Dijous, 14 de maig de 2015
ADMINISTRACIÓ LOCAL
Ajuntament de Barcelona
Secretaria General
ANUNCI
La Comissió de Govern, en la seva sessió celebrada el dia 15 d'abril de 2015, va adoptar el següent acord:
"APROVAR  les  Directrius  per  a  l'elaboració  de  les  normes  municipals,  que  comprenen  les  directrius  de  tècnica 
normativa i les directrius sobre la tramitació de l'expedient per a l'aprovació de les ordenances, els reglaments i els 
decrets,  el  text  de les qual  s'insereix  a continuació;  i  PUBLICAR-LES a la  seu electrònica,  al  Butlletí  Oficial  de la  
Província de Barcelona i a la Gaseta Municipal de Barcelona".
En compliment d'allò disposat en el propi acord i als efectes d'allò establert a l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, 
reguladora de les Bases del Règim Local, es publica a continuació el text íntegre de les Directrius per a l'elaboració de 
les  normes  municipals,  que  comprenen  les  directrius  de  tècnica  normativa  i  les  directrius  sobre  la  tramitació  de 
l'expedient per a l'aprovació de les ordenances, els reglaments i els decrets.
Annex. Proposta de Directrius per a l'elaboració de les normes municipals
Preàmbul
L'article 87.3 de l'Estatut de Catalunya reconeix expressament la potestat normativa dels municipis com a expressió del 
principi  democràtic  en  què  es  fonamenten.  En  l'àmbit  de  Barcelona,  la  potestat  normativa  municipal  s'exerceix 
específicament en el marc de la Carta municipal de Barcelona, l'article 26.2 de la qual estableix que les normes dictades 
per  l'Ajuntament  adopten  les  formes  següents:  els  reglaments  i  les  ordenances,  de  la  competència  del  Consell 
Municipal;  els decrets de la Comissió de Govern;  els decrets de l'Alcaldia i  els bans, també dictats per l'alcalde o 
alcaldessa en situacions excepcionals.
Mitjançant acord de 5 d'octubre de 2012, el Plenari del Consell Municipal ha aprovat el Marc Estratègic de l'Ajuntament 
de Barcelona. Programa d'Actuació Municipal 2012-2015 l'objectiu estratègic 5.3.9. del qual, relatiu al Règim especial i 
simplificació de les ordenances municipals, té com a una de les seves actuacions la d'elaborar uns criteris d'ús intern per 
a la redacció de les normes municipals (tècnica normativa o legislativa) i per a la tramitació dels expedients que les 
aproven, que serveixin d'orientació a qui participa en l'elaboració, redacció i tramitació dels textos normatius, amb la 
finalitat d'elevar la seva qualitat tècnica i de contribuir a la millora de la regulació en benefici de la transparència, la 
seguretat jurídica i l'eficiència de l'activitat municipal, i també del principi d'igualtat en les polítiques pròpies.
En l'àmbit municipal, s'ha produït un augment del nombre de disposicions normatives i, al mateix temps, una disminució 
en la qualitat d'aquestes disposicions. És necessari, per tant, que l'elaboració de les normes es dugui a terme d'acord 
amb criteris de racionalitat i de simplicitat. Aquestes directrius han estat basades en l'experiència municipal, però també 
en les experiències d'altres administracions públiques en la redacció de textos normatius, especialment la Generalitat de 
Catalunya, i en estudis científics moderns sobre la matèria amb la clara voluntat de millorar la qualitat dels productes en 
tots els aspectes.
Les Directrius per a l'elaboració de les normes tenen dos objectius fonamentals: aconseguir un major grau d'apropament 
al principi constitucional de seguretat jurídica mitjançant la millora de la qualitat tècnica i lingüística de totes les normes 
d'origen  municipal  amb l'homogeneïtzació  i  normalització  dels  textos  de  les  disposicions  i  establir  criteris  sobre  la 
tramitació dels expedients destinats a la seva elaboració i aprovació.
Es tracta d'una eina que permet elaborar les disposicions amb una sistemàtica homogènia i que ajuda a utilitzar el 
llenguatge correcte de tal forma que puguin ser compreses sense dificultat per la ciutadania i les empreses. També 
atorga  als  serveis  municipals  criteris  precisos  i  homogenis  sobre  la  tramitació  dels  expedients  corresponents.  Les 
Directrius  no  tenen  el  caràcter  de  norma  jurídica:  no  són  obligatòries  i  estan  mancades  de  força  vinculant;  són 
suggeriments i recomanacions, com a instruccions tècniques i consells pràctics.
Pel que fa al seu àmbit d'aplicació, les Directrius abasten tota l'activitat dels òrgans col·legiats i individuals del govern 
municipal amb potestat normativa: projectes de decret de caire normatiu de l'Alcaldia i  de la Comissió de Govern i 
avantprojectes d'ordenança i de reglament. Però les Directrius també afecten determinats actes que no són expressió 
1
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
de la potestat normativa, com ara els estatuts dels organismes municipals, els nomenaments i cessaments del personal 
o altres actes que s'han de publicar.
A més,  per  augmentar  la  seva qualitat,  es considera convenient  que els criteris  lingüístics  de les Directrius siguin 
aplicables a un seguit d'actuacions municipals d'abast general: bans; instruccions i circulars, i també al plec de clàusules 
administratives generals dels contractes públics.
Finalment,  s'inclouen també uns criteris sobre la tramitació dels expedients per elaborar i  aprovar les ordenances, 
reglaments i  decrets normatius municipals,  que recullen les disposicions legals i  reglamentàries aplicables. Destaca 
especialment el tràmit d'elaboració de la memòries d'avaluació de l'impacte normatiu que ha de servir per avaluar els 
efectes  de  la  nova  regulació  i  evitar  que  es  generin  obligacions  o  despeses  innecessàries  o  desproporcionades 
respectes dels objectius d'interès general que es pretenen assolir.
Primer. Aprovació de les Directrius
S'aproven les Directrius per  a  l'elaboració  de les normes,  que comprenen les directrius de tècnica normativa i  les 
directrius sobre la tramitació de l'expedient per a l'aprovació de les ordenances, els reglaments i els decrets, el text de 
les quals s'insereix a continuació.
Segon. Àmbit d'aplicació
1.1 Les Directrius per a l'elaboració de les normes municipals s'apliquen:
a)  Als  avantprojectes  d'ordenança  i  de  reglament  que  aprova  el  Consell  Municipal,  incloent-hi  els  relatius  a  les 
ordenances fiscals, les normes urbanístiques dels plans urbanístics i les bases d'execució dels pressupostos municipals.
b) Als projectes de decret de la Comissió de Govern, tant d'ordenació social com de naturalesa organitzativa.
c) Als projectes de decret de l'Alcaldia, tant d'ordenació social com de naturalesa organitzativa, incloent-hi els relatius al 
nomenament i cessament del personal municipal.
1.2 Les Directrius també s'apliquen:
a) Als projectes d'estatuts dels organismes públics i les societats municipals, i també dels consorcis que són adscrits a 
l'Ajuntament, així com als projectes d'estatuts i bases d'actuació de les juntes de compensació.
b) A les bases reguladores de la concessió de subvencions i premis municipals.
c) En tot allò que sigui possible, a les disposicions i als actes administratius dels òrgans de l'administració municipal que 
es publiquin en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, o en un altre diari o butlletí oficial, o que es publiquin en 
la Gaseta Municipal de Barcelona amb caràcter de publicació oficial.
Tercer. Col·laboració amb els òrgans municipals
La Direcció dels Serveis Jurídics,  adscrita a la Gerència de Recursos, ha de vetllar  per l'aplicació  correcta de les 
Directrius, per a la qual cosa ha de prestar l'assistència necessària als òrgans municipals encarregats o responsables de 
la redacció dels avantprojectes i projectes, i també de les propostes, a què es refereix l'apartat primer.
Quart. Aplicació dels criteris lingüístics generals
Els criteris lingüístics generals de l'apartat 1.3 de les Directrius són d'aplicació:
a) Als bans.
b) A les instruccions i  les circulars,  i  també als altres documents municipals que incideixen sobre la interpretació i 
l'aplicació de les normes.
c) Al plec de clàusules administratives generals dels contractes públics.
Cinquè. Actuacions iniciades abans de l'entrada en vigor
Les  actuacions  municipals  iniciades  abans  de  l'entrada  en  vigor  d'aquestes  Directrius,  relatives  a  l'elaboració 
d'avantprojectes d'ordenances o reglaments, o de projectes de decret, o de qualsevol dels altres actes a què es refereix 
l'apartat segon, s'han d'adequar a les seves determinacions.
2
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
Sisè. Habilitació per desenvolupar les Directrius
S'autoritza la persona titular de la Secretaria General perquè desenvolupi aquest acord i el contingut de les Directrius 
per a l'elaboració de les normes municipals, en especial per a la determinació dels criteris lingüístics que s'han d'utilitzar 
en la redacció de les disposicions normatives, els quals s'han d'inspirar en les regles i recomanacions de la Secció 
Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Setè. Entrada en vigor
Aquestes Directrius per a l'elaboració de les normes municipals entren en vigor al mes de la seva publicació en el  
"Butlletí Oficial de la Província de Barcelona".
A més, han de ser objecte d'una publicació en la "Gaseta Municipal de Barcelona" i de difusió en el web municipal.
Directrius per a l'elaboració de les normes municipals
Índex
1. Directrius de tècnica normativa
1.1 Estructura dels avantprojectes d'ordenança i de reglament, i també dels projectes de decret de l'Alcaldia i de la 
Comissió de Govern
1.1.1 Aspectes generals.
1. Divisió.
2. Ordre en la redacció.
3. Objecte únic.
4. Repetició de preceptes legals: procedència.
5. Meres repeticions de normes.
1.1.2 Títol.
6. Naturalesa del títol.
7. Identificació del tipus de norma.
8. Supòsits especials.
9. Identificació de l'estat de tramitació.
10. Nom.
11. Nom de les disposicions modificatives.
12. Disposició municipal.
13. Ús restrictiu de sigles i abreviatures.
14. Citació del període de vigència.
1.1.3 Part expositiva.
1.1.3.1 Índex.
15. Inserció d'índex.
1.1.3.2 Preàmbul.
16. Valor.
17. Obligatorietat.
3
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
18. Objectiu i finalitat.
19. Denominació de la part expositiva.
20. Contingut.
21. Continguts impropis.
22. Continguts específics.
23. Divisió.
24. Fórmula de promulgació.
1.1.4 Part dispositiva.
1.1.4.1 Consideracions generals.
25. Contingut.
26. Divisió.
1.1.4.2 Disposicions generals.
27. Naturalesa.
28. Contingut de l'article que conté l'objecte
29. Àmbit d'aplicació.
30. Principis generals.
31. Definicions: localització.
32. Definició d'un concepte.
1.1.4.3 Llibres
33. Utilització
34. Numeració, títol i composició.
1.1.4.4 Títols
35. Utilització.
36. Numeració, nom i composició.
1.1.4.5 Capítols
37. Utilització.
38. Numeració, títol i composició.
1.1.4.6 Seccions
39. Utilització
40. Numeració, títol i composició.
41. Subseccions
1.1.4.7 Part dispositiva: articles.
42. Unitat bàsica.
4
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
43. Criteris de redacció.
44. Extensió.
45. Numeració.
46. Titulació.
47. Composició.
48. Divisió de l'article: els apartats.
49. Divisió dels apartats.
50. Enumeracions d'ítems.
1.1.5 Part final.
1.1.5.1 Consideracions generals.
51. Classes de disposicions de la part final.
52. Caràcter restrictiu.
53. Criteris de prevalença.
54. Títol, divisió i numeració.
55. Composició.
1.1.5.2 Disposicions addicionals.
56. Contingut.
57. Objecte principal diferent.
1.1.5.3 Disposicions transitòries.
58. Objectiu.
59. Contingut.
60. Falses disposicions transitòries.
1.1.5.4 Disposicions derogatòries.
61. Contingut.
62. Derogacions genèriques.
63. Normes amb el mateix àmbit d'aplicació.
1.1.5.5 Disposicions finals.
64. Contingut.
65. Entrada en vigor.
66. Supòsits especials d'entrada en vigor.
67. Entrada en vigor esglaonada.
1.1.5.6 Disposicions tipus de la part final.
1.1.6 Annexos.
5
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
68. Ubicació, numeració, titulació i composició.
69. Referències a l'annex.
70. Contingut.
71. Normes d'aprovació.
72. Modificació dels annexos.
73. Divisió.
1.1.7 Disposicions modificatives.
74. Caràcter restrictiu.
75. Classes.
76. Formes.
77. Restricció a les modificacions múltiples.
78. Títol.
79. Divisió.
80. Composició.
81. Text marc.
82. Text de regulació.
83. Separació.
84. Modificació simple.
85. Modificació múltiple.
86. Normes no modificatives que contenen preceptes modificatius.
87. Ordre de les modificacions.
88. Reproducció íntegra d'apartats o paràgrafs.
89. Alteracions de la numeració original.
1.1.8 Remissions.
90. Concepte de remissió.
91. Remissions internes i externes.
92. No proliferació.
93. Inexistència de remissió.
94. Ús de la remissió.
95. Indicació de la remissió.
96. Forma de realització.
1.1.9 Citacions d'articles.
97. Citacions d'articles de la mateixa disposició.
6
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
98. Citació curta i decreixent.
99. Citació d'una sèrie d'articles.
100. Innecessària menció del diari o butlletí oficial.
1.1.10 Citacions externes.
101. Concepte.
102. Primera citació i successives.
103. Citació de la Constitució espanyola i de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
104. Citació de lleis estatals, reials decrets lleis, reials decrets legislatius i reials decrets.
105. Condició de norma estatal.
106. Citació de normes autonòmiques, en particular de la Generalitat de Catalunya.
107. Condició de norma autonòmica.
108. Citació de disposicions municipals.
109. Citació d'acords.
110. Citació de resolucions.
111. Citació de normativa de la Unió Europea.
112. Citació de resolucions judicials.
113. Citació de dictàmens.
114. Citació del diari o butlletí oficial.
1.2. Especificitats dels nomenaments i cessaments de personal i de l'atorgament d'honors i distincions
1.2.1 Nomenaments i cessaments de personal.
115. Nomenaments.
116. Cessaments.
117. Cessament previ al nomenament.
1.2.2 Atorgament d'honors i distincions.
118. Una disposició per distinció.
1.3 Criteris lingüístics generals.
1.3.1 Estil.
119. Llenguatge clar i precís, de nivell culte, però accessible.
120. Repertoris.
121. Recursos que cal evitar.
122. Llenguatge no sexista.
123. Criteris específics per a utilitzar un llenguatge no sexista.
124. Paràgrafs.
7
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
125. Frases.
126. Elements retòrics.
127. Ordre dels components de la frase.
128. Adequació a les normes generals gramaticals i ortogràfiques.
1.3.2 Usos lingüístics específics.
129. Sigles i símbols.
130. Majúscules.
131. Majúscules en la designació de textos normatius.
132. Majúscules en les citacions de parts d'una disposició normativa.
133. Verbs en veu activa.
134. Temps de les formes verbals.
135. Formes d'obligació.
136. Terminis legals.
137. Dates.
138. Denominacions oficials.
2. Directrius sobre la tramitació de l'expedient per a l'aprovació de les ordenances, els reglaments i els decrets
2.1 Tràmits dels expedients per a l'aprovació de les ordenances i els reglaments
139. Memòria general.
140. Memòria d'avaluació de l'impacte normatiu.
141. Participació ciutadana en l'elaboració de les normes municipals.
142. Consulta a les gerències municipals.
143. Informes tècnics.
144. Altres informes.
145. Informe jurídic.
146. Informe d'intervenció.
147. Publicitat activa.
148. Aprovació del projecte normatiu de la Comissió de Govern.
149. Tramesa del projecte normatiu als grups municipals per al seu estudi.
150. Esmenes inicials dels grups municipals.
151. Aprovació inicial de la Comissió del Consell Municipal competent.
152. Publicació en el web municipal.
153. Informació pública i audiència.
154. Al·legacions i suggeriments.
8
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
155. Esmenes dels grups municipals.
156. Memòria de l'anàlisi de les al·legacions, els suggeriments i les esmenes.
157. Text íntegre.
158. Dictamen de la Comissió del Consell Municipal competent.
159. Informe preceptiu del secretari o la secretària general i, si s'escau, de l'interventor o la interventora.
160. Aprovació definitiva del Plenari del Consell Municipal.
161. Publicació íntegra en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona".
162. Altres publicacions.
163. Correccions d'errades.
2.2 Tràmits dels expedients per a l'aprovació dels decrets de la Comissió de Govern i de l'Alcaldia
164. Memòria general.
165. Memòria d'avaluació de l'impacte normatiu.
166. Participació ciutadana en l'elaboració de les normes municipals.
167. Consulta a les gerències municipals.
168. Informes tècnics.
169. Altres informes.
170. Informe jurídic.
171. Informe d'intervenció.
172. Publicitat activa.
173. Aprovació inicial del projecte de decret.
174. Publicació en el web municipal del projecte de decret.
175. Informació pública i audiència.
176. Al·legacions i suggeriments.
177. Memòria de l'anàlisi de les al·legacions, els suggeriments i les esmenes
178. Text íntegre.
179. Informe preceptiu del secretari o la secretària general i, si s'escau, de l'interventor o la interventora.
180. Aprovació definitiva del decret.
181. Publicació íntegra en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona".
182. Altres publicacions.
183. Correccions d'errades.
1. Directrius de tècnica normativa
1.1 Estructura dels avantprojectes d'ordenança i de reglament, i també dels projectes de decret de l'Alcaldia i de la 
Comissió de Govern
1.1.1 Aspectes generals
9
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
1 Divisió. Les normes dictades per l'Ajuntament s'estructuren en les parts següents:
a) títol de la disposició
b) part expositiva
c) part dispositiva, en la qual s'inclou l'articulat i la part final (disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals)
d) un o diversos annexos, si escau, els quals s'han de col·locar darrere de la part final de la norma.
2 Ordre en la redacció. En la redacció de les normes s'ha de mantenir l'ordre següent:
a) del general al particular
b) de l'abstracte al concret
c) del més important al menys important
c) del normal a l'excepcional
d) del substantiu al processal.
3 Objecte únic. En la mesura que sigui possible, en una mateixa disposició normativa s'ha de regular un únic objecte, tot 
el contingut de l'objecte i, si escau, els aspectes que guardin relació directa amb ell. En els supòsits de decrets de  
desenvolupament d'una ordenança o reglament, cal tenir especial cura en què siguin complets i no parcials.
4 Repetició de preceptes legals: procedència. El fet que una norma municipal repeteixi una norma estatal o autonòmica 
és correcte en els supòsits en què la primera desenvolupi o completi aquesta última. És convenient que, al preàmbul de 
la disposició municipal, es faci referència explícita a la norma estatal o autonòmica desenvolupada o completada.
5 Meres repeticions de normes. No és correcta la mera repetició o reproducció de preceptes legals o reglamentaris en 
les normes municipals, bé perquè resulten innecessàries, o bé perquè s'inclouen amb algunes modificacions concretes, 
que en determinats supòsits poden crear confusió.
1.1.2 Títol
6 Naturalesa del títol. El títol forma part de la norma i permet la seva identificació, interpretació i citació.
7 Identificació del tipus de norma. El títol ha d'indicar el tipus de norma municipal de què es tracta, de conformitat amb 
les formes establertes a l'article 26 de la Carta municipal de Barcelona: "reglament", "ordenança", "decret de la Comissió 
de Govern" i "decret de l'Alcaldia".
8 Supòsits especials. Existeixen uns supòsits especials en què la denominació varia, en particular quan es tracta de 
disposicions  que  no  s'aproven  de  forma  autònoma,  com  les  esmentades  en  la  directriu  7,  sinó  que  es  troben 
incorporades en altres actes i disposicions:
"Normes urbanístiques", que és la denominació que l'article 59.1.c del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual 
s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme, estableix per a les normes contingudes en els plans urbanístics;
"Bases d'execució", que és la denominació que l'article 165.1, segon paràgraf, del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 
març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, atorga a l'adaptació de les disposicions 
generals en matèria pressupostària a l'organització i circumstàncies de l'Ajuntament;
"Estatuts", que és la denominació que l'article 85.bis.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim 
local, atorga a la disposició sobre el règim específic d'organització i de funcionament dels organismes públics municipals 
(organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials locals).
9  Identificació  de  l'estat  de  tramitació.  El  títol  també  ha  d'indicar  l'estat  de  la  tramitació  del  text:  "Avantprojecte 
d'ordenança", "Avantprojecte de reglament", "Projecte de decret de l'Alcaldia" i "Projecte de decret de la Comissió de 
Govern".
Quan un avantprojecte d'ordenança o de reglament són aprovats, com a projecte normatiu, per la Comissió de Govern, 
es passen a denominar, respectivament, "Projecte d'ordenança" i "Projecte de reglament".
10
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
10 Nom. El nom de la norma és la part del títol que indica el contingut i l'objecte de què es tracti. La redacció del nom ha 
de ser clara i  concisa, i  s'ha d'evitar la inclusió de descripcions pròpies de la part dispositiva.  Ha de reflectir  amb 
exactitud i  precisió la matèria regulada,  de forma que permeti  fer-se una idea del  seu contingut i  diferenciar-lo de 
qualsevol altra disposició.
11 Nom de les disposicions modificatives. En el cas en què es tracti d'una disposició modificativa, el nom ha d'indicar  
aquesta circumstància amb la citació del títol complet de la disposició modificada.
Exemples:
"Avantprojecte d'ordenança per la qual es modifica l'Ordenança..."
"Projecte de decret pel qual es modifica el Decret de l'Alcaldia..."
És recomanable la numeració específica de les disposicions modificatives, en què convindria assenyalar-ne el número 
(exemple: "Avantprojecte d'ordenança de segona modificació de l'Ordenança...").
12 Disposició municipal. En el títol no s'ha d'indicar si la disposició normativa és o no "municipal", "de Barcelona" o "de 
l'Ajuntament de Barcelona", excepte en el cas de disposicions d'abast institucional (exemple: "Reglament del Síndic de 
Greuges de Barcelona") o en el cas en què hi hagi una disposició estatal o autonòmica amb la mateixa denominació.
13 Ús restrictiu de sigles i abreviatures. En el nom de la disposició, cal evitar, sempre que sigui possible, l'ús de sigles i 
abreviatures.
14 Citació del període de vigència. En les disposicions de caràcter temporal, s'ha de fer constar el nom del període de 
vigència.
1.1.3 Part expositiva
1.1.3.1 Índex
15 Inserció d'índex. En les disposicions de complexitat i amplitud, és convenient d'inserir un índex, sempre abans del 
preàmbul. Es recomana d'inserir-lo quan la disposició té més de quinze articles i d'aquesta forma:
"ÍNDEX"
{ alineat al costat esquerre del text }
1.1.3.2 Preàmbul
16 Valor. El preàmbul pertany a la part expositiva de la norma, no a la dispositiva; per tant, no té valor normatiu, però sí 
un valor jurídic consistent en la seva qualificada condició com a criteri d'interpretació de la disposició.
17 Obligatorietat. Tots els avantprojectes d'ordenança i de reglament han de portar preàmbul. En les altres disposicions, 
no és obligatori que hi sigui, encara que és molt usual i convenient incloure'l.
18  Objectiu  i  finalitat.  Ha  d'indicar  l'objectiu  i  la  finalitat  de  la  disposició  normativa,  ha  d'ajudar  a  determinar  les 
innovacions que introdueix respecte del règim antecedent i ha d'aclarir el contingut de la disposició.
19 Denominació de la part expositiva. En els avantprojectes d'ordenança i de reglament,  la part expositiva s'ha de 
denominar "preàmbul", i s'ha d'inserir així en el text corresponent.
Exemple:
"PREÀMBUL"
{ alineat al costat esquerre del text }
En les altres disposicions, no és necessari titular la part expositiva.
20 Contingut. S'hi poden incorporar, entre altres, els continguts següents:
a) Els antecedents.
b) La justificació de la competència municipal. No s'hi ha d'indicar ni justificar una competència que no s'exerceix.
11
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
c)  Un resum succint  del  contingut  de la  disposició,  si  és necessari  per  a  la  comprensió  del  text,  però  no s'hi  ha 
d'especificar el contingut de l'articulat de la disposició.
d)  Els  aspectes  més  rellevants  de  la  tramitació:  consultes  efectuades,  informes  emesos  i  formes  de  participació  
ciutadana.
e) Una justificació succinta de l'entrada en vigor immediata de la disposició, si s'escau.
21 Continguts impropis. Cal evitar d'incloure-hi parts del text de l'articulat, les declaracions didàctiques o laudatòries o 
altres anàlogues i les teoritzacions doctrinals.
22 Continguts específics. En els projectes de decrets de l'Alcaldia i de decrets de la Comissió de Govern, especialment 
quan  s'aproven  en  execució  o  desenvolupament  d'una  ordenança  o  un  reglament,  cal  incloure  una  referència  a 
l'habilitació corresponent.
23 Divisió. Si el preàmbul és llarg i consta de parts diferenciades, s'ha de dividir d'acord amb les parts de què consti. Les 
parts s'han de diferenciar mitjançant xifres aràbigues (1, 2, 3,...).
24  Fórmula de promulgació. En els projectes de decret de l'Alcaldia i de la Comissió de Govern, és convenient fer 
referència al regidor o regidora o a l'òrgan o càrrec municipal que el proposa. En el cas en què n'hi ha més d'un, s'han 
de citar tots ells.
Exemple (en un decret de l'Alcaldia): "En virtut d'això, a proposta del primer tinent d'alcalde i en ús de les atribucions 
que em confereix l'article 13 de la Carta municipal de Barcelona, DISPOSO:".
Exemple (en un decret de la Comissió de Govern): "En virtut d'això, a proposta de l'alcalde/del primer tinent d'alcalde i  
en ús de les atribucions conferides per l'article 16 de la Carta municipal de Barcelona, la Comissió de Govern, en sessió 
de XX de XX de XXXX, DISPOSA:".
1.1.4 Part dispositiva
1.1.4.1 Consideracions generals
25 Contingut. En la part dispositiva s'han d'incloure, per aquest ordre:
Disposicions generals
a) l'objecte i, si escau, la finalitat i els principis generals
b) l'àmbit d'aplicació
c) les definicions
Part substantiva
d) les normes prescriptives de drets, obligacions, prohibicions i limitacions
e) les potestats administratives (de control, inspectores, sancionadores -infraccions i sancions-, mesures provisionals 
prèvies, tributària)
Part procedimental
f) normes procedimentals
g) normes processals i de garantia
Part organitzativa
h) normes organitzatives
26 Divisió. La part dispositiva es divideix en:
a) llibres
b) títols
12
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
c) capítols
d) seccions
e) subseccions
e) articles
1.1.4.2 Disposicions generals
27 Naturalesa. Les disposicions generals són les que fixen l'objecte, la finalitat i l'àmbit d'aplicació de la norma, i també 
les definicions necessàries per a una millor comprensió d'alguns dels termes empleats. Pertanyen a la part dispositiva 
de la norma i, per tant, són directament aplicables.
Si aquestes disposicions s'inclouen en un títol, aquest pot ser el títol preliminar. Si aquestes disposicions s'inclouen dins 
un capítol, aquest ha de ser el capítol 1.
28 Contingut de l'article que conté l'objecte.  S'ha de començar  l'article  amb una perífrasi  que inclogui  la regulació 
material  amb una expressió com, per exemple: "L'objecte d'aquesta Ordenança és establir...,  i  regular-ne...  ",  o bé 
"L'objecte d'aquesta Ordenança és establir...", o bé "Aquesta Ordenança té per objecte establir...".
També s'hi pot incorporar una referència a la finalitat que la norma pretén aconseguir.
29 Àmbit d'aplicació. Si resulta convenient per a la comprensió i aplicació de la norma, s'ha de inserir un article en què 
es delimiti al màxim possible el seu àmbit d'aplicació. També es pot inserir més d'un article, amb especificació, si escau, 
de l'àmbit objectiu, subjectiu i territorial de la norma.
30 Principis generals. Si resulta convenient per a la comprensió i aplicació de la norma, s'ha de inserir un article en què 
es concretin els seus principis inspiradors i rectors de la seva aplicació. S'hi ha d'expressar el contingut del principi  
adequat a la norma.
31 Definicions: localització. És convenient agrupar en un sol article totes les definicions, si el seu nombre és superior a 
cinc. En un altre cas, o quan es tracta de definicions que només afecten a parts concretes de la norma, les definicions  
s'han de situar dintre de l'article o capítol que afectin.
No és convenient d'incorporar les definicions en una annex, atès que se situaria després de la part final de la norma i  
podria dificultar-ne l'enteniment correcte dels preceptes.
La composició de les definicions es pot fer de la manera següent: "Als efectes d'aquesta ordenança, s'entén per:".
32 Definició d'un concepte. En la definició d'un concepte:
a) S'ha d'evitar d'incloure la paraula definida dintre de la definició.
b) S'ha de definir el concepte una sola vegada, no es poden fer diverses definicions i de diferent manera.
c) S'ha de delimitar al màxim possible l'àmbit d'aplicació de la definició.
d) La definició ha de ser autosuficient, és a dir, completa; però en el cas que necessiti una remissió a una altra norma, 
aquesta s'ha d'especificar de forma completa i concreta a l'article on es conté la definició.
1.1.4.3 Llibres
33 Utilització. Els llibres són una subdivisió excepcional de la disposició normativa. Aquest seria el cas de les normes 
molt extenses o que persegueixin de codificar un determinat sector de l'ordenament jurídic.
34 Numeració, títol i composició. Els llibres s'han de numerar amb ordinals expressats en lletra (exemple: "llibre primer", 
"llibre segon", etc.). Els llibres han de tenir un títol o nom. La seva composició s'ha de fer d'aquesta manera:
"Llibre primer
Disposicions generals"
{ minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; el títol del llibre en estil de lletra cursiva i negreta;  
sense punt final; alineació per l'esquerra, en el mateix tipus de lletra que la resta del text, preferiblement "arial 10" }
13
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
1.1.4.4 Títols
35 Utilització. Els títols s'han de reservar per a disposicions molt extenses. Només cal dividir en títols les disposicions 
que continguin parts clarament diferenciades i quan la seva extensió ho aconselli. Cal evitar la divisió en títols si la 
disposició no conté capítols.
36 Numeració, nom i composició. Els títols s'han de numerar amb xifres aràbigues, que són més conegudes que altres 
sistemes de numeració, excepte el títol preliminar, si n'hi ha. Els títols han de tenir un nom que indiqui breument el 
contingut. La seva composició s'ha de fer d'aquesta manera:
"Títol 2
Drets i deures"
{ minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; el nom del títol en estil de lletra cursiva i negreta; 
sense punt final; alineació per l'esquerra, en el mateix tipus de lletra que la resta del text, preferiblement "arial 10" }
1.1.4.5 Capítols
37 Utilització. No és una divisió obligatòria de la disposició. És aconsellable utilitzar capítols si la disposició té més de 15 
articles,  sempre  que hi  hagi  raons  sistemàtiques i  d'estructura  que així  ho  aconsellin,  i  han  de tenir  un  contingut 
materialment homogeni.
38 Numeració, títol i composició. Els capítols s'han de numerar amb xifres aràbigues i han de portar un títol. La seva 
composició s'ha de fer d'aquesta manera:
"Capítol 1
Disposicions generals"
{ minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; el nom del títol en estil de lletra cursiva i negreta; 
sense punt final; alineació per l'esquerra, en el mateix tipus de lletra que la resta del text, preferiblement "arial 10" }
1.1.4.6 Seccions
39 Utilització. La secció és una figura que no té autonomia: només s'ha d'utilitzar quan hi hagi capítols. A més, és una 
subdivisió opcional dels capítols: la subdivisió en capítols no implica necessàriament la subdivisió en seccions. Només 
s'han  de dividir  en seccions els  capítols  que siguin molt  extensos  o els  que regulin  aspectes materials  clarament 
diferenciats. És convenient dividir els capítols en seccions quan aquests tenen més de 5 articles. S'ha d'evitar, tant com 
sigui possible, que hi hagi seccions amb un sol article.
40 Numeració, títol i composició. Les seccions s'han de numerar amb xifres aràbigues i han de portar un títol. La seva 
composició s'ha de fer d'aquesta manera:
"Secció 1
Requisits generals"
{ minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; el nom del títol en estil de lletra cursiva i negreta; 
sense punt final; alineació per l'esquerra, en el mateix tipus de lletra que la resta del text, preferiblement "arial 10" }
41 Subseccions. Excepcionalment, en el cas de seccions de certa extensió, es poden dividir en subseccions, si regulen 
aspectes que admeten un clara diferenciació dins el conjunt. Es numeren amb xifres aràbigues, porten un títol i la seva 
composició s'ha de fer d'aquesta manera:
"Subsecció 1
Requisits d'organització"
{ minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; el nom del títol en estil de lletra cursiva i negreta; 
sense punt final; alineació per l'esquerra, en el mateix tipus de lletra que la resta del text, preferiblement "arial 10" }
1.1.4.7 Part dispositiva: articles.
14
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
42 Unitat bàsica. Els articles constitueixen la unitat bàsica de totes les disposicions normatives. Per tant, n'hi ha d'haver 
en qualsevol disposició. En determinades disposicions, com ara les bases d'actuació de les juntes de compensació, els 
articles se substitueixen per bases.
43 Criteris de redacció. Cada article ha de regular un sol precepte o, si és necessari, diversos preceptes que responguin 
a una unitat temàtica estricta. En aquest darrer cas, s'ha de dividir l'article en un apartat per a cada precepte. Els articles 
no han de contenir motivacions o explicacions, el lloc adequats de les quals és la part expositiva.
Els criteris orientadors en la redacció dels articles són: a cada article, un tema; a cada apartat, una oració; a cada 
oració, una idea.
44 Extensió. Els articles no han de ser excessivament llargs. No és convenient que els articles tinguin més de quatre 
apartats,  excepte quan sigui estrictament necessari.  L'excés de subdivisions dificulta la comprensió de l'article; per 
aquest motiu, resulta més adequat transformar-les en nous articles.
45 Numeració. Els articles, o si escau les bases, s'han de numerar correlativament del començament al final mitjançant 
xifres aràbigues, en concret nombres cardinals a partir de l'u (exemple: 1, 2, 3,...). Si una disposició només té un article,  
s'ha de designar amb l'expressió "article únic".
46 Titulació. Els articles han de tenir un títol que indiqui el contingut o la matèria a què es refereix, excepte l'article únic, 
el qual no s'ha de titular.
47 Composició. La composició s'ha de fer de la manera següent:
"Article 15. Sol·licitud"
{ al damunt de la primera línia del text i alineació per l'esquerra amb aquest, a continuació del nombre i separat per un 
punt; minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; la paraula "article", completa i en estil de lletra 
normal; el nom del títol, en estil de lletra cursiva; sense punt final; en el mateix tipus de lletra que la resta del text,  
preferiblement "arial 10" }
"Base 15. Costos de la urbanització"
{ al damunt de la primera línia del text i alineació per l'esquerra amb aquest, a continuació del nombre i separat per un 
punt i seguit; minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; la paraula "article", completa i en estil de  
lletra normal; el nom del títol, en estil de lletra cursiva; sense punt final; en el mateix tipus de lletra que la resta del text, 
preferiblement "arial 10" }
48 Divisió de l'article: els apartats. Els articles es divideixen en apartats, els quals es numeren amb cardinals aràbics, en 
xifres correlatives acabades en un punt (exemple: "1.", "2.", etc.), excepte quan només n'hi hagi un; en aquest cas, no 
s'ha de fer cap indicació.
49 Divisió dels apartats. No és convenient de dividir els apartats: només s'hauria de fer quan fos estrictament necessari. 
Els paràgrafs de text que hi pugui haver dintre d'un apartat no s'ha de considerar com a divisions d'estructura d'aquest 
apartat i, per tant, no s'han de marcar amb cap indicació, com ara lletres o números.
Les divisions dels apartats s'han de marcar amb lletres minúscules i ordenades alfabèticament, seguides d'un parèntesi 
de tancament (exemple: "a)", "b)", "c)", etc.), llevat dels dígrafs (exemple:"ll", "l·l", "rr", "ss", "ny", "qu", "gu", etc.), els 
quals no s'han d'emprar.
Només  si  és  imprescindible,  les  lletres  es  poden  dividir  en  nombres  ordinals  sense  abreujar,  expressats  en  xifra 
(exemple:  "1r",  "2n",  "3r",  etc.,  o  "1a",  "2a",  "3a",  etc.,  segons  s'escaigui),  o  bé  amb nombres  aràbics,  en  xifres 
correlatives expressades entre parèntesis (exemple: "(1)", "(2)", "(3)", etc.). En cap cas, no es poden utilitzar guions, 
asteriscos ni cap altre tipus de marques.
50 Enumeracions d'ítems. Les enumeracions d'ítems han de seguir les regles següents:
a) En una enumeració tabulada, tots els ítems han de ser de la mateixa classe.
b) La clàusula que introdueix una enumeració i, si n'hi ha, la clàusula que la tanca no han d'estar tabulades: no ha 
d'haver-hi sagnats.
c) Cada ítem ha de concordar amb la fórmula introductòria i, si s'escau, amb l'incís final.
15
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
e) Els ítems es poden dividir amb guions llargs (—) i, com a norma general, quan els ítems siguin nom o sintagmes 
nominals, la primera lletra de cada ítem s'ha d'escriure en minúscula i els ítems s'han de separar mitjançant punt i coma, 
llevat l'últim, que s'ha de tancar amb punt i a part. Quan els ítems siguin frases completes, és a dir, amb el verb i els 
seus complements, s'han de separar aquests ítems mitjançant punts i, per tant, s'han de començar en majúscules.
1.1.5 Part final
1.1.5.1 Consideracions generals
51 Classes de disposicions de la part final. La part final de les disposicions normatives està constituïda pels elements 
següents i en aquest ordre:
a) disposicions addicionals
b) disposicions transitòries
c) disposicions derogatòries
d) disposicions finals.
Amb caràcter general, els estatuts dels organismes públics municipals i els estatuts i les bases d'actuació de les juntes 
de compensació no han d'incloure disposicions de la part final.
52 Criteri restrictiu. S'ha d'utilitzar un criteri restrictiu a l'hora d'elaborar aquesta part de la disposició normativa. Només 
cal incloure els preceptes que responguin als criteris que les defineixen.
53 Criteris de prevalença. En l'elaboració de les disposicions de la part final, s'han de seguir el criteris següents:
a) El contingut transitori ha de prevaler sobre tots els altres.
b) El contingut derogatori ha de prevaler sobre el final i l'addicional.
c) El contingut final ha de prevaler sobre l'addicional.
54 Títol, divisió i numeració. Les diferents categories de la part final han de tenir un títol que indiqui el contingut a què es 
refereix, i s'han de dividir, si s'escau, en diferents disposicions. Aquestes disposicions s'han de numerar amb ordinals 
femenins correlatius sense abreujar (exemple: "primera"). Si una categoria de la part final té una sola disposició, aquesta 
s'ha de designar mitjançant l'expressió "única" (exemple: "disposició derogatòria única"). La categoria a què pertany la 
disposició s'ha de reiterar en cada disposició (exemple: "disposició final primera", "disposició final segona", etc.).
55 Composició. La composició de les disposicions de la part final s'ha de fer de la manera següent:
"Disposició transitòria segona. Procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest decret"
{ al damunt de la primera línia del text i alineació per l'esquerra amb aquest, a continuació del nombre i separat per un 
punt; minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; la paraula "disposició", completa i en estil de 
lletra normal; el nom del títol, en estil de lletra cursiva; sense punt final; en el mateix tipus de lletra que la resta del text, 
preferiblement "arial 10" }
1.1.5.2 Disposicions addicionals
56 Contingut. Les disposicions addicionals han de regular:
a) Els règims jurídics especials que no es puguin situar a l'articulat, com a matisació o addició de la part dispositiva. 
L'ordre d'aquests règims és el següent: territorial, personal, econòmic i processal.
El règim jurídic especial implica la creació de normes que contenen un règim jurídic específic, diferent del que es preveu 
amb caràcter general a la part articulada. Aquests règims especials han de determinar de forma clara i precisa l'àmbit en 
què s'aplica el règim especial, el qual ha de ser, per si mateix o per remissió al règim comú o a altres disposicions, 
suficientment complet com per ser aplicat de forma immediata.
b) Les excepcions, les dispenses i les reserves a l'aplicació de la norma o d'algun dels seus preceptes, quan no sigui  
possible o adequat de regular aquests aspectes a l'articulat.
16
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
c)  Els  manaments  i  autoritzacions  de  contingut  no  normatiu,  és  a  dir,  no  dirigits  a  la  producció  de  disposicions 
normatives. Cal utilitzar-les restrictivament i s'ha d'establir, si s'escau, el termini dins el qual s'han de complir.
d) Les remissions a altres textos normatius.
e) La regulació residual  que, per la seva naturalesa i  contingut no es pugui situar en una altra part  del  text de la 
disposició, sense perjudicar-ne la coherència i unitat interna.
57  Objecte  principal  diferent.  Les  disposicions  addicionals  no  han  de  regular  ni  modificacions,  ni  addicions,  ni 
suspensions,  ni  pròrrogues de  vigència de normes contingudes  en disposicions normatives  que tinguin un  objecte 
principal  diferent  al  de  la  norma a  què pertany  la  disposició  addicional.  Aquestes  regulacions  s'han  d'incloure  en 
disposicions finals i han de tenir caràcter excepcional.
1.1.5.3 Disposicions transitòries
58 Objectiu. Amb aquestes disposicions s'ha d'intentar facilitar l'acomodació de les situacions anteriors al règim de la 
regulació. S'han d'utilitzar amb caràcter restrictiu, i han de delimitar de forma precisa l'aplicació temporal i material de la 
disposició transitòria corresponent.
59 Contingut. Aquestes disposicions han d'incloure, en l'ordre que s'exposa, els preceptes següents:
a) Els preceptes que estableixin una regulació autònoma diferent a la que estableix la nova disposició o altres de més 
antigues perquè regulen situacions jurídiques iniciades abans de l'entrada en vigor de la nova disposició.
b) Els preceptes que declarin la supervivència o la ultractivitat de la disposició antiga perquè regulen les situacions 
jurídiques iniciades abans de l'entrada en vigor de la nova disposició.
c)  Els  preceptes  que  declarin  l'aplicació  retroactiva  o  immediata  de  la  nova  disposició  perquè  regulen  situacions 
jurídiques iniciades abans de l'entrada en vigor de la nova disposició.
d) Els preceptes que, per facilitar l'aplicació definitiva de la nova disposició, declarin la supervivència o la ultractivitat de 
la disposició antiga perquè regulen situacions jurídiques produïdes després de l'entrada en vigor de la nova disposició.
e) Els preceptes que, per facilitar l'aplicació definitiva de la nova disposició, regulin de forma autònoma i provisional 
situacions jurídiques produïdes després de l'entrada en vigor de la nova disposició.
60 Falses disposicions transitòries. No es poden considerar disposicions transitòries:
a) Les disposicions que es limiten a diferir en el temps l'aplicació de determinats preceptes de la norma sense que això 
impliqui la supervivència d'un règim jurídic previ, les quals han de constituir una disposició final sobre l'entrada en vigor.
b) Les disposicions una tantum, que són les que deixen de tenir eficàcia així que són aplicades una sola vegada, les 
quals han de constituir una disposició addicional.
1.1.5.4 Disposicions derogatòries
61 Contingut. Les disposicions derogatòries han de contenir les clàusules de derogació del dret vigent, les quals han de 
ser  expresses  i  han  d'indicar  les  disposicions  normatives  o  els  articles  concrets  afectats  per  la  derogació,  amb 
expressió, si es considera convenient, de les disposicions que es mantenen en vigor. En cas de precisar-se les normes 
que mantenen la vigència, això s'ha der fer en un nou apartat de la mateixa disposició derogatòria.
El contingut de les disposicions derogatòries ha de ser coherent amb la memòria de l'anàlisi de l'impacte normatiu, que 
ha d'acompanyar la proposta de norma.
62 Derogacions genèriques. No s'han d'incloure meres clàusules genèriques de derogació del dret vigent que en cap 
cas poden substituir a la pròpia enumeració de les normes derogades, ni tampoc no s'ha de deixar indeterminat l'objecte 
de la derogació.
63  Normes  amb  el  mateix  àmbit  d'aplicació.  Cal  evitar  que  mitjançant  les  clàusules  derogatòries  pervisquin  a 
l'ordenament jurídic diverses normes amb el mateix àmbit d'aplicació. En el cas en què s'hagi de mantenir la vigència 
d'alguns  preceptes  de  la  norma derogada,  s'han  d'incorporar  en  la  nova norma com a  disposicions  addicionals  o 
transitòries, segons la seva naturalesa.
17
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
No és necessari exceptuar de la derogació el que es disposa a les disposicions transitòries, ja que les disposicions 
derogatòries no prevalen sobre les transitòries.
1.1.5.5 Disposicions finals
64 Contingut. Mitjançant les disposicions finals s'han de regular, per aquest ordre, els preceptes següents:
a) Les modificacions del dret vigent, quan la modificació no sigui l'objecte principal de la norma. Aquestes modificacions 
han de tenir caràcter excepcional.
b) Les clàusules de salvaguarda del rang de certes disposicions o de salvaguarda de disposicions normatives o de 
competències alienes. Aquestes clàusules tenen caràcter excepcional. S'hi han d'incloure:
1. El precepte o els preceptes que atribueixin a determinades disposicions de la norma un rang diferent del propi de la  
norma en general (exemple: caràcter de "reglament orgànic").
2. Si escau, les disposicions o competències aplicables dels ordenaments estatal o autonòmic.
c) La integració de la disposició normativa o de l'ordenament, especialment les regles d'aplicació del dret supletori.
d) La incorporació del dret de la Unió Europea, si escau.
e) Les autoritzacions o els manaments de contingut normatiu, és a dir, els que s'adrecen a la producció de normes 
jurídiques.
La regulació s'ha de fer amb aquest ordre:
1r habilitacions per a desenvolupar per decret l'ordenança o el reglament
2n manaments de presentació de projectes normatius
3r altres autoritzacions o manaments de contingut normatiu.
Les clàusules d'habilitació per al desenvolupament normatiu ulterior han de delimitar l'àmbit material, el termini per al 
seu exercici, si escau, i els principis i criteris que ha de contenir el desenvolupament futur.
Els manaments per aprovar disposicions normatives, dirigits al mateix òrgan, són jurídicament ineficaços i, per tant, és 
convenient suprimir-los.
f) Les regles sobre l'entrada en vigor de la disposició normativa i la finalització de la seva vigència.
65 Entrada en vigor. Amb caràcter general, l'entrada en vigor s'ha de fixar assenyalant el dia, mes i any en què ha de 
tenir  lloc,  i  es pot fixar per referència a la publicació oficial  quan la nova disposició ha d'entrar  en vigor de forma 
immediata.
La vacatio legis ha de possibilitar el coneixement de la disposició i l'adopció de les mesures necessàries per a la seva 
aplicació, de forma que amb caràcter excepcional la nova disposició ha d'entrar en vigor en el mateix dia de la seva 
publicació,  o  a  l'endemà  d'aquesta  publicació,  com  ara  pot  succeir  amb  les  disposicions  reguladores  d'òrgans 
municipals. En aquests supòsits, cal fer una justificació succinta en la part expositiva (preàmbul).
En el cas en què no s'estableixi cap indicació, la disposició ha d'entrar en vigor als 20 dies de la seva publicació en el 
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d'acord amb el Codi civil, sempre que hagin transcorregut 15 dies de la 
remesa dels acords a l'Administració de l'Estat i de la Generalitat.
66 Supòsits especials d'entrada en vigor. Hi ha supòsits especials per a l'entrada en vigor:
a) Les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals són aplicables des de la publicació en el butlletí oficial de la 
província,  llevat que s'hi assenyali  una altra data, de conformitat amb l'article 107.1 de la Llei  7/1985, de 2 d'abril, 
reguladora de les bases del règim local.
b)  El  pressupost  general  entra en vigor,  en l'exercici  corresponent,  un cop s'ha publicat  en el  butlletí  oficial  de la 
corporació, si en té, i resumit per capítols en el butlletí oficial de la província, de conformitat amb l'article 169.5 del Reial 
decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
18
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
c) Els instruments d'ordenació urbanística, incloent-hi les normes urbanístiques, aprovats definitivament per l'Ajuntament 
són immediatament executius des del  moment d'haver estat  publicats, de conformitat amb l'article 68.4 de la Carta 
municipal de Barcelona.
67 Entrada en vigor esglaonada. Quan l'entrada en vigor sigui esglaonada, cal seguir aquests criteris:
a) Cal especificar amb tota claredat els articles o les parts de la norma, l'entrada en vigor dels quals s'endarrereix o 
s'avança.
b) Cal determinar el moment en què es produirà l'entrada en vigor d'aquestes parts.
c)  Si  el  que  es retarda  és  la  producció  de determinats  efectes,  s'han  d'especificar  i  determinar  quins  són  i  quan 
començaran a tenir eficàcia plena.
1.1.5.6 Disposicions tipus de la part final
Amb la finalitat d'establir criteris comuns de redacció, s'ofereixen exemples dels tipus més freqüents de disposicions 
corresponents a la part final.
"Disposició transitòria quarta. Procediments sancionadors
Els procediments sancionadors iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta ordenança es regeixen, en allò que no 
perjudiqui la persona presumptament responsable, per les disposicions vigents en el moment en què s'ha comès la 
infracció."
"Disposició final primera. Habilitació per aprovar un manual operatiu
1. Per mitjà d'un decret de l'Alcaldia, s'ha d'aprovar un manual operatiu sobre l'aplicació d'aquesta ordenança. En el 
manual s'han de desenvolupar i concretar les actuacions dels diversos òrgans i agents municipals implicats.
2. El decret de l'Alcaldia aprovat inicialment s'ha de sotmetre a un tràmit d'informació pública previ a l'aprovació durant 
un termini  mínim de 30 dies i,  un cop aprovat definitivament, el decret  s'ha de publicar en el "Butlletí  Oficial  de la 
Província de Barcelona".
"Disposició final tercera. Entrada en vigor
Aquest reglament entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona."
1.1.6 Annexos
68 Ubicació, numeració, titulació i composició. Els annexos han de figurar a continuació de la data final de la disposició 
normativa i de les signatures corresponents. S'ha d'indicar expressament que es tracta d'un annex. Si hi ha més d'un 
annex, s'han de numerar amb xifres aràbigues. És convenient que l'annex tingui un títol. La composició dels annexos 
s'ha de fer de la forma següent:
"Annex 1. Relació de documents que acompanyen la sol·licitud"
{ al damunt de la primera línia del text i alineació per l'esquerra amb aquest a continuació del nombre i separat per un 
punt; minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; la paraula "annex", completa i en estil de lletra  
normal; el nom del títol, en estil de lletra cursiva; sense punt final; en el mateix tipus de lletra que la resta del text,  
preferiblement "arial 10" }
69 Referències a l'annex. Hi ha d'haver una o diverses referències a l'annex dins l'articulat de la disposició.
70 Contingut. S'han d'utilitzar annexos per:
a) Recollir conceptes, regles, requisits tècnics, etc., que no es puguin expressar mitjançant l'escriptura, com ara plànols 
o gràfics.
b)  Recollir  sèries de persones,  béns,  llocs,  supòsits,  etc.,  respecte als  quals  s'hagi  de concretar  l'aplicació  de les 
disposicions del text.
c) Recollir  acords o convenis (entre diferents poders públics o entre un poder públic i  persones, grups, categories, 
agents o interlocutors socials en general), als quals el text dota de valor normatiu.
19
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
d) Establir models de documents oficials, com ara sol·licituds, comunicacions prèvies, etc.
e) Recollir  requisits o característiques que obeeixen a criteris o models establerts per les autoritats administratives 
competents, com ara les declaracions dels fitxers que contenen dades de caràcter personal.
71 Normes d'aprovació.  No s'ha  de considerar,  ni  denominar-se annex,  de la  forma com es defineix  en aquestes 
directrius, el text articulat, la regulació, el reglament, l'estatut, etc. que s'aprova mitjançant l'acord o la resolució, tot i que 
hi aparegui en el mateix lloc que l'annex. La composició d'aquest acord o decisió d'aprovació s'ha de fer de la manera 
següent: "APROVAR definitivament el Reglament/el Decret pel qual es regula... el/la qual s'insereix a continuació".
72 Modificació dels annexos. Quan sigui necessari i la naturalesa de l'annex ho permeti, les clàusules d'habilitació per al 
desenvolupament d'una ordenança o un reglament poden autoritzar per a la modificació del contingut dels annexos.
73 Divisió. Com a norma general, les divisions de l'annex s'han d'adequar a les regles de divisió de l'articulat [directrius 
48, 49 i 50].
1.1.7 Disposicions modificatives
74  Caràcter restrictiu. Com a norma general, és preferible l'aprovació d'una nova disposició a la coexistència de la 
norma originària i les seves posteriors modificacions. A més, s'ha d'evitar les modificacions inútils i pertorbadores.
75 Classes. Les disposicions modificatives poden ser de diversos tipus:
a) de nova redacció
b) d'addició
c) de derogació
d) de suspensió de vigència.
Des del punt de vista de l'entitat de la modificació i del procediment utilitzat per efectuar-la, les disposicions modificatives 
poden ser:
a) de modificació total d'un o de diversos preceptes
b) de modificació de punts concrets d'un o de diversos preceptes.
76 Formes. La modificació es pot portar a terme de dues formes diferents:
a) Mitjançant una nova redacció dels preceptes modificats.
b) Mitjançant la substitució d'algunes paraules o expressions concretes de la disposició normativa que es modifica.
S'ha d'utilitzar la primera forma, per raons de comprensibilitat i de determinació del dret vigent, excepte quan es tracti de 
substituir paraules aïllades, expressions repetides, quantitats i altres expressions anàlogues. En aquests darrers casos 
és preferible la segona forma.
77  Restricció  de  les  modificacions  múltiples.  No  és  recomanable  la  disposició  de  modificació  múltiple,  que  és  la 
disposició  que conté  diverses  modificacions  de diverses  normes,  atès  que altera  el  principi  de  divisió  material  de 
l'ordenament i, a més, dificulta notablement el coneixement i la localització de les modificacions.
78 Títol. El títol d'una disposició de modificació ha d'expressar sempre que es tracta d'una disposició d'aquest caràcter i  
ha d'incloure el títol de la disposició que modifica, sense indicar el diari oficial en què es va publicar. No han de figurar  
en el títol els articles modificats, perquè no és necessari per a la identificació de la norma i, a més, és superflu per a la 
localització dels articles modificats.
En el cas de les disposicions normatives de pròrroga o de suspensió de vigència d'una disposició determinada, encara 
que es tracti de disposicions modificatives, s'ha d'indicar en el títol el seu caràcter específic, és a dir, de pròrroga o de 
suspensió de vigència.
L'expressió que ha de contenir el títol és la següent: tipus de norma (ordenança, reglament, decret de la Comissió de 
Govern, decret de l'Alcaldia) "per la qual/pel qual es modifica la/el..." tipus de norma (ordenança, reglament, decret de la 
Comissió de Govern, decret de l'Alcaldia), dia, mes i any d'aprovació (amb quatre dígits) i títol (nom complet). Tant la 
data de la disposició com el seu títol (nom) s'han d'escriure entre comes.
20
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
Exemple: "Reglament pel qual es modifica el Reglament, de 16 de febrer de 2001, orgànic municipal".
Exemple: "Decret de l'Alcaldia pel qual es modifica el Decret de l'Alcaldia, de 27 de desembre de 2013, pel qual s'aprova 
la Regulació del sistema d'habilitació i de funcionament de les entitats col·laboradores de l'Ajuntament de Barcelona per 
a la verificació i el control urbanístics de les obres".
79 Divisió. En el cas de modificacions molt extenses, s'ha d'utilitzar una norma de substitució. Per tant, la unitat de 
divisió de les normes modificatives és normalment l'article: en conseqüència, les unitats de divisió superiors a l'article  
(capítols o títols) s'han de fer servir només excepcionalment.
80 Composició. Són aplicables les regles generals exposades respecte de les disposicions normatives en general.
Els articles s'han de numerar amb nombres cardinals expressats en xifres aràbigues. Si la disposició normativa nova 
únicament es divideix en articles, cal procurar que no es barregin els articles propis de la disposició normativa amb els 
que continguin modificacions de disposicions anteriors.
La composició s'ha de fer de la manera següent:
"Article 2. Modificació de l'Ordenança... [tipus de norma, dia, mes i any d'aprovació i títol complet]
L'article 7.2 de l'Ordenança… [tipus de norma, dia, mes i any d'aprovació i títol complet] queda redactat/es modifica de 
la manera següent:... / Es dóna una nova redacció a l'article 7.2 de de l'Ordenança… [tipus de norma, dia, mes i any 
d'aprovació i títol complet], i per tant queda redactat de la manera següent:...".
{ al damunt de la primera línia del text i alineació per l'esquerra amb aquest a continuació del nombre i separat per un 
punt; minúscula, excepte la primera lletra, que ha de ser en majúscula; la paraula "article", completa i en estil de lletra 
normal; el nom del títol, en estil de lletra cursiva; sense punt final; en el mateix tipus de lletra que la resta del text,  
preferiblement "arial 10" }
81 Text marc. El text marc no s'ha de confondre amb el títol de l'article. El text marc és l'expressió introductòria que 
indica el tipus de modificació de què es tracta (exemple: "addició", "nova redacció", "supressió"...) i les dades concretes  
de la part que es modifica (exemple: "lletra c de l'article 12.3").
82 Text de regulació. El text de regulació és el nou text en què consisteix precisament la modificació o, en el cas de la 
supressió, el text de la disposició que se suprimeix.
83 Separació. El text marc i el text de regulació s'han de separar de forma clara, d'acord amb les regles següents:
a) El text de regulació ha de figurar entre cometes baixes, o llatines ("").
b) El text de regulació s'ha de redactar en un paràgraf independent, per tal que es pugui identificar fàcilment quina és la 
nova regulació.
c) Per distingir el text marc del text de regulació, es pot augmentar el seu sagnat per l'esquerra del text.
84 Modificació simple. Quan la disposició modifiqui una sola norma, ha de contenir un article únic titulat. El text marc 
s'ha d'inserir a continuació.
Exemple:
"Article únic. Modificació del Decret d'Alcaldia... [tipus de norma, dia, mes i any d'aprovació i títol complet]
El paràgraf d de l'article 4.2 del Decret d'Alcaldia... [tipus de norma, dia, mes i any d'aprovació i títol complet] queda  
redactat de la forma següent:
"d) …"."
Si la modificació afecta a diversos preceptes d'una sola norma, l'article únic s'ha de dividir en apartats, un per precepte, 
en  què  s'ha  d'inserir  com  a  text  marc  únicament  una  referència  al  precepte  que  es  modifica,  sense  necessitat  
d'especificar el tipus de norma, el títol complet i la data, cosa que ja s'ha especificat en el paràgraf d'introducció. Aquests 
apartats s'han de numerar amb cardinals expressats en lletres ("U", "Dos", "Tres"...).
Exemple:
"Article únic. Modificació de l'Ordenança... [tipus de norma, dia, mes i any d'aprovació i títol complet]
21
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
L'Ordenança... [tipus de norma, dia, mes i any d'aprovació i títol complet] queda modificada en aquests termes:
U. L'apartat 2 de l'article 1 queda redactat de la forma següent:
"2. Les disposicions contingudes en aquesta ordenança…".
Dos. L'apartat 4 de l'article 11 queda redactat de la forma següent:
"4. Les sol·licituds s'han de presentar…"."
85 Modificació múltiple. En les modificacions múltiples s'han d'utilitzar unitats de divisió diferents per a cadascuna de les 
disposicions modificades i s'ha de destinar un article per a cada una d'elles. Cada article ha de citar el títol complet de la 
norma que es modifica. El text marc s'ha d'inserir a continuació.
Si  la modificació afecta a diversos preceptes d'una norma, l'article corresponent s'ha de dividir  en apartats,  un per 
precepte, en què s'ha d'inserir com a text marc només la referència al precepte que es modifica, sense especificar el títol 
de la norma, que ja s'ha especificat en el paràgraf d'introducció. Per tant, s'han d'utilitzar tants articles com normes 
modificades i tants apartats com preceptes modificats.
86 Normes no modificatives que contenen preceptes modificatius. Si de manera excepcional un projecte de disposició 
no pròpiament modificatiu conté també modificacions d'una altra disposició o d'unes altres disposicions, cal incloure-les 
en les disposicions finals, i cal indicar en el títol de la disposició corresponent que es tracta d'una modificació i el títol de 
les disposicions modificades.
87 Ordre de les modificacions. En cas de modificacions múltiples, les disposicions modificatives han de seguir l'ordre 
d'aprovació de les disposicions afectades. Les modificacions de preceptes d'una mateixa disposició segueixen l'ordre de 
divisió interna.
88 Reproducció íntegra d'apartats o paràgrafs. En cas de modificacions de diversos apartats o paràgrafs d'un article, el 
seu contingut s'ha de reproduir íntegrament. Si es tracta de modificacions menors, es pot admetre la nova redacció 
únicament de l'apartat o paràgraf afectats.
89  Alteracions de la numeració original. La inclusió d'un nou article en la disposició original altera la numeració de 
l'articulat. Per a no canviar-la, es poden utilitzar els adverbis numerals que indiquen repetició: bis, ter, quàter, quinquies, 
sexies, septies, octies, etc. Amb tot, es recomana, si la modificació implica l'addició de més de cinc nous articles que 
alterin la numeració, de redactar una nova disposició.
1.1.8 Remissions
90 Concepte de remissió.  Es produeix  una remissió  quan un text  normatiu (norma de remissió)  es refereix a una 
disposició, o a més d'una, de manera que el contingut d'aquestes s'hagi de considerar com a part dels preceptes que 
inclou la norma de remissió. Han d'indicar que ho són i precisar el seu objecte amb expressió de la matèria, la norma a 
què es remeten i l'abast (exemple: "L'activitat de publicitat s'autoritza d'acord amb l'article 34 de l'Ordenança dels usos 
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona").
91 Remissions internes i externes. Una remissió és interna quan el text a què fa referència és una part del text de la  
mateixa norma. Una remissió és externa quan fa referència a altres disposicions normatives. Aquestes disposicions a 
què es fa referència poden ser del mateix rang, superior o inferior al de la norma en què es fa la remissió, del mateix 
ordenament jurídic o d'un altre ordenament.
Les  remissions  eviten  la  repetició  sistemàtica  de  normes  contingudes  a  altres  disposicions  o  fins  i  tot  a  altres 
ordenaments jurídics.
92 No proliferació. Cal evitar la proliferació de remissions, ja que moltes vegades és una mostra d'una sistemàtica 
normativa defectuosa, especialment en els casos de remissions indefinides (exemple: "De conformitat amb allò que 
preveu la legislació general aplicable...").
93 Inexistència de remissió. No hi ha remissió:
a) En els casos en què un text normatiu utilitza expressions, el sentit normatiu de les quals està establert per un altre 
text normatiu (exemple: quan s'utilitza el terme "persona" aquest mot té el sentit que li dóna el Codi civil, però no per 
això s'ha de considerar que hi ha una remissió).
22
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
b) Quan un text normatiu es limita a aclarir o a reiterar què és el que regeix sobre unes o altres disposicions, la vigència  
o l'aplicabilitat de les quals està motivada per altres raons (exemple: quan una disposició afirma que s'ha d'aplicar una 
norma determinada a un cas concret i, realment, aquesta norma s'ha d'aplicar perquè així ho estableix una altra norma, 
com ara la Constitució).
94 Ús de la remissió. Les remissions s'han d'utilitzar quan simplifiquin el text de la disposició, però sempre que no en 
perjudiquin la comprensibilitat o en redueixin la claredat.
En primer lloc s'ha de veure si és possible fer una resistematització de la disposició normativa per disminuir el nombre  
de remissions; en segon lloc, s'ha de recórrer a una part general; en tercer lloc, s'ha de repetir (si la repetició està 
justificada i és absolutament necessària); i, finalment, s'ha de remetre.
95 Indicació de la remissió. La remissió s'ha d'indicar mitjançant expressions com ara "d'acord amb", "de conformitat 
amb".
96  Forma de realització. Quan la remissió resulta inevitable, no s'ha de limitar a indicar un determinat apartat d'un 
article, sinó que ha d'incloure una menció conceptual que faciliti la seva comprensió, és a dir, la remissió no s'ha de 
realitzar genèricament a les disposicions, sinó, en tot allò que sigui possible, al seu contingut textual, per tal que el 
principi de seguretat jurídica no se'n ressenti.
1.1.9 Citacions d'articles
97 Citacions d'articles de la mateixa disposició. Quan la citació es fa d'un article de la mateixa disposició normativa no 
s'han d'utilitzar expressions com ara: "d'aquesta ordenança" o "d'aquest decret", excepte quan se citin conjuntament 
articles de la mateixa disposició normativa i d'una altra de diferent.
98 Citació curta i decreixent. S'ha d'utilitzar la citació curta i decreixent, respectant la forma en què està numerat l'article, 
amb l'ordre següent: el nombre de l'article, l'apartat, la lletra i, finalment, si n'hi ha, el nombre ordinal (exemple: "de 
conformitat amb  l'article 10.3 del Reglament...") (exemple: "de conformitat amb l'article 6.2.a.1r del Reglament..."). Si 
l'article no té numerats els apartats s'ha de procedir com si els tingués numerats (exemple: "de conformitat amb l'article 
6.2.a.1r, segon paràgraf, del Reglament...").
Només s'ha de permetre l'excepció quan es tracti de la identificació d'un precepte modificat: en aquest supòsit es pot 
extreure de la citació decreixent el precepte exacte que es modifica (exemple: "El segon paràgraf de l'article 6.2.a.1r  
queda redactat de la manera següent:"). No s'ha d'admetre la citació ascendent, llevat que afecti a annexos en què no 
se segueixi la divisió interna prevista en aquestes directrius (exemple: "L'apartat 8 de la secció 1a del capítol 1 de 
l'annex A... se substitueix pel text següent:").
99 Citació d'una sèrie d'articles. Quan se citen una sèrie d'articles ha de quedar definit quin és el primer i l'últim dels 
articles citats, mitjançant l'ús d'expressions com ara "tots dos inclusivament" (exemple: "... el que preveuen els articles 
133 a 137 tots dos inclusivament...").
100 Innecessària menció del diari o butlletí oficial. En les citacions no s'ha de mencionar el diari o butlletí oficial en què 
s'ha publicat la disposició o resolució citada.
1.1.10 Citacions externes
101 Concepte. Es produeix una citació externa quan la citació es refereix a una part  o a la totalitat d'un altre text  
normatiu diferent d'aquell en què es fa la citació.
102 Primera citació i successives. S'ha de distingir entre la primera vegada que es fa una citació en el text i les vegades 
successives:
a) Quan surt la primera vegada, ja sigui en la part expositiva com en la part dispositiva, la citació ha de ser complerta,  
segons el tipus de disposició (exemple: "Ordenança, de 26 de març de 1999, dels usos del paisatge urbà de la ciutat de 
Barcelona"). No cal indicar el diari oficial en què es va publicar la disposició.
b) Quan surt per segona vegada o successives: no cal repetir de forma completa la disposició de què es tracta. Es pot 
utilitzar simplement el tipus de norma i el seu títol (exemple: "Ordenança reguladora del procediment sancionador"), o 
quan s'escau el tipus de norma, número i any, excloent-ne el títol (exemple: "Llei 26/2010"). No cal indicar el diari oficial 
en què es va publicar la disposició.
23
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
103 Citació de la Constitució espanyola i de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. La citació de la Constitució espanyola 
s'ha de realitzar, la primera vegada, sempre pel seu nom, "Constitució espanyola", i no per altres denominacions com 
ara "Norma Suprema", "Llei de lleis", "Carta Magna" etc., i en les successives es pot utilitzar la denominació abreujada, 
"Constitució".  L'Estatut  d'autonomia  de  Catalunya  s'ha  de  citar,  la  primera  vegada,  també  pel  seu  nom,  "Estatut  
d'autonomia de Catalunya", i en les successives es pot citar de forma abreujada, "Estatut d'autonomia", i no cal incloure 
la referència a la llei orgànica per la qual s'ha aprovat o modificat. En cap del dos supòsits, tampoc no cal indicar el 
butlletí o diari oficial en què es van publicar.
104 Citació de lleis estatals, reials decrets lleis, reials decrets legislatius i reials decrets. En la citació s'ha d'utilitzar la 
forma següent: Tipus de norma (nom complet), número i any (amb quatre dígits), separats per una barra inclinada, data i 
títol (nom complet) (exemple: "Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del  
procediment administratiu comú"). En el cas de les ordres, s'hi d'afegir, després del tipus de norma, la denominació 
abreviada del ministeri (exemple: "Ordre HAP/2206/2013, de 26 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l'any 
2014 el mètode d'estimació objectiva de l'impost sobre la renda de les persones físiques i el règim especial simplificat de 
l'impost sobre el valor afegit"). Tant la data de la disposició com el seu títol (nom) s'han d'escriure entre comes. No s'ha 
d'indicar el diari oficial en què es va publicar. No s'ha de expressar el títol en castellà.
S'exceptuen d'aquesta regla aquelles normes preconstitucionals encara en vigor que, per la seva antiguitat, no es poden 
adequar als criteris de citació. Per això, s'han de citar pel seu títol: "Llei hipotecària", "Llei d'enjudiciament criminal", 
"Codi civil", "Codi de comerç", etc.
105 Condició de norma estatal. Atès que no té incorporat en el títol el caràcter de "reial", si s'ha de citar una llei estatal  
que té el mateix títol o semblant al d'una disposició catalana, s'ha de fer constar que es tracta d'una disposició estatal, 
amb la forma de l'Estat, després del tipus de norma (exemple: "Llei de l'Estat...").
106 Citació de normes autonòmiques, en particular de la Generalitat de Catalunya. La citació de les disposicions de la 
Generalitat segueix els mateixos criteris que la de les de l'Estat: Tipus de norma (nom complet), número i any (amb 
quatre dígits), separats per una barra inclinada, data i títol (nom complet) (exemple: "Llei 26/2010, del 3 d'agost, de 
règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya"). En el cas de les ordres, s'hi d'afegir,  
després del tipus de norma, la denominació abreviada del departament (exemple:  "Ordre EMO/295/2013, de 21 de 
novembre,  per  la  qual  s'estableixen  les bases reguladores  per  a  la  concessió de  subvencions per  a  la  realització 
d'accions d'orientació i acompanyament a la inserció de la Xarxa d'Orientació per a l'Ocupació, i s'obre la convocatòria 
per a l'any 2013"). Tant la data de la disposició com el seu títol (nom) s'han d'escriure entre comes. No s'ha d'indicar el  
diari oficial en què es va publicar.
107 Condició de norma autonòmica. No cal expressar que es tracta d'una disposició catalana o de la Generalitat de 
Catalunya, excepte que del context es pugui derivar alguna confusió amb la citació d'una altra disposició municipal amb 
el mateix títol o semblant; en aquests casos, s'ha de fer constar que es tracta d'una disposició de la Generalitat de 
Catalunya, després del títol (exemple: "Decret de la Generalitat de Catalunya...")
108 Citació de disposicions municipals. En la citació de les normes municipals s'han de seguir els criteris següents:
a) Si es tracta d'una ordenança o d'un reglament municipals, la citació ha de tenir la forma següent: Tipus de norma, dia, 
mes i any d'aprovació (amb quatre dígits) i títol (nom complet). Tant la data de la disposició com el seu títol (nom) s'han 
d'escriure entre comes. No s'ha d'indicar el diari oficial en què es va publicar.
Exemple: "Ordenança, de 30 de gener de 2009, reguladora de l'administració electrònica".
b) Si es tracta d'un decret municipal de caràcter normatiu, la citació ha de tenir la forma següent: Tipus de norma, òrgan, 
dia, mes i any d'aprovació (amb quatre dígits) i títol (nom complet). Tant la data de la disposició com el seu títol (nom)  
s'han d'escriure entre comes. No s'ha d'indicar el diari oficial en què es va publicar.
Exemple: "Decret de l'Alcaldia, de 27 de desembre de 2013, pel qual s'aprova la Regulació del sistema d'habilitació i de 
funcionament de les entitats col·laboradores de l'Ajuntament de Barcelona per a la verificació i el control urbanístic de 
les obres".
Exemple: "Decret de la Comissió de Govern, de 3 de setembre de 2014, pel qual s'aprova la Normativa d'ús dels punts  
verds de la ciutat de Barcelona".
109 Citació d'acords. Si es tracta d'acords no normatius: del Consell de Ministres o de les Comissions Delegades del  
Govern, en el cas de l'Administració de l'Estat; del Govern o de les Comissions Delegades del Govern, en el cas de  
l'Administració de la Generalitat de Catalunya; o, en el cas dels òrgans municipals, del Plenari del Consell Municipal, 
d'alguna de les Comissions del Consell Municipal o de la Comissió de Govern, la citació s'ha de fer de la forma següent: 
24
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
Tipus, òrgan, data (dia, mes i any) i títol (nom complet) o resum del contingut. Tant la data de la disposició com el seu 
títol s'han d'escriure entre comes. Si es tracta d'una disposició estatal, no s'ha d'expressar el títol en castellà.
Exemple: "Acord de la Comissió de Govern, d'11 de juny de 2014, pel qual s'aprova la Instrucció per la qual s'estableix  
el marc i els criteris generals d'aplicació de la Llei 27/2013 de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de 
l'Administració Local, al municipi de Barcelona".
110 Citació de resolucions. Si es tracta de resolucions, la citació s'ha de fer de la forma següent: Tipus, òrgan, data (dia, 
mes i any) i títol (nom complet) o resum del contingut.
111 Citació de normativa de la Unió Europea. Les normes comunitàries s'han de citar, de conformitat amb la seva 
denominació oficial, d'acord amb els models següents:
Reglament (CE) núm. 1410/2002 de la Comissió, d'1 d'agost de 2002, relatiu a un ajut a la transformació de la canya de 
sucre o rom agrícola en Madeira.
Reglament (UE) núm. 1052/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2013, pel qual es crea un  
Sistema Europeu de Vigilància de Fronteres (Eurosur).
Reglament  d'execució  (UE)  núm.  1146/2013  de  la  Comissió,  de  5  de  novembre  de  2013,  pel  qual  s'inscriu  una 
denominació en el Registre de Denominacions d'Origen Protegides i d'Indicacions Geogràfiques Protegides [Cebolla 
Fuentes de Ebro (DOP)].
Directiva 2002/59/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2002, relativa a l'establiment d'un sistema 
comunitari de seguiment i d'informació sobre el tràfic marítim i pel qual es deroga la Directiva 93/75/CEE del Consell.
Directiva 2013/48/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2013, sobre el dret a l'assistència de 
lletrat en els processos penals i en els procediments relatius a l'ordre de detenció europea, i sobre el dret a què s'informi  
a una tercera persona en el moment de la privació de la llibertat i a comunicar-se amb terceres persones i amb les  
autoritats consulars durant la privació de la llibertat.
Directiva 2013/51/Euratom del Consell, de 22 d'octubre de 2013, per la qual s'estableixen requisits per a la protecció 
sanitària de la població respecte a les substàncies radioactives en les aigües destinades al consum humà.
Les decisions s'han de citar de la forma següent:
Decisió 2002/20/CE de la Comissió, d'11 de gener de 2002, que modifica la Decisió 96/606/CE per la qual s'adopten les 
condicions particulars d'importació dels productes de la pesca i de l'aqüicultura originaris de Uruguai.
Decisió 2009/813/CE de la Comissió, de 30 d'octubre de 2009, per la que s'autoritza la comercialització de productes 
que contenen, es componen o s'han produït a partir de blat de moro modificat genèticament MON89034 (MON-89Ø34) 
d'acord amb Reglament (CE) núm. 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell.
Decisió d'execució de la Comissió, de 6 de novembre de 2013, per la qual s'autoritza la comercialització de productes 
que contenen, es componen o s'han produït a partir de blat de moro modificat genèticament MON 89034 × 1507 × 
NK603  (MON-89Ø34-3  ×  DAS-Ø15Ø7-1  ×  MON-ØØ6Ø3-6),  d'acord  amb  Reglament  (CE)  núm.  1829/2003  del 
Parlament Europeu i del Consell.
Dictamen de la Comissió, de 12 d'octubre de 2011, sobre la sol·licitud d'adhesió a la Unió Europea presentada per la  
República de Croàcia.
Resolució legislativa del Parlament Europeu, d'1 de desembre de 2011, sobre l'adhesió de la República de Croàcia a la 
Unió Europea [14409/2011 — C7-0252/2011 — 2011/0805(NLE)]
Recomanació de la Comissió, de 4 de novembre de 2013, per la qual es modifica la Recomanació 2006/576/CE pel que 
fa a les toxines T-2 i HT-2 en pinsos compostos par a gats.
112 Citació de resolucions judicials.  Les sentències del  Tribunal  Constitucional  s'han de citar de la forma següent:  
sentència o sentències del Tribunal Constitucional, o STC (sense variar-ne el plural), número de la sentència i any (amb 
els quatre dígits), separats per una barra inclinada, data (dia i mes) i assumpte.
Els fonaments jurídics de la sentència, si són imprescindibles, es poden citar mitjançant les abreviatures "F.J." o "FJ" 
seguides del cardinal escrit en xifres.
25
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
La identificació de les sentències dels òrgans de l'Administració de Justícia (Tribunal Suprem, Tribunal Superior de 
Justícia de Catalunya, jutjats, etc.), que no estiguin numerades, i també de les interlocutòries i les providències, s'ha de 
fer mitjançant la citació de tots els seus elements identificadors: tipus, òrgan, data (completa) i assumpte. En els casos 
del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s'ha d'expressar la sala i la secció corresponent, i  
es poden utilitzar les formes abreviades STS i STSJC respectivament (exemple: "Sentència del Tribunal Suprem, Sala 
Tercera, Contenciosa Administrativa, secció 1a, de 25 de juny de 2009, sobre...") (exemple: "STSJC, Sala Contenciosa 
Administrativa,  secció 3a, de 30 de maig de 2010, sobre...".  La data de la resolució i  el  nom de l'assumpte s'han  
d'escriure entre comes.
Pel que fa als òrgans jurisdiccionals de la Unió Europea (Tribunal de Justícia, Tribunal General i Tribunal de la Funció 
Pública), les sentències o altres resolucions s'han de citar de la forma següent: tipus, òrgan, data (completa) i assumpte 
(exemple:  "Sentència del  Tribunal  de Justícia  de la  Unió Europea (Sala Primera)  de 24 de gener  de 2008,  sobre 
contractes públics de serveis") (exemple: "Sentència del Tribunal General de la Unió Europea (Sala Sisena) de 21 de 
novembre de 2013, sobre dibuixos o models comunitaris") (exemple: "Sentència del Tribunal de la Funció Pública de la 
Unió Europea (Sala Primera) de 12 de desembre de 2013, sobre personal eventual").  El nom de l'assumpte s'han 
d'escriure entre comes.
113 Citació de dictàmens. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries, o de la Comissió Jurídica Assessora, 
s'han de citar de la forma següent: dictamen, òrgan, número i any (complet amb les quatre xifres), dia i mes i assumpte 
(exemple: "Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries núm. 13/2013, de 10 d'octubre, sobre la Llei 12/2013, de 2 
d'agost,  de  mesures  per  millorar  el  funcionament  de  la  cadena  alimentària")  (exemple:  "Dictamen  de  la  Comissió 
Jurídica Assessora núm. 193/1013, de 23 de maig, sobre resolució del contracte"). La data del dictamen i el nom de  
l'assumpte s'han d'escriure entre comes.
114 Citació del  diari  o butlletí  oficial.  La citació d'un número del  "Butlletí  Oficial  de l'Estat",  del  "Diari  Oficial  de la 
Generalitat de Catalunya", del "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona", "Diari Oficial de la Unió Europea" o de 
qualsevol altre diari o butlletí oficial que sigui necessari d'incloure-hi, s'ha de fer de la forma següent: denominació del  
diari oficial (entre cometes baixes, o llatines), número en la forma abreviada núm., si n'hi ha, i data (dia, mes i any)  
(exemple: "Aquesta disposició es va publicar en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona" núm. 91, de 16 d'abril 
de 2002, data en què...") (exemple: "Aquest Decret es va publicar en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona" de 
31 de desembre de 2013, data en què...").
En els supòsits determinats a l'article 54.2 de la Carta municipal de Barcelona (publicitat de les bases per a la selecció o 
provisió del personal, les llistes de persones admeses i excloses en aquests processos i els nomenaments de personal), 
la publicació a la Gaseta Municipal de Barcelona substitueix qualsevol altra publicació. En aquests casos, la citació s'ha 
de fer amb els mateixos criteris expressats (exemple: "Aquest nomenament es va publicar en la "Gaseta Municipal de 
Barcelona" núm. 2, de 20 de gener de 2014, data en què...".
1.2 Especificitats dels nomenaments i cessaments de personal i de l'atorgament d'honors i distincions
1.2.1 Nomenaments i cessaments de personal
115 Nomenaments. En els nomenaments ha de figurar en primer lloc la persona nomenada o designada i no el càrrec o  
lloc per al qual es nomena; finalment, cal expressar la data en què produeix efectes el cessament.
Exemple: "Nomenar el Sr./la Sra.... [nom persona] personal... [funcionari de carrera, funcionari interí, eventual, laboral], 
amb efectes de... [data], en el lloc de...".
Exemple: "Nomenar el Sr./la Sra.... [nom persona] (mat....) de la categoria..., amb efectes de... [data], en el lloc de...".
En  el  supòsit  de  nomenaments  múltiples,  s'ha  d'utilitzar  un  annex,  amb  referència  a  totes  les  persones  que  són 
nomenades (exemple: "Nomenar les persones que figuren en l'annex personal... [funcionari de carrera, funcionari interí, 
eventual, laboral], amb efectes de... [data], en el lloc de...").
116  Cessaments.  En els  cessaments ha  de figurar  en primer  lloc  la  persona i,  posteriorment  el  càrrec  que tenia; 
finalment, cal expressar la data en què produeix efectes el cessament. També es pot expressar l'agraïment pels serveis 
prestats.
En la part introductòria, s'ha de fer una menció al decret de nomenament de la persona i, en forma concisa, a la causa  
del cessament.
117 Cessament previ al nomenament. Quan es tracti d'un nomenament lligat a un cessament, aquest ha de precedir el 
nomenament.
26
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
1.2.2 Atorgament d'honors i distincions
118 Una disposició per distinció. L'atorgament d'un honor, distinció o medalla a una persona requereix una disposició 
individual i s'han d'evitar en la mesura que sigui possible el seu atorgament col·lectiu mitjançant una sola disposició.
1.3 Criteris lingüístics generals
1.3.1 Estil
119 Llenguatge clar, senzill i precís, de nivell culte, però accessible. Les persones són les destinatàries de les normes 
jurídiques. Per això s'han de redactar en un nivell de llengua culte, però accessible per a tothom, de manera clara, 
precisa, senzilla i ordenada.
120 Repertoris. Cal utilitzar un repertori lèxic comú, mai vulgar, i s'ha de recórrer, quan escaigui, a l'ús de termes tècnics 
dotats d'un significat propi; en aquest cas, s'hi han d'afegir descripcions que els esclareixin i cal utilitzar-los en tot el 
document amb idèntic sentit.
En la descripció de conductes, com ara les que s'inclouen en les tipificacions de les infraccions administratives, cal 
utilitzar els repertoris o nomenclàtors aprovats, que responen a criteris d'eficiència.
121 Recursos que cal evitar. Cal evitar: l'ús d'estrangerismes innecessaris, és a dir, quan es disposi d'un equivalent en 
català;  la  utilització de paraules i  construccions lingüístiques inusuals;  i,  també la  catalanització de termes d'altres 
llengües quan en català tenen un altre significat. És convenient mantenir al llarg del text una terminologia unitària.
122 Llenguatge no sexista. S'ha d'eliminar qualsevol discriminació per raó de sexe, ja que és un principi d'actuació dels 
poders públics la implantació d'un llenguatge no sexista en l'àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les  
relacions socials, culturals i artístiques, de conformitat amb l'article 14.11 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per 
a la igualtat efectiva de dones i homes.
És per això que s'han de substituir expressions com "l'interessat" per "la persona interessada" o "els afectats" per "les 
persones afectades". En el cas en què no es pugui fer aquesta perífrasi, cal intentar buscar fórmules del tipus "el o la", o 
"la o el", com per exemple "el o la qui subscriu" o "l'alumne o l'alumna", o genèriques com ara "el personal d'infermeria" 
en lloc de "l'/la infermer/a", "la ciutadania" en compte de "el ciutadà i la ciutadana".
En aquest aspecte, s'ha de tenir en compte la proposta de criteris lingüístics elaborada per l'Institut Català de les Dones 
i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (Marcar les diferències: la representació de dones i 
homes a la llengua, 2005).
123 Criteris específics per a utilitzar un llenguatge no sexista. En la utilització d'un llenguatge no sexista, cal tenir en 
compte especialment aquests criteris:
a) Quan fem servir denominacions dobles, en masculí i en femení, cal utilitzar els determinants (el, la, els, les) sense 
formes abreujades (el/la, l'/la, les/els, la/el, etc.), atès que en tractar-se de textos normatius d'una certa extensió podria 
dificultar la comprensió i entrebanca la lectura. Aquestes formes abreujades poden ser útils en textos curts i de tipus 
esquemàtic, com ara notes, taules, etc.
b) Cal utilitzar paraules genèriques que incloguin a dones i homes, sobretot quan predomina la referència a un conjunt 
que  inclou  un  nombre  indeterminat  de  persones:  les  víctimes,  les  persones,  la  població,  el  jovent,  la  infància,  la 
ciutadania, l'alumnat, etc.
c) En el cas que es tracti de referències a les funcions o el càrrec, que poden ser exercits indistintament per dones i  
homes, cal utilitzar el genèric corresponent: la secretaria, la gerència, la presidència, la prefectura, etc.. Pel que fa a les 
paraules "membres" o "vocals", atès que són noms comuns o indistints quant al gènere, cal utilitzar-la amb ambdós 
gèneres: "les i els membres", "les membres i els membres", "els i les vocals", "els vocals i les vocals", etc.
d) En el cas que s'utilitzin els termes compostos relatius a professions i càrrecs, és recomanable repetir l'adjectiu, si és 
variable, tant en singular com en plural (exemple: en lloc de "enginyera o enginyer agrònom", proposem "enginyera 
agrònoma o enginyer agrònom", "el president elegit o la presidenta elegida"). Aquesta repetició no és necessària si 
l'adjectiu  és  invariable  (exemple:  en  lloc  de  "director  general  o  directora  general",  proposem  "director  o  directora 
general".
e) Cal evitar la inserció d'una disposició que expressi que l'ús del masculí és genèric i que inclou tant els homes com les 
dones, o bé que es fa per no allargar el text.
27
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
f) Cal evitar començar un text normatiu amb llenguatge no sexista i després abandonar-lo tot seguit.
124 Paràgrafs. El text s'ha de dividir en paràgrafs. Els paràgrafs no convé que continguin més de 3 o 4 frases, ja que els 
paràgrafs llargs dificulten la lectura d'un text. Les frases que conformin un paràgraf han de mantenir una unitat temàtica.
125 Frases. Les frases han de contenir, com a màxim, al voltant de 25 paraules i han d'expressar una sola declaració,  
és a dir, un sol concepte. Com més curtes siguin les frases més fàcil és entendre i retenir el seu significat.
126 Elements retòrics. Dintre de les frases, s'han d'eliminar les expressions supèrflues, és a dir, els elements que no 
aporten cap contingut al significat de la frase.
127 Ordre dels components de la frase. La claredat i senzillesa exigeixen respectar l'ordre correcte dels components 
d'una frase: subjecte, verb (veu activa) i complements del verb (per aquest ordre, complement directe, complement 
indirecte, complements circumstancials –de temps, de lloc, d'instrument, etc.- i si escau complements de règim verbal,  
atribut o predicatiu. Cal prescindir de l'hipèrbaton i evitar tota alteració d'aquest ordre, cosa que comporta la dislocació 
de les frases. Cal evitar tot allò que no aporta cap precisió del contingut, el complica o carrega innecessàriament la  
redacció de la norma.
128 Adequació a les normes generals gramaticals i ortogràfiques. La redacció dels textos ha de seguir les indicacions 
del  Llibre d'estil  de l'Ajuntament  de Barcelona,  de Joan Solà,  i  les  normes de l'Institut  d'Estudis  Catalans i  el  seu 
Diccionari.
1.3.2 Usos lingüístics específics
129 Sigles i símbols. No és convenient d'utilitzar innecessàriament abreviacions (en especial, abreviatures) sinó que cal 
escriure tots els mots sencers, almenys la primera vegada que apareixen en el text.
L'ús de sigles i símbols es pot justificar dins una disposició per evitar formulacions farragoses i repeticions contínues. En 
la primera menció (que no sigui el títol o la part expositiva) s'han d'escriure en la forma completa i han d'incloure, entre  
parèntesis,  l'expressió  "d'ara  endavant").  En  les  mencions  successives  es  poden  utilitzar  les  sigles  (exemple: 
"Organització de les Nacions Unides",  "ONU"; "comunitats  autònomes",  "CA") i  els símbols  ("Newton",  "N";  "EUR", 
"EUR", etc.). No han de portar cap punt, la marca és el fet que el terme va tot en majúscules. Les sigles no tenen marca 
de plural (exemple: "centres d'assistència primària" "CAP", "Estats Units d'Amèrica" "EUA").
130 Majúscules. En general, hi ha hagut un abús de majúscules als textos normatius perquè s'ha pensat que era un 
recurs per remarcar la importància d'alguns conceptes, institucions o significats simbòlics. L'ús abusiu d'aquest recurs, 
però, fa que perdi el seu valor. És per això que se n'ha de racionalitzar la utilització.
En aquest  aspecte es pot  tenir  en compte les regles d'accentuació i  la  proposta d'ús de majúscules i  minúscules 
elaborada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (Majúscules i minúscules, 2004).
131 Majúscules en la designació de textos normatius. La classe de text normatiu s'ha d'escriure en majúscules sempre 
que es tracti d'un text concret i específic (exemple: "Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les 
administracions públiques de Catalunya...", "Avantprojecte d'Ordenança...", "Projecte de Decret...").
El  nom del  text  normatiu,  però,  s'ha  d'escriure  en  minúscules,  excepte  els  noms  que  normalment  s'escriguin  en 
majúscules, com ara les unitats administratives, els noms propis, les institucions, etc. (exemple: "Llei 5/1990, de 9 de 
març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya", "Reglament del Síndic de Greuges de Barcelona").
La classe de text normatiu s'ha d'escriure en minúscules quan no es faci referència a cap text normatiu concret, és a dir, 
quan es  designin  les classes  de  text  de  manera  genèrica  (exemple:  "Les  lleis  aprovades  pel  Parlament...",  "...els 
projectes de decret que s'aprovin...", "Aquesta proposta comportaria l'aprovació d'una ordenança...").
132 Majúscules a les citacions de parts d'una disposició normativa. La part citada d'un text normatiu s'ha d'escriure en 
minúscules: articles, disposicions finals i transitòries, capítols, seccions, títols, etc. (exemple: "El preàmbul de la Llei 
26/2010...", "El títol primer de la Constitució...", "D'acord amb l'apartat a) de l'article 4 de l'Ordenança...", etc.).
133 Verbs en veu activa. Com a expressió de claredat, els verbs s'han d'expressar en veu activa i cal evitar l'ús de la 
forma de passiva (exemple: "Els sol·licitants han d'emplenar les sol·licituds amb lletres majúscules", per comptes de 
"Les sol·licituds han de ser emplenades pels sol·licitants amb lletres majúscules"). També s'han d'eliminar les frases 
impersonals (exemple:  "S'aprova el  projecte..."),  és a dir,  no s'ha d'ometre el subjecte de les frases (exemple:  "La 
Comissió aprova el projecte...").
28
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
134 Temps en les formes verbals. Preferiblement, el temps verbal que s'ha d'utilitzar en la redacció de les disposicions 
normatives és el present, ja que es descriu una situació actual i vigent (exemple: "La Direcció de Serveis Jurídics té les 
funcions següents:..."). És incorrecte utilitzar el futur com a temps general de la norma, ja que la disposició és d'aplicació 
constant des del moment en què entra en vigor, així, no és convenient l'expressió: "La Direcció dels Serveis Jurídics 
tindrà les funcions següents:...".
El futur, doncs, s'ha d'utilitzar quan realment es vulguin descriure situacions o accions futures.
135 Formes d'obligació. En un text normatiu, per expressar una obligació s'ha d'utilitzar la forma "haver de" (exemple: 
"La persona interessada ha de presentar els documents següents:...") o el verb "caldre" (exemple: "Cal que la persona 
interessada presenti els documents següents:...").
Pel que fa a la forma d'obligació, és important tenir en compte que, en català, el temps futur d'un verb no implica cap 
obligació (exemple: "La persona interessada presentarà els documents següents:...").
136 Terminis legals. Convé expressar-los en lletres perquè no solen ser expressions molt llargues (exemples: "trenta 
dies", "sis mesos", "tres anys", etc.).
137 Dates. Dintre d'un text normatiu, una data convé que s'expressi mitjançant la sèrie dia-mes-any: el dia en números, 
el mes, en lletres i l'any sencer en números (exemple: "27 d'agost de 2013"). S'ha de tenir en compte que el miler dels 
anys no s'ha de marcar amb punt.
138 Denominacions oficials.  La citació  de un país s'ha de fer mitjançant la denominació usual  (Alemanya, França, 
Regne Unit,  Xina, Espanya, etc.) o mitjançant la seva denominació oficial si escau (República Federal  d'Alemanya, 
República  Francesa,  Regne  Unit  de  la  Gran  Bretanya  i  Irlanda  del  Nord,  República  Popular  de  la  Xina,  Regne 
d'Espanya).
La citació d'una comunitat autònoma i de les ciutats amb estatut d'autonomia, i també de les seves institucions bàsiques, 
s'ha de correspondre amb la que figura en el seu Estatut d'autonomia, expressada en llengua catalana.
Les províncies, les illes i els municipis (exemples: "l'Ajuntament de A Coruña", "l'Ajuntament de Vitoria-Gasteiz") s'han 
de citar amb la denominació oficial corresponent.
En la denominació de les institucions o els organismes oficials, s'ha d'emprar la denominació completa expressada en 
llengua catalana (exemple: "el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques", "el Consell General del Poder Judicial", 
"l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal", "el Defensor del Poble", etc.).
2. Directrius sobre la tramitació de l'expedient per a l'aprovació de les ordenances, els reglaments i els decrets
2.1 Tràmits dels expedients per a l'aprovació de les ordenances i els reglaments
139 Memòria general. El projecte normatiu s'ha d'acompanyar amb una memòria general, o exposició de motius, la qual 
ha d'expressar, com a mínim:
a) La justificació de la necessitat de la disposició i l'adequació d'aquesta als fins que es persegueixen.
b) El marc normatiu en què s'insereix el projecte de disposició.
d) La competència de l'Ajuntament de Barcelona sobre la matèria.
e)  La  relació  motivada  de  les  persones  i  les  entitats  interessades  a  les  quals  s'ha  d'atorgar,  si  escau,  el  tràmit 
d'audiència.
140 Memòria  d'avaluació de l'impacte normatiu.  El  projecte normatiu  també s'ha  d'acompanyar  amb una memòria 
d'avaluació de l'impacte normatiu, o d'antecedents per a poder-s'hi pronunciar, la qual integra, com a mínim, els apartats 
següents:
a) Una anàlisi d'impacte pressupostari i fiscal, en què s'avalua la repercussió de la disposició en els recursos personals i 
materials  i  en  els  pressupostos  municipals,  i  també  les  fonts  i  els  procediments  de  finançament,  incloent-hi  les 
repercussions fiscals, si escau.
b)  Una anàlisi  d'impacte econòmic  i  social,  en què s'avaluen els  costos i  els  beneficis  que  implica el  projecte de 
disposició per als seus destinataris i per a la realitat social i econòmica, incloent-hi l'efecte sobre la competència, així 
com la detecció i mesurament de les càrregues administratives.
29
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
c) Una anàlisi d'impacte normatiu, en què s'avalua el contingut jurídic del projecte normatiu, la incidència de les mesures 
proposades per la disposició en termes d'opcions de regulació, de simplificació administrativa i de reducció de càrregues 
administratives per als ciutadans i les empreses, incloent-hi les disposicions afectades pel projecte normatiu, fins i tot les 
fiscals, i els llistats detallats de les normes municipals que han de quedar vigents o derogades com a conseqüència de 
l'entrada en vigor de la norma.
d) Una anàlisi d'impacte de gènere, en què s'avaluen els resultats que es puguin derivar de l'aprovació del projecte des 
de  la  perspectiva  de  l'eliminació  de  desigualtats  i  de  la  seva  contribució  a  la  consecució  dels  objectius  d'igualtat  
d'oportunitats i de tracte entre dones i homes.
e) Una anàlisi d'altres impactes, com ara els establerts específicament per una legislació sectorial (accessibilitat amb 
relació a les persones amb discapacitat, etc.).
141 Participació ciutadana en l'elaboració de les normes municipals. En compliment dels principis de govern obert, cal 
publicar a la seu electrònica o al web municipal la versió inicial del projecte normatiu i la documentació que l'acompanya, 
juntament amb l'estat de la tramitació, a l'efecte que les persones puguin trametre llurs propostes i suggeriments abans 
del tràmit d'audiència i d'informació pública
142 Consulta a les gerències municipals. Els projectes normatius es poden posar en coneixement de les gerències 
municipals dels diferents àmbits perquè formulin les observacions que considerin convenients.  Aquesta consulta,  si 
s'escau, s'ha de produir abans dels tràmits d'audiència i d'informació pública.
143 Informes tècnics. L'expedient ha de contenir els informes de caire tècnic elaborats pels serveis municipals que 
siguin escaients.
144 Altres informes. Determinats projectes normatius s'han d'acompanyar amb informes específics:
a) Informes dels Consells de Districte. Els projectes dels plans urbanístics s'han d'acompanyar amb un informe dels 
Consells de Districte concernits pel termini previst per a la informació pública.
b) Informes i altres tràmits en matèria de participació ciutadana. En les disposicions generals d'especial  rellevància 
ciutadana són necessaris alguns tràmits específics (memòria participativa, etc.) i altres informes preceptius de certs 
òrgans de participació, com ara el Consell de Ciutat, amb relació als pressupostos municipals, el pla de actuació i els 
reglaments municipals, i els consells sectorials de participació amb relació als pressupostos en el seu àmbit sectorial 
específic.
c) Informe del Consell Econòmic i Social. És preceptiu de demanar el seu informe en els supòsits de les ordenances 
fiscals.
d) Informe del Consell Tributari.  És preceptiu de demanar el seu informe previ sobre les ordenances reguladores dels 
ingressos de dret públic, i també de qualsevol altra disposició de caràcter general, relativa totalment o parcialment als 
ingressos de dret públic, que li encomani l'Alcaldia o els altres òrgans competents en aquestes matèries.
e) Informe d'altres administracions públiques. Hi ha informes d'aquest tipus que tenen caire preceptiu i estan determinats 
en legislacions sectorials. En altres ocasions, hi ha previsió de intercanviar informació a altres administracions sobre els 
projectes normatius,  com ara els que puguin tenir  incidència en la unitat  de mercat (exemple:  l'intercanvi  previst  a 
l'article 14 Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat).
145 Informe jurídic.  L'expedient  ha d'incorporar  un informe jurídic  final,  elaborat  o visat  per  la  Direcció  de Serveis 
Jurídics.
146 Informe d'intervenció. L'expedient ha d'incorporar un informe de la Intervenció de fons si l'aprovació de la disposició 
té com a conseqüència el reconeixement de drets o obligacions de contingut econòmic.
147 Publicitat activa. A partir  de 2016, en acompliment de les obligacions de transparència,  han de ser objecte de 
publicació a la seu electrònica o al web municipal el projecte normatiu en les seves diverses versions, les memòries, els 
informes i, si s'escau, la valoració de les contribucions fetes amb ocasió de la participació ciutadana.
148 Aprovació del  projecte normatiu  de la Comissió  de Govern.  L'expedient  ha de contenir  una versió en llengua 
catalana i una altra en llengua castellana del projecte normatiu.
149 Tramesa del projecte normatiu als grups municipals per al seu estudi.
30
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
150 Esmenes inicials dels grups municipals. Els grups municipals que no han presentat el projecte o no hi han donat la 
seva conformitat poden presentar esmenes davant la Secretaria General durant un termini de quinze dies hàbils, és a 
dir,  excloent-ne del còmput els diumenges i els declarats festius, a partir de l'aprovació per part de la Comissió de 
Govern, llevat que hi hagi un acord unànime de tots els grups perquè no s'obri aquest termini. A partir de 2016, en 
acompliment de les obligacions de transparència, les esmenes inicials i llur valoració han de ser objecte de publicació a 
la seu electrònica o al web municipal.
151 Aprovació inicial de la Comissió del Consell Municipal competent.
152 Publicació en el web municipal. El projecte inicialment aprovat per la Comissió del Consell Municipal competent ha 
de ser objecte de publicació en el web municipal.
153 Informació pública i audiència. L'audiència pública a les persones interessades, bé directament o bé a través de les 
entitats representatives, és un tràmit obligat i diferent de la informació pública, encara que hi pot coincidir temporalment 
(art. 49 Llei 7/1985 i art. 178.1.b del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i també sentència del 
Tribunal Suprem de 26 de novembre de 2003).
Hi ha formes especials d'acomplir el tràmit d'audiència:
a) El tràmit d'audiència a un sector professional o social afectat resta acomplert amb la consulta al consell sectorial de  
participació respectiu si en la seva composició hi ha la representació més completa possible del sector.
b) El tràmit d'audiència també es pot entendre acomplert en el cas en què es comunica a les persones interessades o 
les entitats representatives l'existència de l'edicte o anunci d'informació pública degudament publicat i el termini per a 
formular-hi al·legacions.
c) Amb tot, amb caràcter general, el tràmit d'audiència no és aplicable a les disposicions estrictament organitzatives de 
l'Ajuntament en què no s'afecti d'una manera directa la posició jurídica de la ciutadania.
154  Al·legacions  i  suggeriments.  Les  persones  concernides  pels  tràmits  d'informació  pública  i  d'audiència  poden 
presentar al·legacions i suggeriments durant el període atorgat a l'efecte, el qual no pot ser inferior a trenta dies hàbils.
155 Esmenes dels grups municipals. Els grups municipals poden presentar esmenes durant el període d'informació 
pública, però també fins a dos dies abans de la convocatòria de la Comissió del Consell Municipal competent que ha de 
dictaminar la proposta.
156 Memòria de l'anàlisi de les al·legacions, els suggeriments i les esmenes. En aquesta memòria s'han d'explicitar 
sistemàticament  les raons que han dut a estimar o a desestimar les al·legacions, els suggeriments i  les esmenes 
presentades. Aquesta memòria s'ha de poder elaborar a partir dels informes tècnics i jurídics corresponents.
A  partir  de  2016,  en  acompliment  de  les  obligacions  de  transparència,  ha  de  ser  objecte  de  publicació  a  la  seu 
electrònica o al web municipal la relació i valoració dels documents originats pels procediments d'informació pública i de 
participació ciutadana i per la intervenció dels grups d'interès, si escau.
157 Text íntegre. La memòria de l'anàlisi expressada a la directriu 156 ha de finalitzar amb el text íntegre del projecte 
normatiu que incorpori, si escau, les al·legacions o esmenes acceptades. Aquest text íntegre és el sotmès al dictamen 
de la Comissió del Consell Municipal competent.
158 Dictamen de la Comissió del Consell Municipal competent.
159 Informe preceptiu del secretari o la secretària general i, si s'escau, de l'interventor o la interventora. L'informe del 
secretari o la secretària general i, si s'escau, de l'interventor o la interventora és preceptiu:
a) En tots els casos en què ho demana l'alcalde o l'alcaldessa o un terç dels membres de la corporació.
b) Sempre que es tracti de matèries per a les quals la llei exigeix un quòrum de votació especial.
c) En els casos en què ho demani la legislació sectorial.
160 Aprovació definitiva del Plenari del Consell Municipal. Les esmenes que tinguin per finalitat corregir incorreccions 
tècniques, terminològiques o gramaticals o que siguin de transacció, si són admeses, s'han de recollir en una memòria 
final, que inclogui el text íntegre de la disposició aprovada. L'expedient ha de contenir-ne una versió en llengua catalana 
i una altra en llengua castellana.
31
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
161 Publicació íntegra en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona". Les ordenances i els reglaments municipals, 
per a la seva eficàcia, s'han de publicar en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona" en versió en català i en 
versió en castellà: la versió en castellà no pot ser tractada com una mera traducció (STSJC núm. 316/2012, de 23 de 
maig), i ambdues versions han de coincidir, ja que en cas d'interpretació dubtosa no preval el text en català sobre el text 
en castellà (STC núm. 83/1986, de 26 de juliol -BOE núm. 159, de 4 de juliol, suplement-).
162 Altres publicacions. Les ordenances i els reglaments aprovats pel Plenari del Consell Municipal s'han de publicar 
també a la seu electrònica o al web municipal, als efectes de compliment de les obligacions de transparència.
Les ordenances i els reglaments també han de ser objecte de publicació en la "Gaseta Municipal de Barcelona".
163 Correcció d'errades. Les errades en el text normatiu publicat han de ser rectificades per qui les ha comès. No s'ha 
de confondre correcció d'errades amb modificacions del contingut de la norma i no es pot utilitzar la primera per donar  
lloc a la segona.
2.2 Tràmits dels expedients per a l'aprovació dels decrets de la Comissió de Govern i de l'Alcaldia
Els decrets normatius de la Comissió de Govern i de l'Alcaldia segueixen, amb el contingut abans expressat per a les 
ordenances i els reglaments, els tràmits següents:
164 Memòria general
165 Memòria d'avaluació de l'impacte normatiu.
166 Participació ciutadana en l'elaboració de les normes municipals.
167 Consulta a les gerències municipals.
168 Informes tècnics.
169 Altres informes. Determinats projectes normatius s'han d'acompanyar amb informes específics:
a) Informes i altres tràmits en matèria de participació ciutadana
b) Informe del Consell Tributari.
c) Informe d'altres administracions públiques.
170 Informe jurídic.
171 Informe d'intervenció. L'expedient ha d'incorporar un informe de la Intervenció de fons si l'aprovació de la disposició 
té com a conseqüència el reconeixement de drets o obligacions de contingut econòmic.
172 Publicitat activa.
173  Aprovació  inicial  del  projecte  de  decret.  En  la  decisió  s'ha  d'incorporar  un  apartat  relatiu  a  què  si  no  hi  ha 
al·legacions l'aprovació inicial esdevindrà definitiva.
174 Publicació en el web municipal del projecte de decret.
175 Informació pública i audiència. En l'anunci corresponent publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona 
no cal  publicar el  text  del projecte normatiu,  sinó únicament l'òrgan i  la data de l'aprovació inicial  i  el  termini i  les 
circumstàncies dels tràmits esmentats.
176 Al·legacions i suggeriments.
177 Memòria de l'anàlisi de les al·legacions, els suggeriments i les esmenes.
178 Text íntegre.
179 Informe preceptiu del secretari o la secretària general i, si s'escau, de l'interventor o la interventora.
180 Aprovació definitiva del  decret.  Un cop analitzades les al·legacions  o els  suggeriments  que s'han presentat,  i 
traslladades les conseqüències al text íntegre, s'ha de procedir a l'aprovació definitiva del decret per part de la Comissió 
de Govern o de l'Alcaldia.
32
CVE-Núm. de registre: 022015012785
Dijous, 14 de maig de 2015
Si no hi ha hagut al·legacions o suggeriments, les directrius 177 i 178 no procedeixen, i per tant el text normatiu aprovat 
inicialment esdevé aprovat definitivament sense necessitat d'un nou acord o resolució.
181 Publicació íntegra en el "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona".
182 Altres publicacions.
183 Correcció d'errades.
Barcelona, 5 de maig de 2015
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès
https: //bop.diba.cat    ●    bop@ diba.cat    ●    DL: B-41698-2002 33
CVE-Núm. de registre: 022015012785