LA SÍNDICA ACONSEGUEIX QUE L’AJUNTAMENT RETORNI UN AVAL D’UNS 120.000 EUROS QUE UN CONSTRUCTOR DE GRÀCIA VA DIPOSITAR L’ANY 1997 El ciutadà va dipositar l’aval per obtenir una llicència d’edificació en una zona per l’ampliació i urbanització de la Rambla del Prat, segons el planejament de l’època Les obres mai es van arribar a fer i Vilà ha considerat que 18 anys és un temps més que suficient pel retorn dels diners; la normativa preveu un termini de 4 anys per revisar el planejament La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha aconseguit que l’Ajuntament retorni a un constructor de Gràcia un aval per valor d’uns 120.000 euros (més de 20 milions de les antigues pessetes) que va dipositar l’any 1997 per obtenir una llicència d’edificació en una zona afectada per l’ampliació i urbanització de la Rambla del Prat. Les obres, però, mai es van arribar a fer. I Vilà ha considerat que 18 anys és un temps més que suficient pel retorn dels diners i que no feia falta esperar a la modificació definitiva del Pla General Metropolità (PGM). L’any 1997, el constructor va demanar la citada llicència d’edificació en un solar que confrontava amb la previsió PGM de perllongar la Rambla del Prat fins al carrer del Torrent de l’Olla, tot travessant el casc antic de Gràcia. L’aval era en garantia de les obligacions que es poguessin derivar de les obres d'obertura i urbanització de la Rambla del Prat, tal com preveu la normativa. En diferents ocasions, concretament els anys 2005 i 2013, el ciutadà va demanar el retorn de l’aval, però l’Ajuntament s’hi va negar perquè no s’havia produït l’alliberament de les càrregues urbanístiques, és a dir no s’havia fet la modificació del PGM i la zona continuava afectada. L’any 2014, aquest ciutadà es va dirigir a la síndica i, quatre mesos després de presentar la queixa, l’Ajuntament va iniciar la modificació del PGM i va suprimir la previsió de perllongament de la Rambla del Prat, tot i que va ajornar el retorn de l’aval per a quan finalitzés la modificació del planejament. 1 La síndica no ho va veure així i va donar la raó al veí, recomanant al Districte de Gràcia l’alliberament de l’aval sense condicionar-lo a l’aprovació definitiva de la modificació del PGM. En el seu informe, Vilà recordava que la normativa urbanística preveu un termini de quatre anys per revisar el planejament i 18 anys és un temps més que raonable perquè l’Ajuntament hagi pogut prendre una decisió sobre el desenvolupament urbanístic de la zona i per alliberar la persona reclamant d’una obligació i despesa del tot injusta i injustificada. Finalment, l’any passat, l’Ajuntament va comunicar a Vilà que, atenent les seves consideracions, s’havia acordat el retorn de l’aval. En la seva resposta, però, l’Ajuntament no diu res de les despeses financeres i dels interessos que, en opinió de Vilà, hauria de satisfer al ciutadà, i ha demanat al consistori un pronunciament concret sobre aquesta qüestió. 2