Barcelona Treball 
 
 
 
Logística 
 
Informe sectorial 2013 
 
 
 
 
 
 
 
 
Amb la col·laboració de: 
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona 
 
 
Cofinancen: 
 
 
 
 
Les 10 claus per 
conèixer el sector 
 
 
Millorar la sincronització entre demanda i producció, 
compartir informació estandarditzada en temps real, i 
donar resposta a l’emergent compra des de casa tot 
aplicant criteris mediambientals són factors que 
determinaran la cadena de subministrament en els propers 
anys. 
 
 
Descripció 
La logística empresarial té la funció de gestionar tot el flux físic des dels proveïdors fins als clients per 
satisfer les seves demandes. Constitueix una cadena de valor, la cadena logística. Així doncs, la 
logística comprèn totes aquelles activitats que tenen per objecte situar la quantitat necessària d'un 
producte, en el lloc i el moment requerit per una demanda al menor cost possible. 
 
Principals àmbits d’activitat 
La logística és una activitat transversal que forma part de la majoria de sectors econòmics. En termes 
generals, els àmbits d’activitat que constitueixen la cadena logística són: compres i aprovisionament; 
gestió logística, dipòsit, emmagatzematge i manipulació de mercaderies; i, operacions i producció.  
 
Tendències  
En coherència amb les noves tendències de gestió empresarial, s’està anant cap a una logística 
col·laborativa entre les empreses, de manera que aquestes configurin una nova cadena logística, i 
cap a la logística inversa, que fa possible la recuperació i la reutilització dels productes. A més, la 
gestió empresarial, la demanda verda dels consumidors i la nova legislació obligaran a innovar per 
reduir les emissions de CO2 del sector logístic.  
 
 
 
Any 2013 /Pàg .2 
 
 
  
 
 
 
 
Pes econòmic 
Segons dades de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE), el sector del transport i emmagatzematge 
(classificació CNAE-2009) tenia l’any 2010 un total de 209.545 empreses i un volum de negoci de 99 
milions d’euros. A Catalunya, la contribució del sector en el conjunt del PIB català va ser del 4% i en 
el conjunt d’Europa del 10% del PIB.  Com a exemple, cal destacar que només el Port de Barcelona 
representa aproximadament el 2% del PIB de Catalunya. 
 
L’any 2011, segons l’Observatori de la logística de Catalunya, el sector de la logística català va 
gestionar un total de 387 milions de tones de mercaderies, valor un 5% inferior al de 2010. 
 
En termes globals, els costos logístics representen de mitjana el 22% dels costos de producció 
industrials, la qual cosa dóna una idea de la seva importància econòmica. 
 
L’ocupació  
El sector del transport i emmagatzematge ocupa a 832.800 persones a Espanya (dades del 3r 
Trimestre de 2012). La tendència en l’ocupació del sector ha estat clarament negativa, s’ha passat de 
976.700 persones ocupades el 2008 a les 832.000 el 2012. Això suposa una reducció de 143.900 
llocs de treball (variació de -14%). Es tracta d’un sector altament masculinitzat: un 81,8% de les 
persones que hi treballen són homes (2012). 
 
A Catalunya, l’ocupació al sector de la logística, segons dades de l’Observatori de la logística de 
Catalunya, s’ha mantingut més constant des de l’any 2008 al 2011, amb aproximadament uns 
100.000 llocs de treball/any. En el cas de Barcelona, l’any 2011 hi havia 39.622 persones ocupades al 
sector logístic en el règim general de la Seguretat Social (el 4,6% del total a la ciutat) i 8.119  
treballadors autònoms (el 7,2% del total d’autònoms de la ciutat de Barcelona). 
 
Perfil professionals més demandats 
L’activitat logística ocupa un ampli ventall de professionals a tots els nivells acadèmics, des de les 
bàsiques, passant per les professionals fins a universitàries. Hi ha una demanda creixent de 
professionals amb formació específica en logística, sobretot pels nivells intermedis i superiors. Pels 
nivells operatius més bàsics es requereix polivalència i disposar de carnets professionals que habilitin 
per a la conducció de carretons elevadors. 
 
Ocupacions més demandades 
La demanda de professionals logístics creixerà en els propers anys, algunes de les ocupacions més 
demandes seran: comprador, tècnic en logística, cap de magatzem, operari de magatzem, cap de 
tràfic, operatiu de transports, gestor de dipòsit duaner i comercial de serveis logístics. 
 
 
Any 2013 /Pàg .3 
 
 
  
 
 
 
 
 
Projecció futura  
La logística és considerada com un factor estratègic per part de les empreses, raó per la qual s’hi ha 
anat incorporant.  El comportament del client i l’elevat flux d’informació generaran cadenes de 
subministrament més complexes on la informació compartida i la col·laboració seran claus per a 
donar resposta a la nova demanda de serveis logístics. 
Igualment, la tendència del comerç electrònic fa que el sector de la logística hagi de reinventar els 
serveis a les empreses i buscar solucions que facilitin les vendes on-line. Moltes empreses del sector 
logístic estan dissenyant línies de negoci específiques per al comerç electrònic, desenvolupant, en 
alguns casos, veritables serveis integrals dirigits a millor aquest mercat. 
 
Debilitats 
La pèrdua de pes industrial pot portar a una situació de debilitat i dependència (el volum de 
mercaderies mogudes a Catalunya han baixat des de l’any 2008 de forma constant, arribant a perdre 
un 30%).  Catalunya té un ric teixit empresarial, diversificat i competitiu; però basat fonamentalment 
en petites i mitjanes empreses, mentre que el nombre de grans empreses amb seu a Catalunya és 
més aviat escàs. Atenent que són les grans empreses les que tenen més capacitat investigadora i 
capitalització per emprendre grans projectes, això pot representar una debilitat per al 
desenvolupament de la logística. 
 
Oportunitats  
La cooperació entre clients, proveïdors i companyies logístiques a la cadena de subministrament, fins 
i tot entre grans competidors, determinarà el futur del sector logístic. Entre d’altres, l’externalització de 
les activitats logístiques per part de les empreses fabricants vers les empreses de serveis logístics, 
així com el creixement de les activitats logístiques fruit de la deslocalització representen oportunitats 
pel sector. També són una oportunitat activitats emergents com ara la logística inversa i el comerç 
electrònic, que implica entregues a casa i distribució de barri.  
 
Igualment, l’augment de les exportacions pot suposar un contrapès a la pèrdua del pes industrial 
intern de Catalunya. Les exportacions han augmentat un 13,5% entre el 2010 i el 2011; això es 
tradueix de forma directa en un augment del volum de negoci de les empreses del sector logístic.
Any 2013 /Pàg .4 
 
 
  
 
 
 
 
01Presentació del sector 
La logística és el conjunt d'activitats que tenen per objecte situar la quantitat necessària d'un producte 
en el lloc i el moment requerit per una demanda al menor cost possible. Des d’una perspectiva 
integral, consisteix en la gestió del fluxos de materials i d'informació, i abasta tots els processos de 
l'empresa: aprovisionaments i compres, producció i distribució física (emmagatzematge i transport) 
amb l’objectiu d’aconseguir la satisfacció de la clientela, l'optimització dels recursos, l’increment de la 
competitivitat i l’eficàcia. 
 
En la seva versió més avançada, la logística, coneguda com a Supply Chain Management, 
persegueix l'optimització de la cadena de subministrament per aconseguir òptims globals per a les 
diverses empreses integrants de la cadena logística. En aquest sentit, la gestió logística constitueix 
l'element clau per convertir la tecnologia i els productes i serveis de l'empresa en rendibilitat i 
competitivitat. 
 
La logística integral implica la gestió complexa d'un conjunt de tècniques, metodologies i tecnologies 
com: 
 El posicionament estratègic de l'empresa i dels seus productes i serveis en el mercat, 
 La implantació i gestió de la cadena logística o Supply Chain Management, 
 L'obtenció de valor afegit, tant per la pròpia empresa com per als seus clients, 
 Respondre a les noves necessitats de servei dels clients, 
 Aconseguir l'optimització de recursos globals a tota la cadena logística, 
 Establir marcs de col·laboració i coordinació amb proveïdors i clients, 
 Integrar les noves tecnologies a la gestió logística integral, 
 Potenciar els recursos humans adscrits a la funció logística per assolir els objectius, 
 Aplicar les polítiques de millora continuada i de col·laboració interempresarial a tot el procés 
logístic, 
 Cooperar en l'aplicació de mètodes i processos ecològicament sostenibles. 
 
Any 2013 /Pàg .5 
 
 
  
 
 
 
 
 
Donat que la logística inclou activitats realitzades en el marc d’altres sectors econòmics, la forma més 
acurada d’aproximar-se a la seva rellevància econòmica és el càlcul dels costos logístics, entesos 
com els costos de gestió i possessió dels materials i productes a la cadena logística. 
 
Tal i com s’indica al document “La Plataforma Logística Catalunya. Mirada al present, visió de futur” 
de Barcelona-Catalunya Centre Logístic, Catalunya, per la seva situació geogràfica, i per la seva 
tradició industrial i comercial, es troba molt ben posicionada per competir en aquest sector d’activitat. 
No obstant, el país ha de disposar d’unes infraestructures i serveis competitius per poder afrontar els 
requeriments de la logística i dels fluxos comercials. De forma particular, el sistema d’infraestructures 
haurà d’assumir els creixements de transport de mercaderies, la diversificació de modes de transport i 
la intermodalitat. 
Any 2013 /Pàg .6 
 
 
  
 
 
 
 
02Principals àmbits d’activitat  
La logística en el context de qualsevol sector econòmic, inclou els següents àmbits:  
 
Compres i aprovisionament 
La funció de les compres i els aprovisionaments pren cada vegada més importància a les empreses 
per aconseguir reduccions de costos, mantenint la capacitat de producció o servei de l’empresa. 
L’homologació i concertació amb els proveïdors de l’empresa, la gestió dels aprovisionaments, els 
estocs de matèries primeres i de productes o el subministrament a producció constitueixen les 
activitats més rellevants d’aquest àmbit. 
 
L’intercanvi d’informació és clau, per tant, és indispensable disposar d’informació estandarditzada, 
sobre la demanda, els materials en trànsit i emmagatzemats, les quantitats, els estatus, etc. per tal de 
donar resposta tant a  clients com a proveïdors. 
 
Gestió logística, dipòsit, emmagatzematge i manipulació de mercaderies 
Aquest àmbit abasta l’emmagatzematge de productes acabats, gestió d’estocs d’acabats i preparació 
de comandes i les activitats associades de control de la qualitat del servei. 
 
La consecució de reducció de costos per part de les empreses fabricants és l’objectiu directe de la 
logística en aquest procés, per això s’espera que, entre d’altres, sorgeixi una distribució urbana 
col·laborativa en tots els sectors d’activitat, de manera que el sector de la logística pugui agrupar els 
fluxos de llarga distància i els fluxos locals. Per exemple, el sector Sanitari, a algunes Comunitats 
Autònomes, utilitza plataformes de consolidació externes properes a les grans ciutats. El procés 
consisteix en què aquestes plataformes reben els materials de la majoria dels seus proveïdors, 
aquests es prepararen en paquets per als diferents punts de consum de cadascuna de les plantes 
dels hospitals, centres de salut, atenció primària, centres de tercera edat, etc. i es realitzen 
enviaments periòdics, de manera que s’estalvia en espai per emmagatzematge que es pot usar per a 
ampliar els serveis als pacients. D’aquesta manera  s’optimitzen els costos de transport donat que els 
lliuraments a establiments sanitaris es realitzen en un únic vehicle. 
 
 
 
Any 2013 /Pàg .7 
 
 
  
 
 
 
 
 
Operacions i producció 
La funció logística en l’àmbit de la planificació d’operacions i de la producció persegueix l’optimització 
de la competitivitat empresarial en la càrrega de feina, la capacitat productiva i la sincronització de 
processos productius de l’empresa, potenciant la flexibilitat, la minimització d’estocs de procés i 
d’immobilitzat.  
 
L’ús de les noves tecnologies ha facilitat en gran part aquest àmbit d’activitat agilitzant les operacions 
i facilitant eines de planificació i control de les mateixes. 
Any 2013 /Pàg .8 
 
 
  
 
 
 
 
03Tendències del sector   
Les cadenes de subministrament seran més complexes i la 
informació compartida i la col·laboració seran claus per 
donar resposta a la nova demanda. 
 
 
Sostenibilitat mediambiental 
La gestió empresarial, la demanda verda dels consumidors i la nova legislació obliguen a innovar per 
reduir les emissions de CO2 del sector logístic. Per això s’està treballant en minimitzar l’afectació 
ambiental del transport i de la logística, tant pel que fa a la integració territorial de les infraestructures, 
com pel que respecta a les emissions de gasos efecte hivernacle i gasos contaminants. Entre d’altres 
es treballa en la optimització de les xarxes de distribució i dels modes de transport i en la gestió 
eficient de la capacitat de càrrega i de les rutes, no només per a que siguin instruments eficaços per a 
reduir les emissions de carboni sinó també per a reduir els costos.  
 
Des d’un punt de vista operacional, la logística mediambientalment sostenible passa per diferents 
estratègies que van des de l’augment de l’eficiència dels magatzems fins a les millores 
aerodinàmiques dels vehicles o l’ús de sistemes de conducció ecològica. Per això, s’estima que 
l’element clau consistirà en una barreja de solucions estratègiques i tecnològiques arrel d’una major 
inversió en I+D.  
 
Noves tecnologies: l’ús de tabletes i mòbils 
La innovació és una necessitat de la funció logística per a poder adaptar-se a les noves necessitats 
del mercat i a l’hora satisfer-les al mínim cost possible. L’ús de tabletes, com l’iPad, o de mòbils per a 
la gestió de factures i la millora de processos on-line. permet a les empreses facilitar la decisió en les 
diverses fases de planificació, càrrega, descàrrega, emmagatzematge i enviament, així com traçar la 
situació de la mercaderia i integrar ordres de seguiment i localització de clients. 
 
Per tant, l’ús d’aquestes noves eines permet integrar tots els processos de la cadena de 
subministrament a l’hora que abarateix els costos de gestió de les empreses logístiques. 
 
Any 2013 /Pàg .9 
 
 
  
 
 
 
 
Globalització i deslocalització 
A les economies desenvolupades gran part de les activitats industrials es deslocalitzen en favor de les 
zones emergents al ser més competitives. Conseqüentment, les activitats logístiques seran clau en el 
futur per tal de satisfer el consum i conjuntament amb d’altres activitats d’alt valor afegit tindran un 
pes vital en l’economia i en el mercat de treball a Europa. 
 
En la major part dels sectors econòmics es competeix a nivell global, això fa que els processos de 
compres i d’aprovisionament i els de distribució física hagin de tenir una visió dels mercats a nivell 
internacional. Els costos de transport intercontinental poden avui fer competitius productes o materials 
de països emergents i també a productors de matèries primeres ubicats en d’altres parts del món. 
 
De la mateixa manera, productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del món competint amb 
els productes locals. La logística és l’eina que permet col·locar en termes competitius aquests 
materials i productes. 
 
Flexibilitat i agilitat 
En les condicions actuals del mercat, la demanda és cada vegada més imprevisible i els productes 
tenen una vida més curta. Les empreses han d’adaptar els seus processos per donar una resposta 
adequada a aquests nous requeriments. Això porta a les empreses a adaptar els seus processos per 
respondre ràpidament a les demandes en condicions de flexibilitat, amb canvis ràpids de producció, 
implantant el que es denomina “flux tens” i que abans es coneixia com a Just In Time – produir només 
un cop s’ha formalitzat la comanda – amb l’objectiu d’atendre les seves demandes sense tenir grans 
estocs.  
 
Tot plegat implica disposar d’eines informàtiques potents, integrades a totes les empreses de la 
cadena logística i que permetin treballar en línia i, sempre que sigui possible en temps real. 
 
Magatzems compartits 
Amb l’objectiu d’aconseguir millores integrades i sostenibles, les empreses logístiques i els fabricants 
hauran de col·laborar, entre d’altres, compartint magatzems. Aquesta reubicació de magatzems de les 
empreses permetrà acurtar la cadena de subministrament, augmentar la flexibilitat i ajustar l’inventari 
a la demanda. 
 
La logística inversa com a factor competitiu: empreses compromeses amb l’entorn 
La logística inversa (LI) és el procés logístic que dóna suport en el flux de materials de forma inversa 
a la cadena de subministrament. També es pot definir la logística inversa com el conjunt de totes 
aquelles accions que es realitzen per tal de recuperar el valor dels materials que s’han utilitzat en el 
procés de logística convencional, ja sigui en el consum o la comercialització de materials o en la 
utilització de matèries primeres. 
Any 2013 /Pàg .10 
 
 
  
 
 
 
 
 
La logística inversa comprèn aspectes com la gestió de les devolucions, dels subproductes, dels 
residus (com a conseqüència de les devolucions) i del reciclatge. A més, contempla també les 
actuacions per minimitzar els impactes ambientals.  
 
La gestió de la logística inversa ha de considerar pràcticament els mateixos factors de reducció de 
costos que la logística directa: gestió d’estocs, emmagatzematge, manipulació i transport. En general, 
l’aplicació de la logística inversa té tres etapes: reciclatge (recuperar i reciclar productes), producció 
(maximitzar l’ús de recursos i evitar errors en processos productius) i devolucions (retorn de 
productes venuts). 
 
Una adequada interacció amb les altres àrees de l’empresa permet un disseny adequat dels 
productes i dels processos logístics per reduir o minimitzar els costos de la logística inversa. 
 
En molts sectors d’activitat, la logística inversa ha deixat de ser simplement un cost per esdevenir una 
àrea o una oportunitat de negoci amb la que es pot aconseguir un millor nivell de servei o ésser una 
eina de fidelització dels clients. 
 
Recollida i entrega en punts de proximitat  
Un nou concepte de negoci en la missatgeria i enviaments de paquets i mercaderies és el de la 
deslocalització dels punts d’entrega i recollida. Es tracta d’un model de negoci que pretén evitar 
l’elevat nombre de paquets que no poden ser lliurats perquè el receptor no es troba al lloc d’entrega. 
Així, aquest negoci vol solucionar els problemes i costos que genera el fet que els receptors estiguin 
absents. En aquest sentit, algunes empreses estan apostant per crear diferents punts d’entrega, tot 
aprofitant una amplia xarxa d’establiments comercials i serveis o d’empreses franquiciades en els 
quals els missatgers poden deixar els paquets i els usuaris recollir-los en el moment que més els 
convingui. Així, a més, el receptor pot escollir el punt de recollida del paquet que sigui més proper. 
 
Logística i comerç electrònic: serveis i solucions integrals per al comerç  
Un dels grans reptes del comerç electrònic passa per la logística i és per aquest motiu que molts dels 
principals operadors de lliurament de paquets d’Espanya estan apostant de manera decidida per 
aquest mercat. El comerç electrònic i la comercialització de productes a Internet es produeix per 
definició fora dels establiments comercials i, per tant, requereix de mecanismes de distribució 
diferents als tradicionals (compra al punt de venda minorista). En aquest sentit, a mesura que el 
comerç electrònic creix en vendes (l’any 2012 ja representa un volum de negoci de gairebé 2,5 
milions d’euros) també creix la demanda d’enviaments de paquets per fer el lliurament de les 
compres. 
 
Any 2013 /Pàg .11 
 
 
  
 
 
 
 
En aquest context, les empreses del sector de la logística estan desenvolupant serveis específics per 
fomentar el comerç electrònic i donar servei a les empreses que s’hi dediquen. Alguns d’aquests són 
els següents: 
 Serveis de lliurament a domicili amb opció a que el lliurament sigui el mateix dia o en 
determinades franges horàries. 
 Preparació de comandes i embalatges específics per a cada tipus de mercaderia. 
 Seguiment de comandes i lliurament tant per als comerços com per a clients o destinataris. 
 Servei de lliurament a franquícia per evitar l’entrega a domicili. 
 Market places per facilitar el lliurament de mercaderia directament des del proveïdor al client i 
evitar, d’aquesta manera, els estocs. 
 Gestió efectiva de devolucions per garantir que els clients reben el producte sol·licitat. 
 Solució integral amb oferta de botiga on-line: domini web, creació d’aparador virtual, carretó 
de compra, passarel·la de pagament, accions de màrqueting i posicionament on-line, i xarxa 
de transport i entrega de paquets. 
 
En resum, el sector de la logística està desenvolupant una estratègia específica per donar un millor 
servei al comerç electrònic. Es tracta d’un procés clau en la satisfacció dels compradors i, per tant, un 
àmbit clar d’innovació per al sector de la logística. 
 
Any 2013 /Pàg .12 
 
 
  
 
 
 
 
04El sector en xifres  
 
 
Dades econòmiques 
 Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el sector del transport i 
emmagatzematge (classificació CNAE-2009) tenia l’any 2010 un total de 209.545 empreses i 
tenia un volum de negoci de 99 milions d’euros. 
1
 L’any 2011, segons l’Observatori de la logística de Catalunya , el sector de la logística català 
va gestionar un total de 387 milions de tones de mercaderies, valor un 5% inferior al de 2010. 
Es tracta d’un tendència constant des de l’any 2007 ja que s’ha reduït el volum mogut de 
mercaderies en un 30%. Per contra, el volum de mercaderies entre l’any 2000 i el 2007 havia 
crescut a un ritme anual del 6,7% fins consolidar un total de 552 milions de tones.  
 A Catalunya, segons dades l’Observatori de la logística de Catalunya, el transport de 
mercaderies per carretera representa el 80% del total de tones mogudes per les empreses 
logístiques. Aquest percentatge explica la reducció en el volum total de mercaderies mogudes 
ja que les transportades per carretera han caigut un 36% entre el 2007 i el 2011. 
 El 2009, la indústria de la logística va generar aproximadament el 10% del PIB d’Europa. A 
Catalunya, el pes econòmic de la logística, segons dades de l’Observatori de la logística de 
Catalunya, és del 4% del PIB (2011) i se situa en valors similars als de 2008. A més, 
representa el 12% del Valor Afegit Brut del sector serveis. 
 El port de Barcelona representa, aproximadament, el 2% del PIB de Catalunya. 
 En funció del sector industrial, els costos logístics es mouen aproximadament entre el 15% 
del sector de l’automoció i el tèxtil i el 30% del sector alimentari, situant-se la mitjana en el 
22% aproximadament. (dades aportades per la European Logistics Association – ELA). 
 El sector de la logística a Barcelona (transport i emmagatzematge) comptava, el 2011, amb 
9.216 empreses , valor que representa una variació de -3,4% en relació al 2010. Les 
empreses del sector representen el 5,2% del total d’empreses de la ciutat de Barcelona. 
                                                          
1
 Observatori de la logística. Els indicadors de competitivitat del sistema logístic català. 7ª edició (2012). Departament de 
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logístics de Catalunya (CIMALSA). Elaborat per l’Institut Cerdà. 
Any 2013 /Pàg .13 
 
 
  
 
 
 
 
 Les activitats afins al transport i la manipulació de mercaderies i el transport de mercaderies 
per carretera són les branques logístiques clarament dominants a Barcelona, amb pesos del 
48,2 i el 47,8% del total respectivament (2009 últimes dades disponible).  
 El sector logístic juga un rol imprescindible en l’activitat industrial dels grans productors (els 
costos logístics representen un 9% de les vendes, i el transport entre el 5 i el 7% dels costos 
explotació). 
 Es tracta d’un sector clau per a fomentar la internacionalització de les activitats productives i 
per promoure les exportacions. A Catalunya, el comerç exterior (exportacions) ha crescut un 
13,5,% entre l’any 2010 i l’any 2011 (segons dades de l’Idescat) amb un valor de més de 
55.000 milions d’euros. La carretera és el mode principal per realitzar les exportacions. Així 
cal tenir present que el 75% de les exportacions catalanes són a la Unió Europea. 
 Segons l’Observatori de la logística de Catalunya, l’oferta de sòl amb qualificació urbanística 
apta per a magatzems logístics és de 26 milions de m² a Espanya, dels quals un 23% es 
troben a Catalunya (és la Comunitat autònoma amb més sòl logístic, per davant de Madrid i 
València). El preu mitjà de lloguer de sòl a les principals zones logístiques d’Espanya ha 
caigut un 5% l’any 2011 en relació a preus de 2010. Barcelona i la primera corona 
metropolitana (a un radi de 10 km) és la zona més cara d’Espanya i els preus de lloguer són 
de mitjana de 6 euros/m²/mes. 
Dades d’ocupació 
 Segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el sector del transport i emmagatzematge 
ocupa 832.800 persones a Espanya (dades relatives al 3r Trimestre de 2012). Per tipus de 
transport, l’ocupació es distribueix com segueix: terrestre el 62%, emmagatzematge i 
activitats annexes el 18%; activitats postals i de correus, 13%; transport aeri, el 5,7%; i 
transport marítim, el 2%. 
 Segons dades de l’INE, la tendència en l’ocupació és clarament negativa, s’ha passat de 
976.700 persones ocupades el 2008 a 832.000 el 2012 (dades relatives al tercer trimestre 
dels respectius anys). Això implica una reducció total de 143.900 llocs de treball (variació de -
14%). 
 Es tracta d’un sector altament masculinitzat: un 81,8% de les persones que hi treballen són 
homes (2012).  
 A Catalunya, l’ocupació al sector de la logística, segons dades de l’Observatori de la logística 
de Catalunya, s’ha mantingut constant des de l’any 2008 fins al 2011, amb aproximadament 
uns 100.000 llocs de treball/any. Aquestes dades contrasten amb les del sector industrial, que 
ha perdut un 24% de l’ocupació des de l’any 2008. 
Any 2013 /Pàg .14 
 
 
  
 
 
 
 
 Segons l’Observatori de la logística a Espanya (2011), un 56,1% de les empreses del sector 
tenen menys de 10 empleats, un 16% de 10 a 19, i un 10% de 20 a 49. Per tant, 
aproximadament un 82% de les empreses del sector són pimes. Un 3% de les empreses 
tenen de 50 a 99 treballadors, un 2% de 100 a 499, i un 1% més 500 treballadors.  
 En el cas de Barcelona, al 2011, hi havia 39.622 persones ocupades al sector logístic en el 
règim general de la Seguretat Social (el 4,6% del total a la ciutat) i 8.119  treballadors 
autònoms (un 7,2% del total d’autònoms de la ciutat de Barcelona). L’any 2011 hi havia 2.621 
centres de cotització a la Seguretat Social.  
 Segons l’Observatori de la Logística, l’ocupació generada en base al valor afegit brut aportat 
a l’economia, mostren com el sector de la logística i el transport aporta 24,4 empleats per 
milió d’euros. Aquesta dada, contrasta amb la del sector industrial, que aporta 20 llocs de 
treball per milió d’euros generat. 
 
 
 
Fonts: Darreres dades disponibles. INE; Idescat; Departament d’Empresa i Ocupació; DHL; European Logistics 
Association (ELA); i Observatori de la logística. Els indicadors de competitivitat del sistema logístic català. 7ª edició 
(2012). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logístics de Catalunya 
(CIMALSA). Institut Cerdà. 
Any 2013 /Pàg .15 
 
 
  
 
 
 
 
05Perfils professionals més demandats 
 
Perfils professionals de major qualificació  
Perfil formatiu 
La formació que es requereix als i les professionals de major qualificació del sector de la logística és 
de nivell universitari (enginyeria, llicenciatura) i una àmplia experiència. A més, normalment cal 
formació específica en logística i domini d’idiomes. Els perfils directius gestionen els processos i 
negocis logístics de l’empresa, amb responsabilitats sobre el personal que l’integra i reporten davant 
de l’alta direcció de la companyia pel que fa als objectius i resultats econòmics de la seva àrea. En 
canvi, els comandaments intermedis són responsables de determinats àmbits o processos logístics 
incloent la direcció del personal sota el seu comandament, reportant a la direcció logística de la que 
depenen.  
Perfil competencial 
Aquests perfils professionals normalment s’ocupen en càrrecs de responsabilitat que han de prendre 
decisions que afecten directament a la gestió de projectes amb pressupostos molt elevats. Per tant, 
han de ser capaços d’analitzar dades qualitatives i quantitatives, aplicar aquest anàlisi a la presa de 
decisions, aportar solucions i tenir visió estratègica. 
Així mateix, aquests perfils solen gestionar grans equips de treball, per això, és imprescindible 
disposar de les següents competències: planificació i organització, intel·ligència emocional, 
proactivitat, i capacitat per transmetre i rebre informació estratègica d’agents externs i interns.  
A més, es sol requerir flexibilitat geogràfica i horària. 
 
Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22 
 
 Director/a de compres 
 Director/a de logística 
 Responsable de logística inversa 
 Responsable de personalització de productes  
Any 2013 /Pàg .16 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
Perfils professionals de menor qualificació 
Perfil formatiu  
A priori, no hi ha formació mínima requerida més enllà de la formació reglada obligatòria, és a dir, 
ESO, tot i així es solen requerir carnets professionals que habiliten per a l’ús de màquines (carnet de 
carretoner).  Les tasques principals associades a aquests perfils són en general manuals o 
administratives. 
 
La formació específica per al lloc de treball sol oferir-la l’empresa en el moment de la contractació. 
Tanmateix, al personal administratiu se li acostuma a demanar el coneixement d’idiomes. 
 
Les tasques associades al perfil es realitzen seguint les indicacions i instruccions dels seus caps 
orgànics o funcionals. L’autonomia professional es limita al compliment dels protocols i procediments 
establerts en funcions operatives. 
 
Perfil competencial 
Aquests perfils professionals són els que realitzen les tasques de càrrega, descàrrega, 
emmagatzematge, inventari, etc. i treballen en equip sota la responsabilitat d’un superior. En aquest 
sentit, les competències imprescindibles són la capacitat de planificació i organització, la de 
transmetre i rebre informació, la preocupació per l’ordre i la qualitat, i el treball en equip. Així mateix, 
són importants aspectes com la responsabilitat o la puntualitat, així com una bona condició física. 
 
 
Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22 
 
 Aprovisionador/a 
 Carretoner/a 
 Comprador/a 
 Magatzemer/a 
Any 2013 /Pàg .17 
 
 
  
 
 
 
 
06Escenaris de futur 
 
 
Debilitats 
 
 La necessitat de generar xarxes de distribució més eficients, utilitzant el transport correcte i 
gestionant amb eficàcia les capacitats de càrrega i les rutes. 
 La logística a Espanya i a l’àrea de Barcelona presenta com a principal debilitat l’escassa 
presència de grans companyies industrials de capital nacional que són les que més innoven 
en les aplicacions logístiques.  
 La disponibilitat de sòl industrial logístic és molt limitada a l’àrea de Barcelona i el seu cost és 
elevat comparativament amb les àrees logístiques amb les que competeix, el que representa 
un desavantatge competitiu. Barcelona i el primer cinturó metropolità (radi de 10 km al voltant 
de la ciutat) tenen els preus de sòl logístic més alts de tot Espanya (6 euros/m²/mes). 
 El transport de mercaderies per carretera és una activitat clau per al sector de la logística i el 
transport a Catalunya (representa un 80% de les mercaderies mogudes) però en els darrers 
dos anys ha estat el tipus de transport que ha sofert el major descens (-7,7% interanual entre 
l’any 2010 i 2011) a conseqüència de la recessió econòmica. 
 
Amenaces   
 
 En un entorn industrial molt globalitzat, la principal amenaça és que les empreses amb seu i 
capital nacional juguin un paper subsidiari en els mercats internacionals, degut a la seva 
petita dimensió. L’adquisició de companyies espanyoles per part d’estrangeres pot accentuar 
aquesta subsidiarietat, situant els centres de decisió en els països on radiquin les seus 
centrals de les grans multinacionals. L’activitat logística pot sortir perjudicada per aquesta 
situació. 
 L’àrea de Barcelona ha de competir amb d’altres zones logístiques amb les que disputa el 
mercat d’activitats logístiques, alguns d’aquests competidors estan millor posicionats en 
costos (nord d’Àfrica) i  d’altres millor ubicats geogràficament (sud de França), per la qual 
cosa caldrà fer un esforç per superar aquests handicaps i trobar millores competitives. 
Any 2013 /Pàg .18 
 
 
  
 
 
 
 
 L’elevat preu de la gasolina i el gasoil fa que la logística i del transport terrestre tinguin 
dificultats per ser competitius. Cal tenir en compte que el transport per carretera és el més 
important de la logística i és el que ha sofert una major davallada en el volum de tones de 
mercaderia moguda (2010-2011). 
 
Fortaleses 
  
 Barcelona i Catalunya tenen un teixit empresarial diversificat, abastant la major part de 
sectors econòmics avançats i de valor afegit, presenten així una situació que permet trobar 
equilibris econòmics en moments de fluctuacions o crisi econòmica. 
 En el nostre entorn existeix un important teixit de petites i mitjanes empreses molt dinàmiques 
i competitives que coneixen perfectament el mercat i que són també innovadores en 
processos i productes. En l’àmbit del transport i dels operadors logístics, el bon coneixement 
del mercat i de les necessitats dels clients i la seva penetració en els mercats on operen les fa 
molt competitives en front les companyies estrangeres. 
 Les empreses de logística haurien de ser les aliades “naturals” dels fabricants i dels governs, 
donat que operen amb una gran flota d’avions, vaixells i camions. 
 A Catalunya continuen augmentant els Centres Logístics, actualment es troben en marxa els 
projectes següents: CIM el Camp (sector est),  Centre Intermodal Empordà- Vilamalla, Centre 
Intermodal Penedès, Centre Intermodal Montblanc. S’espera que tots aquests centres generin 
nous llocs de treball ens els propers anys. 
 Les dades dels ocupats al sector de la logística a Catalunya mostren un comportament més 
positiu que les del sector industrial. Mentre que la industria ha perdut un 24% dels llocs de 
treball en el període 2008-2011, el nombre d’empleats de la logística i el transport ha crescut 
fins al 2008, i entre el 2008-2011 s’ha mantingut molt estable, i es preveu que un cop es surti 
de la crisi econòmica actual, la tendència continuï essent de creixement. 
 
Oportunitats 
 
 L’aparició de noves i millors eines informàtiques de gestió de la informació permeten 
aprofundir en el concepte de logística integrada, que permeten un major coneixement i 
interrelació entre les diferents fases de la distribució. 
 La subcontractació, per part d’empreses i indústries, de les operacions logístiques 
(emmagatzematge, manipulació de càrregues o preparació de comandes) és una tendència a 
l’alça. D’aquesta manera les empreses industrials es poden dedicar de forma específica al 
Any 2013 /Pàg .19 
 
 
  
 
 
 
 
desenvolupament de les activitats principals de producció. En alguns casos la subcontractació 
es materialitza en processos de col·laboració entre empreses i serveis logístics. L’any 2010 la 
consultora AT Kearney indicava que els costos logístics tenen una tendència  incrementar-se. 
Es tracta de costos derivats del transport (principal causa), inventariat, emmagatzematge i 
administració.  Aquests són alguns dels factors que expliquen l’estratègia empresarial de 
subcontractar serveis logístics per a reduir les despeses fixes de l’empresa. 
 Els aspectes econòmics de les operacions logístiques continuaran sent importants, però les 
companyies líders en logística seran aquelles que ofereixin serveis mediambientals 
sostenibles, solucions tecnològiques avançades i siguin capaces de donar respostes 
adequades a les necessitats dels seus clients. 
 La cooperació entre clients, proveïdors i companyies logístiques a la cadena de 
subministrament, fins i tot entre grans competidors determinarà el futur del sector. 
 La innovació en sostenibilitat donarà pas a nous models de negoci en les companyies 
logístiques mitjançant noves tecnologies i conceptes. 
 La logística és una activitat de futur tant pel que fa a les empreses dels diversos sectors com 
en l’àmbit del transport i dels operadors logístics. Previsiblement es produirà un creixement de 
les activitats logístiques tant fruit de la deslocalització i producció industrial en els països 
emergents com un creixement del comerç internacional quan es produeixi la recuperació 
econòmica. 
 El comerç electrònic genera noves oportunitats de negoci per al sector de la logística. Cada 
cop són més les persones que realitzen compres per Internet i, per tant, la demanda de 
serveis d’entrega creix. Per aquest motiu, el comerç electrònic representa una molt bona 
oportunitat per al sector de la logística.  
 El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb línies d’ample 
internacional) que possiblement la Unió Europea inclourà en la seva planificació estratègica 
d’infraestructures de transport, facilitarà la creació de nous parcs logístics i la implantació de 
noves empreses i activitats logístiques en la zona de Barcelona i Catalunya. 
 Les exportacions a Catalunya han augmentat un 13,5% entre l’any 2010 i l’any 2011 fet que 
es tradueix en un augment del volum de negoci de les empreses del sector logístic.  
Any 2013 /Pàg .20 
 
 
  
 
 
 
 
07Enllaços d’interès 
 
Organismes internacionals 
 
ELA - European Logistics Association 
http://www.elalog.org 
 
ILI - Instituto Iberoamericano de Logística 
http://www.ilionline.com 
 
Organismes nacionals 
 
BCL – Barcelona/Catalunya Centro Logístico 
http://www.bcncl.es/ 
 
Consorci de la Zona Franca 
http://www.elconsorci.net  
 
ICIL – Fundació ICIL 
http://www.icil.org 
 
Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.) 
 
SIL – Barcelona Saló Internacional de la Logística 
http://www.silbcn.com 
 
Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.) 
 
ICIL – Debates Logísticos 
http://www.icil.org 
 
Any 2013 /Pàg .21 
 
 
  
 
 
 
 
Portals temàtics nacionals 
 
Observatori de la logística 
http://www.cimalsa.cat/observatori/observatori.htm  
 
Observatorio de la logística en España 
http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/48EBC5C2-F283-4A4B-9864-
CDCC28FEC67F/111835/ObservatoriodelalogisticaenEspa%C3%B1a.pdf  
 
Fundación CETMO - Centre d’Estudis del Transport del Mediterrani Occidental 
http://www.fundacioncetmo.org/default.htm 
 
ATEIA Barcelona – Associació de Transitaris Expedidors Internacionals i Assimilats de Barcelona 
http://www.bcn.ateia.com 
 
 
 
      
 
Cofinancen: 
Any 2013 /Pàg .22