M 05 Sector de Serveis Personals Informe de gestió Sector de Serveis Personals Informe de gestió 2005 511 19 27 37 47 53 61 1 2 3 4 5 6 7 8 Sector de Serveis Personals Institut Barcelona Esports Institut d'Educació de Barcelona Direcció de Joventut Direcció de Dones i Drets Civils Direcció de Benestar Social Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Institut de Cultura de Barcelona Sumari 1 Sector de Serveis Personals 6Sector de Serveis Personals El 2005, al qual ens referirem en aquest informe de gestió, és l’any central del mandat 2004-2007, per tant un any significatiu quant a presentació dels primers resultats de la nostra gestió, així com tam- bé un moment excel·lent per mesurar la nostra capacitat d’organització per afrontar reptes nous i imprevistos. En organitzacions modernes i avan- çades com la nostra, aquest hauria de ser l’any en què l’organització té més potencial de gestió i de desplegament de capacitats i de recursos. Un any d’agendes plenes, de molts projectes en mar- xa i d’il·lusió. A més, el 2005 ha coincidit amb el 25è aniversari de la posada en marxa dels Serveis Personals com un dels cinc sectors estratègics en l’organització municipal de la nostra ciutat. Impulsat pel president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, el regidor Ferran Mascarell, es va desen- volupar un nou i important projecte per presentar el conjunt del sector davant la ciutadania durant les Festes de la Mercè, “La ciutat de les Persones”, al passeig de Gràcia. Ens trobem davant una organització força jove que viu un important moment de canvi pel que fa a l’es- tructura organitzativa, per mirar d’atendre amb més eficiència i qualitat les necessitats i demandes de la ciutadania. Estem creixent en recursos econò- mics i infraestructurals, fent un seriós esforç de constricció dels recursos humans, alhora que ens especialitzem en algunes tasques molt concretes tot buscant la col·laboració d’entitats i d’empreses externes. Les direccions es desenvolupen assumint plena- ment les competències assignades i, en molts casos, es transformen en instituts (i alguns d’a- quests, amb molts ingressos externs, s’hauran de convertir en entitats públiques empresarials), o avan- cen per traspassar competències i convertir-les en noves fórmules de col·laboració amb altres admi- nistracions públiques en forma de consorci o d’a- gències públiques que faciliten una gestió més autò- noma, eficaç i àgil. Aquest 2005 avancem en la consolidació d’aquest model de complexitat i de col·laboració organitzativa interadministrativa que descriu la Carta Municipal. En aquest informe trobareu els elements clau i estra- tègics gestionats des de la nostra organització, des d’una visió temàtica concreta, presentats pels direc- tors i gerents de cadascun d’aquests àmbits, i que destaquen per la seva transcendència dins del con- junt d’accions (vegeu Memòria directiva 2005, i Ser- veis Personals i Territori. Memòries dels districtes 2005) i de serveis (vegeu Catàleg de serveis del sector) presentats al llarg de 2005. Ens centrarem en la gestió i revisarem, per a cada àrea central del sector, els quatre elements fona- mentals (persones, pressupost i despesa, infraes- tructura i acció), ordenats en tres blocs: recursos emprats, balanç d’accions i objectius de futur, posant un especial èmfasi en els resultats i reptes basats en bones pràctiques i en oportunitats de futur. Els recursos humans, amb prop de 2.550 perso- nes entre instituts i direccions (gràfic 1), vincula- des a les diferents àrees centrals i àmbits del sec- tor que en conformen la plantilla, han anant creixent progressivament fins al 2005, d’acord amb el crei- xement fruit de la reorganització interna (bàsica- ment a instituts i a la Direcció de Benestar Social) M. Glòria Figuerola Anguera Gerent del Sector de Serveis Personals ICUB 18,7%IMEB 68% IMD 2,9% Direcció 3,2% Benestar Social 4,7% Esports 1% Joventut 0,2% Dones i Drets Civils 0,8% Participació social 0,4% Comunicació i qualitat 0,2% Gràfic 1. Distribució dels recursos humans Sector de Serveis Personals, 2005 7Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Gràfic 2. Evolució pressupostària per capítols Sector de Serveis Personals, 2004-2005 Capítol I: 4,5% Capítol II: 9,8% Capítol IV: 85,7% Gràfic 3. Distribució pressupostària Sector de Serveis Personals, 2005 i fruit també de l’ampliació d’alguns serveis i equi- paments de proximitat (escoles bressol, atenció social, biblioteques), cosa que suposa un punt d’in- flexió estratègic a partir del qual hem d’estabilitzar aquest recurs o ajustar-lo a la baixa. Respecte als recursos infraestructurals en matè- ria d’equipaments i serveis, aquest 2005 destaca pel desplegament dels plans d’equipaments espe- cífics, especialment referits a escoles bressol, biblio- teques i punts d’atenció i d’informació a les dones. Hem millorat (en alguns casos amb un canvi d’u- bicació) i ampliat serveis estratègics com el servei d’urgències socials (el CMAUS), el centre de l’E- quip d’Atenció a les Dones i el centre d’informació especialitzat per a joves (el CIAJ). Però, per l’esforç i la novetat, cal destacar la posa- da en marxa d’un nou model d’equipament d’aten- ció i d’acollida a les persones sense sostre que per- nocten a la via pública de la nostra ciutat. Un nou model de servei estable que, iniciat en un espai del pavelló esportiu de la Mar Bella, perfectament adaptat al nou servei, s’ha basat en l’experiència de l’acolliment hivernal i l’Operació Fred, de caire puntual, i ha incorporat serveis bàsics i d’atenció social i d’inserció sociolaboral. L’any 2005, aquest desplegament de serveis i equi- paments ha estat possible gràcies a un important increment al capítol IV, d’un 13%, que haurem de mantenir el proper 2006 per completar les xarxes previstes al Programa d’actuació municipal 2004- 2005 (PAM) . Un altre exemple de creixement en la inversió s’ha produït en educació (obres de reforma, ampliació i millora a les escoles municipals i CEIP de la Gene- ralitat), en aquest cas de prop de 8,5 milions d’eu- ros; també ha augmentat en un 14% el pressupost destinat al suport obligatori i manteniment de les escoles, augment molt notori en aspectes com la neteja, la seguretat i la vigilància. En general, els recursos econòmics destinats als serveis a les persones, i parlant exclusivament de les seves direccions, van créixer el 2005 prop d’un 11,3% (ha estat especialment significatiu en el capí- tol II, però també en el capítol IV, en matèria de benestar social). Caldrà mantenir aquest increment el 2006 per assegurar l’important impuls en serveis del sector i en especial de les direccions de Benes- tar Social, Dona i Drets Civils, i Joventut. En matèria de gestió, aquest 2005 ha estat mar- cat per tres importants esdeveniments i reptes de caire transversal que les persones i l’organit- zació municipal han gestionat amb prou eficàcia: O L’atenció a les persones afectades per l’accident del Carmel, a causa de l’esvoranc produït per les 250.000 200.000 150.000 100,000 50.000 0 Capítol I 2004 2005 Capítol II Capítol IV M ile rs d ’e ur os 8obres d’execució de la línia 9 del metro (27 de gener). O L’aprovació i posada en marxa del Pla municipal per a la inclusió social (aprovat pel Plenari al març). O L’atenció als nostres serveis bàsics de proximi- tat a les persones nouvingudes acollides al pro- cés de regulació i normalització. La intervenció dels Serveis Personals al barri del Carmel ha estat un exemple de bona pràctica quant a la gestió i el treball coordinat entre territoris i àrees centrals, quant a l’atenció personalitzada a les persones afectades (més de 1.500 persones entre veïns i usuaris de serveis) i quant al desple- gament de recursos humans i infraestructurals. El paper del Servei d’Emergències de la ciutat, però, sobretot, del personal tècnic dels Serveis Perso- nals als districtes, dirigits pels deu caps de divi- sió, ha estat extraordinari, en coordinació amb la Guàrdia Urbana, Bombers, Serveis Urbans i de Manteniment, Serveis Generals, i amb tot el per- sonal al servei de les conselleries de la Generali- tat de Catalunya. En el marc de l’atenció a les persones i col·lectius socialment més vulnerables, i de la recuperació del control de la seva trajectòria vital i la seva autono- mia, així com també dels vincles de convivència amb la família, els amics i la comunitat, s’ha dis- senyat, aprovat i posat en marxa el Pla municipal per a la inclusió social. Aquest pla, en el futur, ha de ser l’eix vertebrador de les polítiques socials per a les persones més febles a fi d’evitar-ne, de mane- ra activa, l’exclusió social, des d’una visió molt trans- versal i coordinada de tots aquells àmbits genera- dors d’inclusió (habitatge, treball, comunitat, socioeducació i d’altres). En aquesta acció d’atendre les persones més vul- nerables, s’ha aconseguit una acollida real mitjan- çant els nostres serveis de proximitat (educació, cultura, atenció i promoció social, etc.) per a les persones nouvingudes que al llarg de 2005 han pogut beneficiar-se del procés de normalització i regulació engegat pel Govern estatal. En l’àmbit intern, cal destacar que des del sector de Serveis Personals hem posat en marxa uns pro- jectes de millora i d’innovació molt significa- tius per al conjunt de l’organització municipal: O La unificació, simplificació i desburocratització del procés de subvenció municipal, pel que fa a calendari, procediment i protocol, documentació, bases (ajustades a la nova llei estatal) i convoca- tòria. O La gestió de l’elaboració del Pla d’equipaments de ciutat –bases i criteris (fase 1 o de coneixement) com a únic instrument per a la realització dels dife- rents plans (actuals o futurs), ja siguin temàtics o territorials. També en l’àmbit intern, però des d’una perspec- tiva sectorial, cal destacar el treball orientat al correc- te desplegament de la Carta Municipal: O Equilibri en l’aportació pressupostària municipal a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ajustat al 75%), mitjançant la signatura del nou Conveni 2005-2008. O Inici del treball de negociació i de preparació per a la creació, el 2006, del Consorci de Serveis Socials, que significa l’establiment d’importants convenis amb la Generalitat de Catalunya en matè- ria de benestar social per avançar en la posada al dia de Barcelona en qüestions cabdals com els equipaments residencials especialitzats per a gent gran, la infància en risc i les persones amb disca- pacitat, l’aportació econòmica anual per a la ges- tió de l’atenció primària o el reconeixement del paper de capitalitat de Barcelona en serveis com la tele- assistència o l’atenció domiciliària. O Primers traspassos (humans, pressupostaris i competencials) de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona al Consorci d’Educació. O Avenç en el desplegament de l’Institut Barcelo- na Esports (constituït el novembre de 2004 i posat en marxa el maig d’enguany). Sector de Serveis Personals 9Respecte dels processos participatius, cal desta- car el següent: O El desenvolupament del projecte jove, conjunta- ment amb els joves de la ciutat, per a l’elaboració del Pla jove 2006-2010, com a pla director de les polítiques de joventut a Barcelona. O Les sessions de treball i les conclusions finals dels grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social. El 2005 ha estat, també, marcat per un treball deci- dit en la redefinició i en la visibilització de serveis i equipaments ja clàssics en la promoció social de la comunitat del territori: O Els centres cívics, dels quals destaca la funcio- nalitat polièdrica (associacionisme i convivència, cultura i creació, voluntariat i participació, formació i relació) i de proximitat. O Els casals i espais per a la gent gran, com a veri- tables entorns de creixement, coneixement i rela- ció interpersonal després de la jubilació. O Els plans comunitaris als barris de la ciutat, dins d’una lògica endreçada, diversificada i amb calen- dari, que concreta el paper i les responsabilitats dels diferents actors que hi intervenen. Finalment, cal destacar els projectes singu- lars i estratègics d’aquest any passat, tant per la seva repercussió com per la seva complexitat i volum: O 2005 Any del Llibre i la Lectura, capitanejat per l’Institut de Cultura de Barcelona. O La definició de l’estratègia de millora permanent, i els projectes estructurants, de l’atenció primària de serveis socials. El 2006, des d’una visió molt general i transversal, ha de ser l’any per abordar reptes i oportunitats importants: O Constituir el Consorci de Serveis Socials. O Desplegar el Pla estratègic d’esports. O Redefinir el Pla estratègic de cultura accentuant les noves realitats. O Completar la xarxa de centres d’acolliment i aten- ció a persones sense sostre. O Aprovar i posar en marxa del Pla jove de Barce- lona. O Analitzar el greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat. O Ampliar i millorar la xarxa de serveis d’atenció i d’informació a les dones. Aquest informe, les especificacions més detallades del qual sobre els elements de gestió (de passat, present i futur) les trobareu als apartats correspo- nents, ha estat un exercici d’equip i nou, que, a par- tir d’ara, s’incorpora de manera estable a la nos- tra cultura en la gestió del coneixement. Per tant, no voldríem concloure aquest repàs genèric i trans- versal de l’acció i gestió de la nostra organització sense agrair personalment l’esforç de tots i cadas- cun dels membres d’aquest excel·lent equip for- mat per Manel Blasco, Oriol Balaguer, Roser Torren- tó, Lluís Coromines, Ramon Lamiel, Francesc Patricio i Albert Soler, alhora que volem encorat- jar-los a plantejar, des d’ara, l’Informe de Gestió 2006, amb elements nous per al seguiment de l’as- soliment d’objectius, de l’eficiència en la gestió dels recursos, i, no podia ser altrament, de resultats, que han de ser els veritables reptes de la nostra organització. Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona 10 Sector de Serveis Personals 11 2 Institut Barcelona Esports 12 Institut Barcelona Esports. Sector de Serveis Personals L’Institut Barcelona Esports (IBE) té com a missió dissenyar i impulsar polítiques que promoguin l’ac- tivitat física i esportiva a la ciutat de Barcelona, com a instrument per a la millora del benestar de les per- sones, tant des del punt de vista de la salut i el lleu- re com també de la cohesió social. Tot això es du a terme mitjançant l’execució de programes pro- pis, d’una banda, i de l’altra donant suport als dife- rents agents del sector esportiu que desenvolupen la seva activitat a la ciutat i que són l’eix del ric entra- mat associatiu de Barcelona.1 L’IBE es va constituir el 24 de novembre de 2004 i ha iniciat la seva gestió econòmica a partir de l’1 de maig de 2005. Està organitzat en quatre grans blocs d’intervenció relacionats amb la dotació i la gestió d’equipaments esportius, la promoció de l’activitat esportiva a la ciutat, l’organització de com- peticions i esdeveniments esportius de tota mena i nivell, i l’obtenció i administració de recursos per al desenvolupament de les funcions pròpies de l’Ins- titut (gràfic 1). La creació de l’IBE obeeix principalment a la neces- sitat de dotar la gestió municipal en matèria espor- tiva d’una estructura que permeti més agilitat i auto- nomia, elements imprescindibles en un sector tan dinàmic, canviant i competitiu com és el sector esportiu. Els diversos projectes i programes que conformen el pla d’acció de l’IBE es desenvolupen molt sovint amb la col·laboració d’altres departaments muni- cipals, però també amb altres administracions i institucions i, molt especialment, amb el teixit asso- ciatiu de la ciutat. Així, per exemple, a més de les relacions gairebé quotidianes amb els districtes trobem el treball continuat amb l’Institut Munici- pal d’Educació (IMEB) en tot el que fa referència a l’esport en edat escolar, o bé les relacions habi- tuals amb el Sector de Seguretat i Mobilitat en el cas de l’organització d’esdeveniments esportius al carrer. Dins el marc de l’Ajuntament de Barce- lona, també són freqüents les col·laboracions amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD), amb la Direcció de Comunicació i Qualitat, amb Turisme de Barcelona, amb l’Institut de Parcs i Jardins, etc. Igualment, en alguns projectes que depassen les competències municipals, treballem amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Durant l’any 2005, s’ha avançat de manera clara en determinats objectius recollits tant en el Pla estra- tègic de l’esport de Barcelona (PEEB) com en el Programa d’actuació municipal 2004-2007 (taula 1). Destaquen, especialment, el Plenari de l’Esport, constituït el juny de 2005 com a òrgan del PEEB. La seva missió és promoure la participació ciuta- dana del sector esportiu de la ciutat amb convo- catòries anuals. Hem avançat molt, també, en el procés de defini- ció del nou model educatiu de l’esport en edat escolar. Durant l’any 2005 s’ha iniciat l’elaboració i la redacció del Pla de l’esport en edat escolar Albert Soler Gerent de l’Institut Barcelona Esports Consulteu la web de l’Institut Barcelona Esports: www.bcn.cat/institutbarcelonaesports 1 Taula 1. Avenços més significatius del Programa d’actuació municipal 2004-2007 Institut Barcelona Esports, 2005 1. Desenvolupament del Pla estratègic de l’esport de Barcelona 2. Impuls de l’esport en l’àmbit educatiu 3. Nou model d’equipaments esportius municipals 4. Dones i esport 5. Projecció internacional de Barcelona a través de l’esport Gràfic 1. Organigrama Institut Barcelona Esports, 2005 Gerent Secretaria Gabinet de Planificació i Control de la Gestió Gabinet de Comunicació Gabinet de Relacions Externes Direcció d’Instal·lacions Esportives Direcció de Promoció Esportiva Direcció d’Esdeveniments Esportius Direcció de Recursos i Serveis Generals 13 de la ciutat de Barcelona, que es preveu comen- çar a implantar durant el curs 2006-2007. En aquest procés, que lidera l’IBE, hi participen els diversos agents relacionats amb el sector educa- tiu de la ciutat: l’IMEB, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), el Col·lectiu Rosa Sensat, gestors de les instal·la- cions esportives municipals (IEM), mestres i pro- fessors d’educació física, el Col·legi Oficial de Pro- fessors i Llicenciats en Educació Física (COPLEFC), el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i la Taula de l’Educació Física i l’Esport en Edat Escolar. En el terreny de la gestió dels equipaments, s’ha posat en marxa el procés de revisió i actualització del model d’equipaments esportius municipals amb l’objectiu d’adequar-lo a les noves tendències, necessitats i demandes del sector. En aquest sen- tit, s’han aplicat ja modificacions als nous plecs de condicions en les concessions de gestió ela- borats durant aquest any: Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial i Complex Esportiu Munici- pal Can Ricart. Aquests canvis s’aplicaran també en el futur, a mesura que les concessions de ges- tió vigents concloguin i calgui convocar nous con- cursos. Un altre dels projectes assolits el 2005 és la crea- ció de la Taula Dones i Esport, integrada per repre- sentants de diferents institucions i entitats del sec- tor esportiu. L’objectiu, llargament reivindicat, de la Taula és afavorir i promoure l’activitat esportiva entre les dones, atenent-ne les necessitats i les preferèn- cies específiques. Durant el 2005, la Taula ha pro- mogut l’organització de diverses activitats espor- tives i de divulgació, emmarcades en la Setmana Esportiva de les Dones (octubre), entre les quals destaca la Cursa de les Dones, amb la participa- ció de 2.800 persones. Dins l’ampli i divers ventall de competicions i esde- veniments esportius de primer nivell que s’orga- nitzen anualment a Barcelona amb la participació de l’Ajuntament (en major o menor grau), volem destacar especialment, pel ressò internacional asso- lit, la sortida del Ral·li Barcelona-Dakar. Hi van pren- dre part 1.500 esportistes, amb 230 motos, 166 cotxes, 70 camions i 230 camions d’assistència, que representaven un total de 39 països. Això, jun- tament amb l’impacte mediàtic, a tots nivells, que l’esdeveniment ha suposat, ha contribuït a conso- lidar, encara més, la imatge internacional i el pres- tigi de la ciutat com a organitzadora de grans esde- veniments. Pel que fa als recursos humans de l’IBE, la plan- tilla constava, a 31 de desembre de 2005, de 32 persones, de les quals 19 eren funcionàries, 11 contractades laborals indefinides i 2 funcionàries eventuals (gràfic 2). Els recursos econòmics de l’IBE provenen bàsi- cament dels pressupostos municipals. Altres fonts d’ingressos són els cànons de les instal·lacions esportives municipals adscrites a l’IBE i alguns ser- veis (taula 2). Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Taula 2. Liquidació del pressupost Institut Barcelona Esports, 2005 Despeses € Ingressos € Personal 1.023.639 Ajuntament 2.779.376 Compra de béns i serveis 1.053.132 Cànons 57.415 Transferències 851.772 Serveis 170.228 Total 2.928.543 Total 3.007.019 Gràfic 2. Plantilla de l’IBE per categories. Institut Barcelona Esports, 2005 Grup A 31% Grup B 25% Grup C 22% Grup D 16% Grup E 6% 14 Amb relació a l’activitat habitual de l’Institut Bar- celona Esports, cal remarcar que, en general, és continuista amb relació als anys anteriors a la seva creació. Les instal·lacions esportives municipals són un dels eixos a partir dels quals s’articula la política esportiva de l’IBE, amb dues línies bàsiques d’ac- ció, absolutament interrelacionades, en les quals hem insistit i aprofundit durant l’any 2005 i que tenen com a objectiu la millora de la qualitat i la univer- salitat dels serveis oferts. D’una banda la millora del model de gestió de les IEM i, de l’altra, la definició del Pla d’equipaments esportius de la ciutat de Bar- celona. Amb l’objectiu principal de garantir una prestació de serveis de qualitat, suficient i equilibrada a tota la xarxa d’IEM (taula 3), la millora del model de ges- tió s’ha plantejat des d’un doble vessant: O Els instruments de seguiment municipal de la ges- tió externalitzada dels equipaments esportius. O El suport als adjudicataris de la gestió. És ben sabut que els equipaments esportius muni- cipals, els gestionen entitats, clubs, associacions, federacions o empreses, mitjançant un contracte de concessió i per un termini que pot variar entre quatre i cinquanta anys. Ens trobem ara en una fase de revisió del model de gestió, motivada per les noves tendències del sector esportiu, per la neces- sitat d’equilibri amb el sector privat i per l’obsoles- cència o inadequació d’alguns aspectes o condi- cions fins ara vigents. A més, el nou model ha de permetre un control més acurat i més dinàmic de la gestió dels equipaments. Durant el 2005 les accions per a la millora del model de gestió han estat les següents: O Revisió dels plecs de condicions dels contractes de concessió o gestió de les IEM per adaptar-los a la normativa vigent i emmarcar-los en les noves condicions econòmiques i financeres actuals. A més, s’hi especifica l’oferta de serveis i activitats que s’han de desenvolupar a les IEM i també la polí- tica de promoció esportiva (Programa bàsic de pro- moció esportiva). O Anàlisi del règim econòmic i financer de les IEM amb usuaris individuals (abonats) per trobar ele- ments de comparació que permetin validar tendèn- cies o constatar comportaments econòmics simi- lars que es tindran en compte en la determinació de les condicions d’explotació per a nous concur- sos o en les propostes de modificacions de les con- cessions vigents (taula 4). La finalitat d’aquesta anà- lisi ha estat saber la relació entre les despeses d’explotació fixes i la capacitat d’ingrés de cada IEM i també la possibilitat que assumeixi, a més, Institut Barcelona Esports. Sector de Serveis Personals La Diputació de Barcelona ha transferit a l’Ajuntament de Barcelona la Piscina Sant Jordi i les instal·lacions esportives de l’Escola Industrial. Taula 3. Instal·lacions esportives municipals adscrites Institut Barcelona Esports, 2005 L’Eixample Piscina Sant Jordi Instal·lacions Esportives de l’Escola Industrial Sants-Montjuïc Piscines Municipals de Montjuïc Piscines Municipals Bernat Picornell Centre Municipal de Tennis de Montjuïc Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima Escola Municipal d’Hípica La Foixarda Complex Esportiu Municipal Pau Negre - Parc del Migdia Camp Municipal de Rugbi La Foixarda Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas Pistes Municipals d’Aeromodelisme Gimnàs Municipal de la Foixarda Fossars Municipals de Tir amb Arc Tir Olímpic Municipal Sarrià - Sant Gervasi Centre Municipal d’Esgrima Reina Elisenda Horta-Guinardó Centre Municipal de Tennis de la Vall d’Hebron Sant Martí Centre Municipal de Vela Base Nàutica Municipal de la Mar Bella Taula 4. Accions d’anàlisi del règim econòmic de les instal·lacions esportives municipals Institut Barcelona Esports, 2005 O Estudi de costos de dotze equipaments de la ciutat en col·laboració amb l’estudi de costos dels serveis municipals, impulsat per la Federación Española de Municipios y Provincias. O Estudis de viabilitat econòmica. O Estudis comparatius de les tarifes d’activitats i serveis. 15 càrregues financeres o accions de gran manteni- ment. Conseqüència d’aquesta revisió han estat les modi- ficacions incorporades en els concursos per a la gestió efectuats al llarg de 2005. També s’ha començat el treball dels concursos de concessió d’obra nova i posterior gestió dels projectes del barri del Putget i de les Cotxeres Borbó, i del con- curs per a la gestió del Complex Esportiu Munici- pal d’Horta. Com dèiem abans, la segona línia bàsica d’acció pel que fa als equipaments és la definició del Pla d’equipaments esportius de la ciutat de Barcelo- na, un dels nostres projectes prioritaris. S’emmar- ca en el Pla d’instal·lacions esportives de Cata- lunya (PIEC), aprovat pel Parlament de Catalunya aquest mateix any, i en el Pla d’equipaments de la ciutat 2005-2015. El nostre objectiu és la definició del Mapa d’instal·lacions esportives municipals (MIEM), tal com determina el PIEC. Aquest mapa ha de servir com a instrument de planificació que reguli i adap- ti, de manera dinàmica i contínua, les necessitats de la ciutat sobre nous espais o equipaments espor- tius. Es preveu que el Pla d’equipaments espor- tius i el MIEM de Barcelona estaran enllestits pel març de 2007. A finals de 2005, el total d’IEM a Barcelona és de 467 (gràfic 3). Això inclou 128 instal·lacions “tan- cades”, amb control d’accés i d’utilització a càrrec d’una entitat gestora. S’entén per “unitat de ges- tió” la d’una instal·lació o la gestió conjunta de dues o més instal·lacions diferents, i en conseqüència només n’hi ha 117 a la ciutat (gràfic 4). La xifra total de persones abonades a les IEM el 2005 ha estat de 177.324, lleugerament per sota (–3,3%) del nombre d’abonats comptabilitzats l’any 2004. La xifra d’usuaris d’aquestes instal·lacions ha estat de 352.073. Això representa una factura- ció de més de 72 milions d’euros. En el cas de les 18 IEM adscrites a l’IBE, el nombre total d’abonats, el 2005, ha estat de 14.290, i el d’usuaris (no abo- nats), de 85.480. L’IBE també gestiona les obres d’adequació o repa- ració i manteniment de les instal·lacions esportives. El 2005 cal destacar la intervenció feta a l’Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima, on s’ha subs- Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Principals concursos d’adjudicació de la gestió resolts l’any 2009: O Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial O Complex Esportiu Municipal de Can Ricart Gràfic 3. Distribució de les instal·lacions esportives municipals per tipus d’ús Institut Barcelona Esports, 2005 D’utilització lliure 339 Olimpiques 4 Amb abonats 42 Altres (camps de fútbol, pavellons, etc.) 82 Amb entitat gestora 128 Gràfic 4. Distribució per districtes de les unitats de gestió Institut Barcelona Esports, 2005 4 Les Corts 8 Gràcia 14 Nou Barris 11 Sant Andreu Total: 117 Grans instal·lacions olímpiques 9 Eixample 23 Sant Martí9 Ciutat Vella 4 Sarrià - Sant Gervasi 20 Sants-Montjuïc 15 Horta-Guinardó 16 tituït el paviment de tota la pista, s’ha adquirit mate- rial divers per adequar la instal·lació a les diverses modalitats que integren l’atletisme (gàbia de llan- çaments, matalàs per a salt de perxa, etc.) i s’han fet millores diverses (a l’accés i a les grades). El segon eix que articula l’activitat de l’IBE són els programes de promoció esportiva, ja sigui pro- pis o donant suport a entitats esportives (gràfic 5). Aquests programes tenen per objectiu difondre els beneficis de la pràctica esportiva i facilitar que els ciutadans i ciutadanes, en igualtat d’oportunitats i combatent qualsevol tipus de discriminació, hi puguin accedir. Les línies de treball de la promoció esportiva se cen- tren en l’esport en edat escolar i els programes adreçats a grups i col·lectius específics de pobla- ció: persones amb discapacitat, dones, gent gran i persones en risc d’exclusió social. La creació de la Taula Esport i Dones s’emmarca també en aquesta línia de treball. La conformen dis- set membres que representen un ampli ventall d’en- titats i institucions. La primera acció de la Taula ha estat l’organització de la Setmana Esportiva de les Dones, del 17 al 23 d’octubre, amb diverses activitats esportives i de reflexió. La participació total ha estat de 3.200 persones. Institut Barcelona Esports. Sector de Serveis Personals L’IBE ha gestionat una inversió en equipaments esportius de 646.900 euros l’any 2005. Gràfic 5. Distribució de l’import de les subvencions amb detall de les destinades a promoció esportiva Institut Barcelona Esports, 2005 Actes i competicions esportives 43% Col·lectius específics 2% Escoles esportives 3% Persones amb discapacitat 5% Aprèn a nedar 13% Promoció esportiva en general 34% Promoció esportiva 57% 17 Cal destacar enguany l’increment notable de par- ticipació en els Campus Olímpia, que ha passat d’un 75% d’ocupació el 2004 a un 84% el 2005. Valorem molt positivament aquest increment, que ve a confirmar la bona feina de difusió duta a ter- me i la qualitat de les activitats que s’ofereixen. El tercer eix de l’activitat de l’IBE és l’organització d’esdeveniments esportius de tota mena i nivell. Durant l’any 2005, l’IBE ha intervingut en l’orga- nització d’un total de 56 esdeveniments esportius d’àmbit ciutadà. Podem estar satisfets de l’èxit assolit l’any 2005 en les principals manifestacions esportives ciutadanes populars, que han augmentat de manera ostensi- ble. En alguns casos, com la Cursa de Bombers i la Cursa dels Nassos, ha calgut tancar les inscrip- cions per haver superat el nombre màxim de par- ticipants admesos. La Cursa d’El Corte Inglés, per la seva banda, ha mantingut el rècord europeu rela- tiu al nombre de participants. El 2005 s’han celebrat 26 trofeus Ciutat de Bar- celona, amb més de quaranta països participants. L’èxit d’aquests esdeveniments és fruit de l’esforç conjunt de les federacions esportives i dels clubs, de la UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya) i de l’Ajuntament de Barcelona. Volem esmentar de manera especial la signatura, el mes de novembre, d’una Carta d’Intencions entre els ajuntaments de París i Barcelona, que té com a objectiu la col·laboració per a la promoció inter- nacional de les respectives maratons. La de Bar- celona es reprendrà el 2006, després d’un perío- de de reorganització, amb l’objectiu de fer-se un lloc entre les maratons més importants del món, però, sobretot, amb l’objectiu de satisfer les expec- tatives dels participants. Durant el 2005 s’ha creat la Xarxa Europea de Ciu- tats per a la difusió de l’esport, liderada per Bar- celona, on té la seu, i de la qual formen part, per ara, a més de Barcelona, Amsterdam, Anvers, Hèl- sinki i París. Finalment, ens volem referir a un projecte en què hem treballat llargament i que ha començat a donar el seu fruit: el web d’esports de la ciutat.2 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Consulteu la web d’esports: www.bcn.cat/esports Prop de 125.000 persones han participat en manifestacions esportives ciutadanes populars. 2 18 Fins aquí les accions més rellevants de l’activitat de l’IBE. Ja des de 2006, les nostres principals acti- vitats i projectes són els següents: O La posada en marxa del Pla de l’esport escolar de Barcelona: es preveu començar a aplicar-lo a partir del curs 2006-2007, amb l’edició del Catà- leg del Pla de l’esport escolar de Barcelona i la distribució a totes les famílies amb nens i nenes en edat escolar a l’inici del curs 2006-2007. A més, se li dedicarà l’estand de les Festes de la Mercè. O L’actualització del model d’equipaments, amb la generalització dels nous plecs de condicions d’ad- judicació de la gestió i l’actualització del Reglament d’instal·lacions esportives de Barcelona. O L’elaboració del MIEM (2007-2015), que ha de ser l’eina bàsica de planificació esportiva de la ciutat. L’organització d’esdeveniments esportius de relleu internacional, especialment: O La Caminada Internacional: gener de 2006 (pro- va pilot). O La Marató de Barcelona: recuperació de la cur- sa, amb una organització profundament renovada: març de 2006, març de 2007. O La Barcelona World Race (30.000 km), regata per parelles, amb sortida i arribada a Barcelona i sense escales. És un esdeveniment de nova creació, que se celebrarà per primera vegada l’any 2007. Es pre- sentarà oficialment el 26 de novembre de 2006. Institut Barcelona Esports. Sector de Serveis Personals 3 Institut d’Educació de Barcelona 20 Institut d’Educació de Barcelona. Sector de Serveis Personals La missió de l’Institut d’Educació de Barcelona (IMEB) és treballar per a l’escolarització de tots els nois i noies de la ciutat. Aquesta tasca es porta a terme en el marc del Consorci d’Educació de Bar- celona.1 L’IMEB promou la participació, la innovació i la millo- ra de l’acció educativa en el marc del compromís de Barcelona com a ciutat educadora. L’Institut d’Educació és titular d’una extensa xar- xa de 86 centres municipals (taula 1), els quals ate- nen més de 14.500 alumnes (taula 2) i compten amb uns 1.300 professionals docents i 250 con- serges.2 Consulteu la web B Educació: www.bcn.es/educacio Consulteu la web dels centres educatius municipals: www.bcn.es/escolesmunicipals 1 2 Manel Blasco i Legaz Gerent de l’Institut d’Educació de Barcelona Taula 1. Centres educatius municipals Institut d’Educació de Barcelona, curs escolar 2005-2006 Educació infantil de primer cicle (fins a 3 anys) 52 Educació infantil de segon cicle i educació primària (de 3 a 12 anys) 13 Educació secundària (des dels 12 anys) 9 Educació especial 4 Ensenyaments artístics 6 Educació d'adults 2 Total 86 Taula 3. Els 10 objectius principals en l’àmbit de l’educació del Programa d’actuació municipal, 2004-2007 Institut d’Educació de Barcelona, 2005 O Impulsar el Consorci d’Educació de Barcelona O Integrar l’educació en la nova societat del coneixement O Millorar la distribució de l’oferta educativa O Estendre l’oferta escolar pública al primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys) O Potenciar la relació entre educació i entorn productiu O Promoure hàbits, valors i capacitats que ajudin a construir una ciutadania basada en el compromís ètic i la solidaritat O Acollir i atendre la població escolar nouvinguda O Oferir suport als professionals de l’educació O Promoure la participació a la comunitat educativa O Potenciar i planificar l’oferta cultural i formativa dels deu districtes Taula 2. Alumnat matriculat als centres educatius municipals Institut d’Educació de Barcelona, curs escolar 2005-2006 Educació infantil de primer cicle (fins a 3 anys) 3.304 Educació infantil de segon cicle i educació primària (de 3 a 12 anys) 2.741 Educació secundària (des dels 12 anys) 3.752 Educació especial 198 Ensenyaments artístics i musicals 2.816 Ensenyaments vinculats amb la universitat 262 Educació d'adults 1.166 Altres ensenyaments 314 Total 14.553 A més, al curs 2005-2006, l'IESM Bonanova, gestionat per l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, disposa d'una matrícula de 305 alumnes de formació professional. L’IMEB du a terme les actuacions corresponents a les competències obligatòries de manteniment, subministrament, arrendament, neteja i vigilància dels centres educatius públics d’educació primà- ria. Així mateix, impulsa la cessió de solars per a noves construccions escolars i la inversió en obres de millora de la xarxa pública de la ciutat. El Programa d’actuació municipal 2004-2007 d’e- ducació té deu objectius principals (taula 3). Durant l’any 2005 han tingut lloc avenços significa- tius en el desplegament del Consorci d’Educació de Barcelona. En el Plenari Municipal del dia 4 de febrer de 2006 es va aprovar la transferència al Con- sorci d’Educació de les funcions i la gestió de la 21 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona planificació educativa, la preinscripció i la matricu- lació, els serveis educatius, la formació del pro- fessorat, i dels programes d’innovació educativa. En el Decret d’Alcaldia del dia 9 de febrer es va acordar l’adscripció de funcionaris municipals al Consorci. Pel que fa a l’extensió de l’oferta escolar del primer cicle d’educació infantil, cal destacar la implanta- ció del canvi de model organitzatiu en 19 escoles bressol municipals, cosa que garanteix la qualitat educativa dels centres. Des del curs 2005-2006, tota la xarxa municipal d’escoles bressol es regeix pel mateix model organitzatiu. També el desem- bre de 2005 van acabar les obres de construcció de dues escoles bressol noves, fruit del conveni amb el Departament d’Educació, que entraran en funcionament el gener de 2006. Durant aquest any s’ha acordat la cessió de 8 solars municipals a la Generalitat per a la construcció de centres educació infantil, primària i secundària i així millorar la distribució de l’oferta educativa de la ciu- tat (taula 4). Des de l’1 de març, l’IMEB ha assumit directament els serveis de neteja dels centres públics d’edu- cació primària de la Generalitat i del conjunt de cen- tres públics de titularitat municipal. Igualment, a partir de setembre es traspassen de l’Ajuntament Taula 4. Cessió de solars municipals a la Generalitat Institut d’Educació de Barcelona, 2005 Data de l’acord Centre escolar de cessió al Plenari CEIP Fructuós Gelabert Juliol de 2005 CEIP Baixeras Octubre de 2005 IES Front Marítim Octubre de 2005 Llar d’Infants Cascabell Octubre de 2005 CEIP Glòries Novembre de 2005 CEIP Llacuna Novembre de 2005 CEIP Pere IV Novembre de 2005 IES Pere IV Novembre de 2005 a l’IMEB les competències en manteniment d’as- censors, extinció d’incendis i detecció d’alarmes. Actualment, l’IMEB és responsable del manteni- ment i de les despeses de funcionament de 235 equipaments escolars de la ciutat. També és de gran rellevància l’acord a què han arribat l’Ajuntament i la Generalitat per invertir 177.519.136 euros en obres de reforma, amplia- ció i millora, rehabilitacions i grans ampliacions, substitucions i noves construccions de centres edu- catius públics de bressol, d’educació infantil i pri- mària, d’instituts de secundària i de règim espe- cial de la ciutat, fins a l’any 2007. Recursos Aquest any 2005, la plantilla de treballadors de l’IMEB està formada per 93 persones menys que la de 2004 i això principalment a causa del canvi de model de les escoles bressol i del traspàs de personal al Consorci d’Educació de Barcelona (taula 5). Pel que fa als recursos econòmics, el 60% de la liquidació del pressupost de 101,1 milions d’eu- ros destinats a activitats de l’IMEB el 2005, el 60% ha estat per a manteniment i suport a les escoles, escoles bressol i escoles d’educació secundària (gràfic 1). S’ha arribat a un acord amb la Generalitat de Catalunya per invertir 177 milions d’euros en obres de reforma, ampliació i millora del centres educatius públics. Taula 5. Evolució de la plantilla. Institut d’Educació de Barcelona, 2005 Mitjana anual 2005 2004 Plantilla funcional1 1.705 1.787 Obra o servei determinat2 17 18 Total 1.722 1.805 1. Personal funcionari i laboral indefinit o temporal que ocupa una plaça vacant (estructura IMEB). 2. Contractes temporals per ocupar llocs puntualment (mitjana de perso- nes/any). Gràfic 3. Estructura de finançament per fonts i proporció de finançament propi Institut d’Educació de Barcelona, 2005 Ma nte nim en t i su po rt ob lig ato ri Es co les b res so l Ed uc ac ió se cu nd àri a En se ny am en ts art íst ics Ed uc ac ió pr im àri a Se rve is ce ntr als 1 Ed uc ac ió es pe cia l Co ns or ci d’ Ed uc ac ió 2 Ed uc ac ió d’ ad ult s Se rve is, ac tiv ita ts i rec ur so s e du ca tiu s 25 20 15 10 5 0 100% 80% 60% 40% 20% 0 7% 19% 33% 44% 91% 100% 100% 100% 100% 59% Usuaris Percentatge acumulatGeneralitat Ajuntament 22 Quant al finançament de l’IMEB, cal destacar que un terç prové de la Generalitat de Catalunya (grà- fic 2) i que l’educació secundària, l’educació pri- mària i l’educació especial es troben per sota d’a- quest valor (gràfic 3). Respecte de la inversió, cal destacar el gran esforç econòmic que ha fet l’Ajuntament en obres de refor- ma, ampliació i millora, que ha arribat gairebé a 8,5 milions d’euros. Se’n pot observar un detall a la taula 6. Per últim, cal fer referència a l’augment del 14% de les despeses de manteniment i suport obligatori en comparació amb l’any 2004 (taula 7) i ha tingut un fort impacte l’augment en altres despeses de man- teniment i prevenció de riscos. Institut d’Educació de Barcelona. Sector de Serveis Personals Gràfic 1. Despesa corrent Institut d’Educació de Barcelona, 2005 Ma nte nim en t i su po rt ob lig ato ri Es co les b res so l Ed uc ac ió se cu nd àri a En se ny am en ts art íst ics Ed uc ac ió pr im àri a Se rve is ce ntr als 1 Ed uc ac ió es pe cia l Co ns or ci d’ Ed uc ac ió 2 Ed uc ac ió d’ ad ult s Se rve is, ac tiv ita ts i re cu rso s e du ca tiu s Import Percentatge acumulat Gràfic 2. Fonts de finançament Institut d’Educació de Barcelona, 2005 Usuaris 8% Ajuntament de Barcelona 59% Generalitat de Catalunya 33% 25 20 15 10 5 0 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0 22,69 M illo ns d ’e ur os M illo ns d ’e ur os 22,4% 43,8% 60,5% 71,3% 80,2% 87,6% 91,8% 95,3% 98,8% 100% 21,57 16,92 10,89 9,04 7,53 4,16 3,56 3,53 1,24 1. Els serveis centrals inclouen Gerència, Recursos i Serveis Generals, Formació Professional i Transició al Món del Treball, Direcció de Centres Educatius Municipals, Ciutats Educadores, Consell Escolar Municipal i d’altres pendents d’adscripció. 2. L’import corresponent al Consorci d’Educació inclou la transferència corrent de 2,9 milions d’euros i la part de despesa associada al Consorci i assumida directament des de l’IMEB. 1. Els serveis centrals inclouen Gerència, Recursos i Serveis Generals, Formació Professional i Transició al Món del Treball, Direcció de Centres Educatius Municipals, Ciutats Educadores, Consell Escolar Municipal i d’altres pendents d’adscripció. 2. L’import corresponent al Consorci d’Educació inclou la transferència corrent de 2,9 milions d’euros i la part de despesa associada al Consorci i assumida directament des de l’IMEB. 23 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Taula 6. Despesa per obres de reforma, ampliació i millora per districtes Institut d’Educació de Barcelona, curs 2005 Ajuntament Generalitat Total Districtes Centres municipals CEIP de la Generalitat CEIP de la Generalitat Ciutat Vella 120.000 400.000 60.000 580.000 Eixample 120.000 320.000 50.000 490.000 Sants-Montjuïc 850.000 1.220.000 90.000 2.160.000 Les Corts 0 0 30.000 30.000 Sarrià - Sant Gervasi 700.000 250.000 0 950.000 Gràcia 60.000 210.000 0 270.000 Horta-Guinardó 780.000 850.000 300.000 1.930.000 Nou Barris 0 1.400.000 450.000 1.850.000 Sant Andreu 300.000 200.000 120.000 620.000 Sant Martí 180.000 500.000 100.000 780.000 3.110.000 5.350.000 Total 8.460.000 1.200.000 9.660.000 En euros. Taula 7. Evolució del manteniment i suport obligatori a les escoles Institut d’Educació de Barcelona, 2004-2005 Equipaments que cal mantenir 2005 2004 Escoles 235 234 Edificis administratius i altres 18 18 Total 253 252 Despesa en manteniment i suport obligatori (Ajuntament + IMEB) Despesa en neteja, subministraments, lloguers i altres corresponent a l’Ajuntament (pel que fa a neteja, l’exercici 2005 inclou només els mesos de gener i febrer) 2.378 11.183 Despesa en neteja IMEB (assumit des de març de 2005) 9.949 – Despesa en manteniment IMEB (grans contractes) 3.269 3.269 Altra despesa en manteniment i prevenció de riscos IMEB 2.845 1.528 Despesa en vigilància (conserges) 6.626 5.915 Total 25.067 21.895 En milers d’euros. Actuacions i esdeveniments rellevants O Escoles bressol S’encarreguen del primer cicle d’educació infantil, de caràcter no obligatori, adreçada a nens i nenes d’edats compreses entre els 4 mesos i els 3 anys. En el curs 2005-2006 s’ofereixen 3.304 places escolars i l’ocupació dels centres és del 99%. Durant l’any 2005, s’han construït dues noves escoles bres- sol municipals: l’EBM La Farinera, al districte de Sant Martí, i l’EBM Nic, al districte de Sants-Mont- juïc. Aquestes dues noves escoles representen un augment de 172 places respecte a la matrícula del curs 2004-2005 (taula 8). Taula 8. Construcció d’escoles bressol Institut d’Educació de Barcelona, 2005 Centres escolars Districte Places EBM Nic Sants-Montjuïc 91 EBM La Farinera Sant Martí 81 24 O Educació infantil i primària Els tretze centres municipals, distribuïts en cinc dis- trictes, escolaritzen 2.741 alumnes i tenen una ocu- pació del 94,6%. Els CEIPM destaquen per la seva participació en projectes d’innovació educativa: tots participen en l’Agenda 21 Escolar, set centres han participat en el projecte de reutilització de llibres de text i material didàctic, quatre centres han partici- pat en el projecte de llengües estrangeres, sis ho han fet en el Puntedu i totes tretze participen en el de biblioteques BIBES. D’altra banda, ja hi ha set CEIPM que utilitzen Internet a l’aula, en contrapo- sició al model clàssic d’aula d’informàtica. Al llarg de 2005, el Departament d’Educació ha construït un nou centre i n’hi ha dos més en fase de cons- trucció (taula 9). Institut d’Educació de Barcelona. Sector de Serveis Personals Taula 9. Construcció de centres de primària Institut d’Educació de Barcelona, 2005 Centres escolars Districte Estat CEIP Front Marítim Sant Martí En funcionament CEIP Glòries Eixample En construcció CEIP Mallorca Eixample En construcció O Educació secundària Els nou centres municipals, distribuïts en sis dis- trictes, escolaritzen 3.752 alumnes i tenen una ocu- pació del 88,1% per als estudis d’ESO, del 85,3% per a batxillerat, del 74,3% per a cicles formatius de grau mitjà, i del 93,8% per als cicles formatius de grau superior. Aquest any, els centres de forma- ció professional Ferran Tallada, Serrat i Bonastre, i l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) s’han incor- porat a la xarxa de millora de la qualitat del Depar- tament d’Educació. S’ha ampliat l’oferta educati- va amb l’increment de nous grups de cicles formatius d’administració i comerç a l’IESM Lluïsa Cura, i d’educació infantil a l’IESM Ferran Tallada, i d’un grup de cicle formatiu de grau superior de rea- lització d’audiovisuals i espectacles a l’IESM EMAV. O Ensenyaments artístics i musicals Els sis centres municipals, distribuïts en quatre dis- trictes, escolaritzen 2.816 alumnes. Durant el 2005, l’Escola Massana ha celebrat diversos actes com- memoratius del seu 75è aniversari. També s’ha ampliat l’oferta d’instruments a les escoles de músi- ca, així com també el nombre de concerts i de par- ticipacions dels conjunts instrumentals i vocals en activitats culturals de la ciutat. O Educació especial Els quatre centres municipals, distribuïts en tres dis- trictes i un a Santa Maria de Martorelles, escolarit- zen 198 alumnes. S’ha consolidat el funcionament del Servei d’Educació Especial adreçat a les EBM i les actuacions adreçades als CEIPM i als IESM per assolir nivells superiors d’inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials. També cal destacar el procés de consolidació del rol de la tre- balladora social a les escoles municipals. O Educació d’adults Els dos centres municipals escolaritzen 1.166 alum- nes i ofereixen cursos d’alfabetització, d’obtenció del certificat de formació instrumental, d’idiomes (català, castellà i anglès), d’atenció a la població 25 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Taula 10. Els 8 àmbits del Pla d’acció 2004- 2007 del Projecte educatiu de ciutat Institut d’Educació de Barcelona, 2005 O Lleure i educació no formal O Mobilitat O Sostenibilitat O Èxit escolar i accés al treball O Coneixement de la ciutat O Immigració O Mitjans de comunicació i societat de la informació O Valors i ciutadania activa immigrada i de preparació a proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà. O Formació professional i transició al món la- boral Amb relació al Pla jove formació-ocupació, cal dir que dels 2.472 joves adscrits, 1.265 n’han finalit- zat l’estada a finals de desembre, i d’aquests, un 39% ha sortit en fase d’inserció o bé inserit en una primera feina; un 23% s’ha reintegrat al sistema educatiu i continua la formació reglada, especial- ment en un cicle formatiu de grau mitjà de forma- ció professional; i un 16% ha consolidat el seu iti- nerari de formació no reglada. Per altra banda, les pràctiques a empreses de ciutats de la Unió Euro- pea han permès que 101 alumnes de Barcelona fessin estades de pràctiques en empreses d’algu- na de les vint ciutats de la Unió Europea (UE) que formen part de l’Associació Xarxa FP i que 85 alum- nes d’aquestes ciutats de la UE fessin estades de pràctiques a empreses de Barcelona.3 O Participació En primer lloc, el Consell Escolar Municipal de Bar- celona (CEMB) ha celebrat el procés electoral per renovar-lo i se n’ha constituït un de nou d’acord amb el nou decret de composició del CEMB (Decret 20/2005, de 8 de febrer). En el marc del Pacte nacional per a l’educació a Catalunya, s’ha des- envolupat un procés participatiu de debat, s’ha celebrat una jornada i s’han publicat documents amb propostes. També ha tingut lloc la desena audiència pública als nois i noies de Barcelona amb el títol “Salut, Barcelona! Propostes per a una millor qualitat de vida”. En aquesta edició, hi han partici- pat 1.400 nois i noies de 12 a 16 anys de 32 esco- les de la ciutat.4 O Projecte educatiu de ciutat (PEC) El Pla d’acció 2004-2007 del Projecte educatiu de ciutat està format per 56 projectes agrupats en vuit àmbits (taula 10). El 31 de desembre de 2005, un 71% dels projectes es troba en curs, un 9% s’ha Consulteu la web del Pla jove formació- ocupació: www.bcn.es/imeb/plajove 3 Consulteu la web del Consell Escolar Municipal de Barcelona: www.bcn.es/cem 4 Consulteu la web del Programa d’activitats escolars: bcnweb13.bcn.es:8886/program.htm Consulteu la web del Projecte educatiu de ciutat de Barcelona: www.bcn.es/educacio/pec 5 6 acabat i un 20% s’ha tancat. Una de les activitats principals han estat les VI Jornades del PEC, que sota el títol “Educació, barri i territori: la ciutat com a xarxa educativa a favor de la cohesió social”, van dedicar-se, per una banda, a l’aprofundiment i debat sobre el tema central i, per l’altra, al des- envolupament del Pla d’acció del PEC 2004-2007. Les conferències, taules de debat i l’exposició de projectes del Pla d’acció van ser seguides al llarg dels tres dies per 594 persones (un 50% més que el 2004). Aquest any també s’ha posat en marxa un nou format d’acte vinculat directament a cada un dels vuit àmbits de treball o sobre un tema d’in- terès general amb el títol Diàlegs del PEC. S’han organitzat tres diàlegs: “Mitjans de comunicació i educació, complicitat o competència?”; “L’èxit esco- lar per a tothom, un orgull de la ciutat”; i “Autori- tat, autonomia i responsabilitat: la reconstrucció de l’autoritat a l’escola i la família”.5 O Promoció educativa El programa d’activitats de promoció educativa és molt extens. Cal destacar-ne algunes de les que han tingut lloc al llarg de 2005:6 — Activitats educatives per als alumnes vinculades al currículum escolar, amb la intenció de fomentar els valors cívics i democràtics. Dins el Programa d’activitats escolars (PAE), 112 institucions públi- ques i privades han ofert 2.905 propostes educa- tives que han estat seguides per 1.381.436 alum- nes. Per altra banda, 531 escoles i 179 entitats educatives no escolars s’han adherit a la campa- 26 nya de promoció de l’ús del transport públic en les activitats de fora l’aula. — Promoció del respecte, els drets humans, la tole- rància, la cultura de pau i la solidaritat. Ha tingut lloc el cicle de cinema per a infants de la ciutat, al qual han assistit 2.500 nens i nenes de 35 escoles. — Educació per a la mobilitat sostenible i segura. El projecte “Orientar-nos en el nostre hàbitat“ ha comptat amb la participació de 5.500 alumnes de 70 centres i ja hi ha 45 iniciatives de Camí Escolar en diferents estats de desenvolupament. Dins d’a- quest mateix projecte, va tenir lloc una exposició sobre el Camí Escolar al passeig de Gràcia que va ser visitada per 15.000 persones. — Promoció de l’activitat física i d’hàbits de vida saludable. Ha tingut fins a 24.000 alumnes parti- cipants de 1.500 equips dels centres. Una altra de les activitats destacables ha estat “Dansa” ara amb la participació de 3.200 alumnes de 100 cen- tres. — Programes de prevenció de conductes de risc. Cal destacar l’activitat “Bon dia, esmorzem?”, dins la qual s’ha tramès material a 160 centres i cen- tres d’atenció primària. — Programes culturals. Dins la Mostra dels Pro- grames Culturals, s’han presentat 120 propostes culturals de 62 IES participants i hi han assistit 20.530 espectadors. Per altra banda, l’activitat de titelles a les escoles Tirant lo Blanc ha comptat amb l’assistència de 1.358 alumnes de 30 centres. — Música i teatre a les escoles. Cal destacar l’ac- tivitat “Òpera a secundària” amb El Bosc de Faru- càrun, que ha tingut 2.566 alumnes participants; el projecte Mostra de Teatre Infantil, amb 112 alum- nes participants de 28 grups de teatre i 730 espec- tadors, i els concerts adreçats als nens i nenes d’e- ducació infantil, amb assistència d’alumnes de 409 centres a quatre concerts diferents. — Projecte d’educació en valors. Cal destacar les vuit tertúlies “Lluna Verda”, realitzades amb la par- ticipació de 450 nens i nenes, i el projecte de recu- peració de 28 jardins escolars dels respectius cen- tres. Orientacions i perspectives de futur Els principals objectius de l’exercici de 2006 són els següents: O Millora de l’oferta educativa municipal i conti- nuació de la tasca en processos de qualitat per obtenir el certificat ISO. O Construcció de vuit noves escoles bressol en el marc del conveni per a la creació de 2.190 places de bressol en el període 2005-2009. O Concreció del Pacte per a la formació professio- nal amb el Departament d’Educació de la Gene- ralitat i creació de la Fundació Barcelona Forma- ció Professional. O Priorització del manteniment de les escoles i de la inversió per a la conservació dels equipaments educatius. O Aprovació del Mapa escolar de bressol i dels ensenyaments obligatoris de Barcelona pel Con- sorci d’Educació. Institut d’Educació de Barcelona. Sector de Serveis Personals 4 Direcció de Joventut 28 Direcció de Joventut. Sector de Serveis Personals La Direcció de Joventut (Oficina del Pla Jove) té com a missió principal dissenyar i executar accions que facilitin la participació i la promoció social de la gent jove, i així mateix vetllar perquè es duguin a terme, també des dels diferents àmbits de l’Ajun- tament, actuacions que tinguin com a prioritat l’e- mancipació dels joves i la millora de la seva quali- tat de vida per tal que puguin gaudir d’una plena ciutadania.1 Així doncs, a banda de la implementació de pro- grames i serveis que li són propis, principalment pel que fa a la participació i a la promoció social, la Direcció de Joventut també té l’encàrrec de crear aquells mecanismes de coordinació necessaris per tal que les actuacions en matèria de joventut es desenvolupin transversalment dins del mateix Ajun- tament. Durant el 2005, la Direcció de Joventut ha estat ocupada, d’una banda, en el desenvolupament de l’anomenat Projectejovebcn, procés que té per objectiu l’elaboració i aprovació d’un nou Pla direc- tor de la política de joventut per al període 2006- 2010, i, d’una altra, en una tasca de continuïtat, desenvolupant tots aquells serveis i programes per a joves descrits en el Programa d’actuació muni- cipal 2004-2007.2 En aquest marc i per portar a terme la seva mis- sió, la Direcció de Joventut s’ha estructurat en nou línies de treball diferents (taula 1). Per al des- envolupament d’aquestes línies, la Direcció ha comptat amb una organització tècnica formada per un director de serveis, dos tècnics de gestió i pla- nificació, un assessor tècnic i una auxiliar adminis- trativa. Per últim, i abans d’entrar en l’explicació detalla- da de les principals accions realitzades en cadas- cuna de les línies de treball, cal esmentar que s’ha disposat d’un pressupost de 1.318.438 euros (taula 2). Línies de treball 2005 O Projectejovebcn El Projectejovebcn ha estat i és una iniciativa que pretén definir i impulsar les accions que ha d’em- prendre l’Ajuntament de Barcelona en tots aquells temes relacionats amb la gent jove. El seu objec- tiu final és tenir un nou Pla director de la política de joventut per al període 2006-2010 en el qual quedin recollides, en forma de línies d’actuació i mesures específiques, les necessitats i expectati- ves que té la gent jove de la ciutat en temes com la formació i l’ocupació, l’habitatge, la informació, la participació social, l’associacionisme, els equi- paments juvenils, la salut, els drets civils, la igual- tat d’oportunitats, la prevenció i l’atenció social, la cultura, la nit jove, el lleure, el turisme, el consum, la sostenibilitat, la mobilitat, l’educació, l’esport, la pau i la cooperació. La primera fase d’aquest projecte va finalitzar, d’u- na banda, amb la publicació, l’any 2004, de l’Infor- Consulteu la web jovebcn: www.bcn.cat/joventut 1 Lluís Coromines Director de Joventut Taula 1. Les nou línies de treball de la Direcció de Joventut, 2005 O Projectejovebcn O Coneixement de la realitat juvenil O Serveis d’informació i assessorament per a joves O Programes per al foment de la participació i l’associacionisme juvenil O Comunicació juvenil O Actuacions de suport a la creació jove O Nit jove: programa Bonanitjovebcn O Districtes i interdepartamentalitat O Relacions institucionals Taula 2. Liquidació del pressupost de despeses Direcció de Joventut, 2005 Capítol € % Personal 239.230 18 Béns corrents i serveis 577.092 44 Transferències corrents 502.116 38 Total 1.318.438 100 En euros. Consulteu la web del Projectejovebcn: www.jovebcn.net 2 29 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona me sobre la realitat juvenil a la ciutat de Barcelona (síntesi de l’estudi Enquesta de joves de Barcelo- na), i amb la presentació al Consell Plenari de l’A- juntament de Barcelona (18 de març de 2005) de l’Informe d’actuacions municipals en matèria de joventut. Aquest informe recull totes les accions adreçades principalment a la gent jove que es duen a terme des de l’Ajuntament de Barcelona. La segona fase del Projectejovebcn es va iniciar el maig de 2005 amb la presentació dels mecanis- mes del procés participatiu. Aquest procés, dis- senyat i implementat d’acord amb el Consell de la Joventut de Barcelona, entitat que actuaria com a òrgan validador de tot el procés, va definir i va ini- ciar el desenvolupament, durant l’any 2005, d’u- na sèrie d’accions participatives, tant de caire pre- sencial (taula 3) com de caire no presencial. Dins els espais de caire presencial, cal destacar l’ac- tivitat organitzada des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) que, a partir de l’assemblea ordi- nària del març del 2005 ha treballat intensament, dins el marc del procés participatiu del Projectejo- vebcn, en l’elaboració d’una eina que servís tant per a la construcció del nou Pla director de joventut que impulsa la Regidoria de Joventut, com per a la reo- rientació de les polítiques de joventut que caldrà desenvolupar en els propers anys. Amb aquesta voluntat, al llarg d’aquest període, el CJB ha orga- nitzat tota una sèrie d’accions dirigides a captar i recollir totes aquelles inquietuds i demandes provi- nents del moviment associatiu juvenil (taula 4). Totes aquestes propostes han quedat recollides en el pro- grama Barcelona Ciutat Jove del CJB. L’altre gran espai presencial de treball del Projec- tejovebcn ha estat el Consell de Cent Joves. Es tracta d’un òrgan consultiu i de participació que, format per cent joves de la ciutat d’edats compre- ses entre els 15 i els 29 anys i de diversos àmbits (60 triats mitjançant mostra aleatòria del padró muni- cipal tenint en compte criteris de territorialitat, edat i sexe, i 40 provinents del teixit associatiu juvenil de la ciutat, a proposta del Consell de la Joventut de Barcelona), té com a objectiu principal convertir-se en un espai de discussió entre els joves sobre la seva ciutat, d’aportació d’idees i de mostra de les seves inquietuds i aspiracions. Així doncs, durant l’any 2005 es van desenvolupar l’acte de Consti- Taula 3. Activitats presencials del Projectejovebcn Direcció de Joventut, 2005 Entitats Persones Activitats del Consell de la Joventut de Barcelona 227 466 Sessions de treball del Consell de Cent Joves — 89 Jornades de debat Projectejovebcn de districte 34 66 Taller Projectejovebcn (instituts) 16 614 Taula 4. Activitats del Consell de la Joventut de Barcelona dins el marc del Projectejovebcn Direcció de Joventut, 2005 O Grups de treball: espais de participació que tenen com a objectiu debatre el programa Barcelona Ciutat Jove. O Jornades BCJ (Barcelona Ciutat Jove): sessions de treball o de formació que tenen com a objectiu compartir experiències, reflexionar sobre alguna qüestió específica i estendre-ho a les seves entitats. O Altres activitats: debat i reflexió sobre algun tema central per fer possible l’obtenció de conclusions i de propostes específiques O Assemblees i àmbits institucionals: l’Assemblea General és el màxim òrgan de decisió del CJB i està constituïda per totes les entitats membres. L’Assemblea es reuneix, ordinàriament, durant el primer trimestre de cada any, i és l’espai en el qual s’aproven les línies d’actuació de l’entitat. L’àmbit institucional és l’òrgan entre assemblees dels màxims responsables de les entitats membres per debatre els temes més importants de l’activitat del CJB. Després de tres anys sense funcionar, el Consell de Cent Joves s’ha reactivat per esdevenir un espai de participació dins del Projecte- jovebcn. 30 tució del Consell de Cent Joves (16 de juny de 2005) i dues sessions de treball. Paral·lelament, van tenir lloc tres Jornades de Debat Projectejovebcn de Districte, organitzades per les plataformes juvenils territorials i el Consell de la Joventut de Barcelona. Es tractava d’apropar espais de debat del projecte als col·lectius i entitats juve- nils de base dels diferents territoris. La realització d’aquestes jornades també va possibilitar, d’una banda, enfortir el treball que ja desenvolupen les plataformes territorials juvenils existents, i, d’una altra, fomentar, a partir de petits nuclis impulsors, la creació de noves xarxes d’entitats juvenils de dis- tricte per tal de seguir vertebrant el teixit associa- tiu juvenil de la ciutat. Durant el darrer trimestre de 2005 es va dissenyar el taller Projectejovebcn amb alumnes de 4t d’ESO –amb la clara intenció de copsar l’opinió i de reco- llir les propostes que puguin realitzar els i les joves de 15 i 16 anys entorn els eixos del Projectejo- vebcn–. El taller facilitava a la gent jove d’aquesta franja d’edat, sovint allunyada de la participació social, no solament conèixer més de prop la polí- tica municipal i els seus representants, sinó tam- bé implicar-la en la millora de la societat en la qual viu. El taller Projectejovebcn va finalitzar amb un plenari. Aquestes activitats es desenvoluparen durant el primer trimestre del 2006. Finalment, i amb relació als espais presencials de recollida d’opinió, el procés participatiu del Projec- tejovebcn també ha incorporat dos espais anome- nats de “recollida d’opinió” dins les Festes de la Mer- cè 2005: un d’organitzat pel Consell de la Joventut de Barcelona dins la 10a Mostra d’Associacions i un altre per la Direcció de Joventut dins el seu espai a “La Ciutat de les Persones”. Més enllà de cercar una participació reflexiva, el que es pretenia era captar una resposta immediata de la gent jove. El primer dels espais de caire no presencial que cal destacar és el qüestionari “Tu què n’opines?”. A l’hora d’iniciar un procés participatiu perquè la gent jove de la ciutat pugui donar la seva opinió, és impor- tant incorporar algun mecanisme de caire informa- tiu que serveixi, lògicament, per donar a conèixer al públic el fet que s’està realitzant un procés d’a- quest tipus i, alhora, donar una possibilitat fàcil de participació. La web jovebcn.net ha estat l’altre espai no pre- sencial on tota la gent jove de la ciutat ha pogut expressar-se lliurement i aportar una proposta dins el marc del procés participatiu del Projectejovebcn. Direcció de Joventut. Sector de Serveis Personals El qüestionari participatiu “Tu què n’opines?” s’ha fet arribar a tots els joves de la ciutat (286.559). S’han obtingut 3.850 retorns del qüestionari. Acte de constitució del Consell de Cent Joves 31 El tancament d’aquest apartat es realitzarà el 2006. Aquest espai virtual (www.jovebcn.net) es va posar en marxa a les festes de la Mercè 2005 i és un element clau per al procés participatiu del Projec- tejovebcn. En el temps transcorregut fins a final de l’any 2005 va rebre 15.788 visites. En aquest espai virtual, a més de trobar-hi apartats de coneixement sobre què és el Projectejovebcn, també es van obrir apartats de participació com el fòrum obert, un espai de lliure expressió, moderat pel Consell de la Joventut de Barcelona, on la gent jove, més que propostes, feia algunes reflexions entorn dels eixos del Projectejovebcn. O Coneixement de la realitat juvenil A banda de la publicació de l’Informe sobre la rea- litat juvenil a la ciutat de Barcelona (síntesi de l’es- tudi Enquesta de joves de Barcelona), l’any 2004, la Direcció de Joventut ha continuat participant en els diferents àmbits municipals i supramunicipals per tal d’estar amatent als canvis de la realitat juve- nil. En aquesta línia d’actuació, cal remarcar el pro- jecte EYO (Observatori Europeu de la Joventut), impulsat per una xarxa formada per nou ciutats i territoris: les ciutats de Colònia, Torí, Lodz, Mòde- na, Rotterdam, Turku, Birmingham i Barcelona, i les diputacions de Barcelona i Guipúscoa. EYO vol ser un instrument per conèixer, investigar i divulgar la condició juvenil i les polítiques de joventut. Desen- volupa una tasca de recerca, comparació i reflexió de les dades i estudis sobre la joventut a les ciu- tats i els territoris que integren la xarxa, que es divul- ga a través de la seva pàgina web i publicacions específiques. Al juny del 2005 es va participar en la trobada anual de la xarxa EYO a Turku (Finlàndia). O Serveis d’informació i assessorament per a joves El Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) és un servei, d’àmbit de ciutat, que ofereix informació a joves sobre temes del seu interès: for- mació, inserció laboral, lleure, habitatge, salut, turis- me, cooperació, assessoria laboral, ensenyament, entre altres. Aquesta informació es facilita mitjan- çant atenció personalitzada, per telèfon, pàgina web i correu electrònic (taula 5). Disposa de mate- rials d’autoconsulta, connexió gratuïta a Internet i taulers d’anuncis. Cal destacar que durant el 2005 també s’ha iniciat el disseny del que ha de ser la futura xarxa d’informació juvenil a la ciutat, de la qual el CIAJ esdevindrà l’eix principal.3 Dins de la programació d’activitats del CIAJ, cal destacar la 22a edició de la Mostra de Turisme Juve- nil (taula 6), una campanya informativa que pretén oferir informació i orientació exhaustives i espe- cialitzades als joves sobre viatges: itineraris, ten- dències, transports, turisme rural i turisme d’a- ventura. O Programes per al foment de la participació i l’associacionisme juvenil En primer lloc, cal tornar a fer referència a la recu- peració del Consell de Cent Joves com un dels òrgans de consulta i debat dels quals disposa l’A- juntament de Barcelona per impulsar el protago- nisme i la participació dels joves. Dins la convocatòria anual de subvencions de l’A- juntament de Barcelona, la Direcció de Joventut ha continuat apostant fermament per donar ajuts eco- nòmics a les entitats que en el seu funcionament Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Consulteu la web del CIAJ: www.bcn.cat/ciaj 3 Taula 5. Activitat del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves Direcció de Joventut, 2004-2005 2005 2004 Consultes presencials 93.269 81.258 Consultes a la web 327.706 371.564 Total 420.975 452.822 Taula 6. Persones ateses per la Mostra de Turisme Juvenil Direcció de Joventut, 2004-2005 2005 2004 Persones usuàries 1.606 1.532 32 ordinari estableixen mecanismes de participació i gestió desenvolupats per la mateixa gent jove. També s’ha donat suport a les plataformes territo- rials de joventut, aprofundint en la col·laboració amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), orga- nisme de coordinació juvenil, alhora que s’ha pro- mogut el suport a diferents organismes, taules i pla- taformes de coordinació i participació juvenil als districtes. Un dels acords de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de la Joventut de Barce- lona (CJB) en el conveni marc entre ambdues ins- titucions és la cogestió del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB). El CAJB és un equi- pament municipal que ofereix serveis i recursos per al coneixement i el desenvolupament de les asso- ciacions i els grups de joves de la ciutat (taula 7). L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant la Direcció de Joventut, participa en les seves direcció i coges- tió, especialment mitjançant el seu òrgan de direc- ció, el Consell de Centre, i també en la seva comis- sió de seguiment mensual.4 Una part de la formació i el tarannà associatiu dels joves s’inicia als centres d’ensenyament secun- dari de la nostra ciutat. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Barcelona es fomenta la participa- ció dels alumnes en aquests centres. Durant l’any 2005, la Direcció de Joventut ha col·laborat en el desenvolupament de la campanya de participació en les eleccions als consells escolars mitjançant el projecte de formació dels candidats triats a les eleccions a consells escolars de 2004, amb la par- ticipació d’aproximadament uns 70 alumnes con- sellers. La Direcció de Joventut ha mantingut altres inicia- tives i serveis de foment de la participació i l’asso- ciacionisme juvenil com els següents: O La Casa de Colònies-Granja Escola Can Girona, una masia situada a 22 km de Barcelona, al terme municipal de Santa Maria de Martorelles, que ofe- reix tot un seguit d’activitats adreçades a infants i joves sobre el medi ambient, el món rural i la cul- tura popular i tradicional. La casa té una capacitat de 90 places i també un terreny d’acampada per a 350 persones. O El programa BCN Intercanvis Juvenils, que dóna suport a la realització d’intercanvis amb entitats juvenils d’arreu d’Europa i la Mediterrània. Pretén facilitar les activitats d’intercanvi que potenciïn l’a- prenentatge intercultural i la mobilitat dels joves de la ciutat. Té una durada anual, de gener a des- embre, i ofereix a les entitats i als grups de joves suport tècnic i econòmic per dur a terme l’intercan- vi, suport econòmic a participants i suport per a la integració de persones amb discapacitat. Durant l’any 2005 van participar en el programa 1.258 joves, un 168% més que l’any 2004. O La Trobada d’Entitats Juvenils Euromediter-rànies, que amb una periodicitat biennal té lloc a la ciutat de Barcelona amb la voluntat de crear un espai de trobada entre entitats juvenils i de cooperació de la ciutat, i entitats d’Europa i de la Mediterrània que possibiliti l’establiment de contactes per a la rea- lització de futurs projectes d’intercanvi i coopera- ció, alhora que es rep una formació sobre les dife- rents possibilitats que ofereix la Unió Europea per dur a terme aquests projectes. O Comunicació juvenil Durant el 2005 s’ha continuat recollint totes aque- lles activitats d’interès juvenil que són d’iniciativa municipal que es desenvolupen a la ciutat per tal de publicitar-les i, per tant, fer-ne difusió, mitjan- çant l’agenda Nitidia. Aquesta publicació, de perio- Direcció de Joventut. Sector de Serveis Personals Consulteu la web del CAJB: www.casalbcn.info Al mes de juliol de 2005, la Regidoria de Joventut va signar un conveni anual de col·laboració per al desenvolupament del procés participatiu del Projectejovebcn tant amb el Consell de la Joventut de Barcelona com amb les quatre plataformes territorials juvenils de la ciutat: la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, la Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts, el Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó i la Taula de Joves de Sant Andreu. 4 Taula 7. Activitat del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona Direcció de Joventut, 2004-2005 2005 2004 Usos per part de persones 31.334 32.162 Usos per part d’entitats 3.822 4.265 33 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona dicitat trimestral, es distribueix posteriorment a equi- paments juvenils, biblioteques, instituts d’educa- ció secundària, etc. Dins d’aquesta línia d’actuació i durant les festes de la Mercè 2005, la Direcció de Joventut va instal·lar un estand a “La Ciutat de les Persones” (passeig de Gràcia) per tal de donar a conèixer els serveis i activitats per a joves que es desenvolupen a la ciutat. O Actuacions de suport a la creació jove El Barcelona Visualsound és un festival audiovi- sual de creació jove que pretén esdevenir una pla- taforma de difusió per a joves realitzadors menors de 35 anys. El festival està organitzat per sis equi- paments municipals i la Direcció de Joventut, i sig- nifica un pas endavant en la creació de xarxes de creació juvenil, ja que comporta que l’esforç de dife- rents equipaments es tradueixi en una única mar- ca, Barcelona Visualsound, i per tant en un produc- te de més abast i qualitat. L’any 2005 es van presentar 466 obres a les següents categories: documental social, opera prima, animació, video- clip, videocreació, ficció, disseny web i vídeo publi- citari, de les quals van ser seleccionades, i per tant exhibides, 177.5 A banda del Barcelona Visualsound, la Direcció de Joventut dóna suport a determinats projectes de districte que compleixen determinats requisits amb referència al suport a la creació jove. Aquest suport de la Direcció varia segons el projecte, però es basa principalment en el reconeixement i una aportació econòmica. Els projectes que han rebut suport des de la Direcció han estat Stripart, Premi Miquel Casablancas, Mosquito Festival, Set de Tea- tre, Formul’art i Escena Poble Nou. Finalment, cal esmentar el suport que s’ha continuat donant a Trans-Art BCN, mostra interdisciplinària d’art jove que, coordinada des del Casal d’Associacions Juve- nils de Barcelona, pretén transportar la creació artís- tica jove més innovadora al gran públic. O Nit jove: programa Bonanitjovebcn El programa Barcelona Bonanit intenta donar res- posta a la profunda transformació que s’ha pro- duït en la condició juvenil, per a la qual la nit s’ha convertit en un espai privilegiat de socialització. Un dels objectius essencials del programa és nor- malitzar l’ús de la nit formulant i iniciant un canvi general en l’oferta de serveis i recursos nocturns de la nostra ciutat, que fins fa ben poc estava limi- tada exclusivament a l’oci vinculat al consum. El programa genera diferents serveis, activitats i pro- ductes adreçats a oferir als joves un ús de la nit no únicament d’oci cultural, sinó també formatiu i social. Al llarg d’aquest any 2005, les línies d’intervenció de la Direcció de Joventut dins aquest programa s’han concretat en el suport a districtes, les sales d’estudi nocturnes i el procés participatiu entre joves i nit. El suport de la Direcció als districtes és valorada segons el programa de joventut que presenta cada districte. Aquest suport es basa principalment en la publicació i difusió de les activitats i en suport econòmic per portar endavant les activitats adre- çades a joves en horari nocturn. Les activitats a les quals es dóna suport han de complir un dels següents requisits: o bé ser fruit d’un treball conti- nuat per part d’un equipament o servei, o bé ser d’iniciativa juvenil o estar coorganitzades per grups o entitats juvenils. Pel que fa a les sales d’estudi nocturnes, al llarg de l’any 2005 s’han mantingut les cinc sales d’estudi permanents (obertes tot l’any), les quatre obertes en biblioteques i una altra oberta en un equipament juvenil, i set sales d’estudi puntuals obertes en dife- rents espais i equipaments de la ciutat (taules 8 i 9). Cal esmentar que a les sales d’estudi de caire permanent s’hi desenvolupen activitats paral·leles relacionades amb la formació, les tècniques d’es- tudi i l’intercanvi d’idiomes, principalment. Consulteu la web del festival Barcelona VisualSound: www.bcnvisualsound.org 5 34 Hi ha nombroses instàncies que intervenen en la gestió i el finançament de les esmentades sales, de la gestió de les quals és responsable la Direcció de Joventut. Finalment, i amb relació al projecte Joves i Nit, al llarg de l’any 2005 s’ha continuat treballant amb la Fundació Jaume Bofill, el Consell de la Joventut de Barcelona i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, amb finançament de la Unió Europea. Joves i Nit és un projecte de participació, consulta i debat amb joves de 15 a 29 respecte al tema de la nit i la seva gestió. En total en aquest procés participatiu s’han implicat 1.096 joves (tau- la 10). Els resultats finals de tot aquest projecte es presentaran a l’inici de l’any 2006. O Districtes i interdepartamentalitat Respecte a la coordinació territorial, l’any 2005 es va encetar una nova metodologia de relació entre els districtes i la Direcció de Joventut, a proposta de la Direcció de Joventut. Es pretenia establir el marc idoni per desenvolupar actuacions en matè- ria de joventut que responguessin als criteris de transparència, coherència, transversalitat i eficàcia. D’aquesta manera els districtes presenten a finals d’any el programa de joventut del seu districte que recull tot allò que en matèria de joventut es farà al seu territori. L’objectiu és tenir una visió global i inte- gral de ciutat en matèria juvenil des de cada dis- tricte. A partir d’aquesta proposta es produeix una reunió d’anàlisi i valoració que permet establir les prioritats i el suport econòmic de la Direcció de Joventut per al districte. Pel que fa a la coordinació interdepartamental, i a banda de les diferents reunions realitzades bilate- ralment amb altres àrees i departaments de l’A- juntament per tal de fer el seguiment de les accions en matèria de joventut, cal fer esment destacat de la participació en el projecte impulsat des de la Direcció de Cooperació Internacional pel que fa a la gestió d’un nou equipament juvenil a la ciutat de Nablus (Palestina), fet que ha comportat una visita d’anàlisi a aquesta ciutat dels representants d’ambdós departaments. O Relacions institucionals Al llarg del 2005 s’ha continuat participant en dife- rents reunions de coordinació tant amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona com amb la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal esmentar que s’han intensificat les converses per tal de fer un traspàs Direcció de Joventut. Sector de Serveis Personals Taula 8. Activitat de les sales d’estudi nocturnes permanents Direcció de Joventut, 2004-2005 2005 2004 Sales 5 5 Persones usuàries 29.926 32.955 Activitats culturals 149 114 Persones usuàries de les activitats culturals 2.325 1.803 Grups de conversa 558 419 Usos dels grups de conversa 3.522 3.452 Taula 9. Sales d’estudi nocturnes puntuals Direcció de Joventut, 2004-2005 2005 2004 Sales 6 6 Persones usuàries 1.721 1.788 Taula 10. Participants en el projecte Joves i Nit Direcció de Joventut, 2005 Participants Enquesta ciutadana 707 Pàgina web 121 Tallers participatius 41 Jurats joves als districtes 227 Total 1.096 35 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona del servei de la borsa d’habitatge jove, actualment gestionada per l’Administració autonòmica. Orientacions i activitats de futur Les actuacions més destacables amb vista al 2006, que donen compliment als objectius previstos en el PAM, seran les següents: – Desenvolupar el Projectejovebcn mitjançant acti- vitats de participació com el taller Projectejovebcn als instituts d’educació secundària, la realització dels plenaris Jovebcn de districte, les taules de debat “Som joves i...” i els espais virtuals de participació de la web jovebcn.net, per tal d’aprovar durant el darrer semestre de l’any un nou Pla director de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona. – Impulsar la xarxa d’informació juvenil amb el CIAJ com a eix principal. – Aplicar el nou marc normatiu del programa BCN Intercanvis Juvenils. – Presentar els resultats del projecte Joves i Nit. – Obrir el nou portal web de joventut de l’Ajunta- ment de Barcelona. – Ampliar la xarxa de sales d’estudi nocturnes tant de caire permanent com puntual. – Consolidar el suport al funcionament de les pla- taformes territorials juvenils que ja hi ha a la ciutat i fomentar la creació de noves. 36 Direcció de Joventut. Sector de Serveis Personals 5 Direcció de Dones i Drets Civils 38 Direcció de Dones i Drets Civils. Sector de Serveis Personals La Direcció de Dones i Drets Civils té dos àmbits diferenciats, el de dones i el de drets civils. Per una banda, la missió de l’àmbit de dones és pro- moure, des de la diferència, la igualtat d’oportuni- tats entre homes i dones, incrementar la presèn- cia i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida ciutadana, tenir en compte la perspecti- va i les necessitats de les dones en les diferents polítiques municipals, millorar la quotidianitat i la conciliació laboral i familiar, i lluitar activament con- tra la violència cap a les dones. Per l’altra, la mis- sió de l’àmbit de drets civils és garantir i difondre els drets de la ciutadania recollits a la Carta de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, i con- solidar els serveis municipals de defensa dels drets humans col·laborant amb les diferents associacions, entitats i organitzacions no governamentals que desenvolupen la seva tasca en aquest àmbit.1 DONES L’Ajuntament de Barcelona, per mitjà del Pla muni- cipal per a les dones 2005-2009, impulsa un con- junt d’actuacions orientades a millorar les condi- cions de vida de les barcelonines, fent visibles i difonent les seves experiències, creant recursos específics, incrementant la informació sobre els que ja existeixen i augmentant-ne la difusió (taula 1). En aquest mandat, hem passat de les primeres planificacions al desenvolupament de l’acció. L’any 2005 ja disposem de set punts d’informació i aten- ció a les dones i hem invertit més de 400.000 euros en un nou equipament per a l’atenció de les dones que han patit violència masclista. També s’han incrementat en 100.000 euros els recursos per a l’acollida d’urgència a les dones que pateixen vio- lència, la casa d’acollida funciona amb plena nor- malitat i és administrada per un nou equip de pro- fessionals que han aportat molta més calidesa al servei. Amb relació als recursos econòmics (taula 2), l’àmbit de dones de la nostra Direcció té un pres- supost molt vinculat als serveis que hem consoli- dat o que hem creat, amb gran rellevància per a la qualitat de vida de les dones de la nostra ciutat (grà- fic 1). En tenim un exemple en el 80% del capítol de transferències corrents que ha estat destinat direc- tament al servei d’acollida d’urgència de les dones. Malgrat això s’ha aconseguit mantenir l’activitat de l’àmbit gràcies a polítiques imaginatives que bus- quen la complicitat d’altres àrees municipals. Pel que fa als aspectes destacables dels serveis de l’àmbit de dones, en primer lloc s’ha de fer referència a l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD), un servei especialitzat en l’atenció a dones que pateixen violència de gènere en l’àmbit de la pare- lla. S’ofereix un espai d’atenció integral i interdis- ciplinària (social, jurídica i psicològica) a les dones de Barcelona que viuen situacions de violència per tal de poder treballar-ne els processos de recupe- ració, i proporcionar-los informació sobre recursos, serveis i circuits existents que poden donar respos- Consulteu les webs B amb les dones i B drets civils: www.bcn.es/dones www.bcn.es/dretscivils S’ha invertit més de 400.000 euros en un nou equipament d’atenció a persones que han patit violència masclista i s’ha incrementat en 100.000 euros els recursos per a l’acollida d’urgència. 1 Ramon Lamiel Vilaró Director de Dones i Drets Civils Taula 1. Les línies estratègiques del Programa municipal per a les dones, 2005-2009 Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 O Millorar la qualitat de vida de les dones de Barcelona. O Incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits de la gestió municipal. O Millorar les estratègies de participació, visibilitat i reconeixement de les dones, dels seus sabers i de la seva història. O Lluitar activament contra la violència cap a les dones. Taula 2. Liquidació del pressupost de despeses. Àmbit de Dones Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 Capítol € % Personal 145.694,56 8,2 Béns corrents i serveis 991.616,81 55,7 Transferències corrents 642.576,42 36,1 Total 1.779.887,79 100.0 39 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Pla empreses per la igualtat 2% Centre informació i recursos per a les dones 2% Punts d'informació i atenció a les dones 11% Equip d'atenció a les dones 15% Acollida urgència 18% Casa d'acollida 18% Resta de programes 32% Educació en la igualtat a les escoles 2% Gràfic 1. Despesa de Dones per serveis o programes Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 Taula 3. Evolució de resultats i activitat de l’Equip d’Atenció a les Dones Direcció de Dones i Drets Civils, 2004-2005 2005 2004 Dones ateses 864 835 Unitats d’atenció 3.889 3.547 ta a aquesta mena de situacions. En els darrers anys, i atesa la repercussió social i la centralitat polí- tica que ha adquirit la violència de gènere en l’àm- bit de la parella, l’EAD ha incrementat lleugerament el volum d’usuàries (taula 3). Cal assenyalar tam- bé que en el transcurs de 2005 s’ha dut a terme un pla de millores del servei, caracteritzat per noves condicions tècniques que, entre d’altres, han aug- mentat i millorat l’atenció psicològica, social i jurí- dica a les usuàries, així com també per la nova ubi- cació i ampliació de l’equipament. La Direcció disposa de diferents respostes per aco- llir les dones que han patit violència de gènere en l’àmbit de la parella: l’acolliment d’urgència per a dones amb maltractaments i les seves filles i fills, un servei d’allotjament temporal (màxim de 15 dies) per a dones que han estat ateses per l’EAD i que es troben en risc per a la seva seguretat i integritat física i emocional, i l’acolliment temporal a la casa d’acollida o en altres centres residencials, que té com a objectiu oferir un lloc d’estada, d’atenció integral i psicosocial i de suport material a aque- lles dones i els seus fills i filles menors d’edat que han patit una situació de violència en la parella o en qualsevol entorn de convivència. L’activitat d’aco- lliment s’ha mantingut força estable, com es pot observar a la taula 4. El Circuit Barcelona contra la violència vers les dones és una de les eines més rellevants i indispensa- bles per lluitar amb eficàcia contra aquest tipus de violència. Des de 2005, el circuit s’ha convertit en un element estratègic de primer ordre per a la nos- tra Direcció. Entre les condicions essencials per tal d’assolir l’èxit de les accions per eradicar la violència de gènere destaquen la coordinació dels serveis municipals amb les diferents institucions que hi intervenen i la formació adequada i conti- nuada del personal gestor i professional d’aquests sectors. Per aquest motiu hem impulsat el Circuit Barcelona, i molt especialment els circuits territo- rials, per assegurar una adequada resposta sani- tària, social, comunitària, educativa i jurídica a la violència de gènere en l’àmbit de la parella. Des de cada sector, però també globalment, és neces- Taula 4. Acolliment temporal per a dones que pateixen violència de gènere en l’àmbit de la seva parella Direcció de Dones i Drets Civils, 2004-2005 2005 2004 Estades de dones i nens acollits d’urgència 7.732 7.815 Estades de dones i nens acollits a la casa d’acollida 7.129 6.294 Estades de dones i nens acollits en altres centres (convenis, concerts) 1.756 2.745 Total 16.617 16.854 El Circuit Barcelona contra la violència vers les dones ha estat impulsat definitivament amb la creació dels circuits territorials als districtes. 40 sari assegurar la coordinació, la complementació i la sensibilització i la formació de tots els profes- sionals que hi intervenen. En aquest sentit hem des- envolupat, com cada any, jornades de formació, a les quals han assistit 282 persones. També cal destacar la col·laboració pel que fa a drets civils en l’impuls d’un servei per tractar la violència en l’àmbit familiar, que permetrà atendre els homes maltractadors, els infants que han con- viscut amb la violència i, en definitiva, el conjunt d’a- questes famílies. El projecte “Plans d’igualtat a les empreses de la ciutat de Barcelona” promou que les empreses de la ciutat incloguin la perspectiva de gènere en les seves polítiques de responsabilitat social. El pro- jecte té com a precedents la publicació de la Guia de criteris ètics per a la igualtat d’oportunitats (2003), que es va concretar en el Protocol per a l’elabo- ració d’un pla d’actuació per a la gestió ètica i la igualtat d’oportunitats (2004). El projecte ha estat sense cap mena de dubte un dels èxits de la Regi- doria en l’àmbit de la promoció de les dones, fet que ens fa pensar en la possibilitat d’establir una xarxa de bones pràctiques entre les empreses. No obstant això, les dimensions del projecte fan que sigui necessària la implicació d’alguna altra administració pública. Des de la Direcció s’han potenciat els serveis d’in- formació i assessorament, tant el Centre d’Infor- mació i Recursos per a les Dones (CIRD) com els punts d’informació i atenció a les dones (PIAD) (tau- la 5). El CIRD té com a finalitat oferir recursos, infor- mació i assessorament per estimular la participa- ció de les dones en la vida pública de la ciutat així com també promoure l’associacionisme femení. Es tracta d’un servei municipal en creixement que aquest any ha estat integrat en unes dependències al districte de Gràcia. Per altra banda, els PIAD són els espais específics d’informació i atenció a les dones de la ciutat de Barcelona i s’instal·len als dis- trictes. La seva finalitat és donar resposta a les dife- rents demandes d’informació i assessorament res- pecte del coneixement de recursos, la participació, l’associacionisme femení, les respostes a situacions de discriminació en l’àmbit laboral, l’àmbit social, la parella o la unitat familiar i, especialment, les pro- blemàtiques de violència de gènere. O Activitats destacables Els tallers de prevenció de les relacions abusives “Els paranys de l’amor” (taula 6) és una de les ini- ciatives que ens ha permès fer un treball d’edu- cació en valors. La prevenció representa un eix fonamental en el procés d’eradicació de la violèn- cia de gènere en l’àmbit de la parella i implica actuar sobre la multiplicitat de factors que la generen o que n’afavoreixen la seva emergència. Per això són necessàries estratègies informatives, formatives i de sensibilització adreçades a tota la població que contribueixin a rebutjar tota forma de violència, a promoure models relacionals basats en el respec- te als drets, en les responsabilitats individuals i en el respecte a les diferències, a promoure formes Direcció de Dones i Drets Civils. Sector de Serveis Personals 49 empreses es troben adherides als plans d’igualtat a les empreses de la ciutat de Barcelona, 16 més que el 2004. El Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) s’ha integrat en un nou espai al carrer de l’Escorial del districte de Gràcia, i s’ha inaugurat el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) del districte de Sants-Montjuïc. Taula 5. Dades del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) i dels punts d’informació i atenció a les dones Direcció de Dones i Drets Civils, 2004-2005 2005 2004 Variació (%) CIRD Consultes directes 1.653 2.140 – 23 Consultes web CIRD 195.238 131.676 4 PIAD Punts de prestació 7 6 1 Dones ateses 1.267 833 52 41 no violentes de resolució de conflictes, relacions igualitàries entre homes i dones i entre nois i noies. Un dels sectors de població més vulnerables a les relacions abusives és la població adolescent. S’hi ha volgut incidir en un moment en el qual la major part de la població inicia el seu aprenentat- ge sentimental i amb l’objectiu d’ensenyar models de relació afectiva no abusius. És per això que s’han portat a terme 28 tallers a 10 instituts de secundària de Barcelona amb la participació de 564 alumnes. Una altra de les activitats destacables ha estat el programa Dona Connecta’t, que vol promocionar els nous drets i evitar la fractura digital. El segle XXI no es podrà entendre sense dos aspectes que esde- venen clau per a les societats occidentals contem- porànies. D’una banda, la incorporació massiva de les dones a l’àmbit públic, tradicionalment mas- culí, com ara al món laboral, a l’educació, a la par- ticipació política i als llocs de decisió i influència social. De l’altra, el desenvolupament espectacular de les tecnologies de la informació i la comunica- ció, les anomenades TIC. És fonamental que aquests dos aspectes conflueixin i que les dones puguin accedir a les noves tecnologies sense cap tipus d’obstacle per tal de facilitar la seva participació en tots els espais de la nostra societat. Aquesta cam- panya, doncs, vol oferir formació i accés gratuït a Internet a totes les dones que estiguin interessades a apropar-se a les TIC. L’objectiu l’últim és que cap dona quedi exclosa d’un món en què, sens dubte, predominaran les TIC, però també que s’aprofitin les potencialitats de la web per desenvolupar-se per- sonalment i crear xarxes entre dones que permetin la comunicació, el coneixement i la solidaritat. Finalment, cal destacar que el lliurament dels pre- mis Maria Aurèlia Capmany, que s’atorguen el 8 de març, han tornat a ser un èxit de participació i de promoció dels drets de les dones. O Reptes de futur Finalment, volem exposar els reptes de futur en les polítiques de gènere i que creiem que han de marcar els propers anys i especialment el proper mandat: – Desenvolupar el nou Pla de les dones de Barce- lona i consolidar les polítiques de gènere de la nos- tra ciutat. – Continuar promovent i avançant en el model d’a- tenció integral a les situacions de violència de gène- re, prestant especial atenció als recursos de suport a les dones que han passat per la casa d’acollida i facilitant l’accés a l’habitatge amb la posada en funcionament dels pisos pont per a dones que tin- guin dificultats per normalitzar la seva situació. – Millorar l’acollida d’urgència i crear un nou cen- tre per a l’acollida d’urgència de les dones que han patit la violència masclista. – Executar el Pla per a l’abordatge integral del tre- ball sexual i consolidar l’Agència “Abits” com el recurs i el servei bàsic del Pla per atendre les tre- balladores sexuals. DRETS CIVILS La difusió i defensa dels drets humans és sempre agosarada però aquests darrers anys i molt espe- cialment l’any 2005 s’ha compensat amb una acti- tud més central de servei a la ciutadania: hem pas- sat a formar part activa del Sector de Serveis Personals, ens hem convertit en una àrea que orien- ta les polítiques municipals en matèria de drets civils i ens hem dirigit principalment als segments de població en què s’evidenciava un major risc de vul- neració de drets (gent gran, infants, dones, joves i població immigrant). Hem equilibrat la difusió i la defensa dels drets humans potenciant els dos ser- Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona 564 alumnes de secundària han participat en els tallers de prevenció de les relacions abusives “Els paranys de l’amor”. Taula 6. Tallers “Els paranys de l’amor” Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 2005 Tallers 28 Escoles 10 Alumnes 564 42 veis municipals de l’Àrea de Drets Civils: l’Oficina per la No-Discriminació i el Centre Interreligiós de Barcelona, i hem creat nous serveis que perme- ten un major exercici dels drets civils. Això ens ha permès combinar la publicitat dels drets i el servei a les persones. Com a resposta a una realitat canviant, s’han rea- litzat actuacions importants que no estaven previs- tes inicialment en el Programa d’actuació munici- pal, 2004-2007 (taula 7), com per exemple la participació de la Direcció de Dona i Drets Civils en el procés de discussió del civisme a la nostra ciutat. En aquest debat, la Regidoria de Dona i Drets Civils ha aportat elements de reflexió i també nous instruments com la Carta de drets i deures de la ciutadania de Barcelona, de la qual tenim els pri- mers esborranys per al debat. O Recursos Amb relació als recursos econòmics (taula 8), cal destacar que la dotació pressupostària de serveis a les persones s’ha anat consolidant fins a repre- sentar més del 45% del capítol de béns corrents i serveis. Es pot observar la distribució per serveis al gràfic 2. També s’ha de remarcar que el 63% de la despesa de transferències corrents es destina a subvencions ordinàries per donar suport a activitats de defensa i difusió dels drets civils a la ciutat de Barcelona, com poden ser els projectes Acull i Save de Children de l’Associació Catalana per a la Infàn- cia Maltractada, l’Oficina per la No-Discriminació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya o el projec- te lúdic i assistencial per a gent gran de l’Associa- ció Avismon, per posar només alguns exemples. O Activitat Una part molt important de l’activitat de l’Àrea de Drets Civils és la dedicada a la difusió i la defensa dels drets humans (taula 9). Entre les activitats de l’any 2005 destacarem les següents: – El programa Barcelona Ciutat de Drets, en què destaca el Passeig de les Persones de les festes de la Mercè. – Els dies internacionals vinculats als drets humans i les diferents iniciatives de la societat civil barcelo- nina que hem aprofitat per a la difusió dels drets civils: el dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat de premsa, el cicle de cinema de drets humans, el dia del drets dels infants, la diada de la declaració universal dels drets humans, el dia de lluita contra la discriminació racial, etc. Direcció de Dones i Drets Civils. Sector de Serveis Personals Taula 7. Objectius de treball del Programa municipal per als drets civils, 2005-2009 Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 O Promoure el respecte dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania. O Fomentar la cultura de la diversitat. O Comprometre’s amb l’eradicació de qualsevol discriminació. O Potenciar el Centre Interreligiós i l’Oficina de la No Discriminació. O Preservar els nous drets que reflecteixen les noves realitats a la ciutat. Taula 8. Liquidació del pressupost. Àmbit de Drets Civils Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 Capítol € % Personal* 587.242,58 28,7 Béns corrents i serveis 1.031.974,75 50,5 Transferències corrents 425.028,70 20,8 Total 2.044.246,03 100,0 *Part del personal té dedicació a altres àrees de la Direcció de Dones i Drets Civils. 43 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona – S’ha dedicat una especial atenció als drets emer- gents i als nous reptes que té plantejats la nostra societat amb les jornades de reflexió sobre el dret a utilitzar cèl·lules mare o material genètic i biolò- gic per a finalitats terapèutiques, els debats sobre el dret a morir dignament, el Segon Congrés per al Dret a Morir Dignament i l’elaboració i la divul- gació de materials per a la recuperació de la memò- ria històrica. – L’atenció als drets dels infants és una de les línies que ha estat potenciada l’any 2005 gràcies a l’es- tabliment d’uns vincles sòlids de col·laboració amb l’Associació Catalana contra la Infància Maltrac- tada i amb l’Associació FADA. Se segueixen rea- litzant campanyes educatives perquè els infants coneguin els drets humans i en aquest sentit es consolida any rere any el cicle de cinema infantil de drets humans i la carpa dels drets humans que s’instal·la a la ciutat de Barcelona cada 20 de novembre. El servei més rellevant de l’Àrea de Drets Civils és l’Oficina per la No-Discriminació (OND), que s’en- carrega d’informar, formar i sensibilitzar de tot allò que faci referència a la igualtat de drets i l’exercici en igualtat d’aquests. S’hi han destinat més recur- 2.200 alumnes de diferents escoles de la ciutat han assistit al cicle de cinema dels drets dels infants i a la carpa dels drets humans. Centre Interreligiós de Barcelona 28% Servei d’atenció a la violència familiar 30% Oficina per a la No- Discriminació 32% Programa Pallapupas Pallassos d’Hospital 12% Gràfic 2. Despesa dels serveis o programes més destacats de l’àmbit de Drets Civils. Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 Taula 9. Activitats de difusió dels drets humans a la ciutat i als districtes. Direcció de Dones i Drets Civils, 2004-2005 2005 2004 Presentacions i exposicions 1.653 2.140 Visitants a exposicions 5.350 8.780 Actes vinculats a dies internacionals o jornades 497 188 Persones assistents o ateses 75.653 51.444 Unitats de material educatiu repartides 95.005 45.910 44 sos i més energies: s’ha renovat el material de divul- gació, s’ha revisat el material pedagògic i s’ha dotat de nous serveis per abordar les situacions convi- vencials al carrer. En aquest sentit, també cal des- tacar que l’Oficina s’ha traslladat a un espai molt més cèntric amb la intenció que es converteixi en l’Oficina dels Drets Civils de Barcelona. L’elecció l’any 2005 de la Síndica de Greuges muni- cipal ha permès centrar l’activitat de l’OND en els casos de vulneració de drets entre privats, utilitzant la mediació com l’instrument de resolució de con- flictes en matèria de drets civils (taula 10). Si la mediació no és l’instrument adequat, l’Oficina ofe- reix assessorament jurídic per a la tramitació de les queixes o les denúncies pertinents per discrimina- ció. En aquest sentit, l’OND també ha coordinat processos de mediació al carrer, concretament a l’estiu al barri de Gràcia, en el marc de la campa- nya de civisme i millora de la convivència. El vessant formatiu de l’OND s’ha consolidat, i s’ha incrementat especialment la formació de treballa- dors del sector públic i el nombre d’estudiants de secundària que han passat pel nostre servei per rebre formació en drets civils (taula 11). Aquesta formació és important perquè incideix sobre el com- portament dels nostres joves i els provoca una refle- xió que és indispensable per evitar la proliferació de la violència escolar o al carrer. El Centre Interreligiós de Barcelona (CIB) ha rebut un impuls definitiu durant el 2005 (taula 12). S’ha aconseguit tenir un contacte habitual amb les comunitats, sobre les quals s’ha elaborat un mapa físic i del seu pensament religiós, s’ha convertit en un servei d’interlocució per a tothom i s’ha acon- seguit ser el punt de referència municipal per a les comunitats religioses. El Centre Interreligiós ha demostrat ser un bon instrument de mediació i reso- lució de conflictes vinculats a l’exercici del dret a la llibertat de consciència i religiosa. Des del Cen- tre hem col·laborat habitualment amb els serveis municipals, amb els districtes, amb les comunitats, amb la ciutadania, amb la finalitat de conduir i resol- dre els conflictes de diferents drets a vegades con- traposats.2 L’activitat del CIB s’ha convertit en un referent per a altres capitals europees i mundials. La nostra Direcció de Dones i Drets Civils. Sector de Serveis Personals Consulteu la web del CIB: www.bcn.es/centre_interreligios 2 Taula 11. Activitats de formació de l’Oficina de No-Discriminació Direcció de Dones i Drets Civils, 2004-2005 2005 2004 Adults (inclou treballadors municipals) 790 nd Alumnes de secundaria 586 569 Taula 12. Activitats del Centre Interreligiós de Barcelona Direcció de Dones i Drets Civils, 2004-2005 2005 2004 Activitats 415 6 Persones ateses o assistents 6.335 8.850 Taula 10. Activitats de mediació de l’Oficina de No-Discriminació Direcció de Dones i Drets Civils, 2004-2005 2005 2004 Mediacions 421 418 Intervencions a l’estiu al districte de Gràcia 9.370 nd experiència ha estat exposada en el Congrés Inter- nacional pel Dret a la Ciutat celebrat a Barcelona i hem explicat el nostre servei a Berlín, Vancouver i Madrid. El Centre Interreligiós ha abordat amb valentia la contraposició del dret a la llibertat religiosa amb altres drets. Del diàleg dels drets n’hem extret el compromís i el deure de la convivència i el respec- te mutu. Cal destacar l’organització, conjuntament amb altres entitats vinculades a l’islam, del Primer Congrés de Feminisme Islàmic que va tenir lloc a Barcelona amb un enorme ressò internacional, especialment en el món islàmic. La realitat ha demostrat que la lluita contra la vio- lència cap a les dones ha de ser molt més àmplia. Per això s’ha establert una cooperació i coordi- nació entre l’Àrea de Dona i l’Àrea de Drets Civils per abordar la violència en l’àmbit familiar. Hem iniciat un nou servei per atendre els homes maltrac- tadors i per atendre els nois i les noies que han viscut la violència de gènere en el seu àmbit fami- liar (taula 13). Hem millorat puntualment els serveis destinats als infants perquè siguin uns serveis més amables i perquè l’exercici dels seus drets sigui més fàcil per al conjunt de la família. Per això, conjuntament amb l’Associació Pallapupas Pallassos d’Hospital i amb la col·laboració de la Unitat de Cirurgia Ambu- latòria de l’Hospital Sant Joan de Déu hem impul- sat un nou servei mèdic que permet tractar els infants de manera menys traumàtica. Hem atès més de 200 infants en el primer semestre de fun- cionament del servei. 45 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona S’han distribuït 10.000 exemplars a les escoles de secundària de dos llibres de la col·lecció “Quaderns de Barcelona” per a la recuperació de la memòria històrica. S’ha creat un servei per atendre homes maltractadors. Taula 13. Activitat del Servei d’Atenció a la Violència Familiar. Direcció de Dones i Drets Civils, 2005 2005 Homes atesos 65 Infants atesos 32 O Esdeveniments rellevants Des de la Regidoria de Dona i Drets Civils i Dona s’ha impulsat la participació de la ciutat de Barce- lona en els programes de la UNESCO. Barcelona s’ha adherit al Pla d’acció en 10 punts contra el racisme i la xenofòbia, i ha passat a formar part del Comitè Director d’aquest Pla. Amb l’objectiu d’impulsar que els homes es plan- tegin una altra masculinitat vam organitzar el Segon Congrés de les Noves Masculinitats a Barcelona. S’ha iniciat la publicació de la col·lecció “Quaderns de Barcelona” per a la recuperació de la memòria històrica. Hem distribuït 10.000 llibres a les esco- les de secundària i batxillerat de la ciutat de Bar- celona. Els dos volums que hem repartit porten per títol Els bombardejos a Barcelona durant la Guer- ra Civil i Campanyes populars i reivindicacions nacio- nals a la Barcelona de la transició. La col·lecció tin- drà continuïtat fins al final del mandat i els propers números abordaran l’etapa del franquisme i la his- tòria d’alguna de les institucions més emblemàti- ques de Barcelona. S’ha començat a escriure els primers capítols del llibre dels consells dels infants. El llibre s’ha posat a disposició dels infants en els actes en què ha par- ticipat la Regidoria de Dona i Drets Civils, la qual cosa ha permès anar recopilant tots els seus con- sells i demandes. O Reptes de futur Finalment, volem exposar també els reptes més importants de l’àmbit de drets civils per als propers anys i també per al proper mandat. – Consolidar una atenció especial a les famílies, donar color a totes les formes de família de la nos- tra ciutat, perquè els seus membres puguin gau- dir de tots els drets i enfortir els deures de la con- vivència. – Consolidar la mediació, o la resolució dialogada dels conflictes, com un instrument que afavoreix la El CIB ha participat en l’organització del Primer Congrés de Feminisme Islàmic. 46 Direcció de Dones i Drets Civils. Sector de Serveis Personals convivència i l’expressió adequada dels drets civils. L’Oficina per la No-Discriminació ha de ser el ser- vei de referència per impulsar la mediació a tots els districtes de la ciutat. – Impulsar la Carta de drets i deures de la ciutada- nia de Barcelona i donar compliment a un aspec- te fonamental de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’es- pai públic de Barcelona. – Assumir la defensa i la difusió dels nous drets emergents i dels drets elementals que han estat limitats, com per exemple el dret a un habitatge dig- ne, assumint nous serveis o impulsant alguns dels serveis ja existents. – Facilitar el diàleg entre drets humans que a prio- ri poden presentar-se com a oposats. En aquest sentit, ja hem reflexionat sobre la igualtat de gène- re i l’expressió religiosa, o entre la llibertat d’expres- sió i la llibertat religiosa, o hem debatut la contra- posició entre els drets a una sanitat pública i de qualitat i el dret a una mort digna. 6 Direcció de Benestar Social 48 Direcció de Benestar Social. Sector de Serveis Personals La Direcció de Benestar Social té com a missió fer possible que tots els ciutadans i ciutadanes de Bar- celona realitzin el seu projecte vital en una ciutat acollidora, inclusiva i solidària.1 Els objectius de treball per a l’any 2005 s’emmar- quen dins el Programa d’actuació municipal 2004- 2007, que defineix cinc línies estratègiques (taula 1). Per assolir els objectius la Direcció ha executat, l’any 2005, una despesa de 25.942.410,89 euros (taula 2), la qual cosa suposa un increment del 15% respecte de l’any 2004. Els increments més impor- tants s’han produït en els àmbits d’atenció a per- sones sense sostre (20%) i a gent gran (15%). Pel que fa als recursos humans, la Direcció ha comptat l’any 2005 amb una plantilla de 98 per- sones, un 4% més que l’any 2004. L’any 2005 cal destacar, pel nombre de perso- nes afectades, el sinistre del Carmel. El 27 de gener de 2005 es va posar en funcionament un disposi- tiu especial que va durar prop de quatre mesos i que va activar tot el personal disponible del Servei d’Emergències Socials conjuntament amb la res- ta de dispositius d’emergències de la ciutat. L’atenció a persones sense sostre ha rebut un fort impuls l’any 2005 amb la creació de la xarxa d’a- tenció, l’ampliació dels equips de detecció al carrer, que permeten una intervenció més precoç, la millo- ra de la capacitat d’acolliment mitjançant la diver- sificació i la distribució equilibrada al territori dels serveis i la creació de noves alternatives, i l’incre- ment dels serveis d’atenció a les necessitats bàsi- ques (alimentació i higiene). En l’any 2005, s’han millorat de manera important les relacions interinstitucionals amb la Generalitat de Catalunya. Aquesta millora de relació ha permès: – La signatura d’un conveni d’equipaments d’aten- ció especialitzada que permetrà incrementar fins a 51 el nombre d’equipaments públics d’atenció social adreçats a persones grans, infància en risc i persones amb discapacitat. – L’acord sobre la posada en marxa del Consorci de Serveis Socials establert a la Carta Municipal de Barcelona. – La millora del finançament dels serveis d’atenció social primària dins el conveni marc que ha supo- sat un increment del 32% respecte de l’any 2004 i un acord per tal que l’Ajuntament no financiï més del 33% del seu cost l’any 2014. La Direcció estructura la seva acció en quatre àre- es d’activitat: atenció social primària, atenció social especialitzada, servei d’atenció a immigrants i pro- moció social i acció comunitària. Els resultats de l’any 2005 en cada un dels objectius han estat els que es detallen a continuació. O Reforçament dels equips professionals dels serveis socials La xarxa bàsica d’atenció social primària territo- rialitzada s’ha enfortit amb la incorporació de vint nous treballadors i treballadores socials. Això supo- Consulteu la web B Serveis Socials: www.bcn.es/serveissocials El primer dia del sinistre del Carmel el Servei d’Emergències Socials va atendre les 1.245 persones afectades i en va allotjar 797. 1 Francesc Patricio Director de Benestar Social Taula 1. Les cinc línies estratègiques Direcció de Benestar Social, 2005 O Reforçament dels equips professionals dels serveis socials O Ampliació i diversificació dels serveis d’atenció a persones sense sostre O Expansió dels serveis d’atenció a persones fràgils (infància en risc i persones grans) O Enfortiment dels serveis d’acollida i integració social de les persones immigrants O Dinamització de la dimensió participativa i relacional de la inclusió social Taula 2. Liquidació del pressupost de despeses Direcció de Benestar Social, 2005 Capítol € % Personal 4.720.089,95 18 Béns corrents i serveis 14.423.321,79 56 Transferències corrents 6.798.999,15 26 Total 25.942.410,89 100 S’ha signat amb la Generalitat de Catalunya un conveni per crear 51 equipaments nous, per posar en marxa el Consorci de Serveis Socials i per millorar fins a un 32% el finançament de l’atenció social primària. 49 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona sa que, a finals de 2005, la plantilla dels equips bàsics d’atenció primària social era de 250 perso- nes (186 treballadors socials i 64 educadors socials). A aquest personal cal afegir-hi els psicòlegs, els directors de centres de serveis socials i altre per- sonal telefonista, recepcionista i administratiu. Pel que fa a la despesa, l’atenció primària ha expe- rimentat un increment pressupostari del 32,2% res- pecte de 2004 (taula 3). Aquests increments pres- supostaris i de personal s’han traduït en un augment del 8,8% de les persones ateses als centres de ser- veis socials (taula 4). O Ampliació i diversificació dels serveis d’a- tenció a persones sense sostre Amb relació a l’atenció a les persones sense sos- tre, i en la línia d’adaptar el model d’atenció als can- vis socials que s’han produït a la ciutat en aquest col·lectiu, s’ha impulsat diferents actuacions: – Un nou model de treball amb les entitats d’ini- ciativa social: el treball en xarxa. En el marc de l’A- cord ciutadà per a la inclusió, s’ha creat la xarxa d’atenció a persones sense sostre amb la col·labo- ració de setze entitats. – Millora en la detecció precoç de persones sen- se sostre. Per fer-ho possible, s’han ampliat els equips professionals que actuen al carrer: el Ser- vei d’Inserció Social (SIS). En concret, s’han incor- porat cinc nous educadors per fer tasques de detec- ció i intervenció en horari nocturn, i dos treballa- dors socials per a l’atenció social posterior. – Increment i diversificació amb millora de l’equili- bri territorial dels equipaments de resposta a les necessitats de les persones sense sostre. S’ha donat impuls a l’atenció a persones sense sostre amb la creació de nous equipaments que incrementen la capacitat assistencial, equilibren la distribució terri- torial i a la vegada diversifiquen la tipologia de ser- veis. Els nous serveis creats han estat els pisos d’in- clusió i els serveis residencials temporals d’atencions bàsiques al centre de Meridiana i de primera aten- ció als centres de Mar Bella i Almogàvers. El desplegament de nous equipaments ha gene- rat un increment de serveis que ha permès passar de 280 places de servei residencial temporal l’any 2004 a 465 places a finals de l’any 2005 (gràfic 1). Taula 3. Pressupost de l’atenció primària municipal Direcció de Benestar Social, 2004-2005 2005 2004 Variació (%) Pressupost 8.772.765,98 6.632.703,00 32,2 En euros. Taula 4. Persones ateses i activitat als centres de serveis socials Direcció de Benestar Social, 2004-2005 2005 2004 Variació (%) Persones ateses 41.793 38.429 8,8 Unitats d’atenció 137.890 132.969 3,7 En euros. En el marc de l’Acord ciutadà per a la inclusió, s’ha creat una xarxa d’atenció a persones sense sostre en col·laboració amb setze entitats. S’ha posat en funcionament un servei residencial temporal d’atencions bàsiques per a persones sense sostre amb una capacitat de 40 places i obert els 365 dies de l’any. Gràfic 1. Evolució de les places d'acolliment d'estada limitada per a persones sense sostre Direcció de Benestar Social, 2004-2005 300 250 200 150 100 50 0 125 155 280 185 2004 2005 Places de centres municipals Places de centres concertats 50 Per tal d’atendre d’una manera més personalitza- da les necessitats socioeducatives de les perso- nes sense sostre (soles o famílies) que ja han ini- ciat el procés de recuperació d’hàbits i habilitats socials, l’any 2005 es defineix i es posen en mar- xa les primeres places d’un nou servei: el Servei d’Habitatges d’Inclusió. Aquest any se n’han posat en funcionament set. – Increment dels serveis d’atenció a les necessitats bàsiques (alimentació i higiene) i dels de suport a la inserció social (suport d’accés a l’habitatge i a la integració sociolaboral). Pel que fa als serveis d’atenció a les necessitats bàsiques: – El nombre de places en la xarxa de menjadors ha passat de 881 (2004) a 1.036 (2005): un 17,5% d’increment. El nombre de persones ateses en els programes d’àpats a domicili i menjars en compan- yia ha passat de 813 (2004) a 962 (2005): un 18,3% d’increment. – L’any 2005, l’Ajuntament ha destinat 2.426.122,19 euros a finançar la xarxa de serveis d’alimentació. S’ha renovat el conveni amb el Banc dels Aliments (2005-2006) per valor de 126.000 euros i s’han ator- gat 65.000 euros en subvencions a dotze entitats distribuïdores d’aliments a persones vulnerables. I en relació amb els serveis de suport a la inserció social, s’ha complementat amb la potenciació de la inserció laboral de les persones amb especials dificultats mitjançant el conveni amb Barcelona Acti- va i el conveni amb el Patronat Municipal de l’Ha- bitatge per incorporar les persones que gaudei- xen del servei de suport a l’accés a l’habitatge a la nova xarxa d’habitatge social. O Serveis d’atenció a persones fràgils al seu domicili Per avançar en l’assoliment dels objectius fixats al Programa d’actuació municipal 2004-2007, han rebut un fort impuls els Serveis d’Atenció Domici- liària municipal (SAD) i el de Telassistència. L’any 2005, el servei d’atenció domiciliària ha arri- bat a 5.379 llars i a un total de 6.098 beneficiaris, la qual cosa ha suposat un increment d’un 18,9% (taula 5). La gent gran és el col·lectiu atès majoritàriament: un 81,1% són més grans de 65 anys. Les perso- nes ateses pel SAD amb edats compreses entre 80 i 84 anys representen el 20% del total, les de 85-90 anys, el 18,5%, i les de més de 90 anys un 17,4%. Pel que fa al Servei de Teleassistència a totes les persones que el necessitin, l’abril de 2005 es va signar un conveni amb l’IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales del Ministerio de Tra- bajo y Asuntos Sociales) i la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias) que ha de permetre un increment de serveis progressiu els anys 2005, 2006 i 2007 (taula 6). Amb relació a l’atenció a les urgències socials s’ha produït: – una disminució del nombre d’usuaris atesos en un 18%; – un increment dels usuaris acollits en un 67,4% i de les estades en un 34,3%. S’ha aconseguit però, una disminució del temps mitjà d’estada. Direcció de Benestar Social. Sector de Serveis Personals S’ha produït un 66% d’increment en el nombre de places d’acolliment d’estada limitada a persones sense sostre. Al llarg de 2005: la xarxa de serveis d’alimentació ha distribuït 580.000 àpats. 599 persones sense sostre han participat en el procés d’inserció sociolaboral (un 20% més que el 2004). 655 persones gaudeixen del servei de suport a l’habitatge. Taula 5. Evolució del Serveis d’Atenció Domiciliària Direcció de Benestar Social, 2004-2005 2005 2004 Variació (%) Llars ateses 5.379 4.519 19,0 Persones 6.098 5.127 18,9 Pressupost executat (en milers d’euros) 12.447,7 10.522,9 18,3 Taula 6. Evolució del Servei de Teleassistència Direcció de Benestar Social, 2004-2005 2005 2004 Variació (%) Persones ateses 6.985 4.373 59,7 51 O Enfortiment dels serveis d’acollida i integra- ció social de les persones immigrants Durant l’any 2005, el Servei d’atenció a immigrans Estrangers i Refugiats ha col·laborat en el procés de normalització de treballadors i treballadores estrangers que es va dur a terme del 7 de febrer al 7 de maig en el marc de l’execució del nou regla- ment de la llei d’estrangeria, en tasques d’informa- ció, orientació i tramitació (taula 7). També el Servei de Mediació Intercultural s’ha con- solidat: s’han atès 937 demandes de mediació inter- personal als diferents centres de serveis socials i s’ha implementat la mediació veïnal. Quant a la mediació comunitària, s’han desenvo- lupat cinc projectes als barris de Poble Sec, Raval, Casc Antic, Roquetes i Raval Nord. També s’ha desenvolupat formació destinada a incrementar les competències professionals dels tècnics i tècni- ques dels serveis socials d’atenció primària. En total, s’han realitzat 15 mòduls de 4 hores en què han participat entre 15 i 25 persones per grup. Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona El Servei de Teleassistència s’ha incrementat en un 59,7% el 2005. Taula 7. Servei d’atenció a Inmigrants Estrangers i Refugiats. Direcció de Benestar Social, 2004-2005 2005 2004 Variació (%) Persones usuàries donades d’alta 18.473 17.141 7,8 Persones ateses 24.123 21.545 12 Unitats d’atenció 61.530 54.486 12,9 O Dinamització de la dimensió participativa i relacional de la inclusió social L’any 2005 s’ha dissenyat el model de casal i espai per a la gent gran i se’n farà una aplicació pro- gressiva per adaptar els equipaments existents al model dissenyat. L’any 2006 s’iniciarà el procés amb un casal a cada districte. L’Ajuntament ha consensuat amb la Generalitat el document marc sobre l’acció comunitària. El Marc Municipal per a l’Acció Comunitària pretén donar cobertura i estructurar accions i pràctiques basa- des en metodologies comunitàries, amb valors que tenen a veure amb la transformació i la construc- ció de la ciutadania. Aquest marc s’ha concretat en onze plans comunitaris als diferents barris i dis- trictes de la ciutat i la signatura de convenis amb les institucions i entitats que hi participen. O Orientacions i perspectives de futur Les actuacions més destacables de l’any 2006, d’acord amb els objectius establerts al Pla d’ac- tuació municipal, seran: – La millora permanent de l’atenció primària, amb el desplegament de prop de quinze projectes estructurants, com per exemple el Projecte de pri- mera atenció al ciutadà, i la definició d’objectius bàsics i indicadors clau. – El desplegament dins el Pla d’inclusió d’un pro- grama d’atenció per a les persones sense sostre que incorporarà l’estructuració dels serveis profes- sionals i equipaments i la creació de la Xarxa d’A- tenció a Persones Sense Sostre, de centres oberts i de centres d’inserció sociolaboral. – L’aprovació del Programa de famílies, concebut des del paradigma de la transversalitat amb la par- ticipació de diverses instàncies municipals com la Direcció de Dones i Drets Civils, la Direcció de Joventut, l’Institut Municipal de Persones amb Dis- capacitat, l’Institut Municipal d’Educació, l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Agència de Salut Públi- ca, Barcelona Activa, el Patronat Municipal de l’Ha- bitatge i l’Institut Municipal d’Hisenda. – L’aprovació del Programa d’infància, que plan- tejarà espais d’acció cooperativa en xarxa amb enti- tats, serveis d’infància i adolescència de la ciutat i els recursos de suport comunitari personal i fami- liar. – L’aprovació del Programa de gent gran, el qual haurà d’establir les polítiques públiques que han de configurar el full de ruta envers la ciutadania gran i que partirà dels nous marcs normatius en matèria de dependència i serveis socials. 52 –L’increment d’atenció en el servei d’atenció domi- ciliària (SAD) i l’aplicació d’un nou model gestió amb un major nombre de proveïdors, que facilitarà l’aug- ment de la proximitat entre proveïdor i usuari. – L’extensió del Servei de Teleassistència, que per- metrà tendir cap a la seva universalització. – Gràcies a l’acord amb la Direcció General d’Aten- ció a la Infància i l’Adolescència, s’incorporaran al llarg de 2006 setze educadors socials per treba- llar intensivament amb famílies que tinguin menors al seu càrrec en situació d’alt risc. – L’increment de places residencials per a l’atenció de la infància en alt risc, dins el marc del conveni d’equipaments i en el qual s’hauran de fer efec- tius els passos per cedir els solars o locals que per- metin l’inici d’obres. – Els nous serveis i recursos per a l’atenció de les persones grans que pateixen maltractaments, que hauran de ser definits i estructurats així com comp- tar amb els instruments necessaris. – L’inici del desplegament del model de casals per a la gent gran, que suposa la seva definició i la col·laboració dels districtes per implantar-los pro- gressivament. – L’extensió amb criteris d’equilibri territorial dels habitatges amb serveis per a gent gran amb la crea- ció de prop de 100 places noves. – L’increment dels plans de desenvolupament comunitari considerant la institucionalització de pro- jectes d’acció comunitària que ja existien. – La col·laboració amb el Consorci de Serveis Socials per facilitar l’inici de les seves activitats. Direcció de Benestar Social. Sector de Serveis Personals 7 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Consulteu la web B Accessible: www.bcn.es/accessible 54 Promoció i Suport, i Gestió de Serveis d’Atenció Directa. Pel que fa als recursos humans i econòmics amb què hem comptat (taules 2 i 3), vull destacar que el 37% de la plantilla és de personal interí, i fer esment a l’acord d’aprovació de l’oferta pública que l’any 2006 afectarà un 62% del personal interí i la resta l’any 2007. També vull remarcar un element que caracteritza el finançament de l’Institut i és el major pes de les fonts alienes a l’Ajuntament, que apor- ten un 55% del pressupost (gràfic 1). Tot seguit, es destaquen els aspectes més relle- vants de l’activitat dels serveis de l’Institut. Des de l’acció de Planificació i Prospectiva hem aprofundit en l’estudi de la població amb discapa- citat a la ciutat i n’hem analitzat les necessitats de serveis per al suport en la vida diària. Segons els tipus de discapacitat, hem revisat serveis concrets com l’atenció domiciliària, els suports especialit- zats a la pròpia llar i els serveis residencials neces- saris, intermitents o extensos. Aquest treball ens ha permès, per una banda, intro- duir modificacions en els serveis d’atenció domi- ciliària municipal i posar en marxa serveis comple- mentaris a aquests per mitjà de convenis amb entitats d’iniciativa social que treballen en aquest àmbit. Per una altra, d’acord amb els representants del sector de persones amb discapacitat, hem Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Sector de Serveis Personals L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) té com a missió dissenyar i impulsar políti- ques que promoguin l’accessibilitat de les perso- nes amb discapacitat als serveis, les activitats, els espais i a la vida de la ciutat, i, per tant, no sola- ment es consideren les possibilitats de des- plaçament, sinó també les d’accedir-hi i de gau- dir-ne com a part del conjunt de la ciutadania.1 Els objectius de treball, els quals moltes vegades s’assoleixen amb la col·laboració d’altres òrgans i departaments municipals, per a l’any 2005 s’han agrupat en vuit línies estratègiques (taula 1). Així, mantenim un treball continuat amb el Grup de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat, la Direc- ció de Mobilitat, l’Entitat Metropolitana del Trans- port, Transports Metropolitans de Barcelona, les direccions de Benestar Social i de Participació, l’Ins- titut de Parcs i Jardins, l’Institut de Cultura, l’Insti- tut Barcelona Esports i Barcelona Activa. També hem mantingut col·laboracions puntuals amb l’Institut d’Educació, l’Institut del Paisatge Urbà, el Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient, la Direc- ció de Comunicació i Qualitat, el Gabinet Tècnic de Protocol, l’Institut Municipal de l’Habitatge i el Consorci de Turisme, entre altres organismes. En aquest marc i a fi de portar a terme la seva missió, l’Institut estructura la seva organització en tres unitats de treball: Planificació i Prospectiva, Roser Torrentó i Sanjust Gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Taula 1. Les vuit línies estratègiques. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2005 Accessibilitat física i comunicativa Mobilitat Accés i suport a la llar Atenció social i altres serveis personals Integració educativa i sociolaboral Participació i promoció associativa Recerca i coneixement Enfortiment i millora de l’Institut Gràfic 1. Finançament per tipus de font. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2005 Ajuntament de Barcelona: 1.971 milers d’euros (45%) Altres fonts: 2.404 milers d’euros (55%) 1 Taula 2. Recursos humans Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2005 Personal segons la categoria professional Personal segons el tipus de contractació Administratiu Auxiliar administratiu Tècnic Tècnic i tècnic aux. adm. Aux. adm. especial superior mitjà especial i subaltern Total Fix Interí Gerència1 2 4 1 3 10 9 1 Planificació i Prospectiva 2 2 0 0 4 3 1 Promoció i Suport 0 11 0 0 11 10 1 Serveis d'Atenció Directa 10 8 17 10 45 22 23 Total 12 26 18 14 70 44 26 20% 36% 26% 19% 100% 63% 37% 1. Inclou administració i personal, coordinació, comunicació i consergeria. El nou conveni d’equipaments permetrà crear per primera vegada una xarxa amb places de titularitat pública i suposarà un important augment de la cobertura. 55 pogut negociar i pactar amb el Departament de Benestar i Família de la Generalitat un pla d’equi- paments de serveis socials especialitzats per a la ciutat de Barcelona. En conseqüència, i també per a altres sectors de població, hem establert amb el Departament de Benestar i Família i l’Ajuntament el Conveni de col·laboració en matèria d’equipaments 2005-2007, que recull per primera vegada el compromís de rea- litzar equipaments per a persones amb discapaci- tat. Així, preveu la posada en marxa d’un total de 14 residències, de les quals 7 són per a persones amb discapacitats psíquiques, 7 per a persones amb discapacitats físiques, 2 centres diürns per a persones amb discapacitats físiques i 16 llars resi- dència, 5 per a persones amb malaltia mental i la resta per a persones amb discapacitats psíquiques i físiques. Més enllà de l’augment de 625 places residencials i de 543 de llars residència volem destacar dues coses: que 270 places seran de titularitat pública i que les 898 places restants es crearan amb la coo- peració de la iniciativa social, 530 mitjançant con- cert i 368 mitjançant conveni. Això representa un canvi qualitatiu important ja que s’assegura per primera vegada que Barcelona disposi d’una xar- xa pública. Actualment aquesta és de 42 places i encara d’iniciativa municipal. Des de la unitat de treball de Promoció i Suport vull destacar que es treballa quasi sempre conjunta- ment amb altres departaments municipals centrals Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Taula 3. Recursos econòmics. Despeses i finançament Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2005 Despeses Finançament Béns Inversió i corrents i Transferències transferències Altres Personal serveis Financeres corrents de capital Total Import % fonts Gerència1 384.037 165.352 1.320 36.148 19.665 606.521 698.778 95 37.365 Planificació i Prospectiva 140.328 89.074 0 10.300 0 239.702 189.352 79 50.350 Promoció i Suport 370.177 1.357 0 30.000 0 401.534 351.534 88 50.000 Serveis d'Atenció Directa 1.697.990 702.317 0 560.883 37.374 2.998.564 732.080 24 2.266.483 Total 2.592.532 958.099 1.320 637.331 57.039 4.246.320 1.971.744 46 2.404.198 61% 23% 0% 15% 1% 100% 45% 55% 1. Inclou Administració i Personal, coordinació, comunicació i consergeria. En euros. Ajuntament 56 i dels deu districtes, assessorant i buscant respos- tes perquè els serveis prestats siguin també per a les persones amb discapacitat. Així, tenim una espe- cial incidència en l’atenció primària social i altres serveis personals, en els serveis tècnics, en parti- cipació i associacionisme i en comunicació i infor- mació (gràfic 2). Atesa la complexitat organitzativa municipal que ha portat la descentralització entre altres qüestions, hem volgut reforçar el treball de l’Institut en els ser- veis dels districtes de la ciutat augmentant-hi la dedicació del personal tècnic. Estic convençuda que sense aquesta proximitat al ciutadà que faci- liten els serveis descentralitzats i territorialitzats no seria possible portar a terme els objectius que el Pla d’actuació municipal preveu per a les persones amb discapacitat. En aquest punt vull destacar la innovació que han significat els projectes següents: O Accessibilitat a les platges i servei d’acompa- nyament al bany. O Àrea pilot de jocs infantils adaptats al parc de la Ciutadella. O Instal·lació en fase experimental d’un nou model de contenidors adaptats de reciclatge de paper, vidre i envasos. O Aplicació progressiva de millores de l’accessibili- tat comunicativa per a les persones amb discapa- citat sensorial (auditiva i visual) en alguns serveis i actes municipals d’especial rellevància, de ciutat i de territori (transcripció escrita, interpretació en llen- gua de signes i ajudes tècniques com les emisso- res d’FM i/o anells magnètics). S’ha començat a fer audiodescripció d’un acte públic i d’una pel·lícu- la, i s’han fet accessibles (per mitjà de subtitulació i audiodescripció) algunes obres de teatre, especial- ment al Festival Grec. S’han editat materials divul- gats amb suport de CD amb àudio, en braille o per tramesa electrònica (Donant Pas i la Memòria de l’IMD, la revista B informació dels districtes de Grà- cia i al de Sant Andreu, informació de biblioteques) i trimestralment s’edita un butlletí electrònic al dis- tricte de Gràcia BUGA (Butlletí Gràcia Accessible). O Informe de la línia d’autobusos 59 amb propos- ta de model de parades accessibles de bus que cal aplicar en les noves actuacions urbanístiques. D’una manera especial faré referència a un dels valors capitals de l’Institut, la participació d’entitats, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Sector de Serveis Personals Gràfic 2. Actuacions del Servei de Promoció i Suport per tipus Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2004-2005 2.000 1.500 1.000 500 0 1.076 1.160 Serveis personals (serveis,socials, educació, cultura, esport…) Transport (urbanisme, via pública, transport) Associacionisme i participació Comunicació Total 221 260 525 591 96 64 1.918 2.075 2004 2005 Consulteu la cartera municipal de serveis per a persones amb discapacitat a la publicació Actuacions Municipals per a les Persones amb Disminució a: www.bcn.es/imd/actuacions/indexb.ht mcn 57 Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Gràfic 3. Actuacions del Servei d’Atenció al Públic per tipus Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2004-2005 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 12.160 16.669 Informació Reclamacions Tramitacions Tramitacions de la targeta de transport especial Tramitacions de la targeta d’aparcament 1.584 2.593 3.517 2.633 609 636 2.899 1.936 2004 2005 organitzada en comissions temàtiques centrals i territorials. Fins a un total de setze grups es reunei- xen i participen en debats periòdicament, fan el seguiment i el control de l’execució de les accions compromeses, i fan una tasca crítica i aporten sug- geriments sobre les principals actuacions munici- pals. Voldria destacar l’aportació de la participa- ció en programes com el Pla d’accessibilitat 1996-2006, la mobilitat i el transport i el Pla d’equi- paments de serveis socials per a persones amb discapacitat.2 Pel que fa a l’acció de gestió de serveis de l’Insti- tut, que bàsicament són serveis especialitzats, mos- traré, a grans trets, com se n’ha mantingut el rit- me de producció i un bon nivell de qualitat, i al mateix temps en destacaré alguns elements sig- nificatius. O Servei d’Atenció al Públic (SAP) per a informació, reclamacions i tràmits. Servei d’informació a perso- nes amb discapacitat, professionals, entitats i de suport a les oficines d’atenció al ciutadà, i algunes vegades també a persones d’altres municipis. Des- taquem així l’atenció que s’ha donat a 312 perso- nes de fora de Barcelona del total de 9.136 perso- nes ateses i 16.669 informacions donades (gràfic 3). Aquest total representa un augment del 2% pel que fa a les persones ateses, així com també del 27% de serveis d’informació respecte a l’any passat. O Equips d’atenció precoç (EIPI) per a infants de 0 a 6 anys, en el districtes de Ciutat Vella i de Nou Barris: 397 nens i nenes atesos, cosa que representa un 3% més que l’any passat, que ha significat un 6% més de diagnòstics realitzats i un 7% més de tractaments. També cal constatar que han augmentat els tractaments terapèutics enfront dels preventius i que s’ha ampliat l’atenció amb la incorporació del servei de logopèdia. Aquesta situació s’hauria de revisar a fi de prioritzar les actuacions preventives, ateses les característi- ques especials d’aquests nens i nenes. O 62 places de serveis residencials a partir de qua- tre serveis. Cal esmentar la complexitat de l’aten- ció que s’ha prestat atès el deteriorament físic i psí- quic d’alguns residents amb grau de discapacitat de més del 94%, atenció més pròpia d’un centre sociosanitari que no d’una residència. O Equip d’Assessorament Laboral (EAL), que dóna suport a la formació ocupacional i a la inserció en l’empresa ordinària. Ha fet 368 valoracions i orien- tacions, ha prestat 297 suports a inscripcions a cur- sos i ha gestionat 373 ofertes de treball. Finalment cal ressaltar que s’han aconseguit 272 contractes laborals, un 87,5 % d’aquests a l’empresa ordinà- ria. De les 272 persones con- tractades, el 46% són dones. De les 368 persones ateses en el Servei de Valo- ració i Orientació, cal destacar que darrerament augmenta la problemàtica que presenten aques- tes persones, tal com reflecteixen les dades Els equips d’atenció precoç han atès un 3% més de nens i nenes i han fet un 7% més de tractaments que l’any passat. 2 L’EAL ha aconseguit la contractació de 272 persones amb discapacitat, un 87,5% en empreses ordinàries. Es pot consultar la Guia per a la contrac- tació de persones amb discapacitat a: www.bcn.es/imd/pdf/guiacompletacat. pdf 3 58 següents: un 10% té tres tipus de discapacitat, un 42% té dos tipus de discapacitat i només el 47% té un sol tipus de discapacitat; a més, un 10% del total són persones immigrants. S’ha col·laborat amb en el projecte EQUAL “Pas- sarel·les cap a l’ocupació” i “Barcelona emprèn en igualtat” (2005-2007), i s’ha difós la Guia per a la contractació de persones amb discapacitat.3 El Servei de Formació de l’EAL va obtenir el certi- ficat de qualitat UNE-EN-ISO 9001:2000 i ara està en procés d’obtenir el certificat el Servei d’Ocu- pació. O Transport públic especial adaptat per a persones amb mobilitat reduïda greu. Vull referir-me en pri- mer lloc a la consolidació del servei de transport especial com a model, l’anomenat Model Barce- lona de Transport “Porta porta”, que serveix de refe- rent per a moltes altres ciutats. La singularitat d’a- quest servei és que actua sempre de complement al transport regular, és a dir, no és per definició un transport per a les persones amb discapacitat, sinó que es presta en els casos en què el transport regu- lar per al desplaçament que s’ha de fer no és acces- sible a la persona. Així, mitjançant les dues moda- litats de viatge, fix i esporàdic, les persones poden viatjar a qualsevol lloc del territori on opera aquest servei, poden viatjar per qualsevol motiu i amb les mateixes condicions de preu que amb el trans- port públic regular. També cal dir que el 78% es finança amb el contracte programa que negocia l’ATM, per al qual l’Institut aporta el 22% restant del cost total. El valor d’aquest model és que les persones amb mobilitat reduïda viatgen igual que la resta dels ciu- tadans i ciutadanes i no se’ls segrega fent-los viat- jar separats com està passant en altres ciutats euro- pees. Així, hi ha nombrosos municipis interessats a conèixer i adoptar aquest model. En aquest sen- tit, destaquem que s’ha donat a conèixer tant als municipis de l’entorn com, en especial, als dels con- sells comarcals del Baix Llobregat i el Barcelonès, i també a Brussel·les, a París i a Manchester mitjan- çant reunions que celebra l’European Metropolitan Transport Authorities (EMTA) per tractar del trans- port de les persones amb mobilitat reduïda. En la línia de millores, enguany s’han renovat tots els vehicles, s’ha ajustat la distribució i la capaci- tat de transport en cadires de rodes a la normati- va europea, s’ha passat de 10 a 19 unitats de micro- busos i s’ha ampliat el nombre de taxis. També s’ha ampliat la cobertura horària i territorial a cinc muni- cipis de l’entorn de Barcelona. A continuació es mostra l’evolució dels serveis prestats durant els darrers cinc anys. Aquest any s’han portat a ter- me 189.270 viatges, cosa que representa un 21,9% més respecte de l’any passat (gràfic 4). Aquest increment és degut a l’ampliació de la cobertura territorial del servei i a l’augment del nombre de gent gran amb discapacitat que té problemes de mobi- litat. Esperem poder estabilitzar i fins i tot reduir el nombre de viatges realitzats un cop el nivell d’ac- cessibilitat de la via pública i el transport regular siguin molt alts. Finalment, cal dir que aquest informe és només una pinzellada dels elements més rellevants i que tro- bareu més informació en la Memòria de l’IMD.4 També voldria anunciar les actuacions per a 2006, que considerem d’especial importància en la mesu- ra que s’orienten a assolir l’acompliment del man- dat expressat en el Pla d’actuació municipal. O Aprofundiment en la recerca per mitjà de l’estu- di Greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona, l’ob- jectiu del qual és mesurar en termes econòmics el sobreesforç que ocasiona la discapacitat. O Posada en marxa de la campanya Comerç obert a tothom, de promoció i suport de l’accessibilitat de les botigues i establiments comercials no obli- gats pel Codi d’accessibilitat. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Sector de Serveis Personals El transport especial “porta a porta” ha renovat i ampliat la flota d’autobusos i ha augmentat la cobertura horària i territorial a cinc municipis metropolitans. El Model de Transport Barcelona és de referència a Europa i defineix el transport especial com a complementari del transport regular. Consulteu la memòria de l’IMD a: www.bcn.es/imd/pdf/memoria2005.pdf 4 59 O Continuació del foment de millores, diversificació i augment dels serveis d’ajuda a la llar i de promo- ció de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. En concret, com a prova pilot, es por- taran a terme projectes individualitzats de vida inde- pendent per a persones amb greu discapacitat físi- ca com a instrument alternatiu a la residència assistida. O Celebració de l’assembla general de l’Observa- tori Europeu Ciutat i Pobles per a Tothom, dedica- Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona da a conèixer i debatre bones pràctiques en polí- tiques locals de les 59 ciutats que en formem part, de les quals 35 són de Catalunya, 10 de la resta d’Espanya i 16 de la resta d’Europa. O Celebració de la finalització del Pla d’accessibi- litat 1996-2006 i avaluació del pla. Programació de les pròximes accions que s’han de portar a terme en el marc de la propera modificació del Codi d’ac- cessibilitat, incloses les millores d’accessibilitat en la comunicació. Gràfic 4. Actuacions del Servei d’Atenció al Públic per tipus Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 1999-2005 200.000 180.000 160.000 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0 1999 82.782 93.978 92.451 101.533 130.311 155.063 189.270 2000 2001 2002 2003 2004 2005 60 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Sector de Serveis Personals 8 Institut de Cultura de Barcelona 62 i els llibres” (Museu Picasso); reflexions del sector com el simposi “Els futurs de la indústria editorial”; edicions, com les publicacions Passejades per la Barcelona literària, i les visites d’autors catalans, de la resta d’Espanya i internacionals, sempre en rela- ció amb els lectors, els bibliotecaris, els llibreters i els editors. Amb relació als recursos econòmics, i concreta- ment respecte a les despeses, destacarem que les de personal han estat de 22.077.319 euros, un 12% més que el 2004 (19.782.981 euros) (taula 2). Aquest increment ha estat causat per l’aplicació de l’acord de condicions laborals aprovat per l’Ajun- tament (993.349 euros), i també s’hi inclou l’apro- vació del Pla de jubilacions anticipades de l’Ajun- tament (470.999 euros). Pel que fa a les aportacions als consorcis, hem con- tinuat donat suport a les infraestructures culturals Institut de Cultura de Barcelona. Sector de Serveis Personals L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) té com a objectiu promoure la cultura a la ciutat de Barce- lona, tant mitjançant programes propis com donant suport als diferents agents culturals que hi actuen. Dia rere dia, l’Institut dissenya i impulsa polítiques culturals per promoure la cohesió social de la ciu- tat i el seu desenvolupament econòmic fomentant la participació i la creativitat dels ciutadans i ciuta- danes.1 El 2005 ha estat un any en el qual hem concentrat moltes activitats. Destacarem per començar tres punts importants: primer, el treball que s’ha fet en la celebració de l’Any del Llibre i la Lectura; segon, la inauguració de la biblioteca Jaume Fuster; i ter- cer, la creació de la Fundació Barcelona Cultura. A aquestes tres activitats no podem deixar de sumar- hi la Mercè (que per primer any ha traslladat part de la programació al Fòrum amb un molt bon resultat), el Festival de Barcelona Grec, les exposicions, les conferències i d’altres que continuen com a punts de referència en la vida cultural a la ciutat de Bar- celona de què parlarem més endavant. Tal com he esmentat abans, l’Any del Llibre i la Lec- tura ha estat un èxit:2 O 1.900 activitats, O 8.500 col·laboradors, O una participació de més de 2,5 milions de per- sones. D’entre les activitats del programa, que s’han agru- pat en set eixos (taula 1), en voldríem destacar les següents: “Al voltant del Quixot” amb seminaris, edicions o exposicions; les grans trobades, com la Primera Trobada Europea de Novel·la Negra, el festival Món Llibre o el cicle de conferències “El valor de la paraula”; Sant Jordi, que es va embolcallar amb força actes culturals al llarg de quinze dies; exposicions com “Personatge a la vista! Llibres que fan lectors” (Palau Robert), “Joan Miró, arquitec- tura d’un llibre” (Fundació Joan Miró), “Jules Ver- ne: viatjar, viatjar, viatjar” (CosmoCaixa) o “Picasso Oriol Balaguer Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona Taula 1. Els set eixos de l’Any del Llibre i la Lectura Institut de Cultura de Barcelona, 2005 Quixot i Barcelona Escenaris literaris Escriure Llegir Difondre Inspiració Sant Jordi Taula 2. Despeses 2005 Institut de Cultura de Barcelona, 2005 Personal* 22.077 Funcionament 27.507 Transferències corrents 32.229 Transferències de capital 5.723 Subtotal 87.536 Dotació per a amortitzacions 359 Despeses extraordinàries 84 Total 87.979 En euros. *La mitjana de persones que treballaven a l’Institut durant aquest 2005 ha estat de 502. Consulteu la web B Cultura: www.bcn.es/cultura Consulteu la web de l’Any del Llibre i la Lectura: www.anyllibre2005.bcn.es 1 2 63 de la ciutat. El Consorci de Biblioteques ha rebut aquest 2005 la quantitat de 6.807.294 euros i tam- bé han augmentat les aportacions al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, al Consorci de l’Au- ditori i l’Orquestra, al Centre de Cultura Contempo- rània de Barcelona i al Teatre Lliure, entre d’altres. Les subvencions que s’atorguen des de l’Institut també han augmentat en nombre i en aportació. El 2005 es van presentar 508 sol·licituds de les quals s’han atorgat 262, amb un total de 3.427 mil euros. Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Taula 3. Evolució dels ingressos Institut de Cultura de Barcelona, 2003-2005 2003 2004 2005 % 2004-05 ICUB ICUB ICUB Fundació TOTAL Aportació municipal 64.081 67.669 68.735 0 68.735 1,58 Ingressos propis 10.667 12.285 12.030 2.701 14.731 19,91 Entrades i taquillatge 4.114 4.562 4.990 0 4.990 9,38 Vendes botigues 2.420 2.637 2.522 0 2.522 – 4,36 Patrocinis (en efectiu) 933 666 412 2.701 3.113 367,42 Patrocinis (intercanvi) 1.501 919 956 0 956 4,03 Altres ingressos 799 1.212 1.063 0 1.063 – 12,29 Subtotal 9.767 9.996 9.943 0 12.644 26,49 Subvencions 900 2.289* 2.087 0 2.087 – 8,82 En euros. Inclou dotació per al Fòrum. Gràfic 1. Ingressos per patrocini Institut de Cultura de Barcelona, 2003-2005 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 933 2003 2004 2005 666 3.133 M ile rs d ’e ur os . Pel que fa als ingressos (gràfic 1), cal destacar el paper important de la Fundació Barcelona Cultu- ra, que ha aconseguit incrementar-los en compa- ració amb l’any passat. Si s’observa el quadre que hi ha a continuació, es veu la importància que ha tingut la creació de la Fundació en aquest Institut (taula 3). La Fundació Barcelona Cultura, formada per vint empreses de la ciutat, grans i mitjanes, té com a objectius l’anàlisi i la reflexió de la relació entre cul- 64 tura i economia i posa en l’agenda dels seus mem- bres la informació del sector cultural per facilitar una major implicació en les decisions estratègique O Actuacions o esdeveniments rellevants A part de les tres accions que hem esmentat ante- riorment, entre el conjunt d’activitats que s’han des- envolupat a l’ICUB n’hi ha tot un seguit a què vol- dríem fer una especial referència atesa la seva innovació, millora o excepcionalitat. En primer lloc, la presència internacional de la ciu- tat en l’àmbit institucional. Barcelona ha assumit la presidència del Fòrum Cultura d’Eurociutats, la xarxa de grans ciutats europees, i la presidència del Grup de Treball de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, que aplega més de quaranta grans ciutats europees. S’ha reforçat la cooperació en cultura amb les grans ciutats del món. S’ha con- clòs a Barcelona el projecte de recerca Eurocult 21 sobre cultura i polítiques urbanes amb disset ciu- tats europees més.3 En segon lloc, la ciutat s’ha posicionat al món grà- cies a la presència de l’Any del Llibre i la Lectura a la Fira de Guadalajara (Mèxic). En aquest mateix sentit l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Comissió Europea i la participació activa de les biblioteques de Barcelona, ha impulsat el projecte MED-ACT de cooperació amb les biblioteques del Marroc. A més a més, també s’ha participat en la Setmana de Barcelona a Medellín (Colòmbia), i es va portar l’exposició “Gaudí. La recerca de la for- ma” a Gènova. Un altre moment important ha estat la Mercè. Aquest 2005, ha estat l’any en què l’espai Fòrum s’ha revelat com un gran espai d’utilització públi- ca col·lectiva, cosa que ha quedat demostrada tant en l’afluència de públic als concerts del programa del BAM durant les Festes de la Mercè, com en les 45.000 persones que van assistir al Primavera Sound. Cal destacar també la celebració, al mateix recin- te del Fòrum, de la Setmana Aeronàutica i de l’Es- pai, que ha atès tant la faceta professional com la pedagògica i la divulgativa. El Festival Aeri, cloen- da de la setmana, va aplegar més de 300.000 per- sones la qual cosa el va consolidar com el més gran espectacle aeronàutic de l’Estat espanyol. Amb relació al Festival de Barcelona Grec en la seva 29a edició, hem refermat la voluntat de ser un fes- tival de creació que ja es troba consolidat entre els festivals europeus. S’ha confirmat com el pri- mer productor d’arts escèniques de Catalunya, i ha impulsat en aquesta darrera edició setze noves Institut de Cultura de Barcelona. Sector de Serveis Personals Barcelona ha assumit la presidència del Fòrum Cultura d’Eurociutats i del Grup de Treball de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units. Consulteu la web del projecte Eurocult 21: www.eurocult21.org 3 65 produccions. El nombre d’espectadors va ser de 134.426 (incloent els 35.000 espectadors d’Inter- ferència), 15.000 a “Dies de dansa” i 210 assistents al cicle “Converses”, a les biblioteques de Barce- lona. Tot i que hem citat la inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster, la vuitena biblioteca de districte de la ciutat, creiem que és important esmentar la fei- na feta des de les biblioteques de Barcelona, que han continuat augmentant el nombre de visitants fins a ser de 4.421.206 persones, la qual cosa sig- nifica un augment del 7% respecte al 2004. El nom- bre de préstecs, indicador de l’activitat, ha cres- cut notablement, i ha assolit un total de 3.713.484 documents, un 21% més respecte a l’any anterior. Les biblioteques han estat part activa de l’Any del Llibre i la Lectura, amb l’organització de les jorna- des a l’entorn de les noves tendències de la narra- tiva catalana “Sota Quarantena” i el cicle de tertú- lies “Vine a fer un cafè amb...”, a més de participar en la Primera Trobada Europea de Novel·la Negra, Món Llibre, Món Verne, les Festes de la Mercè, el cicle “El valor de la paraula” i el Saló del Llibre. Per acabar, farem esment de dos projectes d’in- fraestructures culturals. En primer lloc, el projecte del Centre Cultural del Born, que es va presentar entre març i juny a les entitats del sector de la muse- ologia, l’arqueologia i la gestió cultural, les princi- pals associacions i col·lectius veïnals del Barri Antic i de la Ribera, així com també als comerciants, als representants dels grups polítics de l’Ajuntament i, finalment, als mitjans de comunicació. L’aprova- ció del Projecte ha possibilitat la participació de la Diputació de Barcelona en la inversió i ha permès el desenvolupament de tots els processos que han de contribuir a posar-lo en marxa. I en segon lloc, anunciar que s’han desenvolupat els estudis previs del Centre Virtual del Disseny i de la futura fundació del Centre del Disseny de Barce- lona i que s’ha actualitzat i adaptat del Programa funcional i d’espais del futur Centre de Disseny. S’han mantingut els convenis de col·laboració amb el FAD i amb la Fundació Comunicació Gràfica. O Orientacions i perspectives de futur Una de les conseqüències de l’Any del Llibre i la Lec- tura ha estat la construcció d’un projecte, continuï- tat del que va tenir lloc al 2005, en què la lectura té una part important. Per aquest motiu s’ha creat el projecte Barcelona Ciutat Lectora, que engloba totes les activitats culturals i de lectura que passen a la ciutat: des de la Setmana de la Poesia fins a la Trobada Europea de Novel·la Negra passant pel cicle de conferències Converses a Barcelona. Informe de gestió 2005. Ajuntament de Barcelona Les biblioteques de la ciutat han assolit un total de 3.713.484 documents prestats, un 21% més respecte al 2004. 66 Durant l’any 2006, el Museu Picasso de Barcelo- na serà el nucli d’un seguit d’activitats dedicades a recordar i potenciar la relació de Picasso amb Barcelona. Això quedarà materialitzat en les prop de 600 obres de Picasso exposades durant tot el 2006, les sis exposicions com a eixos vertebradors (“Picasso i el circ”, “Les Barcelones de Picasso”, etc.), el seminari “Gósol: el pròleg de l’avantguar- da”, un espectacle de ballet al Gran Teatre del Liceu, cicles de conferències i moltes altres activitats.4 Aquest any 2006 s’iniciaran els treballs del Pla estra- tègic: nous accents, els objectius del qual són rea- litzar una avaluació del Pla estratègic del sector cul- tural de Barcelona de 1999. A partir del marc de tre- ball que determini el Pla estratègic actualitzat, es dissenyarà el Pla d’implantació de l’Institut de Cul- tura, en què es fixaran les prioritats, les mesures i les accions que aquesta Administració es compro- met a dur a terme, amb horitzons temporals defi- nits, així com també les àrees, els programes o les comissions vinculades a cada projecte. A part d’això, el 2006 s’inaugurarà el Museu de la Música. Aquest museu s’ubicarà en un entorn immi- llorable, l’Auditori, i suposarà l’obertura d’un espai museogràfic de nova generació per viure la músi- ca, sentir-la, aprendre’n i gaudir-ne. Institut de Cultura de Barcelona. Sector de Serveis Personals Consulteu la web Picasso2006bcn: www.bcn.cat/picasso2006bcn 4 Equip directiu M. Glòria Figuerola, gerent del Sector de Serveis Personals Albert Soler, gerent de l’Institut Municipal Barcelona Esports Francesc Patricio, director de Serveis de Gestió de Benestar Social Manel Blasco, gerent de l’Institut d’Educació de Barcelona Oriol Balaguer, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona Roser Torrentó, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona Ramon Lamiel, director de Dones i Drets Civils Lluís Coromines, director de Joventut Equip de coordinació Carlos Salanova, Departament de Recerca i Coneixement Anna Carné, Institut Municipal Barcelona Esports Ester Mallas, Direcció de Benestar Social Miquel Ferret, Institut d’Educació de Barcelona Elisabeth Oliva, Institut de Cultura de Barcelona Charo Borda, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona Xavier Agustí, Direcció de Dones i Drets Civils Maritxell Benedí, Direcció de Dones i Drets Civils Direcció del projecte Xavier Mayo, Departament de Recerca i Coneixement Edició Sector de Serveis Personals. Ajuntament de Barcelona Coordinació de l’edició Departament de Recerca i Coneixement Assessorament lingüístic Rosa Chico Disseny gràfic i maquetació Jordi Salvany Fotografia de coberta Jaume Balanyà Impressió Treballs gràfics Dipòsit legal B-55.807-2006 Tiratge: 1.000 exemplars 1a edició: desembre de 2006