Memòria 2007 M 07 Sector d’Urbanisme i Infraestructures 2 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES La publicació de la Memòria d’Urbanisme i Infraestructures ens ajuda a conèixer la feina diària dels professionals que van conformant el que anomenen “una ciutat per viure”. Aquesta és la responsabilitat de la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona: endegar les polítiques municipals que permeten adaptar l’espai físic de la ciutat a les necessitats de la ciutadania. Així doncs, volem avaluar tot un seguit de tasques, desconegudes per a molts barcelonins i barcelonines, però imprescindibles per poder construir la ciutat moderna, socialment cohesionada i territorialment equilibrada que volem. Fer realitat tots els grans plans i projectes comença per la plasmació d’una idea en un paper. Aquest és el primer pas per donar resposta a les il·lusions i les expectatives de futur dels nostres barris. I després segueixen les altres tasques d’aquesta Gerència: el planejament, la gestió del sòl, els projectes, les llicències i el seguiment de les obres. Tot això dóna lloc a les grans transformacions que hem anat observant i continuarem veient a la nostra ciutat. Per això, us convido a llegir les dades que us presentem a continuació, perquè us volem transmetre l’interès i l’entusiasme que ens mou en la nostra feina diària, una feina que té com a objectiu prioritari continuar consolidant Barcelona com una de les millors ciutats del món per viure. Jordi Hereu i Boher, Alcalde de Barcelona Salutació MEMÒRIA 2007 3MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Ramon Garcia-Bragado Acín, Quart Tinent d’Alcalde Presentació Aquesta és, per a mi, la primera vegada que tinc l’ocasió de presentar la Memòria de gestió de la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures com a tinent d’alcalde i responsable polític d’aquesta matèria. No cal expressar la satisfacció que sento de poder participar en un sector tan important de la nostra ciutat i compartir la meva feina amb un conjunt de professionals tan remarcable com els qui en formen part. Tots plegats som responsables de l’urbanisme d’una de les ciutats més importants d’Europa i una de les més importants del món, i per tant tenim una gran responsabilitat en les coses que es fan bé i també, quan les coses no es fan tan bé. Més que parlar del que seria el recull d’actuacions dutes a terme en aquests sis mesos escassos de mandat, voldria situar els eixos d’intervenció per als propers anys i posar de manifest les línies generals que hem de seguir tots plegats. En primer lloc, sense cap mena de dubte, es troba tot allò que està relacionat amb el transport públic i amb la mobilitat. La nostra ciutat té un problema, les entrades i les sortides, i el moviment al seu interior, que està absolutament al límit. Les iniciatives que estan en marxa en aquest moment són les ampliacions de la línia del metro, l’ampliació del tramvia, la de la xarxa de rodalies, el tren d’alta velocitat, una bateria de mesures, aprovades per la Generalitat, que tendeixen a millorar el problema de la mobilitat de la nostra ciutat. La mobilitat no estava gaire vinculada amb el Sector d’Urbanisme i Infraestructures, però això ha canviat. D’alguna manera, des del punt de vista de la nostra acció política, hem de posar la màxima atenció en tots els temes que tenen a veure amb el transport públic i la mobilitat, fins i tot la mobilitat del cotxe privat i la política de vianants, com ara la dels diferents sistemes de transport. 4 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Una segona línia de treball són els habitatges i els equipaments. L’habitatge, com a dret dels ciutadans, i que, en les seves múltiples facetes, va ser prioritari en l’anterior mandat, en aquest també ho és definitivament. Respecte als equipaments, poques vegades com ara havíem tingut la necessitat i la possibilitat de construir un autèntic sistema d’equipaments socials. Hem signat alguns convenis amb la Generalitat, que tenen relació amb residències geriàtriques, escoles, casernes dels mossos d’esquadra, centres d’atenció primària i equipaments sanitaris. Mai havíem tingut un programa tan ambiciós a la ciutat de Barcelona, pactat i amb diners per dur-ho a terme. Hem d’evitar passar com si no res, doncs sabem com és de difícil construir entre 40 i 50 equipaments en quatre anys a la nostra ciutat; per tant, aquesta qüestió és radicalment prioritària, forma part del sistema de drets dels ciutadans, com ara del sistema de serveis que els ciutadans de Barcelona necessiten per trobar-se amb aquesta ciutat. El tercer tema són els gran espais verds de la nostra ciutat que van formar part de l’anterior mandat. A partir d’ara, Montjuïc tindrà un nou pla d’usos, Collserola serà parc natural i el planejament dels Tres Turons finalment s’aprovarà. Per tant, els tres grans sistemes de parcs centrals de la nostra ciutat estaran en marxa. Les grans operacions de transformació a la nostra ciutat, com ara la Colònia Castells, Can Batlló, la Marina del Prat Vermell, La Verneda, els voltants de la plaça de les Glòries Catalanes, comporten relacions importants de participació ciutadana amb les associacions veïnals i amb els districtes. Aquesta ciutat es fa als barris, es fa als districtes. Finalment, remarcaria tres grans operacions: • El desenvolupament del nord de la ciutat amb el desplegament de l’estació de Sant Andreu-Sagrera. • El gran projecte de restauració de la llera del riu Besòs des de Montcada fins al mar. • Al sud, el desenvolupament del polígon Pedrosa i el passeig de la Zona Franca, juntament amb el barri de la Marina del Prat Vermell. En tot això es fa imprescindible assolir l’òptica del ciutadà en la nostra feina per tal que sigui comprensible amb una bona comunicació, informació i participació, com ara treballar amb eficàcia i d’acord amb els criteris de qualitat. El ciutadà ens atorga confiança i, a canvi, nosaltres li hem d’oferir uns serveis excel·lents. MEMÒRIA 2007 5 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Ramon Massaguer i Melèndez, Gerent d’Urbanisme i Infraestructures Introducció MEMÒRIA 2007 Fins ara us hem anat presentant periòdicament les Memòries quadriennals del nostre Sector. L’última va ser la dels anys 2003-2006. Ara, tal i com podeu comprovar, n’encetem l’edició anyal. És evident que el balanç de la feina feta des d’aquesta nova freqüència serà el mateix que en ocasions anteriors encara que des d’un altra perspectiva més propera pel que fa al temps transcorregut. Aquest darrer any ha coincidit amb l’acabament i el conseqüent inici d’un nou mandat municipal, fet que no afecta l’activitat urbanística de la nostra ciutat que continua transformant Barcelona. Durant l’any 2007 hem desenvolupat, segons el full de ruta marcat pel Pla d’Actuació Municipal (PAM), actuacions referents als grans temes de mobilitat i de transport públic, temes que es configuren dins d’un dels grans eixos vertebradors d’aquest mandat. Aquestes actuacions, tant en visió metropolitana com de ciutat, es veuran recollides al Pla director d’Infraestructures. De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte la cohesió permanent de tot el programa d’actuació municipal, pel fet que crea un fil conductor transversalitzat amb les polítiques d’habitatge, equipaments i espai públic, el verd estratègic i amb les operacions de transformació urbanística i de millora dels barris. Treballem per tal d’integrar un urbanisme que realment optimitzi al màxim un sòl escàs, però que, degudament planificat, pugui contenir una configuració d’equipaments que, encara que complexa, sigui realment satisfactòria. 6 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Dins el verd estratègic, podem esmentar el que serà el pla d’usos i l’eventual Modificació del Pla General referida a la muntanya de Montjuïc, que definirà i ordenarà les diferents activats previstes. Respecte a Collserola i la seva declaració de parc natural, s’haurà de desenvolupar el planejament derivat dins l’àmbit perimetral i de contacte entre el parc natural i la pròpia ciutat. El planejament dels Tres Turons ajusta i preveu l’execució del parc previst al Pla General mitjançant plans derivats d’operacions de transformació urbanística i millora que es configuraran com a eixos integradors dels barris. Dins l’àmbit del districte 22@, la redacció del planejament, com ara l’execució del Pla d’Infraestructures estan molt avançades i això representa posar l’accent en l’impuls econòmic amb l’atracció i la localització d’empreses i institucions científico-tecnològiques. Com a planejaments força avançats, podem esmentar Glòries, Casernes de Sant Andreu i el Campus Sud Barça. El planejament que s’ha de desenvolupar al barri del Carmel es configura com una gran operació de transformació urbanística que s’ha de desenvolupar conjuntament amb l’Agència del Carmel. Finalment, després de passar pel damunt de tot un seguit d’actuacions que conformen el nostre dia a dia, voldria fer èmfasi especialment en allò que serien els aspectes organitzatius clau de la pròpia Gerència. És un gran repte i, per mitjà de la nostra organització sectorial, es dóna resposta al compliment dels objectius del Pla d’Actuació Municipal, amb actuacions que van des de la informació directa als ciutadans i ciutadanes fins a l’impuls i el desenvolupament del planejament, la gestió urbanística i les llicències, passant pel manteniment dels monuments artístics, la qualitat i el seguiment de les obres, i evidentment tota la política de participació ciutadana. En tota actuació urbanística, la participació ciutadana esdevé una de les eines fonamentals pel fet que legitima socialment el que, des del punt de vista jurídic i administratiu, serien els expedients del planejament. Són les sessions tècniques i informatives amb els veïns i les veïnes les que realment donen aquesta legitimació social a les actuacions urbanístiques. Voldria fer palès el compromís, que ja ha estat present durant l’any 2007, de continuar en aquesta línia de col·laboració amb els districtes, amb les empreses públiques i amb els diferents agents que intervenen en l’actuació urbanística. MEMÒRIA 2007 7 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Índex Organigrama del Sector d’Urbanisme i Infraestructures pàg. 09 1 Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures pàg. 10 Introducció Organigrama Tramitació del planejament urbanístic 2 Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures pàg. 15 Introducció Organigrama Departament d’Informació i Documentació Estadística del Departament d’Informació i Documentació de l’any 2007 Memòria de la Biblioteca d’Urbanisme de l’any 2007 3 Gerència Adjunta d’Urbanisme pàg. 29 Introducció Organigrama Departament d’Administració Departament de Personal Secretaria Delegada i suport jurídico-administratiu del Sector Suport i assistència informàtica 4 Direcció de Serveis de Participació i Comunicació pàg. 38 Introducció Organigrama Responsable dels Projectes de Participació Responsable dels Projectes de Comunicació Responsable dels Projectes de Qualitat Gestió de la sala Barcelona i la maqueta de Barcelona al Fòrum MEMÒRIA 2007 8 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 5 Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística pàg. 48 Introducció Organigrama Departament d’Edificació Departament de Llicències d’Activitat Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic 6 Direcció de Serveis de Gestió Urbanística pàg. 63 Introducció Organigrama 7 Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap pàg. 67 Introducció Organigrama 8 Direcció de Serveis de Planejament pàg. 71 Introducció Organigrama 9 Gabinet d’Estudis Urbanístics pàg. 83 Introducció Organigrama Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans L’art a l’espai públic on line Comissions de Qualitat 10 Direcció d’Infraestructures pàg. 98 Introducció Organigrama Sector de Urbanismo e Infraestructuras. Memoria 2007 pàg. 112 Urban Planning and Infrastructures. Report 2007 pàg. 151 MEMÒRIA 2007 MEMÒRIA 2007 Organigrama Estructura organitzativa del Sector d’Urbanisme i Infraestructures, juliol de 2006. Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap Gerència Adjunta d’Urbanisme Direcció d’Infraestructures SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES9 Gerència del Sector d’Urbanisme i Infraestructures Departament d’Informació i Documentació Direcció de Serveis de Participació i Comunicació Direcció de Serveis de Gestió Urbanística Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans Departament d’Edificació Departament de Llicències d’Activitat Departament d’Inspecció Gabinet d’Estudis Urbanístics Direcció de Serveis de Planejament Departament de Personal Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Departament d’Administració 10 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 1 Ricard Fayos i Mulet, Director Tècnic d’Urbanisme i Infraestructures Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures El tipus d’activitat de la Direcció Tècnica del Sector d’Urbanisme i Infraestructures ha estat dirigida cap a la coordinació i el suport dels equips de direcció. En conseqüència, l’activitat és força variada i, per això, les característiques del seu treball es fonamenten en la disposició d’un equip compacte i reduït amb un funcionament transversal. Es poden identificar les següents línies de treball: 1. Suport a la Gerència i les direccions del Sector en la relació amb els òrgans i l’equip de govern. La seva base és la comunicació permanent amb els equips assessors dels grups polítics de l’equip de govern, com ara amb els propis càrrecs electes. La Direcció Tècnica explica i discuteix els projectes urbanístics elaborats des del Sector. Aquesta tasca permet informar i, alhora, rebre les opinions crítiques sobre la feina feta, amb la qual cosa es desenvolupa un procés interactiu que habitualment aconsegueix incorporar i enriquir els treballs realitzats i, a la vegada, construeix el consens sobre els diferents aspectes de les tasques urbanístiques. La comunicació existent amb els grups de l’oposició permet aproximar algunes posicions i, en tot cas, facilita el funcionament democràtic del debat. MEMÒRIA 2007 MEMÒRIA 2007 2. L’activitat urbanística es desenvolupa actualment, en part, en els districtes, les empreses, els patronats i els instituts adscrits al Sector. L’assistència i la participació en aquests departaments, com la coordinació de les seves activitats, són una tasca important que es porta a terme des de la Direcció Tècnica. Entre totes elles, destaca la col·laboració amb els deu districtes sobre els quals es basa la participació en els processos urbanístics dels col·lectius de barri i dels ciutadans i les ciutadanes. En aquest cas, la Direcció Tècnica en col·laboració amb els responsables de participació pública del Sector han treballat en les propostes de planejament més importants desenvolupades pels serveis d’urbanisme. 3. El retorn dels resultats dels processos participatius també ha portat a una col·laboració directa amb els equips redactors per tal de discutir, valorar i prendre les decisions corresponents sobre la valoració crítica que es dóna en aquests processos. Les aportacions fetes al llarg de la redacció del planejament signifiquen estudiar novament les alternatives de planejament, moltes vegades de forma reiterada, per tal de trobar el màxim consens possible amb tots els ciutadans i les ciutadanes implicats(des). El resultat és sempre l’enriquiment del producte final que permet incorporar opcions i visions de tothom. 4. El tràmit dels documents de planejament, gestió i projectes comporta una feina precisa en termes jurídics, tècnics i de coordinació en el temps. Mantenir la dinàmica dels programes de treball que desenvolupa el Sector també és marcar el ritme dels procediments de tramitació i aprofitar la seqüència dels òrgans de govern amb competències d’aprovació dels diferents documents. L’expressió quantitativa de la feina feta en aquest camp que s’exposa més endavant dóna una idea de les dificultats de mantenir aquesta dinàmica i el nombre total de documents aprovat ofereix un balanç tremendament positiu del treball realitzat. 5. L’atenció als visitants de la nostra ciutat també ocupa una part en l’activitat de l’equip d’aquesta direcció. Es tracta d’atendre als visitants especialitzats que visiten Barcelona i volen conèixer de prop els projectes, els fons de gestió i els arguments de la política urbanística. Es tracta de professionals, estudiants, professors, polítics i tècnics de les Administracions que demanen informació especialitzada de la pràctica urbanística. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES11 Organigrama Estructura organitzativa de la Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, juliol de 2006. Suport a la Direcció Tramitació d’expedients als òrgans de govern Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES12MEMÒRIA 2007 MEMÒRIA 2007 Tramitació del planejament urbanístic La tramitació del planejament urbanístic és un procés reglat, sotmès a un seguit d’actuacions concretes i determinades, subjectes en algunes fases a uns terminis determinats prèviament, que culmina en una planificació del model urbanístic de la ciutat, en uns casos, a iniciativa de la pròpia Administració, i en altres, a iniciativa privada, ja sigui dels propietaris del sòl o de la resta d’operadors privats. En el Departament de Tramitació Urbanística, que depèn de la Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, es porta a terme tota la tramitació jurídico-administrativa dels instruments de planejament, des de l’entrada de la documentació en el Registre General corresponent (plans d’iniciativa no municipal) o la redacció del corresponent instrument de planejament (plans d’iniciativa municipal) fins a la finalització del procediment, d’acord amb les determinacions del vigent Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i el seu Reglament, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. Les funcions següents són habituals en aquest departament: • Tramitació jurídico-administrativa d’expedients urbanístics, en especial els que fan referència al desenvolupament del Pla General Metropolità, les seves modificacions, el planejament derivat, etc., tant d’iniciativa pública com privada. • Preparació mensual de la relació d’instruments de planejament urbanístic en la fase d’aprovació corresponent, que es poden incloure a les ordres del dia dels òrgans de govern. • Redacció dels acords que s’han d’adoptar pels òrgans de govern competents: Alcalde, Comissió de Govern, Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, i Consell Municipal. • Sol·licitud d’informes preceptius a diversos organismes. • Preparació de publicacions al Butlletí Oficial de la Província, La Vanguardia i el Tauler d’Edictes de l’Ajuntament d’acords adoptats pels òrgans de govern. • Control dels terminis d’informació pública. • Notificacions preceptives d’acords dels òrgans de govern. • Control d’al·legacions. • Preparació d’acords de modificacions de normes urbanístiques i ordenances. • Control del Registre. • Preparació de certificats de “quòrum” de determinats acords adoptats pel Plenari del Consell Municipal, que així ho requereixen. • Tramitació de convenis urbanístics. 13 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 14MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Comentaris S’ha recuperat l’activitat de planejament pel que fa al nombre d’expedients en general, així com s’ha reemprès l’activitat de planejament promoguda per l’Ajuntament un cop aprovat el cartipàs municipal i els nomenaments del personal directiu. Durant l’any 2007, l’activitat urbanística queda resumida en els quadres que es mostren a continuació. Segons l’instrument Segons la iniciativa MPGM PMU PE Total Ajuntament Altres administracions Privats TOTALS 19 28 55 102 43 19 40 MPGM, Modificacions del Pla General Metropolità; PE, plans especials, plans de reforma interior, plans especials urbanístics, modificacions i altres; PMU, Pla de Millora Urbana. 42 % Ajuntament 19 % Altres Administracions 39 % Privats 27 % PMU 19 % MPGM 54 % PE Plans urbanístics aprovats definitivament segons l’instrument (esquerra) i segons la iniciativa (dreta) 15 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 La Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures va ser creada en la reestructuració del Sector i aprovada per Decret de l’Alcalde, de 15 de desembre de 2005. Té com a funcions principals l’assessorament jurídic als òrgans de l’Administració executiva en matèria d’urbanisme i infraestructures. El Departament d’Informació i Documentació s’inclou dins aquesta direcció, com també la Biblioteca del Sector. Les funcions de la Direcció comporten les línies d’actuació següents: 1. L’assistència jurídica al gerent d’Urbanisme i a l’equip de direcció del Sector és una funció d’ampli contingut que abasta el funcionament diari i comporta una important dedicació, en matèria de reunions, preparació d’assumptes d’ordres del dia d’òrgans col·legiats i resolució d’incidències. 2. Les funcions de la Direcció Jurídica del Sector es desenvolupen sobre els temes en relació amb els quals cal definir línies d’actuació, establir i unificar criteris jurídics que afecten altres serveis del Sector o districtes. Participa en els processos de creació de noves ordenances i normativa en general, en especial el planejament urbanístic, i en els recursos administratius interposats contra resolucions i acords que són competència del Sector. També és important la presència en el grup de treball Enric Lambies i Ortin, Director Jurídic d’Urbanisme i Infraestructures Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures 2 16MEMÒRIA 2007 aquesta funció: Direcció de Serveis de Planejament, Direcció Tècnica d’Urbanisme, Societat Municipal 22@ i Foment de Ciutat Vella, S.A. Així mateix, la funció d’assessorament i supervisió jurídica s’estén al planejament elaborat per altres Administracions i institucions –Generalitat, universitats i Administració de l’Estat– sotmès a l’aprovació de l’Ajuntament i al planejament pròpiament dit d’iniciativa privada. 5. La col·laboració amb altres Administracions, institucions i la iniciativa privada es plasma, en moltes ocasions, amb la signatura dels corresponents convenis de col·laboració i urbanístics que es preparen o són informats des d’aquesta Direcció. Cal tenir en consideració, a més, el treball conjunt amb altres serveis municipals en l’elaboració de convenis amb molt diferents objectius, però que tenen importants aspectes urbanístics. 6. Entre les tasques específiques, cal assenyalar les funcions d’informe en matèria d’assumptes tramesos pel Síndic de Greuges de Catalunya, el Defensor del Pueblo i la Síndica de Greuges de Barcelona. 7. En aquesta Direcció recauen funcions d’assessorament a les empreses municipals vinculades al Sector (grup BIMSA –Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.–, en general), i del grup BSM (Barcelona de Serveis Municipals, S.A.), especialment en relació amb els projectes d’obres ordinàries i d’urbanització que els han estat encarregats, els temes de responsabilitat constituït amb els Serveis Jurídics per tal d’avaluar els recursos administratius presentats contra resolucions dels òrgans dels districtes en matèria urbanística i d’activitats. 3. La col·laboració amb els Serveis Jurídics centrals té diferents aspectes. Cal destacar, en tot cas, l’àmplia col·laboració instrumentada mitjançant les corresponents consultes i reunions sobre les estratègies d’actuació o resolució d’assumptes específics, que es fonamenten en el següent: 3.1 La Direcció dóna suport al Servei Contenciós en els recursos contenciosos administratius interposats en matèria urbanística. Especialment important és la col·laboració en relació als aspectes suscitats en el període de prova dels contenciosos i, així mateix, en relació a les execucions de sentències i incidents que se susciten en aquestes. 3.2 Les resolucions de recursos administratius d’alçada interposats contra les resolucions dels districtes en matèria de llicències i disciplina urbanístiques, que han d’informar els Serveis Jurídics, són examinades en el grup de treball conjunt constituït entre els propis Serveis Jurídics i el Sector. 4. L’assessorament jurídic en matèria de planejament urbanístic comporta una àmplia participació en els processos de redacció del planejament urbanístic que elabora el propi Ajuntament, tenint en consideració que són diversos els centres que desenvolupen SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES MEMÒRIA 2007 i altres aspectes de coordinació amb el Sector. S’elaboren protocols específics en aquestes matèries. 8. La incorporació al Sector d’Urbanisme i Infraestructures dels temes relatius a les infraestructures fa necessari donar el suport jurídic en aquesta matèria i, específicament, a la Direcció d’Infraestructures. En especial, cal tenir en consideració les grans infraestructures del transport (AVE –Alta Velocitat Espanyola–, Rodalies, metro i FGC –Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya–) executades per altres Administracions, però que, lògicament, plantegen moltes qüestions de competència municipal. 9. Així mateix, aquesta Direcció, conjuntament amb la Direcció Tècnica, desenvolupa, dins la ponència tècnica de la Subcomissió d’Urbanisme, les tasques de preparació per part municipal dels assumptes que han de ser sotmesos a aquesta. 10. El Departament d’Informació i Documentació porta a terme la informació urbanística centralitzada i el manteniment i actualització de la informació urbanística en funció dels diferents instruments urbanístics que s’aproven. És molt important la tasca d’incorporació al web municipal dels diferents instruments urbanístics. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES17 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES18MEMÒRIA 2007 Departament d’Informació i Documentació Biblioteca Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures Organigrama Estructura organitzativa de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures, juliol de 2006. Restitució cartogràfica Informació urbanística Registre i atenció al públic 19MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Emet els plànols parcel·laris relatius a cessions i parcel·les sobreres del vial. Disciplina urbanística Redacta els informes previs a llicències d’obres, parcel·lacions i certificats de compatibilitat. Recull i lliura la documentació sobre llicències. Informa sobre normativa del Pla General Metropolità –normes urbanístiques i ordenances metropolitanes d’edificació– en relació concreta amb temes puntuals d’edificació. Projectes d’urbanització i d’obres És el lloc de consulta dels projectes d’urbanització tramitats pel Sector durant el tràmit d’informació pública. És el lloc de consulta on es dipositen els plecs de condicions durant la informació pública, relacionats amb els concursos convocats pel Sector. Manteniment de la informació urbanística El Departament transcriu en les bases informàtiques corporatives els àmbits de planejament en les seves diverses fases de tramitació. Departament d’Informació i Documentació Informació urbanística El Departament d’Informació i Documentació té funcions, a diferents nivells, que tenen a veure amb la informació del procés urbanístic en les seves diferents fases. Planejament Informa de la qualificació del sòl atorgada peI Pla General Metropolità (PGM), els instruments anteriors a aquest i els instruments que el desenvolupen. Informa de l’estat de tramitació dels instruments de planejament segons les fases i és el lloc on es consulten els instruments de planejament que estan en tràmit d’exposició pública en termini d’al·legacions, i de tots els plans aprovats definitivament. Fa el buidatge del resultat i les seves prescripcions a les bases mecanitzades gràfica i alfanumèriques. Gestió del sòl Informa dels sistemes de gestió previstos en els instruments de planejament i/o gestió i és el lloc on es consulten aquests en la fase d’informació pública en termini d’al·legacions i les seves aprovacions definitives. MEMÒRIA 2007 Fons documental Per tal de portar a terme les seves funcions, el Departament disposa, arxiva i gestiona el fons documental integrat bàsicament pels instruments de planejament urbanístic i de gestió que configuren el procés del planejament a la ciutat, incloses les còpies del PGM i els plans i ordenacions anteriors a aquest, com també els anomenats “plànols Martorell”. El fons documental és la reproducció dels documents originals que es troben en l’expedient administratiu respectiu. El fons documental de planejament es troba en la seva major part en suport digital disponible en les aplicacions Siu i l’Infoambits, que permet visualitzar el document aprovat definitivament. S’assigna un número d’àmbit i es procedeix al seu manteniment a nivell gràfic i alfanumèric. Les bases s’actualitzen segons l’estat de tramitació: àmbits en aprovació inicial o avanç de planejament, suspensions de llicències, aprovació provisional i aprovacions definitives. Un cop aprovats definitivament els instruments de planejament, es transcriuen les dades urbanístiques bàsiques a nivell gràfic: alineacions, qualificacions urbanístiques, paràmetres d’ordenació proposada; es dibuixen els àmbits de gestió i es procedeix a la digitalització de la documentació que s’incorpora a les bases alfanumèriques perquè pugui ser consultada en la xarxa interna. Sistemes i mitjans d’informació Presencial: sense cita prèvia, tant les consultes de caràcter tècnic com les de caràcter general. Telefònic: consulta tècnica (en funció del nivell de complexitat es resol o s’adreça a la consulta presencial); consulta general (resol la consulta o adreça al departament/organisme corresponent). Escrit: emissió d’informes i certificats urbanístics. Fax: la sol·licitud es via fax o via telefònica. Es resol amb la remissió per fax del plànol d’informació urbanística. Correu electrònic: arriba la consulta des del Departament de Comunicació i Qualitat del Sector. Prové de l’actual programa Iris o l’adreça electrònica del propi Sector. La resposta s’efectua pel mateix mitjà. 20 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 21MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Programa de manteniment gràfic del patrimoni L’any 2006 es va iniciar l’encàrrec del Departament a l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) d’un aplicatiu de manteniment de la informació gràfica dels elements catalogats amb estreta col·laboració amb el Departament del Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, com encarregat del manteniment de les dades alfanumèriques, connectant ambdues bases de dades. Durant l’any 2007 ha finalitzat l’elaboració de l’esmentat aplicatiu i s’ha procedit a la comprovació de l’exactitud de les dades. L’any vinent s’integrarà la informació a les bases del sistema. L’arxiu i el fons documental L’Oficina de l’Arxiver en Cap va procedir a estudiar la documentació del Sector, la seva problemàtica i les actuacions d’intervenció que caldrien. L’estudi va consistir en un treball de camp en tots els departaments que va ser recollit en un informe exhaustiu per part de l’esmentada Oficina de l’Arxiver en Cap i que constituirà les bases d’actuació futures. Actuacions i projectes destacables de l’any 2007 Informació al web El Text Refós de la Llei d’Urbanisme i el seu Reglament estableix l’obligació dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de garantir la consulta telemàtica dels instruments de planejament municipal que s’aprovin a partir del dia 1 de juliol de 2007. Així mateix, estableix aquesta obligació per a les aprovacions inicials. El Departament, en col·laboració amb la Direcció de Comunicació i Qualitat, ha millorat els serveis ja existents al web i ha creat un cercador de plans per a les aprovacions definitives, complint el mandat de publicació de les aprovacions definitives des d’aquella data i ha completat progressivament el nombre d’instruments en sentit cronològic. Programa informàtic “informes i certificats” Aquest any s’ha iniciat el disseny d’un aplicatiu que permeti l’alliberació d’informes, certificats i plànols de cessions i parcel·les sobreres. Es tracta d’un programa que estableix uns fluxes de treball i permet la redacció d’informes i certificats d’una manera uniforme. També permet guardar en un històric el document generat. L’aplicatiu entrarà en funcionament al llarg de l’any 2008. 22MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Memòria de la Biblioteca d’Urbanisme de l’any 2007 Introducció La Biblioteca d’Urbanisme és una de les quatre biblioteques departamentals que, juntament amb la Biblioteca General, com a servei central, formen el sistema d’informació documental de l’Ajuntament de Barcelona i posen al servei dels treballadors(es) municipals els seus fons especialitzats. La Biblioteca General actua envers les biblioteques departamentals com a coordinadora transversal i els facilita els recursos d’informació corporatius de què ella disposa. Així doncs, vetlla per la qualitat dels serveis que les biblioteques departamentals ofereixen, dóna assessorament i formació, proporciona accés a bases de dades especialitzades, hostatja els seus web a la intranet municipal i facilita la informatització de la gestió de les biblioteques departamentals amb un programari que els permet alhora compartir les col·leccions documentals i mantenir una autonomia. Entre les novetats de l’any 2007, destaca el funcionament ple del nou programari de gestió bibliotecària Unicorn que ha facilitat la consulta del fons corporatiu, sia conjunt sia per a cada biblioteca departamental, i la gestió acurada dels serveis, entre els quals destaquen el del préstec i el del control del fons de les publicacions periòdiques. Estadística del Departament d’Informació i Documentació de l’any 2007 Informes urbanístics Certificats 452 Informes 332 Districtes 18 Obres del Sector 225 Activitats 333 Alineaments 108 Total 1.468 Transcripció i informació del planejament Aprovacions inicials 154 Aprovacions provisionals 43 Aprovacions definitives 122 Total 319 Transcripció i informació de la gestió Iniciació i altres tràmits 21 Aprovacions definitives 15 Total 36 Correus electrònics i faxos atesos Correus electrònics + programa Iris 1.409 Faxos 18.835 Total 20.244 23MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES La Biblioteca d’Urbanisme ofereix serveis presencials i serveis electrònics. Aquests darrers, des del portal de la Biblioteca General i des de l’Àrea d’Urbanisme i Infraestructures a la intranet. Serveis Servei d’informació i atenció al públic Aquest servei va adreçat a satisfer les necessitats d’informació i documentació de les persones que treballen a l’Ajuntament o que fan les seves estades de pràctiques en les dependències municipals. Tot i que la biblioteca és interna, també s’atenen usuaris i usuàries externs(es), ciutadans i ciutadanes, institucions, estudiants estrangers(es) i altres persones que vulguin consultar els seus fons. Aquest servei es realitza tant de forma directa, sia presencialment sia per telèfon, com també de forma electrònica per la intranet. Portal de la Biblioteca General i l’accés a les biblioteques departamentals. Accés a la Biblioteca d’Urbanisme i al fons gràfic des de l’apartat Àrees, Urbanisme i Infraestructures. 24MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Personal de l’Ajuntament Becaris i becàries Persones externes Total Gener 160 70 7 237 Febrer 173 125 6 304 Març 155 182 9 346 Abril 99 118 8 225 Maig 232 234 17 483 Juny 173 197 5 375 Juliol 178 214 5 397 Agost 100 10 0 110 Setembre 181 66 1 248 Octubre 187 117 14 318 Novembre 183 91 12 286 Desembre 168 101 10 279 Total 1.989 1.525 94 3.608 Usuaris i usuàries presencials Al costat es presenta una taula amb les dades de les persones usuàries d’aquest servei. Usuaris i usuàries segons la tipologia (2007) A sota a l’esquerra es mostra una figura amb el percentatge de persones usuàries d’aquest servei en funció de la seva tipologia. Evolució dels usuaris i les usuàries (2006 i 2007) A sota a la dreta es presenta una figura amb l’evolució dels usuaris i les usuàries d’aquest servei entre els anys 2006 i 2007. 55 % Personal de l’Ajuntament 3 % Persones externes 42 % Becaris i becàries Usuaris i usuàries segons la tipologia (2007) 2006 2007 3.072 3.608 2.800 3.000 3.200 3.400 3.600 3.800 Evolució dels usuaris i les usuàries (2006 i 2007) 25MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Servei de préstec Aquest servei permet facilitar als usuaris i les usuàries el fons bibliogràfic i documental que es troba al catàleg corporatiu (de la Biblioteca General i les biblioteques departamentals) i no només d’aquell que es troba a la Biblioteca d’Urbanisme. Aquest servei també busca i sol·licita préstec a altres institucions (universitats, biblioteques públiques, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –COAC–, etc.) mitjançant el préstec interbibliotecari i recíprocament també deixa el seu a aquestes mateixes institucions. Durant l’any 2007 s’han fet 595 préstecs. Evolució del préstec els anys 2006 i 2007 A continuació es mostra una figura amb l’evolució del préstec en els anys 2006 i 2007. Usuaris i usuàries a la intranet A la taula següent pot trobar-se informació refererent al nombre d’usuaris i usuàries a la intranet del servei. Pàgina principal Accés al fons gràfic Consulta dels manuals del fons gràfic Revistes Butlletí informatiu Visualitzacions Gener 119 32 3 2 5 Febrer 92 37 0 5 2 Març 91 43 1 2 1 Abril 77 27 5 12 2 Maig 111 26 1 9 10 Juny 92 20 0 16 1 Juliol 75 10 3 10 2 Agost 23 12 3 0 0 Setembre 71 17 2 9 1 Octubre 90 34 1 8 2 Novembre 64 29 1 8 2 Desembre 56 30 6 4 1 Total 961 317 26 85 29 2006 2007 548 595 520 530 540 550 560 570 580 590 600 Evolució del préstec els anys 2006 i 2007 26MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Fons bibliogràfic al catàleg corporatiu de l’Ajuntament de Barcelona Durant l’any 2007 es va introduir en aquest catàleg tot el Fons Històric Adolf Florensa, a més de novetats bibliogràfiques i revistes. 5.082 monografies 68 publicacions periòdiques TOTAL 5.150 títols Fons Històric Adolf Florensa 560 monografies 22 publicacions periòdiques Novetats 64 monografies TOTAL 646 títols Fons gràfic del Sector d’Urbanisme Imagurb El formen fotografies en paper i en negatiu, diapositives i fotografies digitals. La Biblioteca el conserva, digitalitza i posteriorment difon amb la base de dades Imagurb, accessible des de la intranet. Aquesta base de dades funciona com a repositori d’imatges per als diferents aplicatius que les necessitin. Utilitzen les fotografies: • El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic en versió CD i en línia (www.urbanismedebarcelona.net/patrimoni). • L’aplicatiu de manteniment del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic. • La base de dades d’art públic i el seu web a internet (www.bcn.cat/artpublic). Circulació de revistes Aquest és un préstec especial de revistes de manera que, quan n’arriba un nou exemplar, s’envia a les persones interessades a rebre-la. Persones que utilitzen el servei 27 Publicacions periòdiques que hi circulen 22 Fons bibliogràfics i documentals a la Biblioteca d’Urbanisme Formen part de la biblioteca llibres, publicacions periòdiques i dossiers de planejament urbanístic, CD-Rom i DVD, i un ampli fons gràfic i audiovisual sempre tot especialitzat en el tema que li és propi: arquitectura, enginyeria, desenvolupament urbanístic i restauració i conservació. Destaquen, per la seva singularitat, el fons bibliogràfic Fons Històric Adolf Florensa amb llibres i publicacions periòdiques des de 1832 i el fons gràfic del Sector d’Urbanisme i Infraestructures amb fotografies, diapositives, etc., relatiu a les actuacions urbanístiques fetes a Barcelona. Tret del fons gràfic, que té una base de dades específica, Imagurb, la resta forma part de la col·lecció pròpia d’Urbanisme dins del catàleg corporatiu. 27MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES A continuació, es presenta la visualització d’una cerca a Imagurb, a la intranet. En aquesta pantalla es mostren algunes fotografies d’Imagurb a Art Públic a internet. En aquesta pantalla es mostren algunes fotografies d’Imagurb al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic a internet. 28MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Formació d’usuaris i usuàries La Biblioteca realitza diverses accions formatives amb l’objectiu d’ensenyar als treballadors i les treballadores del Sector i als becaris i les becàries que realitzen les pràctiques a cercar la informació que necessiten per dur a terme la seva tasca i a conèixer i utilitzar els serveis i les tecnologies que la Biblioteca posa al seu abast. Així, es realitzen: • Sessions formatives adreçades a nous treballadors que s’incorporen, adaptades a les seves necessitats (arquitectes i enginyers, advocats, personal administratiu, etc.). Poden ser individuals o en petits grups. • Sessions formatives per a becaris i becàries en petits grups. • Sessions de presentació de nous productes o serveis. • Formació individual segons la necessitat de la persona que ho demana. Acostumen a ser sobre la utilització de l’escàner, la cerca al catàleg i a internet, i la creació de documents pdf. Assessorament individual 57 Persones Sessions formatives per a becaris i becàries 3 Sessions Organització d’una sessió formativa sobre la base de dades legislativa Westlaw 1 Per a tot el Sector Han fet servir aquest fons presencialment el personal tècnic i els becaris i les becàries del Sector d’Urbanisme i Infraestructures, principalment per preparar presentacions, com a documentació prèvia a la restauració d’edificis o escultures, preparació de projectes, etc. I també altres sectors i institucions vinculats a l’Ajuntament com l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), Barcelona Regional, Imatge i producció editorial, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, l’Agència de Promoció del Carmel i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, com també estudiants espanyols i estrangers, professionals diversos i editorials. A continuació es mostren dues taules amb els elements catalogats a la base de dades Imagurb i altres indicadors del fons gràfic del Sector. Catalogat a la base de dades Imagurb Barcelona general 1.629 Elements urbans 1.685 Edificis 3.622 Escultures i monuments 4.634 Plans i projectes 7.223 Total 18.793 Altres indicadors Realització de reportatges en fotografia digital 83 Digitalització de vídeos sobre la ciutat 90 Usuaris i usuàries presencials 115 Usuaris i usuàries a la intranet 317 29 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 L’any 2007 es caracteritza pel tancament del mandat 2003-2007 i l’inici, a partir de les eleccions del mes de maig de 2007, d’un nou mandat municipal. Això ha comportat un esforç per elaborar la memòria de gestió i balanç del quadrienni 2003-2006 que es va poder distribuir durant el primer semestre del 2007. Durant el segon semestre del 2007 s’ha treballat en la preparació dels documents base per al debat del Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011 i en la incorporació, durant la fase del procés participatiu d’exposició pública, de les aportacions i els suggeriments que els ciutadans i les ciutadanes, col·lectivament o individualment, van fer arribar a l’Ajuntament. El PAM recull el conjunt de mesures i accions que seran el marc de treball del Sector d’Urbanisme i Infraestructures durant el mandat, algunes de les quals tenen visibilitat en el territori, com són: el planejament, la gestió i l’obra pública. Pel que fa a la millora de la prestació dels serveis al conjunt de l’estructura municipal i a la ciutadania, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Informàtica, s’ha dut a terme un nou sistema d’informació i gestió d’indicadors per facilitar l’assoliment més eficaç i eficient dels seus objectius, dels departaments i serveis.3 Josep Maria Lucchetti i Piu, Gerent Adjunt d’Urbanisme Gerència Adjunta d’Urbanisme 30MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Amb la Direcció d’Infraestructures s’ha treballat en la programació dels plecs de condicions del Pla d’optimització, qualitat de la comunicació i impacte a la via pública, com també del concurs del seguiment i control de les obres d’infraestructures del transport. Els dos concursos s’han previst per a un període de 2 anys, amb la possibilitat de prorrogar-los 2 anys més. La Direcció de Serveis de Participació i Comunicació, sota la direcció de l’Arquitecte en Cap i en col·laboració amb el Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans, ha treballat en l’exposició Barcelona Projectes, situada a l’edifici Fòrum. Així mateix, s’ha treballat en diversos processos de participació. Cal destacar, pel seu abast, pel nombre d’associacions implicades i la participació d’un nombre important de ciutadans i ciutadanes el corresponent a la modificació urbanística en l’àmbit de la plaça de les Glòries Catalanes i els seus entorns. A la vegada, s’ha treballat en l’anàlisi dels circuits “aplicatius del planejament i la gestió urbanística” per tal de proposar alternatives i un pla d’acció per al quadrienni que contempla totes les fases del procés, des de la confecció del pla i la seva tramitació fins a la seva difusió i la publicació de la part documental i de la part gràfica. Pel que fa als recursos humans, les diverses direccions del Sector han col·laborat amb la Direcció de Recursos Humans dels Serveis Generals en la convocatòria i la selecció de personal en les oposicions de tècnics superiors d’arquitectura i enginyeria per al conjunt de l’Ajuntament. Durant l’any 2007 s’ha realitzat, amb la col·laboració de totes les direccions i els departaments del Sector, i a iniciativa dels serveis centrals, l’avaluació dels riscos psicosocials. Alhora, s’ha treballat en l’elaboració del Pla d’evacuació del Sector, en supòsits d’emergència. Pel que fa al Departament d’Administració, cal destacar la preparació dels plecs de condicions corresponents als contractes de manteniment del patrimoni artístic i monumental de l’Ajuntament, d’acord amb el Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans, per a un període de 2 anys, ampliable a 2 anys més. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES31MEMÒRIA 2007 Organigrama Estructura organitzativa de la Gerència Adjunta d’Urbanisme, juliol de 2006. Direcció de Serveis de Gestió Urbanística Secretaria Delegada Departament d’Administració Departament de Personal Direcció de Participació i Comunicació Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Gerència Adjunta d’Urbanisme Projectes de Qualitat Departament d’Inspecció Projectes de Participació Departament de Llicències d’Activitat Projectes de Comunicació Departament d’Edificació 32MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Pressupost 2007 definitiu (en euros) Percentatge executat Capítol I Capítol II 6.348.398,88 95,70 Capítol IV 26.562.887,12 98,89 Capítol VI 3.166.804,80 75,68 Total 36.078.090,80 96,29 Capítol II Despesa autoritzada sobre el crèdit definitiu de les partides del capitol II (2007), en euros Arrendament d’edificis 788.870,87 Projectes diversos 835.418,67 Manteniment del patrimoni 3.368.271,07 Despeses diverses del funcionament 1.355.838,27 2007 Menor 136 Negociat 32 Concurs obert 6 Concurs restringit 5 Convenis 14 Total 193 Departament d’Administració El Departament d’Administració Econòmica del Sector d’Urbanisme i Infraestructures dóna suport, mitjançant la gestió pressupostària i de la contractació, als objectius de les direccions que conformen el Sector. S’elaboren anualment els pressupostos en coordinació amb els responsables de les distintes dependències. A continuació es detallen els pressupostos pel que fa a l’exercici 2007, com ara el desglossament del capítol II i el nombre d’expedients que s’han dut a terme segons la tipologia. 33MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Personal del Sector d’Urbanisme i Infraestructures i col·laboradors (31/12/07) Aguado Martínez, Ma. Luisa Aleu Vila, Neus Alfaro Manzanares, Luís Altamirano Delgado, Juan Carlos Aluja Uya, Elisabeth Alvarez Bezana, Bernardina Amorós Bosch, Natàlia Argelés Toló, Josefina Arnau Fernández, Inocencio Asensi Jimenez, Juan M. Augé Cuyás, Jordi Aznar Rueda, Ma. Teresa Azpiroz Ladrero, Ma. Pilar Badal Valls, Miquel Balagué Timoneda, José Barbal Sabarich, Immaculada Baró Puigvert, Josep Batlle Pamies, José M. Bea Narciso, Josepa Benito Rello, Albert Bermejo Rebollo, Ma. Dolores Bernabeu Fernández, Manuel Blanco Gómez, Victorino Bonnet Ausin, Ma. Elena Borras Binimelis, Micaela Buenaño Pastor, Manuel Calmell Ibáñez, Alicia Calvet Simón, José Campanero Sala, Ma. del Mar Canelles Seix, Ma. Isabel Canet Emeterio, Lourdes Carbó Duarte, Carme Carol Sallarés, Marta Carreras de Nadal, Pere Casamor Maldonado, Carlos Casas Alcubilla, Isabel Casas Fernández, José E. Chico Martorell, Carlos Clos Costa, Oriol Cobos Lucas, Sonia Codina Fontova, Rosa Ma. Coll Estruga, Josep M. Corominas Rovira, Ignacio Costa Amat, Alberto Costa Iranzo, Fco. Javier Coy Santiago, José Miquel Creus Lacasa, Adolf Diaz Capón, Laura Diaz Gibert, José Ma. Dieguez Ponte, José Luís Domingo Queralt, Lluís Doz Iglesias, Manuel Duch Simó, Jaume Español Espada, Carlos Español Palau, Josep Espinosa Rioja, Carmen Espuelas Martínez, Immaculada Fábregas Campeny, Ana M. Falcón Cupeiro, M. Remedios Falgueras Ymbert, Lidia Fayos Molet, Ricard Fernandez Prat, Armand Ferrer González, Mercedes Fitó Hermida, Carolina Font Ribas, Joaquim Fuente Fuente, Carlos Fuertes Sevilla, Justina Gabas Chesa, Montserrat Gallen Diaz, Aurea García Giral, Rafael García López, Nùria García Sanjuan, Miquel Garrido Salmerón, Silvia Gasén Sabanés, Mario Gaza Fernández, Ma. Victoria Gimenez Gómez, Olga Giménez-Salinas Botella, Ma. del Mar Gómez Casals, Cristina Gómez Martínez, Ma. Carmen González Gou, J. Antonio González Ruiz, Manuel Grandas Sagarra, Ma. Carmen Gri Espinagosa, José Guitart Duran, Camilo Hernández Benito, Míriam Hernández Crisol, Maribel Hosta Calderer, Carme Ibañez Monzón, David Iglesias Acero, Fernando Julia Capdevila, José M. Lambies Ortín, Enric Larracoechea Arteagabeitia, Xavier Lavín Forcada, Serafina Lerma Carravilla, Raquel Llauradó Grau, Jose M. López López, Sandra Lozano Gil, Silvia Lucchetti Piu, Josep Ma. Manresa Oto, Fernando Marsal Monge, Ma. Teresa Martín Fernández, Isidoro Martorell Ceballos, Esperanza Martorell Martínez, Carme Mas Montagut, Claudio Masana Padrós, Judith Massaguer de Nin, Anna Massaguer Melendez, Ramon Massisimo Sanchez de Boado, Francisco J. Mateo Bretos, Lourdes Mayench Jordana, Rosa Ma. Melendez Plumed, Ma. Isabel Mendoza Vilaseca, Montserrat Mestres Camprodón, Concepción Miquel Amengual, Ariadna Mir Solé, Francesc Moya Magriá, Juan Muniesa Marco, Elena Muñoz Ibañez, Francisco Mur Cavero, Eva Mussons Angaril, Laia Ocaña Guimerá, Elisabeth Oliva Solé, Antoni Omar Nieto, Amina Pagès Carol, Lali Palacio Fores, Montserrat Pascual Sordi, Aina Patón Morales, Fco. Javier Paya Llinàs, Anna Ma. Peix Orobitg, Xavier Pera Jubany, Francesc Perelló Riera, Marta Pérez Buendía, Ma. Isabel Pérez Esteban, Mila Pérez Hernández, Ma. Carmen Pigrau Santeugini, Francesc Planells Tur, Antonio Polo Sangüesa, Cristina Prangue Then, Andrea Prol Cabido, Francisco Quetglas Saborit, Ester Ragués Muñarch, Francesc Redó Verdaguer, Eva Reventós Porcar, José R. Ribas Seix, Anna Rios Pedreño, Julian Rocosa Vila, Juan Rodal López, Hector Rodriguez Barraquer, Ana Ma. Rogent Albiol, Jordi Roig Román, Pilar Rovira Hortal, Oscar Ruiz Rovira, Francesc Sabi Rojas, Neus Sabrià Benito, Anna Sagarra Estany, Teresa Ma. Sala Safont, Josep Salamanca Alcaraz, Enrique Salamero Badell, Ma. Angels Saló Gómez, Pilar Sangüesa Zorrilla, José L. Santamaria Guilera, Jordi Serrataco Ganga, Nidia Sierra Valle, Elena Solana López, Francisco Sunyer Martín, Mercedes Tajadura Martínez, José A. Tapias Banchs, Jorge Torres Juan, Teresa Udina Armengol, Sara Valdés López, Manuel Vallverdú Millán, M. Teresa Ventura Cabús, Carles Vida Marín, Noelia Vovelle Casas, Diana Widmann Roquer, Nuria Xiqués Morales, Magaly Zafon Celma, Joan Lluís Estudiants d’arquitectura i enginyeria (31-12-07) Alonso Boré, Mónica Bel Segués, Oriol Camps Jorge, Victor De Oleza Palau, Alejandro Domenech Rodriguez, Marta Marín Antolín, Eva Masic Selma Moriel Muñoz, Ferrán Ramovic Emir Ruete Díaz, Ione Tost Díaz, María Vidal Maestre, Eva Vodolazka Maria Paradell Sabanés, Laura Departament de Personal Gestiona els recursos humans del Sector, el pla i els programes de formació, analitza les necessitats i formula propostes en matèria de selecció, promoció i provisió de llocs de treball i processos de racionalització. També formula propostes per a l’adopció d’acords en matèria de gestió i administració de personal. Formació 2007 Accions formatives 16 Nombre d’assistents 47 Cost de les accions 16.943 € Convenis 2007 Universitat Politècnica de Catalunya 15 IDEC – Màster en Dret Públic 4 Total 19 IDEC, Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya. 34MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Plantilla al mes de desembre de 2007 Categories G e rè n c ia D ir e c c ió T è c n ic a D ir e c c ió d 'I n fr a e st ru c tu re s Direcció Jurídica Gerència Adjunta D ir e c c ió d e G e st ió U rb a n ís ti c a D ir ec ci ó de P ar ti ci pa ci ó I C om un ic ac ió Actuació Urbanística Direcció d'Urbanisme T O TA L D ir ec ci ó In fo rm ac ió u rb an ís ti ca G er en t ad ju n t A d m in is tr at iu s P er so n al D ir ec ci ó E d if ic ac ió L lic èn ci es D ir ec ci ó D ir ec ci ó d el P la G ab in et D ep ar ta m en t d 'A rq u it ec tu ra i P ro je ct es Subtotal (personal directiu) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11 Arquitectes 3 1 3 4 5 9 1 8 34 Enginyers de camins 2 2 Enginyers industrials 4 2 6 Advocats 1 3 1 1 1 3 4 1 1 16 Economistes 1 1 1 3 Tècnics superiors (altres categories) 1 3 1 1 1 7 Subtotal (tècnics superiors) 4 4 2 1 2 6 4 10 5 5 10 2 13 68 Arquitectes tècnics 6 2 3 1 6 18 Enginyers tècnics 1 5 1 7 Tècnics mitjans (altres categories) 1 1 Tècnics auxiliars d'arquitectura 6 1 1 2 10 Subtotal (tècnics mitjans i auxiliars) 1 12 1 2 3 5 2 1 9 36 Administratius amb responsabilitat 1 1 4 2 3 1 2 14 Secretàries A 1 1 1 1 2 1 1 1 9 Secretàries B 1 1 1 1 1 5 Administratius 2 1 1 1 2 2 2 3 1 2 2 19 Operaris i subalterns 1 2 3 Subtotal (administratius i altres) 1 4 1 2 6 5 6 2 3 4 4 4 1 1 2 1 3 50 Total 2 9 3 7 20 7 9 2 12 9 15 12 11 2 15 5 25 165 En aquest llistat no està inclosa la Regidoria Ponent d'Habitatge. MEMÒRIA 2007 Secretaria Delegada i suport jurídico-administratiu del Sector Les seves funcions són les següents: 1. Donar suport jurídico-administratiu als òrgans directius i operatius del sector i exercir les funcions pròpies de secretaria comprensives de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu per delegació del secretari general de la Corporació, d’acord amb les normes legals i reglamentàries aplicables en cada cas, i amb la finalitat de garantir la legalitat de l’actuació del Sector en tots els seus aspectes i les seves manifestacions. 2. Instrucció, tramitació i seguiment dels expedients relatius als projectes d’urbanització tant d’iniciativa municipal com d’iniciativa privada, fins a la seva aprovació definitiva. 3. Preparació i revisió de la documentació relativa als òrgans de govern municipal per al regidor o la regidora i per al gerent del Sector, per a l’aprovació dels projectes d’urbanització i dels instruments urbanístics (planejament i gestió), tant del propi Sector com de les societats que en depenen (22@bcn,S.A., BSM, BIMSA, Bagursa), com també d’alguns districtes. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES35 36MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Nombre de documents signats per la Secretaria Delegada. Període: gener-desembre de 2007 C o m p u ls e s Anuncis C o n vo c a tò ri e s Resolucions Notificacions C o n tr a c te s Mes P la n s L lic è n c ie s G e st ió u rb a n ís ti c a 22 @ b c n , S .A . B IM S A P la n s Llicències A d m in is tr a c ió G e st ió u rb a n ís ti c a B IM S A 22 @ b c n , S .A . P la n s G e st ió u rb a n ís ti c a 22 @ b c n , S .A . A d m in is tr a c ió L lic è n c ie s B IM S A O b re s A c ti vi ta ts C o m p a ti b ili ta t u rb a n ís ti c a 150 14 23 25 9 0 27 27 30 27 31 63 21 3 26 142 106 46 53 106 2 Gener 94 37 28 29 13 0 27 27 30 28 42 42 24 0 16 105 277 25 32 84 20 Febrer 94 17 11 14 7 27 50 30 45 28 69 24 16 64 127 12 28 53 12 Març 104 7 6 12 8 4 16 21 22 12 30 33 21 9 18 93 135 20 28 45 6 6 Abril 110 22 8 34 7 12 24 4 17 39 35 9 26 14 12 110 28 19 29 31 7 10 Maig 145 70 71 55 53 14 18 37 36 45 47 48 42 39 109 171 54 20 30 14 Juny 162 70 47 65 53 39 33 39 42 48 40 43 89 171 54 26 32 14 Juliol 153 66 42 60 48 41 25 36 35 64 41 29 83 159 63 23 26 14 Agost 127 8 12 12 7 9 18 12 24 22 30 21 6 21 175 74 7 26 18 17 8 Setembre 131 8 18 12 7 11 27 15 12 27 28 18 27 18 28 148 46 18 30 63 11 6 Octubre 105 13 11 21 11 10 18 40 14 30 26 61 30 29 181 26 29 58 12 4 Novembre 76 12 5 6 5 5 18 21 14 21 35 30 30 9 6 38 1 36 27 9 6 Desembre 1.451 344 282 345 228 220 322 275 373 401 515 347 283 1.337 1.321 347 331 573 116 Suma 120,92 28,67 23,50 28,75 19,00 22,00 29,27 22,92 31,08 33,42 42,92 28,92 23,58 111,42 110,08 31,55 30,09 47,75 9,67 Mitjana 1.966 1.199 128 2.516 3.909 146 Total 163,83 99,92 10,67 212,11 330,89 12,17 Mitjana 9.864 Suma total 829,58 Suma de la mitjana MEMÒRIA 2007 Les aplicacions desenvolupades durant l’any 2007 han estat les següents: • Ampliació dels requeriments funcionals de l’aplicatiu de seguiment de temes del Sector d’Urbanisme i Infraestructures. • Publicació del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic mitjançant un estudi previ. • Certificats i informes urbanístics. • Gestió de les contractes de la conservació de monuments. • Incorporació d’itineraris al web d’Art Públic. • Gestió integral del planejament. • Consulta telemàtica dels instruments de planejament mitjançant un estudi previ. • Publicació del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i millores a l’aplicació. Suport i assistència informàtica Dóna suport i col·labora, juntament amb el responsable client de l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica), dels nous processos d’actualització de la informàtica del Sector. També gestiona les incidències que puguin tenir els usuaris i les usuàries, i fa el seguiment i control de les empreses de manteniment respecte a les infraestructures de la xarxa informàtica i de telefonia. Du a terme la gestió de compres de material informàtic i de telefonia del Sector. Al Sector, a final de l’any 2007 hi havia: • 212 Ordinadors Pentium IV; el 80 % d’aquests té un processador a 3.000 MHz i la resta, a 1.700 MHz. • 169 Equips destinats a ofimàtica tenen pantalla plana de 17” mentre que els 43 que es fan servir per a dibuixar són pantalles normals de 19 i 21”. • Un total de 39 impressores en xarxa i 5 en xarxa local. De les 39 en xarxa, n’hi ha 5 que són de tipus làser a color A-3 i 7 que són d’injecció amb tinta a color A-3. Les 27 restants son de tipus làser en blanc i negre A-4 per ofimàtica i atenció al públic. • 7 Plotters a color (3 de format D-3 y 4, D-0). • 7 Escànners (6 de format D-4 y 1, D-3). SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES37 38 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 Les característiques i l’abast dels projectes urbanístics sobre els quals es desenvolupa la tasca de comunicació i informació als ciutadans i les ciutadanes, com també les noves fites respecte als processos de participació ciutadana endegats des del Sector d’Urbanisme i Infraestructures els darrers anys, requerien revisar els continguts i les funcions del Departament de Comunicació i Qualitat, creat l’any 2000. D’aquesta manera, amb la remodelació de l’organigrama del Sector es va proposar la creació d’una nova Direcció de Participació i Comunicació del Sector d’Urbanisme i Infraestructures amb capacitat per a gestionar amb eficàcia les actuacions derivades de la comunicació i la participació ciutadana en els projectes urbanístics. La creació d’aquesta Direcció està emmarcada per la voluntat que s’expressa en les línies estratègiques municipals d’impulsar una nova forma de relació amb els ciutadans i les ciutadanes, des de l’àmbit de l’urbanisme municipal, fent especial incidència en els aspectes que tenen a veure amb la informació, la divulgació i la participació. Joan Lluís Zafon i Celma, Director de Participació i Comunicació Direcció de Serveis de Participació i Comunicació 4 39MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Els mecanismes que ja s’estaven aplicant: plenaris, consells ciutadans, audiències públiques, comissions de seguiment, etc., a més dels recollits en la mateixa Llei d’urbanisme, l’abast i la complexitat de molts projectes que afectaven més d’un territori (per exemple, plaça de Lesseps, ronda del General Mitre, plaça de les Glòries Catalanes, etc.), requerien la implementació d’unes estratègies específiques i innovadores de mediació, associades amb la tramitació d’instruments urbanístics d’abast de ciutat, que milloressin l’eficàcia participativa i la informació al ciutadà. L’Ajuntament, amb les competències que li atorga la Carta Municipal de Barcelona, va crear un seguit de normatives, que fan possible obrir els canals formals de comunicació i informació. Calia aprofitar aquestes potencialitats per tal de desenvolupar-les i integrar-les en la tramitació dels projectes urbanístics. L’experiència del Sector en les relacions amb els interlocutors veïnals per al desenvolupament dels projectes, com ara amb la informació de base i la capacitat de lideratge sobre la transformació de la ciutat han estat cabdals per trobar finalment els mecanismes i els processos adequats per vertebrar un espai de debat i comunicació consensuat. El Sector d’Urbanisme i Infraestructures integra el conjunt dels operadors municipals i, per tant, dels processos de desenvolupament de totes les actuacions urbanístiques a la ciutat. La coordinació transversal dels diferents responsables de les empreses i del Sector ha permès gestionar de forma eficaç els recursos compartits i racionalitzar l’organització de la comunicació i la participació en les actuacions urbanístiques. Pel que fa als aspectes específics sobre la comunicació i la informació, en aquest període s’ha posat especial èmfasi en el desenvolupament dels programes dedicats a la unificació de la imatge corporativa; el disseny de les campanyes divulgatives; les activitats pedagògiques destinades a millorar la formació en temes urbanístics dels ciutadans i les ciutadanes en general i, especialment, dels responsables i els representants veïnals; la recopilació, manteniment, indexació i nova creació de materials divulgatius; el disseny i la producció dels elements expositius; l’actualització i manteniment dels indicadors d’activitat del Sector, i l’organització dels actes públics de presentació dels projectes i obres. Pel que fa a l’actuació en matèria de participació ciutadana, atès el canvi d’orientació efectuat, és l’àmbit en el qual la innovació ha estat més evident. 40MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Col·laboració i relació permanent amb assessors, consellers tècnics per a l’impuls i promoció de productes del Sector d’Urbanisme i Infraestructures (exposicions, publicacions, programes, etc.) que s’implanten en el territori i/o altres sectors. • Gestió mitjançant el sistema Iris de les incidències, suggeriments i queixes relacionades amb el Sector d’Urbanisme i Infraestructures que arriben dels ciutadans i les ciutadanes per diferents vies, com el web de l’Ajuntament, el telèfon d’atenció ciutadana o el registre. • Recull, selecció i seguiment d’aquestes incidències que entren per aquest canal. Algunes es contesten directament des de la Direcció i altres es distribueixen als diferents departaments del Sector per tal que aquests elaborin la resposta adient, sempre sota la supervisió dels nostres tècnics i amb la seguretat que són contestades i tancades. • Elaboració i muntatge de les diferents presentacions en format Power-Point necessàries per a la Gerència i resta d’òrgans directius del Sector. Emmagatzematge d’una important quantitat d’imatges de les diferents obres de la ciutat, tant actuals com antigues, i també les virtuals, que il·lustren l’acabat d’obres encara en execució. • Gestió de la sala Barcelona. Control de les visites i assistència tècnica. S’han atès mensualment més de 400 peticions, suggeriments o queixes, s’han establert els contactes interns amb la resta de la institució per tal de coordinar l’assistència i l’atenció al públic als actes i exposicions, i també s’ha elaborat tota la documentació gràfica necessària per a la presentació als òrgans de participació i de govern municipals. La Direcció s’organitza en tres camps d’actuació que, respectivament, són competència d’un responsable. Els responsables de comunicació, de participació i de qualitat han estat, més enllà de les competències, els tutors i impulsors de la consolidació d’una metodologia de treball que s’ha demostrat efectiva. Aquesta Direcció dóna suport als tres responsables mitjançant un equip, les funcions assumides per aquest, que es desenvolupen a partir del propi Decret de creació de la Direcció, són les següents: • Gestió dels recursos materials i humans necessaris per dur a terme els projectes que sorgeixen de la Direcció. • Recerca i seguiment dels fons bibliogràfics, biogràfics i altra informació necessària per a l’elaboració d’informes, presentacions, memòries i altres documents que es generen des de la Direcció. • Elaboració, actualització i seguiment del mailing general que dóna suport a tot el Sector. MEMÒRIA 2007 • Producció editorial, en coordinació amb la Impremta Municipal, dels diferents materials de comunicació i suport per a esdeveniments, mostres i exposicions. • Col·laboració i seguiment de la imatge corporativa dels elements de comunicació de les obres, en coordinació amb els responsables de comunicació dels diferents operadors d’actuacions urbanístiques a la ciutat. • Desenvolupament i seguiment de la comunicació de totes aquelles actuacions urbanístiques que tenen afectació a la via pública segons les directrius del Comitè d’Obres i Circulació de Barcelona. • Elaboració i muntatge de les diferents presentacions en format Power-Point necessàries per a la Gerència i la resta d’òrgans directius del Sector, incloent en aquesta relació els comitès executius, les comissions de govern, les comissions d’urbanisme, infraestructures i habitatge. Preparació, elaboració i muntatge de les presentacions que són necessàries per portar en els viatges a fora de la ciutat o en el cas que vinguin visites tant del territori com de fora. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES41 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES42MEMÒRIA 2007 Projectes de Qualitat Projectes de Comunicació Projectes de Participació Direcció de Serveis de Participació i Comunicació Organigrama Estructura organitzativa de la Direcció de Serveis de Participació i Comunicació, juliol de 2006. 43MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES ubicar dues exposicions, una dedicada als grans projectes en execució a la ciutat i l’altra per explicar al conjunt de la ciutadania el sistema i la metodologia que s’han utilitzat en la participació en l’urbanisme, tot mostrant processos i actuacions en diferents fases des d’acabats d’iniciar fins a d’altres finalitzats. Actualment, a l’edifici Fòrum hi ha una nova exposició que manté l’esperit de les dues anteriors: Ciutat. Barcelona Projecta. Per acabar, es va participar i coordinar la producció d’un nou format expositiu que consistia en una carpa itinerant que presentava els serveis oferts per l’Ajuntament de Barcelona i que va estar operativa de setembre del 2006 a març del 2007. La mostra va passar per tots i cadascun dels districtes, i s’ubicava preferentment en espais públics no habituals per a aquest tipus d’exposicions. L’exposició El meu carrer, el nostre barri va ser visitada per 89.500 ciutadans durant els 6 mesos d’itinerància. A l’apartat d’informació i qualitat de les actuacions urbanístiques, s’ha continuat amb la política de control de les obres que es porten a terme en aquesta ciutat i s’ha procurat minimitzar al màxim possible la seva afectació als ciutadans, mitjançant el control in situ de totes les actuacions que passen pel Comitè d’Obres i Circulació, a través del qual es vehiculen els informes sobre l’estat de cadascuna de les obres i es proposen les actuacions en matèria d’informació al ciutadà. Responsable dels Projectes de Comunicació Al llarg de l’anterior mandat municipal 2003-2007, la voluntat ha estat sempre d’apropar a la ciutadania el conjunt d’actuacions que des del Sector d’Urbanisme i Infraestructures s’implementaven a la ciutat de la forma més didàctica i entenedora possible. Alhora, una altra de les prioritats ha estat garantir, en la mesura del possible, que l’execució d’aquestes actuacions, tinguessin la menor incidència possible en la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes i que aquests(es) estiguessin puntualment i perfectament informats. Amb aquest objectiu, des de la Direcció de Participació i Comunicació, s’ha dut a terme un seguit d’exposicions de petit format i presentacions públiques per a explicar des de projectes com la remodelació de la ronda General Mitre o el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic del Poblenou fins a projectes com el de les Casernes de Sant Andreu, el Pla director del Parc de Montjuïc, el projecte dels Tres Turons o el de les Cotxeres Borbó, passant pel projecte de remodelació de la plaça de les Glòries Catalanes, entre d’altres. Les sales d’exposicions pròpies o dependents del Sector també han estat objecte de remodelacions, actualitzacions i modernitzacions tant de les seves instal·lacions com dels seus continguts expositius. A la sala Espai Urbà s’hi van 44MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Recollir les propostes que comportin l’augment qualitatiu del benestar dels veïns i les veïnes i la millora del seu entorn. • Debatre dintre d’un marc de respecte i consideració els diferents plantejaments i idees, en què prevalgui sempre el diàleg com a mitjà i l’entesa com a objectiu. • Consensuar les decisions que els membres electes del consistori prenguin sobre el desenvolupament urbanístic de la ciutat. Es voldria destacar per a l’any 2007 el procés participatiu que correspon a la Modificació del Pla General Metropolità de la plaça de les Glòries i els seus entorns que s’ha dut a terme. Processos participatius 2007 Reunions MPGM casc històric de Sarrià 1 MPGM Glòries 10 Pla parcial de Les Planes 1 TAV 9 Tres Turons 2 Can Batlló 2 Ronda General Mitre 2 Tibidabo 4 MPGM, Modificació del Pla General Metropolità; TAV, tren d’alta velocitat. Responsable dels Projectes de Participació L’actual situació de les relacions existents entre l’Ajuntament, l’associacionisme i els moviments socials respecte als projectes urbanístics que es desenvolupen a la ciutat respon a l’evolució i la transformació de les relacions amb els representants històrics d’aquests moviments socials, la seva composició, trajectòria i desenvolupament. Des de la Direcció de Participació s’ha impulsat un nou model de relacions que es basa en la integració dels mecanismes habituals de la participació ciutadana, adaptant també els calendaris i els processos a les tramitacions i a les lleis i normatives urbanístiques. La participació ciutadana en els processos d’urbanisme significa: • Conèixer i dotar a la ciutadania de la informació necessària sobre els processos que es volen desenvolupar participativament. MEMÒRIA 2007 Responsable dels Projectes de Qualitat Des de la Direcció de Participació i Comunicació, s’assumeixen també els projectes de qualitat del Sector des del gener del 2006 en què es va incorporar a aquesta Direcció la responsable de Qualitat. S’entén com a projectes de qualitat tots aquells programes que permeten dur a terme el seguiment i la valoració dels índexs de consecució dels objectius marcats en els programes d’actuació municipals per al Sector d’Urbanisme i Infraestructures i que són competència d’aquest. Dins el procés d’elaboració d’una base de dades que integra les magnituds del planejament, la gestió i la tramitació urbanístiques, al llarg de l’any 2007 s’ha realitzat el procés d’implantació del nou aplicatiu de gestió integral del Sector amb el buidatge de les dades històriques del planejament en els registres del circuit de tramitació amb tot el que això comporta i, així mateix, les magnituds de la gestió urbanística. Aquest és un procés que requereix un període d’implantació per tal d’anar ajustant el programa a les necessitats del dia a dia. S’han mantingut la gestió i l’elaboració dels documents de seguiment del Pla d’Actuació Municipal pel que fa al Sector d’Urbanisme i Infraestructures. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES45 46MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Un altre conjunt de tasques que s’han dut a terme durant l’any 2007, dins la responsabilitat de qualitat és la sistematització de la difusió i la circulació interna de la informació del Sector: indicadors periòdics anuals per a la intranet municipal, memòries generals de l’Ajuntament, anuaris estadístics, indicadors d’avaluació d’activitat del Sector i altres publicacions municipals. Amb una periodicitat mensual s’han elaborat els informes que es remeten a la gerència central com a recull d’indicadors de planejament, gestió i llicències. De la mateixa manera, s’ha preparat el recull de les magnituds trimestrals del Sector per tal d’establir el quadre de comandament d’Urbanisme. Dins aquest any s’ha realitzat la coordinació, el disseny i la producció de la Memòria de la gestió quadriennal del Sector d’Urbanisme i Infraestructures, en aquest cas 2003-2006. Aquesta publicació quadriennal es realitza des de fa un quants períodes com l’edició que recull les dades del Sector pel que fa a les relacions de tasques i funcions i alhora un compendi de les dades i magnituds, com també les sèries d’indicadors que han anat conformant la col·lecció d’urbanisme. I finalment cal fer menció del fet que es du a terme l’elaboració i el seguiment del pressupost i la gestió administrativa dels expedients de tota la Direcció de Participació i Comunicació. Gestió de la sala Barcelona i la maqueta de Barcelona al Fòrum Les visites tant a la sala Barcelona com a la maqueta de Barcelona a l’edifici Fòrum, que són els dos espais gestionats des d’aquest Departament, han experimentant en els darrers anys un fort increment pel que fa a la demanda de la seva utilització. Aquesta demanda es produeix des dels propis departaments de l’Ajuntament de Barcelona, com poden ser relacions institucionals, relacions internacionals, recursos humans, de serveis personals, com a fòrum o espai de trobada per impartir xerrades, com per part d’instituts municipals, empreses mixtes i societats municipals (IMI, 22@bcn, S.A., etc.) amb la mateixa finalitat. Per tal d’atendre adequadament a la demanda interna, tant pel que fa al Departament de Relacions Institucionals com pel que fa al de Relacions Internacionals, i poder donar a conèixer, promoure i fer difusió arreu del món de la transformació urbanística que s’ha produït a Barcelona en els últims 25 anys, des d’aquest Departament es va impulsar la signatura d’un conveni de col·laboració del Sector d’Urbanisme i Infraestructures amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Així, es podran atendre aquestes demandes d’acord amb el nivell i el perfil requerits (especialització urbanística, atenció amb diversos idiomes, com ara francès o anglés, etc.) per les delegacions institucionals estrangeres que arribessin derivades des d’aquests dos Departaments. Aquest conveni de col·laboració té un doble vessant: a més a més del recursos informàtics i les prestacions tant de traducció simultània com d’altres aspectes de què ja disposa la sala, vol oferir els serveis d’un arquitecte professional que pugui impartir, d’acord amb les necessitats dels visitants, unes conferències pensades i adequades a cada finalitat. Tanmateix, alhora el Sector d’Urbanisme i Infraestructures també cedeix la sala al COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) després d’una consulta prèvia al calendari que també es gestiona des d’aquesta Direcció. Des de primers d’any, les visites institucionals més representatives que s’han rebut tant a la sala Barcelona com a la maqueta de Barcelona al Fòrum han estat els professionals arquitectes vinguts des de Brussel·les, els polítics de Sarajevo, la delegació de l’Ajuntament d’Oslo encapçalada per la regidora d’Urbanisme del propi Ajuntament, com també la delegació d’empresaris xinesos dedicats a les obres públiques. També s’ha fet un seguit de peticions d’altres departaments, com per exemple des de Recursos Humans, per tal de donar a conèixer l’aplicació d’un nou software Office 2007 a tot el personal funcionari de l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica), l’IMU (Institut Municipal d’Urbanisme), Barcelona Informació, 22@bcn, S.A., i el propi Sector d’Urbanisme i Infraestructures. 47MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Gestió del programa IRIS 2007 Canals d’entrada de la fitxa Nombre de fitxes Percentatge respecte al total de canals d’entrada Percentatge respecte al període anterior Percentatge respecte al total dels districtes Canals d’entrada de la fitxa 158 100,00 59,85 100,00 Telefònic 87 55,06 58,00 100,00 Internet 71 44,94 63,96 100,00 Altres 0 0,00 0,00 0,00 Canals de resposta de la fitxa Nombre de fitxes* Percentatge respecte al total de canals de resposta Variació respecte al període anterior Percentatge respecte al total dels districtes Canals de resposta de la fitxa 158 100,00 -40,15 100,00 Sol·liciten resposta 147 93,04 -40,24 100,00 No sol·liciten resposta 7 4,43 -50,00 100,00 Resposta immediata 4 2,53 0,00 0,00 * El nombre de fitxes indica les fitxes que han entrat en el període seleccionat. 44,94 % Internet 55,06 % Telèfon Distribució d’entrades Evolució del nombre d’entrades Distribució de respostes 0 10 20 30 40 50 60 TelefònicaSMSCorreu electrònicCorreu postalImmediataCap 100 150 200 250 300 350 400 Des 07 Nov 07 Oct 07 Set 07 Ago 07 Jul 07 Juny 07 Maig 07 Abr 07 Març 07 Feb 07 Gen 07 Des 06 48 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 El fet més remarcable de l’any 2007 ha estat la important davallada (10 %) en el nombre de sol·licituds de llicències d’obres majors de nova planta, com a conseqüència dels problemes en el mercat immobiliari. Aquesta disminució ha comportat que, malgrat que s’hagi concedit el mateix nombre de llicències que l’any 2006, el sostre total concedit ha estat el 30 % inferior. Aquesta disminució del sostre s’ha produït fonamentalment en les obres de nova planta, de forma menys acusada en les obres de reforma, mentre que les obres d’ampliació s’han incrementat. Quant als usos de les llicències concedides, han disminuït els d’habitatge, equipament, comercial i industrial mentre que han augmentat els usos d’aparcament, hotelers i d’oficines. Cal destacar que el 30 % dels habitatges concedits l’any 2007 (1.444) ho han estat amb algun règim de protecció. A banda d’aquests aspectes, cal ressenyar que l’any 2007 ha entrat en vigor de forma plena el Codi Tècnic de l’Edificació, que ha requerit una important tasca d’aprenentatge i formació per part dels tècnics de la Direcció. Miquel Garcia i Sanjuan, Director d’Actuació Urbanística Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística 5 MEMÒRIA 2007 Per acabar, s’ha de destacar la important tasca que s’ha dut a terme en relació amb el planejament, les llicències i els expedients de declaració de béns d’interès cultural del conjunt de Can Ricart i, en general, del patrimoni industrial del Poblenou. S’ha continuat la tasca de referent dels Serveis Tècnics dels Districte, amb la redacció d’11 circulars interpretatives (2 d’obres i 9 d’activitats) per tal d’unificar els criteris a l’hora d’informar els expedients. De la mateixa manera, s’han mantingut les sessions de treball amb els diferents col·legis professionals (arquitectes, enginyers, etc.) destinades a millorar i sistematitzar la documentació i la informació dels projectes que es presenten per a la seva tramitació. S’han incrementat de manera important els expedients de llicències ambientals de l’Annex I, com a conseqüència del final del termini d’adequació (31-12-07). S’ha iniciat un projecte, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Informàtica i de l’Institut Municipal d’Història, per tal de millorar els aspectes relacionats amb el cobrament de l’impost de construccions, obres i instal·lacions. Cal destacar també l’augment important de les tasques relacionades amb la tramitació de nous tipus d’expedients, fruit de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya i el seu Reglament de Desplegament, en tot allò que fa referència a les divisions de propietat horitzontal, certificats d’innecessarietat, etc., que ha comportat la tramitació de més de 500 expedients relacionats amb aquestes matèries. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES49 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES50MEMÒRIA 2007 Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Departament d’Inspecció Departament d’Edificació Departament de Llicències d’Activitat Organigrama Estructura organitzativa de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística, juliol de 2006. Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística 51MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES A més a més, amb la intenció d’unificar la documentació necessària en cas de legalitzacions d’obres, s’ha elaborat i ha estat publicat pel COAC un model de certificat que s’exigirà en tots els districtes. S’ha instaurat l’anomenada “acta d’acords”. Es tracta de deixar constància escrita en un document dels acords presos durant la consulta en els serveis tècnics sobre expedients d’obres en tràmit, que signaran el tècnic del districte i el tècnic redactor del projecte. Es posa en marxa per part de l’Ajuntament i a petició de l’arquitecte, el procediment d’informe previ a la sol·licitud de llicència, sobre un avantprojecte que s’acompanya d’una fitxa de compliment de la normativa urbanística. Pel que fa a la tramitació i el seguiment de les obres majors, aquest darrer any, la tendència a la baixa en les promocions s’ha començat a fer palesa pel seu vincle directe amb la crisi del sector. Aquesta disminució, que no és tan evident en el nombre d’expedients tramitats, el 10 % menys que l’any anterior, ho és en metres quadrats de sostre concedit ja que durant aquest any s’ha concedit el 30 % menys de sostre que l’any anterior. Aquesta disminució de sostre s’ha produït, en diferents percentatges, en tots els usos, a excepció de l’ús hoteler que aquest any ha incrementat el sostre el 42 % respecte a l’any anterior. Departament d’Edificació El procés d’anàlisi de les llicències d’obres posa de manifest les diverses contradiccions i les inadequacions de la normativa urbanística davant les noves normatives tècniques sectorials o de les exigències del mercat respecte a les prestacions dels edificis. Amb l’intenció d’apropar la normativa a les demandes del moment, aquest any s’ha procedit a l’aprovació de la Modificació de les Normes Urbanístiques del PGM per a la modificació de les alçades reguladores en el tipus d’ordenació segons l’alineació del vial. Dins l’àmbit del conveni de col·laboració entre el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, signat el 5 d’abril del 2006, amb la finalitat d’establir mecanismes i procediments de relació entre els arquitectes col·legiats i els Serveis Tècnics Municipals s’ha procedit a la redacció de dues circulars informatives, una sobre la densitat d’habitatges per parcel·la que fa referència als articles 323 de les Normes Urbanístiques i 179 de les Ordenances Municipals, i l’altra sobre les condicions que s’han d’acomplir per admetre els canvis, cada cop més freqüents, de local comercial a habitatge, en plantes baixes. 52MEMÒRIA 2007 Gràcies a aquesta política s’ha reduït notablement el nombre d’activitats que s’han de sotmetre al tràmit d’una autorització o llicència prèvia a l’execució de les instal·lacions necessàries per a desenvolupar una activitat i s’ha incrementat el de les que només han de comunicar la seva immediata obertura, sense que calgui l’obtenció de llicència prèvia. En aquesta línia s’ha participat en les taules de treball i fòrums interns que s’han establert per a estudiar els possibles canvis que permetin avançar en aquell sentit. Altra comesa assignada al Departament és la d’assessorar, permanentment i on line, sempre que sigui possible, a les OAC (oficines d’atenció ciutadana), als serveis tècnics municipals, a les entitats ambientals de control, als col·legis professionals, als particulars i als seus tècnics, sobre l’aplicació de les normes i les ordenances. Aquest assessorament es materialitza de diverses formes: • Respostes verbals o escrites adreçades exclusivament a qui fa la consulta, quan es tracta de qüestions d’interès exclusivament particular. • Circular interna quan tenen interès per a un col·lectiu determinat (OAC, entitat ambiental de control o col·legis). • Circular d’abast general si te interès i afecta a tots els agents esmentats abans. Departament de Llicències d’Activitat Aquest Departament tramita i informa de les sol·licituds de llicències que siguin ambientals o d’obertura de les activitats sensibles, dels establiments rellevants per a la seva transcendència ciutadana o pel seu risc excepcional, o que pertanyen a les Administracions o a operadors que actuen a tota la ciutat (aquest és el cas de les antenes de telefonia mòbil, de les centrals i no des de telefonia fixa, de les instal·lacions de les companyies de serveis, etc.). També participa en l’informe dels aspectes relatius a les activitats i instal·lacions que estiguin previstes als projectes de les sol·licituds de llicència d’obres, que es tramiten al Departament d’Edificació del Sector. S’ha continuat el procés de consolidació, depuració i perfeccionament dels procediments de gestió implantats per la Llei 3/1998, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, i per l’Ordenança Municipal d’Activitats i d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, amb l’objecte de simplificar la tramitació i escurçar la duració dels corresponents terminis, tot això sense que aquesta simplificació s’hagi traduït en una disminució de la seguretat jurídica dels ciutadans. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 53MEMÒRIA 2007 Si es té en compte la recent entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, que és un document molt extens i complex que comprèn la normativa general que regeix les condicions de seguretat d’incendis, seguretat d’utilització, estalvi energètic, condicions d’higiene i ventilació, etc. dels edificis, s’ha continuat la tasca de formació pràctica, estretament vinculada amb l’adquisició d’una experiència cada vegada més àmplia. S’han continuat tramitant els expedients iniciats com a conseqüència del procediment extraordinari d’adequació administrativa de les activitats existents en 1999. Aquest procediment havia d’acabar el 31 de desembre de 2007 per a les activitats compreses a l’Annex II.2; malgrat aquesta previsió, el procediment encara està obert per a aquells expedients que van ser iniciats dintre de termini i no s’han presentat al tràmit municipal (estan en algun procés extern previ, en alguna Unitat Tècnica de Verificació Ambiental) o per a aquells que es vulguin acollir a una pròrroga indefinida, aprovada amb la Llei de Pressupostos de la Generalitat. S’ha participat en les auditories de les entitats ambientals de control, que realitza la Unitat d’Acreditació de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que tenen per objecte assegurar que els controls inicials o periòdics i les verificacions de les avaluacions ambientals tenen el contingut que prescriu la norma i la qualitat tècnica exigible. Amb aquest mateix objectiu, per conveni entre l’Ajuntament i els col·legis professionals d’enginyers industrials i enginyers tècnics industrials, es va constituir una taula de treball (Tascom) que té com a objectiu transmetre, en ambdós sentits, inquietuds i informació, i resoldre, quan és possible, la problemàtica que es posa de manifest. Es considera que la tasca desenvolupada durant l’exercici per aquesta taula ha estat molt satisfactòria. Prova d’això és que ambdós col·legis han impulsat el model a altres ajuntaments del Barcelonès i el Vallès. Aquest Departament és membre actiu de la Ponència ambiental municipal (òrgan col·legiat de reflexió i coordinació reglat, integrat per representants d’Urbanisme, SPEIS [Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments] i Protecció Civil, Medi Ambient, l’Agència de l’Energia i l’Agència de Salut Pública), que és l’òrgan que supervisa les propostes de resolució de les llicències, els controls inicials i periòdics, i les avaluacions ambientals de les activitats (tot això, tant si procedeixen de districte com si són del propi departament). Atès que la Ponència no disposa de personal adscrit, el Departament exerceix les funcions de suport tècnic i administratiu, i actua com a ponent en les sessions plenàries setmanals. Això li permet detectar les possibles desviacions i diferències de criteri que pot haver-hi entre els diferents districtes, la qual cosa dóna lloc a la corresponent resposta correctora. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 54MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES A continuació es presenta un llistat de les circulars d’aquest any: • Circular número 46. Aclariments a la tramitació dels controls inicials i periòdics de les activitats. • Circular número 48. Procediment per demanar consultes documentals a l’Arxiu municipal administratiu. • Circular número 49. Modificació de la superfície neta de venda en els establiments de comerç alimentari. • Circular número 50. Aclariment sobre la classificació dels establiments amb venda al detall de productes no alimentaris, en règim d’autoservei, i de productes alimentaris. • Circular número 50B. Nous aclariments sobre la classificació dels establiments amb venda al detall de productes no alimentaris, en règim d’autoservei, i de productes alimentaris. • Circular número 51. Aclariments sobre la tramitació dels expedients d’activitas que han canviat d’Annex (de l’Annex III a l’Annex II). • Circular número 52. Aclariment sobre la forma de presentació de la documentació gràfica annexa a les avaluacions i controls inicials. • Circular número 55. Cabines per a proves de motocicletes. • Circular número 56. Activitats amb plaques solars: controls. Llicències d’obres majors. Resum d’activitat, 2004-2007 2004 2005 2006 2007 Llicències sol·licitades Nova planta 406 439 464 361 Reforma 650 758 822 1180* Ampliació 267 318 258 182 Total 1.323 1.515 1.544 1.723* Llicències concedides Nova planta 360 396 382 377 Reforma 451 622 676 675 Ampliació 214 305 247 254 Total 1.025 1.323 1.305 1.306 Sostre concedit Nova planta 1.104.074 1.408.089 1.543.118 1.078.169 Reforma 338.205 362.802 338.446 280.554 Ampliació 69.216 76.063 50.683 69.921 Total 1.511.497 1.846.954 1.932.247 1.428.644 * D’aquests expedients, 530 corresponen a canvis d’ús a apartaments turístics sol·licitats al districte de Ciutat Vella. 55MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 0 100 200 300 400 500 600 700 DesNovOctSetAgostJuliolJunyMaigAbrilMarçFebrerGener 2005 2004 2007 2006 0 50 100 150 200 250 300 350 DesNovOctSetAgostJuliolJunyMaigAbrilMarçFebrerGener 2005 2004 2007 2006 Evolució de les sol·licituds de llicències d’obres majors, 2004-2007 Evolució del sostre concedit per llicències d’obres majors, 2004-2007 56MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Usos del sostre concedit. Dades de l’any sencer, 2004-2007 2004 Percentatge 2005 Percentatge 2006 Percentatge 2007 Percentatge Habitatge 487.045 32,22 648.026 35,09 698.130 36,13 493.136 34,52 Equipament 218.272 14,44 297.230 16,09 234.718 12,15 137.177 9,60 Comercial 126.925 8,40 98.713 5,34 109.394 5,66 60.775 4,25 Industrial 82.052 5,43 51.304 2,78 88.391 4,57 56.082 3,93 Aparcament 351.521 23,26 425.399 23,03 518.507 26,83 424.185 29,69 Oficines 87.280 5,77 125.779 6,81 121.506 6,29 112.377 7,87 Hotels 101.465 6,71 122.191 6,62 68.276 3,53 95.355 6,67 Altres 56.937 3,77 78.313 4,24 93.325 4,83 49.557 3,47 Total 1.511.497 100,00 1.846.955 100,00 1.932.247 100,00 1.428.644 100,00 Habitatge. Dades de l’any sencer Habitatges de nova planta Habitatges reformats Nombre total d’habitatges Superfície d’habitatge/m2 Mitjana de metre quadrat per habitatge Habitatges protegits 2004 4.684 1.352 6.036 487.045 80,7 902 2005 6.275 1.305 7.580 648.026 85,5 2.103 2006 6.376 1.425 7.801 698.130 89,5 2.107 2007 4.769 1.367 6.136 493.136 80,3 1.444 S’ha d’afegir que durant aquest any s’han concedit 1.444 habitatges amb protecció, que representen el 30 % dels habitatges de nova planta concedits. Dins d’aquests habitatges de promoció pública es troben inclosos els habitatges per a joves i per a la gent gran. Bagursa 304 Fundación Larcovi para el Desarrollo 114 Habitatge Social de la USOC, S.C.C.L. 8 Institut Catala del Sòl 50 La Cooperativa del Teu Barri, S.C.C.L. 31 Landscape Europrojectes, S.L. 16 Patronat Municipal de l’Habitatge 227 Por Font, S.C.C.L. 102 Promociones Jampel 4, S.L. 4 Promosastre, S.L. 33 Proventia 96, S.L. 5 Proviure Barcelona, S.L.U. 339 Regesa 162 Reursa, Remodelacions Urbanes, S.A. 49 Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística, S.A.; USOC, Unió Sindical Obrera de Catalunya. 57MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Llicències i comunicats d’activitat. Situació actual Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Comunicació Annex III.3 416 658 288 194 294 251 229 232 241 364 3.167 Comunicació Annex III.2 32 117 68 41 47 41 43 49 62 55 555 Annex III.1 68 142 114 74 34 19 33 39 51 96 670 Annex II 50 116 97 32 53 34 28 47 81 124 662 Annex I 12 3 2 17 Total 566 1.033 579 341 428 345 333 367 438 641 5.071 Llicències i comunicats d’activitat. Dades d’anys anteriors (any sencer) 2004 2005 2006 2007 Comunicació Annex III.3 2.924 3.572 3.233 3.167 Comunicació Annex III.2 704 648 659 555 Annex III.1 363 582 659 670 Annex II 249 645 679 662 Annex I 1 2 0 17 Total 4.241 5.449 5.230 5.071 Distribució de la sol·licitud de llicències d’activitat, 2007 0 % 5 % 10 % 15 % 20 % Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta- Guinardó GràciaSarrià- Sant Gervasi Les Corts Sants- Montjuïc EixampleCiutat Vella Certificats de compatibilitat urbanística, 2004-2007 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total 2004 35 47 76 22 22 31 20 21 37 61 372 2005 50 111 136 31 38 28 41 41 44 112 632 2006 31 74 65 20 36 25 24 33 41 75 424 2007 31 48 68 13 22 12 23 23 44 80 364 Distribució per districtes dels certificats de compatibilitat urbanística 0 % 5 % 10 % 15 % 20 % Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta- Guinardó GràciaSarrià- Sant Gervasi Les Corts Sants- Montjuïc EixampleCiutat Vella SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES58MEMÒRIA 2007 59MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Sol·licitud d’obres menors. Situació actual, llicències i comunicats d’obres Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Actuacions sobre les façanes 334 726 380 140 306 377 323 198 211 350 3.345 Altres zones i instal·lacions comuns de l’edifici 148 244 166 63 129 132 150 91 60 154 1.337 Actuacions sobre els locals comercials 101 302 130 104 188 81 154 96 88 189 1.433 Actuacions sobre els habitatges 454 978 179 88 250 221 70 29 47 156 2.472 Elements auxiliars de la construcció 37 53 41 26 51 34 47 22 37 58 406 Enderrocs 24 27 59 11 32 34 41 19 49 84 380 Actuacions estructurals sobre els edificis 191 163 107 28 83 127 39 26 40 92 896 Ascensors 46 65 38 5 21 34 46 44 19 28 346 Actuacions sobre els jardins i moviment de terres 0 1 0 5 12 3 4 0 1 1 27 Total 1.335 2.559 1.100 470 1.072 1.043 874 525 552 1.112 10.642 Sol·licitud d’obres menors. Any sencer: llicències i comunicats, 2004-2007 2004 2005 2006 2007 Actuacions sobre les façanes 3.428 3.379 3.376 3.345 Altres zones i instal·lacions comuns de l’edifici 1.448 1.233 1.303 1.337 Actuacions sobre els locals comercials 2.795 1.715 1.438 1.433 Actuacions sobre els habitatges 1.766 2.721 2.724 2.472 Elements auxiliars de la construcció 452 447 454 406 Enderrocs 444 384 394 380 Actuacions estructurals sobre els edificis 542 885 964 896 Ascensors 328 278 283 346 Actuacions sobre els jardins i moviment de terres 146 40 37 27 Total 11.349 11.082 10.973 10.642 Sol·licitud d’obres menors. Dades de l’any sencer, 2004-2007 2004 2005 2006 2007 Llicència 11.349 3.254 3.369 3.486 Comunicat - 7.828 7.604 6.706 Assabentat 17.392 24.380 26.796 26.557 Total 28.741 35.462 37.769 36.749 Distribució de la sol·licitud de llicències d’obres menors, 2007 Moviment de terres i jardins Ascensors Activitats estructurals Enderrocs Elements auxiliars Habitatges Locals comercials Zones comuns Façanes 0 % 3 % 8 % 4 % 4 % 23 % 13 % 13 % 32 % 60MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES del districte d’Horta-Guinardó) i dels edificis del Palau Mercader (per a seu del Cercle Artístic de Sant Lluc i la Casa dels Entremesos a Ciutat Vella). S’han iniciat els treballs de la Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic amb la realització d’un treball de camp molt detallat que abasta l’àrea que es denomina sud-oriental de Ciutat Vella. Tramitació d’expedients La feina del dia a dia comporta la realització de l’assessorament i la informació dels projectes durant la tramitació d’expedients d’obres i activitats i, també, de plans urbanístics amb incidència sobre edificis protegits i/o sobre els seus entorns. Durant aquest any s’han tramitat 1.216 expedients. La tramitació comporta, en la majoria dels casos, reunions amb la propietat i/o els autors dels projectes, la visita abans de l’emissió de l’informe i les visites de seguiment durant les obres amb assessorament, també, als industrials. A aquest assessorament tècnic i constructiu s’hi suma l’assessorament al procés de recerca històrica que usualment tot projecte o pla urbanístic comporta (facilitant dades de consulta als redactors, buscant directament dades en arxius i biblioteques no municipals, etc.). Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Durant l’any 2007, el Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic ha continuat la tasca de desplegament d’aquest i el seguiment de les obres i activitats tramitades tant pels Departaments d’Edificació i de Llicències d’Activitat dels Serveis Centrals com pels districtes. S’ha continuat fent el manteniment i la millora tant de l’apartat corresponent al web municipal com dels plànols del Vista, com ara de la informació relacionada amb els elements inclosos en els Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg dels districtes. Alguns temes especialment remarcables durant aquest any han estat els relacionats amb el conjunt de Can Ricart (tramitacions lligades a la incoació de l’expedient de declaració com a BCIN [Building Code Identification Number], autoritzacions d’enderrocs de les construccions no protegides, etc.) i amb la construcció de la línia del tren d’alta velocitat en relació amb alguns edificis protegits (Sagrada Família i el conjunt de l’Eixample, la Torre de Fang, etc.). També s’han seguit amb especial atenció els treballs de rehabilitació de la Masia de Can Mariner (nova biblioteca 61MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Durant aquest any el resum de l’activitat és el següent: Any Expedients Sessions 2007 148 9 sessions + 10 ponències prèvies Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà El cap del Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic és el representant del Sector d’Urbanisme i Infraestructures a la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, continuadora de l’antiga Comissió de Publicitat i que va iniciar la seva tasca el mes de gener de l’any 2000. Durant aquest any s’ha realitzat una reunió mensual, excepte a l’agost. El representant del Sector d’Urbanisme i Infraestructures també ha format part de totes les subcomissions de la Comissió Mixta que s’han format per analitzar aspectes molt concrets (com és el cas de l’enllumenat d’edificis). Col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat S’ha continuat la col·laboració directa amb els tècnics de l’Àrea del Servei del Patrimoni Arquitectònic (fins al mes de desembre Àrea de Planificació i Acció Territorial de la Direcció General del Patrimoni Cultural) per tal d’analitzar i Districte de Ciutat Vella S’ha continuat amb la tasca d’assessorament directe als tècnics del districte més relacionats amb el patrimoni arquitectònic, no només en els aspectes més conceptuals, sinó també assistint-los en les visites d’obra, especialment en la intervenció a les façanes i espais comuns tant dels edificis protegits com d’aquells que no ho estan. Dins d’aquest apartat s’ha de recordar la coordinació amb el SAC (Servei d’Arqueologia de la Ciutat) i Focivesa (Foment de Ciutat Vella). Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l’Eixample El cap del Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic és, per Decret d’Alcaldia, el secretari de la Comissió. Això comporta que s’assumeixi tota la feina administrativa i tècnica que el funcionament de la Comissió comporta (discussió de les propostes amb els promotors i tècnics, coordinació amb el districte, muntatge i convocatòria de les reunions de la Ponència tècnica i de la Comissió, redacció de les actes de les reunions i la seva comunicació al districte i tècnics redactors, etc.). MEMÒRIA 2007 actuar conjuntament en aquells temes que afecten edificis de la ciutat declarats Bé Cultural d’Interès Nacional, no només en la tramitació de llicències (autoritzacions de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona), sinó també en les declaracions i definicions d’entorns. Aquests han estat els casos de les declaracions dels entorns de protecció de Bellesguard, la Casa Calvet o l’Hospital de Sant Pau. Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial del Poblenou El cap del Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic és membre de la Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial del Poblenou (que es va crear al desembre de l’any 2006) i ponent d’aquesta, conjuntament amb la directora d’Urbanisme del 22@. Això comporta, a banda de l’assistència a les reunions que s’han fet durant l’any (2 reunions), l’anàlisi de la documentació que es presenta, especialment la de caire històric, amb l’elaboració d’informes per part de la Lourdes Mateo, historiadora d’aquest Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES62 63 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 La Direcció de Serveis de Gestió Urbanística porta a terme, dins l’àmbit de les competències urbanístiques municipals centralitzades, la tramitació jurídico- administrativa dels instruments de gestió urbanística necessaris per executar les determinacions de les diferents figures vigents de planejament urbanístic, bé sigui mitjançant actuacions sistemàtiques de reparcel·lació i d’expropiació, bé sigui mitjançant actuacions no sistemàtiques d’expropiació o de formalització de cessions de vials i altres sistemes urbanístics no derivades de procediments d’equidistribució. Dins l’àmbit de les competències descentralitzades en matèria d’expropiació (Transferència núm. 19) i atesos els diferents operadors municipals (districtes, instituts i empreses), la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística té encarregades totes aquelles funcions necessàries per unificar els criteris jurídics i de valoració dels béns i els drets afectats d’expropiació, com ara fiscalitzar l’adequació legal i substantiva dels diferents tràmits proposats. Marta Perelló i Riera, Directora de Serveis de Gestió Urbanística Direcció de Serveis de Gestió Urbanística 6 64MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Impuls del Pla de Millora Urbana (PMU) del sector de La Clota-Reordenació mitjançant la constitució d’una junta provisional de compensació amb participació municipal. • Impuls del PMU del sector 10 de la MPGM de la Marina de la Zona Franca, mitjançant la constitució d’una junta provisional de compensació. • Inici de la tramitació de les bases i estatuts per a la constitució de la junta de compensació del PMU de la MPGM Glòries-Meridiana Sud. Entre les actuacions d’expropiació gestionades centralitzadament per la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, cal destacar les d’obtenció de la Masia de Can Fargas destinada a equipament públic (Horta- Guinardó), les d’obtenció del sòl destinat a parcs i jardins públics de les antigues casernes de Girona (Horta-Guinardó), i les d’obtenció del sòl de Renfe/Adif vinculades amb la remodelació de la plaça de les Glòries Catalanes (Sant Martí). Entre les cessions gratuïtes de sistemes urbanístics, cal destacar la de 16.172 m² de vials públics que formen part del passeig de Torras i Bages i del passeig de Santa Coloma, al districte de Sant Andreu, que ha estat oferta pel Ministeri de Defensa, i la de 918,54 m² de parc urbà a l’interior de l’illa de Pau Claris, 186, al districte de l’Eixample, que ha estat oferta per Telefónica de España, S.A. Entre les actuacions de reparcel·lació iniciades i/o acabades l’any 2007, cal destacar les següents: • Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació núm. 1 de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de les vores de la via Augusta (districte de Sarrià-Sant Gervasi). • Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació núm. 5 de la MPGM del barri d’Hostafrancs (districte de Sants-Montjuïc). • Constitució de la Junta de Compensació del Pla d’Actuació Urbanística (PAU) núm. 1 de la MPGM de Can Batlló-Magòria (districte de Sants-Montjuïc). • Projecte de reparcel·lació del sector Drassanes del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Raval (districte de Ciutat Vella). • Projecte de reparcel·lació del canòdrom Meridiana- Pallars (districtes de Sant Andreu i de Sant Martí). • Inici de l’expedient de reparcel·lació de l’àmbit 2 de la MPGM Front Marítim, del districte de Sant Martí (és el darrer àmbit pendent de desenvolupament del Front Marítim). • Projecte de reparcel·lació del Triangle Ferroviari (districte de Sant Martí). • Projecte de reparcel·lació del PAU 2 del sector núm. 1 de Torre Baró (districte de Nou Barris). SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES65MEMÒRIA 2007 Projectes de reparcel·lacions Cessions i obligacions urbanístiques (llicències) Projectes d’expropiacions Direcció de Serveis de Gestió Urbanística Organigrama Estructura organitzativa de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, juliol de 2006. 66MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Reparcel·lacions Districte Actuació Tipus A pr ov ac ió in ic ia l A pr ov ac ió de fin iti va So st re to ta l Su pe rf íc ie ed ifi ca bl e N om br e d’ ha bi ta tg es * Su pe rf íc ie d’ es pa is ll iu re s Su pe rf íc ie d e vi al s Su pe rf íc ie d’ eq ui pa m en ts H ab ita tg e to ta l lli ur e H ab ita tg e to ta l pr ot eg it H ab ita tg e to ta l do ta ci on al A dj ud ic at p er l’A ju nt am en t. H ab ita tg e lli ur e A dj ud ic at p er l’A ju nt am en t. H ab ita tg e pr ot eg it Ad jud ica t p er l’A jun ta me nt . Ha bit at ge do ta cio na l Quart trimestre 2006 Sarrià- Sant Gervasi Torre Vilana Cooperació 8/11/06 17.176 15.299 172 3.372 304 1.276 17.176 0 0 0 0 0 Sant Martí Joncar- Marià Aguiló Compensació 8/11/06 3.891 612 39 0 627 0 3.891 0 0 0 0 0 Sarrià- Sant Gervasi UA1 Vores Via Augusta Compensació 16/11/06 11.319 4.850 113 1.203 837 2.131 7.923 3.396 0 4.515 3.396 0 Ciutat Vella Lancaster Cooperació 28/11/06 11.176 2.718 112 0 274 0 11.176 0 0 0 0 0 43.562 23.479 436 4.575 2.043 3.406 40.166 3.396 0 4.515 3.396 0 Primer trimestre 2007 Les Corts PE Torre Melina Cooperació 5/2/07 17.382 2.416 174 6.252 283 0 17.382 0 0 0 0 0 Sants-Montjuïc UA5 Hostafrancs Cooperació 7/3/07 8.751 2.085 88 0 1.858 0 8.751 0 0 0 0 0 Ciutat Vella Sector Drassanes MPERI Raval Cooperació 7/3/07 9.995 1.610 100 3.887 1.939 0 0 0 0 0 0 0 Eixample UA3 MPGM Avin- guda Vilanova Cooperació 7/3/07 3.014 590 30 345 0 0 3.014 0 0 0 0 0 39.142 6.701 391 10.484 4.080 0 29.147 0 0 0 0 0 Segon trimestre 2007 Sant Andreu Canòdrom Meridiana-Pallars Cooperació 21/5/07 14.100 2.190 141 0 0 10.309 14.100 0 0 0 0 0 14.100 2.190 141 0 0 10.309 14.100 0 0 0 0 0 Tercer trimestre 2007 Sants-Montjuïc UA3 PE Foc, FFCC (Esparver) Compensació 19/7/07 5.300 1.605 40 827 702 0 5.300 0 0 912 0 0 Sants-Montjuïc UA4 Hostafrancs Compensació 10/9/07 1.635 590 18 0 259 0 1.635 0 0 455 0 0 6.935 2.195 58 827 961 0 6.935 0 0 1.367 0 0 Quart trimestre 2007 Nou Barris QPE5 Illes del Turó de la Peira Cooperació 14/11/07 6.168 1.664 62 0 1.423 0 0 6.168 0 0 6.168 0 Nou Barris PAU2 del sector 1 de Torre Baró Cooperació 14/11/07 8.438 2.492 81 3.060 4.713 5.946 6.050 2.017 0 1.121 2.017 0 Sants-Montjuïc PR Equipament Numància- Enric Bargés Compensació 5/12/07 0 2.161 0 0 0 2.161 0 0 0 0 0 0 Sants-Montjuïc PAU1 MPGM Can Batlló Compensació 4 trimes- tre 2007 88.503 20.732 1.141 42.742 4.745 13.196 53.667 34.836 0 0 20.556 0 103.109 27.049 1.283 45.802 10.882 21.303 59.717 43.021 0 1.121 28.741 0 Totals 2007 163.286 38.136 1.873 57.113 15.923 31.612 109.899 43.021 0 2.488 28.741 0 *Calculats a raó d’1 hab./100 m² sostre residencial; FFCC, Ferrocarrils Catalans; MPERI, Modificació del Pla Especial de Reforma Interior; MPGM, Modificació del Pla General Metropolità; PAU, Polígon d’Actuació Urbanística; PE, Projecte executiu; PR, Projectes de reparcelació; UA, Unitat d’actuació. 67 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 A partir de la reordenació de l’organigrama, al gener del 2006, la Direcció d’Urbanisme s’organitza en una Direcció de Serveis de Planejament, que uneix els dos departaments de planejament privat i públic, que existien prèviament i un Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans, que unifica els dos departaments del mateix nom. De la mateixa manera, s’incorpora el Gabinet d’Estudis Urbanístics. L’activitat de l’Arquitecte en Cap, com a referent dins de l’organització de l’Ajuntament per a les qüestions relacionades amb l’arquitectura i l’urbanisme, es basa en el suport d’aquests tres òrgans. Ja abans de l’any 2007, s’havien anant desenvolupat les reflexions generals sobre les qüestions que incideixen cada dia més en l’urbanisme i l’arquitectura de les ciutats, progressivament més complexes. Molts d’aquests conceptes i camps d’anàlisi s’han incorporat com a referència als treballs duts a terme tant pel Sector d’Urbanisme i Infraestructures com pels diferents districtes i empreses de l’organització municipal. Oriol Clos, Director d’Urbanisme. Arquitecte en Cap Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap 7 68MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Els plans i projectes que es desenvolupen a Barcelona, pel seu valor estratègic, es poden classificar en actuacions: • De transformació. Operacions de reciclatge de sòl i de teixits de base industrial on s’estableixen pautes per a un procés de transformació de llarg abast. • Projecte urbà. Transformació d’acord amb projectes i ordenacions precisos i delimitats, amb una àrea d’influència molt superior a la seva mida. • Estructurant. Nous lligams urbans sobre la base de l’espai públic, les infraestructures de mobilitat, l’habitatge i els equipaments d’escala de ciutat. • Verd estratègic. Plans directors de delimitació i ordenació dels grans espais lliures i de les seves vores com a suport del reequilibri urbà de la ciutat compacta. • Reforma interior i barris. Revisió dels antics plans de reforma, per reequilibrar teixits residencials, equipaments i espais lliures, i estudis i planejament dels nuclis centrals dels barris històrics i de sectors urbans morfològicament específics. La transformació de Barcelona s’ha polaritzat en els darrers anys en dos àmbits en els límits de la ciutat entre dos rius, a la banda del Besòs i a la banda del Llobregat. Les grans operacions de remodelació s’integren en aquesta franja baixa de la ciutat, per sota de la Gran Via i de la Meridiana. En aquesta amplia banda, exclosa Ciutat Vella, s’ha acumulat històricament el sòl productiu i les grans infraestructures i aquí, avui, es plantegen les D’acord amb l’estudi sobre densitats, teixits mixtes, complexitat urbana i noves activitats productives, s’han afrontat treballs de: • Transformació de teixits industrials. • Nova producció d’habitatge. • Integració dels grans espais oberts. • Distribució dels equipaments en xarxa. • Incorporació de criteris mediambientals. • Inserció de grans infraestructures. • Coordinació amb les noves estratègies de mobilitat. Aquests treballs permeten definir instruments tècnics i criteris d’actuació, que necessiten un estudi sistemàtic i la capacitat de recollir aportacions disciplinàries de procedències molt diverses, afrontant la definició de respostes sobre: • El nous teixits urbans i les noves morfologies de la ciutat. • El manteniment i la substitució d’elements i teixits existents. • La densitat i la compacitat, per a la definició de nous nivells d’intensitat urbana. • Els recursos morfològics associats amb la definició de noves imatges urbanes. • L’espai públic, la mobilitat i la gestió de serveis en el marc dels plans d’infraestructures. • Els mecanismes de reconeixement i gestió del sòl. 69MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES el resultat construït. La menor presència de l’Administració pública en la construcció dels edificis privats de la ciutat i l’atomització de la pròpia Administració en les actuacions concretes fan especialment difícil el manteniment de la qualitat. Per aquest motiu és important l’existència d’òrgans, com les comissions de qualitat, de seguiment i control del màxim nombre de projectes possible, públics i privats. També és important la participació en comissions i jurats de tots els òrgans de l’Ajuntament i d’altres promotors públics, i el seguiment sistemàtic de totes les actuacions singulars que es fan a Barcelona. En el marc de la necessitat de difusió de l’actualitat urbanística i arquitectònica de la ciutat, s’ha d’atendre a les demandes de difusió als visitants acadèmics i professionals d’arreu del món i assistir a conferències i congressos interessats en la realitat urbana de Barcelona. En aquest camp s’ha de destacar el muntatge de l’exposició Barcelona Progrés, oberta durant el Fòrum 2004, i la seva actualització recent, Ciutat, Barcelona Projecta. En aquesta exposició destaca, a més del material de treball que es mostra sobre suports bàsicament horitzontals, la gran maqueta de Barcelona, de 200 m² de superfície, que permet mostrar la realitat física del territori de Barcelona, les estratègies de transformació i explicar amb projeccions sobre la pròpia maqueta informacions i propostes urbanístiques per a la ciutat. grans operacions de reciclatge del sòl urbà. Cap al Besòs, ancorades pel triangle Diagonal, Prim, Rec Comtal, es desenvolupen les grans operacions del Fòrum, Sant Andreu-Sagrera, Glòries, 22@ i el nou barri de la Verneda Industrial. Cap al Llobregat, seguint el camí iniciat per la nova fira, Can Batlló, Ciutat Judicial, Zona Franca, Gran Via i el nou barri de la Marina de la Zona Franca són grans projectes urbans que permeten el salt cap a les operacions d’infraestructures del delta. Tot això se situa en el marc de la reinterpretació definitiva del front litoral com a gran peça estratègica d’espai lliure que lliga amb el tractament del gran espai obert de tota la ciutat: Montjuïc, Ciutadella, Tres Turons i Collserola. El projecte de l’espai públic necessita un referent en l’organització municipal, per mantenir l’exigència de qualitat, objectiu obvi, i la unitat de criteri, objectiu no tant obvi, per a totes les intervencions d’escales i programes diversos, que majoritàriament es refereixen a: • Elements urbans i codis d’intervenció en l’espai públic. • Projectes d’espais de proximitat. • Projectes d’integració d’infraestructures. • Estudis d’urbanització complementaris al planejament. • Projectes d’espai públic estructurant. L’arquitectura té un valor estratègic en l’urbanisme d’una ciutat, i cal incidir-hi en diferents àmbits per assegurar que no es produeixi una ruptura entre l’ambició planificadora i SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES70MEMÒRIA 2007 Gabinet d’Estudis Urbanístics Direcció de Serveis de Planejament Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap Organigrama Estructura organitzativa de la Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap, juliol de 2006. Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans 71 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 Durant l’any 2007, han acabat la seva tramitació i han estat aprovats definitivament 102 instruments de planejament, amb la distribució per tipologia urbanística i per promoció que a continuació es presenta. Promoció Tipus MPGM PMU PEU/PEI MPERI Total Percentatge Ajuntament de Barcelona 13 12 13 5 43 42,16 Altres institucions públiques 2 5 12 - 19 18,63 Institucions privades i particulars 4 11 25 - 40 39,21 Total 19 28 50 5 102 MPERI, Modificació del Pla Especial de Reforma Interior; MPGM, Modificació del Pla General Metropolità; PEU/PEI, Pla Especial Urbanístic/Pla Especial Integral; PMU, Pla de Millora Urbana. Els treballs realitzats per la Direcció de Serveis de Planejament, en relació amb les figures de planejament anteriors han estat de tres tipus: • Redacció i tramitació del planejament de promoció municipal. • Direcció de la redacció i tramitació del planejament de promoció municipal amb encàrrec extern. • Tutela i tramitació de planejament d’altres institucions o d’institucions privades. Isabel Meléndez i Plumed, Directora de Serveis de Planejament Direcció de Serveis de Planejament 8 72MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Plans especials • PEU de determinació de la titularitat pública i assignació d’usos a la finca situada al carrer del Roser núm. 15. • PEU del passeig dels Til·lers en el Parc de la Ciutadella. • PEU de concreció d’equipament en el carrer de Sant Feliu de Codines, avinguda de Vallbona i carrer de Vallcivera. Direcció de la redacció i tramitació del planejament de promoció municipal amb encàrrec extern S’ha redactat el Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca. Entre el planejament aprovat definitivament durant el 2007, cal destacar la MPGM de la plaça de les Glòries Catalanes, que dóna solució a la complexitat de funcions del lloc, projectant la seva construcció definitiva; els plans de desenvolupament de teixits residencials en els àmbits de transformació de la Sagrera, la Marina del Prat Vermell i Can Batlló, i les operacions de rehabilitació de barris a Torre Baró i a la Barceloneta. Redacció de planejament Dels plans promoguts per l’Ajuntament de Barcelona, a la Direcció de Serveis de Planejament han estat redactats els següents: Modificacions puntuals del Pla General Metropolità • MPGM en l’àmbit de la plaça de les Glòries Catalanes i els seus entorns. • MPGM en l’àmbit del passeig de la Font d’en Fargas, en el tram situat entre el passeig Maragall i el carrer del Doctor Coll. • MPGM en l’entorn del cementiri de Sant Gervasi i accessos al carrer de Josep Canaleta. Plans de Millora Urbana • PMU de l’illa delimitada pels carrers de Lope de Vega, de Bilbao i els passeigs de Taulat i Garcia Faria (Banc de Sang). • PMU del sector 8 de la MPGM per a la transformació urbanística de la Marina del Prat Vermell. Modificació del Pla Especial de Patrimoni • MPEP (Modificació del Pla Especial de Patrimoni) de la Ciutat de Barcelona, en l’àmbit del districte de Les Corts (en els àmbits del carrer de Mejía Lequerica, 35-55, la plaça de la Concòrdia, 14-15 i el carrer del Remei, 5). SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES73MEMÒRIA 2007 Planejament de desenvolupament privat Planejament de transformació Planejament de desenvolupament públic Direcció de Serveis de Planejament Organigrama Estructura organitzativa de la Direcció de Serveis de Planejament, juliol de 2006. 74MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Comentaris Cal destacar l’aprovació definitiva dels planejaments: • PMU de la carretera de Ribes amb 225 habitatges dotacionals (iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona). • PMU del carrer de l’Encuny, 70 amb 115 habitatges dotacionals (iniciativa de Proviure). • Diversos planejaments amb 340 habitatges dotacionals al 22@. També cal destacar l’aprovació pel que fa a la creació d’equipaments: • PMU del Banc de Sang: 10.000 m2 Banc de Sang. 16.125 m2 Edifici de Telefónica de España, S.A. 104.175 m2 Campus Nord de la Universitat Politècnica (de nova creació). • Modificació del PGM en l’àmbit de la plaça de les Glòries Catalanes i els seus entorns. • Pla de Millora Urbana de l’entorn de la Sagrera. • Aprovació del PMU del barri de la Marina de la Zona Franca. Sòl Sostre Unitats Àmbit Z o n a re si d en ci al Z o n a in d u st ri al / ac ti vi ta ts Vial Verd Equipament A lt re s si st em es H ab it at g es d ot ac io na ls Z o n a re si d en ci al Z o n a in d u st ri al / ac ti vi ta ts Equipament Altres H ab it at g es d ot ac io na ls H ab it at g es lli u re s H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d ot ac io na ls Primer trimestre 995.090 76.822 59.674 131.638 147.652 571.725 7.576 0 161.860 238.479 568.101 0 5.500 883 893 100 Segon trimestre 224.446 30.164 0 7.236 31.044 32.724 0 0 81.101 4.000 28.715 0 0 130 0 0 Tercer trimestre 1.055.036 161.637 0 95.784 171.305 601.096 0 12.334 273.252 147.315 432.041 0 40.802 1.654 96 680 Quart trimestre 1.711.832 117.849 8.940 257.487 370.728 136.743 18.705 2.158 518.500 147.385 109.440 4.493 13.550 3.795 2.016 226 Total 2007 3.986.404 386.472 68.614 492.145 720.729 1.342.288 26.281 14.492 1.034.713 537.179 1.138.297 4.493 59.852 6.462 3.005 1.006 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 Habitatges dotacionals Altres sistemesEquipamentZona industrial/ activitats Zona residencial Sostre 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 Habitatges dotacionals Altres sistemes EquipamentVerdVialZona industrial/ activitats Zona residencial Sòl 75MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 4/5/07 Ciutat Vella Modificació del Pla General Metropolità en la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta Ajuntament de Barcelona 123.277 2/3/07 Ciutat Vella Modificació del Pla General Metropolità en els entorns de Santa Maria del Pi i en la plaça de Frederic Marés Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 4.141 1.391 2.750 4/5/07 Ciutat Vella Modificació del Pla General Metropolità per a la implantació d’un poliesportiu i l’adequació d’espais lliures en l’àmbit del sector oriental de Ciutat Vella i el Parc de la Ciutadella Foment de Ciu- tat Vella, S.A. 3.736 2.031 1.705 3.200 2/3/07 Eixample Modificació del Pla General Metropolità per a la crea- ció d’un nou equipament i la recuperació de l’interior d’illa definit pels carrers de Rosselló, Comte d’Urgell, Còrsega i Villarroel Ajuntament de Barcelona (Proeixample, S.A.) 4.041 2.949 1.092 6.194 26/9/07 Eixample Modificació del Pla General Metropolità per a la dotació d’un nou equipament escolar als carrers de la Marina, 193-195 i 197, de la Diputació, 439 I, i d’un interior d’illa al carrer de València, 302 Ajuntament de Barcelona (Proeixample, S.A.) 4.653 1.802 2.851 26/9/07 Eixample Modificació del Pla General Metropolità per a la crea- ció de dos nous interiors d’illa: a l’illa delimitada pels carrers de Calàbria, Sepúlveda, Viladomat i la Gran Via de les Corts Catalanes i a l’illa delimitada pels carrers de Floridablanca, Villarroel, Sepúlveda i Casanova Ajuntament de Barcelona (Proeixample, S.A.) 2.607 1.091 1.516 5.778 72 4/5/07 Sants- Montjuïc Modificació Puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de la Unitat d’Actuació 5 de la Modificació del Pla General Metropolità per a la Reordenació de les Afectacions Viàries al Barri d’Hostafrancs i de la Modi- ficació del Pla General Metropolità per a la concreció volumètrica i alineacions en l’àmbit delimitat pel carrer dels Ferrocarrils Catalans al sector d’Aviadors Ajuntament de Barcelona 3.923 935 1.856 1.132 5.835 4.816 73 4/5/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació Puntual del Pla General Metropolità a l’illa delimitada pels carrers de la Fontcoberta, Santa Amèlia, Osi i Cardenal Vives i Tutó (illa Sandoz) Ajuntament de Barcelona 10.510 8.268 869 1.372 30.628 4/5/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’entorn del cementiri de Sant Gervasi i accessos al carrer de Josep Canaleta Ajuntament de Barcelona 21.350 8.851 3.554 6.598 2.347 801 2/3/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació del Pla General Metropolità per a la transferència d’edificabilitat a l’àmbit discontinu format per les finques situades al carrer dels Reis Catòlics, 1 i 3, i 2, i del carrer de Casafranca, 17-25 i carrer del Turó, 23-27 Ajuntament de Barcelona (Regesa, S.A.) 9.535 2.547 6.397 591 3.800 6 41 26/9/07 Horta- Guinardó Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del passeig de la Font d’en Fargas, en el tram situat entre el passeig de Maragall i el carrer del Doctor Coll Ajuntament de Barcelona 44.940 28.920 11.596 4.424 2/3/07 Sant Andreu Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit delimitat pel passeig de Maragall i carrers de Ramon Albó i Prat i Roquer Ajuntament de Barcelona 3.649 3.434 215 12.164 76MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 2/3/07 Tota la ciutat Modificació de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità per a la Modificació de les alçades reguladores en el tipus d’ordenació segons l’alineació del vial Ajuntament de Barcelona 28/12/07 Eixample Sant Martí Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries Catalanes i els seus entorns Ajuntament de Barcelona 378.019 11.499 140.706 192.169 33.645 81.000 9.000 13.550 557 456 226 26/9/07 Sants- Montjuïc Modificació del Pla General Metropolità per a l’amplia- ció de l’equipament firal (Pavellons 5 i 7) Fira 2000, S.A. 164.306 30 10.146 24.154 129.976 18.000 4/5/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació Puntual del Pla General Metropolità i ordenació de la parcel·la Aspasim, situada al carrer del Mont d’Orsà, 22 de Vallvidrera Carbonell Codi- nach, Aspasim 11.049 6.018 119 1.677 2.570 3.911 2.570 9 2/3/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació del Pla General Metropolità per a l’actu- ació urbanística als carrers d’Alfons XII, 95-97; Brusi, 60; Can Basseda, 30-36; Miret i Sants, 9 i 13-15, i l’avinguda d’Esplugues, 88 Fundación Escuela Suiza, Residencial Cavallers 2005, S.L. 7.850 7.203 647 2.906 28/12/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació Puntual del Pla General Metropolità per al sector discontinu Sarrià-Sant Gervasi àmbit 1: via Au- gusta, 282-284 i àmbit 2: avinguda del Tibidabo, 38-40 Renta Corpora- ción Real Estate On, S.A.U. 348 348 1.498 14 4/5/07 Tota la ciutat Modificació del Pla General Motropolità per a l’ade- quació de les infraestructures de telecomunicacions de Telefónica de España, S.A.U. Telefónica de España, S.A.U. 24.724 6.092 7.123 11.508 39.926 4.000 21/3/07 Tota la ciutat Modificació Puntual del Pla Director Urbanístic del Sis- tema Costaner per a la correcció d’errades materials detectades Direcció General d’Urbanisme 23/2/07 Ciutat Vella Pla de Millora Urbana de les finques núms. 90 al 106 del carrer Nou de la Rambla Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 2.099 1.897 202 20/7/07 Ciutat Vella Pla de Millora Urbana per a l’ordenació dels sòls quali- ficats d’equipament situats al carrer de l’Arc del Teatre, 63-65, i per a l’ajust de l’espai lliure de l’entorn Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 2.486 1.579 707 28/9/07 Sants- Montjuïc Pla de Millora Urbana al sector 8 de la Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanís- tica de la Marina de la Zona Franca Ajuntament de Barcelona 50.440 21.444 12.158 8.177 7.733 928 74.530 27.045 489 443 21/12/07 Sants- Montjuïc Pla de Millora Urbana en el sector 1 àmbit B de la Modificació del Pla General Metropolità de Can Batlló- Magòria Ajuntament de Barcelona (IMAS) 5.863 5.003 860 23.348 292 23/3/07 Sants- Montjuïc Pla de Millora Urbana d’ordenació volumètrica de la cotxera d’autobusos de Transports de Barcelona, situada al polígon industrial de la Zona Franca Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) 51.739 51.739 103.478 23/3/07 Les Corts Pla de Millora Urbana per a l’adequació de l’ordenació del Campus Sud, subàmbit ponent, als programes funcionals universitaris Universitat Politècnica de Catalunya - Universitat de Barcelona - Ajuntament de Barcelona 344.077 80.349 33.476 230.252 300.179 Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 77MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 30/11/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla de Millora Urbana per a la Modificació del PLa Especial d’Ordenació de l’àmbit delimitat pels carrers de Salvador Mundí, la via Augusta i el carrer de l’Hort de la Vila Ajuntament de Barcelona 2.606 499 765 600 140 602 2.653 20/7/07 Gràcia Pla de Millora Urbana per a l’ordenació volumètrica i ajust d’alineacions de les parcel·les del carrer de Verntallat, 38 a 46 i de la plaça del Nord, 12, al barri de Gràcia Ajuntament de Barcelona 831 831 1.936 28/9/07 Horta- Guinardó Pla de Millora Urbana de la plaça de Ciutadella al barri d’Horta Ajuntament de Barcelona (Agència de promoció del Carmel i entorns, S.A.) 1.935 807 646 482 4.286 54 23/3/07 Nou Barris Pla de Millora Urbana del sector A de l’àrea 2 de la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del barri de Torre Baró Ajuntament de Barcelona 23.743 11.164 2.089 10.490 18.994 28 212 23/3/07 Nou Barris Pla de Millora Urbana del Sector B de l’àrea 2 de la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del barri de Torre Baró Ajuntament de Barcelona 8.112 7.005 297 810 7.093 4 86 2/2/07 Sant Andreu Pla de Millora Urbana de l’àrea 6/18hs-Porta-Trinitat, delimitada per l’avinguda de la Meridiana, el ramal d’enllaç entre l’avinguda Meridiana i la carretera de Ribes, i l’esmentada carretera de Ribes Ajuntament de Barcelona 4.522 1.304 3.218 6.200 69 20/7/07 Sant Andreu Pla de Millora Urbana dels sòls qualificats de 7b i Hd/7-J-G en l’àmbit delimitat per la Ronda de Dalt, l’avinguda Meridiana i la carretera de Ribes Ajuntament de Barcelona (Bagursa) 6.014 4.183 1.831 11.656 12.401 23/3/07 Sant Andreu Pla de Millora Urbana del sector 1: Colorantes-Renfe, Subàmbit 2 Barcelona Sagrera alta Velocidad, S.A. 102.660 14.151 32.108 44.924 4.498 6.978 81.351 9.039 712 305 30/11/07 Sant Andreu Pla de Millora Urbana del sector Entorn de la Sagrera Barcelona Sagrera alta Velocidad, S.A. 310.347 46.232 89.739 99.719 56.991 17.667 206.974 64.436 1.338 642 20/7/07 Sant Martí Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers de Lope de Vega, de Bilbao i els passeigs del Taulat i de Garcia Faria Ajuntament de Barcelona 10.564 2.177 5.854 2.533 10.000 20/7/07 Sant Martí Pla de Millora Urbana per a l’ordenació dels terrenys situats a la plaça d’Ernest Lluch, 5 Consorci de la Zona Franca de Barcelona 6.952 4.044 2.908 24.190 16.125 21/12/07 Eixample Pla de Millora Urbana d’edifici plurifamiliar entre mitge- res en el carrer Castillejos, 245 Perímetro XXI, S.L. 136 136 818 20/7/07 Sants- Montjuïc Pla de Millora Urbana per a la reordenació volumètrica de la parcel·la número 2 del projecte de reparcel·lació del Pla de Millora Urbana Porta firal (per a la construc- ció del nou edifici comercial Bauhaus) Bricom, S.A. 4.079 4.079 8.900 21/12/07 Sants- Montjuïc Pla de Millora Urbana en el sector 1 àmbit A de la Modificació del Pla General Metropolità de Can Batlló- Magòria Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir Ii, S.L. 15.729 15.729 67.947 671 179 Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 78MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 30/11/07 Sants- Montjuïc Pla de Millora Urbana al sector 10 de la Modificació del Pla General Metropolità de la transformació de la Marina de la Zona Franca Inmobiliaria Urbis, S.A. 70.044 35.057 21.307 11.522 2.158 115.018 41.743 755 683 28/9/07 Sants- Montjuïc Pla de Millora Urbana per a l’ordenació de la dotació d’habitatges per a joves, situada al carrer de l’Encuny, 7 Societat Proviure Czf, S.L. 1.125 1.125 8.000 115 20/7/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla de Millora Urbana en l’àmbit de la finca del carrer de Lleó XIII, 31 Mallet, S.L. (Representant: Vicente Coll Ros) 2.063 2.063 1.028 28/9/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla de Millora Urbana d’ordenació de volums i assenyalament d’alineacions i rasants, als carrers de Capella de Can Caralleu, 7b i al passatge de les Torretes, 3-5-7-9 Werfen, S.L. 2.724 2.550 174 2.724 34 23/3/07 Gràcia Pla de Millora Urbana per a l’ordenació volumètrica del solar a la cantonada de l’avinguda del Coll del Portell, 77-79, amb els carrers de la Baixada de la Glòria, 47 i de Sostres, 14-16 Metro 3, S.A. 862 862 2.378 30 28/9/07 Sant Andreu Pla de Millora Urbana d’ordenació de volums de la finca del carrer de Biscaia, entre l’avinguda de la Meridiana i els carrers de Palència i de Bofarull Renta Corpora- ción Real Estate On, S.A.U. 1.565 918 647 6.936 2/2/07 Sant Martí Modificació del Pla de Millora Urbana al sector de la Mar Bella Ajuntament de Barcelona (Barcelona Ser- veis Municipals, S.A.) 28.091 859 10.194 17.037 15.250 26/10/07 Ciutat Vella Pla Especial d’Ordenació de l’àmbit del passeig dels Til·lers, en el marc dels estudis del Parc de la Ciutadella Ajuntament de Barcelona 66.530 62.542 3.988 20/7/07 Ciutat Vella Pla Especial Urbanístic de concreció de la titularitat pública del Teatre Arnau Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 715 715 28/9/07 Ciutat Vella Pla Especial Urbanístic per a la concreció del tipus d’equipament i de les condicions d’edificació de la finca situada al carrer del Doctor Font i Quer, 9-11 Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 3.989 3.989 2.700 20/7/07 Ciutat Vella Pla Especial d’adequació, a nou equipament administratiu, de la finca ubicada al passeig de Lluís Companys, 7 Síndic de Greuges de Catalunya 577 577 3.204 2/2/07 Eixample Pla Especial Urbanístic per a l’assignació de l’ús i de les condicions d’edificació de l’equipament ubicat a l’illa delimitada pels carrers de Roger de Flor, de Rosselló i pel passeig de Sant Joan Ajuntament de Barcelona (Proeixample, S.A.) 877 877 23/3/07 Eixample Pla Especial Urbanístic per a la concreció i l’ordenació d’un equipament al carrer del Comte Borrell, 305 Ajuntament de Barcelona (Proeixample, S.A.) 476 476 1.882 Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 79MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 20/7/07 Eixample Pla Especial Urbanístic d’ordenació de l’equipament docent situat als carrers de la Indústria, 82-88, i de Sardenya, 368-378 (CEIP Fructuós Gelabert) Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya - ICS Equipaments S.A.U. - Gisa 3.833 3.833 7.030 20/7/07 Sants- Montjuïc Pla Especial Urbanístic de determinació de la titularitat pública i assignació d’usos a la finca situada al carrer del Roser, 15 Ajuntament de Barcelona 257 257 880 23/3/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla Especial Urbanístic de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del parc d’atraccions del Tibidabo Ajuntament de Barcelona (Barcelona Ser- veis Municipals, S.A.) 93.547 93.022 525 21.581 21/12/07 Horta- Guinardó Pla Especial Urbanístic d’ordenació de l’equipament sanitari a la parcel·la del carrer de la Murtra, 130-140 Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya 1.684 1.684 20/7/07 Nou Barris Pla Especial Urbanístic per al nou emplaçament del CEPA Oriol Martorell, ubicat en el carrer de Miguel Hernández, 45-45b Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya 4.585 4.585 5.216 20/7/07 Sant Andreu Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i la volumetria de l’equipament destinat a bibilioteca situat al carrer del Camp del Ferro Ajuntament de Barcelona 2.222 403 1.819 30/11/07 Sant Andreu Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana d’ordenació de l’equipament sanitari-assistencial al carrer d’Augus- to César Sandino, i de reconeixement d’alineacions del mateix carrer Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 1.509 1.509 4.950 23/2/07 Tota la ciutat Pla Especial del comerç no alimentari de Barcelona Ajuntament de Barcelona 21/12/07 Ciutat Vella Pla Especial Urbanístic d’ordenació i definició dels usos del subsòl de l’espai lliure confrontat a la plaça de Pau Vila, en l’entorn comprès entre els carrers de la Marquesa i del Doctor Aiguader Vallhermoso Divisió i Promo- ción, S.A.U. i Tricéfalo, S.A. 1.043 1.043 23/3/07 Eixample Pla Especial Urbanístic de protecció i concreció d’usos de part de la finca del carrer de Girona, 34 Unaper Cinc, S.L. 644 644 20/7/07 Sants- Montjuïc Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i de les condicions d’edificació de l’equipament destinat a centre de dia i residència per a persones amb discapacitat física a l’àmbit de la Marina, dins l’illa d’equipaments situada a la cruïlla dels carrers d’Ullde- cona i de Pontils Associació Esclat 834 834 3.400 20/7/07 Sants- Montjuïc Pla Especial Urbanístic per a la definició de l’ús i de les condicions d’edificació de l’equipament situat al carrer Tres Pins, 31-35, i per a la concreció de les alineacions del vial en el front del carrer dels Tres Pins Institut Aspace Fundació privada 5.265 5.265 2.750 Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 80MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 23/2/07 Les Corts Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació de les instal- lacions esportives de les parcel·les propietat del club esportiu Laietà al carrer del Pintor Ribalta, 2-8 Club Esportiu Laietà 24.398 24.398 12.000 2/2/07 Les Corts Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació del recinte del col·legi Pare Manyanet, ubicat a l’illa delimitada pel carrer d’Entença, la Travessera de les Corts i els carrers del Prat d’en Rull i del Taquígraf Garriga Congregació Fills de la Sa- grada Familia 6.560 6.560 19.668 23/2/07 Les Corts Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació del recinte del Reial Club de Tennis Barcelona 1899 Reial Club de Tennis Barcelona 23.605 23.605 10.000 21/12/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació i concreció de les condicions d’ús i d’edificació de l’equipament docent a l’avinguda de la República Argentina, 85-89 (Escola Súnion) Cercle, S.A. 2.288 2.288 6.796 23/3/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació del recinte del col·legi Jesús-Maria situat a l’illa delimitada pel passeig de Sant Gervasi i els carrers del Lluçanès, dels Quatre Camins i de Jesús i Maria Comunitat de Religioses Jesús i Maria 36.669 248 3.313 5.394 27.713 22.000 2/2/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i or- denació de l’equipament Club Esportiu Arsenal, situat als carrers de Pomaret, 49-55 i d’Anglí, 90 Deportivo Squash Arsenal, S.L. 7.425 7.425 1.885 20/7/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla Especial Urbanístic d’ampliació de l’equipament docent situat en els carrers del Císter, 17-19, 21 i 23 i dels Dominics, 16 (Col·legi Canigó) Federación Entidades Inmo- biliarias, S.A. 4.199 4.199 4.312 23/3/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla Especial Urbanístic per a la precisió d’usos de l’edifici situat en el carrer de la Duquessa d’Orleans, 23-25 Valutxer, S.L. 379 379 1.138 2/2/07 Gràcia Pla Especial Urbanístic d’Ordenació i definició d’usos del subsòl a la plaça de la Laguna de Lanao, entre els carrers d’Aldea, de la Font del Remei i de Jaume Cabrera Gecopatrimoni, S.L. 1.290 1.290 20/7/07 Horta- Guinardó Pla Especial Urbanístic de concreció d’ús i ordenació volumètrica de l’equipament situat al carrer de Natza- ret, 67-81, Can Piteu Aditnalta, S.L. 7.162 443 6.719 3.360 20/7/07 Sant Andreu Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació i concreció de les condicions d’ús i d’edificació de l’equipament de l’Institut Guttmann, que inclou les finques de l’avingu- da Meridiana, 298-300, del carrer de Garcilaso, 49-75, i del Passatge del Doctor Torres, 14, 16, 18, 19 i 20 Fundació Institut Guttmann 3.434 3.434 17.804 20/7/07 Sant Andreu Pla Especial Urbanístic d’ordenació i definició d’usos del subsòl a la plaça de la Mainada, situada en la cruïlla dels carrers de Juan de Garay, de Biscaia i de Concepción Arenal Gecopatrimoni, S.L. 4.150 4.150 23/2/07 Ciutat Vella Modificació del Pla Especial de Reforma interior del sector oriental del centre històric de Barcelona en relació amb les finques del carrer dels Vigatans, 4 i del carrer del Civader, 3 Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 395 395 Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 81MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 23/3/07 Ciutat Vella Modificació del Pla Especial de Reforma interior del Raval a la plaça de la Gardunya i el seu entorn Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 37.644 16.672 6.777 4.579 9.616 9.200 26 67 26/10/07 Ciutat Vella Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del sector oriental del centre històric de Barcelona en la unitat d’actuació núm. 2 i del Pla Especial de Millora Urbana Duran i Bas Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 3.198 1.487 692 423 596 7.012 28/12/07 Ciutat Vella Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del Raval per a l’ajust d’alineacions viàries a les finques del carrer dels Tallers, 79 i 81, del carrer del Peu de la Creu, 17b-27 i del carrer de Xuclà, 1-5 Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella, S.A.) 2.411 2.411 5.310 1.328 23/2/07 Ciutat Vella Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del Raval a l’entorn de la plaça dels Àngels Ajuntament de Barcelona (Foment de Ciu- tat Vella,S.A.) 30.677 1.699 12.680 16.298 20/7/07 Ciutat Vella Modificació del Pla Especial d’ordenació urbanísti- ca de l’equipament de l’Hospital del Mar i Parc de Recerca Biomèdica Ajuntament de Barcelona (Institut Munici- pal D’assistèn- cia Sanitària) 52.920 3.220 3.268 46.412 102.850 26/10/07 Eixample Modificació del Pla Especial d’ordenació del recinte de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 20.048 20.048 81.116 2/2/07 Les Corts Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona del districte de Les Corts, en els àmbits del carrer de Mejía Lequerica, 35-55, plaça de la Concòrdia, 14-15 i del carrer del Remei, 5 Ajuntament de Barcelona 28/9/07 Les Corts Modificació del Pla Especial d’ordenació del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i Modificació Puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg del Districte de Les Corts (Element núm. 42) UniVersitat Politècnica de Catalunya 120.930 37.112 83.818 104.175 30/11/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació del Pla Especial Urbanístic d’ordenació del subsòl de la plaça de Josep Amat Ajuntament de Barcelona (BIMSA) 3.900 3.900 23/3/07 Gràcia Modificació del Pla Especial del Recinte de l’antic Hospital Militar - Parc Sanitari Pere Virgili (Sector Nord) Servei Català de la Salud (Catsalud) 30.838 352 30.486 400 4/5/07 Horta- Guinardó Modificació del Pla Especial de les Llars Mundet per a la ubicació d’una casa d’acollida per a nens amb càncer Diputació de Barcelona 11.616 3.647 7.969 9.543 4/5/07 Horta- Guinardó Modificació Puntual del Pla Especial d’ordenació de la Ciutat Sanitària i Universitària de la Vall d’Hebron Institut Català de la Salut 14.927 838 8.596 5.493 8.586 21/12/07 Ciutat Vella Modificació Puntual del Pla Especial d’equipament do- cent a la part baixa del barri gòtic a la parcel·la situada a la plaça del Duc de Medinaceli, 1-1 bis i carrer Nou de Sant Francesc, 29-31 Rosinva, S.A. 1.197 Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 82MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 20/7/07 Les Corts Modificació del Pla Especial d’ordenació dels terrenys de l’escola Thau, ubicada en l’avinguda d’Esplugues, 49-53 Finestrelles, S.A. 21.668 2.916 18.752 26/10/07 Sarrià- Sant Gervasi Modificació del Pla Especial d’ordenació del sector de la clínica Planas Cipsa i Insplasa 6.415 6.415 3.521 20/7/07 Gràcia Modificació del Pla Especial d’edificabilitat de la residència geriàtrica Seguí, situada en els carrers de la Mare de Déu de la Salut, 45-51 i de Sant Cugat del Vallès, 60-62 Mutuam - Mútua de Previsió Social 3.740 3.740 4.488 23/3/07 Nou Barris Modificació del Pla Especial de reforma interior de Porta per a l’ordenació i ajust d’alineacions en el camp de futbol de la Damm, al carrer de l’Escultor Ordóñez Patrimonio Inmobiliario, S.A. 7.646 652 610 6.384 6.384 23/3/07 Sant Martí Modificació del Pla Especial de concreció del tipus d’equipament i ordenació als carrers de Provençals, dels Pellaires, del Taulat i dels Ferrers Escola Grèvol, S.C.C.L. 2.905 2.905 8.000 23/3/07 Sant Andreu Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a la concreció i ordenació del sòl destinat a habitatge dotacional de l’àmbit de l’antiga Fabra i Coats, en la nau del carrer de Parellada, 7-13 Ajuntament de Barcelona (Bagursa) 1.629 1.629 5.500 100 30/11/07 Ciutat Vella Pla Especial Integral i de Millora Urbana de l’edifici situat a la via Laietana, 49, cantonada amb el carrer Comtal, 37, i la parcel·la situada entre aquest i els números 31, 33 i 35 del carrer Comtal Centclaus, S.L. 833 703 130 4.579 2/2/07 Sants- Montjuïc Pla Especial Integral per a la creació i ordenació de l’equipament del carrer Vila i Vilà, 99 (El Molino) Ociopuro, S.L. 282 282 2.346 23/3/07 Sarrià- Sant Gervasi Pla Especial Integral d’ordenació de la parcel·la dels carrers de Pomaret, 21, i de Margenat, 69-71 Kekova, S.L. 1.691 1.618 73 1.212 2/2/07 Horta- Guinardó Pla Especial Integral d’habitatge entre mitgeres, mantenint la façana catalogada, a la finca del carrer de Pedrell, 51 Mercedes Hernández 191 191 102 26/10/07 Sants- Montjuïc Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca Ajuntament de Barcelona 798.027 BIMSA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.; IMAS, Institut Municipal d’Assistència Sanitària. Dades de planejament Dades de superfície Dades de sostre Dades d’habitatge A p ro va ci ó d efi ni ti va D is tr ic te Treball P ro m o to r À m b it Z o na re si d en ci al Z o na in d us tr ia l V ia l Ve rd E q ui p am en t A lt re s si st em es H ab it at g es d o ta ci o na ls Z o na re si d en ci al A ct iv it at ec o nò m ic a E q ui p am en t A lt re s H ab it at g es d o ta ci o na ls H ab it at g es lli ur es H ab it at g es p ro te g it s H ab it at g es d o ta ci o na ls 83 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 Durant l’any 2007, el Gabinet d’Estudis Urbanístics ha dut a terme treballs de molt diferent índole, alguns dels quals són la continuació d’aquells que es van iniciar en etapes anteriors. Els més destacats, agrupats temàticament, són els que es presenten a continuació. Àmbit metropolità El Gabinet ha continuat fent el seguiment del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), formulat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana, els treballs del qual han prosseguit durant l’any 2007. La documentació emesa el setembre i l’octubre de l’any 2007 per a la Ponència Tècnica encarregada de la seva redacció inclou una primera versió de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla. Aquestes normes estableixen determinacions per a l’àmbit que comprèn les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. En funció del grau de vinculació normativa de les seves determinacions, el PTMB estableix normes d’obligat compliment, directrius que tenen el caràcter de pautes d’actuació i recomanacions. Aurea Gallèn i Díaz, Directora del Gabinet d’Estudis Urbanístics Gabinet d’Estudis Urbanístics 9 84MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES de les propostes i estudiar les estratègies de futur. Aquest treball es va iniciar l’últim trimestre del 2007 amb el recull de les actuacions urbanístiques situades en el límit de llevant. Estudis de ciutat Una altra línia de treball iniciada durant l’any 2007 inclou els treballs dirigits a aprofundir en el coneixement de les característiques urbanístiques de la ciutat. Es tracta de tenir dades que permetin valorar la situació actual de la ciutat i la incidència de propostes urbanístiques de futur. Per una banda, interessa calcular els seus paràmetres urbanístics bàsics, com la intensitat edificatòria, l’ocupació, el grau de compacitat, la densitat, els estàndards urbanístics, etc. i, per l’altra, conèixer les característiques de diferents teixits de la ciutat, a través també dels seus paràmetres urbanístics, com a elements de referència en els processos de transformació urbanística i en la reflexió dels models de desenvolupament urbà. La realització d’aquests treballs és un dels aspectes inclosos dins el conveni de col·laboració subscrit entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els treballs, que estan portats a terme pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, inclouen Les normes s’estructuren en sis títols: I. Disposicions de caràcter general, II. Sistema d’espais oberts, III. Sistema d’assentaments, IV. Sistema d’infraestructures de mobilitat, V. Instruments de gestió supramunicipals i VI. Paisatge, i a més a més quatre disposicions transitòries. En el títol V cal destacar la delimitació, com a àmbit de planejament urbanístic plurimunicipal, del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que englobaria la totalitat dels municipis de l’àmbit del Pla General Metropolità del 1976, ampliat als municipis de les entitats metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta documentació, que s’ha analitzat especialment en allò que pugui afectar el planejament de Barcelona i la seva àrea metropolitana, constitueix un document de treball que es concretarà com a avanç de pla dins del primer semestre del 2008. Una altra manera d’aproximar-se a la realitat metropolitana de Barcelona ha estat per mitjà dels plans i projectes previstos en els límits del municipi, molt particularment en els de llevant (Besòs) i en els de ponent (Llobregat), àmbits en els quals es concentren actualment la majoria d’operacions importants de transformació per part de tots els municipis fronterers. La recopilació i transcripció sobre una base comuna de totes les actuacions en execució o en previsió permet tenir una visió del grau de coherència 85MEMÒRIA 2007 Àmbit internacional Amb la intenció de potenciar la presència de la ciutat de Barcelona a l’estranger i de difondre les seves propostes urbanístiques, la ciutat va respondre a la invitació formulada per l’organització de l’Expo 2010 de Xangai que té com a tema central les ciutats i la qualitat de vida urbana, Better cities, better lives, presentant dos exemples de bones pràctiques urbanes amb les quals va optar a participar en l’exposició que tindrà lloc en una àrea específica del recinte de l’Expo. Els dos casos presentats per Barcelona: Poblenou-22@Barcelona, “el districte de la innovació” i el de Ciutat Vella, “el centre històric de Barcelona”, competeixen amb projectes de ciutats de tot el món com a bons exemples de com construir la ciutat habitable. El Gabinet ha coordinat i ha fet el seguiment de les tasques d’elaboració de la documentació que cal presentar i ha fet d’enllaç amb els representants de l’Expo de Xangai juntament amb el Departament de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona. La difusió de les propostes urbanístiques de la ciutat s’ha traduït també en nombroses presentacions a grups de visitants especialitzats que arriben a la nostra ciutat, molts dels quals han estat atesos pel Gabinet durant l’any 2007. també la creació de les bases d’un sistema d’informació geogràfica que permeti disposar de la distribució espacial dels paràmetres urbanístics de la ciutat. Des de la signatura del conveni, el 3 d’agost del 2007, s’han calculat els paràmetres bàsics del teixit corresponent a l’Eixample. El Gabinet ha realitzat les tasques de formalització i seguiment del Conveni i, a més, les de completar el càlcul dels paràmetres urbanístics amb aquells que es refereixen al potencial edificable segons el planejament vigent mentre que el Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC ha realitzat el treball en relació amb les dades cadastrals de sostre i habitatges existents. Es preveu que aquest treball tingui continuïtat amb la formalització d’un nou conveni que podrà tenir una durada bianual. El Gabinet ha col·laborat també amb altres departaments del Sector elaborant estudis i documentació necessaris per a la preparació de propostes urbanístiques. En concret, en col·laboració amb la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures es va iniciar a finals del 2007 un estudi dels sòls d’equipament de la ciutat, necessari per a la formulació de la Modificació del PGM per a la definició d’àrees subjectes a l’exercici de drets de tempteig i retracte en àmbits qualificats com a sistemes, actualment en tràmit. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 86MEMÒRIA 2007 Àmbit jurídic Durant l’any 2006 es va portar a terme un treball d’anàlisi dels conceptes i les remissions legals contingudes als articles de les normes urbanístiques del PGM i d’actualització d’aquests d’acords amb la legislació urbanística vigent a Catalunya i al municipi de Barcelona, en particular. Com a conseqüència de l’aprovació durant l’any 2007 de la Llei estatal del sòl i del conseqüent Decret de mesures urgents en matèria urbanística per adequar la Llei d’urbanisme al marc normatiu estatal, tenint en compte també la recent aprovació a Catalunya de la Llei del dret a l’habitatge, ha estat necessari actualitzar de nou el treball realitzat per adequar les normes urbanístiques del PGM a la regulació urbanística vigent. El document elaborat, sense valor normatiu, refon també totes les modificacions normatives aprovades amb posterioritat al PGM-76, d’aplicació al municipi de Barcelona, i conté les remissions als textos legals vigents i les observacions pertinents en relació amb els conceptes que han esdevingut obsolets. En aquest àmbit, també s’han realitzat tasques de suport a l’Arquitecte en Cap en el treball de creació de les Comissions de Projectes i d’Arquitectura. Durant l’any 2007, el Gabinet ha prosseguit les seves tasques en relació amb la participació de Barcelona a la Xarxa Europea de Ciutats Saludables. El Healthy Cities Project depèn de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i té com a objectiu aconseguir que la salut i el benestar de les persones estiguin presents en les polítiques urbanes dels governs, organitzacions i comunitats locals. A la fase IV d’aquest projecte (2003-2007), el treball de les ciutats participants, entre elles Barcelona, es va centrar en tres temes específics: planejament urbà saludable; avaluació de l’impacte en la salut, i envelliment saludable. El Gabinet és el responsable de preparar l’informe anual de seguiment i l’avaluació dels progressos que la ciutat fa en relació amb els temes que configuren els objectius de la fase en qüestió, en concret en relació amb el planejament urbà saludable, i també d’assistir a les reunions de la WHO European Network, que es va dur a terme durant el mes de juny de l’any 2007 a la ciutat de Milà. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES MEMÒRIA 2007 Estudis morfològics El desenvolupament per sectors de l’àmbit de la Marina de la Zona Franca ha fet necessari la realització d’estudis volumètrics, assajos d’ordenació, etc., per tal d’orientar els treballs d’ordenació dels diferents sectors i de garantir la coherència entre ells, com ara per a definir els elements amb funcions estructurants del conjunt. Aquest treball, desenvolupat en part durant l’any anterior, ha prosseguit amb l’elaboració de la documentació gràfica que sintetitza les propostes ja concretades i les estratègies acordades amb els diferents equips tècnics redactors dels Plans de Millora Urbana dels diferents sectors. Difusió de les propostes urbanístiques Finalment, des del Gabinet es realitza també una tasca de suport a la Direcció d’Urbanisme en el terreny de la difusió de les actuacions urbanístiques de la ciutat. Així, s’ha realitzat un treball d’elaboració d’informació i col·laboració en la coordinació de continguts de publicacions i d’elaboració d’infografia per a conferències i articles. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES87 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES88MEMÒRIA 2007 Estudis de morfologia urbana Estudis de planejament general Gabinet d’Estudis Urbanístics Organigrama Estructura organitzativa del Gabinet d’Estudis Urbanístics, juliol de 2006. Suport jurídic 89MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Suport a districtes, sectors o altres en temes relatius a intervenció o projectes en edificis de propietat municipal (catalogats o no), redactant estudis previs, avantprojectes, bases de concursos, etc. • Control i assessorament en les solucions de les afectacions a espais urbans de tots els temes actualment en marxa pel que fa als transports a la ciutat: metro, ferrocarrils, tramvia, bus, bici, etc., redactant estudis previs, avantprojectes, projectes bàsics, bases de concursos, etc., en col·laboració directa amb les institucions implicades (Generalitat de Catalunya, GISA –Gestió d’Infraestructures, S.A.–, Transports Municipals de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità, etc.). • Redacció d’estudis previs, avantprojectes, bases de concursos, etc. d’espais públics per encàrrec de districtes, sectors o altres. • Participació en temes que afecten l’espai públic, com ara la Comissió Cívica de la Bicicleta. • Gestió i control de la implantació del mobiliari urbà, relació amb el concessionari del mobiliari, preparació del nou contracte, elaboració del catàleg del mobiliari, etc. • Col·laboració amb la Direcció de Cooperació Internacional i Solidaritat de l’Ajuntament en temes que requereixen assessoria relativa a l’edificació, el patrimoni monumental o l’espai públic. • Catàleg de l’Art Públic de Barcelona. Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans El Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans és el resultat de la unificació, en l’actual organigrama, de dos departaments anteriors (el d’Arquitectura i el de Projectes Urbans). El Departament depèn directament de la Direcció d’Urbanisme. Les principals tasques que té encomanades són les següents: • Projecte, gestió i direcció d’obres de cinc contractes de manteniment: 1. Manteniment d’edificis artístics (Casa Vella, Palauet Albéniz i altres). 2. Manteniment del monestir de Pedralbes. 3. Manteniment dels monuments de la ciutat. 4. Manteniment del Park Güell. 5. Manteniment dels elements ornamentals. • Projecte, gestió i direcció d’obres dels projectes d’inversió que es fan cada any al monestir de Pedralbes. • Gestió i seguiment dels projectes d’inversió que es fan a la Casa Vella en col·laboració amb la Gerència de Serveis Generals. • Projectes constructius, gestió i direcció d’obres dels nous monuments que es fan a la ciutat. • Suport al Consell Assessor d’Escultures en la preparació de la documentació prèvia a les reunions. 90MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Projectes Urbans 2007 Treball Categoria Subtipus Districte Promotor Urbanització de l'espai públic afectat pel perllongament de la L5 del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) Urbanització Projecte bàsic Més d'un districte GISA Urbanització de l'espai públic afectat pel perllongament de la L3 del FMB Urbanització Projecte bàsic Nou Barris GISA Urbanització de l'espai públic afectat per l'adaptació a la normativa d'accessibilitat de les estacions de la L1 del FMB Urbanització Projecte bàsic Més d'un districte GISA Urbanització de l'espai públic afectat per l'adaptació a la normativa d'accessibilitat de les estacions de la L3 del FMB Urbanització Projecte bàsic Més d'un districte GISA Urbanització de l'espai públic afectat per l'adaptació a la normativa d'accessibilitat de les estacions de la L4 del FMB Urbanització Projecte bàsic Més d'un districte GISA Urbanització de l'espai públic afectat per l'adaptació a la normativa d'accessibilitat de les estacions de la L5 del FMB Urbanització Projecte bàsic Més d'un districte GISA Urbanització de l'espai públic afectat per l'adaptació a la normativa d'accessibilitat de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Urbanització Projecte bàsic Més d'un districte GISA Urbanització del passeig Mirador de les Aigües Tram 1 Les Corts Urbanització Projecte executiu i obra Les Corts Agbar-Parc Collserola Urbanització del passeig Mirador de les Aigües. Passera Sarrià-Vallvidrera Tram 2 Urbanització Projecte executiu i seguiment de l'obra Sarrià BIMSA Urbanització del passeig Mirador de les Aigües. Funicular Blau Tram 4 Urbanització Projecte executiu i seguiment de l'obra Gràcia-Horta Parc Collserola Urbanització del passeig Mirador de les Aigües. Passera Horta-Cerdanyola Tram 7 Urbanització Projecte executiu i seguiment de l'obra Horta BIMSA Accessos del passeig Mirador de les Aigües Estudis previs Avantprojecte Sarrià-Gràcia-Horta Urbanisme Urbanització del carrer Mercè Rodoreda Urbanització Projecte bàsic Sarrià Col·legi Sant Gregori Obertura del carrer Josep Maria Florensa Urbanització Estudis previs Sarrià Urbanisme/Mútua Universal Projecte de remodelació del passatge Blada Urbanització Projecte executiu Sarrià Districte de Sarrià Urbanització UA2 del Pla Especial del sector del carrer del Foc, carrer dels Ferrocarrils Catalans i carrer de la Mare de Déu del Port Urbanització Projecte executiu Sants Iniciativa privada Bolyme94 Urbanització del carrer Natzaret i del carrer Samaria Urbanització Projecte executiu Horta Iniciativa privada Aplus-Sante España, S.L. Urbanització de la prolongació del passeig dels Castanyers Urbanització Projecte executiu Horta Iniciativa privada Fundació Gaspar Espuña-Districte d'Horta Urbanització del solar del carrer Biscaia entre l'avinguda Meridiana i el carrer de Palència Urbanització Projecte bàsic Sant Andreu Iniciativa privada Renta Urbanització del camí antic de València i zona enjardinada entre els carrers Bilbao i Espronceda (fase 2) Urbanització Projecte executiu Sant Martí UA9 Urbanització dels interiors de la unitat d'actuació 13 PERI Diagonal-Poble Nou carrers Fluvià, Pujades, Provençals i Pallars Urbanització Projecte executiu Sant Martí UA13 Urbanització dels espais públics exteriors del nou Institut Dexeus (carrer de Sabino Arana i avinguda de Carles III) Urbanització Projecte executiu Les Corts Carmel Corporación 2000, S.L. Restauració del trencadís de les parets laterals de l'escala principal del Park Güell Restauració Projecte executiu Gràcia Urbanisme Barana de platines i malla d'acer inoxidable a l'escala principal del Park Güell Obra nova Projecte executiu Gràcia Urbanisme Reconeixement de les discontinuitats del subsòl del Park Güell Estudi Gràcia Urbanisme 91MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Intervenció en el camí de pujada a les Tres Creus del Park Güell Projecte executiu Gràcia Urbanisme Projecte d'il·luminació del passeig de les Palmeres del Park Güell Gràcia Urbanisme Estudi i proposta d'usos de la casa Burès Estudi Eixample Urbanisme Restauració de l'enteixinat gòtic de la planta noble de l'Ajuntament de Barcelona Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Reforç estructural del forjat existent damunt de l'enteixinat gòtic de la planta noble de l'Ajuntament de Barcelona Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Documents de treball per a la redacció del Pla Director de la Casa Vella de l'Ajuntament Estudi Ciutat Vella Urbanisme Col·locació del nou paviment al saló de Cròniques de la Casa Vella de l'Ajuntament de Barcelona Obra nova Ciutat Vella Urbanisme Restauració integral de la Font de Diana Estudi Obra Eixample Urbanisme Restauració de la font escultòrica Nens cavalcant peixos Estudi Obra Eixample Urbanisme Nova instal·lació i restauració del Monument-font als Sanpere Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme-TMB Restauració de la font del Geni Català Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme Restauració del monument a Galceran Marquet Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme Restauració del conjunt escultòric als màrtirs de la independència Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme Restauració del Paviment Miró Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme Restauració del projecte artístic Mundets 01 Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme Restauració i col·locació en una nova ubicació del conjunt escultòric Cérvols Projecte Obra Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme Restauració integral del conjunt Transparent el paisatge Projecte Obra Sants-Montjuïc Urbanisme Restauració integral del monument Fenixia Projecte Obra Sants-Montjuïc Urbanisme Restauració de les fonts dels jardins de Tamarita Projecte Obra Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme Restauració de la Font de la Violetera Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme-TMB Restauració del centre cívic de Can Déu (fase setena): planta baixa i façana Projecte reformat Obra Les Corts Les Corts Projecte de restauració del saló de Plens de la seu del districte de Les Corts Projecte Obra Les Corts Les Corts Projecte de restauració integral de les cobertes de Can Puig Projecte Obra Fora de districte Agència de Salut Pública Restauració integral de tot el conjunt escultòric i reforç estructural de la cascada del parc de la Ciutadella Projecte Estudi Ciutat Vella Urbanisme Estudis previs per a la reconstrucció de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc Avantprojecte Reposició Sants-Montjuïc Urbanisme Projecte d'execució de reforma de la segona planta del Palau del Marquès de Lió com a seu provisional del Centre de Disseny de Barcelona Obra de reforma Projecte executiu Ciutat Vella ICUB Adequació de la planta primera del Palau del Marquès de Lió com a seu provisional del Centre de Disseny de Barcelona Control Instal·lacions Ciutat Vella ICUB Estudi d'identificació i anàlisi resistent dels forjats del Palau del Marquès de Lió Control Estudi Ciutat Vella ICUB Urbanització del passeig de Pau Casals Urbanització Avantprojecte Sarrià-Sant Gervasi SABA Obra de reforç estructural i reparació de les façanes de l'edifici Torre de la Catalana de Gas Obra de reforma Direcció d'obra Sant Martí Urbanisme Il·luminació del claustre i les façanes exteriors de l'Hospital de la Santa Creu Condicionament Projecte executiu Ciutat Vella Ciutat Vella Projectes Urbans 2007 Treball Categoria Subtipus Districte Promotor 92MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Espai Venopuccio assistida de Baluart Condicionament Ciutat Vella Agència de Salut Pública Urbanització de la plaça pública del carrer Dante Alighieri Urbanització Control del projecte i de l'obra Horta-Guinardó FBEX Urbanització del nou espai entre el carrer de Sant Pere Més baix i el carrer Calders, els jardins del Pou de la Figuera Urbanització Projecte executiu Ciutat Vella Foment de Ciutat Vella Urbanització PMU de la concreció d'alineacions del carrer Joncar,15-24 i de l'ordenació volumètrica del carrer Joncar, 21-23 i del carrer de Marià Aguiló, 104-106 Urbanització Projecte executiu Sant Martí Junta de Compensació Projecte bàsic i d'execució de l'aparcament subterrani del carrer de Galícia Aparcament subterrani Projecte executiu Sant Andreu BSM Projecte bàsic d'aparcament subterrani de la plaça de Josep Amat Aparcament subterrani Projecte bàsic Sarrià-Sant Gervasi BSM Projecte d'intervencions de l'adequació de la cota 500 al parc d'atraccions del Tibidabo Projecte executiu Adequació Sarrià-Sant Gervasi BSM-PATSA Projecte de l'obra civil de la instal·lació de la muntanya russa al parc d'atraccions del Tibidabo Projecte executiu Instal·lacions Sarrià-Sant Gervasi BSM-PATSA Projecte bàsic de l'aparcament subterrani de la plaça Margarida Xirgu Projecte bàsic Control del projecte Sants-Montjuïc BSM Projecte d'urbanització del nou parc de la Unitat Projecte executiu Control del projecte Horta-Guinardó URAZCA Aparcaments Aparcament de la plaça Laguna de Lanao Projecte executiu Control del projecte Gràcia GECOINSA Aparcament del carrer Arenys Avantprojecte Control Horta-Guinardó Agència del Carmel Manteniment ordinari del conjunt monumental del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Manteniment Les Corts Urbanisme Projecte de la proposta arquitectònica i disseny expositiu de l'exposició Barcelona Propera a l'edifici Fòrum Espai expositiu Sant Martí Urbanisme Projecte de rehabilitació del cos de l'arxiu i de la torre Sant Rafael del monestir de Pedralbes Rehabilitació Les Corts Urbanisme Projecte de restauració integral i recuperació de l'espai de la cel·la de Santes Creus-Sor Anzizu Restauració Les Corts Urbanisme Restauració de la tomba de la reina (segona fase) del monestir de Pedralbes Restauració Les Corts Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida Projecte de l'obra de la construcció parcial i la formació de cobertes al carrer Teodor Roviralta, 29-31 Construcció Control de l'obra Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme Contracta ordinària de reparació i conservació dels edificis i les instal·lacions artístiques Conservació Contracta Urbanisme Restauració dels elements ornamentals de tancament daurats dels salons de Cròniques, Consolat del Mar i de la Ciutat de l'Ajuntament Restauració Ciutat Vella Urbanisme Arranjament de les humitats del pati gòtic i posterior restauració del parament d'aquest pati de l'edifici del carrer Paradís, 10 Reparació Ciutat Vella Urbanisme Treballs de remodelació del despatx annex al Quixot i del despatx de treball de l'alcalde, a l'Ajuntament Remodelació Ciutat Vella Urbanisme Restauració de la porta d'accés gòtic del carrer Ciutat, a l'Ajuntament Restauració Ciutat Vella Urbanisme Estudi de la muralla i la torre medieval de Bellesguard Estudi Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme Projectes Urbans 2007 Treball Categoria Subtipus Districte Promotor 93MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Restauració integral de la font de Santa Maria, dita dels Senyors Restauració Ciutat Vella Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida Informe sobre les obres que s'han de portar a terme a la caserna de Sant Agustí Informe Ciutat Vella Urbanisme Seguiment i informe del desmuntatge de les peces de la façana de l'edifici de la Lactància Seguiment Eixample Urbanisme Seguiment i informe del desmuntatge de les peces de la façana de l'edifici del Laberint d'Horta Seguiment Horta-Guinardó Urbanisme Control dels estudis històrics, arqueològics i analítiques dels treballs que s'han de realitzar a l'enteixinat gòtic de les plantes nobles de l'Ajuntament Control Ciutat Vella Urbanisme Recuperació i seguiment dels materials constructius de pedra de Mont juïc, material ceràmic, etc., procedents d'enderrocs i excavacions arqueològiques Control Ciutat Vella-Gràcia-Horta Urbanisme Restauració de la font d'Ignasi Iglesias Restauració Sant Andreu Urbanisme Tipografia afegida al mur del Fossar de la Pedrera Condicionament Sants-Montjuïc Urbanisme Estudi de l'emplaçament de l'escultura Els castellers Estudi Estudi de la urbanització del carrer Fluvià dins l'entorn de Palo Alto Sant Martí Inscripció de tres europeistes al monument de la plaça d'Europa Condicionament Sants-Montjuïc Restauració de l'edifici i les façanes del carrer de Barcelona L'Habana, Cuba Rehabilitació Projecte executiu Cuba Ajuntament de Barcelona Rehabilitació del soterrani del monument a Colom Rehabilitació Projecte executiu Ciutat Vella Turisme BCN Rehabilitació de la xemeneia de Ceràmiques Vicens Rehabilitació Projecte executiu Les Corts Urbanisme Construcció de la base per a l'escultura Kolonihaven de E. Miralles Obra nova Projecte executiu Les Corts Urbanisme Obra civil de les instal·lacions de càmeres frigorífiques al Palauet Albéniz Obra nova Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Rehabilitació de l'espai túnel per al servei del Palauet Albéniz Rehabilitació Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Rehabilitacions vàries a la planta soterrani del Palauet Albéniz Rehabilitació Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Rehabilitació dels serveis al jardí del Palauet Albéniz Rehabilitació Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Rehabilitació de la porta d'accés de l'avinguda de l' Estadi al Palauet Albéniz Rehabilitació Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Rehabilitació de la cúpula de la capella lateral de la capella de la Ciutadella Rehabilitació Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Rehabilitació de la tanca del Parc de la Ciutadella - carrer Pujades Rehabilitació Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Rehabilitació dels bancs de marbre de la plaça davant del Parlament de Catalunya Rehabilitació Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Instal·lacions complementàries a les escales Fontseré Rehabilitació Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Rehabilitació de la zona d'accés del Parc de l'Oreneta Rehabilitació Projecte executiu Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme Reparacions de les instal·lacions de la residència d'oficials al castell de Montjuïc (edifici antic) Reparació Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Reparació de les balustrades ornamentals del Parc de Montjuïc Reparació Projecte executiu Sants-Montjuïc Urbanisme Reparació de les baranes al Parc del Clot Reparació Projecte executiu Sant Martí Urbanisme Reparació de la base de l'escultura Barcelona Head Reparació Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Reparació de la balustrada de la plaça de Catalunya Reparació Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Reparació dels bancs del passeig del Born Reparació Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Rehabilitació d'elements de fosa del passeig de Lluís Companys Reparació Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme Estudi d'estabilitat dels talusos del Teatre Grec Estudi Sants-Montjuïc Urbanisme Projectes Urbans 2007 Treball Categoria Subtipus Districte Promotor 94MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Projecte executiu del sector de l'entorn del carrer d'Esteve Terrades Urbanització Projecte executiu Gràcia Urbanisme Projecte executiu del carrer d'Esteve Terrades entre el carrer de Josep Jover i l'avinguda de Vallcarca Urbanització Projecte bàsic Gràcia Urbanisme Projecte executiu entorn de la nova Clínica Quiron entre la plaça d'Alfons Comín, el carer d'Esteve Terrades i la Ronda de Dalt Urbanització Projecte executiu Gràcia Bagursa Remodelació de la Ronda del Mig - Ronda General Mitre - Travessera de Dalt (tram entre Via Augusta i Balmes) Urbanització Avantprojecte Sarrià-Sant Gervasi BIMSA Remodelació de la Ronda del Mig - Ronda General Mitre - Travessera de Dalt (tram entre Via Augusta i Balmes) Urbanització Avantprojecte Gràcia BIMSA Remodelació de la Ronda del Mig - Ronda General Mitre - Travessera de Dalt (tram entre els carrers Homer i Puig-reig Urbanització Avantprojecte Sarrià-Sant Gervasi BIMSA Remodelació de la Ronda del Mig - Ronda General Mitre - Travessera de Dalt (tram entre el carrer Puig-reig i el carrer Balmes i l'aparcament subterrani, plaça de Josep Amat) Urbanització Avantprojecte Sarrià-Sant Gervasi BIMSA Urbanització del passeig Marítim de la Barceloneta Urbanització Projecte executiu Ciutat Vella Port de Barcelona Remodelació del passeig Joan de Borbó (tram final) Urbanització Projecte executiu Ciutat Vella Port de Barcelona Entorn de l'edifici Vela Urbanització Projecte executiu Ciutat Vella Port de Barcelona Plaça pública situada entre els carrers Gavà i Rossend Arús Urbanització Seguiment de l'obra Sants-Montjuïc Arquitectura Catalana, S.A./Bagursa Tal Al-Hawa Market Gaza, Palestina Edificació Projecte bàsic Cooperació internacional Ajuntament de Barcelona - Ajuntament de Gaza Barri d'East Al-Nasser Gaza, Palestina Urbanització Direcció d'obra Cooperació internacional Ajuntament de Barcelona- Ajuntament de Gaza Reconstrucció del centre cultural Ntsindya de Maputo, Moçambic Restauració Avantprojecte Cooperació internacional Ajuntament de Barcelona- Ajuntament de Maputo Urbanització de la rambla Samora Machel de Maputo, Moçambic Urbanització Estudis previs Cooperació internacional Ajuntament de Barcelona- Ajuntament de Maputo Urbanització de l'espai públic afectat per l'adaptació a la normativa d'accessibilitat i les millores d'evacuació de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Urbanització Projecte bàsic Més d'un districte GISA Urbanització del Parc de Roquetes afectat per la nova estació de metro Roquetes Urbanització Projecte executiu Nou Barris GISA Urbanització del Parc de Trinitat afectat pel nou intercanviador de metro Trinitat Nova Urbanització Projecte executiu Nou Barris GISA Urbanització de la plaça d'André Malraux afectada pel nou intercanviador de metro Arc de Triomf Urbanització Projecte executiu Eixample GISA Urbanització de la plaça Joaquim Folguera afectada pel nou intercanviador de metro amb L9 Urbanització Avantprojecte Sarrià GISA Urbanització de la plaça Urquinaona afectada pel nou intercanviador de metro Urbanització Avantprojecte Eixample GISA Urbanització de la plaça de Sants afectada pel nou intercanviador de metro Urbanització Avantprojecte Sants-Montjuïc GISA Urbanització de la plaça de Gal·la Placídia afectada per la remodelació de l’estació de Gràcia Urbanització Avantprojecte Sarrià GISA Implantació de la xarxa Bicing Instal·lació Execució Més d'un districte BSMSA Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística, S.A.; BIMSA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.; BSMSA, Barcelona de Serveis Municipals, S.A.; GISA, Gestió d’Infraestructures, S.A.; UA, Unitat d’Actuació; PERI, Pla Especial de Reforma Interior; PMU, Pla de Millora Ubana; TMB, Transports Municipals de Barcelona; ICUB, Institut de Cultura de Barcelona. Projectes Urbans 2007 Treball Categoria Subtipus Districte Promotor 95MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Difusió de www.bcn.cat/artpublic A) S’han introduït els Itineraris, una eina nova de dinamització del web, mitjançant la qual un especialista proposa al navegant un recorregut per la ciutat a través d’una selecció del conjunt de peces que integren el Catàleg d’Art Públic. Són accessibles al web: • Història de l’escultura catalana a Barcelona. • Escultura contemporània internacional a Barcelona (1980-2000). B) Postals i calendari. L’art a l’espai públic on line Les millores i els resultats aconseguits en el projecte de l’Art Públic de Barcelona al llarg de l’any 2007 es poden comprovar en tres aspectes: continguts, difusió i recerca. Continguts del web: manteniment i millora L’actualització de les dades ha passat, en primer lloc, pel fet de posar al dia constantment la bibliografia que acompanya cada peça; en segon lloc, aportant-hi nous comentaris al mateix temps que s’han revisat les cròniques i se n’han redactat de noves. S’han introduït 786 noves peces repartides en les següents línies temàtiques: • Escultures/obres d’art públic al Fòrum i altres indrets de la ciutat. • Plaques. • Monuments als cementiris. • Xarxa de transport. • Arbres de memòria. • Monuments desapareguts. 96MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Recerca Presentacions públiques en aforaments científics: • El museo virtual del Arte Público de Barcelona: Madrid, Máster en Museología, Universidad Complutense, maig del 2007. • El Arte público como elemento de regeneración urbana: Barcelona, Seminario del Doctorado de Calidad, Espacio Público y Regeneración Urbana: Arte y Sociedad, Universitat de Barcelona, juny del 2007. • Arte público en la reconversión de los vacíos urbanos: Barcelona, Lisboa, Simposi Internacional, Vazios Urbanos, Istec, juliol del 2007. • Producción, gestión y conservación del arte público en Barcelona: Barcelona, Waterfronts of Art International Conference V, Can Fabra, setembre del 2007. El Sector d’Urbanisme i Infraestructures va rebre el premi Ignasi de Lecea pel desenvolupament del sistema d’informació de l’art públic de Barcelona a través de www.bcn.cat/artpublic. El premi fou atorgat pel Centre de Recerca Polis de la Universitat de Barcelona. Amb motiu de la celebració del Vè Congrés Internacional Waterfronts of Art (setembre del 2007), organitzat aquesta vegada pel Centre de Recerca Polis, de la Universitat de Barcelona, i el Sector d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament e Barcelona, es va editar una guia de l’Art Públic del districte de Sant Andreu. Aquesta guia ha de servir de base per a la confecció de dos itineraris dedicats al barri de Sant Andreu. 97MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES L’any 2007 només es van fer tres comissions: l’A33, la B27 i la C26, amb els projectes, les dates, el districte i els arquitectes autors que s’indiquen tot seguit. Comissions de Qualitat Les Comissions de Qualitat, que estan presidides pel Comissionat d’Infraestructures i Urbanisme, són gestionades pel Departament d’Arquitectura i Projectes. Això comporta la preparació en cada Comissió de l’ordre del dia, la gestió de la Comissió, la preparació de la documentació i la redacció de les actes corresponents. Projecte Districte Comissió Data Arquitecte autor Escola de vela Sant Martí A33 7/03/07 Humbert Costas i Jaume Blanco (Mestura arquitectura) Escola d’activitats subaquàtiques Sant Martí A33 7/03/07 Jordi Vinyoles i David Simon Seu d’RBA Editores al Campus Audiovisual Diagonal/Roc Boronat Sant Martí A33 7/03/07 Oriol Bohigas Residència per a persones disminuïdes al carrer Llull, 163 Sant Martí A33 7/03/07 Alfred Arribas Habitatges dotacionals al carrer Tànger Sant Martí A33 7/03/07 Ramon Sanàbria Edifici d’oficines i hotel al carrer Llacuna Sant Martí A33 7/03/07 Santiago Bergnes Equipament sanitari a les antigues cotxeres de l’avinguda Borbó Nou Barris B27 19/03/07 La Viña-De la Villa, arquitectes PMU de l’illa de Cristòfor de Moura-Pallars-Agricultura-Treball Sant Martí B27 19/03/07 Elena Fernández i Antoni Piera Ampliació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Ciutat Vella B27 19/03/07 Elíes Torres i J.A. Martínez Lapeña Centre per a persones amb discapacitat a la Marina de la Zona Franca Sants-Montjuïc B27 19/03/07 Sara Bartumeus Tancament i altres elements a l’esplanada del Fòrum Sant Martí B27 19/03/07 Pepe Cortes Asociados, S.L. Campus Universitari de Llevant del Besòs Sant Martí C26 7/05/07 Elías Torres i J.A. Martínez Lapeña Sant Pere Més baix Ciutat Vella C26 7/05/07 ACTAR Manuel Gausa, arquitecte Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz Eixample C26 7/05/07 Espinet i Ubach, arquitectes Reforma de la plaça Urquinaona Eixample C26 7/05/07 Coll-Leclerc, arquitectes Carmel Zona 0 Horta-Guinardó C26 7/05/07 Sergi Serrat, arquitecte Habitatges del carrer Navas de Tolosa-Indústria Sant Andreu C26 7/05/07 Joan Nogué, Fèlix López i Txema Onzain 98 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURESMEMÒRIA 2007 El 2007 és el primer any complet en què ha funcionat la Direcció d’Infraestructures com a tal ja que es va incorporar a la modificació de l’estructura organitzativa i funcional de l’antiga Gerència d’Urbanisme (actualment, Gerència d’Urbanisme i Infraestructures), segons Decret d’Alcaldia de 15 de desembre del 2005 i es va crear a mitjan 2006. Els objectius genèrics d’aquesta Direcció són els següents: • Elaborar i participar en els plans, projectes i estudis que incideixen sobre les infraestructures de la ciutat. • Informar preceptivament, des del vessant tècnic d’enginyeria, els plans i els projectes relatius a les grans infraestructures, el transport, el sistema viari, el clavegueram, el Peclab (Pla Especial del Clavegueram de Barcelona) i els plans que afectin l’àmbit urbà, tant del districte com de la ciutat. • Coordinar i tutelar els plans i projectes elaborats per empreses municipals i altres entitats vinculades amb el Sector que incideixin sobre les infraestructures de la ciutat. • Garantir el correcte funcionament de la ciutat davant l’impacte de les obres executades a l’espai públic, tant per entitats municipals com per altres entitats no municipals, i coordinar la resta de sectors involucrats en la consecució d’aquest objectiu. Manuel Valdés López, Director d’Infraestructures Direcció d’Infraestructures 10 99MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Organització de la Direcció La creació de la Direcció d’Infraestructures es va fer amb una molt escassa dotació de recursos interns i una combinació d’equips externs de diferents àmbits amb uns objectius específics molt ben determinats, però lògicament amb una mancança d’objectius comuns i una visió de treball coordinada i orientada a uns resultats més ambiciosos. Ateses les línies d’actuació necessàries per aconseguir els objectius finals que s’esperaven, es va fer evident la necessitat, per un costat, de reorganitzar les funcions i l’orientació dels equips tècnics que donen suport extern i que constitueixen el gros de l’equip de treball i, per l’altre, complementar l’equip intern. Reestructuració dels equips externs A principi de l’any 2007, la Direcció comptava amb el suport de tres equips fixos de consultoria: un pel seguiment de les infraestructures del transport, un segon traslladat des de la Direcció de Comunicació del Sector per al seguiment de la qualitat de les actuacions a la via pública i la comunicació, i un tercer que, dintre del contracte de seguiment de les inversions municipals, dóna suport al Comitè i la Comissió d’Obres i Mobilitat que es porta des d’aquesta Direcció. Al llarg d’aquest any s’han establert les principals estratègies de treball per a garantir els objectius de la Direcció i s’han identificat les dificultats que incidien en el resultat final, tot establint com a prioritàries les següents línies d’actuació: • Garantir en tot moment la continuïtat de les obres, minimitzant les afectacions als ciutadans i les ciutadanes mitjançant la coordinació, el seguiment tècnic i el seguiment de la qualitat de l’espai públic afectat. • Activar els mecanismes efectius de seguiment de plans i projectes. Han de permetre l’aplicació de criteris municipals comuns davant els clients i les entitats externes i garantir la claredat i l’orientació dels inversors i els projectistes respecte als criteris de l’Ajuntament, especialment en obres d’infraestructures. • Garantir la solució d’importants temes generals de la ciutat relacionats amb les infraestructures en estreta col·laboració amb altres entitats, sectors municipals i altres Administracions; establir la coordinació necessària, marcar les pautes de les actuacions i orientar el seu seguiment. • Reorganitzar la Direcció per assolir d’una manera equilibrada i eficaç el volum de treball que ha de permetre aconseguir els objectius marcats: l’equip tant intern com extern, la comunicació i les eines de treball. 100MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES De manera parcial, en cada contracte s’ha adaptat el contingut específic al treball conjunt, evitant la superposició en el seguiment d’obres i la comunicació d’aquestes i orientant les actuacions a les aptituds potencials dels equips. L’equip de seguiment d’infraestructures del transport ha incorporat dos nous tècnics especialitzats per al seguiment de l’auscultació i per a la revisió de projectes i l’equip de qualitat i comunicació ha deixat de seguir les obres d’infraestructures i s’ha involucrat més en potenciar el web per encabir de manera única totes les actuacions. S’han redactat els plecs d’aquests dos contractes i se’ls ha adequat a les noves necessitats. Han sortit ja a licitació i s’adjudicaran a començament del 2008. Del conjunt d’actuacions i mesures per a la unificació de la informació i els continguts de treball de tots els equips, el més significatiu va ésser la creació d’una única base de dades amb tota la informació disponible de les actuacions relacionades amb les infraestructures i la resta d’obres que s’executen a l’àmbit públic de la ciutat, independentment del seu promotor. Es va crear d’aquesta manera l’actual web de la Direcció d’Infraestructures, al qual properament tindran accés els membres del Comitè i la Comissió d’Obres, com ara la Gerència i els Serveis Tècnics dels districtes. Presentació del web d’infraestructures. 101MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Aquesta eina permet controlar periòdicament les inversions a l’espai públic mitjançant una fitxa única, omplerta coordinadament pels diferents equips de suport per a cadascuna de les actuacions a la ciutat. La fitxa mostra, entre d’altres, les dades generals de l’obra, les persones responsables de l’actuació, la programació d’aquesta, la fase en què es troba l’actuació, les afectacions a l’espai públic i el seu entorn, i els condicionants de l’actuació pactats al Comitè d’Obres. Ampliació de l’equip municipal L’estructura organitzativa interna de la Direcció també s’ha reforçat aquest any per assolir els objectius proposats. En aquesta línia, ja ha estat aprovada per la gerència municipal la incorporació d’un director de projectes, que complementi les funcions del director de coordinació d’obres i mobilitat, i d’un tècnic com a plantilla estructural. La incorporació d’aquestes figures serà l’any vinent i és fonamental per estructurar el funcionament de tots els equips. Temes generals Amb la intenció de solucionar importants temes generals de la ciutat relacionats amb les infraestructures, des de la Direcció s’ha treballat en col·laboració amb altres entitats, sectors municipals i Administracions. Primera pàgina de la fitxa conjunta de control de les actuacions a la ciutat. Nou organigrama de la Direcció d’Infraestructures. Personal extern Personal estructural Direcció d’Infraestructures Informàtica/ Qualitat Suport al Comitè d’Obres i Circulació Infraestructures del transport Comunicació/ Qualitat Direcció d’obres Seguiment intensiu Administratiu Direcció de projectes Representació gráfica Aquesta és una actuació feta íntegrament des de la Direcció amb una col·laboració externa molt variada en l’aportació d’informació. La representació conjunta en la cartografia de la ciutat de les seves xarxes d’infraestructures de transport viari i de ferrocarril, com també de les infraestructures primàries de serveis (les destinades al transport i no a la distribució) a escala 1:10.000, és actualment una eina fonamental per a la presa de decisions. Aquest treball s’havia començat a desenvolupar repetides vegades des de l’Ajuntament sense arribar a un punt d’utilitat. Actualment es considera de gran utilitat per a Bombers de Barcelona i la Direcció d’Urbanisme del Sector, amb els quals es comparteix la informació. El repte és continuar millorant en la qualitat de la informació representada, que ja és molt alta, aconseguir la redacció de protocols que permetin la seva actualització periòdica i difondre la informació cap a altres sectors que li puguin treure’n la utilitat. Les grans infraestructures són actuacions fetes generalment per entitats supramunicipals i com a resultat d’un plantejament que respon a una lògica funcional i territorial diversa i extensa, però dintre de la qual la ciutat de Barcelona té una funció nuclear. Partint d’aquesta base i en funció de la seva reestructuració i els seus recursos, les actuacions d’aquesta Direcció s’han orientat en aquest primer any d’existència a establir la coordinació necessària, pactar les pautes de les actuacions i orientar el seu seguiment. L’establiment de relacions simbiòtiques amb la resta d’Administracions involucrades en les infraestructures i les obres que es realitzen a l’àmbit públic municipal han de permetre garantir la fluïdesa d’informació dels projectes i la seva valoració conjunta, amb un impacte directe sobre la ciutat, l’adaptació de les obres als interessos de la ciutat i l’adequació a l’entorn urbà, com també la millora del mecanisme existent per a la detecció i la resolució d’incidències en la realització de les obres. A continuació s’esmenten algunes actuacions i línies de treball que s’han emprès sota el lideratge o amb una participació molt activa d’aquesta Direcció al llarg del 2007: • Conformació del plànol general del subsòl de la ciutat amb l’estat de les seves xarxes d’infraestructures (en explotació, en construcció, en projecte o planejament). SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES102MEMÒRIA 2007 103MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Estat de la recepció d’obres d’infraestructures municipals a desembre de 2007 Districte Obra Data de recepció Sants- Montjuïc Murs de la cobertura de les vies de l’estació de Sants Maig Horta- Guinardó Parc i vial de les cotxeres d’Horta Desembre Nou Barris Ascensor inclinat de la L11 Juliol Sant Andreu Cobertura de la Ronda (Karl Marx-Caçador) Desembre Sant Andreu Cobertura de la Ronda (Caçador-Guineueta) Desembre Sant Martí Gran Via. Tronc central Juliol Sant Martí Gran Via. Fase III Juliol Sant Martí Gran Via. Fase IV Juliol Sant Martí Gran Via. Pantalles Maig Sant Martí Plataforma del zoo Abril Sant Martí Col·lector de Prim Abril • Elaboració d’un protocol per a la recepció d’obres i seguiment de projectes d’infraestructures municipals, en coordinació amb el Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient i BIMSA. Aquest protocol elaborat per la Direcció d’Infraestructures s’ha utilitzat al llarg d’aquest any de forma pilot per a la recepció de les obres d’infraestructures municipals executades per BIMSA i s’ha anat millorant el procés a mesura que s’utilitza per convertir-lo en un procediment estàndard de treball. La seva aplicació acurada i consensuada permetrà resoldre d’una forma estricta, raonada i comprovada en la pràctica el problema de la recepció d’obres municipals. Diagrames de flux representatiu del procés per a la recepció d’obres municipals i l’aprovació dels projectes. MEMÒRIA 2007 • Redacció conjunta del Programa d’Actuació Municipal. Juntament amb la Direcció de Comunicació del Sector i amb la col·laboració dels tècnics de Barcelona Regional, es va redactar el contingut de l’àmbit d’actuació d’infraestructures i parcialment el d’obres, dintre de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior. • Seguiment del conveni entre l’Ajuntament i les federacions sindicals per a la reducció de l’accidentalitat laboral, que implica la selecció d’obres, la programació de visites dels representants sindicals a les obres municipals i l’anàlisi conjunt dels resultats per a la millora de la seguretat en les obres municipals. • Participació activa en situacions d’emergència a la ciutat relacionades amb alguna infraestructura. Al llarg del 2007 malauradament es van produir diverses incidències greus relacionades amb infraestructures en l’àmbit municipal, a la solució de les quals hi havia una activa participació de la Direcció: a l’afecció produïda a la via pública pels aparcaments soterrats de l’illa Bayer i de La Farinera en la detecció de les causes estructurals i la valoració del possible perill per a l’àmbit públic circumdant; a la fallida elèctrica de l’estiu es va participar al Cecopal (Centre de Coordinació Operativa de l’Administració Local) per a la coordinació dels grups electrògens i el seu trasllat urgent a àrees prioritàries, com també l’execució de les obres d’emergència i als incidents de Rodalies la presència en el Cecof (Centre Coordinador d’Operacions Ferroviàries) com a tècnic municipal. SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES104 105MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Obres visitades per representants sindicals al llarg del 2007 sota la coordinació de la Direcció d’Infraestructures Projecte Ubicació Districte Inici Final Pressupost (euros) Seguretat i salut Coordinador Direcció d’obra Director d’obra Contractista Cap d’obra Operador Urbanització del carrer Pallars Pallars (Badajoz-Llacuna) 10 30/10/06 30/08/07 Six Constructor 22@bcn,S.A. Urbanització del carrer Badajoz Badajoz (Ramón Turró- Pallars) 10 2/05/07 15/02/08 22@bcn,S.A. Urbanització del Poble Sec Tapioles, Poeta Cabanyes, Salvà i altres 03 5/02/08 15/09/08 4.491.684 Cicsa Iñaki Cabanellas Cicsa Paco Ullod Constraula Pablo Rodriguez Bagursa PERI de Torre Baró Vallbona, Escolapi Càncer i altres 08 12/012/06 12/11/07 8.655.605 Héctor Fernández Cicsa- Esteyco Xavier Pintado Corsan- Corviam Carlos García Bagursa Urbanització de la Colònia Castells Montnegre-Equador 04 1/10/06 30/06/07 1.025.000 Rogasa Bagursa Polígon Sud-oest del Besòs Lluís Dalmau, Alfons el Magnànim i altres 10 7/11/06 30/10/07 8.186.985 Dragados Bagursa PERI de Torre Baró Vallbona, Escolapi Càncer i altres 08 12/012/06 12/11/07 3.698.037 Corsan- Corviam Bagursa Cobertura ferroviària Rambla Badal- Antoni Capmany 03 10/03/07 31/12/07 8.070.000 Martín Camacho Vias y Construc- ciones BIMSA Urbanització de la plaça de Lesseps Plaça de Lesseps 06 22/08/05 22/08/08 43.721.980 STPreven- ción Àngel Muñoz GPO Jordí Camprubí OHL- Copcisa David Castillo BIMSA Urbanització de la Ronda del Mig Homer-Puig-reig 05 21/08/07 21/05/08 7.558.000 Eurogeo- tecnia Rafael Fuertes FCC Fèlix Martinez BIMSA Cobertura de Sants Rambla Badal- Antoni Capmany 03 10/03/07 31/12/07 8.070.000 Ingea Martín Camacho Vias y Construc- ciones BIMSA Aparcament del carrer de València València (Calàbria- avinguda de Roma) 02 8/01/08 23/03/09 6.524.141 Àngel Gonzalo Intec Javier Gete Alonso Sacyr Oriol Vila Negre BIMSA Camí dels Cims Passeig dels Cims 03 22/03/06 31/05/07 3.194.756 Fernando Benedicto ERF Joan Forga i Dolors Illa Rubatec BIMSA Eix Fastenrath Murtra, Calderon de la Barca i altres 07 5/02/08 30/11/08 1.753.080 Teyco Agència de promoció del Carmel Aparcament de la Guineueta Fabra i Puig-Valldaura 08 17/09/07 17/04/09 Ferrovial- Agroman Pronoubarris Arranjament del mercat de la Llibertat Plaça de la Llibertat 06 1/08/06 31/12/08 PB2 Projecte Dragados Mercats de Barcelona Remodelació del carrer de la Mare de Déu de Montserrat Mare de Déu de Montserrat 07 7/02/06 15/05/07 3.210.714 Stachys Districte d’Horta- Guinardó Urbanització del carrer de la Mare de Déu del Remei Bòvila-Lleida 03 15/04/07 31/12/07 3.239.685 Constraula Districte de Sants- Montjuïc Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística, S.A.; BIMSA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.; PERI, Pla Especial de Reforma Interior. 106MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES En tot aquest procés, les actuacions més habituals de la Direcció d’Infraestructures són: • Participació en l’elaboració de plans i estudis municipals relacionats amb les infraestructures. • Elaboració d’un informe tècnic dels projectes d’infraestructures realitzats per l’Ajuntament. L’objectiu en aquest sentit és participar prèviament en el procés. Plans, estudis informatius i projectes Des de la Direcció es participa en les diferents fases de concepció d’una actuació: els plans, els estudis informatius i els projectes. La presència és més efectiva i enriquidora quan més prèviament es participa en el procés de definició. Per aquesta raó és tan important la coordinació amb les entitats municipals i no municipals que construeixen infraestructures a la ciutat per tal de compartir aquest camí. Informes tècnics de la Direcció a projectes d’infraestructures municipals al 2007 Títol del projecte Districte al qual pertany el projecte Data en la qual es va presentar l’al·legació del projecte 20060606FCA, Projecte de la variant de Vallbona. Línia Barcelona-Portbou Nou Barris Febrer Projecte constructiu de reparació i millora del sistema d’impermeabilització i drenatge del túnel de la Rovira Horta-Guinardó Maig Estudi d’alternatives “connexió entre l’enllaç de la B-20 (pota sud) i la Ronda de Ponent, en el terme municipal d’El Prat de Llobregat”. Clau: 48-b-4210 Sants-Montjuïc Març Estudi informatiu del carril bus d’entrada a Barcelona a l’autopista C-31 entre Montgat i Barcelona. Clau: EI-TA-03632 Nou Barris-Sant Andreu Maig Projecte d’adequació de l’estació de Torre Baró al projecte d’urbanització Nou Barris Maig Estudi d’impacte ambiental del carril bus d’entrada a Barcelona a l’autopista C-31 entre Montgat i Barcelona. Clau: IA-TA-036323 Nou Barris-Sant Andreu Juny Annex sobre el desviament del trànsit per obres. Projecte executiu d’aparcament subterrani situat als carrers de València-Calàbria i l’avinguda de Roma i urbanització de la superfície Eixample Juny Projecte constructiu del desviament del col·lector del carrer de l’Escultor Claperós afectat pel Museu del Disseny. Fase 1 Sant Martí Juny Estudi preliminar del projecte de remodelació de l’estació del passeig de Gràcia de Barcelona Eixample Juliol Projecte constructiu del desviament del col·lector del carrer de l’Escultor Claperós afectat pel Museu del Disseny. Fase 2 Sant Martí Setembre Projecte bàsic d’ampliació de la depuradora de Vallvidrera. Expedient 768/06 Sarrià-Sant Gervasi Novembre Projecte constructiu del carril reservat per als autobusos a l’autopista C-58, entre el nus de Ripollet i l’avinguda de la Meridiana. Clau: TA-98417.5 Les Corts Novembre Projecte constructiu de la central RPRSU de Lesseps i l’equipament de les xarxes de la plaça de Lesseps i ronda del General Mitre entre els carrers d’Homer i Puig-reig Gràcia Novembre Projecte d’adequació de les instal·lacions del túnel de la Rovira, segona fase: enllumenat Horta-Guinardó Desembre RPRSU, Recollida pneumàtica de residus sòlids urbans. 107MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Al·legacions a estudis informatius i projectes d’infraestructures redactats per altres Administracions al 2007 Tipus d’actuació Títol del projecte Clau Data en la qual es va presentar l’al·legació del projecte Adaptació de la normativa/ accessibilitat Modificat núm. 2: Projecte constructiu d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a les estacions de la L3 del FMB TM-01520-M2 Abril Adaptació de la normativa/ accessibilitat Projecte constructiu de millora de l’accessibilitat i adaptació a la normativa de l’intercanviador de l’estació d’Urquinaona (L1 i L4 del FMB) TM – 04400 Febrer Línia d’alta velocitat Projecte bàsic de la plataforma per a la línia d’alta velocitat. Tram: la Sagrera-nus de la Trinitat Maig Nou vestíbul Al·legacions a l’estudi sobre el projecte constructiu del nou vestíbul de Llacuna, L4 del FMB Maig Adaptació de la normativa/ accessibilitat Modificat núm. 3. Adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a les estacions de la L4 del FMB TM-01521-M3 Març Nou vestíbul Projecte modificat M0 dels nous vestíbuls de l’intercanviador d’Arc de Triomf (L1 del FMB i Renfe) TM-04335-MO Juliol Adaptació de la normativa/ accessibilitat Projecte de millora de l’accessibilitat i adaptació a la normativa de l’intercanviador de Verdaguer TM-04312 Juny Adaptació de la normativa/ accessibilitat Modificat núm. 3. Adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a les estacions de la L1 del l’FMB TM-01518-M3 Març Adaptació de la normativa/ accessibilitat Projecte executiu de remodelació de l’accés nord de l’estació de Navas de la L1 del FMB Desembre Adaptació de la normativa/ accessibilitat Modificat núm. 2: Projecte constructiu d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a les estacions de la L3 del FMB TM-01520-M2 Abril Nou vestíbul Projecte constructiu dels nous vestíbuls de les estacions de Bogatell, Llacuna i Selva de Mar de la L4 del FMB TM-04341.R Febrer Equipament de l’estació Projecte constructiu de l’ampliació de l’alimentació elèctrica de la L5 de TMB per la posada en servei de nous trens TM-04458 Gener Adaptació de la normativa/ accessibilitat Projecte constructiu d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de l’estació de Virrei Amat de la L5 del FMB TM-05605 Maig Nova estació Comentaris i suggeriments en relació amb la problemàtica ambiental del projecte sobre la nova estació de la L5 del FMB entre Collblanc i Pubilla Cases EI-TM-02405-M1 Desembre Nova estació Projecte modificat núm. 2 de la L9 del FMB. Accés al triangle ferroviari. Infraestructura i estacions TM-00509.9-M2 Gener Nova estació Estudi informatiu. Nova estació zona ZAL de la L9 del FMB EI-TM-00509.5B-C1 Febrer Equipament de l’estació Estudi informatiu. Execució de les obres de construcció de la L9 del FMB: tram 4t, subtram macropou-Sagrera-Meridiana EI-TM-00509.13 Maig Equipament de l’estació Projecte de nova subestació de la Zona Franca de Red Eléctrica de España de la L9 del FMB Maig Nova estació Projecte modificat de la L9 del FMB. Trams primer i segon. Subtram: Llobregat-Fira. Estacions TM-00509.6/5F-M1 Juny Equipament de l’estació Projecte modificat de la L9 del FMB. Accés al triangle ferroviari TM-00509.9-M3 Juny FMB, Ferrocarril Metropolità de Barcelona; TMB, Transports Municipals de Barcelona; ZAL, Zona d’Activitats Logístiques. 108MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Adaptació als criteris de ciutat del projecte d’ampliació de la Ronda Litoral entre el Morrot i el carrer 3, proposat per la Demarcació de carreteres i que, en un treball conjunt amb la Direcció de Mobilitat i Barcelona Regional, sota el lideratge de la Direcció d’Infraestructures, s’ha arribat a una solució molt més urbana i adaptada al creixement previst de la ciutat en la zona i coherent amb la seva relació amb el port. • Participació i concreció dels diferents projectes en fase d’execució promoguts per l’Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) en l’àmbit del tram Torrassa-Sants, concretament en el corredor ferroviari de Sants i els entorns de l’estació. S’ha treballat fonamentalment en col·laboració amb Barcelona Regional. En aquests informes es recullen i coordinen els criteris i plantejaments dels diferents sectors municipals involucrats o afectats per les obres. La intenció és intensificar la participació abans de la redacció del document per facilitar la consideració de les peticions municipals al llarg del procés de definició. Al respecte, es presenta a continuació una descripció general de casos significatius de diferents processos sota el lideratge o amb una participació molt activa d’aquesta Direcció al llarg del 2007: • Rectificació del traçat del tramvia entre l’avinguda de Xile i la carretera de Collblanc, la zona amb el traçat més desfavorable del Trambaix, amb coordinació entre la Direcció General de Ports i Transports (DGTP) i l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) es va aconseguir una revisió del projecte que juntament amb aquest guany va permetre redefinir l’obra principal de la nova estació de la línia 5 del metro i executar-la d’una manera molt menys agressiva amb la ciutat i molt més segura. En col·laboració amb Bagursa s’adapten els horts urbans i s’urbanitza el carrer de Torremelina. • Coordinació de les al·legacions al projecte constructiu del Bus-VAO de la C-58, en la que es va treballar conjuntament amb la Direcció de Mobilitat, Barcelona Regional i finalment també amb Bagursa per arribar finalment a una proposta comuna municipal consensuada inclòs a més amb els districtes involucrats. 109MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES les molèsties que indefectiblement comporten les obres a la ciutat, unificar i millorar les eines de seguiment d’obres, queixes i resolució, per tal de minimitzar les conseqüències negatives que aquestes tenen sobre la vida quotidiana de la ciutat i els seus habitants. Per aconseguir aquest objectiu, es planteja l’actualització i manteniment dels mecanismes de comunicació, la creació d’una base única de dades de les infraestructures, i la millora de la comunicació i la qualitat al Comitè d’Obres i Circulació. Comité i Comissió d’Obres i Mobilitat L’objectiu és la coordinació de les obres a l’espai públic amb un fort impacte a la ciutat. Les funcions són les següents: • Fixar els condicionants que són responsabilitat dels tècnics comissionats. • Tractar de minimitzar les afectacions que les obres tenen sobre el conjunt de la ciutat. • Fer complir la normativa que regula l’espai públic. • Compatibilitzar les obres amb l’activitat ciutadana i entre diverses actuacions. • Preparar l’ordre del dia i les actes del Comitè i de la Comissió d’Obres i Circulació. • Elaborar la documentació necessària per l’aprovació de la Comissió d’Obres i Circulació. Obres S’ha intentat garantir en tot moment la continuïtat de les obres, minimitzant les afectacions als ciutadans mitjançant la coordinació, el seguiment tècnic i el seguiment de la qualitat de l’espai públic afectat. Aquesta actuació ja s’estava fent per part dels tècnics prèviament a la creació d’aquesta Direcció i s’ha de vetllar per la seva continuïtat i millora en tot el possible. Treballs orientats en els següents aspectes: • Redacció del nou Manual de Qualitat de les obres, adaptat als criteris de senyalització i seguretat, mobilitat de vianants i aplicació de mesures mediambientals. • Execució del catàleg d’obres d’estiu 2007. • Seguiment de les obres de la línia d’alta velocitat: Comissió Tècnica de Seguiment, reunions periòdiques amb veïns i la direcció d’obra, vigilant nocturn, protocol, etc. • Presentació de documentació informativa d’obres als districtes. • Actuacions d’emergència en l’illa Bayer, a l’aparcament Can Gili Vell i durant l’apagada elèctrica de juliol del 2007. La reorganització dels mecanismes de comunicació de la Direcció ha de permetre conèixer i donar a conèixer als ciutadans les dades necessàries per controlar i minimitzar 110MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Comunicar als responsables de les obres els informes preceptius emesos per la Comissió d’Obres i Circulació i fer-ne el seu seguiment. • Seguiment i informe de l’impacte de les obres que ocupen la via pública amb motiu de la realització de les obres, tant municipals com d’altres Administracions. Les reunions del Comitè d’Obres i Circulació s’han realitzat amb periodicitat setmanal, malgrat que de forma excepcional s’han realitzat dos reunions setmanals. • Número de sessions: 49. • Nombre de temes tractats: 515. • Distribució de les actuacions per tipus i territori (veure gràfics). Categoria Tipus Subtipus Districte Nº U rb a n it za c io n s Urbanitzacions - - Ciutat Vella 14 Urbanitzacions - - Eixample 1 Urbanitzacions - - Sants-Montjuïc 11 Urbanitzacions - - Les Corts 12 Urbanitzacions - - Sarrià-Sant Gervasi 22 Urbanitzacions - - Gràcia 14 Urbanitzacions - - Horta-Guinardó 12 Urbanitzacions - - Nou Barris 21 Urbanitzacions - - Sant Andreu 6 Urbanitzacions - - Sant Martí 15 Total 128 Ap arc am en ts i e di fic is Aparcaments - - Barcelona 17 Edificis - - Barcelona 32 Total 49 S e rv e is u rb a n s Serveis urbans Canalitzacions - Barcelona 76 Serveis urbans Clavegueram - Barcelona 54 Serveis urbans Grues - Barcelona 13 Serveis urbans Pavimentacions - Barcelona 37 Serveis urbans PMI - Barcelona 2 Serveis urbans RSU - Barcelona 12 Serveis urbans Vialitat - Barcelona 3 Total 197 Tr a n sp o rt Infraestructura del transport Adaptació del PMR L1 Barcelona 1 Infraestructura del transport Adaptació del PMR L3 Barcelona 8 Infraestructura del transport Adaptació del PMR L4 Barcelona 5 Infraestructura del transport Adaptació del PMR L5 Barcelona 3 Infraestructura del transport Adaptació del PMR FGC Barcelona 16 Infraestructura del transport Adaptacions L5 Barcelona 1 Infraestructura del transport Adaptacions Renfe Barcelona 1 Infraestructura del transport Adaptacions FGC Barcelona 1 Infraestructura del transport Cobertura TAV Barcelona 1 Infraestructura del transport Cobertura Intercanviador Barcelona 5 Infraestructura del transport Cobertura Millores Barcelona 10 Infraestructura del transport Nova infraestructura Bicing Barcelona 16 Infraestructura del transport Nova infraestructura L5 Barcelona 5 Infraestructura del transport Nova infraestructura L9 Barcelona 17 Infraestructura del transport Nova infraestructura TAV Barcelona 21 Infraestructura del transport Perllongament L3 Barcelona 2 Infraestructura del transport Perllongament L5 Barcelona 4 Total 117 V ià ri e s Infraestructura viària Cobertura - Barcelona 5 Infraestructura viària Nova infraestructura - Barcelona 1 Infraestructura viària Millores - Barcelona 18 Total 24 Total 515 FGC, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; PMI, Pla millora integral; PMR, Persones de movilitat reduïda; RSU, Residus sòlids úrbans; TAV, tren d’alta velocitat. 38 % Serveis urbans 9 % Aparcaments i edificis 25 % Urbanitzacions 23 % Infraestructures del transport 5 % Infraestructures viàries Actuacions per categoria 111MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Taula de serveis Acefat L’objectiu d’aquesta taula composta per membres del Departament de Vialitat de l’Àrea de Medi Ambient i el director de coordinació d’obres de la Direcció d’Infraestructures (delegat de l’Ajuntament a l’Acefat), conjuntament amb els membres de l’Acefat, infraestructures de serveis públics, ha estat la coordinació de treballs i la resolució de temes complexos en diferents obres de la ciutat. • Taules convocades: 30. • Temes tractats: 69. • Amb coordinació de varis operadors de serveis: 50. • Amb coordinació d’un sol operador de serveis: 19. Durant l’any 2007 s’ha iniciat la realització d’algunes presentacions amb suport informàtic, amb l’objectiu d’estendre l’ús de les eines informàtiques i fer més participativa les sessions del Comitè. Entres les actuacions més significatives en les que ha treballat el Comitè d’Obres i Circulació es poden indicar: • Remodelació a la plaça de Lesseps. • Xarxa elèctrica 220 Kw subestacions Vilanova- Eixample-Maragall. • Estació de Sants i pòrtics estructurals a l’avinguda de Roma i al passeig de Sant Antoni. • Cobertura de les vies de Sants i entrada de la línia d’alta velocitat. • Intercanviador de Diagonal. • Viaducte i obres al carrer A. • Obres a les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la plaça Molina. • Urbanització de l’avinguda de Vallvidrera. • Urbanització de la Ronda General Mitre (Puig-reig-Homer). • Nou dipòsit de trens de la L5. Memoria 2007 M 07 Sector de Urbanismo e Infraestructuras SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES112MEMÒRIA 2007 Resums en castellà i anglès MEMÒRIA 2007 113 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Saludo Jordi Hereu Boher, Alcalde de Barcelona La publicación de la Memoria de Urbanismo e Infraestructuras nos ayuda a conocer el trabajo diario de los profesionales que conforman lo que se llama “una ciudad para vivir”. Ésta es la responsabilidad de la Gerencia de Urbanismo e Infraestructuras del Ayuntamiento de Barcelona: encauzar las políticas municipales que permiten adaptar el espacio físico de la ciudad a las necesidades de la ciudadanía. Así pues, queremos evaluar toda una serie de trabajos, desconocidos para muchos barceloneses y barcelonesas, pero imprescindibles para construir la ciudad moderna, socialmente cohesionada y territorialmente equilibrada que deseamos. Hacer realidad todos los grandes planes y proyectos comienza por la plasmación de una idea en un papel. Este es el primer paso para dar respuesta a las ilusiones y expectativas de futuro de nuestros barrios. Y después sigue el resto de trabajos de esta Gerencia: el planeamiento, la gestión del suelo, los proyectos, las licencias y el seguimiento de obras. Todo ello da lugar a las grandes transformaciones que hemos ido observando y continuaremos viendo en nuestra ciudad. Por ello, os invito a leer los datos que os presentamos a continuación porque os queremos transmitir el interés y entusiasmo que nos mueven en nuestro quehacer diario, un trabajo que tiene como objetivo prioritario continuar consolidando Barcelona como una de las mejores ciudades del mundo para vivir. Presentación Ramon García-Bragado Acín, Cuarto Teniente de Alcalde En mi caso, es la primera vez que tengo la ocasión de presentar la Memoria de gestión de la Gerencia de Urbanismo e Infraestructuras como teniente de alcalde y responsable político de esta materia. No es necesario expresar la satisfacción que siento de poder participar en un sector tan importante de nuestra ciudad y compartir mi trabajo con un conjunto de profesionales tan remarcable como el de los que forman parte de él. Todos en conjunto somos responsables del urbanismo de una de las ciudades más importantes de Europa y una de las más importantes del mundo, y por tanto tenemos una gran responsabilidad en las cosas que se hacen bien y también, en las cosas que no se hacen tan bien. Más que hablar de lo que sería la recopilación de actuaciones llevadas a cabo en estos 6 meses escasos de mandato, querría situar los ejes de intervención para los próximos años y poner de manifiesto las líneas generales que tenemos que seguir todos juntos. En primer lugar, sin ningún tipo de dudas, se encuentra todo aquello que está relacionado con el transporte público y la movilidad. Nuestra ciudad tiene un problema, las entradas y las salidas, y el movimiento en su interior, que está absolutamente al límite. Las iniciativas que están en marcha en este momento son las ampliaciones de la línea del metro, la ampliación del tranvía, la de la red de cercanías, el tren de alta velocidad, una batería de medidas, aprobadas por la Generalitat, que tienden a mejorar el problema de la movilidad de nuestra ciudad. La movilidad no estaba demasiado vinculada con el Sector de Urbanismo e Infraestructuras, pero esto ha cambiado. De alguna manera, desde el punto de vista de nuestra acción política, tenemos que poner la máxima atención en todos los temas que tienen que ver con el transporte público y la movilidad, incluso 114MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES la movilidad del coche particular y la política de peatones, así como la de los diferentes sistemas de transporte. Una segunda línea de trabajo son las viviendas y los equipamientos. La vivienda, como derecho de los ciudadanos, y que, en sus múltiples facetas, fue prioritaria en el anterior mandato, en éste también lo es definitivamente. Respecto a los equipamientos, pocas veces como en este momento habíamos tenido la necesidad y la posibilidad de construir un auténtico sistema de equipamientos sociales. Hemos firmado algunos convenios con la Generalitat, que tienen relación con residencias geriátricas, colegios, cuarteles de los Mossos d’Esquadra, centros de atención primaria y equipamientos sanitarios. Nunca habíamos tenido un programa tan ambicioso en la ciudad de Barcelona, pactado y con presupuesto para llevarlo a cabo. Tenemos que evitar pasar como si nada, pues sabemos cuán difícil es construir entre 40 y 50 equipamientos en 4 años en nuestra ciudad; por tanto, esta cuestión es radicalmente prioritaria, forma parte del sistema de derechos de los ciudadanos, así como del sistema de servicios que los ciudadanos de Barcelona necesitan para encontrarse con esta ciudad. El tercer tema son los grandes espacios verdes de nuestra ciudad que formaron parte del anterior mandato. A partir de ahora, Montjuïc tendrá un nuevo plan de usos, Collserola será parque natural y el planeamiento de los Tres Turons finalmente se aprobará. Por tanto, los tres grandes sistemas de parques centrales de nuestra ciudad estarán en marcha. Las grandes operaciones de transformación en nuestra ciudad, como por ejemplo la Colonia Castells, Can Batlló, la Marina del Prat Vermell, La Verneda, los alrededores de la plaza de las Glòries Catalanes, implican importantes relaciones de participación ciudadana con las asociaciones vecinales y con los distritos. Esta ciudad se construye en los barrios, se construye en los distritos. Por último, remarcaría tres grandes operaciones: • El desarrollo del norte de la ciudad con el despliegue de la estación de Sant Andreu-Sagrera. • El gran proyecto de restauración del lecho del río Besòs desde Montcada hasta el mar. • Al sur, el desarrollo del polígono Pedrosa y el paseo de la Zona Franca, junto con el barrio de la Marina del Prat Vermell. En todo ello resulta imprescindible alcanzar la óptica del ciudadano en nuestro trabajo para conseguir que sea comprensible con buena comunicación, información y participación, así como trabajar con eficacia y de acuerdo con criterios de calidad. El ciudadano nos otorga confianza y, a cambio, nosotros le tenemos que ofrecer excelentes servicios. Introducción Ramon Massaguer Melèndez, Gerente de Urbanismo e Infraestructuras Hasta ahora os hemos ido presentando periódicamente las Memorias cuatrienales de nuestro Sector. La última fue la correspondiente a los años 2003-2006. En este momento, tal y como puede comprobarse, se inicia su publicación anual. Es evidente que el balance del trabajo realizado desde esta nueva frecuencia será el mismo que en ocasiones anteriores aunque desde otra perspectiva más cercana respecto al tiempo transcurrido. Este último año ha coincidido con el final y el consiguiente inicio de un nuevo mandato municipal, hecho que no afecta la actividad urbanística de nuestra ciudad que continúa transformando Barcelona. Durante el año 2007 hemos desarrollado, según la hoja de ruta marcada por el Plan de Actuación Municipal (PAM), actuaciones referentes a los grandes temas 115MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES de movilidad y de transporte público, temas que se configuran dentro de uno de los grandes ejes vertebradores de este mandato. Estas actuaciones, tanto en visión metropolitana como de ciudad, estarán recogidas en el Plan director de Infraestructuras. De la misma manera, debe tenerse en cuenta la cohesión permanente de todo el programa de actuación municipal, por el hecho de que crea un hilo conductor transversalizado con las políticas de vivienda, equipamientos y espacio público, el verde estratégico y con las operaciones de transformación urbanística y de mejora de los barrios. Trabajamos para integrar un urbanismo que realmente optimice al máximo un suelo escaso, pero que, debidamente planificado, pueda contener una configuración de equipamientos que, aunque compleja, sea realmente satisfactoria. Dentro del verde estratégico, podemos citar lo que será el plan de usos y la eventual Modificación del Plan General referida a la montaña de Montjuïc, que definirá y ordenará las diferentes actividades previstas. Respecto a Collserola y su declaración de parque natural, tendrá que desarrollarse el planeamiento derivado dentro del ámbito perimetral y de contacto entre el parque natural y la propia ciudad. El planeamiento de los Tres Turons ajusta y prevé la ejecución del parque prevista en el Plan General mediante planes derivados de operaciones de transformación urbanística y mejora que se configurarán como ejes integradores de los barrios. Dentro del ámbito del distrito 22@, la redacción del planeamiento, así como la ejecución del Plan de Infraestructuras están muy avanzadas, y ello representa hacer hincapié en el impulso económico con la atracción y la localización de empresas e instituciones científico-tecnológicas. Como planeamientos bastante avanzados, podemos citar Glòries, cuarteles de Sant Andreu y el Campus Sud Barça. El planeamiento que debe desarrollarse en el barrio del Carmel se configura como una gran operación de transformación urbanística que debe desarrollarse conjuntamente con la Agència del Carmel. Finalmente, después de pasar por encima de una serie de actuaciones que conforman nuestro día a día, quisiera hacer hincapié especialmente en los aspectos organizativos clave de la propia Gerencia. Es un gran reto y, por medio de nuestra organización sectorial, se da respuesta al cumplimiento de los objetivos del Plan de Actuación Municipal, con actuaciones que van desde la información directa a los ciudadanos y ciudadanas hasta el impulso y el desarrollo del planeamiento, la gestión urbanística y las licencias, pasando por el mantenimiento de los monumentos artísticos, la calidad y el seguimiento de las obras, y evidentemente toda la política de participación ciudadana. En cualquier actuación urbanística, la participación ciudadana se convierte en una de las herramientas fundamentales por el hecho de que legitima socialmente lo que, desde el punto de vista jurídico y administrativo, serían los expedientes del planeamiento. Son las sesiones técnicas e informativas con los vecinos y vecinas las que realmente confieren esta legitimación social a las actuaciones urbanísticas. Querría poner de manifiesto el compromiso, que ya ha estado presente durante el año 2007, de continuar en esta línea de colaboración con los distritos, con las empresas públicas y con los diferentes agentes que intervienen en la actuación urbanística. 116MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 1 Dirección Técnica de Urbanismo e Infraestructuras Ricard Fayos Mulet, Director Técnico de Urbanismo e Infraestructuras El tipo de actividad de la Dirección Técnica del Sector de Urbanismo e Infraestructuras ha estado dirigido hacia la coordinación y el apoyo de los equipos de dirección. Por consiguiente, la actividad es bastante variada y, por ello, las características de su trabajo se basan en la disposición de un equipo compacto y reducido con un funcionamiento transversal. Se pueden identificar las siguientes líneas de trabajo: 1. Apoyo a la Gerencia y las direcciones del Sector en la relación con los órganos y el equipo de gobierno. Su base es la comunicación permanente con los equipos asesores de los grupos políticos del equipo de gobierno, así como con los propios cargos electos. La Dirección Técnica explica y discute los proyectos urbanísticos elaborados desde el Sector. Este trabajo permite informar y, al mismo tiempo, recibir las opiniones críticas sobre el trabajo realizado, con lo cual se desarrolla un proceso interactivo que habitualmente consigue incorporar y enriquecer los trabajos realizados y, al mismo tiempo, construye el consenso sobre los diferentes aspectos de los trabajos urbanísticos. La comunicación existente con los grupos de la oposición permite aproximar algunas posiciones y, en cualquier caso, facilita el funcionamiento democrático del debate. 2. La actividad urbanística se desarrolla actualmente, en parte, en los distritos, las empresas, los patronatos y los institutos adscritos al Sector. La asistencia y la participación en estos departamentos, como la coordinación de sus actividades, son un trabajo importante que se lleva a cabo desde la Dirección Técnica. Entre todas ellas, destaca la colaboración con los diez distritos sobre los cuales se basa la participación en los procesos urbanísticos de los colectivos de barrio y de los ciudadanos y ciudadanas. En este caso, la Dirección Técnica en colaboración con los responsables de participación pública del Sector han trabajado en las propuestas de planeamiento más importantes desarrolladas por los servicios de urbanismo. 3. El retorno de los resultados de los procesos participativos también ha comportado una colaboración directa con los equipos redactores para discutir, valorar y tomar las decisiones correspondientes sobre la valoración crítica que se da en estos procesos. Las aportaciones realizadas a lo largo de la redacción del planeamiento significan estudiar de nuevo las alternativas de planeamiento, muchas veces de forma reiterada, con la finalidad de reunir el máximo consenso posible con todos los ciudadanos y ciudadanas implicados(as). El resultado siempre es el enriquecimiento del producto final que permite incorporar opciones y visiones de todos. 4. El trámite de los documentos de planeamiento, gestión y proyectos comporta un trabajo preciso en términos jurídicos, técnicos y de coordinación en el tiempo. Mantener la dinámica de los programas de trabajo que desarrolla el Sector también es marcar el ritmo de los procedimientos de tramitación y aprovechar las secuencias de los órganos de gobierno con competencias de aprobación de los diferentes documentos. La expresión cuantitativa del trabajo realizado en este campo que se expone más adelante da una idea de las dificultades de mantener esta dinámica y el número total de documentos aprobado ofrece un balance tremendamente positivo del trabajo realizado. 5. La atención a los visitantes de nuestra ciudad también ocupa una parte en la actividad del equipo de esta dirección. Se trata de atender a los visitantes especializados que visitan Barcelona y desean conocer de cerca los proyectos, los fondos de gestión y los argumentos de la política urbanística. Se trata de profesionales, estudiantes, profesores, políticos y técnicos de 117MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES las Administraciones que solicitan información especializada de la práctica urbanística. Tramitación del planeamiento urbanístico La tramitación del planeamiento urbanístico es un proceso reglado, sometido a una serie de actuaciones concretas y determinadas, sujetas en algunas fases a unos plazos determinados previamente, que culmina en una planificación del modelo urbanístico de la ciudad, en unos casos, por iniciativa de la propia Administración, y en otros, por iniciativa privada, ya sea de los propietarios del suelo o del resto de operadores privados. En el Departamento de Tramitación Urbanística, que depende de la Dirección Técnica de Urbanismo e Infraestructuras, se lleva a cabo toda la tramitación jurídico-administrativa de los instrumentos de planeamiento, desde la entrada de la documentación en el Registro General correspondiente (planes de iniciativa no municipal) o la redacción del correspondiente instrumento de planeamiento (planes de iniciativa municipal) hasta la finalización del procedimiento, de acuerdo con las determinaciones del vigente Texto Refundido de la Ley de Urbanismo, aprobado por Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, y su Reglamento, aprobado por Decreto 305/2006, de 18 de julio. Las siguientes funciones son habituales en este departamento: • Tramitación jurídico-administrativa de expedientes urbanísticos, en especial los que hacen referencia al desarrollo del Plan General Metropolitano, sus modificaciones, el planeamiento derivado, etc., tanto de iniciativa pública como privada. • Preparación mensual de la relación de instrumentos de planeamiento urbanístico en la fase de aprobación correspondiente, que pueden incluirse en las órdenes del día de los órganos de gobierno. • Redacción de los acuerdos que deben adoptarse por parte de los órganos de gobierno correspondientes: Alcalde, Comisión de Gobierno, Comisión de Urbanismo, Infraestructuras y Vivienda, y Consejo Municipal. • Solicitud de informes preceptivos a diversos organismos. • Preparación de publicaciones en el Boletín Oficial de la Provincia, La Vanguardia y el Tablón de Edictos del Ayuntamiento de acuerdos adoptados por los órganos de gobierno. • Control de los plazos de información pública. • Notificaciones preceptivas de acuerdos de los órganos de gobierno. • Control de alegaciones. • Preparación de acuerdos de modificaciones de normas urbanísticas y ordenanzas. • Control del Registro. • Preparación de certificados de “quórum” de determinados acuerdos adoptados por el Plenario del Consejo Municipal, que así lo requieren. • Tramitación de convenios urbanísticos. 118MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 2 Dirección Jurídica de Urbanismo e Infraestructuras Enric Lambies Ortín, Director Jurídico de Urbanismo e Infraestructuras La Dirección Jurídica de Urbanismo e Infraestructuras fue creada en la reestructuración del Sector y aprobada por Decreto del Alcalde, de 15 de diciembre de 2005. Sus principales funciones son el asesoramiento jurídico a los órganos de la Administración ejecutiva en materia de urbanismo e infraestructuras. El Departamento de Información y Documentación se incluye dentro de esta dirección, así como la Biblioteca del Sector. Las funciones de la Dirección comportan las siguientes líneas de actuación: 1. La asistencia jurídica al gerente de Urbanismo y al equipo de dirección del Sector es una función de amplio contenido que abarca el funcionamiento diario y comporta una importante dedicación, en materia de reuniones, preparación de asuntos de órdenes del día de órganos colegiados y resolución de incidencias. 2. Las funciones de la Dirección Jurídica del Sector se desarrollan sobre los temas sobre los cuales hay que definir líneas de actuación, establecer y unificar criterios jurídicos que afectan a otros servicios del Sector o distritos. Participa en los procesos de creación de nuevas ordenanzas y normativa en general, en especial el planeamiento urbanístico, y en los recursos administrativos interpuestos contra resoluciones y acuerdos que son competencia del Sector. También es importante la presencia en el grupo de trabajo constituido con los Servicios Jurídicos para evaluar los recursos administrativos presentados contra resoluciones de los órganos de los distritos en materia urbanística y de actividades. 3. La colaboración con los Servicios Jurídicos centrales presenta diferentes aspectos. Hay que destacar, en cualquier caso, la amplia colaboración instrumentada mediante las correspondientes consultas y reuniones sobre las estrategias de actuación o resolución de asuntos específicos, que se basan en lo siguiente: 3.1. La Dirección apoya al Servicio Contencioso en los recursos contenciosos administrativos interpuestos en materia urbanística. Especialmente importante es la colaboración en relación con los aspectos suscitados en el período de prueba de los contenciosos y, asimismo, en relación con las ejecuciones de sentencias e incidentes que se suscitan en éstas. 3.2. Las resoluciones de recursos administrativos de altura interpuestos contra las resoluciones de los distritos en materia de licencias y disciplina urbanísticas, que deben informar a los Servicios Jurídicos, son examinadas en el grupo de trabajo conjunto constituido entre los propios Servicios Jurídicos y el Sector. 4. El asesoramiento jurídico en materia de planeamiento urbanístico comporta una amplia participación en los procesos de redacción del planeamiento urbanístico que elabora el propio Ayuntamiento, teniendo en cuenta que son diversos los centros que desarrollan esta función: Dirección de Servicios de Planeamiento, Dirección Técnica de Urbanismo, Sociedad Municipal 22@ y Foment de Ciutat Vella, S.A. Asimismo, la función de asesoramiento y supervisión jurídica se extiende al planeamiento elaborado por otras Administraciones e instituciones –Generalitat, universidades y Administración del Estado– sometido a la aprobación del Ayuntamiento y al propio planeamiento llamado de iniciativa privada. 5. La colaboración con otras Administraciones, instituciones y la iniciativa privada se plasma, en muchas ocasiones, con la firma de los correspondientes convenios de colaboración y urbanísticos que se preparan o son informados desde esta Dirección. Hay que tener en cuenta, además, el trabajo conjunto 119MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES con otros servicios municipales en la elaboración de convenios con muchos objetivos diferentes, pero que tienen importantes aspectos urbanísticos. 6. Entre las tareas específicas, hay que señalar las funciones de informe en materia de asuntos transmitidos por el Síndic de Greuges de Catalunya, el Defensor del Pueblo y la Síndica de Greuges de Barcelona. 7. Sobre esta Dirección recaen funciones de asesoramiento a las empresas municipales vinculadas con el Sector (grupo BMSA –Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.–, en general), y con el grupo BSM (Barcelona de Serveis Municipals, S.A.), especialmente en relación con los proyectos de obras ordinarias y de urbanización que les han sido encargados, los temas de responsabilidad y otros aspectos de coordinación con el Sector. Se elaboran protocolos específicos en estas materias. 8. La incorporación al Sector de Urbanismo e Infraestructuras de los temas relativos a las infraestructuras hace necesario dar el apoyo jurídico necesario en esta materia y, específicamente, a la Dirección de Infraestructuras. En especial, hay que tener en consideración las grandes infraestructuras del transporte (AVE –Alta Velocidad Española–, Cercanías, metro y FGC –Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya–) ejecutadas por otras Administraciones, pero que, lógicamente, plantean muchas cuestiones de competencia municipal. 9. Asimismo, esta Dirección, conjuntamente con la Dirección Técnica, desarrolla, dentro de la ponencia técnica de la Subcomisión de Urbanismo, las tareas de preparación por parte municipal de los asuntos que deben ser sometidos a ésta. 10. El Departamento de Información y Documentación lleva a cabo la información urbanística centralizada y el mantenimiento y actualización de la información urbanística en función de los diferentes instrumentos urbanísticos que se aprueban. Es muy importante el trabajo de incorporación a la página web municipal de los diferentes instrumentos urbanísticos. Departamento de Información y Documentación Información urbanística El Departamento de Información y Documentación tiene funciones, a diferentes niveles, que tienen que ver con la información del proceso urbanístico en sus diferentes fases. Planeamiento Informa de la calificación del suelo otorgada por el Plan General Metropolitano (PGM), los instrumentos anteriores a éste y los instrumentos que lo desarrollan. Informa del estado de tramitación de los instrumentos de planeamiento según las fases y es el lugar en que se consultan los instrumentos de planeamiento que están en trámite de exposición pública en plazo de alegaciones, y de todos los planes aprobados definitivamente. Realiza el volcado del resultado y sus prescripciones a las bases mecanizadas gráfica y alfanuméricas. Gestión del suelo Informa de los sistemas de gestión previstos en los instrumentos de planeamiento y/o gestión y es el lugar en que se consultan éstos en la fase de información pública en plazo de alegaciones y sus aprobaciones definitivas. Emite los planos parcelarios relativos a cesiones y parcelas sobreras del vial. Disciplina urbanística Redacta los informes previos a licencias de obras, parcelaciones y certificados de compatibilidad. Recoge y entrega la documentación sobre licencias. Informa sobre normativa del Plan General Metropolitano –normas urbanísticas 120MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES y ordenanzas metropolitanas de edificación– en relación concreta con temas puntuales de edificación. Proyectos de urbanización y obras Es el lugar de consulta de los proyectos de urbanización tramitados por el Sector durante el trámite de información pública. Es el lugar de consulta en que se depositan los pliegos de condiciones durante la información pública, relacionados con los concursos convocados por el Sector. Mantenimiento de la información urbanística El Departamento transcribe en las bases informáticas corporativas los ámbitos de planeamiento en sus diferentes fases de tramitación. Se asigna un número de ámbito y se procede a su mantenimiento a nivel gráfico y alfanumérico. Las bases se actualizan según el estado de tramitación: ámbitos en aprobación inicial o avance de planeamiento, suspensiones de licencias, aprobación provisional y aprobaciones definitivas. Una vez que se han aprobado definitivamente los instrumentos de planeamiento, se transcriben los datos urbanísticos básicos a nivel gráfico: alineaciones, calificaciones urbanísticas, parámetros de ordenación propuesta; se dibujan los ámbitos de gestión y se procede a la digitalización de la documentación que se incorpora a las bases alfanuméricas para que pueda ser consultada en la red interna. Sistemas y medios de información Presencial: sin cita previa, tanto las consultas de carácter técnico como las de carácter general. Telefónico: consulta técnica (en función del nivel de complejidad se resuelve o se dirige a la consulta presencial); consulta general (resuelve la consulta o dirige al departamento/organismo correspondiente). Escrito: emisión de informes y certificados urbanísticos. Fax: la solicitud es vía fax o vía telefónica. Se resuelve con la remisión por fax del plano de información urbanística. Correo electrónico: la consulta llega desde el Departamento de Comunicación y Calidad del Sector. Proviene del actual programa Iris o la dirección electrónica del propio Sector. La respuesta se efectúa por el mismo medio. Fondo documental Para llevar a cabo sus funciones, el Departamento dispone, archiva y gestiona el fondo documental integrado básicamente por los instrumentos de planeamiento urbanístico y de gestión que configuran el proceso del planeamiento en la ciudad, incluidas las copias del PGM y los planes y ordenaciones anteriores a éste, así como los llamados “planos Martorell”. El fondo documental es la reproducción de los documentos originales que se encuentran en el expediente administrativo respectivo. El fondo documental de planeamiento se encuentra en su mayor parte en soporte digital disponible en las aplicaciones Siu e Infoambits, que permite visualizar el documento aprobado definitivamente. Actuaciones y proyectos destacables del año 2007 Información en la página web El Texto Refundido de la Ley de Urbanismo y su Reglamento establece la obligación de los ayuntamientos de más de 10.000 habitantes de garantizar la consulta telemática de los instrumentos de planeamiento municipal que se aprueben a partir del día 1 de julio de 2007. Asimismo, establece esta obligación para las aprobaciones iniciales. El Departamento, en colaboración con la 121MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Dirección de Comunicación y Calidad, ha mejorado los servicios ya existentes en la página web y ha creado un buscador de planes para las aprobaciones definitivas desde aquella fecha y ha completado progresivamente el número de instrumentos en sentido cronológico. Programa informático “informes y certificados” Este año se ha iniciado el diseño de un aplicativo que permita la liberación de informes, certificados y planos de cesiones y parcelas sobreras. Se trata de un programa que establece unos flujos de trabajo y permite la redacción de informes y certificados de manera uniforme. También permite guardar en un histórico el documento generado. El aplicativo entrará en funcionamiento a lo largo del año 2008. Programa de mantenimiento gráfico del patrimonio El año 2006 se inició el encargo del Departamento al Instituto Municipal de Informática (IMI) de un aplicativo de mantenimiento de la información gráfica de los elementos catalogados en estrecha colaboración con el Departamento del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico, como encargado del mantenimiento de los datos alfanuméricos, conectando ambas bases de datos. Durante el año 2007 ha finalizado la elaboración del citado aplicativo y se ha procedido a la comprobación de la exactitud de los datos. El próximo año se integrará la información a las bases del sistema. El archivo y el fondo documental La Oficina del Archivero Jefe procedió a estudiar la documentación del Sector, su problemática y las actuaciones de intervención que serían necesarias. El estudio consistió en un trabajo de campo en todos los departamentos que fue recogido en un informe exhaustivo por parte de la citada Oficina del Archivero Jefe y que constituirá las bases de actuación futuras. Memoria de la Biblioteca de Urbanismo del año 2007 Introducción La Biblioteca de Urbanismo es una de las cuatro bibliotecas departamentales que, juntamente con la Biblioteca General, como servicio central, forman el sistema de información documental del Ayuntamiento de Barcelona y ponen al servicio de los trabajadores y trabajadoras municipales sus fondos especializados. La Biblioteca General actúa frente a las bibliotecas departamentales como coordinadora transversal y les facilita los recursos de información corporativos de que ella dispone. Así pues, cuida de la calidad de los servicios que las bibliotecas departamentales ofrecen, asesora y ofrece formación, proporciona acceso a bases de datos especializadas, aloja sus páginas web en la intranet municipal y facilita la informatización de la gestión de las bibliotecas departamentales con un programario que les permite, a la vez, compartir las colecciones documentales y mantener una autonomía. Entre las novedades del año 2007, destaca el funcionamiento pleno del nuevo programario de gestión bibliotecaria Unicorn que ha facilitado la consulta del fondo corporativo, ya sea conjunto, ya sea para cada biblioteca departamental, y la esmerada gestión de los servicios, entre los cuales destacan el del préstamo y el del control del fondo de las publicaciones periódicas. La Biblioteca de Urbanismo ofrece servicios presenciales y servicios electrónicos. Estos últimos, desde el portal de la Biblioteca General y desde el Área de Urbanismo e Infraestructuras en la intranet. Servicios Servicio de información y atención al público Este servicio está dirigido a satisfacer las necesidades de información y documentación de las personas que trabajan en el Ayuntamiento o que realizan 122MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES sus estancias de prácticas en las dependencias municipales. Aunque la biblioteca es interna, también se atiende a usuarios y usuarias externos(as), ciudadanos y ciudadanas, instituciones, estudiantes extranjeros(as) y otras personas que deseen consultar sus fondos. Este servicio se realiza tanto de forma directa, ya sea presencialmente ya sea por teléfono, como de forma electrónica a través de la intranet. Servicio de préstamo Este servicio permite facilitar a los usuarios y usuarias el fondo bibliográfico y documental que se encuentra en el catálogo corporativo (de la Biblioteca General y las bibliotecas departamentales) y no sólo de aquel que se encuentra en la Biblioteca de Urbanismo. Este servicio también busca y solicita préstamo a otras instituciones (universidades, bibliotecas públicas, Colegio de Arquitectos de Catalunya –COAC–, etc.) mediante el préstamo interbibliotecario y recíprocamente también deja el suyo a estas mismas instituciones. Durante el año 2007 se han realizado 595 préstamos. Circulación de revistas Éste es un préstamo especial de revistas de manera que, cuando llega un nuevo ejemplar, se envía a las personas interesadas en recibirla. Fondos bibliográficos y documentales en la Biblioteca de Urbanismo Forman parte de la biblioteca libros, publicaciones periódicas y dosieres de planeamiento urbanístico, CD-Rom y DVD, y un amplio fondo gráfico y audiovisual siempre todo especializado en el tema que le es propio: arquitectura, ingeniería, desarrollo urbanístico y restauración y conservación. Destacan, por su singularidad, el fondo bibliográfico Fondo Histórico Adolf Florensa con libros y publicaciones periódicas desde 1832 y el fondo gráfico del Sector de Urbanismo e Infraestructuras con fotografías, diapositivas, etc., relativo a las actuaciones urbanísticas realizadas en Barcelona. Aparte del fondo gráfico, que tiene una base de datos específica, Imagurb, el resto forma parte de la propia colección de Urbanismo dentro del catálogo corporativo. Fondo bibliográfico en el catálogo corporativo del Ayuntamiento de Barcelona Durante el año 2007 se introdujo en este catálogo todo el Fondo Histórico Adolf Florensa, además de novedades bibliográficas y revistas. Fondo gráfico del Sector de Urbanismo Imagurb Lo forman fotografías en papel y en negativo, diapositivas y fotografías digitales. La Biblioteca lo conserva, digitaliza y posteriormente difunde con la base de datos Imagurb, accesible desde la intranet. Esta base de datos funciona como repositorio de imágenes para los diferentes aplicativos que las necesiten. Utilizan las fotografías: • El Catálogo del Patrimonio Arquitectónico en versión CD y en línea (www.urbanismedebarcelona.net/patrimoni). • El aplicativo de mantenimiento del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico. • La base de datos de arte público y su página web en internet (www.bcn.cat/artpublic). Han utilizado este fondo presencialmente el personal técnico y los becarios y becarias del Sector de Urbanismo e Infraestructuras, principalmente para preparar presentaciones, como documentación previa a la restauración de edificios o esculturas, preparación de proyectos, etc. Y también otros sectores e instituciones vinculados con el Ayuntamiento, como el Icub (Institut de Cultura de Barcelona), Barcelona Regional, Imagen y producción editorial, el Instituto Municipal de Paisaje Urbano y Calidad de Vida, la Agència de Promoció del 123MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Carmel y el Instituto Municipal de Parques y Jardines, así como estudiantes españoles y extranjeros, diferentes profesionales y editoriales. Formación de usuarios y usuarias La Biblioteca realiza diversas acciones formativas con el objetivo de enseñar a los trabajadores y las trabajadoras del Sector y a los becarios y becarias que realizan las prácticas a buscar la información que necesitan para llevar a cabo su trabajo y a conocer y utilizar los servicios y las tecnologías que la Biblioteca pone a su alcance. Así, se realizan: • Sesiones formativas dirigidas a nuevos trabajadores que se incorporan, adaptadas a sus necesidades (arquitectos e ingenieros, abogados, personal administrativo, etc.). Pueden ser individuales o en pequeños grupos. • Sesiones formativas para becarios y becarias en pequeños grupos. • Sesiones de presentación de nuevos productos o servicios. • Formación individual según la necesidad de la persona que lo solicita. Acostumbran a ser sobre la utilización del escáner, la búsqueda en el catálogo y en internet, y la creación de documentos pdf. 3 Gerencia Adjunta de Urbanismo Josep Maria Lucchetti Piu, Gerente Adjunto de Urbanismo El año 2007 se caracteriza por el cierre del mandato 2003-2007 y el inicio, a partir de las elecciones del mes de mayo de 2007, de un nuevo mandato municipal. Ello ha comportado un esfuerzo para conseguir elaborar la memoria de gestión y balance del cuatrienio 2003-2006 que se pudo distribuir durante el primer semestre de 2007. Durante el segundo semestre de 2007 se ha trabajado en la preparación de los documentos base para el debate del Programa de Actuación Municipal (PAM) 2008-2011 y en la incorporación, durante la fase del proceso participativo de exposición pública, de las aportaciones y las sugerencias que los ciudadanos y las ciudadanas, colectiva o individualmente, hicieron llegar al Ayuntamiento. El PAM recoge el conjunto de medidas y acciones que constituirán el marco de trabajo del Sector de Urbanismo e Infraestructuras durante el mandato, algunas de las cuales tienen visibilidad en el territorio, como son: el planeamiento, la gestión y la obra pública. Respecto a la mejora de la prestación de los servicios al conjunto de la estructura municipal y a la ciudadanía, con la colaboración del Instituto Municipal de Informática, se ha llevado a cabo un nuevo sistema de información y gestión de indicadores para facilitar la consecución más eficaz y eficiente de sus objetivos, de los departamentos y servicios. Al mismo tiempo, se ha trabajado en el análisis de los circuitos “aplicativos del planeamiento y la gestión urbanística” para proponer alternativas y un plan de acción para el cuatrienio que contempla todas las fases del proceso, desde la confección del plan y su tramitación hasta su difusión y la publicación de la parte documental y de la parte gráfica. 124MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES En cuanto a los recursos humanos, las diferentes direcciones del Sector han colaborado con la Dirección de Recursos Humanos de los Servicios Generales en la convocatoria y selección de personal en las oposiciones de técnicos superiores de arquitectura e ingeniería para el conjunto del Ayuntamiento. Durante el año 2007 se ha realizado, con la colaboración de todas las direcciones y los departamentos del Sector, y a iniciativa de los servicios centrales, la evaluación de riesgos psicosociales. Simultáneamente, se ha trabajado en la elaboración del Plan de evacuación del Sector, en casos de emergencia. Respecto al Departamento de Administración, hay que destacar la preparación de los pliegos de condiciones correspondientes a los contratos de mantenimiento del patrimonio artístico y monumental del Ayuntamiento, de acuerdo con el Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos, para un período de 2 años, ampliable a 2 años más. Con la Dirección de Infraestructuras se ha trabajado en la programación de los pliegos de condiciones del Plan de optimización, calidad de la comunicación e impacto en la vía pública, así como en el concurso de seguimiento y control de las obras de infraestructuras del transporte. Los dos concursos se han previsto para un período de 2 años, con la posibilidad de prorrogarlos 2 años más. La Dirección de Servicios de Participación y Comunicación, bajo la dirección del Arquitecto Jefe y en colaboración con el Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos, ha trabajado en la exposición Barcelona Proyectos, situada en el edificio Fòrum. Asimismo, se ha trabajado en diversos procesos de participación. Hay que destacar, por su alcance, por el número de asociaciones implicadas y la participación de un importante número de ciudadanos y ciudadanas, el correspondiente a la modificación urbanística en el ámbito de la plaza de las Glòries y su entorno. Departamento de Administración El Departamento de Administración Económica del Sector de Urbanismo e Infraestructuras apoya, mediante la gestión presupuestaria y de la contratación, los objetivos de las direcciones que conforman el Sector. Se elaboran anualmente los presupuestos en coordinación con los responsables de las distintas dependencias. A continuación se detallan los presupuestos del ejercicio 2007, así como el desglose del capítulo II y el número de expedientes que se han llevado a cabo según la tipología. Departamento de Personal Gestiona los recursos humanos del Sector, el plan y los programas de formación, analiza las necesidades y formula propuestas en materia de selección, promoción y provisión de puestos de trabajo y procesos de racionalización. También formula propuestas para la adopción de acuerdos en materia de gestión y administración de personal. Secretaría Delegada y soporte jurídico-administrativo del Sector Sus funciones son las siguientes: 1. Dar soporte jurídico-administrativo a los órganos directivos y operativos del Sector y ejercer las funciones propias de secretaría comprensivas de la fe pública y el asesoramiento legal preceptivo por delegación del secretario general de la Corporación, de acuerdo con las normas legales y reglamentarias 125MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES aplicables en cada caso, y con la finalidad de garantizar la legalidad de la actuación del Sector en todos sus aspectos y sus manifestaciones. 2. Instrucción, tramitación y seguimiento de los expedientes relativos a los proyectos de urbanización tanto de iniciativa municipal como de iniciativa privada, hasta su aprobación definitiva. 3. Preparación y revisión de la documentación relativa a los órganos de gobierno municipal para el regidor o regidora y para el gerente del Sector, para la aprobación de los proyectos de urbanización y de los instrumentos urbanísticos (planeamiento y gestión), tanto del propio Sector como de las sociedades que dependen de ellos (22@bcn, S.A., BSM, BIMSA, Bagursa), así como también algunos distritos. Soporte y asistencia informática Da soporte y colabora, junto con el responsable cliente del IMI (Instituto Municipal de Informática), en los nuevos procesos de actualización de la informática del Sector. También gestiona las incidencias que puedan tener los usuarios y usuarias, y realiza el seguimiento y control de las empresas de mantenimiento respecto a las infraestructuras de la red informática y de telefonía. Lleva a cabo la gestión de compras de material informático y de telefonía del Sector. En el Sector, a finales del año 2007, había: • 212 Ordenadores Pentium IV; el 80 % de ellos tiene un procesador a 3.000 mHZ y el resto, a 1.700 mHZ. • 169 Equipos destinados a ofimática tienen pantalla plana de 17” mientras que los 43 que se utilizan para dibujar son pantallas normales de 19 y 21”. • Un total de 39 impresoras en red y 5 en red local. De las 39 en red, hay 5 que son de tipo láser a color A-3 y 7 que son de inyección con tinta a color A-3. Las 27 restantes son de tipo láser en blanco y negro A-4 para ofimática y atención al público. • 7 Plotters a color (3 de tamaño D-3 y 4, D-0). • 7 Escáneres (6 de tamaño D-4 y 1, D-3). Las aplicaciones desarrolladas durante el año 2007 han sido las siguientes: • Ampliación de los requerimientos funcionales del aplicativo de seguimiento de temas del Sector de Urbanismo e Infraestructuras. • Publicación del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico mediante un estudio previo. • Certificados e informes urbanísticos. • Gestión de los contratos de conservación de monumentos. • Incorporación de itinerarios a la página web de Arte Público. • Gestión integral del planeamiento. • Consulta telemática de los instrumentos de planeamiento mediante un estudio previo. • Publicación del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico y mejoras en la aplicación. 126MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 4 Dirección de Servicios de Participación y Comunicación Joan Lluís Zafon Celma, Director de Participación y Comunicación Las características y el alcance de los proyectos urbanísticos sobre los cuales se desarrolla el trabajo de comunicación e información a los ciudadanos y las ciudadanas, así como los nuevos objetivos respecto a los procesos de participación ciudadana encauzados desde el Sector de Urbanismo e Infraestructuras los últimos años, requerían revisar los contenidos y las funciones del Departamento de Comunicación y Calidad, creado el año 2000. De esta manera, con la remodelación del organigrama del Sector se propuso la creación de una nueva Dirección de Participación y Comunicación del Sector de Urbanismo e Infraestructuras con capacidad para gestionar con eficacia las actuaciones derivadas de la comunicación y la participación ciudadana en los proyectos urbanísticos. La creación de esta Dirección está enmarcada por la voluntad que se expresa en las líneas estratégicas municipales de impulsar una nueva forma de relación con los ciudadanos y ciudadanas, desde el ámbito del urbanismo municipal, haciendo especial hincapié en los aspectos que tienen que ver con la información, la divulgación y la participación. El Sector de Urbanismo e Infraestructuras integra el conjunto de los operadores municipales y, por tanto, de los procesos de desarrollo de todas las actuaciones urbanísticas en la ciudad. La coordinación transversal de los diferentes responsables de las empresas y del Sector ha permitido gestionar de forma eficaz los recursos compartidos y racionalizar la organización de la comunicación y la participación en las actuaciones urbanísticas. Por lo que respecta a los aspectos específicos sobre la comunicación y la información, en este período se ha puesto especial énfasis en el desarrollo de los programas dedicados a la unificación de la imagen corporativa; el diseño de las campañas divulgativas; las actividades pedagógicas destinadas a mejorar la formación en temas urbanísticos de los ciudadanos y ciudadanas en general y, especialmente, de los responsables y los representantes vecinales; la recopilación, mantenimiento, indización y nueva creación de materiales divulgativos; el diseño y la producción de los elementos expositivos; la actualización y mantenimiento de los indicadores de actividad del Sector, y la organización de los actos públicos de presentación de los proyectos y obras. En cuanto a la actuación en materia de participación ciudadana, dado el cambio de orientación efectuado, es el ámbito en que la innovación ha sido más evidente. Los mecanismos que ya se estaban aplicando: plenarios, consejos ciudadanos, audiencias públicas, comisiones de seguimiento, etc., además de los recogidos en la misma Ley de urbanismo, el alcance y la complejidad de muchos proyectos que afectaban más de un territorio (p. ej., plaza de Lesseps, ronda del General Mitre, plaza de las Glòries Catalanes, etc.), requerían la implementación de estrategias específicas e innovadoras de mediación, asociadas con la tramitación de instrumentos urbanísticos de alcance de ciudad, que mejorasen la eficacia participativa y la información al ciudadano. El Ayuntamiento, con las competencias que le otorga la Carta Municipal de Barcelona, creó una serie de normativas, que hacen posible abrir los canales formales de comunicación e información. Había que aprovechar estas potencialidades para desarrollarlas e integrarlas en la tramitación de los proyectos urbanísticos. La experiencia del Sector en las relaciones con los interlocutores vecinales para el desarrollo de los proyectos, así como con la información de base y la capacidad de liderazgo sobre la transformación la ciudad han sido primordiales para encontrar finalmente los mecanismos y los procesos adecuados para vertebrar un espacio de debate y comunicación consensuado. 127MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Mensualmente, se han atendido más de 400 peticiones, sugerencias o quejas, se han establecido los contactos internos con el resto de la institución para coordinar la asistencia y la atención al público en los actos y exposiciones, y también se ha elaborado toda la documentación gráfica necesaria para la presentación a los órganos de participación y de gobierno municipales. La Dirección se organiza en tres campos de actuación que, respectivamente, son competencia de un responsable. Los responsables de comunicación, de participación y de calidad han sido, más allá de las competencias, los tutores e impulsores de la consolidación de una metodología de trabajo que se ha demostrado efectiva. Esta Dirección da soporte a los tres responsables mediante un equipo. Las funciones asumidas por éste, que se desarrollan a partir del propio Decreto de creación de la Dirección, son las siguientes: • Gestión de los recursos materiales y humanos necesarios para llevar a cabo los proyectos que surgen de la Dirección. • Investigación y seguimiento de los fondos bibliográficos, biográficos y otra información necesaria para la elaboración de informes, presentaciones, memorias y otros documentos que se generan desde la Dirección. • Elaboración, actualización y seguimiento del mailing general que da soporte a todo el Sector. • Colaboración y relación permanente con asesores, consejeros técnicos para el impulso y promoción de productos del Sector de Urbanismo e Infraestructuras (exposiciones, publicaciones, programas, etc.) que se implantan en el territorio y/u otros sectores. • Gestión mediante el sistema Iris de las incidencias, sugerencias y quejas relacionadas con el Sector de Urbanismo e Infraestructuras que llegan de los ciudadanos y ciudadanas por diferentes vías, como la página web del Ayuntamiento, el teléfono de atención ciudadana o el registro. • Recopilación, selección y seguimiento de estas incidencias que entran por este canal. Algunas se responden directamente desde la Dirección y otras se distribuyen a los diferentes departamentos del Sector para que éstos elaboren la respuesta adecuada, siempre bajo la supervisión de nuestros técnicos y con la seguridad que son contestadas y cerradas. • Elaboración y montaje de las diferentes presentaciones en formato Power-Point necesarias para la Gerencia y resto de órganos directivos del Sector. Almacenamiento de una importante cantidad de imágenes de las diferentes obras de la ciudad, tanto actuales como antiguas, y también las virtuales, que ilustran el acabado de obras aún en ejecución. • Gestión de la sala Barcelona. Control de las visitas y asistencia técnica. • Producción editorial, en coordinación con la Imprenta Municipal, de los diferentes materiales de comunicación y soporte para acontecimientos, muestras y exposiciones. • Colaboración y seguimiento de la imagen corporativa de los elementos de comunicación de las obras, en coordinación con los responsables de comunicación de los diferentes operadores de actuaciones urbanísticas en la ciudad. • Desarrollo y seguimiento de la comunicación de todas aquellas actuaciones urbanísticas que afectan la vía pública según las directrices del Comité de Obras y Circulación de Barcelona. • Elaboración y montaje de las diferentes presentaciones en formato Power-Point necesarias para la Gerencia y el resto de órganos directivos del Sector, incluyendo en esta relación a los comités ejecutivos, las comisiones de gobierno, las comisiones de urbanismo, infraestructuras y vivienda. Preparación, elaboración y montaje de las presentaciones que son necesarias para llevar en los viajes fuera de la ciudad o en el caso de que vengan visitas tanto del territorio como de fuera de él. 128MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Responsable de los Proyectos de Comunicación A lo largo del anterior mandato municipal 2003-2007, la voluntad ha sido siempre acercar a la ciudadanía el conjunto de actuaciones que desde el Sector de Urbanismo e Infraestructuras se implementaban en la ciudad de la forma más didáctica y comprensible posible. Simultáneamente, otra de las prioridades ha sido garantizar, en la medida de lo posible, que la ejecución de estas actuaciones tuviera la menor incidencia posible en la vida cotidiana de los ciudadanos y ciudadanas y que éstos y éstas estuvieran puntual y perfectamente informados(as). Con este objetivo, desde la Dirección de Participación y Comunicación, se ha llevado a cabo una serie de exposiciones de pequeño formato y presentaciones públicas para explicar desde proyectos como la remodelación de la ronda General Mitre o el Catálogo de Protección del Patrimonio Arquitectónico del Poblenou hasta proyectos como los cuarteles de Sant Andreu, el Plan director del Parque de Montjuïc, el proyecto de los Tres Turons o el de las cocheras Borbó, pasando por el proyecto de remodelación de la plaza de las Glòries Catalanes, entre otros. Las salas de exposiciones propias o dependientes del Sector también han sido objeto de remodelaciones, actualizaciones y modernizaciones tanto de sus instalaciones como de sus contenidos expositivos. En la sala Espai Urbà se ubicaron dos exposiciones, una dedicada a los grandes proyectos en ejecución en la ciudad y la otra para explicar al conjunto de la ciudadanía el sistema y la metodología que se han utilizado en la participación en el urbanismo, mostrando procesos y actuaciones en diferentes fases desde aquellos que se acababan de iniciar hasta otros ya finalizados. Actualmente, en el edificio Fòrum hay una nueva exposición que mantiene el espíritu de las dos anteriores: Ciudad. Barcelona Proyecta. Para acabar, se participó y coordinó la producción de un nuevo formato expositivo que consistía en una carpa itinerante que presentaba los servicios ofrecidos por el Ayuntamiento de Barcelona y que estuvo operativa de septiembre de 2006 a marzo de 2007. La muestra pasó por todos y cada uno de los distritos y se ubicaba preferentemente en espacios públicos no habituales para este tipo de exposiciones. La exposición Mi calle, nuestro barrio fue visitada por 89.500 ciudadanos durante los 6 meses de itinerancia. En el apartado de información y calidad de las actuaciones urbanísticas, se ha continuado con la política de control de las obras que se llevan a cabo en esta ciudad y se ha procurado minimizar lo máximo posible su afectación a los ciudadanos, mediante el control in situ de todas las actuaciones que pasan por el Comité de Obras y Circulación, a través del cual se vehiculan los informes sobre el estado de cada una de las obras y se proponen las actuaciones en materia de información al ciudadano. Responsable de los Proyectos de Participación La actual situación de las relaciones existentes entre el Ayuntamiento, el asociacionismo y los movimientos sociales respecto a los proyectos urbanísticos que se desarrollan en la ciudad responde a la evolución y la transformación de las relaciones con los representantes históricos de estos movimientos sociales, su composición, trayectoria y desarrollo. Desde la Dirección de Participación se ha impulsado un nuevo modelo de relaciones que se basa en la integración de los mecanismos habituales de la participación ciudadana, adaptando también los calendarios y los procesos en las tramitaciones y en las leyes y normativas urbanísticas. La participación ciudadana en los procesos de urbanismo significa: • Conocer y dotar a la ciudadanía de la información necesaria sobre los procesos que se desea desarrollar participativamente. 129MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Recoger las propuestas que comporten el aumento cualitativo del bienestar de los vecinos y vecinas y la mejora de su entorno. • Debatir, dentro de un marco de respeto y consideración, los diferentes planteamientos e ideas en que prevalezca siempre el diálogo como medio y el acuerdo como objetivo. • Consensuar las decisiones que los miembros electos del consistorio tomen sobre el desarrollo urbanístico de la ciudad. Se desea destacar para el año 2007 el proceso participativo que corresponde a la Modificación del Plan General Metropolitano de la plaza de las Glòries y su entorno que se ha llevado a cabo. Responsable de los Proyectos de Calidad Desde la Dirección de Participación y Comunicación, se asumen también los proyectos de calidad del Sector desde enero de 2006 en que se incorporó a esta Dirección la responsable de Calidad. Se entienden como proyectos de calidad todos aquellos programas que permiten llevar a cabo el seguimiento y la valoración de los índices de consecución de los objetivos marcados en los programas de actuación municipal para el Sector de Urbanismo e Infraestructuras y que son competencia de éste. Dentro del proceso de elaboración de una base de datos que integra las magnitudes del planeamiento, la gestión y la tramitación urbanísticas, a lo largo del año 2007 se ha realizado el proceso de implantación del nuevo aplicativo de gestión integral del Sector con el volcado de los datos históricos del planeamiento en los registros del circuito de tramitación con todo lo que ello comporta y, asimismo, las magnitudes de la gestión urbanística. Éste es un proceso que requiere un período de implantación para ir ajustando el programa a las necesidades del día a día. Se ha mantenido la gestión y la elaboración de los documentos de seguimiento del Plan de Actuación Municipal en lo que respecta al Sector de Urbanismo e Infraestructuras. Otro conjunto de tareas que se han llevado a cabo durante el año 2007, dentro de la responsabilidad de Calidad, es la sistematización de la difusión y la circulación interna de la información del Sector: indicadores periódicos anuales para la intranet municipal, memorias generales del Ayuntamiento, anuarios estadísticos, indicadores de evaluación de actividad del Sector y otras publicaciones municipales. Con una periodicidad mensual se han elaborado los informes que se remiten a la gerencia central como recopilación de indicadores de planeamiento, gestión y licencias. De la misma manera, se ha preparado la recopilación de las magnitudes trimestrales del Sector con la finalidad de establecer el cuadro de mando de Urbanismo. Dentro de este año se ha realizado la coordinación, el diseño y la producción de la Memoria de la gestión cuatrienal del Sector de Urbanismo e Infraestructuras, en este caso 2003-2006. Esta publicación cuatrienal se realiza desde hace unos cuantos períodos, como la edición que recoge los datos del Sector con las relaciones de tareas y funciones y, a la vez, un compendio de los datos y magnitudes, así como las series de indicadores que han ido conformando la colección de urbanismo. Y finalmente debe hacerse mención del hecho de que se lleva a cabo la elaboración y el seguimiento del presupuesto y la gestión administrativa de los expedientes de toda la Dirección de Participación y Comunicación. 130MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Gestión de la sala Barcelona y la maqueta de Barcelona en el Fòrum Las visitas tanto a la sala Barcelona como a la maqueta de Barcelona en el edificio Fòrum, que son los dos espacios gestionados desde este Departamento, han experimentado en los últimos años un fuerte incremento por lo que respecta a la demanda de su utilización. Esta demanda se produce desde los propios departamentos del Ayuntamiento de Barcelona, como pueden ser relaciones institucionales, relaciones internacionales, recursos humanos, de servicios personales, como foro o espacio de encuentro para impartir charlas, como por parte de institutos municipales, empresas mixtas y sociedades municipales (IMI, 22@bcn, S.A., etc.) con la misma finalidad. Para atender adecuadamente la demanda interna, tanto respecto al Departamento de Relaciones Institucionales como respecto al de Relaciones Internacionales, y poder dar a conocer, promover y difundir por todo el mundo la transformación urbanística que se ha producido en Barcelona en los últimos 25 años, desde este Departamento se impulsó la firma de un convenio de colaboración del Sector de Urbanismo e Infraestructuras con el Colegio de Arquitectos de Catalunya. Así, podrían atenderse estas demandas de acuerdo con el nivel y el perfil requeridos (especialización urbanística, atención con diferentes idiomas, como francés o inglés, etc.) por las delegaciones institucionales extranjeras que llegaran derivadas desde estos dos Departamentos. Este convenio de colaboración tiene una doble vertiente: además de los recursos informáticos y las prestaciones tanto de traducción simultánea como de otros aspectos de que ya dispone la sala, quiere ofrecer los servicios de un arquitecto profesional que pueda impartir, de acuerdo con las necesidades de los visitantes, unas conferencias pensadas y adecuadas a cada finalidad. Sin embargo, a la vez el Sector de Urbanismo e Infraestructuras también cede la sala al COAC (Colegio de Arquitectos de Catalunya) después de una consulta previa al calendario que también se gestiona desde esta Dirección. Desde principios de año, las visitas institucionales más representativas que se han recibido tanto en la sala Barcelona como en la maqueta de Barcelona en el Fòrum han sido los profesionales arquitectos venidos desde Bruselas, los políticos de Sarajevo, la delegación del Ayuntamiento de Oslo, encabezada por la regidora de Urbanismo del propio Ayuntamiento, así como la delegación de empresarios chinos dedicados a las obras públicas. También se ha realizado una serie de peticiones de otros departamentos, como por ejemplo desde Recursos Humanos, para dar a conocer la aplicación del nuevo software Office 2007 a todo el personal funcionario del IMI (Instituto Municipal de Informática), el IMU (Instituto Municipal de Urbanismo), Barcelona Información, 22@bcn, S. A., y el propio Sector de Urbanismo e Infraestructuras. 131MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 5 Dirección de Servicios de Actuación Urbanística Miquel Garcia Sanjuan, Director de Actuación Urbanística El hecho más remarcable del año 2007 ha sido el importante descenso (10 %) en el número de solicitudes de licencias de obras mayores de nueva planta, como consecuencia de los problemas en el mercado inmobiliario. Esta disminución ha comportado que, a pesar de que se haya concedido el mismo número de licencias que en el año 2006, el techo total concedido ha sido el 30 % inferior. Esta disminución del techo se ha producido fundamentalmente en las obras de nueva planta, de forma menos acusada en las obras de reforma, mientras que las obras de ampliación se han incrementado. En cuanto a los usos de las licencias concedidas, han disminuido los de vivienda, equipamiento, comercial e industrial mientras que han aumentado los usos de aparcamiento, hoteleros y de oficinas. Hay que destacar que el 30 % de las viviendas concedidas el año 2007 (1.444) lo han sido con algún régimen de protección. Aparte de estos aspectos, hay que remarcar que en 2007 ha entrado en vigor de forma plena el Código Técnico de Edificación, que ha requerido un importante trabajo de aprendizaje y formación por parte de los técnicos de la Dirección. Se ha continuado la tarea de referente de los Servicios Técnicos del Distrito, con la redacción de 11 circulares interpretativas (2 de obras y 9 de actividades) con la intención de unificar los criterios en el momento de informar los expedientes. De la misma manera, se han mantenido las sesiones de trabajo con los diferentes colegios profesionales (arquitectos, ingenieros, etc.) destinadas a mejorar y sistematizar la documentación y la información de los proyectos que se presentan para su tramitación. Se han incrementado de manera importante los expedientes de licencias ambientales del Anexo I, como consecuencia del término del plazo de adecuación (31-12-07). Se ha iniciado un proyecto, con la colaboración del Instituto Municipal de Informática y el Instituto Municipal de Historia para mejorar los aspectos relacionados con el cobro del impuesto de construcciones, obras e instalaciones. También debe destacarse el importante aumento de los trabajos relacionados con la tramitación de nuevos tipos de expedientes, fruto de la nueva Ley de Urbanismo de Catalunya y su Reglamento de Despliegue, en todo lo que se refiere a las divisiones de propiedad horizontal, certificados de innecesariedad, etc. que ha comportado la tramitación de más de 500 expedientes relacionados con estas materias. Para acabar, debe destacarse el importante trabajo que se ha llevado a cabo en relación con el planeamiento, las licencias y los expedientes de declaración de bienes de interés cultural del conjunto de Can Ricart y, en general, del patrimonio industrial del Poblenou. Departamento de Edificación El proceso de análisis de las licencias de obras pone de manifiesto las diversas contradicciones e inadecuaciones de la normativa urbanística ante las nuevas normativas técnicas sectoriales o de las exigencias del mercado respecto a las prestaciones de los edificios. Con la intención de acercar la normativa a las demandas del momento, este año se ha procedido a la aprobación de la Modificación de las Normas Urbanísticas del PGM para la modificación de las alturas reguladoras en el tipo de ordenación según la alineación del vial. 132MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES En el ámbito del convenio de colaboración entre el Colegio de Arquitectos de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona, firmado el 5 de abril de 2006, con la finalidad de establecer mecanismos y procedimientos de relación entre los arquitectos colegiados y los Servicios Técnicos Municipales se ha procedido a la redacción de dos circulares informativas, una sobre la densidad de viviendas por parcela que hace referencia a los artículos 323 de las Normas Urbanísticas y 179 de las Ordenanzas Municipales, y la otra sobre las condiciones que tienen que cumplirse para admitir los cambios, cada vez más frecuentes, de local comercial a vivienda, en plantas bajas. Además, con la intención de unificar la documentación necesaria en caso de legalizaciones de obras, se ha elaborado y ha sido publicado por el COAC un modelo de certificado que se exigirá en todos los distritos. Se ha instaurado la llamada “acta de acuerdos”. Se trata de dejar constancia escrita en un documento de los acuerdos tomados durante la consulta en los servicios técnicos sobre expedientes de obras en trámite, que firmarán el técnico del distrito y el técnico redactor del proyecto. Se pone en funcionamiento por parte del Ayuntamiento y a petición del arquitecto, el procedimiento de informe previo a la solicitud de licencia, sobre un anteproyecto que se acompaña de una ficha de cumplimiento de la normativa urbanística. Por lo que respecta a la tramitación y el seguimiento de las obras mayores, este último año, la tendencia a la baja en las promociones se ha comenzado a notar por su vínculo directo con la crisis del sector. Esta disminución, que no es tan evidente en el número de expedientes tramitados, el 10 % menos que el año anterior, lo es en metros cuadrados de techo concedido ya que durante este año se ha concedido el 30 % menos de techo que el año anterior. Esta disminución de techo se ha producido, en diferentes porcentajes, en todos los usos, a excepción del uso hotelero que este año ha incrementado el techo el 42 % respecto al año anterior. Departamento de Licencias de Actividad Este Departamento tramita e informa de las solicitudes de licencias que sean ambientales o de apertura de actividades sensibles, de los establecimientos relevantes por su trascendencia ciudadana o por su riesgo excepcional, o porque pertenecen a Administraciones o a operadores que actúan en toda la ciudad (es el caso de las antenas de telefonía móvil, de las centrales y no desde telefonía fija, de las instalaciones de las compañías de servicios, etc.). También participa en el informe de los aspectos relativos a las actividades e instalaciones que estén previstas en los proyectos de las solicitudes de licencia de obras, que se tramitan en el Departamento de Edificación del Sector. Se ha continuado el proceso de consolidación, depuración y perfeccionamiento de los procedimientos de gestión implantados por la Ley 3/1998, de Intervención Integral de la Administración Ambiental, y por la Ordenanza Municipal de Actividades y de Intervención Integral de la Administración Ambiental, con objeto de simplificar la tramitación y acortar la duración de los correspondientes plazos, todo ello sin que esta simplificación se traduzca en una disminución de la seguridad jurídica de los ciudadanos. Gracias a esta política se ha reducido considerablemente la cantidad de actividades que deben someterse al trámite de una autorización o licencia previa a la ejecución de las instalaciones necesarias para desarrollar una actividad y se ha incrementado la de las que sólo deben comunicar su inmediata obertura sin que sea necesaria la obtención de licencia previa. En esta línea se ha participado en las mesas de trabajo y foros internos que se han establecido para estudiar los posibles cambios que permitan avanzar en aquel sentido. Otro encargo asignado al Departamento es asesorar permanentemente y on line, siempre que sea posible, a las OAC (oficinas de atención ciudadana), a los servicios técnicos municipales, a las entidades ambientales de control, a los 133MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES colegios profesionales, a los particulares y a sus técnicos, sobre la aplicación de las normas y las ordenanzas. Este asesoramiento se materializa de diferentes maneras: • Respuestas verbales o escritas dirigidas exclusivamente a quien realiza la consulta, cuando se trata de cuestiones de interés exclusivamente particular. • Circular interna cuando tienen interés para determinado colectivo (OAC, entidad ambiental de control o colegios). • Circular de alcance general si tiene interés y afecta a todos los agentes citados anteriormente. Con este mismo objetivo, por convenio entre el Ayuntamiento y los colegios profesionales de ingenieros industriales e ingenieros técnicos industriales, se constituyó una mesa de trabajo (Tascom) que tiene como objetivo transmitir, en ambos sentidos, inquietudes e información, y resolver, cuando es posible, la problemática que se pone de manifiesto. Se considera que el trabajo desarrollado durante el ejercicio por esta mesa ha sido muy satisfactorio. Prueba de ello es que ambos colegios han impulsado el modelo a otros ayuntamientos de las comarcas del Barcelonès y el Vallès. Este Departamento es miembro activo de la Ponencia ambiental municipal (órgano colegiado de reflexión y coordinación reglado, integrado por representantes de Urbanismo, SPEIS [Servicios de Prevención y Extinción de Incendios y Salvamentos] y Protección Civil, Medio Ambiente, la Agencia de la Energía y la Agencia de Salud Pública), que es el órgano que supervisa las propuestas de resolución de las licencias, los controles iniciales y periódicos, y las evaluaciones ambientales de las actividades (todo ello tanto si proceden del distrito como si son del propio departamento). Dado que la Ponencia no dispone de personal adscrito, el Departamento ejerce las funciones de soporte técnico y administrativo, y actúa como ponente en las sesiones plenarias semanales. Ello le permite detectar las posibles desviaciones y diferencias de criterio que puede haber entre los diferentes distritos, lo cual provoca la correspondiente respuesta correctora. Si se tiene en cuenta la reciente entrada en vigor del Código Técnico de Edificación, que es un documento muy extenso y complejo que comprende la normativa general que rige las condiciones de seguridad de incendios, seguridad de utilización, ahorro energético, condiciones de higiene y ventilación, etc. de los edificios, se ha continuado la tarea de formación práctica, estrechamente vinculada con la adquisición de una experiencia cada vez más amplia. Se han continuado tramitando los expedientes iniciados como consecuencia del procedimiento extraordinario de adecuación administrativa de las actividades existentes en 1999. Este procedimiento debía finalizar el 31 de diciembre de 2007 en el caso de las actividades comprendidas en el Anexo II.2; a pesar de esta previsión, el procedimiento aún está abierto para aquellos expedientes que fueron iniciados dentro de plazo y no se han presentado al trámite municipal (están en algún proceso externo previo, en alguna Unidad Técnica de Verificación Ambiental) o para aquellos que quieran acogerse a una prórroga indefinida, aprobada con la Ley de Presupuestos de la Generalitat. Se ha participado en las auditorías de las entidades ambientales de control, que realiza la Unidad de Acreditación de la Consejería de Medio Ambiente y Vivienda, que tienen por objeto asegurar que los controles iniciales o periódicos y las verificaciones de las evaluaciones ambientales tienen el contenido que prescribe la norma y la calidad técnica exigible. A continuación se presenta un listado de las circulares de este año: • Circular número 46. Aclaraciones a la tramitación de los controles iniciales y periódicos de las actividades. • Circular número 48. Procedimiento para solicitar consultas documentales en el Archivo municipal administrativo. • Circular número 49. Modificación de la superficie neta de venta en los establecimientos de comercio alimentario. • Circular número 50. Aclaración sobre la clasificación de los establecimientos 134MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES con venta al detalle de productos no alimentarios, en régimen de autoservicio, y de productos alimentarios. • Circular número 50B. Nuevas aclaraciones sobre la clasificación de los establecimientos con venta al detalle de productos no alimentarios, en régimen de autoservicio, y de productos alimentarios. • Circular número 51. Aclaraciones sobre la tramitación de los expedientes de actividades que han cambiado de Anexo (del Anexo III al Anexo II). • Circular número 52. Aclaración sobre la forma de presentación de la documentación gráfica anexa a las evaluaciones y controles iniciales. • Circular número 55. Cabinas para pruebas de motocicletas. • Circular número 56. Actividades con placas solares: controles. Debe añadirse que durante este año se han concedido 1.444 viviendas con protección, que representan el 30 % de las viviendas de nueva planta concedidas. Entre estas viviendas de promoción pública se encuentran incluidas las viviendas para jóvenes y para gente mayor. Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico Durante el año 2007, el Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico ha continuado su trabajo de despliegue y el seguimiento de las obras y actividades tramitadas tanto por los Departamentos de Edificación y de Licencias de Actividad de los Servicios Centrales como por los distritos. Se ha continuado realizando el mantenimiento y la mejora tanto del apartado correspondiente a la página web municipal como de los planos del Vista, así como de la información relacionada con los elementos incluidos en los Planes Especiales de Protección del Patrimonio Arquitectónico y Catálogo de los distritos. Algunos temas especialmente remarcables durante este año han sido los relacionados con el conjunto de Can Ricart (tramitaciones ligadas a la incoación del expediente de declaración como BCIN [Building Code Identification Number], autorizaciones de derribos de las construcciones no protegidas, etc.) y con la construcción de la línea del tren de alta velocidad en relación con algunos edificios protegidos (Sagrada Familia y el conjunto del Eixample, la Torre de Fang, etc.). También se han seguido con especial atención los trabajos de rehabilitación de la Masia de Can Mariner (nueva biblioteca del distrito de Horta-Guinardó) y de los edificios del Palau Mercader (como sede del Cercle Artístic de Sant Lluc y la Casa dels Entremesos en Ciutat Vella). Se han iniciado los trabajos de la Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico con la realización de un trabajo de campo muy detallado que abarca el área que se denomina sudoriental de Ciutat Vella. Tramitación de expedientes El trabajo diario comporta la realización del asesoramiento y la información de los proyectos durante la tramitación de expedientes de obras y actividades y, también, de planos urbanísticos con incidencia sobre edificios protegidos y/o sobre sus entornos. Durante este año se han tramitado 1.216 expedientes. La tramitación conlleva, en la mayoría de los casos, reuniones con la propiedad y/o los autores de los proyectos, la visita antes de la emisión del informe y las visitas de seguimiento durante las obras con asesoramiento, también, a los industriales. A este asesoramiento técnico y constructivo se suma el asesoramiento al proceso de investigación histórica que usualmente todo proyecto o plan urbanístico comporta (facilitando datos de consulta a los redactores, buscando directamente datos en archivos y bibliotecas no municipales, etc.). 135MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Distrito de Ciutat Vella Se ha continuado con el trabajo de asesoramiento directo a los técnicos del distrito más relacionados con el patrimonio arquitectónico, no sólo en los aspectos más conceptuales, sino también proporcionándoles asistencia en las visitas de obra, especialmente en la intervención en las fachadas y espacios comunes tanto de los edificios protegidos como de aquéllos que no lo están. Dentro de este apartado debe recordarse la coordinación con el SAC (Servicio de Arqueología de la Ciudad) y Focivesa (Fomento de Ciutat Vella). Comisión Técnica de Mantenimiento y Mejora del Eixample El jefe del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico es, por Decreto de Alcaldía, el secretario de la Comisión. Ello conlleva que se asuma todo el trabajo administrativo y técnico que el funcionamiento de la Comisión comporta (discusión de las propuestas con los promotores y técnicos, coordinación con el distrito, montaje y convocatoria de las reuniones de la Ponencia técnica y de la Comisión, redacción de las actas de las reuniones y su comunicación al distrito y técnicos redactores, etc.). Durante este año, el resumen de la actividad es el siguiente: 148 expedientes; 9 sesiones y 10 ponencias previas. Comisión Mixta de Protección del Paisaje Urbano El jefe del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico es el representante del Sector de Urbanismo e Infraestructuras en la Comisión Mixta de Protección del Paisaje Urbano, continuadora de la antigua Comisión de Publicidad y que inició su trabajo en enero del año 2000. Durante este año se ha realizado una reunión mensual, excepto en agosto. El representante del Sector de Urbanismo e Infraestructuras también ha formado parte de todas las subcomisiones de la Comisión Mixta que se ha formado para analizar aspectos muy concretos (como es el caso del alumbrado de edificios). Colaboración con el Departamento de Cultura de la Generalitat Se ha continuado la colaboración directa con los técnicos del Área del Servicio del Patrimonio Arquitectónico (hasta el mes de diciembre Área de Planificación y Acción Territorial de la Dirección General del Patrimonio Cultural) para analizar y actuar conjuntamente en aquellos temas que afectan edificios de la ciudad declarados Bien Cultural de Interés Nacional, no sólo en la tramitación de licencias (autorizaciones de la Comisión Territorial del Patrimonio Cultural de Barcelona), sino también en las declaraciones y definiciones de entornos. Éstos han sido los casos de las declaraciones de los entornos de protección de Bellesguard, la Casa Calvet o el Hospital de Sant Pau. Comisión Técnica del Patrimonio Industrial del Poblenou El jefe del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico es miembro de la Comisión Técnica del Patrimonio Industrial del Poblenou (que se creó en diciembre de 2006) y ponente de ésta, conjuntamente con la directora de Urbanismo del 22@. Ello comporta, además de la asistencia a las reuniones que se han realizado durante el año (2 reuniones), el análisis de la documentación que se presenta, especialmente la de tipo histórico, con la elaboración de informes por parte de Lourdes Mateo, historiadora de este Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico. 136MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 6 Dirección de Servicios de Gestión Urbanística Marta Perelló Riera, Directora de Servicios de Gestión Urbanística La Dirección de Servicios de Gestión Urbanística lleva a cabo, en el ámbito de las competencias urbanísticas municipales centralizadas, la tramitación jurídico- administrativa de los instrumentos de gestión urbanística necesarios para ejecutar las determinaciones de las diferentes figuras vigentes de planeamiento urbanístico, bien sea mediante actuaciones sistemáticas de reparcelación y de expropiación, bien sea mediante actuaciones no sistemáticas de expropiación o de formalización de cesiones de viales y demás sistemas urbanísticos no derivados de procedimientos de equidistribución. En el ámbito de las competencias descentralizadas en materia de expropiación (Transferencia n.º 19) y de acuerdo con los diferentes operadores municipales (distritos, institutos y empresas), la Dirección de Servicios de Gestión Urbanística tiene encargadas todas aquellas funciones necesarias para unificar los criterios jurídicos y de valoración de bienes y derechos afectados de expropiación, así como fiscalizar la adecuación legal y sustantiva de los diferentes trámites propuestos. Entre las actuaciones de reparcelación iniciadas y/o finalizadas en 2007, hay que destacar las siguientes: • Proyecto de reparcelación de la Unidad de Actuación n.º 1 de la Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM) de las aceras de la vía Augusta (distrito de Sarrià-Sant Gervasi). • Proyecto de reparcelación de la Unidad de Actuación n.º 5 de la MPGM del barrio de Hostafrancs (distrito de Sants-Montjuïc). • Constitución de la Junta de compensación del Plan de Actuación Urbanística (PAU) n.º 1 de la MPGM de Can Batlló-Magòria (distrito de Sants-Montjuïc). • Proyecto de reparcelación del sector Drassanes del Plan Especial de Reforma Interior (PERI) del Raval (distrito de Ciutat Vella). • Proyecto de reparcelación del canódromo Meridiana-Pallars (distritos de Sant Andreu y de Sant Martí). • Inicio del expediente de reparcelación del ámbito 2 de la MPGM Front Marítim, del distrito de Sant Martí (es el último ámbito pendiente de desarrollo del Front Marítim). • Proyecto de reparcelación del Triangle Ferroviari (distrito de Sant Martí). • Proyecto de reparcelación del PAU 2 del sector n.º 1 de Torre Baró (distrito de Nou Barris). • Impulso del Plan de Mejora Urbana (PMU) del sector de La Clota-Reordenación mediante la constitución de una junta provisional de compensación con participación municipal. • Impulso del PMU del sector 10 de la MPGM de la Marina de la Zona Franca, mediante la constitución de una junta provisional de compensación. • Inicio de la tramitación de las bases y estatutos para la constitución de la junta de compensación del PMU de la MPGM Glòries-Meridiana Sur. Entre las actuaciones de expropiación gestionadas centralizadamente por la Dirección de Servicios de Gestión Urbanística, hay que destacar las de obtención de la Masia de Can Fargas destinada a equipamiento público (Horta-Guinardó), las de obtención de terreno destinado a parques y jardines públicos de los antiguos cuarteles de Girona (Horta-Guinardó), y las de obtención del terreno de Renfe/Adif vinculado con la remodelación de la plaza de las Glòries Catalanes (Sant Martí). Entre las cesiones gratuitas de sistemas urbanísticos, cabe destacar la de 16.172 m2 de viales públicos que forman parte del paseo de Torras i Bages y del paseo de Santa Coloma, en el distrito de Sant Andreu, que ha ofrecido el Ministerio de Defensa, y la de 918,54 m2 de parque urbano en el interior de la manzana de Pau Claris, 186, en el distrito del Eixample, que ha ofrecido Telefónica de España, S.A. 137MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 7 Dirección de Urbanismo. Arquitecto Jefe Oriol Clos, Director de Urbanismo. Arquitecto Jefe A partir de la reordenación del organigrama, en enero de 2006, la Dirección de Urbanismo se organiza en una Dirección de Servicios de Planeamiento, que une los dos departamentos de planeamiento privado y público, que existían previamente y un Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos, que unifica los dos departamentos del mismo nombre. De la misma manera, se incorpora el Gabinete de Estudios Urbanísticos. La actividad del Arquitecto Jefe, como referente dentro de la organización del Ayuntamiento para los temas relacionados con la arquitectura y el urbanismo, se basa en el soporte de estos tres órganos. Ya antes del año 2007, se habían ido desarrollando las reflexiones generales sobre las cuestiones que inciden cada día más en el urbanismo y la arquitectura de las ciudades, progresivamente más complejas. Muchos de estos conceptos y campos de análisis se han incorporado como referencia a los trabajos llevados a cabo tanto por el Sector de Urbanismo e Infraestructuras como por los diferentes distritos y empresas de la organización municipal. De acuerdo con el estudio sobre densidades, tejidos mixtos, complejidad urbana y nuevas actividades productivas, se han afrontado trabajos de: • Transformación de tejidos industriales. • Nueva producción de vivienda. • Integración de grandes espacios abiertos. • Distribución de equipamientos en red. • Incorporación de criterios medioambientales. • Inserción de grandes infraestructuras. • Coordinación con las nuevas estrategias de movilidad. Estos trabajos permiten definir instrumentos técnicos y criterios de actuación, que necesitan un estudio sistemático y la capacidad de recoger aportaciones disciplinarias de procedencias muy diversas, afrontando la definición de respuestas sobre: • Los nuevos tejidos urbanos y las nuevas morfologías de la ciudad. • El mantenimiento y la sustitución de elementos y tejidos existentes. • La densidad y la compacidad, para la definición de nuevos niveles de intensidad urbana. • Los recursos morfológicos asociados con la definición de nuevas imágenes urbanas. • El espacio público, la movilidad y la gestión de servicios en el marco de los planes de infraestructuras. • Los mecanismos de reconocimiento y gestión del suelo. Los planes y proyectos que se desarrollan en Barcelona, por su valor estratégico, se pueden clasificar en actuaciones: • De transformación. Operaciones de reciclaje de terreno y de tejidos de base industrial en que se establecen pautas para un proceso de transformación de largo alcance. • Proyecto urbano. Transformación de acuerdo con proyectos y ordenaciones precisos y delimitados, con un área de influencia muy superior a su tamaño. • Estructurante. Nuevos vínculos urbanos sobre la base del espacio público, las infraestructuras de movilidad, la vivienda y los equipamientos de escala de ciudad. • Verde estratégico. Planes directores de delimitación y ordenación de los grandes espacios libres y de sus límites como soporte del reequilibrio urbano de la ciudad compacta. • Reforma interior y barrios. Revisión de los antiguos planes de reforma, para reequilibrar tejidos residenciales, equipamientos y espacios libres, y estudios y planeamiento de los núcleos centrales de los barrios históricos y de sectores urbanos morfológicamente específicos. 138MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES La transformación de Barcelona se ha polarizado durante los últimos años en dos ámbitos en los límites de la ciudad entre dos ríos, al lado del Besòs y al lado del Llobregat. Las grandes operaciones de remodelación se integran en esta franja baja de la ciudad, por debajo de la Gran Via y de la Meridiana. En este amplio lado, en que se excluye Ciutat Vella, se ha acumulado históricamente el suelo productivo y las grandes infraestructuras y aquí, hoy día, se plantean las grandes operaciones de reciclaje de suelo urbano. Hacia el Besòs, ancladas por el triángulo Diagonal, Prim, Rec Comtal, se desarrollan las grandes operaciones del Fòrum, Sant Andreu-Sagrera, Glòries, 22@ y el nuevo barrio de la Verneda Industrial. Hacia el Llobregat, siguiendo el camino iniciado por la nueva feria, Can Batlló, Ciutat Judicial, Zona Franca, Gran Via y el nuevo barrio de la Marina de la Zona Franca son grandes proyectos urbanos que permiten el salto hacia las operaciones de infraestructuras del delta. Todo ello se sitúa en el marco de la reinterpretación definitiva del frente litoral como gran pieza estratégica de espacio libre que vincula con el tratamiento del gran espacio abierto de toda la ciudad: Montjuïc, Ciutadella, Tres Turons y Collserola. El proyecto del espacio público necesita un referente en la organización municipal, para mantener la exigencia de calidad, objetivo obvio, y la unidad de criterio, objetivo no tan obvio, para todas las intervenciones de escalas y programas diversos, que mayoritariamente se refieren a: • Elementos urbanos y códigos de intervención en el espacio público. • Proyectos de espacios de proximidad. • Proyectos de integración de infraestructuras. • Estudios de urbanización complementarios al planeamiento. • Proyectos de espacio público estructurante. La arquitectura tiene un valor estratégico en el urbanismo de una ciudad y hay que incidir en diferentes ámbitos para asegurar que no se produzca una ruptura entre la ambición planificadora y el resultado construido. La menor presencia de la Administración pública en la construcción de los edificios privados de la ciudad y la atomización de la propia Administración en las actuaciones concretas hacen especialmente difícil el mantenimiento de la calidad. Por este motivo es importante la existencia de órganos, como las comisiones de calidad, de seguimiento y control del máximo número de proyectos posible, públicos y privados. También es importante la participación en comisiones y jurados de todos los órganos del Ayuntamiento y otros promotores públicos, y el seguimiento sistemático de todas las actuaciones singulares que se llevan a cabo en Barcelona. En el marco de la necesidad de difusión de la actualidad urbanística y arquitectónica de la ciudad, debe atenderse a las demandas de difusión a los visitantes académicos y profesionales de todo el mundo y asistir a conferencias y congresos interesados en la realidad urbana de Barcelona. En este campo debe destacarse el montaje de la exposición Barcelona Progreso, abierta durante el Fòrum 2004, y su actualización reciente, Ciudad Barcelona Proyecta. En esta exposición destaca, además del material de trabajo que se muestra sobre soportes básicamente horizontales, la gran maqueta de Barcelona, de 200 m2 de superficie, que permite enseñar la realidad física del territorio de Barcelona, las estrategias de transformación y explicar con proyecciones sobre la propia maqueta informaciones y propuestas urbanísticas para la ciudad. 139MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 8 Dirección de Servicios de Planeamiento Isabel Meléndez Plumed, Directora de Servicios de Planeamiento Durante el año 2007, han acabado su tramitación y han sido aprobados definitivamente 102 instrumentos de planeamiento. Los trabajos realizados por la Dirección de Servicios de Planeamiento, en relación con las figuras de planeamiento anteriores han sido de tres tipos: • Redacción y tramitación del planeamiento de promoción municipal. • Dirección de la redacción y tramitación del planeamiento de promoción municipal con encargo externo. • Tutela y tramitación de planeamiento de otras instituciones o de instituciones privadas. Redacción de planeamiento De los planes promovidos por el Ayuntamiento de Barcelona, en la Dirección de Servicios de Planeamiento han sido redactados los siguientes: Modificaciones puntuales del Plan General Metropolitano • MPGM en el ámbito de la plaza de las Glòries Catalanes y su entorno. • MPGM en el ámbito del paseo de la Font d’en Fargas, en el tramo situado entre el paseo Maragall y la calle Doctor Coll. • MPGM en el entorno del cementerio de Sant Gervasi y accesos a la calle Josep Canaleta. Planes de Mejora Urbana • PMU de la manzana delimitada por las calles Lope de Vega, Bilbao y los paseos Taulat y Garcia Faria (Banc de Sang). • PMU del sector 8 de la MPGM para la transformación urbanística de la Marina del Prat Vermell. Modificación del Plan Especial de Patrimonio • MPEP (Modificación del Plan Especial de Patrimonio) de la ciudad de Barcelona, en el ámbito del distrito de Les Corts (en los ámbitos de la calle Mejía Lequerica, 35-55, la plaza de la Concòrdia, 14-15 y la calle Remei, 5). Planes especiales • PEU de determinación de la titularidad pública y asignación de usos a la finca situada en la calle Roser, 15. • PEU del paseo de los Til·lers en el Parc de la Ciutadella. • PEU de concreción de equipamiento en la calle Sant Feliu de Codines, avenida Vallbona y calle Vallcivera. Dirección de la redacción y tramitación del planeamiento de promoción municipal con encargo externo Se ha redactado el Plan Especial de Infraestructuras del barrio de la Marina de la Zona Franca. Entre el planeamiento aprobado definitivamente durante el año 2007, cabe destacar la MPGM de la plaza de las Glòries Catalanes, que ofrece una solución a la complejidad de funciones del lugar, proyectando su construcción definitiva; los planes de desarrollo de tejidos residenciales en los ámbitos de transformación 140MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES de la Sagrera, la Marina del Prat Vermell y Can Batlló, y las operaciones de rehabilitación de barrios en Torre Baró y en la Barceloneta. Comentarios Hay que destacar la aprobación definitiva de los planeamientos: • PMU de la carretera de Ribes con 225 viviendas dotacionales (iniciativa del Ayuntamiento de Barcelona). • PMU de la calle Encuny, 70 con 115 viviendas dotacionales (iniciativa de Proviure). • Diferentes planeamientos con 340 viviendas dotacionales en el 22@. También hay que destacar la aprobación en cuanto a la creación de equipamientos: • PMU del Banc de Sang: 10.000 m2 Banc de Sang 16.125 m2 Edificio de Telefónica de España, S.A. 104.175 m2 Campus Nord de la Universitat Politècnica (de nueva creación). • Modificación del PGM en el ámbito de la plaza de las Glòries Catalanes y su entorno. • Plan de Mejora Urbana del entorno de la Sagrera. • Aprobación del PMU del barrio de la Marina de la Zona Franca. 9 Gabinete de Estudios Urbanísticos Aurea Gallèn Díaz, Directora del Gabinete de Estudios Urbanísticos Durante el año 2007, el Gabinete de Estudios Urbanísticos ha llevado a cabo trabajos de índole muy diversa, algunos de los cuales son la continuación de aquellos que se iniciaron en etapas anteriores. Los más destacados, agrupados temáticamente, se presentan a continuación. Ámbito metropolitano El Gabinete ha continuado realizando el seguimiento del Plan Territorial Metropolitano de Barcelona (PTMB), formulado por la Comisión de Ordenación Territorial Metropolitana, cuyos trabajos han proseguido durante el año 2007. La documentación emitida en septiembre y octubre de 2007 para la Ponencia Técnica encargada de su redacción incluye una primera versión de las Normas de Ordenación Territorial del Plan. Estas normas establecen determinaciones para el ámbito que comprende las comarcas del Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental y Vallès Oriental. En función del grado de vinculación normativa de sus determinaciones, el PTMB establece normas de obligado cumplimiento, directrices que tienen el carácter de pautas de actuación y recomendaciones. Las normas se estructuran en seis títulos: I. Disposiciones de carácter general, II. Sistema de espacios abiertos, III. Sistema de asentamientos, IV. Sistema de infraestructuras de movilidad, V. Instrumentos de gestión supramunicipales y VI. Paisaje, y además cuatro disposiciones transitorias. En el título V hay que destacar la delimitación, como ámbito de planeamiento urbanístico plurimunicipal, 141MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES del Plan Director Urbanístico del Área Metropolitana de Barcelona que englobaría la totalidad de los municipios del ámbito del Plan General Metropolitano de 1976, ampliado a los municipios de las entidades metropolitanas del Área Metropolitana de Barcelona. Esta documentación, que se ha analizado especialmente en lo que pueda afectar el planeamiento de Barcelona y su área metropolitana, constituye un documento de trabajo que se concretará como avance de plan en el primer semestre de 2008. Otra manera de aproximarse a la realidad metropolitana de Barcelona ha sido por medio de los planes y proyectos previstos en los límites del municipio, muy particularmente en los de levante (Besòs) y en los de poniente (Llobregat), ámbitos en que se concentran actualmente la mayoría de operaciones importantes de transformación por parte de todos los municipios fronterizos. La recopilación y transcripción sobre una base común de todas las actuaciones en ejecución o en previsión permite tener una visión del grado de coherencia de las propuestas y estudiar las estrategias de futuro. Este trabajo se inició el último trimestre de 2007 con la recopilación de las actuaciones urbanísticas situadas en el límite de levante. Estudios de ciudad Otra línea de trabajo iniciada durante 2007 incluye los trabajos dirigidos a profundizar en el conocimiento de las características urbanísticas de la ciudad. Se trata de disponer de datos que permitan valorar la situación actual de la ciudad y la incidencia de propuestas urbanísticas de futuro. Por un lado, interesa calcular sus parámetros urbanísticos básicos, como la intensidad edificatoria, la ocupación, el grado de compacidad, la densidad, los estándares urbanísticos, etc. y, por el otro, conocer las características de diferentes tejidos de la ciudad, también a través de sus parámetros urbanísticos, como elementos de referencia en los procesos de transformación urbanística y en la reflexión de los modelos de desarrollo urbano. La realización de estos trabajos es uno de los aspectos incluidos en el convenio de colaboración suscrito entre el Ayuntamiento de Barcelona y la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Los trabajos, que el Centro de Política de Suelo y Valoraciones de la UPC está llevando a cabo, incluyen también la creación de las bases de un sistema de información geográfica que permita disponer de la distribución espacial de los parámetros urbanísticos de la ciudad. Desde la firma del convenio, el 3 de agosto de 2007, se han calculado los parámetros básicos del tejido correspondiente al Eixample. El Gabinete ha realizado los trabajos de formalización y seguimiento del Convenio y, además, los de completar el cálculo de los parámetros urbanísticos con aquellos que se refieren al potencial edificable según el planeamiento vigente mientras que el Centro de Política de Suelo y Valoraciones de la UPC ha realizado el trabajo en relación con los datos catastrales de techo y viviendas existentes. Se prevé que este trabajo tenga continuidad con la formalización de un nuevo convenio que podrá tener una duración bianual. El Gabinete ha colaborado también con otros departamentos del Sector elaborando estudios y documentación necesarios para la preparación de propuestas urbanísticas. En concreto, en colaboración con la Dirección Jurídica de Urbanismo e Infraestructuras se inició a finales de 2007 un estudio de los suelos de equipamiento de la ciudad, necesario para la formulación de la Modificación del PGM para la definición de áreas sujetas al ejercicio de derechos de tanteo y retracto en ámbitos calificados como sistemas, actualmente en trámite. 142MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Ámbito internacional Con la intención de potenciar la presencia de la ciudad de Barcelona en el extranjero y de difundir sus propuestas urbanísticas, la ciudad respondió a la invitación formulada por la organización de la Expo 2010 de Shangai que tiene como tema central las ciudades y la calidad de vida urbana, Better cities, better lives, presentando dos ejemplos de buenas prácticas urbanas con las cuales optó a participar en la exposición que se llevará a cabo en un área específica del recinto de la Expo. Los dos casos presentados por Barcelona: Poblenou-22@ Barcelona, “el distrito de la innovación” y el de Ciutat Vella, “el centro histórico de Barcelona”, compiten con proyectos de ciudades de todo el mundo como buenos ejemplos de cómo construir la ciudad habitable. El Gabinete ha coordinado y ha realizado el seguimiento de las tareas de elaboración de la documentación que hay que presentar y ha trabajado como enlace con los representantes de la Expo de Shangai juntamente con el Departamento de Relaciones Internacionales del Ayuntamiento de Barcelona. La difusión de las propuestas urbanísticas de la ciudad se ha traducido también en numerosas presentaciones a grupos de visitantes especializados que llegan a nuestra ciudad, muchos de los cuales han sido atendidos por el Gabinete durante el año 2007. Durante el año 2007, el Gabinete ha proseguido sus trabajos en relación con la participación de Barcelona en la Red Europea de Ciudades Saludables. El Healthy Cities Project depende de la Organización Mundial de la Salud (OMS) y tiene como objetivo conseguir que la salud y el bienestar de las personas estén presentes en las políticas urbanas de los gobiernos, organizaciones y comunidades locales. En la fase IV de este proyecto (2003-2007), el trabajo de las ciudades participantes, entre ellas Barcelona, se centró en tres temas específicos: planeamiento urbano saludable; evaluación del impacto en la salud, y envejecimiento saludable. El Gabinete es el responsable de preparar el informe anual de seguimiento y la evaluación de los progresos que la ciudad hace en relación con los temas que configuran los objetivos de la fase en cuestión, en concreto en relación con el planeamiento urbano saludable, y también de asistir a las reuniones de la WHO European Network, que se llevaron a cabo durante el mes de junio de 2007 en la ciudad de Milán. Ámbito jurídico Durante el año 2006 se llevó a cabo un trabajo de análisis de los conceptos y las remisiones legales contenidas en los artículos de las normas urbanísticas del PGM y de actualización de estos acuerdos con la legislación urbanística vigente en Catalunya y en el municipio de Barcelona, en particular. Como consecuencia de la aprobación durante el año 2007 de la Ley estatal del suelo y del consiguiente Decreto de medidas urgentes en materia urbanística para adecuar la Ley de urbanismo al marco normativo estatal, teniendo en cuenta también la reciente aprobación en Catalunya de la Ley del derecho a la vivienda, ha sido necesario actualizar de nuevo el trabajo realizado para adecuar las normas urbanísticas del PGM a la regulación urbanística vigente. El documento elaborado, sin valor normativo, refunde también todas las modificaciones normativas aprobadas con posterioridad al PGM-76, de aplicación en el municipio de Barcelona, y contienen las remisiones a los textos legales vigentes y las observaciones pertinentes en relación con los conceptos que han quedado obsoletos. En este ámbito, también se han realizado tareas de soporte al Arquitecto Jefe en el trabajo de creación de las Comisiones de Proyectos y de Arquitectura. 143MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Estudios morfológicos El desarrollo por sectores del ámbito de la Marina de la Zona Franca ha hecho necesaria la realización de estudios volumétricos, ensayos de ordenación, etc. para orientar los trabajos de ordenación de los diferentes sectores y garantizar la coherencia entre ellos, así como para definir los elementos con funciones estructurantes del conjunto. Este trabajo, desarrollado en parte durante el año anterior, ha proseguido con la elaboración de la documentación gráfica que sintetiza las propuestas ya concretadas y las estrategias acordadas con los diferentes equipos técnicos redactores de los Planes de Mejora Urbana de los diferentes sectores. Difusión de las propuestas urbanísticas Finalmente, desde el Gabinete se realiza también un trabajo de soporte a la Dirección de Urbanismo en el terreno de la difusión de las actuaciones urbanísticas de la ciudad. Así, se ha realizado un trabajo de elaboración de información y colaboración en la coordinación de contenidos de publicaciones y de elaboración de infografía para conferencias y artículos. Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos El Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos es el resultado de la unificación, en el actual organigrama, de dos departamentos anteriores (el de Arquitectura y el de Proyectos Urbanos). El Departamento depende directamente de la Dirección de Urbanismo. Las principales tareas que se le han encargado son las siguientes: • Proyecto, gestión y dirección de obras de cinco contratos de mantenimiento: 1. Mantenimiento de edificios artísticos (Casa Vella, Palauet Albéniz y otros). 2. Mantenimiento del monasterio de Pedralbes. 3. Mantenimiento de los monumentos de la ciudad. 4. Mantenimiento del Park Güell. 5. Mantenimiento de los elementos ornamentales. • Proyecto, gestión y dirección de obras de los proyectos de inversión que se realizan cada año en el monasterio de Pedralbes. • Gestión y seguimiento de los proyectos de inversión que se llevan a cabo en la Casa Vella en colaboración con la Gerencia de Servicios Generales. • Proyectos constructivos, gestión y dirección de obras de los nuevos monumentos que se construyen en la ciudad. • Soporte al Consejo Asesor de Esculturas en la preparación de la documentación previa a las reuniones. • Soporte a distritos, sectores u otros en temas relativos a intervención o proyectos en edificios de propiedad municipal (catalogados o no), redactando estudios previos, anteproyectos, bases de concursos, etc. • Control y asesoramiento en las soluciones de las afectaciones en espacios urbanos de todos los temas actualmente en marcha en cuanto a los transportes en la ciudad: metro, ferrocarriles, tranvía, bus, bici, etc., redactando estudios previos, anteproyectos, proyectos básicos, bases de concursos, etc., en colaboración directa con las instituciones implicadas (Generalitat de Catalunya, GISA –Gestió d’Infraestructures, S.A.–, Transportes Municipales de Barcelona, Autoridad del Transporte Metropolitano, etc.). • Redacción de estudios previos, anteproyectos, bases de concursos, etc. de espacios públicos por encargo de distritos, sectores u otros. 144MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Participación en temas que afectan el espacio público, como la Comisión Cívica de la Bicicleta. • Gestión y control de la implantación del mobiliario urbano, relación con el concesionario del mobiliario, preparación del nuevo contrato, elaboración del catálogo del mobiliario, etc. • Colaboración con la Dirección de Cooperación Internacional y Solidaridad del Ayuntamiento en temas que requieren asesoría relativa a la edificación, el patrimonio monumental o el espacio público. • Catálogo del Arte Público de Barcelona. El arte en el espacio público on line Las mejoras y los resultados conseguidos en el proyecto del Arte Público de Barcelona a lo largo del año 2007 pueden comprobarse en tres aspectos: contenidos, difusión e investigación. Contenidos de la página web: mantenimiento y mejora La actualización de los datos ha pasado, en primer lugar, por el hecho de poner al día constantemente la bibliografía que acompaña cada pieza; en segundo lugar, aportando nuevos comentarios al mismo tiempo que se han revisado las crónicas y se han redactado algunas nuevas. Se han introducido 786 nuevas piezas repartidas en las siguientes líneas temáticas: • Esculturas/obras de arte público en el Fòrum y otros lugares de la ciudad. • Placas. • Monumentos en los cementerios. • Red de transporte. • Árboles de memoria. • Monumentos desaparecidos. Difusión de www.bcn.cat/artpublic A) Se han introducido los itinerarios, una nueva herramienta de dinamización de la página web, mediante la cual un especialista propone al navegante un recorrido por la ciudad a través de una selección del conjunto de piezas que integran el Catálogo de Arte Público. Son accesibles en la página web: • Historia de la escultura catalana en Barcelona. • Escultura contemporánea internacional en Barcelona (1980-2000). B) Postales y calendario. Investigación Presentaciones públicas en foros científicos: • El museo virtual del arte Público de Barcelona: Madrid, Máster en Museología, Universidad Complutense, mayo de 2007. • El Arte público como elemento de regeneración urbana: Barcelona, Seminario del Doctorado de Calidad, Espacio Público y Regeneración urbana: Arte y Sociedad, Universitat de Barcelona, junio 2007. • Arte público en la reconversión de los vacíos urbanos: Barcelona, Lisboa, Simposio Internacional, Vazios Urbanos, Istec, julio 2007. • Producción, gestión y conservación del arte público en Barcelona: Barcelona, Waterfronts of Art International Conference V, Can Fabra, septiembre 2007. El Sector de Urbanismo e infraestructuras recibió el premio Ignasi de Lecea por el desarrollo del sistema de información del arte público de Barcelona a través de www.bcn.cat/artpublic. 145MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES El premio fue otorgado por el Centre de Recerca Polis de la Universitat de Barcelona. Comisiones de Calidad Las Comisiones de Calidad, que están presididas por el Comisionado de Infraestructuras y Urbanismo, son gestionadas por el Departamento de Arquitectura y Proyectos. Ello comporta la preparación en cada Comisión del orden del día, la gestión de la Comisión, la preparación de la documentación y la redacción de las correspondientes actas. En 2007 sólo se llevaron a cabo tres comisiones: la A33, la B27 y la C26. 10 Dirección de Infraestructuras Manuel Valdés López, Director de Infraestructuras 2007 es el primer año completo en que ha funcionado la Dirección de Infraestructuras como tal ya que se incorporó a la modificación de la estructura organizativa y funcional de la antigua Gerencia de Urbanismo (actualmente, Gerencia de Urbanismo e Infraestructuras), según Decreto de Alcaldía de 15 de diciembre de 2005 y se creó a mediados de 2006. Los objetivos genéricos de esta Dirección son los siguientes: • Elaborar y participar en los planes, proyectos y estudios que inciden sobre las infraestructuras de la ciudad. • Informar preceptivamente, desde la vertiente técnica de ingeniería, de los planes y proyectos relativos a las grandes infraestructuras, el transporte, el sistema viario, el alcantarillado, el Peclab (Plan Especial del Alcantarillado de Barcelona) y los planes que afecten el ámbito urbano, tanto del distrito como de la ciudad. • Coordinar y tutelar los planes y proyectos elaborados por empresas municipales y otras entidades vinculadas con el Sector que inciden sobre las infraestructuras de la ciudad. • Garantizar el correcto funcionamiento de la ciudad ante el impacto de las obras ejecutadas en el espacio público, tanto por entidades municipales como por otras entidades no municipales, y coordinar el resto de sectores involucrados en la consecución de este objetivo. A lo largo de este año se han establecido las principales estrategias de trabajo para garantizar los objetivos de la Dirección y se han identificado las dificultades que incidían en el resultado final, estableciendo como prioritarias las siguientes líneas de actuación: 146MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Garantizar en todo momento la continuidad de las obras, minimizando las afectaciones a los ciudadanos y las ciudadanas mediante la coordinación, el seguimiento técnico y el seguimiento de la calidad del espacio público afectado. • Activar los mecanismos efectivos de seguimiento de planes y proyectos. Deben permitir la aplicación de criterios municipales comunes ante los clientes y entidades externas y garantizar la claridad y la orientación de los inversores y los proyectistas respecto a los criterios del Ayuntamiento, especialmente en obras de infraestructuras. • Garantizar la solución de importantes temas generales de la ciudad relacionados con las infraestructuras en estrecha colaboración con otras entidades, sectores municipales y otras Administraciones; establecer la coordinación necesaria, marcar las pautas de las actuaciones y orientar su seguimiento. • Reorganizar la Dirección para alcanzar de una manera equilibrada y eficaz el volumen de trabajo que debe permitir conseguir los objetivos marcados: el equipo tanto interno como externo, la comunicación y las herramientas de trabajo. Organización de la Dirección La creación de la Dirección de Infraestructuras se llevó a cabo con una dotación de recursos internos muy escasa y una combinación de equipos externos de diferentes ámbitos con unos objetivos específicos muy bien determinados, pero lógicamente con una falta de objetivos comunes y una visión de trabajo coordinada y orientada a unos resultados más ambiciosos. De acuerdo con las líneas de actuación necesarias para conseguir los objetivos finales que se esperaban, se hizo evidente la necesidad, por un lado, de reorganizar las funciones y la orientación de los equipos técnicos que dan soporte externo y que constituyen el grueso del equipo de trabajo y, por el otro, complementar el equipo interno. Reestructuración de los equipos externos A principios del año 2007, la Dirección contaba con el soporte de tres equipos fijos de consultoría: uno para el seguimiento de las infraestructuras del transporte, un segundo trasladado desde la Dirección de Comunicación del Sector para el seguimiento de la calidad de las actuaciones en la vía pública y la comunicación, y un tercero que, dentro del contrato de seguimiento de las inversiones municipales, da soporte al Comité y la Comisión de Obras y Movilidad que se lleva desde esta Dirección. De manera parcial, en cada contrato se ha adaptado el contenido específico al trabajo conjunto, evitando la superposición en el seguimiento de obras y la comunicación de éstas y orientando las actuaciones según las aptitudes potenciales de los equipos. El equipo de seguimiento de infraestructuras del transporte ha incorporado dos nuevos técnicos especializados para el seguimiento de la auscultación y para la revisión de proyectos y el equipo de calidad y comunicación ha dejado de seguir las obras de infraestructuras y se ha involucrado más en potenciar la página web para introducir de manera única todas las actuaciones. Se han redactado los pliegos de estos dos contratos y se los ha adecuado a las nuevas necesidades. Ya han salido a licitación y se adjudicarán a principios de 2008. Del conjunto de actuaciones y medidas para la unificación de la información y los contenidos de trabajo de todos los equipos, el más significativo fue la creación de una única base de datos con toda la información disponible de las actuaciones relacionadas con las infraestructuras y el resto de obras que se ejecutan en el ámbito público de la ciudad, independientemente de su promotor. Se creó de 147MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES esta manera la actual página web de la Dirección de Infraestructuras, a la cual próximamente tendrán acceso los miembros del Comité y la Comisión de Obras, así como la Gerencia y los Servicios Técnicos de los distritos. Esta herramienta permite controlar periódicamente las inversiones en el espacio público mediante una ficha única, rellenada coordinadamente por los diferentes equipos de soporte para cada una de las actuaciones en la ciudad. La ficha presenta, entre otros, los datos generales de la obra, las personas responsables de la actuación, la programación de ésta, la fase en que se encuentra la actuación, las afectaciones en el espacio público y su entorno, y los condicionantes de la actuación pactados en el Comité de Obras. Ampliación del equipo municipal La estructura organizativa interna de la Dirección también se ha reforzado este año para conseguir los objetivos propuestos. En esta línea, ya ha sido aprobada por la gerencia municipal la incorporación de un director de proyectos, que complemente las funciones del director de coordinación de obras y movilidad, y de un técnico como plantilla estructural. La incorporación de estas figuras se producirá el próximo año y es fundamental para estructurar el funcionamiento de todos los equipos. Temas generales Con la intención de solucionar importantes temas generales de la ciudad relacionados con las infraestructuras, desde la Dirección se ha trabajado en colaboración con otras entidades, sectores municipales y Administraciones. Las grandes infraestructuras son actuaciones realizadas generalmente por entidades supramunicipales y como resultado de un planteamiento que responde a una lógica funcional y territorial diversa y extensa, pero dentro de la cual la ciudad de Barcelona tiene una función nuclear. Partiendo de esta base y en función de su reestructuración y sus recursos, las actuaciones de esta Dirección se han orientado en este primer año de existencia a establecer la coordinación necesaria, pactar las pautas de las actuaciones y orientar su seguimiento. El establecimiento de relaciones simbióticas con el resto de Administraciones involucradas en las infraestructuras y las obras que se realizan en el ámbito público municipal deben permitir garantizar la fluidez de información de los proyectos y su valoración conjunta, con un impacto directo sobre la ciudad, la adaptación de las obras a los intereses de la ciudad y la adecuación al entorno urbano, así como la mejora del mecanismo existente para la detección y la resolución de incidencias en la realización de las obras. A continuación se citan algunas actuaciones y líneas de trabajo que se han emprendido bajo el liderazgo o con una participación muy activa de esta Dirección a lo largo de 2007: • Conformación del plano general del subsuelo de la ciudad con el estado de sus redes de infraestructuras (en explotación, en construcción, en proyecto o planeamiento). Esta es una actuación realizada íntegramente desde la Dirección con una colaboración externa muy variada en la aportación de información. La representación conjunta en la cartografía de la ciudad de sus redes de infraestructuras de transporte viario y de ferrocarril, así como de las infraestructuras primarias de servicios (las destinadas al transporte y no a la distribución) a escala 1:10.000, es actualmente una herramienta fundamental para la toma de decisiones. Este trabajo había comenzado a desarrollarse en repetidas ocasiones desde el Ayuntamiento sin llegar a un punto de utilidad. Actualmente se considera de gran utilidad para Bomberos de Barcelona y la Dirección de Urbanismo del Sector, con los cuales se comparte la información. El reto es continuar mejorando en la calidad de la información representada, 148MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES que ya es muy alta, conseguir la redacción de protocolos que permitan su actualización periódica y difundir la información hacia otros sectores que le puedan extraer su utilidad. • Elaboración de un protocolo para la recepción de obras y seguimiento de proyectos de infraestructuras municipales, en coordinación con el Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente y BIMSA. Este protocolo elaborado por la Dirección de Infraestructuras se ha utilizado a lo largo de este año de forma piloto para la recepción de las obras de infraestructuras municipales ejecutadas por BIMSA y se ha ido mejorando el proceso a medida que se utiliza para convertirlo en un procedimiento estándar de trabajo. Su aplicación cuidadosa y consensuada permitirá resolver de forma estricta, razonada y comprobada en la práctica el problema de la recepción de obras municipales. • Redacción conjunta del Programa de Actuación Municipal. Junto con la Dirección de Comunicación del Sector y con la colaboración de los técnicos de Barcelona Regional, se redactó el contenido del ámbito de actuación de infraestructuras y parcialmente el de obras, dentro del Área de Vivienda, Urbanismo y Régimen Interior. • Seguimiento del convenio entre el Ayuntamiento y las federaciones sindicales para la reducción de la accidentalidad laboral, que implica la selección de obras, la programación de visitas de los representantes sindicales a las obras municipales y el análisis conjunto de los resultados para la mejora de la seguridad en las obras municipales. • Participación activa en situaciones de emergencia en la ciudad relacionadas con alguna infraestructura. A lo largo de 2007 desgraciadamente se produjeron varias incidencias graves relacionadas con infraestructuras en el ámbito municipal, en cuya solución hubo una participación activa de la Dirección; en la afectación producida en la vía pública por los aparcamientos soterrados de la manzana Bayer y de La Farinera en la detección de las causas estructurales y la valoración del posible peligro para el ámbito público circundante; en el fallo eléctrico del verano se participó en el Cecopal (Centro de Coordinación Operativa de la Administración Local) para la coordinación de los grupos electrógenos y su traslado urgente a áreas prioritarias, así como la ejecución de las obras de emergencia, y en los incidentes de Cercanías la presencia en el Cecof (Centro Coordinador de Operaciones Ferroviarias) como técnico municipal. Planes, estudios informativos y proyectos Desde la Dirección se participa en las diferentes fases de concepción de una actuación: los planes, los estudios informativos y los proyectos. La presencia es más efectiva y enriquecedora cuanto más previamente se participa en el proceso de definición. Por este motivo es tan importante la coordinación con las entidades municipales y no municipales que construyen infraestructuras en la ciudad para compartir este camino. En todo este proceso, las actuaciones más habituales de la Dirección de Infraestructuras son: • Participación en la elaboración de planes y estudios municipales relacionados con las infraestructuras. • Elaboración de un informe técnico de los proyectos de infraestructuras realizados por el Ayuntamiento. El objetivo en este sentido es participar previamente en el proceso. En estos informes se recogen y coordinan los criterios y planteamientos de los diferentes sectores municipales involucrados o afectados por las obras. La intención es intensificar la participación antes de la redacción del documento para facilitar la consideración de las peticiones municipales a lo largo del proceso de definición. 149MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Al respecto, a continuación se presenta una descripción general de casos significativos de varios procesos bajo el liderazgo o con una participación muy activa de esta Dirección a lo largo de 2007: • Rectificación del trazado del tranvía entre la avenida de Xile y la carretera de Collblanc, la zona con el trazado más desfavorable del Trambaix. En coordinación entre la Dirección General de Puertos y Transportes (DGTP) y la ATM (Autoridad del Transporte Metropolitano) se consiguió una revisión del proyecto que juntamente con este beneficio permitió redefinir la obra principal de la nueva estación de la línea 5 del metro y ejecutarla de una manera menos agresiva con la ciudad y mucho más segura. En colaboración con Bagursa se adaptan los huertos urbanos y se urbaniza la calle de Torremelina. • Coordinación de las alegaciones al proyecto constructivo del Bus-VAO de la C-58, en la cual se trabajó conjuntamente con la Dirección de Movilidad, Barcelona Regional y finalmente también con Bagursa para llegar finalmente a una propuesta común municipal consensuada, incluso además con los distritos involucrados. • Adaptación a los criterios de ciudad del proyecto de ampliación de la Ronda Litoral entre el Morrot y la calle 3, propuesto por la Demarcación de carreteras y que, en un trabajo conjunto con la Dirección de Movilidad y Barcelona Regional, bajo el liderazgo de la Dirección de Infraestructuras, se ha llegado a una solución mucho más urbana y adaptada al crecimiento previsto de la ciudad en la zona y coherente con su relación con el puerto. • Participación y concreción de los diferentes proyectos en fase de ejecución promovidos por Adif (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias) en el ámbito del tramo Torrassa-Sants, concretamente en el corredor ferroviario de Sants y el entorno de la estación. Se ha trabajado fundamentalmente en colaboración con Barcelona Regional. Obras Se ha intentado garantizar en todo momento la continuidad de las obras, minimizando las afectaciones a los ciudadanos mediante la coordinación, el seguimiento técnico y el seguimiento de la calidad del espacio público afectado. Esta actuación ya se estaba realizando por parte de los técnicos previamente a la creación de esta Dirección y se ha de velar por su continuidad y mejora en todo lo posible. Trabajos orientados en los aspectos siguientes: • Redacción del nuevo Manual de Calidad de las obras, adaptado a los criterios de señalización y seguridad, movilidad de peatones y aplicación de medidas medioambientales. • Ejecución del catálogo de obras de verano 2007. • Seguimiento de las obras de la línea de alta velocidad: Comisión Técnica de Seguimiento, reuniones periódicas con vecinos y la dirección de obra, vigilante nocturno, protocolo, etc. • Presentación de documentación informativa de obras a los distritos. • Actuaciones de emergencia en la manzana Bayer, en el aparcamiento Can Gili Vell y durante el apagón eléctrico de julio de 2007. La reorganización de los mecanismos de comunicación de la Dirección debe permitir conocer y dar a conocer a los ciudadanos los datos necesarios para controlar y minimizar las molestias que indefectiblemente comportan las obras en la ciudad, unificar y mejorar las herramientas de seguimiento de obras, quejas y resolución, para minimizar las consecuencias negativas que éstas tienen sobre la vida cotidiana de la ciudad y sus habitantes. Para conseguir este objetivo, se plantea la actualización y mantenimiento de los mecanismos de comunicación, la creación de una base única de datos de las infraestructuras, y la mejora de la comunicación y la calidad en el Comité de Obras y Circulación. 150MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Comité y Comisión de Obras y Movilidad El objetivo es la coordinación de las obras en el espacio público con un fuerte impacto en la ciudad. Las funciones son las siguientes: • Fijar los condicionantes que son responsabilidad de los técnicos comisionados. • Trata de minimizar las afectaciones que las obras causan sobre el conjunto de la ciudad. • Hacer cumplir la normativa que regula el espacio público. • Compatibilizar las obras con la actividad ciudadana y entre diversas actuaciones. • Preparar el orden del día y las actas del Comité y de la Comisión de Obras y Circulación. • Elaborar la documentación necesaria para la aprobación de la Comisión de Obras y Circulación. • Comunicar a los responsables de las obras los informes preceptivos emitidos por la Comisión de Obras y Circulación y realizar su seguimiento. • Seguimiento e informe del impacto de las obras que ocupan la vía pública con motivo de la realización de las obras, tanto municipales como de otras Administraciones. Las reuniones del Comité de Obras y Circulación se han realizado con periodicidad semanal a pesar de que de forma excepcional se han realizado dos reuniones semanales. • Número de sesiones: 49. • Número de temas tratados: 515. Durante el año 2007 se ha iniciado la realización de algunas presentaciones con soporte informático con el objetivo de extender el uso de las herramientas informáticas y hacer más participativa las sesiones del Comité. Entre las actuaciones más significativas en que ha trabajado el Comité de Obras y Circulación pueden indicarse: • Remodelación en la plaza Lesseps. • Red eléctrica 220 kV de las subestaciones Vilanova-Eixample-Maragall. • Estación de Sants y pórticos estructurales en la avenida de Roma y en el paseo de Sant Antoni. • Cobertura de las vías de Sants y entrada de la línea de alta velocidad. • Intercambiador de Diagonal. • Viaducto y obras en la calle A. • Obras en las estaciones de los Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya en la plaza Molina. • Urbanización de la avenida de Vallvidrera. • Urbanización de la ronda General Mitre (Puig-reig-Homer). • Nuevo depósito de trenes de la L5. Mesa de servicios Acefat El objetivo de esta mesa compuesta por miembros del Departamento de Vialidad del Área de Medio Ambiente y el director de coordinación de obras de la Dirección de Infraestructuras (delegado del Ayuntamiento en Acefat), conjuntamente con los miembros de Acefat, infraestructuras de servicios públicos, ha sido la coordinación de trabajos y la resolución de temas complejos en diferentes obras de la ciudad. • Mesas convocadas: 30. • Temas tratados: 69. • Con coordinación de varios operadores de servicios: 50. • Con coordinación de un solo operador de servicios: 19. Report 2007 M 07 Urban Planning and Infrastructures SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES151MEMÒRIA 2007 152MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Greetings Jordi Hereu i Boher, Mayor of Barcelona The publication of this Urban Planning and Infrastructures Report will make us more familiar with the day-to-day work of those professionals who are shaping this “city for living in”. It is the responsibility of the Urban Planning and Infrastructures Office of the Council of Barcelona to provide the municipal policies which enable the city to adapt itself materially to the needs of the public. With this in mind, we’d like to examine a range of activities which most residents of Barcelona are unaware of, but which are vital for the construction of a modern city which is as socially cohesive and territorially balanced as we all want it to be. The first stage in the realisation of these grand plans and projects is that of writing the ideas down on paper. It is the first step towards meeting the hopes and expectations for the future of our cities’ districts. This is then followed up by the other activities of the executive: the planning, the administration of public land, the plans, permits and monitoring of the work being carried out. The whole process results in the enormous transformations which we have seen and will continue to see in our city. For all these reasons, I would like to invite you to read the information presented here, because we want you to share in the interest and enthusiasm which drives us in our day-to-day activities, which have as their greatest priority the continuous consolidation of Barcelona as one of the best cities of the world to live in. Preface Ramon Garcia-Bragado Acín, Fourth Deputy Mayor This is the first time that I have had the opportunity to present a Report on the activities of the Urban Planning and Infrastructure Office in the role of Deputy Mayor with specific responsibility over this area. There is no need for me to express my satisfaction in participating in a sector of such importance to our city and in sharing my work with a group of remarkable people that form part of it. Together we are responsible for the urban planning in one of Europe’s most important cities, and one of the most important in the world. We therefore have great responsibility over all those things which are done well, as well as those which are not done so well. Instead of going through what would be a list of the actions that have been undertaken in my scant six months at the head of the department, I would prefer to set out the guidelines for our activities in the coming years, and establish the outlines of what everyone involved has to do. First of all, without a shadow of doubt, are those issues related with public transport and mobility. Our city has a problem at its points of entry and exit, and the movement in its interior is now pushed to its limit. The initiatives which are under way at this moment include the extension of the metro and tram services, the improvement of the regional rail network and the arrival of the high speed train, as well as a range of measures passed by the regional government aimed at easing the problem of mobility in our city. In the past, mobility was not regarded as one of the responsibilities of the Urban Planning and Infrastructure Department, but this has now changed. The policies carried out have to pay careful attention to those areas where public transport and mobility are affected, including the movement of private vehicles and pedestrians as well as those of the different transport systems. 153MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Another of our responsibilities lies with housing and public facilities. Housing is one of the citizen’s rights, and while it’s many facets were a priority during the previous term of office, in this term it is being given even greater weight. As regards public facilities, we find ourselves with the requirement to build an effective system of public installations and with opportunities to do so that have rarely been available in the past. Agreements have been signed with the regional government for the construction of residential homes for the elderly, schools, police stations for the regional police force, health centres and medical facilities. Never before has the city of Barcelona had such an ambitious programme along with the money to carry it out. It is vital that we do not relax in this effort, because we are aware of the difficulties involved in building between 40 and 50 public facilities in our city in a four-year period. This issue is therefore of prime importance, as it fulfils the rights of the citizens while completing the system of services which the inhabitants of Barcelona need to feel at home in the city. The third area of action involves the green spaces of our city which were such an important part of the previous term of office. Montjuïc is to have a new plan of uses, Collserola is to become a nature park and the proposal for Tres Turons will finally be approved. The three systems for the central parks of our city will therefore be fully operational. The major operations of transformation currently under way in our city, namely those of Colònia Castells, Can Batlló, Marina del Prat Vermell, La Verneda, the area around the Plaça de les Glòries Catalanes are all progressing with significant levels of citizen participation through neighbourhood associations and the district authorities. The city is being forged in these neighbourhoods and local districts. I would like to finish by mentioning three major developments: • The development taking place in the northern part of the city with the construction of the station of Sant Andreu-Sagrera. • The macro project of restoring the banks of the river Besós in its course from Montcada to the sea. • The development of the Pedrosa Industrial Estate and Passeig de la Zona Franca to the south, together with the neighbourhood of Marina del Prat Vermell. In carrying out these plans it is essential that we adopt the point of view of the residents so that our activities of communication, information and participation are understood, and our work is carried out with efficiency while satisfying all the criteria of quality. The citizens have placed their confidence in us, and we have to provide them with excellence in the services we offer them. Introduction Ramon Massaguer i Melèndez, Senior Executive for Urban Planning and Infrastructures Until now, the Reports published on our sector have been issued every four years. The most recent edition covered the period from 2003 to 2006. As you can see, we are now presenting an annual edition. It is clear that the overall balance of work carried out within this new periodicity is the same as in previous years, although the perspective is that much closer due to the amount of time elapsed. This year has seen the end of one term of municipal office and the beginnings of a new one without this in any way altering the activity of urban planning, which continues to transform Barcelona. In accordance with the road map set out in the Municipal Action Plan (PAM), 2007 has seen interventions taking place in the crucial areas of mobility and public 154MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES transport, both of which form part of one of the central themes of this term of office. These interventions have been detailed in the Infrastructure Master Plan from both the metropolitan and municipal points of view. Similarly, the permanent cohesion of the entire activity of the municipal council must be taken into account, as it provides a transversal guideline that runs through the planning for housing, public facilities and open spaces, green areas and urban transformation and the improvements taking place in neighbourhoods. We are working to bring together a style of urban planning which makes the most of the limited land available, but which includes an array of facilities which may well appear complex, but when adequately planned will prove truly satisfactory. As part of the strategy for green spaces we can include the new plan of uses and the possible modification of the General Plan for the mountain of Montjuïc, which will define and organise the different activities which are contemplated. As regards Collserola and its conversion to a nature park, the planning for the area within its perimeters has still to be developed as well as the areas of contact between the park and the city itself. The plan for the park of Tres Turons, which features in the General Plan, is for it to take shape as a result of the actions deriving from the operations of urban transformation and improvement which are designed to act as elements integrating the different neighbourhoods. The preparation of the plan to be applied to the area known as district 22@ and the carrying out of the Infrastructure Plan are both at an advanced stage, and this means that the efforts will now be directed towards the economic aspect of the plan with the attraction and installation of scientific and technological companies and institutions. As examples of areas where this activity is far advanced, we could mention the Glòries area, Casernes de Sant Andreu and Campus Sud Barça. The plan to be developed in the Carmel district is designed to function as a major operation of urban transformation, which is to be worked on together with the Agency of Carmel. Finally, after passing over a great number of interventions which make up our day-to-day work, I’d like to place a special emphasis on the key organisational aspects of our department. It is an enormous challenge, and it is through our organization by sections that we can respond and comply with the objectives of the Municipal Action Plan, with activities that range from giving information directly to the citizens, to driving and developing the planning, the management of urban planning and building permits, as well as the maintenance of artistic monuments, the monitoring and quality of the works undertaken, and obviously all the policies encouraging public participation. The participation of the citizens is one of the fundamental factors in all urban planning activities. It bestows social legitimacy from the legal and administrative standpoint for what would otherwise be no more than planning requirements. The social legitimacy for urban planning activities comes from the technical and informative sessions set up for the benefit of the local residents. I would like to make it clear that there has been a steady commitment throughout 2007 for us to continue our collaborations with the districts, with the public companies and all the different agents who participate in urban planning. 155MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 1 Technical Services Office of Urban Planning and Infrastructures Ricard Fayos i Mulet, Director of Technical Services for Urban Planning and Infrastructures The activity of the Technical Services Office of the Urban Planning and Infrastructures Department has been oriented towards the coordination and support of management teams. As a result, its activities are very diverse and the work carried out is characterised by its reliance on the performance of a small team which is both compact and capable of working across departmental lines. This work can be seen in the following areas: 1. Support for the Senior executive and offices of the department in their relations with the government and its organs. This is based on permanent contact with the teams of assessors from the political parties represented in the government and the elected dignitaries themselves. The Technical Services Office is responsible for explaining and discussing the urban planning projects drawn up by the department. This task involves both giving information and receiving critical views on the work being done, so that this activity takes the form of an interactive process which usually adds to and enriches the works under discussion while building consensus on different aspects of urban planning. The communication with the opposition groups serves to narrow certain distances, and at least establishes the democratic purpose of debate. 2. The activities of urban planning are currently being shared between the district authorities, private companies, employers’organisations and institutes which are active in this sector. The assistance and participation of these departments, as well as the coordination of their activities, are an important task which is carried out by the Technical Services Office. One aspect stands out from the others, namely the collaboration with the ten districts on which the participation of local groups and citizens organizations is based. In this case, the Technical Services Office has worked together with the coordinators of public participation of the department on the most significant planning proposals developed by the urban planning services. 3. The results of the processes of participation have also given rise to direct collaboration with the authoring teams in order to discuss and evaluate and eventually take the corresponding decisions in the light of the criticisms that are reflected in these processes. The contributions made during the drafting period of the plan involve a return to study the alternatives to the plan proposed, in many cases this is done repeatedly in order to reach the greatest level of consensus with the residents affected. The result of the process is invariably an improved version of the final project which includes the options and opinions of all concerned. 4. The processing of the documents required for planning, management and projects is an aspect which calls for precision in the legal and technical terms used and in timing. In order to maintain the dynamics of the working schedules developed within the department, it is vital that the processing procedures are met without delays and that advantage is taken of the succession of governmental organs which have authority to approve the different documents involved. The amount of work that has been done in this field is shown a little later, and gives an idea of the difficulties faced in maintaining this dynamic, and the number of documents passed gives us a tremendously positive balance of the work carried out so far. 5. Another part of this office’s activities is related to the assistance offered to visitors to our city. To be precise, it involves providing assistance for the visits of specialists who wish to get a detailed view of the projects, management principles and the ideas driving our urban planning policies. They are 156MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES professionals from the sector, students, lecturers, politicians and officials of other administrations who demand specialised information about urban planning. Processing of urban planning The processing of urban planning is a regulated procedure subject to a series of specific and predetermined actions which in certain phases may be restricted by a previously established time limit, and which culminates in a proposal for the model of urban planning of the city. In some cases these projects are proposed by the administration, and in others it is private initiative, whether it be the owners of the property concerned or any other private operator. The Department of Urban Planning Processing, which forms part of the Technical Services Office of Urban Planning and Infrastructures, is responsible for carrying out all the legal and administrative bureaucracy for the planning agents, from the submission of documents to the corresponding Register (for non-municipal initiatives) or the writing of the corresponding planning proposal (municipal initiatives), through to the end of the procedure, in accordance with the guidelines laid down in the Revised text of the Urban Planning Act which was approved by decree 1/2005 on the 26th of July, and its regulations which were passed by decree 305/2006 on the 18th of July. The following is a list of the functions normally carried out by this department: • Legal and administrative processing of urban planning projects, especially in relation with the development of the Metropolitan General Plan, its modifications and derived planning work, etc. whether through public or private initiative. • Monthly report on the situation of the different urban planning projects and the corresponding phase of approval, which can be included in the agendas of the different organs of government. • Drafting of the agreements to be adopted by the different authorised government bodies: the Mayor, the Cabinet, the Urban Planning, Infrastructures and Housing Committee, and the Municipal Council. • Requests for consultation papers from different organizations. • Preparation of material published in the Official Gazette of the Province, the newspaper La Vanguardia and the notice board where the Council announces the agreements approved by the governmental organs. • Monitoring of the timetable for public announcements. • Preparatory notifications of the agreements reached by governmental organs. • Control of appeals. • Preparation of agreements for modifications of urban planning and ordinances. • Control of the Register. • Preparation of quorum certification documents for certain decisions adopted in full sessions of the Municipal Council which require them. • Processing of urban planning agreements. 157MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 2 Legal Office of Urban Planning and Infrastructures Enric Lambies i Ortin, Legal Director of Urban Planning and Infrastructures The Legal Office of Urban Planning and Infrastructures was created in the reorganization of the Department and approved by Mayoral Decree on the 15th of December 2005. Its principal function is to provide legal guidance for the executive organs of the administration in the areas of urban planning and infrastructures. The Information and Documentation Department and the Department Library also form part of this Office. The activities of the Office are dictated by the following responsibilities: 1. Providing legal guidance for the Senior Executive of Urban Planning and the department heads involves a range of issues that occupy a great part of the everyday activity in meetings, the preparation of material for the agendas of associated bodies and providing a response for incidents that arise. 2. The activities of the Legal Office are focussed on those subjects where the procedure to be followed needs to be defined, and where legal criteria must be established and agreed on in matters affecting other departmental services or district authorities. It is active in the processes of creating new ordinances and bylaws in general, but particularly in issues of urban planning and in cases where decisions and agreements for which the department is responsible have been challenged or appealed against. It is also an important component of the workgroup set up by the Legal Services to study the appeals lodged against decisions taken by the district authorities in matters of urban planning and activities. 3. This collaboration with Central Legal Services of the City Council has various aspects. It is important to point out the wide ranging collaboration carried out through the corresponding consultations and meetings to discuss strategies or the solution of specific issues, and which is based on the following guidelines: 3.1. The Office lends support to the Service in those cases where urban planning issues are the subject of a court case. This collaboration is particularly important in issues raised during the period for the presentation of evidence and also in relation with the execution of sentences and incidents arising from the same. 3.2. The decisions made on challenges raised against the resolutions passed by the district authorities regarding permits and discipline in urban planning, which should be passed to the Central Legal Services, are examined by the joint workgroup made up of representatives from Legal Services and those of the Department. 4. The legal guidance offered in matters of urban planning calls for ample participation in the process of elaboration of the City Council’s projects in this sector, taking into consideration the number of centres that perform the same function: The Office of Planning Services, Technical Services Office of Urban Planning, the 22@ board and Foment de Ciutat Vella (the Office for promoting Ciutat Vella, Ltd.). At the same time, the activities of legal guidance and supervision extends to cover the plans drawn up by other administrations and institutions – the Regional Government, Universities and State Administration – which are subject to City Council approval, and the planning undertaken by private initiatives. 5. The collaboration with other administrations, institutions and private initiatives often takes the form of the signature of negotiated agreements in the areas of urban planning and cooperation, and these are drafted or prepared by this Office. The work carried out in collaboration with other municipal services in drawing up agreements which have a variety of objectives but which also have an impact of urban planning issues should not be overlooked. 158MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 6. Another activity among the specific tasks of the Office is that of providing information on the issues handled by the Ombudsman’s offices at National, Regional and Municipal level. 7. The Office also provides legal services for the mixed public/private companies active in the sector, namely the BIMSA Group (Municipal Infrastructures of Barcelona, Ltd., in general) and the BSM Group (Municipal Services of Barcelona, Ltd.) especially in relation with the urban planning and other works entrusted to them, and with particular emphasis on issues of responsibility and others involving coordination with the Department. It is responsible for drafting the specific guidelines for these matters. 8. The inclusion of issues relative to infrastructures has made it necessary for the Office to provide the necessary guidance on this matter and support for Infrastructure Management. This is especially important given the vital transport infrastructure works currently under way (AVE – the Spanish High Speed Train –, the Regional Rail Network, the underground and FGC – Railways run by the Regional Government –) which are being carried out by other administrations, but which logically raise a number of questions concerning the responsibilities of the City Council. 9. In this case, this Office works in collaboration with the Technical Services Office to prepare the issues to be scrutinised by the technical board of the Urban Planning Sub-Committee on behalf of the municipal authorities. 10. The Information and Documentation Department is responsible for bringing together all the information on urban planning in a central archive, and maintaining and keeping this information up to date with the different projects as they are approved. The introduction of these different urban planning projects into the website of the City is also of high importance. Information and Document Department Urban Planning Information The Information and Documentation Department has a variety of responsibilities on different levels, which all have bearings on the information relevant to the different stages of the urban planning process. Planning It provides information on the current use of the land as designated in the Metropolitan General Plan (PGM), as well as its use under previous plans, and the projects being developed. It also provides information on the status of planning projects in terms of the stage of the approval process, and it is also the office where projects which are still in the phase of public exhibition for the presentation of objections can be consulted, as well as all the plans which have received final approval. The department transfers the results, including the decisions taken, into the visual and alphanumerical databases. Land Management The Office provides information on the systems to be used to run planning / management projects, and is the place where projects which are still in the phase of public exhibition for the presentation of objections can be consulted, as well as the projects which have been approved. It issues the maps of land ownership in the case of grants and plots which overlap public ways. 159MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Discipline in Urban Planning The Department prepares the reports prior to planning permission, land division and accountancy certification. It collects and issues the documents concerned in planning permission. It provides information on the guidelines set out in the Metropolitan General Plan – urban planning bylaws and metropolitan building regulations – related to specific issues related with construction. Urban Planning and Building Projects The Office is the place where urban planning projects presented by the department can be consulted during the period of public exhibition. It is also the place where the conditions for submitting a tender for public work can be consulted during the period when they are open for public examination. Maintenance of Urban Planning Information The Department updates the information in the municipal database on the different areas of planning and the phases in the approval process in which they stand. Each area is assigned a number and the information is maintained in visual and alphanumerical formats. The bases are updated in accordance with the stage in the approval process: areas pending initial approval or prior to planning, suspensions of permissions, temporary and definitive approvals. Once the projects are finally approved, the basic data is transformed into a graphic representation: alignments, classification of urban areas, limits of the proposed action and the areas in question are drawn up and then digitised and stored in the alphanumerical archives to be available for consultation in the internal network. Information channels and systems In person: Without appointment, both for technical and ordinary consultations. By telephone: Technical consultation (depending on the complexity is may be resolved or passed for a consultation in person); ordinary consultation (resolved or directed to appropriate department or organ). By writing: Issuance of reports and certificates. Fax: Request by fax or by telephone. Resolved by return of fax with map showing information. E-mail: The consultation is received from the Department of Communication and Quality. It is received from the current Iris programme or the e-mail address of the Department itself. The response is sent by the same means. Document Archive To carry out its functions, the Department organizes, files and manages the Document Archive which is based on the urban planning projects and project management which make up the planning process adopted in the city, including the copies of the PGM and all the plans and projects prior to the present, as well as the so-called “Martorell Plans”. The Document Archive contains the reproduction of the original documents which can be found in their respective administrative file. The Planning Document Archive is mostly in digital format available in Siu and Infoambits applications which allow the approved document to be inspected. 160MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Outstanding activities and projects in 2007 Information on the web The Revised text of the Urban Planning Act establishes the requirement for the administrations of towns with more than 10,000 inhabitants to guarantee remote access to the projects approved by the municipal planning boards from the 1st of July 2007, extending this requirement to the initial approval stage. The Department, in collaboration with the Office of Communication and Quality, has upgraded the existing web services and created a map browser for plans which have been approved, thereby complying with the obligation of publishing these projects by the mentioned date, and entering the data of other projects in chronological order. Computer Programme “reports and certificates” This year has seen the design of an application which will allow the release of reports, certificates and maps of leases and plots. It is a programme capable of establishing a flow of work and makes it possible to create reports and certificates with similar characteristics. It also allows the document generated to be archived in a history file. The application will be introduced during 2008. Graphic heritage maintenance programme In 2006, the Municipal Institute of Information Technology was entrusted with the task of creating a computer application for storing the visual information of listed buildings. This was compiled in collaboration with the Catalogue of Architectural Heritage Review Project Department which had the task of maintaining the alphanumerical data by combining both databases. 2007 saw the completion of this application and the project is now in the stage of verifying the data. The coming year will see the information added to the databases. The archives and the documents in storage The Office of the Head Archivist carried out a study of the documents used in the Department, the problems associated with them and the actions required. This study consisted of field work in all departments which was collated in an exhaustive report by the Office in question and which acts as a reference for future initiatives. Urban Planning Library Report for 2007 Introduction The Urban Planning Library are one of the four departmental libraries which, together with the Central Library, make up the document information service of Barcelona City Council, and which make their services available to Council workers. The General Library acts as a transversal coordinator for the departmental archives and makes the Council’s information available to them. It has the task therefore of ensuring that the services provided by the departmental archives offer quality services, it provides guidance, training and access to specialised databases, hosts their websites in the municipal intranet and helps in the computerisation of the management of the departmental archives with programmes which allow them to share their document records while maintaining autonomy. The full availability of the new library management programme Unicorn stands out among the new features of 2007. It allows easier consultation of the archives either as a group or individually and the meticulous management of services, including lending and control of the press archives. The Urban Planning Library offers services both in person and on line. The latter is offered through the portal of the General Library and from the area of Urban Planning and Infrastructures of the intranet. 161MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Services Public Information Service This service addresses the need for information and documents from Council employees or personnel who are in training with Council services. Although the library is an internal resource, it also offers services to external users, residents, institutions, foreign students and others who may want to consult its archives. This service is offered directly, in person or by telephone, or through the intranet. Lending service This service allows the users to access the bibliographic and document archives found in the corporate catalogue (of the General Library and departmental libraries) and is not limited to the resources of the Urban Planning Library. The service also seeks and requests loans from other institutions (universities, public libraries, the Catalan College of Architects, etc.) through a library lending exchange, while making its own archives available to these same institutions. There were 595 loans made during 2007. Magazine circulation This is a special service of magazine lending which involves sending copies to those people interested in receiving them whenever a new issue arrives. Bibliographic and document archives of the Urban Planning Library The Library is made up of books, publications and dossiers dealing with urban planning, CD-Roms and DVDs as well as a numerous collection of images and audiovisual material in specialised areas: architecture, engineering, urban development and restoration and conservation. The bibliographic collection of Adolf Florensa is remarkable for its unique range of books and publications dating from 1832, as is the amount of visual material of the Urban Planning and Infrastructure Department, with photos and slides showing the many urban planning activities carried out in Barcelona. Apart form the visual material which is stored in its own database, Imagurb, the rest of the material forms part of the collection belonging to Urban Planning in the municipal catalogue. Bibliographic archives of the corporate catalogue of Barcelona City Council The whole of the Adolf Florensa Collection was moved to this catalogue in 2007, along with new books and magazines published. Visual archive of the Urban Planning Department, Imagurb This consists of printed photographs, negatives, slides and digital photography. The Library conserves these, scans them and then publishes them in the Imagurb database, which can be accessed via the intranet. This database functions as an image bank for the different applications that may need them. The use of photographs: The Catalogue of Architectural Heritage on CD or online (www.urbanismedebarcelona.net/patrimoni). • The maintenance application of the Catalogue of Architectural Heritage. • The database of public art and its website (www.bcn.cat/artpublic). These archives have been consulted in person by technicians and interns of the Urban Planning and Infrastructure Department for the principal purpose of preparing presentations, such as the documentation phase prior to the restoration of buildings or sculptures, or the preparation of projects. Other departments and institutions linked to the City Council such as Icub (Barcelona Culture Institute), Barcelona Regional, Image and Publishing, The Municipal Institute for Townscaping and Quality of Life, the Carmel Promotion Agency, the Municipal Institute of Parks and Gardens have all made use of the archives, as well as students from home and abroad, a number of specialists and publishing houses. 162MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES User training The Library carries out a number of training activities to guide workers from the Department and interns in searching for the information they require for their jobs, and to know and use the services and technology which the Library makes available to them. To this end, there are: • Training sessions for new recruits, adapted to their needs (architects and engineers, legal and administrative staff, etc.). These may be individual or for small groups • Training sessions for small groups of interns. • Sessions for the presentation of new products or services. • Individual training tailored to the needs of the person requesting it. These are usually on the use of the scanner, intranet and internet searches and the creation of PDF documents. 3 Associate Management of Urban Planning Josep Maria Lucchetti i Piu, Associate Executive of Urban Planning The principal feature of 2007 has been the end of the 2003-2007 term of office and the beginning of a new term resulting from the elections in May. This was the reason for the creation of the report on the management and balance of the four- year period from 2003 to 2006 which was distributed in the first half of 2007. The second half of the year saw the preparation of the base documents for the debate on the Municipal Action Plan 2008-2011, and the incorporation of the suggestions and contributions from the public, whether individually or collectively, during the phase of participation and public exhibition. The Plan collects together the group of measures and actions which form the framework of the activity of the Urban Planning and Infrastructure Department during this term of office, some of which will be highly visible, such as planning, management and public works. As regards the improvement of the services offered to other departments and the public, the collaboration with the Municipal Institute of Information Technology has led to the introduction of a new system for handling information and indicators which will provide easier and more efficient methods for meeting the objectives of these departments and services. At the same time, work has been carried out on the analysis of urban planning and management applications in order to suggest alternatives, and a four year action plan which takes in all the stages in the process, from the creation of the plan, the approval process for this, up to the publication of the relevant documents and visual elements. As regards human resources, the different offices of the Department have collaborated with the Human Resources Office of Central Services in the advertisement and selection of personnel through the entrance exams for qualified architects and engineers for the entire City Council. 163MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 2007 also saw the evaluation of psycho-social risk factors on behalf of central services, with the collaboration of all the offices and departments in the area. Meanwhile, work was also undertaken on the evacuation plan for the centre, to be used in emergencies. The work carried out with the Administration Department on the preparation of the dossiers with the tendering conditions for the maintenance contracts for the artistic and monumental heritage of the City Council, in accordance with the Department of Architecture and Urban Projects, for a period of two years, with an option to extend for two more. Infrastructure Management has collaborated in the preparation of the dossiers with the tendering conditions for the Plan for optimisation, quality in communication and impact on public thoroughfares, as well as the tender for monitoring and control of works on the transport infrastructure. Both contracts are for two years, with a possible extension for two more years. The Chief Architect has overseen the collaboration between the Office of Participation and Communication Services with the Department of Architecture and Urban Projects on the exhibition of Barcelona Projects, in the Forum building. Work has also been carried out in several participation processes. An outstanding example of this is the modification of the Glories traffic hub and its environs, due to the participation of an elevated number of associations and individual citizens. Administration Department The Department of Economic Administration of the Urban Planning and Infrastructure Department provides support for all the other offices in reaching their objectives by managing their budgets and the contracting process. The budgets are drawn up annually in coordination with the heads of the different departments. Personnel Department This office manages the staff of the Department, the training plan and programmes, analysing needs and proposing actions for selection, promotion and the creation of positions and streamlining processes. It also creates proposals for the adopting of agreements in the management and administration of personnel. Delegate Secretary and legal and administrative support from the Department The functions are as follows: 1. To provide legal and administrative support to the management and staff of the area and the responsibilities of a secretary, including certification and legal guidance on behalf of the general secretary of the Council as stipulated in the applicable regulations with the objective of ensuring the legality of Department’s activities in every respect. 2. To prepare, present and monitor the progress of documents for urban planning projects from both the public and private sector until their final approval. 3. Preparation and revision of the documents with relation to the organs of municipal government for the Councillor and the Senior Executive of the Department, for the approval of urban planning projects and instruments (planning and management), both for the Department itself and the companies dependant on it (22@, BSM, BIMSA, Bagursa) as well as other districts. Computer support and assistance This office provides support and collaborates in the new software update procedures of the Department together with the customer support of the Municipal Institute of Information Technology. It also handles the incidents that may affect 164MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES users, and monitors and checks the maintenance companies working on the infrastructure of the telephone and intranet systems. It is also responsible for buying computer and telephone equipment for the department. At the end of 2007, the Department had: • 212 Pentium IV work stations; 80 % of these had a 3.000 MHz processor while the remainder had one at 1.700 MHz. • 169 of the work stations had a 17” flat screen monitor while the 43 used for graphics had 19” and 21” monitors. • 39 printers on the intranet and 5 in local networks. Of the 39 on the intranet, 5 were A-3 colour laser printers and 7 were A-3 colour ink-jet printers. The remaining 27 printers are A-4 black and white laser printers for office duties and customer service tasks. • 7 colour plotters (3 in format D-3 and 4 in D-0). • 7 scanners (6 in format D-4 and 1 in D-3). The following applications have been developed in 2007: • Extension of the functional requirements of the monitoring application for Urban Planning and Infrastructure Department issues. • Publication of the Catalogue of Architectural Heritage by means of a preliminary study. • Certificates and urban planning reports. • Management of the contracts for monument conservation. • Incorporation of itineraries in the Public Art Web. • Complete planning management. • Remote consultation of planning instruments by means of a preliminary study. • Publication of the Catalogue of Architectural Heritage and improvements to the application. 4 Office of Participation and Communication Services Joan Lluís Zafon i Celma, Director of Participation and Communication The nature and the scale of the urban planning projects which the citizens have to be informed about, together with the new guidelines for processes of public participation put in place by the Department of Urban Planning and Infrastructures in recent years both made it necessary to review the functions of the Department of Communication and Quality, which had been set up in 2000. The creation of a new Office of Participation and Communication of the Urban Planning and Infrastructures Department was put forward during the remodelling of the organigram of the Department. Its purpose is to handle efficiently the actions deriving from the communication with and participation of the public in urban planning projects. The creation of this Office is an expression of the intention expressed in the strategic plans of the Council to encourage a new style of relation with the citizens in the area of municipal urban planning, with special emphasis on the aspects of information and participation. The Department of Urban Planning and Infrastructures brings together a group of municipal entities and is therefore a focus for the development of all such activities in the city. The transversal coordination of the different heads of companies and the Department has enabled the common resources to be managed more efficiently and the communication and participation in urban planning activities to be more rational. As regards the specific aspects of communication and information, this period has seen special emphasis placed on the development of programmes aimed at unifying the image of the Council, the design of the information campaigns, training activities 165MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES aimed at raising awareness of planning issues among the public and particularly the representatives of neighbourhood groups, the collection, maintenance, classification and creation of informative materials, the design and production of exhibits, the updating and maintenance of the indicators of the Department’s activity and the organisation of public presentations of projects and public works. However, given the change in focus, it is the area of public participation which has seen the greatest degree of innovation. The mechanisms are already in place; full council sessions, discussions with citizens’ groups, open meetings, monitoring committees and others besides those specified in the Urban Planning Act. The scale and complexity of many of the projects under way mean that they extend across several districts (for example Plaça Lesseps, Ronda de General Mitre, Plaça de les Glòries Catalanes, etc.) and require specific innovative strategies of mediation, associated with planning projects on a city-wide scale and which improve the effectiveness of participation and the information provided. The Municipal Charted has given the City Council authority to create regulations enabling it to open up formal channels of communication and information. It was important to exploit this potential in order to develop and integrate it into the procedure for urban planning projects. The experience acquired by the Department through its contacts with neighbourhood spokespersons in the development of projects, both through information and leadership in urban transformation, has been vital in forging the appropriate mechanisms and processes for creating a space for debate and consensus. Each month has seen 400 requests, suggestions and complaints handled, and the internal contacts within the council have been set up to coordinate the presence and participation of the public in the acts and exhibitions. The visual material required for presentations before groups of participants and municipal groups has also been created. The Office is organized in three areas of activity, each of which is the responsibility of a manager. The managers of communication, participation and quality have been the leaders and promoters of a consolidated strategy which has proved successful regardless of the responsibility involved. This Office supports the three managers through its team and the functions it performs. These functions were developed from the Decree which set up the Office, and are as follows: • The administration of the human and material resources required for carrying out the projects created by the Office. • Research and monitoring of bibliographic and biographical archives and other sources for the preparation of reports, presentations and other documents generated within the Office. • Elaboration, update and monitoring of the mail which gives supports to the entire Department. • Collaboration and permanent contact with consultants and technicians for the promotion of products from the Department of Urban Planning and Infrastructures (exhibitions, publications and programmes, etc.) to be used in the area and other departments. • Use of the Iris system for handling incidents, suggestions and complaints concerning the Department of Urban Planning and Infrastructure sent in from the public via the Council’s website or its citizens’ call line or the register. • Collection, selection and follow up of the incidents received through this channel. Some receive a direct answer from the Office while others are distributed to different departments of the Sector for them to send a suitable response, always under the guidance of our technicians to ensure they are answered and the questions settled. • Creation and edition of different Power Point presentations required by management and other managing bodies within the Department. Storage of a 166MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES large number of images of the different public works in the city, both from past and present as well as virtual images showing the finished result of works in progress. • The running of the Barcelona Room. Control of visits and technical support. • Publishing, in coordination with the Municipal Print, of the material for communication and support for events, displays and exhibitions. • Collaboration and monitoring of the corporate image for informative material on public works, in coordination with the communication offices of different operators of urban planning activities in the city. • Development and follow up of communications for all those urban interventions affecting public thoroughfares as stipulated by the orders of the Committee of Public Works and Circulation of Barcelona. • Creation and edition of different Power Point presentations required by management and other managing bodies within the Department, including executive committees, parliamentary commissions, urban planning, infrastructure and housing committees Preparation, creation and editing of the presentations required for journeys outside the city, or for visitors from home or abroad. Head of Communication Projects The years from 2003 to 2007 were marked by the Council’s adopted didactic approach and a willingness to explain in order to bring the activities of the Department of Urban Planning and Infrastructures closer to the public. Another of the priorities has been to guarantee the performance of these activities, as well as to cause a minimum of interference in the daily life of the residents, and to ensure that they be kept punctually and adequately informed. To this end, the Office of Participation and Communication has arranged a number of small scale exhibitions and public presentations to discuss projects such as the reform of Ronda General Mitre or the Catalogue of Listed Buildings of Poblenou, projects such as the Casernes (Barracks) of Sant Andreu, the Master Plan of Montjüic Park, Tres Turons or Cotxeres Borbó and the rebuilding of Plaça de les Glòries Catalanes, among others. The exhibition spaces of the Office and others belonging to the Department have also been renovated, modernised and updated both in terms of the installations themselves and the material on display. The Espai Urbà exhibition space was the setting for two exhibitions, one showing the projects under way in the city, and the other showing the system and methods used in promoting participation in urban planning, explaining the processes and activities in the different phases of the work from beginning to end. At present the Forum building has a new exhibition which maintains the spirit of the two previous ones. City. Barcelona Projects. The Office coordinated and participated in the production of a new exhibition format which consisted of an itinerant marquee containing a display of all the services offered by the City Council, and which moved from district to district between September 2006 and March 2007, setting up in spaces where this kind of exhibition was unusual. The Exhibition My street, our neighbourhood received 89,500 visits in the six months it was moving around. In terms of information and quality in urban planning activities, the policy of strict control has been maintained over all the public works taking place in the city, with special emphasis on reducing the disturbance caused to local residents. This is possible through the hands-on monitoring of the activities through the Committee of Public Works and Circulation, which receives reports on the situation of all the works and which proposes the action to be taken in informing the public. 167MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Head of Participation Projects The present relationship established between the Council, local associations and social groups in matters concerning urban planning projects under way in the city is the outcome of changes and transformations in the way that the long-serving representatives of these groups, the people who participate in them and the groups themselves have developed. The Office of Participation has set up a new model of relationship based on the integration of the normal mechanisms of public participation, adapting the timetables and procedures to the approval process, laws and urban planning legislation. Public participation in urban planning procedure means: • Knowing which processes are to be developed through participation, and giving the public sufficient information about them. • Bringing together the proposals that will result in an increase in well-being for the local people and an improvement of their area. • Discussing the different viewpoints and ideas, ensuring that common consent is pursued through respectful dialogue. • Seek consensus on the decisions taken by the elected officials on the development of urban planning in the city. The process of participation undertaken in 2007 for the modification of the Metropolitan General Plan concerning the Plaça de les Glòries and its surroundings was a highlight of that year. Head of Quality Projects The Office of Participation and Quality has also been responsible for quality projects within the Department since January 2006 when the figure of Head of Quality was incorporated. Quality projects are those programmes which enable the monitoring and evaluation of objectives set for municipal interventions by the Department of Urban Planning and Infrastructures in those areas over which it has responsibility. As part of the process of creating a database giving the scale of urban planning, management and administration, 2007 saw the process of rolling out a new management application for the Department with the transfer of historic planning data registered in the approval circuit with all that this involves, and with it, the full scale of urban planning management. This process requires an introductory period in order to adjust it to the needs of day-to-day operations. The management and creation of monitoring documents for the Municipal Action Plan for the Department of Urban Planning and Infrastructures has continued. Another group of tasks carried out by the quality department in 2007 involved making the distribution of internal information within the Department more systematic. These included annual indicators for the municipal Intranet, general reports of the Council, annual statistics, indicators evaluating the activity of the Department and other municipal publications. Reports for senior management with collections of indicators for planning, management and permits are drawn up on a monthly basis. A quarterly collection of data has been prepared for the Department in order to set up a command chart for Urban Planning. This year has also seen the coordination, design and production of the Report of the Department of Urban Planning and Infrastructures covering the four-year period from 2003 to 2006. This publication has been used for some time as the edition which presents the data from the Department in terms of tasks and 168MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES operations while bringing together the data and dimensions, as well as a series of indicators which have become the collection of urban planning. Finally, it should be mentioned that the creation and control of the budget and administration of projects for the whole of the Office of Participation and Communication is handled here. Management of the Barcelona Room and Barcelona Model in the Forum The visits to the Barcelona Room and the model of Barcelona in the Forum building have seen a significant increase, and both spaces are run by this Department. This demand is generated by the departments of the Council for use in institutional or international relations, for human resources or personal services, as a forum or space for conferences or by municipal bodies and public/private companies (IMI, 22@, etc.) for the same purposes. In order to satisfy this internal demand, from the Department of Institutional Relations and that of International Relations, and in order to broadcast the urban transformation of Barcelona over the last 25 years to as many parts of the world as possible, this department encouraged the signing of a collaboration agreement with the Catalan College of Architects. This ensures that these requests for visits can be satisfied regardless of the level and profile (specialized planning issues, various language options, such as French or English, etc.) of the foreign institutional delegations in contact with these two departments. This collaborative agreement has two aspects: besides the computer resources and services such as simultaneous interpretation and others already available in the Room, the services of an architect can also be offered to give conferences which are tailored to the needs of the audience. The Department of Urban Planning and Infrastructures also makes the room available to the Catalan College of Architects, depending on availability as shown in the calendar run by this Department. From the beginning of the year, the most significant representatives received at the Barcelona Room and the Barcelona Model in the Forum have been professional architects from Brussels, politicians from Sarajevo, the City Council of Oslo led by the Councillor of Urban Planning and a delegation of Chinese businessmen operating in the public works sector. There have also been requests from other departments, such as Human Resources in order to demonstrate new software Office 2007 to all the civil servants of IMI (Municipal Institute of Information Technology), IMU (Municipal Urban Planning Institute), Barcelona Información, 22@ bcn, S.A. and the Department of Urban Planning and Infrastructures itself. 169MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 5 Office of Urban Planning Activities Miquel Garcia i Sanjuan, Director of Urban Planning Activities The most remarkable feature of 2007 has been the dramatic drop (10 %) in the number of requests for planning permission for new buildings, as a result of the problems in the housing market. This drop has meant that although the same number of permissions has been granted as in 2006, the total area granted has been 30 % lower. The reduction of the area for building has occurred above all in the new buildings segment, and to a lesser extent in the permits for renovation work, while the segment of extension work has increased. In terms of the uses requested, the number of residential uses and commercial and industrial property has dropped, while the uses of parking spaces, hotels and offices have increased. It is noteworthy that 30 % of the residential building permits granted (1,444) in 2007 correspond to some variety of social housing. Besides these aspects, 2007 also saw the introduction of the Technical Building Code, which has made a significant amount of training necessary for technicians from the Department. The responsibility of providing a reference point for the technical services of the districts has continued, as demonstrated by the 11 guidance circulars (2 on public works and 9 on activities) sent out to establish unity in the criteria used when preparing projects. The Office has also continued its working groups with different professional colleges (architects, engineers etc.) aimed at improving and regulating the information and document process for projects submitted for approval. There has been a significant increase in the number of Annex I environmental permits as a result of the end of the period of adaptation (31-12-07). A project in collaboration with the Municipal Institute of Information Technology and the Municipal History institute has been started with the aim of improving aspects related with the collection of taxes for construction, works and installations. There has also been an increase in the amount of work derived from the processing of new permits as a result of the new introduction of the new Urban Planning Act of Catalonia. This has affected the divisions of joint freeholds, certificates of compliance etc., and has led to the presentation of over 500 proceedings related to these matters Finally, the work carried out in the planning, the permits and the declaration of the buildings of Can Ricart as buildings of cultural interest should be emphasised, along with other elements of the industrial heritage of Poblenou. Building Department The process of analysing building permits makes the contradictions and incoherencies of municipal urban planning regulations apparent, especially when handling the new practices in the sector and the demands of the market in terms of building features. In order to bring the regulations into line with current demand, this year has seen the passing of the modification of the Urban Planning Regulations of the PGM as regards the regulatory heights established in the building ordinances in relation to the alignment of the public way. Two informative circulars were prepared within the terms of the agreement signed on the 5th of April 2006 by the Catalan College of Architects and the City Council for the establishment of mechanisms and procedures for the collaboration of 170MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES member architects with the Municipal Technical Services. The first of these circulars dealt with housing density per plot with reference to articles 323 of the Urban Planning Regulations and 179 of the Municipal Ordinances, while the other dealt with the conditions to be met in order to accept the change in use from commercial premises to residences on ground floors, a change that is becoming more and more common. A model of certificate has also been prepared and published by the Architects College as part of the drive to unify the documents required for the approval of building permission, and it will be required in all districts of the city. The so-called “register of agreements” has been introduced. It involves making a written record in a document of agreements reached during consultations with technical personnel on the approval of works being processed, signed by a district technician and the technical director of the project. The Council creates, at the architects’ request, a report prior to the request for building permission based on a draft proposal accompanied by a file detailing the compliance with urban planning regulations. As regards the processing and monitoring of major works, the trend towards a reduction in these operations has been made clear as a result of the close contact established with this sector. This decline, which has not been so noticeable in the number of permits presented, with only a 10 % decrease compared with the previous year, is more clearly seen in the area requested in these permits, which is 30 % below the previous year. This decline has been shared across all the different uses in varying percentages except for that of hotel use, which has increased by 42 % compared with the previous year. Department of Activity Licensing This Department is responsible for informing about and processing applications for building permission when they involve environmental or sensitive issues, or establishments which are of special relevance to the public, or because of exceptional risk. It also covers buildings belonging to the public administrations or companies that are active over the whole city (such as telephone antennae, exchanges and nodes, installations of utility companies etc.) It also participates in the report on aspects related with activities and installations foreseen in the building permits presented for projects which are processed by the Building Department. The process of consolidating, simplifying and perfecting the application handling procedures set up by the Intervention in Environmental Administration Act 3/1998, and the Municipal Ordinance for Activities and Intervention in Environmental Administration has continued. The objective is to simplify the process and shorten the time of the different steps without relaxing the legal safeguards protecting the citizens. This policy has succeeded in reducing the number of activities requiring approval procedures or a permit prior to the execution of the installations necessary for developing an activity, and increased the number of actions requiring no more than prior notification, without the need for permits. This endeavour has benefited from the participation of round tables and internal forums set up to study the possible changes that have permitted progress in this area. Another of the tasks assigned to the Department is that of permanent assessment, online whenever possible, on regulations and ordinances for citizen’s advice centres, municipal technical services, environmental control agencies, professional colleges, private individuals and their agents. This advice takes three forms: 171MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Verbal or written answers addressed to the person enquiring, when handling questions of purely personal interest. • Internal circulars when there is the interest of a group (Advice centres, environmental control body or a college). • General circular if the subject is potentially of interest to all concerned. A round table (Tascom) was set up between the Council and the professional colleges of industrial engineers and technical engineers with the aim of transmitting information and concern in both directions, and to resolve the problems that may arise whenever possible. The work carried out by this round table during this year has been considered to be very satisfactory. Proof of this is that both colleges have spread the model to other councils in the area of Barcelona and Vallès. This department is an active member of the municipal environmental group (an official body for debating and coordinating regulations, consisting of representatives from Urban Planning, the Fire fighting and Rescue Services, Civil Protection, Environment, the Energy Agency and Public Health Agency) and this group oversees the proposals for resolving building applications, initial and periodical monitoring and environmental evaluations of activities (whether they from the district or the department). Given that this group has no personnel assigned to it, the Department offers the services of technical and administrative support, acting as chair in the weekly sessions. This allows it to detect possible deviations and differences in criteria arising between different districts, and to provide the corresponding corrective response. The recently approved Technical Code for Construction is an enormous and complex document containing the general regulations applying to fire safety conditions, safety in use, energy saving, hygiene and ventilation etc. in buildings. Even so, the department continues to provide practical training which is aimed at acquiring a greater and greater amount of experience. The procedures which were started as a consequence of the extraordinary process of administrative compliance for activities in progress in 1999 continue to be processed. This procedure was due to terminate on the 31st December 2007 for those activities contained in Annex II.2. In spite of this, the procedure is still open for those applications presented within the allotted term but which had not yet reached the stage of municipal approval (they are still in a preliminary external process, a Technical Unit of Environmental Control) or those opting for an indefinite extension, approved under the Budget Act of the regional government. It has participated in the audits of the environmental control bodies carried out by the authorization unit of the Department of the Environment and Housing, which aim to ensure that the initial and periodical monitoring undertaken and the control of environmental evaluations comply with the regulations and the standard of quality demanded. The following is a list of the circulars issued this year: • Circular 46. Explanations on the process of initial and periodical checks on activities. • Circular 48. Procedure for requesting document consultation from the municipal administrative archive. • Circular 49. Modification of net surface area for sales in food shops. • Circular 50. Explanation of the classification of commercial retail establishments for products other than food in self-service, or food products. • Circular 50B. Further explanations of the classification of commercial retail establishments for products other than food in self-service, or food products. • Circular 51. Explanation on the processing of permits for activities which have changed Annex (from Annex III to Annex II). • Circular 52. Explanation of the form in which to present visual documents annexed for evaluations and initial checks. • Circular 55. Cubicles for testing motorbikes. • Circular 56. Activities with solar plaques: checks. 172MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES It should be mentioned that 30 % of the new residential building approved this year was destined for protected housing, 1,444 homes in total. Within this total amount of public building there are homes destined for young people and the elderly. Catalogue of Architectural Heritage Review Project Catalogue of Architectural Heritage Review The Project of reviewing the Catalogue of Architectural Heritage has continued during 2007 alongside the monitoring of public works and activities carried out by the Building and Activity Licensing Departments issued by central services or district authorities. The maintenance and improvement of the section on the municipal website and the drawings in Vista have continued, along with the information related with the elements included in the Special Plans for the protection of Architectural Heritage and the Catalogue of the Districts. Highlights of the year include the issues arising from the buildings of Can Ricart (processes linked to the preparation of the BCIN declaration [Building Code Identification Number], authorization of demolition of unlisted buildings, etc.), and the construction of the high-speed train, especially as it affects certain listed buildings (Sagrada Família and the Eixample, Torre de Fang, etc.). Special attention has also been given to the restoration work taking place in the farmhouse of Cal Mariner (the new library for the Horta-Guinardo District) and the buildings of Palau Mercader (seat of the Artist Circle of Sant Lluç and Casa dels Entremesos in Ciutat Vella). The project of reviewing the Catalogue of Architectural Heritage started with painstaking fieldwork covering the area referred to as the South East portion of Ciutat Vella. The processing of permits The day-to-day work of the office consists of assessment and information about projects during the period of processing building and activity permits, and the urban planning projects which affect listed buildings or their surroundings. This year has seen 1,216 permits processed. This processing usually involves meetings with the owners and/or architects of the projects, the visit prior to issuing the report and the follow-up visits during the works with assessment also for industrialists. This technical and constructive assessment is complemented by assessment in the process of historical research which is usually called for in urban planning or building projects (providing the writers with data or searching for data in archives and libraries not belonging to the Council, etc.). The District of Ciutat Vella Assessment has been provided for the technicians of the district with the greater part of the architectural heritage, not just in conceptual aspects but also by visiting sites, especially in the renovation of façades and shared elements whether the buildings are listed or not. The coordination with the City Archaeological Service and Focivesa (Promotion of Ciutat Vella) has been important in this context. Technical Committee for the Maintenance and Improvement of L’Eixample The Head of the Catalogue of Architectural Heritage Review Project is also, by Mayoral Decree, the secretary of this committee. This means that the administrative and technical aspects of the committee’s work are assumed by this office. The work involves the discussion of the projects with builders and technicians, coordination with the districts, convening and setting up the meetings of the technical group with the committee, drafting of the minutes of the meetings 173MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES and the communication of the same to the districts and technical writers, etc. The activity of the year can be summarized as follows: 148 Permits, 9 sessions and 10 preliminary meetings. Mixed Committee of Townscape Protection The Head of the Catalogue of Architectural Heritage Review Project represents the Department of Urban Planning and Infrastructure on the Mixed Committee of Townscape Protection, which is a continuation of the old Advertising Committee, which was launched in January 2000. A meeting has been held every month of the year, except August. The representative of the Urban Planning and Infrastructure Department has also been present on all the subcommittees of the Mixed Committee created to analyse specific aspects (such as the illumination of buildings). Collaboration with the Culture Department of the Regional Government The direct collaboration with the technical personnel of the Architectural Heritage Service (until December, the Territorial Planning and Action section of the Office of Cultural Heritage) has continued in order to analyse and act together in those issues affecting buildings in the city listed as elements of national cultural interest, not just in the processing of permits (authorizations of the Territorial Committee for the Cultural Heritage of Barcelona), but also in the declaration and definition of zones. This has been the case of the protective zoning orders of Bellesguard, Casa Calvet or the Sant Pau Hospital. Technical Committee of the Industrial Heritage of Poblenou The Head of the Catalogue of Architectural Heritage Review Project is a member of the Technical Committee of the Industrial Heritage of Poblenou (created in December 2006), and one of its speakers, together with the director of Urban Planning of 22@. This position involves attending meetings, of which there have been two during the year. Analysis of the documents submitted, especially historic documents and the creation of reports by Lourdes Mateo, the chief historian of the Project of Reviewing the Architectural Heritage. 174MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 6 Office of Urban Management Services Marta Perelló i Riera, Director of Urban Management Services The Office of Urban Management Services handles the administrative and judicial processing of urban planning management instruments for those areas which are the responsibility of central municipal services. These instruments are required for the different phases of the urban planning process, including the rearrangement and expropriation of plots within a unit, or by individual expropriations, formal leases and other planning procedures beyond the procedures of equal distribution. Within the area of expropriations in which local authorities have responsibility (Transfer 19), and in consideration of the different municipal operators (districts, institutes and companies), the Office of Urban Management Services is entrusted with unifying the legal criteria and providing the valuation of the goods and rights affected by expropriation, and ensuring that the different actions proposed conform with current legislation. The rearrangement of plots carried out or completed in 2007 included the following cases: • Replotting project of Unit 1 of the modification of the Metropolitan General Plan of the sides of via Augusta (district of Sarrià-Sant Gervasi). • Replotting project of Unit 5 of the modification of the PGM of the neighbourhood of Hostafrancs (district of Sants-Montjuïc). • Creation of the Compensation Board of the Urban Planning Action Plan (PAU) 1 of the MGP of Can Batlló-Magòria (district of Sants-Montjuïc). • Replotting project of the Drassanes sector of the Special Plan of Interior Reform of the Raval (district of Ciutat Vella). • Replotting project of the greyhound racetrack Meridiana-Pallars (districts of Sant Andreu and Sant Martí). • Start of the replotting process in area 2 of the modification of the PGM Front Marítim, in the district of Sant Martí (the last area with pending development on the seafront). • Replotting project of the Railway Triangle (district of Sant Martí). • Replotting project of PAU 2 of sector 1 of Torre Baró (district of Nou Barris). • Push the Urban Improvement Plan of the sector of La Clota-Reorganization through the creation of a provisional compensation board with the participation of the Council. • Push the Urban Improvement Plan of sector 10 of the modification of the PGM of Marina in the Zona Franca, through the creation of a provisional compensation board. • Start of the process of the bases and statutes for the creation of a compensation board for the Urban Improvement Plan for the PGM of Glòries- Meridiana Sud. Among the expropriations handled by the Office of Urban Management Services, the most notable issues have been the farmhouse of Can Fargas, which was obtained for public use (Horta-Guinardó), the land obtained for use as a park and public garden in the old barracks of Girona (Horta-Guinardó) and the land gained from Renfe/Adif as a result of the reform of the Plaça de les Glòries Catalanes (Sant Martí). Among the urban elements granted to the city, the 16,172 m2 of public thoroughfares that make up the Passeig de Torres i Bages and the Passeig de Santa Coloma offered by the Ministry of Defence is a significant part. There is also the 918.54 m2 of land for an urban park in the interior of the block of houses at Pau Claris 186 in the Eixample district, offered by Telefónica de España. 175MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 7 Urban Planning Office. Chief Architect Oriol Clos, Director of Urban Planning. Chief Architect The restructuring of the organigram which took place in January 2006 saw the Urban Planning Office divided into two sections, the Planning Services Office, which brought together the departments of private and public planning, and the Department of Architecture and Urban Projects, which combined two previously separate departments. The Office of Urban Planning Studies was also incorporated. The activity of the Municipal Chief Architect, with reference to Architecture and Urban Planning, is based on the support provided by these three organs. Prior to 2007, the guidelines for those questions which have increasing significance in the area of planning and architecture of larger cities had been developed, despite their increasing complexity. Many of these concepts and fields of analysis have been incorporated as references in the work carried out by the Urban Planning and Infrastructure Department as well as the different districts and municipal companies. Following a study of density, mixed systems, urban complexity and new business activities, works have been undertaken on: • The transformation of industrial areas. • New residential building. • The integration of large open spaces. • The distribution of public facilities in a network. • The assimilation of environmental criteria. • The insertion of major infrastructures. • Coordination with new mobility strategies. These works have permitted the definition of technical instruments and criteria for action which call for systematic study and the ability to handle contributions from different disciplines, engineering precise responses to the challenges of: • New urban systems and new forms of urban development. • Maintaining and replacing existing elements and systems. • Density and proximity in the definition of new levels of urban concentration. • The morphological resources associated with the definition of new urban images. • Public spaces, mobility and service provision within the framework of planned infrastructures. • Mechanisms of land management. The plans and projects carried out in Barcelona can be classified according to their strategic value into: • Transformation. Land use recycling operations, and industrial infrastructures where the bases have been laid down for a long term transformation process. • Urban Projects. The transformation following precise and limited ordinances and projects, with influence over an area larger than its own dimensions. • Structural. New urban connections founded on public spaces, mobility infrastructures, housing and city-scaled facilities. • Green space strategy. Master plans for ordering and limiting the larger open spaces and surroundings as a measure of urban equilibrium in a compact city. • Internal and neighbourhood reform. The revision of older reform plans for balancing residential areas with facilities and open spaces, studies and planning for the centres of historic nuclei and morphologically specific urban areas. The transformation of Barcelona has been polarized in recent years in two areas on the city limits bordering the two rivers, the Besòs and the Llobregat. The major restructuring operations are all included in this area in the lower part of the city below Gran Via and the Meridian Avenue. This wide strip, excluding Ciutat Vella, has historically been the focus of industrial uses and infrastructures, and this is where the great operations of urban regeneration have been centred, Towards the 176MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Besòs, the major interventions of the Forum, Sant Andreu-Sagrera, Glòries, 22@ and the new area of Verneda Industrial have been based on the triangle formed by the Diagonal, Prim and Rec Comtal. Towards the Llobregat, the line started by the works for the new Trade Fair buildings has continued with Can Battló, Ciutat Judicial, Zona Franca, Gran Via and the new area of Marina de la Zona Franca and these projects have been preparations for the infrastructure projects to take place in the delta. All this has also taken place in the framework of a reinterpretation of the strategic importance of the seafront as an element in the use of open space within the city: Montjuïc, Ciutadella, Tres Turons and Collserola. The open space project is in need of a reference in terms of the municipal organization to maintain the demand for quality and unified criteria across all the scales and diverse programmes, which mostly concern: • Urban elements and norms for interventions in public spaces. • Projects for spaces for local people. • Integration projects for infrastructures. • Studies to complement urban planning. • Projects for structural public spaces. Architecture has a strategic value in the urban planning of a city, and must have a role in the different activities to ensure that there is no rupture between the ambition of the plans created and the final result. The reduced presence of the local administration in private construction in the city, and the dispersion of this administration in specific activities makes the application of consistent quality difficult to achieve. This makes the work of organs such as the quality committees and others that monitor the progress of the greatest possible number of projects so important, regardless of whether the projects are public or private. The participation of the organs of the City Council and other public bodies in these committees and boards is also important, as it is in the systematic monitoring of all the individual activities taking place in Barcelona. As regards the need to publicise the current situation of architecture and urban planning in Barcelona, attention is given to visiting academics and professionals from all over the world, and Barcelona is represented in conferences and congresses where its urban development is discussed. In this field, the exhibition Barcelona Progres which was held during the Forum 2004 was an outstanding example, as was its recent continuation, City, Barcelona Projects. Besides the working material on display, this exhibition contains a large model of Barcelona, covering 200 m2, which shows the physical reality of the territory on which Barcelona stands, the transformation strategies employed and explains information and planning proposals by projecting them onto the model of the city. 177MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 8 Office of Planning Services Isabel Meléndez i Plumed, Director of Planning Services 102 planning instruments received final approval in 2007. The works undertaken by the Office of Planning Services in relation with these planning instruments have taken three forms: • Drafting and processing of plans promoted by the council. • Management of the drafting and processing of plans promoted by the Council on behalf of external bodies. • Guidance and processing of plans for other institutions or private entities. Drafting of plans The Office of Planning Services has drafted the following plans promoted by the City Council: Specific Modifications of the Metropolitan General Plan • MPGM of Plaça de les Glòries Catalanes and its environs. • MPGM of Passeig de la Font d’en Fargas, in the stretch between Passeig Maragall and Carrer del Doctor Coll. • MPGM of Sant Gervasi cemetery and the access to Carrer Josep Canaleta. Urban Improvement Plans • PMU for the block framed by Carrer Lope de Vega, Bilbao and Passeig de Taulat and Passeig Garcia Faria (Banc de Sang). • PMU of sector 8 of the MMGP for the transformation of Marina del Prat Vermell. Modification of the Special Heritage Plan • MPEP (Modification of the Special Heritage Plan) of Barcelona city, in the district of Les Corts (the area of Carrer Mejía Lequerica, 35-55, Plaça de la Concòrdia, 14-15 and Carrer del Remei, 5). Special plans • PEU to determine public ownership and the attribution of use to the property in Carrer Roser 15. • PEU of Passeig dels Til·lers in the Ciutadella Park. • PEU to specify the facility in Carrer Sant Feliu de Codines, Avinguda Vallbona and Carrer Vallcivera. Management of the drafting and processing of plans promoted by the Council on behalf of external bodies The Special Infrastructure Plan of the Marina neighbourhood of Zona Franca has been drafted. Among the plans receiving final approval in 2007, the MPGM of Plaça de les Glòries Catalanes was remarkable for the solution provided for the complex functions of this location and the project of its final construction. There were also the development plans for residential zones in the transformation of La Sagrera, Marina de Prat Vermell and Can Batlló, and the rehabilitation of neighbourhoods such as Torre Baró and Barceloneta. 178MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Comments The following plans received final approval: • PMU of Carretera de Ribes with 225 assisted residences (promoted by the City Council). • PMU of Carrer Encuny, 70 with 115 assisted residences (promoted by Proviure). • A number of plans with 340 assisted residences in 22@. The creation of a number of public facilities has also been approved: • PMU of the Blood Bank: 10.000 m2 Blood Bank 16.125 m2 Building of Telefónica de España, S.A. 104.175 m2 Campus Nord of the Polytechnic University (new creation). • Modification of the PGM of Plaça de les Glòries Catalanes and its environs. • Urban Improvement Plan of the surroundings of La Sagrera. • Approval of the PMU of the Marina neighbourhood in the Zona Franca. 9 Urban Planning Office Aurea Gallèn i Díaz, Director of the Urban Planning Office The Urban Planning Office has carried out a wide variety of tasks in 2007, a number of which were carried over from the previous year. The most significant of them are listed below, classified by subject. Metropolitan Area The Office has continued to monitor the Metropolitan Territorial Plan for Barcelona (PTMB), drawn up by the Metropolitan Territorial Ordinance Committee, which has continued its work during 2007. The documents prepared in September and October 2007 for the technical group responsible for its drafting included the first version of the Territorial Ordinance Regulations of the Plan. These regulations establish resolutions for the area covering the counties of Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental and Vallès Oriental The PTMB establishes both compulsory regulations and instructions which are recommendations, according to the degree to which these resolutions are binding. The regulations are grouped in six titles: I. General dispositions, II. System of open spaces, III. System of settlement, IV. System of mobility infrastructures, V. Management instruments for greater municipal areas, VI. Landscape, and four more transitory dispositions. It should be noted that title V defines the limits of the Urban Planning Master Plan for the Metropolitan Area of Barcelona, which contains all the municipal areas included in the Metropolitan General Plan of 1976, by extending it to include the municipal entities of the Metropolitan Area of Barcelona. 179MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES These documents, which were scrutinised for the effects they may have on the Town Planning of Barcelona and its metropolitan area, constitute a working document which will be more closely defined during the first half of 2008 as a preliminary stage of the plan. Another way of seeing the reality of metropolitan Barcelona is to study the projects planned for the areas at the edge of the city, specially those in the Besòs, to the north, and Llobregat, to the south. These areas are currently the focus of the larger transformation projects taking place. The compilation and transcription of all the works in progress and planned for the future gives us a picture of the degree of coherence that exists in these proposals, and lets us see the strategies of the future. This work began in the last quarter of 2007 with the compilation of information on the activities taking place in the Besòs area. City Studies Another area of work begun in 2007 involves studies aimed at in-depth knowledge of the urban characteristics of the city. It is a collection of data which enables the current situation of the city to be evaluated, and to judge the impact of future proposals. It is important on one hand to calculate the basic parameters of town planning, such as building density, level of occupation, compactness and other standards, and on the other to know the characteristics of the different structures within the city using these same parameters as references in the processes of urban transformation and in considering different models of urban development. These studies form part of the collaboration agreement signed by the Barcelona City Council and the Polytechnic University of Barcelona. The studies, which are carried out by the University’s Land Policy and Valuation Centre, also include the creation of the base for a geographical information system which will show the spatial distribution of the town planning parameters in the city. Since the agreement was signed, on the 3rd of august 2007, the basic parameters of the Eixample district have been calculated. The Office has carried out the tasks of drawing up and maintaining the agreement, as well as completing the calculations of the parameters with data referring to potential building land according to current planning, while the Land Policy and Valuation Centre has carried out the work based on data for existing buildings. It is planned that this work will continue with the signing of a new agreement with a duration of two-years. The Office has collaborated with other departments in the creation of studies and documents necessary for the preparation of urban planning proposals. The collaboration with the Legal Office of Urban Planning and Infrastructures on the study of land for facilities in the city began at the end of 2007. This is an essential part of the modification of the PGM for the definition of areas subject to the exercise of first refusal and right of redemption in areas classified as systems currently in process. International Issues The city was invited to participate in the Expo 2010 of Shanghai Better cities, better lives which is centred on the theme of cities and the quality of urban life. As part of the drive to make the city better known abroad and to spread the urban planning proposals developed here, the city responded by presenting two examples of good practices, and they will compete for a place in the exhibition to be held in the Expo. The two cases presented by Barcelona are: Poblenou-22@ Barcelona, “the district of innovation” and Ciutat Vella, “the historic centre of Barcelona”. They are competing with projects from cities across the world as good examples of how to create a city that is good to live in. 180MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES The Office has coordinated and followed the drafting of the proposal document and has acted as contacts with the organisers of the Shanghai Expo, together with Council’s Department of International Relations. Knowledge of the city’s planning proposals has also been spread through a number of presentations for groups of visiting specialists, many of whom have been assisted by the Office during 2007. 2007 has also seen the Office continue its tasks in relation with the participation of Barcelona in the European Healthy Cities network. The Healthy Cities Project is run by the World Health Organization WHO and is aimed at ensuring that the health and well being of the populace is a factor in the urban planning policies of local governments and communities. Phase IV of the project (2003-2007) has seen the cities involved, including Barcelona, centred on the following specific themes: healthy urban planning; the evaluation of the impact on health and healthy aging. The Office is responsible for preparing the annual report on the progress and evaluation of the city in relation with the themes which constitute the objectives of the phase in question, and specifically in relation with urban planning for health. The Office also attended the meetings of the WHO European Network which took place in Milan in June 2007. Legal Issues 2006 saw a study carried out on the analysis of the concepts and legal remissions contained in the articles of urban planning regulations for the PGM, and the update of these in accordance with current legislation in Catalonia, and the municipal area of Barcelona in particular. As a consequence of the passing of the national Land Act of 2007 and the subsequent decree of emergency measures for adapting the Urban Planning Act to the national law, and taking into consideration the recent approval in Catalonia of the Housing Rights Act, it has been necessary to review this work again to ensure that the regulations of the PGM conform to current legislation. The ensuing document, which is not legally binding, reformulates all the modifications carried out after the PGM of 1976 as they apply to Barcelona, and contains the remissions to current legal tests and pertinent observations on those aspects which have become obsolete. The Office has also carried out tasks in support of the Chief Architect in the work of creating the Architectural Projects Committee. Morphological Studies The development of the sectors of the Marina of the Zona Franca district has called for volumetric studies and draft development plans to guide the development of the different sectors and guarantee coherence between them, as well as defining the structuring elements of the whole. This work, which was partially carried out the previous year, has continued with the creation of visual documentation providing a synthesis of proposals already confirmed, and the strategies agreed between the different teams drafting the Urban Improvement Plans (PMU) of the different sectors. Promotion of Town Planning Proposals Finally, the Office carried out work supporting the Urban Planning Office in promoting the activities related with town planning in the city. The work has entailed collaboration in preparing information and coordinating the contents of publications and the creation of material for conferences and articles. 181MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Architecture and Urban Projects Department The Department of Architecture and Urban Projects is the result of combining two pre-existing departments in the current organigram. The Department is directly dependent on the Urban Planning Office. Its principal responsibilities are the following: • Drafting, management and overseeing the work on five maintenance contracts: 1. Maintenance of buildings of artistic interest (Casa Vella, Palauet Albéniz and others). 2. Maintenance of Pedralbes monastery . 3. Maintenance of monuments in the city. 4. Maintenance of Park Güell. 5. Maintenance of ornamental elements. • Drafting, management and overseeing investment projects carried out every year in Pedralbes monastery. • Drafting, managements and overseeing investment projects in Casa Vella in collaboration with Management of General Services. • Construction projects, management and overseeing work on new monuments in the city. • Supporting the Sculpture Advisory Board in preparing documents prior to their meetings. • Support for districts and sectors and others in themes related with interventions or projects in municipally owned buildings (listed or not), drafting preliminary studies, draft projects, conditions for competitions, etc. • Control and assessment in solutions for issues affecting urban spaces in all themes under way related with transport in the city: metro, railways, trams, bus, bicycle, etc., drafting preliminary studies, draft projects, basic projects, conditions for competitions, etc., in direct collaboration with the institutions involved (Regional Government, GISA – Gestió d’Infraestructures, S.A. – [Infrastructure Management], Barcelona Municipal Transports, Metropolitan Transport Authority, etc.). • Drafting preliminary studies, draft projects, conditions for competitions, etc. for public spaces on behalf of districts, sectors or others. • Participation in subjects affecting public space, such as the Civic Bicycle Committee. • Management and control of the installation of urban furniture, contact with the furniture supplier, preparation of new contracts, creation of furniture catalogue, etc. • Collaboration with the Council’s Office of International Cooperation and Solidarity in subjects requiring consultation concerning building work, monument heritage and public space. • Catalogue of Public Art in Barcelona. Art in public spaces on line The improvement and the results achieved in the Barcelona Public Art project in 2007 can be seen from three perspectives: contents, public awareness and research. Web contents: maintenance and improvement The data has been updated primarily through the addition of material to the bibliography related to each item, and secondly by providing new comments while reviewing the chronicles, drafting new versions. 786 new pieces have been added, distributed in the following areas: • Sculptures/public works of art in the Forum and other areas of the city. • Plaques. 182MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Monuments in the cemeteries. • Transport network. • Memorial trees. • Lost monuments. Broadcasting through www.bcn.cat/artpublic A) Itineraries have been introduced as a new way of navigating through the website, in which an expert suggests a route through the city by means of a selection from the mass of objects making up the Catalogue of Public Art. The following are available on the website: • History of Catalan Sculpture in Barcelona. • International contemporary sculpture in Barcelona (1980-2000). B) Postcards and calendar. Research Public presentations in scientific forums: • The virtual museum of Public Art in Barcelona: Madrid, Master in Museum Studies, Complutense University, May 2007. • Public art as an element in urban regeneration: Barcelona, Seminar, Quality Doctorate, Public Space and Urban Regeneration: Art and Society, Barcelona University, June 2007. • Public art in the conversion of vacant urban spaces: Barcelona, Lisboa, International Symposium, Vazios Urbanos, Istec, July 2007. • Production, management and conservation of public art in Barcelona: Barcelona, Waterfronts of Art International Conference V, Can Fabra, September 2007. The Department of Urban Planning and Infrastructures was awarded the Ignasi de Lecea trophy for the development of the Barcelona public art information system via www.bcn.cat/artpublic. The prize was awarded by the Polis Research Centre of Barcelona University. Quality Committees The Quality Committees, which are presided by the Infrastructure and Urban Planning Commission, are run by the Department of Architecture and Projects. This involves the preparation of the agenda of each Commission, its management and the preparation of documents and the drafting of the corresponding minutes. There were only three commissions in 2007: The A33, B27 and C26. 183MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES 10 Office of Infrastructures Manuel Valdés López, Chief Executive of Infrastructures 2007 was the first full year of existence for the Office of Infrastructures as such, as it was brought into the organizational and functional structure in the modification of the old Urban Planning Department (currently the Department of Urban Planning and Infrastructures) by the Mayoral Decree of the 15th of December 2005 and was created in the middle of 2006. The general objectives of the Office are the following: • Elaborate and participate in the plans, projects and studies which affect the infrastructures of the city. • Inform perceptively, from the technical aspects of engineering, on the plans and projects with relation to the major infrastructures of transport, the roads, the sewers, Peclab (Special Plan for the Sewers of Barcelona) and the plans that affect the urban area, both the districts and the city. • Coordinate and guide the plans and projects created by municipal companies and other entities with links to the department which affect the infrastructures of the city. • Guarantee that the city functions correctly despite the impact of public works, carried out by municipal or other bodies, and coordinate other sectors involved in the achievement of this goal. This year has seen the establishment of the principal working strategies to ensure the objectives of the Office and identification of the problems which affect the final outcome, with the following list of priority activities: • Guarantee at all times that the works continue, minimizing the effect on the residents by coordination, monitoring of the technical aspects and those of quality for the affected area. • Activating the most effective mechanisms for monitoring plans and projects. These must allow for the application of shared municipal criteria for clients and external bodies while guaranteeing the clarity and orientation of the investors and planners with regards to the City Council, especially concerning infrastructure projects. • Guarantee the solution of the city’s important general issues as regards infrastructures in close collaboration with other bodies, municipal departments and other administrations; establish the required coordination, set the guidelines for the interventions and guide their progress. • Reorganize the Office to handle the the volume of work efficiently in order to achieve the goals established: both the internal and external team, communication and the tools. Organization of the Office The Infrastructure Office was set up with a meagre allocation of internal resources, and a combination of external teams from different areas with specific, clearly defined objectives, but logically a lack of common goals. There was a need for coordinated teamwork aimed at achieving ambitious results. With these goals in mind, it was clear that the functions and orientation of the technical teams which make up the greater part of the working group providing external support would need to be reorganized, and the internal team complemented. Restructuring the external teams At the beginning of 2007, the Office had the support of three fixed consultation teams: one for controlling the transport infrastructures, a second team from the Office of Communications of the Department to control the quality of the works 184MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES on the roads and communication, and a third to support the Committee and Commission of Public Works and Mobility which is run from this Office, as part of the contract to monitor municipal investments. The specific content of each of these contracts has been partially adapted to the overall tasks of the Office while avoiding overlap in the monitoring of works and orienting their efforts towards their particular strengths. The transport infrastructure team has been boosted by two new specialists in the work of checking and revising the projects, while the quality and communication team has switched from the infrastructure works to enhancing the website to ensure that all the activities are included in one place. The dossiers of these two contracts have been drafted and amended to the new requirements. They have been put out to tender and will be awarded in early 2008. Among the activities and measures for the unification of information and content of the work carried out by the teams, the most important has been the creation of a single database with all the available information on the activities related to infrastructures and other works under way in the pubic spaces of the city, regardless of the promoter. The current website of the Infrastructure Office was created this way, and the members of the Committee and Commission of Public Works as well as the Head Office and Technical Services of the districts will soon be given access. This tool allows for the periodical control of the investment made in the public spaces of the city through a single register, filled in by the different coordinated support teams for each of the interventions in the city. The register will show, among other data, the general features of the work, the persons responsible and the timetable established, the current phase of the operation, the effects on the public space and surrounding area, and the conditions negotiated with the Public Works Committee. Expansion of the municipal team The internal organization of the Office has also been reinforced this year in order to achieve the desired results. The incorporation of a project director has already been approved by the municipal executive, to complement the work of the coordinator of public works and mobility, besides a technical officer for the structural workforce. These additions will be incorporated in the New Year, and are necessary to enable the structural function of all the teams. General Issues With the aim of resolving the city’s important general issues as regards infrastructures, the Office has worked in collaboration with other bodies, municipal departments and administrations. The major infrastructures are generally undertaken by agencies above municipal level and as the result of planning that has a functional and territorial basis which is diverse and wide-ranging, but which has the city of Barcelona at its core. Taking this as its base, and in accordance with the restructuring and resources available, the activities of this Office have been focused during its first full year on establishing the required coordination, agreeing on the terms for its activities and orienting the monitoring of these. The establishment of symbiotic relations with the other administrations involved in the infrastructures and the works being carried out in municipal public space has to guarantee the flow of information, and a shared evaluation, concerning the projects and their impact on the city. The public works must adapt to the city’s requirements and the urban environment, and these relations must serve to improve the existing mechanisms for detecting and resolving issues raised while the works are being carried out. 185MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES Below are some of the activities and lines of work started under the leadership of this Office in 2007, and in which it has played an active role: • Creation of the general map of the city’s subsoil with the current state of the infrastructure networks (exploitation, construction, projected and planned). This has been carried out entirely from this Office, with a series of external collaborations providing information. The joint representation on the city’s maps of its road and railway infrastructures, along with the infrastructure of primary services (transport but not distribution) to a scale of 1:10,000, which is now a basic tool for decision making. This work had been initiated on several occasions by the Council without reaching a point where the results could be used. It is currently considered a tool of great use by the Barcelona Fire Brigade and the Urban Planning Office, with whom the information has been shared. The challenge is to continue improving the quality of the information represented, which is already very high, and to set out protocols to enable regular updates and to extend its information to other areas which could find it useful. • Drafting of a protocol for the reception of works and the monitoring of municipal infrastructure projects, in coordination with the Urban and Environmental Services Sector and BIMSA. This protocol drawn up by the Infrastructure Office has been piloted throughout the year for the reception of municipal infrastructure works carried out by BIMSA, and the process has been improved by use to convert it into the standard working procedure. Its careful and negotiated application will permit the problem of the reception of municipal works to be solved on a strict, logical and practical basis. • Joint drafting of the Municipal Action Programme. The drafting of the content of infrastructure area activities and partially of public works, within the area of Housing, Urban Planning and Internal Affairs, was carried out together with the Communication Office of the Department and with the collaboration of the technical officers of Barcelona Regional. • Monitoring of the agreement between the Council and the Unions for the reduction of accidents in the workplace, implying a selection of works, a programme of visits to municipal sites for the union representatives and a joint analysis of the results for the improvement of safety in municipal works. • Active participation in emergency situations in the city where the infrastructures are involved. Unfortunately, 2007 saw several serious incidents involving infrastructures in the municipal area, and the Office took an active role in their resolution. There was the damage to the road caused by the underground parking spaces of Illa Bayer and La Farinera, and the detection of the structural motives and evaluation of potential risk for the surrounding public spaces. There was the electricity failure of the summer, in which Cecopal (Operative Coordination Centre for Local Authorities) took part in the coordination of the generators and their urgent transfer to critical areas, and the carrying out of emergency work and the incidents involving regional train services, in which Cecof (Coordination Centre for Railway Operations) acted as the municipal technical body. Plans, informative studies and projects The office participates in the different phases of a project’s conception: the plans, the informative studies and the projects. The presence is more effective and beneficial the earlier the participation in the defining process takes place. This makes the coordination with municipal and external bodies so important when they are involved in the construction of infrastructures for the city, so that the process can be shared. In the whole process, the most common activities of the Infrastructure Department are: 186MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES • Participation in the elaboration of plans and municipal studies related with infrastructures. • Drafting of technical reports on the infrastructure projects carried out by the Council. The objective in this sense is to participate previously in the process. These reports collect and coordinate the criteria and viewpoints of the different municipal sectors involved or affected by the works. The aim is to intensify the participation prior to the drafting of the document to enable the consideration of municipal requests during the defining process. In this context, the following is a general description of significant cases and different processes under the leadership of, or with active participation of this office in 2007: • Rectification of the layout of the tramway between Avinguda de Xile and Carretera de Collblanc, the area of the Trambaix with the most complicated layout, the revision of the project was achieved in coordination with the Head Office of Ports and Transports and the Metropolitan Transport Authority, and together with this achievement, the redefinition of the new metro station of Line 5 was accomplished, with a far less aggressive and safer execution. The allotments were adapted as part of the urbanization of Carrer Torremelina, in collaboration with Bagursa. • Coordination of the objections to the construction project of Bus-VAO of the C-58, in which the Office worked together with the Mobility Office, Barcelona Regional and finally with Bagursa in order to arrive at a common municipal proposal which was also negotiated with the districts involved. • Adaptation of the project to widen the Ronda Litoral between Morrot and Carrer 3 to the criteria of the city, proposed by the Road Demarcation Department, and through a joint project with the Office of Mobility and Barcelona Regional, under the leadership of the Infrastructure Office, a more suitable solution was proposed which is adapted to the predicted growth of the city in the zone and more coherent with its relation with the port. • Participation and definition of the different projects in exectution promoted by Adif (Administrator of Railway Infrastructures) in the area of the Torrassa- Sants tram, specifically in the railway corridor of Sants and the area around the station. The work has been done fundamentally in collaboration with Barcelona Regional. Public works Efforts have been made to guarantee at all times that the works continue, minimizing the effect on the residents by coordination, monitoring of the technical aspects and those of quality for the affected area. This activity was being carried out by technicians prior to the creation of this Office, and its continuation and perfection in every aspect is carefully monitored. Works are oriented towards the following aspects: • Drafting of a new Quality Manual for public works, adapted to the criteria for signposting and safety, pedestrian mobility and the application of environmental criteria. • Execution of the catalogue of public works for the summer of 2007. • Monitoring of the works on the high speed line: Technical Monitoring Committee, regular meetings with local residents and the directors of the work, night watchmen, protocol, etc. • Presentation of informative documents on works to the districts. • Emergency actions in Illa Bayer, in the car park of Can Gili Vell and during the power cut of July 2007. The reorganization of the communication mechanisms of the Office has to permit it to receive the necessary information and to inform the citizens in turn about the measures to control and minimize the disturbance inevitably caused by public 187MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES works, to unify and improve the tools for monitoring the works, the complaints and their resolution to reduce the negative influence they have on the everyday life of the city and its residents. The updating and maintenance of the communication mechanisms have been planned in pursuit of this objective, along with the creation of a single infrastructure database, and the improvement of communication and quality in the Committee of Public Works and Circulation. Committee and Commission of Public Works and Mobility The objective is the coordination of all works in public space with a serious impact on the city. The functions are as follows: • To fix the conditions which are the responsibility of the commissioned technicians. • To minimize the effects which the works have on the city as a whole. • To comply with the legislation regulating public space. • Ensure that the works are compatible with the activity of the city and other interventions. • Prepare the agenda and minutes for the Committee and the Commission of Public works and Circulation. • Elaborate the necessary documents for the approval of the Commission of Public Works and Circulation. • Inform the directors of the works of the reports issued by the Commission of Public Works and Circulation and monitor the response. • Monitoring and reporting on the impact of works in public roads for their carrying out, whether municipal or for other administrations. The meetings of the Committee of Public Works and Circulation have been held every week, although they have on occasions been held twice in one week. • Number of sessions: 49. • Number of subjects discussed: 515. 2007 has seen the introduction of presentations via software, with the aim of extending the use of information technology tools, and to make the Committee sessions more participative. Among the most significant actions the Committee of Public Works and Circulation has worked on have been: • The Reform of Plaça de Lesseps. • 220 kV substations Vilanova-Eixample-Maragall in the Electrical grid. • Sants station and structural work in Avinguda de Roma and Passeig de Sant Antoni. • Covering of the railway line at Sants and the entrance of the high speed line. • Diagonal station. • Viaduct and public works in Carrer A. • Work on the stations of the Regional Government railway network at Plaça Molina. • Urbanization of the Avinguda de Vallvidrera. • Urbanization of Ronda General Mitre (Puig-reig-Homer). • New train depot of Line 5. Acefat Service Board The objective of this board made up of members of the Road Office of the Environmental Department and the Coordinator of Public Works of the Infrastructure Office (delegated by the Council to Acefat), together with the members of Acefat, public service infrastructures, has been the coordination of works and the resolution of complex themes in different works in the city. • Board meetings convened: 30. • Subjects discussed: 69. • With the coordination of several service operators: 50. • With the coordination of a single service operator: 19. Memòria 2007 Sector d’Urbanisme i Infraestructures © Ajuntament de Barcelona, 2008 Edició: Ajuntament de Barcelona. Sector d’Urbanisme i Infraestructures Disseny gràfic: estudi jordi sàrries comunicació gràfica Traducció i correcció: Hubert Hanrath. Projectes editorials i comunicació www.bcn.cat/publicacions