L’OFICINA PER LA NO DISCRIMINACIÓ INFORME DE GESTIÓ 2003 1 MEMÒRIA OND 2003 – ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ 3 2. DEFINICIÓ 5 3. FUNCIÓ 6 4. SERVEIS 4.1 ATENCIÓ A PERSONES I/O COL·LECTIUS PER A LA IGUALTAT I LA NO DISCRIMINACIÓ 4.1.1. EL CIRCUIT D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA 4.1.2. XIFRES I GRÀFIQUES 2003 4.1.3. EL TANCAMENT DE L’EXPEDIENT 4.2. LA DIFUSIÓ DELS DRETS HUMANS I LA PREVENCIÓ D’ACTITUDS DISCRIMINATÒRIES 4.3 PARTICIPACIÓ EN JORNADES I ORGANISMES 4.4 LA INNOVACIÓ, INTERCANVIS I LA DETECCIÓ DE NOVES SITUACIONS 4.5 COL·LABORACIÓ I COORDINACIÓ AMB ALTRES SERVEIS 5. EXEMPLES DE DISCRIMINACIÓ DENUNCIATS A L’OND 2 1. PRESENTACIÓ El Pla d’Actuació Municipal 2000-2003 de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat inicialment en el Consell Plenari del 26 de novembre de 1999 i de manera definitiva al Consell Plenari del 28 de gener de 2000, estableix les prioritats següents per a aquest quadrienni: • “Garantir i defensar els drets de les ciutadanes i ciutadans a la seva dignitat i respecte com a persones, fent prevaler el més escrupulós seguiment de la Declaració Universal dels Drets Humans i els Drets de la Infància, així com d’altres declaracions, acords i normatives reguladores d’àmbit internacional, estatal i nacional que fan referència a la defensa dels drets humans dels diferents col·lectius.” • “Preservar els drets de tothom en qualsevol actuació de les administracions públiques que hi ha a la ciutat. Potenciació i consolidació de l’Oficina per la No Discriminació (OND), com a servei especialitzat de tot un programa global de defensa de la ciutadania i com a punt de referència i observatori de les discriminacions a la ciutat.” • “Impulsar una actitud de rebuig obert i efectiu davant els actes xenòfobs, sexistes, etc. • Representar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació particular en aquells processos judicials que així ho requereixin per les seves especials característiques referents a actes xenòfobs, sexistes o que promoguin actituds intolerants amb el proïsme, generats a la ciutat.” D’altra banda en l’acord de Govern signat el 13 de juny de 2003 es van marcar l’article II de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, ratificada per l’Ajuntament de Barcelona el juliol de l’any 2000, estableix el principi d’igualtat de drets i de no discriminació: 1. Els drets enunciats en aquesta Carta són reconeguts a totes les persones que viuen a les ciutats signatàries, independentment de la seva nacionalitat. 2. Aquests drets són garantits per les autoritats municipals, sense cap discriminació pel color, edat, sexe o opció sexual, llengua, religió, opinió política, origen nacional o social o nivell d’ingressos. 3 Un dels mecanismes municipals per garantir aquest principi a la ciutat de Barcelona és l’Oficina per la No Discriminació. L’Oficina per la No Discriminació (OND) és un servei municipal d’orientació per a la defensa dels drets de les persones a Barcelona que depèn de la Regidoria de Dona i Drets Civils i que va entrar en funcionament a finals de l’any 1998. L’OND presta especial atenció als col·lectius discriminats per raó de gènere (sexe i opció sexual), pertinença cultural (immigració i minories culturals), salut física i mental (disminucions, malalties cròniques, SIDA/VIH i addiccions) i edat (especialment infància i gent gran). L’OND treballa conjuntament amb les entitats del teixit associatiu per la defensa dels drets dels ciutadans a través de la interrelació i la complementarietat en l’assessorament i el seguiment dels casos de discriminació. L’OND informa, forma i sensibilitza de tot allò que fa referència a la igualtat de drets, exerceix una funció mediadora en les queixes per discriminació i ofereix assessorament jurídic per a la tramitació de denúncies per discriminació. També disposa d’un projecte educatiu per evitar les discriminacions o les vulneracions i difondre els drets i deures de les persones i, alhora, promoure valors en drets humans entre els escolars, els estudiants universitaris, els professionals o altres persones o col·lectius que ho sol·liciten. 4 2. DEFINICIÓ L’OND constitueix un punt de recepció, anàlisi i canalització de les diferents denúncies que es presenten per tracte discriminatori a la ciutat de Barcelona. El seu àmbit d’actuació comprèn: ƒ Les persones que han estat objecte d’una discriminació dins del terme municipal de Barcelona ciutat. ƒ Les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona que han estat objecte d’una discriminació dins i fora del terme municipal. I posa especial atenció als col·lectius discriminats per raó de: ƒ Gènere (sexe i orientació sexual) ƒ Pertinença cultural (immigració i minories culturals) ƒ Salut física i mental (disminucions, malalties cròniques, SIDA/VIH i addiccions) ƒ Edat (infància, joventut i gent gran) Les seves funcions bàsiques poden concretar-se en tres1: ƒ Informar, formar i sensibilitzar de tot allò que faci referència a la igualtat de drets, i identificar i prevenir diferents àmbits de discriminació. ƒ Exercir una funció mediadora en les queixes per discriminació. ƒ Oferir assessorament jurídic per a la tramitació de denúncies per discriminació. 1 Basat en el Pla d’Actuació Municipal (PAM 2000-2003) aprovat en el Consell Plenari de 28 de gener de 2000 i en els informes de gestió de la mateixa OND. 5 3. FUNCIÓ Més detalladament, les seves funcions són: 1. Informar, formar i sensibilitzar de tot allò que faci referència a la igualtat de drets, i identificar i prevenir diferents àmbits de discriminació. En un primer estadi, és tasca de l’OND: A. Facilitar informació útil als usuaris de l’oficina sobre: • Les entitats que hi ha a la ciutat per a la defensa dels drets civils. • Els serveis que hi ha a la ciutat per a la defensa dels drets humans i com s’utilitzen. • Les activitats i els actes que s’organitzen a la ciutat en defensa i promoció dels drets de les persones. • Els tràmits i les gestions més habituals per accedir a la igualtat de drets. • Qualsevol consulta referent a una possible vulneració dels drets humans. B. Exercir una funció preventiva de qualsevol actitud discriminatòria en coordinació amb altres entitats de la ciutat: • Actuar com a observatori de la ciutat per a la identificació i prevenció dels diferents àmbits de discriminació. • Proposar l’edició de materials d’estudi, d’informació i de sensibilització entorn dels drets humans. • Derivar i fer el seguiment dels casos que siguin competència d’altres serveis dels mateix Ajuntament o d’altres administracions; i coordinar-se i col·laborar amb les entitats del teixit associatiu relacionades amb la defensa dels drets civils. 2. Exercir una funció mediadora en les queixes per discriminació. Un cop es determina la naturalesa del conflicte, l’OND pot proposar, si ho considera oportú, una solució alternativa més satisfactòria per ambdues parts que l’estrictament judicial: la mediació. L’OND pot exercir la funció mediadora o altres formes de resolució alternativa de conflictes entre les persones o entitats que creguin que han estat discriminades per particulars, empreses o institucions, i sempre que hi hagi un acord previ entre ambdues parts per acceptar sotmetre’s a la mediació i assumir-ne els possibles acords. 6 3. Oferir assessorament jurídic per a la tramitació de denúncies per discriminació. Finalment, i en el cas que la denúncia hagi de prosperar per la via judicial, és tasca de l’OND assessorar l’usuari per tal que disposi del màxim d’informació possible per decidir si vol presentar denúncia. L’atenció al ciutadà/na és completament confidencial. 7 4. SERVEIS A nivell metodològic, es plantegen tres àmbits d’actuació diferenciats i complementaris per desenvolupar les nostres funcions: ƒ L’atenció a persones i/o col·lectius per a la igualtat i la no discriminació. ƒ La difusió dels drets humans i la prevenció d’actituds de discriminació. ƒ La innovació, els intercanvis i la detecció de noves situacions. Innovació, intercanvis i detecció Atenció a persones i/o col·lectius per a la igualtat i la no Discriminació Difusió de Drets Humans i prevenció d'actituds discriminatòries 8 4.1 ATENCIÓ A PERSONES I/O COL·LECTIUS PER A LA IGUALTAT I LA NO DISCRIMINACIÓ 4.1.1. EL CIRCUIT D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA En aquest apartat s’exposa el circuit que se segueix en l’atenció a queixes per discriminació presentades a l’OND. Són situacions potencialment discriminatòries que s’estudien i es tracten des de l’OND. Aquesta atenció és confidencial. L’OND es dota d’unes normes d’actuació estrictes per delimitar la naturalesa de les demandes presentades i la metodologia aplicable a cadascuna d’elles. L’esquema general de tractament consta de cinc etapes: primeres entrevistes, definició de l’estratègia d’intervenció, execució de la intervenció, avaluació continuada i tancament. 1. Objectius de les primeres entrevistes Una primera entrevista és bàsica per definir la tipologia del cas presentat. Aquesta entrevista servirà, concretament, per: ƒ Definir el tipus de discriminació (dret vulnerat) atribuïble a la demanda que es presenta i definir els conflictes reals i les necessitats de la persona, grup o entitat que s’hi troben implicades. ƒ Determinar a qui correspon la resolució de la problemàtica (total o parcial) i si cal derivar-la a altres serveis (atenció primària, serveis tècnics, policia, etc.). ƒ Treballar les expectatives de la persona explicant-li com funciona l’oficina i establint el grau de col·laboració i implicació activa que pot tenir aquesta persona en la resolució del conflicte. ƒ Registrar i donar d’alta el cas. En contactes successius amb totes les persones, grups o entitats implicades, es recull tota la informació rellevant per decidir l’estratègia d’intervenció. 2. Definició de l’estratègia d’intervenció Un cop s’ha constatat que el cas presentat és de discriminació es procedeix a l’alta del cas i es treballa amb l’equip de l’Oficina. Treball en equip: L’equip analitza la informació de què es disposa i determina el tipus d’actuació més idònia que s’ha de portar a terme per intentar arribar a una solució satisfactòria del conflicte. En l’equip multidisciplinar es defineix el tipus de discriminació i es discuteixen les possibilitats d’intervenció: 9 - La idoneïtat de fer mediació o denúncia judicial - La disponibilitat dels agents implicats cap a la mediació. L’equip valora: - L’impacte i les possibles conseqüències de la intervenció - La disponibilitat dels agents implicats cap a la mediació, la negociació o la conciliació - Les activitats a realitzar segons la línia de treball adoptada (negociació o conciliació, derivació, mediació o denúncia judicial), els responsables d’aquestes i les dates per dur-les a terme. En tots el casos la persona afectada és qui decideix l’estratègia a seguir. 3. Execució de la intervenció Durant la fase d’execució, és a dir, de desenvolupament de l’estratègia que cal seguir, es procedirà a: 1. Si es per Via Judicial: s’oferirà assessorament jurídic i es realitzarà l’acompanyament i el recolçament de la persona afectada durant tot el procés. - S’estudia el marc jurídic vigent per avaluar una possible denúncia i presentar-la. - L’OND assessora la persona o col.lectiu per tal que disposi de la màxima informació possible. - Cal donar tot el suport en el moment de presentar la denúncia i fins i tot, prèvia aprovació per part dels Serveis Jurídics, fer que l’Ajuntament de Barcelona es personi com a acusació particular en aquells processos judicials que així ho requereixen per la seva relació amb actes xenòfobs, sexistes o que promoguin actituds intolerants. L’OND pot realitzar un informe valoratiu dels drets vulnerats. 2. Si es via mediació: - Primer s’escolten les versions de les parts implicades. Intentant la conciliació o negociació entre les parts. - Si no s’ha arribat a un acord amb la negociació-conciliació, s’ofereix la mediació entre les parts. Des de l’OND es prioritza la resolució dels conflictes mitjançant la mediació. La Mediació: Amb aquesta tècnica de resolució de conflictes la psicòloga de l’OND realitza la seva intervenció entre les parts. És un procés voluntari i les parts en conflicte arriben al seu propi acord. El mediador, imparcial i neutral, només ajuda a crear un clima de diàleg adequat per a que les parts puguin arribar a un acord. 10 4. Avaluació continuada Mentre es realitza la intervenció establerta, l’OND fa un seguiment constant, al llarg del qual es replanteja sistemàticament la conveniència de mantenir o canviar la intervenció per una altra que sigui més efectiva. Els elements que ajuden en l’avaluació són: ƒ L’assessorament i l’atenció jurídica ƒ L’assessorament i l’atenció psicològica ƒ Les entrevistes continuades amb la persona o col·lectiu implicat ƒ El coneixement de noves informacions de la situació plantejada 5. Avaluació final per tancament de l’expedient Les causes finals de tancament d’un expedient són: ƒ Per decisió de l’interessat. ƒ Perquè s’ha arribat a una resolució del problema. ƒ Perquè es tracta d’un conflicte irresoluble. ƒ Perquè s’ha presentat una denúncia. ƒ Per derivació del cas cap a altres estaments (jurídics o institucionals). En qualsevol cas, els tancaments per denúncia o derivació no impliquen que no es faci un seguiment del cas fins a la seva resolució. 11 4.1.2. XIFRES I GRÀFIQUES 2003 Les dades i gràfiques relatives a l’atenció a persones i/o grups per a la igualtat i la no discriminació durant l’any 2003 es distribueixen en els apartats següents: 4.1.2.1 Les xifres globals d’atenció 4.1.2.2 Els casos iniciats l’any 2003: a) Motius de la discriminació b) Drets vulnerats c) Autor/a de la vulneració de drets d) Edat del denunciant e) Gènere del denunciant f) Territori dels fets discriminatoris g) Tractament a la discriminació 4.1.2.3 El tancament de l’expedient: a) Motius de tancament b) Mitjana de vida de l’expedient 4.1.2.4 L’accés a l’OND: a) Coneixement de l’OND b) Canals d’entrada dels casos Les xifres contingudes en aquest informe s’han de llegir tenint en compte que es refereixen als casos atesos i oberts a l’OND i, per tant, s’ha de tenir cura a l’hora d’extrapolar-los al conjunt de casos de garantia o vulneració dels drets humans a la ciutat de Barcelona. 12 4.1.2.1 LES XIFRES GLOBALS D’ATENCIÓ ATENCIÓ A PERSONES I/O COL·LECTIUS NOMBRE ABSOLUT Casos atesos 355 Expedients oberts el 31/12/2003 153 Expedients iniciats l’any 2003 105 Casos tancats 297 83,66% 16,34% 0 100 Expedients resolts OND-2003 Expedients tancats Expedients en tràmit Els CASOS ATESOS són el conjunt d’atencions, consultes i queixes per discriminació que ha treballat el personal de l’OND durant l’any 2003. D’aquestes, en 153 dels casos s’ha constatat una discriminació, que ha originat l’inici d’un expedient. La xifra d’EXPEDIENTS OBERTS el 31 de desembre del 2003, és un total de 153. Representen un 43% de les situacions d’atenció i es caracteritza per l’acollida i el tractament integral a persones i/o col·lectius que senten haver patit una discriminació. D’altra banda en el 57% dels casos d’atenció personalitzada, ens trobem aquelles consultes que fan referència a l’atenció, informació i assessorament sobre igualtat de drets i no discriminació, són un total de 202. Per últim, són 297 els CASOS TANCATS durant l’any, representen el 83.66% del total de casos atesos (atencions, consultes i queixes per discriminació). El tancament dels expedients es dóna en finalitzar la tasca de l’OND. L’atenció d’un expedient pot durar més d’un any. 13 4.1.2.2. ELS EXPEDIENTS INICIATS L’ANY 2003 a) MOTIUS DE LA DISCRIMINACIÓ DESCRIPCIÓ PERCENTATGE DISCRIMINACIÓ A UN PER LA PERTINENÇA COL·LECTIU Immigrants/racisme 48.75% Disminucions físiques/psíquiques 7.85% Orientació sexual 5.85% xxxxxxxxxx xxxxxxxx Gènere 4.55% DISCRIMINACIÓ EN A LA POBLACIÓ GENERAL Per raó d’Edat 5.1% Per la seva Salut 5.1% Per situació Econòmica 1.84% xxxxxxxxxx xxxxxxxx Per altres raons 20.4% TOTAL 100% En el 48,75% del total de casos treballats durant l’any 2003, el motiu de la discriminació ha estat per raons d’origen. En segon lloc, i molt lluny de la incidència del primer motiu, les disminucions físiques o psíquiques han causat discriminació en el 7,85% dels casos. La discriminació per orientació sexual té una incidència del 5,85% mentre que la discriminació per gènere representa un 4,55%, sent el 100% d’aquestes queixes posades per dones. En les discriminacions per raó d’edat trobem que per pertànyer a la tercera edat representa un 3,25 dels expedients iniciats, infants un 1,3% i joves i adults el 0,65%. Per raó de salut tenim que per malalties mentals s’han posat el 3,25% de les queixes, per malalties cròniques l’1,3% i per addiccions el 0,65%. 14 Per raó de la situació econòmica s’han posat el 1,95% de les queixes. El col·lectiu de nudistes/naturistes i d’expressos representen el 0,65% cadascun. Hi ha un 19,85% de casos en els quals la persona considera que se li ha vulnerat un dret però no per raó de pertànyer a cap col·lectiu concret, per exemple en la vulneració dels drets mediambientals. En resum, podem veure com els col·lectius més representatius que han patit una discriminació són els següents: El gràfic de columnes evidencia visualment la preeminència de les discriminacions per motius d’origen. Discriminació per la pertinença a un col·lectiu 4,55% 5,85% 7,85% 48,75% Gènere Orientació sexual Disminucions físiques/psíquiques Immigrants / racisme I també podem observar com, en la població general, altres motius de discriminació Discriminacions a la població en general 5,1% 5,1% 1,84% 20,4%Per altres raons Per situació Econòmica Per la seva edat Per la seva salut 15 són, per edat, per salut, per situació ecomòmica, etc. En aquest quadre-resum hem de tenir en compte que si el motiu de la discriminació és la salut, inclou: malalties mentals 3,25%, malalties cròniques 1,3% i addiccions 0,65% . Per motiu de l’edat inclou: tercera edat 3,25%, infants 1,3% i joves i adults el 0,65%. b) DRETS VULNERATS drets vulnerats PERCENTATGE Dret a la dignitat 22,75% Drets laborals 19.5% Dret d’admissió 11% Dret a la informació 7,5% Dret a les prestacions socioeconòmiques 6.4% Dret a viure en família 6.4% Dret a l’habitatge 6.4% Dret a l’educació/formació 3.25% Dret a la pròpia imatge 3,25% Dret a l’accessibilitat (barreres arquitectòniques) 1.95% Drets mediambientals 1.95% Dret a la confidencialitat de les dades personals 1,95% Dret a les prestacions sanitàries 1.3% Dret a la intimitat 0.65% Dret a la llibertat i a la seguretat 0,65% Drets lingüístics 0.65% Dret a la pràctica del nudisme 0.65% Altres Drets 3.8% Total 100% El dret més vulnerat en els expedients iniciats l’any 2003 és el dret a la dignitat, en un 22,75% dels casos. Seguit dels drets relacionats amb el món laboral, en un 19,50% del total. D’altra banda, el dret d’admissió va representar l’11% i el dret a la informació s’ha vulnerat en un 7,50% dels expedients. 16 En menor grau, s’han donat les vulneracions del dret a les prestacions socioeconòmiques, dret a viure en família i dret a l’habitatge, totes tres en un 6,40% dels casos. El dret a l’educació/formació i el dret a la pròpia imatge representen cadascú el 3,25%. En menor quantitat el dret a l’accessibilitat (barreres arquitectòniques), drets mediambientals i el dret a la confidencialitat de les dades personals han representat cada un d’ells l’1,95%. El dret a les prestacions sanitàries un 1,30%. I en menor tant per cent, el dret a la intimitat, el dret a la llibertat i a la seguretat, els drets lingüístics i el dret a la pràctica del nudisme representen cada un el 0,65%. Per últim, en un 3,80% dels expedients s’ha constatat la vulneració d’altres drets. Aquests drets, difícils d’agrupar, estan relacionats amb: la recollida d’un permís de residència vigent d’un immigrant però que al trobar-se al seu país d’orígen no podia entrar al país a recollir-lo, noia immigrant que els seus pares volien casar al seu país d’orígen contra la seva voluntat, queixa d’un propietari d’un bar perquè li aparcaven davant del seu bar, etc. Drets vulnerats 19,5% 22,75% Drets laborals Dret a la dignitat 0,65% 0,65% 0,65% 0,65% 1,3% 1,95% 1,95% 1,95% 3,25% 3,25% 3,8% 6,4% 6,4% 6,4% 7,5% 11% Dret a la pràctica del nudisme Drets lingüístics Dret a no ser detingut/da arbitràriament Dret a la intimitat Dret a prestacions sanitàries Dret a la confidencialitat de dades pers. Drets mediambientals Dret a l'accessibilitat (barreres arq.) Drets d'imatge Dret a l'educació / formació Altres drets Dret a l'habitatge Dret a la família Dret prestacions sòcio-econòmiques Dret a la informació Dret d'admissió 17 VULNERACIONS DE DRETS I ELS MOTIUS DE DISCRIMINACIÓ Hem estudiat quin drets són els més vulnerats als col.lectius que ens presenten més queixes: immigrants, persones amb disminució, per orientació sexual i dones. En el col.lectiu d’immigrants hem trobat que els drets laborals són els més vulnerats, en un 24,66% del casos presentats. Li segueix el dret a la dignitat amb un 17,81% i el dret a la família i a la informació tots dos amb un 12,33%. El dret d’admissió s’hauria vulnerat un 10,96% de les queixes presentades. Drets vulnerats als immigrants 12,33% 12,33% 6,85% 5,48% 10,96% 4,11% 24,66% 17,81% 1,37%1,37% 2,74% Drets laborals Dret a la dignitat Dret a la família Dret a la informació Dret d'admissió Dret a l'habitatge Dret a l'educació / formació Altres drets Drets a les prestacions sòcio-econòmiques Drets a prestacions sanitàries Dret a no ser detingut arbitràriament 18 En les persones amb disminució trobem que el dret més freqüent vulnerat és el dret a l’accessibilitat (barreres arquitectòniques) en un 25% dels casos presentats. El dret d’admissió, el dret a la dignitat, els drets laborals i el dret a l’habitatge s’han presentat n una mateixa proporció de 16,67%. Per últim, en un 8,33% la queixa presentada es referia a la vulneració del dret a les prestacions sòcio-econòmiques. Drets vulnerats a persones amb disminució 16,67% 16,67% 8,33% 16,67% 16,67% 25% Dret a l'accessibilitat (barreres arq.) Dret d'admissió Dret a la dignitat Drets laborals Dret a l'habitatge Dret a prestacions sòcio-econòmiques Drets vulnerats per orientació sexual 11,11% 11,11% 11,11% 11,11% 55,56% Dret a la dignitat Drets laborals Dret a la intitmitat Dret d'admissió Dret a prestacions sanitàries 19 En el cas de les persones que consideren que s’han vulnerat els seus drets per motiu de la seva orientació sexual, trobem que més de la meitat de les queixes es refereixen al dret a la dignitat (55,56%), seguit dels drets laborals, a la intimitat, d’admissió i a les prestacions sanitàries en un 11,11%. Drets vulnerats a les dones 28,57% 28,57% 14,29% 14,29% 14,29% Drets laborals Dret a la imatge Dret d'admissió Dret a la dignitat Altres drets En els drets vulnerats a les dones trobem que la majoria de queixes es refereixen a dos drets: laborals i a la imatge (28,57% cadascú) i els drets d’admissió, a la dignitat i altres drets no classificables representen cadascun d’ells el 14,29%. 20 Drets vulnerats a la població en general 18,52% 18,52% 14,81%11,11% 7,41% 7,41% 7,41% 3,70% 3,70% 3,70% 3,70% Dret a la dignitat Drets laborals Dret a prestacions sòcio-econòmiques Dret d'admissió Dret a l'habitatge Drets mediambientals Dret a la imatge Dret a la informació Dret a l'educació / formació Dret a l'accessibilitat (barreres arq.) Drets lingüístics Quan parlem de drets vulnerats a la població en general ens estem referint als drets vulnerats a aquelles persones que consideren que els hi ha passat per motiu de la seva salut (malalties mentals, malalties cròniques i addiccions), per motiu de la seva edat (infants, gent jove, adults i tercera edat), per la seva situació econòmica o per altres raons no classificables. En ells trobem que els drets a la dignitat i els drets laborals son els més presentats en un 18,52%, el dret a prestacions sòcio- econòmiques en un 14,81%, el dret d’admissió un 11,11% i en menor quantia els drets a l’habitatge, mediambientals i imatge, tots tres en un 7,41%. 21 c) AUTORS/ES DE LA VULNERACIÓ DE DRETS Aquest apartat respon al QUI ha realitzat la vulneració dels drets. Qui ha discriminat 23,53% 29,41% 47,06% Particulars Entitats privades Administració (central, autonòmica, local) Les xifres relatives a les administracions públiques inclouen qualsevol dels serveis de les administracions local, autonòmica i estatal, i protagonitzen el 47,06% de les denúncies per discriminació. Les entitats privades comprenen les empreses i els seus empleats, les associacions de la ciutat, etc. Dins d’aquest capítol, que suposa el 29,41% del total de casos de l’any 2003, entre elles trobem que les queixes més nombroses són per discriminació contra els porters i el personal de seguretat privada dels establiments de lliure concurrència, contra els departaments de recursos humans d’empreses privades i també contra els mitjans de comunicació ja sigui per determinats articles publicats a diaris com per publicitat discriminatòria de premsa escrita i de televisió. L’apartat particulars inclou veïns, vianants, etc., i suposa el 23,53% dels expedients treballats l’any 2003. 22 d) DENÚNCIES SEGONS FRANGES D’EDAT FRANGES PERCENTATGE 16 a 25 anys 6,54% 26 a 40 anys 50,98% 41 a 65 anys 30,07% més de 65 3,92,% Grups o col·lectius 8,5% TOTAL 100% Les franges d’edat de major presència són la dels 26 als 40 anys (50,98%) i la dels 41 als 65 anys (30,07%). Molt lluny es troben les denúncies col·lectives (8,5%), és a dir, a través d’entitats o associacions en representació d’un col·lectiu ciutadà determinat. El fet que la majoria de queixes siguin presentades per persones de adultes pot posar de manifest la maduresa personal d’aquestes persones al ser conscients de la vulneració de drets que estan patint o bé l’accés a la informació respecte als mecanismes de salvaguarda dels drets disponibles a la ciutat. Per tant se’ns planteja la necessitat d’apropar-nos a les franges d’edat de les quals ens arriben poques o cap queixa (infants, gent jove i gent gran). Edats dels denunciants 8,50% 6,54% 50,98% 3,92% 30,07% Grups i col·lectius 16 a 25 anys 26 a 40 anys 41 a 65 anys més de 65 anys 23 e) GÈNERE DELS DENUNCIANTS HOMES DONES COL·LECTIUS 61,69% 29,58% 8,73% Gènere i grups/col·lectius Dones 29,58% Homes 61,69% Grups Col·lectius 8,73% De les xifres relatives a les discriminacions ateses segons gènere destaca la majoria masculina en la presentació de queixes per discriminació. Tenint en compte, a més, la major exposició de les dones a situacions de discriminació, una lectura possible és la manca de denúncia de les discriminacions sofertes per les dones segons diferents hipòtesis: per “l’acceptació social” de la situació discriminatòria, per desconeixement dels mecanismes de l’OND, per l’ús d’altres instruments específics de gènere, etc. Cal mencionar que hi ha un 8,73% de queixes ateses que han estat presentades per un col·lectiu o diversos col·lectius i que no estan catalogades per gènere. 24 f) TERRITORI DELS FETS TERRITORI PERCENTATGE Ciutat Vella 20,26% Eixample 14,38% Sants-Montjuïc 8,5% Les Corts 2,61% Sarrià-Sant Gervasi 3,27% Gràcia 3,92% Horta-Guinardó 5,88% Nou Barris 5,23% Sant Andreu 6,54% Sant Martí 3,92% Àmbit ciutat de Barcelona 9,8% Àrea metropolitana 4,58% Província de Barcelona 4,58% Resta de Catalunya 3,27% Resta de l’Estat espanyol 2,61% Estranger 0,65% TOTAL 100% La distribució per districtes mostra els districtes de Ciutat Vella (20,26%) i de l’Eixample (14,38%) com aquells on s’esdevenen més fets discriminatoris denunciats a la nostra Oficina; en tercer i quart lloc tenim l’àmbit global de la ciutat de Barcelona (9,80%) i el districte de Sants-Montjuïc (8,50%). Per entendre aquestes xifres s’ha de tenir en compte que la nostra oficina es troba ubicada al Districte de Ciutat Vella i també que durant l’any 2001 es va fer un ampli treball comunitari amb l’Eixample. Així mateix, si observem que el motiu principal de discriminació és per raó d’origen, podem relacionar la major concentració de ciutadans d’origen divers al districte de Ciutat Vella amb les xifres d’ubicació geogràfica dels actes discriminatoris. 25 26 Ubicació de la Discriminació 0,65% 2,61% 3,27% 4,58% 4,58% 9,80% 3,92% 6,54% 5,23% 5,88% 3,92% 3,27% 2,61% 8,50% 14,38% 20,26% Estranger Resta de l'Estat Espanyol Resta de Catalunya Província de Barcelona Àrea Metropolitana Ciutat de Barcelona Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-St.Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc Eixample Ciutat Vella g) TRACTAMENT A LA DISCRIMINACIÓ Quan ja som al circuit intern d’atenció al client de l’OND, els serveis que presta el personal de l’oficina són diversos depenent de la tipologia del cas. En els expedients treballats l’any 2003 s’observa que s’ha prestat servei d’assessorament jurídic en el 67,32% dels casos i atenció jurídica en el 28,1%. La diferència entre assessorament i atenció es troba en que si la persona reb informacions de naturalesa jurídica per qualsevol persona de l’oficina ho classifiquem com assessorament i si la persona és atesa directament pels advocats de l’oficina ho considerem atenció jurídica. Assessorament i atenció OND 2003 55,56% 13,73% 67,32% 28,1% Assessorament psicològic Atenció psicològica Assessorament jurídic Atenció jurídica Alhora, considerem assessorament psicològic si la persona reb informacions, contenció o recolçament emocional pel personal de l’oficina que porta el seu cas, mentre que si la persona és atesa directament per la psicòloga de l’oficina ho classifiquem com atenció psicològica. S’ha prestat assessorament psicològic en el 55,56% del casos i atenció psicològica en el 13,73%. A nivell global de tractament que poden rebre el casos de discriminació presentats trobem: 27 Tractament global de la discriminació Seguiment 56,52% Denúncia 12,56% Conciliació Negociació Mediació 12,56% Derivació 18,36% Després de les primeres entrevistes es valora l’impacte d’una potencial intervenció i, en cas que es consideri convenient, es defineix l’estratègia, que pot consistir en diverses actuacions: la denúncia, la derivació, la negociació-conciliació o la mediació. En la majoria dels casos es realitza el seguiment de la situació. Dels expedients treballats l’any 2003, en un 12,56% dels casos es va considerar necessària la denúncia; en un 12,56% dels casos es va procedir a realitzar una gestió alternativa del conflicte ja sigui amb conciliació-negociació o amb mediació i en un 18,36% de casos es va requerir la derivació. El 56,52% dels casos van requerir una tasca de seguiment. 28 4.1.2.3. EL TANCAMENT DE L’EXPEDIENT a) EXPEDIENTS TANCATS I MOTIUS Els expedients tancats durant l’any 2003 ho han estat per resolució de la problemàtica un 26,42%, per petició de la persona que presenta la queixa el 24,53% i per derivació a altres serveis el 27,36%. Un 12,26% dels casos s’han considerat irresolubles i un 9,43% d’ells han acabat en denúncia al jutjat per la no conveniència o impossibilitat de recórrer a la via mediadora o de conciliació. Motius de tancament 9,43% 12,26% 24,53% 26,42% 27,36% Denúncia a la policia fiscalia o jutjat Situació irresoluble Tancat a petició de l'usuari/a Resolt satisfactòriament Tancat per derivació b) LA MITJANA DE VIDA D’UN EXPEDIENT La mitjana de vida d’un expedient tancat l’any 2003, és a dir, el temps transcorregut entre l’entrada en el circuit d’atenció al ciutadà i el tancament de l’expedient ha estat, en el 48,42% dels casos, inferior als tres mesos. En el 18,95% ha estat d’entre tres i Vida de l'expedient OND 2003 18,95% 11,58% 48,42% 21,05% més de 9 mesos 6 a 9 mesos 3 a 6 mesos 0 a 3 mesos 29 sis mesos, en el 11,58% d’entre sis i nou mesos i en el 21,05% superior als nou mesos. 30 4.1.4. L’ACCÉS A L’OND a) CONEIXEMENT DE L’OND EN ELS EXPEDIENTS INICIATS Els canals d’accés més importants, tal com es desprèn de les xifres, són la Regidoria de Dona i Drets Civils en un 16,99% dels casos, altres serveis de l’Ajuntament com el SAIER o la OMIC en un 16,34%, per coneguts, amics i familiars que ja anteriorment havient utilitzat els serveis de l’OND en un 11,11% i per entitats, associacions i ONG de la ciutat en un 10,46%. Les xifres relatives a les entitats mostren la col·laboració de l’OND amb el teixit associatiu de la ciutat, i la confiança que aquest diposita en els serveis de l’oficina. Coneixement de l'OND 16,99% 16,34% 11,11% 10,46% 5,88% 5,23% 3,92% 3,27% 3,27% 3,27% 3,27% 1,31% 1,31% 14,38%Altres Cursos de formació de l'OND Sindicats Usuaris/es de l'OND Internet / web / correu electrònic Ser treballador/a de l'Ajuntament Altres professionals Propaganda / Difusió Barcelona Informació Observació directa / veïns Entitats / Associacions /ONG Amics/gues / familiars SAIER / OMIC / altres serveis de l'Ajuntament Regidoria de Dona i Drets Civils 31 b) CANAL D’ENTRADA DELS CASOS En referència al canal de’entrada dels casos a l’OND trobem que sobre el total d’expedients treballats l’any 2003, el canal d’entrada fonamental ha estat el presencial a l’oficina de l’OND en un 75,64% dels casos, seguit del correu (11,54%) i de les consultes telefòniques (10,26%). Els casos que s’obren d’ofici corresponen al 2,56%. Canal d'entrada D'ofici 2,56% Telèfon 10,26% Correu 11,54% Presencial 75,64% 32 4.2. LA DIFUSIÓ DELS DRETS HUMANS I LA PREVENCIÓ D’ACTITUDS DISCRIMINATÒRIES SENSIBILITZACIÓ, PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE DRETS L’OND és un lloc privilegiat per detectar les discriminacions i vulneracions de drets a la ciutat de Barcelona i per analitzar les situacions de risc i els col·lectius vulnerables, a més de tractar els casos individuals. Així mateix, l’OND adopta mesures correctores, en el marc de les seves funcions, o bé col·labora amb altres organitzacions, institucions i entitats, d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, per millorar els canals i les polítiques dirigides a la defensa dels drets de les persones. De la mateixa manera, ha resultat una eina fonamental per a la difusió dels drets humans i dels mecanismes de salvaguarda existents a la ciutat de Barcelona. En aquest capítol, s’exposen tots aquests esforços de difusió, coordinació, anàlisi de problemàtiques i col·laboració. a) DIFUSIÓ DELS DRETS HUMANS I DE LA OND Fins i tot en una societat democràtica i socialment avançada com la nostra, hi ha un buit de coneixements i aplicacions incorrectes dels drets de les persones que les institucions de govern s’han compromès a garantir a través de la ratificació de la Declaració Universal dels Drets Humans i els pactes, tractats i protocols que la desenvolupen, la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada a nivell local. El mateix succeeix amb els derivats de normatives específiques vigents, com ara la que regula el dret d’admissió als establiments públics. Una de les estratègies fonamentals per tal de suplir aquest dèficit és la difusió dels drets humans com a estratègia de prevenció i dels mecanismes de garantia disponibles en cas de vulneració, incloent-hi els serveis de la mateixa OND. L’OND, a més d’informar els seus usuaris, tal com s’exposa en l’anàlisi de les seves funcions, pretén fer el mateix respecte a la ciutadania en general, les entitats i les institucions públiques i privades. Amb aquest objectiu, s’ha utilitzat la web de l’Ajuntament de Barcelona com a mecanisme general de difusió, i s’han fet esforços per presentar els serveis de l’oficina als mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius. 33 Dins la mateixa Administració s’ha tingut cura de continuar la relació i d’enviar el nou material de difusió de què disposa l’OND, tant a les Oficina d’Atenció al Ciutadans/es, com als Centres Cívics i als Centres de Serveis Socials de Barcelona. Amb l’Ajuntament de Badalona s’ha realitzat una reunió per donar a conèixer l’OND. De la mateixa manera, s’han aprofitat les ocasions en què la Regidoria de Dona i Drets Civils ha disposat d’espais públics (jornades i actes, fòrums de debat de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, etc.) per repartir material escrit de divulgació i informar la ciutadania. 34 b) EL PROJECTE EDUCATIU (Visites escolars, formació d’adults) A l’OND fem formació en drets humans tant a persones adultes com a nenes i nens. L’educació en drets humans és una eina fonamental per: - Difondre i promoure els Drets Humans - Prevenir vulneracions de drets, tant per exigir el compliment dels drets propis com per reconèixer els drets dels altres. Hem constatat que els nens i adolescents no posen queixes per vulneració de drets que hagin patit, per això pensem que és important la formació en drets humans. VISITES ESCOLARS: Les visites escolars es realitzen en grups de màxim 30 alumnes. L’objectiu de les visites de les escoles a l’OND és doble: - Difondre els drets humans entre els més joves per ajudar a defensar els propis drets i a respectar els drets dels altres. - Promoure la interiorització de valors entre els joves i aconseguir la seva implicació activa en les situacions de discriminació. Aquests objectius s’estructuren en una sessió flexible i exemplificadora, d’acord amb l’edat de l’alumnat i la seva implicació en les sessions, que sempre es potencia. L’estructura de les sessions és la següent: 1. Qui som? - Presentació de l’OND i de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona 2. Què és la discriminació? - Bones pràctiques i accions positives 3. Els texts de garantia - Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat - Declaració Universal dels Drets Humans - Constitució espanyola 4. Com es treballen les discriminacions des de l’OND? - El circuit d’atenció a la ciutadania, treball en equip i confidencialitat. - Vies per intervenir en casos de discriminació: judicial i mediació. Abans d’arribar a la mediació, s’intenta aproximar les parts en conflicte. Aquesta 1a part de l’exposició intenta ser curta i concisa. En una 2a part iniciem un diàleg amb els alumnes que ajudi a la reflexió. Partim de l’afirmació i convenciment que tots podem ser discriminats i que tots podem 35 discriminar. Intentem que els alumnes aportin exemples i reflexions de conflictes que hagin experimentat a títol personal. Busquem la seva implicació com agents actius en la definició dels problemes de discriminació i les que pateixen com a grup específic de població. Intentem buscar solucions conjuntes a les situacions que ells mateixos manifesten. En aquestes sessions, els alumnes tenen total llibertat per expressar-se i se’ls escolta. El resultat varia segons la participació i la implicació dels alumnes. Paral·lelament, posem exemples reals de queixes per discriminació que hem rebut a la nostra oficina, mantenint sempre, evidentment, la confidencialitat de les dades. Des de l’OND s’insisteix en les següents idees: - La comunicació és fonamental en la resolució de conflictes. - En els conflictes, la paraula i la responsabilitat la tenen les parts en conflicte; la veritat la té tothom. - El conflicte forma part de la vida diària. No es pretén adoctrinar sinó afavorir les reflexions. En l’anàlisi de les situacions plantejades, es busquen les parts en conflicte: professors i alumnes, pares i fills, immigrants i autòctons, nois i noies, personal de seguretat i joves, etc., i expliquem com treballem nosaltres amb les parts en conflicte. Nosaltres apostem pel diàleg i la solució alternativa de conflictes. En la mediació s’han de complir el principis de voluntarietat, privacitat, confidencialitat, igualtat, seguretat i llibertat. La solució la tenen les parts, no el mediador. Els alumnes reben diferents visions o lectures dels fets quotidians i pensem que així facilitem un espai de descompressió, important des de l’Administració Local, un lloc on es pot expressar tot i, alhora, s’estableix un espai de diàleg. Això contribuiria al treball de prevenció en drets. Intentem promoure valors entre els alumnes, com: - L’acceptació de la diferència com un valor positiu. - La convivència pacífica: considerem que un atac agressiu normalment obtindrà per resposta un altre atac defensiu-agressiu. El maltractament es repeteix. - Evitar l’estigmatització de col·lectius. Imatges construïdes a partir del desconeixement, prejudicis i generalitzacions que ens fan estigmatitzar a determinats col·lectius. 36 - Fomentar la consciència crítica respecte als missatges dels mitjans de comunicació: posem exemples reals que han arribat a l’Oficina d’anuncis de premsa i TV que s’han retirat per ser discriminatoris. - Constatem l’existència de prejudicis socials. - Evidenciem el llenguatge discriminatori d’ús quotidià: “l’enganyen com un xinès”, “treballa com un negre”, “ és garrepa com un català”, etc. També es distribueix documentació i material divulgatiu, tant entre el professorat com entre l’alumnat, per a l’aprofundiment en les matèries. Durant l’any 2003 han visitat l’OND i han participat en la formació en drets humans 592 alumnes de diferents edats i procedències: ASSISTÈNCIA D’ESCOLES A L’OND NOMBRE D’ALUMNES CURS ESCOLA POBLACIÓ DE PROCEDÈNCIA 24 1r ESO Escola Arrels Solsona 30 4rt ESO Técnica Prof. Clot Barcelona 30 4rt ESO Tècnica Prof. Clot Barcelona 26 3r ESO Anunciata Dominiques Lleida 28 3r ESO Anunciata Domíniques Lleida 32 2n ESO Escola Thau Barcelona 31 2n ESO Escola Thau Barcelona 32 2n ESO Escola Thau Barcelona 26 5è Primària El Sol Sabadell 20 4rt ESO IES Celestí Bellera Granollers 20 4rt ESO IES Celestí Bellera Granollers 25 4rt ESO IES Serra Premià de Mar 25 4rt ESO IES Serra Premià de Mar 20 4rt ESO IES Serra Premià de Mar 30 3r ESO IES Blancafort La Garriga 30 3r ESO IES Blancafort La Garriga 30 2n ESO S. Lluis Pla i Amell Bosch Begues 28 2n ESO S. Lluís Pla i Amell Bosch Begues 25 3r ESO Escola Pia Sant Antoni Barcelona 37 TOTAL ALUMNES 512 TOTAL GRUPS 19 TOTAL ESCOLES 10 TOTAL POBLACIONS 8 FORMACIÓ D’ADULTS L’objectiu general en la formació d’adults és el mateix que en formació de nenes i nens, és a dir, difondre els drets humans de forma que la persona sigui capaç de defensar els propis drets i respectar els dels altres. Durant l’any 2003, hem fet promoció dels drets humans i de la no discriminació per a professionals específics com guàrdies de seguretat, treballadors socials i altres. L’OND també ha participat en cursos de postgrau y master de mediació i resolució de conflictes i en cursos de drets humans. Durant l’any 2003 s’han fet xerrades formatives a estudiants de: ƒ International College de Stockholm (Suècia), en una sessió de 3 hores a 20 persones. ƒ Institut Drets Humans de Catalunya, en una sesión de 2 hores a 20 persones. S’han donat mòduls en el curs: ƒ Postgrau en Mediació i resolució alternativa de conflictes, Les Heures, UB., en sessió de 3 hores a 20 persones. ƒ Postgrau en Mediació i resolució alternativa de conflictes, Escola de Treball Social, UB, en una sessió 3 de hores a 20 persones. ƒ Postgrau en Mediació en conflictes de Discriminació, Escola de Prevensió i Seguretat Integral, UAB, en dues sessions (10 hores) a 15 persones. ƒ Màster en Mediación, Universitat de Ginebra, en una sessió de 3 hores a 6 persones. El curs bàsic per a adults dissenyat per l’OND es distribueix en dues sessions de treball de tres hores cadascuna i en cinc blocs teòrics i pràctics. El programa vol apropar els assistents als drets humans en general i als mecanismes de salvaguarda que la Regidoria de Dona i Drets Civils ofereix. Vol propiciar el reconeixement de les discriminacions per prevenir-les i promoure alternatives en les situacions de conflicte aplicades a l’àmbit de treball dels assistents. Sempre es procura la participació i implicació activa dels alumnes en el procés formatiu. Per aquest motiu, els grups són reduïts, fins a 15 persones. 38 Més detalladament, el contingut de les sessions és el següent: 1. Els drets humans. Oficina per la No Discriminació ƒ Objectius, funcions i circuit d’atenció 2. Definició de la discriminació: origen i causes ƒ Àmbits més freqüents ƒ Col·lectius més susceptibles de patir discriminació ƒ Drets i deures 3. La comunicació humana. Dilemes ètics. Conceptes. 4. Definició de situacions de conflicte i el seu abordatge ƒ Propostes alternatives en l’atenció a les situacions de conflicte. Negociació. Conciliació i mediació. 5. Mediació ƒ Temps i espai per treballar un conflicte ƒ Normes, regles i diferenciació d’interessos En cada apartat es treballa teoria i pràctica. L’any 2003 s’han atès gairebé 177 participants en les sessions per a professionals, amb la composició següent: FORMACIÓ D’ADULTS Grups d’intervenció nombre de participants Professionals de seguretat privada 48 Orientadors col.lectius discriminats 13 Membres d’associacions / col·lectius 47 Jornades diàleg interreligiós 53 Professionals Ajuntament 16 TOTAL 177 Les institucions i els participants han valorat molt positivament aquestes sessions formatives i han destacat la necessitat de continuïtat. 39 4.3 PARTICIPACIÓ EN JORNADES I ORGANISMES Durant l’any 2003, l’OND ha participat en diverses jornades i campanyes, en les quals ha aportat els seus coneixements i perspectives sobre el fet discriminatori o ha donat suport a objectius col·lectius. Pel que fa a jornades i cursos, hem participat en: ƒ II Jornades sobre Drets Humans i Salut Mental ƒ Suport técnic a II Jornades sobre “Infància, Adolescència i Diversitat Emocional Sexual i Afectiva” ƒ Jornades sobre “Diversitat i Inmigració” ƒ “Plenari del Projecte Educatiu de Ciutat” ƒ 2n Congrés Català de Salut Mental ƒ Jornades sobre “Mediació” ƒ Conferencia “Aprendre a viure a una Europa de pluralitat cultural” ƒ XXI Curs de “Drets Humans” ƒ Jornada sobre “Mediació Intercultural” ƒ II Foro Internacional de Derechos Humanos (DESC) ƒ Jornades sobre “Accions locals de lluita contra l’exclusió” ƒ V Jornades sobre “SIDA y Món Laboral” ƒ XVIII Ponències sobre Seguritat Ciudadana ƒ Jornada “La immigració i les ciutats d’Europa” ƒ Xarrada sobre “Drets i Deures dels Inmigrants” ƒ Seminari sobre “Legislació Espanyola i Europea d’Estrangeria” ƒ Jornada sobre la “Reforma de l’Actual Llei d’Estrangeria” 40 4.4 LA INNOVACIÓ, INTERCANVIS I LA DETECCIÓ DE NOVES SITUACIONS 1. Observatori dels drets de les persones a la ciutat El contacte directe amb les persones que denuncien actituds o fets discriminatoris i amb les entitats cíviques que treballen en el mateix àmbit permet identificar ràpidament els: ƒ Drets vulnerats ƒ Àmbits en què s’esdevenen aquestes vulneracions (administració, entitats, particulars...) ƒ Col·lectius que pateixen les vulneracions Aquesta és la base per actuar com a punt de referència i observatori dels drets de les persones i de les discriminacions que es produeixen a la ciutat. En aquest sentit, s’han analitzat els fets o actituds discriminatories que han estat denunciats a l’OND, s’ha identificat els districtes on les queixes han estat més nombroses, la qual cosa permetrà una intervenció positiva localitzada i donarà elements per elaborar un discurs basat en la convivència i la superació de dificultats. S’ha participat en el Consell de Benestar, durant l’any 2003 hem colaborat en els grups d’habitatge, extrangers i refugiats, i infància. S’ha participat amb l’IMEB, en el grup d’immigració i en el grup de valors. L’OND participa, també, a l’Observatori DESC, que s’ocupa dels drets econòmics, socials i culturals. Està integrat per nombroses entitats. L’OND, de la mateixa manera que altres administracions o institucions, actua d’observadora. Aquest any s’ha realitzat el II FORO INTERNACIONAL DE DERECHOS HUMANOS: “El cumplimiento de los Derechos Económicos, Sociales y Culturales (DESC) como camino para alcanzar la seguridad local y global” del 17 al 20 de novembre de 2003 a Barcelona. D’altra banda, i en col·laboració amb l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets de la Persona, es demanen estudis jurídics en profunditat d’aquells drets, àmbits o col·lectius en els quals s’ha detectat una conculcació de drets. S’ha preparat, amb la col.laboració de la Fundació Secretariat General Gitano durant l’any 2003 l’adaptació al català de la Guia pràctica d’actuació, DISCRIMINACIÓ I COMUNITAT GITANA. 41 2. Projectes europeus a) STEPS L’OND també treballa en la preparació del Projecte Europeu STEPS, un programa a favor de la no discriminació de les persones amb discapacitats, inscrit dins del Programa d’Acció Comunitària contra la Discriminació 2001-2006. Són molts els socis transnacionals que hi participen: departaments universitaris, fundacions i administracions públiques relacionades amb la salut, els serveis socials i la no discriminació d’Alemanya, el Regne Unit, Suècia, Holanda i Catalunya. A Barcelona participen en el projecte les següents institucions: Fundació Privada El Vilar i Fundació Privada Aspronis, Fundació Catalana Tutelar Aspanias, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Diputació de Barcelona Servei d’Acció Social i l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu de l’OND és aportar el prisma dels drets humans i de la no discriminació als serveis. L’any 2001 es va celebrar una conferència a Hamburg (Alemanya), amb la participació de l’OND, en què la xarxa de treball es va marcar l’objectiu d’aconseguir un acord per reduir la discriminació entre els proveïdors de serveis i les administracions; és a dir, la construcció d’estructures d’emancipació, participació i solidaritat. S’hi van tractar tres punts fonamentals: els reptes del projecte, els seus valors i els seus objectius principals. Des dels valors dels drets humans (la no discriminació), el desenvolupament comunitari (la solidaritat), la inclusió (la participació) i les estructures de defensa legal (l’emancipació), cada delegació va aportar la seva experiència per establir les bones pràctiques. L’any 2002 es va celebrar la segona conferència a Rotterdam (Holanda), amb la participació de l’OND. L’objectiu va ser aprofundir en les condicions per desenvolupar les capacitats de les persones, en tots els àmbits: educatiu, mèdic, habitatge, laboral, d’oci, i integral (autodeterminació): • Educatiu: integració a l’escola normalitzada • Mèdic: aprofundiment en altres problemàtiques (depressions, altres trastorns mentals), confidencialitat de les dades personals... • Habitatge: habitatges no adaptats, manca de pisos de lloguer... • Laboral: incompatibilitat de la percepció d’una pensió amb el dret al treball, impossibilitant la millora econòmica, l’autorealització professional i l’ampliació del món de relació. • Oci: integració en els espais d’oci normalitzats. 42 • Integral: Respecte a l’autodeterminació de les persones per decidir totes les qüestions que els afecten (el vestir, el menjar, com es viu...). Del 15 al 17 de maig de l’any 2003 es va realitzar a Lidingö, Suecia, el III Congreso Internacional de STEPS “Estructuras organizativas en los servicios de la discapacidad del aprendizaje”. L’objectiu del Congrés es obtenir recomanacions clares i pràctiques respecte a les estructures organitzatives dels serveis per discapacitats d’aprenentatge. es pretén abarcar cuatre nivells d’organització: ‰ el meta-nivell de les estructures de servei ‰ les estructures internes dels serveis de les institucions ‰ la relació amb la comunitat ‰ l’autodeterminació i els usuaris dels serveis. Es van unificar conceptes: • Autodeterminació: Possibilitat de cada persona d’escollir i decidir sobre la propia vida. • Defensa-Mediació: Efectuar un doble rol, de defensa de les persones quan se li vulneren els seus drets, i de facilitació de la comunicació i de l’entesa entre les persones. • Tutela: Fer el paper de familia única, fent funció de representant de la persona, per la persona i amb la persona. Fent-la participar, buscant sempre el seu benestar. Posant en marxa mecanismes que canviin amb les necessitats de l’individu. Els aspectes fonamentals de la Tutela són personals i patrimonials. Aspectes personals: ƒ Qualitat de vida ƒ Benestar de la persona ƒ Respectar els dres de les persones ƒ Tracte afectiu i humà ƒ Coneixement de les persones, preferències i aficions ƒ Atenció a les necessitats reals ƒ Seguiment de la persona. Aspectes patrimonials: ƒ Administració de bens ƒ Gestió individualitzada ƒ Buscar recursos per a cada persona, per garantir el seu benestar. 43 ƒ Tramitació de peticions d’ajuts. b) QUBA (Cualificación y Asesoría en el trabajo contra la discriminación). És un projecte transnacional per a la formació de formadors, el perfil dels quals majoritàriament comprèn persones que han patit processos de discriminació, finançat pel programa Acción de la Unión Europea contra la discriminación. La seva durada és de l’any 2001 al 2006. Els destinataris d’aquest programa són assessors/es d’institucions socials, on els usuaris són persones immigrades, que pertanyen a minories ètniques, col·lectius de gais i lesbianes, i persones amb disminucions. Els objectius de QUBA són: • Recolzament a les persones que han experimentat algun tipus de discriminació. • Professionalització de les tècniques i mètodes de counselling en casos de discriminació. • Millora qualitativa de la cooperació de les diferents institucions responsables en l’àmbit local. • Intercanvi d’experiències, procediments i tècniques de counselling efectives. • Obertura d’un debat públic sobre la qualificació del personal a l‘àrea psicosocial que es veu confrontat amb casos de discriminació. Durant l’any 2003 s’han realitzat el 2on i el 3er Seminaris Internacionals de formació de formadors. El 2on Seminari es va celebrar del 30 d’abril al 3 de maig de 2003, a la ciutat de Bonn (Alemania). En aquest 2on Seminari es van analitzar situacions concretes de discriminació presentades pels participants. El 3er Seminari Internacional de formació de formadors es va realitzar del 13 al 15 de novembre de 2003, a la ciutat de Mòdena (Italia). Es van presentar diferents temes: el risc de discriminació i la identitat, habilitats de comunicació intercultural bàsiques per als serveis de suport en temes de discriminació, i sensibilització i estratègies per a grups diana, sobretot els que fan referència al counselling per a persones amb discapacitat. El 3 d’abril de 2003 els organitzadors de QUBA visiten Barcelona, s’entrevisten amb la Regidora de Drets Civils i es realitza una sessió de treball a l’Oficina per la No Discriminació. Seguint amb el plantejament inicial del projecte, cada país ha realitzat un Seminari de formació amb professionals que treballen amb població més susceptible de ser 44 discriminada (amb immigrants, minories èniques, col.lectius de gais i lesbianes, drogodependents i persones amb disminucions). A Barcelona es va realitzar un Seminari de formació “El treball per a la no discriminació” del 7 al 9 de novembre de 2003 a la localitat de Cabrera de Mar. Aquest seminari va seguir la metodologia i els continguts dels realitzats a la resta d’Europa. Els temas tractats van ser: definició de la discriminació, origen i manteniment de la discriminació, tipologia de la discriminació, marc legal, mediació, efectes de la discriminació a nivell psicològic i social, prevenció, counselling, i treball en xarxa. 4.5 COL·LABORACIÓ I COORDINACIÓ AMB ALTRES SERVEIS La coordinació amb altres serveis, ja siguin públics o del teixit associatiu, és fonamental per optimitzar recursos i, a través de la interrelació i la complementarietat, fer un millor assessorament, abordatge i seguiment dels casos de discriminació i incidir en el disseny de polítiques públiques consensuades. L’any 2002, de la mateixa manera que els anys anteriors, l’OND ha fet importants esforços de col·laboració i coordinació, a través de reunions periòdiques i l’establiment de mecanismes d’intercanvi d’informació àgils, amb: ƒ ACSAR (Asil i Refugi) ƒ Administració de Justícia ƒ Àmbit Dona ƒ ANUE. Departament de formació ƒ ASOPXI (Ass. de Xilens) ƒ Associació ACTUA ƒ Associació contra l’assetjament moral a la feina ƒ Associació d’Equatorians ƒ Càrites Diocesana. Departament de cooperació internacional ƒ Casal d’infants del Raval ƒ Col·lectius de Gais i Lesbianes ƒ Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona: Comissió de Defensa, SOJ i Torn d’Ofici ƒ Col·legi Of. d’Agents de la Propietat Immobiliària i Administradors de Finques ƒ Concejalía de Participación. Municipi d’Avilés ƒ Creu Roja ƒ CRID ƒ Departaments de la Generalitat de Catalunya: Interior, Ensenyament, Benestar Social, i Justícia etc. ƒ DESC (Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals) 45 ƒ Diputació de Barcelona ƒ FAVB ƒ Federació Catalana d’ONG per la Pau ƒ Federació ECOM ƒ Federació Secretariat General Gitano ƒ Fundació Pi i Sunyer ƒ Gerència de rodalies de Renfe ƒ Grup de treball amb Serveis Personals, en el Grup de Prevenció ƒ Institut Municipal de persones amb disminució ƒ Institut Municipal d’educació de Barcelona ƒ Oficina de Drets Civils de Vilanova i la Geltrú i altres OND ƒ Plataforma Ciutadana de Menors Immigrats Desemparats (PCDMID) ƒ SAIER (Serveis d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats) ƒ Servei d’Atenció a la Víctima, Prefectura Superior de Policia de Barcelona ƒ Serveis Personals i Tècnics dels districtes de la ciutat ƒ Sindicats: CCOO, UGT i CGT ƒ Sindicatura de Greuges ƒ SODEPAU ƒ Transports Metropolitans de Barcelona ƒ Treballadors Socials sense Fronteres ƒ Universitat Autònoma de Barcelona 46 5. EXEMPLES DE DISCRIMINACIÓ DENUNCIATS A L’OND Per comprendre millor els fets discriminatoris que es donen a la ciutat de Barcelona en relació a diversos drets humans, en aquesta secció es recullen de forma resumida una sèrie de casos exemplificadors tractats a l’oficina durant l’any 2002, tot i que es garanteix el dret a la confidencialitat de les persones que hi intervenen i s’han omès altres dades que s’ha considerat oportú eliminar. Cas 1: Discriminació per immigrant i dona en el dret laboral Una dona de nacionalitat marroquina denuncia el seu acomiadament improcedent. Després d’un permís d’un mes sense sou que va sol·licitar per anar al Marroc als funerals del seu marit, que havia mort en un accident, no va poder reincorporar-se a la feina. Li van dir que no sabien que estava embarassada, i que ella havia signat la baixa voluntària, cosa que ella desconeixia. L’OND li va proporcionar assessorament jurídic. El cas es va resoldre perquè la ciutadana va desistir del procediment ja iniciat al Jutjat per acord extrajudicial que satisfeia a les dues parts: es va contractar a la treballadora durant un mes per poder tramitar la prestació per desocupació. Cas 2: Discriminació sense adscripció referent al dret a l’habitatge Una dona de nacionalitat espanyola denuncia per correu electrònic les condicions del seu habitatge de lloguer. Després de revisar tota la documentació que ens facilita i de parlar amb els serveis socials d’atenció primària, arribem a un acord per posar- nos amb contacte amb l’administrador per tal de contrastar la versió del propietari. Tot i que el motiu de la discriminació no era objectivable, comprovem que hi ha manca d’informació per les dues parts, per la qual cosa proposem una mediació per aclarir els fets i poder arribar a una solució del conflicte. En la reunió celebrada en aquesta oficina amb les dues parts, s’arriba a l’acord de realitzar les obres per reparar els desperfectes que presenta l’habitatge a compte dels mesos de lloguer que significa la reparació. Cas 3: Vulneració del dret a l’accés als mitjans de comunicació Queixa d’un nombrós col·lectiu d’associacions en relació al dret d’accés als mitjans de comunicació, en concret a Com Ràdio. Accés al qual tenen dret d’acord a la regulació de l’article 20 de la Constitució. 47 Demanen la participació ciutadana a les emissores municipals de ràdio. La intervenció d’aquesta oficina ha estat en la línia de donar suport als drets dels ciutadans a tenir accés, en igualtat de condicions amb els altres sectors de la societat, als mitjans de comunicació. L’OND ha proporcionat assessorament jurídic i ha informat al Síndic de Greuges. L’expedient segueix obert. Cas 4: Discriminació Mediambiental: Una persona presenta una queixa a l’OND perquè a prop de casa seva hi ha una església que toca les campanes cada 15 minuts, de les 9 del matí fins les 9 de la nit. Al·lega que les campanes vulneren el seu dret a la intimitat i al descans perquè el so entra a casa seva. Consultada la normativa sobre sorolls i havent comprovat que compleixen els requisits legals s’intenta, des de l’OND, la mediació entre el capellà i la veïna. Després de diferents entrevistes amb les dues parts, no és possible arribar a la mediació; intentem apropar les posicions però no es pot aconseguir cap acord. Cas 5: Discriminació per orientació sexual en el dret a les prestacions sociosanitàries: Són una parella de fet homosexual, amb declaració davant de notari de parella estable. Un membre de la parella és de nacionalitat espanyola i l’altre és estranger amb permís de residència. Ja que són una parella de fet homosexual, no es pot posar a la parella com a beneficiari de la cartilla de la Seguretat Social, mentre que si fossin parella de fet heterosexual sí que ho podrien fer. Es presenta la contradicció que les parelles de fet estan reconegudes a Catalunya però no a l’Estat espanyol. Actualment es troba en via de resolució, havent presentat demanda al jutjat social. Cas 6: Discriminació per ser portador dels anticossos del VIH en els drets laborals: Una persona portadora dels anticossos del VIH va tenir un accident laboral i els companys de feina el van ajudar. Aquesta malaltia no incidia en l’aptitud professional del treballador. Els professionals sanitaris van comunicar als companys i responsables de l’empresa que era portador del VIH. Com a conseqüència, l’empresa l’ha acomiadat. Des de l’OND se li va prestar assessorament jurídic i es va elaborar un informe argumentant els motius de discriminació d’aquests fets. L’afectat ha presentat demanda per acomiadament i demanda en reclamació de tutela del dret a la intimitat i a la no discriminació. 48 Actualment es troba en espera de sentència. Cas 7: Discriminació per edat en el dret a l’habitatge: Un matrimoni de gent gran viu en un pis de lloguer des de fa més de 30 anys. Aquest pis ha anat canviant de propietari però ells no el poden comprar per tenir una pensió petita. Han patit diversos intents de fer-los fora de l’habitatge però, després de diferents judicis, no els han tret. Consideren que s’han vulnerat els drets de protecció de la vida i el dret a l’habitatge i discriminat per edat i per poder econòmic. L’OND va donar assessorament jurídic a aquest matrimoni i va contactar amb diferents serveis, entre ells serveis socials, per informar i desangoixar a aquests ciutadans. Cas 8: Discriminació per gènere en els drets laborals Una dona és acomiadada d’una empresa pública d’Aigües quan sol·licita fer reducció de jornada, seguint el seu conveni, ja que té fills petits. En el moment d’aquesta sol·licitud havia deixat de ser delegada sindical. Quan arriba a la nostra oficina ja té atenció jurídica del seu Sindicat i està marcada la data de judici contra l’empresa. D’acord amb el seu advocat, fem dos escrits: un a l’empresa, demanant-li que ens doni la seva versió dels fets i, un altre, perquè s’incorpori al procediment judicial, on exposem la situació de vulneració de drets. Se celebra el judici i el fiscal demana acomiadament nul per haver-se vulnerat els drets fonamentals. La sentència va sortir a finals de l’any 2001 a favor de l’interessada i l’empresa la recorre. Des d’aquell moment, la treballadora s’incorpora al seu lloc de treball. El cas es resol favorablement quan la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta sentència, l’abril de 2002, desestimant el recurs presentat per l’empresa pública d’Aigües i, per tant, guanyant la treballadora el retorn definitiu al seu lloc de treball, per demostrar-se el fet discriminatori. Cas 9: Discriminació per raó d’origen en el dret a l’educació/formació Un home d’origen sudanès s’adreça a l’OND i planteja la situació de tractament discriminatori que manifesta haver patit per la resolució del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, que li denega la sol·licitud de títol de Metge Especialista. El seu cas es troba ja en via judicial i s’està plantejant recórrer aquesta denegació, quan arriba a la nostra oficina. 49 Els nostres assessors jurídics fan una anàlisi exhaustiva de la normativa aplicable en aquest cas, des de la Constitució al Real Decret que possibilitava l’obtenció d’aquest títol de Metge Especialista, trobant indicis de discriminació en la decisió del Ministeri. Posant-nos d’acord amb la seva advocada, l’OND elabora un informe jurídic que argumenta i evidencia la situació de discriminació, document que ajudarà en l’argumentació del recurs a la denegació del títol, que finalment presentarà aquest senyor davant la Sala de Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional. Actualment està pendent de resolució. Cas 10: Discriminació per raó de gènere en el dret a la imatge Apareix durant el mes de gener de 2002 l’article “Mujeres y euros” al diari El Mundo, signat pel Sr. Manuel Hidalgo, on es fa una descripció de les dones i, especialment, dones grans, en to de mofa, deixant en evidència la seva ignorància davant el canvi de moneda i la seva poca traça amb l’euro. L’OND d’ofici inicia aquesta queixa. Quan ens disposàvem a analitzar l’article en profunditat per fer un escrit al diari, es publica un altre article, “Siete Minutos”, del mateix autor, on es fa referència al temps que dediquen els homes i les dones a les feines domèstiques, deixant també en ridícul la posició femenina. Amb el suport de l’assessorament jurídic de l’Oficina, enviem un escrit al director del diari El Mundo fent al·lusió als dos articles i deixant clara la nostra postura de clara burla basada en tòpics misògins, i on sol·licitem ens informin dels criteris que aplica el diari per seleccionar els seus articles. En aquest moment estem en espera de la resposta del Diario El Mundo, que ha adreçat el nostre escrit a l’autor. 50