arxa e la X DE d IAL lecci ó ol· berns C re de l Sa r bade MIA SOC Ar u O ESB)Q ECON ( X 3 d’ LONA ocial BARC E oria s mpre ned E na a Bar celo 1. Introducció ...........................................................................................................3 2. Concepte i dades sobre emprenedoria social ..................................................5 2.1. Perfi l de les persones emprenedores socials ........................................6 2.2. Nou model de desenvolupament territorial: El Quart Sector Social ..........................................................................................................7 2.3. Dades i context de l’emprenedoria social .............................................9 2.4. Mesures necessàries per afavorir-la ....................................................10 ÍNDEX 3. Emprenedoria social a Barcelona ....................................................................11 3.1. Les empreses socials des dels seus protagonistes ............................11 3.2. Valors que impulsen les empreses socials ..........................................13 3.3. Condicions que garanteixen la qualitat empresarial ........................14 3.4. Com augmentar la competitivitat i la cooperació pel futur .............15 4. Referències bibliogràfi ques ..............................................................................17 5. Persones participants al grup de treball ........................................................18 2 “L’ensenyament de la gestió emprenedora Aquest Quadern és el tercer de la sèrie que la Xarxa d’Economia Social de Bar- és molt important en la societat, donat celona va iniciar amb la fi nalitat d’aportar coneixement i donar visibilitat a que contribueix indirectament a la creació les actuacions que realitzen les organitzacions membre de la Xarxa, així com d’ocupació i riquesa; no obstant això per donar a conèixer estratègies d’actuació que considerem fonamentals pel l’emprenedoria social té l’avantatja addicional creixement i consolidació de l’economia social. En el primer Quadern, es va que es centra en l’impacte social directe” analitzar la situació actual de l’economia social a la ciutat de Barcelona, els Rachida Justo seus riscos i les seves potencialitats, així com la necessitat de les xarxes per tirar endavant amb èxit els objectius plantejats. En el segon es va mostrar les refl exions i propostes realitzades entorn a quines són les metodologies més efi caces per a ocupar les persones en risc d’exclusió i quines són les estratègies i instruments necessaris per detectar, identifi car i mostrar valor afegit, com- petències i habilitats d’aquestes persones que formen part de col·lectius amb 1 Introducció difícil inserció. La Xarxa d’Economia Social de Barcelona, es constitueix l’any 2006, com un pro- jecte de ciutat promogut per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i participat amb els principals agents eco- nòmics i socials, empreses socials, federacions i entitats del tercer sector que presten serveis d’inserció sociolaboral a les persones amb especials difi cultats, a partir de l’ intercanvi de coneixement, metodologia i bones pràctiques. Al 2013 la XESB compta amb prop de 100 organitzacions de les quals 13 són Federacions d’empreses socials. La missió de la Xarxa és la de promocionar l’economia social a la ciutat, tenint com a valors fonamentals: 3 >> Les persones com a centre de les actuacions polítiques i socials >> La igualtat d’oportunitats com a principi imprescindible per la cohesió social de la ciutat >> El treball com a factor clau per el desenvolupament personal i professio- nal de les persones en risc d’exclusió >> L’economia i emprenedoria social com a eix estratègic de futur en el context socioeconòmic de la nostra ciutat. En aquest tercer Quadern trobareu el valuós testimoni de tretze empresaris i empresàries socials, que aporten la seva refl exió, experiència i propostes de futur al voltant de l’emprenedoria social. Aquest Quadern és, per tant, el fruit de l’Arbre del Saber, construït amb la col- laboració de totes les persones que creuen que l’economia social, com a alter- nativa de model econòmic, és imprescindible per a superar la crisi en què la nostra societat està immersa i aposten per la inclusió dels col·lectius amb risc d’exclusió social, al temps que potencien l’emprenedoria social, col·laborant en la sostenibilitat i el manteniment del estat del benestar a la nostra ciutat. 4 Tot i la multiplicitat de defi nicions existents, s’identifi quen tres aspectes que són diferenciadors entre l’emprenedoria social i l’emprenedoria tradicional: >> El predomini d’una missió social. És a dir, els emprenedors socials perse- gueixen desenvolupar productes i serveis que reverteixin directament en les necessitats bàsiques humanes atès que aquestes es troben insatisfetes o no resoltes per part de les institucions econòmiques i socials vigents. Així, l’emprenedor social té com a prioritat la creació de valor social. >> La importància de la innovació, és a dir, oferir productes i serveis inno- vadors. CONCEPTE I DADES >> El valor dels benefi cis (encara que també persegueixen la generació d’in- 2 gressos).SOBRE EMPRENEDORIA SOCIAL En aquest sentit, les empreses socials són un model innovador d’empresa que fomenta la idea de crear negocis per ajudar a resoldre algun problema social i no per a maximitzar els benefi cis. L’objectiu principal és donar resposta a les necessitats socials. Des del GEM (Global Entrepreneurship Monitor) es defi neix l’emprenedoria so- cial com “l’activitat empresarial que té per objectiu fer front als problemes de la societat” (Lepoutre, J., Just, R., Terjesen, S., Bosma, N., 2011). Per la seva part, la Comissió Europea defi neix una empresa social com “... una empresa on l’objectiu principal és tenir una incidència social, més que generar benefi cis per als seus propietaris o socis. Funciona en el mercat proporcionant béns i serveis de ma- 5 nera empresarial i innovadora i utilitza els seus excedents principalment per a fi nalitats 2.1. Perfi l de les persones emprenedores socials socials. Està sotmesa a una gestió responsable i transparent....”. Més enllà dels valors consensuats com a propis de qualsevol persona emprene- Així, en l’emprenedoria social es desenvolupa una aproximació a l’àmbit social dora (iniciativa, compromís, autonomia, risc, il·lusió, confi ança i determinació), des de la perspectiva dels valors de la iniciativa, el compromís i l’autonomia la Skoll Foundation (2005) considera que una persona emprenedora social és: d’actuació característics del desenvolupament de projectes empresarials. Les empreses creades poden ser: >> Ambiciosa: afronta problemes estructurals en un determinat entorn so- cioeconòmic. >> Empreses que presten serveis socials o subministren béns i serveis desti- >> Guiada per la seva missió: genera valor social, no riquesa. nats a un públic amb difi cultats o risc d’exclusió >> Estratègica: manega les forces del seu entorn amb un enfocament inte- >> Empreses on la metodologia de producció dels béns o serveis persegueix grador i generant compromís. un objectiu de tipus social, però la seva activitat ha de poder incloure béns o serveis que no siguin socials. >> Enginyosa: al treballar en un mitjà social, abans que empresarial, és ca- paç de mobilitzar recursos de tot tipus. L’emprenedoria social neix, per tant, amb la decisió d’una o vàries persones em- >> Orientada a resultats: doncs és la única via de fer realitat la seva visió. prenedores a nivell individual que, més enllà de la cerca del benefi ci econòmic (com qualsevol altre persona emprenedora) presenta altres motivacions com la Per la seva part, des d’Ashoka s’apunta que els emprenedors socials posseeixen voluntat de crear oportunitats de feina per a terceres persones. És a dir, l’em- dos atributs: per una part, una idea innovadora que produeix un canvi social prenedoria social afegeix un nou component com és la persecució d’objectes signifi catiu i, d’una altra, una visió emprenedora per a realitzar els seus pro- socials per a la millora de la qualitat de vida personal i social. jectes empresarials. Així, són persones que posseeixen la visió, creativitat, i motivació de les persones emprenedores però, a més, persegueixen generar un En aquest sentit, emergeix una nova fi gura de persona emprenedora que es pre- canvi social profund i durador. senta com un agent del canvi social, doncs té la determinació o voluntat de can- viar una situació mitjançant la identifi cació i aplicació de solucions pràctiques a Tal i com posa de manifest el Global Entrepreneurship Monitor Report on Social problemes socials combinant innovació, captació de fons i oportunitats. Entrepreneurship 2011, es desprenen un conjunt de característiques de la per- sona emprenedora social: 6 >> Hi ha una certa prevalença de dones, més gran que en el cas de les acti- 2.2. Nou model de desenvolupament territorial: vitats comercials i empresarials tradicionals. El Quart Sector Social >> Les persones joves són les més propenses a crear una empresa social, La nova emprenedoria social s’orienta no només a la creació de riquesa i ocu- especialment entre els 25 i 34 anys i entre els 35 i 44. pació sinó també a la generació de cohesió social i s’enfoca a nous àmbits més >> El nivell educatiu també té una clara incidència; així, a major nivell d’es- socials com poden ser el medi ambient, la cultura, la cooperació al desenvo- tudis, més propensió per posar en marxa una empresa social. lupament o el desenvolupament del territori. En aquest sentit, es produeix un nexe important entre l’emprenedoria social i el desenvolupament local per- Tal i com s’ha comentat, a diferència de l’emprenedor tradicional, l’emprene- què la iniciativa emprenedora s’aplica a desenvolupar activitats orientades a dor social es centra en la generació de valor social, és responsable i compro- fi nalitats socials com: mès amb les fi nalitats a les quals presta servei, està obert a redefi nir i readap- tar el seu projecte per a donar respostes a necessitats del seu entorn territorial >> Atendre necessitats molt bàsiques per a la supervivència de determinats i està disposat a compartir obertament les seves innovacions i resultats. col·lectius (benefi ciaris i destinataris de l’activitat). >> Assegurar la redistribució de recursos escassos entre les necessitats. >> Desenvolupar activitats sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Models d’emprenedoria (De Pablo, 2005) >> Adaptar tecnologies a les necessitats i infraestructures locals. emprenedoria tradicional emprenedoria social valor econòmic prioritari secundari i difús Aquest nou model d’emprenedoria social també ha de comportar un nou mo- del de desenvolupament territorial basat en la sostenibilitat, la diversifi cació, valor social secundari (mig) raó de ser (fi) l’aprofi tament de recursos i capacitats endògenes, la participació ciutadana, o visió del projecte personal social i associativa el compromís amb els diferents agents presents al territori. concepte de client clar presència d’”usuari” i “doble clientela” origen del know-how territori societats avançades Precisament, en els darrers temps, s’ha introduït el concepte de Quart Sector empresarial Social en referència a aquelles organitzacions innovadores generades a partir grau d’innovació de limitat a elevat elevat empresarial del sector públic, el sector privat i el tercer sector. Es tracta d’afavorir models de 7 desenvolupament humà i sostenible a nivell local que permetin, no únicament tat en l’estructura nuclear d’una organització del Quart Sector. Les dades que generar ocupació, sinó també cohesió social, convivència i economia social i destaca com a fonamentals son: solidària. El model de Quart sector permet afrontar els complexes reptes soci- als, utilitzant pràctiques pròpies dels negocies, aplicant-les a un propòsit social. >> El propòsit social: l’organització ha de tenir un compromís nuclear cap a Aquest nou escenari està fent possible que les organitzacions evolucionin poc a un propòsit social integrat en la seva estructura organitzacional poc per adaptar-se a les demandes de la societat. Alguns dels models de negoci >> Els mètodes de negoci: l’organització pot conduir qualsevol activitat le- privats han dedicat més recursos a promoure més benefi cis socials i mediam- gal de negoci que sigui consistent amb el seu propòsit social i amb la bientals, apareixent d’aquesta manera aspectes com la Responsabilitat Social responsabilitat dels seus stakeholders. Corporativa, la Sostenibilitat, el Màrqueting Social, etc... i al mateix temps algu- nes organitzacions públiques i/o socials s’han mogut cap a cap a l’estil d’orga- A més d’aquests dos objectius, l’Aspen institute defi neix set característiques nitzacions del sector privat, adoptant estratègies per orientar-se més al mercat i més que estan actualment presents en varies de les organitzacions del Quart incrementar els seus ingressos, donant pas al que anomenem Empreses Socials. Sector i que, encara que no totes elles les compleixen completament, les hauri- en d’implementar en un futur: la propietat inclusiva, la governança d’stakehol- Aquesta evolució ha posat de manifest, d’una banda la convergència de les ders la compensació justa, els guanys raonables, la transparència, la protecció organitzacions cap a un nou context organitzacional (nou sector) i per l’altre dels seus actius i la responsabilitat social i mediambiental. l’aparició d’organitzacions híbrides que necessiten un nou patró de negoci en el que s’integrin aspectes socials amb models de negoci més rentables. The El desenvolupament del Quart Sector, necessita de determinats serveis de su- Emerging Fourth Sector (The Aspen Institute, 2009). port i infrastructures bàsiques per a poder créixer i consolidar-se de forma efi caç. S’ha de comptar per tan, amb un ecosistema sòlid, fonamentat en els Les organitzacions que estan apareixent al voltant d’aquest Quart Sector, tenen àmbits de lo públic, privat i del tercer sector social. Els elements clau a tenir encara algunes característiques que no permeten identifi car clarament quan presents per a crear un ecosistema que estructuri el Quart Sector i el faci una organització pertany al quart sector purament o quan és una evolució dels fort, son: mercats fi nancers, estructures legals i regulades, polítiques fi scals, sectors privats o públics. educació i formació, resolució de confl ictes, canals de màrqueting i comunica- ció, espais de relació i representació, investigació i coneixement, avaluacions i Per aquest motiu, l’Aspen institute s’ha esforçat en la seva publicació per defi nir certifi cacions, mecanismes d’intercanvi, assessorament tècnic i tecnologies de el conjunt mínim d’objectius requerits per integrar els principis de sostenibili- l’informació. 8 2.3. Dades i context de l’emprenedoria social Zona País Emprenedoriasocial Zona País Emprenedoriasocial Estats Units Estats Units 5,0 Àfrica Aràbia Saudí 0,2 Carib República del nord Cisjordània i 0,5 Donada la importància d’aquesta nova economia social, la Comissió Europea Dominicana 3,6 i mig est la Franja de va aprovar, a l’octubre de 2011, un paquet de mesures de suport a l’emprene- Jamaica 6,8 Gaza TOTAL 5,2 Marroc 0,8 doria i les empreses socials apuntant com aquestes “... són un bon exemple d’un Amèrica Brasil 0,4 Jordània 0,9 Llatina Guatemala 0,5 Síria 1,0 enfocament responsable a l’hora de fer negocis, jugant un paper molt important en Ecuador 0,7 Líban 1,5 Irán 2,0 el creixement econòmic i la creació d’ocupació” (Barroso, president de la Comissió Panamà 1,7 Uruguay 3,2 Argèlia 1,9 Europea). És a dir, les empreses socials són considerades agents clau per al des- Xile 3,0 Israel 4,0 Colòmbia 5,0 Emirats Àrabs 6,3 envolupament en el context actual. Segons dades de la mateixa Comissió, les Perú 4,1 Units Venezuela 4,4 TOTAL 1,9 empreses socials ja representen el 10% de totes les empreses europees i donen Argentina 7,6 Sud est Malàsia 0,2 feina a 11 milions de persones (un 6% del total). TOTAL 3,1 asiàtic Hong Kong 1,0 Àfrica Sudàfrica 2,3 Corea 1,4 Uganda 4,1 Xina 4,0 TOTAL 1,6 Segons l’estudi del Global Entrepreneurship Monitor Report on Social Entrepreneurship TOTAL 3,2 Europa Espanya 0,9 (2011), el percentatge de població activa dedicada a l’emprenedoria social dife- Occidental Alemanya 1,6 Holanda 1,5 reix considerablement entre els països. Així, mentre la mitjana dels països de Itàlia 2,5 l’Europa Occidental era del 3,1% (on destaca el 6,1% a Islàndia, el 5,1% a Finlàn- Noruega 2,2 Bèlgica 3,0 dia, el 4,2% al Regne Unit, el 3,0% a Bèlgica; el 2,6% a França, i el 2,5% a Itàlia (en Grècia 2,9 Regne Unit 4,2 contraposició es troba el 0,9% a Espanya, la xifra més baixa de tots els països), França 2,6 a Europa Oriental se situava en 2,7%, inferior al 5% dels Estats Units, el 5,2% del Finlàndia 5,1 Suïssa 4,3 Carib, el 3,2% d’Àfrica o el 3,1% d’Amèrica Llatina (sent Argentina el país amb Islàndia 6,1 TOTAL 3,1 una major emprenedoria social que arriba al 7,6% de la població activa). En Europa Bòsnia i contraposició, els països del sud-est asiàtic o del nord o mitjà est d’Àfrica són Oriental Herzegovina 0,9 Rússia 1,2 els que presenten una menor taxa d’emprenedoria social. Sèrbia 1,8 Rumania 2,6 Letònia 2,8 Eslovènia 3,6 Croacia 4,4 Hongria 3,9 Font: Global Entrepreneurship Monitor Report on TOTAL 2,7 Social Entrepreneurship 2011 9 2.4. Mesures necessàries per afavorir-la 3. Millorar l’entorn jurídic mitjançant el desenvolupament de formes jurídi- ques que puguin ser utilitzades per l’emprenedoria social i, d’altra banda, En els últims anys l’emprenedoria social ha crescut signifi cativament tant en facilitant un major accés a la contractació pública i als ajuts estatals. els països desenvolupats com en vies de desenvolupament pel suport i incen- tiu que s’ha donat tant des del sector públic i polític, com per part d’organitza- cions i altres activitats. De tota manera, l’emprenedoria social es troba amb alguns obstacles. Més enllà de la difi cultat en la seva conceptualització (hem vist la diversitat de defi nici- ons entorn a ella), no compta encara amb un elevat grau de coneixement ni reconeixement per part de la població general i no té encara una important presència en els sistemes d’educació. En particular, la iniciativa a favor de l’emprenedoria social pretén establir un entorn que afavoreixi el desenvolupament de l’economia social amb tres línies bàsiques d’actuació: 1. Millorar l’accés a fi nançament, facilitant l’accés al fi nançament privat i afavorint la seva participació en el pròxim període de programació dels fons europeus. 2. Millorar la visibilitat de l’emprenedoria social per millorar la reputació del sector mitjançant el desenvolupament d’instruments per conèixer millor el sector i fer més visible l’emprenedoria social i reforçar les ca- pacitats de gestió, la professionalització i la integració en xarxes dels emprenedors socials. 10 En aquest Quadern trobareu les veus de persones emprenedores socials que, des de la seva expertesa, han narrat en primera persona les seves vivències al capdavant d’una empresa social, han aportat les seves refl exions envers el sector i han donat el seu valuós testimoni explicant què els encoratja, què els preocupa, i quines oportunitats i reptes veuen en l’àmbit de l’empresariat soci- al. A continuació trobarem les seves opinions expressades en el grup de treball. 3.1. Les empreses socials des dels seus protagonistes EMPRENEDORIA Una empresa social és aquella que innova socialment, duu a terme una gestió democrà-tica i transparent i en els seus objectius predomina una missió social. 3 SOCIAL >> El model d’empresa social implica tota una sèrie de valors al darrera amb l’esperit col·lectiu de compartir, i la creença de que un altre econo- A BARCELONA mia de mercat és possible, una economia que ens permeti ser més soste- nibles, crear llocs de treball més estables, un repartiment dels benefi cis i de la riquesa més justa entre tot el personal que hi treballa i que permeti mantenir l’Estat del Benestar. >> L’emprenedoria social té dos components: l’empresa i les persones. Cal aconseguir la viabilitat econòmica però també considerar la part huma- na de l’empresa i la societat en general. >> Si haguéssim de defi nir una empresa social, podríem dir que és una fà- brica d’oportunitats; el que hem de fer és fabricar oportunitats per a persones que, o bé no han tingut mai una oportunitat o la pròpia societat 11 els hi posa molt difícil per a poder accedir a una segona o tercera opor- >> Les Empreses Socials són empreses d’utilitat social. L’Empresa Social tunitat , i que en tenen tot el dret. també obté benefi cis però es reverteixen. El com es reverteixen aquests benefi cis a la societat és un eix diferenciador. També hi ha empreses que >> En una empresa social també es treballa per aconseguir resultats, però són responsables socialment, però això no defi niria l’empresa social. tenint molt en compte dues vessants: ser competitius i oferir el mateix servei de qualitat que qualsevol empresa mercantil, i fer un treball in- >> A l’hora de defi nir l’Emprenedoria Social s’ha de tenir en compte que tern important que és el d’aconseguir el benestar del seu personal. Cap s’està revertint el nostre treball en un col·lectiu de persones vulnerables, de les dues pot estar desvinculada de l’altra: no serem més efi cients si amb unes necessitats específi ques, que necessiten un acompanyament aconseguim més benefi cis, però el personal no està ben atès, o si per més gran i dia a dia. Hem de crear llocs de treball per a aquests col·lectius prestar especial atenció al personal, no tenim prou capacitat econòmica i donar-los noves oportunitats. Estem obrint un mercat a unes persones per dur a terme un projecte empresarial amb futur. que si no, no tindrien aquestes facilitats, ni oportunitats de ser-hi. >> L’empresa social neix amb mentalitat empresarial però sense ànim de >> Les Empreses Socials són la clau per a la inserció laboral de les persones lucre. que es troben en situació de major vulnerabilitat social i per impulsar la inserció laboral com a una eina per al desenvolupament personal i col- >> Les empreses socials han de tenir viabilitat econòmica. Tothom parla lectiu. d’emprenedoria social i sembla que ens faci por dir que som empresaris. Si no és així no podríem dir que som emprenedors perquè fracassaria >> L’Emprenedoria Social seria una forma empresarial que desenvolupa la nostra empresa. Hem de ser empresaris però amb la diferència que, unes sèrie activitats com una empresa ordinària, però que incideix en nosaltres, hi posem un valor afegit: unes inquietuds socials, mediambi- problemes o mancances que hi ha a la societat. No té un estil purament entals, parlem de localització, territorialitat, de tots els temes socials que mercantil, sinó que procura promoure serveis per crear ocupació respec- ens preocupen. te a temes socials. >> No hem d’oblidar que som empreses, i tot i que estem al mig del camp >> La qüestió no és quina forma jurídica tingui una empresa, sinó què es fa social, som dins d’un mercat en el que hi ha competència amb les em- amb els benefi cis, quin impacte té en la societat. preses ordinàries. L’objectiu principal és crear llocs de treball, donar ei- >> El camp de l’economia social sempre ha existit, però hi ha moments nes a les persones treballadores mitjançant l’acompanyament i sobretot en que la situació econòmica i de globalització ens ha tornat a portar a que les persones vulnerables passin a ser productives dins la societat i valorar aquests temes de participació, de posar la persona en el centre redueixin el ser receptores i perceptores d’ajuts socials. 12 abans que el capital, de veure aspectes sostenibles no a curt termini i tot >> La part emocional del dia a dia és molt enriquidora. El fet de poder acollir aquest empobriment de valors com d’aspectes més materials. L‘Empre- una persona en el seu primer dia de feina, una persona amb una discapa- nedoria Social intenta posar una sèrie de paràmetres i valors que s’han citat o un trastorn de salut mental, amb les seves pors i inseguretats i, que de seguir perquè tinguem més sostenibilitat, igualtat d’oportunitats, un al cap de dos o tres anys d’estar a l’empresa, aquella persona camina amb món més just. Per a l’economia social el primer és la persona, és el cen- peu fort, el cap torna a estar aixecat, té un somriure, un nou projecte vital tre de l’ interès. i que es guanya el respecte de tothom, representa un valor incalculable. >> Les Empreses Socials han de ser empreses de qualitat, donant la qualitat >> Aquest és un sector passional, és un sector amb vocació. Si t’hi dediques que espera el mercat ordinari. és perquè hi ha un component estructural en el que hi creus; hi creus pels valors i des d’un punt de vista emocional es viu amb molta intensitat. >> Un bon empresari social és aquell que fa sostenible el seu projecte, que s’avança als canvis per a què aquell projecte no fracassi i que sempre >> La nostre feina ens dona la satisfacció de poder fer un acompanyament estigui vigent, per poder donar aquesta resposta de sostenibilitat a les a les persones o als equips o grups que lluitem tots per una mateixa so- persones que s’acullen en aquell projecte. cietat molt més justa i equitativa >> En una empresa social participes i pots decidir. Pots decidir, fi ns i tot, 3.2. Valors que impulsen les empreses socials abaixar-te el sou abans que no es puguin pagar les nòmines. Poder pren- dre una decisió així t’omple d’orgull, no té preu. Estar en una empresa social representa també un aprenentatge de democràcia, no pot ser que >> Les Empreses Socials tenen valors. Hi ha un impacte social, un acompa- la democràcia acabi en el món econòmic. nyament a les persones i a les entitats que lluiten per una societat més equitativa. Aquests valors després es reverteixen en la societat. >> El que és important de l’economia social, no són només els resultats tangibles, sobre tot en empreses que treballem per a la inserció dels col- >> Som empreses que ens movem més per les alegries i les il·lusions que lectius més vulnerables. Un contracte de treball per a aquestes persones no pas per les pors i les incerteses. Ens motiva més la il·lusió d’impulsar és el resultat més palpable, però durant tot el procés són molt impor- un nou projecte que ens permeti crear més oportunitats per els nostres tants els valors que estem donant a les persones amb les que treballem, i col·lectius, que no pas la por al fracàs. que després reverteixen en la societat. És important el suport emocional que donem, i també altres aspectes que no són tan mesurables, tan clars ni tan evidents. 13 >> Ens impliquem molt emocionalment. Encara que siguem professionals, no la dóna un altre tipus d’empresa o activitat. Un altre tipus d’empresa hi ha una part emocional que s’implica molt, a diferència d’altres feines i pot oferir salaris més alts, però nosaltres hem incorporat a persones que de vegades costa separar la vessant emocional de la professional, perquè venen del sector lucratiu perquè el salari arriba un moment en que no és treballes amb persones que estan en una situació complicada i per tant sufi cient. I en canvi la part de satisfacció o impacte emocional positiu és t’impliques. el que t’ofereix el nostre sector. >> És molt satisfactori el repte de la millora contínua i poder aprendre dia a dia, què és el que implica ser emprenedor social. 3.3. Condicions que garanteixen la qualitat empresarial >> Tenim diversos reptes. En primer lloc saber diversifi car-nos en l’àmbit productiu, saber establir aliances amb les empreses mercantils i amb >> La part vocacional de les persones emprenedores socials també cal sa- l’administració, perquè es vegi clarament, que les empreses socials són ber-la racionalitzar, perquè al fi nal estem portant una empresa i estem empreses amb utilitat social, sobre tot a Barcelona, una ciutat plena de fent servei a empreses, per tan, hem de fer estudis de mercat, portar una complicitats, i que se’ns discrimini positivament, gestió, comptar amb uns marges, valorar la rendibilitat. Aquest és un repte important, poder créixer com empreses. >> El primer repte que tenim és la visibilitat, una bona part de la societat desconeix el que estem fent les empreses socials. Aquest coneixement >> Nosaltres treballem amb col·lectius vulnerables amb risc d’exclusió soci- facilitaria el creixement i l’efectivitat de les empreses socials. També al, part del personal contractat tenen aquest tipus de perfi l. Però un cop seria necessari que les empreses guanyéssim massa crítica, que gua- ens llencem al mercat a vendre els nostres productes o serveis, hem de nyessin professionalització, però sobre tot en el sentit de poder utilitzar donar la qualitat que s’espera. Que el nostre personal tingui unes carac- millor els recursos, cada vegada més escassos, tan materials com eco- terístiques determinades, no ha de tenir cap incidència en la qualitat i nòmics. I la complicitat de l’administració, i no estem parlant de subven- l’efi ciència com a empreses. cions, sinó de la sensibilitat de les administracions, tot i que algunes ja >> Molta gent vindrà a treballar en aquest sector, gent amb coneixement i estan mostrant aquesta sensibilitat en les contractacions i donen suport amb capacitats, gent que provenen de l’emprenedoria lucrativa passarà no només econòmicament. a treballar en el sector de l’emprenedoria social, perquè la satisfacció que >> El sector necessita de més cooperació entre les pròpies empreses, de més dóna el fet d’aconseguir aquest impacte social, que en el nostre cas té a enfortiment, perquè l’impacte que volem aconseguir sigui més gran. veure amb persones, amb nom i cognoms i història, aquesta gratifi cació 14 >> Hem de saber captar bé d’on vindran els nous fi lons de mercat i d’ocupa- >> El nostre gran repte és sensibilitzar a la societat en general de la tasca ció per poder crear productes i serveis d’èxit, aquest és un primer repte, que estem realitzant. com han fet altres empreses socials al llarg de la seva història. Hem de >> S’ha de promoure l’emprenedoria social, fer visible aquesta vessant de ser capaços de crear un producte o un bé que doni prestigi al sector i voler impulsar canvis a nivell social, posar en valor models més demo- que entengui la gent que a més s’està transformant una situació. Ens cràtics de gestió i la diversitat que hi ha en el món de l’economia social. interessa arribar a tothom, tenir més implantació territorial, i això passa, entre d’altres coses, per l’aliança entre les empreses socials. >> Ens proposem com a repte, la recerca de nous mercats que siguin soste- 3.4. Com augmentar la competitivitat i la cooperació nibles, és a dir, mercats que siguin transversals. També és molt impor- pel futur tant l’innovació social. El nostre valor afegit és que en l’emprenedoria >> Quan treballes en l’àmbit dels valors, i aquests valors rentablement tenen social hi ha una innovació incorporada. una translació a la realitat econòmica i social, això va creant escola entre >> El fet de tenir una empresa social ja de per sí és un repte, el dia a dia et nosaltres i nosaltres som molt conscients de que hem de crear escola. repta a tirar endavant i tal com està ara la situació, és un repte crear una >> Un objectiu de futur és el d’implicar, transmetre i generar valors. Hem de via de futur, que sigui més sostenible i que es mantingui i perduri comptar amb tots els sectors i agents socials. >> El repte més important és generar oportunitats i activitat i sobre tot afa- >> S’han de millorar els marcs legislatius, especialment el cooperatiu. Cal vorir a totes les persones més vulnerables, poder oferir una qualitat de un enfortiment empresarial de l’emprenedoria social ja que en el mo- vida a través de donar oportunitats i ajudar-los a créixer com a persones. ment actual la competència és ferotge i empresarialment hem de tendir >> En un moment actual de crisi com el que ens trobem, amb uns índex a l’excel·lència, aquí tenim molt camp per recórrer i hem de demanar als d’atur tan elevats, no són sufi cients els programes que estem desenvo- poders públics aquesta responsabilitat a l’hora de transmetre i practicar lupant actualment amb els mateixos procediments, sinó que és neces- uns valors socials. Entenem que l’empresa social està per transformar la sari ser innovadors per tal d’adaptar-nos al mercat. Hem de cooperar i societat i hem de demanar una corresponsabilitat, repartir els recursos col·laborar més entre les pròpies empreses socials i amb les empreses més que mai, ja que son escassos, i no només els econòmics. mercantils. Hem de treballar en xarxa per ser més efi cients. >> Cal treballar des de la vessant local per afavorir la presa de consciència de la ciutadania per poder realitzar aquests canvis que la societat necessita, 15 en valors, tan a nivell social com mediambiental, i després treballar la glo- balitat amb territorialitat. >> Cal visibilitzar més què és el que fem, com ho fem i quin és el retorn a la societat. Desgraciadament no hi ha estudis que diguin com l’Empre- nedoria Social impacta en la societat, quins valors estem desenvolupant quan ajudem a la gent, quan generem llocs de treball, quan generem reinversió, en fi , on estaria aquesta gent si no estiguessin amb nosaltres. Aquest retorn que fem a la societat no es visualitza. >> Cal que les empreses adoptin el compromís de realitzar un balanç social, el que permetria mesurar les aportacions socials de l’organització i de- tectar els elements a consolidar i a millorar. >> Les noves generacions, que volen fer coses diferents, faran les empreses socials molt més participatives per tal de promoure una societat més solidària, més inclusiva i més compromesa. >> S’ha de animar a totes les persones que tenen una idea empresarial, a fer possible la incorporació a l’empresa dels valors socials. 16 >> Barcelona Activa., L’emprenedoria social a Barcelona, 2013 >> Comisión Europea, Comunicación de la Comisión al parlamento Europeo, al Consejo, al Comité econòmico y Social europeo y al Comité de las Regiones, 2011 Referències >> De Pablo López, I., El emprendizaje social: motor de desarrollo y cohesión social, 20054 bibliogràfiques >> Global Entrepreneurship Monitor Report on Social Entrepreneurship 2011 >> Skoll Foundation. Emprendedurismo e Innovación Social, 2005 >> The Aspen Institute. The Emerging Fourth Sector, 2009 17 >> Albert Alberich Director Fundació Formació i Treball. >> Anna Cohi Directora Fundació Privada DAU. >> Enric Arqués President Fòrum Salut Mental. >> Hermínia Gil Coordinadora Xarxa d’Economia Social de Barcelona (XESB). Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona. Persones >> Ignasi Parodi Director Fundació TriniJove. 5 participants al >> Jordi Gusi grup de treball Co-Fundador consultora Tàndem Social SCCL. >> Jorge León Gerent del Centre Especial de treball Can CET. >> Julio Castillo Gerent Centre Especial de treball Apunts. >> Ma. José Carreras Tècnica de Foment del treball col·lectiu. Empresa d’Inserció. >> Mireia Derch Sòcia Aprise EI, Empresa d’Inserció. 18 >> Mireia Martin Responsable Programes Socials Fundació Claperós. >> Nuria Isanda Consultora Cooperativa Creant. >> Pepa Muñoz Directora de Comunicació i promoció Grup Cooperatiu TEB. >> Pilar Vilés Sòcia Impulsem Cooperativa i Cooperativa Noray. Empresa d’inserció. 19 Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Barcelona Activa Informació i contacte: C/ Perú, 52 08018 Barcelona +34 933 209 570 bcn.cat/xesb En el marc de: