis per evitar la paraula “àrea metropolitana” que, tanmateix, restava en la idea que tothom tenia del territori. Aquest període de temps de canvis demogràfics, d’expansió industrial i d’un primer intent de governança pròpia s’acaba amb la forta crisi industrial dels noranta i en el subsegüent nou procés de transformació cap a les noves activi- tats econòmiques del coneixement i dels serveis d’alt valor afegit. Segurament és l’amenaça –o les oportunitats d’aquesta nova i profunda transfor- mació– el que reinicia el procés de la governança metropolitana amb l’evolució del Pla estratègic des de la ciutat de Barcelona al nou àmbit metropolità. D’aquesta manera, l’any 2000 es posa en marxa el primer Pla estratègic metropolità de Barcelona, que comprenia 36 municipis, uns 600 km2, una densitat de 5.016 h/ km2 i una població total de tres milions d’habitants. I, de nou, es comença a reflexionar en termes d’Àrea Metropolitana. Es reprèn una visió global, compartida entre els municipis i els agents econòmics i socials del territori , a partir dels processos de planificació estratègica i dels projectes que van sorgint amb una perspectiva del conjunt del territori. Resulta curiós, en aquest sentit, que aquest model de col·laboració entre els sectors públic i pri- vat que segueixen Barcelona, Bilbao i València, entre altres ciutats espanyoles, es considera, per part dels autors del dictamen esmentat del CES d’Europa de 2007, com un cert intent de governança metropolitana. És obvi, això no obs- tant, que el Pla només és un dels possibles instruments d’un possible sistema de governança metropolitana però sense anar més lluny. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 182 Una àrea amb un gran potencial i un nou intent d’institucionalització Amb la posada en marxa del Pla estratègic metropolità, el conjunt del territori es comença a projectar cap a una nova etapa, enmig de forts processos de deslo- calitzacions industrials però ja amb projectes solvents en el camp del coneixe- ment, la promoció de sectors, les infraestructures i el medi ambient. Projectes que, d’altra banda, s’estenen per tot el territori en un clar procés de descen- tralització i que ultrapassen els àmbits estrictament municipals per adquirir una dimensió decididament metropolitana (vegeu el mapa adjunt). Al mateix temps, es posa en marxa un nou intent d’institucionalització de l’AMB amb un projecte de llei que, de moment, no ha passat d’aquest nivell. En aquest projecte es defineix l’AMB com una entitat local amb competències en matèria de transport públic, aigua, residus, medi ambient, infraestructu- res, obres i serveis, promoció d’activitats econòmiques, més una intervenció directa en l’elaboració del planejament territorial que afecta la demarcació metropolitana, la formulació del Pla director urbanístic d’àmbit metropolità... entre d’altres. Però, com s’ha dit, aquest projecte de llei que pretén una pri- mera etapa de racionalització i que d’una manera pragmàtica accentua el caràc- ter assistencial i de suport a l’entorn local no ha obtingut, fins ara, el vistiplau del Govern. I, mentrestant, les institucions socials i econòmiques del Pla estra- tègic metropolità de Barcelona continuen apostant per unes línees estratè- giques encapçalades per la que demana una governança metropolitana que permeti assolir el repte de situar l’AMB en un nou esglaó del rànquing de les grans metròpolis mundials. Però, de moment, com assenyala el repetidament esmentat dictamen del CES europeu, l’AMB, com la resta d’àrees metropolitanes d’Europa, es desenvolupa enmig d’un fort procés de transformació econòmica i social que té lloc sense la potència necessària per manca d’una gestió més adequada a les potencialitats i amenaces actuals. És per això que el Pla estratègic metropolità, en l’espera de solucions més definitives, proposa, com a mínim, avançar per la via de les políti- ques coordinades, almenys en els terrenys de la promoció econòmica, el trans- port públic i la gestió del trànsit, l’habitatge, la cultura, la seguretat i l’urbanisme, a més de la planificació estratègica. Unes idees per al futur de l’AMB El futur de l’AMB està lligat al pacte a què s’arribi amb la resta del territori català. I aquest pacte ha de tenir present dues hipòtesis de partida: 1) En l’actual etapa de l’economia global en què ens movem, els eixos del creixement són precisament les grans metròpolis o àrees metropolitanes que actuen com a veritables nodes d’aquest nou sistema econòmic; 2) Les àrees metropolitanes que opten per esdevenir un dels nodes d’aquest ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 183 sistema de creixement han de saber que la tradicional articulació amb la resta del territori de la seva regió ha de resultar modificat. La sociòloga Saskia Sasen, en un treball recent, Whose city is? Globalisation and the formation of new claims, expressa amb claredat aquesta idea en afir- mar que “a les ciutats amb vocació global, la pronunciada orientació al mercat fa sortir la qüestió de l’articulació amb les seves regions i estats... les ciutats que volen tenir un paper estratègic en el marc de l’economia global tendeixen, en part, a desconnectar-se de la seva regió. I això topa frontalment amb les proposicions tradicionals sobre sistemes urbans que proposen l’articulació i la integració dels diferents elements del sintema”. La conclusió sembla prou clara. I, a la vegada, prou difícil d’interpretar. Ens cal passar d’una articulació tradicional i harmònica de l’àrea metropolitana amb el conjunt del territori i reflectint les seves característiques bàsiques, a un nou esquema d’articulació en el qual, potser, els papers s’han d’equilibrar més i on el conjunt del territori reflecteixi amb més intensitat les característiques de la seva àrea metropolitana, que ha d’actuar com a enllaç amb els restants nodes del sistema global. Evidentment, no és senzill posar en pràctica aquest nou plantejament, raó per la qual la proposta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona de posar en marxa de manera gradual la coordinació de polítiques concretes pot ser un pas important en la bona direcció. Però, òbviament, s’ha d’anar més enllà en la línea que ha seguit Londres (primera metròpoli global d’Europa) i amb la qual l’AMB, com hem vist, ha tingut certs paral·lelismes institucionals. Les regions i àrees metropolitanes que siguin les primeres a posar en marxa aquest nou pacte territorial seran, sens dubte, les que més aprofitaran les oportunitats de l’economia global. Fer com si no hagués passat res és el millor camí per perdre oportunitats i per patir algunes de les amenaces de l’entorn econòmic i social. Per acabar i com a conclusió: “L’AMB pateix una insuficiència institucional que es manifesta en la dispersió de competències i que afecta fonamentalment els àmbits econòmic, geogràfic i urbanístic. Un plantejament global i permanent, com el que es necessita només pot ser viable en la mesura que se suporti sobre un entramat polític amb capacitat de decisió que pugui dur a terme les solucions tècniques necessàries.” Aquest paràgraf s’ha extret d’una publicació que el Cercle d’Economia va editar l’any 1973. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 184 Projectes estratègics metropolitans, perspectiva 2008 Coneixement Parc b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica (Sant Adrià)1 Sincrotró (Cerdanyola)2 Projecte ITER: EFDA - CSU Barcelona/CIEMAT (Barcelona)3 ESADE - Creàpolis (Sant Cugat)4 HIT Hothouse Innovation Techno5 logy (Barcelona) Centre Tecnològic de l’Aigua (Barcelona)6 Mobilitat i accessibilitat Línia d’alta velocitat7 Pla director del Port de Barcelona. Ampliació sud (Barcelona/el Prat)8 Accessibilitat a la plataforma logística del Delta9 Ampliació de l’Aeroport de Barcelona i implantació d’un nou model de gestió 10 aeroportuària (el Prat/Sant Boi /Viladecans) Línia 9 de metro11 Prolongació de la línia 2 de metro12 Ordenació ferroviària del Baix Llobregat sud13 Sant Andreu-Sagrera: sistema ferroviari i projecte urbà (Barcelona)14 Connexió ferroviària al Port de Barcelona15 Prolongació de la línia 3 de metro16 Estació intermodal del Prat de Llobregat17 Nova plataforma bus-bici-vianants: transformació de la C-245 (Cornellà- 18 Castelldefels) Promoció de sectors estratègics Audiovisual/TIC Parc Barcelona Media (Barcelona)19 Edifici Media - TIC (Barcelona)20 Microsoft Pre Incubation Program21 BioRegió/Salut Ampliació Parc Científic de Barcelona. Construcció 2a fase (Barcelona)22 Parc Científic Cerdanyola - Esfera UAB (Cerdanyola)23 Biopol (l’Hospitalet)24 CIBEK - IDIBAPS (Barcelona)25 Hospital Comarcal del Baix Llobregat (Sant Joan Despí)26 Parc Sanitari de Sant Boi27 ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 185 Aeronàutic Parc Aeroespacial (Viladecans)1 Ciutat aeroportuària2 Logística3 Ampliació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) (Barcelona/el Prat)4 Agrobioalimentari Campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma)5 Barcelona Food Platform (Barcelona)6 Infraestructures i equipaments d’impacte urbà Recinte Gran Via M2. Fira de Barcelona (l’Hospitalet)7 Plaça Europa Gran Via - l’Hospitalet (l’Hospitalet)8 Districte 22@ (Barcelona)9 Parc de Negocis (Viladecans)10 Parc de l’Alba (Cerdanyola)11 Edifici Sagrera (Barcelona)12 Zona Lúdica - Esportiu de la Plana del Galet (Cornellà)13 Can Zam (Santa Coloma de Gramenet)14 Sostenibilitat i medi ambient Projecte i construcció de la dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de 15 Barcelona (el Prat) Regeneració d’aigües regenerades a l’EDAR del Llobregat (el Prat/Sant 16 Boi /Cornellà/Barcelona/ l’Hospitalet) Regeneració de l’aqüífer del delta del Llobregat (el Prat)17 Sostaqua (Barcelona)18 Central de Generació de Barcelona Sud (Barcelona)19 Bloc 6. Barris Projectes d’intervenció integral del Pla de barris:20 Collblanc - la Torrassa (l’Hospitalet) – Set barris fronterers de la Serra d’en Mena (Santa Coloma/Badalona) – Sant Cosme (el Prat) – Roquetes, Santa Caterina i Sant Pere i Nucli Antic del Poble Sec (Barcelona) – La Ribera (Montcada) – Casablanca (Sant Boi) – Pla de Ponent ( Viladecans) – La Mina (Sant Adrià) – Sant Ildefons (Cornellà) – Can Calders - la Salut (Sant Feliu de Llobregat) – Torre Baró i Ciutat Meridiana (Barcelona) – memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 186 Trinitat Vella (Barcelona) – La Florida - Pubilla Cases (l’Hospitalet) – Sant Roc, Artigues i el Remei (Badalona) – La Romànica (Barberà) – La Bordeta (Barcelona – El Coll (Barcelona) – Can Mas (Ripollet) – Sant Adrià Nord (Sant Adrià) – La Guàrdia - la Font del Llargarut (Sant Vicenç dels Horts) – ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 187 Indústria Barcelona Joan-Eugeni Sánchez, Catedràtic de Geografia Humana, Universitat de Barcelona Analitzar la indústria a l’interior d’un terme municipal com Barcelona obliga a un plantejament amb relació a l’estructuració territorial de les empreses industrials. Quan, per optimitzar el seu funcionament, les empreses estan organitzades en més d’un establiment o planta, acostumen a disseminar-los territorialment segons eleccions de localització que valoren l’entorn territo- rial d’acord amb els objectius que volen aconseguir en cada fase. Per a cada empresa és important analitzar la territorialitat a partir de la posició de cada establiment dins la cadena de producció de valor cercant territoris que habi- tualment desborden els límits municipals, fins a poder assolir la internacio- nalització. D’aquest fet es deriva la importància de distingir entre el que és un centre productiu o establiment del que és una empresa, constituïda pel conjunt d’establiments territorialment diferenciats en què s’ha organitzat. La confusió prové del fet que des del territori de recepció s’acostuma a qualificar aquests establiments com a empreses. Aquesta situació es veu clarament reflectida en el cas de Barcelona, on l’entorn metropolità assumeix un important paper de complementarietat en la localit- zació dels diversos establiments de les empreses industrials, sobretot en la localització dels centres de fabricació. Perspectiva empresarial i serviindústria Seguint el raonament, la primera qüestió que ens hem de plantejar gira entorn de quines són les activitats que realment porten a terme els establiments clas- sificats com a industrials dins d’un territori. Recórrer a la diferenciació en funció de les diverses etapes de la cadena de producció de valor pot ser un mitjà ade- quat per reflexionar sobre el significat de la relació entre indústria i ciutat. Com és sabut, podem sintetitzar la cadena de producció del valor més o menys en les fases següents: decisió, gestió executiva, desenvolupament del pro- ducte (R+D+i), desenvolupament d’activitats transversals d’alt valor (financer, recursos humans, compres...), serveis de suport de mitjana i baixa qualifica- ció, logística d’entrada, fabricació industrial, logística de sortida, distribució, comercialització, servei tècnic i de postvenda. Si totes aquestes fases són executades per una empresa classificada com a industrial en establiments territorialment diferenciats, cadascuna serà recollida estadísticament com a “activitat industrial”. En l’activitat empresarial industrial l’aprofundiment de les potencialitats que aporta la divisió tècnica de la producció expandeix l’ús de l’externalització com a model organitzatiu, cosa que possibilita la dispersió de la localització de la memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 188 producció per territoris diversos i distanciats. Un dels efectes estadístics de l’externalització comporta que aquelles fases que es facin autònomament i on la tipologia de treballs correspongui a activitats terciàries passin a ser classifi- cades dins del grup dels serveis (serviindústria). En el cas de Barcelona cal pensar que el gran pes de les petites i mitjanes empreses atorgarà dominància a les empreses monoplanta. Però a mesura que vagin augmentant la seva dimensió tendiran a recórrer a l’ús diferenciat per fases del territori per optimitzar la gestió empresarial, com també a recó- rrer a l’externalització. Assistirem, doncs, a un progressiu desdoblament en diversos establiments per part de les mitjanes i grans empreses. La pregunta que sorgeix és, quines fases són les que corresponen als establiments localit- zats al municipi i classificades com a industrials? Situació actual de la indústria el municipi de Barcelona En considerar l’activitat industrial a Barcelona es fa evident la importància que té, sobretot en termes absoluts, a l’interior del municipi. L’any 2005 la ciutat tenia censades 13.022 empreses industrials que donaven ocupació a 111.839 persones afiliades a la Seguretat Social (l’any 2007 dis- minueix a 101.477), la qual cosa representa quasi el 31% de tota l’ocupació industrial a la regió metropolitana de Barcelona. Per tant, malgrat que només representi el 10% de l’ocupació, la xifra assumeix uns valors absoluts realment remarcables que haurien de tenir un reflex en la política local. Un fet que cal considerar és que l’activitat industrial es troba repartida per tota la ciutat (nota 1). Aquesta dispersió es combina amb l’existència de dos polí- gons industrials clarament definits com són els de la Zona Franca (508 ha) i el Bon Pastor (121 ha). Pel que fa a l’ocupació, tres sectors apareixen com a clarament dominants, fabricació de vehicles (23.086), editorials i arts gràfiques (15.997) i quimicofar- macèutic (15.097), seguits de les activitats agroalimentàries (8.300), ofimàtica i electrònica (6.118), tèxtil (5.832) i metal·lúrgia en general (5.679). Indústria i cadena de valor. Quina fase del procés industrial a la ciutat? Si hi ha un cas on podem assimilar establiment i empresa és en la localitza- ció de les activitats de decisió / gestió, allà on la propietat fixa al seu domicili social o on les empreses multinacionals constitueixen la seva seu jurídica al país d’acord amb les lleis locals. En observar aquesta fase de decisió podem veure que Barcelona concentra una part important de les seus socials de les grans empreses industrials que actuen a Espanya. El 2006, de les 427 grans empreses industrials que operen a Espanya (dins del conjunt de les 1.000 més grans), 61 tenen la seu a Barcelona i 116 al conjunt metropolità. Així, Barcelona ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 189 concentra el 14,3% del total industrial espanyol i el 52,6% del total metropo- lità. El pes de les seus d’empreses industrials a Barcelona supera el de les de serveis (55 seus). Des d’aquesta perspectiva, Barcelona és més industrial que terciària. En con- cret, química (21), paper, arts gràfiques i edició (10), agroalimentària (10), cons- trucció de maquinària i material elèctric (4), producció minera no metàl·lica (3) i material de transport (3), més 10 d’indústries diverses. En conjunt, aquestes empreses gestionen un volum de negoci de 50.168 milions d’euros i una plan- tilla de 151.589 treballadors. Es fa evident que l’activitat d’aquestes empreses a l’interior del territori muni- cipal no comporta pràcticament activitat de fabricació sinó que representa el lloc des d’on es prendran les decisions sobre què fabricar i on fer-ho. Des de la política municipal, cal tractar aquestes empreses com a empreses industrials o és més convenient ignorar-les? El factor seu també està present dins del municipi per a la immensa majoria de la resta de petites i mitjanes empreses industrials. Per a la recerca i el desenvolupament dels productes (R+D+i) cal preveure dues grans vies d’execució: la recerca pròpia de les empreses i la recerca des de centres externs especialitzats. Sigui vinculada a les seus o bé en establiments autònoms, la ciutat pot oferir les condicions idònies per a l’execució d’aquesta fase. En són un exemple els centres de disseny de diverses empreses automo- bilístiques. En la mesura que estan vinculades a empreses industrials haurien de ser considerades igualment activitats industrials. La presència d’activitats transversals (financeres, recursos humans, com- pres...) d’alt valor fetes directament per les empreses també s’ha de conside- rar com a activitat industrial. En gran mesura, aquestes activitats les podem trobar associades a la localització de la seu, però no necessàriament. D’acord amb la transversalitat i el grau d’especialització i qualificació que comporten, són els àmbits de l’empresa on més penetra l’externalització (pensem, per exemple, en el grau de qualificació i especialització vinculat a l’assessorament jurídic i fiscal o al màrqueting). És l’àmbit on la presència d’una potent i diversi- ficada serviindústria, entesa com les activitats de serveis externalizats, pot ser un factor important per valorar el territori com a àmbit idoni de localització de seus empresarials de tot tipus, incloent-hi les industrials. En aquesta dimen- sió empresarial no s’hauria de negligir en l’anàlisi de la indústria la presència d’aquestes activitats terciàries d’alt nivell (terciari avançat) com a potencialitat territorial per a la localització d’empreses industrials. Barcelona exerceix el seu paper com a gran metròpoli articulant les correspo- nents economies d’aglomeració que permeten la presència d’activitats de terciari avançat. Dins del grup de les grans empreses, la ciutat acull 24 seus (14% del memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 190 total espanyol pràcticament igual que en el cas de les empreses industrials), però és en el context metropolità on es manifesten les diferències amb relació a la indústria. El paper aglomerador de la ciutat la porta a concentrar el 73% d’aquests serveis avançats dins l’RMB, mentre que el conjunt metropolità perd pes en aquests serveis (27,2% de grans empreses industrials i 19,4% de les de serveis avançats). Aquest diferencial implicarà una disminució de l’atractiu per atreure empreses. L’altre segment d’activitats de serveis per a les empreses industrials corres- pon als serveis de suport de mitjana i baixa qualificació (vigilància, neteja....). L’externalització d’aquestes activitats transversals serà més significativa que no pas la constitució d’establiments especialitzats autònoms per part de les empreses industrials. Per a nosaltres és important la fase de fabricació industrial la qual, de manera comuna, es considera l’activitat industrial en sentit estricte. En una ciutat com Barcelona, amb 13.000 establiments censats com a industrials, la immensa majoria petites i mitjanes empreses (81% dels establiments amb menys de 10 treballadors, 17,3% entre 10 i 100 i 1,7% amb més de 100 treballadors), aquesta fase es porta a terme en gran mesura a l’interior del municipi. Ja hem assenyalat que l’ocupació del territori per aquests establiments segueix el doble model de localització en els dos polígons de què disposa la ciutat i d’àmplia difusió a la resta del territori local1. Cal recordar que en aquesta fase l’externalització pot ser molt important, sigui com a oferta d’articles comple- mentaris sigui com a indústria auxiliar. Aquestes indústries són essencials per configurar unes economies complementàries d’aglomeració i concentració que atorguen un valor al territori en forma de capital social, formació i qualificació i a més conformen un mercat de treball especialitzat de coneixement i de saber fer col·lectiu –aspecte molt important aquest–, que potencia les condicions territorials per a la producció present i per al desenvolupament de la innovació d’aquestes activitats. És a dir, el clàssic paper que el procés de conformació de la ciutat industrial ha tingut des de la revolució industrial. La mobilitat dels inputs i dels productes amb relació als establiments fabrils correspon a una activitat essencial del procés que hem considerat, sintetit- zant molt, com a logística d’entrada i de sortida, distribució, comercialització i servei tècnic i de postvenda. Aquestes activitats permeten una forta presèn- cia de l’externalització, cosa que generarà una forta ambigüitat pel que fa a l’adscripció a la indústria. En aquest procés es manifesta la diferència entre considerar com a indus- trial tota l’activitat de les empreses classificades en aquest sector o restringir aquesta consideració als llocs de treball que tenen una component d’integració directa dels processos manufacturers. ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 191 Aquest breu recordatori ens permet veure que l’aplicació del concepte d’empresa industrial s’ha de prendre amb molta cura per tal d’arribar a conèixer i poder interpretar el que representa la indústria en un territori com el de Barcelona. Ideologia: quina societat postindustrial? Es poden prendre dos criteris a l’hora de valorar què representa per a un terri- tori l’externalització dels serveis a la indústria: vincular-los a l’activitat industrial o bé considerar-los com a procés de terciarització. Considerar exclusivament com a industrial el treball directament manufacturer, i desvincular-ne les activitats terciàries externalitzades siguin quines siguin, ha estat un dels pivots sobre els quals s’han articulat les concepcions postindus- trials que s’han fet entroncar amb la postmodernitat. Podem dir que, per a Barcelona, la política municipal des dels anys vuitanta ha estat de rebuig emocional i ideològic vers la indústria. S’ha volgut una ciutat postmoderna i, per tant, ideològicament postindustrial2. En aquest sentit, l’antiga industrialització a la ciutat va venir bé als models de renovació urbana perquè els va permetre disposar de sòl per els seus plans. Segurament, el que s’ha confós ha estat la capacitat d’increment de la pro- ductivitat en l’àmbit industrial, que ha permès alliberar molt de temps de treball, el qual algunes societats poden destinar a activitats “terciàries” però sense valorar prou com el desenvolupament d’aquestes activitats només és pos- sible amb un ús extens de productes industrials: des de l’agroindústria (incloent- hi la dieta mediterrània) a internet, des de l’automòbil als satèl·lits multimèdia. Només a mitjan anys noranta es manifesta una certa reflexió des de l’Ajuntament sobre la indústria a la ciutat. Però va ser només una pinzellada sense efectes posteriors, sense convenciment. Els gestors municipals sembla que amaguin la Barcelona industrial. Per exem- ple, el polígon del Bon Pastor, que de fet és l’única zona industrial munici- pal, és ignorat per les autoritats de promoció econòmica3 (podeu veure que no apareix a la web municipal http://w3.bcn.es/V44/Home/V44Home- LinkPI/0,3655,7140027_88150605_2,00.html). Només la Zona Franca, situada en un apèndix extraterritorial amb relació al nucli central urbà i la direcció de la qual, de fet, queda fora de les atribucions de l’Ajuntament, es considera com a territori industrial de la ciutat. Cal veure, doncs, el paper que es pretén atorgar a la indústria en l’economia barcelonina: aprofitar el capital social de què la indústria disposa a la ciutat, pro- jectant-lo vers la innovació de futur i la diversificació, o prescindir-ne per apos- tar per projectes més “moderns”, amb independència del seu arrelament en el capital social i volent obrir camins paral·lels sense un clar punt d’entroncament amb el saber fer de partida? memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 192 Política local: hi cap la indústria? En concret, l’aposta econòmica de les autoritats de Barcelona s’està fent sobre la base de potenciar 12 sectors estratègics4 dels quals la indústria en queda absent. Arran dels plantejaments postindustrials s’ha fonamentat una ideologia que nega la indústria com a modernitat, rebutja la industrialització com a meca- nisme de desenvolupament i postula que mantenir la producció industrial en un territori que vol modernitzar-se és negatiu per al desenvolupament territo- rial. En un cop del pèndol històric es passa d’idolatrar el polígon industrial a destruir-lo per passar a idolatrar el parc d’innovació. I s’oblida que la innovació sense materialització manufacturera no serà res. El que cal és saber apreciar correctament que creació-innovació conforma una baula essencial en un pro- cés continu, sense més ruptures de continuïtat que l’aprofitament diferenciat dels socioterritoris. Es malmet d’aquesta manera un important capital social basat en un saber fer històricament acumulat. Es confon novetat amb innovació i es menysprea la innovació sobre el que sabem fer. S’aposta tot a la carta que proposa exclusiva- ment introduir activitats sobre coses “noves” que no sabem si sabrem fer i es renuncia sense cap necessitat a fer millor i innovar en allò que sabem fer. Les preguntes poden ser: per què s’ignora el potencial dels 100.000 llocs de treball industrial que hi ha a Barcelona?; per què es considera que no poden aportar res per al futur de Barcelona?; per què es valora la intangibilitat i volati- litat de la logística i es menysprea la tangibilitat de la indústria?; quin és el futur de la biotecnologia si no es concreta en productes com els que haurà de produir, per exemple, el sector farmacèutic, quan aquest és un dels sectors potents a Barcelona?; el sector de l’automoció barceloní no té res a aportar des de la perspectiva de la innovació?; ni l’agroalimentari?; no està sent un problema per als dissenyadors locals el desmantellament de la indústria tèxtil?; quin ha de ser l’entroncament amb la tradició editorial dins les mitificades “indústries cultu- rals”, dilapidant i deixant perdre el seu potencial, que serà ràpidament aprofitat des d’altres territoris per captar la major part d’aquest sector? Un dels problemes de l’aposta oficial és que les activitats de futur que es proposen ignoren la potencialitat de les activitats industrials locals. És a dir, no es refereixen a produir un producte final ni a potenciar unes mar- ques. Corresponen a etapes intermèdies en el procés de producció. Per exemple, el disseny necessita concretar-se en un producte final, neces- sita un productor que el demani. Si no hi ha sector industrial difícilment hi haurà demanda. L’exemple positiu amb relació al futur podria ser el sector de l’automòbil, en la combinació entre indústria de fabricació d’automòbils, indústria auxiliar i disseny. El capital social d’aquesta combinació (sinergies?) ha estat el que ha fet potent i ••••• perspectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 193 atractiu el territori per atreure, per exemple, centres de disseny internacionals. El efectes socials L’aposta per la desindustrialització de la ciutat té uns efectes socials no gens menyspreables referits a l’estructura social del municipi. Expulsar tota l’activitat productiva industrial de fabricació significa promoure l’expulsió d’aquelles categories socioprofessionals vinculades al treball manual, als oficis i especialitzacions dels treballadors industrials. El resultat d’això seria el desequilibri social i una política passiva de substi- tució d’uns grups socials per uns altres de més “moderns”. La ruptura de l’estructura social de Barcelona. Consideracions finals Ha de quedar molt clar que el que es pretén dir sobre la necessitat de pren- dre en consideració l’activitat industrial en les polítiques municipals no nega l’interès per potenciar la innovació en qualsevol aspecte, ni per obrir nous camins que encara no són presents a Barcelona. Per tant, no es nega, sinó que es valora com a enormement positiu, tot el projecte de la Barcelona del coneixement i de la concreció en el plans del 22@. El 22@ és una molt bona idea pel que fa a projectar el futur quan ho fa sobre territoris obsolets. Però aquesta proposta no ha de ser incompatible amb mantenir allò que és vàlid de l’estructura econòmica industrial existent. El que es reivindica és que la potenciació de la innovació en nous àmbits d’activitat no ha d’excloure la possibilitat d’aprofitar i potenciar el saber fer acumulat, el capital social acumulat en el present industrial per projectar-lo vers el futur amb tota la força innovadora possible. El que és vindica és que la innovació no afecta exclusivament allò que és nou, sinó que també ha de fer evolucionar les activitats madures (nota 5). En resum, assumir una de les paradoxes sobre la capacitat d’innovació que ofereix la Barcelona. El súmmum de la modernitat per la via de la innovació el tenim a casa en una de les activitats més “madures” de la història: la cuina. Aquest exemple posa clarament de manifest que la innovació no es només la novetat. Caldria crear les bases per arrelar la innovació en la cultura del terri- tori, de manera que es puguin aprofitar la solidesa i la cimentació que pot donar el capital social i estar amatents a no crear entelèquies sobre àmbits no consolidats. 1 Nombre d’expedients d’activitats industrials any 2005: total Barcelona, 13.022; Ciutat Vella, 802; Eixample, 2.357; Sants-Montjuïc, 1.296; les Corts, 472; Sarrià-Sant Gervasi, 1.159; Gràcia, 962; Horta-Guinardó, 869; Nou Barris, 565; Sant Andreu, 977; Sant Martí, 2.152; no és procedent, 1.411. http://www.bcn.es/estadistica/catala/ dades/anuari/cap11/C1103010.htm). memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• perspectives 194 2 Considerada a escala global, la ideologia de la societat postindustrial és més que discutible. Per exemple, l’any 2005, el 34% de les 2.000 empreses mundials més importants corresponien a la indústria i controlaven el 42% de les vendes, el 52% dels beneficis i representaven el 43% del valor de mercat (dades a partir de Forbes). Per al conjunt espanyol, de les 1.000 empreses més importants, la indústria representava el 43% (dades d’elaboració pròpia). Un altre exemple: ens sorprenem del poder que està assumint la Xina com una de les primeres potències econòmiques mundials i ho aconsegueix sobre la base de la seva capacitat de producció manufacturera. 3 La impressió que es pot tenir des de fora és que per la proximitat a la Sagrera pot ser un territori molt “temptador” per als inversors immobiliaris, i no es percep un pla de consolidació industrial des de l’àmbit municipal. 4 Els 12 sectors estratègics són: 1. Barcelona Media Centre d’Innovació; 2. BioRegió de Catalunya (Biocat); 3. Fundació Barcelona Digital; 4. Barcelona Aeronàutica i de l’Espai; 5. Barcelona Centre Universitari; 6. Fundació Fòrum Ambiental; 7. Fundació per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrània; 8. Barcelona Centre Logístic; 9 Turisme de Barcelona; 10. Barcelona Centre Financer Europeu; 11. Barcelona Centre Mèdic; 12. Barcelona Centre de Disseny. 5 Per què no entendre la innovació com un spin off o com la trobada de dos processos anteriorment separats: no és la informàtica la trobada entre l’electrònica i la matemàtica binària?; no és la química orgànica el resultat de la trobada entre la química i el petroli?; no és electrònica un spin off de l’electricitat més l’atomística? Fixem nos que les grans innovacions són el resultat de l’evolució o bé de la trobada de dos sabers preexistents. Prospectives 5 memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 196 Sobre les perspectives econòmiques El canvi de la situació conjuntural que s’inicia a final de l’any 2007 i ja es projecta de forma més destacada l’any 2008 no resulta positiu, atès que ha portat a un procés de desacceleració econòmica, un augment de la tensió infla- cionista i una disminució de la creació d’ocupació. S’han donat factors que poden tenir un impacte destacat, ja sigui per la seva magnitud, permanència o durada. Entre d’altres, cal assenyalar l’encariment del preu del petroli, que de ben segur es mantindrà força temps i que, per tant, descarta un escenari d’energia barata, l’elevació dels preus dels aliments –i també de les primeres matèries– que obeeix a factors de canvis estructurals en la demanda i que ha de suposar un canvi destacat en l’actuació de la política agrària i ramadera; o altres factors de característiques més conjunturals, com ara la crisis de liqui- dabilitat en el sistema financer internacional, associada a les subprime nord- americanes, amb reflex en el finançament i les condicions d’aquest al nostre país; o, d’altra banda, l’ajust que s’està produint en el sector de la construcció residencial. I tot això dins un context d’un diferencial permanent d’inflació res- pecte d’Europa, un dèficit exterior força significatiu (per damunt del 10% del PIB) i un baix creixement de la productivitat. Tot aquest escenari no es pot compensar únicament amb polítiques de demanda o d’estímul de l’activitat, sinó que caldrà dur a terme accions que permetin aprofundir en la millora de la productivitat i, per tant, de la competitivitat del país, per part de tots els agents presents a la nostra societat. Certament, les qüestions conjunturals preocupen, però hem de dur a terme accions que millorin la nostra competitivitat amb una mirada més a llarg ter- mini, i no deixar-nos enlluernar només per les accions a curt termini, atès que les actuacions a llarg termini seran les que ens permetran posicionar-nos en un escenari de desenvolupament sostenible que permetrà el finançament de les accions de cohesió social. Sense ànim de ser exhaustius, hem d’aprofundir en una millora del nivell for- matiu de la població, ja que en la societat del coneixement l’actiu més apreciat és l’equip humà que hi ha darrere de cada organització, empresa o entitat. No és factible la indiferència com a resposta a l’elevat grau de fracàs escolar o l’abandonament prematur dels estudis –que posteriorment poden donar lloc a bosses d’atur– , sinó que calen actuacions revulsives que permetin millorar la qualitat i l’eficiència del procés formatiu. Alhora cal aprofundir en la potenciació de la formació professional, com a sortida laboral i de prestigi. També és neces- sària una millora de l’adaptació del model educatiu en la seva totalitat, que permeti més flexibilitat formativa del model, l’aprenentatge de llengües estran- geres i la promoció d’aptituds i competències que permetin afavorir l’esperit emprenedor i innovador imprescindible en la societat del segle XXI. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 208 El futur es juga e aquesta qüestió: una fase recessiva o de desacceleració serà un fet anecdòtic d’aquí a uns anys; el que passi en la formació no ho serà. També cal aprofundir en el desenvolupament del nostre capital infraestructu- ral, en el qual l’escenari resulta més positiu. La disposició addicional tercera de l’Estatut permetrà disposar d’un volum d’inversions a càrrec de l’Estat que eixugarà una part important del dèficit que pateix el nostre país. Això és un pas, ja que a diferència d’altres anys on hi havia projectes però mancaven recursos, ara és just al contrari: hi ha recursos però manquen els projectes, per la qual cosa entre tots hem de col·laborar de forma construc- tiva, mai millor dit, per a permetre que durant aquest període de set anys que estableix l’Estatut per a les inversions es pugui aprofitar acuradament, amb un elevat grau de execució, ja que sinó es diluirà l’efecte del compromís estatutari que tant va costar d’assolir. En aquest mateix sentit, també cal plantejar una millora del sistema de finançament autonòmic, per tal d’aconseguir els recur- sos necessaris que permetin mantenir un nivell adequat de recursos públics. I, finalment, cal fer un canvi per potenciar l’activitat innovadora al nostre país, tant per part de les empreses com de les universitats i els centres tecnolò- gics, per tal de valoritzar la millora de l’activitat científica cap al món productiu, amb la recerca d’eines que incentivin la col·laboració entre el món científic i l’empresarial. Els reptes són destacats, i si sabem afrontar-los, com hem sabut fer en altres situacions com ara la internacionalització de l’economia, l’entrada de l’euro, l’entrada a la Unió Europea... El futur és esperançador, malgrat que actualment la situació conjuntural sigui difícil. Aquest és un problema urgent, però no el més important. Sobre el mercat laboral La valoració de l’evolució del mercat laboral a la ciutat en el transcurs de l’any 2007 és moderadament positiva, d’acord amb les dades existents. Així, la taxa d’activitat manté una evolució prou positiva (77,4%, davant el 77,8% de l’any anterior), igual a la de Catalunya i superior a la d’Espanya. Per sexes, la taxa d’activitat femenina se situa en el 70,2%, en termes similars a l’any 2006, per sobre de la taxa espanyola i europea, mentre que la taxa mascu- lina ha disminuït cinc dècimes i se situa en el 84,8%. Malgrat aquesta evolució positiva, cal impulsar polítiques actives d’ocupació que facilitin la incorpora- ció de més persones al mercat de treball, amb programes específics per als col·lectius amb més risc d’exclusió. També és positiva l’evolució de l’ocupació, ja que segons l’Enquesta de Pobla- ció Activa (EPA), el quart trimestre de 2007 havia augmentat en 3.300 persones respecte a l’any anterior. ••••• prospectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 209 En aquest mateix sentit, la taxa d’ocupació de Barcelona, 72,9%, és superior a la de Catalunya i la d’Espanya. Finalment, cal assenyalar que, pel que fa a les dones, l’evolució és molt positiva ja que des del 2001 la mitjana anual ha pujat més de 10 punts. Però s’ha d’advertir que malgrat aquesta positiva evolució de les taxes d’ocupació femenina i masculina, tant en valors absoluts com pel que fa a la convergència, encara hi ha una diferència de 14 punts entre homes i dones. En aquest sentit, adquireix especial importància el desenvolupament de les polítiques d’igualtat i de conciliació de la vida personal i laboral per tal de reduir aquesta diferència. El 2007, el total de nous afiliats ha estat de 18.809 persones. El sector dels serveis és el que més s’ha incrementat. De manera similar al que succeeix al conjunt del país, la construcció i la indústria perden pes i afiliats, fet que posa novament sobre la taula la necessitat d’un canvi de model productiu que ens permeti fer front a aquesta situació, amb una aposta clara per la innovació i el valor afegit com a via per millorar la competitivitat i la qualitat de l’ocupació. Les dades d’atur, tant segons l’EPA com amb dades d’atur registrat, mostren una evolució positiva l’any 2007. En consonància amb les dades esmentades, l’atur s’ha reduït, segons l’EPA, en 4.300 persones respecte a l’any anterior, amb una taxa del 5,8%, una de les més baixes dels darrers anys a causa de la forta reducció de l’atur femení, que va caure un 19,3%. En canvi, l’atur masculí va augmentar un 4,2%. Per grups d’edat, l’atur es va reduir per als més joves i els majors de 55 anys. També es positiva l’evolució pel que fa a l’atur registrat a la ciutat, que es va situar en 51.243 persones, un 3,7% menys que al desembre de 2006. La mit- jana anual de la taxa d’atur va ser del 6,4%, inferior a la de Catalunya i Espanya. Per sectors, l’atur només es va incrementar en la construcció, un 9,7%. Pel que fa a la població estrangera, hi ha 7.276 desocupats, que representen el 14,2% del total de Barcelona. Per sexes, un 40% correspon a dones estrangeres. Una dada sobre la qual cal reflexionar és que, segons el nivell d’instrucció, l’atur només s’ha incrementat en el grup de persones sense estudis i d’universitaris de segon cicle. El fet que la taxa d’atur s’incrementi entre les persones sense estudis fa necessari concentrar recursos i esforços en la formació i qualificació d’aquestes persones, i alhora millorar i adaptar el sistema educatiu a les neces- sitats de les ofertes i demandes personals i laborals. Cal apostar pels itineraris personalitzats d’orientació, informació i seguiment de les persones en situació de desocupació, així com establir protocols de recol·locació davant situacions de tancament d’empreses, amb clara voluntat d’ajudar les persones afectades a transitar amb èxit cap a un altre sector o ocupació. El total de contractes formalitzats el 2007 va ser de 915.196, tres dècimes per sobre de l’any anterior. Per sectors econòmics, gairebé el 90% dels nous con- tractes corresponen al sector serveis, l’únic que presenta una evolució positiva memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 210 respecte al 2006. El 28,7% dels contractes van ser per a població estrangera, amb un augment de l’11%, davant del 0,3% del total de la ciutat. Més de la meitat dels nous contractes formalitzats per al sector de la construcció corres- ponen a població estrangera. Amb relació a la durada dels contractes, hem de lamentar l’excessiu pes que manté la contractació temporal, amb un 82,9% dels contractes formalitzats el 2007. Cal reduir l’excessiva temporalitat del mercat laboral espanyol, seguint les recomanacions europees en aquest sentit. En el cas de les dones, constatem que l’augment de la contractació no es tradueix en un augment de l’estabilitat laboral. De la mateixa manera, altres col·lectius vulnerables, com ara els joves, continuen concentrant la contractació temporal. Després de les altes xifres de sinistralitat de l’any 2006, la tendència ha estat a la baixa, tant pel que fa als accidents amb baixa com els mortals i in itinere. Per sectors, és a la indústria on s’ha reduït més el nombre d’accidents amb baixa i accidents mortals. Si bé l’evolució de la sinistralitat laboral ha estat positiva, no es pot baixar la guàrdia i cal continuar insistint en la necessitat de la formació i la prevenció dels riscos laborals i aplicar totes les mesures necessàries per poder minimitzar aquesta xacra. Malgrat que hem de parlar d’una valoració positiva de l’evolució del mercat laboral a Barcelona l’any 2007, les tendències apunten a l’inici d’un canvi de cicle econòmic i de model productiu que podrien afectar la nostra ciutat en el futur. Aquest possible nou context econòmic, visible en el mercat laboral en aspectes com la persistent fallida de la contractació estable, vista de manera global, o la tendència que s’apunta de repunt de l’atur en els sectors conside- rats particularment madurs o que tenen uns nivells més febles quant a forma- ció, ens fan prendre una actitud de prudència expectant. Tanmateix, hem d’assenyalar que a Barcelona el mercat de treball està resis- tint millor que en altres àmbits els primers efectes negatius d’aquest canvi de cicle, fet indicatiu que Barcelona està treballant en una línia d’anticipació als canvis econòmics. Hem d’alertar, però, sense catastrofismes, d’unes dades que apunten ten- dències que poden ser preocupants a mitjà termini per a la ciutat; ens sem- bla un exercici de responsabilitat que hauria d’esperonar les Administracions i totes les institucions que actuen en el món de l’economia i el mercat de treball a preveure mesures per adaptar intensament els mecanismes de què disposem o implementar mecanismes nous per fer front a una nova situació econòmica. Cal apostar decididament pel desenvolupament de noves activitats basades en la innovació i l’ús intensiu del coneixement per aconseguir un teixit econòmic i productiu més competitiu i amb més i millor ocupació. ••••• prospectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 211 En aquest mateix sentit, també és important adoptar mesures tendents a man- tenir el pes de la producció industrial a Barcelona. Sobre la qualitat de vida Segons l’enquesta municipal de percepció dels principals problemes de la ciu- tat, el 2007 s’ha trencat una constant que es repetia en els darrers anys: la immigració i la inseguretat han deixat de ser els principals problemes per als ciutadans i han estat superats –amb escreix i de forma excepcional– pels transports, les infraestructures i les comunicacions. Els ciutadans situen les dificultats en l’accés a l’habitatge, que ja feia anys que ocupava les primeres posicions de la llista, com a segon motiu de preocupació. A això cal afegir-hi la profunda crisi del sector immobiliari. Aquesta percepció està directament influïda pels desafortunats esdeveniments que van precedir l’arribada de l’AVE a Barcelona (talls de serveis en el sis- tema de Rodalies de Renfe) i per l’apagada elèctrica que va deixar sense llum durant dos dies alguns barris de la ciutat. Tanmateix, cal ressaltar la resolució d’aquests incidents al llarg de l’any i la tan esperada bona notícia de la connexió per AVE de Barcelona amb Madrid. Hi ha un segon tipus d’esdeveniments, de caràcter macroeconòmic, que són més profunds o estructurals i que requeriran més atenció en els propers anys per part de totes les administracions. Ens referim al fet que l’any 2007 ha marcat un punt d’inflexió en la llarga trajectòria de creixement del peculiar model que ha caracteritzat l’economia espanyola durant la darrera dècada. Malgrat que els efectes sobre l’economia espanyola i catalana no han estat significatius durant el 2007, tot fa pensar que hi haurà un ajust més important del que a primera vista es preveia pel que fa al creixement al llarg del 2008. Com a element important d’aquest model de creixement, el 2007 s’ha produït un important canvi de ten- dència a Espanya en el sector immobiliari, que a Barcelona s’ha traduït en una disminució de la demanda d’habitatge i la construcció residencial, així com en una important desacceleració dels preus de l’habitatge en propietat i en un aug- ment dels preus de lloguer del 10,9%. Barcelona, una ciutat oberta al món, es pot veure afectada per la conjuntura internacional, però disposa d’elements sòlids per poder fer front a un context de reducció del creixement. Barcelona manté una estructura productiva diver- sificada i on el sector de la construcció no concentra més enllà del 6% de l’ocupació, una xifra més petita que en altres àmbits de l’entorn. Tanmateix, una disminució del ritme de creixement, els efectes de l’ajust del sector immobiliari, l’augment persistent del preu del petroli i l’evolució del mer- cat financer (augment dels tipus d’interès i de les hipoteques), poden tenir una repercussió important entre certs col·lectius. Així, els reptes de futur per memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 212 a Barcelona seran fer front a un context de reducció del creixement i mantenir l’alt grau de cohesió social (un dels elements més valorats tant des del punt de vista intern com internacional). Tot i això, la impressió general oferta pels indicadors de qualitat de vida és d’una evolució positiva tant de les condicions ambientals com de l’oferta de serveis que depenen directament del municipi. Com a exemples destaquem: Noves escoles bressol municipals dins el Pla d’escoles bressol 2006-09. – Bona evolució dels indicadors lligats a la cultura, com ara l’ús de les – biblioteques, dels museus, de les arts escèniques... Bons resultats de l’ús dels equipaments esportius municipals. – Bons nivells dels indicadors ambientals de qualitat de les platges i l’aire, – així com del comportament ciutadà en matèria de residus (generació més reduïda que a Catalunya i augment de la recollida selectiva) i d’aigua (en 10 anys hi ha hagut una reducció del 12% en el consum domèstic i s’ha produït un ús més racional derivat del problema de la sequera) En mobilitat, augment de l’ús del transport públic (excepte Rodalies Renfe) – i bona valoració d’aquest, amb un petit augment dels accidents però amb disminució dels ferits i morts. El fenomen del Bicing mereix una menció a part: ha tingut un nivell – d’acceptació impensable (100.000 abonats en 10 mesos) que ha obligat a estendre’l ràpidament per tot Barcelona. Queda pendent, en aquest sentit, l’increment de l’extensió i la millora tècnica del carril bici per tal de respondre a aquest important increment de l’ús de la bicicleta. En serveis socials, s’està treballant intensament en el nou model municipal – de serveis socials 2007-11 i hi ha hagut un augment notable de recursos econòmics i materials en matèria d’inclusió social (professionals, ajuts, habitatges atenció social, teleassistència, atenció domiciliària, etcètera). En aquest aspecte, el comportament de la major part de les variables que incideixen en la inclusió social ha estat favorable. En habitatge, cal destacar l’augment del pes de l’habitatge protegit a la – ciutat (del 25% a 27%), derivat de les actuacions de les administracions municipal i autonòmica, l’execució del Pla de l’habitatge de Barcelona, l’aprovació del Pacte nacional per l’habitatge 2007-16, l’aplicació de la reserva de sòl en més del 40% per a habitatge protegit i l’aposta municipal pel lloguer mitjançant el Patronat Municipal de l’Habitatge (subvenció de l’IBI en habitatge de lloguer a joves...). També cal destacar l’important impuls a la política de rehabilitació, amb una inversió de 120 milions d’euros (patologies estructurals, AERI, Llei de barris). Malgrat aquestes actuacions recollides als indicadors de la memòria, també cal destacar la persistència d’aspectes importants en què s’ha de continuar fent un esforç per trobar respostes efectives: ••••• prospectives memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 213 Acomodació de l’augment de la població estrangera, que ja és el 17% – del total, amb l’objectiu de mantenir la cohesió social i evitar qualsevol risc de segregació. L’atenció s’ha de posar en àmbits com, per exemple, l’accés a l’educació: augment del 3% en la demanda global de places, on els immigrants ja són el 12% dels matriculats, i desigual distribució en centres públics i privats dels estudiants nouvinguts (no es pot oblidar que mentre només el 39% dels alumnes de Barcelona estudien a l’escola pública, aquest percentatge arriba al 75% en el cas dels immigrants: aquesta concentració comporta esforços addicionals d’adaptació que poden afectar el rendi- ment escolar). Fracàs escolar: malgrat actuacions amb bons resultats, com el Pla jove – promogut per la Fundació Barcelona Formació Professional per recuperar jovent que hagi abandonat els estudis, les dades d’un seguit d’informes (Bofill, PISA) posen clarament de manifest els pobres resultats de la formació, quan aquest és un factor estratègic per al model econòmic i social de la ciutat. Tot i el rejoveniment de la població que ha comportat el fenomen migratori, – continua persistint una població de gent gran que supera el 20%, el 25% de la qual viu sola i, per tant, requereix atenció específica dels serveis socials. Dificultats en l’emancipació de la gent jove a causa dels preus de l’habitatge – i les noves condicions de finançament dels habitatges. Culminar i completar la inversió en infraestructures i el model de gestió – d’aquestes, necessaris per desenvolupar el model econòmic i social de Barcelona i la seva àrea metropolitana, dissenyat i esperat des de fa temps. Per tant, cal continuar treballant en la solució d’aquestes problemàtiques, a més de potenciar totes aquelles actuacions vitals per la ciutat i la seva àrea que estan en marxa i que proporcionaran un nou impuls i oportunitats: Energia i subministraments: resoldre la qüestió de la xarxa elèctrica i – l’abastament d’aigua a l’àrea metropolitana (dessaladora, connexió entre xarxes, etcètera). Mobilitat i transport: millores en la gestió dels operadors, adaptació de la – xarxa de Rodalies Renfe, ampliació del metro, tramvia, arribada de l’AVE i accés a França. Àrea logística del Llobregat: ampliació de la plataforma aeroportuària (port – i aeroport) i integració en un sistema logístic interconnectat (amb centres logístics i connexions ràpides i eficaces) que pugui ser el més important del sud d’Europa. Societat del coneixement: potenciar projectes, com el 22@, que apostin – pel coneixement i la transferència de tecnologia. Recerca i desenvolupament: s’ha de continuar apostant per la creació de – centres de referència, com el Centre de Supercomputació, el Parc Recerca Biomèdica, el Parc Científic, el Centre Telefònica o el Sincrotó. memòria socioeconòmica de Barcelona ••••• prospectives 214 Impulsar la política d’atracció de seus d’organismes estatals i comunitaris. – La ubicació del CMT a la ciutat n’és un bon exemple. Habitatge: potenciar les polítiques públiques i els instruments adequats per – tal de facilitar l’accés a l’habitatge, amb actuacions com el parc d’habitatge públic o el consorci d’habitatge de Barcelona i de l’àrea metropolitana. En definitiva, i malgrat els desafortunats incidents dels transports que van pre- cedir l’arribada de l’AVE i l’apagada elèctrica, l’any 2007 presenta un balanç positiu en la qualitat de vida de la ciutat. Però cal alertar del canvi de situació econòmica que s’ha produït a final d’any i que pot comportar algunes tensions en la vida de la ciutat. Al mateix temps, cal esperar que la culminació dels grans projectes d’inversió donin un impuls addicional, tant al dinamisme de la ciutat com a les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes.