Material didàctic complementari Educació Primària. Cicles mitjà i superior Amb la col·laboració de: Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 1 Índex Introducció 2 Els horts urbans 2 Can Cadena 3 Itinerari 4 Informació complementària 5 L’agricultura ecològica 5 El compost 6 La fauna que trobem a l’hort 7 Les plantes comestibles o de conreu 8 Els animals de granja 10 Les feines de l’hort 11 Les eines de l’hort 12 Recull d’activitats 13 Què és un hort de butxaca? 13 Il·lustracions: Mercè Cartanyà Disseny: Accent estratègies de comunicació Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 2 Introducció Els horts urbans Els horts urbans formen part d’un programa de participació de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, destinat a la gent gran de la ciutat i que té com a finalitat la integració i la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes en activitats de millora ambiental. L’objectiu és disposar d’un hort urbà a cada districte. Amb aquesta iniciativa, d’una banda, es millora la qualitat de vida dels participants, ja que es genera un teixit de noves relacions i uns canvis d’hàbits importants per afavorir la salut. Tot plegat –les noves relacions socials i el treball manual que suposa el conreu– representa uns beneficis terapèutics indiscutibles per a les persones que hi participen. D’altra banda, mitjançant el programa d’horts urbans s’estan recuperant espais de la ciutat per a ús públic, o el que és el mateix, s’estan creant nous espais verds públics. Els destinataris del programa d’horts urbans són les persones de més de 65 anys que estan empadro- nades als districtes on hi ha horts. Actualment, als horts de les masies de Can Mestres (districte de Sants-Montjuïc) i de Can Cadena (districte de Sant Martí) es desenvolupen activitats d’educació ambiental dirigides als centres escolars. Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 3 Introducció Can Cadena La masia de Can Cadena forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí. Ja des del segle XVI, aquest nucli estava format per la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, masies i altres construccions rurals escampades pel terme. Actualment, al voltant de la parròquia perviuen tres masies: Can Planes: avui dia és un centre d’acolliment per a persones sense sostre. Ca l’Arnó: amb un finestral gòtic i amb la façana restaurada; avui dia és una ludoteca. Can Cadena: la més ben conservada de totes tres, encara amb el caliu del passat agrícola. Probablement es va edificar en el segle XVIII. De construcció senzilla, té teulada a dos vessant i estava envoltada de quadres i coberts. Antigament, a la masia, els carreters que feien nit a l’hostal hi guardaven els carros i els matxos. Fins al 1988 hi van viure masovers, que cultivaven les terres annexes i venien els productes al mercat de Provençals. Des de llavors, el districte se’n va fer càrrec, la va remodelar, hi va organitzar una escola taller i hi va construir una aula. Parcs i Jardins va rebre l’encàrrec de gestionar-la, i a començaments del 1995 es va inaugurar el Centre Experimental d’Agricultura Biològica de Can Cadena. Avui dia s’ha transformat en un hort urbà amb setze parcel·les. S’organitzen visites guiades per a escolars als horts conreats amb tècniques ecològiques, i als corrals dels animals domèstics; a més, la masia està oberta al públic els caps de setmana. Superfície hort urbà: 800 m2 Districte: Sant Martí Situació: c. Menorca - c. Agricultura Transports: metro L2, autobús 33, 36, 40, 43, 44 Traspàs de l’espai a Parcs i Jardins: 1995 Inauguració com a hort urbà: 2004 Per a més informació: www.bcn.es/parcsijardins Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 4 Itinerari 1. Masia 6. Horts alternatius 11. Horts amb permacultura 2. Aula 7. Zona de compostatge 12. Bassa de reg i pou 3. Jardí mediterrani 8. Zona de pícnic 13. Obrador 4. Fruiters 9. Corral 14. Horts conreats pels avis 5. Planter 10. Contenidors per a deixalles Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 5 Informació complementària L’agricultura ecològica Es defineix l’agricultura ecològica com una - incorporació l’associació de cultius, una sèrie de tècniques de producció agrària que- tècnica que implica conrear juntes diver- substitueixen l’ús de productes químics de ses plantes, que es protegeixen les unes a síntesi (adobs químics, plaguicides, fitohor- les altres i que permeten un millor aprofi- mones, additius de pinsos, etc.) per un siste- tament dels recursos (sòl, aigua, llum) ma de: - utilització d’adobats amb compost i en - rotació de cultius, canviant d’espècies verd cada temporada per no esgotar el sòl - control biològic de plagues Caseta d’eines Corral Zona de compost Zona de planter Brou Alls Cols nutritiu Cebes Porros Pèsols Faves Raves Enciams Bassa Endívies Carbassons Remolatxes Cogombres Caputxines Bledes Boixacs Pastanagues Apis Orengues Boixacs Clavells Farigoles de moro L’hort ecològic es manté, com un ecosistema, gràcies a l’equilibri biològic. Això significa que tots els éssers vius que s’hi desenvolupen participen d’una interrelació que permet mantenir la productivitat de la terra sense necessitat de la intervenció de productes aliens. Aquests éssers vius són els microorganismes del sòl, les plantes i els animals. Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 6 Informació complementària El compost El compost és el cor de l’hort ecològic. S’obté de la transformació de matèries orgàniques residuals en noves fonts d’energia i matèries primeres utilitzables per les plantes. En aquesta transformació, hi han d’intervenir cucs, larves d’insectes, fongs i altres organismes que trobem de manera natural al sòl. Alguns materials que es poden fer servir per obtenir un compost de qualitat són: fems, restes de l’hort, restes de poda, restes de cuina, gespa tallada, serradures i palla. Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 7 Informació complementària La fauna que trobem a l’hort A l’hort, hi trobem molts animals; uns són beneficiosos per al desenvolupament de les plantes que hi viuen, però d’altres les perjudiquen. Beneficiosos: els ocells capturen una gran quantitat d’insectes, erugues, etc., que poden causar malalties a les plantes. Alguns també recullen llavors de males herbes. Les marietes s’alimenten d’una infinitat de pugons. Perjudicials: a l’hort hi ha cargols i llimacs, que s’alimenten, sobretot, de plantes joves i brots tendres, enciams, etc. Els ratolins devoren les arrels de les hortalisses i roseguen l’escorça dels arbres fruiters. Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 8 Informació complementària Les plantes comestibles o de conreu A l’hort es conreen, especialment, hortalisses i fruiters. De les diverses plantes comestibles, no n’aprofitem la mateixa part per a la nostra alimentació. A continuació teniu exemples de vege- tals classificats segons la part que se’n menja. Arrel Remolatxa Nap És la part subterrània de la planta; serveix per fixar la planta i absorbir l’aigua i les sals minerals que necessita per créixer. Rave Pastanaga Tija És la part que suporta les fulles, les All tendre flors i els fruits; n’hi ha d’aèries i de subterrànies. Porro Espàrrec Ceba Patata Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 9 Informació complementària Les plantes comestibles o de conreu Fulla Escarola Bleda Col Enciam Espinac És l’element per on la planta respira i capta l’energia: absorbeix la llum del sol i, juntament amb l’aigua i les sals minerals, la transforma en energia per créixer; les fulles poden ser de moltes formes diferents. Api Flor Escarxofa És la part reproductora de la planta; les flors poden tenir molts colors i olors, per atreure els insectes. Bròquil Coliflor Fruit És el resultat de la fecundació de la flor; podem trobar fruits carnosos i secs. Pebrot Tomàquet Albergínia Cogombre Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 10 Informació complementària Els animals de granja A les cases de pagès sempre hi ha hagut animals dels quals s’obtenen productes que l’home aprofita. A més, els animals domèstics abasteixen de fems l’hort i s’alimenten dels productes que se n’extreuen. Gall Be Gallina Conill Ànec Principis de la ramaderia ecològica La ramaderia ecològica es basa en els següents principis: - Alimentació natural: farratges i gra de cultiu ecològic. - Coneixement i respecte dels cicles dels animals; no es forcen els cicles amb llum afegida. - Manteniment de les cries amb les mares durant el temps necessari. - Tractaments sanitaris naturals, com l’homeopatia. Oca Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 11 Informació complementària Les feines de l’hort Fangar Adobar Girar o remoure la Aportar fems o compost a la terra per fer-la terra d'un camp més productiva. amb la fanga. Plantar Sembrar Posar plantes a terra perquè Escampar o dipositar llavors es desenvolupin i donin en una terra preparada perquè fruit. hi neixin plantes. Regar Fer la collita Mullar la terra amb aigua Recollir els fruits d’una per fer-la fèrtil i aconseguir planta en un cicle de fer créixer les plantes. producció. Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 12 Informació complementària Les eines de l’hort Carretó Carro petit, format per dos braços paral·lels que fixen una caixa i proveït d’una o dues rodes, que Fanga es fa servir per transportar Eina composta per una forca de brossa o altres materials. ferro amb mànec de fusta que serveix per girar la terra. Aixada Eina per cavar la terra; té una planxa de Rascle ferro plana o lleugerament corba, amb Eina per desterrossar o aplanar la terra, cobrir una forma rectangular o de trapezi. les llavors o arreplegar palla, herba, etc.; consisteix en un mànec llarg i un travesser en un dels extrems, proveït de puntes de fusta o de ferro. Mànega Tub llarg i flexible que serveix per llançar aigua de reg en una direcció determinada. Pala Eina per recollir o remoure alguna Regadora matèria sòlida de l’hort: Recipient que serveix per regar; terra, herba, etc.; està format per una caixa cilíndrica, formada per un mànec de plàstic o de ferro, amb un cilíndric i una làmina de tub lateral que porta a l’extrem fusta o de planxa de ferro, un pom que serveix per de forma diversa, amb una dispensar l’aigua. certa concavitat. Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Cicles mitjà i superior de Primària 13 Recull d’activitats Què és un hort de butxaca? Definir-ho com un hort tan petit que el podem dur a sobre, seria tan simplista com equivocat. És cert que és petit, i això el fa lleuger i transportable. Per tant, podem definir l’hort de butxaca com el mínim espai mòbil on es conreen hortalisses per observar-ne el creixement. Construcció del “microhort” 1.- Trieu dues caixes de fruita iguals. 2.- Retalleu el fons d’una i apileu-la sobre l’altra. Grapeu a les dues caixes el material retallat, formant un sol cos. 3.- Folreu fons i parets amb paper de diari, fent un gruix de quatre fulls. 4.- Ompliu-ho de palla fins a 10 cm. 5.- Ompliu-ho de restes vegetals fins a 2 cm. 6.- Ompliu-ho de compost 10 cm més. 7.- Cobriu-ho tot amb tres fulls de diari i humitegeu-los posteriorment. 8.- Cobriu-ho tot amb palla fins dalt. Plantació 1.- Poseu al centre una planta singular. Si planteu a la primavera, una tomaquera o una pebrotera, i si és a la tardor, una col o una carxofera. Als angles, hi podeu afegir, quatre alls o quatre cebes o bé un parell d’enciams. 2.- Amb l’ajut d’un bastonet, feu un forat de la mida del pa d’arrels de la planta. 3.- Acabeu d’omplir amb compost el forat; premeu lleugerament amb els dits. 4.- Regueu amb un got (20 cm3) només l’espai plantat. Manteniment 1.- Col·loqueu-ho sempre a l’aire lliure, protegit del vent i a sobre d’una altra caixa perquè respiri per sota. 2.- El lloc ha de ser força assolellat. 3.- Una vegada triat el lloc, no el canvieu si no és del tot necessari. 4.- No remeneu les plantes: en podríeu trencar les arrels i es moririen. 5.- Regueu només la base de la planta amb l’ajut d’un got.