C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública Intervencions de promoció de la salut Agència de Salut Pública de Barcelona Descripció En aquest document es presenten les principals característiques del les intervencions de promoció de la salut desenvolupades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona Autoria Lucía Artazcoz (coordinació) Carles Ariza Montse Bartroli Núria Calzada Carme Cortina Ferran Daban Elia Diez Anna M. Guitart Olga Juárez Maria José López Maribel Pasarín Montse Petit Rosa Puigpinós Pilar Ramos Francesca Sánchez Realització El Tinter SAL, empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS Dipòsit legal: B.17811-2014 Barcelona, juny de 2014 Citació recomanada: Artazcoz L, Ariza C, Bartroli M, Calzada N, Cortina C, Daban F, Diez E, Guitart AM, Juárez O, López MJ, Pasarín M, Petit M, Puigpinós R, Ramos P, Sánchez F. Intervencions de promoció de la salut. Agència de Salut Pública de Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2014. © Agència de Salut Pública de Barcelona ÍnDex IntroduccIó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 IntervencIons adreçades a poblacIó InfantIl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Descripció i valors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Impacte, població diana i entorn d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 IntervencIons adreçades a poblacIó adolescent I jove . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Educació per a la salut a l’escola. Descripció i valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Educació per a la salut a l’escola. Impacte, població diana i entorn d’actuació . . . . . . . . 10 Educació per a la salut a l’escola. Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació . . . . . . 11 Oci saludable. Descripció i valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Oci saludable. Impacte, població diana i entorn d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Oci saludable. Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Altres intervencions comunitàries. Descripció i valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Altres intervencions comunitàries. Impacte, població diana i entorn d’actuació. . . . . . . 16 Altres intervencions comunitàries. Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació . . . . . 18 Prevenció indicada del consum de drogues. Descripció i valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Prevenció indicada del consum de drogues. Impacte, població diana i entorn d’actuació . . . . . 19 Prevenció indicada del consum de drogues. Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació. . . . 19 IntervencIons adreçades a poblacIó adulta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Descripció i valors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Impacte, població diana i entorn d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 IntervencIons adreçades a poblacIó gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Descripció i valors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Impacte, població diana i entorn d’actuació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 IntervencIons adreçades a poblacIonsespecífIques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Descripció i valors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Impacte, població diana i entorn d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 programa Integral d’IntervencIó terrItorIal . salut als barrIs a barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 referèncIes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Intervencions de promoció de la salut IntroDuccIó La promoció de la salut es el procés de permetre a les persones incrementar el control sobre la seva salut i els seus determinants i així millorar la seva salut.1 Per assolir un estat de complet benestar físic, mental i social, un individu o un grup han de ser capaços d’identificar i realitzar les seves aspiracions, de satisfer les seves necessitats i de canviar o adaptar-se al seu entorn. La salut es un recurs per a la vida quotidiana i la promoció de la salut és un concepte positiu que posa l’èmfasi en els recursos socials i personals, així com en les capacitats. Per tant, no és només responsabilitat del sector sanitari sinó que, fonamentalment, implica sectors no sanitaris. Sovint existeix una confusió sobre el que és i no és la promoció de la salut. Es confon prevenció clínica amb promoció de la salut. S’identifica, erròniament, la promoció de la salut amb l’educació per a la salut i el màrqueting social orientats a modificar els factors de risc relacionats amb les conductes individuals.2 Es confon també la promoció de la salut amb l’actuació i educació sanitària sobre determinades patologies o grups de població amb malalties específiques. La promoció de la salut és quelcom més, està profundament influïda per variables socials i, per tant, és un producte social.3 La promoció de la salut, a diferència de l’abordatge clínic centrat en la malaltia, aplica una estratègia global que s’adreça a la població en el seu conjunt i no només a les persones malaltes, al desenvolupament de la salut i les seves causes socials i no només a l’àmbit biològic, combina metodologies i plantejaments diversos fugint del monopoli corporatiu i afavoreix la participació i l’autoajuda allunyant-se del paternalisme. No es tracta, doncs, d’un servei mèdic, sinó d’una activitat en l’àmbit de la salut pública i de les polítiques socials. L’efectivitat de les intervencions de salut pública s’il·lustra gràficament amb una piràmide que considera cinc nivells d’actuacions (figura 1).4 Les més efectives són les situades en la base, que tenen el major impacte sobre la població i requereixen poc esforç individual; en la part de dalt estan les accions de consell i educació per a la salut que s’adrecen als individus i requereixen un gran esforç individual. Encara que l’educació per a la salut es considerada per moltes persones com l’essència de l’acció en salut pública, acostuma a ser la intervenció menys efectiva. En la pràctica, fins i tot els millors programes d’educació per a la salut tenen un impacte limitat a llarg termini perquè els estils de vida estan determinats socialment. Tanmateix, les intervencions d’informació i educació per a la salut són sovint les úniques possibles i quan s’apliquen de manera rigorosa, consistent i repetida poden tenir un impacte considerable. Finalment, és important recordar que la majoria de les intervencions de salut pública són cost-efectives.5 4 Intervencions de promoció de la salut figura 1 . piràmide de l’impacte en la salut de les intervencions Font: Frieden 2010. El Pla de Promoció de la Salut i Salut Comunitària de Barcelona6 inclou actuacions sectorials al llarg del cicle vital i altres sobre col·lectius vulnerables, així com abordatges territorials centrats en el Programa Salut als Barris a Barcelona (SaBB), en el què s’implementen accions diverses adreçades a les necessitats d’un territori concret, amb els seus recursos i amb el protagonisme dels agents de la comunitat. En aquest document es presenten els programes de promoció de la salut liderats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) seguint la mateixa estructura. La descripció de les característiques dels programes de promoció de la salut es fa d’acord amb les següents dimensions: 1. Descripció 2. Valors 3. Impacte/cobertura 4. Població diana 5. Entorn d’actuació principal 6. Col·laboracions 7. Recursos/finançament 8. Estat de l’avaluació 5 Intervencions de promoció de la salut IntervencIonS ADreçADeS A PoBlAcIó InfAntIl descripció i valors descripció valors Programa desenvolupat per donar respos- ta a la necessitat expressada la comunitat i en el context d’anàlisi de necessitats del Té com a objectiu la millora de les habilitats i com- programa SaBB. Es basa en l’evidència de petències parentals, les relacions familiars i la pre- l’ impacte positiu de les habilitats paren- venció de problemes emocionals i de conducta dels tals en nens i nenes al llarg de la seva vida, Programa fills i filles derivats de les pautes de criança. També així com en els pares. Tots els tallers són d’habilitats contribueix a reduir l’estrès dels pares i mares rela- avaluats sistemàticament. A més, s’està parentals cionat amb el seu rol parental.7 Es basa en la realit- elaborant una tesi basada en el programa. zació de tallers – entre 9 i 11 sessions –amb pares i S’ha creat un grup intersectorial per al seu mares, alguns d’ells compartits amb els fills i filles, seguiment. S’estan desenvolupant tallers dinamitzats per una persona professional.8 en diversos territoris de Barcelona, sobre- tot en els de nivell socioeconòmic més desfavorit, amb la col·laboració d’altres sectors i la participació de les famílies. Prevenció de l’obesitat infantil a Barcelona (POIBA) és un projecte de recerca que té com a objectiu prevenir l’obesitat infantil, problema de salut que ha augmentat considerablement en els POIBA- últims anys en la població infantil de la ciutat. En Intervenció que neix de la necessitat de Creixem sans; el marc del projecte s’han dissenyat i estan en fase complementar els programes d’educació POIBA- d’avaluació de l’efectivitat dues intervencions – per a la salut a l’escola sobre alimentació Creixem MÉS Creixem sans i Creixem MÉS sans - per millorar saludable i promoció de l’activitat física sans els hàbits relacionats amb l’alimentació i nutrició, amb actuacions sobre l’entorn i una major l’activitat física i el descans dels escolars. Aquestes participació de l’alumnat i de les famílies. intervencions incorporen de manera explícita el principi d’equitat. El programa s’ajusta als estàn- dards previs d’evidència.9 Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte/cobertura població diana entorn Fins juny de 2014 havien participat Programa d’habilitats en els tallers de formació 289 pares i Mares i pares de criatures entre parentals mares, 264 fills i filles i s’havien format 2 i 17 anys Comunitari 160 professionals. Adreçat a escolars de 9 a 10 anys En el projecte POIBA han participat (4rt Primària),i és un conjunt POIBA-Creixem sans més de 4000 alumnes de 107 escoles de d’activitats dissenyades per ser Escolar i la nostra ciutat. desenvolupades a l’aula pel pro- familiar fessor tutor responsable. Adreçat als alumnes d’11 a 12 anys POIBA-Creixem MÉS En el projecte POIBA han participat (6è de Primària), reforça els temes sans més de 4000 alumnes de 107 escoles de treballats amb el Creixem Sans i Escolar i la nostra ciutat. s’introdueixen alguns conceptes familiar nous adients per a aquesta edat. 6 Intervencions de promoció de la salut col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/finançament estat de l’avaluació Institucionals entitats altres Equips de serveis Una tècnica superior i sis socials infermeres de l’ASPB per a la dinamització de grups. Equips d’AP Molts grups els dinamitzen Escoles, EBM, altres agents prèviament Instituts formats per l’ASPB Centres oberts Equips de serveis socials Casals Càritas, Fundació Avaluació Equips d’AP Programa Innovació per l’Ac- de procés Biblioteques d’habili- ció Social (FIAS), Escoles, Escoles Bressol realitzada Plans comunitaris Associació Esportiva Municipals (EBM), per a tots tats paren- (AE) Esquitx, Instituts els tallers. tals Equips d’Atenció a Associació Pare Avaluació de la Infància i l’Ado- Centres obertsManel resultats en lescència (EAIAs) Casals curs. Equips d’Atenció Biblioteques Psicopedagògica Plans comunitaris (EAPs) del Departament EAIAs d’Ensenyament EAPs del Departament territorial d’Ensenyament territorial 7 Intervencions de promoció de la salut col·laboracions recursos/finançament estat de l’avaluació Institucionals entitats altres Ajuntament de Barcelona L’ASPB dedica recursos hu- [Institut Barcelona Creixem sans mans al disseny, l’avaluació Esports (IBE) i Institut s’avalua en el i la implantació dels progra- Municipal d’Educació context del pro-mes. de Barcelona (IMEB)]; jecte POIBA. Generalitat de Catalunya Fontvella finança l’edició de En aquest POIBA- [ASPCAT, AQuAS, CAP Fundació les guies i fitxes de famílies i moment està Creixem Casc Antic, Consell Catalana Fontvella, de l’alumnat. L’IMEB s’en- pràcticament sans de l’Esport Escolar de de l’Esplai Danone carrega de la xerrada de les fa- acabada l’avalu- Barcelona (CEEB)]; mílies. La Fundació Catalana ació de procés, Ajuntament de Manresa; de l’Esplai cedeix la seva pla- i amb dades Facultat de Psicologia i taforma “Edu Natura” sense provisionals i Ciències de l’Educació cost, en un conveni anual. satisfactòries i l’Esport Blanquerna L’IBE assumeix les ajudes a l’avaluació de (URL) les quotes d’activitat física l’efectivitat. Ajuntament de Barcelona L’ASPB dedica recursos hu- [Institut Barcelona mans al disseny, l’avaluació Esports (IBE) i Institut i la implantació dels progra- Municipal d’Educació mes. de Barcelona (IMEB)]; Generalitat de Catalunya Fontvella finança l’edició de POIBA- [ASPCAT, AQuAS, CAP Fundació les guies i fitxes de famílies i Creixem Casc Antic, Consell Catalana Fontvella, de l’alumnat. L’IMEB s’en- Fase d’avaluació MÉS sans de l’Esport Escolar de de l’Esplai Danone carrega de la xerrada de les fa- Barcelona (CEEB)]; mílies. La Fundació Catalana Ajuntament de Manresa; de l’Esplai cedeix la seva pla- Facultat de Psicologia i taforma “Edu Natura” sense Ciències de l’Educació cost, en un conveni anual. i l’Esport Blanquerna L’IBE assumeix les ajudes a (URL) les quotes d’activitat física 8 Intervencions de promoció de la salut IntervencIonS ADreçADeS A PoBlAcIó ADoleScent I jove educació per a la salut a l’escola . descripció i valors Programes d’educació per a la salut a l’escola basats en models de canvis conductuals i en l’evidència de la seva efectivitat a Barcelona que han estat actualitzats recentment. Actuen sobre diversos hàbits relacionats amb la salut i estan implantats a les escoles de la ciutat des de fa anys. No estan inclosos en el currículum escolar, per la qual cosa la seva implantació a les escoles és voluntària. Tots ells requereixen la participació activa del professorat i del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). La cobertura de la majoria d’ells se situa al voltant del 30% dels centres d’educació secundària. descripció valors Prevenció de les Addicions a Substàncies Programa basat en l’evidència de la seva efecti- PASE a l’Escola amb especial referència al con- vitat a Barcelona amb avaluació anual de la co-sum de tabac [1r d’Educació Secundària bertura. És el més antic dels programes d’edu- Obligatòria (ESO)]. cació per a la salut a l’escola Concurs sobre prevenció del tabaquisme Programa basat en l’evidència amb menor im- Classe sense (1r i 2n ESO). Es basa en el compromís plantació que la resta de programes d’educació fum d’una classe per a mantenir-se sense fu- per a la salut a l’escola en bona part degut a l’al- mar.10 11 ta exigència de compromís de tot l’alumnat Educació sobre els canvis corporals a la pubertat, alimentació i els seus trastorns Programa basat en l’evidència de la seva efec-CANVIS 12així com promoció de l’activitat física (2n tivitat a Barcelona amb avaluació anual de la ESO). cobertura. Sobre canyes i Prevenció de drogodependències, centrada Programa basat en l’evidència de la seva efec- petes específicament en el consum d’alcohol i tivitat a Barcelona amb avaluació anual de la cànnabis (3r ESO). cobertura.13 14 Prevenció de l’embaràs adolescent i de les Programa basat en l’evidència de la seva efec- infeccions de transmissió sexual, que in- tivitat a Barcelona amb avaluació anual de la Parlem-ne, no clou el VIH/sida. S’adreça als estudiants cobertura. S’adapta a la diversitat de necessitats et tallis de secundària i es pot aplicar des de 3er de manera que el professorat pot triar entre dos d’ESO fins a 2n de batxillerat o de cicles itineraris d’acord amb les característiques del formatius. grup, del centre i de les seves preferències. 9 Intervencions de promoció de la salut educació per a la salut a l’escola . Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte/cobertura població diana entorn L’ avaluació de l’efectivitat del programa, en el context de l’es- tudi longitudinal del projecte ESFA, va revelar una reducció PASE del 4,6% de nous fumadors tres anys després de la seva aplica- Escolars preadoles-ció.15 D’acord amb aquesta efectivitat, en un estudi posterior, cents de 1r d’ESO. Escolar es va estimar un estalvi de 1.022,78€ per cada fumador evi- tat.15 -17 La participació en el programa pot retardar l’inici en el ta- baquisme a l’adolescència. És un programa implantat a tota Classe sense Europa. En l’avaluació més completa feta a Alemanya, la dife- Escolars preadoles- fum rència en el consum regular dels participants en el programa cents de 2n d’ESO Escolar fou un 4,3% menor que entre els que no van participar al cap anys. d’un any.11 Hi ha evidència de l’efectivitat dels programes d’aquest ti- pus.9, 18 La seva efectivitat en millorar el patró alimentari i els coneixements de l’alumnat es va demostrar en una avaluació CANVIS del programa en més de 2500 alumnes de 2n d’ESO l’any Alumnat de 2n 2000. El curs acadèmic 2013-14 es van inscriure 85 escoles d’ESO Escolar de Barcelona, el que suposa un total de 5.851 escolars partici- pants. El programa va obtenir una cobertura del 39% respecte el total de centres de Barcelona. L’avaluació de l’efectivitat va mostrar una incidència de nous consumidors de cànnabis en els 30 darrers dies un 4,4% me- Sobre canyes nor en els escolars exposats al programa que en els que no el i petes van fer. Globalment els adolescents que van fer el programa Escolars adolescents Escolar tenien un 40% menys de risc de passar a un consum regular de 3r d’ESO de la substància que els que no el feien.14 Els resultats eren mi- llors com millor es feia la intervenció a classe. Aquest programa va demostrar la seva efectivitat amb millores Alumnat de 4rt Parlem-ne; rellevants en la prevenció de les relacions sexuals sense protec- d’ESO (també reco- no et tallis ció i l’ús de preservatius, la intenció de conducta i els coneixe- manable en educació Escolar ments.19 post-obligatòria) 10 Intervencions de promoció de la salut educació per a la salut a l’escola . col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/finançament estat avaluació Institucionals entitats altres Propis de l’ASPB. Es lliu- Centres educatius d’edu- ra un quadern per a cada Avaluació de cació secundària alumne cada curs i una l’efectivitat de les PASE _ _ guia per al professorat una tres versions rea- Salut i Escola – Consulta sola vegada. A més l’ASPB litzades. Avaluació Oberta (AP) dedica personal, formació i vigent.14 assessoria Propis de l’ASPB. Es lliuren els materials necessaris per Generalitat de difondre les bases del con- Avaluació europea Catalunya, Agència curs i signar els compromi- de referència. No Classe sen- de Salut Pública de sos individual i d’aula. Hi existeix avaluació se fum Catalunya (ASPCAT). _ _ ha participació en el finan- de l’efectivitat a Centres educatius d’edu- çament dels premis en pro- Barcelona ni a cació secundària porció al nombre d’alumnat Espanya. participant a Barcelona ciutat. Centres Educatius de Propis de l’ASPB. Es lliu- Secundària ra un quadern per a cada Es fa avaluació ICE de la UB: per for- alumne cada curs i una anual de procés. CANVIS mació de professorat _ _ guia per al professorat una També avaluació sola vegada. A més l’ASPB de les sessions anu- Salut i Escola- Consulta dedica personal, formació i als de formació. Oberta de l’AP assessoria Propis de l’ASPB. Es lliu- ra un quadern per a cada Centres Educatius de alumne i una guia informa- Sobre ca- Secundària tiva sobre el cànnabis a cada Avaluació de nyes i petes _ _ família cada curs i una guia l’efectivitat Salut i Escola- Consulta i dos DVD per al professo- vigent.16 Oberta de l’AP rat una sola vegada. A més l’ASPB dedica personal, formació i assessoria 11 Intervencions de promoció de la salut col·laboracions recursos/finançament estat avaluació Institucionals entitats altres Centres Educatius de Secundària obligatòria i post-obligatòria Tardes Joves [Institut SidaStudi Català de la Salut (ICS) Centre Jove i Institut Municipal d’Anticon- Joves de Propis de l’ASPB. Es lliu- d’Assistència Sanitària cepció i l’aula ra un quadern per a cada Es fa avaluació (IMAS)] Parlem-ne, Sexualitat que fan alumne cada curs i una anual de procés. no et tallis ICE de la UB: per for- (CJAS) de dina- guia per al professorat una També: avaluació mació de professorat Inclou en- mitza- sola vegada. A més l’ASPB de les sessions anu- Departament de titat que va dors de dedica personal, formació i als de formació. Joventut de l’Ajun- participar sessions assessoria tament de Barcelona en el seu (Punts JIP: “Jove, disseny Informa’t i Participa”) Salut i Escola- Consulta Oberta de l’AP oci saludable . descripció i valors Està documentat que els programes de promoció de l’oci saludable tenen un impacte positiu sobre la salut i el desenvolupament social dels adolescents. 21 Des de l’ASPB, en col·laboració amb altres entitats, com l’IBE, s’han impulsat diverses actuacions adaptades a les característiques del territori. Considerades aïlladament, el seu impacte és menor, però totes elles responen a la mateixa filosofia, de manera que globalment el seu impacte és notable. descripció valors De marxa fent esport Activitat física no competitiva dos cops a la setmana en un Centre Actuació intersectorial de promoció de l’activi- Esportiu Municipal tat física, preferentment en barris desfavorits Fem Salut a través del Activitat física no competitiva un Actuació intersectorial de promoció de l’activi- circ cop a la setmana tat física a Roquetes adreçada a nois i noies amb risc d’exclusió social Actuació intersectorial de promoció de l’activi- Amics i circ Activitat física i acompanyament per tat física a Bon Pastor i Baró de Viver adreçada reduir el fracàs escolar a nens i nenes amb dificultats socials i fracàs escolar Actuació intersectorial de promoció de l’oci Els divendres al pou i Esport, activitat física, formació i saludable, a Sta. Caterina, St. Pere, La Ribera, Els divendres alternatius inserció laboral Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona adreça- da a nois i noies amb risc d’exclusió social Esport, creació artística, formació i Actuació intersectorial de promoció de l’oci La Karpa inserció laboral saludable a Roquetes i Trinitat Nova adreçada a nois i noies amb risc d’exclusió social Es-For-Sa’T Esport, creació artística formació i Actuació intersectorial de promoció de l’oci sa- inserció laboral ludable a Bon Pastor i Baró de Viver adreçada a nois i noies amb risc d’exclusió social 12 Intervencions de promoció de la salut oci saludable . Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte/cobertura població diana entorn Nois i noies de 16 i 17 anys de barris desfavo- rits: Sant Andreu, Verdum, Prosperitat, Porta, Durant 2013 la cobertura Vilapiscina i Torre Llobeta, Congrés Indians, De marxa ha estat del 15% dels joves Trinitat Vella, La Verneda i la Pau, St Martí de Provençals, Horta, Carmel, Turó de la Peira, Vila Barris des- fent esport de 16 i 17 anys dels barris seleccionats per participar de Gracia, Nova Esquerra de l’Eixample, Vallcarca favorits de al programa. i Penitents, Raval, Gòtic, Barceloneta, Sant Pere, Barcelona Santa Caterina i la Ribera, Dreta Eixample, Poble Sec, Sants-Badal, Hostafrancs, St. Genís dels Agudells, Montbau Durant 2013 han parti- Fem Salut cipat 62 nois i nois amb Barri de a través del totes les places oferides Nois i noies de entre 15 i 24 anys del barri de Roquetes, circ cobertes. La cobertura ha Roquetes amb risc d’exclusió social Trinitat Nova, estat del 9% dels joves de Verdum 15 a 19 anys del barri. Al 2013 han participat 16 preadolescents, millora Amics i circ l’autoconfiança, l’autoesti- Nois i noies de 10-12 anys en risc d’exclusió social Bon Pastor i ma, la integració escolar i Baró de Viver les relacions socials Barris de Sta. Caterina, Els divendres Al 2013 hi ha hagut 696 Nois i noies d’entre 15 i 24 anys dels barris de Sta. St. Pere, La al pou i els participants, amb una co- Ribera, Ciutat divendres bertura del 20% dels joves Caterina, St. Pere, La Ribera, Ciutat Meridiana, alternatius de 15 a 24 anys del barri. Torre Baró i Vallbona amb risc d’exclusió social Meridiana, Torre Baró i Vallbona. Dins del marc SaBB Al 2013 han participat 265 Barris de La Karpa nois i noies amb una co- Nois i noies de entre 15 i 24 anys dels barris de Roquetes i bertura del 16% dels joves Roquetes i Trinitat Nova amb risc d’exclusió social Trinitat Nova. de 15 a 24 anys de la zona. Dins del marc SaBB Al 2013 han participat 30 nois i noies amb una co- Nois i noies de entre 15 i 24 anys dels barris de Barris de Bon Es-For-Sa’T bertura del 2% dels joves Bon Pastor i Baró de Viver amb risc d’exclusió so- Pastor i Baró de de 15 a 24 anys de la zona cial Viver. Dins del marc SaBB 13 Intervencions de promoció de la salut oci saludable . col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/ estat finançament avaluació Institucionals entitats altres Avaluació de IBE, ASPB, Centres procés i satis- De marxa educatius de secundà- Fundació Plan Nacional facció anuals. fent esport ria, Centres Esportius Esportsalus sobre Drogas Avaluació de Municipals resultats en curs. Ateneu Popular de Avaluació de Nou Barris/Escola de Fem Salut Taula de salut procés i satis-Circ-Circ Social a través del Ateneu Popular 9 i taula de fran- Plan Nacional facció anuals. circ Pla de Barris ja del PDC de sobre Drogas Avaluació de Desenvolupament Roquetes resultats en Comunitari (PDC) curs. Association de la Fondation Etudiante pour la Ville (AFEV), Agència de Salut Ateneu Popular Amics i Pública de Barcelona, 9Barris, Consorci Escola l’Espe- circ Serveis Socials Franja d’Educació, Centre rança Fase pilot Besòs Cívic Baró de Viver, Centre d’Ense- nyament Infantil i Primari (CEIP) Baró de Viver Educadors a Partir Centre Cruïlla, Els diven- del Carrer (Servesi Fundació Adsis, Avaluació de dres al pou Socials), Casals de Associació Esquitx, procés i satis- i els diven- joves, IES Picasso, Fundació Comtal, PDC Ciutat Plan Nacional facció anuals. dres alter- Poliesportiu Can Co Tria JAC, Joves Meridiana sobre Drogas Avaluació de natius Cuyàs, Escola Ferrer i Acció Convent, resultats en Guàrdia Bayt Al-Thaqafa, curs.Centre Palau Alòs Educadors a Partir del Carrer (Serveis Socials), Casal joves, Punt Òmnia Trinitat Taula de Salut Avaluació de Nova, Escola Pública i Taula de procés i satis- La Karpa Antaviana, Centre Pistes Esportives Franja del Pla Plan Nacional facció anuals. d’Educació Secundària Antoni Gelabert comunitari sobre Drogas Avaluació de Guineueta, Escola Roquetes i resultats en Sant Josep Oriol, CAS Trinitat Nova curs. Nou Barris, CSMIJ Nou Barris, CAP Roquetes 14 Intervencions de promoció de la salut col·laboracions recursos/ estat finançament avaluació Institucionals entitats altres Educadors a Partir Educadors a Partir Educador del Carrer (Serveis del Carrer (Serveis Social Centre Socials), CEIP Baró Socials), CEIP Baró de Serveis Avaluació de Es-For- de Viver, Biblioteca de Viver, Biblioteca Socials procés i satis- Bon Pastor, Centre Bon Pastor, Centre (CSS) Franja Plan Nacional facció anuals. Sa’T Cívic Bon Pastor, Cívic Bon Pastor, Besòs, SDJ sobre Drogas Avaluació de Poliesportiu Trinitat Poliesportiu Trinitat Bon Pastor, resultats en Vella, Poliesportiu Vella, Poliesportiu Programa curs. Mar Bella Mar Bella Convivim Esportivament altres intervencions comunitàries . descripció i valors descripció valors Programa desenvolupat per donar resposta a la Té com a objectiu la millora de les habilitats i necessitat expressada la comunitat i en el context competències parentals, les relacions familiars d’anàlisi de necessitats del programa SaBB. Es i la prevenció de problemes emocionals i de basa en l’evidència de l’ impacte positiu de les habilitats parentals en nens i nenes al llarg de la Programa conducta dels fills i filles derivats de les pautes de criança. També contribueix a reduir l’estrès seva vida, així com en els pares. Tots els tallers són d’habilitats avaluats sistemàticament. A més, s’està elaborant parentals dels pares i mares relacionat amb el seu rol parental.7 Es basa en la realització de tallers una tesi basada en el programa. S’ha creat un – entre 9 i 11 sessions –amb pares i mares, grup intersectorial per al seu seguiment. S’estan alguns d’ells compartits amb els fills i filles, desenvolupant tallers en diversos territoris de dinamitzats per una persona professional8 Barcelona, sobretot en els de nivell socioeconò-mic més desfavorit, amb la col·laboració d’altres sectors i la participació de les famílies. Programa recent que neix de la necessitat de com- plementar els programes d’educació per a la salut Promoció d’entorns i conductes saludables als a l’escola amb actuacions sobre l’entorn i una ma- centres escolars, amb un procés participatiu jor participació de l’alumnat i de les famílies. Hi Fem Salut! de professorat, famílies i alumnat, amb l’as- ha un grup de treball amb representació del refe- sessorament i els suport dels Equips de Salut rent de salut de les escoles participants - en coor- Comunitària de l’ASPB dinació amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona (UB) - i una avaluació de procés. Revisió triennal dels menús escolars en centres d’educació infantil, primària i secundària. Des de Promoció fa anys, la programació dels menús és satisfactòria d’una oferta des del punt de vista nutricional. És una actuació alimentària Revisió de la programació dels menús escolars que forma part del Pla integral per a la promoció saludable de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimen-tació saludable (PAAS) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i prioritzat en el marc del Pla de Salut. 15 Intervencions de promoció de la salut descripció valors Recomanació Recomanacions que es fan arribar als centres sobre mà- escolars de Barcelona i altres espais d’infants i quines ex- Díptic que va realitzar el Departament de joves que disposen de MEABs. Es parteix de la penedores Salut i altres entitats i en el què l’ASPB va col- premissa de que seria preferible eliminar les mà- d’aliments i laborar quines expenedores en espais per menors de 16 begudes anys perquè indueixen al consum. És una línia de l’ASPCAT. Promoció del consum de verdures i fruites, així com de la diversitat del menjar i el menjar d’acord amb l’estacionalitat i la proximitat. A l’escola la És una iniciativa de la Unió Europea que a Incideix en una de les mancances en la dieta de fruita entra Barcelona es fa efectiva mitjançant una acció la població: el consum de fruita fresca. És un sola coordinada del Departament d’Agricultu- programa que promouen departaments no sani- ra, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi taris. No treballa des de la informació sinó des de Natural, el de Salut i el d’Ensenyament de la l’oferta directa. Generalitat de Catalunya. Des de l’ASPB es promou a les escoles de la ciutat. RAM (SaBB) Programa de salut sexual i contraceptiva adre- Programa intersectorial que respon a la necessitat çat a adolescents identificada de prevenció de l’embaràs adolescent en barris de SaBB. Programa que respon a la necessitat identificada de prevenció de l’embaràs i altres problemes de Suport a la Suport economic i avaluatiu a un programa salut en adolescents que no estudien ni treballen inserció la- d’inserció laboral adreçat a joves que no estu- de barris de SaBB. És intersectorial, participatiu boral a Zona dien ni treballen per millorar la salut mental i i compta amb la col·laboració d’entitats socials Nord (SaBB) prevenir l’embaràs adolescent i civils (Fundació Cruïlla, que col·labora amb la Fundació La Caixa). Millora l’autoestima i les capacitats per trobar feina dels participants.21 altres intervencions comunitàries . Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte/cobertura població diana entorn Programa d’habilitats Fins juny de 2014 havien participat en els ta-llers de formació 289 pares i mares, 264 fills i Pares i mares d’infants parentals filles i s’havien format 160 professionals entre 2 i 17 anys Comunitari Fem Salut! 22 centres educatius Escoles de primària i de secundària Escolar En els darrers dos cursos s’ha arribat a més del 90% dels centres. Les principals incorreccions Promoció d’una oferta han estat: 20% manca d’especificacions (tipus alimentària saludable de carn, fruita, peix..), 15% més d’un làctic per Escolars que mengen Escolar setmana de postres, al voltant del 15% un excés en menjadors escolars de fregits i 6% no arribaven a donar peix dos cops L’alumnat de 2n cicle A l’escola, la fruita entra El curs 2011-12 van participar 179 escoles de la d’educació infantil i de sola ciutat de Barcelona primària (nens i nenes Escolar de 3 a 12 anys). 16 Intervencions de promoció de la salut Impacte/cobertura població diana entorn Recomanació sobre Escolar i màquines expenedores - Infants i joves d’espais d’aliments i begudes d’infants i joves Cobertura: 22% dels adolescents residents als RAM (SaBB) barris diana. Impacte: augmenta un 7% l’ús de Menors de 20 anys Comunitari preservatiu Joves de 16 a 25 anys Suport econòmic i ava- que no estudien ni luatiu a la inserció labo- Curs 2013-2014, 51 adolescents i joves treballen, amb risc de ral a Zona Nord (SaBB) problemes de salut Comunitari mental i d’embaràs adolescent 17 Intervencions de promoció de la salut altres intervencions comunitàries . col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/finançament estat avaluació Institucionals entitats altres Equips de serveis socials Equips d’AP Una tècnica superior Escoles, EBM, de l’ASPB (psicòloga) Es fa l’avaluació de Instituts Sis infermeres de procés. S’ha disse- Programa Centres oberts Càritas, FIAS, l’ASPB per dinamitzar nyat la de resultats d’habilitats Casals AE Esquitx, grups que consten i està en procés (es parentals Associació entre 9 –11 sessions. compta amb una Biblioteques Pare Manel Molts grups els dina- tesi doctoral exter- Plans comunitaris mitzen altres agents na en col·laboració prèviament format per amb la UB) EAIAs l’ASPB. EAPs del Departament d’En- senyament territorial Associacions Una tècnica superior Fem Salut! Escoles, Agenda 21, de mares i pa- Pares i i equips de salut co- Avaluació satisfac-CEB, ICE de la UB mares munitària (ESC) de tòria22res (AMPAs) l’ASPB Acció coordinada del Departament Promoció d’Agricultura, d’una oferta Ramaderia, Pesca, L’ASPCAT facilita alimentària Alimentació i Medi - - el llistat d’escoles saludable Natural, el de Salut inscrites.i el d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. escoles Recomanació sobre mà- Es fa anualment quines ex- avaluació de procés penedores ASPCAT - - ESC de l’ASPB (cobertura assolida) d’aliments i i de resultat de la begudes revisió CAP, Serveis Casals de d’Atenció a la sa- Joves, Projecte lut sexual i repro- d’Intervenció Avaluació de cada ductiva (ASSIR) Comunitària barri RAM (SaBB) Biblioteques, Serveis Intercultural, Socials, Barcelona Sala Jove Baró ASPB Avaluació de resul- Activa, Plans de de Viver, tats finalitzada amb Barri, Centres edu- Serveis de bons resultatas catius de primària i dinamització secundària juvenil 18 Intervencions de promoció de la salut col·laboracions recursos/finançament estat avaluació Institucionals entitats altres Suport econò- mic i avalua- tiu a la inser- Fundació Fundació Fundació Cruïlla, En fase d’elabora- ció laboral a Cruïlla Fèlix Llobet Fundació Fèlix Llobet, ció de l’informe de Zona Nord ASPB l’avaluació pilot (SaBB) prevenció indicada del consum de drogues . descripció i valors descripció valors El SOD proporciona una atenció in- Neix de l’evidència que en aquesta franja d’edat els dividualitzada segons el model d’inter- programes de control de l’oferta i les intervencions Atenció a joves venció breu motivacional amb cribrat- breus són els més eficaços per prevenir l’abús/depen-23 consumidors ge de salut mental i addiccions, el que dència de substàncies . És una actuació intersectorial. de substàncies permet la derivació precoç a centres A tots els adolescents i joves atesos se’ls fa cribratge (SOD) especialitzats corresponents. Al SOD de salut mental i d’abús/dependència i, si s’escau, es es pot accedir per iniciativa pròpia o deriva a centres de salut mental i drogues especialitzats per derivació d’un recurs sanitari, edu- en aquesta franja d’edat. Està parcialment finançat pel catiu o social. Plan Nacional sobre Drogas. prevenció indicada del consum de drogues . Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte/cobertura població diana entorn La cobertura és del 28,7% de la població Atenció a diana, és a dir joves amb consum de risc per joves con- consum de cànnabis. Al 2013 es van atendre sumidors de 511 joves, dels quals un 13,6% va ser derivat Adolescents i joves que han substàncies a un centre d’atenció i seguiment de drogode- iniciat consum de substàn- Barcelona ciutat (SOD) pendències especialitzat en adolescents, i un cies psicoactives. 4,7% a un centre de salut mental infanto-ju- venil. 19 Intervencions de promoció de la salut prevenció indicada del consum de drogues . col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/finançament estat avaluació Institucionals entitats altres Mossos Esquadra Atenció a joves Guàrdia Urbana Avaluació de procés i consumidors Institut Parcialment finançat satisfacció realitzada Departament de de substàncies pel Plan Nacional so- anualment. En pro-Justícia Genus (SOD) bre Drogas. cés avaluació d’efec- Consorci Serveis tivitat. Socials 20 Intervencions de promoció de la salut IntervencIonS ADreçADeS A PoBlAcIó ADultA descripció i valors descripció valors Programa desenvolupat per donar resposta a la Té com a objectiu la millora de les habilitats i necessitat expressada la comunitat i en el context competències parentals, les relacions familiars i d’anàlisi de necessitats del programa SaBB. Es la prevenció de problemes emocionals i de con- basa en l’evidència de l’ impacte positiu de les Programa ducta dels fills i filles derivats de les pautes de habilitats parentals en nens i nenes al llarg de la d’habilitats criança. També contribueix a reduir l’estrès dels seva vida, així com en els pares. Tots els tallers són parentals pares i mares relacionat amb el seu rol parental. 7 avaluats sistemàticament. A més, s’està elaborant Es basa en la realització de tallers – entre 9 i 11 una tesi basada en el programa. S’ha creat un sessions –amb pares i mares, alguns d’ells com- grup intersectorial per al seu seguiment. S’estan partits amb els fills i filles, dinamitzats per una desenvolupant tallers en diversos territoris de persona professional.8 Barcelona, sobretot en els de nivell socioeconò-mic més desfavorit, amb la col·laboració d’altres sectors i la participació de les famílies. Programa de promoció d’hàbits saludables en persones de 25 a 50 anys amb risc cardiovascu- lar. Es basa en la motivació per al canvi,activitat física,alimentació saludable, cessació tabàquica, autocontrol de la tensió arterial i dinàmiques Projecte de recerca en el què participen a Fifty-fifty de grups d’educació entre iguals. Parteix de la Barcelona al voltant de 160 persones, que ha hipòtesi que si es capacita els adults en coneixe- d’avaluar-se. Participen també altres ciutats espa- ments, habilitats i actituds sobre un estil de vida nyoles. saludable, entre iguals, milloren els seus hàbits de salut cardiovascular i l’autocontrol dels fac- tors de risc. Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte/cobertura població diana entorn Fins juny de 2014 havien participat en Programa d’habili- els tallers de formació 289 pares i mares, Pares i mares d’infants entre 2 i tats parentals 2614 fills i fills i s’havien format 160 pro- 17 anys Comunitari fessionals Fifty-fifty Participen al voltant de 160 persones a Persones de 25-50 anys amb risc Barcelona i prop de 1000 a Espanya cardiovascular Comunitari 21 Intervencions de promoció de la salut col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/ estat avaluació finançament Institucionals entitats altres Equips de serveis socials Equips d’AP Escoles, EBM, Una tècnica superior Instituts de l’ASPB (psicòloga) Es va fent l’avalua- Càritas, Centres oberts Sis infermeres de ció de procés Programa FIAS, AE l’ASPB per a la dina- S’ha dissenyat la de d’habilitats Casals Esquitx, mització de grups que resultats i està fent- parentals Biblioteques Associació consten entre 9 –11 se (es compta amb Pare sessions. Molts grups una tesi doctoral Plans comunitaris Manel els dinamitzen altres externa amb col·la- EAIAs agents prèviament for- boració amb la UB ) EAPs del mats per l’ASPB Departament d’En- senyament territo- rials Ministerio Fundación de Sanidad – Alicia, Barrio Agencia Española Sésamo, Grupo Fifty-fifty de Seguridad Planeta Centro Alimentaria y Nacional de AESAN Avaluació en procés Nutrición (AESAN) Investigaciones i Ajuntaments Cardiovasculares (CNIC) 22 Intervencions de promoció de la salut IntervencIonS ADreçADeS A PoBlAcIó grAn descripció i valors descripció valors Basada en la necessitat, alta participació de la població dels barris en els què s’implanta, barris en situació desfavorida, Escoles de salut Intervenció per reduir la solitud i intersectorialitat. Resultats de l’avaluació satisfactoris. de les persones grans Comença la coordinació entre diverses iniciatives similars a Barcelona. L’ASPB lidera a Casc Antic i Bon Pastor-Baró de Viver Intervenció per reduir la solitud de les persones grans aïllades Basada en la necessitat, implantada en barris en situació Baixem al Carrer per problemes de mobilitat i desfavorida i adreçada sobretot amb persones socioeconò- barreres arquitectòniques a les miques. Resultats de l’avaluació satisfactoris seves llars Col·laboració amb l’IBE i Parcs i Jardins, implantat a 13 Activa’t als parcs de Promoció de l’activitat física parcs de la ciutat al 2013, amb alta participació i resultats Barcelona adreçada a persones grans i pre- d’avaluació molt satisfactoris. Inclou activitats específiques venció de l’aïllament per a la gent gran: exercici aeròbic, de tonificació, equilibri i elasticitat, així com activitats de memòria. Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte població diana entorn 135 persones Escoles de salut Persones majors de 60 anys Comunitari Millores en salut autopercebuda Baixem al 43 persones majors de 60 anys. Millores Persones majors de 60 anys aïllades a Carrer en salut autopercebuda24 casa seva per barreres arquitectòniques Comunitari 1100 persones inscrites Comunitari Activa’t als parcs 82% dels usuaris refereix sentir-se millor Població major de 40 anys, principal- de Barcelona o molt millor, 23,4% visita menys o molt Parcs i pla- ment majors de 65 anys menys al CAP i 58,7% refereix fer més o ces de la molta més activitat física ciutat 23 Intervencions de promoció de la salut col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/ estat finançament avaluació Institucionals entitats altres Associacions de Veïns Farmàcies, Escoles de Districtes, CAP i veïnes, Fundació de salut Desenvolupament Residència de ASPB En procés Comunitari gent gran Baixem al Ajuntament de Creu Roja, Fundació Ajuntament de Avaluació de Carrer Barcelona, ASPB Fèlix Llobet Barcelona resultats satisfac-tòria25 Periòdica (trien- Activa’t als IBE, Consorci nal en parcs con- parcs de Sanitari de Associació Esportiva solidats, anual Barcelona Barcelona, Parcs Sarrià, Espai de Mar IBE, ASPB en els nous). i Jardins Avaluació del procés 24 Intervencions de promoció de la salut IntervencIonS ADreçADeS A PoBlAcIonS eSPecÍfIqueS descripció i valors descripció valors Sirian Programa de consell contraceptiu Adreçat a dones joves i adultes, preferentment en situació de vul-nerabilitat, en barris en situació desfavorida Impacte, població diana i entorn d’actuació Impacte població diana entorn Cobertura: 23 % de les dones residents als barris diana Sirian Impacte: millora de l’ús de contracepció i coneixements Dones de 20 a 49 anys Comunitari relacionats col·laboracions, recursos i estat de l’avaluació col·laboracions recursos/ estat avaluació finançament Institucionals entitats altres CAP, ASSIR Biblioteques, Avaluacions en cada Sirian Serveis Socials, Barcelona Activa, Fundació barri Plans de Barri, Centres educa- Desenvolupament Avaluació global en tius de primària i secundària i Comunitat elaboració 25 Intervencions de promoció de la salut ProgrAmA IntegrAl D’IntervencIó terrItorIAl. SAlut AlS BArrIS A BArcelonA descripció valors Programa per reduir les desigual- Programa integral de salut comunitària en barris beneficiats per la Salut als tats entre barris en situació des- Llei de barris, basat en les necessitats identificades, la intersectori-Barris favorida i la resta de la ciutat alitat i la participació comunitària. Diagnòstic de salut i avaluació sistemàtics.25 Es pot trobar més informació sobre aquest programa a http://www.aspb.cat/quefem/promociosalut.htm 26 Intervencions de promoció de la salut referèncIeS 1 Ottawa Charter for Health Promotion. [Accedit 30 gener de 2012] Disponible a http:// www.who.int/hpr/NPH/docs/ottawa_charter_hp.pdf. 2 Bunton, R, Macdonald, G, Macdonald G, editor. Health promotion: disciplines and diversity. 2nd. ed. Londres: Routledge; 2003. 3 C olomer C, Álvarez-Dardet C. Promoción de la Salud: concepto, estrategias métodos. A: Colomer C, Álvarez-Dardet C (eds.). Promoción de la salud y cambio social. Barcelona: Masson, 2001:27-45. 4 Frieden TR. A framework for public health action: The health impact pyramid. Am J Public Health. 2010;100:590-595. 5 O wen L, Morgan A, Fischer A, Ellis S, Hoy A, Kelly MP. The cost-effectiveness of public health interventions. J Public Health. 2012;34: 37-45. 6 A rtazcoz L, Pasarín M, Diez E. Pla de salut comunitària i promoció de la salut de Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012. 7 C enters for Disease Control and Prevention. Parent Training Programs: Insight for Practitioners. Atlanta (GA): Centers for Disease Control, 2009. 8 R amos P, Manzanares S. Programa de desenvolupament d’habilitats parentals per a families. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012. 9 Waters E, de Silva-Sanigorski A, Hall BJ, Brown T, Campbell KJ, Gao Y, et al. Interventions for preventing obesity in children. Cochrane Database Syst Rev. 2011. 10 Wiborg G, Hanewinkel R. Effectiveness of the “Smoke-Free Class Competition” in delaying the onset of smoking in adolescence. Prev Med. 2002;35:241-249. 11 Crone MR, Reijneveld SA, Willemsen MC, van Leerdam FJ, Spruijt RD, Sing RA. Prevention of smoking in adolescents with lower education: a school based intervention study. J Epidemiol Community Health. 2003;57:675-680. 12 Soria Ucero M. Adolescencia, alimentación, imagen y salud: efecto de una intervención. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2001. 13 Ariza C, Pérez A, Sánchez-Martínez F, Diéguez M, Espelt A, Pasarín M, et al. Evaluation of the effectiveness of a school-based cannabis prevention program. Drug Alcohol Depend. 2013;132:257-64. 14 Tobler N, Lessard T, Marshall D, Ochshorn P, Roona M. Effectiveness of school-based drug prevention programs for marijuana use. School Psych Int. 1999;20:105-137. 15 Thomas R, Perera R. School-based programmes for preventing smoking. Cochrane Database Syst Rev. 2006. 16 Ariza C, Nebot M, Giménez E, Tomás Z, Valmayor S, Tarilonte V, et al. Longitudinal effects of the European Smoking prevention Framework Approach (ESFA) Project in Spanish adolescents. Eur J Public Health. 2008;18:491-7. 17 Hormigo J, García-Altés A, López MJ, Bartoll X, Nebot M, Ariza C. Análisis de coste-beneficio de un programa de prevención del tabaquismo en escolares. Gac Sanit 2009; 23:311-4. 27 Intervencions de promoció de la salut 18 Wiborg G, Hanevinkel R. Effectiveness of the “Smoke-free Class Competititon” in delaying the onset of smoking in adolescence. Prev Med. 2002; 35:241-9. 19 Wang T, Stewart D. The implementation and effectiveness of school-based nutrition promotion programmes using a health-promoting schools approach: a systematic review. Public Health Nutr. 2013;16:1082-1100. 20 Díez E, Juárez O, Nebot M, Cerdà N, Villalbí JR. Effects on attitudes, knowledge, intention and behaviour of an AIDS prevention program targeting secondary school adolescents. Promot Educ. 2000;7:12-22. 21 Priest N, Armstrong R, Doyle J, Waters E. Policy interventions implemented through sporting organisations for promoting healthy behaviour change. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2008. 22 Harden A, Brunton G, Fletcher A, Oakley A. Teenage pregnancy and social disadvantage: systematic review integrating controlled trials and qualitative studies. BMJ 2009;339:b4254. 23 Ramos P, Pasarín MI, Artazcoz L, Díez E, Juárez O, González I. Escuelas saludables y participativas: evaluación de una estrategia de salud pública. Gac Sanit. 2013;27:104-110. 24 Toumbourou J, Stockwell T, Neighbors C, Marlatt G, Sturge J, Rehm J. Interventions to reduce harm associated with adolescent substance use. Lancet. 2007;369:1391–1401 25 Diez E, Daban F, Pasarín M, Artazcoz L, Fuertes C, López MJ, Calzada N. Evaluación de un programa comunitario para reducir el aislamiento de personas mayores debido a barreras arquitectónicas. Gac Sanit (en premsa). 28 C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública