Memòria 
d’activitats 2002
DICTÀMENS
ORDENANCES FISCALS I DE PREUS PÚBLICS 2003
La Comissió de Fiscalitat i Pressupostos va debatre el contingut Ordenances fiscals i de preus
públics 2003 i la Memoria de les mateixes per elaborar la proposta de dictamen corresponent
i la Comissió Executiva la va aprovar amb les següents valoracions: 
De caràcter general
Es constata que aquestes ordenances no introdueixen modificacions substantives de caràcter
jurídic a l'espera de les modificacions que està previst que s'introdueixin en la modificació o
nova Llei d'hisendes locals que, segons ha anunciat el Govern de l'Estat, estarà aprovada per
les Corts Generals a finals d'any, el que probablement obligarà a un nou procés municipal per
adaptar-les a la nova regulació legal
Es valora positivament que aquestes ordenances no incrementen la pressió fiscal, llevat de
l’ICIO, per damunt del 3%, que correspon a l’IPC estimat per l’Ajuntament, doncs aquesta
mesura afavoreix l’activitat econòmica, la creació d’ocupació i el manteniment de les
previsions macroeconòmiques.
Els esforços de l’Ajuntament de Barcelona dirigits a la modernització administrativa, així com
la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en els tràmits d’Hisenda per
facilitar les gestions dels contribuents es un pas endavant per agilitar les relacions entre la
administració i els contribuents.
Els  canvis en l'estructura dels mòduls establerts en el tema d'instal·lacions, fet d’acord amb
l’estudi realitzat amb el Col·legi d'Enginyers, i l’adaptació del mòduls relatius a les
construccions introdueix paràmetres de racionalitat tècnica i per tant de millora en els càlculs.  
De caràcter específic
Es van proposar canvis en el redactat dels capítol VIII, l´article 92, apartat 2 de la Ordenança
general i  a l´Ordenança fiscal núm. 3.14 Taxes per a serveis culturals, art.5, apartat A.1., per
tal de fer-los mes entenedors i evitar possibles confusions en la seva aplicació.
PRESSUPOSTOS GENERALS  2003
La Comissió de Fiscalitat i Pressupostos va debatre el contingut del Pressupostos general i la
Memoria dels mateixos per elaborar la proposta de dictamen corresponent i la Comissió
Executiva la va aprovar amb la següent recomanació i valoracions:
Recomanació i proposta
Memòria d’activitats 2002
inici
El Consell Econòmic i Social de Barcelona manifesta que cal revisar els terminis en que ha
estat informat per a la realització del dictamen. 
Proposa que s’informi la setmana següent a la seva aprovació per la Comissió de Govern de
l’Ajuntament de Barcelona.
Valoracions de caràcter específic
L’esforç pressupostari en relació als programes de manteniment contribuirà a la millora de
l´estat general de la ciutat.
L’increment dels recursos assignats als serveis de protecció civil i seguretat ciutadana
(14,70%), i als serveis de  sanitat, educació, habitatge, benestar comunitari , cultura, promoció
de la ciutat, centres cívics, participació ciutadana, etc. (12,81%) tindrà repercussions
favorables per a les persones amb una millora de la qualitat de vida, afavorint una major
cohesió social.
L’augment en la despesa dels serveis d´atenció al ciutadà i en els projectes de millora i
reestructuració de circuits i processos i al desenvolupament d’Internet, haurà de tenir una
repercussió favorable en les relacions entre els ciutadans i l´administració municipal. 
L´augment de l´estalvi corrent i la seva aplicació en l´autofinanciació de l´inversió i la reducció
del deute, entre altres efectes positius afavorirà la realització de noves infraestructures i com
a conseqüència l’activitat econòmica i l’ocupació.
DECLARACIÓ
Declaració del Consell Econòmic i Social de Barcelona sobre la necessitat d’aprovar la
Carta Municipal de Barcelona
El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), òrgan de consulta i participació de la ciutat
de Barcelona, format per l’Ajuntament de Barcelona, l’organització empresarial Foment del
Treball Nacional i els sindicats Comissions Obreres i Unió General de Treballadors de
Catalunya, va debatre les conseqüències per al futur de la ciutat de Barcelona que es deriven
de la posició contrària del govern de l’Estat a l’aprovació de la Carta Municipal, a la reunió de
la Comissió Executiva celebrada el dia 13 de febrer de 2002, i va aprovar la següent declaració:
El CESB constata que la  Carta Municipal de Barcelona va ser fruit del consens de totes les
forces polítiques representades a l’Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya.
El CESB ha manifestat en diverses ocasions en el procés d’elaboració i aprovació de la Carta
Municipal el seu suport:
L’11 de novembre de 1992, el CESB va proposar “que Barcelona, en tant que capital de
Memòria d’activitats 2002
inici
Catalunya, disposi d’una llei especial per avançar en l’ampliació de les seves competències,
en els serveis al ciutadà  i d’uns recursos econòmics i financers suficients que li permetin
continuar progressant cap a una major participació  i una major eficiència de gestió”. 
El 6 de juny de 1997 també va manifestar el seu posicionament favorable a l’esmentada norma
afirmant que “es referma en el caràcter de Carta Magna que hauria de tenir la Llei Especial de
Barcelona i, per tant, hauria d’informar els principis generals dels drets de la ciutadania, els
tipus d’administració, els instruments de l’Ajuntament i per gestionar la ciutat i el marc de les
relacions entre l’administració i la ciutadania”.
Davant d’algunes declaracions del Govern de l’Estat que han sembrat dubtes sobre la voluntat
real d’aprovar la Carta Municipal, el Consell Econòmic i Social es reafirma amb rotunditat que
la Carta Municipal és un dret de la ciutat i que la seva paralització suposaria un menyspreu a
les decisions democràtiques de l’Ajuntament de Barcelona  i del Parlament de Catalunya. Així
mateix afirma que la Carta Municipal és indispensable per mantenir el progrés econòmic i
social de la nostra ciutat i donar resposta a les noves necessitats ciutadanes i no pot ser
substituïda per una Llei de Grans Ciutats
El CESB considera necessari aprofundir en el model de gestió basat en el principi de
subsidiarietat que informa les polítiques de la Unió Europea.
Instem al ministre d’Administracions Públiques que reconsideri la seva posició i faciliti
l’aprovació immediata de la Carta Municipal de Barcelona,  respecti la voluntat de la
ciutadania de Barcelona, els acords de l’Ajuntament de Barcelona, del Parlament de
Catalunya, dels partits polítics representats en les dues institucions, així com la dels agents
econòmics i socials que subscrivim aquest acord. 
Aquest acord es farà arribar als presidents dels grups municipals de l’Ajuntament de
Barcelona, als grups del Parlament de Catalunya, als grups de les Corts Generals, i al ministre
d’Administracions Públiques.
Memòria d’activitats 2002
inici
REUNIONS 
ÒRGANS DEL CESB
Reunions de la Comissió Executiva
22 de gener de 2002 
Punt núm. 1 Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior
Punt núm. 2 Presentació, valoració i modificacions, si s’escau, del Calendari de Treball 2002
Punt núm. 3 Propostes per a la constitució del Comitè d’Honor i Comitè Executiu per al 
X aniversari
Punt núm. 4 Presentació de la marca X aniversari
Punt núm. 5 Presentació i propostes, de continguts i experts,  per al nou model de 
Memòria Socioeconòmica
Punt núm. 6 Proposta i valoració de la sol·licitud d’adhesió a l’Agenda 21
Punt núm. 7 Revisió i propostes de nomenaments de membres per cobrir les baixes 
i els diferents grups de treball.
Punt núm. 8 Torn obert de paraules
Assistents:
President:  Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Maravillas Rojo
Comissions Obreres: Angel Crespo i Yolanda Alcazar
Unió General de Treballadors: Oriol Illa
Foment del Treball Nacional: Salvador Guillermo
Secretari: José Antonio Fernández
El president Sr. Ciriaco Hidalgo del CESB proposa que el comitè d’Honor estigui format per:
Els signants de l’Acord de Creació del CESB, els expresidents i el membres de la Comissió
Executiva actual.
S’aprova que totes les comunicacions emeses pel CESB incorporin el logotip i llegenda del X
aniversari.  
El Sr. Ciriaco Hidalgo, president del CESB, proposa oferir la direcció i coordinació de la
Memòria Socioeconòmica al Sr. Jordi Conejos, degà del Col·legi d’Economistes. 
La Sra. Maravillas Rojo proposa demanar una reflexió a experts de reconegut prestigi
professional  sobre els temes de més actualitat i els que es considerin prioritaris pel futur de
Barcelona.
S’aprova l’adhesió a la Agenda 21.
Memòria d’activitats 2002
inici
Al torn obert de paraules el Sr. José Antonio Fernández pregunta per la possibilitat de fer una
presentació del Pla de Treball als Grups Municipals.
La Sra. Maravillas Rojo proposa que la celebració del X aniversari sigui l’element central de la
reunió.
El Sr. Ciriaco Hidalgo afirma que les activitats previstes pel X aniversari s’han de desenvolupar
amb la màxima dignitat i alhora cal no oblidar les tasques ordinàries.
El Sr. Angel Crespo creu que el X Aniversari es una bona oportunitat per potenciar i dotar al
CESB dels mitjans necessaris pel seu funcionament.
El Sr. Salvador Guillermo en relació al Seminari Formació, Empresa i Territori creu que s’han
d’afinar els temes del seminari, ja que l’esquema actual no reflecteix la proposta inicial de FTN.
Proposa que la conferencia inicial tracti el tema de la reforma de la FP i proposa al Sr. José
Luis Mira.
El Sr. Ciriaco Hidalgo proposa que la Comissió Executiva defineixi les línies de reforma dels
estatuts del CESB i que a continuació es posi en funcionament un grup de treball específic que
faci la proposta tècnica de modificació
13 de Febrer de 2002
Punt núm. 1  Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior
Punt núm. 2 Informe del programa definitiu per al seminari Formació Empresa i Territori 
proposat pel director. 
Punt núm. 3 Propostes de dates i tipus d’acte per a la  constitució del Comitè d’Honor 
X aniversari
Punt núm. 4 Propostes per a l’estudi Socioeconòmic 2002    
Punt núm. 5 Informe de les gestions per a la coordinació de la Memòria Socioeconòmica de
Barcelona 2001
Punt núm. 6 Posicionament del CESB davant l’aturada del procés d’aprovació de la Carta 
Municipal
Punt núm. 7 Informe dels acords de la Comissió de Formació i Ocupació
Punt núm. 8 Propostes dels principis generals per la reforma dels Estatuts del CESB i 
creació del grup de treball
Punt núm. 9 Informe de les gestions per cobrir les baixes de personal del CESB 
Punt núm. 9 Torn obert de paraules
Memòria d’activitats 2002
inici
Assistents:
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Maravillas Rojo
Comissions Obreres: Angel Crespo i Yolanda Alcazar
Unió General de Treballadors: Oriol Illa
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia i Javier Ibars
Secretari: José Antonio Fernández
S’aprova el programa definitiu per al seminari Formació Empresa i Territori.
El senyor Ciriaco Hidalgo informa de les gestions realitzades i de la bona predisposició del
senyor Jordi Conejos per dirigir la Memòria  Socioeconòmica 2001
El secretari del CESB presenta un esborrany de Declaració sobre la Carta Municipal.
La senyora Maravillas Rojo afirma que la Declaració ha de ratificar el posicionament anteriors
del CESB.
El senyor Agustí Bonavia creu que es fonamental mantenir l’apartat referent a l’aplicació del
principi de subsidiarietat.
El senyor Ciriaco Hidalgo proposa  que es faci arribar als grups municipals, als grups
parlamentaris, al ministre d’Administracions Territorials i als mitjans d’informació de
Barcelona.
El secretari del CESB entrega a cada representant un estudi sobre els estatuts i bases
jurídiques dels CES autonòmics.
El senyor Ciriaco Hidalgo proposa crear un grup de treball que estudi les normes reguladores
d’altres CES.
11 d’abril de 2002
Punt núm. 1 Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior
Punt núm. 2 Valoració del desenvolupament del seminari Formació Empresa i Territori
Punt núm. 3 Presentació i aprovació del calendari d’activitats per a la celebració del Xe 
aniversari del CESB
Punt núm. 4 Constitució del grup de treball per a l’estudi de la reforma dels estatuts i 
proposta de reglament de funcionament del CESB 
Punt núm. 5 Torn obert de paraules
Assistents:
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Maravillas Rojo
Comissions Obreres: Angel Crespo 
Memòria d’activitats 2002
inici
Unió General de Treballadors: Eva Granados
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia i Javier Ibars
Secretari: José Antonio Fernández
Es valora positivament el desenvolupament del seminari Formació, Empresa i Territori
S’aproven les activitats de commemoració del desè aniversari, així com el calendari proposat.
Es constitueix el grup encarregat de proposat la reforma dels estatuts del CESB. Estarà format
per representats de totes les organitzacions que formen el CESB 
28 maig 2002
Punt núm. 1 Valoració de las jornades a Còrdova. Estratègia per difondre les conclusions.
Punt núm. 2 Organització i ordre de l’acte de Constitució del Comitè d’Honor del 
X aniversari
Punt núm. 3 Presentació i aprovació del calendari d’activitats per a la celebració del 
X aniversari
Assistents:
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Ignasi Ragàs
Comissions Obreres: Angel Crespo 
Unió General de Treballadors: Eva Granados
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia i Javier Ibars
Secretari: José Antonio Fernández
El Sr. José Antonio Fernández fa entrega d’una proposta de dossier de documentació per als
assistentes a l’acte de constitució del Comitè d’Honor del desè aniversari.
Es debat la proposta de Declaració sobre el futur i el paper del  Consell Econòmic i Social de
Barcelona com a instrument de diàleg i progrés.
El senyors Javier Ibars i Ignasi Ragàs proposen diverses  modificacions al redactat inicials.
S’aproven amb les aportacions de la resta de membres de la Comissió Executiva.
16 de juliol de 2002
Punt núm. 1 Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior, si s’escau.
Punt núm. 2 Informe i propostes del grup de treball per a la reforma dels estatuts del CESB
Punt núm. 3 Informe de la reunió de la Comissió de Medi Ambient
Punt núm. 4 Informe de la reunió de la Comissió de Qualitat de Vida
Memòria d’activitats 2002
inici
Punt núm. 5 Modificacions del calendari d’actes del Xe aniversari amb motiu dels darrers 
esdeveniments
Punt núm. 6 Torn obert de paraules
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Maravillas Rojo i Ignasi Ragàs
Comissions Obreres: Angel Crespo 
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia
Secretari: José Antonio Fernández
S’informa de les reunions y document aportats pel grup de treball de la reforma del estatuts.
S’informa del contingut i matèries tractats a las reunions de les comissions de treball de Medi
Ambient i Qualitat de Vida
S’aproven les modificacions del calendari d’actes previst per celebrar el desè aniversari del
CESB
16 de setembre de 2002
Punt núm. 1 Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2001.
Punt núm. 3 Propostes reforma estatuts del CESB
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Maravillas Rojo, Ignasi Ragàs i Narcisa Salvador
Comissions Obreres: Angel Crespo  i Yolanda Alcazar
Unió General de Treballadors: Eva Granados
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia i Javier Ibars
Secretari: José Antonio Fernández
Narcisa Salvador presenta la maqueta i pressupost per a l’edició de la Memoria
Socioeconòmica de Barcelona 2001.
Es proposa i s’aprova que la Memoria inclogui un annex en castellà
Ciriaco Hidalgo proposa la creació d’una comissió tècnica per preparar un projecte de nous
estatuts.
Maravillas Rojo presentarà el document de consens a l’equip de govern.
Angel Crespo afirma que el CESB no es pot regular per les normes del consell sectorials.
Xavier Ibars considera clau atorgar personalitat jurídica pròpia al CESB.
Memòria d’activitats 2002
inici
José A. Fernández recorda el acords presos a la jornada de Còrdova. 
23 d’octubre de 2002
Punt núm 1 Aprovació del programa definitiu per a la jornada del CES locals del dia 
16 de  desembre.
Punt núm 2 Fixació del Ple per al relleu de la presidència del CESB
Punt núm 3 Aprovació del sumari de l’Informatiu del CESB de novembre
Assistents:
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Maravillas Rojo i Ignasi Ragàs
Comissions Obreres: Angel Crespo 
Unió General de Treballadors: Eva Granados
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia i Mònica Gracia
Secretari: José Antonio Fernández
CESB: Antoni Castells
A l’acte de presentació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2001 hi haurà una
intervenció del   senyor Jordi Conejos i una del President de la Comissió Executiva del CESB
en nom de la Comissió, consensuada pels seus membres.
El senyor Ciriaco Hidalgo informa de la reunió amb el senyor Jaime Montalvo. Es va tractar
d’una reunió, de durada considerable, en la que després informar al president del C.E.S.
d’Espanya de les aspiracions dels C.E.S. locals, aquest es va manifestar favorable a les
mateixes i disposat recolzar-les.  
El senyor José A. Fernández informa del desenvolupament de las reunions del grup de treball
de la reforma dels estatuts.
La senyora Maravillas Rojo exposa que cal tenir en conte la complexa realitat existent a la
ciutat de Barcelona, pel que fa al ampli procés de participació endegat. 
El senyor Agustí Bonavia manifesta que no es pot desvirtuar el caràcter dels C.E.S., tal com
està definit en el tractat d’Amsterdam: interlocutors de la societat civil organitzada. 
El senyor Ciriaco Hidalgo considera que primer cal pronunciar-se respecte a on es vol anar i
després saber fins on es pot anar.
La senyora Maravillas Rojo considera que cal regular de forma més clara el paper del C.E.S.B.
en relació als consells sectorials.
Memòria d’activitats 2002
inici
Reunió extraordinaria del 14-XI-2002
Punt núm 1 Trobada de CES locals
Assistents:
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Ignasi Ragàs
Comissions Obreres: Angel Crespo i Yolanda Alcazar 
Unió General de Treballadors: Eva Granados
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia i Mònica Gracia
Secretari: José Antonio Fernández
CESB Antoni Castells     
S’aprova el programa per a la jornada dels C.E.S. .
Els senyors Ciriaco Hidalgo i Àngel Crespo senyalen que es convenient que pel que fa a la
presència a les meses d’alcaldes i presidents de C.E.S. existeixi el màxim de diversitat.
A petició del senyor Ignasi Ragàs se l’hi facilita el contacte amb qui està elaborant la
declaració de recolzament, per tal de que l’Ajuntament de Barcelona poguí posar-se en
contacte.
S’aprova celebrar el Ple el 2003.
S’aprova el sumari de l’Informatiu del CESB de novembre.
3 de desembre de 2002
President: Ciriaco Hidalgo
Ajuntament de Barcelona: Ignasi Ragàs
Comissions Obreres: Angel Crespo
Unió General de Treballadors: Eva Granados
Foment del Treball Nacional: Agustí Bonavia i Mònica Gracia
Secretari:José Antonio Fernández
CESB Antoni Castells  
Es presenten els esborranys de documents  proposats per a la signatura dels presidents dels
CES locals i dels representants de les CCLL a la Trobada de CES locals d’Espanya.
S’aprova modificar el llenguatge de la Declaració de suport dels representants de les CCLL.
Memòria d’activitats 2002
inici
S’aproven les activitats de benvinguda i acompanyament dels assistents a la Trobada.
S’informa i s’aprova el programa d’actes per a la visita al CES Europeu   
REUNIONS DE LA COMISSIÓ DE FISCALITAT I PRESSUPOSTOS
7 novembre de 2002 
Assistents: 
Ajuntament de Barcelona: Guillem Sánchez, Conxa Duran, Carme Valls
Unió General de Treballadors de Catalunya: José Manuel Fandiño 
Comissions Obreres del Barcelonès: Rafael Milla  i Montse Franco
Foment del Treball Naciona: Salvador Guillermo 
Secretari: José A. Fernández 
CESB Antoni Castells  
Les ordenances no contemplen les subvencions, les quals seran objecte d’un decret d’Alcaldia
específic. 
Se informa que els increments, en cap cas, són superiors a l’IPC estimat.
El senyor Guillem Sánchez lliura als assistents la primera aproximació als continguts del
projecte de llei de reforma de la llei d’hisendes locals, de la Comissió d’Economia i
Pressupostos de la FMC i el senyor José A. Fernández lliura la moció sobre el projecte del llei
de reforma de la llei d’hisendes locals, dels Consells Nacionals de la FMC i de l’ACM. 
El senyor Guillem Sánchez explica els darrers canvis legislatius que afecten l’Hisenda
Municipal.
Hi ha una pèrdua d’autonomia local, pel que respecta l’elaboració del cens d’empreses, etc.
10 de desembre de 2002
Ajuntament de Barcelona:Conxa Duran i Carme Valls
Unió General de Treballadors de Catalunya: José Manuel Fandiño 
Comissions Obreres del Barcelonès: Angel Crespo, Rafael Milla i Montse Franco
Foment del Treball Nacional:Salvador Guillermo 
Secretari: José A. Fernández 
CESB: Antoni Castells  
La senyora Conxa Duran informa i explica el contingut dels Pressupostos generals 2003.
En primer lloc senyala que en la Llei d’Estabilitat Pressupostària s’estableix una nova
Memòria d’activitats 2002
inici
consolidació pressupostària, però encara no ha sortit el corresponent Reglament. Informa dels
increments que experimenten els ingressos pels diferents conceptes. 
Pel que fa les despeses, l’increment del sou dels treballadors municipals serà  del 2%. Resta
pendent definir la oferta pública d’ocupació.
Tot i que l’any 2002 s’ha incrementat el deute, el pagament d’interessos baixa l’any 2003, degut
a la baixada dels tipus d’interès.
Globalment, però la despesa corrent s’incrementa més que els ingressos corrents. S’aposta
per incrementar la despesa principalment en tres apartats: el manteniment de la ciutat, els
serveis personals i l’atenció al ciutadà.
Els tres objectius prioritaris del Pressupost 2003 son: no augmentar la pressió fiscal, rebaixar
l’endeutament i l’autofinançament de la inversió. 
REUNIONS DE LA COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA
15 de juliol de 2002
Assistentes:
Ajuntament de Barcelona: Maria Antònia Mones i Francesca Moliner
CCOO del Barcelonès: Rafael Milla
Foment del Treball Nacional: Miguel Angel Fraile
Unió General de Treballadors: Miquel Monera
Secretari: José A. Fernández
CESB: Antoni Castells 
S’informa del Pla d’Innovació posat en marxa per l’ajuntament de Barcelona
5 de novembre de 2002
Assistentes:
Ajuntament de Barcelona: Maria Antonio Mones i Francesca Moliner
CCOO del Barcelonès: Rafael Milla
Foment del Treball Nacional: Miguel Angel Fraile
Unió General de Treballadors: Miquel Monera
Secretari: José A. Fernández
CESB: Antoni Castells 
Es presenten els indicadors del perfil de la ciutat. 1996-2001 i lliura l’informe corresponent.
Posa en evidència les variacions més significatives.
Memòria d’activitats 2002
inici
El senyor Miquel A. Fraile pregunta per la qüestió de la rehabilitació de l’habitatge.
La senyora Mª Antònia Mones senyala que actualment 1/3 de l’activitat constructora es
deguda a la rehabilitació. I que pròximament es presentarà un estudi sobre aquest tema.
El senyor Miquel A. Fraile planteja la qüestió de la conveniència d’avançar en la coordinació
de les reclamacions i queixes a l’administració. Proposa la creació d’una “finestreta única”,
similar a la que existeix per els tràmits.
La senyora Francesca Moliner informa de que hi ha un servei integrat de les queixes que es
reben pels diversos conductes: web, carta al Alcalde, etc. I que el funcionament d’una
“finestreta única” de les diverses administracions revesteix dificultats majors. 
S’acorda que els membres la Comissió de Qualitat faran arribar les seves valoracions sobre el
contingut dels indicadors de ciutat.
El senyor José A. Fernández informa del calendari d’activitats del CESB fins el desembre del
2002: - Reforma dels estatuts
- Visita al C.E.S. de Espanya
- Visita al C.E.S. de la U.E.
-Jornada dels C.E.S. locals a Barcelona
- Ple del CESB
REUNIONS DE LA COMISSIÓ FORMACIÓ I OCUPACIÓ
5 de febrer de 2002
Assistents:
Ajuntament de Barcelona: Susana Sanahuja, Joan Torrella i Mateo Hernández
Comissions Obreres del Barcelonès: Vicenç Tarrats
Unió General de Treballadors de Catalunya: Rosa Centelles
Foment del Treball Nacional: Javier Ibars
Convidats
Sr. Daniel Resines
Sr. Francesc Colomé
Secretari: Sr. José A. Fernández Manrique
Punt núm. 1 Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior
Punt núm.2 Presentació i propostes, de continguts i experts,  per al seminari sobre formació
i empresa. L’exposició la realitzarà el director del seminari senyor Francesc 
Colomé. Convidat el senyor Daniel Resines 
Memòria d’activitats 2002
inici
Punt núm. 3 Presentació i debat dels projectes de la formació professional i ocupacional 
2002 i proposta de dictamen. Convidat el senyor Daniel Resines 
Punt núm. 4 Presentació i debat dels plans d’ocupació 2002 i proposta de dictamen 
Punt núm. 5 Presentació i propostes, si s’escau, del Calendari de Treball 2002
Punt núm. 6 Torn obert de paraules
Es presenten las propostes, de continguts i experts,  per al seminari sobre formació, territori  i
empresa. L’exposició la realitzarà el director del seminari senyor Francesc Colomé. 
Es fa entrega de la següent documentació: Guió del seminari, propostes de continguts i
intervencions, esborrany de la llei de FP, FP  al País Basc, Dictamen del CES de la UE Pla
d’Acció eLearning, conferència de José A. Marina  sobre “Un sistema educativo inteligente” i
declaracions de la Sra. Viviane Reding
El Sr. Francesc Colomé explica els continguts i objectius del seminari. Fa esment a les  a les
mancances de l’avantprojecte de Llei de la FP i de les qualificacions, sobre tot, en els temes
relacionats amb la gestió descentralitzada i possibles conflictes de competències de les
comunitats autònomes.
S’informa dels projectes de la formació professional i ocupacional 2002 i proposta de
dictamen. 
En relació als plans d’ocupació el Sr. Mateo Hernández explica el canvi de filosofia que s’ha
produït respecte als plans d’ocupació. Afirma que la Generalitat ha passat d’una política activa
d’ocupació a una política de contractació i que les diferencies entre subvenció i cost salarial
poden arribar a un 60% a càrrec de l’entitat contractant.
També explica que els programes experimentals subvencionats pel Ministeri contemplen la
subvenció del cost salarial.
Memòria d’activitats 2002
inici
REUNIONS DE LA COMISSIÓ MEDI AMBIENT
12 de juliol de 2002
Assistents:
Ajuntament de Barcelona: Txema Castiella
CCOO del Barcelonès: Josep Mª Gil
Foment del Treball Nacional: Alba Cabanyes
Unió General de Treballadors: Miquel Monera 
Secretari general del CESB: José Antonio Fernández 
Punt núm. 1  Presentació, debat i propostes sobre el programes de formació Medi 
Ambientals desenvolupats per l’Ajuntament de Barcelona
Punt núm. 2 Torn obert de paraules
Txema Castiella, Director d’Educació Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, exposa les
tasques que s’estan desenvolupant:
Impulsar els programes i serveis d’educació Medi Ambiental: l’Ajuntament ha passat de
centrar la seva actuació en els museus de biologia, el ZOO, etc. a l’actuació directa en
educació Medi Ambiental. Això es degut a l’increment de la sensibilitat general i la del propi
Ajuntament en les qüestions Medi Ambientals. Sembla bastant clar que l’estat del medi
ambient ha empitjorat, tal com evidencia, entre altres dades l’augment de l’escalfament de la
terra, amb tot cal no caure en l’alarmisme. Cal defugir la simple prèdica del que es bo o dolent
i lligar la pedagogia a la pràctica diària, com la recollida selectiva de la brossa.
Política fiscal dirigida a la protecció del Medi Ambient. A aquest respecte no es considera
oportú procedir a la creació de nous impostos, cosa que sempre genera oposició per part del
ciutadà, sinó treballar a partir de l‘estructura impositiva ja existent, incorporant-li el concepte
Medi Ambiental.
Cal també desenvolupar polítiques normatives en el propi Ajuntament, tals com la referent a
l’utilització de paper reciclat.
Polítiques de foment i incentivació, amb tres grans línies d’actuació: Impulsar l’Agenda 21, que
s’ha treballat bàsicament a les escoles i entre grups de joves, estant orientada a l’acció.
Remarca l’interès de la metodologia emprada, que es considera un exercici de “gobernance”.
Es proposa que el CESB valori el procés de l’Agenda 21.
Impulsar la creació de centres urbans Medi Ambientals, com l’existent a Gracia.
Increment de les publicacions Medi Ambientals: S’ha creat una pàgina web, s’han elaborat i
Memòria d’activitats 2002
inici
distribuït guies d’informació Medi Ambiental, fitxes de sostenibilitat, etc..
Una altre prioritat es promoure l’ambientalització de l’Ajuntament, amb l’elaboració de codis
de conducta Medi Ambientals, l’inclusió de clàusules Medi Ambientals en els plecs de
condicions dels contractes públics, etc.
A continuació intervenen els altres membres de la Comissió fent diversos comentaris i
consideracions que són recollits per Txema Castiella.
S’aprova que el CESB s’adhereixi a l’Agenda 21.
GRUPS DE TREBALL
Jornada Formació Territori i Empresa
Assistents:
Membres de la Comissió de Formació i Ocupació
Daniel Resines, secretari tècnic del Consell de la FP de Barcelona
Organitzen:  Consell Econòmic i Social de Barcelona i Consell de la Formació Professional i
Ocupacional de Barcelona
Director: Francesc Colomer
La proposta base de la qual es va partir per definir els continguts i ponents es: 
El desenvolupament de les relacions entre: 
TERRITORI
FORMACIÓ EMPRESA
Amb tres pannells d’intervencions:
1. TERRITORI – FORMACIÓ
2. EMPRESA - TERRITORI
3. FORMACIÓ - EMPRESA
Es va considerar molt important relacionar els continguts –ítems-  dels tres pannells per
aconseguir una visió global i integradora, relacionar-los i poder oferir respostes concretes.
La proposta tractava  de conèixer les necessitats formatives, adequació de l’oferta,
desequilibris,...
El grup de treball va estar format pels membres de la Comissió de Formació i Ocupació del
CESB, pel secretari tècnic del Consell de la Formació Professional de Barcelona i 
Francesc Colomer com a director del seminari.
Memòria d’activitats 2002
inici
Es van celebrar diverses reunions de treball per configurar els continguts i ponents de la
jornada.
Reforma dels estatuts del CESB
Es va crear un grup de treball en el que van participar els següents representants i membres
del CESB:
Ajuntament de Barcelona: Ignasi Ragàs i Artur Ferrer
CCOO del Barcelonès: Angel Crespo,
FTN: Agustí Bonavia, Javier Ibars i Mònica Gracia
UGT de Catalunya: Ciriaco Hidalgo, Eva Granados i Oriol Illa
Secretari general del CESB: José A. Fernández’
Aquest grup va debatre el documents posat al seu abasts i amb les aportacions i propostes de
cadascuna de les organitzacions va elaborar una proposta de síntesi per a la reforma dels
estatuts que va ser aprovada per la comissió Executiva a la reunió del mes de setembre
Xe aniversari del CESB.
La secretaria general del CESB va posar a l’abast del membres diversa documentació per al
seu estudi i valoració:
Recull i resum dels estatuts de diferents CES nacionals, autonòmics i locals.
Dossier del treballs i propostes de reforma  realitzades per les diverses institucions que formen
el CESB.
Resum de les ponències de les jornades realitzades pel CES del Garraf i de Còrdova on es van
tractar aquests temes: Intervenció de Marc Carrillo catedràtic de dret constitucional,
Fulgencio Conesa, director del departament jurídic del CES de Múrcia, Mariano López
professor de dret administratiu,...
Un estudi publicat pel CES de Múrcia sobre les funcions i personalitat jurídica del CES.
1 de juliol de 2002
Es va aprovar el procediment i objectius de la reforma proposada. També es va aprovar
debatre i fer propostes sobre les competències, funcions, composició ,òrgans de govern, etc.
23 de setembre de 2002
Javier Ibars proposa demanar un estudi d’un expert en dret administratiu. També afirma que la
inclusió del CESB entre els consell sectorial representaria el seu final.
Memòria d’activitats 2002
inici
S’aprova desenvolupar els objectius de la reforma a partir del documents presentats per
CCOO,  UGT i FTN.
S’aprova tenir una reunió amb la Federació i l’Associació de Municipis
21 d’octubre de 2002
Es debaten les propostes presentades per els membres del CESB i s’aprova que la secretaria
general del CESB elabori un document de síntesis que reculli totes les aportacions.
MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA DE BARCELONA
Ciriaco Hidalgo, com a president del CESB i Jordi Conejos, com a degà del Col·legi
d’Economistes  van presentar la Memòria Socioeconòmica Barcelona 2001. L’acte es va
celebrar al saló d’actes del Col·legi, davant d’un important nombre d’assistents i representants
de la ciutat. 
Junt als vicepresidents del CESB –  Maravillas Rojo per l’Ajuntament de Barcelona; Agustí
Bonavia per Foment del Treball Nacional i Angel Crespo per Comissions - Obreres van assistir,
entre d’altres personalitats, el III tinent d’alcalde Jordi Portabella, el president de la FSALC,
Armand Vilaplana i representants  de la Diputació de Barcelona i ajuntaments de la Regió
Metropolitana de Barcelona.
A la Memòria es destaca que per sobre de la recessió econòmica experimentada a Espanya
el darrer any, Barcelona ha aguantat en millors condicions com a conseqüència de la cohesió
social i del diàleg permanent i obert entre totes les institucions. 
Ciriaco Hidalgo va exposar les dades mes significatives de la Memòria i el recolzament del
Consell Econòmic i Social de Barcelona al Fòrum 2004, “pel seus continguts i per la seva
repercussió econòmica. No es solament una aposta cultural, també tindrà un fort impacte en
el mercat de treball a Barcelona”. 
El president del CESB també va assenyalar la importància del projecte 22@  pel futur de la
ciutat.  “Simbolitza la interrelació entre els serveis i la nova economia”, va dir.
La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2001 es va presentar al Col·legi d’Economistes de
Catalunya per Ciriaco Hidalgo president del CESB i Jordi Conejos degà del col·legi.
Van assistir mes de 60  representants de la vida política i econòmica de la ciutat i nombrosos
mitjans de comunicació –premsa, radio i televisió.
La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2001 ha experimentat un canvi qualitatiu mol
significatiu. Per primera vegada, un expert extern,  ha supervisat el seu contingut: Jordi
Memòria d’activitats 2002
inici
Conejos, degà del Col·legi d’Economistes va assessorar i va aportar la seva visió i anàlisi de la
situació socioeconòmica de Barcelona. Destacant els següents punts:
1.El futur i les estratègies de Barcelona passen per implicar i integrar els municipis de l’entorn:
VISIÓ METROPOLITANA de Barcelona
2. L’organització de la societat civil es fonamental per dinamitzar amb èxit les iniciatives i
projectes de futur
3. El capital humà experimentarà importants canvis en els seus fonaments a curt i mitjà termini.
El gruix de la Memòria el formen l’anàlisi i descripció estadística del principals indicadors:
1 Situació econòmica al 2001. 
2 La població activa, l’ocupació, l’atur i la contractació
A l’apartat de Perspectives es van incloure les opinions de Goke Frerichs, president del Comité
Econòmic i Social Europeu, sobre La Convenció Europea i el paper del consells econòmics i
socials i de la societat civil organitzada
Francesc Santacana i Martorell, coordinador general de l’Associació Pla Estratègic, presenta
la seva visió Per una nova dimensió metropolitana de la planificació estratègica.
Narcisa Salvador, Directora del servei d’Estudis  d’Activitats Econòmiques i Ocupació de
l’Ajuntament de Barcelona, analitza  La incidència en l’ocupació de les Infraestructures de
Llevant i l’organització del Fòrum a partir del treball del professor  Ezequiel Baró de la
Universitat de Barcelona fet amb col·laboració  de la Direcció del Servei d’Estudis  d’Activitats
Econòmiques i Ocupació de la Regidoria de Promoció Econòmica, Ocupació, Comerç i Turisme,
del conseller delegat de l’empresa infraestructures de Llevant  –Jaume Castellví – i del
director de Planificació del Fòrum –Miquel Botella -.
Memòria d’activitats 2002
inici
JORNADA LA FUNCIÓ DELS CONSELLS ECONÒMICS I SOCIALS EN EL MARC D’UN SISTEMA
DEMOCRÀTIC. 15, 16 I 17 DE MAIG DE 2002
Va ser una jornada celebrada a Còrdova coorganitzada pels CES de Córdoba, Jaén, Huelva,
Sevilla y Barcelona.
Per al seu contingut es van celebrar dos reunions del secretaris generals a la seu del CES
d’Espanya  Madrid.
Van assistir Ciriaco Hidalgo, Angel Crespo, Agustí Bonavia, Ignasi Ragàs i José A. Fernández
Objetivos
Promover el papel de los CES en la estructuración de la sociedad y apoyar mecanismos que
mejoren el alcance de su actuación, y su incidencia sobre la vida de los ciudadanos y el
desarrollo de los territorios.
Analizar la función consultiva y la naturaleza jurídica de los CES en la perspectiva de
garantizar una mayor autonomía e independencia en la actuación.
Fortalecer  la colaboración entre los CES españoles para  contribuir  a crear un horizonte
común, revitalizar los principios inspiradores y  sus objetivos, y mejorar las relaciones entre
estos, la sociedad civil y los poderes públicos.
Asistentes
Miembros de los CES españoles de ámbito local.
Puntos focales
Contribución de los CES al desarrollo sostenible de los territorios.
Función consultiva y  naturaleza jurídica de los CES
Actuaciones y recursos para la acción compartida de los CES
Proyección de los CES sobre los territorios
Acords
Es va aprovar promoure mocions als diferents ajuntaments per a sol·licitar la modificació de la
Llei de bases de règim local, per tal de poder dotar als CES locals de personalitat jurídica
pròpia i la constitució d’una Federació de CES locals d’Espanya
1.3 Amb el grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona
Memòria d’activitats 2002
inici
REUNIÓ ENTRE EL CESB I EL GRUPS MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
Es va informar dels actes previstos per commemorar el desè aniversari.
Es va fer entrega del Pla de Treball 2002 i de la Memoria d’Activitats 2001.
Es va demanar el seu suport i implicació en la nova fase que es pretén iniciar amb la reforma
dels estatuts
SEMINARI FOMACIÓ, EMPRESA I TERRITORI
La necessitat de resoldre els desajustos entre formació i empresa ha estat sempre present en
el disseny i en la implementació de les polítiques actives d’ocupació. Però avui i, sobretot, en
el futur, aquesta necessitat ha esdevingut estratègica. L’extensió i intensificació de la
revolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació comporta la necessitat de
l’aprenentatge permanent i, per tant, de la formació al llarg de tota la vida de les persones.
Per donar resposta a aquesta demanda emergent de formació cal revisar i innovar els
mecanismes de relació entre formació i empresa. És una responsabilitat ineludible de les
administracions públiques, les institucions formatives, la comunitat educativa, les empreses i
els sindicats. Una responsabilitat que demana superar les visions parcials i sectorials i apostar
per una política integrada.
En paraules de Viviane Reading, responsable d’Educació i Cultura de la Comissió Europea: “No
es poden desenvolupar polítiques d’ocupació que no tinguin en compte l’educació. Proposem
que s’iniciï un ampli debat … Aquest debat hauria d’abastar tots els nivells i tots els sectors
de la vida pública i privada. Per aconseguir-ho, els convido a mobilitzar els seus interlocutors
a nivell local”.
Precisament, aquest és l’enfocament del seminari organitzat pel Consell Econòmic i Social de
Barcelona: ampliar l’anàlisi i les propostes de polítiques de formació i d’ocupació amb el nou
vèrtex del territori. Tan sols des de la perspectiva del territori podrem visualitzar on s’apliquen
les solucions i quins són els seus protagonistes reals.
L’efectivitat en l’àmbit de la competitivitat de les nostres empreses de mesures educatives i
formatives, com la nova llei de formació professional i d’altres projectes que s’anuncien,
dependrà bàsicament de la seva capacitat d’adaptar-se a la realitat territorial concreta i, per
tant, de si es gestionen des de la proximitat i amb el compromís dels agents socials.
Memòria d’activitats 2002
inici
Obertura i presentació
Marina Subirats, presidenta del Consell de la Formació Professional i Ocupacional de
Barcelona
Francesc Colomé, director del seminari
La reforma de la FP
José Luis Mira, director general d’Educació, Formació Professional e Innovació Educativa del
Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
Presenta: Agustí Bonavia FTN
Territori i formació
L’ús de la formació al territori és el factor clau per a la competitivitat de les nostres empreses.
Com satisfer les demandes de les persones i de les empreses mitjançant la planificació de la
formació ha esdevingut fonamental per al progrés social i econòmic de qualsevol territori.
Ponent: Josep Oliver Alonso, catedràtic del Departament d’Economia Aplicada de la UAB
Empresa i territori
Si observem amb deteniment veiem que cada territori s’ha especialitzat en un tipus
d’economia productiva. Conèixer les seves especificitats: grandària, tipologia, sectors,... i
posar a l’abast del teixit productiu un procés eficient i proper per a la gestió de les polítiques
d’ocupació és un repte en clau de futur.
Ponent: Francesc Solé Parellada, catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC i delegat del
rector per al programa Innova
Formació i empresa
Les empreses com a organitzacions intel·ligents necessiten processos àgils i dinàmics de
transferència tecnològica per adaptar-se als canvis de la nova economia. Les persones
necessiten una formació permanent de qualitat per aconseguir una més gran flexibilitat i
adaptabilitat professional i alhora una més gran estabilitat i seguretat laboral
Ponent: Miquel Barceló, diputat PSC (PSC-PSOE) – CIPC i ex-director general de l’Institut
Català de Tecnologia
Debat i propostes
Presenta i modera: Maravillas Rojo, Ajuntament de Barcelona
Experìencies
Recull de casos concrets que han estat un avenç en els aspectes que proposem per al debat.
Han estat desenvolupats al si de diferents institucions i organismes. Intervindran FOREM de
Navarra, Manuel Rodríguez, CCOO
Desenvolupament de projectes reals de FP a l’empresa, Rafael Zarco, Bayer Hispània 
Escola Algueró d’arts gràfiques, Germà Gorri, director 
Mapa de la formació professional de la regió metropolitana de Barcelona, Marc Balaguer
gerent del Pacte Industrial Metropolità
Presenta i modera: Vicenç Tarrats, CCOO
Memòria d’activitats 2002
inici
Conclusions i cloenda
Francesc Colomé, director del seminari
Ciriaco Hidalgo, president del CESB
Memòria d’activitats 2002
inici
ACTE DE COMMEMORACIÓ DEL XE ANIVERSARI DEL CESB
Acte de Commemoració del desè aniversari del CESB
Constitució del Comitè d’Honor
Obertura a càrrec de l’Excm. Sr. Joan Clos, alcalde de Barcelona 
Sr. Ciriaco Hidalgo, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona
Sr. Antoni Ferrer, vicepresident del Consell Econòmic i Social d’Espanya
El Sr. Rafael Hinojosa, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya
Membres signants de l’Acord de creació del CESB:
Sr. Angel Crespo, en representació de Alfred Clemente de CCOO del Barcelonès
Sr. Alfred Molinas, expresident de Foment del Treball Nacional
Sr. José Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya
Sr. Josep M Rañe, en representació de Pasqual Maragall, ex-alcalde de Barcelona i president
del grup parlamentari PSC-Ciutadans pel canvi
Sr. José Antonio Fernández presentació la Declaració sobre el futur i el paper del  Consell
Econòmic i Social de Barcelona com a instrument de diàleg i progrés.
Cloenda l’Excm. Sr. Joan Clos, alcalde de Barcelona
A l’acte van assistir representants de totes les institucions i grups polítics representats a
l’Ajuntament de Barcelona i es va signar una Declaració sobre el Futur del CESB .
El president del CESB va exposar la necessitat de adaptar-lo als canvis i a la era de la
globalització, fer-lo un instrument per superar  els dèficits democràtics i aconseguir dotar-lo
de una més gran eficàcia i eficiència en el desenvolupament de les seves funcions  amb
capacitat per analitzar y projectar les seves propostes a l’àmbit de les “ciutats reals”.
Memòria d’activitats 2002
inici
TROBADA DE CONSELLS ECONÒMICS I SOCIALS LOCALS D’ESPANYA.
Amb representació de mes de 30 CES locals, ajuntaments i consells comarcals de les
comunitats autònomes de Andalusia, Madrid, València i Catalunya es va celebrar la Trobada
de CES locals a Barcelona. Els CES locals de Galícia van excusar la seva assistència, ja  que
estaven treballant en el problema sorgir com a conseqüència de l’enfonsament del petroler
Prestige.
Els consells econòmics i socials locals son una eina fonamental pel futur de les nostres ciutats.
Contribueixen a potenciar la democràcia participativa i a reforçar l’autonomia local. Som,
alhora, un espai de diàleg permanent que vincula als agents econòmics i socials més
representatius amb les polítiques actives de desenvolupament econòmic, social i de millora de
la qualitat de vida.
Conscients d’aquests reptes els consells econòmics i socials locals, a la trobada celebrada el
mes de maig a Córdoba, vam acordar demanar la modificació de l’actual llei de Bases de
Règim Local per poder gaudir de personalitat jurídica pròpia en el compliment de les seves
funcions. També vam aprovar la creació d’una xarxa associativa per facilitar l’intercanvi
d’experiències Per:
Enfortir la participació. Garantir la cohesió social . Millorar la qualitat de vida
Afavorir l’ocupació. Fomentar l’activitat econòmica. Promoure la sostenibilitat
El programa de l’acte va ser:
Benvinguda i presentació
Ciriaco Hidalgo, president del CES de Barcelona.
Balbino Povedano, president del CES de Còrdova.
Francesc Castellana, president delegat de l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la
Diputació de Barcelona.
Els consells econòmics i socials en la Constitució.
Luis Nieto, secretari general del CES  d'Espanya.
Presentació: Àngel Crespo, vicepresident del CESB.
La participació, instrument per a reforçar l'autonomia local.
Francisco Tejada, 3r tinent d’alcalde de Còrdova.
José Luis Morlanes, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Isabel Garcia, alcaldessa de Santa Perpètua de la Moguda
Presentació: Xavier Casas, 1r tinent d’alcalde de Barcelona.
Memòria d’activitats 2002
inici
Paper i futur dels CES locals.
Francisco J.  Martínez, president del CES de Huelva.
Josep Camprubí, president del CES del Bages.
Roberto Romero, president del CES d'Alcobendas.
Presentació: Agustí Bonavia, vicepresident del CESB.
La participació institucional dels agents socials, motor de progrés econòmic i social
Joan Coscubiela, secretari general de la CONC
Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya
Presentació: Rafael Hinojosa, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya
Presentació de la Federació de CES locals
Manuel Carcelén, president del CES de Jaén
Firma de l'Acord de Creació de la Federació de CES locals
Firma de la Declaració de Suport
Cloenda
Ciriaco Hidalgo, president del CES de Barcelona
VISITES INSTITUCIONALS
Consell Econòmic i social d’Espanya
Els presidents dels Consells Econòmic i Socials de Barcelona i Còrdova, Ciriaco Hidalgo i
Balbino Povedano, acompanyat d’una representació dels seus òrgans respectius es van
entrevistar amb Jaime Montalvo, president del Ces d’Espanya per fer-li entrega de les
propostes aprovades a les II Jornades de CES locals de Còrdova
Es va parlar de les funcions i naturalesa jurídica dels CES locals constatant que aquests
òrgans de participació són una eina de la societat civil organitzada que permet potenciar la
democràcia participativa, reforçar la autonomia local i contribuir al desenvolupament
econòmic y social.
També es van tractar les dificultats de l’actual marc normatiu que  impedeix que les
corporacions locals es dotin d’òrgans de participació amb personalitat jurídica pròpia. 
Els consells sectorials tenen limitada la seva actuació a un sector concret de la activitat
municipal. 
Es va demanar el seu suport per superar aquestes mancances.
També es va plantejar la intenció de crear una Federació  de CES locals a la jornada de
Barcelona
Memòria d’activitats 2002
inici
Comitè Econòmic i Social Europeu
El 11 de desembre, en el marc de les activitats del X aniversari, una comissió del CESB
encapçalada pel president Ciriaco Hidalgo i integrada pel vicepresident Agustí Bonavia, el
conseller Ignasi Ragàs, la consellera Maria Luisa López  i el secretari general José Antonio
Fernández, va visitar el Comitè Econòmic i Social de la UE.
La delegació barcelonina va ser rebuda pel vicepresident del CESE Leif L. Nielsen i pel
secretari general Patrick Venturini que van donar la benvinguda. 
La delegació de Barcelona va tindre l'oportunitat de realitzar un intercanvi d'opinions amb
José Isaïes Rodriguez del grup I, José Maria Zufiaur del grup II i Bernardo Hernández del grup III.
Els tres consellers espanyols del CESE van estar acompanyats per Fritz Rath, cap de la Unitat
de Relacions Interinstitucionales i amb els CES nacionals.
En la seva al·locució de Bienvenida, el vicepresident del CESE va afirmar que  “els CES són
element i part del sistema democràtic europeu, responen a una llarga cultura i tradició de
diàleg i concertació”.
Va destacar el paper dels CES com “ genuïns instruments de la democràcia participativa, que
al seu torn és el complement necessari de la democràcia participativa per a aconseguir
superar els dèficits democràtics que pateixen les nostres societats”.
En l'intercanvi d’opinions amb els consellers espanyols la delegació Barcelonina es va
interessar per diversos aspectes del funcionament del CESE
Es va explicar que el CESE treballa amb 4 tipus de dictàmens:
Preceptius: el Consell i la Comissió tenen l'obligació de consultar.
Facultatius: el Consell i la Comissió poden consultar.
D'iniciativa: el CESE es pronuncia espontàniament sobre temes que considera d’interès.
Exploratoris: les institucions encarreguen un reflexió sobre una idea prèvia a la posada en
marxa d'un projecte.
Memòria d’activitats 2002
inici
PARTICIPACIÓ EN ALTRES ÒRGANS
El CESB ha mantingut la seva línia de col·laboració i participació amb altres òrgans de la ciutat:
Consell de la Formació Professional de Barcelona
Adhesió a l’Agenda 21
Pacte Cívic de la Neteja
Projecte Educatiu de Ciutat
Pacte Industrial Metropolità
REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL EN JORNADES I CONFERÈNCIES
També s’ha continuat la línia de reforçar la presencia del CESB en altres àmbits
socioeconòmics. Es va assistir als següent actes:
Presentació de la Memòria Socioeconòmica d’Espanya
Conferencia del Sr.  Manuel Marín a l’Auditori del Palau de la Generalitat 
Inauguració de la Federació d’Associacions d’Empresàries del Mediterrani i conferència del
Sr. Rodrigo Rato
Conferència del Sr. Pascal Lamy, Comissari de Comerç a la Representació de la Comissió
Europea a Barcelona
Jornada del CFP de Barcelona i FEMP
Jornada sobre Desenvolupament local i pactes territorials 
Inauguració de l’exposició “ 1.890. El primer 1 de maig i la reivindicació de la jornada de 8
hores”.
Jornada sobre Models socials i metròpolis europees al segle XXI, Pla Estratègic
Jornada 2002 política econòmica i balanç social, UGT
Taula rodona “El partenariat euromediterrani. Contribucions a la Conferència de València”, a
la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Jornada “El Consell europeu a Barcelona: continguts i perspectives” a la Representació de la
Comissió Europea a Barcelona.
Acte de commemoració del 30è aniversari de l’Acord preferencial CEE-Espanya, Palau de la
Generalitat.
I primer congrés de la immigració a Catalunya, UB
Constitució de la Convenció Catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea
Memòria d’activitats 2002
inici
FONS DOCUMENTAL
El fons documental del CESB ha continuat incrementant-se amb les publicacions d’altres CES
d’Espanya
PUBLICACIONS
Llibres i butlletins
Durant l’any 2001 es va reempendre l’edició de l’Informatiu del CESB que ha canviat de format
i continguts per donar a conèixer les activitats desenvolupades i l’opinió dels seus membres
sobre els aspectes mes significatius de l’evolució econòmica i social de la ciutat
Es va editar la Memòria socioeconòmica de Barcelona 2001
Electròniques 
S’ha continuat l’esforç per difondre les publicacions electròniques i reduir el consum de paper.
Cal destacar:
L’edició en DVD de l’Acte de commemoració del Xe aniversari
L’edició en DVD de la Trobada de CES locals d’Espanya
L’edició de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2001en CD
DOSSIERS DOCUMENTACIÓ
S’han elaborat dossiers de documentació per:
Assistents i mitjans de comunicació a:
Seminari Formació, Territori i Empresa
Acte de Commemoració del desè aniversari
Trobada de CES locals d’Espanya.
Per a les comissions de treball del CESB
Memòria d’activitats 2002
inici
ANNEXE
Conclusiones de las II jornadas de CES locales
El papel de los CES en un sistema democrático
Córdoba 15 – 17 de mayo de 2002
Finalizadas las II Jornadas de Consejos Económicos y Sociales locales de España, celebradas
en Córdoba los días 15, 16 y 17 de Mayo de 2002, para debatir sobre los siguientes aspectos:
- La Función Consultiva de los Consejos Económicos y Sociales
- La Naturaleza Jurídica de los CES
- Actuaciones y recursos para la acción compartida de los CES
Los CES participantes en las mismas concluyen :
1. Los CES son una herramienta de la Sociedad Civil organizada que permite potenciar la
democracia participativa, reforzar la autonomía local y contribuir al desarrollo económico y
social.
2. Así como los CES estatal y autonómicos tienen un marco expreso desarrollado que legisla
su funcionamiento, constatamos que los CES locales carecen de dicha regulación.
3. Consideramos necesario dotar a los CES locales de personalidad jurídica, imprescindible
para garantizar su autonomía e independencia.
4. Y en tal sentido acuerdan: 
-Proponer la modificación de la Ley de Bases de Régimen Local como medio idóneo para
reconocer la realidad de los CES locales.
- Trasladar esta inquietud a los Plenos de nuestras Corporaciones Locales, a las Federaciones
Autonómicas de Municipios, a la Federación Española de Municipios y Provincias, a los CES
Autonómicos y al CES del Reino, para que compartiendo estas conclusiones, promuevan
mociones que encuentren los caminos posibles para hacer efectiva esta modificación legal.
-Instar a las Corporaciones Locales a facilitar, mientras tanto, su máxima autonomía e
independencia, con todos los medios legales a su alcance.
-Crear una Secretaría Técnica que coordine las actividades y los medios para el cumplimiento
de los fines de los CES locales, la difusión de sus actividades, y la creación de la Red de CES
locales.
Los CES locales deben cumplir con autonomía e independencia, una función relevante y
flexible en sus ámbitos territoriales para enfrentarnos a los nuevos retos económicos y
sociales.
Córdoba 17 de Mayo de 2002
Memòria d’activitats 2002
inici
DECLARACIÓ SOBRE EL FUTUR DEL CESB A L’ACTE DE CONSTITUCIÓ DEL COMITÈ D’HONOR
En la sessió de constitució del Comitè d’Honor del desè aniversari del Consell Econòmic i
Social de Barcelona, format pels senyors Pasqual Maragall i Mira, Alfred Molinas i Belloso,
Josep Maria Álvarez i Suárez  i Alfred Clemente i Comte, signants de l’Acord de creació del
CESB; per l’Excm. Sr. Joan Clos i Matheu i el senyor Albert Miralles i Güell, expresidents, i pels
senyors Ciriaco Hidalgo Salgado president, Àngel Crespo Sánchez i Agustí Bonavia Pérez i la
senyora Maravillas Rojo i Torrecilla vice-presidents respectivament del CESB, volem fer
pública la següent 
D  E  C  L  A  R  A  C  I  Ó
Al desè aniversari de la constitució del Consell Econòmic i Social de Barcelona ens reafirmem
en els principis fundacionals i en la seva plena vigència:
El Consell Econòmic i Social de Barcelona ha estat un marc de diàleg permanent.
S’ha treballat per superar els dèficits socials i per a la millora de la qualitat de vida dels
ciutadans i ciutadanes.
Es va recolzar l’elaboració i aprovació de la Carta Municipal de Barcelona.
Es va donar suport a les iniciatives pel manteniment a la ciutat d’una economia productiva.
Es va situar l’ocupació entre les preocupacions prioritàries del Consell Econòmic i Social de
Barcelona.
Avui, deu anys després de la constitució del Consell Econòmic i Social de Barcelona pioner
com a òrgan consultiu i de participació en l’àmbit local a Espanya, constatem que des de 1992
Barcelona ha impulsat un procés de transformació d’una gran ambició que li ha permès
progressar en ocupació, qualitat de vida i posicionament internacional. La ciutat i el seu entorn
han  experimentat profundes transformacions socials i econòmiques fruit dels esmentats
processos. És imprescindible continuar treballant per millorar la seva competitivitat i cohesió
social davant els reptes d’una economia  globalitzada i del procés de construcció de la Unió
Europea i afavorir el desenvolupament de la societat del coneixement.
Per encarar els reptes del segle XXI, Barcelona ha de comptar amb els instruments i recursos
adequats. Continuem creient que és fonamental l’aprovació completa de la Carta Municipal i
les inversions en infraestructures que ens ajudin a superar els actuals dèficits. 
Barcelona és una societat molt rica i complexa en la qual l’accés al progrés i a les oportunitats
ha d’ésser per a tothom. La millora de la ciutat no ens ha de fer oblidar que també han aparegut
noves formes de desigualtat que requereixen noves respostes. Avançar en la cohesió social
continua sent un repte que requereix un esforç renovat. 
Memòria d’activitats 2002
inici
Constatem que el Consell Econòmic i Social de Barcelona ha demostrat al llarg d’aquests deu
anys la validesa i vitalitat d’un model basat en la cultura del diàleg i la concertació. El CESB ha
estat un espai de diàleg per a enfortir la participació, garantir la cohesió social, millorar la
qualitat de vida, afavorir l’ocupació, fomentar l’activitat econòmica i promoure la sostenibilitat.
Avui, com fa deu anys, volem una ciutat solidària, oberta i d’acollida, capaç de fer de la
multiculturalitat un model de convivència i progrés.
El Consell Econòmic i Social de Barcelona ha de actualitzar-se per fer front als canvis i noves
realitats, per esdevenir un àmbit encara mes àgil i eficient, així com per facilitar noves línies
d’anàlisi i propostes. Considerem que per aprofundir aquests objectius s’ha de garantir la seva
autonomia i independència a partir de l’experiència acumulada.
L’aplicació del principi de subsidiarietat, cabdal en la construcció de la Unió Europea, implica
impulsar el paper del Consell Econòmic i Social de Barcelona com a eina de la societat civil
organitzada, ja que permet potenciar la democràcia participativa, reforçar l’autonomia local i
contribuir al desenvolupament econòmic i social.
Memòria d’activitats 2002
inici