Viver Tres Pins Material didàctic complementari ESO Viver Tres Pins Material didàctic complementari. ESO 1 Index Introducció 2 Itinerari 3 1 Platabandes 4 2 Hivernacle 6 3 Zona d’entestat 10 4 Zona de planta aquàtica 11 5 Zona d’ombra 12 Recull d’activitats 14 1 Com se sembra? 14 2 Estudi de la reproducció asexual 16 3 Estació meteorològica 17 Vocabulari 18 Il·lustracions: Mercè Cartanyà Disseny: Accent, estratègies de comunicació Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 2 Introducció Viver Tres Pins El viver rep aquest nom per tres pins pinyoners molt vells que hi havia en aquesta zona, situada a la muntanya de Montjuïc. A principis del segle XX, el lloc era un berenador anomenat la Font dels Tres Pins, on es reunien les famílies per passar-hi un dia a l’aire lliure o celebrar-hi festes populars, com l’enterrament de la sardina. Al voltant dels anys 20 es va crear un espai que va servir per proveir de plantes tot Barcelona per a l’Exposició Universal del 1929. Des de llavors és el centre de reproducció de planta destinada a les zones verdes de la ciutat, sobretot pel que fa a planta de temporada, vivaç i arbustos. El viver està situat al vessant nord-oest de la part alta de la muntanya de Montjuïc, on el terreny s’ha aprofitat a base de terrasses i talussos. Té una superfície total de 8,8 hectàrees, amb dues parts dife- renciades: una de més antiga, de 2,8 hectàrees, dedicada a la producció i l’estacionament de planta petita, i una de nova, de 6 hectàrees, on s’estacionen arbres i arbustos abans de sortir al carrer. Planta subministrada pel viver durant l’any 2003 Nombre d'espècies Nombre Unitats d’espècies Planta de temporada 25 606.993 Planta de temporada Unitats Planta aromàtica 11 25.010 Planta aromàtica Planta vivaç 50 162.491 Planta vivaç Arbustos 76 99.887 Arbustos Planta aquàtica 15 4.171 Planta aquàtica Arbres Arbres 62 11.717 TOTAL 239 910.269 Superfície: 8,80 ha o Jardins del Grec ritea de C Districte: Sants-Montjuïc C/ lasco Situació: Muntanya de Montjuïc, integratB C/ de en el parc . Julià Ptge Accessos: Av. Miramar Fundació Joan Mirò CEIC Transports: Funicular, autobús núm. 50, a peu per Bosc de Avinguda Montjuïc de escales automàtiques.l'Estadi Avinguda de Miramar Arquitectes de l’ampliació: Enric Batlle i Joan Roig C/ dels T Viver dels Tres P Inauguració: ampliació, any 1985; obertura res Pins ins al públic: any 1993 Per a més informació: www.bcn.es/parcsijardins ició os l'Ex p e g d sse i Pa Serrahi ma Ptge. / de Ju lià C Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 3 Itinerari 1. Platabandes 2. Hivernacle 3. Zona d'entestat 4. Zona de plantes aquàtiques 5. Zona d'ombra artificial/ Zona d'ombra natural 6. Túnel de plàstic ENTRADA Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 4 Itinerari 1. Platabandes Reproducció asexual o vegetativa DDiivviissiióó ddee maattaa FAuslpleisd-i sAtsrpeisdistra elatior Esqueixos - Llenyosos - Herbacis Divisió de mata Òrgans especials - Bulbs - Rizomes Estolons Esqueix llenyós Llorer - Laurus nobilis Tall superior inclinat ~0,5-1 cm ~15 cm (4 nusos) Dos nusos han de quedar enterrats, amb possibilitat d'arrelar. ~0,5-1 cm Tall inferior recte Tija de l'any anterior, i i de dos o fins i tot Esqueix herbaci – Gerani tres anys. EGreoradniui -m Pe slpar.gonium sp Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 5 Itinerari 1. Platabandes Reproducció asexual o vegetativa Bulb Rizoma tija fulles tija Arrels Arrels Narcís de muntanya - Narcissus pseudonarcissus Lliri blau - Iris germanica Estoló Maduixera - Fragaria vesca Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 6 Itinerari 2. Hivernacle És una estructura tancada, coberta amb materials transparents, a dins de la qual es poden aconseguir unes condi- cions de microclima artificials que permeten conrear-hi plantes fora d’estació en condicions òptimes. Reg amb mànega Instal·lacions d’un hivernacle Finestres Calefacció Reg automàtic Són de vidre; proporcionen llum, i, Està destinada a mantenir una És una instal·lació de reg fixa que té alhora, les podem obrir per ventilar i fer determinada temperatura per afavorir programat el temps o el cabal de reg baixar la temperatura quan fa molta el desenvolupament de les llavors i les dels sectors que es volen regar. En calor. plàntules. aquest cas, com que les plantes són molt petites, el reg més adequat serà el Tela d’umbracle Estació meteorològica de microdifusió i/o nebulització. És una malla més o menys densa; es Hi mesurarem la humitat relativa i les col·loca al sostre per protegir les temperatures màxima i mínima. Reg amb mànega plantes del sol i de la llum excessiva a La mànega és un tub llarg i flexible que les èpoques més caloroses. Taula d’hivernacle es fa servir per conduir l’aigua de reg i Lloc on es col·loquen les safates de llançar-la en una direcció determinada. reproducció. Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 7 Itinerari 2. Hivernacle Parts d’una planta Brot apical Fulles Flor Gemmes laterals Fruits Branca Nus Entrenús Llavors Tija Arrel primària Arrels secundàries Pitòspor - Pittosporum tobira Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 8 Itinerari 2. Hivernacle Reproducció sexual de les plantes Flor Pètal Estams La llavor és l’òvul madur, del qual, si es donen les condicions oportunes, naixerà una nova planta. Sèpal Parts d’una llavor Ovari Òvul Pell Embrió Closca LlavorEndosperma (òvul (nutrients de transformat) reserva per a la germinació de l'embrió) Creixement Grans de del tub pol·len pol·línic d'un gra Pell externa Closca Pel tub pol·línic (procedent (protegeix la llavor baixen dos nuclis de la paret al seu interior i cel·lulars, que de l'ovari és una part de l'ovari fecundaran l'òvul transformat) transformat) i provocaran la transformació de l'ovari en un fruit. Fruit Fecundació de l’òvul de la flor Ametller - Prunus dulcis Tipus de llavors Clavell de moro Pi pinyoner (pinyó) Blat de moro 0 Vil·là 1 2 Ala 3 4 5 mm Llavor Llavor (el vil·là i l'ala són accessoris per facilitar la dispersió de les llavors pel vent) Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 9 Itinerari 2. Hivernacle Seqüència de germinació 1. La llavor cau a terra i, en condicions apropiades, comença a treure una petita arrel. 2. Comença a créixer la tija i surten les primeres fulletes. 6. L'arbre adult produeix noves llavors, que en 4 i 5. L'arrel s'allarga en caure a terra donaran profunditat i neixen arrels nous arbres. secundàries. La tija creix en alçada i surten noves fulles. Alzina - Quercus ilex Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 10 Itinerari 3. Zona d’entestat Substrats Els substrats són materials naturals o artificials que, sols o barrejats amb altres i posats a dins d’un contenidor, són el medi de plantació que permet l’arrelament i el desenvolupament de les plantes. Torba – substrat natural Sorra – substrat natural Argila expandida – substrat Perlita – substrat artificial Terra volcànica – substrat artificial natural Contenidors Safata de sembra Contenidor per a arbres Testos Safata de sembra multipot Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 11 Itinerari 4. Zona de planta aquàtica Les plantes aquàtiques tenen una gran capaci- tat d’adaptació al seu medi. Les tiges poden absorbir directament de l’aigua el CO2 , l’oxigen i les sals minerals, i tenen uns espais molt desen- a) Bambú - volupats a dins de les tiges que els permeten Phyllostachys aurea emmagatzemar aire per augmentar la flotabili- tat i difondre els gasos pel seu interior. N’hi ha que disposen d’arrels respiratòries que pugen fins a la superfície per compensar la pobresa en oxigen del llot del fons dels estanys. c) Pontedèria - Pontederia cordata c) Nimfa - Nymphaea sp b) Paraigüets - Cyperus involucratus d) Elodea - Elodea canadensis e) Escarola d'aigua - Pistia stratiotes Classes de plantes aquàtiques Hi ha cinc classes de plantes aquàtiques: c) Emergents: e) Flotants: presenten la major part o la totalitat viuen a la superfície, sense necessitat a) Palustres: de les flors i les fulles per damunt del de sòl per a les arrels, ja que viuen als sòls humits pròxims als nivell de l’aigua i les arrels són al sòl o absorbeixen els nutrients de l’aigua. estanys. substrat, a una profunditat que va dels 30 als 80 cm, segons les espècies. b) Amfíbies: tenen les arrels i la tija principal d) Submergides: submergides i una part de les branques tenen les arrels al sòl i un fullatge que fora de l’aigua; viuen als extrems poc rarament emergeix de l’aigua. profunds de les masses d’aigua (de 10 a 20 cm) o a les vores molt humides. Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 12 Itinerari 5. Zona d’ombra Hi ha plantes que per créixer necessiten que els toqui el sol directe, mentre que n’hi ha d’al- tres que han d’estar a l’ombra per poder-se desenvolupar correctament. Artificial En aquesta zona aconseguim ombra amb una malla. Deixa passar la llum, però para els rajos solars directes. a) Aràlia - Fatsia japonica b) Fulles - Aspidistra elatior c) Cintes - Chlorophytum comosum d) Heura - Hedera helix Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 13 Itinerari 5. Zona d’ombra Natural En aquesta zona aconseguim ombra per mitjà dels arbres. Es tracta d’arbres caducs, que durant l’hivern perden les fulles i per- meten que arribi més llum a la superfície terrestre, mentre que a l’estiu fan de para-sol i protegeixen la vegetació. Estiu Hivern Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 14 Recull d’activitats 1. Com se sembra? La vostra classe serà un hivernacle perfecte si seguiu aquestes indicacions. Us recomanem que abans de sembrar tingueu les llavors 2 o 3 dies en aigua; així aconseguireu estovar-ne la cober- ta i podran germinar més fàcilment. 1. Ompliu el recipient fins dalt amb terra espe- cial per a la sembra. Com a recipient de sembra podeu fer servir alguns objectes que tenim normalment a l’abast, com, per exemple, caixes de "porexpan", fusta, envasos de productes alimentaris o qualsevol altre envàs, sempre que hi feu uns forats a la base, que serviran de drenatge. En el cas que tingueu un recipient força gran, és important assegurar-ne el drenatge per evitar que la terra quedi negada; per això cal posar al fons del reci- pient una capa de graveta, sorra gruixuda o runa. 2. Anivelleu la superfície. Un cop ple el recipient, s’ha d’allisar la superfície perquè sigui com més uniforme millor per evitar que es facin bassals d’aigua en regar. 3. Repartiu les llavors homogèniament. S’han d’escampar les llavors per tota la superfície de sembra de la manera més uniforme possible; així s’asse- gura que cada planta tindrà un espai propi quan neixi. En cas de sembrar en envasos de iogurt o "petit suisse", es poden posar dues o tres llavors en cada un, proporcional- ment al seu diàmetre. 4. Cobriu les llavors amb una capa fina de terra. Per fer aquesta operació és útil un colador vell, de forat no massa fi, que servirà de sedàs; això farà que la cober- tura us quedi uniforme. La capa de terra ha de tenir el gruix del diàmetre de la llavor. 5. Regueu tota la superfície i tapeu-ho amb un plàstic. S’ha de regar amb una regadora de pom fi, a poc a poc i en diverses passades, o bé amb un polvoritzador, per evi- tar que l’aigua surti a raig, ja que podrien canviar les lla- vors de lloc. El plàstic per cobrir les llavors s’ha de posar en forma de tenda de campanya perquè l’aigua d’evapo- ració es pugui escórrer cap a les vores. Feu-hi uns quants forats perquè no sigui hermètic. Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 15 Recull d’activitats 1. Com se sembra? 6. Polvoritzeu amb aigua regularment. Es pot fer servir un polvoritzador casolà de netejavidres o un altre producte, sempre que el netegeu bé i n’elimineu qualsevol residu. S’ha de polvoritzar almenys dos cops al dia de manera abundant perquè la terra tingui una humitat constant. 7. Quan les llavors hagin germinat, retireu el plàstic. En germinar, les plantes necessiten llum per créixer; així, doncs, les situareu en un lloc ben lluminós, però sense sol directe. Heu de seguir amb les polvoritzacions d’aigua fins que passeu les plantes al recipient definitiu. Si les plantetes estan massa juntes, se n’han de treure algunes per deixar més lloc a les restants. 8. Passats uns dies, traieu les plantetes una per una per posar-les en un test. Aquesta operació es farà quan les plantes tinguin 5 o 6 fulletes. Si heu sembrat directament en envasos de iogurt o "petit suisse", podeu esperar una mica més. Sempre és important treure les plantetes amb la major quantitat de terra possible adherida a les arrels; així, doncs, si el recipient és petit i en cada un hi poseu dues o tres llavors, podreu fer-lo servir de petit test i esperar que les arrels comencin a sortir pel forat de drenatge abans de canviar les plantetes a un altre test o a una jardinera més gran. En aquest cas, traureu la planta amb totes les arrels i la terra, com si es tractés d’un flam. Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 16 Recull d’activitats 2. Estudi de la reproducció asexual Realització d'un esqueix 3. Omplir un contenidor 1. Tallar la punta de la branca 2. Esporgar les fulles deixant amb compost, fer un forat d'una planta en creixement. les dels dos nusos superiors. i inserir-hi l'esqueix. Realització d'una divisió de mata 1. Treure la planta del test i submergir-la 2. Tibar suaument amb les mans per fer 3. Posar cada divisió en un test en aigua fins a cobrir la terra. les divisions o tallar-ho amb un ganivet. i reomplir de compost. Realització d'una divisió de rizoma 2. Amb un ganivet net, tallar 4. Plantar al nivell de els trossos més nous del rizoma, la terra deixant la part de manera que tinguin arrels superior del rizoma i fulles. exposada al sol. 1. Desenterrar el rizoma amb cura 3. Emplosinar les zones tallades amb per no trencar les arrels i fer-ne fungicida. Treure un terç de les arrels i trossos grans amb les mans. tallar les fulles a uns 15 cm, tal com s'indica. Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 17 Recull d’activitats 3. Estació meteorològica a) Feu un recull de mesures de temperatura, humitat i lluminositat durant una setmana en diferents llocs de l’escola. Per exemple, a ple sol, a l’ombra d’algun arbre o a dins de la classe. Relacioneu els resultats amb les necessitats que tenen les plantes per al creixement. 50 b) Podeu situar dos exemplars de la mateixa planta en 40 60 llocs amb temperatura i humitat molt diferents. Apunteu les reaccions de la planta. Observeu si es 30 70 necessita més reg segons les condicions ambientals. c) Trieu tres plantes que tingueu a l’escola. Estudieu-ne 20 80 la situació i controleu els paràmetres ambientals (tem- peratura, humitat, lluminositat). Busqueu el lloc l’ori- gen de les espècies i formuleu hipòtesis sobre la rela- 10 90 HIGRÒMETRE ció dels factors ambientals que necessiten per créixer i la zona d’on provenen. 0 % 100 d) Si feu un planter, controleu que les condicions de tem- peratura i humitat siguin constants per ajudar al desenvolupament de la llavor. Higròmetre Indicació de les xifres Botons de Capçal de programació mesura SEL INT INT °C °C SEL Cèl·lula de 30 50 MAN mesura 20 40 MEM Memòria 10 30 Botons per ajustar el diafragma 0 20 – + 10 10 20 0 ON / OFF 30 10 40 20 50 30 Termòmetre de màxima i mínima Luxòmetre digital Mínima Màxima Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 18 Vocabulari Antitranspirant: Producte químic que disminueix o fermentada, es fa servir com a substrat i en elimina la transpiració de les plantes. Utilitzat principalment l’encoixinament. per evitar la deshidratació durant l’arrelament d’esqueixos i el trasplantament d’arbres i arbustos. Esmena: Millora de les condicions fisicoquímiques del sòl amb materials que n’afavoreixen la fertilitat, l’aireig, Bulb: Òrgan subterrani per a la multiplicació de les el drenatge o la retenció d’humitat. plantes bulboses constituït per una tija recoberta de fulles carnoses i gruixudes, amb una gemma destinada a originar la tija aèria i altres que originaran nous bulbs. Esqueix: Part de la tija, la fulla o l’arrel d’una planta que es fa arrelar per obtenir una nova planta. Caixonera: Instal·lació d’obra o de fusta semblant a una caixa o marc gran, amb una tapa inclinada de vidre o plàstic, Estaca: Esqueix fet a partir d’una tija llenyosa. que serveix per protegir les sembres, els esqueixos i les plantes d’un medi ambient desfavorable. Sinònim: xassís. Fertirrigació: Adobament en què s’apliquen nutrients dissolts en l’aigua de reg. Conreu en platabanda: Cultiu que es fa en diferents platabandes delimitades per poder diferenciar les condicions de cultiu de les plantes. Fitohormona: Substància orgànica produïda per les plantes que en concentracions molt baixes és capaç de modificar-ne el desenvolupament. Cultiu en contenidor: Cultiu de plantes fet en recipients adequats per poder-les plantar després en un jardí o mantenir-les al mateix contenidor. Fitoregulador: Substància orgànica, natural o sintètica, que aplicada a les plantes en concentracions molt baixes provoca canvis en el seu desenvolupament i Divisió de mata: Divisió en què una planta se separa s’utilitza en tècniques de propagació i cultiu com en dues o més parts de manera que cadascuna tingui l’arrelament d’esqueixos o la germinació. arrels i tija. Fitosanitari: Substància química per combatre malures Divisió de rizoma: Divisió en què un rizoma se i plagues. secciona en dues o més parts que portin gemmes per obtenir tantes plantes com parts de rizoma se n’hagin separat. Flor: Brot especial de creixement limitat que té les fulles transformades i especialitzades per a la reproducció sexual de les plantes angiospermes. Drenatge: Capacitat que té un terreny de filtrar l’aigua. Germinació: Desenvolupament de l’embrió d’una Empelt: Part d’una planta amb una o més gemmes que llavor, en condicions favorables d’humitat, temperatura i s’uneix a una altra planta per obtenir-ne una de nova llum, per originar una nova planta. amb els caràcters desitjats de totes dues. Hivernacle: Estructura tancada, coberta amb Entestar: Posar una planta a dins d’un test. materials transparents, a dins de la qual es poden aconseguir unes condicions de microclima artificials Escorça: Material provinent de la capa exterior del tronc que permeten conrear-hi plantes fora d’estació en de determinades plantes llenyoses que, triturada i condicions òptimes. Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 19 Vocabulari Hormona d’arrelament: Regulador del creixement Planta mare: Planta que es cultiva a propòsit per fer- utilitzat per estimular l’arrelament d’esqueixos, estaques ne servir el brancatge o altres parts per multiplicar-la. o plantes. Planta vivaç: Planta perenne que no arriba a formar Irrigació: Aplicació d’aigua a una planta per afavorir-ne tiges aèries llenyoses i que pot tenir la part aèria el creixement. anual. Jardí: Terreny delimitat, ordenat i plantat amb finalitats Plantador de bulbs: Plantador en forma de tub cònic decoratives i d’esbarjo. que serveix per plantar o trasplantar bulbs. Llenyós: Vegetal amb tronc o branques que ha pres una Planter: Conjunt de plàntules o de plançons plantats en consistència dura al llarg del seu desenvolupament pel un mateix terreny i destinats al trasplantament per fer- procés de lignificació. los créixer. Multiplicació: Formació de noves plantes sense la Plàntula: Planta en els primers estadis de creixement. intervenció de cèl·lules sexuals, a partir de fulles, tiges i òrgans especials o bé de qualsevol part viva d’una planta. Platabanda: Tros de terra alçat, de vegades emmarcat amb una vorera baixa, on es cultiven plantes. Pansiment: Assecament total o parcial d’una planta causat per excés de calor, per manca d’humitat o per malura. Reg automàtic: Instal·lació de reg fixa que té programats el temps o el cabal de reg dels sectors que es Patró: Planta sobre la qual es fa un empelt i que volen regar. constitueix la part inferior de la nova planta. Reg gota a gota: Reg localitzat consistent a distribuir Planta anual: Planta que té un cicle biològic d’un any o més. l’aigua a poca pressió mitjançant degotadors. Planta aquàtica: Planta que habita en medis aquàtics, Reg per aspersió: Reg consistent a escampar l’aigua submergida parcialment o totalment. en forma de pluja mitjançant aspersors. Planta aromàtica: Planta utilitzada en jardins o en art Reg per capil·laritat: Reg en què l’aigua se floral per les qualitats oloroses de les tiges o les fulles. subministra a les plantes per sota i arriba a les arrels per capil·laritat. Planta d’interior: Planta originària d’una zona més càlida que el lloc on es cultiva, que generalment Regadora: Recipient que serveix per regar, de plàstic o necessita poca llum i que es manté a dins d’un habitatge de ferro, format per una caixa cilíndrica proveïda d’un tub amb unes condicions climàtiques semblants a les del seu lateral que porta a l’extrem un pom que serveix per hàbitat d’origen. dispersar l’aigua. Planta de temporada: Planta que es cultiva per un Repicar: Treure una plàntula del planter i posar-la en un període determinat de temps, generalment inferior a un any. contenidor individual. Viver Tres Pins Material didàctic complementari . ESO 20 Vocabulari Reproducció: Formació de noves plantes per via Terra: Material que forma el sòl, amb una composició sexual, mitjançant llavors o espores, o per via vegetativa, granulomètrica, una naturalesa i unes propietats mitjançant esqueixos, capficats, divisions o òrgans determinades. especials. Terra de jardí: Terra que presenta unes característiques adequades per al conreu de la majoria de Reproducció per llavors: Reproducció sexual que plantes de jardí. consisteix a fer germinar les llavors d’una planta. Terra vegetal: Terra orgànica apta per al conreu que Reproducció sexual: Reproducció en què la formació resulta de la descomposició de restes vegetals, de noves plantes té lloc a partir de cèl·lules sexuals. principalment fulles. Rizoma: Tija subterrània, de creixement generalment Terra volcànica: Terra formada per partícules d’origen horitzontal i il·limitat, que emet arrels i gemmes que volcànic, de material porós i a base de silicat d’alumini, originaran tiges aèries. que s’utilitza com a substrat de cultiu en test o en hidrocultiu. Sauló: Material arenós poc consistent que resulta de la descomposició del granit o de matèries semblants, Torba: Material de textura fibrosa, de color negre o utilitzat sovint per fer camins o com a esmena de sòls. marró, utilitzat com a substrat o per esmenar la terra i que està format per restes semidescompostes de molses o d’altres plantes que creixen en llocs negats d’aigua. Sembra: Operació consistent a escampar les llavors d’una planta en un terreny o substrat convenientment preparats i esmenats per afavorir la germinació. Tubercle: Tija subterrània, engruixida per l’acumulació de substàncies de reserva, que constitueix l’òrgan per a la multiplicació de determinades plantes. Sistema de drenatge: Instal·lació feta per assegurar el drenatge de l’aigua del sòl. Túnel: Instal·lació de forma allargada, formada per uns petits arcs i una coberta de plàstic, que es fa servir per Sistema de nebulització: Sistema automatitzat que protegir els cultius dels canvis de temperatura bruscos o converteix l’aigua en partícules finíssimes, en forma de per mantenir-hi una certa humitat o calor. nebulosa en suspensió, que no arriben a mullar el terra ni les plantes. S’utilitza per aconseguir regularment una humitat relativa de l’aire i un refredament de l’ambient Umbracle: Instal·lació metàl·lica o de fusta, coberta que afavoreixen la reproducció i el creixement de plantes amb malles, plantes enfiladisses o altres materials, que en hivernacles o túnels. permet el pas de l’aire i que es destina a resguardar del sol directe les plantes d’ombra o a aclimatar-ne d’altres. Sòl: Capa superficial de la terra amb una estructura i unes característiques físiques i químiques determinades que permeten el desenvolupament dels vegetals Substrat: Material sòlid, natural o artificial i de degradació lenta o nul·la, que, sol o barrejat i posat a dins d’un contenidor, permet l’establiment de l’aparell Font del Vocabulari:Breu diccionari de jardineria. Català / Castellà. Castellano / Catalán. Editat radicular i el suport de la planta. per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (Ajuntament de Barcelona).1993