Quan viure no era fàcil
Objectius generals dels materials didàctics
Dossier Objectiu general Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3
Comprendre que la història Reconèixer que cada Aprendre a extreure informació de Aprendre a relacionar diverses
QUAN VIURE NO
es construeix mitjançant document conté informació documents diversos i que sovint informacions d’un conjunt de
ERA FÀCIL
fonts primàries sobre un fet concret aquesta informació no és  rellevant fonts  variades i contrastar-les
UN GRAN Ser conscient que per Classificar les fonts primàries Aprendre a classificar fonts Aprendre a relacionar diverses
ESDEVENIMENT: treballar els documents del de forma autònoma i treure’n gràfiques i textuals entenent que informacions d’un conjunt de
L’EXPOSICIÓ passat cal aprendre un siste- informació diversa en funció cada font pot proporcionar, fonts variades
UNIVERSAL DE 1888 ma de classificació i anàlisi d’uns criteris d’anàlisi simultàniament, moltes
de les fonts informacions de naturalesa varia-
da.
MOURE’S PER LA Comprendre que el procés Verificar i jerarquitzar els Establir comparacions entre Aprendre que hi ha elements més
CIUTAT: EL històric està subjecte a canvis ocorreguts en un l’abans i el després resistents al canvi que d’altres, i
TRAMVIA canvis constants que només espai temporal que en les nostres societats,
poden ser estudiats moltes de les nostres certeses i
mitjançant la comparació creences també estan destinades
a canviar
UNA CIUTAT EN Adquisició i avaluació Adquirir informació a partir
CONSTANT CANVI d’informació històrica a partir d’una font històrica seleccio-
de les fonts documentals nada
Contingut del dossier
Aquest dossier inclou una sèrie de documents referents a una de les epidèmies que amenaçaren la ciutat de
Barcelona al llarg del segle XIX, concretament la que tingué lloc l’any 1854.
Cartes, diaris, butlletins i registres, entre d’altres, són alguns dels documents que permetran als i les alumnes endinsar-se en
una època en la qual les condicions de vida (salubritat i higiene) no eren gaire òptimes ni saludables, situació que comportà
l’aparició i extensió d’epidèmies contagioses.
La documentació cercada a l’Arxiu Municipal de Barcelona ens mostra una realitat del nostre passat molt crua i plena
de penúries que ens dóna la sensació que ja hem superat, però desgraciadament encara avui dia altres països viuen en unes
condicions tan pèssimes com les que en aquest dossier es descriuen, i que visqueren bona part dels nostres avantpassats.
3
Objectius del dossier
L’objectiu principal que es pretén assolir és que l’alumnat pugui comprendre que la història es
construeix mitjançant les fonts primàries, les quals caldrà que sàpiguen  classificar i analitzar, si el
que es vol és extreure informació útil per a explicar i entendre el passat.
Objectiu General
Comprendre que la història es construeix mitjançant fonts primàries.
Nivell 1
Reconèixer que cada document conté informació sobre un fet concret.
Nivell 2
Aprendre a extreure informació de documents diversos i que sovint aquesta informació no és rellevant.
Nivell
Aprendre a relacionar diverses informacions d’un conjunt de fonts variades i contrastar-les.
4
Suggeriments de treball per al professorat
Aquest dossier que us presentem és un conjunt seleccionat de documents relatius a la segona
epidèmia de còlera que amenaçà la ciutat de Barcelona, la qual causà centenars de morts.
La metodologia que es proposa comença per deixar que siguin els i les alumnes els que
facin recerca sobre el contingut del dossier mitjançant una ràpida lectura del tots els documents.
Tot i que hi ha una gran varietat de tipologia de documents, l’alumnat hauria d’adonar-se
que tots ells giren entorn un mateix tema: l’epidèmia del 1854.
A mesura que es vagi treballant el dossier i realitzant les activitats proposades, els i les
alumnes aprendran moltes més coses que van més enllà d’un fet concret com pot ser
l’epidèmia de còlera. Qüestions d’urbanisme, sanitat, hàbits, costums, alimentació,
comunicació, entre d’altres, podran ésser descobertes poc a poc, fent-se així una idea global
de com vivien els nostres avantpassats a mitjans del segle XIX.
La temàtica emmarcada en aquest dossier, pot ser un tema molt interessant a treballar a
l’aula extrapolant-lo a l’estat actual d’alguns països. Així doncs, una vegada finalitzat el treball
pautat pel dossier, es podran desenvolupar altres activitats que el puguin complementar.
5
1.- Per què viure no era tan fàcil
En el segle XIX Barcelona era una ciutat industrialitzada, com moltes altres arreu
d’Europa, en la qual la instal·lació massificada d’indústries i el ràpid creixement de la
població (va passar de 100.000 habitants a principis de segle a 272.000 l’any 1887) hi van
generar greus problemes ambientals i sanitaris.
Una de les principals problemàtiques de l’època fou que a l’augmentar el consum
d’aigua per a usos domèstics i industrials, els pous no van poder satisfer tal necessitat i,
l’abastament d’aigua començà a convertir-se en un greu problema en aquesta ciutat.
A més a més, hem de pensar que la majoria de la gent no tenia aigua corrent i que per
tant havien de fer servir les fonts públiques, de les quals en ocasions brollava aigua contami-
nada pel tifus. Aquest fet comportà greus conseqüències ja que provocà una gran infecció a
gran part de la població barcelonesa i una mortalitat elevada.
6
D’altra banda, el sistema de clavegueram de la ciutat de Barcelona de principis del segle XIX era pèssim, i els pocs
quilòmetres que hi havia (31 km) resultaven insuficients per a recollir tots els residus que produïa una ciutat industrialitzada i creixent
com era la Barcelona d’aleshores. És lògic doncs, pensar i entendre com moltes fonts ens parlen de la insuportable pudor que feien
els carrers, sobretot durant els mesos d’estiu. Això no és d’estranyar si pensem que als carrers o a les clavegueres poc profundes,
sobrecarregades i mal impermeabilitzades, hi anaven a parar tot tipus de residus. (Per a completar aquesta explicació els i les
alumnes podran consultar el Document nº 20).
També hem de tenir en compte l’urbanisme i l’arquitectura d’aquells temps. S’aixecaren edificis d’humils habitatges,
generalment mal construïts i amb deficients condicions higièniques. Tanmateix les vivendes de la gent popular de la ciutat no
comptaven amb un servei de comuna propi, sinó que molts feien ús dels meaderos públicos distribuïts per tota la ciutat. No va ser
fins l’última dècada del segle XIX que algunes cases van tenir bany i servei sanitari, els quals en un principi es van situar fora a les
galeries ja que aquesta ubicació facilitava la seva connexió amb la xarxa de clavegueram, millorant així les condicions higièniques
dels habitatges.
7
Si a tot això li sumem la manca de costums i hàbits higiènics de la població barce-
lonesa i el desconeixement científic en el camp de la higienització i la
bactereologia de principis de segle, no és d’estranyar que les epidèmies de còlera,
tifus o verola fossin moneda corrent en els terrenys adobats de les humils i poc
higièniques vivendes dels obrers, provocant, fins ben entrat el segle XX, una elevada
mortalitat.
No hi ha dubte, doncs, que la degradació de les condicions higièniques i sanitàries
de la ciutat esdevingué una de les principals causes de l’aparició i extensió de
nombroses malalties, causant durant el segle XIX una important xifra de morts. El
còlera, entre d’altres epidèmies, suposà la mort de milers de persones al llarg de
successives infeccions (1834: primera epidèmia de còlera; 1854: segona epidèmia
de còlera; 1865: tercera gran epidèmia de còlera; 1874: quarta epidèmia de còlera;
1885: última epidèmia de còlera).
NOTA: Per tal d’obtenir una major informació referent al còlera i les epidèmies esdevingudes entre els segles XVIII i XX, podeu consultar els
annexos 1 i 2 d’aquest mateix document.
8
Pauta concreta de treball
La recerca s’iniciarà amb l’entrega de tots els documents als i les alumnes que es distribuiran en tres o quatre grups.  Aquest
serà un primer i breu contacte que ha de servir perquè puguin situar-se en el temps i es fixin ens els detalls més destacats de
la  informació que contenen els documents.
Serà el moment en el qual l’alumnat descobrirà quina va ser una de les més greus conseqüències de les pèssimes
condicions de vida de l’època, o dit d’una altra manera, quina va ser una de les principals causes de mortalitat de la població
a mitjans del segle XIX. Al mateix temps, podran observar que cada document conté informació sobre un fet concret del passat.
Per a realitzar aquesta primera tasca de classificació i recerca, es podria fer mitjançant una fitxa com la següent:
♦ Número de document
♦ Tipus de document: Diari, Butlletí, Carta oficial, Carta personal, Circular
informativa, Registre de despeses públiques, Plantilles per enregistrar les
entrades i sortides dels hospitals, altres.
♦ Data del document
♦ Procedència del document
♦ Localització (ciutat, barri, ...)
♦ ♦ Tema principal
Autoria del document
♦ ♦ Finalitat del document
Llengua en la qual ha estat escrit el document
♦ ♦ Destinatari
Si el document està escrit
♦ Breu síntesi del contingut
o És un manuscrit
♦ Paraules clau
o Està mecanografiat
9
Correcte! L’epidèmia de còlera del 1854 fou un fet que marcà les vides dels barcelonesos causant un gran nombre de morts
entre la població, però no va ser l’única. A Barcelona hi hagué més d’una epidèmia de còlera.
D’entre les següents dates que es proposen a continuació, l’alumnat haurà de descobrir quines fan referència a les successives
arribades de còlera a la ciutat de Barcelona, i en quin ordre esdevingueren. Cal anar en compte perquè no totes són vàlides i n’hi
ha que poden enganyar!
1810 1874 1870 
1802 
1821 1865 
Solució:
1885 1897 1834 - 1810: data no significativa
- 1874: quarta epidèmia de còlera
- 1870: epidèmia de febre groga
- 1821: epidèmia de febre groga
1854 1829 - 1865: tercera epidèmia de còlera
- 1802: data no significativa
- 1885: última epidèmia de còlera
- 1897: data no significativa
- 1834: primera epidèmia de còlera
- 1854: segona epidèmia de còlera
- 1829: data no significativa
10
L’activitat següent es centrarà en reconstruir el marc històric de les epidèmies ocorregudes
a la ciutat de Barcelona al llarg del segle XIX. Aquest marc o context podria ser explicat pel
professor/a utilitzant com a guió les idees ja esmentades en el primer apartat del dossier
titulat PER QUÈ VIURE NO ERA TAN FÀCIL. Però el que interessa és convertir a l’alumnat
en el principal protagonista del seu aprenentatge, i per això aquest serà el qui investigui i
faci una reconstrucció del context de l’època buscant quins foren alguns dels factors
causants de l’aparició i extensió de les epidèmies.
Es presentarà als i les alumnes 8 caixes contenidores d’idees i conceptes clau que
estan relacionats entre ells, i d’aquesta relació en sorgeix l’explicació d’una parcel·la del
context històric que es pretén reconstruir. Així doncs l’alumnat, que estarà distribuït en petits
grups, haurà de saber trobar la relació existent entre els conceptes de cada caixa i redactar
breument unes línies que descriguin aquella part del marc històric al qual facin referència.
Aquesta activitat es realitzarà amb l’ajut de totes aquelles fonts secundàries que els siguin
necessàries.
Al finalitzar l’activitat es farà una petita posada en comú sobre les dificultats que els hagin sorgit al realitzar-la i posteriorment es
redactarà entre tots un petit informe del context reconstruït entorn la Barcelona del segle XIX.
NOTA: A l’annex 3 es troben les vuit caixes amb els conceptes corresponents per a que l’alumnat pugui descobrir quin era el context
 d’aleshores. Si el professorat h o cre necessari es podran afegir noves idees o conceptes.
11
Una vegada ja tenim clar quin era el context de l’època, així com les condicions higièniques i
sanitàries que emmarcaven la vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, ha arribat el
moment de centrar-nos en l’epidèmia del 1854.
Per a la següent activitat els i les alumnes hauran de manipular uns butlletins oficials datats
del 1854 (documents 17,18 i 19). Un dels objectius que es pretenen assolir amb aquesta
activitat és aprendre a extreure informació de diversos documents i saber captar que aquesta
informació no és sempre igual de rellevant, per això l’alumnat haurà de dur a terme,
individualment, les següents tasques:
1. Fer una primera lectura del document
2. Distingir la informació més rellevant relacionada amb la temàtica del dossier
3. Escollir un article o fragment de certa extensió i llegir-lo
4.  Resumir en forma d’article de premsa (titular, tema, text, autoria, ...) el contingut de
l’article o fragment escollit
Per tancar l’activitat, es reuniran tots els articles escrits per cada un dels i les alumnes de
manera que sorgeixi, de l’esforç de tots plegats, la “publicació” d’un butlletí col·lectiu i de
contingut específic sobre l’epidèmia de còlera del 1854.
12
L’arribada de les epidèmies al llarg del segle XIX causaren un fort terrabastall a la ciutat de Barcelona, i vistes les greus
conseqüències del seu impacte hi hagué la necessitat de controlar-les i registrar-les per escrit, evitant així un descontrol
que empitjorés la situació.
No ens ha  d’estranyar, doncs, que els hospitals dissenyessin unes plantilles per a controlar les entrades i sortides dels malalts
infectats pel còlera, que es portés una comptabilització de les medicines despatxades als malalts o que, fins i tot, es controlés
les despeses destinades als trasllats en carro dels difunts fins al cementiri.
Per a aquesta activitat següent s’entregaran els documents nº 7,8,9,10,11,12,13,14 (15 i 16) distribuïts de la següent manera,
en tres grups: el document nº 7 pel primer grup, els números 8, 9 i 10 pel segon dels grups, i els documents 11,12, 13 i 14 pel
tercer grup.
Els i les alumnes hauran de fixar-se en el tipus de document que tenen entre les mans i saber extreure aquella informació que
és rellevant de cada un d’ells. Informació que després hauran de posar en comú per tal de fer conèixer a la resta dels companys
i companyes què és allò que han cercat en el document i què se’n pot deduir.
13
Una vegada s’ha fet la posada en comú, s’intentarà reflexionar o treballar el següent conjunt de preguntes, dirigides als documents
de cada un dels grups, per tal d’esbrinar curiositats i anècdotes del moment i entorn la temàtica de les epidèmies.
GRUP 1: Document nº7
♦ Quin tipus d’aliment s’utilitzava per a alimentar als malalts infectats del còlera? Són tan diferents dels que mengem avui en dia
quan estem malalts?
♦ Com es traslladaven els morts al cementiri? Quants reals al dia costava aquest trasllat?
♦ Quin farmacèutic va treballar durant l’epidèmia del 1854? Investigueu preguntant als vostres companys de la resta dels grups
quins altres metges destacats de l’època es feren càrrec dels malalts colèrics.
♦ Sabríeu buscar informació referent a aquests metges?
GRUP 2: Documents 8, 9 i 10.
♦ Qui eren Don Narciso Gombau i  Don José Alerany?
♦ Quin problema va tenir J. Alerany? Busca la resposta al document nº15. Amb quin dels documents entregats ho pots rela-
cionar?
♦ Quins hospitals van rebre malalts infectats pel còlera? Existeixen encara avui dia aquests hospitals? Podeu debatre
aquesta qüestió amb els companys del grup 3.
♦ Quins dels hospitals va rebre més pacients i per tant va tenir més despeses? Per què?
♦ Civils i militars eren acollits en els mateixos hospitals o es feien diferenciacions?
14
GRUP 3: Documents 11,12, 13 i 14
- Fixa’t en la data dels documents. Quina explicació té que siguin del 1855? Per a justificar la resposta podeu ajudar-vos
amb la lectura del document nº16.
- Per què creus que es necessitava tenir un control tan exhaustiu dels malalts ingressats, morts, altes, ...? Actualment els
hospitals continuen fent-ho o no? De quina manera?
- Compara totes les plantilles entregades i digues quines semblances i diferències hi ha entre elles? Sabries elaborar la teva
pròpia plantilla de control de pacients d’un hospital?
- En aquest documents es citen dos hospitals que acolliren malalts del còlera, quins? Compara la teva resposta amb els
companys del grup nº2.
Una vegada contestades totes les preguntes,
l’alumnat haurà de fer una posada en comú per
aclarir dubtes i acabar de relacionar tota la
informació cercada en els diversos documents,
amb l’objectiu que aprenguin a relacionar i contras-
tar diverses informacions d’un conjunt de fonts
variades.
Finalment, es pot obrir un debat en el qual s’exposin
les idees més interessants o que més els hagin
cridat l’atenció.
15
2.- La necessitat d’un sanejament de la ciutat
Enfront a unes condicions higiènico-sanitàries tan degradants,
no és estrany que el sanejament de la ciutat esdevingué una obsessió durant
la segona meitat del segle XIX (amb tractats com els realitzats per Monlau
i Cerdà).
Per això, Pedro Garcia Fària, un enginyer de camins molt preocupat per
l’enginyeria sanitària, va presentar en el Congreso Internacional de Cien-
cias Médicas de la ciutat de Barcelona (setembre de 1888) un informe titulat
Insalubridad de las viviendas de Barcelona. Aquest descrivia clarament
que la situació de les vivendes de la ciutat de Barcelona, puntera en la
industrialització, era certament precària.
A partir d’aquí i anys després (1891) se li encarregà la redacció d’un
projecte de clavegueram per a la ciutat, titulat en el moment de la seva
publicació com a Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona.
En aquesta obra, l’autor fa un recull de mètodes i solucions aplicats ja en
diversos llocs del món pel que fa a la qüestió higiènica. No hi ha dubte que
aquest va ser un projecte molt ambiciós que plantejava la construcció de
gairebé 200 quilòmetres de clavegueram per al drenatge i l’evacuació dels
residus urbans.
Desgraciadament, l’epidèmia de còlera que arrasà la ciutat l’any 1885 va
apartar a García Fària de la materialització del seu projecte, el qual de ma-
nera fragmentària es va començar a desenvolupar a Barcelona a partir del
1902. Els inicis de la construcció del clavegueram de Barcelona va suposar
una notable millora pel que fa a la neteja i sanejament de la ciutat.
16
La tasca realitzada per Pedro Garcia Fària va ser molt important ja que va saber
relacionar sense cap mena de dubte les condicions sanitàries de les vivendes
amb les malalties.
Una vegada analitzada la qüestió de l’emplaçament de la vivenda, els materials amb
els quals hauria de ser construïda, la disposició i distribució d’aquesta, la quantitat de
metros cúbics d’aire que ha de contenir (la seva manca era causa de moltes malalties
contagioses), la llum i la ventilació necessàries, ... passà a criticar l’abastament d’aigües
de Barcelona, que segons les seves paraules “es de todo punto deficiente e incom-
pleto y debería unificarse mejorándolo no sólo en cuanto a cantidad, sino a la calidad,
pues hoy se consiente que la distribución de aguas realmente impotables1 ”.
García Fària fou molt crític  respecte l’estat sanitari de la ciutat i parlà de “descui-
do y abandono de la ciudad” en allò relatiu a la higiene urbana i pública.
17
Pauta concreta de treball
Com es pot observar a mitjans del segle XIX hi hagué un elevat
interès en millorar les condicions higièniques i sanitàries
de la ciutat, i conseqüentment es prengueren certes
mesures de control sanitari.
La reestructuració de la xarxa de clavegueram i la creació de
la Junta Municipal de Sanidad foren algunes d’elles, així com
el trasllat dels infectat pel còelera als anomenat llatzerets,
hospitals on els infectats feien la quarentena, foren algunes
d’elles.
Però de quina altra manera es va intentar controlar la
introducció de noves epidèmies a la ciutat, així com la
seva extensió i proliferació?
Els i les alumnes hauran d’intentar respondre aquesta pregunta mitjançant la lectura i anàlisi dels documents nº 1,2,3,4 i 5.
Tot i ser documents de caràcter divers, l’alumnat (per parelles o en petit grup) haurà de saber identificar i relacionar la informació
més rellevant que prové d’aquestes diferents fonts primàries.
Per a facilitar aquesta tasca, i esbrinar més curiositats sobre els documents, el professor/a podria plantejar qüestions com les
següents:
18
♦ Quin tipus de document és? És un escrit oficial o particular?
♦ A qui anava dirigit? S’ha de tenir en compte que una gran part de la població era analfabeta, és a dir que no sa-
bia llegir ni escriure; llavors, com s’ho feien perquè la informació d’aquest documents escrits arribés a les oïdes
de tothom?
♦ S’havia de pagar per adquirir-lo o era un document gratuït? En el primer dels casos a on es comprava? I si era
gratuït, com i on s’ubicaven els documents per tal de ser difosos entre tota la població?
♦ Quina era la utilitat i/o intencionalitat de cada un dels documents?
♦ Quines mesures de control sanitari es prengueren en aquells temps? A qui anaven dirigides o imposades? Hi
havia alguna penalització en cas de no ésser complertes?
♦ Si el segon impacte de l’epidèmia data del 1854, perquè els documents del 1855 mostren encara certa
preocupació per controlar i evitar les epidèmies?
Finalitzada aquesta activitat, ens podem adonar que, ben entrats als segle XIX, hi havia diferents vies o mitjans per a
comunicar a la població notícies i/o qüestions referides a les epidèmies, però ens hem de fixar que tots ells eren escrits ja que
en aquella època els únics mitjans de comunicació que existien eren la prensa escrita i els edictes de l’Ajuntament; encara
faltaria un bon temps pe a l’aparició d’altres mitjans de comunicació més moderns com la radio i la televisió.
19
Centrant-nos en aquella àpoca, es tornaran a utilitzar els documents 4, 5 i 6 per tal d’analitzar-los més profundament  ja que no
hi ha dubte que són de gran interès històric.
En els diaris de l’època i butlletins (tan oficials com extraordinaris) de la província de Barcelona no només trobem informació
referent a les epidèmies, sinó que hi ha altres continguts històrics que poden ser  interessants per a l’alumnat.  Així doncs, seria
bo que que cada alumne/a esculli un article, anunci o escrit dels documents, l’analitzi i l’exposi a la resta dels companys.
20
Per a concloure aquest dossier, es podria fer una xerrada o taula rodona amb l’alumnat en la qual s’extrapolés a la realitat
d’alguns països actuals tot el que s’ha treballat al llarg del dossier. Són molts, i especialment en el Tercer Món, els països que
encara avui dia tenen unes condicions de vida, sanitàries i higièniques, tan o més pèssimes que les de la Barcelona del segle
XIX, i a més a més en aquests continuen havent-hi epidèmies i noves malalties que causen centenars de morts cada any.
Aquest és un bon tema sobre el qual val la pena reflexionar.
21
 Annex 1
  Què és el còlera?
El còlera és una malaltia infecciosa aguda i greu produïda per una bactèria anomenada Vibrio Cholerae que s’ubica a l’intestí del
pacient provocant vòmits i diarrees molt abundoses que poden fer arribar a la deshidratació i el xoc si no es tracta a temps.
Aquesta bactèria viu a l’aigua, mariscos i plàncton. És resistent al fred i a la calor, però sensible a la manca d’aigua i llum solar.
La malaltia es transmet per la ingestió d’aigua o aliments contaminats amb excrements i vòmits de pacients, tot i que també de
portadors de la bactèria que no estan malalts. Igualment per la ingestió d’aliments contaminats. Difícilment, el còlera es transmet
per contacte de persona a persona.
22
Annex 2
 Principals epidèmies a Catalunya (s.XVIII-XX)
Segle XVIII
Diversos factors contribueixen a la desaparició de les grans plagues a Europa durant aquest segle:
o millora hàbits higiènics
o ús del sabó
o nou costum de rentar la roba interior
o desaparició de la rata negra
1753: es construeix el barri marítim de la Barceloneta en un dels llocs més insalubres de la ciutat, entrada d’epidèmies, anomenat la Mar vella.
Segle XIX
1821: a principis d’agost apareix la febre groga a Barcelona.
o Es va haver d’establir un cordó sanitari format per forces de l’exèrcit i paisans armats, sota l’amenaça de pena de mort al veí
de Barcelona que intentés travessar-lo
o El dia 2 de desembre es cantà el Tedèum a la Catedral de Barcelona i es donà per finalitzada l’epidèmia
o Fins aquesta data es registraren 8.846 morts a la ciutat de Barcelona, corresponent-ne dos per cada tres atacats,  i 20.000 a
tot Catalunya
1834: primera epidèmia de còlera morbo a la ciutat, es clausuraren els cementiris del seu interior. Segons les xifres oficials van haver-hi 102.511
morts i 449.264 afectats en el període 1833-1835. La incidència del còlera alarmà a la població que buscà diferents remeis contra la malaltia.
Sorgiren molts fulls per a combatre a la malaltia tan de contingut preservatiu com curatiu.
23
1835: desamortització de béns eclesiàstics acabà amb la crema de convents. Aquests fets varen fer guanyar espais públics a la ciutat i varen
fer disminuir, en part, l’amuntegament intramurs amb els consegüents avantatges sanitaris que això implicava.
A partir de 1840 tot el comerç de passatgers i mercaderies que arribava de l’Atlàntic va haver de fer quarantena al llatzeret de Vigo, a l’illa de
San Simón, decisió providencial que avortava els freqüents brots de febre groga en els vaixella atlàntics, ja que el mosquit vector de la malaltia
no podia viure en aquelles latituds.
1854: entra el còlera per Barcelona en la seva segona epidèmia. Un investigador toscà, Filippo Pacini, descobreix el vibrió del còlera, però per
manca de difusió de la revista on va publicar-ho no es va arribar a conèixer.
1865: tercera gran epidèmia de còlera entra per València i s’estén a Catalunya, Andalusia i Madrid. Moriren més de 200.000 persones
1870: epidèmia de febre groga
1874: quarta epidèmia de còlera.
1885: última epidèmia de còlera.
24
Segle XX
1905: epidèmia de pesta a la ciutat de Barcelona. Intervenció del Instituto de Higiene Urbana cremant o regant amb desinfectants fenòlics,
amb desratitzacions i amb aplicacions de sèrums antipestilencials i vacunes.
1913: Barcelona comptava ja amb tres locals de desinfecció i amb una policia sanitària, autoclaus, tren de rentat, lleixivadora i forn
crematori. Tots aquests estris s’havien muntat per lluitar contra la pesta, però s’usaren per a tot tipus d’epidèmies infeccioses.
1914: 2.000 morts per febre tifoide. Van ser molt útils les infrastructures sanitàries bastides per lluitar contra la pesta.
1917: fou clausurat per desús el llatzeret de Maó.
1951: aprovació del primer reglament sanitari internacional de l’OMS que adoptà mesures contra les sis malalties de quarantena més
importants: la pesta, el còlera, la febre groga, la verola, el tifus exantemàtic i la febre recurrent del poll.
25
Annex 3
Caixes contenidores d’idees i conceptes clau
Barcelona La ciutat de
Segle XIX
Industrialització
Creixement demogràfic
Muralles
Consum i abastament d’aigua Degut a l’augment
Pous
Aigua Corrent
Fonts públiques
Tifus
    Infecció i mortalitat elevada
26
Residus i escombraries Un altre problema va ser
Clavegueram
Pudor als carrers
Mesures higièniques
Pel que fa a l’urbanisme i arquitectura
Habitatges i Carrers
Lavabos públics
Condicions higièniques
27
31 Km de clavegueram A inicis del segle XIX la xarxa de clavegueram
Sanejament ciutat
Pedro Garcia Faria
  Proyecto de Saneamiento
del subsuelo de Barcelona
Coneixement científic de la Un altre factor a tenir en compte
higienització i bacteorlogia
Medicina
Hospitals
28
Hàbits i costums La gent d’aquella època
d’higiene dels
ciutadans de
 Barcelona
Segle XIX
Segle XIX Conseqüentment
  Epidèmies de còlera,
tifus o verola
Elevada mortalitat
29
Relació dels documents
Document 1 (VIU1): Edicte que estableix  mesures preventives per evitar nous brots de còlera.
Fons Municipal Contemporani . Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
Document 2 (VIU2): Comunicat de Sant Gervasi de Cassoles.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 de l’any 1855: Comunicats de Sanitat de diferents  Pobles.
Document 3 (VIU3): Comunicat de Santa Coloma de Gramanet.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 de l’any 1855: Comunicats de Sanitat de diferents  Pobles.
Document 4 (VIU4): Butlletí Extraordinari de la Provincia de Barcelona de 23 d’agost de 1855.
Fons Municipal Contemporani . Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
Document 5 (VIU5): Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona de 3 d’agost de 1855.
Fons Municipal Contemporani . Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
30
Document 6 (VIU6): Diari de Barcelona de 24 d’agost de 1855.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
Document 7(VIU7): Relació de despeses ocasionades per l’epidèmia de còlera al barri de la Barceloneta.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952, [1854]:  Per donar compta a la Junta [Junta de Municipal de Sanitat].
Document 8 (VIU8): Relació de les despeses de les receptes subministrades a l’Hospital de colèrics de Betlem.
Fons Municipal Contemporani . Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
Document 9 (VIU9): Relació de dades comparatives dels Hospitals de colèrics Civil i Militar.
Fons Municipal Contemporani . Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
Document 10 (VIU10): Relació d’entrades i sortides de malalts de l’Hospital de colèrics de Betlem.
Fons Municipal Contemporani . Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
31
Document 11 (VIU11): Butlleta d´estat dels malats de  l’Hospital Militar de Barcelona, Junqueras.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 23) de l’any 1856: Actes de la Junta Municipal de Sanitat, Actes.
Document 12 (VIU12): Registre del  control de moviments hospitalaris.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 23) de l’any 1856: Actes de la Junta Municipal de Sanitat, Actes.
Document 13 (VIU13): Comunicat del moviment hospitalari.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 23) de l’any 1856: Actes de la Junta Municipal de Sanitat, Actes.
Document 14 (VIU14): Butlleta d´estat de control de les incidències causades pel còlera.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 18) de l’any 1854: Relatiu al nomenament d’una Comissió per examinar els
comptes dels farmacèutics.
Document 15 (VIU15): Contenciós presentat per l’Ajuntament contra el farmacèutic José Alemany.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 23) de l’any 1856: Actes de la Junta Municipal de Sanitat, Actes.
Document 16 (VIU16): Ofici de l’Alcalde del barri 4t. districte 2n. notificant diferents casos de còlera al districte.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 23) de l’any 1856: Actes de la Junta Municipal de Sanitat, Actes.
32
Document 17 (VIU17): Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 10 de març de 1854.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952, [1854]:  Per donar compta a la Junta [Junta de Municipal de Sanitat].
Document 18 (VIU18): Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 21 de febrer de 1854.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952, [1854]:  Per donar compta a la Junta [Junta de Municipal de Sanitat].
Document 19 (VIU19): Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 23 de febrer de 1854.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952, [1854]:  Per donar compta a la Junta [Junta de Municipal de Sanitat].
Document 20 (VIU20): Memòria del Pla de Sanejament i Clavegueram, capítol 3r: Importància del clavegueram.
Fons Municipal Contemporani. Obres Públiques –Foment-,  expedient 1686 3/0 de l’any 1891: Pla de Sanejament i Clavegueram de Pedro Garcia Fària.
Document 21 (VIU21): Coberta de l’expedient.
Fons Municipal Contemporani. Governació sèrie A, expedient 2952 ( peça 23) de l’any 1856: Actes de la Junta Municipal de Sanitat, Actes.
Document 22 (VIU22): Imatge impressa del Pla de la Boqueria.
Fons Institucional. Exposició Universal  1888: Diari Oficial  de l´Exposició, volum I.
33
Document 23 (VIU23): Imatge impressa de la Font de la plaça  Reial.
Fons Institucional. Exposició Universal  1888: Diari Oficial  de l´Exposició, volum I.
Document 24 (VIU24): Plànol del projecte d’un model d’urinari públic.
Fons Municipal Contemporani. Obres Públiques –Foment-,  expedient  1923 3/1 de l’any 1857: Relatiu a projectes d’urinaris i disseny de canelobres
destinats al Pla de Palau.
Document 25 (VIU25): Plànol del projecte de  diferentes cubetes urinàries.
Fons Municipal Contemporani. Obres Públiques –Foment-,  expedient  1923 3/1 de l’any 1857: Relatiu a projectes d’urinaris i disseny de canelobres
destinats al Pla de Palau.
34