8 BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE    36.302 m2
de superfície bibliotecària 
21 biblioteques de barri
  4.896.978 visites (UN AUGMENT DEL
10,8%)   Un  creixement  de visites del  259% des  del 1998       
506.402 carnets: el club amb més
socis de la ciutat  3.816.777
documents prestats (augment del
2,8%)   2.252 visites per hora al conjunt de la xarxa
                                                                                                                                      402%
documents prestats + que al 1998     1.260,5 hores setmanals   (55.959
anuals) de biblioteques obertes     1.368.136 documents disponibles  
2
  Memòria 2006 – Consell General  
3
“La llibertat, el progrés i el desenvolupament de la societat i
dels individus són valors humans fonamentals. Aquests només
s’aconseguiran mitjançant la capacitat de ciutadans ben
informats per exercir els seus drets democràtics i tenir un
paper actiu en la societat. La participació constructiva i el
desenvolupament de la democràcia depenen tant de la
formació completa com de l’accés lliure i sense límits al
coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació.
La biblioteca pública, l’accés local cap al coneixement,
proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels
anys, per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural
de l’individu i dels col·lectius”.
Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública (1994)
4
  Memòria 2006 – Consell General  
5
RESUM EXECUTIU
La Xarxa de Biblioteques Públiques és ja un dels espais culturals de
referència dels ciutadans de Barcelona: almenys un de cada quatre habitants
en té carnet d’usuari. El 2006 el conjunt de biblioteques públiques de la
ciutat va tenir quasi 5 milions de visites (4.896.978), un 10,8% més que
l’any anterior; és a dir, cada ciutadà hi ha anat una mitjana de 3 vegades
l’any. A aquestes xifres cal afegir-hi l’augment en un 2,8% del nombre de
documents prestats (un total de 3.816.777) i en un 14,5% del nombre de
carnets (corresponent als 78.785 nous carnets); aquesta dada situa el
nombre d’usuaris amb carnet de soci prop de les 506.402 persones, la qual
cosa fa de les biblioteques la institució amb més socis de la ciutat.
La consolidació de les biblioteques com un dels principals referents culturals
dels ciutadans de Barcelona és el resultat de l’aplicació del “Pla de
Biblioteques de Barcelona 1998-2010, de la informació al coneixement”.
Aquest Pla, aprovat l’any 1998, defineix un nou concepte de biblioteca,
oberta a tothom amb les infrastructures, els suports tecnològics i les
activitats que faciliten la democratització i la difusió de la informació, la
transmissió de coneixements, la formació, l’educació permanent, l’estímul de
la creativitat, l’autoinformació i el lleure, i estructura una xarxa de 40
biblioteques que s’ha d’anar completant gradualment fins al 2010, any rere
any. El Pla, per tant, situa la biblioteca com a equipament públic actiu,
impulsor i dinamitzador; referent cultural del territori del qual és coneixedor i
còmplice i amb orientació cap als usuaris de tal manera que la biblioteca
s’adapti a les demandes dels ciutadans i s’avanci en la detecció de
necessitats informatives, formatives i culturals. El paper democratitzador de
les biblioteques és evident. Cap altra institució pública cultural ofereix un
conjunt de serveis a una secció tan àmplia de població.
El Consorci de Biblioteques de Barcelona (a partir d’ara Biblioteques de
Barcelona) és l’ens de gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de
Barcelona i el responsable delegat de dur a terme el Pla de Biblioteques
1998-2010. Aquesta memòria exposa les accions que ha dut a terme
Biblioteques de Barcelona en el decurs del 2006, sempre en el context del
desplegament del Pla. La memòria constitueix, també, una constatació de la
resposta cada cop més activa dels barcelonins i les barcelonines davant de
les noves biblioteques.
L’any ha tingut aquests elements més destacats:
ƒ La Xarxa s’ha actualitzat amb el trasllat de la biblioteca Francesc Candel,
al districte de Sants – Montjuïc. Això fa que al final del 2006 si bé no ha
crescut el nombre d’equipaments la suma de la superfície de les
biblioteques públiques de la ciutat hagi augmentat un 5,2% fins arribar
als 36.302 metres quadrats (un acumulat des de 1998 del 228,9%)
ƒ Ja són 18 les intervencions que s’han dut a terme des de l’aprovació del
Pla de Biblioteques de Barcelona.
ƒ El nombre d’usuaris ha arribat quasi fins els cinc, 4.896.978 exactament,
amb un augment del 10,8% sobre l’any 2005 i més del 259,3% respecte
del 1998.
ƒ Els indicadors de préstec novament han estat molt bons (3.816.777
documents prestats, un 2,37% més que l’any 2005 i un 402,4% més que
l’any 1998).
ƒ Els usuaris d’Internet a les biblioteques han estat 458.810 persones cosa
que suposa un augment del 7,9% respecte el 2005. Actualment totes les
biblioteques públiques de la ciutat disposen del servei d’Internet públic
6gratuït.
ƒ El 2006 el conjunt de biblioteques han obert al públic un total 1.260,5
hores setmanals, un 0,47% més que l’any anterior, i un acumulat del
112,9% respecte l’any 1998. Això suposa superar en un 27,3% el mínim
previst pel Pla de Biblioteques per a aquest any.
ƒ El carnet de les biblioteques ha continuat essent el més difós a la ciutat,
amb un augment del 14,5% (78.785 nous carnets) i situa les
Biblioteques de Barcelona com la institució amb més socis de la ciutat
(506.402 persones).
ƒ Els fons especialitzats existents han continuat aprofundint en les seves
matèries, especialment amb la seva ampliació i en l’organització
d’activitats, sovint en col·laboració amb institucions de la ciutat
relacionades amb el tema de l’especialització del fons.
ƒ És rellevant l’augment en el nombre d’activitats de tota mena i per a tots
els públics organitzades tant des dels Serveis Centrals de Biblioteques de
Barcelona, com a iniciativa de cadascuna de les biblioteques. També la
presència de les biblioteques en programacions generals de la ciutat:
festes majors, Sant Jordi, activitats paral·leles a les programacions del
Teatre Nacional, el Teatre Lliure, el Festival de Barcelona Grec, els
diversos museus de la ciutat, el Saló del Còmic i del Manga,
Kosmópolis...
ƒ Cal destacar la ràpida consolidació dels més recents serveis a l’usuari: els
espais multimèdia, el préstec a domicili, les bústies de retorn... Cal notar
també l’esforç de comunicació realitzat amb el consegüent augment de
difusió de les biblioteques, amb nous productes (les agendes trimestrals,
els nous opuscles sobre serveis i programes, les noves guies de lectura) i
una major difusió.
ƒ Els mitjans de comunicació coneixen cada vegada més què fan les
biblioteques i en són més còmplices. D’aquesta manera els ciutadans i
les ciutadanes de Barcelona coneixen cada vegada més que a les
biblioteques hi poden anar a fer moltes més coses que llegir. Ha
augmentat la cooperació amb les editorials i els salons del món de
l’edició i la lectura. Durant el 2006, per exemple,  les Biblioteques de
Barcelona han estat presents a la Setmana del Llibre en Català.
ƒ Ha augmentat la participació de les Biblioteques de Barcelona en
processos de planificació estratègica, tasca important per tal
d’aconseguir que les biblioteques adquireixin una forta centralitat com a
equipament cultural de la ciutat del coneixement. En aquest sentit
Biblioteques de Barcelona ha estat present en diverses taules del Pla
Estratègic de Cultura de Barcelona.06 nous accents, i a la comissió que
ha preparat el Pla d’Equipament de la Ciutat de Barcelona.
ƒ La Comissió de Lectura Pública s’ha consolidat com a punt de trobada i
coordinació dels agents culturals i educatius de la ciutat vinculats a la
lectura i la biblioteca.
ƒ Biblioteques de Barcelona ha estat present en nombroses trobades de
xarxes bibliotecàries internacionals. En aquest sentit cada cop són més
les persones d’altres països interessades a conèixer la xarxa bibliotecària
de la ciutat. Durant el 2006 hem rebut visites de grups de Dinamarca,
Itàlia, Marroc...
El resum d’aquest any 2006 un cop més és una clara mostra de l’excel·lent
resposta dels barcelonins i les barcelonines davant de més i millors
biblioteques. Continguts, aprenentatge, lleure, creativitat, proximitat,
cooperació i convivència són les paraules que resumeixen un any de feina
compromesa. Un pas més en el desenvolupament del Pla de Biblioteques que
aposta per acostar el coneixement a tots els ciutadans i ciutadanes de forma
directa i senzilla.
El paper democratitzador de les biblioteques és evident. Cap altra institució
pública cultural ofereix un conjunt de serveis a una secció tan àmplia de
població (més d’una quarta part de la població de Barcelona disposa del
carnet de biblioteques). Tot seguit es destaquen les sis funcions bàsiques de
les biblioteques amb el detall dels projectes i serveis que més clarament hi
responen i que desenvolupen les Biblioteques de Barcelona.
  Memòria 2006 – Consell General  
7
Projectes que fan de
les biblioteques
porta d’entrada als
continguts
Les biblioteques tenen un paper cabdal en la configuració del volum de
coneixements de la ciutadania. Al segle XXI, els “coneixements” de cadascun
dels ciutadans es mesura tant pels continguts apresos (“allò que sabem”)
com per les capacitats (“allò que volem saber”) i fins i tot per les motivacions
(“allò que ens empeny a saber”). El nou concepte de biblioteca pública, tal
com és descrit al Pla de Biblioteques de Barcelona, té un paper cardinal: els
seus fons han d’estar permanentment actualitzats, han d’incloure tota mena
de documents (des dels llibres i les revistes fins als DVD o les bases de dades
on-line), han de tenir en compte que no hi ha públic sinó “públics” de la
cultura i que els continguts evolucionen amb molta rapidesa.
Algunes de les intervencions bàsiques realitzades són:
- La dotació d’un pressupost destinat a adquisició de nous fons que
gestiona cada biblioteca en funció de les necessitats del territori i de les
desiderates rebudes dels usuaris.
- L’especialització de fons, com a política de desenvolupament de la
col·lecció en el marc d’una xarxa formada per diversos nodes
complementaris: cadascuna de les biblioteques no és només un
equipament de barri o de districte, sinó un centre cultural de ciutat.
- El préstec interbibliotecari complementa l’especialització i garanteix que
des de qualsevol biblioteca es pugui aconseguir un document de la xarxa
de biblioteques públiques de tota la província.
- La diversificació de formats i suports, entenent en aquest context des del
DVD fins a Internet i els recursos electrònics.
- La consolidació dels 16 espais multimèdia permet l’ampliació dels serveis
d’accés a les tecnologies de la informació, més enllà de l’accés gratuït a
Internet disponible a totes les biblioteques de la xarxa.
- La creació de materials seleccionats. L’edició de guies de lectura,
l’elaboració de dossiers temàtics que proposen itineraris dirigits
d’informació i lectura en funció de demandes i necessitats específiques
d’ordre individual i col·lectiu.
- Els elements de difusió de les Biblioteques de Barcelona transmeten el
nou concepte de biblioteca oberta i dinàmica.
Projectes que fan de
les biblioteques
 espais per a
l’aprenentatge
Les biblioteques són equipaments culturals amb una històrica vocació
educativa i formativa. Al segle XXI l’educació i la formació són tasques que
els ciutadans desenvolupem al llarg de tota la nostra vida en un constant
reciclatge i actualització dels nostres coneixements. Les biblioteques del
segle XXI s’han de configurar com a equipaments amb una forta sinergia
amb les institucions educatives que fan aquesta funció (escoles, instituts,
universitats...) i han d’impulsar les alfabetitzacions, tant les més literals i
relacionades amb la lectura com les noves (per exemple, l’alfabetització
informàtica). Aquest camí conjunt de cultura i educació és necessari en tota
la població, però resulta especialment rellevant en les franges d’edat més
joves i els sectors amb menys oportunitats.
En aquest sentit s’han creat i consolidat els següents projectes:
- Una col·laboració estreta amb les escoles (amb visites de coneixement de
l’equipament, guies de recursos, cursos i mòduls específics, centres
d’interès, activitats de promoció de la lectura específiques) i les
biblioteques escolars (cercant la complementarietat).
- La difusió del material pedagògic que complementa les visites escolars a
les biblioteques, La Casa de les Paraules.
- L’establiment de punts de suport de les universitats, concertant amb
aquestes la possibilitat de vincular continguts pedagògics, materials
didàctics, i la proximitat als docents des d’un punt de vista divulgatiu al
públic general, com ara l’acord existent amb la Universitat Oberta de
Catalunya - UOC.
- Col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona,
acollint grups d’aprenentatge de català i oferint visites guiades a la
biblioteca.
- El món dels Tovets, projecte que apropa el món de la joguina i els contes
8il·lustrats, i s’adreça a la petita infància.
- El cicle Enreda’t amb l’acció, tallers dinàmics sobre llibres. Es treballa a
partir d'un llibre i es fan activitats participatives entorn dels temes
proposats. Dirigit a nens i nenes de 8 a 13 anys.
- 4 sales d’estudi obertes en horari nocturn i amb activitats específiques
adreçades a les franges de públic juvenil.
- Les biblioteques acullen estudiants i becaris en pràctiques, preferentment
de les àrees que tenen a veure amb la gestió de la informació i la
documentació, o bé amb les especialitzacions de les biblioteques.
- Materials d’autoaprenentatge (llengües i informàtica/ofimàtica) per a
usuaris, amb l’adquisició de nous fons d’aquest tipus de documents, i la
creació de Centres d’Interès específics.
- Servei d’autoformació per a persones adultes i d’autoaprenentatge
d’idiomes a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, per donar resposta a
aquelles persones que volen formar-se en idiomes diversos de manera
autònoma, i a aquelles entitats que treballen amb la formació de
persones adultes tant autòctones com immigrades.
- Cursos per aprendre a utilitzar Internet adreçats bàsicament als adults i
a la gent gran, i d’alfabetització digital per a tots els pública als nous
Espais Multimèdia.
Projectes que fan de
les biblioteques
 espais per generar
noves formes de
convivència i identitat
Les biblioteques són espais públics i aquests es defineixen per la seva
capacitat d’afavorir la convivència, d’ajudar a conèixer més sobre un mateix i
sobre els altres, i així arribar al reconeixement que la identitat i la diversitat
no són sinó dues dimensions d’una mateixa cosa. Les biblioteques han
d’assumir aquest paper mediador entre el conjunt dels ciutadans, el
coneixement i la participació ciutadana i esdevenir entitats actives,
impulsores i dinamitzadores d’aquesta convivència activa.
En aquest sentit, s’han desenvolupat els següents projectes:
- Servei de Diversitat Cultural a la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu, amb
fons especialitzats i material per a tallers, textos en català, castellà,
àrab, urdú i panjabi, que parlen del Magrib i l’Àsia o han estat editats en
algun país d’aquestes regions.
- Impuls a les col·leccions locals (els fons de les biblioteques públiques que
fan referència a la història i la geografia del barri), amb la implicació de
la població (especialment dels usuaris de les biblioteques) en la recollida
de material. Durant el 2006 s’ha desenvolupat el projecte Converses amb
memòria, un programa de recollida de fonts orals destinat bàsicament a
l’enriquiment dels fons locals de quatre biblioteques incloses en el
projecte, i a la interacció i implicació amb els seus usuaris més grans; i el
programa Vivències. La Barcelona que vaig viure, de recollida de relats
viscuts de l’època de la 2ª República i la Guerra Civil espanyola.
- Impuls a les col·leccions de fons vinculades a necessitats i/o demandes
de col·lectius poblacionals concrets (per sector d’edat, tipologia, etc.)
- Cooperació estreta amb les entitats del barri i del districte, mitjançant la
cessió d’espais i la cooperació i la implicació en l’organització de
projectes conjunts (per exemple amb els arxius dels districtes).
- Existeixen programes que porten “la biblioteca fora de la biblioteca”, com
el Bibliomercat de la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner al Mercat del Besòs
o la Biblioplatja que obre durant els mesos d’estiu a dues platges de la
ciutat. També analitzen com portar serveis de lectura als hospitals
(Gràcia) o a les persones amb dificultats de mobilitat (Sarrià - Sant
Gervasi); els Mercats d’Intercanvi realitzats en diverses festes i
celebracions ciutadanes (Sant Jordi, Món Llibre, festes majors dels
barris...).
- S’han posat en marxa sistemes d’avaluació (com l’enquesta de
Satisfacció dels Usuaris, la presència en l’enquesta semestral a l’Òmnibus
Municipal, els fulls de suggeriments i queixes) per tal d’assegurar
estàndards de servei i garantir al màxim la comunicació amb els
ciutadans.
  Memòria 2006 – Consell General  
9
Projectes que fan de
les biblioteques
 espais per al lleure
dels ciutadans
Les biblioteques aprofundeixen en el bagatge cultural de cadascun dels
ciutadans i les ciutadanes que utilitzen els seus serveis. Ampliar els
coneixements, sentir les emocions de la lectura o participar en activitats de
formació vol dir també un lleure qualificat i amb criteri, un lleure que fuig de
la banalització. Les activitats de les biblioteques, dinàmiques i constantment
renovades, aposten per convertir les experiències quotidianes en elements
d’una qualitat de vida amb més coneixement.
- L’Aventura de Llegir, programa per a joves i adults de difusió cultural i de
la lectura a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona
- Lletra Petita, programa de promoció de la lectura i participació
especialment dirigit als lectors més petits.
- Aperitius Musicals, programa per a la difusió de la música. Audicions
comentades dirigides a públic familiar que situen la música en el seu
context social i històric.
- Els Itineraris Literaris, pensats per al públic familiar, són passejades per
la ciutat que en ressalten els seus valors i referents literaris, també
disponibles de forma virtual al web de biblioteques.
- Sopa de Lletres, conjunt de diferents activitats que s’organitzen des de
cada biblioteca, en molts casos vinculades al calendari festiu i a les
entitats de cadascun dels barris i districtes de la ciutat.
- El cicle Vine a fer un cafè amb... tardes de tertúlia al voltant del llibre i la
lectura, que ha portat a la biblioteca Francesca Bonnemaison i a la
biblioteca Jaume Fuster escriptors, crítics, filòsofs, músics, advocats...
professionals de tots els sectors disposats a compartir la seva passió per
la lectura i els llibres.
- L’Agenda trimestral és una de les eines de difusió de Biblioteques de
Barcelona, que pretén mostrar la diversitat de la totalitat d’activitats i
accions que es duen a terme a les biblioteques, els serveis culturals
vinculats al carnet de biblioteques i algunes recomanacions de serveis i
lectures.
- Els mitjans de comunicació (des de les revistes de difusió en l’àmbit de
barri fins a les ràdios o les televisions generalistes) han estat implicats
en la difusió de les activitats de les biblioteques i en la difusió d’un nou
model de biblioteca obert i dinàmic.
Projectes que fan de
les biblioteques
un component clau de
la infrastructura
creativa
La participació dels ciutadans en projectes culturals amb dimensió creativa
amplia la capacitat d’entendre l’entorn i de relacionar-s’hi. Conèixer els
mecanismes amb els quals es construeix un text fa créixer les nostres
possibilitats per analitzar i gaudir d’una lectura, alhora que ens dóna eines
per millorar la nostra expressió. Escriure és saber llegir, ja que tot text és la
reescriptura d’un primer esborrany a partir de la seva lectura crítica. Els
programes concrets que incideixen en aquestes habilitats són:
- Els clubs de lectura, grups de lectors i lectores que llegeixen i comenten
un mateix llibre. Aquesta activitat promou l’aprenentatge de la lectura
alhora que socialitza una pràctica individual com és el fet de llegir.
- El club de lectura virtual, ha estès la mateixa filosofia dels clubs de
lectura presencials a tots els usuaris d’Internet.
- Tallers i activitats per a la creació. En aquest camp les biblioteques tenen
molt camí per córrer. En aquest sentit treballa el cicle Atrapa la paraula
tallers dirigits a joves i adults per tal de facilitar-los eines per al
desenvolupament creatiu de la narració oral, i els tallers dirigits als més
petits del cicle Mots en joc, que vol estimular la creativitat dels nens
d’una manera lúdica i participativa. Els nous Espais Multimèdia
inaugurats aquest 2006 obren un gran ventall de possibilitats, gràcies a
la versatilitat creativa que ofereix l’entorn digital. Els cursos i tallers
s’han pensat amb aquest objectiu d’afavorir la creativitat dels usuaris.
10
Projectes que fan de
les biblioteques
el centre cultural
bàsic de proximitat i
el líder de
l’articulació de la
cooperació entre els
diferents agents
culturals
La biblioteca ha d’exercir com un referent cultural bàsic del territori. Té una
tasca bàsica com a promotor de la cooperació amb altres agents culturals,
econòmics i socials del barri, del districte i de la ciutat. Arxius, centres
d’informació sectorials, biblioteques administratives del municipi, oficines
d’informació al ciutadà, centres cívics i biblioteques tenen molts punts en
comú. Estan en marxa diversos projectes que sumen esforços i multipliquen
la capacitat dels serveis dirigits als ciutadans.
- Les Comissions de Lectura Pública és l’espai de concertació amb els
altres agents del sector de “lectura pública” per desplegar conjuntament
accions estratègiques de futur i els objectius i orientacions fonamentals
en aquest camp. A més de la general de Barcelona s’han constituït les
comissions de set districtes de la ciutat, que treballen de manera regular
en el territori.
- Club d’usuaris, entenent que el club més gran d’usuaris culturals que té
la ciutat és el dels “socis” de les biblioteques (506.402 persones tenien
carnet al final del 2006). Estan en marxa sinergies entre les biblioteques
i els equipaments i serveis culturals de la ciutat, per estendre l’ús del
carnet de biblioteques a centres i serveis culturals i concebre aquest
carnet com el carnet cultural de Barcelona.
- La cooperació amb els agents de la ciutat vinculats amb la lectura:
editorials, gremis, fires, llibreries, associacions, etc., per tal d’establir
aliances.
- La implicació d’agents culturals territorials en la gestió de les
biblioteques. En aquesta línia, la Biblioteca Montbau és una experiència
pilot que inicia una nova forma de col·laboració entre l’Administració i el
sector associatiu de la ciutat que pot servir de referència en la gestió
d’altres biblioteques.
- La presència de les biblioteques en processos de planificació estratègica
(de barri o de ciutat, d’abast sectorial o genèric) és fonamental per
transmetre a tots els interlocutors (culturals, socials, econòmics) el seu
concepte com a equipament cultural de la ciutat del coneixement. Un
exemple és la col·laboració amb les entitats de cada barri a l’hora de
programar les activitats de formació i lleure dels diversos Espais
Multimèdia.
- El desplegament de totes aquelles instàncies de treball cooperatiu
necessàries per fer de la xarxa el veritable i efectiu sistema de treball
(grups de treball, fòrums de participació. taules de coordinació...)
  Memòria 2006 – Consell General  
11
1.  LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA L’ANY 2006:
LA CONSOLIDACIÓ D’UN MODEL
Aquest 2006 les Biblioteques de Barcelona han estat el Servei Municipal més
ben valorat de Barcelona, amb una mitjana del 6,8 sobre 10 obtinguda en
l’Enquesta de Serveis Municipals que realitza l’Ajuntament de Barcelona. És
el primer any que les biblioteques participen en aquesta enquesta, i ha estat
una molt bona notícia que els ciutadans i ciutadanes les percebin com el
millor servei de la ciutat.
I ha estat una molt bona notícia perquè després de l’edició de l’Any del Llibre
i la Lectura Barcelona 2005 (ALLL), que va suposar una difusió extraordinària
del món del llibre i de les biblioteques, el 2006 es presentava com un gran
repte a l’hora de consolidar alguns dels serveis que es van posar en marxa
amb motiu de la celebració i també a l’hora de convertir en usuaris assidus
de les biblioteques a les persones que van venir inicialment atretes per
l’esdeveniment.
Així els programes de difusió de la lectura Vine a fer un cafè amb...,  El valor
de la paraula, el Club de Lectura Virtual són iniciatives sorgides amb motiu
de l’ALLL que s’han consolidat i han continuat tenint una gran resposta per
part dels usuaris. També els Espais Multimèdia, que es van posar en
funcionament a finals del 2005, han viscut aquest any un procés de
consolidació i d’acceptació notable.
Durant el 2006 s’ha inaugurat un nou equipament, fruit de l’actualització
permanent dels ja existents, la biblioteca Francesc Candel, que s’ha
traslladat a un nou espai on es podran desplegar tots els serveis exigibles a
una biblioteca del segle XXI. D’aquesta manera es va dibuixant el mapa que
el Pla de Biblioteques aprovat el 1998 preveia per al 2010.
En aquest sentit el 2006 ha estat un any important per a la planificació
estratègica d’aquest sector. Durant tot l’any s’ha treballat amb els districtes i
amb els diferents agents de la ciutat relacionats amb la lectura, per
completar un mapa que el creixement de la ciutat i de les necessitats socials
dels seus habitants havien deixat incomplet.
Aquest treball de consulta i consens sobre les necessitats de cadascun dels
territoris de la ciutat ha donat com a resultat un mapa que inclou 9
equipaments bibliotecaris nous, així com el replantejament d’alguns dels
previstos i el tancament d’algun dels existents quan la xarxa s’hagi desplegat
àmpliament.
El mapa resultant dibuixa per a l’any 2019 una xarxa de 47 biblioteques (7
més de les previstes el 1998) que donaran servei d’una manera extensa a tot
el territori de la ciutat.
12
EL CONSORCI DE
BIBLIOTEQUES DE
BARCELONA
El Consorci de Biblioteques de Barcelona és l’ens de gestió de la Xarxa de
Biblioteques Públiques de Barcelona. És una institució jove (constituïda el 10
de gener del 2001) i està integrada per representants de l’Ajuntament de
Barcelona i la Diputació de Barcelona, les dues institucions que van promoure
la seva creació.
Biblioteques de Barcelona es coordina amb l’Ajuntament de Barcelona i la
Diputació de Barcelona, amb una clara distribució de responsabilitats entre
cadascuna d’aquestes tres institucions i que consta als estatuts.
Els òrgans de govern de Biblioteques de Barcelona són:
- El Consell General
- La Comissió Executiva
ÒRGANS DE GOVERN
DE BIBLIOTEQUES DE
BARCELONA
Durant el 2006 el Consell General de Biblioteques de Barcelona ha sofert
algunes modificacions, vinculades a canvis en el Consell Municipal. Està
format per:
Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona
Jordi Hereu
Alcalde
President Consell General
 del Consorci
PSC Celestino Corbacho
President
Vicepresident Consell
General del Consorci
PSC
Carles Martí
Regidor de Cultura
President delegat Comissió
Executiva Consorci
PSC Carles Ruiz Novella
Diputat de Cultura
Vicepresident delegat
Comissió Executiva del
Consorci
PSC
Pere Alcober Regidor President districte
de Sants-Montjuïc
PSC Ángel Merino Diputat d’educació IC
Elsa Blasco Regidora districte d’Horta-
Guinardó
IC Jaume Ciurana Diputat,  Regidor CIU
Sílvia Mata Representant grup
Municipal
ERC Ángeles Esteller Diputada, Regidora PP
Montserrat
Ballarin
Regidora districte de Les
Corts
PSC Josep Oriol
Fernández
Representant grup
polític
ERC
Marta Clari Gerent adjunta de l’ICUB Esteve Leon Coordinador Àrea de
Cultura
Josep García Puga Gerent districte de Sants –
Montjuïc
Jordi Permanyer Cap Servei de
Biblioteques
La Comissió Executiva, formada per 6 vocals triats del Consell General, el
2006 l’han constituïda:
• Carles Martí. Regidor de Cultura. President delegat de la Comissió
Executiva.
• Carles Ruiz Novella. Diputat president de cultura. Vice-president
Delegat de la Comissió Executiva.
• Esteve Leon. Coordinador Àrea de Cultura. Diputació Barcelona
• Jordi Permanyer. Cap del Servei de Biblioteques. Diputació
Barcelona.
• Josep García Puga. Gerent de Sants – Montjuïc. Ajuntament
Barcelona.
• Marta Clari. Gerent  Adjunta de l’ICUB. Ajuntament Barcelona.
  Memòria 2006 – Consell General  
13
La Comissió
Executiva
La Comissió Executiva s’ha reunit amb periodicitat bianual, els dies:
ƒ 9 de juny de 2006
ƒ 22 de novembre de 2006
Els principals temes tractats en aquestes reunions van ser: la gestió dels
recursos humans (nomenaments, convocatòries realitzades, convocatòria de
l’oferta pública per al 2006 i calendari d’execució, prposta de nomenament
de vocals per al tribunal de la convocatòria de tècnics auxiliars de biblioteca i
de serveis centrals, proposta de la plantilla i relació de llocs de treball per a
l’any 2007; aprovació de les bases del concurs intern de 35 llocs de
bibliotecari/ària, aprovació de bases del concurs intern per a 1 lloc de
director/a de biblioteca de districte, aprovació bases del concurs intern per a
8 llocs de director/a de biblioteca de barri tipus A), la gestió pressupostària
(liquidació econòmica de l’exercici 2005, rendició de comptes, informe sobre
la recaptació de taxes, preus públics i taxes per al 2007, pla de pensions,
bases d’execució i pressupost 2007), el repàs de l’estat d’execució de les
obres del Pla de Biblioteques i el llistat d’obres previstes al PAM 2003-2007,
informes de gestió (memòria de l’any 2005, pla d’acció del 2007, indicadors
de gestió trimestrals, òmnibus municipal), els programes d’activitats,
l’acceptació de donacions i l’aprovació de convenis de col·laboració amb
altres institucions i de patrocini; presentació del projecte La Memòria Oral a
les Biblioteques de Barcelona.
El Consell General El Consell General es va reunir dos cops l’any 2006, en tant que òrgan
superior de govern mitjançant el qual es regeix Biblioteques de Barcelona,
els dies:
ƒ 26 de juliol de 2006
ƒ 15 de desembre de 2006
D’entre els principals temes tractats pel Consell General en aquestes
reunions, es van presentar i aprovar: la Memòria 2005 i l’exercici econòmic
del mateix any; el Pla d’Acció i el pressupost per al 2007; la plantilla i la
relació de llocs de treball, l’oferta pública d’ocupació i el calendari de la
convocatòria per al 2007; els convenis de col·laboració amb altres
institucions i de patrocini; i es va presentar el procés d’actualització del Mapa
de Biblioteques de Barcelona..
14
  Memòria 2006 – Consell General  
15
2.  LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
Biblioteques de Barcelona disposa d’un equip de Serveis Centrals
(responsables de la direcció i administració), de la Xarxa de Biblioteques
pròpiament dita i d’uns equips de projecte (que executen programes, accions
o iniciatives específiques, a partir d’encàrrecs des de taules de coordinació o
grups de treball).
En el decurs de l’any 2006 s’ha continuat treballant en gran mesura per
impulsar els elements de gestió propis dels equipaments bibliotecaris (pla de
suport a les direccions, formació específica...), per desplegar totes aquelles
instàncies de treball cooperatiu necessàries per fer de la Xarxa el veritable i
efectiu sistema de treball (grups de treball, taules de coordinació...); en
aquest sentit s’ha iniciat un procés de participació en la definició dels
objectius centrals de la xarxa de biblioteques.
També s’ha treballat per consolidar la comunicació interna (reunions amb els
districtes, taula de cultura, taula de comunicació...), mantenir i millorar els
sistemes d’avaluació (suggeriments i queixes, Òmnibus municipal) i
assegurar les visites tècniques com a mecanisme d’intercanvi i
desenvolupament de la institució.
ESTRUCTURA
ORGANITZATIVA
L’estructura organitzativa bàsica dels serveis centrals consta de:
‐ Direcció d’Administració:
‐ Àrea de gestió econòmica
‐ Unitat de recursos humans
‐ Direcció Tècnica
‐ Direcció de Programes
‐ Equip de suport a la gestió
‐ Secretaria Tècnica
‐ Comunicació i premsa
La Xarxa de Biblioteques està actualment formada per 29 biblioteques, 8 de
districte i les 21 restants de barri. Un cop la Xarxa estigui totalment
completada, estarà conformada per la Biblioteca Central Urbana, les
biblioteques de districte i les biblioteques de barri. Les seves funcions i
relacions s’estructuren de la manera següent:
- Les biblioteques de districte coordinen les biblioteques de barri, cooperen
amb la resta de serveis que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat
territorial (biblioteques escolars, biblioteques especialitzades de museus,
xarxes privades...), fan funcions d’interlocució entre els serveis centrals
de Biblioteques de Barcelona i les biblioteques de barri i es coordinen
amb altres equipaments del territori.
- Les biblioteques de barri donen servei a una població més reduïda i
localitzada, i la seva funció bàsica és la de solucionar les demandes
d’informació més immediates.
- Les biblioteques filials, que serveixen a una població inferior als 5.000
habitants, i són a càrrec d’auxiliars tècnics. De fet la biblioteca
Collserola–Josep Miracle respon a aquesta tipologia, tot i que s’assimila a
les biblioteques de barri, ja que ofereix els mateixos serveis.
16
ACCIONS DE GESTIÓ Com en tota organització, darrera els serveis que Biblioteques de Barcelona
ofereix als ciutadans i que són visibles per a tothom, hi ha una estructura
complexa que cal gestionar dia a dia: la plantilla, els plans de pensions,
l’anàlisi d’indicadors, el projecte de gestió per competències, la formació
específica, els convenis de pràctiques...
Com a accions de gestió realitzades en el decurs del 2006 podem destacar:
- Creació d’un programa de consultoria externa de suport a les direccions
per a la millora del funcionament dels equips de cada biblioteca
participant.
- El programa de consultoria interna a les direccions de biblioteca ha
sistematitzat una metodologia d’actuació que pretén millorar la
capacitació directiva en l’anàlisi de situacions i la presa de decisions
sobre la base de:
- Ampliar els elements considerats en l’anàlisi inicial, incloent-hi les
pròpies dificultats per intervenir de manera eficaç.
- Definir diverses línies d’intervenció alternatives.
- Preveure  els efectes que pot tenir cada una de les alternatives en
l’evolució de la situació i en l’enfortiment o afebliment del rol directiu,
en diversos entorns i diversos períodes de temps.
- Com a part del programa de suport al desenvolupament de la carrera
professional del personal bibliotecari de base, s’ha cobert
provisionalment la direcció de la biblioteca Candel.
Pel que fa a l’aplicació de la normativa pressupostària i comptable i en
particular la Llei Reguladora de les Hisendes Locals el Consorci de
Biblioteques està sotmès al control i fiscalització per part de les dues entitats
locals que hi realitzen les aportacions econòmiques, Diputació i Ajuntament.
La fórmula és diferent en cada cas:
− La Diputació utilitza la fórmula del control financer mitjançant la qual es
realitzen les comprovacions necessàries i es promou la millora de les
tècniques i procediments de gestió econòmico-financera. Aquest control
s’encarrega a una empresa d’auditoria externa.
− L’Ajuntament realitza la fiscalització dels estats de tresoreria, Hisenda
Pública, Seguretat Social i Pamem i analitza la congruència comptable.
Aquesta fiscalització es realitza directament per la Intervenció general a
través del departament d’auditories.
En aquest sentit l’Interventor adjunt de l’Ajuntament de Barcelona emetrà el
seu informe definitiu d’acord amb el Pla de Fiscalització en relació a l’exercici
2006. Per la seva part el President delegat de l’Àrea de Govern Local de la
Diputació elaborarà el seu informe de control financer de l’exercici 2006.
Despesa La despesa total d’aquest exercici, incloent el capítol d’inversions, ha estat de
23.940.860 €, que significa una despesa pública per habitant de 14,9 €. La
distribució per entitats que formen el Consorci ha estat:
Ajuntament Diputació Generalitat
Ingressos
propis
TOTAL
17.572.892 6.268.137 456.005 99.831
71.5% 26.18% 1.90% 0.42%
23.940.860
Pel que fa a la despesa de funcionament de la xarxa ha estat de
16.510.958€. Això representa un augment del 6,2% respecte el 2005, i un
creixement acumulat del 209,3% respecte l’any 2000.
Ajuntament Diputació TOTAL
10.230.266 6.280.692
61.96% 38.04%
16.510.958
  Memòria 2006 – Consell General  
17
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Despesa en
funcionament
(€)
5.337.316 7.055.068 10.081.941 11.639.949 13.490.399 15.544.089 16.510.658
Increment - 32,2% 43% 15,4% 15,9% 15,2% 6,2%
Increment
acumulat
- - 88,89% 118,1% 152,75% 191,2% 209,34%
Plantilla El desplegament del Pla de Biblioteques comporta un augment de la plantilla
de les Biblioteques de Barcelona per tal d’assegurar l’ampliació de la Xarxa i
l’augment dels horaris i els programes.
Durant el 2006 s’han resolt 5 processos selectius per ocupar les places de:
- 1 lloc de Responsable de premsa-comunicació, 11 candidats admesos
- 1 lloc de Director/a de biblioteca de barri tipus A, 2 aspirants admeses
- 1 lloc de Responsable del Projecte Tibidabo, 2 aspirants admeses.
- 51 places de tècnic auxiliar d’institucions culturals, branca biblioteques,
593 aspirants admesos
- 3 places de tècnic auxiliar d’institucions culturals, branca serveis
centrals, 9 aspirants admesos.
A finals del 2006, la plantilla estava formada per un total de 272 llocs de
treball. Cal tenir en compte que, donada la varietat de situacions que es
produeixen en els horaris de les biblioteques, un mateix lloc de treball a
vegades es cobreix amb dues persones a mitja jornada. Es distribueixen de
la manera següent:
- Serveis Centrals: 15 persones (gerent, administradora, directora tècnica,
cap de Recursos Humans, director de Programes, cap de Comunicació,
tècnica de Recursos Humans, tècnica de la Direcció Tècnica, tècnica de
Gestió d’Activitats Culturals, secretària tècnica, secretària de direcció, 4
tècnics auxiliars de suport a les direccions, més 3 persones amb un
contracte específic per a desenvolupar tasques i programes vinculats a la
direcció de programes.
- Xarxa de Biblioteques: 236 persones
ƒ 81 bibliotecàries i bibliotecaris
ƒ 136 tècnics auxiliars
ƒ 19 personal de suport
- Equip itinerant: 18 persones
ƒ 5 bibliotecàries i bibliotecaris
ƒ 13 tècnics auxiliars
Com a indicador comparatiu, al final del 2001 la Xarxa disposava de 51
bibliotecaris, 82 auxiliars i 17 de personal de suport: 160 persones en total,
entre personal assignat a biblioteques, personal itinerant i personal dels
Serveis Centrals.
En el decurs del 2006 no s’ha produït cap jubilació en la plantilla de
Biblioteques de Barcelona.
Pla de pensions La Comissió Executiva de Biblioteques de Barcelona, va aprovar en data 4 de
juliol de 2002 la proposta de reglament del pla de pensions de Biblioteques
de Barcelona així com els tràmits pertinents fins a la seva aprovació. El 22 de
juliol de 2003 es va constituir la Comissió Promotora del Pla de Pensions del
Consorci, es van nomenar els càrrecs i es va aprovar el text del reglament ,
alhora que es decidia integrar-lo al Fons de Pensions de l’Ajuntament de
Barcelona. La sol·licitud d’integració es va realitzar formalment el 13 de
novembre de 2003. Les funcions d’aquesta Comissió promotora eren
transitòries fins a la formalització del Pla i a la constitució de la Comissió de
Control, que en supervisarà el seu funcionament i execució.
18
L’any 2006 s’ha portat a terme la integració efectiva en el Pla de pensions de
promoció conjunta de l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci compta amb un
representant a la Comissió de Control.
Durant aquest any s’ha establert el nou sistema d’adhesió dels treballadors al
Pla conjunt i s’han realitzat les aportacions correponents als drets generats.
Formació El personal de Biblioteques de Barcelona ha assistit a cursos organitzats pel
Consorci, per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la
Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, el
Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, l’ICUB (Institut de
Cultura de Barcelona), el Consorci per a la Normalització Lingüística i altres
entitats o institucions. Els continguts de la formació es poden estructurar en
aquests tres àmbits:
- Continguts específics: Atenció a l’usuari; Programa d’adquisicions;
Política de col·lecció de cinema; Política de col·lecció de novel·la;
Vignette per a les webs; Aplicatiu guies de lectura en entorn digital;
Com organitzar activitats a les biblioteques: un abans, un durant i un
després; Col·lecció local; Catalogació format MARC 21; Biblioteques i
immigració; Lectura Fàcil; Hemeroteques digitals; Avaluació i
Biblioteca Pública; Disseny i creació de Pàgines Web; Polítiques
juvenils; i les sessions de treball de l’Escola d’Hivern per a personal
de biblioteques.
- Gestió: Rol de direcció; Habilitats interpersonals; .
- Tècniques de suport: Word bàsic; Aplicatius web; VTLS.
El conjunt d’aquests cursos ha comptat amb la participació de 339 persones
(cada persona pot haver assistit a més d’un curs), sumant un total de 3.234
hores de formació.
A més durant els mesos de setembre i octubre es va iniciar el procés de
formació del nou aplicatiu informàtic de gestió de les biblioteques i del
catàleg Corinthian, que va quedar suspès, però, en suspendre’s la
implantació d’aquest nou sistema. A aquesta primera fase de formació hi van
assistir 157 persones (1.015,5 hores de formació).
També cal tenir en compte que per al personal que s’incorpora per primera
vegada a una biblioteca es realitza un procés d’acollida, consistent en una
sessió de Formació Inicial a la biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras on
s’informa dels processos de treball de les Biblioteques de Barcelona i es lliura
el Manual d’Acollida.
Cal destacar també la participació de personal de Biblioteques de Barcelona a
diverses jornades del sector tal i com s’explica en el capítol 6, com per
exemple: les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, el 72è.
Congrés de l’IFLA a Seül, la Segona Trobada Europea de Novel·la Negra de
Barcelona; el III Congreso Nacional de Biblioteca Pública, Interacció ’06
Polítiques Culturals de Proximitat, etc...
Convenis de
pràctiques
Les Biblioteques de Barcelona acullen estudiants procedents de diversos
nivells educatius i especialitats per fer-hi pràctiques professionals.
- 5 estudiants de la Facultat de Biblioteconomia a les biblioteques Vapor
Vell, El Carmel – Juan Marsé i Xavier Benguerel.
- 11 estudiants de la facultat d’Història de la UAB en el projecte de
recollida de fonts orals “Converses amb Memòria” a les biblioteques
Poble-Sec – Francesc Boix, Collserola – Josep Miracle, El Carmel – Juan
Marsé i Montbau – Albert Pérez Baró.
- 3 estudiants de secundària les biblioteques Jaume Fuster, Vila de Gràcia i
Guinardó - Mercè Rodoreda.
- 2 estudiants del centre Femarec (integració de persones amb
discapacitats psíquiques) als serveis centrals.
  Memòria 2006 – Consell General  
19
- 2 estudiants del Centre municipal Pont del Dragó (integració de persones
amb discapacitats) als serveis centrals.
- 3 estudiants de la Università degli studi di Parma, a la biblioteca Xavier
Benguerel.
LA COMUNICACIÓ
INTERNA I EL
TREBALL
COOPERATIU
El treball cooperatiu és fonamental en una organització estructurada en
forma de xarxa com són les Biblioteques de Barcelona. En el decurs del 2006
els instruments que es descriuen a continuació han consolidat l’estructura
organitzativa general i la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.
- Comunicació interna: Com a eina interna d’informació principal s’ha
continuat amb la publicació electrònica de periodicitat mensual
Bibliorevista, que inclou informació interna, criteris, temes referits als
recursos humans i tot allò que facilita l’intercanvi d’informació entre els
equips i l’organització en general (notícies sobre la participació de
Biblioteques de Barcelona en diverses activitats i esdeveniments
organitzats per altres institucions, sobre l’actualitat bibliotecària del
nostre entorn especialment interessant per a la Biblioteques de
Barcelona...).
Les taules de
coordinació
Aquest nom respon a la convocatòria mensual de la reunió de
directors/directores de biblioteca, un mes totes les biblioteques de la xarxa i
l’altre mes només les biblioteques de districte i/o les biblioteques de
referència (les biblioteques de referència són les responsables de coordinar
les accions en el territori amb el conjunt de biblioteques de barri en aquells
districtes que la biblioteca de districte encara no existeix, i com en el cas de
les biblioteques de districte, són el centre de referència en el projecte
“biblioteca sempre oberta” i, per tant, assisteixen a les reunions de
coordinació bimestrals).
En les reunions realitzades durant el 2006 s’han treballat, entre d’altres, els
temes:
- Presentació del Pla d’Actuació general de Biblioteques de Barcelona i de
cadascun dels equipaments.
- Col·leccions: adquisicions 2006, grups de treball, col·laboració amb el
Servei de Biblioteques,...
- Activitats per a gent gran.
- Informe Biblioteques de Barcelona i els centres educatius.
- Nova proposta de col·laboració al Departament d'Universitats Recerca i
Societat de la Informació.
- Avaluació del material pedagògic La Casa de les Paraules.
- Manual de procediment del préstec de les Biblioteques de Barcelona.
Document elaborat pel Grup de treball.
- Nous projectes de desenvolupament professionals: Suport a les
Direccions, Detecció de necessitats formatives del personal.
- Presentació d’accions del pla de civisme de Barcelona per al 2006.
- Presentació del document de nous preus públics i d'estàndards de
pagament d'activitats de les Biblioteques de Barcelona per a l'any 2006.
- Presentació del pressupost d'activitats de la direcció de programes per a
cada biblioteca.
- Presentació de l’actualització del Mapa de Biblioteques de Barcelona.
- Monogràfics de debat per a l’actualització dels objectius del Pla de
Biblioteques de Barcelona.
20
Grups de treball El 2006 els grups de treball han continuat treballant amb l’objectiu de
consensuar metodologies d’intervenció sobre temes específics.
Han funcionat els següents grups de treball:
- Desenvolupament professional del personal
- Préstec
- Préstec a domicili
- Espais Multimèdia - Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
- Polítiques de desenvolupament de les col·leccions: general, cinema i
música (3 grups)
- Nascuts per llegir
- Memòria Oral
- Solidaritat i Cooperació
- Clubs de lectura
- Seguretat
Alguns dels temes tractats en el decurs del 2006 han estat:
- Política de selecció de fons bàsics i específics (música, cinema).
Elaboració del document de referència i de llistes de novetats “Això s’ha
de veure” i “Això s’ha d’escoltar”.
- Elaboració d’un manual de procediment de préstec sobre els morosos.
- Seguiment dels Espais Multimèdia: funcionament, programació formació i
activitats.
- Seguiment del projecte de memòria oral Converses amb memòria.
Elaboració de comunicació i pòster per presentar a diverses jornades i
congressos.
- Seguiment del projecte Nascuts per Llegir i dels nous materials i les
noves iniciatives (club de lectura de pares i mares...)
- Elecció dels d’ajuts a projectes de cooperació internacional en l’àmbit de
les biblioteques presentats a la convocatòria de subvencions.
Espais de coordinació
amb les institucions
promotores
Reunions amb els districtes: el 2006 s’han realitzat reunions de
coordinació i seguiment amb cadascun dels districtes de la ciutat.
- A cada reunió hi ha assistit la gerència de districte, els serveis personals i
l’administració, i per part de les Biblioteques de Barcelona, les direccions
de totes les biblioteques del districte, la gerència, la direcció
tècnica/programes, l’administració/recursos humans i la secretaria
tècnica.
- Les reunions han servit per presentar el Pla d’acció general de
Biblioteques de Barcelona, cada pla d’acció concret de cadascuna de les
biblioteques de cada districte, presentar el Pla d’acció del districte en
cultura vinculat a les biblioteques i per posar en comú les expectatives i
les potencialitats de totes les biblioteques del districte.
- Aquest any a més s’ha presentat als districtes la proposta de revisió del
Mapa de Biblioteques de la ciutat, i s’ha consensuat amb cadascun d’ells
les noves intervencions previstes en el seu territori.
- S’ha continuat treballant a l’espai de coordinació trimestral per districtes.
Hi assisteixen les direccions de cada biblioteca, el tècnic de cultura de
cada districte, la directora tècnica i el director de programes del
Consorci. S’han tractat temes com ara les obres de nous equipaments, el
manteniment, les compres i les inversions, la programació i el seguiment
del Pla d’acció.
Taules de cultura – Reunions amb els tècnics de cultura: de manera
periòdica la direcció de programes de Biblioteques de Barcelona assisteix a la
Taula de cultura, la reunió que l’Institut de Cultura de Barcelona convoca
amb els tècnics de cultura de cada districte per tal d’informar de les accions
bàsiques dutes a terme. De Biblioteques de Barcelona hi assisteix el director
de programes i, quan els temes de l’ordre del dia ho requereixen, també la
directora tècnica.
  Memòria 2006 – Consell General  
21
Taula de comunicació de l’ICUB: aquesta taula coordina les accions de
comunicació de totes les direccions de l’Institut de Cultura de Barcelona.
Biblioteques de Barcelona hi és també present, si l’ordre del dia ho requereix,
a través de la cap de comunicació.
Reunions de caps de zona de la Diputació de Barcelona: la direcció
tècnica de Biblioteques de Barcelona ha estat present a les reunions, de
caràcter bimensual, de caps de zona de la Diputació de Barcelona. Aquesta
reunió és important per continuar la coordinació estreta amb el Servei de
Biblioteques de la Diputació i per assegurar l’intercanvi tècnic amb altres
territoris de la demarcació.
Biblioteques de Barcelona ha participat també en diversos grups de treball
del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (i que s’especifiquen
en l’apartat  Participació en grups de treball del punt 5 d’aquesta Memòria)
SUGGERIMENTS I/O
QUEIXES
Des de l’any 2003 es recullen els suggeriments i les queixes dels usuaris
sobre les Biblioteques de Barcelona. Aquestes demandes dels usuaris ens
ajuden a detectar mancances i així millorar els serveis.
Aquest 2006 s’ha produït un fort increment en la recollida d’aportacions dels
usuaris, tant en el cas de suggeriments i desiderates com de queixes. Aquest
augment pot atribuir-se a diversos motius:
- A finals del 2005 el Consorci de Biblioteques de Barcelona s’ha incorporat
al sistema IRIS (Incidències Reclamacions i Suggeriments) de
l’Ajuntament de Barcelona, un programa de gestió de suggeriments i
queixes, responent directament a les qüestions relacionades amb les
biblioteques públiques de la ciutat. Amb aquest nou servei es facilita al
ciutadà manifestar la seva opinió, i ho pot fer des de casa, sense
l’angúnia que per a alguns podria significar fer-ho des de la pròpia
biblioteca.
- Des de les pròpies biblioteques es potencia l’ús de la bústia de
suggeriments i queixes, ja que és un bon instrument per conèixer l’opinió
dels usuaris i donar resposta a les seves necessitats.
2003 2004 2005 2006
1r trimestre 263 107 68 179
2n trimestre 124 97 86 194
3r trimestre 103 65 37 90
4rt trimestre 119 95 147 151
TOTAL 609 364 338 614
Increment - -40% -7.1 81,6%
Com a balanç de tot l’any, cal reportar els principals temes apareguts:
- Servei de préstec: fitxa personal de préstec, durada del préstec de
CD’s i DVD’s.
- Servei d’informació: pissarra amb recomanacions de llibres i crítiques
literàries.
- Col·lecció / Servei de música, premsa i revistes: demandes
concretes de títols, centres d’interès i subscripcions a revistes, ordre en
la classificació, més d’un exemplar dels diaris.
- Àrea infantil: tallers, jocs de taula i jocs en general, espais de treball en
grup, dificultat per fer conviure diferents edats pel soroll.
- Servei bases de dades i Internet: targetes de música, sistema de
reserva, deficiències en el servei Wi-Fi.
- Activitats: aforaments limitats.
- Espais i equipaments: horaris de les biblioteques, soroll – silenci,
deficiències tècniques de manteniment, sales d’estudi, augment dels
punts de lectura.
- Altres: gestió d’alguns serveis, vigilància, mòbils, manteniment exterior,
màquina de cafè a les sales d’estudi.
A les queixes i els suggeriments s’hi dóna resposta des de la mateixa
22
biblioteca i/o des dels Serveis Centrals. Després es prenen les mesures
necessàries per resoldre les mancances tant al centre concret en que s’han
originat com en el conjunt de la xarxa si són generals.
ANÀLISI
D’INDICADORS
Els Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelona han dut a terme l’anàlisi
dels indicadors disponibles per tal mesurar i valorar la tipologia d’accions i les
característiques concretes de cada biblioteca. S’ha treballat amb indicadors
descriptius diversos: serveis, activitats, nombre de personal, metres
quadrats. Això ha permès detectar on cal planificar i ajustar recursos.
D’altra banda es treballen els indicadors d’explotació del carnet de
biblioteques i també els que obtenim a través de l’enquesta Òmnibus
Municipal, que ens permeten obtenir un perfil dels usuaris de les biblioteques
de Barcelona. Això ens ajuda a detectar quins són els sectors de la població
on les biblioteques tenen una penetració més gran, i ens serveix per
dissenyar millor els serveis i les activitats per tal d’arribar als públics que ara
no usen aquest equipament.
El passat 2004 vam disposar dels resultats obtinguts amb l’Enquesta de
Satisfacció dels Usuaris realitzada per l’Oficina d’Avaluació del Servei de
Qualitat i del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Van ser
una bona eina per ampliar aquest perfil i per conèixer el grau de satisfacció
dels usuaris. Aquesta enquesta es realitza de forma periòdica cada 3-4 anys,
per tant tornarem a tenir resultats el proper 2008.
Les biblioteques
a l’Òmnibus
Municipal
L’Ajuntament de Barcelona realitza unes enquestes telefòniques amb
l’objectiu de conèixer l’opinió, l’ús i les propostes de millora de diferents
serveis de la ciutat de Barcelona. Biblioteques de Barcelona incorpora a
l’Òmnibus municipal 6 preguntes sobre biblioteques públiques que ens
proporcionen diferents indicadors: sexe, nivell d’estudis, llengua, etc.  Fins
ara les preguntes referents a biblioteques s’incloïen trimestralment., però
analitzant la sèrie de resultats s’ha cregut convenient fer-ho de manera
semestral.
El 2006 de les sis qüestions que es plantegen, tres de les preguntes bàsiques
es mantenen des del 2002, amb la finalitat de continuar la sèrie de resultats i
veure l’evolució a llarg termini. D’altres tres són noves del 2005 de cara a
identificar millor el sector dels no usuaris i conèixer els seus motius per no
anar a les biblioteques públiques de la ciutat (de les dues qüestions que
s’han mantingut en el qüestionari, oferim l’evolució dels resultats des del
2002).
Fitxa tècnica de l’enquesta:
- Mostra: 1.000 entrevistes trimestrals
- Univers: Població de Barcelona de 16 i més anys
- Metodologia: entrevista telefònica
- S’han realitzat dues onades, els mesos de juny i desembre.
Coneixement de les biblioteques
El 77,8%  dels enquestats assegura que coneix alguna biblioteca pública de
la ciutat (deixant a banda les b. Universitàries i les escolars). Això significa
un creixement acumulat del 35,3% respecte el 2002.
2002 2003 2004 2005 2006
Les coneixen 57,5 64,4 66,0 70,9 77,8
Increment - 12,1% 2,5% 7,3% 9,7%
  Memòria 2006 – Consell General  
23
Als qui coneixen i/o utilitzen el servei de biblioteca pública, se’ls pregunta:
Amb quina freqüència hi acostuma a anar:
-  2,25%  Diària
- 12,05% Setmanal
-  6,35%  Quinzenal
- 10,95% Mensual
-   4,0%   Bimensual
- 12,05% D’1 a 5 cops l’any
- 15,5%   Ocasionalment
- 36,5%   Mai
-   0,2%   NS/NC
Serveis més utilitzats (se’n pot dir més d’un)
- 71,2%   Préstec de llibres, revistes, vídeos...
- 68,6%   Consulta de llibres a la sala
- 35,2%   Ús de la sala amb material propi
- 28,7%   Lectura de premsa a la sala
- 22,6%   Internet
- 18,3%   Espais Multimèdia
-   9,05% Tallers i clubs de lectura
- 11,1%   Altres activitats culturals
Opinió sobre els aspectes a millorar
- Un 37,7 % no millorarien res i un 16,8% no opina al respecte.
De les persones que no millorarien res (i per tant se suposa que estan
satisfetes amb el servei que ofereixen les biblioteques) cal destacar el
creixement acumulat d’un 73,7% des del 2002.
- Dels que opinen que cal millorar alguna cosa, destaquen:
- més llibres
- ampliar els horaris i espais
- més ordinadors / Internet
- més biblioteques
2002 2003 2004 2005 2006
Res 21,7 23,2 27,6 32,9 37,7
No ho sap 21,1 17,6 12,8 16,2 16,8
Més llibres 16,1 18,6 15,9 16,1 13,9
Ampliar horaris 7,3 7,8 9,7 9,1 8,1
Ampliar espai 6,7 6,8 5,8 6,2 5
Més biblioteques 2,8 3,3 2,8 3,2 3,9
Més ordinadors / Internet 2,8 1,7 2,4 1,5 1,2
Altres (Neteja, manteniment, difusió,
més activitats…)
21,5 21 23 14,8 6,3
Als qui no utilitzen habitualment les biblioteques, se’ls pregunta perquè.
Motius pels quals no va a la biblioteca pública
- 26,2% Per manca d’interès, no li agrada llegir
- 23,7% Per manca de temps
- 20,4% Té llibres, compra llibres
-   8,9% Per raons d’edat, salut
-   5,6% Fa servir Internet
-   4,4% Va a altres biblioteques
-   3,5% Té altres ocupacions
-   2,3% No les coneix, li queden lluny
24
Cal destacar que només un 2,3% al·lega falta de coneixement de la xarxa
bibliotecària de la ciutat (el 2005 va ser un 3%).  També és destacable un
canvi de tendència que ja es detecta en la feina quotidiana a les biblioteques,
i que d’una manera encara tímida també manifesten aquests resultats, i és la
utilització d’Internet per a obtenir certes informacions que fins ara oferien
només les biblioteques  (d’un 2% el 2005 a un 5,6%).
Finalment, a tots els enquestats (usuaris i no usuaris) se’ls fa una mateixa
pregunta.
Voldria tenir informació periòdica sobre les biblioteques?
Per quin mitjà?
- Al 36,2% no els interessa rebre informació. És notable la disminució del
nombre de persones que manifesten no tenir interès a rebre informació i
que el 2005 era d’un 46,7%.
Els que volen rebre informació, especifiquen com:
- 18,5% Fulletons de la pròpia biblioteca
-   9,8% Correu electrònic
- 15,5% Premsa
-   9,6% Web de Biblioteques de Barcelona
-   3,3% Pel personal de la biblioteca
-   2,5% Per correu
Han desaparegut la ràdio i les Oficines d’Atenció al Ciutadà, que en canvi si
que eren presents en els resultats del 2005, i en canvi apareix per primera
vegada el correu convencional.
Les noves qüestions introduïdes a l’enquesta ens han donat força informació
de cara a les actuacions de comunicació: explicar que a les biblioteques a
més de llegir s’hi poden fer altres coses (per a aquells que manifesten que no
els agrada llegir o bé els qui ja tenen llibres a casa); o bé fer més difusió dels
serveis de préstec i lectura a domicili per a les persones amb problemes de
mobilitat.  De fet gràcies als primers resultats del 2005 ja s’han pogut
emprendre algunes accions en aquest sentit i els resultats del 2006 ratifiquen
que el coneixement de les biblioteques ha millorat durant l’any en quasi
10%.
  Memòria 2006 – Consell General  
25
3. L’AMPLIACIÓ INFRAESTRUCTURAL DE LA XARXA
DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
El desenvolupament de les infrastructures bibliotecàries de Barcelona té el
referent en el “Pla de Biblioteques 1998-2010” que planifica, entre altres
aspectes, la creació de nous equipaments i la readequació dels centres que
no s’adapten als requeriments del Pla.
LES NOVES
BIBLIOTEQUES
1998-2005
Des de l’any 1998, any d’aprovació del “Pla de Biblioteques 1998-2010” fins
al final de l’any 2006 s’han creat 13 noves biblioteques i se n’han adequat 5
més:
Biblioteques inaugurades des del 1998:
- Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda a Horta - Guinardó (districte,
1999)
- Biblioteca Garcilaso a Sant Andreu (barri, 1999)
- Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras a Les Corts (districte, 2000)
- Biblioteca Clarà a Sarrià - Sant Gervasi (barri, 2000)
- Biblioteca Barceloneta a Ciutat Vella (barri, 2001)
- Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró a Horta - Guinardó (barri, 2001)
- Biblioteca Poble Sec Francesc Boix a Sants - Montjuïc (barri, 2001)
- Biblioteca Collserola - Josep Miracle a Sarrià - Sant Gervasi (barri, 2002)
- Biblioteca Vila de Gràcia a Gràcia (barri, 2002)
- Biblioteca Fort Pienc a L’Eixample (barri, 2003)
- Biblioteca El Carmel – Juan Marsé a Horta – Guinardó (districte, 2003)
- Biblioteca Bon Pastor a Sant Andreu (barri, 2004)
- Biblioteca Jaume Fuster a Gràcia (districte, 2005)
Biblioteques readequades o traslladades des del 1998:
- Biblioteca Sofia Barat, trasllat a la localització actual, a L’Eixample (barri,
2000)
- Biblioteca Vapor Vell, trasllat de Laporta i Mercader, a Sants - Montjuïc
(districte, 2000)
- Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, trasllat a l’edifici de Can Fabra, a
Sant Andreu (districte, 2002)
- Biblioteca Francesca Bonnemaison, ampliació i rehabilitació de
l’equipament, a Ciutat Vella (barri, 2004)
- Biblioteca Francesc Candel, trasllat a l’edifici rehabilitat de l’Antiga
Fàbrica Philips (barri, 2006).
Això fa que actualment la Xarxa de Biblioteques de Barcelona disposi de 29
equipaments:
- 8 biblioteques de districte, que són: Vapor Vell a Sants - Montjuïc, Miquel
Llongueras a Les Corts, Jaume Fuster a Gràcia, Guinardó - Mercè
Rodoreda i Carmel - Juan Marsé a Horta - Guinardó, Nou Barris a Nou
Barris, Ignasi Iglésias - Can Fabra a Sant Andreu i Xavier Benguerel a
Sant Martí.
- 21 biblioteques de barri.
Així, al final del 2006, la xarxa de biblioteques de Barcelona disposava de 29
equipaments amb un total de 36.302 m², la qual cosa significa un
creixement d’un 5,1 % respecte de l’any 2005, i un creixement acumulat des
del 1998 -any d’aprovació del Pla- del 228,52%.
26
INVERSIÓ DE L’AJUNTAMENT EN BIBLIOTEQUES DES DEL 1996
districte/equipament
PAM
1996-1999
PAM
2000-2003
PAM
2004-2007 Total
Ciutat Vella
    Barceloneta – La Fraternitat 733.235 1.007.802 543.331 2.284.368
    Francesca Bonnemaison 291.995 291.995
    Gòtic 1.700.000 1.700.000
    Sant Pau i Santa Creu 27.305 27.305
    Central Urbana (excavacions) 294.753 294.753
L'Eixample
    Fort Pienc 300.506 1.590.036 4.283 1.894.825
    Joan Miró 24.040 7.017 31.057
    Lola Anglada 2.063 2.063
    Sofia Barat 106.980 107.407 8.008 222.395
    Sagrada Família 5.000.000 5.000.000
    Sant Antoni 3.600.000 3.600.000
Sants – Montjuïc
    Vapor Vell 2.077.699 1.233.770 354.997 3.666.466
    Francesc Candel (illa Philips) 680.843 2.905.818 3.586.661
Les Corts
    Can Rosés 9.029 9.029
    Les Corts – Miquel Llongueras 1.794.021 275.354 21.378 2.090.753
Sarrià – Sant Gervasi
    Clarà 885.291 69.140 13.125 967.556
    Collserola – Josep Miracle 1.290.900 9.169 1.300.069
Gràcia
    Jaume Fuster 2.428.799 9.390.320 11.819.119
    Vila de Gràcia 1.615.836 2.894 1.618.730
Horta – Guinardó
    Guinardó - Mercè Rodoreda 1.806.041 19.934 1.825.975
    Montbau – Albert Pérez Baró 252.426 2.281 254.707
    El Carmel - Juan Marsé 3.076.865 298.145 3.375.010
    Horta – Can Mariner 4.091.910 4.091.910
Nou Barris
    Nou Barris 936.377 936.377
    Via Favència (Les Roquetes) 2.082.139 2.082.139
    Zona Nord 2.455.000 2.455.000
Sant Andreu
    Bon Pastor 292.270 2.289.859 2.582.129
    Ignasi Iglésias - Can Fabra 6.595.137 6.595.137
    Trinitat Vella 5.974 5.974
    La Sagrera (Camp del Ferro) 50.738 50.738
Sant Martí
    Clot (adquisició local) 215.000 2.780 217.780
    Poblenou - Can Saladrigas 4.530.295 4.530.295
    Ramon D’Alòs-Moner 1.140 1.140
    Sant Martí de Provençals 1.741 1.741
    Xavier Benguerel 3.448 3.448
TOTAL 8.664.190 20.731.585 40.020.869 69.416.644
 
 
 
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Equipaments 18 20 22 25 27 28 29 29 29
Metres
quadrats
11.038 13.700 18.013 19.810 23.200 26.000 29.069 34.497 36.302
% creixement -- 24,1% 31,5% 10% 17,1% 12,1% 11,8% 18,7% 5,2%
Evolució i creixement
dels equipaments
bibliotecaris
% acumulat -- -- 63,2% 79,4% 110,2% 135,5%  63,3% 212,5% 228,9%
  Memòria 2006 – Consell General  
27
BIBLIOTECA CENTRAL
URBANA
El 2002 la Biblioteca Central Urbana (BCU) va modificar la seva previsió
d’ubicació de l’antic mercat del Born als terrenys situats entre la Ciutadella i
l’Estació de França, un cop es va decidir musealitzar les restes que van
aparèixer en les primeres excavacions de prospecció arqueològica. La
troballa va generar un intensíssim debat ciutadà i es va fer una detallada
anàlisi de la compatibilitat dels usos (entre restes arqueològiques i biblioteca)
que va culminar en:
- La definició del Born com a espai cultural vinculat a les restes
arqueològiques trobades.
- La nova ubicació de la Biblioteca Central Urbana en els terrenys situats
entre la Ciutadella i l’Estació de França. El Pla director de la Ciutadella
preveu reutilitzar el conjunt dels terrenys, actualment ocupats pel
Zoològic, recuperant el disseny de Fontserè així com donar nou ús a
l’Aquari i algunes de les zones de l’actual Zoo, connectar el Parc actual
amb el Parc Mar de la Barceloneta i redissenyar l’actual carrer de la
Circumval·lació. El Pla preveu també la reorientació d’ús de l’actual
Estació de França. Finalment fa una reserva d’espai de 5.223 m² de
planta per a ubicar-hi la futura Biblioteca Central Urbana. Aquesta
ubicació va ser proposada per l’Ajuntament de Barcelona al conjunt
d’administracions implicades en la construcció i la gestió de la BCU: el
Ministeri de Cultura del Govern de l’Estat i a la Conselleria de Cultura de
la Generalitat de Catalunya.
La Biblioteca Central Urbana, per tant, es construirà en un edifici nou. L’Estat
es farà càrrec de la construcció de l’edifici, la Generalitat de Catalunya
assumirà les despeses del seu funcionament, tant pel que fa al manteniment
i al personal com a l’adquisició de fons, i l’Ajuntament de Barcelona, per la
seva part, cedeix els terrenys en el marc d’adequació urbanística de l’entorn.
Aquest any 2006 s’ha signat un protocol entre les tres administracións
implicades (Estat Espanyol, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de
Barcelona) que permetrà la convocatòria del concurs arquitectònic. Abans de
la convocatòria d’aquest concurs s’està realitzant l’excavació del solar que
permetrà garantir la profunditat necessària per a la viabilitat de la
construcció.
La Biblioteca Central Urbana complirà una doble funció. Com a biblioteca
pública d’àmbit provincial serà el centre receptor del material de dipòsit legal
i serà la biblioteca de referència del préstec interbibliotecari. D’altra banda,
com a biblioteca central urbana gestionarà el sistema de lectura pública de la
ciutat, i serà el centre de referència pel que fa als serveis d’informació de la
ciutat i a la coordinació interinstitucional en la gestió de la lectura pública.
La Biblioteca tindrà una extensió de 15.000 metres quadrats útils (18.000
construïts), amb un fons inicial previst de 250.000 documents, xifra que
s’incrementarà fins a 600.000 documents al llarg dels seus primers deu anys.
Un cop el seu funcionament estigui consolidat es calcula que tindrà entre
8.000 i 16.000 visitants diaris, la qual cosa el convertirà en un dels
equipaments culturals amb més usuaris de la ciutat.
De fet, en aquests moments ja són accessibles a través d’Internet alguns
documents de la col·lecció local i llibres especials que ja s’han adquirit, dels
250.000 volums amb els quals es posarà en funcionament la Biblioteca de
Barcelona mitjançant les adreces electròniques:
http://www.gencat.cat/slp/vtls/catalan/index.html i
http://cultura.gencat.cat/biblio/index.htm.  Aquests volums estan
disponibles en magatzems especialment habilitats a l’Arxiu Nacional de
Catalunya a Sant Cugat del Vallès.
28
LES NOVES
BIBLIOTEQUES DE
DISTRICTE I DE
BARRI
L’any 2006 ha suposat el trasllat d’un equipament a una nova seu, la
continuació de les obres de 3 equipaments que s’inauguraran el proper any,
l’inici d’obres de 3 equipaments més que s’inauguraran els propers anys, i la
definició dels projectes funcionals i/o executius de 9 biblioteques més.
El trasllat - ampliació realitzat l’any 2006 ha estat:
− La Biblioteca Francesc Candel, al districte de Sants-Montjuïc.  El 26 de
novembre es va inaugurar la nova seu de la biblioteca Francesc Candel,
un edifici rehabilitat situat al Passeig de la Zona Franca, l’antiga fàbrica de
làmpades de la Philips, un edifici d’un alt interès arquitectònic, rehabilitat
a partir del projecte de l’arquitecte Josep Lluís Canosa. Es tracta de
l’ampliació d’una biblioteca de barri que s’havia inaugurat el 1987 en un
espai de 380 m2
L’edifici conté també un Centre d’Atenció Primària. Aquest trasllat suposa
l’ampliació en 1.700 m2 més de la Biblioteca Francesc Candel (fins a més
de 2.100 m2).
Per al 2007 es preveu la inauguració de:
- La biblioteca de districte a Sagrada Família, al carrer Provença 480 (a
l’illa situada entre els carrers Mallorca – Padilla – Provença – Lepant).
L’arquitecte Manel Ruisánchez és l’encarregat del projecte.
- La biblioteca de barri de Sant Antoni, al carrer Borrell (entre Manso i
Parlament) en un edifici de nova planta que dóna entrada a un interior
d’illa  on  s’ubica  un  casal  de  gent  gran. L’equip d’arquitectes Aranda,
Pigem i Vilalta n’han fet el projecte arquitectònic.
- La biblioteca de barri d’Horta s’ubicarà a l’antiga Masia Can Mariner,
situada al carrer d’Horta cantonada amb el carrer del Vent. L’arquitecte
encarregat del projecte és Josep Vila Bayó.
El trasllat de:
- La biblioteca Les Roquetes es traslladarà a un dels edificis de l’actual
Centre Cívic de Via Favència. L’arquitecte responsable del projecte és
Alfons Soldevila.
I l’ampliació de:
- La biblioteca Barceloneta – La Fraternitat, que incorporarà la planta baixa
a l’equipament. Això permetrà fer una nova sala de lectura de premsa,
l’Espai Multimèdia, traslladar el taullel d’informació i de préstec i
visualitzar la biblioteca des del carrer.
La situació de les biblioteques en les quals s’ha treballat el 2006 es descriu a
continuació, districte per districte i biblioteca per biblioteca:
Districte de Ciutat Vella.
- Biblioteca  Gòtic. S’ha realitzat el projecte bàsic i s’ha iniciat el projecte
executiu.
- Pel que fa a la biblioteca Barceloneta – La Fraternitat, s’ha realitzat el
projecte arquitectònic de la incorporació de la planta baixa a
l’equipament.
- Pel que fa a la biblioteca Sant Pau – Santa Creu, Biblioteques de
Barcelona ha estat present en el procés de participació ciutadana per a la
definició dels usos de la Plaça de la Gardunya, l’emplaçament on
s’ubicarà la nova biblioteca.
Districte de L’Eixample.
- S’ha realitzat el seguiment de les obres de les dues biblioteques que
s’inauguraran durant el 2007: Sagrada Família i Sant Antoni.
Districte de Sants – Montjuïc.
- S’ha treballat en el seguiment de les obres i la posada en funcionament
de la biblioteca Francesc Candel.
  Memòria 2006 – Consell General  
29
Districte de Les Corts.
- El districte ha realitzat l’estudi per a la ubicació en un espai idoni d’una
biblioteca de districte, a l’antic Centre del Vidre.
Districte de Gràcia.
- Pel que fa a la biblioteca de barri de Penitents, ja s’ha realitzat el
projecte bàsic amb l’equip d’arquitectes Francesc Rius i Eva Gómez.
Districte d’Horta - Guinardó.
- S’ha realitzat el seguiment de l’obra de la biblioteca que s’inaugurarà
durant el 2007: Horta – Can Mariner.
Districte de Nou Barris.
− S’han iniciat les obres per al trasllat que es produirà durant el 2007 de la
biblioteca de Les Roquetes i se n’ha realitzat el seguiment.
− Pel que fa a la biblioteca Zona Nord s’han iniciat les obres del novembre
d’aquest any. Es preveu inaugurar l’equipament l’estiu del 2008.
− La biblioteca Torre Llobeta es traslladarà a les antigues Cotxeres Borbó,
dins un conjunt d’equipaments sòcioculturals. Compartirà edifici amb un
Centre d’Atenció Primària i un Casal d’Avis. S’ha redactat el Projecte
Funcional i l’avantprojecte.
Districte de Sant Andreu.
− La biblioteca de Trinitat Vella després d’haver concretat la seva ubicació,
que se situarà al carrer Galícia cantonada Torné. Durant el 2006 s’ha
iniciat el projecte executiu. L’inici de les obres està previst per l’estiu del
2007.
− S’ha realitzat el projecte executiu de la nova biblioteca La Sagrera - Camp
de Ferro, no prevista al Pla de Biblioteques 1998-2010, i fruit del treball
d’actualització del Mapa realitzat amb els districtes.
Districte de Sant Martí.
− La biblioteca de Can Saladrigas va començar les obres el juliol del 2006.
Es preveu inaugurar l’equipament el setembre de 2008. La biblioteca
compartirà l’edifici amb un Casal d’Avis que ja és en funcionament, el
Centre de Patrimoni Industrial vinculat al Museu d’Història de Barcelona, i
el Centre d’Imatgeria Popular.
− S’ha adquirit el local per a la nova biblioteca Camp de l’Arpa – Alchemika,
fruit del treball d’actualització del Mapa realitzat amb els districtes.
En resum, l’estat de les biblioteques en procés de construcció o ampliació a
finals del 2006 és el següent:
− En fase d’obres:
− Barceloneta - La Fraternitat
− Sant Antoni
− Sagrada Família
− Horta - Can Mariner
− Les Roquetes
− Zona Nord
− Can Saladrigas
− Pendent d’inici d’obres:
− La Sagrera – Camp de Ferro
− Trinitat Vella
− En fase de projecte funcional i avantprojecte realitzats:
− Penitents
− Torre Llobeta – Cotxeres Borbó
− En fase de projecte executiu:
− Gòtic
30
  Memòria 2006 – Consell General
31
4. L’OFERTA DE LES BIBLIOTEQUES DE LA CIUTAT
DEL CONEIXEMENT
La biblioteca pública és definida al Pla de Biblioteques com un espai obert a
tothom, amb els suports tecnològics que facilitin la democratització i la
difusió de la informació, la transmissió de coneixements, la formació
acadèmica, l’educació permanent, l’autoinformació, el lleure, el foment de la
creativitat “narrativa” i la trobada amb altres ciutadans.
Aquest model es posa a la pràctica a partir del desenvolupament d’una oferta
àmplia que inclou elements comuns per a tots els centres, com el fons
general de la col·lecció o la connexió gratuïta a Internet, i propostes
específiques per a cada un d’ells, com els fons especialitzats i les accions de
foment de la lectura.
A continuació, biblioteca per biblioteca, després d’un quadre d’indicadors
bàsics i d’algunes dades històriques, hi ha una petita memòria de les
principals línies de treball desenvolupades durant el 2006, i d’aquells serveis
i activitats que són propis de cada biblioteca i que les fan singulars i
adaptades al seu territori.
La resta, els serveis comuns i les activitats, així com les dades d’ús del
conjunt de la xarxa, s’expliquen en la segona part d’aquest capítol.
32
  Memòria 2006 – Consell General
33
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
276 1.811 116.887 423,5 30.746 93.127 337,42 16.086 8,88 1.421 8.386 4.824 33.109
0 -0.2 -5.1 -5.1 -7.1 -6.2 -6.2 -8.6 -8.4 -16.8 16.6 7.2 17
Especialització: restauració i hostaleria. Fons especial del mar i els infants
En funcionament des del 22 de maig de 2001.
Situada al districte de Ciutat Vella, al barri de la Barceloneta, en un edifici històric, l’edifici
modernista de l’antiga cooperativa obrera La Fraternitat, construït el 1917 per Manuel Guàrdia Vila.
És una de les biblioteques noves de la xarxa. Disposa de 686 m² distribuïts en les 4 plantes de
l’edifici. La rehabilitació va anar a càrrec de l’arquitecte Josep M. Rovira.
A partir de les línies previstes a desenvolupar durant aquest exercici es pot dir:
Serveis generals
Es constata un notable augment d’usos de canalla sense referents adults que els tutelen o els
acompanyen. Una població amb risc d’exclusió social. En aquest context, la biblioteca treballa com
un servei extarescolar substitutori. Intentar donar resposta a aquesta realitat s’ha imposat com un
tema prioritari. En aquest sentit, s’ha presentat una proposta d’actuació en el marc del Pla
d’immigració del Districte.
Per contra, en sintonia amb la tendència general de la xarxa, ha disminuït el nombre de visitants i
d’usos del servei de préstec, entre el -5% i el -7% respectivament. Cal dir que resulta difícil
mantenir la punta de creixement que es va produir al 2005 (entre el 30% i el 40 %). Malgrat es
detecta un canvi d’hàbits de consulta i d’informació referencial en paper a favor dels recursos
electrònics, encara resulten poc significatius els canvis de tendència en el consum audiovisual. Cal
però estar alerta per incorporar tant recursos d’informació i referència on line com les noves
possibilitats de descarrega digital al catàleg de serveis. Enguany es pot destacar l’augment del
públic atret pel servei wi-fi. L’acceptació s’ha consolidat, les estadístiques presenten unes xifres
d’ús superiors a la mitja de biblioteques de barri de la xarxa.  S’han continuat les accions de millora
del treball orientat a l’usuari amb la recollida i l’anàlisi de les dades del servei d’informació amb la
finalitat d’ajustar la pertinença del binomi pregunta-resposta. Un servei potser poc conegut pel
ciutadà en general però ben valorat pels que en fan ús.
Col·lecció documental
Amb motiu del 5è aniversari de la Biblioteca s’han portat a terme diverses estratègies de difusió i
d’organització del fons especial de Restauració i hostaleria. També s’ha actualitzat Dansa
contemporània, La mar de ficció per a infants i s’ha començat a compensar el dèficit en Art
contemporani. Finalment, s’ha eliminat el format VHS i s’han retirat materials de Ciències socials.
poc rendibles i obsolets.
Biblioteca i escola
S’ha continuat el programa de suport i d’acollida escolar. El disseny de les sessions s’ha concretat a
partir d’estratègies a mida en l’ús de les eines de cerca d’informació i en la selecció i presentació de
llibres per compartir el gust per la lectura. S’han adquirit els títols de literatura recomanats al
currículum dels centres del barri. S’han enviat llistes de les noves adquisicions als CEIPs i a l’IES.
S’ha coordinat el calendari escolar amb el professorat de l’IES per donar suport personalitzat als
alumnes dels treballs de recerca i crèdits de síntesis i s’han mantingut les col·laboracions de cessió
d’espai per presentar treballs escolars, compartir experiències pedagògiques i fomentar les visites
en família a la biblioteca.
Biblioteca i entorn
Aquest any s’ha iniciat el suport al programa d’alfabetització digital del Districte, Dona connecta’t.
S’han continuat les col·laboracions amb l’Escola d’adults, Taller Escola Barcelona, Centre S. Maria
de Marillach, Espai familiar Magarrufa, Joan Salvador Gavina, Casals gent gran i canalla, etc. S’ha
participat en el Pla integral de gent gran Barceloneta, en la Taula dona, en la constitució de la
Taula jove, en el Pla d’immigració del Districte, Consell dels Infants Ciutat Vella, Coordinadora
d’acollida per la Llengua, etc.
Foment de la lectura
A més de dur a terme la programació habitual de xarxa, el concepte de foment s’ha integrat en el
treball quotidià d’atenció a l’usuari i a la comunitat: assessorament personalitzat, exposicions
documentals (temàtiques i d’actualitat) seleccions bibliogràfiques, musicals i cinematogràfiques al
Tela Marinera (mailing postal personalitzat) les llistes de novetats al web, propostes de lectura al
diari del barri, etc. Aquest any s’ha reactivat el Club de lectura amb el fil conductor “reivindiquem
els clàssics!”
Imatge i comunicació
S’han millorat productes d’edició local com el Tela Marinera, el catàleg de fitxes de cine i altres
materials d’autoedició, un pòster-calendari il·lustrat per a la canalla, etc. S’ha l’elaborat la guia
Cinema degustació vinculada a l’especialització. S’ha presentat la col·lecció Retauració & hostaleria
a diversos mitjans de comunicació i al públic en general, s’han elaborat un parell notes
informatives pel diari del barri (5è aniversari i ampliació de l’equipament) etc. La bústia de
suggeriments i queixes s’ha gestionat donat resposta personalitzada a totes les butlletes.
Organització interna i treball en xarxa
Sense canvis significatius en la configuració l’equip humà, sobre els objectius plantejats no s’ha
aconseguit millorar la dotació ni la qualificació del personal de l’àrea infantil. S’ha continuat
participant en diferents grups tècnics de la xarxa : club lectura, Multimèdia-TIC, col·lecció
documental, Pla biblioteques: cap el 2020, etc. i en altres a nivell de barri i de Districte.
34
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Francesca Bonnemaison
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
257 1.844 188.699 734,24 59.035 172.660 671,83 17.031 9,24 3.471 11.661 8.331 75.406
-11.1 -9.6 -11.8 -0.8 -13 -11.5 -0.4 -12.9 -3.6 -2.9 32.6 22.8 12.4
Especialització: la dona Disposa d’Espai Multimèdia
    La biblioteca va estar tancada per motius tècnics del 4 de març al 17 d’abril (inclosos) i el 2 i 3 de juny.
En funcionament des del 1909. Rehabilitació el 2004.
Situada al districte de Ciutat Vella, actualment és la biblioteca pública més antiga de la xarxa.
Després de dos anys d’estar tancada per obres, el 2004 es va fer la inauguració de les
instal·lacions rehabilitades i ampliades de la biblioteca, un equipament de barri que va obrir les
seves portes per primera vegada el 1909 a la parròquia de Santa Anna, i que després de passar pel
carrer d’Elisabets va instal·lar-se finalment, a principis dels anys vint del segle XX, a l’actual edifici
del carrer Sant Pere més Baix.
A partir de les línies previstes a desenvolupar durant aquest exercici es pot dir:
Serveis
Se segueix mantenint actualitzat el servei d’autoaprenentatge d’idiomes i autoformació de persones
adultes, millorant el seu fons, mantenint contactes amb les escoles de persones adultes, i
consolidant la biblioteca com a referent en materials de lectura fàcil. La biblioteca disposa de lots
de llibres de lectura fàcil per a deixar en préstec a les biblioteques que organitzin clubs de LF,
destacant-ne l’ús continu d’aquests lots per part de moltes biblioteques de la província. Els tallers
organitzats dins l’espai multimèdia i el servei Wi-Fi han servit per seguir apropant les noves
tecnologies als usuaris. Cal destacar l’organització d’un taller d’Internet per a gent gran, amb la
col·laboració de les entitats del territori que treballen amb aquest sector de població.
Formació d’usuaris
S’ha continuat amb la línia iniciada l’any 2004, pel que fa als programes de formació d’usuaris,
arribant pràcticament a la totalitat dels centres educatius del territori. Les visites adreçades a
entitats del barri i de l’especialització han augmentat el seu nombre un 157%.
Imatge i comunicació
S’ha millorat considerablement la revista T’interessa, pel que fa als continguts i al disseny, cosa
que ha atret a un conjunt més ampli de població. Gràcies a la xarxa de contactes, s’ha creuat la
informació de diverses entitats del territori i d’altres que treballen en l’entorn de la dona, de
manera que s’ha pogut arribar a usuaris d’aquestes entitats, i a la inversa.
Biblioteca i entorn
Destaquen les activitats organitzades en col·laboració amb diverses entitats del barri que treballen
amb gent gran i amb infants. Pel que fa a les entitats que formen part de l’Espai Bonnemaison, s’ha
continuat donant servei d’acord amb les seves necessitats (butlletins de sumaris de revistes
especialitzades, recepció de desiderates, realització de guies de recursos, etc.).
Col·lecció documental
S’ha dedicat una bona part del pressupost anual a la compra de llibres de temàtica dona, moda i
cuina, malgrat considerar que és insuficient per a cobrir la producció editorial. La direcció de la
biblioteca va participar en l’elaboració d’una bibliografia bàsica adreçada a biblioteques públiques,
anomenada Dones i feminismes. La biblioteca ha adquirit el material inclòs en aquesta
bibliografia que li mancava. Cal destacar l’adquisició d’un conjunt de material d’autoaprenentatge
d’idiomes en CD-ROM sempre disponible per ser utilitzat en l’espai multimèdia, el qual ha tingut
una molt bona acollida entre els usuaris del servei d’autoaprenentatge d’idiomes.
Foment de la lectura
Aquest ha estat el plat fort al llarg de l’any, sent la que ha organitzat més activitats de la xarxa de
biblioteques de la ciutat després de la Biblioteca Ignasi Iglesias. Degut a la quantitat d’activitats de
foment de la lectura considerades d’àmbit de ciutat, la biblioteca ha deixat de prioritzar activitats
d’àmbit local, encara que se n’han realitzat algunes amb un bon impacte en el territori.
Treball en xarxa
S’han mantingut les línies en relació al contacte amb les altres biblioteques del districte, mantenint
les reunions bimestrals, i participant en la Comissió de Lectura Pública de Ciutat Vella.
Equipament i infrastructura
Les obres de millora de l’edifici han patit un retard, cosa que ha fet que durant l’estiu no s’hagi
pogut utilitzar el pati interior per a fer activitats. Per tant, aquest objectiu ha quedat pendent de
cara al 2007. A causa d’un tractament a la planta baixa per eliminar els corcs de les bigues del
sostre, la biblioteca va haver de tancar les portes entre el 4 de març i el 18 d’abril, quan es
considerà que no hi havia cap risc pel personal ni pels usuaris. A conseqüència d’això el servei va
quedar ressentit. Per últim, durant el mes de juliol es va detectar una infecció de fongs dels llibres
ubicats als dos magatzems de compactes. Aquests magatzems han quedat tancats, i els llibres no
són accessibles al públic fins que es finalitzi la intervenció necessària per resoldre la plaga.
Recursos humans
S’ha augmentat en un 50% l’assistència a cursos de formació per part de l’equip humà de la
biblioteca. Destaquen la participació a la taula rodona sobre clubs de lectura organitzada pel Fòrum
XXI de Molins de Rei per part de la direcció, i la participació en una comunicació sobre el programa
Nascuts per Llegir per part d’una bibliotecària a les 10es Jornades Catalanes de Documentació.
  Memòria 2006 – Consell General
35
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Sant Pau – Santa Creu
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
240 1.464 193.926 808 46.7811 126.022 525,1 10.599 7,24 5.017 18.116 9.547 58.663
1.3 -2.1 9.9 8.5 -4.3 -0.7 -1.9 -39.9 -38.6 -10.4 2.8 52.1 19.4
Especialització: la diversitat cultural Disposa d’Espai Multimèdia
    És la biblioteca de referència del districte.  Per motius tècnics la biblioteca tanca els mesos de juliol i agost
En funcionament des del 1941. Trasllat a la seu actual: 1969.
És situada al districte de Ciutat Vella, al Raval, al conjunt d’edificacions, d’origen gòtic, que
formaven part de l’antic hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, d’on pren el seu nom. És una de
les biblioteques més antigues de la xarxa. Des del 1997 els serveis infantil i per a adults funcionen
integrats (anteriorment eren dues biblioteques independents). Disposa de 950 m² distribuïts en els
dos edificis, i 144 punts de lectura.  És la biblioteca de referència de Ciutat Vella.
A partir de les línies previstes a desenvolupar durant aquest exercici es pot dir:
Serveis
- Servei d’informació. S’ha iniciat la redacció de continguts per la nova WEB de la Biblioteca.
- Diversitat Cultural. Objectiu general de la biblioteca i especialitat.  S’ha treballat en l’ampliació de
fons i en el nou servei Diaris del món.S’ha mantingut la participació a diferents fòrums sobre
immigració S’han atès múltiples consultes de biblioteques en temes d’acollida a la immigració. Hem
participat en el tancament del projecte europeu Med’Act i en l’elaboració del llibre Som joves.
- Espai multimèdia. Sota la fórmula de l’autoservei els aspectes formatius en TIC s’han traduït en la
realització de diferents cursos.
Biblioteca i escola
Des de fa anys la relació de la biblioteca amb els centres educatius és un punt fort però cal anar
adaptant el programa a les noves necessitats. La participació al Pla Educatiu d’Entorn del Raval ens
ha portat a reformular la nostra oferta als centres educatius.
Imatge i comunicació
S’ha editat a través de l’àrea de comunicació del Districte la Guia Bibliogràfica del Raval. Hem
reeleborat el full informatiu dels centres on es pot aprendre el català o el castellà.
Formació d’adults
Formació TIC. Programes amb col·lectius amb necessitats especials. Es manté el treball amb el
Centre Ocupacional Sant Jordi. Amb els diversos centres de formació d’adults del barri hi ha un
manteniment de les visites a la biblioteca. Participació a la Coordinadora per la Llengua. Atenció a
la immigració en temes formatius.
Relació amb l’entorn
Els diferents objectius s’orientaven a mantenir i aprofundir el treball de territori. Amb algunes
entitats s’estableixen acords puntuals: visites, carnets d’entitats, etc., amb altres hi ha
col·laboracions més continuades: Centres d’ensenyament: programes de coneixement de la
biblioteca i els seus recursos. Casals d’infants: habitualment participants en activitats de l’Hora del
Conte. Alguns, sobretot el Casal d’Infants del Raval, fan ús d’altres serveis i propostes: cessió de
llibres, acollida a nouvinguts, reforç escolar, inserció laboral... Fundació Tot Raval: participació a
Raval(s) i a les Jornades sobre Infància i Adolescència. Casals d’avis: clubs de lectura, projecte
Vivències, cursos formatius en TIC, exposicions. AAVV i comerciants del carrer Hospital: Sant Pons,
fotografies del barri. Associació Juvenil TEB: projecte Som Joves, dinamització i cursos espai
multimèdia. Associació El Mirador: activitats, adquisició de fons del Pakistan, traduccions.
Associació Amisi: assessorament món àrab, traduccions, programa presons. Hem participat també
en: Jornades sobre infància i adolescència i famílies del Raval, jornades culturals Raval(s), Pla
d’Immigració, Coordinadora per la Llengua de Ciutat Vella, Pla Educatiu d’Entorn, Consell de la
Infància, Taula territorial del Raval, procés participatiu de la Gardunya.
La col·lecció
Per mantenir el creixement zero aquest any hem fet un esforç en la retirada de documents i
redistribució de seccions. A l’apartat d’adquisicions assenyalem: Compres i subscripcions vinculades
a l’especialització. Fons pels centres d’interès d’immigració, aprenentatge de llengües, formació
professional, i Racó de pares. CDROMs per a infants de caire lúdic/educatiu. Dos nous centres (sala
de toxicòmans Creu Roja i serveis socials Raval Sud) s’aprofitaran de les revistes donades de baixa.
Activitats de foment de la lectura
El nostre esforç s’ha dirigit sobretot, com en els darrers anys, en potenciar els diferents clubs de
lectura i en l’acollida d’activitats infantils com l’Hora del conte i Enreda’t en l’acció
Treball en xarxa
La biblioteca participa activament en diverses xarxes de treball en el barri o de la ciutat: direccions
de districte/referents, Comissió de Lectura Pública de Ciutat, Plans d’Immigració, grup de diversitat
en el Pla Estratègic de Cultura de BCN, grups i fòrums del Consorci de Biblioteques, Pla Educatiu
d’Entorn, Consell Infància, biblioteques de Ciutat Vella. També fa xarxa amb les entitats i serveis
municipals del barri, destacaríem la col·laboració amb els educadors de carrer (infantil i adults).
L’equipament
És un punt feble de la biblioteca pendent del trasllat a la nova ubicació a la plaça de la Gardunya.
Enguany hi ha hagut algunes actuacions de millora en mobiliari. Es manté l’amenaça de la reducció
d’espai per la cessió a la Real Acadèmia de Farmàcia. Les situacions de conflictivitat han estat
resoltes per l’actuació dels educadors de carrer i per la intervenció del personal de vigilància propi.
36
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Fort Pienc
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
281 2.560 298.699 1.063 69.230 216.792 771,5 23.294 9,1 3.723 15.507 6.266 40.832
-1.4 22.7 8.8 10.4 -0.5 3.5 5 -17.5 -32.8 1 22.9 29.3 18.1
Especialització: el disseny i l’arquitectura contemporània Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del 23 d’abril de 2003.
La biblioteca està situada dins el complex d'equipaments del barri, entre els carrers Alí Bei-Sicília-
Sardenya-Ribes (a l'antiga illa de la fàbrica de l’empresa Fichet), davant l'Estació del Nord. La
biblioteca compta amb 1.091 m2 en tres plantes, a més d’ una sala d’actes, una sala d’exposicions i
una terrassa utilitzable. Està especialitzada en temes de disseny i arquitectura contemporània
(durant el 2003 Barcelona va celebrar l'Any del Disseny).
A.- Serveis generals
Servei de préstec i lectura a domicili adreçat als avis de la residència municipal.
El projecte d’aquest nou servei ha estat molt ben acollit pel centre. Després de la presentació del
projecte, es va engegar la campanya de captació de voluntaris. L’Associació Catalana de Familiars,
Usuaris i Col.laboradors de Centres Geriàtrics Assistits, a través del programa “Quetzal”
d’integració del Voluntariat Social als Centres Geriàtrics i Sociosanitaris ha mostrat el seu interès
en col.laborar en aquest projecte.
Visites escolars a l’Àrea Infantil
Quant a la formació d’usuaris, un dels objectius principals ha estat el d’acostar la col.lecció i els
serveis de l’Àrea Infatil als alumnes del barri. Gràcies a la campanya informativa engegada per la
biblioteca dirigida als centres escolars del barri, s’ha despertat l’interès de diversos centres en
visitar l’Àrea Infantil, augmentant considerablement el nombre d’alumnes que han passat per la
biblioteca.
B.- Col.lecció documental i fons especialitzat
Nous centres d’interès: còmic i novel.la juvenil
La creació d’un públic estable adolescent que vegi la biblioteca com un espai propi de lleure i
coneixement, constitueix un dels grans reptes per als propers anys. Des de la biblioteca, i a través
de la creació de diferents centres d’interès, s’ha intentat fidelitzar aquest públic. El centre d’interès
de còmic ha despertat l’interès dels més joves, amb un augment del préstec del 13%. En canvi,
s’ha preferit apostar per la novel.la juvenil en lloc de la literatura de viatges (que era una aposta
del Pla d’Acció 2006) per atreure el públic adolescent a la biblioteca.
Fons especialitzat en arquitectura i disseny
Un dels grans reptes de la biblioteca Fort Pienc consisteix a donar a conèixer el fons especialitzat a
grups de no-usuaris. L’exposició “Campeones cada día” ha aconseguit apropar a la biblioteca grups
d’alumnes d’escoles de disseny i públic en general que no coneixien el fons especialitzat. És la
primera acció que s’ha dut a terme en col.laboració amb el FAD, i s’està treballant en nou projectes
de difusió per a 2007.
C.- Biblioteca i entorn
Creació d’una taula de debat amb la resta d’equipaments de l’Illa Fort Pienc
La biblioteca Fort Pienc forma part, des de 2006, de la Taula d’Equipaments de l’Illa Fort Pienc,
juntament amb l’Escola Bressol, el CEIP Fort Pienc, el Centre Cívic Ateneu Fort Pienc i la Residència
d’Avis. Per altra banda, continua  la col.laboració amb el Centre Cívic per a la realització d’activitats
de la Festa Major del barri.
Conveni amb l’ADI-FAD (secció de disseny del Foment de les Arts Decoratives)
S’ha signat un conveni amb el FAD per tal de promocionar el disseny industrial i donar a conèixer el
fons especialitzat de la biblioteca mitjançant la realització d’activitats conjuntes.
D.- Alfabetització informacional
Formació d’ usuaris (Internet i Espai Multimèdia)
Cal destacar l’augment considerable de l’oferta de cursos a l’Espai Multimèdia, amb una resposta
molt positiva. Arran de la posada en marxa d’aquest espai s’ha reestructurat el programa de
formació de l’espai d’Internet.
E.- Foment de la lectura
Activitats de foment de la lectura
S’ha ampliat l’oferta d’activitats programades amb el Centre Cívic, per tal de donar un servei d’oci
cultural als veïns del barri a l’estiu. Quant a les activitats infantils, la col.laboració engegada amb
editorials que publiquen obres infantils i juvenils ha donat els seus primers resultats: la visita a la
biblioteca del ratolí més famós de la literatura infantil: Jeronimo Stilton.
Exposicions
S’han muntat dues exposicions: una dedicada al món del llibre (“Sopa de llibres. Lletres,
escriptures i textos”) i l’altra sobre els darrers cinquanta anys del disseny industrial espanyol,
organitzada pel FAD (“Campeones cada día”).
F.- Organització interna i treball en xarxa
S’ha creat una àrea d’audiovisuals dirigida als més petits i situada a l’Àrea Infantil, per tal de poder
millorar l’assessorament als pares i educadors sobre el tipus de material més adeqüat per a cada
edat.
G.- Imatge i comunicació
Les biblioteques de l’Eixample han editat una funda i un fulletó per als nous carnets, amb diverses
informacions sobre horaris, dades de contacte i serveis que ofereix cada centre.
  Memòria 2006 – Consell General
37
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
253 1.410 46.634 184,3 14.083 37.647 148,8 6.071 4,3 813 5.441 3.151 25.927
-0.4 0 -6 -5.6 12.6 17.1 17.6 -1.5 -1.5 -7.1 15.4 49.9 13.8
En funcionament des del març de 1974. Rehabilitació el 1989.
Situada al districte de l’Eixample, a l’esquerra, als jardins Montserrat (Rocafort/Còrsega). Disposa
de 270 m² distribuïts en una sola planta. És una biblioteca de barri.
Les línies de treball del 2006 han estat:
COL.LECCIÓ  Treballar el fons documental per adequar-lo cada cop més a les necessitats dels
usuaris i a les línies de treball definides per la biblioteca. La reclassificació de la biblioteca a mòdul
B1, a partir del gener de 2006,  ha significat un augment del nombre  de suscripcions de
publicacions periòdiques i major  recepció de llibres de fons general.  Aquesta nova classificació , a
més,  ha anat acompanyada d’un pressupost extra per tal d’actualitzar el fons general, en una
biblioteca que ha vingut rebent els darrers anys poc llibre de fons general.
Aquest canvi ha de servir per donar resposta a una demanda més general i diversificada : l’usuari
jove i adult s’enfronta ara a una col.lecció,  encara que petita,  més útil i competitiva.  D’altra
banda, es rendabilitza més l’equipament bibliotecari en configurar-se com equipament de
proximitat per a  totes les franges d’edat.  Sense desatendre, tanmateix,  a l’usuari infantil que
continua sent el referent del nostre treball : el nostre objectiu és mantenir una bona col.lecció
infantil i anar creant una col.lecció bàsica i actualitzada en tots els suports documentals.
S’ha rebut també un pressupost extra per la compra de cinema ;  tot i així tant per demanda com
per espai físic podríem oferir més títols de cinema.
Finalment, s’ha encaixat i llistat els llibres i les revistes infantils antigues guardades en el
magatzem : s’ha enviat el llistat al Servei de Documentació Infantil i Juvenil per si volen  incorporar
al seu fons alguns documents.  Els documents desestimats es dipositaran a la Biblioteca Sagrada
Família, biblioteca de districte.
SERVEIS.  Donar eines i facilitar als usuaris l’accés a la informació. L’adquisició d’una prestatgeria
de tres mòduls ha permès una nova redistribució de la narrativa de ficció juvenil i d’adults, i n’ha
millorat la presentació, molt més espaiosa,  i per tant l’accés. Ha servit també per esporgar
aquestes temàtiques.   També s’ha unificat en una sola àrea els documents àudiovisuals infantils i
d’adults, amb una nova  retolació i una cartellera informativa amb llistat del fons de música i de
cinema i de les novetats.
S’han editat algunes guies temàtiques per tal de publicitar el fons general, encara que se n’han fet
menys de les proposades, i s’han editat dues guies infantils relacionades amb el projecte Nascuts
per llegir.  Per tal de difondre les noves subscripcions  a publicacions periòdiques s’ha editat una
guia que s’ha distribuït a diferents equipaments.
S’han mantingut els cursos de formació a Internet per tal de contribuir a l’alfabetització
informacional dels ciutadans, encara que ha faltat actualitzar i renovar el dossier de recursos web
adreçat als usuaris. No hem activat tampoc els contactes amb les escoles pròximes al territori amb
el propòsit d’incrementar el nombre de visites escolars.
ACTIVITATS.  Realitzar activitats de foment de la lectura per a públic infantil i juvenil.  S’ha
mantingut la oferta habitual adreçada a infants i joves amb narració de contes setmanals i
programes d’animació.  La novetat ha estat dissenyar una hora del conte  per a infants de 1 a 4
anys,  per tal d’oferir als pares activitats relacionades amb el projecte Nascuts per llegir.  Així
mateix i dins d’aquest projecte s’ha consolidat el club de lectura per a mares i pares novells amb
l’adquisició de material documental,  material moble,  i renovació i nou disseny de continguts arran
de l’experiència del curs 2005-2006.
IMATGE I COMUNICACIÓ.  Portar a terme una campanya de difusió de la biblioteca a entitats del
barri.   S’han distribuït  fulletons i guies a diferents equipaments públics i alguns comerços amb la
voluntat de fer difusió  no només la biblioteca sinó també del contingut de la mateixa.  La guia de
subscripcions de revista, les guies temàtiques de llibres de fons general, les novetats de novel.la,
han obert la biblioteca a  usuaris adults que tot i éssent veïns creien que la biblioteca només
contenia llibres infantils.  Queda pendent de portar a terme la senyalització exterior de
l’equipament.
TREBALL EN XARXA.  Fer accions conjuntes amb les biblioteques del districte per reforçar la nostra
imatge en el territori.   Es va dissenyar una nova guia de la biblioteca amb un  format únic i comú a
les biblioteques del districte de l’Eixample, eficaç i molt pràctica. S’ha col.laborat en la Festa Major
del barri i  s’ha participat en un mateix taller de sostenibilitat adreçat als infants i promogut per
una entitat d’educació ambiental ubicada al territori. Aquestes accions pretenen visibilitzar de
forma conjunta les biblioteques del districte i participar en la seva dinàmica socio-cultural.  Ha
estat difícil, d’altra banda, compartir recursos de fons entre les biblioteques.
38
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Joan Miró
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
283 1.571 189.850 670,85 61.243 189.852 670,86 17.363 11,05 2.942 30.899 5.591 60.997
-5 -4.6 -2.4 2.7 -1.8 -2.6 2.6 49.1 56.3 -1.4 6.5 -4.1 11.5
En funcionament des del 24 de setembre de 1990.
És situada al districte de l’Eixample, al cantó de llevant del parc de Joan Miró, al
perímetre de l’antic escorxador. Situada en un singular edifici dels arquitectes Galí,
Quintana i Solanas, i disposa de 750 m² distribuïts en 2 plantes d’un edifici en dos
cossos.
Si revisem les principals línies de treball del 2006, proposades en el Pla d’Acció,
veurem que les hem anat duent a terme:
Referent a la col·lecció, hem continuat l’expurg, aquest any amb més atenció a l’àrea
infantil. L’any 2005 vàrem donar de baixa 998 documents. El 2006 el nombre total de
baixes ha estat de 1.646 (779 de l’àrea infantil, 380 d’adults, 225 de l’àrea
d’audiovisuals i 262 del magatzem)
L’ increment del fons ha estat similar al de l’any passat. Els dvd musicals que es van
comprar a finals del 2006 no s’han catalogat fins els primers mesos del 2007.
En el que es refereix a serveis, l’accés a la xarxa WI–FI, encara que amb alguns
problemes tècnics, ha funcionat.
Els cursos bàsics d’Internet han tingut una bona acollida entre els nostres usuaris,
especialment els d’iniciació, no tant els especialitzats.
Les activitats, si observem el seu nombre total veurem que han baixat respecte a les
de l’any passat. Cal dir que el 2005 vàrem tenir 2 Cau dels somnis durant els mesos de
gener a juny. Aquest any només n’hi ha hagut un. L’últim trimestre hi ha hagut un
canvi de conductora i el desembre una inundació que va mullar els llibres del Cau ens
va obligar a anul·lar la darrera sessió de l’any.
El Club de lectura de Golferichs manté una assistència continuada. Peripècies de Paper
(gener a juliol) i El Món dels tovets (octubre- desembre), l’activitat per nens i nenes
entre 2 i 6 anys manté una assistència alta (entre 40 i 50 nens per sessió)
Hem de destacar la instal·lació d’un aparell d’aire condicionat a l’àrea d’audiovisuals.
Manca la reparació dels tendals que permet rebaixar la temperatura dels 2 altells de la
biblioteca. A final d’any van quedar instal·lats els mobles contenidors de cd i dvd a
càrrec del Districte
Les visites escolars han augmentat respecte a l’any passat un 11%. La majoria
corresponen a classes d’educació infantil i primària. L’últim trimestre ens han visitat
diverses classes de secundària per triar lectures en català.
Pel que fa a l’organització interna el 2006 hi ha hagut una baixa per operació i un
permís de maternitat. El mes de desembre, a part de la inundació al soterrani, vàrem
patir un acte de vandalisme amb resultat de diversos vidres trencats
Referent a imatge i comunicació, el Districte ha continuat editant un plafó amb tota la
programació trimestral, situat a l’entrada de l’àrea d’adults.
  Memòria 2006 – Consell General
39
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Sofia Barat
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
251 1.729 132.324 527,2 43.016 120.287 479,2 8.990 5,2 2.205 14.504 5.084 36.105
-1.6 -0.2 2.4 4 -4.8 -2 -0.4 -19.3 -19.1 -6.6 14.9 19.9 16.4
    És la biblioteca de referència del districte.
En funcionament des del 1971. Trasllat a la seu actual el juliol del 2000.
Situada a la dreta del districte de l’Eixample, a l’interior d’illa de Girona-Bailèn-Diputació-Consell de
Cent, amb l’entrada situada al primer dels carrers esmentats. Disposa de 535 m² distribuïts en 3
plantes.
SERVEIS GENERALS
Treballar per la millora de la qualitat dels serveis actuals
Informació i consulta: La biblioteca presta especial atenció en atendre les demandes d’informació
així com la formació personalitzada als usuaris en la utilització del catàleg per tal que puguin ser el
màxim d’autònoms. S’ofereix informació selectiva a consultes complexes. Per a la millora continua
d’aquest servei, s’utilitza un full de control on s’apunten les consultes no resoltes i el motiu i que
s’analitza periòdicament.
Consolidar el servei de préstec i lectura a domicili engegat fa tres anys s’ha anat consolidant i al
2006 s’han atès 5 residències per a la gent gran i a 10 usuaris. En total hem arribem a 70 persones
cada setmana.
COL·LECCIÓ DOCUMENTAL – (centres interès)
Desenvolupar col·lecció documental de forma equilibrada: Amb el pressupost que es gestiona des
de la biblioteca s’han adquirit documents buscant l’equilibri entre les diferents matèries i suports
aplicant  criteris de diversitat, actualitat i qualitat.  Altres criteris que han ajudat en la nostra
política d’adquisicions han estat els suggeriments dels usuaris i els buits temàtics detectats en el
servei d’informació. S’han adquirit llibres de lectura obligatòria. El fons de pel·lícules de cinema,
que s’han adquirit des de la biblioteca en els últims tres anys amb pressupostos específics, ha
permès configurar una filmoteca àmplia i de qualitat de la qual ens sentim molt satisfets. S’han
mantingut Centres d’Interès de: Racó de pares, Medicines alternatives i Interiorisme (encara per
ubicar per manca d’espai).
BIBLIOTECA I ENTORN – BIBLIOTECA I ESCOLA
Potenciar l’arrelament de la biblioteca al territori . La biblioteca treballa per ser un referent en la
dinàmica cultural del barri. Ha participat en la Festa Major del barri programant activitats i un
mercat de revistes.  La biblioteca manté relacions de col·laboració amb la majoria d’ escoles del
barri, residències de la gent gran, Cor Eixample (associació de comerciants), Centre d’Atenció i
Recursos per a les Dones, Punt d’Informació i Atenció a les Dones de l’Eixample, el Centre cívic
Casa Elizalde i el de la Sagrada Família. Amb l’objectiu de fomentar la participació activa de veïns i
entitats del barri en la dinàmica de la biblioteca,  ens vam plantejar crear un fons documental
sobre la Dreta de l’Eixample  a partir únicament d’aportacions de veïns i entitats (documents, fotos,
cartells... etc.) Aquest projecte, que havíem formulat molt ambiciosament, no s’ha dut a terme
degut a una sèrie de factors que no havíem calibrat suficientment ja que requeria la col·laboració
d’altres entitats, hi havia massa agents implicats per unificar criteris i coordinar, limitació d’espai i
forta càrrega de treball a la biblioteca.
Biblioteca i escola: Mantenim contacte amb la majoria de les escoles del barri. Hem tingut 27
visites escolars, la majoria de primària.  Amb el títol “Coneix la biblioteca” és fa la descoberta de la
biblioteca, adaptant l’explicació a l’edat dels alumnes i a les necessitat grup/classe.
ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL (MULTIMÈDIA, Internet, altres)
S’han realitzat tres cursos monogràfics d’internet per trimestre. Degut a la limitació d’espai el
paper formador d’aquest cursos arriba a pocs usuaris, vuit per curs. El perfil habitual del usuaris
dels curso és gent gran.
FOMENT DE LA LECTURA
Oferir serveis i activitats de dinamització i foment de la lectura
Degut a la manca d’espai, la biblioteca continua amb la programació d’una activitat infantil mensual
i una d’adults bimensual. A partir del mes de maig la majoria d’activitats es fan al pati de la
biblioteca. S’aprofita l’estiu per fer una oferta més àmplia d’activitats del programa Bany de
Lletres. També s’han programat, des de la biblioteca, dues activitats per adults al vespre: dansa
contemporània i jazz que es van realitzar a l’exterior.
Crear un nou club de lectura:: En l’actualitat es realitza el Club lectura de novel·la general i un de
nou de novel·la històrica, tots dos es fan al matí.
ORGANITZACIÓ INTERNA (treball en xarxa)
Com a biblioteca referent de l’Eixample participem en les reunions de districte i de ciutat. Amb les
altres biblioteques de l’Eixample mantenim relacions de cooperació i s’han acordat línies de treball
conjuntes. La biblioteca compta amb un equip estable. La distribució de tasques i responsabilitats
són consensuades per tot l’equip cada any.
IMATGE I COMUNICACIÓ
El Districte edita una guia de la biblioteca amb un mateix format per totes les biblioteques de
l’Eixample. També un plafó trimestralment amb les activitats.
Materials autoeditats a la biblioteca: Comuniquem les novetats amb llistes il·lustrades amb la
portada i una ressenya de cada llibre. Cartells anunciant les activitats.
Canals de comunicació: bústia de suggeriments on totes les queixes i suggeriments es contesten
personalment..
40
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Francesc Candel
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
187 1.053 40.392 216 9.821 24.629 131,7 4.009 3,8 1.929 9.359 2.258 30.587
-25.8 -23.3 -18.9 9.3 -17.3 -5.3 27.6 -17.6 7.4 107.2 24.7 24.1 31.6
Especialització: automòbil i mobilitat sostenible Disposa d’Espai Multimèdia
    La biblioteca va estar tancada de l’1 d’agost al 26 de novembre amb motiu del trasllat.
En funcionament des del 1987. Trasllat a la seu actual el 2006.
La Biblioteca Francesc Candel és de barri i es troba ubicada a la Zona Franca, lloc de residència de
l’escriptor que li dóna nom, dins el districte de Sants - Montjuïc. Aquest 2006 la biblioteca s’ha
traslladat a l’antiga fàbrica de làmpades elèctriques de la Phillips, un edifici que ha estat rehabilitat
per l’arquitecte Josep Lluís Canosa. La biblioteca, de 2.091 m2  ocupa una part de l’edifici, que acull
també el CAP de la Marina. A més dels serveis bàsics d’una biblioteca disposa de sala d’actes i
exposicions i d’una gran terrassa accessible com a espai de lectura.
L'any 2005 la biblioteca Francesc Candel tancava la seva memòria amb una única línia d'actuació:
la preparació de la inauguració de la nova seu de la biblioteca que, finalment, es va obrir el 26 de
novembre de 2006.
L'antic equipament de la biblioteca, amb un equip de dues persones, va mantenir el funcionament
del seus serveis amb total normalitat des del gener fins al 31 de juliol, realitzant, a més a més, la
important tasca d'expurg i adequació dels fons per al seu trasllat.  Al llarg del mes d'octubre es va
incorporar la resta de l'equip de treball, format en total per 7 persones, i es va procedir al trasllat
dels fons a la nova biblioteca. Tanmateix, la major part dels dies de servei, s’han prestat des de
l'antiga biblioteca (165 dies), mentre que el nou equipament només ha estat obert 22 dies durant
l'any 2006. S'ha de tenir en compte, doncs, aquesta informació a l'hora de valorar els diferents
aspectes que passem a comentar.
Pel que fa als Serveis, en general, l'antiga biblioteca ha mantingut un bon nivell de préstecs i d'ús
del servei d'Internet tot i l'estat dels seus fons (en procés d'adequació per al seu trasllat durant la
major part de l'any) i l'escassa oferta d'ordinadors que tenia. Amb l'obertura de la nova biblioteca i
l'ampliació d'aquests serveis, així com la incorporació de nous (espai multimèdia, WIFI, bústia de
retorn...), s'ha passat de 86 a 472 documents prestats al dia, i de 18 a 46 usos d'Internet diaris.
Amb el trasllat, la col·lecció documental de la biblioteca Francesc Candel ha acabat de normalitzar-
se pel que fa als estandards propis del seu tamany i condició, incorporant, sobretot, una secció de
materials audiovisuals de la que estava molt poc dotada a l'antiga seu. A més a més, s'ha estrenat
el fons especialitzat en Automòbil i Mobilitat Sostenible, donada la forta vinculació del barri de la
Marina-Zona Franca amb el món de l'automoció. S'ha mantingut i ampliat com a fons diferenciat de
la biblioteca el Fons Francesc Candel que, al llarg dels anys, ha anat reunint tota l'obra de
l'escriptor i veí del barri.
A l'apartat de l'alfabetització informacional, s'ha de destacar la gran acceptació del nou espai
multimèdia i l'ampliació del nombre d'ordinadors de consulta d'Internet, fet que ha tret els usuaris
de la biblioteca Francesc Candel de la discriminació tecnològica que patien respecte dels usuaris de
la gran majoria de biblioteques de la ciutat. Els cursos d'informàtica i Internet han començat amb
força èxit el gener del 2007.
De les activitats de difusió i foment de la lectura, cal mencionar la fidelitat del públic infantil a les
sessions mensuals del “Lletra petita” i a les activitats de carnestoltes i Sant Jordi a l'antiga
biblioteca, i la posada en marxa, en el mes de desembre, de les activitats adreçades al públic adult
a la nova biblioteca, amb l'objectiu de normalitzar l'oferta cap aquest grup d'edat. S'ha de destacar
també l'alt grau de participació dels veïns i veïnes del barri, tant en l'acte de comiat de l'antiga
biblioteca com, sobretot, en els actes d'inauguració del nou equipament de l'Illa Phillips, on van
participar unes 4.000 persones.
A nivell de comunicació i imatge, allò més destacat ha estat el material editat amb motiu del
tancament (flyer amb els actes i punt de llibre amb l'anunci del tancament i de la inauguració de la
nova biblioteca) i l'obertura de la nova biblioteca (fulletó dels actes inaugurals, fulletó de serveis de
la biblioteca, fulletó d'activitats trimestrals desembre-març i punt de llibre amb motiu de la
inauguració), i l'anunci de la inauguració i el cobriment dels actes per part dels principals mitjans
de premsa escrita.
La xarxa de relacions de la biblioteca amb les entitats i escoles del barri s'ha reactivat amb la
inauguració de la nova seu. S'ha de destacar l'estreta relació que mantenien les escoles del barri
amb l'antiga biblioteca (les visites escolars s'han donat amb força èxit fins a l'últim moment de vida
de l'antic equipament). Pel que fa a les entitats del barri, a finals del 2006 s'ha començat a
treballar objectius comuns i calendaris compartits amb alguna d'elles.
En definitiva, el 2006 començava amb una biblioteca que, malgrat la seva obsolescència, mantenia
un nivell de serveis molt digne i un públic força fidel, i acabava amb un nou equipament que,
només amb 22 dies de servei, ha rebut una molt bona acollida per part del veïnat (el 73% del total
de carnets de l'any, s'han fet en 22 dies).
  Memòria 2006 – Consell General
41
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Poble Sec – Francesc Boix
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
254 1.680 112.606 443,3 40.299 127.382 501,5 20.185 12 2.253 11.114 4.825 32.406
-0.4 -0.2 0.9 1.3 4.9 6.9 7.3 2.6 2.8 8.8 26 12.4 17.4
Especialització: La cultura de la Pau i Guerra Civil Espanyola; Francesc Boix i camps de concentració nazis.
En funcionament des del 15 de setembre de 2001.
És una biblioteca de barri, situada al Poble Sec, dins del districte de Sants - Montjuïc, en un edifici
històric del Poble Sec (construït el 1889 per una societat benèfica), amb 539 m² distribuïts en 3
plantes. La Biblioteca del Poble Sec porta el nom de Francesc Boix, fotògraf i veí del barri, que va
ser empresonat al camp de concentració de Mauthausen; les fotografies que va aconseguir fer-hi
van servir com a prova al judici de Nuremberg.
Serveis generals: L’augment progressiu de les dades dels diferents serveis respecte l’any anterior
(augment del servei de préstec: 5%; augment dels documents prestats: 7%; 25% d’increment
dels usuaris amb carnet; hem passat de 437 visitants de mitjana el 2005 als 443 del 2006; 50
documents prestats per hora de servei i treballador, ...): aquests resultats ens permeten d’una
banda seguir treballant per a mantenir aquests increments i de l’altra poder demanar l’ampliació de
la Biblioteca i l’augment de personal per a poder assimilar correctament aquest creixement.
Col·lecció documental – especialització: La principal política de compra del fons documental de
la Biblioteca ha estat l’increment dels documents electrònics: una de les principals demandes per
part dels usuaris. S’ha augmentat també un 66% els documents dels Fons Especials de la
Biblioteca, degut sobretot a la commemoració del 70é aniversari de l’inici de la guerra civil
espanyola durant el 2006. Pel que fa referència a la resta de la col.lecció s’ha fet un esforç per a
expurgar els documents que no s’han prestat mai, obsolets i/o fets malbé (amb 2.458 baixes) però
no s’ha pogut acabar de revisar tot el fons per manca de temps: un dels principals objectius per a
l’any 2007 hauria de ser arribar al creixement zero del fons documental. La manca d’espai físic per
a la col.lecció documental ha estat una constant en els darrers anys.
Biblioteca i entorn - Biblioteca i escola: s’ha prioritzat el treball amb les Escoles i Instituts i
s’ha accentuat la relació. Volem oferir la Biblioteca com un espai d’intercanvi d’experiències amb
els alumnes i els usuaris: en aquest sentit hem començat (de moment amb un Institut) un
intercanvi d’experiències: oferir l’espai de la biblioteca per a que els alumnes puguin presentar
treballs (activitats relacionades amb els diferents Fons especials de la pròpia Biblioteca, exposicions
orals i públiques dels crèdits de síntesi, ...). En definitiva: activitats que permetin als alumnes
comptar amb un biblioteca propera i oberta a les seves activitats i interessos. Caldria destacar
també el nivell de col.laboració amb el Districte de Sants-Montjuïc pel que fa al Projecte Compartim
el pati de l’Escola: 3 escoles del barri ofereixen, fora de l’horari lectiu, els seus equipaments i
instal.lacions.  També s’ha començat la relació amb el Centre d’Atenció Primària més proper per tal
d’acostar als usuaris del CAP els serveis i els fons de la Biblioteca. Durant l’any 2007 avaluarem
aquest nou servei al barri.
Alfabetització informacional (Espais multimèdia–Internet–altres recursos): al no disposar
d’Espais Multimèdia creiem que no podem oferir als usuaris de Poble Sec tots els serveis
bibliotecaris adients, igual que altres biblioteques de barri que si disposen d’aquest espai. Tornem a
insistir que cal l’ampliació de l’equipament per poder oferir més espai i més serveis: els espais
multimèdia són del tot necessaris, a hores d’ara, per a qualsevol biblioteca pública.
Foment de la lectura: el projecte Converses amb Memòria (realitzat amb 3 Biblioteques més de
la ciutat de Barcelona) ens ha permés establir més contactes i relacions dins i fora del propi barri:
l’assistència a Congressos i Jornades, i l’experiència amb usuaris que van viure la guerra civil
espanyola ens ha aportat noves coneixences i un fort arrelament al territori; igual que el nou Club
de Lectura La pell de brau, relacionat també amb la guerra civil. Hem d’esmentar, però, que la
manca de temps no ens ha permés aprofundir en nous projectes i col.laboracions que esperem que
l’any 2007 puguem portar a terme: així i tot hem augmentat un 18% les activitats relacionades
amb el foment a la lectura.
Organització interna – treball en xarxa: La disminució dels conflictes ens ha permés treballar
l’Àrea Infantil amb menys pressió i més resultats. Malgrat l’esforç de tot l’equip, les tasques
d’atenció diàries als usuaris dificulten la disponibilitat d’hores suficients de treball intern per a
dedicar a la gestió de l’equipament i dels fons documentals, a les reunions de treball i a les
relacions amb diferents entitats. Cal dir però que les tasques internes de gestió documental i
informació s’han vist millorades significativament amb la connexió a ADSL dels ordinadors de
treball del personal de la Biblioteca. Enguany cal esmentar també que s’ha iniciat el treball amb la
nova biblioteca Francesc Candel, equipament que completa la Xarxa del Districte de Sants-
Montjuïc, i amb una nova referent de Biblioteques del mateix Districte.
Imatge i comunicació: s’ha insistit en una retolació exterior adient per a informar als veïns de la
proximitat de l’equipament bibliotecari al propi barri. També la gestió del TAM creiem que hauria de
ser més ràpida i efectiva per tal de difondre convenientment les activitats, horaris i notícies de la
pròpia biblioteca. Un dels objectius de l’any 2006 era començar a treballar amb el mailing de
particulars per a difondre activitats i novetats, una tasca que ha quedat pendent per a l’any 2007.
42
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Vapor Vell
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
296 2.797 403.828 1.364,2 98.247 279.692 944,9 39.942 14,3 4.132 30.548 8.804 79.200
0.3 0.9 13.1 12.7 -5.4 -5.9 -6.2 24.8 23.7 0.3 10.4 -12 12.5
Especialització: músiques urbanes Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del 1984 (Laporta i Mercader). Trasllat a la seu actual l’octubre del
2000.
És la biblioteca de districte de Sants - Montjuïc i està ubicada en ple barri de Sants. Situada
al mític Vapor Vell de Sants, llargament reivindicat pels moviments socials. Disposa d’una
superfície de 2.000 m² en un edifici de 4 plantes.
De l’exercici del 2006 destaquem l’acceptació dels serveis (vells i nous) que ofereix la
biblioteca. Cada any constatem com s’ofereix més servei –diaris del món, espai multimèdia,
un mercat de lliure intercanvi de llibres, wifi- i s’obté més acceptació: tenim més usuaris,
més usos d’Internet... S’ha augmentat la mitjana diària d’usuaris, cosa que semblava difícil,
i ja passa de 1.350 persones al dia, amb uns 1.000 préstecs diaris (100 per hora). Per sisè
any consecutiu, aquesta tendència expansiva sostinguda ens obliga a lluitar per mantenir
uns nivells qualitat intactes en el servei.
Quant a la col·lecció documental, el 2006 ha estat un any clau, ja que s’ha arribat al límit
de la mateixa. Més de 75.000 documents representen ja la màxima capacitat de les
prestatgeries. Això ha obligat a establir una política d’expurg molt estricta basada en el
creixement zero. Amb l’especialització musical, no obstant, s’ha decidit continuar
incrementant el número de documents i la seva difusió. Les fórmules d’emmagatzematge
modernes ens portaran a estudiar de quina manera podem continuar creixent. És important
mencionar que, enguany, s’ha aconseguit catalogar bona part del fons de noves maquetes
que havia acumulat la biblioteca (per donacions institucionals i dels propis músics).
El 2006 també ha sigut un any clau per la relació amb les escoles. S’ha accentuat la
coordinació amb els mestres i s’ha aprofundit en el treball a fer durant les visites escolars.
Hem pogut completar experiències pilot amb tota una escola (Gayarre) que contemplava
tres visites de treball per tots els seus cursos i línies. A través del Centre de Recursos
Pedagògics s’ha impulsat aquesta iniciativa, així com el suport de la Biblioteca Vapor Vell a la
realització dels espais derivats del projecte PuntEdu.
El primer any complet de l’Espai Multimèdia ens ha permès valorar el seu impacte al
centre. Els cursos tenen un gran seguiment, especialment per part de la gent gran. La cerca
telemàtica d’informació ha canviat ja radicalment l’ús de l’Àrea de Referència de la
biblioteca. Hem constatat que augmenta la necessitat de conèixer els recursos d’informació
electrònics (per informacions actuals, per gestions electròniques...) i que l’Àrea de
Referència impresa perd interès de cara als usuaris.
Les activitats de dinamització cultural de la biblioteca s’han centrat en tres àmbits
clàssics: 1) el foment de la lectura, relacionat amb clubs i tallers d’escriptura, 2) la música
moderna (el MUSIC SPY CLUB és un bon exemple), i 3) els cicles de ciutat de l’Aventura de
Llegir.
A aquestes tres línies generals cal afegir les activitats d’Acció Cultural Local, que es treballen
en col·laboració amb entitats del barri (Grup Àmfora, Col·lectiu d’Artistes de Sants...). La
biblioteca ha reorganitzat les campanyes locals que han marcat la seva programació.
Aquestes campanyes naixien de la voluntat d’organitzar l’allau d’oferta cultural que genera el
barri de Sants i que rep la biblioteca. Són:
- Aquí s’escriu (presentació de llibres d’autors locals)
- Sants en marxa (debats sobre realitats del barri)
- Sants: porta oberta a la poesia (recitals poètics)
I destaquem també una activitat extra que ha tingut força impacte a la biblioteca: el taller
de graffitis, que ha adequat les escales de l’equipament amb la col·laboració d’usuaris.
Enguany l’equip de la biblioteca ha assajat algunes fórmules internes del treball, per fer-lo
més efectiu. S’ha redistribuït la informació que s’oferia als usuaris, agrupant-la de manera
més visual. També s’ha incrementat la participació de l’equip en grups de treball en xarxa
(Còmic, Infantil, Música, Solidaritat...) i s’ha iniciat el treball amb la nova Biblioteca Francesc
Candel, inaugurada a finals d’any.
La biblioteca ha reforçat la seva comunicació amb els usuaris via mail. S’ha impulsat el
mailing com a canal de difusió de les adquisicions i les activitats. S’ha treballat també sobre
els continguts de la web que estarà llesta el 2007. A més, la biblioteca ha augmentat la seva
participació en actes musicals, per donar a conèixer l’especialització: urnes per maquetes,
guies especialitzades a centres musicals, stands informatius, “punxada” de maquetes el Dia
de la Música...
  Memòria 2006 – Consell General
43
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Can Rosés
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
254 1.707 110.140 433,6 30.856 95.945 377,7 14.454 8,47 1.506 18.490 4.309 41.248
0 -0.6 0.9 0.9 -5.3 1.8 1.8 0.2 0.8 -10.5 8.1 9.7 13.3
En funcionament des del 1971. Trasllat a la seu actual el 1994.
Situada al districte de les Corts, al costat del nucli històric de l’antic municipi, a l’edifici
singular de Can Rosés. És la biblioteca pública més veterana de les Corts i ha estat ubicada
en seus diverses. Disposa de 770 m² distribuïts en 3 plantes.
Una de les línies de treball que ens havíem proposat per aquest any 2006 era millorar la
qualitat en el servei, amb els objectius de potenciar el servei de préstec a domicili i el servei
d´informació.  Pel que fa al servei de préstec a domicili, estem en contacte amb el Banc
Solidari i hem encetat la col.laboració amb el Servei de Rehabilitació i Salut Mental de les
Corts per poder cobrir les noves demandes que tenim.  A més d´usuaris particulars hem
prestat servei a la Residència de Dia Àgora i aquest any hem ampliat l´oferta a l´Escola
d´Educació Especial Esclat. Hem continuat amb la formació d´usuaris escolars, la formació
d´usuaris en l´ús de la biblioteca i dels seus recursos i hem ampliat el número de sessions
de formació d´usuaris en Internet.
En quant a la col.lecció documental,  aquest any 2006 hem continuat  actualitzant el fons a
través de l´expurg de documents obsolets i fets malbé, donant-los de baixa  de la base de
dades, omplint els buits que ha generat l´expurg, valorant les desiderates fetes pels usuaris
i  comprant  nous documents. A més de l´adquisició dels documents que tenen gran
demanda per part de tots els usuaris, com són la novel.la, el cinema i la música, hem
continuat ampliant el fons dels centres d´interès i aquest any 2006, a més,  n´hem creat un
de nou, Autoaprenentatge de català i castellà, ja que cada vegada venen més usuaris
estrangers que demanen aquest tipus  de documents.
 
Pel que fa a la col.laboració amb entitats del districte, aquest any hem endegat la Comissió
de Lectura Pública, que ens permet estar en contacte i treballar conjuntament amb diferents
entitats del nostre territori. També hem col.laborat amb el Centre Pedagògic de Recursos,
amb qui programem conjuntament l´activitat de Els Tovets arriben a l´escola. El Banc
Solidari i el Servei de Rehabilitació i Salut Mental de les Corts han col.laborat amb nosaltres
amb voluntaris per dur a terme el servei de préstec a domicili.  També estem en contacte
amb les escoles del barri a les que els oferim el servei de visites escolars.
Referent al programa d´activitats de foment de la lectura, a més de la participació en les
activitats de ciutat, hem programat activitats com l´Hora del conte, el Món dels tovets
(sessions habituals), el Club de lectura, la Claqueta, tallers en dates senyalades del districte
com són, Sant Jordi, Mostra d´entitats, Juliol a les Corts, Festa major, Nadal. També hem
programat  els Tovets arriben a l´escola, activitat adreçada a les escoles bressol i a l´etapa
d´educació infantil de les escoles del barri. Hem realitzat exposicions de documents
relacionats amb les activitats que hem fet, contribuint a dinamitzar un fons concret.
Pel que fa al treball en xarxa les biblioteques de les Corts hem fet accions conjuntes per
donar a conèixer els equipaments al territori,  com és  la participació  en la dinàmica
sociocultural  del districte.
A nivell de comunicació,  el districte ens ha editat trimestralment la guia d´activitats de la
biblioteca la qual hem enviat als centres cívics, escoles i altres entitats del nostre entorn.
També hem fet difusió de les activitats de la biblioteca a la revista Zona Alta . A la biblioteca
elaborem mensualment la guia de novetats de novel.les, que és molt sol.licitada pels nostres
usuaris ja que els serveix per fer un seguiment de les novel.les que ens arriben.  També
hem elaborat les guies de lectura temàtiques del Món dels Tovets.  La participació de la
biblioteca en la Mostra d´entitats del districte ens serveix per a donar a conèixer als
ciutadans les  biblioteques de les Corts, així com també ens permet fer difusió dels nostres
serveis i activitats. Pel que fa a la senyalització interna, aquest any  hem tornat a
senyalitzar els prestatges de l´àrea d´adults de la  biblioteca ja que hem hagut de traslladar
llibres i altres documents, per poder encabir els nous
Referent a infrastructures, hem de dir que el Districte de les Corts  ens ha instal.lat davant
de la biblioteca el pàrking de bicicletes que havíem demanat per tal de facilitar l’accés als
usuaris que fan servir aquest mitjà.  També ha fet una important compra de mobiliari i ha
anul.lat la clau de l´ascensor que ara és de lliure accés. A més ha substituït la fotocopiadora
d´autoservei dels usuaris per un nou model, ha canviat els 4 vidres del finestral posterior de
la biblioteca que estaven esquerdats i ha fet polir el terra de la planta baixa.
44
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
287 2.367 229.245 798,7 56.986 181.673 633 12.534 5,3 3.544 18.794 7.163 68.270
0.3 -1 -0.3 -0.6 -12.2 -13.5 -13.8 -21.2 -20.3 13.5 12.1 -9.1 15.2
Especialització: esports i jocs Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del 15 d’octubre de 2000.
És la biblioteca de districte de les Corts i és ubicada a la cruïlla de la Riera Blanca i la
Travessera de les Corts, davant de les instal·lacions del FC Barcelona i arran de la divisòria
municipal amb l’Hospitalet de Llobregat. És una biblioteca de 1.431 m² distribuïts en 4
plantes. Comparteix un edifici de nova planta anomenat Centre Cultural Riera Blanca amb
altres serveis municipals socials i una ludoteca.
Pel que fa a la col·lecció, cal destacar que enguany hem començat l’esporgada sistemàtica
de la col·lecció i hem constatat que ens cal consensuar i comptar amb uns criteris més
específics que els que vam contemplar. En aquest sentit, cal dir que la biblioteca està
treballant aquest aspecte concret en el marc del grup de treball de gestió de la col·lecció del
Consorci de Biblioteques de Barcelona i que tornarem a dur a terme aquest procés en els
fons crítics observats el 2006, els fons de ficció.
Sobre l’augment del fons, direm que l’increment més substancial de documents s’ha centrat
en documents electrònics i partitures i que les adquisicions han seguit les pautes i han
cobert les temàtiques dels últims dos anys. Seguim apostant per activitats participatives,
com els clubs de lectura, que tant bona acollida tenen.
Quant a serveis, hem de ressaltar la consolidació de l’Espai Multimèdia. És un espai que està
quasi sempre ple i les activitats que s’hi duen a terme tenen molt d’èxit. A la biblioteca hem
prioritzat la formació en temes bàsics d’Internet i en temes d’iniciació a la informàtica, que
són sobre els que tenim més demanda. També cal destacar la consolidació de l’accés a la
xarxa sense fils wi-fi. Pel que fa a la pàgina web de la biblioteca, el 2006 n’hem elaborat el
disseny, que sembla que veurà la llum a mitjan 2007.
En referència a les activitats, hem mantingut les iniciades en els anys anteriors, n’hem
augmentat algunes (com les formacions a l’Espai Multimèdia) i n’hem iniciat una de nova a
l’àrea infantil amb col·laboració amb la ONCE, “Un conte a cegues”.
Pel que fa al treball en xarxa, la biblioteca ha continuat participant en els grups de treball
impulsats des del Consorci de Biblioteques de Barcelona (TIC, de seguretat i els diferents
grups de desenvolupament de la col·lecció), en altres iniciatives a nivell de districte
(Comissió de Lectura Pública, Comissió de seguiment de l’arxiu, dins del jurat de premis
organitzats pel CRP o centres cívics...) i a nivell professional, en altres iniciatives (com les
derivades de ser Punt d’Informació Europea, formar part del grup “Multimèdia Educatius” del
Projecte Educatiu de Ciutat...) o  col·laboracions puntuals (amb el Servei de Biblioteques de
la Diputació de Barcelona, amb centres cívics...).
Un altre punt a destacar ha estat la millora de l’equipament duta a terme pel Districte de les
Corts. S’han entapissat 57 sillons, s’han instal·lat plafons i mobles expositors a la planta
d’accés i a la primera planta i s’han il·luminat els punts de treball dels treballadors de la
biblioteca.
En referència a les visites, n’hem continuat oferint d’escolars amb prou èxit, encara que
només en grups d’educació infantil i primària; volem destacar però que per primera vegada
hem rebut visites de diferents cursos del Centre de Normalització Lingüística de Sants –
Montjuïc i les Corts.
Pel que fa a l’organització interna, el 2006 s’han incorporat dues persones noves a la
biblioteca, ambdues bibliotecàries, per canvis produïts per mobilitat. S’han hagut de fer
ajustos en la distribució de tasques i el procés ha redundat en el funcionament habitual de la
biblioteca, tal i com era d’esperar.
En referència a imatge i comunicació, la biblioteca ha continuat amb les seves vies habituals
de difusió i ha treballat, com ja hem dit, en el disseny de la pàgina web, que pensem que
serà de molta utilitat per arribar a un nombre més gran de públic. Igualment, a final de
2006 s’ha començat a treballar en el projecte de la nova senyalització interna de la
biblioteca, que s’instal·larà ben aviat.
Quant a elements negatius seguim mantenint que el personal és poc en relació a la càrrega
de treball; necessitem per sobre de tot, un cinquè bibliotecari si volem assumir amb garantia
de qualitat molts reptes que vindran relacionats amb l’alfabetització informacional i el
desenvolupament de serveis i recursos virtuals.
També cal esmentar la problemàtica derivada de l’exclusió social, la conflictivitat d’alguns
usuaris.
  Memòria 2006 – Consell General
45
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Clarà
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
282 1.782 121.081 429,37 38.286 114.576 406,3 10.213 5,73 2.074 15.933 5.727 41.913
-1.1 -0.6 2.9 4 -5.3 -2.9 -1.8 -12.3 -11.8 -16.4 12.3 14.3 15.8
Especialització: Art i escultura noucentista i Josep Clarà. Fons especial Any Gaudí
    És la biblioteca de referència del districte
En funcionament des del 25 de febrer del 2000.
La Biblioteca Clarà és situada al barri de les Tres Torres, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, a
l’antic taller, rehabilitat i ampliat, de l’escultor Josep Clarà i Ayats. És una biblioteca de 762 m²
distribuïts en 2 plantes. Part de l’obra escultòrica de l’artista es pot contemplar al jardí. La
Biblioteca Clarà és la biblioteca de referència del districte.
Grau de compliment de les diferents línies de treball del Pla d’Acció:
Pel que fa a la consolidació d’activitats i la formació, hem continuat amb la programació del CBB de
“Lletra petita” amb una activitat al mes i s’ha fet un cicle participant en l` Any Mozart del districte,
titulat “La Música en els contes” els divendres a la tarda, també  s’ha consolidat l’ Opera Club amb
les diverses xerrades sobre les òperes del Liceu 2005-2006, incloent un taller per a adults sobre
Mozart. En quan a l’ alfabetització informacional s’han fet cursos d’iniciació i navegació a Internet
(tres al trimestre), tal com ens proposàvem amb una assistència del cent per cent. Els objectius
que no hem vist assolits en aquest punt és el fet d’establir calendari per a formació d’ usuaris en l’
ús del “catàleg en línia”, però si se’ls ha format presencialment quan ens ho sol·licitaven i a les
visites escolars. S’han dut a terme dos cursos de formació als voluntaris del Servei de préstec a
domicili , de manera que es va consolidant aquest seguiment als voluntaris perquè puguin realitzar
al millor possible la  tasca de lectura i préstec a domicili.
Pel que fa a la millora en la col·lecció i els serveis hem creat un nou centre d’ Interès sobre opera i
s’ha comprat material relacionat, tant DVd’s com CD’s, també hem consolidat el Punt d’Intercanvi
d’adults i hem creat el Punt d’Intercanvi Infantil. Hem potenciat el Racó de Pares a la sala Infantil
amb exposicions del material i guies de lectura.  Respecte als altres objectius no s’ha implementat
el document marc sobre l’abast de la Col·lecció local tot i que s’està elaborant i hi ha un esbós fet i
lliurat a la direcció tècnica del CBB. Finalment no vam fer el nou tríptic informatiu. El que tenim ja
està actualitzat, el que es pretenia era editar un tríptic amb una nova imatge i format seguint més
la línia dels de les noves biblioteques.
No s’ha aconseguit un sistema àgil de resposta de suggeriments i queixes, ja que s’ha de fer per
correu postal i encara hi ha molts pocs usuaris que deixin la seva adreça electrònica. A l’estiu es va
començar a introduir al programa de “Bases de dades Locals” part dels articles de revistes sobre
Josep Clarà sense catalogar, ho va fer una auxiliar de la plantilla de la biblioteca. Hem fet canvis en
la distribució del fons, degut a l’ingrés de molt material nou, sobretot en novel·la i pel·lícules de
cinema. S’ha catalogat el Fons Gaudí (material generat per l’Any Gaudí 2002) i l’hem col·locat a la
sala i s’ha traslladat de planta el Fons Especial de Clarà.
En la tercera línia ens referíem a la difusió i comunicació amb al districte, el CBB i la resta de
biblioteques de la xarxa. Es va fer una exposició de quadres sobre paisatges de Vallvidrera i l’autor
era del districte, aquesta exposició ja s’havia presentat a la Biblioteca Collserola- Josep Miracle, i es
volia donar a conèixer als usuaris i l’entorn de la Biblioteca Clarà. Però constatem que a la sala
d’actes així com s’hi realitzen moltes activitats, Clubs de lectura, etc, relacionades amb la pròpia
biblioteca, encara falta més utilització per part del territori. Creiem que és perquè segons quin tipus
d’acte o reunió prefereixen fer-ho a altres espais, com el Pere Pruna, un centre d’art i cultural molt
proper a la biblioteca. En quan a la convocatòria i continuïtat de reunions trimestrals CBB- districte,
s’han anat mantenint, excepte a finals d’any que no se’n va fer cap.
Pel que fa a les mancances i necessitats de les infrastructures i el manteniment per part del
districte, s’ha solucionat el problema de la neteja del jardí exterior, i s’ha instal·lat mobiliari nou
compactes, al magatzem. No hem aconseguit els aparells deshumificadors.  Hem de lamentar un
segon accident per pluja en el terrat (ja va passar el 2003), durant el mes d’agost, que va deixar
en mal estat més de 1000 llibres, majoritàriament biografies i guies de viatge i va enfonsar part del
sostre i es va malmetre la pantalla d’un ordinador i algun prestatge.
La cinquena i última línia es referia al treball de la biblioteca amb l’ entorn. Referit a la Xarxa de
patrimoni literari del districte ens marcaven l’objectiu sobre mantenir adquisicions d’obres d’autors
de la Xarxa, i l’any 2006, segons estadístiques, les adquisicions locals han augmentat en un 20 per
cent, una part d’aquestes són de documents sobre autors d ela Xarxa de patrimoni Literari. (n’hi ha
de compra i de donatiu per part dels propis membres de la Xarxa).
Referent a l’objectiu de potenciar la creació literària, es va fer una taller d’escriptura i un altra de
narració oral amb força assistència. També s’ha participat activament en les reunions de Comissió
de lectura pública del districte. Destacar la col·laboració de la Llibreria infantil La Peixera en la
Comissió, en organització d’activitats de promoció de la lectura i la idea de portar l’exposició de l’
il·lustrador Javier Serrano al novembre del 2006, la biblioteca hi va participar amb la realització
d’una Guia de lectura sobre aquest il·lustrador i un taller d’il·lustració adreçat a infants.
46
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Collserola – Josep Miracle
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
236 1.311 38.016 161 11.034 36.076 152,8 3.546 2,7 379 2.279 3.322 23.226
-7.1 -6.5 -10 -3.1 -5.2 1.6 9.4 -15.5 -9.6 -21.9 13 2.3 16.9
    La biblioteca va estar tancada per motius tècnics de l’1 al 31 de desembre
En funcionament des del 5 de juliol de 2002.
És una biblioteca de barri situada a Vallvidrera, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, i
deu el seu nom a l’escriptor i lingüista continuador de l’obra de Pompeu Fabra. És una
de les biblioteques noves de la xarxa, disposa de 467,5 m², en un edifici configurat
com a espai cultural nou i compartit amb un centre cívic.
Com a membre del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) i ubicada dins del
Districte de Sarrià Sant Gervasi des de juliol de 2002, la Biblioteca Collserola-Josep
Miracle ha mantingut els seus objectius durant l’any 2006 en relació al
desenvolupament dels serveis i activitats, amb una actuació basada en l’adaptació al
territori i, alhora, la difusió d’una imatge de centre obert a tothom associat a la
qualitat del servei, dins de la vida quotidiana del barri de Vallvidrera.
L’activitat de l’any 2006 de la biblioteca Collserola Josep-Miracle ha estat especialment
condicionada per un tema principal: la fallida total del sistema de climatització i de
renovació de l’aire de l’edifici a finals de l’any 2005, que s’ha prolongat al llarg de tot
aquest any fins a produir el tancament de la biblioteca durant el mes de desembre per
a procedir al canvi de tot el sistema. Aquest fet ha alterat seriosament el normal
funcionament de l’equipament, tant en relació a les condicions físiques de
temperatures extremes i baixa qualitat de l’aire que han patit el personal intern i els
usuaris, com en el conjunt dels indicadors dels usos i serveis de la biblioteca alterats
per la disminució dels dies d’obertura.
De tota manera considerem que el grau de compliment del Pla d’Acció 2006, que
apuntava cinc línies d’actuació relacionades amb: la programació d’activitats i formació
d’usuaris, la millora de la qualitat i adequació de la col·lecció, l’estat de les
infrastructures o la potenciació de la col·laboració amb les entitats del barri / districte
ha estat força correcte. Els principals objectius assolits al llarg d’aquest any han estat:
• Quant a la programació d’activitats, el manteniment del cicle mensual de contes
per a infants en anglès gràcies al suport d’una persona voluntària del barri i
l’organització del cicle infantil “Els planetes del Petit Príncep” a càrrec del
districte, així com la bona resposta de la quarta convocatòria del Club de lectura
de Novel·la històrica que ha vist augmentat el grau de assistència amb el canvi
del seu conductor o l’èxit de participació al Taller d’escriptura creativa organitzat
a la tardor.
• Destacar la implementació de la segona fase del projecte de recollida de fons
orals, amb el suport de dues estudiants de la UAB i la seva difusió en l’escola
d’Hivern de la UB i les 10es Jornades Catalanes d’Informació i documentació.
• En relació a la consolidació dels darrers serveis oferts per la biblioteca com el reforç
dels Centres d’Interès Racó de pares i Teràpies Alternatives, es manté el grau
d’implicació per part dels nostres usuaris, encara que resta pendent pel proper any la
difusió del reforç emprat en l’apartat de còmics o l’estudi comparatiu del fons per a
revisar, actualitzar i completar mancances del fons local.
• Referent a la formació d’usuaris, es constata l’augment del nombre de visites
escolars encara que coincideix amb la disminució del nombre de sessions del Món
dels Tovets per estratègies de diversificació d’aquesta activitat per part del CRP
amb l’altre biblioteca del districte. Tanmateix no s’ha millorat el continuat
descens en la participació dels cursos d’Internet organitzats a la biblioteca, degut
a la programació de cursos d’informàtica organitzats per l’aula multimèdia del
Centre Cívic amb qui compartim l’edifici.
• D’acord amb les línies d’actuació sobre relacions amb altres entitats, hem
continuat la col·laboració de la biblioteca en la Festa Major del barri o la
participació en l’organització de l’acte d’homenatge a Manuel Vázquez Montalbán.
• Quant als instruments de comunicació s’han mantingut, tant la presència de la
biblioteca en les agendes d’activitats de les dues publicacions del barri i
l’augment del nombre d’edicions de materials propis sobre les novetats de la
col·lecció, com la tramesa en paper de difusió de la biblioteca als usuaris
infantils. En canvi, no s’ha completat el projecte de difusió i promoció de la
biblioteca mitjançant el correu electrònic als usuaris adults, objectiu que ens
proposem el proper any.
  Memòria 2006 – Consell General
47
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Jaume Fuster
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
347 3.185 649.171 1.870,8 133.314 390.768 1.126,1 43.629 13,7 13.857 21.854 10.890 72.239
Especialització: viatges i cultures juvenils Disposa d’Espai Multimèdia
    Els increments no són pertinents perquè la biblioteca es va inaugurar el novembre de 2005
En funcionament des del 13 de novembre de 2005.
L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Llinàs, té una superfície total de 5.636 m2 distribuïts en quatre
plantes, compta amb un auditori amb amfiteatre, una sala polivalent, una sala d’exposicions i un
bar-cafeteria, a més de l’espai multimèdia, l’àrea infantil, l’àrea de diaris i revistes, la de fons
general, i la de música i cinema. El seu emplaçament a la Plaça Lesseps, entre l’avinguda de
l’Hospital Militar i l’avinguda de la República Argentina, la situa en un lloc privilegiat, de centralitat
indiscutible en el districte de Gràcia.
Després d’un èxit inicial aclaparador, el 2006 esdevé un exercici complet que aporta la perspectiva
necessària per avaluar la implantació de la Biblioteca i la posada en marxa dels seus serveis i
activitats.  Si la inauguració va estar marcada per unes xifres sorprenents de visites, nous carnets i
préstecs, durant el 2006 s’ha iniciat la resta de serveis que s’han consolidat i han assolit usos
altíssims, lluny de decaure després d’un període tan excepcional com una inauguració tan
mediàtica com la que va gaudir l’equipament. Exemples d’aquest ràpid desenvolupament
bibliotecari són: el servei de consultes bibliogràfiques, el WIFI, la bústia 24h, el préstec domiciliari,
etc.
Ara bé, cal recordar que malgrat l’elevat ús, la Biblioteca Jaume Fuster tot just comença i ha
d’ocupar-se del creixement tant dels seus fons com dels recursos digitals als quals pot accedir.
Encara que s’han assentat els processos de tractament tècnic i adquisicions generals, cal millorar
específicament en àmbits com l’especialització, la col·lecció local així com l’adequació del fons al
territori i a les necessitats dels usuaris mitjançant els centres d’interès. En aquest sentit, destaca el
creixement de materials multimèdia per a l’aprenentatge de llengües o la implementació del servei
Diaris del món, pel qual s’accedeix a la versió text dels principals diaris d’arreu i que abraça un
triple objectiu: arribar a comunitats estrangeres del territori, resoldre desiderates puntuals de
premsa que no arriba per subscripció ordinària i l’esmentat aprenentatge d’idiomes.
Precisament aquesta línia d’aprenentatge al llarg de la vida, és una de les missions que persegueix
la Biblioteca Jaume Fuster i que es basa en dos fonaments: en primer lloc, el servei de visites
escolars i visites guiades a grups que té com a finalitat la projecció ciutadana de l’equipament com
a espai cultural de proximitat. El segon fonament és l’alfabetització informacional, això és, la
biblioteca com a espai d’ensenyament en la selecció, anàlisi, ús i síntesi d’informació a fi de
convertir-la en coneixement. L’alfabetització informacional esdevé projecte concret en l’Espai
Multimèdia, que ha gaudit d’un desenvolupament exitós tant per l’utilització dels recursos com per
l’assistència de públic a cursos.
La Biblioteca Jaume Fuster està ubicada en un territori caracteritzat pel fort caràcter associatiu de
les seves entitats i la inèrcia dels diferents programes culturals que ofereixen. La biblioteca ha fet
un esforç considerable per inserir-se en el teixit cultural i educatiu amb l’establiment de múltiples
contactes: Centre de Recursos Pedagògics, Centre Cívic El Coll, Associació Musicae, ABP Mossos
d’Esquadra-Gràcia, Club Excursionista de Gràcia, Plataforma Lesseps, Casal d’Avis Mare de Déu de
Gràcia, Centre L’Heura, l’Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca, Farmàcia Lesseps, Taller
d’Història de Gràcia, Castellers de Gràcia, Gegantons de Gràcia, Associació d’Artesans de Gràcia,
etc. Alguns d’aquests contactes han acabat en col·laboracions i activitats. Cal subratllar que
l’auditori de la biblioteca ha suscitat  un gran interès per part de les entitats ja que el territori no
compta amb cap equipament d’aquestes característiques. S’ha pactat amb Districte de Gràcia i
Consorci de Biblioteques la seva gestió a través d’un protocol que contempla l’agenda, l’aplicació de
taxes i les despeses d’ús derivades. S’ha establert contacte també amb entitats d’àmbit més global
com el Consolat General d’Estats Units a Barcelona, el Goethe Institut, el British Council, la
Universitat de Barcelona, Ediciones Verdecielo, Anagrama, Fundació Enciclopèdia Catalana, etc.
El disseny d’una programació cultural àmplia (237 activitats) i atractiva ha comptat amb
l’assistència de 11.054 usuaris. Tant les activitats de ciutat com les pròpies han estat
acompanyades d’exposicions bibliogràfiques i/o guies de lectura a fi i efecte de contextualitzar les
activitats i afavorir la vinculació de la celebració d’una activitat i l’ús del fons de la biblioteca. En
aquesta tasca de difusió de la lectura, hem d’esmentar el treball a l’àrea infantil on s’ha buscat la
complicitat dels pares en l’adquisició de l’hàbit lector dels més petits. Tancant la programació
cultural, cal dir que a la Sala d’Exposicions s’han exhibit propostes d’interès i adequades als àmbits
d’especialització: la cultura juvenils i els viatges amb una acollida important per part del públic. La
inversió econòmica i l’esforç dels Serveis Centrals estan posant en valor l’espai.
Després d’una inauguració tan mediàtica que clausurava l’Any del Llibre i la Lectura, la Biblioteca
Jaume Fuster ha continuat sent el focus d’atenció de molts mitjans per les activitats i serveis que
s’hi presten, fins i tot, a nivell de xarxa. Aquest interès s’ha vist multiplicat per la concessió del
Premi FAD i el Premi Nacional d’Arquitectura a l’autor de l’edifici, Josep Llinàs. Cal destacar en
aquest apartat la interrelació amb l’engegada de la pàgina web, la bústia de suggeriments i la
difusió dels serveis i activitats.
Un desplegament de les característiques de Jaume Fuster està fonamentat en una organització
interna basada en unitats de treball que abracen les quatre funcions de la biblioteca pública:
formació, informació, lleure i integració sociocultural. En aquest sentit s’ha vetllat per la cohesió de
l’equip, la normativització dels serveis i la protocol·lització de procediments interns. A més a més,
s’ha comptat amb un equip dedicat i eficient que ha assimilat un període tan complex com és la
fase d’inauguració d’un equipament bibliotecari.
48
 Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Vila de Gràcia
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
253 1.583 241.015 952,6 60.344 160.017 632,5 11.656 7,36 5.179 30.484 6.380 39.948
-13.9 -14.9 -11.5 2.9 -18.6 -16.1 -2.5 -28 -15.3 -17.4 15 8.7 19
Especialització: les cultures del Mediterrani Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del 12 de maig de 2002.
La biblioteca és al bell mig de la vila de Gràcia, a la cruïlla de la Travessera i el Torrent de l’Olla, en
un edifici de nova planta de l’arquitecte Josep Llinàs de 1.029 m² distribuïdes en 6 plantes.
Vinculació de la biblioteca amb el territori: La biblioteca Vila de Gràcia ha continuat durant el
2006 la seva tasca de programar activitats difusores de diferents interessos culturals especialment
centrats en esdeveniments del calendari de la pròpia Vila de Gràcia o seguint la demanda generada
pels propis usuaris i agents del territori que envolten la biblioteca. Així l’activitat del dia de la Dona,
la presència de la biblioteca a la diada de Sant Jordi a la Plaça Rius i Taulet amb el mercat
d’intercanvi de llibres, ser la seu de les conferències del Taller d’Història de Gràcia mensualment,
seu d’una de les actuacions del Festival Lem que organitza un cop a l’any Gràcia Territori Sonor, i
organitzar conjuntament amb el Centre Cívic La Sedeta el cicle de trobades amb altres pobles de la
Mediterrània, el Bitllet d’anada, donen idea de la forta presència de la biblioteca a la rica vida
cultural de Gràcia.
La Biblioteca ha continuat programant visites organitzades tant d’escoles públiques com de grups
d’estudiants, majoritàriament d’arquitectes atrets pel disseny de l’edifici o grups de professionals
bibliotecaris d’altres països que volien visitar un exemple de biblioteca urbana i força
representativa del propi model de Biblioteques de Barcelona.
De fet el tercer club de lectura de novel·la i cinema neix a partir de la iniciativa d’un grup de veïns
de la zona.  Algunes exposicions com la de la Federació Catalana de Voluntariat Social a l’octubre o
la de la Colla Vella de Gràcia  o les conferències de com fer la volta al món durant el mes de juliol ,
parteixen de ciutadans del districte  que aprecien les possibilitats que els ofereix l’equipament.
Altres activitats van néixer aquest any com la Iª Mostra de Curtmetratges “Mecal volta la
Mediterrània” que va ser una projecció de curtmetratges de creadors de països com França, Israel,
Itàlia o el propi país nostre, pensada com a esdeveniment audiovisual anual, i cita imprescindible
per donar a conèixer la pròpia especialització de l’equipament en Cultures de la Mediterrània.
Foment de la lectura i fidelització d’usuaris a través de serveis orientats a la qualitat: Al
2006 teníem com a objectiu específic la consolidació del Club de lectura en llengua alemanya.
Aquest club ha tingut lloc cada tercer dijous de mes i ha funcionat amb una participació molt
elevada. Per augmentar la qualitat del servei es va millorar especialment l’atenció a l’usuari, la
disposició de la col·lecció, la senyalització, i en la mesura del possible la pròpia distribució de l’espai
especialment a la planta infantil. Es tractava de que els usuaris infantils i els seus pares i mares es
trobessin més acollits i els en un espai adequat. Per tant vam limitar la sala infantil a públic menor
de 14 anys  i vàrem canviar de lloc el fons de llibres i materials audiovisuals del “Racó de Pares”
per tal de que aquest agafés més rellevància. El servei de préstec tant interbibliotecari com a la
pròpia biblioteca va continuar funcionant com sempre. El servei d’Internet d’ús públic es va
mantenir i sobretot el servei d’Internet sense cables, WIFI, ha sigut utilitzat massivament des del
moment de la seva instal·lació per un nombre creixent d’usuaris.
Consolidació de l’especialització de la biblioteca: La biblioteca Vila de Gràcia està
especialitzada en “Cultures de la Mediterrània”. Aquesta especialització comporta que des de
l’equipament vulguem impulsar activitats i línies d’actuació per a donar a conèixer aquest fons.
Vam programar amb el Centre Cívic la Sedeta una trobada amb l’escriptora bòsnia M.Kosanovich
dintre del cicle “Bitllet d’Anada”que va presentar “Bòsnia, crisol de creació literària”. L’acte va
comptar amb un gran interès per part del públic. Vam comprar amb especial cura les últimes
publicacions en català i/o castellà dels temes que formen el fons de la especialització com història
antiga , tradicions costums, i política d’aquests països.
Augmentar l’autonomia dels usuaris reals i potencials de la biblioteca: Vam continuar
durant el 2006 amb el petit fulletó d’informació de serveis en català i anglès on s’informa dels
terminis dels documents en préstec, el servei d’Internet d’us públic i el WIFI. La bústia 24 hores del
carrer feta malbé per l’ús intensiu a que està sotmesa des de la seva instal·lació al moment
d’inaugurar la biblioteca (2002) necessitava un canvi. Durant el 2006 finalment Serveis Centrals
del CBB va encarregar la bústia a una empresa especialitzada i amb unes mides de l’element
pràcticament del doble que l’actual. Hem implantat la senyalització de la temàtica de les novel·les a
partir de  pictogrames, d’aquesta manera una part de la col·lecció que més surt en préstec
s’apropava més a la tasca de ser localitzada pels mateixos usuaris de forma ràpida i senzilla.
Durant tot l’any va ser prioritaria la retolació i senyalització a totes les plantes per tal de millorar
aquest sistema pensant en l’autonomia dels usuaris.
Potenciar l’oferta formativa adreçada a la ciutadania: L’espai Multimèdia va consolidar-se
durant tot l’any amb el seu horari d’obertura idèntic al de la biblioteca de 38 hores setmanals.
Comença a ser un àrea de l’equipament d’un ús també intensiu.  Per potenciar-ho vam tenir una
oferta de cursos amplia i variada basada en la formació d’usuaris en l’ús de les TIC Un altre
objectiu anual va ser la organització d’un Taller d’escriptura creativa (dintre el programa “Atrapa la
Paraula”) per tal de poder potenciar no només l’aspecte de difusor cultural de la biblioteca si no
també la línia de creació de continguts. Així vam programar el primer taller d’escriptura de contes
infantils organitzat a les biblioteques de Barcelona. Sent un èxit de públic.
  Memòria 2006 – Consell General
49
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca El Carmel – Juan Marsé
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
299 2.706 188.314 629,8 46.266 155.962 521,6 17.970 6,64 1.751 12.106 10.339 65.497
-0.7 -1.3 -1.8 -1.1 -14.8 -6.6 -5.9 -30 -29.1 -29.9 13 19.4 18.7
Especialització: novel·la barcelonina contemporània Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des de l’11 d’octubre de 2003.
La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé és al barri del Carmel, al districte d’Horta - Guinardó. És en
un edifici de nova construcció de 2.392 m2  distribuïts en 5 plantes, amb una sala d’actes, una
cafeteria i dues terrasses, una situada a la planta baixa i una altra a la zona infantil.
Serveis generals: Durant el 2006 hem fomentat en els nostres usuaris l’ús del servei d’informació
selectiva, pel qual hem enviat als usuaris que ho han sol·licitat informació sobre el fons (novetats
de novel·la i àudiovisuals), i informació sobre activitats i nous serveis. Un altre dels objectius
proposats era augmentar el préstec del fons especialitzat, a banda de donar-lo a conèixer, i
augmentar els préstecs de novel·la juvenil i novel·les per a nens d’11 a 13 anys. En el primer cas
hem organitzat exposicions temàtiques permanents de novel·la barcelonina. I en el segon cas hem
traslladat a la secció infantil una selecció de novel·les juvenils i hem creat dos centres d’interès
amb les novel·les per a nens d’11 a 13 anys: novel·les d’aventures i novel·les històriques.
Col·lecció documental-especialització: Hem considerat adient convertir alguns dels centres
d’interès temporals en centres d’interès permanents. Han estat el racó de l’opositor, l’espai
d’autoaprenentatge d’idiomes i el racó del mestre. En tots tres casos hem ampliat l’oferta amb
serveis complementaris: informació actualitzada de convocatòries d’oposicions, hem organitzat
grups d’intercanvi d’idiomes i hem fet guies de lectura per a mestres. D’altra banda, i per tal
d’atraure un públic jove, hem decidit comprar jocs d’ordinador que els usuaris es poden endur en
préstec. Durant el 2006 s’ha dut a terme la primera fase del projecte Converses amb memòria
basat en la recollida de fonts orals per tal d’ampliar el fons de col·lecció local que, en la nostra
biblioteca, és molt reduït per la manca de publicacions existents sobre el Carmel. Pel que fa a
l’especialització, durant el 2006 hem comprat documents a llibreries de vell per aconseguir aquelles
novel·les descatalogades que són interessants d’incorporar al nostre fons. Per altra banda, hem
ampliat el nombre de dossiers d’autors, hem actualitzat la base de dades d’articles i hem creat un
espai d’exposició permanent centrat exclusivament en l’especialització. Hem organitzat l’Espai
Barcelona, un centre d’interès permanent sobre aquells documents de no ficció que fan referència a
la ciutat de Barcelona i que esdevé un complement de l’especialització.
Alfabetització informacional (Espais multimèdia – Internet – altres recursos): La biblioteca
ha apostat per augmentar el nombre d’activitats programades per nens i joves, amb resultats ben
desiguals: així com els tallers per nens han donat un resultat molt satisfactori, les activitats
destinades a joves no han tingut resposta entre els nostres usuaris.  Pel que fa a la formació
d’usuaris, la nostra biblioteca segueix treballant en base al projecte La teva biblioteca.es amb el
qual els nens fan proves en línia basades en la cerca d’informació, l’ús del catàleg i les normes
bàsiques de comportament.
Biblioteca i entorn - Biblioteca i escola: La biblioteca ha anat consolidant les relacions amb les
entitats del territori, així hem seguit participant en l’organització de les Jornades de la Gent Gran
que es realitzen un cop a l’any i hem participat activament en el projecte de treball comunitari
liderat per Carmel Amunt. Pel que fa a les relacions biblioteca-escola, si bé hem engegat
campanyes per donar-nos a conèixer, la relació amb les escoles encara és escassa. En aquest
sentit hem iniciat un treball de col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics per tal de
fomentar, no només les visites escolars, sinó ampliar l’abast de les nostres col·laboracions oferint
serveis complementaris com lots de llibres, llistes de recursos, entre d’altres.
Foment de la lectura: Hem optat per fomentar la participació activa dels usuaris potenciant
activitats de creació. En aquest sentit hem organitzat el concurs de microrelats i un taller
d’escriptura creativa centrat en novel·la barcelonina. Per altra banda hem organitzat un cicle
d’itineraris literaris i hem mantingut les xerrades mensuals d’autors del cicle Narra el dors del
Carmel. Com a últim punt és important destacar l’èxit d’ús dels plafons de participació dels usuaris
Inicis de novel·la i L’espai del lector.
Organització interna – treball en xarxa: Durant el 2006 hem actualitzat el Manual d’acollida a
l’itinerant i el Manual de funcionament intern, aquest últim és un document intern que recull els
manuals de procediments de gran part dels processos que es duen a terme a la biblioteca. Pel que
fa al treball en xarxa, mantenim una estreta relació amb les biblioteques del districte amb les que
hem treballat un dossier d’acollida per a nous ciutadans que prendrà forma durant el 2007. D’altra
banda, part de l’equip de la nostra biblioteca participa en grups de treball organitzats pel Consorci
de Biblioteques de Barcelona.
Imatge i comunicació: Si bé seguim editant els nostres fulls informatius per adults (Cròniques
marsianes) i infantil (The Carmel Times) n’hem canviat el disseny i el contingut per tal de fer-los
més atractius. Quant a la comunicació amb els usuaris, hem seguit responent tots els suggeriments
que hem rebut, via mail o via carta, i hem continuat enviant informació dels serveis i activitats de
la biblioteca a través de correu electrònic.
50
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
296 2.627 302.902 1.023,3 65.644 198.246 669,7 22.541 8,5 3.519 34.367 8.958 76.740
-0.7 -2.2 -2.2 -1.5 -16.9 -12.8 -12.3 -5.3 -3.2 -11.7 7.8 7.2 13.2
Especialització: poesia Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des de l’11 d’abril de 1999.
La Biblioteca del Guinardó - Mercè Rodoreda és la biblioteca del districte d’Horta - Guinardó. Està
situada en un edifici de nova planta de 2.060 m², distribuïts en 3 plantes.
Com a marc general es volia continuar sent un equipament cultural de proximitat del territori, un
punt de referència pels seus habitants, i també un centre de referència de ciutat gràcies a la seva
especialització en poesia. Durant el 2006 ens proposàvem mantenir les línies bàsiques d’actuació ja
existents ja que moltes d’elles impliquen un període a mig termini per consolidar-se de manera
eficaç, tot introduint algunes innovacions per millorar el servei.
Serveis generals: S’ha treballat en els diferents serveis: Servei d’Informació, Suport a la
formació, les TIC, Àrea infantil i juvenil, Sala Nocturna. Podem destacar la feina feta amb el butlletí
informatiu mensual “D’actualitat” , la posada en funcionament de la pàgina web pròpia, el
considerable augment de la utilització del servei WI-FI, la cada vegada més demanda dels Espais
Multimèdia
Col·lecció documental-especialització: Aquí destaquem el treball d’avaluació del fons i el treball
d’esporga realitzat en diferents números (concretament novel·la, 2 ) per actualitzar el fons. I
l’inventari que es va realitzar a l’estiu, que es va aprofitar per fer un protocol de bones pràctiques.
Un altre punt important ha estat el manteniment de la política dels centres d’interès. En aquest any
s’ha mantingut el centre permanent del Racó de Mares i Pares i s’ha treballat dos temporals amb
molt d’èxit: Arts escèniques i Joves. En relació a la nostra especialització en poesia (el nostre punt
diferenciador de la resta de biblioteques) hem continuat incrementant el fons amb l’adquisició de
nou material: obres de referència, estudis, publicacions periòdiques, cd’s, pel·lícules...
Biblioteca i entorn: quant a la relació de la biblioteca amb el territori, destaquem la relació amb
la comunitat educativa. Tenim tot un programa de visites escolars gestionades a través de la
pàgina web de l’IMEB amb tres blocs a escollir per l’escola: un genèric La mascota de la biblioteca,
i dos temàtics, Treu partit a Internet i Consultem l’enciclopèdia. Certament durant el període
gener-maig de l’any 2006 les demandes dels blocs temàtics han estat poques, en part per la poca
visibilitat que tenia des del web. Aquest problema ja està resolt. Quant a la relació amb altres
agents sòcio-culturals del territori, podem destacar la relació amb casals d’avis, casals d’infants,
centres d’acollida... mitjançant visites, préstecs de documents. També ha estat important la
participació en el programa Nous Veïns i Veïnes del districte, i la invitació a formar part de la
Comissió operativa del Pla de Ciutadania, Convivència i Immigració d’Horta-Guinardó. També
destaquem la participació en la Comissió de Joves del territori del Guinardó, encara que al llarg del
2006 només hem tingut dos reunions.
Alfabetització informacional: Destaquem la gran acollida de l’Espai Multimèdia, i com s’ha
potenciant la programació de cursos en aquesta àrea. La utilització del servei de WI-FI ha
augmentat de manera espectacular al llarg d’aquest any, i seria molt convenient tenir accés en tot
l’equipament, no només en unes zones determinades. Un servei que no hem pogut implantar
aquest any és un pla de formació d’adults adreçat bàsicament a la utilització del catàleg i els
recursos electrònics disponibles. Estem en fase d’elaboració del dossier del material.
Foment de la lectura: En aquest apartat destaquem la programació de les activitats generals,
tant adreçades a adults com a infants. En relació a la nostra especialització en poesia destaquem el
cicle permanent De pensament, paraula i obra organitzat amb el districte i l’Aula de Poesia de
Barcelona, per on han passat poetes tan destacades com Cristina Peri Rossi, Marta Pessarrodona,
Eduard Sanahuja, Manuel Díaz Martínez, Montserrat Abelló, i cantautors com Luis Eduardo Aute,
Jaume Sisa o Lichis, entre d’altres. A més continua i amb èxit el club de poesia,  i cada any
realitzem una exposició i una activitat dins la programació oficial de la Setmana de Poesia de
Barcelona.
Organització interna-treball en xarxa: Encara estem en procés de desenvolupar tots els
processos del Manual de funcionament de la biblioteca. I també tenim pendents la elaboració de
petits manuals parcials de cada taulell d’atenció al públic. El treball de cohesió amb el nou personal
que es va incorporar entre finals del 2005 i principis del 2006 ha estat molt satisfactori. I també
s’ha acomplert la participació de personal de la biblioteca en un bon nombre dels grups de treball
en funcionament des dels Serveis Centrals del Consorci.
Imatge i comunicació: Hem treballat la presència de la biblioteca en actes territorials, com
Comissió de Joves i Pla de Ciutadania, Convivència i Immigració. Un nou i destacat canal de
comunicació amb els usuaris ha estat la nostra pàgina web,  posada en funcionament al juliol del
2006, després de treballar i dedicar molts mesos de feina a la seva inauguració. Durant aquest
semestre hem estat millorant alguns dels seus aspectes, i esperem al llarg del 2007 poder
redissenyar alguns apartats de manera que siguin més atractius per l’usuari.
  Memòria 2006 – Consell General
51
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
255 1.424 55.847 219 18.112 57.395 225 1.952 7,7 667 5.249 5.029 32.609
0 -1.2 -7.9 -7.9 -27.9 -10.6 -10.6 14.2 15.6 -43 11.2 13.6 18.5
Especialització: gènere negre
En funcionament des del 19 de setembre de 2001.
Situada al barri de Montbau, dins del districte d’Horta - Guinardó. Amb una superfície de 570 m² en
planta única. El seu origen és en l’antiga sala de lectura gestionada per l’Associació de Veïns. El
2002 es va consolidar l’experiència pilot de cogestió de la biblioteca amb l’Associació Cultural
Montbau mitjançant un conveni.
Serveis generals. Servei de referència: S’ha continuat amb l’actualització del dossier d’informació
per donar una atenció més ràpida i pertinent en les preguntes d’àmbit local; s’ha mantingut el
temps de resposta en un màxim de 48 hores a totes aquelles demandes informatives que no es
puguin resoldre de forma immediata, i s’ha seguit amb  l’estudi trimestral d’indicadors del servei
d’informació.  Servei a domicili: S’han mantingut les línies de comunicació engegades amb el
consell de gent gran del districte, s’ha continuat amb la formació de voluntaris i s’han ampliat el
nombre d’usuaris (tant residències com particulars) del servei (fins arribar a 8 usuaris diferents).
Col·lecció documental – especialització. S’han mantingut l’elaboració mensual de guies de
novetats del fons diferenciades per tipus de públic i suport (una mitjana de 5 al mes), s’ha
continuat creant nous dossiers temàtics sobre esdeveniments literaris actuals (bàsicament com a
recolzament per centres educatius), s’ha dut a terme un fort expurg durant l’any per tal d’adequar
el fons i les compres regulars. El gènere negre (centre d’interès que ens singularitza). Aquest
centre d’interès que en els seus inicis tenia caràcter temporal s’ha convertit ara en un element
singular de la biblioteca pel que fa al seu fons i les seves activitats. S’ha començat un nou projecte
Black & Barna: passejades amb misteri (passejades guiades per llocs de Barcelona que s’esmenten
en dues novel·les del gènere); s’ha mantingut una part de pressupost important destinat a aquest
fons; s’ha realitzat el quart any del seu club de lectura especialitzat amb sessions obertes amb
autors i visionat de versions cinematogràfiques i s’ha seguit actualitzant el dossier informatiu, el
plafó dedicat a la temàtica i elaborant guies de novetats. Centres d’interès: Racó de pares i de
mares; Idiomes; Dona. Projecte memòria oral: Portat a terme amb tres biblioteques més de la
ciutat, pretén recollir fonts orals a partir d’entrevistes amb persones significatives del barri per tal
d’ampliar el fons de la col·lecció local.
Biblioteca i entorn - Biblioteca i escola. La biblioteca té sentit en relació amb la resta d’entitats
i institucions del seu entorn. Per això, sempre s’ha tingut com a objectiu principal de treball les
relacions i col·laboracions continuades amb els agents culturals, socials i educatius del territori.
Àmbit educatiu: S’ha continuat amb la proposta anual de visites als diferents centres
d’ensenyament, amb la realització de visites escolars segons les seves necessitats, ha continuat
l’activitat dels tovets trimestral organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del districte i
destinat a escoles del barri, s’han establert línies de suport amb biblioteques escolars i s’ha fet el
manteniment del club de lectura juvenil amb una escola del barri (per quart any) amb l’ampliació a
un segon club amb una altra escola. Entitats locals: S’ha continuat amb la cerca de canals fixes de
comunicació amb el barri de la Vall d’Hebrón i Sant Genís, com també amb els seus centres cívics
corresponents. Les activitats periòdiques realitzades amb entitats i concretament amb l’associació
de veïns de Montbau han quedat parades temporalment per part d’ells degut a conflictes socials
esdevinguts aquest any en el barri. Treball comunitari: La biblioteca ha ofert el seu espai per acollir
dues persones que realitzen treballs a la comunitat (projecte de la Generalitat de Catalunya).
Alfabetització informacional (Espais multimèdia – Internet – altres recursos). S’ha seguit
amb l’actualització del dossier de recursos web, la gestió del nou servei d’antenes wi-fi, l’elaboració
de tot el material d’informació i consulta necessari pels respectius serveis i l’organització i
condicionament dels nous punts de connexió de la biblioteca.
Foment de la lectura. Es fan una mitjana d’11 activitats al mes. Entre elles destaquen: el club de
lectura general que al setembre es va reconvertir en un club especialitzat en novel·la romàntica (el
qual va gaudir de l’èxit que el general havia anat perdent), el de novel·la negra i els dos clubs
juvenils esmentats anteriorment, la participació en el cicle “Clàssica a horta”, la col·laboració amb
el Centre de Recursos Pedagògics (visites escolars, activitats dirigides a infants i també a adults,
com a pares i professorat, els tovets), activitats en col·laboració amb el pla de civisme del districte,
la participació activa en esdeveniments  culturals de la ciutat (la Mercè, Nadal...), la realització
d’activitats en motiu de les celebracions de l’any  2006, el projecte Black & Barna explicat en
l’apartat d’especialització, les activitats per i sobre dones...
Organització interna – treball en xarxa. Ell és el motor de l’equipament i de la seva actuació en
depèn el creixement del centre, la imatge que se’n desprèn i la satisfacció dels usuaris. S’ha
mantingut la participació de la biblioteca en els espais interbibliotecaris i les reunions periòdiques
amb els diferents agents, s’ha revisat mensualment  la gestió dels recursos humans de la
biblioteca, s’ha mantingut el bon resultat de la convergència de personal de diferents orígens
laborals, s’ha intentat comunicar i motivar a l’equip humà per la seva participació tant en espais de
comunicació interbibliotecària com en esdeveniments del sector i s’han mantingut les reunions
regulars amb l’equip humà.
Imatge i comunicació. S’ha continuat amb l’elaboració del butlletí trimestral de la biblioteca, amb
les trameses informatives d’activitats als nostres usuaris mitjançant el mailing d’entitats i usuaris,
la comunicació periòdica als mitjans locals de les  activitats de la biblioteca, la participació en grups
de treball, l’estudi i resposta de la gestió dels suggeriments dels usuaris i la col·laboració en la
Bibliorevista i en articles i jornades del sector professional.
52
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Canyelles
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
253 1.409 14.697 58,1 8.900 34.266 135,4 5.852 4,15 285 3.139 3.271 27.936
-0.8 -0.1 11.1 12 -4.9 0 0.8 9.9 10 -3.1 6.6 4.1 13.2
En funcionament des del maig del 1994. Rehabilitació el 2001.
És la biblioteca del barri de Canyelles (districte de Nou Barris), té prop de 450 m² en 3 plantes. El
fons inicial provenia de l’antiga Biblioteca de la Guineueta, que va prestar servei des del 1978 fins
al 1992.
Les principals línies de treball durant el 2006, han estat: serveis generals, col·lecció documental,
biblioteca i entorn, alfabetització informacional, foment de la lectura, organització interna i imatge i
comunicació.
Els serveis bàsics de la biblioteca (consulta a sala, informació, préstec) s’han mantingut respecte el
2005, sent l’aspecte més destacable la creació de nous serveis com l’Espai de Petits Lectors, el
Racó de Mares i Pares o l’èxit creixent de serveis com el d’Internet d’ús públic.
La línia de treball relacionada amb la millora i conservació del fons documental, centrada en la
revisió de les seccions d’Àudiovisuals i Adults, així com la reposició del fons perdut bàsic, ha quedat
per assolir, fonamentalment degut a que la plantilla de la biblioteca no s’ha consolidat fins el darrer
trimestre de l’any, fet que ha implicat força canvis sobre la marxa a nivell organitzatiu, i un lògic
establiment de prioritats. Per tant, aquest objectiu haurà de ser necessàriament recuperat l’any
vinent.
El 2006 ha estat, sens dubte, un dels més actius de la biblioteca respecte el seu entorn més
proper: l’ Espai de Petits Lectors i el Racó de Mares i Pares han tingut força èxit, i ens han permès
d’atreure nous públics i millorar els ja existents, gràcies a un nou tractament del fons específic de
llibres i a l’ampliació de títols de revistes, adreçats a les necessitats d’aquest públic infantil (nens i
nenes de 0-6 anys) i als seus pares o tutors.
Les relacions biblioteca-escola, fonamentalment centrades en les visites escolars, han anat aquest
any més enllà del nivell de pre-escolar, principal demanda durant els darrers anys, i hem pogut
satisfer l’oferta, centrada en un nou format de visita escolar més acurat i adreçat a grups de
primària, amb resultats força satisfactoris per professors i alumnes.
L’oferta d’alfabetització informacional de la biblioteca es centra, fonamentalment, en el servei
públic d’accés a Internet, un dels d’augment anual més regular, observant-se també altres
necessitats de reiterada demanda i que estudiarem acuradament, com és ara la incorporació
d’espais o punts multimèdia.
Les activitats de foment de la lectura han mantingut enguany els mateixos programes d’anys
anteriors, col·laborant amb les entitats veïnals, docents i bibliotecàries del seu entorn. En aquest
sentit, el còmput d’assistents a les activitats, però, ha estat inferior a d’altres anys, doncs no s’ha
pogut dur a terme l’activitat de St. Jordi al carrer, organitzada per les biblioteques de Nou Barris,
donat que ha coincidit en diumenge.
Respecte a l’organització interna de la biblioteca, així com l’espai de prestació de serveis, a finals
d’any s’ha donat llum verda a l’adquisició del mobiliari d’Àudios pendent, acció que es
materialitzarà a principis de 2007. Aquest fet, ens permetrà una millor exposició documental, al
mateix temps que una distribució més racional del fons a les tres sales de l’equipament, doncs
podrem dissenyar espais més acords amb els nou model de biblioteca, i amb molta més capacitat
per donar resposta a les expectatives dels usuaris.
El darrer trimestre de 2006, i després de dos anys, s’ha consolidat la plantilla de la biblioteca en
solucionar-se un procés de baixa per malaltia. Aquest fet, sens dubte, ens permetrà plantejar-nos
uns objectius més ambiciosos de cara l’any vinent doncs, malgrat i que la feina de totes les
persones que han treballat a la biblioteca durant aquest temps ha estat més que acceptable, s’ha
trobat a faltar personal fix per tal de donar continuïtat a les tasques i projectes proposats. Malgrat i
aquesta incorporació de personal a la plantilla, durant els darrers mesos de 2006, s’ha continuat
detectant la necessitat d’una persona més a l’equip, petició que ha quedat reflectida i detallada a
l’informe de recursos humans lliurat al departament competent durant el mes de desembre.
Durant aquest any, s’ha continuat la línia de col·laboracions amb els diferents agents del barri i
territori: calendari festiu amb l’Associació de Veïns, celebració a la Biblioteca de l’activitat de  la
Marató de TV3 liderada pel centre de Formació d’Adults, activitats de caràcter festiu amb el conjunt
de les Biblioteques de Nou Barris, així com el significatiu suport tècnic de la biblioteca de districte
quant la catalogació de documents i assessorament per la creació de l’Espai  de Petits Lectors.
Finalment, enguany hem assistit a una millora de la imatge de l’equipament: la rotulació de la
biblioteca vers el seu entorn més proper, distingint-la com a equipament públic bibliotecari entre
els edificis del barri. Falta, però, la rotulació de l’equipament a via pública, molt necessària a les
dues entrades laterals del barri i a la parada d’autobusos. Respecte a la rotulació de caràcter més
intern, la que ubica els documents i seccions de la biblioteca, s’ha dut a terme una rotulació
provisional, a l’espera de la definitiva, continguda al Pla d’Acció elaborat pels Serveis Centrals, i
referida al conjunt de la Xarxa de biblioteques de Barcelona Ciutat.
  Memòria 2006 – Consell General
53
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Les Roquetes
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
248 1.364 13.561 54,6 7.038 21.076 84,9 1.933 1,42 477 2.340 1.999 19.275
-2.7 -2.9 -12.7 -10.3 -2.3 5.1 8.1 15.9 19.4 -2.1 20.1 28.9 11.5
En funcionament des del 22 d’abril de 1982.
És la biblioteca pública del barri de les Roquetes (pertany al districte de Nou Barris). Actualment és
una de les biblioteques més petites de la xarxa, i ocupa una superfície de 160 m² en una planta.
Per la biblioteca Les Roquetes, amb vint-i-quatre anys de servei, aquest any 2006 ha estat força
positiu per diversos motius.
En primer lloc, s’ha aconseguit dinamitzar i adequar el fons de la biblioteca a les necessitats del
usuaris. S’ha dut a terme l’eliminació prevista dels materials obsolets i en mal estat del fons infantil
i d’adults, renovant la col·lecció i adquirint nous documents, sobretot materials audiovisuals. El
fons del centre d’interès d’Autoajuda s’ha anat incrementant i renovant de la mateixa manera que
el fons de la col·lecció general. Les conseqüències positives han estat un increment important del
número de documents prestats, així com dels usos del servei de préstec infantil (10,7%).
Pel que fa a la resta de serveis generals, s’ha incrementat l’ús del servei d’Internet de manera
considerable i el servei d’informació ha atès i respost de manera satisfactòria més consultes que
l’any anterior (programa d’autoreserves d’Internet, consultes bibliogràfiques diverses, formació en
l’ús del catàleg, etc.). Un altre aspecte important ha estat l’increment de les sessions de formació
d’usuaris (cinc visites escolars i una sessió de formació en l’ús del catàleg i autoreserves d’Internet
per adults).
Una altra línia de treball important ha estat el foment de la lectura, amb una programació estable
d’activitats i programes culturals duts a terme des de la biblioteca, malgrat les infrastructures de
l’equipament actual. Continua mantenint-se la bona acollida de les xerrades del cicle T’interessa,
dels contes i tallers infantils i del club de lectura. S’ha augmentat el número d’assistents a les
activitats realitzades, sobretot les relacionades amb el públic infantil. Aquest increment d’assistents
en general és un aspecte molt positiu que cal valorar, ja que durant aquest any s’han hagut
d’anul·lar totes les sessions de la temporada 2006-2007 del cicle “Novel·les en sessió contínua”,
per problemes de continuïtat dels conductors de l’activitat.
Pel que fa a la biblioteca i el seu entorn, s’ha consolidat la participació activa de la biblioteca en la
vida cultural del barri i s’han dut a terme gran part de les col·laboracions que estaven previstes
amb altres entitats del territori. S’han realitzat dues activitats de les tres programades:
organització d’un recital de poesia amb Bidó Teatre i realització d’un taller infantil amb l’associació
mediambiental Grodema, amb gran èxit de participació. No s’ha pogut dur a terme l’acte conjunt
amb el Punt d’Informació i Atenció a les Dones de Nou Barris per haver-se produït un canvi de la
persona responsable de l’entitat. Per altra banda, s’ha incrementat la col·laboració amb les escoles
del barri degut a l’assistència habitual de la biblioteca a les reunions de la Comissió Tècnica
d’Educació de Roquetes, implicant-se en major grau en diversos projectes i col·laboracions que es
duran a terme durant l’any 2007. Resta pendent per l’any vinent la col·laboració amb els
apartaments de gent gran, degut a problemes de calendari dels responsables del centres.
Quant a l’organització interna, el fet més destacat ha estat la incorporació de la Victòria Sales, a
principis del mes de juny, com a nova directora de la biblioteca. Això ha comportat un traspàs de
totes les tasques i una incorporació immediata a la nova gestió de la biblioteca. També ha estat un
canvi important a nivell de l’equip de treball però l’adaptació ha estat ràpida i satisfactòria.
Pel que fa al treball en xarxa, amb la resta de biblioteques del districte de Nou Barris, s’han
continuat desenvolupant les línies de treball i col·laboració previstes en el pla d’acció anual.
Per acabar, cal esmentar la difusió feta dels serveis i activitats de la biblioteca al llarg de tot aquest
any. A més de tot el material de difusió editat pel Consorci, s’han fet deu guies de novetats i
temàtiques, tant de fons infantil com d’adults, sobre diferents esdeveniments, col·lecció o serveis.
També s’han creat dues guies de lectura temàtiques virtuals, consultables des de les pàgines web
de la Diputació de Barcelona i del Consorci de Biblioteques de Barcelona. S’han editat també els
tres números anuals de la revista Calidoscopi: el diàleg de les biblioteques de Nou Barris i el Petit
Calidoscopi. Pel que fa a la difusió de les activitats, a més de la pròpia biblioteca, també se’n fa a
l’agenda mensual de l’entitat Projectart, al butlletí mensual del Pla Comunitari de Roquetes
Roquetes mes a mes, a les activitats mensuals del districte (imprès en paper i pàgina web), al
Casal de Gent Gran de Roquetes, al casal infantil, al CAP Roquetes, a més d’algunes escoles del
barri. S’han fet dues col·laboracions en premsa escrita a les revistes La Gazeta de Roquetes i
Talaiot..
Els canals de comunicació amb els usuaris, com la bústia de suggeriments, no ha rebut cap queixa
ni suggeriment al llarg d’aquest any. Al tractar-se la biblioteca d’un espai molt petit i de molta
proximitat, els usuaris habituals manifesten les seves queixes i suggeriments al personal de la
biblioteca directament (fan referència al manteniment i antiguitat de les instal·lacions i mobiliari,
suggeriments per adquirir títols concrets o ampliar el fons audiovisuals, petició del servei WI-FI i
multimèdia, i  l’ampliació amb més ordinadors del servei d’Internet). Com a novetat, s’ha creat la
bústia de desiderates perquè els usuaris proposin la compra d’aquells llibres, DVDs, CDs i d’altres
materials del seu interès.
54
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Torre Llobeta
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
251 1.387 18.302 72,9 9.428 23.587 93,9 1.133 0,8 495 2.916 1.481 14.832
-2.3 -1.3 -3.5 -1.2 1 6.2 8.7 -2.2 -0.9 12.2 18.9 7 11.1
En funcionament des del 15 de gener de 1986.
És situada al districte de Nou Barris, en una antiga masia d’Horta del segle XIV
compartida amb un centre cívic, en una zona ben comunicada (passeig Maragall /
Avinguda Borbó). La biblioteca ocupa 108 m², i és la més petita de la xarxa.
Les principals línies de treball del 2006 han estat:
Millorar les condicions  de l’espai i la capacitat expositiva del fons: S’han
realitzat dues millores importants: pintar una part de la biblioteca, que havia quedat
pendent, i  instal·lar vinils microperforats/opacs a les finestres  per solucionar el
problema de la manca de  visibilitat interior. La compra de material d’inversió, és a dir,
tot el que fa referència a mobiliari es deixa  per a l’any 2007. Darrerament, el públic
infantil i familiar  ha augmentat  de forma considerable,  mentre que la franja
adolescent-jove  utilitza molt poc  la biblioteca, només puntualment en  època
d’exàmens. A fi d’ampliar la zona infantil es treuen punts de lectura d’adults  i es fa
una nova redistribució de l’espai per donar resposta a aquesta creixent necessitat.
Gestió i desenvolupament de la col·lecció documental: Pel que fa a la col·lecció
documental, s’ha gestionat el pressupost anual assignat per a la compra de materials
en diversos suports i conceptes. Aquest procés de compra  directa permet mantenir un
fons actualitzat i equilibrat, atenent de forma més ràpida les necessitats dels nostres
usuaris. Les dades de creixement i eliminació del fons bibliogràfic s’equiparen.
Fer créixer els indicadors d’usos de la franja infantil: Les diferents accions
proposades (compra de DVD,s  infantils,  lots de préstec, exposicions temàtiques, etc)
han fet possible l’objectiu d’augmentar el servei de préstec -un 18%  els usuaris i un
21% els documents prestats-.
Programació anual d’activitats de foment de la lectura: Quant a les activitats de
promoció i foment de la lectura,  cal destacar la consolidació de la proposta “Enreda’t
amb l’acció” adreçada a infants de 7 a 9 anys i dels tallers de juliol i Nadal. S’ha
mantingut la programació d’activitats per adults amb un bon nivell d’ assistència:  les
xerrades de divulgació del T’interessa, i  les tardes de poesia de març a maig. La festa
de cloenda d’aquestes sessions poètiques s’ha celebrat a  l’Ateneu Barcelonès, on  els
alumnes han llegit els seus poemes. Dins  la Festa Major de Torre Llobeta,  la
biblioteca ha programat la presentació del llibre Alismas d’Esmeralda Berbel publicat
per Ediciones Ellago.
Promoció de la biblioteca i dels seus serveis a la comunitat: Els objectius a
complir  eren dos: la celebració del 20è aniversari de la biblioteca i l’edició d’una nova
guia. Només hem assolit amb èxit el primer. Els actes programats per a diferents
públics han reunit prop de 400  persones: l’activitat infantil  “Les estrelles de Mozart”,
la  trobada amb l’escriptor Màrius Serra, la presentació del llibre de poesia “Lecciones
de ausencia” de Teresa Martin Taffarel i  la 1a trobada de col·leccionistes de punts  de
llibre, organitzada conjuntament amb l’associació El Troc. S’ha editat material de
difusió específic i un punt de llibre commemoratiu realitzat per l’artista Tony Ascott.
Ampliació i difusió de la col·lecció local: La col·lecció local s’amplia amb la compra de nous
ítems,  monografies  sobre el  Baró de Maldà,  i amb els articles de premsa escrita sobre el territori.
S’ha localitzat al catàleg   col·lectiu la col·lecció sencera de la revista Finestrelles on es troben
publicats diversos treballs sobre Nou Barris i Torre Llobeta-Vilapicina. La biblioteca ha format part
de l’ itinerari històric “Can Basté i les transformacions d’un paisatge” realitzat el 29 de gener de
2006  amb motiu dels actes del  desè aniversari del Centre Cívic.  S’ha recollit bibliografia
específica sobre la masia de la Fundació Mas i terra. Aquest any s’ha iniciat la incorporació de
materials digitalitzats de dues exposicions: “Mas/masia/masada: el diàleg entre l’home i la terra”
(Palau Robert)  i  “ Cent anys d’autobusos a Barcelona 1906-2006” ( Port Vell).
Coordinació i cooperació amb les biblioteques del Districte, Centre Cívic Torre
Llobeta i Taula de territori de la zona sud de Nou Barris:El desplegament
d’aquest línia té per objectiu enfortir la xarxa relacional de la biblioteca amb l’entorn
més proper impulsant  activitats i projectes comuns (Concurs literari de Nou Barris,
Sant Jordi,  24 d’octubre dia de la biblioteca, Sant Ponç a Torre Llobeta, etc). La taula
de territori/cultura facilita un espai regulat  d’intercanvi i col·laboració  entre els
diferents equipaments culturals, educatius i socials  de la zona sud.
  Memòria 2006 – Consell General
55
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Nou Barris
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
297 2.853 315.609 1.062,6 81.709 240.051 808,2 26.474 9.28 4.455 38.829 8.621 72.627
-1 -1.4 -2.4 -1.4 -4.6 -6.5 -5.6 38.8 40.8 -2.1 9.5 11.4 13.5
Especialització: el circ i les arts parateatrals Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del 3 de novembre de 1997.
És la biblioteca del districte del qual pren el nom. L’equipament té una superfície de 2.010 m² en 2
plantes, i està situat en un edifici històric, un antic hospital psiquiàtric. En el mateix conjunt
arquitectònic hi ha la seu del Districte.
Augmentar i fer difusió del fons de circ: La selecció ha estat molt acurada i la inscripció a
publicacions periòdiques d´aquesta matèria ha permès posar a disposició dels usuaris interessats,
un fons cada vegada més ric. Pel que fa a la difusió de l´especialització, cal dir que  ha jugat un
paper molt important l´exposició de llibres de pallassos, del fons de Genís Matabosch, amb motiu
del  12è  Festival de Pallassos de Cornellà i la programació de la conferència “Picasso i el Circ”.
També s´ha continuat col.laborant a cada número de les revistes: Zirkolika, Ateneu 9 Barris i a la
web de l´Associació de Professionals de Circ de Catalunya. Com cada any, s´han programat quatre
activitats, en col.laboració amb l´Escola de Circ Rogelio Rivel, amb gran assistència de públic.
Organitzar la difusió de la informació: Aquest any també ens vam proposar redistribuir i
organitzar bé la informació que ens arriba a la biblioteca, ja sigui d´entitats locals, de biblioteques
o d´activitats de Barcelona ciutat. La finalitat és acostumar els usuaris a buscar-la sempre al
mateix lloc, tenint en compte els receptors de cada tipologia d´informació.
Cooperar i col·laborar amb entitats i comerços del districte: S´han dut a terme dues
activitats programades conjuntament amb la Lliberia XOC. Per primera vegada, la biblioteca ha
estat present com a membre del jurat, dels Treballs de Recerca de Batxillerat, dels Instituts
d´Ensenyament Secundari de Nou Barris. Aquesta experiència s´ha considerat molt positiva, i
pensem que serveix de base, per formar part del projecte “Ments Curioses”, juntament amb els
CRP de tres districtes de la ciutat. També es va formar part del jurat del 1r Concurs de Contes,
amb motiu de la 1a Setmana del Comerç de Nou Barris. També s´ha continuat col·laborant en la
programació del 18è Concurs Literari de Nou Barris.
Adaptar la col·lecció a les necessitats: Quant a la col.lecció, durant l´any s´han donat de baixa
5.605 documents, com a conseqüència de l´expurg. Això ha permès guanyar espai i poder
actualitzar i adaptar la col·lecció mitjançant la selecció de nou fons.
Augmentar la qualitat dels serveis: Un dels objectius que ens vam proposar va ser avaluar el
Servei d´informació, L´avaluació es va dur a terme durant les primeres tres setmanes del mes de
juny.Cal destacar-ne la participació de cent-cinquanta-un usuaris que ens van fer arribar els seus
punts de vista sobre el fons, el servei, el personal, els horaris.... Pel que fa referència al fons, els
suggeriments fets a l´apartat “comentaris” de l´enquesta, ens van ser molt útils per detectar millor
quines són les necessitats dels nostres usuaris. En la mateixa línia de donar uns serveis de qualitat,
diferents persones de l´equip, han assistit a cursos i seminaris, tant organitzats des de SSCC com
des d´altres institucions.
Continuar amb les activitats de foment de la lectura: Com cada any, hem continuat amb els
diferents programes de difusió de la lectura, tant pel que fa a activitats per a adults com per a
infants.
Dinamitzar la lectura i l´Àrea infantil: Preveient la celebració del 10è aniversari de la biblioteca
el 2007, es van elaborar les bases del concurs del dibuix i la plantilla on els participants hi havien
de dibuixar la mascota. La mascota es donarà a conèixer durant la Festa Major de Nou Barris i
després serà utilitzada per la guia de l´Àrea infantil, i com a logotip per a qualsevol activitat o
document relacionat amb aquest espai.
Adequar diferents espais de la biblioteca: Per tal de mantenir en les millors condicions
possibles, els diferents espais de l´equipament, s´havia demanat que es pintessin tant les parets
de l´àrea de consulta i estudi, de l´Àrea infantil, així com els serveis de les dues plantes. En el
darrer informe que es va enviar a l´administradora del Districte, abans d´acabar l´any, es tornava
a recordar, juntament amb noves demandes. Finalment, tot això pendent s´ha dut a terme durant
aquest mes de febrer.
Afavorir la inclusió de la gent gran del districte: Pel que fa a aquesta línia de treball,
mitjançant la qual volíem organitzar una activitat sobre les vivències viscudes per diferents
persones de Nou Barris, en solapar-se una mica amb el projecte Vivències, en el qual hi van
participar sis persones, vam preferir ajornar-la per més endavant i donar-li un altre enfoc. L´estem
preparant conjuntament amb Serveis a la Gent Gran del Districte de Nou Barris.
Dinamitzar l´Espai multimèdia: Amb la finalitat de poder donar l´oportunitat a uns
coneixements tecnològics a totes aquelles persones que ho necessiten o bé tenen ganes
d´aprendre, aquest any vam programar més cursos de formació, als quals hi han assistit força
usuaris. En l´apartat corresponent es fa la descripció dels cursos organitzats i de l´assistència als
mateixos.
Millorar infraestructures envers la col·lecció: Novament es va tornar a demanar el mobiliari
necessari, per tal d´acondicionar els nous documents audiovisuals que ens van arribant, així com
per diferenciar els diferents centres d´interès, de la resta de fons, per tal que estiguin més visibles
i a l´abast dels usuaris. A finals d´any no s´havia adquirit res, per la qual cosa, es va tornar a
passar el pressupost corresponent i estem a l´espera que ben aviat poguem disposar-ne.
56
Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Bon Pastor
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
253 1.680 59.372 234,6 14.557 48.988 193,6 9.779 5,8 644 2.852 5.404 28.623
-0.4 0.3 -15.7 -15.4 -10.7 4.4 4.8 24 23.6 -33.1 17.7 8.7 23.3
Especialització: cultures fluvials Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del 6 de novembre de 2004.
La Biblioteca Bon Pastor és una biblioteca de barri i està situada al districte de Sant Andreu, en un
edifici de nova planta de 1.574 m² distribuïts en quatre plantes.
Després de dos anys de funcionament i malgrat les dificultats per posar en marxa l’equipament, la
Biblioteca Bon Pastor es troba en un moment de consolidació i expansió que cal aprofitar per
afiançar-se en l’entorn, consolidar, millorar i difondre els serveis actuals i promoure’n de nous per
tal d’arribar al conjunt de la població.
Sota el marc de les 6 línies de treball o eixos estratègics plantejats al Pla d’acció 06, es destaquen
els principals objectius assolits:
Millora de les col·leccions i el servei d’informació
Creació de nous centres d’interès per tal d’atreure a nous públics: Idiomes/llengües i Jocs de rol i
selecció i adquisició de documents en relació als centres d’interès ja existents: Racó de pares,
Ràdio, Còmic, Cinema d’autor i Hip hop/rap.
Consolidació del fons de l’especialització en Cultures fluvials: Increment del fons amb noves
adquisicions, donatius, intercanvis, etc.; Establiment de contactes amb entitats, institucions,
organitzacions, etc. relacionades i buscar el suport de professionals especialistes per a la revisió de
continguts.
Elaboració de guies amb reculls i seleccions dels recursos informatius de què disposa la biblioteca
(recursos web, bases de dades, etc.) per tal de difondre i potenciar la seva consulta. Cal destacar
el fulletó  informatiu d’actualitat  “És notícia”.
Suport a la formació i l’aprenentatge
Consolidació dels programes de formació/educació en l’ús de la biblioteca i els seus recursos i la
seva difusió: Ampliació del pla de formació per a les escoles i centres d’ensenyament amb visites
escolars i sessions temàtiques sobre recursos d’informació; Programació de sessions del Món del
Tovets i contacontes en horari escolar.
Creació del programa de formació per a l’ús de l’espai multimèdia: Programació de tallers de
formació per tal de complementar l’oferta ja existent al barri (Escola d’Adults i Punt Òmnia) i
atendre les necessitats i interessos dels usuaris.
Disseny i oferta de formació específica adreçada a les diferents entitats/serveis i/o associacions del
barri Bon Pastor i Baró de Viver (Casal Infantil, CEL, Associació Gitana, centres educatiu i Servei de
Dinamització Juvenil).
Adequació del projecte d'intervenció socioeducativa a la biblioteca, endegat amb  l'educador, a la
situació actual marcada per l’absència d’aquest. Realització d’intervencions educatives amb nens i
joves en risc d'exclusió social.
Creació i posada amb en marxa, conjuntament amb Serveis Socials de la Franja Besòs i voluntaris
de la Creu Roja, del projecte MiniClub, el club de deures de la biblioteca.
Activitats culturals i de foment de la lectura
Programació per joves i adults de l'Aventura de llegir i la programació infantil de Lletra petita i El
món dels tovets.
Realització d’exposicions i guies de lectura monogràfiques mensuals.
Programació d’activitats, tallers, xerrades per tal de captar al públic adolescent/jove i fomentar la
lectura.
Participació en el Recull i juga de Sant Jordi, Nadal i Estiu 06:Lideratge en el Recull i juga de Sant
Jordi.
Col·laboració en l’organització i la programació d’activitats culturals amb motiu del Dia del Llibre,
Dia de la Música, festivitats del calendari, etc. amb les altres biblioteques, serveis i agents culturals
del districte.
Organització d’activitats relacionades amb les especialitzacions i centres d’interès.
Millorar l’accessibilitat i l’expansió dels serveis bibliotecaris
Millora dels canals de comunicació i les línies de diàleg per a l'avaluació de les mancances i
necessitats de les infrastructures.
 Potenciació de l'ús de la bústia de retorns com a extensió del servei bibliotecari fora de les hores
d'obertura al públic.
Adequació d’activitats i serveis per a determinats col·lectius lingüístics destacats al barri: col·lectiu
paquistaní, magrebí, xinès i africà.
Mercat d’intercanvi de documents al carrer per Sant Jordi i mercat d’intercanvi fixe a la biblioteca.
La gestió, la comunicació i el treball en xarxa
Elaboració de fulletons informatius, guies de lectura, llistats de novetats i exposicions
bibliogràfiques per tal de difondre la col·lecció, serveis i activitats.
Creació del Cúbic3: el fanzine de la biblioteca Bon Pastor.
El grau d’assoliment dels objectius fixats al Pla d’acció 06 és molt alt (90%) i la valoració és molt
positiva. Una de les claus de l’èxit de la biblioteca ha estat el treball cooperatiu i el treball en xarxa
amb l’entorn. També és important destacar l’important tasca realitzada per tal d’adequar el
projecte d’intervenció socioeducativa davant l’absència de l’educador social que liderava aquest
projecte.
  Memòria 2006 – Consell General
57
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Garcilaso
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
252 1.747 129.774 515 42.095 114.306 453,6 15.117 8,65 2.114 17.570 5.243 39.269
-0.8 -0.5 -8.2 -7.4 -2 -3.7 -2.9 10 10.5 -6.1 10.2 6.2 15.4
En funcionament des del 15 de maig de 1999.
La Biblioteca Garcilaso és la biblioteca del barri del Congrés, amb 700 m² (en 3
plantes) i compartint un edifici de nova planta amb altres serveis culturals. És situada
al districte de Sant Andreu, a tocar de l’avinguda Meridiana.
La Biblioteca Garcilaso, en el seu Pla d’Acció 2006, va marcar-se com a objectius
principals:
En primer lloc, mantenir i millorar la col·lecció bibliogràfica. Al llarg de l’any hem
incorporat noves adquisicions del fons de Col·lecció Local i el seu manteniment s’ha
regit per les directrius marcades juntament amb les altres biblioteques del Districte de
Sant Andreu. Pel que fa a la resta de fons i gràcies a l’expurga del 2005, la qualitat i
l’actualitat de la col·lecció han estat rellevants i creiem que anem assolint l’objectiu de
millora.
Quedaria pendent iniciar el centre d’interès sobre discapacitats. La manca d’espai on
poder ubicar aquest fons ha impedit assolir aquest objectiu. Gràcies a la formació
rebuda enguany sobre polítiques de col·lecció de música per part del responsable
d’adquisicions, l’assessorament de l’equip dels Bucs de Garcilaso no ha estat necessari.
En segon lloc, fer esment de les visites escolars dels centres educatius de la nostra
zona i del Consorci de Normalització Lingüística. Les visites han disminuït pel fet que
molt alumnes ja van visitar la biblioteca el 2005 i alguns centres ja disposen de
biblioteca escolar i poden realitzar la formació d’usuaris al seu propi espai. Quant als
cursos d’Internet, veiem molt positivament la participació dels usuaris i constatem que
la varietat de temes tractats ha estat ben acceptada.
En tercer lloc, s’ha participat en les reunions de la Comissió de Lectura Pública del
Districte de Sant Andreu intentant treballar conjuntament en accions de foment de la
lectura com el Concurs de Punts de Llibre de Sant Jordi 2006, en col·laboració de les
escoles. Cal afegir noves activitats que la biblioteca ha engegat o continuat i que han
tingut una molt bona acollida per part dels usuaris, com per exemple el nou Club de
Lectura de Literatura Eròtica i les xerrades de Visions de la Ciència.
Respecte a l’organització interna, malgrat la situació excepcional del nostre equip de
treball que ha treballat durant una part de l’any sense director/a, assumint aquest
paper la bibliotecària, continuem treballant per tal que la comunicació sigui
transparent. Les reunions periòdiques i el correu electrònic són un bon canal de
discussió i participació de tot l’equip. Les tasques han estat assumides i el clima de
treball es valora positivament.
58
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
344 3.234 385.695 1.121,2 87.084 253.504 736,9 50.251 15,5 4.387 42.141 11.827 93.823
-1.4 -0.9 -1 0.5 -13.8 -12 -10.7 6.2 7.1 -1.3 8.4 -7.4 18.1
Especialització: arts visuals, fotografia i còmic Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del novembre de 1935. Trasllat a la seu actual el 22 de setembre de 2002.
Una de les biblioteques públiques més grans de Barcelona (3.085 m² en 3 plantes) és al bell mig
de Sant Andreu, a l’antiga fàbrica de filats de Can Fabra, convertida en centre cultural, en una zona
llargament reclamada pels ciutadans que ha creat un nou eix de centralitat al districte. La
Biblioteca Ignasi Iglésias ja existia en una altra ubicació (de 1.100 m²) i havia nascut en temps de
la segona república cosa que la converteix en una de les noves i alhora la tercera més “vella” de la
ciutat.
Serveis generals. Servei d’Informació: Ens havíem proposat iniciar la creació de la nostra pàgina
web i per tant hem treballat en l’elaboració de continguts. Hem continuat donant forma a la base
de dades  d’ informació local com a eina per a potenciar en un futur el servei d’informació de la
biblioteca i les relacions amb les entitats locals.  Per tant, hem treballat en el manteniment de la
base de dades, que actualment compta amb més de 1.600 registres, i en la millora del format de
consulta.
Col·lecció documental – especialització. En relació al fons especialitzat, hem treballat per la
integració del fons de la donació de Ficòmic i d’una altra important donació de comics-book del
Centre National de la Bande Desinée d’Angoulême, –tractament tècnic dels documents i posada a
disposició dels usuaris-. Per tant, una línia prioritària del nostre treball al 2006 ha estat
l’organització de la secció de còmic a la primera planta de la biblioteca, secció que actualment
podem dir que és la més important de les biblioteques de Barcelona i de Catalunya. Per a la difusió
d’aquesta especialització, s’ha participat en un acte de difusió internacional, el Congrés Le Savoir
par la bande,  a l’abril, a la ciutat de Montréal,  on es va presentar una comunicació sobre les
activitats de dinamització al voltant de la lectura del còmic.  Com a projecció a nivell de ciutat,
destaquem l’organització d’un l’estand al Saló del Còmic de Barcelona, al juny, i la participació en
les Jornades de Literatura Kosmòpolis, a l’octubre, on es van realitzar diverses activitats i tallers
sobre còmic i narrativitat, amb autors de prestigi nacionals i internacionals i amb la participació
dels lectors del nostre club de lectura de còmic.
Biblioteca i entorn - Biblioteca i escola: S’ha treballat coordinadament amb les altres
biblioteques per a l’organització de les visites escolars a nivell del districte i s’ha elaborat el Mapa
de visites escolars (que s’ha fet arribar a totes les escoles). D’aquesta manera, s’ha fet una oferta
conjunta al professorat del Districte sobre els serveis de les biblioteques (carnet d’entitat, préstec
de lots de llibres, seleccions bibliogràfiques); i a més, en col·laboració amb el Centre de Recursos
Pedagògics s’ha iniciat la participació en els seminaris de suport a la formació dels bibliotecaris
escolars, amb les escoles del districte participants al programa Punt-Edu. En aquest àmbit de
col·laboració biblioteca-escola, destaquem aquest any la participació en les Jornades Junts per la
lectura, organitzades conjuntament amb el Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu, amb
projecció per a tota la comunitat escolar del districte. Hem posat en marxa un pla específic per
potenciar el préstec de lots de llibres i l’ús dels recursos informatius de la biblioteca per a les
escoles (“Cabàs de llibres”).
Alfabetització informacional (Espais multimèdia – Internet – altres recursos): S’ha
treballat en la difusió dels serveis de l’Espai Multimèdia amb un calendari de cursos, adreçats als
usuaris per a l’alfabetització informàtica i el coneixement dels recursos d’informació. I s’han
incrementat els recursos per a l’autoaprenentatge realitzant una compra de documents multimèdia
per a l’aprenentatge d’idiomes.
Foment de la lectura: S’ha continuat el programa d’activitats específiques en relació al còmic,
d’entre les que destaquem el club de lectura de Còmic, adreçat a joves i adults, i les exposicions
que adquireixen ressò a nivell de ciutat: el 2006, l’exposició dedicada a l’obra de l’il·lustrador català
Max, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l’Editorial La Cúpula, exposició que ha itinerat
al llarg de tot l’any a diferents biblioteques de la província de Barcelona  i de Catalunya. Hem
participat en el projecte Nascuts per llegir amb la col·laboració del centre d’atenció primària de
Sant Andreu: s’han rebut visites al Racó de pares i mares de l’àrea infantil; s’han organitzat
activitats específiques per a nens de 0-3 anys; s’ha iniciat el club de lectura per a pares i mares; i
s’ha creat l’Espai Nadó, un espai de trobada per a famílies. Igualment, hem participat en la difusió
d’aquest projecte dins del col·lectiu professional, treballant en la ponència per a la seva presentació
al maig, a les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.
Organització interna – treball en xarxa: Des de les biblioteques del districte s’ha impulsat
l’organització d’activitats culturals amb motiu del Dia del Llibre, a través del grup de treball derivat
de la Comissió de Lectura Pública del Districte.
Imatge i comunicació: Destaquem la difusió dels fons de les especialitzacions: L’edició d’un
fulletó-bibliografia i punt de llibre per a l’exposició sobre Max; l’elaboració d’una guia de lectura
sobre els autors joves, amb motiu del Saló del Còmic de Barcelona. L’elaboració de les guies de
lectura per al projecte Nascuts per Llegir.
  Memòria 2006 – Consell General
59
     Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
250 1394 55.527 222,1 19.995 58.725 234,9 5.230 3,75 1.120 9.116 3.681 28.582
-1.6 0.4 -11.2 -9.8 -12.5 -10.5 -9 19.5 19.1 -24.5 12.4 45.9 14.8
Especialització: flamenc Disposa d’Espai Multimèdia, compartit amb el Centre Cívic
Gestiona el Bibilomercat
En funcionament des del 1970. Rehabilitació el 1994.
La Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner és una biblioteca de barri i està situada al districte de Sant Martí,
al carrer de Prim, al mateix edifici on s’ubica el centre cívic, actualment disposa de 380 m²
distribuïts en una planta única. El 2004 va posar en funcionament una extensió del servei en el
Mercat del Besòs, el Bibliomercat.
Serveis generals: Durant l’any 2006 el servei implantat a l’últim trimestre del 2005, l’Espai
Multimedia, ha estat molt important i significatiu per l’oferta que ha ofert als usuaris del barri més
proper i a altres barris del mateix districte. Hi ha hagut una bona acollida i unes xifres d’assistència
significatives tant pel que fa a programació de sessions d’informàtica trimestrals com en les franges
d’autoservei. Aquest espai que es gestionat conjuntament per la Biblioteca i el Centre Cívic Besòs
també ha ofert altres cursos i sessions organitzats des del Pla Comunitari del Besòs per aconseguir
entre els dos equipaments que aquesta formació eviti la fractura digital al barri que atenem. Els
usuaris que visiten i gaudeixen de la biblioteca podríem dir que en general estan satisfets amb els
serveis de la biblioteca del barri ja que han anat veient com s’incorporaven de nous en els últims
anys: Consulta d’Internet, Secció Audiovisual, Fons Especialitzat, Bibliomercat  i Espai Multimedia.
Encara i que l’oferta pot resulta variada està limitada per diferents factors, entre ells la pròpia
tipologia de la biblioteca.
Col·lecció documental – especialització: La col·lecció és el punt de partida dels serveis que
s’ofereixen als usuaris i és la base  de la definició de biblioteca. És l’instrument principal amb el
qual es treballa i es dissenyen la resta de serveis. Les col·leccions són la base del servei de préstec,
el més conegut i utilitzat pels ciutadans. Els conceptes d’amplitud i qualitat aplicats a les
col·leccions determinen bàsicament l’oferta de la que disposen els usuaris en els serveis de lectura i
informació. Dins del Pla d’Acció 2006 hi havia 5 objectius referents al fons: Fons especialitzat de
flamenc: dedicant un 20% del pressupost general a l’adquisicions de documents. Manteniment,
renovació i actualització del fons: del fons general d’adults concretament en les matèries
següents: novel·la i novel·la estrangera, diccionaris, història de països, i art.  De l’àrea infantil s’ha
realitzat un expurga i una renovació de molts dels llibres de coneixements. Adquisició i
adequació del fons: s’han adquirit llibres nous i altres documents que completen el nou centre
d’interès (Gener 2006): El Cangur, Racó de Pares i Mares.
Biblioteca i entorn - Biblioteca i escola: El fet d’estar físicament dins d’un Centre Cívic facilita
la interacció dels diferents equipaments que estan en el mateix i fan que es puguin realitzar accions
i programacions de forma conjunta compartint recursos. La biblioteca ha continuat oferint a les
escoles del barri i a altres també properes les visites guiades i les visites més personalitzades a
petició de les pròpies escoles. Durant la realització de les visites que es fan per a escoles d’adults
se’ls hi ofereix la possibilitat de fer-se el carnet al moment una vegada finalitzada la visita.
Alfabetització informacional (Espais multimèdia – Internet – altres recursos): L’accés
gratuït a Internet i la programació de l’Espai Multimedia ha facilitat l’alfabetització informacional al
barri. Les sessions programades cada trimestre des de la biblioteca volen dirigir-se a diferents tipus
d’usuaris i així s’han realitzat des de sessions de formació inicial tant d’informàtica com d’Internet
adreçades a gent gran, sessions d’informàtica avançades, cursos de creació, sessions infantils i
d’altres. S’ha intentant donar servei a diferents col·lectius oferint aquells cursos que els podrien
ajudar i d’aquesta forma contribuir a que tothom que estigui interessat pugui tenir accés als
mateixos serveis. Durant el 2n trimestre d’aquest any es van realitzar uns tallers a l’Espai
Multimedia conjuntament amb 22@ i el Districte de Sant Martí, Tallers per a l’ús d’Intenet en la
vida quotidiana, adreçats a persones amb dificultat per accedir a les noves tecnologies. Eren
sessions molt bàsiques d’Internet, informàtica i tractament de textos.
Foment de la lectura: Les diferents activitats realitzades pel foment de la lectura han estat:
L’hora del conte per infants; Xerrades per a joves o adults de diferent temàtica sempre tenint en
compte els suggeriments del públic, la relació directa amb temes d’actualitat i el préstec de
documents; Club de lectura: hem començat la nova temporada del club de lectura (Octubre 2006)
que fins ara era de novel·la amb el club de CIUTATS LITERÀRIES. També hem volgut canviar el
format que a més de tertúlia literària contempla altres activitats alternatives; Guies de novetats i
de lectura: S’han realitzat de diferents tipus i adreçades a diferents col·lectius.  De novetats de
novel·la, de la Ruta de la Seda (per a una xerrada sobre el tema), per difondre el Racó de Pares i
Mares,...; Exposicions: Aquest 2006 algunes de les exposicions que hem fet són: monografies de
pintors, volíem difondre un fons determinat; rumba catalana, per difondre els fons especialitzat  i
per acompanyar el cicle de flamenc (in)FUSION FLAMENCA; per temes d’actualitat  i d’altres.
Organització interna – treball en xarxa: La implicació del personal fa que es puguin dur a
terme alguns dels objectius plantejats, però no tots.  El temps limitat per processos tècnics, per
reflexionar i planificar, i finalment per avaluar és un dels punts febles de la biblioteca. El treball en
xarxa ha garantit com fins ara compartir recursos amb la resta de biblioteques que conformen la
xarxa de Biblioteques. La comunicació amb les altres biblioteques del mateix districte també facilita
el treball comú i la presa de decisions.
Imatge i comunicació: La biblioteca aquest any 2006 ha estat present a la premsa i a Internet
amb el tema de la seva especialització, el fons de flamenc. Durant el mes de novembre es va fer
difusió de les diferents activitats que es feien a la biblioteca en el cicle (in)FUSION FLAMENCA
2006.
60
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Sant Martí de Provençals
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
263 1.445 52.782 200,7 15.580 39.845 151,5 5.815 4 1.467 13.438 3.120 23.102
4 2.8 -11 -14.4 12.1 17.3 12.8 17.9 14.6 -0.9 8.3 44 15.7
Disposa d’Espai Multimèdia, compartit amb el Centre Cívic
En funcionament des del 1983. Rehabilitació el 1999.
La Biblioteca Sant Martí de Provençals és la biblioteca de barri de la Verneda (districte de Sant
Martí). És ubicada a la quarta planta de l’edifici que també acull el centre cívic Sant Martí, el casal
d’avis, el casal infantil municipal Sant Martí, l’escola d’adults, l’escola bressol o la coordinadora
d’entitats de caràcter local Verneda Solidària. La biblioteca disposa de 280 m² en una planta.
Serveis generals. De tots els serveis que hem ofert durant el 2006, volem destacar especialment
el treball realitzat amb l’Espai Multimèdia. Durant el 2006 ens hem centrat en disminuir la fractura
digital a La Verneda a través de dos canals: oferint una programació molt potent de cursos de
formació en TIC i donant a conèixer l’Espai Multimèdia en la seva modalitat d’autoservei als nostres
usuaris. Els cursos i tallers realitzats han estat molt valorats pels usuaris, obtenint una assistència
gairebé del 100%. Pretenem continuar en aquesta línia donat que, de cada curs ofert, sempre
tenim llista d’espera per tant aquest és un dels indicadors que hem seguit a l’hora de plantejar la
programació del 2007.
Col·lecció documental. Durant aquest exercici hem elaborat el document intern que regula la
política de desenvolupament de la col·lecció pròpia de la biblioteca. També hem creat un centre
d’interès permanent en guies de viatge nacionals i estrangeres.  Hem incrementat els recursos de
la biblioteca per l’autoaprenentatge d’anglès ampliant la subscripció de la revista Speak Up per
rebre la pel·lícula mensualment. Per millorar la difusió i la consulta de la col·lecció de pel·lícules en
DVD, hem elaborat un catàleg en paper disponible als dos taulells d’informació. Hem continuat
treballant el fons documental per adequar-lo a l’espai disponible, realitzant un expurg anual per al
fons general, bianual per a les publicacions periòdiques i mensual per a la premsa.
Biblioteca i entorn - Biblioteca i escola. Hem col·laborat activament amb els Serveis Socials, el
Casal Infantil de Sant Martí, Ca l’Arnó, El Drac, el Casal de la Gent Gran, L’Escola d’Adults i els
Serveis de Dinamització del Centre Cívic Sant Martí. S’ha millorat el programa de visites escolars;
oferim a les escoles diverses possibilitats en funció de l’edat dels alumnes: expli cació de contes,
selecció prèvia de materials sobre un tema per a què vinguin a treballar-lo a la biblioteca, formació
en recerca de documents, ús del catàleg i ajut amb la bibliografia per al projecte de curs o el crèdit
de síntesi.
Alfabetització informacional. Des de l’Espai Multimèdia hem ofertat cursos i tallers per als
nostres usuaris i cursos per a usuaris amb situacions desfavorides derivats de Serveis Socials.
Destaquem la participació en el projecte Memòria Virtual de la Gent Gran i Tallers per a l’ús
d’Internet en la vida quotidiana, en col·laboració amb el Districte de Sant Martí i el 22@Barcelona.
També hem cedit l’Espai Multimèdia a diverses entitats del barri fora del nostre horari d’obertura.
En horari d’autoservei disposem de personal de suport per resoldre les consultes dels usuaris.
Foment de la Lectura. Pels adults, hem continuat el treball de dinamització de la lectura i difusió
de la biblioteca al territori de La Verneda a través de les activitats de L’Aventura de Llegir i del
nostre Club de Lectura general. Hem ampliat el nombre de participants i hem tingut dos convidats:
al juny vàrem rebre la visita de Maria Barbal i al desembre la del professor de la Facultat de
Pedagogia de la UB Héctor Salinas. Pels infants, hem continuat amb el cicle Lletra Petita i a més,
hem creat una programació pròpia adreçada a nens/es de 6 a 13 anys en coordinació amb els
diferents agents del territori.
Organització interna – Treball en xarxa. Aquest any un terç de la plantilla de la biblioteca ha
fluctuat constantment amb diverses substitucions, la qual cosa ha implicat un esforç de formació
constant per part de la resta de membres de l’equip als itinerants que han vingut. Aquests esforços
no repercuteixen en benefici de la biblioteca perquè les substitucions no es queden al centre. Des
de la direcció de la biblioteca s’ha participat en tres grups de treball del Consorci
(Desenvolupament Professional, Política de Desenvolupament de la Col·lecció General i TIC) i en les
reunions de la Comissió Lectura Pública del Districte de Sant Martí.
Imatge i comunicació. Hem millorat la imatge general de la biblioteca organitzant l’enorme
quantitat de flyers que s’exposaven, disposant els cartells de les activitats per adults i per infants
en dos columnes a l’entrada de la mateixa, folrant la novel·la i el fons infantil. La comunicació i
l’intercanvi d’informacions amb el Centre Cívic és fluida arrel de les reunions bimensuals de la
Comissió d’Activitats del Centre Cívic Sant Martí (de la qual la biblioteca n’és membre permanent).
  Memòria 2006 – Consell General
61
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Biblioteca Xavier Benguerel
Dies
obertura
Hores
anuals
Visitants
Mitjana
visitants
x dia
Usos
préstec
Docs.
prestats
Docs.
Prestats
x dia
Usos
Internet
Usos
Internet
x hora
Nous
carnets
Total
carnets
Fons
ingressat
Col·lecció
total
298 2.815 192.083 644,5 59.299 203.681 683,5 26.161 9,3 2.959 21.610 9.893 85.145
-1 -3.4 -5.5 -4.6 -9.4 -7.6 -6.7 9.7 13.5 -15 10.5 -63.8 13.1
Especialització: cinema Disposa d’Espai Multimèdia
En funcionament des del maig de 1995.
És situada al districte de Sant Martí, en l’extrem de la Vila Olímpica i encarada al nucli vell del
Poblenou, en un edifici de nova planta de 1.960 m² i 2 plantes. Porta el nom de l’escriptor d’Icària,
Icària..., mític títol de la novel·la utòpica barcelonina que alhora va prendre el nom de la comunitat
que s’havia establert el 1846 al Poblenou, basant-se en els principis comunistes expressats per
Étienne Cabet a la novel·la Voyage en Icarie.
Durant aquest any 2006 s’han seguit desenvolupant i consolidant els serveis generals de la
biblioteca: informació i referència, consulta, préstec, préstec interbibliotecari, préstec i lectura a
domicili, servei de suport a l’aprenentatge amb el  punt de suport de la UOC. servei d’internet i
espais multimèdia, entre d’altres.
S’ha portat a terme gran part de la planificació prevista per a la col·lecció documental. A més del
manteniment habitual del fons, s’ha fet esporga i actualització del fons de l’àrea infantil i de part de
l’àrea d’adults. Els centres d’interès d’immigració (Icària) i de la Guerra dels Balcans (Europa X
Bòsnia) han augmentat també el seu fons. Icària ha augmentat en un 48 % i s’ha adquirit sobretot
fons per a l’aprenentatge de llengües, degut a la demanda i l’ús d’aquest material. El fons sobre la
Guerra dels Balcans no ha augmentat tant, de fet és poc consultat, però cal tenir en compte que
l’actualitat del tema ha anat minvant.  Pel que fa a l’especialització de cinema s’ha anat
treballant en marcar la política de desenvolupament de col·lecció i s’ha iniciat la línia de treball per
al fons específic de curmetratges. S’han provat diferents sistemes per evitar el robatori de DVD’s, i
tot i que és un tema complex, el sistema que utilitzem ha aturat significativament els furts.
S’ha consolidat el projecte Nascuts per Llegir amb el Cap d’Assistència Primària de la Vila
Olímpica, i s’ha programat a més del Club de Pares  i Mares Novells, el taller Contes sobre la pell
on es vincula la lectura amb els massatges, potenciant així els vincles afectius amb el nadó. També
s’han iniciat contactes amb un altre CAP del Poblenou per engegar-hi el projecte al 2007.
Dins l’apartat de noves tecnologies cal esmentar el treball en l’elaboració de la pàgina web
institucional de la biblioteca que s’estrenarà el 2007, la millora del servei Wi-fi i els Espais
Multimèdia. Aquests han tingut una rellevància especial degut al gran ús que se n’ha fet. A més
de l’autoservei que està ple generalment, la programació de cursos ha estat molt àmplia, encara
que l’assistència no ha complert les expectatives fixades. S’ha notat un lleu descens de l’ús dels
ordinadors del servei d’internet en benefici dels de l’espai multimèdia. I cal fer esment també de la
cessió de l’espai a col·lectius i entitats del Districte.
La programació d’activitats de foment de la lectura tenen en compte les temàtiques de les
nostres especialitzacions: cinema, literatura infantil i immigració. S’ha treballat per aconseguir una
fidelització dels assistents a les activitats d’adults (les infantils ja tenen un públic fidel): s’ha creat
un mailing general d’usuaris, i un altre dels interessats en cinema específicament. I s’ha
sistematitzat la difusió de les activitats  dins i fora de la biblioteca.  Els resultats positius es van
notant de manera progressiva, actualment les activitats tenen una mitjana de 20 usuaris. S’han
endegat dos cicles d’activitats: Lectura Obligatòria i El divendres més curt, ambdós vinculats al
cinema. El primer relaciona les lectures obligatòries que es demanen a selectivitat amb documents
audiovisuals (bàsicament pel·lícules). Es convida a un especialista de renom en el tema i s’adreça a
un públic jove, estudiant d’institut que s’ha de presentar a les proves d’accés a la universitat. El
divendres més curt és una programació de curmetratges mensual, el darrer divendres de cada
mes. Organitzat en col·laboració amb el MECAL (Festival Internacional de Curmetratges de
Barcelona), en general ha tingut una bona acollida per part del públic.
La política de relació amb l’entorn continua amb les visites escolars, visites de col·lectius
d’adults, participació de les escoles en el Dia Internacional de Llibre infantil...  La col·laboració amb
les activitats de Districte ha estat com cada any molt positiva: Estiuàs de Sant Martí, Mostra de
Poesia Comparada, Memòria Virtual de la Gent Gran (vinculant Districte, 22@, CRP i escoles), i el
projecte Apropem-nos del territori del Poblenou. Per altra banda s’ha seguit treballant en xarxa
amb les biblioteques del Districte, s’ha continuat la col·laboració amb la biblioteca del Centre
penitenciari de Dones i aquest any ha augmentat el treball amb la Sala de Lectura del Clot.
La biblioteca gestiona el Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (a partir
d’ara SDLIJ) que mereix un apartat especial d’aquesta memòria, dins el capítol de Serveis i
Programes.
Aquest any hi ha hagut una rotació important de personal a la biblioteca (baixes maternals i baixes
mèdiques, reduccions horàries, canvis de personal, alumnes de pràctiques de la UB, personal
provinent de mesures penitenciàries, ...) que ha fet que es reestructurin les tasques del personal i
els processos interns de treball; una de les mesures que s’han pres per facilitar la incorporació
constant de nou personal és l’elaboració d’un Manual de procediments per intranet que faciliti la
consulta de dubtes i la realització de les tasques pel personal nou o itinerant.
62
   Les biblioteques de districte i de barri, una a una: Sala de lectura d’Horta
En el marc de l’acord signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació la
Caixa, al juliol de l’any 2000, es considera que la sala de lectura del barri
d’Horta, per la manca de biblioteca pública i per la situació i característiques
infrastructurals dels espais és susceptible de ser incorporada a la xarxa
pública fins que s’inauguri la biblioteca de barri corresponent.
SALA DE LECTURA D’HORTA
Dies d’obertura: 253
Hores d’obertura: 1.459
Usuaris
Total visites: 7.939  (-34,39%)
Visites per dia: 31 (-35,41%)
Carnets de socis nous: 184 (-4,15%)
Préstecs
Usos: 2.062 (-25,8%)
Documents prestats: 4.366 (-18,59%)
Documents en préstec
‐ Fons adults: 2.939
‐ Fons infantil: 1.070
‐ Revistes: 153
‐ Video: 182
‐ Audio: 22
Activitats
L’hora del conte
- Nombre de sessions: 12    - Assistents: 200 (16,6 de mitjana)
Conferències
- Nombre de sessions: 5      - Assistents: 55 (11 de mitjana)
Cursos i tallers
- Nombre de sessions: 1      - Assistents: 6
Tertúlies literàries
- Nombre de sessions: 1      - Assistents: 19
Altres activitats
- Nombre de sessions: 2      - Assistents: 16 (8 de mitjana)
Visites escolars
- Nombre de grups: 8        - Assistents: 49 (6,1 de mitjana)
Difusió
Guies de lectura: 10
Col·laboracions en premsa escrita local: 13
  Memòria 2006 – Consell General
63
LES VISITES Any rere any, el nombre de visites a les biblioteques públiques ha augmentat
de forma sostinguda. L’any 2006 hi ha hagut un increment del 10,8%
respecte de l’any 2005. En total, aquest any les biblioteques han rebut
4.896.978 visitants. És a dir, si tots els ciutadans de Barcelona en fossin
usuaris hi haurien anat una mitjana de 3 vegades l’any.
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Usuaris
biblioteques 1.362.840
1.575.092
(+15%)
1.773.029
(+12%)
2.327.815
(+31%)
2.987.729
(+28,3%)
3.651.455
(+22%)
4.126.308
(+13%)
4.421.266
(+7,1%)
4.896.978
(+10,8%)
Visites hora
- En termes absoluts, el 2006 la biblioteca amb més visites ha estat la
Jaume Fuster (amb 649.171 visitants), seguida per Vapor Vell (que n’ha
tingut 402.828) i Ignasi Iglésias – Can Fabra (385.695).
- Les biblioteques que van experimentar uns increments més importants
en el nombre de visites van ser Canyelles, Sant Pau – Santa Creu i Fort
Pienc. En el cas de la biblioteca Jaume Fuster cal tenir en compte que va
ser inaugurada el darrer trimestre del 2005, i el 2006 ha estat el seu
primer any sencer de funcionament.
- Cal fer notar que les biblioteques que experimenten majors creixements
percentuals són, com l’any passat, biblioteques de barri (Sant Pau –
Santa Creu fa les funcions de Districte però té dimensions de biblioteca
de barri). Això ens fa pensar en la forta implantació en el territori
d’aquest tipus d’equipaments de proximitat.
- Si analitzem les visites per hora, trobem que a la ciutat de Barcelona
entren al conjunt de les biblioteques públiques 2.251,5 visites cada hora,
un 1,8% menys que al 2005. Cal tenir en compte que la suma anual
d’hores d’obertura ha augmentat en el mateix percentatge, un 1,8%.
- La mitjana de visites hora per biblioteca és de 78 amb una màxima que
va assolir la bib. Jaume Fuster de 203,8 persones l’hora (mantenint-se
en una mitjana molt aproximada a la dels seus primers mesos
d’obertura, quan va superar tots els indicadors màxims de les
biblioteques de Catalunya). La van seguir la bib. Vila de Gràcia, amb
152,2 visites hora, la bib. Vapor Vell amb 144,4 i la bib. Sant Pau –
Santa Creu amb 132,4.
Perfil dels usuaris Les dades noves que tenim sobre el perfil dels usuaris de les Biblioteques de
Barcelona són les obtingudes a partir de l’anàlisi dels carnets de socis i del
servei de préstec de documents (a més de les dades que ens facilita
semestralment la participació en l’enquesta Òmnibus Municipal que són de
caràcter més genèric).
En la memòria del 2004 vam fer constar els resultats obtinguts en l’Enquesta
de Satisfacció dels Usuaris de les Biblioteques de Barcelona, realitzada per
l’Oficina d’Avaluació de Serveis de Qualitat i del Servei de Biblioteques de la
Diputació de Barcelona. Aquesta enquesta es preveu realitzar-la de forma
periòdica cada 3 o 4 anys, i per tant aquest 2006 no tenim dades noves
obtingudes per aquest procediment.
La finalitat de tots aquests processos és aconseguir un perfil acurat dels
usuaris dels serveis que ofereixen les biblioteques de cara a dissenyar les
accions necessàries per millorar la gestió tant d’elements comuns de la xarxa
com de concrets de cada biblioteca.
De la suma d’informació disponible podem obtenir dades del conjunt
d’usuaris i especialment d’aquells que utilitzen el servei de préstec.
Grups d’edat:
‐ Un 53,6% dels usuaris són dones i un 45,2% homes (un 1,2% dels
usuaris amb carnet són entitats)
‐ Una proporció que pràcticament s’iguala en el cas del préstec de
documents: el 50,8 % dels documents prestats han estat retirats per
dones i un 48,9 per homes (el 0,3% restant pertany a préstec a
institucions).
64
- Pel que fa a les edats, el grup més nombrós d’usuaris del servei de
préstec és en la franja adulta (64,8%), seguit dels joves (14,2%), els
infants (10,6%) i la gent gran (10%).
- Una distribució percentual que, amb lleugeres variacions, es repeteix pel
que fa als usuaris del conjunt de la biblioteca: adults (56,2%), seguit
dels joves (23,6%), els infants (10,7%) i la gent gran (8,1%).
Procedència:
‐ Per que fa al país d’origen, el 12,8% dels usuaris amb carnet són nascuts
fora d’Espanya.
‐ En general, la nacionalitat dels usuaris manté uns percentatges similars a
l’hora de valorar els préstecs efectuats i els carnets emesos: un 83,2%
dels préstecs han estat realitzats per persones de nacionalitat espanyola,
seguit pel 7,5% de persones nascudes a diversos països de Sudamèrica,
un 2,86% d’europeus, un 0,5% de marroquins, un 0,58 % d’indis o
paquistanesos, un 0,19 de xinesos i el 3,9% que no especifica la seva
nacionalitat.
‐ Els països amb més presència són l’Argentina, amb 8.165 carnets, el
Pakistan, amb 7.512 carnets, i Itàlia amb 5.720. La posició que ocupen
com a població immigrada a Barcelona és la desena, la sisena i la segona
respectivament.
‐ Un 93,7% dels usuaris amb carnet viuen a Barcelona.
‐ El districte de Ciutat Vella és el que registra un major percentatge
d’habitants inscrits a les biblioteques, un 60,2% de la seva població,
seguit de Les Corts (45%) i de Gràcia (44,4%).
‐ En termes absoluts també és el districte de Ciutat Vella el que registra un
nombre més alt de persones amb carnet, seguit de L’Eixample i de Sant
Andreu.
Servei de préstec:
‐ Si considerem que tots els usuaris amb carnet el 2006 han fet ús del
servei de préstec, durant aquest període s’han emportat a casa 7,5
documents.
Els carnets L’any 2006 també ha augmentat el nombre de carnets. Concretament se
n’han fet 78.785 de nous, la qual cosa ha significat un augment del 14,5%
del nombre d’associats respecte l’any anterior. Sumats a totes aquelles
persones que ja el tenien, fa que actualment les biblioteques de Barcelona
tinguin 506.402 socis, xifra que confirma les biblioteques públiques com la
institució amb més socis de tot Barcelona. Això vol dir que aproximadament
un 31,5% de la població de Barcelona té carnet de la biblioteca.
En consultar les taules numèriques cal tenir en compte que els carnets no
actius durant un llarg període de temps (5 anys) abans es donaven de baixa
a l’hora de fer el recompte de socis. Aquesta normativa va canviar el 2004 i
des d’aquell moment només es donen de baixa els usuaris que ho sol·liciten.
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Nous Carnets 42.540 63.572 80.666 75.153 78.080 78.785
Total Carnets 192.204 240.714 321.380 376.289 442.258 506.402
Increment - 25,2% 27% 17% 17,5% 14,5%
- Com en els darrers anys, la biblioteca amb més carnets és la Biblioteca
de Sant Pau - Santa Creu (46.116), seguida per la Ignasi Iglésias – Can
Fabra (42.141), la Nou Barris (38.829) i la Guinardó - Mercè Rodoreda
(34.367).
- La biblioteca que ha fet més carnets nous durant aquest 2005 ha estat la
biblioteca Jaume Fuster (13.857 carnets nous), seguida de Vila de Gràcia
(5.179), Sant Pau - Santa Creu (5.017) i Nou Barris (4.455)
- La biblioteca amb un augment percentual més important en el nombre de
carnets nous ha estat Francesc Candel (amb un augment del 107,2%).
  Memòria 2006 – Consell General
65
Els usos d’Internet El darrer trimestre del 2005 va suposar una notable millora pel que fa a la
infrastructura destinada al servei d’accés públic a Internet a les Biblioteques
de Barcelona, i que durant el 2006 s’ha consolidat sobretot pel que fa als
serveis que ha permès oferir. Gràcies a un acord amb el Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de
Catalunya (DURSI) per a la posada en marxa dels Espais Multimèdia (com
s’explica en el capítol Manteniment, ampliació i creació de nous serveis i
programes d’aquesta memòria), s’ha pogut augmentar també, en un 77,64%
acumulat des del 2004, el nombre d’ordinadors d’accés públic a Internet.
Cal tenir en compte que els accessos que es realitzen des dels Espais
Multimèdia no estan inclosos en els registres automàtics del sistema
informàtic de gestió de les biblioteques, així com tampoc els accessos que es
fan des dels ordinadors portàtils dels usuaris del servei Wi-Fi. Per tant un
gran nombre dels accessos a Internet que es fan actualment des de les
biblioteques no queda registrat i per tant no es pot valorar en aquesta
memòria.
Des dels ordinadors que si que estan connectats al sistema de gestió, en
resulta que s’han realitzat 458.810 usos d’aquest servei, cosa que suposa un
augment del 7,9% respecte l’any anterior. El nombre d’ordinadors destinats
a Internet és de 302, a part dels 140 destinats a consulta de catàleg i CD-
Rom, els 129 dels 16 Espais Multimèdia i els 222 destinats a ús intern.
Ordinadors
Internet
Ordinadors
catàleg
Ordinadors
Espais
Multimèdia
Ordinadors
d’Ús Intern
Total
Ordinadors
2004 170 125 - 205 500
2005 288 137 117 216 758
2006 302 140 129 222 793
Increment
acumulat 77,64% 12% 100% 8,2% 58,6%
El total d’ordinadors, comptant també els dels Espais Multimèdia, és de 793
(un acumulat del 58,6% més que al 2004, i un 4,6% més que el 2005).
- Els usos d’Internet en el grup de la gent gran han estat 24.508, un
38,9% més que l’any anterior i la franja d’edat que ha registrat un major
increment en aquest servei. Cal destacar que s’han realitzat programes
específics per a les persones d’aquesta edat que han tingut una molt
bona acollida, com demostren d’altra banda aquests resultats. La
biblioteca que ha tingut més usos de persones majors de 65 anys ha
estat la Jaume Fuster (3.541), seguida de Vapor Vell, Ignasi Iglésias-Can
Fabra i Fort Pienc. En percentatge, la biblioteca que ha crescut més en
usos d’aquest sector de la població ha estat la de Bon Pastor, amb un
147,5% més que l’any anterior.
- Els usos infantils d’Internet han estat 71.722, un 14% més que el 2005,
mantenint un creixement sostingut important. La biblioteca on el públic
infantil ha utilitzat més aquest servei ha estat Ignasi Iglésias – Can
Fabra, amb 6.526 usuaris (un 40,5% més que l’any anterior);  seguida
per Vapor Vell, Barceloneta-La Fraternitat i Xavier Benguerel. Pel que fa
al creixement experimentat respecte l’any 2005, la biblioteca Torre
Llobeta és la que ha tingut un increment més alt d’usos, fins arribar a un
100% més.
- Una mitjana de 1.611,5 persones al dia utilitzen Internet a les
biblioteques, un 0,6% més que l’any passat, i de 213,97 l’hora, un 0,7%
menys que el 2005.
Infantil Joves Adults Gent Gran Total
Usos  Internet 71.722 87.734 274.846 24.508 458.810
Increment
respecte el 2005
14% -0.7% 7.2% 38.9% 7.9%
*Cal tenir en compte que no es comptabilitzen els accesos a través del servei Wi-Fi ni dels Espais Multimèdia
66
PRÉSTEC DE
DOCUMENTS
Després de set anys amb creixements anuals sostinguts molt importants, el
nombre de documents deixats en préstec s’ha estabilitzat, amb un
creixement del 2,8% respecte el 2005. S’ha arribat als 3.816.777 documents
prestats (més de 2,37 per habitant), una tendència que s’ha constatat a
quasi totes les biblioteques de la xarxa de Biblioteques Públiques de la
província de Barcelona.
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Total
documents
prestats
759.658
897.525
(+18%)
1.057.663
(+17%)
1.409.596
(+33%)
1.854.904
(+31,5%)
2.525.771
(+36,2%)
3.079.324
(+21,9%)
3.713.484
(+20,6%)
3.816.777
(+2,37%)
Tipologia dels
préstecs
− S’han realitzat 1.279.028 usos del servei de préstec (un augment del
0,1% respecte el 2005).
− En cada ús del servei de préstec s’han retirat 2,98 documents de mitjana.
− Per tipologia d’usuaris els adults han estat els qui han retirat més
documents en préstec, seguits dels joves, el públic infantil i la gent gran.
Cal fer notar, però, l’estancament del préstec a la franja del públic jove i
infantil (que aquest any tenen un increment negatiu) i en canvi l’augment
sostingut del préstec dels adults i la gent gran.
Infantil Juvenil Adults Gent Gran Servei
Domicili
Entitats Altres
biblioteques
TOTAL
Usos 2006 137.362 182.425 825.164 130.479 1.473 1.494 631 1.279.028
Increments
respecte
2005
-3.2% -12.9% 2.4% 11.1% 10.9% 15.3% -16.6% 0.1%
Tipologia dels
documents
en préstec
La classificació del fons documental de les biblioteques ens permet
segmentar la informació del préstec en set tipologies diferents: fons infantil,
fons general (llibres), àudio (discos, CD...), vídeo (VHS, DVD...), fons
electrònic, revistes i altres (inclou partitures, informes...).
Després de dos anys de creixements molt elevats de les col·leccions d’imatge
i so, el 2006 s’ha estabilitzat posant-se als mateixos nivells que els altres
tipus de documents. Això pot atribuir-se a diversos motius: l’aportació de
nou material s’ha estabilitzat després d’haver incorporat els anys anteriors
les col·leccions fundacionals, i alhora comencen a canviar els hàbits dels
usuaris que cada cop més accedeixen a la música i a les pel·lícules a través
d’Internet.
Cal tenir en compte a l’hora de llegir aquestes dades que el període de
préstec de llibres i de discos o audiovisuals són diferents, vinculat al temps
necessari per al seu consum (un llibre requereix de més hores per ser llegit
que una pel·lícula per ser visionada, per exemple). Per tant la rotació de la
col·lecció d’imatge i so és molt més gran que la dels llibres (àudio i vídeo es
deixen per un període d’una setmana, en canvi els llibres per a 3 setmanes).
S’han registrat les següents xifres:
− La tipologia que ha tingut un nombre més gran de préstecs ha estat el
que s’anomena fons general, i que correspon al format llibre. El nombre
total de préstecs en aquest suport ha estat de 1.194.573, un 3,6% més
que al 2005. La biblioteca que ha fet més préstecs d’aquest format ha
estat la Jaume Fuster (139.420) i la que ha experimentat un creixement
més elevat respecte el 2005 la Lola Anglada, amb un 7,8%.
− El préstec que ha registrat un augment més alt ha estat el fons infantil,
que ha crescut un 5,3%, seguit del préstec de videos/DVD que ha crescut
un 3,9%.
− Pel que fa als documents d’àudio (CD) es confirma la tendència a
l’estabilització iniciada l’any passat, després de creixements molt elevats
durant els darrers anys, amb un 0,4% d’augment, i que com s’ha
comentat abans correspon també a un canvi d’hàbits en la obtenció
d’aquest tipus de material.
  Memòria 2006 – Consell General
67
− La biblioteca que ha realitzat més préstecs durant el 2006 és Jaume
Fuster, amb 390.768 documents deixats, seguida per Vapor Vell, Ignasi
Iglésias - Can Fabra i Nou Barris.
− Pel que fa a les biblioteques que han registrat un creixement més alt, cal
destacar la Lola Anglada, amb un 17,1% d’augment, seguida de Poble-
Sec – Francesc Boix i Torre Llobeta.
Infantil Fons gral.
(llibres)
Revistes Àudio Vídeo Electr. Altres
Tipologia de
suport dels doc
prestats
336.636 1.194.573 176.352 823.582 1.184.652 93.662 7.320
Increments
respecte 2005 5.3% 3.6% -1.8% 0.4% 3.9% 0.6% -5.8%
CREIXEMENT
ACUMULAT DE
VISTES I PRÉSTECS
En resum, si comparem les dades actuals amb les de l’any 1998, any de
l’aprovació del Pla de Biblioteques, el creixement acumulat tant de visites
com de préstecs és espectacular.
- En vuit anys s’ha multiplicat per 3,6 les visites a la xarxa de biblioteques
públiques de la ciutat, i per 5 el nombre de documents deixats en
préstec.
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Visites
(%
acumulat)
1.362.840
1.575.092
(15%)
1.773.029
(30,1%)
2.327.815
(70,8%)
2.987.729
(119,2%)
3.651.455
(167,9%)
4.126.308
(202,8%)
4.421.266
(224,4%)
4.896.978
(259,3%)
Documents
prestats
(%
acumulat)
759.658
897.525
(18,1%)
1.057.663
(39,2%)
1.409.596
(85,6%)
1.854.904
(144,12)
2.525.771
(232,5%)
3.079.324
(305,4%)
3.713.484
(388,8%)
3.816.777
(402,4%)
L’AMPLIACIÓ
D’HORARIS
L’ampliació dels horaris ha estat una de les actuacions fonamentals de
Biblioteques de Barcelona des de la seva creació. L’augment que s’ha portat
a terme ha significat un canvi d’escala que ha situat les mitjanes d’hores
d’obertura setmanals en uns índexs força òptims. Actualment el principal
motiu de creixement d’horaris del conjunt de la xarxa és degut a la
inauguració de nous equipaments. L’augment ha estat del 0,47% respecte el
2005, corresponent a l’ampliació d’horari de la biblioteca Francesc Candel,
que en canviar d’ubicació i de dimensions ofereix un horari d’obertura més
ampli. Tot i així aquest augment no ve determinat només per l’obertura de
noves biblioteques, sinó també per l’increment dels horaris d’algunes de les
que ja estan en funcionament, i per l’obertura de més biblioteques en els
períodes de vacances.
Així doncs des del 1998 fins ara les hores setmanals de funcionament de les
biblioteques s’ha multiplicat per 2,1 vegades.
Hores setmanals − El Pla de Biblioteques indica que l’horari mínim per a les biblioteques de
barri és de 30 hores setmanals, i l’horari òptim, de 40 hores a la setmana.
Per a les biblioteques de districte, l’horari mínim indicatiu és de 45 hores
a la setmana, mentre que l’òptim és de 60 hores setmanals.
− L’any 2001 totes les biblioteques públiques havien superat els horaris
mínims que assenyala el Pla de Biblioteques.
− Al llarg del 2006, les biblioteques de barri han obert entre 33 (10
biblioteques) i 53 hores setmanals (b. Fort Pienc), mentre que les de
districte ho han fet entre 49 (b. Les Corts - Miquel Llongueras) i 66 hores
a la setmana (b. Ignasi Iglésias – Can Fabra).
− Les biblioteques que obren més hores a la setmana són: biblioteca Ignasi
Iglésias – Can Fabra amb un total de 86 hores setmanals (66 de servei de
biblioteca i 20 de sales d’estudi nocturnes), biblioteca Vapor Vell amb un
68
total de 78 hores setmanals (58 de servei de biblioteca i 20 de sales
d’estudi nocturnes), biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda amb un total
de 75 hores setmanals (55 de servei de biblioteca i 20 de sales d’estudi
nocturnes), biblioteca Jaume Fuster, amb 65 hores setmanals, biblioteca
El Carmel – Juan Marsé, amb 63 hores setmanals, biblioteca Nou Barris
amb 59 hores setmanals i la biblioteca Xavier Benguerel i Vila de Gràcia
(aquesta última 38 de servei de biblioteca + 20 hores de sala d’estudi)
amb 58 hores setmanals.
− Aquest increment d’horaris ha comportat que s’hagi passat de les 592
hores setmanals en què romanien obertes el conjunt de biblioteques
durant el 1998 fins a les 1.260,5 hores setmanals durant el 2006. L’oferta
total d’hores setmanals, per tant, ha registrat un augment acumulat del
112,9% en aquest període.
− També durant tot aquest període s’han superat anualment les xifres
mínimes establertes pel Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010, fins
arribar al 27,3% per sobre del previst per a les biblioteques del 2006.
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Total hores setmanals
(Increment anual)
592
(-)
690
(16,5%)
760
(10,1%)
955
(25,7%)
1.035
(8,4%)
1.149
(11%)
1.201
(4,5%)
1.254,5
(4,4%)
1.260,5
(0,47%)
Increment
Acumulat - - 28,38% 61,32% 74,83% 94,09% 102,8% 111,9% 112,9%
Hores setmanals
mínimes previstes al
Pla Biblioteques
570 645 735 825 900 945 975 990 990
Increment sobrepassat 3,8% 6,9% 3,4% 15,75% 15% 21,6% 23,2% 26,7% 27,3%
Hores totals Si analitzem el nombre d’hores que han estat obertes les biblioteques
l’ampliació també es consolida, tot i que diverses incidències han provocat el
tancament de dues biblioteques durant periodes que van d’un mes
(Collserola – Josep Miracle) a un mes i mig (Francesca Bonnemaison).
- L’any 2006 es va obrir un total de 55.959 hores, cosa que suposa una
mitjana de 1.930 hores per biblioteca i un màxim de 3.234 a la Biblioteca
Ignasi Iglésias – Can Fabra.
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Total hores anuals
(Increment anual) 35.274
43.141
(22,3%)
48.081
(11,4%)
52.934
(10,1%)
54.950
(3,8%)
55.959
(1,8%)
Increment acumulat - - 36,3% 50% 55,8% 58.6%
Dies oberts Degut també a les incidències abans esmentades, el nombre de dies oberts
del 2006 ha disminuït un 0,8% respecte l’any anterior.
- S’ha obert una mitjana de 269 dies per biblioteca (total acumulat: 7.796
dies al cap de l’any), amb una màxima de 347 dies a la Biblioteca Jaume
Fuster.
Ara cal consolidar l’important augment que s’ha realitzat aquests cinc darrers
anys i continuar treballant per ampliar a totes les biblioteques de districte
l’horari de dilluns al matí a dissabte a la tarda fins que hagin assolit les 60
hores setmanals.
Ara com ara, només les biblioteques Ignasi Iglésias - Can Fabra, El Carmel –
Juan Marsé (66 hores) i Jaume Fuster (65 hores) obren de dilluns a
diumenge a tot Catalunya. Altres quatre biblioteques obren de dilluns al matí
a dissabte a la tarda, alguns dies sense interrupció al migdia: Vapor Vell,
Guinardó - Mercè Rodoreda, Nou Barris i Xavier Benguerel.
En el cas de les biblioteques de barri que ja han assolit el nombre previst
d’hores setmanals de servei públic, s’analitzaran les franges horàries òptimes
per a la seva obertura, tenint en compte diversos paràmetres, com ara
l’entorn on estan ubicades, la població de referència i les seves necessitats,
tal i com s’ha fet durant aquest any 2006.
  Memòria 2006 – Consell General
69
Pel que fa a l’ampliació d’horaris hi ha dos fets destacats que es van posar en
marxa el 2002, i que continuen essent essencials per garantir el creixement
dels horaris:
- S’ha assegurat el servei bibliotecari a tota la ciutat durant les vacances
mantenint una de les biblioteques de cada districte oberta durant aquest
període (ja fos la biblioteca de districte, la biblioteca anomenada de
“referència” o bé, en alguns casos, la que registra una mitjana més alta
d’usos).
- En l’ampliació dels horaris ha estat clau la creació d’un equip itinerant, o
cos de bibliotecaris i tècnics auxiliars estable sense destinació fixa, que
ha permès cobrir les baixes temporals o els pics puntuals de feina en els
diversos equipaments.
FONS DOCUMENTAL El 2006, el fons de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona va augmentar amb
la incorporació de 175.338 documents, arribant al 1.368.136 que tenia el 31
de desembre de 2006. La progressió en el creixement del total de documents
des de l’any 1998 ha estat:
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Documents 434.780 536.486 648.423 713.828 810.187 896.121 1.058.644 1.182.087 1.368.136
Increment - 23,4% 20,8% 10% 13,5% 10,6% 18,1% 11,6% 15.7%
Increment
acumulat - - 49,1% 64,2% 86,3% 106,1% 143,5% 171,8% 214,6%
Els estatuts del Consorci de Biblioteques de Barcelona contemplen que
l’ampliació i restitució d’una part dels fons de les Biblioteques de Barcelona
va a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu a mig termini
d’aportar el 50% cadascuna de les institucions. Des de l’any 2001
Biblioteques de Barcelona destina una partida per a l’adquisició de fons
documentals. Les grans línies són:
- adquisició de fons en suport no llibre: CD, CD-Rom, DVD (sobretot cinema)
- adquisició de fons documentals vinculats a les especialitzacions
temàtiques i als centres d’interès
- adquisició de fons vinculats a la col·lecció local
- adquisició de novetats i desiderates d’usuaris
- adquisició de novel·la
- també manteniment i renovació
Tal i com s’esmenta en el capítol sobre comunicació interna i treball
cooperatiu d’aquesta Memòria, en el decurs del 2006, Biblioteques de
Barcelona ha estat present a la reunió anual de la Comissió de Selecció del
Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona; l’objectiu d’aquest grup
és compartir amb el sector del llibre (editors, llibreters, etc.) els criteris de
selecció i compra de fons del Servei de Biblioteques a la Diputació.
Durant el 2006 els tres grups de treball permanents (ressenyats en l’apartat
corresponent d’aquesta memòria) creats el 2005 han continuat treballant en
la redacció d’un document que marqui les línies generals sobre el
desenvolupament de la col·lecció de les Biblioteques de Barcelona: sobre el
fons general, sobre cinema i sobre música, i alhora han fet ja algunes
seleccions de novetats per assessorar en les compres del 2006, amb les
publicacions “Això s’ha de veure” i “Això s’ha d’escoltar”.
Pel que fa a les donacions, algunes biblioteques han restringit l’acceptació
d’aquestes, ja que moltes vegades es tracta de fons obsolets o d’un interès
molt especialitzat. En alguns casos encara que no siguin adequats per
incorporar al fons (perquè o bé no estan en gaire bon estat o la biblioteca ja
disposa d’un nombre adequat d’aquell títol) s’accepten i es destinen al
mercat d’intercanvi que algunes biblioteques tenen en funcionament de
manera permanent. Les donacions procedeixen de fonts diverses: editorials,
universitats, departaments de l’Ajuntament de Barcelona i particulars.
70
Adquisició de nous
fons
Per a l’adquisició de nous fons els professionals de les biblioteques disposen
de diverses eines que els ajuden a la l’hora de fer la tria.
- Els lots bàsics que prepara la Diputació de Barcelona, alguns  dels quals
pot triar cada biblioteca a partir d’una llista tancada.
- Llistes de novetats o monogràfiques elaborades per la mateixa Diputació
de Barcelona o la Generalitat de Catalunya.
- Les llistes de novetats elaborades pel grup de treball de
desenvolupament de la col·lecció.
- Els recursos que ofereixen els proveïdors de documents.
- Les publicacions especialitzades en la matèria.
- Les desiderates dels usuaris.
- El 2006 les biblioteques s’han pogut subscriure a revistes i publicacions
periòdiques relacionades amb el fons especialitzat o els centres d’interès,
i als diaris que els semblessin més adequats amb el pressupost provinent
de l’Ajuntament de Barcelona. Per exemple, en el cas de la biblioteca
Sant Pau – Santa Creu, està subscrita a diverses publicacions en llengua
àrab i en urdu, la seva especialitat, però també en atenció a molts dels
seus usuaris immigrants que parlen aquestes llengües.
- Compra ràpida de fons, concepte que s’ajusta a les necessitats que tenen
les biblioteques de tenir disponible de forma immediata part del seu fons,
en resposta a diverses situacions possibles (premis literaris, novetats,
peticions dels usuaris, etc). Les biblioteques han triat el proveïdor que
desitjaven, tenint en compte la proximitat en el propi territori,
l’accessibilitat, la diversitat de fons i els valors afegits que ofereix el
proveïdor (catalogació, folrat...)
- Una part de la compra està destinada a mantenir el fons bàsics de les
biblioteques, per substituir volums que s’han fet malbé o bé extraviats.
- La compra de centres d’interès respon a una especialització temporal del
fons. L’elecció dels proveïdors s’ha fet, de la mateixa manera que amb la
compra del fons especialitzat, tenint en compte que la llibreria o
subministrador pugui respondre a aquestes especialitzacions temàtiques.
- Pel que fa a l’adquisició de fons cinematogràfic i discogràfic s’han fet
concursos públics on es valoren, a més del preu, aspectes com l’estoc
accessible, la rapidesa en el subministrament, la catalogació dels
documents, i un servei d’assessorament i d’informació àgil per al
personal bibliotecari.
- Per la compra de novel·la, que se selecciona íntegrament des de les
biblioteques, s’ha fet durant tot l’any una selecció mensual.
- La compra dels fons especialitzats s’ha realitzat a diverses llibreries i
altres botigues especialitzades que han suggerit els directors de les
biblioteques.
- A l’hora de distribuir el pressupost d’especialitzacions per a les diferents
biblioteques s’ha tingut en compte tant el tipus de biblioteca com el fons
ja adquirit amb anterioritat, com el preu del material a comprar (varia
bàsicament pel tipus de format, no val el mateix un còmic que una
pel·lícula en dvd o una novel·la).
- Des dels serveis centrals de Biblioteques de Barcelona s’ha fet un
recolzament especial pel que fa a la compra de fons per a programes i
serveis específics, com ara activitats, clubs de lectura, guies de lectura,
el projecte Nascuts per llegir, etc.
Pel que fa al pressupost per a compres de fons, l’objectiu és que es reparteixi
en un 50% entre l’Ajuntament de Barcelona, amb una aportació directa al
Consorci de Biblioteques de Barcelona destinada expressament a aquesta
finalitat, i la Diputació de Barcelona. Cal remarcar, en aquest sentit, que el
2004 l’aportació de l’Ajuntament va ser major perquè com ja s’ha comentat
en el capítol de préstec, es va fer un gran esforç perquè totes les
biblioteques tinguessin un fons bàsic de cinema.
  Memòria 2006 – Consell General
71
2004 2005 2006
Consorci de Biblioteques de
Barcelona*
863.478€ 48% 824.609€ 46% 757.946€ 43%
Diputació de Barcelona 941.576€ 52% 963.576€ 54% 1.023.392€ 57%
Total 1.805.054€ 1.788.182€ 1.781.338€
* Transferència de l’Ajuntament de Barcelona
Recursos electrònics D’altra banda, cada cop són més els recursos electrònics que es consulten a
través de la xarxa informàtica. Destaquen:
− Dues biblioteques (biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda i Biblioteca Nou
Barris) estan subscrites a la base de dades de l’agència EFE: “efedata”.
Base de dades que recull tota la informació de l’Agència EFE.
− Eric: Base de dades d’ensenyament en llengua anglesa, conté resums i
referències d’articles publicats en revistes i altres documents de
pedagogia. L’elabora el Departament d’Educació dels Estats Units
d’Amèrica i l’Office of Educational Research and Improvement. Hi tenen
accés les biblioteques: Guinardó - Mercè Rodoreda, Les Corts - Miquel
Llongueras, Nou Barris i Xavier Benguerel.
− Medline: Base de dades sobre biomedicina en llengua anglesa, conté més
d’onze milions de referències d’articles sobre medicina, infermeria i
veterinària des del 1966 fins avui. La produeix la National Library of
Medicine (USA). Hi tenen accés: les biblioteques: Guinardó - Mercè
Rodoreda, Les Corts - Miquel Llongueras, Nou Barris i Xavier Benguerel.
Els més prestats
dels fons de les
biblioteques
Com ja es va fer els tres darrers anys s’han elaborat diverses llistes dels
llibres més sol·licitats de la xarxa de biblioteques de la província de
Barcelona, tenint en compte les edats dels lectors, i també dels CD amb més
préstecs. Des de l’any passat s’inclouen en el rànquing els còmics per a
adults, les pel·lícules més demanades i també les revistes. Més enllà de la
curiositat que suposen sempre aquest tipus de llistes, són un bon indicador
per a conèixer els interessos dels usuaris.
Volem fer notar que la major part dels més prestats de 0 a 5 anys són llibres
en català; que pel que fa al còmic, tant el juvenil com el d’adults, hi ha una
gran majoria de títols japonesos. En el cas de les novel·les per a adults
repeteix en el primer lloc La sombra del viento, que és la novel·la més
sol·licitada des del 2003, i es manté a la llista La pell freda. En el cas dels
CD’s, l’àlbum Barí de Ojos de Brujo es manté a la llista de més prestats,
després de tres anys de ser-hi.
A continuació es reprodueixen els títols d’aquest 2006.
Els contes per a infants de 0-5 anys:
1. BIELINSKY, Claudia. La Casa dels petons
2. RAMIS, Juan Carlos. Los Xunguis en Hollywood
3. WANDREY, Guido. Sigue su rastro... en el parque de atracciones
4. SIRETT, Dawn. Bomber per un dia
5. FORMES i dibuixos de la natura
6. RAMIS, Juan Carlos. Las Olimpiadas Xunguis
7. SIRETT, Dawn. Metge per un dia
8. COLORS de natura
9. BAUMGART, Klaus. L'Estrella de la Laura
10. TALLEC, Olivier. Un so per a cada imatge
Els contes per a infants de 6-9 anys:
1. KNISTER. Tina superbruixa i l'embruix del Nadal
2. KNISTER. Tina superbruixa a la recerca del tresor
3. KNISTER. El Cavaller tocat de l'ala
4. KNISTER. Tina superbruixa al castell de Dràcula
5. GERMÀ ós
6. BLANCH, Teresa. Gutenberg
7. KNISTER. Kika superbruja revoluciona la clase
72
8. CAPDEVILA, Roser. El Viatge al centre de la Terra
9. KNISTER. Kika superbruja detective
10. KNISTER. Kika superbruja y los piratas
Els contes per a infants de 10-12 anys:
1. STILTON, Geronimo. En el reino de la fantasia.
2. BREZINA, Thomas. El Laboratori secret
3. BYNG, Georgia. Molly Moon viatja a través del temps
4. BREZINA, Thomas. La Foto inquietant
5. DALMASES, Antoni. Operació rescat
6. El GRAN llibre de la por
7. BYNG, Georgia. Molly Moon i l'increïble llibre d'hipnotisme
8. BREZINA, Thomas. El Cementiri dels dinosaures
9. BREZINA, Thomas. El Mag malèfic
10. BREZINA, Thomas. Com va desaparèixer el 6è A?
Els còmics infantils:
1. FUJIKO, Fujio. Doraemon
2. IBÁÑEZ, Francisco. Mortadelo
3. KISHIMOTO, Masashi. Naruto
4. AOYAMA, Gosho. Detectiu Conan
5. TAKAHASHI, Yoichi. Capitán Tsubasa: las aventuras de Oliver y Benji
6. Clamp Grup artístic. Cardcaptor Sakura
7. TEZUKA, Osamu. Astroboy
8. AZUMA, Kiyohiko Yotsuba!
9. AOYAMA, Gosho. Detective Conan
10. El Cazador de brujas
Els còmics d'adults:
1. TAKAHASHI, Rumiko. Maison Ikkoku
2. TAKAHASHI, Rumiko. Ranma 1/2
3. WATASE, Yuu. Viva Japón!
4. AKAMATSU, Ken. Love Hina
5. TAKAHASHI, Rumiko. Inu Yasha
6. WATSUKI, Nobuhiro. Rurouni Kenshin: el guerrero samurai
7. LEE, Stan. Spiderman
8. USUI, Yoshito. Shin-Chan: històries completes
9. SATRAPI, Marjane. Persépolis.
10. GRIST, Paul. Kane
Les novel·les per a joves:
1. ROWLING J. K. Harry Potter i el misteri del Príncep
2. ÁBALOS, Rafael. Grimpow: el camino invisible
3. ROWLING J. K. Harry Potter i l'orde del Fènix
4. ALLENDE, Isabel. El Bosque de los pigmeos
5. ALLENDE, Isabel. El Reino del Dragón de Oro
6. SAGE, Angie. Septimus
7. GALLEGO GARCÍA, Laura. Tríada
8. GALLEGO GARCÍA, Laura. La Resistència
9. CARRANZA, Maite. El Clan de la loba
10. ALLENDE, Isabel. La Ciudad de las bestias
Les novel·les per a adults:
1. RUIZ ZAFÓN, Carlos. La Sombra del viento
2. BROWN, Don. El Gran engany
3. SÁNCHEZ PIÑOL, Albert. La Pell freda
4. SÁNCHEZ PIÑOL, Albert. Pandora al Congo
5. KOSTOVA, Elizabeth. L'Historiador
6. BROWN, Don. El Código Da Vinci
7. FOLLET, Ken. En el blanco
8. BROWN, Don. Ángeles y demonios
9. BROWN, Don. Àngels i dimonis
10. CALDWELL, Ian. El Enigma del cuatro
  Memòria 2006 – Consell General
73
Les revistes:
1. Speak Up
2. Cuerpomente
3. Labores del hogar
4. El Mueble actual
5. Burda
6. Patrones
7. El Jueves
8. Muy Interesante
9. Integral
10. Micromania
Els CDs:
1. Canto del loco. Zapatillas
2. SERRAT, Joan Manuel. Cuba le canta a Serrat
3. CANÇONS i danses per celebrar les festes: selecció de cançons i guia
didàctica: Pep Alsina.
4. ROWLING, J. K. Harry Potter i la pedra filosofal
5. BUCAY, Jorge. El Juego de los cuentos: edición audio de Déjame que te
cuente
6. MADONNA. Confessions on a dance floor
7. COULAIS, Bruno. Los Chicos del coro
8. GORILLAZ. Demon days
9. CHAMBAO. Pokito a poko
10. Ojos de brujo. Bari
Les pel·lícules:
1. YO Claudio. Herbert Wise; Derek Jacobi, Brian Blessed, Sian Phillips
2. FORD COPPOLA, Francis. El Padrino
3. Los GOZOS y las sombras. Charo López, Amparo Rivelles, Santiago
Ramos; dirigida por Rafael Moreno Alba
4. El JUEGO misterioso
5. La BODA del Monzón
6. La GUERRA del opio
7. BOWLING for Columbine: están locos por las armas o simplemente están
locos?; una película de Michael Moore
8. HARRY Potter y la piedra filosofal
9. La LENGUA de las mariposas
10. CREATURE comforts. Creado por Nick Park; dirigido por Richard "Golly"
Goleszowski
L’especialització dels
fons de les
biblioteques
Les Biblioteques de Barcelona disposen de fons especialitzats en diverses
temàtiques que completen els fons bàsics. Aquests fons especials tenen
sentit en el propi territori, i per això es busca que tinguin una connexió amb
l’entorn, però sobretot tenen una funció en l’entorn de ciutat, completant les
necessitats informatives del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Inicialment
eren les biblioteques de districte les que disposaven d’aquest tipus de fons
específics, però ara també s’hi han sumat algunes de les biblioteques de
barri.
74
A continuació ressenyem aquestes especialitzacions:
La diversitat cultural, a la biblioteca Sant Pau - Santa Creu
La diversitat cultural a la biblioteca Sant Pau – Santa Creu va força més enllà
del que representa habitualment l’especialitat d’una biblioteca.
El Servei de Diversitat Cultural és un servei específic vinculat a una
concepció de biblioteca publica al servei de l’accés universal a la cultura, la
democratització de la informació i la cohesió social. Alhora, com a
equipament de proximitat, la biblioteca orienta el conjunt del seu pla d’acció
a respondre a les necessitats que planteja la població del seu territori, el
Raval en primer terme i Ciutat Vella i Barcelona en un sentit més ampli. Per
tot això el servei de diversitat cultural té múltiples vessants i afecta tots els
diferents serveis de la biblioteca, la seva col·lecció documental o la
organització interna.
El fons especialitzat inclou material per a tallers, i textos en català, castellà,
àrab, urdu i panjabi, que parlen del Magrib i l’Àsia i/o han estat editats en
algun país d’aquestes regions.
Dona, Moda i Cuina, a la biblioteca Francesca Bonnemaison
La Biblioteca Francesca Bonnemaison va ser la primera biblioteca d’Europa
creada per a dones, l’any 1909. Disposa d’un dels fons especialitzats en el
tema de la dona més importants d’Europa, organitzat en sis blocs temàtics:
- Arxiu de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-1936)
- Col·lecció de fullets i documents d’escoles i institucions de dones abans
de la guerra, tant europees com americanes
- Estudis sobre la dona: feminisme, moral, religió…
- Moda i costura. Col·lecció de revistes de moda des del 1860
- Cuina i economia domèstica. Va ser l’activitat de major impacte públic
durant els anys 20 i 30.
- Literatura i novel·les. Una extensa col·lecció de literatura escrita per a
dones o especialment adreçada a elles. A principis del segle XX es
col·leccionaven totes les edicions en sis idiomes; en l’actualitat es fa la
selecció de les edicions més significatives en català i castellà.
Es treballa en col·laboració amb la Red de Bibiliotecas y Centros de
Documentación de Mujeres de España.
Restauració i hostaleria, a la biblioteca Barceloneta – La Fraternitat
El 2002 es va iniciar aquesta especialització tenint en compte la tradició en
restauració del barri de la Barceloneta. Durant el 2003 i el 2004 es va fer un
esforç especial en l’adquisició dels fons. S’han fet accions concretes
relacionades amb la col·laboració amb d’altres institucions i amb la difusió
dels fons. S’ha arribat a acords amb la llibreria especialitzada Buffet &
Ambigú per al subministre dels fons.
El disseny i l’arquitectura contemporània, a la biblioteca Fort Pienc
L’especialització, com la pròpia biblioteca, va començar el 2003, i ja s’havia
previst en el seu programa funcional. Es va arribar a acords amb diverses
institucions, però cal destacar l’acord amb l’editorial ACTAR a través del qual
els seus volums tenen una presència especial a l’aparador de la biblioteca, a
canvi de la donació d’alguns dels seus títols i de l’assessorament i la
col·laboració en les accions de foment i difusió dels fons. En la definició del
fons, s’ha triat l’any 1929 per aplicar el concepte contemporani, la data de
l’Exposició Internacional de Barcelona, l’inici del racionalisme i la modernitat.
  Memòria 2006 – Consell General
75
Músiques urbanes, a la biblioteca Vapor Vell
La Biblioteca Vapor Vell està especialitzada en músiques urbanes aprofitant
que al mateix districte s’hi ubica la Bàscula, un espai municipal especialitzat
en la promoció de noves formacions musicals. El fons disposa d’una extensa
maquetoteca formada per enregistraments que es van dur a terme durant la
dècada dels vuitanta a l’espai Transformadors i el programa de Ràdio 4 La
Taverna del Llop, i durant els noranta al Centre Cívic la Bàscula i en el marc
del projecte d’Interrock. A més, la biblioteca disposa d’enregistraments de
concerts de centres musicals de la ciutat, de fons videogràfics antics
digitalitzats, d’una àrea de música moderna i d’un servei de desiderates,
mitjançant el qual els usuaris poden demanar que la biblioteca compri els
documents que els interessin.
Per informar puntualment els usuaris sobre les activitats i novetats relatives
a la música moderna s’ha preparat un plafó on mensualment es posen els
concerts del mes, es recomanen CD, es llisten les novetats i s’informa sobre
notícies rellevants (també s’ha creat un mailing electrònic on s’envia tota
aquesta informació).
La Cultura de la Pau i Guerra Civil espanyola, Francesc Boix i Camps de
Concentració nazis, a la biblioteca Poble Sec-Francesc Boix
La Biblioteca del Poble Sec porta el nom de Francesc Boix, fotògraf i veí del
barri del Poble Sec, que va ser empresonat al camp de concentració de
Mauthausen. El fons especialitzat se centra tant en el Fons Especial del
mateix Francesc Boix i els camps de concentració nazis com en un fons
d’aquelles obres que aporten idees per a una cultura de la pau. A més, la
biblioteca disposa d’una important col·lecció de documents sobre la Guerra
Civil espanyola.
Per la compra de fons especialitzat s’utilitzen les ressenyes de novetats de:
− Mai més butlletí d'informació i comunicació de l'Amical de Mauthausen i
altres camps de concentració nazis, pel Fons Especial Francesc Boix.
− El correu per la Pau, butlletí electrònic de la Fundació per la Pau, pel Fons
Especial Cultura de la Pau. També s’utilitzen les pàgines web de: Laie, La
Central, Tots els llibres, Llibreria 22 i  Biblioteca Nacional de Madrid.
La biblioteca és membre de la xarxa de biblioteques de la Unesco.
La biblioteca manté contactes periòdics amb les associacions i entitats
relacionades amb l’especialització: l’Amical de Mauthausen,  l’Arxiu Municipal
de Castellar del Vallès (Fons Deportació), Arxiu Municipal Històric de Sants -
Montjuïc, el Centre Unesco de Catalunya, CILEC (Centre d’Investigació de la
Literatura Europea Concentracionària), Dones del 36, Fundació per la Pau,
etc.
Automòbil i Mobilitat sostenible, a la biblioteca Francesc Candel
La relació del territori de La Marina-Zona Franca amb el món de l’automòbil
és, encara avui, força present arreu del barri. Sense oblidar l’arribada de
SEAT als anys cinquanta i el gran canvi que aquesta va provocar en el traçat
urbà de la Zona Franca, actualment hi ha altres entitats i institucions al barri
que tenen una vinculació molt estreta amb l’automoció: l’ Escola d’Aprenents
de la SEAT, l’Institut d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments
Professionals Mare de Déu de La Mercè, la Jefatura Provincial de Tràfic a
l’edifici de La Campana i, una mica més enllà, al recinte firal de Montjuïc, el
Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona (l’esdeveniment bianual que
més visitants acull de la Fira) o la STA (Sociedad de Técnicos de Autmoción,
amb una Fundació que té, entre d’altres objectius, el de la promoció i difusió
de tot allò relacionat amb el món de l’automoció).
76
És per tot això que la biblioteca ha estat sensible a aquesta realitat a través
de l’especialització d’una part dels seus fons en els múltiples aspectes que
envolten al cotxe. Des de treballs més relacionats amb el passat, fins a les
preocupacions actuals per un futur sostenible del automòbil, passant pel
cinema (amb una interessant col·leccio de road movies) i la literatura,
aquestes són, a grans trets, algunes de les matèries que inclou el fons
especialitzat de la biblioteca: La indústria de l’automòbil.  Història i evolució;
Models antics / Col·leccionisme; Road movies (cinema de carretera);
Modelisme (maquetes); Manuals; Manteniment i reparació; Disseny;
Seguretat; Competició esportiva; Personalització d’automòbils (tunning);
Educació vial  / Mobilitat / Trànsit; Aspectes ambientals / Sostenibilitat:
Biocombustibles, propulsions alternatives (gas, hidrògen...), automòbils
híbrids, elèctrics...
Esports i jocs, a la biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
L’any 2002 es va iniciar l’especialització en jocs i esports en aquesta
biblioteca. Aquest fons inclou diferents suports i fa un esment especial amb
tot l’apartat de jocs d’ordinadors i multimèdia. L’ús de la biblioteca per part
de molts estudiants universitaris i la proximitat amb diferents campus va fer
pensar que aquesta temàtica podia tenir molta repercussió entre aquests
usuaris.
Pel que fa als esports s’aposta per les guies amb itineraris de muntanya,
rutes en bicicleta, vies d’escalada, i altres itineraris esportius. En referència
als jocs, s’ha destinat la major part del pressupost als jocs electrònics, ja que
aquests materials tenen un cost força elevat.
Art i escultura noucentista i Josep Clarà, a la biblioteca Clarà. Fons especial
Any Gaudí
Aquesta biblioteca, ubicada on havia estat l’estudi de l’escultor Josep Clarà,
ha especialitzat part del seu fons en el noucentisme en general i,
especialment, en artistes noucentistes. A més, disposa de publicacions
relacionades amb Josep Clarà així com amb la seva biblioteca particular.
El catàleg d’aquest fons disposa de documents organitzats en diversos
apartats (obres generals, filosofia, belles arts-noucentisme, urbanisme,
arquitectura noucentista, escultura noucentista, dibuix, decoració, pintura
noucentista, gravats, representacions i art teatral, literatura, història, guies,
biografies).
La Mediterrània, a la biblioteca Vila de Gràcia
El programa funcional de la Biblioteca ja preveia la seva especialització en
l’àmbit de la Mediterrània ja que es tracta d’un tema de creixent interès
ciutadà a tots els nivells i perquè, al mateix districte, l’Artesà i el
Tradicionàrius i el centre cívic de la Sedeta desenvolupen activitats en aquest
camp.
Cultura juvenil i viatges, a la biblioteca Jaume Fuster
El fons ofereix informació sobre algunes inquietuds dels joves com ara els
moviments socials, les tribus urbanes, la inserció laboral, l’afectivitat, la
salut, etc. Destaca la secció de viatges on es poden consultar guies de
viatge, mapes i biografies, així com contactar amb altres viatgers.
Poesia, a la biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda
La biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda es va especialitzar en poesia el 2001,
dos anys després de la seva inauguració.
  Memòria 2006 – Consell General
77
Disposa d’obres de referència, estudis literaris, estudis d’autors, obres
d’autors de totes les geografies i èpoques, biografies... també té un fons de
material audiovisual: vídeos, DVD amb entrevistes amb poetes i reportatges,
enregistraments sonors amb la veu dels mateixos poetes , i després cd’s de
cantautors que han posat música a la paraula de grans poetes com per
exemple Paco Ibáñez, Amancio Prada... També disposa d’un fons de
pel·lícules on el fet poètic és important, bé perquè es narra la vida d’algun
poeta, d’un grup, generació, o bé perquè la poesia té un pes específic en la
narració, com per ex. Sylvia (biografia de Silvia Plath), El club de los poetas
muertos, Tom & Viv (biografia del poeta TS Elliot)., El cartero y Pablo
Neruda, Remando al viento, Cyrano de Bergerac...  També té  revistes
especialitzades en poesia, com Rosa Cúbica, Litoral, Turia, Revista Atlántica
de Poesía, La estafeta del viento, La alegría de los naufragios..., que
ofereixen notícies d’actualitat i publiquen poemes d’autors novells i encara
per descobrir pel gran públic.
La biblioteca ofereix també un club de lectura especialitzat en poesia que
compta amb 30 inscrits.
Novel·la barcelonina contemporània, a la biblioteca Carmel – Juan Marsé
També en aquest cas l’especialització estava contemplada ja en el programa
funcional de la biblioteca. S’ha comptat amb l’assessorament de David
Castillo, escriptor i periodista i de Lluís Permanyer, cronista i periodista, per a
l’elaboració del catàleg del fons. S’ha volgut fer participar experts en aquest
camp a l’hora d’elaborar la llista de títols imprescindibles. En aquest sentit
s’organitzen taules d’experts que són molt útils no només com a
assessorament per a la compra de fons, sinó com a una manera de crear
vincles entre la biblioteca i els professors universitaris, assagistes, crítics,
escriptors... relacionats amb aquest tema. S’han elaborat materials a partir
d’aquestes reunions que es poden consultar a la pròpia biblioteca. També
gràcies a l’assessorament de Lluís Permanyer, la primera idea de fixar com a
data inicial de l’especialització l’any 50 es va modificar ben aviat, donada la
importància de la producció narrativa de la primera meitat del segle XX que
té com a protagonista la ciutat de Barcelona. Es tracta en alguns casos
d’obres bàsiques per entendre l’evolució de la ciutat i els seus moviments
socials.
La biblioteca ofereix un Club de Lectura especialitzat en novel·la barcelonina.
Gènere negre, a la biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró
El fons consta d’obres del gènere negre sobre investigació policial, intriga
criminal, tensió psicològica, espionatge, casos reals, assaig, obres de
referència... S’hi troben novel·les d’autors com H. Mankell, M. Vázquez
Montalbán o Dona Leon, entre molts d’altres.
La biblioteca ofereix a més un Club de Lectura especialitzat en el gènere
negre, coordinat per Paco Camarassa, de la llibreria Negra y Criminal. Cal
remarcar l’avantatge que suposa l’existència a Barcelona d’una llibreria
especialitzada en el gènere, de cara a fer les adquisicions d’aquest fons.
El circ i les arts parateatrals, a la biblioteca Nou Barris
El circ és una de les activitats culturals més rellevants de Nou Barris, gràcies
a la tasca realitzada des de l’Ateneu Popular on s’ubica l’Escola de Circ de
Catalunya i l’Escola de Formació Rogelio Rivel. En sintonia amb aquesta
realitat, durant el 2001 es va crear un fons documental relacionat amb el circ
i les arts parateatrals a la Biblioteca de Nou Barris amb una adquisició inicial
d’un centenar de documents entre llibres, pel·lícules, documentals i CD de
música; a més, es va decorar l’espai infantil com si fos la carpa d’un circ.
78
A partir de webs internacionals s’ha fet un seguiment del fons que era
interessant per tal d’adquirir-lo: Bibliotèque Nationale de France, Biblioteca
Nacional de España, ISBN i REBIUN, FNAC... Alhora s’ha contactat amb
alguns col·leccionistes de la matèria per tal de concretar la donació de
documents.
La biblioteca actualment compleix una funció important com a centre de
difusió de les activitats de circ que es porten a terme al districte (a l’Ateneu
Popular de Nou Barris, i l’Associació de Circ Rogelio Rivel) i a la resta de la
ciutat. Es col·labora assíduament amb les revistes de l’Ateneu, Zirkolika i
Arxiu Històric de Roquetes, donant a conèixer les particularitats del fons
especialitzat així com la bibliografia comentada d’algunes de les novetats.
Pel que fa a la programació cultural es realitzen activitats infantils
concertades amb l’Associació de Circ Rogelio Rivel.
Arts visuals: fotografia i còmic, a la biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra
Des de la seva inauguració en la seva nova seu al centre cultural Can Fabra,
la Biblioteca Ignasi Iglésias ha orientat el seu fons especialitzat vers el còmic
i les arts visuals i la fotografia. Des de llavors la col·lecció de còmic ha estat
la que s’ha treballat més a fons, i a més ha rebut importants donacions que
han permès que es convertís en la col·lecció més extensa existent
actualment a Barcelona.
L’activitat cultural de la biblioteca permet realitzar activitats per a la difusió
d’aquest fons com ara exposicions i trobades amb autors, aprofitant també
els esdeveniments internacionals al voltant del còmic que es realitzen a
Barcelona (Ficòmic i Manga).
La biblioteca ofereix a més un club de lectura de còmic, que compta amb una
mitjana de 16 participants, la major part joves.
Cultures fluvials, a la biblioteca Bon Pastor
El 14 de març, aprofitant la celebració del Dia Internacional dels Rius, l'Aigua
i la Vida, la Biblioteca Bon Pastor va inaugurar la seva especialització en
cultures fluvials.
L’especialització està motivada principalment per la relació del barri del Bon
Pastor amb el riu Besòs i pretén enfortir encara més aquest vincle. 
El fons inicial està compost per prop de quatre-cents documents, que es
distribueixen en dues categories principals:
- Per una banda hi ha tots aquells documents genèrics que tenen alguna
matèria afí o relacionada amb els rius i l'aigua.
- L'altra categoria s'estructura a partir d'un element geogràfic (Àfrica,
Amèrica, Àsia, Europa, Espanya i Catalunya) i, dins d'aquest, els rius que
s'hi troben.
Aquest fons, a més d’ampliar-se, es dinfon amb un seguit d’activitats
relacionades amb els rius i les cultures fluvials a partir de la col·laboració
entre la biblioteca i diferents entitats.
El cinema, a la biblioteca Xavier Benguerel
A la Biblioteca Xavier Benguerel existeix una extensa col·lecció de cinema
formada per pel·lícules (en format DVD i vídeo), bandes sonores en format
CD, i llibres. Aquest any s’ha fet un especial esforç per adquirir la banda
sonora, la novel·la, el guió cinematogràfic, i si s’escau la crítica
cinematogràfica d’algunes pel·lícules que hi ha a la biblioteca. També es
  Memòria 2006 – Consell General
79
prioritza l’adquisició de tota la producció audiovisual que es fa a Barcelona.
Alhora es fan programes concrets de foment i difusió d’aquest fons:
xerrades, Club de Lectura de cinema, xerrades crítiques sobre pel·lícules
d’actualitat...
Flamenc, a la biblioteca Ramon d’Alòs Moner
Aquest fons compta amb llibres sobre els orígens, l’evolució i el context
cultural i social de la història del flamenc a Catalunya i a Barcelona, així com
material audiovisual, pel·lícules, música d’autors i d’intèrprets flamencs,
vídeos i DVD d’aprenentatge de les tècniques de baile, cante i toque.
Especialitzacions en preparació: En alguns dels programes funcionals de futures biblioteques ja
s’ha incorporat el contingut de l’especialització:  La ciència i el medi ambient a la biblioteca
Sagrada Família; el Patrimoni industrial a la biblioteca Poblenou – Can Saladrigas, Teatre a la
d’Horta – Can Mariner; o Teràpies alternatives a la biblioteca Sarrià – Vil·la Florida.
MANTENIMENT,
AMPLIACIÓ I
CREACIÓ DE NOUS
SERVEIS I
PROGRAMES
La millora en la gestió permet assegurar el bon funcionament dels serveis
bàsics a les biblioteques. Durant el 2005 s’han mantingut el conjunt de
serveis i programes existents, s’ha treballat en la seva consolidació i
ampliació i en la creació de nous serveis.
El 2006 han destacat:
- La consolidació dels espais multimèdia a 16 biblioteques de la xarxa.
- Nous cursos de formació sobre temes multimèdia, especialment aquells
que faciliten l’alfabetització digital i els que estimulen la creativitat.
- Ampliació de la formació en l’ús d’Internet com a recurs d’informació.
- La realització del programa Vivències, especialment dirigit a la gent gran,
i d’altres activitats per a aquesta franja d’edat.
- La consolidació com a cicles estables d’alguns dels programes creats amb
motiu de l’Any del Llibre i la Lectura el 2005.
- Les Biblioplatges, un nou servei ofert durant els mesos d’estiu.
- La instal·lació de noves bústies de retorn de préstecs.
- La difusió del servei de préstec i lectura a domicili als centres de gent
gran.
- La creació de nous Clubs de Lectura Especialitzats.
- La creació de nous tallers creatius de foment de la lectura.
80
Préstec
interbibliotecari
Aquest servei es realitza bàsicament entre totes les biblioteques públiques
de la província de Barcelona que comparteixen el catàleg col·lectiu, encara
que també es realitza amb altres institucions com ara universitats, centres
privats, etc. En aquest sentit hi ha establerts convenis entre la Diba i la
UPC i entre Biblioteques de Barcelona i l’Institut Goethe, l’Institut Italià i
l’Institut Francès i també amb la Central de Préstec del Servei de
Biblioteques de la Generalitat. És un servei de pagament, i el cost està
regulat per un preu públic idèntic al del Servei de retorn on es vulgui (1,2
€).
El préstec interbibliotecari va augmentar de manera molt forta l’any 2002,
amb uns increments del 160,4% (deixats) i del 197,1% (rebuts) sobre el
2001. El 2006 l’increment s’ha estabilitzat.
- Els documents deixats han estat 34.532 (un 10,3% més que al 2005) i
els rebuts 28.211 (15,1% d’increment).
- La biblioteca que ha deixat més documents ha estat la Francesca
Bonnemaison (cal considerar que centralitza els fons dels clubs de
lectura i de Lectura fàcil) i la que més n’ha rebut ha estat la Ignasi
Iglésias – Can Fabra.
- El 2002 i el 2003 hi va haver un fort increment dels préstecs rebuts
sobre els deixats, una tendència que el 2004 es va girar i que se sosté.
L’esforç per completar i mantenir actualitzades les col·leccions, tenint
el compte també les desiderates dels usuaris pot ser un dels factors
que hagi incidit en aquest canvi.
- La mitjana de temps que ha d’esperar un usuari és de 4-5 dies si el
préstec és dins de la ciutat de Barcelona. Aquest servei és un dels
principals indicadors del funcionament en xarxa de les biblioteques de
la ciutat i de la demarcació.
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Préstecs deixats 4.984 12.979 16.669 24.201 31.312 34.532
Increment - 160,4% 28,4% 45,2% 29,4% 10,3%
Increment
acumulat - - 234,4% 385,6% 528,2% 592,8%
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Préstecs rebuts 4.417 13.123 18.028 21.499 24.518 28.211
Increment - 197,1% 37,4% 19,3% 14,0% 15,1%
Increment
acumulat - - 308,1% 386,7% 455,1% 538,7%
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Diferència entre
deixats i rebuts 567 -144 -1.359 2.702 6.794 6.321
Wi-Fi La inclusió de la xarxa sense fils Wi-Fi (Wireless Fidelity, que transmet les
dades a través d'ones electromagnètiques sense necessitat de cables) a les
biblioteques té per objectiu augmentar els punts d'accés públics gratuïts a
Internet i descongestionar l'actual servei públic ofert per la biblioteca.
L'usuari es pot connectar a Internet des de qualsevol dels seus dispositius
mòbils (ordinador portàtil, agenda personal digital (PDA), telèfon mòbil de 3a
generació, portàtil MAC...) Per fer ús del servei és necessari que l'usuari
tingui una targeta de xarxa correctament configurada i que disposi del carnet
de la biblioteca.
El 2006 han estat 22 biblioteques de la xarxa les que han disposat d’aquest
servei.
  Memòria 2006 – Consell General
81
Espais Multimèdia Aquest 2006 ha estat un any important pel que fa a l’oferta multimèdia de
les Biblioteques de Barcelona.
El 2004 Biblioteques de Barcelona va signar un conveni amb la Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de
Catalunya per acollir-se al Projecte Nodat, una iniciativa nascuda amb
l'objectiu d’evitar la fractura digital, social i territorial a Catalunya i facilitar
l'accés a Internet dels seus ciutadans mitjançant la creació d'una xarxa de
punts públics que permeti la realització de tasques de divulgació, formació i
accés a la xarxa.
Els termes del conveni s’han concretat amb la creació d’aquests nous Espais
Multimèdia a 16 biblioteques de la xarxa (1 de nou aquest 2006, el de la
biblioteca Francesc Candel) i amb l’augment del nombre de connexions a
Internet de totes les biblioteques de la xarxa.
Les biblioteques que disposen d’espai multimèdia són:
 Sant Pau – Santa Creu
 Francesca Bonnemaison
 Fort Pienc
 Vapor Vell
 Francesc Candel
 Les Corts – Miquel Llongueras
 Vila de Gràcia
 Jaume Fuster
 Guinardó – Mercè Rodoreda
 El Carmel – Juan Marsé
 Nou Barris
 Ignasi Iglésias – Can Fabra
 Bon Pastor
 Xavier Benguerel
 Ramon D’Alòs Moner (compartit amb el Centre Cívic)
 Sant Martí de Provençals (compartit amb el Centre Cívic)
Els Espais Multimèdia són de lliure accés per als usuaris amb carnet de
biblioteques, funcionen com un autoservei (amb reserva prèvia), i se’n pot
fer ús entre 4 i 8 hores setmanals, a més d’assistir a cursos de formació i a
altres activitats. A l’autoservei es poden utilitzar les eines d’ofimàtica i
impressió, digitalitzar i gravar documents en disquet, CD i amb alguns
dispositius portàtils de memòria USB, visualitzar DVD i arxius multimèdia, fer
tractament i edició d’imatges, realitzar videoconferències, conèixer i treballar
amb programari lliure...
La mitjana d’usuaris/hora en la franja horària d’autoservei dels 129
ordinadors dels 16 espais ha estat de 66,67 persones.
El procés de dinamització que se segueix a l’hora de pensar els cursos, els
tallers i la programació cultural que s’hi realitza parteix de quatre eixos
temàtics: el creatiu, el formatiu, el lúdic i el literari. Un conjunt d’activitats
destinades a:
- facilitar l’adquisició de competències bàsiques en matèria d’informació i
informàtica
- promoure l’educació individual i autodidacta, així com l’ensenyament
formal a tots els nivells, especialment d’aquells grups socials que tenen
un risc més gran de restar marginats per l’anomenada fractura digital:
gent gran, immigrants...
- oferir oportunitats per a un desenvolupament personal creatiu
- estimular la imaginació i la creativitat de tots els grups d’edat,
especialment dels infants i dels joves.
82
Formació en
tecnologies i recerca
d’informació
Amb la inauguració dels Espais Multimèdia a 16 biblioteques de la xarxa s’ha
pogut treballar en un programa més ampli de formació en tecnologies de la
informació per als usuaris.
Com fins ara, al conjunt de biblioteques de la ciutat, s’han ofert sessions
d’introducció a Internet, realitzades pel propi personal de la Biblioteca, i
també sessions amb temàtiques més especialitzades.
Alguns dels temes que s’han tractat han estat:
- Iniciació en l’ús d’Internet
- Les claus de la navegació a la xarxa
- L’administració a Internet
- Cuina a Internet
- Viatjar a Internet
- Com buscar feina a través d’Internet
- Salut i medicina alternativa
- Com buscar habitatge
La mitjana d’assistents per sessió ha estat de 4 persones. Cal tenir en
compte que aquestes sessions estan limitades en el seu nombre d’assistents
per la disponibilitat d’ordinadors amb connexió a la xarxa que té cada
biblioteca.
Durant el 2006 s’han posat en marxa activitats de formació i lúdiques seguint
aquests objectius principals. En total han estat 349 sessions a les quals han
assistit 2.371 persones, una mitjana de 6,7 per sessió. Cal tenir en compte
que el nombre de places per sessió és limitat al nombre d’ordinadors
disponibles.
- Iniciació a la fotografia digital
- Tallers de blocs
- Ofimàtica avançada
- Dibuixa i crea amb l’ordinador
- Juguem amb...
- Tallers d’edició musical
Tots aquests cursos i tallers han estat realitzats per associacions i entitats
que es dediquen a temes multimèdia dins els districtes de la ciutat.
Sessions Assistents
Mitjana assistents per
sessió
Activitats Internet 66 455 6.8
Cursos d’Internet 134 929 6.9
Activitats Formació 167 1.193 7.1
Activitats Creació 77 501 6.5
Activitats Lúdiques 30 195 6.5
Activitats Literàries 9 33 3.6
TOTAL 349 2.371 6.7
Cal tenir en compte que la mitjana d’ordinadors per espai multimèdia és de 8
equips, per tant una mitjana de 6,7 assistents per sessió significa un 83,7%
d’ocupació de l’oferta.
  Memòria 2006 – Consell General
83
Servei de retorn
on es vulgui
S’ha continuat oferint el servei que permet retornar els materials agafats en
préstec a qualsevol de les biblioteques de la xarxa, amb independència del
lloc on s’hagi recollit. El servei ha estat molt ben acollit pels usuaris. El cost
està regulat per un preu públic idèntic al de préstec interbibliotecari (1,2€).
Bústies de retorn Durant el 2006 s’ha ampliat el servei de bústies de retorn de materials
deixats en préstec fins arribar a 12 biblioteques que ofereixen aquest servei.
Les biblioteques que en disposen són:
- Barceloneta – La Fraternitat
- Fort Pienc
- Poble Sec – Francesc Boix
- Francesc Candel
- Les Corts – Miquel Llongueras
- Jaume Fuster
- Vila de Gràcia
- Ignasi Iglésias – Can Fabra
- El Carmel – Juan Marsé
- Can Rosés
- Nou Barris
- Bon Pastor
Els documents retornats per aquest sistema ha augmentat d’una manera
espectacular els dos darrers anys, passant dels 18.893 del 2004 als 107.491
d’aquest any, un increment acumulat del 469% en dos anys. El 2006 ha
significat una mitjana diària de 294 documents deixats a les bústies.
Cal destacar que, amb l’excepció d’algun problema puntual de vandalisme,
molt localitzat, en general es fa un bon ús d’aquest servei.
2004 2005 2006
Documents retornats 18.893 60.553 107.491
Mitjana diària 51.9 165.8 294
Increment - 219% 77.5%
Increment acumulat - - 468,9%
Punts de suport
de la UOC
L’objectiu d’aquest servei és donar suport a la formació permanent dels
ciutadans mitjançant un acord entre les Biblioteques de Barcelona i la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la instal·lació de punts de
suport a les biblioteques de districte.
La UOC complementa l’oferta educativa de les altres universitats catalanes,
cobrint les necessitats de les persones que volen accedir als ensenyaments
universitaris i que, per les seves circumstàncies personals, desitgen fer-ho a
distància.
El servei que ofereixen els punts de suport és:
- tenir accés a material i informació personalitzada sobre la universitat i els
seus estudis, tant si s’és estudiant de la UOC com si no;
- trobar material didàctic i fons bibliogràfic dels estudis de la UOC;
- en el cas que se sigui estudiant de la UOC, fer ús dels ordinadors i de la
sala de treball (regulats segons el sistema de reserva prèvia);
- gaudir de la programació d’activitats culturals i d’extensió universitària
de la UOC.
Hi ha quatre biblioteques que disposen de punts de suport: bib. Les Corts -
Miquel Llongueras, bib. Guinardó – Mercè Rodoreda, bib. Ignasi Iglésias -
Can Fabra, bib. Xavier Benguerel.
84
Disposen tots ells dels diferents mòduls de les carreres ofertades a la UOC i
poden ser consultats i agafats en préstec per qualsevol usuari. D’aquest fons
durant el 2006 s’han realitzat 1.241 préstecs.
L’horari dels punts de suport és el mateix d’obertura al públic de cada
biblioteca.  El total d’usuaris d’aquest servei durant el 2006 ha estat de 327.
Any rere any aquest servei ha tingut menys usuaris, un descens
possiblement motivat perquè les persones interessades en la UOC cada cop
més s’informen directament a través d’Internet o dels punts de suport
específics d’aquesta universitat.
Ben segur que cal treballar alguns aspectes a millorar, així com establir els
canals per fer possible el préstec interbibliotecari amb la Biblioteca de la UOC
i adaptar les activitats a les necessitats dels programes de les biblioteques,
tenint en compte les seves especialitzacions i els seus usuaris, així com els
continguts propis que pot facilitar la UOC.
Punt d’Informació
Europea
Europe Direct
Europe Direct és un projecte de la Comissió Europea adreçat a establir una
xarxa d’enllaços locals i regionals d’informació europea per tal d’apropar la
UE al ciutadà. La seu de Barcelona del Patronat Català Pro Europa i les seves
oficines de Lleida, Girona i Tarragona conformen els nusos principals
d’aquesta xarxa per a Catalunya, en la qual també hi participen activament
biblioteques, punts d’informació i altres departaments municipals d’atenció al
ciutadà.
La biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras és, des del gener de 2006, un
Punt d’Informació Europea de la Xarxa Europe Direct, arran d’un acord
establert entre el Patronat Català Pro-Europa i Biblioteques de Barcelona.
Projecte Chilias Chilias promou l’ús d’Internet i de la biblioteca entre els infants. De fet és un
accés als serveis i al catàleg de les biblioteques de la xarxa de la província de
Barcelona especialment dirigit a aquest sector d’edat, amb un format i un
llenguatge que fa entenedor als més petits l’ús virtual de les biblioteques.
S’hi pot accedir directament des de la pàgina web de Biblioteques de
Barcelona o bé de la pàgina de la Diputació de Barcelona.
Sales d’estudi
nocturnes
Aquest servei està pensat per a estudiants i persones que necessiten espais
d’estudi. Es tracta de sales que tenen uns horaris d’obertura complementaris
permanents (en la franja nocturna), i que permeten oferir a més d’un espai
d’estudi, algunes activitats específiques que els aporten continguts amb valor
afegit.
Les biblioteques amb sales d’estudi permanent són:
- Bib. Vapor Vell
- Bib. Vila de Gràcia
- Bib. Guinardó – Mercè Rodoreda
- Bib. Ignasi Iglésias - Can Fabra
  Memòria 2006 – Consell General
85
Algunes de les activitats proposades se centren en:
- Grups de conversa en anglès (diversos nivells), italià, francès, alemany,
català, i d’intercanvi àrab-castellà, anglès-castellà, anglès català,
alemany-castellà i francès-català.
- Internet.
- Vídeo-fòrum.
- Tallers sobre tècniques d’estudi, de memòria, de relaxació, Risoteràpia,
Automassatges.
- Recitals de poesia, concerts.
- Xerrades i conferències.
- Intercanvi de llibres.
Entre les activitats específiques ofertes destaquen els grups de conversa.
Cada sala disposa d’un lot d’obres de referència (enciclopèdies i diccionaris)
per a l’ús dels usuaris.
El perfil dels ususaris que fan ús d’aquest servei és:
- La franja d’edat majoritària dels usuaris és la de majors de 25 anys.
- La major part dels usuaris són universitaris (i altres situacions no
especificades).
- Dilluns és el dia de major ús del servei, seguit pels dimarts i els
dimecres, mentre que divendres és el de menor freqüentació.
- La biblioteca amb més usos ha estat Vila de Gràcia (12.629), seguida per
Guinardó – Mercè Rodoreda (7.140), Vapor Vell (7.124), i per Ignasi
Iglésias – Can Fabra (6.207).
El total de les quatre sales ha registrat 33.100 usos, amb una mitjana
mensual per biblioteca de 713,6 usuaris (un 4,5 % menys que l’any
anterior).
Cal assenyalar que durant els mesos de maig i juny, les biblioteques Poble-
sec – Francesc Boix i Jaume Fuster obren una sala d’estudi en horari nocturn,
dins la campanya de sales d’estudi promoguda per la Regidoria de Joventut
de l’Ajuntament de Barcelona (programa Barcelona Bona nit) i els districtes
de la ciutat, que comporta ampliar el nombre de biblioteques que tenen sala
d’estudi permanent durant tot l’any.
La biblioteca surt de
la biblioteca
Un dels objectius de les biblioteques és fomentar dinàmiques que les
interrelacionin amb el seu entorn. Una de les fórmules per aconseguir-ho ha
estat l’organització d’activitats conjuntament amb institucions, empreses i
col·lectius presents al territori on estan ubicades les biblioteques.
- Les Biblioplatges han estat la novetat d’aquest 2006 quant a
l’oferiment de serveis fora dels equipaments estables.
El projecte s’ha coorganitzat amb Parcs i Jardins de l’Ajuntament de
Barcelona.
Des de la primera setmana de juliol i fins a finals d’agost dues platges de
Barcelona, van tenir una Biblioplatja: una situada a l’espigó de Bac de
Roda –a la platja de la nova Mar Bella- i l’altra al Centre de la Platja,
ubicada sota els porxos de la Barceloneta, davant l’Hospital del Mar.
Cada Biblioplatja disposava de 338 títols i oferia obres en català, castellà,
anglès, francès, italià i alemany. També es va posar a disposició dels
lectors uns 40 títols de revistes i 14 capçaleres de diaris en 6 llengües
diferents. A més, a la biblioplatja de l’espigó de Bac de Roda va funcionar
un punt d’intercanvi de llibres on els banyistes podien deixar i agafar els
llibres que volguessin.
L’horari de les biblioplatges era d’11 a 18 hores de dilluns a diumenge.
86
Durant els dos mesos d’obertura es van prestar 1.622 documents, i es
van realitzar 464 carnets. Els documents més prestats van ser els diaris i
les revistes d’actualitat, seguits de revistes culturals, de salut i altres
temes, un tipus de material que permet una lectura ràpida i
fragmentada.
La iniciativa va tenir un ampli ressò als mitjans de comunicació locals.
- El Bibliomercat al Mercat del Sud-Oest del Besòs, depenent de la
biblioteca Ramon d’Alòs-Moner.  Es va inaugurar el 23 d’abril de 2004. Es
tracta d’un espai (dues parades del mercat adaptades per a aquest ús,
amb prestatgeries de lliure accés i un taulell d’atenció al públic) que
ofereix el servei d’informació, de consulta de catàleg, i de préstec de
documents.
L’horari s’ha fet coincidir amb els moments de més afluència del mercat:
els dijous de 10 a 1 i els divendres de 4:30 a 7, d’octubre a juny, i l’atén
el personal de la biblioteca.
El balanç del primer any i mig de funcionament va ser molt positiu, ja
que a més dels bons resultats del propi servei va repercutir en l’augment
d’usuaris i préstecs de la pròpia biblioteca, donant a conèixer
l’equipament a nous usuaris.
Durant el 2006 els resultats del Bibliomercat han disminuït molt
sensiblement, no així els usuaris de la biblioteca, que a més de
consolidar el notable augment del 2005 han crescut aquest 2006 en un
6,3%. Això confirma que el Bibliomercat com a estratègia puntual per a
donar a conèixer l’equipament estable ha funcionat i ha complert la seva
missió arribant a nous públics. Caldrà, de cara al proper any, valorar
l’oportunitat de continuar oferint aquest servei.
En tractar-se d’un espai obert sense sala de consulta, les dades que ens
serveixen per conèixer l’ús del servei se centren en el préstec.
2004
(5 mesos)
2005 2006 increment
Usuaris 1.385 1.637 681 -58.3%
Préstecs 1.351 1.719 865 -49.6%
- Mercats d’Intercanvi a Nou Barris, a les biblioteques del districte de
Gràcia i a d’altres biblioteques en les celebracions de les festes dels
barris, Sant Jordi, la Mercè...
- Biblioparades a diferents espais oberts, promogudes per les
biblioteques per Sant Jordi i a l’estiu.
- Les Biblioterrasses, a les biblioteques de Les Corts - Miquel Llongueras,
Fort Pienc, Guinardó – Mercè Rodoreda, El Carmel – Juan Marsé, Bon
Pastor.
- El Bibliojardí, a la biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró.
- 
  Memòria 2006 – Consell General
87
Cursos del Consorci
de Normalització
Lingüística
Arran de la coordinació entre Biblioteques de Barcelona i el Consorci de
Normalització lingüística (CNL) s’han concretat diversos serveis conjunts.
Per a les biblioteques és una oportunitat per arribar a nous públics, ja que
entre els usuaris de cursos de català hi ha molta població immigrant que està
en procés d’integració en el teixit social i cultural de la ciutat.
Tres biblioteques de la xarxa han acollit durant el 2006 grups de català que
organitza el CNL. En total s’han realitzat 138 sessions amb 2.347 assistents,
una mitjana de 17 alumnes per sessió.
Servei
d’autoformació i
autoaprenentatge
L’any passat es va posar en marxa el Servei d’autoaprenentatge d’idiomes i
autoformació per a persones adultes a la biblioteca Francesca Bonnemaison.
Aquest servei pretén donar resposta a aquelles persones que volen formar-se
en idiomes diversos de manera autònoma, i a aquelles entitats que treballen
amb la formació de persones adultes tant autòctones com immigrades.
El servei bàsicament ofereix documents en diversos suports que es poden
utilitzar a la pròpia biblioteca o fora d’aquesta. A part del fons, la biblioteca
ofereix visites organitzades a entitats o grups que treballen en aquest àmbit.
La biblioteca també ofereix un punt d’informació sobre temes relacionats
amb la formació d’adults i l’acollida de persones immigrades (informació
sobre entitats que treballen amb aquest col·lectiu, de cursos de català que es
realitzen al districte, borsa de treball, etc.).
El préstec d’aquests materials ha estat de 7.491 documents, un 4,3% del
total de préstec de la biblioteca Francesca Bonnemaison.  Cal destacar que
una part important del pressupost per a l’adquisició de fons de la biblioteca
s’ha dedicat a l’adquisició d’un conjunt de material d’autoaprenentatge
d’idiomes en CD-ROM.
El perfil dels usuaris que usen aquest servei és el de persones immigrades
provinents de països de parla castellana que volen aprendre català, i d’altres
països que volen aprendre castellà, i persones del país que volen aprendre
altres idiomes com ara l’anglès, el francès, l’italià o l’alemany.
Lectura Fàcil Cal destacar també la importància que les biblioteques donen al material de
lectura fàcil. En aquest sentit la biblioteca Francesca Bonnemaison disposa
d’un apartat diferenciat per a la ubicació d’aquests documents i organitza
algunes activitats que s’han dut a terme aquest any relacionades amb aquest
tipus de material (presentacions de llibres, exposicions, etc.).
D’aquesta manera, la biblioteca ha passat a ser la biblioteca de referència de
la lectura fàcil a la ciutat de Barcelona, segons un conveni signat amb
l’Associació de Lectura fàcil, i membre del grup de treball de lectura fàcil del
Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
A finals del 2006 comptava amb 27 títols diferents amb 15 exemplars
disponibles pensats per deixar en préstec a clubs de Lectura Fàcil arreu de la
província de Barcelona, dels quals se n’han deixat un total de 17 lots.
88
Serveis especials La Direcció tècnica i de programes s’han posat d’acord amb l’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat per tal d’analitzar els serveis i
programes que les biblioteques ofereixen i cercar fórmules per tal d’apropar-
los a persones amb dificultats especials. Una de les primeres accions ha estat
produir un model de programa funcional per a futures biblioteques on tots els
aspectes d’adaptació hi siguin contemplats, com per exemple l’anell magnètic
a les sales d’actes que garanteix una correcta audició a les persones que
utilitzen audífon.
També s’està fent una anàlisi dels suports de difusió impresos i de
l’organització d’activitats de difusió cultural i de la lectura, per tal d’anar-los
adaptant de forma progressiva a les necessitats de les persones amb
discapacitats.
En aquest sentit la nova biblioteca Francesc Candel inclou l’anell magnètic a
la seva sala d’actes, i compleix totes les normatives d’adaptació per a
persones discapacitades, i incorpora maquinari per a discapacitats visuals.
El servei d’interpretació del llenguatge dels signes en les activitats culturals,
ha tingut una demanda discreta però fidel per part d’alguns usuaris que l’han
utilitzat per assistir a cursos d’Internet i diverses conferències i xerrades.
S’han realitzat activitats i préstecs a Casals d’Avis i residències (Can Rosés,
Sofia Barat) i presons (Xavier Benguerel).
Servei de préstec i
lectura a domicili
El préstec a domicili és un servei totalment gratuït que es fa amb el suport
de voluntariat i està adreçat a persones grans i/o amb dificultats de mobilitat
o bé amb dificultats de tipus visuals (pel que fa bàsicament a la lectura a
domicili).
El 2006 el servei ha augmentat un 10,9% sobre l’any passat, fins arribar als
1.473 usuaris. Es nota un augment de l’ús del servei sobretot des de les
residències de gent gran.
Les biblioteques amb més préstecs a domicili del 2005 han estat la b. Vila de
Gràcia (332), la b. Can Rosés (220) i la b. Clarà (215).
2002 2003 2004 2005 2006
Usos
préstec a domicili
642 998 1.113 1.328 1.473
Increment - 55,5% 11,5% 19,31% 10,9%
El servei es difon mitjançant l’edició d’un fullet i un full de mà i s’anuncia com
“La biblioteca a casa. Servei de préstec i lectura a domicili”. Poden accedir-hi
totes les persones grans o amb problemes de mobilitat temporal o
permanent (malalts crònics, persones en període de convalescència, amb
discapacitats físiques, gent gran...).
S’ofereixen tots els documents que es presten habitualment a la mateixa
biblioteca: revistes, llibres, novel·les, biografies, CD, vídeos, etc. El nombre
màxim de documents simultanis que es poden tenir en préstec són: 6 llibres
+ 3 revistes + 2 CD + 2 vídeos per un període d’un mes prorrogable per un
període igual. S’ofereix també la possibilitat que el voluntari llegeixi una obra
que hagi seleccionat l’usuari.
Aquest servei es coordina des de les biblioteques i es fa amb el suport de
personal voluntari. Per accedir al servei cal posar-se en contacte amb la
biblioteca més propera a través del telèfon, el fax, per correu i fins i tot per
correu electrònic i concertar visita amb un membre de la biblioteca per tal de
poder fer el carnet de préstec, donar a conèixer interessos i necessitats. Es
garanteix el servei a qualsevol punt de la ciutat assegurant que com a mínim
una biblioteca per districte ofereix el servei a tot el territori.
  Memòria 2006 – Consell General
89
Els centres escolars i
altres col·lectius
visiten la biblioteca
Les visites a les biblioteques de centres escolars i altres col·lectius han estat
una constant al llarg de tot l’any, amb 1.105 grups (un 5,8% més que l’any
2005) i un total de 24.082 persones, un 2,4 més que al 2005.
A part de centres escolars han visitat les biblioteques altres col·lectius,
alguns d’ells ressenyats al capítol 6 d’aquesta memòria:
− Escoles de formació d’adults
− casals d’avis
− grups d’alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, de
Pedagogia i d’arquitectura de Barcelona  i altres països europeus.
− tallers ocupacionals
− tècnics de cultura de diferents districtes de la ciutat
2004 2005 2006
Increment
2005-2006
Nombre total visites 927 1.044 1.105 5,8%
Nombre total visitants 19.371 23.507 24.082 2,4%
Servei de
documentació
de literatura
infantil i juvenil
(SDLIJ)
El Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ) després del
seu trasllat de la biblioteca Sant Pau – Santa Creu a la biblioteca Xavier
Benguerel, ha consolidat el seu funcionament en aquest nou espai.
En la seva nova ubicació es poden atendre millor les demandes d'informació
d'investigadors, biblioteques, entitats i públic interessat en el tema, al mateix
temps que es fa difusió de la LIJ i dels seus agents, ampliant també el seu
horari d’atenció al públic.
Des de l’any 1975, el SDLIJ ha anat creant una col·lecció que inclou literatura
infantil i juvenil en català i editada a Catalunya, així com obres d’autors i
il·lustradors catalans en la seva llengua original i en les corresponents
traduccions en altres llengües. El Servei compta amb més de 20.000
documents: un important fons històric de més de 16.000 volums i una
àmplia documentació relacionada amb la literatura infantil i juvenil, a l’abast
de tothom.
El servei ofereix:
- Informació i difusió per a usuaris com mares, pares, mestres i altres
persones interessades.
- Assessorament a biblioteques, investigadors i altres professionals.
- Préstec de documents.
- Presentació de llibres.
- Trobades amb autors, il·lustradors i especialistes.
- Exposicions.
Durant el 2006 s’ha treballat el fons de referència fent una revisió important,
donant de baixa els documents no adients i adquirint-ne de nous.
També s’ha elaborat una llista dels premis de Literatura Infantil i Juvenil (a
partir d’ara LIJ) atorgats del 2000 al 2005 que ha permés completar la
col·lecció de la Secció de Premis.
S’han diferenciat les seccions del fons de LIJ: històric i col·lecció especial
(unes 4.500 monografies), amb iconografies (logos), per fer una més fàcil
localització.
90
Cada vegada més, el Servei  és referent no sols dels col·lectius i entitats del
món de la Literatura Infantil i Juvenil, sinó també d’altres col·lectius i usuaris
amb interessos puntuals i concrets, les consultes dels quals, si no es poden
respondre es deriven adequadament. S’està convertint, a més, en referent
en l’organització d’activitats de foment de la lectura per a petita infància de
biblioteques i altres entitats.
Les col·laboracions a destacar d’aquest 2006 han estat amb l’editorial La
Galera (Any Sorribas), amb la UAB (Màster de Literatura Infantil i Juvenil),
amb l’Institut Goethe, amb el Consell  Català del Llibre Infantil i com a jurat
als Jocs Florals de la ciutat, etc.
Nascuts per Llegir Aquest projecte de promoció de la lectura des del primer mes de vida el va
promoure l’any 2002 el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de
Catalunya a partir d’una experiència realitzada a Itàlia. S’hi van sumar el
Consell Català del Llibre per a infants i joves, la secció de pediatres d’atenció
primària de la Societat Catalana de Pediatria, l’Associació Catalana
d’Infermeria Pediàtrica i l’Associació Catalana de Llevadores.
Aquesta comissió ha proposat als diferents municipis de Catalunya participar
en el projecte a través de les biblioteques públiques i altres entitats
vinculades amb la lectura pública.
Biblioteques de Barcelona és membre del grup de treball, i quatre de les
biblioteques de la xarxa han posat en marxa aquest projecte en els Centres
d’Atenció Primària corresponents. Es tracta de les biblioteques Lola Anglada,
Les Corts - Miquel Llongueras, Ignasi Iglésias – Can Fabra i Xavier
Benguerel.
Nascuts per llegir és una oportunitat d’unir esforços i projectes puntuals que
ja s’estan portant a terme en diferents biblioteques i centres pediàtrics i
hospitalaris, amb la intenció de donar-li un marc genèric que permeti arribar
a totes les famílies del país i d’aquesta manera fer realitat la idea de cap
bressol sense un llibre, cap nadó sense uns pares que li llegeixin en veu alta,
cap infant sense els beneficis de la lectura.
Professionals de la medicina i de les biblioteques acostaran la lectura en els
centres d’atenció primària, tant als infants com als seus pares: recomanar la
lectura en veu alta als pares, facilitar-los en material bibliogràfic per temes
concrets que afecten el desenvolupament del nen... a més de llibres a les
sales d’espera de les consultes...
S’han preparat  lots bàsics de 100 llibres que s’han anat  incorporant a les
consultes  pediàtriques dels diferents CAP’s.  Cada biblioteca ha preparat
activitats, guies de lectura i altres materials per atendre els pares que hi
acudeixin per a tenir informació complementària.
Fruit del treball realitzat en aquest programa són 3 clubs de lectura per a
pares i mares novells que estan funcionant amb un gran nombre de
participants a tres de les biblioteques que des de Biblioteques de Barcelona
gestionen el projecte (trobareu més informació en l’apartat Clubs de Lectura
d’aquest mateix capítol).
  Memòria 2006 – Consell General
91
Converses amb
memòria
Converses amb memòria és el títol d’un projecte engegat el 2005 arran de la
necessitat de quatre biblioteques de la ciutat d’aconseguir fons de col·lecció
local. La manca de documentació escrita existent sobre la història d’alguns
barris va fer necessària una solució davant la creixent demanada dels
usuaris.
És per això que es va plantejar un projecte de recollida de fonts orals
mitjançant entrevistes per tal de generar aquesta documentació des de la
biblioteca. Es tracta d’un projecte que implica la col·laboració d’entitats tant
diverses com l’Arxiu Històric de la Ciutat, l’Arxiu de cada Districte, la Facultat
d’Història de la UAB, entitats locals i, com és evident, les persones que han
fet el barri i ens poden explicar la història de primera mà.
Les biblioteques que han engegat el projecte han estat Poble-sec – Francesc
Boix, Collserola – Josep Miracle, El Carmel – Juan Marsé i Montbau – Albert
Pérez Baró.
Durant el 2006 s’ha realitzat la recollida efectiva del material: s’ha dissenyat
el procés de treball, el guió de les entrevistes i, en col·laboració amb la
Facultat d’Història de la UAB s’han realitzat les entrevistes a les persones que
cada biblioteca ha triat d’entre els seus usuaris i que s’han ofert a participar
en el projecte.
A més s’ha realitzat la difusió del projecte presentant-lo a les jornades de
l’Escola d’Hivern que realitza la Diputació de Barcelona amb la col·laboració
de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de
Barcelona; a les 10s. Jornades Catalanes de Documentació i Informació que
organitza el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i al
III Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas que organitza el Ministerio de
Cultura i que es va celebrar a Múrcia.
Vivències.
La Barcelona que
vaig viure.
1931-1939
El programa Vivències. La Barcelona que vaig viure. 1931-1939 s’emmarca
en les diferents accions que amb motiu del 75è aniversari de la proclamació
de la II República Espanyola i el 70è aniversari de l'inici de la guerra civil han
organitzat les Biblioteques de Barcelona, ressenyades en diversos apartats
d’aquesta memòria.
El projecte té dos objectius bàsics:
- donar a conèixer al sector de població de gent gran de la ciutat les
Biblioteques de Barcelona, ja que és una franja d'edat que no utilitza
gaire els serveis bibliotecaris, sovint perquè no els coneix.
- fer una recollida de testimonis de la gent que va viure la República i la
Guerra Civil, una generació a la que volem donar veu.
S’ha convidat a les persones que van viure aquest moment a escriure les
seves històries, convertint-los així en creadors dels continguts que ofereix la
biblioteca, implicant-los així de manera molt directa.
Per fer una part de la recollida de testimonis, s'han utilitzat els espais
multimèdia de les biblioteques que en disposen. Uns monitors especialistes
en ofimàtica i un escriptor (Eduard Márquez) s'han encarregat de fer la
formació en la utlització dels ordinadors i en la redacció de textos. Els
testimonis recollits s’han publicat al nostre web amb una foto de l’autor.
Per al 2007 s’ha previst la publicació d’un llibre en format paper amb tots els
testimonis.
92
ELS PROGRAMES DE
DIFUSIÓ DE LA
LECTURA
El Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 situa la biblioteca com a
centre públic social d’àmbit local; actiu, impulsor i dinamitzador, com un
referent cultural del territori, adaptat a les demandes dels ciutadans i
avançat en la detecció de necessitats informatives, formatives i culturals. Els
programes de difusió de la lectura són uns instruments fonamentals per a
acomplir aquests objectius.
Sense cap mena de dubte l’Any del Llibre i la Lectura va ser un gran
instrument per apropar nous sectors de la població a les biblioteques, i
alguns dels programes nascuts expressament per celebrar l’esdeveniment
s’han consolidat com a cicles fixos de la programació cultural de les
biblioteques, amb una notable mitjana d’assistents.
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Equipaments 19 28 27 33 32 35 31 35 33
Activitats 87 168 171 280 310 329 309 363 418
Assistents 3.490 7.253 6.590 12.058 14.459 14.001 15.568 17.022 17.678
Fins al 2002 es comptabilitzaven les Sales de Lectura dels Centres Cívics
2003 2004 2005 2006
Equipaments 28 29 29 29
Activitats 2.393 2.974 2.666 2.040
Assistents 58.932 61.496 73.730 61.882
L’any 2003 s’observa un salt important en el nombre d’activitats
programades, i naturalment dels assistents. L’explicació per a aquest salt
d’escala és que abans de la constitució Consorci de Biblioteques de
Barcelona, el programa cultural que realitzaven les biblioteques es preparava
des del departament de Cooperació Cultural de l’Institut de Cultura de
Barcelona, i les biblioteques no preparaven activitats pròpies. El 2001 i el
2002 es van mantenir les activitats existents, però ja es va començar a
treballar en l’elaboració de nous programes i noves línies d’acció, que es van
fer efectius l’any 2003. El 2004 es va produir un altre gran increment del
nombre d’activitats, que es va reconduir el 2005, quan es va optar per
concentrar més l’oferta amb l’objectiu de no dispersar l’atenció dels usuaris
potencials. La participació en l’Any del Llibre i la Lectura va significar, tot i la
reducció del nombre d’activitats, un notable augment dels usuaris. Aquest
2006 novament s’han reduït les activitats, i malgrat el descens d’assistents
en termes absoluts, s’ha augmentat la mitjana d’assistents per sessió quasi
un 10%, fet que es valora molt positivament i confirma l’oportunitat de la
concentració dels programes.
2005 2006 %
TOTAL
1994-2006
Increment
acumulat 1994-
2006
Equipaments 29 29 - 29 52,6%
Activitats 2.666 2.040 -23,5% 12.508 2.244%
Assistents 73.730 61.882 -16% 364.159 1.673%
Mitjana
assistents /
sessió
27,6 30,3 9,7%
Com en anys anteriors, hi ha hagut dues programacions, una pensada per als
infants i una altra per al públic jove i adult. La programació infantil presenta
una oferta similar a tot el territori: prima la voluntat de proximitat i de
presentar activitats per a les persones que viuen a prop de la biblioteca. La
programació juvenil i d’adults, en canvi, es planteja com un conjunt
d’activitats destinades a tota la ciutat, en la lògica de fomentar el
policentrisme cultural.
  Memòria 2006 – Consell General
93
Programa infantil:
Lletra Petita
Des del 2003 es va començar a distribuir el programa que hem anomenat
Lletra Petita, que inclou tots els cicles infantils seguint el model per a adults
de L’Aventura de Llegir, i que fins aleshores s’incloïen en aquell programa.
Inclou les activitats dels cicles Sac de Rondalles, Petit format, Aperitius
musicals, Calendari Festiu, El món dels tovets, Enreda’t amb l’acció, Mots en
joc i Què llegim
L’assistència total al conjunt d’activitats del programa infantil ha estat de
28.878 persones en 729 activitats, amb una mitjana de 39,6 persones per
sessió.
Sac de rondalles És tracta de sessions de narració de contes per a infants. És l’activitat més
nombrosa a tota la xarxa, donada la llarga tradició i experiència de les
biblioteques en aquest àmbit. A més de les activitats programades per al
conjunt de la xarxa, inclou les organitzades des de cadascuna de les
biblioteques.
Aquest any 2006 hi ha hagut sessions, entre d’altres, sobre:
‐ Contes tradicionals dels Països Catalans: de l’Alcoià, de l’Alguer, de l’Alt
Millars, de l’Empordà, de la Garrotxa, de la Marina Baixa, del Montseny,
del Pallars, de la Plana de Lleida, de la Plana de Vic, de Ses Illes.
‐ Contes dels diumenges. A càrrec dels grups sorgits dels tallers de
narradors de les biblioteques.
‐ L’hora del contes. A càrrecs dels narradors de cada barri que expliquen
les seves narracions preferides
L’assistència total ha estat de 10.767 persones a 241 activitats, amb una
mitjana de 44,6 assistents per activitat.
Petit format Aquest cicle promou donar a conèixer autors o contes consagrats, celebrar
commemoracions i fer-ho amb l’escenificació i teatralització en petit format a
la biblioteca. El cicle es realitza entre setmana, i algunes biblioteques també
durant el cap de setmana.
Els espectacles que es presenten en aquest cicle s’han encarregat a mida
directament per Biblioteques de Barcelona, i es presenten en exclusiva a les
biblioteques de la xarxa durant els primers 6 mesos després de l’estrena.
Durant el 2006 s’han ofert les sessions:
‐ Ali Bei, el viatger. Cia. Per Poc
‐ Jugant a Xèspir. Monti i cia.
‐ Comicomix. Salvador Boix
‐ De la terra a la lluna. Robert Govern
‐ El rossinyol de l’emperador. Cia. Framis Von Porat
‐ En Ring 1-2-3 i el món nou. Gina Clotet i Joan de Boer
‐ El jardí de música i cristall. Titelles Marduix
‐ Les estrelles de Mozart. Cia. Susanna Barranco
‐ Què dibuixes, Picasso?. Marta Otzet i Educard Novellas
‐ El zoo d’en Pitus. Marta Sorribas i Marta Altimira
L’assistència ha estat de 9.311 persones corresponents a 178 activitats, amb
una mitjana d’assistència de 52,3 persones per sessió.
94
El Món dels Tovets Aquesta activitat està adreçada a infants de 2 a 6 anys. Consisteix en
l’explicació de contes amb ninots de drap –els Tovets– creats a partir de
personatges de contes il·lustrats sobre temàtiques concretes (Llunes,
Gallines, Conills, Animalassos, Animalons, Porcs, Bebès, Ploramiques i
Regals)). Aquests ninots viuen a la biblioteca i els nens poden jugar-hi,
cadascun porta el seu conte de referència perquè els pares el puguin
explicar.
La programació es fa seguint el calendari escolar, i es realitza a 13 de les
biblioteques de la xarxa. Es compta amb la col·laboració de l’Editorial Serres.
A les 124 sessions que s’han portat a terme hi ha hagut un total de 6.303
assistents, amb una mitjana de 50,8 persones per activitat, i han estat molt
ben valorades pels pares.
Aperitius Musicals Aquest projecte es va iniciar l’octubre del 2001 i ha continuat amb una molt
bona acollida de públic.
Escoltar, cantar, jugar i aprendre són els eixos dels concerts en els quals tant
els nens com els seus acompanyants, junt amb els dos músics, en són
protagonistes. Al final de les sessions es recomanen llibres i música adient
per als més menuts i que es pot trobar a la biblioteca. A més, s’ofereix una
guia de lectura per ampliar coneixements. Aquesta activitat està adreçada al
públic familiar per la qual cosa s’ha programat els dissabtes al matí. Des del
del segon quadrimestre del 2005 s’ha rebaixat l’edat del públic a qui va
dirigida l’activitat, nens d’1 a 4 anys.
Els Aperitius Musicals s’han fet durant el 2006 a les biblioteques Vapor Vell,
Guinardó – Mercè Rodoreda, Ignasi Iglésias – Can Fabra i Xavier Benguerel.
Els títols de les sessions han estat:
- Una caixa de sorpreses
- Ballem, cantem, juguem
- El viatge del gegant del Pi
- La tortuga ballaruga
- Amanida de cançons
- Cançons de falda
- Un viatge musical
- Sona la primavera
- Balla que balla
- Estira i arronsa l’acordió
- Romanços i cantarelles
- Un àpat de cançons
En total s’han programat 24 sessions dels Aperitius Musicals, en les quals
han pres part  945 persones, amb una mitjana de 39,4 persones per sessió.
  Memòria 2006 – Consell General
95
Enreda’t amb l’acció Es tracta d’una proposta dirigida especialment al públic preadolescent. Són
tallers dinàmics a partir d’un llibre, on la lectura va acompanyada de la
descoberta de noves realitats, com ara el medi ambient, el món dels nens
discapacitats, la música o l’art. Consten de 3 sessions cadascun, utilitzant
diferents metodologies de participació, com ara jocs, teatre o treballs
manuals per a aprofundir i conèixer més coses sobre els temes dels quals
tracta el relat triat. Aquesta activitat està pensada per a grups d’un màxim
de 25 nens i nenes de 7 a 13 anys.
El programa es fa en col·laboració amb les editorials Serres, Destino, RBA-La
Magrana, Edebé i Cruïlla, Martínez Roca.
Durant el 2006 s’han treballat els llibres:
− Balenes i dofins
− E-mail de Buenos Aires
− Peter Pan
− Qui l’endevinarà?
− Roma, vista per dins
− Un viatge per l’univers
− Zoom en el arte
− El meu nom és Stilton, Geronimo Stilton
− El gran libro de cómo dibujar cómics
− Julia y Gus visitan el top manta
Els 25 tallers (75 sessions) han tingut 781 participants, una mitjana de 31,2
per taller.
Mots en joc Aquest cicle recull les activitats que es fan el dissabte a la tarda a les
biblioteques. Es tracta d’un seguit d’accions per aprendre tantes coses com
llibres hi ha a les biblioteques. Són tallers d’una sola sessió que aproximen
els nens a diverses àrees del coneixement d’una manera lúdica.
Les sessions que s’han realitzat, a 7 biblioteques diferents, han estat:
‐ A la recerca del tresor
‐ Don’t let the chicken drive the bus
‐ Fruits & vegetables
‐ El dentífric valuós
‐ Les aventures de Pipi Calcesllargues
‐ La fàbrica d’aromes
‐ Una capsa de poemes
‐ Unes ombres de la Xina
‐ On s’ha amagat la primavera?
‐ Poemes del dret i del revés
‐ Un viatge de conte
‐ A la recerca dels contes perduts
‐ Els petits grans poetes
‐ Un viatge ple de jocs
‐ Uns titelles molt menuts
L’assistència ha estat de 1.311 persones corresponents a 90 activitats, amb
una assistència mitjana de 14,5  persones per sessió.
96
Programa d’adults:
L’Aventura de Llegir
El programa de L’Aventura de Llegir va començar les seves activitats l’any
1994. Per tretzè any consecutiu, doncs, L’Aventura de Llegir ha elaborat un
seguit d’activitats amb l’objectiu de fomentar la lectura i de donar a conèixer
els fons i els serveis de les biblioteques. Des del darrer trimestre del 2003
aquest programa no inclou les activitats infantils, que s’agrupen ara sota el
títol de Lletra petita, tal i com ja hem ressenyat.
El conjunt de xerrades, conferències, tallers... de L’Aventura de Llegir han
sumat 164 activitats, a les quals hi han assistit 3.790 persones, una mitjana
de 23,1 per sessió.
Cicles mensuals Gener: Ciència-ficció: cròniques d’avui
- Els autors de ciència-ficció són autèntics profetes, visionaris d’una
realitat que, en alguns casos, s’han complert de manera esgarrifosa. És
un gènere que ha transcendit els límits de la literatura per convertir-se
en crònica d’un futur no tan llunyà. El cicle pretenia extreure l’aire de
frivolitat que ha envoltat aquest gènere per reivindicar el paper de la
ciència-ficció com a mitologia dels nostres temps. Cicle coordinat per Jair
Domínguez. 8 temes a 8 biblioteques.
Febrer: 7 religions, 7 mirades del món
− Presentació d’alguns eixos de la visió del món que sostenen les religions,
tot explicant el sentit i el paper de les seves pràctiques, amb l’objectiu
d’enriquir-nos, dialogar i conviure amb altres creences. Cicle realitzat
amb la col·laboració del Centre Interreligiós de Barcelona. 7 temes a 7
biblioteques.
Març: Barcelona 1936-1939, viure i sobreviure en el marc d’una guerra
- Setanta anys després, el cicle volia contribuir a la recuperació de la
memòria històrica des de la quotidianitat de les persones: els fets bèl·lics
estan tamisats per les vivències, els sentiments, els records, els
projectes trencats, els somnis malmesos, les carències... Una visió del
conflicte, amb la presència de testimonis reals, des d’enfocaments
diferents i complementaris: la literatura, el documentals, el còmic, la
història...Cicle coordinats per Emili Cortavitarte, amb la col·laboració de
Barcelona Televisió. 10 temes a 10 biblioteques.
Abril: Coneix Picasso
‐ Picasso és un dels artistes més coneguts, però aquest fet no pressuposa
sempre un bon coneixement de la seva obra. És per això que a través de
l’observació dels mons que representa, de desvelar algunes de les
incògnites de la seva creació pictòrica o de les seves relacions personals
es pot conèixer l’obra d’aquest artista polifacètic i gaudir-ne més
intensament, en la celebració dels 125 anys del seu naixement. Cicle
coordinat per Josep Bracons, amb la col·laboració del Museu Picasso de
Barcelona. 7 temes a 7 biblioteques.
Maig: La immigració en els documentals
‐ Davant un univers cada vegada més globalitzat. On les imatges del
primer món poden arribar als poblats més remots de l’Àfrica, la
immigració a la recerca de l’anomenat “somni europeu” és un fet que no
sempre té un final reeixit. Els documentals projectats dins aquest cicle
retrarten nou d’aquestes realitats. Cicle coordinat per Montse Bartui.
Joan Manuel Soldevilla. 9 temes a 9 biblioteques.
Juny: Deserts del món
‐ Viatjant a través dels cinc continents en coneixerem les singularitats i
alguns dels misteris, com la procedència de l’aigua dels deserts
d’Atacama i el Namib, on no cau ni una gota d’aigua, o l’origen i
l’explicació de les línies de Nazca. Cultures, natura i anècdotes del
viatger omplen les visions dels deserts. Cicle coordinat per Toni Herrero,
de la Llibreria Guia, especialitzada en viatges. 10 temes a 10
biblioteques.
  Memòria 2006 – Consell General
97
Octubre: Clàssics al cinema
‐ El cinema és, sense dubte, un aglutinador d’altres arts: fotografia,
literatura, música, moda... Un dels possibles aparellaments artístics que
ofereix és la seva relació amb les lletres, partint d’alguns clàssics de la
literatura, que al mateix temps també han esdevingut clàssics al cinema.
Cicle coordinat per Carlos Gil. 9 temes a 9 biblioteques.
Novembre: Orient amb les mans
‐ Una aproximació a les cultures de la Xina, el Japó, l’Iran o l’Índia, a partir
d’algunes de les seves manifestacions artístiques, amb tallers i xerrades
impartides per persones asiàtiques. Cicle coordinat per Escola Bambú –
Casa Àsia. Pontas Literary & Film Agency.  10 temes a 10 biblioteques.
2.054 assistents a 82 sessions, una mitjana de 25 persones per sessió.
Benvinguts a Barcelona Converses amb escriptors i escriptores nascuts en altres indrets de la
península o en altres països, presentades per autors que viuen a la ciutat. El
2006 ens han acompanyat Ángela Becerra, Dominique Manotti i Massimo
Carlotto, Craig Russell i Deon Meyer, Ángeles González Sinde, Mauricio
Wiesenthal, Max, José Carlos Somoza. Amb la col·laboració de l’Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana.
261 assistents a 7 sessions, una mitjana de 37,3 persones per sessió.
No t’ho perdis:
exposicions
Xerrades per parlar dels continguts d’algunes de les exposicions que es fan a
la ciutat. De manera optativa es pot fer un altre dia la visita comentada de
l’exposició. Les sessions han estat:
- Cubisme: les facetes ocultes de la realitat. MNAC
- Barcelona & Fotografia. Museu d’Història de la Ciutat.
- Picasso i el circ. Museu Picasso.
48 assistents a 3 sessions, una mitjana de 16 per sessió.
No t’ho perdis:
Cinema
Una pel·lícula que es fa al cinema i un expert que en parla, seguint
rigorosament les estrenes de la cartellera. Amb la col·laboració de Cinemes
Icària Yelmo Cineplex, es donen entrades als assistents per anar a veure la
pel·lícula al cinema.
178 assistents a 8 sessions, 22,2 per sessió
No t’ho perdis:
Teatre
S’aprofiten els dilluns (dia de descans de les companyies de teatre) per
convidar actors i directors per parlar les muntatges que s’estan fent als
teatres de la ciutat. Després se sortegen entre els assistents algunes
entrades per veure l’obra.
‐ Bales i ombres, de Pau Miró
‐ El verí del teatre, de Rodolf Sirera
‐ Aigües encantades, de Joan Puig i Ferrater
‐ Els estiuejants, de Màxim Gorki
‐ Valentina, de Carles Soldevila
Amb la col·laboració del Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i de
l’Espai Brossa.
108 assistents a 5 sessions, 21,6 persones de mitjana.
98
Visions de la ciència Cicle fix de divulgació de temes científics que cada trimestre està dedicat a
un tema:
- Probablement la natura sigui l’espectacle més bell que podem
contemplar, però no sempre és un espectacle pacífic. Entendre el
funcionament dels fenòmens naturals no és només un exercici
intel·lectual, és el primer pas per adaptar-nos i ens acosta al vell somni
de controlar-los.
- Els canvis en la manera de viure, els avenços de la medicina i l’augment
de l’esperança de vida fan que mentre es van arraconant, o fins i tot
eradicant, algunes de les malalties “tradicionals”, d’altres vagin prenent
cada vegada més protagonisme.
- S’apropa la fi del món? El científic James Lovelock, considerat un dels
pares de l’ecologia, acaba d’expressar públicament el seu pessimisme
pel futur de la Terra. L’autor de la teoria Gaia considera que l’acció
humana ha desestabilitzat tant el funcionament del nostre planeta que
la catàstrofe és inevitable.
El cicle es coorganitza amb la Direcció de Promoció de Cultura Científica de
l’ICUB.
431 persones a 18 sessions, una mitjana de 23,9  per sessió.
Els viatges
de la paraula
Narració de contes per a adults i recitals de poesia amb el suport musical,
amb l’objectiu de donar a conèixer autors i autores que han cultivat aquests
gèneres.
- Cuinar és un conte. Mediterrània
- Cuinar és un conte: Mil i una aromes
- Cuina és un conte. Tradicionals catalans.
- Oh poetas Salvajes!
- Contes celtes
- Triangle del desig
- Mirades amb retorn
- La Segona República: temps d’il·lusió
- La força de la voluntat i altres contes de Quim Monzó
- Dansa Bhangra
- Nocturn. El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit
- Nocturn. Contes amb complicitat i premeditació
- Cómo “acabar” de una vez por todas con la cultura
- Sobrevolant Àsia
- La paraula en-cantada
- Poetes de Barcelona
- Caleidoscopio
- Històries que conten
- Humedades
- En el silenci dels arbres
- Cruce de cables
- Contes d’amor i de mort
1.050 persones a les 53 sessions, una mitjana de 19,8 assistents.
T’INTERESSA A partir de tot allò que preparen i suggereixen les biblioteques es fa aquest
cicle de xerrades, debats i conferències sobre temes d’interès i d’actualitat.
2.072 assistents a les 125 sessions, una mitjana de 16,5 assistents.
  Memòria 2006 – Consell General
99
BANY DE LLETRES Durant el tercer trimestre, que abraça els mesos d’estiu, les activitats es
concentren en la campanya Bany de Lletres. En el cas de les activitats per
a nens i joves, hi ha hagut dos programes: Tallers de Creació i Llegeixe-me
un conte.  En el cas de les activitats d’adults els programes han estat: Notes
al vespre, Sense teló i Tallers de Creació.
Al conjunt de les 57 les sessions realitzades hi van assistir 1.383 persones,
una mitjana de 24,2  per sessió.
VINE A FER UN
CAFÈ AMB...
El programa iniciat amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura, ha tingut
continuïtat durant el 2006, gràcies a la bona acollida que va tenir per part
dels assistents a la primera edició del programa, i s’ha convertit en un
programa estable de les Biblioteques de Barcelona. Es tracta de tertúlies amb
autors, editors, periodistes, professors, llibreters... al voltant del llibre i la
lectura. S’ha realitzat a la B. Francesca Bonnemaison (dues sessions
setmanals, els dimarts i els dimecres), i a la B. Jaume Fuster (una sessió
setmanal els dijous).
Ha comptat amb la col·laboració del Diari Avui, COMRàdio, la Llibreria Laie i
la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya.
Al conjunt de 91 xerrades hi van assistir 2.077 persones, una mitjana de
22,8 per sessió.
EL VALOR DE LA
PARAULA
El valor de la paraula. Aquest és també un cicle organitzat amb motiu l’Any
del Llibre i la Lectura que ha tingut continuïtat durant el 2006, i que s’ha
convertit en un programa estable de les Biblioteques de Barcelona.  Com el
cicle Vine a fer un cafè amb... va tenir una molt bona acollida per part dels
assistents, i per això s’ha treballat per la seva continuïtat.
El cicle es realitza a la B. Jaume Fuster.
Els escriptors que hi van participar van ser:
- Alfredo Brice Echenique
- Benjamín Zephaniah
- Claudio Magris
- Manuel Rivas
Les sessions van tenir una assistència 883 persones, una mitjana de 220,7
per sessió.
ATRAPA
LA PARAULA
Tallers adreçats a joves i adults que es van realitzar a 8 biblioteques durant
tot l’any, amb una durada de vuit sessions cadascun (16 hores). Es tracta de
tallers pràctics entorn de l’escriptura i l’oralitat.
- Tallers de narració oral
- Tallers d’escriptura narrativa
- Taller de guions
- Taller d’escriptura de contes infantils
- Taller d’escriptura poètica
- Com traduïm un text
- Com es fa un llibre
El total d’assistents ha estat de 1.768 persones a les 151 activitats
programades, una mitjana de 11,7 persones per sessió.
100
EXPOSICIONS Les exposicions que presenten les Biblioteques de Barcelona tenen l’objectiu
de presentar d’una forma amena i didàctica diversos temes relacionats amb
la lectura i la informació i amb els fons que ofereixen.
Durant el 2006 s’han presentat:
- Biblioteca utòpica, a la bib. Jaume Fuster
- Miquel Martí i Pol il·lustrat, a la bib. Ignasi Iglésias – Can Fabra
- Premi Xarxart 06, a  la bib. Guinardó - Mercè Rodoreda
- El zoo d’en Pitus, a la bib. Xavier Benguerel
- El perllongat viatge del senyor MAX, a la bib. Ignasi Iglésias – Can Fabra
- Poetes en temps de guerra i revolució. Barcelona 1936-1938, a la bib.
Guinardó – Mercè Rodoreda
- Sopa de llibres, a la bib. Fort Pienc
- La gràcia del Capitan Trueno, a la bib. Jaume Fuster
- Amb sabates pròpies, a la bib. Francesca Bonnemaison
- Finestres, Finestrons, a la bib. Jaume Fuster
- La Creciente, a la bib. Jaume Fuster
- Històries animades, a la bib. Francesca Bonnemaison
- ¡Campeones, cada dia!, a la bib. Fort Pienc
- Passarel·la Hollywood, a la bib. Xavier Benguerel
CLUBS DE LECTURA Els clubs de lectura estan especialment pensats per a persones amb
inquietuds culturals, ganes de llegir, però també de fer amics i xerrar amb
l'excusa d'una lectura interessant. Llegeixen els llibres i després els
comenten un cop al mes, entre tots, a la biblioteca, moderats per un expert
en la temàtica del club. S’organitzen en nou sessions d’una durada
aproximada d’una hora i mitja. Cada lectura té com a material de suport una
fitxa orientativa i una guia posterior.
Els objectius bàsics d’aquests clubs són, doncs, fomentar l'hàbit de la lectura
i el diàleg; oferir noves possibilitats per al temps lliure; promocionar l'ús de
la biblioteca i donar-la a conèixer com equipament cultural i crear un punt de
trobada per als membres del Club.
Durant el 2006 s’han proposat 8 noves especialitats de clubs de lectura, i
s’han iniciat 55 grups diferents, 9 més que l’any 2005, davant l’èxit de
demanda d’aquesta activitat.
En alguns casos s’han obert nous grups de clubs ja existents i alguns dels
clubs de temàtica general s’han transformat en clubs especialitzats. Els nous
d’aquest segon tipus són:
− Cinema i novel·la: pretén apropar el discurs narratiu a partir de dos
suports, el llibre i el cinema, per demostrar que el més important són les
històries que llegim i els guions que viem, més enllà de la forma en què el
seu creador decideix presentar-los. B. Vila de Gràcia.
− Literatura eròtica: l’erotisme no és pornografia i la sensualitat no és
obscenitat. La persistència en el temps de llibres que en el passat van ser
reduïts, i fins i tot censurats, ens fa adonar de la qualitat literària i el valor
social del seu contingut. A través de clàssics consagrats i d’obres
contemporànies, es proposa una aproximació al controvertit gènere de la
literatura eròtica. A més de la projecció d’adaptacions cinematogràfiques
dels títols escollits, a les tertúlies hi participen alguns dels seus autors. B.
Garcilaso.
− Literatura romàntica: amor, oblit, gelosia, tristesa, passió... novel·les
clàssiques i contemporànies que arriben a commoure, acompanyades de
les seves versions cinematogràfiques. Lectures que volen retre
homenatge a tots els autors que ens han captivat amb el seu to de
romanticisme literari; com també a totes les novel·les que, malgrat que
no es puguin qualificar com a romàntiques pròpiament, amaguen
veritables històries d’amor. B. Montbau.
  Memòria 2006 – Consell General
101
− La Pell de Brau: a través d’un seguit de textos literaris es proposa una
reflexió sobre els avatars històrics del segle XX a Espanya i Catalunya.
Aquest espai geogràfic que el poeta Espriu va batejar com “la pell de
brau” i els conflictes sorgits al seu voltant són el vehicle de cohesió
d’aquesta proposta: un conjunt de novel·les que basteixen, a través dels
ulls dels seus autors, un temps històric determinat. El foment del debat
històric, obert, sense dogmatismes i amb diversitat d’espais observats, i
la trobada entre la literatura i els seus autors. B. Poble-Sec – Francesc
Boix.
− Els clàssics: les obres que representen una maduresa dins d’una
literatura, d’una cultura i d’una societat determinada, que esdevenen un
model digne d’imitació perquè transmeten missatges que es consideren
universals, entesos com a atemporals, sempre actuals. B. Barceloneta –
La Fraternitat.
− Literatura fantàstica i ciència-ficció: una reivindicació dels dos
gèneres que, malgrat ser considerats underground, han esdevingut una
eina d’anàlisi crítica de la realitat, tot partint d’una idea comuna: l’ús
d’elements meravellosos. El descobriment d’universos ficticis on, lliures
del filtre de la quotidianitat, es veuen reflectides les nostres mancances i
necessitats com a individus i com a societat. B. Jaume Fuster.
− Literatura en veu de dona: a partir de la lectura i el comentari d’obres
clau de la literatura universal es vol descobrir un món vist amb ulls de
dona i escrit amb mans d’escriptora. Mitjançant un recorregut cronològic
s’aprofundeix en textos que són exemple de la qualitat literària que van
tenir i tenen moltes escriptores del nostre país i d’arreu del món. B.
Francesca Bonnemaison.
− Ciutats literàries: un espai per descobrir les ciutats a través de les
diferents novel·les seleccionades. El plaer de la lectura serà l’excusa ideal
per gaudir de la ciutat vista per l’autor. Con diu Italo Calvino a Les ciutats
invisibles: “i de les ciutats com dels somnis: tot l’imaginable pot ser
somiat, però fins i tot el somni més inesperat és una endevinalla que
amaga un desig o bé el seu revés, una por. Les ciutats, com els somnis,
són bastides de desitjos i de pors, encara que el fil del discurs sigui
secret...” B. Ramon d’Alòs-Moner.
A més d’aquests clubs nous del 2006, han continuat reunint-se els clubs
iniciats en altres temporades (el funcionament dels clubs és per cursos i no
per anys naturals).
− Llengua anglesa: ja són dos els clubs especialitzats en la lectura en
aquesta llengua, donat el gran èxit i les llistes d’espera del curs passat.
Estan pensats per a persones amb un alt nivell de llengua anglesa ja que
les lectures i les sessions de diàleg es fan en anglès. B. Francesca
Bonnemaison i B. Clarà.
− Llengua italiana: les lectures fan un recorregut per la literatura italiana
contemporània. La llengua de les lectures i dels debats és l’italià. Amb la
col·laboració de l’Istituto Italiano di Cultura. B. Les Corts - Miquel
Llongueras.
− Llengua alemanya:  compta  amb  el  suport  del Goethe-Institut  de
Barcelona.  Està  pensat  tant  per a persones amb un nivell alt d’alemany
que  vulguin perfeccionar la conversa, com per aquells que tenen
l’alemany  com  a llengua pròpia i vulguin aprofitar el club per passar una
bona  estona  xerrant  de literatura.  Aquest 2005 s’ha posat en
funcionament un segon grup. B. Les Corts – Miquel Llongueras i B. Vila de
Gràcia.
− Llengua francesa: les lectures fan un recorregut per la literatura
francesa contemporània. La llengua de les lectures i dels debats és el
francès. B. Garcilaso.
− Filosofia: té com a objectiu principal esdevenir un espai de lectura,
reflexió i debat al voltant de temes filosòfics, tot promovent a casa nostra
l’interès creixent arreu del món per les anomenades “tertúlies
filosòfiques”. B. Jaume Fuster
− La ciència en la literatura: La ciència i la tecnologia són elements clau
de progrés i, cada vegada més, de debat social. El club aprofundirà en els
temes científics tant des d’obres conegudes de la literatura amb un
102
rerafons relacionat amb qüestions científiques i tecnològiques, com a
través de llibres de divulgació. En el marc de Barcelona Ciència 2007.  B.
Les Corts – Miquel Llongueras.
− Mares i pares novells: les mares i els pares que acaben de tenir un fill
disposen d’un nou espai on aprendre a transmetre el gust per la lectura i
també accedir als llibres que parlen del fet de ser pares. Es vol donar a
conèixer la literatura infantil adreçada, així com apropar i recuperar el
patrimoni oral dels jocs verbals i cançons de falda tradicionals. B. Infantil i
Juvenil Lola Anglada, B. Xavier Benguerel i B. Ignasi Iglésias – Can Fabra.
− Novel·la negra: en col·laboració amb Grup 62 i amb la llibreria Negra y
Criminal el club està pensat per a persones amants del gènere o altres
que es vulguin introduir en lectures amenes. El club es complementa amb
altres activitats com xerrades amb especialistes i projeccions de
pel·lícules. B. Montbau – Albert Pérez-Baró.
− Novel·la històrica: dirigit a seguidors d'aquest gènere i a lectors que
vulguin descobrir-lo a través de 9 llibres. B. Collserola – Josep Miracle.
− Novel·la barcelonina: l’element comú de les lectures d’aquest club és
que tenen la ciutat de Barcelona com a protagonista, com a personatge
secundari o simplement com a escenari. Es podran conèixer diferents
barcelones sota la mirada d’autors ben diversos que ofereixen visions
contraposades de la ciutat. Els participants podran conèixer de ben a prop
el fons especialitzat de la biblioteca. B. El Carmel – Juan Marsé.
− Literatura llatinoamericana: punt de trobada, relació i intercanvi entre
persones de diferents cultures amb la novel·la llatinoamericana com a
vincle comú. B. Poble-sec – Francesc Boix.
− Literatura de viatges: els lectors viatgen a través de la literatura. La
selecció de lectures està pensada per a tot tipus de públic amb interès per
conèixer altres països i diferents maneres d’entendre el món. B. Fort
Pienc.
− Teatre:  es llegeix i  reflexiona  sobre  el  teatre  de  la  mà tant d'autors
universals com contemporanis. Aquest club es realitza  amb la
col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya. B. Vila de Gràcia.
− Poesia: es planteja un recorregut per la poesia contemporània catalana,
castellana i llatinoamericana que afavoreixi un apropament, estimulant i
crític alhora, a diverses maneres d’entendre el fet poètic. Una bona
manera de promoure la presència pública de la poesia , tot portant-la més
enllà de la lectura estrictament individual. B. Guinardó – Mercè Rodoreda.
− Cinema: adreçat als amants del cinema no especialitzats que desitgin
apropar-se al setè art entès com un mitjà de coneixement, amb el seu
propi codi narratiu, i no com un simple entreteniment destinat al consum
ràpid per part de l’espectador. B. Xavier Benguerel
− Còmic: es tracta de compartir la passió pel Còmic. Els proposa un
recorregut per diferents autors, gèneres i tipologies; europeu, manga,
americà, espanyol, llatinoamericà... Per a les persones que tenen interès
o curiositat pel món del còmic. B. Ignasi Iglésias – Can Fabra.
− Lectura juvenil: dirigit a nois i noies a partir de 11 i 12 anys que
llegeixen un llibre al mateix temps per desprès comentar-lo entre tots a la
biblioteca. Un d’aquests grups, el de la b. Montbau – Albert Pérez Baró, es
realitza conjuntament amb el CEIP Baloo.
− Lectura als casals d’avis: es tracta de dos clubs que es troben un cop
per setmana a dos casals d’avis de Ciutat Vella, adreçats evidentment a la
gent gran, tant si és usuària o no dels casals, que vol mantenir, recuperar
o fins i tot iniciar l’hàbit de la lectura, i alhora afavorir el diàleg entre
persones d’edats i situacions similars. B. Sant Pau – Santa Creu.
− Escola d’Adults: es tracta d’un club adreçat als alumnes de diferents
nivells i àmbits de l’Escola d’Adults Francesc Layret del Raval. B. Sant
Pau–Santa Creu.
Continuen els Clubs de lectura general fins a un total de 18 clubs.
  Memòria 2006 – Consell General
103
Clubs
Nombre
de clubs
Nombre
d’inscrits
Mitjana
assistents /
sessió
Lectura general 18 1.037 19
Llengua alemanya 2 46 17
Llengua anglesa 2 61 18
Llengua italiana 1 26 14
Llengua francesa 1 30 17
Novel·la històrica 2 46 17
Novel·la negra 1 24 16
Novel·la barcelonina 1 27 18
Literatura llatinoamericana 1 12 10
Literatura de viatges 1 25 23
La ciència en la literatura 1 26 19
Literatura eròtica 1 19 7
Literatura romàntica 1 30 11
Literatura fantàstica i ciència-ficció 1 24 18
Literatura en veu de dona 1 30 21
Ciutats literàries 1 20 12
Els clàssics 1 24 19
La Pell de Brau 1 19 17
Cinema i novel·la 1 22 15
Teatre 1 25 17
Poesia 1 30 18
Cinema 1 25 15
Filosofia 1 19 19
Còmic 1 25 18
Lectura juvenil 5 50 9
Lectura als casals d’avis o d’adults 3 52 18
Mares i pares novells 3 94 27
TOTAL 55 1.868 17.6
Club de lectura
Virtual
La bona acollida que tenen els clubs de lectura va portar a pensar en una
fórmula que permetés participar a un nombre més gran de persones, sense
limitacions de temps ni de distància, i el 2005 es va crear el Club de Lectura
Virtual, una iniciativa de Biblioteques de Barcelona dins el programa de l’Any
del Llibre i la Lectura.
El club de lectura virtual aplega a totes les persones interessades a
compartir, a través d'Internet, la lectura i el comentari d'una selecció de
novel·les escrites per autors contemporanis d’arreu del món.
Per participar-hi cal inscriure’s a: www.bcn.es/biblioteques/
clubdelecturavirtual. Per ser membre del Club cal ser major d’edat i acceptar
les normes de conducta que figuren a la pàgina web.
Les persones inscrites disposen de diversos materials de suport, que ajuden
a entendre i contextualitzar l'obra escollida. A més, tenen accés a un fòrum
on plantejar dubtes, expressar opinions i compartir amb els altres usuaris
l'experiència de la lectura col·lectiva. Els participants del club compten amb
l'ajut d'un conductor, que respon les preguntes, i ajuda a dinamitzar i
compartir les experiències. Un cop acabada la lectura, el Club es reuneix
virtualment en un xat, d’una durada aproximada d’una hora i mitja, per
debatre sobre el llibre amb un o una especialista en l’autor o autora, o en el
tema del llibre, el tercer dimarts de cada mes a les 19.00 hores.
Finalment, els materials de suport i la transcripció del xat queden a disposició
de tots els internautes a l’arxiu de llibres anteriors i els inscrits comencen la
lectura d’un nou llibre.
104
Si no es disposa del llibre a casa, es pot demanar en préstec a la biblioteca.
La biblioteca Francesca Bonnemaison reserva trenta exemplars de cada llibre
per als inscrits al Club de lectura virtual. A més també es pot comprovar la
disponibilitat del títol a d’altres biblioteques fent servir el cercador de la
Xarxa de Biblioteques de la província de Barcelona.
A finals del 2006 hi havia inscrites 1.113 persones, 905 de les quals s’han
subscrit també al butlletí d’informació periòdica que s’envia per correu
electrònic.
2005 2006
Inscrits 789 1.113
Mitjana participants / xat 21 22
Inscrits butlletí - 905
VETERANS
DE LA LECTURA
Algunes biblioteques compten amb el que anomenem Veterans de la lectura,
clubs alternatius que agrupen les persones que volen continuar assistint a
aquest tipus d’activitat però que ja han complert els dos anys com a
membres d’un club de lectura oficial (la durada màxima de permanència
fixada per a aquesta activitat per tal de garantir la possibilitat que tots els
usuaris puguin arribar a formar part d’un club determinat).
Actualment hi ha en funcionament 7 clubs alternatius de temàtica general, a
les biblioteques: Barceloneta – La Fraternitat, Poble-Sec – Francesc Boix,
Clarà, Guinardó – Mercè Rodoreda, Les Roquetes, Torre Llobeta i Ignasi
Iglésias – Can Fabra.
ITINERARIS
LITERARIS
Els itineraris literaris són passeigs literaris on es vinculen espais de la ciutat
amb autors i obres literàries. És a dir, es donen a conèixer els escriptors a
través dels espais que han tingut relació amb ells o que han estat escenaris
ficticis de les seves obres (bars, cases, parcs, teatres...). Sovint els espais
que es visiten són llocs que normalment no són accessibles per a tots els
ciutadans i ciutadanes, fet que afegeix un altre atractiu als recorreguts. Les
explicacions del guia s’alternen amb la lectura de fragments que realitzen
actors en els espais que es visiten. El guia aporta la part biogràfica, dades
d’interès, context històric i l’actor dóna la pinzellada més propera i emotiva.
L’objectiu és donar a conèixer d’una manera molt vivencial, obres i autors de
la literatura universal vinculats amb la nostra ciutat. Durant el 2006, amb
motiu del 75 aniversari de la Segona República espanyola i del 70 aniversari
de l’inici de la Guerra Civil espanyola 70 aniversari s’ha  realitzat l’itinerari:
‐ Barcelona 1936-1939. Viure i sobreviure en el marc d’una guerra.
Un viatge en el temps que transportava a la Barcelona en guerra. El barri
de Poble-sec esdevé un exemple significatiu del que va representar la
defensa passiva: la força de la solidaritat d’uns veïns que, davant l’horror
dels bombardeigs del març del 37, optaren per no deixar-se vèncer pel
pànic. Sens dubte, però, durant aquells anys aquest barri també
esdevingué el centre de la vida nocturna barcelonina i el Paral·lel, el
símbol de l’espectacle, l’oci i la diversió. El món del music-hall i la vida
nocturna van deixar la seva empremta en els seus teatres i cabarets.
Una passejada literària amb autors com Sabastià Gasch, Josep Pla,
Francisco González Ledesma, Miquel Badenas, Joaquim Roglan o Jordi
Sarsanedas.
A les 13 sessions que es van realitzar hi van assistir 331 persones, una
mitjana de 25 per sessió. Als assistents se’ls lliure un CD amb alguns dels
itineraris virtuals disponibles a Internet.
  Memòria 2006 – Consell General
105
Itineraris literaris
virtuals
Hem volgut que els diversos itineraris que s’han realitzat durant els darrers
anys tinguin una presència permanent a la xarxa, i que es puguin tornar a
recórrer des de qualsevol lloc del món, sense la necessitat de ser físicament
a Barcelona. Els itineraris disponibles a finals del 2006 són:
‐ Escriptores de ciutat
‐ Barcelona i el mar
‐ Petjades de Dalí a Barcelona
‐ La Barcelona de George Orwell
‐ La ciutat de Manuel Vázquez Montalbán
‐ Biblioteques insòlites
‐ Poble-sec. Memòria de la resistència
CALENDARI
FESTIU
En la programació de les activitats de les Biblioteques de Barcelona des del
2003 hi ha hagut una especial cura a crear complementarietats amb el
calendari festiu de la ciutat. Aquesta és una tasca que clarament insereix les
biblioteques dins del teixit urbà i social de la ciutat.
Com en altres anys, el 2006 moltes de les biblioteques de Barcelona han
realitzat programacions especials d’acord amb el calendari festiu, des de
Santa Eulàlia i el Carnaval, passant per Sant Jordi i les festes majors dels
barris, fins a la Castanyada i el Nadal. S’ha realitzat un programa especial
per les festes de la Mercè 2006 i el Nadal 2006.
‐ Les aventures del Rei Poca-soltes. Proposta escènica entorn la
tradició del Carnestoltes amb la participació del públic com a actors
secundaris i elements de disfressa. L’activitat es va realitzar a 7
biblioteques.
Hi van assistir 268 persones, amb una mitjana de 38,1 persones per
activitat.
‐ Defensem els drets de la Laia i de tots els infants. Proposta que
treballava els drets dels infants a partir de contes i d’un taller de plàstica
familiar.
L'activitat es va incloure dins el programa de Sta Eulàlia de l'Institut de
Cultura de Barcelona, i es va fer a sis biblioteques. L'assistència va ser
de 389 persones, amb una mitjana de 64,8 persones per activitat.
‐ Sant  Jordi. Les Biblioteques de Barcelona -que des del 2003 el dia 22
d’abril organitzen, amb motiu del dia del llibre, el Pregó de Sant Jordi al
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona- aquest any vam demanar al
professor Martí de Riquer, expert medievalista i especialista en El Quixot
(se celebraven els 400 anys de la seva publicació) que ens acompanyés
en aquesta ocasió. L’acte va ser presidit per l’Alcalde, Excm. Sr. Joan
Clos. Antonio Tabucchi va dialogar amb una de les traductores de la seva
obra al català, Carme Arenas, sobre la passió per la lectura i del seu
descobriment. Una gran quantitat d’assistents van omplir el Saló de Cent
i el Saló de Cròniques de l’Ajuntament, on s’havien col·locat pantalles per
poder seguir l’acte. L’acte va comptar amb la col·laboració de l’editorial
Anagrama.
Biblioteques de Barcelona van ser presents també en un estand
organitzat per l’Institut de Cultura davant el Palau de la Virreina, on a
més de poder accedir a tota la informació, tothom es podia fer el carnet
de les Biblioteques de Barcelona.
A més, cadascuna de les biblioteques de la xarxa va preparar activitats
específiques per a celebrar el dia del llibre: conferències, sessions de
narració de contes, lectures en veu alta, mercats d’intercanvi de llibres...
106
‐ Festes de la Mercè. Les Biblioteques de Barcelona es van sumar a la
celebració de la festa major de la ciutat amb la presència en un estand
compartit amb l’Institut de Cultura de Barcelona, al Passeig de Gràcia,
dins el marc de El Passeig de les persones. A l’estand hi havia un espai
de lectura informal, on es podia fer intercanvi de llibres, i un espai per
als espectacles, on es van presentar un bon nombre de les activitats del
cicle Petit Format que es poden veure habitualment a les biblioteques de
la ciutat. Els ciutadans, a més de poder accedir a tota la informació sobre
les biblioteques, es podien fer allí mateix el carnet.
També dins el programa de les Festes de la Mercè es realitza La Mercè de
conte, una activitat que es desenvolupa en diferents espais de la ciutat, i
que van acollir 4 biblioteques.
L'assistència va ser de 515 persones, amb una mitjana de 128,7
persones per activitat.
- Nadal. Per cinquè any consecutiu s’ha portat a terme Un Nadal de conte
(programació infantil) durant el calendari de vacances escolars. El fil
conductor de les sessions van ser els contes d’autors de literatura infantil
actual i de sempre. Cada acció comportava la realització de dues
activitats que es complementaven: narració de contes i realització d’un
taller relacionat. Es van realitzar 10 tipus d’accions.
A les 30 sessions realitzades a 11 biblioteques de la xarxa hi van assistir
un total de 1.493 assistents, una mitjana de 49,7 persones per sessió
Col·laboracions en
cicles i
programacions
d’altres institucions
culturals
Les Biblioteques de Barcelona han treballat enguany per ser presents a la
ciutat. Una de les estratègies ha estat programar o cedir els espais per tal
que aquests centres culturals fossin agents actius en les diferents
convocatòries culturals de la ciutat. Alguns exemples han estat:
‐ Segona trobada europea de novel·la negra. Homenatge a Manuel
Vázquez Montalbán. Organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona,
aquesta trobada va congregar a Barcelona alguns dels millors escriptors
actuals de novel·la negra. Les Biblioteques de Barcelona hi van participar
amb diferents actes:
‐ Sessió de jazz i novel·la negra. Vértigo. Un concert de Dani Nel·lo
amb recorreguts jazzístics i “criminals”, en homenatge a la novel·la
negra.
‐ Xerrada: Novel·la negra, novel·la política? Amb els escriptors
Dominique Menotti i Massimo Carlotto, a la B. Francesca
Bonnemaison.
‐ Xerrada: Assassins en sèrie. Només nord-americans? Amb els
escrptors Craig Russel i Deon Meyer. A la B. Barceloneta-La
Fraternitat.
‐ Dia de la dona treballadora. 8 de març. La biblioteca Francesca
Bonnemaison, especialitzada en el tema dona va participar en un cicle de
xerrades organitzat pel Centre Francesca Bonnemaison.
‐ Món Llibre. La segona edició d’aquesta festa que l’Institut de Cultura de
Barcelona va preparar al CCCB per primera vegada amb motiu de l’Any
del Llibre i la Lectura. Món Llibre, Festa del llibre per a infants, es va
celebrar el cap de setmana de l’1 i el 2 d’abril, aprofitant la celebració el
dia 2 del Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil. Hi van
participar les principals editorials que es dediquen al llibre infantil, i
Biblioteques de Barcelona hi va jugar també un paper important, amb
l’organització d’un mercat d’intercanvi de llibres i la programació dels
espectacles de Petit Format que habitualment es poden veure a les
biblioteques, a l’Auditori del CCCB.
Des de Biblioteques de Barcelona, en col·laboració amb les editorials
participants, es va realitzar una guia de lectura per a aquesta ocasió.
  Memòria 2006 – Consell General
107
‐ Saló Internacional del Còmic de Barcelona. La B Ignasi Iglésias –
Can Fabra va presentar l’exposició El perllongat viatge del senyor
Max, sobre l’autor i il·lustrador de còmics Max, un dels membres
fundadors de la revits El Víbora.
La B. Jaume Fuster presentà l’exposició La Gràcia de El capitán
Trueno, amb motiu de la celebració del Festival. L’exposició va comptar
amb merchandissing de l’heroi, guions, dibuixos originals, muntatges
multimèdia i plotters que narraven l’evolució del còmic.
Paral·lelament la B. Ignasi Iglésias – Can Fabra va elaborar una guia de
lectura dedicada al còmic. La biblioteca ha estat també la representant
de Biblioteques de Barcelona a l’estand compartit amb la Diputació de
Barcelona que hi havia al Saló.
‐ Saló del Manga de Barcelona. La B. Ignasi Iglésias - Can Fabra va
tenir un estand al Saló del Manga. A l’estand s’informava sobre els
serveis i les activitats de la biblioteca, i sobre la seva especialització en
Còmic.
‐ Festa de la música. El 21 de juny se celebra aquesta festa a moltes
ciutats d’Europa, entre elles Barcelona. Quatre biblioteques de la xarxa
es van sumar a la programació de la festa, amb els següents programes:
Concert de cantautors finalistes del X edició del Concurs de
Cantautors/es  d'Horta Guinardó.
- Bib. Vapor Vell- Actuació del cantautor guanyador del 1er premi
- Bib. Nou Barris-Actuació del cantautor guanyador del 2on premi
- Bib. Rodoreda- Actuació del cantautor guanyador del 3er premi
- Bib. Fort Pienc-Actuació del cantautor guanyador del 4rt premi
La bib. Vapor Vell, donada la seva especilització en músiques urbanes, va
participar intensament la Festa de la Música, realitzant una guia de
maquetes, amb una bústia de recollida al centre, un stand al Palau de la
Virreina, una sessió de punxada de maquetes d’una hora, etc.
‐ Setmana de poesia de Barcelona. Dins la Setmana de Poesia de
Barcelona, Barcelona Poesia, Biblioteques de Barcelona va realitzar
quatre accions poètiques en 4 biblioteques diferents:
D’hac a hac
El patriarca de la poesia àcrata catalana (Carles) Hac Mor accionarà el
seu virtuosisme poètic en companyia d’un altre portador de la lletra
muda, (Francesc) Gelonch i de tothom qui s’hi vulgui sumar, tant els més
petits com els més grans. Sí, ho heu llegit bé: es tracta d’una sessió
oberta de poesia on les lletres mudes s’ompliran de veus! Amb Carles
Hac Mor i Francesc Gelonch. Biblioteca Fort Pienc.
Des de Barcelona a Barceló
Eduard Escoffet, en companyia dels tocs musicals de Marc Vila, va llegir
textos de Joan Barceló (Menàrguens, 1955 - Barcelona, 1980), un poeta
de la Noguera la mort malaurada del qual va deixar un buit difícil d’omplir
en les lletres catalanes. Amb Eduard Escoffet i Marc Vila. Biblioteca
Francesca Bonnemaison.
Sequera no!
La freqüent sequera real de les terres de Ponent és inversament
proporcional a l’abundor poètica, que fa fèrtil un terreny on han nedat
poetes tan complexos i diversos com Guillem Viladot o Maria Mercè
Marçal, entre altres. ‘Sequera no!’ és el reclam (aneu a saber a qui) dels
pagesos per tal de foragitar l’absència de pluges. La presència de
paraules la teniu aquí... Amb Dolors Miquel, Jordi Prenafeta i Xavi Sans.
Biblioteca Vila de Gràcia.
108
De desert en desert
El poeta marroquí Zakaria Katrissi, instal·lat des de fa anys a Juneda,
farà una lectura de textos propis i aliens en català i en àrab. Triarà els
textos propis en funció del grau de perversió que l’han dut a escriure’ls i
els aliens, en funció del grau que passió que l’han dut a admirar-los. Mots
que van de desert en desert en companyia d’un tu, un jo i un so. Amb
Zakaria Katrissi (veu i percussió), Albert Tarrats (percussió) i Anuar
Bouggari (violí). Recital en àrab i en català. Traducció: Zakaria Katrissi +
tx. Coordinació: Meritxell Cucurella-Jorba. Biblioteca Guinardó – Mercè
Rodoreda.
− Grec 2006. Hi hem participat amb el cicle El Festival Grec arriba a les
biblioteques... Converses. Es tracta d’un cicle de conferències on actors,
directors, escenògrafs, ballarins... en definitiva, els protagonistes del
Festiva Grec, baixen de l’escenari i s’apropen a les biblioteques de la
ciutat per parlar dels seus espectacles. Una ocasió única per conversar
amb els protagonistes del Festival, per conèixer els seus interessos, les
seves creacions... El cicle va ser presentat per Xavier Graset. Hi van
assistir 357 persones.
Es van realitzar xerrades amb membres dels equips de:
- Peer Gynt
- Hamlet – La tempestad
- Metamorfosis
- L’Il·líada d’Homer
- Sol Picó
− Kosmópolis. Festa Internacional de Literatura. Biblioteques de
Barcelona va participar novament en aquesta trobada organitzant
activitats al voltant del còmic. Tenint com a experiència prèvia el treball
desenvolupat per la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra, especialitzada
en còmic, es va proposar un apropament a un génere allunyant-se de
tòpics i llocs comuns, a partir de dues accions concretes:
− Workshops sobre la relació entre còmic i literatura, còmic i cinema:
una relació històrica, íntima i no sempre fàcil.
− Concerts animats: diversos autors van realitzar els seus dibuixos
acompanyats de músics que dinamitzaven en directe la sessió.
− Sessió de treball per a professionals de les biblioteques a
càrrec de Philip Gwyn Jones. Philip Gwyn Jones, director de
Portobello Books, va parlar de les possibilitats de treball conjunt
entre editorials i biblioteques públiques des de la perspectiva de les
editorials independents, però tenint en compte també el seu bagatge
professional en una gran editorial.
− Participació de les 29 biblioteques en programes d’àmbit veïnal, festes
majors de barri, jornades culturals, etc.
  Memòria 2006 – Consell General
109
5. EL TREBALL COOPERATIU
La cooperació amb els agents culturals i amb els agents del territori és
fonamental perquè la biblioteca pública desenvolupi les tasques que té
encomanades.
DONACIONS El 2006 la biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra ha rebut una nova donació
per al fons especialitzat en còmic. Es tracta d’una aportació de comics-book
procedents del Centre National de la Bande Desinée d’Angoulême (França),
un dels centres europeus més importants que treballen aquest tema.
CONVENIS I
COL·LABORACIONS
La biblioteca ha de ser promotora de la cooperació amb altres agents
culturals, econòmics i socials de la ciutat. Des de Biblioteques de Barcelona
es desenvolupa constantment l’anàlisi conjunta amb altres serveis municipals
sobre quins serveis comuns poden tenir amb les biblioteques; els
interlocutors en aquesta anàlisi són els arxius històrics dels districtes, les
oficines d’atenció al ciutadà i la coordinació amb serveis com Barcelona
Informació. Arran del treball amb el carnet i amb la promoció d’activitats el
nombre de col·laboradors s’ha ampliat molt.
Cal ressenyar que alguns dels convenis i de les col·laboracions vigents aquest
2006 són producte de convenis i acords signats en anys anteriors.
‐ Ficomic
‐ EMAV
‐ Museu Nacional d’Art de Catalunya
‐ Nascuts per Llegir
‐ Consell Català del Llibre per a infants i joves
‐ Institut Italià de Cultura
‐ Trinity College
‐ Mercat de Música Viva de Vic
‐ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
‐ Institució de les Lletres Catalanes
‐ Institut Català d’Indústries Culturals
‐ Premsa Catalana, SA
‐ Fundació Antoni Tàpies
‐ Universitat de Barcelona
‐ Club Excursionista de Gràcia
‐ Casa Batlló
‐ Teatre Nacional de Catalunya
‐ Universitat Autònoma de Barcelona (Dep Història Moderna i
Contemporània)
‐ Consell de la Formació Professional
Col·laboracions i acords amb llibreries i botigues de música:
‐ Guia, llibreria de viatges
‐ La Central
‐ Llibreries Crisol
‐ Catalònia
‐ La Ploma
‐ Claret
‐ Casa del Llibre
‐ La Garba
‐ Marú
‐ Llibreries Laie
‐ KKTUA
110
‐ Documenta
‐ Al·lots-El petit príncep, infantil i juvenil
‐ Medios
‐ Negra y Criminal
‐ Món mític
‐ Kowasa
‐ Etcètera
‐ Pròleg. Llibreria de les dones
‐ Continuarà
‐ Atzavara-Grup
‐ Come In. Llibreria anglesa
‐ La Peixera
‐ Loring-Art
‐ Discos Castelló
Col·laboracions i acords amb museus i sales d’exposicions:
‐ Institut de Cultura. Museus Municipals. (Acords generals i per a
exposicions específiques).
‐ Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
‐ Museu Marítim
‐ Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
‐ Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
‐ Fundació Antoni Tàpies
‐ Museu d’Història de Catalunya
‐ Fundació Palau
‐ Museu Egipci de Barcelona
‐ Cosmocaixa
‐ Caixafòrum
‐ El Poble Espanyol
Col·laboracions i acords amb sales i festivals de teatre i música:
‐ L’Auditori
‐ Club del Teatre
‐ Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona
‐ Mercat de les Flors
‐ Teatre Lliure
‐ Teatre Poliorama (per a espectacles específics)
‐ Teatre Victòria (per a espectacles específics)
‐ Teatre Nacional de Catalunya
‐ Espai Escènic Joan Brossa
‐ Festival de Barcelona Grec
‐ Festival Ulls 2006
‐ Kosmópolis ‘06
Col·laboracions i acords amb sales de cinema:
‐ Cinemes Verdi
‐ Lauren Cinema
‐ Filmoteca de Catalunya
Altres acords:
‐ L’Aquàrium de Barcelona
‐ Zoo de Barcelona
  Memòria 2006 – Consell General
111
Cooperació amb
editorials
S’han mantigut acords i acontactes amb diverses editorials de Barcelona per
tal que es vinculin als programes de foment de la lectura de Biblioteques de
Barcelona, alhora que se’ls ofereix les biblioteques com a espais idonis on fer
presentacions de les seves novetats editorials i altres activitats.
Hi han col·laborat:
‐ Grup Planeta
‐ El Aleph Editores
‐ Ed. Península
‐ Edebé
‐ Random House Mondadori
‐ Grup 62
‐ SERRES
‐ RBA-La Magrana
‐ Siruela
‐ Cruïlla
‐ Alianza Editorial
‐ Anagrama
‐ Edhasa
‐ Ediciones B
‐ Alfaguara
‐ Empúries
‐ Roca Editorial
En representació de l’Ajuntament de Barcelona, es va assistir als comitès
organitzadors o a les celebracions de diferents esdeveniments literaris de la
ciutat:
- Ha estat present (com a representant de l’ICUB) al jurat dels Premis
Ciutat de Barcelona en modalitat literatura catalana, castellana i assaig.
- Al jurat del Premi Pepe Carvalho de novel·la negra.
- Al Comitè organitzador de la Setmana del llibre en català.
- Festa de l’Editorial Alfaguara.
- Lliurament dels Premis Barcanova.
- A la celebració de la Nit de l’Edició que organitza el Gremi d’Editors.
Biblioteques de Barcelona forma part del Consell català del llibre infantil i
juvenil. Hi van ser representades per Judit Terma al Consell General i per
Nati Calvo a la Comissió Executiva (de caràcter mensual), amb veu doble i
un sol vot.
Televisió de
Catalunya
L’any 2004 es va signar amb el Servei de documentació de TV3 un conveni
que permet incorporar als fons de les Biblioteques de Barcelona els
programes de producció pròpia no editats comercialment i que puguin tenir
interès com a col·lecció local, com a materials educatius i didàctics i com a
materials d’interès general. Durant el 2005 es va fer efectiu el conveni, i la
biblioteca Xavier Benguerel, dipositària d’aquests materials, va seleccionar i
va començar les tasques de catalogació d’aquests materials.
Durant aquest 2006 els materials ja han estat disponibles per als usuaris.
112
La cogestió de la
Biblioteca de
Montbau
Des del 2001 es porta a terme l’experiència pilot de cogestió d’una biblioteca
amb una entitat veïnal a través de la signatura d’un conveni: la Biblioteca
Montbau amb l’Associació Cultural Montbau. Aquesta experiència inicia una
nova forma de col·laboració entre l’Administració i el sector associatiu de la
ciutat que pot servir de referència en la gestió d’altres biblioteques.
El conveni estableix que Biblioteques de Barcelona assumeix la gestió de tots
els serveis bàsics així com del personal assignat; la direcció del centre és
exercida pel bibliotecari/ària designat per Biblioteques de Barcelona. Per la
seva part, l’Associació Cultural Montbau –constituïda per l’antic personal de
la sala de lectura de l’Associació de Veïns– efectua tasques de suport en els
serveis d’atenció, informació, préstec i classificació de documents, i en el
desenvolupament d’activitats culturals i de dinamització de la biblioteca.
Participació en grups
de treball
En el decurs del 2006, Biblioteques de Barcelona ha participat en diversos
grups de treball o ens de coordinació tècnica, on també estan representades
instàncies de la societat civil, organitzacions privades i altres administracions
públiques.
− El grup de Sistemas urbanos del Ministerio cultura. Durant el 2006 el grup
ha començat a treballar en un tema nou: Multiculturalidad y accesibilidad
en bibliotecas públicas. Aquest grup està constituït per representants de
les diferents comunitats autònomes i en aquest cas hi ha una
representant del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, i una altra de Biblioteques de Barcelona, la
directora de la biblioteca Sant Pau – Santa Creu, Imma Solé.
El grup es va crear a partir d’una proposta sorgida en les Jornadas de
Cooperación Bibliotecaria celebrades a Logroño el 2001. Va començar a
treballar l’any 2002 amb l’objectiu d’elaborar un document que abracés
els sistemes de biblioteques urbanes de l‘estat espanyol.  Un cop realitzat
el primer objectiu s’ha vist l’oportunitat de continuar treballant en temes
d’interès comú per a totes les xarxes i per això s’ha afrontat aquest nou
projecte.
− Biblioteques de Barcelona també ha estat present als diferents grups de
treball i taules convocades per la Diputació de Barcelona, coordinats pel
Servei de Biblioteques:
‐ Biblioteques de Barcelona és present a través d’Elena Reyes (bib.
Nou Barris) a la Comissió de selecció de recursos electrònics,
coordinada pel Servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona.
El treball de la comissió es fa bàsicament on line i una trobada
presencial a l’any.
- Participació en el Sistema d’Adquisició Bibliotecària (SAB). El SAB
substitueix el fins ara anomenat Suport Genèric. La Generalitat ha dividit
el suport en l’edició en català en dos eixos: ajudes directes a les
editorials a través de l’Institut d’Indústries Culturals i amb l’adquisició
d’exemplars per a biblioteques públiques. L’Àrea del Llibre i Biblioteques
coordina un grup de treball per a la selecció de títols que les editorials
presenten per a sol·licitar ajuda. El grup de treball està format per
personal de totes les centrals territorials de la Generalitat de Catalunya i
el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i es fa una selecció
de fons bàsic.
Fins el mes d’abril el CBB hi ha estat representant a través de la
directora de la b. Poble-sec – Francesc Boix, l’Anna Saumell.
- Nascuts per llegir, és un projecte impulsat pel Grup de Biblioteques
infantils i juvenils del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de
Catalunya juntament amb el Consell Català del Llibre per a Infants i
Joves, la Societat Catalana de Pediatria, l’Associació Catalana
  Memòria 2006 – Consell General
113
d’Infermeria Pediàtrica i l’Associació Catalana de Llevadores. Vol
promoure el gust per la lectura des del primer any de vida amb la
col·laboració de pediatres, infermeres, psicòlegs, etc. Quatre biblioteques
de Barcelona participen en el projecte (es pot llegir tota la informació del
projecte en el capítol 4 d’aquesta memòria).   
- Grup còmic, impulsat el Col·legi Oficial de Bibliotecaris – Documentalistes
de Catalunya Cobdc. El grup es proposa promocionar, difondre i
prestigiar el món del novè art. Plantejar, discutir, compartir i proposar
solucions als problemes que ens trobem habitualment en el tractament
del còmic a les biblioteques, aconseguint així, la captació de nous
públics, provinents de l’interès que aquest mitjà desperta en els joves i
promoure la millora en les col·leccions de còmic a les biblioteques, així
com trencar amb la percepció que el còmic és un fenomen artístic i
literari menor, dimensionant-lo amb tota la seva potencialitat i
dignificant-lo fins a trencar estereotips. Biblioteques de Barcelona hi és
representat per Anna Martínez, de la bib. Ignasi Iglésias – Can Fabra, i
per Oriol Planas (bib. Vapor Vell) i Mònica Medina (bib. Bon Pastor).   
- Biblioteques de Barcelona participa en el grup Lectura fàcil del Col·legi
Oficial de Bibliotecaris - Documentalistes de Catalunya, a través de la
directora de la bib. Francesca Bonnemaison, Gemma Domingo. Aquesta
biblioteca és a més la de referència per al tema de lectura fàcil de la
xarxa de Barcelona.   
- Biblioteques de Barcelona participa en el Programa sobre civisme que
està impulsant l’Ajuntament a través de la Regidoria d’Educació, ja que el
programa contempla com un dels centres on treballar accions concretes
les biblioteques.
‐ Biblioteques de Barcelona ha iniciat una coordinació periòdica amb el
Consorci de Normalització Lingüística per tal de pensar serveis conjunts i
la difusió de les biblioteques entre els nous usuaris de cursos de català.
S’han realitzat cursos en algunes biblioteques (en el capítol 4 d’aquesta
memòria). Així mateix es vol fer un lot de material d’autoaprenentatge
que estigui en biblioteca de cada districte.   
− Biblioteques de Barcelona crea un espai de coordinació estable amb un
referent de l’Institut Municipal de discapacitats de l’Ajuntament de
Barcelona per tal de concertar accions conjuntes de difusió de les
biblioteques a col·lectius específics. Durant el 2006 s’han mantingut
diverses reunions amb la seva representant, Júlia Torrado.
Participació en
processos de
planificació
estratègica
La participació activa de Biblioteques de Barcelona en processos de
planificació estratègica o processos similars (encara que no portin
exactament aquest nom) és una de les tasques més rellevants per tal
d’aconseguir que les biblioteques adquireixin una forta centralitat com a
equipament cultural de la ciutat del coneixement.
− TIBIDABO és un programa cooperatiu entre Biblioteques de Barcelona i el
Servei de Biblioteques de la Diputació de recollida d’estadístiques i
elaboració d’indicadors de xarxes bibliotecàries d’arreu d’Europa. Durant
el 2006 s’ha canviat el sistema de treball amb l’objectiu d’ampliar l’abast
del programa, i s’ha incorporat una persona per a realitzar les tasques de
coordinació i per tirar endavant una nova pàgina web. El projecte es va
presentar a la trobada d’hivern anual que la secció de l’IFLA Metropolitan
Libraries (de la qual el Consorci de Biblioteques de Barcelona és
membre) va fer a París el mes de setembre.
114
− Biblioteques de Barcelona ha participat en el procés de revisió i
actualització del Pla Estratègic de Cultura de Barcelona.06 nous accents.
La gerent del Consorci hi va participar com a coordinadora de la taula
dedicada a la lectura. A les diverses reunions de treball d’aquesta taula hi
van participar dues persones dels serveis centrals i la directora de la b.
Jaume Fuster. Tots ells i altres representants del Consorci van assistir a
la presentació del Pla que es va fer el mes de desembre a l’Antic Mercat
del Born.
− Biblioteques de Barcelona participa en les taules de treball del Pla
d’Equipaments de Barcelona que convoca el Sector de Serveis Personals
de l’Ajuntament de Barcelona, on també hi ha representants de la
Federació d’Associacions de Veïns i de l’Institut Municipal d’Educació.
Durant el 2006 s’ha estat treballant en la segona fase d’elaboració
d’elements d’anàlisi.
− Biblioteques de Barcelona a través de la seva gerent i de la directora de
la bib. Sant Pau – Santa Creu, va ser convidat al procés de participació
engegat pel districte de Ciutat Vella amb la finalitat de resoldre la
urbanització de l’entorn de la Plaça de la Gardunya. La bib. Sant Pau –
Santa Creu, tal i com preveu el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-
2010, es traslladarà dins del conjunt del recinte on ja és ara, l’antic
Hospital de la Santa Creu, però amb l’accés directe des d’aquesta plaça.
− L’IMEB ha convocat de nou els diferents grups del Projecte educatiu de
ciutat (PEC) per tal de fer una readaptació del mateix i plantejar diversos
projectes d’intervenció. Biblioteques de Barcelona forma part del Consell
directiu i participa també en el grup sobre societat de la informació i
mitjans de comunicació. S’ha assistit a les reunions del consell directiu.
− Les IV Jornades del PEC de Barcelona, Biblioteques de Barcelona hi ha
participat amb el treball dels diferents representants en el grups
permanents del PEC.
− Consell de coordinació pedagògica. S’ha reunit en diverses ocasions, amb
la presentació de diversos temes d’interès per al col·lectiu pedagògic de
la ciutat. S’ha realitzat també el Consell de representants, tractant temes
com el protocol per a l'elaboració del PAE o bé el nou Programa
d’Activitats Escolars per Internet.
− Biblioteques de Barcelona mantenen contactes amb l’Institut d’Educació
de l’Ajuntament de Barcelona, per tractar el tema de la coordinació entre
el programa de biblioteques escolars i les biblioteques públiques de la
ciutat.
− Com s’explica en l’apartat Manteniment, ampliació i creació de nous
serveis i programes, Servei d’autoformació i autoaprenentatge, la
directora de la b. Francesca Bonnemaison, Gemma Domingo, és membre
del grup de treball de Lectura Fàcil del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-
Documentalistes de Catalunya.
- Biblioteques de Barcelona, a través de la bib. Francesca Bonnemaison
forma part de la Red de Bibliotecas y Centros de Mujeres de España. A
principis de juny es va fer la trobada anual a Sevilla. Actualment la xarxa
està formada per 37 centres.
  Memòria 2006 – Consell General
115
Col·laboracions i
cessions d’espai
Durant el 2006 s’han fet 258 cessions d’espais, a 18 biblioteques, per a usos
vinculats a centres educatius, presentacions de llibres, xerrades, reunions i
rodatges. Destaquem algunes de les activitats que s’han acollit:
‐ Cursos de formació del Consorci de Normalització Lingüística (més detalls
en el capítol 4 d’aquesta memòria)
‐ Visites del Museu d’Història de la Ciutat al Refugi Antiaeri de Poble-sec, a
la biblioteca Poble-sec – Francesc Boix.
‐ Diversos enregistraments per a programes de TV3 i BTV.
LA COMISSIÓ DE
LECTURA PÚBLICA
Un dels objectius de les Biblioteques de Barcelona és la cooperació amb el
conjunt d’institucions públiques i privades vinculades al món de la cultura i
l’educació a fi d’apropar aquests equipaments a les demandes de la societat.
Per aquest motiu el 1999 es va crear la Comissió de Lectura Pública. Les
funcions d’aquesta comissió, regulades per la Llei de biblioteques del
Parlament de Catalunya del 1993, són:
‐ Col·laborar amb la biblioteca central urbana en el compliment de les
seves comeses.
‐ Analitzar les necessitats d’equipaments o de serveis del municipi.
‐ Programar activitats de promoció i estímul de l’ús de les biblioteques.
‐ Coordinar l’actuació de les biblioteques públiques i les escolars.
‐ Dur a terme qualsevol altra funció que li assigni l’Ajuntament.
La reunió del 2006 es va dedicar de manera monogràfica a temes relatius a
les relacions de la Biblioteca Escolars i la Biblioteca Pública. Es van presentar
els temes següents:
- Estat actual del desenvolupament del Programa de Biblioteca Escolar
Punt.Edu de la Generalitat de Catalunya.
- Les activitats de les biblioteques dels CEIPM i els IESM de Barcelona de
l’IMEB.
- Laboratori Biblioteca Pública-Biblioteca Escolar. Bases per la cooperació,
de la Diputació de Barcelona.
- Presentació del Grup de Treball de Biblioteca Escolar del Col·legi de
Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya.
- Una col·laboració biblioteca pública – escola: el club de lectura juvenil de
la Bibl. Montbau-Albert Pérez Baró i el CEIP Baloo
- Presentació del procés de revisió del Pla de Biblioteques de Barcelona.
Les comissions
de lectura pública
de districte
El plenari municipal va aprovar, el segon trimestre del 2002, les normes
reguladores de les comissions de lectura pública de districte, procediment
vinculat a la descentralització de l’Ajuntament de Barcelona.
S’han constituït i treballen de manera estable les comissions de Ciutat Vella,
Sants – Montjuïc, Les Corts, Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia, Horta- Guinardó,
Sant Andreu i Sant Martí.
116
PRESÈNCIA EN
CONGRESSOS I
XARXES
 NACIONALS I
INTERNACIONALS
‐ El mes d'agost va tenir lloc a Seül la 72th IFLA General Conference and
Council. World Library and Information Congress. Biblioteques de
Barcelona hi va presentar una comunicació:
‐ A la secció Public Libraries, Carme Galve, directora de la b. Jaume
Fuster va presentar en sessió oberta del Congrés l’informe “La
memòria oral a les Biblioteques de Barcelona”.
‐ El Consorci de Biblioteques de Barcelona forma part, a través de Mònica
Medina, directora de la b. Bon Pastor, del comitè permanent de la secció
Public Libraries de l’IFLA. Durant el 2006 va assistir a la trobada d’hivern
de la secció celebrada a Oklahoma (EEUU) i a la conferència general de
l’estiu celebrada a Seül.
‐ L'antiga Associació INTAMEL, que reuneix els representants de grans
ciutats del món (més de 500.000 habitants) es 2004 es va convertir en
una nova secció de la IFLA, la Metropolitan Libraries. Biblioteques de
Barcelona pertany des de la seva constitució com a secció i per al període
2005-2009 al seu comitè permanent a través de la seva directora
tècnica, Judit Terma. Durant el 2006 va assistir a la trobada d’hivern de
la secció cebrada a París.
− Participació al Saló Internacional del Còmic d’Angouleme (França) amb
l’assistència de dos bibliotecaris a l’Stage International professionelle
destiné aux bibliothecaires. Fruit d’aquesta vinculació es va rebre la
donació del Saló a la b. Ignasi Iglésias – Can Fabra que s’esmenta en
l’apartat Donacions d’aquesta memòria.
− Le savoir par la bande, jornades dedicades al còmic de Montreal
(Quebec). La b. Ignasi Iglésias – Can Fabra va presentar el conjunt de
serveis i activitats que ofereix al voltant del còmic. La seva directora,
Esperança Paños va presentar la comunicació
− Participació a les 10s Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.
En nom de Biblioteques de Barcelona es van presentar:
Comunicacions:
- Marta Zamora de la b. Poble-sec-Francesc Boix va presentar
Clubdelectura.net: una experiència de biblioteques de Barcelona per
a la difusió de la lectura a la xarxa, elaborada pels coordinadors del
projecte.
- Marta Romera de la b. El Carmel-Juan Marsé va presentar Converses
amb memòria, un projecte de recollida de fonts orals locals des de la
biblioteca pública, elaborada per les quatre biblioteques que
participen en el projecte.
- Yolanda Martí de la b. Lola Anglada va presentar El projecte Nascuts
per llegir a Biblioteques de Barcelona, elaborada per les quatre
biblioteques que participen en el projecte.
- Juanjo Arranz, director de programes del CBB va presentar Med’Act2.
Cultures urbanes euromediterrànies: modernització i
internacionalització de biblioteques.
- Lluís Salvador, responsable de RRHH del CBB va presentar El suport
a les direccions de Biblioteques de Barcelona.
       Taules Rodones:
- Nati Calvo, responsable del SDLIJ va moderar la taula Nascuts per
Llegir: panoràmica internacional
- Judit Terma, directora tècnica del CBB va participar a la taula Nascuts
per llegir: estat de la qüestió a Catalunya
- Juanjo Arranz, director de programes del CBB  va participar a la taula
Les BP catalanes de l’any 2020.
       Pòsters:
- El projecte de dinamització dels Espais Multimèdia de BB. Noe García
i Mar Romaní (CBB)
- Projecte Tibidabo. Una anàlisi d’indicadors de biblioteques públiques
de ciutats i regions europees. Toni Feliu (DiBa) i Mercè Muñoz (CBB).
  Memòria 2006 – Consell General
117
− Participació en el III Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, celebrat a
Múrcia. En nom de Biblioteques de Barcelona es van presentar:
Comunicacions:
− Proyecto Cel Obert: una intervención educativa para la Biblioteca Bon
Pastor. Mar Ríos, de la b. Bona Pastor.
− Los valores en la biblioteca: la experiència de un club juvenil. Neus
Montserrat, de la b. Montbau – Albert Pérez Baró.
− Vivències, la Barcelona que vaig viure: 1931-1945. Juanjo Arranz,
dels serveis centrals del CBB
Pòsters:
− La biblio.com/es – Tu biblio.es. Mar Mestres, de la b. El Carmel –
Juan Marsé.
− Converses amb Memòria. Anna Saumell, de la b. Poble-sec –
Francesc Boix.
− El proyecto de dinamización de los Espacios Multimedia de BB. Noe
García, dels serveis centrals del CBB.
− Projecte Tibidabo Project. Toni Feliu (Diputació de Barcelona) i Mercè
Muñoz (CBB)
− 9è Congrés Internacional de les Ciutats Educadores “El lloc de les
persones a la ciutat”, celebrat a Lió (França). Les Biblioteques de
Barcelona van presentar tres dels seus serveis o programes:
Comunicacions:
− Els espais multimèdia de les BB. Angelina Cabré, de la b. Les Corts-
Miquel Llongueras.
− Med’Act, un projecte de cooperació bibliotecària. Juli Cervera, de la
b. Vila de Gràcia
Pòster:
− Cel Obert, una intervenció educativa a la biblioteca Bon Pastor.
Francesc Alzamora, de la b. Bon Pastor.
− 2ª Jornada Ciutat i Lectura: Biblioteca i diversitat, celebrada a Reus. Les
Biblioteques de Barcelona van ser-hi presents a través d’Anna Saumell,
de la b. Poble-Sec-Francesc Boix, que va presentar la comunicació
L’Accessibilitat a les Biblioteques Públiques de Barcelona.
− Dins les jornades del Pla d’Animació a la Lectura de Molins de Rei,
organitzades per l’Associació Cultural Fòrum XXI i la Biblioteca Pau Vila,
Gemma Domingo, de la B. Francesca Bonnemaison va participar a la
taula rodona Els clubs de lectura i la seva revifalla.
− I Congreso Nacional de la Lectura, convocat pel Miniterio de Cultura, es
va celebrar a Cáceres. Hi va assistir en representació del CBB el director
de Programes, Juanjo Arranz.
− XIV Jornadas de Bibliotecas Infantiles, Juveniles y Escolares “Leer con
sentido o el sentido de leer” que organitza la Fund. Germán Sánchez
Ruipérez. Hi va assistir Ruth Coderch, de la b. Sant Pau-Santa Creu.
− Trobada de la Xarxa Europe Direct, a Brusel·les. Hi va assistir Núria
Perarrnau, de la b. Les Corts-Miquel Llongueras. Aquesta biblioteca des
de  gener de 2006 és un Punt d’Informació Europea d’aquesta xarxa,
gràcies a l’acord establert entre el Patronat Català Pro-Europa i
Biblioteques de Barcelona.
‐ Xarxa Unesco. La biblioteca Poble-sec – Francesc Boix forma part
d’aquesta xarxa. Com s’indica en el capítol de presentacions de
Biblioteques de Barcelona, van participar en les jornades de Biblioteques
Associades a la Unesco.
118
− 2es. Jornades Interprofessionals del Grup de Biblioteques Catalanes
Associades a la UNESCO, “La biblioteca educadora: entre el llibre i la
lectura”. Biblioteques de Barcelona ha participat a les Jornades amb la
presentació de diversos projectes dins els anomenats Espais de reflexió:
− Anna Saumell, de la B. Poble Sec – Francesc Boix, amb la presentació
de Els joves a la biblioteca, entre lectors i transgressors.
− Marta Solé, de la B. Xavier Benguerel, amb la presentació del
projecte Icària dins el programa del Dte. de Sant Martí Apropem-nos.
− Pepi Martínez, de la B. Ramon d’Alòs-Moner, amb la presentació de
l’experiència del Bibliomercat al Mercat del Sudoest del Besòs.
− Walter Llorach, de la B. Fort Pienc, amb la presentació del punt de
Bookcrossing de la seva biblioteca.
‐ Impac. Es tracta d’un premi literari internacional que organitza
l’Ajuntament de Dublín i en el qual els lectors de les biblioteques
públiques de ciutats de tot el món voten quina ha estat la seva novel·la
preferida de les editades dos anys abans (el 2005 es dóna el premi a les
novel·les editades durant el 2003); com que el premi es dóna a Dublín la
condició bàsica és que hagin estat editades també en anglès. D’Espanya
només hi participa Biblioteques de Barcelona: les biblioteques Vila de
Gràcia i Fca. Bonnemaison recullen els vots dels lectors.
− Escola d’Hivern per a bibliotecaris, organitzada per la Generalitat de
Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Facultat de Biblioteconomia i
Documentació i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de
Catalunya.  Hi participen un nombre elevat de bibliotecaris i auxiliars de
totes les biblioteques de la xarxa, tal i com s’indica en el capítol de
Formació d’aquesta memòria.
− Mercè Pérez, de la b. Collserola – Josep Miracle va presentar el
projecte Converses amb memòria.
Projectes de
cooperació
internacional
- Subvenció per a projectes de cooperació internacional en l’àmbit de les
biblioteques públiques convocada per Biblioteques de Barcelona
El 2006 s’ha realitzat la primera convocatòria d’aquesta subvenció. El
grup de treball de Solidaritat ha elaborat les bases de la convocatòria,
que ha estat un èxit ja que es van presentar 6 propostes, entre les quals
hi havia (a més de l’aprovada) iniciatives molt interessants.
El projecte Equipament informàtic i audiovisual per a la Biblioteca
Salvador Espriu de la ciutat de Sucre (Bolívia), presentat per la fundació
Pachamama de Barcelona ha estat subvencionat amb 12.000 euros per la
nostra institució. Aquesta Fundació anteriorment havia rebut donacions
de fons per part de les nostres bibioteques i per tant ja havia col·laborat
amb nosaltres.
- Med’Act. Durant el 2004 les biblioteques Sant Pau - Santa Creu i Vila de
Gràcia i els serveis centrals de Biblioteques de Barcelona van treballar en
la definició d’un projecte de cooperació internacional impulsat des de la
Regidoria de Participació, Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament de
Barcelona dins una convocatòria de la Unió Europea. Es tracta del
projecte Med’Act, que vol vincular l’àmbit geogràfic de la Mediterrània
europea amb l’africana (Marroc) i l’oriental (Líban), amb l’activitat
bibliotecària com a eix vertebrador.
Les ciutats participants són:
- per Europa: Estrasburg (França), Thesalònica (Grècia) i Barcelona
(responsable de projecte)
- per Àfrica: Fez i Casablanca (Marroc)
- per Mig Orient: Jdeideh (Líban).
  Memòria 2006 – Consell General
119
Durant el 2006 s’han realitzat diverses estades de formació a Barcelona i
a Strasbourg. També s’ha realitzat el programa d’intercanvi cultural, amb
l’actuació de diversos grups del Marroc dins el programa Bitllet d’Anada
de la biblioteca Vila de Gràcia.
El novembre del 2006 es va fer el Seminari de Cloenda del projecte a
Barcelona, a la Biblioteca Jaume Fuster. Hi van assistir representants de
totes els països representants i també d’altres xarxes de biblioteques
interessades en la cooperació internacional.
120
  Memòria 2006 – Consell General
121
6. COMUNICACIÓ I PROJECCIÓ DE LES
    BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
La difusió de les biblioteques i de les seves activitats és una de les tasques
prioritàries de Biblioteques de Barcelona. Durant el 2006 la difusió s’ha dut a
terme en diferents formats a partir de nombroses iniciatives, tant dirigides
als usuaris ja existents com als usuaris potencials de les biblioteques.
D’aquesta manera la difusió ha consistit en informació específica de cada
programa, servei o activitat i també en informació més genèrica sobre el
conjunt de l’oferta cultural existent a les biblioteques.
DIFUSIÓ DE LES
BIBLIOTEQUES I DE
LES ACTIVITATS QUE
S’HI ORGANITZEN
La difusió pròpia de les biblioteques es realitza mitjançant la web de
Biblioteques de Barcelona, les agendes trimestrals (un format que ha gaudit
de gran èxit), l’edició de major nombre i varietat d’opuscles informatius, i el
treball de difusió de cadascuna de les biblioteques (mitjançant els “temes
d’interès” o els “fulls o butlletins informatius”).
Materials
vinculats als
serveis generals
‐ Opuscles informatius de programes, serveis i activitats permanents.
‐ Les guies de lectura amb un format i disseny similar per tot l’any,
vinculades a diferents cicles i temes i agrupades sota les temàtiques
següents: literatura, poesia, dones, història i viatges, art, infantils,
cinema i música, festes, societat i ciència. També es poden consultar
en format virtual des del lloc web del Biblioteques de Barcelona.
‐ Fulletons específics de serveis relacionats amb nous temes, així
com amb un estoig-contenidor que permet agrupar tots els fulletons
de serveis.
‐ El fulletó anomenat  Benvingut a la biblioteca a partir d’un model
fet per la Diputació de Barcelona. Actualment hi ha disponibles les
edicions en anglès, francès, castellà, urdu, àrab, rus i xinès.
‐ Mapa de Biblioteques. S’ha reeditat el mapa de Barcelona amb la
situació de les Biblioteques de Barcelona, la seva adreça i horaris,
com accedir-hi, i el resum dels serveis que ofereixen.
Materials vinculats
als programes
trimestrals
‐ Les agendes trimestrals: Aquest és un producte que pretén mostrar la
diversitat de la totalitat d’activitats i accions que es duen a terme a les
biblioteques, els serveis culturals vinculats al carnet de biblioteques i
algunes recomanacions de serveis i lectures. La tirada s’ha augmentant
en 5.000 exemplars respecte l’any anterior, fins arribar als 25.000 per
trimestre. Es distribueix des de les pròpies biblioteques, centres
col·laboradors, llibreries, punts d’informació i museus, entre d’altres.
Proposa a més un seguit de cites d’autors que han escrit sobre la lectura
i/o les biblioteques.
‐ Opuscles informatius de programes, i activitats puntuals:
‐ Aventura de llegir i Lletra petita (se n’editen 20.000 trimestralment).
‐ Octavetes específiques per als cicles mensuals per adults (se n’editen
8.000 de cada cicle, trimestralment).
‐ Octavetes específiques per a programes infantils (se n’editen 5.000
122
de cada, trimestralment).
‐ Programes específics com ara: T’Interessa, Atrapa la paraula! Bany
de Lletres adults i infantil, Clubs de lectura (se n’editen 10.000).
‐ Atrapa les millors ofertes – les ofertes del carnet (se n’editen 20.000,
trimestralment).
‐ Punts de llibre
Materials que edita
cada biblioteca
‐ Guies de lectura, de novetats i recomanacions a moltes de les
biblioteques sobre temes d’interès i/o a l’entorn de les activitats previstes
(autors concrets, gèneres...)
‐ Fulls informatius de cada biblioteca vinculats per una banda a la
informació mensual i de la difusió dels serveis i/o projectes singulars.
‐ Bonnemaison – T’interessa? (adults i infants)
‐ Barceloneta – Tela marinera
‐ Vapor Vell – A tot vapor (electrònic de novetats)
‐ El Carmel – Juan Marsé - The Carmel Times (infantil) i Cròniques
Marsianes (adults)
‐ Montbau – Albert Pérez Baró – El Pont
‐ Guinardó – Mercè Rodoreda – d’Actualitat
‐ Biblioteques de Nou Barris (B. Nou Barris, B. Torre Llobeta, B.
Roquetes i B. Canyelles) – Calidoscopi (adults i infants)
‐ Garcilaso – g de garcilaso
‐ Bon Pastor – Cúbic 3
‐ Xavier Benguerel – Full informatiu
A més aquests fulls informatius es poden consultar a través d’Internet al
web de Biblioteques de Barcelona.
Materials editats amb
altres institucions
Per altra banda destacar els materials editats conjuntament amb altres
institucions per a promocionar activitats conjuntes:
‐ Carnaval
‐ Festes de Santa Eulàlia
‐ Jornades Internacionals de Novel·la Negra
‐ Món Llibre
‐ Setmana de la poesia
‐ Festa de la música
‐ Museu d’Història de la Ciutat (Agenda d’activitats i Itineraris)
‐ Saló del Còmic
‐ Festes de la Mercè
‐ Kosmópolis
‐ Festival Grec
  Memòria 2006 – Consell General
123
LLISTES DE
DISTRIBUCIÓ
S’han enviat diversos comunicats sobre les activitats i els serveis de
Biblioteques de Barcelona a les llistes de distribució especialitzades en els
temes bibliotecaris Iwetel, Publicas i BibCat.
‐ Ajuts a projectes de solidaritat i cooperació internacional
‐ Tahar Ben Jelloun dins el programa Med’Act
‐ Cultures fluvials a la Biblioteca Bon Pastor: nova especialització
‐ Trobada d’hivern 2006 de la secció de Biblioteca Pública de l’IFLA
‐ Món Llibre. La gran festa del llibre per a infants al CCCB
‐ Les BB conviden a Antonio Tabucchi a fer el Pregó de la Lectura
‐ Angeles González-Sinde a la bib. Xavier Benguerel
‐ Documentals de TV3 a les BB
‐ Itinerari Literari 1936-1939. Viure i sobreviure en el marc d’una guerra
‐ Informació sobre l’exposició El Capitán Trueno
‐ Converses amb els artistes del Festival Grec de Barcelona
‐ Projecte de la secció de BP de l’IFLA
‐ Servei de Traducció Telefònica a BB
‐ Seminari Open Acces: Cultura lliure i biblioteca
‐ Kosmópolis 06: sessió de treball amb Philip Gwyn Jones
‐ Les biblioteques, el servei més ben valorat pels ciutadans de BCN
‐ Seminari de tancament del projecte de cooperació intnal. Med’Act
CAMPANYES DE LES
BIBLIOTEQUES A
PREMSA i RÀDIO
S’ha mantingut la col·laboració amb COMRàdio, i s’han insertat diàriament 2
falques sobre serveis, activitats i accions de les Biblioteques de Barcelona.
Biblioteques de Barcelona va signar un conveni amb Premsa Catalana gràcies
al qual podem disposar d’espai publicitari a les pàgines del diari AVUI per a la
promoció dels serveis i les activitats de les biblioteques.
APARICIONS ALS
MITJANS DE
COMUNICACIÓ
L’aparició de les activitats desenvolupades per Biblioteques de Barcelona als
mitjans de comunicació ha estat creixent: activitats de les biblioteques en les
agendes culturals de tots els diaris, cobertura d’esdeveniments (progrés
d’obres, inauguracions de noves biblioteques), redacció de notícies i
reportatges, resums anuals (on ha destacat l’èxit renovat d’usuaris). A més,
la presència a mitjans de comunicació d’abast de barri o de districte s’està
convertint en espai fix en alguns casos.
La Vanguardia, El Periódico, l’Avui, El País, El Punt, El Mundo... revistes
d’informació cultural com Barcelona Cultura, han reflectit, de manera regular,
l’actualitat de l’activitat de les biblioteques: els nous Espais Multimèdia, la
distribució de la població que usa les biblioteques i l’ús que en fan els
immigrants, els itineraris literaris, Sant Jordi, els diversos cicles mensuals,
les diverses exposicions, el cicle Vine a fer un cafè amb... temes relacionats
amb els especialitzacions (el circ, per exemple), els clubs de lectura, etc.,
han estat alguns dels temes tractats.
124
EL CARNET DE LES
BIBLIOTEQUES
El Consorci inicia a principis de gener del 2002 una política d’extensió i ús del
carnet de biblioteques com a carnet cultural de ciutat, és a dir que a part
dels serveis vinculats als propis centres bibliotecaris s’inicia un pla per donar
a conèixer les biblioteques, els seus usuaris i analitzar punts en comú amb
d’altres centres culturals. S’han signat acords amb diverses institucions de la
ciutat que amb la presentació del carnet de biblioteques apliquen descomptes
en els seus serveis o hi faciliten l’accés, i que es troben ressenyades en
l’apartat de convenis i col·laboracions d’aquesta memòria.
Durant el 2006, i com s’indica en el capítol Usuaris d’aquesta memòria, s’han
fet 78.785 carnets nous. Això fa que actualment les biblioteques de
Barcelona tinguin 506.402 socis, xifra que fa de les biblioteques la institució
amb més socis de tota la ciutat.
PREMIS La revista Faristol, portaveu del Consell Català del Llibre per a Infants i
Joves, ha atorgat per primera vegada els seus premis  a diverses iniciatives
relacionades amb la lectura i la literatura infantil i juvenil.
Dues iniciatives de Biblioteques de Barcelona han estat guardonades:
PREMI «AU FÈNIX» al Servei de Documentació de  Literatura Infantil i Juvenil
(SDLIJ) “que ha renascut feliçment a la Biblioteca Xavier Benguerel de
Barcelona, en espera de nous i més fructífers vols”.
Premi XUMET D’OR a l’equip que tira endavant el projecte «Nascuts per
llegir», “per la seva constànca i la tenacitat que farà que un dia esdevingui
una magnífica realitat“.
EL WEB DE LA XARXA
DE BIBLIOTEQUES DE
BARCELONA
http://www
El web de les Biblioteques de Barcelona (www.bcn.cat/biblioteques) és el
portal on podem trobar:
- Informació institucional de Biblioteques de Barcelona.
- Informació actualitzada de les diverses activitats relacionades amb el
món del llibre que s’organitzen a la ciutat.
- Accés al catàleg col·lectiu de les biblioteques de la xarxa, amb un
sistema de recerca que permet localitzar a quina biblioteca es troba el
document que busquem.
- Una fitxa detallada de cada biblioteca (amb informació de l’adreça,
horaris, activitats, serveis propis, etc.)
- Informació de suport a la lectura (guies de lectura, recomanacions,
novetats, etc.)
- Una agenda detallada amb totes les activitats i serveis que s’ofereixen a
les biblioteques (clubs de lectura, el Món dels Tovets, L’Aventura de
Llegir, etc.)
- Enllaços a altres webs d’interès relacionats amb el món del llibre i amb
les entitats col·laboradores del Consorci.
- Serveis i activitats en línia: renovació del préstec i reserva de
documents; sol·licitud del carnet de biblioteques; Club de lectura virtual,
Itineraris Literaris virtuals.
Des de principis del 2003 és dissenyat i gestionat pels serveis centrals del
Consorci. S’ha ampliat el web amb noves seccions.
Durant el 2006 s’han posat en funcionament els 2 primers webs de
biblioteques: la b. Jaume Fuster i la b. Guinardó - Mercè Rodoreda. Des de la
pròpia biblioteca es nodreixen els seus continguts, amb informacions
específiques dels seus serveis i de les activitats diàries.
  Memòria 2006 – Consell General
125
Es continua treballant en els projectes de millora del web de Biblioteques de
Barcelona i de la resta les  pàgines webs de les biblioteques. S’ha creat un
grup de treball específic per treballar el procés d’implantació i dels protocols
de comunicació que s’hauran de tenir per tal de poder actualitzar les web des
de les pròpies biblioteques, i fer compatibles les dues xarxes institucionals.
PRESENTACIONS DEL
CONSORCI DE
BIBLIOTEQUES DE
BARCELONA A
DIVERSES
INSTITUCIONS
En el decurs del 2006 les Biblioteques de Barcelona han rebut visites
tècniques de professionals de sector bibliotecari, però també del sector
editorial, formatiu, etc. Aquestes visites han estat sempre completades per
sessions informatives per part de personal de Biblioteques de Barcelona.
Aquestes visites s’entenen no solament com l’oportunitat de difondre a
tècnics qualificats internacionals el model de les Biblioteques de Barcelona
sinó també com l’oportunitat d’aprendre de models diferents. Aquestes
visites són, per tant, un mecanisme d’intercanvi i desenvolupament de
Biblioteques de Barcelona.
126
  Memòria 20056 – Consell General  
127
7. SUMARI
RESUM EXECUTIU ..........................................................................5
PROJECTES QUE FAN DE LES BIBLIOTEQUES
− porta d’entrada als continguts..................................................7
− espais per a l’aprenentatge......................................................7
− espais per generar noves formes de convivència i identitat...........8
− espais per al lleure dels ciutadans.............................................9
− un component clau de la infrastructura creativa..........................9
− el centre cultural bàsic de proximitat i el líder de l’articulació
de la cooperació entre els diferents agents culturals .................. 10
1 LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA L’ANY 2006:  .LA CONSOLIDACIÓ
D’UN MODEL
EL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA (CBB) . 12
ÒRGANS DE GOVERN DEL CBB ..................................... 12
La Comissió Executiva ...................................................... 13
El Consell General............................................................ 13
2   LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA..................................... 15
ACCIONS DE GESTIÓ .................................................. 16
Despesa ........................................................................ 16
Plantilla ........................................................................ 17
Pla de pensions ............................................................... 17
Formació ........................................................................ 18
Convenis de pràctiques..................................................... 18
LA COMUNICACIÓ INTERNA I EL TREBALL COOPERATIU... 19
Les taules de coordinació .................................................. 19
Grups de treball............................................................... 20
Espais de coordinació amb les institucions promotores .......... 20
SUGGERIMENTS I QUEIXES ......................................... 21
ANÀLISI D’INDICADORS ....................................................... 22
Les biblioteques a l’Òmnibus Municipal....................... 22
3 L’AMPLIACIÓ INFRAESTRUCTURAL DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES
PÚBLIQUES
LES NOVES BIBLIOTEQUES 1998-2005.......................... 25
Evolució i creixement dels equipaments bibliotecaris ............. 26
BIBLIOTECA CENTRAL URBANA .................................... 27
LES NOVES BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE I DE BARRI .... 28
128
4 L’OFERTA DE LES BIBLIOTEQUES DE LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT
LES BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE I DE BARRI:.............. 31
Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat................................. 33
Biblioteca Francesca Bonnemaison ..................................... 34
Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.......................................... 35
Biblioteca Fort Pienc......................................................... 36
Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada .............................. 37
Biblioteca Joan Miró ......................................................... 38
Biblioteca Sofia Barat ....................................................... 39
Biblioteca Francesc Candel ................................................ 40
Biblioteca Poble Sec Francesc Boix ..................................... 41
Biblioteca Vapor Vell ........................................................ 42
Biblioteca Can Rosés ........................................................ 43
Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras ............................. 44
Biblioteca Clarà ............................................................... 45
Biblioteca Collserola – Josep Miracle ................................... 46
Biblioteca Jaume Fuster .................................................... 47
Biblioteca Vila de Gràcia ................................................... 48
Biblioteca El Carmel – Juan Marsé ...................................... 49
Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda ................................ 50
Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró ............................... 51
Biblioteca Canyelles ......................................................... 52
Biblioteca Les Roquetes .................................................... 53
Biblioteca Torre Llobeta .................................................... 54
Biblioteca Nou Barris ........................................................ 55
Biblioteca Bon Pastor........................................................ 56
Biblioteca Garcilaso .......................................................... 57
Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra.................................... 58
Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner .......................................... 59
Biblioteca Sant Martí de Provençals .................................... 60
Biblioteca Xavier Benguerel ............................................... 61
Sales de lectura............................................................... 62
LES VISITES .............................................................. 63
Perfil dels usuaris ............................................................ 63
Els carnets...................................................................... 64
Els usos d’Internet ........................................................... 65
PRÉSTEC DE DOCUMENTS ........................................... 66
Tipologia dels préstecs...................................................... 66
Tipologia dels documents en préstec................................... 66
CREIXEMENT ACUMULAT DE VISITES I PRÉSTECS........... 67
L’AMPLIACIÓ D’HORARIS............................................. 67
Hores setmanals.............................................................. 67
Hores totals .................................................................... 68
Dies oberts ..................................................................... 68
FONS DOCUMENTAL ................................................... 69
Adquisició de nous fons .................................................... 70
Recursos electrònics......................................................... 71
Els més prestats dels fons de les biblioteques ...................... 71
L’especialització dels fons de les biblioteques ....................... 73
  Memòria 20056 – Consell General  
129
MANTENIMENT, AMPLIACIÓ I CREACIÓ DE NOUS              
SERVEIS I PROGRAMES .............................................. 79
Préstec interbibliotecari .................................................... 80
Wi-Fi ........................................................................ 80
Espais Multimèdia ............................................................ 81
Formació en tecnologies i recerca d’informació ..................... 82
Servei de retorn on es vulgui............................................. 83
Bústies de retorn ............................................................. 83
Punts de suport de la UOC ................................................ 83
Punt d’Informació Europea Europe Direct............................. 84
Projecte Chillias............................................................... 84
Sales d’estudi.................................................................. 84
La biblioteca surt de la biblioteca ....................................... 85
Cursos del Consorci de Normalització Lingüística .................. 87
Servei d’autoformació i autoaprenentatge............................ 87
Lectura Fàcil ................................................................... 87
Serveis especials ............................................................. 88
Servei de préstec i lectura a domicili................................... 88
Els centres escolars i altres col·lectius visiten la biblioteca...... 89
Servei de documentació de literatura infantil i juvenil............ 89
Nascuts per llegir............................................................. 90
Converses amb Memòria................................................... 91
Vivències. La Barcelona que vaig viure 1931-1939................ 91
ELS PROGRAMES DE DIFUSIÓ DE LA LECTURA ......................... 92
Programa infantil: Lletra Petita ......................................... 93
Sac de rondalles.......................................................... 93
Petit format ................................................................ 93
El Món dels Tovets....................................................... 94
Aperitius Musicals ........................................................ 94
Enreda’t amb l’acció..................................................... 95
Mots en joc................................................................. 95
Programa d’adults: L’Aventura de llegir ............................... 96
Cicles mensuals........................................................... 96
Benvinguts a Barcelona ................................................ 97
No t’ho perdis: exposicions ........................................... 97
No t’ho perdis: cinema ................................................. 97
Dilluns de teatre.......................................................... 97
Visions de la ciència..................................................... 98
Els viatges de la paraula............................................... 98
T’INTERESSA....................................................................... 98
BANY DE LLETRES................................................................ 99
VINE A FER UN CAFÈ AMB... ................................................. 99
EL VALOR DE LA PARAULA..................................................... 99
ATRAPA LA PARAULA ............................................................ 99
EXPOSICIONS ................................................................... 100
CLUBS DE LECTURA ........................................................... 100
Club de Lectura Virtual .................................................. 103
VETERANS DE LA LECTURA.................................................. 104
ITINERARIS LITERARIS....................................................... 104
Itineraris literaris virtuals................................................ 105
CALENDARI FESTIU ............................................................ 105
Col·laboracions en cicles i programacions d’altres
    institucions culturals....................................................... 106
130
5 EL TREBALL COOPERATIU
DONACIONS .............................................................109
CONVENIS I COL·LABORACIONS..................................109
Cooperació amb editorials ............................................... 111
Televisió de Catalunya.................................................... 111
La cogestió de la Biblioteca de Montbau ............................ 112
Participació en grups de treball ........................................ 112
Participació en processos de planificació estratègica ........... 113
Col·laboracions i cessions d’espai ..................................... 115
LA COMISSIÓ DE LECTURA PÚBLICA ............................115
Les comissions de lectura pública de districte..................... 115
PRESÈNCIA EN CONGRESSOS I XARXES NACIONALS
I INTERNACIONALS ...............................................116
Projectes de cooperació internacional................................ 118
6 COMUNICACIÓ I PROJECCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
DIFUSIÓ DE LES BIBLIOTEQUES I DE LES ACTIVITATS
QUE S’HI ORGANITZEN ..........................................121
Materials vinculats als serveis generals ............................ 121
Materials vinculats als programes trimestrals ..................... 121
Materials que edita cada biblioteca ................................... 122
Materials editats amb altres institucions ............................ 122
LLISTES DE DISTRIBUCIÓ .........................................123
CAMPANYES DE LES BIBLIOTEQUES A PREMSA I RÀDIO 123
APARICIONS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ ...............123
EL CARNET DE LES BIBLIOTEQUES ..............................124
PREMIS ...............................................................124
EL WEB DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA...124
PRESENTACIONS DEL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE
BARCELONA A DIVERSES INSTITUCIONS......................125
7 SUMARI ...................................................................... 127