Informe anual 2014 Aquest document ha estat imprès sobre CyclusOffset, un paper offset fabricat amb fibres 100% reciclades. Imprimint sobre CyclusOffset i no sobre paper no reciclat, s’ha estalviat el següent: 82 kg de residus 20 kg de CO2 198 km de viatge en un cotxe europeu estàndar 2.077 litres de agua 263 kWh d’energia 134 kg de fusta Continguts: Addvante Disseny, infografia i maquetació: Aymerich Comunicació Serveis d’impressió: Enparticular La Memòria 2014 de TERSA ha estat sotmesa a una verificació externa, i l’organisme internacional Global Reporting Initiative (GRI) ha verificat que la Memòria 2014 de TERSA s’ha elaborat d’acord amb la Guia GRI, en el nivell d’aplicació A+ A la pàgina web de TERSA, www.tersa.cat es pot descarregar la versió electrònica en català i castellà d’aquest document. TERSA 2014 Informe anual Índex Índex Carta del President 05 Resum executiu 06 El Grup TERSA 20 Activitat 25 Compromís ambiental i socioeconòmic 40 Actuació econòmica 57 Annex: Qualificació GRI 61 Carta del President “Avançant cap a una economia circular”: aquest és un dels L’esdevenidor d’aquesta empresa, gestionant l’energia que lemes de l’Estratègia Europa 2020 per a un creixement produeix, passa per ampliar les seves activitats i per també intel·ligent, sostenible i integrador; que es concreta en el Pro- actuar com a operador energètic dels seus clients i accionistes. grama d’Acció Mediambiental de la Unió Europea. Sens dubte, un horitzó engrescador que afrontem convençuts Abandonem el clàssic model econòmic lineal, que ha suposat de la importància d’adaptar-nos als entorns canviants, amb que els recursos són abundants i fàcils de tractar i gestionar; vocació de servei a la ciutadania i de compromís amb el treball per evolucionar cap al model d’economia circular, amb una de qualitat. Assumint com a part del sector públic un rol de clara vocació d’administrar aquests recursos de la manera referència en l’impuls de les bones pràctiques en l’àmbit de la més eficient al llarg de tot el seu cicle de vida. transparència en la gestió i l’accés a la informació. Aquest nou plantejament té especial incidència en la concep- ció de la gestió dels residus. Cal abundar encara més en el cicle de la prevenció, la reutilització i el reciclatge, perquè el que fins ara era considerat un “residu” ha passat a esdevenir un recurs. I aprofitar aquesta visió per identificar oportunitats de creixement econòmic i de creació d’ocupació lligades a l’ús més eficient dels recursos: disseny ecològic, estalvi de costos de producció, noves línies de negoci, etc. Des de TERSA volem contribuir a treballar en la línia d’aquest nou posicionament estratègic, que encaixa perfectament amb un dels pilars sobre els quals volem bastir el nostre desenvo- lupament actual i futur: l’eficiència. Una eficiència operativa, econòmica i energètica, basada en la disponibilitat de les nostres instal·lacions i en la sostenibilitat econòmica de les nostres activitats. Per fer-ho, comptem amb unes plantes renovades on incorpo- rem les millors tecnologies disponibles actualment al mercat. Enguany hem finalitzat el pla d’adequació de la planta de valorització energètica (PVE) de Sant Adrià de Besòs al nou model de gestió de residus de Catalunya; hem remodelat la nova planta de selecció d’envasos del centre de tractament de Joan Puigdollers Fargas residus municipals (CTRM) de Gavà-Viladecans; i encarem la President del Consell d’Administració recta final del muntatge de la nova planta de tractament de residus voluminosos del CTRM. 5 Resum executiu A Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA), tractem i 01 Resum de la producció gestionem els residus municipals generats pels ciutadans de Barcelona i dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de de 2014 Barcelona. Valoritzem les diferents fraccions de residus, recuperant-les, A les instal·lacions de Sant Adrià de Besòs s’han tractat reutilitzant-les i transformant-les en energia, minimitzant 327.805 tones de residus procedents de la fracció resta. així el seu impacte ambiental i contribuint al benestar d’una Aquesta dada és lleugerament inferior al 2013 (0,6%) sobretot extensió de 636 km2 que aplega una població de més de 3 per la finalització dels treballs d’adequació de la PVE. milions d’habitants. Conseqüentment, els forns han funcionat menys hores. En definitiva, a TERSA proporcionem solucions al repte que Aquesta xifra representa el 24% dels residus generats a suposa la gestió dels residus, i promovem el compromís dels l’àrea metropolitana de Barcelona, i el 9% dels residus gene- ciutadans amb el seu entorn. rats a Catalunya. La nostra activitat inclou: • L’explotació conjunta de la Planta Integral de Valorització 3.588.637 tones de residus de Residus (PIVR) de Sant Adrià de Besòs, formada per generades a Catalunya la Planta de Valorització Energètica (PVE) i la Planta de Tractament Mecànico-Biològic (PTMB), aquesta darrera gestionada per la societat Ecoparc del Mediterrani. Gràfic 1 • La gestió de les plantes d’envasos lleugers i de voluminosos Proporció dels residus tractats sobre els generats del Centre de Tractament de Residus Municipals (CTRM) a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Catalunya. de Gavà-Viladecans. • La gestió de les deixalleries metropolitanes i els punts verds a Barcelona. • La gestió de diverses instal·lacions fotovoltaiques de Barcelona. • La prestació de serveis de consultoria, inspecció i formació ambiental, en una línia que anomenem Ecogestió. • La coordinació de la secretaria tècnica de Barcelona + sostenible 1.375.028 327.805 tones de residus tones tractades generats a l’àrea a la Planta Integral metropolitana de Valorització de Barcelona de Residus Font: www.idescat.cat/: Residus generats a Catalunya 2013; www.amb.cat: Generació de residus per ciutadà de l’àrea me- tropolitana de Barcelona al 2013. 6 Il·lustració 1 Planta de Valorització de residus a Sant Adrià de Besòs PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR) ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Ferro, alumini, Subproductes 7,3% plàstics, brics, Gestors autoritzats Materials recupe- paper i cartró, vidres, matèria (Reciclatge / valoritzables ració orgànica Valorització) 13.657 t Planta de Tractament Mecànic-Biològic (PTMB-ECOPARC 3) Selecció de residus i tractament Biogàs Producció 50% Autoconsum 186.248 t (Metanització de energia planta (PTMB) matèria orgànica) elèctrica 50% Venta a Xarxa 5.226 MWh elèctrica 327.805 t Residu rebuig Planta Integral 149.481 t de Valorització de Residus Sant Adrià del Besòs FRACCIÓ RESTA (PIVR) Recollida Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma Gramanet, Ecoparcs, Altres Energia 86% Venta Xarxa 141.556 t 148.634 elèctrica elèctrica MWh 14% Autoconsum Vapor venut Subministrament Planta de Valorització a Districlima 75.102 t a la xarxa urbana Energètica (PVE) de calor i fred Combustió de residus i aprofita- ment de l’energia del procés Residus de procés: 291.037 t Escòries (inclou ferralla) 20,4% Gestors autoritzats a tractar i cendres 3,6% El 89% d’aquest volum ha estat valoritzat energèticament, La resta de residus han estat seleccionats i tractats per obtenint: a la seva recuperació en forma de materials valoritzables • 148.634 MWh d’energia elèctrica majoritàriament venuda a i per a la producció de biogàs. la xarxa elèctrica, • més de 75.000 tones de vapor que han subministrat calor i fred a la xarxa d’edificis del Districte 22@. 7 Il·lustració 2 Tractament d’envasos i de voluminosos a Gavà-Viladecans CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS (CTRM) ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Ferralla, brics, Materials 66% paper i cartró, ECOEMBES recupe- alumini, Reciclatge / Valorització valoritzables ració materials plàstics amb gestors 10.083 t 16.557 t Selecció d’envasos 15.283 t lleugers FRACCIÓ ENVASOS LLEUGERS Fabricació externa · Barcelona 44% Residu Rebuig 5.185 t de CSR (Combustible · àrea metropolitana Sòlid Recuperat) de Barcelona 56% Centre de Tractament de Residus Municipals (CTRM) Gavà-Viladecans Matalassos, plàstics, cartró, Residus 4,7% ferralla, neveres, voluminosos recupe- recipients a pressió, Gestors autoritzats ració altres RAEE 2.220 t 47.610 t Tractament de residus Fusta Estella 82% Utilitats finals: recuperació Combustible alternatiu 47.610 t voluminosos triturada Estella fina 39.150 t Taulons conglomerats i fusta RECOLLIDA DEIXALLERIES, Fabricació externa VOLUMINOSOS Residu Rebuig 3.918 t de CSR (Combustible · Barcelona 60% Sòlid Recuperat) · àrea metropolitana de Barcelona 40 % A la planta de Gavà-Viladecans, el 2014 TERSA ha tractat De la recollida de residus voluminosos (més de 47.000 tones), 15.283 tones procedents de la recollida selectiva d’envasos n’hem recuperat un 86%. Principalment hem obtingut fusta, lleugers dipositades al contenidor groc, de les quals el 66% que s’utilitza, sobretot, per fabricar taulons conglomerats i han estat recuperades en forma de materials com ara el plàs- combustible alternatiu. tic, el ferro, l’alumini, el paper i el cartró, reutilitzats per a la fabricació de nous envasos i de materials. 8 TERSA 2014 Informe anual Resum executiu Il·lustració 3 Recollida selectiva a deixalleries i a punts verds DEIXALLERIES I PUNTS VERDS ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Residus 1,5% Deixalleries especials AMB Deixalleries 78.551 t mòbils AMB Punt verd 10,1% Compostatge de zona Envasos 11,5% Dipòsit controlat i embalatges 3,4% Barcelona 28,4% Material recuperable 47,9% Reutilització Punt verd 2,0% Residus especials mòbil i Punt verd a tractar escolar 1.133.431 USUARIS barri · Barcelona 70% Barcelona Inerts i 95,1% · àrea metropolitana recuperables de Barcelona 30% Gestió d’instal·lacions Recollida i transport de residus El 2014 també s’han gestionat més de 78.000 tones de residus de les deixalleries metropolitanes i dels punts verds de Bar- celona, dipositades per més de 1.130.000 usuaris. Il·lustració 4 Gestió d’instal·lacions fotovoltaiques municipals INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Energia elèctrica Explotació de 45 1.147.473 Venda xarxa KWh instal·lacions elèctrica Conveni de gestió Gestió de 60 instal·lacions solars fotovoltaiques municipals de Barcelona Energia elèctrica 15 instal·lacions Estalvi energètic d’autoconsum en edifici consumidor Gestionem 60 instal·lacions solars fotovoltaiques situades a Durant l’any en curs s’ha ofert suport als ciutadans i a les Barcelona, amb una doble modalitat: la d’explotació i venda empreses mitjançant diverses actuacions de consultoria, d’energia a la xarxa, amb una producció de 1.147 MWh inspecció i formació ambiental. d’energia elèctrica, i la d’autoconsum. 9 Il·lustració 5 Consultoria, inspecció i formació ambiental (Ecogestió) ECOGESTIÓ ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ 785 91 accions educatives assis- Consultoria tents ambiental Encàrrecs Inspecció 6.528 i control ambiental Inspeccions inspec- de gestió cions Documentació, formació i comunicació ambiental 962 Servei documentació consultes Comunicació Atesos campanyes › 38.000 Barcelona 9.417 escoles + sostenibles consultes Secretaria Barcelona + sostenible Barcelona + sostenible 546 Organitzacions consultes 02 Resum econòmic Aquesta circumstància ha comportat que el resultat d’explotació hagi estat negatiu; aspecte finalment compensat Els resultats obtinguts l’any 2014 i l’assoliment dels objectius pels ingressos financers per a l’obtenció d’un resultat positiu d’inversió permeten mantenir les condicions de sostenibilitat de l’exercici. econòmica de TERSA. L’any 2014 s’ha caracteritzat per una disminució significativa Pel que respecta a les despeses d’explotació, es manté la de la xifra global del volum de negoci, deguda principalment a: tendència a la baixa dels darrers exercicis, fruit del treball en l’optimització dels costos. • La menor disponibilitat de la planta de valorització energètica En el capítol d’inversions, s’ha finalitzat el pla d’adequació de (PVE) i del centre de tractament de residus municipals (CTRM), la PVE que ha suposat una inversió total de 32.580.000 euros en ambdós casos afectats pels respectius projectes en els darrers sis anys. Per al projecte d’optimització de les d’optimització de les instal·lacions. línies de procés del CTRM hi ha prevista una inversió total de 8.022.000 euros. • La continuïtat en la tendència baixista del preu de venda de l’energia elèctrica (12,6% inferior al de l’any anterior). A més, s’ha procedit a ajustar el preu de tractament a la baixa (2,26 €/t). 10 TERSA 2014 Informe anual Resum executiu 03 Fets rellevants de l’any Medi Ambient Març La Planta de Valorització Energètica També mostra el lligam d’aquesta planta amb els barris del seu entorn més immediat (Fòrum i 22@). Mitjançant una xarxa de Sant Adrià de Besòs acredita la seva de canonades soterrades, el vapor generat a la PVE permet eficiència energètica segons la directi- subministrar aigua calenta, calefacció i aire condicionat als edificis que hi estan connectats. va europea Aquesta nova certificació acredita la contribució d’aquesta Juny planta a reduir la dependència dels combustibles fòssils, aprofitant de forma eficient un recurs com els residus munici- pals abans de ser dipositats en una instal·lació de tractament TERSA participa en les jornades finalista com l’abocador. de la Setmana Europea de La Directiva Europea 2008/98/CE defineix la fórmula i el procediment de càlcul del paràmetre R1, que serveix per l’Energia classificar instal·lacions de combustió segons la seva eficièn- cia energètica, catalogant-les de “valorització” o simplement “eliminació”. La Setmana Europea de l’Energia cada any compta amb cen- Per a instal·lacions anteriors a l’1 de gener de 2009, aquesta tenars d’organitzacions i persones amb l’objectiu de difondre directiva estableix un valor de 0,60 per a la R1 per ser consi- les millors pràctiques, inspirar noves idees i construir aliances derades com de valorització. El valor obtingut a la planta de sobre eficiència energètica i energies renovables. Enguany TERSA per a l’any 2013 ha estat de 0,627, superant el llindar l’AMB, les Diputacions de Barcelona i Girona, l’ICAEN, i la normatiu i homologant aquesta instal·lació amb la resta de Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i el CILMA plantes de valorització energètica. presenten una oferta conjunta de recursos d’educació i sensi- bilització. Els visitants a les nostres instal·lacions fan un recorregut per conèixer el procés que se segueix per convertir els residus Maig que no es poden recuperar materialment en recurs ener- gètic, i com es fa servir part d’aquesta energia per a produir Reportatge de la Planta de Valorització electricitat per a la xarxa de distribució elèctrica i alhora subministrar vapor a la xarxa de fred i calor dels barris del Energètica a l’Espai Terra de TV3 22@ i Fòrum. La Xarxa Districlima és un exemple perfecte del concepte d’Smart City. El reportatge explica la funció principal d’aquesta instal·lació: el tractament de la fracció resta dels residus municipals (els que llencem al contenidor gris) mitjançant la seva combustió, i l’obtenció d’energia en forma d’electricitat i vapor. 11 Ciutadania Gener Juny Campanya de recollida de joguines Acte de cloenda del curs 2013 – 2014 usades als Punts Verds de l’Agenda 21 escolar En el marc del Pla de Prevenció de Residus, l’Ajuntament de 382 persones representants de 50 centres de secundària i Barcelona posa en marxa una nova acció per a la reutilització batxillerat, formació professional, educació especial, escoles de materials i inicia una prova pilot de recollida de joguines d’adults, i monitors de menjador, participen en l’acte de cloen- usades als punts verds de la ciutat. da del curs 2013 – 2014 de l’Agenda 21 escolar. L’acte celebrat Aquesta iniciativa arrenca el 7 de gener, coincidint amb la al CosmoCaixa és organitzat per SIRESA. finalització de la campanya de Nadal. Es fa efectiva a tots els Per afavorir l’intercanvi i la participació de l’alumnat, enguany Punts Verds de la ciutat de Barcelona, habilitant-se un total de s’opta per un format de fira expositiva, que compta amb tres 126 punts de recollida. grans espais on els alumnes presenten les accions més rellevants que s’han dut a terme aquest curs. Al mateix temps, el professorat disposa d’un espai de reflexió i debat sobre els Març criteris de qualitat que ha de tenir una bona pràctica educativa transformadora. La memòria de sostenibilitat de TERSA publicada a la base de dades Agost d’experiències del portal RSCat TERSA rep el reconeixement de l’Associació Voluntaris en Assessoria El portal RSCat està impulsat pel Grup Tècnic de Responsa- bilitat Social del Consell de Relacions Laborals de Catalunya Empresarial (VAE) (CRL), on es troben representats el Govern de la Generalitat i les organitzacions empresarials i sindicals més represen- tatives de Catalunya. Pretén fomentar la cultura i els valors VAE celebra el 10è aniversari del seu projecte “Programa de la responsabilitat social a les empreses i organitzacions, Andí” i reconeix la tasca de les empreses col·laboradores. a la pròpia administració, i a la ciutadania en general, per tal El “Programa Andí” és un projecte coordinat per l’ONG VAE, d’aportar un valor afegit que identifiqui els criteris de gestió consistent en una experiència d’immersió en el món empre- responsables de les persones i organitzacions, i els converteixi sarial català de joves universitaris procedents de països de en un clar avantatge competitiu. l’Amèrica Llatina. S’incorpora l’experiència de TERSA com a empresa de re- Els estudiants adquireixen formació pràctica en empreses ferència en la gestió i tractament de residus municipals. Es catalanes mentre completen la seva formació universitària fa especial èmfasi en la disminució de l’impacte ambiental, en cursos impartits per la Universitat de Barcelona. la contribució al benestar dels ciutadans de Barcelona i dels Des dels seus inicis han participat en el programa 80 36 municipis de l’àrea metropolitana, les solucions aportades estudiants, i TERSA forma part del grup d’empreses en la gestió dels residus, i en la promoció del compromís dels col·laboradores on es desenvolupen pràctiques. ciutadans amb l’entorn. 12 TERSA 2014 Informe anual Resum executiu Organismes públics Novembre Febrer Acte de signatura del curs 2014-2015 Prova pilot per a la gestió de Barcelona escoles + sostenibles d’instal·lacions solars tèrmiques mu- nicipals de Barcelona El regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans valora la tasca de SIRESA en la gestió de la secretaria tècnica del programa. 231 representants de 53 escoles de la ciutat omplen el Saló L’Ajuntament de Barcelona i l’Agència d’Energia de Barcelona en- de Cent de l’Ajuntament de Barcelona per a formalitzar el seu carreguen a TERSA l’estudi de viabilitat per a la gestió municipal compromís ciutadà per la sostenibilitat. Vint d’aquests cen- centralitzada de les Instal·lacions d’Energia Solar Tèrmica (IEST). tres s’han incorporat per primera vegada al programa Escoles El projecte consisteix en el seguiment continu de les IEST per + Sostenibles i presenten el seu primer pla d’acció, mentre valorar l’estalvi real que s’aconsegueix respecte del consum que els altres renoven el seu compromís ciutadà presentant de gas natural actual necessari per satisfer la demanda d’ACS un nou projecte de tres anys en el qual la innovació educativa (Aigua calenta sanitària) dels centres on s’ubiquen aquestes és una peça clau per transformar l’escola, el barri, i la ciutat. instal·lacions. Aquest curs es duen a terme 341 projectes en escoles que Per al desenvolupament d’aquesta prova pilot se seleccionen formen part del programa BcnE+S. les instal·lacions següents: • IEST Poliesportiu Valldaura: Nova construcció i 20 m2de captació solar amb tub de buit. Generació ACS. • IEST CEM Can Ricart: Rehabilitació i 300 m2 de captació solar amb captador pla. Generació ACS + escalfament piscina. Juny Educadors ambientals de SIRESA, presents a l’Operatiu Estiu 2014 L’Ajuntament de Barcelona inicia aquest operatiu amb l’objectiu de millorar els usos de l’espai públic durant els mesos de bon temps. de juny a setembre. SIRESA hi participa activament, amb un equip de 18 educadors ambientals que dóna servei als 7 punts informatius que hi ha repartits a les 9 platges de Barcelona i a la zona de banys de Fòrum. L’equip s’encarrega de sensibilitzar als usuaris en la cura del medi ambient, complint així un dels objectius de la certificació ambiental ISO 14.001 atorgada a les platges de Barcelona des de l’any 2003. 13 Equip professional Setembre Octubre Instal·lació solar fotovoltaica assistida TERSA disposa de punts de càrrega de amb bateries per a enllumenat públic vehicles elèctrics a les seves instal·lacions Barcelona compta amb una nova instal·lació d’energia solar TERSA disposa de punts de càrrega de vehicles elèctrics tant fotovoltaica certament singular, promoguda per l’Agència al recinte de la planta de valorització energètica (PVE) de Sant d’Energia de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut Mu- Adrià de Besòs com al centre de tractament de residus muni- nicipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, i gestionada per cipals (CTRM) de Gavà-Viladecans. TERSA. Es tracta d’una instal·lació que permet subministrar En ambdós casos es tracta de punts de càrrega habilitats electricitat fora de l’horari solar per alimentar 15 fanals al tant per a motocicletes com per a automòbils i, en el darrer carrer Pere IV durant la nit. cas, amb possibilitat de càrrega lenta o ràpida. Estan pensats La instal·lació està composada per un camp fotovoltaic ver- per donar servei tant als treballadors de l’organització com tical amb un potència instal·lada de 9,66 kWp que acumula a visites externes, i de fet ja han estat provats amb èxit pels l’energia elèctrica generada en un camp de bateries de 24 ele- vehicles de la flota institucional de l’Ajuntament de Barcelona. ments de 2V. L’objectiu és la il·luminació d’una línia de fanals Amb aquesta actuació, es dóna resposta a un dels compromi- ubicats al carrer Pere IV mitjançant l’alimentació del camp sos adoptats en el pla d’acció d’Agenda 21. de bateries, i la transformació del corrent continu en corrent altern amb tres inversors de 4,5 kWn. Desembre SIRESA trasllada les seves oficines S’agrupen en una nova seu a Sant Adrià de Besòs les anteriors oficines de Gavà i Travessera de Gràcia. Des d’aquesta nova ubicació s’atenen els serveis que SIRESA gestiona per als seus clients: • Punts Verds de la ciutat de Barcelona • Deixalleries metropolitanes • Consultoria, inspecció i formació ambiental • Oficina d’atenció ciutadana de la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) 14 Clients, socis i proveïdors Febrer Maig S’inicia l’alimentació de residus al Desmantellament de la instal·lació de segon forn remodelat tractament d’escòries de la Planta de Valorització Energètica Amb aquesta operació es culminen els treballs d’obra civil i muntatge mecànic d’equips i instal·lacions corresponents a l’adequació de la segona de les tres línies de combustió de la La licitació del servei de transport i tractament de les escòries Planta de Valorització Energètica. d’incineració ha suposat un replantejament del procés dut a El nou model de gestió de residus municipals inclou la valorit- terme fins ara i el desmantellament de la instal·lació existent zació energètica del rebuig procedent de les plantes de tracta- dins del recinte de la PVE. La principal novetat és que les ope- ment mecànic-biològic. Aquest rebuig té una composició i un racions que fins ara s’executaven en aquesta planta (separació poder calorífic superior al dels residus tractats anteriorment, i recuperació de materials valoritzables), en endavant es rea- per la qual cosa s’han d’adequar i remodelar els forns per a la litzen a les instal·lacions de l’empresa adjudicatària del servei: seva combustió. Reciclajes San Adrián. La remodelació també contempla la substitució del sistema Amb aquesta actuació, la PVE pot condicionar aquesta zona actual d’evacuació dels fins sota graella, un nou transportador que llinda amb la façana litoral, disposar d’un nou espai per de cadena i un extractor d’escòries amb empenyedor hidràu- a necessitats d’emmagatzematge de materials, i facilitar la lic; que garanteixen una humitat en l’escòria per sota del 20%. mobilitat i l’accés del trànsit pesat. Aquesta intervenció s’emmarca en el pla d’adequació al nou model de gestió de residus municipals de Catalunya, que ha de permetre optimitzar-ne el seu funcionament i la capacitat de generació d’energia elèctrica. 15 Juliol Desembre Presentació del projecte d’Optimització Un recurs amb futur: del Centre de Tractament de Residus la transformació de la PVE de Sant Municipals (CTRM) de Gavà – Viladecans Adrià de Besòs (2008 – 2014) Inversió de 8 milions d’euros per renovar la planta, amb Finalitzen els treballs d’adequació de la PVE al nou model de l’objectiu d’aconseguir una instal·lació més eficient, sostenible gestió de residus de Catalunya, que han suposat una inversió i segura. La nova planta de tractament d’envasos lleugers ha total de 33 milions d’euros. de disposar de maquinària completament renovada i permetre Amb aquesta intervenció es culminen els treballs d’obra civil una operació altament automatitzada, així com recuperar la i muntatge mecànic dels nous equips i instal·lacions dels tres capacitat per tractar 24.000 tones/any d’envasos. forns de combustió, que han de permetre optimitzar-ne el seu Pel que fa als residus voluminosos, la inversió ha de perme- funcionament i la capacitat de generació d’energia elèctrica. tre instal·lar en una nau existent una nova línia per al seu L’obra s’emmarca en la nova concepció del residu com a tractament, que fins ara estava situada a l’aire lliure. Aquesta recurs, i consolida la PVE com una instal·lació de futur en la passarà a ser una de les més modernes d’Europa, comptant jerarquia de gestió dels residus municipals. amb diferents equips de separació segons la mida i material del residu. La capacitat de tractament d’aquesta nova planta és de 50.000 tones/any. Novembre En marxa el muntatge de la nova maquinària al CTRM Inici dels treballs de muntatge de la nova maquinària de la planta de selecció d’envasos lleugers del CTRM. Aquesta intervenció es desenvolupa durant cinc setmanes en què ha calgut aturar la planta. 16 TERSA 2014 Informe anual Resum executiu Experts sectorials Febrer Abril Article sobre el projecte de canvi Jornada de celebració del X aniversari de les grues a la PVE de ASPLARSEM La revista Revista Técnica de Medio Ambiente (RETEMA) es En qualitat de membres de l’Associació de Plantes de Re- fa ressò del projecte de renovació de les grues de la Planta cuperació i Selecció d’Envasos Municipals (ASPLARSEM), de Valorització Energètica de Sant Adrià de Besòs. En el seu TERSA i SEMESA participen a la celebració del X aniversari número 171, de novembre - desembre 2013, la revista publica de l’associació. El Ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi un article sobre el projecte de canvi de les grues del fossar de ambient, inaugura la Jornada destacant “el repte comú de la Planta de Valorització Energètica de Sant Adrià de Besòs. convertir-nos en la societat del reciclat” i la labor de ASPLARSEM, que en aquests deu anys ha contribuït a incrementar l’aprofitament dels materials continguts en Març els residus d’envasos, així com a optimitzar els processos posteriors de reciclat. TERSA acull la reunió anual del grup Aquesta jornada reuneix els principals agents del sector del reciclat de residus d’envasos, organitzats en diversos de treball de medi ambient d’AEVERSU panells de debat. La reunió de la Asociación de Empresas de Valorización de Re- siduos Sólidos Urbanos (AEVERSU) compta amb l’assistència dels tècnics de medi ambient de les plantes d’Andorra, Bilbao, La Coruña, Girona, Mataró, Melilla, Palma i Barcelona. Durant el matí s’intercanvia informació en relació amb els resultats ambientals de les diferents plantes de l’associació, i amb les novetats legislatives més significatives del darrer any. A la finalització de la reunió tècnica, s’aprofita l’ocasió per fer una visita a les instal·lacions de la PVE, en ple procés de renovació, amb especial atenció en el control d’emissions en continu. 17 Octubre Novembre TERSA participa en la 3ª edició del El grup d’operació i manteniment de Congrés RECUWATT AEVERSU celebra la seva jornada anual La tercera edició de Recuwatt destaca pel notable increment Un dels objectius de AEVERSU és fomentar el contacte i de participació internacional. l’intercanvi de coneixement i informació entre els seus asso- Es coneixen de primera mà les problemàtiques dels països ciats, i per a això compta amb diferents grups de treball se- d’Amèrica del Sud, i el cas de Kuwait on, tot i disposar de gons temàtiques d’interès concretes. Responsables d’operació petroli i per tant no tenir la necessitat urgent de trobar alter- i manteniment de les plantes de valorització energètica es natives als combustibles fòssils, s’ha construït una planta de reuneixen a les instal·lacions de UTETEM a Mataró. valorització de residus. Amb la participació de representants de les plantes de La planta integral de valorització de residus de Sant Adrià de UTETEM (Mataró), ZABALGARBI (Bilbao), TIRME (Mallorca), Besòs acull la visita tècnica dels participants en un dels semi- SOGAMA (Galícia), TIRMADRID (Madrid), TIRCANTABRIA naris organitzats en el marc del congrés, i el gerent modera (Cantàbria), i TERSA (Sant Adrià de Besòs), la primera part de un dels blocs de ponències. la jornada es dedica a una ponència tècnica sobre una expe- riència concreta de manteniment de tubs de caldera aplicada en la planta de Mataró. En la segona part es posen en comú problemes, reptes i inquietuds dels assistents. 18 TERSA 2014 Informe anual Resum executiu 04 Actuacions 2014 del Pla Estratègic 2013-2016 Taula 1 ACTUACIONS 2014 PER OB J ECTIUS DEL PLA ESTRATÈGIC • Renovació del sistema forn-caldera L10 de la PVE • Finalització del pla d’adequació de la PVE al nou model de gestió de residus municipals Eficiència • Execució del projecte d’optimització de les línies de producció del CTRM operativa • Desmantellament de la planta d’escòries de la PVE i gestió externa de les mateixes • Redacció del pla d’inversions 2015 – 2017 per a la PVE • Increment de l’aprofitament tèrmic del vapor de la PVE • Nova organització en torns rotatius del personal d’operació de la PVE • Resultat de l’exercici positiu • Finançament de les inversions amb recursos propis Sostenibilitat • Capacitat de resposta econòmica als canvis d’escenari: econòmica • Nou marc normatiu del sector elèctric espanyol • Nou conveni d’Ecoembes • Contenció pressupostària dels encàrrecs de gestió de l’ajuntament de BCN • Pla de Formació anual • Seguiment del pla estratègic • Recerca de productes o serveis amb descomptes negociats per als treballadors Persones • Manteniment de notícies al web • Seguiment del procés de definició dels grups professionals • Inici del procés per implantar un sistema de retribució flexible • Desenvolupament de projectes de pràctiques a l’empresa amb becaris • Trasllat del personal de SIRESA a les noves oficines de Sant Adrià • Vídeo de les obres a la PVE Referents • Articles en revistes especialitzades del sector del sector • Campanya de recollida de joguines usades als punts verds • Publicació de la memòria anual al portal RSCat • Prova pilot d’explotació d’instal·lacions solars tèrmiques • Posada en marxa i gestió d’instal·lacions fotovoltaiques en mode d’autoconsum • Circuit de validació digital de comandes i factures amb l’ERP Innovació • Renovació dels sistemes de telecomunicacions: telefonia mòbil, telefonia fixa IP, i xarxa de dades • Implantació del sistema de facturació electrònica • Punts de càrrega de vehicles elèctrics a PVE i CTRM 19 El grup Tersa Som una companyia pública especialitzada en seleccionar, • La coordinació de la Secretaria Tècnica de tractar, controlar, gestionar i valoritzar els residus munici- Barcelona +sostenible pals, amb el compromís i garantia de la millora contínua en la • Ens regulador de la Central de Generació d’Energies gestió ambiental de les nostres activitats. de la Zona Franca Les nostres principals activitats es duen a terme a l’àmbit geogràfic de l’àrea metropolitana de Barcelona, i integren: 01 Estructura organitzativa • La valorització energètica dels residus municipals • El triatge d’envasos lleugers L’estructura d’empreses principal del grup la conformen TER- • El tractament de residus voluminosos i fusta SA i les filials SEMESA i SIRESA, les dues societats participa- • La gestió de les deixalleries metropolitanes i punts verds des al 100% per TERSA. de Barcelona • L’explotació de les instal·lacions solars fotovoltaiques L’estructura complerta del grup també integra altres societats de la ciutat participades: • La prestació de serveis de consultoria, inspecció i formació ambiental Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA) El seu objecte social és la gestió, el tractament i la selecció dels residus municipals i assimilables de l’àmbit territorial metropolità. Localització: Avinguda Eduard Maristany 44 de Sant Adrià de Besòs, a la província de Barcelona. Selectives Metropolitanes, SA (SEMESA) Societat dedicada al triatge d’envasos lleugers procedents de la recollida selectiva, al tractament de voluminosos i fusta, i a la trituració de fusta i poda. Les seves instal·lacions estan ubicades al Centre de Tractament de Residus Municipals de Gavà-Viladecans. Localització: Camí antic de Barcelona a València, km 1 de la carretera B-210, al terme municipal de Gavà, limitant amb el de Viladecans. Solucions Integrals per als Residus, SA (SIRESA) Societat per a la realització d’activitats i la prestació de serveis referits a la gestió de residus municipals de l’àrea metropolitana i de la ciutat de Barcelona. Com a empresa de serveis mediambientals es dedica a la gestió de deixalleries i als serveis logístics d’aquestes instal·lacions, així com a la consultoria ambiental. Localització: Carrer de la Pau, 3-5. 08930 Sant Adrià del Besòs. 20 Gràfic 2 Participades per TERSA i per les seves filials TERSA SEMESA SIRESA 58,64% B:SM 100,00% TERSA 100,00% TERSA 41,36% AMB ECOPARC DEL DISTRICLIMA, SA MEDITERRANI, SA UTE CORBERA 50,80% COFELY 48,00% CESPA 20,00% TERSA 80,00% ENGRUNES 32,00% URBASER 19,20% AGBAR 20,00% SIRESA 20,00% TERSA 05,00% IDAE 05,00% EFIENSA RECUPERACIÓN ECOPARC DEL BESÒS, SA ECOPARC DE BARCELONA, SA DE ENERGÍA, SA 54,00% TIRSSA 66,40% URBASER 69,82% FICHTNER 31,00% FCC 28,40% COMSA EMTE 18,81% AMB 10,00% URBASER 05,20% TERSA 11,94% TERSA 05,00% TERSA GESTORA DE RUNES Dissolució de la societat participada CESPA GTR, DE LA CONSTRUCCIÓ, SA UTE (12 desembre 2014). 48,94% Empreses privades 29,86% ARC 14,00% TERSA 07,20% CCC 21 02 Governança d’Administració i Finances, el Director de Recursos Humans i Prevenció, la Directora d’Assessoria Jurídica i Contractació El nostre accionariat es distribueix entre l’Ajuntament de Bar- i el Director de Compres, així com els Directors de les filials celona, a través de la societat Barcelona de Serveis Munici- SEMESA i SIRESA. Aquest Comitè es reuneix setmanalment. pals SA (B:SM), i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). 02.3 Altres comitès 02.1 Consells d’Administració A TERSA hi ha constituïts dos òrgans de gestió que mantenen El govern i l’administració de les tres principals societats reunions periòdiques per tractar temes del seu interès: el correspon als seus respectius Consells d’Administració. Comitè Tècnic, format pel Director de la Planta de Valorització Energètica, el Director de Compres, els Caps d’Operació i de Els membres dels Consells d’Administració no tenen si- Manteniment, i una representació dels Tècnics de la Planta, tuacions de participació en el capital, d’exercici de càrrecs o que mantenen reunions setmanals, i el Comitè del SIG, que es funcions a altres societats fora del grup, o de realització per reuneix setmanalment. compte pròpia o aliè, del mateix, anàleg o complementari tipus d’activitat que constitueix l’objecte social de TERSA, previstes Els Comitès d’Empresa de TERSA i SIRESA i els Delegats de en l’article 229.2, del vigent text refós de la Llei de Societats de Personal de SEMESA faciliten la comunicació entre la plantilla Capital. El president no ocupa cap càrrec executiu. i el màxim òrgan de govern. Es reuneixen trimestralment. La Comissió paritària del Conveni Col·lectiu de TERSA 02.2 Comitè de Direcció es reuneix segons les necessitats. El Comitè de Direcció de TERSA està format pel Gerent, el Els Comitès de Seguretat i Salut es reuneixen trimestralment Director de Serveis Corporatius (que actua com a Secretari), per tractar les qüestions relacionades amb la seguretat i salut el Director de la Planta de Valorització Energètica, el Director dels treballadors en les diferents plantes i instal·lacions. Taula 2 Composició del Ple del Consell d’Administració de TERSA a desembre de 2014 Càrrec Nom Consellera / Conseller Representació President Sr. Joan Puigdollers Fargas BSM Vicepresidenta Sra. Assumpta Escarp Gibert AMB Conseller Delegat Sr. Roman Llagostera Pujol BSM Conselleres / Consellers Sra. Sara Jaurrieta Guarner B:SM Sr. Albert Vilalta Cambra B:SM Sr. Oscar Ramírez Lara B:SM Sr. Antoni Vives Tomàs B:SM Sr. Carles Conill Vergés AMB Sr. Juan Parralejo Aragoneses AMB Sr. Manel Ripoll Puertas AMB Sr. Joan Callao Bartolí AMB Sra. Janet Sanz Cid AMB Sr. Manuel Valdés López AMB Sr. Joan Miquel Trullols Casas AMB Gerent Sr. Miguel Ángel Clavero Blanquet Secretària no Consellera Sra. Isabel Doñate Cubells 22 TERSA 2014 Informe anual El grup Tersa Taula 3 Composició del Ple del Consell d’Administració de SEMESA a desembre de 2014 Càrrec Nom Consellera / Conseller Representació President Sr. Roman Llagostera Pujol TERSA Vicepresident Sr. Joan Parralejo Aragoneses TERSA Conseller Delegat Sr. Miguel Ángel Clavero Blanquet TERSA Consellers Sr. Jordi Ametlló Lafuente TERSA Sr. Joan Miquel Trullols Casas TERSA Sr. Oriol Vall-llovera Calmet TERSA Secretari no Conseller Sr. Sebastià Auger Nebot Taula 4 Composició del Ple del Consell d’Administració de SIRESA a desembre de 2014 Càrrec Nom Consellera / Conseller Representació President Sr. Roman Llagostera Pujol TERSA Vicepresident / Conseller Sr. Joan Miquel Trullols Casas TERSA Conseller Delegat Sr. Miguel Ángel Clavero Blanquet TERSA Conselleres / Consellers Sra. Isabel Doñate Cubells TERSA Sr. Jordi Ametlló Lafuente TERSA Sr. Oriol Vall-llovera Calmet TERSA Secretari no Conseller Sr. Sebastià Auger Nebot 23 03 Declaracions estratègiques 03.2 Els nostres mecanismes i millora contínua de millora contínua A TERSA practiquem la Direcció per Objectius. Els directius i responsables tècnics de l’empresa tenen assignats objectius 03.1 Missió, Visió i Valors anuals ponderats, establerts d’acord amb la seva responsa- bilitat a l’empresa, als quals s’associa una retribució variable. Missió: Tractem i gestionem els residus municipals, dismi- Anualment s’avalua el grau d’acompliment, i es revisa el seu nuint el seu impacte ambiental i contribuint al benestar de desenvolupament professional. les persones. Valoritzem les diferents fraccions de la brossa amb processos específics per a les seves característiques, Al grup es vetlla per l’acompliment dels principis de la Política recuperant-les, reutilitzant-les o transformant-les en energia. del Sistema Integrat de Gestió de qualitat, medi ambient i Oferim solucions al repte que suposa la gestió dels residus en prevenció de riscos laborals. Anualment reportem i revisem la cadascuna de les fases de la seva gestió, de la manera més nostra activitat a través de mecanismes diversos: enquestes respectuosa possible amb el medi ambient i promovem el als usuaris i clients, seguiment de queixes i suggeriments, in- compromís dels ciutadans amb el seu entorn. formes d’inspeccions i incidències als centres, auditories, etc. El 2014 hem renovat un any més les certificacions en les Visió: Volem ser l’empresa de referència en la selecció, trac- normes ISO 9001, ISO 14001 i OHSAS 18001 en les activitats tament i valorització dels residus municipals a Catalunya i a la desenvolupades: valorització energètica, selecció d’envasos resta d’Espanya, sustentada en els principis de la millora con- lleugers, tractament de voluminosos i gestió de deixalleries i tínua i l’excel·lència, en les persones que conformen l’empresa punts verds. i en la gestió dels processos i qualitat dels serveis que oferim, aplicant les millors tecnologies i optimitzant els recursos, a TERSA SEMESA I SIRESA fi i efecte de donar satisfacció als nostres clients i valor als nostres accionistes, respectant el medi ambient i d’acord amb les normatives vigents. Volem ser l’empresa identificada pels següents valors: • Responsabilitat ambiental • El valor de les persones • Gestió i producció eficaces Contribuïm a la millora de les ciutats, finalment, mitjançant • Servei a la societat el manteniment del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat • Innovació 2012-2022, document inspirador que ens serveix de referència. • Transparència 24 TERSA 2014 Informe anual Activitat Activitat Com a empresa pública de gestió de residus i ambiental que Gràfic 3 som, desenvolupem sis grups d’activitats principals: Evolució del volum de residus incinerats a la PVE • Valorització de residus a Sant Adrià de Besòs - Planta de valorització energètica (PVE) - Planta de Tractament Mecànico-Biològic (PTMB) • Tractament d’envasos i de voluminosos a Gavà-Viladecans - Triatge d’envasos lleugers al CTRM - Tractament de residus voluminosos i de fusta al CTRM • Recollida selectiva a Deixalleries i a Punts Verds 299.538 t 287.057 t 291.037 t • Gestió d’instal·lacions fotovoltaiques municipals • Consultoria, inspecció i formació ambiental (Ecogestió) • Regulació de la central de generació d’energies de la zona Franca 2012 2013 2014 Hem valoritzat una quantitat de residus equivalents als generats 01 Valorització de residus per una població a Sant Adrià de Besòs de 680.000 habitants La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) de Sant Adrià de Besòs integra dues plantes: la Planta de Valorització Energètica, gestionada per TERSA, i la Planta de Tractament Mecànico-Biològic, gestionada per la societat Ecoparc del Gràfic 4 Mediterrani. Volum de residus generats per ciutadà de l’àrea metropolitana de Barcelona 01.1 Planta de Valorització Sabies que... Energètica (PVE) 1 1,17Kg ciutadà/dia de residus Hem valoritzat energèticament un 89% dels residus que han entrat a la planta Font: www.amb.cat. 2014 de Sant Adrià L’any 2014 hem tractat 291.037 tones de residus, un 3% menys que l’any anterior. Aquest fet s’explica per una menor disposnibilitat de la planta, pels treballs d’obra civil i mun- tatge mecànic dels nous equips i instal·lacions dels tres forns de combustió. Aquests treballs s’emmarquen dins del pla d’adequació de la PVE, que ha finalitzat el 2014. 25 3.738 t 17.395 t 13.657 t 2.431.593 5.226 MWh 20% 15.264 t 2.790 t +750 t 186.767 t 186.248 t 4.108 t 327.805 t 80% 149.481 t 149.481 t 141.556 t 51% 49% 343 20.699 148.634 128.278 75.102 t (15.802 Mwhe) 291.037 t Escòries i terres 59.286 t (inclou feralla) Il·lustració 6 Activitat de la PIVR de Sant Adrià de Besòs 10.365 t 26 TERSA 2014 Informe anual Activitat Gràfic 5 Procedència dels residus de la PVE (%) el 2014 291.037 t 51% ECOPARC 3 - Planta de Tractament Mecànic-Biològic Sant Adrià del Besòs (PTMB) 25% ECOPARCS 1 i 2 16% Barcelona 3,6% Sta Coloma de Gramenet 2,6% Badalona 1,8% Altres El pla d’adequació de la PVE ha suposat: Els residus de la PVE provenen principalment dels Ecoparcs 1, • Millora de l’eficiència energètica de la instal·lació, amb un 2 i 3, així com dels municipis de Barcelona, Badalona, increment del 30% en la generació d’energia elèctrica. i Santa Coloma de Gramenet. Veure Gràfic 5 • Augment de la producció de vapor, amb l’objectiu d’abastir el creixement de la demanda futura de la xarxa de distribució de calor i fred dels barris del Fòrum i 22@. El procés d’incineració de residus pro- • Manteniment de la capacitat de tractament de 360.000 t/any dueix vapor i energia elèctrica de residus. • Contribució a la sostenibilitat econòmica i operativa del servei de valorització energètica de residus. El 2014 la valorització energètica dels residus municipals de la PVE ha permès subministrar 75.102 tones de vapor, a través Els elements principals sobre els quals s’ha intervingut han de l’empresa Districlima, a la xarxa urbana de calor i fred del estat: Fòrum i del Districte 22@, donant servei a les empreses i als • Sistema de combustió: Grues del fossar de residus, graelles, ciutadans d’aquesta zona de Barcelona. tremuges, empenyedor, i canal d’escòries • Cicle aigua – vapor: Ampliació de la superfície de caldera, desgasificador i condensadors i circuits de canonades • Sistema de producció d’energia: Alternador de la turbina Hem subministrat calor principal, transformador de bloc. i fred a una xarxa de 15 km que proveeix 80 edificis 27 Hem produït energia elèctrica* equivalent a la demanda** d’una població de 92.000 habitants (*) Energia produïda en turbines. (148.638 MWh Energia produïda total) (**) S’estima un consum mitjà anual de 3.487 kWh per llar, segons les dades del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE) i una mitjana de 2,15 persones per habitatge l’any 2011 (INE). Gràfic 6 Evolució de la producció de vapor i del rendiment a la PVE Vapor venut a Districlima 68.042.t 2012 0,237 tones de vapor / tona incinerada 78.611 t 2013 0,262 tones de vapor / tona incinerada 75.102 t 2014 0,258 tones de vapor / tona incinerada Xarxa fred i calor zona Fòrum i 22@ Gràfic 7 Evolució del rendiment de l’electricitat produïda per incineració a la PVE Producció energia 135.729 MWh 2012 473 KWh / tona incinerada 172.566 MWh 2013 576 KWh / tona incinerada 164.436 MWh 2014 565 KWh / tona incinerada Venta Energia elèctrica Autoconsum de planta 28 TERSA 2014 Informe anual Activitat El vapor subministrat també contribueix a millorar el rendi- ment energètic de la PVE. El 2014 el vapor subministrat ha estat un 1,5% inferior al de l’any anterior. Veure Gràfic 6 02 Tractament d’envasos La remodelació de la planta ha implicat funcionar menys ho- res i, per tant, una menor produció d’enegia. Veure Gràfic 7 i de voluminosos a Gavà-Viladecans El 2014, la valorització energètica dels residus municipals de la PVE ha permès produir 148.634 MWh d’energia elèctrica, El Centre de Tractament de Residus Municipals de Gavà- de la qual el 14% s’ha destinat a l’autoconsum de la planta. La Viladecans (CTRM) realitza dues activitats: el triatge d’envasos resta s’ha venut a la xarxa elèctrica. lleugers, i el tractament de residus voluminosos i de fusta. Veure Il·lustració 7 Enguany, la producció ha estat un 9% inferior a l’any anterior per la menor disponibilitat dels forns. Destaca el projecte d’optimització del CTRM iniciat al 2014, amb una inversió de 8 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta renovació és aconseguir una instal·lació més eficient, El rendiment energètic ha estat de 565 kWh per tona tractada sostenible i segura i amb més capacitat de tractament. i es manté estable respecte l’any anterior. Aquest projecte ha de comportar la renovació de maquinaria i Veure Gràfic 7 l’automatització de processos. De les 291.037 tones tractades, els únics residus que resten finalment del procés són materials valoritzables (escòries i 02.1 Triatge d’envasos lleugers terres), que suposen un 20% del pes inicial; i materials no valoritzables (cendres), amb un 4% del pes inicial. al CTRM 01.2 Planta de Tractament A la planta de Gavà-Viladecans es seleccionen envasos perquè puguin ser lliurats a recuperadors autoritzats. Es proporcio- Mecànico-Biològic (PTMB) nen materials metàl·lics, plàstics i de paper als recicladors finals del procés: els fabricants de nous productes. A la Planta de Tractament Mecànico-Biològic es porta a terme la valorització material i energètica de la fracció resta proce- A la planta s’hi seleccionen els diferents tipus d´envasos dent del contenidor gris. segons el seu volum i composició: plàstic (PET, PEAD Natural/ color, FILM, MIX), envasos de ferro i alumini, i brics. Aquesta fracció resta correspon als residus que no s’han recollit selectivament, i que encara poden contenir matèria orgànica i altres materials valoritzables. L’any 2014 ha tractat 186.248 tones de residus. Hem recuperat el 66% dels envasos Després d’una primera selecció, un 20% d’aquests residus, procedents del contenidor groc son materials valoritzables. El 80% restant, es deriva cap al procés de valorització energètica a la PVE com a fracció rebuig. Hem seleccionat més de 15.000 tones d’envasos lleugers pro- cedents del contenidor groc, la majoria dels quals provenen del Barcelonès, per recuperar-ne el 66%. Els treballs de renovació de la planta Gavà-Viladecans han suposat una davallada del 10% d’envasos tractats respecte al 2013. Les noves instal·lacions preveuen una capacitat de tractament de 24.000 tones d’envasos. Veure Gràfic 8 29 Il·lustració 7 Activitat del CTRM de Gavà-Viladecans CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS (CTRM) SELECCIÓ D’ENVASOS LLEUGERS ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Materials valoritzables: 66% ECOEMBES Plàstics 7.626 t recupe- Gestors Autoritzats Brics 874 t ració Ferralla 1.301 t Selecció Alumini 195 t 16.557 t mecànica 15.283 t i manual 10.083 t a tractar Centre de Tractament d’envasos lleugers Paper i cartró 85 t de Residus Municipals segons volum (CTRM) i composició CONTENIDOR Gavà-Viladecans GROC Fabricació externa - Residu Rebuig 5.185 t de CSR (Combustible FRACCIÓ ENVASOS Sòlid Recuperat) LLEUGERS · Barcelona 42% · àrea metropolitana de Barcelona 58% TRACTAMENT RESIDUS VOLUMINOSOS I FUSTA ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Matalassos 936 t Plàstics 178 t Cartró 80 t 4,7% Ferralla 712 t recupe- Gestors autoritzats Neveres 114 t ració Recipients a pressió 4 t 2.220 t recuperades Electrorecycling Voluminosos Selecció RAEE’s 196 t i altres gestors Manual autoritzats (reciclatge) 47.610 t Residu Fabricació externa 47.610 t Centre de Tractament Rebuig 3.918 t de CSR (Combustible a tractar Sòlid Recuperat) de Residus Municipals (CTRM) RECOLLIDA Gavà-Viladecans DEIXALLERIES - Fusta Trituració COMERCIAL - VOLUMINOSOS · Barcelona 56% · àrea metropolitana de Barcelona 44% Fusta tractada: Estella (20-50 mm) 29.234 t 82% Cribatge recupe- Combustible alternatiu ració Taulons conglomerats Estella fina (0-20 mm) 9.916 t 39.150 t recuperades 30 TERSA 2014 Informe anual Activitat 02.2 Tractament de residus El 2014 SEMESA ha recuperat 39.150 tones de fusta, que voluminosos i de fusta al CTRM després de ser sotmeses a un procés de trituració a la planta de voluminosos, ha permès obtenir 9.916 tones de fins i 29.234 tones d’estella, que poden ser utilitzades en la fabricació de Hem recuperat el 92% dels residus taulons conglomerats o com a combustible per cimenteres. Així mateix, també s’han recuperat 2.200 tones de materials voluminosos valoritzables procedents de la recollida de voluminosos (matalassos, plàstics, ferralla, i aparells elèctrics i electrònics). Destaca un augment significatiu en l’entrada de neveres proce- El CTRM també disposa d’una instal·lació per al tractament dents de la recollida de voluminosos porta a porta (de 50 tones de voluminosos, la trituració de fusta i el tractament de poda, al 2013 a 114 tones al 2014). residus majoritàriament provinents del Barcelonès i del Baix Llobregat. Veure Gràfic 9 Els treballs de renovació han permès instal·lar una nova línia per al seu tractament en una nau existent, que fins ara estava Al 2014, la quantitat de voluminosos recollits s’ha mantingut situada a l’aire lliure. Aquesta nova línia compta amb diferents força estable respecte al 2013 (augment del 5%). equips de separació segons la mida i material del residu, i tindrà capacitat per tractar 50.000 tones/any. Elevat grau d’aprofitament de la fusta Al centre de Gavà-Viladecans hi ha el magatzem dels resi- dus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE’s), amb material tractada procedent de la recollida efectuada a la xarxa de deixalleries. S’han valoritzat 1.673 tones de RAEE’s, que són gestionats per Electrorecycling. Gràfic 8 Evolució de la recuperació d’envasos lleugers (tones) al CTRM 16.893 17.012 tones tractades tones tractades 15.283 tones tractades Altres envasos recuperats 2.699 t 2.760 t 2.455 t Envasos plàstics recuperats 8.922 t 8.713 t 7.626 t No recuperats 5.272 t 5.539 t 5.185 t 68,80% 67,40% 66,0% recuperació / tractades recuperació / tractades recuperació / tractades 2012 2013 2014 31 Gràfic 9 Evolució de la recuperació de voluminosos i fusta (tones) al CTRM 47.610 tones tractades 45.346 45.143 tones tractades tones tractades 3.918 t 3.758 t 4.093 t 7.748 t 5.231 t 2.045 t 672 t 789 t 712 t 42.426 t 39.150 t 39.326 t 92,3% 91,7% 92,4% recuperació recuperació recuperació 2012 2013 2014 Altres recuperacions Recuperades Recuperades Rebuig (matalassos, RAEE, ferralla fusta neveres, etc) Tots els productes obtinguts a la planta tenen en compte 03 Recollida selectiva les especificacions tècniques d’ECOEMBES* i de l’Agència de Residus de Catalunya. Proporcionem informació precisa a deixalleries i a punts verds dels nostres productes i serveis als nostres clients i usuaris. Les bales d’envasos duen una etiqueta amb codi de barres on s’indiquen totes les dades de producció. Així mateix SIRESA gestiona la recollida selectiva provinent s’etiqueten tots els productes als contenidors corresponents d’instal·lacions de dos tipus: les deixalleries metropolitanes, i amb la informació sobre els plàstics, la ferralla, etc. Per altra els punts verds de la ciutat de Barcelona. Veure Il·lustració 8 banda, els productes obtinguts a la planta s’adapten a les Algunes d’aquestes instal·lacions són singulars: la deixa- especificacions d’acord amb les necessitats i requisits dels lleria mòbil metropolitana i el punt verd mòbil són vehicles principals clients. adaptats de recollida que visiten diferents barris de Barcelona i poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona amb un calendari de parades preestablert. 32 TERSA 2014 Informe anual Activitat Il·lustració 8 Activitat de recollida selectiva a deixalleries metropolitanes i a punts verds de Barcelona DEIXALLERIES I PUNTS VERDS ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ 298.020 61.333 206 Deixalleries AMB tones usuaris kg/usuari Recollida i transport 35 de residus Gestió local 11 40.382 136 3,4 Deixalleries mòbils AMB usuaris tones kg/usuari Deixalleries 3 de residus 168 parades en 26 poblacions DEIXALLERIES METROPOLITANES 30% usuaris Residus especials 1,5% 78.551 t 1.133.431 usuaris Compostatge 10,1% Dipòsit controlat 11,5% Envasos Material recuperable 28,4% i embalatges 3,4% Reutilització 47,1% Residus especials PUNTS VERDS a tractar 2,0% BARCELONA 70% usuaris Inerts i recuperables 95,1% 79.677 14.392 181 Punts verds zona usuaris tones kg/usuari de residus Instal·lacions 7 464.711 1.890 4 Punts verds barri usuaris tones kg/usuari Transport i instal·lació 22 de residus 213.937 761 3.6 Punts verds mòbils usuaris tones kg/usuari Punts verds 8 de residus Parades 96 36.704 39 1 Punts verds escolars usuaris tones kg/usuari de residus Punt verd escolar 1 33 La gestió de la xarxa punts verds de Barcelona i de deixalle- Al 2014 s’han: ries de l’àrea metropolitana de Barcelona suposa: • Modificat rutes de servei de les deixalleries mòbils de l’AMB que resultats molt satisfactoris. • La gestió integral de les instal·lacions de punts verds • Implantat la recollida de joguines als punts verds. de zona, de barri, mòbils i escolar: atenció a l’usuari, • Realitzat la segregació del plàstic film que anteriorment es i manteniment del recinte. gestionava com a rebuig. • La gestió local d’11 deixalleries de poblacions • Implantat un nou sistema de recollida d’oli vegetal metropolitanes i de les deixalleries mòbils: atenció mitjançant els Olisses. a l’usuari, i manteniment del recinte. • Millorat els contenidors de roba (eliminació de la palanca). • La recollida i transport dels residus dipositats en punts verds • Adjudicat la gestió de terres i runes, matalassos i rebuig de i en el conjunt de deixalleries metropolitanes (35). les deixalleries de l’AMB, que ha fet disminuir els costos d’aquesta gestió. • Ampliat el programa de seguiment de qualitat de diferents fraccions. • Començat la prestació del servei de la Central de reserves del Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat. Il·lustració 9 Instal·lacions i sistemes de gestió de recollida selectiva a l’àrea metropolitana de Barcelona Castellbisbal Deixalleria + Minideixalleria Badia del Vallès St. Andreu de la Barca Barberà Corbera del Vallès de Llobregat Ripollet Cervelló Pallejà El Papiol St. Cugat Cerdanyola Parada mòbil Sta. Coloma Sta. Coloma La Palma de C. del Vallès del Vallès de Gramenet de Cervelló Molins Deixalleria + 2 Minideixalleries St. Vicenç Montcada dels Horts de Rei (Campus) i Reixac Tiana / Montgat St. Feliu de Torrelles Llobregat de Llobregat St. Just Desvern Barcelona Badalona Begues St. Boi St. Climent St. Adrià de Llobregat de Llobregat L’Hospitalet de Besòs Castelldefels de Llobregat Viladecans Gavà Centre de Tractament Planta Integral de El Prat de Residus Municipals Valorització de Residus de Llobregat St. Joan Despí / Esplugues de Llobregat GESTIÓ LOCAL I LOGÍSTICA Cornellà GESTIÓ LOCAL I LOGÍSTICA A TOTS ELS PUNTS VERDS de Llobregat GESTIÓ LOGÍSTICA - Instal·lacions solars fotovoltaiques - Punts verds de barri - Punts verds mòbils - Punt verd mòbil escolar - Punts verds de zona 34 TERSA 2014 Informe anual Activitat 3.588.637 tones de residus Les deixalleries metropoli- generades a Catalunya tanes i els punts verds són instal·lacions que perme- Gràfic 10 Proporció dels residus de recollida selectiva sobre els ge- ten la recollida selectiva nerats a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Catalunya. d’aquelles fraccions de residus municipals per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària ni con- tenidors específics al carrer Font: www.idescat.cat/: Residus generats a Catalunya 2013; www.amb.cat: Generació de residus per ciutadà de l’àrea me- tropolitana de Barcelona al 2013. 1.375.028 78.551 tones de residus generats tones recollides a l’àrea metropolitana de Barcelona Gràfic 11 Evolució dels usuaris i de la recollida selectiva (tones) a deixalleries metropolitanes i als punts verds 1.133.431 1.119.377 usuaris globals 1.062.113 usuaris globals usuaris globals 17.612 t 17.160 t 17.082 t Deixalleries metropolitanes 61.469 t Punts verds 72.575 t 64.933 t Barcelona 2012 2013 2014 35 Segueix la davallada de recollida de residus, tot i l’increment d’usuaris 04.1 Gestió d’instal·lacions A les deixalleries metropolitanes i punts verds de Barcelona, un total de 1.133.431 usuaris han dipositat 78.551 tones fotovoltaiques municipals de residus el 2014. A les deixalleries metropolitanes s’ha mantingut la tendèn- cia a la baixa en la recollida de residus dels darrers anys, Gestionem 60 instal·lacions d’energia reduint-se el 2014 un 5% respecte a l’any anterior. L’impacte solar fotovoltaica municipals de la crisi econòmica es nota més en l’àmbit dels municipis de l’àrea metropolitana, perquè la proporció d’usuaris industrials és superior. Realitzem la gestió integral de les Instal·lacions d’Energia Solar Fotovoltaiques municipals (IESFV) situades en edificis de Totes les instal·lacions de proximitat adreçades a l’usuari l’Ajuntament de Barcelona i a la Pèrgola del Fòrum, que en to- particular incrementen les seves dades, per una major cons- tal representen una superfície de captació de gairebé 10.000 m2. cienciació ciutadana. En tots els tipus de recollida, al 2014 disminueix la relació Diferenciem dues modalitats de gestió, l’explotació i venda Kg/usuari. Veure Gràfic 11 d’energia a la xarxa (45 instal·lacions) i la d’autoconsum (15 instal·lacions). El 2014 les IESFV (modalitat d’explotació i venda d’energia a la xarxa) han generat 1.147 MWh d’energia elèctrica, un 3% menys que el 2013. S’atribueix aquest fet a que el 2014 ha tingut un 5% menys d’hores de sol que el 2013. El 52% de l’energia produïda prové de la Pèrgola del Fòrum. Il·lustració 10 Activitat de gestió d’instal·lacions fotovoltaiques INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Energia elèctrica Pèrgola Fòrum (1) Venda xarxa elèctrica 3410 m2 captació 160 Kwh potència 1.147.743 Kwh Energia elèctrica Altres instal·lacions (44) Venda xarxa elèctrica Conveni Edificis, escoles, de gestió biblioteques Gestió de 60 instal·lacions fotovoltaiques municipals de Barcelona Energia elèctrica Estalvi energètic Instal·lacions en edifici consumidor i autoconsum (15) 1268 m2 captació 160 Kwh potència 36 TERSA 2014 Informe anual Activitat Gràfic 12 Evolució de la producció de les instal·lacions fotovoltaiques (KWh), (no inclou l’energia produïda per les instal·lacions d’autoconsum) 1.185.150 KWh 1.147.473 KWh 1.098.462 KWh 535.023 KWh 612.130 KWh 554.987 KWh 563.439 KWh 573.020 KWh 592.486 KWh 2012 2013 2014 Pèrgola Fòrum Resta d’instal·lacions La producció d’energia solar decreix un 3% per causes climàtiques 04.2 Consultoria, inspecció i formació ambiental Aquest 2014, TERSA ha encarat un nou repte en l’explotació de les IESFV: l’autoconsum, o producció d’energia elèctrica per al (Ecogestió) consum propi. En aquest nou context, s’han incorporat noves instal·lacions d’autoconsum, entre les quals destaquem: seu del Districte d’Horta-Guinardó, seu del Districte de Gràcia, el centre social el Raval i centre cívic Teresa Pàmies. Oferim els nostres coneixements ambientals Hem produït energia elèctrica* equivalent Oferim els nostres coneixements i l’experiència en consultoria ambiental i en actuacions de comunicació i educació ambien- a la demanda** d’una tal a entitats privades i públiques. població de 700 habitants (*) Energia produïda per plaques fotovoltaiques. (1.147 MWh Energia produïda total) (**) S’estima un consum mitjà anual de 3.487 kWh per llar, segons les dades del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE) i una mitjana de 2,15 persones per habitatge l’any 2011 (INE). 37 Il·lustració 11 Activitat d’Ecogestió ECOGESTIÓ ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Inspecció 6.528 inspeccions i control 1 actuació en mercats Encàrrecs de gestió Consultoria Projectes d’assessorament ambiental ambiental Campanya Correcta Promoció i civisme tinença d’animals Persones informades 19.813 Formació, comunicació Campanya platges ambiental i documentació Usuaris atesos 14.292 Actuacions 70.665 Altres actuacions informatives Comunicació a activitats econòmiques Campanyes informatives Visites establiments 246 Ciutadans informats 3611 Campanya correcta separació residus als paradistes mercat Provençals 299 missatges a les 37 parades Oficina Taxa Metropolitana Trucades 3.727 Tractament de Residus Visites 190 Acord cívic Entitats signants 153 Educació Activitats formatives 91 Formació Assistents 785 Servei Documentació Consultes 962 Recursos en préstec 1002 Barcelona + sostenible organitzacions Signants 393 Nous plans d’acció 71 Consultes ateses 546 Secretaria Tècnica Barcelona + sostenible Barcelona escoles + sostenibles Centres educatius 342 Consultes ateses 9.417 38 TERSA 2014 Informe anual Activitat Les principals activitats dutes a terme des d’Ecogestió són les següents: - Informació puntual i actualitzada dels processos de gestió de residus (seguiment d’indicadors , inspeccions dels incompliments de les ordenances ambientals, etc.) - Adaptació a les noves normatives ambientals. Revisió d’ordenances municipals, ambientals i fiscals, Inspecció i control assessorament en l’obtenció de certificacions ambientals (ISO 14001, EMAS). ambiental Assessorament jurídic i tècnic, en tots els àmbits relacionats amb la gestió i tractament de residus municipals. Entre els projectes més rellevants de 2014 destaquen: Consultoria - Seguiment de la qualitat de la matèria orgànica domiciliària i comercial de Barcelona , amb més de ambiental 800 caracteritzacions de residus. - Servei d’atenció i relació amb els contribuents de l’oficina de la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR). - Seguiment indicadors de la contracta 2009-2017. - Seguiment de la recollida de residus privada d’establiments - El servei de formació ambiental compta amb les següents activitats: - Programes de comunicació i educació ambiental. - Processos de formació (xerrades, cursos, seminaris de normativa i gestió ambiental) i informació Serveis: formació en gestió de residus adaptada a diferents col·lectius. i comunicació - Elaboració de guies de bones pràctiques. ambiental, i documentació - El Servei de Documentació d’Educació Ambiental és un centre de documentació especialitzat en informació i recursos sobre educació ambiental i sostenibilitat. Tenim l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per portar a terme la gestió de la Secretaria Tècnica de Barcelona + sostenible i Barcelona Escoles + sostenibles. Barcelona + sostenible té com a objectius: Secretaria Tècnica - reforçar la xarxa d’actors per a la sostenibilitat de Barcelona + soste- - valorar l’evolució de la ciutat, detectant necessitats emergents i noves tendències locals i globals. nible - acordar línies prioritàries d’actuació i planificar el treball futur. 04.3 Central de generació lona per l’autosuficiència energètica i el desenvolupament urbanístic i econòmic de la franja industrial i portuària del sud d’energies de la Zona Franca de Barcelona. Actuem com a ens regulador del contracte d’explotació de la La central està concebuda per a l’aprofitament del fred resi- xarxa de fred i calor per subministrar energia tèrmica al sud dual de la regasificadora del Port, i es complementa amb una de Barcelona i L’Hospitalet. central de biomassa i amb una de trigeneració. Aquesta instal·lació parteix de l’aposta de la ciutat de Barce- 39 Compromís ambiental i socioeconòmic Som una empresa pública, en la qual la rendició de comptes establim les actuacions a desenvolupar amb els mateixos. és un principi no només d’estratègia i de bon govern, sinó El mètode per identificar i prioritzar els grups d’interès està també de transparència, responsabilitat i compromís. basat en avaluar el nivell d’influència, dependència i disposi- ció per participar del grup d’interès vers l’organització i a la Hem identificat els nostres principals grups d’interès, i es- inversa. tablim els canals d’informació i comunicació necessaris per mantenir diàlegs permanents i per desenvolupar actuacions El resultat d’aquesta priorització constitueix el nostre mapa conjuntes amb i per a tots ells. Del resultat del diàleg iden- de grups d’interès: tifiquem les necessitats i expectatives dels grups d’interès i Grups d’interès Canals de comunicació i freqüència Medi • Memòria Anual: exercici de transparència informativa sobre dades ambientals Ambient • Contacte permanent amb ens públics i institucions ambientals • Programes i campanyes informatives (puntuals) • Actuacions informatives d’activitats econòmiques (puntuals) • Barcelona escoles + sostenibles (contínua) Ciutadania • Reclamacions oficina TMTR (diàriament) • Enquestes a usuaris d’instal·lacions (diàriament) • Exposicions (puntuals) • Convenis amb fundacions (puntuals) • Pàgina web (contínua) • Actuacions de l’Acord Cívic (periòdicament) Organismes • Acords o convenis AMB i Ajuntaments (anual) públics • Barcelona + sostenible (periòdicament) • Acords amb el Departament de Justícia (anual) • Consell de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (periòdicament) • Reunions de treball (periòdicament) Equip • Reunions amb els representants dels treballadors (periòdicament) • Comitès de Seguretat i Salut (trimestral) professional • Comitè Tècnic (periòdicament) • Intranet (contínua) • Enquestes de satisfacció (periòdicament) Clients, • Perfil del contractant socis • Fulls de suggeriments i reclamacions (contínua) i proveïdors • Reunions (periòdicament) • Memòria (anual) • Procediments estrictes de salut i seguretat (contínua) Experts • Jornades i seminaris, grups de treball (periòdicament) sectorials • Reunions tècniques (periòdicament) 40 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic 01 El Medi Ambient Per tal com estem àmpliament compromesos a respectar-lo i Respecte pels espais naturals a fer-lo respectar, considerem el Medi Ambient un dels princi- Tant la PVE de Sant Adrià de Besòs com les plantes del CTRM pals grups d’interès de TERSA. de Gavà-Viladecans es troben situades en la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric. Addicionalment, les segones Algunes de les nostres actuacions corporatives en favor del estan ubicades al Parc Agrari del Baix Llobregat. Les llicèn- medi ambient tenen caràcter transversal, però l’activitat es- cies ambientals de totes les plantes contemplen indicacions pecífica de gestió de residus desenvolupada a la PVE de Sant que corroboren que cap d’elles opera en espais naturals Adrià i al CTRM de Gavà-Viladecans aboca dades molt especí- protegits o en àrees d’alta biodiversitat. fiques sobre els nostres esforços per optimitzar al màxim el nostres indicadors d’impacte ambiental. El factor local minimitza les emissions de CO2 per desplaçaments A TERSA vetllem per minimitzar les emissions indirectes de 01.1 Dades genèriques de gestió diòxid de carboni provocades pel transport de mercaderies i de persones. La ubicació propera de la planta de Sant Adrià ambiental de Besòs a la ciutat de Barcelona té un efecte positiu associat al desplaçament de camions des dels diferents punts de reco- Acompliment normatiu estricte llida. Quant a l’impacte en emissions derivat de la localització Subratllem que, igual que en anys anteriors, el 2014 en del CTRM Gavà-Viladecans, aquest és poc significatiu, perquè cap de les plantes ha succeït cap emissió de substàncies les distàncies mitjanes des del centre geogràfic de Barcelona destructores de la capa d’ozó, ni s’han produït abocaments són d’uns 25 km. accidentals de substàncies contaminants, fet pel qual, en cap cas hem estat sancionats per incompliment de la normativa En un gest de promoció del transport públic, per a aquelles acti- ambiental. vitats que requereixen un desplaçament per la ciutat de Barcelo- na, es proporcionen targetes de transport públic als treballadors. Taula 5 Indicadors d’emissions 2014 de la PVE en relació als límits legals (mg/Nm³) LÍMIT Mitjana 2014 Mesura Partícules 10 1,79 SMEC CO (Monòxid de Carboni) 50 25,26 SMEC HCI (Àcid Clorhídric) 10 2,07 SMEC SO2 (Òxid de Sofre) 50 12,36 SMEC HF (Àcid Fluorhídric) 1 0,16 SMEC NOx (Òxid de Nitrogen) 200 131,9 SMEC TOC (Carboni Orgànic Total) 10 1,32 SMEC Hg (Mercuri) 0,05 0,0013 EIC Varis (Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V) 0,5 0,042 EIC Cd+Tl (Cadmi+Tal·li) 0,05 0,0082 EIC PCDD/PCDF (Dioxines)* 0,1 0,0041 EIC 41 Contractació sostenible 01.2 Dades sobre emissions, Incorporem criteris ambientals en els plecs de contractació consums i residus a la PVE basats en la proximitat i l’adquisició de productes menys con- taminants, fomentant sistemes d’il·luminació LED, papereria reciclada i ecològica (distintiu Àngel Blau), i material infor- Mantenim el control sistemàtic exhaustiu de les emissions màtic amb el distintiu Energy Star. atmosfèriques, per garantir amb rigor l’emissió d’elements contaminants. Despeses i inversions ambientals Atès que tota l’activitat va encaminada a la millora ambiental, Rigorós acompliment de les emissions atmosfèriques d’acord amb la Resolució de l’ICAC de 25 de març de 2002 Els valors d’emissió de contaminants del 2014 han estat sem- complimentem la informació comptable amb tots els actius de pre i en tot moment per sota dels límits legalment establerts l’immobilitzat, així com tots els ingressos i despeses, deduint pel Decret 653/2003. Veure Taula 5 els ingressos per interessos financers, d’arrendament i excep- cionals. • Les emissions de partícules, controlades amb els mesura- Addicionalment s’han activat inversions per valor de 26.303.755 € dors en continu (SMEC) així com el control trimestral a destinats a la millora i optimització de les instal·lacions i pro- través de l’Entitat d’Inspecció i Control (EIC), han estat cessos, així com la implantació de programes de gestió. sempre per sota dels límits. Les despeses ambientals a les diferents plantes han assolit • Els NOx són reduïts mitjançant la injecció controlada d’urea la xifra de 5.909.930 euros, destacant l’import de 1.067.607,11 a la cambra de combustió. euros corresponent a l’eliminació de cendres. • Els gasos àcids, principalment HCl, HF i SO2, són neutralit- zats a la mateixa planta amb una lletada de calç que es pre Adoptem bones pràctiques ambientals para a partir d’òxid de calç. Hem modificat el nostre sistema informàtic de gestió de les compres per tal de tramitar tot el procés telemàticament, evi- Les emissions totals directes de diòxid de carboni (CO2), tant la impressió d’autoritzacions de compra i les validacions són proporcionals a la quantitat de tones de residus tractades. de factures. Aquest paràmetre no es mesura a la xemeneia, sinó que es L’optimització del nombre d’impressores ha fet que reduïm calcula de forma empírica. La variació significativa del 2012 significativament els residus de tòner. respecte els dos darrers anys es deu a un ajust en el factor d’emissió aplicat al 2013. D’acord amb l’Agència Europea del Medi Ambient els càlculs es realitzen en base al Core Inven- tory of Air Emissions (CORINAIR). Es considera que el percen- tatge real de matèria orgànica dels residus tractats a la planta (45,4%, versus el 64% utilitzat per CORINAIR). Es va fomentar Gràfic 13 Evolució de les emissions de CO² 2012 93.006 tones de CO² emeses 2013 147.193 tones de CO² emeses 2014 143.015 tones de CO² emeses 42 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic aquesta correcció perquè la composició del residu estava Generem l’electricitat que consumim variant. La separació prèvia a l’Ecoparc redueix la proporció de Al 2014, l’electricitat produïda que es destina a matèria orgànica que entra a la PVE. Veure Gràfic 13 l’autoconsum se situa al volant del 98% respecte al total d’energia consumida. Consum energètic estable En els períodes ocasionals d’aturada de la Planta de Valorit- El 2014 el consum energètic per tona tractada (elèctric, de zació Energètica, en els quals no és possible generar energia gas i de gas-oil) a la PVE s’ha mantingut estable respecte a elèctrica, es produeix consum d’energia de fonts externes l’any anterior. Veure Gràfic 14 renovables i no renovables: Regim especial (43%), Nuclear (23%), Hidràulica (15%), Carbó (14%), Cicle combinat (4%), • Creix el consum de gas natural per un major funcionament Internacional (1%), Fuel gas (1%). dels cremadors de gas. (Assecatges de refractari necessaris establerts al pla d’adequació). El 2014 s’ha requerit comprar 100 KWh. Una avaria explica • Creix el consum de gas-oil com a efecte de la l’augment l’augment del 43% de l’energia comprada a tercers, passant d’hores de treball dels carretons elevadors. d’una xifra de 239 a 342 MWh. • El consum elèctric es manté estable d’acord amb el volum de producció. Consumim un 20% d’aigua auto-reciclada La captació d’aigua per al consum de la PVE prové majori- tàriament de la xarxa de subministrament de Sant Adrià de Gràfic 14 Evolució del consum energètic (GJ) a la PVE 1t 0,362 tractada GJ consumits 2012 29.961 GJ 78 GJ 103.936 GJ 1t 0,361 2013 27.835 GJ 67 GJ tractada GJ consumits 108.193 GJ 1t 0,371 2014 32.173 GJ 82 GJ tractada GJ consumits 108.007 GJ Gas natural Gas-oil Energia elèctrica 1000 m3 gas natural = 39,01 GJ (autoconsum i comprada) 1000 m3 gas-oil = 43,3 GJ 1 Kwh = 0,0036 GJ Gràfic 15 Evolució del consum d’aigua (m³) a la PVE 101.409 117.051 139.228 25.537 24.662 32.146 2012 2013 2014 1t 0,36m³ 1t 0,44m³ 1t 0,59m³ tractada consumits d’aigua tractada consumits d’aigua tractada consumits d’aigua Consum d’aigua tractada (m³) Consum d’aigua a la xarxa (m³) 43 Besòs, però el 19% de l’aigua consumida és aigua tractada i Quant a les nostres aigües residuals, són de tipus sanitari i auto-reciclada. són canalitzades a l’Estació Depuradora del Besòs. Fem un control exhaustiu de la qualitat dels abocaments per garantir El 2014, el consum d’aigua per tona tractada ha augmentat un que estan sempre per sota dels límits legals. Veure Taula 6 24%. Aquest increment s’explica per: Els valors dels paràmetres per al control dels abocaments • La renovació de les calderes, i per tant, major circuit del en els darrers anys es mantenen per sota dels límits legals sistema aigua-vapor establerts. • El canvi del sistema de refrigeració d’escòries, que utilitza aigua de xarxa en comptes d’aigua de mar per refrigerar. Veure Gràfic 15 Taula 6 Qualitat dels abocaments d’aigües residuals 2013 a la PVE en relació a límits legals LÍMIT* Mitjana 2014 Temperatura (ºC) 40 19,9 DQO Demanda química d’oxigen (mg/l) 1.500 92 MO Matèries oxidables (mg/l) 1.000 8,7 SOL Sals solubles (uS/cm) 9.000 874,8 MES Matèria en suspensió (mg/l) 750 57 MI Matèries inhibidores (equitox/m³) 25 0 Fòsfor total (mg/l) 50 1,7 *Reglament Metropolità d’Abocament d’Aigües Residuals Gràfic 16 Evolució de la generació de residus (tones) a la PVE 75.592 tones de residus 69.340 68.602 tones de residus tones de residus 10.023 t 10.582 t 10.365 t Escòries 65.569 t 58.758 t 58.237 t Cendres volants 1t 0,263 1t 0,231 1t 0,236 tractada kg residu tractada kg residu tractada kg residu 2012 2013 2014 44 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic Gràfic 17 Evolució del consum de materials (tones) a la PVE 2.793 2.797 tones de material tones de material 2.392 tones de material 1.769,00 t 1.875,40 t Òxid de calç Òxid de calç 1.638,44 t Òxid de calç 73,00 t Carbó actiu 99,53 t Carbó actiu 72,12 t Carbó actiu 951,00 t 822,56 t Urea Urea 682,04 t Urea 1t 0,010 1t 0,009 1t 0,008 tractada tones material tractada tones material tractada tones material 2012 2013 2014 Residus de procés: Escòries i cendres Pel que fa al consum d’altres productes químics, destaca la La generació de residus per tona tractada durant el procés de reducció del 36% de DEHA (kg/t residu) per un millor rendi- valorització energètica s’ha mantingut estable.Veure Gràfic 16 ment del desgasificador. Les cendres volants, considerades un residu especial, són tractades per part de gestors autoritzats: s’inertitzen, i es 01.3 Dades de consums dipositen en abocadors controlats. A la Planta de Valorització Energètica també es porta una ges- al Centre de Tractament tió integrada dels residus generats per les activitats comple- de Residus Municipal (CTRM) mentàries. Aquest 2014, hem gestionat les següents fraccions de residus: oli residual (3.342 Kg), envasos contaminats (1.298 Kg), taladrines (1.168 Kg), absorbents (473 Kg), líquids de A Gavà-Viladecans, el consum energètic (elèctric i gas-oil) laboratori (423 Kg), dissolvents (245 Kg), fluorescents (181 per tona tractada s’ha incrementat un 27 %. L’augment es Kg), RAEE (158 Kg), aerosols (73 Kg), llots de pintura (67 Kg), relaciona amb un consum elèctric extraordinari que ha calgut bateries (52 Kg), piles bastó (16 Kg), tòners (3 Kg). per desenvolupar les obres d’adequació de la planta. Veure Gràfic 18 Optimització en l’ús de materials de procés El 2014 s’ha produït un descens del 9% de l’ús de materials usats en els processos de valorització energètica, calculats en Kg material/tona tractada. Els ratis d’urea i CaO han millorat ja que s’ha anat optimitzant la regulació del sistema DENOx i s’ha millorat la qualitat de la cal. Veure Gràfic 17 45 Gràfic 18 Evolució del consum energètic (GJ) al CTRM 1t 0,221 2012 9,95 GJ 4.674 GJ tractada GJ consumits 1t 0,215 2013 9,46 GJ 4.831 GJ tractada GJ consumits 1t 0,135 9,12 GJ 6.453 GJ tractada GJ consumits 2014 1.000 m3 de gas-oil = 43,33 GJ Gas-oil Energia elèctrica 1 KWh = 0,0036 GJ “Com funciona Barcelona?” és un programa educatiu impulsat per l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans de 02 La Ciutadania l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el coneixe- ment de les instal·lacions, equipaments i espais verds de En qualitat d’empresa pública, treballem per als ciutadans la ciutat adreçat a tots els nivells educatius dels centres de l’àrea metropolitana de Barcelona, i fem el possible per d’ensenyament, que el 2014 ha generat les següents visites: involucrar-los en accions de comunicació i educació ambien- 1089 als Punts Verds de zona i de barri de Barcelona; 36.704 tal, per una part, i de foment de l’ocupació per l’altra. alumnes al Punt Verd Mòbil Escolar; 60 alumnes d’educació secundària i d’escoles de formació (SOC) a les instal·lacions fotovoltaiques municipals. 02.1 Comunicació Destaquem la signatura de 3 nous convenis amb l’Ajuntament de Barcelona (districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant i educació ambiental Martí), per a la realització d’estades formatives d’àmbit pràc- tic. Aproximació dels alumnes d’ESO a entorns laborals. Generem el contacte directe amb els ciutadans a través de programes, campanyes i altres actuacions informatives, Afavorim l’ocupació i la inserció social algunes de les quals organitzades en el marc de la secretaria Mantenim l’acord amb el Departament de Justícia de la Gene- tècnica de Barcelona + sostenible. ralitat pel qual oferim col·laboració per afavorir la reinserció social de col·lectius amb deutes pendents amb la justícia. El Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat (PMES), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, A més a més hem inclòs criteris socials en compres i con- fomenta visites guiades a les nostres instal·lacions adreçades tractació en treballs de pintura, jardineria i neteja, entre a escoles, a estudiants universitaris, a tècnics d’empreses d’altres, en línia amb el plantejament del pla d’acció del públiques i privades, i a delegacions d’àmbit nacional i inter- compromís ciutadà per la sostenibilitat. L’exemple més relle- nacional. El recull de visitants el 2014 és el següent: 596 al vant és el servei d’atenció als punts verds de zona de BCN (7 CTRM de Gavà-Viladecans; 1574 a la PIVR de Sant Adrià i 664 instal·lacions), adjudicat a empreses d’inserció en exclusiva. a les Deixalleries. Gràfic 19 Gràfic 20 Visites guiades a les nostres instal·lacions PMES Visites “Com funciona Barcelona” CTRM Gavà-Viladecans 596 Punts Verds de zona 1089 PIVR Sant Adrià 1574 Punt Verd Mòbil Escolar 36.704 Deixalleries 664 Fotovoltaiques 60 46 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic Així mateix es continuen gestionant les deixalleries d’ altres ajuntaments de l’àrea metropolitana: Sant Adrià del Besós, Sant Feliu de Llobregat , Cerdanyola del Vallès, Tiana, Santa 03 Els Organismes Públics Coloma de Gramenet, Badia del Vallès, Ripollet, Sant Climent de Llobregat , Gavà, Barberà del Vallès, d’Esplugues de Llo- Prossegueixen amb l’Ajuntament de Barcelona les actuacions bregat -Sant Joan Despí. de l’Acord Cívic relacionades amb l’activitat de deixalleries i els punts verds com a instrument essencial per incrementar la recollida selectiva i el reciclatge dels residus. Així ma- teix, se segueix participant al Consell de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Dels acords vigents amb l’AMB el 2014, destaquen 04 L’Equip professional els següents: de TERSA • Conveni sobre el “Plec de clàusules d’explotació dels serveis de tractament de residus que presta l’empresa TERSA”, per un període que finalitza el 28 de febrer de 2033. A TERSA cuidem el nostre capital humà reforçant la segure- • Programa d’explotació, despeses d’explotació i preus de tat i potenciant la formació. Ens esforcem perquè els nostres tractament a la Planta Integral de Valorització de Residus de professionals mantinguin la seva motivació, i el seu compro- Sant Adrià de Besòs. mís amb l’activitat i amb els ciutadans que se’n beneficien. • Explotació de la Planta de Triatge d’envasos del Centre de tractament de residus municipals de de Gavà-Viladecans. • Explotació de la Planta de Voluminosos del Centre de tractament de residus municipals de de Gavà-Viladecans. Plantilla de 295 treballadors • Explotació logística de la xarxa metropolitana de deixalleries i de les deixalleries mòbils. • Realització dels treballs de transport i tractament dels El 2014 la plantilla s’ha reduït en 19 persones, i a finals d’any residus especials municipals procedents de les deixalleries l’equip està format per 295 treballadors. El motiu d’aquesta metropolitanes. reducció ha estat que s’han fet efectives algunes jubilacions • Gestió de l’oficina d’atenció a l’usuari de la TMTR. parcials existents i s’ha ampliat la jornada a diversos treballa- • Incorporació del nou servei de gestió de la central de dors que estaven en règim de contractació parcial, minimit- reserves del programa metropolita d’educació per zant, així, la contractació temporal. a la sostenibilitat. El tram d’edat predominant entre els treballadors de TERSA Destaquen, també, els següents convenis i encàrrecs amb és el d’entre 30 i 50 anys. Veure Gràfics 21, 22 i 23 l’Ajuntament de Barcelona: • Gestió, explotació i logística dels punts verds de zona, punts verds de barri i punts verds mòbils de la ciutat Cobertura col·lectiva de Barcelona. • Gestió, coordinació i avaluació dels programes Barcelona+sostenible i Barcelona escoles+sostenibles Bona part dels empleats del grup obtenen la cobertura i i el Servei de Documentació d’Educació Ambiental. representació directa dels convenis de les empreses del • Control i la inspecció de les activitats afectades per la grup: un 88% a la PVE de Sant Adrià del Besòs, un 84% a les Normativa Reguladora de la recollida municipal de residus plantes del CTRM de Gavà-Viladecans, i el 95% a les activitats comercials i industrials assimilables. d’Ecogestió. Els canvis organitzatius, incloent les notificacions, • Conveni de cessió de la titularitat dels drets d’explotació són pactats en els convenis col·lectius i es realitzen d’acord de les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica (IESFV) amb la legislació vigent. El col·lectiu de directius i tècnics actuals i futures. disposa de beneficis socials similars als corresponents al • Diverses campanyes de sensibilització a la ciutadania com personal acollit als respectius convenis. a tinença responsable d’animals, i la informativa a les platges de Barcelona. 47 Gràfic 21 Evolució de la plantilla per activitat 2012 39 40 60 38 127 304 2013 35 40 61 40 138 314 2014 37 40 56 38 124 295 Ecogestió Serveis Planta Centre de Tractament Gestió de Deixalleries Instal·lacions centrals de Valorització de Residus Municipals i Punts Verds fotovoltaiques Energètica de Gavà-Viladecans Gràfic 22 Evolució de la plantilla per categoria professional 2012 33 251 20 304 2013 35 261 18 314 2014 35 244 16 295 Equip Directiu Tècnics i Operaris Administratius Gràfic 23 Segmentació per edat i categoria professional Equip Tècnics directiu i Operaris Administratius ‹30 anys 2,9% ‹30 anys 11,9% ‹30 anys 6,2% 30-50 anys 65,7% 30-50 anys 68,0% 30-50 anys 68,8% ›50 anys 31,4% ›50 anys 20,1% ›50 anys 25,0% 48 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic Índexs regulars de contractació Absentisme incrementat El percentatge global mitjà de contractació indefinida és del Pel que fa a l’absentisme, en termes absoluts ha augmentat 83%. En motiu de la naturalesa de la seva activitat, la gestió tant el nombre total de baixes (32% respecte 2013), com el de deixalleries i punts verds és la que menor percentatge de nombre de dies de baixa (49% respecte al 2013), a causa de contractes indefinits disposa (68%), mentre que la mitjana de l’increment de baixes de llarga durada (naixement de fills i la resta d’activitats és del 94%. Veure Gràfic 24 malaltia) i accidents. Gràfic 24 Tipus de contracte (%) 2013-2014 i segons gènere Temporal 17% Temporal 17% 2013 2014 Indefinit 83% Indefinit 83% Indefinit 33% Indefinit 26% Temporal 30% Temporal 6% Gràfic 25 Evolució de l’absentisme per causes (nombre de baixes) 2012 38% 90 24 1 Malaltia rati de baixes 2013 38% 98 17 5 Accidents rati de baixes 2014 54% 126 25 8 rati de baixes Altres causes Gràfic 26 Evolució de l’absentisme per causes (dies de baixes) 2012 10,1 2.444 619 13 Malaltia dies de baixa 2013 10,3 2.295 520 423 Accidents dies de baixa 2014 16,4 3.667 702 455 Altres causes dies de baixa 49 Aquestes dades, fan augmentar els ratis de baixes a: • 54% (percentatge de baixes per professional) Índex de rotació • 16,4 dies (mitjana de dies de baixa per professional) Predomina la baixa per malaltia, que representa el motiu del El 2014 la rotació de persones ha estat heterogènia segons el 80% dels casos. Atenent al gènere, l’absentisme es concen- tipus d’activitat. A la planta de Sant Adrià de Besòs la plantilla tra en els homes tant en el nombre de baixes com en la seva ha estat estable, mentre que a la resta d’activitats, al tractar- duració. se de serveis més estacionals i puntuals, apunten majors índexs de rotació (aquest índex es construeix per la divisió Nombre de baixes: Homes (33%); Dones (21%) de baixes entre plantilla mitjana). Tot i així cal destacar que Dies de baixa: Homes (9,5 dies); Dones (6,8 dies) l’índex de rotació global ha augmentat un 46%. Aquest ve Veure Gràfic 25 i 26 donat per un elevat grau de suplències per jubilació, baixa, i durant els períodes d’estiu. En el cas del CTRM, al 2014 s’ha optat per contractar directament les suplències d’estiu, quan anteriorment es gestionava a través d’empreses de treball temporal. Veure Gràfics 27 i 28 Gràfic 27 Índex de rotació (%) 2014 per activitat 13% 45% 51% 68% 10% Planta Centre de Tractament Gestió de Deixalleries Ecogestió de Valorització de Residus Municipals i Punts Verds Instal·lacions Serveis Energètica de Gavà-Viladecans fotovoltaiques centrals Gràfic 28 Evolució de l’índex de rotació global (%) 2012 40% 2013 27% 2014 39% Altes 123 Altes 94 Altes 97 Baixes 123 Baixes 84 Baixes 116 50 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic L’anàlisi de rotacions per segmentació d’edat rebel·la similituds entre els grups d’edat “fins a 50 anys”, i “menors Afavorim la conciliació de 30 anys”, destacant el rati d’altes dels primers d’un 7%. La mateixa anàlisi respecte al gènere assenyala una ràtio de baixes i altes més gran en el cas dels homes. La pròpia Sensibles a les dificultats de conciliació laboral/familiar dels composició de la plantilla on predominen els homes explica nostres treballadors i treballadores, a TERSA procurem oferir aquest fet. Finalment, pel que fa a les rotacions per zones horaris flexibles mitjançant l’establiment de diversos trams d’origen, convé notar que en general han estat notablement horaris, i de possibilitats d’intensificació horària en diversos més nombroses les de treballadors de l’àrea metropolitana de grups d’activitat. Barcelona. Veure Gràfic 29 Respecte a la flexibilitat contractual, la contractació a temps parcial global el 2014 és del 32%, dels quals el 36% eren do- nes. La gestió de deixalleries i punts verds és la que presenta el grau de contractació parcial més elevat, degut al tipus d’activitat que s’hi desenvolupa. Veure Gràfic 30 Gràfic 29 Índex de rotacions 2014 per edat, gènere i procedència Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Per edat Per gènere Per zona ‹30 anys 44% ‹30 anys 46% Homes 66% Homes 66% AMB 90% AMB 82% 30-50 anys 48% 30-50 anys 43% Dones 34% Dones 34% Altres 10% Altres 18% ›50 anys 8% ›50 anys 11% Gràfic 30 Tipus de jornada 2013-2014 segons contracte i gènere Parcial 9% Parcial 3% Parcial 35% Parcial 11% Parcial 8% Complet 91% Complet 97% Complet 65% Complet 89% Complet 92% Planta Centre de Tractament Gestió de Deixalleries Ecogestió de Valorització de Residus Municipals i Punts Verds Instal·lacions Serveis Energètica de Gavà-Viladecans fotovoltaiques centrals 51 Els treballadors també es beneficien de permisos d’excedèn- cia per maternitat i de cura de familiars que requereixen Invertim en salut dedicació especial per un temps determinat, amb reserva del lloc de treball i amb el còmput a l’efecte d’antiguitat d’acord La prevenció de riscos laborals i salut laboral són dos as- amb la legislació vigent. El 2014, vuit persones van incorporar- pectes fonamentals als quals dediquem esforços tant amb se desprès de la baixa per maternitat i han seguit treballant a actuacions preventives com amb formació intensiva. l’organització. Tenim un Departament de Prevenció dedicat a les accions Finalment, s’afavoreixen permisos i llicències retribuïdes per preventives. Les qüestions relacionades amb la prevenció de canvi de domicili, naixement d’un fill i malaltia greu o mort riscos es tracten en el Comitè de Seguretat i Salut Laboral d’un familiar, segons quantitats fixades en la legislació vigent (CSSL), que representa tot l’equip professional i es reuneix i els convenis col·lectius d’aplicació. periòdicament. En el decurs de l’any 2014 hem realitzat actuacions preven- Treballem per a la igualtat tives en procediments de seguretat, simulacres i mesures d’emergència o avaluacions de risc i estudis en matèria d’higiene industrial entre d’altres, així com formació especí- fica per a tècnics. En l’àmbit de salut laboral, hem realitzat A l’hora d’incorporar nous professionals, sempre hem atès avaluacions de salut mitjançant reconeixements mèdics, així a la diversitat de gènere, i en general fomentem la diversitat com anàlisis de tabaquisme, sobrepès, hipertensió arterial, i la igualtat d’oportunitats. La proporció de dones en el global audiometria, visió, patologia osteomuscular i espirometria, i de la plantilla el 2014 és d’un 32%. Veure Gràfic 31 analítiques de sang i orina. També s’han realitzat vacunacions de tètanus i d’hepatitis B per als operaris amb més risc. La presència femenina depèn de les activitats de l’empresa. En termes absoluts, la presència més alta correspon a les Formació intensiva en prevenció de riscos laborals activitats d’Ecogestió (65%) i als serveis centrals (58%), i la de l’any 2014: més baixa a la PVE (9%). Veure Gràfic 32 En la categoria professional “d’administració” és majoritari el • Primers auxilis.PRL bàsica. Recurs preventiu 60 h. nombre de treballadores, mentre que en els altres col·lectius • Extinció d’incendis. Plans d’emergència. els homes tenen més pes. Veure Gràfic 33 • Maquinaria elevadora. • Risc elèctric durant la càrrega de camions. Els salaris s’estableixen en funció de grups professionals i • Manipulació de càrregues (fatiga postural). independentment del gènere, estant tots ells per damunt del • Operació i manteniment del nou alternador i compressor. salari mínim interprofessional. Tenim formalitzats els protocols d’igualtat de gènere i de prevenció de l’assetjament sexual, d’acord amb la legislació vigent, amb persones de referència per gestionar les actua- cions d’aquests protocols. Al grup TERSA tenim un col·lectiu de discapacitats: 3 perso- nes en l’equip de tècnics i operaris, i una en el d’administració. El 2014 aquest col·lectiu s’ha reduït respecte a l’any anterior, fins assolir el 1,36% de la plantilla. Quant a la diversitat de procedència territorial, el 88% dels empleats de les plantes provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona, un total de 261 l’any 2014, precisament perquè es té en compte el factor local a l’hora d’incorporar nous profes- sionals. Aquesta proporció s’ha mantingut estable durant els darrers anys. 52 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic Gràfic 31 Gràfic 32 Evolució de la segmentació de gènere Segmentació de gènere 2014 per categoria professional 32,2% 32,2% 88% 30,6% 30% 20% 2012 2013 2014 Equip directiu Tècnics i Operaris Administratius Gràfic 33 Segmentació de gènere 2014 per activitat 65% 58% 42% 22% 9% Planta Centre de Tractament Gestió de Deixalleries Ecogestió Serveis de Valorització de Residus Municipals i Punts Verds Instal·lacions centrals Energètica de Gavà-Viladecans fotovoltaiques 53 Més Formació 05 Els socis, clients El desenvolupament professional del nostre equip és un aspecte clau per a la millora de la motivació i el rendiment. i proveïdors Aquest 2014 hem augmentat el rati de formació un 40%, assolint un índex de 24 hores per professional/any. Els clients i proveïdors constitueixen el cinquè dels grups Hem aprofitat els períodes de parada de la planta de Gavà- d’interès de TERSA. Viladecans durant les obres de remodelació, per formar al Els nostres principals clients/socis són l’Ajuntament de nostre equip. Veure Gràfic 34 Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Altres clients importants són els ajuntaments de l’àrea metropo- Des del Departament de Recursos Humans es sol·licita litana de Barcelona i les empreses Districlima i Endesa. Al als responsables de cada departament la identificació de tractar-se d’un grup reduït, mantenim un diàleg continu, necessitats formatives que estructura el pla de formació estret i eficaç amb ells. Les enquestes de satisfacció que anual. Aquestes s’acorden tant amb ells com amb el comitè periòdicament els adrecem ens ajuden a profunditzar en d’empresa. aspectes millorables, però cal assenyalar que solen abocar resultats positius. Bona part de la formació durant el 2014 ha estat dedicada als tècnics i operaris, però també es cuida l’actualització dels La nostra política de compres afavoreix, quan la solvència directius i responsables en aspectes econòmics, legislatius tècnica i els requisits estan garantits, el factor proximitat, fet i de processos. pel qual els proveïdors localitzats l’àrea metropolitana de Barcelona són considerats proveïdors locals. Representen el Cursos destacats: 82% del total, i concentren el 65% de la facturació el 2014. • Formació inicial SIG (qualitat i medi ambient). Avaluem els proveïdors en funció de la disposició de certifica- • Legislació ambiental i de residus. cions ISO 14001, ISO 9001 i OSHAS 18001, i els classifiquem • Desfibril·lador DEA. en tres categories: A (dues o més certificacions); B (al menys • Gestió de temps. una) i C (sense certificacions). El 2014 els proveïdors de categoria “A” i “B” representaven el 88%; aquest any hem incrementat un 24% aquesta proporció. Formació adreçada als directius: • Dinàmiques per a la gestió d’equips de treball. Totes i cadascuna de les licitacions i contractacions efectuades • Negociació i gestió de les diferències. el 2014 s’ha realitzat aplicant la Llei de Contractes del Sector Públic, així com la Llei d’Economia Sostenible. Tots els proveï- dors de manteniment han subscrit procediments estrictes de Atenent al gènere, les dones de l’equip directiu han tingut un seguretat i salut abans d’iniciar les activitats a les plantes i 27% del total d’hores de formació, les del col·lectiu de respon- s’han mantingut reunions per millorar les actuacions (des- sables i oficials un 26%, i les dels tècnics i operaris un 33%, taquem el sistema de coordinació d’activitat empresarials respecte a cada col·lectiu. En tots els casos es porta a terme E-Gestiona). Seguim treballant per aplicar criteris ambientals una avaluació de l’aprofitament de la formació rebuda. en la compra i contractació de productes i serveis. Gràfic 34 Evolució de les hores anuals de formació 2012 15,4 h 288,5 829,5 3.016,5 de formació Equip Directiu 2013 14 h 471 910 3.016,5 de formació Responsables i Oficials 2014 24 h 259 824 6.058 de formació Tècnics i Operaris 54 TERSA 2014 Informe anual Compromís ambiental i socioeconòmic Gràfic 35 Índex contractació local 2014 82% 65% Proveïdors locals Facturació anual que correspon a proveïdors locals Gràfic 36 Proveïdors segons categories de disposició de certificacions 2014 Tipus C 12% Tipus A 44% Tipus A Tenen dues o més certificacions ISO (normalment ISO 14001, 18001 i la 9001) Tipus B Tenen almenys una certificació Tipus C No tenen cap certificació Tipus B 44% 55 06 Els experts i institucions A través de la participació en associacions com AEVER- SU, ATEGRUS, ASERMA, ASPLARSEM i ELIGE, s’estableix sectorials una relació amb altres empreses del sector o empreses d’interès general, afavorint la cooperació i l’actualització El sisè dels grups d’interès de TERSA està constituït per la d’experiències i coneixements. relació plural de grups de treball i associacions sectorials de les quals formem part, desenvolupant-hi rols diversos. Veure Taula 7 Taula 7 Relació d’associacions i grups de treball sectorials amb presència i rol de TERSA el 2014 Asociación de Empre- Som membres de la Junta Directiva. Coordinem el grup de treball de manteniment i operació, sas de Valorización organitzant una jornada anual. Participem en els altres grups de treball: medi ambient, eficiència Energética de RSU energètica, comunicació, i seguretat (AEVERSU) Confederation of Euro- En representació d’AEVERSU, participem en els grups de treball d’estratègia i comunicació pean Waste to Energy Plants (CEWEP) Asociación de Plantas Som membres de la Junta Directiva. Participació en la jornada de celebració del X aniversari de Recuperación y de l’associació (8 abril). Selección de Envases Municipales (ASPLAR- SEM) Asociación Técnica Som empresa associada para la Gestión de Re- siduos y Medio Ambien- te (ATEGRUS) Red ELIGE (Empresas Som empresa associada Locales de Interés General) Asociación Española de Som socis Mantenimiento (AEM) Enginyers Industrials Som empresa adherida. de Catalunya (EIC) Participem en el grup de treball d’eficiència energètica de la comissió d’energia Asociación española Som socis de profesionales de compras, contratación y aprovisionamientos (AERCE) Patronal PIMEC Som socis 56 TERSA 2014 Informe anual Actuació econòmica Actuació econòmica Per a la seva elaboració s’han aplicat els criteris uniformes de valoració, agrupació, classificació i unitats monetàries, de ma- nera que la informació presentada és homogènia i comparable. 01 Compte de resultats i Balanç Taula 8 Compte de pèrdues i guanys (milers d’€) a 31/12 dels exercicis 2013-2014 2013 2014 Import net de la xifra de negocis 38.363 35.270 Altres ingressos d'explotació 7.636 7.856 Aprovisionaments -27.256 -26.685 Despeses de personal -4.982 -5.121 Altres despeses d'explotació -9.013 -9.412 Amortització de l'immobilitzat -6.014 -6.160 Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres 1.304 1.304 Excessos de provisions 25 0 Altres resultats 65 -17 RESULTAT D'EXPLOTACIÓ 127 -2.515 Ingressos financers 3.368 4.239 Despeses financeres 0 -88 Deteriorament i resultat per alienacions i altres d'instruments financers 0 -4 RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS 3.495 1.632 Impost sobre beneficis -877 -42 RESULTAT DE L'EXERCICI 2.618 1.590 57 Taula 9 Balanç de la situació (milers d’€) a 31/12 dels exercicis 2013-2014 2013 2014 ACTIU NO CORRENT 49.462 60.093 Immobilitzat intangible 915 797 Immobilitzat material 36.862 47.953 Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini 7.456 7.456 Inversions financeres a llarg termini 4.229 3.660 Actius per impost diferit 227 ACTIU CORRENT 22.383 25.356 Existències 2.019 1.864 Deutors comercials i altres comptes a cobrar 11.144 14.454 Inversions en empreses del grup i associades a curt termini 30 106 Inversions financeres a curt termini 7.718 6.019 Periodificacions a curt termini 40 40 Efectiu i altres actius líquids equivalents 1.432 2.873 TOTAL ACTIU 71.845 85.449 PATRIMONI NET 57.183 57.995 Capital subscrit 12.862 12.862 Reserves 40.884 43.503 Resultat de l'exercici 2.618 1.590 Subvencions, donacions i llegats rebuts 818 PASSIU NO CORRENT 6.641 13.692 Provisions a llarg termini 227 125 Deutes a llarg termini 14 6317 Deutes amb empreses del grup i associades a llarg termini 4.229 3.659 Periodificacions a llarg termini 2.171 3.591 PASSIU CORRENT 8.021 13.802 Provisions a curt termini 164 Deutes a curt termini 432 5575 Creditors comercials i altres comptes a pagar 7.559 8.041 Periodificacions a curt termini 30 22 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 71.845 85.449 58 TERSA 2014 Informe anual Actuació econòmica 02 Evolució de la xifra de negoci • Pel que fa a la gestió de deixalleries i punts verds, s’han Els resultats obtinguts l’any 2014 i l’assoliment dels objectius mantingut els imports dels encàrrecs de prestació dels d’inversió permeten mantenir les condicions de sostenibilitat serveis en la línia dels de l’exercici anterior. econòmica de TERSA. Pel que respecta a les despeses d’explotació, es manté la tendència a la baixa dels darrers exercicis. Aquesta circum- Sostenibilitat econòmica stància és fruit del treball en l’optimització i contenció tant dels costos d’aprovisionament de béns i serveis com de les despeses de personal. L’any 2014 s’ha caracteritzat per una disminució significativa En el capítol d’inversions, l’aspecte més remarcable és que es de la xifra global del volum de negoci, deguda principalment van desenvolupant d’acord amb la planificació prevista per als a la menor disponibilitat de la planta de valorització ener- principals projectes. S’ha finalitzat el pla d’adequació de la gètica (PVE) i del centre de tractament de residus municipals planta de valorització energètica, que ha suposat una inversió (CTRM), en ambdós casos afectats pels respectius projectes total de 32.580.000 euros en els darrers sis anys. I per al pro- d’optimització de les instal.lacions. jecte d’optimització de les línies de procés del centre de trac- tament de residus municipals hi ha prevista una inversió total Aquesta circumstància ha comportat que el resultat de 8.022.000 euros. Per al finançament d’aquestes inversions d’explotació hagi estat negatiu; aspecte finalment compensat es compta principalment amb els recursos propis generats pels ingressos financers per a l’obtenció d’un resultat positiu per l’explotació, malgrat que per fer front a la darrera fase de de l’exercici. la PVE i al projecte del CTRM ha calgut disposar parcialment de finançament extern, amb dos crèdits per valor de 6.000.000 • En relació als ingressos d’explotació de la planta de i 2.500.000 euros respectivament. valorització energètica de Sant Adrià de Besòs, el fet més remarcable ha estat la continuïtat en la tendència baixista Finalment, i a títol de síntesi de tot allò exposat, se subratlla el del preu de venda de l’energia elèctrica (12,6% inferior al manteniment de les condicions per garantir un dels objec- de l’any anterior, aproximadament). Aquesta disminució per tius de caràcter estratègic de l’organització: la sostenibilitat venda d’energia no ha pogut ser compensada per l’increment econòmica de l’activitat desenvolupada. d’ingressos provinents del tractament de residus, ja que les tones tractades han estat inferiors respecte de l’any anterior, i a més s’ha procedit a ajustar el preu de tractament a la baixa (2,26 €/t). • En el cas del centre de tractament de residus municipals de Gavà-Viladecans, en l’exercici 2014 s’ha procedit a aturar la planta d’envasos durant cinc setmanes per executar els treballs de substitució i adequació de la maquinària d’acord amb el projecte d’optimització previst, amb el corresponent impacte en la xifra de facturació. 59 03 Informe d’auditoria 60 TERSA 2014 Informe anual Annex: Qualificació GRI Annex: Qualificació GRI 01 Perfil, abast i cobertura de l’informe La Memòria 2014 de TERSA que es presenta un any més En referència als principis de qualitat, s’han perseguit incorpora les principals actuacions realitzades en l’exercici en els següents: matèria de responsabilitat social corporativa. En aquest sentit no només esdevé una memòria econòmica, sinó que mostra • Equilibri. Presentació equilibrada de resultats el nostre compromís amb els principals grups d’interès de de l’acompliment sostenible de TERSA, en el sentit l’organització: medi ambient, equip de professionals de TER- d’incloure tant les contribucions favorables com les menys SA, ciutadans, clients, socis i proveïdors, organismes públics, favorables. experts sectorials. Amb la finalitat de donar una visió evoluti- va, molts dels resultats i indicadors presentats referits a l’any • Comparabilitat. La informació presentada ofereix 2014 es comparen amb els d’exercicis anteriors. la possibilitat de comparar els resultats amb l’exercici de l’any anterior. Així mateix, podrem analitzar el grau Presentem els resultats de la Memòria de la forma més d’acompliment en el sector amb altres empreses que utili- acurada possible seguint les indicacions i recomanacions de tzin la mateixa metodologia. la versió G3.1 de la Guia per a l’Elaboració de Memòries de Sostenibilitat elaborada pel Global Reporting Initiative (GRI). • Precisió. Tota la informació quantitativa presentada ha estat valorada seguint, en funció dels casos, diversos estàndards, Més particularment, es consideren els següents principis de normalitzacions i valoracions usades internament i per enti- definició de contingut: tats externes reconegudes. • Materialitat. Els continguts que es presenten en aquest • Claredat. La Memòria presenta les valoracions document cobreixen tots els aspectes i indicadors recoma- dels indicadors de forma gràfica o numèrica, amb la finalitat nats per la Guia del GRI. La materialitat considera aspectes de facilitar l’avaluació de l’acompliment per part dels dife- de contingut intern, com l’activitat pròpia, la missió, la visió rents grups d’interès. i els valors, així com externs, com la política ambiental i el seu impacte en els grups d’interès, i els principals riscos i • Periodicitat. La periodicitat de la Memòria segueix essent oportunitats en un sector tan sensible com és el de la gestió anual. de residus urbans. En casos en els quals algun aspecte o in- dicador no té aplicabilitat per la tipologia d’activitats de TER- • Fiabilitat. Disposem de les dades originals, donant fe de la SA, s’ha fet menció específica dels motius de no aplicació. seva fiabilitat i precisió, dins de marges acceptables d’error. Anualment revisem la identificació dels nostres grups La declaració d’aquesta Memòria 2013 ha estat sotmesa a d’interès prioritaris i els assumptes rellevants a incloure una verificació externa i GRI ha comprovat que s’ha elaborat a la memòria. d’acord amb la Guia GRI, en el nivell d’aplicació A +. • Participació dels grups d’interès. Els continguts de la memòria cobreixen les principals qüestions que corres- Contacte: tersa@tersa.cat ponen a les expectatives i interessos raonables dels grups d’interès. Període reportat: Any 2014 • Context de sostenibilitat. La Memòria aporta informació TERSA es compromet a mantenir una política de comunica- en les perspectives econòmica, ambiental i social. Inclou, ció i difusió de la Memòria 2014 per a que els grups d’interès en els assumptes tractats, informació disponible objectiva. identificats la puguin utilitzar. • Exhaustivitat. Per facilitar que els grups d’interès esmentats puguin avaluar l’acompliment de TERSA corresponent a 2014, la Memòria presenta àmplia informació dels indica- dors i dels aspectes rellevants relacionats amb la responsa- bilitat social corporativa. 61 02 Taula de correspondència de l’Index Global Reporting Initiative (GRI) 1 ESTRATÈGIES I ANÀLISI Pàgina 1.1 Declaració del President. 5 1.2 Descripció dels principals impactes, riscos i oportunitats. 6 a 10 2 PERFIL DE L’ORGANITZACIÓ Pàgina 2.1 Nom de l’organització. 6, 20 2.2 Principals marques, productes i/o serveis. 6, 20 2.3 Estructura operativa de l’organització, incloses les principals divisions, entitats operatives, filials i negocis adjunts 20, 21, (joint ventures). 22 2.4 Localització de la seu principal de l’organització. 20 2.5 Localització i nom dels països on desenvolupa activitats significatives o que siguin específicament rellevants respecte 20 als aspectes de sostenibilitat tractats en la memòria. 2.6 Naturalesa de la propietat i forma jurídica. 20 2.7 Mercats servits (inclou el desglossament geogràfic, els sectors als quals abasteix i els tipus de clients/beneficiaris). 26-39 Pàg. 26-29: PVE Pàg. 29-32: CTRM. Pàg. 32-35: GDPV. Pàg. 36-39: Altres 2.8 Dimensions de l’organització informant (inclou el nombre d’empleats, vendes o ingressos nets, capacitació total, 6-10, quantitat de producte o servei prestat i operacions). 47, 57, Pàg. 6-10 Producció 58 Pàg. 47: Plantilla Pàg. 57,58: Dades econòmiques 2.9 Canvis significatius durant el període cobert per l’informe en la mesura, estructura i propietat de l’organització. 21, 22, 23 2.10 Premis i distincions rebudes durant el període reportat. 12 Reconeixement de l’Associació Voluntaris en Assessoria Empresarial (VAE)3 3 PARÀMETRES DE L’INFORME Pàgina Perfil de l’informe 3.1 Període cobert per la informació continguda a l’informe. 61 3.2 Data de l’informe anterior més recent. 61 3.3 Cicle de presentació de l’informe anterior més recent. 61 3.4 Punt de contacte per a qüestions relatives a l’informe o al seu contingut. 61 Abast i cobertura de l’informe 3.5 Procés de definició del contingut de l’informe: Priorització punts importants de l’informe. 61 3.6 Cobertura de l’informe: Abast. 61, 54, Pàg. 20-21: Principal divisió i subsidiàries. 20, 21 Pàg. 54: Proveïdors. Pàg. 61: Cobertura. 3.7 Limitacions de l’abast o cobertura de l’informe. 61 62 TERSA 2014 Informe anual Annex: Qualificació GRI 3.8 Informació sobre negocis compartits (joint ventures), filials, instal·lacions arrendades i altres entitats que poden afectar signifi- 20, 21 cativament la comparabilitat entre períodes i/o entre organitzacions. Pàg. 20,21: Empreses subsidiàries. Pàg. 21: Altres empreses participades. 3.9 Tècniques de mesurament de dades i bases per fer els càlculs, incloses les hipòtesis i tècniques subjacents a les estimacions 24, 60 aplicades en la recopilació d’indicadors i altra informació de l’informe. Pàg. 24: Certificacions. Pàg. 60: Auditoria. 3.10 Descripció de l’efecte que puguin tenir canvis de declaracions de la informació pertanyent a informes anteriors, juntament 61 amb les raons que han motivat aquests canvis de declaracions. 3.11 Canvis significatius relatius a períodes anteriors en l’abast, la cobertura o mètodes de valoració aplicats a l’informe. Nota: No s’han produït canvis respecte a l’informe de l’any anterior. 3.12 Taula que indica la localització dels continguts bàsics de l’informe. 62-70 3.13 Política i pràctica actual en relació amb la sol·licitud de verificació externa de l’informe. 60, 71 Pàg. 60: Informe d’auditoria. Pàg. 71: Informe de verificació. 4 GOVERN, COMPROMISOS I PARTICIPACIÓ DELS GRUPS D’INTERÈS Pàgina Govern 4.1 Estructura de govern de l’organització. 22, 23 4.2 Indicar si el President ocupa un càrrec executiu. Nota: El President no ocupa un càrrec executiu. 22 4.3 Nombre de membres del màxim òrgan de govern. 22, 23 4.4 Mecanismes dels accionistes i empleats per comunicar recomanacions i indicacions al màxim òrgan de govern. 22 4.5 Vincle entre la retribució dels membres del màxim òrgan de govern, alts directius i executius i l’acompliment de l’organització. 24 4.6 Procediments implantats per evitar conflictes d’interès al màxim òrgan de govern. 22 4.7 Procediment de determinació de la capacitació i l’experiència exigible als membres del màxim òrgan de govern per guiar 22, 23, l’estratègia de l’organització en aspectes socials, ambientals i econòmics incloent les consideracions de gènere i altres 54 indicadors de diversitat. 4.8 Declaracions de missió i valors desenvolupades internament, codis de conducta i polítiques referents a l’acompliment 24 econòmic, ambiental i social, i l’estat de la seva implantació. 4.9 Procediments del màxim òrgan de govern per supervisar la identificació i gestió, per part de l’organització, del comportament 22-24, econòmic, ambiental i social, inclosos els riscos i oportunitats relacionats, així com l’adherència o compliment dels estàndards 60 acordats a nivell internacional, codis de conducta i principis. Pàg. 22,23: Governança. Pàg. 24: Certificacions Pàg. 60: Informe d’auditoria. 4.10 Procediments per avaluar l’acompliment propi del màxim òrgan de govern, en especial respecte a l’acompliment econòmic, 24, 60 ambiental i social. Pàg. 24: Certificacions Pàg. 60: Informe d’auditoria Compromís amb iniciatives externes 4.11 Descripció de com l’organització ha adoptat un plantejament o principi de precaució. 24, 60 Pàg. 24: Certificacions Pàg. 60: Informe d’auditoria 4.12 Principis o programes socials, ambientals i econòmics desenvolupats externament, així com qualsevol altra iniciativa que 46, 47, l’organització subscrigui o aprovi. 60 Pàg. 46 Ciutadania Pàg. 46-47 Organismes públics Pàg. 60: Informe d’auditoria 4.13 Principals associacions a les quals pertany i/o ens nacionals i internacionals a les quals l’organització dóna suport. 46, 47, 56 Pàg. 46, 47 Organismes públics Pàg. 56 Experts sectorials 63 Participació dels grups d’interès 4.14 Relació dels grups d’interès que l’organització ha inclòs. 40-56 Pàg. 40: Llistat de grups d’interès , canals de comunicació i freqüència Pàg. 41: Medi ambient Pàg. 46: Ciutadania Pàg. 46: Organismes públics Pàg. 47: Equip professional Pàg. 54: Clients, socis i proveïdors Pàg. 56: Experts sectorials 4.15 Base per a la identificació i selecció de grups d’interès amb els que l’organització es compromet. 40, 61 Pàg. 40: Selecció de grups d’interès , metodologia i identificació Pàg. 61: Materialitat 4.16 Enfocaments adoptats per a la inclusió dels grups d’interès, incloses la freqüència de la seva participació, per tipus i categoria 40, 61 de grups d’interès. 4.17 Principals preocupacions i aspectes d’interès que hagin sorgit a través de la participació dels grups d’interès i la forma en la 41-56 que ha respost l’organització a aquests en l’elaboració de l’informe. Pàg. 41: Medi ambient Pàg. 46: Ciutadania Pàg. 46: Organismes públics Pàg. 47: Equip professional Pàg. 54: Clients, socis i proveïdors Pàg. 56: Experts sectorials. DIMENSIÓ ECONÒMICA Pàgina ENFOCAMENT DE GESTIÓ Acompliment econòmic 57, 58 Presència al mercat 20, 21 Impactes econòmics indirectes 41, 54, 55 INDICADORS D’ACOMPLIMENT ECONÒMIC Aspecte: Acompliment econòmic EC 1 Valor directe generat i distribuït, incloent els ingressos, costos d’explotació, retribució a empleats, donacions i altres inversions 57, 58 a la comunitat, beneficis no distribuïts i pagaments a proveïdors de capital i a governs. EC 2 Conseqüències financeres i altres riscos i oportunitats per a les activitats de l’organització a causa del canvi climàtic. 59 EC 3 Cobertura de les obligacions de l’organització degudes a programes de beneficis socials. 51, 52 EC 4 Ajudes financeres significatives rebudes del Govern. Nota: No s’ha rebut cap ajuda financera significativa del Govern. EC 5 Relacions entre el salari inicial estàndard i el salari mínim local per gènere en llocs on es desenvolupen operacions 52 significatives. Aspecte: Presència al mercat EC 6 Política, pràctica i proporció de despesa corresponent a proveïdors locals en llocs on es desenvolupen operacions significatives. 54, 55, 41, 42 EC 7 Procediment per a la contractació local i proporció d’alts directius procedents de la comunitat local en llocs on es desenvolupen 54, 55, 41, 42 operacions significatives. Aspecte: Impactes econòmics indirectes EC 8 Desenvolupament i impacte de les inversions en infraestructures i serveis prestats principalment per al benefici públic 28, 29, 46, 47 mitjançant compromisos comercials, pro bono o en espècie. EC 9 Enteniment i descripció dels impactes econòmics indirectes significatius, incloent l’abast d’aquests impactes. 41-46 64 TERSA 2014 Informe anual Annex: Qualificació GRI DIMENSIÓ AMBIENTAL Pàgina ENFOCAMENT DE GESTIÓ Materials 44 Energia 43, 45, 46 Aigua 43 Biodiversitat 41 Emissions, abocaments i residus 41, 42, 44 Productes i serveis 6-9 Compliment normatiu 41, 44 Transport 41 General 41 INDICADORS D’ACOMPLIMENT MEDIAMBIENTAL Aspecte: Materials EN 1 Materials utilitzats, per pes o volum. 45 EN 2 Percentatge dels materials que són materials valoritzats. 26, 30, 33 Nota: Tots els materials d’entrada són residus municipals que un cop tractats podran ser utilitzats per recicladors autoritzats. Aspecte: Energia EN 3 Consum directe d’energia, desglossat per fonts primàries. 43, 45, 46 EN 4 Consum indirecte d’energia desglossat per fonts primàries. 43 EN 5 Estalvi d’energia degut a la conservació i millores en l’eficiència. 37, 38, 43, 45, 46 EN 6 Iniciatives per proporcionar productes i serveis eficients en el consum d’energia o basades en energies renovables, i les 36, 37, reduccions en el consum d’energia com a resultat d’aquestes iniciatives. 39 EN 7 Iniciatives per reduir el consum indirecte d’energia i les reduccions assolides amb aquestes iniciatives. 43 Aspecte: Aigua EN 8 Captació total d’aigua per fonts. 43 EN 9 Fonts d’aigua que han estat afectades significativament per la captació d’aigua. 43 EN 10 Percentatge i volum total d’aigua reciclada i reutilitzada. 43 Aspecte: Biodiversitat EN 11 Descripció de terrenys adjacents o ubicats dins d’espais naturals protegits o d’àrees d’alta biodiversitat no protegides: 41 localització i grandària dels terrenys en propietat, arrendament, o que són gestionats, d’alt valor en biodiversitat en zones alienes a àrees protegides. EN 12 Descripció dels impactes més significatius sobre la biodiversitat en espais naturals protegits o a àrees d’alta biodiversitat no 41 protegides, derivats de les activitats, productes i serveis a àrees protegides i a àrees d’alt valor en biodiversitat en zones alienes a àrees protegides. EN 13 Hàbitats protegits o restaurats. 41 EN 14 Estratègies i accions implantades i planificades per a la gestió d’impactes sobre la biodiversitat. 41 EN 15 Nombre d’espècies desglossades en funció del seu perill d’extinció (incloses a la Llista Vermella de la IUCN i en llistats 41 nacionals) els hàbitats de les quals estiguin en àrees afectades per operacions (segons el grau d’amenaça de l’espècie). Aspecte: Emissions, abocaments i residus EN 16 Pes de les emissions totals (directes i indirectes) de gasos amb efecte hivernacle. 42 EN 17 Pes d’altres emissions indirectes de gasos amb efecte hivernacle. 41 EN 18 Iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i les reduccions assolides. 41, 42 EN 19 Pes de les emissions de substàncies destructores de la capa d’ozó. 41 EN 20 Tipus i pes d’emissions NO, SO i altres emissions significatives. 41 65 EN 21 Abocament total d’aigües residuals (segons la seva naturalesa i destinació). 44 EN 22 Pes total dels residus gestionats (segons tipus i mètode de tractament). 26, 30, Pàg. 26: PVE. 33 Pàg. 30: CTRM. Pàg. 33: GDPV. EN 23 Nombre total i volum de vessaments accidentals significatius. 41 EN 24 Pes de residus transportats, importats, exportats o tractats considerats perillosos segons el Conveni de Basilea (annexos I, II, III i VIII) i percentatge de residus transportats internacionalment. Nota: TERSA no realitza cap activitat relacionada amb el transport, la importació o exportació de residus perillosos. EN 25 Identificació, grandària, estat de protecció i valor de la biodiversitat de recursos hídrics i hàbitats relacionats, afectats significa- tivament per abocaments d’aigua i vessaments. Nota: Les plantes no estan ubicades a zones o espais naturals protegits o a àrees d’alta biodiversitat no protegides. Aspecte: Productes i serveis EN 26 Iniciatives per mitigar els impactes ambientals de productes i serveis i anàlisi del grau de reducció. 42-44 Pàgs. 43-44: Aigua. Pàg. 42: Emissions. EN 27 Percentatge de productes venuts, i els seus materials d’embalatge, que són recuperats al final de la seva vida útil, per categories de productes. Nota: Els productes venuts provenen de la recuperació final. Aspecte: Compliment normatiu EN 28 Cost de les multes més significatives i nombre de sancions no monetàries per incompliment de la normativa ambiental. Nota: En el període reportat no s’han registrat multes ni sancions per incompliment de la normativa ambiental. Aspecte: Transport EN 29 Impactes ambientals significatius del transport de productes i altres béns i materials utilitzats per a les activitats 42 de l’organització, així com del transport de personal. Aspecte: General EN 30 Desglossament per tipus de despeses i inversions ambientals. 41 DIMENSIÓ SOCIAL Pàgina ENFOCAMENT DE GESTIÓ Treball 47 Relacions empresa/treballadors 47 Salut i seguretat en el treball 52 Formació i educació 54 Diversitat i igualtat d’oportunitats 52 INDICADORS D’ACOMPLIMENT DE PRÀCTIQUES LABORALS I ÈTICA EN EL TREBALL Aspecte: Treball LA 1 Desglossament del col·lectiu de treballadors per tipus d’ocupació (per contracte, regió i gènere). 47, 48, Pàgs. 47, 48: Plantilla. 49, 51 Pàg. 49, 51: Tipus de contracte. Contractació per gènere i per regió. LA 2 Nombre total d’empleats nous i rotació mitjana (per grups d’edat, sexe i regió). Pàg. 43: Rotació mitjana per activitat. 50, 51 Pàg. 44 a 45: Ràtio per activitat i gènere. Pàg. 45: Edat. LA 3 Beneficis socials per a empleats per tipus de jornada (no oferts a treballadors a mitja jornada o temporals) i per activitat. 51, 52 LA 15 Percentatge de retenció de treballadors després de baixes parentals per gènere. 52 Aspecte: Relacions empresa/treballadors LA 4 Per percentatge d’empleats coberts per un conveni col·lectiu. 47 66 TERSA 2014 Informe anual Annex: Qualificació GRI LA 5 Període(s) mínim(s) de preavís relatiu(s) a canvis organitzatius, incloent si aquestes notificacions són especificades en els convenis col·lectius. NOTA: El període mínim de preavís és de 130 dies i queda recollit a l’Estatut dels Treballadors. Aspecte: Salut i seguretat en el treball LA 6 Percentatge del total de treballadors que estan representats en comitès de seguretat i salut conjunts de direcció-empleats, 52 establerts per ajudar a controlar i assessorar sobre programes de seguretat i salut en el treball. LA 7 Taxes d’absentisme, malalties professionals, dies perduts i nombre de víctimes mortals relacionades amb el treball (per regió). 49, 50 LA 8 Programes d’educació, formació, assessorament, prevenció i control de riscos aplicats als treballadors, a les seves famílies 52 o als membres de la comunitat en relació amb malalties greus. LA 9 Assumptes de salut i seguretat coberts en acords formals amb els sindicats. 52 Aspecte: Formació i educació LA 10 Mitjana d’hores de formació a l’any per empleat, desglossat segons categoria d’empleat i gènere. 54 LA 11 Programes de gestió d’habilitats i formació contínua que fomentin la capacitat per ser empleats dels treballadors i donin suport 54 a la gestió del final de les seves carreres professionals. LA 12 Percentatge d’empleats que reben avaluacions regulars d’acompliment i desenvolupament professional. 24 Aspecte: Diversitat i igualtat d’oportunitats LA 13 Composició dels òrgans de govern corporatiu i plantilla, desglossada per sexe, grup d’edat, pertinença a minories i altres 48, 52, indicadors de diversitat. 53 Pàg. 48: Plantilla desglossada per edat i categoria professional Pàg. 52, 53: Gènere, categoria professional i minories LA 14 Relació salari base homes-dones (per categoria professional). 52 DIMENSIÓ DE DRETS HUMANS Pàgina ENFOCAMENT DE GESTIÓ Nota: Segons la xarxa d’Experts Independents sobre Drets Fonamentals de la Unió Europea i el seu Informe sobre la Situació de Drets Fonamentals a la Unió Europea i els seus Estats membres, a Espanya no hi ha cap risc significatiu de que els drets humans fonamentals siguin violats. Pràctiques d’inversió i abastament Nota: A Catalunya en general i a l’àrea metropolitana de Barcelona en particular, no existeixen riscos significatius de que es vulnerin els drets humans fonamentals. No s’han realitzat acciones específiques sobre aquesta qüestió. No discriminació 52, 53 Llibertat d’associació i el d’acollir-se a convenis col·lectius 47 Explotació infantil Nota: Dintre de les activitats que realitza TERSA i dels seus proveïdors significatius no existeix risc d’explotació infantil. Treballs forçats Nota: Dintre de les activitats que realitza TERSA i dels seus proveïdors significatius no es desenvolupen tasques que siguin objecte de treballs forçats. Pràctiques de seguretat Nota: No hi ha personal de seguretat propi a TERSA. Drets dels indígenes Nota: Dintre de les activitats que realitza TERSA no s’ha registrat cap vulneració dels drets dels indígenes. Valoració A l'àrea metropolitana de Barcelona, no hi ha risc significatiu de violar els drets humans fonamentals. Accions correctores A l'àrea metropolitana de Barcelona, no hi ha risc significatiu de violar els drets humans fonamentals. INDICADORS D’ACOMPLIMENT DE DRETS HUMANS Aspecte: Pràctiques d’inversió i abastament HR 1 Percentatge i nombre d’acords d’inversió i contractes significatius que incloguin clàusules de drets humans o que hagin estat analitzats en matèria drets humans. Nota: En el període reportat no s’han realitzat acords d’inversió que incloguin clàusules de drets humans. 67 HR 2 Percentatge dels principals distribuïdors, contractistes i altres col·laboradors que han estat objecte d’anàlisi en matèria de drets humans i mesures adoptades com a conseqüència. Nota: Els principals proveïdors i contractistes no han estat objecte d’anàlisi en matèria de drets humans, en el període reportat. HR 3 Total d’hores de formació d’empleats sobre polítiques i procediments relacionats amb aquells aspectes de drets humans rellevants per a les seves activitats, incloent el percentatge de formats. Nota: En el període reportat no s’ha realitzat formació als empleats sobre polítiques i procediments relacionats amb aquells aspectes de drets humans rellevants per a les seves activitats. Aspecte: No discriminació HR 4 Nombre total d’incidents de discriminació i mesures adoptades. Nota: En el període reportat no s’han registrat incidents de discriminació. Aspecte: llibertat d’associació i el d’acollir-se a convenis col·lectius HR 5 Activitats de la companyia i principals proveïdors en les quals el dret a la llibertat d’associació i el d’acollir-se a convenis 22, 47 col·lectius poden comportar riscos importants i mesures per protegir. Pàg. 17: Comitès d’Empresa. Pàg. 45:Cobertura dels comitès. Aspecte: Explotació infantil HR 6 Activitats i principals proveïdors identificats que comporten un risc potencial d’incidents d’explotació infantil i mesures adopta- des per a contribuir a la seva eliminació. Nota: Dintre de les activitats que realitza TERSA i dels seus proveïdors significatius no existeix risc d’explotació infantil. Conse- qüentment, no s’han adoptat mesures durant l’any enfocades a contribuir a l’eliminació d’aquests riscos. Aspecte: Treballs forçats HR 7 Activitats i principals proveïdors identificats identificades com a risc significatiu de ser l’origen d’episodis de treball forçat o no consentit, i les mesures adoptades per a contribuir a la seva eliminació. Nota: Dintre de les activitats que realitza TERSA i dels seus proveïdors significatius no es desenvolupen tasques que siguin objecte de treballs forçats. Conseqüentment, no s’han adoptat mesures durant l’any enfocades a contribuir a l’eliminació d’aquests riscos. Aspecte: Pràctiques de seguretat HR 8 Percentatge de personal de seguretat format en polítiques o procediments de l’organització, en aspectes de drets humans rellevants per a les activitats. Nota: No hi ha personal de seguretat propi a TERSA. Únicament hi ha personal de control d’accés que no està a càrrec de l’organització donat que el servei es subcontracta a empreses externes. Aspecte: Drets dels indígenes HR 9 Nombre total d’incidents relacionats amb les violacions dels drets dels indígenes i mesures adoptades. Nota: Dintre de les activitats que realitza TERSA no s’ha registrat cap vulneració dels drets dels indígenes. HR 10 Percentatge i nombre total d'operacions que han estat objecte de revisions dels drets humans i /o avaluacions d'impacte. Nota: TERSA opera a l'àrea metropolitana de Barcelona, on no existeixen riscos significatius de vulnerar els drets humans fonamentals. Per aquest motiu en el període reportat no s’ha considerat necessari realitzar revisions o avaluacions en aquesta matèria. HR 11 Nombre de queixes relacionades amb els drets humans presentades, abordades i resoltes mitjançant l'educació formal i mecanismes de reclamació. Nota: En el període reportat no s`han produït queixes en aquesta matèria. DIMENSIÓ D’ACOMPLIMENT DE LA SOCIETAT Pàgina ENFOCAMENT DE GESTIÓ Comunitats locals 12, 41, Pàg. 12: Fets rellevants ciutadania 46 Pàg. 41: Emissions atmosfèriques Pàg. 46 Ciutadania i organismes públics Corrupció 24 Política pública 46 Comportament de competència deslleial Nota: No es poden registrar accions d’aquest tipus donada la naturalesa de la propietat i la forma jurídica de TERSA. Compliment normatiu 24 68 TERSA 2014 Informe anual Annex: Qualificació GRI INDICADORS D’ACOMPLIMENT DE LA SOCIETAT Aspecte: Comunitat SO 1 Percentatge d’operacions i /o activitats amb participació de la comunitat local, el seu impacte i avaluacions i programes de 37-39, desenvolupament. 46 Pàg. 37-39 Ecogestió Pàg. 46 Ciutadania i organismes públics. SO 9 Operacions amb importants repercussions negatives potencials o reals en les comunitats locals. Nota: No s’ha registrat cap activitat amb repercussions negatives a la comunitat. SO 10 Les mesures de prevenció i mitigació implementades en les operacions amb importants impactes negatius reals o potencials 41, 42 en les comunitats locals. Pàg. 33: PVE. Pàg. 39: Plantes. Aspecte: Corrupció SO 2 Percentatge i nombre total d’unitats de negoci analitzades pel que fa al risc de corrupció. 24, 54 Pàg. 24: Transparència. Pàg. 54: Contractació. SO 3 Percentatge d’empleats formats en política i procediments anticorrupció. Nota: En el període reportat els treballadors de TERSA no han rebut formació específica en política i procediments anticorrupció. SO 4 Mesures adoptades en resposta a incidents de corrupció. Nota: En el període reportat no s’han registrat incidents de corrupció. Aspecte: Política pública SO 5 Posició en les polítiques públiques i participació en el desenvolupament d’aquestes i activitats de lobbying. 46 SO 6 Valor total de les aportacions financeres i en espècie a partits polítics o institucions relacionades, per país. Nota: Per la naturalesa de la propietat i la forma jurídica de TERSA no es poden realitzar aportacions a partits polítics. Aspecte: Comportament de competència deslleial SO 7 Nombre total d’accions per causes relacionades amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure competència, i resultats. Nota: No es poden registrar accions d’aquest tipus donada la naturalesa de la propietat i la forma jurídica de TERSA. Aspecte: Compliment normatiu SO 8 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre total de sancions no monetàries derivades de l’incompliment de les lleis i regulacions. Nota: En el període reportat TERSA no ha estat sancionada econòmicament degut a l’incompliment de lleis o regulacions. DIMENSIÓ RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTES Pàgina ENFOCAMENT DE GESTIÓ Salut i seguretat del client 24 Etiquetatge de productes i serveis 32 Comunicació i màrqueting Nota: No es duen a terme activitats de publicitat de serveis i productes. Privacitat del client 24 Compliment normatiu 24 INDICADORS D’ACOMPLIMENT DE LA RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTES Aspecte: Salut i seguretat del client 69 PR 1 Fases del cicle de vida dels productes i serveis en les quals s’avaluen, per a si escau ser millorats, els impactes en la salut i 24 seguretat dels clients, i percentatge de categories de productes i serveis subjectes a tals procediments d’avaluació. PR 2 Nombre total d’incidents derivats de l’incompliment de la regulació legal o dels codis voluntaris relatius als impactes dels productes i serveis en la salut i la seguretat durant el seu cicle de vida, distribuïts en funció del tipus de resultats d’aquests incidents. Nota: En el període reportat no s’han registrat incidents per incompliment de la regulació vigent. Aspecte: Etiquetatge de productes i serveis PR 3 Tipus d’informació sobre els productes i serveis requerits pels procediments en vigor i normativa, i percentatge de productes i 32 serveis subjectes a aquests requeriments informatius. PR 4 Nombre total d’incompliments de la regulació i dels codis voluntaris relatius a la informació en l’etiquetatge de productes i serveis, distribuïts en funció del tipus de resultats d’aquests incidents. Nota: En el període reportat no s’han registrat incidents per incompliment de la regulació vigent. PR 5 Pràctiques respecte a la satisfacció del client, incloent els resultats dels estudis de satisfacció del client. 54, 55 Pàg. 53: Enquestes. Pàg. 56:GDPV. Aspecte: Comunicació i màrqueting PR 6 Programes de compliment de les lleis o adhesió a estàndards i codis voluntaris esmentats en comunicacions de màrqueting, incloses la publicitat, altres activitats promocionals i els patrocinis. Nota: En el període reportat no s’ha portat a terme publicitat de serveis i productes. PR 7 Nombre total d’incidents fruit de l’incompliment de les regulacions relatives a les comunicacions de màrqueting, incloent la publicitat, la promoció i el patrocini, distribuïts en funció del tipus de resultat d’aquests incidents. Nota: En el període reportat no s’han registrat incidents per incompliment de la regulació vigent. Aspecte: Privacitat del client PR 8 Nombre total de reclamacions degudament fonamentades en relació a la privacitat i fuga de dades personals de clients. Nota: En el període reportat no s’han registrat incidents en relació a la privacitat i fuga de dades personals de clients. Aspecte: Compliment normatiu PR 9 Cost d’aquelles multes significatives fruit de l’incompliment de la normativa en relació al subministrament i ús dels productes i serveis de l’organització. Nota: En el període reportat no s’han registrat incidents en aquesta qüestió. 70 TERSA 2014 Informe anual Annex: Qualificació GRI 03 Informe de verificació de Responsabilitat Social Corporativa 71 Av. Eduard Maristany, 44 08930 Sant Adrià de Besòs tel. 93 462 78 70 www.tersa.cat www.semesa.cat www.siresa.cat www.deixalleries.com Empreses col·laboradores