Fes teva la cultura popular Programa d’activitats educatives a les Cases de la Festa Flamenk Cicle superior d’educació primària bcn.cat/ casesdelafesta Índex 1. INTRODUCCIÓ 3 1.1. Presentació 1.2. Objectius didàctics 3 1.3. Activitats 4 2. PREVISITA 5 2.1. Preparats per a una festa ben grossa? 5 a) Presentació 5 b) Contingut 5 - Preparats per a una festa ben grossa? 5 - Què fa especial la festa? 6 - I tu, com la faries? 7 c) Cloenda 8 2.2. Flamenk 8 a) Presentació 8 b) Contingut 9 - Flamenk 9 - El quadre fl amenc 10 c) Cloenda. Informacions sobre la visita 11 3. VISITA. Flamenk. 12 3.1. Dades tècniques 12 3.2. Presentació i propòsit 12 3.3. Objectius 12 4. POSTVISITA 13 4.1. Presentació 13 4.2. Fes teva la festa 13 4.3. Per anar més enllà 14 ANNEX 1: Fitxes per a l’alumnat de cicle superior d’educació primària 15 ANNEX 2: Recursos 21 2 Flamenk Cicle superior d’educació primària 1. Introducció 1.1. Presentació La Xarxa de Cases de la Festa ofereix als centres educatius de la ciutat un programa d’activitats que tenen l’objectiu de divulgar la cultura tradicional i popular d’una forma participativa i motivadora. En elaborar la proposta que teniu a les mans, s’ha trobat fonamental destacar el valor de la cultura popular i tradicional com a patrimoni viu. Es parteix de la concepció que els esdeveniments populars (les festes, els aplecs, les trobades...) són un element clau de la vida social i cultural d’una ciutat. En viure’ls, es reforça el sentiment d’identitat cultural, transmesa de generació en generació, proporcionant als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i pertinença. A més, el material que tot seguit us presentem, emfatitza el fet que per mantenir viu aquest patrimoni es requereix la participació de tothom, ja sigui gaudint d’aquestes activitats culturals com a espectadors o essent part activa de la seva posada en escena. També es pretén que els infants coneguin aquestes activitats i s’hi endinsin per descobrir el seu valor social i personal. Social perquè permeten formar-ne part i compartir amb el grup, la qual cosa és un clar exemple de col·laboració, generositat i convivència. Però també personal, com a protagonistes de l’acció, l’espectacle i la vivència, a través de la implicació en el territori i el reforç de la identitat en un món canviant. En conclusió, l’activitat els ha de permetre accedir a experiències d’un alt valor personal i cultural, com són la participació, la identitat cultural, la cooperació o la implicació en el territori, connectant-lo i vinculant-lo amb una societat, amb el seu entorn proper, amb una història i amb la seva capacitat d’evolució i transformació. 1.2. Objectius didàctics La proposta planteja que l’alumnat sigui competent per: 1. Identifi car algunes de les singularitats de les activitats de cultura popular i tradicional a través de la comparació i el contrast amb altres activitats col·lectives perquè reconeguin els valors socials que tenen implícits (generositat, respecte a la diversitat, col·laboració, etc.). 2. Associar la cultura popular amb activitats riques, engrescadores i capaces de seduir públics molt diferents, a partir de situar-les en entorns festius col·lectius, per reconèixer-ne el valor d’identitat col·lectiva i de cohesió social en la vida de les ciutats. 3. Manifestar curiositat i interès per aquestes activitats perquè cooperin en la posada en escena d’aquestes experiències i perquè s’animin a mantenir viu aquest patrimoni cultural. 3 Flamenk Cicle superior d’educació primària 1.3. Activitats Per a l’alumnat del cicle superior d’educació primària s’ofereix la possibilitat que el grup classe s’adreci a un equipament de la Xarxa de les Cases de la Festa per participar al concert Flamenk, un espectacle modern i actual que lidera una de les formacions més potents de casa nostra: Cía. de Manuela. Més enllà d’aquesta experiència, per dotar-la de signifi cació i funcionalitat, es planteja un treball complementari per fer a l’aula centrat en la cultura popular i tradicional que evidenciï la importància d’aquestes manifestacions culturals en la vida col·lectiva de la ciutat. Així doncs, el programa d’activitats que tot seguit us presentem es concreta de la manera següent: Lloc i temps Activitat Descripció estimat de Material Fitxes desenvolupament docent alumnes Preparats per a una Presentació del tema: Aula 2 h x x festa ben grossa? la cultura popular i tradicional Flamenk. Activitat de motivació Aula 50 min x x Presentació i activació de coneixements previs sobre el fl amenk Flamenk. Un espectacle sobre Cases 2 h x Concert el món del fl amenc. de la Festa A càrrec de la Cía. de Manuela. Participa a la festa Propostes d’activitats Aula x i dinàmiques per concloure l’activitat o projectar-la. Aquest dossier detalla la proposta descrivint les activitats i aportant orientacions didàctiques per desenvolupar-la a l’aula. D’altra banda, es compta amb un material directament adreçat a l’alumnat perquè faci de suport a l’activitat. També teniu a la vostra disposició un dossier específi c per treballar l’audició i els continguts musicals específi cs elaborat per la productora del concert. Podeu accedir a aquest document des de l’apartat educatiu del web de les Cases de la Festa http://www.bcn.cat/casesdelafesta/ educacio. 4 Flamenk Cicle superior d’educació primària POST-VISITA VISITA PRE-VISITA 2. Previsita 2.1. Preparats per a una festa ben grossa? a) Presentació Aquesta primera activitat es presenta com un treball previ a l’aula que permet emmarcar l’experiència que s’aborda des del programa d’activitats educatives de les Cases de la Festa per a aquestes edats. La seva funció és activar les informacions prèvies que els alumnes tenen sobre el tema i presentar els conceptes clau sota els quals es treballa el programa per a aquestes edats. La proposta contempla el desenvolupament en dues sessions, però en funció de l’interès dels alumnes i del temps de què disposem podem ampliar-la o escurçar-la. L’activitat s’estructura en els moments següents: • Presentació. Preparats per a una festa ben grossa? (30 min) • Què fa especial la festa? (20 min) • I tu, com la faries? (40 min) • Cloenda de l’activitat (10 min) b) Contingut Preparats per a una festa ben grossa? En Jordi, la Belinda i la Yasmina revisen un cartell de festa major. Al programa de festes es parla d’activitats de cultura popular i tradicional. A què es refereix? A partir d’aquesta presentació es comparteix amb l’alumnat aquest concepte perquè facin suposicions sobre quines activitats es presenten sota aquest títol. Tot i que més endavant els personatges fan una breu presentació dels termes, serà interessant que els infants comparteixin les seves primeres suposicions. D’aquesta manera podrem saber fi ns a quin punt estan familiaritzats amb els conceptes que es tractaran. Un cop presentat el tema podem passar a llegir les aportacions dels personatges. La fi txa els demana que relacionin cada aportació amb un conjunt de fotografi es. A través d’aquestes s’intenta exemplifi car aspectes clau relacionats amb la cultura popular i la seva riquesa com a patrimoni immaterial i viu d’un poble o país. L’alumnat haurà de relacionar cada comentari amb un grup de fotografi es i haurà d’explicar el perquè de la relació. Tot seguit compartim amb vosaltres els criteris seguits per fer aquesta relació: Jordi: memòria, innovació, diversitat. Belinda: participació, col·laboració, generositat. Yasmina: identitat, cohesió social i emoció. 5 Flamenk Cicle superior d’educació primària A la posada en comú podem portar el debat una mica més enllà i demanar que, amb les seves pròpies paraules, defi neixen què és la cultura popular i tradicional, que posin exemples i que pensin en mostres representatives. Cal tenir en compte que el nivell d’informació entre uns i altres pot ser molt diferent. Hi ha famílies que viuen amb intensitat aquestes activitats i altres que no hi paren tanta atenció. Per aquest motiu, el nivell de coneixement a l’aula pot ser molt divers. Convé dedicar temps perquè uns i altres s’expliquin, presentin davant del grup les seves experiències i comparteixin els dubtes i les emocions que aquestes activitats provoquen. També cal parar atenció en el fet que les activitats de cultura popular i tradicional formen part del patrimoni cultural viu. Costums, celebracions, balls, músiques... formen part d’aquesta riquesa cultural, que pren formes diverses a cada territori i evoluciona al ritme de la seva societat. Si el grup és culturalment divers, serà molt enriquidor destinar un temps a comentar altres manifestacions de cultura popular i tradicional, comparar-la amb les activitats que s’han presentat i descobrir els elements que unes i altres poden compartir, com la participació, la celebració o la gresca i la diversió que provoquen. A més, es pot refl exionar sobre com s’han anat integrant al territori altres manifestacions culturals tradicionals d’altres pobles, les quals enriqueixen aquest patrimoni i són un element de cohesió social. Finalment, es recomana que es tingui en compte l’experiència a l’escola respecte a les manifestacions de cultura popular. La castanyada, el concert de Nadal, el carnestoltes o els jocs fl orals també són activitats de cultura popular. Els alumnes les han viscut any rere any i serà interessant que reconeguin en aquestes festes de l’escola la voluntat de compartir, de fer la festa entre tots, de gaudir plegats d’una oportunitat que ens ofereix la nostra cultura de sentir-nos vinculats amb el territori, amb el lloc on convivim i identifi car-nos-hi. Què fa especial la festa? Un cop plantejat el tema arriba el moment de relacionar les activitats de cultura popular i tradicional amb algunes de les activitats que es desenvolupen a les Cases de la Festa. Es proposa a l’alumnat que, en petits grups (poden ser els mateixos amb què han treballat el contingut anterior) destaquin els aspectes que relacionen aquestes activitats amb la cultura popular. Les preguntes intenten ser prou obertes perquè cadascú elabori els seus propis arguments. Què les caracteritza com a activitats de cultura popular i per què es fan? Qui hi participa? Què creus que se sent en participar-hi? 6 Flamenk Cicle superior d’educació primària La posada en comú serà un bon moment per copsar fi ns a quin punt entenen el sentit d’aquestes manifestacions i alhora ens permetrà reforçar els aspectes que considerem oportuns. A partir de les respostes dels alumnes, el docent ha de permetre arribar als tres aspectes clau que transmeten aquestes activitats: 1. Per què es fan? A partir d’aquesta pregunta hem d’arribar al valor TRADICIONAL. Les activitats es fan perquè contenen aspectes clau del poble, de la seva tradició i de la forma en què els seus habitants han gaudit des de fa molt de temps, perquè han passat de pares a fi lls. En el transcurs del temps i gràcies al seu caràcter obert, han anat incorporant elements nous que les han enriquit i les han fet evolucionar (respecte a la diversitat, patrimoni viu, memòria, identitat en un món canviant). 2. Qui hi participa? A partir d’aquesta pregunta hem d’arribar al valor POPULAR. Són activitats participatives obertes a tothom que organitzen els veïns i les veïnes i en les quals pot participar tota la ciutadania. Són manifestacions col·lectives que es viuen en grup i que permeten que aspectes com la col·laboració, l’esforç, l’ajuda mútua, la generositat i el respecte envers els altres facin de motor per a la seva posada en marxa. 3. Què creus que se sent en participar-hi? A partir d’aquesta pregunta hem d’arribar al valor d’IDENTITAT CULTURAL. Aquestes activitats estan arrelades a un territori, són pròpies del lloc on vivim. I en participar-hi, gràcies al fet que permeten compartir sentiments, emocions i diversió, fan que ens identifi quem amb aquest lloc, perquè faciliten l’arrelament i la pertinença de tots i ens conviden a participar-hi i a crear conjuntament. El valor cultural s’entén com el fet d’estar en un entorn amable, on convivim i aprenem a viure i gaudir tots plegats, per poder així construir, créixer i avançar col·lectivament. Després de posar en comú l’activitat anterior, per reforçar els aspectes clau que es plantegen, podem animar tot el grup a pensar en altres activitats que responguin als conceptes popular, d’identitat cultural o tradicional, però que no els reuneixin tots. Per facilitar-los que descobreixin el valors que amaguen activitats com els castellers, els diables o els gegants, podem iniciar el debat plantejant que analitzin sota aquests paràmetres activitats com ara veure la televisió, el futbol o pujar a atraccions de fi ra. En funció del coneixement del grup, si ho creiem necessari, podem presentar materials multimèdia que permetin conèixer amb més detall els personatges, les activitats i les seves característiques. Al fi nal d’aquest document trobareu un seguit de recursos que us poden servir de suport. I tu, com la faries? La darrera activitat planteja un cas hipotètic, en el qual els alumnes han estat convidats a participar en un intercanvi amb nens i nenes d’altres cultures. En funció del que coneixen i de les refl exions que han compartit entorn de la cultura popular, hauran d’elaborar una proposta que els permeti presentar-se, tot informant de qui són, d’on vénen i quins valors els representen. Per dur a terme aquest treball dividirem el grup classe en petits subgrups amb els quals hauran de donar resposta a les preguntes següents: • Quines activitats senten pròximes i els representen? • Què els aporten aquestes activitats i a quins valors les associen? • Quina manifestació cultural explica aquests valors? 7 Flamenk Cicle superior d’educació primària L’objectiu és que esmentin els valors que atribueixen a les activitats seleccionades per explicar com s’hi identifi quen. Un cop contestades les preguntes, cada subgrup haurà de triar l’activitat que més els encaixi i els sedueixi i haurà de fer una breu representació a l’aula de la seva peça. Amb aquesta, simularan l’activitat de cultura popular i presentaran els valors que volen destacar-ne i els elements identifi catius que hi troben. Si el grup se sent animat podem deixar-los temps perquè guarneixin la seva representació amb maquillatges, disfresses o elements que els permetin fer més vistosa la seva posada en escena. Al fi nal d’aquest document, a l’apartat de recursos, trobareu informacions i recursos multimèdia que els poden ajudar a preparar l’escenifi cació. c) Cloenda de l’activitat En fi nalitzar la sessió convé remarcar els objectius plantejats a l’inici de la proposta per copsar l’acord o desacord dels alumnes amb les afi rmacions següents: • Les activitats de cultura popular i tradicional permeten la participació de tothom a les festes populars (grans, petits, mitjans...), ja sigui fent la festa o gaudint-la. • Tothom que ho vulgui pot formar part d’una colla d’activitats de cultura popular i tradicional. Aquest moment també ofereix l’oportunitat d’informar el grup de la realització de l’activitat que faran a les Cases de la Festa, on tindran l’oportunitat de descobrir un equipament i una activitat molt vinculada amb la festa, la cultura popular i tradicional i la participació ciutadana. 2.2. Flamenk a) Presentació Aquesta activitat es planteja com a preparació de la visita de les Cases de la Festa. Té la intenció de presentar la temàtica i crear expectatives respecte a l’activitat que es desenvoluparà a la Casa de la Festa per generar entre l’alumnat curiositat i ganes de viure l’experiència entorn de l’art del fl amenc. Al dossier específi c per treballar l’audició trobareu una extensa informació sobre el fl amenc, els seus elements, trets característics i els detalls de la posada en escena. La proposta contempla els moments següents: • Presentació de l’activitat. Flamenk (10 min) • Activitat. El quadre fl amenc (30 min) • Cloenda. Informacions sobre la visita (10 min) 8 Flamenk Cicle superior d’educació primària b) Contingut Flamenk El fl amenc és una música de transmissió oral. Però en un moment de la seva història, cap a mitjans del s. XVIII passa de ser una música de caràcter anònim a convertir-se en una expressió artística d’autor. Manté, això sí, la seva essència popular, atès que el seu aprenentatge és oral, passa de pares a fi lls i representa l’essència cultural d’un col·lectiu. Per aquest motiu es presenta a l’alumnat dins el concepte de cultura popular i molt vinculada a l’art, sentiment i expressió fonamental en la seva interpretació. Per endinsar-se en matèria es proposa una primera activitat en la qual puguin descobrir part del vocabulari emprat en el fl amenc. Conèixer-lo ajudarà a situar els orígens d’aquesta música i algunes de les característiques de la seva interpretació. CANTAOR/A Intèrpret de la guitarra fl amenca BAILAOR/A Zapateado al ball TOCAOR/A Plany prolongat del cantaor/a JALEO Persona que acompanya el cant, la guitarra o el ball fent percussió amb els palmells de les mans PALO Manera de tirar fl oretes o animar la interpretació durant l’actuació TACONEO Intèrpret del cant fl amenc i els seus estils o palos QUEJÍO Persona que balla fl amenc. No s’ha de confondre amb ballarí/na PALMERO/A Manera de denominar els diferents estils de cant fl amenc Tot seguit es fan tres preguntes obertes que tenen l’objectiu que el grup estableixi relacions entorn dels orígens andalusos del fl amenc i la presència d’aquesta manifestació de cultura popular a casa nostra. Cal destacar que, com a música popular que és, els orígens del fl amenc són incerts, el pas de diverses cultures pel sud de la península Ibèrica (tartessis, fenicis, grecs, romans, àrabs, jueus i cristians) són els inicis dels seus fonaments. En tot cas, es pot afi rmar que Andalusia és el bressol del fl amenc, amb un desenvolupament molt lligat al poble gitano, fi ns al punt de constituir-se com un element cultural característic d’aquest poble i d’aquesta regió, encara que no exclusiu. Pel que fa a la seva relació amb Barcelona, destaquen dues vies diferenciades, si bé molt relacionades entre si. D’una banda, la cultura popular de la mà dels gitanos andalusos que arriben a Barcelona amb la intenció d’establir-s’hi, ja des de fi nals del segle XIX. I, de l’altra, com a art, a través dels espectacles fl amencs que entren a l’escena artística i cultural del segle XIX i principis del XX als cafès concert de Barcelona. Des de llavors, aquesta relació entre el fl amenc i la ciutat ha donat pas a l’aparició de grans artistes de l’escena fl amenca a casa nostra, com Carmen Amaya, una balladora excepcional que va revolucionar el gènere amb els seus moviments. Actualment trobem grans fi gures del fl amenc com Mayte Martín, Miguel Poveda, Juan Manuel Cañizares i Juan Gómez Chicuelo, entre d’altres. 9 Flamenk Cicle superior d’educació primària D’altra banda, l’herència d’aquesta cultura, dóna pas a un gènere propi de casa nostra, la rumba catalana, vinculada al fl amenc, al poble gitano i a la trobada amb diversos estils musicals, com l’havanera o la salsa, que va donar pas a un ritme de ball alegre que s’acompanyava d’un toc de guitarra propi, el ventilador. Aquesta presentació serà molt més rica si l’acompanyem d’alguna audició en què puguin reconèixer la música fl amenca i la rumba, així com veure algun contingut multimèdia relacionat amb la dansa i la interpretació dels cantaores, cantaoras i guitarristes. El quadre fl amenc El fl amenc és un art que s’escolta, es canta i es balla. Tant en la seva representació espontània com en els espectacles, apareixen elements destacats: la veu, amb el cant; la dansa, amb el ball; i la música, amb el toc de guitarra. En defi nitiva, una música plena de força, caràcter, sentiment, ritme i espontaneïtat. De cara a conèixer-lo una mica més, es proposa descobrir els principals elements que surten a escena en un espectacle fl amenc, tot relacionant les imatges amb les paraules amagades a la sopa de lletres. Tot i que a l’audició s’aprofundirà d’una D R I G U L forma vivencial i signifi cativa, l’activitat C V E U N K permetrà situar-los. En fer-ho convé destacar tres aspectes: E E M I H A • La veu, amb la seva peculiar expressivitat, C A N T Z S és l’element principal del cant fl amenc, A X C A Y U reforça les emocions i sentiments que es vol transmetre amb la música. I O E R T P • El ball, amb dos elements fonamentals en X E T R E A la seva execució: els peus, que marquen el O B B A L L ritme i el compàs, i els moviments de mans i braços tant característics, que reforcen el G F U I O M caràcter de la peça i el contingut de la lletra. A S D F I E • Quant als instruments, la guitarra és el E Q W E R S principal. D’altra banda, cal destacar el paper S F T U I T del caixó i les palmes, que acompanyen el ritme i el compàs a la interpretació. Fetes les presentacions es demana als alumnes que expressin el seu parer sobre aquesta música i comparteixin els coneixements que en tenen. Serà interessant saber quines relacions estableixen amb músiques actuals, com ara les de diversos grups que difonen la rumba catalana, de vegades amb fusions estilístiques i interessants innovacions (Micu, Sabor de Gràcia o La Troba Kung-Fú, entre d’altres). Quan coneguem el parer de l’alumnat i les seves impressions sobre aquest art podrem saber quin és el seu punt de partida i farà més rica la valoració que en faci un cop hagi participat a l’activitat de les Cases de la Festa. Us recordem que el document de presentació del concert incorpora una àmplia informació sobre el fl amenc, els seus principals palos i la seva evolució al llarg del temps. També us remetem a l’apartat de recursos, on trobareu alguns documents multimèdia que poden servir de suport a l’activitat i poden enriquir notablement el contingut. 10 Flamenk Cicle superior d’educació primària c) Cloenda de l’activitat. Informacions sobre la visita Aquest serà el moment de presentar la visita a les Cases de la Festa i compartir amb l’alumnat quan s’hi anirà i què hi faran i aprofi tar per recordar tots els aspectes relacionats amb les sortides que feu. Aquesta activitat no es fa a totes les cases de la Xarxa de Cases de la Festa. Al web http://www.bcn.cat/casesdelafesta/educacio trobareu la informació actualitzada. A l’apartat de recursos trobareu alguns enllaços, llibres i altres referències relacionades amb el fl amenc. D’altra banda, novament insistim que es consulti el document de preparació de l’audició. 11 Flamenk Cicle superior d’educació primària 3. Visita. Flamenk 3.1. Dades tècniques Grups Grup classe de 5è i 6è d’educació primària Durada de l’activitat Dues hores Lloc de realització Al web http://www.bcn.cat/casesdelafesta/educacio trobareu la informació pertinent. 3.2. Presentació i propòsit El concert que s’oferirà vol ser una aproximació al fl amenc amb un traç modern, emprenedor i trencador que defuig els folklorismes fàcils relacionats amb aquest tipus de música. Representa el fl amenc més modern i actual, que lidera una de les formacions més potents de casa nostra: Cía. de Manuela. És a partir d’aquesta idea que es farà un repàs de la història del fl amenc, es presentarà la instrumentació i els quatre palos o estils més importants d’aquest gènere: la soleá, la siguiriya, la bulería i el tango. 3.3. Objectius Els plantejaments didàctics de l’activitat tenen els objectius següents: 1. Acostar una cultura musical que ens és molt propera per qüestions socials i històriques i que molt sovint deixem de banda per desconeixement. 2. Trencar certs estereotips lligats a aquest tipus de música, com certs folklorismes i regionalismes que de vegades desvirtuen la imatge i la qualitat d’aquest gènere musical. 3. Gaudir de música en directe. 4. Donar a conèixer la instrumentació del fl amenc, tant del més antic com de l’actual. 5. Conèixer les dades bàsiques de la història i de l’evolució del fl amenc. 6. Fer passar una estona amena i engrescadora als assistents al concert. La visita es realitza fent la reserva a través del PAE (Programa d’activitats escolars del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona) www.bcn.cat/educacio/pae. o directament des del web de les Cases de la Festa http://www.bcn.cat/casesdelafesta/ educacio. 12 Flamenk Cicle superior d’educació primària 4. Postvisita 4.1. Presentació Aquesta darrera fase té per objectiu tancar el procés encetat amb el Programa d’activitats educatives de les Cases de la Festa. Un cop realitzades les activitats a l’aula i a les Cases de la Festa, es planteja un tancament centrat en l’activitat desenvolupada, en aquest cas el fl amenc, per recordar l’experiència viscuda i el que s’ha descobert a través de les activitats, així com aprofundir en la rumba catalana, un estil estretament relacionat amb el fl amenc i molt vinculat a la ciutat de Barcelona. 4.2. Fes teva la festa Després d’haver dut a terme totes les activitats, serà interessant que l’alumnat comparteixi les impressions i els records sobre el que ha viscut. Recordem que l’objectiu és contactar amb les manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana i destacar les emocions que ens desperten. Per aquest motiu es proposa una activitat que permeti investigar i establir relacions entre el fl amenc i la rumba catalana, identifi cant els elements que relacionen aquest estil musical amb l’evolució i la trajectòria que el fl amenc ha recorregut a casa nostra. Per fer-ho, us proposem dues audicions. Totes dues presenten una mica d’història de la rumba catalana, de les seves arrels i, sobretot, del seu estil inconfusible: Gato Pérez. La rumba de Barcelona. (http://www.calarumba.com/audios/gato-perez- rumba-de-barcelona.html) Àudio de la cançó homenatge que el Gato Pérez fa a la rumba catalana, en què parla dels seus orígens i característiques singulars. Rosario Flores. Al son del tambor. (http://www.myspace.com/rosariofl ores) És un tema que Rosario Flores dedica al seu pare, Antonio González El Pescaílla, gitano del barri barceloní de Gràcia i un dels precursors de la rumba catalana. En sentir les interpretacions es poden reconèixer diferents elements que permeten establir paral·lelismes entre el fl amenc i la rumba catalana (el so de guitarres, les palmes i els jaleos…). Per parar atenció en aquests aspectes els demanarem que: • En escoltar les peces identifi quin i llistin els elements que relacionen els dos estils musicals. • Exposar què els ha agradat i què no els acaba de convèncer d’aquestes peces. La proposta és fer-ho per equips, de forma que puguin compartir arguments i sensacions, que hi posin paraules que els permetin entendre’s entre ells i que fi nalment organitzin les seves idees per presentar-les a la resta de grups. Per últim, cal tenir molt present que la rumba és una música de ball molt festiva que permet compartir moments de diversió i expressió col·lectiva, amb la qual cosa provar de ballar-la serà una manera bonica de concloure l’activitat. 13 Flamenk Cicle superior d’educació primària 4.3. Per anar més enllà Conscients de tota la versatilitat i riquesa del tema, es planteja que aquest tancament també pugui esdevenir un recurs interessant per plantejar als alumnes noves propostes que projectin l’activitat cap a una de nova. En aquest sentit, al material de recursos trobareu un munt d’activitats (plàstiques, de descoberta, experimentació, musicals, lingüístiques…) associades al fl amenc i a la resta de manifestacions de cultura popular i tradicionals que es treballen al Programa d’activitats educatives de les Cases de la Festa. A través d’aquestes es podran obrir noves vies de curiositat i estímul a la descoberta d’aquesta cultura intangible que és patrimoni dels barcelonins i de les barcelonines. 14 Flamenk Cicle superior d’educació primària ANNEX 1 Fitxes per a l’alumnat de cicle superior d’educació primària 15 Flamenk Cicle superior d’educació primària Preparats per a una festa ben grossa? La Yasmina, el Jordi i la Belinda estan entusiasmats: d’aquí dos dies comença Fes la Festa Major! A la porta de l’escola hi ha un cartell que ho anuncia. ta Mirant-lo atentament descobreixen una informació que els desperta la Major curiositat: “Activitats de cultura popular i tradicional”. I es pregunten: Què és això? Què es fa en aquestes activitats? Seran divertides? Què n’opineu, què en sabeu, quines activitats creieu que són? Parleu en veu alta, segur que entre tots ho descobrireu. Activita d te s cult Com vosaltres, en Jordi, la Belinda i la Yasmina han compartit les urp a opular i seves impressions i arriben a aquestes conclusions. Pareu atenció en tradicional el que diuen i relacioneu-ho amb les imatges que trobareu més avall. És clar! A la Festa Major hi ha activitats que fa anys i Són activitats divertides, que panys que es fan. La meva sempre es viuen amb altra gent. àvia, de petita, ja ballava Participant-hi sentim que formem sardanes. Però no són pas part d’un mateix grup, que és passades de moda, perquè propi i representatiu del lloc on s’han anat modernitzant. vivim, amb el qual compartim moments emocionants. Yasmina Aquestes activitats les preparen Jordi els veïns i les veïnes. I en muntar- les, pensen en tothom. S’hi han d’esforçar molt perquè surtin bé, però la feina entre tots sempre dóna més satisfacció. Belinda 16 Flamenk Cicle superior bcn.cat/casesdelafesta d’educació primària Arxiu Fotogràfi c de Barcelona Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 18.597 Colla castellera de Gràcia Pep Herrero Pep Herrero Pep Herrero Què fa especial la festa? Tenint en compte el que heu comentat fi ns ara, reviseu aquestes activitats que trobem sovint a les celebracions de Festa Major. 1. Per què considereu que són activitats de cultura popular i tradicional? Per què creieu que es fan? 2. Qui hi participa? 3. Què creus que se sent quan hi participem? Fer córrer un drac • que treu foc • pels queixals • Descarregar • un castell humà • • Ballar al voltant • d’un gegant • • Ballar en rotllana • a ritme de cobla • • La Belinda, el Jordi i la Yasmina ara ho tenen més clar: les activitats de cultura popular i tradicional són un dels ingredients més característics de les Festes Majors de Barcelona. Són emocionants, engrescadores i apleguen tothom i fan que petits i grans ens sentim part d’un mateix grup. A més, ens permeten formar part de l’espectacle i ser protagonistes d’una festa que diu molt de nosaltres i del lloc on vivim. Els nostres amics estan molt animats i cadascun d’ells ja s’imagina formant part d’una de les colles que s’encarreguen de preparar les activitats de cultura popular i tradicional. Jordi Belinda Yasmina 17 Cicle superior bcn.cat/Flamenk casesdelafesta d’educació primària I tu, com la faries? Ara imaginem-nos que farem un intercanvi amb nens i nenes d’un país ben llunyà que mai han vingut a Barcelona. I haurem de preparar una senzilla representació per explicar als visitants qui som, què ens caracteritza, com ens defi nim i quins són els nostres valors. Feu-vos les preguntes següents: • Quines activitats pròpies del vostre barri, poble o ciutat sentiu pròximes a vosaltres i creieu que us representen? • Què us pot aportar el fet de participar en algunes d’aquestes activitats? Per exemple: el sentiment de pertànyer a un grup, la generositat, l’esforç, la convivència, el treball en equip, el respecte, la solidaritat... • Penseu quina manifestació de cultura popular i tradicional us pot ajudar a explicar aquests valors. I per què considereu que és la que millor ho pot fer. I ara, mans a l’obra: cal assajar una representació, una posada en escena en què a través del vostre moviment i del teatre expliqueu tot el que creieu que és important destacar. 18 bcn.cat/ Flamenk Cicle superior casesdelafesta d’educació primària Flamenk Aviat podreu gaudir d’un espectacle de cultura popular carregat d’emoció, on descobrireu com veu, música i dansa es combinen per transmetre un mateix sentiment. Sobre l’escenari s’interpretaran peces que us presentaran alguns dels estils o palos més característics i coneixereu la funció de cadascun dels artistes que hi ha. Però abans d’anar-hi us proposem que reconegueu alguns dels elements característics d’aquest art. Relacioneu les paraules següents, pròpies de l’art fl amenc, amb la defi nició que els correspon: CANTAOR/A Intèrpret de la guitarra fl amenca BAILAOR/A Zapateado al ball TOCAOR/A Plany prolongat del cantaor/a JALEO Persona que acompanya el cant, la guitarra o el ball fent percussió amb els palmells de les mans PALO Manera de tirar fl oretes o animar la interpretació durant l’actuació TACONEO Intèrpret del cant fl amenc i els seus estils o palos QUEJÍO Persona que balla fl amenc. No s’ha de confondre amb ballarí/na PALMERO/A Manera de denominar els diferents estils de cant fl amenc • Ara, intenteu donar resposta a aquestes preguntes: Coneixent aquestes paraules, on situaríeu els orígens del fl amenc? Quina presència creieu que té el fl amenc a casa nostra? Coneixeu artistes fl amencs catalans? 19 Cicle superior bcn.cat/Flamenk casesdelafesta d’educació primària El quadre fl amenc El fl amenc és poesia que es canta i es balla; que s’escolta i es mira. És per aquest motiu que s’entén com un art, ja sigui interpretat de forma espontània al carrer o en una festa, com interpretat en una sala o en forma d’espectacle. Als espectacles, el quadre fl amenc és el conjunt encarregat de posar-lo en escena. Pot ser una formació molt diversa, encara que hi ha elements que sempre hi són: música, dansa i ritme. Ara us en presentarem alguns elements que, combinats en aquesta formació, queden perfectament integrats, com les paraules en aquesta sopa de lletres D R I G U L C V E U N K E E M I H A C A N T Z S A X C A Y U I O E R T P X E T R E A O B B A L L G F U I O M A S D F I E E Q W E R S S F T U I T • Heu sentit mai cant fl amenc, l’heu vist ballar? I altres músiques que us el recordin? • Què espereu trobar en un espectacle fl amenc? Compartiu les informacions i suposicions que teniu sobre aquest art, molt arrelat a casa nostra. El dia del concert a les Cases de la Festa descobrireu més detalls sobre el fl amenc. Aneu-hi disposats a sentir a través de les oïdes, la vista i l’ànima. 20 Cicle superior bcn.cat/Flamenk casesdelafesta d’educació primària Arian Botey, La Botzina ANNEX 2 Recursos 21 Flamenk Cicle superior d’educació primària Cultura popular i valors Publicacions: • Bargalló, Josep. Cultura popular, cultura nacional. Elogi de la diversitat i la interculturalitat (Refl exions a l’entorn de l’estructuració d’un model festiu i simbòlic plural). Disponible en línia a: http://www.festes.org/arxius/elogidiversitat.pdf [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Quintana, Jordi; i Jordi Cerdà. “Cultura popular, cultures populars i escola”, Perspectiva escolar, núm. 293, p. 2-9, 2005. Disponible també en línia a: http://www.ub.edu/ntae/ jquintana/articles/QuintanaCerda_culturesPE.pdf [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Quintana, Jordi; i Jordi Puig. Les Cases de la Festa a Barcelona: imatgeria, foc i música, col. Quaderns del Consell de Coordinació Pedagògica, núm. 6, ed. Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2013. • Soler, Joan. Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona, Barcanova, 1998. • Soler, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona, Pòrtic, 2001. • Soler, Joan (dir.). Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Vol 4. La festa. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2005. • Soler, Joan. “Apunts sobre la cultura popular a l’escola”, Escola Catalana, vol. 45, núm. 466, p. 15-16, 2010. Disponible també en línia a: http://www.omnium.cat/ca/article/apunts- sobre-la-cultura-popular-a-l-escola-3983.html [Consulta: 18 de desembre del 2012]. Recursos audiovisuals: • “El valor de la cultura popular”, programa radiofònic de Catalunya Ràdio, 15 d’agost del 2012: http://www.catradio.cat/reproductor/658113 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. El fl amenc Recursos audiovisuals: • FLAMENC-O. Sèrie documental de set capítols que vol acostar al públic l’impacte del fl amenc en la història, la tradició i la cultura catalanes. Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/ fl amenco/ [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • La rumba de Barcelona. Sèrie documental, produïda per LE SEPT (França) amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, 1992. Disponible en línia a: http://www.calarumba.com/articulos/ recopilacion-de-fragmentos-del-documental-la-r.html [Consulta: 21 de febrer del 2013]. • “Flamenc a Catalunya”. Programa Moments. RTVE. http://www.rtve.es/alacarta/videos/ moments/moments-fl amenc-catalunya/1293794/ [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Flamenc tradicional català i rumba històrica. Associació per la promoció del fl amenc tradicional català. Disponible en línia a: http://www.bossarecords.com/archivos/ca/artista_biografi a. php?ar=124. [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Per conèixer els passos de fl amenc: http://www.youtube.com/user/katul4?feature=watch [Consulta: 18 de desembre del 2012]. 22 Flamenk Cicle superior d’educació primària • Per conèixer els passos del taconeo: http://musica-y-baile.practicopedia.lainformacion. com/fl amenco/como-ejecutar-los-pasos-del-taconeo-15833 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • El Flamenco en Primaria. Benjamín Perea: http://fl amencoprimaria.blogspot.com.es/ [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • “Flamenc i en Pere i el llop”. Atrapa-sons. Barcelona, Televisió de Catalunya, 2007: http:// www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30357 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • “La música gitana i en Peer Gynt”. Atrapa-sons. Barcelona, Televisió de Catalunya, 2007: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30586 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Reportatge sobre fl amenc-fusió. Loops!. Televisió de Catalunya: http://www.youtube.com/ watch?v=KvOBjsVKOM8 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Cala Rumba. Projecte web de consulta sobre la rumba catalana. http://www.calarumba.com/ [Consulta: 21 de febrer del 2013]. • Declaració de la Unesco del fl amenc com a patrimoni de la humanitat. Disponible en línia a: http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00011&RL=00363 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. Publicacions: • Llibre-CD didàctic Método de ritmo y cante fl amenco. Disponible en línia a: http://www. fl amencolive.com/html/l_cante_e.htm [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Barcelona fl amenca. Barcelona, Metròpolis Mediterrània, 2000. Disponible en línia a: http:// www.bcn.es/publicacions/bmm/bcn_fl amenca/ [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Mayol i Puentes, Josep M.; i Maria Antònia Pujol i Subirà. Requetetxec, 2010. Unitat 13: “El grup de rumba catalana”; Unitat 15: “Els grups de jazz i de fl amenc”. Disponible en línia a: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50 a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=403b591bb3e73310VgnVCM2000009b0 c1e0aRCRD&vgnextchannel=403b591bb3e73310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD &vgnextfmt=default&contentid=6ac0fe30e2e73310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD [Consulta: 18 de desembre del 2012]. Poesia i lletres: • Lletres de fl amenc: http://www.letrasdefl amenco.com/ [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Blog Poesías cantadas de Lorca: http://blocs.xtec.cat/poesialorca/ [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Alberti, Rafael. Marinero en tierra. • García Lorca, Federico. Romance sonámbulo. • García Lorca, Federico. Retrato de Silverio Franconetti. 23 Flamenk Cicle superior d’educació primària Audicions: • Flauta travessera per bulerías: http://www.youtube.com/watch?v=ssWvo5sc4Fg [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Mostra de fl amenc-house: http://www.youtube.com/watch?v=hNUilVAzogE [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Mostra de fl amenc-fusió: http://www.youtube.com/watch?v=vLXohVfgMf4 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Cano, Carles. La rumba del medi ambient. Disponible en línia a: http://www.goear.com/ listen/02c0dce/la-rumba-del-medi-ambient-projectepoemusica [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Chao, Manu. Rumba de Barcelona. Disponible en línia a: http://www.youtube.com/ watch?v=86kDZ9MhhBc [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Los Manolos. Amigos para siempre: http://www.youtube.com/watch?v=QmaIbxmDTt0 [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Manzanita. Romance sonámbulo (Verde). Disponible en línia a: http://www.youtube.com/ watch?v=f5UdpFDh6os [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Pérez, Xavier Patricio, Gato Pérez. La rumba de Barcelona. Disponible en línia a: http://www. youtube.com/watch?v=YKWQYZKHSek& [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Pubill, Pere, Peret. Gitana hechicera. Disponible en línia a: http://www.goear. com/listen/8aecd3a/gitana-hechicera-peret; i a: http://www.youtube.com/ watch?v=Twjgwozb7oM [Consulta: 18 de desembre del 2012]. Recursos lúdics: • Webquest Marcando el compás, Zoraida Pérez, IES Bajo Guadalquivir, Lebrija: http://www. musikawa.es/zoraida/cursowq/Inicio.html [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Com construir un caixó. “Cajón fl amenco”, Musicandis, IES Jaume Vicens Vives, Girona: http:// blocs.xtec.cat/musicandis/idiofons/idiofons/cajon-fl amenco/ [Consulta: 18 de desembre del 2012]. Recursos sobre altres manifestacions de cultura popular: • Calendari 2012 de Tradicions i Costums. Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat. cat/docs/CulturaDepartament/CPCPTC/Documents_Estatics/PU_Publicacions/SD_ calendari2012_tot.pdf [Consulta: 18 de desembre del 2012]. • Diversos autors. Festes tradicionals de Catalunya. Barcelona, Llavor, 1978. • Capmany i Farrés, Aureli. Costums i tradicions catalanes. Barcelona, 1982. I a http://www.bcn.cat/casesdelafesta/educacio podeu consultar activitats, espais i recursos relacionats. 24 Flamenk Cicle superior d’educació primària Projecte didàctic: Marinva, joc i educació Il·lustracions: Lluís Cadafalch Disseny gràfi c: Fons Gràfi c Fotografi es: diversos autors Assessorament pedagògic i implementació del programa educatiu: Fragment, serveis culturals Producció i coordinació: Servei de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona Copyright: Marinva, joc i educació i ICUB-Ajuntament de Barcelona