/1
Balanç 1999 - 2003
Accions
La cultura ha esdevingut un àmbit de les societats
contemporànies. Hem entrat al segle XXI en una emergent
societat-xarxa global amb la sostenibilitat, la diversitat, les
condicions per a la pau, el coneixement i l’aprofundiment
democràtic com a grans anhels. La cultura forma sistema
amb aquests reptes i hi proporciona tant processos com
respostes.
L’Institut de Cultura de Barcelona és la institució que
desenvolupa la política cultural municipal. En aquest
document hi trobareu els programes i els projectes que, en
el decurs del mandat 1999-2003, han contribuït decisivament
a fer de la cultura un dels motors d’aquesta ciutat del
coneixement que vol ser Barcelona i ens permeten acarar els
reptes del futur de la nostra ciutat, molts dels quals
demanen una participació fonamental del món de la cultura.
Joan Clos
Alcalde de BarcelonaBalanç
1999 - 2003
Accions
Balanç
1999 - 2003
Quan el 1996 es va fundar l’Institut de Cultura de Barcelona
es partia d’uns objectius molts concrets: calia assumir un
paper nou i central en la construcció cultural de Barcelona.
Es tractava d´animar el conjunt dels agents de la ciutat, de
pensar les transformacions i d’actuar impedint que la
complexitat del canvis socials immobilitzessin l’acció.
Calia, per tant, donar valor a la cultura. Calia desenvolupar
un concepte de cultura socialment útil, capaç de redundar
valors i comprometre's en la creació de riquesa i ocupació.
Era imprescindible recuperar el sentit de la cosa pública i
alhora creuar més ponts entre el públic i el privat. Impulsar
les actuacions i la coordinació de tots els serveis i les
instàncies, entitats i empreses que poguessin incidir en la
cultura de la ciutat. Calia organitzar la reflexió i definir una
estratègia global.
Les pàgines que segueixen són testimoni de les accions que
s’han realitzat durant el periode 1999-2003 en aquest sentit,
i són testimoni, també, de tot allò que s’ha emprès per
garantir un futur on la cultura assumeixi definitivament un
lloc central en el desenvolupament de la ciutat.
Ferran Mascarell
Regidor de Cultura
Accions
• Presentació
• La cultura a Barcelona
• Els museus, centres de producció de coneixement
• La creació, la producció i la difusió
• La democratització, els valors i la convivència
• Les xarxes i la dimensió internacional
• La gestió
• Cap al futur. Prioritats
• Resum: les 20 principals actuacions a cultura.
1999-2003
Balanç
1999 - 2003
Índex
•  6
• 12
• 28
• 56
• 84
• 91
• 93
• 96
Accions
Aquest document és un balanç dels principals
programes i projectes realitzats per l’Institut de
Cultura de Barcelona en el decurs del mandat
1999-2003.
El document es concentra sobretot en els
programes i projectes que han experimentat una
major transformació.
El document és un resum de la contribució
fonamental que el sector cultural ha realitzat a la
ciutat de Barcelona en els darrers quatre anys.
Presentació
Balanç
1999 - 2003
/6
La cultura a Barcelona
Durant el mandat 1999-2003 el principi bàsic de
treball ha estat situar i reconèixer la cultura
com a element essencial del desenvolupament
de Barcelona, en tant que un dels pilars bàsics
de la ciutat del coneixement.
La cultura a
Barcelona
Balanç
1999 - 2003
/7
Els caràcters de la cultura a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona ha fomentat simultàniament els
cinc caràcters de la ciutat:
– Ciutat en ella mateixa. Promoure l’accés i la participació en
equipaments i esdeveniments culturals.
– El centre d’una xarxa metropolitana de ciutats. Coordinar
i articular xarxes de difusió.
– La capital de la cultura catalana. Consolidar institucions de
capitalitat, garantir l’equilibri territorial i millorar el recolzament del
Govern de Catalunya.
– Co-capital cultural d’Espanya. Enfortir la capacitat de
producció i reivindicar major recolzament institucional.
– Metròpoli cultural europea i internacional. Ampliar la
quantitat i la qualitat dels intercanvis amb altres ciutats i realitats
culturals.
Balanç
1999 - 2003
La cultura a
Barcelona
/8
Les dimensions de la cultura
L’Ajuntament de Barcelona ha promogut un concepte de
cultura ampli, fonamentat en:
– La dimensió constituent i simbòlica. Expressa el sentit
d’identitat, el sentit de comunitat, la producció dels valors que
cohesionen la societat, que conformen les nostres maneres de viure i els
marcs de convivència, i el sentit democràtic i participatiu.
– La dimensió creativa. S’expressa en l’esperit innovador, de
recerca de nous llenguatges, de noves idees i de nous valors. La que
nodreix el capital intel· lectual, que és el gran actiu de la nova societat
del coneixement.
– La dimensió econòmica. Pren forma amb la creació de riquesa,
directa i indirecta, i de nous llocs de treball.
– La dimensió territorial. Té a veure amb la seva funció de
regeneració urbana i d’articulació de la metròpolis real.
Balanç
1999 - 2003
La cultura a
Barcelona
/9
L’Institut de Cultura
L’Institut de Cultura ha treballat amb la idea de ser la
institució promotora i catalitzadora de la cultura a la ciutat,
amb programes propis i donant suport als diferents agents
culturals, impulsant la creativitat de ciutadans, associacions
i emprenedors, fomentant les empreses culturals i creatives,
promovent la ciutat com a escenari de múltiples espais i
activitats i connectant-la amb agents i operadors
internacionals.
Balanç
1999 - 2003
La cultura a
Barcelona
/10
Les quatre línies de treball
Les dimensions de la cultura han estat desenvolupades
mitjançant aquestes quatre línies de treball:
1. La configuració dels centres de saber (centres culturals,
museus...) com a centres de producció de coneixement.
2. El foment de la capacitat, pública i privada, de creació,
producció i difusió cultural.
3. L’aprofundiment de la democratització dels
coneixements a disposició dels ciutadans i ciutadanes, i la
pràctica dels valors i les actituds de convivència.
4. L’increment dels intercanvis i la connectivitat amb les
altres ciutats i realitats culturals del planeta.
Balanç
1999 - 2003
La cultura a
Barcelona
/11
El balanç 1999-2003, pas a pas
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
La 
creació, 
la producció
i la difusió
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/12
1
Museus i
patrimoni
Les polítiques culturals municipals han apostat
per la consolidació de museus, nous o renovats,
concebuts com a equipaments productors de
coneixement.
Cal destacar cinc elements principals:
• L’increment de la producció cultural
• El creixement dels fons de les col.leccions
• Un model composat per museus municipals i consorcis
(amb la presència d’altres administracions).
• El suport a l’aparició de noves iniciatives privades
• L’augment dels públics visitants
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
Objectius
/13
Museu Picasso
• Barcelona ha consolidat el museu més important del
creador més decisiu del segle XX: el museu Picasso és el
centre més visitat de Catalunya i el segon museu d’art més
visitat d’Espanya, amb més d’un milió de visitants anuals.
• El museu ha produït grans exposicions temporals: Robert et
Sonia Delaunay, Picasso eròtic, París-Barcelona 1888-1937 o
Picasso: de la caricatura a les metamorfosis d'estil.
• La renovació dels palaus gòtics que l’acullen ha estat la
principal inversió municipal en cultura
de tot el mandat 1999-2003.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/14
MACBA - Museu d’Art Contemporani de Barcelona
• En aquest mandat s’ha produït el desenvolupament del nou
projecte artístic: la presentació de la Col· lecció amb les noves
incorporacions al fons: Telefònica, Repsol, Jordi Soley,
Ordóñez-Falcón,...
• Les exposicions pròpies han esdevingut un referent
internacional: Zush, Procés Sònic, Muntadas: On translation...
Tres d’aquestes exposicions (Antagonismes, Tacita Dean i
David Goldblatt) van ser seleccionades per la revista Artforum
dins de les 100 millors d’arreu del món de l’any 2001.
•Els públics han crescut un 33% en els darrers quatre anys.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/15
MNAC- Museu Nacional d’Art de Catalunya
• En aquest mandat s’ha produït l’acord interinstitucional per
a l’acabament de la darrera fase d’obres.
• S’ha realitzat, també, l’acord per al trasllat de la col· lecció
Thyssen al MNAC.
• Les exposicions temporals han fet un salt endavant; en són
exemples Ramon Casas, i l’actual Bermejo i pintura
hispanoflamenca.
• S’ha assolit més de mig milió de visitants, amb un
increment del 14% respecte 1999.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/16
Fundació Miró
• La fundació ha celebrat el 25è aniversari l’any 2000.
• S’ha realitzat la segona ampliació de l’edifici i l’acolliment de
les 23 obres cedides per la fundació Katsuta.
• La fundació s’ha consolidat com a espai de grans exposicions
temporals (Warhol, Calder, Magritte, Brossa, Léger...) i de
suport a creadors emergents (Espai 13).
• Els públics s’han estabilitzat a l’entorn dels 460.000 usuaris
anuals.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/17
Fundació Tàpies
• La fundació s’ha consolidat com a espai d’exposicions d’art
contemporani:  Eulàlia Valldosera, Rainer Oldendorf, James
Coleman, Renée Green...
• Els públics s’han situat a l’entorn dels 70.000 usuaris anuals.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/18
Museu d’Història de la Ciutat - MHCB
• En aquest mandat s’ha realitzat la remodelació del Palau
Reial Major i de la Casa Padellàs
• Ha destacat l’organització de grans exposicions. Aquestes
s’estructuren en cicles temàtics plurianuals, com Barcelona i la
seva història o Mediterraneum. En aquest cicle, s’han produït:
– Deesses. Imatges femenines de la Mediterrània de la prehistòria
al món romà al 2000
– Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediterrània antiga al 2001
– Toros. Imatge i culte a la Mediterrània antiga al 2002
• S’ha produït un increment dels públics d’un 47% (1999-2002)
fins depassar els 390.000 usuaris.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/19
1
Museus i
patrimoni
Museu d’Història de la Ciutat - Servei
d’Arqueologia
• Vinculat als projectes de renovació dels espais públics de
Barcelona, s’ha produït un espectacular increment
d’intervencions. Hi destaquen l’antic mercat del Born, el
mercat de Santa Caterina, la plaça Vila de Madrid i el carrer de
Sant Honorat.
• Aquestes intervencions han comportat un notable enriquiment
del patrimoni arqueològic. En són els exemples més destacats la
pipa de caolí del s. XVIII (excavacions del Born) o la placa de
marbre amb inscripció epigràfica del s.II dC (excavacions de la
plaça Vila de Madrid).
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/20
Jardí Botànic i Institut Botànic
• El 1999 es va obrir el nou Jardí Botànic, amb una extensió
de 14 hectàries al parc del Migdia, a Montjuïc. El Jardí està
especialitzat en les espècies vegetals de clima mediterrani
d’arreu del món.
• El Jardí Botànic ha realitzat una contribució substancial a
la renovació de Montjuïc.
• El 2003 és inaugurat el nou edifici de l’Institut Botànic
(centre mixt entre Ajuntament i el CSIC).
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/21
Museu Marès
• En aquest mandat s’han finalitzat les obres de remodelació
de la cripta, on s’exposen les escultures de pedra.
• Al 2001 es va commemorar el 10è aniversari de la mort de
Frederic Marès.
• La política expositiva ha estat reforçada amb l’obertura
d’una nova sala per a exposicions temporals.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/22
1
Museus i
patrimoni
La millora de la gestió dels museus municipals
• Aquest mandat ha posat en pràctica, per primera vegada
en la història, un fons econòmic per a la compra d’obra per
als museus municipals, amb una dotació inicial d’1,2
milions d’euros.
• S’han invertit 11 milions d’euros en la renovació dels
museus municipals durant el període 1999-2003.
• Els serveis educatius dels museus públics i privats de
Barcelona, es coordinen amb dos cicles anuals, de gran èxit
i participació ciutadana:
– Nadal als museus
– Estiu als museus
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/23
El foment de les donacions i les compres
• S’han incorporat més de 500 noves peces al patrimoni de
la ciutat en els darrers quatre anys (1999-2003)
• Alguns exemples destacats:
– Fundació Miró: 23 obres de la fundació Katsuta
– MACBA: dipòsits, adquisicions i donacions procedents de
la Fundació Telefònica o Repsol, i les col· leccions
privades de Jordi Soley o d’Ordóñez-Falcón.
– Museu Picasso: Cap de dona, Carnet català, gràcies al
fons per a la compra d’obra per als museus municipals.
També s’ha comprat obra per a l’Arxiu Fotogràfic, el
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, el Jardí
Botànic...
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/24
1
Museus i
patrimoni
Barcelona s’ha dotat de nous espais
patrimonials
•  L’aparició en els darrers anys de nous espais
patrimonials i museístics renova el compromís de la
societat civil amb la cultura de la ciutat.
•  Els exemples més destacables són: CaixaForum,
Fundació Godia, Fundació Vila-Casas (Espai Vol-Art),
Fundació Fran Daurell, Museu de la Xocolata...
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/25
Centre Cultural del Born
•  S’ha realitzat el projecte bàsic del nou Centre Cultural del
Born, a l’entorn de tres temes: “ciutat, cultura i comerç”.
•  El nou projecte contempla la conservació in extenso de les
restes arqueològiques trobades en el procés de construcció
de la Biblioteca Central Urbana, prevista en aquest espai en
el Pla de Biblioteques de Barcelona.
•  El debat ciutadà de la primavera del 2002 fou una mostra
inequívoca del paper articulador del patrimoni en la
construcció contemporània de la ciutat.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/26
Museu del Disseny
•  S’ha realitzat el projecte bàsic, arquitectònic i museogràfic,
del nou Museu del Disseny a la plaça de les Glòries.
•  El nou museu acollirà els museus d’arts aplicades i altres
col· leccions públiques i privades.
•  El museu esdevindrà una plataforma bàsica per a la creació i
la producció de les noves indústries creatives de la ciutat.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/27
Accions
Museu de la Música
• S’ha realitzat el projecte museogràfic del Museu de la
Música, en la seva futura seu de l’Auditori de Barcelona.
•  Tancament de l’antiga seu del palau del Baró de Quadras
(ha passat a ser la seu de Casa Àsia).
•  Inici de la restauració de la col· lecció.
•  El nou museu acollirà amb les millors condicions, la
col· lecció d’instruments més important de tot l’Estat.
Balanç
1999 - 2003
Els museus, 
centres de 
producció de 
coneixement
/28
Les polítiques culturals municipals aposten pel
talent i pel capital intel· lectual com a motor de la
ciutat. La creativitat és el component bàsic de la
societat del coneixement i ofereix noves
oportunitats per a la creació de nous projectes i
de noves empreses.
• Els espais de creació i producció
• Els anys temàtics
• Els sectors culturals
• Les indústries creatives
• La dimensió econòmica de la cultura
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
Objectius
/29
Gran Teatre del Liceu.
• S’ha consolidat el sistema de gestió interinstitucional, amb
l’acompliment del contracte programa 1999-2003.
• Cal destacar l’èxit constant d’una programació entre la
innovació i la contemporaneitat
• El retrobament amb els públics (el nombre d’espectadors
s’ha doblat), i especialment la fidelització, amb el nombre
d’abonats multiplicat per tres, ha estat un altre dels grans
èxits del Liceu.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/30
L’Auditori.
• Ha esdevingut el punt de referència del panorama musical
de Barcelona.
• S’ha acordat l’inici de les obres de la nova Sala de Cambra,
que completarà el projecte inicial.
•  El servei educatiu ha tingut un èxit notori: 60.000 escolars
al programa amb les escoles i 40.000 entrades als Concerts
Familiars.
•  Els públics s’han incrementat en un 78% en els darrers
quatre anys.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/31
L’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de
Catalunya - OBC
•La gira de l’Orquestra pels Estats Units i diverses ciutats
d’Europa va posar de manifest la qualitat del conjunt
orquestral i la seva capacitat d’actuar en els espais musicals
més exigents.
•La nova direcció artística aposta per la contemporaneïtat,
el prestigi dels directors invitats i per una major projecció
internacional.
•Els abonats als cicles de l’Orquestra s’han incrementat en
més d’un 25% en els darrers quatre anys.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/32
Palau de la Música
• S’està realitzant l’última fase de l’ampliació, amb una nova
sala de concerts amb capacitat per a 600 espectadors.
• Aquesta obra comporta un nou disseny urbanístic, amb
l’enderrocament de l’església annexa de Sant Francesc de
Paula i l’obertura d’una nova plaça pública.
• En quatre anys ha acollit més d’un milió d’espectadors.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/33
Grec - Festival d’estiu de Barcelona
• El principal festival d’arts escèniques i música de Catalunya.
• S’ha designat una nova direcció artística.
• La creació i la producció són l’eix central del festival
– 20/25 coproduccions per any
– Augment de la presència internacional de programadors i
artistes.
• El festival ha apostat per una major coherència, amb la
concentració del nombre d’espectacles, espais i durada.
• S’ha dut a terme un decidit acostament als ciutadans:
– Ampliació del ventall de preus
– Nou sistema d’abonaments
– Creació d’una web interactiva www.grec.bcn.es
– Cicle de converses a les bibliotequesBalanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/34
Palau de la Virreina
• La relació entre l’art, la ciutadania i l’àmbit urbà ha estat
el tema clau en el període 1999-2003. Aquesta relació ha
estat la constant que ha articulat exposicions com Deseo,
El cor de les tenebres, Parc Humà i Banquete_...
• També s’ha posat èmfasi en l’exploració de nous espais
públics per a l’art. S’ha produït un increment dels públics
en un 31% (1999-2002).
• La voluntat d’internacionalització, tant en la recepció
d’artistes com en les coproduccions i les itineràncies de
les exposicions, ha estat un objectiu fonamental.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/35
Mercat de les Flors
• Des del 2002, el canvi en l’orientació artística posa major
èmfasi en la interacció entre les diferents disciplines i les
comunitats artístiques.
• Aquest canvi també comporta la incorporació decidida de
les noves tecnologies i de l’art audiovisual.
• La nova direcció artística aposta per un acostament als
públics joves.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/36
Teatre Lliure
• S’ha inaugurat la nova seu a la Ciutat del Teatre, amb
l’Espai Lliure i el Teatre Fabià Puigserver (descrit com “tal
vegada el teatre més ben equipat d’Europa”).
• El nou contracte programa ha dibuixat un nou marc
institucional, amb reflex de les responsabilitats i
compromisos entre totes les parts.
• El Teatre Lliure ha renovat l’aposta per la
contemporaneïtat, com a centre de producció i exhibició
del més alt nivell i amb una activa presència en les escenes
catalana, espanyola i internacional.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/37
Setmana de Poesia
• La Setmana s’ha consolidat dins del calendari de grans cites
de la ciutat, amb una aproximació de convivència entre les
generacions de poetes i oients, posant la Poesia als espais
públics, a l’abast de tothom.
• Els èxits de públics s’han succeït edició rere edició, amb
14.700 persones a les lectures, els espectacles i accions del
2002.
• La Setmana és la capçalera d’una xarxa, amb relacions amb
tots els agents que organitzen activitats poètiques al llarg de
l’any.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/38
CCCB - Centre de Cultura Contemporània
• El Centre de Cultura Contemporània s’ha consolidat com el
centre de la creativitat i la cultura urbana de Barcelona.
• Els grans esdeveniments del CCCB continuen essent a la
frontera creativa de la ciutat: Sónar, l’Alternativa,
Kosmòpolis, Art Futura, Xcèntric, In Motion...
• Les exposicions segueixen essent punts de referència. Han
destacat els cicles “Fars del segle XX” i “L’artista i la ciutat
(amb, per exemple, la recent Borges i Buenos Aires).
• Més de 350.000 usuaris per any.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/39
Triennal Barcelona Art Report - 2001.
• S’ha realitzat la primera edició d’un nou concepte de
manifestació artística, entre el local i el global, i amb fort
component crític.
• La triennal de Barcelona va esdevenir un indret per al debat
i l’acció, que va posar en el primer pla que la missió de l’art
és relacionar-se amb la societat, els territoris i els sabers.
• La triennal va posar un fort accent en la creació emergent
de Barcelona.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/40
Any Gaudí - 2002
• S’ha preparat i s’ha realitzat un any temàtic amb ambició,
qualitat, participació i ressò. L’Any Gaudí ha establert un
nou cànon cultural, respectuós i catalitzador del patrimoni i
de la memòria de Gaudí.
• L’organització ha estat un model de cooperació entre les
administracions i la societat civil, les entitats i les
empreses, i especialment entre les estratègies culturals i
turístiques de la ciutat.
• Cal destacar la presència de l’Any Gaudí en els currículums
educatius d’escoles i instituts de Barcelona i Catalunya.
Balanç
1999 - 2003
.../...
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/41
Any Gaudí - 2002
•El programa de l’Any Internacional Gaudí ha inclòs diversos
formats, entre els quals cal destacar:
•  3 grans festes de participació ciutadana
•  3 grans exposicions: Gaudí. La recerca de la forma, al Saló del Tinell,
Museu d’Història de la Ciutat, “Univers Gaudí, al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, i “Gaudí. Art i disseny”, a la Pedrera, seu
de la Fundació Caixa Catalunya, i 29 exposicions més.
•  28 cicles de conferències, seminaris i cursos.
•  10 activitats adreçades als nens.
•  11 itineraris i rutes.
•  12 esdeveniments especials.
•  7 espectacles, incloent una nova sèrie d’animació (“Els Gaudins”), un
capítol de “Les tres bessones” i un gran musical al Barcelona Teatre
Musical.
•  38 publicacions i edicions commemoratives.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/42
Any del Disseny - 2003.
• L’any 2003 es commemora el centenari del FAD - Foment de
les Arts Decoratives. L’Ajuntament de Barcelona fou pioner a
promoure la celebració de l’Any del Disseny 2003 amb
l’aprovació al Plenari Municipal de 22 de març de 2002.
• L’objectiu de l’Any del Disseny és fer visible l’enorme
producció de la ciutat en els àmbits del disseny gràfic,
industrial i d’interiors, joieria, moda, publicitat,
arquitectura, nous camps digitals, multimèdia, i d’altres
sectors afins, per tal d’aprofundir
en el concepte de “creativitat aplicada”
a les ciutats i posicionar Barcelona en l’àmbit internacional,
com una capital de la creativitat.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/43
Balanç
1999 - 2003
L’aparició de plataformes de difusió a l’entorn de
la paraula
• Kosmòpolis i la Setmana de Poesia són els referents més
coneguts d’un fenomen que compta amb noves iniciatives
públiques i privades com Lletra.com, PROPOST, Granja de
Gavà, Rita Blue, Horiginal, La Papa...
• Les Biblioteques de Barcelona han contribuït a estendre
aquesta renovació amb els seus programes, com “L’aventura de
llegir”.
• S’ha participat en l’organització de l’Any Verdaguer 2002 i de
l’Any Maria Aurèlia Capmany.
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/44
  Un salt d’escala en el terreny de la música
• Consolidació de les grans infraestructures de la música:
Liceu, Auditori, Palau de la Música, amb altíssims
percentatges d’ocupació i mobilització de nous públics.
• Els festivals han esdevingut cites imprescindibles: Sónar,
BAM, Primavera Sound,...
• Un impuls sostingut a la contemporaneïtat: Festival de
Músiques Contemporànies, LEM - Gràcia Territori Sonor...
• Barcelona és reconeguda com la ciutat dels grans concerts.
• El concepte Barcelona sound (així com Barcelona zona
mestissa o bastarda) ha arrelat en el panorama de les
músiques populars.
• La base d’aquest salt d’escala de la música té a veure amb
un fort teixit de clubs de música en viu i amb programes
als barris com “Músiques urbanes + a prop”.Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/45
Més oportunitats per a la creació artística
• S’ha donat suport a Hangar - Associació d’Artistes Visuals de
Catalunya, amb especial atenció a les noves generacions
d’artistes visuals.
• S’han recolzat iniciatives específicament dedicades a la
creació, com la Caldera o els Tallers Oberts a Ciutat Vella i
al Poblenou.
• Les sales alternatives s’han consolidat com a laboratoris de
creació de les arts escèniques.
• S’han preparat projectes per a nous espais de producció,
com el Centre d’Arts Escèniques de Can Fabra a Sant
Andreu.
• Han aparegut nous espais experimentals com Conservas o
Almazen...
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/46
Balanç
1999 - 2003
Més de 800 iniciatives han obtingut el
recolzament municipal
• Les subvencions han estat especialment dedicades a
projectes de creació i producció, així com a iniciatives noves.
• Així, el nombre de subvencions atorgades per l’ICUB ha
passat de 154 (1998) a 233 (2002). De la mateixa manera,
l’import atorgat va crèixer de 2,3 milions d’euros al 1998 fins
a més de 3 milions d’euros del 2003.
• S’ha posat èmfasi en l’impuls als nous festivals (cinema,
música) i en la cultura alternativa i emergent (Gràcia
Territori Sonor, Mostra de Teatre Breu, Ateneu Popular de
Nou Barris, cicle Independències...).
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/47
El suport municipal a les indústries creatives
• Barcelona Plató i l’audiovisual (vegeu pàgines posteriors)
• S’ha impulsat el 22@, amb la ciutat audiovisual i Ca l’Aranyó
(vegeu pàgines posteriors).
• S’ha promogut la constitució de la Plataforma de Festivals de
Cinema, Vídeo i Multimèdia de Barcelona
• S’ha creat un fons de capital-risc, dins de Barcelona Emprèn,
dedicat específicament a projectes culturals emprenedors.
• S’ha impulsat el Pla de Rehabilitació i Equipaments de
Teatres de Barcelona, amb 3,75 milions d’euros per al període
2001-2005
Balanç
1999 - 2003
.../...
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/48
El suport municipal a les indústries creatives
• Els vivers de Barcelona Activa han donat impuls a noves
empreses culturals: Factotum, festivales.com, Inphart! Art
Infogràfic,Cian Network Advanced Illustration Centre i Magma 3
• S’ha desenvolupat el nou concepte de “fires culturals
intel· ligents” per als esdeveniments culturals de Barcelona:
BAM, Sónar, TV Forum Europe...
• Barcelona és una de les capitals europees del disseny
– Any del Disseny 2003
– Ubicació dels centres de disseny de Renault, Volvo o
Volkswagen
– Nova aposta de Barcelona Fashion Week
Balanç
1999 - 2003
.../...
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/49
Barcelona s’ha convertit en un Plató de
productors locals i internacionals
• S’ha quintuplicat el nombre de produccions audiovisuals
gestionades per Barcelona Plató, fins arribar a les 265 del 2002
(eren 40 l’any 1998 i 73 el 1999).
• Peter Greenaway, Eliseo Subiela, Fernando Trueba, Alan
Parker, Pedro Almodóvar han estat alguns dels directors.
• Edició de la Guia de Producció Audiovisual de Barcelona
• La web www.barcelonafilm.com s’ha convertit en l’eina més
utilitzada pels professionals del sector: el 90% de les
sol.licituds de rodatge s’han realitzat a través de la web.
• Barcelona és capital en la producció de cinema d'animació,
de documentals i de TV movies.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/50
22@BCN- Poblenou
• Barcelona ha treballat per definir un nou districte que
faciliti la instal· lació d’empreses de la societat del
coneixement a Barcelona.
• El districte 22@ aposta per la densitat i la diversitat d’usos.
• El 22@ acollirà noves activitats productives relacionades
amb el coneixement, és a dir, investigació, disseny, edició,
audiovisual, multimèdia, gestió de dades i coneixement, etc.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/51
Les polítiques municipals han apostat per
amplificar la projecció cultural de la ciutat en tots
els formats i en tots els mitjans
• La revista Barcelona Cultura, l’agenda cultural de la ciutat
en format CD-Card i la web www.bcn.es/cultura (de 7.400
usuaris/mes al 1999 a 40.000 usuaris/mes al 2002), han aconseguit
una forta difusió ciutadana.
• L’oficina d’Informació de la Virreina ha ampliat els horaris i
ha assolit més de 120.000 usuaris/any.
s S’ha impulsat especialment l’ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/52
Extensió de la producció i la difusió de la cultura
digital
S’ha impulsat l’extensió de les tecnologies digitals en els
equipaments i els esdeveniments culturals de Barcelona:
- Biblioteques: accés públic a internet i formació
– Les Festes a travès del telèfon mòbil (WAP)
– Festivals de cultura digital: Art Futura, Metapolis, OFFF...
– Liceu: Digital Òpera a universitats i cinemes
– Festival de Poesia en Real Àudio i Real Video
– Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània (MedCiències)
– Exposicions virtuals a museus (Marès i Zoologia)
– Arxiu Històric: Barcelona fem memòria: digitalització de fons
– Teatre virtual al Mercat de les Flors
– Metrònom Lab
– Canal Cultura  .../...
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/53
Canal Cultura
• S’ha posat en marxa el canal digital de la cultura de
Barcelona: www.bcn.es/canalcultura
• En format multicanal: principalment a Internet, però també
PDA, telefonia mòbil i aviat televisió.
• Els principals valors del Canal: tota l’actualitat cultural de la
ciutat amb tractament periodístic, contingut multimèdia, i alt
nivell d’interacció i participació.
La 
creació, 
la producció
i la difusió
Balanç
1999 - 2003
/54
La dimensió econòmica de la cultura
• La cultura ha esdevingut un sector bàsic de l’economia de
Barcelona.
• Els subsectors de la cultura (patrimoni, música, edició i
mitjans, audiovisual, arts escèniques i arts visuals) aporten
directament un 5,4% del PIB de Barcelona. Font: SVP.
• En el període 1993-2001 s’ha multiplicat la creació
d’empreses culturals a la ciutat. Font: IAE.
– Empreses de serveis culturals 216%
– Empreses de radio i televisió 341%
– (La mitjana: empreses de tots els sectors 63%.)
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/55
La cultura i el turisme
• L’art i la cultura són el principal factor explicatiu de
l’increment en el nombre de visitants i turistes a Barcelona (de
1,87 milions del 1992 als 3,58 del 2002)
• L’oferta cultural, l’arquitectura i les oportunitats de lleure
són els tres factors que apareixen constnatment com els
principals elements de satisfacció dels turistes a la ciutat.
• La cultura realitza una contribució molt substancial al sector
turístic de Barcelona. Les xifres de l’Any Gaudí en són un bon
exemple:
– Un impacte econòmic directe de 14,1 milions d’euros
– Un impacte turístic de 55,2 milions d’euros
– Un impacte mediàtic de més de 30 milions d’euros
Balanç
1999 - 2003
La 
creació, 
la producció
i la difusió
/56
Les polítiques culturals municipals aposten per la
democratització dels coneixements a disposició
dels ciutadans i ciutadanes com a objectiu públic
irrenunciable.
Aquest objectiu es tradueix en esdeveniments i equipaments
culturals que fomentin els valors de la convivència i la
participació ciutadana activa.
Balanç
1999 - 2003
ObjectiusLa democratització,
els valors 
i la convivència
•  Biblioteques i serveis de proximitat.
•  Les entitats, les federacions i les plataformes
treballen conjuntament amb l’Ajuntament, en
xarxa, en la definició dels programes.
/57
Biblioteques de Barcelona: la “revolució
silenciosa” comença a fer soroll
• Les Biblioteques de Barcelona són la porta de la societat del
coneixement, amb sis pilars bàsics:
- Porta d’entrada als continguts (en tots els formats: llibre, CD,
DVD, internet...)
– Espais per a l’aprenentatge
– Espais per generar noves formes de ciutadania i identitat
– Espais per al lleure
– Components clau de la infraestructura creativa
– Centre cultural bàsic de proximitat i articuladors de la
cooperació entre els diferents agents culturals del territori
.../...
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/58
• Creació del consorci “Biblioteques de Barcelona”, l’ens de
gestió de la xarxa de biblioteques de la ciutat
• De 18 a 27 biblioteques. Exemples: Can Fabra, Vapor Vell,
Poble Sec, Montbau, Vila de Gràcia, Collserola... (vegeu
pàgines següents)
– D’1,8 a 3 milions d’usuaris (+68%).
– De 0,9 a 1,88 milions de préstecs (+106%).
– Augment dels horaris en un 50%.
• Creació de la Comissió de Lectura Pública
• Acord per a la construcció de la Biblioteca Central Urbana
entre la Ciutadella i l’estació de França
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/59
Biblioteca Garcilaso
• En funcionament des de l’any 1999.
• És una biblioteca de barri al districte de Sant Andreu (700
m²). Comparteix l’edifici de nova planta amb d’altres
serveis culturals.
• Té en marxa el “bibliomercat”: un aparador (per exposar
tots els serveis de la biblioteca i fer-ne difusió) i punt de
servei de la Biblioteca (consulta i préstec) des del propi
mercat de Felip II
• 127.300 visitants i 35.491 usuaris de préstecs l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/60
Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
• En funcionament des de l’any 1999
• És la biblioteca de districte a Horta-Guinardó (2.060 m², és
la 2ª més gran de la ciutat de Barcelona). És oberta de
dilluns al matí a dissabte a la tarda, 55 hores setmanals més
20 d’horari nocturn; en total 75 hores.
• Disposa de serveis especials: servei per a persones amb
disminució visual, sala d’estudi nocturna (oberta de dilluns a
divendres de 21 a 1 h), banc de dades EFEDATA i accés a les
bases de dades: ERIC i Medline, bar.
• Especialitzada en poesia. Accions vinculades: club de lectura
de poesia, projecte “de pensament, paraula i obra”
• 298 dies oberts, 2.357 hores, 289.395 visites (971 al dia),
196.744 préstecs (660 al dia) l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/61
Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueres
• En funcionament des de l’any 2000
• És la biblioteca de districte de les Corts (1.431 m²).
Comparteix un edifici de nova planta amb altres serveis
culturals i socials
• Especialització: jocs i esports. És la biblioteca de la
província que introdueix vídeo jocs, jocs electrònics i cd-
roms “d’autor”. A l’any 2003 iniciarà un projecte innovador
com a centre “tester” de productes informatius en nous
formats
• 285 dies oberta i 15.879 usuaris d’internet l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/62
Biblioteca Clarà
• En funcionament des de l’any 2000
• És una biblioteca de barri al districte de Sarrià – Sant
Gervasi (762 m²). L’edifici on es troba era l’antic taller,
rehabilitat i ampliat, de l’escultor Josep Clarà i Ayats .
• Especialització: escultura noucentista. Als serveis que
presta s’hi afegeix la possibilitat de contemplar part de
l’obra escultòrica de l’artista al jardí
• Des dels inicis de l’any 2003 acull l’arxiu de l’Any Gaudí
• Ha crescut un 97,2 % en préstecs electrònics l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/63
Biblioteca Vapor Vell
• En funcionament des de l’any 2000
• És la biblioteca de districte a Sants-Montjuïc (2.000
m²). La biblioteca es troba en un antic vapor industrial
rehabilitat.
• Serveis especials: sala d’estudi nocturna (oberta de
dilluns a divendres de 21 a 1 h), préstec a domicili.
• Especialització: músiques urbanes. Compta amb una
important maquetoteca, iniciada amb el fons musical
de la Bàscula, Transformadors, Interrock i del
programa “La Taverna d’en llop” de Ràdio 4.
• 316.908 visites (1.060 al dia), 22.005 usuaris
d’internet
• 212.096 préstecs (709 al dia) l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/64
Biblioteca Sofia Barat
• Remodelada l’any 2000
• És una biblioteca de barri al districte de l’Eixample (535
m²).
• Ocupa un edifici de nova planta situat a l’interior d’una illa
oberta al públic .
• 393 visites al dia, 289 préstecs al dia l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/65
Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat
• En funcionament des de l’any 2001
• És una biblioteca de barri al districte de Ciutat Vella (686
m²). Ocupa l’edifici modernista de l’antiga Cooperativa
Obrera la Fraternitat, construït al 1918 per l’arquitecte
Manuel Guàrdia Vila.
• Especialització: gastronomia-restauració i ficció de la mar
per a infants
• 88.423 usuaris l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/66
Biblioteca Poblesec-Francesc Boix
• En funcionament des de l’any 2001.
• És una biblioteca de barri al districte de Sants-Montjuïc
(539 m²). Ocupa un edifici del 1889 construït per una
societat benèfica.
• El seu nom ret homenatge a Francesc Boix, fotògraf nascut
al barri que va estar presoner al camp de concentració de
Mathausen. Les fotografies que va aconseguir treure
clandestinament del camp van servir com a prova
   en el judici de Nuremberg.
• Especialització: la cultura de la pau. Acull també un fons
documental sobre la història local.
• 64.845 préstecs l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/67
Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró
• En funcionament des de l’any 2001
• És una biblioteca de barri al districte d’Horta-Guinardó
(570 m²). Era l’antiga sala de lectura gestionada per
l’Associació de veïns que ha estat remodelada i ampliada
per incloure-la a la xarxa de Biblioteques de Barcelona.
• Existeix un acord de col· laboració amb l’Associació cultural
Montbau per a la seva gestió.
• 218 usuaris al dia de mitjana
amb un total de 55.730
l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/68
Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra
• Remodelada l’any 2002, ubicada a l’antiga fàbrica de filats
Can Fabra.
• És la biblioteca de districte de Sant Andreu (3.085 m² +
1.000 m² de serveis comuns). És la biblioteca més gran de
la ciutat. Oberta de dilluns al matí a diumenge al migdia.
66 hores setmanals més 20 d’horari nocturn. Total 86 h.
• Serveis especials: sala d’estudi nocturna, sala
d’exposicions, sala d’actes-auditori, bar restaurant.
• És dipositària de la biblioteca particular del dramaturg
Ignasi Iglésias, i està especialitzada en arts visuals  i en
còmic.
• Durant el darrer trimestre de l’any 2002: 1.398 usuaris al
dia (168 % més), 140% més d’usuaris d’internet, 890
préstecs al dia (168 % més), 7.300 nous carnets.Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/69
Biblioteca Vila de Gràcia
• En funcionament des de l’any 2002
• És una biblioteca de barri al districte de Gràcia (1.029 m²).
Ubicda en un edifici de nova planta obra de l’arquitecte
Josep Llinàs.
• Serveis especials: punt d’informació jove, sala d’estudi
nocturna (oberta de dilluns a divendres de 21 a 1 h)
• Especialització: cultures de la Mediterrània
• 780 usuaris al dia de mitjana al 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/70
Biblioteca Collserola-Josep Miracle
• En funcionament des de l’any 2002
• És una biblioteca de barri al districte de Sarrià-Sant Gervasi
(468 m²)
• Mirador privilegiat de la muntanya de Collserola. Ocupa un
edifici de nova planta al costat del centre cívic.
• El seu nom el deu a l’escriptor i lingüista continuador de l’obra
de Pompeu Fabra i mort l’any 1998, Josep Miracle.
• 18.169 usuaris (6 visites per
habitant en 5 mesos) l’any 2002
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/71
Biblioteca Fort Pienc
• En funcionament des de l’abril de 2003
• És una biblioteca de barri al districte de l’Eixample
• Edifici de nova construcció (1.091 m² en tres plantes), que
forma part d’un complex sòcio-cultural als voltants de
l’estació del Nord.
• Especialització en temes de disseny
• L’espai infantil incorpora una construcció en mobiliari que
origina nous espais de joc i de lectura.
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
Balanç
1999 - 2003
/72
Biblioteca Central Urbana
• S’ha produït un canvi en l’emplaçament. Els primers
treballs a l’antic mercat del Born i els descobriments
arqueològics van portar a cercar un emplaçament alternatiu
al mateix barri de la Ribera, entre l’estació de França i el
parc de la Ciutadella.
• La biblioteca central urbana encapçalarà la xarxa de
biblioteques públiques de la ciutat, amb 15.000 m² i un fons
de més de 600.000 documents.
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/73
Més biblioteques.
•  Una nova biblioteca serà inaugurada al setembre de 2003
– el Carmel
• S’han posat les bases per desenvolupar el pla de Biblioteques
en el període 2004-2010 en tots els districtes de la ciutat:
– 12 biblioteques noves: Bon Pastor, Sagrada Família, Sant
Antoni, Can Saladrigues, el Clot, Penitents, Horta, Sant
Gervasi, les Corts, Trinitat Vella, Zona Nord i Carabassa.
– 8 remodelacions: Lesseps, Zona Franca - Philips, Joan Miró,
Lola Anglada, Roquetes, Sant Martí, Raval i Torre Llobeta
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
Balanç
1999 - 2003
/74
Cultura als districtes: Programes + a prop
• L’Institut de Cultura, en coordinació amb els deu
districtes, ha desenvolupat sis programes “+ a prop” per
tal de promoure i assegurar la coordinació entre els
centres cívics que han optat per una mateixa
especialització artística.
• Hi ha un programa en cadascun d’aquests àmbits: art
contemporani, dansa, espectacles infantils, música
clàssica, músiques urbanes i teatre.
• Els programes també ofereixen una difusió de l’oferta en
espais d’assaig, creació i producció, i dels recursos a
l’abast per als grups artístics emergents.
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/75
Cultura als Districtes: Projectes concertats
• Els barris de Barcelona són la pedrera de noves creacions
artístiques. L’Institut de Cultura, en coordinació amb els
districtes, ha donat suport directe a vuit projectes de nova
creació als barris:
– Mostra d’Art  Sonor i Visual al Convent de Sant Agustí (2000)
– Dijous jazz a les Corts (2000)
– Concurs de teatre emergent de Nou Barris (2000)
– Les Cultures de la Mediterrània a la Sedeta (2000)
– La Farinera del Clot, recorregut pel patrimoni industrial (2000)
– Geografies culturals a Sant Martí (2001)
– Barceloneta, art contemporani (2002)
– Mostra d’Arts Escèniques de Poble Nou (2002)
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/76
Plans culturals de districte
• S’han redactat 10 plans de cultura, un per cada districte de
la ciutat.
• Cadascun dels plans realitza una diagnosi de les diferents
realitats territorials de la ciutat, que s’han dut a terme en
un procés de diàleg amb entitats, personalitats i
organitzacions culturals i socials de cada districte
• Cada pla defineix les estratègies de futur, amb més de 150
propostes de futur agrupades en quatre grans línies
d’actuació per districte.
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/77
Fòrum metropolità de regidors de cultura - FMRC
• És l’àmbit de corresponsabilitat dels regidors de cultura
dels municipis metropolitans. S’ha promogut, conjuntament
amb la Diputació de Barcelona i els municipis metropolitans,
el Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura (FMRC).
• El Fòrum metropolità ha aprovat un Programa metropolità
de cultura, amb sis punts, a desenvolupar en els propers anys:
– Capital cultural policèntrica
– Sistema metropolità de proximitat
– Oferta cultural metropolitana
– Parc metropolità de la producció cultural
– Observatori metropolità de la cultura
– Aspectes organitzatius: vers el Consell Metropolità
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/78
El cicle festiu
•  S’ha promogut un cicle festiu amb una concepció de la
cultura popular i tradicional com un procés dinàmic,
compaginant tradició i contemporaneïtat en tots els
esdeveniments i que doni resposta als nous reptes de la
societat, especialment l’arribada de nous immigrants i
l’obertura de processos d’interculturalitat.
• Els principals moments del cicle festiu són la Cavalcada de
Reis, Santa Eulàlia, el Carnaval, el Dia de la Música i la
Mercè.
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/79
Mercè: la festa major de Barcelona
• En el darrer mandat 1999-2003 la Mercè ha aprofundit el
concepte de festa cívica, mediterrània i multicultural.
• S’han ampliat els territoris de la festa: la Rambla del Raval
(2000), el Passeig de Gràcia (2001) i Diagonal-Fòrum (2002)
• El BAM - Barcelona Acció Musical ha celebrat el seu 10è
aniversari i s’ha consolidat com l’aparador de la música
independent de Barcelona.
• S’ha concebut Barcelona Arts de Carrer, un nou concepte de
festival que potencia les arts urbanes de carrer
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/80
Premis Ciutat de Barcelona
• Els premis Ciutat de Barcelona són els guardons anuals a la
creació artística i la recerca científica i tècnica més
destacada de la ciutat.
• S’ha premiat la feina compromesa i valuosa de gairebé 100
creadors i col· lectius en els darrers quatre anys.
• En resposta als nous topants de la cultura, el 1999 es va
introduir la nova categoria “disseny i multimèdia” i es va
dividir l’àmbit de mitjans de comunicació en “premsa
escrita”, i “ràdio i televisió”.
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/81
Carta de Drets i Compromisos Culturals
• S’ha treballat un document de referència on s’estableixen
els principis que han de garantir el ple accés i gaudi de la
cultura a tots els ciutadans i les ciutadanes i els principis
d’una “convivència creativa”. La llibertat i la
responsabilitat són els components bàsics, i
interrelacionats, de la Cultura Constituent.
• El document ha estat fruit de la reflexió del conjunt de la
societat, amb reunions d’experts en diversos camps:
polítics, socials, artístics...
•  El procés s’ha inserit en els processos d’anàlisi del “dret a
prendre part en la vida cultural” de Nacions Unides (Comitè
Drets Econòmics, Socials i Culturals).
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/82
La Política Lingüística mitjançant el CNL
• En l’àmbit de l’Ensenyament, durant aquests quatre anys
s’han incrementat en un 64,3% les inscripcions als cursos
dels primers nivells de català.
• En l’àmbit de l’Assessorament, s’han signat convenis amb
més de 350 entitats i empreses de la ciutat, s’han atès més
de 150.000 consultes lingüístiques i s’han corregit més de
120.000 pàgines.
• En l’àmbit de la Dinamització s’han signat 21 convenis amb
entitats de cooperació amb els immigrants i s’han iniciat els
serveis d’acolliment lingüístic per incorporar els nou vinguts
als cursos de català. A més, s’han engegat les actuacions
per incentivar la retolació i atenció al públic en català a
bona part dels establiments comercials de la ciutat.Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/83
Ponència de Nomenclàtor dels carrers
· S’ha donat nom a 89 carrers, places i jardins i s’han
readaptat tipologies i traçats de vies públiques.
· S’ha donat prioritat a les figures de creadors i personatges
del món de la cultura en general, especialment de dones.
S’han recuperat 22 toponímics i s’han utilitzat alguns noms
geogràfics, botànics, etc. S’han dedicat 6 vials a noms
relacionats amb la Pau i els Drets Humans.
· S’ha creat la web www.bcn.es/nomenclator que dóna
informació sobre l’origen del nom dels carrers, la seva
situació sobre el plànol de la ciutat i els noms que han
tingut anteriorment
Balanç
1999 - 2003
La 
democratització,
els valors 
i la convivència
/84
Balanç
1999 - 2003
Les polítiques culturals municipals aposten per
la incorporació de la dimensió internacional
com element bàsic dels esdeveniments i
equipaments culturals.
Barcelona lidera xarxes i processos culturals
internacionals:
- Anys temàtics
- Grans esdeveniments culturals
- Xarxes
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
Objectius
/85
Balanç
1999 - 2003
La dimensió internacional.
• La dimensió internacional ha estat incorporada com element
bàsic dels esdeveniments i equipaments culturals de Barcelona
• Els anys temàtics han estat dissenyats amb paràmetres de
rigor, qualitat, coproducció i participació, amb un equilibri
entre la dimensió local i la projecció internacional: Barcelona
Art Report 2001, Gaudí 2002, Disseny 2003, Fòrum 2004.
• Barcelona ha acollit grans cites internacionals del món de la
cultura: International Council of Museums - ICOM 2001, Sant
Egidi 2001, MTV - Europe 2002, Europa Cantat 2003, Acadèmia
Europea del Cinema 2004.
• L’augment del turisme és cultural. Més de 3,5 milions de
turistes anuals responen al lema Barcelona és cultura.
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
/86
Xarxes internacionals
• Barcelona ha estat pionera a impulsar les xarxes de ciutats:
Eurociutats, Comitè de Regions, Consell de Municipis i Regions
d’Europa, Cités Unies, IULA, Metropolis.
• Barcelona, seu permanent de United Cities a partir de 2004.
• Agents de Barcelona lideren xarxes internacionals:
Interarts, Gràcia Territori Sonor, Sónar, MHCB, Liceu,
Drassanes, CCCB. I Barcelona acull les cimeres d’aquestes
xarxes: ENCATC, Circle, IETM, ELIA...
Balanç
1999 - 2003
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
/87
International Council of Museums - ICOM 2001
• L’ICOM és l’organització internacional fundada el 1946 amb
l’objectiu de promoure el desenvolupament dels museus i
de la professió museística.
• Barcelona va acollir la seva assemblea anual del 2001, amb
el lema Gestionant el canvi: el museu enfront dels reptes
econòmics i socials.
• L’assemblea va constituir un reconeixement internacional al
paper del patrimoni en la construcció contemporània de la
ciutat de Barcelona.
Balanç
1999 - 2003
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
/88
Eurociutats 2002
• Barcelona va acollir l’Assemblea anual de la xarxa de grans
ciutats europees al novembre de 2002.
• El lema de la reunió fou “Ciutats cap al futur: política,
cultura i valors”. Les ciutats participants van analitzar com la
cultura és tant un element estratègic per al desenvolupament
de cadascuna de les ciutats com una dimensió necessària per
donar major coherència al projecte de construcció europea.
• Els representants de 101 ciutats europees van signar el
manifest reclamant una major participació de les ciutats i
una major presència de la cultura en l’Europa del futur
immediat.
Balanç
1999 - 2003
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
/89
Casa Àsia, CIDOB, IEMed
• Barcelona acull Casa Àsia des del 2001. Aquesta institució
ha estat creada conjuntament pel Ministeri d’Afers Exteriors,
la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
L’objectiu de Casa Àsia és fer de pont amb Orient en els
vessants institucional, cultural, acadèmic i econòmic. El
programa cultural contempla un festival anual, amb el nom
de Festival Àsia, i un increment de les cultures asiàtiques a
l’oferta de la ciutat.
• El CIDOB (Centre de Relacions Internacional i Cooperació
Internacional) i l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània)
han estat refundats en els darrers anys amb l’objectiu
d’ampliar la seva capacitat d’acció internacional
Balanç
1999 - 2003
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
/90
2004. Fòrum Universal de les Cultures
• La cultura serà el gran tema del segle XXI.
• El Fòrum de les Cultures esdevindrà l'espai de trobada,
reflexió i celebració de la pluralitat humana i de les seves
múltiples expressions per tal d’articular la cultura de la
convivència.
• Vuit formats: Diàlegs, Exposicions, Plaça, Festival
Internacional de les Arts, Fòrum Virtual, Fòrum Educatiu,
Bones pràctiques i Solidaritat i cooperació
Balanç
1999 - 2003
Les xarxes i
la dimensió 
internacional
/91
L’Institut de Cultura de Barcelona - Gestió
• L’Institut és la institució promotora i catalitzadora de la
cultura a la ciutat de Barcelona.
• L’Institut ha modificat estatuts per millorar el seu paper
d’estimulador de la iniciativa cultural.
• El pressupost de l’Institut ha passat de 57 a 83,6 milions
d’euros (de 1999 a 2002) amb un augment del 46,6%.
• S’ha produït un increment del 48% dels ingressos propis: de
9,141 (1999) a 13,144 milions d’euros al 2002.
• L'any 1999 l' ICUB assumeix la gestió de les transferències
municipals a Consorcis i Fundacions; com a conseqüència, es
veuen incrementades les transferències corrents i de capital.
Balanç
1999 - 2003
La gestió
/92
Balanç
1999 - 2003
Indicadors 1999 2002 Variació
Museus i Exposicions Visitants 7.058.609 8.931.183 26,53%
Arts escèniques Espectadors 1.959.174 2.018.080 3,01%
Música   Espectadors 1.511.215 1.570.351 3,91%
Biblioteques públiques Usuaris 1.803.516 3.027.348 67,86%
Préstecs 904.964 1.872.966 106,97%
Cinemes Espectadors 10.683.517 12.111.168 13,36%
Festes Participants 3.298.530 4.450.000 34,91%
TOTALS 26.314.561 32.108.130 22,02%
Resum indicadors culturals de Barcelona 1999-2002
Els indicadors
/93
Les sis prioritats de futur
1. La cultura per a la convivència
– La democratització dels coneixements i la participació dels
ciutadans en la vida cultural
– Les festes com a elements fonamentals de cohesió i
participació
– Cultura i educació
– Impuls pràctiques de la interculturalitat i la convivència
2. La creativitat
– Nous espais per a la creació
– Connexió de les grans infraestructures de producció i difusió
amb la creació emergent
Balanç
1999 - 2003
.../...
Cap al futur.
Prioritats
/94
3. La producció i els centres de saber
– Finalització equipaments culturals capitals: MNAC,
MACBA...
– Equipaments de cultura en viu: Ciutat del Teatre
– Nous centres: Born, Biblioteca Central Urbana, Disseny
– Noves empreses culturals
4. La realitat metropolitana
– Fòrum metropolità de regidors de cultura
– Programa metropolità de cultura
– Consell de les Arts i la Cultura
Balanç
1999 - 2003
.../...
Cap al futur.
Prioritats
/95
5. Capital cultural internacional
– El Fòrum 2004
– Les xarxes
– Lideratge internacional en cultura amb els valors de
Barcelona
6. Capital de la cultura catalana
– Nou pacte per a la capitalitat cultural
– Consell de Patrimoni Cultural (desplegament de la Carta
Municipal)
Balanç
1999 - 2003
Cap al futur.
Prioritats
/96
!
Resum: les 20 principals actuacions
en Cultura en el període 1999-2003
• Les Biblioteques de Barcelona: es dobla el
nombre d’usuaris i esdevé el principal
equipament cultural de proximitat.
• Any Gaudí 2002: esdeveniment cultural de
primer ordre a escala internacional i local,
catalitzador del patrimoni i la memòria.
• Picasso: la renovació del museu més important
del creador més decisiu del segle XX.
• MACBA: el desenvolupament d’un nou projecte
artístic.
• Museu d’Història: l’èxit dels nous cicles
expositius.
• L’esforç de l’increment patrimonial.         .../...Balanç
1999 - 2003
Resum
1999-2003
/97
• Prefiguració de nous projectes de futur: Centre
Cultural del Born, Museu del Disseny a Glòries,
Biblioteca Central Urbana.
• L’aparició de plataformes de difusió a l’entorn
de la paraula.
• Un salt d’escala en el terreny de la música.
• Les noves realitats en la creació artística.
• Més de 800 iniciatives han tingut el suport
municipal.
.../...
!
Balanç
1999 - 2003
Resum
1999-2003
/98
• La consolidació de les indústries creatives a
través de les noves mesures de suport municipal.
• Barcelona s’ha convertit en un Plató de
productors locals i internacionals.
• Extensió de la producció i la difusió de la cultura
digital.
• La cultura i les arts aporten directament un 5,4%
del PIB de Barcelona.
• Noves iniciatives que reforcen la convivència
cultural: Carta de Drets i Compromisos Culturals
i Plans Culturals de Districte.
    .../...
!
Balanç
1999 - 2003
Resum
1999-2003
/99
• Impuls a la cooperació metropolitana mitjançant
el Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura.
• Barcelona lidera xarxes i processos culturals
internacionals: anys temàtics, grans
esdeveniments, cimeres...
• L’augment del turisme és cultural. Més de 3,5
milions de turistes anuals responen al lema
Barcelona és cultura.
• Cultura és coneixement. Més de 32 milions
(2002) d’usuaris anuals de la cultura a Barcelona
(26 milions al 1999).
!
Balanç
1999 - 2003
Resum
1999-2003
/100
Balanç 1999 - 2003