sector de serveis urbans i medi ambient se ct or d e se rv ei s ur ba ns i m ed i a m bi en t in fo rm e an ua l q bc n 20 04 informe anual q bcn 2004 Barcelona ha fet en els darrers 25 anys un important esforç per posar-se a to i refer els seus carrers, les seves places, les seves façanes. Això ens ha convertit en una ciutat que ha deixat enrere els tons grisos per recuperar tot el seu color i la seva brillantor. Aquest esforç cal mantenir-lo, i això significa renovar cada dia el nostre com- promís amb una Barcelona més neta i més amigable. Amb una ciutat de més qualitat. Hem avançat molt en aquest terreny, però encara ens queda molt per fer. Des del Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient, treballem dia a dia per aprofundir en una cultura d’apreciació i estima de l’espai públic, i també per la seva conservació. No és una tasca senzilla, i menys quan veiem que moltes de les coses que en la nostra memòria semblen encara recents tenen ja molts anys de vida, amb un ús intens en una ciutat tan densa com Barcelona. Això ens obliga a ser especialment curosos, a tenir gairebé una obsessió pel manteniment en bon estat del molt que hem fet per la nostra ciutat. Volem mantenir la qualitat dels nostres carrers, del nostre espai públic, de les nos- tres voreres i del nostre mobiliari urbà. Són coses que, quan estan bé i funcionen, passen desapercebudes, però que defineixen la nostra qualitat de vida i, també, la nostra capacitat de convivència i el nostre civisme. Per això hem d’estar a l’al- tura i seguir treballant al mateix ritme, o més encara, per aconseguir que Barcelona continuï sent un model a seguir q Joan Clos Alcalde de Barcelona Barcelona sempre ha estat una ciutat capdavantera en la implantació d’energies netes i renovables i un model de consciència mediambiental. Un exemple clar de l’aposta de Barcelona per la sostenibilitat és la modificació de l’ordenança sobre la instal·lació de plaques solars tèrmiques als edificis de nova construcció o rehabilitats integralment per al subministrament d’una part de l’aigua calenta. Aquesta mesura suposa un important pas endavant per a la consolidació d’aquesta font d’energia i posa les condicions per implantar-la progressivament a la ciutat. Des de l’entrada en vigor de l’ordenança fins al mes de desembre passat s’han tramitat 327 projectes d’edificacions que incorporen plaques solars tèrmiques, la qual cosa suposa un incre- ment del 1.487% en la superfície de captació solar tramitada. Una altra de les línies d’actuació per consolidar el programa d’estalvi energètic ha estat la implantació del sistema de control dinàmic de la lluminositat. Així mateix, s’ha continuat substituint les làmpades antigues per noves, de més baix consum. La preservació del medi ambient és un compromís que ens afecta a tots. A l’Administració pública, que ha d’adaptar les polítiques que promoguin l’ús d’ener- gies renovables no contaminants, i als ciutadans, que en el dia a dia poden contri- buir adoptant els hàbits que fan possible l’estalvi energètic. Una ciutat amb qualitat ambiental és una ciutat que optimitza recursos i empra energies renovables que no contaminen, però també és una ciutat que combat un altre tipus de contaminació molt habitual a les grans urbs, sobretot a les que, com Barcelona, tenen un espai públic amb un ús intensiu: la contaminació acústica. Durant el 2004, l’Ajuntament ha continuat orientant bona part dels esforços a la minoració del soroll. D’una banda s’ha aconseguit un control més gran del soroll nocturn a les terrasses fent participar més establiments en la campanya d’estiu. De l’altra, en les obres de manteniment integral s’ha continuat estenent el pavi- ment sonoreductor als carrers de la ciutat. La consciència col·lectiva, que ha de néixer de la consciència individual, és l’ele- ment clau per assolir una ciutat amb qualitat de vida i ha de servir per bastir uns valors i uns hàbits que garanteixin l’èxit del model de gestió ambiental. El programa de l’Agenda 21, que ja compta amb més de tres-centes institucions adherides, s’ha consolidat com el marc per fer participar les institucions i la ciuta- dania en el projecte conjunt de fer que el model de Barcelona continuï sent un referent. L’objectiu no ha de ser només cercar el benestar actual amb mesures a curt termini; des d’ara cadascú, des de la seva parcel·la de responsabilitat, té el compromís inexcusable de pensar en el futur, en el de la nostra ciutat i, per exten- sió, en el del planeta, i ha de garantir amb la seva actitud la sostenibilitat del model de gestió dels recursos q Imma Mayol Tercera tinenta d’alcalde i presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Els barcelonins i les barcelonines ens estimem la nostra ciutat tant com casa nostra. El caràcter mediterrani convida a aprofitar la més mínima oportunitat per sentir el carrer, compartint una estona d’esbarjo a la terrassa d’un local, observant els aparadors de les botigues, llegint el diari asseguts en un banc o simplement gaudint d’una bona passejada. Els carrers de Barcelona, i més en concret els del nostre barri, esdevenen per molts ciutadans una segona llar. Per aquest motiu, els barcelonins i les barcelonines som exigents a l’hora de dema- nar un espai públic de qualitat. Per respondre a aquesta demanda ciutadana, durant el 2004 l’Ajuntament va incrementar en un 9% la inversió en manteniment dels carrers. El Pla de Millora Integral de l’Espai Públic és un model de gestió que actua per barris, optimitza els recursos i redueix l’impacte de les obres en el dia a dia dels ciutadans. Té com a principal objectiu aconseguir un espai públic més agradable, i així optimitzar la qualitat de vida dels veïns. El Pla contempla la reforma de voreres, mobiliari urbà, semàfors, fanals i altres elements de 600 carrers. Un dels grans reptes de les obres de manteniment integral ha estat aplicar el Pla d’Accessibilitat de Barcelona, que és líder a Europa. En les obres de reno- vació de carrers i places s’han adaptat guals (en total seran 26.000) i s’han eli- minat barreres arquitectòniques per millorar l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. També s’han eliminat obstacles per fer més agradable l’espai a tots els vianants. Els criteris d’accessibilitat també s’han aplicat a la recollida de residus, amb una millora en el disseny de les bústies de recollida pneumàtica i la implantació de contenidors de vidre adaptats. Amb l’objectiu de fer un espai públic més agradable per a tots, l’Ajuntament ha destinat més efectius i recursos a la neteja de pintades de les façanes. D’altra banda, en del marc de l’Acord Cívic s’han signat nous acords amb entitats per a la cooperació a l’hora de fer una ciutat més neta i sostenible. I és que l’increment de les inversions de l’Administració per a la millora dels nos- tres carrers no seria igual d’efectiu sense els mecanismes que fomenten la cons- cienciació i la participació d’empreses, comerços, i associacions, apel·lant també a la responsabilitat de cadascun dels ciutadans q Francesc Narváez Regidor de Serveis Urbans i Manteniment 7índex6 índex i comucació q sector de serveis urbans i medi ambient q ciutat neta q ciutat operativa q ciutat amb qualitat ambiental q partip sector de serveis urbans i medi ambient q el programa d’actuació municipal 2004-2007 q per una gestió eficaç q el pressupost per al manteniment de barcelona q recursos humans ciutat neta q noves infraestructures q neteja viària i recollida selectiva ciutat operativa q coordinació de l’ús de l’espai públic q pla de millora integral de l’espai públic q pavimentació q senyalització i estructures vials q clavegueram q aprofitament de les aigües freàtiques q enllumenat i estalvi energètic q les fonts 8 18 26 ciutat amb qualitat ambiental q la cura dels espais naturals q control ambiental i acústic q energies renovables participació, educació i comunicació q educació per la sostenibilitat q comunicació q acord cívic 40 46 Equip de coordinació i producció: Anna Abellà, Lis Francès, Montse Trepat i Ester López (OgilvyOne worldwide) Disseny OgilvyOne worldwide Direcció d’art i maquetació Anna Pons Fotografies Ajuntament de Barcelona q Joan Morejón Impressió Novoprint Setembre 2005 q Dipòsit legal b-43353-05 sector de serveis urbans i medi ambient q ciutat neta q ciutat o perativa q ciutat amb qualitat ambiental q participació, educació 8 sector de serveis urbans i medi ambient sector de serveis urbans i medi ambient 9 sector de serveis urbans i medi ambient El Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient treballa per garantir el bon funcionament de Barcelona i per assegurar que tots els ciutadans i ciutadanes en gaudeixin. Treballa sota la direcció de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient i està compost per un seguit d’òrgans executius i de suport, així com diverses empreses i entitats vinculades. Des de tots aquests àmbits, el Sector construeix Barcelona amb total respecte a l’entorn i tot cercant l’equilibri mediambiental. 11sector de serveis urbans i medi ambient10 sector de serveis urbans i medi ambient el programa d’actuació municipal 2004-2007 El Plenari de 6 d’abril de 2004 va aprovar el Programa d’Actuació Municipal per al període 2004-2007. Els principals objectius que s’han assignat a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient són els següents: Verd urbà q Increment de la superfície verda i de l’arbrat viari (40 noves ha de verd i 15.000 arbres més) i gestió sostenible de les zones verdes (rehabilitació inte- gral i manteniment de 12 grans parcs). q Pla integral per a la gestió del litoral. q Potenciar l’espai verd de la ciutat com un espai més de trobada i de relació dels barcelonins (millores d’accessibili- tat en 11 parcs, creació de noves àrees de jocs infantils, etc.). q Promoure programes d’educació ambiental. q Assegurar la protecció definitiva del Parc de Collserola i treballar per la seva ampliació. q Protecció d’espais. Manteniment i neteja q Consolidar la Comissió de l’Espai Públic (coordinació d’actes i esdeveniments, inspeccions, polítiques de sanció). q Control integral de l’espai públic (millora de la qualitat). q Manteniment integral de l’espai públic (projectes de manteniment integral als carrers de la ciutat i en altres àmbits com rondes, túnels, parcs, platges, Montjuïc, Port Olímpic, etc.). q Gestió integral d’infraestructures i ser- veis del subsòl. q Pla de millora de l’accessibilitat en espais de vianants. q Pla de millora d’instal·lacions urbanes i pla especial de clavegueram. q Desplegament del Pla Energètic. q Nova regulació de la gestió de fiscalitat dels residus municipals. q Gestió integral de la recollida pneumàtica. q Programa de control de qualitat de l’es- tat de la neteja de l’espai públic. q Gestió de residus voluminosos (introduir la separació de la fracció reciclable). q Consolidar el creixement de la recollida selectiva. q Desplegament de l’Acord Cívic: col·labo- racions per a la minimització de residus i canvi d’hàbits dels ciutadans en aquest sentit q el programa d’actuació municipal 2004-2007 q per una gestió efic aç q el pressupost per al manteniment de barcelona q recursos h Sostenibilitat i medi ambient q Impulsar un pla d’acció municipal, Acció 21, que contribueixi eficaçment als objectius de l’Agenda 21 en tot allò que és responsabilitat pública municipal. q Actuar en les orientacions del Pacte per la Mobilitat i l’Agenda Local 21 amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental del trànsit de vehicles a la ciutat. q Repensar la ciutat i el seu funcionament. q Aplicar criteris de sostenibilitat en els fluxos de recursos (aigua, energia, materials). q Aprofundir la política d’estalvi energètic i d’energies renovables i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. q Impulsar projectes pilot d’aprofitament energètic renovable. q Millorar la qualitat de l’aire. q Impulsar la millora del confort sonor dels ciutadans (inclusió de polítiques per a la reducció del soroll en la Campanya de Civisme). q Millora de la gestió integral del cicle de l’aigua. q Potenciar la cultura de la sostenibilitat entre tots els ciutadans. q Aprovar el Pla Municipal d’Educació Ambiental. 13sector de serveis urbans i medi ambient12 sector de serveis urbans i medi ambient q TERSA (Tractament i Selecció de Residus, SA). S’encarrega de la gestió, tractament i eliminació dels residus municipals de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, activitat que du a terme juntament amb una empresa que ha constituït, Solucions Integrals per als Residus (SIRESA). TERSA està participada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR). q CLABSA (Clavegueram de Barcelona SA). Té per objecte la planificació, el control i l’explotació tècnica del cla- vegueram de la ciutat, així com altres serveis relacionats. Està forma- da per l’Ajuntament de Barcelona, Aigües de Barcelona i Fomento de Construcciones y Contratas. q ACEFHAT. És una entitat integrada per l’Ajuntament i les empreses Aigües de Barcelona, Fecsa-Endesa, Gas Natural, Telefónica i Auna Telecomunicacions, que coordina i gestiona les obres que es duen a terme a la via pública. q Agència d’Energia de Barcelona. És un consorci públic creat per impulsar el posicionament de Barcelona com una ciutat exemplar en matèria de recursos energètics i medi ambient. Està constituïda per l’Ajuntament, l’Institut Català de l’Energia, l’EMSHTR, l’IDAE, la UAB i la UPC. q Institut Municipal de Parcs i Jardins. És un organisme autònom adscrit fun- cionalment al Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient, que s’encarrega d’administrar el patrimoni verd de Barcelona. També col·labora en el man- teniment de les platges q per una gestió eficaç El Sector està compost per una sèrie d’òrgans executius i de suport, i per diverses empreses i entitats vinculades: El Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient té per objectiu garantir la qualitat ambiental de la ciutat i coordinar les activitats de manteniment i prestació de serveis que s’hi duen a terme, en funció de les resolucions adoptades al Plenari del Consell Municipal. Actua sota la direcció de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció Direcció Direcció Direcció Tècnica Institut de Serveis de Serveis de Serveis d’Educació Municipal de Neteja d’Infraestructures de Vigilància i Participació de Parcs Urbana Urbanes Ambiental Ambiental i Jardins Gerència Direcció de Programació i Qualitat dels Serveis Urbans Direcció de Serveis Generals i Control de Recursos CLABSA TERSA ACEFHAT Agència d’Energia de Barcelona Sr. Joan Clos Alcalde Sr. Xavier Sr. Jordi Sra. Imma Sr. José Sra. Marina Sr. Ferran Casas Portabella Mayol Cuervo Subirats Mascarell Primera Segona Tercera Quarta Cinquena Portaveu tinència tinència tinència tinència tinència del govern Comissions de plenari Presidència, Urbanisme, Promoció Sostenibilitat, Cultura, Hisenda Infraestructures Econòmica, Serveis Urbans Educació Seguretat i Coordinació i Habitatge Ocupació i Medi i Benestar i Mobilitat Editorial i Habitatge Ambient Social Sr. José Sr. Xavier Sr. Jordi Sra. Imma Sr. Ferran Sr. Jordi Cuervo Casas Portabella Mayol Mascarell Hereu President President President Presidenta President President Sra. Assumpta Sra. Pilar Sra. Maravillas Sr. Francesc Sr. Ricard Sr. Carles Escarp Vallugera Rojo Narváez Gomà Martí Vicepresidenta Vicepresidenta Vicepresidenta Vicepresident Vicepresident Vicepresident umans q el programa d’actuació municipal 2004-2007 q per una g estió eficaç q el pressupost per al manteniment de barcelona q re 15sector de serveis urbans i medi ambient14 sector de serveis urbans i medi ambient cursos humans q el programa d’actuació municipal 2004-2007 q p er una gestió eficaç q el pressupost per al manteniment de barcel Recursos destinats al manteniment de la ciutat 2001 2002 2003 2004 CIUTAT NETA 122.241 140.444 161.172 177.082 Neteja i recollida a la ciutat 100.807 113.043 130.700 141.885 Sector 67.115 76.837 93.908 93.074 Districtes 33.692 36.206 36.791 48.811 Tractament de residus 21.435 27.401 30.473 35.196 CIUTAT OPERATIVA 44.347 45.895 49.030 52.454 Pavimentació carrers 7.053 6.304 7.325 6.908 Sector 2.116 2.354 3.428 2.335 Districtes 4.937 3.950 3.897 4.574 Enllumenat públic i estalvi 17.983 18.705 19.668 21.818 Sector 10.400 10.355 11.864 13.895 Districtes 7.583 8.350 7.804 7.922 Estructures vials 2.670 2.638 3.036 2.748 Senyalització 829 1.084 1.060 1.354 Clavegueram 11.997 12.860 13.228 14.624 Sector 8.955 9.723 9.983 10.365 CLABSA 3.041 3.137 3.245 4.259 Fonts i llacs 3.815 4.303 4.713 5.002 CIUTAT AMB QUALITAT AMBIENTAL 35.061 38.004 41.071 43.505 Control ambiental 1.290 1.581 1.749 1.646 Educació i participació ambiental 1.250 1.404 1.474 1.813 Agència local d’energia – – 590 887 Parcs i Jardins 32.521 35.019 37.259 39.159 SERVEIS GENERALS SECTOR 4.067 6.690 4.438 5.802 COST TOTAL SERVEIS 205.716 231.032 255.713 278.844 Sector 159.505 182.526 207.220 217.536 Contractes compartides amb districtes (milers d’euros) 46.212 48.507 48.493 61.307 el pressupost per al manteniment de barcelona El cost global del manteni- ment de la ciutat al llarg de 2004 ha estat de 278,8 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior. En aquest exercici s’han culminat projectes que s’havien comen- çat durant el període 2000- 2003 i tot just s’han iniciat algunes actuacions contempla- des en el Pla d’Inversions 2004-2007. Això justifica que el volum de les inversions sigui inferior al de 2003, i hagi passat de 23 a 9 milions d’euros. q Dels 278,8 milions d’euros que s’han destinat al manteniment de la ciutat, el 78% correspon al Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient, i el 22% res- tant, a les contractes de serveis com- partides amb els districtes i gestiona- des des del Sector (neteja i recollida, pavimentació i enllumenat). q Com en anys anteriors, la neteja dels carrers, la recollida de residus i el seu tractament continuen sent prioritaris, i suposen el 63% de la despesa total. Principals inversions q L’any 2004 la xifra d’inversions ha estat sensiblement inferior a la d'anys ante- riors. El Pla de Millora del Clavegue- ram (PECLAB), que va concentrar importants magnituds inversores durant l'anterior quadrienni, està pràcti- cament acabat. La major part de les obres contemplades es van realitzar els anys 2002 i 2003, de manera que el 2004 la majoria ja estava en funciona- ment i algunes obres encara pendents de finalitzar, com el dipòsit de retenció d'aigües pluvials del carrer Taulat, van entrar en funcionament en el primer semestre. Pel que fa al Programa de Gestió de Residus, una vegada aca- bats els projectes previstos al quadrien- ni anterior, els esforços inversors de 2004 s'han centrat en el desenvolupa- ment del sistema de recollida pneumà- tica a la zona Fòrum i a acabar un nou sistema de recollida pneumàtica a Ciutat Vella, mitjançant una central construïda a sota del mercat de Santa Caterina, amb una xarxa de 1.350 metres de longitud, que encara s’incre- mentarà més els propers anys. q Aquest exercici s’han efectuat petites actuacions en el marc del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic de Barcelona 2004-2007, encara que les obres del Pla com a tal no han començat fins al primer trimes- tre de 2005 q To ta l: 10 0% ( 13 8. 81 2) Pla d’inversions del Sector 2004-2007 PECLAB 8,2% (11.337) Gestió residus 7,0% (9.714) Manteniment integral espai públic 77,8% (108.025) Altres 7,0% (9.735) 17sector de serveis urbans i medi ambient16 sector de serveis urbans i medi ambient Inversions 2004-2007 Realitzacions Previsions TOTAL 2004 2005 2006 2007 2004-07 PROGRAMA UE PECLAB 1.937,42 2.467,00 2.033,00 4.900,00 11.337,42 Dipòsit, telecontrols i interconnexions 1.937,42 – – – 1.937,42 Col·lector Blai Blesa – 1.000,00 1.000,00 4.900,00 6.900,00 Col·lectors Prim (Barcino, Monges, Circumv.) – 1.467,00 1.033,00 – 2.500,00 PROGRAMA UE GESTIÓ DE RESIDUS 5.658,31 2.118,86 1.508,98 427,98 9.714,13 Recollida pneumàtica Diagonal 240,32 – – – 240,32 Central rec. pneumàtica Ciutat Vella 4.859,07 1.200,00 – – 6.059,07 Consolidació i extensió xarxa pneumàtica – 463,86 1.508,98 427,98 2.400,82 Mini Punts Verds 558,92 455,00 – – 1.013,92 PROGRAMA MANTENIMENT INTEGRAL ESPAI PÚBLIC 999,85 23.562,93 36.041,43 47.421,14 108.025,35 Baixada de la Glòria 300,00 605,00 – – 905,00 Urbanització carrer Pedrell 187,50 299,95 – – 487,45 Rehabilitació estany Parc Creueta del Coll 240,25 1.113,00 – – 1.353,25 Programa accessibilitat 93,15 81,13 81,13 81,13 336,54 Millora integral espai públic i Project Management 178,95 956,54 2.128,00 5.327,01 8.590,50 Millores enllumenat – 8.553,32 14.968,32 18.817,00 42.338,64 Millores vialitat – 10.893,99 18.733,98 23.176,00 52.803,97 Millores Parcs i Jardins – 1.000,00 – – 1.000,00 Banderoles – 60,00 130,00 20,00 210,00 ALTRES INVERSIONS 473,55 5.140,93 2.147,00 1.974,00 9.735,48 Parcs de Neteja (Font Trobada) – 1.000,00 1.081,00 – 2.081,00 Font Màgica 440,93 440,93 – – 881,86 Béns mobles de reposició 32,62 180,00 180,00 180,00 572,62 Aparells mesura de soroll – 200,00 – – 200,00 Programes mediambientals per determinar – 2.215,00 886,00 1.794,00 4.895,00 Regasificadora Port de Barcelona – 508,00 – – 508,00 Parc Eòlic Port i Fotovoltaica – 197,00 – – 197,00 Agència Energia – 400,00 – – 400,00 TOTAL SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT 9.069,12 33.289,72 41.730,41 54.723,12 138.812,38 INVERSIONS DE PARCS I JARDINS 914,53 5.344,37 10.111,00 7.983,00 24.352,89 INVERSIÓ TOTAL 9.983,64 38.634,09 51.841,41 62.706,12 163.165,27 (milers d’euros) ona q recursos humans q el programa d’actuació municipal 2004- 2007 q per una gestió eficaç q el pressupost per al manteniment recursos humans q En finalitzar el 2004 treballaven al Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient 182 persones, 7 menys que el 2003, i 40 per sota dels empleats registrats el desembre de 2000 qEs manté la tendència a la baixa que està experimentant la plantilla del Sector durant els darrers anys, conseqüència de la racionalització i la millora dels mètodes i eines de treball 2000 2004 250 200 150 100 50 222 Tècnics superiors i mitjans Tècnics auxiliars Administratius Personal d’oficis Altres 182 Evolució de la plantilla 2000-2004 La plantilla del Sector ha disminuït en 40 persones des de l’any 2000 ciutat neta El 2004 bona part dels esforços dels serveis de neteja s’han dedi- cat a l’eliminació de pintades i gra- fits de les parets i el mobiliari urbà de la ciutat. A més, ha continuat augmentant la quantitat de brossa separada, i la recollida pneumàtica ha experimentat un impuls consi- derable. El Fòrum Universal de les Cultures ha estat el gran esdeveni- ment de l’any i ha deixat en herència a la ciutat noves infraes- tructures vinculades amb els ser- veis de neteja i recollida. 19ciutat neta18 ciutat neta 21ciutat neta20 ciutat neta noves infraestructures q neteja viària i recollida selectiva q noves infraestructures q neteja viària i recollida selectiva q noves infraes q Amb motiu del Fòrum 2004, la ciutat ha guanyat un nou parc de neteja de 1.200 m2 amb capacitat per a 130 operaris. Es troba sota la plaça de les Cultures, i ha permès redis- senyar diversos serveis relacionats amb les platges i la neteja viària de la zona del Besòs. L’equipament també disposa d’un nou Punt Verd per a usuaris tant comercials com domèstics. q Aprofitant que el parc es troba en una zona on hi ha aigües freàtiques de bona qualitat, les instal·lacions s’han dotat d’una estació de bom- beig que permet la càrrega simultà- nia de dues cisternes de baldeig. q Ha estat inaugurada una nova cen- tral de recollida pneumàtica que dóna servei a les àrees de nova urba- nització de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs. Està situada sota les terres enjardinades que constitueixen la pantalla paisatgística que envolta l’Ecoparc de la Mediterrània q noves infraestructures L’any 2004 Barcelona ha acollit el Fòrum Universal de les Cultures, un esdeveniment que ha suposat un autèntic repte per als responsables del manteniment de la ciutat. El Fòrum, a més, ha deixat a la ciutat noves infraestructures relacionades amb els serveis de neteja i recollida. Amb motiu del Fòrum la ciutat ha guanyat un nou parc de neteja de 1.200 m2 S’ha inaugurat una nova central de recollida pneumàtica que dóna servei a les àrees de nova urbanització de Barcelona 23ciutat neta22 ciutat neta tructures q neteja viària i recollida selectiva q noves infraestructu res q neteja viària i recollida selectiva q noves infraestructures q Recollida orgànica q L’any 2004 es van recollir separada- ment 372.328 tones de residus, fet que suposa un increment del 16% respecte a l’any 2003, en què ja s’havia registrat un repunt del 47%. q Aquestes xifres s’han aconseguit mit- jançant la implantació progressiva de la fracció orgànica (bicompartimenta- da i pneumàtica) als domicilis, locals comercials i restaurants. Mobles i voluminosos q S’han recollit més de 30.322 tones de mobles i voluminosos, un 7,4% més que l’any 2003. q El servei municipal de recollida de mobles i voluminosos ha atès 129.291 sol·licituds (125.101 de servei gratuït i la resta de pagament), un 25% més que l'any anterior. q La posada en marxa de la planta de recuperació de fusta de Viladecans permetrà, a partir de 2005, reutilitzar gran part dels residus que s’hi traslla- den. Al voltant del 70% d’aquest material és valoritzable. neteja viària i recollida selectiva La major part dels esforçosen matèria de neteja viària s’ha orientat el 2004 a l’eli- minació de pintades i grafits. Pel que fa a la recollida selectiva de residus, ha continuat augmentant la quantitat de brossa separada, que ha superat les 372.000 tones. La recollida pneumàti- ca ha experimentat un nou impuls amb la creació d’una nova central, i s’han introduït millores en el disseny dels contenidors i les bústies. 2001 2002 2003 2004 (% sobre total residus) Recollida selectiva Recollida de residus municipals 2001 2002 2003 2004 Selectiva 142.485 217.039 319.959 372.328 Domiciliària 630.102 588.030 502.276 466.270 Altres recollides 64.198 45.374 38.290 35.894 TOTAL RESIDUS 836.784 850.443 860.525 874.492 Selectiva / total residus 17,0% 25,5% 37,2% 42,6% (tones) Total de recollida selectiva a Barcelona 2001 2002 2003 2004 Paper-cartró 51.489 52.323 57.200 65.163 Vidre 16.773 18.256 20.053 21.675 Envasos 8.016 9.490 10.642 11.696 Matèria orgànica (FORM) 29.799 48.634 74.685 86.722 Domèstica 888 4.800 22.150 30.251 Comercial 10.010 16.217 19.772 20.396 Mercats 2.915 6.347 6.960 7.817 Pneumàtica – – 480 575 Poda Punts Verds 227 278 309 310 Parcs i Jardins 8.432 9.649 12.759 10.720 Mercabarna 7.328 11.343 12.255 12.761 Altra Barcelona – – – 3.893 Voluminosos 22.768 23.949 28.222 30.322 Roba 24 117 498 1.489 Altres residus Punts Verds (1) 11.731 13.522 13.912 14.195 Altra selectiva Parcs (3) – – 865 551 Altra selectiva Mercabarna 1.885 4.180 7.046 7.953 Rebuig a metanització (RFORM) (2) – 46.569 106.837 132.563 TOTAL SELECTIVA 142.485 217.039 319.959 372.328 (tones) (1) Equival al total recollit als Punts Verds menys paper, vidre, roba i poda. (2) Fins al 2001 aquestes fraccions es consideraven com a recollida domèstica indiferenciada. Des del 2002 van l’Ecoparc per a la seva recuperació energètica. (3) Fins al 2002 aquesta fracció estava inclosa dins el total de rebuig de Parcs i Jardins. Pintades i grafits q Els operaris municipals han netejat pintades en 239.760 m2 de super- fície, un 11,3% més que l’any 2003. q El novembre de 2004 es va iniciar un pla de xoc a Ciutat Vella per corre- gir la degeneració de façanes i parets causada pels grafits i tags. S’han des- tinat a aquesta finalitat tres equips de treballadors, amb els quals s’han obtingut rendiments de neteja supe- riors als 750 m2 setmanals. 17% 25,5% 37,2% 42,6% 25ciutat neta24 ciutat neta neteja viària i recollida selectiva q noves infraestructures q neteja viària i recollida selectiva q noves infraestructures q neteja viària To ta l: 10 0% ( 37 2. 32 8) Composició de la recollida selectiva Altres 2% (9.993) Envasos 3% (11.696) Punts Verds 4% (14.195) Vidre 6% (21.675) Voluminosos 8% (30.322) Paper 18% (65.163) Orgànica 23% (86.722) Rebuig a metanització 36% (132.563) Parc de contenidors de residus 2002 2003 2004 RECOLLIDA DOMICILIÀRIA Contenidors 16.371 16.449 16.405 De 1.100 litres 4.155 3.698 3.739 De 1.700 litres 4.856 5.199 5.015 De 3.200 litres (càrrega lateral) 7.360 7.552 7.651 Bujols 575 721 585 RECOLLIDA COMERCIAL (bujols) 7.422 8.551 9.109 Orgànica 2.654 2.640 2.755 Rebuig 3.673 4.228 4.382 Paper 1.095 1.522 1.671 Vidre – 161 301 RECOLLIDA SELECTIVA Vidre 2.135 2.261 2.305 Paper 2.071 2.213 2.281 Iglú 422 395 405 Càrrega lateral 1.649 1.818 1.876 Envasos 2.057 2.154 2.247 Iglú 414 387 396 Càrrega lateral 1.643 1.767 1.851 MERCATS 319 460 520 (unitats) Quarta central de recollida pneumàtica q Aquest any s’ha inaugurat una nova central soterrada de recollida pneumàtica per als barris de Santa Caterina i la Ribera, que ha permès l’entrada en funcionament de 40 bústies d’ús domèstic i comer- cial i dóna servei a una població d’u- nes 2.000 persones. A més, els acords amb Foment de Ciutat Vella i el Patronat Municipal de l’Habitatge han propiciat la integració de bústies en algunes façanes per facilitar la recollida als veïns. q La nova central s’afegeix a les tres que ja existeixen: Vila Olímpica-Front Marítim, Sagrera-La Maquinista i Diagonal-Poble Nou. q La recollida pneumàtica disposa també d'un sistema d'aspiració impulsat per un equip mòbil a Gran de Gràcia, Argenteria, plaça de Sant Agustí, plaça Central del Raval, plaça Vila de Madrid, Escudellers i Gran de Sarrià. Contenidors més accessibles i més pràctics q Amb l’objectiu de donar facilitats per reciclar a les persones amb minusva- lies, s’ha millorat el disseny de les bústies de recollida pneumàtica, i s’ha presentat un nou model de contenidor per la recollida selectiva de residus. També s’ha signat un projecte amb la Universitat Politècnica de Catalunya per fer més accessibles els conteni- dors de brossa indiferenciada. q Per tal de millorar la qualitat de la fracció orgànica, s’ha encarregat als fabricants de contenidors bicompar- timentats (orgànica i rebuig) que en variïn el disseny, de manera que per- metin l’obertura independent de la tapa de la fracció rebuig i el bloqueig de la tapa corresponent als residus orgànics, que només serà accessible mitjançant una obertura calibrada q Entre 2003 i 2004, la separació de la fracció orgànica domèstica ha augmentat més del 36% (tones) ciutat operativa 27ciutat operativa26 ciutat operativa Aquest any s’han posat en marxa diversos programes que, fins al 2007, han de contribuir a la millora del manteniment de la ciutat. El Pla de Millora Integral de l’Espai Públic contempla actuacions al 30% de les vies públiques. El Pla d’Actuació Municipal vol consolidar la Comissió d’Espai Públic com a ens coordinador de totes les intervencions que es fan als carrers. I la nova Contracta de Manteniment d’Estructures Vials i Espais Urbans Especials permetrà actualitzar i millorar la senyalització de la ciutat. L’objectiu d’estalvi energètic és l’altre gran compromís del Sector en cadascuna de les seves actuacions. 29ciutat operativa28 ciutat operativa lització i estructures vials q clavegueram q aprofitament de les aig ües freàtiques q fonts q pla de millora integral de l’espai públic q coordinació de l’ús de l’espai públic Comissió d’Espai Públic Es va crear el 2001 per coordinar les actuacions, actes i prestacions de serveis que es duen a terme als espais públics de la ciutat. L’any 2004 ha estat un veritable repte per als responsables de la Comissió, a causa de la magnitud dels esdeveni- ments que hi han tingut lloc. q El Fòrum de les Cultures va generar multitud d’actes de tipus cultural i fes- tiu, que van exigir el treball conjunt dels serveis urbans implicats. q L’acte institucional de la Diada de l’Onze de Setembre, que per prime- ra vegada es va celebrar al Parc de la Ciutadella, es va coordinar des de la Comissió i la Generalitat. q En la sortida del Rally Barcelona- Dakar, amb el major nombre de par- ticipants de la seva història, es van poder veure per la ciutat diversos con- trols i proves. q Les vacances d’estiu i les campanyes de Nadal són períodes d’ús intensiu per als quals la Comissió ha organitzat programes especials. q S’ha mantingut el control dels promo- tors ambientals, que han participat en actuacions de recollida de residus i en la campanya de minoració del soroll a les terrasses d’estiu dels locals d’oci. Un dels objectius estratègics del Pla d’Actuació Municipal 2004-2007 és consolidar la Comissió d’Espai Públic com a peça clau per a la coordinació i millora dels esdeveniments que es fan als carrers de la ciutat. Per altra banda, ACEFHAT coordina i gestiona de manera integrada les obres que realitzen les companyies de serveis a la via pública per minimitzar les molèsties. Obres a la via pública 2001 2002 2003 2004 OBRES A LA VIA PÚBLICA (nombre) 19.975 19.112 17.717 16.445 Canalitzacions 1.433 1.395 1.409 1.354 Ramals i connexions 5.895 5.753 5.159 4.892 Avaries urgents 12.647 11.964 11.149 10.199 NOMBRE OBRES OBERTES (mitjana diària) 531 395 450 469 CANALITZACIONS (metres) 214.507 181.930 167.814 161.895 OBRA EXECUTADA (km) 255 243 200 207 Companyies de serveis 180 210 185 184 Fibra òptica 75 33 15 23 Coordinació i obra estalviada 2001 2002 2003 2004 Nombre d’obres coordinades 230 290 224 385 Nombre d’instal·lacions coordinades 604 675 508 884 Nombre d’obres individuals estalviades 374 385 284 499 Obra estalviada (km) 56 56 46 61 Tub de fibra òptica per la xarxa de clavegueram (km anuals) Tub de fibra òptica per la xarxa de clavegueram (km acumulats) 119 48 17 24 302 350 367 391 2001 2002 2003 2004 Companyies de serveis (nombre) 5.895 1.433 6.285 5.963 863 605 5.456 790 Obres de canalització Telecomunicacions Estalvi d’obres a la via pública q Per segon any consecutiu s’han reduït les obres efectuades als carrers. S’han fet 1.272 interven- cions menys que l’any passat. q La coordinació entre les diferents empreses de serveis ha permès estal- viar unes 500 obres individuals, l’execu- ció de les quals hauria obligat a aixecar 61 quilòmetres de via urbana q La coordinació entre les empreses de serveis ha permès evitar unes 500 obres individuals 31ciutat operativa30 ciutat operativa pla de millora integral de l’espai públic q pavimentació q coordinac ió de l’ús de l’espai públic q enllumenat i estalvi energètic q senya pla de millora integral de l’espai públic q El Pla té previstes actuacions a 600 carrers de tota la ciutat, que inclouen millores en la pavimentació i les estruc- tures vials, senyalització, voreres, mobi- liari urbà, clavegueram, neteja viària, semàfors, enllumenat, fonts públiques i verd urbà. q L’Ajuntament invertirà més de 108 milions d’euros en la materialització del Pla. Les obres d’enllumenat i viali- tat acaparen la major part dels recursos econòmics assignats. q Les obres afectaran durant quatre anys el 30% de les vies públiques de la ciutat, i les duran a terme de manera conjunta i coordinada els diferents agents municipals implicats i les com- panyies de serveis públics q pavimentació q Dels 193.464 m2 que s’han pavimentat el 2004, 37.088 corresponen a actua- cions directament executades pel Sector, i 156.376 als districtes. L’asfalt sonoreductor ha estat utilitzat per cobrir el 66% de la superfície pavimen- tada al llarg de l’any. q Les actuacions més significatives s’han efectuat a: Gran Via (Sant Roc – Mn. Amadeu Oller), Llull (av. Diagonal – Sant Ramon de Penyafort – TM Sant Adrià), rbla. Prim (Llull – pl. Est), av. Drassanes, pg. Colom, Rosselló (Casanova – Balmes), Consell de Cent (pg. Sant Joan - Marina), París (Josep Tarradellas – Viladomat), Casp (Roger de Llúria – pg. Sant Joan), Foneria (Energia – pg. Zona Franca), pl. Sants, Europa (Gran Via Carles III – Dr. Ibáñez), Josep Tarradellas, Arizala (av. Madrid – trav. Corts), Santaló (trav. Gràcia – Via Augusta), Almansa (Via Júlia – Via Favència), Almagro (Góngora – Quarter Simancas), Josep Estivill (Navas de Tolosa – Felip II), Ramón Turó (Provençals – Bac de Roda), Cristóbal de Moura (A. Magnànim – Prim – Maresme) i Selva de Mar (Gran Via – Perú), entre altres q El 2004 ha finalitzat la Contracta de Manteniment de Paviments, en el marc de la qual s’ha actuat sobre 193.464 m2 de via pública. S’ha continuat impulsant la utilització de paviments sonoreductors com a mesura per combatre la contaminació acústica, i així ho demostra el fet que 103.677 m2 s’hagin asfaltat amb aquest material. Manteniment de la pavimentació de calçades 2003 2004 Sector Districtes Total Sector Districtes TOTAL Recobriment sonoreductor 163.392 34.455 197.847 31.666 72.011 103.677 Altre recobriment 4.415 52.634 57.049 4.550 55.642 60.192 Reforç del ferm 19.735 3.768 23.503 – 8.980 8.980 Renovació 450 8.000 8.450 872 12.252 13.124 SUBTOTAL 187.992 98.857 286.849 37.088 148.885 185.973 Reparació – 6.716 6.716 – 7.491 7.491 TOTAL 187.992 105.573 293.565 37.088 156.376 193.464 (m2) El Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2004-2007 és un conjunt d’actuacions per donar més qualitat a l’entorn urbà i afavorir el benestar dels ciutadans d’una manera respectuosa amb el medi ambient. Contempla millores que afectaran el 30% de les vies públiques i que suposaran una inversió superior als 108 milions d’euros. 33ciutat operativa32 ciutat operativa ram q aprofitament de les aigües freàtiques q fonts q pla de mill ora integral de l’espai públic q pavimentació q coordinació de l’ús senyalització i estructures vials Senyalització q S’ha situat la senyalització horitzontal adequada en tots els nous recobri- ments asfàltics, i s’han fet els repin- tats més necessaris en els paviments ja senyalitzats. q Es manté l’estratègia de racionalitzar la implantació de senyals verti- cals, reduint la utilització de suports col·locats a les voreres i ampliant l’ús de mènsules en parets i suports de semàfors. q El 2004 ha entrat en funciona- ment el dipòsit de retenció d’ai- gües pluvials del carrer Taulat (50.000 m3), amb l’objectiu de minimitzar l’impacte sobre les plat- ges de Barcelona de la contaminació de les aigües de pluja que recullen els grans col·lectors de la rambla de Prim. Actualment la ciutat disposa de vuit dipòsits soterrats i dues basses inundables, amb una capacitat con- junta de retenció de 473.000 m3. q S’han construït 16.530 metres de noves clavegueres i s’han remode- lat 3.636 metres més. En total, s’han dut a terme 18 projectes de clave- gueram, 35 informes d’inundabilitat, 116 informes de projectes i 348 informes de xarxa. q El 2004 s’han fet els estudis de les ofertes presentades per a la nova Contracta de Neteja i Conservació de la xarxa de clavegueram, que ha entrat en funcionament l’1 de gener de 2005 q Estructures i elements de protecció vial q S’han reparat els túnels de la Rovira i de General Mitre, així com els pavi- ments especials del passeig de la plat- ja de Sant Sebastià, del de la platja de la Barceloneta, del passeig Marítim del Bogatell i de diferents carrers del Barri Gòtic. q Les marquesines de Baró de Viver, les de Bon Pastor i el conjunt del Parc del Port Olímpic han estat rehabilita- des, i s’ha arranjat el mur i el talús de l’avinguda Pompeu Fabra. q Quant al manteniment d’espais urbans singulars, cal remarcar la remodelació efectuada en la confluència del carrer Lleida amb la plaça Ovidi Montllor q El manteniment adequat de la senyalització implica donar resposta ràpida a les demandes d’actuacions, modificacions, millores i repintats sol·licitats pels districtes, que afecten tota la via pública. D’altra banda, aquest any s’ha adjudicat la nova Contracta de Manteniment d’Estructures Vials i Espais Urbans Singulars 2004-2007, la qual ha permès portar a terme tot un seguit de reparacions en diversos punts de la ciutat. El 2004 suposa l’inici d’un nou quadrienni en què CLABSA desenvoluparà la seva activitat d’acord amb el Contracte- Programa signat amb l’Ajuntament fins al 2007. Aquest any, a més, s’ha revisat a fons del Pla Especial del Clavegueram de Barcelona (PECLAB) per adequar la xarxa als canvis que va experimen- tant la ciutat.Senyalització. Actuacions anuals 2002 2003 2004 SENYALITZACIÓ VERTICAL Col·locació o reposició (unitats) 13.060 8.193 2.996 Reserves minusvalidesa (emplaçaments) 1.760 2.071 460 Zones càrrega/descàrrega (emplaçaments) 660 2.078 545 Zones estacionament motos (places) 3.944 10.840 3.186 Actuacions urgents (unitats) 2.025 2.666 2.447 SENYALITZACIÓ HORITZONTAL Carril bici, bus (metres) 187.345 161.889 16.590 Passos de vianants (metres) 349.052 416.923 89.043 Carrils de separació (metres) 550.526 399.265 169.398 El descens de l’any 2004 és conseqüència de la reducció de les inversions destinades a senyalització. Gestió de la xarxa de clavegueram 2001 2002 2003 2004 CLAVEGUERES CONSTRUÏDES (metres) 20.664 15.025 19.274 16.530 Tubulars 14.112 9.597 17.336 13.188 Visitables 3.045 1.692 988 1.482 Col·lectors 3.507 3.736 950 1.860 CLAVEGUERONS CONSTRUÏTS (unitats) 199 218 252 260 NETEJA ORDINÀRIA CLAVEGUERAM (km) 2.418 2.241 2.374 2.326 XARXA DE CLAVEGUERAM clavegueram 35ciutat operativa34 ciutat operativa de l’espai públic q enllumenat i estalvi energètic q senyalització i estructures vials q clavegueram q aprofitament de les aigües fre aprofitament de les aigües freàtiques q CLABSA ha ampliat el protagonisme en la gestió de l’explotació d’aigües del subsòl, i ja controla el 58,4% del volum distribuït de freàtics. Aquest percentat- ge creixerà a mesura que s’incorporin nous sistemes de distribució. q S’han activat els sistemes de distribució vinculats als dipòsits de Joan Miró i Villaba dels Arcs, s’ha ampliat l’anella del Poblenou al llarg de la Meridiana i s’ha posat en marxa el reg de la zona sud del Fòrum a partir del dipòsit de Taulat, mentre que el viver inferior de Tres Pins s’ha connectat a la distribució de Montjuïc. q Com a conseqüència d’aquestes actua- cions, el consum d’aigua de l’aqüífer s’ha incrementat un 30%, fins arri- bar als 697.786 m3. Això també ha fet que l’indicador de sostenibilitat hagi augmentat dos punts en relació al 2003, i se situï en el 8,4%. Aquesta xifra indica el percentatge d’aigua con- sumida pels serveis municipals (neteja viària, reg de parcs i jardins, etc.) que procedeix del subsòl. q Més del 53% del consum freàtic corres- pon al reg d’arbrat i zones verdes, amb un increment del 32% respecte al 2003. L’abastament de fonts ornamen- tals absorbeix el 25% de l’aigua, men- tre que la resta es destina a la neteja dels carrers i del clavegueram q La millora en la gestió i el desenvolupament de la xarxa de distribució ha fet possible que el consum d’aigua dels aqüífers del terme municipal de Barcelona s’hagi incrementat gairebé un 30% durant el 2004, superant totes les previsions per a aquest any i fins i tot per al 2005. Tanmateix, les discretes pluges han fet que continuïn disminuint els recursos hídrics emmagatzemats al subsòl de la ciutat. Utilització de les aigües freàtiques 2001 2002 2003 2004 Reg de parcs i jardins 218.613 219.511 271.167 373.043 Fonts ornamentals 164.276 147.690 170.892 179.013 Neteja viària 36.153 75.511 79.711 77.798 Neteja clavegueram 10.366 17.016 17.061 67.932 TOTAL UTILITZAT 429.408 459.728 538.831 697.786 Indicador de sostenibilitat (1) 5,00 6,32 6,42 8,40 (m3) (1) Percentatge del consum públic d’aigua procedent del subsòl (és l’indicador 12 de l’Agenda 21). Vigilància del medi hídric de la ciutat 2001 2002 2003 2004 NOMBRE DE CONTROLS 1.293 1.408 1.408 1.352 Abastament d’aigües 213 190 250 83 Fonts naturals 35 31 54 21 Aigües litorals 140 126 168 245 Sorres platges 382 335 322 292 Aigües residuals 335 545 446 567 Freàtic 188 181 168 144 2001 2002 2003 2004 Consum aigua subsòl (m3) Consum públic d’aigua freàtica Indicador de sostenibilitat (%) 429.408 459.728 538.831 697.786 5, 00 % 6, 32 % 6, 42 % 8, 40 % L’indicador de sostenibilitat ha augmentat dos punts en relació al 2003 i s’ha situat en el 8,4% 37ciutat operativa36 ciutat operativa q pavimentació q coordinació de l’ús de l’espai públic q enllumen at i estalvi energètic q senyalització i estructures vials q clavegue enllumenat i estalvi energètic q La instal·lació de 5.064 làmpades noves situa el parc d’enllumenat municipal en 139.261 unitats. Tanmateix, el creixement net ha estat de 2.076 làmpades, ja que la resta correspon a la renovació de punts de llum ja existents. q En el marc del programa d’estalvi energètic, s’ha seguit substituint les làmpades de vapor de mercuri (VM) per les de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP), s’han renovat lluminàries incorporant-hi productes més rendi- bles i s’han instal·lat nous quadres de comandament equipats amb sistemes de reducció de flux. q S’han posat en marxa quatre noves escales mecàniques, tres al carrer de Claudi Sabadell i una al de Ballot. S’estan renovant les de la Baixada de la Glòria. q El túnel de Badal s’ha ampliat en 2.200 metres, amb el corresponent equipa- ment tecnològic, mentre que s’ha prestat una atenció especial al túnel de les Camèlies per evitar filtracions. q Ha augmentat un 10% el consum energètic d’enllumenat públic i túnels, si bé part de l’increment és conse- qüència de regularitzacions pendents d’anys anteriors que han fet aflorar consums d’un important nombre de quadres elèctrics no regularitzats anteriorment. Les grans fites de 2004 han estat la consolidació del programa d’estalvi energètic i la implantació definitiva del sistema de control dinàmic de lluminositat. El nombre d’instal·lacions d’enllumenat viari manté el creixement habitual, amb la incorporació de 5.064 noves làmpades. El nombre d’avaries, a més, s’ha reduït en un 20%. Indicadors bàsics d’enllumenat 2001 2002 2003 2004 LÀMPADES 147.287 150.126 152.413 154.646 Enllumenat viari 131.806 134.620 137.047 139.261 Enllumenat artístic 4.957 4.982 4.842 4.861 Enllumenat túnels 10.524 10.524 10.524 10.524 SUPORTS VIARIS 105.630 107.084 108.203 109.383 POTÈNCIA (kw) 27.538 28.574 28.503 29.229 Enllumenat viari 21.272 21.559 21.607 21.943 Enllumenat artístic 1.811 1.815 1.696 1.699 Enllumenat túnels 2.651 3.000 3.000 1.837 Ventiladors túnels 1.804 2.200 2.200 3.750 CONSUM ELÈCTRIC (GWh) 97,02 96,72 97,32 102,17 CONSUM ELÈCTRIC (milers d'euros) 7.212 7.513 7.608 8.150 Manteniment de l’enllumenat públic 2001 2002 2003 2004 PREVENTIU Substitució de làmpades 27.984 26.548 25.618 38.271 Neteja lluminàries – 56.953 53.760 83.447 Pintura suports – 3.245 6.893 2.890 CORRECTIU Avaries (nombre) 45.227 36.377 33.224 30.135 Punts de llum afectats 141.506 126.622 109.726 101.901 2001 2002 2003 2004 Làmpades 147.287 150.126 152.413 154.646 Consum de l’enllumenat públic Consum (MkWh) 9 7, 02 9 6, 72 9 7, 32 1 02 ,1 7 q S’han rebut 7.348 avisos d’avaries mitjançant el 010, un 20% menys que l’any anterior. Cal atribuir aquesta millora als sistemes de control centralitzat que permeten la detecció d’avaries abans que ho comuniqui el ciutadà. q Aquest any s’ha implantat un nou sistema de control dinàmic de lluminositat, que per- met una optimització funcional i energètica de la xarxa d’enllumenat. A finals d’any, ja funcio- nava a la totalitat dels 586 quadres amb con- trol centralitzat de Barcelona. q Quant a l’enllumenat de la campanya de Nadal, l’aplicació de criteris de sostenibilitat ha permès un estalvi en el consum superior al 13%. La primera prova del fil lluminós de LED, de baix consum energètic, ha donat resultats molt positius q 39ciutat operativa38 ciutat operativa àtiques q fonts q pla de millora integral de l’espai públic q pavim entació q coordinació de l’ús de l’espai públic q enllumenat i estal les fonts La celebració del 75è aniversari de la Font Màgica de Montjuïc ha fet que al llarg de l’any 2004 s’hagin organitzat diverses activitats al voltant d’aquest monument emblemàtic. D’altra banda, se segueixen mantenint per a totes les fonts de la ciutat els objectius d’estalvi d’aigua i energia elèctrica que es van fixar fa quatre anys, i a la vegada s’actua per disminuir els riscos labo- rals del personal que s’encarrega del seu manteniment i neteja. Consum d’aigua de les fonts ornamentals i llacs 1 Ciutat Vella 2 Eixample 3 Sants-Montjuïc 4 Les Corts (per districtes) Superfície (m2) Consum d’aigua (m3) Superfície Consum d’aigua 1 10.435 43.132 2 7.776 92.958 3 19.765 195.341 4 3.559 10.912 5 1.497 104 6 2.865 2.383 7 3.269 14.651 8 13.072 89.832 9 9.663 121.325 10 32.648 102.859 5 Sarrià-Sant Gervasi 6 Gràcia 7 Horta-Guinardó 8 Nou Barris 9 Sant Andreu 10 Sant Martí Fonts i llacs per districtes Fonts Fonts ornamentals i llacs Consum públiques total (unitats) Superfície Potència d’aigua (m3) Unitats per netejar (m2) instal·lada (KW) Ciutat Vella 103 21 10.435 301,76 62.717 Eixample 188 13 7.776 569,00 114.960 Sants-Montjuïc 188 88 19.765 7.045,85 239.856 Les Corts 73 19 3.559 201,00 23.443 Sarrià-Sant Gervasi 136 7 1.497 31,90 20.372 Gràcia 106 8 2.865 182,00 25.831 Horta-Guinardó 164 8 3.269 155,00 46.190 Nou Barris 205 19 13.072 1.485,99 110.184 Sant Andreu 138 10 9.663 465,87 144.673 Sant Martí 264 27 32.648 961,08 123.657 Consum d’aigua freàtica – – – – 179.013 TOTAL 1.565 220 104.549 11.399,45 1.090.896 q Durant el 2004 s’ha procedit al man- teniment i conservació de 1.565 fonts públiques i 220 fonts orna- mentals, vuit més que l’any passat. S’ha netejat una superfície equivalent a 24,8 milions de metres quadrats d’ai- gua, un 5,72% més que el 2003. q El consum d’energia elèctrica s’ha reduït en un 20% gràcies a les mesu- res d’estalvi energètic, com ara la il·luminació amb fibra òptica de les fonts de l’Eix Muntanyans i la de la plaça Francesc Layret. q La utilització d’aigua ha caigut un 15%, mentre que s’ha incrementat un 5% el volum d’aigües freàtiques desti- nades a les fonts ornamentals. q S’ha instal·lat un sistema de recircula- ció d’aigua a les fonts dels umbracles est i oest del Parc de Montjuïc. El 75% de les fonts ornamentals de la ciutat ja fa servir aquest sistema. q Les canonades d’aspiració de la font ornamental de l’avinguda Icària han estat substituïdes perquè tenien pèr- dues, cosa que a contribuït a l’estalvi d’aigua. q S’ha posat en marxa un programa d’au- tocontrol que inclou operacions de manteniment, neteja i desinfecció a les fonts ornamentals. També s’han equi- pat amb aparells productors d’ultrasons per eliminar les algues. q La Font Màgica ha estat visitada per 2.530.000 persones i 15.550 autocars, coincidint amb el seu 75è aniversari. S’han organitzat jornades especials de visites de col·legis i de portes obertes, així com 25 sessions extraordinàries de l’espectacle de la font q S’ha posat en marxa un programa de manteniment, neteja i desinfecció a les fonts ornamentals La gestió del patrimoni natural de la ciutat implica importants reptes ecològics i socials. La ciutadania cada cop utilitza més massivament els espais verds i les platges de Barcelona i n’ha de poder seguir fent ús, però garantint el respecte per l’equilibri ecològic. Habitar la ciutat amb confort i tranquil·litat és un desig compartit per l’Ajuntament i els barcelonins. Per això, el Sector s’implica en el bon manteni- ment de l’aire i en la reducció de l’impacte sonor de l’activitat quotidiana. Igualment, impulsa actituds sostenibles, com la implantació d’energies renovables. 41ciutat amb qualitat ambiental40 ciutat amb qualitat ambiental ciutat amb qualitat ambiental 43ciutat amb qualitat ambiental42 ciutat amb qualitat ambiental la cura dels espais naturals q control ambiental i acústic q energies renovables q la cura dels espais naturals q control ambiental i acús la cura dels espais naturals El verd urbà, les platges i els seus equipaments estan directament lligats al benestar dels ciutadans i a la qualitat ambiental de la ciutat. Per això s’han de mantenir en bones condicions i dotar d’una variada oferta lúdica i cultural. En una ciutat com Barcelona, la gestió d’aquest patrimoni suposa importants reptes ecològics i socials, atès que el clima i les condicions urbanes són molt exigents, i alhora l’ús de les platges i els espais verds és constant i massiu. El verd urbà q Barcelona disposa de 2.834,95 hec- tàrees de superfície verda, de les quals 1.039,97 es consideren pròpia- ment verd urbà, mentre que la resta són zones del Parc de Collserola que penetren en la part alta de la ciutat. q El cens d’arbrat viari ha crescut en 154 exemplars, de manera que actual- ment Barcelona té 155.433 arbres. q El mes de novembre es va actualitzar el Pla de Gestió de l’Arbrat Viari, el qual ha permès establir les tasques de manteniment i substituir les actuals espècies vegetals per d’altres més ben adaptades a les condicions locals de sòl i clima. q Amb l’objectiu de potenciar l’accessibi- litat de les persones amb mobilitat reduïda als espais verds públics de la ciutat, aquest any s’ha procedit a l’eli- minació de barreres arquitectòni- ques als parcs de l’Oreneta, Ca n’Altimira, Creueta del Coll, Sant Martí, Estació del Nord i Espanya Industrial, i també als Jardins de Rosa Luxembrug, Vil·la Amèlia, Joan Brossa i Bosquet dels Encants. Les platges q Gràcies al Programa de Gestió Integral del Litoral de Barcelona (PGILB), s’han incorporat a la gestió de les platges criteris mediambientals que no s’havien tingut en compte fins ara. q Durant la temporada de banys s’han dut a terme auditories per avaluar diària- ment l’activitat de les platges, identificar els residus que s’hi llencen, mesurar-ne l’impacte sonor sobre els habitatges del districte de Sant Martí i obtenir un recompte de l’ocupació del litoral. q Entre les principals actuacions efectua- des a les platges destaquen la nova àrea per a persones amb mobilitat reduïda a la Mar Bella, el dispositiu especial per a la celebració de la revetlla de Sant Joan, la implantació de la recollida selectiva de residus, les activitats de sensibilització a peu de platja i el trasllat de 30.000 m3 de sorra de la platja de Sant Sebastià al centre de la Barceloneta. q Un any més, les platges de Barcelona obtenen cinc banderes blaves que n’a- crediten la qualitat i el bon estat q El 2004, les platges de Barcelona han tornat a merèixer cinc banderes blaves que n’acrediten la qualitat i el bon estat Superfície verda, arbrat viari i jardineres Verd urbà Arbres carrer Jardineres (ha) (unitats) (unitats) Ciutat Vella 62,51 6.772 813 Eixample 51,31 22.519 596 Sants-Montjuïc 292,67 15.699 750 Les Corts 72,47 12.653 174 Sarrià-Sant Gervasi 85,17 12.585 347 Gràcia 38,89 7.017 287 Horta-Guinardó 122,88 14.062 160 Nou Barris 103,46 15.986 260 Sant Andreu 55,49 16.286 563 Sant Martí 155,12 31.854 345 TOTAL 1.039,97 155.433 4.295 45ciutat amb qualitat ambiental44 ciutat amb qualitat ambiental tic q energies renovables q la cura dels espais naturals q control a mbiental i acústic q energies renovables q la cura dels espais natu control ambiental i acústic Dos dels grans objectius de l’Ajuntament són millorar la qualitat de l’aire que es respira a Barcelona i reduir l’impacte de les activitats sorolloses, aspectes directament relacionats amb el confort i la tranquil·litat dels ciutadans. Per tal d’aconseguir-ho, s’han dut a terme campanyes de control i conscienciació, així com estudis per conèixer el volum de substàncies contaminants a l’atmosfera. Reducció del soroll q La Taula del Soroll ha impulsat les línies de treball traçades pel Programa Marc de Minoració del Soroll, centrant l’a- tenció en motocicletes, terrasses, obres al carrer, incidències i ambulàncies. q Durant els tres últims anys s’ha incre- mentat en un 35% el nombre d’establi- ments participants en la campanya d’estiu d’oci nocturn per a la millora del soroll. q S’ha consolidat la Unitat d'Anàlisi Acústica com a servei de suport als dis- trictes. Aquesta unitat ha controlat l’im- pacte sonor d’esdeveniments com el Fòrum o la Feria de Abril, i d’altres actuacions singulars. Qualitat de l’aire q El diòxid de nitrogen no ha superat en cap estació de mesura el valor límit vigent fins a l’any 2010. q Quant al diòxid de sofre i el monòxid de carboni, s’han assolit els valors límit establerts per a l’any 2005, i el mateix ha succeït amb els valors del benzè per al 2010. L’ozó no ha superat en cap estació el valor objectiu de protecció de la salut fixat per al 2010. q Respecte a les partícules PM10 (mate- rial particulat inferior a 10 micres), s’ha superat el nivell diari tolerat a l’Eixample i a Sants, així com el valor mitjà anual tolerat a les estacions de trànsit. q Aquest any s’ha publicat la Directiva 2004/107/CE que estableix els valors objectius per a 2013 de concentracions d’arsènic, cadmi, níquel i benzopirè a l'aire. A Barcelona, en tots aquests con- taminants ja es compleixen els valors que s’havien d’assolir el 2013 q energies renovables L’elevat nombre d’hores de sol que rep anualment Barcelona la fa especialment atractiva per a la utilització d’energia solar. En aquest sentit, la normativa derivada de l’Ordenança General del Medi Ambient (agost de 2000) proposa incorporar plaques solars tèrmiques per a la producció d’aigua calenta sanitària en els edificis de nova construcció i quan es tracti de rehabilitacions on es prevegi un consum elevat d’aigua calenta. q Des de l’entrada en vigor de l’Ordenança s’han tramitat 327 projectes afectats per la normativa solar tèrmica, on s’han instal·lat 24.532 m2 de plaques solars. Això es tradueix en un estalvi energètic estimat de 19.625 MWh anuals. q La superfície de captació solar tramita- da fins a l’acabament del 2004 suposa una ràtio de 16,39 m2 de placa per cada 1.000 habitants, i un benefici ambiental equivalent a l’estalvi de 3.451 tones anuals d’emissions de monòxid de carboni, amb la conse- güent millora de la qualitat de l’aire de la ciutat q Control del soroll 2001 2002 2003 2004 INSPECCIÓ VEHICLES 5.187 5.545 4.885 3.766 Correctes 5.163 5.512 4.857 3.747 Incorrectes 24 33 28 19 MESURES SONOMÈTRIQUES AMBIENTALS – – 313 387 ESTUDIS ACÚSTICS INFORMATS PER LLICÈNCIES – – 117 160 ESTUDIS SONOMÈTRICS/DICTÀMENS* – – 47 81 ** * Inici d’estudis sonomètrics amb unitat mòbil: març 2003. ** Aquesta xifra inclou, a més dels efectuats pels districtes i el Sector al llarg de l’any, els estudis fets durant el juliol i l’agost del 2004 al Fòrum. Distribució per usos de plaques solars* Superfície Nombre de captació de projectes solar (m2) Habitatges 243 14.764,00 Hotels 47 5.641,00 Equipaments esportius 8 2.200,00 Equipaments sanitaris 7 549,00 Altres (escoles, oficines, indústria, etc.) 22 1.378,00 TOTAL 327 24.532,00 * Captació solar tèrmica tramitada des de l’entrada en funcionament de l’Ordenança Solar fins al 15 de desembre de 2004. 47participació, educació i comunicació46 participació, educació i comunicació El manteniment de la ciutat és una responsabilitat compartida per l’Administració local i els barcelonins. A l’Ajuntament li correspon oferir els mitjans necessaris i òptims per garantir la neteja i conservació de Barcelona. Però els ciuta- dans n’han de fer un ús correcte, responsable i compromès. Per això, l’entesa entre ambdues parts és fonamental i, des del Sector, s’engeguen cada any múltiples campanyes informatives i iniciatives d’educació en la sostenibilitat. participació, educació i comunicació 49participació, educació i comunicació48 participació, educació i comunicació educació per la sostenibilitat Cada any, l’Ajuntament engega tot un seguit d’iniciatives per tal de transmetre als ciutadans la necessitat de conservar el medi ambient i actuar d’acord amb criteris de sostenibilitat. L’educació, tant a les escoles com al carrer i als diferents centres d’informació esta- blerts, és una eina cabdal per convertir Barcelona en una ciutat més neta, cuidada i saludable. Agenda 21 El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat Agenda 21 de Barcelona pretén diagnos- ticar, fer propostes i construir consens sobre els principals objectius que s’han d’assolir per avançar cap a una ciutat més sostenible. Per fer-ho possible cal la màxima implicació dels barcelonins i les barcelonines. Tots els ciutadans i entitats que ho vulguin poden adherir-se a l’Agenda 21. Això implica dissenyar un Pla d’Acció particular que reculli els com- promisos que assumeix la persona ads- crita al programa. q Al final del 2004 havien signat aquest compromís 212 institucions i entitats ciutadanes, i s’havien presentat 37 plans d’acció. q Per tal d’analitzar els progressos acon- seguits en cada objectiu de l’Agenda 21, s’ha publicat el segon informe dels Indicadors 21. El text es pot con- sultar a www.bcn.es/agenda21. q Com a instruments de difusió de l’Agenda 21 i de l’educació per a la sostenibilitat s’han editat noves guies d’educació ambiental i nous Documents de l’Agenda 21, tots ells gratuïts. Aquest any, a més, s’han publicat les guies per fer l’ecoaudito- ria dels centres educatius. Agenda 21 Escolar Es tracta d’un programa d’educació ambiental adreçat a la comunitat educa- tiva de la ciutat. L’objectiu és que cada centre faci la seva Agenda 21 Escolar com a projecte educatiu, de participació i d’implicació cívica. L’Ajuntament ajuda les escoles a desenvolupar aquest programa oferint serveis d’informació i assessorament, així com suport econòmic. q A l’inici del curs 2004-2005 s’havien inscrit 149 centres: 111 de públics i 38 de privats i concertats. q Entre els temes tractats al programa destaquen la biodiversitat, l’aigua i l’e- nergia, el jardí i l’hort escolar, el soroll, la mobilitat, els residus i la qualitat ambiental del centre escolar. Centre de Recursos Barcelona Sostenible Aquest centre proporciona informació i assessorament sobre els recursos que els ciutadans tenen al seu abast per fer efec- tiu el seu compromís amb el medi ambient. Disposa d’un punt d’informació sobre l’Agenda 21 i sobre l’Agència d’Energia de Barcelona. També ofereix activitats formatives, assessorament per a educadors, un centre de documentació i Indicadors d’educació ambiental 2003 2004 ACCIÓ 21 Nombre de signants del Compromís al final d’any 152 212 Plans d’acció presentats al final d’any 18 37 Consultes al web Agenda 21 55.243 87.626 EDUCACIÓ AMBIENTAL Escoles participants en l’Agenda 21 Escolar 114 149 Centre de Recursos Barcelona Sostenible (usuaris) 11.674 14.015 Programa escolar ‘Com funciona’ (participants) 13.331 12.174 Guies i publicacions d’educació ambiental 32 23 Consultes al web 26.320 11.669 educació per la sostenibilitat q comunicació q acord cívic q educa ció per la sostenibilitat q comunicació q acord cívic q educació pe una exposició permanent sobre el funcio- nament de la ciutat, entre altres serveis. q El 2004 hi han passat 14.015 usuaris. q Ha respost a 6.726 trucades de ciuta- dans que demanaven informació. q S’han atès 2.329 visites individuals. q El centre ha acollit cursos, xerrades i seminaris en què han participat 3.418 persones. Programa ‘Com funciona Barcelona?’ d’Activitats Escolars sobre Medi Ambient La seva finalitat és involucrar els nens des de l’escola en el compromís per la sostenibilitat. q Durant el curs 2003-2004 van partici- par en el programa 12.174 alumnes. q El concurs de poesia El so i el silenci ha comptat amb la participació de 1.437 nois i noies. L’activitat Reciclet ha arri- bat a 3.093 nens d’educació infantil i primer cicle de primària, mentre que a Reciclus hi han col·laborat 2.806 alum- nes de cursos superiors q Plenari del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, desembre 2004 51participació, educació i comunicació50 participació, educació i comunicació r la sostenibilitat q comunicació q acord cívic q educació per la so stenibilitat q comunicació q acord cívic q educació per la sosteni comunicació Els ciutadans són els destinataris i usuaris finals de lamajor part d’iniciatives per a la millora de Barcelona que duu a teme el Sector. Per això, la formació de la ciutadania en termes de sostenibilitat, ecologia, acti- tuds cíviques i neteja és fonamental. L’Ajuntament ha d’assegurar els millors serveis, però necessita la col·laboració de la població perquè siguin veritable- ment efectius. En aquest sentit, el Sector fa un esforç intens en la posada en marxa de campanyes de comunicació. Neteja i recollida selectiva de residus q S’ha insistit en la comunicació a les zones d’implantació de la recolli- da orgànica, tant les noves com les ja existents. La campanya s’ha cen- trat a informar sobre la manera correcta de separar les diferents fraccions de brossa a casa, i com i on s’han de dipositar els residus orgà- nics al carrer. Un equip de promotors mediambientals ha visitat les més de 200.000 llars que disposen del servei de recollida orgànica, infor- mant els ciutadans i lliurant-los diversos productes: fullets, imans, bosses d’escombraries taronja, etc. q Per promoure l’ús del telèfon muni- cipal 010 per sol·licitar la recollida gratuïta domiciliària de mobles i trastos vells, s’han distribuït 460.000 cartells a les porteries dels blocs de pisos. També s’ha editat un adhesiu per informar que es pot fer ús del mateix servei per reclamar la recollida de mobles abandonats als carrers. q En algunes zones de la ciutat s’ha dut a terme la campanya de recor- datori als veïns de l’ús correcte dels contenidors, amb la demanda de deixar les bosses de brossa a l’in- terior, i no al terra al seu voltant. q S’ha signat un acord amb l’associa- ció de comerciants del Barri Gòtic Barna Centre per reforçar la neteja de pintades i grafits a la zona. Campanya de civisme L’Ajuntament ha posat en marxa el 2004 el Pla per la Promoció del Civisme, amb l’ob- jectiu de millorar les condicions i la qualitat de convivència de la ciutat. El Sector s’ha encarregat de gestionar les actuacions vin- culades a la neteja i el soroll i les accions de comunicació corresponents. q S’ha fet una campanya de comuni- cació a través de televisió, ràdio, premsa, opis i banderoles, amb els missatges principals de foment de l’ús de papereres, de contenidors i del servei de recollida de mobles vells, pel que fa a la neteja. Quant a la lluita per la reducció del soroll, s’ha insistit en les motos, les zones i locals d’oci i el veïnatge respectuós. q S’ha editat la col·lecció de guies pràctiques per al civisme, amb l’objectiu d’acostar a la ciutadania un conjunt de normes que serveixen per regular el nostre marc de convivència. Altres actuacions q Amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de la Font Màgica, el mes d’octubre s’ha realitzat una acció de comunicació per convidar els ciutadans a visitar-la per dintre i a participar en els espectacles. Durant les visites s’han repartit fullets infor- matius sobre la història d’aquest monument emblemàtic. q S’ha renovat la pàgina web BCNeta!, que ha incorporat, entre altres millo- res, l’adaptació per a persones amb discapacitat visual. q El Sector ha editat un DVD divulga- tiu i informatiu sobre els dipòsits pluvials de Barcelona. q S’han efectuat accions informati- ves sobre les obres realitzades pel Sector. Entre altres, s’han editat fullets per informar els veïns afectats per obres de pavimentació i clave- gueram al seu barri. q S’ha editat també el butlletí electrò- nic Torrent de l’Olla 218 (revista de comunicació interna del Sector) q 52 participació, educació i comunicació bilitat q comunicació q acord cívic q educació per la sostenibi acord cívic L’Acord Cívic per una Barcelona Neta i Sostenible és un espai de consens i diàleg en què Ajuntament, entitats, associacions, col·legis professionals i gremis cerquen de forma conjunta solu- cions per millorar la qualitat de l’entorn urbà. Aquest marc de debat es va crear fa quatre anys i des de llavors no ha deixat d’augmentar el nombre de signants del compromís, que ja superen els 250. L’Acord Cívic materialitza el compromís comú de l’Administració local i els ciuta- dans per assegurar el bon funcionament dels serveis de neteja i recollida selecti- va de residus de Barcelona. Compromisos de l’Ajuntament q Informar puntualment de les millores que ofereixen els nous serveis de neteja i recollida selectiva de residus. q Assegurar la qualitat dels serveis de neteja, així com el compliment dels horaris de recollida selectiva de residus. q Lliurar gratuïtament bujols persona- litzats per facilitar la tasca de recolli- da selectiva a botigues, oficines i establiments de restauració. q Promoure la reducció de residus en origen i l’aprofitament dels materials reutilitzables. q Donar suport a totes les iniciatives, públiques o privades, adreçades a cercar solucions per millorar la reco- llida selectiva del comerç. q Impulsar programes de comunicació per informar, sensibilitzar i promoure la participació ciutadana. q Considerar les empreses d’inserció sociolaboral existents per al desen- volupament de sistemes de recollida selectiva. q Promoure activitats educatives relati- ves a la neteja i el reciclatge. q Adaptar les ordenances municipals als nous serveis. q Impulsar la participació d’entitats veï- nals i cíviques en el seguiment de l’Acord Cívic. q Definir indicadors d’avaluació del com- pliment dels objectius de la recollida selectiva. q Donar les màximes facilitats als bar- celonins per al compliment dels seus deures cívics pel que fa a la neteja i la recollida selectiva d’escombraries. Compromisos dels signants q Contribuir activament a la millora de la neteja de la ciutat. q Utilitzar eficaçment els sistemes de recollida selectiva de residus. q Col·laborar en la tasca d’informació i sensibilització per a l’ús òptim dels procediments de recollida. q Contribuir al compliment de les orde- nances municipals relatives a neteja i recollida de residus. q Formalitzar la seva participació en l’Acord Cívic i contribuir al manteni- ment i compliment dels compromisos que representa. q Utilitzar correctament la xarxa de Punts Verds de la ciutat q Signatura de l'acord de col·laboració amb 17 col·legis professionals que actuen sota el paraigua de la Intercol·legial (27 de setembre de 2004) sector de servicios urbanos y medio ambiente 55español sector de servicios urbanos y medio ambiente q el programa de actuación municipal 2004-2007 q por una gestión eficaz q el presupuesto para el mantenimiento de barcelona q recursos humanos ciudad limpia q nuevas infraestructuras q limpieza vial y recogida selectiva ciudad operativa q coordinación del uso del espacio público q plan de mejora integral del espacio público q pavimentación q señalización y estructuras viales q alcantarillado q aprovechamiento de las aguas freáticas q alumbrado y ahorro energético q las fuentes ciudad con calidad ambiental q el cuidado de los espacios naturales q control ambiental y acústico q energías renovables participación, educación y comunicación q educación para la sostenibilidad q comunicación q acuerdo cívico 56 58 59 63 61 sector de servicios urbanos y medio ambiente informe anual q bcn 2004 Barcelona ha realizado durante los últimos 25 años un importante esfuerzo para ponerse a tono y rehacer sus calles, sus plazas, sus facha- das. Esto nos ha convertido en una ciudad que ha dejado atrás los tonos grises para recuperar todo su brillo y color. Este esfuerzo debe mantenerse, lo que significa renovar cada día nuestro compromiso con una Barcelona más limpia y más amigable. Con una ciudad de mayor calidad. Hemos avanzado mucho en este terreno, pero aún nos queda mucho por hacer. Desde el Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente, trabajamos día a día para profundizar en una cultura de apreciación y estima del espacio público, así como para su conservación. No es una tarea fácil, y menos cuando vemos que mucho de lo que en nuestra memoria parece todavía reciente tiene ya muchos años de vida, con un uso intenso en una ciudad tan densa como Barcelona. Esto nos obliga a ser especialmente cuidadosos, a tener casi una obsesión por el mantenimiento en buen esta- do de lo mucho que hemos hecho por nuestra ciudad. Queremos mantener la calidad de nuestras calles, de nuestro espacio público, de nuestras aceras y de nuestro mobiliario urbano. Son ele- mentos que, cuando están bien y funcionan, pasan desapercibidos, pero que definen nuestra calidad de vida y, también, nuestra capacidad de convivencia y nuestro civismo. Por ello debe- mos estar a la altura y seguir trabajando al mismo ritmo, o aún más, para conseguir que Barcelona continúe siendo un modelo a seguir. Joan Clos Alcalde de Barcelona Barcelona siempre ha sido una ciudad en la vanguardia de la implantación de energías lim- pias y renovables y un modelo de conciencia medioambiental. Un ejemplo claro de la apues- ta de Barcelona por la sostenibilidad es la modificación de la ordenanza sobre la instala- ción de placas solares térmicas en los edificios de nueva construcción o rehabilitados integral- mente para el suministro de una parte del agua caliente. Esta medida supone un importante paso adelante para la consolidación de esta fuente de energía y establece las condiciones para su progresiva implantación en la ciudad. Desde la entrada en vigor de la ordenanza hasta el pasado mes de diciembre se han tra- mitado 327 proyectos de edificaciones que incorporan placas solares térmicas, lo que supo- ne un incremento del 1.487% en la superficie de captación solar tramitada. Otra de las líneas de actuación para consolidar el programa de ahorro energético ha sido la implantación del sistema de control dinámico de la luminosidad. Asimismo, se ha continuado sustituyendo las lámparas antiguas por otras nuevas, de menor consumo. La preservación del medio ambiente es un compromiso que nos afecta a todos. A la Administración pública, que debe adaptar las políticas que promuevan el uso de energías renovables no contaminantes, y a los ciudada- nos, que pueden contribuir en el día a día adop- tando los hábitos que hacen posible el ahorro energético. Una ciudad con calidad ambiental es una ciu- dad que optimiza recursos y utiliza energías renovables que no contaminan, pero también es una ciudad que combate otro tipo de conta- minación muy habitual en las grandes urbes, especialmente en las que, como Barcelona, tie- nen un espacio público con un uso intensivo: la contaminación acústica. Durante el año 2004, el Ayuntamiento ha seguido orientando buena parte de sus esfuer- zos hacia la minoración del ruido. Por una parte, se ha conseguido un mayor control del ruido nocturno en las terrazas mediante la participación de más establecimientos en la campaña de verano. Por otra, en las obras de mantenimiento integral se ha continuado extendiendo el pavimento sonoreductor en las calles de la ciudad. La conciencia colectiva, que debe nacer de la conciencia individual, es el elemento clave para conseguir una ciudad con calidad de vida y tiene que servir para construir unos valores y unos hábitos que garanticen el éxito de su modelo de gestión ambiental. El programa de la Agenda 21, que ya cuenta con más de trescientas instituciones adheridas, se ha consolidado como el marco para que las instituciones y la ciudadanía participen en el proyecto conjunto de conseguir que el modelo de Barcelona continúe siendo un referente. El objetivo no debe ser únicamente buscar el bienestar actual con medidas a corto plazo; desde ahora cada cual, desde su parcela de res- ponsabilidad, tiene el compromiso inexcusable de pensar en el futuro, en el de nuestra ciudad y, por extensión, en el del planeta, y debe garantizar con su actitud la sostenibilidad del modelo de gestión de los recursos. Imma Mayol Tercera teniente de alcalde y presidenta de la Comisión de Sostenibilidad, Servicios Urbanos y Medio Ambiente Los barceloneses y barcelonesas amamos nues- tra ciudad tanto como a nuestra casa. El carác- ter mediterráneo invita aprovechar la más míni- ma oportunidad para salir a la calle, compar- tiendo un rato de ocio en la terraza de un local, observando los escaparates de las tiendas, leyendo el periódico sentados en un banco o simplemente disfrutando de un buen paseo. Las calles de Barcelona, y más concretamente las de nuestro barrio, se convierten para muchos ciudadanos en un segundo hogar. Por este moti- vo, los barceloneses y barcelonesas somos exi- gentes cuando pedimos un espacio público de calidad. Para responder a esta demanda ciudadana, durante el 2004 el Ayuntamiento incrementó en un 9% la inversión en mantenimiento. El Plan de Mejora Integral del Espacio Público es un modelo de gestión que actúa por barrios, optimiza los recursos y reduce el impacto de las obras en el día a día de los ciudadanos. Tiene como principal objetivo conseguir un espacio público más agra- dable, y de este modo optimizar la calidad de vida de los vecinos. El Plan contempla la reforma de aceras, mobiliario urbano, semáforos, farolas y otros elementos de 600 calles. Uno de los grandes retos de las obras de man- tenimiento integral ha sido aplicar el Plan de Accesibilidad de Barcelona, que es líder en Europa. En las obras de renovación de calles y plazas se han adaptado vados (en total serán 26.000) y se han eliminado barreras arquitectó- 57español56 español nicas para mejorar la accesibilidad de las perso- nas con movilidad reducida. También se han eli- minado obstáculos para conseguir un espacio más agradable para todos los peatones. Los criterios de accesibilidad también se han aplicado a la recogida de residuos, con una mejora en el diseño de los buzones de recogida neumática y la implantación de contenedores de vidrio adaptados. Con el objetivo de crear un espacio público más agradable para todos, el Ayuntamiento ha desti- nado más efectivos y recursos a la limpieza de pintadas de las fachadas. Por otra parte, en el marco del Acuerdo Cívico se han firmado nuevos acuerdos con entidades para la cooperación en conseguir una ciudad más limpia y sostenible. Y es que el incremento de las inversiones de la Administración para la mejora de nuestras calles no tendría la misma efectividad sin los meca- nismos que fomentan la concienciación y participación de empresas, comercios y asocia- ciones, apelando también a la responsabilidad de cada uno de los ciudadanos. Francesc Narváez Concejal de Servicios Urbanos y Mantenimiento q sector de servicios urbanos y medio ambiente El Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente trabaja para garantizar el buen funcionamiento de Barcelona y para asegurar que todos los ciudadanos y ciudadanas disfruten de ella. Trabaja bajo la dirección de la Comisión de Sostenibilidad, Servicios Urbanos y Medio Ambiente y está compuesto por una serie de órganos ejecutivos y de apoyo, así como varias empre- sas y entidades vinculadas. Desde todos estos ámbitos, el Sector cons- truye Barcelona con total respeto al entorno y buscando el equilibrio medioambiental. El Programa de Actuación Municipal 2004-2007 El Plenario de 6 de abril de 2004 aprobó el Programa de Actuación Municipal para el periodo 2004-2007. Los principales objetivos asignados a la Comisión de Sostenibilidad, Servicios Urbanos y Medio Ambiente son los siguientes: Sostenibilidad y medio ambiente q Impulsar un plan de acción municipal, Acción 21, que contribuya eficazmente a los objeti- vos de la Agenda 21 en todo lo que sea res- ponsabilidad pública municipal. q Actuar en las orientaciones del Pacto por la Movilidad y la Agenda Local 21 con el obje- tivo de reducir el impacto ambiental del trá- fico de vehículos en la ciudad. q Repensar la ciudad y su funcionamiento. q Aplicar criterios de sostenibilidad en los flu- jos de recursos (agua, energía, materiales). q Profundizar en la política de ahorro energé- tico y de energías renovables, y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero. q Impulsar proyectos piloto de aprovechamien- to energético renovable. q Mejorar la calidad del aire. q Impulsar la mejora del confort sonoro de los ciudadanos (inclusión de políticas para la reducción del ruido en la Campaña de Civismo). q Mejora de la gestión integral del ciclo del agua. q Potenciar la cultura de la sostenibilidad entre todos los ciudadanos. q Aprobar el Plan Municipal de Educación Ambiental. Verde urbano q Incremento de la superficie verde y del arbo- lado viario (40 nuevas ha de verde y 15.000 árboles más) y gestión sostenible de las zonas verdes (rehabilitación integral y mante- nimiento de 12 grandes parques). q Plan integral para la gestión del litoral. q Potenciar el espacio verde de la ciudad como un espacio más de encuentro y de relación de los barceloneses (mejoras de accesibilidad en 11 parques, creación de nuevas áreas de jue- gos infantiles, etc.). q Promover programas de educación ambiental. q Asegurar la protección definitiva del Parque de Collserola y trabajar para su ampliación. q Protección de espacios. Mantenimiento y limpieza q Consolidar la Comisión de Espacio Público (coordinación de actos y eventos, inspeccio- nes, políticas de sanción). q Control integral del espacio público (mejora de la calidad). q Mantenimiento integral del espacio público (proyectos de mantenimiento integral en las calles de la ciudad y en otros ámbitos como rondas, túneles, playas, Montjuïc, Puerto Olímpico, etc.). q Gestión integral de infraestructuras y servicios del subsuelo. q Plan de mejora de la accesibilidad en espacios peatonales. q Plan de mejora de instalaciones urbanas y plan especial de alcantarillado. q Despliegue del Plan Energético. q Nueva regulación de la gestión de la fiscalidad de los residuos municipales. q Gestión integral de la recogida neumática. q Programa de control de calidad del estado de la limpieza del espacio público. q Gestión de residuos voluminosos (introducir la separación de la fracción reciclable). q Consolidar el crecimiento de la recogida selectiva. q Despliegue del Acuerdo Cívico: colaboraciones para la minimización de residuos y cambio de hábitos de los ciudadanos en este sentido. Por una gestión eficaz El Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente tiene como objetivo garantizar la calidad ambiental de la ciudad y coordinar las actividades de mantenimiento y prestación de servicios que se llevan a cabo en la misma, en función de las resoluciones adoptadas en el Plenario del Consejo Municipal. Actúa bajo la dirección de la Comisión de Sostenibilidad, Servicios Urbanos y Medio Ambiente. El Sector está formado por una serie de órganos ejecutivos y de apoyo, así como por diversas empresas y entidades vinculadas. q TERSA (Tratamiento y Selección de Residuos, SA). Se encarga de la gestión, tratamiento y eliminación de los residuos municipales de Barcelona y el Área Metropolitana, actividad que lleva a cabo junto con una empresa que ha constituido, Soluciones Integrales para los Residuos (SIRESA). TERSA está participada por el Ayuntamiento de Barcelona y la Entidad Metropolitana de Servicios Hidráulicos y Tratamiento de Residuos (EMSHTR). q CLABSA (Alcantarillado de Barcelona, SA). Tiene por objetivo la planificación, el control y la explotación técnica del alcantarillado de la ciudad, así como otros servicios afines. Está formada por el Ayuntamiento de Barcelona, Aguas de Barcelona y Fomento de Construcciones y Contratas. q ACEFHAT. Es una entidad integrada por el Ayuntamiento y las empresas Aguas de Barcelona, Fecsa-Endesa, Gas Natural, Telefónica y Auna Telecomunicaciones, que coordina y gestiona las obras que se llevan a cabo en la vía pública. q Agencia de Energía de Barcelona. Es un consorcio público creado para impulsar el posicionamiento de Barcelona como una ciudad ejemplar en materia de recursos energéticos y medio ambiente. Está consti- tuida por el Ayuntamiento, el Instituto Catalán de la Energía, la EMSHTR, el IDAE, la UAB y la UPC. q Instituto Municipal de Parques y Jardines. Es un organismo autónomo adscrito funcional- mente al Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente, que se encarga de administrar el patrimonio verde de Barcelona. Colabora tam- bién en el mantenimiento de las playas. El presupuesto para el mantenimiento de Barcelona El coste global del mantenimiento de la ciu- dad a lo largo del 2004 ha sido de 278,8 millones de euros, un 9% más que en el año anterior. En este ejercicio se han culminado proyectos que se habían iniciado durante el periodo 2000-2003 y acaban de empezar algunas actuaciones contempladas en el Plan de Inversiones 2004-2007. Esto justifica que el volumen de las inversiones sea inferior al del 2003, pasando de 23 a 9 millones de euros. q De los 278,8 millones de euros que se han des- tinado al mantenimiento de la ciudad, el 78% corresponde al Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente, y el 22% restante, a las con- tratas de servicios compartidas con los distritos y gestionadas desde el Sector (limpieza y recogida, pavimentación y alumbrado). q Como en años anteriores, la limpieza de las calles, la recogida de residuos y su tratamien- to siguen siendo prioritarios, y suponen el 63% del gasto total. Principales inversiones q En el año 2004 la cifra de inversiones ha sido sensiblemente inferior a la de años anterio- res. El Plan de Mejora del Alcantarillado (PECLAB), que concentró importantes magni- tudes inversoras durante el cuatrienio ante- rior, está prácticamente terminado. La mayor parte de las obras contempladas se llevaron a cabo durante los años 2002 y 2003, de modo que en 2004 la mayoría ya estaba en funcio- namiento y algunas obras todavía pendientes de finalización, como el depósito de retención de aguas pluviales de la calle Taulat, entraron en funcionamiento en el primer semestre. En cuanto al Programa de Gestión de Residuos, una vez finalizados los proyectos previstos en el cuatrienio anterior, los esfuer- zos inversores del 2004 se han centrado en el desarrollo del sistema de recogida neumática en la zona Fórum y en terminar un nuevo sis- tema de recogida neumática en Ciutat Vella, mediante una central construida debajo del mercado de Santa Caterina, con una red de 1.350 metros de longitud, que aún se incre- mentará más en los próximos años. q En este ejercicio se han efectuado pequeñas actuaciones en el marco del Plan de Mejora Integral del Espacio Público de Barcelona 2004-2007, aunque las obras del Plan pro- piamente dichas no han empezado hasta el primer trimestre de 2005. Recursos humanos Se mantiene la tendencia a la baja que está experimentando la plantilla del Sector durante los últimos años, consecuencia de la racionalización y la mejora de los métodos y herramientas de trabajo. q Al finalizar el 2004 trabajaban en el Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente 182 personas, 7 menos que en el 2003, y 40 por debajo de los empleados registrados en diciembre del año 2000 q 59español58 español q ciudad limpia En 2004 gran parte de los esfuer- zos de los servicios de limpieza se han dedicado a la eliminación de pintadas y grafitos de las paredes y el mobiliario urbano de la ciu- dad. Además, ha seguido aumen- tando la cantidad de basura sepa- rada y la recogida neumática ha experimentado un impulso consi- derable. El Fórum Universal de las Culturas ha sido el gran aconteci- miento del año y ha dejado en herencia a la ciudad nuevas infraestructuras vinculadas con los servicios de limpieza y recogida. Nuevas infraestructuras En el año 2004 Barcelona ha acogido el Fórum Universal de las Culturas, un acontecimiento que ha representado un auténtico reto para los responsables del mantenimiento de la ciu- dad. El Fórum, además, ha dejado a la ciudad nuevas infraestructuras relacionadas con los servicios de limpieza y recogida. q Con motivo del Fórum 2004, la ciudad ha ganado un nuevo parque de limpieza de 1.200 m2 con capacidad para 130 operarios. Se ubica bajo la plaza de las Culturas y ha permitido rediseñar varios servicios relacionados con las playas y la limpieza viaria de la zona del Besòs. El equipamiento también cuenta con un nuevo Punto Verde para usuarios tanto comerciales como domésticos. q Aprovechando que el parque se halla en una zona que dispone de aguas freáticas de buena calidad, las instalaciones se han dotado de una estación de bombeo que permite la carga simultánea de dos cisternas de baldeo. q Se ha inaugurado una nueva central de recogida neumática que presta servicio a las áreas de nueva urbanización de Barcelona y Sant Adrià de Besòs. Está situa- da debajo de las tierras ajardinadas que constituyen la pantalla paisajística que rodea el Ecoparque del Mediterráneo. Limpieza vial y recogida selectiva La mayor parte de los esfuerzos en materia de limpieza vial en 2004 se han orientado a la eli- minación de pintadas y grafitos. En lo que res- pecta a la recogida selectiva de residuos, ha seguido aumentando la cantidad de basura separada, que ha superado las 372.000 tone- ladas. La recogida neumática ha experimenta- do un nuevo impulso, con la creación de una nueva central, y se han introducido mejoras en el diseño de los contenedores y buzones. Pintadas y grafitos q Los operarios municipales han limpiado pintadas en 239.760 m2 de superficie, un 11,3% más que en el año 2003. q En noviembre de 2004 se inició un plan de choque en Ciutat Vella para corregir la degeneración de fachadas y paredes causada por los grafitos y tags. Se han destinado a esta finalidad tres equipos de trabajadores, con los que se han obtenido rendimientos de limpieza superiores a los 750 m2 semanales. Recogida orgánica q En el año 2004 se recogieron separadamen- te 372.328 toneladas de residuos, lo que supone un incremento del 16% respecto al año 2003, en el que ya se había registrado un repunte del 47%. q Estas cifras se han conseguido mediante la implantación progresiva de la fracción orgánica (bicompartimentada y neumáti- ca) en los domicilios, locales comerciales y restaurantes. Muebles y voluminosos q Se han recogido más de 30.322 toneladas de muebles y voluminosos, un 7,4% más que en el año 2003. q El servicio municipal de recogida de muebles y voluminosos ha atendido 129.291 solicitu- des (125.101 de servicio gratuito y el resto de pago), un 25% más que en el año anterior. q La puesta en marcha de la planta de recu- peración de madera de Viladecans permi- tirá, a partir de 2005, reutilizar gran parte de los residuos que se trasladarán allí. Alrededor del 70% de este material es valorizable. Cuarta central de recogida neumática q Este año se ha inaugurado una nueva central subterránea de recogida neumática para los barrios de Santa Caterina y la Ribera, que ha permitido la entrada en funciona- miento de 40 buzones de uso doméstico y comercial y presta servicio a una población de unas 2.000 personas. Además, los acuerdos con Foment de Ciutat Vella y el Patronato Municipal de la Vivienda han propiciado la integración de buzones en algunas fachadas para facilitar la recogida a los vecinos. q La nueva central se suma a las tres ya exis- tentes: Vila Olímpica-Front Marítim, Sagrera- La Maquinista y Diagonal-Poble Nou. q La recogida neumática cuenta también con un sistema de aspiración impulsado por un equi- po móvil en Gran de Gràcia, Argenteria, plaza de Sant Agustí, plaza Central del Raval, plaza Vila de Madrid, Escudellers y Gran de Sarrià. Contenedores más accesibles y más prácticos q Con el objetivo de dar facilidades para reciclar a las personas con minusvalías, se ha mejo- rado el diseño de los buzones de recogida neumática, y se ha presentado un nuevo modelo de contenedor para la recogida selectiva de residuos. También se ha firmado un proyecto con la Universidad Politécnica de Cataluña para hacer más accesibles los con- tenedores de basura indiferenciada. q A fin de mejorar la calidad de la fracción orgánica, se ha encargado a los fabricantes de contenedores bicompartimentados (orgánica y rechazo) que alteren su diseño, de modo que permitan la obertura indepen- diente de la tapa de la fracción de rechazo y el bloqueo de la tapa correspondiente a los residuos orgánicos, que sólo será accesi- ble mediante una abertura calibrada q q ciudad operativa Este año se han puesto en marcha diversos programas que, hasta el 2007, deben contribuir a la mejora del mantenimiento de la ciudad. El Plan de Mejora Integral del Espacio Público contempla actuaciones en el 30% de las vías públicas. El Plan de Actuación Municipal quiere consoli- dar la Comisión de Espacio Público como organismo coordinador de todas las intervenciones que se lle- van a cabo en las calles. Y la nueva Contrata de Mantenimiento de Estructuras Viales y Espacios Urbanos Especiales permitirá actualizar y mejorar la señalización de la ciudad. El objetivo de ahorro energético es el otro gran compromiso del Sector en cada una de sus actuaciones. Coordinación del uso del espacio público Uno de los objetivos estratégicos del Plan de Actuación Municipal 2004-2007 es con- solidar la Comisión de Espacio Público como pieza clave para la coordinación y mejora de los acontecimientos que tienen lugar en las calles de la ciudad. Por otra parte, ACEFHAT coordina y gestiona de forma integrada las obras que las compa- ñías de servicios realizan en la vía pública, a fin de minimizar las molestias. Comisión de Espacio Público Se creó en 2001 para coordinar las actuaciones, actos y prestaciones de servicios que se llevan a cabo en los espacios públicos de la ciudad. El año 2004 ha sido un auténtico reto para los res- ponsables de la Comisión, debido a la magnitud de los acontecimientos que han tenido lugar durante el mismo. q El Fórum de las Culturas generó múlti- ples actos de tipo cultural y festivo, que exigieron el trabajo conjunto de los servi- cios urbanos implicados. q El acto institucional de la Diada del 11 de Septiembre, que por primera vez se cele- bró en el Parque de la Ciutadella, se coor- dinó desde la Comisión y la Generalitat. q En la salida del Rally Barcelona-Dakar, con el mayor número de participantes de su historia, pudieron verse en la ciudad diversos controles y pruebas. q Las vacaciones de verano y las campañas de Navidad son periodos de uso intensivo para los que la comisión ha organizado programas especiales. q Se ha mantenido el control de los pro- motores ambientales, que han partici- pado en actuaciones de recogida de resi- duos y en la campaña de minoración del ruido en las terrazas de verano de los loca- les de ocio. Ahorro de obras en la vía pública q Por segundo año consecutivo se han redu- cido las obras efectuadas en las calles. Se han realizado 1.272 intervenciones menos que el año pasado. q La coordinación entre las distintas empre- sas de servicios ha permitido ahorrar unas 500 obras individuales, cuya ejecución habría obligado a levantar 61 kilómetros de vía urbana. Plan de Mejora Integral del Espacio Público El Plan de Mejora Integral del Espacio Público 2004-2007 es un conjunto de actuaciones para proporcionar mayor calidad de vida al entorno urbano y favorecer el bienestar de los ciudadanos de una forma respetuosa con el medio ambiente. Contempla mejoras que afectarán al 30% de las vías públicas y que supondrán una inversión superior a los 108 millones de euros. q El Plan ha previsto actuaciones en 600 calles de toda la ciudad, que incluyen mejoras en la pavimentación y las estruc- turas viarias, señalización, aceras, mobilia- rio urbano, alcantarillado, semáforos, alum- brado, fuentes públicas y verde urbano. q El Ayuntamiento invertirá más de 108 millones de euros en la materialización del Plan. Las obras de alumbrado y viali- dad acaparan la mayor parte de los recur- sos económicos asignados. q Las obras afectarán durante cuatro años el 30% de las vías públicas de la ciudad y las llevarán a cabo de forma conjunta y coordinada los distintos agentes municipa- les y las compañías de servicios públicos. Pavimentación En 2004 ha finalizado la Contrata de Mantenimiento de Pavimentos, en el marco de la cual se ha actuado sobre 193.464 m2 de vía pública. Se ha seguido impulsando el uso de pavimentos sonorre- ductores como medida para combatir la contaminación acústica, y así lo demuestra el que 103.677 m2 se hayan asfaltado con este material. q De los 193.464 m2 que se han pavimenta- do en 2004, 37.088 corresponden a actua- ciones ejecutadas directamente por el Sector, y 156.376 por los distritos. El asfal- to sonorreductor ha sido utilizado para cubrir el 66% de la superficie pavimenta- da a lo largo del año. q Las actuaciones más significativas se han efectuado en: Gran Via (Sant Roc – Mn. Amadeu Oller), Llull (av. Diagonal – Sant Ramon de Penyafort – TM Sant Adrià), rambla Prim (Llull – pl. Est), av. Drassanes, p.º Colom, Rosselló (Casanova – Balmes), Consell de Cent (p.º Sant Joan – Marina), París (Josep Tarradellas – Viladomat), Casp (Roger de Llúria – p.º Sant Joan), Foneria (Energia – p.º Zona Franca), pl. Sants, Europa (Gran Via Carles III – Dr. Ibáñez), Josep Tarradellas, Arizala (av. Madrid – trav. 61español60 español Corts), Santaló (trav. Gràcia – Via Augusta), Almansa (Via Júlia – Via Favència), Almagro (Góngora – Quarter Simancas), Josep Estivill (Navas de Tolosa – Felip II), Ramón Turó (Provençals – Bac de Roda), Cristóbal de Moura (A. Magnànim – Prim – Maresme) y Selva de Mar (Gran Via – Perú), entre otros. Señalización y estructuras viales El mantenimiento adecuado de la señaliza- ción implica dar una respuesta rápida a las demandas de actuaciones, modificaciones, mejoras y repintados solicitados por los distri- tos, que afectan a toda la vía pública. Por otra parte, este año se ha adjudicado la nueva Contrata de Mantenimiento de Estructuras Viales y Espacios Urbanos Singulares 2004- 2007, que ha permitido llevar a cabo toda una serie de reparaciones en diversos puntos de la ciudad. Señalización q Se ha situado la señalización horizontal adecuada en todos los nuevos recubri- mientos asfálticos, y se han realizado los repintados más necesarios en los pavi- mentos ya señalizados. q Se mantiene la estrategia de racionalizar la implantación de señales verticales, reduciendo el uso de soportes colocados en las aceras y ampliando el uso de mén- sulas en paredes y soportes de semáforos. Estructuras y elementos de protección vial q Se han reparado los túneles de la Rovira y de General Mitre, así como los pavimentos especiales del paseo de la playa de Sant Sebastià, del de la playa de la Barceloneta, del paseo Marítimo del Bogatell y de diversas calles del Barri Gòtic. q Las marquesinas de Baró de Viver, las de Bon Pastor y el conjunto del Parque del Port Olímpic han sido rehabilitadas, y se ha arreglado el muro y el talud de la ave- nida Pompeu Fabra. q En cuanto al mantenimiento de espacios urbanos singulares, es necesario resaltar la remodelación efectuada en la confluencia de la calle Lleida con la plaza Ovidi Montllor. Alcantarillado El 2004 supuso el inicio de un nuevo cuatrie- nio en el que CLABSA llevará a cabo su acti- vidad de acuerdo con el Contrato-Programa firmado con el Ayuntamiento hasta el 2007. Este año, además, se ha revisado a fondo el Plan Especial de Alcantarillado de Barcelona (PECLAB) para adecuar la red a los cambios que va experimentando la ciudad. q En 2004 ha entrado en funcionamiento el depósito de retención de aguas plu- viales de la calle Taulat (50.000 m3), con el objetivo de minimizar el impacto sobre las playas de Barcelona de la conta- minación de las aguas de lluvia recogidas por los grandes colectores de la rambla de Prim. Actualmente la ciudad cuenta con ocho depósitos subterráneos y dos balsas inundables, con una capacidad conjunta de retención de 473.000 m3. q Se han construido 16.530 metros de nue- vas alcantarillas y se han remodelado 3.636 metros más. En total, se han reali- zado 18 proyectos de alcantarillado, 35 informes de inundabilidad, 116 infor- mes de proyectos y 348 informes de red. q En 2004 se elaboraron los estudios de las ofertas presentadas para la nueva Contrata de Limpieza y Conservación de la red de alcantarillado, que ha entrado en funcionamiento el 1 de enero de 2005. Aprovechamiento de las aguas freáticas La mejora en la gestión y el desarrollo de la red de distribución ha hecho posible que el consumo de agua de los acuíferos del término municipal de Barcelona se haya incrementado casi un 30% durante el 2004, superando todas las previsiones para este año e incluso para 2005. Sin embargo, debido a las discretas lluvias continúa la disminución de los recursos hídricos alma- cenados en el subsuelo de la ciudad. q CLABSA ha ampliado su protagonismo en la gestión de la explotación de aguas del subsuelo, y ya controla el 58,4% del volu- men distribuido de freáticos. Este porcen- taje crecerá a medida que se incorporen nuevos sistemas de distribución. q Se han activado los sistemas de distribu- ción vinculados a los depósitos de Joan Miró y Villalba dels Arcs, se ha ampliado el anillo del Poblenou a lo largo de la Meridiana y se ha puesto en marcha el riego de la zona sur del Fórum a partir del depósito de Taulat, mientras que el vivero inferior de Tres Pins se ha conectado a la distribución de Montjuïc. q Como consecuencia de estas actuaciones, el consumo de agua del acuífero se ha incrementado un 30%, hasta alcanzar los 697.786 m3. Esto también ha motiva- do que el indicador de sostenibilidad haya aumentado dos puntos respecto a 2003, y se sitúe en el 8,4%. Esta cifra indica el porcentaje de agua consumida por los ser- vicios municipales (limpieza vial, riego de parques y jardines, etc.) que procede del subsuelo. q Más del 53% del consumo freático corres- ponde al riego de arbolado y zonas ver- des, con un incremento del 32% respecto al 2003. El abastecimiento de fuentes ornamentales absorbe el 25% del agua, mientras que el resto se destina a la lim- pieza de las calles y el alcantarillado. Alumbrado y ahorro energético Los grandes hitos de 2004 han sido la conso- lidación del programa de ahorro energético y la implantación definitiva del sistema de con- trol dinámico de luminosidad. El número de instalaciones de alumbrado vial mantiene su crecimiento habitual, con la incorporación de 5.064 nuevas lámparas. El número de averías, además, se ha reducido en un 20%. q La instalación de 5.064 nuevas lámparas sitúa el parque de alumbrado municipal en 139.261 unidades. No obstante, el creci- miento neto ha sido de 2.076 lámparas, ya que el resto corresponde a la renovación de puntos de luz ya existentes. q En el marco del programa de ahorro energético se ha seguido sustituyendo las lámparas de vapor de mercurio (VM) por las de vapor de sodio de alta presión (VSAP), se han renovado luminarias incor- porando productos más rentables y se han instalado nuevos cuadros de mandos equi- pados con sistemas de reducción de flujo. q Se han puesto en marcha cuatro nuevas escaleras mecánicas, tres en la calle de Claudi Sabadell y una en la de Ballot. Se están renovando las de Baixada de la Glòria. q El túnel de Badal se ha ampliado en 2.200 metros, con el correspondiente equipa- miento tecnológico, y se ha prestado una atención especial al túnel de Les Camèlies para evitar filtraciones. q Ha aumentado en un 10% el consumo ener- gético de alumbrado público y túneles, aun- que parte del incremento es consecuencia de regularizaciones pendientes de años anteriores que han hecho aflorar consumos de un importante número de cuadros eléc- tricos no regularizados anteriormente. q Se han recibido 7.348 avisos de averías mediante el 010, un 20% menos que en el año anterior. Esta mejora debe atribuirse a los sistemas de control centralizado que permiten la detección de averías antes de que lo comunique el ciudadano. q Este año se ha implantado un nuevo siste- ma de control dinámico de luminosi- dad, que permite una optimización fun- cional y energética de la red de alumbra- do. A finales de año, ya funcionaba en la totalidad de los 586 cuadros con control centralizado de Barcelona. q En cuanto al alumbrado de la campaña de Navidad, la aplicación de criterios de sos- tenibilidad ha permitido un ahorro en el consumo superior al 13%. La primera prueba de hilo luminoso de LED, de bajo consumo energético, ha dado unos resul- tados muy positivos. Las fuentes La celebración del 75 aniversario de la Font Màgica de Montjuïc ha motivado la organiza- ción, a lo largo del año 2004, de diversas acti- vidades alrededor de este emblemático monumento. Por otra parte, se continúan manteniendo para todas las fuentes de la ciu- dad los objetivos de ahorro de agua y energía eléctrica que se fijaron hace cuatro años, al tiempo que se actúa para disminuir los ries- gos laborales del personal que se encarga de su mantenimiento y limpieza. q Durante el 2004 se ha procedido al man- tenimiento y conservación de 1.565 fuentes públicas y 220 fuentes orna- mentales, ocho más que el año pasado. Se ha limpiado una superficie equivalente a 24,8 millones de metros cuadrados de agua, un 5,72% más que en 2003. q El consumo de energía eléctrica se ha reducido en un 20% gracias a las medi- das de ahorro energético, como la ilumi- nación con fibra óptica de las fuentes del Eix Muntanyans y la de la plaza Francesc Layret. q La utilización de agua ha caído en un 15%, mientras que se ha incrementado en un 5% el volumen de aguas freáticas destinadas a las fuentes ornamentales. q Se ha instalado un sistema de recirculación de agua en las fuentes de los umbráculos este y oeste del Parque de Montjuïc. El 75% de las fuentes ornamentales de la ciudad ya emplea este sistema. q Las tuberías de aspiración de la fuente ornamental de la avenida Icària han sido sustituidas porque tenían pérdidas, lo que ha contribuido al ahorro de agua. q Se ha puesto en marcha un programa de autocontrol que incluye operaciones de mantenimiento, limpieza y desinfección en las fuentes ornamentales. También se han equipado con aparatos que producen ultrasonidos para eliminar las algas. q La Font Màgica ha sido visitada por 2.530.000 personas y 15.500 autocares, coincidiendo con su 75 aniversario. Se han organizado jornadas especiales de puertas abiertas, así como 25 sesiones extraordi- narias del espectáculo de la fuente q q ciudad con calidad ambiental La gestión del patrimonio natural de la ciudad implica importantes retos ecológicos y sociales. La ciu- dadanía utiliza cada vez más masi- vamente los espacios verdes y las playas de Barcelona y debe poder seguir haciendo uso de los mis- mos, pero garantizando el respeto por el equilibrio ecológico. Habitar la ciudad con confort y tranquili- dad es un deseo compartido por el Ayuntamiento y los barceloneses. Por ello, el Sector se implica en el buen mantenimiento del aire y en la reducción del impacto sonoro de la actividad cotidiana. Asimismo, impulsa actitudes sostenibles, como la implantación de energías renovables. El cuidado de los espacios naturales El verde urbano, las playas y sus equipa- mientos están directamente relacionados con el bienestar de los ciudadanos y la cali- dad ambiental de la ciudad. Por ello deben mantenerse en buenas condiciones y dotarse de una variada oferta lúdica y cul- tural. En una ciudad como Barcelona, la gestión de este patrimonio supone impor- tantes retos ecológicos y sociales, dado que su clima y sus condiciones urbanas son muy exigentes, al tiempo que el uso de las playas y los espacios verdes es constante y masivo. 63español62 español El verde urbano q Barcelona dispone de 2.834,95 hectá- reas de superficie verde, de las que 1.039,97 se consideran verde urbano pro- piamente dicho, mientras que el resto son zonas del Parque de Collserola que pene- tran en la parte alta de la ciudad. q El censo del arbolado viario ha crecido en 154 ejemplares, de modo que actual- mente Barcelona cuenta con 155.433 árboles. q El mes de noviembre se actualizó el Plan de Gestión del Arbolado Viario, que ha permitido establecer las tareas de mante- nimiento y sustituir las especies vegetales actuales por otras mejor adaptadas a las condiciones locales de suelo y clima. q Con el objetivo de potenciar la accesibilidad de las personas con movilidad reducida en los espacios verdes públicos de la ciudad, este año se ha procedido a la eliminación de barreras arquitectónicas en los par- ques de L’Oreneta, Ca n’Altimira, Creueta del Coll y Espanya Industrial, así como en los jardines de Rosa Luxemburg, Vil·la Amèlia, Joan Brossa y Bosquet dels Encants. Las playas q Gracias al Programa de Gestión Integral del Litoral de Barcelona (PGILB), se han incorporado a la gestión de las playas cri- terios medioambientales que no se habían tenido en cuenta hasta ahora. q Durante la temporada de baño de han lle- vado a cabo auditorías para evaluar diaria- mente la actividad de las playas, identifi- car los residuos que se depositan, medir su impacto sonoro sobre los habitantes del distrito de Sant Martí y obtener un recuen- to de la ocupación del litoral. q Entre las principales actuaciones efectua- das en las playas destacan la nueva área para personas con movilidad reducida en la Mar Bella, el dispositivo especial para la celebración de la verbena de San Juan, la implantación de la recogida selectiva de residuos, las actividades de sensibilización a pie de playa y el traslado de 30.000 m3 de arena de la playa de Sant Sebastià hasta el centro de la Barceloneta. q Un año más, las playas de Barcelona obtie- nen cinco banderas azules que acreditan su calidad y buen estado. Control ambiental y acústico Dos de los grandes objetivos del Ayuntamiento son mejorar la calidad del aire que se respira en Barcelona y reducir el impacto de las actividades ruidosas, aspec- tos directamente relacionados con el confort y la tranquilidad de los ciudadanos. Para lograrlo, se han llevado a cabo campañas de control y concienciación, así como estudios para conocer el volumen de sustancias con- taminantes en la atmósfera. Reducción del ruido q La Mesa del Ruido ha impulsado las líneas trazadas por el Programa Marco de Minoración del Ruido, centrando su atención en motocicletas, terrazas, obras en la calle, incidencias y ambulancias. q Durante los tres últimos años se ha incre- mentado en un 35% el número de esta- blecimientos participantes en la campaña de verano de ocio nocturno para la mejora del ruido. q Se ha consolidado la Unidad de Análisis Acústico como servicio de apoyo a los dis- tritos. Esta unidad ha controlado el impac- to sonoro de acontecimientos como el Fórum o la Feria de Abril, y de otras actua- ciones singulares. Calidad del aire q El dióxido de nitrógeno no ha superado en ninguna estación de medición el valor límite vigente hasta el año 2010. q En cuanto al dióxido de azufre y el monóxido de carbono, se han alcanzado los valores límite establecidos para el año 2005, y lo mismo ha sucedido con los valores del ben- ceno para 2010. El ozono no ha superado en ninguna estación el valor objetivo de protec- ción de la salud fijado para 2010. q Respecto a las partículas PM10 (material particular inferior a 10 micras), se ha supe- rado el nivel diario tolerado en el Eixample y en Sants, así como el valor medio tolera- do en las estaciones de tráfico. q Este año se ha publicado la Directiva 2004/107/CE que establece los valores objetivos para 2013 de concentraciones de arsénico, cadmio, níquel y benzopireno en el aire. En Barcelona, en todos estos con- taminantes ya se cumplen los valores que debían alcanzarse en 2013. Energías renovables El elevado número de horas de sol que recibe anualmente Barcelona la convierte en espe- cialmente atractiva para la utilización de energía solar. En este sentido, la normativa derivada de la Ordenanza General de Medio Ambiente (agosto de 2000) propone incorpo- rar placas solares térmicas para la producción de agua caliente sanitaria en los edificios de nueva construcción y cuando se trate de reha- bilitaciones en que esté previsto un consumo elevado de agua caliente. q Desde la entrada en vigor de la Ordenanza se han tramitado 327 proyectos afectados por la normativa solar térmica, en los que se han instalado 24.532 m2 de placas sola- res. Esto se traduce en un ahorro energé- tico estimado de 19.625 MWh anuales. q La superficie de captación solar tramitada hasta el fin del 2004 supone una ratio de 16,39 m2 de placa por cada 1.000 habitantes, y un beneficio ambiental equivalente al ahorro de 3.451 toneladas anuales de emisiones de monóxido de car- bono, con la consiguiente mejora de la cali- dad del aire de la ciudad q q participación, educación y comunicación El mantenimiento de la ciudad es una responsabilidad compartida por la Administración local y los barceloneses. Corresponde al Ayuntamiento ofrecer los medios necesarios y óptimos para garanti- zar la limpieza y conservación de Barcelona. Pero los ciudadanos deben hacer un uso correcto, res- ponsable y comprometido de la ciudad. Por ello, el entendimiento entre ambas partes es fundamen- tal y, desde el Sector, cada año se ponen en marcha múltiples cam- pañas informativas e iniciativas de educación en la sostenibilidad. Educación para la sostenibilidad Cada año el Ayuntamiento emprende toda una serie de iniciativas para transmitir a los ciuda- danos la necesidad de conservar el medio ambiente y actuar de acuerdo con criterios de sostenibilidad. La educación, tanto en las escuelas como en la calle y en los distintos cen- tros de información establecidos, es una herra- mienta crucial para convertir Barcelona en una ciudad más limpia, cuidada y saludable. Agenda 21 El Compromiso Ciudadano por la Sostenibilidad Agenda 21 de Barcelona pretende diagnosti- car, plantear propuestas y construir consenso sobre los principales objetivos que deben lograrse para avanzar hacia una ciudad más sostenible. Para hacerlo posible es necesaria la máxima implicación de los barceloneses y las barcelonesas. Todos los ciudadanos y enti- dades que lo deseen pueden adherirse a la Agenda 21. Esto implica diseñar un Plan de Acción particular que recoja los compromisos que asume la persona adscrita al programa. q Al final del año 2004 habían firmado este compromiso 212 instituciones y entidades ciudadanas, y se habían presentado 37 planes de acción. q Con el fin de analizar los progresos conse- guidos en cada objetivo de la Agenda 21, se ha publicado el segundo informe de los Indicadores 21. Su texto puede consultarse en www.bcn.es/agenda21. q Como instrumentos de difusión de la Agenda 21 y de la educación para la sos- tenibilidad se han editado nuevas guías de educación ambiental y nuevos documen- tos de la Agenda 21, todos ellos gratuitos. Este año, además, se han publicado las guías para realizar la ecoauditoría de los centros educativos. Agenda 21 Escolar Se trata de un programa de educación ambiental dirigido a la comunidad educativa de la ciudad. Su objetivo es que cada centro elabore su Agenda 21 Escolar como proyecto educativo, de participación y de implicación cívica. El Ayuntamiento ayuda a las escuelas a desarrollar este programa ofreciendo servicios de información y asesoramiento, así como apoyo económico. q Al iniciarse el curso 2004-2005 se habían inscrito 149 centros: 111 públicos y 38 pri- vados y concertados. q Entre los temas tratados en el programa destacan la biodiversidad, el agua y la energía, el jardín y el huerto escolar, el ruido, la movilidad, los residuos y la cali- dad ambiental del centro escolar. Centro de Recursos Barcelona Sostenible Este centro proporciona información y asesora- miento sobre los recursos que los ciudadanos tie- nen a su alcance para hacer efectivo su compro- miso con el medio ambiente. Dispone de un punto de información sobre la Agenda 21 y sobre la Agencia de Energía de Barcelona. También ofrece actividades formativas, asesoramiento para educadores, un centro de documentación y una exposición permanente sobre el funciona- miento de la ciudad, entre otros servicios. q En 2004 han pasado por el Centro 14.015 usuarios. q Ha respondido a 6.726 llamadas de ciuda- danos que solicitaban información. q Ha atendido 2.329 visitas individuales. q Ha acogido cursos, charlas y seminarios en los que han participado 3.418 personas. Programa ‘¿Cómo funciona Barcelona?’ de Actividades Escolares sobre Medio Ambiente Su finalidad es involucrar a los niños desde la escuela en el compromiso por la sostenibilidad. q Durante el curso 2003-2004 participaron en el programa 12.174 alumnos. q El concurso de poesía El sonido y el silen- cio ha contado con la participación de 1.437 jóvenes. La actividad Reciclet ha lle- gado a 3.093 escolares de educación infantil y primer ciclo de primaria, mien- tras que en Reciclus han colaborado 2.806 alumnos de cursos superiores. Comunicación Los ciudadanos son los destinatarios y usuarios finales de la mayor parte de las iniciativas para la mejora de Barcelona que lleva a cabo el Sector. Por ello, la formación de la ciudadanía en temas de sostenibilidad, ecología, actitudes cívicas y limpieza es fundamental. El Ayuntamiento tiene que asegurar los mejores servicios, pero necesita de la colaboración de la población para que sean verdaderamente efec- tivos. En este sentido, el Sector desarrolla un intenso esfuerzo en la puesta en marcha de campañas de comunicación. Campaña de civismo En 2004, el Ayuntamiento ha puesto en mar- cha el Plan para la Promoción del Civismo, con el objetivo de mejorar las condiciones y la calidad de convivencia en la ciudad. El Sector se ha encargado de gestionar las actuaciones vinculadas con la limpieza y el ruido y sus correspondientes acciones de comunicación. q Se ha realizado una campaña de comunica- ción a través de televisión, radio, prensa, 64 español opis y banderolas, con los mensajes principales de fomento del uso de papele- ras, de contenedores y del servicio de recogida de muebles viejos, en lo que res- pecta a la limpieza. En cuanto a la lucha por la reducción del ruido, se ha insistido en las motos, las zonas y locales de ocio y el vecindario respetuoso. q Se ha editado la colección de guías prác- ticas para el civismo, con el objetivo de acercar a la ciudadanía un conjunto de normas que sirvan para regular nuestro marco de convivencia. Limpieza y recogida selectiva de residuos q Se ha insistido en la comunicación en las zonas de implantación de la recogida orgánica, tanto las nuevas como las ya existentes. La campaña se ha centrado en informar sobre la forma correcta de sepa- rar las distintas fracciones en casa, y cómo y dónde deben depositarse los residuos orgánicos en la calle. Un equipo de pro- motores medioambientales ha visitado los más de 200.000 hogares que disponen del servicio de recogida orgánica, informando a los ciudadanos y entregándoles diversos productos: folletos, imanes, bolsas de basura naranja, etc. q Para promover el uso del teléfono munici- pal 010 para solicitar la recogida domici- liaria gratis de muebles y trastos vie- jos, se han distribuido 460.000 carteles en las porterías de los bloques de pisos. También se ha editado un adhesivo para informar de que es posible utilizar este mismo servicio para reclamar la recogida de muebles abandonados en las calles. q En algunas zonas de la ciudad se ha reali- zado la campaña de recordatorio a los vecinos del uso correcto de los conte- nedores, con la demanda de que dejen las bolsas de basura en su interior, y no a su alrededor en el suelo. q Se ha firmado un acuerdo con la asocia- ción de comerciantes del Barri Gòtic Barna Centre para reforzar la limpieza de pintadas y grafitos en la zona. Otras actuaciones q Con motivo de la conmemoración del 75 aniversario de la Font Màgica, en el mes de octubre se ha realizado una acción de comunicación para invitar a los ciudadanos a visitarla por dentro y partici- par en los espectáculos. Durante las visi- tas se han repartido folletos informativos sobre la historia de este monumento emblemático. q Se ha renovado la página web BCNeta!, que ha incorporado, entre otras mejoras, su adap- tación para personas con discapacidad visual. q El Sector ha editado un DVD divulgativo e informativo sobre los depósitos plu- viales de Barcelona. q Se han efectuado acciones informativas sobre las obras realizadas por el Sector. Entre otros, se han editado folletos para informar a los vecinos afectados por obras de pavimentación y alcantarillado en su barrio. q Se ha editado asimismo el boletín electró- nico Torrent de l’Olla 218 (revista de comunicación interna del Sector). Acuerdo Cívico El Acuerdo Cívico por una Barcelona Limpia y Sostenible es un espacio de consenso y diálogo en que Ayuntamiento, entidades, asociaciones, colegios profesionales y gre- mios buscan de forma conjunta soluciones para mejorar la calidad del entorno urbano. Este marco de debate se creó hace cuatro años y desde entonces no ha dejado de aumentar el número de firmantes del com- promiso, que ya supera los 250. El Acuerdo Cívico materializa el compromiso común de la Administración local y los ciuda- danos para asegurar el buen funcionamiento de los servicios de limpieza y recogida selec- tiva de residuos en Barcelona. Compromisos del Ayuntamiento q Informar puntualmente de las mejoras que ofrecen los nuevos servicios de limpieza y recogida selectiva de residuos. q Asegurar la calidad de los servicios de lim- pieza, así como el cumplimiento de los horarios de recogida selectiva de residuos. q Entregar gratis cubos personalizados para facilitar la labor de recogida selectiva a comercios, oficinas y establecimientos de restauración. q Promover la reducción de residuos en ori- gen y el aprovechamiento de los materia- les reutilizables. q Apoyar todas las iniciativas, públicas o pri- vadas, dirigidas a buscar soluciones para mejorar la recogida selectiva del comercio. q Impulsar programas de comunicación para informar, sensibilizar y promover la partici- pación ciudadana. q Considerar las empresas de inserción sociolaboral existentes en el desarrollo de sistemas de recogida selectiva. q Promover actividades educativas relativas a la limpieza y el reciclaje. q Adaptar las ordenanzas municipales a los nuevos servicios. q Impulsar la participación de entidades vecinales y cívicas en el seguimiento del Acuerdo Cívico. q Definir indicadores de evaluación del cum- plimiento de los objetivos de la recogida selectiva. q Dar las máximas facilidades a los barcelo- neses para el cumplimiento de sus debe- res cívicos en lo que respecta a la limpie- za y la recogida selectiva de basuras. Compromisos de los firmantes q Contribuir activamente a la mejora de la limpieza de la ciudad. q Utilizar eficazmente los sistemas de reco- gida selectiva de residuos. q Colaborar en la labor de información y sen- sibilización para el uso óptimo de los pro- cedimientos de recogida. q Contribuir al cumplimiento de las ordenan- zas municipales relativas a limpieza y recogida de residuos. q Formalizar su participación en el Acuerdo Cívico y contribuir al mantenimiento y cumplimiento de los compromisos que representa. q Utilizar correctamente la red de Puntos Verdes de la ciudad q urban services and environ- ment 67english urban services and environment sector q municipal operative programme 2004-2007 q for efficient management q the budget for the maintenance of barcelona q human resources clean city q new infrastructures q street cleaning and selective collection operative city q coordination of the use of public space q full improvement plan for public space q paved areas q signposting and highway structures q sewage system q taking advantage of phreatic waters q lighting and energy saving q the fountains city with environmental quality q the care of natural spaces q environmental and noise control q renewable energies participation, education and communication q education for sustainability q communication q civic pact 68 70 71 75 73 urban services and environment sector annual report q bcn 2004 Over the last 25 years Barcelona has made a great effort in smartening up its streets, squares and building façades. This has turned us into a city that has left the grey shades of the past behind, recovering all its colour and sparkle. This effort must be maintained and that means fulfilling our commitment to a cleaner and more pleasant Barcelona every day: a commitment to a city of greater quality. We have made great leaps forward in this field, but there is still a great deal to do. At the Urban Services and Environment Sector we are con- stantly striving to establish a culture of appre- ciation and care for the public space, and also for its conservation. This is not an easy task, made more difficult when we see that many of the things that in our memories are still seem recent have in fact been around for years, with an intense use in a city as densely populated as Barcelona. This forces us to be particularly careful and almost obsessive about taking good care of all the things we have done for our city. We want to maintain the quality of our streets, our public space, our pavements and our urban furnishings. They are things that, when they are good and working, go unnoticed, but which determine our quality of life as well as our capacity for co-existence and our public-spir- itedness. For this reason we must be fully aware and continue working at the same pace, or even faster, in order to ensure that Barcelona con- tinues being a model to be followed by others. Joan Clos Mayor of Barcelona Barcelona has always been a cutting-edge city in establishing clean and renewable energy and a model of environmental consciousness. A clear example of Barcelona’s commitment to sustainability is the amendment made to the regulations regarding the complete installation of solar heat plaques in new or rehabilitated buildings for the partial supply of hot water. This measure represents an important step for- ward in consolidating this energy source and establishes the conditions for gradually intro- ducing it to the city. From the entering into force of the regulation until last December a total of 327 projects for buildings to include solar heat plaques have been processed, repre- senting a 1,487% increase in solar energy sur- faces processed. Another line of action to consolidate the energy-saving programme has been the es- tablishment of dynamic control of lighting. On these lines, the old lamps are continuing to be replaced by new, lower consumption lamps. Preservation of the environment is a commitment that affects us all. The Public Administration must adapt to policies that promote the use of rene- wable, non-polluting energies, and the public can contribute in their everyday lives by adop- ting customs that make it possible to save energy. A city with a quality environment is a city that uses its resources well and uses non-polluting energy sources, but it is also a city that fights against other types of pollution that are more common in big cities, above all those, like Barcelona, that have an intensely-used public space: noise pollution. During 2004, the City Council has continued focusing a great deal of its efforts in reducing the noise levels. On the one hand, it has achieved a greater control of the noise at night from the premises with terraces, getting more bars and restaurants to take part in the summer campaign; and on the other hand, in the full maintenance works we have conti- nued the use of noise-reducing paving in the city’s streets. Collective conscience, which must come from the individual conscience, is the key element in obtaining a city with a quality of life and must serve to construct a set of values and customs that guarantee the success of the model of environmental management. The Agenda 21 programme, which now has more than three hundred institutions subscri- bed to it, has established itself as the frame- work within which the institutions and the public can participate in the joint project to ensure that the Barcelona model continues to be a benchmark for others. The aim should not be limited to searching for immediate well- being with short-term measures; from now on, each one of us, from their own position of re- sponsibility, has the inexcusable commitment to think about the future, about our city and, by extension, about the future of the planet, and must ensure with their attitude the sustainabi- lity of the resource management model. Imma Mayol 3rd Deputy Mayor and Chair of the Commission for Sustainability, Urban Services and Environment The men and women of Barcelona love our city as much as we love our own homes. The Mediterranean character invites one to take advantage of the slightest excuse to go out and experience what’s going on in the street, spend some time relaxing on a bar terrace, go win- dow-shopping, read the paper on a bench or just go for a good walk around. The streets of Barcelona, and more specifically those of our neighbourhood, are like a second home for many of our citizens. That is why the people of Barcelona are highly demanding when they ask for quality public spaces. In order to meet this public demand, in 2004 the City Council increased its expenditure in street maintenance by 9%. The Full Improve- ment Plan for Public Space is an operative model that works by neighbourhood, maximises resources and reduces the impact of public works on people’s day-to-day lives. Its main goal is to attain a more pleasant public space, and thus optimise the residents’ quality of life. The Plan includes the reform of the pavements, urban furnishing, traffic lights, lampposts and other elements in 600 streets. One of the big challenges of full maintenance has been applying the Barcelona Accessibility Plan, a leading plan in Europe. In the renovation work on streets and squares driveways have been adapted (26,000 will be dealt with in total) and architectural barriers have been e- liminated in order to improve accessibility for people with reduced mobility. Obstacles have also been eliminated to make the space more pleasant for all passers-by. The criteria of accessibility have also been put into practice in waste collection, with an improve- ment in the design of the pneumatic collection 69english68 english containers and the introduction of adapted glass containers. In order to obtain a more pleasant public space for all, the City Council has provided more staff and resources to cleaning up the graffiti on buildings. Additionally, in line with the Acord Cívic (Civic Pact), new agreements have been reached with entities to co-operate in making the city cleaner and more sustainable. The fact is, however, the increase in expendi- ture by the Administration for improving our streets would not be as effective without the mechanisms that promote the awareness and participation of companies, shops and associa- tions, appealing also to the responsible attitude of each member of the public. Francesc Narváez Councillor for Urban Services and Maintenance q urban services and environment sector The Urban Services and Environment Sector works to ensure the smooth functioning of Barcelona and to ensure that all its citizens can enjoy their city. It operates under the direction of the Commission for Sustainability, Urban Services and Environment and is made up of a series of executive and support bodies, as well as different compa- nies and other associated organisa- tions. From all these ambits the Sector constructs Barcelona with the utmost respect for the setting and everything concerning environmen- tal balance. Municipal Operative Programme 2004-2007 The Council Meeting of the 6th of April 2004 passed the Municipal Operative Programme for the period 2004-2007. The main objectives that have been assigned to the Commission for Sustainability, Urban Services and En- vironment are the following: Sustainability and environment q Boosting a municipal operative plan, Acció 21 which contributes efficiently to the objectives of Agenda 21 in all matters that are of municipal public responsibility. q Acting on the guidelines of the pact for Mobility and Local Agenda 21 with the aim of reducing the environmental impact of traffic in the city. q Rethinking the city and its functioning. q Applying criteria of sustainability in the flows of resources (water, energy, materials). q Deepening the energy saving and renew- able energy policy and reducing the emis- sion of greenhouse effect gases. q Boosting pilot projects for taking advantage of renewable energy. q Improving air quality. q Boosting the improvement in noise comfort for the public (inclusion of policies for noise reduc- tion in the Public-spiritedness Campaign). q Improvement in the water cycle integral management. q Strengthening the culture of sustainability amongst all the public. q Passing the Municipal Plan for Environ- mental Education. City greenery q Increasing the amount of green space and tree-lined streets (40 hectares of new green space and 15,000 more trees) and sustainable management of the green areas (integral rehabilitation and mainte- nance of 12 large parks). q Integral plan for managing the coastline. q Strengthening the green space in the city as another place to meet and for the peo- ple of Barcelona to come together (im- provements in accessibility to 11 parks, creation of new children’s play areas, etc.). q Promoting environmental education pro- grammes. q Ensuring the definitive protection of Collserola Park and working towards its enlargement. q Protection of spaces. Maintenance and cleaning q Consolidating the Commission for Public Space (co-ordination of events, inspec- tions, sanctions policy). q Integral control of the public space (improvement in the quality). q Integral maintenance of the public space in the city’s streets and other ambits such as ring-roads, tunnels, parks, beaches, Montjuïc Park, the Olympic Port, etc.). q Integral management of the infrastruc- tures and services of the subsoil. q Plan for improving accessibility in pedes- trian spaces. q Plan for improving urban facilities and spe- cial plan for the sewage system. q Enactment of the Energy Plan. q New regulation in the fiscal management of municipal waste. q Integral management of the pneumatic collection system. q Quality control programme of the state of the cleaning of public space. q Large waste management (introducing the separation of the recyclable fraction). q Consolidating the growth of selective collection. q Enactment of the Civil Pact: collaborative work for minimising waste and changing the public’s customs in this aspect. For efficient management The Urban Services and Environment Sector aims to ensure the environmental quality of the city and coordinate the maintenance and services activities that it undertakes, according to the policies adopted and passed by the City Council. It works under the direction of the Commission for Sustainability, Urban Services and Environment. The Sector is made up of a series of executive and support bodies and of different companies and associated organisations. q TERSA (Tractament i Selecció de Residus, S.A.). This company is responsible for the management, treatment and elimination of municipal waste in Barcelona and the Metropolitan Area, an activity undertaken jointly with a company that it has formed, Solucions Integrals per als Residus (SIRE- SA). TERSA is made up of Barcelona City Council and the Metropolitan Body of Hydraulic Services and Waste Treatment (EMSHTR) q CLABSA (Clavegueram de Barcelona, SA). This body’s aim is the planning, control and technical operation of the city’s sew- age system, as well as other related services. It is formed by Barcelona City Council, Aigües de Barcelona (Water Company) and Fomento de Construcciones y Contratas. q ACEFHAT. It is a body made up of Aigües de Barcelona (Water Company), Fecsa- Endesa (electricity), Gas Natural, Telefónica and Auna Telecomunicacions, which coordinates and runs the works carried out on the public highway. q Barcelona Energy Agency. This is a public consortium created to give a boost to the positioning of Barcelona as a model city in matters of energy resources and the en- vironment. It is made up of the City Council, the Catalan Institute of Energy, the EMSHTR, the IDAE, the UAB and the UPC. q Municipal Institute of Parks and Gardens. This independent body, subscribed to the Urban Services and Environment Sector, is responsible for administering the natural patri- mony of Barcelona. It also collaborates in the maintenance of the beaches. The budget for the maintenance of Barcelona The global cost of maintaining the city throug- hout 2004 was 278.8 million euros, 9% more than the previous year. Projects were completed in 2004 that were begun during the period covering 2000-2003 and some pro- jects within the 2004-2007 Investment Plan have just started up. This explains why the amount for investments is lower than in 2003, going from 23 to 9 million euros. q Of the 278.8 million euros spent on the main- tenance of the city, 78% corresponds to the Urban Services and Environment Sector, and the other 22% to service contracts shared with the districts and managed from the Sector (cleaning and collection, paving and lighting). q As in previous years, street cleaning, waste collection and its treatment continue to be priorities, and represent 63% of the total expenditure. Main investments q In 2004 the investment figure was appreciably lower than in previous years. The Sewage improvement Plan (PECLAB), which in- volved large investments sums during the previous four-yearly period, is almost finished. The majority of the works included in this plan were completed in 2002 and 2003, so that in 2004 the majority of the work was opera- tional and some works still to be completed, such as the rainwater retention deposit in Carrer Taulat, started operating in the first half of the year. As regards the Waste Management Programme, once the plan- ned projects from the previous four-yearly period were completed, investment in 2004 centred on developing the pneumatic collect- ing system in the Forum area and completing a new pneumatic collection system in Ciutat Vella, by means of a centre built beneath the Santa Caterina market, with a network 1,350 metres long, which will be increased over the coming years. q Some minor actions were carried out during the year within the Integral Improvement Plan for Public Space in Barcelona 2004- 2007, even though the work for the plan did not start until the first quarter of 2005. Human resources The pattern of a decrease in the number of staff in the Sector over recent years has con- tinued: this is a result of rationalisation and an improvement in the working methods and tools. q At the end of 2004, 182 people were working in the Urban Services and Environment sector, 7 less than in 2003, and 40 less than the number of employees in December 2000 q 71english70 english q clean city In 2004 a large part of the cleaning services work was focused on removing the paintings and graffiti from the walls and urban furnishing of the city. Moreover, the amount of separated rubbish continued to increase, and pneumatic collection was given a considerable boost. The Universal Forum of Cultures was the big event of the year and has bequeathed new infrastructures to the city that are related to cleaning and collection services. New infrastructures In 2004 Barcelona played host to the Universal Forum of Cultures, an event that presented itself as a great challenge for the heads of maintenance in the city. The Forum, moreover, has left the city with new infrastructures related to cleaning and collection. q As a result of the Forum, the city has gained a new cleaning centre measu- ring 1,200 m2 with a capacity for 130 operatives. It is situated beneath the Plaça de les Cultures, and has enabled us to redesign several services related to the beaches and street cleaning in the Besòs area. The area also has a new Green Point for both commercial and domestic users. q Taking full advantage of the fact that the centre is in an area where there are good quality phreatic waters, the facilities have a pumping station which enables the simultaneous loading of two sluicing cisterns. q A new pneumatic collection centre has been opened which serves the newly developed urban areas of Barcelona and Sant Adrià de Besòs. It is situated beneath the garden area that makes up the scenic backdrop enveloping the Ecoparc de la Mediterrània. Street cleaning and selective collection The majority of the work done in terms of street cleaning in 2004 was on paintings and graffiti. As regards selective waste collec- tion, the amount of separated rubbish has increased, with more than 372,000 tons. Pneumatic collection has experienced a new boost with the creation of a new centre and improvements in the design of the contai- ners and openings have been made. Paintings and graffiti q Municipal cleaners removed paintings on 239,760 m2 of surface, 11.3% more than in 2003. q A crash plan for Ciutat Vella was started in November 2004 to repair the façades and walls damaged by graffiti and tags. Three teams of workers have been alloca- ted to this project, which has resulted in cleaning more than 750 m2 of surface area each week. Organic collection q 372,328 tons of organic waste was collected separately in 2004, representing a 16% increase on the figure for 2003, the year in which a 47% increase was recorded. q These figures have been obtained by means of the progressive introduction of the organic fraction (bi-compartmental- ised and pneumatic) in houses, shops and restaurants. Furniture and large items q Over 30,322 tons of furniture and large items were collected, 7.4% more than in 2003. q The municipal collection service for furni- ture and large items received 129,291 requests (125,101 by free service and the rest, paid for), 25% more than the pre- vious year. q The starting up of the wood recovery plant in Viladecans will enable a large part of the waste moved there to be reu- sed, as from 2005. Around 70% of this material is appreciable. Fourth pneumatic collection centre q This year a new underground pneumatic collection centre has been opened for the districts of Santa Caterina and La Ribera, which has enabled the entry into use of 40 openings for domestic and commercial use that serve a population of approximately 2,000 people. Furthermore, the agreements reached with Foment de Ciutat Vella (promo- tional board) and the Patronat Municipal de l’Habitatge (Housing Register) have resulted in the inclusion of openings on some façades to make collection from the residents easier. q The new centre is an addition to the three already in operation: Vila Olímpica-Front Marítim, Sagrera-La Maquinista and Diagonal-Poble Nou. q The pneumatic collection system also has an inhalation system for a mobile team in Gran de Gràcia, Argenteria, Plaça de Sant Agustí, Plaça Central del Raval, Plaça Vila de Madrid, Escudellers and Gran de Sarrià. More accessible and practical containers q With the aim of providing recycling facili- ties for disabled people, the design of the pneumatic collection bins has been improved, and a new model of container for selective waste disposal has been introduced. Additionally, a project has been agreed on with the University Polytechnic of Catalonia to make the general waste containers more accessible. q As regards the improvement in the quality of the organic fraction, the manufacturers of the bi-compartmentalised containers (orga- nic and refuse) have been asked to change the design so that the top of the refuse sec- tion can be opened independently and the corresponding to the organic waste, is blocked, so that it will only be accessible via a calibrated opening q q operative city This year several programmes have been started up which, until 2007, must contribute to an improvement in the maintenance of the city. The Integral Improvement Plan for Public Space plans work on 30% of the public highways. The Municipal Action Plan aims to establish the Commission of Public Space as the coordinator of all the interventions made on the streets. And the new Contract for the Maintenance of Public Highway Structures and Special Urban Spaces will enable the city’s signposting system to be up- dated and improved. Energy saving is another of the Sector’s big com- mitments in every intervention it undertakes. Coordination of the use of public space One of the strategic aims of the 2004-2007 Municipal Action Plan is to consolidate the Commission for Public Space as a key part of the coordination and improvement of the events that take place in the city’s stre- ets. Additionally, ACEFHAT integrally coordi- nates and runs the actions carried out by service companies on the public highways for minimising the inconveniences caused. Commission for Public Space This body was created in 2001 to coordinate the events and provision of services carried out in public spaces within the city. In 2004 the Commission was faced with a big challenge due to the size of the events that took place that year. q The Forum of Cultures produced a great many events of a cultural and festive nature, which required the joint work of the urban services involved. q The institutional act of the National Day of Catalonia, September 11, which was held in the Ciutadella Park for the first time, was coordinated by the Commission and the Generalitat (Autonomous Government). q At the starting line of the Barcelona- Dakar rally, with the highest number of competitors ever, different controls and tests could be seen around the city. q The summer holidays and Christmas cam- paigns are periods of intensive use so the Commission has organised special pro- grammes. q Control by the environmental promoters has been maintained. They have taken part in waste collection actions and in the campaign to reduce the noise level on the summer terraces of bars and leisure venues. Saving in public highway works q For the second year running, the number of street works carried out has been reduced. Last year, there were 1,272 interven- tions less. q The coordination between the different service companies has enabled a saving of approximately 500 individual works, the completion of which would have meant the digging up of 61 kilometres of road- way. Integral Improvement Plan for Public Space The 2004-2007 Integral Improvement Plan for Public Space is a series of actions to pro- vide greater quality to the urban setting and favour the wellbeing of the public in a way that respects the environment. It includes improvements that affect 30% of the public highways and which represent an invest- ment of more than 108 million euros. q The Plan includes provision for 600 inter- ventions on the city’s streets, that in- clude improvements to the paved areas and highway structures, signposting, kerbs, urban furnishing, the sewage system, street cleaning, traffic lights, lighting, public fountains and city green spaces. q The City Council will be investing more than 108 million euros in ensuring that the Plan materialises. The lighting and highway work will take up the greatest part of the assigned budget. q The works will affect 30% of the city’s public highways for the four years’ dura- tion of the Plan, and will be undertaken in a jointly organised way and coordinated by the municipal players and public ser- vices companies involved. Paved areas The Contract for Paved Areas Maintenance ended in 2004, and within its framework 193,464 m2 of public highway were worked on. The use of sound-reducing road surface has been continued as a measure for fighting noise pollution, as is shown by the fact that 103,677 m2 of surface has been asphalted with this material. q Of the 193,464 m2 of surface area that were paved in 2004, 37,088 correspond to actions undertaken directly by the Sector, and 156,376 m2 by the districts. Sound-reducing asphalt has been used to cover 66% of the paved surfaces throughout the year. q The most important projects have been carried out on Gran Via (Sant Roc - Mn. Amadeu Oller), Llull (av. Diagonal - Sant Ramon de Penyafort - TM Sant Adrià), Rambla Prim (Llull - Pl. Est), av. Drassanes, Pg. Colom, Rosselló (Casanova - Balmes), Consell de Cent (Pg. Sant Joan - Marina), París (Josep Tarradellas - Viladomat), Casp (Roger de Llúria - Pg. Sant Joan), Foneria (Energia - Pg Zona Franca), Pl. Sants, Europa (Gran Via Carles III - Dr. Ibáñez), Josep Tarradellas, Arizala (av. Madrid - Trav. 73english72 english Corts), Santaló (Trav. Gràcia - Via Augusta), Almansa (Via Júlia - Via Favència), Almagro (Góngora - Quarter Simancas), Josep Estevill (Navas de Tolosa - Felip II), Ramón Turó (Provençals - Bac de Roda), Cristóbal de Moura (A. Magnànim - Prim - Maresme) and Selva de Mar (Gran Via - Perú), among others. Signposting and highway structures The correct maintenance of signposting in- volves a quick response mechanism to requirements of updating, modifications, improvements and repainting work, requested by the districts that affect the entire public highway. Furthermore, this year the new 2004-2007 Contract for Public Highway Structures and Special Urban Spaces Maintenance was awarded, which has enabled a full series of repairs to be made in different parts of the city. Signposting q Suitable horizontal signposting has been placed in all the newly asphalted areas, and the most necessary repainting has been done on the already signposted paved areas. q The strategy for rationalising the intro- duction of vertical signposting has been maintained, reducing the use of sup- ports placed on the kerbs and increasing the use of corbels on walls and supports on traffic lights. Highway protective structures and elements q The Rovira and General Mitre tunnels have been repaired, as well as the special pave- ments on the Passeig de la Platja de Sant Sebastià, Passeig de la Platja de la Barceloneta, Passeig Marítim del Bogatell and different streets in the Gothic Quarter. q The canopies of Baró de Viver, those at Bon Pastor and the series at the Parc del Port Olímpic have been rehabilitated, and the walls and slopes on Avinguda Pompeu Fabra have been settled. q Regarding the maintenance of special urban spaces, it is worth mentioning the remodelling undertaken at the junction of Carrer Lleida and Plaça Ovidi Montllor. Sewage system 2004 represented the beginning of a new four-yearly period in which CLABSA will undertake its work in line with the Contract-Programme signed with the City Council until 2007. Moreover, this year the Sewage System Master Plan for Barcelona (PECLAB) has been fully reviewed in order to adapt the network to the changes that the city is experiencing. q In 2004 the rainwater retention deposit in Carrer Taulat (50,000 m3) started operating, with the aim of minimising the impact on Barcelona’s beaches of pollution from the rainwater that falls into the large collectors at the Rambla de Prim. The city currently has 8 underground deposits and 2 floodable pools, with a joint retention capacity of 473,000 m3. q 16,530 metres of new drainage net- work have been built and 3,636 metres have been remodelled. In total, 18 sewa- ge system projects have been carried out, as well as 35 flooding reports, 116 project reports and 348 network reports. q 2004 saw the studies and the bids presented for the new Cleaning and Conservation Contract of the sewage system, which ente- red into vigour on the 1st of January 2005. Taking advantage of phreatic waters The improvement in the management and development of the distribution network has meant that water consumption from Barcelona’s municipal deposits increased by almost 30% during 2004, surpassing all fore- casts for this year and even for 2005. Nevertheless, the low levels of rainfall have meant that the water resources stored in the subsoil of the city continue to decrease. q CLABSA has become more prominent in managing the use of subsoil waters, and now controls 58.4% of the volume of phreatic water distributed. This percentage will increase as new distribution systems are introduced. q Distribution systems have been activated that are linked to the Joan Miró and Villaba dels Arcs deposits, the Poblenou ring has been extended along Meridiana and the irrigator system for the south area of the Forum as from the Taulat deposit has been set into operation, whereas the Tres Pins lower nursery has been connected to the Montjuïc distribution. q As a result of this work, water consump- tion from the aquifer has increased 30%, total consumption being 697,786 m3. This has meant that the sus- tainability index has risen two points com- pared to 2003, and is situated at 8.4%. This figure indicates the percentage of water consumed by the municipal services (street cleaning, watering of parks and gardens, etc.) that comes from the subsoil. q Over 53% of phreatic consumption corre- sponds to watering trees and green areas, with an increase of 32% compared to 2003. Supplying the ornamental fountains absorbs 25% of the water, whereas the rest is for street cleaning and the sewage system. Lighting and energy saving The grand achievements of 2004 have been the consolidation of the energy saving programme and the definitive esta- blishment of the dynamic lighting control system. The number of street lighting ins- tallations showed the usual growth levels, with the inclusion of 5,064 new lamps. Moreover, the number of failures has been reduced by 20%. q The installation of 5,064 new lamps means that the municipal lighting park now has 139,261 units. Nevertheless, the net growth has been 2,076 lamps, since the others correspond to renewing already existent lighting points. q Within the energy saving programme, mercury vapour (MV) lamps have con- tinued to be replaced by the high pres- sure sodium vapour (HPSV) lamps, some lamps have been renewed, incorporating more economical products, and new command panels equipped with flow reduction systems have been installed. q Four new mechanical stairs have been in- stalled, three in Carrer de Claudi Sabadell and one in Carrer Ballot. Those in the Baixada de la Glòria are being renewed. q The Badal tunnel has been extended by 2,200 metres, with the corresponding technological facilities, while special attention has been given to the Camèlies tunnel in order to avoid filtrations. q Energy consumption by public lighting and tunnels has increased by 10%, though part of this increase is due to regularisations pending from years before, which has made consumption rise due to a large number of previously non-regularised electrical panels. q 7,348 calls have been received for failures via the 010 phone line, 20% less than the previous year. This improvement should be attributed to the centralised control systems that enable the detection of fail- ures before the public informs the authori- ties. q This year a new dynamic lighting con- trol system has been introduced, which enables the maximum functional and energetic use of the lighting network. At the end of the year, all of the 586 electri- cal panels with centralised control in Barcelona were operating with this system. q Regarding the lighting for the Christmas campaign, the application of sustainability criteria meant a saving in consumption of more than 13%. The first test of LED lumi- nous thread, of low energy consumption, produced very positive results. The fountains The celebration of the 75th anniversary of the Montjuïc Magic Fountain has meant that throughout 2004 diverse activities have been organised around this symbolic monument. Moreover, the objective of saving both water and electricity, agreed four years ago, continues as a policy for all the city’s fountains, and at the same time action is being taken to decrease the occu- pational risks of the personnel responsible for their upkeep and cleaning. q During 2004, 1,565 public fountains and 220 ornamental fountains were main- tained and conserved, eight more than the previous year. A surface area the equiv- alent of 24.8 million square metres of water has been cleaned, 5.72% more than in 2003. q Electricity consumption has dropped by 20% due to the energy saving mea- sures, such as the lighting with optic fibre of the fountains of l’Eix Muntanyans and that of the Plaça Francesc Layret q The use of water has fallen by 15%, whereas there has been a 5% increase in the volume of phreatic waters used for the ornamental fountains. q A water re-circulation system has been introduced to the fountains on the east and west shaded areas of Montjuïc. 75% of the city’s ornamental fountains now use this system. q The draught pipes of the ornamental foun- tain in Avinguda Icària have been replaced because they were leaking, and the result has been a saving of water. q An automatic control system has been introduced that includes maintenance, cleaning and disinfection operations of the ornamental fountains. Some instruments that produce ultrasound have also been fitted in order to eliminate algae. q The Magic Fountain has been visited by 2,530,000 people and 15,500 coaches during the year of its 75th anniversary. Special vis- iting days and open days have been orga- nised for schools, as well as 25 extra perfor- mances of the fountain spectacle q q a city with environmental quality The management of the city’s natu- ral heritage involves important eco- logical and social challenges. The public are using the green spaces and beaches of Barcelona on an increasingly massive scale and they should be able to continue enjoying them, but ensuring the respect for the ecological balance. Inhabiting the city comfortably and peacefully is a desire shared by the City Council and the people of Barcelona. For this reason, the Sector is involved in the careful maintenance of the air and the reduction of the impact of noise of daily life. On the same lines, it promotes sustainable attitudes, such as the establishment of renewable energy sources. The care of natural spaces The city’s green spaces, the beaches and their facilities are directly linked to the public’s wellbeing and to the city’s envi- ronmental quality. For this reason they must be kept in optimum conditions and have a varied leisure and cultural offer. In a city like Barcelona, managing this natural heritage poses important ecological and social challenges, since the climate and city conditions are highly demanding, and at the same time the use of the beaches and green spaces is constant and massive. 75english74 english The city’s green spaces q Barcelona has 2,834.95 hectares of green space, of which 1,039.97 are actually inside the city itself, while the rest are areas of the Colserola Park that enter into the high part of the city. q The number of trees on the streets and roads has increased by 154, so that currently Barcelona has 155,433 trees. q In November the Street Tree Management Plan was updated, which has enabled us to establish the maintenance tasks and to replace the current plant species for others better adapted to the local conditions of sun and climate. q In order to boost accessibility for people with reduced mobility, this year work has been carried out to eliminate the archi- tectural barriers in public green spaces in the city, namely the parks of L’Oreneta, Ca n’Altimira, Creueta del Coll, Sant Martí, Estació del Nord and Espanya Industrial, and also in the gardens of Rosa Luxemburg, Vil·la Amèlia, Joan Brossa and Bosquet dels Encants. The beaches q Thanks to the Integral Management Programme for the Coastline of Barcelona (PGILB), environmental criteria have been introduced into the manage- ment of beaches, something until recently not considered. q During the bathing season, audits have been carried out to assess the activity on the beaches on a daily basis, identify the waste thrown away, measure the noise impact on the residences of the Sant Martí district and obtain a new analysis of the beaches’ level of occupancy. q Among the main interventions carried out on the beaches, it is worth highlighting the new area for people with reduced mobility in the Mar Bella, the special orga- nisation for celebrating St. John’s Night, the establishment of selective waste collec- tion, the raising awareness actions on the beaches and the moving of 30,000 m3 of sand from the Sant Sebastià beach to the centre of Barceloneta. q For another year, the beaches of Barcelona obtained five blue flags that recognise their quality and good conditions. Environmental and noise control Two grand objectives of the City Council are to improve the quality of the air we breathe in Barcelona and to reduce the impact of noisy activities, aspects directly related to the com- fort and peacefulness of the public. In order to achieve these goals, control and awareness campaigns have been carried out, as well as studies to discover the volume of pollutant substances in the atmosphere. Noise reduction q The Noise Table has boosted the lines of action establishead by the Noise Reduction Programme, focusing its attention on motorbikes, bar terraces, road works, incidents and ambulances. q Over the last three years, the number of es- tablishments taking part in the summertime evening campaign to reduce noise levels has risen by 35%. q The Sound Analysis Unit has established itself as a support service for the districts. This Unit has controlled the noise impact of events such as the Forum or the April Fair and other special occasions. Air quality q Nitrogen dioxide has not surpassed the limits set by law until 2010 in any of the measuring stations. q Regarding sulphur dioxide and carbon monoxide, they have reached their limit values for 2005, and the same has oc- curred with the benzene values for 2010. The ozone has not surpassed the health protection value objective set for 2010 at any measuring station. q As regards the MP10 particles (particle material of less than 10 microns), the daily tolerance level has been surpassed in the Eixample and Sants districts, as well as the average annual value tolerated in the traffic stations. q This year the 2004/107/CE Directive has been published, which establishes the value objectives for 2013 of concentra- tions of arsenic, cadmium, nickel, and benzopyrene in the air. Barcelona already fulfils the values set for 2013 in all these contaminating substances. renewable energies The many hours of sunlight that Barcelona receives annually make the use of solar energy a particularly attractive possibility. On these lines, the regulation deriving from the General Environmental Law (August 2000) proposes to include solar heat plaques for the production of piped hot water in new buildings and in rehabili- tated buildings where a high level of hot water consumption is foreseen. q Since the entering into force of the Law, 327 projects affected by the solar heat regulation have been processed, and 24,532 m2 of solar plaques have been ins- talled. This represents an energy saving of an estimated 19,625 MWh annually. q The surface area converted into solar plaques processed until the end of 2004 represented a ratio of 16.93 m2 of plaque per 1,000 inhabitants, and an environmental benefit equivalent to a saving of 3,451 tons of carbon monoxide emissions every year, with the resulting improvement in the quality of the air in the city q q participation, education and communication The maintenance of the city is a re- sponsibility shared by the local authority and the people of Barcelona. It is the City Council’s re- sponsibility to provide the optimum and necessary means to ensure the cleanliness and preservation of Barcelona. The public, however, must undertake to use the city correctly, with responsibility and commitment. For this reason, the understanding between both parts is fundamental and, from the Sector, many informative campaigns and educational initiatives in sustaina- bility are undertaken each year. Education for sustainability Every year, the City Council undertakes a series of initiatives with the aim of in- forming the public of the need to preserve the environment and act according to criteria of sustainability. Education, in the schools, in the streets and in the different informa- tion centres set up, is a key tool for conver- ting Barcelona into a cleaner, better looked- after and healthy city. Agenda 21 The Public Commitment to Sustainability Agenda 21 aims to diagnose, make proposals and build consensus about the main objectives that must be assumed to advance towards a more sus- tainable city. To make that possible requires the maximum involvement of the people of Barcelona. All members of the public and organi- sations that want to can join up with Agenda 21. This involves designing a particular Action Plan that includes the commitments that the person subscribed to the programme takes on. q By the end of 2004, 212 public institutions and entities had signed, and 37 Action plans had been presented. q In order to analyse the progress achieved in each objective of Agenda 21, a second report has been published of Indicadors 21. Its text can be read at www.bcn.es/agenda21. q As instruments to publicise Agenda 21 and education for sustainability, new guides to Environmental Education and new Agenda 21 documents have been published, all of them free. This year, moreover, the guides for the eco-audit of educational centres have been published. School Agenda 21 This is an environmental educational pro- gramme aimed at the school community in the city. The aim is for each school to produce their own School Agenda 21 as an educational project, with civic participation and involvement. The City Council helps schools to develop this pro- gramme offering information and assessment services, as well as economic support. q At the beginning of the 2004-2005 school year, 149 centres had subscribed, 111 state schools and 38 private and state-subsidised private schools. q Among a variety of questions, the pro- gramme features biodiversity, water and energy, the school vegetable and flower garden, noise, mobility, waste and the environmental quality of the school. Sustainable Barcelona Resource Centre This centre provides information about the resources that the public have within their reach to make their commitment to the envi- ronment effective. It has an information point about Agenda 21 and about the Barcelona Energy Agency. It also provides training activities, assessment for teachers, a docu- mentation centre and a permanent exhibition about the functioning of the city, among other services. q 14,015 people visited the centre in 2004. q It received 6,726 calls from the public asking for information. q There were 2,329 individual visits. q The centre played host to courses, confe- rences and seminars attended by 3,418 people. “How does Barcelona work?” Programme of School Activities about the Environment Its aim is to involve schoolchildren in the com- mitment to sustainability. q During the 2003-2004 school year, 12,174 children took part in the programme. q The poetry competition The sound and the silence saw 1,437 girls and boys take part. The Reciclet activity reached 3,093 infant and first and second year primary school children, whereas Reciclus involved 2,806 pupils from higher level courses. Communication Citizens are the target and the final users of the majority of the initiatives for impro- ving Barcelona that the Sector undertakes. For this reason, training the public in matters of sustainability, ecology, public– spiritedness and cleaning is fundamental. The City Council must guarantee the best services but it needs the cooperation of the people for them to be really effective. On these lines, the Sector makes every effort in setting up communication campaigns. Public-spiritedness Campaign In 2004 the City Council set up the Plan for the Promotion of Public-spiritedness, with the aim of improving the conditions and quality of life in the city. The sector has been responsible for running the actions relating to cleaning and noise and their corresponding communication activities: q It has carried out a communication cam- paign on television, radio, the press, hoardings and banners, with the main messages encouraging the use of litterbins, containers and the collection service of old furniture, as regards cleaning. In terms of the fight for a reduction in noise, stress has been 76 english made on motorbikes, leisure areas and venues and respectful neighbours. q A collection of practical guides for public-spiritedness have been published with the aim of bringing to the public a series of standards of behaviour that will act to regulate how we live alongside each other. Cleaning and selective waste collection q Stress has been laid on communication regarding the establishment of or- ganic collection areas, both the new ones and those already in existence. The campaign has focused on informing peo- ple of the correct way to separate the different fractions of rubbish at home, and how and where the organic waste should be deposited in the street. A team of environmental promoters visited the over 200,000 homes that have organic collec- tion service, informing the public and distributing several materials: leaflets, fridge magnets, orange waste bags, etc. q To promote the use of the 010 municipal telephone line to request the free home collection of old furniture and junk, 460,000 posters have been distributed and placed in the doorways of blocks of flats. A sticker has also been published that informs people that they can use this same service to request the collection of furniture abandoned in the streets. q In some areas of the city a campaign has been undertaken to remind people of the correct use of the containers, with the request to leave the rubbish bags in- side them and not outside on the floor. q An agreement has been signed with the Traders Association of the Gothic Quarter Barna Centre to work further on cleaning away the paintings and graffiti in the area. Other action taken q To celebrate the 75th anniversary of the Magic Fountain, in October a communi- cation initiative took place, inviting the public to visit the inside of the fountain and take part in the shows. During the visits, informative leaflets about the his- tory of this symbolic monument were han- ded out. q The BCNeta! web page has been updated and now includes, among other improve- ments, adaptation for use by people with a visual disability. q The Sector has issued an informative DVD about the rainwater deposits of Barcelona. q It has set up informative initiatives about the works undertaken by the Sector. Among others, it has published leaflets informing residents affected by pavement and sewage system works carried out in their districts. q It also publishes the on-line newsletter Torrent de l’Olla 218 (internal bulletin of the Sector). Civic Pact The Civic Pact for a Clean and Sustainable Barcelona is a space of consensus and dia- logue in which the City Council, organisa- tions, associations, professional associations and guilds jointly seek out solutions for improving the quality of the urban environ- ment. This debating forum was set up four years ago and since then the number of sig- natories to the commitment has continually increased, with more than 250 to date. The Civic Pact materialises the shared commit- ment of the Local Authority and the public to guarantee the correct functioning of the cleaning and selective waste collection servi- ce in Barcelona. The City Council’s commitment q Regularly informing people of the improve- ments offered by the new cleaning and selective waste collection services. q Guaranteeing the quality of the cleaning services, as well as complying with the selective waste collection times. q Freely distributing personalised rubbish bins to make the job of selective collection easier for shops, offices and restaurants. q Promoting the reduction of waste at its origin and taking advantage of reusable materials. q Giving support to all the initiatives, public or private, addressed to seeking solutions for improving the selective collection of commercial establishments. q Boosting communication programmes to inform, make aware and promote public participation. q Considering the existing occupational and social insertion companies for developing selective collection systems. q Promoting educational activities relating to cleaning and recycling. q Adapting municipal regulations to the new services. q Encouraging the participation of residents’ and civic entities in taking up the Civic Pact. q Defining indicators for assessing the fulfil- ment of the objectives of selective collec- tion. q Providing the maximum facilities to the people of Barcelona for the fulfilment of their civic duties in terms of cleaning and selective collection of rubbish. The signatories’ commitment q Contributing actively to improving cleaning in the city. q Using selective waste collection systems efficiently. q Cooperating in the task of informing and making people aware of the optimum use of the collection procedures. q Contributing to the fulfilment of the muni- cipal regulations relating to cleaning and waste collection. q Formalising their participation in the Civic Pact and contributing to the maintenance and fulfilment of the commitments it represents. q Correctly using the network of Green Points in the city q