de rns nser ció ) Quad e d’Ixa l (XI SL ar ra s 2 la X labo s efi c ace cio s méSo logie olabo ral o i risc etod c bM serci ó so us am d’in ti r a co l·lec pe sió d’exc lu Introducció ...............................................................................................................3 Valor afegit en quant a competències, habilitats i aspectes socioeconòmics que aporten els col·lectius amb més vulnerabilitat al mercat laboral (Intervenció Sr. Julio Martínez (Vicepresident de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)) ............................6 Tipus de metodologies que es consideren més efi caces per ocupar a les persones en risc d’exclusió en moments de crisi (Intervenció ÍNDEX Sra. Míriam González (Coordinadora Àrea laboral de Discapacitat Intel·lectual de Catalunya)) .................................................................................13 Refl exions grupals .................................................................................................16 Prioritats .................................................................................................................18 Conclusions ............................................................................................................20 Persones participants al grup de treball .............................................................22 2 Aquest Quadern és el segon de la sèrie que la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona ha posat en marxa per tal de donar a conèixer les propostes d’actu- ació que les organitzacions membres de la Xarxa consideren fonamentals per al creixement i consolidació de l’Economia Social. Al primer es va analitzar la situació actual de l’economia social a la ciutat de Barcelona, els seus riscos i les seves potencialitats, així com la necessitat de les xarxes per tirar endavant amb èxit els objectius plantejats. La publicació d’aquests Quaderns és una estratègia de la Xarxa que pretén facilitar l’intercanvi de coneixement entre els seus membres, així com fer visible la seva valuosa tasca. La Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona (XISL) es constitueix l’any 2006 com un projecte de ciutat promogut per l’Ajuntament de Barcelona en Introducció el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i participat amb els princi-pals agents econòmics i socials, federacions i entitats del tercer sector que presten serveis d’inserció sociolaboral a les persones amb especials difi cultats, a partir de l’intercanvi de coneixement, metodologia i bones pràctiques. La missió de la Xarxa és compartir, amplifi car i reorientar l’estratègia d’inclusió sociolaboral a la ciutat de Barcelona i la promoció de l’economia social i solidària. Actualment la XISL té una dinàmica pròpia consolidada amb actius molt po- sitius d’intercanvi i de treball comú, essent un dels seus reptes créixer i situ- ar-se com a actor rellevant en la inclusió laboral a la ciutat de Barcelona i en defi nitiva situar-se com a propulsora de l’economia social que està destacant a Europa. 3 La trajectòria seguida per la XISL va poder culminar el passat 18 de març de En aquest segon Quadern trobareu les refl exions i propostes realitzades entorn 2011 amb una Jornada de Balanç dels darrers quatre anys, en la qual es va a quines són les metodologies més efi caces per a ocupar les persones en risc comptar amb la col·laboració d’altres xarxes europees per avançar en la res- d’exclusió i quines són les estratègies i instruments necessaris per detectar, ponsabilitat social compartida com a model de futur. Diverses persones exper- identifi car i mostrar el valor afegit, competències i habilitats d’aquestes perso- tes varen aportar la seva refl exió en quan a nous reptes i models de futur en la nes que formen part de col·lectius amb difícil inserció. inserció sociolaboral de col·lectius amb risc d’exclusió. Aquest Quadern és, per tant, el fruit de l’arbre del saber, construït amb la col- En el context d’aquesta jornada es van dur a terme diversos tallers de Bench- laboració de totes les persones que creiem que l’economia social, com a alter- marking Cooperatiu amb la participació dels membres de la XISL, de xarxes nativa de model econòmic, és imprescindible per a superar la crisi en què la europees i d’empreses inclusives. A cada taller es va treballar amb l’objectiu nostra societat està immersa i apostem per la inclusió dels col·lectius amb risc de construir l’arbre del saber a través de la generació d’idees al voltant de les d’exclusió social, al temps que potenciem l’emprenedoria social, col·laborant següents temàtiques: en la sostenibilitat i el manteniment de l’estat del benestar a la nostra ciutat. >> Potencialitats de les xarxes: interrelació professional per afavorir la in- serció laboral de persones en risc d’exclusió. >> Estratègies de ciutat necessàries per enfortir i consolidar l’economia so- cial i solidària. >> Metodologies més efi caces per a ocupar a les persones en risc d’exclusió en moments de crisi. >> Valor afegit en quant a competències, habilitats i aspectes socioeconò- mics que aporten els col·lectius més vulnerables al mercat laboral. Partint de tot l’ideari que es va generar, es van organitzar diverses sessions de treball amb la col·laboració d’experts/es, fent possible l’avenç en el coneixe- ment de la matèria. 4 VALOR AFEGIT EN QUANT A COMPETÈNCIES, HABILITATS I ASPECTES SOCIOECONÒMICS QUE APORTEN ELS COL·LECTIUS AMB MÉS VULNERABILITAT AL MERCAT LABORAL El paper de les empreses en un mercat lliure i globalitzat és, simplement, el de VALOR AFEGIT crear riquesa per als seus accionistes, als seus treballadors i als seus clients, així EN QUANT A com per a la col·lectivitat territorial. Al primar les individualitats enfront de la col·lectivitat, es marquen unes normes i el resultat no és sufi cientment efi caç. COMPETÈNCIES, És molt interessant el model d’APRODEV a Suïssa (Bread for All - Brot für Alle - Pa per a Tots), el qual proposa un decàleg de valors dels quals destacarem els següents: HABILITATS I ASPECTES >> Desenvolupament humà: objectiu de l’economia. Tots els éssers humans SOCIOECONÒMICS tenen necessitats bàsiques per a viure, créixer i desenvolupar-se. L’ob- jectiu de l’economia és posar-se al servei de la vida. QUE APORTEN >> Els drets humans són la base del desenvolupament humà. Quan s’em- ELS COL·LECTIUS prèn una iniciativa econòmica, ha de plantejar-se si el desenvolupament humà i el respecte dels drets humans es promouen o s’obstaculitzen. AMB MÉS >> La coherència és un criteri d’ètica social. VULNERABILITAT >> El joc just només necessita unes normes. L’enfortiment dels sectors vulnerables és una condició prèvia per a un comerç mundial amb igualtat d’oportunitats. AL MERCAT LABORAL >> El desenvolupament social també promou el desenvolupament econòmic. Intervenció Sr. Julio Martínez A la nostra societat se sosté àmpliament que la recuperació econòmica és la (Vicepresident de la Federació de Centres condició prèvia per al desenvolupament social. No obstant això, el contrari és Especials de Treball de Catalunya) igual de cert: el desenvolupament social és una condició prèvia per al desenvo- lupament econòmic permanent. Cal tenir en compte que l’ocupació és un factor clau que permet a les persones que ho mantenen, els següents objectius: 6 >> Arribar a uns nivells d’autoconfi ança. recuperats anteriorment, el resultat és aclaparant en favor de la inserció per l’econòmic. >> Seguretat. >> Dóna recursos d’intercanvi. Per tant, és molt important la necessitat de preservar, en la mesura més ex- trema, l’espai conquerit en aquests anys per les organitzacions que reuneixen >> Limita les dependències dels altres. l’emprenedoria social. >> Desenvolupa recursos propis inhibits. En aquest marc, hem de celebrar l’aprovació de la Llei d’Economia Social de 16 >> Col·loca a la persona en un procés de reconeixement. de març 2011, on estableix els principis que defi neixen els valors de les organit- >> Li permet establir vincles socials de drets i deures amb la societat. zacions reconegudes en les diferents famílies que componen l’Economia Social. Per tant, l’activitat laboral no ha de ser solament una transacció de recursos El recorregut fi ns al dia d’avui està ple d’èxits i també de fracassos, però podem econòmics per a obtenir plusvàlues, sinó una font de relacions identifi cadores dir que ara ens podem identifi car i sumar totes les energies que ens queden per entre les persones i una xarxa de relacions socials normalitzades i socialitzants a mantenir el nivell d’efi ciència social assolit des de les nostres organitzacions. que garanteixin qualsevol procés d’integració social. Per aquest motiu, el tre- ball des del sector de la inserció social, sempre ha estat orientat a aconseguir un equilibri entre les necessitats socials dels col·lectius en situació d’exclusió ITINERARI D’UN PROCÉS D’INSERCIÓ Trajectòria general (elaboració pròpia) del ponent social i les oportunitats que el mercat ens ha anat proporcionant. Punt de sortida Cost aprox.: 84.000€ Punt d’arribada Amb la crisi i la contracció de l’activitat econòmica, amb la transformació del Intervenció sistema fi nancer cap a la bancarització, amb la reducció dels recursos eco- Tradicional Inserció Intervenció dels Serveis nòmics cap al sector de la inserció, i amb l’aparició de focus de competència Preventiva Socials i d’Inserció deslleial, és cada vegada més difícil sostenir el nostre decàleg. Havíem con- Exclusió vingut que una persona de risc d’exclusió social, atesa des d’una perspectiva (Temps del procés, 12 anys) assistencial, tenia un elevat cost econòmic. Si aquesta persona de risc és atesa des d’una perspectiva econòmica de la inserció pel treball, el resultat era d’en- El més important és l’estalvi social i econòmic que suposaria fer una proposta d’intervenció preventiva tre 12.000-15.000 € d’estalvi econòmic. Si a més, li afegim els actius socials (amb els mateixos serveis professionals) i no una intervenció posterior institucional. 7 La intervenció social en processos d’exclusió, signifi ca: Podem aventurar que l’acció positiva en les contractacions públiques pot pal- liar en part la fragilitat de les empreses d’inserció, fi xant-les al mercat econò- >> Durada en temps: 15/20 anys mic dels serveis. A més, poden incorporar valors socials, com la disminució del risc d’exclusió social, l’estalvi en despeses de serveis, l’increment d’apor- >> Cost econòmic: 140.000 euros tacions econòmiques per part de les persones incorporades al mercat actiu… >> Cost que suposa una persona en situació d’exclusió: 6.000 a 10.000 euros: Convé defi nir la quantifi cació d’aquests valors, fer-los visibles i posar-los en joc mitjançant l’aplicació de les esmentades clàusules socials. Existeixen bones • PIRMI, renda bàsica o subsidi d’atur pràctiques de les mateixes. • Recursos de formació, orientació, intermediació • Serveis socials, sanitaris, penitenciaris o policials. Recursos socials: Per facilitar aquesta idea, cal recordar que el 17% del PIB el componen les ad- ONG, albergs o menjadors, etc. quisicions públiques de béns o serveis i que cada vegada que s’adjudica un recurs econòmic o es realitza una inversió pública, s’intervé en el mercat, com • Ingressos a la Hisenda pública d’una persona incorporada sociola- a agent econòmic. A més, aquesta intervenció econòmica té generalment una boralment: 4.000 a 6.000 euros, IRPF, Impost de Societats, Seguretat dimensió local que és on es localitza l’exclusió social. Social, IVA >> Resultat: entre 10.000 i 16.000 euros anuals Una clàusula suposa l’establiment de pactes, disposicions o condicions que regeixen el contingut d’una relació contractual. I les clàusules socials poden >> Mitjana del procés d’exclusió: 15-20 anys defi nir-se com la inclusió de certs criteris de política social en la contractació pública, com a requisit previ (criteri d’admissió), com a element de valoració (Font: elaboració pròpia del ponent) (criteri de puntuació), o amb caràcter obligatori (exigència d’execució). Queda un ampli marge de maniobra de futur tant per al sector de les empreses d’in- Aquesta anàlisi és tan sols una idea del marge d’intervenció que encara tenim serció com per a les administracions públiques. per davant a l’hora d’aplicar polítiques de correcció dels desfasaments soci- als que patim. No solament hauríem d’aplicar aquests conceptes d’intervenció preventiva; també les administracions públiques haurien de donar més cohe- sió a aquestes polítiques actives amb la posada en pràctica de les anomenades “clàusules socials”. 8 Nou Sistema d’Indicadors >> Respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humana. No vull acabar sense apuntar que crec que cal un nou sistema d’indicadors sobre inclusió social. >> Igualtat d’oportunitats. >> Accessibilitat. La construcció d’un Sistema d’Indicadors Socials és un procés típic de les Cièn- cies Socials, que bàsicament consisteix en descompondre en petites unitats de >> Igualtat entre l’home i la dona. mesura, fets socials complexes; en aquest cas, la inclusió social de les persones >> Respecte per a l’evolució de les facultats dels nens i les nenes amb dis- amb discapacitat. capacitat i dret a preservar la seva identitat. Per a completar el procés d’operacionalització de la inclusió social de les per- Hauríem de tenir en compte també l’Organització Mundial de la Salut, en la sones amb discapacitat, haurem d’acudir per tant, a les fonts universalment seva Classifi cació Internacional del Funcionament; la Discapacitat i la Salut acceptades com a referents conceptuals amb discapacitat. Seleccionarem algu- adquireix un model de discapacitat bio-psico-social, és a dir, relacionat amb el nes d’elles com: La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat funcionament del cos, les limitacions en l’acompliment d’activitats i les res- (ONU, 2006), la Classifi cació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat triccions per a la participació social. La CIF estableix diferents dominis fona- i de la Salud (CIF) i el Model de Qualitat de Vida (Schalock i Verdugo, 2002). mentals d’activitat per als quals les persones amb discapacitat poden requerir suports (OMS 2001): Podríem considerar com dimensions per a l’elaboració del nou Sistema d’Indi- cadors de la inclusió social de les persones amb discapacitat, el que assenyala >> Aprenentatge i aplicació del coneixement. la Convenció sobre els drets de les persones amb risc (ONU 2006): >> Tasques i demandes generals (realitzar activitats, rutines). >> Dignitat. >> Comunicació. >> Autonomia individual i Independència de les persones. >> Mobilitat. >> No discriminació. >> Vida domèstica. >> Participació i inclusió plenes i efectives en la societat. >> Interaccions i relacions personals. 9 >> Àrees principals de la vida (treballar, estudiar). 1996). El document presenta una proposta d’indicadors per a mesurar la in- cidència social del fenomen de la discapacitat a partir de fonts estadístiques >> Vida comunitària, social i cívica. públiques, ajustats a les següents àrees: Per la seva banda, el model de Qualitat de Vida (Schalock i Verdugo, 2002), cons- >> Educació. titueix fonamentalment una experiència d’aplicació d’investigació en resultats personals sobretot en retard mental. En la seva formulació actual contempla >> Ocupació. vuit dimensions fonamentals, per a cadascuna de les quals ha desenvolupat el >> Accessibilitat. seu propi sistema d’indicadors d’avaluació: >> Abús i violència. >> Desenvolupament personal. >> Poder i participació. >> Benestar emocional. >> Protecció social i jurídica. >> Relacions interpersonals. >> Imatges / sensibilització. >> Benestar físic. >> Salut i dependència. >> Benestar material. El Moviment de Vida Independent a Espanya, ha realitzat també una proposta >> Autodeterminació. completa anomenada Indicadors de Vida Independent (IVI) per a l’avaluació >> Inclusió social. de polítiques i accions desenvolupades sota la fi losofi a de Vida Independent (Sègol, Lobato i Romañach, 2008). Aquesta proposta estableix, sota els principis >> Drets. de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, les següents dimensions fonamentals per a la promoció de vida independent en persones Hi ha altres referències d’iniciatives que s’han ocupat d’establir específi cament amb discapacitat: Sistemes d’Indicadors d’Inclusió Social en Discapacitat. El primer d’ells, deno- minat Indicadors Socials sobre Discapacitat, correspon al Col·legi Nacional de >> Participació en la Vida Comunitària. Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia (2005) i es va dissenyar a partir del Pla d’Acció per a Persones amb Discapacitat de 1997-2002, (IMSERSO >> Evitar i compensar els dèfi cits de ciutadania. 10 >> Centrar les accions en la persona. A partir de les referències esmentades, podem construir una matriu de con- ceptes útil per defi nir un sistema d’indicadors d’inclusió social en discapacitat. A la vista dels conceptes detectats en els models descrits, es podrien defi nir tres grans grups conceptuals fonamentals sobre els quals construir indicadors d’inclusió social en discapacitat: >> Dimensió econòmica: en la qual se situarien indicadors relatius a Gene- ració d’ingressos, Fonts de despesa, Finançament, Planifi cació pressu- postària i Estalvi. >> Dimensió estructural / personal: Educació, Habitatge, Salut, Autonomia personal, Igualtat d’oportunitats, Accessibilitat, Benestar Físic, Serveis i recursos de suport individualitzats i Protecció jurídica. >> Dimensió relacional: Participació cívica, Discriminació, Comunicació, Mobilitat, Relacions Personals, Aïllament, Violència, Dependència i Be- nestar Emocional. 11 TIPUS DE METODOLOGIES QUE ES CONSIDEREN MÉS EFICACES PER OCUPAR A LES PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ EN MOMENTS DE CRISI La ponent comença la intervenció fent una descripció de què és DINCAT i quins són els objectius de la seva organització. Les dades s’han extret del treball de totes les entitats de DINCAT. TIPUS DE El col·lectiu: Persones amb Discapacitat Intel·lectual METODOLOGIES QUE Col·lectiu amb especials dificultats entreels col·lectius vulnerables Taxa d’inactivitat laboral superior: ES CONSIDEREN MÉS Població en general Població amb discapacitat EFICACES PER OCUPAR Taxa d’ocupació 70,9% 31,7%Taxa d’inactivitat 22,1% 61,9% A LES PERSONES EN Població amb discapacitat Comunicació Aprenentatge Visió Audició TOTAL RISC D’EXCLUSIÓ EN Taxa d’ocupació 14,5% 14,7% 35,1% 46,9% 31,7% Taxa d’inativitat 83% 83,7% 59,5% 45,8% 61,9% MOMENTS DE CRISI Font: Observatori de treball / INE 2008 Intervenció Sra. Míriam González lismi (llei 13/1982) (Coordinadora Àrea laboral de Discapacitat Administració: Intel·lectual de Catalunya) Responsable de polítiques de foment de la integració laboral de persones amb discapacitat: Quota de reserva del 2% de la plantilla a empreses Nul·litat de qualsevol element constitutiu de discriminació (a convenis col·lectius, decisions, etc.) Quan persona amb discapacitat no es pot incorporar al mercat ordinari: Centres especials de treball 13 Els agents d’ocupació: Entitats Sense Ànim de Lucre centres especials de treball - metodologies Xarxa especialitzada - tercer sector social Paradigma - Qualitat de vida Planificació centrada en la persona / en la família Resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg de la vida: Regulació competències / tasques - Adaptació Ajustament de l’activitat productiva a la plantilla i no a la inversa Atenció precoç Servei d’ajustament personal i professional Educació a l’escola Equip de treball amb visió que treballa per l’ajustament al llarg de la vida Ocupació laboral del CET. Suport an àmbit professional, personal i social Habitatge Política de RRHH adaptada: Tutela - Informació adaptada per calendari laboral, nòmines, contracte, conveni col·lectiu... Teràpia ocupacional - Formació adaptada Serveis residencials - Conciliació / Valors afegits: · Orientació i servei en necessitats vitals: habitatge, tutela, lleure, mercat laboral protegit - centres especials de treball pensions, etc. · Servei de menjador i transport Treball productiu amb participació a les operacions de mercat · Adaptació de l’horari i jornada Mínim del 70% de la plantilla amb discapacitat · Prevenció i salut Per a persones amb discapacitat que no poden incorporar-se al mercat - Promoció de l’autodeterminació ordinari de treball, facilitant transició Amb Servei d’ajustament personal i social per a persones amb especials dificultats Perfil dels CET de Dincat: 100% sense ànim de lucre Discapacitat intel·lectual: + del 78% dels treballadors/es amb discapacitat Discapacitatamb especials dificultats: + del 90% de la plantilla amb discapacitat (discapacitat intel·lectual, trastorn mental, física o sensorial amb més del 65%) Més de 7.000 persones amb discapacitat contractades 14 Centres especials de treball - Estratègies Treball amb suport - metodologies Competitivitat al Mercat Paradigma - Qualitat de vida Diferenciació, productivitat, qualitat Planificació centrada en la persona / en la família Flexibilitat / Oportunitats de negoci en Mercat en crisi Autodeterminació Aprofitament d’oportunitats de negoci en sectors en crisi Empoderament i autogestió Sinèrgies al territori Promoció de les competències personals Co-responsabilitat entre Administració, empreses, entitats i ciutadania Més enllà del grau de discapacitat Clàusules socials i mesures alternatives Suport estable i flexible Reserva de mercats Intensitat de suport flexible, individualitzat, i al llarg de tota la vida laboral Cooperació entre CETs Treball amb suport - estratègies Treball laboral ordiari - treball amb suport Sensibilització i Co-responsabilitat Treball de prejudicis i estereotips. RSC Perfil de les entitats amb TAS de Dincat: Necessitat empresa / treballador-a 100% sense ànim de lucre Prospecció, anàlisi de llocs de treball, orientació per adaptació Més de 1.900 persones amb discapacitat amb seguiment al llarg de la vida Interlocució estable amb l’empresa laboral: Resposta immediata a incidències empresa / treballador-a - Preparació per la millora de l’ocupabilitat Xarxa de col·laboració - Acompanyament en l’adaptació al lloc de treball Cooperació i creació de sinèrgies amb altres serveis del territori - Suport per al manteniment del lloc de treball - Seguiment per a nous objectius laborals I tot allò que aboquem al Co-construir l’arbre del saber. 15 A continuació trobareu les refl exions, comentaris i propostes que el grup de treball va exposar en relació a les ponències de les persones expertes: >> Manca la quantifi cació del que signifi ca la inserció social (en guanys i en estalvis). Calen indicadors que mesurin els benefi cis de la inserció, fent una proposta metodològica transversal. Proposem que la Xarxa ho treballi. >> El paper de les empreses és crear riquesa envers un bé comú que seria la col·lectivitat i per tant calen unes normes consensuades per tothom. >> Un comerç just donaria igualtat d’oportunitats. >> El desenvolupament social també promou el desenvolupament econòmic REFLEXIONS >> Cal plantejar les intervencions sobre els grups socials amb més difi cul- tats en la fase preventiva, no un cop ja s’ha caigut en la exclusió. GRUPALS >> Cal tenir en compte tots els estudis que ja s’han realitzat sobre els bene- fi cis de la inserció sociolaboral. >> El treball sobre les persones en atur amb especials difi cultats no canvia fonamentalment al llarg del temps però s’afegeixen valors com la fl exi- bilitat, la polivalència, la necessitat d’expertesa en diferents temes, les competències en adaptabilitat, etc. >> Cal millorar els sectors estructurals de l’ocupabilitat. >> És important la corresponsabilitat de l’Administració, així com la cohe- rència en la planifi cació i el contingut dels programes. 16 >> Cal avançar en metodologies innovadores com el coaching, per a l’ocu- >> El treball amb les empreses ha de ser diferent en funció del col·lectiu. Per pació de dones amb risc d’exclusió. Cal posar en el centre la persona, sí, joves, per exemple, cal involucrar les empreses des del primer moment, però també l’empresa. al llarg de tot l’itinerari. >> Cal treballar una metodologia integral “d’empowerment” (d’apodera- >> Cal treballar en xarxa i visualitzar les actuacions del tercer sector davant ment). L’empresa s’involucra i genera activitats diferents. les empreses i la societat. >> Calen polítiques d’atenció integrals, no es pot estar sis mesos sense re- >> Cal treballar des de la prevenció, de manera que d’aquí a 10 anys les cursos, per exemple. Amb freqüència els programes d’atenció a perso- PIMES siguin empreses inclusives. Per això cal anar a les universitats i nes amb difi cultats especials duren poc temps amb el que això comporta escoles de negoci. Hem d’estudiar com incloure als dissenys curriculars de pèrdua de la persona referent i del vincle establert. Cal anar cap a el tema de la inclusió i l’economia social. l’oferiment d’un servei estable i no de programes conjunturals. >> En el mateix sentit, cal impulsar l’autoocupació, també l’autoocupació social. >> És important la formació tècnica en contingut i en recursos per oferir el >> Cal compartir exemples de bones pràctiques. millor al personal usuari. >> Cal escoltar especialment les veus dels diferents col·lectius quan ens >> Hem de millorar els factors estructurals de l’ocupabilitat ja que no es parlen en primera persona. pot exigir tota l’adaptabilitat a la persona treballadora; això els posa una barrera d’entrada a l’empresa mercantil. També l’empresa s’ha d’adap- >> La inclusió de les persones d’ètnia gitana està avançant força a l’àmbit tar a aquestes persones. empresarial però manca una inclusió real a totes les polítiques actives de l’Administració. >> Cal demanar que hagi una inversió real i efectiva per part de les empre- ses amb responsabilitat social, que no sigui només una política d’imatge. >> El concepte INCLUSIÓ hauria d’estar a tots els discursos i iniciatives so- cials i polítiques ja que totes les persones som “invàlides” en algun mo- >> És fonamental treballar, formar i sensibilitzar a l’empresariat per tal que ment de la nostres vides (al néixer, a la tercera edat avançada, etc.) i per practiqui una política de RSE real, no només respecte a les persones sinó tant s’ha de contemplar des d’una perspectiva vital i transversal. que contempli també el disseny del producte, l’atenció al client, etc. >> Els benefi cis d’una RSE real per l’empresa són més fi delització a l’empresa, més orgull corporatiu, més qualitat de vida del personal, menys rotació, etc. 17 Aquestes són les principals propostes extretes del grup de treball: ENFORTIMENT DE VINCLES >> Cal escoltar especialment les veus dels diferents col·lectius quan ens parlen en primera persona. >> Cal anar cap a l’oferiment d’un servei estable i no de programes conjunturals en l’atenció a persones amb dificultats especials. COMUNICACIÓ: CONEIXEMENT: >> El concepte INCLUSIÓ hauria d’estar a tots els discur- >> El desenvolupament social també promou el desenvo- sos i iniciatives socials i polítiques i per tant s’ha de lupament econòmic. contemplar des d’una perspectiva vital i transversal. >> Estudis a tenir en compte: Beneficis clínics de la inserció >> Transmetre mentalitat positiva en la convicció de de persones amb esquizofrènia (Institut Pere Mata) i què es poden aconseguir els objectius marcats. Instrument IMED per valorar els costos de la inserció >> És important la forma de comunicar a les empreses laboral (Estudi Fundació Pere Tarrés). AMMFEINA i la UB des de l’Administració, la metodologia per assolir les per mesurar l’ocupabilitat de les persones amb malaltia competències que les empreses tenen com a objectius. mental. >> El treball sobre les persones en atur amb especials dificultats requereix afegir valors com la flexibilitat, la polivalència, la necessitat d’expertesa en diferents temes, les competències en adaptabilitat, etc. >> Els beneficis d’una RSE real per l’empresa són més fidelització a l’empresa, més orgull corporatiu, més PRIORITATS qualitat de vida del personal, menys rotació, etc.>> La persona en risc d’exclusió social ha de conèixer els recursos que té al seu abast, per a què sigui conscient que estarà acompanyada fins al final i no es quedarà a mig camí. >> Cal compartir exemples de bones pràctiques. ACCIÓ: METODOLOGIES: >> Cal plantejar les intervencions sobre els grups socials >> El paper de les empreses és crear riquesa envers un amb més dificultats en la fase preventiva, no un cop bé comú que seria la col·lectivitat i per tant calen ja s’ha caigut en la exclusió. unes normes consensuades. >> Calen polítiques d’atenció integrals i continuades en >> Cal posar en el centre la persona, sí, però també el temps. l’empresa. >> Hem de millorar els factors estructurals de l’ocupabilitat >> Cal treballar una metodologia integral “d’empowerment” ja que no es pot exigir tota l’adaptabilitat a la persona (d’apoderament). L’empresa s’involucra i genera activi- treballadora; també l’empresa s’ha d’adaptar a aquestes tats diferents. persones. >> És important la formació tècnica en contingut i en >> Cal demanar que hagi una inversió real i efectiva per recursos per oferir el millor al personal usuari. part de les empreses amb responsabilitat social, que >> ... no sigui només una política d’imatge. >> ... 18 ACCIÓ: METODOLOGIES: >> ... >> ... >> Cal treballar des de la prevenció, de manera que d’aquí >> És fonamental treballar, formar i sensibilitzar a a 10 anys les PIMES siguin empreses inclusives. Per l’empresariat per tal que practiqui una política de això cal anar a les universitats i escoles de negoci. Hem RSE real, no només respecte a les persones sinó que d’estudiar com incloure als dissenys curriculars el contempli també el disseny del producte, l’atenció al tema de la inclusió i l’economia social. client, etc. >> En el mateix sentit, cal impulsar l’autoocupació, >> El treball amb les empreses ha de ser diferent en també l’autoocupació social. funció del col·lectiu. Per joves, per exemple, cal >> La inclusió de les persones d’ètnia gitana està avançant involucrar les empreses des del primer moment, al força a l’àmbit empresarial, però manca una inclusió llarg de tot l’itinerari. real a totes les polítiques actives de l’Administració. >> Cal treballar en xarxa i visualitzar les actuacions del tercer sector davant les empreses i la societat. >> Calen indicadors que mesurin els beneficis de la inserció, fent una proposta metodològica transversal; proposem que la Xarxa ho treballi. Manca la quantifi- cació del que significa la inserció social (en guanys i en estalvis). INCIDÈNCIA EN LA CIUTADANIA >> Potenciar el comerç just ja que donaria igualtat d’oportunitats. 19 Aquest segon Quadern es centra en les metodologies necessàries per aconse- guir la inserció laboral de col·lectius amb difi cultats a partir del treball realitzat per la XISL. La Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona aplega més de 70 organitzacions i empreses socials que treballen per afavorir la inclusió en el mercat de treball d’aquelles persones amb risc d’exclusió i més difi cultat d’inserció. L’orienta- ció de les seves activitats, així com les fórmules jurídiques que les defi neixen, fan que s’incloguin de ple en el concepte que anomenem “economia social” d’acord amb la Llei 5/2011 de 29 de març d’Economia Social. L’Economia social suposa a Barcelona un 10%, com a mínim, de tota l’activitat Conclusions econòmica general. Es per això que la seva feina és fonamental per al mante-niment de l’estat del benestar i per a la disminució de les desigualtats. Però per poder avançar i enfortir-la, cal desenvolupar eines, metodologies i coneixe- ments que permetin el seu manteniment i creixement. Des d’aquesta perspectiva les persones que formen les entitats participants a la XISL han detectat tres grans àmbits en els que cal aprofundir i millorar a la nostra ciutat: >> Cal avançar en la interrelació entre administració / empresa o entitat social / empresa mercantil i societat. Cal dibuixar circuits metodològics que apropin aquestes realitats per tal d’afavorir la inserció. 20 >> És necessari compartir coneixement, crear bases de dades comunes i avançar en anàlisis i estudis que ens permetin tenir dades concretes per orientar correctament les actuacions d’inserció sociolaboral. Així mateix, el contrast de les metodologies i la seva avaluació han de ser una constant en la trajectòria, les entitats que formen part de l’econo- mia social. >> Resulta imprescindible avançar en actuacions de tipus preventiu, des de les universitats, escoles de negoci i altres àmbits, de forma que l’em- presa ordinària contempli la inclusió sociolaboral com un avantatge competitiu. I tot això s’ha d’aconseguir enfortint els vincles entre les entitats de la pròpia Xarxa, però també connectant-se amb xarxes externes i amb el món social i empresarial. Només des del treball en xarxa s’aconseguiran tots aquests objec- tius que, a modus d’estratègia comuna, la XISL assenyala com a fonamentals per a consolidar les seves actuacions futures. 21 >> Sara Berbel (Xarxa d’Inserció Sociolaboral (XISL) – Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona) >> Tamara Fernández (Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona) >> Pau Gabarrella (Agrupació Catalana d’Entitats per la Inserció laboral de persones amb Malaltia Mental - AMMFEINA) >> Àngels Garcia PERSONES (Institut Municipal Persones amb Discapacitat – Equip d’Assessorament Laboral - IMPD – EAD) PARTICIPANTS AL >> Mª José Garcia (Institut Municipal Persones amb Discapacitat – Equip d’Assessorament GRUP DE TREBALL Laboral - IMPD – EAD) >> Hermínia Gil (Xarxa d’Inserció Sociolaboral (XISL) – Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona) >> Míriam González (Discapacitat Intel·lectual Catalunya - DINCAT) >> Bàrbara Guix (Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona) >> Sebastià Jodar (Cooperativa CREANT) 22 >> Alba Martínez (Càrites Diocesana) >> Julio Martínez (Federació Centres Especials de Treball de Catalunya - FECETC) >> Margot Martínez (Fundació Privada Claperós) >> Carme Méndez (Fundació Secretariat Gitano) >> Sònia Moragrega (Associació de Dones per a la Inserció Laboral - SURT) >> Núria Rizo (Xarxa d’Inserció Sociolaboral (XISL) – Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona) >> Teresa Roige (Casal dels Infants) >> Mª José Rozas (Plataforma Ciutadana per a l’Empresa Inclusiva a Catalunya - ECOM) >> Esther Zamora (Fundació Privada Claperós) 23 Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Informació i contacte: C/ Perú, 52 08018 Barcelona +34 933 209 570 bcn.cat/xarxainserció En el marc de: Cofi nancen: