Parc del Laberint
Material didàctic complementari
Cicle mitjà i superior d'Educació Primària
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 1
Índex
Introducció Parc del Laberint 2
Itinerari 3
1 Porta xinesa 4
2 Jardí dels boixos 4
3 Jardí domèstic 5
4 Gruta del Minotaure 5
5 Laberint 6
6 Canal romàntic 6
7 Pavelló neoclàssic 7
8 Safareig 7
9 Cascada 8
10 Jardí romàntic 8
11 Refugi del pagès 9
12 Fals cementiri 9
13 Cabana de l’ermità 10
Informació complementària 11
Arbres - Boix 11
Arbres - Teix 12
Arbres - Washingtònia 13
Arbres - Xiprer 14
Art topiari 15
Recull d’activitats 16
Troba la sortida 16
Mots encreuats sobre la vegetació 17
Il·lustracions: Mercè Cartanyà
Disseny: Accent, estratègies de comunicació
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 2
Introducció
Parc del Laberint
El Parc del Laberint és el jardí històric més antic de Barcelona. Hi destaca el laberint vegetal, fet
amb xiprer, que crida l’atenció a tothom que el visita. L’any 1791, Antoni Desvalls, marquès de Llupià i
d’Alfarràs, va començar les obres d’enjardinament de la seva finca, situada aleshores als afores de la ciu-
tat. Va participar en el disseny, amb una visió neoclàssica del món pròpia del moment en què es va
començar a construir, a la fi del segle XVIII, i amb molt simbolisme, plasmat a través de totes les escultu-
res que hi trobem. Un gran nombre de peces escultòriques ens traslladen al món de la mitologia grega.
La finca original tenia una extensió de 54,07 hectàrees, de les quals només 9,10 són avui parc públic.
A mitjans del segle XIX, els successors del marquès van ampliar l’espai amb la creació d’un jardí
romàntic. Aquesta zona correspon a la segona etapa de construcció i marca un canvi de sensibilitat:
la natura ja no és un element a dominar, sinó un escenari que recrea simbòlicament un món més
pessimista, on l’home és presoner de forces que no controla, com la mort. En aquest temps, la finca
del Laberint va servir d’escenari per a vetllades socials i culturals.
L’aigua és un element bàsic al jardí del Laberint i està present pertot arreu en diferents formes: cas-
cades, rieres, basses, brolladors, fonts i el safareig. Aquest últim s’alimenta d’aigua d’una font situada
més amunt, ja en ple bosc. L’aigua emmagatzemada serveix després per al circuit general del parc:
xarxa de reg, estanys i sortidors. L’aigua sobrant es recull en una bassa a la part baixa del jardí, que
també rep aportacions de la xarxa pública, i, mitjançant unes bombes, torna al safareig, on comença
de nou el circuit. Al jardí romàntic, l’aigua recorre avui un circuit tancat, que es realimenta a partir del
dipòsit construït al final del jardí, de manera que ni es perd aigua ni se’n malgasta.
El 1967, la família Desvalls, davant la impossibilitat de mantenir el jardí, el va cedir a l’ajuntament.
Després d’estar uns períodes tancat i alguns altres obert sense cap control, el jardí es va anar degra-
dant, fins que el 1993, amb una ajuda de la Unió Europea, es va restaurar seguint la idea original.
Actualment podem parlar d’un jardí museu, no pas d’un parc convencional d’esbarjo. Requereix un 
ús adequat, que no posi en perill la conservació dels elements vegetals i arquitectònics del conjunt.
L’actitud responsable del visitant és l’únic que pot garantir la conservació d’aquesta joia històrica,
patrimoni de tots els barcelonins.
Parc del Laberint Superfície: 9,10 ha
Districte: Horta-Guinardó
Situació: a recer de la serralada de Collserola,
a l’antiga vila d’Horta
Accessos: c. dels Germans Desvalls i pg. dels Castanyers/
Velòdrom
om Transports: autobusos 10, 27, 60, 73, 76, 173 i B19;
lòd
r
Ve metro: L3 Mundet
Data de construcció: finals del s. XVIII
Dalt Arquitecte: Domenico Baguttu
onda d
e
R pg. de la Vall Data de municipalització, rehabilitació i restauració: 1971d’Hebron nyolaa Autor: Joaquim M. Casamorerd
rta  
a C
o Darrera restauració: 1994 
ra d
’H
e
rret Autor: Oficina Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona,ca Institut Municipal, amb la col·laboració de la
Comunitat Econòmica Europea
pg. dels Casta nyers
a sv l. d al
d ee   lC ’Ea st tatut e
sv
alunya c. dels Germans D
arc
et
M
Can
av. de
uete
 Ber
rug
c. de
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 3
Itinerari
1. Porta xinesa 6. Canal romàntic 11. Refugi del pagès 
2. Jardí dels boixos 7. Pavelló neoclàssic 12. Cabana de l’ermità
3. Jardí domèstic 8. Safareig 13. Fals cementiri
4. Gruta del Minotaure 9. Cascada
5. Laberint 10. Jardí romàntic   
9
8
7
6
4
10
11
5
3
2
1
12
13
Entrada pel
Itinerari c. dels Germans
Desvalls
Jardí dels boixos Taquilla
Jardí domèstic
Jardí neoclàssic Parc infantil
Jardí romàntic
Zona sense accés
Zona de pícnic
Entrada pel Velòdrom
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 4
Itinerari
1. Porta xinesa 
Donava pas a un petit jardí oriental
avui desaparegut.
2. Jardí dels boixos 
És una construcció feta amb boixos (Buxus sempervirens) retallats, al mig dels quals apareixen dos
brolladors circulars.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 5
Itinerari
3. Jardí domèstic 
La família feia servir habitualment aquest jardí. És una construcció ordenada en parterres 
i amb espècies d’arbres notables. Inclou una plantació de camèlies.
4.Gruta del Minotaure 
Al costat del laberint de xiprers s’arriba
al Laberint Petit, segurament anome-
nat així perquè hi ha una gruta artifi-
cial amb una figura del Minotaure.
El seu principal atractiu és la vegetació.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 6
Itinerari
5. Laberint
La peça central del jardí neoclàssic és el laberint de xiprers, amb 750 metres lineals plantats.
Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.
6. Canal romàntic
El canal d’aigua s’hi va afegir el 1853,
dintre d’un procés d’ampliació i millora
general dels jardins, sota les directrius
de la tercera generació dels Llupià.
Antigament, el canal era navegable
i estava poblat d’animals, com oques,
ànecs i cignes, que avui també el sol-
quen. En un dels extrems, el canal 
s’eixampla, i, a l’interior, s’hi va fer una
illa artificial, coneguda com l’illa de
l’Amor.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 7
Itinerari
7. Pavelló neoclàssic
El pavelló, rectangular, culmina la part superior dels jardins. És aquí on tenien lloc les activitats
socials. L’interior està decorat amb al·lusions a les muses. Els frisos exteriors fan referència a
l’art i a l’arquitectura
8. Safareig  
Servia per emmagatzemar l’aigua de reg i era un element indispensable en un jardí sotmès 
a les alternances del clima mediterrani. La capacitat del safareig la dóna l’alçada del terreny,
ja que està excavat fins a la cota inferior. L’aigua prové d’una mina natural.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 8
Itinerari
9.Cascada
En el naixement del jardí romàntic hi
ha una cascada artificial creada amb
roques. L’aigua que hi salta es recull en
una bassa amagada entre la vegetació
i inicia el recorregut del jardí en forma
de riera, que discorre sobre un llit de
pedres, molsa i plantes silvestres. Més
tard es converteix en canal, per acabar
en una gran bassa, on recomença el
circuit.
10. Jardí romàntic 
S’organitza en una successió de parterres, placetes i delicades peces d’aigua cobertes amb una capa
de vegetació minúscula. El verd és el protagonista, amb arbres esplèndids i un tapís de plantes
espesses. Aquesta no és la disposició original, però s’ha intentat recrear l’esperit que l’animava.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 9
Itinerari
11. Refugi del pagès 
És una cabana de fusta que havia
estat guardada per un “pagès” de
mida natural, amb barretina i amb 
un manyoc de claus a les mans, que 
la tradició identificava amb el primer
marquès propietari de la finca.
12. Cabana de l’ermità  
Està feta de fusta. Avui és tancada, però abans acollia la figura d’un monjo meditant amb una
calavera sobre la taula. L’ermità era un autòmat que contestava amb moviments del cap les
preguntes que li feien.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 10
Itinerari
13. Fals cementiri
En una raconada enclotada al final del jardí romàntic es va muntar un fals cementiri que anti-
gament tenia autèntiques làpides encastades als murs i fins i tot un sarcòfag.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 11
Informació complementària - Arbres
Boix
flor
masculina
inflorescència
flor
femenina
fruit madur branca florida llavor
Boix - Buxus sempervirens
Nom científic Buxus sempervirens
Nom català Boix
Nom castellà Boj
Família Buxàcies
Origen Conca 
mediterrània
Port Arbust
Descripció Observacions
Arbust sempre verd que pot arribar a És molt apreciat en jardineria. Aguanta
convertir-se en un arbret petit. Fulles molt bé la poda i serveix per representar
oposades, d’aspecte robust i de color diverses formes. També s’utilitza en
verd fosc. Poden fer fins a 4 cm. Floreix medicina per curar malalties biliars i
de febrer a març i les flors s’agrupen reumàtiques, i té propietats laxants.
formant glomèruls. El fruit és una
càpsula obovoïdal amb tres cavitats,
cadascuna de les quals conté dues
llavors.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 12
Informació complementària - Arbres
Teix
embolcall
carnós (aril)
llavor
secció
del fruit
flor flor revers
femenina masculina d'una fulla
Teix - Taxus baccata
Nom científic Taxus baccata
Nom català Teix
Nom castellà Tejo
Família Taxàcies
Origen Europa, Àsia, nord
d’Àfrica
Port Arbre
Descripció Observacions
Arbre que pot arribar a fer 15 m, amb El teix és una planta molt verinosa, a
un tronc gruixut de color gris que causa de la taxina, alcaloide que afecta
es desprèn en plaques. el sistema nerviós.
Té les fulles de color verd fosc i de forma
linear.
Les llavors estan envoltades per una
coberta carnosa de color vermell
denominada aril.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 13
Informació complementària - Arbres
Washingtònia
detall de
inflorescència les flors fulla fruits
Washingtònia - Washingtonia filifera
Nom científic Washingtonia filifera
Nom català Washingtònia
Nom castellà Washingtonia
Família Palmàcies
Origen Mèxic i Califòrnia
Port Palmera
Descripció Observacions
Palmera de tronc recte, llis, cobert per El nom de washingtònia se li va posar
restes foliars a la part superior. Les fulles, en homenatge al primer president dels
de color verd fosc o grisenc, són palmades Estats Units, George Washington.
i formen un plomall ample al capdamunt
del tronc. Les flors, blanques, s’agrupen en
peduncles llenyosos més llargs que les
fulles. Els fruits són drupes negres
el·líptiques, de 2 a 5 cm, agrupades en
raïms que pengen fins i a 2 m.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 14
Informació complementària - Arbres
Xiprer
branca amb fruit
flors masculines
1 mm
detall de les fulles
esquamiformes
Xiprer - Cupressus sempervirens
Nom científic Cupressus 
sempervirens
Nom català Xiprer comú
Nom castellà Ciprés común
Família Cupressàcies
Origen Regió mediterrània 
oriental
Port Arbre
Descripció Observacions
Tronc recte, amb l’escorça grisosa. Les La fusta és molt resistent a la
branques surten des de baix, amb una podridura, i per això sha fet servir molt
disposició vertical que li dóna la forma en la construcció de vaixells.
columnar. Les fulles, persistents, són Es cultiva molt als cementiris com 
petites, oloroses i de color verd fosc. Les a símbol d’eternitat, a causa de la seva
flors masculines són cilíndriques, de longevitat i del color fosc del fullatge.
color groc. Les femenines formen petites
pinyes globulars. Els fruits són pinyes
amb esquames de 2 a 3 cm de diàmetre.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 15
Informació complementària
Art topiari 
L’art topiari representa un estil formal de jardineria en què el jardiner dóna una forma determi-
nada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert.
Aquest art es remunta a l’antiguitat. Una de les primeres referències data de la Roma de Juli
Cèsar. Durant el Renaixement italià, el topiari es va considerar un ornament de luxe.
Molts són els tipus d’art topiari possible i els usos que se li han donat al llarg de la història, des
de tanques formals fins a laberints i figures decoratives.
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 16
Recull d’activitats
Troba la sortida
Completa els escrits que trobaràs a l’entrada i a la sortida del laberint vegetal
ENTRA  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SIN RODEO DE UN ARDIENTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
EL  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ES SENCILLO ECO Y  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ABRAZADOS
NO ES MENESTER EL  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . FALLECEN  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUE DIO  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A TESEO ELLA DE ÉL Y ÉL DE  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Parc del Laberint Material didàctic - Parc del Laberint 17
Recull d’activitats
Mots encreuats sobre la vegetació
2
3 12
4
1
10
11 1. Arbre que fa castanyes amargues.
5 2. La seva flor es fa servir per fer infusions tranquil·lizants.
3. El laberint vegetal s’ha fet amb aquesta
planta.
4. Arbre que pot viure més de 3.500 anys.
7 5. Les seves fulles tenen forma de vano.
6. El seu fruit és la gla.
7. Si ens en mengem molts fruits, ens pot
agafar mal de panxa.
8. Tenim diverses figures de topiari fetes 
8 d’aquesta planta.9. Arbust que té nom de dama.
10. La seva fusta és molt bona per fer eines 
o escultures.
9 11. Arbre que té nom de planeta.
12. Els egipcis utilitzaven aquesta planta
per fer paper.
6
S o l u c i ó  d e l s  m o t s  e n c r e u a t s :
1 . C a s t a n y e r  d ’ Í n d i e s  2 . T i l · l e r  3 . X i p r e r  4 . S e q u o i a  
5 . P a l m e r a  6 . A l z i n a  7 . A r b o ç  8 . T e i x  9 . C a m è l i a  
1 0 . B o i x  1 1 . A r b r e  d e  J ú p i t e r 1 2 . P a p i r .