Guies d’educació ambiental 19
En bicicleta, també per ciutat [4]
El redescobriment de la bicicleta [4]
Moure’s sense fums ni sorolls [7]
Inicia’t en l’ús de la bicicleta! [9]
Uns quants consells pràctics [9]
La seguretat amb ulls de ciclista [11]
La bicicleta i la llei [14]
Els avantatges d’una tecnologia senzilla [16]
Barcelona a cop de pedal [18]
La ciutat des de la bicicleta [18]
La xarxa de carril-bici [20]
La mobilitat sostenible...també en bicicleta [22]
Serveis i recursos per al ciclista urbà [25]
Activitats ciclistes per a tothom [29]
Com pots utilitzar la bicicleta per la ciutat [33]
Per anar a la feina [33]
Per anar a l’escola o a l’institut [34]
També per anar a la Universitat [35]
Per a més informació [37]
Barcelona en bici [3]
Es calcula que habitualment circulen per la ciutat de Barcelona
unes 30.000 bicicletes. Tot i ser una part minoritària dels modes
de desplaçament a la ciutat, la bicicleta va guanyant cada vegada
més presència als nostres carrers. Els seus avantatges són la millor
promoció: és una forma de circular beneficiosa per la nostra salut,
ecològica perquè no contamina –un vehicle sense fums i sense
soroll– econòmica perquè estalvia moltes despeses i ajuda a una
millor ocupació social de l’espai urbà. Per això, moltes ciutats
europees tenen en la bicicleta un sistema de transport habitual
molt important.
Aquesta nova Guia d’Educació Ambiental té el propòsit de promoure
l’ús de la bicicleta entre la població barcelonina com un sistema
de desplaçament habitual en la vida urbana, ja sigui per anar a
treballar, a estudiar, a comprar o a passejar. La bicicleta no és
només una activitat d’oci sinó un sistema de transport molt adient
per moure’s en les nostres ciutats. La tasca de moltes associacions
cíviques que treballen per promoure la bicicleta des de fa anys,
així com els canvis que es van produint en el nostre espai públic
–carrils bici, aparcaments...– són una base òptima per donar un
salt endavant en l’ús social de la bicicleta.
Aquest és un dels objectius de l’Agenda 21 de Barcelona, del Pacte
per la Mobilitat i de la Comissió Cívica de la Bicicleta, tres instruments
on Ajuntament, entitats i institucions treballen conjuntament per
avançar en una mobilitat més sostenible a la ciutat. Confiem que
la Guia, amb les seves informacions i consells sobre seguretat,
recursos, característiques i molts altres temes, sigui una eina útil
perquè molts ciutadans i ciutadanes se sentin convidats a afegir-
se a tots aquells que ja es mouen en bicicleta per la ciutat.
[4] Barcelona en bici
En bicicleta, també per ciutat
El redescobriment de la bicicleta
Els carrers són indrets de convi- En aquest entorn urbà caracterit- més pacífic, eficient i segur –és
vència i llocs de trobada que zat per la presència constant del a dir, més sostenible– implica
fan possible la interacció perma- cotxe, la bicicleta apareix com la consideració de la bicicleta
nent entre els ciutadans que hi a element silenciós que no afecta com a un mitjà de transport urbà
viuen, hi treballen o, senzilla- la fluïdesa del trànsit ni contri- més i la seva incorporació al
ment, hi passegen. Són també, bueix als embussos habituals. ventall d’alternatives que els
naturalment, vies de comunica- Per aquesta raó, el progrés cap ciutadans tenim al nostre abast
ció que permeten la mobilitat a un model de mobilitat urbana a l’hora de moure’ns.
de les persones, ja sigui com a
vianants o com a usuaris d’algun
mitjà de transport rodat.
L’actual model de mobilitat, tan-
mateix, ha fet que bona part
dels carrers de les grans ciutats
hagin esdevingut en els darrers
anys espais de circulació per on
pràcticament circulen sense in-
terrupció vehicles a motor que,
sovint, dificulten la comunicació
humana al carrer.
Segons les estadístiques, més del 30% dels viatges que es fan en cotxe a Europa corresponen a
desplaçaments inferiors als 3 km, i un 50% són inferiors als 5 km. En aquests casos, la bicicleta
és un transport eficient que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones i dels espais
urbans.
UN MITJÀ IDEAL PER A LA CIUTAT!
Els desplaçaments en bicicleta per ciutat són adequats per a
distàncies inferiors o iguals als 8 quilòmetres, per als quals la
bicicleta pot substituir còmodament el cotxe o la moto. Barcelona,
per exemple, té unes dimensions de 8 km x 9 km.
En bicicleta es pot assolir sense gaire esforç una velocitat d’uns
15 km/h, la qual permet moure’s per la ciutat amb rapidesa, ja que
tampoc no s’han de suportar els embussos habituals associats a
altres mitjans de transport. Així, en uns 10 minuts es recorren
aproximadament 3,2 km.
© Getty Images
Barcelona en bici [5]
ELS BENEFICIS DE LA BICICLETA
Econòmics: molt menys Per a la salut: millora de
pressupost familiar en la salut i, de retruc, estalvi
comparació amb el cotxe, de costos sanitaris.
i reducció de les hores
perdudes en els embussos.
Socials: democratització
de la mobilitat, major
autonomia i accessibilitat
a tots els serveis per part
de tots els grups d’edat.
Ambientals: estalvi de recursos
energètics no renovables,
i reducció dels impactes
locals i globals: soroll,
emissions, etc.
Font: La mobilitat sostenible. Guies d’educació ambiental. Ajuntament de Barcelona
En un carrer de 3,5 m
carrer de 3,5 m d’amplada, durant una hora
1 hora poden circular en cotxe
unes 2.000 persones,
mentre que en bicicleta
ho poden fer set vegades més,
14.000. La bicicleta, a més,
només necessita una setena
part de l’espai que li cal
a un cotxe per aparcar.
2.000 14.000
[6] Barcelona en bici
LA DECLARACIÓ D’AMSTERDAM:
EL DRET D’ANAR EN BICICLETA
Durant la primera Conferència Mundial sobre la Bicicleta Velo
Mondial, celebrada a Amsterdam el juny de l’any 2000, es va
aprovar una declaració en la qual els participants proclamaren el
dret de totes les persones d’anar en bicicleta quan vulguin, alhora
que feien una crida als governs, als sectors econòmics i a les
organitzacions perquè adoptessin mesures en aquest sentit.
La declaració diu que:
■ l’ús de la bicicleta aporta molts avantatges, tant per a l’individu
com per a la societat i el medi ambient;
■ la bicicleta, com a mitjà de transport particular, ofereix un transport
de porta a porta que és al mateix temps ràpid i eficaç;
■ la bicicleta ofereix una disponibilitat immediata i el seu mante-
niment és relativament econòmic;
■ el temps de desplaçament en bicicleta és previsible; al ciclista
no li afecta la congestió del trànsit;
■ la bicicleta ofereix intimitat, independència i llibertat; el ciclisme
és una activitat emancipadora;
■ com que el ciclisme és una forma d’exercici, millora la salut física
i mental;
■ en la canviant societat d’avui, la bicicleta ofereix una forma de
transport flexible;
■ el trànsit en bicicleta manté fluid el moviment de les ciutats i en
preveu o redueix la congestió;
■ l’ús de la bicicleta amplia el radi d’activitat de la gent, indepen-
dentment del fet que sigui jove o d’edat avançada, rica o pobre,
home o dona;
■ l’ús de la bicicleta estalvia espai i és rentable dedicar-li infraes-
tructura;
■ desplaçar-se en bicicleta estalvia temps i promou el desenvolu-
pament de l’economia local;
■ un major ús de la bicicleta significa un accés millor a les
oportunitats de feina, més creació de llocs de treball i un nivell
major de salut pública;
Entre les propostes que fa la declaració hi ha la proposta que els
governs i les institucions redactin Plans Directors de la Bicicleta
(PDB) en els quals defineixin les polítiques per a augmentar l’ús
de la bicicleta, estimulin les autoritats locals i regionals i els altres Pots consultar el text complet
organismes pertinents, defineixin els papers i les responsabilitats en català a la web del Departa-ment de Medi Ambient de la
de les parts implicades i proporcionin un suport i un finançament Generalitat de Catalunya, me-
per a les polítiques i els programes. diamb.gencat.net/ea, i en anglès
a la web www.velomondial.net
© www.velomondial.net
© Clic Traç, sccl
Barcelona en bici [7]
Moure’s sense fums ni sorolls
La bicicleta no contamina ni Comparació de les emissions contaminants
produeix cap altre so que no (Base = 100 -cotxe-)
sigui, de vegades, el grinyol
d’algun element mecànic poc Cotxe Bicicleta Autobús Tren
engreixat. Com que no consumeix Consum d’energia primària 100 0 30 34
combustibles d’origen fòssil, la Diòxid de carboni 100 0 29 30
bicicleta no emet cap dels gasos Òxids de nitrogen 100 0 9 4
que perjudiquen la qualitat de Hidrocarburs 100 0 8 2
l’aire urbà –diòxid de carboni Monòxid de carboni 100 0 2 1
(CO2), òxids de nitrogen (NOx), Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.
hidrocarburs (HC) o monòxid de Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).
carboni (CO)–, fet que contribueix
a reduir els nivells de contami-
nació urbana i a millorar la salut
de les persones.
Qui està més exposat a la contaminació atmosfèrica?
3
El soroll és també un dels pro- (Nivells d’exposició en ug/m )
blemes ambientals que afecten
les grans ciutats i que té com a Ciclistes Conductors
causa principal el trànsit. La Monòxid de carboni (CO) 2.670 6.730
bicicleta, com que és un vehicle Diòxid de nitrogen (NO2) 156 277
totalment silenciós, no afegeix Benzè 23 138
cap decibel al brogit urbà, cosa Toluè 72 373
que representa un altre avantat- Xilè 46 193
ge que cal tenir en compte a Ben al contrari del que hom pot pensar, els usuaris del cotxe estan exposats a nivells
l’hora de triar-lo com a mitjà de de contaminació més elevats que els ciclistes, ja que la concentració de compostos
transport habitual. contaminants a l’interior del vehicle és superior a la de l’exterior. Un conductor, en
general, aspira el doble de monòxid de carboni que un ciclista i un 50% més d’òxids
de nitrogen, tot i que el segon aspira de mitjana dues o tres vegades més aire que
el primer a causa de l’esforç realitzat per pedalejar. L’exercici físic, a més, enforteix
la capacitat de resistir els efectes de la contaminació.
Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.
Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).
Desplaçar-se en bicicleta consumeix unes 25 vegades menys
energia que fer-ho en cotxe, i aproximadament una quarta
part que a peu. És, doncs, el mitjà de transport més eficient,
ja que té un consum d’energia de només 0,15 calories
per gram i per quilòmetre.
© Getty Images
[8] Barcelona en bici
A la ciutat de Barcelona es calcula que hi ha unes 200.000 bicicletes, de les quals
circulen habitualment unes 30.000.
Si aquest nombre de persones canviés la bicicleta pel cotxe i fes un recorregut diari
d’uns 10 km, les emissions de CO2 s’incrementarien en més de 50 tones diàries.
CIUTATS QUE PEDALEGEN
Són molts els països europeus dins el ventall de possibilitats ciutats, fa que els usuaris de
que tenen una llarga tradició que hom té a l’abast a l’hora de les dues rodes no dubtin a rei-
pel que fa a la utilització de la moure’s. En nombroses ciutats vindicar també el seu dret a
bicicleta com a mitjà de trans- europees, la bicicleta suposa ja ocupar l’asfalt.
port per ciutat o que l’han in- el 30% dels desplaçaments ha-
corporat de forma decidida du- bituals. La distància recorreguda cada
rant els darrers anys. Tot i que any en bicicleta a la Unió Euro-
les condicions climàtiques so- La disponibilitat de desenes de pea és de més 70 bilions de
vint no acompanyen ni conviden quilòmetres de carril-bici per quilòmetres. Al capdavant hi ha
a fer-ne ús de forma habitual, circular pels carrers amb como- els Països Baixos, amb una mi-
la cultura de la mobilitat ditat i l’existència d’infraestruc- tjana de 1.020 km per persona
d’aquests països ha incorporat tura adient per a arribar amb la i any. A Espanya, la mitjana és
sense cap prejudici la bicicleta bicicleta a qualsevol racó de les encara de només 24 km.
Campanya publicitària de promoció de la bicicleta del Department of the Environment Transport & the Regions (DTER),
Regne Unit.
© DTER, Regne Unit
Barcelona en bici [9]
Inicia’t en l’ús de la bicicleta!
Uns quants consells pràctics
Per iniciar-nos en l’ús habitual vianants. Per tant, respectar i de circulació a fi de respectar
de la bicicleta per la ciutat és fer-nos respectar seran dos dels les normes bàsiques que regulen
fonamental tenir present que principis que haurem de tenir el trànsit de vehicles i de perso-
portarem un mitjà de transport, en compte a l’hora de moure’ns nes pels carrers. D’altra banda,
tot i que també tingui associat en bicicleta per la ciutat. com a enginy mecànic que és,
un component esportiu o lúdic, caldrà que mantinguem la bici-
i que circularem per espais i Cal, doncs, dur a terme totes cleta en el millor estat possible
vies públiques en els quals en- aquelles mesures que garan- per tal d’assegurar-ne un bon
trarem en contacte amb altres teixin la nostra seguretat i la funcionament i reduir el risc
mitjans de transport o amb els dels tercers i conèixer el codi d’avaries o d’accidents.
EL COR, EN PLENA FORMA
La utilització habitual de la atenuar l’estrès, l’ansietat,
bicicleta, segons els metges, la depressió i el sentiment
comporta molts avantatges d’aïllament.
per a la salut. Anar en bici-
cleta és la segona activitat L’Organització Mundial de la
física més completa, després Salut també recomana des
de la natació. de fa anys que tothom, fins Alçada correcta de la bicicleta.
i tot la gent gran, faci servir
Diversos estudis com el de la bicicleta per als desplaça-
l’Associació Mèdica Britànica ments. Abans de començar a fer servir
evidencien que els ciclistes, la bicicleta, adapta l’alçada del
en general, gaudeixen d’una seient a la llargada de les cames.
millor salut que els no- La posició més adequada és
ciclistes ja que l’activitat aquella en la que la cama queda
física, a més d’enfortir una mica flexionada o totalment
el cor i reduir les estirada posant el taló del peu
possibilitats de patir al pedal; d’aquesta manera
una afecció car- s’aprofita tota la potència del
diovascular, aug- vehicle.
menta la capacitat
pulmonar, millora el
to muscular, reforça
les articulacions,
actua favorable-
ment en malalties
com la bronquitis
crònica o l’asma,
i contribueix a
[10] Barcelona en bici
TRIA LA TEVA BICICLETA
IDEAL
Hi ha, en general, tres tipus
bàsics de bicicleta: les de carre-
tera, les de muntanya o moun-
tain bikes i les híbrides, un mo-
del que barreja característiques
dels dos primers. Ara bé, la pro-
gressiva utilització de la bicicleta
com a mitjà de transport urbà
ha portat al desenvolupament
de nous tipus, com ara les ple-
gables, les elèctriques o les ze-
robikes, i ha fet sorgir nous ac-
cessoris com cadiretes per a
portar nens, carros de transport
i d’altres.
La bicicleta més adient per anar
per la ciutat és la de passeig o
citybike–, ja que és ideal per a
desplaçar-se en entorns urbans
per la seva comoditat i la posició
que adopta el cos. Està equipada
habitualment amb un seient de
molles ample i confortable, uns
parafangs sencers, un protector
de cadena, un timbre, un enllu-
menat fix i un portaequipatge
fix al quadre; de vegades també
inclou una cistella al manillar.
Si tens una bicicleta de munta- Models de bicicleta amb cadira de nen.
nya o de ciclisme pots adaptar-
la per anar per ciutat pujant el
manillar o canviant-ne el seient
per un de més confortable.
Model bicicleta plegable de la Campanya
A21. Punt Verd Sagrada Família.
© Bicicleta Club de Catalunya – BACC © Bicicleta Club de Catalunya – BACC © Bicicleta Club de Catalunya – BACC
© Punt Verd Sagrada Família
Barcelona en bici [11]
La seguretat amb ulls de ciclista
La bicicleta no és un mitjà de transport perillós. Ho és l’entorn urbà motoritzat en el qual es mou.
Per raons òbvies, els ciclistes són els que, en cas d’accident, habitualment reben la pitjor part quan
circulen per la calçada tot compartint l’espai amb els vehicles a motor.
Per aquest motiu, es recomana triar els carrers més tranquils, de prioritat invertida i amb carrils bici,
circular amb prudència i adoptar un sistema de “conducció defensiva” per tal de preveure les situacions
més compromeses abans que es produeixin.
Risc d’accident associat a Dades de lesionats segons
Si considerem el risc d’accident dels
diversos mitjans de transport ciclistes urbans i no pas els efectes el tipus de vehicles
(Base = 100 –cotxe– ) sobre les persones, les estadístiques implicats, 2003
demostren que és inferior al dels con-
Tipus de vehicle Nivell de risc ductors de vehicles a motor, atès que Tipus de vehicle %
Cotxe 100 la fragilitat de la bicicleta enfront dels Turisme 33
Avió 12 altres mitjans de transport fa encara Ciclomotor 28
més prudent la conducció. En algunes
Autocar 9 franges d’edat, el risc de patir accident Motocicleta 21
Tren 3 de cotxe és el doble del que tenen els Vianants 13
Bicicleta 2 ciclistes. Camió o autobús 4
Bicicleta 2
Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavan- Font: Agència de Salut Pública de Barce-
tera a les ciutats”. lona, dades de la GUB.
Comissió Europea/Generalitat de Catalunya
(versió en català).
[12] Barcelona en bici
CONSELLS BÀSICS PER A CIRCULAR AMB MÉS SEGURETAT
Sigues prudent i respecta les normes i els senyals de circulació. Fes
servir els carrils-bici, que són d’ús exclusiu dels ciclistes. Quan no
puguis, utilitza sempre que sigui possible el carril de la dreta més
proper a la vorera. Si aquest està reservat per al transport públic,
circula pel següent.
Guarda una distància prudencial amb la vorera i amb els cotxes aparcats,
ja que una porta que s’obri o un vianant que baixi de la vorera et
pot obligar a fer un moviment brusc.
Respecta els vianants, sempre tenen prioritat. Quan circulis per la
vorera suficientment àmplia, illes de vianants i passeigs respecta
la seva preferència de pas, i adequa la teva velocitat segons la seva
afluència, sense sobrepassar els 10 km/h, i no facis maniobres ni
ziga-zagues que puguin afectar la seva seguretat. Quan hi hagi una
aglomeració de vianants, baixa de la bicicleta i porta-la a peu.
Manté sempre la bicicleta en bon estat. Abans de sortir revisa els
pneumàtics, frens i llum de la teva bicicleta.
Maniobra progressivament i amb seguretat. Indica amb anterioritat
les maniobres d’avançament o de canvi de direcció, i assegurat que
t’han vist.
Fes respectar els teus drets. No dubtis a fer servir el timbre o a avisar
amb la veu. De nit utilitza els llums i materials reflectants.
Contracta una assegurança de responsabilitat civil per a la teva
tranquil·litat. Pots aconseguir-la fent-te soci de les associacions
ciclistes que trobaràs en aquesta guia.
Tria bé l’itinerari i sigues respectuós amb l’entorn. Escull els itineraris
més adients: carrils-bici, carrers de poca circulació, etc. A l’hora
de circular pels parcs o per la muntanya sigues respectuós amb
l’entorn. Si el teu recorregut és massa llarg o t’obliga a anar per
carrers amb molt de trànsit, prova de combinar la bicicleta amb el
transport públic.
Valora la possibilitat d’utilitzar el casc, sobretot en el cas dels infants.
Posa’t en contacte amb altres ciclistes. Per estar ben informat/da fes
arribar les teves queixes i propostes, i per a la promoció d’aquest
mitjà de transport, participa a les associacions.
Font: Guia Barnabici. Sector de la Via Pública. Ajuntament de Barcelona
© Clic Traç, sccl
Barcelona en bici [13]
Els reflectors (catadiòptric vermell al darrera) i els llums (blanc
davant i vermell darrera) són uns complements obligatoris per a la ATENCIÓ
conducció nocturna. Els reflectors (catadiòptrics blancs o grocs) ALS ROBATORIS!
són opcionals a les rodes i als pedals. Portar roba reflectant et fa
més visible i és obligatori fora del nucli urbà. Per evitar que et robin la
bicicleta és important lligar-
la sempre, encara que no-
més la deixis una estona
curta. Pots utilitzar cadenats
de tipus pitó (amb cable
blindat), tot i que són més
segurs els que tenen forma
d’arc o de ferradura, com
els que fan servir les motos.
Són més cars però són els
més resistents.
Al carrer, fes servir els apar-
caments–bici de barra horit-
zontal, lligant amb dos ca-
denats les dues rodes i el
quadre. En el seu defecte,
lliga-la a un punt fix com
un fanal en un lloc visible,
Les normes de trànsit obliguen als usuaris de la bicicleta a utilitzar però sense que destorbi el
casc de protecció homologat o certificat quan circulin per vies pas dels vianants.
interurbanes. Dins l’espai urbà, si bé no és obligatori, l’Ajuntament
en recomana l´’us. En cas de robatori, denuncia-
ho ràpidament a la policia.
Guarda sempre la factura de
la bicicleta o una descripció
detallada amb una foto, ja
que et serà d’utilitat per a
poder recuperar-la.
Imatges del camí escolar amb bicicleta a Brusel·les.
© Bicicleta Club de Catalunya – BACC © Bicicleta Club de Catalunya – BACC
[14] Barcelona en bici
La bicicleta i la llei
Per la seva condició de mitjà de General de Vehicles de l’any Llei de Trànsit, a la qual l’any
transport que ha de conviure 1998, d’una banda, i la reforma 2003 es van incorporar nous
amb altres vehicles en l’espai de la Llei de Trànsit de l’any termes com via ciclista –condi-
urbà, la utilització de la bicicleta 2001, de l’altra, tenen també cionada expressament per a les
està subjecta a un seguit de uns apartats específics sobre la bicicletes–, carril bici –quan
normes locals i de lleis d’àmbit bicicleta. L’any 1999 es va apro- discorre adossat a la calçada–,
nacional que tenen com a objec- var una llei sobre l’adaptació de carril bici protegit –amb ele-
tiu garantir la seguretat viària. les normes de circulació a la ments laterals que el separen
pràctica del ciclisme, però de la resta de la calçada–, vorera
A la ciutat de Barcelona, l’Orde- l’oposició social dels col·lectius bici –amb traçat independent
nança de Circulació de Vianants de la bicicleta ha fet que la seva de la carretera–, i senda ciclable
i Vehicles té uns articles referits aplicació hagi quedat aturada. –via per a vianants i per a bici-
a la bicicleta que en regulen l’ús cletes que discorre per espais
dins el terme municipal. A nivell El referent més actual, a més oberts, parcs o boscos.
de tota Espanya, el Reglament de l’ordenança municipal, és la
Si utilitzeu habitualment
la bicicleta, contracteu alguna
assegurança que cobreixi
els riscos de circular per
la ciutat, tant per a la vostra
seguretat com per a
la de la resta d’usuaris
del carrer.
Algunes entitats com Bicicleta
Club Catalunya (BACC)
i Amics de la Bici ofereixen
una assegurança en el moment
de la inscripció com a soci.
Barcelona en bici [15]
QUÈ DIUEN LES NORMES DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I VEHICLES DE BARCELONA?
1. Les bicicletes circularan de la via no permetin de fer- - S’abstindran de fer ziga-
preferentment pel carril ho pel carril de la dreta o quan zagues o qualsevol altra ma-
bici o per itineraris senya- hagin de girar a l’esquerra. niobra que pugui afectar la
litzats, tot respectant la seguretat dels vianants
preferència de pas dels Excepte en moments d’aglo-
vianants que el travessin. meració, les bicicletes podran 3. Els conductors de bicicletes
circular pels parcs públics, no podran circular amb el
2. Si van per la calçada, cir- les àrees de vianants, els pas- vehicle recolzat només en una
cularan preferiblement seigs, les voreres suficient- roda, ni agafar-se a vehicles
pel carril de la dreta, po- ment àmplies (5 metres) i les en marxa.
dent-ne ocupar la part zones de prioritat invertida
central. En cas que hi mancades de carril bici, en 4. Els ciclistes gaudiran de les
hagi carrils reservats a les següents condicions: prioritats de pas previstes a
d’altres vehicles, circula- les vigents normes de trànsit.
ran pel carril contigu en - Respectaran la preferència
les mateixes condicions. de pas dels vianants
Tanmateix, podran circu- - Adequaran la velocitat a la
lar pel carril de l’esquerra dels vianants sense superar
quan les característiques els 10 km/hora
© Clic Traç, sccl
© Clic Traç, sccl
[16] Barcelona en bici
Els avantatges d’una tecnologia senzilla
Si la comparem amb un automòbil, la bicicleta és des del punt de vista tecnològic un enginy relativament
simple, ja que es tracta d’un vehicle de dues rodes dotat d’uns pedals que, en girar i gràcies a una
cadena de transmissió, posen en moviment una de les rodes. D’aquesta manera, el ciclista, que va
assegut en un petit seient acoblat a l’estructura de metall que suporta tots els elements mecànics,
es desplaça pel seu propi esforç.
En un món que canvia ràpidament i en el qual es valora la complexitat tecnològica, la simplicitat
mecànica de la bicicleta és el principal avantatge d’aquest mitjà de transport, ja que en facilita l’ús
i la reparació i la fa assequible per a tothom des del punt de vista econòmic.
Des que a mitjan segle XIX
el precursor directe de la
bicicleta moderna es va fer
popular a França –un model Les parts més importants de la bicicleta
amb quadre i rodes de fusta
i una roda davantera més
alta que la del darrera que selló manillar
rebia el nom de velocípe- canviador de marxes
de–, aquest giny fre
ha canviat a mesura que
s’hi anaven incorporant mi- pinyons
pneumàtic
llores tècniques i tecno- llanda
lògiques: pneumàtic de cadena
cautxú, coixinets, estructura
d’acer o d’aliatges, seient
de molles, roda dentada,
plats i pinyons, amortidors,
canvis de marxes, frens, reflectors
etc.
plat raig
Actualment, hi ha bicicletes de passeig equipades amb
un petit motor elèctric, canvi de marxes i bateria amb
autonomia per a uns 30 quilòmetres, que poden assolir
una velocitat màxima d’uns 25 km/h sense pedalejar. Quan
s’augmenta l’esforç sobre el pedal s’activa el motor.
Model bicicleta elèctrica.
Barcelona en bici [17]
COM ES REPAREN ALGUNES AVARIES
LA BICICLETA,
SEMPRE A PUNT En cas de punxada: traieu la roda i la cambra interior; trobeu el
forat, submergint la cambra o inflant-la; canvieu-la i repareu el
Per tenir la bicicleta sem- forat posant-hi un pegat.
pre a punt és fonamental
mantenir-la ben neta, en- En cas d’haver d’adreçar o aixecar el manillar: afluixeu el cargol i
greixar les zones més frà- doneu-li un cop sec, en direcció al terra.
gils –articulació, cables,
cadena, rodaments, etc.– En cas d’haver de canviar un cable del fre: traieu el cable, fixant-
i evitar qualsevol símpto- vos per on passa. Afluixeu el cargol de subjecció i comenceu a
ma d’oxidació. També és posar el nou cable pel cap, per la maneta de fre. Allotgeu el cable
necessari vigilar la pressió en tot el seu recorregut.
i l’estat dels pneumàtics
per tal d’evitar punxades Si noteu, però, que les rodes, l’eix dels pedals o la direcció tenen
i tenir els frens en bones joc o que els canvis de marxes no funcionen de manera correcta,
condicions. porteu la bicicleta al mecànic abans de tocar-la sense tenir les
eines adequades. Feu-li revisions periòdiques en botigues especialit-
Si esteu un temps sense zades. A Barcelona hi ha més de 40 comerços de bicicletes repartits
fer servir la bicicleta, des- per tota la ciutat que tenen taller de reparació i que, en alguns
infleu-li les rodes i pen- casos, organitzen tallers de mecànica.
geu-la d’un ganxo o bé
poseu-la cap per avall i
cobriu-la per protegir-la
de la pols.
Les avaries més comunes
de la bicicleta afecten les
rodes, la direcció, els
frens, el manillar i el pe-
daler. Porteu sempre al
damunt les eines bàsi-
ques que us permetran
de reparar vosaltres ma-
teixos la bicicleta: claus
múltiples, claus Allen,
alicates, tornavís, cable
de fre, cambra de recanvi
i equip de reparació de
punxades.
[18] Barcelona en bici
Barcelona a cop de pedal
La ciutat des de la bicicleta
Les dimensions de les ciutats i tot amb un vehicle sense mar- on les condicions meteoro-
mediterrànies, en les quals tra- xes. A la resta de la ciutat, la lògiques habituals són menys
dicionalment tot és a l’abast per utilització hàbil de les marxes i assolellades que les d’aquí, ens
la barreja d’usos i serveis en un un petit esforç físic afegit permet pot donar una idea molt bona
mateix espai urbà, fa que la també la mobilitat en aquest dels avantatges i beneficis que
bicicleta sigui un mitjà de trans- mitjà de transport. aporta la bicicleta malgrat les
port ideal per desplaçar-s’hi. En inclemències del temps.
aquest sentit, les condicions El clima benigne de Barcelona,
geogràfiques de Barcelona són a més, ajuda a fer que la pràctica
molt favorables per a l’ús habi- de la bicicleta sigui agradable.
tual de la bicicleta, ja que el El fet que els països en què més
80% del sòl té un pendent infe- s’utilitza aquest vehicle siguin
rior al 2% i es pot recórrer fins els del centre i nord d’Europa,
VELOCITAT MITJANA A PEU I EN BICICLETA
Velocitat mitjana Distància recorreguda Àrea de
en 10 minuts cobertura
A peu 5 km/h 0,8 km 2 km
En bicicleta 20 km/h 3,2 km 32 km
Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.
Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).
En cotxe 21,6 km/h per la ciutat
a Barcelona 56,5 km/h a les Rondes
Poster cursa de transports.
Font: Dades bàsiques de la mobilitat 2003. Ajuntament de Barcelona
El gran nombre de cotxes que circulen per Barcelona durant algunes hores del dia ha comportat
una reducció progressiva de la velocitat mitjana, fins al punt que és molt més ràpid desplaçar-
se en bicicleta que no pas en automòbil.
© Bicicleta Club de Catalunya – BACC
Barcelona en bici [19]
UNS CONSELLS EN CAS DE PUJADA
El pendent no ha de ser un obs- ■ Els girs constants de dreta a
tacle per a la utilització de la esquerra i viceversa, canviant
bicicleta. Et donem unes quan- sovint de carrer, fan més dis-
tes indicacions per tal que les treta la pujada.
pujades no et desanimin:
■ És recomanable que la bicicle-
■ Si l’has de fer habitualment, ta tingui també un bon canvi
mira mapes i intenta trobar la de marxes.
ruta amb menys pendent, en-
cara que el recorregut es faci ■ El transport públic serveix per
més llarg. a transportar les persones i les
bicicletes, aprofita’l.
■ Les pujades es noten menys
si els carrers són estrets, i si Per accedir a les parts més altes
hi ha poc trànsit millor. Podràs de la ciutat pots utilitzar també
agafar el ritme de pujada que el transport públic –metro, Fe-
vulguis, tranquil·lament. rrocarrils de la Generalitat, funi-
culars– i les escales mecàniques.
La mobilitat a la ciutat de Barcelona
(desplaçaments interns)
A peu
En transport públic
i en bicicleta
35,4% 40,6%
En vehicle privat
24%
Font: El pacte per la mobilitat: seguiment 2003.
Ajuntament de Barcelona
© Bicicleta Club de Catalunya – BACC
[20] Barcelona en bici
La xarxa de carril-bici
La xarxa de carrils-bici de Bar-
celona té una longitud de més
de 120 km, i està previst que
arribi als 140 com a mínim els
propers anys. Tots els carrils
nous tindran una amplada míni-
ma d’1,2 metres i seran segre-
gats, és a dir, no transcorreran
per la vorera, sinó per una part
de la calçada adaptada a aquest
mitjà de transport, amb l’ob-
jectiu de millorar tant la segure-
tat dels ciclistes com la dels
vianants.
La xarxa està delimitada amb
franges contínues de color blanc
i pictogrames sobre el paviment,
així com amb senyals verticals
amb símbols indicatius del carril,
i compta amb semàfors especí-
fics en els llocs on s’estima més
escaient per a la circulació. Al
llarg dels recorreguts se supri-
meixen obstacles arquitectònics
i s’adapten les transicions entre
diferents nivells del paviment
mitjançant zones deprimides a
les voreres de tipus gual, cosa
que dóna una continuïtat al ro-
dament de les bicicletes.
LA RONDA VERDA
Un circuit d’uns 60 quilòmetres per a bicicletes anomenat Ronda Verda envoltarà
l’any 2005 l’àrea metropolitana de Barcelona.
A partir del circuit que ja existeix a la vora del riu Besòs, es continuarà per la
carretera de les Aigües, L’Hospitalet de Llobregat, Montjuïc i la façana marítima.
El projecte integra 29 trams de bicicleta, dels quals cinc ja estan creats, mentre
que la resta s’aniran realitzant fins a l’any 2005.
Barcelona en bici [21]
Imatge Guia Barnabici de Barcelona.
BARNA BICI,
LA GUIA DELS
CICLISTES URBANS
L’Ajuntament de Barcelona, en
col·laboració amb la Comissió
Cívica de la Bicicleta, posa a
disposició dels ciclistes urbans
la Guia de la Bicicleta de Bar-
celona Barna bici, un mapa de
carrils bici de la ciutat.
S’hi pot trobar també tota la
informació necessària per a cir-
cular amb aquest mitjà de trans-
port: consells de seguretat, con-
sell per reparar les avaries més
comunes, telèfons d’interès, in-
formació turística, informació
sobre transports públics, princi-
pals actes populars i pro-ves
ciclistes internacionals, adreces
de col·lectius ciclistes, botigues
Carrils existents
Carrils previstos especialitzades i un mapa de la
Proposta eix bicicletes, Super Illes 22 xarxa de carril bici de Barcelona.
Enllaç comarcal
Ronda verda
© Comissió Cívica de la Bicicleta
[22] Barcelona en bici
La mobilitat sostenible...també en bicicleta
Només una tercera part dels ciutadans de Barcelona utilitzen el vehicle privat motoritzat com a mitjà
de transport habitual. És, doncs, una minoria la que ocupa la màxima quantitat d’espai urbà. Si a això
s’hi afegeix que Barcelona s’ha convertit en el centre d’una ciutat real de 4 milions d’habitants, ja
que atrau persones de tot el territori metropolità, es comprèn el perquè dels problemes de mobilitat
que el trànsit provoca cada dia.
En aquest escenari de congestió i d’embussos, la bicicleta pot contribuir en gran mesura a avançar
progressivament vers un model de mobilitat més sostenible –és a dir, més pacífic, més eficient i més
segur–, en el qual els carrers siguin un espai de convivència i de contacte entre les persones, no pas
una gran xarxa viària.
LA COMISSIÓ CÍVICA DE LA BICICLETA I EL VIANANT DE BARCELONA
La ciutat de Barcelona compta Des d’aquesta Comissió es pro- La Comissió organitza des
amb un organisme de participa- posen mesures per ampliar la del 2002 la Setmana de la
ció ciutadana que aplega les xarxa de carrils bici a la ciutat, Bicicleta per tal de fomentar
principals entitats de promoció així com per promoure aquest aquest transport a la ciutat.
de la bicicleta, així com repre- mitjà de transport mitjançant
sentants de diversos àmbits de l’edició de publicacions divulga- En l’àmbit, concretament,
l’Ajuntament i altres organismes tives, la celebració d’esdeveni- de l’ensenyament primari, es
relacionats amb la bicicleta. ments ciclistes, la signatura de realitzen diverses actuacions
Aquest organisme és la Comissió convenis amb entitats, la realit- per a estimular la utilització
Cívica de la Bicicleta. zació de mesures de govern, etc. de la bicicleta per part dels
nens i dels joves. En el marc
d’aquest programa s’ha rea-
litzat una exposició sobre la
bicicleta, de caràcter itine-
rant per tots els districtes de
la ciutat, i s’han definit cir-
cuits en bicicleta pels esco-
lars.
© Clic Traç, sccl
Barcelona en bici [23]
El Pla Estratègic de la Bicicleta de Barcelona ACCIÓ 21 I BICICLETA
Per iniciativa de la Comissió Cívica de la Bicicleta i el Vianant En el marc de la campanya
de Barcelona s’ha elaborat un Pla Estratègic de la Bicicleta ACCIÓ 21 que porta a terme
que defineixi les línies d’actuació futures per potenciar aquest l’Ajuntament de Barcelona, el
sistema de transport en el medi urbà i contribuir a la pacificació Bicicleta Club de Catalunya
del trànsit. (BACC), en conveni amb l’admi-
nistració municipal, invita les
Entre les accions que proposa el Pla destaquen les següents: entitats a conèixer i provar la
■ Crear una Oficina de la Bicicleta. bicicleta com a sistema de trans-
■ Fomentar el lloguer de bicicletes en l’àmbit municipal. port, a intercanviar experiències
■ Millorar la xarxa d’infrastructures ciclistes urbanes. i a crear una xarxa a favor de la
■ Ampliar la xarxa d’aparcaments. bicicleta. Aquest recurs consis-
■ Difondre l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. teix a posar a disposició de les
■ Estudiar la repercussió econòmica de la promoció de la entitats, durant un any, un seguit
bicicleta. d’eines que els ajudin a desen-
■ Fomentar l’ús de la bicicleta en els centres de secundària volupar les seves pròpies cam-
i a la universitat. panyes internes de difusió de la
■ Promoure la bicicleta com a opció per als trasllats laborals. bicicleta.
■ Informar a professionals de la salut dels beneficis, per a
la salut, que pot aportar l’ús de la bicicleta. Són les següents:
■ Cessió per un any de 2 bicicle-
El Pla assenyala també que la visibilitat social de la bicicleta tes amb material de seguretat
com a mitjà de transport ha d’anar acompanyada d’una (casc, cadenat, llums, etc.)
visibilitat marcada en l’ús de la via pública que corrobori ■ Sessions de formació
l’atenció prioritària a les necessitats dels ciclistes quant a ■ Suport informatiu
seguretat, comoditat i connectivitat. ■ Servei d’assessorament per a
cada entitat
■ Aparcament de bicicletes per
a cada entitat
A canvi es demana el compromís
de:
■ Promoure l’ús de la bicicleta
a l’entitat
■ Fer difusió de l’ús i del servei
a d’altres entitats
■ Organitzar una activitat per
promocionar l’ús de la bicicleta
■ Fer servir les bicicletes en
cessió
Les organitzacions interessades
podeu contactar amb el BACC
al 93 307 71 00 o a info@bacc.info
© Clic Traç, sccl
[24] Barcelona en bici
EL PACTE PER LA MOBILITAT
DE BARCELONA
I LA BICICLETA
El Pacte per la Mobilitat és un
fòrum per construir junts –admi-
nistració local, associacions i
entitats– el model de Mobilitat
que volem per la Barcelona del
segle XXI.
El pacte és, doncs, un organisme
viu que evoluciona d’acord amb
els nous reptes que genera la
ciutat. Una taula de diàleg i de
compromís recíproc, una fórmula
per arribar a acords. L’objectiu
número 9 del pacte és fomentar
l’ús de la bicicleta com a mitjà
habitual de transport, i defineix
les accions que s’han de portar
a terme per tal d’aconseguir-ho:
■ Ampliar, racionalitzar i millorar
la xarxa d'itineraris i de carrils
bici amb espais protegits i
senyalitzats, i definir els llocs
adients d’estacionament.
■ Potenciar el transport de bici-
cletes al metro i als ferrocarrils La Guàrdia Urbana de Barcelona ha incorporat també la
de la regió metropolitana. bicicleta al seu parc de vehicles. La policia local compta
■ Promoure el coneixement i el amb 10 bicicletes que funcionen en tres districtes: l’Eixam-
respecte a les normes de cir- ple, Les Corts i Sant Martí, amb un total de 20 agents
culació per part dels usuaris distribuïts en els diversos torns.
i usuàries de la bicicleta.
■ Adherir-se al projecte europeu L’ús d’aquest vehicle ofereix, entre d’altres avantatges, la
EuroVelo de construcció d’una possibilitat de detectar algunes infraccions amb més facilitat
ronda costanera per a bicicle- que els agents motoritzats.
tes.
Barcelona en bici [25]
Serveis i recursos per al ciclista urbà
L’augment del nombre de ciuta- en superfície, xifra que continua lades per tal d’evitar els robato-
dans que opten per utilitzar la augmentant a causa de la de- ris. Una nova normativa que està
bicicleta com a mitjà de trans- manda creixent dels usuaris. elaborant l’Ajuntament de Bar-
port habitual fa que la ciutat Fins i tot alguns aparcaments celona exigirà que tots els edifi-
s’hagi d’anar adaptant a les ne- subterranis tenen places per a cis de nova construcció tinguin
cessitats d’aquest col·lectiu, no bicicletes, degudament contro- places per a bicicletes.
només ampliant la xarxa de ca-
rril-bici, sinó també introduint
nous serveis per fer més còmode
el transport o l’aparcament.
Així, per exemple, si no és pos-
sible desplaçar-se en bicicleta
al llarg de tot el recorregut que
hom fa habitualment per anar
a la feina, a la universitat, a
l’escola, etc., pot combinar
aquest mitjà amb el tren o el
metro per tal de cobrir grans
distàncies o per superar pen-
dents pronunciats. El park and
ride ofereix l’oportunitat d’apar-
car el cotxe en un determinat
punt de la xarxa viària i agafar
la bicicleta per a arribar a la Aparcament de bicicletes a la Facultat d’Arquitectura de la UPC de Barcelona.
destinació final, de la mateixa
manera que es fa quan es com- Places d’estacionament de bicicletes de Barcelona
bina l’auto amb el tren o l’auto-
bús. Districte Aparcaments públics Aparcaments privats Recintes Total
Ciutat Vella 199 1.182 36 1.417
També es pot utilitzar la bicicleta Eixample 296 881 12 1.189
per a anar a l’estació de tren Sants-Montjuïc 45 232 33 310
Les Corts 93 350 168 611
més propera, deixar-la en els
Sarrià-Sant G. 134 64 0 198
aparcaments disponibles i, pos- Gràcia 84 210 12 306
teriorment, utilitzar el ferrocarril. Horta-Guin. 30 188 29 247
Aquest és el cas, per exemple, Nou Barris 10 50 0 60
d’algunes estacions dels Ferro- Sant Andreu 30 67 0 97
carrils Catalans, que disposen Sant Martí 62 572 0 634
d’aparcaments segurs. Total 983 3.796 290 5.069
Font: Dades bàsiques de mobilitat 2003. Ajuntament de Barcelona.
L’aparcament de bicicletes és
un altre dels serveis que la ciutat Si creieu que hi ha un emplaçament a la ciutat amb una demanda prou important
posa a l’abast dels ciclistes. A perquè hi hagi un aparcament de bicicletes, podeu adreçar una sol·licitud al vostre
Barcelona hi ha actualment més districte. Heu de tenir en compte que els aparcaments al carrer són per a ús públic
de 3.500 places d’aparcament i que la dimensió mínima d'un aparcament és de 4 unitats (capacitat per a 8
bicicletes).
© Sense fums
[26] Barcelona en bici
Els aparcaments subterranis de BSM (l’empresa pública que els
gestiona) tenen una capacitat per a més de 600 bicicletes i estan
situats, per motius de seguretat, a prop de la cabina de cobrament.
Els aparcaments solen llogar-se per uns 11€ al mes però també
es poden llogar cada dia per uns 1,20€.
Està previst construir també un aparcament subterrani de bicicletes
anomenat biciberg al Parc de Garcia Faria, en el marc d’un programa Aparcament subterrani.
pilot per evitar els robatoris i donar més seguretat als propietaris.
S’hi podran emmagatzemar fins a 46 vehicles.
També podem trobar a Ciutat Vella el Parking-bike intel·ligent, l’únic
aparcament d'iniciativa privada a Barcelona exclusivament per a
bicicletes. Es tracta d’un local comercial convertit en aparcament,
amb accés amb targeta de banda magnètica, obertura de portes
automatitzada i circuit tancat de vigilància. Es troba al carrer Hostal
d’en Sol, 10 (telèfon 93.315.04.07), i pot ser una bona iniciativa Aparcament sota l’escala a l’interior
a seguir per a altres barris. de la seu de la Fundació Terra.
BICICLETA I TRANSPORT PÚBLIC
Les dimensions i les característiques de la bicicleta fan que el seu
usuari pugui transportar-la amb certa facilitat quan no està en
moviment. Per aquest motiu, si durant un determinat recorregut hi
ha certes dificultats que en limiten la utilització, es pot practicar
la intermodalitat, és a dir, combinar la bicicleta amb mitjans de
transport públic com el metro i el tren.
Tot i que en les anomenades hores punta és complicat accedir als
vagons amb la bicicleta a causa de l’alta quantitat de viatgers, tots
els serveis de ferrocarril permeten portar la bicicleta gratuïtament.
El transport està permès en els horaris següents:
■ Metro: Dissabtes, diumenges i festius, tot el dia. Feiners (juliol
i agost), tot el dia; Feiners (resta de mesos de l’any), de 5.00 a
6.30 h., de 9.30 a 16.30 i de 20.30 a la finalització del servei.
■ Renfe: Dilluns a divendres, de 10 a 15 h. Dissabtes, diumenges
i festius, tot el dia.
■ Ferrocarrils de la Generalitat: Durant tot el dia, tots els dies de
l’any.
■ Funiculars de Montjuïc i Vallvidrera: Durant tot el dia, tots els dies
de l’any.
■ Tramvia Metropolità: No existeix un límit d’horari. Per millorar la
comoditat del transport de la bicicleta, hi ha un espai destinat Bicicleta al transport públic.FFGC i Metro.
dins del vagó.
Algunes línies dels trens de Renfe tenen vagons especialment destinats al transport de la bicicleta.
© Bicicleta Club de Catalunya – BACC © Manolo Vílchez - Fundació TERRA © Bicicleta Club de Catalunya – BACC
Barcelona en bici [27]
PUNTS DE LLOGUER EL CICLOBUS SERVEI DE TRIXI
DE BICICLETES
A BARCELONA CICLOBUS és una iniciativa de- Barcelona és la primera ciutat
senvolupada conjuntament per del sud d’Europa que compta
Al punt de trobada Transports Metropolitans de Bar- amb un servei de trixis, uns
Badajoz, 24. Sant Martí. celona (TMB), Turisme de Bar- vehicles de tres rodes que fun-
celona, el Fòrum Universal de cionen com a taxi i que estan
Bellows les Cultures i l’Ajuntament de dissenyats per a transportar dos
Av. Cardenal Vidal Barra- Barcelona, que consisteix en un passatgers. Els vehicles recorren
quer, 7. Horta-Guinardó. sistema de préstec o lloguer de la façana marítima de Barcelona,
bicicletes en diversos punts de des del monument a Colom fins
Biciclot la ciutat. Uns autobusos de TMB, a l’emplaçament del “Fòrum
Pg Marítim. Pg Marítim especialment adaptats per em- 2004”. Els vehicles tenen un
Barceloneta, 33. magatzemar les bicicletes, fun- motor elèctric que ajuda els
Ciutat Vella. cionen com a punts de lloguer. usuaris a pedalejar.
Bicitram Aquesta iniciativa permet llogar www.trixi.info
Av. Marquès de l’Argen- una bicicleta en un dels punts i
tera, 27. Ciutat Vella. tornar-la en qualsevol altre, sense
haver de tornar al lloc d’origen.
Bikes de Cool La bicicleta es lloga per hores,
Pg. Picasso, 44. mitjos dies, caps de setmana, etc.
Ciutat Vella.
Les bicicletes són de disseny i
Bybyke
fabricació específics pel Fòrum,
Casp, 196. Eixample.
tematitzades amb els colors ofi-
Equip Raiders-Grup Aventu- cials del CicloBus. En total, hi
ra Numància S.L. ha 400 bicicletes del model
Numància, 101. Barcelona 2004.
Les Corts.
L’ús del CicloBus per accedir al
Los Filicletos Fòrum és gratuit si el recorregut
Pg. Picasso, 40. es fa amb menys d’una hora i
Ciutat Vella. es mostra l’entrada al recinte.
En acabar el Fòrum Barcelona
Montana Bikes 2004, el CicloBus serà una de
Ctra. Aigües, 299. les herències que aquest esde-
Sarrià-Sant Gervasi. veniment deixarà tant per als
ciutadans com per als visitants.
Trixi-Bike Rental Barcelona
Agregació, 17.
Horta-Guinardó.
Un Cotxe Menys
Esparteria, 3. Ciutat Vella.
[28] Barcelona en bici
MISSATGERS EN BICICLETA BOTIGUES ESPECIALITZADES DEL GREMI
DE COMERCIANTS DE BICICLETES DE CATALUNYA
La Cooperativa Trèvol Missatgers,
fundada l’any 1984, ofereix des A TOT ARREU BICICLETES – Amilcar, 102 bis – Tel. 934 552 657
de l’any 1992 serveis de mis- AL PUNT DE TROBADA – Badajoz, 24 – Tel. 932 250 585
satgeria en bicicleta, pioners en ARTUR RIBERA CICLISME – Indústria, 265 – 934 362 903
tot l’estat espanyol. BICI A FONS – Secretari Coloma, 96-98 – Tel. 932 850 981
BICICLETAS ALAMA – Hostafrancs, 10 – Tel. 933 257 641
Trèvol va participar també l’any BICICLETES CASTELLS – Avda. Vilanova, 1 – Tel. 932 316 058
1995 en la creació de la Agru- BICICLETES MEDINA – Peñíscola, 4 – Tel. 932 743 498
BICICLETES SISQUILLO – Vallespir, 132 – Tel. 934 907 261
pación de Mensajería en Bicicle-
BICICLOT – Verneda, 16 - 22 – Tel. 933 077 475
ta (AMB), que recolza totes BICIS LOPEZ – Lepant, 256 – Tel. 932 652 098
aquelles iniciatives que sor- BICISPORT – Piferrer, 107 – Tel. 933 404 480
geixen en aquest àmbit a Espan- BICITRAM – Avda. Picasso, 46 - Marqués Argentera, 27 – Tel. 607 226 069
ya, sempre sota els principis del BIKE DE COOL – Avda. Picasso, 44 – Tel. 636 401 997
cooperativisme, l’autogestió, BIKE HOUSE – Pg. Sant Gervasi, 12-14 – Tel. 934 175 144
l’ecologia i la solidaritat. L’AMB BIKE TECH – Torrijos, 14 – Tel. 932 130 255
forma part de la Coordinadora BIKE WORLD – Collblanc, 106 – Tel. 934 401 530
de Colectivos de Defensa y Fo- BIKESHOP – Major de Sarrià, 172 – Tel. 932 804 222
mento de la Bicicleta (CONBICI) CAP PROBLEMA – Pl. Traginers, 3 – Tel. 933 100 082
i de la Red de Economía Alter- CIAL. DINTER 4 – Calàbria, 241, Baixos – Tel. 934 990 621
CICLES CARIÑENA – Pg. Fabra i Puig, 115-123 – Tel. 933 117 601
nativa y Solidaria (REAS).
CICLES SANCHEZ – Aragó, 386 – Tel. 932 318 471
CICLOS CATALUNYA – Concepció Arenal, 239 – Tel. 933 120 771
www.trevol.com CICLOS SANT ANTONI – Manso, 33 – Tel. 934 251 601
CICLOSPORT MOTA – Pg. Valldaura, 243 – Tel. 932 760 104
CICLOTURISME S.L. – València, 574 – Tel. 932 656 553
DOBLE DOS – Via Júlia, 77-79 – Tel. 933 546 905
EL MÓN DE LA BICI – Escultor Claperós, 39-41 – Tel. 933 006 458
ESPAI BICI – Bruc, 63 – Tel. 935 323 143
GALVESPORT – Diputació, 69 – Tel. 933 257 790
J. VALL – Creu Coberta, 23 – Tel. 934 246 326
J. VALL – Comerç, 2 – Tel. 933 198 233
J.PONS - TOT BICI – Llull, 196 – Tel. 933 091 689
LA BICICLETA – Rector Triadó, 44 tda. – Tel. 934 250 154
PROBIKE – Villarroel, 184 – Tel. 934 197 889
TOMAS DOMINGO – Sepúlveda, 109 – Tel. 934 521 616
© Trèvol missatgers
Barcelona en bici [29]
Activitats ciclistes per a tothom
La bicicleta és present en un grapat d'activitats que s’organitzen cada any a la ciutat. L’Ajuntament
de Barcelona i les entitats ciclistes realitzen nombrosos actes populars per tal que els ciutadans
envaeixin els carrers amb les seves bicicletes i gaudeixin de l’espai urbà des d’una altra perspectiva.
ELS PRINCIPALS ACTES POPULARS I PROVES A BARCELONA
Març “Mou-te en bici” (campanya escolar)
Maig Festa de la bicicleta i joc sobre rodes
Setmana de la bicicleta
Operació Ring-ring
Juny Congrés Free Style Barcelona
Volta ciclista a Catalunya
Agost Pedalada Festa Major de Gràcia
Barcelona és membre
fundadora de la xarxa Ci- Setembre Marxa popular mountain bike
ties for cyclists (Ciutats Les carpes de la bici (Festa de la Mercè)
per ciclistes), que reuneix
Octubre Marxa popular Collserola-Nou Barris
ciutats que estan treba-
Escalada internacional a Montjuïc
llant a favor de l’ús de la
Mercat universitari de la bici d’ocasió
bicicleta en àrees urbanes
Bicibarris: sortides urbanes i tallers de bicicleta
i que propicia l’intercanvi
d’experiències i de resul- Novembre Passejada popular Sant Martí
tats. Pedalada popular Barcelona-Sitges
Desembre Passejada popular Sant Andreu
COMPRES AMB BICI
“COMPRES AMB BICI” és un projecte engegat l’any 2003
que promou l’ús de la bicicleta per anar de compres. És
una fórmula que ofereix un seguit d’avantatges a l’hora
de realitzar compres en els establiments de l’Associació
de Comerciants i Professionals de la Dreta de l’Eixample
Cor Eixample, quan el desplaçament s’hagi fet en
bicicleta.
Es tracta d’una campanya pionera a Catalunya i
Espanya, i té el suport de l’Ajuntament de Bar-
celona, a través de la Comissió Cívica de la
Bicicleta i el vianant.
[30] Barcelona en bici
LA SETMANA DE LA BICICLETA
La Setmana de la Bicicleta, celebrada per primera vegada el
maig del 2002, és un pas més en la línia ja encetada el seu
dia per la Festa de la Bicicleta, integrada actualment dins la
setmana. A banda dels actes lúdics i festius o de la presentació
de diversos projectes amb la bicicleta com a fil conductor, és
una crida a moure’s pedalejant i una invitació a comprovar-
ne els avantatges.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Comissió Cívica de
la Bicicleta, programa un seguit d’activitats que van des d’una
bicicletada nocturna, tallers de reparació i manteniment i
exposicions  a la Operació Ring-Ring pensada per a promocionar
l’ús de les bicis en institituts de secundària.
Portada del tríptic de la setmana de la bicicleta.
LA SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE
En els últims anys, arran de la iniciativa de diverses ciutats
franceses, la Comissió Europea ha instituït el 22 de setembre
com a Dia Europeu sense Cotxes. Aquesta Jornada ha anat
evolucionant cap a la Setmana de la Mobilitat Sostenible, un
marc per promoure la reflexió i el canvi d’hàbits respecte a la
nostra mobilitat. L’ús dels transports públics, els desplaçaments
a peu, l’ús racional del cotxes i, per suposat, la bici són algunes
de les alternatives que es promouen en aquesta Setmana.
© Clic Traç, sccl
© Comissió Cívica de la Bicicleta
Barcelona en bici [31]
SORTIDES GUIADES PER BARCELONA AMB BICICLETA SORTIDES NOCTURNES
AMB BICICLETA
Pedalar per Montjuïc
Aquestes visites, que tenen lloc en dissabte i en diumenge, Per conèixer la Barcelona de
tenen dos recorreguts diferents. El primer té el punt de sortida nit d’una forma divertida,
al Mirador del Migdia i s’acaba a l’estació del funicular. Té una Biciclot organitza de maig a
durada aproximada de dues hores i un grau de dificultat baix, setembre sortides nocturnes
ja que l’itinerari fa baixada. En canvi, el segon recorregut, que amb bicicleta cada divendres
surt de l’estació del funicular a les 17 h i s’acaba a les 20 h a de 21:00 a 23:00 per la zona
l’avinguda de Rius i Taulet, a la Font Màgica, fa pujada i està de Ciutat Vella. Aquesta sor-
indicat per als ciclistes en forma. La visita guiada en bicicleta tida inclou el lloguer de la
és gratuïta si es porta el vehicle. bicicleta, un monitor guia i
Per a més informació: parada per a fer unes tapes
Centre Gestor del Parc de Montjuïc, 93 289 28 30 - parcmontjuic@mail.bcn.es
amb beguda. No cal reserva,
Tapes amb cultura i amb bicicleta però és aconsellable trucar
abans al 93.221.97.78 o
Sortides culturals en bicicleta per conèixer el bo i millor de la
passar per la botiga de
història i la cultura culinària de Barcelona. En el transcurs de
l’associació, situada al Pas-
les sortides es visiten barris amb monuments, edificis o racons
seig Marítim 33, que també
històrics a destacar. Durant el passeig es fan dues aturades
és el punt de sortida i d’arri-
gastronòmiques. Per tal de garantir la bona marxa de l’activitat,
bada.
es recomana un mínim de 6 persones i un màxim de 10 per
sortida. El preu inclou un recorregut de 4 hores, el lloguer de
Biciclot també ofereix sorti-
la bicicleta, una ampolla d’aigua i tres  tasts “gastronòmics” en
des personalitzades. Per a
establiments prèviament seleccionats per la seva singularitat.
més informació us podeu
Calendari: Des de maig de 2004, de dimarts a dissabte, de 10 h
posar en contacte amb
a 14 h i de 17 h a 21 h.
Per a més informació: CUSSONS-HANSMANN,S.L. 93 217 23 54. l’associació a través del seu
telèfon, 93.307.74.75, o
Rutes per a particulars enviar un correu electrònic
Sortides cada dissabte i diumenge, de 10.00 h a 12.30 h. La a biciclot@biciclot.net.
ruta és totalment plana, sense cap tipus de dificultat, apta per
a gent de totes les edats, i no cal estar habituat a anar en
bicicleta. La distància total és d’aproximadament 12 km, que
transcorren per zones de vianants i carrils bici.
Itinerari: Parc Ciutadella (en les rutes diürnes), Palau de la Música Catalana
(edifici modernista), Catedral, Plaça del Rei, Plaça Sant Jaume (Ajuntament i
Generalitat), Plaça Reial, Plaça del Pi, La Rambla, Plaça dels Àngels (MACBA),
Rambla del Raval, Colom, Port Vell, Barceloneta, Passeig Marítim de la Barceloneta
(platges), Port Olímpic i Vila Olímpica, carrer de la Circumval·lació i carrer
Esparteria (final del trajecte).
Sortida i Arribada: Carrer Esparteria (carrer paral·lel al Passeig del Born). El
preu inclou la ruta amb monitor, el lloguer de la bicicleta i l’aperitiu.
Reserves: 932 68 21 05 - info@bicicletabarcelona.com
Barcelona en viu
Tour pel casc antic, llocs emblemàtics de la ciutat, platges, Port
Vell, etc.
Per a més informació: bybyke@bybyke.com - Tel. 93 265 03 41
© Biciclot
[32] Barcelona en bici
PEDALADES CENTPEUS APRENDRE A MOURE’S EN
BICICLETA
Utilitzant com a mitjà de trans-
port la bicicleta, l’associació Un Des de l’any 2.001, el Bicicleta
Cotxe Menys - Bicicleta Barce- Club de Catalunya (BACC) realit-
lona proposa una altra manera za cursos de bicicleta a la seva
de fer visites a la ciutat. Una bici-escola. En aquest centre
tarda al mes, durant unes 3 s'ensenya a moure’s per la ciutat
hores, es visita el Districte de amb aquest transport de manera
Ciutat Vella amb els peus al segura i respectuosa, es donen
pedal, tot buscant racons per a conèixer els drets i deures dels El desembre de 1999 es
aturar-se i explicar històries. ciclistes urbans i es fan pràcti- va celebrar la primera jor-
ques al carrer. nada Operació Ring-ring,
El punt de sortida és la seu de organitzada per Amics de
l’associació (carrer Esparteria, Amb tres nivells –iniciació, per- la Bici.
3), i el preu de la pedalada és feccionament i circulació– els
de 6€ (sense lloguer de bicicle- futurs ciclistes urbans surten L’activitat consisteix a
ta) o 18€ (amb lloguer). Per a preparats per a circular amb agafar la bicicleta i gaudir
més informació i inscripcions aquest transport sostenible. Ja d’un matí diferent fent
envieu un correu electrònic a són gairebé 200 les persones l’itinerari habitual en
ciempiesedu@inicia.es. que han participat en els cursos aquest vehicle. Per fer el
que s’imparteixen als Centres camí encara més agrada-
Cívics de la ciutat i al Passeig ble es va distribuir un
Marítim. Aquests cursos també petit esmorzar, la premsa
TARDOR EN BICICLETA es realitzen a Badalona i s’esten- del dia i d’altres sorpreses
dran en el futur a tot Catalunya. en uns punts d’acollida
Des del 2001, cada tardor s’or- distribuïts per la ciutat.
ganitza el programa d’activitats
Bicibarris per donar moltes raons www.amicsdelabici.org
per no aparcar la bicicleta des- MODERNISME EN BICICLETA
prés de l’estiu i viure-la també
a la ciutat: itineraris, tallers de Una ruta en bicicleta visita els
mecànica i cursos al voltant de principals edificis modernistes
la bicicleta. Els itineraris cultu- de Barcelona: la Casa de les
rals s’organitzen al voltant d’un Punxes, La Pedrera, la Mançana
tema, com Gaudí, la Ruta de de la Discòrdia, la Casa Elizalde,
l’aigua o racons desconeguts de el Claustre de la Concepció, etc.
Barcelona. L’activitat té una durada de 3
hores, amb un nombre màxim
www.bacc.info de participants de 15.
Per a més informació: Espai bici. Telèfon
93 532 31 43. www.espaibici.com.
Barcelona en bici [33]
Com pots utilitzar la bicicleta
per la ciutat
Per anar a la feina
Utilitzar la bicicleta en els des- Taula comparativa de les velocitats de viatge al medi urbà
plaçaments diaris per motius
laborals és rendible, no només A la ciutat, la bicicleta és un mitjà de transport tan ràpid com el
des del punt de vista ambiental, cotxe (temps calculat de porta a porta).
de salut pública o de mobilitat
urbana, sinó també de l’eco- Min
nòmic. Les iniciatives que fins 35
ara han dut a terme governs i 30
administracions regionals i locals 25
d’Europa ho demostren amb es- 20
creix, ja que s’ha afavorit la
15
indústria de la bicicleta tot dis-
minuint els costos empresarials 10
associats al manteniment dels 5
aparcaments de cotxes i l’absen- 0 Km
tisme laboral per malaltia. La 0 1 2 3 4 5 6 7 8
utilització habitual de la bicicleta Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.
Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).
per part dels treballadors d’una
empresa en millora de retruc la
imatge, ja que demostra la seva
aposta pel civisme i per la qua-
litat de vida.
La realització per part de les
empreses de plans de mobilitat
que analitzin les pautes de des-
plaçament dels seus treballadors
i proposin mesures per fer-les
més sostenibles i per reduir la
dependència del cotxe contribui-
ria a la implantació d’un model
de mobilitat laboral en el qual
la bicicleta també tindria el seu
paper com a alternativa real i
eficaç. L’estalvi en manteniment
d’infraestructures viàries desti-
nades al cotxe podria revertir en
millores qualitatives i quantita-
tives de la xarxa de carrils per
a la bicicleta.
Una alternativa per desplaçar-se en bicicleta tot combinant
aquest mitjà amb el transport públic són els vehicles plegables,
que es pleguen pel quadre i es poden agafar com si es tractés
d’una maleta. Hi ha models que pesen uns 10 quilos, ja que
estan fets amb materials lleugers com l’alumini.
[34] Barcelona en bici
Per anar a l’escola o a l’institut
Milers de nens i de joves es
desplacen diàriament als centres
educatius, i molts d’ells ho fan
en cotxe. A partir de certes
edats, tanmateix, la bicicleta es
pot convertir en un mitjà de
transport ideal, ja que la seva
vessant lúdica i esportiva és un
aspecte que la fa encara més
atractiva per a aquest col·lectiu. Escolars en bicicleta.
Si bé és cert que sovint ja no es L’any 1998 es va crear al barri de la Sagrada Família el
contempla aquesta possibilitat primer “camí escolar”, una actuació destinada a fer de la
per la falta de tradició a les via pública un espai de socialització, i donar prioritat a la
nostres ciutats, el trànsit i els mobilitat dels nens que es desplacen a peu o en bicicleta
riscs viaris són factors que frenen fins al seu centre educatiu.
encara més la voluntat d’utilit-
zació de la bicicleta per part El projecte de Camí Escolar, aparegut a partir del Projecte
dels nens i dels joves o el seu Educatiu de Barcelona i del Pacte per la mobilitat de la
foment per part dels pares. Ciutat, aposta per una mobilitat entesa des del respecte, la
responsabilitat i l’autonomia, és a dir, des de l’educació en
Per a contrarestar aquests des- valors. També pretén afavorir un accés segur i agradable
avantatges, els sectors implicats d’anada i tornada de l’escola i fer del carrer un entorn acollidor
(administració, escola i usuaris) i formatiu per a l’alumnat que hi circula.
poden dur a terme diverses ac-
tuacions: l’administració local, En aquests camins hi ha instal·lades senyalitzacions verticals
en primer lloc, pot afavorir la de “zona escolar” i es prohibeix l’estacionament de cotxes
creació de camins especialment i motocicletes, entre d’altres accions, a fi de garantir la
adaptats al voltant de les escoles seguretat dels nens i les nenes que es desplacen en mitjans
a fi que els nens i els joves de transport sostenibles.
puguin desplaçar-se de forma
segura, ja sigui en bicicleta o a Les escoles, amb la col·laboració de l’administració
peu. Aquesta acció hauria i la participació activa de les associacions de mares
d’anar acompa- i de pares, poden impulsar també la creació
nyada de mesures d’aparcaments de bicicletes en els seus recintes,
que hi limitessin així com la realització de classes centrades en la
l’accés de cotxes, mobilitat i en la cultura de la sostenibilitat que
de manera que es fomentin l’ús de mitjans alternatius al vehicle a
pacifiqués el trànsit motor.
i es reduïssin les
possibles situacions Els companys de classe o de curs que visquin
de risc per als usuaris a prop els uns dels altres poden organitzar-se
de la bicicleta. per anar-hi plegats i fer respectar els seus drets
com a ciclistes i ciutadans davant dels con-
ductors.
© Bicicleta Club de Catalunya – BACC
Barcelona en bici [35]
També per anar PROJECTE BICIUAB
a la Universitat El projecte BiciUAB és una pro-
A la ciutat de Barcelona hi tenen la seu, en part o totalment, posta de la Universitat Autònoma
3 universitats de titularitat pública i 2 universitats de titularitat de Barcelona que ofereix alter-
privada que imparteixen estudis superiors de cicle llarg i cicle natives de mobilitat a l’entorn
curt. Prop de 150.000 persones cursen estudis superiors en de la comarca del Vallès Oriental.
alguna de les universitats esmentades, en les quals hi ha també Aquest projecte es va presentar
més de 9.000 professors i alguns centenars més de treballadors el passat 13 de desembre de
que hi desenvolupen tasques no relacionades estrictament amb 2001 a diferents estaments de
l’activitat docent. l’administració autonòmica i lo-
cal i va rebre una bona acollida.
Així, doncs, cada dia lectiu prop de 200.000 ciutadans participen
de l’activitat universitària, es desplacen i fan ús dels serveis El projecte contempla la ins-
que aquestes institucions posen al seu abast. Elaborar, per tal·lació, dins del campus, d’a-
tant, plans de mobilitat i crear una oficina d’informació i parcaments per a bicicletes i
d’assessorament en matèria de mobilitat als estudiants benefi- l’habilitació d’un espai especial-
ciaria també el coneixement sobre els avantatges que la bicicleta ment destinat a la bicicleta, que
té com a alternativa a d’altres mitjans de transport, especialment inclou un servei de lloguer de
el cotxe, cosa que redundaria en una millora de l’accessibilitat bicicletes i un taller de repara-
als centres d’ensenyament. cions. Per als desplaçaments
dins del campus, es contempla
també la incorporació de vehicles
elèctrics, entre ells, 10 bicicletes
elèctriques. Aquests vehicles
permetran al personal d’admi-
nistració i serveis de salvar la
dificultosa orografia del campus
de Bellaterra independentment
del seu estat de forma física.
Però el projecte de la UAB va
molt més enllà, ja que també
contempla l’adequació de la xar-
xa de carrils bici i de rutes ci-
clables que connecten la univer-
sitat amb les poblacions veïnes.
Per tal de rendibilitzar el projecte
i fer-lo atractiu a les administra-
cions locals i comarcals, la UAB
proposa el seu ús lúdic els caps
de setmana. En aquest sentit,
el campus de Bellaterra, integrat
dins d’una xarxa de vies cicla-
bles, es convertiria en una zona
de lleure on els vallesans podrien
gaudir de la natura.
[36] Barcelona en bici
LA BICICLETA A LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
El curs 2000-2001, la Universitat Politècnica de Catalunya va
publicar la primera edició de la Guia pràctica d’accés amb transport
sostenible a la UPC. El títol de la publicació era Cap a la Universitat,
a peu, en bici i amb transport públic.
A partir de dades objectives, la guia
convida a la comunitat universitària
a substituir el transport en vehicle
privat a motor per altres alternatives
més “sostenibles” i respectuoses
amb el medi ambient, entre elles la
bicicleta. Els mapes dels diferents
campus de la UPC inclouen, entre
d’altres informacions, les infras-
tructures com aparcaments i carrils
que permeten desplaçar-se a la
universitat en bicicleta.
La implantació de sistemes de bi-
cicletes comunitàries és una altra
de les iniciatives que compten amb el recolzament del pla de medi
ambient de la UPC.
Els estudiants, els professors i el personal del campus de Terrassa
també tenen a la seva disposició un servei de préstec de bicicletes
amb el qual poden completar el tram final del seu trajecte entre Des de l’any 1999, l’As-
l’estació de transport públic i la Universitat (Projecte Bicizoom). sociació Universitària
Sense Fums celebra
anualment el Mercat de
la Bicicleta de segona
mà, amb l’objectiu que
els estudiants puguin
comprar una bicicleta a
un millor preu.
© Clic Traç, sccl
Barcelona en bici [37]
Per a més informació
Ajuntament de Barcelona (“Moure’s en bicicleta per Barcelona”)
www.bcn.es/bicicleta
Amics de la Bici
www.amicsdelabici.org
Bicicleta Club de Catalunya (BACC)
www.bacc.info
Con Bici. Coordinadora en defensa de la bici
www.conbici.org
Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta
www.amicsdelabici.org/a_ccub.htm
Federació Europea de Ciclistes (ECF)
www.ecf.com
La Farinera-Ateneu del Clot (Grup de Cicloturisme)
perso.wanadoo.es/farinera
Sense fums (secció universitària del BACC)
www.bacc.info/sensefums
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Acció 21. Guia per
a la sostenibilitat. Barcelona, 2003.
AJUNTAMENT DE BARCELONA. La mobilitat sostenible.
Guies d’educació ambiental. Barcelona, 2001.
COMISSIÓ EUROPEA/DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT.
Anar en bicicleta: la solució capdavantera per a les ciutats.
Departament de Medi Ambient (versió en català). Generalitat
de Catalunya, 1999.
FUNDACIÓ TERRA. La física de la bicicleta (Perspectiva
ambiental, nº 28). Associació de Mestres Rosa Sensat, 2003.
WORLDWATCH INSTITUTE. Signes vitals 2003.
Centre UNESCO de Catalunya (versió en català), 2003

Edita
© Ajuntament de Barcelona. 2004.
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
Direcció d’Educació Ambiental i Participació
Coordinació
Txema Castiella i Lucas Martínez
Continguts i redacció
Antoni París –Comunicació Ambiental–
Col·laboració
Núria Mir (Pacte per la mobilitat, Ajuntament de Barcelona)
Diana González i Enric Velo (Bicicleta Club de Catalunya – BACC)
Disseny gràfic
clic traç, sccl
Paper 100% reciclat
Per a qualsevol informació sobre les guies d’educació ambiental:
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20, baixos
08012 Barcelona
Telèfon: 93 237 47 43
recursos@mail.bcn.es
www.bcn.es/agenda21/crbs
Objectiu 3
Millorar la mobilitat i fer
del carrer un entorn acollidor
Avançar en l’ús de la bicicleta
com transport habitual