M 04 Memòria 2004 Sector de Serveis Personals Serveis Personals Memòria 2004 Presentació Aquesta memòria del Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona dels anys 2003 i 2004 ofe- reix una visió detallada del conjunt de polítiques municipals adreçades a l’atenció a les persones, impul- sades des dels diversos àmbits del Sector a la nostra ciutat. Precisament l’any 2004 va fer vint-i-cinc anys de la constitució dels ajuntaments democràtics, i per tant també vint-i-cinc anys de la creació dels Serveis Personals a l’Ajuntament de Barcelona. Durant aquest període la ciutat ha fet un canvi extraordinari en tots els sentits, i la Barcelona de 1979 té poc a veure amb l’actual. El Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona ha participat activament en aquesta acció transformadora de la ciutat, centralitzant el conjunt de polítiques municipals de caràcter social que afecten de manera més directa el benestar de la ciutadania. El que més impressiona quan es repassa aquesta memòria és l’enorme desenvolupament que s’ha produït dels serveis d’atenció a les persones al llarg d’aquests anys, en una àrea en la qual les competències muni- cipals són més aviat limitades. Aquest Ajuntament va apostar des d’un principi per donar resposta a unes necessitats que considerava de primer ordre i que exigien l’impuls d’un conjunt de polítiques adreçades a les persones. Aquest esforç es va fer des d’una perspectiva progressista i innovadora, buscant fórmules que permetessin reduir les desigualtats socials, afavorir la igualtat d’oportunitats i garantir la cohesió social. Alguns exemples que ajuden a visualitzar clarament aquest esforç són el creixement dels serveis d’atenció domiciliària per a la gent gran o el d’escoles bressol; la creació de nous serveis d’atenció a la dona o l’evolu- ció del pla de biblioteques. D’altra banda, és necessari emmarcar l’acció municipal durant aquests vint-i-cinc anys en el context de creixement econòmic i de desenvolupament de l’estat de benestar que ha tingut lloc al nostre país a partir de la dècada dels anys vuitanta. Aquest procés ha suposat un increment important de les oportunitats indi- viduals i dels mecanismes de protecció social que en definitiva ha derivat en un augment notable del nivell de benestar i de la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania. Però paral·lelament a aquest procés de creixement també està augmentant la complexitat social vinculada en part al procés de globalització, de la qual deriven noves oportunitats però també alguns riscs i noves formes de desigualtat social. Aquest procés està tenint lloc i es visualitza bàsicament a les ciutats, fet que s’ha traduït en un augment de la pressió que reben els governs municipals per donar respostes locals a fenòmens globals que generen necessitats i demandes cada vegada més diverses i complexes. Aquesta situació ha portat els governs locals a demanar un augment dels recursos i es competències necessà- ries per poder fer front a les noves realitats. Ara ens trobem en un context polític favorable que facilita els pac- tes i la col·laboració entre les diferents administracions, tal com ha quedat demostrat, entre altres exemples més puntuals, amb l’aprovació definitiva de la llargament esperada i desitjada Carta Municipal de Barcelona. Malgrat tot, és important que tinguem molt present que gran part de les polítiques que més poden influir en els factors estructurals que incideixen en el benestar de les persones depenen i continuaran depenent majoritàriament d’altres administracions. Dit això, aquest ajuntament vol seguir demostrant la seva volun- tat de cooperació, assumint les seves responsabilitats i, si convé, incrementant-les per tal de garantir la implantació de polítiques que permetin millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes i afa- vorir la cohesió social de la ciutat. Creiem que de la lectura d’aquesta memòria es desprèn l’esforç del Sector de Serveis Personals per donar resposta als nous reptes que planteja la societat actual i que ens obliga a ser més creatius en la definició de les nostres polítiques. Un exemple d’això és l’esforç que estem fent en aquells serveis com el d’Atenció a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER), o en la mediació intercultural, que ens han de permetre gestionar la creixent diversitat de la població garantint la necessària cohesió social, no només de la ciutat en general, sinó de cada barri en particular. També volem destacar l’aposta decidida del sector per aprofundir en el treball en xarxa, tant dins del mateix sector i amb la resta de departaments municipals, com en la col·laboració amb el conjunt d’actors socials de la ciutat a fi d’assolir uns objectius globals compartits, conscients que la ciutat de les persones l’hem de construir cada dia entre tots i totes, sense excepcions. Finalment, i amb vista als propers vint-i-cinc anys, és important que paral·lelament a la tasca del dia a dia, que és molta, dediquem part dels nostres esforços a imaginar-nos la Barcelona de 2020. Només si som capaços d’anticipar-nos al futur a partir de l’anàlisi dels processos de transformació social de la ciutat, podrem convertir els reptes en oportunitats i desenvolupar avui les polítiques necessàries per garantir que la Barcelona del futur sigui més creativa, autònoma, solidària i cívica. Joan Clos, alcalde de Barcelona Ferran Mascarell, president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social pàg. 7 pàg. 13 pàg. 19 pàg. 43 pàg. 51 pàg. 71 pàg. 81 pàg. 95 pàg. 111 pàg. 121 pàg. 127 pàg. 131 pàg. 137 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Informe de gestió Organització del Sector de Serveis Personals Educació Salut pública Benestar social Serveis per a persones amb discapacitat Cultura Esports Joventut Dona Drets civils Centres cívics Participació social Sumari Informe de gestió 8Aquesta memòria de gestió tècnica vol donar llum i arguments al treball ingent de molts equips de persones que orienten tot el seu saber, capacitat i esforç a l’atenció, des de la vessant més social i afectiva, a les persones que viuen i conviuen a la nostra ciutat durant el període 2003 i 2004, que en clau política ve marcat per la finalització d’un mandat i l’inici d’un de nou, i pel desenvolupament de la gran aposta de la ciutat: el Fòrum de les Cultures. Certament, el Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 ha esdevingut la gran cita internacional amb la cultura i el diàleg entre els pobles del món com a eix vertebrador, i amb la ciutadania com a veritable protagonista. En aquesta memòria de gestió trobareu exemples concrets de com aquest esdeveniment ha estat participat en intensitats diverses des de tots i cadascun dels serveis dels diferents àmbits del nostre sector. La conducció del Sector en aquest període crític de canvi ha anat de la mà del gerent Eduard Spagnolo i de la Torre, al qual hem de reconèixer i agrair, ja des d’aquestes primeres línies, un treball extraordinari i enriquidor que ha permès abordar amb rigor i garanties els nous reptes de futur establerts al Pacte de Govern i traduïts en fets concrets al Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2004-07. A començament de 2004 em vaig fer càrrec d’aquesta gerència amb els objectius clars d’enfortir l’organització per assolir els nous reptes del Sector descrits al PAM, comandar el conjunt de transformacions i modernitzacions previstes a la Carta Municipal, vetllar en tot moment pel posicionament correcte de l’estructura municipal respecte a les altres administracions públiques responsables, i, finalment, consolidar la coordinació i la coresponsabilització entre els equips del territori i els de les unitats centralitzades per fer del Sector una eina molt més visible i poderosa del que fins aleshores havia estat. En aquest sentit, la Carta Municipal és la llei que orienta l’organització municipal vers la universalització dels serveis i les prestacions socials bàsiques, en perspectiva de proximitat, on els serveis socials d’atenció primària i especialitzada prenen una rellevància cabdal ja que emergeixen com el quart pilar del benestar. Posicionar els serveis socials en relació amb la nova complexitat social (fragilitat, dependència i discapacitat de la població sobreenvellida; noves estructures familiars; nova diversitat cultural a les nostres comunitats fruit del fenomen de la immigració) ha estat una línia de treball important d’aquest Sector durant aquest període de temps. En tan sols tres anys, aquests elements —que començàvem definint com a emergents— han passat a ser clau en la gestió del dia a dia de molts dels nostres serveis. Fent palesa la transversalitat que ha caracteritzat sempre el nostre sector, hem treballat per posar en comú els actius del conjunt dels nostres àmbits d’actuació (Educació, Esports, Cultura, Salut, etc.) i per lluitar plegats contra tots els elements de risc presents a l’estratègia prioritària de la inclusió social. La complexitat organitzativa del Sector dels Serveis Personals —amb direccions, instituts (Cultura, Educació, Persones amb Discapacitat), la participació en agències (Biblioteques, Salut Pública)— ens fa 9possible abordar el conjunt de competències que ens són pròpies. Voldria destacar com a impuls en la modernització de la nostra organització durant aquest període diversos elements: la constitució i posada en marxa del Consorci d’Educació; la creació de la Direcció de Benestar Social, aglutinadora de la direcció i gestió dels serveis socials d’atenció primària i especialitzada amb competències traspassades al municipi, així com els serveis de promoció social i de desenvolupament comunitari, per mirar de conduir la futura constitució del Consorci de Serveis Socials definit a la Carta Municipal; la ubicació de la Direcció de Drets Civils dins del Sector de Serveis Personals, i la reordenació dels serveis de recerca i anàlisi prospectiva cap als serveis finalistes per mirar de reforçar la línia d’investigació i les metodologies d’anàlisi de la realitat des de cada àmbit del Sector, i així planificar amb prou garanties tot consolidant una petita unitat de treball, el nou Departament de Recerca i Coneixement, que vetllarà per la coordinació dels projectes d’investigació i per la seva producció compartida per fer que el coneixement esdevingui l’element fonamental en l’arquitectura del Sector que tots esperem. Finalment, només destacar que l’any 2004 es va enfortir l’eix singularitzat de treball al voltant dels centres cívics de la ciutat seguint el procés establert els anys 2002 i 2003 al voltant dels plans directors de centre, amb la finalitat de visibilitzar més l’acció i l’impacte de les seves activitats des d’una lògica de xarxa, i impulsar aquesta tipologia d’equipament com un veritable aparador al territori de les polítiques municipals de proximitat. Tot seguit destacaré i comentaré de forma breu i sintètica alguns aspectes de la gestió des de cadascun dels àmbits del Sector que considero més rellevants i referencials en la nostra trajectòria al llarg d’aquests dos anys. Obrim amb l’àmbit de la Cultura, que a través del Fòrum (de maig a setembre de 2004) ha vist redimensionada la seva intervenció a la ciutat amb una projecció europea extraordinària en tots els eixos de l’activitat: museus, exposicions, música i arts escèniques, festes i tradicions, foment de la lectura i la literatura, el cinema, les ciències, etc. En la línia d’impuls al desenvolupament del Pla estratègic dels sectors culturals de la ciutat, el 2004 han estat declarats Museus d’Interès Nacional el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona; i s’ha reobert el Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb la inauguració de les sales que el completen. Destaquem que l’any 2004 Barcelona va ser Capital del Cinema Europeu (10-12 de desembre), i es va fer el lliurament dels XVII Premis de Cinema Europeu, organitzats per l’European Film Academy, que ha fet de Barcelona una ciutat més visible i atractiva; això s’ha traduït en un increment anual del 30% en les produccions cinematogràfiques gestionades des de Barcelona Plató Film Comission. Destacarem aquí dos aspectes clau per entendre l’extraordinària actuació des de l’àmbit de l’Educació a la nostra ciutat, que va més enllà de la gestió de les 86 escoles municipals, amb 1.258 professionals i 14.461 alumnes: un aspecte fonamental és l’impuls als primers passos i al correcte funcionament del Consorci 10 d’Educació (competències, traspassos de recursos i responsabilitats, nous escenaris de coordinació, etc.); i un altre aspecte clau és l’aposta decidida per l’oferta escolar pública en el primer cicle de l’educació infantil (0 a 3 anys), l’escola bressol de qualitat, que en aquest període ha suposat posar en funcionament tres centres nous (209 places noves) fruit d’un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Des de la perspectiva de la Salut pública, volem destacar tres aspectes clau: des de 2004 el cribratge del càncer de mama, iniciat l’any 2001, ja cobreix tota la ciutat, i 31 ABS han citat més de 85.000 dones; el Pla de vacunació continuada està contribuint a la pràctica eliminació del xarampió, la rubèola i la malaltia invasiva per Haemophilus Influenzae tipus B a la ciutat; i, finalment, cal destacar que la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències està consolidada pel que fa a la seva capacitat assistencial i la qualitat de servei (centres d’atenció i seguiment, i tractament de persones amb dependència de l’alcohol). En l’àmbit dels Esports, destaquem que l’any 2003 es va concloure el procés d’elaboració del Pla estratègic de l’esport de Barcelona, iniciat l’any 2000, amb més de 600 propostes de millora i innovació provinents del conjunt d’actors (públics, privats i associacions) de la ciutat. Durant tot el 2004 s’ha treballat per dissenyar les bases del futur Institut Barcelona Esports. Entre la gestió esportiva cal remarcar que dels 121 centres esportius públics multiequipaments (complexos esportius o poliesportius) gestionats a través d’empreses especialitzades de què disposa la ciutat, 5 centres ja tenen més de 10.000 abonats. Des de l’àmbit de Benestar social, i en el camí configurat per aprovar i posar en marxa el futur Pla municipal per a la inclusió social, caldria destacar el nou model que representa el Servei d’Atenció Social Domiciliària posat en marxa l’any 2004, amb un increment pressupostari molt destacable (un augment efectiu del 7,3% en les hores facturades de treballadores familiars entre 2003 i 2004). En aquest mateix apartat destacaré l’augment d’un 19% del servei de teleassistència, capaç de gestionar fins a un 168% més d’avisos a l’operador. Dintre de l’acció per a la Inclusió social —des d’on destaquem l’augment significatiu del 8,4% de les persones beneficiàries de la renda mínima d’inserció—, hem augmentat en un 43% els contractes signats des del Servei de Suport per a l’Accés a l’Habitatge. El 2003, amb motiu de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, es van organitzar un seguit d’activitats destinades a mostrar la dinàmica quotidiana de treball i les noves iniciatives, entre les quals destacava l’exposició “Barcelona, ciutat per a totes les persones”. Més enllà del seguiment del Pla municipal d’accessibilitat 1997-2006, des del Grup de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat, el Servei Públic de Transport Especial Adaptat per a persones amb mobilitat 11 reduïda greu (de l’Entitat Metropolitana del Transport i l’Institut Municipal de Persones Discapacitades) ha vist augmentar el nombre de viatges en un 19% (entre esporàdics i fixos) a causa de l’esforç d’universalització i extensió del servei, l’augment de l’abast territorial del servei (primera corona de l’Àrea Metropolitana), i l’increment de les persones grans amb certificat de discapacitat usuàries del servei. Des dels serveis d’acollida i integració a les persones nouvingudes al nostre país, l’acció del Servei de Mediació Intercultural de caire comunitari (iniciat l’any 2002) va adquirint la dimensió que li correspon, i s’ha incrementat en el període 2003-04 en prop d’un 58%, tot i l’increment moderat d’usuaris i usuàries atesos des del Servei d’Atenció a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER) (un 7% en el període 2003-04, que en el període 2002-03 havia estat de prop del 90%). En clau de Drets civils, el període 2003-04 ha significat la consolidació dels serveis de l’Oficina per la No-Discriminació, on destaquem que l’activitat del Servei de Mediació i Assessorament Jurídic va créixer un 17,7% significatiu. Aquest inici de mandat ha estat especialment rellevant en l’àmbit de Joventut, atès que s’ha dut a terme la redefinició i l’actualització del Pla jove de Barcelona, pla director de les polítiques municipals de joventut que el febrer de 2004 es va tancar oficialment per iniciar la fase de participació en un sentit ampli i obert. També destaquem que durant l’any 2004, amb la Diputació de Barcelona, es va dur a terme l’organització a Barcelona de la trobada anual de l’Observatori Europeu de la Joventut (EYO). En l’àmbit de les Dones volem destacar l’impuls a noves fórmules per abordar l’atenció a les necessitats d’informació i assessorament de les dones de la ciutat, des de la proximitat, a través dels Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD). En el camí de constitució de la xarxa de ciutat, amb un centre per districte, s’han posat en marxa dos nous PIAD (sis en total). Aquest informe de gestió vol ser una pinzellada que destaqui, des d’un sentit positiu i exigent, els elements més significatius en la gestió d’un conjunt important de serveis i programes públics que, si bé són de naturalesa molt diversa, estan molt vinculats entre ells. A continuació trobareu molta informació que us servirà per saber més de la nostra acció al territori, que en ocasions han donat els bons resultats esperats i que en d’altres no ha estat així. El balanç final d’aquest dos anys que ara revisem és extraordinàriament positiu, en termes d’eficàcia, qualitat, innovació i impacte. Però no voldria acabar aquest informe sense agrair a totes les persones de la nostra organització i als nostres col·laboradors i col·laboradores més propers el treball incansable que ha permès assolir els reptes i objectius que ens havíem marcat. M. Glòria Figuerola i Anguera, gerent del Sector de Serveis Personals 1 Organització del Sector de Serveis Personals Recursos humans Despeses i inversions Cooperació i suport a les entitats ORGANITZACIÓ DEL SECTOR DE SERVEIS PERSONALS El Sector de Serveis Personals és l’organització tècnica municipal per a la planificació, la gestió i el control del conjunt de programes i serveis adreçats a les persones en el marc de les polítiques públiques descrites al Programa d’Actuació Municipal i promogudes per la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Així, el Sector de Serveis Personals aglutina àmbits temàtics de gestió de serveis i prestacions tan rellevants per a les persones com el de la salut pública, l’educació, els serveis socials, la cultura, l’esport i els drets civils, i d’àmbits d’actuació directa sobre col·lectius especialment sensibles o més vulnerables com el de la gent gran, la infància, les persones amb discapacitat, les dones, els joves i les persones immigrades nouvingudes. Per desplegar amb més eficàcia i eficiència aquesta important complexitat en la gestió, el Sector de Serveis Personals ha trobat per a cada àmbit una estructura organitzativa singular entre direccions, instituts, consorcis i agències que gestionen el conjunt de les seves competències municipals. Direccions: • Direcció de Benestar Social (atenció social primària i especialitzada, i promoció social) • Direcció d’Esports • Direcció de Dona i Drets Civils • Direcció de Joventut Instituts: • Institut Municipal de Cultura de Barcelona • Institut Municipal d’Educació de Barcelona (en procés d’esdevenir consorci) • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Consorci: • Consorci de Biblioteques de Barcelona Agències: • Agència de Salut Pública de Barcelona Serà a partir de 2005 que s’aprofundirà en la definició dels nous consorcis (el de Serveis Socials) i instituts (com el d’Esports), i en la transformació a entitats públiques empresarials (Cultura, Esports). La direcció del Sector, més enllà de donar suport a les direccions de cada àmbit per garantir l’assoliment dels compromisos polítics generals i el seu impacte al territori, vetlla pel desenvolupament correcte de processos transversals entre tots els àmbits, que redimensioni el conjunt de serveis per fer-los més propers, més accessibles, més integrals i més entenedors per a la ciutadania. Per reforçar aquest paper de suport efectiu a les direccions de cada àmbit d’actuació, la gerència del Sector disposa d’equips especialitzats en administració econòmica, comunicació corporativa, participació social, recerca i coneixement, assessorament jurídic i legal, i en gestió d’infraestructures. L’instrumental tècnic del qual es dota el Sector per preparar l’organització per a l’assoliment d’aquests objectius està descrit al Procés de Millora Organitzativa, definit i consensuat per la Direcció l’any 2004, en el qual es concreta el conjunt d’instruments tècnics que caldrà establir i amb els quals caldrà avançar durant el mandat a fi de millorar en la planificació, la gestió, la coordinació i la presa de decisions (actualitzar el Catàleg de Serveis i el Quadre de Comandament, elaborar el Pla d’Equipaments de Barcelona 2005-15, reformular i millorar l’actual model de subvencions 14 15 municipals, i enfortir la Taula de Coordinació Territorial amb els districtes, entre altres temes estratègics). RECURSOS HUMANS L’equip humà que integra el Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona està compost pels professionals que treballen en els diferents serveis de les direccions, els instituts i els Serveis Personals dels deu districtes de la ciutat. Al final de l’any 2004 el conjunt total de la plantilla de personal del Sector estava integrat per 3.302 persones, un 1,7% més que l’any 2003, que eren 3.247 (taules 1 a 6). El 2003 la plantilla estava integrada per 851 persones, que representa una disminució del 22,09%. Aquesta disminució es deu majoritàriament al fet que el personal subaltern assignat a les escoles dels districtes ha passat a l’Institut Municipal d’Educació. Taula 1. Plantilla del Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2003-2004 Persones a Persones a 31.12.2003 31.12.2004 Variació Representació política 37 35 – 2 Gerència1 93 80 – 13 Direcció de Benestar Social 95 97 2 Direcció de Dona i Drets Civils2 2 25 23 Direcció d’Esports 29 26 – 3 Direcció de Joventut 4 5 1 Direcció de Participació 12 10 – 2 Subtotal 272 278 6 Institut de Cultura de Barcelona 470 499 29 Institut Municipal d’Educació 1.581 1.788 207 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona 73 74 1 Subtotal 2.124 2.361 237 Districtes 851 663 – 188 TOTAL 3.247 3.302 55 1 Inclou Administració, Personal, Secretaria Jurídica, Recerca i Coneixement, Consergeria, Suport obligatori a escoles i Suport a museus. 2 L’any 2003 la Direcció de Dona i Drets Civils no estava integrada en el Sector de Serveis Personals, hi havia dues persones assignades des de Benestar Social. Taula 2. Personal de les direccions, la Gerència i les regidories. Barcelona, 2004 Persones a 31.12.2004 Personal tècnic superior 71 Personal tècnic mitjà 72 Personal administratiu 23 Personal tècnic auxiliar 10 Personal auxiliar administratiu i pràctic 25 Comeses especials i personal d’oficis 5 Guàrdia urbana i SPEIS 27 Personal subaltern 4 Càrrecs electes i designats 23 TOTAL PLANTILLA 278 SPEIS: Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. Taula 3. Personal de les direccions, la Gerència i les regidories, segons l'edat i el sexe. Barcelona, 2004 Edat Homes Dones Total De 18 a 25 anys 1 0 1 De 26 a 30 anys 2 5 7 De 31 a 35 anys 3 6 9 De 36 a 40 anys 10 31 41 De 41 a 45 anys 16 50 66 De 46 a 50 anys 15 33 48 De 51 a 55 anys 23 26 49 De 56 a 60 anys 17 18 35 De 61 a 65 anys 11 11 22 TOTAL 98 180 278 Dades a 31 de desembre 2004. 16 Taula 4. Personal del Sector de Serveis Personals als districtes. Barcelona, 2004 Districtes Persones a 31.12.2004 Ciutat Vella 83 Eixample 60 Sants-Montjuïc 82 Les Corts 31 Sarrià – Sant Gervasi 31 Gràcia 41 Horta-Guinardó 87 Nou Barris 83 Sant Andreu 72 Sant Martí 93 TOTAL 663 Taula 5. Personal del Sector de Serveis Personals als districtes per categories laborals. Barcelona, 2004 Persones a 31.12.2004 Personal tècnic superior 58 Personal tècnic mitjà 352 Personal administratiu 16 Personal tècnic auxiliar 26 Personal auxiliar administratiu i pràctic 59 Comeses especials i personal d’oficis 30 Guàrdia urbana i SPEIS 3 Personal subaltern 68 Sense classificar 51 TOTAL 663 SPEIS: Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. Taula 6. Personal del Sector de Serveis Personals als districtes per edat i sexe. Barcelona, 2004 Edat Homes Dones Total De 18 a 25 anys 7 0 7 De 26 a 30 anys 45 2 47 De 31 a 35 anys 47 6 53 De 36 a 40 anys 103 23 126 De 41 a 45 anys 79 24 103 De 46 a 50 anys 82 30 112 De 51 a 55 anys 58 15 73 De 56 a 60 anys 72 25 97 De 61 a 65 anys 34 9 43 De 66 a 75 anys 1 1 2 TOTAL 528 135 663 Dades a 31 de desembre de 2004. 11 18 26 33 50 31 6 5 1 3 2 10 16 15 23 17 11 Nombre de persones Homes DonesGrups d’edat 66-75 61-65 55-60 51-55 46-50 41-45 36-40 31-35 26-30 18-25 Plantilla del Sector de Serveis Personals a 31 de desembre. Barcelona, 2004 DESPESES I INVERSIONS Inclou les partides corresponents a les despeses de personal, les despeses corrents i els serveis i les transferències del Sector i els districtes (taula 7). El total de despeses del Sector i els districtes de l’any 2004 ha estat de 284.735.568,50 €, que suposa un increment d’un 6,16% respecte a l’any 2003. No hi consten les inversions imputades a habitatge i urbanisme per part dels districtes, ja que no afecten únicament Serveis Personals (taula 8). COOPERACIÓ I SUPORT A LES ENTITATS Les línies d’actuació municipal de benestar social tenen un dels principals eixos d’actuació en el foment de la cooperació entre l’Ajuntament i les entitats que treballen quotidianament per contribuir a fer una ciutat més igualitària i cohesionada. En aquest sentit, les entitats ciutadanes i les associacions de Barcelona tenen un paper cada cop més important en la cohesió de la ciutat, amb les seves iniciatives de dinamització comunitària, els programes i serveis adreçats a les persones i el seu compromís col·lectiu. La cooperació amb les entitats i el suport per al desenvolupament de les seves activitats d’interès comunitari són les dues línies d’actuació municipal en relació amb el teixit social de la ciutat. La concessió de subvencions per part del Sector de Serveis Personals és una forma efectiva de donar un suport necessari a les entitats socials i cíviques que desenvolupen serveis, programes o projectes d’interès públic, tant globalment a la ciutat com als districtes o barris (taules 9, 10 i 11). La provisió d’aquests recursos econòmics des del Sector de Serveis Personals es destina bàsicament als àmbits següents: • Serveis socials: atenció social i promoció • Educació física i esport • Salut pública • Drets civils Objectius • Donar suport a entitats i grups que treballen en l’àmbit dels serveis a les persones de manera que es potenciïn serveis d’interès general per a la 17 Taula 8. Inversions del Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2004 Sector Districtes Població general Infància, joventut i família Cultura 3.792.554,42 Educació 1.947,52 Habitatge i urbanisme 1.031.859,07 Govern i administració 66.647,00 447.734,88 TOTAL 1.098.506,07 4.242.236,82 Total del Sector i els districtes 5.340.742,89 En euros. Taula 7. Pressupost del Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2004 Despeses (€) Sector Districtes Població general 7.770.762,63 44.106.246,74 Gent gran 7.394.380,81 2.642.390,10 Dones 1.408.419,58 78.535,29 Infància, joventut i família 4.477.814,32 5.924.245,18 Pobresa 5.126.591,18 Immigració, estrangeria i minories 2.216.183,16 176.859,98 Persones amb disminució 3.116.636,12 1.974,91 Esports 4.055.956,33 774.177,15 Cultura 68.448.057,91 4.813.051,20 Educació 78.731.241,39 11.466.690,86 Salut 25.499.299,18 49.110,83 Habitatge i urbanisme 10.777,79 - Govern i administració1 6.446.165,86 TOTAL 214.702.286,26 70.033.282,24 1. No s'hi inclou la despesa en govern i administració dels districtes, ja que no afecta únicament Serveis Personals, si bé una part li seria imputable. Taula 9. Subvencions atorgades pel Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació (%) Subvencions atorgades 439 508 - 13,58 Subvencions atorgades/sol·licitades (%) 52,57 71,24 18,67 Total(€) 1.874.507,57 1.661.168,59 12,84 col·lectivitat complementaris a la intervenció de la xarxa pública i d’iniciativa social. • Promoure una participació ciutadana superior en la dinàmica social mitjançant el foment de l’associacionisme com a element per a la cohesió social. • Promoure les iniciatives del teixit associatiu i la cooperació entre el sector públic i el privat en la prestació de serveis a les persones i en la creació de xarxes de serveis. • Donar suport a les entitats i associacions que presten serveis i desenvolupen una programació estable en l’àmbit dels serveis a les persones. 18 Taula 10. Subvencions atorgades pel Sector de Serveis Personals. Distribució per subsectors. Ajuntament de Barcelona, 2003-2004 Subsector i programes 2003 2004 Drets civils Drets civils 300.506,00 300.620,00 Total 300.506,00 300.620,00 Educació física i esports Esdeveniments esportius d'interès ciutadà 185.916,42 127.496,88 Esport per a col·lectius específics (gent gran) 33.002,72 31.501,20 Persones amb disminució 57.158,00 58.650,00 Promoció esportiva en general 171.474,26 234.287,29 Trofeu Ciutat de Barcelona 157.582,13 215.151,24 Aprèn a nedar 139.763,65 Total 605.133,53 806.850,26 Serveis socials: atenció social i promoció Dones 101.642,00 96.762,95 Gent gran 50.334,00 54.692,10 Infància 100.520,00 102.172,06 Interculturalitat 84.838,66 82.338,66 Joventut 96.215,00 118.428,00 Població general i comunitat 29.726,00 22.537,95 Pobresa i exclusió 103.600,00 103.674,59 Total 566.875,66 580.606,31 Salut pública Prevenció i promoció de la salut en malalties emergents i cròniques 94.595,00 93.631,00 Prevenció, atenció i reinserció en el camp de les toxicomanies 94.058,40 82.800,00 Total 188.653,40 186.431,00 TOTAL 1.661.168,59 1.874.507,57 En euros. Taula 11. Subvencions atorgades pel Sector de Serveis Personals. Distribució percentual per subsectors. Barcelona, 2003-2004 Subsectors % Salut pública 10 Drets civils 16 Esports 43 Serveis socials 31 TOTAL 100 2 Educació Institut d’Educació de Barcelona Acció educativa als centres municipals Manteniment dels centres educatius Formació professional i transició al món del treball Participació Projecte Educatiu de Ciutat Serveis educatius Consorci d’Educació de Barcelona INSTITUT D’EDUCACIÓ DE BARCELONA (IMEB) Les principals actuacions en educació responen als objectius que el Programa d’actuació municipal (PAM) prioritza en l’àmbit de l’educació per al període 2004-07, que són: • Impulsar el funcionament correcte del Consorci d’Educació. • Integrar l’educació en la nova societat del coneixement. • Millorar la distribució de l’oferta educativa i augmentar la proporció de l’ensenyament públic. • Estendre l’oferta escolar pública al primer cicle de l’educació infantil. • Potenciar la relació entre educació i entorn productiu. • Promoure hàbits, valors i capacitats que ajudin a construir una ciutadania basada en el compromís ètic i la solidaritat. • Potenciar l’acolliment i l’atenció a la població escolar nouvinguda. • Millorar el suport als professionals de l’educació. • Promoure la participació de la comunitat educativa com a agent de canvi. • Potenciar i planificar l’oferta cultural i formativa dels deu districtes. ACCIÓ EDUCATIVA ALS CENTRES MUNICIPALS La posada en marxa de tres noves escoles bressol consolida l’oferta municipal d’educació infantil, amb un total de 52 escoles municipals. En total, el curs 2004-2005 l’IMEB compta amb 86 centres docents que atenen un total de 14.461 alumnes i compten amb 1.258 professionals. Les taules 12 i 13 mostren les principals dades relatives als centres educatius municipals. Escola bressol Les escoles bressol imparteixen el primer cicle d’educació infantil, de caràcter no obligatori, adreçat a nens i nenes d’edats entre els quatre mesos i els tres anys. S’ofereixen 3.209 places escolars organitzades en cinc grups, i en alguns casos en sis grups diferenciats d’edat, que contribueixen en gran manera a pal·liar el dèficit educatiu que presenta la ciutat en aquest tram d’edat. Un dels trets que ha caracteritzat l’actuació en el primer cicle d’educació infantil durant el 2004 ha estat l’ampliació de l’oferta de places. Això ha estat possible gràcies a la posada en funcionament de tres escoles bressol noves, fruit del conveni amb el Departament d’Ensenyament, cosa que ha representat en total un augment de 237 places (taula 14). Educació infantil i primària Als centres d’educació infantil i primària municipal (CEIPM) s’imparteixen dues etapes educatives: el segon cicle de l’etapa d’educació infantil (parvulari), en el qual s’escolaritzen les criatures de tres a sis anys, i l’etapa d’educació primària, que atén nens i nenes de sis a dotze anys. Aquesta darrera és la primera etapa de l’ensenyament obligatori. Durant l’any 2004 es va tancar el CEIP Municipal Avillar Chavorros, situat al barri de Can Tunis, de manera que al final de l’any la xarxa de CEIP municipals ha quedat constituïda per tretze escoles ubicades a diferents districtes de la ciutat. El total 20 21 Taula 12. Alumnat matriculat als centres educatius municipals. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Educació infantil de primer cicle (fins a 3 anys) 3.209 2.972 2.790 2.276 Educació infantil de segon cicle i educació primària (de 3 a 12 anys) 2.747 2.781 2.782 2.581 Parvulari (de 3 a 6 anys) 934 941 936 866 Educació primària (de 6 a 12 anys) 1.813 1.840 1.846 1.715 Educació secundària (des dels 12 anys) 3.557 3.442 3.306 2.440 Educació secundària obligatòria (de 12 a 16 anys) 1.098 1.084 990 698 Batxillerat (de 16 a 18 anys) 633 643 638 465 Formació professional (des dels 16 anys) 1.619 1.581 1.543 1.247 Grau mitjà 598 603 623 467 Grau superior 1.092 978 920 780 Especialització i perfeccionament d'audiovisuals 69 Preparació per a les proves d'accés a FP de grau superior 138 134 135 30 Educació especial 230 209 196 132 Educació especial 119 110 109 49 Formació professional adaptada 40 65 87 83 Programes adaptats de garantia social 71 34 Ensenyaments artístics i musicals 2.730 3.000 3.076 3.201 Arts plàstiques 1.136 1.372 1.394 1.378 Arts plàstiques i disseny de grau mitjà 28 25 21 Arts plàstiques i disseny de grau superior 655 493 492 424 Massana permanent 453 573 567 680 Música 1.594 1.556 1.639 1.833 Escoles de música 1.095 1.078 1.062 1.059 Grau mitjà 499 478 477 442 Grau mitjà (Pla 66) 17 Grau superior (Pla 66) 100 315 Ensenyaments vinculats amb la universitat 333 309 314 274 Graduat universitari en Art i disseny 307 281 314 274 Màster de comunicació audiovisual interactiva 26 28 Educació permanent d'adults 1.104 813 689 653 Ensenyaments inicials d'adults 553 411 264 126 Formació instrumental 115 78 Preparació a proves d'accés 71 59 83 49 Programes recreatius de lleure i culturals 365 343 342 400 Altres ensenyaments 551 533 552 482 Programes de garantia social 119 153 185 157 Serveis complementaris d'educació infantil 432 380 367 325 TOTAL 14.461 14.059 13.705 11.765 A més, al curs 2004-2005, l'IESM Bonanova, gestionat per l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, disposa d'una matrícula de 261 alumnes de formació professional. Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Taula 14. Evolució de l’alumnat d’educació infantil de primer cicle. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat d’educació infantil de primer cicle (fins a 3 anys) 3.209 2.972 2.790 2.276 d’alumnat escolaritzat és de 2.747 persones (dades de setembre de 2004), la qual cosa representa un 94,82% d’ocupació (taula 15). Educació secundària La xarxa municipal de centres de secundària inclou nou instituts. Aquests centres ofereixen una àmplia oferta de formació en totes les etapes de l’educació secundària a més d’altres ofertes complementàries. L’oferta comprèn l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional. Es tracta d’una oferta de qualitat que atén 3.557 alumnes en un total de 133 grups. Educació secundària obligatòria Als instituts d’educació secundària, l’alumnat comprès entre els dotze i els setze anys cursa l’educació secundària obligatòria, és a dir, els ensenyaments corresponents a la segona etapa d’ensenyament obligatori. A Barcelona hi ha cinc instituts de titularitat municipal que desenvolupen aquesta etapa educativa, i atenen de forma específica la pluralitat de capacitats, motivacions i interessos de l’alumnat. Es presta especial atenció a l’orientació professional i acadèmica de l’alumnat. Educació secundària postobligatòria Els instituts d’educació secundària imparteixen també ensenyaments postobligatoris, que comprenen les etapes de batxillerat i formació professional. Els instituts municipals ofereixen les modalitats de batxillerat de Ciències de la natura i medi ambient, Humanitats i ciències socials, i Tecnologia. Els centres fomenten la participació de l’alumnat en treballs d’investigació. La formació professional impartida als instituts municipals proporciona la formació polivalent necessària per capacitar l’alumnat per al món laboral. S’ofereix una àmplia oferta professionalitzadora amb 38 grups de cicles formatius de grau superior, 25 cicles formatius de grau mitjà, i 4 cursos de preparació per a les proves d’accés a cicles formatius de grau superior. Per complementar la formació tècnica impartida, el currículum inclou una fase de formació pràctica que es du a terme directament en empreses del sector. Ensenyaments vinculats a la universitat L’oferta inclosa en aquest apartat recull el Graduat en arts i disseny, que imparteix l’Escola Massana i que està vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (taula 16). 22 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Taula 13. Centres educatius municipals. Evolució del nombre de centres per ensenyament. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Educació infantil de primer cicle (fins a 3 anys) 52 49 47 39 Educació infantil de segon cicle i educació primària (de 3 a 12 anys) 13 14 14 13 Educació secundària (des dels 12 anys) 9 9 10 9 Educació especial 4 4 4 3 Ensenyaments artístics 6 6 6 5 Arts plàstiques 2 2 2 1 Música 4 4 4 4 Escoles de música 3 3 3 3 Conservatori de música 1 1 1 1 Educació permanent d'adults 2 2 2 2 TOTAL 86 84 83 71 A més a més, l'Institut d'Assistència Sanitària disposa d'un centre docent de secundària, l'IES M Bonanova. Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 També cal considerar el Màster en comunicació audiovisual interactiva que s’imparteix a l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) com a resultat de la col·laboració amb la Universitat de Barcelona. La durada d’aquest màster és de dos anys. La primera promoció va començar el curs 2003-04, i l’oferta actual és de 26 alumnes (taula 17). Ensenyaments artístics i musicals Ensenyaments artístics En l’apartat dels ensenyaments d’arts plàstiques s’inclouen els impartits per l’Escola d’Art del Treball i per l’Escola Massana. L’oferta educativa d’aquests centres comprèn els estudis de batxillerat en la modalitat d’art i cicles formatius. En el cas de l’Escola d’Art del Treball s’hi imparteix el cicle formatiu de grau mitjà en Decoració ceràmica i el cicle formatiu de grau superior en Joieria artística. L’Escola Massana imparteix vuit cicles formatius de grau superior (Gràfica publicitària, Projectes i direcció d’obres de decoració, Modelisme industrial, Arts aplicades a l’escultura, Il·lustració, Arts aplicades al mur, Art tèxtil i Joieria artística). Cal fer esment també de l’oferta dels cursos de Massana Permanent, adreçats a adquirir i/o millorar el nivell d’especialització. L’oferta d’aquests centres atén 956 alumnes de batxillerat i cicles formatius, i 1.409 alumnes si s’hi inclou l’oferta de Massana Permanent (taula 18). Ensenyaments musicals Conservatori Municipal de Música La missió del Conservatori és oferir ensenyaments musicals als alumnes que per les seves especials aptituds i voluntat vulguin obtenir el Títol Professional de Música, o bé aprofundir en la seva formació. 23 Taula 15. Evolució de l’alumnat d’educació infantil de segon cicle i primària (de 3 a 12 anys). Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat 2.747 2.781 2.782 2.581 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Taula 16. Evolució de l’alumnat del Graduat en arts i disseny. Escola Massana (Universitat Autònoma de Barcelona). Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Barcelona, 2001/02-2004-05 Alumnat 307 370 270 250 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Taula 17. Evolució de l’alumnat d’educació secundària (des dels 12 anys). Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat d’educació secundària 3.557 3.442 3.306 2.440 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Taula 18. Evolució de l’alumnat d’Arts plàstiques a batxillerat i cicles formatius. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat 956 847 690 670 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Finalitzats els processos de tancament de Pla d’estudis de 1966 i el traspàs del grau superior a l’Escola Superior de Música de Catalunya, el centre inicia una nova època com el centre públic de Barcelona responsable dels ensenyaments musicals de grau mitjà. Això comporta el canvi de nom del centre a Conservatori Municipal de Música de Barcelona. L’oferta d’estudis actual comprèn únicament els estudis de grau mitjà que desenvolupa la LOGSE (format per tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun) (taules 19 i 20). Escoles de música Les escoles de música ofereixen a la ciutadania la possibilitat d’accedir a una educació musical pràctica des dels cinc anys. A través de diverses ofertes educatives, el ventall d’instruments i estils musicals s’eixampla progressivament per tal d’adaptar-se a les expectatives dels seus usuaris: • Respectant en tot moment els criteris de qualitat atribuïts a les escoles de música. • Estabilitzant el nombre d’agrupacions, a fi que això permeti una pràctica instrumental de grup que faci revertir també a la resta de la ciutadania els beneficis de comptar amb escoles de música municipals (taula 21). Educació especial L’any 2004 ha estat el primer del servei d’educació especial, on s’aglutinen les actuacions generals transversals que recauen en la xarxa dels quatre centres municipals, així com també la centralització de les actuacions adreçades a diferents centres municipals de diverses etapes educatives (primera etapa d’educació infantil o EBM, educació infantil i primària, i educació secundària obligatòria) (taula 22). Impuls de l’escola inclusiva Actuacions adreçades a les EBM. Al llarg de l’any 2004 (cursos 2003-04 i 2004-05) s’ha continuat el treball d’atenció sistemàtica a les criatures discapacitades i amb necessitats educatives especials (NEE) o amb aquelles que en algun moment de la seva escolarització plantegen problemes que preocupen els professionals de l’educació o les famílies. Des de l’IMEB s’ha dut a terme l’observació i l’orientació de 89 criatures. Professionals del CEEM Vil·la Joana han atès regularment un cop a la setmana, i directament a l’escola, 26 criatures d’EBM. Professionals del CEEM Pont del Dragó han fet el seguiment de l’ús de materials afavoridors de l’autonomia en 34 criatures de mobilitat reduïda d’aquesta etapa educativa. Actuacions adreçades als CEIPM i als IESM Amb l’objectiu l’impulsar nivells d’inclusió superiors de l’alumnat amb necessitats especials durant l’escolaritat obligatòria, s’han potenciat dues grans línies de treball de tipus qualitatiu. D’una banda, la constitució de comissions de seguiment i valoració regulars a l’interior d’alguns centres en els quals estan escolaritzats un nombre substancialment important d’alumnat amb aquestes característiques o bé alumnat de complexitat especial. S’han posat en marxa comissions als CEIP municipals Pau Vila i Tres Pins, i als IES municipals Serrat i Bonastre i Zafra. D’altra banda, s’ha dotat recursos humans de suport complementari per atendre cinc alumnes de CEIP municipal, i també s’ha gestionat que nens de CEIPM rebessin atenció especialitzada per part de professionals del CEEM Pont del Dragó (tres infants) i Vil·la Joana (quatre infants). 24 Taula 19. Evolució de la plantilla del Conservatori Municipal de Música. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Professorat 76 78 86 98 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Taula 20. Evolució de l’alumnat del Conservatori Municipal de Música. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat del Pla de 1966 0 100 332 Alumnat de grau mitjà 499 478 477 442 TOTAL 499 478 577 774 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Actuacions principals Centre d’Educació Especial Municipal La Ginesta • Participació en el projecte de biblioteca BIBES. • Cerca dels perfils professionals més idonis per al centre i, en concret, per als interinatges de suplències. • Anàlisi de necessitats, adquisició i dotació dels equipament informàtics necessaris amb la finalitat de substituir els equipaments obsolets procedents de la Diputació. • Regulació de la col·laboració entre la Diputació i l’IMEB pel que fa al servei de temps de migdia. Centre d’Educació Especial Municipal Vil·la Joana • Consolidació de l’estructura organitzativa i de funcionament del centre concretada en tres serveis. • Millora de les instal·lacions amb la finalitat d’atendre les noves demandes d’atenció a criatures més petites al centre de dia. • Continuïtat d’experiències conjuntes amb alumnat ordinari d’un CEIPM proper a la seu provisional actual. • Avenç en les línies definitòries del centre mitjançant l’elaboració de nous documents de consens. Centre Municipal Pont del Dragó • Millora de la qualitat. • Reorganització dels processos administratius interns. • Desenvolupament del projecte curricular de centre. • Col·laboració amb entitats públiques i privades. • Continuïtat de la cessió de la gestió dels gots reutilitzables del Districte de Sant Andreu (Agenda 21). • El centre ha prestat suport a la xarxa de centres municipals en matèria d’assessorament a l’alumnat amb necessitats motòriques específiques. Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix • Incorporació del suport del psicòleg clínic del CEEM Vil·la Joana al centre (hi assisteix un dia quinzenalment). • Continuïtat en la col·laboració amb la Fundació Trinijove per al manteniment del Parc Cervantes. • Relacionat amb l’Agenda 21, s’ha creat una nova àrea de compostatge. • S’ha ampliat la participació en el projecte “Recuperem els jardins escolars”, dins del Projecte d’educació en valors de l’Institut d’Educació conjuntament amb l’IESM Rubió i Tudurí. • Visita a les instal·lacions de jardineria de 730 alumnes d’escoles d’educació infantil i primària. Educació de les persones adultes L’oferta educativa adreçada a les persones adultes per a l’adquisició, actualització o ampliació de coneixements i aptituds, i la millora del seu desenvolupament personal i professional, comprèn actuacions d’alfabetització, d’obtenció del certificat de formació instrumental, idiomes (català, castellà i anglès), atenció a la població immigrada (coneixement de l’entorn i de l’idioma) i/o preparació de proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà. 25 Taula 21. Evolució de l’alumnat de les escoles de música municipals. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat 1.095 1.078 1.062 1.059 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Taula 22. Evolució de l’alumnat d’educació especial. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat 230 209 196 132 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 MANTENIMENT DELS CENTRES EDUCATIUS La ciutat disposa d’uns equipaments escolars que cal anar adequant i en els quals és necessari intervenir per tal que puguin respondre a les noves exigències del sistema educatiu. Durant l’exercici 2004 els serveis de manteniment i vigilància dels centres públics d’educació primària de la Generalitat han estat assumits per l’IMEB. Aquests serveis també es presten per al conjunt dels centres públics de titularitat municipal. Per tant, l’Ajuntament, a través dels districtes, en aquest exercici ha gestionat als centres públics d’educació primària de la Generalitat exclusivament les competències obligatòries de neteja, subministraments i lloguer dels edificis (taula 25). FORMACIÓ PROFESSIONAL I TRANSICIÓ AL MÓN DEL TREBALL Les tasques realitzades durant l’any 2004 s’han dirigit a fomentar la relació entre la formació professional i l’entorn productiu, amb l’objectiu de potenciar una formació adequada i compatible amb les necessitats canviants del sistema productiu, i facilitar la transició al món del treball i la plena integració laboral. Observatori de la formació professional i transició al món del treball a Barcelona El Consell de la Formació Professional de Barcelona, conscient de la importància de l’educació, la innovació i la participació per mitjà de la professionalització dels joves, ha impulsat 26 Taula 23. Evolució de l’alumnat d’educació permanent d’adults. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05 Alumnat 1.104 813 689 653 Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002 Cal destacar que des del mes de maig de 2004, el Departament d’Educació ha assumit les competències i les funcions en matèria de formació de persones adultes que tenia atribuïdes anteriorment el Departament de Benestar i Família, així com els recursos humans i materials directament o indirectament afectats. Les funcions i l’estructura de la Direcció General de Formació d’Adults passa a denominar-se Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent, en la qual s’integra la Direcció General de Formació d’Adults (taula 23). Alumnat en pràctiques als centres i serveis educatius de l’Institut Municipal d’Educació És voluntat de l’Institut Municipal d’Educació oferir a les universitats i altres institucions educatives de la ciutat la possibilitat que els estudiants desenvolupin les pràctiques en els centres i serveis educatius municipals. La finalitat de les pràctiques és enllaçar els continguts teòrics amb la pràctica docent, és a dir, posar en contacte l’alumnat amb el món laboral. L’any 2004 s’han establert convenis per fer pràctiques amb les institucions següents (taula 24): • Universitat Oberta de Catalunya (UOC) • Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) • Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) • Escola Universitària de Ciències de la Salut de Manresa (EUCS-FUB) • Universitat Internacional de Catalunya (UIC) un procés de treball a través d’un observatori permanent de la formació professional i de la transició al món del treball. Aquesta observació permanent serveix per posar sobre la taula aspectes com ara les necessitats formatives que es detecten a la regió metropolitana, la valoració que fan les empreses de la formació professional, la relació entre les competències que ha d’adquirir l’alumnat de formació professional i les seves estades en pràctiques a les empreses, i també la situació de l’alumnat un cop acabats els estudis. Dispositiu d’inserció Aquest servei té l’objectiu de donar resposta a les ofertes de treball que sorgeixen a les empreses associades al Consell, i a la vegada dóna la possibilitat, al jovent que ha participat en accions de formació a través dels diferents actors que formen part del Consell de la Formació Professional de Barcelona, d’accedir a les demandes de treball que sorgeixen de les empreses associades al Consell. Formació del professorat a les empreses El Consell de la Formació Professional de Barcelona impulsa un procés de reciclatge del professorat de formació professional per mitjà d’estades a empreses associades al Consell. La finalitat d’aquest servei és facilitar al professorat la possibilitat de realitzar la tasca docent d’acord amb les noves tecnologies que actualment desenvolupen les empreses, i que això els ajudi a conèixer la situació real del món empresarial actual. Transició escola-empresa a través de les pràctiques a les empreses La secretaria del Consell de la Formació Professional de Barcelona s’adreça a les 27 Taula 24. Alumnes en pràctiques als centres i serveis educatius municipals. Barcelona, 2004 Centres i dependències UB UAB U RLL U Vic ESMUC IES Total Escola bressol 3 27 16 4 31 81 Primària 31 2 12 2 4 51 Secundària i adults 3 1 4 Escoles de música 9 9 Serveis educatius 2 2 Espais familiars 5 2 1 8 Direccions de l’IMEB 6 6 TOTAL 48 33 28 6 9 37 161 UB: Universitat de Barcelona, UAB: Universitat Autònoma de Barcelona URLL: Universitat Ramon Llull UVic: Universitat de Vic ESMUC: Escola Superior de Música de Catalunya IES: Instituts d’ensenyament secundari Taula 25. Manteniment dels centres educatius públics. Barcelona, 2004 Ciutat Vella 21 1.870 259 Eixample 17 1.042 256 Sants-Montjuïc 33 1.134 440 Les Corts 10 523 112 Sarrià - Sant Gervasi 13 49 187 Gràcia 14 729 232 Horta-Guinardó 35 1.441 382 Nou Barris 35 1.510 480 Sant Andreu 22 1.151 295 Sant Martí 34 1.733 626 TOTAL 234 11.182 3.269 * En milers d’euros. La despesa en conserges durant l’exercici 2004 assumida per l’IMEB ascendeix a 5.915 milers d’euros. Districtes Escoles Despeses de neteja, subministraments, lloguers i d’altres* Despesa de manteniment de l’IMEB* empreses associades per planificar les pràctiques a l’empresa de l’alumnat de formació professional, ocupacional i de garantia social. Des de la intranet, es lliura a totes les empreses del Consell unes fitxes dossier on es consideren totes les possibilitats de pràctiques dels diferents entorns professionals, i a continuació es dóna resposta a les demandes formulades per les empreses a través dels centres de formació associats al Consell. Pla jove formació-ocupació El Pla jove formació-ocupació, creat per afavorir els processos de transició escola-treball del jovent que ha finalitzat l’etapa d’educació secundària obligatòria i abandona el sistema educatiu sense haver acreditat aquest nivell acadèmic, ha tingut els objectius següents: • Facilitar la transició a la vida professional activa d’aproximadament mil joves, principalment d’entre 16 i 18 anys, mitjançant un sistema d’acolliment, orientació professional, accés als recursos de formació, suport al seu itinerari personal d’inserció, amb un procés de tutoria individualitzada. • Consolidar la connexió amb els centres públics per treballar conjuntament la transició escola- treball dels joves. • Crear una connexió regular amb els centres d’ensenyament de secundària concertats i privats per afavorir una transició escola-treball més lligada al moment en què els joves acaben la secundària obligatòria. Evolució del Pla jove formació-ocupació durant l’any 2004 En el conjunt del Pla jove formació-ocupació a la ciutat, durant el 2004 s’hi han adscrit 2.626 joves, no de forma simultània: 1.337 venien de l’etapa anterior i 1.289 s’hi han incorporat durant aquests dotze mesos. El més de juliol ha tingut el màxim nombre de persones inscrites simultàniament, 1.957 joves. Durant aquest any, dels 2.626 joves, 1.355 han finalitzat el programa. En l’inici del període següent, el gener de 2005, continuen 1.271 joves. Distribució territorial i característiques D’acord amb l’informe corresponent a l’etapa setembre-desembre de 2004, hi ha 1.752 persones inscrites, de les quals 351 són al districte de Sant Martí, que representen el 20,03%. A continuació hi ha Nou Barris amb 267 joves, el 15,50%. El districte de Les Corts aporta 28 joves, el 1,60% del total. El 63,84% són homes i el 36,16% són dones. En aquesta etapa, el 36,75% té 17 anys, el 31,65% en té 16, i el 19,98% ha arribat als 18 anys. Situacions i derivacions a recursos durant el període Durant l’etapa analitzada, el jovent, de forma majoritària (928 persones que representen un 52,97%), ha estat adreçat a recursos de formació no reglada, especialment a la formació ocupacional (385), i als programes de garantia social (404). Gent jove que han acabat el Pla entre setembre i desembre de 2004 De les 1.752 persones inscrites, 481 han finalitzat la seva estada al Pla jove formació-ocupació al final de desembre; d’aquestes, el 35,14% ha sortit en fase d’inserció o ja inserides en una primera feina; més del 17% s’ha reintegrat al sistema educatiu i continua la formació reglada, especialment a 4t curs de l’ESO. Més del 26% han consolidat el seu itinerari de formació no reglada, que continuarà sense el seguiment del Pla jove, especialment aquelles persones que amb 18 anys estudien el graduat de l’ESO a les escoles d’adults i les que entren en el segon any de les escoles taller. Tipus de feines de la gent jove en fase d’inserció o inserida en una primera feina Dels 418 joves que han acabat el Pla, 159 surten amb una situació de feina. El perfil majoritari és el 28 d’empleat o empleada de comerç i grans superfícies, que representa el 28,30% del total. També n’hi ha al sector de l’hoteleria-restauració (cambrers i cambreres), amb el 7,55%, i el d’electricistes- lampistes, amb el 4,93%, entre d’altres. Accions als instituts i als centres concertats d’educació secundària El personal tècnic del Pla jove desenvolupa durant el curs escolar dos tipus de feina amb els centres de secundària: en primer lloc, prepara amb els responsables de tutoria i psicopedagogia la fase de traspàs de les persones joves a final de curs (procés, fitxes, sessions d’acollida i derivació a un recurs); en segon lloc, a petició del centre desenvolupen sessions amb un conjunt ampli d’alumnes, normalment de tercer i quart curs, per informar-los sobre les sortides professionals i d’estudis, especialment sobre les possibles sortides per a aquelles persones que no superen l’ESO. Durant el curs 2003-2004, el Pla jove ha treballat amb 64 IES i 45 centres concertats; com a fruit de la campanya, al final del curs han estat acollits 732 joves, entre l’abril i el setembre de 2004. Pel que fa a les sessions generals desenvolupades durant el curs, als IES hi han participat 2.064 alumnes, i 310 als centres concertats. Projectes a les empreses Els projectes a les empreses són l’aplicació d’una metodologia que possibilita treballar de manera conjunta els crèdits de formació als centres de treball i els de síntesi als cicles formatius de grau superior, sota la perspectiva d’un projecte que s’haurà de desenvolupar a l’empresa i que per dur- lo a terme requerirà aplicar les competències més significatives del cicle formatiu corresponent. Pràctiques del jovent en formació professional a empreses ubicades en ciutats de la Unió Europea La projecció de les pràctiques en empreses i institucions emplaçades en altres ciutats de la Unió Europea s’ha fet a través de l’Associació Xarxa FP i amb la col·laboració de vint-i-dues ciutats que en formen part (Anvers, Barcelona, Berlín, Bolonya, Dénia, Gandia, Ginebra, Göteborg, Colònia, Kristiansund, La Rochelle, Leeds, Lió, Madrid, Munic, Pargas, Roma, Rovaniemi, Seta, Torí i Tolosa de Llenguadoc), amb l’objectiu de desenvolupar en altres països i en altres llengües les capacitats i les experiències que s’aconsegueixen en la formació en alternança a les empreses. PARTICIPACIÓ L’Ajuntament promou la participació directa de la ciutadania, i en especial de la comunitat educativa, en els diferents àmbits d’actuació educativa com a garantia de qualitat i de millora contínua del sistema educatiu de la ciutat. El Consell Escolar Municipal i els consells escolars municipals de districte El Consell Escolar Municipal (CEM) de Barcelona i els consells escolars municipals de districte són organismes de consulta i participació dels diferents sectors de la comunitat educativa de la ciutat. Els consells escolars municipals estan integrats per representants d’entitats i associacions del món educatiu i per una representació dels consells escolars de centres educatius sostinguts amb fons públics (taula 26). 29 30 Àmbit de treball del Plenari i comissions del CEM Preinscripció i matriculació del curs 2004-2005 Consells escolars dels centres públics i concertats Representants municipals als centres docents públics Formació de mares i pares Alumnat Immigració “Els temps i l’organització de l’horari i el calendari escolars” “Una educació de qualitat per a tothom i entre tots” Seguiment de: • El marc legal del sistema educatiu • L’escolarització a la ciutat • El desplegament del Consorci d’Educació de Barcelona • El Pla de les escoles bressol • El programa, les actuacions i els pressupostos municipals en educació Actuacions i/o participació en: • El Projecte Educatiu de Ciutat • El Projecte Participatiu del PAM 2004-07 • El Consell de Ciutat • El Recull de bones pràctiques de participació • Debat del MEC: “Educació de qualitat per a tothom i entre tots” • Seguiment, anàlisi i valoració de la normativa • Participació en les comissions d’escolarització de Barcelona i les subcomissions d’escolarització dels districtes • Ban de l’Alcalde sobre el període de preinscripció • Suport i difusió de material promocional. Suport a les jornades de portes obertes dels centres docents • Informe sobre el procés de preinscripció del curs 2004-05 • Seguiment de la participació i el funcionament del consell escolar de centre dels centres públics i privats concertats • Promoció de la participació en les eleccions per a la renovació dels consells escolars de centre • Coordinació i gestió de la representació municipal als consells escolars dels centres públics (134 persones) • Sessions de formació permanent (una per trimestre) • Seguiment de les accions formatives cap al sector de pares i mares mitjançant la Comissió de Formació de Pares i Mares, amb representació dels diferents serveis de l’IMEB, les federacions d’associacions de mares i pares (AMPA), el sector de mares i pares dels consells escolars i els col·legis professionals • Escola de mares i pares en coordinació amb els districtes i la FAPAC (58 accions formatives) • Creació del web d’informació, debat i assessorament per a pares i mares • Promoció de la participació de l’alumnat en les eleccions dels consells escolars de centre • Dinamització de la participació entre representants de l’alumnat • Presentació i difusió de bones pràctiques i experiències de participació de l’alumnat en l’àmbit dels centres i els consells escolars de districte • Informe, anàlisi i propostes sobre l’acollida de les famílies als centres docents públics de Barcelona • Promoció de la participació de les famílies nouvingudes en les eleccions als consells escolars de centre • Seguiment de l’escolarització i la matrícula “viva” • Participació en la comissió corresponent del PEC i presentació d’experiències dels districtes • Celebració de les Jornades “Els temps i l’organització de l’horari i el calendari escolars” • Elaboració d’un document sobre l’organització de l’horari i el calendari escolar per recollir l’opinió del Consell Escolar Municipal i els consells municipals escolars dels districtes • Celebració de les jornades entorn de les propostes del MEC • Elaboració d’un document amb les aportacions i els criteris del Consell Escolar Municipal i els consells municipals escolars dels districtes. Taula 26. Principals actuacions del Consell Escolar Municipal i els consells escolars municipals dels districtes. Barcelona, 2004 (1a part) 31 Difusió i publicacions Consells escolars municipals dels districtes • Informe-valoració sobre el procés de preinscripció. Curs 2004-2005. Juny de 2004 • Jornades “Els temps i l’organització de l’horari i el calendari escolars”. Comunicacions i ponències. Setembre de 2004 • Recull de bones pràctiques de participació en la comunitat escolar, 2a edició. Octubre de 2004 • Jornades de debat de les propostes del MEC “ Una educació de qualitat per a tothom i entre tots”. Novembre de 2004 • L’acollida inicial a les famílies en els centres docents públics de Barcelona. Novembre de 2004 • Butlletins informatius • Articles diversos a la revista Barcelona Educació • Manteniment del web del Consell Escolar Municipal i dels consells escolars municipals de districte • Creació del web • Material de suport a la difusió de les accions formatives per a pares i mares • Fulls informatius en diferents idiomes per a les eleccions dels consells escolars de centre Temàtiques i actuacions transversals: • Seguiment, anàlisi i avaluació de l’escolarització al territori. Participació en subcomissions d’escolarització • Impuls a la formació de pares i mares a través de les comissions corresponents d’AMPA dels consells escolars municipals dels districtes • L’acollida a les famílies en els centres docents públics • Participació en les Jornades “Els temps i l’organització de l’horari i el calendari escolars”. Aportacions al document elaborat • Participació i aportacions sobre les propostes del MEC “Una educació de qualitat per a tothom i entre tots” Consell de la Formació Professional i Ocupacional de Barcelona L’Ajuntament aposta decididament per afavorir l’ocupació laboral de la gent jove i impulsa tot un seguit d’iniciatives per a la millora de la formació professional i ocupacional que faciliten l’adequada capacitació de la gent jove i la seva posterior inserció en el món laboral. El Consell de la Formació Professional i Ocupacional és un òrgan municipal de participació de la ciutat que impulsa la interrelació i el diàleg entre el món de l’ensenyament i el món del treball. Està integrat per diferents membres: regidors i regidores de diversos grups municipals, l’Institut d’Educació, la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació, l’Institut de Persones amb Discapacitat, la Diputació de Barcelona, el Consell Econòmic i Social de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, PIMEC-SEFES, Foment del Treball Nacional, CCOO, UGT, els centres educatius que imparteixen formació professional de l’Ajuntament de Barcelona, i empreses, gremis i associacions empresarials de la ciutat i de la seva zona d’influència. Aquesta dinàmica té una incidència important en la qualitat de la formació professional ateses la varietat i la qualitat de les seves actuacions, que es concreten en la participació de 500 empreses, associacions empresarials i institucions, en la planificació de les pràctiques en empreses Taula 26. Principals actuacions del Consell Escolar Municipal i els consells escolars municipals dels districtes. Barcelona, 2004 (2a part) associades al Consell, amb l’impuls d’extensió de la metodologia de projectes reals a tota l’oferta pública de formació professional amb estades a les empreses, l’anàlisi de necessitats formatives dels diferents perfils corresponents a diferents entorns professionals, el foment de la inserció laboral entre l’alumnat de formació professional, l’impuls del Pla jove formació-ocupació, la utilització de la formació professional inicial com a instrument de requalificació professional de la població adulta i treballadora, la potenciació de les estades a empreses de la Unió Europea per a l’alumnat de formació professional, i la participació en la realització dels informes que es treballen des de l’observatori permanent per a la formació professional i la transició al món del treball d’aquest Consell. Audiència Pública als nois i noies de Barcelona IX Audiència Pública als nois i noies de la ciutat: Com ens relacionem a la ciutat? Propostes per a una convivència pacífica. L’Audiència Pública és una forma de participació ciutadana a través de la qual el jovent proposa a l’Administració municipal l’adopció de determinades mesures. Les audiències als nois i noies de 12 a 16 anys de Barcelona responen a la voluntat del Consistori de dedicar un dia a escoltar la veu del jovent. Aquesta acció té el doble objectiu de donar la veu als nois i noies com a ciutadans i ciutadanes de ple dret en aquells temes que per edat els corresponen, i permetre l’exercici d’una pràctica d’educació per a la participació ciutadana i la democràcia. El debat, que dura tot un curs, dóna com a resultat un manifest que es presenta al Consistori Municipal per tal de promoure accions concretes. Aquest any hi han participat 1.020 nois i noies de 25 escoles i 4 entitats de lleure. Com a novetat s’han de remarcar les accions següents: • Té continuïtat la col·laboració i la realització paral·lela de l’activitat amb l’Ajuntament de Donostia. Intercanvi de nois i noies com a observadors d’ambdues ciutats. • S’ha realitzat una videoconferència entre nois i noies d’ambdues ciutats. La veu dels nois i noies al Fòrum de Barcelona 2004 La veu dels nois i noies al Fòrum de Barcelona 2004, liderat per l’IMEB, es va dur a terme al Fòrum Barcelona 2004. Hi van participar 5 centres amb 2.800 joves. Com a resultat es va editar i presentar un manifest. PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT L’any 2004, el Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona (PEC B) ha iniciat el seu Pla d’acció 2004-2007 tenint presents els tres principis prioritaris aprovats al plenari de 2003: • Per una ciutadania inclusiva i solidària • Barcelona, cruïlla de cultures • Èxit escolar per a tothom, un orgull de la ciutat El Pla d’acció 2004-2007 del PEC és fruit del procés participatiu de la comunitat educativa de Barcelona expressada a través de 8 comissions, de les quals sorgeixen reflexions i propostes per al futur de l’educació. A través d’aquest nou Pla, el PEC B s’obre encara més a la ciutat i troba una manera més àgil d’encaixar amb els temps que estem vivint, amb les noves relacions i necessitats que per a cada entorn i cada moment anem definint. Es presenta amb la voluntat de ser viu al carrer, d’incorporar totes 32 les mirades, de recollir les propostes que fan sumar energies. El PEC B és l’expressió de com les persones fem la ciutat educadora construïda des de la diversitat i per la pau. Pla d’acció 2004-2007 56 projectes impulsats per 231 entitats i institucions ciutadanes El Pla d’acció del PEC ha estat conformat per 56 projectes agrupats en 8 àmbits: Lleure i educació no formal, Mobilitat, Sostenibilitat, Èxit escolar i accés al treball, Coneixement de la ciutat, Immigració, Mitjans de comunicació i societat de la informació, Valors i ciutadania activa. Organització i funcionament El desenvolupament del Pla d’acció s’ha portat a terme a partir de les activitats desenvolupades pels 56 projectes i pel funcionament dels espais següents de direcció i gestió: el Plenari, el Consell Directiu, la Comissió Delegada del Consell Directiu, la Comissió Interdepartamental Barcelona Ciutat Educadora, les comissions d’àmbit, la Comissió Tècnica de Seguiment i l’Oficina Tècnica del PEC. Procés participatiu del PEC El procés de participació del PEC s’ha concretat amb l’inici del desenvolupament del seu Pla d’acció. Aquest és un instrument estratègic que orienta l’acció educativa dels diferents agents socials en el sentit dels objectius i les propostes elaborades per consens en el procés participatiu. El Pla d’acció expressa els objectius institucionals que es desprenen del PEC B, els concreta operativament dibuixant un horitzó de futur i defineix i impulsa projectes i accions que es desenvoluparan en un període, així com les institucions i entitats que es comprometen a dur-les a terme. És a partir del seu compromís amb el Pla d’acció que els agents socials, organitzats en institucions i entitats, expressen la voluntat d’esdevenir agents educadors i d’articular la seva feina en una xarxa educativa que, teixint educació formal, no formal i informal, obri camí cap a un nou sistema educatiu que vagi més enllà del sistema escolar. En aquest sentit, el Pla d’acció es constitueix en un instrument de desenvolupament, innovació i coordinació de l’acció educativa ciutadana, en la mesura que, tot i que assumeix la responsabilitat de l’Administració local com a convocant i sostenidora del projecte, abasta de forma molt àmplia l’acció educativa coordinada de totes les entitats i institucions que s’hi volen vincular, i reconeix el lideratge de cadascuna d’elles en el seu camp d’acció. El procés participatiu del PEC B es va concretar en el treball i les reunions de les vuit comissions, celebrades el dia 28 d’octubre en el marc de les V Jornades del PEC. En aquestes reunions per comissions, en les quals van participar 180 persones com a representants de totes les entitats, institucions i serveis vinculats amb el PEC B, es va debatre sobre l’estat de cada un dels projectes del Pla d’acció, es van plantejar els reptes de futur i es va elaborar l’informe de progrés, del qual es va presentar una síntesi la cloenda de les Jornades. Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat Amb el nom Laïcitat, educació i ciutadania, els dies 27 i 28 d’octubre es van celebrar les V Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat, al World Trade Center de Barcelona. Les jornades van mantenir el format de l’edició anterior: d’una banda es van dedicar a l’aprofundiment i el debat sobre el tema central, i de l’altra al desenvolupament del Pla d’acció del PEC 2004-2007. 33 Cal destacar que en el marc de les Jornades es va presentar el llibre Projecte Educatiu de Ciutat, Pla d’acció 2004-2007. El llibre, amb traducció al castellà i l’anglès, presenta els antecedents del PEC, exposa la diagnosi de la realitat educativa, informa del procés participatiu, explica el Pla d’acció, la seva organització, el sistema d’informació i avaluació, i inclou la Declaració del Plenari i la relació d’institucions i entitats del PEC. Les conferències, les taules de debat i les altres activitats, com l’exposició de projectes del Pla d’acció, van ser seguides al llarg dels dos dies per 396 persones. A més de l’informe de progrés del Pla d’acció, durant les jornades es va elaborar i aprovar la declaració sobre el tema central —laïcitat, educació i ciutadania—, difosa 34 • Centre de Recursos per a Deficients Auditius En conveni amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, atén de manera individualitzada l’alumnat sord així com alumnat amb trastorns de llenguatge. • Escola d’Expressió Organitza accions formatives per a la sensibilització i l’actualització dels coneixements sobre llenguatges expressius, comunicació i psicomotricitat de professionals de l’entorn educatiu. • Centre de Documentació Artur Martorell Servei obert al públic de consulta i préstec de documents. Fons especialitzat en literatura infantil i juvenil, pedagogia, psicologia i història de l’educació. • Pla de biblioteques escolars Bibes BCN En el marc del Centre de Documentació Artur Martorell s'està duent a terme un pla de suport i dinamització de les biblioteques escolars de les escoles municipals • 199 alumnes sords • 75 alumnes amb trastorns de llenguatge • 104 centres Cursos d’hivern • 24 accions formatives • 264 alumnes • 23 professors Cursos d’estiu • 77 accions formatives • 751 alumnes • 60 professors Postgrau d’expressió • 24 alumnes • 3.556 usuaris/àries presencials • 75.395 documents (fons documental) • 2.771 registres d’alta al catàleg • 2.945 préstecs de documents • 13.953 consultes al web propi • 28.522 consultes a l’OPAC de la sala del centre • 15 centres municipals d’ensenyament infantil i 10 instituts municipals d’educació secundària Taula 27. Institut Municipal d’Educació, formació i recursos pedagògics. Barcelona, 2004 (1a part) posteriorment a totes les institucions, serveis i entitats que pertanyen al Pla d’acció del PEC B, als centres educatius de la ciutat i, entre d’altres, al Consell Escolar de l’Estat i al Ministeri d’Educació. SERVEIS EDUCATIUS L’Institut d’Educació, en col·laboració amb els districtes, impulsa la realització d’un conjunt ampli i reconegut d’actuacions educatives per tal de millorar els recursos educatius disponibles a la ciutat. En aquest sentit cal destacar les actuacions destinades a la innovació de continguts educatius i de mètodes d’aprenentatge, i les accions que faciliten l’adquisició de valors cívics i democràtics, de cohesió social i no-exclusió per part de la ciutadania i, en especial, de l’alumnat de tota la ciutat. 35 • Programa per a la recuperació de la memòria històrica Conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu recuperar, conservar i difondre el patrimoni històric i pedagògic de la ciutat. • Tercera edició del Premi Leonor Serrano i Pablo Convocatòria d’un premi d’història de l’educació per fer emergir la tasca de professionals de la pedagogia, reconèixer models escolars i actuacions especials a la ciutat • Entrevistes per a la conservació de la història oral per part de mestres i alumnes de les escoles de la ciutat • Seguiment de la itinerància de l’exposició “Un segle d’escola a Barcelona. Acció municipal i popular, 1900-2001” • Assessorament i muntatge de l’exposició a la seu del Districte de Gràcia • Assessorament per a la itinerància de l’exposició als districtes de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu • Projecte per a la realització de l’inventari dels fons documentals i museístics de les escoles municipals • Celebració d’aniversaris i commemoracions de diverses escoles • Publicacions S’editen diferents materials (llibres, tríptics, cartells, etc.) que informen sobre activitats i notícies relacionades amb les escoles de Barcelona i amb la comunitat educativa de la ciutat. Es vetlla per la imatge corporativa de l’Institut d’Educació i es difonen les seves activitats i serveis. • 50 reunions amb persones especialitzades • 1 original presentat • 2.000 fullets de difusió • Edició del text guanyador • 6 entrevistes • 6 transcripcions • 6.000 persones visitants • Edició del catàleg, fulls de sala, cartells • Edició de fulls de sala, cartells • Celebració de conferències i debats • 31 escoles • 75è aniversari de l’Escola Massana • 7 números de la revista Barcelona Educació, amb un tiratge total de 67.900 exemplars (9.700 x núm.) • 97 elements de difusió, amb un tiratge total de 226.460 unitats • 15 publicacions de diferent temàtica educativa, amb un tiratge acumulat de 48.950 unitats • El Periódico distribueix la guia de centres educatius de la ciutat Barcelona és una bona escola (215.000 unitats) Taula 27. Institut Municipal d’Educació, formació i recursos pedagògics. Barcelona, 2004 (2a part) Activitats educatives dedicades a l’alumnat i vinculades al currículum escolar, amb la intenció de fomentar els valors cívics i democràtics Taula 28. Institut Municipal d’Educació, promoció educativa. Barcelona, 2004 (1a part) • Activitats del Consell de Coordinació Pedagògica Agrupa 109 entitats ciutadanes amb la finalitat de facilitar el diàleg educatiu entre l’escola i la ciutat. Les propostes configuren el Programa d’activitats escolars (PAE), que ofereix 2.517 propostes educatives a la població escolar. • 1.408.815 assistències d’alumnat • 2.517 activitats • 11.063 beques atorgades • Campanya de promoció de l’ús del transport públic en les activitats fora de l’aula Es fa efectiva la integració tarifària de la Tarjeta Escolar, amb la qual cosa es promou mantenir l’ús que les escoles i entitats educatives no escolars fan d’aquesta campanya. • 554 escoles adherides • 196 entitats educatives no escolars • 750 entitats adherides • Difusió de la cultura científica Presentació d’activitats educatives de l’Observatori Fabra. Difusió d’activitats escolars de la VI Setmana Mundial del Cervell (15-21 de març de 2004). Col·laboració en l’elaboració de la proposta didàctica i difusió de l’exposició “Els embrions i la medicina del segle XXI”. • 45 persones • Avançar cap a un nou Programa d’activitats escolars per Internet Elaboració dels requeriments tècnics i funcionals per al concurs del nou Programa d’activitats escolars. • Entitats que s’acullen al sistema d’inscripció per Internet: 30 • Activitats que es poden inscriure per Internet: 587 • Entitats acollides al sistema de sol·licitud d’activitat per formulari a través d’Internet: 20 36 Activitats que promouen el respecte, els drets humans, la tolerància, la cultura de la pau i la solidaritat • Els drets humans a l’escola Per afavorir el respecte als drets humans a l’escola s’han realitzat diferents accions. Presentació de propostes didàctiques • “Planta cara al descontrol de les armes” Presentació de la proposta didàctica, conjuntament amb Intermón-Oxfam. • 50 assistents • Cicle de cinema per a infants de la ciutat Amb motiu del Dia dels Drets dels Infants, en col·laboració amb la Regidoria de Drets Civils. • Hi assisteixen 2.500 infants de 34 escoles de la ciutat Taula 28. Institut Municipal d’Educació, promoció educativa. Barcelona, 2004 (2a part) • Elaboració i difusió al web de l’IMEB de la proposta didàctica de Pallassos sense Fronteres “No et colis”, per apropar l’alumnat als nens i nenes del carrer • Difusió de la proposta didàctica “Quilòmetres de solidaritat” conjuntament amb Save the Children • Participació en el Festival de la Infància fent difusió de les activitats de l’IMEB • Difusió, conjuntament amb l’Associació per les Nacions Unides, de la Cimera del Mil·leni • 10 escoles participants • Bones pràctiques de participació en la comunitat escolar. Activitat conjunta amb el Consell Escolar Municipal Presentació d’experiències escolars recollides l’any 2003. Lliurament de tres premis a les millors (març de 2004). • Presentació de 24 experiències • 101 assistents • Edició en CD de les experiències • Assistència al Plenari Municipal • Coordinació de 5 escoles • Accions formatives als pares i mares Conjuntament amb el Consell Escolar Municipal, coordinació de les sessions formatives realitzades als districtes de la ciutat. • 58 accions • Elaboració d’una proposta didàctica per tenir cura dels parcs de la ciutat per part de les escoles S’editarà conjuntament amb Parcs i Jardins Institut Municipal. • Pendent d’edició • Escoles obertes al món Es realitza en col·laboració amb l’Escola d’Estiu, el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Àrea de Cooperació i Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. • 120 persones • Participació en el projecte europeu Youth Polis Comunitat transnacional d’aprenentatge sobre una ciutadania europea activa del jovent: un nou enfocament pedagògic. Seminari transnacional final de projecte, realitzat en el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, a la seu del Fòrum 2004. Publicació del model “Comunidad transnacional de aprendizaje sobre ciudadanía activa de los y las jóvenes: nuevo enfoque pedagógico”. • 144 joves • Ciutats: Barcelona, Donostia, Santa Maria da Feira, Torí, Roma i Birmingham • 115 participants, dels quals 60 joves representen les diferents ciutats • 500 exemplars en paper • 500 en format CD L’educació per a la mobilitat: prevenció i valors Promou potenciar una mobilitat sostenible i segura vinculada amb la responsabilitat i el respecte • Camí Escolar És una proposta que pretén afavorir un accés segur i agradable d’anada i tornada de l’escola i fer del carrer un entorn acollidor i formatiu per als nens i nenes que hi circulen. Estendre a la ciutat l’experiència, en col·laboració amb Via Pública/IMEB/Districtes. Impuls del grup de treball format per l’IMEB, la Regidoria de Via Pública (Direcció de Serveis, Transports i Circulació i Guàrdia Urbana) de l’Ajuntament i els districtes que participen en el projecte. • Treball amb 6 camins escolars • Projecte de 15 centres • Tríptic informatiu “Camí Escolar a Barcelona”: 5.000 unitats • Edició d’adhesius • Creació de la plataforma de ciutat Camí Escolar 37 Taula 28. Institut Municipal d’Educació, promoció educativa. Barcelona, 2004 (3a part) • Dia sense Cotxes / Setmana de la Mobilitat • Acció a la Bordeta, Sants-Montjuïc • Jornada de sensibilització a la Bordeta implicada en el Camí Escolar, coincidint amb el Dia sense Cotxes • Exposició sobre el Camí Escolar al passeig de Gràcia • Jornada sobre el Camí Escolar • Exposició d’educació per la mobilitat a la plaça de la Universitat • 1.000 participants (mares, pares i alumnes) • Centres: 8 • Professorat: 16 • 15.000 visitants • 150 assistents • 10.000 visitants • Orientar-nos en el nostre hàbitat Desenvolupament d’habilitats d’orientació per fer possibles els desplaçaments autònoms i segurs. • Centres participants: 70 • Alumnat: 5.500 • Professorat: 100 • Mou-te en bici Es promou aquesta acció amb la intenció de generar hàbits de desplaçament més sostenibles i saludables. • Participants: 1.000 • Centres: 15 • Professorat: 45 Accions per promoure hàbits de vida saludable, tenint l’activitat física com a hàbit incorporat • Activitat física i educació en valors Taula de l’Educació Física i l’Esport a Barcelona Acció campanya “Compta fins a tres” Incidir en l’educació esportiva a tots els nivells és fonamental per formar hàbits dels futurs practicants i seguidors afeccionats. La millora de la sensibilitat i el respecte pel joc net és una aportació molt valuosa en l’educació per a la ciutadania. • Lliurament de premis “Compta fins a tres” • Disseny del curs “Esport i valors en l’edat escolar” • Equips: 1.500 (80% de centres educatius) • Alumnat: 24.000 • Assessorament a 25 ajuntaments de Catalunya • Assessoraments a ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes de fora de Catalunya: 10 • 1.500 assistents • Campanya Nedem (Direcció d’Esports) Assegurar aprendre a nedar com un recurs imprescindible per la seguretat i l’autonomia de l’alumnat. • Aprendre a nedar per a nouvinguts i nouvingudes • Alumnat: 3.000 • Centres participants: 120 • Professorat: 240 • 50 participants • Mira què faig (districtes de Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris) Desenvolupar habilitats motrius bàsiques per promoure actituds actives i assegurar un creixement equilibrat. • Alumnat: 1.800 • Centres participants: 85 • Professorat: 170 • Dansa Ara Desenvolupar la capacitat creativa i de moviment per promoure estils de vida actius i saludables a partir de la dansa contemporània. • Alumnat: 3.200 • Centres participants: 100 • Professorat: 200 • Flic Flac Circ Promoció de les habilitats motrius per ampliar el ventall de pràctiques corporals enriquidores i compensar la pressió de les tendències esportives dominants. • Alumnat: 1.000 • Centres participants: 21 • Professorat: 45 • Salut i esport, i formes de vida saludable L’activitat física com una activitat imprescindible per assegurar la qualitat de vida i l’adquisició d’hàbits saludables i formes de vida activa. • Alumnat: 3.100 • Centres participants: 70 • Professorat: 200 • A la recerca del joc perdut Promoure el joc com un valor cultural i educatiu fonamental en el desenvolupament de les diferents habilitats i capacitats de l’alumnat. • Alumnat: 2.100 • Centres participants: 63 • Professorat: 115 • II Jornada d’Educació Física i Esport Espai de formació i intercanvi d’experiències entre el professorat d’educació física i els tècnics d’esport escolar • Participants 125 38 Taula 28. Institut Municipal d’Educació, promoció educativa. Barcelona, 2004 (4a part) Accions per promoure programes de prevenció de conductes de risc • Col·laboració en les accions de l’Agència de Salut Pública Posar a l’abast dels centres docents programes específics per preveure conductes de risc. • Tot l’alumnat implicat en els programes Tori, Passe, Classe sense fum, Decideix, Canvis, Parlem clar • Extensió de la campanya “Bon dia, esmorzem” Campanya dirigida a les famílies i als nois i noies per difondre els elements bàsics d’un bon esmorzar per preveure l’obesitat i trastorns alimentaris. • Tramesa de material a 160 centres docents i d’atenció primària • Participació en el projecte “Pkno”, per dissenyar un programa per la prevenció del consum de cànnabis, amb l’Agència de Salut Pública i la Fundació Viure i Conviure. Informació i dinamització cultural als centres de secundària Programes culturals L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut d’Educació, es marca com a objectiu la dinamització sociocultural als IES de la nostra ciutat. Així, es promou la participació i es recullen les iniciatives, tant de l’alumnat com del professorat, de tots els projectes, activitats o accions dins del camp artístic i cultural que sorgeixen als centres públics de secundària. • Mostra dels Programes Culturals És la manifestació i expressió pública de la feina realitzada al llarg del curs a cada centre. • 112 propostes culturals • 7 IES participants • 18.870 persones assistents • Exporecerca Jove Organitzada per INICE amb el suport de l’IMEB, aquesta trobada anual exposa tots els treballs de recerca que hagin estat seleccionats en diverses disciplines. • 320 nois i noies • 290 participants • 3.320 visitants • Salta a l’escenari Els instituts i les associacions de joves representen les obres de teatre seleccionades per les seves capacitats comunicatives, educatives i creatives. • 435 nois i noies participants • 2.830 espectadors i espectadores • A tot ritme S’ofereix als nois i noies dels instituts una mostra de tot tipus de dansa i música. Els projectes musicals participen en una diada multirítmica a l’aire lliure, la qual es complementa amb la participació d’alguns d’aquests grups en la Festa Europea de la Música del mes de juny. • 620 nois i noies participants • 1.980 espectadors i espectadores • ART-IES: Projecte Imagin-acció per la pau Projecte proposat per l’IES Pau Claris i consensuat pels centres que formen el seminari de professorat de l’àrea visual i plàstica de secundària coordinats per l’IMEB. • 720 nois i noies participants • 2.190 visitants • Projecte PIDCES Els PIDCES són punts d’informació que dinamitzen d’una forma activa i compromesa els projectes culturals de centre, a la secundària pública de la ciutat, amb l’objectiu no només d’informar, sinó amb la funció més àmplia de dinamitzar la participació, coordinant les diferents activitats i actes culturals entre els IES del territori. Els PIDCES també afavoreixen la col·laboració entre els diferents agents educatius que actuen en el territori i coordinen l’oferta cultural per als joves potenciant la participació de l’alumnat, tant en els diferents centres com en els projectes culturals dels districtes. • 67 IES participants • 24 associacions d’alumnes amb funcionament i creació als IES • 8.070 consultes d’alumnat i professorat ateses • 480 alumnes/corresponsals col·laboradors del projecte Música a les escoles Té l’objectiu de promoure el treball i la participació del públic infantil i jove en les accions musicals que es proposin a l’escola, els instituts i la ciutat en general. Vol generar la sensibilització i l’apropament cap a qualsevol tipus de música que tingui qualitat, tant en la composició com en l’execució. • Les escoles van a l’Auditori L’Auditori de Barcelona promou l’assistència de públic infantil, jove i familiar a les sales de concert. Cantània: cantata de música contemporània adreçada a primària. • 247 centres • Concerts adreçats als nens i nenes d’educació infantil • Els colors del metall • Percussions • La casa de vent i de fusta • Wimoweh • 49 centres • 145 centres • 79 centres • 136 centres • Òpera a secundària: El Bosc de Farucàrun El programa d’òpera a secundària pretén impulsar i afavorir el treball de música i, més concretament, de l’òpera i la música contemporània. • 3.652 alumnes participants • 42 instituts 39 Taula 28. Institut Municipal d’Educació, promoció educativa. Barcelona, 2004 (5a part) • Mostra de Teatre Infantil Recull les demandes de les escoles de primària que tenen un grup de teatre estable al centre i que volen posar en comú les seves propostes teatrals. • 215 alumnes • 8 escoles • 730 persones assistents Teatre a les escoles Té l’objectiu de promoure el treball, la participació dels infants i joves en el fet teatral. Ajuts econòmics per a les escoles, entitats i associacions Suport econòmic i assessorament professional per a la realització d’experiències educatives que facin de Barcelona una ciutat més culta i més cívica. • Ajuts a programes culturals Els ajuts tenen l’objectiu de donar suport als projectes i activitats culturals del projecte educatiu de centre. • 48 IES participants • 7 associacions d’alumnes • Tertúlies cafè Lluna Verda Trobades mensuals on es presenten materials i estudis, i es facilita la difusió i l’intercanvi d’experiències. Taula 29. Institut Municipal d’Educació, Projecte d’Educació en Valors. Principals actuacions. Barcelona, 2004 (1a part) • Tertúlies realitzades: 8 • Participants: 600 • Consultories tècniques • Consultories realitzades: 90 • Dinamització de la xarxa de valors de Ciutats Educadores • Coordinar i dinamitzar la xarxa espanyola i internacional de valors. • Creació de la Xarxa Mediterrània d’Educació en Valors, amb ciutats de Catalunya, Illes Balears i València. • Posada en marxa de la pàgina web de la Xarxa Temàtica d’Educació en Valors • 40 ciutats espanyoles • 20 ciutats d’arreu del món • Participació en el Congrés Internacional de Ciutats Educadores a Gènova: reunió de la xarxa temàtica amb la participació de 60 persones representants de 42 ciutats • Trobada de la Xarxa Mediterrània a Terrassa (participació de 50 persones representants de 20 ciutats) • Barcelona Identitats Objectius: innovar mètodes i accions al voltant de la temàtica en valors, la formació del professorat i la comunitat educativa. Donar suport a les escoles de la ciutat que realitzen treballs amb la finalitat de promoure els valors impulsors d’un nou concepte de ciutadania. La convocatòria acull els projectes orientats a redefinir el significat de tres valors que considerem centrals: responsabilitat, respecte i autonomia. • Continuïtat dels seminaris “Patis, recuperem els jardins escolars” i “Interculturalitat”. • Seguiment dels projectes presentats a la convocatòria 2003: “Barcelona educa en el reconeixement” (50 projectes presentats) • Convocatòria 2004: “Barcelona educa en la confiança” (57 projectes presentats) • Alumnat relacionat: 15.000 • Gener de 2003: acte de lliurament dels ajuts BCN Identitats 2003: 150 persones • Setembre de 2004: jornada de treball, avaluació i cloenda de BCN Identitats 2003: 50 centres, 80 persones. • Assistència als seminaris: Interculturalitat: 15 centres, 30 persones, 4 sessions de dues hores S’ha participat en 10 accions realitzades pels centres i vinculades amb el treball de la interculturalitat a les escoles. Patis: 25 centres, 35 persones, 5 sessions 2 seminaris conjunts: 25 centres, 65 persones • Formació i assessorament Sessions d’assessorament a centres educatius i altres institucions educatives en temes d’educació en valors, en els àmbits de la interculturalitat, la sostenibilitat i el gènere. • Claustres de centres municipals: 11 • Centres públics de la ciutat: 10 • Centres de recursos pedagògics: 10 • Altres institucions: 15 • Seminaris sobre patis i jardins escolars, interculturalitat i comunicació • Participació institucional S’assisteix com a representants del Projecte de Valors de l’Institut d’Educació a diferents instàncies. • Participació, xerrades o cursos en diferents institucions i ciutats de Catalunya i la resta de l’Estat • Entitats i projectes relacionats amb educació ambiental: 15 • Entitats i projectes relacionats amb immigració i interculturalitat: 20 • Entitats i projectes relacionats amb coeducació: 30 • Institucions o instàncies públiques: 25 40 • Projecte d’Iniciativa EQUAL. Tempora: tots els temps en un temps: “Conciliació de la vida laboral i familiar” • Finalització i presentació del projecte • Treball de transferibilitat amb altres institucions • Projecte de famílies: “Ja saps on sóc?” Obrir un àmbit de reflexió amb les famílies per tal de compartir criteris educatius. Crear espais de relació i experimentació de noves metodologies per a la formació de mares i pares. Recollir les demandes i col·laborar directament en la formació adreçada a famílies amb el Consell Escolar Municipal i els districtes. • Disseny i realització dels seminaris pilot “Ja saps on sóc?”, adreçats a famílies d’adolescents. • Seminari al Districte de Sants-Montjuïc (35 persones) • Seminari al Districte de Sants-Montjuïc • Seminaris a centre Sant Felip Neri (35 persones) • Participació en les comissions de formació de mares i pares organitzades pel CEM. • Agenda 21 Escolar Objectius: establir un model metodològic que faciliti la participació i la implicació cívica de la comunitat escolar per revisar plantejaments i pràctiques educatives, i per comprometre’s en algunes accions de millora en relació amb el medi ambient i la sostenibilitat. • 120 centres escolars • Alumnat relacionat directament: 17.000 • Assessoraments tècnics i pedagògics a centres escolars, famílies, districtes i altres entitats; 5 seminaris temàtics dirigits a centres, monitors de migdia i famílies • Dinamització del racó de la sostenibilitat als 10 centres de recurssos pedagògics de la ciutat. Elaboració dels plans d’actuació en temes de sostenibilitat • Recuperem els jardins escolars Fer del pati un àmbit de treball comú per a tot el professorat i implicar tota la comunitat educativa en projectes que suposin repensar i millorar el seu disseny. • 25 centres docents interessats, dels quals 20 han assistit als diferents seminaris. • 65 persones han assistit als diferents seminaris impartits. • Projecte Etnomaterials • Convivim. Finalització i presentació del material educatiu • Trajectes invisibles. Les dones en les migracions. Finalització de la maleta educativa i presentació • Hola Nur. La Nur aprèn. Guia didàctica que acompanya la publicació • Projecte Paisatges Interculturals • Ajuts a l’elaboració i actualització de recursos educatius • Ajuts econòmics a la publicació de llibres sobre gènere i interculturalitat • Projecte “Jo sóc RAR (responsable, autònom/a, respectuós/osa)” • S’ha iniciat el projecte amb la creació de l’equip de treball i l’equip assessor. Taula 29. Institut Municipal d’Educació, Projecte d’Educació en Valors. Principals actuacions. Barcelona, 2004 (2a part) CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Durant el curs 2004-2005 s’ha donat un fort impuls a la posada en marxa del Consorci d’Educació de la ciutat de Barcelona, tal com estableix la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. El Consorci d’Educació és un ens amb personalitat jurídica pròpia, constituït pel Decret 84/2002, de 5 de febrer, per a la cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per tal de gestionar conjuntament el sistema escolar públic de la ciutat. El Consell de Direcció del Consorci va acordar en la sessió del mes de juliol fer efectiu el traspàs de les funcions corresponents a la planificació educativa, la preinscripció i la matriculació, i els serveis educatius, la formació del professorat i els programes d’innovació educativa. A fi d’avançar en aquest procés, s’havia creat prèviament l’Oficina d’Informació Escolar, amb la finalitat d’informar i d’orientar els centres docents i les famílies per a la preinscripció durant el període oficial i sobre la matriculació durant tot el curs escolar. L’Oficina d’Informació Escolar ha atès unes 1.700 demandes entre el mes de maig i desembre, per a les etapes de parvulari i primària, i d’aquesta xifra al voltant d’unes 800 gestions han estat relacionades amb famílies i alumnat nouvingut. Pel que fa a l’ensenyament secundari obligatori, el nombre de gestions sobre les quals ha actuat l’Oficina ha estat d’unes 750, i relacionades amb famílies nouvingudes unes 400. Preinscripció i oferta educativa L’Ajuntament de Barcelona ha participat en el procés de preinscripció i matriculació als centres docents sostinguts amb fons públics de la ciutat. La participació municipal en el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat als centres educatius públics i als sostinguts amb fons públics de la ciutat es basa en les accions derivades del compliment de la normativa i en les que, per voluntat pròpia, es vénen duent a terme des de fa anys. Les més significatives són les següents: • Elaborar la cartografia sobre les àrees d’influència, que es tramet a tots els centres docents i a altres serveis d’informació per gestionar la preinscripció. • Realitzar una campanya específica de suport a l’ensenyament públic de la ciutat, en la mesura que l’Ajuntament té responsabilitats compartides en els centres docents públics. Les actuacions més destacades són l’edició de fullets dels centres docents i facilitar les jornades de portes obertes. • Participar en les comissions centrals d’escolarització i les 10 subcomissions de districte com a representants institucionals de l’Ajuntament. • Aportar personal tècnic qualificat a les diverses comissions, tant d’àmbit de ciutat com dels districtes, per a la gestió dels procés de preinscripció. • Elaborar els informes sobre el procés i els resultats de la preinscripció del curs 2003-2004, i analitzar els resultats. Des del marc del Consorci s’ha elaborat i publicat la guia Barcelona és una bona escola. Aquesta guia, amb un tiratge de 220.000 exemplars, s’ha tramès al usuaris potencials del servei —totes les famílies amb fills i filles de 3, 6, 12 i 16 anys—, que l’han rebuda directament a casa, a tots els centres i serveis educatius, a institucions, a professionals i a la comunitat educativa en general. Al llarg de l’any es distribueix a través de diferents punts d’atenció. L’any 2004 s’han instal·lat equipaments escolars provisionals en els districtes de Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, per tal d’incrementar l’oferta de parvulari, inicialment, i anar-la ampliant a primària, de manera que es dóna resposta així a la demanda que s’havia manifestat en cursos anteriors. També s’ha anat ampliant l’oferta d’escoles bressol. Dades generals d’escolarització La taula 30 mostra les principals dades entorn de l’escolarització a Barcelona. 41 Taula 30. Alumnat matriculat per nivells educatius. Barcelona, curs 2003-2004 Nivells educatius Primer cicle d’educació infantil (de 0 a 3 anys) 14.020 3.336 Segon cicle d’educació infantil (de 3 a 6 anys) 38.448 15.502 Educació primària (de 6 a 12 anys) 74.473 29.178 Educació secundària obligatòria (de 12 a 16 anys) 53.507 18.316 Batxillerats (de 16 a 18 anys)1 25.415 9.390 Formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys) 8.174 3.358 Formació professional de grau superior (a partir de 18 anys) 13.676 5.537 TOTAL 227.713 84.617 1. No s’hi inclou la matrícula del batxillerat a distància. Total d’alumnat Total d’alumnat del sector públic en finalitzar l’educació secundària obligatòria i respondre a les noves necessitats educatives i als nous fenòmens emergents. El programa dóna suport a l’alumnat, el professorat i les famílies des de 5è de primària fins a l’acabament de la secundària. Solars i noves construccions Com a continuació del procés d’execució de les previsions del mapa escolar 1995-2000, i a partir de la cessió de sòl municipal, la xarxa pública ha millorat la seva oferta educativa amb la substitució d’infraestructures i la creació de centres nous (taules 31 i 32). 42 Taula 31. Noves construccions de centres educatius (instal·lacions provisionals). Barcelona, 2004 Centre Districte CEIP Fructuós Gelabert Gràcia CEIP Casernes de Sant Andreu (Eulàlia Bota) Sant Andreu Taula 32. Pla de construcció d’escoles bressol. Barcelona, 2004 Centre Districte Actuació Places EBM Can Bacardí Les Corts Nova construcció 63 EBM Verneda de Sant Martí Sant Martí Nova construcció 73 EBM Quatre Torres Sant Andreu Nova construcció 73 Projecte ÈXIT Programa d’intervenció educativa integral. Actualment es troba en un moment d’estabilització de la seva fase pilot i arriba a un total de: • 8 districtes de la ciutat, • 66 centres escolars públics de primària i secundària, • 233 mestres i professorat d’institut, • 1.598 alumnes, i • 93 amic@grans En aquest moment d’estabilització s’ha iniciat l’avaluació de la fase pilot per tal de plantejar l’inici de la generalització del programa. L’objectiu del Projecte ÈXIT és aconseguir resultats satisfactoris 3 Salut pública Agència de Salut Pública de Barcelona Sistemes d’informació sanitària Prevenció i promoció de la salut Vigilància epidemiològica i intervenció Prevenció i atenció a les drogodependències Seguretat i higiene dels aliments Control de zoonosis i vectors Laboratori de Salut Pública AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és un organisme creat pel Consorci Sanitari de Barcelona seguint les previsions de la Carta Municipal. L’Ajuntament hi ha situat els serveis municipals de salut pública, que s’han combinat amb d’altres procedents de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no forma part pròpiament dels serveis municipals, rep un 60% del seu finançament a través del pressupost del Sector de Serveis Personals, i en els seus òrgans de govern hi ha regidors i directius de l’Ajuntament. La missió de l’ASPB és vetllar per la salut de la ciutadania i les persones que visiten Barcelona, especialment per mitjà de: • la valoració de les necessitats de salut de la població general, incloent-hi els subgrups amb risc especial; • el desenvolupament de polítiques i accions de prevenció i control de malalties, així com de promoció i protecció de la salut; • la garantia de l’equitat en l’accés de la ciutadania als serveis que els permetin mantenir i millorar el seu estat de salut; • la contribució al desenvolupament d’un entorn ambiental i social sostenible per a la salut. Amb motiu de la posada en marxa de l’Agència de Salut Pública es va definir el seu catàleg de serveis, que es revisa i s’actualitza periòdicament. Aquest catàleg inclou els serveis i els productes bàsics que assumeix, que entronquen amb la seva missió, amb les responsabilitats que li són encomanades i amb els pressupostos que li transfereixen les administracions públiques que s’agrupen entorn de grans blocs. Tot seguit presentem els seus indicadors d’activitat amb especial referència a 2004. Sistemes d’informació sanitària Es recullen i s’analitzen sistemàticament dades sobre diferents problemes relacionats amb la salut, que ofereixen una visió de conjunt de l’estat de salut de la població barcelonina i permeten determinar les actuacions prioritàries. Destaquen el sistema d’informació de drogodependències de base poblacional, el sistema d’informació de salut maternoinfantil, les estadístiques vitals, l’anàlisi dels accidents de trànsit i de treball, i la construcció del nou sistema per a la salut ambiental a partir del projecte APHEIS, cofinançat per la Comissió Europea. Hem deixat de fer les codificacions de les defuncions, i ara les rebem del Departament de Salut. Totes aquestes dades s’integren quan es fa l’informe de salut de la ciutat i s’elaboren indicadors per districtes i per àrees bàsiques de salut (ABS). S’està preparant l’Enquesta de salut de Barcelona (ESBA) 2006, en coordinació amb el Departament de Salut, i l’enquesta a Catalunya (taula 33). Prevenció i promoció de la salut L’Oficina Tècnica del Programa de cribatge del càncer de mama, que va començar el 2001 contractada pel Servei Català de la Salut, ja cobreix tota la ciutat. Aquest any les activitats s’han centrat en 31 ABS i s’ha gestionat la citació de més de 85.000 dones. El programa està preparant l’estratègia d’avaluació. Pel que fa al Pla de vacunació continuada, els nostres serveis han administrat directament 64.000 dosis vacunals, i han tornat a la normalitat després de l’esforç per integrar les noves vacunes l’any anterior. El gruix d’aquestes vacunes l’han administrat a les escola els equips de salut comunitària dels districtes, i una part al Centre 44 de Vacunacions de l’Agència. L’esforç realitzat està conduint a la pràctica eliminació del xarampió, la rubèola i la malaltia invasiva per Haemophilus influenzae tipus B a la ciutat. L’esforç conjunt amb els equips de salut comunitària als districtes, els centres de recursos pedagògics i les escoles ha portat a la implantació de programes educatius de prevenció (els programes PASE, PESA-Decideix, PRESSEC i Canvis). Es fa palesa la dificultat per ampliar la penetració dels programes educatius de prevenció al segon cicle de l’ESO, per la densitat dels programes escolars, però s’assoleixen cobertures importants malgrat les dificultats logístiques en la distribució d’aquest curs. S’estan introduint programes per als ensenyaments postobligatoris (programes Parlem Clar i Tu què en penses). El Programa de salut maternoinfantil s’ha integrat més amb els serveis d’atenció primària, i els nostres esforços es concentren ara en tres ABS de Ciutat Vella on les necessitats són superiors. Pel que fa a l’educació sanitària a l’empresa, els programes vigents assessoren empreses de la ciutat en l’organització de programes de prevenció i control del tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol i l’estrès laboral (taula 34). Vigilància epidemiològica i intervenció En aquest àmbit es porta a terme un recull sistemàtic d’informació, processament, anàlisi i difusió de malalties de declaració obligatòria, com la malaltia meningocòccica, la sida, la tuberculosi, l’hepatitis, etc. Així mateix, s’investiguen i es controlen els brots epidèmics de qualsevol malaltia, i es planifiquen i es desenvolupen programes de prevenció, control i vigilància epidemiològica. Per acomplir els objectius l’Agència de Salut Pública es coordina amb altres grups d’investigació d’hospitals, centres d’atenció primària i atenció a persones drogodependents, i institucions penitenciàries. De l’activitat de l’any cal destacar el seguiment i control de més de 150 casos de sida notificats, que han mostrat que el 41% de persones afectades són usuàries de drogues per via parenteral, un 29% són heterosexuals i un 34% estan afectades de tuberculosi. També s’han produït més de dues mil declaracions de malalties transmissibles, entre les quals cal destacar les hepatitis, el paludisme, la parotiditis, el xarampió i la shigel·losi, i quasi mil casos de tuberculosi. A més hi ha hagut 91 45 Taula 33. Sistemes d’informació sanitària. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Sistema d’informació de drogodependències Expedients judicials de defuncions revisats 1.004 1.074 Informes d’urgències codificats* 4.526 3.800 Recollida de dades de tractaments inicials 5.639 4.600 Nous usuaris identificats* ND ND Sistema d’informació de salut maternoinfantil Enquestes per defectes congènits o controls 500 500 Enquestes per defuncions perinatals 87 83 Registres d’interrupció voluntària de l’embaràs Nd 4.651 Estadístiques vitals Defuncions codificades (No es fa) 15.000 Naixements codificats 12.500 12.575 Sistema d’informació d’accidents de trànsit Casos d’urgències codificats* 15.990 16.135 Defuncions judicials codificades* 93 87 Sistema d’informació d’accidents de treball Notificacions al sistema d’informació d’accidents de treball ND 537 Sistema d’informació de salut ambiental Desenvolupament de sistemes d’informació ENHIS APHEIS Resposta a demandes ciutadanes - 7 Sistema integral d’informació sanitària Àrees estudiades 66ABS 66ABS Enquestes de salut Enquestes en curs o analitzades ESB2005 ESB2000 * Estimació provisional. notificacions de brots, 26 per toxiinfeccions alimentàries. El Programa de prevenció i control de la tuberculosi de Barcelona té com a objectiu principal la investigació, el control, el diagnòstic, el tractament i la prevenció de la tuberculosi. Durant l’any s’han estudiat un total de 781 casos, dels quals menys de la meitat s’han confirmat provisionalment; en conseqüència ha calgut cribrar gairebé quatre mil contactes per identificar infeccions susceptibles de quimioprofilaxi preventiva o casos asimptomàtics. En el camp de la salut laboral, el sistema pilot de vigilància basat en casos traçadors s’ha estès a totes les àrees bàsiques de salut amb la reforma de l’atenció primària en el marc de la Unitat de Salut Laboral que l’Agència gestiona per al Servei Català de la Salut. Aquesta ampliació es tradueix en un notable increment dels casos detectats (taula 35). Prevenció i atenció a les drogodependències L’abús de drogues ha estat un dels principals problemes de convivència i de salut pública al qual s’ha hagut de fer front a la ciutat de Barcelona. Per actuar sobre aquest problema, l’any 1988 l’Ajuntament va posar en funcionament el Pla municipal de drogues de Barcelona, amb una perspectiva global de ciutat que conduís les diferents intervencions que es realitzaven cap a una resposta més eficaç. La Xarxa d’atenció a les drogodependències es troba actualment consolidada pel que fa a la capacitat assistencial i la qualitat dels serveis. Als centres d’atenció i seguiment (CAS) municipals s’ha incrementant la capacitat de retenir en tractament els usuaris de drogues legals i il·legals, s’ha millorat la coordinació amb la xarxa sociosanitària i s’ha pogut augmentar la captació de pacients alcohòlics. D’altra banda, s’estan buscant formes 46 Taula 35. Vigilància epidemiològica i intervenció. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos notificats i estudiats 781 882 Contactes cribrats 3.974 3.571 Vigilància i control de la meningitis i de l’hepatitis Declaracions d’Haemophilus influenzae 6 14 Declaracions de meningitis i sèpsia meningocòccica 72 59 Declaracions d’hepatitis víriques 316 307 Vigilància i control de la sida Casos confirmats de sida 155 167 Casos incidents d’infecció de VIH 374 318 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles 427 413 Vigilància i control de brots epidèmics Brots per toxiinfeccions alimentàries (confirmats) 26 45 Altres brots investigats 65 51 Vigilància de la salut ocupacional Casos traçadors diagnosticats/atesos 192 162 Taula 34. Prevenció i promoció de la salut. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Programa de cribatge de càncer de mama Citacions de dones gestionades 86.531 75.087 Àrees bàsiques de salut cobertes 31 34 Pla de vacunació continuada Carnets de vacunació tramesos* 26.150 23.951 Centres públics als quals s’han subministrat vacunes 71 70 Vacunes administrades en centres propis* 64.326 111.745 Prevenció i control del tabaquisme Participants en projecte Quit&Win 1.109 - Promoció d’hàbits alimentaris saludables (dades referides al curs i no a l’any) Escoles participants en el Programa de fluoració 157 155 Educació sanitària a l’escola (dades referides al curs i no a l’any) Escoles participants en el projecte PASE 83 64 Escoles participants en el projecte PESA-Decideix 80 72 Escoles participants en el projecte PRESSEC 57 51 Escoles participants en el projecte Canvis 72 57 Suport a organitzacions d’ajuda mútua Organitzacions contactades 168 168 Salut maternoinfantil Zones cobertes pel Programa de salut maternoinfantil 3 ABS* 5 ABS Formació en prevenció de riscos laborals Cursos de formació de quadres sindicals i altres agents socials 18 14 Programes de prevenció en empreses Empreses on s’han fet intervencions o assessories 9 14 ABS: àrea bàsica de salut. de respondre a la dependència de la cocaïna, una problemàtica emergent. Prevenció Els programes preventius inclouen les accions de sensibilització i informació a la població general, els col·lectius de risc i els professionals, i les activitats de caràcter preventiu basades en el territori i de dinamització de la participació social. En l’àmbit escolar s’han continuat impulsant els programes preventius en l’ensenyament secundari amb els programes PASE i PESA-Decideix!, gestionats des del SESAC amb la col·laboració del Pla i d’acord amb els seus criteris i objectius. Destaca l’ampliació del Servei d’Orientació per a Adolescents i Famílies l’estiu de 2004, per respondre a la creixent presència de les drogues a l’escola secundària, amb un fort increment d’activitat. Programes de tractament Comprèn un ventall d’opcions de tractament per a les persones addictes a substàncies, a les quals s’ofereix assistència en programes lliures de drogues, incloent-hi una oferta residencial, assistència amb substàncies substitutives (per abandonar les pràctiques de risc, bàsicament amb programes de manteniment amb metadona), i programes de disminució de risc (per a persones que continuen utilitzant activament les drogues). També és rellevant l’oferta de tractament a persones amb dependència de l’alcohol. Al final de l’any s’han ampliat les accions per als usuaris més marginals arran de l’enderroc de Can Tunis, que ha desplaçat el tràfic i el consum de drogues al centre urbà (taula 36). Seguretat i higiene dels aliments A la ciutat hi ha 1.609 indústries alimentàries registrades, un escorxador central, una llotja i un 47 Taula 36. Atenció a les drogodependències. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Programes comunitaris fora de l’escola Trucades al Servei d’Orientació per Adolescents i Famílies 2.320 1.129 Primeres visites al Servei d’Orientació 194 125 Programes de tractament (centres de titularitat municipal) Pacients en programes lliures de drogues 4.133 Pacients en programes d’alcoholisme 1.997 1.872 Primeres visites en el programa de drogues il·legals 1.427 1.418 Primeres visites en el programa d’alcoholisme 1.209 1.113 Programes amb substàncies substitutives Punts de dispensació 52 47 Oferta de places en PMM 1.854 1.812 Programa d’atenció orgànica Vacunes dispensades 1.209 1.328 Proves de tuberculina 1.033 1.091 Pacients en tractament de tuberculosi supervisats al CAS 5 10 Programes de disminució de risc Xeringues recollides 480.505 785.201 Contactes dels agents de salut 53.520 84.250 Usuaris/àries actius al Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 2.739 1.650 Farmàcies amb agents de salut 83 128 Programes residencials Oferta de programes residencials (llits) 75 75 Altes de pacients en programes residencials 238 334 Tallers i programes educatius Participants 464 542 PMM: programes de manteniment amb metadona CAS: centres d’atenció i seguiment mercat central del peix, un mercat central de fruites i verdures, i 40 mercats municipals. Hi ha uns 9.000 establiments minoristes d’alimentació. Tenim la responsabilitat del control sanitari dels aliments que arriben a la ciutadania. Així, desenvolupem activitats de control tant en l’abastament de Mercabarna (majoristes de peix i de fruita i verdura) i a l’escorxador d’animals, com en el transport i la comercialització d’aliments, així com en els establiments de restauració col·lectiva comercial i menjadors col·lectius socials. També es du a terme el control i la vigilància sanitària de les indústries alimentàries radicades a la ciutat. El control de les activitats alimentàries a la via pública ara és assumit per la Guàrdia Urbana. Els darrers temps s’ha incrementat l’activitat inspectora sobre els menjadors col·lectius. Els aliments comercialitzats per mitjà del comerç minorista de la ciutat de Barcelona són objecte de seguiment des del punt de vista analític, per controlar-ne la composició, els nivells microbiològics i la possible presència de contaminants i additius alimentaris. Mitjançant el Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments (IQSA) s’han estudiat mostres corresponents als productes següents: productes carnis tractats per la calor, patés, peix fumat, llets pasteuritzades, llets UHT, postres làctics, formatges frescos, olis i greixos escalfats, olis de llavors, pastisseria farcida, begudes refrescants, orxates, vins de taula, plats cuinats i tapes, plats preparats envasats o refrigerats, plats cuinats de consum immediat, sucs de fruita, gelats, torrons. El Laboratori de Salut Pública ha estudiat unes 600 mostres dins d’aquest programa, que permet identificar aliments amb anomalies (la identificació d’aliments amb anomalies no implica necessàriament que no siguin aptes per al consum, sinó que evidencia l’existència d’unes condicions o pràctiques millorables) (taula 37) . Control de zoonosis i vectors Tant la gestió com l’atenció i la informació als usuaris i usuàries del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) s’han modificat per respondre a la decisió del Consell Plenari de l’Ajuntament de suspendre l’eutanàsia d’animals abandonats, excepte la compassiva. La gestió l’han tornat a assumir els nostres serveis. Es manté l’equilibri entre ingressos i sortides, amb un volum important d’adopcions. S’ha continuat col·laborant amb l’Associació Veterinària d’Especialistes en Petits Animals, i s’ha mantingut la col·laboració amb diferents sectors per a la identificació censal dels animals domèstics. L’estratègia de creació de colònies de gats urbans amb control sanitari i en col·laboració amb entitats es manté amb l’objectiu que aquesta població no es reprodueixi ni augmenti de forma descontrolada. 48 Taula 37. Seguretat i higiene dels aliments. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Control sanitari dels mercats centrals Inspeccions als mercats centrals 456 486 Control d’indústries i comerç a l’engròs Inspeccions en establiments alimentaris 4.277 6.586 Certificacions sanitàries 487 242 Controls en destí de carn forana (circulars 3/00 i 2/03) 4.681 5.686 Control sanitari d’establiments minoristes i mercats Inspeccions en establiments minoristes 651 658 Recollida de mostres pel Programa IQSA 603 597 Control sanitari d’establiments de restauració col·lectiva Inspeccions en establiments de restauració col·lectiva social 1.310 780 Inspeccions en establiments de restauració col·lectiva 1.539 1.007 comercial Actuacions per alertes, denúncies o notificació de brots Recollida de mostres per a vigilància epidemiològica 15 18 Actuacions motivades per alertes i denúncies 155 107 Investigació d’establiments implicats en toxiinfeccions 23 19 alimentàries Inspecció d’activitats alimentàries a la via pública Inspeccions d’activitats alimentàries a la via pública 30 Control sanitari de l’escorxador central Animals inspeccionats a l’escorxador (en tones) 27.873 24.528 Animals inspeccionats a l’escorxador (en caps) 436.712 354.774 Animals amb retirada MER (protecció contra l’EEB) 433.355 351.337 Mostres per a la investigació de residus (PIRACC-PNR) 371 280 Investigacions realitzades per a la detecció de l’EEB 852 1.910 Programa IQSA: Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments. EEB: encefalopatia espongiforme bovina. L’estratègia de control de plagues s’ha aprofundit amb la substitució gradual de l’exclusiva dependència dels agents químics per una lluita antivectorial més integrada i compatible amb el medi ambient i la salut pública, que està cobrint ara els edificis de titularitat municipal. També s’està revisant l’estratègia relacionada amb la població de coloms (taula 38). Laboratori de Salut Pública La funció del Laboratori és donar resposta a les sol·licituds d’anàlisi química i microbiològica dels serveis de salut pública i de l’Ajuntament. Analitza les mostres rebudes pel control atmosfèric de contaminants químics i biològics, sorres i terres dels parcs, espais infantils, platges i piscines, aigües de consum de boca o aigües residuals. També controla els aliments procedents dels mercats centrals d’abastament, de les indústries i del comerç minorista del sector, i dóna suport a la investigació epidemiològica. Així mateix, processa mostres procedents de particulars i de clients privats (taula 39). Durant el 2004, el Laboratori manté l’acreditació ISO 17025 atorgada per l’Entidad Nacional de Acreditación (ENAC). També ha analitzat més de 22.000 mostres, de les quals bona part corresponen a anàlisis referides al medi (aire, aigües, sorres, etc.), d’altres són mostres alimentàries, i la resta correspon a altres tipus d’anàlisis (epidemiologia, mostres internes, etc.). Això comporta una activitat que és el doble de la de l’any 2002, en bona part com a conseqüència de la fusió del Laboratori Municipal i amb el de la Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la posada en marxa de l’Agència de Salut Pública. 49 Taula 38. Control de zoonosis i vectors. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Control de la fauna urbana Gossos i gats recollits al carrer 2.305 2.303 Coloms recollits 20.204 19.296 Constitució de colònies estables de gats Gats sotmesos a control en colònies estables 403 301 Custòdia d’animals al CMAAC Animals custodiats al CMAAC 2.657 2.855 Adopció d’animals de companyia Adopcions gestionades de gossos i gats 1.377 1.472 Higienització d’espais públics i d’altres Denúncies ateses sobre DDD (100% resposta) 3.356 1.129 Desratització: quilòmetres de clavegueram tractats 1.406 2.970 Desratització: hectàrees tractades 55 42 Desinsectació: quilòmetres de clavegueram tractats 88 56 Desinsectació: hectàrees tractades 0,5 0,7 CMAAC: Centre d’Accolida d’Animals de Companyia Taula 39. Activitat del Laboratori de Salut Pública. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Suport a programes de control alimentari Mostres de residus en aliments 7.660 4.922 Altres mostres d’aliments 5.362 4.023 Control d’aigües de consum Mostres d’aigües 3.527 2.788 Control ambiental Mostres ambientals 4.098 3.854 Investigació epidemiològica de brots Mostres d’epidemiologia 460 418 Total de mostres analitzades Total de mostres analitzades 22.043 16.796 (inclou altres mostres i controls de qualitat) Total de paràmetres analitzats 94.920 66.633 Elaboracions farmacològiques Litres de solució de preparats 10.240 10.064 Metadona (grams) 51.200 50.320 Aspartam (grams) 25.600 25.160 Mostres analitzades segons la procedència Serveis de salut pública propis de l’Agència 2.410 1.631 Serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona 4.321 4.101 Altres administracions locals 220 103 Administració autonòmica 10.608 7.034 Administració central 2.977 2.041 Hospitals i centres sanitaris 72 46 Particulars i clients comercials 1.373 1.799 Organitzacions sense ànim de lucre 62 41 4 Benestar Social Atenció social Serveis per a la població general Serveis bàsics d’atenció social primària als centres de serveis socials Atenció social domiciliària Atenció d’urgències i emergències socials Serveis d’inclusió social Serveis de suport a la inclusió social Serveis per a la gent gran Serveis per a la infància i adolescència Promoció social Serveis per a la gent gran Serveis per a la infància i adolescència Serveis d’acollida per a persones nouvingudes ATENCIÓ SOCIAL Els serveis d’atenció social són recursos i prestacions adreçats a tota la població que s’ofereixen de manera descentralitzada des dels districtes de la ciutat, a prop del lloc de residència dels ciutadans i ciutadanes que els necessiten. L’accés a aquests serveis es realitza, principalment, mitjançant els centres de serveis socials (CSS) ubicats als deu districtes de la ciutat. Les urgències socials són ateses pels CCS i pel Centre Municipal d’Atenció a Urgències Socials (CMAUS), que funciona ininterrompudament les 24 hores del dia tots els dies de l’any. És el centre d’atenció per a tota la ciutat en situacions d’emergència, i atén presencialment i telefònicament les urgències de la ciutat quan els centres de serveis socials estan tancats al públic. Serveis per a la població general Serveis bàsics d’atenció social primària als centres de serveis socials Els serveis bàsics d’atenció social primària inclouen les prestacions i serveis següents: • Informació, primera acollida, orientació i assessorament social, jurídic i psicològic. • Valoració de les necessitats individuals o familiars i elaboració d’un pla d’intervenció. • Tractament social. • Gestió de prestacions econòmiques i altres recursos. Inclou la prestació del Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), que ofereix prestacions econòmiques a persones amb dificultats econòmiques i socials a través de plans individuals i/o familiars de reinserció. • Tramitació de documentació. • Derivació als programes i serveis més adients per a l’atenció de cada cas. Atenció individual i familiar als centres de serveis socials L’atenció social individualitzada i familiar que es presta als centres de serveis socials s’adreça tant a persones com a famílies. Ofereix atenció i recursos per cercar solucions a les dificultats socials. L’any 2004 es constata un lleuger descens del nombre de persones ateses arran del fet que no hi va haver convocatòria del Programa de suport a les persones amb dependència, que anys anteriors havia estat un dels motius d’increment de tràmits personals. Com s’observa a les taules 40 i 41, hi ha més intervencions al districte de Ciutat Vella, seguit de prop de l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Pel que fa a l’edat de les persones usuàries cal destacar que el 41,4% de les persones ateses tenen 65 anys o més, en la mateixa línia que els anys anteriors, en què aquest era un dels col·lectius més nombrosos. La resta de la població es distribueix en un 43,2% per a les persones adultes i un 15,4% per als infants, adolescents i la gent jove. Quant a altres característiques de la població usuària, cal destacar que el 7,3% de les persones ateses tenien alguna disminució i el 23% eren d’altres nacionalitats. Atenció i suport jurídic Són serveis prestats per advocats que ofereixen orientació i assessorament jurídic. És un servei que complementa i dóna suport a la tasca dels equips d’atenció social primària. Aquest és un servei estabilitzat que no ha tingut modificacions significatives al llarg de l’any 2004 (taules 42 i 43). 52 Infants i adolescents Persones adultes Gent gran 15,40% 43,20% 41,40% 53 Taula 41. Atenció individual i familiar als centres de serveis socials. Distribució per districtes, 2004 Unitats d’atenció 25.620 15.618 18.978 3.417 6.128 9.300 15.285 12.021 11.842 14.996 133.205 Persones usuàries ateses 5.976 5.063 4.786 1.144 1.836 2.858 4.240 4.153 3.543 4.830 38.429 % d’infants 3,6 4,9 9,1 8,1 6,1 9,4 9,7 6,8 11,3 7,2 7,3 % d’adolescents 2,2 2,0 3,7 3,9 3,2 2,4 3,1 2,6 3,5 3,1 2,9 % de persones joves 5,7 3,2 6,0 1,9 3,1 3,5 5,7 7,0 6,0 6,1 5,2 % de persones adultes 58,1 36,1 43,9 33,7 33,3 38,5 42,6 43,4 41,5 42,2 43,2 % de gent gran de 65 a 74 anys 10,8 10,5 9,4 9,9 10,7 10,4 9,4 9,0 7,7 9,8 9,8 % de gent gran de 75 anys i més 19,6 43,3 27,9 42,4 43,7 35,7 29,4 31,2 29,9 31,7 31,6 % de persones amb disminució 8,8 9,1 4,1 11,5 6,6 6,6 6,7 6,7 7,8 7,3 7,3 % persones estrangeres 30,3 21,1 26,6 15,7 15,7 21,0 23,3 20,3 25,1 18,5 23,0 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Taula 40. Atenció individual i familiar als centres de serveis socials. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses als centres de serveis socials 38.429 39.456 -2,6 Unitats d’atenció realitzades pels equips bàsics d’atenció social primària 133.205 132.765 0,3 Edat de les persones ateses als centres de serveis socials. Barcelona, 2004 Taula 42. Atenció i suport jurídic als centres de serveis socials. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses per atenció jurídica 3.025 3.120 -3,0 Consultes realitzades 7.601 7.755 -2,0 Consultes de persones usuàries 3.887 3.989 -2,6 Consultes de professionals 3.714 3.766 -1,4 Taula 43. Atenció i suport jurídic als centres de serveis socials. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Persones ateses per atenció jurídica 451 401 468 84 122 220 289 340 227 423 3.025 0 3.025 Consultes realitzades 1.045 1.236 1.122 184 345 818 742 723 442 932 7.589 12 7.601 Consultes de persones usuàries 532 535 678 125 163 288 333 416 295 522 3.887 0 3.887 Consultes de professionals 513 701 444 59 182 530 409 307 147 410 3.702 12 3.714 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total districtes Sense territori Total Atenció i suport psicològic Servei d’atenció, assessorament i orientació psicològica prestat pels psicòlegs i psicòlogues dels centres de serveis socials, que complementa i dóna suport a la tasca dels professionals dels equips d’atenció social primària. Com el servei jurídic, es tracta d’un servei estabilitzat que ha experimentat un lleuger descens no significatiu en el nombre de persones ateses i el nombre d’unitats d’atenció prestades (taules 44 i 45). Actuacions de prevenció i atenció grupal Les actuacions de prevenció i atenció grupal són un conjunt d’accions dutes a terme pels centres de serveis socials orientades a ajudar persones en situació de dificultat social perquè superin o millorin aquesta situació a través del treball en grup. Normalment complementen l’atenció individual que rep la persona simultàniament, malgrat que això no és un requisit imprescindible. Amb aquestes actuacions es vol fomentar la relació entre persones que es troben en una problemàtica similar a fi que treballin conjuntament per superar-la. Es tracta d’un servei estabilitzat que l’any 2004 ha tingut un lleuger increment del nombre de persones que han participat en les intervencions (taula 46). 54 Taula 44. Atenció i suport psicològic. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses 1.682 1.869 -10,0 Unitats d'atenció 10.282 10.893 -5,6 Taula 45. Atenció i suport psicològic. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Persones ateses 331 233 126 61 59 115 288 171 120 178 1.682 Unitats d'atenció 1.803 1.959 603 385 256 997 2.508 728 620 423 10.282 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Atenció social domiciliària Consisteix en un conjunt de serveis que es desenvolupen al domicili mateix de la persona o la família, per tal de prevenir o minorar el deteriorament de les condicions i la qualitat de vida habituals d’aquest nucli, de manera que s’aconsegueixi millorar l’autonomia social o funcional de les persones ateses. Els serveis socials d’atenció domiciliària han estat objecte d’un canvi de model l’any 2004, amb un increment del pressupost destinat a abordar l’assoliment dels objectius fixats al Pla d’acció comunitària per a aquests serveis. Ajuda a domicili (treballadors i treballadores familiars) Servei d’ajuda a famílies o individus desenvolupat per professionals (treballadors i treballadores familiars) que atenen les necessitats bàsiques i de relació de les persones a partir de dur a terme funcions d’atenció a la persona i a la llar, i d’integració a l’entorn. Desenvolupen diferents tasques segons les necessitats de la persona atesa i els objectius marcats en cada cas pels serveis socials (taules 47 i 48). Teleassistència Servei adreçat a persones grans i a persones amb disminució que viuen soles o resten soles moltes hores al dia i que, a causa de la seva situació 55 Taula 48. Ajuda a domicili. Distribució per districtes. Barcelona 2004 Llars ateses 753 786 553 208 187 372 428 443 328 496 4.554 Persones ateses 930 952 635 254 227 412 519 515 413 616 5.473 Hores de TF facturades 111.134,25 141.851,75 84.320,75 25.407,50 27.223,75 66.208,50 67.196,00 69.295,50 40.855,75 83.597,25 717.091 TF: treballadors i treballadores familiars. Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Taula 46. Prevenció i atenció grupal. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Projectes 98 92 6,5 Persones ateses 3.762 3.159 19,1 Taula 47. Ajuda a domicili. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Llars ateses 4.554 4.275 6,5 Persones ateses 5.473 5.121 6,9 Hores de TF facturades 717.091 668.023 7,3 TF: treballadors i treballadores familiars. Taula 49. Teleassistència. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Llars ateses amb teleassistència 4.373 3.676 19,0 Alarmes en funcionament a 31 de desembre 3.986 3.049 30,7 Avisos en el període (atesos pels operadors) 70.897 26.364 168,9 Taula 50. Arranjament d’habitatges. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Llars arranjades 255 243 4,9 personal, edat, estat físic, etc., poden requerir una atenció puntual d’urgència durant les 24 hores del dia de tots els dies de l’any. Consisteix en una central domèstica d’alarma connectada permanentment mitjançant la línia telefònica amb un centre de control que permet, davant d’una situació urgent i només prement un botó, establir contacte verbal amb la central, que està preparada per donar una resposta immediata (taula 49). Arranjament d’habitatges Servei pel qual es faciliten els mitjans per fer obres i reparacions a l’habitatge de persones i famílies amb dificultats econòmiques i/o socials que viuen en condicions molt deficients i que no poden assumir el cost de les reparacions (taula 50). Menjars a domicili Servei que facilita un àpat diari suficient, equilibrat i ben preparat a les persones o famílies que tenen dificultats per fer-se el menjar (taula 51). Taula 51. Menjars a domicili. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Llars ateses 446 329 35,6 Àpats servits 69.558 55.615 25,1 56 Taula 52. Servei de neteja. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Llars ateses 674 535 26,0 Taula 53. Servei de bugaderia. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Llars ateses 255 231 10,4 Taula 54. Atenció social permanent d'urgències. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses 1.985 2.777 -28,5 Atencions realitzades per l'equip mòbil 1.879 2.019 -6,9 Taula 55≠. Emergències socials. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones acollides d'urgències en hotels o pensions 568 541 5,0 Sinistres en els quals s'ha intervingut 31 27 14,8 Persones ateses damnificades en sinistres 414 199 108,0 Atenció d’urgències i emergències socials Atenció social permanent d’urgències Servei que es presta mitjançant el centre d’atenció permanent (les 24 hores del dia de cada dia de l’any), adreçat a la població en general, per atendre i donar resposta a les situacions d’urgència i/o d’alt risc social que es produeixen fora dels horaris d’atenció al públic dels centres de serveis socials o d’altres serveis, i que requereixen atenció immediata. A més de l’atenció al centre disposa d’un equip mòbil que actua davant d’una situació d’urgència o d’alt risc desplaçant-se al lloc on es troba la persona afectada i proporcionant-li in situ l’ajuda que calgui (atenció de les necessitats bàsiques de la vida diària, acompanyaments puntuals a persones amb dificultats, atenció a caigudes, etc.) (taula 54). Emergències socials Servei que atén persones i famílies que han estat afectades per sinistres. Ofereix orientació i suport social, trasllat, allotjament temporal i derivació a recursos assistencials de més llarga durada si escau. Està format per professionals de l’àmbit dels serveis personals que intervenen Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament amb altres serveis (Guàrdia Urbana, 061) per donar resposta a les situacions d’emergència que es produeixen a la ciutat (taula 55). Telèfon i fax 900 d’urgències socials Telèfon gratuït, que funciona les 24 hores del dia cada dia de l’any, adreçat a la població en general per donar informació i facilitar l’accés de la població als recursos socials de la ciutat. El fax 900 d’urgències socials s’equipara amb caràcter general amb el telèfon 900, i serveix per Servei de neteja Servei destinat a mantenir en condicions d’ordre i higiene la llar de la persona usuària, i inclou la neteja de manteniment general de l’habitatge. Aquest servei es pot prestar de manera permanent o puntual, com una actuació de xoc en casos d’extrema brutícia que afecta la higiene de la persona usuària o l’entorn proper (taula 52). Servei de bugaderia Servei que consisteix en la recollida de la roba bruta al domicili de l’usuari o usuària i lliurament de la roba neta, plegada i planxada (taula 53). facilitar l’accés als col·lectius amb dificultats especials, especialment d’audició. Els serveis d’urgència i emergència són difícilment previsibles per la seva pròpia naturalesa. Han d’estar sempre disponibles i la seva activitat depèn bàsicament de les situacions no previstes i/o no previsibles que s’esdevinguin a la ciutat (taula 56). Serveis d’inclusió social Són el conjunt de serveis i actuacions adreçades a l’acolliment i el tractament de persones sense sostre i persones que viuen en situació de desarrelament social i indigència. Aquestes persones poden ser a la vegada usuàries dels serveis de suport a la inclusió. Els serveis d’inclusió social al llarg de l’any 2004 han estat molt estabilitzats. Tot i que en algun servei hi ha hagut un descens (com en el nombre de persones sense sostre detectades al llarg de l’any o l’acolliment temporal de persones sense sostre) i en d’altres lleugers increments (com l’activitat del centre de dia), aquestes modificacions no es poden considerar significatives de canvis socials intensos. Atenció social a persones sense sostre L’atenció social a persones sense sostre, pel fet que no disposen d’un domicili estable que permeti la seva vinculació territorial a un centre de serveis socials, la presta el servei d’inserció social, que treballa al carrer (en medi obert) i abasta tota la ciutat. El servei d’inserció social s’encarrega del procés global d’intervenció en el col·lectiu persones sense sostre (persones soles i famílies) que necessiten una ajuda especial a causa d’una situació de desarrelament o exclusió social i no disposen d’un habitatge, o aquest és inestable. La intervenció va des de la detecció dels usuaris i usuàries i les seves problemàtiques, fins a l’acollida i el tractament personalitzat a través de plans socials individualitzats i/o grupals de treball. El nombre de persones detectades al carrer al llarg de l’any 2004 suposa una lleugera disminució en relació amb l’any 2003. Amb tot, el descens no és significatiu (taula 57). Centre de dia El servei de centre de dia consisteix en un espai d’acollida, obert de 9 del matí a 8 del vespre, de dilluns a divendres durant tot l’any, adreçat a persones sense sostre. L’objectiu del centre és oferir un lloc de relació que eviti i/o millori la situació de desarrelament a través de l’oferta de serveis, activitats i espais (activitats obertes, tallers, sessions formatives, sortides, jocs, alimentació, servei d’infermeria, etc.) amb la finalitat de reforçar i promoure processos personalitzats d’inclusió social (taula 58). 57 Taula 56. Telèfon i fax 900 d'urgències socials. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Trucades ateses pel 900 1.219 1.356 -10,1 Taula 57. Atenció social a persones sense sostre. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones sense sostre detectades al carrer 2.297 2.704 -15,1 Taula 58. Centre de dia. Barcelona 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones acollides 690 673 2,5 Centres d’acolliment de persones sense sostre (estada limitada) El servei d’acolliment temporal per a persones sense sostre facilita allotjament a persones i/o famílies que no disposen d’un habitatge i viuen al carrer (persones sense sostre) per un temps determinat, ja sigui en centres propis (Can Planas) o en altres establiments de la ciutat (Alberg de Sant Joan de Déu, Centre de Nostra Senyora de Montserrat, hostals, pensions…). A més d’allotjament, ofereix els serveis d’alimentació i higiene personal (dutxes i canvi de roba) i atenció sanitària, com també tractament social, psicològic i laboral, en funció del grau o la fase de desarrelament social en què es trobi la persona (taula 59). Acolliment hivernal de persones sense sostre Servei que ofereix allotjament nocturn i atenció durant els dies més freds de l’hivern (habitualment entre el 20 de desembre i el 16 de març, tot i que pot prestar servei més temps en funció de les temperatures) per prevenir els efectes del fred i donar atenció a les persones que passen la nit al carrer a causa de la seva situació d’exclusió social o pobresa. A més de l’allotjament, ofereix serveis d’alimentació (sopar i esmorzar), higiene personal (dutxes i canvi de roba) i atenció social i sanitària. L’any 2004 el dispositiu d’acolliment hivernal va estar en funcionament un total de 181 dies, que suposa un increment del 21% sobre els dies de l’any 2003. El nombre de persones ateses va ser lleugerament inferior al de l’any 2003, si bé l’increment de dies va suposar també un increment del nombre d’estades realitzades (taula 60). Serveis de suport a la inclusió social Els serveis de suport a la inclusió social són aquells adreçats a garantir l’atenció de les necessitats bàsiques (alimentació, roba, higiene, habitatge, inserció laboral i ajuts econòmics) de les persones en risc d’exclusió social. Serveis d’alimentació Els serveis d’alimentació proporcionen dinars o sopars, de forma temporal, a les persones que ho necessiten per garantir-los una alimentació adequada. Els serveis d’alimentació al llarg de l’any 2004 han presentat un lleuger increment d’activitat no significatiu en termes d’impacte social a la ciutat (taules 61 i 62). Servei d’higiene i roba Servei que ofereix higiene personal i canvi de roba cada dia, de dilluns a divendres, de les 9 a les 11 del matí a totes aquelles persones que no poden cobrir aquestes necessitats bàsiques. Com el servei d’alimentació, l’any 2004 ha tingut un lleuger increment d’activitat sense que es pugui considerar una clara tendència a l’alça (taula 63). 58 Taula 59. Acolliment temporal de persones sense sostre. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones sense llar allotjades 1.156 1.340 -13,7 Estades efectuades al llarg de l'any 81.741 83.390 -2,0 Taula 60. Acolliment hivernal de persones sense sostre. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones en acolliment hivernal 556 566 -1,8 Estades efectuades d'acolliment hivernal 12.595 9.830 28,1 Dies de durada de l’acolliment hivernal 181 149 21,5 Serveis de suport per a l’accés a l’habitatge Servei adreçat a permetre l’accés permanent a un habitatge digne a aquelles persones amb ingressos econòmics més o menys estables però sense una capacitat d’estalvi que permeti comprar un habitatge. Consisteix a prestar els avals i les garanties, i en alguns casos ajuda econòmica, per facilitar el lloguer d’un pis en el mercat privat a persones o famílies amb dificultats econòmiques o socials. En col·laboració amb el Patronat Municipal de l’Habitatge, es formalitza un aval de pagament així com una assegurança per als administradors i propietaris de l’habitatge. En alguns casos també es dóna un ajut econòmic al futur llogater per a l’entrada inicial o per comprar el parament bàsic de la llar. Aquest és un servei que ha tingut un increment important al llarg de l’any 2004, cosa que posa de manifest les necessitats d’habitatge i les dificultats per assolir-lo que hi ha a la ciutat, especialment per a aquelles persones amb situació econòmica fràgil (taula 64). Magatzem d’estris provinents de desnonaments Servei que consisteix en l’emmagatzematge de béns i estris (mobles, parament de la llar, etc.). S’ofereix a les persones o famílies que han perdut el seu habitatge en un procés de desnonament judicial, per tal que puguin disposar d’un espai per guardar les seves pertinences de manera temporal (d’un a tres mesos). Com el servei de suport per a l’accés a l’habitatge, ha tingut un clar increment l’any 2004 i ha arribat a prestar prop d’un 44% més de serveis (taula 65). Inserció sociolaboral per a persones amb dificultats especials Servei prestat mitjançant un conveni amb Barcelona Activa i que implica donar suport, per tal de trobar 59 Taula 61. Menjadors socials. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses 14.229 12.845 10,8 Àpats servits 253.240 246.179 2,9 Taula 62. Menjador del Centre Meridiana. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Àpats servits 9.637 9.500 1,4 Taula 63. Servei d’higiene i roba. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses 3.466 3.324 4,3 Taula 64. Suport per a l’accés a l’habitatge. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Contractes signats 205 143 43,4 Persones a qui s'ha facilitat habitatge 643 449 43,2 una feina, a aquelles persones amb poca qualificació professional o en situació de difícil accés al mercat de treball tot i estar en edat de treballar. Els professionals del servei orienten, motiven, faciliten formació i fan el seguiment de les persones en aquest procés, amb la metodologia d’itineraris personalitzats d’inserció sociolaboral, en fases progressives. Servei de recent implantació que està aconseguint bons resultats en la inserció laboral de les persones ateses, i intermedis en la millora de les habilitats i els hàbits laborals de les persones derivades. L’any 2004 van arribar a tenir Taula 65. Magatzem d’estris provinents de desnonaments. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Serveis realitzats 223 155 43,9 contracte laboral el 34,7% de les persones incorporades al servei (taula 66). Renda mínima d’inserció Prestació econòmica a persones i famílies sense ingressos econòmics per tal que puguin iniciar un procés socioeducatiu que els permeti inserir-se socialment i laboralment, i aconseguir autonomia personal. Està pagada per la Generalitat de Catalunya i va dirigida a les persones que compleixen els requisits establerts. Aquest servei ha presentat un increment significatiu l’any 2004 dins un to general d’estabilització (taules 67 i 68). Serveis per a la gent gran Les persones grans formen un dels col·lectius prioritaris en l’actuació del Sector de Serveis Personals. El Programa municipal per a la gent gran té com a objectius, entre d’altres, fomentar la cohesió i la participació de la gent gran, aconseguir que facin servir més la ciutat, i millorar l’equilibri, l’adequació, la cobertura i la qualitat dels serveis i els equipaments, especialment els de suport a la dependència: l’ajuda a domicili, la teleassistència i la millora de les condicions de l’habitatge. D’entre els serveis adreçats a les persones grans, els anys 2003 i 2004 cal destacar la posada en marxa de nous equipaments d’habitatges amb serveis, amb l’objectiu que les persones grans disposin d’un espai de vida adaptat, segur i amb el suport social necessari per tenir un bon nivell de qualitat de vida inserits en la comunitat, així com també el canvi de model de prestació del servei d’atenció social domiciliària amb l’ampliació de la cartera de serveis. Atenció social a la gent gran Atenció social domiciliària Els serveis d’atenció social domiciliària s’adrecen a tota la població, raó per la qual queden recollits en l’apartat dedicat a la població general. Amb tot, del total de serveis un percentatge molt elevat es dedica a les persones grans, de manera que el 79,6% dels serveis d’atenció domiciliària prestat per treballadores i treballadors familiars es dedica a atendre aquest col·lectiu. L’any 2004 s’ha procedit a un canvi de model i un increment dels recursos destinats per tal d’assolir els objectius de cobertura recollits al Pla d’acció municipal. 60 Taula 67. Renda mínima d’inserció. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Expedients en actiu a 31 de desembre 3.632 3.350 8,4 Taula 68. Renda mínima d’inserció. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Expedients en actiu a 31 de desembre 860 356 276 88 115 295 264 302 193 461 3.210 422 3.632 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total districtes Sense territori Total Taula 66. Inserció sociolaboral per a persones amb dificultats especials. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones usuàries 499 275 81,5 Persones amb contracte laboral 173 - - 61 Parc Guinardó— n’han funcionat quatre a causa de problemes estructurals sorgits al centre de Can Castelló, que han obligat al seu tancament (taula 71). Programa d’estades temporals per a la gent gran Atenció residencial per a persones grans que viuen habitualment a casa seva i són ateses per la seva família quan, de manera temporal, la família no pot tenir-ne cura. Les persones reben els serveis oferts Veiem la significació de l’atenció de les persones grans en el servei de més impacte: l’atenció domiciliària per part de treballadors i treballadores familiars (taula 69). Acolliment d’urgències És un servei per atendre persones grans que es troben en situació d’urgència social i requereixen una actuació immediata, per oferir-los un acolliment residencial temporal i atenció a les seves necessitats bàsiques (allotjament, alimentació, salut i higiene…) mentre es troben els recursos més adients per tractar la seva situació. Aquest és un servei en conveni amb la Diputació, l’atenció es presta a les Llars Mundet o bé en places de residències de la ciutat concertades. L’any 2004 s’ha incrementat el servei en un 18,4% per donar resposta a una demanda social superior i bàsicament mitjançant les places concertades amb residències (taula 70). Residències i apartaments tutelats per a gent gran Les residències per a gent gran són equipaments adreçats a acollir i donar atenció, de manera permanent o temporal, a persones més grans de 65 anys que no poden fer les activitats de la vida quotidiana (neteja de la casa, higiene personal...) o necessiten una atenció constant (per malaltia, edat molt avançada, etc.) i no compten amb el suport familiar o d’altres persones per continuar vivint a casa seva. És un servei prestat per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de complementar el servei públic que es presta a la ciutat. De les cinc residències municipals existents —Josep Miracle, Francesc Layret, Can Castelló i Taula 69. Atenció domiciliària a gent gran per part de treballadores i treballadors familiars. Barcelona, 2004 Ciutat Vella 682 73,3 Eixample 856 89,9 Sants-Montjuïc 524 82,5 Les Corts 230 90,6 Sarrià - Sant Gervasi 185 81,5 Gràcia 332 80,6 Horta-Guinardó 347 66,9 Nou Barris 425 82,5 Sant Andreu 325 78,7 Sant Martí 451 73,2 Barcelona 4.357 79,6 Llars amb persones grans atesesTerritori % de persones grans sobre el total de persones ateses Taula 70. Acolliment d’urgències a gent gran. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Places (CAUV o concertades) 74 46,7 58,5 Persones grans acollides d'urgència (CAUV o places concertades) 232 196 18,4 CAUV: Centre d’acolliment d’urgències per a la vellesa. Taula 71. Residències i apartaments tutelats per a la gent gran. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Punts de prestació 4 5 -20,0 Places de residències 299 340 -12,1 Persones grans acollides en centres residencials 389 404 -3,7 Estades realitzades en residències 114.791 122.380 -6,2 quotidiana (higiene personal, neteja...) i que els poden necessitar perquè les circumstàncies no els permeten viure a casa seva. Els habitatges compten amb una sèrie de serveis (menjador, neteja, bugaderia, teleassistència) per garantir el confort i la seguretat de les persones grans, tant en l’àmbit comunitari com individual, perquè puguin gaudir d’una vellesa autònoma i participativa. Els apartaments tutelats estan dissenyats amb capacitat per a dues persones per permetre l’atenció de la parella, si n’hi ha; en el supòsit de persones soles aquestes no han de compartir l’espai amb ningú més. Aquesta raó, juntament amb l’índex de soledat de les persones grans, explica la diferència entre les places existents i el nombre de persones acollides. Les característiques de les persones grans acollides (persones autònomes amb lleus discapacitats) i la seva temporalitat (acolliment definitiu) fan que s’atengui una població molt estable amb petites variacions d’any en any (taula 74). Habitatges amb serveis Són equipaments que es componen d’un conjunt d’habitatges adaptats, amb estances d’ús comú, que ofereixen un servei d’allotjament i altres serveis complementaris de suport personal i social a persones grans, de més de 60 anys, autònomes en les activitats bàsiques de la vida diària, i a les quals les circumstàncies sociofamiliars que han tingut no els permeten romandre a la pròpia llar. Es presta suport d’atenció directa (personal del centre) i indirecta (teleassistència) les 24 hores del dia. És un servei nou, posat en marxa l’any 2002 i 62 Taula 72. Estades temporals per a la gent gran. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Sol·licituds 534 368 45,1 Persones grans en estades temporals 309 266 16,2 Taula 73. Centres de dia per a gent gran. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Centres de dia en funcionament 2 2 0 Places 70 70 0 Persones acollides 65 13 400,0 per la residència, tant personals (alimentació, higiene, salut…) com socials (activitats culturals, de lleure, etc.). Les estades es realitzen mitjançant un conveni amb la Diputació Provincial de Barcelona a l’equipament situat a les Llars Mundet. La capacitat d’atenció d’aquest servei està condicionada per la disponibilitat de places d’aquest equipament. Tot i això s’ha produït un increment d’activitat d’un 16% entre 2003 i 2004. És un servei ben valorat per les famílies, la qual cosa explica l’increment de demanda (taula 72). Centres de dia per a persones grans Acolliment diürn per a persones més grans de 65 anys que no poden fer les activitats de la vida quotidiana (neteja de la casa, higiene personal...) o necessiten una atenció constant (per malaltia, edat molt avançada, etc.) i que compten amb suport familiar, cosa que els permet restar al seu domicili. L’increment d’ocupació del darrer equipament posat en marxa (Fort Pienc) ha possibilitat l’augment de persones ateses l’any 2004 (taula 73). Apartaments tutelats Són equipaments destinats a persones grans que poden fer les activitats bàsiques de la vida prestat mitjançant un conveni entre el Sector de Serveis Personals i el Patronat Municipal de l’Habitatge. És un servei molt ben valorat per les persones grans, que permet millorar la qualitat de vida de qui hi és acollit (taula 75). Serveis per als infants i adolescents Els serveis per a infants tenen per objectiu garantir la qualitat del seu desenvolupament integral fins a esdevenir ciutadans responsables, solidaris i participatius. Atenció social a la infància i adolescència Centres oberts i pretallers per a infants i adolescents Són serveis d’atenció diürna, fora de l’horari escolar, que realitzen una tasca preventiva i donen suport a l’infant perquè desenvolupi la seva personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i es compensin deficiències socioeducatives (taula 76). Es presta en dos centres oberts d’atenció diürna per a infants o adolescents amb problemes socials: • El Centre Maternoinfantil Casa de la Font, a Ciutat Vella, atén infants de fins a 3 anys i els seus pares o les persones que els tenen a càrrec. En aquest centre reben atenció pedagògica, s’organitzen activitats, s’ofereix servei de guarderia, bugaderia, etc. • El Pretaller Carmel, a Horta-Guinardó, atén adolescents de 14 a 16 anys amb dificultats d’inserció, ofereix aprenentatge d’oficis i hàbits laborals, i afavoreix una socialització compensatòria. 63 Taula 74. Apartaments tutelats. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Apartaments tutelats 71 71 0 Places 142 142 0 Persones grans acollides 72 73 -1,4 Estades realitzades 23.221 23.515 -1,3 Atenció a la infància i l’adolescència en alt risc social (EAIA) Servei format per un equip de treball interdisciplinari, integrat per especialistes en treball social, pedagogia i psicologia, que atén infants i adolescents que es troben en situació d’alt risc social per causa de maltractaments, negligències, necessitats bàsiques no cobertes, etc. Elaboren un pla de millora per als infants que inclou mesures educatives i de suport al menor i la família, i, si cal, mesures legals de protecció a l’infant o adolescent. Es presta per delegació de la Generalitat de Catalunya i actua en situacions generalment detectades i derivades des dels centres de serveis socials. L’any 2004 s’ha produït un descens lleuger Taula 75. Habitatges amb serveis. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Equipaments en funcionament 6 2 200,0 Places en habitatges 601 153 292,8 Persones acollides 298 89 234,8 Taula 76. Centres i pretallers per a infants i adolescents. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Nens o adolescents atesos (dos centres) 95 140 - 32,1 a) Infants de 0-3 anys (Centre Maternoinfantil Casa de la Font, Ciutat Vella) 26 63 - 58,7 b) Adolescents (Pretaller Carmel, Horta-Guinardó) 69 77 - 10,4 64 en el nombre de menors atesos, la xifra més baixa des de l’any 1994, encara que cal considerar que les oscil·lacions han estat sempre petites (taules 77 i 78). Servei d’acolliment familiar Servei municipal que possibilita l’estada d’un infant o adolescent, durant un període de temps acordat, en una família d’acollida quan la seva no se’n pot fer càrrec de manera adient. Es promou que la família acollidora i la família biològica acordin les condicions d’aquest acolliment. La família cuidadora rep un seguiment i un suport professional i econòmic durant l’acollida. És un servei estabilitzat que no ha presentat canvis l’any 2004. El nombre de famílies acollidores ha estat el mateix, i pràcticament el nombre de menors acollits també. La disminució d’estades respon a les necessitats de les famílies biològiques dels menors (taula 79). Acció socioeducativa “A partir del carrer” Aquest servei s’adreça, de manera proactiva, als adolescents i joves que han fet del carrer un lloc prioritari de relació i convivència. L’objectiu és potenciar el carrer com a espai educatiu de convivència i tolerància (més enllà del conflicte), alhora que s’actua establint “ponts” (acollida, acompanyament educatiu, orientació, activitats, tallers, debats...) que acostin els serveis i els equipaments del barri al jovent. Aquest és un programa jove estructurat per projectes territorials que s’ha manifestat com un instrument adient per intervenir en la població adolescent i jove a fi de millorar l’ús de l’espai públic. L’any 2004 ha comportat un important increment de l’activitat del servei (taules 80 i 81). PROMOCIÓ SOCIAL Serveis per a la gent gran Els serveis de promoció social posen a disposició de les persones grans de la ciutat un conjunt d’equipaments, serveis, activitats i prestacions amb l’objectiu de posar al seu abast una proposta atractiva d’activitats i espai d’autogestió que els permeti mantenir una actitud participativa dins la comunitat. L’objectiu darrer és promoure la millora de la qualitat de vida i del món relacional, i a la vegada es facilita la incorporació d’aquest col·lectiu a la dinàmica social i ciutadana. Casals i espais municipals de gent gran Conjunt d’equipaments i espais per a la trobada, la relació, la participació, el lleure, etc. de la gent gran a la ciutat. Els casals i espais per a la gent gran conformen una xarxa de 56 equipaments distribuïts per tots els barris de la ciutat amb funcions d’informació, assessorament i consulta de serveis, activitats i recursos adreçats a la gent gran, promoció de les activitats culturals i lúdiques, suport a les iniciatives individuals o col·lectives de la gent gran i foment de la participació activa i el protagonisme ciutadà. El conveni de col·laboració signat amb l’Obra Social de la Caixa de Pensions i la Universitat Politècnica de Catalunya ha permès continuar ampliant l’oferta d’aules d’informàtica als casals municipals (taules 82 i 83). Vacances per a la gent gran Servei de l’Ajuntament de Barcelona que ofereix la possibilitat de viatjar mitjançant l’atorgament d’ajuts econòmics o beques a les persones grans de la ciutat amb més dificultats econòmiques. 65 Taula 77. Atenció a la infància i l’adolescència en alt risc social (EAIA). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Menors amb dificultats socials atesos per l’EAIA 3.086 3.385 -8,8 Taula 79. Servei d’acolliment familiar. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Famílies acollidores 29 29 0 Menors acollits en famílies d'acollida temporal 23 22 4,5 Estades realitzades 3.742 4.469 -16,3 Taula 78. Atenció a la infància i l’adolescència en alt risc social (EAIA). Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Menors amb dificultats socials atesos per l’ EAIA 798 213 379 54 111 147 292 401 289 402 3.086 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total ciutat Taula 80. Acció socioeducativa “A partir del carrer”. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Joves detectats 1.683 1.569 7,3 Joves contactats 1.276 1.166 9,4 Taula 81. Acció socioeducativa “A partir del carrer”. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Joves detectats 393 169 162 120 232 84 192 171 99 61 1.683 Joves contactats 293 155 64 120 113 84 136 151 99 61 1.276 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total ciutat Taula 82. Casals per a la gent gran. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Casals 56 51 9,8 Socis i sòcies inscrits 44.845 49.564 -9,5 Taula 83. Casals per a la gent gran. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Casals i espais de gent gran 5 6 5 3 6 7 5 6 6 7 56 Socis i sòcies inscrits 4.045 4.593 4.865 2.740 2.009 2.300 3.008 n.d. 7.474 13.811 44.845 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total ciutat 66 Els viatges són oferts en conveni amb l’IMSERSO i tenen com a destinació diferents llocs de la península Ibèrica i les Balears, durant el període de gener a abril. Aquest conveni ha permès concretar una oferta a les persones grans d’un total de 2.000 viatges (taula 84). La Targeta Rosa La Targeta Rosa Metropolitana és un servei de l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat Metropolitana del Transport adreçat a les persones majors de 60 anys, o amb discapacitats, que disposin de pocs recursos econòmics, per tal que puguin viatjar gratuïtament, o a preu reduït, en les línies del metro i de la xarxa d’autobusos de l’àrea metropolitana. El fet de tenir aquest document també permet gaudir de serveis complementaris, com ara disposar d’entrades a museus, al Zoo o a instal·lacions municipals esportives a preus reduïts. Es tracta d’un servei amb un gran impacte ciutadà, ja que el 67% de les persones de 60 anys i més són beneficiàries de la Targeta Rosa en alguna de les seves modalitats (taules 85 i 86). Programa “Viure i conviure” Servei per fomentar la convivència i el coneixement entre gent gran i gent jove a través de compartir l’habitatge. Persones grans que viuen soles i poden valer-se per elles mateixes ofereixen gratuïtament, a canvi de companyia, una habitació del seu habitatge a joves estudiants universitaris que no treballen o perceben una beca i que no tenen residència a Barcelona. És un programa que es desenvolupa mitjançant un conveni de col·laboració amb la Fundació “Viure i conviure” de la Caixa de Catalunya. El programa va néixer a l’Eixample, raó que explica la concentració de convivències en aquest districte, però a poc a poc s’ha anat estenent a tots els districtes de la ciutat (taules 87 i 88). Serveis per a la infància i adolescència Casals infantils i ludoteques Els casals infantils són equipaments i espais amb un programa d’activitats per a infants. Disposen de suport educatiu per a monitors/es i/o educadors/es. Funcionen en horari extraescolar. Les ludoteques són equipaments que es caracteritzen per la utilització del joc com a recurs educatiu, creatiu i comunitari en el lleure, amb suport puntual dels monitors i monitores. Funcionen en horari extraescolar, si bé les poden utilitzar les escoles en horari escolar. Són espais de proximitat de caràcter pedagògic i de suport educatiu que han anat creixent a poc a poc els darrers anys (taula 89). Vacances per a infants i adolescents Constitueixen una oferta estructurada d’activitats de vacances adreçada a nois i noies de la ciutat de fins a 17 anys a partir de la col·laboració d’associacions o entitats privades: estades, colònies, casals d’estiu, etc. Els casals d’estiu i de vacances proporcionen un conjunt d’activitats lúdiques i formatives que tenen lloc dins l’àmbit urbà aprofitant els equipaments i recursos de la ciutat: escoles, casals, centres cívics, etc. Es desenvolupen per períodes, durant l’estiu o per Nadal o Setmana Santa, als diferents barris de la ciutat. 67 Taula 84. Vacances per a la gent gran. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Places ofertades 2.000 2.000 0 Places sol·licitades 3.200 3.386 -34,9 Viatges realitzats 1.719 1.714 -0,29 Taula 85. Targeta Rosa Metropolitana. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Targetes en circulació al final de l'any 263.501 261.846 0,6 Taula 86. Targeta Rosa Metropolitana. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Targetes en circulació al final de l'any 17.748 36.992 32.445 10.035 11.171 18.490 34.068 37.707 24.146 39.850 849 263.501 % de targetes gratuïtes 64,1 50,9 53,5 51,4 53,6 51,8 51,9 55,1 48,4 52,2 - - Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sense territori Total ciutat Taula 87. Programa “Viure i conviure”. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Convivències 110 97 13,4 Taula 88. Programa “Viure i conviure”. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Convivències 5 39 9 8 12 13 2 5 5 12 110 Ciutat Vella Eixample Sants - Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total ciutat Taula 89. Casals infantils i ludoteques. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Casals o ludoteques 4 4 3 1 0 3 7 6 3 6 37 Socis o sòcies inscrits 357 331 485 n.d. 0 107 545 440 120 656 3.041 Ciutat Vella Eixample Sants - Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total ciutat Per tal que a les activitats de lleure puguin accedir totes les famílies de la ciutat, hi ha un servei d’informació i concessió de beques. És un servei molt valorat pels pares i mares i pels infants, i experimenta una demanda creixent que l’any 2004 es concretà en un increment del 29% del nombre de participants i del 47% del nombre d’infants amb suport econòmic municipal (taules 90 i 91). 68 SERVEIS D’ACOLLIDA PER A PERSONES NOUVINGUDES Les actuacions relatives a l’atenció a les persones immigrants en el marc dels serveis socials es desenvolupen d’acord amb el que defineix el Pla municipal d’immigració, un instrument polític i estratègic de consens que marca les línies principals de la política d’immigració de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2002. L’objectiu principal d’aquest pla és la integració real de les persones immigrades en tots els àmbits de la vida ciutadana de Barcelona a partir de diferents línies estratègiques: 1) l’afavoriment de la integració en un marc de cohesió social; 2) la defensa i la difusió dels valors de la diversitat i la convivència; i 3) la convivència i la prevenció de les situacions de conflicte. La política de l’Ajuntament de Barcelona s’orienta a atendre el total la població en els mateixos serveis sense crear xarxes assistencials paral·leles per atendre les persones nouvingudes. Aquesta voluntat, però, es complementa amb el desplegament d’un catàleg de serveis que permeti incorporar la diversitat amb normalitat en el conjunt de la ciutat. Servei d’Atenció a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER) El SAIER és un servei municipal constituït fonamentalment per un conjunt d’actuacions específiques en matèria d’estrangeria i asil que duen a terme diferents entitats, les quals treballen de manera coordinada segons un model de servei integrat. També ofereix informació de caire general sobre recursos i serveis de la ciutat (socials, educatius, sanitaris, laborals...). Les entitats col·laboradores i els principals serveis actualment són: Creu Roja (atenció social), CITE (assessorament documental), ACSAR (assessorament jurídic a refugiats i traducció presencial), AMIC (orientació laboral i assessorament documental), Col·legi d’Advocats (assessorament jurídic a immigrants) i Consorci per a la Normalització Lingüística (cursos d’immersió de català). Mantenint la línia d’anys anteriors, el SAIER ha vist incrementada la seva activitat l’any 2004 en un 7,1%, si bé s’observa un increment substancialment menor que el del període 2002-2003, quan va arribar a quasi el 90%. Per contra, cal considerar que els nous usuaris i usuàries han crescut un 14,7%, mentre que durant Taula 91. Vacances per a infants i adolescents. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Participants (places ocupades) 1.732 7.726 2.722 7.544 3.517 5.242 5.890 5.068 2.718 10.572 52.731 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total ciutat Taula 90. Vacances per a infants i adolescents. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Participants 52.731 40.892 29,0 Infants amb beca 2.973 2.023 47,0 69 el període 2002-2003 van presentar un increment del 46,7%. L’activitat és reactiva als canvis normatius que s’introdueixen en l’àmbit de l’estrangeria; en conseqüència cal continuar analitzant l’evolució de l’activitat i preveure increments derivats de nous canvis normatius (taula 92). Servei d’acolliment De la mateixa manera que per a la resta de la ciutadania, el servei d’acolliment consisteix a facilitar una estada limitada en un hotel o una pensió a persones que, temporalment, no disposen d’allotjament. El SAIER deriva a places concertades en hotels o pensions les persones estrangeres que es troben en una situació puntual de manca d’habitatge fins que en troben un d’estable. S’observa un increment important en la xifra de persones ateses i un increment menor en el nombre d’estades prestades motivat pel descens de l’estada mitjana per usuari, que ha passat dels 41 dies de l’any 2003 als 24 de l’any 2004. Aquest descens és possible gràcies al fet que cada vegada hi ha més estructures de resposta i acollida a persones nouvingudes, incloses les generades per elles mateixes (taula 93). Servei de detecció i contacte de menors estrangers immigrants no acompanyats Servei format per un equip de quatre educadors/es amb l’objectiu de detectar i intervenir en menors i grups de menors estrangers indocumentats, sense referents familiars, que viuen als carrers i espais públics de la ciutat de Barcelona en situació de risc social greu. Els educadors fan propostes d’intervenció, derivació i seguiment vers els Taula 92. Servei d'Atenció a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses 21.545 20.126 7,1 Usuaris i usuàries nous 17.141 14.947 14,7 Taula 93. Servei d’acolliment del Servei d'Atenció a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Usuaris i usuàries atesos en estades temporals 172 97 77,3 Total d’estades prestades 4.140 3.977 4,1 diferents recursos de la xarxa i/o intervenció en situacions de conflicte en l’àmbit comunitari. Es coordinen amb els professionals dels serveis socials, centres socioeducatius, serveis sociosanitaris, jutjats, cossos de seguretat i altres agents i, especialment, amb els recursos de protecció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. L’any 2004 ha portat un descens del 26% del nombre de menors estrangers no acompanyats detectats i en qui s’ha intervingut, que comporta un estancament en el nombre de menors amb aquestes característiques en situació de risc (taula 94). Mediació intercultural Aquest és un servei que actua de pont entre les persones immigrades i la població autòctona (ciutadania i també professionals), així com també entre col·lectius de diferents cultures, per prevenir i Taula 94. Servei de detecció i contacte de menors estrangers immigrants no acompanyats. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Menors atesos 93 127 -26,8 resoldre els conflictes que es puguin donar en les relacions, de manera que s’afavoreix un canvi constructiu i la convivència ciutadana. El servei es concreta en diferents línies d’intervenció: • La mediació intercultural interpersonal, que té per objectiu la funció d’intermediació lingüística i/o sociocultural entre professionals i persones usuàries dels serveis socials per tal de facilitar la comprensió mútua en els principals temes que incideixen en la situació objecte de treball. • La mediació intercultural comunitària, que té com a objectiu facilitar la resolució de situacions i prevenir conflictes comunitaris que impliquin la població nouvinguda i autòctona al territori on emergeix (taula 95). És un servei iniciat el mes de juny de l’any 2002 que ha anat ampliant la seva actuació. El poc temps de funcionament i la seva necessitat justifica l’increment del 34,4% en les intervencions de mediació individual. 70 Taula 95. Mediació intercultural individual. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Intervencions 832 619 34,4 5 Serveis per a persones amb discapacitat Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) Línies estratègiques Accessibilitat física i comunicativa Mobilitat Accés i suport a la llar Atenció social i altres serveis personals Integració educativa i sociolaboral Participació i promoció associativa Recerca i coneixement Enfortiment i millora de l’IMD: organització i serveis Relacions institucionals INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT (IMD) Els serveis per a les persones amb discapacitat s’impulsen i es coordinen a través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona (IMD). És un organisme autònom de l’Ajuntament de Barcelona creat l’any 1989 a partir de la fusió dels patronats municipals de persones disminuïdes físiques i disminuïdes psíquiques. És missió de l’IMD la gestió de les polítiques adreçades a la promoció i l’atenció de les persones amb discapacitat física, psíquica, auditiva, visual i malaltia mental basades en els principis de normalització i reconeixement de la diferència. Les actuacions de l’IMD es desenvolupen d’acord amb el programa d’actuació anual aprovat per la Junta Rectora. Funcions de l’IMD 1. Conèixer la realitat social i les necessitats de les persones amb discapacitat, formular propostes, promoure estudis sobre les problemàtiques de les persones amb discapacitat i la recerca de recursos. 2. Col·laborar amb els departaments municipals centrals i territorials perquè cadascun segons les seves competències procuri la integració de les persones amb discapacitat i l’accessibilitat de tots els serveis de la ciutat. 3. Oferir serveis d’atenció a persones amb discapacitat i en especial promoure experiències pilot de nous serveis. 4. Coordinar espais consultius de participació ciutadana sobre temes específics que afecten les persones amb discapacitat i fomentar l’associacionisme i la participació d’aquestes persones. Òrgan executiu i de participació social L’IMD reuneix serveis dedicats a les persones amb discapacitat, d’atenció i de promoció socials, i n’és l’òrgan executiu. Així mateix, la seva pròpia estructura organitzativa i les seves funcions són elements clau de la política municipal de participació social en aquest camp. Organització Els òrgans de govern de l’IMD són la Junta Rectora, la Comissió Directiva i la Presidència. La Junta Rectora està composta per 20 membres: • 10 membres representants de les persones amb discapacitat de Barcelona, elegits per sufragi directe cada quatre anys. • 10 membres designats per l’Ajuntament: regidors, regidores o càrrecs directius del mateix Ajuntament. La Comissió Directiva està composta per 12 membres: • 6 representants de les persones amb discapacitat, que formen part de la Junta Rectora. • 6 membres designats per l’Ajuntament. La Presidència és a càrrec del regidor ponent de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Accessibilitat física i comunicativa El Servei de Promoció i Suport col·labora amb altres departaments municipals per garantir l’acompliment dels objectius d’aquesta línia estratègica. 72 2003, Any Europeu de les Persones amb Discapacitat El 3 de desembre de 2001, el Consell de la Unió Europea declarà l’any 2003 Any Europeu de les Persones amb Discapacitat. Amb aquest motiu es van organitzar tot un seguit d’activitats destinades a mostrar la dinàmica quotidiana de treball i a mostrar noves iniciatives. Cal destacar l’exposició “Barcelona: ciutat per a totes les persones” i les gairebé 40 actuacions municipals (actes, iniciatives i projectes) que es van organitzar. Fòrum de les Cultures 2004 El Fòrum ha esdevingut un exemple d’accessibilitat i de participació de les persones amb discapacitat en un gran esdeveniment cultural. El seguiment de l’accessibilitat va abastar l’accessibilitat urbanística i dels edificis del recinte, els transports per arribar-hi, les estructures efímeres i els serveis i els suports a les persones amb discapacitat. Concretament, des de l’Institut es va mantenir una coordinació estreta amb la Unitat d’Atenció a Persones amb Discapacitat del Fòrum, que va oferir 20.492 serveis a persones amb discapacitat. El catàleg de serveis ofert va ser el següent: • Acompanyaments pels espais del recinte i els diàlegs • Subtitulació dels espectacles • Servei d’estenotípia a distància dels diàlegs • Cessió de cadires de rodes, vehicles elèctrics i audioguies • Interpretació a la llengua de signes • Teatre accessible: adaptació de 16 funcions de 9 obres de teatre, amb una assistència aproximada de 480 persones. Pla municipal d’accessibilitat L’IMD forma part del Grup Municipal de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat, que és l’ens encarregat de fer el seguiment del Pla d’accessibilitat de Barcelona 1997-2006 (taula 96). Platges L’adaptació de les platges es va iniciar l’estiu de l’any 1997. Es col·labora amb l’Institut Municipal de Parcs i Jardins en la definició dels elements d’accessibilitat que són presents a les platges de Barcelona (taula 97). A les platges de Nova Icària i Sant Sebastià s’ofereix un servei de suport al bany de les persones amb discapacitat. L’any 2004 aquest servei s’ha ampliat tant en nombre de dies com en horaris (taula 98). 73 Taula 96. Pla municipal d’accessibilitat. Indicadors. Barcelona, 2002-2003 2003 2002 Variació % Edificis municipals accessibles (totalment o parcialment) o practicables 456 354 29 Quilòmetes accessibles 657,94 622,6 5,6 Cruïlles amb semàfors acústics 331 284 16,5 Reserves d’aparcament públic 175 172 2 Taula 97. Elements d’acessibilitat a les platges. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Passeres estretes fins a l’aigua 3 7 – 57 Lavabos adaptats 24 22 9 Dutxes adaptades 7 8 – 12 Reserves d’aparcament 71 48 48 Caseta vestidor 3 2 50 Cadires amfíbies-buggy 4 3 33 Grua elevador 2 2 0 Taula 98. Servei de suport per al bany de persones amb discapacitat a les platges de Nova Icària i Sant Sebastià. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones usuàries 143 233 – 39 Persones voluntàries 161 104 55 Intervencions 501 651 – 23 Altres equipaments o instal·lacions (Parcs i Jardins, Esports i Via Pública) S’ha format part d’un grup d’experts per crear, fins a l’any 2006, deu àrees de joc infantil accessibles per a tothom, una per districte municipal. D’altra banda, l’any 2004 s’han incorporat tres equipaments més a la xarxa pública de 38 instal·lacions esportives municipals accessibles: l’Eurofitness Carmel-Teixonera, el Poliesportiu Guinardó-Torrent d’en Melis i el Poliesportiu Joan Miró. Finalment, i en relació amb la progressiva adaptació dels elements i el mobiliari urbà que ocupa la via pública, s’ha treballat amb el sector de Serveis Urbans i Medi Ambient i amb els serveis tècnics dels districtes per fer una experiència pilot d’instal·lació de nous contenidors per a la recollida vidre adaptats, i determinar la ubicació d’uns 15 contenidors per districte. També han signat un conveni la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i una empresa proveïdora de material de neteja per estudiar el disseny de mobiliari urbà adaptat. Accessibilitat comunicativa L’any 2004 l’Institut ha facilitat o coordinat el servei de transcripció de text en l’organització de 14 actes municipals. També s’ha facilitat servei de traducció a la llengua de signes en 37 actes municipals l’any 2003 i 16 actes l’any 2004. D’altra banda, s’ha redactat el document “La comunicació amb les persones amb discapacitat als serveis municipals d’atenció al públic”, que s’ha presentat als responsables de les oficines d’atenció al ciutadà (OAC), als caps de divisió de Serveis Personals i a Barcelona Activa. Mobilitat Transport públic regular L’evolució dels indicadors del transport públic regular al llarg dels anys 2002 i 2003 va ser la que apareix a la taula 99. Servei públic de transport especial adaptat El servei públic de transport especial per a persones amb mobilitat reduïda greu, de titularitat de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i l’IMD (taula 100), té dues modalitats de servei: • Fix: conjunts de serveis amb període i finalitat determinats. • Esporàdic: serveis variables a curt termini. 74 Taula 99. Transport públic accessible. Barcelona, 2002-2003 2003 2002 Variació % Estacions de metro (TMB i FGC) accessibles (totalment o parcialment) 93 84 111 Unitats d’autobús de pis baix 1.095 1.095 0 Unitats de taxis adaptats a la zona metropolitana 38 79 – 52 Taula 100. Transport especial per a persones amb mobilitat reduïda greu. Barcelona, 2002-2004 2004 2003 Variació % Persones usuàries de viatges fixos 385 370 4 Persones usuàries de viatges esporàdics 1.006 809 24 Viatges • Fixos 101.922 90.428 13 • Esporàdics 53.141 39.883 33 TOTAL 155.063 130.311 19 Taula 101. Habitatges de promoció pública per a persones amb discapacitat. Barcelona, 2004 Tipus d’habitatge Habitatges oferts Habitatges adjudicats Habitatges adaptats per a gent gran 23 12 Habitatges per a gent gran amb fill/a a càrrec amb discapacitat 23 23 Habitatges per a joves “10HJ” 42 42 Accés i suport a la llar Accés a l’habitatge de promoció pública Conjuntament amb el Sector de Serveis Personals i el Patronat Municipal de l’Habitatge, el Servei de Promoció i Suport ha participat en la proposta del canvi dels requisits d’accés a l’habitatge de les persones grans amb fills o filles a càrrec amb discapacitat. Des de l’Institut també s’ha assessorat en l’acompliment dels criteris d’accessibilitat en la construcció d‘habitatges nous (taula 101). Atenció social i altres serveis personals Pla d’equipaments de serveis socials S’ha format una comissió de treball entre representants del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per planificar la creació d’equipaments a la ciutat de Barcelona. Els acords concreten la creació fins a l’any 2007 de les places que es detallen a la taula 102. Informació i assessorament: Servei d’Atenció al Públic Aquest servei proporciona informació sobre recursos i serveis existents, i atén reclamacions i suggeriments. Així mateix, du a terme la tramitació de la targeta d’usuari del servei públic de transport especial adaptat i de la targeta de tolerància d’aparcament, adequada al Decret 204/1999, de 27 de juliol (taules 103, 104 i 105). Atenció precoç de disminucions Els Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància (EIPI) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona estan ubicats als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. Formen part de la xarxa pública dels Serveis d’Atenció Precoç 75 Taula 103. Servei d’Atenció al Públic de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Demandes 17.261 11.221 54 Persones usuàries 8.926 6.016 48 Taula 102. Creació de places residencials per a persones amb discapacitat. Barcelona, 2004-2007 Tipus d’equipament Places de residència per a persones amb discapacitat física 42 210 – 252 Residència per a persones amb discapacitat psíquica profunda 120 120 – 240 Residència per a persones amb discapacitat psíquica mitjana i trastorns de conducta 60 30 – 90 Llar residència per a persones amb malaltia mental 35 140 – 175 Llar residència o llars amb suport per a persones amb discapacitat – – 368 368 Centre diürn per a persones amb discapacitat física – 120 – 120 TOTAL 257 620 368 1.245 Places públiques Places amb concert Places amb conveni Total Taula 105. Indicadors de població atesa. Servei d’Atenció al Públic de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones i famílies 8.499 5.552 53 Estudiants, professionals i entitats 427 464 – 8 Taula 104. Indicadors de l’activitat. Servei d’Atenció al Públic de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Informació 12.160 7.524 62 Reclamacions 1.584 1.721 – 8 Tramitacions • Demandes de targeta de transport especial 609 330 84 • Demandes de targeta d’aparcament 2.899 1.606 80 • Demandes de subvenció per a IVTM (no conductors) 9 40 – 80 TOTAL 3.517 1.976 78 de la Generalitat de Catalunya, i estan catalogats com a serveis concertats mitjançant un conveni marc amb corporacions locals. Atenen infants amb discapacitat o en risc de patir-ne d’edats entre els 0 i els 6 anys (taula 106). Els serveis dels EIPI es concreten en: • Prevenció. Activitats destinades a la difusió, la sensibilització i l’assessorament. • Diagnòstic, tractament i seguiment. Quant als tractaments, se’n consideren diverses modalitats: el tractament preventiu (de seguiment en la fase de detecció), el tractament terapèutic (psicològic o fisioterapèutic), i el de seguiment en la darrera fase del tractament. • Suport a la integració escolar i social. • Divulgació i coordinació amb tots aquells professionals que treballen al mateix territori. Acolliment residencial Són equipaments que proporcionen acolliment residencial a persones amb discapacitat amb un grau alt d’afectació. S’hi dóna suport personal, assistència sanitària, allotjament i manutenció, atenció i higiene personal, hàbits d’autonomia, rehabilitació-habilitació, relacions i integració social. Hi ha tres equipaments residencials (la Residència Amílcar, per a persones amb discapacitat física, la Residència Valldaura, i els pisos tutelats Casa Bloc per a persones amb discapacitat psíquica) a més d’un centre que actua com a servei experimental (servei residencial experimental Vila Olímpica/Paralímpica per a persones amb discapacitat física). Proporcionen allotjament i atenció a persones amb discapacitat, vetllen per la seva qualitat de vida i potencien la seva autonomia. Les dues residències són de titularitat de la Generalitat de Catalunya (ICASS) i estan gestionades per l’IMD. S’hi porten a terme programes individualitzats d’atenció psiquiàtrica, educatius, pedagogicoformatius, esportius, lúdics i culturals (taula 107). Suport als serveis socials d’atenció primària El Servei de Promoció i Suport assessora els professionals de les unitats bàsiques d’atenció social primària (UBASP) dels districtes de la ciutat de Barcelona en matèria de persones amb discapacitat. S’ofereixen els serveis d’atenció telefònica (consultes i demandes d’assessorament) i atenció presencial (assessorament, suport, seguiment i valoració) (taula 108). Integració educativa i sociolaboral Servei d’integració laboral L’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona és un servei de suport a la integració 76 Taula 106. Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància (EIPI) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Equips o punts de prestació 2 2 0 Infants atesos 387 337 15 Casos diagnosticats 286 209 37 Persones usuàries en tractament 321 269 19 Casos de tractament preventiu 111 97 14 Casos de tractament terapèutic i de seguiment 210 172 22 Taula 107. Serveis residencials públics per a persones amb discapacitat amb un grau alt d’afectació. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Centres 4 4 0 Places 62 62 0 Persones acollides 62 62 0 Estades 22.692 22.630 0,2 laboral de les persones amb discapacitat (SSIL extern), inscrit en el registre d’entitats i serveis del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya (taula 109). L’EAL es configura a través dels serveis següents: • Acollida, informació, valoració i orientació professionals • Formació • Ocupació • Suport • Assessorament legal Participació i promoció associativa Comissions de l’IMD Aquestes comissions temàtiques (educació, transport, urbanisme i comunicació), les presideix un membre de la Junta Rectora representant de les persones amb discapacitat i les componen entitats i tècnics especialistes en el tema amb l’objectiu de debatre, fer el seguiment dels acords presos i elaborar propostes. A la taula 110 s’observa el nombre de reunions, entitats i assistents a les comissions que han desenvolupat la seva activitat els anys 2003 i 2004. Comissions als districtes S’ha donat suport i s’ha pres part en vuit òrgans municipals de participació de districte. A la taula 111 s’observa el nombre de reunions, entitats i assistents a les comissions dels anys 2003 i 2004. Subvencions El Servei de Promoció i Suport ha assessorat i ha ajudat les entitats que han sol·licitat subvenció en la convocatòria de la ciutat, i ha valorat i ha emès informes de les sol·licituds de la convocatòria per als districtes (taula 112). 77 Taula 108. Servei de Promoció i Suport per als professionals que atenen persones amb discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Demandes 877 932 – 6 Consultes i assessoraments 568 572 – 0,7 Casos de suport 153 162 – 0,7 Casos de seguiment 156 162 – 21 Professionals atesos 361 360 0 Taula 110. Activitat de les comissions temàtiques de lnstitut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Reunions 14 20 – 30 Assistents 170 270 – 37 Entitats participants 72 67 7 Taula 109. Activitat de l’Equip d’Assessorament Laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Valoracions i orientacions 428 439 – 2 Inscripcions a cursos 279 226 23 Contractes 308 277 11 Programes individuals de suport o seguiment 557 625 – 11 • En la recerca activa d’ocupació 298 334 – 11 • En la formació 71 65 9 • En l’ocupació 188 226 – 17 Assessoraments legals 403 357 13 Taula 111. Activitat de les comissions als districtes. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Reunions 33 27 22 Assistents 420 330 27 Entitats 201 118 70 Recerca i coneixement Estudi “L’atenció domiciliària per a persones amb discapacitat a Barcelona” La finalitat principal de l’estudi ha estat proposar mecanismes de correcció en els criteris d’assignació de serveis i prestacions de suport a la llar per a persones amb discapacitat. El treball conclou amb una proposta d’agrupació dels serveis en funció del nivell de dependència, la possibilitat de suport sociofamiliar i el nivell d’ingressos. Observatori europeu ”Ciutats i Pobles per a Tothom” Aquest observatori pretén conèixer la situació de l’accessibilitat —entesa en un sentit ampli— dels municipis europeus i promoure l’intercanvi d’experiències per tal d’afavorir el desenvolupament de les polítiques més adients. Al final de l’any 2004, 17 municipis i 8 entitats estaven inscrites a l’Observatori. Les actuacions dutes a terme han estat les següents: 2003 • Jornada sobre l’Observatori “Ciutats per a Tothom” el 17 de març de 2003. En aquest marc, els municipis i les entitats associades van prendre l’acord de convertir Barcelona en la seu de la secretaria de l’Observatori. • Posada en funcionament del web de l’Observatori: . • Vinculació amb l’Observatori Barcelona, promogut pel Departament de Recerca i Coneixement. 2004 • Incorporació de dues bones pràctiques de l’Ajuntament d’Hèlsinki. • Adjudicació del contracte per fer la campanya de promoció de l’Observatori, que finalitzarà l’any 2005. Consell de Recerca L’any 2004 s’ha constituït aquest òrgan, ja previst als estatuts de l’Institut, que té com a objectiu consultar i assessorar l’IMD sobre les necessitats de recerca i coneixement que afecten les persones amb discapacitat, amb vista a facilitar la planificació de polítiques municipals per a aquest col·lectiu. S’han fet dues reunions, comptant la constituent, en les quals s’han estudiat diferents propostes d’estudis i projectes de recerca que ha presentat l’Institut. Projectes europeus gestionats (2003-2004) • ELDA (European Learning Disability Access) • Passarel·les cap a l’ocupació (Iniciativa Comunitària EQUAL). • Projecte de difusió de la Declaració de Barcelona: “La ciutat i les persones amb discapacitat”. • Propostes de nous projectes: MAMED, per a la creació de llocs de treball per reciclar material mèdic; LOCATALL, per experimentar una xarxa sense fils per a la localització i altres serveis sense fils per a persones amb discapacitat. 78 Taula 112. Subvencions gestionades pel Servei de Promoció i Suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Convocatòria a la ciutat Entitats sol·licitants 96 62 55 Entitats que han rebut subvenció 46 45 2 Convocatòria als districtes Entitats sol·licitants 58 82 – 30 Entitats que han rebut subvenció 47 55 – 14 Enfortiment i millora de l’IMD: organització i serveis S’han millorat les instal·lacions de la seu de l’IMD: emissores d’FM, bucle magnètic i adequació dels espais de l’EAL, el SAP i els serveis residencials. També cal destacar que el Servei de Formació de l’Equip d’Assessorament Laboral ha superat satisfactòriament la revisió de la certificació de qualitat que, amb data 11/12/03 i número 3.398/ER/12/03, es va obtenir dels sistemes aplicats al disseny i el desenvolupament de cursos de formació ocupacional sota la norma UNE-EN-ISO 9001:2000. L’any 2004 s’ha contractat un nou professional al Servei de Promoció i Suport per millorar l’atenció als districtes de Sarrià - Sant Gervasi i Les Corts. 79 RELACIONS INSTITUCIONALS Durant el període 2003-2004 l’IMD ha participat activament en 14 organismes de diferents àmbits, ha signat 33 convenis i acords amb les institucions públiques i privades relacionades amb el seu camp d’actuació, i ha desenvolupat un programa de relacions institucionals ampli. També ha dedicat esforços a la comunicació, tant en l’àmbit d’accions de difusió pública a través dels mitjans de comunicació i internet, com organitzant diversos actes i activitats. L’any 2004 es va acollir a la ciutat durant dos dies l’Orquestra SINAMUNE (Sistema Nacional de Música de Niños Especiales) de Quito (Equador). Aquesta trobada va incloure un concert al Conservatori Municipal de Música al qual van assistir 300 persones. 6 Cultura Institut de Cultura de Barcelona Barcelona, ciutat de museus Barcelona, ciutat d’art contemporani Barcelona, ciutat de teatre i dansa Barcelona, ciutat de música Barcelona, ciutat de festes i tradicions Barcelona, ciutat de lletres Barcelona, ciutat de cinema Barcelona, ciutat de festivals Barcelona, ciutat de diàleg Els districtes de Barcelona fan cultura Barcelona, ciutat internacional Barcelona, cultura digital Barcelona, ciutat de ciència L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA L’Institut de Cultura de Barcelona, creat l’any 1996, té com a missió dissenyar i impulsar polítiques culturals que promoguin el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la ciutat, i que fomentin la participació i la creativitat de la ciutadania. L’Institut és també l’òrgan responsable de planificar i gestionar l’activitat, l’estructura i l’administració dels serveis municipals en cultura. En aquest marc és cabdal combinar la prestació de serveis específics derivats de les funcions clàssiques dels poders locals —una funció més estratègica i relacional—, amb actuacions dirigides al reforçament dels diversos sectors de la cultura, el suport als sectors productius i el treball des d’una lògica global de ciutat, on la cultura esdevé una de les principals estratègies de desenvolupament. Les polítiques culturals tenen un pes estratègic en el desenvolupament del territori. La seva capacitat de provocar innovació, donar sortida al talent i a la creativitat, generar riquesa i ocupació, contribuir a la presència internacional de la ciutat, i facilitar espais i processos de socialització que garanteixin la cohesió social, palesen el paper fonamental de les polítiques culturals en el trànsit de la societat de la informació a la ciutat del coneixement. L’objectiu estratègic per al mandat 2004-2007 és el següent: “Barcelona posarà la cultura al centre del desenvolupament de la ciutat mitjançant unes polítiques culturals que aposten pels valors, la creativitat, la convivència i el civisme.” La concreció d’aquest objectiu es basa en les línies del Pla estratègic del Sector Cultural de la ciutat, impulsat per l’Ajuntament a través de l’Institut de 82 Cultura. En aquest context i en el marc del PAM 2004-2007, l’any 2004 les principals actuacions han estat les que s’exposen a continuació. BARCELONA, CIUTAT DE MUSEUS L’activitat museística de Barcelona ha aconseguit una nota d’excel·lent en la seva contribució a la programació cultural de la ciutat. La celebració del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 ha donat un fort impuls al nombre de visitants de les exposicions, especialment pel que fa a les quatre exposicions de gran format ubicades en diferents equipaments i centres del recinte Fòrum (taula 113). Paral·lelament, els centres culturals de la resta de la ciutat han acollit un total de 23 exposicions al voltant dels tres eixos temàtics del Fòrum: la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions per a la pau. D’aquestes mostres, destaquen “Guerra i pau” al Museu Picasso, una colpidora exposició sobre l’impacte de la guerra en el conjunt de l’obra de l’artista, gràcies a la qual el museu ha batut el seu propi rècord de públic amb 192.921 visitants d’una exposició temporal. Altres exposicions destacades dels museus barcelonins han estat: “La bellesa del fracàs / El fracàs de la bellesa”, a la Fundació Joan Miró; “Art i utopia”, al MACBA; “Objectes / Subjectes”, al Museu de les Arts Decoratives; “La Diversitat de la Vida”, al Museu de Ciències Naturals - Museu de Zoologia, o “El primer Eros”, al Palau de la Virreina. El 2004 Barcelona ha acollit la celebració del II Congrés Mundial de Jardins Botànics que, sota el 83 títol “Jardins botànics. Un món de recursos i patrimoni per a la humanitat”, ha reunit a mitjan mes d’abril més de 500 representants de 300 jardins botànics i institucions científiques de tot el món. Aquesta trobada celebrada el 2004 ha estat la millor manera de commemorar el cinquè aniversari del Jardí Botànic de Barcelona. Per la seva banda, el Museu Frederic Marès ha estat escollit per la revista nord-americana ArtNews com “un dels deu millors museus desconeguts del món”, distinció que comparteix amb el Palazzo Massimo alle Terme de Roma, el Museu Moreau de París o The Dan Flavin Art Institute de Nova York, entre d’altres. L’any 2004 han estat declarats museus d’interès nacional el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que també ha presentat una exposició de la seva col·lecció. A mitjan mes de maig es va endegar el programa “El Born: obrim per obres”, organitzat conjuntament per l’Institut de Cultura de Barcelona i Barcelona Serveis Municipals, amb l’objectiu d’obrir provisionalment al públic un espai ciutadà de gran interès cultural mentre es desenvolupa el nou projecte cultural. Més de 100.000 persones han visitat el mirador i han pogut ser testimonis de primera mà dels treballs que els restauradors duen a terme en les restes arqueològiques —que ocupen una superfície de 8.000 metres quadrats i pertanyen a una de les zones més dinàmiques de la Barcelona del segle XVIII—, i de l’activitat dels tècnics que consoliden l’edifici del Mercat del Born, obra de Josep Fontserè, per tal de preservar- ne la integritat. 2004 ha estat també l’any de la reobertura del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb la inauguració, el mes de desembre, de les sales que completen el museu. El MNAC es converteix així en l’espai museístic més important de Catalunya, on el visitant té la possibilitat de conèixer les obres més representatives de l’art català des del segle XI al segle XX, així com importants exponents de l’art peninsular i europeu. El museu s’ha vist enriquit, a Taula 113. Visitants dels museus municipals i concertats. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Museus i centres d’art Museu Frederic Marès 32.597 31.414 Museu Picasso 1.154.949 887.958 Museu Barbier-Mueller 19.460 13.857 Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 397.731 317.050 Museu Nacional d’Art de Catalunya 366.1401 512.680 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) 384.956 376.701 Fundació Joan Miró 511.445 487.413 Fundació Antoni Tàpies 72.514 69.056 Fundació Thyssen-Bornemisza 42.9762 49.212 Museus d’Arts Aplicades Museu de les Arts Decoratives 78.929 63.384 Museu de Ceràmica 54.757 51.241 Museu Tèxtil i d’Indumentària 37.723 31.253 Museus d’Història Museu d’Història de la Ciutat 187.493 170.325 Museu Monestir de Pedralbes 62.152 59.096 Museu Verdaguer 5.884 15.544 Centre d’Interpretació del Park Güell 22.707 25.679 Museu Marítim 428.549 257.352 Museu Militar de Barcelona 127.013 130.614 Museus de Ciències Naturals Museu de Ciències Naturals (Ciutadella) 96.178 105.343 Jardí Botànic 34.476 23.212 Museus Etnològic i de la Música Museu Etnològic 12.022 9.838 TOTAL 4.130.651 3.688.222 1 Les dades del MNAC inclouen els visitants del Museu d’Art Modern, que es va traslladar a Montjuïc el febrer de 2004, va tancar per reformes els mesos d’octubre a novembre i es va inaugurar el desembre. 2 La Fundació Thyssen Bornemisza va tancar definitivament l’octubre d’enguany i la seva col·lecció s’ha incorporat al MNAC. més, amb la col·lecció Thyssen-Bornemisza, traslladada del monestir de Pedralbes al MNAC l’últim trimestre del 2004. Pel que fa a la iniciativa privada, la Fundació ‘la Caixa’ ha reobert al públic el seu Museu de la Ciència amb una important remodelació dels seus espais i una instal·lació espectacular: CosmoCaixa. BARCELONA, CIUTAT D’ART CONTEMPORANI El Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 ha esdevingut una cita internacional amb la cultura i el diàleg, amb els pobles com a veritables protagonistes. La cultura, que ha arribat a ser un element fonamental per al desenvolupament de les societats contemporànies, té en les ciutats l’escenari on créixer i afermar valors com la creativitat i la convivència (taula 114). En aquest sentit, cal destacar algunes de les exposicions d’art contemporani que s’han realitzat el 2004: • “El poder i l’art”, instal·lada al mateix recinte del Fòrum, que tractava de reproduir el diàleg entre l’art i la crítica mitjançant la proposta plantejada per deu crítics internacionals, la selecció de la qual es va dur a terme durant l’anterior edició de la Fira Arco, amb la intenció de mostrar al Fòrum aquest conjunt d’obres representatives dels treballs més recents presentats al públic per galeries i institucions. • “En guerra”, presentada pel CCCB, on es constatava que la guerra forma part de l’experiència vital de molta gent malgrat que molts de nosaltres no l’haguem viscuda directament. • “Art i utopia: l’acció restringida”, organitzada pel MACBA, on es passava revista a alguns moments clau dels intercanvis entre art i poesia al segle xx, fins al final dels anys setanta. La poètica de Mallarmé serveix de fil conductor d’una història de l’art modern en la seva relació amb el llenguatge i la seva dispersió. • “Tour-ismes, la derrota de la dissensió”, presentada per la Fundació Antoni Tàpies, on es podia observar com el turisme és un fenomen polític i cultural obertament expansiu gràcies al procés globalitzador del capitalisme tardà que està transformant profundament la percepció del món. 2004 ha estat també l’any dedicat a un català universal, Salvador Dalí. Per aquest motiu, Barcelona ha acollit un bon nombre d’activitats de l’Any Dalí, juntament amb set ciutats europees i nord-americanes més: Figueres, Madrid, Peralada, Venècia, Rotterdam, Filadèlfia (EUA) i Saint Petersburg (EUA). La nostra ciutat, que ha estat un dels paisatges recurrents en la vida de Dalí, ha presentat un conjunt d’activitats dedicades a la memòria de l’artista empordanès: exposicions, concerts, conferències i lectures poètiques, entre d’altres. En podem destacar: “Dalí Cultura de masses”, presentada al CaixaForum; la mostra “El Manifest Groc, Dalí, Gasch, Montanyà i l’antiart”, a la Fundació Miró, o “L’ull invisible”. Enrique Sabater fotografia Salvador Dalí, que va acollir l’espai Xavier Miserachs de l’Institut de Cultura. Entre l’abril i el maig del 2004, al Palau de la Virreina també han tingut lloc sis conferències, dins el cicle “Converses a Barcelona”, destinades a tractar diferents aspectes de la personalitat de l’artista. 84 Taula 114. Visitants a exposicions. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Palau de la Virreina 140.898 198.657 La Capella 112.237 66.862 TOTAL 253.135 265.519 BARCELONA, CIUTAT DE TEATRE I DANSA El 2004 Barcelona ha viscut un any excepcional. Del maig al setembre, els espectacles del Fòrum han estat l’aparador de les arts escèniques del món. Una rica oferta cultural molt difícil de tornar a reunir, però que, segons Borja Sitjà, director del Grec i els espectacles Ciutat del Fòrum, “ha deixat un gran pòsit cultural per al futur”. Noms ben coneguts de l’escena internacional han creat espectacles pensant en Barcelona —Peter Sellars amb el diàleg de The Children of Herakles; Peter Brook amb la reflexió de Tierno Bokar; Robert Wilson amb la poesia de I La Galigo...—, i han col·laborat estretament amb els nostres creadors —Robert Lepage amb Núria Espert; Richard Atlas amb Cesc Gelabert, o Lindsay Kemp amb Mar Gómez i la Cia. Mudances—. Els espectacles de ciutat, en l’àmbit del Fòrum Universal de les Cultures, han propiciat també un punt de trobada per a les grans figures de la dansa internacional com Pina Bausch, Mikhaïl Baryshnikov o Philippe Decouflé, sense oblidar les produccions d’aquí com ara Gènova 01, de la directora Carme Portaceli; El rei Lear, dirigit per Calixto Bieito, o Santa Joana dels Escorxadors, del director Àlex Rigola, espectacle inaugural del Festival Grec de 2004 que ha obtingut un ressò internacional remarcable. Rigola ha estat guardonat per aquesta obra amb el premi al millor director jove del Festival de Salzburg. 2004 ha continuat la progressió i la consolidació de les temporades dels teatres públics com el Teatre Lliure o el Teatre Nacional de Catalunya, i en l’àmbit de les sales privades ha destacat la programació del Teatre Romea, que ha continuat la seva projecció internacional amb l’estrena al Festival de Leeds (Regne Unit) d’un dels espectacles del Fòrum, Homenage to Catalonia / Homenatge a Catalunya, original de Georges Orwell. Per la seva banda, el Festival de Teatre del Rhur (Alemanya) va programar el 2004 la representació en castellà de La ópera de cuatro cuartos, de Kurt Weill. La Fura dels Baus ha navegat amb el Naumon en gira per diferents ciutats de la Mediterrània fins arribar per primera vegada a l’Orient Mitjà, al Festival de Beitedin, al Líban, on el seu espectacle va ser vist per unes cinc mil persones. La dansa barcelonina també ha viatjat. Les companyies Mudances / Àngels Margarit, Gelabert-Azzopardi, Nats Nus Dansa, Mal Pelo i Sol Picó han participat en el festival Dansez! que té lloc cada any a la ciutat francesa d’Annemasse i que en l’edició del 2004 va escollir Barcelona com a convidada principal. L’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) ha detectat un descens d’uns 115.000 espectadors durant la temporada 2003-2004, un descens influït per diferents causes alienes al sector, com el desànim col·lectiu arran dels atemptats de l’11-M (que van reduir un 50% l’assistència a les sales). Els teatres de Barcelona, malgrat un descens de públic del 4,5%, han salvat l’any de crisi i s’han mantingut per sobre dels dos milions d’espectadors. Dels equipaments i centres més visitats destaquen el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Tívoli i el Teatre Nacional de Catalunya. La dansa ha incrementat espectacularment el nombre d’espectadors, que han passat de 183.336 a 328.188. La programació del Fòrum Ciutat ha representat un increment del 36% en el nombre d’espectacles estrangers, que han arribat a 68, i suposen un 12% del total de produccions (566), 85 d’entre les quals 400 han estat catalanes i 92 procedien de la resta de l’Estat espanyol. La nova línia de coproducció d’espectacles de dansa al Mercat de les Flors és una clara aposta per la dansa contemporània (taula 115). BARCELONA, CIUTAT DE MÚSICA En el marc dels Espectacles de Ciutat del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, cal fer especial esment als concerts següents: Bob Dylan, Sting, Homenatge a Neruda, Pequeño reloj d’Enrique Morente, Maria del Mar Bonet i Siris, Henri Salvador i, d’una manera especial, el programa de trobada cultural de L’Auditori inaugurat per Mistislav Rostropòvitx, Sakamoto (Sónar) i Norah Jones. El Taller de Músics ha celebrat el 25è aniversari de la seva creació. Són vint-i-cinc anys mostrant que la cultura i l’ensenyament són eines que serveixen per generar expectatives en un barri o en una ciutat i aconseguir un aire internacional sense perdre la nostra entitat. La bona imatge de Barcelona arreu del món i la proliferació d’equipaments destinats a l’ambientació musical han fet augmentar de manera considerable la presència a Barcelona de Dj procedents d’altres ciutats del món. Nova York, Londres, Berlín o Amsterdam són els llocs de procedència de professionals com Jeff Mills o Murray Richardson, que han trobat a la nostra ciutat un entorn molt apropiat per treballar. Altament recomanables també per als amants del risc han estat La consagració de la primavera, d’Igor Stravinsky, programada a l’inici del mes d’octubre, o les creacions dels compositors Arvö Part i Agustí Charles, el dia 9 de febrer dins del Festival de Músiques Contemporànies. BARCELONA, CIUTAT DE FESTES I TRADICIONS Tradició i innovació són els trets bàsics del ritme de la festa als carrers de Barcelona durant el 2004. Un any per recordar en el qual el Carnaval brasiler de Salvador de Bahia s’ha materialitzat al passeig de Gràcia de la mà de Carlinhos Brown. La Mercè ha estat el punt final del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004. L’habitual cloenda de les festes de Barcelona, amb el Piromusical, ha tingut en aquesta edició una dimensió nova. Més llarg i més espectacular, el Piromusical s’ha traslladat a les platges de Barcelona. A pocs metres del litoral, un centenar de vaixells i catamarans han format un arc de prop de dos quilòmetres des d’on han disparat el gran espectacle pirotècnic. L’edició ha comptat amb 425.000 persones de públic, i ha tingut una durada final de 20 minuts intensos de música i foc, amb una partitura produïda especialment per a l’ocasió on s’han combinat els sons de la natura amb els de les cultures del món. 86 Taula 115. Activitat del Teatre Mercat de les Flors. Barcelona, 2003-2004 20041 2003 Entrades venudes 22.481 27.149 Espectadors 32.146 34.422 Ocupació 55% 53% Taquillatge (€) 192.798 218.960 1 La sala Maria Aurèlia Capmany va restar tancada durant el primer semestre de 2004 per reformes. BARCELONA, CIUTAT DE LLETRES Des de mitjan 2004 s’ha treballat per preparar la celebració el 2005 de l’Any del Llibre i la Lectura, tenint en compte que la relació de Barcelona amb els llibres ve de molt lluny i s’expressa en molts àmbits. La indústria del llibre representa un motor econòmic important per a una ciutat que és font d’inspiració per a molts escriptors. Per això s’ha treballat perquè el 2005 Barcelona celebri aquesta extraordinària relació a través d’un suggeridor i extens programa d’activitats, entre les quals cal fer esment de la trobada “La novel·la negra i la identitat europea”, que reunirà escriptors del gènere procedents de diversos països, com ara Petros Markaris (Grècia), Donna Leon (Itàlia) o Jean-Christophe Granjé (França), i els espanyols Francisco González Ledesma i Andreu Martín, entre d’altres. La trobada retrà també homenatge a un mestre del gènere, l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. L’homenatge a l’escriptor s’estendrà també amb l’Itinerari Carvalho, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona. Les biblioteques també programaran altres itineraris presencials i virtuals per a una Barcelona entesa com un territori literari (taula 116). El pes de Vázquez Montalbán per a Barcelona també ha tingut una significació especial i profunda amb l’acte de col·locació d’una placa commemorativa a la finca on va néixer l’escriptor, a l’edifici número 11 del carrer d’En Botella, al barri del Raval. El mateix barri també ha estat l’escenari d’una altra placa commemorativa, en aquest cas dedicada a l’escriptor Terenci Moix i col·locada en la finca número 37 del carrer de Joaquim Costa. Durant l’any moltes entitats han organitzat exposicions relacionades amb el llibre, com ara “El misteri dels jeroglífics. Les claus del desxiframent”, al Museu Egipci, o “Les millors obres de literatura per a nens i joves”, al Palau Robert. BARCELONA, CIUTAT DEL CINEMA Barcelona s’ha convertit el 2004 en capital del cinema europeu. Entre els dies 10 i 12 de desembre la ciutat va acollir la cerimònia de lliurament dels XVII Premis de Cinema Europeu, organitzats per l‘European Film Academy amb el suport del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona prenia així el relleu d’altres ciutats europees, com ara Roma, París o Berlín, en l’organització d’aquest certamen, i esdevenia també la primera ciutat de tot Espanya a acollir aquest esdeveniment. A més de la cerimònia de lliurament, aquesta nova edició ha tingut un programa d’actes paral·lels per fer conèixer el cinema europeu a la ciutadania i per fer del cinema català i de l’espanyol protagonistes de la cerimònia. Al llarg de les disset edicions, els Premis del Cinema Europeu han aconseguit esdevenir un mitjà 87 Taula 116. Activitat de les biblioteques públiques (Ajuntament-Diputació). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Usuaris i usuàries 4.126.308 3.651.455 Préstecs 3.079.324 2.525.771 Programa “L’aventura de llegir” Actes 586 530 Participants 23.080 21.055 privilegiat en la divulgació de la diversitat del cine europeu. Prova d’aquesta afirmació són les 9.500.000 llars que van seguir aquesta edició gràcies a la retransmissió per televisió. Amb la cerimònia d’atorgament dels guardons, la nostra ciutat fa conèixer al món l’aposta per una cinematografia rica, formada per la convivència en un mateix continent de diferents estils, cultures i llengües que donen com a resultat un cinema enriquidor, divers i atractiu. Aquesta aposta es materialitza a través de les gestions que realitza l’oficina Barcelona Plató Film Commission. Creada el 1996 per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, persegueix el doble objectiu de promoure la presència de la nostra ciutat a les produccions cinematogràfiques i televisives d’arreu del món i afavorir l’activitat de la indústria audiovisual local. L’any 2004 Barcelona Plató Film Commission ha incrementat un 30% l’activitat respecte a 2003. Ha posat especial atenció en els treballs dels estudiants, i els ha facilitat els rodatges a la ciutat, ja que aquests han de configurar el futur escenari professional de la nostra indústria. Barcelona Plató Film Commission posa a disposició dels seus usuaris i usuàries una base de dades de lliure accés amb localitzacions, empreses de preproducció, postproducció i producció, i de professionals independents. Barcelona és una ciutat que des de fa anys gaudeix d’un important prestigi internacional com a escenari de produccions audiovisuals tant culturals com publicitàries. Barcelona Plató també treballa el futur de la ciutat com a set de rodatges a través dels recursos professionals que ofereix. Així, l’any 2004 l’oficina ha estat present als principals festivals i mercats de l’audiovisual europeu, com ara: • Berlinale European Film Market • Festival i Mercat de Cinema de Cannes • Sunny Side of the Doc (Marseille) • Festival Internacional de Cine de San Sebastián - Sales Office • MIPCOM, Mercat de televisió, cinema i comunicació (Cannes) • MIFED, Mercat de Cinema de Milà • Festival Internacional de Cinema de Sitges El 2004 s’han atès 86 produccions procedents d’Europa i 28 de la resta del món. En xifres globals, les produccions ateses per l’oficina s’han incrementat un 46% respecte de les ateses en l’exercici anterior. BARCELONA, CIUTAT DE FESTIVALS La celebració del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 ha propiciat que Barcelona esdevingui capital internacional en tots els camps socioculturals: diàlegs, art contemporani, exposicions, teatre, dansa i música. En l’apartat Fòrum Ciutat s’han desenvolupat 180 espectacles de música, teatre i dansa, amb un total de 1.500 representacions i la intervenció de més de 10.000 intèrprets. En els espectacles del Fòrum Ciutat s’ha encoratjat els creadors a expressar les seves inquietuds. El problema dels refugiats, les tensions socials, polítiques i religioses, l’erosió de la democràcia o la barbàrie de la guerra són alguns dels temes plasmats als diferents espectacles, dels quals destaquen, entre d’altres, el muntatge de Peter Sellars amb The Children of Heracles al 88 Teatre Lliure; Nacho Duato amb la Companyia General de Danza al Gran Teatre del Liceu; Calixto Bieito amb El rei Lear al Teatre Romea, i amb Josep Maria Pou com a protagonista; Rostropòvitx a l’Auditori amb Rèquiem de Guerra, amb música original de Benjamin Britten, o Santa Joana dels Escorxadors, de Bertold Brecht i en una versió dirigida per Àlex Rigola. Aquesta peça ha inaugurat el festival Grec, rebatejat en aquesta edició com a Fòrum Grec 04 (taula 117). La majoria d’equipaments culturals públics i privats de la ciutat han participat en aquest gran programa d’espectacles. De tots ells fem esment de la producció L’amor i la infantesa, de Pina Bausch, presentada al Teatre Nacional de Catalunya, o La dansa busca la felicitat de l’espectador, de Philippe Decouflé. El passeig de Gràcia ha acollit la celebració del Carnaval Salvador de Bahia amb Carlinhos Brown. L’artista ha creat un projecte innovador juntament amb el seu trio elèctric Camarote Andante que, inspirat en un dels carnavals més grans del món, persegueix com a objectiu principal reduir la distància entre l’artista i el públic. Les Biblioteques de Barcelona també han participat en el Fòrum amb “Converses abans d’aixecar el teló”, presentades per Xavier Grasset, on s’han pogut comentar algunes obres d’aquesta edició amb els protagonistes o directors. BARCELONA, CIUTAT DE DIÀLEG Si el 2003 Barcelona es va convertir en la capital internacional de la pau per voluntat del seus ciutadans i ciutadanes, a partir del 2004 el nom de la nostra ciutat estarà per sempre associat al diàleg i l’entesa. El Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 ha impulsat processos de diàleg amb el propòsit de construir una continuïtat en el temps, un llegat, tant en l’àmbit local com en l’internacional. Fòrum Diàlegs, amb un total de 49 diàlegs, va ser una convocatòria a la qual van assistir ciutadans i ciutadanes d’arreu del món i 1.500 ponents de la societat civil i d’organitzacions internacionals. Els blocs temàtics dels diàlegs van ser: Diversitat cultural i mitjans de comunicació; La paraula; Ciència, coneixement i desenvolupament sostenible; Llibertat, seguretat i pau; Globalització i desenvolupament; L’espiritualitat; Algunes veus no escoltades: dones, joves, comunicació intergeneracional i cultural; El paper de l’educació i la cultura del desenvolupament; La ciutat: entorn de convivència; Nous actors, noves dinàmiques. Un dels diàlegs més destacats del Fòrum, el Parlament de les Religions del Món, ha reunit a Barcelona 7.700 participants procedents de 75 països. Entre les idees sorgides d’aquesta reunió són remarcables la proposta del Centre Unesco de Catalunya per a la creació d’una comissió que integri dins de les Nacions Unides totes les confessions religioses del món. 89 Taula 117. Activitat del Festival d’estiu de Barcelona Grec, 2003-2004 2004 2003 Espectacles 45 91 Representacions 191 453 Aforament 101.234 240.201 Entrades venudes 51.297 137.513 Espectadors d’espectacles de pagament 66.440 153.136 Ocupació 66% 63% Font: Direcció d’Informació i Comunicació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Un altre diàleg de gran dimensió, el Festival Mundial de la Joventut, ha aplegat a la nostra ciutat 10.000 joves d’arreu del món per compartir experiències i decidir com ha de ser el món del futur. Des del final de 2004, Barcelona també forma part d’una xarxa de ciutats europees contra el racisme impulsada per la Unesco i és membre del Comitè Director, format per representants de les ciutats de Nuremberg, Lió, Estocolm, París i Londres. Fruit d’aquest espai de trobada i intercanvi, d’aquest viver d’idees i debat, han sorgit nous organismes i instàncies de diàleg, s’han proclamat declaracions i acords, i s’ha treballat en diverses agendes. Entre aquests organismes de creació recent hi ha l’Observatori Mundial sobre l’Estat de la Informació, una plataforma independent i estable que vetlla pel dret universal a la informació; la Casa de les Llengües, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i la Unesco, que promourà polítiques que vetllin per la diversitat lingüística; el Fòrum Permanent Orient-Occident, un espai d’intercanvi entre els dos continents; la Xarxa estable d’Ombudsmen regionals per a la defensa dels drets de la ciutadania, promoguda pel Consell d’Europa, i el portal digital sobre drets culturals, que acull els principals recursos de documentació i de debat sobre els drets culturals a escala global, són la resta d’iniciatives sorgides del Fòrum Diàlegs. En referència als acords subscrits, cal destacar els següents: • El Compromís de Barcelona, una declaració dels ciutadans i ciutadanes per a un desenvolupament humà, just i sostenible. • El Manifest de Barcelona, que defensa la llibertat de premsa i lluita contra la censura i la manipulació de la informació. • El Compromís de Barcelona per a la Convivència, que recull els principis per a una resolució pacífica dels conflictes de la vida quotidiana. • L’Agenda 21 de la Cultura, una iniciativa sorgida dels ajuntaments de Porto Alegre i Barcelona que ha estat presentada durant la celebració del Fòrum Urbà Mundial a les agències Habitat i Unesco de les Nacions Unides. ELS DISTRICTES DE BARCELONA FAN CULTURA La cultura es concep com un teixit de relacions socials vives, i com a producte d’aquestes relacions, els ciutadans i ciutadanes són alhora receptors i creadors de cultura. Aquesta doble mirada obliga a tenir en compte les formes més desinstitucionalitzades que prenen vida al carrer i als espais públics, o les múltiples pràctiques culturals de la ciutadania. L’any 2004, mitjançant la coordinació i el suport del seu programa de cooperació cultural, l’Institut de Cultura de Barcelona ha treballat per enfortir i difondre la cultura a tot el territori, en col·laboració amb els deu districtes de la ciutat, a través de la programació dels cinc cicles + A prop, i del seu instrument de treball, la Taula de Cultura. La Taula de Cultura representa un espai de trobada, una plataforma d’intercanvi i de coneixement de les experiències dels diferents territoris, que es reuneix amb una periodicitat mensual. En el marc de la Taula es treballa en l’elaboració dels criteris generals dels diferents programes, en els elements de reflexió al voltant de la realitat cultural de cadascun dels districtes de la ciutat, i en la presentació de projectes i equipaments 90 singulars tant de la ciutat com de l’entorn metropolità que poden ser d’interès. A la Taula de Cultura es presenten i es debaten les accions que des de l’ICUB s’impulsen per als districtes: observatoris, propostes d’activitats i aquelles propostes i projectes singulars d’entitats i agents culturals de la ciutat. La Taula de Cultura està formada pels tècnics de cultura de tots els districtes així com pels referents del programa de cooperació cultural amb districtes de l’ICUB. Durant el 2004 els cinc programes + A prop (art contemporani, espectacles infantils, dansa, teatre i música) s’han acabat de consolidar com una proposta cultural imprescindible en el territori, tant pel que fa a les activitats (exposicions, concerts, espectacles...) com, sobretot, als recursos que ofereixen tant al públic com als artistes. També constitueixen una autèntica eina de suport a la creació. Sota el lema “Vius enllaunat? Apropa’t als barris”, els programes + A prop són una proposta que convida a sortir de casa per participar en la rica vida cultural que, històricament, es genera i creix als barris de Barcelona; una oportunitat per compartir inquietuds, coneixements i sensibilitats. En definitiva, una oportunitat per compartir cultura. El 2004, per primera vegada, tots els districtes han estat presents en l’organització de dos dels cicles + A prop. Es tracta dels dedicats a la música i als espectacles infantils. El cicle de dansa s’ha guanyat un lloc de prestigi entre els professionals del sector i el 2004 ha estat convocada la II Mostra de Peces Curtes de Dansa, que se celebrarà l’any 2005 amb la col·laboració del Mercat de les Flors i l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Músiques urbanes + A prop s’ha estès a les festes de la Mercè. D’una banda, una de les nits del Barcelona Acció Musical (BAM) ha tingut com a escenari La Bàscula, que acull per primera vegada una activitat del festival. De l’altra, el CD recopilatori de músiques urbanes que s’edita cada tardor, amb un recull de peces de 15 grups musicals emergents, ha estat presentat també en el marc de la Mercè, en l’escenari instal·lat a la plaça de Catalunya. Els equipaments especialitzats en art contemporani han consolidat la seva programació i, a més, han obert noves vies de suport a la creació com en el cas del premi Miquel Casablancas, el Fòrum Can Basté, Can Felipa, Barceloneta i Golferichs. A Nou Barris, les Jornades sobre el Circ a Catalunya que va organitzar l’Ateneu Popular i l’Escola de Circ Rogelio Rivel mereixen una consideració especial. Aquesta trobada va ser planejada com un punt de reflexió dels professionals i els agents del circ a Catalunya per tal d’analitzar la situació en què es troba el sector i també les estratègies futures. Aquestes Jornades sobre el Circ a Catalunya han fet possible la constitució de l’Associació dels Professionals del Circ a Catalunya, que tindrà com a objectiu principal ser interlocutora preferent amb les Administracions. Pel que fa al teatre, el Festival d’Arts Escèniques del Poblenou ha celebrat la tardor de 2004 la seva tercera edició, on ha ofert una mostra de la creativitat en el camp de les arts escèniques que es cultiva dia a dia als barris de Barcelona. 91 BARCELONA, CIUTAT INTERNACIONAL Durant el 2004 han visitat Barcelona personatges importants com Salman Rushdie, escriptor i president del PEN Club dels Estats Units; els premis Nobel de la Pau Rigoberta Menchú i John Hume, Federico Mayor Zaragoza, Mikhaïl Gorbatxov, Mstislav Rostropòvitx, Amos Oz i Sari Nusseibeh, premis Internacionals Catalunya, i els dotze premis Nobel reunits al final de l’any per la Universitat Politècnica de Catalunya per participar en la Primera Conferència Internacional sobre Educació Superior. Només començar l’any, la revista nord-americana Newsweek dedicava un reportatge a l’urbanisme amb aquestes paraules: “Barcelona ha esdevingut imant per a planificadors urbans procedents de ciutats com ara Shangai i Santiago...(...) Barcelona és una de les destinacions preferides per al turisme de negocis, i és la setena ciutat del món que acull més congressos internacionals, per sobre de capitals com Nova York i Berlín. És la sisena ciutat europea preferida per les grans empreses, mentre que ocupa la primera condició pel que fa a qualitat de vida en el rànquing de l’informe”. (European Cities Monitor 2004.) La nostra ciutat ha estat visitada el 2004 per un total de 4,4 milions de turistes, xifra que representa un increment del 14,5% respecte a 2003, i ha comptabilitzat 10 milions de pernoctacions. BARCELONA, CULTURA DIGITAL Canal Cultura, presentat públicament el 2003, s’ha consolidat durant el 2004 d’una banda a través dels seus continguts –amb més de 500 articles publicats–, i de l’altra mitjançant mecanismes de personalització com els següents: possibilitat de configurar la pàgina d’inici segons els interessos i les preferències de cada usuari; sistemes d’avisos i notícies als mòbils, via sms, que es va posar a la pràctica durant el festival Grec, o l’oportunitat de rebre per correu electrònic, tots els divendres, el Butlletí del Canal Cultura. Aquest Butlletí és la revista digital amb l’actualitat cultural de la ciutat. Compta amb gairebé un miler de subscriptors i ha tancat el 2004 amb una xifra rodona, amb l’edició, el mes de desembre, del número 50. Durant l’any, Canal Cultura ha desenvolupat també diverses rutes per la ciutat que es poden descarregar a l’ordinador o portar-les a la PDA: “La Barcelona gòtica”, “La Barcelona de Picasso”, “Un tomb per la Barcelona de Gaudí” i “Barcino encara existeix sota la Barcelona actual”. El Consorci de Biblioteques també ha presentat el 2004 els seus Itineraris Literaris Virtuals (“Petjades de Dalí a Barcelona”, “La Barcelona de George Orwell”, “Barcelona i el mar” i “Escriptores de ciutat”), un passeig per escenaris de la ciutat estretament vinculats als escriptors i a la seva obra. Durant el 2004 s’ha treballat també per preparar i presentar el web de l’Any del Llibre i la Lectura 2005, que recull tota la informació actualitzada de les més de 500 activitats del programa oficial d’aquest any temàtic. A més de la facilitat per difondre la informació, el camp digital també ofereix moltes possibilitats creatives. Aquesta afirmació s’ha pogut constatar en la quinzena edició d’Art Futura, celebrada al final d’octubre al Mercat de les Flors, que va rebre més de 15.000 persones i que ha comptat, entre d’altres, amb la presència destacada de Howard Rheingold, un dels referents intel·lectuals de la 92 cultura digital. El Mercat també ha acollit la celebració del festival RESFEST, presentat al final de l’any i que va tenir lloc a Barcelona i a cinc ciutats espanyoles més. Els creadors emergents han experimentat també amb propostes digitals innovadores i arriscades. Alguns exemples els hem pogut veure a La Capella, en el marc de les exposicions “Quòrum” i “Sal a la sopa”, o amb la creació del punt d’informació de revistes culturals “R.” –conseqüència de l’exposició “R. Revistes” celebrada la primavera del 2003– gràcies al qual es pot accedir a les versions digitals de 69 revistes culturals, que també s’editen en paper, i a 49 revistes publicades íntegrament en línia. L’Institut de Cultura ha editat, per quart any consecutiu, l’Agenda Cultural d’activitats culturals en CD. BARCELONA, CIUTAT DE CIÈNCIA Barcelona dóna suport clarament a la promoció de la cultura científica, definida com a línia estratègica del govern municipal a través del pla específic de difusió La Ciutat per a la Ciència. Aquest pla, emmarcat alhora dins del Pla estratègic del sector cultural i de l’Agenda 21 de la Cultura, s’elaborarà entre 2005 i 2015. Al llarg de 2004 s’han endegat els contactes i les col·laboracions amb universitats, empreses, fundacions, institucions acadèmiques i museístiques, associacions professionals i altres agents involucrats en la interrelació societat-ciència. Coincidint amb el centenari de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), 2007 ha estat declarat Any de la Ciència, una oportunitat d’acostar a la ciutadania les innovacions tecnològiques, mèdiques i científiques. S’ha publicat la proposta dels reptes estratègics al butlletí de l’Associació de Comunicació Científica de Catalunya, i s’ha fet la primera presentació del Pla davant de col·lectius del sector; membres de l’Associació per al Foment de les Ciències, periodistes especialitzats, rectors i vicerectors de les universitats públiques hi han estat entre els interlocutors més destacats. Paral·lelament s’han desenvolupat diverses actuacions, com ara la col·laboració entre el Comissionat per a la Cultura Científica de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundación Española de Ciencia y Tecnología per a la creació d’una Xarxa d’Agents Locals de Cultura Científica. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha constituït el Consell Català de la Comunicació Científica. L’Institut de Cultura de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat han anunciat un programa de col·laboració per a l’impuls de la cultura científica amb un primer objectiu: la creació de l’Acadèmia Internacional de Societat i Ciència, una iniciativa que compta amb el suport de la prestigiosa xarxa internacional Public Communication of Science & Technology, que reuneix intel·lectuals i científics dels cinc continents. Les línies d’actuació per a la promoció de la ciència per part de l’Ajuntament de Barcelona, pioneres en àmbits municipals, han despertat l’interès internacional. Fruit d’aquest èxit els seus responsables han presentat a Mèxic l’estratègia en el marc del primer seminari de preparació del futur Fórum de las Culturas y del Conocimiento de Monterrey 2007. 93 7 Esports Introducció Activitats destacades Servei d’atenció i assessorament Concessions i gestió d’instal·lacions esportives Infraestructures Promoció esportiva Foment de la pràctica esportiva Actes esportius INTRODUCCIÓ La Direcció d’Esports del Sector de Serveis Personals és el departament responsable d’aplicar les polítiques municipals en l’àmbit de la pràctica d’activitats físiques i esportives a la ciutat de Barcelona. Les seves funcions principals són: • Planificació del sistema d’equipaments esportius de la ciutat. • Establiment de línies d’acció i criteris generals en matèria de gestió d’equipaments esportius. • Impuls de convenis i acords amb els agents esportius de la ciutat. • Foment de la pràctica d’activitats físiques i esportives entre tota la ciutadania. • Promoció d’activitats i serveis destinats a l’adquisició i el manteniment d’hàbits esportius saludables. • Difusió de l’oferta d’activitats físiques i esportives que l’Ajuntament genera. ACTIVITATS DESTACADES El Pla estratègic de l’esport de Barcelona El Pla estratègic de l’esport de Barcelona és l’instrument amb el qual el sistema esportiu de la ciutat ha volgut analitzar la situació actual del sector per definir i consensuar les línies estratègiques en què s’ha d’emmarcar el futur de l’esport de la ciutat. El procés d’elaboració del Pla es va iniciar l’any 2000 i se’n va iniciar la fase pública i participativa el febrer de 2002, amb la Conferència d’Exploració Estratègica. Aquest procés ha conclòs el març de 2003, amb la presentació del Pla al Plenari de l’Esport, en sessió oberta a tothom, que ha tingut lloc a l’INEFC de Barcelona. En aquest moment s’inicia també la fase de desenvolupament i implantació del Pla. El resultat de tot el procés s’ha traduït en més de 600 propostes i aportacions, que s’han concretat en 13 projectes prioritaris, 82 mesures específiques de districte i 4 instruments per a l’impuls dels projectes i les mesures. Tot el procés d’elaboració del Pla, amb els estudis duts a terme i l’explicació de cada un dels projectes, mesures i instruments, queda recollit en el llibre Pla estratègic de l’esport de Barcelona, editat el desembre de 2003 i presentat públicament el maig de 2004 al Saló de Cent. X FINA Campionats del Món de Natació Del 12 al 27 de juliol de 2003 ha tingut lloc a Barcelona la desena edició dels Campionats del Món de Natació, que s’ha desenvolupat amb molt d’èxit. Amb l’objectiu d’organitzar aquests campionats es va crear el Consorci per a l’Organització dels X FINA Campionats del Món de Natació de Barcelona 2003. La Direcció d’Esports va cedir espais de les seves oficines per instal·lar-hi les del Consorci. En la fase final de l’organització dels campionats la Direcció d’Esports hi ha participat també directament, amb la implicació de tot el personal. Les competicions de les diferents disciplines que s’inclouen en els campionats s’han desenvolupat a les instal·lacions que es detallen a la taula 118 i amb els resultats que apareixen a la taula 119. X Jocs Mundials de Policies i Bombers 2003 La desena edició dels World Police & Fire Games ha tingut lloc entre el 26 de juliol i el 3 d’agost en 96 diferents instal·lacions esportives de la ciutat. Organitzats pel consorci constituït a l’efecte (integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Ministeri de l’Interior), la Direcció d’Esports hi ha col·laborat directament amb l’assignació de recursos humans a l’estructura organitzativa, la cessió d’instal·lacions esportives municipals i la difusió d’informació a través de les revistes que publiquen les entitats esportives. La celebració dels Jocs ha estat tot un èxit, tant de participació com de voluntariat i públic (taula 120). Relleu de la Torxa Olímpica Atenes 2004 El 27 de juny del 2004, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics d’Atenes, Barcelona, en qualitat de ciutat olímpica, ha acollit un dels relleus de la flama olímpica. Per primera vegada el tradicional relleu de la torxa olímpica no s’ha limitat a la ciutat organitzadora de torn, sinó que s’ha estès a totes les ciutats olímpiques del món, amb l’eslògan “Passa la flama, uneix el món”. El relleu de Barcelona s’ha organitzat en tres parts. En primer lloc, rebuda de la torxa a l’aeroport del 97 Taula 119. X FINA Campionats del Món de Natació. Dades més rellevants. Barcelona, 2004 Països participants 157 Esportistes participants 2.015 Natació 1.068 Natació sincronitzada 235 Natació en aigües obertes 111 Salts de trampolí 235 Waterpolo 416 Rècords 112 Mundials 14 Dels campionats 38 Continentals 60 Medalles concedides 186 Or 62 Plata 65 Bronze 59 Espectadors 217.813 Voluntaris i voluntàries 1.187 Representants de mitjans de comunicació 1.700 Pressupost (en milers d’euros) 17.042 Taula 120. X Jocs Mundials de Policies i Bombers. Dades més rellevants. Barcelona, 2003 Disciplines olímpiques 64 Països participants 65 Esportistes participants 10.580 Medalles concedides 5.397 Acreditacions emeses 16.717 Instal·lacions utilitzades 61 Voluntaris i voluntàries 2.700 Representants de mitjans de comunicació 350 Pressupost (en milers d’euros) 7.480 Convenis de patrocini 23 Taula 118. X FINA Campionats del Món de Natació. Instal·lacions. Barcelona, 2004 Disciplina Instal·lació Natació Palau Sant Jordi1 Natació sincronitzada Piscines Municipals Bernat Picornell Natació en aigües obertes Port Vell Salts de trampolí Piscina Municipal de Montjuïc Waterpolo Club Natació Barcelona Palau Sant Jordi1 (final masculina) 1 Instal·lació d’una piscina olímpica prefabricada a l’interior i d’una d’escalfament a l’exterior, que s’han desmuntat un cop acabada la competició. Prat provinent de Londres (i passant per Madrid, en qualitat de candidata a acollir els Jocs Olímpics de 2012). Seguidament, recorregut de la torxa per la ciutat en una cursa de relleus que ha finalitzat davant de la Font Màgica de Montjuïc. Els rellevistes han estat medallistes olímpics, representants de la societat civil, representants de les entitats dels districtes, esportistes paralímpics, representants de la comunitat grega de Barcelona i dels patrocinadors. La tercera part correspon a l’últim relleu de la torxa, entre la plaça d’Espanya i la Font Màgica. En aquest cas, el rellevista ha estat acompanyat de 1.000 nois i noies nascuts el 1992, organitzats en sis grups. Els integrants de cadascun dels grups portaven una samarreta identificadora corresponent a un dels cinc colors olímpics més el blanc, com a símbol de la pau (taula 121). Caminada Internacional Actualment, Barcelona acull diversos programes relacionats amb el senderisme urbà, com el Barnatresc o la Caminada Internacional de Barcelona, que tenen com a denominador comú l’establiment d’itineraris atractius que permeten la pràctica saludable de la caminada. La International Marching League (IML) és una organització que confecciona i coordina un calendari anual de caminades a diferents països del món. Barcelona és una ferma candidata a pertànyer-hi. En cas d’aconseguir-ho, seria l’única ciutat d’Espanya (només s’accepta una ciutat per país) a formar-ne part. Els dies 16 i 17 d’octubre de 2004 ha tingut lloc la segona Caminada Internacional de Barcelona, mentre que la tercera se celebrarà el març del 2005. Després, si la ciutat compleix els requisits tècnics exigits, s’oficialitzarà l’entrada de la Caminada en el calendari internacional de l’IML. En l’edició de 2004 hi han participat 2.028 persones, mentre que la participació de 2003 va ser de 1.213 persones. Ral·li Barcelona-Dakar 2005 Tot i que el moment més rellevant del ral·li és la sortida (1 de gener de 2005), durant els dies previs s’han desenvolupat a Barcelona tot un seguit d’activitats que, pel ressò internacional de l’esdeveniment (que es troba ja en la 27a edició) val la pena destacar: • Palau Sant Jordi: verificacions tècniques dels vehicles. Accés lliure al públic (28-30 de desembre de 2004). • Recorregut per la ciutat: un cop superades les verificacions, els vehicles s’adrecen al parc tancat 98 Taula 121. Relleu de la Torxa Olímpica Atenes 2004. Dades més rellevants. Barcelona, 2004 Longitud del circuit urbà 49,5 km Longitud màxima de cada relleu 400 m Rellevistes 126 Escortes 31 Vehicles integrants de la caravana 17 Nois i noies de 1992 1.500 Taula 122. Participants en el Ral·li Barcelona-Dakar 2005 Motos inscrites 230 Cotxes inscrits 166 Camions inscrits 70 Camions d’assistència 230 Participants 1.500 Països representats 39 Espectadors/es de l’etapa pròleg a Castelldefels 350.000 Espectadors/es de la sortida de la plaça d’Espanya 500.000 CONCESSIONS I GESTIÓ D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES Amb la implantació definitiva del procés de descentralització de les instal·lacions esportives als districtes, les principals funcions actuals de la Direcció d’Esports en la gestió d’equipaments són: • L’establiment de criteris generals i línies d’actuació en matèria d’instal·lacions esportives. • L’impuls de l’acord de gestió amb els agents esportius de la ciutat. • La difusió de les activitats esportives a la ciutat. • El seguiment de la gestió mitjançant les comissions de seguiment, la participació dels usuaris i usuàries, les cartes de qualitat i l’auditoria anual. • Vetllar per l’accessibilitat a tots els tipus d’usuaris amb l’aplicació d’una política de preus assequible. • El control de la gestió a través dels indicadors de gestió, l’enquesta d’usuaris, una auditoria econòmica i l’aprovació de preus anuals. Equipaments esportius per districtes Barcelona té una àmplia xarxa d’equipaments i espais esportius distribuïts per tota la ciutat. A la taula 123 es detalla la distribució d’espais esportius per districtes i per tipologies. Gestió de les instal·lacions esportives municipals (2004) Barcelona disposa de 121 unitats de gestió d’equipaments esportius públics que agrupen diferents espais esportius sota la forma de complexos, centres o poliesportius municipals. La majoria, excepte les grans instal·lacions olímpiques i el Gimnàs Municipal de Les Corts, són gestionades indirectament (taules 124, 125 i 126). de l’avinguda Maria Cristina recorrent diversos carrers de la ciutat. • Parc tancat de l’avinguda Maria Cristina: exposició dels vehicles participants. Accés lliure al públic (20-31 de desembre). • Prova especial a la platja de Castelldefels (31 de desembre) (taula 122). SERVEI D’ATENCIÓ I ASSESSORAMENT La Direcció d’Esports ofereix informació a la ciutadania i els sectors especialitzats sobre l’oferta esportiva de la ciutat: campanyes esportives, equipaments i espais (públics i privats), entitats, clubs i federacions, i oferta d’activitats. També ofereix serveis de suport a altres departaments municipals. Les principals accions dels anys 2003 i 2004 han estat les relatives al manteniment del cens d’instal·lacions esportives, amb 1.030 instal·lacions i 3.555 espais esportius públics i privats. També s’han dut a terme accions d’atenció al públic (per telèfon, presencialment o per correu electrònic) relacionades amb peticions d’informació, suggeriments i queixes, i accions de difusió de la informació: recollida i lliurament d’informació esportiva diversa sobre dades pròpies i externes per a comandes i sol·licituds ocasionals; divulgació de l’oferta esportiva mitjançant fullets, cartells, anuncis de premsa, falques de ràdio, fulls volanders, etc. Pel que fa al centre de documentació, s’ha continuat elaborant el recull diari de la premsa esportiva, i el manteniment i l’actualització de la informació i la documentació. 99 100 Taula 124. Unitats de gestió d’equipaments esportius municipals. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Unitats de gestió Ciutat Vella 9 Eixample 9 Sants-Montjuïc 20 Les Corts 4 Sarrià - Sant Gervasi 4 Gràcia 8 Horta-Guinardó 16 Nou Barris 14 Sant Andreu 13 Sant Martí 24 TOTAL 121 Taula 123. Espais esportius públics de cada districte segons la tipologia (exclosos els escolars). Barcelona, 2004 Pistes poliesportives i frontons descoberts 18 9 5 3 1 5 16 16 10 23 106 Pistes de tennis, pàdel i esquaix 2 1 7 0 6 4 35 2 10 10 77 Camps de futbol 2 2 9 1 2 2 11 8 5 9 51 Altres camps grans 0 0 4 0 0 0 5 1 1 1 12 Espais d’atletisme 1 0 9 0 1 0 1 1 1 1 15 Pavellons i frontons coberts 3 7 6 2 3 5 10 6 5 8 55 Sales polivalents i especialitzades 21 21 11 7 5 23 26 12 9 35 170 Piscines descobertes 4 0 6 0 2 2 5 1 3 2 25 Piscines cobertes 12 10 8 3 1 10 8 7 4 20 83 Pistes de petanca 27 29 23 10 13 44 58 91 65 50 410 Espais no convencionals 18 34 31 14 23 20 23 36 18 43 260 Altres espais 6 6 86 2 1 2 3 6 1 7 120 TOTAL 114 119 205 42 58 117 201 187 132 209 1.384 Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Taula 125. Persones abonades a les instal·lacions esportives municipals. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 2004 2003 Ciutat Vella 20.864 17.406 Eixample 27.390 25.668 Sants-Montjuïc 21.815 23.142 Les Corts 11.313 11.431 Sarrià - Sant Gervasi 6.520 5.904 Gràcia 34.304 37.727 Horta-Guinardó 13.427 8.630 Nou Barris 11.301 12.297 Sant Andreu 5.512 5.322 Sant Martí 31.027 30.364 TOTAL 183.473 177.891 101 Taula 126. Persones abonades per instal·lació esportiva municipal. Barcelona, 2003-2004 Districte Instal·lació 2004 2003 1 Piscina Municipal Banys de Sant Sebastià 13.000 10.035 1 Poliesportiu Municipal Marítim 5.664 5.241 1 Frontó Municipal Colom 2.200 2.130 2 Poliesportiu Municipal Sagrada Família 10.386 9.809 2 Poliesportiu Municipal Fitness Aiguajoc 5.325 5.141 2 Poliesportiu Municipal Estació del Nord 4.667 4.782 2 Poliesportiu Municipal Joan Miró 4.312 3.793 2 Piscina Sant Jordi 2.700 2.143 3 Complex Esportiu Municipal Piscines Picornell-Montjuïc 9.130 9.691 3 Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial 8.827 8.995 3 Camps Municipals de Tir Olímpic 2.593 3.202 3 Centre Municipal de Tennis Montjuïc 947 947 3 Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima 210 207 3 Complex Esportiu Municipal La Bàscula 108 100 4 Complex Esportiu Municipal Les Corts 11.313 11.431 5 Complex Esportiu Municipal Nou Can Caralleu 6.520 5.904 6 Poliesportiu Municipal Perill 10.463 11.836 6 Poliesportiu Municipal Claror 9.677 9.820 6 Poliesportiu Municipal Euròpolis 8.318 8.349 6 Complex Esportiu Municipal Pau Negre Can Toda 5.846 7.722 7 Poliesportiu Municipal Guinardó-Torrent d’en Melis1 4.044 930 7 Pavelló Municipal Carmel - Eurofitness Horta1 2.624 498 7 Àrea Esportiva Vall d’Hebron 2.412 2.605 7 Complex Esportiu Municipal Horta 2.302 2.461 7 Poliesportiu Municipal Llars Mundet 1.128 1.115 7 Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebron 917 1.021 8 Parc Esportiu Municipal Can Dragó 6.928 7.763 8 Complex Esportiu Municipal Artesania (Escola de Natació) 2.687 2.685 8 Poliesportiu Municipal Can Cuyàs 906 1.040 8 Piscina Municipal Turó 780 809 9 Piscina Municipal Sant Andreu 3.111 2.994 9 Complex Esportiu Municipal Bon Pastor 1.249 1.228 9 Complex Esportiu Municipal Trinitat Vella 1.152 1.100 10 Centre Esportiu Municipal Bac de Roda1 11.231 9.432 10 Centre Esportiu Municipal Vintró 3.807 3.963 10 Centre Esportiu Municipal Júpiter (Piscines) 3.297 3.369 10 Complex Esportiu Municipal Nova Icària 3.129 2.947 10 Complex Esportiu Municipal Maresme1 2.727 2.766 10 Complex Esportiu Municipal Can Felipa 2.617 2.980 10 Complex Esportiu Municipal La Verneda 2.602 2.854 10 Centre Municipal de Vela 1.050 1.219 10 Base Nàutica Esportiu Municipal de la Mar Bella 426 428 10 Complex Esportiu Municipal Mar Bella 103 360 10 Centre Olímpia 38 46 1 Instal·lacions que s’han posat en marxa el 2003. INFRAESTRUCTURES Principals tasques del servei d’infraestructures: • La planificació per al desenvolupament del mapa d’equipaments esportius a la ciutat. • El control i manteniment de les instal·lacions de la muntanya de Montjuïc i d’aquelles instal·lacions assignades a la Direcció d’Esports. • La supervisió i el control de l’acabament de les obres d’adequació de les instal·lacions. • El seguiment de les obres d’ampliació de serveis i manteniment. • La participació en diferents nivells en les actuacions realitzades a la ciutat, fent l’assessorament i el seguiment d’obra o portant directament la direcció d’obra. Accions destacades de millora, arranjament o ampliació A les oficines de la Direcció d’Esports s’han dut a terme les obres següents: • Direcció d’obres i adequació dels espais per a la ubicació de les oficines i el personal contractat per a la celebració dels X FINA Campionats Mundial de Natació 2003. • Projecte i direcció d’obres per a la reestructuració de les noves oficines de la Direcció d’Esports, un cop acabat el mundial de natació de 2003. Adequació de les oficines per acollir la seu del nou Institut Barcelona Esports. • Tasques de manteniment general de les oficines. tricte2004 2003 A la taula 127 es mostren les instal·lacions esportives municipals on s’han dut a terme obres de millora, arranjament i ampliació a llarg dels anys 2003 i 2004. PROMOCIÓ ESPORTIVA Esport escolar Els programes de promoció de l’esport escolar tenen com a principal objectiu fer conèixer a les escoles experiències esportives tan variades com sigui possible, per fomentar i educar l’alumnat en l’hàbit de la pràctica esportiva, tant en l’horari escolar com en l’horari no lectiu. Dotació i préstec de material esportiu És un servei adreçat a escoles i entitats esportives. Es tracta de material d’utilització ocasional, fora de l’habitual de les sessions d’educació física, per a la celebració de festes i diades esportives (taula 128). Campanya d’introducció al món dels escacs L’activitat s’adreça a l’alumnat de 3r, 4t i 5è de primària amb l’objectiu que els nens i nenes aprenguin a jugar a escacs mitjançant l’aplicació d’un programa d’ensenyament estructurat. S’organitza en cursets intensius amb sessions diàries d’una hora o una hora i mitja de durada. Nedem cap al 2003 / Aprèn a nedar (2004) Amb el propòsit d’estendre l’aprenentatge de la natació a tots els nois i noies de la ciutat, la Direcció d’Esports continua la campanya iniciada el curs 1989-1990, adreçada a l’alumnat del 1r curs de primària dels centres docents públics de la ciutat i a l’alumnat d’entre 6 i 8 anys dels centres d’educació especial. És una activitat setmanal que té lloc en horari lectiu amb l’objectiu d’assolir una autonomia bàsica en el desplaçament i la flotació. 102 103 Taula 127. Accions destacades de millora, arranjament o ampliació en instal·lacions esportives municipals. Distribució per districtes. Barcelona, 2003-2004 Districte 2004 2003 Ciutat Vella Piscina Municipal Banys de Sant Sebastià Eixample Poliesportiu Municipal Aiguajoc Sants-Montjuïc Zona d’escalada de la Foixarda Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima Piscina Municipal de Montjuïc Piscines Municipals Bernat Picornell Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda Camp Municipal de Futbol La Satàlia Complex Esportiu Municipal Pau Negre-Parc del Migdia Sarrià-Sant Gervasi Complex Esportiu Municipal Can Caralleu Complex Esportiu Municipal Can Caralleu Camp Municipal de Futbol de Vallvidrera Gràcia Camp Municipal de Futbol de l’Àliga Camp Municipal de Futbol Nou Sardenya Horta-Guinardó Àrea Esportiva Municipal de la Vall d’Hebron Poliesportiu Municipal El Carmel - Eurofitness Centre Municipal de Tennis de la Vall d’Hebron Poliesportiu Municipal Guinardó - Torrent d’en Melis Complex Esportiu Municipal Llars Mundet Sant Andreu Complex Esportiu Municipal Trinitat Vella Pèrgola Baró de Viver Sant Martí Complex Esportiu Municipal Bac de Roda Complex Esportiu Municipal Maresme Camp Municipal de Futbol “Agapito Fernández” Complex Esportiu Municipal Júpiter Complex Esportiu Municipal Bac de Roda Taula 128. Dotació i préstec de material esportiu. Ajuntament de Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Usuaris/àries Peticions Usuaris/àries Peticions Escoles 41 72 31 54 Clubs i entitats 21 34 25 50 Centres cívics i casals 9 12 6 6 Ajuntament i centres de 10 16 15 32 recursos pedagògics TOTAL 81 134 77 131 Salut i esport Programa coorganitzat amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Adreçat a l’alumnat de cicle superior de primària (biatló) i primer cicle de secundària (triatló). Els seus objectius són fer conèixer l’esport, aprendre a coordinar modalitats diferents, adquirir consciència dels mecanismes d’adaptació del cos a l’esforç i aprendre a acceptar les pròpies limitacions i les dels companys. Mou-te en bici (Bicicletada) Activitat adreçada a l’alumnat de primer cicle de secundària que es desenvolupa per diversos carrers de la ciutat. Consisteix en una exposició sobre la bicicleta i un recorregut en aquest vehicle. Els objectius principals són conèixer les normes de trànsit, els carrils bici, desenvolupar activitats motrius i valorar la bicicleta com a mitjà de transport (taula 129). Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) És l’instrument amb el qual l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant acord i donant-li suport econòmic, organitza els Jocs Esportius Escolars de la ciutat de Barcelona. Aquesta competició s’adreça principalment a l’alumnat dels centres educatius de primària i secundària públics i privats de la ciutat (tot i que per tal de poder garantir la participació en diferents modalitats esportives s’estableixen acords amb altres consells esportius comarcals) (taules 130 i 131). A més de l’organització de la competició escolar, el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona: • col·labora en el desenvolupament de la política esportiva escolar; • participa en la difusió d’esports minoritaris i de l’esport femení; • promou cursos de monitors i d’àrbitres per al bon desenvolupament de l’esport en l’edat escolar. Taula de l’Educació Física i l’Esport en l’Edat Escolar La Taula va ser constituïda el febrer de l’any 2000 i està composta per institucions i entitats del món de l’esport i l’educació. El seu principal objectiu és consolidar un espai de comunicació, intercanvi i coordinació entre els sectors de l’educació i l’esport. La seva tasca està centrada sobretot en el seguiment de la campanya de difusió dels valors en l’edat escolar “Compta fins a tres”, la coordinació i gestió de la qual s’ha executat de forma compartida entre la Direcció d’Esports i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB). Les accions més destacables d’aquesta campanya al llarg del cursos 2002-2003 i 2003-2004 han estat les següents: • Celebració de la segona i tercera edició del premi a l’esportivitat “Compta fins a tres”, dedicat als equips i les aficions que han mostrat un comportament més esportiu en el desenvolupament dels Jocs Esportius Escolars de Barcelona, que organitza el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. S’han lliurat 60 trofeus a equips de totes les categories, així com a les millors aficions. El jurat estava format per representants de les entitats de la Taula de l’Educació Física i l’Esport en l’Edat Escolar de Barcelona. La valoració de l’esportivitat s’ha fet amb la col·laboració dels àrbitres. • Realització de l’estudi “Valoración de la deportividad de aficiones y equipos deportivos en las competiciones deportivas escolares”, becat pel Consell Superior d’Esports de l’Estat i realitzat conjuntament entre l’Institut d’Educació, la Direcció d’Esports i el CEEB. L’objectiu és aportar més informació i més coneixement sobre el fenomen de la violència en l’esport, i acostar-se al 104 105 Taula 129. Participació en les activitats d’esport escolar promogudes per la Direcció d’Esports de l’Ajuntament. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Alumnat Escoles Alumnat Escoles Escacs 571 12 834 12 Nedem cap al 2003 / Aprèn a nedar (2004) 3.346 111 3.346 111 Activitats escolars (coorganització amb l’IMEB) Biatló 2.240 52 1.975 51 Triatló 1.227 14 980 15 Mou-te en bici 964 12 1.000 13 Total 4.431 103 3.955 79 Jocs Escolars (CEEB) nd nd 23.076 201 TOTAL 8.348 226 31.211 403 IMEB: Institut Municipal d’Educació de Barcelona. CEEB: Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. Taula 130. Participació en els Jocs Esportius Escolars segons el tipus d’entitat. Barcelona, cursos 2002-2003 i 2003-2004 Origen dels participants Total Ciutat de Barcelona Fora de Barcelona Entitats Centres educatius públics Centres d’educació infantil i primària (CEIP) 58 57 55 54 3 3 Instituts d’educació secundària (IES) 26 23 23 20 3 3 Centres educatius privats 151 143 127 127 24 16 Entitats esportives Clubs i unions esportives 81 83 57 56 24 27 Associacions esportives 31 31 24 26 7 5 Escoles esportives municipals 2 7 2 2 5 Gimnasos 8 10 6 5 2 5 Altres Associacions de veïns 3 6 1 4 2 2 Casals i centres cívics 5 4 5 4 Penyes, grups culturals i altres 13 8 11 6 2 2 TOTAL 378 372 309 304 69 68 Font: Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 106 Taula 131. Participants en els Jocs Esportius Escolars segons el tipus d’esport i el sexe. Barcelona, cursos 2002-2003 i 2003-2004 Total Nois Noies Aeròbic 20 36 0 20 36 Atletisme 387 474 213 258 174 216 Bàsquet 6.050 5.741 3.144 2.950 2.906 2.791 Bitlles catalanes 27 4 26 3 1 1 Cross 598 357 241 Curses d’orientació 94 97 57 68 37 29 Escacs 420 434 347 344 73 90 Futbol 1.969 1.697 1.954 1.688 15 9 Futbol sala 8.283 8.140 7.841 7.676 442 464 Futbol flag 29 127 0 108 29 19 Gimnàstica artística 303 392 34 43 269 349 Gimnàstica rítmica 286 243 1 2 285 241 Gimnàstica minitramp 72 10 62 Handbol 915 795 860 772 55 23 Hoquei sobre patins 238 292 230 282 8 10 Hoquei sobre patins en línia 42 42 Judo 665 803 525 622 140 181 Natació 275 578 157 281 118 297 Natació sincronitzada 218 172 1 217 172 Patinatge artístic 560 549 14 16 546 533 Patinatge sobre patins en línia 14 1 13 Street Hockey 125 84 113 75 12 9 Taekwondo 25 17 8 Tennis 45 64 30 44 15 20 Tennis de taula 36 70 34 65 2 5 Vela 172 88 88 37 84 51 Voleibol 1.326 1.319 232 179 1.094 1.140 Volei platja 270 180 53 20 217 160 Poliesportiu 252 396 192 307 60 89 TOTAL 23.076 23.415 16.174 16.239 6.902 7.176 Font: Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 problema des de la iniciació esportiva i més concretament des de la competició esportiva escolar. La principal font d’informació han estat els qüestionaris utilitzats per a la valoració de l’esportivitat en la convocatòria dels premis “Compta fins a tres”. Les conclusions d’aquest estudi seran de gran utilitat per aprofundir i millorar el plantejament educatiu de l’esport i planificar les mesures de prevenció de la violència més adients. • Posada en marxa per primer cop, durant el curs 2004-2005, del Curs virtual de formació sobre educació en valors per a tècnics esportius, impartit per la UB Virtual en col·laboració amb l’INEFC, i organitzat per l’IMEB i la Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu principal ha estat oferir recursos pedagògics i didàctics als tècnics i tècniques d’esport en l’edat escolar per a incorporar l’educació en valors en l’exercici de la seva tasca. Aquesta primera edició del curs ha estat de 30 hores i hi han participat, de forma gratuïta, 50 alumnes. FOMENT DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA Garantir l’accés a la pràctica esportiva de tots els ciutadans i ciutadanes, amb l’afavoriment d’accions que promoguin aquesta pràctica com a eina de salut i de participació social, és el principal objectiu dels programes de promoció esportiva que la Direcció d’Esports desenvolupa adreçats a sectors específics com la gent gran o les persones amb discapacitat. Programes adreçats a col·lectius específics Gent gran Aquest programa funciona a tots els districtes de la ciutat gràcies a la col·laboració de les entitats esportives sense ànim de lucre que l’han desenvolupat. Els cursos anuals d’una hora setmanal d’activitat es desenvolupen tant en instal·lacions esportives com a altres equipaments (centres cívics, casals de barri, casals d’avis, associacions de veïns, etc.). Durant l’any 2003 han participat en aquests cursos 2.935 persones, i el 2004 han estat 3.023 persones. Persones amb discapacitat L’objectiu del programa esportiu per a persones amb discapacitat és la promoció de la pràctica esportiva entre aquestes persones com a mitjà de salut i integració social. En aquest sentit, la Direcció d’Esports duu a terme una acció de foment de l’oferta d’activitats i serveis per a persones amb discapacitat a les instal·lacions esportives municipals. És un projecte gestionat conjuntament per la Direcció d’Esports i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, en col·laboració amb les instal·lacions esportives municipals (IEM), iniciat l’any 2001 (taula 132). Durant el 2003 s’han dut a terme, a més, les accions següents: • Campanya “Fes de l’esport una pràctica solidària”: gestió del banc de voluntaris, acompanyants i monitors de suport per ajudar les persones amb mobilitat més reduïda a fer esport a les instal·lacions esportives municipals. Seguiment de la incorporació i l’assignació de voluntaris a les demandes de persones usuàries a les IEM. En coordinació amb l’Institut Municipal de Persones 107 Taula 132. Ajudes i subvencions de l’Ajuntament per a la pràctica esportiva de persones amb discapacitat. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Import atorgat (en euros) 58.650 57.158 Entitats beneficiàries 35 38 amb Discapacitat, les IEM i el districtes. • Suport i formació als tècnics de les IEM. Jornada de treball “Esport i Discapacitat” al Centre Municipal de Tennis de la Vall d’Hebron. Hi van participar 70 persones. • Col·laboració amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat en l’exposició (i l’edició posterior d’una guia) sobre l’actuació municipal per a les persones amb discapacitat a la ciutat de Barcelona amb motiu de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat. Vacances Dins l’oferta d’activitats del programa de vacances de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte Campus Olímpia ha estat, un vegada més, molt ben acollit per la població barcelonina (taula 133). Espais naturals S’han continuat els programes d’instal·lació de taules de tennis de taula i cistelles de bàsquet en diferents parcs i places de la ciutat. L’any 2003, a més del manteniment i la reposició de les taules, se n’han col·locat 14 de noves i també 32 cistelles de bàsquet, amb l’execució de les obres civils corresponents. Programes d’integració i socials La Direcció d’Esports, en col·laboració amb Àmbit Esports, des de fa més de deu anys promou el Programa de reinserció per a grups en risc d’exclusió o desemparament amb la intenció de fomentar hàbits de comportament saludable. El programa es desenvolupa en les diferents instal·lacions esportives municipals de la ciutat i inscriu els participants en alguna de les activitats programades als centres (taula 134). Aquestes accions es desenvolupen a través d’Àmbit Esports, que controla al llarg d’un any l’evolució dels participants i la posterior continuïtat voluntària en l’activitat esportiva. • Drogodependents. Adreçat a pacients que estan en tractament i als quals s’inclou en una activitat dirigida per un període d’un any. La integració s’efectua de forma anònima per afavorir el procés de deshabituació i el manteniment de l’abstinència de drogues. • Fills menors de pares drogodependents: lligada a la situació de les persones drogodependents, també hi ha una línia preventiva d’actuació dirigida als fills i filles per pal·liar, a través de l’esport, les situacions de risc a les quals estan sotmesos aquests infants. • Presidiaris: el programa és d’aplicació a aquelles persones que estan en règim penitenciari de tercer grau i per a les quals és necessari potenciar el procés de reinserció social. • Grups concrets de població: paral·lelament s’han obert dues noves vies de col·laboració dirigides d’una banda als joves que estan complint penes de presó i de l’altra als joves immigrants que estan en situació precària. • Persones seropositives: programa dirigit a persones que han contret el virus de la sida i que a causa d’això pateixen discriminació social. ACTES ESPORTIUS Bàsicament, la intervenció de la Direcció d’Esports es concreta en: • l’organització directa d’alguns esdeveniments esportius; • la coordinació dels serveis municipals necessaris per desenvolupar-los; • l’elaboració de l’informe tècnic i la valoració posterior dels projectes nous; • el suport a totes les iniciatives promogudes pels agents esportius de la ciutat, amb l’assessorament tècnic i administratiu i la 108 tramitació de la documentació necessaris; • l’atorgament d’ajuts econòmics per a la celebració d’un acte, quan escaigui. Actes populars al carrer Les activitats esportives als carrers de la ciutat de Barcelona tenen ja una gran tradició i són un punt de referència de l’esport en l’àmbit internacional. Aprofitant el gran potencial que la ciutat té pels parcs, els carrils bici i les platges, l’organització d’aquests actes té una gran repercussió, que es palesa, any rere any, en manifestacions esportives com la Cursa d’El Corte Inglés, la Festa de Patins, la Festa de la Platja, la Festa de la Bici o la Cursa de la Mercè (taula 135). Per a l’organització d’aquests actes, la Direcció d’Esports compta amb el suport de diverses empreses patrocinadores que col·laboren des del punt de vista econòmic i organitzatiu. Actes i competicions d’interès internacional, nacional i local Barcelona s’ha convertit en un punt de referència clar en el panorama internacional de l’esport federat i d’espectacle. Així ho demostren l’organització avui dia d’importants competicions com els X Campionats Mundials de Natació, els X Jocs Olímpics de Policies i Bombers, l’Encontre Internacional d’Atletisme, la Final Four de l’Eurolliga de Bàsquet, la Copa Davis Júnior, el relleu de la Flama Olímpica Atenes 2004 o la sortida del ral·li Barcelona-Dakar. A les competicions internacionals del màxim nivell del calendari de les federacions espanyoles o europees, cal afegir competicions d’interès internacional ja clàssiques i de ressò extraordinari, 109 Taula 134. Participació en el Programa d’integració social a través de l’esport. Barcelona, 2003-2004 Instal·lacions Participació participants Any 2003 299 22 Any 2004 207 24 Font: Memòria Àmbits Esports. Taula 135. Participació en esdeveniments esportius populars. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Participants 148.602 145.902 Taula 133. Campus Olímpia. Dades generals. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Entitats organitzadores 26 24 Campus diferents organitzats 59 52 Instal·lacions esportives municipals utilitzades 34 28 Oferta total de places 17.390 16.567 Participants 13.025 10.790 Ocupació sobre l’oferta 75% 65% Participants amb discapacitats 64 37 Participants amb discapacitats (sobre el total) 0,49% 0,34% com l’Escalada al Castell de Montjuïc, la Volta a Catalunya o la Pirena. Trofeus Ciutat de Barcelona Un capítol a part mereixen els trofeus internacionals Ciutat de Barcelona. Es designen com a Trofeu Ciutat de Barcelona els actes de caràcter internacional d’esports minoritari als quals es dóna suport i difusió mitjançant diferents acords que la Direcció d’Esports estableix amb diverses federacions i clubs catalans. En aquest apartat hi ha actes consolidats dins del calendari de les federacions europees i internacionals, com el Ciutat de Barcelona d’Esgrima, la Mitja Marató de Barcelona, i d’altres en categoria júnior que serveixen per promoure i millorar el nivell dels esportistes (taula 136). 110 Taula 136. Actes esportius organitzats amb el suport de la Direcció d’Esports de l’Ajuntament. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Esportistes participants 163.726 188.188 Actes celebrats 72 78 Actes populars al carrer 25 29 Trofeus Ciutat de Barcelona 28 29 Actes internacionals 14 13 Actes nacionals i locals 5 7 Trofeus lliurats 850 962 8 Joventut Coneixement de la realitat juvenil Suport a l’emancipació de la gent jove Informació i assessorament Associacionisme i participació Promoció i prevenció de la salut Nit jove: Barcelona, bona nit Suport a la creació jove Lleure, turisme i cooperació internacional SERVEIS PER A LA GENT JOVE Durant l’any 2003 l’Oficina del Pla Jove del Sector de Serveis Personals (actualment Direcció de Joventut) ha dut a terme el tancament del Pla Jove de Barcelona, pla director de les polítiques municipals de joventut que ha estat, des de l’any 1998 fins a l’any 2003 (31 de desembre), l’instrument d’orientació estratègica que ha garantit la qualitat dels serveis i que ha constituït la referència tècnica que defineix la missió, els objectius, la planificació, la direcció, l’execució i l’avaluació dels programes i serveis. Amb 11 grans línies/programes d’actuació, 38 objectius, 94 mesures i 166 accions principals, hi han participat fins a 33 agents diferents: regidories, sectors, instituts, agències i consorcis i empreses municipals. El tancament oficial del Pla es va fer el febrer de 2004 a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social prèvia presentació del document Pla director de les polítiques de joventut 1998-2003, informe final i balanç de l’actuació municipal. Durant el 2004, l’Oficina del Pla Jove ha estat ocupada, d’una banda en el disseny del nou Pla Jove, que amb la denominació Projecte Jove té com a objectiu, un cop portat a terme el procés de participació amb la gent jove de la ciutat, l’aprovació d’un nou Pla director de la política de joventut per al període 2006-2010, i, de l’altra, en una tasca de continuïtat, desenvolupant tots aquells serveis i programes per a joves descrits en el Programa d’actuació municipal 2004-2007. CONEIXEMENT DE LA REALITAT JUVENIL Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de Barcelona Durant l’any 2003 es va iniciar el disseny i la planificació de l’Observatori de la Joventut, integrat en l’Observatori Barcelona del Sector de Serveis Personals. L’Observatori és un instrument per conèixer, avaluar i informar sobre la situació i l’evolució de la condició juvenil, i l’evolució dels fenòmens i processos socials que afecten la qualitat de vida de la gent jove de la ciutat. Desenvolupa una tasca de recerca, generació i difusió de coneixement, detecció de tendències i problemàtiques juvenils emergents, anàlisi, seguiment i avaluació de polítiques de joventut, etc. Difon el seu treball mitjançant articles, informes, publicacions, jornades i taules de debat. L’Observatori va fer la seva presentació a la ciutat el febrer de 2004 en un acte públic on també es va presentar l’Enquesta de joves de Barcelona. Aquesta consulta (1.200 enquestes) es va realitzar durant l’any 2003 i és un estudi sobre els hàbits i valors de la població barcelonina compresa entre els 15 i els 29 anys. EYO, Observatori Europeu de la Joventut EYO, l’Observatori Europeu de la Joventut, és un projecte europeu impulsat per una xarxa formada per nou ciutats i territoris: les ciutats de Colònia, Torí, Mòdena, Rotterdam, Turku, Birmingham, Barcelona i les diputacions de Barcelona i Guipúscoa. EYO vol ser un instrument per conèixer, investigar i divulgar la condició juvenil i les polítiques de joventut. Desenvolupa una tasca de recerca, comparació i reflexió de les dades i estudis sobre la joventut a les ciutats i els territoris que 112 integren la xarxa, que es divulga a través de la seva pàgina web i publicacions específiques. Durant els anys 2003 i 2004 s’ha continuat participant en tots els programes i investigacions impulsats per la xarxa. Durant el 2004 es va organitzar juntament amb la Diputació de Barcelona la Trobada anual de l’EYO a la ciutat de Barcelona. SUPORT A L’EMANCIPACIÓ DE LA GENT JOVE Pla d’habitatge jove L’actuació municipal en aquest camp es fa a partir del Pla 10HJ (habitatges dotacionals per a joves) i altres mesures (la construcció de residències d’estudiants, el Programa “Viure i conviure” de pisos compartits...). El Pla 10HJ fomenta l’accés de la gent jove a l’habitatge de lloguer. Durant l’any 2003 s’han dut a terme les actuacions següents: • S’ha iniciat la construcció de 1.262 habitatges de lloguer per a joves (primera fase del pla: aprovació dels primers plans espacials d’ordenació: c/ Garcilaso; c/ Londres; travessera de les Corts; passatge d’Urrutia; c/ Tucuman; c/ Villarroel; c/ Selva de Mar; c/ Andreu Nin, i c/ Marina). • S’ha completat la construcció del pla de residències per a estudiants universitaris (411 places en dues residències). • S’ha continuat el Programa “Viure i conviure”, de pisos compartits per una persona gran i una de jove. Durant l’any 2004 el nombre de parelles a la ciutat era de 110 i abastava tots els districtes. Foment de l’ocupació juvenil L’actuació consisteix en un conjunt de projectes per desenvolupar accions, serveis i programes en matèria d’ocupació juvenil dirigits molt específicament a joves desescolaritzats i en situació d’atur, i que pretenen facilitar la transició de la formació al treball i fomentar la cultura de l’autoocupació (Pla jove formació-ocupació, Pla de transició al treball, accions d’informació i orientació ocupacionals, cursos de formació ocupacionals, escoles taller i cases d’oficis, atenció a les persones emprenedores...). Cal assenyalar especialment el Pla jove formació-ocupació, per a joves sense titulació d’ESO, que ha beneficiat en el període 2000-2003 més de 3.464 joves amb una participació de 66 centres públics i 28 de concertats. L’any 2004 han estat adscrits al Pla 2.626 joves. D’aquests, 1.337 venien de l’etapa anterior i 1.289 hi han estat incorporats durant els últims 12 mesos. També cal destacar la inauguració, l’any 2003, del Projecte Porta 22, un nou espai de 2.000 metres quadrats dedicat a la informació, l’orientació i la formació sobre ocupacions de futur i noves cultures del treball, que ha rebut més de 8.000 visites i més de 135 grups els seus primers mesos. Les actuacions les realitzen Barcelona Activa i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB). INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) És un servei d’àmbit de ciutat que ofereix informació per a joves sobre temes del seu interès: formació, inserció laboral, lleure, habitatge, salut, turisme, cooperació, ensenyament i d’altres. Aquesta informació es facilita mitjançant atenció personalitzada, per telèfon, pàgina web i correu electrònic. Disposa de materials d’autoconsulta, 113 connexió gratuïta a Internet, assessoria laboral, taulell d’anuncis per a temes com ara habitatge, formació, lleure, etc. El juny de 2004 el CIAJ va canviar d’ubicació en traslladar-se al barri del Raval, la qual cosa ha comportat un canvi de públic assistent i la necessitat de publicitar la nova ubicació. Cal remarcar l’increment de demandes virtuals (pàgina web i correu electrònic). Des del CIAJ s’organitza també cada any la Mostra de Turisme Juvenil (taula 137). Punts d’informació i assessorament juvenil L’Ajuntament disposa a la ciutat, a més del CIAJ, d’una xarxa bàsica de punts d’informació juvenil d’àmbit de districte, alguns d’ells especialitzats en una temàtica específica com és el cas dels d’informació i assessorament acadèmic i professional. Ofereixen informació, orientació i assessorament sobre aquells aspectes d’interès per a la gent jove. En total, componen la xarxa tres punts d’informació de temàtica especialitzada, i dos punts més de caire generalista (taules 138 i 139). Publicacions informatives Es disposa de dues publicacions periòdiques: el Butlletí 901 51 52 53, i l’Agenda Bona nit. El Butlletí 901 51 52 53 és una publicació informativa de periodicitat mensual que presenta de forma clara i senzilla aquells aspectes útils per a la millora de la gestió associativa, així com també serveis i recursos d’interès juvenil. Aquest producte es realitza des del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, un equipament cogestionat amb el Consell de la Joventut de Barcelona. L’Agenda Bona nit és una publicació de periodicitat trimestral que recull aquelles activitats nocturnes que s’organitzen des de l’Ajuntament de Barcelona (àrea central o districtes) per a la gent jove de la ciutat, i que posa l’èmfasi en aquelles en les quals els joves participen en el procés d’elaboració. ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ Espais joves i casals de joves Són equipaments o espais físics amb programació o producció pensada per respondre a diferents interessos o necessitats juvenils. Els equipaments normalment aglutinen diferents serveis adreçats als joves, de caràcter informatiu, de difusió i suport a la creació jove, i de producció d’activitats per a joves o amb ells. Els espais joves desenvolupen activitats pensades en clau jove amb serveis especialitzats (bar, espais, sala d’actes, bucs d’assaig, multimèdia...). Els casals són espais de trobada i relació per a joves amb activitats i espais generalistes. Canalitzen i donen suport a les iniciatives dels mateixos joves. La gestió d’aquests centres és normalment compartida pel districte i les associacions juvenils (taules 140 i 141). Activitats de dinamització juvenil A més de les activitats pròpies que es puguin produir des dels espais joves i casals de joves, principalment des dels districtes es duen a terme accions adreçades a aconseguir potenciar la iniciativa i la participació de la gent jove o dels grups juvenils. Aquestes activitats es concreten de forma diferent segons els districtes. Normalment disposen d’un animador/a de joves que, conjuntament amb les entitats de lleure i juvenils del territori, intenta dissenyar, programar i 114 115 Taula 137. Consultes al Centre d’Informació i Assessorament per a Joves. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Consultes directes 81.258 67.887 19,7 Visites al web (sessions d’usuari) 371.564 307.560 20,8 Total consultes (directes + web) 452.822 375.447 20,6 Taula 138. Consultes als punts d’informació i assessorament juvenil dels districtes. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Punts de consulta 5 5 0 Consultes 21.662 23.872 – 9,3 Taula 140. Espais joves i casals de joves. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Punts de prestació 27 17 58,8 Usos dels casals 127.635 40.3731 - 1 Dades únicament dels casals de joves. Taula 141. Espais joves i casals de joves per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Nou Barris Andreu Martí Total Punts de prestació 8 3 7 0 3 1 2 3 0 0 27 Socis 0 0 443 0 0 0 0 n. d. 0 0 443 Taula 139. Consultes als punts d’informació i assessorament juvenil per districtes. Barcelona, 2004 2004 Sants-Montjuïc Gràcia Horta-Guinardó Sant Andreu Sant Martí Total ciutat Punts de consulta 1 1 1 1 1 5 Consultes 15.390* 1.549 1.936 1.603 1.184 21.662 * Aquesta dada inclou les consultes presencials, que han estat 2.052, més les visites a la web, que han estat 13.338. executar activitats, tallers i projectes que promoguin la incorporació de la persona jove a la dinàmica cívica i/o sociocultural de la ciutat (taules 142 i 143). Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB) Un dels acords de col·laboració entre l’Ajuntament i el Consell de Joventut de Barcelona (CJB) en el conveni marc és la cogestió del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB). El CAJB és un equipament municipal que ofereix serveis i recursos per a les associacions i els grups de joves de la ciutat: punt i telèfon d’informació, pàgina web, sales i espais de reunió, equipament informàtic i audiovisual, assessories, oficina de relacions internacionals i de comunicació. L’Ajuntament de Barcelona participa en la seva direcció i cogestió, especialment mitjançant el seu òrgan de direcció, el Consell de Centre (taula 144). Subvencions i convenis per a la promoció de l’associacionisme juvenil Dins la convocatòria anual de subvencions del Sector de Serveis Personals, la Direcció de Joventut ha apostat fermament per donar ajuts econòmics a les entitats que en el seu funcionament ordinari estableixen mecanismes de participació i gestió desenvolupats per la mateixa gent jove. Suport a les plataformes territorials de joventut En aquest període s’ha continuat aprofundint la col·laboració amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), organisme de coordinació juvenil, i s’ha donat suport als organismes de participació associativa juvenil. S’han ampliat els acords de col·laboració, així com l’aportació econòmica municipal, en el conveni marc de durada multianual signat l’any 2002 amb el CJB, de manera que s’ha intensificat la col·laboració en una sèrie de projectes: el Casal d’Associacions Juvenils, la campanya d’elecció i formació d’alumnes consellers escolars, la campanya de vacances, el programa d’intercanvis, l’ampliació del fitxer d’entitats juvenils de la ciutat, el programa amb Bòsnia i Medellín, i el Centre Garcilaso, viver d’entitats. S’han obert altres camps de col·laboració amb altres regidories i instituts municipals (Dona, Sostenibilitat, Participació, Salut Pública...). Alhora, s’ha promogut el suport a diferents organismes, taules i plataformes de coordinació i participació juvenil als barris, com ara el Consell de la Joventut d’Horta, la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, la Taula de Joves de Sant Andreu, la Taula de Joves de les Corts, etc., i es dóna suport a l’àmbit de participació territorial del CJB. 116 Taula 144. Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Usos dels serveis 11.131 10.124 9,9 Usuaris i usuàries 32.162 28.482 12,9 Entitats usuàries 4.265 3.931 8,5 Taula 142. Activitats de dinamització juvenil als espais joves i casals de joves. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Activitats de dinamització juvenil 508 886 – 42,7 Participants 19.922 70.927 – 71,9 Taula 143. Activitats de dinamització juvenil als espais joves i casals de joves per districtes. Barcelona, 2003-2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Nou Barris Andreu Martí Total Activitats 40 185 34 nd nd 26 24 70 11 118 508 Participants 709 3.517 6.505 nd nd 925 1.152 2.000 3.420 1.694 19.922 Foment de la participació entre els alumnes d’ensenyament secundari Una part de la formació i el tarannà associatiu dels joves s’inicia als centres d’ensenyament secundari de la nostra ciutat. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Barcelona es fomenta la participació dels alumnes en aquests centres. Quant a l’any 2004, destaquem la campanya de participació en les eleccions als consells escolars “Decideix i participa”, amb l’edició i la distribució de 32.000 tríptics a 215 centres d’educació secundària, 67 dels quals eren públics i 148 concertats, així com un projecte de formació dels candidats triats a les eleccions amb la participació de 70 alumnes consellers de mitjana. També cal destacar la Trobada de Representants d’Alumnes de Secundària de Sarrià - Sant Gervasi. Durant els anys 2003 i 2004 s’han continuat canalitzant els recursos i l’aportació econòmica per a la promoció de l’associacionisme estudiantil. Han rebut subvencions associacions i grups d’alumnes de centres d’ensenyament secundari. També des de l’IMEB s’han continuat portant a terme els programes culturals als centres d’ensenyament secundari públics, a partir dels quals s’han subvencionat 55 centres. El Consell de Cent Joves Un dels òrgans de consulta i debat per impulsar el protagonisme i la participació directa dels joves és el Consell de Cent Joves (CCJ). Aquest organisme ha sofert un replantejament durant l’any 2004 (adequació a la nova normativa de participació municipal...). Entre les funcions importants que ha de tenir hi ha la d’òrgan de treball i aportació en el procés de participació del Projecte Jove, que tindrà lloc durant el 2005. Està previst que les aportacions i propostes contribueixin al procés de redactat del Pla director 2006-2010. Altres actuacions participatives La participació d’entitats juvenils en els consells rectors del centre Garcilaso, el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, l’Espai Jove d’Autogestió de l’Eixample, la comissió de l’Espai Jove de Sarrià, i de l’Espai Jove Masia de Can Ensenya, constitueixen un fet destacable com a experiència de participació en la gestió d’equipaments de titularitat municipal. PROMOCIÓ I PREVENCIÓ DE LA SALUT Durant el període 2003-2004 s’han desenvolupat diversos programes específics per a centres d’ensenyament sobre temes de salut, drogodependències, tabaquisme, prevenció de les relacions sexuals no protegides, etc., amb més de 400 activitats en aquests centres. S’ha continuat treballant en el camp de la salut sexual amb el programa “Les tardes joves” als centres d’atenció primària de sis districtes de la ciutat (SASSIR), així com amb el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, que ofereixen informació individual o sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, sida, malalties de transmissió sexual, atenció i seguiment i control ginecològic, etc. En el camp de les drogodependències, a més de la tasca que es fa en el marc del Pla d’acció sobre drogues 2000-2003, ha continuat l’activitat de l’Observatori de Nous Consums Juvenils sobre Drogues (informes: Resultats 2003 i 2004) i les 117 tasques del Servei d’Orientació sobre Drogues, un servei d’atenció individualitzada per a professionals, pares, famílies i adolescents. També cal destacar el treball de prevenció amb els programes de prevenció de consum d’alcohol (“Marxa sense entrebancs”) i de drogues (treball de l’entitat Energy Control en reducció de riscos). NIT JOVE: BARCELONA, BONA NIT El programa “Barcelona, bona nit” intenta donar resposta a la profunda transformació que s’ha produït en la condició juvenil, per a la qual la nit s’ha convertit en un espai privilegiat de socialització. Un dels objectius essencials del programa és normalitzar l’ús de la nit formulant i iniciant un canvi general en l’oferta de serveis i recursos nocturns de la nostra ciutat, que fins fa ben poc estava limitada exclusivament a l’oci vinculat al consum. El programa genera diferents serveis, activitats i productes adreçats a oferir als joves un ús de la nit no únicament d’oci cultural, sinó també formatiu i social. El programa “Barcelona, bona nit” conté tres objectius bàsics i es concreta en: 1. Ampliació i diversificació de l’oferta de serveis i activitats socioculturals per a joves a la nit: oferta cultural nocturna adreçada a joves d’àmbit de ciutat i de districte, i obertura de sales d’estudi nocturnes puntuals i permanents (taula 145). Les dades referents a les activitats del programa “Barcelona, bona nit” s’inclouen dins les activitats de dinamització juvenil i les activitats pròpies dels espais joves i casals de joves. 2. Millora del transport nocturn de la ciutat per a joves: actuacions en l’àmbit de la xarxa de transports. La millora del transport nocturn ha estat remarcable, a més de la contínua millora de l’ampliació horària dels últims anys (prolongació del servei fins a les 24.00 hores els dies laborables i fins a les 2.00 hores els caps de setmana, servei ininterromput en festes determinades...), l’avançament, el 2003, de l’horari d’obertura del servei (a les 5.00 hores en lloc de les 6.00 hores) els diumenges i festius. 3. Pacte ciutadà per la nit: diferents accions adreçades a aconseguir la concertació entre els agents que intervenen a la nit. Per a aquest objectiu s’han utilitzat diferents instruments com ara estudis sobres les activitats nocturnes, processos de participació i jornades de debat per recollir l’opinió de la gent jove. En l’àmbit del Pacte per la nit es va fer la presentació de l’estudi “El mercat de treball nocturn a Barcelona” i la jornada de debat “Els nous usos del temps i el Pacte per la nit: l’experiència municipal”. Durant l’any 2004 s’ha iniciat el projecte “Joves i nit”, conjuntament amb la Fundació Jaume Bofill, el CJB i la Federació d’Associacions de Veïns, amb finançament de la Unió Europea. Un projecte de participació, consulta i debat amb joves dels diferents districtes de la ciutat que finalitzarà l’any 2005. Al llarg de l’any 2004 s’ha enviat per correu 118 Taula 145. Sales d’estudi nocturnes. Programa “Barcelona, bona nit”. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Sales d’estudi permanents 5 5 0 Usuaris i usuàries 32.955 24.209 36,1 Sales d’estudi puntuals 6 6 0 Usuaris i usuàries 1.788 1.653 8,2 postal una enquesta ciutadana a 22.100 joves d’entre 15 i 29 anys triats aleatòriament del padró municipal; a més, s’han organitzat quatre tallers participatius amb diferents entitats i grups informals juvenils. En total han participat en aquestes fases inicials del projecte 744 joves. SUPORT A LA CREACIÓ JOVE L’actuació municipal en aquest camp se centra en les iniciatives adreçades a joves artistes per promocionar la creació en diverses disciplines artístiques, potenciant i apostant pels llenguatges innovadors. Algunes de les propostes de ciutat i de districte són: l’Stripart, el Mestival, Hipersons, el Cicle de Música Electrònica i Audiovisual, el Concurs de Música Acústica, el Mercateatre, la Mostra de Teatre Emergent... Entre aquests festivals són especialment remarcables el Barcelona Visualsound, un festival audiovisual de creació jove que pretén esdevenir una plataforma de difusió per a joves realitzadors menors de 35 anys que vulguin endinsar-se en el terreny professional de la creació audiovisual. L’objectiu consisteix a apropar al gran públic els joves creadors des d’una perspectiva professional... El Trans-Art BCN és una mostra interdisciplinària d’art jove que, coordinada des del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, pretén transportar la creació artística jove més innovadora al gran públic. LLEURE, TURISME I COOPERACIÓ INTERNACIONAL Granja Escola Can Girona Can Girona és una masia situada a 22 km de Barcelona, al terme de Santa Maria de Martorelles. Aquest equipament propietat de l’Ajuntament de Barcelona ofereix tot un seguit d’activitats adreçades a infants i joves sobre el medi ambient, el món rural i la cultura popular i tradicional. La casa disposa d’una capacitat de 90 places i també d’un terreny d’acampada per a 350 persones. Durant el curs escolar 2003-2004 han fet ús de la Granja Escola Can Girona 14.978 infants, adolescents i joves pertanyents a 97 escoles i a 192 entitats. BCN Intercanvis juvenils El Programa “BCN intercanvis juvenils” dóna suport a la realització d’intercanvis amb entitats juvenils d’arreu d’Europa i la Mediterrània. Pretén facilitar les activitats d’intercanvi que potenciïn l’aprenentatge intercultural i la mobilitat dels joves de la ciutat. Té una durada anual, de gener a desembre, i ofereix a les entitats i als grups de joves suport tècnic i econòmic per dur a terme l’intercanvi, suport econòmic als participants i suport per a la integració de persones amb disminució. Aquest programa es gestiona a través de l’Agència de Relacions Internacionals del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB) (taula 146). Mostra de Turisme Juvenil La Mostra de Turisme Juvenil és un certamen organitzat per l’Ajuntament de Barcelona que ofereix a la gent jove de la ciutat tota la informació 119 Taula 146. Programa “BCN Intercanvis juvenils”. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Participants (Barcelona) 469 386 21,5 per planificar les vacances mitjançant diferents canals. S’obre cada any els mesos de juny i juliol i es desenvolupa al Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (taula 147). Trobada d’entitats juvenils euromediterrànies Trobada de periodicitat biennal que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona amb la voluntat de crear un espai de trobada entre entitats juvenils i de cooperació de la ciutat, i entitats d’Europa i de la Mediterrània, que possibiliti l’establiment de contactes per a la realització de futurs projectes d’intercanvi i cooperació, alhora que es rep una formació sobre les diferents possibilitats que ofereix la Unió Europea per dur a terme aquests projectes. La trobada es coorganitza amb el CJB i l’entitat especialitzada REDS. L’any 2003 se’n va celebrar la primera edició amb la participació de delegats de 59 entitats que representaven 26 països europeus i de la conca mediterrània. 120 Taula 147. Mostra de Turisme Juvenil. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Usuaris i usuàries 1.912 8.121* – 76,5 *Aquesta dada de 2003 suma també les persones usuàries del CIAJ durant els mesos de la Mostra de Turisme Juvenil. La dada de 2004 s’ajusta únicament a usuaris i usuàries de la Mostra. 9 Dona Atenció social Promoció social L’Ajuntament de Barcelona, a través del Pla municipal per a les dones, impulsa un conjunt d’actuacions orientades a millorar les condicions de vida de les barcelonines, visibilitzant i difonent les seves experiències, creant recursos específics, incrementant la informació sobre els ja existents i augmentant-ne la difusió. Per tal de generar polítiques de gènere que responguin a les dinàmiques de les ciutadanes de Barcelona, l’actual Pla municipal per a les dones 2001-2004 està essent avaluat. La Regidoria de Dona i Drets Civils es troba immersa en un procés participatiu amb les tècniques municipals i de districtes i les entitats i consells de dones de la ciutat, que donarà com a resultat el nou Pla municipal per a les dones 2005-2009. Línies estratègiques del Programa municipal per a les dones 2001-2004 1. Impuls de mesures per adequar la ciutat a les necessitats de la vida quotidiana de les persones, reconeixent i donant valor a les aportacions i els desigs del col·lectiu femení. 2. Consideració de la perspectiva i les necessitats de les dones en les diferents polítiques municipals. 3. Elaboració i impuls del Pla operatiu contra la violència vers les dones, un pla integral per disminuir la incidència de la violència de gènere i promoure una ciutat a favor de la no-violència. 4. Millora, diversificació i ampliació de la xarxa de recursos públics i privats per a la protecció i l’atenció de les persones víctimes de violència a la ciutat. Atenció social Equip d’Atenció a les Dones (EAD) L’Equip d’Atenció a les Dones és un servei especialitzat en l’atenció a dones que pateixen violència de gènere en l’àmbit de la parella. Ofereix un espai d’atenció integral i interdisciplinària (social, jurídica i psicològica) a les dones de Barcelona que viuen situacions de violència per tal de poder treballar els seus processos de recuperació, i proporciona informació sobre recursos, serveis i circuits existents per donar resposta a aquesta mena de situacions. Tramita, quan és necessari, l’accés als recursos d’acollida per a les dones ateses al servei (taules 148 i 149). Els darrers anys, i atesa la repercussió social que ha adquirit la violència de gènere en l’àmbit de la parella, l’EAD ha incrementat lleugerament el volum d’usuàries, si bé ha augmentat el nombre d’hores d’atenció en els àmbits psicològic i social. Taula 148. Activitat de l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Dones amb maltractament ateses 835 814 2,6 Àmbit social 328 330 – 0,6 Àmbit psicològic 67 59 13,6 Àmbit jurídic 440 441 – 0,2 Unitats d’atenció 3.547 3.187 11,3 Taula 149. Activitat de l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD). Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Total Sense Total Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Martí Andreu districtes territori ciutat Dones ateses 105 118 98 16 24 47 77 74 79 145 783 52 835 122 Acolliment d’urgència per a dones amb maltractaments (estada limitada) És un servei d’allotjament temporal per a les dones i els seus fills i filles que han patit violència de gènere en l’àmbit de la parella i han estat ateses per l’EAD. L’acolliment d’urgència es produeix quan es constata un fort impacte físic i emocional, i risc per a la seva seguretat i integritat física i/o emocional, i quan la dona ha d’iniciar un procés de presa de decisió sobre la seva situació i no hi ha cap xarxa social que pugui acollir-la temporalment. El servei inclou la cobertura de les necessitats bàsiques, la contenció i l’assessorament durant l’estada, que té una durada màxima de 15 dies. Durant el 2004 ha augmentat el volum de persones respecte a l’any 2003 en un 3,6% (taula 150). Casa d’Acollida per a Dones que pateixen violència de gènere en l’àmbit de la parella (estada limitada) És un servei residencial temporal que té com a objectiu oferir un lloc d’estada, d’atenció integral i psicosocial, i de suport material a aquelles dones i les seves filles i fills menors d’edat que han patit una situació de violència en la parella o qualsevol entorn de convivència. Durant l’estada en el centre residencial es garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques i es realitza un treball psicosocial personalitzat perquè les dones i els seus fills i filles es recuperin de les conseqüències de la violència. El servei es du a terme a la Casa d’Acollida per a Dones i en altres centres residencials mitjançant Taula 150. Acolliment d’urgència per a dones amb maltractaments (estada limitada). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones acollides d’urgència 315 304 3,6 Dones acollides 187 171 9,4 Infants acollits (fills i filles) 128 133 – 3,8 Total estades 7.815 5.199 50,3 Taula 151. Acolliment temporal per a dones maltractades. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones acollides en entitats 14 23 – 39,1 Dones acollides 6 10 – 40,0 Infants acollits 8 13 – 38,5 Total estades temporals entitats 2.745 3.103 – 11,5 Taula 152. Acolliment per a dones amb maltractaments (Casa d’Acollida per a Dones). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Places 27 27 0,0 Persones acollides 93 98 – 5,1 Unitats familiars (dones acollides) 48 49 – 2,0 Infants acollits 45 49 – 8,2 Total estades 6.294 7.251 – 13,2 fórmules de cooperació com ara convenis, concerts, etc. (taules 151 i 152). Circuit Barcelona contra la violència vers les dones D’entre les condicions essencials per assolir l’èxit de les accions per eradicar la violència de gènere destaquen la coordinació dels serveis municipals amb les diferents institucions que hi intervenen, i la formació adequada i continuada del personal gestor i professional d’aquests sectors. 123 Per assegurar una adequada resposta sanitària, social, comunitària, educativa i jurídica a la violència de gènere en l’àmbit de la parella cal, doncs, adoptar una aproximació global i coherent al fenomen. Des de cada sector, però també globalment, és necessari assegurar la coordinació, la complementació i la sensibilització i la formació dels i les professionals que hi intervenen. El Circuit BCN té una Comissió Tècnica que engloba tota la ciutat de Barcelona i també circuits territorials a cada districte. Anualment ha dut a terme jornades de formació que permeten la formació continuada, la sensibilització, la coordinació i la cooperació dels i les professionals i serveis que formen part del Circuit (taula 153). Tallers de prevenció de les relacions abusives “Els paranys de l’amor” La prevenció representa un eix fonamental en el procés d’eradicació de la violència de gènere en l’àmbit de la parella, i implica actuar sobre la multiplicitat de factors que la generen o que afavoreixen la seva emergència. Per això són necessàries estratègies informatives, formatives i de sensibilització adreçades a tota la població que contribueixin a rebutjar tota forma de violència, a promoure models relacionals basats en el respecte als drets, en les responsabilitats individuals i en el respecte a les diferències, a promoure formes no violentes de resolució de conflictes, i relacions igualitàries entre homes i dones i entre nois i noies. Un dels sectors de població més vulnerables a les relacions abusives és la població adolescent. És per això que, amb la voluntat d’incidir en el moment en què la major part de la població inicia el seu aprenentatge sentimental, es porten a terme als instituts de secundària de Barcelona els tallers “Els paranys de l’amor”, que tenen com a objectiu ensenyar models de relació afectiva no abusius (taula 154). Promoció social Plans d’igualtat a les empreses El projecte “Plans d’igualtat a les empreses de la ciutat de Barcelona” vol implicar les empreses de la ciutat en la inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques de responsabilitat social en la gestió empresarial (taula 155). Després de la publicació de la Guia de criteris ètics per a la igualtat d’oportunitats (2003) es va concretar el Protocol per a l’elaboració d’un pla d’actuació per a la gestió ètica i la igualtat d’oportunitats (2004). Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) El CIRD és un servei municipal que depèn de la Regidoria de Dona i Drets Civils i que té com a 124 Taula 153. Circuit Barcelona contra la violència vers les dones. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones assistents a les jornades 370 325 13,8 Taula 154. Tallers de prevenció de les relacions abusives “Els paranys de l’amor”. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Tallers 24 14 71,4 Escoles 10 6 66,7 Alumnes 596 381 56,4 finalitat oferir recursos, informació i assessorament per estimular la participació de les dones en la vida pública de la ciutat. Vol, també, promoure i potenciar l’associacionisme femení, i a més establir i potenciar canals de coordinació i col·laboració entre els serveis municipals i les entitats i les associacions que treballin les qüestions de gènere. S’adreça a associacions, grups i entitats de dones de Barcelona, professionals que actuen en l’àmbit de les dones i aquelles persones interessades en els seus serveis (taula 156). Dona Connecta’t El segle XXI no es podrà entendre sense dos aspectes que esdevenen clau per a les societats occidentals contempòranies. D’una banda, la incorporació massiva de les dones a l’àmbit públic, tradicionalment masculí, com ara l’accés al món laboral, l’educació, la participació política i els llocs de decisió i influència social. De l’altra, el desenvolupament espectacular de les tecnologies de la informació i la comunicació: les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). És fonamental que aquests dos aspectes conflueixin i que les dones puguin accedir a les noves tecnologies sense cap tipus d’obstacle per tal de facilitar la seva participació en tots els espais de la nostra societat. Aquesta campanya, doncs, vol oferir formació i accés gratuït a Internet a totes les dones que estiguin interessades a apropar-se a les TIC. L’objectiu l’últim és que cap dona quedi exclosa d’un món en què, sens dubte, predominaran les TIC, però també que s’aprofitin les potencialitats del web per desenvolupar-se personalment i crear xarxes entre dones que permetin la comunicació, el coneixement i la solidaritat (taula 157). Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) Són espais específics d’informació i atenció a les dones de la ciutat de Barcelona. La seva finalitat és donar resposta a les diferents demandes d’informació i assessorament vinculades al coneixement de recursos, la participació, l’associacionisme femení, les respostes a situacions de discriminació en l’àmbit laboral, l’àmbit social, la parella i/o la unitat familiar i, especialment, a les problemàtiques de violència de gènere. Treballa en l’àmbit social, individual i comunitari, i fa el seguiment i la derivació als serveis necessaris en els casos que ho requereixin. En el transcurs de 2004 s’han posat en marxa dos nous punts d’informació i atenció a les dones: a 125 Taula 156. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Consultes 133.816 125.031 7,0 Directes 2.140 1.924 11,2 Via web del CIRD 131.676 123.107 7,0 Taula 157. Dona Connecta’t. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Sessions 10 13 – 23,1 Dones participants 142 131 8,4 Taula 155. Plans d’igualtat a les empreses. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Empreses adherides* 19 14 35,7 * En total hi ha 33 empreses. dones com de dones a títol individual, tant en l’àmbit de la ciutat com dels districtes (taules 160 i 161). S’han desenvolupat activitats relacionades amb: • L’organització de jornades, conferències, taules rodones i debats. • La convocatòria de concursos i premis de la ciutat: 8 de març - Maria Aurèlia Capmany. • L’organització d’activitats socioculturals diverses. Gràcia i a Sant Martí. Durant l’any 2004 s’han atès 833 dones, que significa una variació del 4,8% respecte a l’any anterior (taules 158 i 159). Activitats de dinamització per a les dones S’ofereixen i es promouen un conjunt d’activitats i ofertes socioculturals per a les dones, que donen suport i canalitzen les iniciatives tant dels grups de 126 Taula 159. Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD). Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Eixample Les Corts Gràcia Horta-Guinardo Nou Barris Sant Martí Total ciutat Usuàries ateses 337 159 nd 188 149 nd 833 Taula 161. Activitats de dinamització per a les dones. Distribució per districtes. Ajuntament de Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Total Sense Total Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí districtes territori ciutat Activitats 40 49 16 26 214 nd 46 27 70 52 540 7 547 Assistents 2.541 2.066 1.040 2.600 2.073 nd 4.727 600 3.500 2.245 21.392 2.840 24.232 Taula 160. Activitats de dinamització per a les dones. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Activitats realitzades 547 465 17,6 Assistents a les activitats 24.232 22.279 8,8 Taula 158. Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD). Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Punts d’atenció en diferents districtes 6 4 50,0 Dones ateses 833 795 4,8 Unitats d’atenció 1.863 2.205 – 15,5 10Drets civils Defensa i difusió dels drets humans a la ciutat Participació i associacionisme Oficina per la No-Discriminació (OND) Centre Interreligiós de Barcelona DEFENSA I DIFUSIÓ DELS DRETS HUMANS A LA CIUTAT Un dels eixos fonamentals de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona és la defensa i la difusió dels drets humans a la ciutat. Així doncs, es compromet a promoure el respecte dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania, i fer realitat els compromisos adquirits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat a través de diverses actuacions (taula 162): • Impuls, promoció i difusió dels drets recollits a la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a les Ciutats. • Participació en l’organització i la realització de la IV Conferència Europea “Ciutats pels Drets Humans”. • Debat i promoció sobre els nous drets emergents i els drets limitats: dret a l’ús del material genètic, dret a l’alimentació, dret a la nova alfabetització, dret a la mort digna, dret a la informació, dret a la llibertat d’expressió, drets lingüístics. • Col·laboració amb la resta de regidories per impulsar els drets civils en els diferents àmbits. • Consolidació i desenvolupament de projectes i campanyes per a la promoció dels drets dels infants i adolescents, en col·laboració amb altres àmbits municipals (web dels infants, cicle de cinema sobre drets dels infants, creació del Consell dels Infants). • Impuls de polítiques actives en la defensa dels drets dels infants en situacions d’especial vulnerabilitat, i elaboració d’una taula d’actuacions per a la promoció i defensa d’aquests drets. PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME La Regidoria de Dona i Drets Civils, a través de la participació i l’associacionisme, ha fomentat i impulsat, entre d’altres, determinades polítiques encaminades a l’eradicació de qualsevol discriminació en funció de l’orientació, la identitat sexual i el model de convivència elegit, i també a preservar els nous drets que reflecteixen les noves realitats a la ciutat. La Regidoria de Dona i Drets Civils ha participat amb altres entitats en els consells i comissions següents: el Consell de Gais, Lesbianes i Transexuals, la Comissió Cívica de la Bicicleta dins del Programa de mobilitat sostenible i el Consell de Protecció i Convivència amb Animals dins el Programa de convivència i protecció dels animals (taula 163). OFICINA PER LA NO-DISCRIMINACIÓ (OND) L’Oficina per la No-Discriminació (OND) és un servei d’orientació per a la defensa dels drets de les persones en general, amb especial atenció als col·lectius discriminats per raó de gènere (sexe i orientació sexual), pertinença cultural (immigració i minories culturals), salut física i mental (disminucions, malalties cròniques, sida/VIH i Taula 162. Activitats de defensa i difusió dels drets humans a la ciutat. Barcelona, 2004 Jornades realitzades 96 Presentacions i exposicions realitzades 156 Nombre de dies internacionals i de jornades 188 Visitants a exposicions 8.780 Persones assistents a les jornades 21.332 Unitats de materials educatius repartits 45.910 Infants participants 3.315 Persones ateses 30.112 128 adiccions) i edat (en especial infància i gent gran) de la ciutat de Barcelona. Servei d’informació i assessorament L’Oficina per la No-Discriminació s’encarrega d’informar, formar i sensibilitzar de tot allò que faci referència a la igualtat de drets (taula 164).2004 2003 Servei de mediació i atenció integral L’Oficina per la No-Discriminació exerceix la funció mediadora en les queixes per discriminació. Ofereix assessorament jurídic per a la tramitació de denúncies per discriminació (taula 165). Servei de formació L’OND du a terme la formació de les persones per la igualtat de drets i la no-discriminació entre diferents grups d’intervenció (primària, secundària, postgrau i màster, professionals de TMB, professionals de seguretat privada, agents de salut Drassanes, orientadors i orientadores de col·lectius discriminats, i xerrades a la població en general (taula 166). CENTRE INTERRELIGIÓS DE BARCELONA El Centre Interreligiós de Barcelona (CIB) té com a funció normalitzar la diversitat religiosa i de consciència, procurant desactivar aquelles situacions de tensió entre ciutadans i ciutadanes de diferent convicció religiosa o no religiosa, i afavorint vincles constructius entre les diferents expressions religioses i de consciència presents a la ciutat (taula 167). Taula 163. Participació d’entitats dels consells i comissions. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Entitats participants en el Consell de Gais, Lesbianes i Transexuals 33 nd – Entitats participants en el Comissió Cívica de la Bicicleta 25 13 92,3 Entitats participants en el Consell de Protecció i Convivència amb Animals 24 23 4,3 Taula 164. Servei d’informació i assessorament de l’Oficina per la No-Discriminació. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Persones ateses 1.230 1.149 7,0 Taula 165. Servei de mediació i atenció integral de l’Oficina per la No-Discriminació. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Mediacions 418 355 17,7 Taula 166. Servei de formació de l’Oficina per la No-Discriminació. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Alumnes de secundària 596 486 22,6 Persones formades 812 794 2,3 Taula 167. Centre Interreligiós de Barcelona. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Activitats realitzades 6 2 200 Persones assistents* 8.850 250 3.440 * Parlament de les religions del món (Fòrum 2004) amb presència d’exposicions i programa d’acollida. 129 11Centres cívics Tallers i cursos Activitats de difusió cultural Suport a la creació i a les iniciatives socioculturals CENTRES CÍVICS La xarxa municipal de centres cívics constitueix l’eix fonamental de la promoció social i comunitària que es desenvolupa a la ciutat. Els centres cívics són els referents clau de la vida col·lectiva dels barris. Són espais per a la difusió, l’expressió i la creació cultural, i un lloc adequat per desenvolupar activitats de promoció social i comunitària. A més representen un element bàsic de participació ciutadana i cohesió social. En total, durant l’any 2004 han funcionat 47 centres cívics distribuïts als deu districtes de la ciutat. Les activitats que s’hi desenvolupen se centren en la formació cultural, la difusió i la divulgació cultural, el suport a la creació i la cessió d’espais a entitats, grups i persones amb iniciatives de caràcter comunitari. Les programacions culturals que s’hi fan potencien la cultura tradicional i la de modernitat, desenvolupen activitats de promoció i difusió cultural, amb el territori com a gran escenari cultural, les festes populars als barris, les exposicions, els tallers i els cursos, el suport als creadors, la participació comunitària, etc., tota una sèrie d’activitats que fan de cada centre cívic un lloc de referència del seu entorn. Així mateix, es continuen impulsant tendències d’especialització que són fruit del desenvolupament d’alguns aspectes de la programació i la infraestructura. Així doncs, ens trobem amb centres especialitzats en dansa, teatre, música, circ o cultura popular, amb la cessió d’espais dotats d’infraestructura tècnica (espais polivalents, bucs d’assaigs i enregistrament). També hi ha centres que es dediquen a la formació cultural amb una àmplia oferta de tallers, cursos i activitats de qualitat. L’assistència a les activitats organitzades als centres cívics es reflecteix a les taules 168 i 169. Els tallers i les activitats de difusió i divulgació cultural mobilitzen un gran nombre de persones a Barcelona. L’any 2004 els centres cívics han desenvolupat activitats en les quals han participat 710.118 persones, xifra que representa un augment del 8,5% respecte a l’any anterior. Taula 169. Centres cívics. Distribució dels assistents per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià- Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Assistents 54.428 112.963 224.547 27.306 59.864 27.171 20.337 23.352 88.249 71.901 710.118 Taula 168. Centres cívics. Assistents a les activitats. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Assistents 710.118 654.385 8,5 132 Tallers i cursos Als centres cívics es proporciona una àmplia oferta de formació de caràcter no reglat amb una inscripció econòmica assequible. S’organitzen cursos i tallers que, a més d’aportar coneixements i capacitacions a les persones en allò que els interessa, fan possible aprendre i millorar els coneixements culturals i, a la vegada, gaudir d’espais d’intercanvi, trobada i relació. Aquesta formació s’articula en forma de tallers, cursos, seminaris, tertúlies i cicles de conferències. L’oferta formativa és àmplia, de manera que abasta diferents temàtiques i especialitats en l’ordre teòric i pràctic, com ara la pintura i la ceràmica, la música, la literatura, els clubs de lectura, el teatre, la dansa, la fotografia, la jardineria, la comunicació audiovisual, la gastronomia, els recursos de desenvolupament personal, l’expressió corporal, etc. També inclou espais de debat sobre temes d’actualitat i interès cultural, tallers puntuals en els quals es treballa una tècnica concreta, adreçats a persones que comencen un determinat aprenentatge o que volen actualitzar coneixements i tècniques específiques, a diferents nivells (taules 170 i 171). Les accions d’aquests equipaments també s’adrecen a la generació d’espais que facilitin el debat, el treball en grup, el diàleg i l’intercanvi, així com la descoberta de nous interessos i el desenvolupament d’iniciatives i propostes. L’oferta de cursos i tallers ha continuat experimentant un increment sostingut els darrers anys, i s’ha consolidat com una oferta molt atractiva i buscada per un gran nombre de ciutadans i ciutadanes de Barcelona. L’any 2004, 47 centres cívics han ofert cursos i tallers, amb un total de més de 5.000 cursos i 70.000 persones, un increment molt significatiu respecte a anys anteriors. Cal destacar l’Eixample com un dels districtes amb una oferta potent, àmplia i variada. Taula 171. Cursos i tallers als centres cívics. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Centres que ofereixen tallers 4 5 6 4 3 4 5 6 6 4 47 Cursos i tallers 728 1.556 627 398 143 359 368 385 305 297 5.166 Persones inscrites 8.841 26.489 8.175 3.416 1.617 6.024 4.464 5.148 2.335 5.366 71.875 Taula 170. Cursos i tallers als centres cívics. Ajuntament de Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Centres cívics o casals amb oferta de tallers 47 47 0 Cursos o tallers 5.166 4.841 6,7 Persones inscrites 71.875 70.464 2,0 133 Activitats de difusió cultural Als centres cívics s’hi fan programacions culturals de caràcter estable i altres projectes puntuals o singulars (festivals i cicles, programes d’espectacles, exposicions, etc.). Tenen per objecte fomentar la pràctica sociocultural de la població mitjançant un accés fàcil i l’estimulació per participar en activitats culturals. Gràcies a les activitats de difusió cultural es posa a l’abast de la ciutadania una gran diversitat d’experiències, obres artístiques, música, dansa, teatre, cinema i qualsevol altra manifestació relacionada amb els diferents vessants de la cultura (taula 172). Cultura popular i tradicional, mostres d’art alternatiu, creacions artístiques joves, produccions culturals d’associacions i col·lectius, espectacles de música, teatre i dansa, juntament amb activitats de caràcter tradicional i històric, són només alguns exemples de l’oferta, i mostren l’abast, la diversitat i la qualitat de les programacions i de les activitats, que fan palesa la vitalitat dels centres. En conjunt, l’assistència a les activitats de difusió cultural ha experimentat un retrocés en el últims anys. Tot i això, es manté per sobre del mig milió d’assistents (taules 173, 174, 175 i 176). Suport a la creació i a les iniciatives socioculturals Cessió d’espais a les entitats La xarxa de centres cívics de la ciutat disposa de sales i espais que lloga i posa a disposició d’entitats i grups amb unes condicions assequibles perquè hi puguin desenvolupar activitats cíviques i culturals. Grups de música, teatre, dansa, artistes de l’àmbit de la pintura i altres arts plàstiques han trobat als centres cívics un espai dotat de mitjans tècnics i formació a la seva disposició, que els ha facilitat el desenvolupament de la seva iniciativa creativa. Amb aquest suport es potencia el teixit associatiu de la ciutat, alhora que es posa en relació accions que complementen els projectes i els serveis dels centres, que sumen esforços en benefici de la comunitat. Hi ha projectes que es duen a terme en col·laboració amb entitats, en forma de coorganització i cogestió, i hi ha altres activitats de suport a les iniciatives de les entitats mitjançant la cessió d’espais, infrastructures i logística. Així mateix, el centre cívic funciona com a agent coordinador i dinamitzador de plataformes de participació i treball comunitari al barri. Com es pot observar, el volum d’entitats i cessions és important a tots els districtes, i fins i tot les cessions han experimentat un augment el darrer any (taules 177 i 178). 134 Taula 172. Activitats de difusió cultural als centres cívics. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Assistents a activitats 584.718 583.921 0,1 Festivals: temporades i cicles Assistents 70.903 74.832 – 5,3 Sales d’exposicions Exposicions 620 574 8,0 Visitants 124.038 119.740 3,6 Sales d’actuacions Espectadors 389.777 389.349 0,1 135 Taula 173. Centres cívics. Difusió i divulgació cultural: festivals, exposicions, actuacions. Assistents per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Assistents 40.397 78.056 213.671 14.447 30.917 21.147 15.873 18.204 85.471 66.535 584.718 Taula 174. Centres cívics. Festivals, temporades i cicles. Activitat per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Activitats 147 76 55 84 nd nd 37 44 71 174 688 Assistents 10.647 3.478 1.125 5.004 nd nd 1.807 2.076 12.721 34.045 70.903 Taula 175. Centres cívics. Sales d’exposició. Activitat per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Exposicions 92 100 71 37 63 30 71 48 61 47 620 Visitants nd 42.027 20.385 9.443 15.576 nd 9.335 6.517 20.755 nd 124.038 Taula 176. Centres cívics. Sales d’actuació. Activitat per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Activitats 335 382 199 nd 41 253 89 134 154 296 1.883 Assistents 29.750 32.551 192.161 nd 15.341 21.147 4.731 9.611 51.995 32.490 389.777 Taula 178. Centres cívics. Cessió d’espais a les entitats. Distribució per districtes. Barcelona, 2004 Ciutat Sants- Sarrià - Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Entitats usuàries nd 948 nd nd nd 65 75 396 308 350 2.142 Cessions nd 3.247 1.108 1.908 9.001 nd 4.438 nd 6.771 7.296 33.769 Taula 177. Centres cívics. Cessió d’espais a les entitats. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Variació % Entitats usuàries 2.142 2.925 -26,8 Cessions 33.769 32.227 4,8 12Participació social Els consells de participació Xarxes de participació social PARTICIPACIÓ SOCIAL L’Ajuntament de Barcelona promou accions polítiques dirigides a assolir una participació més àmplia del teixit social de la ciutat en els processos d’identificació, decisió i implantació de les polítiques públiques. La Direcció de Participació Social del Sector de Serveis Personals assumeix un rol actiu en l’articulació d’algunes d’aquestes accions, que impliquen agents que provenen del sector públic, les associacions i entitats de la ciutat, les ONG i també del sector privat. Es duen a terme processos de consens entre ells, d’anàlisi i elaboració de recomanacions sobre les polítiques socials públiques. També es treballa per afrontar la recerca de fórmules innovadores a l’hora d’abordar les situacions que es plantegen en l’àmbit dels serveis personals a la ciutat. En aquest context, el Sector de Serveis Personals disposa de sistemes consolidats de participació: el Consell Municipal de Benestar Social i els consells sectorials de Gent Gran, de Dones i del Poble Gitano de Barcelona. També cal destacar que en l’àmbit de la participació social s’exerceixen les funcions de secretaria executiva de l’Associació Barcelona per l’Acció Social, marc estable de cooperació publicoprivada, i la dinamització de xarxes de participació social. Els consells de participació Els consells de participació social són el mecanisme que s’empra per vehicular la participació social de la ciutadania. Es tracta d’instruments ideats per contribuir a la millora i la innovació de les polítiques socials a la ciutat i estan concebuts com un espai per exercir la responsabilitat política, entesa com a defensa de l’interès general de la ciutat. Són organismes reconeguts formalment integrats per representants d’entitats de la ciutat, persones expertes, també reconegudes, en la temàtica que és l’objectiu del consell, representants polítics del consistori, institucions i tècnics municipals, entre d’altres. En aquest sentit, les polítiques socials de la ciutat de Barcelona compten, doncs, amb l’aportació del Consell Municipal de Benestar Social (1988) i dels consells sectorials de Gent Gran (1991), Dones (1994) i el Poble Gitano (1998). Consell Municipal de Benestar Social És l’òrgan consultiu i de participació creat l’any 1988, que s’estructura en un consell plenari presidit per l’alcalde i amb la presidència delegada del regidor de Benestar Social. En formen part 71 persones representants d’entitats socials, d’associacions empresarials i gremials, de grups polítics municipals, de centrals sindicals, de l’àmbit universitari i professional, de l’obra social de les caixes, del Servei Català d’Ocupació, l’arquebisbat de la ciutat i representants de la judicatura i la fiscalia, i persones expertes i observadores de prestigi reconegut en l’àmbit de l’activitat del Consell, de manera que hi resulten efectivament representades fins a un total de 155 organitzacions. 138 El Consell disposa d’una comissió permanent, integrada per 33 persones d’entre les anteriors, que es reuneix amb caràcter bimensual. La seva operativitat s’estén més enllà de les sessions plenàries i de la comissió permanent, i es concreta en la dinàmica i la producció vinculada als grups de treball que es reuneixen mensualment coordinats per experts en la temàtica abordada. D’aquest període cal destacar la creació del Grup de Treball sobre Famílies, la refundació del Grup de Treball sobre Sida en el de Salut i, el de Prevenció en el d’Acció Comunitària. A més, s’ha dut a terme el treball de vinculació dels grups a altres consells de participació; més concretament, el Grup de Treball sobre Dona amb el Consell Municipal de Dones de Barcelona, el Grup de Treball sobre Habitatge Social s’ha constituït com a plataforma per a la constitució del futur Consell de l’Habitatge Social de Barcelona i, finalment, el Grup de Treball sobre Persones Refugiades i Estrangeres s’ha vinculat al Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. Així doncs, els grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) han estat els següents: Gent Gran, Dona, Infància, Famílies, Drogues, Salut, Acció Comunitària, Persones Refugiades i Estrangeres, Habitatge i Pobresa. El Consell en el seu conjunt compta amb la participació de fins a 475 ciutadans i ciutadanes. Accions promogudes • Sessions dels grups de treball per a l’elaboració de les propostes que es presentaran al Plenari del Consell Municipal de Benestar Social. • Gestió relacional: intercanvi de documentació i informació entre participants. • Consell de Ciutat: elecció de representants. • Procés de consulta en la fase d’exposició pública del Pla d’acció municipal 2004-2007: redacció de l’informe participatiu en el programa d’actuació municipal, compromisos i prioritats per a una ciutat més inclusiva i solidària. • Organització de les visites al Fòrum Insòlit – Fòrum Universal de les Cultures 2004. • Lliurament dels Premis de Comunicació i Benestar Social als mitjans de comunicació. Col·laboracions • Jornada sobre “Experiències de mobilització del parc d’habitatges buits a les ciutats”. Lloc: Auditori La Pedrera (Caixa Catalunya). Organitzat per: Regidoria de Sòl i Habitatge, Regidoria de Benestar Social (Consell Municipal de Benestar Social) i Patronat Municipal de l’Habitatge. • I Jornada de Participació en Salut Pública de Barcelona. Lloc: World Trade Center de Barcelona. Organitzada per la Regidoria de Salut Pública i la Regidoria de Benestar Social (Consell Municipal de Benestar Social). Aplegar la diversitat d’associacions i organismes que treballen en salut pública amb la finalitat de reflexionar i fer propostes sobre: • Atencions personals entorn de la salut • La promoció de la salut • El món del treball • La participació social Grups de treball Durant aquest període han funcionat 10 grups de treball que han debatut temes d’actualitat i d’interès per a la ciutadania de Barcelona, i han elaborat propostes concretes per abordar les situacions plantejades. D’aquestes temàtiques plantejades cal destacar, entre d’altres les que es detallen a la taula 179. 139 En la reunió plenària del Consell que se celebra cada any al mes de juliol s’ha valorat el grau d’execució per part de l’Ajuntament de les propostes presentades pels diferents grups de treball (taula 180). A més, el Consell Municipal de Benestar Social promou des de l’any 1993 la celebració del Premi de Comunicació i Benestar Social als mitjans de comunicació en les modalitats de premsa, ràdio, televisió i internet. Cal assenyalar-ne la consolidació tant pel que fa al nombre de projectes presentats (120 l’any 2003 i 156 l’any 2004), com a la qualitat dels treballs. Aquest premi s’ha adaptat a les noves possibilitats de comunicació que ofereixen les noves tecnologies i des de l’edició del 2000 incorpora la modalitat d’Internet. Els treballs guanyadors i les mencions especials en cada edició han estat les que apareixen a les taules 181 i 182. Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona És l’òrgan consultiu i de participació de la gent gran de Barcelona creat l’any 1991, integrat per 35 persones representants de 287 entitats de la ciutat. Està presidit pel regidor de Benestar Social i es coordina amb els deu consells de Gent Gran de districte, que mobilitzen fins a un total de 300 membres més (taula 183). El Consell disposa d’una comissió permanent formada per 16 persones escollides d’entre les anteriors, que es reuneixen amb caràcter bimensual. Des del Consell Assessor de la Gent Gran s’ha elaborat el Programa “Participació i gent gran 2004-07”, que s’estructura en els eixos següents: El Consell en marxa, La gent gran fa feina, i Impuls a la Xarxa Gran. Aquest programa ha comptat amb la participació del consells de Gent Gran de districte. L’activitat del Consell Assessor s’ha estès als següents grups de treball: Representants dels districtes, Ampliació del Consell, Ciutadania informada, Impuls a la Xarxa Gran, Comunicació, i Document obert de drets i llibertats de les persones grans amb dependència. Accions promogudes • Elaboració del Programa “Participació i gent gran 2004-07”. 140 Taula 179. Temes tractats pels grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social. Barcelona, 2003-2004 Gent gran L’atenció domiciliària i la gent gran: el nou model de serveis municipals d’atenció domiciliària Infància Els drets de la infància Programa municipals pels infants Dona Plans d’igualtat d’oportunitats a les empreses L’Enquesta de la Joventut de Barcelona des del punt de vista del gènere Famílies Polítiques socials a les famílies: necessitats i recursos Acció comunitària Pla municipal per a l’acció comunitària Salut Com treure el màxim profit, en termes de salut, de la utilització dels serveis sanitaris per part de la població de Barcelona Drogues Procés participatiu PAM 2004-2007 Usos terapèutics del cànnabis Habitatge social Procés participatiu PAM 2004-2007 Experiències de mobilització del parc d’habitatges buits a les ciutats Pla general pel dret a l’habitatge 2004-2007 Pobresa Polítiques d’inserció laboral Persones refugiades i estrangeres La població estrangera a Barcelona Servei d’Atenció a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER) 141 Taula 180. Consell Municipal de Benestar Social. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Entitats participants en el Consell 155 141 Ciutadans i ciutadanes participants 475 464 Grups de treball 10 10 Taula 181. Premis de Comunicació i Benestar Social. Ajuntament de Barcelona, 2003 Premis Guanyador/a PREMSA Premi Associació de Periodisme Fora de Quadre Marta Bisbal i Torres, presidenta C/ Princesa, 6 ent. 08003 Barcelona Menció especial Marta Costa-Pau Bea Periodista d’El País C/ Consell de Cent, 341. 08007 Barcelona RÀDIO Premi Facultat de Comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull Pere Franch i Puig Coordinador de Blanquerna Ràdio i professor de Ràdio C/ Valldonzella, 23. 08001 Barcelona Menció especial Declarada deserta TELEVISIÓ Premi La 2 de Televisió Española S.A. Catalunya Programa Línia 900 Jaume Codina, Director de Línia 900 La 2 de Televisió Española S.A. Catalunya C/ Mercè Vilaret, s/n 08190 Sant Cugat del Vallès Menció especial Televisió de Catalunya TV3 Programa 30 minuts Sylvia Halm Gabinet de Direcció, Televisió de Catalunya Carrer de la TV3. 08970 Sant Joan Despí INTERNET Premi Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) Encarna Muñoz Presidenta de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) C/ Pere Vergés, 1, 7è (Hotel d’Entitats La Pau) 08020 Barcelona Menció especial Arrels Fundació Salvador Busquets i Vila, Director C/ Riereta, 24 baixos. 08001 Barcelona Treball presentat Diari de la Pau (presentació de 13 números/exemplars) Recull de 10 articles: “Fecundación en soledad” “Mujeres sabias” “Unos 2.000 catalanes ya han firmado su testamento sobre cómo quieren morir” “Aumentan los trastornos depresivos y de ansiedad y las patologías mentales causadas por las drogas” “Por qué no dialogar ya” “Síndrome de Ulises, la enfermedad del emigrante” “El trasfondo de un secuestro” “De tal palo, tal paliza” “El 40% de los alcohólicos tratados consigue curarse” “Hospitalizados en casa” Espai “Altraveu” emès a Tots per Tots de COM Ràdio Reportatge: El Cornisa, un equipo diferente Programa 30 minuts: La Mina-Punt Zero www.webvisual.tv/ www.arrelsfundacio.org • Sessions dels grups de treball. • Participació en les sessions de consells de Gent • Gran dels districtes. • Reunions amb consellers de Gent Gran dels districtes. • Participació en les reunions de tècnics referents de Gent Gran dels districtes i coordinació tècnica amb els secretaris dels consells de districte. • Organització de les visites al Fòrum Insòlit – Fòrum Universal de les Cultures 2004. • Elaboració del cens d’entitats de Gent Gran. • Procés de consulta en la fase d’exposició pública del Pla d’Acció Municipal 2004-2007: redacció de l’informe participatiu en el programa d’actuació municipal, compromisos i prioritats per a una ciutat més inclusiva i solidària. Col·laboracions • Divulgació, informació i suport a les activitats de les entitats del Consell. • Concert de Nadal. • Fira Gran. • Jurat Popular La Rosa de la Gent Gran, en col·laboració amb Parcs i Jardins. Consell de Dones de Barcelona És l’òrgan consultiu i de participació de les dones de Barcelona creat l’any 1994. El Consell de les Dones està presidit per la regidora de la Dona i Drets Civils, i la vicepresidència està ocupada per una dona proposada pel Consell. 142 Taula 182. Premis de Comunicació i Benestar Social. Ajuntament de Barcelona, 2004 Modalitat Guanyador Mitjà d’edició/difusió Premi de Televisió Josepa Rafel i Durany Televisions Locals de Districte de Barcelona Directora de Televisions Locals de Districte de Barcelona Premi de Premsa Jesús Martínez Fernández L’Informatiu Sants-Hostafrancs-La Bordeta Coordinador de L’Informatiu Sants-Hostafrancs-La Bordeta Premi de Ràdio Al reportatge Alumnes inadaptats, professors al límit Catalunya Ràdio d’Adolf Beltran, emès al programa El matí de Catalunya Ràdio, dirigit per Antoni Bassas. Teresa Turiera i Puigbó, cap de programes de Catalunya Ràdio Premi d’Internet Sílvia Jané www.turismefacil.org autora del web www.turismefacil.com Menció especial de Televisió Programa 30 minuts: Coacció a domicili Televisió de Catalunya Menció especial de Premsa Manuel Almirall Revista Parrac Director de la revista Parrac Menció especial de Ràdio Anna Guitart, per la secció “Els miralls de fora” Com Ràdio La República Menció especial d’Internet Jordi Tudela i Fernández, Director d’APPS www.apps.es www.federacioapps.com Taula 183. Consell Assessor de la Gent Gran. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Entitats representades (ciutat) 25 25 Entitats representades (districte) 287 287 Persones participants (ciutat) 55 55 Persones participants (districte) 287 287 Estructura la seva activitat d’una banda a través del Consell Plenari, que celebra dues sessions ordinàries cada any, i de l’altra mitjançant la Comissió Permanent, integrada per 32 dones que es reuneixen amb caràcter bimensual. En el Consell Plenari hi estan representades les entitats, les coordinadores i les federacions, els grups polítics municipals, representants dels consells de dones dels districtes, dones a títol individual i tècniques de l’Ajuntament de Barcelona, fins a un total de 149 dones, de manera que en resulten representades 102 entitats de dones (taula 184). Completa la seva acció amb grups de treball lligats a les propostes del I Congrés de les Dones de Barcelona, coordinats per representants de les entitats dels consells de dones de Barcelona i els districtes. En aquest període han funcionat els grups de treball Violència vers les dones, i Vida quotidiana, coordinat per l’entitat Caps i Transversalitat en les polítiques municipals. Accions promogudes • Sessions dels grups de treball. • Procés de consulta en la fase d’exposició pública del PAM 2004-2007: redacció de l’Informe participatiu en el programa d’actuació municipal, compromisos i prioritats per a una ciutat més inclusiva i solidària. • Coordinació amb els consells de dones dels districtes. • Organització de les visites al Fòrum Insòlit - Fòrum Universal de les Cultures 2004. • Presentació i suport a la candidatura de Nawal al-Sa’dawi per al Premi Internacional Catalunya. • Impuls del Premi 8 de Març M. Aurèlia Capmany i de la Celebració del 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere. • Seguiment del Pla d’actuació municipal, el Pla operatiu contra la violència vers les dones, i l’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones. • Divulgació, informació i suport a les activitats de les entitats del Consell. Col·laboracions • Centre Francesca Bonnemaison: seguiment del projecte. Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona És un òrgan consultiu i de participació creat l’any 1998 i promogut per l’Ajuntament de Barcelona que actua com a plataforma estable de debat per a aquelles qüestions referents a la millora del benestar i la qualitat de vida de la població gitana de la ciutat. Està presidit pel regidor de Benestar Social i compta amb la vicepresidència d’una persona gitana. S’estructura en un consell plenari del qual formen part 36 persones representants de les 12 entitats gitanes, dels grups polítics municipals i dels tècnics municipals. El Consell disposa d’una comissió permanent, integrada per 16 persones escollides entre les anteriors, que es reuneix amb caràcter bimensual. 143 Taula 184. Consell de les Dones. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Entitats representades al Consell de les Dones 102 102 Coordinadores o federacions d’entitats de dones 6 6 Grups de treball 3 3 Representants dels consells de dones dels districtes 20 20 En aquest període l’activitat del Consell s’ha vist complementada amb el treball dels grups de treball sobre comunicació i patrimoni etnològic del poble romaní (taula 185). Accions promogudes • Sessions dels grups de treball. • Procés de consulta en la fase d’exposició pública del Pla d’acció municipal 2004-2007: redacció de l’Informe participatiu al programa d’actuació municipal, compromisos i prioritats per a una ciutat més inclusiva i solidària. • Organització de les visites al Fòrum Insòlit – Fòrum Universal de les Cultures 2004. • Programa de difusió del DVD Gitanos de Barcelona avui al Teatre Nacional de Catalunya, centres cívics de la ciutat, UEC de Badia. • Creació del grup de treball patrimoni etnològic. Col·laboracions • Premi 8 de Març: incorporació al jurat. • Consell de Ciutat: elecció de representants. • Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones: promoció de l’adhesió. • Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família: seguiment del Pla integral pel poble gitano. • Consell Municipal de Benestar Social: participació en el grup de famílies. • I Jornades sobre la inclusió social dels gitanos romanesos, organitzades per l’Associació Sociocultural La Formiga: assessorament de l’equip organitzador. • Divulgació, informació i suport a les activitats de les entitats del Consell. Xarxes de participació social Acord contra la violència de gènere L’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona va proposar a entitats i organismes de la ciutat la signatura de l’Acord ciutadà per a una Barcelona lliure de violència vers les dones, com a mitjà per actuar conjuntament en l’eradicació de la violència vers les dones a la nostra ciutat. Actualment 450 entitats ciutadanes hi estan adherides. En aquest marc, s’ha continuat avançant en la lluita per la tolerància zero davant la violència contra les dones, amb 100 noves adhesions. Entre els compromisos adquirits per l’Ajuntament hi ha oferir un catàleg de material de sensibilització per a les entitats que formen part de l’Acord. Les xerrades s’han ofert en dos blocs (taula 186): Primer bloc: • Violències vers les dones: una problemàtica estructural. • Violència de gènere en l’àmbit domèstic. • Les conseqüències de la violència en la salut física i emocional. • Les violències en l’àmbit laboral. • Respostes legislatives a la violència contra les dones. Segon bloc: • Prevenir la violència: els reptes de l’educació. • Violència contra les dones en l’àmbit laboral: l’assetjament. • La violència de gènere en l’àmbit domèstic. • Violència sexual: trencant el silenci. • Violència i dany emocional: propostes de recuperació. • Violència vers les dones i desigualtat. 144 Taula 185. Consell Municipal del Poble Gitano. Barcelona, 2003-2004 2004 2003 Entitats representades 12 12 Membres 36 36 Associació Barcelona per l’Acció Social (ABAS) L’Associació es constitueix l’any 1999 amb la voluntat d’implicar totes les institucions i entitats en la definició i l’execució de l’estratègia a Barcelona en l’àmbit de l’acció social. En l’actualitat agrupa un total de 62 d’institucions i organitzacions de la ciutat. Estructura la seva activitat a través de l’Assemblea i la Comissió Directiva, formada pels principals agents socials de la ciutat: l’administració pública, els ens de representació empresarial, els sindicats, les universitats, els col·legis professionals i les entitats socials de la ciutat. Accions promogudes • Llibre Blanc dels Serveis Socials d’Atenció Primària Projecte amb l’objectiu d’endegar un procés de reflexió objectiu, obert i participatiu per consensuar els reptes actuals dels serveis socials d’atenció primària, i identificar recomanacions per al futur, a més d’elaborar un model amb orientacions, criteris i línies d’acció i organització del sector. En aquest període s’ha desenvolupat la fase d’impuls i seguiment del Llibre Blanc amb la presentació de la proposta de desenvolupament. També s’ha treballat amb els agents clau en aquest àmbit per determinar línies de desenvolupament i projectes de futur per a la seva implementació. • Projecte B3 Projecte per fomentar la cultura de col·laboració entre el sector públic, els agents socials i els agents econòmics de la ciutat de Barcelona, i constituir-se com a instrument de promoció, gestió i canalització de la col·laboració entre aquests agents, per incrementar el benestar global de la ciutat. S’han desenvolupat les següents accions, en cada una de les dues línies d’acció del projecte: 1. Creació de cultura i foment de la responsabilitat social compartida entre agents amb sis accions a les escoles de negocis de la ciutat. 2. Facilitació, suport i canalització de col·laboracions entre empreses i teixit social: s’han gestionat un total de 15 col·laboracions entre empreses i altres organitzacions i entitats o projectes socials de la ciutat, sobre la base d’accions de voluntariat dels recursos humans, donació de productes, organització d’activitats conjuntes, suport econòmic a projectes, etc. • Projectes europeus 1. BETSI I (finalització: gener de 2004) Projecte liderat per l’Ajuntament de Barcelona juntament amb la participació d’ABAS, la European 145 Taula 186. Acord contra la violència de gènere. Xerrades per districtes. Barcelona, 2004 Xerrades Ciutat Vella 54 Eixample 18 Sants-Montjuïc 17 Les Corts 7 Sarrià - Sant Gervasi 5 Gràcia 15 Horta-Guinardó 19 Nou Barris 20 Sant Andreu 12 Sant Martí 14 TOTAL 181 Social Action Network (ESAN) i les ciutats de Birmigham i Bolonya. El projecte va tenir com a objectiu identificar nous models i estratègies de col·laboració entre l’administració pública local, el sector social i el món empresarial i altres agents econòmics en la lluita contra l’exclusió social. El projecte se situa en el marc de la promoció de la responsabilitat social empresarial i la recerca de vies per a la seva promoció a les diferents ciutats europees. Es tracta d’una temàtica en la qual l’Associació ja hi està treballant a través del projecte “B3: Barcelona, Beneficis i Benestar”. 2. BETSI II (de gener de 2004 a desembre de 2005) Atesa la qualitat del BETSI I, la Comissió en va aprovar una segona fase, BETSI II, amb una durada de dos anys (2004-2005), amb l’objectiu d’elaborar un model global que serveixi com a instrument per articular la col·laboració i la responsabilitat social corporativa, aplicable als diferents països europeus. Els socis participants en el BETSI II són: l’Ajuntament de Barcelona (promotor), l’ABAS, el Foment de Terrassa, l’Associació de Dones Emprenedores de Barcelona (ODAME), la European Social Action Network (ESAN), l’Ajuntament de Birmigham, Women’s Coalition (Regne Unit), l’Ajuntament de Bolonya i la FONC (associació d’entitats socials per a la infància) de Romania. • Banc d’estudis d’interès social Projecte en fase d’anàlisi i reestructuració Col·laboracions i altres activitats de l’Associació Barcelona per l’Acció Social • Comunicació: activitats de presentació dels objectius, projectes i experiències de l’associació com a model en la gestió de la política social a Barcelona, com a marc de col·laboració publico- privada i creació de xarxa, i com a agent impulsor de projectes innovadors, reflexió i orientació, etc. – Sessió de presentació juntament amb la Fundació ‘la Caixa’ a l’Escola Universitària de Treball Social (Universitat de Barcelona). – Ponència en el marc de la IX Conferència Ètica, Empresa i Direcció, organitzada per ESADE. – Visita a Barcelona de la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Bilbao. – Presentació de l’ABAS a tècnics d’Afers Socials i Participació de l’Ajuntament de Màlaga. – Presentació de l’ABAS al Regidor de Benestar Social de l’Ajuntament de Getafe (Madrid). • Gestió relacional: col·laboració i suport en l’organització, difusió i participació en jornades, fòrums, xarxes, cursos de formació en l’àmbit de l’acció social: – Organització i participació en el curs “El mecenatge social empresarial i les ONL”. Cursos d’estiu de la Fundació Emi - IQS - Universitat Ramon Llull. – Suport a la difusió d’activitats (projectes, actes públics, seminaris, jornades, informació sobre la convocatòria anual d’ajuts, subvencions i premis, etc. 146 Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona FERRAN MASCARELL President de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona RICARD GOMÀ Vicepresident de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona PERE ALCOBER Regidor ponent d’Esports IGNASI FINA Regidor ponent de Salut Pública XAVIER FLORENSA Regidor ponent de Joventut MARINA SUBIRATS Regidora ponent d’Educació PILAR VALLUGERA Regidora ponent de Dona i Drets Civils Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona M. Glòria Figuerola, gerent del Sector de Serveis Personals Manel Blasco, gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona Joan Guix, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Francesc Patricio, director de Benestar Social Roser Torrentó, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Oriol Balaguer, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona Albert Solé, gerent de l’Institut Barcelona Esports Lluís Coromines, director de Joventut Ramón Lamiel, director de Dones i Drets Civils Edició Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Personals Coordinació Carles Salanova i Pep Gómez, Departament de Recerca i Coneixement Assessorament lingüístic i coordinació editorial Rosa Chico Disseny gràfic i maquetació Jordi Salvany Impressió Estudi 6, S.L. Arts Gràfiques Dipòsit legal B-3.563-2006