Una empresa exemplar
Objectius generals dels materials didàctics
Objectius Dossier Objectiu general Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 
Objectiu 1 El dia a dia Comprendre que la història es construeix Reconèixer que cada document conté Aprendre a extraure informació de documents Aprendre a ordenar i classificar la 
d’un poble mitjançant fonts primàries informació sobre un fet concret. diversos i que aquesta informació no és igualment informació proporcionada per les 
rellevant. diverses fonts documentals, atenent a la 
finalitat de reconstruir algun aspecte del 
passat. 
Objectiu 2 La Cristalleria Comprendre que la recerca històrica es Ordenar les fonts amb la finalitat Comprendre que per examinar els fets poden ser Intentar contextualitzar amb els fets 
Planell basa en la formulació d’hipòtesis sobre els d’obtenir una conclusió provisional necessàries diverses hipòtesis de treball. històrics de cada moment, una hipòtesi 
fets. lògica. A l’hora d’explicar problemes concreta. 
històrics, situar alguns fets, causes i 
conseqüències en un ordre lògic 
d’importància. 
Objectiu 3 Una empresa Adquisició i avaluació d’informació Adquirir informació a partir d’una font   
exemplar històrica a partir de les fonts documentals històrica seleccionada prèviament. 
Objectiu 4 La Cristalleria Adquisició i avaluació d’informació Adquirir informació a partir d’una font Adquirir informació històrica a partir de fonts Demostrar una consciència creixent del 
Planell històrica a partir de les fonts documentals. històrica seleccionada prèviament. diverses que contenen més informació de la que caràcter de les fonts i llurs diversos usos i 
es necessita per a realitzar una tasca específica i limitacions, les circumstàncies que varen 
seleccionar tipus de fonts que podrien ser útils per conduir a la seva creació i si es poden 
a proporcionar informació en una investigació emprar dades que siguin millors. 
històrica. 
Objectiu 5 Ha canviat molt Comprendre que el procés històric està Establir comparacions entre l’abans i Verificar i jerarquitzar els canvis ocorreguts en un Aprendre que hi ha elements més 
l’escola? subjecte a canvis constants que només el després. espai temporal. resistents al canvi que d’altres, i que en 
poden ser estudiats mitjançant la les nostres societats, moltes de les 
comparació. nostres certeses i creences també estan 
destinades a canviar 
Objectiu 6 Investiguem els Ser conscient que per treballar els Classificar les fonts fotogràfiques de Dur a terme una recerca fotogràfica en les pròpies Relacionar la informació extreta de les 
àlbums documents del passat cal aprendre un forma autònoma i treure’n informació imatges familiars, analitzant-les segons uns fonts gràfiques tot comparant-les amb els 
fotogràfics sistema de classificació i anàlisi de tot diversa en funció d’uns criteris criteris previs d’anàlisi. fets de caràcter històric succeïts en els 
tipus de fonts. d’anàlisi. períodes apareguts en les imatges. 
 
Una empresa exemplar
A l’Arxiu Municipal de Districte de les Corts es conserven els butlletins impresos de l’empresa Cristalerías
Planell, S. A. En un dels números d’aquesta revista s’informa que l’empresa va ser declarada “empresa ejem-
plar” l’any 1492.
! Què era la fàbrica Planell?
! Per quin motiu la van declarar empresa exemplar?
! Què significava això?
Aquesta és la investigació que proposem, que en el fons consisteix en estudiar com funcionava el món del
treball a l’època de la dictadura franquista.
3
Anàlisi formal del document
Està datat del 10 d’octubre de 1942. Es tracta d’un butlletí intern de l’empresa. A l’Arxiu Municipal de
Districte de les Corts es conserven els números de l’1 al 8 i desconeixem si va continuar la col·lecció.
El número 1, datat del 18 de juliol de 1942, té com a titular “Saludo al Caudillo”.
El número 2 té 16 pàgines, i el seu contingut del butlletí és, bàsicament, el següent:
!  A la primera pàgina, el diploma de “Empresa ejemplar” concedit pel “Jefe Nacional de la Falange”,
Francisco Franco, el dia 18 de juliol de l’any esmentat a l’empresa Planell.
! Les pàgines 2 i 3 parlen del viatge que els representants de l’empresa van fer a Madrid per recollir el
guardó i d’una suposada carta d’A. Francesch a Leopoldo Planell.
! Les pàgines 4 i 5 contenen una nota “de gratitud al Caudillo” i un article d’ABC amb els motius pels
quals és declarada empresa exemplar l’esmentada fàbrica.
! Les pàgines 6 i 7 contenen un article llarg i feixuc, fet clarament per omplir paper, i que és una història del
vidre.
! A les pàgines 8 i 9, el lector descobreix que l’amo de la fàbrica és el poderós “Jefe del Sindicato
Provincial del Vidrio y la Cerámica”, el qual signa un article sobre la Unión Vidriera Española i una de les
fàbriques importants.
4
! Les pàgines 10 i 11 contenen una historieta que se suposa que és divertida, junt amb una crònica sobre
les activitats “de educación y descanso” dels treballadors de l’empresa
! Aquest article continua en les pàgines 12 i 13.
! Finalment, les tres darreres pàgines són d’autopublicitat.
5
Els continguts del butlletí i el seu significat
El butlletí comença amb la publicació del diploma, on queda clar el segell del jou i les fletxes,
anagrama de l’organització feixista espanyola.
A la pàgina següent, l’article “Impresiones de un viaje” bàsicament rememora el camí fet
entre l’aixecament feixista del 18 de juliol fins l’any 1942 en què l’empresa es declara exemplar.
En segon lloc, cita el lema de l’organització feixista espanyola “Patria, Pan y Justicia” i finalment fa
referència a la festa que es va fer a la “Dehesa de la Villa”, on es reuniren 60.000 persones per fer
unes demostracions gimnàstiques i folklòriques.
El culte al “jefe”, al Caudillo Franco, queda clar en el text, paternal i laudatori: “Acércate
con nosotros a él; ven a recoger el fruto de los esfuerzos de otro hombre que olvidando que con su
empresa podía satisfacer particulares egoísmos ha pensado en elevar ... tu nivel de vida y el de los
tuyos (...) aprende a ser agradecido”.
Aquesta veneració al Caudillo arriba al paroxisme en la nota titulada “Nuestra Gratitud al Caudi-
llo” de la pàgina 4, on Franco es comparat al Crist “a semejanza del Divino Maestro ha indicado a
todos los españoles que el trabajo es el camino que conduce a la grandeza de la Patria”
La doctrina feixista, que parla de crear una nova aristocràcia, una nova “grandeza” basa-
da en el treball, queda clara en aquest article, que per altra banda sols fa d’altaveu a un discurs
del Delegado Nacional de Sindicatos “camarada Sanz Orio” que, segons diu el peu de fotografia de
la pàgina 3, vol crear una “Orden Nobiliaria del Trabajo”, que per cert va quedar en no res.
De tot el document, la part que més informació ens transmet és l’article d’ABC publicat a
la pàgina 5, en el qual hi ha la relació dels mèrits de l’empresa. L’ABC era el diari més important
de l’Espanya de Franco, portaveu d’una dreta al servei del nou règim. Per tant, transmet la doctrina
oficial.
6
Segons aquest diari, l’empresa va ser declarada exemplar, en primer lloc, perquè Planell s’havia
afiliat a la Falange en els darrers moments de la República, quan Barcelona havia estat ocupada per
l’exèrcit franquista. Aquest és el mèrit mes important: participar de la ideologia del nou règim.
Els altres mèrits són secundaris: Planell paga cursets de formació als seus operaris –encara que fa
constar que no lloguen especialistes per treballar, sinó que els formen ells mateixos. Naturalment, formar els
seus treballadors repercutia sobretot en benefici de la fàbrica, ja que aquests es formaven per treballar millor
el vidre. Per tant, aquest és un mèrit relatiu.
Aquesta és una de les primeres fàbriques que va instal·lar les “Juntas de Jurados”, és a dir, una mena
d’organisme intern per resoldre conflictes laborals de forma amigable. Cal dir que els treballadors no tenien
autoritzats els sindicats, ni podien fer vaga ni els estava permesa cap forma de protesta laboral; tots aquests
elements es consideraven simplement “sedició”, és a dir boicot a la producció nacional. Un sistema arbitral en
els conflictes era poc eficaç si els treballadors no disposaven de cap mena d’arma per fer força o per pressionar
a l’empresa. Per tant, a la pràctica servien per a poca cosa.
La fabrica Planell tenia establerta una mutualitat laboral pròpia i aquest és un altre dels mèrits; a
manca d’una seguretat social, no deixava d’ésser un pegat. La jubilació que es contempla és per “edad
avanzada”, sense especificar-se quina era aquesta edat.
Pel que fa a la “Obra educativa de educación y descanso” que es menciona, cal assenyalar que era un
pobre reflex de les organitzacions nazis que sí que disposaven d’una xarxa de residències per a vacances
dels treballadors. Aquí no hi havia res d’això, i sols cal mirar les activitats que feien per adonar-se que
aquestes no requerien grans despeses per part de l’empresa (pàg. 11-12-13): una coral-orfeó, un grup de
teatre, alguns llibres per la biblioteca, una saleta d’estar dins de la pròpia fàbrica i algunes festes amb missa
inclosa.
7
Finalment, el document fa esment del fet que, en l’ordre econòmic, la fàbrica produeix un tipus de vidre, el vidrio neutro, que ara no
cal importar-lo, és a dir, que contribueix a mantenir l’ideal franquista d’autarquia de producció.
L’empresa exemplar té una connotació important: el seu director és el “Jefe del Sindicato Provincial del Vidrio y la Cerámica”, és a
dir, forma part d’una jerarquia dins del món laboral del feixisme espanyol. Per això en la pàg. 8 , l’article titulat “Unas palabras del nuevo Jefe
del Sindicato Provincial del Vidrio y la Cerámica”, acaba amb les paraules de Planell dient que “desde las columnas de este Boletín saludo, brazo
en alto y con todo el respeto a las Jerarquias todas”, és a dir, la salutació feixista.
8
El context històric
El document es fa imprimir l’octubre de 1942; en aquell any, la Segona Guerra Mundial
estava en un moment clau. Al novembre es produïen els xocs de forces cuirassades angloalemanyes
a Tobruck i els britànics es feien amb el control del lloc. Per altra banda, tropes nordamericanes
desembarcaven a Alger i Orà i, en el front de l’est, els alemanys eren detinguts a Stalingrad.
Prèviament, el mes de juny, la ciutat alemanya de Colònia sofria el més fort bombardeig aeri de la
Història: tres mil tones d’explosius en una hora. Finalment, els alemanys envaïen tot França, inclosa
l’anomenada “zona lliure”. Per tant, la guerra s’acostava a Espanya ja que hi havia soldats alemanys
a la frontera, mentre la guerra s’escampava pel nord d’Àfrica.
En l’ordre interior, Franco destituïa del seu càrrec a Ramón Serrano Suñer, el ministre
més pronazi de tota la jerarquia política espanyola. De fet, el “Caudillo” es preparava per
situar-se en una neutralitat més estricta, tot pensant que la victòria alemanya no estava garantida
i que, per tant, era bo tenir un peu a cada lloc.
9
Els difícils anys de la postguerra
Durant els primers anys de la postguerra, la gran majoria de la població de l’Estat viu una situació de
penúria i repressió a tots els nivells. Recordem que, acabada la guerra, milers de ciutadans que havien
recolzat el bàndol dels vençuts es veuen forçats a abandonar el país, per pura supervivència. Les xifres
donades pels investigadors parlen d’entre 400.000 i 500.000 exiliats provinents d’arreu d’Espanya, però
majoritàriament catalans. També es compten per milers les persones que van ser empresonades,
condemnades a camps de càstig o, fins i tot, van acabar en camps d’extermini nazis. I són centenars les
penes de mort executades pels sicaris del règim feixista. Si a tot això sumem les mancances generals a
què cal enfrontar-se davant un país devastat després de tres anys de guerra civil, el panorama es presentava
tan cru com efectivament va ser-ho. Anem tot seguit a desgranar la situació.
A nivell econòmic, el model franquista d’Espanya era l’autarquia (mai assolida), basada en la introversió
i l’intervencionisme. En què consistia? Doncs d’una banda, en la creació d’una estructura productiva basa-
da en les forces i els recursos interns, restringint i limitant molt els  intercanvis internacionals. De l’altra, en
la instauració d’un minuciós entramat burocràtic que exercís un control ferri sobre qualsevol tipus d’activitat
econòmica, requerint tota mena de permisos  i autoritzacions previs a tota iniciativa. Les autoritats estatals
i sindicals volien controlar-ho tot: fixaven els salaris, marcaven els preus dels productes, vigilaven els
beneficis i les rendes, racionaven els béns de consum i els de producció, etc. Aquest intervencionisme va
potenciar el mercat negre, popularment conegut com “estraperlo”.
10
La situació de les classes treballadores va de mal en pitjor: l’escassesa general de queviures ve acompanyada
d’un augment desproporcionat de la carestia de la vida, en comparació al del salari dels treballadors. En l’àmbit
rural, les dificultats no són menors ja que les males collites menen la població a buscar una sortida en les ciutats,
iniciant un transvasament que a finals del decenni dels 40 prendria un caire d’autèntica desbandada.
Les cartilles de racionament  lliurades pel Servicio Nacional de Abastecimiento y Transportes a cada cap de
família, a penes si fan possible sobreviure. N’hi havia una per a la carn, i una altra per a la resta d’aliments
sotmesos a intervenció. Al mercat negre es traficava amb tot, des d’avellanes fins a càrrecs, permisos i llicències
de tota mena. Com sempre, la necessitat aguditza l’enginy, i uns quants van aprofitar la conjuntura per enriquir-se
amb la pràctica il·legal del mercat negre, burlant les lleis estatals, però en això també l’estat feia un doble joc i, si
bé perseguia el petit estafador, feia la vista grossa davant els poderosos.
En conclusió, els primers anys de la postguerra es caracteritzen per un estancament de l’economia i per
l’explotació de la mà d’obra.
A nivell sociocultural, la repressió generalitzada a tot el territori espanyol va ser especialment sensible
a Catalunya, essent perseguit tot senyal de catalanitat i defensa dels valors democràtics. Fent compliment de la
voluntat de Franco, es  prohibí l’ús públic de la llengua catalana, arribant a imposar-se sancions a aquells que
contravinguessin la norma. El lema exigia “Si eres español, habla la lengua del Imperio”. En un intent d’aniquilar
qualsevol fet diferencial lingüístic i cultural, es prohibiren les publicacions en català, i les biblioteques van patir
una destrucció i una depuració dels llibres escrits en la nostra llengua. Els establiments, institucions i empreses
que duien el nom de Catalunya o català en llur denominació van ser obligats a suprimir-lo, com va ser el cas del
Palau de la Música Catalana i la Biblioteca de Catalunya, entre d’altres.
11
En aquesta persecució hi jugà un paper fonamental la paraoficial “col·laboració ciutadana”. Durant anys, les denúncies de particulars
afectes al règim van fer omplir les presons, fins al punt d’haver d’habilitar tota mena de locals com a centres de reclusió. No calia haver estat
un líder polític republicà per ser detingut, ni era la salvació no haver estat vinculat a cap organització sindical obrera ni afiliat al Front Popular;
el delicte podia ser simplement haver manifestat públicament sentiments catalanistes.  Paral·lelament es donaren els avals, en un intent
desesperat de salvar, mitjançant la intercessió d’algun feixista influent, de la condemna als familiars detinguts.
Com es pot intuir, el clima de terror quotidià marcà una primera etapa del règim franquista que s’allargaria fins el 1943, moment en què
començà a  notar-se una certa distensió del rigor inicial. La llengua i la cultura catalanes van subsistir a la clandestinitat.
A nivell educatiu, l’exili va facilitar la depuració del professorat universitari dissident, i el que va quedar va ser depurat. Els ensenyaments
relacionats amb la història, la llengua i la cultura catalanes són suprimits. La Universitat Autònoma va ser clausurada acusada d’estar
desespañolizada. Quant a les escoles, són suprimides totes aquelles que no ensenyen l’ideari feixista, passant a convertir-se aquests edificis
escolars en seus d’organismes burocràtics estatals. El nou credo pedagògic havia d’homogeneïtzar als joves que aixecarien el Imperio amb
la inculcació dels valors cristians i l’esperit patriòtic.
12
Pautes de treball
El dossier cau dins de l’objectiu 3
Objectiu general 3
Adquisició i avaluació d’informació històrica a partir de fonts documentals.
! Nivell 1. Adquirir informació a partir d’una font històrica seleccionada prèviament.
Fase primera: un debat sobre drets laborals i paternalisme
El treball pot començar per intentar esbrinar entre tots els alumnes quin és el
marc laboral actual. És important parlar dels sistemes de contractació laborals, de les
vacances, el sistema de la seguretat social, etc. Cal introduir els alumnes en el que
són pròpiament els drets laborals. Quan una empresa proporciona vacances no fa res
més que complir amb el seu deure.
Cal diferenciar els drets i deures de tot allò que una empresa concedeix de
forma unilateral i gratuïta als seus treballadors.
13
Fase segona: els treballadors i treballadores de la Planell i els seus drets
Lectura de parts del documents. Observació dels aspectes formals, articles, autors, imatges, etc.
Cal observar la fotografia i comparar-la amb altres fotos de jerarques feixistes italians. Cal observar l’uniforme
negre... i adonar-se dels símbols del règim tot comparant-los amb els signes de la creu gamada nazi. En el
text es parla de “Caudillo”, paraula que caldria comparar amb “Fürer” o amb “Duce”; en el text hi ha al·lusions
al “saludo brazo en alto” al qual també caldria fer esment, així com el símbol de les fletxes i el jou de l’escut
falangista.
Finalment cal fer un llista dels “avantatges” que tenia una persona que treballés en aquesta em-
presa. També cal fer notar que si aquests “avantatges” conferien el títol d’exemplar a una empresa, vol dir
que la situació de la Planell no era la normal en el món laboral català de l’època. És a dir, cal deduir el
caràcter d’excepcionalitat de l’empresa Planell.
Fase tercera
En aquesta fase caldria situar la fàbrica Planell en el context de l’estat franquista. Aquí pot ser útil
tenir a mà el text del “Fuero del Trabajo” elaborat pel règim.
14