Moure’s per la ciutat: el tramvia
Objectius generals dels materials didàctics
Dossier Objectiu general Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3
Comprendre que la història Reconèixer que cada Aprendre a extreure informació de Aprendre a relacionar diverses
QUAN VIURE NO
es construeix mitjançant document conté informació documents diversos i que sovint informacions d’un conjunt de
ERA FÀCIL
fonts primàries sobre un fet concret aquesta informació no és  rellevant fonts  variades i contrastar-les
UN GRAN Ser conscient que per Classificar les fonts primàries Aprendre a classificar fonts Aprendre a relacionar diverses
ESDEVENIMENT: treballar els documents del de forma autònoma i treure’n gràfiques i textuals entenent que informacions d’un conjunt de
L’EXPOSICIÓ passat cal aprendre un siste- informació diversa en funció cada font pot proporcionar, fonts variades
UNIVERSAL DE 1888 ma de classificació i anàlisi d’uns criteris d’anàlisi simultàniament, moltes
de les fonts informacions de naturalesa varia-
da.
MOURE’S PER LA Comprendre que el procés Verificar i jerarquitzar els Establir comparacions entre Aprendre que hi ha elements més
CIUTAT: EL històric està subjecte a canvis ocorreguts en un l’abans i el després resistents al canvi que d’altres, i
TRAMVIA canvis constants que només espai temporal que en les nostres societats,
poden ser estudiats moltes de les nostres certeses i
mitjançant la comparació creences també estan destinades
a canviar
UNA CIUTAT EN Adquisició i avaluació Adquirir informació a partir
CONSTANT CANVI d’informació històrica a partir d’una font històrica seleccio-
de les fonts documentals nada
Contingut del dossier
Aquest dossier recull certa documentació cercada a l’Arxiu Municipal Administratiu
referent a la història i evolució del tramvia de la ciutat de Barcelona; evolució que es
tractarà des dels seus orígens (1872) fins a l’actualitat.
A més a més, els documents seleccionats permetran als i les alumnes conèixer més
sobre la vida i els costums dels ciutadans i ciutadanes de la Barcelona del segle XIX i
XX.
3
Objectius del dossier
L’objectiu principal del dossier és fer entendre que la vida i la història es constitueixen de
processos de canvi continus, i que aquests es poden conèixer mitjançant la comparació dels
documents, així com amb la pròpia experiència i vivència de l’alumnat.
Objectiu General
Comprendre que el procés històric està subjecte a canvis constants que només poden ser estudiats
mitjançant la comparació.
Nivell 1
Verificar i jerarquitzar els canvis ocorreguts en un espai temporal.
Nivell 2
Establir comparacions entre l’abans i el després.
Nivell 3
Aprendre que hi ha elements més resistents al canvi que d’altres, i que en les nostres societats,
moltes de les nostres certeses i creences també estan destinades a canviar.
4
Suggeriments de treball per al professorat
El dossier que teniu a les mans conté documentació arxivística de gran interès històric
que permetrà a l’alumnat reconstruir una parcel·la del passat de la ciutat de Barcelona.
Els documents seleccionats són totalment originals, és a dir, que no s’han retocat i es
presenten en el mateix estat en que s’han trobat en l’Arxiu Municipal Administratiu.
Tot i que els documents es presenten en format digital, s’ha procurat que cadascun
d’ells sigui el màxim de fidel possible a la seva originalitat en els colors, dimensions,
etc. El motiu d’aquest esforç ha estat voler donar a l’alumnat la sensació de treballar
amb fonts primàries originals, incidint de manera empàtica sobre els i les alumnes.
Metodològicament aquest dossier conté un conjunt d’activitats didàctiques de caràcter
divers: en algunes d’elles els i les alumnes aprendran a ordenar i classificar els
documents, i en altres aprendran a extreure dels documents tota aquella informació
que pugui ser interessant, que els ajudarà a conèixer més sobre l’existència i la història
del tramvia, així com de la vida i costums dels barcelonesos dels segles XIX i XX.
5
Breu recorregut per la història del tramvia
Després de l’enderroc de les muralles començat el 1854 i el projecte de
l’Eixample (1859), la ciutat de Barcelona iniciava una època d’expansió urbanísti-
ca. Amb aquesta mateixa expansió, augmentà la necessitat de desplaçar-se per la
nova urbs, amb la corresponent creació de noves vies de comunicació.
Fins aleshores la utilització de carruatges i tartanes era corrent però
dificultosa, i la petita burgesia demanava un transport entre el centre de la ciutat i les
seves segones residències, a Gràcia i altres afores. Per això s’inaugurà el 27 de juny
de 1872 el primer tramvia de Barcelona amb el trajecte entre la Rambla (Pla de la
Boqueria i la plaça dels Josepets a la vila de Gràcia. Aquest tramvia era de tracció
animal, importat d’Anglaterra, i consistent en sis cotxes de dos pisos amb imperial
(part de dalt descoberta), amb dos o quatre mules o cavalls.
Hem de tenir en compte que, ja cap al 1864 s’havia pensat en aquest projecte dels
enginyers Vila y Rafael de Luna, que temps després va recuperar l’empresari i indus-
trial Aleix Soujol.
Però, tot i que a Barcelona era un gran novetat, el tramvia amb tracció a sang
ja s’havia utilitzat des del final del XVIII a Anglaterra, a partir de 1823 a EEUU, i cap al
1852 a Paris. A més, un any abans del de Barcelona, el 1871, ja s’havia inaugurat la
primera línia que anava de Madrid al barri de Salamanca.
6
A partir d’aquell moment, van començar a proliferar les línies i companyies aprofitant
el moment de l’expansió i seguint el creixement urbanístic de la ciutat. Fet que podem
comprovar en el següent escrit cronològic de creacions de línies:
1872 Línia Barcelona-Gràcia; Línia Rambles-Sants; Línia Plaça Catalunya-Sant Andreu
1873 Línia Drassanes-Barceloneta (Que facilitaven el trajecte als usuaris de les platges de la Barceloneta
i dels banys)
1874 Línia de Poblenou-Port
1875 El de Sants, que va introduir una tarifa obrera
1877 Línia de circumval·lació  dita la «carrossa dels pobres» i que feia un llarg recorregut. Tramvia de
vapor de Sant Andreu
1878 El de Sarrià i Sant Gervasi; Línia de vapor del litoral, que el 1885 arribava a Badalona; el tramvia
de l’Eixampla i Gràcia i el d’Horta.
1881 Barceloneta-Badalona
1888 Port de Barcelona-Platja dels pescadors. Construïda per utilitzar-la per al trasllat de viatgers i
mercaderies i per a transportar als visitants de l’Exposició Universal.
7
En aquells temps, Barcelona estava experimentant una època de modernització que, lligada
a una renovació de tècniques, va desembocar en novetats com un progressiva electrificació. De
manera que, l’any 1907 (data en que va desaparèixer l’últim tramvia de tracció animal) ja no
quedava altra sistema de tracció que no fos l’elèctric.
La remodelació de la força motriu dels tramvies s’havia començat a estudiar des del primer
projecte d’electrificació tramviària del 1881, la mateixa data en que s’inaugurà la primera línia
elèctrica a Berlín i a partir de la qual s’anà adoptant a les principals ciutats d’Europa.
Dos anys després ja es va proposar un projecte que finalment no es dugué a terme i el 1895 The
Barcelona Tramways envià una comissió amb regidors, periodistes, arquitectes, diputats i enginyers
per avaluar les solucions emprades a Milà, Marsella i Gènova d’on van tornar amb la idea d’aplicar-
les a Barcelona.
Finalment, el 26 de gener de 1899 va començar a circular el primer tramvia de tracció elèctrica
a la línia de circumval·lació. Any en el qual s’inauguraren també les  línies de tramvia elèctric a
Gràcia, la Barceloneta, Poble Nou, Ramal Gran Via i Passeig de St. Joan
Una de les conseqüències que comportà l’electrificació de les línies del tramvia va ser la
de l’irremeiable unificació de les companyies més febles que o bé varen ser absorbides o van
fer fallida.
8
Amb l’esclat de la Guerra Civil el tramvia va seguir funcionant fins que van començar a faltar els recanvis. De fet, fins a la
primavera de 1938, quan els bombardejos a Barcelona es van intensificar el tramvia no va deixar de funcionar. Però, uns mesos
després, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat el 26 de gener de 1939, va desaparèixer la majoria de la xarxa tramviaire.
La postguerra es va caracteritzar per la falta de material convenient per les reparacions, per les restriccions elèctriques i per la gran
sinistralitat del tramvia.
Precisament aquest augment d’accidents juntament amb el dèficit que arrossegava la companyia van fer que el gener de 1951
s’apujès desmesuradament la tarifa. Això comportà una protesta que s’acabà convertint en una vaga dels usuaris que obligà finalment
a tornar les tarifes al seu preu normal. L’any 1957 es va tornar a repetir una protesta d’aquest tipus però en aquesta data no tingué
tanta contundència.
Després d’aquesta època es començaren a recolzar molt més les xarxes d’autobusos i de metro en detriment del tramvia i que
també va impulsar el transport privat.
L’any 1971 es suprimeix la última línea de tramvia i quan va deixar de funcionar les línies, només va quedar en funcionament
el Tramvia Blau que perduraria com una de les icones de la ciutat de Barcelona.
Arribats a finals del segle XX i a inicis del XXI hem de dir que la tecnologia neta, la reducció del consum energètic, la
comoditat, la regularitat  i la rapidesa són alguns dels avantatges que ofereix el tramvia modern i que ha fet que la seva reimplantació
a moltes ciutats europees sigui un fet.
A França, Espanya i Regne Unit s’havia abandonat el tramvia a la dècada dels 1960 però la mateixa França va ser una de les primeres
en tornar-lo a reimplantar el 1987.
De fet, a alguns països com Alemanya, Portugal, Suïssa, Bèlgica, Països Baixos, Itàlia i Àustria mai va arribar a desaparèixer del tot.
A Espanya, les ciutats de València, Barcelona, Bilbao i Alicant són algunes de les nostres ciutats que ja han recuperat aquest mitjà de
transport.
9
Pauta concreta de treball
Abans de treballar amb la documentació, els i les alumnes començaran fent un llistat, mitjançant una pluja de idees
si s’escau, de tots aquells mitjans de transport col·lectius urbans, de Barcelona o d’altres ciutats que coneguin.
Després caldrà que l’alumnat ordeni cronològicament cada un dels mitjans de transport citats a la llista de manera que comprenguin
que la Història en general, i la història del transport, està subjecte a canvis constants i a una evolució de la tècnica i de progrés.
Finalment s’obrirà un petit debat en el qual es poden tractar qüestions referents a:
6 Aquells mitjans de transport del passat que han desaparegut
6 Els que encara funcionen i per tant han resistit als canvis
6 Els que s’han creat de nou
6 Els preus i tarifes dels mitjans de transport
6 La velocitat dels mitjans de transport
6 La seguretat dels mitjans de transport
6 El respecte al medi ambient dels mitjans de transport
6 La distància que recorren els mitjans de transport (curts o llargs recorreguts)
6 La capacitat que tenen els mitjans de transport
6 La utilitat dels mitjans de transport
10
Per a dur a terme aquesta primera activitat l’alumnat podrà partir de la seva pròpia experiència, però en algunes ocasions
hauran de cercar la informació utilitzant el recurs que més els convingui (Internet, consulta a la biblioteca, etc).
Com a complement d’aquesta activitat, els i les alumnes podrien elaborar un mural on es vegin tots els mitjans de transport
existents ara i en el passat, en funció d’un criteri cronològic.
A continuació ens centrarem en el tramvia de Barcelona, i per això es realitzarà una activitat per estudiar la seva
evolució, que anà des dels primers tramvies de tracció animal, passant pels de vapor i finalitzant  amb els de tracció
elèctrica.
Per a dur a terme aquesta activitat l’alumnat s’haurà d’imaginar que les agulles del seu rellotge donen voltes i voltes enrera fins
que se situen a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Ara que ja són ciutadans i ciutadanes d’aquella època, pensaran que han d’anar a fer un encàrrec que els suposa un desplaçament
considerat. La pregunta que se’ls farà serà la següent: Com us desplaçareu?
És evident que en un primer moment sorgirà més d’una resposta, però aquestes hauran de ser corroborades mitjançant llibres
d’història o consultant bibliografia específica, entre d’altres fonts d’informació.
Una vegada determinats quins mitjans de transport utilitzarien per desplaçar-se, se’ls demanarà que se centrin en el
tramvia, i concretament en la força motriu que els movia. Continuant amb l’activitat de simulació, en aquest cas se’ls plantejaran
les següents qüestions:
11
1. Ets a la ciutat de Barcelona i és l’any 1850. Vols anar a visitar un amic que viu lluny de casa teva: podràs agafar el tramvia per anar-
hi? Per què?
2. Ja han passat uns anys i les coses han canviat. Ha arribat l’estiu del 1872, concretament ara és agost, i vols anar a la segona
residència que tens a la vila de Gràcia: aquesta vegada podràs utilitzar el tramvia per anar allà on vols? Si la resposta és afirmativa,
podries descriure com és aquest tramvia i quina força motriu utilitza?
3. El progrés ha arribat a la ciutat de Barcelona i no saps per què els tramvies de la ciutat desprenen un fum molt empipador. Sabries
dir el perquè d’aquest nou fet? Què és el que ha canviat?
4. Com cada dia agafes el tramvia per anar a treballar (tu t’ho pots permetre perquè provens d’una família benestant), i com sempre fas
ús de la via de circumval·lació. Però avui, que és 26 de gener de 1899, observes que hi ha quelcom de diferent en el tramvia que tu
sempre agafes. Què ha passat? Com funciona ara el tramvia?
12
Posar-se a la pell dels ciutadans d’aquella època i pensar com es mourien per la ciutat és un bon
exercici que els farà retrocedir en la Història i els obligarà a investigar quins mitjans de transport
existien aleshores.
Per a realitzar aquesta activitat podran fer ús de les fonts que creguin necessàries, però no hi ha
res millor que recórrer a les fonts del passat per conèixer la història. Per això se’ls proposarà la
lectura del document nº 10 del qual podran extreure informació interessant que els ajudi a resoldre
algun d’aquests enigmes.
13
Així com actualment continuen existint problemes i queixes pel transport públic, a inicis del segle XX els veïns de la ciutat
també es queixaven sobre el funcionament del tramvia. Les queixes i/o peticions que es feien aleshores referents a les
línies del tramvia no diferien tant de les que es podrien fer avui en dia amb els autobusos.
Iltre. Señor:
Con esta fecha se dice a la Dirección de “Los Tranvías de Barcelona”, lo siguiente:
“El empedrado comprendido en la zona de vías en la calle de Alfredo Calderón
(Barceloneta) de la línea a los Baños Orientales, se presente en muy mal estado por lo que precisa
que con toda urgencia se proceda por esa Compañía al arreglo y reposición del mismo”.
Lo que traslado a V.S: para su debido conocimiento.
Dios guarde a V.S. muchos años.
Barcelona 7 de Marzo de 1921.
El Ingeniero Jefe de la Sección 6ª.
Iltre. Sr. Presidente de la Comisión de Fomento.
         Doc. n º1
Els següents documents (nº1, nº2, nº3, nº4, nº5, nº6, nº7, nº8, nº9) mostren quin tipus de problemàtiques es relacionaven amb
els tramvies en aquella època, i d’altres quin era el procés que se seguia des de que es feia la queixa fins que es rebia la
resposta.
14
Per a fer un bon ús i estudi dels documents demanarem als i les alumnes, que estaran distribuïts en petits grups, que en primer
lloc els classifiquin sota uns criteris prèviament establerts i que després analitzin i avaluïn la informació que aquests contenen.
Per a realitzar aquestes tasques l’alumnat podrà seguir aquest esquema:
Data
Emissor
Receptor
Tipus de document
Fet que ha motivat el
document
Breu resum de la
informació que
aporta el document
Després caldrà que l’alumnat ordeni els documents de manera que es pugui deduir quins eren els passos o quin era el procés
que se seguia des de que es feia la queixa fins que es resolia la qüestió.
Finalment es discutirà sobre qui fa la petició, quins són els problemes plantejats, a qui es dirigeix, qui dóna la resposta i a quin
acord s’ha arribat, si és que n’hi ha.
15
Dels documents es poden aprendre moltes més coses de les que ens pensem si ens fixem amb els detalls que hi ha en
aquests. Per exemple, els tampons i segells de l’època o els números de telèfon que tenien unes quantes xifres menys que els
actuals. Estaria bé analitzar-los i treure’n les pròpies conclusions.
16
Els costums i el temps lliure dels ciutadans de Barcelona també influïren en el tramat de les línies del tramvia, com per
exemple, les continuades visites als banys i balnearis situats a la Barceloneta, fet que obligà a construir noves línies de tramvia
que arribessin fins a aquesta zona de platges.
Per a presentar aquest tema seria convenient fer una breu introducció entorn al Banys de Mar ubicats a la Barceloneta, la qual
pot ser explicada pel propi professor/a, però, si es creu oportú, es donarà la possibilitat que siguin els propis alumnes els que
facin la recerca i dedueixin tota la informació que gira entorn a aquest tema, partint sempre de la documentació extreta de l’Arxiu
i mitjançant la formulació de preguntes.
En el primer dels casos el professor podria explicar que:
Entre els diversos costums de la societat barcelonesa de l’últim terç del segle XIX, trobem la visita als banys de mar. Aquella
era una època en la qual gràcies a les recomanacions del metges higienistes els banys de mar guanyaren molts adeptes i
s’anaren creant instal·lacions cada vegada més adequades per gaudir-ne’n.
En aquell temps el factor important no era el sol ja que hem de tenir en compte que per a les classes altes la pell blanca era
sinònim de bellesa i distinció (per això les dones anaven a la platja amb para-sol), sinó els banys d’aire de mar, de gran
reputació per la seva aportació de iode.
Els banys de Sant Sebastià foren els primers que hi hagué a Barcelona. Abans que aquests es transformaren en un balneari de
luxe, fou una platja lliure en la qual no es feia distinció entre homes i dones, fet que provocà cert escàndol.
Els de la Deliciosa, Neptuno i Tritón eren només per homes. Mentre que la Junta de Damas tenia un establiment per dones i
famílies, i la Sirena admetia només dones. També cal destacar l’existència dels Banys Orientals i de Sant Miquel.
Ja cap el 1872 hi havia una línia de tramvies de cavalls que anava fins al Barri de la Barceloneta de la qual hi havia dos ramals,
un que anava fins al carrer Drassana, i que els tramvies diferenciaven amb el nom de Astillero, i un altre que discorria fins al
Passeig Marítim, on hi havien els populars Baños Orientales, nom amb el qual es coneixien els tramvies que anaven fins
aquest indret.
17
Durant molts anys el servei de transport funcionà d’aquesta manera, però l’any 1933 l’Ajuntament signà un acord prohibint donar
servei al ramal dels “Baños Orientales” amb la qual cosa quedaren afectades les línies 28, 32 i 35, les quals ja no tornarien a
circular mai més. A partir d’aleshores els vehicles més habituals van ser els “Cadeneros”.
L’evolució del tram que anava als banys orientals també es va veure afectada pels nous costums que es començaven a fer
presents entre la població barcelonesa. En la primera i segona dècada del segle XX es va seguir fent ús dels banys de mar, però
també amb una nova apreciació del sol i de l’aire que donà pas a una nova manera d’entendre el culte al cos i al seu bronzejat.
Si s’opta per la segona opció, els i les alumnes hauran de respondre a les següents preguntes amb l’ajut del document
entregat (nº11) i aquelles altres fonts que es creguin necessàries, feina que es podrà fer individualment o en petits grups segons
convingui.
18
Fixa’t en el mapa, observaràs que hi ha unes instal·lacions batejades amb diferents noms:
- Què creus que són aquestes instal·lacions?
- En quin punt de la ciutat de Barcelona creus que estan situades?
- Quina podria ser la seva funcionalitat?
- Creus que en aquella època s’hi podia accedir fàcilment? De quina manera?
Una vegada ja està introduït el tema en qüestió, és el moment de fer-se més preguntes. Per això continuarem utilitzant el mateix
document (nº11) per tal que siguin els i les alumnes els qui, a partir de l’observació d’aquesta font primària i responent a les
preguntes formulades, puguin deduir tota aquella informació que els permeti fer una reconstrucció d’una parcel·la del passat.
6 Pots identificar on s’ubicaven els banys de mar? Fes una comparació amb un plànol actual de la
mateixa zona i traça sobre aquest les línies de tramvia que hi havia en el moment del document.
6 Sabries dir per on passaven els tramvies (carrer o passeig)? Quin és el nom d’aquests carrers
actualment?
6 Hi ha avui dia algun transport públic que substitueixi les línies de tramvia que anys enrera anaven
als banys? Quins?
6 Què hi ha actualment allà on estaven situats els diferents balnearis i banys?
6 Com ha canviat el barri de la Barceloneta?
6 Podries esbrinar què és la “Bateria”?
6 Ubiques alguna zona destinada a l’esbarjo i al descans dels banyistes?
19
Una vegada extreta tota la informació, es pot dur a terme una taula rodona per reflexionar sobre aquelles qüestions que més
hagin cridat l’atenció o interessat als i les alumnes.
Els accidents de tramvies i la por que el nou mitjà de transport elèctric va causar a la població van ser dos fets
molt significatius de l’època. Els més ignorants parlaven d’un vehicle «guiat pel dimoni» la velocitat del qual, temuda pels
ciutadans, l’Ajuntament va haver de limitar a vuit quilòmetres per hora. Els atropellaments eren freqüents i van ser motiu de
veritables motins populars de protesta i d’alguns sobrenoms significatius: «el rei Herodes» per referir-se al tramvia de Sants i «la
guillotina» per anomenar la línia de Sant Andreu.
Els tramvies de la línia dels Banys Orientals cometeren més d’un atropellament, fet que va desembocar a continues protestes,
queixes i revoltes per part dels veïns del barri de la Barceloneta.
Ayer, a primeras horas de la tarde, ocurrió un lamentable suceso en la calle de Alfredo Calderón, de
la barriada de la Barceloneta, al atropellar dos tranvías de las líneas número 28 y 32 a dos ciudada-
nos.
A consecuencia de este accidente, el vecindario se amotinó, volcando uno de los
coches y destrozando a otros dos.
     Doc. nº14
20
L’Ajuntament i les autoritats més destacades de la Barceloneta també es varen veure involucrades en aquests aldarulls
intentant posar fi als accidents provocats pel tramvia.
Excmo. Señor
Los Concejales que suscriben, tienen el honor de someter a la aprobación de este Excmo.
Ayuntamiento, la siguiente
PROPOSICIÓN
1º.- Que se declare urgente.
2º.- Que con objeto de evitar los continuos atropellos que cometen los tranvías de las línea de los
“Baños Orientales”, en la calle de Alfredo Calderón, se disponga por este Ayuntamiento, quede supri-
mida la expresada línea desde el Paseo Nacional hasta el referido Balneario, con cuyo acuerdo que-
darán satisfechos los deseos de los vecinos de la Barceloneta.
Casas Consistoriales, 31 de Agosto, 1925
    Doc. nº 12
21
En aquest cas, els documents seleccionats (nº13, nº14, nº15, nº16, nº17, nº18) són un conjunt de cartes que daten des del 19
de juliol de 1931 fins el dia 30 del mateix mes, i fan referència a un seguit d’accidents esdevinguts al carrer d’Alfred Calde-
rón de la Barceloneta.
Per a treballar aquests documents demanarem als i a les alumnes que els analitzin des de  diferents perspectives, la formal i la
de contingut.
Així doncs, en primer lloc hauran d’analitzar diversos aspectes formals dels documents, com per exemple:
6 Si el document és un manuscrit o està mecanografiat.
6 Amb quina llengua s’ha escrit
6 Estampació de tampons i segells
6 Presència de firmes
6 Coloració de les tintes
6 Protocol que es segueix per a dirigir-se als destinataris de les cartes
6 Estructuració de la carta
22
Pel que fa a la informació que contenen els documents serà convenient que els llegeixin amb atenció i analitzin detalladament
el seu contingut per entendre els problemes que es plantejaven en aquella època, així com les possibles solucions que es varen
proposar per tal que no es repetissin els accidents provocats pels tramvies.
Per a facilitar aquesta tasca l’alumnat podrà fer ús del següent esquema:
6 Data d’emissió de la carta
6 Persona que escriu la carta
6 A qui va dirigida la carta
6 Per a quin motiu s’escriu la carta
6 Quins són els problemes que es plantegen
6 Quines solucions es proposen
6 Què opina la gent del barri sobre els fets succeïts
6 Coincidència o contradicció dels fets explicats a la carta
6 Quina persona, entitat o institució es veuen involucrats
6 Quina persona, entitat o institució és la responsable
23
Finalment, dels documents entregats seria convenient aprofundir amb el nº 13 ja que hi ha informació, escrita i gràfica, rellevant
sobre els comerços, associacions i entitats del barri de la Barceloneta que existien aleshores. Informació molt útil per a
conèixer el passat del barri i, al mateix temps, per a comparar-la amb el present.
24
Finalitzades totes les activitats, arribarà el moment d’establir les comparacions entre el passat i el present del tramvia, les
quals seria convenient plasmar en un informe històric. Recorda que actualment a Barcelona hi ha dos tramvies en funcionament,
el tramvia Blau del Tibidabo i el Tram (Trambaix i Trambessós), els quals t’ajudaran a veure quines són les semblances i
diferències entre els tramvies del passat i els actuals.
A més a més, per a completar l’informe els i les alumnes podran recórrer a les fonts orals, tot preguntant a parents o veïns
qüestions relacionades amb els antics tramvies, o a coneguts que visquin en ciutats on avui dia funcia el tramvia com a mitjà de
transport. A vegades els documents no ho expliquen tot, i és que els detalls més curiosos, les experiències i sensacions només
poden ser explicades per aquells que les visqueren de primera mà. Aquesta pot ser una bona manera de finalitzar el treball
d’aquest dossier.
25
Relació de documents
Document 1 (TRAM1): Notificació a la Direcció de Tramvies de Barcelona per tal que reparin l’empedrat.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
Document 2 (TRAM2): Ofici de la SA Tramvies de Barcelona demanant solució als problemes de circulació a causa de les
obres d’urbanització dels carrers.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
Document 3 (TRAM3): Acord de la Comissió de Foment, demanant s’agilitin  les obres en aquells carrers on hi ha vies del
tramvia.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
Document 4 (TRAM4):  Instància presentada per José Herms i altres veïns de Poble Nou, de queixa per la supressió de
la meitat del trajecte del tramvia núm. 36.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
26
Document 5 (TRAM5): Citació adreçada a José Herms.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
Document 6 (TRAM6):  Sol·licitud del propietari del Restaurante del Puerto i altres industrials i propietaris del barri de la
Barceloneta per ampliar el Servei nocturn dels tramvies.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
Document 7 (TRAM7):  Passi a Tramvies de Barcelona,  la sol·licitud anterior.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
Document 8 (TRAM8): Informe de Tramvies de Barcelona, Societat Anònima, a la sol·licitud anterior.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
Document 9 (TRAM9): Notificació de la resolució al propietari del Restaurante del Puerto sobre la seva petició.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
27
Document 10 (TRAM10): Ofici del Director Gerent de la Companyia Anònima de Tramvies de Barcelona, sol·licitant el canvi
d’emplaçament de la via del tramvia que va a la Barceloneta.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
Document 11 (TRAM11): Plànol de la proposta d’ampliació del trajecte del tramvia núm.57.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
Document 12 (TRAM12): Acord de supressió de la línia de tramvia del passeig Nssacional fins als banys Orientals.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
Document 13 (TRAM13): Instància de diferents  entitats de la Barceloneta sol·licitant la supressió del ramal de la línia de la
Barceloneta.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
28
Document 14 (TRAM14): Ofici del Tinent d’Alcalde del districte 1r. demanant  restablir el servei de tramvies a la Barceloneta,
després dels atropellaments.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
Document 15 (TRAM15): Informe  de la Secció de Foment - Negociat d’ Obres Públiques-  sobre la conveniència de suprimir
el ramal del tramvia entre el passeig Nacional i els Banys Orientals.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
Document 16 (TRAM16): Acord sobre la proposta anterior.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
Document 17 (TRAM17): Notificació a la Companyia de Tramvies de l’acord pres per la Comissió de Foment sobre els
atropellaments ocasionats.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
29
Document 18 (TRAM18): Notificació als Sots-director d’Arquitectura i Urbanització,  de l’acord de la Comissió de Foment sobre
els atropellaments ocasionats per un tramvia.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació, expedient 239 de l’any  1899 al 1942: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció  animal per l’elèctric aeri (Ramal als Banys Orientals).
Document 19 (TRAM19):  Coberta  de l’expedient.
Fons Municipal Contemporani. Transports i circulació,  expedient 237 de l’any 1897 al 1953: Relatiu al projecte de la Companyia Anònima Tramvies de
Barcelona per substituir el motor de tracció animal per l’elèctric aeri (Drassanes a la Barceloneta).
30