A BARCELONA, 
SENSE EL MEU COTXE
Elements per a la reflexió
i l’acció a l’escola
Dossier per al professorat
Institut d’Educació - Via Pública
ALTRES PUBLICACIONS: 00 PACTE PER LA MOBILITAT
01 MOURE’S A PEU PER BARCELONA 03 EL CAMÍ ESCOLAR
oOBJECbTIUS DjEL PeACTE PcER LA -MOBILITAT
1 6 ACONSEGUIR UNA NORMATI-ACONSEGUIR UN VA LEGAL ADEQUADA A TRANSPORT COL·LECTIU LA MOBILITAT DE LA CIUTATDE QUALITAT I INTEGRAT DE BARCELONA
MILLORAR LA SEGURETAT
2 MANTENIR LES VELOCITATS 7 VIÀRIA I EL RESPECTE ENTREDE RECORREGUT I MILLORAR ELS USUARIS I USUÀRIESLA VELOCITAT DEL TRANS- DELS DIFERENTS MODES DEPORT PÚBLIC DE SUPERFÍCIE TRANSPORT
PROMOURE L’ÚS DE 
3 AUGMENTAR LA CARBURANTS MENYS CONTA-SUPERFÍCIE I QUALITAT DE MINANTS I EL CONTROL DELA XARXA VIÀRIA DEDICADA 8 CONTAMINACIÓ I EL SOROLLALS VIANANTS CAUSATS PEL TRÀNSIT
4 AUGMENTAR EL NOMBRE FOMENTAR L’ÚS DE DE PLACES D’APARCAMENT LA BICICLETA COM A MODEI MILLORAR-NE LA QUALITAT 9 HABITUAL DE TRANSPORT
5 MILLORAR LA INFORMACIÓ ACONSEGUIR UNA I LA FORMACIÓ DE LA CIUTA- DISTRIBUCIÓ URBANA DEDANIA, I LA SENYALITZACIÓ MERCADERIES I PRODUCTESDE LA VIA PÚBLICA 10 ÀGIL I ORDENADA
© Ajuntament de Barcelona, novembre 2001 Edició: Departament de Comunicació i Qualitat del Sector de Via Pública
Institut d’Educació Coordinació del text Marta Carranza   
Sector de Via Pública Continguts i redacció Institut d’Educació de Barcelona i Antoni París
Disseny gràfic: The Yellow Group
Impressió:
Dipòsit Legal: B-48.393-2001
A BARCELONA, SENSE EL MEU COTXE
Recuperar l'espai públic com a espai de relació i convivència és un dels objectius
del Pacte per la Mobilitat, signat el 1998, i és també un dels principis que inspiren
el Projecte Educatiu de Ciutat i l'Agenda 21 de Barcelona.
A l'interior de la ciutat  els ciutadans preferim anar en transport públic, a peu o en bicicleta.
Els viatges en vehicle privat són una minoria en la globalitat dels desplaçaments que es
realitzen diàriament a la nostra ciutat. En aquest sentit, els ciutadans de Barcelona
demostren ser sensibles respecte a la necessitat de racionalitzar l'ús del vehicle privat
i d'utilitzar mitjans alternatius de transport.
Malgrat aquestes dades, la sensació que es desprèn d'un passeig pels carrers de la ciutat,
és que s’abusa del vehicle privat a motor. Així doncs, tot i que la majoria d’habitants fa
un ús responsable dels espais urbans, la contaminació, la congestió del trànsit, el soroll
i els riscos són sovint constants que no podem dissociar de les grans metròpolis.
La Unió Europea, recollint aquesta problemàtica, promou des de l'any 1999 la iniciativa
"A ciutat, sense el meu cotxe" amb la intenció de promoure l'ús racional del vehicle
privat i de fomentar formes alternatives de moure's que respectin el altres i l'entorn.
Barcelona va adherir-se a la iniciativa des del primer moment, sent pionera a l'Estat
d'una experiència que l'any 2000 va agrupar 760 ciutats i 70 milions de ciutadans,
xifres que han anat creixent en les posteriors celebracions.
Amb la publicació que es presenta es pretén que des dels centres docents s'abordi l'educació
per la mobilitat en el marc de la celebració de la jornada "A ciutat, sense el meu cotxe",
depassant la seva vessant normativa i aprofundint en la reflexió, la responsabilitat i el respecte;
és a dir, des de la perspectiva de l'educació en valors. Volem una ciutat i uns carrers que
recuperin la seva funció històrica d'espai de relació i intercanvi. Esperem que aquest
material us ajudi a treballar amb l'alumnat per una ciutat encara més humana i més propera.
MARINA SUBIRATS I MARTORI CARME SAN MIGUEL I RUIBAL
Regidora Presidenta de la Comissió Regidora Presidenta de la Comissió 
d'Educació i Cultura de Seguretat i Mobilitat
índex
0EL PERQUÈ D’UNA JORNADA IDEES PER TREBALLAR A L’ESCOLA:S1ENSE COTXES: PER UNA MOBILITAT 0U3NA COL·LECCIÓ DE PROPOSTES
SOSTENIBLE
3.1 Tot preparant la jornada
1.1  La ciutat, del tràfec humà al trànsit motoritzat “A ciutat, sense el meu cotxe”
1.2  Com ens desplacem per la ciutat   3.2 Vivint la jornada
“A ciutat, sense el meu cotxe”
1.3  Avantatges i inconvenients del trànsit motoritzat
3.3  Avaluant la jornada
1.4  Per un nou model de mobilitat “A ciutat, sense el meu cotxe”
1.5  Altres maneres de viure el carrer
0A2 CIUTAT, SENSE EL MEU COTXE ANNEXOSI LA SETMANA DE LA MOBILITAT: 04
LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA, Bibliografia
UN ELEMENT CLAU Recursos
Indicadors de mobilitat urbana
2.1  Un objectiu comú i compartit
Algunes dades importants
2.2  L’experiència d’altres ciutats europees
Uns quants documents de consens
2.3  Barcelona “sense cotxes”
intrintoroducció
Barcelona, com moltes altres ciutats europees, participa cada
any en la jornada A ciutat, sense el meu cotxe. La finalitat
d’aquesta iniciativa és, d’una banda, prendre consciència
dels problemes originats pel trànsit de vehicles privats de
motor als nostres municipis i, de l’altra, experimentar, “tastar”,
un altre model d’organització i de mobilitat urbana que no es
basi en la preeminència d’aquest tipus de vehicles.
El present dossier vol aportar al professorat elements de
reflexió entorn de la mobilitat sostenible i idees per preparar,
viure i avaluar en els centres docents les activitats relacionades
amb aquest esdeveniment i amb la Setmana de la Mobilitat.
El document s’emmarca dins de les accions empreses, des
de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, per
potenciar la celebració del Dia sense Cotxes i ha estat realit-
zat a partir dels materials elaborats en anys anteriors, revisats
i actualitzats per a l’edició d’enguany.
0EL PERQUÈ D’UNA JORNADA SENSE COTXES: PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE1.1 La1 ciutat, del tràfec humà al trànsit motoritzat
Les ciutats són espais de relació; indrets on Gràfic 1
L les persones es concentren per estar a prop les Distribució de l’espai viàri a Barcelonaunes de les altres. Això potencia enormement Per als vehicles a motorels intercanvis, ja que la diversitat de gent, pel Per als vianants
que fa a la seva aportació a la societat -des del filòsof fins al
peó, passant pel metge, el manyà o el botiguer-, afavoreix el
contacte humà i, per tant, els desplaçaments. Es genera així
una gran activitat, un enorme tràfec humà, sense que calgui
fer llargs desplaçaments per trobar allò que hom cerca.
64%
Les ciutats són espais de relació;
indrets on les persones es concentren
36%
per estar a prop les unes de les altres.
Les ciutats, tanmateix, han crescut de tal manera que
actualment desplaçar-se amb vehicle ha esdevingut una
necessitat peremptòria dels ciutadans, de manera que el Gràfic 2
transport motoritzat s’endú la part del lleó de l’espai urbà i Distribució del consum energètic a Barcelona
del consum energètic (vegeu els gràfics 1 i 2), a més d’una
Transport
bona picossada del pressupost municipal.
Comercial
Residencial
Aquest canvi s’explica fonamentalment per dos factors: d’una Industrial
banda, pel creixement i la dispersió dels nuclis urbans; 
de l’altra, la generalització de l’ús del vehicle privat com 9% 43%
a mitjà habitual de desplaçament. L’extensió de les ciutats va
començar a mitjans del segle XIX i va comportar ben aviat 20%
28%
6
la necessitat d’establir els primers serveis de transport
públic a fi de cobrir les exigències de mobilitat de la pobla-
ció, bàsicament per motius de feina. La utilització massiva
del vehicle privat de motor no es va produir fins a la segona
meitat del segle XX, però ràpidament va provocar l’ocupació
de bona part de l’espai públic urbà.
Gràfic 3
Tipologia dels vehicles a Barcelona (2000)
Turismes
Motos
Altres vehicles
Camions
Furgonetes
73%
2% 4%
5%
16%
Font: Cens de vehicles de la ciutat 
de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
7
1.2 Com ens desplacem per la ciutat
Si un alienígena aterrés al carrer Balmes, 
S Taula 1 LA MOBILITAT a la ciutat de Barcelonaal carrer València o, encara més clar, a la Ronda (desplaçaments entre la ciutat i altres poblacions)de Dalt, un dia feiner qualsevol a quarts de noudel matí, tindria la impressió que els barcelonins
4%
són una gent que es desplacen majoritàriament amb 
els seus vehicles privats de motor.
31%
Aquesta percepció és la que tenen molts residents de la
ciutat, els quals no dubtarien a afirmar que “tothom va en
65%
cotxe”. Tanmateix, res tan allunyat de la realitat: encara que
sembli mentida, els ciutadans que es desplacen amb el seu Font: El Pacte per la Mobilitat: seguiment 2000.
Ajuntament de Barcelona.
Encara que sembli mentida, 
els ciutadans que es desplacen amb Taula 2 LA MOBILITAT a la ciutat de Barcelona
el seu cotxe són una minoria. (desplaçaments interns)
cotxe són una minoria, atès que no arriben a ser ni un de 37%
cada quatre (vegeu les taules 1 i 2). Si separem els ciuta-
dans per col·lectius i grups d’edat, les proporcions encara 38%
són més impressionants. Gairebé la meitat de la població
adulta no té carnet de conduir, percentatge que s’incre-
25%
menta molt significativament entre les dones i la gent gran
Font: El Pacte per la Mobilitat: seguiment 2000.
(i, no cal dir-ho, els infants). De manera sorprenent, però, Ajuntament de Barcelona.
tal com mostrava el gràfic 1, l’espai destinat a la circulació
de vehicles ocupa aproximadament uns 2/3 de l’espai urbà Quin sentit té, doncs, destinar tal quantitat d’espai i de recursos
disponible (d’aquest espai, el dedicat al transport públic a un mitjà de desplaçament que només fa servir una quarta
ocupa una mínima part). part dels ciutadans de Barcelona?
8
1.3 Avantatges i inconvenients del trànsit motoritzat
Entre els AVANTATGES del vehicle privat hom sol a augmentar el nombre de conductors i tornar al cap de poc
E esmentar la possibilitat de fer qualsevol recorregut temps a la situació d’abans, ara empitjorada; les Rondes i d’arribar a tot arreu, aspectes que el transport de Barcelona en són un exemple prou evident. Per contra, sipúblic cobreix només en part. La immensa majoria s’aposta per una disminució remarcable del volum de trànsit,
de desplaçaments en una ciutat com Barcelona són factibles és indubtable que els vehicles circularan més de pressa, tant
de realitzar en transport públic, si bé la major part de vehicles els de servei públic com els privats.
La immensa majoria de desplaçaments Taula 3 Velocitat mitjana del trànsit a París
en una ciutat com Barcelona són factibles
de realitzar en transport públic. Any 1968-1970 25-30 km/h
Any 2000 10 km/h
que circulen no ho fan pas per cobrir alguna de les escasses Fonts diverses.
combinacions no factibles amb transport públic, sobretot pel
que fa als desplaçaments entre la ciutat de Barcelona i els
municipis de la seva àrea metropolitana (vegeu les taules 1 i 2). Taula 4 Velocitat mitjana del trànsit a Barcelona
Cal tenir en compte, a més, que la pretensió d’arribar a tot Any Ciutat Rondes
arreu amb el cotxe és quimèrica: com més gent vol arribar als 1990 22,5 km/h 66 (1992) km/h
llocs utilitzant aquest mitjà de desplaçament, més difícil és 2000 19,5 km/h 59 km/h
aconseguir-ho: per on passem? i, sobretot, on deixem el cotxe?
Font: El Pacte per la Mobilitat: seguiment 2000.
Març 2001. Ajuntament de Barcelona.
Un altre pretès avantatge és la rapidesa del vehicle privat de
motor. A la majoria d’hores del dia la velocitat amb que poden
desplaçar-se els vehicles és molt baixa a causa de la seva gran
aglomeració, cosa que empitjora dia rere dia. En moltes de les
ciutats modernes costa més desplaçar-se ara que fa 25 anys
(vegeu les taules 3 i 4). La solució d’eixamplar carrers i obrir
noves vies aporta una millora transitòria, però contribueix 
9
També podem parlar en aquest apartat del fet que, per a molta La percepció ciutadana que l’agent causant principal de la
gent, el cotxe, a part de ser encara un signe d’estatus, contaminació atmosfèrica és el trànsit de vehicles es veu
esdevé un espai de llibertat i d’intimitat personal on hom confirmada per les dades (vegeu la taula 5), atès que l’altre
pot escoltar la ràdio que vol, posar la seva música preferida factor històric de pol·lució de l’aire urbà, les fàbriques, ha emi-
al volum desitjat, fer cabòries, parlar sol o fumar, fins grat fa temps de la ciutat i té, a hores d’ara, un pes residual.
al punt que utilitzar el cotxe s’ha convertit per a molts 
També la contaminació acústica, el soroll (vegeu 
en un hàbit arrelat. Avantatges d’aquesta mena ajuden 
la taula 6), s’associa majoritàriament als vehicles, donat que
a comprendre la insistència en l’ús del vehicle privat de
produeixen una sonsònia persistent i atabaladora de la qual
motor, tot i els problemes que comporta.
hom no té a penes possibilitat de sostreure’s. L’automòbil és,
a més, el mitjà de transport més car, atès que el cost per
Obrir noves vies aporta una millora 
quilòmetre recorregut (amb un sol ocupant) és més elevat
transitòria, però contribueix a augmentar
que en el cas d’altres mitjans com el tren, l’avió, l’autobús 
el nombre de conductors 
o l’autocar (vegeu la taula 7).
Quant als INCONVENIENTS,  en les enquestes realitzades Hi ha encara un altre tipus d’inconvenients derivats de l’excés
sobre el grau d’insatisfacció de la població en relació amb de cotxes a viles i ciutats: les voreres ocupades; la sensació de
viure a la ciutat apareix en primer lloc la circulació; en segon, perill i inseguretat que produeix una circulació sovint amb
la neteja; després, la contaminació, i tot seguit, el soroll. velocitats desmesurades, en què els cotxes se salten passos
Llevat de la qüestió de la neteja, els altres tres motius estan de vianants, etc.; molèsties que la gent sofreix quotidianament
associats directament al trànsit, començant, òbviament, i que afecten especialment alguns col·lectius ciutadans: 
pel mateix fet de la intensitat i la congestió de la circulació els infants, la gent gran, les persones amb disminucions, 
i el problema de l’aparcament. la gent amb cotxets per a nens, amb carretons de la compra
o amb paraigües en dies de pluja, etc.
10
Taula 5 Participació del trànsit en les emissions Taula 7 Cost del viatge de cada sistema de transport
Emissió A Catalunya A les zones urbanes Sistema de transport Pta/km
(%) (%)
CO2 (diòxid de carboni) 37 60 Vehicle particular (1 persona) 45
CO (monòxid de carboni) 89 100 Tren ràpid 15
NOx (òxids de nitrogen) 50 59 Tren de rodalies 7
VOCs (hidrocarb. volàtils) 30 85 Autocar 10
SO2 (diòxid de sobre) 4 10 Autobús 18
PST (partícules sòlides) 16 50 Avió amb reactors 20
Pb (plom) 90 99
Font: NOY, Pau. “Una estimació dels costos reals de l’automòbil”.
Font: Guillem Massagué, 1997. A: Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, núm. 15. Generalitat de Catalunya, 1996.
Taula 6 La mesura de la pressió sonora
Font sonora Nivell en decibels Sensació
(dB) Subjectiva Objectiva
Enlairament d’un coet, a 100 m 190 Intolerable Dolor agut
Avió comercial enlairant-se, a 100 m 130 Quasi intolerable Dolor
Cotxe a 100 km/h 100 Molt sorollós Molèstia greu
Camió arrencant, a 10 m 95 Molt sorollós Molèstia greu
Motocicleta accelerant 90 Molt sorollós Molèstia greu
Carrer amb trànsit normal 70 Sorollós Molèstia
Conversa normal 50 Poc sorollós Plaer
Carrer solitari de nit 40 Silenciós Plaer
Brisa suau en fulles d’arbre 15 Silenciós Pau
Font: Mobilitat sostenible. Guia d’educació ambiental.
Ajuntament de Barcelona.
L’escala decibèlica respon a una expressió matemàtica L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana
logarítmica. Així, la duplicació del soroll no es produeix que els nivells de soroll no superin els 65 dB(A) 
quan es dobla el nombre de decibels, sinó amb un durant el dia i 55 dB(A) durant la nit. 
simple augment de 3 decibels. Més del 30% dels ciutadans, però, estan exposats 
a nivells superiors als 65 dB. 
11
1.4 Per un nou model de mobilitat
En el panorama que hem dibuixat fins ara no hem Facilitar els desplaçaments a peu mitjançant la creació
E pas carregat les tintes sobre els efectes del transport de més zones de vianants i àrees de passeig, eixamplant lesprivat de motor sobre l’entorn urbà; hem intentat tan voreres, construint “continus” per anar a peu -sense haversols exposar els fets tal com són a partir de les de baixar a la calçada-, creant camins escolars segurs, 
dades empíriques i en la percepció ciutadana. etc. Aquestes són algunes de les actuacions que la ciutat 
de Barcelona i altres municipis catalans han començat 
Si fem una mica de prospectiva, tot partint des del punt on som,
a impulsar de forma decidida.
només hi ha dues possibilitats: anar a més o anar a menys 
(la realitat és sempre dinàmica). En el primer cas, l’horitzó és Crear carrils bici per potenciar la utilització de la bicicleta, un
el col·lapse, malauradament molt proper (vegeu les taules 8 mitjà de transport pràctic, no contaminant i totalment a l’abast
i 9). En el segon, el desitjable seria la disminució, si cal fins de grans sectors de població, per exemple el jovent.
a zero, del transport privat. Aquest darrer és un horitzó llunyà 
Millorar el transport públic, tant el que és estrictament urbà
a hores d’ara, però és l’únic possible, racional i sostenible.
com el metropolità; bona part dels cotxes que circulen per 
Per assolir aquest segon horitzó, les mesures que caldria anar les ciutats, com hem vist, són de ciutadans d’altres municipis
posant en pràctica serien les següents: que trien aquest mitjà per arribar-hi.
Potenciar una ciutat homogènia -ciutat compacta i mixta- on Les iniciatives del Dia sense Cotxes i la Setmana de la Mobilitat
no sigui tan necessari desplaçar-se, perquè els serveis estiguin s’encaminen envers aquesta fita. No es tracta d’experiments
més ben distribuïts i siguin més propers als ciutadans en cada puntuals i enutjosos, al contrari; en d’altres ciutats on ja s’han
districte i cada barri. dut a terme, la reacció de la població ha estat, en general, 
satisfactòria, i s’han valorat coses poc habituals a les grans 
Convèncer els ciutadans i ciutadanes que és millor deixar
ciutats com ara el silenci, que sorprenia els normalment atordits
el cotxe a casa; no només un dia, sinó cada dia.
ciutadans de, per exemple, París. Es tracta, doncs, que aques-
tes experiències no es quedin en una anècdota urbana perquè
tot continuï igual, sinó que siguin el reflex d’una veritable
voluntat d’avançar cap a una mobilitat urbana intel·ligent.
12
Taula 8 Evolució del nombre d’habitants i de vehicles a Barcelona
Any Nombre d’habitants Nombre de vehicles Vehicles per habitant
1965 1.565.000 245.000 0,15
1975 1.751.000 560.000 0,31
1985 1.769.000 729.000 0,41
1995 1.615.000 1.023.000 0,63
2005 (estimació) 1.500.000 1.250.000 0,83
Font: Anuari Estadístic de Barcelona (1999).
Taula 9 Evolució del parc de vehicles a motor a Catalunya (milers de vehicles)
Tipus de vehicle 1984 1989 1994 1997 1998 1999
Motocicletes 196 273 363 374 386 398
Turismes 1.667 2.097 2.345 2.556 2.672 2.785
Autobusos, camions i altres 285 433 566 638 672 712
Total 2.148 2.803 3.274 3.569 3.731 3.895
Vehicles/1.000 h 360 464 538 583 608 627
Font: Dades del Medi Ambient a Catalunya (2001).
13
1.5 Altres maneres de viure el carrer 0
Alguns exemples concrets ens ho fan ben evident:
Durant la celebració de festes -la festa major, festes de barri,
aplecs, concerts, balls populars, etc.- la ciutadania pren els
carrers i places per a tota mena d’actes lúdics.
En pràcticament totes les poblacions en les quals se celebra
mercat s’impedeix la circulació de vehicles en l’indret on hi
té lloc, actuació que resulta impensable que es dugui a terme
en altres condicions.
Els centres històrics de la majoria de ciutats europees estan
tancats al trànsit tot el dia, o durant les hores de més afluència
de visitants, a fi que les persones gaudeixin d’aquests nuclis,
Qui més qui menys té experiències agradables de
Q tant des del punt de vista estètic com comercial.la vida al carrer, a l’aire lliure. Sobretot als païsosmediterranis, on la bondat del clima permet fer Aquestes tres situacions, ordenades des de la més excepcionalactivitats pràcticament tot l’any al carrer: passejar, fins a la més normal, resulten en tots els casos beneficioses per
practicar esports, fer el vermut en terrassetes, prendre el sol a la població. El comerç, per exemple, no sols no queda afectat
els migdies d’hivern, prendre la fresca els vespres d’estiu, en per la restricció del trànsit, sinó que és justament en les zones
són algunes de les més habituals. Fins i tot els itineraris que de vianants on es dóna més activitat i és els dies de mercat
fem per motius de feina ens poden resultar plaents en un entorn quan hi ha més moviment comercial.
climàtic agradable no sotmès a la pressió dels automòbils.
Així doncs, quan en determinades circumstàncies aquesta
mena d’ús de l’espai urbà es potencia, quan se’n pot gaudir
sense haver-lo de compartir amb un competidor tan insolent
com sol ser el cotxe, la sensació de benestar es generalitza. 
14
0A CIUTAT, SENSE EL MEU COTXE I LA SETMANA DE LA MOBILITAT:LA PARTICIPA2CIÓ DE LA CIUTADANIA, UN ELEMENT CLAU2.1 Un objectiu comú i compartit
Els problemes causats pel trànsit a les grans no és restringir les necessitats de mobilitat de la població; 
E ciutats, tant sobre l’entorn urbà com sobre la salut es tracta d’afavorir la progressiva posada en pràctica d’unde les persones, són una font creixent de preocu- nou model de mobilitat, de pensar en el transport urbà, pació per a les autoritats locals i dels Estats. Per en la bicicleta i a anar a peu com a mitjans per millorar 
aquesta raó nombroses ciutats europees han portat a terme la distribució de l’espai.
durant els darrers anys nombroses actuacions per reduir
Cada ciutat que pren part en el dia A ciutat, sense el meu
l’augment del nombre de vehicles de motor i de desplaçaments
cotxe es compromet a complir les especificacions establertes
que són causa d’impactes ambientals de tota mena.
a tota Europa quant a millora de la mobilitat i reducció de la
contaminació atmosfèrica i del soroll.
La primera diada A ciutat sense el meu
cotxe volia que la població redescobrís Les actuacions urbanes es complementen amb xerrades,
l’espai urbà. debats i altres activitats relacionades amb la millora de l’am-
bient urbà, la utilització racional dels recursos energètics,
A fi de potenciar aquest tipus d’experiències i emmarcar-les la planificació urbana sostenible i l’educació i la informació
en una gran actuació comuna, la Direcció General de Medi ambientals, entre d’altres aspectes.
Ambient de la Comissió Europea va establir l’any 1999 la
primera diada A la ciutat, sense el meu cotxe, una jornada per
“L’espai urbà no és una calçada destinada a absorbir 
fomentar la no-utilització del vehicle privat de motor 
una onada de cotxes, ni és exclusivament un lloc de pas.
i permetre a la població redescobrir l’espai urbà, atès El que caracteritza l’espai urbà és la seva complexitat i la
que habitualment es troba ocupat per l’automòbil. La data seva funció d’acolliment de múltiples activitats (és lloc de
escollida l´any 1999 va ser el 29 d´abril, i el 2000 i el 2001 trobada, de jocs, de compres, de passeig i de circulació,
el 22 de setembre. i és element d’identificació del barri per als seus habitants).
Les vies urbanes han de ser un marc de vida. Conciliar 
Les ciutats europees que hi participen no solament limiten circulació, seguretat i vida urbana crea problemes comple-
el trànsit en determinats carrers, sinó que potencien l’ús xos que necessiten una recerca de solucions innovadores.
de mitjans de desplaçament alternatius al cotxe. El propòsit La moderació de la circulació és la fórmula per aconseguir
posar el cotxe al lloc que li correspon, com a element
important del nostre sistema de transport, però no ja com
a devorador d’un espai urbà que ha esdevingut escàs.”
Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
15
2.2 L’experiència d’altres ciutats europees
La iniciativa A ciutat, sense el meu cotxe no contaminants van disminuir un 50% i el nivell de sorolls també
L sorgeix del no res. Durant la dècada dels noranta, va disminuir entre un 50% i un 75%.va aparèixer un nombre creixent d’iniciatives Itàlia és un altre dels estats on algunes ciutats aposten des en diversos països de la Unió Europea per estimular
de fa anys per una nova política de mobilitat urbana (Roma,
els ciutadans a reflexionar sobre una nova forma de mobilitat
Milà, Florència, Siena, Bolonya), sobretot en els seus nuclis.
urbana. En aquesta línia, el 8 de maig de 1996, la Xarxa de
L’objectiu és la preservació d’un entorn i un patrimoni arqui-
Ciutats Lliures de Cotxes va fer pública la Declaració
tectònic de gran valor, i la millora de la qualitat de vida de les
de Copenhaguen, la qual proposa que les ciutats treballin
persones, tant dels visitants com dels residents.
conjuntament per disminuir el creixement del trànsit urbà.
En el cas de Catalunya, nombrosos municipis ja han experi-
La Declaració de Copenhaguen proposa mentat -i ho fan cada any en dates assenyalades com Nadal 
que les ciutats treballin conjuntament per o les festes majors- el tancament o les restriccions als vehicles
disminuir el creixement del trànsit urbà. privats. En aquest sentit, alguns municipis catalans tenen una
certa experiència en l’organització d’una diada amb restriccions
Tres anys més tard, 34 municipis francesos, incloent-hi París, de trànsit privat. Entre les experiències més agosarades porta-
amb el suport del Ministeri d’Ordenació del Territori des a terme fins ara s’ha de destacar el cas de Badalona; 
i Medi Ambient, van organitzar la diada A ciutat, sense inspirada en les idees de l’italià Francesco Tonucci, l’any 1996
el meu cotxe. De les enquestes realitzades en el transcurs de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona va organitzar
la jornada es desprèn que un 85% dels ciutadans aprovaren una Diada sense Cotxes.     
la iniciativa i un 56% van ser partidaris de repetir-la, com a
mínim, un cop per setmana. Des del punt de vista de l’impacte
ambiental, les dades recollides també van confirmar l’èxit. 
El trànsit d’automòbils va disminuir de mitjana entre el 10 
i el 15%, la utilització del transport públic va augmentar un
10% i es va incrementar molt significativament l’ús de la bici-
cleta. En els perímetres reservats, els nivells de substàncies
16
2.3 Barcelona “sense cotxes”
La primera diada sense cotxes a Catalunya es 
L Algunes dades sobre del Dia de l’Auto-reflexióva celebrar el dia 29 d’abril de 1999 amb el nom a Barcelona (1999)de Dia de l’Auto-reflexió. Seixanta-nou ciutats La velocitat mitjana va augmentar un 25%.van participar en la primera convocatòria de
El transport públic va guanyar 250.000 viatgers
reflexió sobre l’ús racional del vehicle privat de motor, amb
(rodalies de Renfe va tenir un increment d’un 13%
uns resultats molt positius. d’usuaris; els Ferrocarrils de la Generalitat un 12%;
el Metro, un 6%; i els autobusos, un 8%).
A l’àrea metropolitana de Barcelona el nombre de cotxes La contaminació acústica es va reduir 2,5 decibels 
va disminuir un 20% respecte d’un altre dia laborable, si (una disminució de 3 dB equival a reduir el soroll
bé el trànsit ho va fer un 5% menys, ja que es van utilitzar a la meitat).
sistemes alternatius de mobilitat, com ara anar a peu La contaminació atmosfèrica es va reduir un 69%.
o la bicicleta. La ciutadania es va mostrar d’acord amb Els carrers del centre històric van tenir un 30%
menys de trànsit.
la celebració de la jornada en més d’un 80%.
Les entrades de vehicles de fora de Barcelona
El 22 de setembre de l’any 2000 a Catalunya, com a la resta van disminuir un 11%.
de països de la Unió Europea, va tenir lloc el primer dia
europeu A ciutat, sense el meu cotxe. Els resultats de la jor- El dissabte 22 de setembre de l’any 2001, s’ha celebrat
nada no poden ser comparats exactament amb els de l’any una nova edició de la jornada A ciutat, sense el meu cotxe,
1999, ja que l’any 2000 va tenir lloc en divendres, diada a la qual s’afegirà, del 26 de novembre al 2 de
precisament el que coincidia amb l’inici del pont de la Mercè. desembre, la Setmana de la Mobilitat. Aquesta setmana
Va coincidir també amb un dia de mobilitzacions ciutadanes
vol concentrar diferents actuacions estratègiques per
per un atemptat terrorista que es va produir el dia abans.
avançar vers una mobilitat més sostenible, com ara ofertes
No obstant i això, la utilització del transport públic va aug- especials per a l’ús del transport públic, inauguració de
mentar un 8% de mitjana (200.000 nous usuaris) i el grau mesures urbanes permanents, aprovació de pactes per a una
d’acord amb la jornada va tornar a superar el 80% a la regió mobilitat sostenible, realització d’activitats educatives sobre
metropolitana de Barcelona. aquest tema a les escoles, exposicions, etc. 
17
MANIFEST DE L’AJUNTAMENT
DE BARCELONA 0
Les noves pautes de residència, treball, estudi i oci dels ciutadans i les ciutadanes 
de Catalunya han tingut com a conseqüència un increment dels desplaçaments, tant
els interiors com els viatges entre ciutats. Aquesta necessitat de moure’ns, l’hem de
resoldre tenint en compte criteris de comoditat i d’eficiència; però, també, originant
el menor impacte possible sobre la qualitat ambiental.
Si bé l’ús del vehicle privat és sovint un bon mitjà de mobilitat urbana i és especialment
útil en determinats sectors i col·lectius, és també cert que fer-ne un ús inadequat minva
els seus avantatges i incrementa les conseqüències negatives per al conjunt 
de la societat. És en aquest sentit que cal replantejar la seva idoneïtat sempre
i en totes les circumstàncies.
D’altra banda, totes les administracions públiques tenen el deure de continuar
potenciant i millorant l’oferta del transport públic, estenent-ne la xarxa, connectant
convenientment els diferents sistemes i millorant-ne els estàndards de qualitat. 
És, però, deure de tots els ciutadans i ciutadanes fer-ne ús en totes aquelles ocasions
en què sigui possible.
El ventall de formes possibles de moure’ns és prou ampli per preveure el millor mitjà
de transport a utilitzar. Anar en transport públic, en bicicleta o a peu són fórmules
de mobilitat amb una alta qualitat ambiental que cal tenir en compte.
Si fem un ús més racional del vehicle privat, millorarem la qualitat de vida a les 
nostres poblacions i les farem més pràctiques i energèticament més eficients. 
Però també ajudarem a fer-les més cíviques, més segures, més humanes, més solidàries
i amb un desenvolupament més sostenible.
Per tot això, les institucions i entitats sotasignats fem una crida a la reflexió
i convoquem els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya a participar - de manera deci-
dida, imaginativa i activa - en una jornada pedagògica i reivindicativa per millorar 
la mobilitat a les nostres poblacions. Fem, entre tots, una Catalunya més sostenible.
18
0IDEES PER TREBALLAR A L’ESCOLA:UNA COL·LE3CCIÓ DE PROPOSTES
Us presentem tot seguit una col·lecció de propostes de treball entorn de la temàtica
A ciutat, sense el meu cotxe que, lliurement, podeu incorporar a les vostres programacions,
en la mesura que us convingui. El símbol indica les propostes adaptables a tots els nivells
escolars, mentre que el símbol introdueix les adequades per a secundària .
3.1 Tot preparant la jornada A ciutat, sense el meu cotxe 
Fem una enquesta a classe sobre de quina una aproximació al nombre de “carrils” de via-
manera anem a l’escola i els motius pels quals nants que té la vorera . La calçada , quants
cadascú utilitza un determinat mitjà de carrils per a cotxes té? Reunim totes les dades
transpor t en lloc d’un altre . Construïm una per veure què passa en conjunt al nostre barri .
taula amb els resultats. Podem completar l’estudi fent una enquesta
al veïnat sobre com les persones es desplacen
Parlem ordenadament de si ens agrada o no a la feina , a comprar, a l’escola , etc. Anotem
passejar o anar amb bici o amb patins pel carrer, si la persona que respon és una dona , un home
si ens agrada jugar-hi... Ho fem amb els pares o un infant. Després, calculem quants vianants
o persones grans que ens vigilen? Ho podem fer surten per “carril” de vorera i quants automo-
sols? Quins problemes hi ha per poder-ho fer? bilistes per carril de calçada . Analitzem
els resultats segons els grups de població.
Fem memòria: preguntem als pares i als avis
o altres persones adultes a quina edat anaven sols Una altra recerca . En petits grups o en
a escola, si sortien a jugar al carrer, com era el parelles ens repartim trams de les dues voreres
trànsit de vehicles aleshores, etc. Ens expliquem dels carrers del voltant de l’escola i apliquem
els resultats i fem un escrit entre tots sobre les el SMAPVA (Sistema de Mesura d’Automòbils
coses que han canviat. Podem buscar fotografies Pujats a les Voreres Abusivament).
antigues de la ciutat o del barri. Amb aquesta finalitat,
a) calculem l’àrea de la vorera (X),
Per grups discutirem els avantatges i els incon- b) calculem l’àrea dels cotxes i motos
venients de l’abundància de cotxes a Barcelona i aparcats al damunt (Y),
en farem dues llistes. Després els posarem en comú.
c) calculem el percentatge d’espai ocupat:
Sortim a investigar. Fem equips i ens dis- Y/X x 100.
tribuïm diferents trams de vorera . En mesurem Comparem els resultats dels diferents
l’amplada i la dividim per 75 cm i tindrem trams estudiats.
19
Un darrer treball de camp. En petits grups c) fem una taula amb les dades recollides
o en parelles ens repartim trams de les dues entre tots,
voreres dels carrers del voltant de l’escola i fem d) calculem la proporció entre persones i cotxes,
un MOV (Mapa d’Obstacles per als Vianants), e) discutim en quins casos l’energia que
és a dir, detectem tots aquells elements que difi- consumeix el cotxe ha estat més ben utilitzada.
culten el moviment dels vianants per la seva
mala situació: tanques d’obres, bastides, senyals Consultem les seccions automobilístiques
de trànsit, bústies, fanals, taules de bars, etc. dels diaris i parlem amb persones expertes
(mecànics, venedors de cotxes, etc .) per esbri-
Comentem què han de fer les persones per nar quin tipus de combustible i quin consum
evitar els cotxes i què passa a les voreres quan hi tenen les marques i els models de cotxes més
ha molta gent i , a més, hi ha cotxes aparcats. Qui corrents. Preguntem també a la Companyia de
en surt més perjudicat (gent gran, nens i nenes, Transport Metropolità el consum d’un autobús
mares amb cotxets, persones amb disminucions, i quantes persones hi caben . Fem un cartell
etc.)? Fem propostes perquè els carrers siguin amb els resultats. Comparem la despesa
llocs més agradables per caminar. energètica del transport públic i el privat.
Podem mesurar el soroll del carrer utilitzant Estudiem la contaminació produïda pels
simplement un despertador. Ens reunim en cotxes: investiguem quins contaminants pro-
un punt i fem sonar el despertador per saber dueix la combustió de la gasolina i el gas-oil i
com sona. Després ens dividim en dos grups quins efectes tenen sobre la salut de les persones,
i ens allunyem unes 150 passes els uns dels altres. animals i plantes que viuen a la ciutat.
El grup que té el despertador el fa sonar i l’altre Preguntem al Servei de Medi Ambient de
grup ha d’aixecar el braç si el sent. Després, el l’Ajuntament les dades de contaminació de l’aire
grup que té el despertador s’acosta quinze passes d’un dia feiner normal a Barcelona.
cap a l’altre i el torna a fer sonar: igual que
abans, l’altre grup aixeca el braç si el sent. Calculem els indicadors de mobilitat de
Progressivament, ens anem acostant de 15 passes la ciutat de Barcelona a partir de les fórmules
en 15 passes fins que puguem sentir bé el so que proposades per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap
fa el despertador. Anotem la distància que ens a la Sostenibilitat a la qual pertany Barcelona
separa. Si fem el mateix exercici en diferents (vegeu l’annex). Comparem-los amb els d’anys
punts del barri podem confeccionar un “mapa anteriors i amb els d’altres ciutats europees, si
sònic”. Quins punts del barri triaríem per poder en coneixem les dades. Podem obtenir les
tenir una conversa amb els amics? dades de Barcelona a la web www.bcn .es.
Fem un reportatge periodístic en grups. Investiguem el preu real d’un cotxe .
Cada 3 o 4 alumnes triem un lloc a la vora de Triem el model que vulguem i sumem
l’escola i observem el trànsit durant uns minuts: els següents costos (aproximats) calculant-los
a) comptem els cotxes que passen en un temps per a una vida del cotxe de cinc anys: PVP 
determinat, de compra + assegurança anual + carnet de
b) comptem quantes persones hi ha conduir + canvi d’oli i revisions + recanvi
a cada cotxe (es pot limitar només al grup de pneumàtics cada 50.000 km + recanvi de
de cotxes que es parin en un semàfor), peces de desgast + combustible anual (heu
206
d’es timar la mitjana de km anuals fets) + Consultem a l’anuari estadístic de la
impost de circulació municipal + cost d’aparca- ciutat de Barcelona (www.bcn .es) les dades
ment + revisió ITV 5è any = Total. Trobem que que ens facin falta i calculem:
és car o barat pel servei que ens fa? Pensem que la a) el nombre d’habitants per vehicle ,
gent s’atura a considerar si li surt a compte tenir b) el nombre de metres quadrats de calçada
un cotxe propi (en comparació amb el preu dels per vehicle ,
transports públics, taxis, trens, cotxes de lloguer, c) el nombre de metres quadrats de vorera
etc.) abans de comprar-ne un? O bé un cotxe es per habitant.
compra per altres raons no econòmiques? Quines? Discutim aquestes dades i inventem maneres
Com pensem que hi influeix la publicitat? de millorar-les.
Por tem a la classe una dotzena de revis- Fem una gran maqueta del barri , amb
tes diferents. Comptem el nombre d’anuncis els carrers, les places, les parades dels
totals i el nombre d’anuncis de cotxes. Quin transpor ts públics, els carrils bici , etc .
percentatge representa ? Podem fer el mateix Podem fer les persones, cotxes i transpor ts
càlcul amb els anuncis que sur ten a la públics amb per fils de car tró.
televisió, per exemple a la programació del
vespre . Per completar la recerca , anotem Esbrinem si al barri s’han fet actuacions
quins són els models més anunciats, fem una per millorar la mobilitat i reduir els problemes
enquesta entre els companys i companyes per derivats de l’excés de cotxes. Sabem quins plans,
saber quins són els models preferits i compa- projectes, iniciatives hi ha? Hi ha associacions
rem els resultats. Hi ha coincidències? ciutadanes que facin propostes alternatives?
Traguem -ne conclusions. En podem fer nosaltres?
21
I nosaltres, què en pensem de prescindir
dels cotxes per un dia ? Què podríem fer al
carrer aquell dia ? Pensem en les coses que ens
agradaria fer al carrer normalment i no
podem fer a causa dels perills dels cotxes.
Fem un debat ordenat per recollir les nostres
bones idees. També podem posar una llibreta
oberta o bé una cartellera a l’entrada de
l’escola on tothom hi pugui escriure idees.
Fem un reportatge fotogràfic dels carrers del Podem organitzar sistemes per facilitar
voltant de l’escola en un dia de trànsit habi- l’arribada a l’escola de la diada A ciutat,
tual. Posem-hi peus de foto amb indicació del sense el meu cotxe : dissenyar itineraris per
lloc on ha estat feta la fotografia i comentaris. recollir i acompanyar els infants més petits
a peu , fer una caravana de bicis, anar en
Podem escriure i il·lustrar què passa quan autobús en grups, etc . Pensem si cal que
els carrers de la ciutat estan plens de trànsit parlem prèviament amb els pares i mares, si
i després fer un altre dibuix del que es podria hem de fer cartells explicatius, etc .
fer en aquests mateixos carrers si no hi hagués
cotxes. També en podem gravar un vídeo. Elaborem tríptics, cartells, cartes, etc ., per
repartir a les famílies i al veïnat o col·locar a
Parlem entre tots sobre què creiem que passarà les botigues del barri , amb informació sobre
en el Dia sense Cotxes, si els barcelonins i barce- la diada i el que pensem fer a l’escola .
lonines ho trobaran una bona idea, si la gent
gaudirà més o menys del carrer aquell dia , etc. Podem signar la carta d’adhesió (que s’ad-
Recordem la diada A ciutat, sense el meu cotxe junta amb aquest dossier) i així unir-nos a la
que es va celebrar l’any passat? Vam apreciar proposta com a centre o entitat col·laborador.
alguna diferència respecte d’un dia normal?
Redactem a classe un model de car ta
Podem fer una enquesta als pares i al veïnat, d’adhesió per portar-lo a casa , als veïns,
preguntant com es desplacen habitualment per als amics, etc . Ha de servir per informar sobre
la ciutat, per què, com viuen els problemes del la jornada A ciutat, sense el meu cotxe
trànsit, què opinen de la diada A ciutat, sense al màxim nombre de persones i aconseguir
el meu cotxe, com hi pensen participar, etc. la seva signatura i la seva adhesió.
Pot ser una bona idea dissenyar unes quantes Recollim aquestes adhesions al centre escolar
preguntes sobre aquest esdeveniment que i enviem-les amb la carta d’adhesió del centre.
puguem repetir durant el dia i després. Per
exemple : Pensa que A ciutat, sense el meu
cotxe s’hauria d’haver celebrat abans? Està bé
com es fa? No s’hauria de fer? Caldria fer-ho de
tant en tant? S’hauria de fer més dràstic?
Menys? Etc.
226
3.2 Vivint la jornada A ciutat, sense el meu cotxe
Anem a l’escola a peu , en bicicleta o en Fem un itinerari de descober ta dels
transpor t públic . elements patrimonials del barri a peu .
Sortim a veure què passa . Com està avui el Passant pel mig del carrer tindrem l’opor tu-
carrer? Quants cotxes circulen? Quina cara fa nitat excepcional de contemplar els edificis
la gent? Podem fer dibuixos i escrits del que d’ambdós costats!
veiem. També podem gravar-ho en vídeo. Fem una passejada amb bicicletes i amb
Repetim l’enquesta per saber què opina patins pels carrers del barri .
i què fa la gent al carrer, si estan contents o no.
Fem activitats d’educació viària (vegeu
Repetim el repor tatge fotogràfic en els l’ofer ta de la Guàrdia Urbana i del RACC a
mateixos indrets. l’apar tat de recursos) al carrer.
Repetim les mesures del soroll amb el des-
per tador en els carrers tallats al trànsit . Organitzem activitats conjuntes al carrer
Fem el nou mapa sònic . amb altres escoles del barri .
Trans formem la maqueta del barri Muntem una parada de venda de llibres,
posant-hi els carrers de vianants, els parcs i material escolar, joguines, etc ., de segona
espais per jugar, les parades dels transpor ts mà a la vorera .
públics, els carrils bici , etc ., tal com ens
agradaria que fossin . Fem uns mots encreuats gegants sobre
el tema a l’entrada de l’escola de manera
Fem l’hora d’esbarjo al carrer. Hi podem que tothom qui hi entri els pugui anar com-
convidar les persones de les famílies que pletant .
puguin venir i fer jocs de sensibilització
sobre la temàtica del dia (vegeu , per exem- Organitzem una gimcana en transpor t
ple , l’activitat “ Dóna’m un respir”, de la públic per la ciutat, amb proves relaciona-
guia Hàbitat). des amb la temàtica del dia .
Organitzem una cursa espor tiva als Truquem a una emissora de ràdio per
carrers del barri . explicar com estem vivint la jornada A ciu-
Celebrem un concer t o una cantada en tat, sense el meu cotxe i les activitats que
una plaça del barri . s’han organitzat al centre escolar.
23
Font: La ciutat dels Infants. Francesco Tonucci. (Editorial Barcanova).
3.3 Avaluant la jornada A ciutat, sense el meu cotxe
Fem una valoració de com ha anat la A partir de l’experiència de la diada
jornada . Preguntem també l’opinió dels pares sense cotxes podem fer algunes propostes
i del veïnat repetint l’enquesta què ja vam perquè els carrers del voltant de l’escola
fer. Expressem les nostres pròpies sensacions. siguin més segurs i més agradables. Fem un
Fem-ne un escrit resum. estudi per delimitar àrees o carrers propers
a l’escola que podrien ser de vianants o de
Comparem totes les dades i els materials recollits trànsit restringit . Dissenyem un traçat
durant la jornada amb els que havíem recollit de carrils bici i d’aparcaments per a bicicletes.
abans: fotografies, dibuixos, escrits, vídeos, resultats
de les enquestes, dades sobre el soroll, etc. Valorem la possibilitat d’anar i tornar
de l’escola a peu , en bici o en transpor t
Preguntem a l’Ajuntament les dades de les públic . Si no hi ha bon transpor t públic
mesures de contaminació de l’aire de la diada disponible , pensem a organitzar un sistema
A ciutat, sense el meu cotxe. Comparem-les amb de borsa d’ofer tes i demandes de transpor t
les que teníem d’un dia normal. per compar tir cotxe .
Organitzem una exposició amb les fotos d’un Pensem si els sistemes que hem organitzat
dia normal i de la jornada sense cotxes i apare- per facilitar l’arribada a l’escola de A ciutat,
llem les fotos del mateix indret. Posem-hi també sense el meu cotxe es poden fer permanents.
taules de dades, escrits amb les opinions recollides Quines condicions requeririen?
i resultats de les enquestes, retalls de premsa, etc.
Ens animem a fer una ecoauditoria de
Fem una car ta al diari explicant què la mobilitat al nostre centre escolar? (vegeu
ens ha semblat la jornada sense cotxes i si a la bibliografia el material que ofereix
ens agradaria que es repetís. Posem -hi els l’Institut d’Educació).
nostres suggeriments per millorar-lo.
A Barcelona,
sense el meu cotxe
246
25
0ANNEXOS4    Bibliografia
Lectures bàsiques TONUCCI, F. La ciutat dels infants.
Barcelona: Barcanova, 1997. 231 p.
“El cotxe, mesura de totes les coses”. Medi Ambient, L’autor planteja que una ciutat pensada per als infants és garantia d’una vida
Tecnologia i Cultura, núm. 15. Barcelona: Generalitat de millor per a tothom. Proposa un projecte que consisteix a repensar les ciutats a
Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1996. partir dels infants i construir, pas a pas, un àmbit nou fet a la seva mesura. En
dóna exemples: les experiències realitzades a Fano, Palerm i Roma, moltes de les
Monogràfic sobre aquest mitjà de transport. Conté articles com: “La societat quals estan relacionades amb la mobilitat. 
‘cotxecèntrica’”, “Estimació dels costos reals de l’automòbil”, “L’espai viari: el seu
ús i la relació amb el medi ambient”, “L’ús del vehicle privat: racionalitats dins la Paraules clau
irracionalitat”, “El cotxe del futur: la tecnologia insuficient”, “Normativa cap a una ciutat, mobilitat, infraestructures, qualitat de vida, acció individual/col·lectiva.
estratègia de transport sostenible” i una entrevista amb un expert (Homero Aridjis).
Paraules clau PARÍS, A. “La mobilitat sostenible”. Guia d’Educació
transport, salut i riscos ambientals, acció individual/col·lectiva. Ambiental. Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
Ajuntament de Barcelona, 2000. 32 p.
“Infraestructures viàries: direcció obligatòria?” Guia que ofereix de forma planera informació, dades i consells que ajuden 
El temps ambiental, núm. 20. Barcelona: Edicions del País a reflexionar sobre els hàbits socials de mobilitat.
Valencià, 1997. Paraules clau
Aquest monogràfic conté un article de fons sobre les problemàtiques de ciutat, mobilitat, salut i riscos ambientals, contaminació, educació ambiental.
l’ampliació d’infraestructures viàries com el Quart Cinturó, a més de dades, una
entrevista i opinions d’experts sobre la pressió de l’ús del cotxe en el territori.
Paraules clau Lectures d’aprofundiment
transport, salut i riscos ambientals, infraestructures viàries, sostenibilitat, acció
individual/col·lectiva.
ESTEVAN, A. i SANZ, A. 
Hacia la reconversión ecológica del transporte en España.
MASSANÉS, R. i MIRALLES, J. “El cotxe”. Madrid: Los libros de la catarata, 1996. 384 p.
Perspectiva ambiental, 11. Suplement de perspectiva escolar.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, oct., 1997. Extensa anàlisi sobre el transport amb els seus efectes ambientals i conseqüèn-
cies socials. Presenta i comenta el projecte institucional per al futur del transport
Els autors analitzen les raons de l’èxit de l’automòbil com a mitjà de transport des a Espanya i la seva reconversió ecològica.
que va aparèixer fa cent anys aproximadament i els efectes del seu ús, cada cop
més massiu, sobre l’ambient i la salut de les persones pel tipus de combustible Paraules clau
utilitzat. Proposen cinc activitats adequades per a ensenyament secundari. transport, salut i riscos ambientals, acció individual/col·lectiva
Paraules clau
transport, salut i riscos ambientals, contaminació, acció individual/col·lectiva, acti- GARDNER, G. “Cuando las ciudades se toman en serio las
vitats didàctiques. bicicletas”. Worldwatch, núm. 7. Madrid: Gaia Proyecto
2050IACSUR-Las Segovias, 1999, p. 16-22.
MIRALLES, J. “Movilidad sostenible”. L’autor aporta fets, experiències i situacions que il·lustren que les bicicletes 
Integral, núm. 228. Barcelona: RBA, des. 1998, p. 34-30. són, en l’àmbit urbà, uns vehicles econòmics, nets i ràpids, que requereixen
En sis pàgines profusament il·lustrades amb gràfiques, esquemes i fotografies, infraestructures més barates que les dels automòbils i que contribueixin a la salut
l’autor analitza els costos ambientals i socials de les actuals formes de transport del ciclista. També ajuden a calmar les ciutats i a donar-los un sentit de comuni-
de persones i mercaderies; però, sobretot, divulga i proposa alternatives als tat, valuós per millorar la qualitat de vida urbana. 
problemes detectats: canvis estructurals i funcionals dels carrers, vehicles Paraules clau
silenciosos i nets, etc. transport, salut i riscos ambientals, acció individual/col·lectiva.
Paraules clau
transport, salut i riscos ambientals, sostenibilitat, qualitat de vida, acció indivi- Col·lecció Dossiers de seguretat viària. 
dual/col·lectiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya [1991-...]
Es tracta d’uns dossiers de divulgació que aporten dades i informació sobre
“Repensar la ciutat”. diferents aspectes de la mobilitat: estructures viàries, ús de diferents mitjans 
Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, núm. 5. Barcelona: de transport, normatives, relacions, problemes i solucions possibles entre les per-
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1993. sones, els mitjans de transport i els espais urbans. Els títols editats són: Moderació
Monogràfic que se centra en l’estructura i el funcionament de les ciutats. Tracta de la circulació a l’àmbit urbà; Carrers per viure; Les travesseres; Les rotondes;
de forma directa i indirecta les problemàtiques del transport en el medi urbà: Els vianants: el problema; Els vianants: la solució i Els ciclistes. 
l’excés de cotxes, els impactes sobre l’ambient i la qualitat de vida a les ciutats. Paraules clau
Paraules clau transport, salut i riscos ambientals, qualitat de vida, desenvolupament sostenible,
ciutat, infraestructures, transport, salut i riscos ambientals, contaminació. acció individual/col·lectiva.
26
GlRARDET, H. Ciudades: alternativas para una vida urbana WEIZSACKER, E. U. Von; LOVINS, L. H. i LOVINS, A. B.
sostenible. Madrid: Celeste Ediciones, 1992. 191 p. Factor 4: duplicar el bienestar con la mitad de los recursos
L’obra planteja estratègies innovadores per transformar les ciutats en llocs més naturales. Barcelona: Círculo de Lectores, 1997. 429 p.
habitables, amb nous estils de vida i gestió. Analitza l’estructura, el funcionament Recull de cinquanta experiències en què s’han aplicat amb èxit estratègies per
i els problemes de les ciutats i presenta exemples concrets de com evitar-ne multiplicar per dos el benestar -com a mesura per resoldre les actuals disparitats
alguns. Aborda diferents aspectes relacionats amb el transport a les seccions entre rics i pobres-i reduir a la meitat els impactes sobre l’ambient- per intentar
“Espacio para la gente” (p. 140-1); “Coge tu bici”; “Descongestión del tráfico” restablir i assegurar les condicions ecològiques necessàries per a la supervivèn-
i “Amsterdam: ciudad sin coche” (p. 146-151).
cia a llarg termini. Els autors són experts mundials en temes d’eficiència energè-
Paraules clau tica i en aquesta obra presenten casos relacionats amb el transport a les pàgines
transport, salut i riscos ambientals, qualitat de vida, desenvolupament sostenible, 127 –132: “Hipercoches: inoxidables, ligeros y seguros”; 173-203: “Diez casos de
acció individual/col·lectiva. productividad multiplicada en el transporte”, dels quals destaquem els tres últims
“Coches compartidos: compartir en vez de poseer”, “Sin automóvil: un modelo
Mobilitat sostenible: informatiu de l’Associació per a la que podría hacer escuela” i “Concentración y dispersión: una nueva percepción
Promoció del Transport Públic. Barcelona: Associació per a la de la ciudad y de la aldea”. Finalment, a les pàgines 252-263, “Crear posibilida-
promoció del transport públic. [Trimestral]. des para elegir: el ejemplo del transporte”.
Publicació periòdica iniciada amb un número monogràfic l’any 1995 i amb Paraules clau
seccions fixes per als usuaris, les administracions públiques i les empreses del economia, transport, consum, distribució de la riquesa, qualitat de vida, desen-
sector del transport públic. El primer número es va editar el novembre de 1995 volupament sostenible, acció individual/col·lectiva
i és un monogràfic que recull una col·lecció de vuit documents europeus editada
per la Federació Europea de Transport i Medi Ambient 
Paraules clau
transport, acció individual/col·lectiva. Lectures per a nois i noies
O’MEARA, M. “Cómo las ciudades pueden evitar la estrangu- FRANQUESA, T. Un bon començament: una ciutat més habi-
lación”. Worldwatch, núm. 7. Madrid: Gaia Proyecto 2050IAC- table en un món més sostenible. Barcelona: Mediterrània,
SUR-Las Segovias, 1999, p. 9-15. 1997. 16 p.
L’article divulga els exemples de dues ciutats que han optat per superar els “Un llibre que fa pensar”, en paraules d’una jove lectora que el va llegir d’una 
problemes de trànsit, contaminació, desenvolupament caòtic i estrès psicològic: tirada. La protagonista, una noieta adolescent, i els seus companys de classe
Curitiba i Portland. El treball que els seus gestors i planificadors estan fent des investiguen aspectes insospitats sobre els recursos necessaris per viure a
dels anys setanta demostra que es poden posar en pràctica solucions eficaces Barcelona i els problemes que es deriven del seu ús i abús (entre els quals, alguns
i millorar la qualitat de vida de l’ambient i de les persones. relacionats amb la mobilitat) i descobreixen diverses solucions força interessants
Paraules clau i aplicables. 12-17 anys.
transport, qualitat de vida, acció individual/col·lectiva. Paraules clau
ciutat, sostenibilitat, qualitat de vida, acció individual/col·lectiva.
PIBERNAT, O. [et al.]. 
Homo ecologicus: per una cultura de la sostenibilitat.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1996. 273 p. Mobilitat sostenible: edició especial. Barcelona: Associació
per a la Promoció del Transport Públic, maig 1998. 16 p.
Catàleg de l’exposició realitzada a la Fundació Joan Miró (febrer-abril, 1996), amb
reflexions sobre desenvolupament sostenible, crisis ecològiques globals i les Aquest número està fet sota el lema “per una mobilitat responsable” i conté 
possibles estratègies de solucions en diferents àmbits: habitatge i construcció, quatre històries elaborades per quatre joves dibuixants de còmic sobre com viuen
transport i mobilitat, els objectes de consum quotidià... També presenta una visió diferents grups de persones la mobilitat en el dia a dia d’una ciutat. Conclou amb
evolutiva de la comunicació ambiental. algunes dades i informacions d’interès. 12-17 anys. 
Paraules clau Paraules clau
desenvolupament sostenible, consum, transport, comunicació. transport, qualitat de vida, acció individual/col·lectiva.
27
ROSS, T. i WILLIS, J. Els transports terrícoles: pel Professor Material que aporta informació i analitza diversos àmbits de la mobilitat de forma
Galax. Barcelona: Destino, 1992. 26 p. sintètica. Proposa interessants activitats que permeten estudiar i diagnosticar 
les característiques de la gestió de la mobilitat que es fa en el centre, a més de
Il·lustrat i ple de sentit de l’humor, aquest llibre fa un repàs dels diversos mitjans
dissenyar i pactar mesures de millora. 12-17 anys. 
de transport i d’alguns costums dels seus usuaris. A partir de 7 anys. 
Paraules clau
Paraules clau
transport, educació ambiental: metodologia, programes i activitats.
mitjans de transport.
SEYMOUR, J. i GIRARDET, H. Proyecto para un planeta verde: FRANQUESA, T. [et al.]. Hàbitat: guia d’activitats per a l’edu-
medidas prácticas para combatir la contaminación. Madrid: cació ambiental. Barcelona: Institut d’Educació. Pla
Hermann Blume, 1987. 192 p. d’Educació Ambiental. Ajuntament de Barcelona, 1998. 360 p.
Guia pràctica amb cinquanta activitats lúdiques per al coneixement dels principis
Manual de mesures pràctiques i propostes d’accions alternatives per combatre
ecològics, l’aprenentatge de la gestió i conservació del nostre entorn i la com-
la contaminació en el dia a dia. Sintetitza els continguts en esquemes força 
prensió dels problemes socioambientals. S’adreça a diferents àmbits educatius i
aclaridors. El capítol 11 tracta de mesures per evitar la contaminació produïda
a un ampli ventall d’edats. A partir de 4 anys. 
pels mitjans de transport. A partir de 10 anys. 
Paraules clau
Paraules clau
educació ambiental: metodologia, programes i activitats.
contaminació, transport, riscos per a la salut, residus, tractament de residus, salut
i riscos ambientals, consum, acció individual/col·lectiva.
Activitats de la guia Hàbitat
Materials didàctics
Centrades en el transport
AJUNTAMENT DE BARCELONA/LA VOLA. Caixa d’eines: per núm. 36  Circuleu, si us plau.
Barcelona sostenible... Barcelona: L’Ajuntament, 1998. Paraules clau
[Carpeta d’activitats pedagògiques].
trànsit, transport públic/privat, combustibles, consum/estalvi d’energia, contami-
Carpeta amb propostes d’activitats didàctiques i individuals sobre diversos temes nació atmosfèrica, ciutat, qualitat de vida, hàbits.
i problemàtiques urbanes, entre d’altres, el transport. Inclou L’estalviador, amb
informació temàtica rellevant, una relació d’associacions de medi ambient i un joc.
Relacionades amb el transport
Paraules clau
núm. 3  Dóna’m un respir.
transport, residus, aigua, energia, consum, medi natural; educació ambiental:
activitats didàctiques. Paraules clau
aire, dependència del medi, respiració, contaminació de l’atmosfera, riscs per a la
DALMAU, S. i QUINTANA, J. “Quo vadis, Trànsit”. salut, salut, condicions per a la vida, atmosfera, oxigen, CO2, intercanvi de gasos.
Materials curriculars. Educació Secundària Obligatòria. 
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1990. núm. 7  A les fosques. 
[Carpeta d’activitats pedagògiques]. Paraules clau
Programa pedagògic que analitza la problemàtica que genera la circulació de dependència del medi, energia, energia interna/externa, fonts d’energia renova-
vehicles en una ciutat. Conté un dossier informatiu per al professor i quadernets bles/no renovables, productes energètics, consum/estalvi d’energia, ciutat, sub-
de treball per als alumnes. 12-14 anys. ministrament urbà, infraestructures.
Paraules clau
transport, educació ambiental: programes i activitats. núm. 37  Sorolls espantosos. 
Paraules clau
AJUNTAMENT DE BARCELONA/COMUNE DI ROMA. soroll, riscs per a la salut, ciutat, contaminació acústica, comportament, hàbits,
Moure’s per la ciutat: fullet d’activitats. Projecte Adoptem la trànsit, estil de vida.
ciutat. Roma/Barcelona: Conselleria de Política Educativa.
Comune di Roma/Institut d’Educació. Pla d’Educació
Ambiental. Ajuntament de Barcelona, 1997. 8 p.
Propostes d’activitats que aborden diversos aspectes relacionats amb els sistemes
de transport i mobilitat a la ciutat. Les activitats s’estructuren en el marc de la 
proposta metodològica més àmplia del projecte Adoptem la ciutat. 8-14 anys.
Paraules clau
transport, educació ambiental: programes i activitats.
FRANQUESA, T. i MALUQUER, J. [et al.]. 
“L’ecoauditoria de la mobilitat”. A: Centres ecològics: Guia per
a fer l’Ecoauditoria del Centre Educatiu. Versió experimental.
Barcelona: Institut d’Educació. Pla d’Educació Ambiental.
Ajuntament de Barcelona, 1998. 115 p.
286
Recursos
Programa d’activitats escolars del Consell 
de Coordinació Pedagògica (2001/2002):
Mou-te en Bici. (Anual, per a 2n cicle d’ESO). Organitza
l’Institut d’Educació i la Direcció d’Esports de l’Ajuntament de
Barcelona, i els districtes de la ciutat. Tel. 93 402 36 56.
VII Audiència pública per als nois i noies: Ens movem per
Barcelona. Com veiem la mobilitat a la ciutat? Adreçada a 
l’alumnat de centres d’ensenyament o de centres de lleure
infantil i juvenil, d’entre 10 i 17 anys. Organitza l’Institut
d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Tel. 93 402 36 63. 
La Guàrdia Urbana a les escoles. (Educació infantil, 1r cicle
i 2n cicle de primària.) Coneixement de l’entorn viàri proper
(infantil). Coneixement d’un mateix i de l’entorn viàri (1r cicle).
Coneixement de l’entorn proper i dels senyals de trànsit 
(2n cicle). Organitza la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Tel. 93 310 55 28.
La Guàrdia Urbana a les escoles. La circulació en bicicle-
ta. (3r cicle de primària.) Organitza la Guàrdia Urbana de
Barcelona. Tel. 93 310 55 28.
La Guàrdia Urbana a les escoles. Del pedal al motor Entitats
(1r cicle d’ESO.) Organitza la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Tel. 93 310 55 28. Associació per a la Promoció del Transport públic.
Tel. 93 301 37 38 
La Guàrdia Urbana a les escoles. (1r cicle d’ESO, 2n cicle
d’ESO). Casos pràctics sobre la bicicleta i el ciclomotor Associació Barcelona Camina. Tel. 93 331 10 07
(1r cicle d’ESO).Casos pràctics sobre ciclomotor, normes de Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta. 
conducció, alcohol i responsabilitat en accidents de trànsit Tel. 93 314 14 66
(2n cicle d’ESO). Organitza la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Tel. 93 310 55 28. Biciclot. Tel. 93 207 74 75
La Guàrdia Urbana a les escoles. (Batxillerat). Casos RACC. Reial Automòbil Club de Catalunya. Tel. 902 307 307
pràctics sobre alcohol i normes de conducció de vehicles de Ajuntament de Barcelona.
dues i quatre rodes. Organitza Guàrdia Urbana de Barcelona. Regidoria de Mobilitat i Seguretat. Tel. 93 402 33 58
Tel. 93 310 55 28.
Regidoria de Ciutat Sostenible. Tel. 93 402 72 26
Programa d’educació viària del RACC. (Educació infantil 
i primària). Organitza Fundació RACC. Tel. 93 211 90 24. Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat. 
Secretaria. Tel. 93 291 40 25
Centre de Control de Trànsit Urbà. (1r cicle d’ESO). Direcció
de Serveis de Transport i Circulació de l’Ajuntament Institut d’Educació. Tel. 93 402 36 63
de Barcelona. Tel. 93 402 34 19 i 93 402 34 22. Direcció d’Educació Ambiental i Participació.
Centre de Control de Trànsit de les Rondes. (2n cicle d’ESO Tel. 93 291 40 50
i Batxillerat). Direcció de Serveis de Transport i Circulació de Centre de Recursos Barcelona Sostenible. 
l’Ajuntament de Barcelona. Tel. 93 402 34 19 i 93 402 34 22. Tel. 93 237 47 43
La tecnologia al servei del transport. (3r cicle de primària, Entitat Metropolitana del Transport. Tel. 93 223 51 51
1r i 2n cicle d’ESO i Batxillerat). Transports Metropolitans de
Barcelona. Gabinet de relacions públiques. Tel. 93 214 80 02. 
Altres
Guia de la bici. Mapa de carrils bici de Barcelona. Podeu
Vídeos demanar-la al SAIC (Servei d’Atenció i Informació al Ciutadà)
Protegim el nostre planeta II. (40 min.). de l’Ajuntament de Barcelona (tel. 93 402 35 00), al SAIC del
Fundació Serveis de Cultura Popular. Tel. 93 458 30 04. vostre districte o a l’Institut d’Educació (tel. 93 402 36 63).
29
Indicadors de mobilitat sostenible
“Els indicadors permeten fer una radiografia de la situació dels municipis
i l’anàlisi de la seva evolució en el temps, la qual pot servir per orientar les respostes
i per plantejar també noves preguntes. Per això se’ls reconeix tanta importància.”
Nombre de desplaçaments Nombre de vehicles municipals
x 100 de baix impacte    
Nombre total de desplaçaments x 100
(a peu + bicicleta + transport públic Nombre total de vehicles
+ vehicle privat) municipals
Quilòmetres lineals de carrils Superfície viària urbana
bicicleta en calçada   per a vianants
x 100 x 100
Quilòmetres lineals de xarxa Superfície viària total
viària urbana
Nombre de viatges en transport Nombre de viatges a peu per
públic per habitant i any habitant i any   
x 100 x 100
Total de viatges per Total de viatges per
habitant i any habitant i any
Nombre de viatges en bicicleta Quilòmetres recorreguts
per habitant i any a la ciutat
x 100
Total de viatges per Nombre de vehicles
habitant i any
Nombre de vehicles per habitatge
Font: Mobilitat sostenible. Guia d’educació ambiental.
(índex de motorització per llar) Ajuntament de Barcelona
30
Algunes dades importants
Cada espanyol consumeix uns 250 litres de de tolerància recomanat per l’OMS està establert
combustible/any. D’aquesta quantitat, la meitat en 65 dB i a partir dels 80 es considera perjudi-
es consumeix en desplaçaments urbans, sobretot cial per a la salut.
en distàncies inferiors a 2 km. La superació dels límits de velocitat fa
Un consum de 13 l/100 km produeix 313 kg augmentar el nombre d’accidents mortals
CO2/10.000 km. Un consum de 8,7 l/100 km o greus i els atropellaments de vianants: un
produeix un 33% menys, és a dir, 210 kg CO2. increment de 20 km/h suposa un augment del
1 litre d’oli lubrificant pot arribar a contami- 15% dels accidents; un increment de 40 km/h
nar fins a un milió de litres d’aigua. suposa un augment del 74% dels accidents; unincrement de 60 km/h suposa un augment del
El 80% del CO que contamina l’aire 95% dels accidents.
a Catalunya és emès pels vehicles. El 41%
dels HC, també. Se sap que uns 5.000 camions utilitzendiàriament les rondes de Barcelona només per
La combustió d’un litre de gasolina amb evitar els peatges d’algunes autopistes. Mentre
Pb allibera a l’atmosfera 0,3 g de Pb. Els vehicles que l’A-17 registra un trànsit de 17.000 vehicles
són també els responsables del 70% dels NOx. al dia , les rondes arriben als 140.000 vehicles enalgunes zones. (Font: J. A. Acebillo, Barcelona
El contingut dels gasos d’escapament dels Regional).
cotxes és, per terme mitjà: 70% N, 13% H2O,
11% CO2, 3-4% altres (fums negres, HC, CO, El cost per persona/km en un turisme de
Pb, NOx, SOx...). més de 2.000 cc supera al de l’avió (quasi bé elduplica!) i fins i tot al de l’AVE.
Del Pb total que respirem, el 40% queda retin-
gut als pulmons, passa a la sang i queda fixat als La política de transports vigent es basa en
ossos entre dos i tres anys. A les ciutats hi ha fins la promoció de tres mitjans —cotxe, avió i tren
a un 60% més de Pb que a les zones rurals. de gran velocitat— que tenen els costos econò-mics i ambientals més grans.
La contaminació acústica és un dels altres
greus problemes que comporta la circulació
de vehicles: a la Ronda de Dalt s’han detectat
nivells sònics de fins a 77,8 dB. El nivell
31
Uns quants documents de consens
“A ciutat, sense el meu cotxe!”
22 de setembre de 2001
Dia europeu sense cotxes
Un compromís ciutadà
CARTA EUROPEA
El/la sotasignat/ada.............................................................., alcalde/alcaldessa
d … … … … … … … .
..........................................., en nom i representació del municipi, declaro que partici-
parem en la pròxima campanya europea A ciutat, sense el meu cotxe! que se celebrarà
el dissabte 22 de setembre de 2001.
Compromís opcional
- A més del dissabte 22, també ens comprometem voluntàriament a participar en la
celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible del 26 de novembre al
2 de desembre.
- Altres (especifiqueu-los): ……………………………………………………………………………..
Per consegüent, ens comprometem a prendre totes les mesures que siguin necessàries
per assegurar l’èxit de la jornada, d’acord amb els següents:
Objectius generals
• Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible
amb el
desenvolupament urbà sostenible, en particular la protecció de la qualitat de l’ai-
re, la prevenció 
d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum racional dels recursos
energètics.
• Incrementar les oportunitats perquè els ciutadans puguin usar mitjans de transport
alternatius al cotxe.
• Oferir a la ciutadania la possibilitat de redescobrir la ciutat, la seva gent i el seu
patrimoni cultural,
en un ambient saludable i relaxat.
Aquesta diada pretén ser un nou pas en la conscienciació de l’opinió pública sobre la
necessitat d’una nova mobilitat urbana, que eviti els efectes negatius de l’ús inadequat
del cotxe a la ciutat.
Les autoritats locals que participin en aquesta iniciativa hauran de promoure una de les
32
Altres actuacions
1. Animar les autoritats locals dels municipis veïns, així com els operadors de trans-
port públic i les
entitats socials, perquè donin suport a la convocatòria i hi participin.
2. Fomentar, en la mesura que sigui possible, la intermodalitat del transport i oferir
mitjans de transport
alternatius reforçats (transport col·lectiu, vehicles no contaminants, bicicletes,
cotxes compartits) que
permetin a la ciutadania gaudir de la convocatòria sense restringir-ne la mobilitat.
Les mesures han d’incloure l’increment de l’oferta del transport públic i l’adaptació
de la via pública
per afavorir els mitjans alternatius de transport.
3. Planificar les activitats incentivant la participació del nombre més gran possible
d’agents socials
(comerciants, associacions de veïns i consumidors, centres educatius, sindicats,
etc.).
4. Establir durant tot el dia una o més àrees de la ciutat reservades exclusivament a via-
nants, ciclistes i
transport col·lectiu. Si no és la primera vegada que s’hi participa, la zona reservada
ha de ser superior 
a la de l’any 2000.
5. Proveir dels mitjans necessaris per limitar el nombre de permisos especials de cir-
culació a les zones
restringides (casos d’emergències).
6. Fomentar la informació, publicitat i comunicació per animar els ciutadans a no uti-
litzar els seus 
cotxes aquest dia.
7. Proveir dels mitjans (senyalització i estacionament) que permetin als ciutadans
estacionar els seus
cotxes fora de les zones restringides. Els viatges des d’aquests estacionaments al cen-
tre es realitzaran
en transport col·lectiu.
8. Organitzar la distribució de mercaderies dins un horari específic.
9. Organitzar amb l’antelació suficient la recollida de dades (trànsit, contaminació,
soroll, etc.) que 
permeti avaluar adequadament l’impacte de la convocatòria, seguint les directrius
comunes europees.
Un avanç dels resultats serà facilitat als coordinadors el mateix dia 22 de setembre.
10. Complir els criteris de la campanya unitària de comunicació i utilitzar les eines
comunes preparades
per a la convocatòria.
11. Aportar a la Comissió Institucional coordinadora de la campanya europea a
Catalunya, abans del 3 0
de juny, junt amb aquesta Carta firmada, la Fitxa d’avaluació prèvia que conté
33
CARTA EUROPEA DELS DRETS DELS VIANANTS
Parlament Europeu, 1988
1. El vianant té dret de viure en un entorn sa i a gaudir amb tota llibertat de l’es-
pai públic dins les
condicions de seguretat que requereix la seva salut física i psíquica.
2. El vianant té dret de viure en centres urbans o en pobles urbanitzats a la mesu-
ra de l’home i no
del cotxe, i a disposar d’infraestructures fàcilment accessibles a peu o amb
bicicleta.
3. Els nens, les persones grans i les persones amb discapacitats tenen el dret d’es-
perar que la ciutat 
constitueixi un lloc de socialització i no d’agreujament de la seva situació de
feblesa.
4. Les persones amb discapacitats tenen dret que es prenguin mesures específiques
per donar-
los la possibilitat de moure’s de forma autònoma, gràcies al condicionament ade-
quat de l’espai
públic, els dispositius tècnics i els transports públics (marques al terra; mar-
ques d’advertiment;
senyalització sonora; dispositius que facilitin l’accés a l’autobús, els tramvies
i els trens).
5. El vianant té dret, d’una banda, a zones urbanes que li siguin exclusivament
r e s e r v a d e s ,
que siguin tan esteses com sigui possible i que no siguin pas simples “illots de
vianants”, sinó
que s’integrin d’una forma coherent dins de l’organització general de la ciutat;
d’altra banda,
té dret a una xarxa coherent d’itineraris curts, lògics i segurs.
6. El vianant, sobretot, té dret:
a) que es respectin les normes sobre emissions químiques i acústiques dels
vehicles de motor,
segons el que es jutgi suportable per part de l’estament científic;
b)que el conjunt dels transports públics adopti vehicles que no siguin una font
de pol·lució,
34
i) que reaprenentatge de la conducció posi èmfasi sobre el comportament, que ha
de tenir
en compte els vianants i els usuaris que es desplacen lentament.
7. El vianant té dret a una mobilitat absoluta i lliure, que pot procurar-li una uti-
lització integrada
dels mitjans de transport. Té dret, sobretot:
a) a un servei de transport públic no contaminant, articulat i condicionat per
respondre a les
exigències de tots els ciutadans, amb o sense discapacitats;
b) a condicionaments d’infraestructures per als ciclistes en el conjunt del tei-
xit urbà;
c) al condicionament d’àrees d’estacionament que no entrebanquin la mobilitat
del vianant
ni redueixin la seva possibilitat d’apreciar els valors arquitectònics.
8. Tot Estat ha de vetllar perquè el conjunt del públic rebi la informació necessà-
ria sobre els drets
dels vianants i les altres formes de transport que respecten l’home i l’entorn,
pels canals més
apropiats i des dels primers graus d’instrucció escolar.
35
“LA BICICLETA COM A MITJÀ DE TRANSPORT”
Recomanacions del Congrés dels Diputats. Madrid, 21-12-95
a) Educació viària més d’acord amb la realitat del trànsit urbà i interurbà:
1.Utilització dels parcs infantils de trànsit (pràctiques de bicicleta).
2.L’educació viària com a matèria transversal escolar (programes d’educació
viària).
3.Actuacions d’informació i sensibilització dels ciutadans (en l’àmbit escolar
infantil).
4.Programes d’ensenyament a les autoescoles (per recordar als futurs conduc-
tors la feblesa 
dels vianants i ciclistes).
b) Cap a una seguretat viària del segle XXI en comportaments en carretera i zona
urbana:
5.Campanyes divulgatives i dissuasives (de prevenció i d’advertiment). 
6. Adaptació del medi urbà a l’ús de la bicicleta (carrils bici, aparcaments i
transports públics).
7 . Interconnexió zonal en vies interurbanes (comunicació entre municipis
veïns).
8.La utilització esportiva de la carretera (nou reglament de circulació en bici-
cleta).
9.Estudis de seguretat (detecció de punts negres).
c) Infraestructures:
10.Actuacions públiques en infraestructures amb fons europeus (adaptació a la
s e g u r e t a t
dels ciclistes).
11.Senyalitzacions (de carrils bici, vies per a ciclistes, perills i moderació de
la circulació).
12.Itineraris (recorreguts alternatius).
d) Mesures de seguretat i garantia (cobertures i caucions):
13.Assegurança per a ciclistes (es recomana mitjançant les federacions de
ciclistes).
14.Ús del casc protector (facultatiu en ciutat i en proves esportives però reco-
manada la seva 
obligatorietat en la resta de casos).
36
e) Consell Superior de Trànsit:
20. Participació d’altres representants (també en l’àmbit autonòmic).
f) L’ús de la bicicleta en altres espais:
21. La bicicleta en camins rurals i carrerades (l’ús de bicis tot terreny).
g) Protecció del vianant:
22. La protecció dels altres elements febles del trànsit.
h) La presència del patinatge a àrees urbanes:
23. La pràctica del patinatge a zones urbanes.
37